<doc id="23068" title="Presocrtic" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="10000">
Se sol anomenar presocrtics als filsofs grecs anteriors a Scrates, tot i que aquesta denominaci tampoc s absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els pluralistes). La seva preocupaci bsica s ontolgica, busquen l'essncia o arch de les coses, del mn, aix com explicar el seu origen. Aquest terme va adquirir popularitat amb la publicaci de l'obra Fragmente der Vorsokratiker de Hermann Diels el 1903, tot i que existeix des del segle XIX.

Sn els primers pensadors que intenten donar una explicaci racional i no a partir de mites (tot i que els puguin usar com a metfores puntuals) sobre el perqu del que ens envolta.

Hi ha qui adopta la opini segons la qual, els filsofs sofistes potser haurien de ser inclosos com a "filsofs presocrtics", tot i que la prctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Scrates. En general, no se'ls sol incloure ja que s justament la preocupaci per la natura d'uns (presocrtics) i la preocupaci poltica, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferncia destacable.

Del Mite al Logos.

Els mites sn llegendes fantstiques que es transmeten de pares a fills. En un moment a Atenes va sorgir la filosofia perqu molts homes intentaven donar respostes als problemes de la humanitat. El concepte de dest comporta una felicitat. La filosofia comena quan l home sent per si mateix.

Aquesta expressi del mite al logos fa referncia a l origen de la filosofia com a superaci de les formes mtiques i religioses de pensament i a l adveniment d'un pensament racional que inclou tant la filosofia com la cincia. I s que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recorre a les Muses, buscant les causes necessries dels fenmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s expliqui racionalment, i no arbitrriament, la realitat. Logos/ra es fa servir per l observaci i l experincia.

Els filsofs presocrtics deien que el coneixement hum es pot produir de dues maneres: A travs dels sentits, que ens mostra l aparena, (diversitat i pluralitat). A travs de la ra, ens mostra l essncia, (un, es permanent).

El concepte de dest comporta una felicitat. La filosofia comena quan l home sent per si mateix.

Miracle Grec.

El pas del del mite al logos es considera un miracle grec. Les civilitzacions antigues tenien com a precedent de cincies sobretot les matemtiques. Els coneixements estan dominats pels sacerdots egipcis per influits per la religi. La cincia va comenar a Grcia.

Segons si creuen que totes les coses es composen d'una nica essncia o no, es poden classificar de la segent forma:

 Monistes .
Escola de Milet;
Tales;
Anaximandre (610 aC - 546 aC);
Anaxmenes;
Escola pitagrica;
Pitgores;
Hips;
Filolau;
Escola d'Efs;
Herclit d'Efes;
Escola d'Elea;
Xenfanes de Colof;
Parmnides;
Zen d'Elea;
Melissos;

 Pluralistes .
Empdocles;
Anaxgores;
Atomistes;
Leucip;
Demcrit;

 Vegeu tamb .
 Filosofia antiga;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23069" title="Kai Khusrau III Gurieli" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="10001">
Kaikushru III Gurieli fou mthavari de Gria del 1716 al 1717 en absncia de son germ Giorgi III de Gria. Era fill de Mamia III Gurieli de Gria.

El 1724 es va retirar a Rssia amb el rei Vakhtang VI de Kartli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23070" title="Monisme" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="10002">
El monisme, considera l'home com un sser unitari, format per una nica realitat i substncia.
Existeixen dos tipus de monisme:

Monisme espiritualista; defensa que l'home s solament esperit.

Monisme materialista; defensa que l'home s un sser fsic i material. La posici materialista que ms importncia ha tingut s el reduccionisme fiscalista, que explica als estats mentals com a estats neurofisiolgics del cervell. s a dir, la relaci entre ment i cos no s una problemtica, perqu els estats mentals passen a formar amb aquesta teoria a l'mbit fsic.

Els filsofs monistes sn un conjunt de filsofs grecs anteriors als filsofs pluralistes que a diferncia d'aquests creuen que hi ha un sol element inicial a partir del qual es crea tot (arch).

Alguns monistes sn:
Tales de Milet;
Anaximandre de Milet;
Anaxmenes;
Pitgores;
Herclit d'Efes;
Xenfanes de Colof;
Parmnides;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23071" title="Trobador" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="10003">

Un trobador s un poeta cantor de l'edat mitjana que crea composicions literries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Els trobadors normalment cantaven en occit, sovint en llenguadoci posteriorment, per fou al principi el Llemos el centre ms important de la cultura trobadoresca.

Poetes i msics, amb un gran domini de la retrica i de la msica. Els seus poemes no eren per ser llegits, sin escoltats. Depenien de la seva poesia, per tant, rebien un sou de les corts reials de la noblesa o dels burgesos rics. Es movien per un ambient cortes i aristocrtic, culte i ric, propi de la cort feudal.

 Histria i literatura .
 Etimologia .
Entre les diverses possibilitats etimolgiques del verb "trobar" la ms habitual s la d'inventar o crear literriament, del llat tropare (en grec tropos). Cal distingir en aquella poca el significat de dues paraules que en els nostres dies s'usen sense cap clar mats diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en llat, en canvi el segon ho feia en una llengua romnica.

 Orgens .
Aquesta moda va nixer en Occitnia durant el segle XI, el primer trobador del qual es t constncia va ser Guilhm d'Aquitnia (1071-1127), duc d'Aquitnia. L'estil va florir en el segle XII. Els trobadors normalment viatjaven grans distncies, ajudant aix a la transmissi de notcies entre una regi i altra.

Els trobadors, personatges majoritriament de la noblesa, sovint a mig cam entre el guerrer i el cortes, amb les seves canons amoroses sobretot, per tamb amb les seves composicions de propaganda poltica, els seus debats i, en definitiva, amb la seva visi del mn, ens mostren l'inici d'una histria cultural i poltica amb una varietat que no trobem en cap altre document de l'poca. La seva literatura, a ms, ser una de les fonts bsiques de la poesia que durant segles es conrear en el nostre pas; fins i tot en el segle XX, autors com J. V. Foix no es poden explicar del tot sense conixer all que composaren aquests escriptors dels segles XII i XIII.

Llengua.
Hi ha diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la histria de la literatura catalana malgrat que sn poetes que escriuen en una llengua que no era la prpia de Catalunya: La potica dels trobadors, que sorgeix a Occitnia a finals del segle XI, afecta tamb Catalunya i el nord d'Itlia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a ms, en qu les diferncies entre el provenal, la llengua de la poesia trobadoresca, i el catal eren relativament poc importants. Ja en la plenitud de la seva producci literria -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir l'occit, si s vol cada vegada ms catalanitzat, en la seva obra potica i el catal en la prosa. Aquesta situaci pervisqu fins Ausis March -primera meitat del segle XV-. Per ltim, la tradici literria dels trobadors encara t vigncia en part de la poesia dels segle XX, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i s, sense dubte, una de les bases ms importants de la lrica catalana.

Els trobadors provenals van aconseguir crear una llengua literria comuna que no es corresponia amb cap dels dialectes occitans, per ben compresa en tot el domini lingstic. Tcnicament s anomena koin, no es una parla, sin una variant lingstica especfica per a la poesia, amb gran xit ms enll de les fronteres occitanes. La seva poesia es va convertir en la primera mostra de literatura d alta exigncia artstica en llengua vulgar que va conixer l Europa cristiana, i la seva influncia en l esdevenidor de la cultura occidental.

 Els trobadors .
Poetes i msics, amb un gran domini de la retrica i de la msica. Escrivien en provenal (dialecte de l occit). Els seus poemes no eren per ser llegits, sin escoltats. Depenien de la seva poesia, per tant, rebien un sou de les corts reials de la noblesa o dels burgesos rics. Es movien per un ambient cortes i aristocrtic, culte i ric, propi de la cort feudal.
Els trobadors podien ser de condici ben diferent, des de reis (Alfons I el Cast ) o grans senyors, per a qui trobar era una manera de passar l estona, fins a autntics professionals de la poesia (Cerver de Girona,  Ramon Vidal de Besal, etc.).
Els trobadors provenals van aconseguir crear una llengua literria comuna que no es corresponia amb cap dels dialectes occitans, per ben compresa en tot el domini lingstic. Tcnicament s anomena koin, no s una parla, sin un argot especfic per a la poesia, amb gran xit ms enll de les fronteres occitanes. La seva poesia es va convertir en la primera mostra de literatura d alta exigncia artstica en llengua vulgar que va conixer l Europa cristiana, i la seva influncia en l esdevenidor de la cultura occidental.
Els canoners recullen les composicions dels trobadors. Es van compilar al segle XIII, ordenats per autors i gneres.

Es coneixen uns 350 trobadors de procedncia social molt diversa, des d'alguns dels personatges ms importants de la seva poca, comenant pel primer trobador conegut, Guilhm d'Aquitnia al Papa Climent IV o el fams rei d'Anglaterra Ricard I Cor de Lle (que abans de presidir la cort anglesa va ser duc d'Aquitnia i comte de Poitiers), a altres personatges de la noblesa com el catal Guerau de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell; fins arribar a trobadors famosssims d'origen humil, com era el cas de Marcabru, que comen com a joglar. Hi ha pocs casos coneguts de trobadors que eren dones (les trobairitz), sempre de la noblesa com la comtessa de Dia. Evidentment, per alguns trobadors la seva tasca literria, sovint escassa, era simplement un ornament de la seva personalitat, de vegades una arma poltica, en canvi per altres era una professi de la qual vivien. Malgrat aquestes diferncies socials hi havia la tendncia a considerar-se entre ells com a iguals per tal com compartien una mateixa activitat, encara que fos amb finalitats diferents; aix no vol dir, s clar, que no fossin conscients del lloc que cadascun d'ells ocupava en la jerarquitzada societat de l'poca. Tot i aix, el fet de ser trobador suposava un prestigi que feia que se'ls permets aconsellar grans senyors i gaudir d'una confiana que en altres circumstncies no haurien tingut. L'ofici de trobador fou especialment ben considerat durant el segle XII, per ja al segle segent alguns trobadors es queixaven de la manca de prestigi que tenien, del fet que no eren acollits com anteriorment a totes les corts; la guerra contra els albigesos i la batalla de Muret supos tamb un entrebanc important en la difusi del seu art.

En general tots tenien una bona formaci. Cal pensar que estaven subjectes a crear paraules i msica. I paraules dins d'uns motlles estrictes de mtrica i versificaci que no podien improvisar. El trobador treballava molt lentament, no solia fer normalment ms de deu poemes a l'any, s a dir, ms o menys el que en l'actualitat s la producci mitjana de qualsevol cantant o grup musical. Gaireb tots havien estudiat el trivi (gramtica, lgica i retrica) i el quadrivi (aritmtica, geometria, msica i astronomia) i, a ms, tenien coneixements dels tractats de potica llatins i de composici musical i tamb seguien els tractats sobre la llengua i l'art de trobar que anaren apareixent en el seu temps. Entre aquests documents podem esmentar les Razos de trobar, de principis del segle XIII, de Ramon Vidal de Besal, les Regles de trobar (1289-1291) de Jofre de Foix, l'enciclopdic Lo Breviari d'amor (1288-1292) de Matfre Ermengau, que se centra sobretot en l'amor i el seu tractament i no en els aspectes gramaticals estrictes; en el segle XIV, amb la finalitat de revitalitzar el mn i la potica dels trobadors, Guilhm Molinier escrigu les Leys d'amors (1328-1337, versi en prosa); i ja a finals del segle XIV i durant el segle XV comenaren a aparixer els primers tractats destinats als poetes en llengua catalana, entre els quals destaquen el Torcimany de Llus d'Aver i el Llibre de Concordances (1371?) de Jaume March (oncle d'Ausis March).

Excepte dels reis i grans senyors, tenim poca informaci sobre la resta de trobadors i la que ens ha arribat de vegades s poc contrastada i fiable. Fonamentalment aquesta informaci prov dels Canoners.

 Canoners .
Els canoners recullen les composicions dels trobadors, que tenien carcter oral. Es compilaren a partir del segle XIII, ordenats per autors i gneres, amb o sense notacions musicals, amb o sense petites biografies (vida) i amb o sense breus explicacions del perqu dels poemes (raz).

Sn uns documents -en total se'n conserven 76- que consten habitualment de tres apartats: vides, razos i composicions. D'alguns trobadors nicament s'incloen les poesies sense cap altra referncia.
En el primer apartat s'explicava la vida del trobador.
En el segon, les raons per les quals havia escrit determinat poema. Aquesta informaci no solia ser freqent.
Per ltim, figurava el propi poema, en 256 casos amb la melodia corresponent.

En aquests documents es conserven 2542 poemes, que de vegades es repeteixen en diferents Canoners i de vegades s'atribueixen a diferents trobadors. 
Quant a les vides n'hi ha de tot tipus: extenses o curtes segons el Canoner, reals o inventades, com s'ha pogut comprovar en comparar-les amb altres documents de l'poca.

 Altres .
Altres rols semblants van aparixer per altres regions d'Europa, com els joglars, els trouvres a Frana o els minnesingers a Alemanya.

 Gneres trobadorescos .
La poesia trobadoresca era sobretot de temtica amorosa, per tamb podia centrar-se en aspectes poltics, morals, literaris, etc. A continuaci hi ha una classificaci no exhaustiva de la seva literatura dividida en tres apartats: els gneres condicionats per la versificaci, en qu es tenen en compte els aspectes mtrics i no la temtica, que solia ser amorosa; els generes condicionats pel contingut, que s l'apartat ms variat i extens; i els debats entre trobadors, s a dir, aquelles composicions en qu dos trobadors s'enfronten a travs d'un dileg amb una temtica variada.


 Gneres condicionats per la versificaci .
Balada;
Dansa;

 Gneres condicionats pel contingut .
Can;
Sirvents;
Can de croada;
Plany;
Alba;
Alba religiosa;
Pastorella;
Serranilla (literatura en castell).

 Debats entre els trobadors .
Ten;
Partiment o joc partit;

 Altres estils .
Els estils exposats a continuaci sn estils no classificats que han estat extrets de la . Aquests estils tenen menys manifestacions que els anteriors.
Descort;
Escondit;
Enuig;
Estampida;
Gap;
Plaer;
Salut d'amor;
Sestina;
Somni;

 Estils potics .
La poesia trobadoresca es manifestava a travs d'estils, o trobars, diferents:
 Trobar leu (o pla): Expressi senzilla, paraules no complicades ni de doble sentit, absncia de recursos estilstics difcils. Pensaments clars que pot captar fcilment un auditori variat. Aquest s l'estil ms utilitzat, sobretot en els sirventesos.

 Trobar hermtic: Hi ha diversos trobars hermtics: car, escur, sotil, prim, cobert... , segons expressen els propis trobadors en les seves composicions sense especificar les caracterstiques. Els dos ms habituals, per, sn els segents:
 Trobar clus: trobar hermtic basat en el recarregament i la complicaci de conceptes, l'abs de l'agudesa, llenguatge molt sovint d'argot (que ofereix problemes d'interpretaci en l'actualitat, no tant, segurament, en el moment que es va escriure). Marcabr el fu servir amb freqncia.
 Trobar ric: l'hermetisme es basa en la complicaci de la forma que busca la sonoritat de la ;

 Teories sobre l'origen de la poesia trobadoresca .

Els primers estudis sobre els trobadors se centraren molt en els seus orgens, per no s'ha arribat a un acord entre els especialistes sobre aquesta qesti. Actualment hi ha un mnim d'onze teories.


 Arbica o hispanoarbica. Es diu que Lvi-Provenal va trobar quatre versos hispanoarbics copiats sencers o gaireb sencers en els manuscrits de Guillem d'Aquitnia. Segons les fonts historiogrfiques, Guillem VIII, el pare de Guillem d'Aquitnia, se'n dugu a Poitiers centenars de captius musulmans. J. B. Trend admet que els trobadors havien pres el seu sentit de la forma i fins i tot el tema de la seva poesia dels musulmans andalusins. La hiptesi que la tradici trobadoresca era una creaci, en una proporci ms o menys gran, de Guillem pel seu contacte amb les arts mores mentre lluitava a la Reconquesta a Espanya tamb fou defensada per Ramn Menndez Pidal al principi del segle XX, per l'origen de la hiptesi es troba en el Cinquecento i Giammaria Barbieri (mort el 1575) i Juan Andrs (mort el 1822). Meg Bogin, traductor a l'angls de les trobadoresses va mantenir aquesta hiptesi.
 Cistercenca-mariana o cristiana. Segons aquesta teoria, foren la teologia a la qual s'adher Bernat de Claravall i la importncia creixent de la mariologia el que influ ms en el desenvolupament dels gneres trobadorescs. Especficament, l'mfasi en l'amor religis i espiritual, el desinters, el misticisme, i la devoci a Maria explicarien l' amor corts. La insistncia del reformador Robert d'Arbrissel en el matronatge per assolir la seva fi pot explicar l'actitud trobadoresca envers la dona. Cronolgicament, per, aquesta hiptesi s difcil de mantenir (les forces que es considera que sn a l'origen del fenomen arribaren ms envant). Per la influncia de la teologia de sant Bernat i la mariana es pot defensar independentement de la teoria dels orgens. Aquesta teoria va ser defensada primerament per Eduard Wechssler i desprs per Dmitri Scheludko (el qual destaca la reforma cluniacense) i Guido Errante. Mario Casella i Leo Spitzer hi afegiren la influncia agustiniana.
 Cltica o cavalleresca-matriarcal. La conservaci dels costums sexuals precristians i dels codis guerrers procedents de les societats matriarcals, cltiques, germniques o pictes, en l'aristocrcia europea pot explicar la idea de l'amor corts. L'existncia d'un matriarcat precristi s'ha vist generalment amb escepticisme com la supervivncia d'un paganisme subjacent a l'alta edat mitjana europea.
 Llatina clssica'. La teoria llatina clssica posa l'mfasi en el parallelisme entre Ovidi, especialment els seus Amores i Ars amatoria, i la lrica de l'amor corts. L'aetas ovidiana que predomin en el segle XI i als voltants d'Orleans, la ideologia quasi ciceroniana que influ en la cort imperial, i els fragments de Plat, aleshores a l'abast dels savis, s'han esmentat com a influncies clssiques en la poesia trobadoresca.
 (Cripto)ctara. Segons aquesta tesi, la poesia dels trobadors s un reflex de la doctrina religiosa ctara. Encara que aquesta teoria hagi tengut el suport de la relaci establerta tradicionalment i gaireb universalment entre la decadncia dels trobadors i l'eliminaci del catarisme durant la croada albigesa (primera meitat del segle XIII), el suport li ha vengut a tongades. El cristianisme explcit de moltes de les obres dels primers trobadors tamb s'oposa a aquesta teoria.
 Litrgica. La lrica trobadoresca pot ser el resultat del desenvolupament de la litrgia cristiana i dels seus himnes. Tamb s'ha proposat la influncia del Cntic dels Cntics. No exist cap poesia llatina anterior que s'assembls a la dels trobadors. Per tant, no es pot bastir cap teoria sobre uns orgens en la literatura clssic llatina i postclssica; aix per no ha aturat els qui creuen que, simplement, es deu haver perdut un corpus potic llat anterior. Est ben documentat que molts de trobadors reberen el seu ensinistrament gramatical en llat a travs de l'Esglsia (de clerici, clergues) i que molts foren ensinistrats com a msics per l'Esglsia. Per exemple, s'ha esmentat l'escola de msica de Sant Maral de Llemotges. En aquella zona, abans de l'aparici dels trobadors circulaven uns tropus paralitrgics.
 Social feudal o sociolgica. Aquesta teoria o conjunt de teories relacionades va guanyar terreny en el segle XX. s ms aviat una aproximaci metodolgica a la qesti que una teoria. No es demana d'on sort el contingut o la forma de la lrica, sin ms aviat en quines circumstncies sorg. S'hi inclou la teoria marxista predominant. Sota la influncia marxista, Erick Khle, Marc Bloch i Georges Duby han suggerit que l' hegemonia bsica en el castell de l'esposa del senyor durant la seva absncia era una fora motriu. L's de la terminologia feudal en els poemes trobadorescs se'n considera una prova.
 Folklrica o del Ritual popular de primavera. Segons Mara Rosa Menocal, Alfred Jeanroy sugger per primer cop el 1883 que la potica trobadoresca sorg del folklore i de la tradici oral. D'acord amb F.M. Warren, fou Gaston Paris, en una ressenya de Jeanroy, que el 1891, trob per primer cop els orgens dels trobadors en els balls de les dones que escoltaven la primavera en el vall del Loira. Aquesta teoria des d'aleshores ha quedat molt desacreditada, per el descobriment de les jarchas torn posar sobre la taula el tema de la difusi de la literatura (oral o escrita) al segle XI i abans.
 Llatina medieval o golirdica. Hans Spanke analitz la connexi intertextual entre les canons en llengua romnica i en llat medieval (com el dels goliards). Aquesta teoria s defensada per Reto Bezzola, Peter Dronke i el musicleg J. Chailley. Segons ells, trobar vol dir inventar un tropus, s a dir un poema en el qual els mots s'empren amb un valor diferent del corrent, com en una metfora o una metonmia. Aquest poema s'inser al principi en un seguit de modulacions al final d'una can litrgica. Aleshores el tropus esdevingu una pea independent estructurada en forma d'estrofa. Brinkmann ha destacat la influncia dels poetes de la darreria del segle XI de l'escola del Loira, com Marbod de Rennes i Hildebert de Lavardin, en aquesta connexi.
 Neoplatnica. Aquesta teoria s de les ms intellectualitzades. Els efectes ennoblidors de l'amor s'han identificat concretament com a neoplatnics. Es consideren o com un punt fort o com un de feble que aquesta teoria li'n calgui una altra sobre la manera com el neoplatonisme es transmet fins als trobadors. Tal volta es pot combinar amb les teories sobre els orgens o tal volta noms s perifrica. Kte Axhausen ha explotat aquesta teoria i A.J. Denomy l'ha relacionada amb l'arabista (a travs d'Avicenna) i la ctara (a travs de Joan Scot Erigena).

 Llista de trobadors .
La major part dels trobadors coneguts hui en dia eren d'origen occit. Un nombre redut dels trobadors, una vintena, eren d'origen catal i contriburen, en alguns casos de forma molt notable, a l'esplendor del corpus potic que durant dos segles va ser hegemnic en les corts medievals i fins i tot va traspassar aquestes fronteres. En total es conserven prop de 200 composicions del trobadors catalans (un nombre prou redut si tenim en compte que 120 corresponen a Cerver de Girona i 31 a Guillem de Bergued). Per descomptat, hem de tenir en compte que alguns -molts?- dels seus poemes es degueren perdre; tamb cal tenir present que estem parlant nicament de trobadors d'obra conservada i no d'aquells que s'esmenten en alguna composici, com Ot de Montcada, dels quals no ens ha arribat cap poesia. Com tamb hem dit, feien servir l'occit, encara que en alguns casos es pot detectar la inclusi d'algunes paraules catalanes en les seves composicions; tot i aix, recordem que les dues llenges eren molt similars en aquesta poca i no fou fins al segle XIX que s'elaboraren els primers estudis seriosos que les diferenciaven.

 Trobadors occitans .

Guilhm de Peitieus;
Aimeric de Peguilhan;
Arnaut Daniel ;
Bernat de Ventadorn;
Beatritz de Dia (Comtessa de Dia);
Bertran de Born;
Ernoul el Vielh;
Folquet de Marselha ;
Gaucelm Faidit ;
Guiot de Dijon ;
Guiraut de Bornelh ;
Guiraut Riquier;
Jaufre Rudl;
Marcabru;
Peire Cardenal;
Pire Vidal;
Raimbaut d'Aurenja;
Raimbaut de Vaqueiras;
Ramon de Miraval;

 Trobadors catalans .
Guerau de Cabrera;
Berenguer de Palou;
Alfons el Cast;
Pon de la Gurdia;
Guillem de Bergued;
Guillem de Cabestany;
Huguet de Mataplana;
Ramon Vidal de Besal;
Pon d'Ortaf;
Formit de Perpiny;
Guillem Ramon de Gironella;
Pere el Gran;
Pere Salvatge;
Cerver de Girona (Guillem de Cervera);
Jaume el Just;
Berenguer d'Anoia;
Jofre de Foix;
Amanieu de Sescars;
Frederic III rei de Siclia;
Pon Hug d'Empries;

 Trobadors italians .
Sordello;

 El trobador annim de Sant Joan de les Abadesses .
Al monestir de Sant Joan de les Abadesses (el Ripolls), foren trobades en dos fulls solts, que servien com a tapes d'un registre, tres composicions del segle XIII, amb notaci musical messina. El manuscrit es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Les tres peces que formen part del grup annim del Canoner de Sant Joan de les Abadesses sn: S'anc vos amei, eraus vau desaman (Si alguna vegada us he estimat), Ara lausetz, lausetz, lausetz (Ara accepteu, accepteu, accepteu) i Amors, merce on sia (Amor, que no hi hagi compassi).

S anc vos amei.



 Ara lausetz, lausetz, lausetz .



 Amors, merce on sia .



Referncies.
Els trobadors catalans, amb la seua autoritzaci.
El trobador annim de Sant Joan de les Abadesses;

Enllaos externs. 

 Selecci de 10 poemes de Poesia trobadoresca. Antologia, a cura de Lola Badia, versions d'A. B., Les millors obres de la literatura universal 14 (Barcelona: Edicions 62, 1982). 305 p. Sisena edici: 1998. Amb l'original i la traducci catalana d'Alfred Badia, (pdf, 4.970 KB). ;

Selecci de 2 poemes de Les Trobairitz. Poetes occitanes del segle XII, estudi introductori de Magda Bogin, versions potiques d'A. B., Collecci Clssiques Catalanes 3-4 (Barcelona: LaSal Edicions de les dones, 1983), 198 p. Tercera edici: 2006. (Barcelona: Horsori Editorial). Amb l'original i la traducci catalana d'Alfred Badia, (pdf, 4.970 KB). ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23075" title="Mamia IV Gurieli" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="10004">
Mamia IV Gurieli fou mthavari de Gria del 1726 al 1744, del 1760 al 1765 i del 1768 al 1778.

Nascut cap el 1717, era el fill gran de Giorgi III de Gria (o Giorgi IV segons les llistes) de Gria i Imertia, i el va succeir el 1726.

El 1744 va ser enderrocat pel seu germ Giorgi IV de Gria (o Giorgi V Gurieli) per va recuperar el poder el 1760. El 1765 el germ va tornar a arrabassar-li el tron, per un altre cop el va recuperar el 1768.

El 1732 es va casar amb Rodam (desprs de 1762), filla gran de Alexandre V d'Imertia.

Va morir el 1778 i el va succeir Sim II Gurieli, fill de Giorgi IV (V) Gurieli.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23085" title="Sim II Gurieli" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="10005">
Sim II Gurieli fou mthavari de Gria del 1778 al 1792. Va heretar els drets del seu pare Giorgi V Gurieli el 1778 quan va morir Mamia IV Gurieli, i va ser proclamat mthavari. El rei Salom I d'Imertia el va deposar i va nomenar al seu germ petit Kai Khusrau (IV), per el seu germ va renunciar al tron i aix va poder seguir al poder.

Casat amb la princesa Makrina (+ 1814) que fou regent del fill del 1805 al 1814 i era filla de Kaikhushru Tsereteli, prncep de Satseretelo. 

Una filla es va casar amb Ioani Abashidze (+1822), fill del prncep Kaikhushru Abashidze, Asikbashi i de Darejan (filla del rei Salom I d'Imertia el Gran). Una altra es va casar amb Tariel Dadiani, mthavari de Mingrlia (+ 1802); i un altra es va casar amb Abdi Beg Khimshiashvili, prncep d'Atshara (+1859). 

Va morir el 1792 i el va succeir el seu germ petit Vakhtang II Gurieli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23087" title="Gria" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="10006">


Gria (georgi:      ) s una regi de Gergia al nord de Adjria, a l'oest d'Imertia, i al sud de Mingrlia. Des el segle XIV va gaudir d'una amplia autonomia i des el 1490 d'una virtual independncia encara que nominalment subjecte al regne de Imertia, el tron de la qual els mthavaris van arribar a usurpar mes d'una vegada. El 1829 va ser annexionada per Rssia.

Cap el 1372 Kakhabar I va ser fet eristhavi de Gria i Svantia pel seu pare Giorgi II Dadiani-Gurieli de Mingrlia i Svantia . La dinastia va arrelar i es va transferir de pare a fill. Cap el 1469 Kakhabar II, fill de Mamia I o usurpador va prendre el nom de Gurieli i el seu fill Giorgi va assolir la independncia de fet cap el 1490.

Eristhavis (governador) o Mthavaris (comtes) de Gria:

Kakhabar I Dadiani-Gurieli, eristhavi de Guria i Svanetia cap el 1372 ;
Giorgi Dadiani-Gurieli  cap el 1422  ;
Mamia  Dadiani-Gurieli   cap el 1460-1469;
Kakhabar II Vardanidze 1469-1483 ;
Giorgi I Gurieli 1483-1512 ;
Mamia I Gurieli  1512-1534 ;
Rustam Gurieli  1534-1564 ;
Giorgi II Gurieli 1564-1583 ;
Vakhtang I Gurieli 1583-1587 ;
Giorgi II (segona vegada)  1587-1600 ;
Mamia II Gurieli 1600-1627 ;
Sim I Gurieli 1627 ;
Kai Khusrau I Gurieli  1627-1660;
Demetri Gurieli 1660-1668 (rei de Imertia 1663-1664);
Giorgi III Gurieli 1668-1684 (rei de Imertia);
Malkhaz Gurieli 1684-1685;
Kai Khusrau II Gurieli 1685-1689;
Malkhaz (segona vegada)1689 ;
Mamia III Gurieli 1689-1711  (rei d'Imertia);
Giorgi IV Gurieli  1711-1712 ;
Mamia III (segona vegada) 1712-1714 ;
Giorgi IV (segona vegada) 1714-1716  (rei de Imertia);
Kai Khusrau III Gurieli 1716-1717;
Giorgi IV (tercera vegada) 1717-1726 ;
Mamia IV Gurieli 1726-1744 ;
Giorgi V Gurieli 1744-1760;
Mamia IV (segona vegada) 1760-1765 ;
Giorgi V (segona vegada) 1765-1768 ;
Mamia IV (tercera vegada) 1768-1778 ;
Sim II Gurieli 1778-1792 ;
Vakhtang II Gurieli 1792-1797;
Mamia V Gurieli 1797-1826 ;
Kai Khusrau (regent), 1797-1809 ;
David Gurieli 1826-1829 ;
Sophia Tsulukidze (regent), 1826-1829;

a Rssia 1829;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23088" title="Giorgi V Gurieli" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="10007">
Giorgi V Gurieli fou mthavari de Gria del 1744 al 1760 i del 1765 al 1768. 

Al 1768 el seu oncle Mamia IV Gurieli es va imposar definitivament. Era fill de Giorgi III de Gria. 

Estava casat amb Mariami, filla de  Alexandre V d'Imertia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23089" title="Vakhtang II Gurieli" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="10008">
Vakhtang II Gurieli fou mthavar de Gria del 1792 al 1803. 

Va ocupar el tron a la mort del seu germ gran Sim II Gurieli el 1792. Deposat i encarcerat pels russos al castell de Chagvi, el  1803. El poder va passar al fill de Sim II Gurieli, Mamia V Gurieli, sota regncia.

Estava casat amb Mariami, filla del prncep  Demetri Qaplanishvili-Orbeliani, i d'Anna (filla de Garsevan Irubakidze, prncep de Satcholokao, Muravi dels Pshaves, Khevsurs i Taneti).

Va morir el 1814.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23091" title="Mamia V Gurieli" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="10009">
Mamia V Gurieli fou mthavari de Gria del 1803 al 1826.

Va nixer el 1798 i era fill de Sim II Gurieli. El 1803 els russos van deposar al seu oncle Vakhtang II Gurieli i van proclamar com a mthavari al nen Mamia, de noms 5 anys al que es va nomenar honorficament major general de l'exrcit rus. La regncia la va exercir el seu oncle Kai Khusrau (que havia estat proclamat mthavar el 1778 i havia renunciat a favor del seu germ Sim II Gurieli), fins el 1809 que Mamia va ser declarat major d'edat.

El 8 d'abril de 1811 es va signar el tractat amb Rssia que establ el protectorat rus a Gria.

Es va casar el 1814 amb la princesa Sophia Tzulukidze Giorgievna (+1829) que va ser regent de Gria del 1826 al 1829 (aliada als Turcs a la guerra va haver de fugir el 1829) i era filla del prncep Giorgi Tzulukidze.

Va morir a Semokmedi el 20 de novembre de 1826 i el va succeir el seu fill David Gurieli sota regncia de la mare Sofia Tzulukidze.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23094" title="David Gurieli" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="10010">
David Gurieli (David Mamievitch) fou l'ltim mthavari de Gria del 1826 al 1829.

Va nixer el 1815 i va rebre crrecs a l'exrcit rus. A la mort del seu pare Mamia V Gurieli, el 1826, el va succeir sota regncia de la mare Sofia Tzulukidze (Sofia Giorgievna). El 1829 la mare es va posar al costat del turcs en la guerra contra Rssia, la qual va annexar Gria el 2 de setembre de 1829, en contra de l'establert pel tractat de protectorat.

Va morir assassinat a Akhulgo, al Caucas, el 20 d'agost de 1839. Els drets hereditaris de Gria van passar al seu cos David II Gurieli, nascut l'1 de novembre de 1802, que va morir el 19 de novembre de 1856 deixant un fill, Jambakur Gurieli (+1902).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23102" title="Antifont" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="10011">

Antifont de Ramnunt (Antiphon, ) (480 aC-411 aC) fou un orador grec sofista pertanyent a la mateixa generaci de Prdic de Queos. Fill de Sfilos el sofista i nascut a Rhamnos (Ramnunt, tica) el 480 aC. Fou el primer en regular la prctica de l eloqncia per unes lleis teriques, i va obrir una escola en la que va ensenyar retrica. 

Membre d'una famlia aristocrtica i defensor de l'oligarquia, Antifont de Ramnunt va atreure damunt d'ell les sospites dels qui el consideraven un conspirador contra el rgim democrtic. Per aquesta ra, defugia la tribuna pblica, per b que s'havia guanyat bona fama com a loggraf, s a dir, com a redactor de discursos per encrrec. Gaudia tamb de gran prestigi per la seva escola retrica, on probablement exercia tamb l'activitat intel.lectual i meditica de la sofstica.
Va idear i sufragar la revolta pro-oligrquica del 411, el fracs de la qual va pagar amb la condemna a mort, la prohibici de sebollir les seves restes al sl de l'tica, la confiscaci dels seus bns i l'enderrocament de casa seva. Tanmateix, els atenesos haurien admirat encara la bellesa i rotunditat del seu discurs de defensa.

De la seva obra retrica conservem tres discursos d'encrrec, 'Contra la seva madrastra, per emmetzinament', 'Sobre l'assassinat d'Herodes' i 'Sobre el coreuta', a ms de les tres 'Tetralogies', blocs de quatre models de discurs que deurien formar part del seu manual de retrica. De l'obra sofstica hi ha noms fragments, pertanyents als tractats 'La veritat' i 'Sobre la concrdia', entre d'altres obres d'inters i de caire divers, inclosos temes antropolgics i psicolgics.
Com a loggraf, la tcnica argumentativa d'Antifont t un alt component de sofisticaci: a ms de les evidncies i proves derivades de la investigaci dels tres casos, tots ells d'homicidi, i dels testimoniatges afegits al dossier a disposici del tribunal, Antifont recorre de manera constant a l'aplicaci dels principis de versemblana formulats per l'escola siciliana de Crax i Tsies. La versemblana exculpa o condemna en funci de categories lgiques: un ric no podria cometre un robatori, p.e.

L'estil d'Antifont, que va estar el mestre de l'historiador Tucdides, es caracteritza per la sobrietat expressiva i les escasses concessions a la col.loquialitat. Integra nombrosos poetismes i jonismes i s tamb fora reeixit en la narraci. 

Com a assagista, radicalitza la contraposici llei-natural-llei poltica (plsis-nomos). Pensa que les lleis humanes sorgeixen de l'inters personal i egoista dels homes, de tal manera que "all que s just segons la naturalesa s injust segons la llei humana", i aix s el que produeix la desigualtat social. En la llei de la natura impera sempre la veritat, en la llei humana tot s aparena. Va destacar en la seva obra la necessitat de l'educaci.

Igual que Hipies creu que la soluci per evitar la desigualtat s tornar a l'Estat Natural.

La darrera vegada que va parlar en pblic fou el 411 aC i es creu que va participar a la Revoluci del Quatre Cents que va portar l oligarquia al poder a Atenes. Enderrocat aquest govern al cap de sis mesos fou condemnat a mort per negociar la pau amb Esparta, els seus bens confiscats, i fou enterrat amb la inscripci  Antifont el trador  (411 aC).

Bibliografia.
Edicions i traduccions:
 Redondo, J., Antifont de Ramnunt. Discursos I. Tetralogies, Barcelona, Fundaci Bernat Metge, 2003. ISBN84-7225-822-X.
 Redondo, J., Antifont de Ramnunt. Discursos II. Contra la seva madrastra, per emmetzinament. Sobre l'assassinat d'Herodes. Sobre el coreuta. Barcelona, Fundaci Bernat Metge, 2004. ISBN 84-7225-840-8.
 Ortol i Guixot, A.F., Antifont. Testimonis i Fragments, Fundaci Bernat Metge, Barcelona 2005. ISBN 84-7225-862-9 en Tela, 84-7225-861-0 Rstica.
 Antifonte/ Andcides (1991), Discursos y fragmentos, Intr., trad. y notas de J. Redondo Snchez. Rev.: E. Snchez y E. Jimnez. Madrid: Editorial Gredos. ISBN 9788424914486.

Estudis:
 Gagarin, M., Antiphon the Athenian. Oratory, Law, and Justice in the Age of the Sophists, Austin 2002.
 Ramrez Vidal, G., La retrica de Antifonte, Mxic 2000.
 Redondo, J., "Sobre el carcter unitario de la obra de Antifonte el orador", Studia Zamorensia 11, 1990, 221-226.
 Redondo, J., "Antifont dins el gnere de l'oratria", Actes del IX Simposi Catal d'Estudis Clssics I, Barcelona 1991, 703-707.
 Redondo, J., "Retrica y poltica en los discursos de Antifonte", in A. Lpez Eire (ed.), Retrica, ideologa y poltica en la Grecia antigua, Salamanca 1998, 161-165.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23104" title="Kars" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="10012">
Kars, ciutat del nord-est de Turquia, capital de la provncia del mateix nom, habitada pels scythini. Durant dcades fou el cam de pas cap Armnia, per a l'ultima dcada la frontera va ser tancada. s situada a 40 37' N. i 43 6' E. Poblaci: 8,672 (1878); 20,891 (1897), 54,000 (1970).

 Histria .
Govern provisional turc

Rssia va renunciar a Kars, Ardahan i Batum pel Tractat de Brest-Litovsk el 3 de mar de 1918. Els turcs ocuparen Kars el 25 d'abril, i a la regi es va establir la Repblica de Caucsia sud-oriental, per quan es va produir l'armistici de Mudros (octubre de 1918) es va establir la retirada del exercit otom a les fronteres de 1914. Els britnics ocuparen Batum per els otomans es negaven a retirar-se de Kars i el seu governador militar constitu un governo provisional dirigit per Fakhr al-Din Pirioghlu (conegut per Fahrettin Pirioghlu) que reclam la sobirania de Kars i les regions turcfones i musulmanes venes fins Batum i Gumru (Alexandropol). La regi fou ocupada per Armnia el gener de 1919 per el govern turcofil es va sostenir a la ciutat de Kars fins l'arribada de les tropes britniques que els van dissoldre (19 d'abril) enviant als seus lders a Malta. Kars fou entregat poc desprs a Armnia junt amb Ardahan (maig]).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23105" title="Perl" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="10013">
Perl s un llenguatge de programaci dissenyat per Larry Wall.

El llenguatge de programaci Perl fou alliberat al 18 de desembre de 1987 per Larry Wall. Perl s'inspira en els llenguatges awk, C, sed, shell entre d'altres.

Perl est sota una combinaci de la llicncia artstica i la GPL. Est disponible en molts sistemes operatius de tipus Unix, com Linux i FreeBSD, i tamb en sistemes de la casa Microsoft.

La seua mascota s un camell d'en de la publicaci del llibre Programming Perl, que esdevingu la referncia de facto per al llenguatge, i t aqueix animal dibuixat a la portada.

 Programa d'exemple .

Programa que escriu Hola mn per la sortida estndard.

 #!/usr/bin/perl -w
 print "Hola, mn!
";

Cal destacar que la primera lnia inclou la ubicaci del binari perl, que pot variar segons el sistema operatiu, o la configuraci d'aquest.

Historia.

Larry Wall va comenar a treballar en el llenguatje Perl al any 1987 mentre treballava com a programador a l'empresa Unisys y anunci la versi 1.0 al newsgroup comp.sources.misc el 18 de desembre de 1987. El llenguatge va ampliar-se rpidament els seguents anys. Perl 2, alliberat el 1988, aport un millor motor de expressions regulars. Perl 3, alliberat al 1989, afeg un suport per a dades binries. 


Fins 1991, l'nica documentaci de Perl era una simple pgina de manual de Unix. El 1991 es public Programming Perl
i es convert en la referncia ipso-facto del llenguatge. Al mateix temps, el nombre de versions de Perl avan a 4, no per marcar un gran canvi en el llenguatge, sin per a identificar la versi que estava documentada al llibre. 




Enllaos externs.

Perldoc  Documentaci de Perl en lnia. ;
BarcelonaPerlMongers  Wiki i llista de correu BarcelonaPerlMongers;
Cercador de CPAN Cercador de distribucions, mduls i documents del CPAN;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23106" title="Ardahan" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="10014">
Ardahan s una ciutat del nord-est de Turquia, a la vora del riu Kuruchay, afluent del Kura, a una altitud de 1.800 metres. La seva poblaci (2004) era de 17.500 habitants. Es capital de la provncia d'Ardahan (la capital de provncia amb menys poblaci); la poblaci el 1945 era de 6.182 habitants. El 1945 el districte (kada) tenia 49.699 habitants.

Hi ha una secci de la universitat Kars Kafkas. L'economia local est basada en l'agricultura i la despesa dels militars estacionats a la ciutat (un nombre fora alt). La ciutat es famosa pel seu formatge groc i per les oques.

Histria.

La ciutat, poc ms que un logaret, pertanyia als otomans des del 1578, per fou cedida a Rssia en virtut del Tractat de San Stefano el 1878. 

En virtut del Tractat de Brest-Litovsk entre Rssia i Turquia la ciutat i el seu territori fou cedit al Imperi Otom (mar de 1918) que el va ocupar rpidament, per fou reclamat per la Repblica de Transcaucsia i desprs per Gergia i Armnia. El juny de 1918 un tractat de pau entre l'imperi Otom i Gergia reconegu la possessi de Batum, Kars i Ardahan i dos regions mes als turcs. Evacuada Ardahan per els turcs a finals de 1918, i amb els britnics desplegant-se per la regi, fou ocupada pels georgian (juny de 1919) hi fou reconeguda a Armnia pel Tractat de Sevres de 1920.

Per els nacionalistes turcs iniciaren la reconquesta de les regions en disputa a Anatlia del nord-est. Pel tractat de pau de Gumru (3 de desembre de 1920) Armnia va haver de cedir totes les zones que reen turques abans de la guerra; els georgians evacuaren la ciutat el 23 de febrer de 1921 que fou incorporada tot seguit a Turquia com a kada (districte) del wilayat de Kars. La Rssia Sovitica com hereva de la Rssia imperial, a la que pertanyia Ardahan abans de la guerra, va reconeixer la sobirania turca a Ardahan i Kars pel Tractat de Kars (23 d'octubre de 1921) a canvi de la renuncia definitiva a Batum.

Fou declarada capital de la nova provncia d'Ardahan el 1993.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23107" title="Virus informtic" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="10015">
Un virus informtic s un programa que es copia automticament per alterar el funcionament normal de la computadora, sense el perms o el coneixement de l'usuari. Encara que popularment s'inclou el "malware" dins dels virus, en el sentit estricte d'aquesta cincia els virus sn programes que es repliquen i s'executen per si mateixos. Els virus, habitualment, reemplacen arxius executables per uns altres, infectats amb el codi del virus. Els virus poden destruir, de manera intencionada, les dades emmagatzemades en un ordinador, encara que tamb n'existeixen altres ms benignes, que noms es caracteritzen pel fet de ser molestos.
 
Els virus informtics tenen, bsicament, la funci de propagar-se, replicant-se, per alguns contenen a ms una crrega maligna (payload) amb diferents objectius, des d'una simple broma fins a realitzar danys importants en els sistemes, o blocar les xarxes informtiques generant trfic intil.

El funcionament d'un virus informtic s conceptualment simple. S'executa un programa que est infectat, en la majoria de les ocasions, per desconeixement de l'usuari. El codi del virus queda resident (allotjat) a la memria RAM de la computadora, encara que el programa que el contenia hagi acabat d'executar-se. El virus pren llavors el control dels serveis bsics del sistema operatiu i infectant posteriorment arxius executables que siguin cridats per a la seva execuci. Finalment s'afegeix el codi del virus al del programa infectat i es grava al disc, amb la qual cosa es completa el procs de replicaci.

 Classificaci .

 Segons l'infectat .
Segons alguns autors existeixen, fonamentalment dos tipus de virus:

 Aquells que infecten arxius. A la vegada, aquests es classifiquen en:
 Virus d'acci directa. En el moment en qu s'executen, infecten altres programes.
 Virus residents. En executar-se, s'installen a la memria de la computadora. Infecten els altres programes a mesura que s'hi accedeix. Per exemple, en ser executats.
 Els que infecten el sector de arrencada, (virus de boot). Recordem que el sector d'arrencada s el primer que llegeix l'ordinador quan s'encn. Aquests virus resideixen en la memria.

Existeix una tercera categoria anomenada multipartite, per correspon als virus que infecten arxius i al sector d'arrencada. Per tant, es pot dir que s la suma de les dues categories anteriors.

Per altres autors, la classificaci dels virus tamb es divideix en dues categories, per el criteri de classificaci utilitzat s diferent:

 Virus d'arxius, que modifiquen arxius o entrades de les taules que indiquen el lloc a on es guarden els directoris o els arxius.
 Virus de sistema operatiu, el seu objectiu consisteix a infectar aquells arxius que governin la computadora.

Existeix una tercera classificaci, promoguda per CARO, per unificar la forma de nombrar als virus. En aquesta classificaci es t en compte la plataforma en qu actua el virus i algunes de les seves caracterstiques ms importants.

Per exemple, el W32/Hybris.A-mm s un virus que funciona a la plataforma win32 en la seva variant A (primera) que t capacitat mass mailing o d'enviament massiu de correu electrnic infectat.

 Tipus de virus .
- Worms o cucs: Es registren per crrer quan s'inicia el sistema operatiu ocupant la memria i fent tornar lent l'ordinador, per no s'adhereixen a altres arxius executables.

- Troians: Solen ser els ms perillosos, ja que no hi ha moltes maneres d'eliminar-los. Sn capaos de mostrar pantalles amb paraules. Funcionen igual que el cavall de Troia, ajuden l'atacant a entrar al sistema infectat, fent-se passar com contingut genu (salvapantalles, jocs, msica). En ocasions descarreguen altres virus per a agravar la condici de l'equip.

- Jokes o virus broma: Sn virus que creen missatges de broma a la pantalla. Tamb poden executar el lector de CD/DVD obrint-lo i tancant-lo, o controlar el propi ratol i fins i tot el teclat, sempre amb un fi de diversi i mai de destrucci o dany per al contingut de l'ordinador, encara que a vegades poden arribar a ser molestos.

- Hoaxes o falsos virus: Sn missatges amb una informaci falsa, normalment difosos mitjanant el correu electrnic, a vegades amb el fi de crear confusi entre la gent que rep aquest tipus de missatges, o amb una finalitat pitjor: perjudicar alg o atacar l'ordinador per mitj de l'enginyeria social, amb missatges com ara esborri aquest arxiu de l'equip. Sn virus molt potents; en ocasions afecten arxius del sistema necessaris per a l'arrencada o altres funcions importants.

 Segons el seu comportament .
Els grups principals (i ms simples) de virus informtics sn:

Kluggers: Aquells virus que en entrar als sistemes d'un altre ordinador es reprodueixen o b es xifren de manera que tan sols se'ls pot detectar amb algun tipus de patrons.

Viddbers: Aquells virus que modifiquen els programes del sistema de l'ordinador en el qual entren.

A ms a ms hi ha altres subgrups dels anteriors grups:
 Virus uniformes, que produeixen una replicaci idntica a si mateixos.
 Virus xifrats, que xifren part del seu codi per a que sigui ms complicat el seu anlisis. A la vegada poden utilitzar:
 Xifrat fixe, utilitzant la mateixa clau.
 Xifrat variable, fent que cada cpia de si mateix estigui xifrada amb una clau diferent. D'aquesta forma redueixen la mida del codi fix utilitzable per a la seva detecci.
 Virus oligomrfics, que posseeixen un conjunt redut de funcions de xifrat i n'elegeixen una aleatriament. Calen diferents patrons per a la seva detecci.
 Virus polimrfics, que en la seva replicaci produeixen una rutina de xifratge completament variable, tant en la frmula com en la forma de l'algoritme. Amb polimorfismes forts cal fer servir l'emulaci, patrons mltiples i altres tcniques antivirus avanades.
 Virus metamrfics, que reconstrueixen tot el cos en cada generaci, fent que vari per complet. D'aquesta forma es porten les tcniques avanades de detecci al lmit. Per fortuna, aquesta categoria s molt rara i noms es troba en el laboratori.
 Sobrescriptura, quan el virus sobreescriu els programes infectats amb el seu propi cos.
 Stealth o silencis, quan el virus oculta smptomes de la infecci.
Hi ha ms classificacions segons el seu comportament, seguint les citades, part de les ms significatives i reconegudes per la majoria dels fabricants d'antivirus.

Els virus ms enviats segons l'ICVS (Informtic control virus scanner) sn:





 Histria .

El primer virus que va atacar una mquina IBM Serie 360 (i reconegut com a tal), va ser l'anomenat Creeper, creat al 1972 per Robert Thomas Morris. Aquest programa emetia peridicament en la pantalla el missatge: "I'm a creeper... catch me if you can!" (sc una enredadera, agafeu-me si podeu). Per eliminar aquest problema es va crear el primer programa antivirus denominat Reaper (segadora).

Encara que el terme virus no s'adopt fins el 1984, aquests ja existien des d'abans. Els seus inicis van ser en els laboratoris de Bell Computers. Tres programadors van desenvolupar un joc anomenat Core Wars, que consistia a ocupar tota la memria RAM de l'equip contrari en el menor temps possible.

Desprs del 1984, els virus han tingut una gran expansi, des dels que ataquen els sectors d'arrencada de disquets fins als que s'adjunten en un correu electrnic i s'oculten en un format d'imatge comprimida amb l'extensi JPEG.

 Virus informtics i Sistemes Operatius .

Els virus informtics afecten, poc o molt, quasi tots els sistemes ms coneguts i utilitzats en l'actualitat.

Les majors incidncies es donen en el sistema operatiu Windows, pels motius segents:
 La seva gran popularitat, com a sistema operatiu, entre els ordinadors personals, PCs. S'estima que, actualment, (2.007) un 90% d'ells utilitza Windows. Aquesta popularitat basada en la facilitat d's sense coneixement previ (ignorncia del que passa) facilita la vulnerabilitat del sistema per al desenvolupament dels virus, que poden atacar els seus punts dbils, que en general sn abundants.
 La tradicional poca seguretat d'aquesta plataforma (situaci a la qual, segons Microsoft, est donant en els ltims anys major prioritat i importncia que en el passat). Pel fet de ser un sistema molt permissiu amb la installaci de programes aliens, sense requerir cap autentificaci per part de l'usuari o demanar-li algun perms especial per a ell (en els Windows basats en NT s'ha millorat, en part, aquest problema).
 Software com Internet Explorer i Outlook Express, desenvolupats per Microsoft i inclosos de forma predeterminada en les ltimes versions de Windows, sn coneguts per ser vulnerables als virus, ja que aquests aprofiten l'avantatge que aquests programes estan fortament integrats en el sistema operatiu donant accs complet i, prcticament sense restriccions, als arxius del sistema.
 L'escassa formaci d'un nombre important d'usuaris d'aquest sistema provoca que no prenguin mesures preventives, ja que aquest sistema est dirigit de manera majoritria als usuaris no experts en Informtica. Aquesta situaci s aprofitada, constantment, pels programadors de virus.

En altres sistemes operatius com Mac OS X, GNU/Linux i altres basats en Unix les incidncies i atacs sn prcticament inexistents. Aix es deu principalment a:
 No existeixen virus letals per a aquests sistemes, degut a la seva poderosa jerarquia de treball.
 Tradicionalment els programadors i usuaris de sistemes basats en Unix/BSD han considerat la seguretat com una prioritat pel qu hi ha majors mesures davant a virus tals com la necessitat d'autentificaci per part de l'usuari com administrador o root per poder installar qualsevol programa addicional al sistema.
 Als directoris o carpetes que contenen els arxius vitals del sistema operatiu conten amb permisos especials d'accs pel qual qualsevol usuari o programa pot accedir fcilment a ells per a modificar-los o esborrar-los. Existeix una jerarquia de permisos i accessos per als usuaris.
 Relacionat al punt anterior, a diferncia dels usuaris de Windows, la majoria dels usuaris de sistemes basats en Unix no poden normalment iniciar sessions com usuaris Administradors o root excepte per a installar o configurar software, donant com a resultat que si incls un usuari no administrador executa un virus o algun software malicis aquest no danyaria completament el sistema operatiu ja que Unix limita l'entorn d'execuci a un espai o directori reservat anomenat comunament home.
 Aquests sistemes a diferencia del Windows, sn utilitzats per a tasques ms complexes com servidors que per lo general estan fortament protegits, ra que els fa menys atractius per el desenvolupament de virus o software malicis.

 Danys .

Donat que una caracterstica dels virus s el consum de recursos, els virus ocasionen problemes tals com: prdua de productivitat, talls en els sistemes d'informaci o danys a nivell de dades.

Una altra de les caracterstiques s la possibilitat que tenen d'anar replicant-se. Les xarxes en l'actualitat ajuden a dita propagaci quan aquestes no tenen la seguretat adequada.

Altres danys que els virus produeixen als sistemes informtics sn la prdua de informaci, hores de parada productiva, temps de reinstallaci, etc.

S'ha de tenir en compte que cada virus planteja una situaci diferent.

 Mtodes de contagi .
Existeixen dos grans classes de contagi. A la primera, l'usuari, en un moment donat, executa o accepta de forma inadvertida la installaci del virus. A la segona, el programa malicis actua replicant-se a travs de les xarxes. En aquest cas es parla de cucs.

En qualsevol dels dos casos, el sistema operatiu infectat comena a sofrir una srie de comportaments anmals o imprevistos. Dits comportaments poden donar una pista del problema i permetre la recuperaci del mateix.

Dins de les contaminacions ms freqents per interacci de l'usuari estan les segents:
 Missatges que executen automticament programes (com el programa de correu que obre directament un arxiu adjunt).
 Enginyeria social, missatges com  executi aquest programa i guanyi un premi.
 Entrada d'informaci a discos d'altres usuaris infectats.
 Installaci de software pirata o de baixa qualitat.

En el sistema Windows pot donar-se el cas de que l'ordinador pugui infectar-se sense cap tipus d'intervenci de l'usuari (versions Windows 2000, XP y Server 2003) per virus com Blaster, Sasser i les seves variants, pel simple fet d'estar, la mquina connectada a una xarxa o a Internet. Aquest tipus de virus aprofiten una vulnerabilitat del desbordament de bffer i ports de xarxa per a infiltrar-se i contagiar l'equip, causar inestabilitat en el sistema, mostrar missatges d'error i fins i tot reinicis involuntaris, reenviar-se a altres mquines per mitj de la xarxa local o internet, entre altres danys. En les ltimes versions de Windows 2000, XP i Server 2003 s'ha corregit aquest problema en la seva majoria. De manera freqent, l'usuari haur de descarregar actualitzacions i pegats de seguretat.


 Mtodes de protecci .
Els mtodes per a contenir o reduir els riscos associats als virus poden ser els denominats actius o passius.

 Actius .
Antivirus: els anomenats programes antivirus intenten descobrir les traces que ha deixat un software malicis , per detectar-lo i elminar-lo, i en alguns casos contenir o para la contaminaci. Intenten tenir controlat el sistema mentres funciona parant les vies conegudes d'infecci i notificant a l'usuari de possibles incidncies de seguretat.

Filtres de fitxers: consisteix en generar filtres de fitxers perjudicials si l'ordinador est connectat a una xarxa. Aquests filtres poden usar-se per exemple, en el sistema de correus o usant tcniques de firewall. En general, aquest sistema proporciona una seguretat a on no es requereix la intervenci del usuari, pot ser molt efica, i permetre utilitzar nicament recursos de forma ms selectiva.

 Passius .
Copies de seguretat:Mantenir una poltica de cpies de seguretat garantitza la recuperaci de les dates i una soluci quan res de l'anterior ha funcionat.
Estudiar: Aprendre com s el software de la nostra computadora, buscant i buscant informaci, en llocs en els que si pugui confiar, sobre software maligne, per a aix evitar-lo.

Desconfiar: Si no coneixem alguna cosa o no sabem el qu fa, ser millor tenir-li respecte i no tocar-lo fins aclarir el nostre dubte, (en el s d'aquesta norma s recomanable no obrir arxius de correus dels que es desconegui el remitent, o es sospiti de que es pugui contenir codi malicis, o que no va demanar vost. Encara aix, si es de plena confiana, analitzi sempre amb un antivirus l'arxiu abans d'obrir-lo. s aconsellable complementar aquesta manera de procedir aplicant una poltica de contrasenyes i de seguretat ms segures a la seva xarxa local o als parmetres d'accs a Internet. El qu molts creadors de virus desitgen s la sensaci de vulnerabilitat al provocar les condicions de contagi idnies que permetin una infecci del virus a nivell mundial i causar danys sense deixar rastre de la seva presncia.

Fer reenviaments segurs de email: Quan rebem un missatge de correu electrnic sospits de contenir un virus o que parli d'alguna cosa que desconeixem conv consultar la seva possible infecci o veracitat (per exemple a partir de buscadors www). Un cop segurs de la absncia de virus del missatge o de que el qu diu el missatge s cert i important de ser conegut per als nostres contactes i el reenviem, tenint en compte de posar les direccions de correu electrnic dels destinataris en la casella CCO. Aix evitarem la propagaci de missatges amb virus, aix com la del spam i la d'aquells missatges amb phishing o hoax.

Informar als nostres contactes: Conv que fem saber el mencionat en el punt anterior als nostres contactes en quant ens reenvien missatges amb virus o contingut fals o sense utilitzar la casella CCO.

Netejar i eliminar el virus: En el cas de que la nostra mquina resulti infectada hem de desconnectar-la immediatament de la xarxa, ja sigui local o Internet (aix es fa per evitar contagis a altres mquines) i, una vegada allada, aplicar un programa Antivirus actualitzat per prendre l'acci que correspongui.

Restauraci completa: En cas de que el virus sigui tan virulent que destrueixi la lgica d'una unitat d'emmagatzemament, s'haur de recrrer a la restauraci per completa amb un formateig complet. Tenint en compte que aquesta opci deixar la mquina tal i com estava el dia que la va adquirir. Totes les seves configuracions i altres coses quedaran esborrades permanentment.

 Referncies .
Quasi tot el contingut de la redacci inicial d'aquest article va ser reprodut de www.derecho-internet.org, d'acord amb la nota de compliment de la llicncia de la pgina web.

 Vegis tamb .
Tipus de virus informtics;
Software malicis;

 Enllaos externs .
Virus Informtics (Classificaci) (en espanyol);
Comparatives Antivirus av-comparatives *virus.gr (en angls) ;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23108" title="Mite de la caverna" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="10016">
El Mite de la Caverna s segurament la ms coneguda de les metfores allegories o mites de Plat. El va crear per explicar la seva teoria de les idees. El mite de la caverna es troba al comenament del llibre set de "La Repblica".

Explica com unes persones presoneres en una caverna veuen a les parets reflectides les ombres del que hi ha darrera d'ells grcies a la llum d'una foguera.

Els objectes de fora de la caverna representen la realitat, les idees, mentre que les ombres en sn les cpies imperfectes, les coses del mn tangible. Igual que les ombres recorden a l'objecte original per la silueta, les coses recorden a les idees eternes (teoria de l'anmnesi o reminiscncia). La llum que permet veure, assimilada en segles posteriors a la ra, seria la idea suprema, que s una trada del B, la Veritat i la Bellesa.

 Resum del Mite de la Caverna .
En el mite de la caverna, Plat relata l'existncia d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Sn presoners lligats de cames i coll, de manera que es veuen obligats a mirar sempre endavant sense poder mai girar el cap. La llum que illumina l'antre prov d'un foc encs darrera d'ells.

Plat, per boca de Scrates, ens diu que imaginem un cam elevat i llarg entre els presoners i el foc, on s'hi ha construt un mur per on passen uns homes que porten tota mena de figures que els sobrepassen, aquests homes a vegades enraonen i a vegades callen. Els captius no poden veure res ms que les ombres de les figures projectades pel foc a la paret de la caverna, i mancats d'una altra educaci es pensen que les ombres que veuen sn els objectes reals, la mateixa realitat. Per Plat ens convida a imaginar que un d'aquests captius comena a relacionar els sons amb les figures i comena a veure que es pot treure les cadenes i que pot caminar i sortir, amb molt d'esfor, de la caverna. Un cop hauria sortit, la llum del sol l'enlluernaria i hauria de buscar les ombres i les coses reflectides a l'aigua; ms endavant s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria la realitat i el qu les coses sn i podria contemplar-les amb tot el seu esplendor.

Per, el mite no acaba aqu, sin que Scrates fa entrar de nou al presoner a l'interior de la caverna perqu t l'obligaci moral de explicar-ho als altres presos i alhora convncer-los que viuen en l'engany i en la falsedat. Per la gent presonera, alienada des de la infncia el prenen per boig i se'n riuen, i fins i tot asseguren que si alg intents deslligar-los i fer-los pujar per l'abrupta caverna el matarien.

 Interpretacions del mite de la caverna .

Aquest final fa referncia al mateix Scrates, que va se condemnat a mort en un judici popular a Atenes per obligar als seus conciutadans a pensar i a anar ms enll de les aparences. Qui s el qui allibera l'esclau? En el text de Plat no es diu explcitament, per el presoner que s alliberat, ho s pel "mestre" (nou homenatge de Plat a Scrates) que s qui l'obliga a pensar i a transcendir la falsa i cmoda realitat. De fet en el text es diu explcitament que cal obligar, per la fora si conv, a alliberar l'esclau, que de tant acostumat que est a la seva esclavitud s incapa de pensar en una realitat d'ordre superior. Hi ha, doncs, un sentit pedaggic d'aquest mite que es pot entendre com una allegoria de l'ensenyament.

Per altra part, com hem vist, en el mite o allegoria de la caverna es poden distingir dues grans regions: 
 A) l'interior de la cova, lleugerament illuminada per una foguera i ;
 B) l'exterior, dominat per la llum del sol. ;
A la vegada cadascuna d'aquestes parts es divideix en dues parts ms, de manera que les ombres (A1)que els presoners veuen projectades al fons de la caverna, provocades per la llum del foc (A2), sn ombres d'objectes artificials com mfores, esttues i d'altres objectes que transporten els homes que estan per darrera dels presoners. Per altra part, a la regi superior, fora ja de la caverna, tamb hi ha objectes (objectes naturals) com arbres, nvols, muntanyes o animals (B1). Les ombres que aquests projecten estan, per provocades per la llum del sol (B2). Aix, doncs, des d'un punt de vista ontolgic (referit, doncs, als diferents nivells de realitat) Plat parla de quatre nivells.

D'aquesta manera veiem que mentre les ombres del mn interior de la caverna (que els presoners creuen que sn l'nica realitat) sn projeccions artificials (d'objectes artificials provocats per un foc), a l'exterior de la caverna (que representa l'autntica realitat que Plat fa coincidir amb les idees) les ombres sn projeccions d'objectes reals (que Plat fa coincidir amb les entitats matemtiques) projectades per la llum del sol (que Plat fa coincidir amb la idea del B suprem).

Aquestes quatre regions coincideixen amb els quatre graus de saber dels qu parla Plat: la part corresponent a l'interior de la caverna s'identifica, des del punt de vista epistemolgic, amb la doxa (opini o coneixement sense fonamentar) que, a la vegada, esta formada per la eikasia (imaginaci) i la la pistis (creena). Aix, doncs, l'opini o doxa representa un fals coneixement, tot i que pot semblar el vertader, com els passa als presoners de la caverna. La part corresponent a l'exterior de la caverna representa, des del punt de vista epistemolgic, el vertader coneixement o episteme, que es divideix en dos graus, de menor a major importncia: la dianoia o coneixement discursiu (coneixement cientfics i matemtic, i la noesis o coneixement filosfic que es desenvolupa dialcticament.

 
El cam d'ascensi -dur, llarg, esforat- des de l'interior de la caverna, que el presoner fa amb l'ajut del misteris personatge que l'arrossega cap amunt (allegoria del mestre), representa el que Plat en diu la dialctica ascendent. El cam invers, un cop el presoner s'ha alliberat dels falsos coneixements i pot tornar a ensenyar la vertadera realitat, s conegut com a dialctica descendent.

 Enllaos externs .
 El mite de la Caverna (Plat, La Repblica, 514a-517a, Fundaci Bernat Metge, Barcelona, pp. 11-122). ;
 Explicaci didctica del mite de la caverna. ;
 El mite de la caverna a FiloXarxa amb enllaos al text original. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23109" title="Musavat" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="10017">
El Musavat s un partit poltic de l'Azerbaidjan. El nom significa "Igualtat", i va jugar un rol crucial a la Repblica Democrtica d'Azerbaidjan del 1918-1921.

El partit fou fundat a Bak el 1911 fundat per Mehmet Emin Rasulzade (1884-1955), G. Sharifzadeh i A. Kiakimzade. La seva ideologia era de caire panislamista, panturnica i panzeri, que edit la revista Istiklal (Independncia), i que mantingu contactes amb el govern dels Joves Turcs i d'altres grups panturnics i ttars, ja que, endems de ser partidaris d'un Azerbaitjan independent i unit, no veien malament la uni amb Turquia sota protectorat.  Tamb criticaren els azeriyalar (defensors de l'zeri escrit) i a Ferudin Bei Kotxarli, i proposaven la llengua turca unificada dels Joves Turcs. El 1914 els seus principals dirigents s'exiliaren cap a Turquia i des del 1915 pressionaren els turcs perqu recolzessin llurs reivindicacions. Posteriorment, el 1917 s'aliaren estratgicament amb els dashnak armenis i amb els menxevics georgians quan es proclam la Federaci de Transcaucsia, per el 1918 es va trencar i proclamaren la Repblica Democrtica d'Azerbaidjan.

Al final d'abril de 1920 els comunistes prengueren el poder i s'hi va establir una Repblica Sovitica, que finalment el 1922 ingress, com a part de la Repblica Federal Sovitica de Transcaucsia, a la Uni Sovitica.

Els lders del Musavat van fugir a Turquia i durant molts anys el partit noms va actuar a l'exterior. Rasulzade es va establir a Romania i durant els anys 1930 pass de l'occidentalisme panturnic a le simpaties pel nacionalisme alemany. Merc els oficis del baixkir Ahmed Zeki Velidi Togan exiliats zeris i dirigents nazis s'entrevistaren a Tabriz el 1940. Aix, quan el Tercer Reich invad la URSS el 1941, alguns exiliats formaren part de l' Azerische Sondergruppe, dirigit pel coronel Abdurahman Fatalibeyli-Dudanginski. Aquest darrer va dirigir els principals resistents de Musavat i altres grups a l'exili fins que fou assassinat el 1954. 

A la fi dels anys vuitanta del segle XX el Musavat es va integrar al Front Popular d'Azerbaitjan. El 1992 fou reconegut com a partit poltic i registrat l'any segent, amb una ideologia panturca, panislamista i nacionalista, si b amb tendncia a una major secularitzaci en els segents anys. Fora del Front Popular, s actualment un partit d'oposici (2004) que porta el nom de Yeni Musavat Partiyasi (Nou Partit de la Igualtat).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23110" title="Batum" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="10018">

Batum (modernament Batumi; abans tamb Batoum) s una ciutat de Gergia, a la repblica autnoma d'Adjria (Gergia). T una poblaci de 121.806 habitants (2002).

Histria.

Fou la clssica Bathys construda en el regnat d'Adri amb un fort. Vers el 380 quan les guarnicions romanes a la regi de la Clquida i Pont oriental van ser retirades, i els lazes que habitaven la regi van esdevenir de facto independents, el seu cap es va convertir en rei de Lazika. 

El 395 l'imperi rom es divid en Occidental i Oriental (conegut per Imperi Bizant) i aquest darrer inici una poltica pragmtica, reconeixent la independncia de Lazika, i ajudant al pas a fer-se fort a canvi de vigilar la frontera. Els reis lazes reberen les insgnies reals de Bizanci. A partir de la pau entre l'imperi Bizant i Prsia el 532, les guarnicions bizantines a Lazika van ser retirades i es va crear una superfortalesa a Petra, al cam de Lazika per la mar Negra, sota el comandament d'un estrategos. Petra no estava gaire lluny de Batum (al nord d'aquesta ciutat), a la actual Tzikhis-Tziri i desprs de la seva fundaci les demes fortaleses van quedar sense s. El pas fou disputat per perses i bizantins fins el 562 en que es va signar a Dara un tractat de pau per 50 anys pel qual Prsia renunciava a Lazika. 

Vers el 680 Lazika va ser annexionada al Imperi Bizant i desaparegueren els seus reis substituts per Patrikioz bizantins. Uns anys desprs, el 697, el patrikioz Sergoi Barnukisdze, acoll els rabs i qued sota dependncia del Califat. El 717, estant assetjada Constantinoble pels rabs, l'emperador bizant acord reconixer com a sobir hereditari a Lle I d'Abkhaztia o Abkhzia, rebel als rabs, per com a vassall de Kartli (on reconegu reis a Mihri i Artxil d'Herthia). Els bizantins tamb van reconixer com hereditaris (i doncs de fet independents) als erihstavis de Missimiantia, Svantia, Apsiltia, Sanigtia i altres menors, tots ells rebels als rabs, i de fet perduts per Bizanci des feia molt de temps. Lle I, i d'altres rebels, derrotaren als rabs cap el 720, prop d'Anakopia, obligant-los a evacuar la Gergia Occidental incloent Batum.

Al segle IX era part del principat anomenat de Taoklardjtia i va seguir la seva histria. Al segle XIV amb el desmembrament de Gergia, va passar al principat de Gria. Els turcs otomans la van ocupar per primer cop en el regant de Kakhabar II Vardanidze de Gria (1469-1483) per no s'hi van quedar. El 1536 la van ocupar els otomans per segona vegada. Rustam Gurieli (1534-1564) la va recuperar el 1564, per els otomans la van recuperar poc desprs. Mamia III Gurieli (1689-1711) la va recuperar altre cop el 1609 per els otomans la van recuperar definitivament el 1627 i fou part de l'Imperi Otom fins el 1878. Sota els otomans Batum va esdevenir una ciutat musulmana (abans cristiana). El 1807 tenia dos mil habitants i era una vila fortificada; el 1877 eren cinc mil habitants, i un actiu port comercial d'esclaus. 

Fou cedida a Rssia pel tractat de San Stephano i ocupada pels russos el 28 d'agost de 1878. Fou declarada port franc fins el 1886. Inicialment centre d'un districte autnom adjar, el 12 de juny de 1883 fou unit al govern de Kutaisi. El 1 de juny de 1903 es va crear l'oblast (regi) de Batum, amb l'antic districte (okrug) i el de Artvin, dins del govern general de Gergia. El 1883 es va comenar el ferrocarril Batum-Tbilisi-Bak acabat el 1900, i el oleoducte Bak-Batum; la ciutat va esdevenir el principal port petroler rus de la mar Negra i es va desenvolupar extraordinriament. El 1882 tenia 8671 habitants, el 1889 ja eren 12000 i el 1926 eren 45.382.

La poblaci est formada per lazes, adjars i turcs musulmans i per armenis, grecs, russos i georgians cristians. El seu rere pas es quasi completament musulm. El 1911 l'oblast tenia 170.000 habitants dels que 71.000 eren adjars i 59.000 lazes, turcs i kurds musulmans.

El 1918 els turcs la van ocupar i la convertiren en la capital de la Repblica de Caucsia sud-occidental. Evacuada al final de 1918 els britnics la van ocupar el gener de 1919. Es va establir un govern republic conegut com a Repblica de Batum, fins que el juny de 1919 es va unir a Gergia. El tractat entre Rssia i Turquia de 16 de mar de 1921, retorn Kars i Ardahan a Turquia per Rssia (per mitj de Gergia) va conservar Batum. El poder bolxevic i fou proclamat el 18 de mar de 1921 i el 16 de juny de 1921 es va convertir en capital d'una nova Repblica Socialista Sovitica Autnoma d'Adjria o Adjaristan, dins la RSS de Gergia.

En el cens de 1926 es van declarar adjars a la repblica fins a 71.390 persones, dels que molts vivien a la capital. Desprs no es van fer estadstiques ja que el 1939 els adjars van passar a ser considerats un subgrup de la naci georgiana. El port de Batum va prosperar i va esdevenir tamb un centre industrial important. Va arribar a 77.000 habitants el 1956, amb minoria de musulmans.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23112" title="Dimoni" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="10019">



Un dimoni s un esperit sobrenatural. Originriament, la paraula ve del grec       , daemon, que designa un esperit molt savi, per no malfic, contrriament a l'acepci que t en la majoria de cultures per influncia religiosa.

Els dimonis a les grans religions.


En les "religions del Llibre" (Judaisme, Cristianisme i Islam), un dimoni s un esperit d'origen celestial, un ngel, que es va rebellar contra Du i el seu pla div seguint a Llucifer, que seria "el" Dimoni, i que per tant va ser expulsat dels cels a l'Infern. Sn esperits que han esdevingut malignes i que se suposa que miren de temptar als humans per fer-los girar cap al Mal i fer que llurs nimes es condemnin eternament, i que pateixin els focs de l'Infern. 

El diable s el nom amb qu les religions judeo-cristianes identifiquen el principal enemic de Du. El Llibre d'Apocalipsi identifica com una sola persona; a Satans del Llibre de Job (Job 1:6-8), al Diable de l'evangeli de Mateu (Mateu 4:8-10), la Serp Original de Gnesi (Gnesi 3:1-5) i al Gran Drac d'Apocalipsi (Apocalipsi 12:9).

Alguns corrents de bruixeria moderna, en particular de Bruixeria Tradicional Europea, consideren que el Diable era una figura pagana que va ser assimilada a Satans en els primers segles del cristianisme i que s el nom arcaic d'una detat, i com a tal alguns ho utilitzen per al representant de la seva divinitat en context ritual, per sn rigorosos a l'establir que no existeix cap relaci fora de l'etimolgica entre el seu Diable - tamb anomenat Divell - i el Diable cristi. Gerald B. Gardner, el fundador de la Wicca, fa esment d'aquest personatge denominat Diable o Devil en el seu llibre Witchcraft Today. (1951).-




Classificaci dels dimonis.
El cristianisme, i ms concretament, el catolicisme, ha dedicat molt de temps a l'estudi dels dimonis, i n'ha ellaborat llistes i classificacions, que van des de Satan fins als dimonis de menor categoria que farien tasques secundries. 

Peter Binsfeld, el 1589, va associar un dimoni a cada pecat mortal, seguint tradicions medievals. Aix Llucifer seria el dimoni de l'orgull, Mammon el de la cobdcia,  Asmodai o Asmodeu el de la luxria, Satan el de la ira, Belcebub el de la gola, Leviatan el de l'enveja i Belfegor el de la desdia.

Sebasti Michaelis va escriure un tractat anomenat Histria Admirable on dividia els dimonis en tres jerarquies diferents.

La tradici del segle XVI creia que cada mes un dimoni prenia ms fora que els anteriors: Belial al gener, Leviatan el febrer, Satan el mar, Belfegor l'abril, Llucifer el maig, Berit al juny, Belcebub al juliol, Astarot a l'agost, Tammuz al setembre, Baal a l'octubre, Asmodeu el novembre i Moloc el desembre.



Els noms dels dimonis, en general, sn dus o llocs babilonis (Babilnia era la ciutat pagana del pecat per excellncia, perqu els jueus hi van estar exiliats) o manlleus de monstres i genis mitolgics, sobretot d'origen grecollat i germnic.

Vegeu tamb.
Inferi;

Enllaos externs.
Part de la informaci extreta de Monstropdia

Credopedia








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23113" title="Dashnak" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="10020">

El Dashnak (de l'armeni Hay Heghapokhakan Dashnaktsutiun, Federaci Revolucionria Armnia) es un partit poltic d'Armnia que dirig la independncia (1917-1918) i la Repblica Democrtica d'Armnia (1918-1921). El partit fou fundat el 1890 reclamant justcia social, democrcia i autodeterminaci per als armenis, essent aviat influent entre la dispora. Va perdre el poder a finals de 1920 i fou prohibit pel govern comunista de Armnia (i desprs per la Uni Sovitica) des el 1921.

Restablert el 1989, fou prohibit el desembre de 1994 quant era el principal partit d'oposici. El 1998, desprs de la dimissi del president Levon Ter-Petrosian, la seva prohibici fou anullada i va participar al nou govern del president Robert Kocharian amb dos ministres, i encara avui (2004) t al govern un ministre.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23114" title="Adjria" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="10021">


Adjria (georgi        A ara),  s una Repblica autnoma de Gergia.

Histria.

El 1919 el govern del pas, (Repblica de Batum) creat pels britnics desprs de l'ocupaci de l'Imperi Otom, es va dissoldre i es va integrar a Gergia. 

Desprs de la presa del poder pels comunistes el 1921 va formar una repblica socialista sovitica autnoma dintre de Gergia, i va pertnyer a la Uni Sovitica del 1922 al 1991.

Des el 1989 Aslan Abashidze, d'una antiga famlia feudal, va governar la regi amb autonomia. Aliat al primer president democrtic de Gergia, Zviad Gamsajurdia, va aconseguir mantenir-se a la caiguda d'aquest mercs a la protecci russa, que desitjava protegir la seva base militar de Batum. Enfrontat nombroses vegades amb el president georgi Shevernadze, al final del segon perode presidencial d'aquest li va donar suport contra els seus rivals. Per Shevernadze fou enderrocat (2004) i el nou govern georgi no va tardar en enviar tropes a Adjria. A canvi de certes seguretats i garanties Rssia va facilitar la sortida del pas d'Abashidze, i es va establir un govern proper al govern georgi respectant almenys nominalment l'autonomia.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23115" title="Akhaltsikh" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="10022">


Akhaltzikhe o Akhaltzikh (tambe Akhal Tsikhe, georgi         , armeni         transliterat Akhaltskha, turc i persa Akhiskha o Ah ska) s una ciutat de Gergia, capital histrica de la regi la regi de Meskhtia, abans Samtskh i Samtskh-Saatbago, situada a la confluncia entre el Kura (Mtkvari) i el Aragvi a la vora del rierol Potskhovi, i avui dia part de la provncia de Samtskhe-Javakheti. El seu nom vol dir "Nova fortalesa". La poblaci s de 46.134 habitants (2001)

La regi fou temporalment conquerida per Habib ben Maslama al segle VII. Pertany a la famlia feudal georgiana dels Akhaltsikhelis, mthavirs de Samtskhe de la qual els ms coneguts foren Shalva i Ivane Akhaltsikheli. . Al segle XIII, amb les invasions dels khwarizmshahs i els mongols, el poder local va passar als senyors locals de la famlia dels Djakelis o Jakelis que van rebre el ttol d'atabegs i van esdevenir autonoms. Molts dels princeps portaren el nom de Kuarkuare i sn anomenats a les crniques com "Kurkura".


Va ser ocupada pels otomans el 1545 i defintivament el 1579. El 1590 el Samtskh va ser dividit en vuit sandjaks (entitats administratives dels otomans) una de les quals era Akhaltsikh. El govern dels paixes d'Akhiskha es va establir el 1625. Els paixes van intervenir freqentment en els afers interns de Gria, Mingrlia i Imertia, deposant als seus sobirans i establint-ne d'altres.

La regi va passar a Rssia el segle XIX: el 1828, durant la guerra rusoturca de 1828-1829, l'exrcit rus dirigit pel general Ivan Paskevich van ocupar la ciutat, que fou cedida a Rssia pel Tractat d'Adrianpolis o Edirne de  1829 i fou integrada al govern de Kutaisi i desprs al de Tbilisi.

Va tornar a Turquia pel tractat de Brest-Litovsk el mar de 1918. Mitjanant un tractat de pau de juny del 1918 Gergia renunci a la regi, per derrotats els turcs a la guerra, la van evacuar a finals del 1918, i la van ocupar els britnics, que la van entregar a Gergia el 1919.

Ciutats germanes.

Artvin,  Turquia;
Erevan,  Armnia;

Enllaos externs.
 Districte d'Akhaltsikhe ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23119" title="Repblica de Caucsia sud-occidental" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="10023">
La Repblica de Caucsia sud-occidental exist de l'abril del 1918 al gener del 1919.

El 15 d'abril de 1918 els turcs ocuparen Batum, territori rus per que ara corresponia a la Repblica de Transcaucsia, i ms exactament a Gergia. Nomes dos dies desprs instauraren una Repblica sota protecci otomana, anomenada Repblica de Caucsia sud-oriental (Gneydogulu Kafkazya Cumhureyeti). Desprs de l' armistici de Mudros (11 de novembre de 1918) es va acordar que els britnics ocupessin la regi i els turcs se'n van retirar. La Repblica va quedar dissolta formalment el gener de 1919 amb l'arribada dels britnics.

 Bandera .

La bandera de la repblica tenia els colors vermell i verd en vertical (1/ i 2/3) i al vermell la mitja lluna amb les puntes cap dalt, i l'estel, de color blanc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23120" title="Comuna de Bak" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="10024">
La Comuna de Bak va ser un govern que crearen els comunistes de l'Azerbaidjan, rebellats el 15 de novembre de 1917, establert formalment a Bak el 8 de maig de 1918. Aquest govern s estenia a quasi tot l'Azerbaidjan menys tres districtes que estaven en poder del Musavat i on aquests tenien proclamada la Repblica de l'Azerbaidjan.

El 12 d'abril de 1918 el partit Musavat va intentar establir-se a Bak, per se li van oposar els comunistes i esquerrans revoltats a la ciutat i altres llocs, que els van foragitar, i poc desprs es va constituir el govern (8 de maig).

El juliol del 1918 el govern de la Comuna es va dividir. Alguns volien obtenir el suport britnic (els britnics s havien establert a Prsia) per rebutjar els turcs que ara envaen Transcaucsia. Els menxevics i els armenis (membres del Dashnak) afavorien la intervenci. Els bolxevics dimitiren el 31 de juliol de 1918, i amb aix es va acabar el govern de la Comuna de Bak, que va donar pas a un nou govern conegut com la Dictadura de la Cspia Central.

Bandera.

Bandera vermella amb inscripci groga en rus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23121" title="Joglar" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="10025">
Un joglar era un interpret musical de l'edat mitjana. Habitualment no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sin que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podrem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'interpret.

Hi havia joglars que realitzaven activitats molt diverses, des de cantar els temes dels trobadors a fer jocs de mans, acrobcies, etc., tal com podem llegir en l'Ensenhamen de Guerau de Cabrera, i sembla que aquestes darreres activitats van ser l'origen d'aquest ofici. Ms tard, alguns s'especialitzaren en una sola activitat. Aquells per als quals el ms important era la transmissi d'un text els anomenem els joglars de gestes i els joglars de lrica. Aquests darrers, que eren els qui difonien les composicions dels trobadors, realitzaven la seva activitat entre els cortesans, eren absolutament fidels al text -difcilment podien improvisar a causa de les estrictes condicions mtriques a qu estaven sotmesos- i feien servir msiques ms elaborades que els joglars de gestes.

De vegades un joglar podia convertir-se en trobador i cantar ell mateix les seves composicions o donar-les a un altre joglar. De la mateixa manera, un trobador podia esdevenir joglar. De totes formes ni un ni altre cas eren habituals, malgrat que la distinci entre un i altre personatge no tothom la devia tenia prou clara en la seva prpia poca (sobretot en el segle XIII), com mostra "Lo vers del saig i del joglar" de Cerver de Girona. Aix mateix hi havia joglars que estaven molt lligats a determinats trobadors i sembla ser que en transmetien nicament les seves composicions, mentre d'altres cantaven les obres de diversos trobadors. Entre els primers podem recordar el joglar anomenat Cabra que pertanyia, literriament parlant, a Guerau de Cabrera. Finalment, cal recordar la importncia dels joglars no noms en els aspectes ldics i socials de la societat cortesana de l'poca, sin tamb quant a la seva funci com a missatgers de confiana dels trobadors, que transmetien les argumentacions i peticions poltiques dels senyors feudals -i al mateix temps trobadors- a qui servien. En aquest aspecte podem llegir un poema de Guillem de Bergued i un altre del rei Frederic III de Siclia, en els quals es veu com els dos personatges posen el seu futur, i en darrer terme la seva vida, en mns d'uns joglars que devien gaudir de la seva total confiana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23125" title="Dictadura de la Cspia Central" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="10026">

La Dictadura de la Cspia central fou un govern menxevic que va existir de l'agost del 1918 al setembre de 1918 a l'Azerbaidjan.

Desprs de la dissoluci de la Comuna de Bak, l'1 d'agost de 1918 els menxevics russos i els armenis del Dashnak constituren temporalment un govern a Bak anomenat Dictadura de la Cspia Central. Per combatre els musavatistes i els turcs que avanaven per l'Azerbaidjan i cap al nord (Daguestan), el govern va sollicitar l'ajut britnic. El 17 d'agost tropes britniques entraren a Bak, on foren acollides pel primer ministre Iatxovski, un menxevic, i pel cap del Dashnak armeni Khatxaturov (un petit contingent britnic ja hi havia arribat el 4 d'agost). Els bolxevics, arrestats des de l'u d'agost, foren deportats a Astrakhan, per els van afusellar pel cam, a Krasnovodsk (Turkmenistan). Els turcs i musavatistes entraren a Bak el 15 de setembre de 1918 i la Dictadura de la Cspia Central va desaparixer. 

Bandera ;

Es va usar des del 14 d'agost de 1918 una bandera blau cel (que simbolitzava la mar Cspia) amb una franja vermella al centre (el poder obrer).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23126" title="Mugan" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="10027">
Mugan s una regi de l'Azerbaidjan, que forma la seva part ms meridional. Est situada al sud del riu Kura. Tamb se l'anomena Mughan. La capital s Lenkoran.

Histria.
 
A l'agost de 1918 es va crear a la regi, a l'empara de l'ocupaci britnica de Bak, la Dictadura Militar Provisional de Mugan, dirigida pel coronel Iliaixvitx i per Sukhorukov, que formava part de les forces blanques al Caucas. Desprs de les desfetes de Denikin, el govern militar es va enfonsar a la fi de mar de 1919 i els comunistes van prendre el poder i van proclamar la Repblica Sovitica de Mugan el 2 d'abril del 1919. Desprs que els comunistes obtingueren el poder a Bak, la repblica de Mugan es va dissoldre i es va unir a l'Azerbaidjan (maig de 1920).

El 1989 es va crear un poder regional autnom a la regi i ms tard es va proclamar la Repblica de Talix (o Talysh), rpidament ocupada pel govern central. El seu cap, un general d'tnia talix, va ser empresonat i resta encara a la pres.

Vegeu tamb.
Aslanduz;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23127" title="Lenkoran" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="10028">

Lenkoran (en zeri L nk ran) s una ciutat del sud de l'Azerbaidjan, prop de la frontera amb l'Iran, capital de la regi coneguda per Mugan o Mughan. Port a la riba del mar Caspi, el 2002 tenia una poblaci estimada de 48.400 habitants, la majoria d'tnia iraniana talix.

La ciutat s bastant recent, ja que data del segle XVI. Lenkoran fou durant molt de temps la capital del Khanat de Talix (o Talysh), que va gaudir de diversos graus d'independncia a travs de la histria. Va ser ocupat per Rssia de 1728 a 1735, i definitivament el 1813. 

L'economia de la regi de Lenkoran s eminentment agrcola (te, arrs, ram, tabac, ctrics) i forestal (roures). Hi destaca la indstria agroalimentria, del moble, de la seda i de la fusta, i la fabricaci de catifes. 

Lenkoran s una ciutat  de carrers amples i amb una de les millors planificacions urbanstiques de l'Azerbaidjan. Hi destaquen el Maiak, una antiga pres de forma cilndrica; el Museu d'Histria, a l'antic palau dels Khans; la Gran Mesquita, prop del basar, i el Teatre Dramtic Estatal.  

Histria.

Vegeu Mugan.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23129" title="Balada" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="10029">
La balada s un gnere trobadoresc. Si ens centrem en critris de versificaci, on sols es tenen en compte els aspectes mtrics i no la temtica, la literatura trobadoresca es pot dividir en balada i dansa.

Com indica el seu nom, tenia per finalitat d'sser ballada. El seu esquema mtric solia ser el segent: refrany -un apariat- A A (observeu que les lletres majscules indiquen la intervenci del cor, mentre que les minscules corresponen al solista), tres versos del solista amb un vers del refrany b A b a, refrany A A


D'amor m'estera ben e gent A
s'eu ma dona vis plus sovent A

Balada faz ab coindet son b
d'amor m'estera ben e gent A
qu'a ma bela don a randon, b
quar ai estat tan lonjament. a

D'amor... A 
s'eu... A
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23130" title="Dansa (desambiguaci)" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="10030">


Els significats de Dansa sn:

Art: Dansa com a expressi mitjanant moviments del cos al ritme de la msica.
Poesia: Dansa tamb pot ser una composici potica.
Gnere trobadoresc: Dansa s un gnere condicionat per la versificaci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23131" title="Dansa (trobadors)" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="10031">
La dansa s un gnere trobadoresc. Si ens centrem en criteris de versificaci, on sols es tenen en compte els aspectes mtrics i no la temtica, la literatura trobadoresca es pot dividir en balada i dansa.

Emparentada amb els goigs. Normalment est formada per algunes estrofes de vuit versos i abans i desprs un refrany de quatre versos o b desprs una tornada amb rima habitualment igual a la de quatre versos de l'estrofa anterior.

Del rei Jaume II el Just hi ha una curiosa dansa -fixeu-vos en les similituds d'aquesta composici amb els goigs- de temtica moral i intencionalitat poltica, en qu les allegories ens donen la clau. Aquesta dansa s'aparta una mica de l'esquema tpic. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23132" title="Nakhtxivan" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="10032">


La Repblica Autnoma de Nakhtxivan (en zeri Nax van Muxtar Respublikas ) s un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armnia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest. T una extensi de 5.500 km i una poblaci de 372.880 habitants (2005). Durant l'poca sovitica era coneguda amb el nom de Nakhitxevan.

La capital de la repblica autnoma s la ciutat de Nakhtxivan (o Nax van), nucli industrial i centre cultural, seu de la Universitat Estatal de Nakhtxivan.

Segons el ministre d'Afers Estrangers de la Repblica Turca del Nord de Xipre, aquest enclavament s l'nica entitat poltica (a part de Turquia) que reconeix aquesta part de Xipre com a estat sobir, tot i que aquesta no s la posici oficial del govern central de l'Azerbaidjan.

Histria moderna.
La regi de Nakhtxivan formava part d'Armnia encara que tenia part de la seva poblaci turcfona; els otomans la van ocupar a l'estiu del 1918. El govern de l'Azerbaidjan establert a Gandja (dirigit pel Musavat), aliat dels turcs, fou el beneficiari de la mesura, ja que grcies a aquesta ocupaci els turcfons van ocupar el poder.

Desprs de la retirada turca a la fi del mateix any 1918, els turcfons zeris hi van proclamar la Repblica de l'Araks o Araxes (novembre de 1918), sota la direcci de Jafarkuli-Khan, per els britnics es van desplegar a la zona i els armenis van recuperar la regi el juny de 1919.

Desprs de la presa del poder pels comunistes a l'Azerbaidjan (abril de 1920) va esclatar la guerra entre ambds pasos per la possessi de Nakhtxivan, Zangezur i l'Alt Karabagh, regions en poder dels armenis i que els zeris reclamaven. Els nacionalistes turcs tamb s'havien revoltat contra el tractat de Sveres i atacaven Armnia, que rebia ajuda en armament de la Gran Bretanya. Al juny, Armnia, atacada per dos fronts, va pactar un alto el foc amb l'Azerbaidjan amb la promesa d'accedir a totes les seves peticions, i el juliol de 1920 els comunistes zeris, amb suport dels turcs, van prendre el poder a Nakhtxivan i hi van proclamar la Repblica Sovitica. Al setembre, un acord de pau entre Armnia i l'Azerbaidjan va posar fi a la guerra, i Armnia va renunciar finalment als territoris en litigi i va reconixer el govern de Nakhtxivan, el qual el 1921 es va unir a l'Azerbaidjan com a regi autnoma.

Junt amb l'Azerbaidjan, dins de la Repblica Federal Socialista Sovitica de Transcaucsia, va entrar a la Uni Sovitica. Durant el perode sovitic no es registraren fets importants. Fou elevada a Repblica Socialista Sovitica Autnoma el 9 de febrer de 1924.

El 1989 fou una de las primeres regions on sorg el nacionalisme zeri. Desprs del cop d'estat contra Gorbatxov, la Repblica es va proclamar independent, proclamaci que al cap de pocs dies fou anullada.

Banderes.
La Repblica Sovitica de 1920-1921 (que fou independent jurdicament) va utilitzar la bandera del partit comunista de l'Azerbaidjan (Hummet), que era vermella amb una mitja lluna i un estel blanc al cant.

Com a Repblica Socialista Sovitica Autnoma, va tenir la seva primera bandera vermella amb inicials daurades al cant el 1937, i el model es va modificar als anys 50 a una bandera vermella amb franja blava a la part inferior i inicials daurades al cant sota la fal i el martell amb l'estrella.

La bandera que se suposa que s l'actual fou utilitzada desprs de la caiguda de la Uni Sovitica, i s similar a la de l'Azerbaidjan per amb la franja central vermella de doble amplada i la franja inferior groga en lloc de verda, amb la mitja lluna i l'estel al centre tamb de color groc.

Enllaos externs.
Pgina sobre Nakhtxivan
Universitat Estatal de Nakhtxivan








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23133" title="Can" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="10033">

Una can s una composici i un gnere musical, amb part vocal, normalment acompanyada amb un o ms instruments musicals. Generalment, les canons sn de durada curta, i la part vocal sol cantar un text de tipus potic. Solen tenir un carcter ms popular que altres gneres musicals, tot i que alguns tipus han transcendit l'esfera de la msica popular i la tradicional i formen part de la msica clssica.

Alguns tipus especial de canons son les Nadales, les canons de treball i les canons de bressol, entre d'altres.

En el terreny de la msica clssica, una de les principals elaboracions de las can ha estat el lied.

En la msica popular actual, l'estructura tpica d'una can comena amb una introducci, desprs segueix una alternana entre estrofes i tornada (la tornada s el fragment que es repeteix i que s el que identifica la can), l'antitornada (la tornada amb una variaci, per exemple a un ritme ms lent), i el clmax final. 

Vegeu tamb.

 Cantant;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23134" title="Repblica de Batum" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="10034">

La Repblica de Batum exist del gener del 1919 al juliol del mateix any

Forces britniques van prendre el control de Batum el gener de 1919, desprs de l'evacuaci turca imposada pel final de la guerra. Es va constituir la Repblica de Batum (Batumis Respublika). El juliol de 1919 els britnics es van retirar i la Repblica es va dissoldre i es va unir a Gergia.

Vegeu tamb: Repblica de Caucsia Sud-oriental

Bandera ;

Bandera vermella amb un emblema dins un disc blanc al centre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23135" title="Can (trobadors)" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="10035">
La can s una composici de la poesia trobadoresca. 

 Aspectes generals .
Els trobadors expressaven els seus sentiments a travs de la composici que es denomina can (canso).

El seu tema central i gaireb exclusiu s l'amor: l'amor corts ( o fin'amor) que participa dels aspectes socials i espirituals de l'poca medieval.

Aix l'amor t el mateix significat que als nostres dies, per tamb cal afegir-li'n un altre, que s el d'aliana (pacte, favor), s a dir, que el trobador intentar aconseguir a travs de la seva relaci algun tipus de tracte beneficis en l'aspecte material. 

Tamb cal tenir present l'adjectiu corts. Cortesia s el terme que designa la conducta i la posici de l'home que viu a la cort i que per una educaci especial esdev el model d'un ideal hum de refinament i de valors espirituals. El trobador, com a personatge cortes, particip d'aquestes caracterstiques que entre altres sn la lleialtat, la generositat, la valentia, el tracte elegant, etc.

Ampliant aquestes dues idees (amor i cortesia), cal constatar que les relacions jurdiques feudals es fan servir en la can:
La dona s casada, ja que nicament d'aquesta manera adquireix categoria jurdica.
Sovint se l'anomena midons (mascul: el meu senyor) i el trobador s lom / hom. D'aquesta manera es reprodueix la situaci prpia del vassallatge.
Moltes vegades s'estableix una doble relaci: amorosa i social. s a dir, no es busca nicament la consecuci de l'amor (aparentment), sin una relaci en qu la dama, sempre per sobre del trobador socialment, li pugui concedir favors materials, directament o intercedint per ell. De fet, amb freqncia, el trobador parla de la seva senyora natural gaireb com una obligaci (celebra la seva bellesa, bondat, seny) i aix s acceptat -o aix hauria de ser- pel marit com una cosa natural.

Sigui com sigui, la dama sol ser inaccessible (actitud prpia de la dona, per encara ms de la senyora) i el trobador ha de fer mrits per ponderar les virtuts de la dama i la perfecci del seu amor i aix aconseguir el premi.

En aquest procs trobem una srie de conceptes importants propis de l'educaci cortesana, com poden ser: largueza- generositat moral- enfront de avareza; escarsetat mezura- equilibri, moderaci-, prpia de la persona de seny i que implica el domini d'un mateix i certa humilitat; discreci en la dama (ensenhamen- bona educaci- en el trobador).
Un terme molt freqent s el de joi -terme difcil de traduir que es correspon a una mena d'alegria, d'exaltaci interior, associada molt sovint a la primavera o a la presncia o record de la dama.

 Personatges .

L'amor trobadoresc exigeix discreci ja que la dona cantada s casada. Els personatges que intervenen normalment, a ms del trobador, sn:
el gils -el marit- del qual cal evitar les sorpreses i les ires.
els lauzengiers -tafaners, aduladors, calumniadors-, que per tal de fer mrits estan disposats a contar la ms breu possibilitat d'infidelitat de la senyora. ;

Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senhal (pseudnim) que sol figurar al final del poema, per ex.: Bela Vezor (Bella Visi), Bon Esper (Bona Esperana)...
Els senyals i alguns dels personatges anteriors tamb poden aparixer en els sirventesos, albes, i altres composicions.

 Tipus d'enamorat respecte la dama .
Encara que no sol aparixer de forma explcita, a les canons hi sol haver una gradaci en l'actitud i les caracterstiques de l'enamorat que no estan tant allunyades del procs amors que pot tenir lloc en l'actualitat:

fenhedor (feignaire) (tmid): no s'atreveix a dirigir-se directament a la dama.
pregador (pregaire) (suplicant): la dama li dna nims per expressar el seu amor.
entendedor (entendeire) (enamorat tolerat): la dama li dna penyores d'amor.
drutz (amic, amant): Plenament acceptat per part de la dama (literriament es dna poques vegades aquesta situaci, encara que s el personatge protagonista de l'alba).

En bona part de les canons, els trobadors se situen en el primer estadi i noms a travs del joglar sn capaos de manifestar el que senten per la dama i esperen un petit reconeixement per part d'ella que pot venir per una mirada, una paraula o qualsevol altre gest insignificant. s possible que aix sigui nicament una estratgia per desviar l'atenci del marit o altres personatges, que consentirien aquesta situaci, i fins i tot la considerarien gratificant, pel fet que se sentirien orgullosos que la seva esposa o senyora fos lloada per altres, per en canvi no acceptarien, evidentment, que la dama tingus un "drutz".

 Mostra .
Guillem de Cabestany, el trobador a qui s'atribueix una de les biografies ms repetides i tristes de tots els temps t tamb una de les canons ms belles i conegudes de la lrica trobadoresca, en qu mostra la seva total dedicaci a la dama que el t presoner d'amor. 












 Bibliografia .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23136" title="Araks" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="10036">
Araks fou una efmera repblica proclamada pels zeris a l'actual Nakhitxevan el 1918. s el nom que a la regi caucsica es dna al riu Araxes.

Histria. 

La regi de Nakhitxevan formava part d'Armnia per tenia molta poblaci turcfona; els turcs van ocupar la zona a mitjan 1918. El govern de l'Azerbaidjan a Gandja (del Musavat), aliat als turcs, fou el beneficiari de la mesura, ja que grcies al suport turc durant l'ocupaci militar els zeris van ocupar el poder.

Desprs de la retirada turca el novembre del 1918, els zeris proclamaren a la regi la Repblica de l'Araks, sota la direcci de Jafarkuli-Khan, per els britnics es van desplegar a la zona i els armenis van recobrar la regi el juny de 1919.

Bandera. 

La repblica va usar la bandera del Musavat, similar a la de l'Azerbaidjan.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23137" title="Gumru" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="10037">
Gumru es una ciutat d'Armnia, la histrica Koumari, anomenada avui Gyumri, i que durant el perode dels tsars fou anomenada Alexandropol i durant el perode sovitic Leninakan. 

Es la segona ciutat de Armnia i es troba propera a la frontera amb Turquia. Ja va portar el seu nom actual de Gyumri o Gumru durant la primera Repblica Armnia.

En el perode del regne d'Urartu la regi portava el nom de Ichqugulu

En aquesta ciutat es va signar el Tractat de Gumru, que va posar fi a la guerra entre Armnia i Turquia (1920)
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23146" title="Tatev" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="10044">
Tatev fou la capital del principat i regne armeni de la Siunia oriental i ms tard de la Repblica autnoma armnia de Syunik. Actualment s una ciutat de la regi armnia coneguda per Siunik.

A la ciutat es troba el monestir de Tatev fundat al segle IX, que s el monument histric i arquitectnic principal de la regi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23147" title="Tractat de Gumru" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="10045">
El tractat de Gumru fou un tractat de pau entre Armnia i Turquia que va posar fi a la guerra entre ambds estats i va acabar amb el somni de la Gran Armnia que havia establert el Tractat de Sevres (1920).

Els nacionalistes turcs, disconformes amb el Tractat de Sevres, van atacar la part dels territoris assignats a Armnia i que aquesta controlava. Armnia, que rebia ajuda en armament dels britnics, es va veure atacada al mateix temps per Azerbaijan, governada pels comunistes, circumstncia que el juny de 1920 la van obligar a signar un alto el foc per poder atendre al front turc. El juliol els turcs van donar suport a la presa del poder pels comunistes a Nakhichevan, on es va formar una Repblica sovitica independent. El setembre Armnia va signar la pau amb Azerbaijan cedint Zangechur i Alt Karabagh, i reconeixent el govern de Nakhichevan. La guerra va continuar contra Turquia que va seguir amb el seu avan. El novembre els turcs van prendre Alexandropol (Gumru o Gyumri) i el 3 de desembre es va signar la pau en virtut de la qual Armnia va renunciar a tots els districtes de l'Asia Menor que abans de la guerra eren turcs, aix com a Kars i Ardahan, reconeixent la independncia de Nakhichevan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23149" title="Sirvents" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="10047">
Un sirvents s un estil trobadoresc condicionat pel contingut. Desprs de la can s el gnere ms ests. S'anomena aix perqu se servia de la melodia d'una can. S'utilitzava per raons de temps, d'oportunitat en la seva aparici i perqu fos fcilment recordada per tothom ja que la gent coneixia la msica i noms li calia aprendre la lletra. 

El sirvents s una poesia moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda poltica, de reprensi dels costums, etc. Les variants ms importants sn les segents:
 Sirvents moral: Blasma mals costums o abusos de determinats estaments socials, dna preceptes de comportament, critica la degeneraci dels costums dels cavallers.
 Sirvents personal: Es tracta d'un atac i una stira contra persones odiades pel trobador.
 Sirvents poltic: El trobador es converteix en portaveu d'un pas, un senyor o una poltica que defensa al mateix temps que ataca el pas, el senyor o la poltica contrria.
 Sirvents literari: Es tracta de manifestos, exposici de gustos literaris, critiques contra la manera de fer de determinat trobador.

Els sirvents poltics sn importants per conixer les actituds de l'Europa occidental dels segles XII i XIII, per exemple:
Les actuacions d'alguns reis de Frana i de la Corona d'Arag.
La guerra de l'Esglsia i Frana contra els albigesos, amb l'absentisme o intervenci de la Corona d'Arag.
Les Croades d'Orient (veure can de croada).

A continuaci un sirvents de  Guillem de Bergued contra Pere de Berga:
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23150" title="Can de croada" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="10048">
La can de croada o canso de crozada s un tipus de sirvents, un estil trobadoresc condicionat pel contingut. T per finalitat animar els cristians a participar en la conquesta de Terra Santa, tot creant l'ambient propici.

A continuaci la primera estrofa d'una can de croada de Pire Vidal. Cal fer notar l'amenaa que figura en els tres darrers versos a aquells qui es mostrin refractaris a participar en la reconquesta de Terra Santa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23151" title="Zangezur" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="10049">
Zangezur s la regi del Llac Geycha o Sevan a Armnia que durant el perode sovitic va tenir una forta minoria zeri. Des 1989 els canvis de poblaci entre Armnia i l'Azerbaidjan provocaren la sortida de molts zeris. Actualment s una regi de majoria armnia.

La regi de Zangezur fou cedida per Armnia a l'Azerbaidjan al setembre de 1920. Va passar a la Repblica socialista sovitica d'Armnia a la divisi territorial de la Uni Sovitica.

El mar de 1992 alguns zeris proclamaren una efmera repblica zeri anomenada Geycha i Zangezur, probablement sense incidncia sobre el territori.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23152" title="Alt Karabagh" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="10050">


L'Alt Karabagh s una regi de la antiga Repblica Socialista Sovitica de l'Azerbaidjan, de poblaci armnia, actualment en rebelli, que des del 10 de desembre de 1991 constitueix la Repblica d'Artsakh, nom armeni de la regi en el seu conjunt. s coneguda tamb per l'antic nom rus de Nagorno Karabakh (                ). El nom armeni s Lernayin Gharabagh (                ), i l'zeri Da l q (o Yuxar ) Qaraba .

T una superfcie de 4.400 km , i la poblaci, el 1990, era de 192,000 habitants. En aquesta data, la poblaci era majoritriament armnia (76%) i zeri (23%), amb minories russes i kurdes. La capital s Stepanakert (Xank ndi en zeri). 

 Histria . 
Pertanyent a Armnia, fou cedida a l'Azerbaidjan el setembre de 1920. Les forces armnies de la regi no acceptaren la cessi i proclamaren la Repblica Autnoma de Syunik i el 1921 la Repblica de l'Armnia Muntanyosa, per els bolxevics zeris van sotmetre la regi, que ms tard va formar un districte autnom dins l'Azerbaidjan.

El 1989 els armenis de la regi es van aixecar i desprs, amb ajuda d'Armnia, van dominar la regi i les zones adjacents, i el 1991 van proclamar la Repblica de l'Alt Karabagh, o de l'Artsak, no reconeguda per cap pas del mn. Actualment la pau es mant a l'espera de negociacions i l'Azerbaidjan no renuncia al territori que, de fet, est integrat a Armnia.

Enllaos externs.
Pgina armnia sobre l'Artsakh

Karabakh.biz - Karabakh guide


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23153" title="Plany" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="10051">
Un plany s un estil trobadoresc consistent en una lamentaci fnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge fams, etc. Tericament, tamb es podia fer un plany per la prdua o destrucci d'una ciutat a causa de la guerra, per no es conserva cap plany (planh) d'aquesta modalitat.
El plany sol tenir la segent estructura temtica:
 Invitaci al plany.
 Llinatge del difunt.
 Enumeraci de les terres o persones entristides per la seva mort.
 Elogi de les virtuts del difunt-que el trobador molt sovint diu que desapareixeran amb el mort. Aquest sol ser el motiu principal.
 Oraci per demanar la salvaci de l'nima del difunt.
 Dolor produt per la seva mort.

Evidentment, cal considerar, en termes generals, que el plany s ms sincer com ms s'aparta d'aquest esquema. 

En alguns casos, desprs de l'elogi, si el mort era un rei o un gran senyor, s possible que el trobador canti les caracterstiques del successor per tal de conservar els beneficis que ja tenia o rebre'n de nous.

Amb motiu de la mort de Pon de Mataplana el 1185, Guillem de Bergued li va dedicar un plany que es considera dels ms sincers que es poden trobar en la literatura trobadoresca. Fugint dels esquemes convencionals, el sempre orgulls Bergued s'acusa -i no en tenia necessitat- d'haver mentit en tot el que havia dit anteriorment sobre Mataplana, de no haver anat en auxili seu en el moment de la desgraciada mort i, a la darrera estrofa, desitja que el seu dest sigui una mena de parads terrenal -molt diferent del concepte de cel ortodox- en el qual Mataplana es trobi amb els amics del trobador que ja sn morts i amb aquells herois inqestionables a l'poca, i sense que faltin unes "dames gentils" perqu la felicitat sigui completa. Potser, doncs, els sirventesos anteriors tenien molts components de pura retrica? Realment el trobador era un personatge que en casos extrems tenia necessitat de mostrar la seva noblesa? Podia compensar amb aquest plany, d'alguna manera, el mal que abans havia causat al seu enemic?











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23154" title="Brest-Litovsk" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="10052">
Brest-Litovsk es una ciutat de Bielorssia, famosa per haver-se signat all, durant la Primera guerra mundial, el Tractat de Brest-Litovsk entre les Potncies Centrals i Rssia.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23155" title="Alba" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="10053">

 Botnica: ;
 alba borda (Populus tremula);
 alba (planta) (Populus alba);
 Dia: Alba (Dia), com el crepuscle matinal;
 Fsica: el futur sincrotr situat al campus de la Universitat Autnoma de Barcelona; vegeu ALBA (sincrotr);
 Geografia: ;
Nom d'Esccia en galic escocs.
Alba (Piemont);
Nom d'un comtat i provncia de Romania; vegeu Comtat d'Alba.
Alba Iulia s la capital de la provncia d'Alba,a Transsilvnia, Romania ;
Nom d'una comarca de la provncia de Zamora (Castella i Lle); vegeu Alba (comarca);

 Histria: ;
Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu del Mont Alb o Albanus.
Nom d'una antiga ciutat de Ligria, colnia d'Alba Longa; vegeu Alba Pompeia;
Alba Silvius rei mtic d'Alba Longa;
Alba Fucentia fou una estaci de la Via Valria.
Alba (Stura) fou un districte del departament del Stura en el territori del Regne de Sardenya-Piemont.
Casa d'Alba;
Fernando lvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba, governador dels Pasos Baixos.
 Acrnim de l'associaci que agrupa veterans i familiars de la Abraham Lincoln Brigade nord-americana.
 Literatura: ;
 Es un estil de poesia trobadoresca; vegeu Alba (estil trobadoresc);
 Variant de l'Alba, estil trobadoresc condicionat pel contingut; vegeu Alba religiosa;
 Tractats Internacionals: ALBA sn les sigles del tractat internacional de cooperaci Alternativa Bolivariana de les Amriques en el marc de l'Amrica Llatina i el Carib.
 Organitzacions sense nim de lucre;
 s una associaci per la lluita contra la drogodependncia. Vegeu Associaci ALBA;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23156" title="Tractat de Brest-Litovsk" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="10054">


El tractat de Brest-Litovsk fou un tractat de pau entre les potncies centrals i Rssia.

Desprs de la revoluci bolxevic Lenin va decidir retirar Rssia de la guerra a qualsevol preu. Es va signar el tractat de pau de Brest-Litovsk el 3 de mar de 1918, en virtut del qual Rssia cedia extensos territoris:

A Alemanya li cedia Polnia, Curlndia i Litunia. ;

Letnia (Livnia), Estnia i Finlndia (amb les illes Aland) serien independents i Rssia retiraria les seves forces.
 
Retirada russa d'Ucrana, reconeixement de la seva independncia i del tractat entre Ucrana i Alemanya de 9 de febrer de 1918.
 
A Turquia se li cedien Batum, Kars i Ardahan.
 
Finalment es pagava una forta indemnitzaci de guerra;
 
El Tractat no fou reconegut pels aliats, que obligaren a la seva anullaci a l'Armistici de Mudros, signat l'11 de novembre de 1918.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23157" title="Alba religiosa" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="10055">
L'alba religiosa s una variant de l'Alba, un gnere de poesia trobadoresca. En l'alba, el poeta expressa un desig que arribi el mat, i per tant que quedi enrere la nit. El mat s el smbol de la glria divina, de la grcia, de la Verge, que s la dama a la qual tothom pot expressar el seu amor, sense necessitat de fer servir un senhal-, etc. Per contra, es tem o es malparla de la nit, que s el smbol de temptacions, del pecat. 

Encara que les albes amoroses sn ms abundants, entre els trobadors catalans podem trobar alguna alba religiosa com aquesta de Cerver de Girona. En ella el trobador desitja, al contrari del que passa amb els enamorats clandestins, que arribi el dia perqu s'acabin els neguits i els perills de la nit. El dia portar la llum que vol aquell qui no ha d'amagar res.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23158" title="Pastorella" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="10056">
La pastorella s un estil trobadoresc condicionat pel contingut. Similars a la serrana o serranilla castellana, encara que anteriors, es conserven 25 pastorelles escrites en occit.


Aquesta composici tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta d'una composici dialogada, amb un llenguatge agut i viu, que no correspon a una situaci real, malgrat que poden aparixer localitzacions geogrfiques identificables, sin inventada pel trobador, i que sol mostrar les formes de parlar respectives de l'aristocrtica i dels vilatans. El tractament que es fa de la figura de la pastora s molt respectus i sovint ella mostra major enginy que el cavaller a l'hora de resoldre la situaci compromesa en qu es troba.

Hi sol haver dos desenllaos:
La pastora fa fora al cavaller, de vegades mitjanant el seu enginy, de vegades amb l'ajuda familiar. s el ms habitual.
Alguns cops el desenlla queda obert, s poc clar.

En la pastorella que es presenta a continuaci (de Cerver de Girona) el cavaller entra en contacte amb la pastora i vol aconseguir fer l'amor amb ella, per ella aconsegueix, malgrat la promesa que li ha fet, trobar arguments suficients per no accedir als desitjos del cavaller. La pastora, com sempre, sap que la relaci amb el cavaller la pot perjudicar ms que beneficiar perqu t ben clares les fronteres socials entre els dos.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23159" title="Armistici de Mudros" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="10057">
L'armistici de Mudros es va signar entre l'imperi Otom i els aliats.

Fou signat al port de Mudros (illa de Lemnos) el 30 d'octubre de 1918 i posava fi a la guerra i obligava als otomans a abandonar tot l'Imperi menys Anatlia, rendint totes les seves guarnicions a Hedjaz, Iemen, Sria, Mesopotmia, Tripolitana i Cirenaica; els aliats ocuparien la zona dels Estrets dels Dardanels i el Bsfor, Batum i els tnels dels Monts Taurus, i es reconeixia el dret a ocupar sis provncies de poblaci armnia al nord-est de Anatlia, en cas de desordres, aix com qualsevol punt estratgic convenient a la seguretat dels Aliats. L'exrcit turc quedava desmobilitzat.

Al Caucas havien de retirar-se a les lnies anteriors a la guerra amb el que perdien les possessions que havien ocupat directament o per mitj de governs interposats per sota el seu control, es a dir les regions de Adjria (Batum), Akhaltsikh, Kars, Ardahan, i l'Azerbaidjan.

El tractat de pau de Sevres (1920) amb la creaci del Kurdistan i de la Gran Armnia encara van disminuir sensiblement els territoris turcs, per aquest tractat mai va ser complert





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23161" title="Ten" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="10058">
Un ten s un estil trobadoresc en el que hi ha un debat entre dos trobadors. Cadasc defensa all, que en qualsevol aspecte, creu ms just o est ms d'acord amb les seves preferncies. La temtica s variada, pot ser amorosa o sobre la manera de fer poesia, etc. Algun cop la ten s fingida, per exemple, Guillem de Bergued amb una oreneta.

En el segent ten, el fams trobador Guiraut de Bornelh planteja al rei Alfons I un tema que encara est vigent i que podem resumir aix -feu els matisos que us sembli-: s licit comprar i vendre l'amor? Realment, aquell qui t poder pot aconseguir ms fcilment l'amor d'una dama?











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23162" title="Partiment" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="10059">
Un Partiment s una composici d'estil trobadoresc en el que el trobador que parla primer planteja un problema, una situaci, que t dues solucions i es compromet a defensar l'alternativa contrria a la triada pel seu interlocutor. No es tracta, doncs, de defensar la veritat sin de manifestar l'enginy, l'agudesa personal. s semblant a les justes potiques de qualsevol cultura (com la japonesa de l'poca Heian, per exemple).

Normalment la temtica s amorosa, com en aquests plantejaments:
Quan ha de sentir ms pena l'enamorat: si mor l'estimada o si li s infidel?
Qu s preferible: gaudir dels favors de la dama sense que ning ho spiga o b que la gent cregui que en gaudeix sense que sigui veritat?
Quin tipus d'enamorat prefereix una dama, aquell qui li dna presents o el que deixa que li donin?
L'amor que es canta s el tpic de l'amor corts i l'idioma acostuma a ser l'occit, si b algunes composicions famoses van ser tradudes.

Aquest s el partiment entre Guillem Ramon de Gironella i Pouzet.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23164" title="Gandja" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="10060">
Gandja (en zeri G nc ) s la segona ciutat ms important de l'Azerbaidjan, que durant el perode tsarista es va dir Elizavetpol i durant el perode sovitic Kirovabad.  Est situada a banda i banda del riu Gandjatxai (o G nc ay), afluent del riu Kura. La seva poblaci s de 300.900 habitants (2002).

El nom de Gandja el portava abans de 1826, i des d'aquesta data fou anomenada Elizavetpol; el 1917 se la va comenar a anomenar altra cop Gandja oficiosament, i fou la seu del govern de l'Azerbaidjan dirigit pel Musavat (1918) fins a la conquesta de Bak. El 1924 el nom de Gandja fou formalment adoptat fins el 1935, en qu fou modificat a Kirovabad en honor de l'heroi sovitic S.M. Kirov. Va recuperar el seu antic nom desprs de 1989.

 Histria . 

Fou fundada el 859 amb el nom de Tarik Bab al-Abwad, sobre les runes de l'antiga capital de l'Azerbaidjan conegudes com Takht-i-Sulayman. Desprs de la decadncia de Bardaa o Bardhaa, Gandja es va convertir en capital de l'Arran amb la dinastia xadddida, cap el 952. 

Presa pel sult seljcida Malik Xah, el seu fill Muhammad va rebre Gandja en feu. El 1138 la va destruir un terratrmol, que va matar milers de persones, entre les quals la dona i els fills del sult Kara Sonkur d'Arran i l'Azerbaidjan (que estava absent durant el terratrmol). El rei Demetri de Gergia la va saquejar. Kara Sonkur va morir el 1140, i el seu successor Txavil el 1146. Va continuar a l'Arran la dinastia rawdida, per al cap de pocs anys tornava a pertnyer als sobirans de l'Azerbaidjan amb els ildiguzides. Al segle XIII fou reconstruda pel sult Kara Sunkur. Els mongols es presentaren davant la ciutat el 1221, per no la van atacar. El 1225 l'ltim ildiguzida, Ozbeg, es va refugiar all fugint de Tabriz, que havia estat presa per Djalal al-Din Khwarizm Xah, que va acabar sotmetent-la. La rebelli dels seus ciutadans (1231) fou reprimida. El 1235 fou presa i incendiada pels mongols i, encara que fou reconstruda, va perdre la seva anterior importncia. Passa als Il-khan amb tot l'Arran i desprs va seguir la sort de l'Azerbaidjan fins que amb el safvida Ismal Xah fou incorporada a Prsia. 

Els seus governadors portaren el ttol de khan. El 1583 el khan Iman Kuli fou derrotat pels turcs, que ocuparen la ciutat el 1588, essent recuperada posteriorment pels perses el 1606; el 1723 fou ocupada de nou pels turcs, i recuperada per Nadir Xah el 1735, a la mort del qual els seu governador (khan) es va fer independent de fet i durant anys (Khanat de Gandja), amb perodes de vassallatge a Kartli, per al final del segle XVIII reconeixeran la sobirania de la dinastia persa dels Qadjar. El prncep rus Tsitsianov la conquer el 3 de gener del 1804, i fou formalment cedida a Rssia pel Tractat de Gulistan el 1813. Un intent dels perses de recuperar-la es va saldar amb una forta derrota el 13 de setembre de 1826.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23165" title="Puntbarra" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="10061">

PuntBarra s un weblog collaboratiu en catal inspirat Slashdot (en angls) i Barrapunto (en castell) que va comenar el seu funcionament el 9 de gener de l'any 2002. Es va crear amb l'aspiraci d'esdevenir un lloc on xerrar de tecnologia i programari lliure. El nom Slashdot o Barrapunto tradut al catal seria Barrapunt, per el domini barrapunt.com no era disponible el dia que es va iniciar el projecte i per aix es va adoptar el nom PUNTBARRA.

A PuntBarra hi ha set usuaris que exerceixen de moderadors. Aquests usuaris decideixen quines de les histries que s'envien, van a portada o no. A ms a ms de modificar les histories en cas de faltes d'ortografia o per l'adaptaci a la guia d'estil.

Com a sistema de gesti de continguts a PUNTBARRA s'utilitza el programari lliure Drupal.

Desprs d'un any d'inactivitat, PUNTBARRA ha reprs el seu cam en motiu del seu sis aniversari.

 Enllaos Externs .
 Pgina web de PUNTBARRA;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23166" title="Hummet" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="10062">
Hummet s el nom d'un partit poltic de tendncia comunista creat pels musulmans de l'Azerbaidjan, que va actuar en tot el perode de la Revoluci Russa i els anys anteriors i segents.

El seu nom complert era Partit Socialista Musulm, i estava estretament aliat a l'Adelet (nom del Partit Comunista de l'Azerbaidjan Persa). El 1920, el partit va prendre el poder a l'Azerbaidjan (a l'abril) i es va fusionar amb el grup comunista rus a Bak, de la qual uni en va resultar el Partit Comunista de l'Azerbaidjan. El primer govern comunista del pas (1920) estava format per zeris de l'ala esquerra del Hummet i de l'Adelet.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23167" title="Erevan" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="10063">

Erevan (en armeni        o      ; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) s la capital d'Armnia i la ciutat principal del pas. Est situada vora el riu Hrazdan, a 1.200 m d'altitud. T una poblaci d'1.093.500 habitants segons l'estimaci de 2005, amb 1.342.200 a l'aglomeraci urbana. 

s un dels principals centres industrials, culturals i cientfics de la regi del Caucas del pas i un important nus ferroviari i centre comercial de productes agrcoles. Les indstries de la ciutat produeixen metalls, eines, equipament elctric, productes qumics, txtils i alimentaris.

Compta amb una universitat, l'Acadmia Armnia de Cincies, un museu de l'estat i diverses biblioteques pbliques. A la ciutat existeixen les runes d'una fortalesa otomana del segle XVI. Entre els edificis importants destaquen la Catedral, el Mercat i l'pera, a part de les runes d'una fortalesa otomana del segle XVI. 

Erevan disposa de l'aeroport internacional de Zvartnots i d'una lnia de metro, inaugurada el 1981. 

Histria.

 Histria antiga;

Erevan s una ciutat antiga que ja apareix en una estela del rei d'Urartu Argishti I, que esmenta la fundaci dErebuni (        ) l'any 782 aC; encara avui dia se'n conserven les runes de la fortalesa. Des de llavors ha estat un lloc d'importncia estratgica i una crulla de camins per a les rutes de caravanes que enllaaven Europa amb l'ndia. Fou anomenada Ierevan (o Erevan) des de, com a mnim, el segle VII aC, quan era la capital d'Armnia sota el domini dels perses. 

Va seguir en general el dest d'Armnia, i fou disputada per romans i perses o parts, fins que va passar a domini musulm i de successives dinasties regionals. Ms tard fou objecte de disputa entre Prsia i l'Imperi Otom. Fou seu d'un khanat independent a la mort de Nadir Shah (Khanat d'Erevan). Conquerida per Rssia el 1827, els perses la hi cediren formalment el 1828. 

 Histria moderna;

El 1918, en acabar-se la Primera Guerra Mundial, fou declarada capital de la nova Repblica independent d'Armnia, i entre 1920 i 1990 ho fou de la Repblica Socialista Sovitica d'Armnia, dins de l'URSS. El 1991, ja amb el pas de nou independent, va mantenir la capitalitat i el seu urbanisme fou remodelat per eliminar-ne les caracterstiques sovitiques.

 Enllaos externs .

Armenica.org Histria;
 Article sobre Erevan a Armeniapedia.org (en angls);
 Article sobre Erevan a Cilicia.com (en angls);
 Pgina d'Erevan a Armenia Info (en angls);
 Metro d'Erevan (en angls);



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23170" title="Tractat de Svres" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="10066">

El Tractat de Svres fou el tractat de pau entre Turquia i els Aliats (no hi van participar ni Rssia ni Estats Units).

Es va signar a Svres (Frana) el 10 d'agost de 1920. El Tractat deixava l'imperi Otom sense la major part de les seves antigues possessions, limitant-lo a Constantinoble i una part d'Anatlia, a la part oriental de la qual es creava un estat autnom per als kurds (el Kurdistan), i alguns districtes passaven a Armnia (la Repblica Democrtica d'Armnia independitzada de Rssia el 1918) per formar la Gran Armnia. Grcia rebia la Trcia Oriental, Imbros, Tenedos i la regi d'Esmirna. Es reconeixia la separaci d'Egipte, Hedjaz i Iemen; Mossul, Palestina i Transjordnia passaven a administraci britnica; Sria , Lban i Hatay (Alexandreta) a administraci francesa que tamb rebia una zona d'influncia a Cilcia; Xipre va quedar per els britnics que ja l'administraven i Kastellorizon per els italians amb una zona d'influncia a la regi d'Antalya. La navegaci als Estrets seria lliure i controlada por una comissi internacional.

Contra el tractat, acceptat pel sold i el govern otom, es van aixecar els nacionalistes sota el comandament de Mustaf Kemal Atatrk, que van prendre el poder i van combatre victoriosament contra grecs i armenis aconseguint mantenir la possessi de tota l'Anatlia, i part de la Trcia Oriental, i posar fi a les zones d'influncia de Frana i Itlia. Tot aix va ser confirmat per la Conferencia de Lausanne el 1923.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23171" title="Gran Armnia" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="10067">
La Gran Armnia s l'estat reclamat pels armenis de Rssia i Turquia el 1918 i que va tenir plasmaci jurdica al Tractat de Svres de 1920 pel qual l'imperi Otom i els Aliats van fer la pau, i desprs en l'arbitratge del president dels Estats Units sobre els lmits de l'estat, per que mai va arribar a existir sobre el terreny doncs els nacionalistes turcs es van revoltar i van avanar cap els territoris armenis d'Anatlia Oriental, i fins i tot arribant a l'Armnia exrussa. Armnia va patir al mateix temps l'atac dels zeris, turcfons i comunistes. Els turcs van conquerir Alexandropol o Gyumri (Gumru) a finals de l'any 1920, signant-se el Tractat de Gumru que posava fi a la guerra i al somni armeni.

L'arbitratge del president americ sobre les fronteres de la Gran Armnia no va tenir efectivitat doncs fou ems quan ja els turcs havien ocupat les regions que s'assignaven a Armnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23174" title="Guerau III de Cabrera" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="10068">

Guerau III de Cabrera (? - v 1180), vescomte d'ger i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180), fou un noble i trobador.

El 1145, ja com a vescomte de Cabrera, fund el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengu part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d'Urgell Ermengol VI.

Noms es coneix un poema d'aquest autor, escrit en llengua provenal cap el 1160, Ensenhamen ("ensenyament"), nom genric que es dna a llargs poemes de contingut didctic i crtic, i que podem considerar una modalitat del sirvents. Constitueix un document d'una gran importncia pel conjunt de notcies que dna sobre els joglars i sobretot perqu ens mostra el panorama literari de Catalunya com no ho fa cap altre document de l'poca.

El poema adreat al seu joglar Cabra per tal d'instruir-lo, consta de 216 versos (2 versos de quatre sllabes rimant entre ells, seguits d'un vers de vuit sllabes amb rima). Els 24 primers versos tracten de les diverses activitats dels joglars, i la resta assenyalen, de forma desordenada, aquells temes literaris que els joglars haurien de conixer i transmetre:

 Matria de Bretanya: com les de Tristany i d'Erec.
 Matria clssica: com les de Pram i Tisbe, de Troia, de Tebes, d'Alexandre el Gran, Ovidi, etc.
 Canons de gesta: les referents a la batalla de Roncesvalls, les que canten Guillem de Tolosa, reconqueridor de Barcelona, les de vassalls rebels com Ral de Cambrai, Otger de Dinamarca, Gormond i Isembard, etc.
 Composicions de diversos trobadors provenals.

Temticament es pot dividir en dues parts: en la primera (24 versos), Guerau de Cabrera retrau al joglar Cabra que no faci b algunes activitats prpies del seu ofici; en la segona, molt ms llarga, li retrau que no conegui i transmeti determinada literatura, de manera que, en aquesta part, el poema es converteix en una llista -sense ordre cronolgic- de la literatura que es coneixia a l'poca, des de la ms antiga, els clssics grecs i llatins, a la ms moderna, els trobadors contemporanis. La darrera estrofa retreu ms carncies professionals del joglar i l'acomiada.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23180" title="Llista de presidents de la Comissi Europea" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="10069">

El President de la Comissi Europea t la responsabilitat poltica entre els Comisaris i pot exigir la dimissi d'un comissari, si t l'aprovaci de tots. El crrec l'estren el 1958 Walter Hallstein. Actualment i des del 23 de novembre de 2004, ho s Jos Manuel Duro Barroso del Partit Popular Europeu-Demcrates Europeus (EPP-ED/PPE-DE)

Llista de Presidents de la Comissi Europea (1958-actualitat).


El color de la lnia indica aproximadament la ideologia politica del comissari:




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23181" title="Manifest Comunista" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="10070">

El Manifest Comunista fou el programa teric i prctic, destinat a la publicitat, de la Lliga Comunista, una organitzaci obrera internacional. Va ser redactat a novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per encrrec del partit.

Publicat inicialment en alemay (1848), no veu la llum a Anglaterra fins el 1850. Assol una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona meitat del segle XIX i fou reeditat en nombroses ocasions i tradut a la major part de les llenges europees. La primera traducci al catal data de 1930 i s obra d'Emili Granier i  Barrera

"Un fantasma recorre Europa, el comunisme" i "Proletaris de tots els pasos uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Ambdues mostren clarament la intencionalitat poltica d'un manifest destinat a convncer el moviment obrer de qu hi ha una alternativa al capitalisme, que a tots els pasos industrialitzats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalitzaci de la lluita obrera s el cam per al triomf del comunisme.

 El Manifest .
El programa poltic que cont el Manifest, s a dir, les poltiques que perseguien els partits comunistes de l'poca (afiliats a la Lliga Comunista), inclou, entre altres coses, l'abolici del dret a la propietat i a l'herncia i la collectivitzaci dels mitjans de producci i transport. Aquestes mesures, serien implementades per un govern revolucionari (que Marx i Engels anomenaran Dictadura del proletariat) que seria el precursor del comunisme, una societat sense estat i sense classes socials

 Enllaos Externs .
El Manifest Comunista (en catal);



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23182" title="Estel circumpolar" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="10071">
Un estel circumpolar s aquell que mai no es pon sota l'horitz de l'observador. s a dir, 
aquelles estreles que pel fet d'estar molt prop del pol descriuen un cercle complet al seu voltant sense tallar l'horitz, motiu pel qual sn sempre visibles. 

Un estel s circumpolar si la seva declinaci s inferior a la latitud terrestre de l'observador. Per a un observador situat al pol Nord sn circumpolars totes les estreles que estiguen en l'hemisferi nord, s a dir per "dalt" de l'equador, parlant amb precisi, les que tenen declinaci positiva. Per a un observador situat en l'equador totes les estreles ixen i es ponen, i no veu estreles circumpolars. Per a un observador situat a 40 de latitud sn circumpolars totes les estreles que disten menys de 40 del pol nord.

Els egipcis coneixien les estreles circumpolars, que van designar com estreles que no coneixen la fatiga i tamb estreles que no coneixen la destrucci. S'identificaven els cels del nord amb una regi on no podia existir la mort, el pas on es gaudia d'una vida eterna i feli.

La resta de les estreles, inclosos el sol i els planetes, descriuen noms part d'un cercle, i tallen l'horitz en dos punts: l'ortus i l'ocs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23185" title="El capital" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="10072">

El Capital (en alemany, Das Kapital, Kritik der politischen konomie) s un tractat de poltica econmica escrit per Karl Marx. s una anlisi crtica del capitalisme i les seves prctiques econmiques. Marx basa el seu treball en el dels economistes clssics com Adam Smith, David Ricardo. Incorpora tamb la metodologia dialctica de G.W.F. Hegel i idees provinents del socialisme francs d'autors com Pierre-Joseph Proudhon.

Marx revela la principal injustcia del capitalisme en la seva teoria de la plusvlua, que situa l'origen del benefici empresarial en el fet que l'empresari paga com a salari menys que el valor real del treball aportat per l'obrer.

Marx publica el primer volum dEl Capital l'any 1867. Malgrat que mor abans d'acabar el segon i el tercer volums, el seu amic i collaborador Friedrich Engels recull i edita els seus manuscrits i publica el segon i tercer volums el 1885 i 1894 respectivament.

 Enllaos externs .
Capital, Volume I: The Process of Production of Capital ;
Capital, Volume II: The Process of Circulation of Capital ;
Capital, Volume III: The Process of Capitalist Production as a Whole ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23188" title="Pic d'Aneto" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="10073">

El pic d'Aneto s el ms alt dels Pirineus i de l'Arag. La seva alada s de 3.403,5 metres. Al seu cim es va installar una creu de ferro de bona mida i una imatge de la Verge del Pilar, patrona d'Arag.

 Geografia .
Est situat a l'extrem nord del masss de la Maladeta i s format, com tot el masss, de granit normal. Als seus vessants s'hi troben glaceres permanents. La ms important s a la cara nord i t unes 100 hectrees d'extensi. Administrativament pertany al terme municipal de Benasc (Ribagora).

Les seves geleres i glaceres desguassen a la vall de Barrancs, a la de Vallhiverna; ambdues orogrficament haurien de tributar al riu ssera, i a la vall de Salenques, tributria de la Noguera Ribagorana. Malgrat tot, les aiges de la Vall de Barrancs s'escolen pel Forau d'Aigualluts, sorgint al vessant nord dels Pirineus, al lloc anomenat Uelhs deth Joeu (o Gells del Jueu), a l'Artiga de Lin (Vall d'Aran), d'on baixa fins a la Garona.

 Apunts d'histria . 
Quan va sser cartografiat per primera vegada se li va donar el nom del poble d'Aneto, a la vall de Barravs, que s on un equip francs estava fent aquestes tasques. Es diu que, ja que aquest pic en occit gasc es coneixeria com a "Neto" (o "Nethou", segons la grafia afrancesada, a vegades utilitzada avui), els devien semblar  possiblement  noms foneticament similars. En realitat, l's occit gasc noms diu "pic d'Aneto" (forma slidament atestada per exemple en la Vall d'Aran).

Encara que s un pic molt visible des dels ports que comuniquen Luishon amb Benasc, la seva primera ascensi no es va produir fins a l'any 1842, el 20 de juliol. Un grup de sis persones, sortides de Luishon, van arribar al cim seguint un estrany itinerari. Els sis expedicionaris van sser Platon de Tchihatcheff, promotor del viatge juntament amb Albert de Franqueville i els guies Jean Sors, Pierre Sarrio, Bernat Arrazau i Pierre Redonnet.

L'1 de mar de 1879 Monts, Courrges i Paget culminarien la primera ascensi a l'hivern, i el 8 d'abril de 1904 Robach i La Falisse farien la primera pujada amb esqus.

 Muntanya i turisme .

Aquesta muntanya i les que l'envolten han donat lloc al ms important centre d'alpinisme dels Pirineus. 

En l'actualitat cada un dels dies de la primavera  amb esqu de muntanya  i de l'estiu hi pugen bon nombre de persones, ja que els itineraris habituals sn fcils i existeixen carreteres i camins que permeten cmodes aproximacions. A l'estiu fins i tot hi ha un servei d'autobs  amb horaris adients  des de Benasc fins al final de la carretera (la Basurta) molt a prop ja del refugi de la Renclusa, comenament de l'itinerari ms habitual. 

El segon dels itineraris normals  pel coll de Corones  s servit tamb a l'estiu amb un transport pblic. D aquell punt tenen sortida altres itineraris molt menys freqentats: el corredor Estasn (amb neu i gel, un desnivell de 330 metres i un pendent de 50 com a mxim) i l'esper sud (roca III i IV).

Al lloc anomenat Plan del Hospital hi ha actualment un hotel amb tots els serveis. La carretera fins all s netejada diriament als mesos d'hivern.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23190" title="Friedrich Engels" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="10074">


Friedrich Engels (Barmen (Alemanya), 28 de novembre de 1820 - Londres (Anglaterra), 5 d'agost de 1895) fou un filsof socialista alemany i co-fundador, conjuntament amb Karl Marx, de la teoria del comunisme modern. 

 Biografia .

Nasqu a Barmen (Rennia, actualment Wuppertal) dins d'una famlia d'idees liberals moderades, amb una ferma lleialtat al regne de Prssia, que s havia annexionat Rennia el 1815, i una molt devota fe protestant. El pare d'Engels era l'amo d'una fbrica txtil a Barmen i soci de l'empresa cotonera Ermen & Engels, que possea una factoria a Manchester. Malgrat les seves idees revolucionries, Engels sempre va poder comptar amb l'ajuda econmica de la famlia.

En la seva poca d'estudiant, Engels va demostrar algun talent potic, per el seu pare el va fer anar a treballar als negocis familiars; per aix, entre 1838 i 1841 va estar-se a Bremen com a aprenent en una empresa exportadora. Tanmateix, tot i no descurar mai la seva feina a l'empresa, va comenar a interessar-se per autors revolucionaris i liberals com ara Ludwig Brne, Karl Gatzkow i Heinrich Heine; aviat, per, va abandonar aquests pensadors per trobar les seves idees massa vagues i va iniciar el seu contacte amb les idees dels Joves Hegelians, entre els quals s hi incloen Bruno Bauer i Max Stirner: un grup d'intellectuals esquerranosos seguidors de la dialctica hegeliana, segons la qual el progrs racional i el canvi histric resulten del conflicte entre punts de vista oposats. Aquest conflicte s el que porta a una nova sntesi; partint d'aquesta idea, els Joves Hegelians intentaven accelerar el procs de canvi histric criticant tot all que consideraven irracional, antiquat i repressiu; el seu primer atac fou contra els fonaments del cristianisme, cosa que va convertir Engels d'agnstic en ateu militant. Malgrat no tenir formaci universitria, grcies al prestigi adquirit per una srie d'articles publicats a Bremen sota el pseudnim de Friedrich Oswald, Engels va aconseguir ser adms al cercle dels Joves Hegelians, on conegu i feu amistat amb Marx.

Desprs d'haver acabat el seu servei voluntari d'un any en un regiment d'artilleria a Berln, la capital del regne de Prssia (1842), Engels va conixer Moses Hess, segons el qual, la conseqncia lgica de la filosofia hegeliana i de la dialctica era el comunisme; Hess considerava Anglaterra com un focus revolucionari a causa de la seva avanada industrialitzaci, el seu proletariat creixent i els seus freqents conflictes de classe; aix va motivar Engels a voler continuar la seva formaci laboral a la fbrica que el seu pare tenia a Manchester.


A Anglaterra, on va estar-s hi des de 1842 a 1844, Engels va dur-hi la doble vida que el caracteritzaria sempre: treballar amb xit a l'empresa familiar i, en el seu temps lliure, relacionar-se amb els cercles radicals i comunistes. A Manchester, va conixer-hi Mary Burns, una noia irlandesa de classe obrera sense cap tipus de formaci, amb qui va conviure-hi sense casar-s hi, cosa que resultava tant de l'aversi d'Engels a la instituci matrimonial com, possiblement, del temor, bastant fonamentat, que la seva famlia no accepts Mary; a la mort de Mary (1863), Engels va amistanar-se amb Lizzy, germana de Mary. El 1844, Engels va escriure dos articles per al Deutsch-Franzsische Jahrbcher (en alemany: Anuaris Franco-Alemanys), editat per Marx a Pars, on hi exposava els que desprs serien els principis del marxisme: les contradiccions de la doctrina econmica liberal feien que el sistema basat en la propietat privada hagus de portar a un mn dividit entre milionaris i pobres; la revoluci duria a l'eliminaci de la propietat privada i a la reconciliaci de la humanitat amb la natura i amb si mateixa.

El 1845, Engels va publicar Die Lage der arbeintenden Klasse in England (en alemany: Sobre les condicions de la classe obrera a Anglaterra) i tamb va escriure conjuntament amb Marx Die deutsche Ideologie (en alemany: La ideologia alemanya); la collaboraci d'Engels amb Marx, establerta a partir de 1844, va dur a la publicaci del Manifest der Kommunistischen partei (en alemany: Manifest del Partit Comunista), que, tot i ser principalment obra de Marx, recollia fora idees expressades per Engels a Grundstze des Kommunismus (en alemany: Principis del Comunisme), escrit el 1847.

A Anglaterra, on va anar-hi a viure, igual com Marx, desprs de la fi de les revolucions de 1848 a Alemanya, per tal de guanyar-se la vida i de poder mantenir Marx i la seva famlia, Engels va acceptar treballar com a empleat a Ermen & Engels de Manchester, de la qual, el 1864, n esdevingu soci; la seva ideologia comunista no va interferir mai la seva gesti com a empresari, que va dur a terme d'una manera convencional sense dur a terme mai experiments socials com els que havia intentat Robert Owen; per aix, quan, el 1869, va vendre s la seva part del negoci, Engels en va tenir prou per viure n de les rendes tota la seva vida i, a ms, passar una pensi mensual a Marx.

Els articles apareguts a The New York Tribune entre 1851 i 1852, signats per Marx eren, en realitat, d'Engels, qui va publicar-los sota el seu nom amb el ttol Revolution and Counter-Revolution in Germany in 1848 (en angls: Revoluci i Contrarevoluci a Alemanya el 1848). En la collaboraci entre Marx i Engels, aquest darrer era l'especialista en qestions de nacionalisme, afers militars, relacions internacionals i en cincies; sovint, Marx demanava a Engels que li aclars qestions d'economia, sobretot en temes de gesti empresarial.

Engels va dur a terme una tasca divulgadora del primer volum de Das Kapital (en alemany: El Capital), aparegut el 1867 i reeditat el 1873, fent-ne ressenyes; desprs de mort Marx (1883), Engels, esdevingut la principal autoritat del pensament marxista, va completar els volums segon i tercer de Das Kapital, a partir dels esborranys manuscrits de Marx. De fet, algunes de les crtiques de Marx a l'economia burgesa expressades a Das Kapital, ja apareixien enunciades a Umrisse zu einer Kritik der Nationalkonomie (en alemany: Esbs d'una crtica de l'economia poltica), una crtica dels economistes clssics com ara Adam Smith, David Ricardo, John Stuart Mill i J.B. Say, escrita per Engels el 1844.

 Anti-Dhring .
Per tal de refutar els plantejaments d'Eugen Dhring, un professor de Berln que qestionava el lideratge de Marx entre els socialdemcrates alemanys, el 1878 Engels va escriure Herrn Eugen Dhrings Umwlzung der Wissenschalft (en alemany: La revoluci del senyor Eugen Dhring en cincia, obra coneguda popularment com l'Anti-Dhring); aquesta obra, que va promoure el coneixement del pensament marxista, cont tres parts: Filosofia, Economia Poltica i Socialisme. A la primera part, Engels hi afirma que les cincies naturals, fins i tot les matemtiques, sn dialctiques, ja que la realitat observable s dialctica; el mtode dialctic d'anlisi i de pensament s imposa als homes per les forces materials a qu s enfronten; per tant, resulta correcte aplicar-lo a l'estudi de la histria i de la societat humana. Fent la crtica dels plantejaments de Dhring segons els quals, les forces poltiques prevalen sobre totes les altres en la configuraci de la histria, Engels proporciona una clara exposici de la seva concepci materialista de la histria, que presenta els factors econmics com a les forces principals de la histria. Els captols d'Economia Poltica sn una introducci a les principals idees econmiques de Marx: el valor (simple i complex), el treball, el capital i la plusvlua. A Socialisme, formula de nou la crtica al sistema capitalista feta a Das Kapital; al final, Engels hi descriu com seria la societat socialista: la noci de valor ja no hi tindr ms relaci amb la distribuci de productes perqu, aleshores, tot treball esdev treball social i la quantitat de treball social que tot producte cont no necessita pas ser valorat mitjanant un intercanvi; la divisi del treball i la separaci del camp i la ciutat desapareixeran amb la supressi del carcter capitalista de la indstria moderna; grcies a l'economia planificada, la indstria s establir a tot arreu del pas segons les necessitats de l'inters collectiu. Un cop alliberat l'home de l'opressi capitalista, l'Estat i la religi moriran del mort natural.

 L'Origen de la Famlia, de la Propietat Privada i de l'Estat .

A Der Ursprung der Familie, des Privateigentums und des States (en alemany: L origen de la Famlia, de la Propietat Privada i de l'Estat), escrit el 1884, Engels hi aplica la teoria materialista de la histria a l'estudi de la societat primitiva; aix, arriba a la conclusi que el principal factor de la histria s la producci i la reproducci de la vida mateixa, que presenta dos aspectes: d'una banda, la de les subsistncies i dels instruments de treball, i, de l'altra, la dels homes mateixos. Les institucions socials d'una poca i d'un pas determinat depenen d'aquestes dues classes de producci, del grau de desenvolupament del treball i de la famlia. Si el treball i la riquesa social es troben poc desenvolupats, tal com passa en les societats primitives, llavors els llaos familiars es fan ms predominants en la constituci de la societat. Ac, Engels admet que durant bastant de temps, fins a la dissoluci de la comunitat primitiva, la producci de bns no formava pas la base de la constituci social, ja que aquesta depenia de l'evoluci de la famlia; la selecci natural fu passar cada poble des de la promiscutat primitiva a establir la instituci familiar. El factor econmic va anar guanyant importncia fins esdevenir preponderant sobre el factor familiar i aconseguir la primacia en la vida social.

En la versi original  la de 1847- del Manifest Comunista la frase La histria de totes les societats que han existit fins avui s la histria de la lluita de classes resumeix la concepci materialista de la Histria de Marx i Engels; ara b, en una nota a peu de pgina de l'edici anglesa de 1888 i de l'alemanya de 1890,Engels hi explica que, la frase hauria hagut de passar a ser La histria escrita de totes les societats que han existit fins avui s la histria de la lluita de classes; el 1847, no hi havia cap coneixement sobre les societats prehistriques, anteriors a la histria escrita; segons Engels, els estudis duts a terme d'en d'aleshores pels estudiosos de la prehistria, han descobert que la propietat comuna de la terra va ser la forma primitiva de la societat des de l'ndia fins a Irlanda; l'organitzaci interna d'aquesta societat primitiva, afirma Engels, fou descoberta arran dels treballs de l'antropleg Morgan sobre la veritable naturalesa de la gens (grup de famlies descendents d'un avantpassat com) dins de la tribu. Amb la divisi d'aquestes comunitats primitives, comena la divisi de la societat en classes diferents que acaben oposades mtuament; a la nota a l'edici anglesa de 1888, Engels hi diu Jo he provat de seguir aquest procs de dissoluci a  L origen de la Famlia, de la Propietat Privada i de l'Estat .

 Obra desprs de Marx .

Engels es va aplicar a corregir i preparar per a publicaci els manuscrits que Marx havia deixat inconclusos en la seua preparaci de El Capital. El tom II va veure la llum en 1885 i el III en 1894. Esta obra va ser el centre dels seus esforos fins a la seua mort, que va ocrrer abans de que poguera donar a la llum el que hauria sigut un tom IV. El nom d Engels no figura en cap forma en l autoria d eixos volums, per s indubtable que hi ha molt de la seua m en ells. Engels va continuar publicant obres originals, com Ludwig Feuerbach i el fi de la filosofia clssica alemanya, aix com articles militants en La Nova Gaseta.

Engels no va tindre noms protagonisme propi com a teric del socialisme, a pesar de com ens apareix de contradictria la seua doble condici d empresari i revolucionari, sin que va continuar participant activament en el moviment socialista i comunista. Va ser secretari de la Primera Internacional obrera (l AIT) des de 1870, i va participar tamb en la fundaci de la Segona Internacional. Va intervindre, per les seues responsabilitats, en la vida poltica dels partits afiliats a la Internacional en el Sud d Europa (Espanya, Portugal e Itlia) i en l Est Romania Rssia, iva escriure llibres i articles respecte d aix.

F. Engels, en qualitat de teric i fundador del socialisme cientfic, va contribuir a definir formulacions sobre la lluita de classes, aix estigueren 'embossades'. La seua categoritzaci de les accions dels 'anabaptistes' i el seu lder Preses Mnzer, entre altres, aix com de les confrontacions religioses (Taboritas de Bohmia) van servir de puntal al 'desvelamiento' de les contradiccions violentes de classe. A banda caldaria assenyalar que Engels va ser un com cal hereu del Renaixement, al ser comprovat que parlava i escrivia en 37 idiomes. Valdria la pena rellegir el panegric de V. I. Lenin: "Un gran home ha deixat d existir...".

 Desprs de la mort de Marx .

Desprs de la mort de Marx, Engels es va convertir en el lder de la socialdemocrcia alemanya, de la Segona Internacional i del socialisme mundial, salvaguardant l essencial de la ideologia marxista, a la que ell mateix havia aportat matisos relatius a la desaparici futura de l Estat, a la dialctica i a les complexes relacions entre la infraestructura econmica i les superestructures poltiques, jurdiques i culturals.

Engels es va oposar al radicalisme esquerr, per tampoc va conciliar amb l evoluci reformista del moviment revolucionari, reeditant la Crtica al programa de Gotha o Les guerres civils a Frana i finalment publicant la Crtica al programa socialdemcrata (alemany) de 1891. Va donar lloc aix a la revisi que va conduir al Programa d Erfurt, amb el que s s identificava. El seu collaborador Eduard Bernstein i altres dirigents van conduir a la socialdemocrcia alemanya cap al reformisme parlamentarista, extraient del llegat d Engels una legitimitat que s negada d altra banda del moviment, la que va conduir a la formaci dels partits comunistes i la III Internacional.

Engels no sols va aplicar el materialisme histric en els seus escrits, sin que va desenrotllar i va aplicar tamb el materialisme dialctic, que arribaria a ser la filosofia oficial del moviment comunista desprs de la Revoluci russa de 1917. Elements importants de les seues ltimes concepcions filosfiques es troben en Dialctica de la Naturalesa, encara que molts de les seues anlisis o exemples havien perdut ja valor quan es van publicar en 1925, en un marc de creixement explosiu de la cincia natural i de debat epistemolgic.

 Vegeu tamb .
Comunisme;
Marxisme;

 Enllaos externs .


Obres de Marx i Engels al Marxist Internet Archive (MIA) (en catal);
Obres de Marx i Engels al Marxist Internet Archive (MIA) (en angls) ;
Socialisme revolucionari;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23193" title="Joan Salvador i Riera" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="10075">
Joan Salvador i Riera (Barcelona el 1683 - 21 de febrer de 1726), va ser un apotecari i naturalista catal. 

Era el fill gran de Jaume Salvador i Pedrol, tamb apotecari i naturalista. Es gradu de mestre en arts a l'Estudi General de Barcelona el 1700 i dos anys ms tard sembla que va ser adms al Collegi d'Apotecaris barcelon.

Estudi botnica amb Peire Magnol a Montpeller i amb Joseph Pitton de Tournefort, amic del seu pare (amb qui havia herboritzat pel Principat i el Pas Valenci), a Pars. Viatj per Occitnia i per Itlia i torn a Barcelona la tardor de 1706, quan la ciutat havia esdevingut cort de Carles III i, a la rebotiga del seu pare, es reunien en tertlia diferents facultatius dels exrcits aliats (anglesos, neerlandesos, savoians) interessats per la histria natural.

A desgrat de la situaci bllica mantingu correspondncia i intercanvis amb corresponsals com els anglesos James Petiver i Hans Sloane o el neerlands Hermann Boerhaave. Durant la Guerra de Successi va viatjar a Mallorca i Menorca, ja ocupada pels anglesos, i va ser un dels primers a herboritzar en aquestes illes de manera sistemtica.

Va participar en la defensa de Barcelona contra les forces de Felip V i fins i tot algun dels seus corresponsals el don per mort en l'assalt final de l'11 de setembre de 1714. Acabada la guerra, el 1715, va ser nomenat corresponsal de l'Acadmia Reial de Cincies de Pars i l'any segent va acompanyar Antoine de Jussieu, enviat pel Regent de Frana, en un viatge per Espanya i Portugal destinat a refer i ampliar els itineraris de Tournefort i enriquir les colleccions de plantes d'aquests territoris dels herbaris del Jardin du Roi parisenc.

Va treballar durant anys en la redacci d'una flora de Catalunya, avui perduda, per de la qual pot donar una idea l'herbari que va aplegar, avui conservat a l'Institut Botnic de Barcelona. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23202" title="Carl Orff" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="10076">

Carl Orff (Munic, 10 de juliol de 1895 - Munic, 29 de mar de 1982), fou un compositor alemany.

Molt conegut per Carmina Burana (1937), una cantata escnica. s la primera part de una trilogia que tamb inclou Catulli Carmina i Trionfo di Afrodite, que s reflex del seu inters per la poesia alemanya medieval. Tota la trilogia es coneix amb el nom de Trionfi, que vol dir triomfs.

Malgrat la "modernitat" que hi ha en algunes de les seves tcniques de composici, Orff s capa de capturar, en la trilogia, l'esperit de l'Edat Mitjana amb ritmes enganxosos i tonalitats fcils. Els poemes medievals, escrits en una antiga forma d'alemany i en llat, eren sovint picants, per sense ser obscens.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23203" title="Dcada del 220" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="10077">

 Esdeveniments .
226 - Inici del segon Imperi Persa (226-651) amb la dinastia sassnida.

 Personatges destacats .
Alexandre Sever, emperador rom (222-235);
Ardashir I, el primer rei de reis (226-240), fundador de la dinastia sassnida. ;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23204" title="Dcada del 230" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="10078">

 Esdeveniments .
235 - Inici de la crisi a l'Antiga Roma, amb llargs perodes d'anarquia.

 Personatges destacats .
Gordi III, emperador rom (238-244);
Maxim el Traci, emperador rom (235-238);
Alexandre Sever, emperador rom (222-235);
Ardashir I, el primer rei de reis (226-240), fundador de la dinastia sassnida. ;
Orgenes;
Plot;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23205" title="Dcada del 240" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="10079">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
 Gordi III, emperador rom (238-244);
 Felip l'rab, emperador rom (244-249);
 Sapor I, el segon rei de reis (240-270) de la dinastia sassnida.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23206" title="Dcada del 250" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="10080">

 Esdeveniments .
Auge del Regne d'Axum, a l'frica;
Inici del perode maia clssic;
Guerres constants entre romans i gots;
s de l'alfabet copte;

 Personatges destacats .
Deci, emperador rom (249-251);
Marc Emili, emperador rom (253-253);
Valeri I, emperador rom (253-260);
Mani, profeta;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23208" title="Dcada del 260" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="10081">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
 Galli, emperador rom (270-275);
 Claudi II el Gtic, emperador rom (268-270);
 Sapor I, el segon rei de reis (240-270) de la dinastia sassnida.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23209" title="Dcada del 270" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="10082">

 Esdeveniments .
 274 - Reforma de la moneda a Roma;
 274 - El culte al Sol esdev oficial a Roma;

 Personatges destacats .
 Lluci Domici Aureli, emperador rom (270-275);
 Marc Aureli Probe, emperador rom (276-282);
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23211" title="Dcada del 280" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="10083">

 Esdeveniments .
283 - Gai I succeeix com a papa Eutiqui I.

 Personatges destacats .
 Marc Aureli Probe, emperador rom (276-282);
 Diocleci (284-305), emperador rom.
 Maximi (286-308), emperador rom.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23212" title="Dcada del 290" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="10084">

 Esdeveniments .
 296 - Marcell I succeeix a Gai I com a papa.

 Personatges destacats .
 Diocleci (284-305), emperador rom.
 Maximi (286-308), emperador rom.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23213" title="Dcada del 300" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="10085">

 Esdeveniments .
 301   Armnia s el primer estat en adoptar el cristianisme com a religi oficial.
 308   Sant Marcel I succeeix com a Papa a Marcell I.
 309   Sant Eusebi succeeix com a Papa a Sant Marcel I.

 Personatges destacats .
 Diocleci (284-305), emperador rom.
 Maximi (286-308), emperador rom.
 Maxim Daia (305-314), emperador rom.
 Constant I el Gran (306-337), emperador rom.
 Licini I (307-324), emperador rom.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23214" title="Dcada del 310" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="10086">

 Esdeveniments .
 Edicte de Mil (313);
 Inici del perode dels Setze regnes a la Xina (Han Zhao, 308);

 Personatges destacats .
 Maxim Daia (305-314), emperador rom.
 Constant I el Gran (306-337), emperador rom.
 Licini I (307-324), emperador rom.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23218" title="Dcada del 320" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="10087">

 Esdeveniments .
 325   Concili de Nicea I, el primer concili ecumnic.
 Personatges destacats .
 Constant I el Gran (272   337);
 Helena de Constantinoble (248   329);
 Licini I (307-324), emperador rom.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23219" title="Dcada del 330" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="10088">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
 Constant I el Gran (272   337);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23220" title="Dcada del 340" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="10089">

 Esdeveniments .
Guerra entre Roma i els perses;
Revolta camperola a Numdia;

 Personatges destacats .
Flavi Juli Constant;
Hiptia;
Sant Atanasi d'Alexandria;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23221" title="Dcada del 350" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="10090">

 Esdeveniments .
Fixaci del Nadal el 25 de desembre;
s de l'estrep a la Xina;
Invasi dels huns en territori persa;

 Personatges destacats .
Liberi I;
Sant Atanasi d'Alexandria;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23222" title="Dcada del 360" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="10091">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Sant Ambrs;
Basili de Cesarea;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23223" title="Dcada del 370" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="10092">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Teodosi I el gran;
Sant Ambrs;
Basili de Cesarea;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23224" title="Dcada del 380" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="10093">

 Esdeveniments .
Traducci Vulgata de la Bblia;
Pau entre romans i visigots;
Expansi del cristianisme a l'Imperi Rom;

 Personatges destacats .
Teodosi I el gran;
Sant Joan Crisstom;
Sirici I;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23225" title="Dcada del 390" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="10094">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Teodosi I el gran;
Alaric I;
Sant Joan Crisstom;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23226" title="Dcada del 400" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="10095">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Arcadi;
Agust d'Hipona;
Constant (usurpador);
Honori;
Alaric I;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23227" title="Dcada del 410" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="10096">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Agust d'Hipona;
Constant (usurpador);
Honori;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23228" title="Dcada del 420" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="10097">

 Esdeveniments .
Aparici del nestorianisme;
Els vndals arriben a l'frica;

 Personatges destacats .
Agust d'Hipona;
Aeci;
Galla Placdia;
Ruas;
Teodosi II;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23232" title="Belladonna" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="10098">



Belladonna (Biloxi, Mississippi, EUA, 1981) s una de les actrius del porno nord-americ que ha assolit ms popularitat entre els seguidors del cinema X a partir de l'inici del segle XXI.

Nascuda amb el nom real de Michelle Anne Sinclair, Belladona es va criar a Magna (Utah) i s filla d'un militar retirat de la US Air Force pertanyent a l'esglsia mormona.

La jove Belladonna va emigrar a Los Angeles (Califrnia) per a treballar de model de revistes ertiques i poc desprs va decidir acceptar una oferta per debutar en el cinema pornogrfic.

La seva gran habilitat en la prctica de la fellaci que li permet introduir-se sencers a la boca penis de grans dimensions fins a l'arrel, la varen catapultar rpidament cap a l'estrellat en el que s'ha mantingut grcies a la seva disposici a abordar les prctiques ms extremes i a l'entusiasme amb que les practica.

Belladonna ha visitat en diverses ocasions Catalunya en ocasi del Festival de Cinema Ertic de Barcelona que se celebra any rere any a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat i durant uns anys va mantenir una relaci sentimental amb el conegut actor porno catal Nacho Vidal. Davant de la cmera la parella va protagonitzar les escenes ms extremes del moment.

Belladonna ha dirigit tamb films X. Entre les seves realitzacions destaca molt especialment el gonzo The Connasseurs (2004), que inclou una escena amb Ariana Jollee en la que Belladonna s'insereix un bat de beisbol dins l'anus.

El gener de 2005 va ser mare d'una nena (Myla) fruit de la seva relaci amb Aiden Kelly amb qui s'havia casat a l'abril de 2004. Durant el seu embars va continuar la seva activitat com actriu, actuant preferentment en films de temtica lsbica. 

Fitxa personal.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23234" title="Cstig per danys informtics" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="10099">
El Codi Penal espanyol t un cstig per danys informtics.

Castiga amb pena de pres d'un a tres anys, i multa de dotze a vint-i-quatre mesos a la persona que causi danys, de forma intencionada, consistents en destruir, alterar, inutilitzar, o qualsevol altre, a dades, programes, documents electrnics aliens continguts a xarxes, programaris, o sistemes informtics.

Els menors tamb poden tenir responsabilitat penal, segons les lleis especfiques que la regulen.

Segons els apartats 1 i 3 de l'article 20 del Codi Penal espanyol, aquelles persones que pateixen una alteraci psquica no sn responsables penals, per a la prctica, a Espanya, poden ser internats en una instituci adequada al seu estat per un temps semblant als responsables penals.

La condemna en un procs penal duu aparellada la responsabilitat civil per acci penal, s a dir, haver de retornar les coses al statu quo ante, aix s, restaurar la cosa danyada al seu estat original, quan aix no sia possible s'ha d'indemnitzar al propietari de la cosa danyada. Aquesta indemnitzaci pot incloure una quantitat de diners, apart de la destinada a tornar la cosa a l'estat originari, destinada a reparar el lucrum cessans, s a dir, els guanys deixats de produir per la cosa danyada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23238" title="Berenguer de Palou" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="10100">
Berenguer de Palou (o segons algunes fonts, Berenguer de Palol, o de Palazol) va ser un trobador catal, del comtat del Rossell. Fou un cavaller pobre, per destre, instrut i bo amb les armes. Trob b canons i cantava d'Ermesn d'Aviny, muller d'Arnau d'Aviny, fill de Maria de Peralada.

Es tenen poques notcies d'aquest trobador. Segons explica la Vida, fou un cavaller de Palol -Palazol, diu l'original-, al Rossell, i s difcil identificar-lo amb algun personatge de l'poca a partir d'altres documents, ja que durant els segles XII i XIII abunden els catalans que porten aquests noms. Es conserven nou composicions seves, totes de temtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de les anotacions musicals; aix el converteix en un dels pocs trobadors catalans dels quals es conserva la melodia de les seves canons.

Una de les seves canons () descriu la total submissi del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar ms la composici perqu vol que la recordin b Jaufr III del Rossell i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no noms els joglars cantaven les canons dels trobadors, sin que es tenia la intenci que els propis cortesans les recordessin i tamb hi donessin publicitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23239" title="Pon de la Gurdia" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="10101">
Pon de la Gurdia (1154?-1188?) fou un cavaller del llinatge de Sagurdia, senyors d'un castell prop de Ripoll. No era un trobador professional, sin un cavaller al qual, segons diu ell mateix, li agradava que les dames occitanes celebressin les seves composicions. Se sap que va participar en el setge de Conca (1177) sota les ordres del rei Alfons I i, ms tard, en l'expedici del rei contra el comte Raimon V de Tolosa.

La seva obra la formen nou composicions amoroses, quatre de les quals formen un petit cicle dedicat a una dama que anomenava amb el senhal de On-tot-mi-platz. Encara que com tots els trobadors escriu en occit, es poden detectar, alguns mots en catal en els seus poemes (de fet aix passa freqentment en els trobadors catalans, sobretot en Cerver de Girona).

En la segent can, Pon de la Gurdia, a punt d'emprendre una expedici de resultats dubtosos cap a Tolosa, s'adrea a la seva dama per recordar-li com l'estima i com la recorda, i com tot all que podien ser petits malentesos ja no tenen cap importncia. Es tracta, doncs, d'un breu testament amors.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23242" title="Huguet de Mataplana" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="10102">
Huguet de Mataplana (1174?-1213) era un trobador, nebot de Pon de Mataplana, a qui Guillem de Bergued atac en diversos sirventesos. A partir de 1185 apareix fora documentaci sobre la seva persona, i el 1197 consta que estava casat amb una dama anomenada Na Sana.

Senyor de Mataplana, prop de Gombrn, figura en diversos documents al costat del rei Alfons el Cast i de Pere el Catlic, amb l'exrcit del qual va participar a la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212). La Crnica de Jaume el Conqueridor l'inclou entre els cavallers que lluitaren amb el seu pare a la batalla de Muret (1213) i l'abandonaren, encara que realment el trobador va morir poc desprs a causa de les ferides rebudes. Segons Ramon Vidal de Besal, que possiblement li don llions d'occit i de l'art de trobar, Huguet de Mataplana fou un personatge culte i refinat, protector de joglars i trobadors. nicament es conserven tres composicions seves: un sirvents i dues tenons.

A continuaci una raz traduda al catal modern de Raimon de Miraval. Aquesta pea s important per entendre i situar el sirvents de Huguet de Mataplana que hi ha desprs.


I de Miraval  s'enamor d'una dama jove i gentil d'Albigs, que s'anomenava ma senyora Aimengarda de
Castras. Era bella i corts i amable, i instruda i parlava b. Molt la va estimar i l'honor i la llo cantant i
cantant, i la pos en gran mrit entre la bona gent. I durant molt de temps li va demanar que li dons plaer en
dret d'amor, i ella li va dir que no li donaria plaer a ttol d'amant; per que si ell volia deixar la seva
muller, ella el prendria per marit. Quan Ramon de Miraval o que ella el volia prendre per marit, es va posar molt
alegre, i se'n vingu al seu castell. I va pensar amb quina excusa podria apartar la seva muller de si, la qual
s'anomenava ma senyora Caudairenga, pel pare que es deia Caudeira. Era bella i amable, i sabia trobar b cobles i
danses i en Guillem Paremon estava enamorat d'ella, que era un cavaller gentil i bo i bell. En Raimon de Miraval
trob aquesta excusa davant sa muller; que no convenien dos trobadors en una casa. I li va dir que crids els seus
pares, i que se n'ans a casa seva. I quan ella va veure la intenci del seu marit, va cridar Guillem Paremon. I
ell vingu i Raimon de Miraval la hi va posar a les mns; i ell se l'endugu i la prengu per muller. I la dama de 
la qual en Raimon estava enamorat, ma senyora Aimengarda, prengu per marit un gentil bar d'aquelles comarques,
que es deia Olivier de Saissac. Per la qual cosa Miraval tingu gran dolor i gran tristor, a causa de la dama que
havia perdut i per l'esposa. Aquestes noves foren odes per totes aquelles comarques, lluny i prop; i en tingu
coneixement un valent bar de Catalunya, que s'anomenava Huguet de Mataplana, que era molt destre i bon trobador,
i molt amic de Miraval. I sobre all va fer aquest sirvents que diu: D'un sirventes m'es pres talens.


El sirvents de a continuaci respon, doncs, al que havia escrit Ramon de Miraval, i critica l'amic pels fets descrits i especialment pel comportament poc corts d'impedir la seva esposa que desenvolups la seva tasca de trobairitz com ho podria fer qualsevol trobador, s a dir, qualsevol home.




A continuaci una ten que presenta l'oposici entre riquesa i pobresa, entre convenci i llibertat, encara que els matisos fan que les oposicions no siguin tan clares.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23245" title="Dcada del 430" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="10103">

 Esdeveniments .
Rebuig del nestorianisme ;
Els vndals arriben a Cartago;
Publicaci del Codi Teodosi;

 Personatges destacats .
tila;
Aeci;
Sant Patrici;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23246" title="Dcada del 440" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="10104">

 Esdeveniments .
Huns i vndals conquereixen territoris romans;
Condemna del monofisisme com a heretgia;

 Personatges destacats .
tila;
Sant Patrici;
Aeci;
Bleda (hun);
Genseric;
Papa Lle I;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23247" title="Dcada del 450" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="10105">

 Esdeveniments .
Invasi de Gran Bretanya dels angles i saxons;
Batalla dels Camps Catalunics;
Concili de Calcednia;

 Personatges destacats .
tila;
Honria;
Valentini III;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23248" title="Dcada del 460" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="10106">

 Esdeveniments .
Decoraci de Yungang;
Els romans contenen els visigots i gals;

 Personatges destacats .
Egidi;
Simplici I;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23249" title="Dcada del 470" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="10107">

 Esdeveniments .
 476 - Caiguda de l'Imperi Rom d'Occident, que dna fi a l'Edat Antiga i inicia l'poca medieval;
Expansi dels ostrogots;
Possible destrucci de l'esttua de Zeus a Olmpia;

 Personatges destacats .
Rmul August;
Odoacre;
Basilisc (emperador);
Sidoni Apollinar;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23250" title="Dcada del 480" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="10108">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Teodoric el Gran;
Clodoveu;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23251" title="Dcada del 490" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="10109">

 Esdeveniments .
Els ostrogots s'imposen a Itlia i els anglosaxons al sud d'Anglaterra;
Gelasi I exposa la separaci entre els poders polticis i religiosos, comenant la polmica sobre quin s ms rellevant, que marcar els segents segles;

 Personatges destacats .
Teodoric el Gran;
Clodoveu;
Anastasi I de Bizanci;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23252" title="Dcada del 500" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="10110">

 Esdeveniments .
Guerres entre l'Imperi Persa i els bizantins ;
Els francs asseguren el seu domini sobre la Gllia i fan recular els visigots a Hispnia;
Auge dels huari i anasazi a Amrica;
Promulgaci de la Llei Slica;
S'estableixen els cnons clssics de la pintura xinesa;

 Personatges destacats .
Alaric II;
Clodoveu;
Smmac I;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23253" title="Dcada del 510" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="10111">

 Esdeveniments .
Primers textos escrits en alfabet rab;
Crisi del monofisisme;
Auge dels saxons;

 Personatges destacats .
Boeci;
Damasci;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23255" title="Producte interior brut" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="10112">

El producte interior brut o producte intern brut (PIB) s la suma de tots els bns i serveis finals produts en un espai econmic durant un perode de temps determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producci. Fins a la dcada de 1980 es preferia l's del Producte Nacional Brut (PNB), un altre mesurament gaireb idntic al PIB per que incorpora els bns i serveis produts per factors propis a l'exterior. La variaci d'aquesta magnitud macroeconmica sol utilitzar-se per mesurar el creixement econmic.

El PIB per cpita s el PIB dividit per la poblaci de l'espai econmic. Sovint s'utilitza per comparar el grau de desenvolupament entre pasos, encara que, ms aviat, s una simple comparaci de la capacitat productiva per individu. Tanmateix, com a mitjana aritmtica, no s un mesurament adequat del benestar, de la distribuci de la riquesa, ni de l'accs aquesta o al capital.

Mtode de clcul segons la despesa. 

Per mesurar i entendre el concepte del PIB s'utilitza el mtode de les despeses:
PIB = C + I + (X - M);
PIB = consum + inversi + (exportacions   importacions);

El consum i la inversi en l'equaci sn les despeses en bns i serveis finals. La diferncia entre les exportacions i les importacions ajusten el mesurament restant les despeses en productes i serveis provets per pasos estrangers i afegint la producci nacional, encara que sigui consumida a l'estranger. 

Els economistes (des de Keynes) prefereixen dividir el consum en dues parts: consum privat i les despeses pbliques ats que:
 el consum privat s una preocupaci central de l'economia del benestar. La inversi privada i el comer (en alguns models macroeconmics) es tradueixen en un increment en el consum privat a llarg termini;
 el consum pblic (del govern) pot ser estudiat com a variable exgena; aix es poden modelar diverses opcions de despeses governamentals en els models econmics.

Per tant, el PIB tamb s sovint expressat expressat com:

PIB = C + D + I + X   M;
PIB = consum privat + despesa pblica + inversi + (exportacions   importacions);

Components del PIB.
 C s el consum privat (o les despeses del consumidor) en l'economia. Inclouen totes les despeses acumulades de les llars. ;
 I sn les inversions empresarials en capital; per exemple la construcci d'una mina o la compra d'ordinadors i maquinaria. La inversi, per al PIB, es refereix especficament a la compra de productes no financers. La compra de productes financers es consideren estalvis en la macroeconomia.
 D s la suma de les despeses pbliques en bns i serveis finals. Inclou els salaris dels funcionaris pblics, la compra d'armament per a l'exrcit i qualsevol altra despesa governamental. No inclou, per, cap transferncia de pagaments (i.e. seguretat social, suport als desocupats, etc.). ;
 NX sn les exportacions netes (X   M) de l'economia. El PIB mesura la producci d'un pas i per tant inclou els bns i els serveis que consumeixen els estrangers i que sn produts nacionalment. Les importacions s'han de restar ats que s'inclouen com a despeses o inversions i no pas com a producci nacional.  ;

 Altres mtodes de clcul del PIB .
Ats l'equivalncia terica entre despesa, producci, i renda, hi ha dos mtodes ms equivalents per a calcular el PIB:

Mitjanant el valor afegit: s la suma de valors afegits en les diferents etapes de producci d'un b o servei en tots els sectors de l'economia.
Mitjanant l'ingrs o la renda: s la suma dels salaris (rendes del treball), els beneficis empresarials (rendes del capital) i els impostos menys les subvencions d'una economia.

Sota la premissa que el que produeix un pas s el que ven, i per tant, la renda que rep, el PIB s considerat alhora un mesurament de la renda total d'un pas. Aquesta equivalncia, per, no s exacta, ats que s'han de considerar els estalvis i altres components de la inversi financera dels individus que no es tradueixen immediatament en producci.

Tipus de presentaci.

El valor total del PIB en moneda local, pot ser presentat de la segent manera:

 PIB nominal es refereix al valor total del diners gastats en el PIB a preus corrents (el valor de venda dels bns i serveis);
 PIB real fa un ajustament del valor del PIB nominal per descomptar els efectes de la inflaci, i aix estimar la quantitat real de bns i serveis que el conformen. Per tal de fer comparacions temporals, s'utilitza un any de referncia o any base. ;

En la comparaci del PIB de dos o ms estats, s'utilitza una moneda base, sovint el dlar nord-americ. Per tal de convertir el valor del PIB de la moneda local a la moneda base s'utilitzen els segents mtodes: 
 taxa de canvi: Aquest mtode converteix el valor dels bns i serveis utilitzant les taxes de canvi del mercat globals actuals. ;
 mtode d'Atlas: Aquest mtode utilitza el valor mitj de la taxa de canvi del mercat dels ltims tres anys, per tal de suavitzar les fluctuacions temporals del valor de la moneda;
 paritat de poder adquisitiu (PPP, per les seves sigles en angls): Aquest mtode fa un mesurament del poder intern efectiu i relatiu d'un productor o consumidor mitj. El PPP estableix una taxa de conversi basat en la diferncia de preus entre dos estats que s'utilitza en comptes de la taxa de canvi del mercat. ;

Usualment els pasos amb un PIB elevat, mostren poca varietat en el mesurament del PIB en base a taxes de canvi i el PIB PPP. Per contra, els pasos amb un PIB baix, poden tenir un PIB PPP molt ms elevat. Aquest efecte es conegut com a Efecte Penn. El Banc Mundial prefereix l's del PIB amb el Mtode d'Atlas per fer comparacions de la fortalesa de les economies, mentre que altres institucions prefereixen l's del PIB PPP per comparar la capacitat de compra. Ambds mesuraments sn importants.

Observacions sobre la interpretaci dels diversos clculs del PIB com a mesurament del benestar.
Problemes del PIB com a mesurament de benestar social.
El PIB, d'acord amb els economistes, no s un mesurament del benestar totalment fiable per les segents raons:
No pren a compte la depreciaci del capital.
Si una economia no realitzs la inversi necessria per substituir el capital productiu, el creixement actual del PIB seria a costa d'un menor creixement (o decreixement) del PIB futur. ;
No pren a compte compte les externalitats negatives.
El PIB pren a compte el creixement econmic, per d'altra banda no pren a compte els efectes negatius que comporta (i.e. contaminaci ambiental). Els costos ecolgics no es comptabilitzen en el clcul del PIB. El creixement industrial sovint s acompanyat de greus danys al medi ambient, sobretot als pasos en vies de desenvolupament, i fins i tot als pasos desenvolupats, les lleis ambientals dels quals sn molt limitades. La qualitat del medi ambient s part del benestar d'una naci. ;
No pren a compte la distribuci de la renda dins del pas.
El PIB serveix per comparar la grandria de dues o ms economies, per no diu res sobre com hi est distribuda aquesta riquesa.
El PIB noms comptabilitza les transaccions monetries, s a dir les activitats del mercat organitzat.
Les activitats productives de carcter voluntari o el treball domstic augmenten el benestar d'una economia i, no obstant, no es comptabilitzen en el PIB. D'igual manera, l'economia oculta, informal o submergida (no reportada al Ministeri d'Hisenda) o illegal (com ara el narcotrfic) poden contribuir substancialment a l'economia total del pas, especialment als pasos en vies de desenvolupament.
 El PIB no dna cap valor a l'oci. ;
Quan una naci s ms rica, els ciutadans tenen ms temps lliure o temps d'oci, el qual s un indicador de benestar social. ;
 Inclusi i falsa valoraci dels "mals" i els "bens" dins del PIB.
Hi ha activitats que disminueixen el benestar i no obstant augmenten el PIB. Per exemple, en una economia amb un alt ndex de criminalitat, les despeses policial i de seguretat es comptabilitzen dins del PIB per no pas un nivell baix de criminalitat. Desprs d'una catstrofe natural, el PIB d'un pas creix a causa de les despeses dedicades a la reconstrucci de les zones afectades, pel govern i per la iniciativa privada, per el benestar social no ser millor que abans de la catstrofe. De manera similar, les activitats industrials relacionades amb les guerres fan crixer el PIB rpidament. Cap d'aquests dos factors (catstrofes i guerres) impliquen que una naci hagi millorat el seu benestar, encara que el PIB s'hagi incrementat.
 El PIB no mesura el creixement sostenible. Un estat pot aconseguir un elevat PIB temporal per mitj de la sobreexplotaci dels seus recursos naturals o una assignaci d'inversions inadequada. ;
 Si una naci decideix estalviar (com ho ha fet el Jap) el creixement del PIB disminuir en comparaci amb un altre estat que decideixi desprendre (com ho han fet els Estats Units per mitj del deute extern). Segons els crtics l'estalvi no hauria de traduir-se en una "reducci de benestar".

Interpretaci del PIB per cpita com a mesurament del benestar.
Els no economistes sovint utilitzen el PIB per cpita exclusivament com a mesurament del benestar social d'un estat i per determinar quin estat t el "millor benestar". No obstant cal notar que el PIB per cpita s una mitjana aritmtica del valor total d'una economia. Com qualsevol altre terme mitj, noms expressa un valor intermedi que no necessriament s representatiu de cadasc dels integrants de la regi i no expressa la variablitat de la renda i el benestar que perceben els ciutadans ni la distribuci de la riquesa. Un PIB per cpita elevat pot ser representatiu d'una elevada producci industrial en mans de l'elit de la regi, mentre que la qualitat de vida de la majoria de la poblaci s deplorable. A ms del PIB s'han d'incloure altres mesuraments per determinar el benestar d'una regi com ara el ndex de Desenvolupament Hum i l'ndex de Gini. 

Vegeu tamb.
Llista de pasos per PIB (nominal);
 Components del PIB per sector: sector primari, sector secundari, sector terciari de l'economia. ;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23258" title="Comissi Europea" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="10113">




La Comissi Europea s una instituci polticament independent que regenta el poder executiu de la Uni Europea (UE). El seu principal objectiu s la legislaci entorn a poltiques i programes d'acci, sena aix mateix el responsable d'aplicar les decisions del Parlament Europeu (PE) i el Consell de la Uni Europea (CUE). 

El terme "Comissi" fa referncia als membres de la Comissi, asnomenats "Comissaris", designats pels 27 Estats membres i el Parlament, per tamb es refereix a la prpia instituci i al seu personal. 

L'actual Comissi Europea est presidida per Jos Manuel Duro Barroso, que ocu aquest crrec pel perode 2004-2009.

 Funcionament .
Les principals funcions de la comissi sn: 
Proposar legislaci al Parlament i al Consell. ;
Gestionar i aplicar les poltiques de la UE i el seu pressupost. ;
Fer complir la legislaci europea. ;
Representar a la Uni en l'escena internacional. ;

La Comissi elabora propostes per a les noves lleis europees, que presenta al PE aix com al CUE. La Comissi garanteix que les decisions de la UE s'apliquin correctament i supervisa la manera que s'utilitzen els fons de la Uni, vigilant tanmateix per que es respectin els tractats europeus i el Dret comunitari. 

La Comissi Europea est composta actualment per 27 membres, tants membres com estats membres de la Uni, assistits per uns 24.000 funcionaris. El President de la Comissi s escollit pels Governs dels Estats membres de la UE i ha de ser aprovat pel Parlament Europeu. La resta de membres sn nomenats pels governs dels Estats membres en consulta amb el President entrant i tamb han de ser acceptats pel Parlament. La Comissi es nomena per un perode de cinc anys, per pot ser destituda pel parlament. 

Entre els Comissaris regeix el Principi de responsabilitat solidria i aquests sn aprovats pel parlament en bloc, no obstant aix, correspon al President de la Comissi distribuir les rees de responsabilitat poltica entre els Comissaris i pot fins i tot, si compta amb l'aprovaci de la Comissi, exigir tamb la dimissi d'un Comissari. 

De ratificar-se el Tractat pel qual s'establix una Constituci per a Europa, les competncies de la Comissi i especialment del seu president, es veuran substancialment enfortides. 

Al contrari que el Consell de la Uni Europea, la Comissi est pensada per ser un ens independent dels estats membres i els comissaris no poden rebre instruccions dels governs que els han proposat sin que han de defensar els interessos dels ciutadans de la UE en conjunt.

 Histria .
La Comissi Europea s el fruit de la unificaci de l'Alta Autoritat de la CECA, de la Comissi de la CEE i de la Comissi de l'Euratom, a l'entrar en vigor l'1 de juliol de 1967 el Tractat de Brusselles de 8 d'abril de 1965 d'unificaci dels executius comunitaris. 

Al llarg de la histria els seus presidents han estat:

Llegenda:   [         ] Esquerra / ideologia socialista - [         ] liberal - [         ] Dreta / ideologia conservadora


Fins l'1 de maig de 2004 hi havia 20 Comissaris, dos de cadascun dels Estats membres ms poblats i un de la resta, per desprs de l'Ampliaci de la Uni Europea que es va oficialitzar aquest dia, el nombre de Comissaris va passar a sser de 30. No obstant aix, a partir del 22 de novembre de 2004, data en la qual va prendre possessi la Comissi 2004-2009, la xifra va passar a sser de solament 25 Comissaris, un per pas, per a l'incorporar-se Romania i Bulgria es van augmentar 2 nous comissionats. En conseqncia, i malgrat la voluntat poltica de reduir aquesta xifra en un futur, la Comissi es compon en l'actualitat per 27 Comissaris. 


 Enllaos externs .
  Portal de la Comissi Europea;
  Europedia;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23260" title="Llei d's i Ensenyament del Valenci" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="10114">

La Llei d's i Ensenyament del Valenci (LUEV) s una llei en vigor, publicada el 23 de novembre de 1983, promoguda per l'aleshores govern socialista de la Generalitat Valenciana, presidit per Joan Lerma, i aprovada per les Corts, que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valenci i l'obligaci de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.

En existir zones tradicionalment de parla castellana, existeixen municipis i comarques de predomini lingstic valenci i  municipis i comarques de predomini lingstic castell, la llei tamb determina quins municipis es determinen (per raons histriques i de l's de la llengua) com d'un predomini lingstic o altre. Es pot consultar al ttol V una llista dels municipis de cada predomini.

Nombrosos collectius, organitzacions i partits poltics han denunciat en diverses ocasions l'incompliment de la llei pels organismes pblics. Tamb han estat nombroses les denncies particulars al Sndic de Greuges.

 Enllaos externs .


LLEI 4/1983, de 23 de novembre, d's i ensenyament del valenci;

 Bibliografia .

 Alcaraz, M.; Isabel, F.; Ochoa, J. (eds.). Vint anys de la Llei d's i Ensenyament del Valenci, Edicions Bromera, collecci Graella, nm. 17, Alzira, 2005.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23261" title="Universitat Tcnica de Delft" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="10115">

La Universitat Tcnica de Delft (Technische Universiteit Delft) s un dels centre d'ensenyament superior ms importants dels Pasos Baixos.

Fou fundada el 8 de gener de 1842 amb el nom d'Acadmia Reial, que desprs canvi pel d'Alta Escola Tcnica (Technische Hogeschool) i finalment el 1986 pel d'universitat. Des de fa temps forneix bona part de les persones que faciliten la perptua lluita contra el mar, amb d'entre d'altres, la realitzaci del Pla Delta.

Facultats.
Actualment compta amb 8 facultats:

 Arquitectura;
 Enginyeria Civil i Geologia amb les segents seccions:
Transports i Urbanisme ;
Construcci  ;
Geotecnologia ;
Gesti de l'Aigua ;
Hidrulica i Martima ;
 Electrnica, Matemtiques i Informtica;

 Disseny Industrial;
 3mE: Construcci de vehicles i tcnica naval i cincia de materials;
 Aeronutica i Aeroespacial;
 Fsica Aplicada;
 Tcnica, Direcci i Gesti;

La major part estan situades al sud-est del municipi de Delft, on formen un campus, juntament amb empreses de recerca i laboratoris (TNO, WL'Delft Hydraulics, etc).

Incendi a Bouwkunde.

El mat del 13 de maig del 2008 es declar un incendi a l'edifici de la facultat d'arquitectura, que acab parcialment esfondrat. Segons un portaveu dels bombers el foc podria haver estat provocat per un curtcircuit al vuit pis. No hi hagu ferits. Es pogu salvar part d'una collecci de maquetes i cadires de dissenyadors de renom. Considerat el mal estat en qu l'edifici qued, s'ha decidit d'enderrocar-lo totalment.



Enllaos externs.
http://www.tudelft.nl/ Pgina oficial de la TUDelft;
http://www.library.tudelft.nl/ws/235/f_NL.html/ Biblioteca de la TUDelft;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23264" title="Lofoten" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="10116">


Les illes Lofoten sn un arxiplag situat entre els parallels 67 i 68 de latitud N al nord de Noruega. Sn illes conegudes per la seva gran bellesa natural. Lofoten agrupa els municipis de Vgan, Vestvgy, Flakstad, Moskenes, Vry, and Rst. Les illes principals, de nord a sud, sn:
la punta sud de Hinnya;
Austvgy (526,7 km );
Gimsya (46,4 km ) ;
Vestvgy (411,1 km ) ;
Flakstadya (109,8 km );
Moskenesya (185,9 km );
Al sud es troben les petites illes de:
 Vry ();
 Rst () ;
L'rea total s de 1.227 km, i la poblaci suma un total de 24.500 persones. Entre terra ferma i l'arxiplag es troba Vestfjord, i al nord les illes Vesterlen. Les principals ciutats de Lofoten sn Leknes a Vestvgy a Svolvr a l'illa de Vgan.

Les illes es caracteritzen per la seva geografia abrupta, amb muntanyes que sobrepassen els 1.000 m, badies, entrants i costes desolades. La muntanya ms alta de Lofoten s Higravstinden (1161 m) a Austvgy; el Parc nacional de Mysalen () al nord-est de Lofoten t muntanyes que arriben als 1262 m. El sistema de marees Moskstraumen o sistema de marees de Maelstrom es troba a l'oest de l'arxiplag. El mar s ric en vida, i el major escull corall en aiges profundes (Escull de Rst, de 40 km de longitud) es troba a l'oest de Rst. Hi ha una alta densitat de poblaci d'guiles marines de cua blanca i de corbs marins, i milions d'altres aus marines.  Sn comunes les ntries, i els crvols a Austvgy.


Natura.

Les illes Lofoten estan caracteritzades per les seves muntanyes i cims, cales protegides, extensions de mar i grans rees verges. La muntanya ms alta a Lofoten s Hermansdalstind (1034 m) a Moskenes; el Parc Mysalen National just cap al nord-est de Lofoten s'hi aixequen muntanyes que arriben a 1262 m. El Moskstraumen fams (Malstrm), sistema de remolins de marea, s localitzat a Lofoten occidental. El mar s ric amb vida, i l'escull corall d'aigua profund ms gran del mn(Rst Reef, 40 km molt de temps) s localitzat a l'oest de Rst. Lofoten t una densitat molt alta d'guiles marines i cormorans, i milions d'altres ocells de mar, entre ells el acolorit puffin. Les lldries sn comunes, i tamb hi ha ants a Austvgy.

Clima.

Les temperatures d'hivern a Lofoten sn molt suaus considerant que les illes es troben al nord del Cercle polar rtic, grcies a la influncia suavitzant del Corrent del Golf. Est considerada l'anomalia de temperatura positiva ms gran en aquesta latitud. Rst i Vry sn les localitzacions ms septentrionals del mn on les temperatures mitjanes estiguin per damunt del punt de congelaci tot l'any. Els hiverns sn una mica freds en la part del nord-est de Lofoten; Svolvr t una mitjana al gener de -1,5C, per els estius fa una mica de calor, tant al juliol com a l'agost la mitjana a les 24 h s de 13C. El maig i juny sn els mesos ms secs, mentre octubre t tres vegades ms precipitaci. En un dia tpic del mes de maig, la temperatura s de 9C, el juliol 15C i el setembre 11C. L'enregistrament ms clid a Svolvr ha sigut de 30,4C. Els vents forts poden bufar a finals de la tardor i hivern, per sn rars de finals de mar fins a mitjan octubre. La neu i aiguaneu no sn inusuals a l'hivern; les muntanyes poden tenir quantitats substancials de neu.

A Svolvr, el sol (sol de mitjanit) s damunt l'horitz des del 25 de maig al 17 de juliol, i a l'hivern el sol no puja del 4 de desembre al 7 de gener. A Leknes, el sol s damunt l'horitz des del 26 de maig al 17 de juliol, i a l'hivern el sol no puja del 9 de desembre al 4 de gener.

Histria.

Els primers homes dels quals s'han trobat rastres sobre aquestes illes vivien ara fa uns 6 000 anys de la caa (crvol, s, ren, castor...) i pesca (peix, foca i balena). Fa 4000 anys, el blat va comenar a ser conreat.

La illa de Vestvgy va ser un lloc important de la civilitzaci vkinga.

Al segle XII les illes Lofoten van conixer un desenvolupament important amb el comer del bacall assecat que es venia a tota Europa. A aquesta poca, les illes Lofoten depenien de Bergen, ciutat hansetica.

La pesca pren un encara ms gran desenvolupament a partir de 1860, quan immensos bancs d'arengs van venir l'hivern a les aiges calentes del corrent del golf. La pesca de les illes Lofoten representa fins al 80% de les exportacions de Noruega. Els ports de pesca pertanyen a un propietari que lloga els rorbu (cabana de pesca sobre pilars).

Enllaos externs.

Informaci turstica;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23269" title="Narcs Monturiol i Estarriol" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="10117">


Narcs Monturiol i Estarriol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Sant Mart de Provenals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) va ser l'inventor de la primera nau de navegaci submarina de propulsi mecnica. 

Biografia.
Aquest enginyer, artista i intellectual va nixer a Figueres, fill d'un boter. Monturiol estudi a Cervera i es llicenci en dret a Barcelona el 1845, si b mai va exercir-ne.

La seva amistat amb Abd Terrades el port a afiliar-se al Partit Republic i a simpatitzar amb les idees socialistes d'tienne Cabet. Don suport a la participaci catalana a la comunitat utpica "Icria" i "Nova Icria", i hagu d'exiliar-se a Frana el 1848 a causa de les seves idees poltiques.

A partir del seu retorn, aprn l'ofici d'impressor i munta una impremta on edit La madre de famlia (1846), El padre de familia i La Fraternidad (1847-48), que fou el primer diari comunista d'Espanya. Co-editor amb Joan Landa, de la srie Hombres i mujeres clebres de todos los tiempos. 

La seva estada a Cadaqus, on es refugiar per fets poltics i en qu es guanyava la vida com a pintor, li permet observar la perillosa feina dels recollectors de corall. Aix el va portar a pensar sobre la navegaci submarina i quan torn a Barcelona el setembre de 1857 organitz la primera societat comercial a Espanya dedicada a l'exploraci de la navegaci submarina sota el nom de Monturiol, Font, Altadill y Ca.   amb un capital de 10.000 pessetes.


El 1858 present el seu projecte amb una tesi titulada  l'Ictini o la nau-peix. El primer viatge del seu primer submar, l'Ictneo I, tingu lloc el setembre de 1859 al port de Barcelona, devant de molt de pblic aconseguir navegar completament sumergit durant dos hores i vint minuts . Amb el capital obtingut es constitu l'empresa La Navegacin Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictneo II. Aquest submar amb un sistema de propulsi anaerbica.

Altres invencions de Monturiol inclouen un procs per incrementar la velocitat de producci de paper adhesiu que aplic quan fou nomenat director de la Fbrica Nacional de Moneda i Timbre de Madrid, mquina per fer cartipassos, mquina de fer cigarretes, pinsos a base de fusta de salze per a conills, procediment de fabricaci de sab en fred, soles de sabates sinttiques, cola lquida per a fusta, camises per a cilindres de motor, betum per a sabates, un velgraf aparell destinat a l'obtenci de cpies d'un original escrit o dibuixat, projecte d'un tranvia per a Tarragona, receptor giratori de vapor...

Es va llicenciar en Dret, fou caixista d'impremta, caixer de banc i diputat per Manresa a les Corts espanyoles en la primera Repblica espanyola.

Josep Puig Pujades va escriure la seva biografia a Vida d'heroi

Obres.
Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua;
Un reo de muerte;
Las ejecuciones i los espectadores;
Consejos de un padre a su hilo;
Estudios de Historia Natural;
Del magnestismo terrestre;
Estudio de las corrientes marinas;
Descubrimiento del Polo;
La gravitacin universal;

Vegeu tamb.
Monturiol, el senyor del mar;

Referncies.


Bibliografia.
VALLS, Carles: Diccionari de l'Alt Empord. Figueres: Art-3, 1984, 386 p., ISBN 84-85874-17-10;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23319" title="Mont Blanc" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="10118">


El Mont Blanc s el punt culminant i cim emblemtic dels Alps i un dels ms coneguts del mn. T una alada oficial de 4808 metres, i s el ms alt de l'Europa Occidental. El seu nom a Itlia s Monte Bianco.

Situaci geogrfica.
Fronterer entre Frana i Itlia, encara que s aprecien petites diferencies segons les fonts cartogrfiques, ja que els mapes francesos inclouen tot el cim dintre de les prpies fronteres, mentre que els mapes italians el declaren compartit.

La seva alada exacta s variable, en funci de la capa de neu que cobreix el cim rocs i que es calcula en uns 10/15 metres. Les medicions dels darrers anys han oscillat entre els 4807 i els 4810 metres.

Dna nom al Masss del Mont-Blanc, important conjunt de cims dels Alps que cont molts altres pics de ms de 4000 metres.

Geolgicament es va formar als plegaments hercinians donant nom al Alpin-Himalaic. La estructura de tot el masss s grantica i de formaci relativament recent  ms que la dels Pirineus posant per cas- el que s motiu de qu els coneguem encara plens d'altives crestes i agulles, no tan castigades per l'erosi.

Al masss  hi ha un bon nombre de glaceres i des del pic del Mont Blanc baixen algunes de molt importants: la Brenva, de Miage, du Bruillard cap a la vessant sud i Bionnassay, Taconnaz i sobretot el dels Bossons cap al Nord. Aquest darrer als primers anys del segle XX  arribava fins al fons de la vall a noms 1000 metres d'altitud. En la actualitat ha reculat fins als 1400 metres. Com a mostra de la importncia de les glaceres perptues a les regions alpines, es pot destacar que totes elles tenen nom propi, conegut i conservat de segles.


Histria: la primera ascensi.
Al 1760 un ric ginebr, dit Horace-Benedict de Sausure, marxa al pas del Mont Blanc. La seva voluntat queda sotmesa al desig de pujar-hi. Sabent-se incapa d'sser el primer en pujar, ofereix fora diners al que trobi un cam practicable fins al cim del Mont Blanc.  Es van succeir els intents  poc seriosos la majoria- fins que al 1786, el dia vuit d'agost, dos aficionats ben entrenats, Jacques Balmat i el doctor Paccard  aquest motivat pel seu desig d'observar al cim un barmetre aneroide- pugen fins al cim i baixen sans i estalvis. Un any desprs, el promotor d'aquesta aventura, Horace-Benedict de Sausure, trepitja tamb el cim, acompanyat d'un grup de guies de Chamonix.

Turisme i Alpinisme.
Des de fa al menys dos segles, l'atractiu d'aquelles muntanyes convoca any rera any un bon nombre de turistes, especialment a la part francesa del masss, cosa que ha transformat radicalment el pas, els costums i la cultura.

Una d'aquestes transformacions va ser causada pel naixement  a Chamonix precisament- de l'Alpinisme.

Actualment el Mont Blanc s dest de multitud d'afeccionats: a la primavera amb esqu de muntanya,  principalment des de l'estaci inferior de l'Aigulle du Midi, i els Grands Mulets i  al estiu des de Les Houches i l'Aigulle du Gouter on hi ha el refugi del mateix nom. 

Cap d'aquests dos itineraris sn de gran dificultat: bon esquiador-bon alpinista (BSBA segons la gradaci utilitzada a les guies alpines) per a l'itinerari amb esqus i poc difcil (PD) per l'itinerari d'estiu. Malgrat aix, i especialment l'itinerari amb esqus, s una empresa considerable per als muntanyencs sense l'experincia i la capacitat adequades. 

Existeixen molts altres itineraris, alguns  vessant italiana sobretot- extremadament difcils.

En qualsevol cas es una muntanya molt alta, de pendents fora dretes. Per la seva latitud i alada, el fred, la neu i el gel son presents sempre. Qualsevol intent o aproximaci ha de ser prviament avaluada i documentada a les oficines que les associacions de muntanyisme o de guies de muntanya tenen a Chamonix, Les Houches o Courmayeur. Malgrat aquests eficaos serveis, cada any els accidents greus al Masss es compten per centenars.
Vegeu tamb.
Refugi Vallot;

Referncies.


Enllaos externs.


  Associacio de Guies del Valais;
  Web de la Comunitat de Chamonix-Mont Blanc;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23323" title="Klaip?da" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="10119">




Klaip da (en alemany Memel o Memelburg; en Polons: K ajpeda) s la capital del Comtat de Klaip da i la nica ciutat de Litunia que disposa d'un port en el Mar Bltic. Es troba situat a la desembocadura del Riu Neman.

T uns 194.400 habitants (2002), dels 202.900 que en tenia el 1989. En l'actualitat, Klaipeda s un port de ferris amb connexions amb  Sucia, Dinamarca i Alemanya. 


 Enllaos externs .

 Plana oficial de la ciutat de Klaipeda;
 Plana de la histria de Memel/Klaipeda per Richard Doody;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23380" title="Ramon Vidal de Besal" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="10120">
Ramon Vidal de Besal (1196?-1252?) s un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Razos de trobar, el primer tractat de potica (juntament amb Donatz proensals d'Hug Faidit) que es coneix en una llengua romnica. Nascut a Besal, sembla que comen professionalment com a joglar i es form al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos.

A ms de l'obra esmentada, es conserven diversos fragments lrics i tres obres narratives escrites en noves rimades, s a dir, en octosllabs apariats, dos de les quals es poden considerar novelletes molt similars al que en francs s'anomena "roman": "So fo el temps c'om era gais" presenta el que se sol anomenar un "judici d'amor", en aquest cas, dues dames indecises davant d'un cavaller busquen un altre cavaller (Hug de Mataplana) que resolgui els seus dubtes; la seva obra narrativa "Abril issi'e mays intrava", a part dels aspectes argumentals, resulta especialment interessant, igual que l'anterior, pel fet que es parla de l'actualitat literria del seu temps i se'n fa una valoraci; finalment, "Castia gilos", que es pot considerar un fabliaux, transcorre a la cort d'Alfons VIII de Castella i narra la histria d'un marit gels que posa a prova la seva dona i explica com malgrat haver resolt els dubtes que tenia no se n'assabenta de la realitat.

Deixem constncia que encara que se solen assignar quatre composicions lriques senceres al trobador, Hugh Field, en un estudi introducctori a la seva obra potica, descarta que dos d'aquests poemes siguin seus i dubta de l'autoria del tercer, aix com tampoc no creu que "Castia gilos" fos escrit pel trobador.

A continuaci una composici breu que tothom est d'acord que pertany al trobador. Es tracta d'una poesia de temtica amorosa que se sol considerar una dansa, encara que t un estrofisme que no s el normal en aquest tipus de composicions. La traduci ofereix certes dificultats, de manera que s'ha triat una de les opcions que ofereix Hugh Field, tot i que potser no s la ms encertada.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23381" title="Pon d'Ortaf" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="10121">
Pon d'Ortaf (1170?-1246?) fou un trobador nascut a Ortaf, una vila rossellonesa prop d'Elna, aquest trobador fou el senyor d'Ortaf. Fill de Grimau d'Ortaf i de Brunisenda, tingu un germ anomenat Pere que fou ardiaca d'Elna. Noms es conserven dues canons seves. El comenament d'una d'elles recorda les comparacions marineres que tan freqentment feia servir Ausis March.


Enaissi com la naus en mar,
destrecha d'ondas e de vens,
que s'i sent tan fort perilhar
que selhs de dins an grans turmens.


Una can en la qual el trobador, com s freqent en aquest gnere, es troba totalment sotms a la dama, que sovint no respon a all que espera d'ella. En aquest cas, a ms, Pon d'Ortaf mostra la seva discreci: no explica a ning qui s la dama que t el seu cor presoner.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23383" title="Formit de Perpiny" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="10122">
Formit de Perpiny era un trobador del qual no se sap absolutament res. Va viure possiblement al segle XIII. El seu nom apareix en un Canoner en el qual se li atribueix una nica can. El seu nom, Formit, significa perfecte, gil, llest, i pot indicar l'origen joglaresc d'aquest personatge de Perpiny.

En aquesta pea seua ens trobem un enamorat en el primer estadi del seu desig amors. s tracta d'un fenhedor (enamorat tmid) que no s'atreveix a confessar directament l'amor a la dama que estima per por que ella no li correspongui; tot i pensar que hi poden haver altres dames que li concederien el seu amor, el trobador manifesta que noms pensa en ella, malgrat les poques esperances que t de ser correspost.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23384" title="Guillem Ramon de Gironella" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="10123">
Guillem Ramon de Gironella (segona meitat del segle XIII) era un trobador de Gironella, al Bergued, i s probable que es correspongui amb el "G. R." que est enterrat amb la seva mare Brunissendis de Gerundella al monestir de sant Daniel de Girona. La seva obra consta de tres canons i un partiment. Dues de les canons estan dedicades a una dama que respon al senyal de Sobreluenh (Molt llunyana); el partiment s un debat amb el joglar Pouzet, que segurament s Poncet, un personatge esmentat per Cerver de Girona.

El partiment esmentat i la seua traducci al catal modern es poden consultar a l'article de partiments.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23385" title="Mingrlia" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="10124">


Mingrlia s la regi ms occidental de Gergia, tocant a Abkhzia amb la qual fa frontera. T al nord-oest l'Abkhzia, al nord la Svantia, al nord-est la Ratxa, a l'est, la Imertia, al sud la Gria, i a l'oest el mar Negre.

Els habitants de Mingrlia parlen el mingreli emparentat amb el kartli de Gergia. 

Alguns mingrelians es consideren diferents del georgians i fins i tot existeix un partit nacionalista que en demana la independncia. Aquest partit, el Margaluri Nacionalisturi Partiasi (Partit Nacionalista Mingreli), va ser fundat el 1989 sota el nom de Organitzaci nacionalista de Mingrlia per Nugzar Dzhodzhua que estava deportat a Rssia.


Histria.
El 1184 Vardan II Dadiani, probablement d'una famlia de aznauris (senyors) ben arrelada al pas, fou nomenat mthavari (comte) hereditari de Mingrlia que incloa l'Abkhzia, en premi als seus serveis militars. Des del 1320 Mingrlia va assolir una ms gran independncia.

El 1535 el rei d'Imertia va conquerir el Samtskh. Els nobles (thavadis) d'aquesta regi (que llavors era independent) demanaren ajuda al Imperi Otom, per l'exrcit enviat pels turcs algun temps desprs va ser derrotat i rebutjat pel rei Bagrat. El sult va enviar llavors els governadors de Erzurum i Diyarbekir amb un fort exercit. El mthavari de Mingrlia i Abkhzia, Levan I Dadiani va abandonar el rei aix com els aznauris de Meskhtia (Samtskh) i els turcs van triomfar a la batalla de Sokhoista, a la provncia de Bassiani, a l'extrem sud-oest de Gergia. En represlia, poc temps desprs, el rei Bagrat va invitar a Levan I a una recepci i el va fer empresonar . Un intent similar amb el mthavari de Gria no va reeixir. Levan es va poder escapar amb l'ajuda dels senyors locals de Mingrlia i des llavors Mingrlia i Gria no van obeir ms al rei d'Imertia. 

El 1533 els mthavaris de Mingrlia i Gria van atacar Djikthia a Abkhzia, que s'havia sotms als otomans, sense xit. 

Els mthavaris de Mingrlia augmentaven el seu poder. El rei Levan I de Imertia va ser derrotat i empresonat per Mamia Dadiani de Mingrlia el 1589 i va morir a la pres de Shketi, a Mingrlia  el 1590

Cap a comenaments del segle XVII (a comenaments del regnat de Levan II Dadiani, quan aquest era jove doncs havia nascut el 1592) els Abashidze de Abkhzia, que depenien de Mingrlia, es van independitzar i es van sotmetre al otomans. La frontera amb Mingrlia es va establir al riu  Kodori. Levan Dadiani es va casar amb Thanuria, filla de Setman Shirvashidze, per desprs van venir guerres entre ambds i Setman va haver de pagar tribut.

El mthavari Levan II Dadiani (1611-1657) va arribar a tenir ms poder que el rei de Imertia i va sotmetre el principat de Gria a vassallatge. El 1636 el mthavari va fer presoner al rei de Imertia Giorgi III que nomes va ser alliberat desprs de pagar un fort rescat. Levan Dadiani va morir el 1657 i el 1658 el rei Alexandre d'Imertia va atacar Mingrlia on va installar com a mthavro o mthavari a Vamikh Lipartiani, parent dels Dadiani. Aquest es va revoltar el 1661 contra el rei usurpador d'Imertia Vakhtang i el va deposar.

Levan III Dadiani de Mingrlia (1661-1681) es va revoltar contra el rei d'Imertia Bagrat el Cec. Desprs d'un temps de lluita Levan va sser fet presoner. Per posar fi a les lluites els senyors van declarar divorciat a Levan i a la seva dona Thamar i van casar a aquesta amb el rei i a Levan amb la germana del rei (que era l'amant de Levan). 

Aix va restablir la pau per un temps per al cap de quatre anys la guerra va tornar a comenar, ara per posseir a Thamar, dona de gran bellesa, a la qual cosa es va afegir el gran senyor de Gria que tamb n estava enamorat i la volia per ell. Bagrat va guanyar i finalment es va fer la pau. 

El 1672 Giorgi Gurieli, de Gria, es va revoltar per obtenir a Thamar i la va aconseguir amb ajuda truca, per finalment Bagrat i Giorgi es van reconciliar i la filla de Thamar, Daredjan, es va casar amb Giorgi.  El 1678 Levan III Dadiani es va revoltar i va cridar al tron a Artxil (Shah Nazar Khan). Thamar fou amagada a la fortalesa de Skanda, per Artxil la va ocupar i va entregar Thamar al seu aliat Levan. Llavors Giorgi Gurieli es va aixecar per Bagrat i amb ajuda turca va atacar Artxil, que va fugir a Ratxa, i Bagrat fou proclamat rei, entrant a Mingrlia i derrotant a Levan. Es va tornar a casar amb Thamar el 1579. 

El 1581 segent moriren Levan i Bagrat i a aquest ltim el va succeir el seu fill Alexandre IV, deposat rpidament per Giorgi Gurieli que es va tornar a casar amb Thamar fins que va ser deposat pel rei Giorgi de Kartli el 1683. Thamar va ser enviada a Mingrlia on va morir poc desprs.

En aquest anys el Shirvashidze van envair Mingrlia i a finals del segle XVII Abkhzia s'havia estes cap a territori de Mingrlia.

El 1802 Grigol I, combatut per Salom II d'Imertia, va demanar el protectorat rus, que desprs es va establir el 1803.

El pas va ser annexionat per Rssia el 1857 i incorporat al govern rus de Kutasi. 

Amb la revoluci (1917) va formar part de la Transcaucsia, primer autnoma i desprs independent (1918) i rpidament dissolta originant tres repbliques, entre elles la de Gergia, de la qual Mingrlia va formar part. Establert el rgim bolxevic (1922), es va integrar en una Repblica Sovitica federal de Transcaucsia (1923) que el 1924 va integrar-se a la Uni Sovitica. Dissolta el 1936 va ressorgir la repblica Sovitica de Gergia, ara dins de l'URSS. El 1991 va formar part de la Gergia independent. Mingrlia s el pas originari de Zviad Gamsajurdia, el primer president democrtic de Gergia (1989) enderrocat el 1991. Zugdidi es considera el feu dels seus partidaris. El 1992 es van revoltar i van dominar la Gergia occidental per unes setmanes, per van acabar derrotats.

Mthavaris de Mingrlia:

Vardan I Dadiani (legendari);
Vardan II Dadiani 1184-c. 1213 ;
Serghil Dadiani 1213-c. 1250 ;
Vardan III Dadiani c. 1250-c.1260;
Tsotne Dadiani c. 1260-c. 1300;
Giorgi I Dadiani c. 1300-1323 ;
Mamia I Dadiani-Gurieli 1323-1345 ;
Giorgi II Dadiani-Gurieli 1345-1384 ;
Vamek I Dadiani 1384-1396 ;
Mamia II Dadiani 1396-1414 ;
Liparit I Dadiani 1414-1470 ;
Samsan ed-Daula Dadiani 1470-1474 ;
Vamek II Dadiani 1474-1482 ;
Liparit II Dadiani 1482-1512 ;
Mamia III Dadiani 1512-1532 ;
Levan I Dadiani 1532-1546 ;
Giorgi III Dadiani 1546-1574 ;
Mamia IV Dadiani 1574 ;
Giorgi III Dadiani (segona vegada) 1574-1582 ;
Mamia IV Dadiani (segona vegada) 1582-1590;
Mamuka I Dadiani 1590-1611 ;
Levan II Dadiani 1611-1657 ;
Liparit III Dadiani 1657-1658 ;
Vamek III Dadiani 1658-1661 ;
Levan III Dadiani 1661-1681 ;
Levan IV Dadiani 1681-1691 ;
Giorgi IV Txikovani 1691-1715 ;
Katsia I Dadiani 1704-1710 (associat);
Bejan Dadiani 1715-1728 ;
Otia Dadiani 1728-1744 ;
Katsia II Dadiani 1744-1788  ;
Grigol Dadiani 1788-1791 ;
Mamuka II Dadiani 1791-1793;
Tariel Dadiani 1793-1794 ;
Grigol Dadiani (segona vegada)1794-1802;
Tariel Dadiani (segona vegada) 1802;
Grigol Dadiani (tercera vegada)1802-1804;
Levan V Dadiani 1804-1840 ;
David Dadiani 1840-1853 ;
Nicolau Dadiani 1853-1867;

deposat 1856, annexat 1857, abdicaci 1867;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23386" title="Guillem de Cabestany" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="10125">
Guillem de Cabestany (?-1212...) fou un trobador especialment fams per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Canoners desprs de la seva mort va ser alludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc., encara actualment s matria literria, per exemple, hi ha un captol sencer -50 pgines- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Lanez, que l'amplia i ref en el context de la novella. A continuaci la traducci de la vida del trobador que figura en els Canoners:

Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rossell, que limita amb Catalunya i amb el Narbons. Fou un home molt agradable en la persona, i molt fams en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rossell, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgulls. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves canons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava ms que res al mn. I aix fou dit a Ramon de Castell Rossell; i ell, com home irat i gels, investig el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rossell va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i tamb el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rossell li digu: "Sabeu qu s aix que heu menjat?" I ella digu: "No, sin que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digu que era el cor de Guillem de Cabestany all que havia menjat; i, per a que ho cregus millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona vei i sent aix, va perdre la vista i l'oda. I quan torn en si va dir: "Senyor, m heu donat tan bona menja que mai ms no en menjar d'altra." I quan ell sent aix, va crrer amb la seva espasa i volgu donar-li al cap; i ella va crrer cap a un balc i es deix caure a baix, i aix va morir. I pel Rossell i per tota Catalunya va crrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan tradorament i que Ramon de Castell Rossell havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Arag, que era senyor d'en Ramon de Castell Rossell i d'en Guillem de Cabestany. I vingu a Perpiny, al Rossell, i va fer que en Ramon de Castell Rossell es presents davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot all que tenia, i el va posar a la pres. I desprs va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpiny i posar en un monument davant la porta de l'esglsia; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rossell, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rossell va morir a la pres del rei.

Que la vida s falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l'poca, Saurimonda, vdua de R. de Castell-Rossell, es torn a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a la Batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. A ms, el rei Alfons I, que s'esmenta en les versions ms llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-Rossell (1197).

D'aquest trobadors es conserven set canons segures, una de les quals figura entre les ms belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cossire (La dola tristesa). Aquesta can pot ser trobada junt a la seua traducci al catal en l'article de canons. Les altres dues canons sn d'atribuci dubtosa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23387" title="Guiraut de Bornelh" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="10126">
Guiraut de Bornelh (1138 - 1215) fou un trobador occit que pertanyia en la cort d'Alfons I i va anar a les Croades. Era conegut pels seus contemporanis com mestre de trobadors i fou classificat per Dante com el segon millor trobador (desprs d'Arnaut Daniel). Sols han sobreviscut quatre de les seues melodies. L'alba Reis glorios es una de les ms famoses i excepcionalment bella.

A l'article sobre tenons podem trobar una pea seua dedicada al rei Alfons I.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23388" title="Arnaut Daniel" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="10127">

Arnaut Daniel fou un trobador occit del segle XII, nascut a Ribrac, Dordonya. Form part de la cort de Ricard Cor de Lle i de la d'Alfons IV el Magnnim.

Malauradament no s'ha conservat cap melodia dels seus divuit poemes que s que s'han conservat, escrits entre el 1180 i el 1200. Es considera que s el creador de la sextina, estrofa que ha estat utilitzada pel Dant o per Ezra Pound. La seva influncia sobre Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer i Cerver de Girona s notable. Fou tamb la figura ms destacada del trobar ric.

El Dant va considerar que era el millor trobador de tots els temps i li va dedicar un vers escrit en occit a la Divina comdia, al captol XXVI del Purgatori, on considera que "(...) fu miglior fabbro del parlar materno" (fou el millor orfebre de la llengua materna). Tamb Petrarca, a l'obra Triomfs, li dedic elogis: "gran maestro d'amore" i "fra tutti il primo" (el primer de tots). s clebre, sobretot, l'elogi del seu "dir strano e bello", en referncia a la seva originalitat i a la bellesa de les seves composicions, plenes de sonoritat.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23432" title="Watt" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="10128">
El Watt (smbol: W) s la unitat de potncia del Sistema Internacional, s la quantitat d'energia en joules que s convertida, utilitzada o b dissipada en un segon. Es tracta d'una unitat derivada que pren el seu nom de James Watt per la seva contribuci al desenvolupament de la mquina de vapor, va ser definida el 1948 a la 9a Conferncia General de Pesos i Mesures.

Definicions.
Un watt s equivalent a 1 joule per segon (1 J/s)

;

o, en unitats elctriques, 1 voltampere (1 VA)

;

Mltiples.



Exemples.
 1 Cavall de vapor (CV) = 735 W;
 Un ciclista professional = 600 W;
 Bombeta tradicional = 100 W;
 Bombeta de baix consum d'igual luminiscncia = 9 W;

Vegeu tamb.
 Potncia fsica;
 James Watt;
 Quilowatt-hora;
 Voltampere;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23436" title="Serguei Eisenstein" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="10129">

Sergei Mikhailovich Eisenstein (en let: Sergejs Eizenteins, en rus:                             ) (Riga, actualment Letnia, 23 de gener de 1898 - Moscou, 11 de febrer de 1948) fou un director, muntador i teric cinematogrfic sovitic.

Fill de Mikhail Eisenstein i Yulia Ivanovna Konetskaya, jueu i ortodoxa eslava respectivament, els seus pares es van separar quan noms tenia deu anys i va quedar al crrec del seu pare Mikhail. Estudi arquitectura i belles arts per influncia del seu pare qui era arquitecte del rgim tsarista, per interromp els estudis per tal d'allistar-se a les milcies populars que participaren en la Revoluci d'Octubre, la qual cosa provoca la ruptura de relacions amb el seu pare. 

 Inicis artstics .
Dins l'Exrcit Roig entr en contacte amb el teatre treballant com a responsable de decorats i com a director i intrpret de petits espectacles per a la tropa. La seva experincia com a director d'escena del Teatre Obrer (1920) l'impuls a estudiar direcci teatral a l'escola estatal, on desenvolup una personal concepci de l'art dramtic basada en la juxtaposici d'imatges de fort contingut emocional i on segu els ensenyaments de Vsvolod Meyerhold. El seu primer contacte amb el cinema fou el rodatge d'un petit curtmetratge incls en el muntatge de l'obra teatral El savi. Comen a interessar-se activament pel nou mitj artstic i rod el llargmetratge La vaga (1924), amb una famosa seqncia en la qual utilitz la imatge de bestiar sacrificat a l'escorxador intercalada amb una altra de treballadors afusellats per soldats tsaristes. Arran del rodatge de La vaga trenc amb el Proletkult. Allunyat ja del Teatre Obrer, reb l'encrrec de rodar una pellcula commemorativa de la Revoluci russa de 1905 que es convertiria en la seva obra ms clebre: El cuirassat Potemkin (1925). Considerada una dels majors fites assolides pel cinema mut, l'escena de l'amotinament al vaixell i la vertiginosa escena d'acci de l'escalinata constitueixen punts decisius en la configuraci del llenguatge cinematogrfic. Realitz la genial Octubre (1927), reconstrucci dels fets decisius de 1917, basada en l'obra del periodista nord-americ John Reed Els deu dies que commogueren el mn. 
 Estada als Estats Units .
Comen aleshores a tenir seriosos problemes amb la censura sovitica, la qual cosa el port a firmar un contracte amb la Paramount i traslladar-se als Estats Units. No obstant aix, no aconsegu el perms de residncia i no pogu posar en marxa cap projecte. Aleshores marx a Mxic, on rod el film incomplet Que viva Mxico!, film en el qual assaj diferents muntatges aproximatius. La MGM adquir en una subhasta part dels negatius, que desprs utilitz a Viva Villa!, una altra part pass al productor Sol Lesser, el qual amb aquests fragments realitz Tormenta sobre Mxico. Una amiga del mateix Eisenstein, Mary Seaton, n'utilitz una altra part en la pellcula Temps al sol, d'influncia decisiva en el posterior desenvolupament del cinma mexic.

 Segona etapa sovitica .
Desprs de la seva poc reeixida experincia com a cineasta a l'exili, decid tornar a la Uni Sovitica. De nou ensopeg amb grans dificultats per dur a terme la seva feina; el rodatge de El prat de Bezhin, basada en un conte d'Ivan Turgeniev, fou interromput per la censura. Aleshores es dedic a la redacci de brillants textos terics, mentre disminuen els atacs poltics contra la seva obra i la seva persona; atacs que no evitaren que rods Alexander Nevski (1938), la seva primera pellcula sonora  amb msica de Serguei Prokfiev , amb la qual guany el Premi Stalin. Amb Ivan el Terrible (1942) inici un ambicis projecte biogrfic al voltant de la figura del tsar Ivan IV de Rssia, l'estructura original de la qual es componia de tres parts; l'obra fou interpretada per la burocrcia sovitica com una denuncia al culte a la persona de Stalin. La segona part del projecte, El conjur dels boiars, fou prohibida fins a la mort del dictador, el 1953, cinc anys desprs de la defunci del propi director cinematogrfic. Serge Eisenstein destac com a teric amb obres com Teoria i tcnica cinematogrfica, La forma en el cine, Reflexions d'un cineasta i Realitzaci cinematogrfica, a part de mltiples articles i assajos. 

 Filmografia .

La vaga (1924);
El cuirassat Potemkin (1925);
Octubre (1928);
All vell i all nou (1926-1929);
Que viva Mxico! (1931);
El Prat de Bezhin (1936);
Alexander Nevski (1938);
Ivan el terribe I (1942);
Ivan el terrible II la conjura dels boiards (1946);


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23443" title="Ball de Malcasats" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="10130">
El Ball de Malcasats s un ball parlat popular. El ball consisteix en explicar "les veritats" a les autoritats. Els temes que tracten, en format verset, sn d'actualitat, malsonants... amb toc de stira i grcia.

Actualment els balls actius sn:
Ball de Malcasats de Vilafranca del Peneds;
Ball de Malcasats del Vendrell;
Ball de Criades de Sitges;
Dames i Vells de Tarragona;
Ball de Malcasats de Vilanova i la Geltr on surt per Carnaval.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23445" title="Ostpolitik" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="10131">
Ostpolitik (en alemany Poltica de l'est) fou l'esfor realitzat per Willy Brandt, Ministre d'Exteriors primer i Canceller de l'Alemanya Occidental desprs, per normalitzar les relacions amb les nacions de l'Europa de l'Est, incloent l'Alemanya Oriental.  L'origen del terme fa referncia a la decisi d'Alemanya de mirar cap a l'Est en comptes de noms cap a l'Oest com havia fet fins aleshores Konrad Adenauer (el primer canceller de la Repblica Federal d'Alemanya.

Entre els elements principals de l'Ostpolitik destaquen l'abandonament de la Doctrina Hallstein  i el reconeixement de la lnia Oder-Neisse com a frontera entre Polnia i l'Alemanya Oriental. Tamb es feren ms estretes les relacions comercials amb l'Europa de l'Est i la Uni Sovitica.

Les negociacions entre Brandt i el canceller de l'Alemanya Oriental Willi Stoph comenaren rpidament, per no fou possible arribar a un acord formal ja que Brand no estava disposat a reconixer la part oriental com un estat sobir. El 1970 l'Alemanya Occidental i la Uni Sovitica signaren el Tractat de Moscou i poc temps desprs arribaren els acords amb Polnia 1971 i els altres pasos del bloc sovitic. 

L'acord ms controvertit fou l'anomenat Acord Bsic, signat el 1972 en la qual la RFA i la RDA es reconeixien mtuament com a estats. Aix fou durament criticat pels conservadors que creien que aquest reconeixement portaria a la divisi permanent d'Alemanya.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23447" title="Doctrina Hallstein" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="10132">
La Doctrina Hallstein, en honor de Walter Hallstein, fou la doctrina que reg en la poltica exterior de la Repblica Federal d'Alemanya (Alemanya de l'Oest) entre 1955 i 1969.

D'acord amb aquesta doctrina, la RFA tenia el dret exclusiu de representar internacionalment la naci alemanya i exceptuant la Uni Sovitica, la RFA no establia ni mantenia relacions diplomtiques amb cap estat que reconegus la sobirania de la RDA. El primer pas al qual s'aplic aquesta mesura fou Iugoslvia el 1957 i s directament comparable amb la poltica dUna sola Xina de la Repblica Popular de la Xina.

L'Alemanya Oriental intent evitar aquestes mesures establint relacions diplomtiques amb els pasos de l'rbita sovitica i amb els pasos recentment descolonitzats del Tercer Mn.

Aquesta doctrina no fou mai gens popular, fins i tot entre els aliats occidentals de la RFA i fou finalment abandonada amb l'adopci de l'Ostpolitik pel Canceller Willy Brandt, que finalment port al reconeixement mutu d'ambds pasos.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23454" title="John Maynard Keynes" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="10133">


John Maynard Keynes, Bar Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946) fou un economista angls, les idees radicals del qual tingueren un gran impacte en el pensament i la poltica econmica. s particularment recordat per apostar per una poltica governamental intervencionista, amb la qual el govern, utilitzant mesures fiscals i monetries, ajudaria a mitigar els efectes adversos dels cicles econmics. s reconegut com el pare de la macroeconomia moderna i les seves idees generaren una escola econmica keynesiana.

 Vida i obra .

John Maynard Keynes fou fill de John Neville Keynes, un professor d'economia de la Universitat de Cambridge i Florence Ada Brown, una escriptora reeixida i una reformista social.

Keynes es llicenci en matemtiques al King's College de Cambridge, (Universitat de Cambridge) i posteriorment s'an interessant progressivament per l'economia. Conseller del govern britnic durant la Primera Guerra Mundial, la seva primera aportaci pblica com a economista s la publicaci el 1919 (tot just acabada la guerra) de Les conseqncies econmiques de la pau. En aquesta obra argumentava que les reparacions de guerra que estava obligada a pagar Alemanya a les nacions vencedores eren excessives i portarien l'economia alemanya a la runa. Aquestes prediccions quedaren fora de tot dubte quan l'economia alemanya s'enfons el 1923 a causa de l'hiperinflaci soferta, quan tan sols havia pagat una part molt petita de les reparacions de guerra.

Keynes tamb public Tractat de Probabilitat el 1920, una notable contribuci als fonaments filosfics i matemtics de la teoria de la probabilitat.

La seva obra fonamental, Teoria general de l'ocupaci, l'inters i el diner fou publicada el  1936. En aquesta, Keynes exposa una teoria basada en el concepte de demanda agregada per explicar les variacions en el nivell d'activitat econmica que es pogueren observar durant la  Gran Depressi (1929-1939) que succe la fallida de la borsa de Nova York. El llibre exhorta una poltica econmica activa per part dels governs amb la finalitat d'estimular la demanda en els perodes d'atur, per exemple mitjanant la despesa en obres pbliques.

Durant la Segona Guerra Mundial, Keynes argument a Com pagar la guerra que l'esfor d'un conflicte bllic hauria de ser sufragat mitjanant un augment d'impostos en comptes de la manera tradicional de fer-ho mitjanant dficit pblic amb la finalitat d'evitar tendncies inflacionistes.

Keynes tamb escrigu assajos biogrfics d'economistes i persones notables, aix com Assajos de persuasi que mostren alguns intents de Keynes d'influir als responsables pblics durant la Gran Depressi.

Desprs de la guerra, Keynes apost per un radical sistema monetari internacional que incloa un banc central per a tot el mn i una unitat monetria comuna el Bancor.

El 1942, Keynes fou elevat al ttol de Bar Keynes de Tilton.

 Keynes, el mag de les finances.

El brillant habilitat de Keynes com a inversor est demostrada per a les dades pbliques d'un fons que ell administrava, el beneficiari del qual era el King's College de Cambridge.

Des de 1928 fins a 1945 malgrat una caiguda massiva durant el Crack de 1929, el fons administrat per Keynes experiment unes taxes de creixement d'un 13,2% anual (mentre que l'ndex general del mercat britnic tenia taxes de creixement negatives d'un 0,5% anual). 

Els principis adoptats per Keynes a l'hora de realitzar les inversions es poden resumir d'acord amb   el segent:

1. Una selecci curosa d'unes poques inversions que tinguin un preu relativament baix respecte el seu potencial i el seu valor intrnsec a llarg termini i respecte la resta d'inversions alternatives.

2. Una tinena ferma d'aquestes inversions tant en els perodes bons com en els dolents, potser durant diversos anys, fins que hagin complert les les expectatives o s'hagi evidenciat que la seva compra va ser un error.

3. Una posici equilibrada de les inversions. s a dir, diversificar els riscs i a ser possible en riscs oposats (ex: tenir una part invertida en or ja que aquest es comporta en direccions oposades a les fluctuacions generals);

Vegeu tamb.
keynesianisme;
Acords de Bretton Woods;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23477" title="Alicates" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="10134">


Les alicates sn una eina multifunci generalment utilitzada per fer de palanca o per fer girar cargols femella.

Se solen fer servir tamb per aguantar peces molt calentes o com a suport per a soldar tubs de coure.

Els alicates ms utilitzats tenen un punt de subjecci estriat per als cargols femella i desprs una zona plana a la punta per aguantar objectes. Algunes, a ms, tenen abans del punt de subjecci una zona tallant tot al llarg per tal de pelar cables, tot i que no s'acostuma a fer servir, ja que existeixen altres eines per a aquest propsit.

Els diversos tipus d'alicates que hi ha sn:
Alicates Universals.
Alicates de tall: que s'utilitzen per a pelar i tallar cables elctrics. No s'han de confondre amb les tenalles.
Alicates pelacables: existeixen versions d'alicates que s'utilitzen nicament per a pelar cables, amb una forma diferent a la dels alicates usuals.
Alicates de pressi.
Alicates plans: ja siguin rectes o corbats.
Alicates de punta rodona: til per a fer anelles amb els cables rodejant la punta dels alicates.
Alicates de punta fina.
Alicates d'obertura extensible.
Alicates de tija cnica.
Alicates de tall (utilitzades en electrnica).
etctera;

Com a protecci, els mnecs estan protegits en el major nombre de casos. Les diferents proteccions sn:
Alicates amb fund recoberta: la majoria.
Alicates amb funda de plstic reforat.
Alicates allats VDE, homologats per treballar amb components amb corrent.
Histria.

Les alicates van ser inventades a Europa cap l'any 2000 aC  per collir objectes calents (principalment el ferro de la forja). Entre les ms antigues illustracions d'alicates figuren les del du grec Hefest, que en t a la seva ferreria. Els diferents tipus d'alicates van sorgir a mesura que es trobaven diferents situacions en qu utilitzar-les: ferradures, panys, cables, tubs, components elctrics. A causa de la multitud de possibles objectes i maneres d'utilitzar aquestes eines, la varietat d'alicates en els nostres dies excedeix, probablement, la de qualsevol eina manual.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23483" title="Tenalles" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="10135">

Les tenalles o estenalles sn una eina utilitzada per tal d'aguantar elements o per tallar filferro. Se solen utilitzar tamb per aguantar elements molt calents. No s'han de confondre amb les alicates. Les tenalles desprs del punt d'uni tenen forma rodona i el punt de tall s a l'ample, mentre que en les alicates s al llarg. Una de les pricipals funcions de les tenalles o estenalles es arrabassar claus d'una fusta.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23507" title="Ratxa" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="10136">
Ratxa (tamb escrit com a Radcha o Ratcha) fou una regi de Gergia situada al nord-oest del pas. Te al nord les muntanyes del Caucas; al nord-oest la Svantia; al oest, la Mingrlia; al sud la Imertia; i al Est el Kartli (Xida Kartli). La regi es muntanyosa i fou governada per eristhavis durant l'edat mitjana.

 Histria .
Desprs del 1200 apareix Kakhaber IV Kakhaberidze, eristhavi de Ratxa i Tavkvria.

Devia  pertnyer a Imertia quant el prncep Miquel,  germ del rei Constant I d'Imertia, li va prendre a aquest la Ratxa i Arguthia abans del 1327. El 1327 va assolir la corona de Imertia (rei Miquel d'Imertia) i  va unir aquestos territoris a aquest territori . Va morir el 1329, deixant un sol fill, Bagrat I d'Imertia el petit, que el va succeir

El 1478  Alexandre II d'Imertia, segon fill  de Bagrat VI,  va succeir al seu pare, per enfrontat a les revoltes es va retirar a Ratxa i Lechkhumi (Lechkhumia) on va  establir un principat independent. El 1483 va apoderar-se de Imertia per no de la capital Kutasi, per el 1491 es va independitzar a Imertia, incloent Ratxa.

Essent rei de Kartli Irakli (Nazar Ali Khan) els nobles se li van revoltar i van cridar a Giorgi XI de Kartli que havia fugit a Ratxa junt amb el seu germ Artxil (1691). Giorgi va fer submissi al Shah i el van nomenar altre cop com a rei, per va ser deposat el 1695. Ratxa servia doncs de refugi a reis deposats del est i del oest.  El 1695 l'eristhavi de Ratxa es va revoltar amb altres nobles i el rei Alexandre IV d'Imertia  fou arrestat i entregat al rei de Kartli, Giorgi XI, que el va fer matar.  Giorgi IV Gotcha,  fill de Bagrat Gotchashvili  (una branca secundaria dels Bagrationi) va ser deposat per l'eristhavi de Ratxa el 1698. En aquesta poca s esmenten com a eristhavis a Katzia II Orbliani (cap el 1680)  i a Koshita III Orbliani (abans del 1700). Papuna Chkeidze era eristhavi o mthavari de Ratxa cap el 1710.  L eristhavi Koshita III Chkeidze conta que va morir el 1729 i es probable que els dos Koshita III siguin una sola persona.

El octubre de 1711 Mamia III Gurieli va enderrocar a Giorgi VI d'Imertia  i va recuperar el tron, per el juny de 1712 Giorgi el va derrotar a Chkar i va recuperar el poder. Mamia III va fugir a Ratxa i va tornar amb ajuda i va enderrocar a Giorgi al cap de poc temps (finals de 1712)

Cap a mitjans de la centria (1750) s esmenta al eristhavi Rustam I Chkhedze segurament el mateix que altres fonts esmenten com a Rostom I de  Ratxa.

Salom I d'Imertia  va succeir al seu pare Alexandre V com a rei d'Imertia el mar del 1752 i va prohibir el trfic d'esclaus.  El thavadi (noble) Levan Abashidze i l'eristhavi de Ratxa  van organitzar revoltes contra el rei en les que incls va participar la mare de Salom. Per aquest amb l'ajuda dels petits thavadis (nobles), i aliat als mthavaris de Mingrlia i Gria va poder-los derrotar. El pasha de Samtskh-Saatabago li va ordenar al rei que permets la venda d'esclaus per si va negar i li van fer costat el seu cunyat Katsia Dadiani de Mingrlia, Mamia Gurieli de Gria i el mthavari Khutunia Shirvashidze de Samurzakan. L exrcit turc enva el pas i va acampar a Okriba, prop de Khressili. Levan Abashidze i Rostom,  eristhavi de Ratxa, van unir-se als turcs.  El 14 de desembre de 1757 el rei ataca als turcs i es lliura batalla, guanyant-la. Levan Abashidze va morir i pel costat reial Khutunia Shirvashidze. El sathavado (ducat) dels Abashidze fou sotms al rei i el fill de Levan, Gede, va ser cegat. L eristhavi de Ratxa va poder escapar

El 1768 l'ex rei Salom va derrotar a Tskhratskaro al seu cos Teimuraz d'Imertia, fill de Mamuka, que ostentava el tron, i que tenia el suport de Rostom de Ratxa, per tamb de Katsia Dadiani i Giorgi Gurieli entre d'altres. Teimuraz va ser fet presoner i va morir a la pres de Mukhuri Poc desprs fou capturat Rostom de Ratxa i cegat amb el seu fill. Ratxa fou incorporat als dominis reials menys una part que va ser donat a senyors fidels. Salom va recuperar el tron. Aix el principat de Ratxa va desaparixer com a tal desprs del 1768.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23509" title="Mukhran" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="10137">
Mukhran fou un principat creat el 1512 a la part occidental del Kartli al peu de les muntanyes Likhi. El ttol el va concedir el rei David X de Kartli al seu germ petit Bagrat. Els prnceps portaven el ttol de Mukhrani-batoni (Prncep de Mukhran). 

El principat va ser abolit el 1801 per Rssia per la casa de Mukhrani va subsistir i es va integrar a la noblesa russa. L'ltim prncep Constant IV fou coronel de l'exrcit rus el 1809, comandant de carrabiners d'Erevan el 1827 amb rang de tinent general. Se li va reconixer com a ttol hereditari el de Kniaz Bagration-Mukhranski el 20 de  setembre del 1825. Va morir el 7 de setembre de 1842 i el va succeir el seu fill Ioani Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Ivan Konstantinovitch Bagration-Mukhranski). Un altre fill Irakli Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Irakli Konstantinovitch Bagration-Mukhranski) nascut el 17 de juliol de 1813 va ser titular conseller del 1852 al 1857, conseller del virrei del Caucas el 1863, i va morir el 1892 deixant un fill que el 1903 va recollir la successi (Prncep Alexandre Bagrationi de Mukhrani).

Ioani Bagrationi of Mukhrani (Kniaz Ivan Konstantinovitch Bagration-Mukhranski), que va rebre els drets successoris el 1842, va nixer el 7 de febrer de 1812 i va ser ascendit a tinent coronel el 1842, coronel i comandant del regiment d'Erevan el 1849 fins el 1851 en qu fou ascendit a major general; es va distingir a la batalla de Bachkadykliar el 1853 i fou nomenat comandant dels granaders de la brigada de reserva, fins el 1858 en qu fou promogut a tinent general amb el comandament de la 18 divisi d'infanteria. Va morir a Tblisi el 11 de mar de 1895 i el va succeir el seu fill Constant Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Konstantin Ivanovitch Bagration-Mukhranski) nascut el 24 de desembre de 1834, ascendit a coronel el 1874, comandant del granaders de Mingrlia el 1877, es va retirar degut al seu estat de salut. Va morir a Tblisi el 12 de maig de 1903. La successi va passar a son cos Alexandre, fill de Irakli Bagrationi de Mukhrani (+1892) abans esmentat.

Alexandre Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Alexander Iraklievitch Bagration-Mukhranski), va nixer a Mtchadisjavari el 20 de juliol de 1853; cavaller de la gurdia el 1874, va servir a la guerra russoturca del 1877-1878 i va ser ascendit a tinent cap el final de la guerra, a capit el 1890, i a coronel el 1893; el des el 1895 va servir amb la cavalleria del Caucas en diversos destins entre ells el comandament del regiment de dragons de Nijegorod (1902); el 1904 va ser ascendit a major general i al any segent a major general de l'escorta imperial; del 1910 al 1912 va ser comandant dels Cavallers de la Gurdia; el 6 d'abril de 1917 va ser promogut a tinent general i va ser membre de la Duma russa. Va ser assassinat pels bolxevics a Piatogorsk el 1918 i el va succeir el seu fill  Giorgi Bagrationi de  Mukhrani (Kniaz Giorgi Alexandrovitch Bagration-Mukhranski) nascut a Sant Petersburg el 16 de juliol de 1884. Mariscal de la noblesa de Dusheti del 1916 al 1917, es va unir a la revoluci per desprs del triomf bolxevic va lluitar amb els blancs fins a 1921 en qu es va exiliar, passant a Espanya el 1944, i va morir el 29 de setembre de 1957. El va succeir el seu nic fill Irakli Bagration-Mukhranski, nascut a Tblisi el 3 d'abril de 1909. Va obtenir la ciutadania espanyola el 22 de setembre de 1947 i el govern espanyol de l'poca, dirigit pel general Franco, li va reconixer el tractament d'Altesa reial. El 1957, en recollir la successi del pare, es va autoproclamar cap de la Casa Reial de Gergia. Va morir el 28 de novembre de 1977 i el va succeir el seu fill Giorgi Bagrationi de Mukhrani (Don Jorge de
Bagration-Mukhranski), que va nixer a Roma el 22 de febrer de 1944 i que a la joventut es va dedicar a las carreres de cotxes, aconseguint alguns triomfs. Actualment est casat amb la catalana Nria Llopis i Oliart  (nascuda el 14 de novembre de 1953 a Barcelona). L'hereu s el fill gran de Giorgi, Don Irakli Bagration-Mukhranski, nascut a Madrid el 26 d'agost de 1972.

Prnceps de Mukhran (Mukhrani-batoni)

1512 - 1539  Bagrat I Mukhrani-batoni;
1539 - 1580  Vakhtang I Mukhrani-batoni;
1580 - 1624  Bagrat II Mukhrani-batoni;
1624 - 1627  Kai khusrau Mukhrani-batoni;
1627 - 1648  David I Mukhrani-batoni;
1648 - 1659  Vakhtang II Mukhrani-batoni;
1659 - 1667  Constant I Mukhrani-batoni;
1667 - 1688  Teimuraz  Mukhrani-batoni;
1688 - 1691  Ashot Mukhrani-batoni;
1691 - 1710  Papuna Mukhrani-batoni;
1710         Constant II Mukhrani-batoni;
1710 - 1716  Irakli Mukhrani-batoni;
1716 - 1719  Levanti Mukhrani-batoni;
1719 - 1734  David II Mukhrani-batoni;
1734 - 1735  Mamuka Mukhrani-batoni;
1735 - 1755  Constant III Mukhrani-batoni;
1755 - 1785  Sim Mukhrani-batoni;
1785 - 1800  Ioani Mukhrani-batoni;
1800   1801  Constant IV Mukhrani-batoni;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23510" title="Casa Reial de Gergia" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="10138">

La casa reial de Gergia s la famlia d'origen georgi el cap de la qual reclama la corona georgiana. Aquesta famlia, descendents dels Bagratuni d'Armnia i dels Bragation de Gergia, est representada actualment per la branca de prnceps de Mukhran, una branca secundria sorgida el 1512, i est exiliada a Espanya. 

George Bagrationi of Mukhrani, cap de la casa de prnceps de Mukhran, exiliada a Espanya des del 1944, va morir el 29 de setembre de 1957 i el va succeir el seu nic fill  Irakli Bagration-Mukhranski, nascut a Tblisi el 3 d'abril de 1909, que havia obtingut la ciutadania espanyola el 22 de setembre de 1947 i el govern espanyol de l'poca, dirigit pel general Franco, li reconeixia el tractament d'Altesa reial. Al recollir la successi del pare, es va autoproclamar cap de la Casa Reial de Gergia i pretendent de la corona de Gergia.

Va morir el 28 de novembre de 1977 i el va succeir l'actual aspirant a la corona georgiana, el seu fill Giorgi Bagrationi de Mukhrani (Don Jorge de Bagration-Mukhranski), que va nixer a Roma el 22 de febrer de 1944 i que a la joventut es va dedicar a les carreres de cotxes, aconseguint alguns triomfs. Actualment est casat amb la catalana Nria Llopis i Oliart (nascuda el 14 de novembre de 1953 a Barcelona). L'hereu s el fill gran de Giorgi, Don Irakli Bagration-Mukhranski, nascut a  Madrid el 26 d'agost de 1972.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23511" title="Freddie Mercury" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="10139">
Freddie Mercury va ser el cantant i capdavanter del grup britnic de rock Queen.

Va nixer el 5 de setembre de 1946 a la ciutat de Zanzbar, amb el nom de Farrokh Bulsara, fill de Bomi, funcionari de la Cort Suprema del govern britnic, i Jer Bulsara.  Els seus pares eren parsis (una comunitat persa, normalment resident a l'ndia, que practica l'antiga religi zoroastriana). Va tenir una germana, Kashmira Bulsara-Cooke. Al cap de poc temps els seus pares es van traslladar a Bombai. El 1954 va anar a estudiar al collegi St. Peter a Panchagani, a uns 80 quilmetres de Bombai. Va ser all on els seus amics van comenar a dir-li Freddie, nom que la famlia tamb va adoptar.

Sens dubte, s una de les millors veus que ha donat el pop-rock en el segle XX, dotada d'un extraordinari registre (cobria tres vuitenes i mitja), i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals.

Tant la carrera com a vocalista principal del grup Queen com en solitari va tenir un gran xit, i va arribar a fer els concerts amb major assistncia de l'poca.

Entre les seves nombroses interpretacions cal destacar el seu disc amb la diva Montserrat Caball, per a la qual va escriure una can dedicada a la seva ciutat, Barcelona, que posteriorment seria seleccionada per ser cantada als Jocs Olmpics de 1992, encara que malauradament no va poder interpretar-la all com estava previst, a causa de la seva mort prematura, i va ser substitut pel tenor Josep Carreras.

El 24 de novembre de 1991 mor a causa de la SIDA, un dia desprs d'anunciar pblicament la greu malaltia que patia. Va ser una gran prdua en el mn musical.

s autor de grans i coneguts xits com Bohemian Rhapsody, We Are the Champions o Somebody to Love, entre molts altres.
El 20 d'abril de 1992 se celebra al mtic estadi londinenc de Wembley un concert en el seu homenatge, amb cantants de la talla de George Michael, Elton John...
Els beneficis d'aquest concert van ser donats integrament a la lluita contra la SIDA



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23512" title="Biscaia" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="10140">


Biscaia (en basc Bizkaia i en castell Vizcaya, tots dos topnims oficials) s la provncia ms poblada de la Comunitat Autnoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del Pas Basc. La seva capital s Bilbao.

Una de les provncies de Filipines es diu Nueva Vizcaya.

 Geografia .

Ubicaci:

Situada al nord de la pennsula Ibrica, limita a l'oest amb la Comunitat Autnoma de Cantbria, al sud amb la provncia d'laba, a l'est amb la provncia de Guipscoa i al nord amb el mar Cantbrica. 

Dna nom al golf de Biscaia.

Extensi: 2.217 km. Permetre terrestre: 167 km, martim: 80 km.

Vies d'accs:
AP-8 E-70 Autopista del Cantbric.
A-8 E-70 Autovia del Cantbric;
AP-68 E-804 Autopista Bilbao-Saragossa.

Clima:

 Poblaci .

 Gentilici:  "bisca".

 Govern i administraci .

Diputaci Foral.
Juntes Generals de Biscaia.
Comarques de Biscaia;

 Economia .
 Mitjans de comunicaci .
 Histria .

Senyoriu de Biscaia

 Herldica: 

Els llops de la famlia Haro. L'arbre de Gernika (Biscaia). La creu va ser afegida.

 Cultura .

Dialecte bisca de l'euskera (bizkaiera).

 Tradicions: 

 Gastronomia: 

Bacall i llu a la biscana.

 Turisme .

La seva capital, Bilbao, s famosa pel museu Guggenheim Bilbao i la seva ria.

Monuments i llocs d'inters:
 Esglsia Santa Maria de Axpe;
 Arbre de Gernika.
 Pont Biscaia.
 Cova de Santimamie i Bosc d'Oma.
 San Juan de Gaztelugatxe.
 Reserva de la biosfera d'Urdaibai,

Hostaleria:

Codi Postal:

I-48xxx

Enllaos externs.
Diputaci Foral de Biscaia;
Guia Bizkaia;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23516" title="Dcada del 520" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="10141">

 Esdeveniments .
Unificaci del Jap;
Tancament de la darrera escola del neoplatonisme;
Corpus Juris Civilis, recull de lleis de Justini I;
Revoltes internes entre els avars;

 Personatges destacats .
Belisari;
Benet de Nrsia;
Hilderic (rei dels vndals);
Keitai;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23517" title="Dcada del 530" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="10142">

 Esdeveniments .
Construcci de Santa Sofia (Istanbul);
Expansi dels francs;
L'Imperi Bizant declara la guerra als ostrogots i firma la pau amb els perses;
Canvis en el clima provoquen grans erupcions volcniques;
Promulgaci del Codi Justini;


 Personatges destacats .
Benet de Nrsia;
Gelimer;
Justini I;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23518" title="Dcada del 540" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="10143">

 Esdeveniments .
Els ostrogots dominen Roma;
Gran epidmia de pesta a Europa;
Guerra entre els francs i els visigots;

 Personatges destacats .
Belisari;
Cassiodor;
Justini I;
Teodora (esposa de Justini I);
Ttila;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23519" title="Dcada del 550" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="10144">

 Esdeveniments .
Introducci del budisme al Jap;
Expansi del regne de Nbia;
La Bretanya adquireix el seu nom pel predomini de bretons;

 Personatges destacats .
Atanagild;
Pelagi I;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23520" title="Dcada del 560" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="10145">

 Esdeveniments .
Els llombards dominen Itlia;
Heptarquia anglosaxona;

 Personatges destacats .
Just II;
Columba de Iona;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23521" title="Dcada del 570" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="10146">

 Esdeveniments .
Guerra entre els perses i Bizanci;
Pesta a Europa;
Invenci de l'alfabet d'Orkhon per escriure el turc;

 Personatges destacats .
Leandre de Sevilla;
Leovigild;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23522" title="Dcada del 580" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="10147">

 Esdeveniments .
Conversi dels visigots al cristianisme;
Guerra entre l'Imperi bizant i els perses;
Comena el domini de la dinastia Sui a la Xina;
Darrera reuni del senat rom;

 Personatges destacats .
Recared;
Leovigild;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23523" title="Dcada del 590" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="10148">

 Esdeveniments .
Conversi de nobles anglesos al cristianisme;
Calendari rab;
 Personatges destacats .
Gregori I;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23524" title="Dcada del 600" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="10149">

 Esdeveniments .
Primera menci escrita dels escacs;
La poblaci mundial arriba als 208 milions aproximadament;
Es reformulen les lleis sobre jerarquia social al Jap;
S'escriu el poema Beowulf;
Neix el cant gregori;
Arriba per primer cop la verola a Europa;

 Personatges destacats .
Gregori I, Papa i sant;
Bonifaci III, Papa;
Bonifaci IV, Papa;
Isidor de Sevilla, destacat eclesistic, erudit i orador ;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23525" title="Dcada del 610" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="10150">

 Esdeveniments .
Massiva conversi dels jueus al cristianisme a la Pennsula Ibrica per por a las lleis de confiscacions;
Expansi de l'Imperi Sassnida;

 Personatges destacats .
Mahoma;
Heracli;
Isidor de Sevilla;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23527" title="Adam Smith" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="10151">

Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filsof escocs.  La seva obra Investigaci en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions fou el primer intent rigors d'estudiar el desenvolupament histric de la indstria i el comer a Europa , ajud a la creaci de l'economia com a disciplina acadmica i proporcion un marc teric al capitalisme.

 Vida i obra .
Fill d'un interventor d'aduanes de Kirkcaldy, Fife, Esccia. La data exacta del seu naixement s desconeguda, per fou batejat a Kirkcaldy el 5 de juny de 1723, havent mort el seu pare sis mesos abans.

A l'edat de 15 anys, Smith entr a la Universitat de Glasgow on fou alumne de filosofia moral del 
"inoblibale" (aix l'anomenava Smith) Francis Hutcheson. El 1740 entr al Balliol College de la Universitat d'Oxford, per tal com deix escrit Robert Scott "l'Oxford d'aquell temps l'ajudava poc o gens a avanar cap al que seria la l'obra de la seva vida" i el 1746 renunci al seu crrec. 

El 1748 comen a donar conferncies pbliques a Edimburg sota el mecenatge de Lord Kames. Algunes d'aquestes tenien a veure amb literatura retrica, per ms tard agaf el tema del progrs de l'opulncia i fou llavors a mitjans i finals dels anys 20 que expos per primera vegada la filosofia econmica de "l'obvi i simple sistema de la llibertat natural" que posteriorment desenvolup en el seu Investigaci en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions. Cap al 1750 conegu David Hume, el qual esdevingu un dels seus amics ms propers.

El 1751 Smith fou designat professor de lgica a la Universitat de Glasgow, accedint el 1752 a la ctedra de filosofia moral. Les seves llions cobrien els camps de l'tica, la retrica, la jurisprudncia, l'economia poltica i les poltiques d'ingressos. El 1759 public la seva Teoria dels Sentiments Morals que incloa algunes de les seves llions de Glasgow. Aquesta obra que li atorg una elevada reputaci, versava sobre com la comunicaci humana depenia de la simpatia entre l'emisor i el receptor. Smith bas l'argumentaci no com el tercer Lord Shaftesbury i Hutcheson feren anteriorment, en un especial "sentit moral", tampoc (com Hume) en una extensi de la utilitat, sin en la simpatia. S'ha generat molta controvrsia sobre si hi ha contradicci o no entre d'una banda l'mfasi d'Smith en la simpatia a "Sentiments Morals" i d'altra banda el paper central de l'inters propi a "La Riquesa de les Nacions". Smith atorg a l'inters propi un major rol en una versi revisada de la Teoria dels Sentiments Morals (TSM) que aparegu el 1783. A TSM, Smith situa en un paper predominant la sincronitzaci de les intencions i comportament hum sota una providncia benefactora, mentre que a la Riquesa de les Nacions, deixant de banda la m invisible que promou l'equilibri i l'harmonia d'interessos, Smith troba en moltes ms ocasions casos de conflicte i d'egoisme en les motivacions humanes.

Smith posteriorment comen a interessar-se cada cop ms per la jurisprudncia i l'economia i menys pels temes morals. Ens en podem fer una idea a partir del desenvolupament de les seves idees en matria poltica econmica obtingut a partir dels apunts d'un alumne seu cap al 1763 que foren posteriorment editades per E. Cannan sota el ttol de (Lectures on Justice, Police, Revenue and Arms, 1896), les quals Scott, el seu descobridor i editor, descriu com "Un primer esborrany de part de la Riquesa de les Nacions".

Cap a finals de 1763, Smith obtingu un lucratiu contracte com a tutor del jove duc de Buccleuch i renunci a la seva plaa de professor. Des de 1764 fins al 1766 viatj acompanyant el duc i pass moltes temporades a Frana on conegu intellectuals de l'alada de Anne Turgot, Jean D'Alembert, Andr Morellet, Helvtius i, en particular, Francois Quesnay, el ms clar representant de l'escola fisicrata el treball dels quals Smith respectava profundament. Desprs del seu retorn a Kirkcaldy dedic la major part dels propers deu anys a la seva obra magna, Investigaci en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions, que aparegu el 1776, fou molt ben rebut i port Smith a la popularitat. 

El 1787 li fou concedit un cmode lloc de treball com a interventor d'aduanes a Esccia i se n'an a viure a Edimburg amb la seva mare. Mor all el 17 de juliol de 1790.

Poc abans de la seva mort, Smith destru la prctica totalitat dels seus manuscrits. En els ltims anys planejava dos tractats majors, un sobre teoria i histria del dret i un altre sobre l'art i les cincies. La seva obra pstuma Assajos sobre Temes Filosfics (1795) probablement cont parts del que podrien haver estat tractats posteriors.


 La Riquesa de les Nacions .


La Riquesa de les Nacions fou una obra crucial per al desenvolupament de l'economia com a disciplina autnoma. Quan el llibre vei la llum el 1776, tant a Gran Bretanya com als Estats Units hi havia un fort sentiment lliurecanvista. 

La Riquesa de les Nacions tamb refusa l'nfasi que posava l'escola fisicrata en la importncia de la terra. Smith situava el treball com a element fonamental i, per tant, la divisi del treball permetria un gran augment del la producci. La Riquesa de les Nacions tingu tant xit,  que de fet, va portar a la marginaci de les escoles econmiques anteriors i posteriorment economistes com Thomas Malthus i David Ricardo, partint del treball d'Smith instauraren les bases del que s coneix com a economia clssica.

Un dels punts fonamentals de La Riquesa de les Nacions es que el lliure mercat aparentment catic i sense cap mena de regulaci, s, de fet, guiat a produir la quantitat i varietat justa de productes per una m invisible. Si, per exemple, hi ha escassetat d'un producte, el preu augmenta, sent aquest un incentiu per a la seva producci i solucionant l'escassetat. La competncia entre els productors portar el preu del producte a la baixa cap al seu preu de cost, el seu "preu natural".

Smith creia que, si b, les motivacions humanes sn sovint egoistes, la lliure competncia beneficiaria a tota la societat en el seu conjunt. En conseqncia, argument fortament en contra de la creaci de monopolis.

Smith atac tamb vigorosament les restriccions governamentals que considerava que limitaven l'expansi industrial. De fet, atac qualsevol tipus d'interferncia de l'estat en el procs econmic, incloent els aranzels, argumentant que creaven ineficincia i preus elevats a llarg termini. Aquesta teoria es coneix amb el nom de "laissez-faire,".

Hi ha molta controvrsia sobre l'originalitat de l'obra magna d'Smith. Hi ha qui argumenta que el llibre aporta poc a les idees ja exposades per pensadors com David Hume i Bar de Montesquieu. Tanmateix, Smith organitz les idees de manera comprensiva i el seu llibre resta encara avui com una de les obres ms importants en el camp de l'economia.

Les idees d'Adam Smith sn el nucli sobre el que s'edifica leconomia clssica, que prediu un comportament del mercat que tendeix sempre a l'equilibri i la mxima ocupaci. Aix s conseqncia de la llei de Say, que se sol resumir dient que "tota oferta crea la seva demanda": per exemple, si hi ha excs d'oferta d'un producte, quedaran existncies per vendre, i els venedors estaran disposats a baixar-ne el preu, cosa que animar els compradors a comprar-ne ms fins arribar al punt en qu la oferta igualar la demanda. Aix es pot aplicar a qualsevol mercat, incloent el mercat de treball, sempre que es mantingui la total flexibilitat de preus i salaris. El regnat de l'economia clssica es va acabar amb la Gran Depressi de 1929, quan coincideixen en un llarg perode de temps preus i salaris baixos i atur en augment, en contra de les prediccions d'ajust automtic (la m morta d'Adam Smith). En aquest moment neix la macroeconomia moderna de la m de Keynes.

Aquest fracs en analitzar les situacions de crisi perllongades, ms que un fracs de la teoria clssica, posen de manifest la seva dependncia de dues premisses que no sempre es donen en la realitat:
 La flexibilitat total de preus i salaris: davant d'una variaci de la demanda no sempre s possible variar els preus per ajustar oferta i demanda. Sobretot en la majoria d'economies modernes ens trobem amb salaris molt rgids a la baixa, o sigui, en cas de baixar la demanda de treball no baixen els salaris per fer augmentar la demanda sin que augmenta l'atur.
 L'economia clssica se centra en situacions d'equilibri, que suposa que s'assoleixen a llarg termini, ignorant les fluctuacions i circumstncies canviants rpidament i l'estabilitat o no d'aquest equilibri, mentre que l'economia moderna es fixa en els desequilibris a curt termini. En paraules de Keynes, "a llarg termini, tots morts .

 Bibliografia .

 Smith, Adam. Theory of Moral Sentiments (Teoria dels sentiments morals). 1759.
 Smith, Adam. An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations (The Wealth of Nations) (Investigaci sobre la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions). 1776.

 Vegeu tamb .
 Liberalisme;
 Economia;
 Economia clssica;
 Histria del pensament econmic;

 Enllaos externs .

 The Wealth of Nations at MetaLibri Digital Library;
 The Theory of Moral Sentiments at MetaLibri Digital Library;
 Biografia (en angls) a "Concise Encyclopedia of Economics";
 l'Institut Adam Smith;
 Cites a Wikiquote (en angls);

 Referncies .





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23535" title="Dcada del 620" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="10152">

 Esdeveniments .
622 - Hgira, comena l'establiment de l'Islam;
Els serbis i els croats emigren cap als Balcans;
Guerra entre els perses i l'Imperi Bizant;
El grec esdev llengua oficial a Bizanci;

 Personatges destacats .
Mahoma;
Dagobert I;
Heracli;
Khalid ibn al-Walid, general musulm;
Isidor de Sevilla;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23536" title="Dcada del 630" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="10153">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Mahoma;
Heracli;
Yazdgard III;
Isidor de Sevilla;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23537" title="Dcada del 640" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="10154">

 Esdeveniments .
Els rabs conquereixen Alexandria i Perspolis;
Continua la crisi del monofisisme;

 Personatges destacats .
Constant II;
Teodor I;
Khindasvint;
Mxim Confessor;
Omar;
Heracli;
Yazdgard III;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23538" title="Dcada del 650" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="10155">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Constant II;
Papa Mart I;
Khindasvint;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23539" title="Dcada del 660" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="10156">

 Esdeveniments .
Inici de la Dinastia Omeia;
Concili de Whitby, que unifica l'esglsia cristiana a terres angleses;

 Personatges destacats .
Constant II;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23540" title="Dcada del 670" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="10157">

 Esdeveniments .
Independncia d'Aquitnia;
Guerra per la successi del emperador al Jap (guerra de Jinshin);
Els rabs dominen el Magrib oriental;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23541" title="Dcada del 680" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="10158">

 Esdeveniments .
Fundaci del xiisme;
Incursions turques a la Xina;
Els rabs arriben al Marroc;
Lluites constants entre els rabs i els berbers pel domini del Magrib;
Revoltes internes a la Dinastia Omeia;

 Personatges destacats .
Justini II;
Abd al-Malik, creador del sistema monetari omeia;
Constant IV;
Kahena, reina berber;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23542" title="Dcada del 690" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="10159">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Justini II;
Lleonci II;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23543" title="Dcada del 700" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="10160">

 Esdeveniments .
Apogeu de la cultura zapoteca;
S'inventa la porcellana;

 Personatges destacats .
Justini II;
Li Po, poeta xins;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23544" title="Dcada del 710" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="10161">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Anastasi II de Bizanci;
Lle III de Bizanci;
Justini II;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23547" title="Lord Byron" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="10162">

"Aqu reposen les restes d'una criatura que fou bella sense vanitat,
forta sense insolncia, valenta sense ferotgia
i va tenir totes les virtuts de l'home
i cap dels seus defectes"]]

George Gordon Byron (Londres, Anglaterra, 22 de gener del 1788    Missolonghi, Grcia, 19 d'abril del 1824), sis bar de Byron, ms conegut com Lord Byron. Fou un poeta angls, considerat un dels escriptors ms verstils i importants del Romanticisme. Les seves obres ms conegudes sn els poemes narratius Pelegrinatge de Childe Harold i Don Joan, que va quedar incomplet a la seva mort.

La fama de Lord Byron no prov solament de la seva obra, sin tamb d'una vida plena d'extravagncies i escndols, amb moltes amants, deutes, separacions, allegacions per incest i sodomia, etc. Entre els fets que ms destaquen hi ha la seva participaci personal en revolucions, a Itlia i a Grcia. Va participar a la (Guerra de la independncia grega) lluitant al costat dels grecs, i va morir en aquest pas (es creu que de malria).

Lady Caroline Lamb va dir sobre ell: "Boig, dolent, i perills de conixer". La seva filla, Ada Lovelace, va contribuir a la invenci de l'ordinador analgic juntament amb Charles Babbage.

Infantesa.

George Byron va ser fill del capit John "Mad Jack" Byron, cinqu Lord Byron, i de la segona esposa d'aquest, Lady Catherine Gordon. El seu avi va ser John Byron, tamb anomenat "Foulweather", un vicealmirall britnic que naveg per tot el mn. La noblesa de la famlia paterna provenia del regnat d'Enric VIII d'Anglaterra. 

El seu pare va morir el 1791, quan ell tenia tres anys, a Valenciennes (Frana), en una petita residncia propietat de la seva germana. Havia arribat fins all fugint dels creditors i del terrible temperament de la seva esposa. A Frana el pare va mantenir diverses amants i va malgastar sense fre tot el que quedava dels diners de la famlia. Aix, als tres anys i en companyia de la mare a Aberdeen, George va heretar del pare poc ms que deutes i les despeses de l'enterrament.

Si l'herncia paterna va ser un disgust en l'aspecte material, no es pot dir el mateix de l'herncia espiritual. El jove Byron conservaria del seu pare l'amor per la bellesa, el culte a la galanteria i una inclinaci cap a la vida llicenciosa. De la mare, en canvi, en va heretar l'afecte que li va donar, la dolor, per tamb el seu temperament atro.

George va nixer amb una petita deformitat al peu dret, el dits del qual estaven tornats cap a dins. Ell sempre va creure que la deformaci era resultat de la tossuderia de la mare, quan havia rebutjat assistncia mdica en el part. Per aquest problema, el pare va dir que mai no arribaria a caminar. Per el petit Byron, que va haver de calar una sabata ortopdica durant tota la infantesa, es va rebellar contra la creena del pare, i va aprendre a crrer abans que a caminar, i tot i que va caminar coix, presumia de caminar ms rpid que molts. De jove, les seves maneres li servirien per a dissimular la coixesa fent-la semblar un caminar excntric i distingit.

Va haver de suportar moltes burles i rebutjos per aquesta deformitat, per amb el temps va aprendre a defensar-se, sota la mxima que "quan un membre s'afebleix sempre n'hi ha un altre que ho compensa", unes paraules a les quals sempre faria honor. A ms de la coixesa va sofrir molt pel fred. Sempre va tenir uns ossos frgils, i aix li va causar gran malestar.

La relaci entre els pares, que va marcar Byron de forma important, es podria definir com "tempestuosa". Byron mai no va poder considerar el seu pare com un autntic amant de la seva mare, per ella, malgrat la rancnia per tot l'illcit en la vida del marit, va quedar trista i inconsolable desprs de la mort d'ell. Byron descriuria la seva relaci amb la mare, Lady Catharine, com una aventura de cops i petons. Ella es referia sovint al petit Byron com coix malet o petit diable, mentre ell l'anomenava vella o la vdua. Malgrat aquesta relaci d'amor-odi, Byron diria ms tard que la mare va ser l'nica persona que l'havia ents.

Primera joventut.
Ms endavant, a Aberdeen (Esccia) es va iniciar en llat i histria, amb l'ajuda d'un preceptor presbiteri, fins que va entrar a l'Aberdeen Grammar School. Mentre estudiava a la histrica escola va ser requerida la seva presncia a Anglaterra, a causa de la mort del seu besoncle William Byron, cinqu Lord Byron. 

A partir d'aqu li va ser reconegut el ttol aristocrtic. Mai no va tenir molta simpatia per l'aristocrcia, per l'experincia li va fer ampliar horitzons. Va creure crixer de cop, imaginant-se en un futur a la Cambra dels Lords. El jove Byron, la mare i una institutriu van viure junts a l'abadiade Newstead, acabada d'heretar. Tot i l'aspiraci a una nova, la sorpresa va ser descobrir que la propietat estava carregada de deutes i en molt mal estat. 

La mare va contractar l'advocat londinenc Hanson per a l'administraci dels assumptes familiars, fins que George tingus l'edat suficient. Byron recordaria gratament que aquesta va ser la millor residncia que va tenir. All va conixer la seva cosina Mary Duff i se'n va enamorar. Ella el va rebutjar perqu ell era massa jove, i el dolor del rebuig va inspirar a Byron els primers poemes.


Val a dir que el besoncle mort havia passat els ltims anys vivint gaireb com un ermitany, amb una actitud vital contrria a la que va viure abans de recloure's. En aquells anys l'anomenaven "El Malvat", i va viure d'una manera llicenciosa. Va intentar assassinar la seva esposa llanant-la a un llac desprs d'una discussi domstica, i va matar en duel a William Charworth, d'Annesley Hall, desprs d'una discussi referent als mtodes per a la caa. D'aquest home en va heretar George el ttol familiar, els deutes i la mateixa espasa amb qu va travessar el rival. 

Byron va ser enviat al collegi del doctor Glennie, a Dulwich. All els seus estudis es van veure interromputs constantment per les manies de la seva afectada mare, que se l'enduia amb ella durant llargs perodes de temps. Durant aquesta poca s quan Byron llegeix una de les seves obres predilectes, Les mil i una nits. El 1801, grcies en part a una pensi reial de tres-centes lliures que havia rebut la seva mare, Byron va ser adms a Harrow, on completaria els estudis primaris.

Poeta i aventurer.

El 1802 Byron va viure una primera tragdia amorosa, en morir la seva cosina Margaret Parker, de la qual tamb estava enamorat.

El 1805 es va traslladar a la universitat de Cambridge. Aqu, a ms de ser un estudiant brillant, es destacaria per l'extravagncia en el vestir i per dur una vida llicenciosa i malgastadora. Malgrat aix, es va guanyar l'lies de bon noi i va tenir grans amics, com ara Lord Broghton i John Hobhouse, qui seria capdavanter del Partit liberal. Va ser molt aficionat a escriure versos ja en aquesta poca, i grcies als seus amics Jackson i Angelo va excellir en la boxa i l'esgrima.
 
Va deixar la universitat per falta de diners, i es va mudar al carrer Picadilly 16, a Londres, on va ser amant d'una prostituta. Desprs, ja sense diners, va tornar amb la mare a Southwell i es va dedicar en cos i nima a la poesia. Va publicar el primer llibre de poesies, Composicions fugaces, grcies a una amiga, Elisabeth Pigot, que li va passar en net els escrits i els va editar. No obstant aix, el rector de la zona no va deixar que sorts a la venda i ho va cremar, perqu en un dels poemes sortia malament parada una tal Mary. 

El 1807 es va publicar en la prestigiosa revista Edinburgh Review el seu llibre de poemes Hores d'oci, que va suscitar opinions dispars. Davant la crtica sempre responia de forma combativa o escrivint una nova obra. El 1809 va ocupar un esc a la Cambra dels Lords, va escriure la stira Bards anglesos i crtics escocesos i va emprendre un viatge de dos anys per Espanya, on el va captivar la bellesa de les espanyoles (va escriure el poema La noia de Cadis) i va tenir una entrevista amb el General Castaos en plena Guerra de la independncia. Va viatjar tamb per Portugal, Albnia, Malta i Grcia, on va travessar l'Helespont nedant, juntament amb el seu amic Hobhouse, i on va escriure les stires Hints from Horace i La maledicci de Minerva. Tamb va estar a Turquia, on va intentar descobrir Troia. Durant aquests viatges va tenir diverses relacions, tant amb dones com amb homes. En 1811 van morir la seva mare i dos dels seus amics en tan sols un mes, cosa que va influir molt sobre el seu nim, ja que es va obsessionar amb la mort. En aquesta poca es va refugiar en la seva germanastra Augusta Leigh, i va mantenir una relaci amb ella que va provocar l'acusaci de cometre incest. 

La publicaci el 1812 dels dos primers cants de Les peregrinacions de Childe Harold, poemes que narren els seus viatges per Europa, el van dur a la fama. A ms va escriure altres obres com El Giaour, La nvia d'Abidos, El corsari i Lara, que van establir all que s'acabaria anomenant com l'heroi byroni. Per aquesta poca va conixer qui seria el seu bigraf Thomas Moore, amb qui, segons es diu, tamb va tenir relacions sexuals. Tamb va ser fams el seu affair amb l'aristcrata Lady Caroline Lamb. 

Va ser poc volgut pels altres components de la noblesa pels seus enamoraments continus i per crtiques com la que va fer al duc de Wellington). Fins i tot va ser insultat pblicament en la cambra dels Lords, per haver defensat el ludisme i els catlics. Per a ell realment li importava molt poc i fins i tot li agradava que l'odiessin, perqu en la seva opini aix tamb volia dir que el temien. El 1815, any que va publicar Melodies hebrees, es va casar amb Anna Isabella Milbanke, a qui li va dir, la nit de noces: "Et penedirs d'haver-te casat amb el diable"; posteriorment, durant la lluna de mel, quan passaven per un poble, van sonar les campanes per un mort, i Byron va comentar: "Segur que aquestes campanes toquen per nosaltres." Desprs de saber que Byron no li era fidel, Anna Isabella el va abandonar el 1816, desprs de donar a llum a l'nica filla legtima del poeta, Augusta Ada. Els rumors sobre les relacions incestuoses de Byron amb la seva germanastra Augusta, els poemes antipatritics, l'acusaci de sodomia i els dubtes sobre l'estat del seu seny van provocar el seu ostracisme social. Amargat profundament, Byron va abandonar Anglaterra el 1816 i no hi va tornar mai ms.

Exili definitiu.

A partir de 1816, comenaria una srie de viatges per gaireb tota Europa que no acabarien fins a la seva mort. El 1816 va arribar a visitar Waterloo, lloc turstic per excellncia en aquella poca, quan tan sols feia un any que hi va tenir lloc la famosa batalla. 

El 1816 es va traslladar a Sussa i va estar vivint algun temps al costat de Percy Shelley, Mary Shelley i el seu metge personal John William Polidori. Byron va ser molt propens a les malalties, una altra de les causes de les seves depressions. En una nit de tempesta es van reunir tots quatre a la Vila Diodati, propietat de Byron, i van decidir escriure relats de terror dignes d'aquella nit llbrega. Inspirant-se els dos en la personalitat de Byron, Mary Shelley va escriure "Frankenstein" i Polidori el seu relat "El vampir". A Sussa Byron va escriure El presoner de Virolat, L'himne a la bellesa intellectual, El somni i Estades a Augusta. 

Des de 1817 fins a 1822 va estar viatjant per Itlia, recorrent ciutats com ara Pisa, Gnova i Roma, on va tenir una aventura amb Margarita Cogni i va viure en el palau Nani-Mocenigo, residncia que va ser gaireb un harem per a ell, freqentant les tertlies de les comtesses Benzoni i Albrizzi. El 1821 va participar en la revolta dels Carbonari a Rvena i es va allistar en els moviments contra el Papa i contra ustria. En aquell moment va publicar la seva obra crtica La profecia de Dant. Tamb va arribar a viure un temps a Vencia, on, segons fanfarronejava, havia tingut 250 relacions sexuals amb dones, i on va viure amb la comtessa Teresa Guiccioli, recentment separada del seu anci marit. Es va apassionar amb la lectura del Faust de Johan Wolfgang Goethe, escriptor a qui admirava i amb qui va mantenir correspondncia. Aquesta admiraci era recproca, perqu Goethe va escriure que Byron era "el poeta del present". Byron va escriure Manfred, influt per Goethe; va acabar diversos cants del seu Don Joan i va crear un peridic amb Percy Shelley anomenat El Liberal. 

L'abril de 1822 mor la seva filla illegtima Allegra (nascuda de la seva relaci amb Claire Clairmont, germanastra de Mary Shelley), quan tot just havia fet cinc anys, i a la qual Byron estimava molt. A ms, mentre feia un viatge al costat del seu gran amic Percy en goleta (la de Byron anomenada "Bolvar" i la de Percy "Don Joan"), aquest ltim va morir en un naufragi el 8 de juliol, juntament amb el capit Williams. Pel setembre es va installar a Gnova i es va voler dedicar a la poltica, sense xit. 
.

El mar de 1823 el van designar membre del Comit de Londres per a la independncia de Grcia, i va marxar cap all el 1824 a la goleta Hercules, amb la intenci de lluitar per la independncia del pas, llavors part de l'Imperi Otom. All va escriure la seva ltima composici Als meus trenta-sis anys; va donar 4.000 lliures i se li va designar un regiment; va contactar amb els bandits de Suliotas i va lluitar al costat d'ells; va ser rebut com un heroi pels grecs, que volien fer-lo comandant, i va planejar un atac juntament amb el prncep Alexandre Mavrocordatos, per va tenir un atac epilptic i va contraure la malria. 

Els metges li van prescriure unes sagnies per ell s'hi va negar. Dies desprs, extenuat per la malaltia i cridant-los assassins, va permetre als metges treure-li tota la sang que desitgessin. El 16 d'abril li van practicar la primera sagnia, sense un bon resultat. L'endem se'n van fer dues ms. Va morir el 19 d'abril a Missolonghi, sense haver vist complert el somni de la independncia grega. Testimonis presencials van assegurar que, en total, li havien extret uns dos litres de sang, aproximadament. Va morir com tots els Lords Byron, als 36 anys d'edat, d'acord amb la suposada maledicci que queia sobre ells. "Els estimats dels dus moren joves", havien deixat escrit els clssics grecs. 

Goethe va escriure, davant la notcia de la seva mort: "Descansa en pau, amic meu; el teu cor i la teva vida han estat grans i bells.". 

Un suburbi d'Atenes va ser anomenat Vyronia en el seu honor. El seu cos primer va ser enterrat a l'Esglsia de Santa Maria Magdalena de Hucknall, Nottinghamshire (prop de Newstead Abbey), al costat de la seva mare, per 145 anys ms tard seria traslladat a l'Abadia de Westminster, al Rac dels Poetes.

Obra potica.


Byron va ser un escriptor prolfic. El 1833 el seu editor John Murray va publicar 17 volums amb les seves obres completes, incloent la biografia de Thomas Moore. La seva gran obra, Don Joan, un poema de 17 cants, va ser un dels ms importants poemes llargs publicats a Anglaterra, des dEl parads perdut de John Milton. La influncia de Don Joan es va fer sentir a nivell social, poltic, literari i ideolgic. A Anglaterra va inspirar els autors victorians. Va influir en els autors romntics del segle XIX, sobretot pels seus herois o antiherois (vegeu:Heroi de Byron). Els seus personatges presenten un carcter idealitzat per defectus, els atributs del qual incloen: 

 gran talent;
 gran exhibici de passi;
 aversi per la societat i per les institucions socials;
 frustraci per un amor impossible a causa d'els lmits imposats per la societat o la mort;
 rebellia;
 sofrir exili;
 fosc passat;
 comportament autodestructiu ;

Les obres Les peregrinacions de Childe Harold, Lara, Manfred i Don Joan sn clarament autobiogrfiques.

A l'Espanya absolutista del rei Ferran VII, i a una Amrica hispana que lluitava per la seva emancipaci, la vida i obra de Byron van tenir una gran influncia i van servir d'inspiraci als poetes del Romanticisme. Va ser un autor admirat per molts dels seus contemporanis, com ara Goethe, Alphonse de Lamartine, Jan Potocki i per uns altres de generacions immediates, com ara Edgar Allan Poe (qui va basar moltes de les seves Narracions extraordinries en personatges de Byron), Mikhal Lermontov, Aleksandr Puixkin, Jos Marbre, Vctor Hugo, Alexandre Dumas i Charles Nodier.

Carcter.

Lord Byron va tenir un magnetisme personal particular. Va aconseguir la reputaci de ser anticonvencional, excntric, polmic, ostents i controvertit. Molts han atribut les seves capacitats extraordinries a un trastorn bipolar, tamb conegut amb el nom de depressi manaca. Sempre va ser cid i cruel. Es va inclinar pels desheretats, els marginats, els miserables com els corsaris i els cosacs. Tota la resta de la societat estava dominada per la hipocresia, comenant per la noblesa. Sempre va defensar els ms febles i els oprimits, d'aqu el seu suport a Espanya davant la invasi napolenica, la independncia dels Estats llatinoamericans, les lluites dels Carbonari italians durant la dominaci austraca, i la independncia de Grcia. Va ser un gran admirador de Rousseau. Va tenir gran afici per la companyia dels animals, com pel seu gos Terranova "Boatswain", a la tomba del qual va escriure: 

 "Aqu reposen;
 les restes d'una criatura;
 que fou bella sense vanitat,
 forta sense insolncia,
 valenta sense ferotgia;
 i va tenir totes les virtuts de l'home;
 i cap dels seus defectes";

Byron, mentre estudiava a Cambridge, va guardar un s en una instituci on estaven prohibits els animals domstics. En altres poques va tenir de companyia a una guineu, micos, lloros, gats, un guila, un falc, gallines de Guinea, un teix, gansos, una grulla egpcia i una garsa.

Obra. 
 Hores ocioses ;
 Bards anglesos, crtics escocesos (1809) ;
 Les peregrinacions de Childe Harold (1812-1818) ;
 La nvia d'Abidos (1813) ;
 Giaour (1813) ;
 El corsari (1814) ;
 Lara (1814) ;
 Melodies hebrees (1815) ;
 El setge de Corinti (poema) (1816) ;
 Parisenca (1816) ;
 El presoner de Chillon (1816) ;
 El somni (1816) ;
 Prometeu (1816) ;
 Foscor (1816) ;
 Manfred (1817) ;
 Les lamentacions pel Tasso (1817) ;
 Beppo (1817) ;
 Mazeppa (1818) ;
 La profecia de Dant (1819) ;
 Mar Faliero (1820) ;
 Sardanaple (1821) ;
 Els dos Foscari (1821) ;
 Cam (1821) ;
 La visi del judici (1821) ;
 Cel i terra (1821) ;
 Werner (1822) ;
 El deformat transformat (1821) ;
 L'Edat de Bronze (1823) ;
 L'illa (1823) ;
 Als meus trenta-sis anys (1824) ;
 Don Joan (1819-1824), incomplet a causa de la seva mort. ;

 Filmografia .
 Gavin Gordon interpreta el poeta a la pellcula La nvia de Frankenstein (1935).
 Hugh Grant  interpreta el poeta a la pellcula Remant al vent (1987).

 Bibliografia . 

 Obra prpia en catal.
 

 Obra prpia en castell .
 
 
 
 
 
 
 Sobre Byron .
 
 
 
 
 
 



Vegi's tamb.
Romanticisme;
Literatura del Romanticisme a Anglaterra;
 Enllaos externs .



Pgina amb algunes traduccions fragmentries de Lord Byron:;
Childe Harold - Fragmentria;
L'Illa.  - Completa;
 Alguns poemes de Byron;
 Biografia de Lord Byron;
 Biografia de Byron;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23548" title="Vardan II Dadiani" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="10163">
Vardan II Dadiani fou mthavari de Mingrlia i eristhavi de Svantia del 1184 al 1213. Era descendent de Vardan I Dadiani originari de Svantia i senyor d'aquesta regi suposadament ms de mil anys enrere.

Va ser designat mthavari hereditari el 1184. Va morir el 1213 i el va succeir el seu fill Shergil Dadiani.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23549" title="Serghil Dadiani" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="10164">
Shergil Dadiani anomenat Jahan Shah, fou mthavari de Mingrlia del 1213 a una data desconeguda. Era viu encara el 1220.

El va succeir el seu fill Vardan III Dadiani.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23550" title="Tsotne Dadiani" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="10165">
Tsotne Dadiani, fou regent d'Abkhzia del 1245 al 1250, i va tenir alts crrecs a Gergia i cap el 1260 va succeir al seu germ Vardan III Dadiani com a mthavari de Mingrlia.

Es va casar amb Khwarashan Khanum, filla de Salim Beg Orbliani, mthavari d'Ibria i prncep de Surami; i de segones amb Marikha (o Borena) filla del prncep Tbeli de Herthia). Va morir desprs del 1260 . El seu fill Ianni Dadiani fou eristhavi de Svantia i un altra fill, Giorgi I Dadiani, el succe a Mingrlia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23551" title="Giorgi I Dadiani" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="10166">
Giorgi I Dadiani, fou mthavari de Mingrlia cap el 1300 i fins el 1323. Succe al seu pare Tsotne Dadiani, que el va associar al govern. 

El 1320 es va fer independent. Va morir el 1323 i el va succeir el seu fill Mamia I Dadiani




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23552" title="Vardan III Dadiani" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="10167">
Vardan III Dadiani fou mthavari de Mingrlia cap la meitat del segle XIII succeint al seu pare Serghil Dadiani. 

Va morir desprs del 1250 i el va succeir el seu germ Tsotne Dadiani.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23553" title="Mamia I Dadiani-Gurieli" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="10168">
Mamia I Dadiani fou mthavari de Mingrlia del 1323 al 1345, per noms dominava Gria i per aix se l'anomen Dadiani-Gurieli.

Succe al seu pare Giorgi I Dadiani. 

Mor el 1345 i el succe el seu fill Giorgi II Dadiani-Gurieli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23554" title="Giorgi II Dadiani-Gurieli" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="10169">
Giorgi II Dadiani-Gurieli fou mthavari de Mingrlia del 1345 al 1384. 

Succe al seu pare Mamia I Dadiani-Gurieli quan aquest va morir el 1345. Fou proclamat tamb eristhavi de Svantia pel rei Giorgi V de Gergia el brillant. 

Va morir el 1384 i el va succeir el seu fill Vamek I Dadiani alhora que un altre fill, Kakhabar Dadiani-Gurieli, fou eristhavi de Gria i de Svantia (se'l va nomenar el 1372).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23555" title="Vamek I Dadiani" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="10170">
Vamek I Dadiani fou mthavari de Mingrlia del 1384 al 1396.

Va succeir al seu pare Giorgi II Dadiani-Gurieli.  Va morir el 1396 i el va succeir el seu fill Mamia II Dadiani.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23556" title="Mamia II Dadiani" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="10171">
Mamia II Dadiani fou mthavari de Mingrlia del 1396 al 1414.

Va succeir al seu pare Vamek I Dadiani.

Va morir el 1414 en una batalla contra els abkhazos, i el va succeir el seu fill Liparit I Dadiani. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23557" title="Liparit I Dadiani" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="10172">
Liparit I Dadiani fou mthavari de Mingrlia del 1414 al 1470.

Era fill de Mamia II Dadiani al que va succeir el 1414 amb el suport del rei Alexandre I de Gergia el gran, i va dominar Svantia.

Es va fer independent el 1466 i va morir el 1470 succeint-lo el seu fill Samsan ed-Daula Dadiani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23558" title="Samsan ed-Daula Dadiani" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="10173">
Samsan ed-Daula (Sham ad-Dawlah) Dadiani fou mthavari de Mingrlia i Svantia del 1460 al 1474. 

Va succeir al seu pare Liparit I Dadiani el 1470. 

Va morir jove, el 1474, deixant un fill menor (Liparit II Dadiani),  i el va succeir el seu oncle Vamek II Dadiani, fill de Mamia II Dadiani i germ de Liparit I Dadiani


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23559" title="Vamek II Dadiani" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="10174">
Vamek II Dadiani fou mthavari de Mingrlia del 1474 al 1482.

Era fill de Mamia II Dadiani i germ de Liparit I Dadiani. 

Va succeir al seu nebot Samsan ed-Daula Dadiani el 1474. Rebellat contra el rei Bagrat VI de Gergia, va ser derrotat a la batalla el 1477 i es va haver de sotmetre a Gergia, submissi que no va tenir continutat.

Va morir el 1482 i el va succeir el seu nebot Liparit II Dadiani.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23560" title="Liparit II Dadiani" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="10175">
Liparit II Dadiani fou mthavari de Mingrlia del 1482 al 1512. 

A la mort del seu pare Samsan ed-Daula Dadiani el seu oncle va apoderar-se del tron, per en morir, Liparit II va recollir l'herncia i a ms va ser proclamat tamb a Svantia. 

El 1491 es va declarar independent de Gergia per feudatari del rei d'Imertia. La seva filla Gulnar Khanum va casar-se amb el prncep Abbas II de Sabashidzo i  Sapalavando (+1510) fill de Taka I prncep de Sabashidzo i Sapalavando.

Va morir el 1512 i el va succeir el seu fill Mamia III Dadiani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23561" title="Dcada del 720" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="10176">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Carles Martell;
Yazid II;
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Allah al-Ghafiq;
Lle III de Bizanci;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23562" title="Dcada del 730" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="10177">

 Esdeveniments .
Batalla de Tours;
Iconoclstia bizantina;

 Personatges destacats .
Beda;
Alfons I d'Astries;
Carles Martell;
Cdmon;
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Allah al-Ghafiq;
Lle III de Bizanci;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23563" title="Mamia III Dadiani" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="10178">
Mamia III Dadiani fou mthavari de Mingrlia del 1512 al 1532.

Va succeir al seu pare Liparit II Dadiani. Va morir el 1532 i el va succeir el seu fill Levan I Dadiani. Un altre fill, Dathuli (Batul) Dadiani estava casat amb Thamar (que desprs es va casar amb Giorgi III Dadiani de Mingrlia) germana de la reina Rusudan i filla del Prncep Shirvashidze d'Abkhzia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23564" title="Dcada del 740" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="10179">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Sant Bonifaci;
Pip I el Breu;
Alfons I d'Astries;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23565" title="Dcada del 750" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="10180">

 Esdeveniments .
Creaci del Vatic com a Estat;
Els francs fan recular els rabs i els fan fora de Frana;
Man'y sh , la primera antologia de poesia japonesa coneguda;
Auge de Bagdad com a centre cultural i poltic;
Els maors s'installen a Nova Zelanda;
Regne budista a Java;
Domini de la dinastia Abbssida al mn rab;
Expansi del conreu de la canya de sucre ;

 Personatges destacats .
Pip I el Breu;
Aistulf de Fril;
Constant V;
Fruela I d'Astries;
Alfons I d'Astries;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23566" title="Dcada del 760" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="10181">

 Esdeveniments .
Carlemany assumeix el tron del seu pare;
Bagdad, nova capital;
Guerra entre Xina i el Tibet;
Revolta dels serfs a Galcia;

 Personatges destacats .
Carlemany;
Li Po;
Pip I el Breu;
Fruela I d'Astries;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23567" title="Dcada del 770" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="10182">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Carlemany;
Adri I, papa;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23568" title="Dcada del 780" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="10183">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Carlemany;
Constant VI;
Adri I, papa;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23569" title="Dcada del 790" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="10184">

 Esdeveniments .
Ghana creix grcies al comer de l'or;
Es recull la sunna islmica;
Creaci de la marca hispnica;
Guerra entre els francs i els vars eurasitics;
Comena l'poca Heian al Jap, de gran esplendor;

 Personatges destacats .
Carlemany;
Constant VI;
Alcu de York;
Idris I;
Irene de Bizanci;
Adri I, papa;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23570" title="Dcada del 800" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="10185">

 Esdeveniments .
 800 - el Papa Lle III corona Carlemany com a Emperador d'Occident;
 Carlemany avana fins a Barcelona;
 Primer document on apareix el nom de Castella ;
 Ber es converteix en el primer comte de Barcelona ;
 Primera moneda de paper a la Xina, antecessora dels bitllets;
 808 - Els francs conquereixen Tarragona ;
 Arribada de monjos irlandesos a Islndia;
 Querella del Filioque entre Bizanci i Roma, que portar a la divisi del cristianisme;
 Aparici de la versi en rab clssic de Les mil i una nits;

 Personatges destacats .
Carlemany;
Ber;
Llus I el Piets;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23571" title="Levan I Dadiani" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="10186">
Levan I Dadiani fou mthavari de Mingrlia del 1532 al 1546.

Era fill de Mamia III Dadiani al que va succeir el 1532.
 
El 1535 el rei d'Imertia va conquerir el Samtskh, i els nobles (thavadis) d'aquesta regi (que llavors era independent) demanaren ajuda a l'Imperi Otom, per l'exrcit enviat pels turcs algun temps desprs va ser derrotat i rebutjat pel rei Bagrat. El sold va enviar llavors els governadors d'Erzurum i Diyarbekir amb un fort exrcit. El mthavari de Mingreli i Abkhzia, Levan I Dadiani va abandonar al rei aix com els aznauris de Meskhtia (Samtskh) i els turcs van triomfar a la batalla de Sokhoista, a la provncia de Bassiani a l'extrem sud-oest de Gergia. En represlia poc temps desprs el rei Bagrat va invitar a Levan I a una recepci i el va fer empresonar. Un intent similar amb el mthavari de Gria, no va reeixir. Levan es va poder escapar amb l'ajuda dels senyors locals de Mingrlia i des llavors Mingrlia i Gria no van obeir ms el rei d'Imertia. 

Bagrat III d'Imertia el va deposar el 1546 i va proclamar al seu fill gran Giorgi III Dadiani. Un altre fill Giorgi Dadiani fou Prncep de Salipartiano (Giorgi Lipartian I) i pare del futur mthavari Vamek III Dadiani i tamb de la reina Mariami (esposa de Giorgi X de Kartli), de la princesa Marekha, esposa successivament de Kvarkvare V Djakli de Samtskh i de Levan d'Imertia; altres filles van emparentar amb la casa de Gria i amb la d'Imertia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23572" title="Dcada del 810" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="10187">

 Esdeveniments .
 Esteve IV succeeix a San Lle III com a papa l'any 816.
 Sant Pasqual I succeeix a Esteve IV com a papa l'any 817.

 Personatges destacats .
Carlemany;
Llus I el Piets;
Lle V de Bizanci;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23573" title="Dcada del 820" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="10188">

 Esdeveniments .
Naixement de l'lgebra com a tal i primer tractat de matemtiques en llengua rab ;
Els sarrans conquereixen Creta ;
Creaci del regne de Navarra;
825 - Fundaci de la ciutat de Mrcia;
Introducci del cristianisme a Sucia;

 Personatges destacats .
Llus I el Piets;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23574" title="Dcada del 830" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="10189">

 Esdeveniments .
S'escriu la histria amb les 12 batalles que suposadament va dur a terme el rei Arts;
Comencen els pelegrinatges organitzats a Santiago de Compostella;
Es crea l'escola de traductors de Bagdad, que recupera textos de totes les cultures i els enriqueix amb comentaris;
Increment de les incursions dels vkings;
Comena a escriure's en lletra minscula;
Pesta a Itlia;
 837 - El cometa Halley passa ms a prop que mai de la Terra ;
Segon perode iconoclasta a Bizanci;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23575" title="Dcada del 840" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="10190">

 Esdeveniments .
Fundaci de Dubln;
Divisi de l'imperi carolingi en tres parts per als nts de Carlemany;
Traducci a l'rab dels escrits de Plat i Aristtil;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23576" title="Dcada del 850" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="10191">

 Esdeveniments .
Publicaci de De praedestinatione de Joan Escot Erigena;
Els musulmans arriben a Barcelona;
859 - Universitat d'Al-Qarawiyin a Fes, la ms antiga del mn;
Expansi dels vkings;
La ciutat de Chang'an (Xina) supera el mili d'habitants;
Comenament de la miniatura per illustrar els llibres;
Consum de caf a Arbia;

 Personatges destacats .
nnec Arista;
Joan Escot Erigena;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23577" title="Dcada del 860" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="10192">

 Esdeveniments .
Continua l'expansi dels vkings;
Creaci d'una facultat universitria a Bizanci;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23578" title="Dcada del 870" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="10193">

 Esdeveniments .
 Colonitzaci d'Islndia;
 10 d'octubre de 879 - Ripoll (el Ripolls): Guifre el Pils, comte de Barcelona, hi funda el monestir;
 Declivi de la dinastia Tang a la Xina;

 Personatges destacats .
 Alkindi, filsof;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23579" title="Giorgi III Dadiani" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="10194">
Giorgi III Dadiani fou mthavari de  Mingrlia del 1546 al 1574 i un altre cop del 1574 al 1582 .

Va succeir al seu pare Levan I Dadiani. Va ser deposat per son germ petit Mamia IV Dadiani el 1574 per va recuperar el poder en pocs mesos, el mateix 1574.

Va tenir dos matrimonis, el segon amb Thamar que havia estat la dona de Mamia II Dadiani. Va tenir un fill, Levan Dadiani la mort del qual el 1582 va deixar via lliure a l'oncle Mamia IV Dadiani, que es va proclamar mthavari en morir Giorgi III. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23580" title="Dcada del 880" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="10195">

 Esdeveniments .
El comtat de Barcelona assoleix la independncia;
Fundaci del Monestir de Montserrat;
Pillatges dels vkings a Europa ;
Angkor esdev la capital de l'imperi jemer;
Feudalisme hereditari a la Xina desprs d'anys de guerres civils;
Proliferen els vaixells de ms d'un mstil, permetent navegar millor;

 Personatges destacats .

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23581" title="Dcada del 890" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="10196">

 Esdeveniments .
Primes partitures de msica polifnica ;
Els magiars funden Hongria;
897 - Segons conta la llegenda el rei franc dibuixa les quatre barres amb la sang de Guifr el Pils, malferit al seu llit de mort i neix la senyera catalana;
Expansi del regne de Ghana;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23582" title="Dcada del 900" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="10197">

 Esdeveniments .
La poblaci mundial assoleix els 240 milions;
Incursions dels vkings a la Mediterrnia i a Anglaterra;
Introducci del mol de vent a Espanya;
Les Illes Balears passen a domini rab;
Deestrucci de Chang'an, capital de la Dinastia Tang i ciutat ms gran del mn antic;
La dinastia Chola domina la part del sud de l'ndia portant la pau a la regi durant segles;
Fundaci de l'abadia de Cluny;
Inici de la dinastia fatimita a Egipte;

 Personatges destacats .
Alfons III d'Astries;
Benet IV;
Lle V;
San I de Navarra;
Sergi III;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23583" title="Dcada del 910" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="10198">

 Esdeveniments .
Els vkings conquereixen Irlanda;
Campanyes contra els sarrans;
Guerra entre Bulgria i l'Imperi Bizant;
Pillatge dels vkings a Bretanya;

 Personatges destacats .
Abd al-Rahman III;
Alexandre II de Bizanci;
Anastasi III;
Guifr II (Borrell I);
Joan X;
Land I;
Sergi III;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23585" title="Dcada del 920" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="10199">

 Esdeveniments .
Comena l'edat d'or de l'imperi de Ghana;
Uni de Navarra i el comtat d'Arag;
El poble tolteca s'estableix a Mxic;
Od de Cluny assigna una lletra a cada nota de l'escala musical, fet que encara perdura als pasos anglosaxons;
Es crea el califat de Crdova;
 Personatges destacats .
Alfons IV de Lle;
Enric I d'Alemanya;
Esteve VII;
Hug el Gran;
Joan X;
Lle VI;
Marozia;
Nicolau el Mstic;
San I de Navarra;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23586" title="Dcada del 930" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="10200">

 Esdeveniments .
Burgos es converteix en la capital del regne de Castella;
Creaci de l'assemblea nacional (poder legislatiu) ms antiga encara en vigor a Islndia;
L'emperador de Bizanci atorga privilegis comercials a Vencia;
Fundaci de l'Orde de Cluny;
934 - L'erupci del volc Eldja provoca la major inundaci de basalt coneguda;
Crdova esdev la major ciutat del mn;
937 Unificaci de la Gran Bretanya;
Batalla de Simancas;
Independncia del Vietnam (escindit de Xina);

 Personatges destacats .
Alfons IV de Lle;
Enric I d'Alemanya;
Esteve VII i Esteve VIII;
Joan XI;
Lle VII;
Odon de Cluny;
Ot I;
Una dcada abans / Una dcada desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23587" title="Dcada del 940" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="10201">

 Esdeveniments .
Guerra Russo-Bizantina;
Els tolteques ocupen Teotihuacan i dominen tot Mxic;
Borrell II esdev comte d'Urgell;
La poblaci mundial assoleix els 250 milions;
 Personatges destacats .
Agapit II;
Borrell II;
Esteve VIII;
Llus IV de Frana;
Mar II;
Ot I, emperador romanogermnic;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23588" title="Mamia IV Dadiani" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="10202">
Mamia IV Dadiani  fill de Levan I Dadiani, va ser mthavari de Mingrlia el 1574, molt breument, i desprs del 1582 al 1590.

El 1574 va deposar al seu germ Giorgi III Dadiani, per desprs va ser derrotat i per acabar les lluites se li va donar el feu de Sadshila.

En morir el seu nebot Levan, fill nic de Giorgi, va quedar com a hereu del seu germ el qual va morir ben poc desprs i Mamia IV fou proclamat mthavari. Es va casar amb una filla del mthavari de Gria per no va tenir fills. El rei Levan I d'Imertia va ser derrotat i empresonat per Mamia Dadiani de Mingrlia el 1589.

Va morir el 1590 i el va succeir el seu germ petit Manushar o Mamuka Dadiani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23589" title="Dcada del 950" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="10203">

 Esdeveniments .
Primer rei de l'Anglaterra unida (desprs de la mort del rei de Noruega);
Epidmia de pesta a Europa;
Caos a Monglia;

 Personatges destacats .
Agapit II;
Constant VII;
Hug el Gran;
Joan XII;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23590" title="Dcada del 960" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="10204">

 Esdeveniments .
Califat de Crdova;
Ot I, emperador romanogermnic s coronat emperador i neix el Sacre Imperi;
Fundaci de Luxemburg;
Primer text escrit en castell;
Ramir III de Lle esdev rei de Lle;

 Personatges destacats .
Benet V;
Joan XII i Joan XIII;
Lle VIII;
Ot I;
Ramir III de Lle;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23591" title="Dcada del 970" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="10205">

 Esdeveniments .
Utilitzaci dels focs d'artifici (a la Xina);
Nova consagraci del Monestir de Santa Maria de Ripoll;

 Personatges destacats .
Almansor;
Basili II;
Benet VI i Benet VII;
Joan XIII;
Ot II, emperador romanogermnic;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23592" title="Dcada del 980" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="10206">

 Esdeveniments .
983 - Joan XIV relleva Benet VII com a papa.
985 - Joan XV succeeix Joan XIV com a papa.
987 - Hug Capet s coronat rei de Frana.
988 - Borrell II no renova el jurament de vassallatge.
El Rus' de Kev abraa el cristianisme ortodox.

 Personatges destacats .
Almansor;
Benet VII;
Bonifaci VII;
Borrell II;
Eric el Roig;
Hug Capet;
Joan XIV;
Ot II, emperador romanogermnic;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23593" title="Dcada del 990" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="10207">

 Esdeveniments .
996 - Gregori V relleva Joan XV com a Papa;
999 - Silvestre II relleva Gregori V;

 Personatges destacats .
Canut el Gran, rei de Dinamarca;
Ot III, emperador romanogermnic;
Gregori V, Papa;
Silvestre II, Papa;
Almansor;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23594" title="Dcada del 1000" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="10208">

 Esdeveniments .
La poblaci del mn arriba als 300 milions d'habitants;
Conflictes entre Dinamarca i Anglaterra i entre la Xina i Monglia;
Primers progroms i persecucions contra els jueus a Europa;
Por a la fi del mn o apocalipsi;
Perode de fam a Europa;
Invenci de la plvora a la Xina;

 Personatges destacats .
Abat Oliba;
Eric el Roig;
Almansor;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23595" title="Dcada del 1010" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="10209">

 Esdeveniments .
A l'Imperi Chola es vota els representants amb una papereta dins d'una urna per primer cop;
Imposici de la Pau i Treva de Du;
Guerra civil a Al-Andalus;

 Personatges destacats .
Canut I;
Avicenna;
Basili II;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23596" title="Mamuka I Dadiani" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="10210">
Mamuka I Dadiani o Manushar I Dadiani fou mthavari de Mingrlia del 1590 al 1611, fill de Levan I Dadiani, va succeir en el tron al seu germ Mamia IV Dadiani. 

Es va casar el 1591 amb Nestan-Darejan filla del rei Alexandre II de Kakhtia, i ms tard amb la filla de Kaikhushru II Djakli, Atabek de Samtskh.

Va morir d'un accident de cacera a Zugdidi el 1611 i el va succeir el seu fill Levan II Dadiani. El seu germ Iesse Dadiani va ser cegat (per un seu fill, Levan III Dadiani, ser desprs mthavari) . Dels altres dos germans, Mamuka i Liparit, aquest ltim tamb ser mthavari (Liparit III Dadiani). Entre les filles, la princesa Mariami es va casar amb Sim Gurieli de Gria, amb el rei  Rustam de Kartli i amb el rei Vakhtang V de Kartli; i la princesa Anna es va casar amb el xa Safi I de Prsia . 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23597" title="Levan II Dadiani" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="10211">
Levan II Dadiani fou mthavari de  Mingrlia del 1611 al 1657. Va nixer el maig del 1592 i era fill de Mamuka I Dadiani, al que va succeir a la seva mort. Va fer cegar al seu germ Iesse.

Cap a comenaments del regnat els Abashidze d'Abkhzia, que depenien de Mingrlia, es van independitzar i es van sotmetre als otomans. La frontera amb Mingrlia es va establir al riu  Kodori. Levan Dadiani es va casar amb Thanuria, filla de Setman Shirvashidze per desprs van venir guerres entre ambds i Setman va haver de pagar tribut.

Levan II Dadiani va arribar a tenir ms poder que el rei d'Imertia i va sotmetre el principat de Gria a vassallatge. El 1636 el mthavari va fer presoner al rei d'Imertia Giorgi III que noms va ser alliberat desprs de pagar un fort rescat. 

El 1638 va demanar un tractat a Rssia. 

Estava casat amb Thanuria, la princesa del casal Shirvashidze d'Abkhzia i ms tard es va casar amb Nestan Darejan Dshiladze exdona de Giorgi Dadiani prncep de Salipartiano.

Va morir el 1657. El seu fill gran va morir enverinat jove. Dels altres fills (Alexandre, Mamuka i Gul) cap va arribar al poder. En un cop de palau es va proclamar mthavari successor Liparit III Dadiani germ de Levan II. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23598" title="Liparit III Dadiani" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="10212">
Liparit III Dadiani fou mthavari de Mingrlia del 1657 al 1658. 

Fill de Mamuka I Dadiani, va succeir al seu germ Levan II Dadiani quan aquest va morir, apartant als seus fills.

Alexandre III d'Imertia el va deposar l'any segent i va fugir a Istanbul. La corona va ser entregada a Vamek III Dadiani (Vamek Lapartiani), fill de Giorgi Lapartiani, prncep de Salapartiano (d'una branca collateral dels Dadiani) i d'Anna Dadiani una princesa tamb d'una branca de la famlia dels Dadiani. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23600" title="Levan III Dadiani" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="10214">
Levan III Dadiani (Shaman Daula) va ser mthavari  de Mingrlia
del 1661 al 1681. Era fill de Iesse Dadiani i net de Mamuka I Dadiani i va ser collocat al tron pel rei  Vakhtang V de Kartli el 1661.

Casat amb Thamar el 1660 i divorciat fors el 1663  i casat altra cop amb
ella el 1678 (Thamar fou la tercera dona de Bagrat IV d'Imertia el 1663 i
desprs si va tornar a casar el 1679; es va casar per cinquena vegada amb
Giorgi III Gurieli de Gria. Va morir el 1683. Era filla de Constant I Mukhrani-batoni,  set prncep de Mukhran ).

Levan III es va revoltar aviat contra el rei de Imertia Bagrat el Cec. Desprs d'un temps de lluita Levan va ser fet presoner. Per posar fi a les lluites els senyors van declarar divorciat a Levan i a la seva dona Thamar i van casar a aquesta amb el rei, i a Levan amb la germana del rei (que era l'amant de Levan). Aix va restablir la pau per un temps per al cap de quatre anys la guerra va tornar a comenar, ara per posseir a Thamar, dona de gran bellesa, a lo que es va afegir el mthavari de Gria que tamb n'estava enamorat i la volia per ell. Bagrat va guanyar i finalment es va fer la pau. El 1672 Giorgi Gurieli, de Gria, es va revoltar per obtenir a Thamar i la va aconseguir amb ajuda turca, per finalment Bagrat i Giorgi es van reconciliar i la filla de Thamar, Daredjan, es va casar amb Giorgi. El 1678 Levan III Dadiani es va revoltar i va cridar al tron de Imertia a Artxil (Shah Nazar Khan). Thamar fou amagada a la fortalesa de Skanda, per Artxil la va ocupar i va entregar Thamar al seu aliat Levan. Llavors Giorgi Gurieli es va aixecar per Bagrat i amb ajuda turca va atacar Artxil que va fugir a Ratxa, i Bagrat fou proclamat rei, entrant a Mingrlia i derrotant a Levan i es va tornar a casar amb Thamar (1579). El 1681 segent moriren Levan i Bagrat i a aquest ltim el va succeir el seu fill Alexandre IV, deposat rpidament per Giorgi Gurieli que es va tornar a casar amb Thamar fins que va ser deposat pel rei Giorgi de Kartli el 1683. Thamar va ser enviada a Mingrlia on va morir poc desprs.

Levan es va casar tamb  amb Tinatina, filla de Alexandre III d'Imertia

Va morir el 1681 i el va succeir el seu fill  Levan IV Dadiani



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23604" title="Levan IV Dadiani" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="10215">
Levan IV Dadiani va ser mthavari de  Mingrlia del 1681 al 1691.

Era fill natural de Levan III Dadiani i el va succeir per haver premort mort el fill gran Mamuka (que va morir un any abans que el pare). Va ser forat a abdicar el 1691 i va marxar a Constantinoble on va morir el 1694.

Estava casat amb Tinatina, segona filla del rei Bagrat IV d'Imertia.

Un possible cunyat seu Katzo o Katzia I Chikovani, (casat amb Thamar, suposada  filla de Levan III) va ser nomenat prncep de Lechkhumi (Lechkhumi-batoni), Prncep de Sainadaridzo, Salipartiano, etc. per Levan III  (c. 1675)  i el seu fill  Iesse Chikovani el va succeir com a prncep de Lechkhumi el 1681. Un altre fill Giorgi IV Txikovani, es va fer amb el poder a Mingrlia el 1691.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23605" title="Giorgi IV Txikovani" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="10216">
Giorgi IV Txikovani, mthavari de  Mingreli, fill de Katzo o Katzia Txikovani, Prncep de  Lechkhumi. Va succeir al seu pare com a prncep a Salipartiano el 1681 i deu anys desprs va ser proclamat mthavari de Mingrlia desprs de forar l'abdicaci de Levan IV Dadiani iniciant la dinastia del Txikovani.

El 1703 va ocupar  Sadchilao  i  Samikeliao i un any desprs va expulsar son germ Iesse de Lechkhumi  (1704) casat amb l'exdona de  Koshita III, eristhavi de Ratxa.

El seu fill Katzi I Chikovani va ser associat al tron el 1704 per va morir jove el 1710.

Va ser deposat pel rei Giorgi VII d'Imertia el 1715 i el va succeir el seu fill Bejan I Dadiani. Els seus successor van recuperar el cognom Dadiani.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23607" title="Bejan Dadiani" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="10217">
Bejan I Dadiani fou mthavari de Mingrlia del 1715 al 1728 . Va succeir al seu pare Giorgi IV Txikovani que li havia cedit Lechkhumi en feu des del 1704.

Va ser collocat en el tron per Giorgi VII d'Imertia.

Va morir en lluita contra els turc dirigits Yusuf Pasha, a Akhaitzykin, el 1728 i el va succeir el seu fill Otia IV  Dadiani. La seva filla Eleni-Khwaramzi va casar amb Giorgi Nakashidze, Prncep de Sanakashidzo, amb Giorgi IV Gurieli de Imertia, i amb Koshita III Chkeidze eristhavi de Ratxa (mort el 1729). Una altra filla, Mariam, es va casar amb
Alexandre V d'Imertia; i una tercera filla, Darejan, es va casar amb Mamuka (+1747) fill de  Giorgi VII d'Imertia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23608" title="Australopitec" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="10218">


Australopitec s un membre fssil d'homnid dels gneres Australopithecus i Paranthropus (no tots els autors reconeixen el gnere Paranthropus com a vlid).

El gnere Australopithecus inclou els denominats australopitecs grcils (A. afarensis, A. africanus, A. garhi, A. bahrelghazali), mentre que el gnere Paranthropus inclou els espcimens robusts (P. aethiopicus, P. boisei, P. robustus).

Els Paranthropus o australopitecs robustos representen una branca evolutiva dels australopitecins que va evolucionar envers formes ms robustes, d'hbits omnivors i vegetarians. Aix es veu en el fet que els Paranthropus presenten mandbules molt desenvolupades i adaptades a una masticaci intensiva. 

Per una altra banda trobem una segona branca evolutiva amb formes ms grcils, els quals evolucionaren envers les formes omnvores i carnvores representades pel gnere Homo. Australopithecus garhi s actualment considerat com l'esgla entre Australopithecus i Homo.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23609" title="Otia Dadiani" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="10219">
Otia Dadiani fou mthavari de  Mingrlia del 1728 al 1744, fill
i successor de Bejan I Dadiani, es va casar amb Gurkhana filla de Koshita III Chkeidze, eristhavi de Ratxa.

Otia va fer empresonar a son germ Katzo-Giorgi Bejanovicht del 1728 al 1734 perqu no li disputs la successi.

Va morir el 1744, i el va succeir el seu fill Katsia II Dadiani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23610" title="Katsia II Dadiani" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="10220">
Katsia II Dadiani fou mthavari de Mingrlia del 1744 al 1788, fill i successor d'Otia Dadiani. Es va casar amb una filla de Teimuraz II de Kartli i Kakhtia. 

Les seves filles es van casar amb reis o prnceps destacant: Mariami amb Salom II d'Imertia; Thamar amb  Giorgi Shirvashidze Safar Beg, prncep d'Abkhzia; i Elisabet amb Rustam Tsetsereli, fill de Papuna Tsereteli, Prncep de Satseretlo.

Va morir a Zugdidi el 6 de desembre de 1788 i el va succeir el seu fill Grigol Dadiani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23611" title="Grigol Dadiani" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="10221">
Grigol Dadiani o Gregori I Dadiani fou mthavari de  Mingrlia del 1788 al 1791 i del 1794 al 1804, amb una breu interrupci el 1802.

Va nixer el 1774 i era fill de Katsia II Dadiani a qui va succeir a la seva mort. 

Deposat el 1791 pel seu germ Mamuka II Dadiani va ser restaurat el 1794 desprs que la noblesa enderroqus Tariel Dadiani (successor de Mamuka). El 1802 Tariel es va revoltar i va prendre el poder per Grigol va reunir els seus partidaris i va contraatacar recuperant el tron al poc temps.

El 1802 Grigol I, combatut per Salom II d'Imertia, va demanar el protectorat rus, que desprs es va establir el 1803. El 4 de desembre de 1803 es va signar el tractat de protectorat amb Rssia. La seva segona dona, la princesa Nina (1772-1847), tercera filla de Giorgi XII de Kartli,  fou regent de Mingrlia del 23 d'octubre del 1804, fins el 1806.

Va morir enverinat per la seva dona a Muri el 23 d'octubre del 1804 i el va succeir el seu fill Levan V Dadiani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23612" title="Mamuka II Dadiani" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="10222">
Mamuka II (Manuchar II) Dadiani, fou mthavari de Mingrlia del 1791 al 1793. 

Era fill Katsia II Dadiani i va rebre el principat de Salipartiano el 1788. El 1791 va enderrocar a son germ gran Grigol Dadiani, per el seu germ petit Tariel Dadiani va fer el mateix amb ell el 1793.

Es va casar amb una filla del prncep Shirvashidze d'Abkhzia i desprs amb Anna, filla del prncep Kakhaberidze-Chijavadze.

Va morir el 1804.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23613" title="Tariel Dadiani" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="10223">
Tariel Dadiani fou mthavari de  Mingrlia del 1794 al 1794 i desprs el 1802.

El 1793 va deposar el seu germ Mamuka II Dadiani per al cap d'un any va ser deposat per l'hereu legtim Grigol Dadiani. Es va rebellar el 1802 i va enderrocar Grigol, per en el contraatac va ser derrotat i mort.

Es va casar amb una filla de Sim II Gurieli, mthavari de Gria. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23614" title="Levan V Dadiani" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="10224">
Levan V Dadiani fou mthavari de Mingrlia, Abkhzia, Svantia i Letchkumi. 

Va nixer a Zugdidi el 1793 i era fill de Grigol Dadiani al que va succeir desprs del seu assassinat sota regncia de la mare Nina.

Quant tenia 9 anys va ser capturat i empresonat a Anaklia per  Kelesh-Ahmad Bey, prncep Shirvashidze d'Abkhzia (1802) i per tant la successi del pare es va fer en absncia. 

Rssia va obligar a alliberar-lo el 2 d'abril de 1805 i el 1806 va ser declarat major d'edat i va ratificar el protectorat rus.

El 1837 va rebre al tsar Nicolau I a Zugdidi.

El 1840 va abdicar a favor del seu fill gran David Dadiani

Va morir a Zugdidi el 30 de juliol de 1846.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23615" title="David Dadiani" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="10225">
David Dadiani fou mthavari de  Mingrlia,  Abkhzia, Svantia i Letchkumi.

Va nixer el 20 de gener de 1812 i era el fill gran de Levan V Dadiani. 

Un ukas imperial de 30 de maig de 1831 el va reconixer hereu del tron i quan el pare va abdicar va ser proclamat. 

Va morir a Zugdidi el 30 d'agost del 1853 i el va succeir el seu fill gran Nicolau Dadiani.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23616" title="Nicolau Dadiani" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="10226">
Nicolau (Nikolai Davidovitch) Dadiani fou l'ltim mthavari de Mingrlia, Abkhzia, Svantia i  Letchkumi.

Va nixer a Tbilisi el 4 de gener del 1847. El pas va ser annexionat a Rssia el 1857 i va abdicar formalment el 4 de gener de 1867. Desprs va ser el candidat rus al tron de Bulgria el 1886.

Va morir a  Sant Petersburg el 6  de febrer del 1903 i els drets al tron van passar al seu fill  Nicolau (Nikolai Nikolaievitch) Dadiani, nascut a Sant Petersburg el 12 de desembre de 1876.

Va morir sense descendncia en una pres hospital dels bolxevics el mar de 1919.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23627" title="Svantia" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="10227">


Svantia s una regi muntanyosa de les muntanyes del Caucas, situada al oest de Gergia, estant avui dia unida al Samegrelo (Mingrlia) formant la regi de Samegrelo-Zemo Svaneti (Mingrlia-Alta Svantia). T a l'oest Abkhzia, a l'est la Ratxa, al sud Mingrlia i al nord Rssia.

Histria.

La regi estava poblada per la tribu georgiana dels Svans. A finals del segle XII pertanyia a la famlia Dadiani, un membre de la qual, Vardan II Dadiani, en fou nomenat el 1184 eristhavi hereditari (al mateix temps que mthavari hereditria de Mingrlia) en pagament dels seus serveis militars. El Dadiani se suposa que eren d'aquesta regi i probablement tenien possessions senyorials a Svantia des de bastant abans.

Probablement la regi va seguir en mans dels Dadiani per el centre del poder es va traslladar a Mingrlia. Un descendent de Vardan II, Tsotne Dadiani, va morir prop del 1300 i va deixar la Svantia al seu fill Ianni Dadiani, alhora que un altre fill anomenat Giorgi I Dadiani rebia la Mingrlia. Giorgi va recuperar Svantia desprs (cap el 1345) per decisi de Giorgi V de Gergia el brillant. A la mort de Giorgi II Dadiani-Gurieli el 1384 els seus dominis es van repartir: Gria i Svantia van ser per Kakhabar Dadiani-Gurieli (que ja les governava des el 1372 per designaci del seu pare), i Mingrlia va ser per Vamek I Dadiani. Segurament va pertnyer a Gria per un temps, per desprs del 1314  Liparit I Dadiani de Mingrlia amb el suport del rei Alexandre I de Gergia el gran, va tornar a dominar Svantia. Probablement va seguir en mans dels Dadiani perqu consta que pertanyia a Samsan ed-Daula Dadiani (1470-1474)  i a Liparit II Dadiani (1482-1512). El mthavari de MingrliaVamek III Dadiani va morir en combat contra els Svans de Svantia el 1661. Sembla doncs que a partir d'aquesta poca o poc desprs una nova dinastia arriba al poder.

Les primeres notcies d'un prncep apareixen cap el 1750 amb Otar Dadeshkeliani el Gran. Aquest prncep o eristhavi va ser el pare de Baba Tsiokh Bey, a la seva vegada pare de  Mikeli Dadeshkeliani (Tartar Khan) que ms tard fou regent de son cos el prncep Constant Dadeshkeliani  (1842-1846) i fou un dels firmants del Tractat de protectorat amb Rssia el  26 de novembre de 1833 (Mikeli va morir el 1850). 

A Otar el va succeir cap el 1780 el fill gran Mistost Dadeshkeliani (Tengis Bey) que va morir el tomb del 1800 tenint per successor al seu fill Nicolau Dadeshkeliani (Tsiokh Bey)  sota el govern del qual es va signar el tractat de protectorat amb Rssia (26 de novembre de 1833) i que va morir el setembre de 1841, tenint com a successor al seu fill Constant Dadeshkeliani, nascut el 1827, sota la regncia del seu cos abans esmentat Mikeli Dadeshkeliani, fins que va arribar a la majoria d'edat el 1846. El 1857 es va revoltar contra Rssia i va ser deposat i el pas annexionat el 11 de setembre de 1857. El 5 de novembre de 1858 Constant va ser executat pels russos.

Prnceps Dadeshkeliani.
Otar c. 1750-1780;
Mistost c. 1780-1800;
Nicolau c. 1800-1841;
Constanti  1841-1857;
Mikeli (regent) 1841-1846;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23628" title="Bagrat I Mukhrani-batoni" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="10228">
Bagrat I fou el primer prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni). Va nixer abans de 1488 i era el sis fill del rei Constant II de Gergia. El seu germ David X de Kartli li va donar el principat en feu el 1512.

El 1539 va fer-se monjo amb el nom de Varnava (Barnabas) i va abdicar el principat en favor del seu fill gran Vakhtang I Mukhran-batoni.

D'entre els seus fills, a ms del successor, cal esmentar:

Ashotani Bagrationi que va morir en una batalla el 1561 i que va deixar una filla, la princesa Kethavan, nascuda el 1565, que fou reina en casar-se amb David I de Kakhtia, i que va morir el 14 de setembre de 1624 a Shiraz, on estava presonera, de les tortures que li van aplicar els perses. 

La princesa Dedis-Imdi, nascuda el 1437 que es va fer monja sota el nom de Debra, i que fou l'esposa de Kvarkvare III Djakli, Atabek de Samtskh (+ 1 de setembre del 1500), fill d'Agha Burgha Djakli, Atabek de Samtskh. La princesa va morir el 1491.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23629" title="Vakhtang I Mukhrani-batoni" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="10229">
Vakhtang I fou el segon prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni). Va nixer el 1510 i era el fill gran de Bagrat I Mukhrani-batoni, al que va succeir quan va abdicar el 1539.

Fou regent de Gergia del 1569 al 1579.

Es va casar amb Khwaramzi (+1528), filla del rei Giorgi II de Kakhtia; i amb la filla del rei Levanti de Kakhtia (+1580)

La seva filla, princesa Dedis-Imdi. Es va casar amb Kaikhushru II Djakli, Atabek de Samtskh (+ 29 de setembre del 1573), fill de Kvarkvare IV Djakli, Atabek de Samtskh.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23630" title="Bagrat II Mukhrani-batoni" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="10230">
Bagrat II fou el tercer prncep de Mukhrani (Mukhrani-batoni). Va nixer el 16 de juliol de 1572 i se'l va batejar Teimuraz. Era el fill gran de Vakhtang I Mukhrani-batoni al que va succeir en morir, canviant llavors de nom (1 d'octubre de 1580).

Regent de Gergia del 1623 al 1624.

Casat amb Anna, filla Nukzar Sidamoni, erishtavi d'Aragvi.

Va morir en una batalla a Merabd el 1624 i el va succeir el seu fill Kai Khusrau Mukhrani-batoni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23631" title="Kai khusrau Mukhrani-batoni" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="10231">
Kai khusrau (Khuzdru) fou el quart prncep de Mukhrani (Mukhrani-batoni). Va nixer el 1582 i era el segon fill de Vakhtang I Mukhrani-batoni. Va succeir a son germ gran Bagrat II Mukhrani-batoni quan va morir el 1624.

Regent de Gergia del 1624 al 1625.

Casat amb Tinatina (+1627), filla de Mamia II Gurieli, mthavari de Gria.

Va morir a Turquia el 1629 i el va succeir David Mukhrani-batoni


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23635" title="Polifiletisme" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="10232">

El polifiletisme s la condici d'un grup d'organismes els quals no tenen un ancestre com, sin que es distingueixen diferents subgrups, cadascun dels quals presenta un ancestre distint. Els grups polifiltics sn normalment "calaixos de sastre" on van a parar tot un seguit de grups amb caracterstiques semblants, per sense relacions filogentiques reals.

Vegeu tamb: Monofiletisme, Parafiletisme.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23638" title="Filognia" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="10233">
La Filognia pot ser

 Branca de la biologia que estudia els processos de filognesi.
 (d'un grup d'organismes) histria evolutiva d'aquest grup d'organismes com a fet histric nic. ;

 Filognesi .
Tradicionalment, el procs evolutiu t dues vessants diferents:
anagnesi: :s la transformaci d'estructures i comportaments per mutaci i selecci, o per deriva gentica;
cladognesi: :o multiplicaci d'espcies per separaci de poblacions i el subseqent desenvolupament divergent, incloent el desenvolupament final de mecanismes d'aillament reproductiu.

L'anagnesi per tant es refereix al canvi en les propietats (caracterstiques fsiques o de comportament) de poblacions, mentre que la cladognesi es refereix a la generaci de noves poblacions diferents per especiaci. 

Tradicionalment, la filognesi era vista com un sinnim de cladognesi, per per descontat ha d'incloure l'anagnesi. L'evoluci tamb es veia com a cladognesi ms anagnesi. Per, t ms sentit una definici d'evoluci  com a "transformaci de propietats d'organismes (anagnesi) incloent els processos causals tals com mutaci, selecci, deriva gentica, separaci i allament, aix com anidaci". 

La filognesi s el procs general de canvi evolutiu (anagnesi) conjuntament amb els processos d'especiaci (cladognesi). La filognia, en canvi, s la histria resultant dels organismes de la terra considerada com a un fet histric nic. En conseqncia, noms els grups d'organismes (espcies, grups monofiltics) tenen filognia, mentre que noms les propietats (rgans, comportaments, etc.) presenten evoluci. 

 Relacions filogentiques .
Anomenem relacions fentiques (fen + -etic) a les relacions basades en semblances generals o observables. Per contraposici, podem establir relacions genealgiques entre organismes o grups d'organismes, si en lloc de basar-nos semblances generals ens basem en l'existncia d'ancestres comuns.
 
Les relacions filogentiques sn les relacions genealgiques establertes entre poblacions separades, espcies o grups monofiltics. Aquestes relacions sn generalment jerrquiques (amb forma d'abre), per contraposici a les relacions tocogentiques, relacions parentals (genealgiques) entre individus dintre de poblacions o espcies, que sn reticulades en organismes biparentals (per exemple, els arbres genealgics o familiars, amb forma de xarxa).  
En organismes uniparentals (com ara els bacteris, eucariotes unicellulars, etc) les relacions parentals sn jerrquiques, per la qual cosa la distinci entre relacions filogentiques i tocogentiques desapareix. 

Hem de distingir entre relacions indirectes horitzontals, que es basen en ancestres compartits (relacions entre grups germans), i relacions directes verticals, que es basen en relacions parentals (relacions ancestre-descendent). La sistemtica filogentica es basa prcticament noms en relacions indirectes, donat que els ancestres directes sn difcilment demostrables, per raons tant teriques com prctiques. 

En sistemtica filogentica, una relaci filogentica es defineix de la segent manera:
"Un txon A ms estretament relacionat amb un txon B que amb un txon C, noms si A i B sn descendents d'una espcie-tija comuna, la qual no s espcie-tija de C". En filogentica, les relacions se solen representar com a arbres, on cada porci de tija entre dos "nusos" (bifurcacions) representa una espcie; d'aqu la denominaci "espcie-tija" (angls stem-species). 

 Filognia Sistemtica i Cladisme .
Tot i que ambds termes se solen utilitzar indistintament amb el mateix significat, de fet hi ha certes diferncies entre ells. La Filognia sistemtica s una metodologia descrita per Willi Hennig, per a la reconstrucci d'arbres filogentics i el descobriment de grups monofiltics mitjanant l's exclusiu  d'estats de carcters derivats compartits anomenats sinapomorfies, aix com la reconstrucci dels ltims ancestres comuns dels grups monofiltics decoberts. En cas de conflicte s'utilitza el principi de parsimnia (en sentit ampli, no en el sentit reduccionista del cladisme mainstream) per a decidir entre les hiptesis alternatives. Aquestes relacions filogentiques descobertes es tradueixen en una classificaci jerrquica d'organismes, que han d'incloure exclusivament bioespcies i grups monofiltics de tals espcies i no grups parafiltics o polifiltics.  

Per a la sistemtica filogentica les bioespcies i grups monofiltics es consideren entitats reals de la natura (individus lgics), que poden sser descoberts i descrits, i no com a classes lgiques definides de forma arbitrria. D'igual manera que els organismes individuals, aquestes entitats individuals tenen un origen, un dest i un final individuals. 

Donat que l'aplicaci dels mtodes de Hennig requereixen entitats amb una relaci jerrquica, la entitat bsica per a la sistemtica filogentica noms pot ser la bioespcie, donat que a nivells inferiors les relacions esdevenen reticulades. 

El cladisme o cladstica, per contra, es basa en mtodes computacionals que utilitzen el principi de parsimnia, generalment correlacionat amb el rebuig de ponderaci de carcters a priori i polaritzaci de carcters a priori, per a generar cladogrames. A diferncia del cladisme, que pretn obtenir cladogrames amb la major parsimnia a partir de grans grups de dades, la sistemtica filogentica pretn la reconstrucci d'esquemes d'argumentaci filogentics, en qu tots els punts de ramificaci estan suportats de manera convincent per carcters forts. El principal avantatge es que les hiptesis resultants aix com les evidncies utilitzades es presenten de manera que estan obertes al criticisme i la discussi, per oposici als cladogrames, que normalment es consideren com a "caixes negres".

 Enllaos .
Glossary of Phylogenetic Systematics 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23641" title="Individu lgic" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="10234">

Un individu lgic s una entitat que t una existncia real en el mn, independentment del reconeixement hum, com ara la Lluna, la Sagrada Famlia, el catal, o un determinat organisme; la Lluna existeix encara que no la mirem. Tals individus lgics tenen un origen nic, un dest nic i un final nic. A ms, els individus sn unitats cohesionades, ja que les parts constituents es troben directament o indirectament connectades per lligams. Un individu no pot ser definit com les classes lgiques, noms pot ser descobert, descrit, i batejat amb un nom propi, mentre que per a les classes lgiques utilitzen noms universals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23642" title="Classe lgica" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="10235">
Una classe lgica s un conjunt de coses o organismes que satisfan un criteri de pertinena (predicat) que ha estat definit per l'home. Les classes lgiques no tenen una existncia real en el mn fsic, donat que sn conceptes, invencions de la ment humana. Tampoc tenen noms propis com els individus lgics (com ara "Catalunya"), sin que solen portar noms universals (com ara "pas"). Els grups parafiltics i polifiltics sn classes lgiques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23645" title="John Kenneth Galbraith" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="10236">


John Kenneth Galbraith (Ontario, Canad,15 d'octubre de 1908 - Massachusetts, Estats Units29 d'abril del 2006) fou un important economista dels Estats Units del S.XX si b no respon al estereotip de l'economista nord-americ. La seva obra combina elements de l'institucionalisme crtic, ja que dona un paper central a les institucions i en particular a les organitzacions industrials amb una poltica econmica prpia del keynesians ms progressista.

El seu estil senzill i accessible ha fet populars els seus llibres ms controvertits (i ms criticats per altres economistes) sobre com la realitat i la teoria econmica sovint van per camins diferents. 

Galbraith nasqu a Iona Station, a l'estat d'Ontrio (Canad). Es gradu al "Ontario Agricultural College", avui en dia University of Guelph i posteriorment realitz un mster i un doctorat a la University of California, Berkeley.

Durant la 2a Guerra Mundial, Galbraith treball a l'"Oficina d'Administraci de Preus". Acabada la guerra se li encoman un estudi sobre els bombardejos estratgics dels EUA i els seus aliats i conclogu que els bombardejos no escuraren la guerra ans al contrari (la qual cosa li cost enemistats amb alguns alts crrecs de l'administraci). Posteriorment, esdevingu conseller de les administracions de postguerra a Alemanya i al Jap. 

En 1949, Galbraith fou nomenat professor d'economia a Harvard. Fou tamb editor de la revista Fortune.

Amic del President dels EUA John F. Kennedy fou nomenat per Kennedy Ambaixador dels EUA a l'ndia del 1961 al 1963. All intent ajudar el govern indi a desenvolupar la seva economia. Durant la seva estada, ajud tamb un dels primers departaments de cincia informtica al "Indian Institute of Technology" a Kanpur (Uttar Pradesh).

El seu fill, James K. Galbraith, s tamb un destacat economista.


 Conceptes .

Aquests conceptes sn algunes de les aportacions ms rellevants de Galbraith a l'economia:

 El poder compensador;
 La saviesa convencional;
 El mite de la sobirania del consumidor;
 El desequilibri social;
 Els imperatius de la tecnologia;
 La tecnoestructura;

Bibliografia (parcial).
 Modern Competition and Business Policy, 1938.
 A Theory of Price Control, 1952.
 American Capitalism: The concept of countervailing power, 1952.
 The Great Crash, 1929, 1954.
 The Affluent Society, 1958.
 The Liberal Hour, 1960;
 The New Industrial State, 1967.
 The Triumph (novella), 1968.
 Ambassador's Journal, 1969.
 Economics, Peace and Laughter, 1972.
 Power and the Useful Economist, 1973, AER;
 Economics and the Public Purpose, 1973;
 Money, 1975.
 The Age of Uncertainty (es convert en una srie de 13 captols de la BBC), 1977.
 Annals of an Abiding Liberal, 1979.
 A Life in Our Times, 1981.
 A Tenured Professor, 1990.
 A Journey Through Economic Time, 1994.
 The Good Society: the humane agenda, 1996.
 The Economics of Innocent Fraud, 2004.
 The Nature of Mass Poverty;
 Money: Whence It Came, Where It Went;

 Vegeu tamb .
 Liberalisme;
 Keynesianisme;
 Institucionalisme;

 Enllaos externs .
 ;
 econlib.org (en angls) biografia de John Kenneth Galbraith;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23659" title="Cervino" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="10237">

El Cervino, Matterhorn o Mont Cervin, segons que se li doni el nom itali, alemany o francs, s una elegant muntanya dels Alps entre Sussa i Itlia, de 4.478 metres d'altitud.

Geografia.
Muntanya de forma piramidal, composta de roca molt trencada en superfcie. T dues puntes, separades per una estreta cornisa sempre coberta de neu. L'una s italiana i l'altra sussa. A ambdues puntes se'ls reconeix  la mateixa alada. s situada a la part central dels Alps, amb el vessant nord al cant sus de Valais (Wallinger Alpen), on s'aixeca la poblaci de Zermatt, i el vessant sud que dna nom a la vall de Cervinia, a Itlia, on trobem el poble de Breuil-Cervinia.

Histria.
Es tracta d'un cim molt caracterstic, conegut des de sempre a Sussa, encara que menys a Itlia, ja que la vall de Cervinia era un lloc de difcil accs fins ben entrat el segle XX, i el mateix poble (ara turstic) de Breuil-Cervinia era un llogarret minscul.

Al llarg dels anys, des del naixement de l'alpinisme va sser objecte de la curiositat de molts aficionats, per no va ser fins l'pica competici que es desfermaria entre Jean-Antoine Carrel i Edward Whymper, per tal d'sser el primer a pujar al cim, que aquest fra conquistat.



Whymper s un apassionat de la muntanya, treballa a Sussa per compte d'un setmanari angls. Entre 1860 i 1865 realitza set intents per assolir el cim. Aquest darrer any intenta contractar Carrel, natural de Valtournanche a la Vall d'Aosta, i que passa per ser un dels millors escaladors de l'poca. Aquest, que tamb es deleix per ser el primer a pujar la muntanya, fa esperar Whymper i, mentrestant  el dia 11 de juliol de 1865 , ataca com a cap d'una expedici italiana.

Assabentat Whymper d'aquesta feta, travessa des de Breuil cap a Zermatt pel Theodulpass, amb un altre angls, Lord Francis Douglas, que en principi volia atacar el Cervino amb Carrel. Tots dos es posen d'acord i, juntament amb un fams guia de Chamonix, Michel Croz,  i els seus dos clients, Hadow i Hudson, ms dos guies sussos dits Pierre Taugwalder (pare i fill, tots dos es deien igual), ataquen el cim per l'aresta del Hrnli des de Zermatt, d'on surten esssent negra nit. Arriben al cim a les tres de la tarda.

Carrel i la seva expedici sn encara molt ms avall, per l'aresta del Lle al vessant itali, i s'han de veure derrotats per la figura de Whymper dalt del cim, al qual ells arribarien tamb desprs.

A la baixada, un dels components de la cordada de Whymper, l'inexpert Hadow, rellisca i arrossega en la seva caiguda el guia Croz, el reverend Hudson i Lord Douglas. La formidable tensi trenca la corda assegurada per Taugwalder pare. Hadow, Croz, Hudson i Douglas cauen per ms de mil metres a la fosca cara nord.

A Zermatt arribarien victoriosos noms Whymper i els dos Taugwalder.  Aquesta victria i aquesta tragdia van tenir un enorme ress als mitjans de l'poca.

Turisme i alpinisme.

Al voltant del Cervino s'ha edificat un empori turstic de primer ordre: estacions d'esqu alp a Breuil-Cervinia i Zermatt comunicades a travs de remuntadors mecnics, un dels quals (Klein Matterhorn) arriba fins als 3.800 metres d'altitud. Hotels, residncies, agncies turstiques o de professionals de la muntanya hi ofereixen un amplssim ventall de possibilitats als visitants. A la plaa de l'esglsia de Zermatt, es freqent trobar dotzenes o centenars de turistes  particularment japonesos  esperant per retratar-se amb la mtica muntanya al fons.

Alpinistes de tot el mn fan de l'ascensi al Cervino una fita personal. Els que poden ho aconsegueixen pels seus propis mitjans. D'altres  la majoria  contracten el servei d'un guia local o de qualsevol companyia alpina. I aquest no s un fet irrellevant per a l'economia de la zona, ja que les tarifes publicades per a l'any 2004 ofereixen preus que van des dels 900 francs sussos als 700 euros, depenent del lloc de partida i dels serveis inclosos.

Encara que la via ms freqentada es l'aresta Hrnli, hi ha altres vies. La segona en popularitat s la del Lle. D'altres com l'aresta Frggen, a la cara nord, o el Nez de Zmutt, aix com els itineraris hivernals, sn reservats a alpinistes provats.

Fins i tot la ms accessible de les vies t una qualificaci MD, ja que sn ms de dos mil metres de desnivell, amb dificultats de grau III i IV. Als llocs ms exposats de l'aresta Hrnli hi ha trams amb corda fixa.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23665" title="Rem (esport)" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="10238">
El rem s un esport nutic consistent en la propulsi d'una embarcaci que es desplaa utilitzant com a palanca rems que es recolzen sempre en un bot.

Modalitats.
Rem en punta.
El rem en punta s una modalitat de rem, en la qual cada esportista propulsa l'embarcaci amb un sol rem, sigui de la banda d'estribord o de babor. Amb el rem de punta es pot remar en diferents enbarcacions: 2-, 2+, 4-, 4+ i 8+. D'aquestes modalitats noms el 2-, el 4- i el 8+ sn modalitats olmpiques.

Rem en couple.
El rem en couple o scull s la modalitat de rem en la que l'esportista aplica la fora amb dos rems, un a cada m. Hi ha diferents modalitats de "couple"; l'individual o skiff (1x), el doble scull (2x) i el quatre scull (4x).

Proves.
Les proves que es disputen en rem sn les segents:













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23671" title="Canyella (espcia)" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="10239">


La canyella s l'escora marronosa del canyeller (Cinnamomum zeylandicum, tamb anomenat Cinnamomum verum), que en branca o mlta s usada com a espcia en la gastronomia de molts pasos.

Podria ser que la canyella potencis l'acci de la insulina.

Enllaos externs.

Els efectes medicinals de la canyella, en castell;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23676" title="Kakhtia" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="10241">
 
Kakhtia s una regi de la part oriental de Gergia, que fou un regne des comenaments del segle IX fins el 1104, i des del 1466 al 1801 en qu fou annexat a Rssia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.

Cap el 745 va quedar sotms al rabs el pas dels Tsanars. Aquest grup tribal d'origen georgi per de fet independent i noms nominalment aliat a regne dels Kartvels (vegeu Curopalat de Kartli), habitava a les muntanyes ms enll de les valls del Thergui, Aragvi i Iori. El cap de tribu electe era el Khevisbri i tenia el poder religis i poltic. El cap que governava sobre la uni de les tribus va esdevenir el Khorpiscopa (equivalent a prncep-bisbe) i a meitat del segle VIII governava sobre les regions de Kakhtia, Kukhtia, Gardabania i territoris vens cada una sota en Khevisbri local.

El primer Khorpiscopa va ser Grigol (787-827) que es va fer independent. A la seva mort els khevisbri de Gardabania van assolir el poder per el pas va prendre el nom de Kakhtia perqu n'era el districte ms gran.

Jordi II de Abkhzia (927-957) es va estendre en direcci al nord de Kakhtia i va sotmetre els pobles del nord del Caucas com els alans per no a la Kakhtia. 

El 977 Kvirik II de Kakhtia va atacar Kartli. David III de Taoklardjtia acud a la capital de la regi, Uplistsikh, amenaada per Kvirik II de Kakhtia, que en arribar els reforos va aixecar el setge. 

El 1010 Kvirike III el gran va ser deposat i empresonat per Bagrat el unificador, rei de Kartli i Abkhzia que va ocupar el pas a mes de Herthia. Bagrat va unificar els diversos regnes georgians i va morir el 1014 i el seu successor, Jordi, va voler acabar l'obra recuperant Taoklardjtia que pertanyia als bizantins, i encara que inicialment ho va aconseguir (1016), va ser derrotat el 1022 i va haver de cedir altra cop totes les possessions de David III; a ms, a Herthia i Kakhtia els senyors nobles locals es van rebellar i van fer presoners els eristhavis (governadors) de Jordi, i van forar la tornada del rei Kvirik III el gran. Aquest rei va emparentar amb els Bagratuni i la seva filla es va casar amb Gurgen III Kvirike, rei de Tachir, tronc dels reis Kvirikain o Kvirikani de Lori que van subsistir fins el segle XIII governant al Azerbaijan

Cap el 1060 el rei Bagrat IV de Gergia va enviar a Ivan Liparitisdz, al que havia retornat les seves possessions desprs de la rebelli del seu pare, i al que va fer general en cap, a lluitar a Kakhtia i Herthia que volia ocupar. Per el 1064 els seljcides van fer irrupci a Gergia del sud que van saquejar ocupant alguns punts. Bagrat va continuar la lluita a Kakhtia i tanmateix va entrar al Shirvan, on el rei Pariburz, per fer front al atac, es va sotmetre als seljcides als que va pagar tribut. El 1069 Alp Arslan, sold dels seljcides, va envair la Gergia oriental i Pariburz de Shirvan es va convertir a l'islam i llavors Agsartan rei de Kakhtia es van sotmetre al sult.

El 1080 el seljcides van iniciar la invasi massiva de Gergia. El sult Malik Shah installa al pas tribus turques. Giorgi II de Gergia va fer submissi i va viatjar a Esfahan personalment on es compromet a pagar un tribut anyal, el qual per no va evitar la installaci de colons turcs, que es quedaven amb les millors terres. El sult es compromet amb Giorgi a ajudar-lo a conquerir la Kakhtia, i li envia un exercit amb el qual va envair Herthia assetjant la fortalesa de Vedjini, per no va poder-la ocupar i sen va anar a caar a l'Adjamthia (Gergia Occidental) deixant l'exrcit turc que saquegs la Kakhtia

El 1104 un grup d'aznauris oposats a la poltica pro seljcida del rei de Kakhtia Agarstan, que ja s havia convertit al islam, dirigits per Kavthat, Arichian i Baram, el van fer presoner i el van entregar a David IV de Gergia. Aquest va declarar la Kakhtia unida a Gergia com a domini real (deixant noms els territoris dels aznauris que li eren fidels) i va nomenar governador a Arichian. 

El 1105 el sold del seljcides, del que Agarstan era vassall, va enviar un exrcit sota el comandament d'un altre vassall, l'emir de Gandja. Els invasors foren derrotats a Ertsukhi i el domini georgi sobre Kakhtia va quedar consolidat. El rei David IV poc desprs va casar a la seva filla gran, Thamara, amb l'hereu de Shirvan Manucher, fill del shah Apriduni, assegurant el flanc oriental de Kakhtia.

El 1117 Gergia va conquerir la ciutat de Guichi, a l'est de la Herthia i el 1118 va conquerir la principal fortalesa del turcs, la de Lor, que controlava la Gergia del Sud. El prncep Demetri, fill de David IV de Gergia, va fer tamb una campanya a Shirvan, on el shah, pressionat per la noblesa local, es mostrava encara favorable als turcs.

Durant els segents anys Kakhtia segu els destins de Gergia de la que formava noms un districte.

El 1461 el atabek de , Kvarkare I Djakli es revolta i ven al rei Giorgi VII de Gergia. El 1465 Kvarkare Djakli torna a derrotar el rei al llac Pharavani i el fa presoner. Giorgi fou alliberat el 1466, per els senyors de Kartli ja no el van reconixer i va haver de passar a Kakhtia on es va proclamar rei el mateix any sota el nom de Giorgi I.

La seva dinastia va ser hbil en sotmetre s als vens mitjanant tributs no massa elevats, i aix va viure una era de pau i prosperitat. La capital era Gremi i la segona ciutat Dzegami  a la que s'anomenava Bazari (es a dir mercat). El rei Levan va permetre l'establiment de fortaleses russes per controlar als muntanyesos, per davant la preocupaci dels turcs i perses, els russos es van retirar. El 1578 el rei va negociar hbilment amb Mustafa Lula Pasha que va acceptar un petit tribut i una submissi nominal

El 1585 l'enviat rus Rusine Danilov va proposar al rei que demanes el protectorat rus. La situaci era propicia perqu Persia estava amb guerra amb l'imperi Otom i Rssia era aliada dels perses. El 1585 els russos envien una ambaixada dirigida per Rodion Berkin que signa el tractat de protectorat (28 de setembre de 1587). El 1590 el shah Abbas va signar la pau amb els turcs per encara no es va oposar a la iniciativa del rei de Kakhtia per si li va demanar d'enviar al seu fill Constant com hostatge. Cap el 1600 el rei Alexandre va demanar a Rssia que ataques el principat de Saxamkalo (Sachamkalo) al Daguestan, car els nmades d'aquesta regi atacaven Kakhtia. Boris Gudonov, tsar de Rssia va enviar un exercit a Saxamkalo per va ser derrotat.

El 1602 Prsia reinicia la guerra contra els turcs i demana la presencia dels reis aliats. Els de Kartli i Kakhtia no si presenten. Alexandre abdica. El shah envia al fill del rei Alexandre, Constant, que s havia criat com un persa i era musulm, amb un exrcit, i el 1605 aquest va fer matar al seu pare, a sa germ rei Giorgi IX de Kartli i a d'altres nobles i es va proclamar rei. El pas es revolta sota la direcci de la jove de Alexandre, Kethvan. Constant va morir. Teimuraz, fill de Kethvan, va ser proclamat rei i finalment el shah el va reconixer a contracor.

El 1614 el Shah va ocupar el pas i Teimuraz va ser deposat i es va exiliar a Imertia. Els perses es van establir al pas i una nova revolta nacional va esclatar als pocs mesos (setembre del 1615). Els perses son expulsats, i Teimuraz torna del exili i ven a un exercit enviat contra ell. El 1616 el shah va enviar un exercit mes nombrs y Teimuraz va tornar a fugir a Imertia per el poble va seguir la resistncia. Tres expedicions van seguir entre 1616 i 1617 i van morir milers d'habitants del pas i molts altres foren deportats. El 1624 el Shah volia conquerir el pas i abans d'enviar un exercit va voler convertir al islam a la ex reina Kethvan, molt popular a Gergia, i que estava presonera dels perses, com a model pels georgians. El 12 de setembre de 1624 la reina Kethvan, va ser martiritzada per no voler convertir-se al Islam i va morir a Shiraz. El 1625 desprs de la derrota persa a Kartli, Teimuraz va ser cridat i per tercer cop proclamat rei. El 1632 l'exrcit persa va ocupar el pas per dos anys desprs una revolta va cridar de nou a Teimuraz per quarta vegada i va governar. El 1639 va cridar a Rssia sense resposta. Per fi el 1648 Rustam de Kartli el va expulsar del pas a petici de Persia.

Rustam va passar a ser governador persa de Kakhtia del 1648 al 1656 en qu va ser destituir (a Kartli segui com a rei dos anys mes) i es van comenar a establir al pas tribus nmades, establint una gran fortalesa a Bakhtrioni. La catedral d'Alaverdi es va convertir en un castell. Els habitants van enviar ambaixades a Moscou, i el mateix Teimuraz va acudir al tsar demanant ajuda. El 1660 esclata la rebelli general. Els eristhavis de Ksani Chalba i d'Elisvar, al Kartli, ers van unir a la revolta. La rebelli l'encapalen Bidzina Txolokaxvili i l'eristhavi de Aragvi, Zaal amb el seu fill Zurab. Les tribus dels Tuches , Phchaves, i Khesvurs dirigides per Zevza Gaprindauli, Nadira Khochauli i Gogolauri van combatre als perses a Nakrala, un tur de la regi, mentrestant altres revoltats atacaven Bakhtrioni i Alaverdi. Els perses sorpresos, foren derrotats arreu i els que no van morir van fugir del pas amb les tribus de civils que s hi havien establert. El rei de Kartli, Vakhtang, va ser cridat al tron de Kakhtia (Vakhtang era fill de Teimuraz). Els caps de la revolta es van presentar al Shah assumint la responsabilitat i deslliurant als demes, i van ser torturats i executats. 

Vakhtang va demanar al Shah que havia de fer i el 1663 el shah, desprs de consultes amb l'imperi Otom, va decidir que nomenaria rei de Kakhtia al fill de Vakhtang, Artxil, rei de Imertia. Aquest va tornar a Imertia quant el seu pare va morir, (havia caigut en desgracia les ultimes setmanes). El 1732 el shah va decidir deposar al llavors rei i establir un govern dirigit pel berglarbeg de Gandja i Karabagh , Gordjaspi Kakhabrixvili (Bejan Khan) un funcionari oportunista, al que desprs van seguir d'altres. Els districtes de Kaki i Enilessi en foren separats i els de Txari i Belakuni entregats als lekhs (lesguians). Molts naturals del pas es van fer musulmans i se'ls anomenava Inguilo (que vol dir  conversos ). Per la resistncia popular fou forta i finalment el Shah, que tenia altres problemes, va decidir restablir la dinastia i va nomenar a David, fill d'Irakli (ex rei de Kartli) amb el nom musulm d'Imam Kuli Khan.

El 1744 el rei Teimuraz fou nomenat rei de Kartli i el seu fill Irakli rei de Kakhtia. Des llavors ambds regnes van ser com un de sol. Desprs de la mort del pare el 1762, amb l'anuncia del shah de Prsia, els dos regnes es van unificar. 

Per els anys segents vegeu Kartli

Grigol 787-827 ;
Dachi Gardabani 827-839 ;
Samuel 839-861 ;
Gabriel 861-881 ;
Padala I 881-893 ;
Kvirike I 893-918 ;
Padala II 918-929 ;
Kvirike II 929-976 ;
David 976-1010 ;
Kvirike III el gran 1010;
a Gergia 1010-1022 ;
Kvirike III el gran (segona vegada) 1022-1029;
Gagik 1029-1058 ;
Agsartan I 1058-1084 ;
Kvirike IV 1084-1102 ;
Agsartan II 1102-1104 ;
a Gergia 1104-1466;
Giorgi I (el 1446 Giorgi VIII de Gergia), virrei de Kakhtia 1442-1466, rei 1466-1476;
Alexandre I 1476-1511 ;
Giorgi II 1511-1513 ;
a Gergia 1513-1520 ;
Levan 1520-1574 ;
Alexandre II 1574-1603 ;
David I 1603-1604 ;
Giorgi III 1604-1605 ;
Alexandre II (segona vegada) 1605 ;
Constant I 1605 ;
Teimuraz I (rei a Kartli 1625-1632) 1605-1614 ;
a Persia 1614-1615 ;
Isa Khan, governador 1614-1615;
Teimuraz I (segona vegada) 1615-1616 ;
a Persia 1616-1623 ;
Peihar Khan, governador 1616-1623 ;
Teimuraz I (tercera vegada) 1623-1632;
a Persia 1632-1634 ;
Salim Khan, governador 1632-1634 ;
Teimuraz I (quarta vegada) 1634-1648;
Rustam de Kartli 1648-1656 (rei de Kartli 1633-1658);
a Persia 1648-1664 ;
Rustam Khan, governador 1648-1656 ;
Salim Khan, governador (segona vegada) 1656-1659 ;
Murtaz Ali Khan, governador 1659-1664 ;
Artxil (Shah Nazar Ali Khan I de Imertia) 1664-1676 ;
Irakli I (Shah Nazar Ali Khan II de Kartli 1688-1692 i 1695-1703) 1676-1677 ;
a Persia 1677-1703 ;
Bejan Khan, governador 1677-1683 ;
Rewas Xolakashvili governador 1677-1690 ;
Descongeut, governador 1690-1695;
Qalbali Khan, governador 1695-1703 ;
David II (Imam Kuli Khan)1703-1721 ;
Constant II (Mahmud Kuli Khan, rei a Kartli 1723) 1721-1732 ;
Teimuraz II (rei a Kartli 1744-1762) 1732-1736;
Alexandre III 1736-1738 ;
Teimuraz II (segona vegada) 1738-1744 ;
Irakli II (rei a Kartli 1762-1798) 1744-1798 ;
Giorgi III (rei Giorgi XII de Kartli 1798-1800) 1798-1800 ;
David III (rei David XII de Kartli 1800-1801) 1800-1801;
a Rssia 1801;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23679" title="Alexandre I de Kakhtia" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="10244">
Alexandre I fou rei de Kakhtia del 1476 al 1511.

Nascut el 1445 era el fill gran de Giorgi I de Kakhtia (VIII de Gergia). 

Associat al tron el 1460 va succeir al pare 1476 i aviat va acceptar la sobirania otomana. Gergia el va reconixer com a independent el 1490.

Es va casar abans del 23 de gener del 1479 amb Anna Tinatina, filla de Beena Irubakidze Xolokashvili, Prncep de Satxolakao

Va ser assassinat pel seu fill Giorgi el 27 d'abril de 1511. L'assass el va succeir.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23680" title="Giorgi II de Kakhtia" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="10245">
Giorgi II Av-Giorgi (Giorgi dolent o Mal-Giorgi) fou rei de Kakhtia del 1511 al 1513.

Era el fill gran d'Alexandre I de Kakhtia, al que va assassinar i succeir el 1511.

Casat amb Eleni, germana de Garsevan Irubakidze, Prncep de Saxolokao

Deposat i empresonat per David X de Kartli el 1513. Va morir a la pres el mateix any 1513.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23681" title="Levan de Kakhtia" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="10246">
Levan fou rei de Kakhtia del 1520 al 1574.

Nascut el 1504, era fill de Giorgi II de Kakhtia conegut per Av-Giorgi.

El 1513 va eludir ser capturat pel rei David X de Kartli i es va amagar a les muntanyes, des d'on va aconseguir recuperar el poder el 1520 i va ser coronat el mateix any.

Casat amb Tatiana filla de Mamia I Gurieli de Gria, de la que es va divorciar el 1529 i es va casar amb una filla de Shamkhal Kamal Kara-Musel, Prncep de Tarku.

Assassinat pel seu fill Alexandre II de Kakhtia el  1574.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23682" title="Alexandre II de Kakhtia" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="10247">
Alexandre II fou rei de Kakhtia del 1574 al 1603 i el 1605

Nascut el  1527, era el fill gran de Levan de Kakhtia.

Desprs de matar el seu pare i prendre el poder va enviar una ambaixada al tsar Theodor el 1586. Va acceptar la sobirania persa.

Va ser enderrocat a favor del seu fill entre el novembre de 1603 i el febrer del 1605. Va recuperar breument el poder el 1605.

Casat amb Tinatina, filla de Bardzim-Koiar Zedginidze, prncep de Samilakhoro, amir-akhori, i Governador de Gori.

Assassinat pel seu fill Constant I de Kakhtia, a Zaghani el 12 de mar del 1605. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23687" title="David I de Kakhtia" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="10248">
David I fou rei de Kakhtia del 1603 al 1604  fill d'Alexandre II de Kakhtia. Fou proclamat pels revoltats contraris a la pressi sobre la noblesa que exercia el pare. El 1604 va ser substitut per son germ Giorgi II de Kakhtia.

El 1581 es va casar amb Kethavan (nascuda el 1565 i morta el 1624) filla del prncep Ashotani de Mukhran. 

Assassinat a Shiraz el 21 d'octubre de 1604.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23688" title="Giorgi III de Kakhtia" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="10249">
Giorgi III fou rei de Kakhtia uns mesos al final del 1604 i potser al comenament del 1605.

Era fill d'Alexandre II de Kakhtia.

Va regnar noms sis mesos. Cap el febrer del 1605 el seu pare va ser restaurat com a rei, per el fill Constant I de Kakhtia es va fer amb el poder al cap d'un mes.

Casat el 1590 amb una filla de Adil Quraqulu, elisam-sultan; i el 1602 amb una filla de Kai Khusrau, Pasha de Gandja

Assassinat (junt amb el pare) per son germ petit Constant I, el 12 de mar de 1605. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23689" title="Constant I de Kakhtia" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="10250">
Constant I fou sis mesos rei de Kakhtia el 1605.

Nascut el 1567, era fill d'Alexandre II de Kakhtia.

Va ser pres cap a Prsia com a hostatge i all va fer-se musulm. Governador de Shirvan del 1604 al 1605. Va tornar a Kakhtia i va assassinar son pare i son germ i es va proclamar rei (12 de mar de 1605) per la noblesa no el va reconixer en ser musulm, i els nobles van demanar ajuda a Giorgi de Kartli.

Constant fou derrotat i mort en una batalla el 9 Jumada 1013 (1605). El va succeir el seu nebot Teimuraz I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23690" title="David II de Kakhtia" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="10251">
David II (Imam Kuli Khan) fou rei de Kakhtia del 1703 al 1722.

Nascut a Tbilisi el 1678, era el fill gran d'Irakli I de Kartli.

Va ser nomenat val (governador) desprs de la deposici del pare el maig del 1703.

Casat amb Fakhri Jan Begum, filla de Zukurizada (governador-general d'Erevan), nta de Shamkhal i germana d'Itimad ed-Daula de Prsia. 

Va morir a Magharo, el maig de 1721 i el va succeir el seu germ Constanti II de Kakhtia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23691" title="Constant III de Kartli" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="10252">
Constant II (Mahmud Quli Khan) fou rei de Kakhtia del 1721 al 1732 i rei de Kartli el 1727.

Era fill natural d'Irakli I de Kartli i Kakhtia.

Darugha (Prefecte) d'Esfahan el 1703. Succe al seu germ gran David II de Kakhtia com a rei el maig de 1721 i fou nomenat governador general de Gergia pel xa el mar de 1722. Va ser governador general (per Prsia) d'Erevan,  Gandja i Karabagh del 1723 al 1726.

Va obtenir el ttol de Mahmud Pasha i fou reconegut val de Kakhtia pel Sult de Turquia el 5 d'octubre de 1726.

En morir Iesse de Kartli (vassall dels turcs) va ser nomenat rei de Kartli per Prsia el 1727 per sembla que mai va prendre possessi degut a la guerra amb els turcs.

Casat amb Peri Jan Begum, filla de Shamkal i germana del Governador-General de Shiraz, Fars, i Bandreb. Casat de segones amb una filla de Fath Ali Khan Daghistani, Itimad ud-Daula, per algun temps primer ministre de Prsia.

Mort a la batalla de Bejanbagh amb els turcs el 23 de desembre de 1732 i el va succeir el seu germ Teimuraz II.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23693" title="Teimuraz II de Kartli" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="10253">

Teimuraz II fou rei de Kakhtia del 1732 al 1736 i de Kartli del 1744 al 1762.

Nascut a Tbilisi el 1680 era fill d'Irakli I de Kartli i Kakhtia. 

Djanisin (Virrei) de Kakhtia abans de ser rei, va succeir al seu germ Constant III com a rei el 23 de desembre del 1732.

Enviat com hostatge a Nadir Shah, a Kandahar del 1735 al 1738. 

El 1743 va abolir l'eristhaviat de l'Aragvi.

Va ser proclamat rei de Kartli el 9 de juliol de 1744 i coronat el 1 d'octubre de 1745. El 1744 va abdicar Kakhtia al seu fill gran Irakli (governador general d'Azerbaijan del 1748 al 1749).

Va viatjar a Rssia el 1761, i va demanar ajuda contra els perses. El tsar el va rebre i li va donar una pensi.

Casat amb una filla de Baindur Sidamoni, eristhavi d'Aragvi, de qui es va divorciar el 1710 i dos anys desprs va casar amb Thamar (+1746) filla de Vakhtang VI de Kartli. El 1746 es va casar de nou amb Anna (Ara Khanum) (+ essent monja el 1784) exdona del prncep Kaikhushru Tsitsishvili i filla del prncep Bejan Takaltoan Baratashvili. 

Va morir a Sant Petersburg el 8 de gener de 1762. El va succeir el seu fill Irakli II de Kartli i Kakhtia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23694" title="Alexandre III de Kakhtia" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="10254">
Alexandre III, fou Djanisin (rei suplent) de Kakhtia del 1736 al 1738, mentrestant Teimuraz II de Kakhtia estava absent (com hostatge a Kandahar).

Era fill de David II de Kakhtia. Estava casat amb Mariami, filla de Shanshe II Kvenipneveli-Sidamoni, eristhavi de Ksani.

Va morir el 1739.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23695" title="Irakli II de Kartli i Kakhtia" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="10255">

Irakli II fou rei de Kartli del 1762 al 1798 i de Kakhtia del 1744 al 1798 

Nascut a Telavi el 7 d'octubre de 1721, era el fill gran de Teimuraz II i de Tamara (filla de Vakhtang VI de Kartli) 
 
El 1734 i 1735 va combatre els otomans al servei de Nadir Shah (que l'havia fet presoner) i els va expulsar de Gergia Oriental. Els georgians van rebre els perses com alliberadors per els perses van explotar el pas i van exercir forta repressi. Teimuraz i Irakli van seguir lleials a Nadir i Irakli va entrar al exercit persa i va servir all durant la invasi de l'ndia, estant present a la batalla de Karnal i el saqueig de Delhi el 1741. Va rebre el ttol de Dowlath-Chariki (Shariq ud-Daula) de Nadir Shah.

El 1743 els nobles georgians es van rebellar i Irakli va ajudar a Nadir a reprimir la revolta. Com a recompensa Nadir el va fer general del exercit persa el 1744 i va ser proclamat rei de Kakhtia el 9 de juliol de 1744 i coronat el 1745 (alhora que el seu pare Teimuraz era nomenat rei de Kartli). Succe al pare en el tron de Kartli el 19 de gener de 1762 i fou coronat poc desprs. Va ser reconegut rei dels dos regnes units i sobir dels khanats de Erevan i Gandja, per Karim Khan Zand, regent de Persia.

Gran militar que va lliurar 40 batalles i en va guanyar mes de 30. El 1748 el nou shah de Persia va fomentar la revolta del mukhran-batoni (prnceps de Mukhran) al est del pas, per Irakli va derrotar el rebels.

El 1752 va enviar una missi a Rssia i per contractar mercenaris circassians. Del 1768 al 1774 va ajudar modestament a Rssia a la guerra amb Turquia.

El 1777 va abolir l'eristhavat de Ksani 

Va signar un Tractat d'aliana amb Rssia (Tractat de Georgievsk) el 24 de juliol de 1783 que reconeixia el protectorat de Rssia sobre Gergia i algunes tropes russes s'installaren al pas. El 1787 Rssia va iniciar un altre guerra amb els otomans (fins el 1792) i va retirar les tropes. El 1795 els Qadjar van exigir el reconeixement de la sobirania persa m a Gergia al rei Irakli al qual es va prometre confirmar com a val, i com que Irakli si va negar els perses van envair el pas i van ocupar Tbilisi el 11 de setembre de 1795 devastant gran part de Gergia oriental. Rssia va reaccionar i el  va ocupar Baku i Gandja, per a la mort de Caterina, el nou tsar Pau I va retirar altra cop les tropes. Per sort per Irakli el shah va ser assassinat el 1797

Casat el  1738 amb Kethavan filla del prncep Vakhtang Qaphlanishvili-Orbliani i de la seva dona Anna Khanum, filla del  Prncep Sekhnia Chkheidze. Se'n va divorciar el 1744 i el 1745 es va casar amb Anna (+1749) filla de Zaal Abashidze i de la seva dona que era filla del prncep Mkheidze. El 1750 es va casar amb Darejan Iegorovna (+1807 essent monja) filla d'Igor Dadiani de Mingrlia

Va morir d'hidropesia  a Telavi el 12 de gener del 1798 i el va succeir el seu fill Giorgi XII de Kartli i Kakhtia.






 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23696" title="Giorgi XII de Kartli i Kakhtia" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="10256">
Giorgi XII fou rei de Kartli i Kakhtia del 1798 al 1800

Nascut el  9 d'octubre de 1746, era fill de Irakli II de Kartli i Kakhtia i la reina Anna. Declarat hereu de les dos Gergies, Ksnai, Tianeth, Aghja-Qala, Lor i Fanbakh, pel seu pare el 1766.

Al morir el pare el va succer el 14 de gener de 1798 i va sser reconegut pel tsar el 22 de febrer del 1799 essent coronat el 5 de desembre de 1799 

Casat el 1766 amb Kthavan (+1782), filla del prncep Papuna Andronikashvili, Governador de Kiziq. De segones es va casar el 1783 amb Mariami  (+1850)

Va morir a Tbilisi el 28 de desembre del 1800 i el va succer el seu fill David XII de Kartli i Kakhtia (III de Kakhetia)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23697" title="David XII de Kartli i Kahtia" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="10257">
David XII, cap de la casa reial de Kartli i Kakhtia va nixer a Tbilisi el 1 de juny de 1767, i era el fill gran de Giorgi XII de Kartli i Kakhtia i de Kethavan. Va ser confirmat com hereu pel tsar el 18 d'abril de 1799. Va succeir al seu pare el 1800 per no va ser confirmat.

El 1801 els russos annexaren el pas. 

Traslladat a Sant Petersburg amb escorta militar russa el 18 de febrer de 1803, va obtenir diversos graus a l'exrcit rus. 

Casat amb Eleni (+ 1770) filla nica del prncep Svimon (Agou) Abamelik. 

Va morir a S. Petersburg el 13 de maig de 1819. El seu germ Ioani (Kniaz Ivan Giorgievitch Gruzinski, nascut a Tbilisi el 8 de juny de 1768) el va succeir con a cap de la casa reial, fins que va morir a Sant Petersburg el 15 de febrer de 1839. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23698" title="Ginger Lynn" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="10258">

Ginger Lynn (Rockford. Illinois. EUA.  1962) fou una de les principals actrius del cinema pornogrfic nord-americ a la dcada dels vuitanta, compartint el lideratge del gnere amb l'aleshores emergent Traci Lords.

Nascuda en el si d'una famlia desestructurada, Ginger va viure una infantesa i adolescncia difcils durant la qual segons algunes fonts fou vctima de freqents abusos sexuals per part del seus pares. Els avis materns varen aconseguir separar-la dels seus progenitors i fer-se'n crrec desprs d'un intent de sucidi amb pastilles el 1974 

Als vint anys Ginger va emigrar a Califrnia on va comenar a treballar com a model de revistes ertiques i pocs mesos desprs debut en el cinema per adults en acabar l'any 1983 en un film titulat Surrender in Paradise (Svetlana-1984) rodat casi ntegrament en exteriors a les illes Hawaii. Durant el rodatge d'aquest film, en el que apareixia tamb el fams actor porno Ron Jeremy, Ginger va celebrar el seu 21. aniversari

La bellesa de Ginger, el seu dirty talking (llenguatge lasciu i directe) i la seva prestncia en les escenes ms lascives i compromeses (sexe anal i doble penetraci -prctiques encara poc esteses aleshores) la varen catapultar ben aviat cap a l'estrellat, just en el moment en qu la indstria del cinema X iniciava la transici des del cinema de pantalla gran al suport de vdeo domstic incrementant notablement la producci. 

El 1984 va signar un contracte amb la recent creada productora Vivid sota la direcci del realitzador Bruce Seven i Ginger Lynn va arribar a tenir la seva prpia collecci de vdeos, en els ttols dels qual hi figurava sempre el seu nom. D'aquest grup en formen part films com The Ginger Effect, I Dream for Ginger; Ginger's Sex Asylum o Gentlemen prefer Ginger

La jove Ginger va coincidir amb l'altra gran estrella del moment Traci Lords en algunes produccions d'xit com The Grafenberg Spot (Jim i Artie Mitchell-1985), Those young girls (Myles Kidder-1984, Miss Passion (Suzy Randall-1985) o New Wave Hookers (Gregory Dark-1985)

El 1985 va rebre diversos guardons tant de l'Organitzaci de Crtics de Films X (XRCO)com de l'Adult Video News (AVN), les dues entitats ms prestigioses dintre del gnere. Alguns dels seus films ms coneguts foren: The Pleasure Hunt (Lawrence T. Cole-1985) en la que s'enfrontava a una tripleta de sementals de la talla de Tom Byron, Mark Wallice y Buck Adams; Ten Little Maidens; Kinky Bussines i Slumber Party 

Al febrer de 1986, desprs d'haver intervingut en gaireb un centenar de pellcules, va decidir abandonar el cinema porno amb la pretensi d'intentar fer-se un lloc en el cinema convencional. Per no va tenir massa sort. Les seves aparicions es limitaren a films de srie B, generalment editats noms en vdeo amb el nom de Ginger Lynn Allen. D'altra banda va tenir problemes amb la justcia per temes fiscals i va ser empresonada durant setanta dies el 1991. La seva addicci a la cocana tamb pass factura al seu fsic que s'an desmillorant progressivament fins al lmit d'haver de ser internada en un centre de rehabilitaci de toxicmans. Durant aquest perode (1990-1992) Ginger va tenir una relaci sentimental amb l'actor Charlie Sheen. 

El 1996, amb 34 anys, va ser mare d'un nen, Sterling Wayne Robert Allen.

Finalment, l'any 1999 amb un cos que ja delatava clarament el pas dels anys, els problemes econmics la portaren a acceptar el retorn al cinema porno reapareixent com a protagonista en el film Torn dirigit per Veronica Hart 


Fitxa personal.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23700" title="Calculadora" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="10259">

Una calculadora s una mquina que, per mitjans mecnics o electrnics, s capa de realitzar una operaci matemtica. 

Les calculadores modernes sn petits ordinadors dissenyats per fer operacions cientfiques en camps especfics. Per exemple, hi ha calculadores grfiques amb la capacitat de representar grfics matemtics en el camp de la trigonometria o l'estadstica. Les calculadores modernes sn ms portables que la majoria dels ordinadors per els organitzadors personals (PDA) sn comparables pel que fa a la mida.


Histria de la Calculadora.


La primera mquina sumadora fou inventada  l'any 1642 pel matemtic francs Blaise Pascal (1623-1662). Aquesta primera mquina era capa de sumar i de restar. Constava de dues rodes dentades marcades, en les seves dents, amb les xifres de l'1 al 10. Quan la roda de la dreta, que representava les unitats, donava una volta completa, engranava amb la roda situada a l'esquerra, que representava les desenes, i s'avanava una dent de la roda. Si s'introduen els nombres correctes no hi havia possibilitat d'error. Pascal en va patentar la versi definitiva l'any 1649, per fou un fracs comercial, ja que era massa cara. 

El matemtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1726) va idear una mquina calculadora l'any 1693 que superava de la Pascal. La mquina ideada per Leibniz no tan sols era capa de sumar i restar, sin que a ms, era capa de multiplicar tot efectuant una repetici automtica de la suma, i de dividir tot efectuant una repetici automtica de la resta.

La primera calculadora electromecnica, que funcionava amb targetes perforades, fou inventada pel nord-americ Herman Hollerith (1860-1929). Amb el temps, Hollerith va fundar una companyia dedicada a construir aquest tipus de mquines, la International Business Machines Corporation, ms coneguda com a IBM.

El millor invent fou el de la calculadora de butxaca, de llarg, la ms utilitzada. L'any 1970, Texas Instruments comercialitz la primera calculadora fcilment transportable. Utilitzant circuits amb transistors, pesava poc menys d'un quilogram i costava 150 dlars. En els segents anys, tant el pes com el cost d'aquestes calculadores disminuren espectacularment.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23703" title="Constant I Mukhrani-batoni" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="10261">
Constant fou el set prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1659 al 1667.

Va nixer el 1618 i era fill de Bagrat II Mukhrani-batoni, tercer prncep de Mukhran.

Son germ Vakhtang V de Kartli (Shah Nawaz Khan II) li va donar el principat en feu.

Va morir el 1667 i el va succeir el seu fill Teimuraz Mukhrani-batoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23704" title="Teimuraz Mukhrani-batoni" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="10262">
Teimuraz fou el vuit prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1667 al 1688

Era fill de Constant I Mukhrani-batoni, al que va succeir el 1667.

Va ser confirmat al ttol de Mukhrani-batoni, per ell i els seus descendents

Casat amb una filla de Giorgi Saakadze, tarkhan-muravi de Tbilisi, Kartskinvale i Dvaleti.

Va morir el 1688 i es va fer amb el poder el seu germ Ashot Mukhrani-batoni


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23705" title="Ashot Mukhrani-batoni" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="10263">
Ashot fou el nov prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1688 al 1691.

Era fill de Constant I Mukhrani-batoni i va usurpar el poder en morir el seu germ gran Teimuraz Mukhrani-batoni el 1688.

Va morir el 1691 i el va succeir el seu germ Papuna Mukhrani-batoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23706" title="Papuna Mukhrani-batoni" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="10264">
Papuna fou el des prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1691 al 1710. Era fill de Constant I Mukhrani-batoni i va succeir al seu germ Ashot Mukhrani-batoni. Estava casat amb una nta de Zaal Sidamoni, eristhavi de l'Aragvi. Va ser deposat el 1710 pel seu nebot Constant II Mukhrani-batoni, fill d'Ashot.
Va morir el 1714.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23707" title="Constant II Mukhrani-batoni" nonfiltered="252" processed="252" dbindex="10265">
Constant II fou el 11 prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) breument el 1710.

Era fill d'Ashot Mukhrani-batoni i va deposar el seu oncle Papuna Mukhrani-batoni. A les poques setmanes fou deposat pel seu oncle Irakli Mukhrani-batoni.

Va morir el 1716.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23708" title="Irakli Mukhrani-batoni" nonfiltered="253" processed="253" dbindex="10266">
Irakli fou el 12 prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1710 al 1716.

Era fill de Constant I Mukhrani-batoni i va deposar al seu nebot Constant II Mukhrani-batoni i es va fer amb el poder. El rei el va reconixer per el 1716 el va deposar per decret en favor del nebot Levanti Mukhrani-batoni, fill de Papuna Mukhrani-batoni.

Va morir el 3 de gener del 1723.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23709" title="Levanti Mukhrani-batoni" nonfiltered="254" processed="254" dbindex="10267">
Levan fou el 13 prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1716 al 1719.

Nascut abans del 1703, era el fill nic de Papuna Mukhrani-batoni, i va ocupar el poder nomenat pel rei, que va deposar el seu oncle Irakli Mukhrani-batoni el 1716.

El 1719 va ser deposat en favor de David II Mukhrani-batoni, fill de Irakli.

El 1725 se'n va anar exiliat a Rssia on va morir ms tard.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23710" title="David II Mukhrani-batoni" nonfiltered="255" processed="255" dbindex="10268">
David fou el 14 prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1719 al 1734.

Era el fill d'Irakli Mukhrani-batoni i va succeir al seu cos Levanti Mukhrani-batoni el 1719.

El 1734 va ser deposat i expulsat del pas pel seu germ petit Mamuka Mukhrani-batoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23711" title="Mamuka Mukhrani-batoni" nonfiltered="256" processed="256" dbindex="10269">
Mamuka I (o Manushihr) fou el 15 prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1734 al 1735.

Era fill d'Irakli Mukhrani-batoni.

Va deposar i expulsar el seu germ David II Mukhrani-batoni el 1734, i es va rebellar contra Prsia per va ser fet presoner i enviat com hostatge a combatre a l'Afganistan el 1735. El va succeir Constant III Mukhrani-batoni.

Es va escapar i es va refugiar a Rssia on va morir. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23712" title="Constant III Mukhrani-batoni" nonfiltered="257" processed="257" dbindex="10270">
Constant III fou el 16 prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1735 al 1755.

Nascut el 1696, era fill de Constant II Mukhrani-batoni.

Es va casar amb la princesa Kethavan i desprs amb la princesa Varvara (+1790) filla de Bardzim Sidamoni, eristhavi de l'Aragvi.

Va morir a Gartiskar segurament en combat amb els lesguians, el 26 d'octubre de 1755, i el va succeir el seu cos Sim Mukhrani-batoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23713" title="Sim Mukhrani-batoni" nonfiltered="258" processed="258" dbindex="10271">
Sim fou el 17 prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1755 al 1785.

Nascut el 17 d'agost del 1726 era fill de Levanti Mukhrani-batoni

El 1783 va acceptar el protectorat rus i el 1785 va abdicar a favor del seu cos Ioani Mukhrani-batoni i va marxar a Rssia on va ser nomenat Tsaraevitch Semen Leonovitch Gruzinski.

Va morir el 13 de febrer de 1785.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23714" title="Ioani Mukhrani-batoni" nonfiltered="259" processed="259" dbindex="10272">
Ioani o Vano fou el 18 prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1785 al 1800.

Nascut pstumament el 13 de desembre de 1755, era fill de Constant III Mukhrani-batoni.

Fou governador d'Erevan el 1780.

Va succeir al seu cos Sim Mukhrani-batoni quan aquest va abdicar el 13 de febrer de 1785.

Va morir en combat amb els lesguians a Gartiscar l'1 d'octubre del 1800 i el va succeir el seu fill Constant IV Mukhrani-batoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23715" title="Constant IV Mukhrani-batoni" nonfiltered="260" processed="260" dbindex="10273">
Constant IV fou el 19 i darrer prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni). Va ser conegut con Kniaz Konstantin Ivanovitch Bagration-Mukhranski.

Nascut el 1782, va succeir al seu pare Ioani Mukhrani-batoni el 1800.

Va ser deposat desprs de l'annexi formal a Rssia el 1801. 

Fou coronel de l'exrcit rus el 1809, comandant dels carrabiners d'Erevan el 1827, i tinent general.

El 20 de setembre de 1825 se li va reconixer el ttol hereditari de Kniaz Bagration-Mukhranski.

Va morir el 7 de setembre de 1842.

Vegeu: Casa Reial de Gergia.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23716" title="David I Mukhrani-batoni" nonfiltered="261" processed="261" dbindex="10274">
David I fou el cinqu prncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1627 al 1648.

El principat li va ser donat pel seu pare Teimuraz de Kakhtia (i tamb rei de Kartli).

Casat amb Eleni (+1695) exdona de David Sidamoni, eristhavi de l'Aragvi, i filla de Diasamidze Meskhe.

Va morir en combat amb els perses a Magharo el 1648. 

Entre el seus fills el gran, Luarsab, va morir jove el 1654; el segon Giorgi, adoptat per Alexandre III d'Imertia el 1649, va morir el 1650; i el tercer, Nicolau, fou rei de Kakhtia (i de Kartli) com Irakli I. Les filles, Kethavan es va casar amb Bagrat IV d'Imertia i ms tard amb Artxil d'Imertia i de Kakhtia; l'altra filla Sistan-Darejan es va casar amb Parsadan Tsitsishvili prncep de Satsitsiano (+1733) fill de Nodar Tsitsishvili, prncep de Kvemo-Satsitsiano. 

El va succeir Vakhtang II Mukhrani-batoni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23720" title="Dcada del 1020" nonfiltered="262" processed="262" dbindex="10275">

 Esdeveniments .
Codificaci de les lleis a Anglaterra (per part del rei Canut) i a Rssia;
Barcelona encunya la seva prpia moneda. Amb els seus tallers, esdevindr la capital de l'or europea de l'poca ;
Primers seguidors del catarisme cremats per heretgia;
1024 - Guido d'Arezzo acaba el seu tractat sobre msica ;
1027 - Toluges (Rossell): Primera assemblea de la Pau i Treva de Du, als comtats catalans, sota presidncia de l'Abat Oliba;
 1027 -  Comena el calendari tibet;
Ibn Hazm composa El collaret del colom, un poema amors platnic que renova la lrica;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23721" title="Dcada del 1030" nonfiltered="263" processed="263" dbindex="10276">

 Esdeveniments .
 1031 - Enderrocat l'ltim califa de Crdova ;
 1032 - Consagraci de Santa Maria de Ripoll;
 1035 Creaci del Regne d'Arag;
 Auge del principat de Kev;

 Personatges destacats .
Ramir I d'Arag;
Avicena;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23722" title="Dcada del 1040" nonfiltered="264" processed="264" dbindex="10277">

 Esdeveniments .
Documentada la cervesseria ms antiga del mn encara en actiu, a Weihenstephan ;
Publicaci del Wujing Zongyao, tractat xins sobre l'art de la guerra;
Invenci a la Xina de la impremta de tipus mbils ;
Reforma al Jap, que dna ms poder a l'aristocrcia local i fragmenta la societat;
Bizanci conquereix Armnia;
El comte d'Urgell i el comte de Barcelona imposen tributs als vens musulmans;
S'escriuen les primeres crniques russes, claus per a la historiografia medieval;

 Personatges destacats .
Abat Oliba;
Ibn Gabirol;
El Cid;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23723" title="Dcada del 1050" nonfiltered="265" processed="265" dbindex="10278">

 Esdeveniments .
Fundaci de Tombuct;
Predicaci del budisme al Tibet;
1054- S'esdev el Cisma d'Orient;
Consagraci de la catedral de Barcelona;
1059 - A partir d'aqusta data noms els cardenals poden escollir el nou Papa ;
Els anasazi americans migren per defensar-se dels seus enemics;
La Dinastia almorvit conquereix gran part d'frica del Nord;
Auge de l'art romnic;
Comencen a usar-se els donjons;

 Personatges destacats .
Ferran I de Castella;
San IV de Navarra;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23724" title="Dcada del 1060" nonfiltered="266" processed="266" dbindex="10279">

 Esdeveniments .
Fundaci de Marrqueix;
1066 - Conquesta d'Anglaterra per part dels normands ;
Es veu el cometa Halley a Europa, creant-se el pnic ;
Composici de La Can de Rotllan;

 Personatges destacats .
Benjam de Tudela;
Guillem I d'Anglaterra;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23725" title="Dcada del 1070" nonfiltered="267" processed="267" dbindex="10280">

 Esdeveniments .
Reforma gregoriana ;
Revolta dels comtes a Anglaterra;

 Personatges destacats .
Sant Anselm;
Omar Khayyam ;
Gregori VII;
El Cid;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23726" title="Dcada del 1080" nonfiltered="268" processed="268" dbindex="10281">

 Esdeveniments .
Primera menci d'Albnia en un document ;
Expansi dels almorvids a la Pennsula Ibrica ;
Destrucci del temple d'Uppsala;
Revolta normanda a Anglaterra;
La Xina assoleix una poblaci de 90 milions;
Registre del Llibre de Domesday;
 Personatges destacats .
Alfons VI de Lle;
Gregori VII;
Aleix I Comn;
Guillem I d'Anglaterra;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23727" title="Dcada del 1090" nonfiltered="269" processed="269" dbindex="10282">

 Esdeveniments .
Creaci de la Secta dels assassins;
Predicaci de les croades;
Segon Comtat de Portugal;

 Personatges destacats .
Al-Gazzali;
Ermengol IV d'Urgell;
El Cid;
Anselm de Canterbury;
Godofreu de Bouillon;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23728" title="Dcada del 1100" nonfiltered="270" processed="270" dbindex="10283">

 Esdeveniments .
 El rei Enric I d'Anglaterra promulga la Carta de Llibertats, antecedent de la Constituci anglesa;
 Invenci del joc de les dames;
 Fundaci de Cuzco, al Per ;
 Explicaci del principi de la cambra fosca, que possibilitar la fotografia ;
 Fundaci del comtat de Trpoli en el marc de les croades;
 s de la brixola per orientar-se al mar per part de navegants xinesos;
 Es reconquereix Balaguer a les tropes musulmanes;
 Gran expansi del mol hidrulic a Itlia;

 Personatges destacats .
 Alfons I d'Arag;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23729" title="Dcada del 1110" nonfiltered="271" processed="271" dbindex="10284">

 Esdeveniments .
 1111-1121. Guerra Civil a Galcia, entre els partidaris d'Alfons VII de Castella i els d'Urraca de Castella i Pamplona.
 1113. Pere Abelard obre la seva escola a Pars.
 1119. L'Orde del Temple s'estableix a Jerusalem.

 Personatges destacats .
 Enric V, emperador del Sacre Imperi Rom (1111 1125).

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23730" title="Dcada del 1120" nonfiltered="272" processed="272" dbindex="10285">

 Esdeveniments .
Creaci de l'orde dels templers;
Apareix el llapis de grafit;
Guerra entre el Papa i l'emperador (guerra de les investidures) ;
Constantinoble es converteix en la ciutat ms gran del mn ;
Sorgeix el paper moneda a la Xina;

 Personatges destacats .
Enric V, emperador del Sacre Imperi Rom (1111 1125).
Pere Abelard;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23731" title="Dcada del 1130" nonfiltered="273" processed="273" dbindex="10286">

 Esdeveniments .
La dinastia almohade s'estableix al Marroc;
Es funda la universitat d'Oxford;
Geoffroy de Monmouth comena a escriure les histries que serviran de base per a la llegenda del rei Arts.
11 d'octubre de 1137 - Barbastre (l'Arag): neix la Corona d'Arag: Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, hi signa amb Ramir II, rei d'Arag, el comproms matrimonial amb sa filla Peronella.
Inici del segon concili ecumnic de Later;
Alfons I, primer rei de Portugal;
Revoltes comunitries i aristocrtiques a la futura Itlia;

 Personatges destacats .
Abelard, monjo ;
Avempace, filsof;
Ramon Berenguer IV;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23732" title="Dcada del 1140" nonfiltered="274" processed="274" dbindex="10287">

 Esdeveniments .
Segona Croada (1145 1149);

 Personatges destacats .
Celest II, papa.
Luci II, papa.
Eugeni III, papa.
Bernat de Claravall, monjo i reformador francs fundador de l'orde monstic cistercenc.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23733" title="Dcada del 1150" nonfiltered="275" processed="275" dbindex="10288">

 Esdeveniments .
 Fundaci de la Universitat de Pars (la Sorbona);
 Deestrucci de Tula, que posa fi a l'imperi tolteca;
 Introducci de la lliura esterlina a Gran Bretanya;
 S'estipula que ser el conjunt de cardenals els qui escolliran el Papa, per agilitzar el procs;
 Auge de la cultura anasazi a Amrica del Nord;
 Expansi del catarisme;
 Invenci del fundbul, un tipus de catapulta;

 Personatges destacats .
Ramon Berenguer IV;
Frederic I Barba-roja ;
Maimnides;
Thomas Becket ;


----
Una dcada abans / Una dcada desprs























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23734" title="Dcada del 1160" nonfiltered="276" processed="276" dbindex="10289">

 Esdeveniments .
Auge de l'escola de traductors de Toledo;
El poble asteca s'estableix a Mxic ;
Els anglesos comencen la conquesta d'Irlanda;

 Personatges destacats .
Thomas Becket ;
Averrois;
Maimnides;
Elionor d'Aquitnia;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23735" title="Dcada del 1170" nonfiltered="277" processed="277" dbindex="10290">

 Esdeveniments .
Fes supera a Constantinoble en poblaci ;
Assassinat de Thomas Becket;
El Concili de Later condemna el catarisme com a heretgia i crea els primers guetos de jueus ;

 Personatges destacats .
Thomas Becket ;
Chrtien de Troyes ;
Maimnides;
Salad ;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23736" title="Dcada del 1180" nonfiltered="278" processed="278" dbindex="10291">

 Esdeveniments .
Expulsi de tots els jueus de Pars;
Persecuci dels grups acusats d'heretgia, com els ctars;
Tercera croada;
Traducci de lAlmagest de Ptolomeu, obra cabdal de l'astronomia, de l'rab al llat;
Aparici del kogge, un vaixell amb una capacitat de crrega molt superior als seus predecessors;

 Personatges destacats .
Averrois;
Salad;
Ricard Cor de Lle;
Chrtien de Troyes;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23737" title="Dcada del 1190" nonfiltered="279" processed="279" dbindex="10292">

 Esdeveniments .
Comena l'era del feudalisme japons;
s la brixola;
Fundaci de Katmand;
Auge de l'Orde del Temple;
Inici de l'Imperi inca;

 Personatges destacats .
Genguis Khan;
Ricard Cor de Lle;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23738" title="Dcada del 1200" nonfiltered="280" processed="280" dbindex="10293">

 Esdeveniments .
Guerra sagnant entre la Xina i Monglia;
La quarta de les croades: conquesta de Constantinoble i massiu saqueig;
Fundaci d'Amsterdam;
Composici del poema del Mio Cid;
Comencen les hostilitats contra el catarisme;
Fundaci dels franciscans;

 Personatges destacats .
Maimnides, filsof i rab jueu;
Gengis Khan;
Jaume I;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23739" title="Dcada del 1210" nonfiltered="281" processed="281" dbindex="10294">

 Esdeveniments .
Es prohibeix l'enseyament d'Aristtil a les universitats franceses desprs de la condema en un concili;
Batalla de Las Navas de Tolosa;
Persecuci del bogomilisme;
Batalla de Muret;
S'adopta la doctrina de la transubstantaci com a oficial pel catolicisme (el pa i el vi es transformen realment en cos i sang de Jesucrist);
Continuen les croades;
Adopci de la Carta Magna a Anglaterra;
Fundaci de la universitat de Salamanca;
 Personatges destacats .
Gengis Khan;
Sant Francesc d'Asss;
Ramon Llull;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23740" title="Dcada del 1220" nonfiltered="282" processed="282" dbindex="10295">

 Esdeveniments .
El Papa aprova l'Orde dels Predicadors (dominics);
Expansi dels mongols, que ataquen per primer cop terres europees;
Primer document escrit en gallec;
Conquesta de Mallorca;
S'aboleix l'esclavitud a Mali;

 Personatges destacats .
Sant Albert Magne;
Genguis Khan;
Sant Francesc d'Asss;
Jaume el Conqueridor;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23741" title="Dcada del 1230" nonfiltered="283" processed="283" dbindex="10296">

 Esdeveniments .
Conquesta de Mallorca i Valncia per part de Jaume I;
Conquesta de Crdova per part dels castellans;
Els mongols envaeixen Rssia;
Sisena croada;
Disputes entre gelfs i gibellins;
Es composa la Gesta Regum Britannie, poesia pica;
Guerra entre el papat i els emperadors europeus;

 Personatges destacats .
Jaume I;
Gregori IX;
Teobald I de Navarra;
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23742" title="Dcada del 1240" nonfiltered="284" processed="284" dbindex="10297">

 Esdeveniments .
Descrit el circuit menor de la sang;
Tractat d'Almizra i Tractat de Corbeil, que fixen els lmits dels dominis catalano-aragonesos;
Els mongols conquereixen i devasten Hongria;
Revoltes del poble baix a Itlia;

 Personatges destacats .
Llus IX de Frana;
Jaume I;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23743" title="Dcada del 1250" nonfiltered="285" processed="285" dbindex="10298">

 Esdeveniments .
S'autoritza la tortura per part dels inquisidors per combatre l'heretgia ;
Cristianisme: neix l'orde de les clarisses;
Expansi de l'imperi mongol;
1254 - Tractat entre Portugal i Castella per delimitar les terres de cadasc ;
1258 - Carta Consular (Carta consulatius riparie Barchinone), precursora del Consolat de Mar;
L'erupci d'un gran volc a Sudamrica afecta l'agricultura europea;
Caiguda de la fortalessa d'Alamut, de la secta dels assassins;
S'alla l'arsnic per primer cop;
Sorgeix el purgatori com a dogma de fe;
Apogeu de la cultura ioruba;

 Personatges destacats .
Jaume I;
Toms d'Aquino;
Sant Albert Magne;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23744" title="Dcada del 1260" nonfiltered="286" processed="286" dbindex="10299">

 Esdeveniments .
 Neix el Consolat de Mar, organisme del dret martim catal; queda installat a la ciutat de Barcelona ;
 El regne de Castella arriba als 3 milions d'habitants mentre avana en la Reconquesta;
 Primera menci al carnaval de Vencia;
 L'imperi de Monglia es dissol en diverses provncies;
 Apogeu de l'art gtic;
 Primeres reunions del parlament d'Irlanda;
 Augment de l'antisemitisme a tota Europa; molts jueus sn obligats a portar braalets grocs per les ordenances municipals;

 Personatges destacats .
 Alfons X el Savi;
 Jaume el Conqueridor;
 Roger Bacon;
 Toms d'Aquino;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23745" title="Dcada del 1270" nonfiltered="287" processed="287" dbindex="10300">

 Esdeveniments .
Sant Toms d'Aquino culmina la seva obra Summa Teolgica;
Es completen les taules alfonsines d'astronomia;
Perode de sequera en Amrica del Nord i Anglaterra;
Es decideix que el Papa haur de ser escollir en conclave;
Els mongols inicien la invasi del Jap;
Ramon Llull funda una escola a Mallorca per ensenyar rab i ajudar a convertir els musulmans al cristianisme ;
Se signen els drets compartits entre el bisbe d'Urgell i els francesos sobre Andorra;
Es reobre la Ruta de la Seda;
Fracs de les croades VII i XI;
Es crema per primer cop una suposada bruixa;
Primer cpia escrita de l'Avesta conservada;

 Personatges destacats .
Marco Polo;
Sant Toms d'Aquino;
Alfons X el Savi;
Ramon Llull;
Jaume I;
Roger Bacon;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23746" title="Dcada del 1280" nonfiltered="288" processed="288" dbindex="10301">

 Esdeveniments .
Publicaci probable del Zohar, el llibre ms important del misticisme jueu;
Batalles al Mar Mediterrani pel seu control;
Continua l'expansi de l'Imperi mongol;
Diversos decrets d'expulsi dels jueus al sud d'Europa;
Comena la 9a de les croades per terres bizantines;
1287 - Inundaci de Sta. Llcia (Holanda), la cinquena ms important de la histria;
S'acaben de recopilar les Cantigas de Santa Mara;
s de les ulleres a Europa;

 Personatges destacats .
Roger de Llria;
Marco Polo;
Roger Bacon;
Alfons X el Savi;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23747" title="Dcada del 1290" nonfiltered="289" processed="289" dbindex="10302">

 Esdeveniments .
 Neix la Confederaci Helvtica (Sussa) ;
 Auge d'Egipte com a potncia comercial;
 Independncia de Mnaco amb la dinastia Grimaldi;
 La Xina assoleix els 59 milions d'habitants;
 poca d'or de la miniatura persa;
 L'Imperi mongol conquereix terres europees;

 Personatges destacats .
Marco Polo;
Roger Bacon;
Giotto di Bondone;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23748" title="Dcada del 1300" nonfiltered="290" processed="290" dbindex="10303">

 Esdeveniments .
Poblaci estimada: 69 milions de persones a Europa, 60 a la Xina;
La moneda de Florncia esdev la primera divisa internacionalment reconeguda;
Aparici del rellotge mecnic;
Fundaci dels almogvers;
Fundaci de les fbriques de vidre de Murano;

 Personatges destacats .
Jaume II;
Roger de Flor;
William Wallace;
Giotto, pintor;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23749" title="Dcada del 1310" nonfiltered="291" processed="291" dbindex="10304">

 Esdeveniments .
Expansi de l'Imperi de Mali;
1311 - Darrera gran batalla dels almogvers;
Supressi dels templers;
Conquesta catalana del Ducat de Neoptria;
Perode de fam a Europa;
Npols assoleix els 30.000 habitants;

 Personatges destacats .
Ramon Llull;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23750" title="Dcada del 1320" nonfiltered="292" processed="292" dbindex="10305">

 Esdeveniments .
La Declaraci d'Arbroath reafirma la independncia d'Esccia;
Rellotges mecnics de pes;
1323 - Destrucci del Far d'Alexandria;
Anglaterra assoleix els 3,5 milions d'habitants i Frana passa els 21 milions.
Litunia entra en el rgim feudal i designa capital.
Auge de l'imperi de Mali;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23751" title="Dcada del 1330" nonfiltered="293" processed="293" dbindex="10306">

 Esdeveniments .
Expansi de l'imperi de Mali;
Amb Lo mal any primer comena un segle de crisi a Catalunya;
Invenci del rellotge mecnic;
1337 - Inici de la Guerra dels Cent Anys;
Dcada d'epidmies i males collites a Europa;
Petrarca encunya el terme "Edat fosca" per referir-se a l'alta edat mitjana;

 Personatges destacats .
Alfons XI de Castella;
Francesco Petrarca;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23752" title="Dcada del 1340" nonfiltered="294" processed="294" dbindex="10307">

 Esdeveniments .
Europa arriba als 74 milions d'habitants, dels 442 estimats al planeta;
Continua la Guerra dels Cent Anys;
Noves epidmies de pesta a sia i Europa;
Auge de l'aristocrcia bizantina en detriment del poder imperial;

 Personatges destacats .
Alfons XI de Castella;
Francesco Petrarca;
Pere el Cerimonis;
Guillem d'Occam;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23753" title="Dcada del 1350" nonfiltered="295" processed="295" dbindex="10308">

 Esdeveniments .
Auge de la pesta negra a Europa;
Publicat el Decamer de Boccaccio ;
S'accepta per primer cop que la grip s una malaltia ;
Gran activitat dels Estats Generals a Frana per decidir tributs, poder reial i poltica exterior;
Es menciona per primer cop el sudari de Tor o Sbana santa;
Inici del perode clssic de la cultura maori;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23754" title="Dcada del 1360" nonfiltered="296" processed="296" dbindex="10309">

 Esdeveniments .
Se signa el Tractat de Brtigny;

 Personatges destacats .
Berenguer de Crulles;
Pere I de Castella;
Geoffrey Chaucer;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23755" title="Dcada del 1370" nonfiltered="297" processed="297" dbindex="10310">

 Esdeveniments .
Primera elaboraci de perfum amb tcniques modernes, a Hongria;
S'introdueix el joc de cartes a Europa;
Continua la Guerra dels Cent Anys;
Publicaci de l'Atles Catal;
Cisma d'Occident, amb dos candidats a Papa;
Creaci de la Hansa Teutnica, a imitaci de la Lliga Hansetica;
Monglia, desprs de la prdua del seu imperi, comena un procs de feudalisme accelerat;

 Personatges destacats .
Geert Groote, predicador holands;
Gregori XI ;
Eduard de Woodstock;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23756" title="Dcada del 1380" nonfiltered="298" processed="298" dbindex="10311">

 Esdeveniments .
Guerra civil a Sucia;
Edici de llibres a Itlia amb el corrent de l'humanisme;

 Personatges destacats .
John Wyclif;
Joan el Caador;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23757" title="Dcada del 1390" nonfiltered="299" processed="299" dbindex="10312">

 Esdeveniments .
Es construeix el principal temple de Tenochtitlan ;
Aldarulls contra els jueus a les principals ciutats de Catalunya i les Illes Balears;
Cisma a l'esglsia, amb un Papa a Roma i un a Aviny (antipapa);
Nou sistema econmic a l'imperi otom: els timars, mitjanant el qual els cavallers poden administrar part de les terres que conquereixen ;
1397 - Uni de Kalmar:Dinamarca, Noruega i Sucia formen un sol regne;
Rssia s'expandeix cap a l'est;

 Personatges destacats .
----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23758" title="Dcada del 1400" nonfiltered="300" processed="300" dbindex="10313">

 Esdeveniments .
Europa assoleix els 42 milions d'habitants;
Auge de la famlia dels Mdici a Itlia;
El confucianisme, religi oficial de la Xina amb els Ming;
Primera menci de l'aparici d'un mamut congelat;
Pequn esdev la ciutat ms gran del mn;
1401 - Barcelona: A la llotja s'obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat;
Castella comena la conquesta oficial de les Illes Canries;
L'enciclopdia Yongle, a la Xina, t ms de 20000 volums;
Es comencen a escriure en angls els textos de l'esglsia d'Anglaterra;
Concili ecumnic de Pisa;
 Personatges destacats .
Mart I (Mart l'Hum);

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23759" title="Dcada del 1410" nonfiltered="301" processed="301" dbindex="10314">

 Esdeveniments .
Comproms de Casp;

 Personatges destacats .
Ferran d'Antequera;
Jan Hus;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23760" title="Dcada del 1420" nonfiltered="302" processed="302" dbindex="10315">

 Esdeveniments .
Guerra dels Hussites;
Centralitzaci creixent a la Xina;
Suposats viatges xinesos cap Amrica;

 Personatges destacats .
Enric VI d'Anglaterra;
Joana d'Arc;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23761" title="Dcada del 1430" nonfiltered="303" processed="303" dbindex="10316">

 Esdeveniments .
Reformes poltiques a l'imperi inca, que l'ajuden a crixer;
Auge cultural a la futura Itlia;

 Personatges destacats .

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23762" title="Dcada del 1440" nonfiltered="304" processed="304" dbindex="10317">

 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Johannes Gutenberg;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23763" title="Dcada del 1450" nonfiltered="305" processed="305" dbindex="10318">

 Esdeveniments .
Invenci de la impremta a Europa;
Caiguda de l'Imperi Bizant;
Inici de la Guerra de les Dues Roses;
Auge de la pintura a l'oli;

 Personatges destacats .
Gutenberg;
Franois Villon;
Vlad  epe ;
lvaro de Luna;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23764" title="Dcada del 1460" nonfiltered="306" processed="306" dbindex="10319">

 Esdeveniments .
Les Illes Canries passen a domini castell;
Fi de la civilitzaci maia;
Continua la Guerra de les Dues Roses;
Primer rei Songhai;
Guerra civil catalana;
Uni de la corona catalanoaragonesa i la castellana per matrimoni;

 Personatges destacats .
Marsilio Ficino;
Carles I de Borgonya;
Franois Villon;
Vlad  epe ;
Ferran el Catlic;
Isabel I de Castella ;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23765" title="Dcada del 1470" nonfiltered="307" processed="307" dbindex="10320">

 Esdeveniments .
Comena la caa de bruixes a Sussa, amb ms de 8.000 dones cremades en tres segles;
Grans exploracions de Portugal a l'frica;
Guerra de les Dues Roses a Anglaterra;
La corona catalanoaragonesa recupera el Rossell ;
Impressi del primer llibre a Valncia per Vincent Lampart titulat Les obres o trobes dauall scrites les quals tracten de lahors de la sacratssima Verge Maria.;
L'exrcit de Castella arriba als 150.000 homes, es prepara la uni entre regnes que donar lloc a Espanya;

 Personatges destacats .
Coprnic;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23766" title="Dcada del 1480" nonfiltered="308" processed="308" dbindex="10321">

 Esdeveniments .
Inici de la Inquisici a Espanya;
Fi de la guerra dels remences;

 Personatges destacats .
Torquemada;
Bartolomeu Dias;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23767" title="Dcada del 1490" nonfiltered="309" processed="309" dbindex="10322">

 Esdeveniments .
Publicaci de Tirant lo Blanc;
Descobriment d'Amrica i Tractat de Tordesillas;
Final de la Reconquesta;
Guerres d'Itlia;
Derrota definitiva dels guanxes davant els espanyols;
Auge dels clssics a Europa, la majoria distributs des de Vencia, fet que donar inici a l'humanisme;
Avalots contra els jueus a diferents ciutats europees;


 Personatges destacats .
Naod, rei etop;
Cristfol Colom;
Gonzalo Jimnez de Cisneros;
Leonardo da Vinci;
Michelangelo Buonarroti;
Joana I de Castella;
Vasco da Gama;
Csar Borja;
Ferran el Catlic i Isabel I de Castella;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23768" title="Dcada del 1500" nonfiltered="310" processed="310" dbindex="10323">

 Esdeveniments .
S'atorga el dret a Sevilla de comerciar en exclusiva amb el nou mn ;
Descobriment de Rio de Janeiro i les Bermudes;
El regne de Npols passa a domini aragons;
Anvers esdev la capital econmica ms dinmica del mn;
Auge dels bancs a Vencia, amb els comptes corrents per a la gent del poble;
Invenci de l'arcabs;
La baralla francesa usa els pals com en l'actualitat;

 Personatges destacats .
Csar Borja;
Reis Catlics;
Cristfol Colom;
Michelangelo Buonarroti;
Nicolau Coprnic;
Leonardo da Vinci;
Enric VII d'Anglaterra;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23769" title="Dcada del 1510" nonfiltered="311" processed="311" dbindex="10324">

 Esdeveniments .
Tractat de Londres (1518);
Primer rellotge de butxaca;
Inici del protestantisme;
Primera ambaixada oficial europea a la Xina, liderada per Portugal;
Auge del regne de Vijayangara, a l'sia;

 Personatges destacats .
Ferran II;
Hayreddin Pasha;
Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic;
Mart Luter;
Selim I;
Hernn Corts;
Nicolau Maquiavel;
Huldrych Zwingli;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23770" title="Dcada del 1520" nonfiltered="312" processed="312" dbindex="10325">

 Esdeveniments .
Expansi del protestantisme;
Espansi del regne de Laos;
Revolta de les Germanies;
Derrota asteca a mans espanyoles (els asteques comptaven amb 25 milions d'habitants);
Coprnic postula el seu model heliocntric;
Primera volta al mn en vaixell;
Sac de Roma;
Colnies de jueus s'installen al voltant de Jerusalem malgrat les matances;
Manierisme a l'art;
Esclavitud dels negres africans exportats cap a Amrica;

 Personatges destacats .
Hernn Corts;
Ferno de Magalhes;
Mart Luter;
Solim I el Magnfic;
Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic;
Raffaello Sanzio;
Francisco Pizarro;
Nicolau Coprnic;
Huldrych Zwingli;
Paracels;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23771" title="Dcada del 1530" nonfiltered="313" processed="313" dbindex="10326">

 Esdeveniments .
Presentaci del sistema heliocntric de Coprnic;
1531 - Gran terratrmol a Lisboa;
Publicaci d'El Prncep de Maquiavel ;
Neix l'anglicanisme;
 Personatges destacats .
Francisco Pizarro, militar i explorador;
Atahualpa, lder  dels inques;
Sant Ignasi de Loiola;
Toms Moro;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23772" title="Dcada del 1540" nonfiltered="314" processed="314" dbindex="10327">

 Esdeveniments .
Crisi econmica a Anglaterra;
Auge dels productes americans a les corts europees, com la patata;
Concili de Trento;
Es dissol l'imperi inca;
Els jesutes sn aprovats com a orde i comencen a fundar missions i escoles;
Els turcs ocupen Hongria;
Els portuguesos estableixen contacte amb el Jap;

 Personatges destacats .
Enric VIII d'Anglaterra;
Pedro de Valdivia;
Michelangelo Buonarroti;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23773" title="Dcada del 1550" nonfiltered="315" processed="315" dbindex="10328">

 Esdeveniments .
Continua el Concili de Trento;
Europa arriba als 65 milions d'habitants;
Comena a escriure's el Romancero general, recollint obres de la literatura oral espanyola;

 Personatges destacats .
Bartolom de Las Casas;
Pedro de Valdivia;
Solim I el Magnfic;
Ivan IV de Rssia;
Nostradamus;
Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic;
Pierre de Ronsard----;
Una dcada abans / Una dcada desprs

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23774" title="Dcada del 1560" nonfiltered="316" processed="316" dbindex="10329">

 Esdeveniments .
Comena l'poca dels pirates al Carib;
Creaci de la Fira del Llibre de Frankfurt;
Inici de la construcci del Monestir de l'Escorial;
Guerra dels Vuitanta Anys;
Frana arriba a una poblaci de 20 milions, 80% dels quals viuen a petits pobles;

 Personatges destacats .
Michelangelo Buonarroti;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23775" title="Dcada del 1570" nonfiltered="317" processed="317" dbindex="10330">

 Esdeveniments .
Publicaci de lAtlas d Ortelius, el primer de la cartografia moderna;
1571 - Batalla de Lepant;
Fundaci de la borsa de Londres ;
Guerra entre Holanda i Espanya;
Guerres de religi a Frana;
Importaci d'esclaus negres al Brasil, que se sumen als 250000 ja existents;
 Personatges destacats .
Giordano Bruno;
Francis Drake;
Tycho Brahe;
El Greco;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23776" title="Dcada del 1580" nonfiltered="318" processed="318" dbindex="10331">

 Esdeveniments .
Naixement de l'assaig com a gnere modern;
Es descobreix el magnetisme;
Establiment del calendari gregori;
Els jesutes arriben a la Xina;
Frana assoleix els 19 milions d'habitants enmig d'una forta crisi econmica;

 Personatges destacats .
Francis Drake;
Ivan IV de Rssia;
Montaigne;
Lope de Vega;
Elisabet I d'Anglaterra;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23777" title="Dcada del 1590" nonfiltered="319" processed="319" dbindex="10332">

 Esdeveniments .
Pesta a Europa i davallada demogrfica;
Maxima exportaci de plata d'Amrica a Europa;
Guerra entre Jap i Corea;

 Personatges destacats .
Caravaggio;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23778" title="Dcada del 1600" nonfiltered="320" processed="320" dbindex="10333">

 Esdeveniments .
Invenci del telescopi i el termostat;
Amsterdam esdev el centre econmic del mn;
Publicaci de El Quixot;

 Personatges destacats .
William Shakespeare;
Guy Fawkes;
Galileo Galilei;
Franois de Malherbe;
Miguel de Cervantes Saavedra;
Felip III de Castella;
Elisabet I d'Anglaterra;


----
Una dcada abans / Una dcada desprs

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23779" title="Dcada del 1610" nonfiltered="321" processed="321" dbindex="10334">

 Esdeveniments .
Descobriment de Nept i altres cossos astronmics;
El pare Sandoval de la Inquisici inclou al Index Librorum Prohibitorum les traduccions de la Bblia ;
Edat daurada d'Holanda;

 Personatges destacats .
Galileo Galilei;
Johannes Kepler;
Lope de Vega;
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermnic;
Felip IV de Castella;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23780" title="Dcada del 1620" nonfiltered="322" processed="322" dbindex="10335">

 Esdeveniments .
Tractat de Madrid (1621);
Colnies holandeses i angleses als futurs Estats Units;
Continua la Guerra dels Trenta Anys;
El regne de Dinamarca i Noruega assoleix el mili d'habitants;

 Personatges destacats .
Pierre de Fermat;
Cardenal Richelieu;
Urb VIII;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23781" title="Dcada del 1630" nonfiltered="323" processed="323" dbindex="10336">

 Esdeveniments .
 Guerra dels Trenta Anys ;
 Creaci de l'Acadmie franaise;
 Fundaci de Boston;
 Comena la Tulipamania;

 Personatges destacats .
Galileo Galilei;
Cardenal Richelieu;
Diego Velzquez;
Ren Descartes ;
Rembrandt van Rijn;
Felip IV de Castella;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23782" title="Dcada del 1640" nonfiltered="324" processed="324" dbindex="10337">

 Esdeveniments .
 Guerra dels Segadors;
 Portugal torna a aconseguir la seva independncia;
Invenci del termmetre i de la mquina de sumar;
 1648 - Pau de Westflia;
Guerra civil a Anglaterra;
 Personatges destacats .
Rubens, pintor;
Ren Descartes, filsof;
Pau Claris, poltic catal;
Galileo Galilei;
Blaise Pascal;
Innocenci X , papa;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23783" title="Dcada del 1650" nonfiltered="325" processed="325" dbindex="10338">

 Esdeveniments .
Guerra dels Segadors, que desemboca en el Tractat dels Pirineus;
Es crea la Societat Religiosa d'Amics (els ququers);
Inici del perode clssic maor;

 Personatges destacats .
Blaise Pascal;
Diego Velzquez;
Oliver Cromwell;
Llus XIV de Frana;
Joan IV de Portugal;
Innocenci X;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23784" title="Dcada del 1660" nonfiltered="326" processed="326" dbindex="10339">

 Esdeveniments .
Guerra de Devoluci;
Incendi i epidmia de pesta a Londres;

 Personatges destacats .
Carles II de Castella;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23785" title="Dcada del 1670" nonfiltered="327" processed="327" dbindex="10340">

 Esdeveniments .
Revolta del Vallespir;
Avenos cientfics grcies a la millora del microscopi i el telescopi;
Es dsescobreixen les bases del clcul infinitesimal;
Nous conreus canvien el panorama de l'agricultura a Espanya;

 Personatges destacats .
Gottfried Wilhelm Leibniz;
Antoni van Leeuwenhoek;
Llus XIV de Frana;


----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23786" title="Dcada del 1680" nonfiltered="328" processed="328" dbindex="10341">

 Esdeveniments .
La cort francesa s'installa a Versalles;
Continua la recerca astronmica sobre Saturn;
Guerra entre la Xina i Rssia;
Generalitzaci del fusell a Europa;
Querelle des Anciens et des Modernes;

 Personatges destacats .
Isaac Newton;
Pere I de Rssia;
Frederic I de Prssia;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23787" title="Dcada del 1690" nonfiltered="329" processed="329" dbindex="10342">

 Esdeveniments .
S'inventa el clarinet i el catamar;
Persecuci dels jueus a Mallorca;
Fonaments del clcul infinitesimal;

 Personatges destacats .
John Locke ;
Llus XIV de Frana;
Pere I de Rssia;
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermnic;
Jos Benito Xoriguera;
Jacques Bernoulli;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23788" title="Dcada del 1700" nonfiltered="330" processed="330" dbindex="10343">

 Esdeveniments .
Fundaci de Sant Petersburg;
Guerra de Successi Espanyola;
Acta d'Uni (1707);
poca de la illustraci;
Guerra civil a Laos;
La poblaci mundial sobrepassa els 770 milions;

 Personatges destacats .
Felip V de Castella;
Josep I del Sacre Imperi Romanogermnic;
Edmond Halley;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23789" title="Dcada del 1710" nonfiltered="331" processed="331" dbindex="10344">

 Esdeveniments .
Guerra de Successi Espanyola, que culmina en el Tractat d'Utrecht;
Decrets de Nova Planta;
Primera legislaci sobre els drets d'autor;
Pequin es converteix en la ciutat ms poblada del mn;
Edat d'or de la pirateria al Carib;

 Personatges destacats .
Felip V de Castella;
Pere I de Rssia;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23790" title="Dcada del 1720" nonfiltered="332" processed="332" dbindex="10345">

 Esdeveniments .
Primers pianos que encara es conserven;
Els afganesos conquereixen Iran;
Publicaci de la Gujin tuixu jitxeng;

 Personatges destacats .
Felip V;
Frederic Guillem I de Prssia;
Jonathan Swift;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23791" title="Dcada del 1730" nonfiltered="333" processed="333" dbindex="10346">

 Esdeveniments .
Sorgeix el Gran Despertar, moviment religis protestant al Regne Unit i a les colnies americanes;
Disturbis a Boston;
Invenci del sextant;
 Personatges destacats .
Climent XII, Papa de Roma;
Jordi II d'Anglaterra, rei de la Gran Bretanya;
Felip V, rei d'Espanya;
Llus XV, rei de Frana;
Shahs de Prsia: Tahmasp II (1723-1732), Abbas III, (1732-1736) i Nadir Shah;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23792" title="Dcada del 1740" nonfiltered="334" processed="334" dbindex="10347">

 Esdeveniments .
Barcelona compta amb 130.000 habitants;
Auge de la Illustraci ;

 Personatges destacats .
Georg Friedrich Hndel;
Caterina II de Rssia;
Maria Teresa I d'ustria;
Felip V de Castella;


----
Una dcada abans / Una dcada desprs































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23793" title="Dcada del 1750" nonfiltered="335" processed="335" dbindex="10348">

 Esdeveniments .
Comena a publicar-se l'Enciclopdia ;
Guerra dels Set Anys;
Fundaci del Museu Britnic;
Es deporten cada any 80000 esclaus africans cap a Amrica;
La poblaci mundial assoleix els 830 milions;
Domini de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals sobre Java i altres illes;
Auge de l'Imperi Mighal;

 Personatges destacats .
Llus XV de Frana;
Maria Teresa I d'ustria;
Carles III d'Espanya;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23794" title="Dcada del 1760" nonfiltered="336" processed="336" dbindex="10349">

 Esdeveniments .
Terratrmols a Londres;
Guerra dels Set Anys ;
Tractats per determinar la longitud al mar;
Es calcula la distncia aproximada entre la Terra i el Sol;
Ms de 50000 persones emigren des d'Alemanya a Hongria;
Auge dels enclosures a Anglaterra;

 Personatges destacats .
Charles Messier, astrnom;
Denis Diderot;
Wolfgang Amadeus Mozart;
Carles III d'Espanya;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23795" title="Dcada del 1770" nonfiltered="337" processed="337" dbindex="10350">

 Esdeveniments .
Invenci de la goma d'esborrar;
Descoberta de l'oxigen ;
Proclamaci de la independncia dels Estats Units;

 Personatges destacats .
Maria Antonieta d'ustria;
James Cook;
George Washington;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23796" title="Dcada del 1780" nonfiltered="338" processed="338" dbindex="10351">

 Esdeveniments .
1789 -  Esclata la Revoluci Francesa, fet que marca l'inici de l'Edat Contempornia;
Continua la Guerra d'Independncia dels Estats Units;
"Epoca aurea" de Portugal;
Invenci del globus com a transport;
La illustraci assoleix la mxima expansi i va donant pas al prerromanticisme;

 Personatges destacats .
Llus XVI de Frana;
Carles IV d'Espanya;
George Washington ;
Benjamin Franklin ;
Wolfgang Amadeus Mozart;
Giacomo Casanova;
Immanuel Kant;
Alessandro Volta;
Friedrich von Schiller;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23797" title="Dcada del 1790" nonfiltered="339" processed="339" dbindex="10352">

 Esdeveniments .
Descobert el daltonisme;
Els hausses es converteixen a l'Islam;
Comencen a usar-se aliments en conserva per protegir-los ms temps;

 Personatges destacats .
Thomas Malthus;
Napole Bonaparte;
Maximilien de Robespierre;
Carles IV d'Espanya;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23798" title="Dcada del 1800" nonfiltered="340" processed="340" dbindex="10353">

 Esdeveniments .
 1804 - Per primer cop s allada la morfina de l'opi.

 Personatges destacats .
 Napole Bonaparte, emperador Napole I (1804-1815) del Primer Imperi Francs.
 Alexandre I de Rssia (1801-1825), tsar de Rssia.

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23799" title="Dcada del 1810" nonfiltered="341" processed="341" dbindex="10354">

 Esdeveniments .
 1814 - Invenci de la locomotora de vapor per George Stephenson;
 Independncia de diversos pasos d'Amrica:
 1810 - Colmbia;
 1811 - Paraguai, Veneuela;
 1813 - Mxic;
 1816 - Argentina;
 1818 - Xile;

 Personatges destacats .
 Napole Bonaparte, emperador Napole I (1804-1815) del Primer Imperi Francs.
 Alexandre I de Rssia (1801-1825), tsar de Rssia.
----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23800" title="Hamid Beg Shirvashidze" nonfiltered="342" processed="342" dbindex="10355">
Hamid Beg Shirvashidze fou prncep d'Abkhzia del 1730 a una data desconeguda a meitat del segle XVIII.

Era fill de Djigetshi Shirvashidze, que li va llegar una part d'Abkhzia alhora que altres parts passaven als seus germans.

A la seva mort va deixar Abkhzia al seu fill gran Mamuka I Shirvashidze (Manushihr Beg). L'altre fill Levan Shirvashidze (Muhammad Pasha) tamb ser prncep d'Abkhzia el 1779.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23802" title="Mamuka I Shirvashidze" nonfiltered="343" processed="343" dbindex="10356">
Mamuka I Shirvashidze (Manushihr Beg) fou prncep de Abkhzia des la meitat del segle XVIII fins el 1757.

Era fill de Hamid Beg Shirvashidze, i el va succeir a la seva mort. El 1757 el sold otom el va deposar i va annexar el pas, per dos fills es van revoltar.

Va deixar tres fills: Mamuka II Shirvashidze (Manushihr Beg) que va ser prncep de Abkhzia el 1757 rebellat contra Turquia; Shirvan Beg Shirvashidze, desheretat pel seu pare i germans, va entrar al servei de Turquia i va a arribar a alts crrecs i va obtenir la senyoria de Shuasopeli; i Zurab Shirvashidze (Suraba Beg) que va ser prncep de Abkhzia cap el 1770.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23803" title="Mamuka II Shirvashidze" nonfiltered="344" processed="344" dbindex="10357">
Mamuka II Shirvashidze (Manushihr Beg) fou prncep de Abkhzia des el 1757, rebellat contra els turcs ajudat pel sa germ Zurab Shirvashidze que el va succeir. 

Va morir abans del 1779. El seu fill Kelesh Ahmad Beg Shirvashidze va ser prncep el 1789.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23804" title="Zurab Shirvashidze" nonfiltered="345" processed="345" dbindex="10358">
Zurab Shirvashidze (Suraba Beg) fou prncep d'Abkhzia fins el 1779.

Fill de Mamuka I Shirvashidze va ajudar al seu germ Mamuka II Shirvashidze en la rebelli contra els turcs i va succeir al seu germ quan va morir. Va intentar fer les paus amb els otomans.

El 1779 va ser deposat i es va proclamar prncep Levan Shirvashidze.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23805" title="Levan Shirvashidze" nonfiltered="346" processed="346" dbindex="10359">
Levan Shirvashidze (Muhammad Pasha) fou prncep de Abkhzia del 1779 al 1789.

Era fill de Hamid Beg Shirvashidze i germ de Mamuka I Shirvashidze.

Des el 1771 estava rebellat contra Turquia. Quan el seu nebot Zurab Shirvashidze es va acostar al otomans el va deposar i va ocupar el seu lloc.

Es deia Muhammad per es va fer cristi i va prendre el nom de Levan (Lle). El 1789 va ser deposat i substitut per Kelesh Ahmad Beg Shirvashidze, que havia estat educat a Constantinoble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23806" title="Kelesh Ahmad Beg Shirvashidze" nonfiltered="347" processed="347" dbindex="10360">
Kelesh Ahmad Beg Shirvashidze (Kelem Beg) fou prncep de Abkhzia del 1789 al 1806.

Va nixer el 1747 i era fill de Mamuka II Shirvashidze. El 1757 el seu avi Mamuka I Shirvashidze va ser deposat i sembla que Kelesh es va criar a Constantinoble. El 1789 va ser collocat com a prncep de Abkhzia. El 1802 va entrar a Mingrlia i va capturar al hereu de la corona Levan Dadiani.

Es va casar quatre vegades amb princeses abkhazes i va tenir deu fills dos dels quals van ser prnceps de Abkhzia (Aslan Beg Shirvashidze i Giorgi Shirvashidze) i un altra, Mahmud Beg Shirvashidze fou prncep de Samurzakan





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23807" title="Aslan Beg Shirvashidze" nonfiltered="348" processed="348" dbindex="10361">
Aslan Beg Shirvashidze fou prncep d'Abkhzia del 1806 al 1810 i del 1821 al 1824.

Va succeir al seu pare Kelesh Ahmad Beg Shirvashidze quan aquest va morir el 2 de maig de 1806 i fou confirmat pel sold dels otomans.

Els russos el van acusar de matar al seu pare i va haver de fugir a Constantinoble quan soldats russos van entrar a Sukhumi el 10 de juny de 1810.

El 1821 va tornar el pas i se'n va apoderar de quasi tot menys les fortaleses russes com Sukhumi i d'altres, per finalment fou expulsat per les forces russes el mes d'agost de 1824.

Va morir ms tard a Turquia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23808" title="Giorgi Shirvashidze" nonfiltered="349" processed="349" dbindex="10362">
Giorgi Shirvashidze (Safar Ali Beg) fou prncep d'Abkhzia del 1810 al 1821.

El 1808 es revolt contra el seu germ Aslan Beg Shirvashidze, instigat per la regent de Mingrlia, i sign un tractat de protectorat amb Rssia el 12 d'agost del 1808. El 1810 abans que els russos entressin a Sukhumi, el tsar el reconegu com a prncep hereditari el 17 de febrer del 1810 i fou proclamat quan van entrar, el 10  de juny del 1810.  Es convert al cristianisme i a la branca ortodoxa prenent el nom de Giorgi (abans es deia Safar Ali). Fou tamb nomenat coronel de l'exrcit rus.

Es va casar amb Thamar, filla de Katsia II Dadiani, mthavari de Mingrlia.

Fou assassinat pel seu germ Hassan Beg Shirvashidze a Sukhumi, el 13 de novembre de 1821. Va deixar quatre filles i tres fills, entre ells Dimitri Giorgievitch Shirvashidze (Umar Beg) que fou el seu successor com a prncep d'Abkhzia, i un altre, Mikhail Giorgievitch Shirvashidze (Hamid Bey) que tamb fou prncep d'Abkhzia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23809" title="Demetri Shirvashidze" nonfiltered="350" processed="350" dbindex="10363">
Demetri Shirvashidze (Dmitri Giorgievitch Shirvashidze, o Umar Beg) fou prncep d'Abkhzia del 1821 al 1822.

El 1810 es va convertir al cristianisme ortodox i fou nomenat coronel de l'exrcit rus. En morir el seu pare Giorgi Shirvashidze el va succeir (13 de novembre de 1821) sota regncia de la seva mare Thamar, filla de Katsia II Dadiani de Mingrlia. Immediatament es va revoltar Aslan Beg Shirvashidze, que el 1822 ja dominava tot el pas. El 16 d'octubre de 1822 va ser enverinat a Lykhny. El successor va ser el seu germ petit Miquel Shirvashidze (Mikhal Giorgievitch Shirvashidze o Hamid Bey).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23810" title="Miquel Shirvashidze" nonfiltered="351" processed="351" dbindex="10364">
Miquel Shirvashidze o Mikhal Giorgievitch Shirvashidze (Hamid Bey) fou prncep d'Abkhzia del 1822 al 1864.

Va ser batejat com cristi ortodox el 1810 (abans era un infant musulm).

Va succeir a son germ gran Demetri Shirvashidze el 16 d'octubre de 1822 per des del 14 de febrer de 1823 no podia sortir de la fortalesa de Sukhumi ja que el seu oncle Aslan Beg Shirvashidze dominava el pas. El 1824 els russos van expulsar a Aslan Beg.

El 24 de juny de 1864 el tsar el va declarar deposat i el principat annexat a Rssia. El seu fill Giorgi II Shirvashidze va ser prncep rebel el 1866.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23811" title="Giorgi II Shirvashidze" nonfiltered="352" processed="352" dbindex="10365">
Giorgi II Shirvashidze (Giorgi Mikhailovitch Shirvashidze) fou prncep d'Abkhzia el 1866.

Va nixer el 1846 i fou membre del cos de patges de Sant Petersburg.

El 1866 el poble es va revoltar contra Rssia i Giorgi II fou proclamat prncep a Sukhumi el 29 de juliol de 1866. Els russos van derrotar els rebels i Giorgi fou arrestat i deportat a  Orenburg. No va deixar successi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23812" title="Ull" nonfiltered="353" processed="353" dbindex="10366">



L'ull s un rgan que ha evolucionat amb la finalitat de detectar la llum. 
Es composa d'un sistema sensible als canvis de llum, capa de transformar-los en impulsos neuronals. Existeixen diferents tipus d'rgans detectors de la llum, segons la seva sensibilitat, en multitud d'ssers vius, que van des dels ulls ms simples (que detecten els contorns segons si els seus camps visuals estan illuminats o no, fins als ms complexos (com els ulls humans i els d'altres homnids) que permeten proporcionar el que s'anomena sentit de la vista.
La majoria d'organismes complexos, incloent els mamfers, els ocells, els rptils i els peixos, disposen de dos ulls, que poden estar situats en un mateix pla, cosa que permet definir les imatges de forma tridimensional (visi binocular, prpia dels humans); o en diferents plans, obtenint imatges separades (visi monocular), com els conills o els camaleons.

 Tipus d'ulls .
En la gran majoria de vertebrats i alguns molluscs, el funcionament dels ulls es basa en permetre l'entrada de la llum i projectar-la en un panell de celles sensibles anomenat retina, situada a la part posterior de l'ull, on la llum s detectada i convertida a senyals elctrics que sn transmesos al cervell a travs del nervi ptic. Aquests ulls sn tpicament quasi-esfrics i estan coberts d'una substncia transparent i gelatinosa anomenada humor vitri; contenen una lent d'enfocament anomenada cristall i, sovint, un mscul anomenat iris que regula la quantitat de llum que entra.

Els ulls dels cefallopodes, els peixos, els amfibis i les serps tenen normalment lents amb una forma fixa, i utilitzen un sistema telescpic per enfocar la visi semblant al que s'utilitza en les cmeres. 


Els ulls compostos es poden trobar en els artrpodes (insectes i animals similars) i estan formats per un nombre elevat de pantalles simples que ofereixen una imatge pixelada (i no imatges mltiples com sovint hom pensa). Cada sensor t la seva prpia lent i les seves celles fotosensibles. Alguns ulls tenen ms de 28.000 sensors, ordenats de forma hexagonal, i que poden donar un camp de visi completa de 360 graus. Aquests ulls sn molt sensibles al moviment. Alguns artrpodes (la majoria d'estrepspters), en canvi, tenen ulls formats per un nombre de pantalles petit, cadascuna d'elles amb una retina capa de crear una imatge, que proporciona una visi amb mltiples imatges. En aquest cas, orientant els ulls a diferents angles, el cervell pot obtenir imatges amb una resoluci angular molt precisa.

Els trilbits, actualment desapareguts, tenien uns ulls compostos nics. Utilitzaven cristalls de calcita per formar les lents dels seus ulls, a diferncia de la majoria d'artrpodes, que tenen els ulls tous. En canvi, quant al nombre de lents: es podien trobar variacions des d'un fins al miler de lents per ull segons l'individu.

Alguns dels ulls ms simples, anomenats ocelles, es poden trobar en animals com els cucs, que no poden veure, en el sentit normal de la paraula. Tenen celles fotosensibles, per no lents ni cap altre medi per projectar les imatges a les celles, i es limiten a distingir entre la presncia de llum i la foscor. D'aquesta manera, els cucs es protegeixen de la llum directa del sol. Les aranyes saltadores tenen ulls simples, organitzats en un array d'ulls petits, que permeten aconseguir una visi suficient per buscar les seves preses i caar-les. Algunes larves d'insectes com les erugues contenen ulls d'estructura intermdia (estemmata) que els ofereix una imatge molt poc definida.

 Evoluci de l'ull .

L'evoluci d'una estructura tant complexa com l'ull hum (basat en la projecci de les imatges) ha estat una qesti difcil de resoldre dins la teoria de l'evoluci. Darwin va tractar el tema de l'evoluci dels ulls en el seu Origen de les Espcies:
La suposici que l'ull, amb tot el seu inimitable inventari per ajustar el focus a diferents distncies, per admetre diferents quantitats de llum, per la correcci que realitza de l'aberraci cromtica i esfrica, hagi pogut produir-se per selecci natural, sembla - confesso amb tota llibertat- absurda en tots els sentits. La ra em diu que, si es pot demostrar l'existncia dels diferents graus entre un ull perfecte i complex i un altre d'imperfecte i simple, cadascun til per l'sser que el possex, i, si, a ms a ms, tenim en compte que els ulls gaireb mai varien lleugerament i que les variacions sn inherents, cosa totalment certa, i, que qualsevol variaci o modificaci d'un rgan ha de ser sempre til a l'animal sota una situaci de canvi en les seves condicions de vida; aleshores, la possibilitat de creure que un ull perfecte i complex pot haver-se format per selecci natural, si b res no s impossible per la nostra imaginaci, pot considerar-se prcticament inexistent. ;

Tot i la precisi i la complexitat de l'ull, els anlisis terics de l'evoluci de l'ull, duts a terme per Dan-Erik Nilsson i Susanne Pelger (Nilson and Pelger, 1994, Proc Biol Sci), van demostrar que un rgan ptic primitiu podria haver evolucionat fins un ull complex com l'hum, en un perode raonable de temps (menys d'un mili d'anys) simplement a travs de petites mutacions i per selecci natural. David Berlinski -matemtic, simpatizant del Disseny Intelligent i professor d'Oxford- va criticar aquestes troballes, incloent a les crtiques que el treball no havia utilitzat cap simulaci amb ordinador (una cosa que era essencial per molts cientfics, per a la qual havien renunciat els autors), i crtiques sobre els seus mtodes cientfics en general. Els autors originals i altres cientfics pro-evoluci van qestionar les crtiques de Berlinski.

Els ulls en diversos animals mostren una adaptaci a les seves necessitats. Per exemple, les aus rapinyaires tenen una agudesa visual ms bona que els humans i altres ocells, com els rat-penats, que poden veure la llum ultraviolada. Les diferents formes de l'ull, per exemple entre vertebrats i molluscs, es citen normalment com a exemples d'evoluci parallela. Tot i aix, el desenvolupament de l'ull s considerat per molts experts com monofiltic, s a dir, tots els ulls moderns, variats com sn, tenen el seu origen un mateix ull que es creu que va evolucionar fa 540 milions d'anys (Mya).

Pel coneixement que tenim sobre els ulls dels vertebrats i els molluscs, han existit a la natura etapes funcionals intermdies que sn una illustraci de la quantitat de varietats i peculiaritats de la construcci de l'ull. En el model monofiltic, aquestes variacions sn menys illustratives en els ulls dels invertebrats, com passa amb els artrpodes, per, com que aquests ulls sn massa simples, se suposa que hi ha alguns estats intermedis que encara no s'han trobat.

 Ull-punt - Un simple pegat de celles fotosensibles, fora com entre els invertebrats petits. Pot detectar la llum ambiental. Fsicament similar als pegats receptors del gust i l'olfacte. Alguns organismes cobreixen el punt amb una espcie de celles transparents.
 Ull-forat - El pegat adopta gradualment una forma cncava, que garanteix la possibilitat de discriminar la direcci de la llum, tant millor, quan major s la profunditat. Aquests ulls es van veure per primer cop en cucs que van viure fa molt de temps, i es troben avui dia, en alguns invertebrats vius.
 Ulls de cmbra porosa - Semblant al forat, l'obertura de la cmera aconsegueix percebre les imatges reals, i permet el sentit de la direccionalitat i de les formes. Actualment s'ha trobat en el Nautilius.

 Ulls de cambra porosa amb capa protectora - Una superfcie de celles transparents prev la contaminaci i la infecci de parsits. En aquest cas, l'interior de la cambra segrega un humor transparent dedicat a optimitzar la recepci de la llum ja sigui realitzant un filtrat de color, aconseguint un ndex de refracci elevat, bloquejant la llum ultraviolada o permetent la possibilitat de treballar dins i fora de l'aigua. El tipus de capa, en la majoria del casos, est directament relacionat amb el tipus de closca o pell de l'organisme (normalment prov de la muda de l'animal). ;

Ulls amb diversos humors - Les celles transparents que cobreixen l'obertura estan formades per dues capes, separades per un lquid. Aquest, bsicament s un lquid circulatori que porta oxigen, nutrients, residus, amb funcions d'immunitat, que permetia donar-li un gruix i augmentar la protecci. A aix, se li sumen diverses interfcies entre slids i lquids que augmenten el potencial ptic, permeten angles de visi estrets, major resoluci d'imatges, o ambds a l'hora. Altre cop, la divisi de les capes ve originada de la muda de la pell; el lquid intracellular depn normalment de la profunditat de la capa. Aquesta composici no s'ha trobat mai, i tampoc s'espera trobar mai, ja que la fossilitzaci rarament conserva els teixits suaus.

 Procs de formaci de l ull en mamfers .

En la formaci de l ull hi ha una inducci en cascada, induccions mltiples entre poblacions de cllules. A vol dir que unes cllules modifiquen el patr d expressi gnica (fa que expresse altres gens) d altres mitjanant substncies que segreguen. La inducci en cascada s per a qu es diferencien les poblacions cellulars, per tamb per a mantindre l ordre anatmic i que cada part de l ull estiga on toca per a qu l rgan siga funcional.

Primer es forma una expansi lateral (una per ull) del diencfal (regi ms anterior de l encfal, proencfal) que va creixent i apropant-se a l epidermis de la regi enceflica, formant-se la vescula oftlmica o ptica.
En estar suficientment prop de l epidermis, el diencfal indueix a l epiteli epidrmic, que prolifera i s'engrosseix. La regi engrossida s la placoda oftlmica. La placoda ipso facto comena a invaginar-se formant la vescula del cristall que indueix a la placoda a plegar-se sobre si mateix, donant lloc a una estructura en forma de copa, la copa oftlmica.
La capa pigmentada sintetitza melanina i es forma la retina pigmentria en la capa interna de la copa oftlmica. En la cara externa es forma una altra capa ms grossa que formar la retina neural i els fotoreceptors (cons i bastons). La llum rebotar en la capa pigmentada i anir als cons i bastons. Les altres 6 capes de la retina capten les senyals dels bastons i el transmeten al nervi ptic que est al peu de la copa. 
A continuaci, la vescula del cristall perd el contacte amb l epidermis. Es produeix una modificaci del patr d expressi gnica de les cllules de la vescula del cristall i comencen a sintetitzar unes protenes especials anomenades cristallines, que s acumulen en capes dins de les cllules fins que fan una estructura transparent. A causa d aquest procs, es produeix una nova inducci, ara al mesoderma que separa el cristall de l exterior. Aquestes cllules mesodrmiques prenen 2 possibles camins de diferenciaci:


Cllules mioepitelials, no sn epitelials, sn musculars llises que acumulen pigments de diferents colors. A ms, les cllules es disposen radialment al centre del cristall, deixant un forat al centre. S est formant l iris, el diafragma que controla la quantitat de llum que entra. Unes altres cllules no pigmentades es disposen radialment a un dels equadors del cristall, per darrere de l iris. Aquestes poden modificar l angle de curvatura de la lent, depenent de si es contrauen o no. Amb l edat, formen enllaos covalents en compte de ponts d H i perden capacitat d adaptaci de l angle de curvatura.
Fibroblasts, formaran una estructura de protecci de l ull, per davant de les altres estructures. s la crnia, formada per collagen i amb estructura de teixit fibrs. Les fibres de collagen s ordenen, cosa que en altres fibres no passa. Segons les fibres van formant-se, es colloquen en capes, fibres paralleles entre elles. Una capa de l altra se situen 90 respecte entre elles.

La composici de la matriu amorfa on estan immerses les fibres, fa que tinguen un ndex de refracci igual que el del collagen i, per tant, l estructura s transparent. Amb l edat, les fibres de la crnia poden formar enllaos covalents entre elles i es formen les cataractes.
Per davant de la crnia hi ha l esclertica, una monocapa d epiteli cbic que no afecta per a res al pas de la llum.

 Enfocament .

Per tal que els raigs de llum es puguin enfocar, s'han de refractar. La quantitat de refracci necessria depn de la distncia a qu estigui situat l'objecte que s'intenta enfocar. Un objecte distant necessitar menys refracci que un de proper. La major part de la refracci es produeix a la crnia, que t una curvatura fixa. La resta de la refracci necessitada t lloc al cristall. En envellir, l'sser hum va perdent aquesta capacitat d'ajustar l'enfocament, deficincia coneguda com presbcia o vista cansada.

 Tniques de l'ull .

 Esclertica;
 Coroide;
 Retina;

 Parts de l'ull .


 Retina;
 Crnia;
 Iris;
 Pupilla;
 Cristall;
 Mcula;
 Esclertica;
 Fvea ptica;
 Punt cec;
 Humor vitri;
 Tapetum lucidum (no en ssers humans);

 Patologies .



Acromatpsia;
Degeneraci macular per edat;
Astigmatisme;
Cataractes;
Ceguesa;
Glaucoma;
Hipermetropia;
Lents;
Miopia;
Nictalopia;
Nistagmus;
Presbcia;
Retinopatia;
Ceguesa de neu;
Uvetis;
Conjuntivitis;
Estrabisme;

 L'ull a la cultura .
Per a moltes cultures l'ull s el smbol de la saviesa, d'una vista que pot anar ms enll del real. Per aix molts dus tenen ulls grossos. El smbol del  du cristi, per exemple, s un triangle amb un ull enmig, ja que Du ho veu tot i per tant ho sap tot. Igualment Fama, la deessa romana, tenia milers d'ulls per assabentar-se de les gestes heroiques. Aquest ull no era el fsic, i per aquest motiu sovint els cecs estaven dotats d'una saviesa diferent, metafsica. Homer, entre altres poetes famosos, era cec.

Hi ha altres dus i criatures famosos pels seus ulls. Per als egipcis el sol i la lluna eren els ulls d'Horus. Ra (el du del sol) es representa tamb amb un jeroglfic que s un ull i de les seves llgrimes sorgeix la humanitat. El ciclop grec, per la seva banda, era un monstre grec amb un sol ull, mentre que Argos en tenia centenars. Els ulls de les Grgones eren tan letals que transformaven en pedra tot el que miraven directament.

Els ulls es maquillen des de l'antiguitat per donar-los ms relleu, sobretot aplicant ombra al seu contorn i fent que sembli que les pestanyes tenen ms volum. El rmel modern t aquesta funci, hereu del kohl rab i altres pigments. Els ulls allargassats sn considerats ms bells i tamb sn el signe distintiu dels xinesos, japonesos i diferents pobles orientals.

 Enllaos externs .
 La visi  ;









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23813" title="Viol" nonfiltered="354" processed="354" dbindex="10367">


El Viol s un instrument de corda fregada, el ms agut de la seva famlia. Altres membres de la seva famlia sn la viola, el violoncel i el contrabaix.

 Parts .
L'instrument fa 35,7 cm de caixa, i 60'5 centmetres d'extrem a extrem. El viol t quatre cordes afinades per quintes: sol 3 , re 4 , la 4, mi 5. Originalment les cordes eren de budell, actualment poden ser de budell entorxat amb allumini, plata o acer, de fibres sinttiques entorxades, o metlliques amb o sense entorxat. Les cordes van muntades sobre un batedor de bans, sense trasts i queden lliures per ressonar entre la celleta i el pont. Aquest ltim, t un disseny que en facilitar-ne la vibraci el fa actuar com amplificador i transmissor del so cap a la caixa de ressonncia. Les vibracions transmeses pel pont es reparteixen a la tapa inferior mitjanant una pea cilndrica interior anomenada nima i situada sota i a la dreta del pont, i per tota la llargada de la tapa superior grcies a la barra harmnica situada longitudinalment a l'esquerra del pont.

La caixa del viol est formada pels riscles i les tapes inferior i superior. La tapa superior, de fusta d'abet blanc, presenta dos orificis en forma d'efa dissenyats per projectar el so cap en fora. Tant la tapa superior com la inferior presenten un ribetejat en fusta de blada que compleix una doble funci decorativa i protectora, ja que exerceix de tallafoc d'esquerdes que es puguin esdevenir en les tapes. 

El cap del viol t, usualment, forma de voluta, tot i que ocasionalment pot representar un cap de lle o cara humana. En la seva part inferior presenta forats per inserir-hi les clavilles, de cos lleugerament cnic, destinades a afinar les cordes, si b avui en dia i per cordes de poca elasticitat s'ha exts l's d'afinadors o compensadors metllics que s'installen en el cordal, a l'altre extrem de la corda.

El barbaqu o barbada, s un invent del violinista Ludwig Spohr (principis del s. XIX). Es tracta d'una pea de fusta amb disseny ms o menys ergonmic, destinada a facilitar el suport de l'instrument entre la clavcula i la mandbula. Les clavilles, el cordal i el barbaqu poden ser de fusta de bans, boix o palissandre, normalment a conjunt. 

L'arc modern s una vara estreta, de corba suau i construda amb fusta de Pernambuc o altres tipus de fustes extiques englobades amb el nom de fustes del Brasil. Mesura uns 70 cm.de llarg, i t una cinta que comprn entre 100 i 120 crins de cua de cavall de costat a costat del mateix. Cal impregnar aquestes crins de colofnia per tal que el fregament de les crins amb les cordes pugui produir un so prou potent.

 Histria .
Precedents d'aquest instrument es troben en moltes zones del planeta. Els ms rudimentaris avantpassats del viol sn els arcs (entre les tnies del Chaco encara trobem l's d'un parell de petits arcs, un d'ells -el major- s sostingut amb la boca del que toca, mentre simultniament mou l'arc ms petit amb una de les mans i aix frega amb les cordes del ms petit dels arcs les cordes del major). Tamb es pot trobar l' arhu (ar - dos- i hu pobles del nord en record del seu origen mongol) a orient, i la seva famlia huqin, en la que no existeix batedor, de manera que les seves dues niques cordes queden a l'aire i passen les cerres de l'arc entre elles. 

L'origen del viol i de la resta d'instruments europeus de corda fregada es troba en diversos instruments portats a Europa pels rabs i, en concret, en el rebab. Durant l'edat mitjana conviuen diversos instruments de corda de caracterstiques molt diferents com sn el rebec i la viola medieval, a voltes anomenada tamb viela i fdula. Ser aquest segon instrument el que, en el Renaixement evolucion capa la viola da braccio que fou un dels orgens -a les darreries del segle XVI- del viol, tot i que aquest incorpor tamb alguns dels elemnts del rebec com el claviller en forma de voluta (la viola medieval el tenia pla).

L'arc ha patit moltes modificacions. El model actual data del segle XIX, quan se li va donar una curvatura que abans no tenia, ja que fins i tot era cncau en models primitius.
L'arc t una manera especfica de sostenir-lo: amb el dit petit rod a sobre la pell i el dit gros a dns del forat entre la plata i la pell.

Enllaos externs.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23814" title="Zegnak Shirvashidze" nonfiltered="355" processed="355" dbindex="10368">
Zegnak Shirvashidze o Salom Shirvashidze fou un prncep d'Abkhzia que a la seva mort cap el 1700 va repartir els seus dominis entre els tres fills:  Rostom Shirvashidze (entre el Bziphe i el Kodori), Djigetshi Shirvashidze (entre el Kodori i el Galidzga amb capital a Likhni) i Kvapu Shirvashidze (entre el Galidzga i el Inguri amb capital a Bedia, territori que desprs es dir Samurzakan pel seu prncep Murza khan o Mirza khan Shirvashidze).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23816" title="Samurzakan" nonfiltered="356" processed="356" dbindex="10369">
Samurzakan fou un principat d'Abkhzia governat per una branca secundria dels Shirvashidze. Fou creat el 1700 i va subsistir fins el 1840, els ltims 35 anys sota protectorat rus, establert nominalment el 1803 en establir el de Mingrlia (del qual Rssia el considerava dependent) i confirmat el 1805. El 1808/1810 la rama snior dels Shirvashidze a Likhni tamb va quedar sota protecci russa.

Salom o Zegnak Shirvashidze, prncep d'Abkhzia cap el 1665, va repartir el pas a la seva mort cap el 1700 entre els seus tres fills: Rostom Shirvashidze (entre el Bziphe i el Kodori), Djigetshi Shirvashidze (entre el Kodori i el Galidzga amb capital a Likhni com a rama principal) i Kvapu Shirvashidze (entre el Galidzga i l'Inguri amb capital a Bedia)

El territori de Kvapu, la senyoria de Bedia, desprs es dir Samurzakan pel seu fill, el prncep Murza khan o Mirza khan Shirvashidze ("principat de Murza Khan"). El seu fill Khutunica es va revoltar contra Turquia el 1757 i va demanar l'aliana a Rssia, essent de fet independent, per va ser derrotat i mort en una batalla el 1758. El va succeir el seu fill Levan Shirvashidze, que el 1798 va ser enderrocat pel seu nebot Manushihr, fill de Salom (germ de Levan) que va acceptar el protectorat rus. El 1813 l'exprncep Levan va assassinar Manushihr i va proclamar prncep al seu propi fill Mamhmud Beg (Khutuna Shirvashidze). Desprs la successi va tornar a Alexandre, fill de Manushihr, el qual va ser assassinat pel prncep Tareil Dadiani el 1829. El va succeir el seu germ Dimitri Manucharovitch Shirvashidze, que el 1840 va ser deposat per Rssia i el pas annexionat, i Dimitri va morir a Rssia el 1882.


Senyors de Bedia (des 1750 aproximadament prnceps de Bedia o Samurzakan)

Kvapu Shirvashidze c. 1700-?
Mirza Khan Shirvashidze  (Murza Khan)  ?-1750;
Khutunica Shirvashidze   c. 1750-1758;
Levan Shirvashidze 1758-1798;
Manushihr Shirvashidze 1798-1813;
Khutuna Shirvashidze (Mahmud Beg) 1813-?
Alexander Manucharovitch Shirvashidze   ?-1829;
Dimitri Manucharovitch Shirvashidze 1829-1840;
A Rssia 1840;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23819" title="Shirvashidze" nonfiltered="357" processed="357" dbindex="10370">
Els Shirvashidze fou una famlia de prnceps que van regnar sobre Abkhzia. Els primers senyors apareixen cap el 1040 i de ben segur van estar sempre arrelats al pas incloses les poques en qu no el governaren directament o tot sencer.

El 1700 van comenar a dividir-se en branques cadascuna de les quals governava un petit territori, el que va facilitar la dominaci turca (segle XVIII) i desprs la conquesta russa (1800-1840).

Les principals branques del Shirvashidze foren:

Branca snior de Likhni (vegeu Abkhzia);
Branca de Bedia, desprs prnceps de Samurzakan.
Branca de Saberio-Kapiti fundada pel prncep Avtandil Shirvashidze, germ de Mirza Khan; el seu fill fou el prncep Bulikuku Shirvashidze, de Saberio-Kapiti, i va deixar un fill, e Zurab Shirvashidze, que era senyor de Saberio (una germana es va casar amb Manushihr Shirvashidze de Samurzakan).
Branca de Nabanevi, fundada per Bejan Shirvashidze, germ de Manushihr de Samurzakan i efmera.
Branca de Otkara, fundada pel prncep Rostam (Khutunica Shirvashidze) senyor de Sukhumi i que va continuar el seu fill Tulakh Shirvashidze originant la branca Shirvashidze-Tulaqipa Otkara. ;
Branca de Gulisti, fundada per Inal Bey Shirvashidze, senyor de Gulisti, segon fill de Djighesti Shirvashidze de Abkhzia. Els seus successors foren els prnceps Shirvashidze-Inalipa de Gulisti. ;
Branca de Shuasopeli, fundada per Bekir Beg Shirvashidze, senyor de Shuasopeli, fill de Shirvan Beg Shirvashidze (germ de Mamuka II Shirvashidze de Abkhzia), El fill i hereu Soslan Beg va morir abans de 1811 i el va succeir el seu fill Alexandre Soslanovitch Shirvashidze (Ali Bey) casat amb Kessaria Nikolaievna, filla de Nikolaoz Dadiani (Nikolai Giorgievitch Dadianov), senyor de Kurdzu. El fill d'aquest fou senyor del Galidzga.
Branca de Tsebelda i Kelassur, fundada pel prncep Hasan Beg Shirvashidze, fill de Kelesh Ahmad Beg Shirvashidze de Abkhzia. Efmera doncs el seu fill Demetri el 1838 ja no tenia aquests ttols.

Enllaos externs.

plana sobre els Shivashidze;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23821" title="Dcada del 1820" nonfiltered="358" processed="358" dbindex="10371">

 Esdeveniments .
Trienni liberal a Espanya;
Inventat el motor de combusti;
Grcia assoleix la independncia de l'Imperi Otom i diverses colnies americanes se separen de Portugal i Espanya;
Europa sobrepassa els 200 milions d'habitants;
Comencen a establir-se a Libria els esclaus afroamericans alliberats;

 Personatges destacats .
Ferran VII d'Espanya;
Joseph Smith, lder dels mormons;
Wilhelm von Humboldt;
Thomas Malthus;
Ludwig van Beethoven;
Klemens Wenzel Lothar von Metternich;
Simn Bolvar;
Antonio Jos de Sucre;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23822" title="Dcada del 1830" nonfiltered="359" processed="359" dbindex="10372">

 Esdeveniments .
Guerres carlines;
Descoberta la protena;
Invenci del croquet;
Auge del romanticisme;
Creaci de Blgica;
Independncia de Grcia;
Comena l'explotaci massiva del ferrocarril;

 Personatges destacats .
Bonaventura Carles Aribau;
Charles Robert Darwin;
Ferran VII d'Espanya;
Victria I del Regne Unit;
Richard Wagner ;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23823" title="Dcada del 1840" nonfiltered="360" processed="360" dbindex="10373">

 Esdeveniments .
s del primer segell com a franqueig de cartes postals;
Guerres de l'opi a la Xina;
Descobert el planeta Nept ;
Inauguraci del Gran Teatre del Liceu a Barcelona;
1848 - Primer ferrocarril de la Pennsula Ibrica entre Barcelona i Matar;
Revoluci de 1848 o Primavera dels pobles;
Divisi d'Etipia en quatre estats;
S'instaura a Alemanya una assegurana precedent de la Seguretat Social;
Colonitzaci britnica de Nova Zelanda;
Fam a Irlanda, que provoca l'emigraci de milers de persones ;
S'usa per primer cop l'anestsia general;
Invenci del telgraf;
Publicaci del Manifest Comunista;
Invenci del saxfon;

 Personatges destacats .
Joaqun Baldomero Fernndez lvarez Espartero;
Otto von Bismarck;
Samuel Morse;
Karl Marx ;
Friedrich Engels;
Sren Kierkegaard;
Francesc Josep I d'ustria;
Isabel II d'Espanya;
Victria I del Regne Unit;
Alexandre Dumas (pare);


----
Una dcada abans / Una dcada desprs



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23824" title="Dcada del 1850" nonfiltered="361" processed="361" dbindex="10374">

 Esdeveniments .
Recuperaci dels Jocs Florals a Catalunya en el marc de la Renaixena;
Mquina de cosir moderna;
Febre de l'or als Estats Units;
Consolidaci de l'imperialisme a frica;
s de l'ascensor;
Auge de la fabricaci d'acer;
Descoberts els primers fssils de Neanderthal;
Dissoluci de l'imperi mogol;
Guerra de Crimea;
Segona guerra de l'opi a la Xina;

 Personatges destacats .
Narcs Monturiol;
Charles Darwin;
Francesc Josep I d'ustria;
Isabel II d'Espanya;
Otto von Bismarck;
Gustave Flaubert;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23825" title="Dcada del 1860" nonfiltered="362" processed="362" dbindex="10375">

 Esdeveniments .
Guerra civil dels Estats Units;
Sufragi femen per primer cop (Austrlia);
Invenci del pedal i la dinamita;
Fundaci de l'AIT, fita clau en el moviment obrer;
Primera Repblica Espanyola;
Formulaci de les equacions de Maxwell;
Primera taula peridica moderna;
Avan per a la definitiva unificaci italiana;
Guerra Hispano-Sudamericana;


 Personatges destacats .
douard Manet;
Vctor Manuel II d'Itlia;
Alfred Nobel;
Gregor Mendel;
Henrik Ibsen;
Abraham Lincoln;
Lev Nikolievitx Tolstoi;
Napole III;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23826" title="Dcada del 1870" nonfiltered="363" processed="363" dbindex="10376">

 Esdeveniments .
Patent del telfon i el micrfon;
Guerra entre Grcia i Turquia;
Publicaci del Diari Catal;
Guerra francoprussiana;

 Personatges destacats .
Georges Bizet;
Alfons XII d'Espanya;
Jules Verne;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23827" title="Dcada del 1880" nonfiltered="364" processed="364" dbindex="10377">

 Esdeveniments .
Primer Congrs Catalanista;
Explosi del Krakatoa;
Moviment de la Renaixena;
Naixement de l'esperanto;
Exposici Universal de 1888;
Primera illuminaci de carrers amb electricitat a la nit;

 Personatges destacats .
Arthur Conan Doyle;
Giuseppe Verdi;
Antoni Gaud i Cornet;
Jules Ferry;
Friedrich Wilhelm Nietzsche;
Fidor Dostoievski;
Alfons XII d'Espanya;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23828" title="Dcada del 1890" nonfiltered="365" processed="365" dbindex="10378">

 Esdeveniments .
Redacci de les Bases de Manresa;
Henri Becquerel descobreix la radioactivitat;
Comencen a fabricar-se autombils;
Invenci del cinema;
Espanya perd les darreres colnies (Cuba, Puerto Rico i Filipines);
Afer Dreyfus;
Primera edici de les aventures de Sherlock Holmes, d'Arthur Conan Doyle;
Inicis de la psicoanlisi;

 Personatges destacats .
Francesc Josep I d'ustria;
Kaiser Guillem II;
Papa Lle XIII;
Tsar Alexandre III;
Tsar Nicolau II;
Reina Victria;
William McKinley, president dels Estats Units;
Maria Cristina d'ustria, regent;
Sigmund Freud;
Albert Einstein;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23829" title="Dcada del 1900" nonfiltered="366" processed="366" dbindex="10379">

 Esdeveniments .
1905: Revoluci a Rssia.
Einstein formula la teoria de la relativitat.
Picasso acaba Les senyoretes d'Aviny.

 Personatges destacats .
Reina Victria I del Regne Unit;
Papa Lle XIII;
Antonio Maura;
Theodore Roosevelt;
Manuel de Falla;
Sigmund Freud;
Rudyard Kipling;
Giacomo Puccini;
Igor Stravinsky;
Maurice Ravel;
Gustav Mahler;
Enric Granados;
Claude Debussy;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23830" title="Dcada del 1910" nonfiltered="367" processed="367" dbindex="10380">

 Esdeveniments .
1912: Enfonsament del Titanic;
1914-1918: Primera Guerra Mundial;
1916: Aixecament a Irlanda contra el Govern britnic;
1917: Revoluci Russa i independncia de Finlndia;

 Personatges destacats .
Emperador Guillem II d'Alemanya;
Georges Clemenceau;
Papa Pius X;
Papa Benet XV;
Tsar Nicolau II;
Vladimir Lenin;
Alfons XIII;
Woodrow Wilson;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23831" title="Dcada del 1920" nonfiltered="368" processed="368" dbindex="10381">

 Esdeveniments .
1922: James Joyce publica Ulisses.
1922: Naixement de l'Estat Lliure d'Irlanda.
1922: Fi de la Guerra Civil Russa i fundaci de l'URSS.
1922: Mussolini pren el poder a Itlia.
1922: Es disol l'Imperi Otom.
1923: Cop d'Estat de Primo de Rivera.
1923: Intent de cop d'Estat d'Adolf Hitler (que acaba a la pres).
1925: Publicaci del llibre de Hitler, Mein Kampf.
1927: Trotski s expulsat del Partit Comunista Rus.
1928: Alexander Fleming inventa la penicillina.
1929: crack de la borsa de Nova York.

 Personatges destacats .
Vladmir Lenin;
Lev Trotski;
Isif Stalin;
Vctor Manuel III d'Itlia;
Benito Mussolini;
Hirohito;
Adolf Hitler;
Benet XV;
Alfons XIII;
Primo de Rivera;
Woodrow Wilson;
Calvin Coolidge;
Herbert Hoover;
Louis Armstrong;
Charlie Chaplin;

Una dcada abans / Una dcada desprs







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23832" title="Dcada del 1930" nonfiltered="369" processed="369" dbindex="10382">

 Esdeveniments .
1931 - Proclamaci de la Segona Repblica Espanyola;
1936-1939 - Guerra Civil Espanyola;
1939 - Comena la dictadura de Franco;
1939 - Esclata la Segona Guerra Mundial;

 Personatges destacats .
Adolf Hitler;
Benito Mussolini;
Niceto Alcal-Zamora;
Manuel Azaa;
Francisco Franco;
Kemal Atatrk;
Isif Stalin;
Hirohito;
Eamon de Valera;
Antnio de Oliveira Salazar;
Franklin D. Roosevelt;
Pius XI;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23833" title="Dcada del 1940" nonfiltered="370" processed="370" dbindex="10383">

 Esdeveniments .
Segona Guerra Mundial (desde 1939);
1941 - Els Estats Units entren a la Segona Guerra Mundial;
1945 - Els Estats Units deixen caure la bomba atmica contra les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki.
1945 - Final de la Segona Guerra Mundial.
1945 - Fundaci de les Nacions Unides.
Inici de la guerra freda.
Independncia d'ndia i Paquistan (1947), Israel (1948) i Indonsia (1949).
1949 - Fundaci de l'OTAN.

 Personatges destacats .
Winston Churchill;
Clement Attlee;
Franklin D. Roosevelt;
Harry S. Truman;
Isif Stalin;
Juan Domingo Pern;
Adolf Hitler;
Benito Mussolini;
Francisco Franco;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23834" title="Dcada del 1950" nonfiltered="371" processed="371" dbindex="10384">

 Esdeveniments .
 1950-1953: Guerra de Corea;
 1951: Se signa el Tractat de Pars, que suposa la creaci de la Comunitat Europea del Carb i l'Acer;
 1955: Se signa el Pacte de Varsvia;
 1956: Revoluci a Hongria;
 1957: Se signen els Tractats de Roma, amb els quals es creen la Comunitat Econmica Europea i l'Euratom;
 1959: Fidel Castro derroca Fulgencio Batista a Cuba;

 Personatges destacats .
Mao Zedong;
Charles de Gaulle;
David Ben-Gurion;
Pius XII;
Joan XXIII;
Nikita Krushchov;
Elisabet II d'Anglaterra;
Dwight D. Eisenhower;
Elvis Presley;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23836" title="Dcada del 1980" nonfiltered="372" processed="372" dbindex="10386">

La dcada de 1980 comprn el perode d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Caracterstiques de la dcada de 1980.
Esdeveniments rellevants .
Cincia i Tecnologia.
 1980: IBM llana el mercat el primer "PC". Comena la popularitzaci de l'ordinador personal en els negocis i a casa.
 Comena a popularitzar-se el CD com a alternativa als discs de vinil.

Guerres, Economia i Poltica.
 Desenvolupament de l'Estat Autonmic a Espanya;
Catalunya (1980): CiU guanya les primeres eleccions.
Pas Valenci (1983): el PSPV guanya les primeres eleccions.
Illes Balears (1983): el AP guanya les primeres eleccions.
 23 de febrer de 1981: Fracassa el cop d'Estat d'Antonio Tejero Molina al parlament espanyol.
 El PSOE guanya les eleccions espanyoles el 1982.
 Assassinat de John Lennon;
 Atemptats contra el Papa Joan Pau II i Ronald Reagan;
 Comena la Perestroika a la Uni Sovitica;
 Caiguda dels rgims comunistes a Romania i Polnia, i enderroc del Mur de Berln;
 Guerra entre l'Iran i l'Iraq (1980-1988): un mili de morts.
 Final de la Guerra entre la Uni Sovitica i l'Afganistan;
 Guerra de les Malvines entre l'Argentina i el Regne Unit;
 Protesta dels estudiants a la plaa de Tiananmen a Pequn, a la Xina.
 EUA boicoteja els JJOO de Moscou l'any 1980 i la Uni Sovitica els de Los Angeles al 1984.

Desastres.
 Accident nuclear a Txernbil;
 Atemptat contra un avi de passatgers que sobrevolava Lockerbie, a Esccia.
 Atemptat d'ETA al centre comercial Hipercor de Barcelona.
 Explosi del transbordador espacial Challenger poc desprs d'enlairar-se.
 Desastre humanitari per la sequera a Etipia.

Cultura.
Llengua.
 Lleis de normalitzaci lingstica a Catalunya, Pas Valenci i les Illes Balears.

Msica.
 El musical Mar i Cel, de Dagoll Dagom, esdev un dels grans xits del teatre catal.
 Es popularitza el Hip hop.
 Consolidaci dels videoclips i de la MTV en el mercat musical.
 Loverboy, un grup de msica canadenc de msica rock format l'any 1980 a Calgary (Alberta), Canad pren gran popularitat;
 Laura Mart intenta portar el catal al camp de la msica per a discoteques amb la publicaci del maxi-SG De qu vas? (1988) i l'lbum Pell d'asfalt (1989). ;

Cinema i Televisi.

 1982-1984: Els Joves s'emeten per la BBC;

Esport.
 El FC Barcelona guanya una lliga (1984)-(1985), 2 Recopes d'Europa i 3 Copes del Rei.
 El Valncia CF guanya la Recopa d'Europa el 1980.
 El RCD Espanyol arriba a la final de la Copa de la UEFA el 1988.
 La ciutat de Barcelona s designada l'any 1986 seu dels JJOO de 1992 al derrotar a Pars en la ltima ronda de votacions.
 El nadador catal Sergi Lpez Mir guanya la medalla de bronze als JJOO de Sel l'any 1988.
 El ciclista francs Bernard Hinault guanya el 1985 el seu cinqu Tour de Frana.
 La tennista Arantxa Snchez-Vicario guanya el seu primer Roland Garros.
 Les seleccions d'Itlia i Argentina es proclamen campiones del mn de futbol als mundials de Espanya 82 i Mxic 86.
 Els San Francisco 49ers aconsegueixen guanyar 3 Superbowl.

 Persones rellevants .
Lders Mundials i Poltics.

 Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya.
 Joan Lerma, president de la Generalitat Valenciana.
 Gabriel Caellas, president del Govern Balear;
 Adolfo Surez, Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo i Felipe Gonzlez (Espanya);
 Margaret Thatcher (Regne Unit);
 Franois Mitterrand (Frana);
 Jimmy Carter, Ronald Reagan i George H.W. Bush, presidents dels Estats Units;
 Mikhail Gorbatxev, ltim dirigent de la URSS;
 Deng Xiaoping (Xina);
 Frederik W. de Clerk, darrer president de Sudfrica durant l'Apartheid;
 Nelson Mandela, ex-presoner poltic, i president de Sudfrica desprs de l'Apartheid;
 papa Joan Pau II;
 Saddam Hussein (Iraq);
 Yitzhak Rabin i Benjamin Netanyahu (Israel);
 Yasser Arafat (Palestina);
 Helmut Schmidt i Helmut Khol (Alemanya Federal);
 Erich Honecker (Alemanya Democrtica);
 Shimon Peres (Israel);

Artistes.
Esportistes.
Carl Lewis, Florence Griffith, Mark Johnson, Serguei Bubka (Atletisme);
Bernard Hinault, Greg Lemond, Pedro Delgado, Lucho Herrera, Marino Lejarreta, Jeannine Longo (Ciclisme);
Diego Armando Maradona, Bernd Schuster, Hugo Snchez (Futbol);
Mats Wilander, Stefan Edberg, Ivan Lendl, Michael Chang, Sergi Bruguera (Tennis);
Iaki Urdangarn, Vaselin Vujovic Handbol;
Michael Jordan, Magic Jhonson, Isiah Thomas, Larry Bird, Juan Antonio San Epifanio, Jordi Villacampa  (Bsquet);
Joe Montana, Dan Marino, Jerry Rice (Futbol Americ);
Sito Pons, Joan Garriga (Motociclisme);
    ..... Hoquei patins;

----
Una dcada abans / Una dcada desprs











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23837" title="Dcada del 1990" nonfiltered="373" processed="373" dbindex="10387">

La dcada de 1990 comprn el perode d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Caracterstiques de la dcada 1990.
 Esdeveniments rellevants .
Cincia i Tecnologia.

 Internet.
 Comena el projecte del genoma hum.
 Temena (exagerada) de problemes informtics deguts a l'efecte de l'any 2000.

Guerres, Economia i Poltica.

 Reunificaci d'Alemanya (1990).
 Desmembrament de la Uni Sovitica (1991).
 Invasi de Kuwait per Saddam Hussein i Guerra del Golf (1991);
 Genocidi a Ruanda (1994);
 Desenvolupament del GATT i la WTO.
 Guerra dels Balcans 1991-1995;
 Comena el procs de pau a Irlanda del Nord.
 ETA atura els atemptats durant xxx mesos (XXX).
 Boom borsari, especialment dels valors relacionats amb noves tecnologies.
 Impeachment de Bill Clinton.
 Eritrea s'independitza d'Etipia.
 Final de l'apartheid a Sud-frica.

Desastres.
Atemptat d'Omaha per part d'una escissi del IRA (1997).

Cultura.
Msica.

 Msica grunge;
 Popularitzaci de l'anomenat Rock Catal;
 Aparici del britpop;

Cinema.
Esport.
 Jocs Olmpics de Barcelona (1992);
 Una de les millors dcades pel F.C. Barcelona, amb sis lligues i una Copa d'Europa (1992).
 Alemanya, Brasil i Frana es proclamen campiones del mn de futbol als mundials de Itlia 90, EUA 94 i Frana 98.
 Melcior Mauri guanya al 1991 la Vuelta a Espanya de ciclisme.

 Persones rellevants .
Lders Mundials i Poltics.

 Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya.
 Joan Lerma i Eduardo Zaplana, presidents de la Generalitat Valenciana.
 Gabriel Caellas Fons, Cristfol Soler Cladera, Jaume Matas Palou, Francesc Antich Oliver, presidents del Govern Balear;
 Felipe Gonzlez i Jos Mara Aznar Lpez (Espanya);
 John Major i Tony Blair (Regne Unit);
 Franois Mitterrand (Frana);
 George H.W. Bush i Bill Clinton,  presidents dels Estats Units;
 Mikhal Gorbatxov, ltim dirigent de la URSS;
 Bors Ieltsin, primer dirigent de la Rssia post-sovitica.
 Deng Xiaoping (Xina);
 Frederik W. de Clerk, darrer president de Sudfrica durant l'Apartheid;
 Nelson Mandela, ex-presoner politic, i president de Sudfrica desprs de l'Apartheid;
 Kofi Annan (Nacions Unides);
 Papa Joan Pau II;
 Saddam Hussein (Iraq);
 Yitzhak Rabin i Benjamin Netanyahu (Israel);
 Iasser Arafat (Palestina);

Artistes.
 Kurt Cobain cantant del grup Nirvana;

Esportistes.
Carl Lewis, Florence Griffith, Mark Johnson, Serguei Bubka (Atletisme);
Miguel Indurain, Melcior Mauri, Jan Ulrich, Marco Pantani, Jeannine Longo (ciclisme);
Maradona, Romario, Ronaldo, Josep Guardiola, Ronald Koeman, Zinedine Zidane (Futbol);
Iaki Urdangarin, Enric Massip (Handbol);
Boris Becker, Steffi Graff, Contxita Martnez, Arantxa Snchez-Vicario,Martina Hingis (Tennis);
Michael Jordan, Isiah Thomas, Scottie Pippen, Dennis Rodman (Bsquet);
Jordi Martinez "Aspar", Jordi Tarres (Motociclisme);
Ayrton Senna, Alain Prost, Michael Schumacher, Carlos Sainz (Automobilisme);
Rafa Pascual (Voleibol);
Troy Aikman, Jerry Rice, Steve Young, Jhon Elway, Brett Favre (Futbol Americ);
;
----
Una dcada abans / Una dcada desprs










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23838" title="Dcada del 2000" nonfiltered="374" processed="374" dbindex="10388">

La dcada dels 2000 comprn el perode d'anys entre el 2000 i el 2009, tots dos inclosos.

Caracterstiques de la dcada de 2000.

 Esdeveniments rellevants .

Cincia i Tecnologia.

 Acabament del projecte del genoma hum.

Guerres, Economia i Poltica.

 2001: Atemptat a les torres bessones de Nova York.
 2002: Enderrocament del regim dels talibans a l'Afganistan.
 2003: Segona Guerra del Golf i conseqent inestabilitat a l'Iraq;
 2004: Atemptats contra trens de rodalies a Madrid;
 2005: Atemptat contra el metro de Londres.
 2005: Atemptat que acaba amb la vida de Rafik Hariri ex-primer ministre libans.
 2006: Referndum per la reforma de l'Estatut de Catalunya;
 2006: Crisi bllica entre Israel i el Lban;

Desastres.

 2003: Terratrmol a l'Iran.
 2004: Tsunami a l'ndic.

Cultura.

 2004: Forum Universal de les Cultures Barcelona 2004;

Esports.
 2000: Frana es proclama campiona de l'Eurocopa de Futbol;
 2000: El Reial Madrid guanya la seva vuitena Copa d'Europa de  Futbol;
 2002: El Reial Madrid guanya la seva novena Copa d'Europa de  Futbol;
 2002: Brasil es proclama campiona del Mundial de Futbol;
 2003: El FC Barcelona guanya la seva primera Eurolliga de Bsquet;
 2004: Grcia es proclama campiona de l'Eurocopa de Futbol;
 2006: El FC Barcelona guanya la seva segona Copa d'Europa de  Futbol;
 2006: Itlia es proclama campiona del Mundial de  Futbol;
 2008: Espanya es proclama campiona de l'Eurocopa de Futbol;

Msica.
 AFI (Sing the Sorrow, Decemberunderground);
 Air (10,000hz Legend, Everybody Hertz, City Reading: Tre Storie Western, Talkie Walkie);
 Alicia Keys (Songs in a minor, The Diary Of Alicia Keys);
 The Arcade Fire (Funeral);
  Ashlee Simpson ( Autobyogaphy, I am Me);
 Ashley Tisdale (Headstrong);
 Avril Lavigne (Let Go, Under My Skin, The Best Damn Thing);
 Bad Religion (The Process of Belief, The Empire Strikes First, New Maps of Hell);
 Beastie Boys (To the 5 Boroughs);
 Beck (Sea Change);
 Beyonc (Dangerously in Love, B' Day);
 Black Eyed Peas (Elephunk, Monkey Bussines);
 blink-182 (The Enema Strikes Back, Take Off your Pants and Jacket, Blink-182, Greatest Hits);
 Britney Spears (Oops!... I Did It Again, Britney, In The Zone, Greatest Hits My Prerogrative, B in the Mix: The Remixes, Blackout);
 Boards of Canada (Geoggadi);
 Bullet For My Valentine (The Poison);
 The Chemical Brothers (Push the Button);
 Cher (Living Proof, The Very Best of Cher, Gold, Extravaganza Superstar, Live! The Farewell Tour);
 Chritina Aguilera (Mi Reflejo, Mery Christmas, Stripped, Back to Basic);
 Cielo RazZo (Buenas)(Codigo de barras)(Marea)(Audiografia);
 Coldplay (A Rush of Blood to the Head, X&Y);
 Drew Seeley (DS);
 The Corrs (In Blue);
 La Costa Brava (Llamadas Perdidas);
 The Cure (The Cure);
 Daft Punk (Discovery);
 David Gilmour (On an Island));
 Divididos (Vivo Ac);
 Duran Duran (Astronaut);
 Eminem (The Marshall Mathers LP);
 Erasure (Nightbird);
 Evanescence (Fallen, The Open Door);
 Fall Out Boy (Take This To Your Grave, From Under The Cork Tree, Infinity On High);
 Foo Fighters (In your honor);
 Franz Ferdinand (Franz Ferdinand, You Cloud Have It So Much Better);
 Good Charlotte (The Young and the Hoppeles, The Chronicles of the Life and Death,Good Morning Revival);
 Gorillaz (Gorillaz, Demon Days);
 Green Day (Warning, Shenanigans, American Idiot);
 Guns N' Roses (Chinese Democracy);
 Gwen Stefani ( Love,Angel,Music,Baby, The Sweet Escape);
 Hilary Duff (Metamorphosis,Most Wanted, Dignity);
 |Interpol (Turn on the Bright Lights, Antics);
 Iron Maiden (A Matter of life an death);
 Jamiroquai (A Funk Odyssey);
 Jamiroquai (Dynamite);
 Jamiroquai (High Times: Singles 1992-2006);
 Jennifer Lopez (J.Lo, This is me...then?, Rebirth, Brave);
 Joss Stone (The Soul Sessions, Mind, body & soul, Introducing Joss Stone);
 Juanes (Fijate Bien, Un dia Normal, Mi Sangre, La Vida es un ratico);
 Keane (Hopes & Fears, Under The Iron Sea);
 Kelly Clarkson ( Thankful, Breakaway, My December);
 Ko n (Untouchables, Take a look in the mirror, See you on the other side, MTV Unplugged, Untitled);
 Lamb of God (New american gospel,  As the palaces burn,  Ashes of the Wake, Sacrament);
 Lax'n'Busto (Morfina,  Amb tu, Relax);
 Linkin Park (Hybrid Theory, Reanimation, Meteora, Collision Course, Minutes to Midnight);
 Limp Bizkit (Chocolate Starfish and the Hotdog Flavored Water, New Old Songs, Results May Vary, The Unquestionable Truth (Part 1), Greatest Hitz);
 Macy Gray (The Id);
 Madonna (Music, American Life,Remixed and Revisted, Confessions on a dance floor);
 Mariah Carey (Glitter,Charmbracelet,The Emancipation of Mimi);
 The Mars Volta (De-Loused in the Comatorium);
 Metallica (St. Anger);
 Meshuggah (Nothing, I, Catch 33, Nothing Re-issue);
 Michael Jackson (Invincible) ;
 My Chemical Romance (I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love)(Three Cheers for Sweet Revenge, Life on the Murder Scene, The Black Parade);
 Muse (Absolution, Black holes and revelations);
 Nacho Vegas (Cajas de msica dficiles de parar);
  No Doubt ( Rock Steady,The Singles: 1992 - 2003);
 No Use for a Name (Hard Rock Bottom, Keep Them Confused, All the Best Songs);
 Nelly Furtado (Whoa Nelly, Folclore, Loose) ;
 Norah Jones (Come Away With Me, Feels Like Home, Not Too Late) ;
 Nine Inch  ails (With Teeth, Year Zero);
 Oasis (Don't Believe the Truth);
 Outkast (Speakerboxxx/The Love Below);
  Paris Hilton (Paris);
 Pearl Jam (Riot Act);
  P!nk (Can't take me home, Missundaztood, Try This, I'm not dead);
 Placebo  (Once more with feeling, Meds);
 Queens of the Stone Age (Songs for the Deaf);
 Radiohead (Kid A, Amnesiac, Hail to the thief);
 Rage Against the Machine (The Battle of Los Angeles);
 Rancid (Rancid);
  The Killers ( Hot Fuss, Sam's Town);
 The Rasmus (Into, Dead Letters, Hide From The Sun);
 The Red Hot Chili Peppers (By the Way, Stadium arcadium);
 The White Stripes (De Stijl, White Blood Cells, Elephant, Get Behind Me Satan, Icky Thump);
 Rise Against (Revolutions Per Minute, Siren Song Of The Counter Culture, The Sufferer And The Witness);
 Rush (Vapor Trails, Rush in Rio, Feedback, (Snakes & Arrows);
 S-Club 7 (Reach);
 Shakira (Servicio de Lavandera, Fijacin Oral Vol 1, Oral Fixation Vol.2);
 Shania Twain (Up, Greatest Hits);
 She wants revenge (She Wants Revenge);
 Simple Plan (No Pads, No Helmets, Just Balls..., Still Not Get Any, Mtv Hardrock Live, Simple Plan);
 Silverstein (Discovering the Waterfront);
 Snow Patrol (Final Straw, Eyes Open);
 Sigur Rs (gtis byrjun);
 Stone Temple Pilots (Shangri-LA DEE DA, Thank You);
 System of a Down (Toxicity , Steal this Album, Mezmerize-Hipnotize) ;
 Sr. Chinarro (El Fuego Amigo);
 The Smashing Pumpkins (MACHINA/The Machines of God) ;
 The Strokes (Is This It?, Room On Fire, First Impressions Of Earth);
 t.A.T.u. ("200 po vstrechnoy", "200 km7h in the wrong lane, "Dangerous Adn Moving", "LIUDY-INVALIDY") ;
 Tears for Fears (Everybody Loves a Happy Ending);
 Tool (Lateralus);
 U2 (How to Dismantle an Atomic Bomb);
 Usher (Confessions);
 Vanessa Hudgens (V);
 Velvet Revolver (Contraband, Libertad);
 The White Stripes (Elephant, Get Behind Me Satan);
 Weezer (The Green Album, Make Believe);
 Wilco (Yankee Hotel Foxtrot);
 Yellowcard (Ocean Avenue, Lights and Sounds, Paper Walls));

 Persones rellevants .

Lders Mundials i Poltics.

 Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Jos Montilla, presidents de la Generalitat de Catalunya.
 Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.
 Francesc Antich i Jaume Matas Palou presidents del Govern Balear.
 Jos Mara Aznar Lpez i Jos Lus Rodrguez Zapatero (Espanya).
 Tony Blair i Gordon Brown (Regne Unit).
 Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy (Frana).
 George Bush i Barack Obama  presidents dels Estats Units.
 Silvio Berlusconi i Romano Prodi primers ministres d'Itlia.
 Joan Pau II i Benet XVI (Vatic).
 Iassir Arafat (Palestina).

Esportistes.
 Ronaldinho, Lionel Messi, Cristiano Ronaldo (Futbol).
 Pau Gasol, Shaquille O'Neal, Dwyane Wade (Bsquet);
 Dani Pedrosa, Valentino Rossi (Motociclisme);
 Michael Schumacher, Fernando Alonso (Automobilisme).
 Tom Brady, Ben Roethlisberger, Peyton Manning (Futbol Americ);
 Rafael Nadal, Roger Federer, Novak Djokovic (Tennis);


----
Una dcada abans / Una dcada desprs







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23839" title="Dcada del 2010" nonfiltered="375" processed="375" dbindex="10389">

La dcada dels 2010 comprn el perode d'anys entre el 2010 i el 2019, tots dos inclosos.

Caracterstiques de la dcada de 2000.

 Esdeveniments rellevants .

Cincia i Tecnologia.

Guerres, Economia i Poltica.

Desastres.

Cultura.

Esports.
 La Copa del Mn de Futbol 2010 se celebrar a Sud-frica;
 Els Jocs Olmpics d'hivern 2010 se celebraran a Vancouver (Canad);
 Els Jocs Olmpics d'estiu 2012 se celebraran a Londres (Anglaterra);
 Els Jocs Olmpics d'hivern 2014 se celebraran a Sotxi (Rssia);
 La Copa del Mn de Futbol 2014 se celebrar a Brasil;

Msica.

 Persones rellevants .

Lders Mundials i Poltics.

Esportistes.


----
Una dcada abans / Una dcada desprs


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23848" title="Amazones" nonfiltered="376" processed="376" dbindex="10390">


 Geografia:
 El riu Amazones s el principal riu d'Amrica i el ms cabals del mn. La seva conca, coberta en gran part per selva tropical, s coneguda com l'Amaznia o la selva amaznica.
 Quatre subdivisions administratives relacionades amb la conca de l'Amazones:
 Estat d'Amazones (Brasil), un dels estats del Brasil.
 Departament d'Amazones, un dels departaments de Colmbia.
 Regi d'Amazones, una de les regions del Per.
 Estat d'Amazones (Veneuela), un dels estats de Veneuela.
 Mitologia grega: les Amazones (mitologia) sn un poble llegendari de dones guerreres.
 Astronutica: l'Amazones (satllit) s un satllit artificial d'Hispasat.
 Hpica: les amazones son genets femenines: Vegeu Amazona;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23851" title="Majoria absoluta" nonfiltered="377" processed="377" dbindex="10391">
La majoria absoluta s la generalitat d'opinions en un conjunt de poblaci en ms de la meitat de la poblaci en qu s'ha estudiat aquesta opini. En referncia a un procs electoral la majoria absoluta s aquell tant per cent de vots superior al 50% que fa que un partit poltic tingui el dret a prendre decisions sense haver de consultar amb altres formacions poltiques.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23852" title="Martell" nonfiltered="378" processed="378" dbindex="10392">


Un martell s un estri utilitzat per donar cops a un objectiu, causant el seu desplaament o deformaci. s comunament utilitzat per clavar o trencar objectes. Els martells sn sovint dissenyats per a un propsit especial, per aix hi ha dissenys molt variats. La forma bsica del martell consisteix en un mnec (normalment de fusta) amb un cap pesant (que sol ser de metall) en el seu extrem. Els martells sn utilitzats en moltes professions i s un dels estris ms bsics juntament amb el ganivet. 

Al igual que aquest, el martell tamb s un arma contundent. El concepte de posar un mnec a un pes per a facilitar la seva utilitzaci va donar lloc a les primeres armes produdes per l'home, cap al 30000 aC. Durant l'Edat Mitjana es van popularitzar i per aix apareixen en molts jocs de rol que emulen aquella poca (usualment en mans de personatges com els brbars). El du Thor tenia un martell amb qu causava el tro.

Les formes conegudes del martell sn:

Martell de fuster;
Martell de mecnic;
Martell de construcci;
Martell de guerra;

Juntament amb la fal, formava part de la bandera sovitica (i per extensi d'altres pasos comunistes) com a allegoria del treball manual o industrial. 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23853" title="Entropia" nonfiltered="379" processed="379" dbindex="10393">
Per a informaci sobre el grup musical. Vegeu Entropia (grup musical).
----

L'entropia s'interpreta com la mesura del desordre d'un sistema. Des de la seva introducci per Rudolf Clausius a inicis de la segona meitat del segle XIX, el concepte d'entropia s'ha ests a diferents camps, com ara a la teoria de la informaci, la intelligncia artificial, la vida o el temps.


En fsica.

En fsica l'entropia s la magnitud termodinmica que permet calcular la part de l'energia calorfica que pot utilitzar-se per a produir treball si el procs s reversible. 
L'entropia fsica, en la seva forma clssica s definida per l'equaci
      dS = dQ / T
o ms simplement, si la temperatura es mant constant en el procs 1
</doc>
<doc id="23854" title="Joan-Max Gamper Haessig" nonfiltered="380" processed="380" dbindex="10394">

Hans-Max Gamper Haessig, conegut a Catalunya com a Joan Gamper, va nixer a la ciutat sussa de Winterthur el dia 22 de novembre de 1877. Al llarg de la seua vida es va dedicar a l'esport amb la prctica de diverses disciplines, preferentment el futbol. A Zuric i a Frana fou considerat un atleta excepcional per la seva classe i vitalitat. A Catalunya pass a la posteritat pel fet de ser el fundador del FC Barcelona.

Biografia.

Malgrat sser nascut a Winterthur, de petit s'establ a la ciutat de Zuric, on als dotze anys ja destacava com a ciclista. Per motius laborals va haver d'abandonar l'esport de la bicicleta i fou aleshores quan decid de dedicar-se al futbol. Considerat com uns dels millors jugadors sussos, fou capit del F.C. Basel, abans de ser considerat com el millor davanter del F.C. Excelsior. Divergncies amb aquest ltim club l'obligaren a abandonar-lo. Fou aleshores quan Gamper va decidir de fundar el F.C. Zurich, que ben aviat destacaria com un dels millors equips de Sussa.

Posteriorment, l'any 1897 Gamper es trasllada a Li i all ingressa en la Union Athltique, on practicar el rugbi. Finalment, l'any 1899 arriba a Barcelona i ben aviat fa amistat amb la colnia estrangera que hi havia a la ciutat. Home entusiasta i molt actiu, decideix de contribuir a difondre l'esport del futbol i comena a jugar-hi al barri de Sant Gervasi de Cassoles on resideix. A poc a poc va madurant el projecte que tenia de fundar un club de futbol a la ciutat. El dia 22 d'octubre de 1899, a la revista "Los Deportes" insereix un petit anunci convidant a tots els afeccionats a la prctica del futbol a trobar-se. Noms un mes i escaig ms tard, el 29 de novembre, el Gimns Sol del carrer Montjuc del Carme nmero 5, s l'escenari de la fundaci del Football Club Barcelona: els colors escollits per a la samarreta sn els del cant de Ticino i del club on jug (FC Basel): el blau i el grana.

Hans Gamper (ben aviat amb el nom catalanitzat com a Joan Gamper) juga en el primer equip del Bara des de 1899 fins a 1903. Posteriorment assumir en diverses ocasions la presidncia del club (del 2 de desembre de 1908 al 14 d'octubre de 1909, del 17 de setembre de 1910 al 30 de juny de 1913, del 17 de juny de 1917 al 19 de juny de 1919, del 17 de juliol de 1921 al 29 de juny de 1923, i de l'1 de juny de 1924 al 17 de desembre de 1925).

El dia 30 de juliol de 1930, atabalat pels problemes econmics i personals i vctima d'una gran depressi, Gamper decideix sucidar-se. La notcia cau com una bomba inesperada en la societat barcelonina i es decideix de silenciar la causes de la mort. 
La ciutat li va concedir el nom d'un carrer al barri de les Corts i el club li va reservar a perpetutat el nmero 1 de soci.
L'any 1966 l'aleshores president Enric Llaudet va instituir el Torneig Joan Gamper, que amb els anys ha aconseguit un rellevant prestigi internacional i amb el qual tradicionalment s'inicia la temporada al Camp Nou, abans del comenament del Campionat Nacional de Lliga d'Espanya. L'1 de juny del 2006 el FC Barcelona inaugur a Sant Joan Desp la Ciutat Esportiva Joan Gamper, el nom de la qual ret homenatge al fundador del club.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23864" title="Urartu" nonfiltered="381" processed="381" dbindex="10395">
Urartu fou un regne a la zona del llac Van a Armnia

Histria .

Les fonts hitites esmenten alguns pasos a la zona de Urartu: Haiasa, Azzi, Suhma, Isuwa i Altxe (cap el 1388 aC a 1320 aC). Els assiris van atacar la regi el 1114 aC i van arribar al llac Van, i esmenten que el pas, que es deia Nairi, tenia 23 reis. Cap el any 880 aC aquestos 23 principats ja estan unificats sota el rei de Biaini (es a dir del llac Van) que les fonts assries denominen Rei de Urartu (en les seves inscripcions els reis de Urartu es titulen reis de Nairi si escriuen en assiri i reis de Biaini i senyors de Tushpa si ho fan en urarti). El primer rei fou Arame titulat erili-erilave (rei de reis) que va donar el seu nom a la provncia de Aramili (mes tard coneguda com Apahuniq), que va tenir com a capital Arzachkun (suposadament Manazkert).

 Perode d'expansi .
Sarduri I, potser un usurpador, va fundar una dinastia i va traslladar la capital a Tushpa (la moderna moderna Van), a la vora del Llac Van, i la va fer fortificar. El seu fill Ishpuini va incorporar al regne el pas de Musasir, del que va fer governador al seu fill (el futur Sarduri II), per fou atacat per Shamshi-Adad V d'Assria.  El seu successor Menua, va expandir el regne.  Argisti I encara va ampliar ms els dominis a la regi de l'Araxes i el llac d'Erevan, a ms d'aconseguir rebutjar els atacs de Salmanassar IV d'Assria.

Perode de decadncia.
A la meitat del segle VIII aC es va enfrontar amb el regne de Mana, i a finals del segle van comenar els atacs dels cimmeris. Simultniament els assiris, lierats per Sargon II van atacar el regne. Rusa I fou derrotat per Sargon II al llac rmia. Les invasions escites van continuar i a finals del segle VII aC gaireb havien destrut el regne (les excavacions arqueolgiques mostren un alt nivell de destrucci per foc). Entre el 612 aC i el 585 aC el pas va ser conquerit per tribus traco-frgies (que acabarien formant el futur poble dels armenis), que destruren el regne. L ltim rei de Urartu o un dels primers reis dels invasors armenis es va sotmetre als medes.



Reis de Urartu o Biaini.
Arame 880-844 ;
Sarduri I 844-828 ;
Ishpuini 828-805  ;
Menua I 805-785 (associat abans de 805) ;
Argisti I  785-753 ;
Sarduri II 753-735 ;
Rusa I 735-713 ;
Argisti II 713-680 ;
Rusa II  680-675 ;
Erimena 675-670 ;
Rusa III 670-646 ;
Sarduri III 646-vers 620 ;
Irgia  vers 620-c. 600 ;
Menua II vers 600-c. 585 ;

 Arqueologia .
El descobriment de la civilitzaci es va fer el 1827 per Friedrich Eduard Schulz de la societat francesa d'orientalistes. Schulz fou assassinat per bandits kurds el 1829. Van seguir altres troballes i intents de traducci de les inscripcions alguns dels quals van tenir la mateixa fi que Schulz. A partir de 1870 les runes de la zona foren saquejades pels residents per vendre els objectes als exploradors europeus. La primera catalogaci de les inscripcions es va fer per Sir Archibald Henry Sayce i Karl Sester a la darrera part del segle XIX. L'estela de Rusa fou descoberta el 1891. La regi va passar a control rus el 1915 i Nikolai Jakovlevich Marr i Iosif Abgarovich Orbeli van fer algunes troballes rellevants, especialment els anals de Sarduri II. Al llarg del segle XX es van fer nombroses troballes primer a la Armnia sovitica i desprs tamb a la part turca.

 Llocs arqueolgics .
Altintepe;
Toprakkale;
Patnos;
Cavustepe;
Van;
Armavir;
Erebuni (Erevan);
Anzaf;
Cavustepe;
Ba kale;
Argishtiqinili;
Teishebaini;

Economia.
La poblaci del pas es dedicava a l'agricultura i la ramaderia. Treballaven la pedra i els metalls i exportaven gerres i pots de metall a Frgia. 

 Administraci .
El rei tenia el poder suprem i era a ms a ms gran sacerdot de Khaldi, la principal detat del pas. Alguns temples de Khaldi formaven part del complex del palau reial i n'hi havia d'altres separats.

 Religi .
La principal detat era Khaldi per la religi dels urartians era politeista Altres detats  inclouen Teisheba, deu dels cels, Teshshub, detat hurrita, i Khurits i  Shiwini, deesses del sol.

Llengua i escriptura.
El llenguatge d'Urartu es aglutinatiu i emparentat amb l'hurrita estant classificat al grup hurrita-urarti de llenges; cronolgicament la llengua sembla ser una continuaci dels dialectes hurrites; no presenta influencies semites ni indoeuropees per si amb algunes llenges del Caucas, emparentat amb la famlia de llenges alardies. Els georgians li atribueixen tamb una connexi amb el georgi.

Per escriure es va utilitzar un sistema local jeroglfic per mes tard van adoptar el cuneforme assiri limitant l's del sistema nacional que al segle VIII va quedar redut a escrits religiosos i contables.


 Enllaos externs .
Armenica.org Histria;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23867" title="Arame" nonfiltered="382" processed="382" dbindex="10396">
Arame fou el primer rei d'Urartu, que va unificar als 23 petits reis del pas de Nairi (a les fonts assries) i va crear el regne de Biaini (a les fonts assries Urartu). A les fonts assries se'l esmenta com Arramu.

Arame fou contemporani del rei d'Assria Asurnasirapal II (884 aC-859 aC) el qual va fer la guerra a la frontera i va sotmetre el Kirruri (Rawanduz) i el Katxiari (Mardin) cap el 882 aC; el Matiati (Midiyad) i el Tuxan (Kurkh, prop de Amida) el 879 aC; el Kipani (Hisn Kaifa) el 866 aC; l'Arknia (Arghana) cap el865 aC. Aix doncs la Commagena i part de la regi de Diyarbekir va passar a Assria en aquestos anys.

Al final del regnat de Arame, el nou rei d'Assria era Salmanasar III, fill del anterior rei, que va continuar combatin als districtes fronterers. El 859 aC va fer un atac a Kubutxkia (curs superior del Gran Zab, que els armenis anomenaran desprs Petit Albag). El 857 aC va sortir de Inziti o Alzi (Hanzith o Anzitena a la regi de Kharpurt) i va travessar Suhma o Suhmi (es a dir el futur Balahovit o Balabitena) i la regi de Palu i va arribar fins a la capital de Urartu, Arzachku (possiblement Manazkert). Arame es va retirar a les muntanyes Adduri abandonant la capital, i all fou derrotat per es va poder salvar, encara que la capital va ser incendiada. A una muntanya anomenada Iritia el rei assiri es va fer aixecar una esttua de lloana. La regi de Aramili (Apahoniq) que corresponia als dominis reials de Urartu, fou assolada. Desprs va marxar cap a la regi de Zenziun (la futura Aliovit) i arriba a la actual Ardjesh o Ardjish on es banya al mar de Nairi. De all va passar fins els llac Urmia pel pas de Gilzan (possiblement Zaravand) el rei del qual se li va sotmetre efimerament 

Arame va morir vers el 844 aC i el va succeir Sarduri I












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23869" title="Sarduri I" nonfiltered="383" processed="383" dbindex="10397">
Sarduri I fou rei d'Urartu del 844 aC al 828 aC.

No se sap de cap parentiu amb el seu antecessor Arame. Se l'esmenta com a fill de Lutipri, persona de la qual no se'n sap res. Va transferir la capital d'Arzachku (Manazkert) a Tushpa (l'armnia Tosp a la regi de Tospitis, la ciutat de Van) 

Salmanasar III d'Assria va atacar el pas el 831 aC. L'exrcit assiri va creuar el riu Arsanias o Muradsu i va avanar cap a les muntanyes, per per les mateixes fonts assries se'n dedueix una derrota. El 828 aC va atacar els districtes fronterers i va sotmetre a tribut al prncep de Khubuxkia (avui Djelamerk) que es deia Datana. Desprs l'exrcit assiri va passar al Mutsatsir (entre el Mont Djelo i l'Uxnu) que no va poder sotmetre, i seguiren ms al nord, al pas de Manna (al sud de la ciutat d'Urmia) on era rei Ualki que va fugir a les muntanyes sense sotmetre's. Finalment l'exrcit va entrar al regne de Gilzan (regi de Salmas al nord-oest del llac Urmia) on el rei Upu va acceptar de pagar tribut.

Va morir el 828 aC i el va succeir el seu fill Ishpuini.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23870" title="Tushpa" nonfiltered="384" processed="384" dbindex="10398">
Tushpa fou la segona i ltima capital del regne d'Urartu (cap el 830 aC fins cap el 585 aC). La va elegir el rei Sarduris I desprs d'un atac assiri a l'antiga capital Arzachku (Manazkert), ciutat ms exposada. Fou ocupada pels medes dirigits pel rei Ciaxares vers el 590 aC.

Els armenis l'anomenaren Tosp. Desprs se la conegu com a Van.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23872" title="Ishpuini" nonfiltered="385" processed="385" dbindex="10399">
Ishpuini fou rei d'Urartu del 828 aC al 805 aC. Va associar a una data no coneguda al seu fill Menua I.

El rei sembla que fou molt devot del mxim deu dels urartians, Khaldi.

El 828 aC conquer el regne de Mutsatsir, al nord del Rawanduz, i el 827 aC el regne de Manna (pas de Utxnu, Maiyandab i Sakkis) al sud del llac Urmia, on s'establiren guarnicions.

Cap el nord, el lmit del pas que era el pas de Bagrevand i el de Anaxi (Alashkert) tamb va ser objecte de les expedicions d'Ishpuini.

Va morir cap el 805 aC i el va succeir el seu fill Menua.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23873" title="Menua I" nonfiltered="386" processed="386" dbindex="10400">
Menua I fou rei d'Urartu del 805 aC al 785 aC. Abans del 805 aC va governar associat al seu pare Ishpuini des una data no coneguda.

Menua va conquerir cap el sud el pas de l'Alzini (al sud-est de Bidlis o Bitlis) mes tard anomenat Altzniq o Arzanena, i el pas de Ulliba, al naixement del Batman. Tamb va fer expedicions al pas de Txbetria (desprs Palu), al pas de Xupa (Dzophq o Armnia Sofena) i el Khat o Khatini fins a Melitealkh (Melitene o Malatya).

Cap el nord el rei Menua va entrar a la regi del Araxes, i cap el Oest, sortint de Delibala va sotmetre el pas de Diaueqi (regi del riu Kars del Araxes fins el llac Txaldir, Vanand pels armenis). Al est va sotmetre el Luqiuni que pertanyia a una dinastia anomenada "casal de Iriuka" (Iriuaqi). Dintre de les seves fronteres va combatre una revolta a Urmeniuqini (Taron oriental o Much)

Va fer canals i sistemes de reg i va construir al menys tres ciutats.

Va morir el 785 aC i el va succeir el seu fill Argisti I.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23906" title="Argisti I" nonfiltered="387" processed="387" dbindex="10401">
Argisti I fou rei de Urartu del 785 aC al 753 aC.

Va succeir al seu pare Menua I. Durant el seu regnat es va continuar el culte a Khaldi la principal detat del urartians, i tamb a Techeba (sembla que seria el Techub dels hurrites) i Ardini, detat de Mutsatsir adoptada per Urartu.

Va fer campanyes militars durant 13 anys: cap el nord va conquerir el actual Sarikamich, Va destronar al rei Ytupurchi de Diaueqi (Vanand o regi de Kars), el pas de Akhuriani (regi d'Ani), Etioni (entre Ani i Erevan) on va derrotar el rei Uduri i va fundar la ciutat de Argistiqini (desprs Armavir), el regne de Eriaqi a la regi de Xirak, el regne Ichqugulu (regi de Alexandropol) i el pas de Qiequni (al nord del llac Ixtamani; cap el sud va fer front a les expedicions de la regent Semiramis contra Hubutxkia i Kubutxkia (Djulamerk) cap el 785 o 784 aC, i desprs de Salmanasar IV el 781, 780, 779, 778, 776 i 774 aC. Per la seva banda Argisti va atacar durant sis anys el regne de Manna, on el rei Aza s havia aliat amb Assria, i finalment el rei va ser capturat i Manna establert com a vassall el 780 o 779 aC. Tamb va fer incursions contra Xupa (Sofena) i Khat (Malatya).

Va morir el 753 aC i el va succeir el seu fill Sarduri II.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23910" title="Sarduri II" nonfiltered="388" processed="388" dbindex="10402">

Sarduri II fou rei de Urartu del 753 aC al 735 aC.

Va succeir al seu pare Argisti I. Es el fundador de la ciutat de Sarduriqurda a la muntanya Kixteir (al sud-est del llac Van).

Va fer expedicions militars durant el seu regnat. Cap el nord-est va sotmetre a Sinalibi rei de Tuliqu (al sud-oest del llac Sevan), a Murinu rei de Uliquqi, a la regi del nord de Bayazid (a l'oest del Sevan), i al rei Argukiu de la regi de Zagalu. Tamb va fer campanya contra Etiuni, Aiararat i Eriaqi. Cap el nord, a la zona del llac Txaldir, va sotmetre el pas de Maqaltu, i cap el nord-oest va arribar a la regi dominada per les tribus Kholka (Clquida). Al sud, contra els assiris, va tornar a Manna, al sud-oest va sotmetre a vassallatge el pasos de Tumeichki (potser Tomisa) i Kauri (Gaurek, entre Kharpurt i Malatya). Va tornar a Khat i va derrotar el rei Hilaruada i va entrar a la seva capital; va cobrar tribut al rei Kuxtaxoi de Kummukh (Commagena)del que tamb va ocupar la capital; i va sotmetre als reis de Gurgum (Marash) i Samallu (Zindjirli).

El nou rei de Assria Teglatfalasar III (741-724 aC) va iniciar la lluita pels districtes fronterers que s havien sotms a Urartu. Va atacar Arpad al nord d'Alep. Sarduri i va acudir amb forces prpies i dels seus aliats de Kummukh, Melitalqi (Malatya) i Gurgum, per fou derrotat per Teglatfalasar III a Rumqala, a la vora del Eufrates. Les regions del Diyarbekir, Bohtan, Batman, Kharpurt i Kummukh van passar a Assria. El 736 aC el rei assiri va sotmetre el pas de Ulluba (Sasun) i el any segent va envair Urartu assetjant Tushpa o Turuspa essent rebutjat. Els intents de controlar Kubutxkia, Mutsatsir i Manna no van reeixir i van restar lleials a Urartu.

Va morir cap el 753 aC i el va succeir Rusa I.

Pgines relacionades.
Aiararat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23914" title="Rusa I" nonfiltered="389" processed="389" dbindex="10403">
Rusa I fou rei de Urartu del 735 aC al 713 aC

No se sap si era fill o parent de Sarduri II o be era un usurpador. Va construir la ciutat de Alashkert. Va sotmetre 19 reietons de la regi del llac Sevan.

Aprofitant un cop d'estat que va enderrocar a Aza, rei de Manna, i la seva substituci per sa germ Ullusunu, protegit de Rusa, va obtenir la cessi d'alguns districtes fronterers. Es va aliar tamb amb Dayauku (Deioces) rei dels medes de Echbatana (Hamadan) i a Metatti, rei dels medes de Zikurtu (Sagartia) segurament a la regi de Maragha. Tamb els reis de Karallu i Allabria (a la part superior del Petit Zab) es van convertir en vassalls. Mutsatsir va rebre un prncep fidel en la persona de Urzana.

Sargon II de Assria va atacar als aliats de Urartu i el 715 aC va obligar a Ullusunu de Manna a tornar a ser vassall d'Assria.  Va donar mort al rei de Karallu, i va fer fugir al de Allabria, i el rei meda Deioces va ser deportat. Es creu que va instigar tamb una incursi del cimmeris  al nord de Urartu, que van derrotar a Rusa I. Llavors Assria va envair Urartu i Sargon II va trobar a Rusa a Uixdich, prop del llac Urmia (potser el pas de Derbent) i el va derrotar. Rusa i el rei Metatti de Zikurtu van fugir cap el Mutsatsir, que va restar-li fidel. El assiris van saquejar Urartu, i desprs van marxar contra Urzana de Mutsatsir i la seva capital va ser saquejada, incloent el fams temple del deu Ardini.

Rusa es va posar malalt i va morir (alguns pensen que es va sucidar) el 713 aC. El va succeir el seu fill Argisti II.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23915" title="Argisti II" nonfiltered="390" processed="390" dbindex="10404">
Argisti II fou rei d'Urartu del 713 aC al 680 aC.

Succe al seu pare Rusa I. Va fundar la ciutat d'Argixtiqinili, prop d'Ardjesh.

El 712 aC els assiris van sotmetre a Ambari, rei de Tabal, tributari d'Urartu. El 711 aC un altre tributari, Tarkhunazi, rei de Malatya es va haver de sotmetre a Assria; el 710 aC ho va fer el rei Mutallu de Gurgum; el 707 aC el rei Mutallu de Kummukh (Commagena), homnim del rei de Gurgum per que no era el mateix, desprs de rompre amb els assiris i tornar a l'aliana d'Urartu va ser deposat per Sargon II.

Va estendre altra vegada la influncia urartiana cap al pas de Kharda (Kharput) i va rebre vassallatge d'Ukki o Ukkai (a les fonts del Khabur oriental). Els assiris van atacar Tumurri (Tmoriq) i Ukki que van tornar a l'obedincia d'Assria.

El 681 aC el rei Sennquerib d'Assria fou assassinat pel seu fill Adad Ninlil, el qual, expulsat pel seu germ Assarhaddon, es va refugiar a Urartu. Adad Ninlil s esmentat a la Bblia com Adramelec i a la llegenda ell va ser l'ancestre de la famlia senyorial armnia dels Ardzruni.

Va morir cap al 680 aC i el va succeir el seu fill Rusa II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23916" title="Rusa II" nonfiltered="391" processed="391" dbindex="10405">
Rusa II fou rei de Urartu de cap el 680 aC al 675 aC.

Va fer front a noves incursions dels Gimirri (Cimmeris) i s hi va aliar per girar-los contra Assria. Un dels caps dels Gimirri, Tiushpa, va atacar la Cilcia, possessi del assiris, per va ser rebutjat pel rei assiri Assarhaddon a Kubutxna. Desprs d'aix els Gimirri van destruir el regne frigi (Mushkhi) del rei Mides IV (Mita) el 675 aC. Aquestos Mushkhi envaren desprs Urartu

La successi de Rusa II es confusa. Sembla que el va succeir Erimena, potser fill seu, que va tenir un breu regnat, seguit per Rusa III, fill d'Erimena.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23917" title="Rusa III" nonfiltered="392" processed="392" dbindex="10406">
Rusa III fou rei d'Urartu des de l'any 670 aC aproximadament, fins el 646 aC. 

Durant el seu regnat es va dur a terme una disputa pel pas de Xupria amb Assria (el 673 aC els assiris van cremar la capital, Uppum). Les hostilitats semblaren aturades cap el 670 aC.

Assurbanipal d'Assria va conquerir el regne de Manna i va expulsar al seu rei Akhsheri, en resposta a un atac de Manna, que era aliat dels escites.

El va succeir Sarduri III.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23919" title="Sarduri III" nonfiltered="393" processed="393" dbindex="10407">
Sarduri III fou rei d'Urartu del 646 aC al 620 aC aproximadament.

Cap el 645 aC va enviar una ambaixada a Assria notificant el seu accs al poder i per felicitar al rei per les seves victries sobre Elam.

Tota l'poca es molt confosa i es tenen molt poques dades. Desprs el regne desapareixer en pocs anys.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23920" title="Sunifred I" nonfiltered="394" processed="394" dbindex="10408">


Sunifred I ( ? - 848 ), Comte d'Urgell i Cerdanya (834-848); Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besal, Narbona, Adge, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848);  i Comte de Conflent durant un breu perode abans del 848. 

Orgens familiars.

Era fill del comte Bell de Carcassona i germ del comte Sunyer I d'Empries i Oliva I de Carcassona.

Comtat de Cerdanya i Urgell.

El 834, el rei franc Llus el Piets li va donar els comtats d'Urgell i Cerdanya que pertanyien a Gal I Asnar (aliat de Mussa ibn Mussa ibn Fortun de la famlia dels Banu Qasi), i que va ocupar el 835 la Cerdanya i cap al 838 l'Urgell.

El 842 una expedici musulmana, ordenada per l'emir de Crdova Abd al-Rahman II i dirigida per Abd al-Wahid ibn Yazid i Mussa ibn Mussa va envair el comtat de Barcelona. Els rabs van creuar per les zones de l'interior (Bages, Lluans i Osona) amb la intenci de dirigir-se cap a Narbona, per van ser aturats per les forces de Sunifred abans d'arribar a la Cerdanya, probablement a la Vall de Ribes. Aquest xit degu influir perqu, el 844, a la mort de Bernat de Septimnia, el nou rei franc Carles II el Calb nomens Sunifred comte i marqus de Barcelona, Girona, Osona, Besal, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (a ms de Cerdanya i Urgell). El desembre del 847 l'emir va demanar la signatura d'un tractat de pau.

El comtat del Conflent va passar a dependre de la Cerdanya, i per tant de Sunifred, segurament a la mort de Ber II (entre el 846 i el 848).

Mort del comte.

Probablement, tant Sunifred com el seu germ Sunyer van ser assassinats per Guillem de Septimnia, fill de Bernat de Septimnia, que aliat amb Pip II d'Aquitnia es va revoltar contra Carles el Calb el 848 i va ocupar els comtats d'Empries i Barcelona.

Npcies i descendents.

Es cas amb la noble Ermessenda l'any 840, de la qual tingu:
 Guifr el Pils (v 840-897), comte de Barcelona;
 Mir I ( ? - 896), comte de Rossell i Conflent;
 Radulf (? - 920), comte de Besal;
 Sunifred (?-v 890), Abat d'Arls;
 Riculf (? - v916), Bisbe d'Elna;
 Sesenanda ;
 Ermessenda (?-v 898);

Enllaos externs.
 Sunifred a la web;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23923" title="Guillem de Septimnia" nonfiltered="395" processed="395" dbindex="10409">
Guillem de Septimnia (826 - 850), Comte de Barcelona i Empries (848 - 850).

Va usurpar els honors del seu pare a Gtia i a Septimnia des del 848 fins a la seva mort el 850.

Orgens familiars.
Fill del comte de Barcelona Bernat de Septimnia i de Dhouda, va nixer el 29 de novembre del 826.

Fou apadrinat pel seu oncle Teodoric comte d'Autun que va morir poc desprs cap el 830 encarregant la seva protecci a l'Emperador Llus el Piets. Quant aquest va morir el juny del 840 la custdia del jove va passar a Carles el Calb. En aquest temps Guillem vivia a Uss i algunes temporades a Tolosa amb el seu pare. El 22 de mar del 841 va nixer el seu germ, Bernat Plantapilosa, fundador del ducat d'Aquitnia.

Rebelli contra Carles el Calb.
El 25 de juny del 841 (dia de la batalla de Fontenoy) Guillem es va presentar davant Carles el Calb sollicitant la investidura dels beneficis borgonyons del seu padr, que li foren concedits, acollint-lo al palau i prometent-li per ms tard el comtat d'Autun. Per la investidura del magnat Gar (lloctinent reial d'Aquitnia) com a comte d'Autun degu ser un motiu de trencament. L'espoliaci de les seves propietats borgonyones i la destituci del seu pare com a comte de Tolosa (juliol del 842) i desprs la seva execuci el maig del 844, van abocar a Guillem al bndol del rebel Pip II d'Aquitnia, amb el qual va combatre a la batalla d'Angumois el juny del 844. Pip li encoman el comtat de Tolosa per substituir el seu difunt pare, comtat que li disputa el comte Frdol. Potser per aix Pip li encoman el comtat de Bordeus i el ducat de Gascunya el 845.

Consta que en aquest any els normands van presentar-se a Bordeus i el comte i duc Sguin els hi va fer front per va ser derrotat i mort i Guillem va ocupar el seu lloc. Els normands van assolar Aquitnia i van arribar fins a Llemotges; el 847 tornaren a assolar Bordeus que va ser assetjada per un temps bastant llarg entrant-hi finalment abans que Carles el Calb, que n'acudia en socors, pogus arribar-hi. Aqu Guillem va ser fet presoner. La inactivitat de Pip II feu que molts nobles canviessin de bndol i aix Carles el Calb es feu coronar rei de Frana i d'Aquitnia a Orleans el 6 de juny del 848. Probablement Pip degu arribar a un acord amb els normands per deixar lliure a Guillem i que aquest pogus passar a la Gtia per aixecar-la contra Carles el Calb.

Usurpaci del poder a Barcelona i Empries.
El 848 Guillem s'empar de Barcelona i Empries diuen les crniques que "ms per engany que pas per la fora". Aix fa pensar que Sunifred I mor de mort natural i que al nomenar Carles el Calb com a comte i marqus a Aleran, Guillem fes valdre els seus drets i fos reconegut. Per la coincidncia amb la desaparici de Sunyer I d'Empries i Ber II al Conflent i Rass tamb sost la hiptesis de que va prendre el poder per una traci dels nobles que li eren favorables, potser un cop d'estat simultani a Barcelona i a Empries.

L'estiu del 849 Carles el Calb decid atacar Aquitnia. El comte Frdol li obr les portes de Tolosa i fou ratificat en el seu crrec. Pip II va fugir i Carles va presentar-se a Narbona i va nomenar a Aleran com a comte de Barcelona i Empries-Rossell i marqus de Septimnia, i com que s'havia d'ocupar tamb de Guillem li va assignar un comte adjunt anomenat Isembard. A Guifr li don els comtats de Girona i Besal i a Salom els comtats de Cerdanya, Urgell i Conflent.  Aleran, Guifr i Salom no van tenir gaires dificultats per installar-se als seus comtats i Guillem deman l'ajuda de l'emir Abd al-Rahman.

Quant el febrer del 850 Carles el Calb marx d'Aquitnia, els nobles es revoltaren altre cop en favor de Pip II, San Snchez (un noble enemic de Carles) es va fer amb el poder a Bordeus i Gascunya, i Guillem va entrar a Barcelona amb soldats rabs sota el comandament d'Abd al-Karim ben Mugith, i assetj Girona sense prendre-la, assolant molts territoris. Carles va enviar reforos i Guillem fou derrotat. A la ciutat de Barcelona fou fet presoner per nobles partidaris del rei i executat.

Fonts.
Les fonts del seu regnat sn exclusivament franceses: els Annales Bertiniani i la Crnica de Fontanelle. Per les qestions personals i familiars hi ha el manual de Dhouda escrit abans del febrer del 842.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23924" title="Aleran" nonfiltered="396" processed="396" dbindex="10410">
Aleran (? - Barcelona?, 852) fou Comte de Barcelona, Empries, Rossell i Marqus de Septimnia (849 o 850 - 851 o 852).

Orgens familiars.
Possiblement, era comte de Troyes i fill de Guillaume, comte de Blois, i nebot d'Eudes comte d'Orleans (el sogre de Carles el Calb) i tenia una forta hostilitat familiar amb el llinatge de Guillem de Septimnia, fill de Bernat de Septimnia, per raons poc conegudes.

Nomenament.
El 848 Guillem de Septimnia s'empar de Barcelona i Empries. L'estiu del 849 Carles el Calb decid atacar Aquitnia. El comte Frdol li va obrir les portes de Tolosa i fou ratificat en el seu crrec. Pip II d'Aquitnia va fugir i Carles va presentar-se a Narbona i va nomenar a Aleran com a comte de Barcelona i Empries-Rossell i com a marqus de Septimnia donant a Guifr els comtats de Girona i Besal i a Salom els comtats de Cerdanya, Urgell i Conflent. Com que Aleran s'havia d'ocupar de Guillem tindria un adjunt anomenat Isembard, fill del marqus Gar de Borgonya comte d'Autun.

Poltica.
Aleran no va tenir gaires dificultats per installar-se als seus comtats, menys a Barcelona. Guillem deman l'ajuda de l'emir Abd al-Rahman. Quant el febrer del 850 Carles el Calb va sortir d'Aquitnia, els nobles es revoltaren altra cop en favor de Pip II, San Snchez (un noble enemic de Carles) es va fer amb el poder a Bordeus i Gascunya, i Guillem va aparixer a Barcelona amb soldats rabs sota el comandament d'Abd al-Karim ben Mugith, i assetjant Girona sense poder prendre-la, assolant els rabs molts territoris. Carles va enviar reforos i Guillem fou derrotat. Refugiat a la ciutat de Barcelona fou fet presoner per nobles partidaris del rei i executat. Llavors devia entrar Aleran a la ciutat, el 850.

Com a represlia per la mort del seu aliat, els rabs van conquerir Barcelona el 851 o el 852 com a molt tard, i la van saquejar i van delmar la poblaci per se'n van retirar desprs. Probablement el comte Aleran va morir en aquestos combats. Desprs d'aix, l'any 852, es va establir la pau per tractat (abans del 19 d'agost del 852).








 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23925" title="Isembard" nonfiltered="397" processed="397" dbindex="10411">
Isembard fou comte de Barcelona, Empries i Rossell i marqus de Septimnia (849 o 850-852). Adjunt del comte Aleran.

Es creu que va ser nomenat a l'assemblea de Narbona del 849 i era adjunt perqu Aleran estava destinat a combatre sobre el terreny al rebel Guillem, fill de Bernat de Septimnia.

Era fill del marqus Gar de Borgonya, comte d'Autun, qui precisament havia recollit la successi al comtat d'Autun que demanava Guillem.

El 851 o 852, quan va morir Aleran, devia governar un temps sol fins el nomenament d'Odalric.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23927" title="Guifr I de Girona" nonfiltered="398" processed="398" dbindex="10412">
Guifr I de Girona fou comte de Girona i Besal (849-852). 

S'identifica amb el vescomte Guifr de Girona esmentat l'any 841.

Va ser nomenat per Carles el Calb a l'assamblea de Narbona de l'octubre del 849 i reconegut a Girona ben aviat tot i l'activitat del marqus Guillem. El 22 de gener del 850 ja consta que actuava com a comte en l'acta d'un judici.

A l'estiu d'aquell mateix any, la ciutat fou atacada pel cabdill musulm Abd al-Karim ben Mugith, aliat a Guillem, per va resistir.

Va ser succet, probablement, pel comte de Barcelona Odalric el 852, encara que s possible que segus governant uns quants anys ms fins al 862, quan se sap que Otger ja era comte de Girona.
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23929" title="Zona horria" nonfiltered="399" processed="399" dbindex="10413">

Les zones horries o fusos horaris sn cadascuna de les vint-i-quatre rees en les que es divideix la Terra que segueixen la mateixa definici de temps. Antigament, la gent feia servir el temps solar aparent, guiant-se per la posici del sol, amb aquest sistema l'hora variava amb la distncia per exemple entre ciutats. Els fusos horaris van corregir en part aquest problema al posar els rellotges d'una regi al mateix temps solar mig. Els fusos horaris generalment estan centrats en meridians d'una longitud que s multiple de 15, en tot cas tal i com es pot veure en el segent mapa les formes dels fusos horaris estan fora afectades per les fronteres poltiques.

Tots els fusos horaris es defineixen en relaci al Temps universal coordinat (UTC), que s el fus horari situat sobre el meridi de Greenwich, que passa per sobre Londres.

Com que la Terra gira d'Oest a Est, al passar d'un fus horari al segent en direcci Est, haurem de sumar una hora. Si al contrari passem de l'Est a l'oest, hem de restar una hora. El meridi 180, conegut com lnia internacional de canvi de data, marca el canvi de dia.

Llista de fusos horaris i rees compreses.
Els pasos indicats amb un * fan servir horari d'estiu, que consisteix en afegir una hora a l'estiu per aprofitar millor la llum solar. Els pasos de l'hemisferi nord afegeixen la hora el mar o abril, mentre que els que estan a l'hemisferi sud l'afegeixen l'octubre o novembre.
 UTC-11 .
 Illes Midway;
 Niue;
 Samoa;
 Samoa Americana;

 UTC-10 .
 Atol Johnston;
 Polinsia Francesa: Illes de la Societat (inclou Tahit), arxiplag Tuamotu, illes Tubuai;
 Estats Units (HST - Hawaiian-Aleutian Standard Time);
Hawaii;
Illes Aleutianes d'Alaska *;

 UTC-9:30 * .
 Polinsia Francesa: illes Marqueses;

 UTC-9 .
 Polinsia Francesa: illes Gambier;
 Estats Units AKST - Alaska Standard Time *;
(Alaska) Major part de l'estat *;

 UTC-8 .
 Mxic - Hora del Pacfico, que noms afecta l'estat de Baixa Califrnia*;
 Canad PST - Pacific Standard Time *;
Colmbia Britnica (* Major part del territori);
Yukon;
 Estats Units PST - Pacific Standard Time *;
Califrnia, Idaho (nord), Nevada, Oregon, Washington);

 UTC-7.
 Mxic: Hora de la Montaa;
 Baixa Califrnia Sud*, Chihuahua*, Nayarit*, Sinaloa* i Sonora;
 Estats Units MST - Mountain Standard Time;
Arizona, Colorado, Idaho (sud), Montana, Nebraska (oest), Nou Mxic, Dakota del Nord (oest), Dakota del Sud (oest), Utah, Wyoming;
 Canad MST - Mountain Standard Time *;
 Alberta, Territoris del Nord-oest, Nunavut (Mountain);

 UTC-6 .
 Belize;
 Canad (Nunavut (Southampton Island), Saskatchewan);
 Xile (Illa de Pasqua);
 Costa Rica;
 Equador (Illes Galpagos);
 El Salvador;
 Guatemala;
 Hondures;
 Nicaragua;
 Mxic Hora del Centro*;
 Aguascalientes, Campeche, Coahuila, Colima, Districte Federal, Durango, Guanajuato, Guerrero, Hidalgo, Jalisco, Mxic, Michoacn, Morelos, Nuevo Len, Oaxaca, Puebla, Quertaro, Quintana Roo, San Luis Potos, Tabasco, Tamaulipas, Tlaxcala, Veracruz, Yucatn i Zacatecas;
 Canad Central Standard Time *;
(Manitoba, Nunavut (Centre), Ontario (Oest));
 Estats Units Central Standard Time *;
(Alabama, Arkansas, Illinois, Iowa, Kansas, Kentucky (oest), Louisiana, Minnesota, Mississippi, Missouri, Nebraska (est), Dakota del Nord, Oklahoma, Dakota del Sud (est), Tennessee (oest), Texas, Wisconsin);

 UTC-5 .
 Brasil (Acre);
 Illes Caiman;
 Colmbia;
 Cuba *;
 Equador;
 Hait;
 Illes Turks i Caicos *;
 Jamaica;
 Panam;
 Per;

 Canad EST - Eastern Standard Time *;
Ottawa, Nunavut (est), Ontario, Quebec;
 Estats Units EST - Eastern Standard Time *;
Connecticut, Delaware, Districte de Colmbia, Florida, Gergia, Indiana, Kentucky (est), Maine, Maryland, Massachusetts, Michigan, Nova Hampshire, Nova Jersey, Nova York, Carolina del Nord, Ohio, Pensilvnia, Rhode Island, Carolina del Sud, Tennessee (est), Vermont, Virgnia, Virgnia de l'Oest;

 UTC-4 .
 Anguilla;
 Antigua i Barbuda;
 Antilles Neerlandeses;
 Aruba;
 Barbados;
 Bolvia;
 Brasil (Amazones, Mato Grosso *, Mato Grosso do Sul *, Para (oest), Rondonia, Roraima);
 Xile *;
 Dominica;
 Estats Units AST - Atlantic Standard Time;
Puerto Rico, Illes Verges Nord-americanes;

 Repblica Dominicana;
 Grenada;
 Guadeloupe;
 Guyana;
 Illes Malvines *;
 Martinica;
 Montserrat;
 Paraguai *;
 Saint Kitts i Nevis;
 Saint Lucia;
 Saint Vincent i les Grenadines;
 Trinitat i Tobago;
 Veneuela;
 Illes Verges Britniques;
 Canad AST - Atlantic Standard Time *;
Labrador, Nova Brunsvic, Nova Esccia, Illa del Prncep Eduard;

 UTC-3:30 (NST - Newfoundland Standard Time) .
 Canad (Terranova *);

 UTC-3 .
 Argentina;
 Bahames *;
 Brasil (Hora oficial) ;
Alagoas, Amapa, Bahia *, Ceara, Distrito Federal *, Espirto Santo *, Goias *, Maranhao, Minas Gerais *, Para (este), Paraiba, Parana *, Pernambuco, Piaui, Rio de Janeiro *, Rio Grande do Norte, Rio Grande do Sul *, Santa Catarina *, Sao Paulo *, Sergipe, Tocantins*;
 Guaiana Francesa *;
 Groenlndia;
 Saint-Pierre i Miquelon *;
 Surinam;
 Uruguai;

 UTC-2 .
 Bermuda *;
 Brasil (Fernando de Noronha);

 UTC-1 .
 Cap Verd;
 Portugal (Aores *);

 UTC (GMT - Greenwich Meridian Time) .
 Burkina Faso;
 Costa d'Ivori;
 Gmbia;
 Ghana;
 Repblica de Guinea;
 Guinea Bissau;
 Islndia;
 Libria;
 Mali;
 Mauritnia;
 Marroc;
 Santa Helena;
 So Tom i Prncipe;
 Senegal;
 Sierra Leone;
 Togo;
 Dinamarca;
Illes Froe WET - Western European Time (N);
 Espanya;
Illes Canries WET - Western European Time (N);
 Irlanda WET - Western European Time (N);
 Portugal WET - Western European Time (N);
 Regne Unit WET - Western European Time (N);

 UTC+1.
 Angola;
 Benn;
 Camerun;
 Repblica Centreafricana;
 Txad;
 Repblica del Congo;
 Repblica Democrtica del Congo (Kinshasa, Bandungu, Bas-Zaire, Equador);
 Guinea Equatorial;
 Gabon;
 Gibraltar *;
 Nambia *;
 Nger;
 Nigria;
 Svalbard i Jan Mayen *;
 Tunsia;
Central European Time, tamb anomenat MET - Middle European Time *.
El Central European Time es descomposa en ;
CEWT (Central European Winter Time) que equival a UTC+1 i;
CEST (Central European Summer Time) que equival a UTC+2;

 Alemanya ;
 Albnia;
 Andorra;
 ustria;
 Blgica;
 Bsnia i Hercegovina;
 Txquia ;
 Crocia;
 Dinamarca ;
 Eslovquia;
 Eslovnia;
 Espanya (Excepte Illes Canries);
 Frana;
 Hongria;
 Itlia ;
 Liechtenstein ;
 Luxemburg ;
 Repblica de Macednia ;
 Malta ;
 Mnaco;
 Noruega ;
 Pasos Baixos ;
 Polnia ;
 San Marino;
 Srbia i Montenegro;
 Sucia;
 Sussa;

 UTC+2 .
 Botswana;
 Burundi;
 Cisjordnia;
 Congo, R.D. (Kasai Occidental, Kasai Oriental, Haut-Zaire, Shaba);
 Xipre;
 Egipte;
 Franja de Gaza;
 Israel;
 Jordnia;
 Lesotho;
 Lban;
 Lbia;
 Malawi;
 Moambic;
 Ruanda;
 Sud-frica;
 Swazilndia;
 Sria;
 Zmbia;
 Zimbabwe;
 Estnia EET - Eastern European Time;
 Litunia EET - Eastern European Time;
 Bielorssia EET - Eastern European Time *;
 Bulgria  EET *;
 Finlndia EET *;
 Grcia EET *;
 Letnia EET *;
 Moldvia EET*;
 Romania EET *;
 Rssia (Zona 1, inclou Kaliningrad)  EET *;
 Turquia EET *;
 Ucrana EET *;

 UTC+3 .
 Arbia Saudita;
 Bahrain;
 Comores;
 Djibouti;
 Eritrea;
 Etipia;
 Iraq *;
 Kenya;
 Kuwait;
 Madagascar;
 Mayotte;
 Qatar;
 Somlia;
 Sudan;
 Tanznia;
 Uganda;
 Iemen;
 Rssia: Zona 2, inclou Moscou i Sant Petersburg MSK - Hora de Moscou *;

 UTC+3:30 .
 Iran *;

 UTC+4 .
 Emirats rabs Units;
 Gergia *;
 Kazakhstan (Oest) *;
 Maurici;
 Oman;
 Reuni;
 Rssia (Zona 3 *);
 Seychelles;

 UTC+4:30 .
 Afganistan;

 UTC+5 .
 Armnia;
 Azerbaidjan *;
 Kazakhstan (Centre) *;
 Kirguizistan *;
 Maldives;
 Pakistan;
 Rssia (Zona 4 *, inclou Ekaterinburg i Perm);
 Tadjikistan;
 Turkmenistan;
 Uzbekistan;

 UTC+5:30 .
 ndia;

 UTC+5:45 .
 Nepal;

 UTC+6 .
 Bangladesh;
 Butan;
 Kazakhstan (Est) *;
 Rssia (Zona 5 *, inclou Novosibirsk i Omsk);
 Sri Lanka;

 UTC+6:30 .
 Illes Cocos;
 Myanmar;

 UTC+7 .
 Cambodja;
 Illa Christmas (Austrlia);
 Indonsia (Oest);
 Laos;
 Rssia (Zona 6 *);
 Tailndia;
 Vietnam;

 UTC+8 .
 Brunei Darussalam;
 Xina;
 Hong Kong;
 Indonsia (Centre);
 Macau;
 Malisia;
 Monglia *;
 Filipines;
 Rssia (Zona 7 *);
 Singapur;
 Taiwan;

Nota: Xina t el mateix horari en tota la extensi del seu territori, i per tant aquesta zona horria s excepcionalment ampla. En un dels extrems de la Xina, el sol est en el seu mxim a les 3 pm mentre que a l'altra extrem el mxim s a les 11 am.
 Austrlia AWST - Australian Western Standard Time;
 Zona oest de l'illa;

 UTC+9 .
 Indonsia (Est);
 Jap (Japan Standard Time - JST);
 Corea del Nord;
 Corea del Sud;
 Palau;
 Rssia (Zona 8 *, inclou Yakutsk);
 Timor Oriental;

 UTC+9:30 (ACST - Australian Central Standard Time) .
 Austrlia (Broken Hill, NSW; Nord; Sud  *);

 UTC+10 .
 Illes Cook;
 Guam;
 Micronsia (Yap i Chuuk);
 Illes Marianes del Nord;
 Papua Nova Guinea;
 Rssia (Zona 9 *, inclou Vladivostok);
 Austrlia AEST - Australian Eastern Standard Time);
 Territori capital d'austrlia (el centre de l'illa) *, Nova Galles del Sud *, Queensland, Victria *, Tasmnia *;

 UTC+10:30 .
 Austrlia (illa Lord Howe *)(DST noms 0:30);

 UTC+11 .
 Micronsia (Kosrae i Pohnpei);
 Nova Calednia;
 Rssia (Zona 10 *);
 Illes Salom;
 Vanuatu;

 UTC+11:30 .
 Illa de Norfolk;

 UTC+12 .
 Fiji *;
 Kiribati (Illes Gilbert);
 Nauru;
 Nova Zelanda (Aotearoa) *;
 Rssia (Zona 11 *);
 Tuvalu;
 Illa de Wake;
 Wallis i Futuna;

 UTC+12:45 .
 Nova Zelanda (Aotearoa) (Illes Chatham *);

 UTC+13 .
 Kiribati (Illes Fnix);
 Tonga;

 UTC+14 .
 Kiribati (Illes Line);




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23933" title="Salom d'Urgell i Cerdanya" nonfiltered="400" processed="400" dbindex="10414">
Salom (? - v 869) comte d'Urgell i Cerdanya (848-869).

Segons l'historiador Abadal, Salom recoll la successi del seu possible parent Sunifred I a la mort d'aquest el 848. Aparentment, per defensar els drets del seus fills menors d'edat. Aix doncs Salom seria germ o ms segurament nebot de Bell de Carcassona.

Degu ser ratificat a l'assemblea de Narbona de l'octubre del 849.

Se l'esmenta en un viatge a Crdova cap el 863, aparentment per demanar la devoluci de les restes de Sant Vicen que estaven en poder del val de Saragossa. Abadal pensa que ms probablement fou un viatge diplomtic per negociar la neutralitat o l'aliana de Crdova, donada la rebelli d'Unifred de Barcelona el 862 (i que va durar fins el 864).

Encara apareix en un judici l'agost del 868 per el 870 ja s'esmenta com a nou comte a Guifr el Pils, per lo que cal suposar que va morir cap el 869.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23936" title="Odalric" nonfiltered="401" processed="401" dbindex="10415">
Odalric (? - ?, 859) fou Comte de Barcelona, Girona, Rossell, Empries i Narbona i Marqus de Gtia (852 - 858). Va succeir a Aleran i Isembard. 

Orgens familiars.
Generalment se'l considera un magnat franc. Se sap que era fill d'Odalric, comte d'Argengau i Linzgau del 807 al 816, per tenia vincles amb la Marca per part de la mare, i potser el rei va voler posar un cap lleial i al mateix temps vinculat amb el pas. El 846 apareix com a comte de Rtia.

La seva mare fou Engeltruda, a la qual se suposa filla de Big, comte de Pars, que va participar a la conquesta de Barcelona el 801 (vegeu Ber). Big va rebre el comtat de Tolosa el 806, succeint a de Guillem el Sant i va morir el 816 deixant dues filles, Engeltruda i Susana, i dos fills, Eberard, comte de Reims (816) i Liutard, comte de Paris. Liutard fou el pare del senescal Alard i de Gerard del Rossell. Engeltruda  es va casar dues vegades: la primera amb Odalric de Argengau i Linzgau, del que va nixer Odalric; la segona amb Hunroc de Ternois de qui tingu a Berenguer de Tolosa (marqus i comte de Tolosa del 819 al 835 i marqus i comte de Barcelona del 832 al 835), Eberard marqus del Fril, Adalard, abat de Saint Bertin (844-859 i 861-864) i potser Unifred, comte i marqus de Barcelona el 857 (tot i que aquesta possibilitat es incerta).

Primera aparici documentada.
Apareix per primera vegada en un document (l'acta d'un judici a Narbona) del 10 de setembre del 852 on es titula comte. Fins el moment el comtat de Narbona i el de Barcelona anaven lligats. El primer acte on es titula marqus s del 7 de juliol de 854. En aquest acte es donen unes terres a Sumnolf i Riculf que l'historiador giron Ponsich ha esbrinat que eren els fills d'Alfons, vescomte de Rossell el 847, i emparentats amb la descendncia de Ber.

Poltica.
Desprs d'un intent de Llus el Germnic de fer-se amb el poder a Aquitnia a finals del 853 i comenaments del 854, per mitj del seu fill Llus el Jove, uns complexes intents diplomtics van tenir lloc per aturar la guerra i no van reeixir. L'agost del 854 Carles el Calb decid actuar per la fora i va demanar ajuda a Odalric. Aquest entra a Aquitnia amb el rei. Al mateix temps el ex rei Pip II d'Aquitnia va fugir del monestir de Saint Medard on estava recls i es va presentar al seu pas i els nobles van abandonar a Llus el jove i es van posar al costat del prncep rebel. Llus va haver de fugir a Germnia i Pip II va quedar amo d'Aquitnia, per no va estar a l'altura i els nobles el van abandonar aviat i van oferir la submissi a Carles amb la condici del reconeixement d'Aquitnia com a regne i la designaci com a rei d'un fill de Carles. Aquest va acceptar i el octubre del 855 va coronar a Llemotges al seu fill de 8 anys Carles l'Infant. Probablement Odalric va participar amb les negociacions que van caldre per arribar a aquest punt.

El 856 el nou emir de Crdova Muhammad I, que s havia reconciliat amb Musa ben Musa dels Banu Qasi, li encomana una expedici contra Barcelona. Musa acompl la comanda i va destruir uns quants castells del comtat de Barcelona, saquejant el territori. Un castell, potser el de Terrassa (Ibn Idari dona Trrega per d'altres historiadors musulmans diuen Terrassa), fou conquerit. La incompetncia de Odalric en aquest afer no devia ser aliena a la seva posterior destituci.

A Aquitnia el 856 Pipi II tornava a ser reconegut pels nobles, i Llus el Germnic tornava a conspirar. Aix fou convidat per gran part de la noblesa del regne de Frana  a envair el pas i deposar a Carles. Per com que Llus va tardar en decidir-se, l'habilitat negociadora de Carles es va fer altra cop palesa, i va solucionar al menys l'afer aquit aconseguint altra cop el reconeixement de Carles l'Infant. Va ser per poc temps doncs el 857 la noblesa tornava amb Pip II el qual va buscar l'aliana dels normands. Poc desprs el influent comte Bernat d'Alvrnia i l'abat Alard de Saint Bertin reconeixien a Pip II. Altres nobles feren el mateix i els grans de la Nustria, Herv, Rorgon, Gosfrid i Robert el Fort comte d'Anjou es van rebellar i es van aliar als aquitans i als bretons. No se segur que Odalric fes costat als revoltats, per el fet de qu el seu germ en fos un dels impulsors ho fa creure. Aix doncs cap el final del 857 o comenament del 858 degu ser destitut. El 21 de mar del 858 comparegu davant Carles el Calb i li va jurar fidelitat, per el 859 apareix al bndol de Llus el Germnic que li va donar els comtats de Argengau i Linzgau. El nomenament d'Unifred, com a successor, sembla estrany si n era germanastre.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23937" title="Llista de reis de Valncia" nonfiltered="402" processed="402" dbindex="10416">
Llista de reis de Valncia des de la creaci del Regne de Valncia per Jaume I el Conqueridor el 1239 fins a la promulgaci dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Casal de Barcelona.
1239-1276 : Jaume I el Conqueridor, rei d'Arag i comte de Barcelona;
1276-1285 : Pere I el Gran (III d'Arag), fill de l'anterior;
1285-1291 : Alfons I el Franc (III d'Arag), fill de l'anterior;
1291-1327 : Jaume II el Just, germ de l'anterior;
1327-1336 : Alfons II el Benigne (IV d'Arag), fill de l'anterior;
1336-1387 : Pere II el Cerimonis (IV d'Arag), fill de l'anterior;
1387-1396 : Joan I el Caador, fill de l'anterior;
1396-1410 : Mart I l'Hum, germ de l'anterior;
L'any 1410, Mart I mor sense descendncia legtima.
Interregne.
1410-1412 : entre la mort de Mart I i el Comproms de Casp.

Dinastia Trastmara.
1412-1416 : Ferran I el d'Antequera, nebot de Mart I;
1416-1458 : Alfons III el Magnnim (V d'Arag), fill de l'anterior;
1458-1479 : Joan II el Gran, germ de l'anterior;
1479-1516 : Ferran II el Catlic, fill de l'anterior;
Amb el casament entre Ferran II i Isabel I de Castella, el 1469, es produeix la uni dinstica entre la Corona d'Arag i la Corona de Castella. A partir d'aqu, els reis de Valncia, a ms de reis d'Arag i comtes de Barcelona (entre d'altres ttols), sn tamb reis de Castella.

Dinastia Habsburg.
1516-1556 : Carles I l'Emperador, net de Ferran II;
1556-1598 : Felip I el Prudent (II de Castella), fill de l'anterior;
1598-1621 : Felip II el Piets (III de Castella), fill de l'anterior;
1621-1665 : Felip III el Gran (IV de Castella), fill de l'anterior;
1665-1700 : Carles II el Fetillat, fill de l'anterior;
A la mort de Carles II, el 1700, comena la Guerra de Successi Espanyola.

Guerra de Successi Espanyola.
1700-1704 : Felip IV (V de Castella), besnt de Felip III (de la dinastia Borb);
1704-1707 : Carles III (Arxiduc Carles d'ustria) de la dinastia Habsburg;
Amb la promulgaci dels Decrets de Nova Planta, el 1707, el Regne de Valncia arriba a la seva fi. No obstant aix, el ttol de rei de Valncia va continuar i continua sent utilitzat pels reis d'Espanya fins a l'actualitat.

Vegeu tamb.
Llista de reis de la taifa de Valncia, per als reis musulmans anteriors a la conquesta de Jaume I.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23938" title="Humfrid" nonfiltered="403" processed="403" dbindex="10417">
Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gtia (? - ?, 864), fou Comte de Barcelona, el Rossell i Narbona (858 - 864), Comte de Girona i Empries (858 - 862) i Comte de Tolosa (863 - 865).

Orgens familiars.
Segurament un magnat franc sense vincles amb la Marca de Gtia. Devia ser comte de Rtia. Es va revoltar contra Llus el Germnic, fugint a territori de Frana. Aix la lleialtat estava assegurada i Carles el Calb el degu nomenar per aquest motiu, quant tots se li giraven en contra. Altres fonts el suposen fill de Hunroch comte de Ternois i d'Engeltruda, mare d'Odalric, el seu antecessor, i per tant germanastre. Una tercera teoria el fa fill de Gar de Borgonya i germ d'Isembard, al que va succeir el 849 com a comte de Beaune i Autun, per molts opinen que aquestos comtats li van ser donats no per ser fill d'Isembard sin perqu aquest s havia tamb revoltat contra Carles i havia estat destitut.

Poltica.
Va negociar un tractat de pau amb Abd al-Uwar, val de Saragossa a comenaments del 858 i desprs va marxar a Frana per ajudar a Carles el Calb, deixant vescomtes encarregats dels comtats. Devia ser a Beaune el febrer del 858 i el 21 de mar segent es va presentar a Carles el Calb junt amb molts altres magnats per jurar-li fidelitat. L agost del 858 Carles estava combatent amb els normands, segurament amb Humfrid al seu costat, i llavors Llus el Germnic va envair el pas, i la noblesa li don suport. Per l'esglsia si opos i Carles va reunir els seus fidels per fer front al perill. El setembre del 858 tornem a trobar a Humfrid a Beaune potser reclutant forces. El 15 de gener del 859 Carles derrot a Llus a Saint Quentin i el foragit de Frana. La noblesa es pass immediatament al bndol de Carles. Humfrid destac entre els fidels junt amb Raimon de Tolosa (germ i successor de Frdol) i Rannoux de Poitou o Poitiers. Bernat d'Alvrnia, que s havia passat a Pip II d'Aquitnia, torna a l'obedincia.

El 859, la tendncia favorable als regnes regionals encapalada per Esteve, fill del comte Hug d'Auxerre i de Nevers comen a instigar la revolta de Carles l'Infant contra el seu pare. 

El 861 forces musulmanes, desprs d'un temps de treva, atacaren Barcelona, l'assetjaren i potser fins i tot arriben a dominar alguns ravals, per es de suposar que Humfrid va negociar la seva retirada o renovaci de la treva amb el consentiment de Carles el Calb i va ser acceptada per Muhammad I.

El 862 Carles el Calb va planejar espoliar a Carles de Provena, fill de Lotari I. Ms nobles es giraren contra Carles i entre ells Humfrid de Septimnia i Gtia. Provena, sota la direcci del regent Gerard del Rossell va fer front a l'intent anexionista, i Carles l'Infant instigat pel conseller Esteve es revolt. Tot el sud s escap del control de Carles el Calb. Aquest, fa acusar immediatament a Humfrid d'infidelitat. Sembla que el 19 d'agost del 862 Humfrid ja havia estat desposset dels seus honors i investit un tal Sunyer, potser l'antic comte d'Empries Sunyer I o potser el seu fill Sunyer II o potser un altre magnat, del qual no se sap res, per que no va poder prendre possessi perqu Humfrid restava rebel als seus dominis. Sembla que es van poder ocupar els comtats de Empries i Peralada (entregats a Sunyer II i Del, fills de Sunyer I) i Girona i Besal (entregats a Otger) per Barcelona, Osona, Pallars, Ribagora, Narbona, Agde, Besiers, Melguelh i Nimes, restaren en mans de Humfrid.

El 863 Humfrid ocup Tolosa i el comte Raimon, fidel al rei, va morir en la lluita. Al mateix temps, Esteve, conseller d'Aquitnia, en un cop de ma, expuls al comte Bernat d'Alvrnia i ocup el poder als seus dominis. Carles el Calb va fer ocupar per les tropes els honors borgonyons de Humfrid i Esteve, al temps que, amb la mediaci del Papa, Carles l'Infant es va sotmetre al seu pare (precisament a Nevers, domini familiar d'Esteve) i el regne d'Aquitnia fou dissolt. Al mateix temps Salom d'Urgell i Cerdanya se suposa que va negociar un tractat de pau i neutralitat amb l'emir de Crdova, que ja devia haver pactat la pau abans amb Humfrid i podia esdevenir el seu aliat. El tractat es conclour definitivament el 865. El mateix 863 els normands, rebutjats al Loira per Robert el Fort, van marxar cap a Aquitnia, van arribar a Saintes, on el comte Turpion d'Angulema va morir a l'assalt de la seva capital (4 d'octubre del 863) i assolaren la regi de Poitou, Perigoux i Llemotges. El 864 arribaren a Alvrnia on, a Clermont, estava Esteve. Assetjat a aquesta ciutat va morir en combat. Tamb ocuparen Bordeus on van fer presoner al rei Pip II, que els va guiar fins a Tolosa que van atacar per van ser rebutjats. Immediatament desprs Humfrid, sense aliats ni esperances, va fugir cap a Itlia.

El 864 i 865 el rei Carles el Calb va procedir al repartiment dels honors dels rebels (Barcelona, Osona, Pallars, Ribagora, Narbona, Agde, Besiers, Melguelh, Nimes, Beaune, Autun, Llemotges, Rouergue, Tolosa, Carcassona, Rass i Alvrnia). Els comtats de Barcelona i Osona i els de Narbona, Agde, Besiers, Melguelh i Nimes passaren a Bernat de Gtia, de la famlia de comtes de Poitiers.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23939" title="Bernat de Gtia" nonfiltered="404" processed="404" dbindex="10418">
Bernat de Gtia (? - 880), Comte de Barcelona, Marqus de Gtia i Septimnia (865-878) i Comte de Girona (870-878). 

Orgens familiars.
Fill del comte Bernat de Poitiers (mort el 844), nt tamb d'un altre comte Bernat de Poitiers (nomenat el 814) i cos d'Emen comte d'Angulema (839-863) que va morir lluitant contra els normands. La seva mare era Bliquilda, filla de Rorg I comte de Maine i germana del comte de Maine Rorg II i del canceller reial Gozl (abat de Saint Germain des Prs). Va ser l'ltim comte de Barcelona d'origen franc.

Poltica.
Desprs de la fugida d'Humfrid, el 864, i de la mort d'altres rebels, el rei va repartir els seus honors. El 864 Bernat fou restablert com a comte d'Alvrnia, i Autun fou donat a Bernat Plantapilosa (germ de Guillem de Septimnia i fill de Bernat de Septimnia) que revoltat al cap de poques setmanes va ser desposset. Auxerre i Nevers varen ser donats a Robert el Fort que a ms va rebre el comtat d'Autun, expropiat a Bernat Plantapilosa, que va poder ocupar el 865. El 865 Tolosa, Llemotges, Pallars i Ribagora  foren donades a Bernat II de Tolosa fill del difunt comte Ramon I de Roergue; Ermengol comte d'Alb, va rebre el  comtat de Roergue; Oliba II, probable fill de Oliba I i nt de Bell de Carcassona, va rebre Carcassona i probablement el Rass; i Bernat de Gtia la resta de les possessions (Barcelona, Osona,  Rossell, Narbona, Agde, Besiers, Melguelh i Nimes) a les que alguns pensen que tamb s'inclou Rass com a dependncia de Narbona.

El jove Carles l'Infant va morir el 29 de setembre del 866 i aix va assegurar un xic la tranquillitat a Aquitnia, lo que amb altres morts i el cobriment de les vacants (com Rannoux de Poitou, Landri de Santogne, Emen de Perigord i Angulema, Rall bisbe de Bourges, i Bernat d'Alvrnia) van provocar una situaci nova. Vulgrin, parent de Carles el Calb, va rebre Angulema, Perigord, Agen i Santogne; un altre familiar, Vullfadus, fou nomenat bisbe de Bourges; Effroi, antic lloctinent d'Esteve el cap rebel d'Aquitnia del 862 al 864, ara lleial al rei, va rebre Poitou (per va morir poc desprs); el regne d'Aquitnia va ser restaurat amb Llus el Tartamut (fill de Carles) com a rei per controlat per un consell lleial al rei. A la mort d'Effro de Poitiers aquest comtat fou donat a Bernat de Gtia; el Llemotges, deixat vacant per Rannoux, fou donat en part a Bernat de Tolosa. Autun, vacant per la mort de Robert el Fort, fou retornat a Bernat Plantapilosa, reconciliat amb el rei. Alvrnia va ser donada a Gar, potser fill del difunt Bernat.

Cap el 869 va morir Salom d'Urgell i Cerdanya (i de Conflent) i cap el 870 el comte Otger de Girona i Besal. Cap el 870 el rei devia assignar aquestos comtats: Girona i Besal varen tornar a Barcelona, amb la que tradicionalment estaven unides; Cerdanya i Urgell foren donades al fill gran de Sunifred, Guifr I el Pels; i el Conflent al fill segon Mir el Vell (els altres tres fills Radulf, Sunifred i Riculf no van rebre cap comtat)

El 872 Carles el Calb crea un govern per Aquitnia dirigit pel seu cunyat Bos, compte de Li i de Viena, al que es don el comtat de Berry i el ttol de cambrer reial i magister ostiariorum, per tenint com adjunts a Bernat de Gtia i Bernat Plantapilosa de Autun al que es va donar el comtat d'Alvrnia. Com que Bernat de Tolosa quedava sense representaci se li van donar els comtats de Carcassona i Rass, dels que fou desposset Oliba II que es va aliar a Plantapilosa contra Bernat de Tolosa. Poc desprs Bernat de Tolosa moria assassinat per un vassall de Bernat Plantapilosa (agost del 872) i Oliba II fou restitut en el comtats de Carcassona i Rass i Plantapilosa va governar Tolosa i Llemotges. Pallars i Ribagora s escaparen del seu control.

El 876 Carles el Calb feu una nova reorganitzaci i va donar el govern de Provena i Itlia a Bos i el comtat de Berry va passar a Bernat de Gtia. Un any desprs mor el comte Ekhard que tenia moltes possessions, i Macon i Chaunois s afegiren als dominis de Bos (que ja havia deixat Itlia per conservava Provena (i Viena i Li). Autun va passar a Bernat de Gtia. Bernat Plantapilosa no va rebre res perqu el 8 d'octubre del 876 havia estat fet presoner per Llus el Jove de Germnia a la batalla d'Andernach i restava encara engarjolat.

A finals del 876, havent mort el bisbe Vollfadus l'1 d'abril del 876, va ser nomenat bisbe de Bourges  Frotari, designat per Carles. Bernat de Gtia es va oposar amb les armes a la presa de possessi del nou bisbe, que segurament havia d'actuar de contraps a la gran autoritat que acumulava Bernat de Gtia. No va ser una rebelli directa contra el rei, per de fet Bernat s'oposava als designis reials. 

El 877 es va produir la rebelli general: Bos de Provena, Hugues l'Abb de Nustria, Bernat Plantapilosa de Tolosa i Alvrnia i Bernat de Gtia, Septimnia, Berry-Aquitnia i Autun es revoltaren. Carles el Calb va morir el 6 d'octubre de 877 per els rebels van continuar contra el seu fill i successor Llus el Tartamut. Per el bisbe Hicmar de Reims va apartar a Bos, Plantapilosa i Hugues l'Abb de la coalici rebel, a la que restaren Bernat de Gtia amb el seu germ Emen, el seu oncle l'abat Gozlin de Saint Denis, i l'altre oncle Geoffroi de Maine. Llus el Tartamut fou coronat el 8 de desembre de 877. El rei va aconseguir sotmetre el Maine i els seus aliats, i el Papa va convocar un Concili a Troyes per condemnar a Bernat de Gtia per la seva actuaci contra Frotari bisbe de Bourges i usurpador de bens eclesistics. El 11 de setembre del 878 el rei proced a expropiar a Bernat dels seus honors. Thierry, el cambrer reial va rebre Autun; Plantapilosa el Berry i Septimnia; i Guifr I d'Urgell i Cerdanya i el seu germ Mir el Vell de Conflent van rebre Barcelona, Osona, Girona, Besal i Rossell. Bernat va resistir a Autun fins el 879. Va morir desprs d'aquesta data sense que se'n coneguin els detalls.





 Vegeu tamb .
Septimnia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23943" title="Analema" nonfiltered="405" processed="405" dbindex="10419">


L'analema s la corba que descriu l'altura del Sol a la mateixa hora durant un any observat des d'una mateixa posici. Si cada dia de l'any, a migdia, registrem la posici del Sol, desprs d'un any haurem obtingut una certa corba, que t una forma aproximada de "vuit".

La posici del Sol observada canvia cada dia a causa de la inclinaci de l'eix de la Terra i a causa de l'excentricitat de l'rbita terrestre. El component axial de l'analema mostra la declinaci del Sol mentre que el component transversal ofereix informaci sobre l'equaci de temps, la diferncia entre el temps solar aparent i el temps solar mitj.


Enllaos externs.
Analemma ;
Exemple sobre una fotografia de les runes de Tholos a Delphi, Grcia ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23944" title="Alaska" nonfiltered="406" processed="406" dbindex="10420">

Alaska s un estat dels Estats Units d'Amrica, el 49 adms a la Uni. s situat al nord-oest del continent americ, separat de la resta dels 48 estats per Canad (l'altre estat allat essent Hawaii). Fa frontera amb el territori canadenc del Yukon a l'est i amb la Colmbia Britnica al sud-est.

Fou una possessi russa fins el 1867, any en qu fou comprat per 7 milions de dlars.

 Orografia .
El territori s constitut per tres regions naturals, ben diferenciades, esteses de S a N: la costa meridional, els altiplans de l'interior i el cintur rtic. Entre la costa pacfica i la frontera canadenca s'estn en una franja d'uns 20 km d'amplada (Panhandle, 'mnec de paella'), retallada per fiords i amb nombroses illes (arxiplag Alexander), constituda per massissos primaris i secundaris aplanats per l'erosi glacial, prolongaci dels de la Colmbia Britnica.
Passat el Lynn Canal, el relleu s'eleva tot al llarg de l'encorbament del golf d'Alaska (Wrangell Mountains, Chugach Mountains) i culmina en l'Alaska Range (mont McKinley, 6.194 m). s una regi que ha sofert moviments bruscs de terreny, i en sn prova la depressi estructural del riu Copper, el masss dels Wrangell i els horste dels monts Talkeetna.
La pennsula d'Alaska s una rea de gran activitat tectnica i volcnica (Valley of Ten Thousand Smokes), especialment a les illes Aleutianes.

 Poblaci .
Vegeu tamb: llista de municipis d'Alaska.;
La poblaci s formada bsicament per immigrants (prop del 80% el 1980), i es concentra a la costa del Pacfic. Els nuclis principals de poblaci sn Anchorage, Fairbanks, Juneau (capital de l'estat) i Ketchikan.
|
Segons el cens dels EUA del 2000, el 60,7 % de la poblaci era blanca anglosaxona, el 3,5 % era afroamericana, el 4,1 % eren hispans i hi havia 126.373 amerindis (20,15 % de la poblaci). Per tribus, hi havia 47.761 inuit, repartits entre yupik (22.671), inupiat (17.046) i altres grups; la resta sn atapascans d'Alaska (14.546), tlingit (10.518), aleuts (10.341) haida (2.005), tsimshian (1.958), eyaks (334), cherokee (3.213) i altres tribus.
Quan a les llengs ms parlades a l'estat, aquestes son, segons el cens del 2000, l'angls (496.982 parlants, 85,72 %), llenges autctones (30.121 parlants, 5,2 %, dels quals 15.450 llenges inuit, 300 aleut, 500 tlingit, 15 haida, 75 tsimshian, 300 Gwich'in, 300 koyukon, 75 dena'ina, 80 ahtna), castell (16.674 parlants ,2,88 %), tagalog  (8.934 parlants, 1,54 %), core (4.369 parlants, 0,75 %), alemany (3.572 parlants, 0,62 %), rus (2.952 parlants, 0,51 %), parles del Pacfic (2.591 parlants, 0,45 %), francs (2.197 parlants, 0,31 %), japons (1.392 parlants, 0,24 %), xins (1.295 parlants, 0,22 %), laosi (1.137 parlants, 0,20 %), vietnamita (756 parlants), i thai (742 parlants).

 Economia .
Els recursos econmics tradicionals sn la pesca (salm, bacall, halibut, areng), la transformaci del peix (conserves, saladures) i el comer de les pells. La fusta i els seus derivats constitueixen un altre recurs important, sobretot a la costa sud-oriental del Pacfic (Ketchikan, Sitka). L'agricultura (cereals, farratge, a l'interior de pas) s poc desenvolupada. s important, en canvi, l'explotaci forestal. La tradicional riquesa de l'estat en forma de recursos miners (or, coure, zinc, carb, plata, etc.) ocupa actualment una posici secundria a causa de l'exhauriment de molts dels jaciments (b que actualment hom ha reprs les prospeccions a la costa S i a l'rtic) i, sobretot, a causa de l'auge assolit des dels anys cinquanta per l'extracci de petroli i, posteriorment, de gas natural, recursos que han esdevingut la principal riquesa d'Alaska. El petroli s explotat a la pennsula de Kenai i a la de Prudhoe Bay, a la costa rtica; des del 1977 un oleoducte de 1 300 km (Trans-Alaska Pipeline) uneix Prudhoe Bay amb el port de Valdez, a l'oce Pacfic. Els darrers anys el turisme ha esdevingut una font d'ingressos important.

 Histria .
Els aleut, tot i que es creu que travessaren l'Estret de Bering fa 8 o 10.000 anys, hom suposa que el primer grup arrib cap el 2000 aC (restes com la mmia de l'illa Kagamil), quan se separaren dels inuit (es calcula que el 25 % del seu vocabulari s similar). 
Segons sembla, els inuit arribaren a Nord-Amrica a travs de l'Estret de Bering en el segle X aC, i s establiren a la zona d'Alaska en els primers segles de la nostra era.
Alaska fou explorada pel dans al servei de Pere I de Rssia Vitus Johansen Bering l'any 1741. Va arribar des de Kamtxatka fins els marges del riu Copper i les illes Commander. El 1741 el rus Txirikov arrib a les illes Aleutianes, i el comer de pells de lldria va atreure molts promylenniki (comerciants russos). Eren sovint llogats com a portadors a Port Ross (Califrnia), les Kurils, Pribiloff i Commander. Fou ocupada molt aviat per mercaders russos que formaven la Russian American Company, la qual obtingu el monopoli del trfic de pells; la capital de la colnia era Sitka. 
El tsar Alexandre II de Rssia va vendre el territori als EUA  pel tractat de Washington del 1867 per 7,2 milions de dlars. 
La riquesa minera d'Alaska don lloc des del tombant de segle fins ben entrat el s. XX a una intensa activitat extractiva, que tingu el seu aspecte ms notable en el Gold Rush ('febre de l'or'). Inicialment, Alaska depengu de l'estat d'Oregon, per el 1912 pass a sser un territori amb un determinat grau d'autogovern, i el 1958 en fou aprovat l'estatut. L'any segent, el pas fou proclamat el 49 estat dels EUA. El 1980, el Congrs nord-americ aprov una llei que declarava protegit prop del 30% del territori d'Alaska, mesura destinada a fer compatible la preservaci del seu important patrimoni natural amb l'explotaci industrial dels abundants recursos (especialment de cru i de gas natural).

Enllaos externs.

Pgina oficial de l'estat;
Oficina del Cens dels EUA;
Associaci de l'Indstria del Viatge a Alaska;
Alaska Travel Industry Association media center (estadstiques sobre turisme i indstria);
Notcies i temps a Alaska;
Estadstiques d'Alaska;
Pot Rssia redescobrir Alaska? Moscou News;

Partits poltics.
Alaska Republican Party;
Alaska Democratic Party;
Alaska Republican Moderate Party;
Alaskan Independence Party;
Alaska Libertarian Party;
Alaska Green Party;

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23945" title="Rafael del Riego Nez" nonfiltered="407" processed="407" dbindex="10421">

Rafael del Riego Nez (24 d'octubre, 1785 - 7 de novembre, 1823) va ser un general espanyol i poltic liberal.

Del Riego va nixer a Santa Maria de Tuas a Astries. Desprs de graduar-se en la Universitat d'Oviedo el 1807, es va mudar a Madrid, on es va unir a l'exrcit. En 1808, durant la Guerra d'independncia espanyola va ser pres presoner pels  francesos i empresonat en L'Escorial, d'on finalment va escapar.

El 10 de novembre va prendre part en la Batalla d'Espinosa de los Monteros, desprs de la qual va tornar a ser pres presoner. Tres dies desprs va ser enviat a Frana, i mes tard alliberat. Va viatjar per Anglaterra i Alemanya, i el 1814 va tornar a Espanya i va tornar a allistar-se, aquesta vegada amb el rang de tinent coronel.

Durant els sis anys de l'Absolutisme es va unir a la maoneria i els liberals en una conspiraci contra el rei Ferran VII. En 1819 el rei va formar 10 batallons per a lluitar contra la resistncia sud-americana. Riego va prendre el comandament del batall asturi. Per, desprs d'arribar a Cadis, junt amb altres oficials va comenar un mot el 1 de gener de 1820 i va reivindicar la tornada de la Constituci de 1812. Aquest conflicte s conegut com el Trienni Liberal o Revoluci Liberal. Les tropes de Riego van anar per diferents ciutats andaluses amb l'esperana de comenar un alament antimonrquic, per el poble es mostr principalment indiferent. Ms tard es comenaria un alament a Galcia, i rpidament es va estendre per tota Espanya. El 7 de mar de 1820 el Palau Reial a Madrid va ser rodejat per soldats davall el comandament del General Ballesteros, i el 10 de mar el Rei va acordar restaurar la constituci.


El nou govern progressista va nomenar a Riego mariscal de camp aix com capit general de Galcia. Al novembre de 1821 va ser nomenat governador d'Arag, i es va mudar a Saragossa. El 18 de juny del mateix any es va casar amb la seua neboda, Maria Teresa del Riego i Bustillos. El 4 de setembre de 1821, a causa d'una fallida revolta republicana, va ser errniament acusat de republicanisme i pres presoner. Tanmateix, la seua popularitat va crixer i es van dur a terme manifestacions sollicitant el seu alliberament. Al mar de 1822 va ser escollit diputat a les Corts Generals, i alliberat de pres.

Al desembre de  1822, en el Congrs de Verona, la Santa Aliana decideix que una Espanya republicana seria un perill a l'equilibri europeu, i Frana va ser triada per a reintroduir la Monarquia absoluta a Espanya. El 7 d'abril de 1823 l'exrcit francs va creuar la frontera. Riego va prendre comandament del tercer exrcit d'operacions i va resistir els invasors. Per el 15 de Setembre va ser trat, i pres presoner en  Anquillas, (Jan). Se'l va traslladar a Madrid. All es li va ser declarat culpable d'alta traci, ja que va ser un dels membres del Parlament que va votar a favor de prendre el poder del Rei. El 7 de novembre de 1823 Rafael del Riego va ser penjat a la "Plaza de la Cebada" a Madrid.

Actualment el seu retrat s mostrat en les Corts Generals.

 Vegeu tamb .

 Himne de Riego, una can escrita en honor a Riego, que va ser l'himne de la Segona Repblica (1931-1939).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23947" title="Assemblea General de l'ONU" nonfiltered="408" processed="408" dbindex="10422">

L'Assemblea General de l'ONU s un dels sis rgans principals de l'Organitzaci de les Nacions Unides. Est integrada per tots els estats membres i es reuneix almenys una vegada a l'any en una sessi dirigida per un president electe pels representants. La primera sessi es va realitzar el 10 de gener, 1946 al Westminster Central Hall de Londres, i hi participaren els representants de les 51 nacions membres originals.

La sessi regular usualment comena el tercer dimarts de setembre i acaba la segona setmana de desembre. Es poden realitzar sessions especials per petici del Consell de Seguretat, per la majoria dels membres de l'ONU, o si la majoria est d'acord, pot ser convocada per un sol membre. Per exemple, es va convocar una sessi especial el octubre de 1995 per a commemorar l'aniversari 50 de l'organitzaci.

Les votacions que realitza l'Assemblea General sobre qestions rellevants, que inclouen les recomanacions sobre la pau i la seguretat; l'elecci dels membres als diversos rgans de l'ONU; l'admissi, suspensi o expulsi d'algun membre; o decisions relacionades amb el pressupost; han de realitzar-se amb 2/3 de la majoria present.  Les altres qestions es decideixen per majoria absoluta. Cada estat membre t el dret a un vot. Les resolucions l'Assemblea, llevat l'aprovaci del pressupost, son noms una recomanaci i no pas obligacions als estats membres. L'Assemblea pot fer recomanacions sobre qualsevol afer relacionat amb l'ONU, llevat les qestions relacionades amb la pau i seguretat que han de ser considerades pel Consell de Seguretat.

Ja que s l'nic rgan que t representaci de tots els estats membres, l'Assemblea s un frum per les noves iniciatives relacionades amb qestions internacionals, econmiques i de drets humans. Pot iniciar estudis, fer recomanacions, desenvolupar i codificar lleis internacionals, promoure els drets humans, i estendre els programes econmics, socials, culturals i educatius existents.

L'Assemblea pot prendre accions per mantenir la pau internacional si el Consell de Seguretat no ho pot fer a causa d'un desacord entre els membres permanents. Les resolucions "Units per la Pau", adoptades el 1950 donen el poder a l'Assemblea per a convocar sessions d'emergncia per a fer recomanacions collectives, incloent l's de la fora armada, si s'ha realitzat una violaci als acords de pau o una agressi. Dos teros dels membres han d'aprovar, per, dites recomanacions. Aquest tipus de sessions d'emergncia s'han realitzat en nou ocasions. La ms recent, el 1982 va considerar la situaci dels territoris rabs ocupats per l'extensi unilateral d'Israel cap al Golan.

Durant la dcada de 1980, l'Assemblea es convert en un frum per al dileg Nord-Sud, s a dir, per a les discussions entre els pasos industrialitzats i els pasos en desenvolupament. Aquestes discussions van ser necessries per causa del canvi en la composici de l'Assemblea per l'entrada de nous membres. El 1945 l'ONU tenia 51 membres, avui dia t 191, dels quals dos teros sn nacions en desenvolupament.

En la primera sessi especial de l'Assemblea General de l'ONU el 1947, Oswaldo Aranha, aleshores el cap de la delegaci brasilera a l'ONU, comen una tradici encara vigent, que el primer orador del frum internacional s un brasiler.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23948" title="Fansub" nonfiltered="409" processed="409" dbindex="10423">
Fansub s una forma curta de "fan subtittled"; s'anomena a la cpia d'una pellcula estrangera, programa de televisi (sovint del gnere anime) o manga que ha estat subtitulat per admiradors en la seva llengua nativa. Aix es fa per proporcionar series que no serien disponibles en la llengua nativa. En els darrers anys, tamb han incls videojocs.


 Mtodes de Distribuci .

Originalment es graven aquests vdeos, emissions de televisi o DVD, i se subtitulen utiltizant un editor de vdeo. En un principi es distribuen en cintes VHS, actualment per es distribueixen majoritriament a travs de les xarxes peer to peer a internet. Normalment els fansub adquireixen la raw (la cpia original, sovint en japons), la tradueixen, en verifiquen la qualitat, la subtitulen, codifiquen el vdeo i finalment el distribueixen.

 Webs de la comunitat Fansub .
 Fansubbers;
 Envirosphere;
 Open Subtitles;
 Baka-Updates;
 AnimeSuki;
 Anime Source;
 AniDB: Anime DataBase;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23949" title="Filosofia hellenstica" nonfiltered="410" processed="410" dbindex="10424">
La filosofia hellenstica s la filosofia grega del perode hellenstic.

El mn hellenstic, resultat de les conquestes d'Alexandre el Gran, es va caracteritzar pel seu cosmopolitisme, refinament de l'art i l'especialitzaci del coneixement en les diferents cincies.

Amb la desaparici de les polis com a model de convivncia, molts filsofs es van refugiar al territori de la intimitat i la felicitat individual. Per aix els corrents principals de pensament d'aquesta poca (epicureisme, estocisme, i escepticisme) van posar l'mfasi en la filosofia moral.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23950" title="Epicur" nonfiltered="411" processed="411" dbindex="10425">

Epicur (Epicurus          ) (Samos, 341 aC- Atenes 270 aC) fou un filsof grec. s una de les figures ms singulars i polmiques de la filosofia hellenstica.

Va nixer a Samos per era  fill d'un atenenc de nom Neocles establert a l'illa. La mare es deia Carestrata. Va viure a Samos fins al 18 anys i desprs va tornar a Atenes (323 aC) a l'escola de Xencrates de Calcednia segons alguns  (el mateix Epicur ho neg). Deixeble de Nausfanes fou  seguidor de Demcrit. Quan va esclatar la guerra de Lmia se'n va anar d'Atenes i va marxar a Colof on llavors vivia el seu pare, i es va dedicar a l'ensenyament. Progressivament va concentrar els seus ensenyaments en la filosofia. Va anar desprs a Mitilene i Lmpsac on va ensenyar durant 5 anys. El 305 aC amb 35 anys va tornar a Atenes i va adquirir una casa amb un jard conegut per                 , al cor de la ciutat, on va establir la seva escola filosfica i va fundar l'epicureisme.  L'escola fou coneguda com "El jard" (per estar situada al jard de la seva casa d'Atenes). Va tenir nombrosos deixebles, i el van ajudar els seus germans  Neocles, Caridem i Aristbul. Entre els seus deixebles acceptava dones i esclaus. All va romandre la resta de la seva vida

Va elaborar una doctrina moral hedonista, basada en una filosofia natural d'inspiraci atomista.

La seva obra ms important conservada s la carta a Meneceu, sntesi de les seves teories sobre la mort, el plaer i la felicitat.

Epicur afirma que la filosofia s necessria per a tothom, perqu ensenya i prescriu el cam de la felicitat, i perqu s el remei per als quatre grans mals de la humanitat (tetrafrmac), que sn:
la por als dus;
la por a la mort;
la por als fenmens de la Naturalesa;
la por al dolor;

Divideix la filosofia en tres grans apartats:
Lgica;
Fsica;
tica;

Lgica.
O cannica. Serveix per abastar la veritat.
Epicur assenyala la importncia de definir clarament el significat de les paraules i establ uns cnons o criteris que regeixen les formes de coneixement:
les sensacions, que ens proposen la informaci.
les anticipacions, interpretacions subjectives del mn.
els afectes, (plaer i dolor) que ens orienten sobre el b i el mal.

Fsica.
Epicur adopt la teoria atomista formada per Demcrit, i hi va introduir un element de llibertat en el moment etern dels toms, que anomen declinaci (parnklisis, clinamen a Lucreci). Els toms constitueixen tot l'univers, incloses les nimes (sensaci, ment, ra) que sn per tant, materials i moren amb el cos, de manera, que no cal tmer la mort.

 tica .
Epicur remarca la importncia del cos com a fonament de l'existncia i afirma que la felicitat de l'sser hum consisteix en el plaer. Aquest plaer es basa en l'evitaci del dolor mitjanant l'automoderaci dels desigs.

La felicitat s'aconsegueix mitjanant l'autosuficincia de la persona (autarquia) i la mesurada a l'acci dels plaers naturals i necessaris, i es manifesta en l'atarxia o serenitat de l'nima.

Per abastar aquest estat de serenitat recomana l'allunyament de la poltica, la indiferncia davant dels dus i el conreu de l'amistat.

 Conceptes .
Atarxia: serenitat, absncia de torbaci en l'nima, condici de la vida feli.
Amistat: es la frmula de la convivncia, manifestaci de la sociabilitat com el plaer, l'amistat s un imperatiu natural, que ens rescata de l'egoisme i ens projecta als altres, als quals necessitem per viure i sobreviure felios.
Divinitats: No cal tmer els dus, perqu aquests no s'interposen  en la vida dels humans. No hi ha providncia divina: L'home s lliure i la felicitat s a les seves mans.;
Mort: No cal tmer la mort perqu la mort s privaci de sensaci i, per tant, no comporta cap dolor. Quan nosaltres hi som, la mort no hi s. Quan la mort hi sigui, nosaltres no hi serem.

 Filosofia de la cincia .
Modernament s'atribueix a Epicur la visi de qu totes les explicacions plausibles d'un fet han de ser preservades, en contraposici a la visi de la navalla d'Occam, per la qual hom ha de retenir l'explicaci ms simple a un fenomen. La idea epicrea de la multiplicitat es deriva de la seva visi d'epicur favorable als diversos plaers, fins i tot amb l'excs i la diversitat.

 Enllaos externs .

  Dossier sobre Epicur amb textos de Ramon Alcoberro, Marcel Conche i altres;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23963" title="Casc" nonfiltered="412" processed="412" dbindex="10426">

El casc es una pea de material mes o menys slid que cobreix i protegeix el cap de les persones quan realitzen tasques que puguin comportar un perill de lesions per cops violents.



Es empleat per soldats, policies i bombers. Tamb per conductors i passatgers de motocicletes i d'altres vehicles automotrius en situacions de risc, com poden ser proves i competicions. Igualment s'utilitza els casc en molts esports com l'alpinisme i l'escalada, el ciclisme, el submarinisme o el descensos en esqu de competici.

La seva aportaci a la seguretat es passiva, es a dir, no evita l'agressi o el accident per en determinats casos  pot mitigar les conseqncies.  

La mena de casc a utilitzar i las seves caracterstiques (pes, rgides, elasticitat) vnen determinades per l's a que esta destinat. Diversos organismes nacionals e internacionals avaluen els diversos models i donen la homologaci corresponent a cada activitat.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23967" title="Piolet" nonfiltered="413" processed="413" dbindex="10427">
Un piolet s una eina utilitzada en determinats esports de muntanya: l'escalada en gel,  l'alpinisme, el esqu de muntanya.

s una pea de metall, amb la forma general d'un pic i se l'hi anomenen quatre parts: el mnec, que s el cos o pal, la punta, que s l'extrem inferior i s de forma aguda, el pic, que s la part ms esmolada i utilitzada i la pala, que es fa servir per tallar esglaons o replans per als peus. Naturalment, amb el perfeccionament dels grampons aquesta darrera utilitat queda restringida als pendents ms drets de gel viu.



El mnec s d'alumini o metall lleuger i el pic i la pala d'acer, com tamb la punta fora vegades. s normal portar-lo lligat o assegurat amb una baga al canell de la m que el porta.

Forma part de l'equip en aquestes modalitats esportives ja que es desenvolupen en presncia de neu o gla, encara que s utilitza de forma diferent en cada cas.

En l'escalada en gel s utilitza sota la forma de  piolet tracci , s a dir, l'escalador progressa utilitzant els peus  equipats amb grampons- i les mans, freqentment amb un piolet a cadascuna. Es tracta de piolets molt curts, amb el pic en angle molt tancat i en ocasions regulable. Sn eines de gran precisi.

En alpinisme s utilitza tamb per a progressar, per noms de forma ocasional. Si el pendent s prou dret i es puja tamb dret, es clava de pic o de punta (depenent de la consistncia de la neu) per evitar que la seguretat depengui nicament d'un peu, en aixecar l'altre per fer un nou pas. Ms sovint es fa servir per facilitar l'equilibri en determinades situacions.

Si s un piolet llarg, de marxa, s utilitza com si fos un bast, agafant-lo per la creu i amb la pala sota el palmell. En aquest cas s agafa amb la m que queda pendent amunt, per sobre el cos del marxador, i la seva missi es equilibrar el pas, en cas d'ocasionals relliscades dels peus.

Quan forma part de l'equip de l'esquiador s per assegurar els moviments en situacions delicades al igual que en l'alpinisme.

s tamb un estri que permet l'assegurament a un altre, fent-se  servir llavors com un gros clau o una estaca. Tamb es pot utilitzar en descensos i existeixen tcniques  per de resultat improbable- que permeten recuperar un piolet desprs d'utilitzar-lo per un rappel o passar una rimaia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23972" title="Lliga Regionalista" nonfiltered="414" processed="414" dbindex="10428">
La Lliga Regionalista fou un partit poltic conservador catal que va apareixer per la fusi de la Uni Regionalista amb el Centre Nacional Catal el 25 d'abril de 1901.  Grcies al triomf de la candidatura dels quatre presidents  (Sebasti Torres, Albert Rusiol i Prats, Bartomeu Robert i Yarzbal i Llus Domnech i Montaner) es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. El seu primer secretari era Ferran Agull i Vidal.

La base del programa de la Lliga era des d'un vessant monrquic i conservador. en els seus estatuts afirmava el propsit de lluitar per l'autonomia catalana dins l'estat espanyol. El seu rgan era La Veu de Catalunya (1899-1936)

 Primers xits .
L'xit de les eleccions del 1901 no es va repetir a les del 1903, i aix li va provocar una forta crisi, esperonada pel Partido Republicano Radical creat per Alejandro Lerroux. El lerrouxisme defensava l'anticlericalisme, l'espanyolisme i la violncia. El 1904 se li va escindir l'ala liberal, de manera que ves devingu un partit essencialment dret afavorit per la davallada dels partits monrquics a Catalunya, i oferia als sectors conservadors una ideologia i un programa mobilitzador que acceptable i que era l'nica possibilitat efica d'oposar-se als partits republicans. A les eleccions per a la renovaci de l'ajuntament de Barcelona de novembre del 1905, la Lliga assol una victria sorollosa, que fou celebrada amb l'anomenat Banquet de la Victria, que va provocar l'afer del Cu-cut! i lapromulgaci de la llei de jurisdiccions pel govern de Segismundo Moret. 

Per tal de mostrar la fortalesa electoral del catalanisme contra la llei de jurisdiccions van promoure la unitat de tots els partits catalans (llevat el de Lerroux) en la coalici  Solidaritat Catalana que de fet dirig la Lliga, ja que era el partit millor organitzat. El triomf a les eleccions del 1907 fou espectacular, per aviat s'evidenciaren diferncies entre la Lliga i altres partits ms esquerrans, i l'escissi es consum amb les eleccions municipals del maig del 1909 i, sobretot, amb l'esclat de la Setmana Trgica (juliol del 1909), davant la qual els sectors de dreta i d'esquerra de la Solidaritat adoptaren actituds divergents. La Lliga es pos al costat del govern d'Antoni Maura, sense que deixs de propugnar el manteniment de la solidaritat a les eleccions de l'octubre del 1909. La Lliga va perdre fora a Barcelona, b que es mantingu en altres districtes; a les eleccions del 1910 la Lliga fou incapa d'arribar a un acord amb la Uni Federal Nacionalista Republicana i aix supos la definitiva defunci de la Solidaritat Catalana.

Tanmateix, la Lliga es va refer a les eleccions de 1911 i 1913, quan el president de govern espanyol Eduardo Dato publicava el decret que autoritzava la creaci de mancomunitats de diputacions provincials, cosa que consolid el prestigi de la Lliga i li don la direcci efectiva de la poltica catalana. En constituir-se la Mancomunitat de Catalunya, un home de la Lliga Enric Prat de la Riba, fou escollit president per unanimitat. L'esclat de la Primera Guerra Mundial amb la prosperitat econmica que supos durant els primers anys per a la burgesia catalana, refor encara ms la seva posici hegemnica en la poltica catalana. En caure el govern Dato (desembre del 1915) i pujar al poder els liberals, el nou ministre de la governaci, Santiago Alba, intent destruir poder de la Lliga, aliat amb partits republicans (pacte de La Castellana, abril del 1916). Per contra, un mes abans, Prat de la Riba redact el manifest Per Catalunya i l'Espanya gran, signat pels membres de la Lliga, que anunciava la nova poltica del partit: la conquesta de l'ideal iberista basat en la federaci dels pobles peninsulars. 
 Participaci en el govern espanyol .
La crisi de la monarquia, el 1917 la va empentar a impulsor l'Assemblea de Parlamentaris, per la va abandonar i a travs de Francesc Camb acab acceptant de participar en el govern elnovembre del 1917. Ramon d'Abadal i Calder, nou president de la Lliga, impuls estendre l'ideari federatiu per la resta d'Espanya, i assol un cert ress al Pas Valenci, a Galcia, al Pas Basc i a les Illes Balears; i amb Joan Ventosa i Calvell, Pere Rahola i Francesc Camb organitzaren reunions i conferncies per predicar el regionalisme i obtenir suport a la poltica de la Lliga. Tanmateix, els resultats de les eleccions del 1918 reflexaren poc suport fora de Catalunya, i uns nova crisi de govern entre Santiago Alba i Camb, aleshores ministre de foment, va apartar la Lliga del poder i la torn a l'oposici, on cooper en el moviment a favor de autonomia de Catalunya el novembre del 1918. Tres  membres seus figuraren en la comissi que redact un projecte d'estatut que fou lliurat al govern, cos que provoc una nova crisi.

Francesc Camb va intentar mantenir la Lliga al marge de la pugna entre l'esquerra catalanista i la monarquia amb la seva frase Monarquia? Repblica? Catalunya!, per les revoltes obreres que culminaren amb la vaga de La Canadenca (febrer-mar del 1919)  i,l'aparici de la Unin Monrquica Nacional, fundada i presidida per Alfons Sala i Argem, que volia guanyar-se el suport dels elements conservadors de la Lliga, el van deixar en una posici fora difcil. Malgrat aix i la crisi industrial dels anys vint, va guanyar les eleccions del 1920, 1921 i 1922. Desprs del desastre d'Annual el 1921 Francesc Camb fou nomenat ministre de finances d'un nou govern. Aix, per, provoc que el juny del 1922 se li escinds el sector ms nacionalista, que form Acci Catalana, que li va prendre molts vots a les eleccions provincials de juny del 1923, malgrat l'enfonsament de la Unin Monrquica Nacional d'Alfons Sala. 

Aix va crear en la Lliga un ambient de simpatia amb el cop d'estat de Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923, ja que hi veien una liquidaci de la poltica iniciada per Antonio Cnovas del Castillo i una garantia contra el problema obrer. Per quan Primo de Rivera mostr les seves intencions reals, intentaren lliurar una protesta a Alfons XIII i ms tard foren d'illegalitzada, els seus centres dissolts o clausurats, i el diari La Veu de Catalunya sotms a censura prvia.
 Prdua de l'hegemonia a Catalunya .
La caiguda de la dictadura el gener del 1930 li permet de tornar a l'escena per la malaltia de Francesc Camb li rest, per, efectivitat, agreujada per la gran popularitat assolida per Francesc Maci. Es va reestructurar el partit i use'n va renovar l'estratgia, centrada en les tesis de Camb en el seu llibre Per la concrdia (1930; escrit el 1927). Particip, a travs de Joan Ventosa i Calvell (finances), en el darrer govern de la monarquia. Per els resultats de les eleccions del 12 d'abril de 1931 amb victria d'Esquerra Republicana de Catalunya i la fugida d'Alfons XIII els oblig a canviar de tctica. Ramon d'Abadal i Calder ofer el suport a Francesc Maci en la lluita per l'autonomia catalana i accept el canvi de rgim. 

La Lliga collabor en el plebiscit a favor de l'Estatut d'agost del 1931, i s'aprofit electoralment de l'enfonsament d'Alejandro Lerroux i de les divisions en Acci Catalana per a millorar posicions a les eleccions al primer Parlament de Catalunya, tot agrupant els sectors conservadors catalans.
El 1933 canvi el seu nom pel de Lliga Catalana.

 Referncies .
 La Lliga Regionalista i la Llengua Catalana de Josep Grau Mateu, UPF.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23973" title="xode" nonfiltered="415" processed="415" dbindex="10429">

L'xode, o Segon de Moiss s el segon llibre de la Tor, i per tant de la Bblia. Segons la tradici jueva va ser escrit per Moiss desprs de sortir de l'Egipte (entre els anys 1200 i 1550 a.C). La hiptesi documental, per contra, sost que s el resultat de la fusi de diversos textos antics. Apunta que la clau per datar correctament el text final passa per identificar el fara descrit, sobre el qual no hi ha unanimitat.

El terme xode vol dir sortida, ja que el relat principal tracta de l'alliberament del jueus i del comenament de les seves vivncies els 40 anys que van passar al desert de Sina. En hebreu, el nom del llibre s ve-eleh shemoth, o simpelment shemoth     , que sn les primeres paraules del llibre: "Aquests sn els noms..."

Temes.
El llibre explica l'experincia del poble hebreu en la seva sortida d'Egipte cap a la Terra Promesa de Canaan. Els temes principals del llibre sn:
 L'increment i creixement de poble d'Israel a Egipte, i l'opressi que van rebre com a esclaus.
 Les preparacions de llur sortida, i les 10 plagues, finalitzant amb la pasqua, que es convertiria una de les celebracions ms importants, i que per als cristians s una representaci del futur sacrifici de Jesucrist, L'Anyell de Du. ;
 El recorregut d'Egipte cap al Mont Sina.
 L'establiment del Decleg, de la llei i de les institucions que organitzarien al poble en una teocrcia, "un regne de sacerdots i una naci santa".

Missatge.
Per als creients, l'xode t un missatge clar: Du allibera el poble d'Israel, l'assenyala com el seu escollit i signa amb ell una aliana, basada en el compliment de la llei dels deu manaments. El respecte a aquesta llei i el record de la sortida d'Egipte esdevindran, doncs, els trets identitaris ms importants dels jueus.

Historicitat.
La majoria d'estudiosos apunten que el relat s'ha de llegir en clau metafrica, ja que hi ha elements d'historicitat discutida. La primera s el nombre de persones implicades en l'xode, perqu no hi ha cap evidncia arqueolgica que indiqui l'existncia de poblaments tan nombrosos al desert del Sina. La hiprbole s un recurs propi de l'pica i com a tal s'haurien d'interpretar les indicacions dins aquest llibre, que busca subratllar l'enorme poder div.

Els cientfica han apuntat que els diversos miracles explicats podrien tenir una base natural. L'erupci del volc de Santorinipodria explicar moltes de les plagues en forma de desastres naturals, aix com la retirada puntual de les aiges, que precediria el tsunami provocat per l'explosi. En canvi, la mort dels primognits egipcis no figura en cap registre i una tragdia d'aquesta magnitud hauria estat recordada en les crniques. Pot tractar-se d'una llicncia literria per explicar que l'opressi d'un poble (el jueu) acaba tornant-se en contra de l'opressor (representat pel fill egipci). Algunes de les malalties provocades per les plagues podrien haver estat la llavor per a la imatge.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23978" title="Flor de lis" nonfiltered="416" processed="416" dbindex="10430">

La flor de lis (gallicisme que ve de la paraula Fleur de lis i vol dir flor de lliri) s una representaci de la flor del lliri vista frontalment, on es poden veure els tres ptals, els dos laterals caient i el central aixecat. En l'herldica s un moble molt com i simbolitza la puresa, per la qual cosa acostuma a representar la Mare de Du. La llegenda diu que un ngel fu entrega d'una flor de lliri d'or a Clovis, monarca franc de la dinastia merovngia, que s'havia convertit al cristianisme. Segles ms tard, al segle XII amb Llus VI, la flor de lis s utilitzada com a distintiu en l'escut de la casa reial francesa. 
La flor de lis provinent de la casa reial de Frana apareix a l'escut de moltes ciutats d'aquest Estat, a la bandera del Quebec i a l'escut d'Espanya, entre d'altres. Les tres flors de lis que trobem al centre de l'actual representen la casa dels Borbons, famlia reial d'origen francs, que ha governat Espanya des del segle XVIII fins avui. La flor de lis s tamb l'emblema de la ciutat de Florncia. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23979" title="Amartya Sen" nonfiltered="417" processed="417" dbindex="10431">


Amartya Kumar Sen (en bengal:                   ) ( Santiniketan, Imperi Britnic -actual ndia- 1933 ) s un economista i professor universitari ampliament reconegut pel seu treball en temes de fam, teories del desenvolupament hum, l'economia del benestar i els mecanismes subjacents a la pobresa. Reb el Premi Nobel d'Economia l'any 1998 pel seu treball en el camp de l'economia del benestar.

Biografia.
Va nixer el 3 de novembre de 1933 a la ciutat de Santiniketan, poblaci situada a l'actual estat de Bengala Occidental, que en aquells moments formava part de l'Imperi Britnic. La famlia de Sen procedia de Dhaka, capital de l'actual Bangladesh, i ciutat on realitz els estudis primaris. A la independncia de l'ndia l'any 1947 Sen es trasllad a aquell pas estudiant a la Universitat Visva-Bharati de Calcuta. Posteriorment es trasllad a Anglaterra, on va estudiar al Trinity College de la Universitat de Cambridge, on es gradu el 1956 i s'hi doctor el 1959. 

Professor d'economia a les universitats de Calcutta (1956-1958), Cambridge (1963-1971), Delhi (1971-1977), Oxford (1977-1988) i Harvard (1988-1997). Entre el 1997 i 2004 fou President del Trinity College de la Universitat de Cambridge i des d'aquell any s professor, novament, de Harvard.

L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya i el 1999 amb el Bharat Ratna, la mxima condecoraci concedida pel Govern de l'ndia.

Recerca econmica.
Els escrits de Sen a finals de la dcada del 1960 i a principis de la dcada del 1970 ajudaren a definir el camp de l'"Elecci social" (en angls: Social Choice). La seva contribuci a la teoria de l'elecci social promulgada per Kenneth Arrow fou mostrar sota quines condicions el "Teorema de l'Impossibilitat d'Arrow", pot ser util per estendre i enriquir el camp de l'"Elecci Social".

L'obra ms reconeguda de Sen s el seu assaig Poverty and Famines: An Essay on Entitlement and Deprivation ("Pobresa i fam: un assaig sobre el Dret i la Privaci", 1981), en el qual demostr que la fam no s conseqncia de la falta d'aliments sin de desigualtats en els mecanismes de distribuci dels aliments. A part del seu treball cercant les causes de la fam, el seu treball en el camp de l'desenvolupament econmic ha tingut molta influncia en la formulaci del ndex de Desenvolupament Hum (IDH) de les Nacions Unides.

Per l'aportaci revolucionria de Sen al desenvolupament dels indicadors econmics i socials s el concepte de "capacitat". Un govern ha d'esser jutjat en funci de les capacitats concretes dels seus ciutadans. Per exemple, als EUA els ciutadans tenen el "dret" constitucional a votar. Per a Sen aix no significa res, es pregunta si es reuneixen totes les condicions perqu els ciutadans puguin exercir la seva "capacitat" de vot. Aquestes condicions poden ser de molts tipus variat, des de l'accs a l'educaci fins a que els ciutadans tinguin mitjans de transport per accedir a les urnes. Noms quan aquestes barreres han estat superades es pot dir que el ciutad pot exercir la seva elecci personal. 

Sen fou una excepci en els economistes del segle XX en la seva insistncia en preguntar-se qestions de valors, llargament abandonats en la discussi econmica "seriosa". Ell plantej un dels ms grans desafiaments al model econmic que situa l'inters propi com a factor primordial de la motivaci humana. Si b la seva escola continua sent minoritaria, ha ajudat a redirigir plans de desenvolupament i fins i tot poltiques de les Nacions Unides.

L'any 1998 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus treballs sobre l'economia del benestar.

Principals publicacions.
1982: Poverty and Famines : An Essay on Entitlements and Deprivation, Oxford, Clarendon Press.
1982: Choice, Welfare and Measurement, Oxford, Basil Blackwell.
1987: Food Economics and Entitlements, Helsinki, Wider Working Paper 1.
1987: On ethics and Economics, Oxford, Basil Blackwell.
1999: Development as Freedom, Oxford, Oxford University Press.

Vegeu tamb.
Liberalisme;
Economia del desenvolupament;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1998;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23982" title="Santiago Calatrava Valls" nonfiltered="418" processed="418" dbindex="10432">




Santiago Calatrava Valls (28 de juliol de 1951) s un arquitecte i enginyer valenci nascut a Benimmet, Valncia. Es gradu com a arquitecte a l'escola d'Arquitectura de Valncia, ara part de la Universitat Politcnica de Valncia, on tamb curs un postgrau en urbanisme. 

Una vegada finalitzada aquesta etapa de formaci, es trasllad a Zuric, on va aprofundir en l'mbit de l'enginyeria civil realitzant un doctorat a l'Institut Federal de Tecnologia. 

La primera obra adjudicada de certa importncia fou l'estaci del ferrocarril de Stadelhofen, prop de Zuric (1984-1990). L'inici del seu estil caracterstic el podem trobar al pont de Roda, a Barcelona, realitzat entre l'any 1985-87. 

L'any 1989, tot i tenir el seu despatx establert a Zuric, n'obr un de nou a Pars, coincidint amb els treballs que estava fent a l'Estaci de Ferrocarril de l'Aeroport de Li. 

Finalment, el 1991 obr el seu tercer despatx a Valncia, des d'on treball en el projecte de 
la Ciutat de les Arts i de les Cincies. 

El 1992 finalitz a Barcelona la Torre Olmpica de Comunicacions, i entre les seues darreres obres destaquen l'Aeroport de Bilbao i l'estadi olmpic d'Atenes. 



El 1999 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts.

Recentment est tamb dedicant-se a la construcci de gratacels, com el Turning Torso, en Malm, Sucia, o els quatre prevists a Valncia.

Calatrava est especialitzat en grans estructures vives, partint de l'esquelet de l'obra, dins de la tendncia de l'arquitectura organicista. Per aprofundir en aquest aspecte es pot consultar l'assaig de Xisco Bernal (Florncia,2007) : L'organicisme de Calatrava i Miquel ngel Buonarroti.

Cronologia.
1980-1989.

1983-1990: L'estaci de Stadelhofen a Zuric (Sussa);
1983: Aeroport de Coesfeld (Alemanya);
1987-1992: Pont de Bac de Roda a Barcelona (Catalunya);
1987-1992: Brookfield Place o BCE Place a Toronto (Canad);
1987-1992: El puente del Alamillo (Pont de l'Alamillo) a Sevilla (Andalusia);
1988-1998: Pfalzkeller Emergency Service Centre a Sankt Gallen (Sussa);
1988 Puente Lusitania a Mrida (Extremadura);
1989-1992: Torre de Comunicacions de Montjuc a Barcelona (Catalunya);
1989-1994: Estaci de Ferrocaril TGV de l'Aeroport de Li Saint-Exupry (Frana);
1989-1995: Pont d'Ondarroa a Euskadi;

1990-1999.
1990-2000: Sondikako aireportua (Aeroport de Sondika) a Bilbao (Euskadi);
1991-1995: Pont d'Alameda i l'Estaci del metro a Valncia (Pas Valenci);
1991-2003: Auditorio de Tenerife (Auditori de Tenerife) a Santa Cruz de Tenerife (Illes Canries);
1991-2005 Ciutat de les Arts i les Cincies de Valncia (Pas Valenci);

1993-1998: Estao do Oriente (Estaci d'Orient) de Lisboa (Portugal);
1994-1995: Zubizuri (Pont Blanc) a Bilbao (Euskadi);
1994-2001: Milwaukee Art Museum a Milwaukee a l'estat federal de Wisconsin (EUA);
1996-1998: Pont de Manrique a Mrida (Extremadura);
1998: Puente de la Mujer (Pont de la dona) a Buenos Aires (Argentina);
1998-2000: Cellers Ysios a Guardia a laba (Euskadi);
1999-2005 Turning Torso a Malm (Sucia);
1999-      :la nova estaci dels Guillemins a Lieja (Blgica) ;
2000-2009.

2004: Remodelaci del Complex Olmpic d'Esports d'Atenes a Atenes (Grcia);
2004: Pont de Katehaki a Atenes (Grcia);
2004: Remodelaci de la Universitat de Zuric (Sussa);
2004: 3 ponts a Haarlemmermeer (Pasos Baixos);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1999;
  Bodegas Ysios (Laguardia);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23983" title="Mauritnia" nonfiltered="419" processed="419" dbindex="10433">





Mauritnia o la Repblica Islmica de Mauritnia s un estat situat al nord-oest de l'frica. Limita al sud-oest amb el Senegal, a l'est i el sud-est amb Mali, al nord-est amb Algria i al nord-oest amb el territori del Shara Occidental annexionat pel Marroc. A l'oest t una extensa costa banyada per l'oce Atlntic.

La capital i ciutat ms poblada s Nouakchott, localitzada a la costa atlntica.

 Grups tnics .

A Mauritnia viuen cinc grups tnics: els moros blancs, els moros negres, els halpulaaren (tokeleur i fulani o peuls), els soninke o sarakole i els wlofs (aquestos tres darrers grups en conjunt formen els anomenats kewri). Els moros blancs exerceixen l'hegemnia poltica. Els moros negres sn els antics esclaus negres dels moros blancs. El 1974 els moros negres van fundar l'asociaci El Hor (Llibertat)  per aviat els seus caps foren arrestats i exiliats (1979-90) i l'organitzaci si b va subsistir, va perdre tota influncia.

Histria.

Mauritnia va nixer d'un regne berber, Mauretnia, cap al segle III. La seva poblaci descendia de l'Imperi de Ghana de l'antiguitat i era majoritriament negra. L'arribada dels rabs, per, els va sotmetre a l'esclavatge i va forar-los a convertir a l'Islam fins al segle XVIII. La poltica estava en mans dels senyors locals, aliats amb clans guerrers pel control de la terra.

El colonialisme va portar els portuguesos, els holandesos i els francesos a terres mauritanes, a la recerca d'or i esclaus. Van ser aquests darrers qui es van establir, en la seva lluita per crear un imperi continu que trenqus l'hegemonia imperialista anglesa al continent. Les fronteres definitives van traars-se el 1904 amb un acord entre Espanya i Frana.

El pas va independitzar-se el 1960. La segona meitat del segle XX va estar marcada per successius cops d'estat i el domini d'un partit nic, que no s'ha extingit malgrat la convocatria oficial d'eleccions democrtiques des del 1991. 

La vida poltica mauritana va estar dominada pel Parti du Rassamblement de Mauritanie (ms tard Partit Popular de Mauritnia, PPM) que va vncer a les eleccions de 1959. El seu lder era Uld Dada que va pujar a la presidncia el 1960 i la va exercir durant 18 anys; la seva aventura sahariana, amb la lluita contra els sahraus i les successives derrotes, va provocar la seva deposici per l'exrcit el 1978 encapalat per Uld Jaidala.

L'esclavatge havia estat abolit el 1905, i es va confirmar el 1960 per de fet va subsistir i fou altre cop abolida el 1980. El 1983 els grups negres (els kewri) van fundar les FLAM (Forces d'Alliberament Africanes de Mauritnia) que inicialment pretenia crear un estat negre independent al sud de Mauritnia; van fer diversos atacs des de Senegal especialment als darrers anys de la dcada dels vuitanta, per ms tard van modificar els seus plantejaments i es van erigir en fora democrtica contra el sistema.

El 1989 i 1990 el govern va deportar massivament als que anomenava senegalesos establerts a Mauritnia per que en realitat eren en gran part kewris. Al mateix temps Senegal va expulsar als moros que vivien al pas, principalment moros negres. El 1990 uns tres mil kewris foren detinguts a les principals ciutats mauritanes , incloent membres de les forces armades que foren acusats de planejar un cop d'estat; dotzenes de detinguts foren executats sense judici. 

El 1991 el president Taya va decidir establir el multi partidisme, per no per aix es van aturar les execucions i les detencions arbitraries; els responsables foren amnistiats el 1993. En aquest any uns seixanta mil kewris havien fugit al Senegal.

A les eleccions del 1994 va triomfar el governamental PRDS, per al sud del pas va tenir molta fora el opositor UFD (Uni de Forces Democrtiques) de base kewri. El 1995 es va establir una organitzaci comuna de negres i moros blancs anomenada Acci pel Canvi, dirigida per l'antic secretari general de la UFD, Messaoud Ould Boulkheir. 

A les eleccions de 1996 la UFD va perdre bastants escons en llocs on tradicionalment era majoria i el seu cap, Uld Dada, va acusar al govern de frau i es va retirar de la segona volta.

A les presidencials del 1997 l'oposici, agrupada en el Front Popular (format per la UFD, Acci pel Canvi, El Altala, Aliana pel Canvi i el Progrs, i la Uni per la Democrcia i el Progrs) va rebutjar participar, i Taya fou elegit president sense rival.

Abdallahi va arribar al poder amb la seva victria a les eleccions de mar de 2007 i va substituir a una Junta Militar que havia governat el pas desprs de derrocar en un cop d'Estat al president Muauia Uld Taya (1984-2005).

El 6 d'agost de 2008, el president de Mauritnia, Sidi Mohamed Uld Cheij Abdallahi, el primer ministre, Yahya Uld Ahmed el Waghef, i el ministre de l'Interior, van ser detinguts pels caps de l'exrcit.

Geografia.


s el 29 pas ms extens del mn, amb una superfcie de (1 030700 km). El seu relleu est marcat pels terrenys plans i el desert del Shara (que ocupa tres quartes parts del pas), que provoca contnues sequeres en una poblaci que depn bsicament de l'agricultura.

Referncies.



































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23992" title="Touch Rugby" nonfiltered="420" processed="420" dbindex="10434">
El touch rugbi, o touch,  s un esport originari d'Austrlia als anys 60, on es practicava com a tcnica d'entrenament pel rugbi. s similar al rugbi, per ms simple, i sense gaires requeriments de joc.  No hi ha placatges, mles, rucks , mauls, touches, ni xuts de pilota.

Per a jugar cal una pilota de rugbi (talla 4), un espai on jugar i un grup de gent. s un esport de contacte mnim que es juga arreu del mon per homes, dones, joves de qualsevol edat i nivell. 

s un esport rpid, senzill i excitant, que emfatitza les segents aptituds: cursa; destresa i agilitat amb la pilota; passes i recepcions. Desenvolupa els principis bsics de l'atac i la defensa, amb baix risc de lesionats.

s adequat tant pels nefits com pels jugadors amb experincia. Es pot jugar en equips masculins, femenins i mixtes. Se sol jugar a nivell social, per tamb existeixen al voltant del mn competicions professionals, corporatives, escolars i de veterans.

Objectiu del joc.
L'objectiu per cada equip es de marcar assaigs i impedir que l'adversari en marqui. 

Es pot passar, donar o colpejar el bal amb la m entre jugadors del equip atacant sempre i quan no estiguin fora de joc. El jugador amb el bal pot crrer o moure el bal entre jugadors per tal de guanyar terreny i marcar punts.

La defensa ha d'impedir que l'atac pugui guanyar terreny i marcar tocant l'adversari en possessi del bal. Tan l'atacant com el defensor poden iniciar el toc. 

Els fonaments.
 El touch (el toc): Els jugadors dels dos equips han d'usar de la mnima fora per fer un touch. Un touch es pot fer sobre qualsevol part del cos d'un jugador, la seva roba o la pilota. Desprs d'un touch, el jugador en possessi de la pilota s ha d'aturar, tornar a l'indret del touch (la marca) si ha anat ms enll i rodar el bal entre les seves cames sense pausa (rollball o plant). Desprs del 6 touch el bal es dona a l'altre equip. Si un touch es considera massa fort es xiular falta. El demi (la persona que agafa la pilota per iniciar el joc) no pot fer-se tocar mentes en possessi de la pilota. Si el toquessin, canviaria la possessi del bal a favor de l'altre equip; qui iniciaria el joc amb un rollball. ;
El Rollball: El rollball el fa el jugador atacant, en possessi de la pilota, acte seguit d'haver estat tocat en el mateix lloc on se l'ha tocat; ha de fer front a la lnia de defensa adversa i ha d'efectuar un rollball entre les seves cames en darrera. La pilota no pot rodar ms d'un metre enrere, sin es xiular falta. Un rollball voluntari es fa quan un jugador no ha estat tocat i roda la pilota enrere entre les seves cames, aix no s perms i ser sancionat amb una falta.
La falta: Si se li xiula una falta a un jugador, el seu equip ha de retrocedir 10 metres. Una falta es juga, posant el bal a terra, deixant-lo i tocant-lo amb el peu abans d'agafar-lo amb les mans, aquest gest s anomena un tap.
Passes: Un avant es penalitza i es considera aix quan el jugador en possessi de la pilota l'ha passat cap en davant a un company. Un  touch i passe  succeeix quan un jugador passa el bal desprs d'haver estat tocat. Es penalitza. ;
Fora de joc: Un atacant es fora de joc quan esta posicionat davant d'un company seu en possessi del bal o que acaba de tenir possessi de la pilota. Un defensor es fora de joc quan el jugador no ha retrocedit 5 metres des del rollball o 10 metres en el cas de qu es tracti de una falta o l'inici de joc. Per tots els fora de joc es xiula una falta.

Regles generals.
General: Es considera Anar Ms Enll (Over Stepping) o Fora de la Marca (Off the Mark) quan el jugador tocat passa el lloc on l'han tocat. En aquest cas i haur penalitat. Quan el bal cau al terra per la ra que sigui, la possessi canvia i el joc es reinicia amb un rollball.
Obstrucci s falta: La Desviaci passa a l'inici del joc quan un defensor no recula 5 metres de forma directa cap a una posici vlida ( no fora de joc) i obstrueix l'atacant. En aquest cas tamb es xiula una falta. Per ofenses menors: discutir amb un rbitre i/o jugador, contacte amb l'espatlla, travades, etc. El jugador haur d'anar a la banqueta durant 5 minuts sense que el puguin substituir. Jugades illcites (a judici de l'rbitre) pot resultar en l'exclusi del jugador sense substituci.
Inici del partit: L'equip que guanya el cara o creu escull el camp i comena a jugar amb un  tap  des de mig camp. La defensa ha d'estar a 10 metres per que es pugui iniciar el partit i reemprendre el partit desprs de cada assaig. ;
Duraci d'un partit: La duraci d'un partit pot variar segons les circumstancies locals corresponents a l'esdeveniment, encara que podrem dir que un partit dura al menys 30 minuts (2 parts de 15 minuts); el temps reglamentari es de 2 x 20.
Mida del camp: Generalment es juga en la meitat d'un camp de rugby convencional (o 70 x 50 metres). No es necessiten pals. ;
Nombre de jugadors: Els equips consisteixen en un mxim de 14 jugadors, 6 dels quals estan sobre el camp. Es suggereix que els equips tinguin entre 8 i 10 jugadors per tal d'optimitzar la participaci de tothom.
Marcar punts: S atorga un punt quan un jugador aplana el bal en la zona d'assaig o sobre la lnia d'aquesta zona.  El jugador que agafa el bal del terra desprs d'un rollball pot entrar amb el bal dins de la zona d'assaig per no pot marcar. Desprs de qu un equip marqui, l'inici el fa l'equip que no ha marcat des del mig del camp amb un tap.

Principis generals del joc.
Anar cap endavant: En l'atac: l'objectiu es de marcar ms assaigs que el equip contrari; per aix s ha d'avanar cap a la lnia d'assaig. A vegades es bona tctica avanar cap a les lnies laterals per obrir espais per els segents atacs.
En defensa: s ha d'intentar reduir l'espai i el temps de l'atacant avanant cap amb ell i tocar-lo. Quan ms rpid puja la defensa menys camp guanyaran cap a la vostra lnia d'assaig.
Recolzar al portador del bal sempre: Un recolzament proper al portador del bal donar ms opcions d'atac i ms temps de possessi del bal. Recolzar vol dir no haver de perdre metres guanyats amb una passada en darrera a un company que se situa massa lluny. Recorda que una passada lateral es permesa i pot arribar a ser una passada molt eficient. Intercanviar els jugadors el ms sovint possible. Unes cames ben fresques en el camp poden fer la diferncia entre perdre i guanyar. Canvieu jugador mentre ataqueu mitjanant la zona d'intercanvis. Desprs d'un assaig es bo canviar molts jugadors per mantenir la intensitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="23998" title="Tangent" nonfiltered="421" processed="421" dbindex="10435">
Sigui C una corba, i A un punt d'aquesta. Se suposa que A s un punt regular de la corba, s a dir, que no s un punt anguls: la corba no canvia repentinament de direcci en A.

La tangent a C en A s la recta TA que passa per A i que t la mateixa direcci que C al voltant d'A.                           



La tangent s la posici lmit de la recta (AM) (anomenada corda de la corba), quan M s un punt de C que s'aproxima indefinidament al punt A (M es mou successivament per M1, M2, M3, M4 ...)



Si C representa una funci f (no s el cas en la grfica precedent),llavors la recta (AM) tindr com a coeficient director (o pendent):

   (on a s l'abscissa d'A i x la de M).


Per tant, la pendent de la tangent TA ser:

                  


s, per definici, f'(a), el nombre derivat d'f en a.

L'equaci de la tangent s Ta: 
y = f '(a)(x - a) + f(a)

La recta ortogonal a la tangent TA que passa pel punt (a,f(a)) s'anomena recta normal i la seva pendent, en un sistema de coordenades ortonormals, ve donada per:

La seva equaci s: 
y = - (x - a)/f '(a) + f(a)
Suposant, s clar, que f'(a)   0. Aquesta recta no interv en l'estudi general de les funcions per si en problemes geomtrics relacionats amb les cniques, com per exemple, per poder determinar el punt focal d'una parbola.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24000" title="Gurdia d'Assalt" nonfiltered="422" processed="422" dbindex="10436">
La Gurdia d'Assalt era un cos especialitzat del Cuerpo de Seguridad y Asalto, antecedents de les actuals unitats antiavalots. Es va crear el 9 de febrer de 1932 i el seu primer cap va ser el Tinent coronel Agustn Muoz Grandes.

 Creaci .
Durant el bienni d'esquerres (1931-1933) es van produir una srie de reformes i conflictes. El govern republic estava convenut que l'exrcit era una de les institucions espanyoles que necessitava una profunda transformaci, de manera que es converts en un exrcit professional i democrtic. Amb aquest objectiu en ment Manuel Azaa va decidir crear l'escala de complement i la Gurdia d'Assalt, per a que esdevingus una fora d'ordre pblic fidel a la Repblica.

 Organitzaci .
La Gurdia d'assalt estava organitzada militarment. Els efectius es distribuen per les principals ciutats en unitats del tipus companyia (devers 150 gurdies). La seva funci principal era el manteniment de l'ordre pblic i actuava normalment en cas d'aldarulls. A diferncia dels altres cossos policials de l'poca, no tenia com a funci principal perseguir la delinqncia.

 Guerra Civil .
Durant la Guerra Civil Espanyola en la majoria dels casos es va mantenir fidel al govern, que el 27 de desembre de 1936 la va fusionar amb la Gurdia Civil.

 Postguerra .
En acabar la guerra, el cos resultant de la fusi va ser dissolt pel govern del General Franco, i amb els membres dels antics cossos policials fidels al nou rgim es varen fundar:

Cuerpo General de Policia, amb els antics membres del Cuerpo de Investigacin y Vigilancia;
Policia Armada, amb el personal procedent de la Guardia de Seguridad i la Gurdia d'Assalt.
Gurdia Civil, en la qual s'unificaren els cossos de la Gurdia Civil i de Carrabiners.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24003" title="Henry (unitat)" nonfiltered="423" processed="423" dbindex="10437">
El henry s la unitat de la inductncia, el seu smbol s H. Es tracta d'una unitat derivada del Sistema Internacional, que s equivalent al voltatge (en volts) per unitat d'Intensitat (electrnica)intensitat (en ampers):



El nom fa honor al cientfic nord-americ Joseph Henry (1797-1878), que va fer importants avenos en el camp de l'electromagnetisme, especialment el descobriment de l'autoinducci.

Definici.
A un inductor de 1 henry, una variaci uniforme del corrent que el recorre de 1 ampere per segon genera una fora electromotriu de 1 volt

;

(Wb = Weber)

Mltiples.




 Vegeu tamb .

 Impedncia;
 Inductncia;
 Inductor;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24004" title="Pere Salvatge" nonfiltered="424" processed="424" dbindex="10438">
Pere Salvatge apareix documentat per primer cop l'any 1280, i el 1286, l'ltima vegada que se'n parla, es diu que havia rebut del rei Alfons I l'encrrec de distribuir donatius entre els joglars que havien assistit a la seva coronaci; era per tant un personatge que gaudia de la confiana reial.

Se li atribueix un sirvents que es pot consultar en l'article de Pere II.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24005" title="Cerver de Girona" nonfiltered="425" processed="425" dbindex="10439">

Cerver de Girona o Guillem de Cervera (...1259-1290?) s un trobador vinculat a la casa reial (Jaume I, Pere el Gran). Tot i que en l'actualitat es creu que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudis, concretament Joan Coromines, que pensa, amb arguments poc convincents, que Guillem de Cervera i Cerver de Girona sn dos personatges diferents i que el primer s uns 30 anys anterior al segon. Ens limitem aqu a constatar aquesta divergncia d'opinions i optem per no entrar en polmica i presentar-los com el mateix trobador.

Es conserven un total de 120 composicions, l'obra ms extensa que es conserva de cap trobador, de les quals 114 sn lriques, 5 narratives i t tamb un llarg poema moral. Conre tant el trobar lleu com el ric.

La seva obra la podem agrupar de la manera segent:
 Obra popular. Escriu diverses composicions que tenen el seu origen en canons populars com la "Viadeyra" (can que cantava la gent fent via o cam per tal d'alleugerir les fatigues del viatge; s similar a les "cntigues d'amic" galaicoportugueses).
 Obra amorosa. Des d'una pastorella a canons que es poden dividir en diferents cicles segons la dama o la temtica (prdua del cord...).
 Obra moral. Sobre la conducta dels cavallers, els contrastos entre la vida de diferents estaments socials... Molt sovint la crtica als costums de determinats cavallers fa que puguem considerar les composicions morals com a poltiques.
 Obra religiosa. Una alba religiosa, composicions en lloana de la Verge, etc.
 Obra narrativa. Cinc obres de temtica diversa: Oraci de tot dia, Maldit ben-dit, Testament, La faula del rossinyol, Serm.
 Els proverbis, que consta de 1197 quartetes de versos hexasllabs (aquesta llarga composici, que tamb se sol anomenar Versos proverbials, correspon a Guillem de Cervera). s un poema dedicat als seus fills per inculcar-los bons consells, sovint a partir d'exemples de la realitat quotidiana o histrica. En la dotzena quarteta, desprs d'algunes estrofes introductries, concreta la finalitat de l'obra: "Fills, per vosaltres dic / aquestes paraules planament, / perqu voldria que fssiu rics / de saber i de seny".

A ms de la magnitud de l'obra s interessant la preocupaci per l'estil i per la investigaci potica, quant l'originalitat formal, per exemple.

A continuaci una "viadeyra", que s una composici que es cantava en els viatges per tal d'alleugerir la monotonia i la duresa del cam. Es tracta d'una poesia de procedncia popular com podeu veure fcilment per la mtrica i pel contingut. Aquesta s l'nica viadeyra que es conserva.




En l'article de pastorelles es pot llegir una pastorella de Cerver de Girona. De la mateixa manera tamb es pot trobar una alba religiosa en el corresponent article.

En la segent pea, davant d'algun cortes que ha gosat comparar els joglars amb els botxins, Cerver destaca els mrits dels primers i els demrits dels segons, encara que davant d'una possible confusi entre joglars i trobadors deixa ben clar que ell s un trobador i que el seu ofici s el mateix que el del rei, i que si aix li reconeixen ja el poden anomenar joglar, si pensen que trobar i joglaria s "enllaar mots". Observeu que, com en altres ocasions, a la tornada el trobador elogia la vescomtessa de Cardona i la seva estimada "Sobrepretz".




Com en el cas de la "viadeyra", de la qual noms es conserva la de Cerver de Girona, a continuaci una composici que es denomina "espingadura" i que tamb s nica i, a ms, t igualment les caracterstiques prpies de la poesia popular. El primer que observareu s que es tracta d'una composici que porta un ttol concret, cosa que no era habitual entre el trobadors ni en la poesia medieval en general, en qu normalment es designava el poema amb el primer vers; tamb observareu que en el ttol i al llarg del poema apareix el verb espingar que potser us resultar estrany i que no hem tradut perqu existeix en el catal actual amb el sentit de "sonar un instrument agut com la gralla...". Quant al contingut, fixeu-vos que d'una manera alegre, desenfadada i reiterativa -molt prpia de la poesia popular- es parla de la preferncia de les dames per l'amant en detriment del marit, que estar sota la pluja o tancat a l'armari. Finalment, en la segona tornada, el trobador concreta aquells de qui depn amorosament i polticament: la dama a la qual va dedicar algunes canons i que s'amaga sota el "senhal" de "Sobrepretz" (Excs de mrit), el vescomte de Cardona, i l'infant Pere, fill de Jaume I.



En els llargues hores del palau, Cerver de Girona buscava d'entretenir els cortesans amb composicions que s'aparten fora del que hem llegit fins ara i anaven ms enll de l'ortodoxia trobadoresca quan, com en el primer text, quan fent gala del seu enginy, presentava a l'infant una estrofa escrita en diverses llenges i el desafiva a escriure'n una de semblant que obtindria com a premi un "esparver de setembre".

En un altre ocasi amagava un desig i un convenciment sota un joc lingstic que els odors havien de descobrir.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24007" title="Berenguer d'Anoia" nonfiltered="426" processed="426" dbindex="10440">
Berenguer d'Anoia (cap a 1300), es tenen molt poques dades d'aquest trobador. Es tracta d'un escriptor mallorqu de pares catalans, que es coneix sobretot per un treball anomenat Mirall de trobar on, a diferncia dels tractats de Ramon Vidal de Besal o de Jofre de Foix, predomina el carcter potic i retric per damunt del gramatical. El seu llibre comena amb un prleg on dna notcies sobre si mateix i es divideix en quatre parts que estudien les formes retriques, els errors principals de la versificaci, etc. Tot aix illustrat amb exemples extrets de les composicions dels trobadors, que no sempre sn citats de forma correcta.

Berenguer d'Anoia no t una obra prpia diferenciada, per b que alguns exemples del seu tractat poden ser de creaci personal, com el fragment de a continuaci.

Es tracta d'una brevssima alba religiosa que no s segur que correspongui a Berenguer d'Anoia: podria ser un fragment que el trobador va recollir per illustrar un aspecte del seu Mirall de trobar. Sigui com sigui, fixeu-vos en la seva condensaci expressiva i en com encara avui podria servir com a reflexi religiosa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24009" title="Levtic" nonfiltered="427" processed="427" dbindex="10441">
El Levtic s el tercer llibre de la Tanakh i de la Bblia. El nom del llibre en catal, prov del grec (  )          , (to) leuiticon, en referncia a la tribu de Lev, la qual es convertiria en la tribu sacerdotal del poble hebreu. En hebreu, el nom s la primera paraula del text, Vayikra      , que significa "Ell va cridar...".

El contingut del llibre s el segent:
 Una srie de lleis, relacionades amb els sacrificis i les ofrenes.
 Una secci histrica sobre la consagraci d'Aaron i els seus fills.
 Lleis relacionades amb la puresa i els sacrificis per remoure la impuresa.
 Lleis de separaci entre Israel i els pagans.
 Lleis sobre la puresa personal dels sacerdots, els menjars sants, les ofrenes d'Israel i la celebraci de les grans festes.
 Promeses i advertncies sobre la obedincia o desobedincia dels manaments.

El llibre est escrit amb una estructura khistica, com la resta del e Pentateuc.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24010" title="Deuteronomi" nonfiltered="428" processed="428" dbindex="10442">
Deuteronomi s el cinqu llibre de la Tor i per tant de la Bblia. En hebreu el nom s "Devarim"       paraules, que prov de la primera frase del text Eleh ha-devarim, "Aquestes sn les paraules...".
El nom catal prov del nom grec del llibre a la versi Septuaginta, , deuteronomion, que significa "segona llei". Aquest nom est basat en la traducci errnia de mishnah ha-torah ha-zot (Deut. 17:18), que gramaticalment noms significa "una repetici a dir una cpia, d'aquesta llei", per que va ser tradut , "aquesta repetici de la llei". Encara que va ser una traducci errada, no s inadequada, ja que el llibre inclou una repetici de gran part de les lleis no sacerdotals de l'xode.


El llibre cont tres discursos que Moiss va pronunciar abans de la seva mort a les planures de Moab, l'onz mes de l'ltim any del seu recorregut:
Primer discurs: recapitula els esdeveniments principals dels ltims quaranta anys al desert, amb l'exhortaci d'obeir les ordenances divines.
Segon discurs (el cos del llibre), dividit en:
 Introducci: la repetici dels Deu Manaments;
El Codi Deuteromnic, que descriu les admonicions i injuncions als Israelites relacionades amb llur comportament, tan bon punt s'establessin a Canaan.
 Discurs conclusiu: relacionat amb les sancions de la llei, les benediccions als obedients i la maledicci sobre els rebels. Els exhorta a complir fidelment el pacte amb Du.

El llibre cont tres apndixs, desprs que Moiss designs Josu com el seu successor:
 El cntic que Du ha demanat que Moiss escrigus;
 Les benediccions de Moiss a cadascuna de les tribus;
 La histria de la mort de Moiss i la seva sepultura.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24086" title="Tractat de Maastricht" nonfiltered="429" processed="429" dbindex="10443">
El Tractat de Maastricht s el nom amb qu s coneix el Tractat de la Uni Europea (el nom ve donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht, on se sign l'acord i on es duren a terme les negociacions finals durant el mes de desembre de 1991). Fou un acord signat el 7 de febrer de 1992 pels membres de la Comunitat Europea (CE). Entr en vigor l'1 de novembre de 1993 i port a la creaci de la Uni Europea que en endavant substitu a la CE i fou el resultat de la resoluci separada de varies negociacions en temes d'uni monetria i poltica.

El tractat.
Els acords fonamentals del tractat sn els segents:

 Creaci d'una moneda nica per a tots els pasos de la UE (l'Euro) en base a una cistella de divises formada per totes les monedes de la uni.
 Introducci de l'estructura de tres pilars:
 El pilar comunitari. (el qual heret les competncies econmiques i comercials de la CE) ;
 El pilar de Poltica Exterior i de Seguretat Comuna (PESC).
 El pilar de justcia i assumptes interiors.

Originalment, la Comunitat Europea (CE) tractava fonamentalment temes de matria econmica i comercial. La Comissi Europea i el Tribunal Europeu de Justcia, ambds independents dels governs de la CE tenia molt poder tamb. El Parlament Europeu, el qual s directament elegit per els ciutadans dels estats membres, tenia tamb algun poder i els governs nacionals tenien la part restant de poder. Des de mitjans dels anys 80, s'adopt progressivament el sistema de votaci majoritria. Aquest sistema, al qual s'anomen "Mtode Comunitari", es basa en el supranacionalisme, ja que les institucions internacionals que ostenten un gran poder no estan directament controlades pels governs dels estats membres i es poden donar casos en qu els estats hagin d'adoptar decisions que no comparteixen.

Arribats a aquest punt, es desitjava afegir competncies en temes de poltica exterior, militar i de seguretat a la CE. No obstant aix, alguns estats membres consideraven aquestes rees massa sensibles per ser gestionades per la CE i que el poder dels governs dels estats en aquests temes havia de ser ms gran del que tenien fins al moment. Aix implicava utilitzar un sistema intergovernamental, per oposici al sistema supranacional que s'estava utilitzant. Altres estats membres, per, temien que convertir la CE en un sistema intergovernamental soscavaria el poder de les institucions internacionals independents (la Comissi Europea, el Tribunal Europeu de Justcia i el Parlament Europeu). Per sollucionar aquest conflicte es decid desenvolupar l'estructura de tres pilars (un primer pilar amb competncies econmiques, un segon pilar amb competncies de poltica exterior i un tercer pilar amb competncies en justcia)

Els tres pilars.
El pilar central, el primer, s l'anomenat Pilar Comunitari. Hereta la majoria de competncies que fins al moment desenvolupava la Comunitat Europea. El Tractat de Maastricht, per, aporta grans novetats a aquest pilar:
 Reconeixement d'una ciutadania europea.
 Creaci de la Uni monetria i econmica.
 Es declar la cohesi econmica i social dels estats membres com un objectiu de la uni. A partir d'aqu sorgeixen els anomenats Fons de Cohesi.
 Promou la cooperaci en temes de formaci i investigaci, transport, medi ambient i altres competncies d'mbit nacional. ;
 Es dota de ms competncies al Parlament Europeu. Es reforma la Comissi Europea, es crea el Comit de les Regions i s'estableix la futura creaci del Banc Central Europeu.

El segon pilar, compren les rees de poltica exterior i militar. S'estableix una Poltia Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) amb la finalitat d'emprendre accions conjuntes de cara a l'exterior. El poder de decisi sobre aquestes poltiques recau en el Consell Europeu.

El tercer pilar, s el que compren les rees de justcia i seguretat interior. La principal aportaci del Tractat de Maastricht a aquest camp s la creaci de l'Europol, el que en un futur se suposa que ha d'esdevenir una policia europea i el foment de la cooperaci en termes de terrorisme, immigraci, delinqncia internacional... 
En aquest mbit cal destacar tamb que dos anys abans (1990) s'havia signat l'Acord de Schengen que possibilita la lliure circulaci de persones entre els pasos membres.




Ratificaci.
La ratificaci del tractat per els estats membres es trob amb nombroses dificultats. Cal tenir en compte que la crisi econmica que patia Europa l'any 92, la debilitat del Sistema Monetari Europeu davant els atacs especulatius i la incapacitat de la Comunitat Europea per intervenir en el conflicte dels Balcans provocaren un augment del euroescepticisme. A Frana es realitz un referndum en el qual noms un 51,05% vot a favor d'aprovar-lo. A Dinamarca es rebutj el tractat original. I al Regne Unit, la ratificaci la dugu a terme el parlament on per un ajustat marge el govern de John Major aconsegu el suport per ratificar-lo.

Amb els anys, el tractat ha sofert algunes modificacions.

Vegeu tamb.
Uni Europea (UE);
Comunitat Econmica Europea (CEE);
Comunitat Europea (CE);
Sistema Monetari Europeu;
Uni Econmica i Monetria;
Acta nica Europea (1987);
Tractat d'Amsterdam (1999);

Enllaos externs.
  Tractat de la Uni Europea (versi original, sense les modificacions posteriors);
  Text consolidat actual;
  Versi en PDF;
  Histria de la Uni Europea - El Tractat de Maastricht;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24101" title="Moble (herldica)" nonfiltered="431" processed="430" dbindex="10445">
Un moble, en la cincia herldica, s cadascun dels petits objectes accessoris, normalment geomtrics, que apareixen dins l'escut d'armes. 

Mobles, figures i peces.
Els mobles estan emparentats amb les peces i les figures. De fet, sovint es considera que no sn ms que figures de tipus geomtric, mentre que les figures prpiament dites fan referncia a realitats i objectes del mn natural, artificial o fantstic; alguns d'aquests objectes sn definits com a mobles o figures segons els diversos autors o tractats, cas de la rosa, el roc, el mont o la vall. En moltes llenges, moble i figura sn, en herldica, termes sinnims. D'altres, en canvi, consideren el moble una categoria intermdia entre la pea i la figura.

Es diferencien essencialment de les peces en el sentit que no toquen les vores de l'rea en qu es troben circumscrites (sempre que no es tracti de figures movents, s a dir, que surten d'alguna de les vores). Mentre que les peces segueixen la regla del contrast d'esmalts, segons la qual no es pot sobreposar o juxtaposar metall amb metall o color amb color, els mobles i les figures no, excepte casos ben comptats (com ara el besant i la rodella). Alguns heraldistes consideren els mobles com a peces de categoria inferior.

Caracterstiques.
Els mobles herldics no sn figures de tipus representatiu sin simblic, per tant sempre es fan estilitzats, de manera convencional; en cas contrari, s'ha d'indicar que es representen al natural. ;
Quan es repeteixen, sn del mateix color; en cas contrari, cal indicar-ho. ;
Poden ser sobremuntats, somats o carregats d'un altre moble. ;
Poden estar disposats sobre el camper de l'escut o damunt alguna pea, o b damunt altres mobles o figures. Quan estan posats sobre una pea, acostumen a seguir l'orientaci d'aquesta. ;
Es poden utilitzar com a brisures, o marques de diferncia, quan s'afegeixen a un escut per distingir les diferents branques d'una famlia o b els llinatges bastards. ;

Tipus de mobles.
Vet aqu una llista no exhaustiva de les diferents menes de mobles; com ja s'ha dit ms amunt, en alguns casos un mateix objecte pot ser considerat moble o figura segons la font, especialment els objectes ms figuratius (el mn, la petxina, el trvol, la rosa, el mont, la vall, el coll, etc.), o fins i tot moble o pea (cas de les creus i els sautors). 

Un dels diversos criteris per classificar-los s, per exemple, atenent al fet de si estan formats per lnies rectes o corbes. 

Mobles rectilinis.
La bitlleta: figura petita i rectangular, collocada ordinriament en pal, si b es pot posar tamb ajaada o decantada en banda o en barra.
La creueta: qualsevol creu petita quan n'hi ha ms de tres; de tota manera, tots els diversos tipus de creus abscisses diferents de la formada per la uni d'un pal i una faixa sn considerades mobles.
La dentadura: fila de dents d'angles aguts situada a l'interior de la vora superior de l'escut.
Lencaix: format per dos o ms triangles, amb les bases contiges, movents dels flancs o de la punta de l'escut.
Lencast: petita secci obliqua movent d'un dels angles inferiors de l'escut. Si surt d'algun dels angles superiors, s'anomena escotadura.
Lescaire: figura en forma d'escaire que voreja els costats inferiors d'un francquarter, el qual s d'un esmalt igual que el del camper.
Lestrella: habitualment de metall i de sis puntes, tot i que pot tenir-ne ms o menys, i llavors cal indicar-ho.
La freta: com en les armories britniques, est format per una cotissa i una llista entrecreuant-se amb una malla gran abismada.
El fus: figura en forma de losange, per ms estreta i allargada.
Lhamade: representaci simblica d'un rastell, consistent en tres faixes, una damunt l'altra, amb les extremitats abscisses i generalment tallades al biaix.
El lambel: mena de travessa abscissa de la qual pengen tres peces triangulars, collocada al cap de l'escut.
La losange: figura en forma de rombe. Segons la seva tipologia es pot anomenar malla o ruste.
La malla: losange buidada.
La potena: figura en forma de T.
El quadrat: figura en forma de quadrat; generalment n'hi ha ms d'un. Quan un de sol ocupa gaireb tot el camper, s'anomena gran quadrat.
El ruste: losange perforada de manera circular al mig.
El sautoret: figura en forma de sautor, o creu en forma de X, petit i abscs.
El triangle: figura en forma de triangle equilter, generalment representat sobre una de les seves bases; si s'aguanta sobre el vrtex, s'anomena triangle revessat.



Mobles curvilinis.
Lanellet: figura rodona i buida, mena de besant buidat.
El besant: figura rodona i plana, sempre de metall sobre un camper de color. Quan s de color sobre camper de metall, s'anomena rodella.
La bola: figura esfrica que es representa ombrejada per tal de donar-li relleu, amb qu es distingeix del besant i la rodella.
El coll: figura que representa un coll format per dos monts units per la base, el de la destra ms alt que el de la sinistra.
El cor: representaci esquemtica d'un cor, tal com apareixen als jocs de cartes.
La cua d'ermini: cadascuna de les taques negres que imiten la cua d'un ermini, en forma de floc de tres o cinc blens, units a la part de dalt per tres punts.
Lescudet: escut petit que, quan est situat al centre de l'escut i s de mida ms gran, s'anomena escuss, i llavors s una pea ordinria.
La flor de lis: representaci esquemtica de la flor del lliri amb tres ptals, el central dret i els laterals corbats cap enfora, reunit a la base per una mena d'anella.
La font o deu: besant faixat ondat, ordinriament d'argent i d'atzur, representant l'aigua corrent.
La gota: figura en forma de gota o llgrima, anomenada gota de pega si s de sable, gota de sang si s de gules i gota d'aigua o llgrima si s d'argent.
El llac o estany: quadrilbul faixat ondat, ordinriament d'argent i d'atzur, que representa un llac.
El llunell: quadrilbul format per quatre llunetes apuntades disposades en cercle.
La lluneta: quart de lluna que pot ser creixent, minvant, muntant o bolcant, segons si les banyes van dirigides cap a la destra, la sinistra, el cap o la punta.
La merleta: mena d'ocellet representat de perfil, sense bec ni potes i amb les ales plegades. A Espanya i la Gran Bretanya es fa servir com a brisura dels quartognits.
El mn: representaci del globus imperial, que duien a la m els emperadors i desprs van dur els reis, o b situat sobre la corona dels sobirans, en forma de bola cintrada amb un cercle horitzontal i mig cercle superior vertical, i amb una creu al capdamunt.
El mont: representaci simblica d'un mont, movent de la punta o no, normalment d'un sol cim. El mont de penyes o muntanya s format per una mena de pirmide de petits monts sobreposats, que representen roques. El mont floronat t el cim acabat en forma de flor de lis.
La petxina: representaci d'una petxina de pelegr, dibuixada per la part exterior i amb les orelles a dalt.
El quinquefoli i el sextifoli: representacions respectives d'una flor de cinc i sis ptals arrodonits i punxeguts, i perforada.
El roc o roca: figura que representa la torre dels escacs en formes diverses.
La rodella: figura rodona i plana, sempre de color sobre un camper de metall. Quan s de metall sobre camper de color, s'anomena besant.
La rodeta d'esper: estrella de sis puntes perforada, en representaci dels esperons amb qu s'inciten els cavalls.
La rosa: representaci herldica d'una rosa, sense tija i normalment amb cinc ptals, cinc spals i bot al mig. Quan t tija i fulles s'anomena rosa natural.
El trvol: fulla de tres lbuls arrodonits i amb tija que vol representar un trvol.
La vall: representaci d'una vall que consisteix en una mena de terrassa amb el perfil superior format per dos cims entre els quals s'obre una depressi. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24102" title="El Corb (poema)" nonfiltered="432" processed="431" dbindex="10446">
El Corb s un poema d' Edgar Allan Poe, publicat de forma annima, pel gener de 1845, al diari "Broadway Journal" de Nova York, i dins d'un llibre, recull de poemes, signat per l'autor, el mar del mateix any, amb el ttol original de The Raven. Format per divuit estrofes de sis versos cada una (rimant els tres darrers amb el segon) presenta al poeta, en una nit d'oratge, meditant sobre el text inslit d'uns savis i arcaics papers ("a quaint and  curious volume of forgotten lore"), quan alg colpeja la finestra per entrar. El poeta intenta oblidar el record de l'estimada morta, Leonore, per el toc a la finestra li fa recordar a ella, per b que intenta dir-se que no s res ("nothing more"). A la setena estrofa, obre la finestra i entra a la cambra 
un Corb superb dels sants dies d'antany ("a stately Raven of the saintly days of yore") a qui el poeta s'adrea amb diferents preguntes  - el seu origen, la mort, el dest de l'estimada - i el Corb sempre respn Mai ms ("Nevermore"). La darrera estrofa, amb el temps del verb en present, acaba amb el Corb, immbil sobre un bust de Pallas i el poeta lamentant que de l'ombra de la meva nima, que hi tremola ara i ads, /no es podr aixecar - mai ms ! ("And my soul from out that shadow that lies floating on the floor/Shall be lifted - nevermore !"). Profunda allegoria potica sobre la mort i el seu abisme separador, s l'obra mestra de Poe, que ell mateix recit sovint, i exemple literari del romanticisme. Traduda al francs per Charles Baudelaire, influ moltssim a la seva prpia obra i a gran part de la poesia simbolista posterior. En catal hi ha una magnfica traducci de Xavier Benguerel.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24116" title="Codi obert" nonfiltered="433" processed="432" dbindex="10447">
El Codi Obert, de vegades referit com "codi lliure" o "codi font obert" (open source en angls) s un enfocament per al disseny, el desenvolupament i la distribuci que ofereix un accs prctic al codi font del producte (bns i coneixements). Alguns consideren el codi obert com un dels diversos enfocaments possibles per al disseny, mentre que altres el consideren un element estratgic de les seves operacions. Abans que el terme codi obert fos mpliament adoptat, els desenvolupadors i els productors utilitzaren diferents frases per a descriure el concepte fins que el terme codi obert guany popularitat amb el creixement d'Internet,  proporcionant accs a diversos models de producci, canals de comunicaci, i comunitats virtuals.

El model d'operativitat i presa de decisions del codi obert, permet l'entrada simultnia de diferents programes, enfocaments i prioritats, i difereix dels ms tancats, els models centralitzats de desenvolupament. Aquests principis i prctiques s'apliquen usualment al desenvolupament de programari, fent pblic el codi font per permentre'n el seu estudi i desenvolupament. El resultat d'aquesta collaboraci entre desenvolupadors s usualment distribuda com programari lliure.

Cal diferenciar els productes com el programari lliure, que donen als usuaris la llibertat de millorar-lo facilitant l'accs al codi font i permetent-ne la seva modificaci i lliure distribuci, dels productes que simplement faciliten accs al codi font per no permeten la seva modificaci o distribuci. Per tant, no tots els productes que ofereixin el codi font sn necessriament productes lliures, ja que tot i ser transparents, no se'n permet la modificaci o distribuci. 

El Codi Obert s una revolucionria forma de dissenyar, desenvolupar i distribuir qualsevol cosa. Si b l'origen histric d'aquest terme est relacionat amb el desenvolupament de programari, actualment s'apliquen en altres mbits d'activitat, sentim parlar aix de maquinari lliure (com s la targeta d'E/S Arduino), la biotecnologia, la cultura (cultura lliure), la politica (democrcia directa) propiciant una vertiginosa revoluci cap un model de societat oberta.

La idea que hi ha darrere del codi obert s ben senzilla: quan els desenvolupadors poden llegir, modificar i redistribuir el codi d'un producte o servei, aquest evoluciona, es desenvolupa i millora. Els usuaris ho adapten a les seves necessitats, corregeixen els seus errors a una velocitat molt ms alta que en el cas de desenvolupament en models tancats o centralitzats, donant com resultat la producci de productes ms democrtics i de ms qualitat.

Al compartir el codi, el producte resultant tendeix a sser de qualitat superior al producte propietari (creat amb un model centralitzat i tancat), s una visi merament tcnica. D'altra banda, els productes lliures, que permeten l'edici i lliure distribuci del seu codi funcionen sota un ideal: els productes propietaris, al no poder compartir el codi font, sn antitics ats que prohibir compartir entre ssers humans va en contra les lleis naturals. 

Origen i histria del moviment.

El terme open source va comenar a utilitzar-se el 1998 per alguns usuaris de la comunitat del programari lliure, tractant de fer-lo servir com a substituci del nom original que   en angls   resulta ambigu (free software). 

En angls, free software pot voler dir coses diferents. Per una banda, permet pensar en "programari que no s'ha de pagar", i s'adapta de forma igualment vlida al significat que realment se li vol donar (programari que t certes llibertats). Tal com expliquen els creadors del terme, la FSF, no s el mateix free speech (llibertat d'expressi) que free beer (cervesa gratuita).

L'ambigitat en el cas del terme en angls free software es dona en qu pot voler dir programari gratut o b programari lliure. No obstant aix, el sentit que se li vol donar a free software s el de programari lliure, i no l'altre. Aix doncs, el nou terme, codi obert, no va resultar apropiat perqu eliminava la idea de llibertat. 

Ara, quan es parla de codi obert i de programari lliure, s'est fent referncia a dues coses diferents: El codi obert permet que qualsevol pugui mirar el codi, per no fa necessriament que el codi segueixi essent obert en futures redistribucions, propietat que si que t el programari lliure. 

La 'etiqueta' open source va nixer en una reuni celebrada en 1998 en Palo Alto, Califrnia, per John 'maddog' Hall, Larry Augustin, Eric S. Raymond, Bruce Perens i altres participants del moviment Free Software. Raymond s potser la persona a qui ms s'identifica amb el moviment; s encara i es reconeix a si mateix com el principal teric, per no reclama el lideratge en cap sentit exclusiu.

Aquesta trobada es va produir com reacci a la decisi de Netscape de revelar el codi font del Navigator. Aquest anunci va encendre la metxa i va crear l'entorn precs perqu les empreses de programari escoltessin el que aquest grup de 'illuminats' venia predicant feia alguns anys: la superioritat d'un procs de desenvolupament obert sobre el model tradicional. 

El moviment del programari de codi obert s una ramificaci del moviment del programari lliure que defensa el programari de codi obert com una etiqueta alternativa del programari lliure. En l'actualitat open source s utilitzat per a definir un moviment nou de programari (la Open Source Initiative (OSI)).

En contrast amb el moviment del programari lliure, el qual sempre ha estat dirigit essencialment per una sola figura (Richard Stallman), el moviment del programari de codi obert est condut per una espcie de consell d'ancians que inclou a Raymond i a altres cofundadors que sn notables personalitats com: Linus Torvalds, Larry Wall i Guido van Rossum.

Cronologia.

 22 gener 1998: Netscape anuncia que 'alliberar' el codi font del Navigator.

 3 febrer 1998: En la reuni de Palo Alto s'encunya el terme 'Open Source' i durant la setmana segent Bruce Perens and Eric Steven Raymond llancen opensource.org/.

 31 mar 1998: El codi del Navigator ja est disponible: en unes hores, millores del programa omplen la xarxa.

 7 maig 1998: Corel Computer Corporation anuncia el Netwinder, un ordinador econmic que corre sota Linux.

 11 maig 1998: Corel anuncia els seus plans d'adaptar WordPerfect i la resta dels seus programes d'ofimtica a Linux.

 28 maig 1998: Sun Microsystems i Adaptec s'uneixen a Linux International (les primeres grans empreses venedores d'equips i sistemes operatius en fer-ho).

 13-17 juliol 1998: Oracle i Informix anuncien que connectaran les seves bases de dades a Linux.

 10 agost 1998: Sun Microsystems ofereix Solaris a usuaris individuals i a institucions educatives o sense nim de lucre.

 1 novembre 1998: Es publiquen els Halloween Documents: plans de Microsoft contra Linux i altres projectes open source.

 16 desembre 1998: IDG anuncia que la quota de mercat del Linux es va incrementar un 212% el 1998.

 1-5 mar 1999: LinuxWorld: primera exposici sobre Linux. HP, IBM, SAP inicien el comenament del suport de les firmes comercials.

 15 mar 1999: Apple llana Darwin sota llicncia open source.
productes

 4 juny 1999: Microsoft afirma que Linux ven ms que Windows 98 a les grans superfcies.

Entre 1998 i 2000 es va observar un gran creixement en la popularitat de Linux i de la formaci de moltes empreses 'pro programari de codi obert'. El moviment tamb va capturar l'atenci de la principal indstria del programari, companyies consolidades com Sun Microsystems amb StarOffice, que s la seva suite ofimtica, i IBM amb OpenAFS, que s una implementaci de codi obert del Sistema de Fitxers Distribut d'Andrew.

La prehistria de l'open source inclou la histria completa de UNIX, dels programes gratuts (freeware) d'internet i la cultura hacker.

 Perqu el terme Open Source .

Perqu utilitzar aquest terme, i per qu no Free Software:

 La primera ra s que Free Software s un terme molt ambigu.

 La segona i ms important s el mrqueting: es tracta d'introduir el model al mn dels negocis. Encara que el producte sigui bo, est lligat a un passat terrible. Free Software li sona a l'home de negocis a estrident anticomercialisme. Els empresaris mai no comprarien Free Software, per s el mateix producte, fet per la mateixa gent, amb les mateixes llicncies, per amb l'etiqueta canviada a open source.

Els desenvolupaments tecnolgics ms radicals avui en dia, la Web i el sistema operatiu Linux, van ser desenvolupats a Europa sota el model open source, en el qual, la gent regala les seves creacions als altres perqu les usin, provin i desenvolupin. Per, encara que el moviment open source va sorgir originriament com a collaboraci entre particulars, el comer i la societat en general encara podem aprendre d'ell. En realitat, hi ha dues grans llions que haurem d'aprendre del que la gent open source anomena 'tica hacker':

 La primera lli s, naturalment, el concepte d' 'obert': el model 'tancat' no ha estat el que ha generat les innovacions ms importants en l' 'economia de la informaci'. En la competncia global, una revoluci no est feta per una sola persona, sin per una xarxa de rebels, i aix necessita el model 'obert'. Com a exemple podem considerar l'inconvenient de l'arquitectura tancada d'Apple davant el model obert dels PC d'IBM. O les telecomunicacions europees, que van aconseguir avantatge grcies als estndards oberts NMT/GSM.

 Una segona lli s la relaci dels hackers amb la feina. Els hackers com Tim Berners-Lee (inventor del World Wide Web) i Torvalds expliquen que els de la seva classe aconsegueixen grans coses perqu s'apassionen per les coses que fan. Tenir un inters en la teva feina pot alliberar la teva creativitat i energia, infondre alegria i sentit a la vida, i permetre que desenvolupis el teu potencial com ser hum. A ms de descartar la idea que la feina s el major deure en la vida, els hackers pretenen desenvolupar la tecnologia que els permeti un millor equilibri entre la feina i el lleure. Una de les qestions ms estranyes del 'progrs' tecnolgic s el com ha fet que les nostres vides siguin ms estressants. Per a molts de nosaltres, no solament es tracta que la nostra jornada laboral estigui plena de tasques quotidianes, sin que la nostra vida privada ha adoptat tamb aquest model.

Sens dubte, no es refereixen a hacker com a criminal informtic, sin en el sentit originari de la paraula: una persona que li apassiona el coneixement, descobrir o aprendre noves coses i entendre el funcionament d'aquestes, i que vol compartir els seus resultats amb els altres.
Els hackers d'internet i d'UNIX entenen molt b el component tcnic de l'open source. s part de la seva forma de treballar: s com es realitza la feina en internet.

La relaci hacker open source es troba per escrit en La Catedral i el Basar. Coneixen el fiable que sn els engranatges d'internet comparant-los amb els seus equivalents comercials.
Reemplaar el TCP/IP, DNS, Perl, Apatxe, etc., pel programari comercial seria, si ms no, sucida.

Molts hackers coneixen i comparteixen les bondats de l'open source per es mostren reacis a utilitzar-lo perqu creuen que poden perdre la seva feina remunerada. Tanmateix, hi ha suficients raons per pensar que aquest temor s infundat.

L'open source no s noms el medi pel qual uns quants hackers tenen l'oportunitat de lluitar contra un monopoli. Ofereix la possibilitat a les petites empreses o a individus de collaborar per aconseguir un producte que mai no podrien somiar en obtenir ells sols. Tamb s la frmula ideal per corregir errors d'un programa i introduir rpidament els canvis que sollicita l'usuari. El model open source porta associat un increment en la seguretat d'un sistema: el seu codi font s pblic i est exposat a milions d'ulls. Aix vol dir que els problemes es resoldran en lloc d'amagar-se fins que la persona equivocada els descobreixi.

 Llicncia Open Source . 

Una llicncia open source s una llicncia de programari, amb copyright, que segueix els principis del moviment Open Source. 

Mes formalment, una llicncia s considerada Open Source quan ha estat aprovada per la Open Source Initiative (OSI), on el criteri ho dna la 'Definici de Open Source'. El programari de domini pblic (aix significa sense llicncia), compleix tots aquests criteris sempre que tot el codi font estigui disponible, i estigui reconegut per la OSI i se li permeti usar la marca de la mateixa. 

El programari en si no s Open Source, les llicncies dels programaris sn les que poden ser reconegudes pel moviment com vlides. 

La llicncia GPL (de la Free Software Foundation) compleix amb les condicions per a anomenar-se Open Source, per la qual cosa el programari llicenciat amb aquesta llicncia s Open Source. 

Definici de Open Source.

La Open Source Initiative utilitza la Definici de Open Source per determinar si una llicncia de programari pot o no considerar-se programari obert. La definici es va basar en les 'Directrius de programri lliure de Debian, va ser escrita i adaptada primerament per Bruce Perens. s similar per no igual a la definici de llicncia de programari lliure. 

El moviment Open Source, sota la Definici Open Source, t un decleg amb deu condicions que ha de complir un codi per a poder anomenar-se 'Open Source': 

 Lliure redistribuci: el programari ha de poder ser regalat o venut lliurement. ;
 Codi font: ha d'estar incls o obtenir-se lliurement. ;
 Permetre modificacions o treballs derivats: la redistribuci de modificacions ha d'estar permesa.
 Integritat del codi font de l'autor: les llicncies poden requerir que les modificacions siguin redistribudes noms com 'parches'. ;
 No restringir el seu s a cap persona o grup: ning pot deixar-se fora. ;
 No restringir el seu s a cap activitat, linea de negoci o rea d'iniciativa: els usuaris comercials no poden ser exclosos. ;
 Distribuci de la llicncia: han d'aplicar-se els mateixos drets a tot el qui rebi el programa i la llicncia ha de romandre intacta al distribuir o modificar el programari. ;
 La llicncia no ha de ser especfica d'un producte: el programa no pot llicenciar-se solament com part d'una distribuci major. ;
 La llicncia no ha de restringir altre programari: la llicncia no pot obligar que algun altre programari que sigui distribut amb el programari obert hagi tamb ser de codi obert. ;
 La llicncia ha de ser tecnolgicament neutral: no ha de requerir-se l'acceptaci de la llicncia per mitj d'un accs per clic de ratol o d'altra forma especfica del mitj de suport del programari. ;

Alguns dintre del moviment de programari de codi obert han declarat que els principis del codi obert poden aplicar-se en rees distintes al programari d'ordinadors, com protocols de comunicacions digitals, formats d'emmagatzematge de dades i maquinari obert. Hi ha declaracions ms audaces que estenen les idees del codi obert a camps completament diferents, tals com la propagaci del coneixement general.

 Caracterstiques i avantatges . 

Open Source no noms fa referncia al lliure accs al codi font. 
Les condicions de distribuci d'un programa open source han de complir una srie de criteris. La intenci de la 'Definici de open source' s establir que aquests criteris continguin l'essncia del que els programadares volen que signifiqui: que assegurin que els programes distributs amb 'llicncia open source' estaran disponibles per a la seva contnua revisi i millora perqu arribin a nivells de fiabilitat que no pugui aconseguir cap programa comercial 'tancat'. 

Per tant un programari Open Source va unit una srie de caracterstiques i avantatges: 

 FLEXIBILITAT. Si el codi font est disponible, els desenvolupadors poden aprendre i modificar els programes al seu antull, adaptant-lo per a realitzar tasques especfiques. A ms, es produx un flux constant d'idees que millora la qualitat dels programes. ;

 FIABILITAT I SEGURETAT. Amb diversos programadors alhora mirant-se el mateix treball, els errors es detecten i corregeixen abans, pel que el producte resultant s ms fiable i efica que el comercial. ;

 RAPIDESA DE DESENVOLUPAMENT. Les actualitzacions i ajustaments es realitzen a travs d'una comunicaci constant via internet. Menors temps de desenvolupament a causa de l'mplia disponibilitat d'eines i llibreries. ;

 RELACI AMB L'USUARI. El programador s'acosta molt ms a les necessitat real del seu client, i pot crear un producte especfic per a ell. ;

 LLIURE. s de lliure distribuci, qualsevol persona pot regalar-lo, vendre'l o prestar-lo. ;

 COMBAT EFECTIVAMENT LA PIRATERIA DE PROGRAMARI. ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24123" title="Massachusetts Institute of Technology" nonfiltered="434" processed="433" dbindex="10448">



Massachusetts Institute of Technology (MIT) s una instituci i universitat americana dedicada a la recerca i la investigaci, situada a la ciutat de Cambridge, Massachusetts. Es dediquen sobre tot a la tecnologia, cincia i ingenieria, per tamb a altres temes.Va ser creada el 1861 per cientfic William Barton Rogers (1804-1882) per no va comenar a funcionar fins quatre anys ms tard a causa de l'esclat de la Guerra civil americana. La feina de la MIT s'ha premiat amb fora premis Nobel.

Alguns alumnes i membres destacats.
Benjamin Netanyahu;
Buzz Aldrin;
Kofi Annan;
Vannevar Bush;
Noam Chomsky;
Richard Matthew Stallman;
Sidney Altman;
John Forbes Nash;
Nicholas Negroponte;

Enllaos relacionats.
www.mit.edu (pgina web oficial);



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24132" title="Moble" nonfiltered="435" processed="434" dbindex="10449">


Els mobles sn els objectes mbils d'un indret. Segons la seva funci es distingeixen:
 els mobles per emmagatzemar, com els armaris;
 els mobles per suportar el cos hum, com el llit o la cadira;
 els mobles per suportar objectes, com la taula.
Solen tenir una funci decorativa o artstica, en el sentit que el mobiliari dna un estil propi a l'espai que omple, sigui una casa, l'espai pblic o la seu d'una instituci.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24145" title="Homer" nonfiltered="436" processed="435" dbindex="10450">



Homer (Quios? o Esmirna?, segle VIII aC?) suposat autor de les obres literries ms antigues conegudes a Europa: els poemes orals La Ilada i  L'Odissea. Tamb se li atribueixen un seguit d'obres menors que sn conegudes com Homer menor.

 Qui compon la Ilada i lOdissea (la Qesti Homrica) .
Hi ha molt poques notcies sobre aquest poeta. Ni tan sols se sap amb total certesa si va existir o no. s indiscutible, per, que els dos poemes es van compondre entre el 750 aC i el 720 aC, i que la Ilada es va fer unes dcades abans que lOdissea. Per des del segle XVIII dC i fins avui en dia, les diferncies d'estil i compositives que presenten ambdues obres han fet sospitar que realment fossin obra del mateix autor. Tanmateix, res no s'ha pogut demostrar.
De fet, "Homeros" podria voler dir "cec" i existeix una teoria segons la qual Homer era el pseudnim dels recitadors de la tradici pica oral. De totes maneres, l'existncia d'uns recitadors anomenats homrides (per ser fans dels dos poemes pics) a Quios concordaria amb la teoria que Homer podria haver estat el cap d'una escola potica en aquesta illa.

Sigui com sigui, per, els estudis lingstics diuen que la composici dels dos poemes pics orals no va ser obra d'un sol autor. Els estudis demostren que es van fer a partir de diversos materials preexistents i de diversa procedncia que desprs foren recopilats en els dos poemes.

 Quan es componen .
Com s'ha dit, els estudis lingstics diuen que es van compondre entre el 750 aC i el 720 aC. Els poemes estaven destinats a ser recitats oralment davant d'un pblic, per es pensa que van ser posats per escrit poc temps desprs de la seva composici, o com a molt tard el segle VI aC, desprs d'unes quantes generacions de rapsodes. El segle VIII aC era un perode de canvis socials en ple renaixement grec, una poca en qu la societat de l'Edat Fosca de Grcia (s. XII aC - VIII aC) s'estava transformant per comenar l'Edat Arcaica de Grcia (s VII aC - V aC): refinament, art, filosofia, urbanisme, comer, colonitzaci eren els nous valors en ala mentre es deixava enrere la barbrie precedent.

Precisament cap el 750 els habitants de tot el mn grec comencen a rememorar un passat heroic lluny. Per primera vegada en quatre-cents cinquanta anys es tornen a fer ofrenes votives a les tombes antigues fins ara descuidades per venerar aquells oblidats personatges com a herois. A finals de segle es construren autntics santuaris en honor a aquells herois llegendaris (com el d'Agammnon a Micenes, el de Menelau i Helena a Esparta ) en els quals es feien ofrenes i sacrificis com si fossin dus, per en menor escala. Com a ells, tamb se'ls atribua la facultat de protegir els vius.

 A quina poca se situa l'acci .

 

Tots els grecs de l'edat fosca, arcaica i clssica van veure en les generacions micniques de finals de l'Edat del Bronze el seu passat heroic. Precisament el segle XIII aC era el moment en el qual se situava la mtica Guerra de Troia.

Per la societat homrica que descriuen els dos poemes no s pas la micnica sin precisament la de l'Edat Fosca, aquella que llavors estava desapareixent. En qu els territoris (demos) estaven controlats per uns gallards cabdills militars, els basiles i els seus seguidors armats d'hetairoi. Agammnon, Menelau, Nstor, Odisseu (Ulisses)  tots ells eren basiles dels demos de Micenes, Esparta, Pilos i taca respectivament. No hi havia ms lleis que els antics costums. Les ciutats eren gaireb inexistents perqu era una societat rural poc desenvolupada que vivia d'una pobra agricultura, tot i que els basiles posseen diversos tipus de ramats, l'autntica riquesa present a les obres d'Homer. La religi homrica ja t la configuraci amb qu es coneixer clssicament

Malgrat el que s'ha dit, en els textos homrics apareixen grans dosis d'exclamacions pel que fa a la riquesa de vaixelles, regals, productes diversos, nombres d'exrcits, altes torres i grans ciutats. Aix no ens ho hem de prendre al peu de la lletra sin senzillament com un simple recurs literari per meravellar el pblic.

 A quins llocs se situa l'acci .



L'estudi de les mencions geogrfiques en la Ilada desvetlla que l'autor coneix detalladament l'actual costa turca i en particular Samotrcia i el riu Caistro. Troia, la d'altes torres, s l'estrella de l'obra. En canvi, les referncies a la pennsula grega sn escasses i ambiges, ja que no hi transcrrer l'acci.

Pel que fa a la Odissea com que es tracta del viatge de retorn d'Ulisses a la seva terra, taca, els llocs seran diversos al llarg i ample del Mediterrani oriental. I de fet la majoria imaginaris, ja que es tracta d'un viatge d'aventures.

 Altres consideracions .
Hi ha qui afirma que els relats religiosos d'Homer podrien ser, almenys parcialment, un anticip de les teories filosfiques de Tales, de Pitgores i dels presocrtics en general

 Bibliografia .
 VVAA: La antigua Grecia. Historia poltica, social y cultural; ed. Crtica; Barcelona; 2001;
 Homer, versi a cura de Manuel Balasch i Recort: La Ilada; editorial Proa; Barcelona; 1997;

 Enllaos externs .
  Web de l'xtec;
  Web de pensament.cat ;















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24152" title="tienne Cabet" nonfiltered="437" processed="436" dbindex="10451">
tienne Cabet (1788-1856) fou un filsof francs i socialista utpic. Va exposar les seves idees a Voyage en Icarie (1839), una novella de gnere utpic, inspirada en la Utopia de Thomas More, en el Code de Nature de Morelly i en el Manifest dels Iguals, proposat per Babeuf.

 La utopia.
A Icria, l'illa imaginada per Cabet, les mquines eviten que la gent hagi de dedicar-se a tasques penoses o desagradables; les cases dels seus habitants sn magnfiques ja que la comunitat proporciona a tothom, primer all que s necessari, desprs les coses tils i, si s possible, tot all agradable. Segons les normes establertes al principi pel legislador car, en homenatge al qual, l'illa es diu Icria, no hi ha propietat, ni moneda, ni comer; tots els icarians sn iguals, excepte en all on resulti impossible la igualtat absoluta, tothom treballa igualment per a la comunitat, que ho reparteix tot a parts iguals sense aplicar distincions de major capacitat o de major igualtat, els ms treballadors nicament reben honors i distincions pbliques. Hi existeix la famlia, per sense ni dots matrimonials ni dret d'herncia, la puresa de costums innata en els icarians els impedeix cometre adulteri o fornicaci. D altres pensadors socialistes criticaren el model d'Icria per mantenir la instituci familiar, Cabet va respondre-hi que mantenia la famlia perqu aix resultava ms fcil la instauraci del comunisme, per la famlia era una instituci que es podria abolir sempre que fos necessari.

Principis.
Els icarians no gaudeixen pas del dret de llibertat d'impremta; ning no pot publicar res sense prvia autoritzaci per una llei especial; totes les publicacions, fins i tot les obres de ficci, es duen a terme sota control del Govern, en tallers nacionals on hi treballen tots els pensadors; les obres noms es poden publicar en la llengua oficial del pas.

A les criatures i als adolescents d'Icria no se ls pot pas parlar de Du fins que arribin als setze anys; aleshores, un funcionari filsof els explica totes les diferents religions; a l'illa, hi ha un culte pblic oficial amb sacerdots i sacerdotesses, sense prctiques ni cerimnies, limitant-se a l'adoraci en com de l'Autor de tot all creat i a instruccions morals i filosfiques; es toleren totes les altres religions, i a les que tinguin un cert nombre d'adeptes, la comunitat els proporcionar temples.

La novella explica com car va instaurar el socialisme a l'illa; una revoluci va establir una Repblica democrtica, defensada per ciutadans armats; en un principi, car respect les desigualtats de fortunes, per aplic un principi de desigualtat decreixent i d'igualtat progressiva amb el qual arrib a la igualtat total.

Al final de l'obra, Cabet respon a objeccions com ara qu passaria amb aquells icarians que per mandra no volguessin treballar; la seva resposta fou, simplement, que a Icria no hi ha pas mandrosos; ara b, si fos necessari, caldria sotmetre tothom a la disciplina comunista.

Nova Icria.
El 1847, Cabet fu una crida a construir una Icria real; el 3 de febrer de 1848, un grup d'expedicionaris, entre els quals n hi havia alguns de catalans, part de Frana cap a Texas, on se ls havia proms una terra de 404 671 hectrees, situada al Red River; en realitat, per, aquestes terres es trobaven a 400 km del riu i en una regi molt inhspita, on, malgrat tot, els expedicionaris es posaren a treballar per construir Icria.

Molts dels expedicionaris moriren de malria i, a ms, es desmoralitzaren quan els arrib la notcia  falsa- de la mort de Cabet; els supervivents es traslladaren, amb moltes penes i treballs, a Nova Orleans, on hi trobaren quatre-cents nous icarians vinguts d'Europa; finalment, Cabet i dos-cents vuitanta deixebles ms es dirigiren cap a l'antiga ciutat mormona de Nauvoo (Illinois), en una terra ms hospitalria, i hi establiren la colnia d'Icria, sota govern de Cabet qui li don una constituci on s hi preveia el govern per part d'un comit elegit; al cap de cinc anys, la colnia va arribar a tenir sis-cents habitants i un patrimoni valorat en 65.000 dlars.

Tanmateix, van sorgir disputes entre els icarians, el rebuig a una proposta de Cabet de canviar la constituci substituint el comit per un president, elegit cada quatre anys, va dur a la seva expulsi i de cent vuitanta dels que seguiren la seva proposta. Cabet va morir a Saint Louis (Missouri) el 1856; els escindits d'Icria fundaren una colnia industrial a Cheltenham, que hagu de dissoldre s el 1864 perqu havia fet fallida.

La colnia de Nauvoo va entrar en crisi; el 1861, noms hi quedaven trenta-cinc habitants i, a ms, s hagueren d'hipotecar el terreny; malgrat una certa represa posterior, el 1874 el seus habitants eren noms seixanta-cinc. El 17 d'abril de 1876, en una assemblea de la colnia, un sector descontent va demanar retirar-se n; el cas va arribar als tribunals de l'Estat d'Illinois els quals, el 17 d'agost de 1878, dictaren l'anullaci dels estatuts que la colnia s havia donat el 1860 i nomen una comissi liquidadora; aleshores, els descontents pogueren abandonar la colnia i aconseguir una compensaci en diners; la colnia va aprovar una nova constituci el 1880, per la mala conjuntura econmica fu difcil la subsistncia, i  buscaren un nou emplaament a Corning (Iowa); l'experiment dur fins 1895, abans, per, el 1884 un sector format per joves partidaris del socialisme marxista  emigraren a Califrnia, on fundaren la comunitat Icaria-Speranza.

Repercusi a Catalunya.
El projecte icari va tenir ress en els medis obreristes i esquerrans de Barcelona; Narcs Monturiol va fundar el setmanari La Fraternitat  publicat entre novembre de 1847 i mar de 1848- per tal de difondre l'ideari de Cabet, el qual comptava amb les simpaties del dirigent republic Abd Terrades. Els anys 1846-1847, un grup de cabetians catalans crearen una comunitat denominada Icria a Poble Nou, una barriada de la zona costanera de Sant Mart de Provenals  vila annexionada a Barcelona el 1897-; en record a aquesta comunitat, el Pla Cerd va preveure anomenar Avinguda d'Icria la via abans dita Cam del Cementiri; el 1939, el rgim franquista va imposar-hi el nom d'avinguda del Capitn Lpez Varela, per en restablir-se la democrcia, la via torn a dir-se Avinguda d'Icria.       

Enllaos externs.
Socialisme Utpic;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24158" title="Gramp" nonfiltered="438" processed="437" dbindex="10452">

Els grampons sn elements metllics adaptables a la sola de determinats tipus de bota per possibilitar o millorar l'adherncia d'aquesta a les superfcies gelades o nevades.

Sn formats per una estructura de la mateixa mida que la sola de la bota a la que s'adapten. De la part inferior d'aquesta estructura surten una srie de  puntes  esmolades que sn les que penetren al gel. Eixes puntes sempre sn formades de la mateixa pea de metall que l'estructura. La llargada de l'estructura s variable i es pot adequar a la mida de la bota. Cal un manteniment acurat de puntes, tanques i corretges. 

Els grampons s'acostumen a equipar per la seva part inferior d'unes lmines de goma o plstic que impedeix que la neu freda s'enganxi i formi els perillosos pans que  al guanyar volum- podrien impedir finalment el contacte del gramp amb la neu. Aquestos elements sn coneguts, per manca d'un nom millor, com a  antiboots .

Existeixen dos tipus bsics de grampons, segons l's a qu siguin destinats:
Grampons d'alumini, de deu o dotze puntes. Sn del tipus de tanca rpida, sense ms que una feble corretja destinada a impedir l'obertura accidental de la tanca de talonera. Noms s'utilitzen en botes rgides, habitualment les d'esqu de muntanya.
Grampons d'acer, de dotze puntes i tanca rpida. Estan destinats a botes rgides d'alta muntanya, d'alpinisme o escalada en gel. Tenen tamb corretges per l'assegurament de la tanca de talonera i que, a ms, asseguren la puntera, ja que es tanquen entre els dos extrems i per sobre de la bota. Aix s aix perqu en alpinisme les sollicituds sobre aquest material sn a vegades molt violentes i s vital impedir que es desfermin sobtadament.


Grampons d'acer, de dotze puntes i de corretges, sn els grampons destinats a botes flexibles o semi rgides, per aquestos no tenen tanca de cap classe i s'han d'afermar al peu amb corretges que es passen per sobre la bota d'un costat a l'altre i de davant cap al darrere. Sn incmodes de ficar i de treure i mentre s'utilitzen s freqent d'haver de tensar les corretges sovint. Un altre factor d'incomoditat s la pressi que les corretges fan sobre el peu. A pesar dels seus inconvenients sn l'nica opci raonablement segura per equipar botes flexibles o de marxa.

Malgrat que l'incompatibilitat de les botes flexibles i els grampons de tanca rpida s evident i molt fcil d'experimentar, s possible trobar al mercat botes d'aquesta classe i amb les entalladures precises per adaptar les tanques del grampons, cosa que de cap manera garanteix que es puguin utilitzar.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24168" title="Plusvlua" nonfiltered="439" processed="438" dbindex="10453">
En general, la plusvlua s un augment de valor d'una propietat o objecte que es produeix per causes externes, sense que el seu propietari hi faci cap millora. Per exemple, l'augment de valor d'un pis en funci de la demanda d'habitatge.

En la teoria marxista, la plusvlua (o plusvalor, segons algunes traduccions del terme alemany Mehrwert que empr Marx en la seva obra El Capital) s el "treball impagat" que s extret de la fora de treball del treballador per part del capitalista. s el treball que realitza el treballador ms enll del necessari per a cobrir el valor de la seva fora de treball (s a dir, ms enll del valor del seu salari). Segons el marxisme, la plusvlua s la base del procs d'acumulaci capitalista i s el punt central de la Teoria del Valor marxista i del conflicte de classes i l'explotaci de l'obrer sota el sistema capitalista.

La plusvlua es divideix en: 
a) renda del sl o part de la plusvlua que es quedar el terratinent pel monopoli del sl industrial ;
b) inters o part de la plusvlua que va a parar al capitalista que deixa diners al propietari dels mitjans de producci;
c) guany o benefici industrial o comercial, marge de guany que el capitalista considera que li correspon.

 Vegeu tamb .
 Teoria marxista del valor;
 El capital;
 Marxisme;




O.o? >.<
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24169" title="Jofre de Foix" nonfiltered="440" processed="439" dbindex="10454">
Jofre de Foix (?-1300?) fou un trobador, fill segon de Bernat de Foix, del llinatge empordans dels Foix, vassalls del comte d'Empries. De molt jove va ingressar en l'orde dels franciscans i apareix per primera vegada documentat a Monts, el 1267. El 1275 deix els hbits franciscans per ingressar en l'orde de sant Benet, segurament al monestir de Sant Feliu de Guxols. Quan els francesos entraren a Catalunya, Pere el Gran el nomen procurador del monestir de Sant Pere de Galligants, i tant aquest rei com el seu successor li encomanaren missions de gran confiana. El 1293 es trobava a Siclia com abat del monestir de San Giovanni degli Erimiti de Palermo, i gaudia de la consideraci de Frederic de Siclia i del seu germ Jaume II d'Arag. La darrera notcia que es t del trobador correspon a l'any 1295.

Jofre de Foix va escriure un tractat de gramtica i potica, les Regles de trobar, per ordre de Jaume II, quan aquest era rei de Siclia. L'obra, amb nombrosos fragments dels trobadors, pretenia ampliar i completar les Razos de trobar de Ramon Vidal de Besal i una cpia es troba al Canoneret de Ripoll. La producci potica de Jofre de Foix es limita a quatre composicions: tres canons i una cobla. Cal destacar una de les canons (exposada ms a baix), en qu el trobador tanca les diferents estrofes amb versos d'altres trobadors: Arnaut de Maruelh (estrofes I-II), Perdigon (III-IV), Folquet de Marsella (V), Gaulcem Faidit (VI). Aquest recurs innovador fou imitat posteriorment per Petrarca, que substitu els trobadors per poetes del Dolce Stil Nuovo.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24170" title="Amanieu de Sescars" nonfiltered="441" processed="440" dbindex="10455">
Amanieu de Sescars (... 1278-1295...) fou un trobador d'origen controvertit, encara que en l'actualitat no hi ha dubte que es tracta d'un personatge catal. Noms es conserven quatre composicions seves: dos ensenhamens i dos saluts d'amor. Va escriure tamb canons, avui perdudes o no identificades, que li valgueren a l'poca l'apellatiu de "du de l'Amor". El primer dels dos saluts est datat l'any 1278 i el segon, ms extens, el va escriure entre els anys 1298 i 1291. "L'ensenhamen del scudier" (472 versos) s anterior a 1291. Es tracta d'una lli sobre el comportament que ha d'observar un escuder en assumptes amorosos, en el tracte amb el seu senyor i en el maneig de les armes. "L'ensenhamen de la donsela" (686 versos) fou escrit entre 1291 i 1295 i dna normes d'educaci a una joveneta, tot fent mfasi en la instrucci amorosa.

En aquest llarg Salut d'amor, destaca la descripci d'insomni amors, la descripci de la bellesa de la dama i el comproms del trobador d'abandonar qualsevol empresa amorosa quan la dama demani la seva presncia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24171" title="Frederic II de Siclia" nonfiltered="442" processed="441" dbindex="10456">


Frederic II de Siclia, conegut tamb com a Frederic III d'Arag o Frederic III de Trincria (Barcelona 1272 - Palerm 1337), rei de Siclia (1295-1337).

Orgens familiars.
Frederic fou el tercer dels fills mascles de Pere el Gran, rei de la Corona d'Arag i de Siclia, i Constana de Siclia, filla de Manfred. Volgu posar-se el ttol de Frederic III per a donar continutat amb la dinastia suvia dels Hohenstaufen, per descendncia per part de sa mare. Modific l'escut d'armes del Regne de Siclia, afegint-hi l'ensenya de la dinastia suvia sobre les armes de la Corona d'Arag.

Regncia de Siclia.
Pere el Gran mor a l'any 1285, deixant la Corona d'Arag al seu fill gran Alfons el Franc, i deix al seu germ Jaume com a regent del Regne de Siclia. Poc de temps desprs, Jaume el Just prengu el tron de la Corona d'Arag quan mor Alfons l'any 1291, i deix al seu germ Frederic com a regent de Siclia. 

Aleshores encara hi durava la guerra entre la Casa d'Anjou i la Casa de Barcelona per la possessi de Siclia i, malgrat que Jaume el Just hi guanyava en el conflicte, els problemes de la conquesta del Regne de Mrcia i la els atacs dels francs pel nord durant la fallida Croada contra Catalunya l'obligaren a iniciar unes negociacions de pau amb Carles II d'Anjou.

Ascens al tron de Siclia.

Desprs de diverses interrupcions a causa de la mort de dos papes seguits, sota els auspicis del Papa Bonifaci VIII, Jaume el Just hagu d'assumir la Pau d'Anagni, un tracte sense gaire aventatges, mitjanant el qual, a canvi de posseir les illes de Sardenya i Crsega, hauria de cedir Siclia a l'Esglsia qui, al seu torn, donarien el seu control als d'Anjou en l'any 1295. Els sicilians rebutjaren tornar al control dels francesos, a qui havien desterrat de l'illa el 1282, durant les Vespres sicilianes, i l'11 de desembre del mateix any el Parlament sicili, reunit al Castell d'Ursino de Catnia proclam Frederic II rei de Siclia.

Conflicte amb els Anjou de Npols.

El papa intent, sense xit, convncer-los oferint-los privilegis i promeses, es mantingu ferm en les seues pretensions, i fou coronat rei pels nobles a Palerm en 1296. Frederic II era una persona carismtica per al seu poble, reform l'administraci i ampli les facultats del parlament sicili, del qual formava part els barons, els prelats i els representants de cadascuna de les viles.

El seu rebuig a les pretensions del Papa provoc una altra guerra, de manera que Frederic II desembarc en Calbria, des d'on pos en setge diferents viles, incit a la revolta en el Regne de Npols, negoci amb el Partit Gibel de Toscana i Llombardia, i assessor a la Casa de Colonna contra el Papa Bonifaci. Mentrestant, aquest envi Carles I de Valois per a envair Siclia, i Jaume el Just, que reb diferents favors de la Santa Seu, fa casar la seua germana Violant d'Arag amb Robert I de Npols, el tercer fill de Carles II d'Anjou.

Quan Frederic se n'asabent d'aquest fet, envi un missatger a Catalunya amb la finalitat d'induir barons, cavallers i ciutats a fer desistir el seu rei, Jaume el Just, de l'atac. El missatger era l'encarregat de difondre l'nic poema que es coneix del rei:





Malauradament per a Frederic, una part dels nobles aragonesos i sicilians donaren suport a Jaume el Just, i Joan de Prcida i Roger de Llria, els herois de les Vespres Sicilianes, anaren amb les tropes d'Anjou, i ms tard venceren a la flota siciliana a la Batalla del cap Orlando. Els fills de Carles, Robert i Felip, desembarcaren a Siclia, per foren derrotats per Frederic abans de poder capturar Catnia. Aix, Felip fou fet presoner el 1299, i diverses viles calabrianes foren capturades pels sicilians.

Treva amb els Anjou.
La guerra continu per dos anys ms amb diversos xits, fins que Carles I de Valois es vegu obligat a demanar la pau ats que el seu exrcit es redu considerablement per malalties i, en agost del 1302 se sign el Tractat de Caltabellota, pel qual Frederic fou reconegut com a Rei de Trincria (tot prohibint-li l's oficial del ttol de 'rei de Siclia) de forma vitalcia, a canvi de casar-se amb Elionor d'Anjou, filla de Carles II d'Anjou, de retornar Siclia als de la Casa d'Anjou desprs de la seua mort (encara que no s'aplicaria), i de compensar d'alguna manera al seus fills. Bonifaci pression al rei Carles perqu trencara el tracat, per aquest ltim necessitava molt aquest pacte i, finalment, en maig del 1303 el Papa ho ratific, amb la condici que Frederic el pagara un tribut.

La pau de Caltabellota dur molt poc de temps, fins quen Frederic reivindic el tron per al seu fill Pere a l'any 1313. Aix, vingueren ms anys de guerra en qu Robert I de Npols intent reprendre la possessi de l'illa en 1313 sense xit, i en 1317 signaren una treva. En 1335 Frederic fou excomulgat pel Papa Joan XXII per haver pres possessions de la Santa Seu amb objectius militars de suport als Gibelins en l'atac contra Gnova, i emet en 1321 una interdicci contra ell que dur fins 1335, que fou motiu de ms guerres contra els Anjou. Finalment, quan es tri al Papa Benet XII en 1334, qui tenia relacions d'amistat amb Frederic II, aquiest li promet el respecte de la Santa Seu a la Trincria.

Descendents.
Del seu matrimoni amb Elionor d'Anjou, filla de Carles II de Npols i Maria d'Hongria. D'aquest matrimoni tingueren:
 el prncep Pere II de Siclia (1304-1342), rei de Siclia;
 el prncep Roger de Siclia (1305-?), mort jove;
 el prncep Manfred de Siclia (1306-1317), duc d'Atenes i Neoptria;
 la princesa Constana de Siclia, casada el 1317 amb Enric II de Xipre i el 1330 amb Lle V d'Armnia;
 la princesa Elisabet de Siclia (1310-1349), casada el 1328 amb el duc Esteve II de Baviera;
 el prncep Guillem de Siclia (1312-1338), prncep de Trent, duc d'Atenes i Neoptria;
 el prncep Joan de Siclia (1317-1348), duc d'Atenes i Neoptria i regent de Siclia (1338-1348);
 la princesa Caterina de Siclia (1320-v1342), abadesssa de Santa Clara de Messina;
 la princesa Margarida de Siclia (1331-v1360), casada el 1348 amb Rudolf II del Palatinat;

Va tenir molts fills illegtims amb la seva amistansada Sibilla Sormella, entre ells:
 Elisabet de Siclia (?-1341), casada el 1313 amb Pon VI d'Empries;

Mort.
En 1337 Frederic II mor el 25 de juny en Patern, prop de Catnia i, malgrat el Tractat de Caltabellota, el seu fill Pere II de Siclia el succe al tron de Trincria. El principal mrit de Frederic II durant el seu el regnat, fou que la dinastia del Casal de Barcelona es considerara com a prpia, i ajud configurar als sicilians una identitat nacional prpia com a poble unit.

La seua tomba es troba a la Catedral de Santa gata, a la ciutat siciliana de Catnia, juntament amb tots els sobirans sicilians de la dinastia catalana fins Maria de Siclia.





|-



|-





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24177" title="Frederic III de Siclia" nonfiltered="443" processed="442" dbindex="10457">


Frederic III de Siclia anomenat "el Senzill" ( Catnia 1341 - Mesina 1377 ), Rei de Siclia i Duc d'Atenes i Neoptria (1355-1377). 

Orgens familiars.

Segon fill de Pere II de Siclia i Elisabet de Carntia. Succe al seu germ Llus I de Siclia al tron del Regne de Siclia.

Els inicis del regnat de Frederic el Senzill est omplert de guerres repetitives contra el Regne de Npols. Aix, grcies a la resistncia i fidelitat a la corona siciliana de la facci catalana, el regne conserv la seva independncia, malgrat les ofensives angevines que el 1353 es van apoderar de Milazzo, Palerm, Siracusa i Marsala. El 1372 pogu acordar els termes de pacificaci amb el Regne de Npols i la Santa Seu nitjanant el Tractat d'Aviny, en qu aconsegu ser reconegut com a Rei Tributari de la Trincria amb dependncia feudal del Regne de Npols.

Npcies i descendents.

L'11 d'abril de 1361 es cas amb Constana d'Arag, filla de Pere III el Cerimonis, el matrimoni del qual don una filla: 
 la princesa Maria de Siclia (1362-1401), casada el 1392 amb Mart el Jove;

Frederic va morir a Mesina el 27 de juliol de 1377

El nom de Frederic III.
Sovint es confn a Frederic el Simple o el Senzill amb un monarca anterior, Frederic II de Siclia, qui tri anomenar-se a si mateix com a "Frederic III" perqu era el tercer fill d'un altre rei, Pere el Gran, encara que realment fins aleshores era el segon rei Frederic en ocupar el tron sicili.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24178" title="Benejsser" nonfiltered="444" processed="443" dbindex="10458">


Benejsser s un municipi del Baix Segura, la denominaci oficial del qual s Benejzar, de parla castellana (noms un 4,03% de la poblaci parla valenci). 

 Histria .

El seu topnim rab significa "partida de Jsser". En 1264 hi hagu una rebelli mudjar que fou sufocada per les hostes castellanes amb l'ajuda de l'infant Pere i de Jaume I. El dia 15 de juliol va obtenir terme i jurisdicci. El 1429 fou saquejada per les hostes castellanes i murcianes. Els pobladors assecaren les marjals i espatllaren el terreny; la terra es va repartir en petites propietats; a finals del segle XIV moltes d'aquestes parcelles van ser comprades per uns cavallers de cognom Mart que s'autoproclamaren senyors del lloc i aix fou acceptat per Oriola. Amb l'expulsi morisca de 1609 vingu la despoblaci i la posterior carta pobla de 1611 a favor de Juan Rosell Roda Rocamora y Thomas, que havia comprat el terme als Mart i contract 32 vens amb les mateixes condicions que tenien els moriscs. El 1628 se separa d'Oriola. Va ser afonat pel terratrmol del 1829, i reconstruit en zona oposada del Segura poc desprs amb 50 famlies en les terres comprades al seu senyor, Juan Roca y Carrasco, comte de Pino Hermoso.

 Economia .

Situada al bell centre de la comarca la seua economia es basa en el conreu dels ctrics, especialment la llima; tamb abasta importncia la construcci.

 Geografia .

El terme, de 8,6 km2, s travessat d'oest a est pel Segura. Les obres de canalitzaci del riu han propiciat la reforestaci amb flora autctona i adaptaci per a l'esbargiment dels antics meandres, convertits en parc temtic on es recreen els ecosistemes propis del Baix Segura. La zona ms alta del municipi compta amb serres i cims ben poblats de bosc mediterrani, herbes aromtiques i bona representaci de la fauna.

 Turisme .

Quant al patrimoni s'ha de tenir en compte que el terratrmol va destruir totalment el municipi per la qual cosa totes les construccions sn dels darrers dos segles. Hi trobem:

 L'esglsia de la Verge del Roser, fundada en 1611 i restaurada en 1911.
 L'edifici de l'Ajuntament.
 L'auditori municipal "Jos Aparicio Peir".
 Santuari de la Pilarica.
 Algunes de les antigues cases de llaurador de qu destaca l'anomenada Vistalegre.

De la seua gastronomia esmentem l'arrs amb crosta, el putxero amb pilotes i la paella de conill.

Poltica.
En les eleccions de 2003 la batllia va correspondre al PSPV, amb 7 regidors per 6 del PP.

A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el  PP va obtenir 7 regidors i el PSOE  6 regidors.

 Enllaos relacionats .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de Benejsser.
 El portal de la Vega Baja.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24183" title="Benferri" nonfiltered="445" processed="444" dbindex="10459">


 Enllaos externs.

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de Benferri.
 El portal de la Vega Baja.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24184" title="Pon Hug d'Empries" nonfiltered="446" processed="445" dbindex="10460">
Pon Hug d'Empries (?-1313?) fou un trobador ocasional amb motiu de la resposta que escriv a la composici que Montaner Prez de Sosa, missatger del rei Frederic III de Siclia, havia introdut a Catalunya. Aquest missatge fou motivat per que Jaume II, l'any 1298 feia preparatius bllics per apoderar-se de Siclia. Quan Frederic se n'asabent d'aquest fet, envi un missatger a Catalunya amb la finalitat d'induir barons, cavallers i ciutats a fer desistir el seu rei de l'atac. Pon Hug d'Empries havia estat a Siclia, on tenia un germ, Huguet; i encara que mantenia la fidelitat al seu rei Jaume, era contrari a una lluita entre germans. En el poema de resposta anima Frederic a continuar com a rei de Siclia, encara que ho fa de forma de no quedar malament amb el seu propi rei. Sembla que l'any 1295, a la batalla de Capo Orlando, Pon Hug lluit en l'estol de Jaume II, mentre que el seu germ ho feia a les ordres del rei sicili.

Enllaos externs.
 .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24186" title="Masturbaci" nonfiltered="447" processed="446" dbindex="10461">

]
La masturbaci abasta qualsevol prctica o forma d'excitaci dels rgans sexuals propis o d'altri, amb l'objectiu de cercar plaer i en darrer terme d'assolir l'orgasme. Se la coneixia tamb amb el nom d'onanisme, mot que t connotacions pejoratives, ja que ve de la figura de l'Onan bblic, considerat pecador. Popularment hi ha molts noms per a referir-se l'acte de la masturbaci, els ms coneguts dels quals sn fer-se una palla, fer-se la punyeta, fer-se un dit o pelar-se-la. 

La forma ms habitual de masturbaci s mitjanant les mans i els dits. Constitueix la forma ms corrent de les activitats conegudes com autoerotisme i inclou prctiques diverses entre les quals destaquen les protagonitzades per artilugis aplicats sobre els rgans sexuals. 

L'emergent indstria d'objectes sexuals ha potenciat la comercialitzaci de joguines sexuals com a instruments per a masturbar-se entre els quals destaca molt especialment el vibrador.

 Masturbaci masculina .

La forma ms habitual de masturbaci en els homes consisteix a agafar-se el penis amb la m, i moure'n rtmicament la pell amunt i avall.

Els tocaments i carcies sobre l'escrot i els testicles ajuden tamb a proporcionar plaer i a facilitar l'arribada a l'orgasme. Especialment sensible s tamb la part de pell que hi ha sobre la prstata entre els testicles i l'anus.

L'anus esdev tamb un element de gran importncia com a generador de plaer en la masturbaci, especialment en les practicades per homosexuals, per tamb entre els heterosexuals. La utilitzaci de vibradors en l'home com a objecte coadjuvant en la masturbaci s menys comuna que en les dones, llevat de la comunitat gai.

 Masturbaci femenina .
La forma ms tpica de masturbaci femenina consisteix a estimular el cltoris i els llavis vaginals amb els dits introduint-los discrecionalment en la vagina. La utilitzaci de vibradors, especialment dissenyats per a assolir ms intensitat de plaer, ha afavorit en moltes dones la prctica masturbatria com a font de plaer solitari. Tamb les boles xineses que s'insereixen dins la vagina han contribut a popularitzar la masturbaci amb objectes sexuals.

Les prctiques masturbatries femenines van tamb sovint acompanyades de l'autoestimulaci dels pits, especialment els mugrons, com a parts especialment sensibles del cos. Ms rarament la dona opta per l'autoestimulaci anal.

No totes les dones, a diferncia dels homes, tenen la capacitat de poder assolir l'orgasme a travs de la masturbaci. s fora comuna la utilitzaci d'alguna mena de lubrificant per facilitar el moviment dels dits o dels objectes per la vulva i la vagina.

 Enllaos externs .
JackinWorld;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24189" title="Guillem de Bergued" nonfiltered="448" processed="447" dbindex="10462">
 
Guillem de Bergued (1130?-1195/1196) s el trobador del qual ens han arribat ms textos. A part de la informaci que ens ofereix la vida de Guillem de Bergued que es troba en els Canoners, el que podem conixer sobre el trobador ens arriba a travs de documents de l'poca i de les seves prpies composicions.

 Vida .
El vescomtat de Bergued depenia del comtat de Cerdanya i les primeres notcies que es tenen dels vescomtes sn del segle X. L'any 1131 apareix documentat Guillem de Bergued, pare del trobador, amb motiu de retre homenatge a Huguet de Mataplana, del qual tenia un feu; per no s fins 1138 que apareix la primera menci del trobador, quan es veu la seva firma infantil al costat de la del seu pare en un document oficial. Escrits posteriors ens indiquen que tenia tres germans ms petits: Ramon, Berenguer i Bernat. Possiblement la infantesa i joventut de Guillem de Bergued va transcrrer com la d'altres personatges d'aquella poca: un temps de formaci tant en l'aspecte fsic com cultural en una Catalunya que estava encara en procs de formaci, amb estret contacte amb els territoris occitans, i en qu les disputes internes que s'anaven alternant amb les guerres amb els sarrans eren el marc de fons.

 

Alguns sirventesos ens donen notcia del seu empresonament per diversos delictes abans de 1175, per fou aquesta data la que marca de forma clara la seva vida posterior. Els 3 de mar d'aquest any mat a traci, s a dir, de forma no honorable, Ramon Folc, vescomte de Cardona, personatge que devia odiar profundament al trobador, que l'havia insultat i humiliat en diversos sirventesos, i contra el qual devia haver utilitzat el gran poder que tenia a Catalunya i en la cort del rei Alfons I sense altres resultats que fer encara ms virulents els atacs del trobador i portar-lo finalment a la mort. Les conseqncies de l'assassinat foren immediates, Guillem de Bergued hagu d'amagar-se i fugir, finalment, de Catalunya i, a ms, fou desposset del ttol de vescomte que li corresponia com a fill ms gran, encara que heret les possessions familiars, de les quals mai no va poder gaudir amb tranquillitat. Durant set anys no es troben referncies del trobador, encara que podem imaginar la seva vida de fugitiu, sense amics que l'ajudessin per por a les represlies que podien sofrir i potser tamb a causa -si realment es veritat el que indica la Vida del Canoner- del costum de Bergued de no respectar mullers, filles i germanes; sembla que noms li fu costat Arnau de Castellb, amb qui Bergued mantingu una relaci constant i a qui ajud i defens en diverses ocasions. Tot i aix, sembla que el trobador podia haver reunit en aquesta poca un petit grup d'homes que actuaven fora de la llei pel territori catal. Tamb s d'aquesta poca el peregrinatge que fu a Compostella.

 

Durant la dcada dels 80 es torna a trobar documentaci sobre el trobador. Aix en el testament del seu pare, el 1183, consta com a hereu dels castells de Madrona (conegut com Castell Bergued), Casserres, Puig-reig, Espinalbet i Montmajor i el fu que tenia per Hug de Mataplana. A travs d'alguns sirventesos del gran trobador provenal Bertran de Born, que era bon amic seu, coneixem l'enemistat que tingu amb el rei Alfons I, tot i que l'any 1185 i segents sembla que havia fet les paus amb el monarca, ja que consta en diverses ocasions en el seu seguici, com en l'entrevista que el monarca celebr el 14 d'abril de 1185 al castell de Najac de Roergue amb el rei i tamb trobador Ricard I Cor de Lle, en aquell moment duc d'Aquitnia i comte de Poitiers i ms tard rei d'Anglaterra (1189), per tal de reforar la seva aliana contra el comte de Tolosa. Del 1187 es conserva el testament original de Guillem de Bergued, en qu deixa el castell de Puig-reig i el lloc de Fenollet a l'orde del Temple, mentre que la resta de possessions, excepte alguns bns menors que hauran d'anar a l'orde de l'Hospital, passaran al seu germ Berenguer, que n'haur de donar una quarta part a Bernat. Tot plegat ho retindran els frares del Temple fins que siguin pagats els deutes que el testador havia contret. Els testament ens indica, com ja hem insinuat, el poder feudal i econmic del trobador: cinc castells amb cavallers i vassalls i les terres corresponents, diversos llocs i masies a l'Alt i Baix Bergued, feus a la Cerdanya, i drets a Caldes i Sentmenat del Valls. El document tamb ens permet deduir que no s'havia casat i que no tingu descendncia directa reconeguda.

Desprs de signat el testament desapareix de la mainada real i el tornem a saber enemistat amb el rei Alfons I, a qui escarneix en un sirvents. El 1190, Guillem de Bergued ofs amb el rei i odiat per l'arquebisbe de Tarragona, anuncia en un sirvents adreat al seu amic Arnau de Castellb que es dirigeix a la cort d'Alfons VIII de Castella, en aquell moment aliat al rei de Navarra contra Alfons d'Arag.



Els darrers anys de la vida del trobador es caracteritzen per la seva intervenci en les lluites feudals en territori catal, principalment en les que tingueren el vescomte Arnau de Castellb i Pon de Cabrera contra el rei i el bisbe i el comte d'Urgell. L'any 1195, el seu amic Bertran de Born, que com ell havia lluitat i provocat moltes discrdies, manifest en un poema el seu penediment per la vida que havia portat i demanava a Bergued que reflexions sobre el passat i segus el seu exemple. Poc cas d'aquests versos va fer el trobador, que continu amb les seves disputes, encara ms sol i ms perseguit que en altres temps, per al mateix temps ms amenaador que mai. I tan violentament com va viure va morir, assassinat per un soldat que segurament complia les ordres d'algun dels seus enemics. La mort ocorregu entre 1195 i 1196.

 Obra .
Es conserven 31 poesies de Guillem de Bergued, ms una d'atribuci dubtosa.

Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar -si es pot- en cicles de canons de lloana a determinades dames. En el cas de Guillem de Bergued s impossible fer-ho aix, d'acord amb l'amor, s que es pot fer, en canvi, d'acord amb l'odi. Aix podem parlar de tres cicles de sirventesos:
 3 contra Pere de Berga. Ve seu, amb el qual tingu problemes pels lmits de les terres i d'altres tipus dels quals es difcil determinar l'origen. Canta la seva dona mentre ridiculitza i l'ataca a ell, a qui tracta d'avar, trador, cornut...: "A vs em lliuro bona dona de Berga, vs sou or pur i el vostre marit merga", diu al final d'un dels sirventesos.
 4 contra Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell. Aquest prelat estava enemistat amb Arnau de Castellb, amic del trobador. Guillem de Bergued fa servir en aquestes composicions el vocabulari ms cru i obsc de tota la literatura trobadoresca, sense eufemismes ni retrica de cap tipus, sense gaireb ironia sin amb l'insult directe acusa el bisbe de violador (cita noms i llocs concrets i qui va socrrer la vctima per tal de donar ms versemblana a les acusacions), tamb l'acusa d'homosexual i eunuc. Tot plegat, com es pot veure, ens mostra un odi en qu qualsevol paraula i argumentaci s vlida per acabar amb el bon nom de l'eclesistic, sense que la lgica sigui un entrebanc a tenir en compte; i per si l'exposici dels fets no fos suficient, tamb demana a l'arquebisbe de Tarragona (amb qui posteriorment tindr enfrontaments) que el deposi del seu crrec.
4 contra Pon de Mataplana, personatge d'una famlia de la qual els Bergued depenien per ra de certs feus. Malgrat els insults dels sirventesos, centrats majoritriament en l'aspecte fsic i la suposada homosexualitat del personatge, en la mort de Mataplana li dedica un plany que es considera dels ms sincers de la poesia dels trobadors.

La resta de la seva obra la composen diversos sirventesos: contra el rei Alfons I, R. Folch de Cardona, etc.; i, a ms, altres composicions com canons, tenons, partiments.

Es considera un trobador d'estrofisme fora original, imitat pels trobadors posteriors, i d'un domini important del vers.

 Textos .
Es comenar amb els tres cicles de sirventesos que s'han esmentat ms amunt. En primer lloc, la poesia contra Pere de Berga. Cal fer notar com Estefania, la muller de Pere Berga i el propi marit apareixen denominats com a "Sogres". Potser el trobador fa referncia a un matrimoni amb una filla dels seus vens que no es va arribar a realitzar per culpa del pare, o els considerava sogres perqu havia tingut relacions amb una filla seva? Sigui com sigui, el tractament donat als esposos s completament oposat: un dels temes del sirvents insisteix en elogis a Estefania, mentre recorda les banyes que el trobador ha posat a Pere de Berga. Que aix sigui veritat o no s fcil de concretar; el cert s, per, que en altres sirventesos fa les mateixes afirmacions. Realitat, ficci per aconseguir la desqualificaci del seu ve?



A continuaci altre sirvents on el destinatari comena sent Pere de Berga, per rpidament el poema deriva cap al bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens, la qual cosa ens mostra com Bergued podia fcilment lluitar, ni que fos dialcticament contra ms d'un enemic. Fixeu-vos que un comenament relativament suau dna pas a un gran virulncia, i hem de pensar que a una bona dosi d'imaginaci, quan el trobador parla del priapisme del bisbe i detalla el perill de mort en qu es trob la noia violada.



I directament al bisbe d'Urgell, de qui continua escrivint sobre la magnitud de la seva verga, que fa servir no noms amb les dones, sin tamb amb els homes. Continuen les noms propis per donar ms versemblana als fets narrats, ...i les exageracions habituals. Finalment demana la mort del criminal i la intervenci de l'arquebisbe de Tarragona perqu deposi el mal bisbe del seu crrec.



Possiblement el sirvents que figura en ms antologies de la literatura catalana sigui "Cansoneta leu e plana" (1172). Es tracta d'una composici contra Pon de Mataplana que es pot considerar modlica en diversos aspectes. En primer lloc, des del punt de vista del lector actual, prcticament no necessita traducci, s una mostra evident de l'anomenat "trobar leu" que s'acosta a la poesia popular. T, a ms, una estructura temtica molt equilibrada: en les tres primeres estrofes se centra en el lamentable aspecte fsic de Mataplana i les dues darreres critiquen la seva moralitat. I al llarg de tot el sirvents, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat (la tradoria, l'engany) com a caracterstica principal del personatge. En conjunt, per, el que cal remarcar s que possiblement aconsegu all que pretenia: fer de Pon de Mataplana un personatge cmic, ridcul, grotesc; i no hi ha res ms efectiu per aconseguir la desqualificaci d'alg que fer que la gent no se'l prengui seriosament. Aix doncs, aquest personatge amb un bra immbil, amb una boca desdentada i amb uns costums llicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom. I tot aix sense necessitat de fer servir la duresa amb qu Bergued s'acarnissava amb el bisbe d'Urgell.



I encara un altre sirvents contra Pon de Mataplana. En aquesta ocasi, tot continuant amb els temes de la composici anterior, Bergued fa referncia a una trobada entre tots dos, de la qual sort malparat Mataplana, i afegeix allusions a la seva covardia, gasiveria i a les banyes que porta.



Les relacions de Bergued amb el rei Alfons I foren tumultuoses. Tant aviat es troba incondicionalment al seu costat com el critica i lluita contra ell, en una vida que transcorregu parallela ja que es possible que tots dos morissin el mateix any. En el sirvents que llegireu seguidament, Guillem de Bergued es trobava empresonat i demanaval seu rei, mitjanant aquesta composici, que l'allibers. Fixeu-vos com la pres no li va treure l'orgull ni la fatxenderia habituals: en lloc de mostrar una actitud de penediment per malifetes passades, adverteix el rei que no faci cas de tres personatges que seran parcials en la seva valoraci a causa d'haver-los posat banyes. Tots tres ja sn coneguts nostres, es tracta de Pere de Berga, R. Folch de Cardona i Guillem de Claramunt, important conseller del monarca amb qui semblava tenir bones relacions als sirvents anterior; tamb apareix Pon de Mataplana, a qui no podia dir que havia posat banyes a causa de l'homosexualitat que li havia atribut. En l'estrofa final, Bergued retorna a un to ms d'acord amb les seves circumstncies per demanar a alguns personatges de la seva confiana que intercedeixin per ell davant del rei.



Amb motiu de la mort de Pon de Mataplana el 1185, Guillem de Bergued li va dedicar un plany que es considera dels ms sincers que es poden trobar en la literatura trobadoresca. Fugint dels esquemes convencionals, el sempre orgulls Bergued s'acusa -i no en tenia necessitat- d'haver mentit en tot el que havia dit anteriorment sobre Mataplana, de no haver anat en auxili seu en el moment de la desgraciada mort i, a la darrera estrofa, desitja que el seu dest sigui una mena de parads terrenal -molt diferent del concepte de cel ortodox- en qu Mataplana es trobi amb els amics del trobador que ja sn morts i amb aquells herois inqestionables a l'poca, i sense que faltin unes "dames gentils" perqu la felicitat sigui completa. Potser, doncs, els sirventesos anteriors tenien molts components de pura retrica? Realment el trobador era un personatge que en casos extrems tenia necessitat de mostrar la seva noblesa? Podia compensar amb aquest plany, d'alguna manera, el mal que abans havia causat al seu enemic?



Com ja s'ha dit, tan aviat amic com enemic del rei Alfons, Bergued li escriv aquest sirvents en qu es barregen els aspectes amorosos amb els poltics. Observeu com el trobador demana ajuda exterior per vncer el seu rei que, segons ell, ha obrat malament.



Segurament aquesta s una de les poesies en qu es pot copsar millor la personalitat i l'estat d'nim canviant de Guillem de Bergued. Fruit de les seves constants fugides, podem veure un cortes cansat, decebut amb el seu rei que ha fet cas d'aquells que no aprecien el trobador i que l'obliga a marxar de la cort i refugiar-se a Castell, on diu el trobador que trobar millor rei; al mateix temps, per, espera una ltima oportunitat per quedar-se, noms necessita un petit gest, una paraula del rei, que ell s massa orgulls per demanar directament. Tot el poema traspua un sentiment de recana que recorda algunes composicions que ms tard escriuran alguns poetes catalans medievals o del Renaixement.



A continuaci un partiment. Un debat escrit l'any 1190 en qu Aimeric de Peguilhan li demana a Guillem de Bergued que tri i defensi una de les dues opcions segents: si prefereix estimar i no ser estimat, o b que l'estimin i que ell no correspongui. Evidentment, es traca d'un tipus de composici en qu el trobador que defensa una de les dues opcions no se sent necessriament identificat amb la tria; es tracta sobretot de mostrar un enginy superior al del contendent en els arguments que s'adueixen per tal de convncer el pblic.



No hem d'oblidar la poesia amorosa de Guillem de Bergued. En aquests cas es tracta d'una can d'una delicadesa que contrasta amb altres escrits amorosos del trobador en qu el sexe directe domina el contingut. Aquests versos segueixen perfectament els cnons de la lrica trobadoresca, tot i que podem llegir algunes idees molt personals, per exemple, ja en la primera estrofa el trobador se'ns presenta com un enamorat al qual mai li minva l'amor que sent per la dama, sigui durant la primavera (quan sovint els altres trobadors parlen del naixement del seu amor que es correspon amb el revifament de la natura desprs del perode hivernal), sigui durant l'hivern, que s un temps en qu tot sembla alentir-se. Al llarg dels versos podem llegir la intensitat del seu amor i com no el canviaria per res ni per ning -ni per la mtica ciutat sria d'Edessa-, i noms troba a faltar una resposta de l'estimada que el t estranyat ja que sembla que no correspon com ell voldria al seu amor. Aquest s el poema ms fams de Guillem de Bergued: consta en 14 Canoners, el seu estrofisme fou imitat, i alguns dels seus versos foren coneguts i repetits per altres autors, com en els dos primers versos del poema de Jordi de Sant Jordi titulat "Passio amoris secundum Ovidium".



I per acabar, aquesta mostra singular de la poesia de Guillem de Bergued: una divertida ten (1185) del trobador amb una oreneta, que, com veureu, s la missatgera d'una dama que a travs de l'ocell es mostra fora atrevida.



 Miscellnia .

L'any 1984, la companyia ACE Soft (amb collaboraci de la Generalitat de Catalunya), va publicar una aventura conversacional basada en les aventures de Guillem de Bergued per a ZX Spectrum i Amstrad CPC. Destacar que es tracta de l'nic videojoc d'Specturm editat en catal.

 Enllaos externs i bibliografia .
 Dins de les excellents pgines d'"El Ripolls dels trobadors", n'hi ha una dedicada a Guillem de Bergued que cont dades biogrfiques, comentaris i poemes del trobador.
 A Rialto ( Repertorio informatizzato dell'antica letteratura trobadorica e occitana), podeu trobar l'obra completa de Guillem de Bergued amb indicacions mtriques, notes, edicions, etc. La traducci l'haureu de fer vosaltres.
 Francesc Ribera "Titot", que l'any 2003 va treure un magnfic disc amb l'obra completa de Guillem de Bergued, continua interpretant les canons del trobador arreu de Catalunya. Si voleu saber el lloc on se celebrar la seva darrera actuaci, hareu de consultar la pgina de Plural produccions. Tamb podeu llegir una entrevista amb ell a les pgines de l"Arxiu Occit".
 Carrers, biblioteques, centres d'ensenyament, etc., porten el nom del trobador, encara que normalment les pgines que es troben a Internet d'aquests llocs no fan refrencia a l'origen del seu nom. Si que ho fa l'IES Guillem de Bergued de Berga.
 Segurament l'obra de Mart de Riquer, Les poesies del trobador Guillem de Bergued, publicada per Quaderns Crema l'any 1996, i la bibliografia exhaustiva que cont, s suficient per a tots aquells que vulguin aprofundir en la vida i l'obra del trobador.
Tamb hi ha webloc  que aglutina informaci sobre el trobador Guillem de Bergued, que recorda que la seva residncia habitual i on va escriure el gruix de la seva obra fou el Castell de Puig-reig, lloc de residncia habitual.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24192" title="Antipartcula" nonfiltered="449" processed="448" dbindex="10463">
En fsica, una antipartcula s una partcula que t la mateixa massa i espn que una altra partcula donada, per que t totes les crregues oposades (electromagntica, forta i dbil). 

Tota partcula t una antipartcula associada, tot i que hi ha partcules que sn les antipartcules d-elles mateixes: s el cas del fot. Una altra antipartcula elemental notable s el positr, antipartcula de l'electr. No noms les partcules elementals tenen antipartcules: les partcules compostes tamb tenen antipartcules, formades aquestes d'antipartcules elementals. s el cas de l'antiprot i l'antineutr.

Si una partcula i una antipartcula es troben es desintegren, ja sigui en forma de radiaci electromagntica, o b en forma d'altres partcules ms lleugeres. A la inversa, parells de partcula-antipartcula es poden formar a partir de collisions suficientment energtiques.




 Vegeu tamb .

 Antimatria;
 Aniquilaci de matria amb antimatria;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24198" title="Maugui" nonfiltered="450" processed="449" dbindex="10464">

Mauguu  o antigament Melgulh  (noms occitans) (en francs Mauguio o antigament Melgueil) s una localitat situada a la costa mediterrnia del sud de Frana, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estany de l'Hort (Estanh de l'rt tradut malament en francs com a Etang de l'Or). El seu terme s un dels ms importants de la zona ja que arriba fins al Mediterrani on comprn la localitat de Carnon i abans possea tamb lo Mots (la Grande Motte en francs). El melgors va ser una de les monedes de ms mplia circulaci en terres occitanes i tamb catalanes.

No cal confondre Maugui amb la ciutat propera de Magalona.

Histria.

Fundada pels visigots al segle V i designada capital del comtat de Melgulh. Va ser ocupada pels rabs cap al 720 i destruda pels francs el 737. Els bisbes es van establir llavors a Substancion, llogaret que ja no existeix, i des de llavors van titular-se Bisbes de Substancion.

Cap al 812, el comtat de Melgulh va ser assignat al lot de comtats inclosos dins de la Marca de Septimnia i la Gtia. Va romandre unit al marquesat fins cap al 878. A partir del 878 i fins al 1079 els comtes francs es van establir tamb a Substancion (comtes de Substancion).

Un tal bisbe Arnau va reconstruir Melgulh cap al 1040 i va recuperar el nom de Bisbat de Magalona, com desprs ho van fer els comtes el 1079 (comtes de Magalona o Melgulh).

El 1213, en el context de la croada contra els ctars, la ciutat va caure en mans de Sim de Montfort. El bisbe Guillem d'Autignac va rebre el ttol comtal del Papa Innocenci III el 14 d'abril de 1215. El bisbat fou suprimit el 1536 i traslladat a Montpeller.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24199" title="Cristianisme copte" nonfiltered="451" processed="450" dbindex="10465">

El cristianisme ortodox copte s, d'acord amb la tradici, la forma original i autctona del cristianisme que l'apstol Marc va establir a Egipte a mitjan segle I, (aproximadament a l'any 60).

L'esglsia ortodoxa copta s una de les esglsies orientals ortodoxes. El seu lder s el patriarca d'Alexandria, tamb denominat com "el papa d'Alexandria". Posici que no s'ha de confondre amb cap dels altres dos bisbes que duen el ttol de Patriarca d'Alexandria, (un en comuni amb el Papa, de Roma, i l'altre, el cap d'una de les esglsies ortodoxes canniques d'aquest). El Papa actual s el papa Shenouda III.

La paraula copte s la derivaci del vocable rab qubt ("egipci"), que alhora prov del grec ekyptos ( i      ).

El smbol de la creu de Crist es va comenar a emprar a Alexandria, entre els cristians coptes; va ser un costum que va nixer all; se sap que no existia en les catacumbes ni en el lbarum de Constant que duia un crism, (anagrama crptic de Jesucrist, representat per una X i una P sobreposades, normalment en un cercle). 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24206" title="Creu de Sant Jordi" nonfiltered="452" processed="451" dbindex="10466">



La creu de Sant Jordi s una creu vermella sobre un fons blanc.

S'utilitza com a bandera d'Anglaterra, Gnova i tamb figura en l'escut de la ciutat de Barcelona, en l'escut d'Arag (creu d'Alcoraz), en els de les ciutats de Coblena, Friburg de Brisgvia, Londres i Mil, de l'estat alemany de Rennia-Palatinat i en el de la regi de Sardenya.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24208" title="Guifr el Pils" nonfiltered="453" processed="452" dbindex="10467">


Guifr I, anomenat el Pils ( v 840 - 897), Comte d'Urgell i Cerdanya (870-897); Comte de Barcelona i Girona (878-897); Conflent (896-897); Comte d'Osona (886-897) de facto, encara que de jure ho fou del 878 al 897, malgrat que del 878 al 885 la regi era gaireb despoblada.

 Orgens familiars .
La llegenda el fa fill del comte Guifr d'Arri, cavaller del Conflent, i venjador de la mort del seu pare assassinat per Salom, al qual Guifr el Pils don mort. Hi ha qui situa el naixement de Guifr a Ri (Conflent). Ara b, a partir de l'estudi de Ramon d'Abadal La famlia catalana dels comtes de Carcassona. Genealogia de Guifr el Pils dins  dEls primers comtes catalans (Barcelona, Edicions Vicens Vives, 1958 pgs 13-29), es considera que Guifr era fill de Sunifred I, nomenat Comte d'Urgell i de Cerdanya el 834 per l'emperador Llus el Piets, i Comte de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, Besiers i Magalona el 844 pel rei franc Carles el Calb. Sunifred era fill de Bell de Carcassona, comte de Carcassona en temps de Carlemany; per aix, els comtes descendents de Sunifred i del seu germ Sunyer I d'Empries i Rossell (834-848) se'ls denomina bellnides. 

En les lluites dinstiques sorgides a l'Imperi franc desprs de la mort de Llus el Piets (840) i del Tractat de Verdun (843), Bernat de Septimnia, comte de Barcelona i Girona (825-832 i 835-844), Narbona, Besiers, Agde, Magalona i Nimes (828-832 i 835-844) i de Tolosa (835-844) va alinear-se amb Pip II d'Aquitnia, i els bellnides a Carles el Calb; el 844, desprs d'haver-se apoderat de Tolosa, Carles hi captur Bernat i el fu executar. Desprs de la fi de Bernat, Carles el Calb conced els comtats de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, Besiers i Magalona a Sunifred d'Urgell-Cerdanya. 

El 848, Guillem de Tolosa, fill de Bernat de Septimnia nomenat comte de Barcelona per Pip II, s'apoder d'aquest comtat i del d'Empries on fu executar Sunifred i Sunyer I, lleials a Carles el Calb. I aquest fet signific la fi provisional dels bellnides.

 Les investidures comtals .
Les investidures, per Carles el Calb el 870, de Guifr el Pils com a comte d'Urgell i Cerdanya i del seu germ Mir per al crrec comtal de Conflent s inscriuen en la represa del clan bellnida, iniciada el 862 amb el nomenament dels germans Del i Sunyer II, fills de Sunyer I d'Empries-Rossell i cosins germans de Guifr i Mir, com a comtes d'Empries.

El juny del 870 a l'assemblea d'Attigny, i havent mort el comte Salom d'Urgell, Cerdanya i Conflent, un personatge que ens s desconegut per manca de documentaci, el jove Guifr, va rebre aquests honors del rei Carles el Calb. El Conflent el va cedir al seu germ Miro (conegut per Mir el Vell).

Rebellat Bernat de Gtia, comte de Barcelona, Rossell, Narbona, Agde, Besiers, Magalona i Nimes, contra Carles el Calb, Guifr el Pils, ajudat pel seu germans Mir de Conflent i Sunifred (desprs abat d'Arles), i pel vescomte de Narbona Lindo, que es posaren del costat de Carles i desprs del seu fill Llus el Tartamut, avanaren per la Septimnia on eliminaren per la fora als nobles fidels a Bernat (com el bisbe Sigebut de Narbona), i expulsaren de les seves esglsies els sacerdots que n eren partidaris. Aix devia passar al comenament de l'any 878, potser el mar i abril. La rebelli de Bernat es va ensorrar; l'agost, el concili de Troyes, presidit pel papa Joan VIII i per rei Llus el Tartamut va prendre decisions religioses i poltiques. En aquest concili hi foren presents Guifr el Pils d'Urgell i Cerdanya, Mir de Conflent, Sunyer II d'Empries, i Oliba II de Carcassona com a personalitats poltiques, i els bisbes d'Elna, Girona, Barcelona i Urgell com a principals personalitats eclesistiques de la Gtia. L'11 de setembre del 878 Bernat fou declarat desposset dels seus honors que foren repartits; arran d'aquest repartiment Guifr el Pils fou investit comte de Barcelona, Osona, Girona i Besal. Narbona, Besiers, Agde, comtats que fins llavors anaven vinculats a Barcelona van quedar-ne separats. El seu germ Mir de Conflent va rebr el comtat de Rossell; Guifr va cedir l'administraci de Besal al seu germ Radulf (878-920). Sunifred ser abat d'Arles i Riculf bisbe d'Elna.

 La intervenci a Osona .
Desprs de les investidures del 878, els dominis de Guifr abastaven tant l'rea muntanyenca -Urgell i Cerdanya- com la martima -Barcelona i Girona-; durant tot el segle IX, excepte en el breu perode de Sunifred (844-848), el pare de Guifr, com a comte d'Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona i Narbona, aquestes dues zones s havien mantingut separades, regides sempre per comtes diferents; en gran part, perqu hi impedia la comunicaci l'espai buit central configurat per les actuals contrades del Ripolls, la Vall de Lord, el Bergued, el Lluans, la Plana de Vic, el Moians, les Guilleries i el Bages, o s el territori despoblat arran de tot el trasbals de la revolta d'Aiss.

En aquesta rea buida, per, a finals del segle IX s hi registra un fort corrent d'inmigraci procedent de les contrades pirinenques -Pallars, Urgell i Cerdanya-; desprs de gaireb dos segles  des dels inicis de la crisi de la monarquia visigoda fins a la fi del poder carolingi- d'haver acollit els que abandonaven les terres planes a causa dels riscos de la inestabilitat poltica, ara, les terres d'alta muntanya havien arribat a patir superpoblaci; per aix, a molta gent no li qued cap altre remei que intentar establir-se a les terres baixes.

Davant d'aquesta situaci, Guifr el Pils, els comtats del qual envoltaven tota aquesta rea de nova poblaci, intervingu a la zona per canalitzar la colonitzaci; va nomenar-hi veguers per delimitar les rees de colonitzaci i els nuclis de poblament, aix com tamb integr aquest territoris dins de les estructures comtals. En un principi, quan les caracterstiques i situaci de la zona ho permetien, Guifr annexion les rees repoblades a un comtat ja existent: la Vall de Lord fou inclosa dins del comtat d'Urgell, i el pagus de Berga -l'actual Bergued- al comtat de Cerdanya; ara b, la regi central del Ripolls, Plana de Vic, Lluans i les Guilleries configurava un territori tradicionalment estructurat al voltant de les ciutat d'Ausa amb una tradici tnica prpia -era l'antic pas dels ausetans- per aix, Guifr va crear-hi un districte propi, el comtat d'Osona, on tamb hi foren incloses les terres del Moians i el Bages les quals, tot i tenir un nucli tradicional -la ciutat de Manresa- i tamb una personalitat histrica derivada d'haver estat el pas dels lacetans, per la seva situaci de primera lnia de frontera amb l'Islam i pel seu escs poblament, no tenien prou entitat com per estructurar-hi una demarcaci especfica; d'ac el valor merament geogrfic i mai jurdic de l'expressi comtat de Manresa, freqent als documents. Al nou comtat d'Osona, Guifr, havent-s hi reservat el crrec de comte, el 885 va nomenar-hi un vescomte, amb la missi d'exercir-hi les funcions comtals en absncia del comte.

En la vessant eclesistica, calgu integrar la xarxa de parrquies, erigides, sovint, pels mateixos colons, dins de la jerarquia episcopal; a conseqncia de la seva proximitat geogrfica, les parrquies del Bergued i les de la Vall de Lord foren incloses dins de la dicesi d'Urgell, ara b, a l'rea central, va ser necessari restaurar la seu d'Ausa, destruda per la invasi rab del segle VIII. El 886, Guifr el Pils va aconseguir de l'arquebisbe de Narbona, metropolita dels bisbats sud-pirinencs, el restabliment de la dicesi i la consagraci episcopal de l'arxipreste Gotmar; el nou bisbe va fer erigir la nova catedral fora del recinte d'Ausa -una ciutat abandonada i en runes, a causa de les destruccions provocades primer pels musulmans i, desprs, per la revolta d'Ais- i la situ en un nou nucli de poblaci, proper a l'antiga ciutat, un venat - vicus en llat-, origen de l'actual Vic. Dins de la reorganitzaci eclesistica de la nova regi, Guifr fund els monestirs de Ripoll (880) i de Sant Joan de les Abadesses (885), dotats no sols de terres sin tamb de drets pblics i privilegis jurdics. Aix, Ripoll va rebre els beneficis dels serveis reials deguts pels habitants d'Estiula i Ordina, de les pesqueries del Ter i del Freser, com tamb un ter del teloneu del mercat, i, a ms, el monestir fou declarat exempt de la jurisdicci dels tribunals comtals en matria d'homicidis, raptes i altres delictes, com tamb als monjos els fou reconegut el dret d'elegir lliurement el seu abat segons la regla de Sant Benet. El monestir -femen- de Sant Joan va rebre, a ms de grans latifundis, el castell de Montgrony amb el seu terme i la seva esglsia. Per la seva banda, el 899, Emma, filla de Guifr el Pils feta nomenar abadessa de Sant Joan pel seu pare, va aconseguir del rei Carles el Simple un privilegi d'immunitat respecte del govern dels comtes per a l'abadessa i el cenobi, posats sota exclusiva jurisdicci reial; i el 913, ultra obligar, en virtut d'una sentncia judicial, els habitants de la vall de Sant Joan a reconixer la propietat monacal sobre les terres que ocupaven, Emma, desprs d'haver guanyat un plet contra el seu germ el comte Mir II de Cerdanya, va aconseguir afirmar la jurisdicci abacial, excloent els pobladors de la rodalia de prestar serveis reials al comte.

 La crisi de la monarquia carolngia .
Mort Llus el Tartamut (879), el regne franc va dividir-se entre els seus fills, tots dos menors d'edat: Llus III va rebre Nustria, Austrsia i Lorena; Carloman, la Borgonya, Aquitnia, Septimnia i els comtats sud-pirinencs.

El buit de poder causat per aquesta successi va agreujar-se, precisament, per les morts de Llus III (882) i de Carloman (884); llavors, a causa dels difcils moments del regne a causa dels continus atacs dels normands contra les costes atlntiques, es descart d'entronitzar Carles el Ximple -fill pstum de Llus el Tartamut, de noms cinc anys d'edat- i, per tal de buscar un monarca capa de plantar cara als invasors escandinaus, a l'assemblea de Ponthion (885) els magnats optaren per oferir la corona al fill de Llus el Germnic Carles el Gros, rei de Germnia coronat emperador pel Papa el 881. Tot el territori carolingi quedava, doncs, de nou sota el domini d'un nic sobir.

Tanmateix, l'emperador Carles el Gros, nt de Llus el Piets, de seguida va demostrar que no tenia el tremp del seu avi -ni, menys encara, el del seu besavi-: davant del setge a Pars pels normands entre novembre del 885 i octubre del 886, Carles noms fou capa de comprar-ne la retirada a canvi de pagar-los un tribut; a ms, a la Frana oriental, tampoc no va veure s amb cor de dominar les revoltes de Francnia, Saxnia, Turngia, Baviera i Subia. Per tot aix, doncs, el 887 Carles fou destronat.

A la mort de Carles el Gros (888), esdevinguda enmig de la indiferncia i l'oblit general, el sistema carolingi caminava cap a la seva desaparici. A la Frana oriental, la nissaga semblava poder tenir alguna continutat amb el nebot de Carles, Arnulf, fill illegtim de Carloman de Baviera, proclamat rei de Germnia, el 887, en revolta contra el seu oncle, i, malgrat la seva condici de bastard, coronat emperador pel Papa el 896. Ara b, a la mort de Llus el Nen (899-911), fill i successor d'Arnulf de Germnia, els nobles alemanys elegiren rei Conrad, duc de Francnia, ali a la dinastia carolngia la qual ja no va tornar a regnar mai ms a Germnia. Per la seva banda, a Itlia, la deposici de Carles el Gros (887) va iniciar un procs de lluites entre els magnats, els quals aconseguiren, a ms, de convertir el Papat en un instrument dels seus propsits imposant-hi pontfexs servils i de baixa condici moral. Finalment, a la Frana occidental, la persistncia, a causa de la vergonyosa capitulaci de Carles el Gros, dels atacs normands plantej de nou la necessitat de trobar un monarca amb dots de cabdill militar; el 888, menystenint novament els possibles drets de Carles el Ximple, els nobles elegiren rei Od comte de Pars, que no pertanyia a la nissaga carolngia, trencant aix el principi de legitimitat.

 Els comtes catalans i la crisi carolngia .
Seguint la tradici del clan, els bellnides -Guifr el Pils, Mir de Rossell-Conflent i els comtes d'Empries Del i Sunyer II- acataren els monarques carolingis Carloman (879-884) i Carles el Gros (885-888), tal com ho testimonien la visita a la cort reial del 881 duta a terme pels jerarques catalans per sollicitar-hi privilegis, i el precepte atorgat el 886 per Carles el Gros a Teotari, bisbe de Girona. Ara b, aquesta lleialtat dels bellnides pren, desprs de mort Llus el Tartamut, un carcter passiu; els comtes catalans, si b no s alaren mai contra els carolingis, evitaren d'implicar-se en les lluites del regne. El 879, Llus III i Carloman marxaren contra Bos, autoproclamat rei de Provena, ttol privatiu dels descendents de Carlemany; els comtes catalans van posicionar-se a favor de Carloman per no s uniren a l'expedici, actitud fora diferent de la decidida i ferma actuaci, noms dos anys enrere, de Guifr i Mir a Septimnia contra els seguidors de Bernat de Gtia; igualment, cap dels jerarques sud-pirinencs no assist a l'assemblea de Ponthion (885) ja que, per als comtes catalans, els atacs normands representaven una qesti aliena i llunyana.

Per tot aix, els bellnides rebutjaren, en un primer moment, el rei intrs Od (888-898) per tampoc no s alaren contra l'usurpador en defensa dels drets del carolingi Carles el Ximple. Al seu torn, Od, absorbit per les lluites contra els normands, no va poder endegar cap actuaci poltica al sud del regne, tot i que, al final, va haver-hi un cert acostament dels comtes catalans cap a aquest rei, a causa de la crisi eclesistica motivada per l'actuaci irregular del prevere Esclua.

El 886, aprofitant l'absncia de l'arquebisbe Teotard de Narbona, el clergue cerd Esclua va anar a la Gascunya i s hi fu consagrar bisbe d'Urgell, dicesi d'on, per instigaci del comte Ramon I de Pallars-Ribagora i amb l'aprovaci tcita de Guifr el Pils, -comte d'Urgell- va expulsar-ne el bisbe titular Ingobert. La situaci va complicar-se, per, quan Esclua va proclamar-se metropolit de la Tarragonesa, sostraient aix les dicesis catalanes a l'obedincia de Narbona; amb aquesta condici de prets metropolit, el bisbe intrs d'Urgell va intervenir en el contencis creat el 887, quan els comtes Del i Sunyer II d'Empries rebutjaren Servus Dei, clergue consagrat bisbe de Girona pel metropolit Teotard de Narbona, d'acord amb Guifr el Pils; accedint a les peticions dels comtes emporitans, Esclua va consagrar, amb el concurs de Frodo de Barcelona i Gotmar de Vic, un nou bisbe de Girona en la persona d'Eremir; el 889 Servus Dei, expulsat de Girona, va haver de refugiar-se al monestir de Banyoles. Per altra banda, el 888, Esclua va complaure Ramon I  li devia l'accs a la seu d'Urgell-, amb l'erecci del bisbat de Pallars, com tamb, per assegurar-se el suport de Sunyer i Del, va disposar-se a restablir l'antiga seu d'Empries, existent fins a la invasi rab.

Guifr el Pils, si, en un primer moment, va tolerar la deposici d'Ingobert -no hi deuria tenir gaire bona relaci-, ara, per l'amistat amb Teotard de Narbona, no podia admetre les pretensions metropolitanes d'Esclua; a ms, per l'inters dels comtes en l'existncia de seus episcopals als seus dominis, per controlar-les situant-hi familiars propers o per negociant-ne la concessi a canvi de contrapartides poltiques o econmiques  d'ac l'actuaci de Ramon I i de Del i Sunyer II en tot aquest afer-, Guifr no podia permetre l'erecci d'uns nous bisbats -Pallars i Empries- constituts retallant el territori de dicesis situades en els seus comtats d'Urgell i Girona. Per tot aix, ara Guifr va posicionar-se contra d'Esclua i a favor de Teotard i dels bisbes destituts, Ingobert i Servus Dei.

Davant d'aquesta situaci, els comtes d'Empries cregueren convenient acostar-se a Od i reconixer-lo com a rei tot i el seu carcter d'intrs; el 889 el comte Sunyer II i el bisbe Eremir acudiren a Orleans, a la cort d'Od i n'obtingueren uns preceptes que, al comtat d'Osona, incloen una srie de donacions reials a favor del bisbat clarament lesives per a Guifr el Pils. Enfortits, doncs, per aquesta aprovaci reial, Sunyer i Del ocuparen el comtat de Girona, calculant que Od els en podria concedir la investidura. En aquestes circumstncies, Teotard tamb va decidir acostar-se a Od, de qui va obtenir un precepte de protecci reial per a l'arxidicesi de Narbona. Aprofitant la reconciliaci del bisbe Gotmar de Vic amb Guifr, Teotard va poder convocar, el 890, a Port -localitat propera a Nimes- un concili amb l'assistncia dels arquebisbes metropolitans d'Arles, Ais de Provena, Embrun, Ate i Marsella com tamb dels titulars de dicesis sufragnies de Narbona: Nimes, Carcassona, Albi, Uzs, Magalona, Agda, Besiers, Tolosa, Lodeva, Elna i Vic. En aquest concili, on va formular-s hi una condemna a les usurpacions d'Urgell i Girona, el bisbe Gotmar de Vic va declarar-se penedit d'haver collaborat amb Frodo de Barcelona i Esclua en la consagraci anti-cannica d'Eremir, i obtingu el perd dels pares conciliars, amb l'encrrec de comunicar les resolucions sinodals a Sunyer II d'Empries.

La crisi eclesistica va cloure s definitivament amb un nou snode a Urgell (892) on Esclua i Eremir, obligats a comparixer-hi, foren despossets formalment de les seus que ocupaven, les quals foren restitudes als seus legtims titulars; el bisbe Frodo de Barcelona va conservar la mitra noms perqu va obtenir el perd de l'arquebisbe Teotard. De tot l'afer, noms va restar-ne, temporalment, l'existncia del bisbat de Pallars; aquesta dicesi, el 911, es reconegu que subsistiria noms en vida del seu titular Adolf; tanmateix, At, fill del comte Ramon I va aconseguir succeir Adolf i regir el bisbat fins a la seva mort, el 949; llavors, la dicesi pallaresa va extingir-se i les seves parrquies foren reintegrades al bisbat d'Urgell.

L afer Esclua s un testimoni de la prdua per la monarquia franca del control de la situaci als comtats catalans i a d'altres regions meridionals del regne a finals del segle IX. Per una banda, al sud del Pirineu els nics comtes que reconegueren Od com a rei foren els d'Empries i, encara, pel seu inters propi d'afirmar la situaci d'Eremir com a bisbe de Girona; Guifr el Pils, Mir de Rossell-Conflent i Ramon I de Pallars no feren cap acte d'acatament a aquest monarca, d'ac que no en rebessin mai cap precepte reial, van permetre s, doncs, de mantenir una actitud de rebuig cap a un sobir que consideraven illegtim. Per altra banda, en tota aquesta crisi, els monarques -tant el carolingi Carles el Gros (885-888) com l'intrs Od (888-898)- mantingueren una actitud passiva, inconcebible en temps de Llus el Tartamut i els seus predecessors -Carles el Calb, Llus el Piets, Carlemany i Pep el Breu-; aquests sobirans, d'haver-se trobat amb un afer d'aquestes caracterstiques hi haurien pres part activament enviant una comissi de missi dominici a resoldre el problema; en canvi, Carles el Gros no va prendre cap mesura davant de les deposicions contra dret d'Ingobert d'Urgell (886) i Servus Dei de Girona (887), i, al seu torn, Od va mantenir una actitud incoherent concedint privilegis primer a Eremir (889) i, desprs, al seu rival Teotard (890); per a Od, concedir privilegis a tot aquell qui acudia a la seva cort era un mitj per aconseguir ser reconegut com a rei, i no pas una actuaci orientada a resoldre la crisi, superada, per tant, grcies a l'actuaci no pas del monarca sin dels poders eclesistics i civils de la regi mitjanant els concilis provincials de Port (890) i Urgell (892) on l'absncia de delegats del sobir permet la deposici d'Eremir tot i els preceptes reials que havia obtingut el 889.

 La mort de Guifr .

El 883 o 884 els musulmans es van sentir amenaats per l'expansi de Guifr el Pils, que va voler establir la frontera en els rius Llobregat i Segre, amb posicions al Bages (Cardona per exemple), a Osona, al Bergued i a la Vall de Lord (i algunes aprisions a la Vall de Cervell al sud del riu Llobregat), i repoblant els territoris, construint i consolidant esglsies i monestirs, al voltant dels que es fixava la poblaci. 

La frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per Besora, Tentellatge i Corre; la de Berga per Sorba, Gargalla i Serrateix; i la d'Osona per Cardona, Manresa i Montserrat. La ciutat de Lleida fou fortificada, i Guifr va veure-ho com una provocaci i va atacar la ciutat, governada pel val de la famlia dels Banu Qasi, Ismail ben Musa. L atac no va sortir b. L'historiador Ibn al Athir diu que els rabs van fer gran mortaldat entre els atacants. 

El successor de Ismail, Llop Ibn Muhammad atac Barcelona uns anys desprs, i Guifr mor en la lluita l'11 d'agost de 897, a la Valldora, al Solsons. Les seves despulles romanen al monestir de Ripoll.

 La successi .
A finals del segle IX no hi havia establert cap criteri per determinar com s'havia de dur a terme la successi dels comtes catalans. Els reis havien perdut la facultat, que havien tingut al segle IX, de nomenar i destituir el comtes, els quals, per aix, deixaren de ser uns delegats del monarca per esdevenir petits sobirans als seus dominis. La transmissi hereditria dels comtats era una prctica illegal que, a ms de negligir l'autoritat del rei, convertia un crrec pblic en patrimoni familiar. Aquesta prctica va ser iniciada el 895 a la mort de Mir el Vell. El seu comtat de Rossell pass, sense cap mena d'intervenci del rei franc Od, a Sunyer II d'Empries, i el de Conflent fou per a Guifr el Pils.

El 877 es cas amb Gunilda d'Empries o Guinedilda de Flandes, tot depenent de les fonts, i tingueren:
 Radulf de Barcelona (?-940), bisbe d'Urgell i abat de Ripoll;
Guifr II Borrell (v874-911), comte de Barcelona;
Sunyer I (?-951), comte de Barcelona;
Mir II (?-927), comte de Cerdanya i comte de Besal;
Sunifred II d'Urgell (?-948), comte d'Urgell;
 Emma (880?-942), abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses;
 Quxol, Cixilona o Xixilona;
 Riquilda;
 Ermessenda (?-v925);

A la mort de Guifr, en un primer moment, els seus fills -Guifr Borrell, Mir, Sunifred i Sunyer- van optar per governar conjuntament tots els dominis del seu pare i administrar-los sota presidncia del primognit, Guifr Borrell. Aviat, per, quan cadascun dels comtes cogovernants tingu descendncia, calgu abandonar la idea d'herncia conjunta i, llavors, cada fill transmet individualment als seus hereus la part del conjunt comtal que regia: Guifr Borrell, juntament amb Sunyer, Barcelona, Girona i Osona; Sunifred, Urgell; i Mir, Cerdanya, Conflent i Berga.

 Visi tradicional i nacional de Guifr .

La visi actual sobre Guifr el Pils encara est condicionada per la imatge forjada pels historiadors del segle XIX de Guifr com a l'artfex no ja de la independncia dels comtats catalans sin del naixement de Catalunya i tot, idea popularitzada durant la Renaixena pel dramaturg Seraf Pitarra amb la seva frase Fills de Guifr el Pils, aix vol dir catalans. I aix van difondre s entre la gent llegendes com la de l'origen de les quatre barres -ferit de mort lluitant contra els sarrans, Guifr el Pils es mull els dits amb sang de la nafra, els pass per sobre del seu escut i aix es cre la bandera de Catalunya- inventada, segons sembla, al segle XVI.

Els orgens d'aquesta visi, que al costat del Guifr histric -un magnat de l'Imperi Carolingi que aprofit el collapse del poder reial per bastir-se un domini propi- ha fet sorgir un Guifr mtic -creador de Catalunya i, doncs, pare de la ptria- t origen en la Gesta comitum barchinonensium, escrita al segle XII pels monjos de Ripoll; en aquesta obra per tal de justificar l'inici, a finals del segle IX, de la transmissi hereditria dels comtats, es sobredimension la figura de Guifr el Pils, avantpassat de la dinastia comtal barcelonina, desprs casa reial de Catalunya, fent-ne un heroi que, amb el seu esfor, lluitant decididament contra els musulmans i els francs, va aconseguir la independncia de Catalunya.

Encaix histric del personatge.

Tot i aix, cal reconixer la importncia histrica de Guifr; com afirma Ferran Soldevila si un personatge histric s exaltat per la llegenda s que de deb fou gran - i aix, afegim nosaltres, mai ning no far un heroi de llegenda d'un governant inepte i mediocre com va ser, per exemple, el comte de Barcelona Berenguer Ramon I (1017-1035), rebesnt del Pils, al contrari d'altres grans figures de la nissaga com ara Jaume I (1213-1276)-. Ara b, la grandesa de Guifr es basa en l'habilitat per situar-se polticament en un moment crucial com fou la crisi de l'Imperi Carolingi, un terreny fora relliscs on d'altres de ms ambiciosos que ell -cas de Bernat de Gtia- hi fracassaren, mentre que els successors de Guifr assoliren els crrecs de comte per simple transmissi familiar; i en la capacitat de saber intervenir en la repoblaci de l'rea central dels comtats per estructurar-hi el comtat d'Osona i el bisbat de Vic, fet cabdal per a la futura vertebraci de Catalunya; per de cap manera, en l'assoliment de la independncia dels comtats. Cal repassar els fets: el 878, Guifr obtingu els comtats de Barcelona i Girona per haver collaborat amb el rei en la repressi de la revolta de Bernat de Gtia, avortant aix un intent de trencar amb la monarquia carolngia; per tant, de no haver-se esdevingut el fet fortut de la mort prematura de Llus el Tartamut, el 879, origen de la descomposici de l'ordre carolingi, l'actuaci de Guifr hauria dut, molt probablement, no pas a la independncia sin a la pura i simple consolidaci del poder reial franc al sud del Pirineu. Menys encara, resulta sostenible la seva pretesa condici de creador de la naci catalana; per una banda, el naixement d'una naci sempre s el resultat d'un llarg procs on hi intervenen tota classe de fenmens socials i no pas la realitzaci d'una idea concebuda per un governant per genial que sigui, i, per altra, Catalunya no se ns apareix com a realitat formada fins a finals del segle XII, tres-cents anys desprs de mort Guifr. Aix doncs, la idea expressada per Ramon d'Abadal a Els precedents antics a la  histria de Catalunya. 2 edici. Barcelona, Ed Selecta, 1984 pg 135, sobre Indbil, el cabdill ilergeta del segle III aC, que si li fos donat de ressuscitar i veis que, com a heroi catal, li han alat monuments, li rodaria el cap, no hi entendria res, escau completament a Guifr el Pils.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24265" title="Elements d'Euclides" nonfiltered="454" processed="453" dbindex="10468">


Els Elements s l obra ms important escrita per Euclides. s un tractat matemtic que consta de 13 llibres. Cadascun consta d una successi de teoremes que parlen de geometria, aritmtica i lgebra.  A vegades a aquests llibres s hi han afegit els volums XIV i XV, que van ser escrits per altres autors, per tenen un contingut similar que s hi aproxima. Els elements, tot i ser una obra prpia d Euclides, s la recopilaci de ms de tres segles d investigacions profundes i detallades (poca anomenada Edat  Heroica de les Matemtiques ).Els primers Elements van ser escrits per Hipcrates, i es poden trobar mencionats altres autors en la seva escriptura.

Aquest llibre ha servit de referncia pels creadors de la cincia moderna, ja que ha influenciat indiscutiblement sobre homes com Newton, Kant i Galileu entre altres. Les investigacions matemtiques, sobre tot les elementals, han estat recolzades amb el sistema d Euclides, a vegades arribant a imitar la seva forma d exposici.

A ms, un dels aspectes que ms es valoren dels Elements, s el criteri a l hora de seleccionar problemes. Euclides no va fer una simple recollecci dels fruits que altres autors van conrear, sin que noms selecciona aquells problemes que han estat fonamentals en el desenvolupament de la cincia. No es tracta d una enciclopdia amb tots els coneixements matemtics de l poca, sin que exposa els fonaments de les matemtiques en forma d una teoria perfectament lgiques, partint d un mnim de tesis inicials. En aquest sentit, els Elements suposen el primer antecedent de l actual mtode de construcci axiomtica.

D aquesta gran obra no es van arribar a fer traduccions a llenges romniques fins al 1570. Tot i aix, un cop es va fer van aparixer mltiples traduccions i fetes de formes diferents ( algunes centrant-se en noms un cert nombre de llibres, altres centrant-se en el seu contingut...). S ha de dir que desprs de la Bblia, els Elements s l obra que ms edicions ha tingut (ms de mil) sent llibre de text en moltes universitats de prestigi.

 Epistemologia dels Elements .

L obra dels elements est dividida en tretze llibres. Als cadascun dels llibres es pot trobar una estructura similar:

 una srie de definicions al comenament de cada captol (131 en total);
 Cinc axiomes;
 Cinc postulats;
 465 proposicions, en els quals es parteix d un resultat a la seva posterior demostraci;

Definicions dels elements.

Les definicions sn proposicions per les quals l autor introdueix els conceptes matemtics, aclarint-los. Aquestes definicions van ser objecte de crtica durant molts anys, sent acusades de poc completes i precises. 

Tot i aix, ha estat impossible trobar un sistema de definicions ms ben elaborat que el dels Elements. Aix s degut al sistema d axiomes que s empra actualment per descriure les teories matemtiques. Aquest en descriu les propietats, i es parteix d un objecte primari, fet que resulta confs. Els Elements ho fa basant-se en un mtode empric, pel qual es fa una abstracci d aquests objectes i es recolza en la tradici de les matemtiques, de manera que el significat s expressa de forma clara i taxativa.



 Postulats i axiomes dels Elements .

La principal diferncia entre els axiomes i els postulats s que un axioma s una proposici que no ha de ser demostrada degut a la obvietat, mentre que el postulat si que necessita aquesta confirmaci.

Els 5 postulats dels Elements sn: 
 Una recta pot sser traada entre dos punts qualsevol.
 El segment d'una recta es pot perllongar indefinidament.
 Es pot traar un cercle amb qualsevol centre i radi.
 Tots els angles rectes sn iguals entre si.
 Si una secant talla dues rectes formant a un costat angles interiors menors a dues rectes, les dos rectes perllongades es tallen en aquest mateix costat(postulat de les paralleles).

Els cinc axiomes dels Elements sn:
 Coses iguals a una tercera sn tamb iguals entre si. ;
 Si a coses iguals s afegeixen coses iguals, els totals sn iguals.
 Si de coses iguals es resten coses iguals, el residu sn coses iguals.
 Les coses congruents entre si, son iguals.
 El tot s major que la part.

Durant els segles posteriors s'ha tractat de millorar aquests axiomes i postulats, per sempre amb poca fortuna.

La part que estudia les figures o objectes i les seves proporcions a l'espai on es compleixen els cinc postulats i axiomes s la Geometria euclidiana.

 Contingut dels Elements .

Segons el seu contingut els tretze llibres es classifiquen aix:
 Els llibres I, III, IV i part del XII sn de Geometria plana, el XI, XIII i l altra part del XII sn de geometria a l espai.
 Els llibres II, V, VI i X sn de lgebra.
 Els llibres VII, VIII i IX sn d Aritmtica.

Els quatre primers llibres ms els VII, VIII, IX sn considerats provinents dels pitagrics. Els V, VI i XII a Eudoxe, el X i el XIII a Teetet i l  XI a l escola jnica.


El llibre I s molt important per la cura amb la qual es va elaborar. Introdueix les construccions fonamentals, les operacions de segments i angles. Es donen les propietats de triangles, rectangles i parallelograms, fent-ne la seva respectiva comparaci. Estableix l'existncia de la parallela i demostra teoremes de Geometria elemental, concloent amb el Teorema de Pitgores.

Al llibre II es demostren diverses igualtats algebraiques. Tamb parla de figures regulars, donant-ne les caracterstiques (angles i costats iguals) i centrant-se sobretot en el pentgon. Es tracten les relacions de les rees de figures com el quadrat i el rectangle, formant un sistema per tal d interpretar igualtats algebraiques i per la resoluci de problemes d equacions quadrtiques. 

Els llibres III i IV parlen de la geometria del cercle. El III es basa en les seves propietats i les de la circumferncia, de les cordes, tangents, angles centrats i inscrits. 
El IV es centra en les propietats dels polgons regulars inscrits a la circumferncia de 3,4,5 i 6 costats, s a dir, a l'espai. L ltima proposici demostra com inscriure un polgon regular de 15 costats a una circumferncia. 

Al llibre V s elabora una Teoria de Magnituds, en la qual interv Eudoxe. Tracta de les relacions entre magnituds i s aplicable tant a nombres com a segments. Desprs de la introducci de les relacions, les seves igualtats i desigualtats, es demostren altres propietats elementals de les operacions matemtiques.
Tamb cal comentar que es reflexa la limitaci dels segments commensurables i estableix teoremes pels incommensurables.

Al llibre VI es prossegueix al desenvolupament de l lgebra i es resol l equaci de segon grau. En ell tamb es demostren els teoremes sobre les relacions entre les rees dels rectangles y parallelograms amb una altura com. Tamb parla de la proporcionalitat entre dos segments parallels que tallen un angle.

Els llibres VII-IX parlen principalment dels nombres naturals. Aquests sn representats per Euclides com una relaci entre nombres enters. Alhora, aquests sn considerats colleccions d unitats. D aquests llibres, considerats com els aritmtics, se n perceben els principis fonamentals de la matemtica pitagrica. Es demostra que la seqncia de nombres primers s infinita. Tamb hi apareix l algoritme per trobar el mxim com divisor d un nombre.

El llibre X s el ms llarg de tots, amb 115 proposicions. Algunes d elles parlen dels nombres irracionals i es posa en manifest el desconeixement de la divisi entre reals i imaginaris (arrels quadrades de nombres negatius, per exemple). Apareix el mtode per donar un nombre infinit de ternes pitagriques i el criteri de commensurabilitat de dues magnituds. S'exposen les irracionalitats quadrtiques i biquadrtiques.

El llibre XI parla de geometria a l espai (estereometria) amb un gran nombre de definicions per introduir el terme d estereometria i una srie de teoremes sobre la posici relativa de rectes i plans a l espai.

El llibre XII consta de 18 proposicions que parlen de les rees i volums elementals, tasca per la qual van necessitar el mtode d exhausti de Eudoxe. Tamb es troba la relaci entre els volums dels diferents cossos elementals (pirmides, cilindres, cons i esferes).

El llibre XIII conclou amb la construcci dels 5 poledres regulars (tetraedre, poliedre, octaedre, dodecaedre i icosedre) i a la seva inscripci a l'esfera, demostrant posteriorment que sn els nics existents.

 Tipus de problemes .

Els problemes que apareixen al llibre poden classificar-se en tres grups segons les eines i figures que calen en la seva resoluci.

Plans: sn aquells que per arribar a la soluci noms al usar regla i comps, s a dir, l s de figures elementals.

Slids: els problemes slids suposen l s de seccions cniques (ellipses, parboles, hiprboles).

Lineals: requereixen corbes ms complicades (espirals, per exemple).

 Proposicions .

Les proposicions sn les demostracions que es realitzen per comprovar un resultat que s ha donat al principi d aquestes. Aquestes proposicions tenen una estructura definida:
 Enunciat: es presenta all que s ha de demostrar, s a dir, el que s ha de provar del problema o teorema.
 Exposici: es fa una presentaci d aquest resultat, introduint un exemple del cas donat.
 Determinaci: s especifica sobre l objecte o figura de la prova, per referncia al cas exposat.
 Preparaci: disposici de construccions i relacions a partir del que es dona y en ordre de l obtenci del resultat que es proposa.
 Demostraci: derivaci de conseqncies sobre la base de coneixements previs.
 Conclusi: afirmen que s ha arribat all on es requeria, encapalant amb un  Per conseqent...  i finalitzant amb un  ...com calia demostrar .

Com es pot veure, el seu raonament t unes particularitats. El seu mtode consisteix en partir del mtode sinttic. Per la demostraci d un teorema es parteix d'una afirmaci vlida. A partir d aquesta es desenvolupen conseqncies que ens porten a l'afirmaci buscada.

A ms, els mtodes de construcci geomtrica (regla i comps) no s utilitzen com a medis de medici. Per aix als Elements no es tracta la medici de rectes o circumferncies, sin que noms es tracta la seva relaci. 


En resum, a l obra estan inclosos: la geometria elemental, els fonaments de la teoria dels nombres racionals, la teoria general de les relacions entre magnituds i basada en aquesta, la teoria de les proporcions i la teoria de les irracionalitats quadrtiques i biquadrtiques, elements de l lgebra en forma geomtrica i el mtode d exhausti.

El desenvolupament lgic dels Elements marca la formaci de les teories matemtiques des de les ms simples, com l lgebra, fins les ms complexes, com les irracionalitats.

Tot i aix, presenta una srie de defectes des d un punt de vista rigors que dificulten el desenvolupament de les matemtiques. Per exemple, tota l exposici de teoremes s geomtrica. Fins i tot els nombres estan representats com a segments o punts.
Una altra caracterstica s que els nics medis de construcci geomtrica eren la regla i el comps. Aix impossibilitava la representaci de figures cniques o de corbes, i per tant no apareixen teories com la secci del con.
Una altra condici desfavorable s la manca d uns mtodes de clcul o exemples per facilitar-ne l enteniment.
Tots aquests trets es poden justificar mitjanant la visi de l autor. Euclides t certs atributs pitagrics, cosa que fa que tingui una inclinaci ideolgica per les matemtiques, una filosofia idealista que pot definir les altres cincies.  

=Bibliografia=

K.Rbnikov, Historia de las Matemticas  Editorial Mir Mosc 

Michel Serres, Historia de las Cincias  Editorial Catedra

Lucio Lombardo Radice, Las matematicas de Pitgoras a Newton  Editorial Laia 

L.W.H. Hull, Historia y Filosofa de la cincia   Editorial Ariel Filosofia

Carl Boyer, Historia de la Matemtica  Editorial Alianza

Lloren Vallmaj Riera, Histria de la Filosofia  Editorial Edeb

Zeferino Gonzlez, Historia de la Filosofia (edici digital)

Llocs web.

http://euler.us.es/~libros/griegos.html
 
http://www.nuevaalejandria.com/00/colab/filosofia.htm
 

http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiagriega/Presocraticos/FilosofiaJonica.htm

http://www.diavulgamat.net

http://www.filosofia.org


 Enllaos externs .
Els elements d'Euclides;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24267" title="Benijfar" nonfiltered="455" processed="454" dbindex="10469">


Benijfar s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura. El seu topnim, evidentment rab, s'ha tradut com "fill de Jofar" i tamb com "petita perla".

Histria.
Els seus inicis es remunten a l'antiga alqueria islmica, en 1587 tenim referncia per un desbordament del Segura que va destruir la collita i gran part del terme. En 1589 Jaume Gallego Fajardo i Satorre va obtenir plena jurisdicci sobre el lloc. En 1704 el senyor obt, per a ell i per als seus descendents el ttol de Benijfar i la constituci del lloc com a entitat independent. En 1957 una nova riuada va matar molts dels seus habitants i torn a arrunar el poble.


Demografia.
En el cens de 2002 s'hi comptabilitzen 2.434 persones. La parla, com a la resta de la comarca, s el castell. Parlen valenci, segons dades del cens de 2001, un 8,72% de la poblaci.

Economia.
La base de la seua economia s l'agricultura, especialment hortalisses i fruites, que aprofita les aiges del Segura, ara ja perfectament canalitzat i regulat.

Geografia.
Benijfar compta amb un dels termes ms petits de la comarca, tan sols 4,4 km2. El poble s'ubica al bell cim d'un tossal des d'on es domina l'horta del Segura.

Edificis d'inters.
Monumentalment compta amb l'esglsia de Sant Jaume apstol i una antiga snia, smbol de les antigues prctiques agrcoles.

Poltica.
A les eleccions municipals de 2003 el PSPV va obtenir 6 regidors i el PP 5 regidors. 

A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el  PP va obtenir 5 regidors,  el PSOE  3 regidors i el PUB 3 regidors.

 Enllaos relacionats .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24268" title="Bigastre" nonfiltered="456" processed="455" dbindex="10470">


Bigastre (oficialment i en castell Bigastro) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura.

El nombre d'habitants segons el cens de 2003 s de 5.421.

La llengua que s'hi parla s el castell (noms saben parlar valenci un 4,59% de la poblaci, segons dades de 2001). 
Histria.
Hi ha La Loma, un jaciment de l'Edat del Bronze, del qu hi ha poques notcies. El municipi t el seu origen en el conegut com Lugar Nuevo de los Cannigos, una mena de residncia dels canonges de la catedral d'Oriola, que tenien tots els drets sobre aquestes terres. En 1701 desprs d'alguns plets amb els colons l'esglsia feu desistiment d'alguns privilegis i all va permetre la fundaci de Bigastre a partir de tres finques en qu vivien 24 famlies.

Poltica.
El 2003 la batllia correspongu al PSPV amb 7 regidors; el PP en va obtenir 6. 

A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el  PSOE va obtenir 8 regidors i  el PP 5 regidors.

Economia.
En el moment de la fundaci l'agricultura s'hi dedicava al lli i al cnem; en el segle passat la caiguda del txtil va fer derivar als ctrics i productes de l'horta tot mantenint l'agricultura de sec. Actualment tamb hi ha activitat industrial representada en els sectors construcci i manufacturer.

Geografia.
El terme, de 4,08 km2, ens ofereix dues zones molt diferents: L Horta amb la seua catifa d'horts on es conreen els ctrics i la zona ms muntanyosa on sn les finques de La Pedrera i el Mirador de la Loma, en les quals es poden trobar bones installacions i camins per al goig de la natura.

La joventut del poble fa que, llevat d'algunes cases senyorials i altres de llauradors escampades pel terme, l'nic monument digne d'esment siga l'esglsia de la Mare de Du del Betlem on es conserva una talla de Sant Joaquim, de Salzillo.

Gastronomia.
Els menjars ms tpics sn el cocido con pelotas i l'arrs amb conill. Per el ms important de la gastronomia bigastrina s la seua rebosteria: almojbanas, toas, almendrados i soplillos.

 Enllaos externs .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat. ;
 El portal de la Vega Baja.;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24269" title="Callosa de Segura" nonfiltered="457" processed="456" dbindex="10471">

Callosa de Segura s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura.

Com a la resta del Baix Segura s'hi parla castell. Un 5,21% parlen valenci, segons el cens de 2001. Els 16.375 callosins que s'hi empadronaren en 2003 es reparteixen en els nuclis de Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los Dolores, Palmeral, San Jos i Vereda de los Cubos. Les eleccions municipals de 2003 donaren 10 regidors, i la batlia, al PP, 4 al PSPV, 2 a IU-LV i 1 a DS.

Callosa s una ciutat amb una prspera economia mercs fonamentalment a la indstria i a la seua fera horta. La indstria ms destacada s la corderia (herncia de la tradicional manufactura del cnem) que posa Callosa com a primer productor mundial d'arts de pesca; tamb assoleix importncia el calcer. L'agricultura, de regadiu, ocupa la major part del terreny i els seus productes ms reeixits sn: la carxofa, el blat, el cot i els ctrics. La construcci i el comer prosperen com a conseqncia lgica de la bona marxa de la ciutat.

El terme de Callosa abraa 24,9 km2 i est dividit en dues zones perfectament diferenciades, la Serra de Callosa on es pot gaudir de diferents llocs d'esbarjo, com l'Ermita de la Pilarica o la Cova de l'Ahumada, els ms agosarats poden coronar els cims de La Plana, San Bernardo o La Cruz de en medio; i l'horta menys propcia a les excursions per amb l'encant dels barris i masos que s'hi poden trobar passejant-hi.

 Histria .

Ja en els temps de Abderrahman III els callosins, de Qalyusa, es van revoltar per no pagar imposts a la corona, va ser conquistada per Jaume I el 1296 i durant la Guerra dels Dos Peres pass a dependre del Regne de Castella, ms tard va pertnyer, entre altres, al fams guerrer de la Guerra dels Cent Anys, Bertrand du Guesclin; el 1572 es va separar del terme d'Oriola i Felip III li va concedir vot en Corts; el 1638 es va convertir en vila reial; durant els segles XVIII i XIX l'oli i el cnem, utilitzat en la fabricaci d'espardenyes eren el motor del creixement local; en la revoluci de 1868, la partida armada de Santamaria va assolir l'adhesi de la poblaci; el 4 d'abril de 1925 Alfons XIII va visitar la vila i se li demana, per aclamaci popular, el ttol de ciutat, la qual cosa va concedir en l'acte.

 Monuments .

La poblaci, ubicada al peu de la serra, mant la seua estructura medieval musulmana, conserva diversos casalots nobiliaris i a ms a ms:

 Esglsia Arxiprestal de Sant Mart construda en el segle XVI en estil renaixentista conserva, per, elements del gtic. s un dels temples ms notables de les comarques del sud.
 Santuari de Sant Roc. Construda en estil colonial entre 1579-1798. Balconada panormica sobre la Bega del Segura.
 Castell de Segura. Conegut com El Castillico. D'poca islmica, documentat ja en 924 quan la rebelli d'Al Saij-Al Aslami. s el castell ms antic de la zona. Es conserva una petita part del que fou un enorme recinte que fou restaurada en 1980 amb fora dificultats per la inaccesibilitat del lloc.
 Ermites del Rosario, de la Virgen de los Dolores, de la Pilarica i de Sant Jordi.
 Real Psit de Callosa de Segura. De 1740 antic magatzem comunal de gra.
 Antic escorxador municipal. Aixecat en 1929, hui Museo de Historia de la Ciudad. El qual alberga el Museu Arqueolgico "Antonio Ballester Ruiz"; el Museo Etnolgico del camo y de la Huerta; el Museo de la Semana Santa i el Museo de las Fiestas.

 Tradicions .

Per Sant Roc hi ha Moros i Cristians i la tradici de "subir el farolico de Venancio"; la Setmana Santa callosina s important i el dimecres que parteix la Quaresma per la meitat hi ha la festa de "partir la Vieja" en qu ninots de cartr sn vestits i exposats a les portes de les cases. Tamb abasten notorietat les festes de l'horta.

La gastronomia aprofita els productes de la terra, arrs amb crosta, putxero amb pilotes, olla gitana precedeixen a les llepolies autctones: pastissos de glria, almohabanas, mantecs, escalds o relents.

 Enllaos externs.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat. ;
 El portal de la Vega Baja.;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24270" title="Catral" nonfiltered="458" processed="457" dbindex="10472">


Catral s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura.

Per explicar el topnim del lloc hi ha tres hiptesis, una fa derivar de l'iber Kal Tur La ("les dues cimes") que farien referncia a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'rab Al-Qatrullat ; l'altra es basa en el llat Castrum Altum. 

El seu terme s de 19,8 km2 absolutament plans, regat per la Squia Major de Catral i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Profund.  

L'agricultura, ctrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat boc i ov i una creixent indstria en els camps del moble, txtil, construcci, alimentaci i pell complementen l'economia local.

Les eleccions de 2003 donaren la batlia al PSPV que obtingu 7 regidors; el PP en t 3. Quant al cens, el de 2003 enregistr 5.596 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, s el castell i el gentilici catralenc o catraleny.

Quant al patrimoni citarem:

 Esglsia dels Sants Joanes. Aixecada en el segle XIV sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
 Ermites de la Purssima, santa gueda i Arroba de la Madriguera.
 Alguns exemples d'arquitectura rural.

La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana sn alguns exemples; altres plats tpics sn el guisat de fenolls o la truita en caldo. Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almojbanas i les mones.

Hi ha l'antiga tradici de los Auroros que els diumenges d'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells cntics. 

 Histria .

Com en el cas del topnim els origens de Catral sn incerts i encara que s'apunta als bers les primeres evidncies sn musulmanes; en aquella poca ja es documenta la squia major de Catral; darrere la conquesta del regne de Mrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'orde de Sant Jaume, en 1269, desprs d'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per al regne castell; posteriorment fou propietat dels Haro als qual San IV va llevar-li-la per donar-la a l'aragons Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria al Regne de Valncia, desprs d'una rpida campanya, el 1296; durant la Guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la poblaci i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable tragdia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecaci de les marjals; en 1741 els 152 moradors de Catral pagaren 12.499 lliures per assolir el ttol de Vila i amb ell la independncia d'Oriola, el seu primer alcalde va ser n'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrmol va infligir al Baix Segura; la seua terra conreable augment durant les dues primeres dcades del segle XVIII degut al drenatge de terres pantanoses, promogut pel polmic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de Mrcia.

 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat. ;
 El portal de la Vega Baja.;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24271" title="Coix" nonfiltered="459" processed="458" dbindex="10473">



Coix s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura.

El terme municipal, de 16,6 km2 , depara la possibilitat de practicar el senderisme entre zones d'horta, camp i muntanya, per estar situat al peu de la serra de Callosa, que compta amb La Plana (600 m) i el Sant Bernat com a cims ms representatius i amb una rica i variada representaci dels animals i les plantes, moltes d'elles autctones; l'oferta ludicoesportiva es completaria amb la possibilitat de practicar l'espeleologia en la Cova del Gat.

La del poble parla s castellana i la denominaci oficial Cox; el gentilici de les seues gents coixencs o coixenys. Els 6.355 habitants que s'hi comptabilitzaren en 2003 viuen en els nuclis de Cox, El Salar i Los Collereros . El PP detenta la batlia grcies als 6 regidors que va obtenir en 2003; el PSPV n'obtingu 5, i 1 cadasc UCL i UPDI.

s curis observar l'activitat de persones i vehicles que de matinada es respira a Coix i que es deu a que una de les primeres activitats econmiques del poble s la venda ambulant en els mercats de les poblacions properes; els problemes de sequera endmics a la zona han obligat a l'abandonament de l'agricultura a favor de la comercialitzaci de fruites i hortalisses bn palesa en el nombre de magatzems que s'hi ha establert; la indstria, txtil i calcer, i la construcci tamb diuen la seua en la florent economia local.

La cuina, la tpica de la comarca per amb personalitat prpia: arrs amb serranes, arrs amb crosta, arroz del burro i putxero amb pilotes en sn una mostra. Tenen renom el forn i la rebosteria locals: toas de manteca i escaldadas i almojabenas , d'origen rab.

 Histria .

El seu origen s possiblement d'origen visigot, com ho avalen els vestigis i restes arqueolgiques trobats en la faldilla del seu forest. Al voltant del castell s'han trobat restes de l'Edat del Bronze, iberes i romanes i al paratge conegut com La Hoya tamb hi ha evidncies d'haver estat habitat pels visigots.

La denominaci de Coix amb la qual se li coneix en l'actualitat, s fruit de successives variacions i adaptacions del vocable llat "COXU" o "COXUM", que d'acord amb l'opini del filleg francs Du Cange venia a significar lloc tancat o tancat, tal vegada per les muntanyes que ho tanquen pel costat sud i llevant. 

L'antiga alqueria rab de Coix va ser conquistada en data primerenca per Alfonso X de Castella, qui la cedit en 1226 a Aben Hudiel Damoch, quedant sota la jurisdicci d'Oriola i incorporada al senyoriu rab dels rais de Crevillent. En 1244, pel tractat d'Almizra, qued integrada en el Regne de Mrcia, en 1266 davant la insurrecci mudjar d'aqueix regne el rei en Jaume va intervenir i va annexionar-lo al terme d'Oriola. En 1296 Jaume II  l'ocupa i confirma a Ahmed, senyor de Crevillent la possessi de Coix, cosa que succeeix dues vegades ms en 1298 i 1307. En 1304 per la sentncia de Torrellas resta definitivament adscrit al Regne de Valncia i passa a anomenar-se Coix; en 1320, darrere la desaparici del senyoriu de Crevillent, Jaume II don el municipi a Arardo de Mur, el fill del qual, amb l'autoritzaci de Pere IV, la va vendre en 1339 a la famlia Vidal, passant en el segle XV als Dvalos. 

L'expulsi dels moriscs en 1609 i la gran pesta de l'any 1648, que va deixar al Baix Segura gaireb buida d'efectius humans, cobrint-se aquest buit amb grans immigracions de colons de l'altipl castell, que va contribuir definitivament a la prdua de la llengua vernacla, i amb la implantaci del castell va comenar a cridar-se "Cox", emparat ms tard amb els Decrets de Nova Planta emesos pel primer Borb, Felip V.

Es va segregar del terme d'Oriola en 1522, encara que va pertnyer a la seva governaci fins a 1707. En 1822 es va integrar en la provncia de Mrcia, passant novament al Pas Valenci en 1833.

 Monuments .

 Castell de Coix, o de Santa Brbara. s el ms antic del Pas Valenci. Successives reformes i la destrucci parcial en la guerra de 1936-1939 obligaren a una recent restauraci que no inclogu la reconstrucci de les merles i que el donen la seua actual fesomia.
 Esglsia de Sant Joan Baptista. Barroc neoclssic aixecat entre 1744-1788 sobre la primitiva esglsia que al seu torn havia estat edificada sobre la mesquita.
 Santuari de Nostra Senyora del Carme. Edificada en 1621 pels Carmelites sobre l'antiga ermita medieval de Nostra senyora de les Virtuts. Alberga tota la imagineria de la setmana santa.
 El Mol. Situat en el lloc conegut com El Barrio que hauria estat el lloc, a banda del poblament musulm, on s'assentaren els primers pobladors cristians.
 Jard-Glorieta. Ocupa el jard del que fou convent de Carmelites i cont dos pins centenaris i gran quantitat de palmeres i d'altres espcies.

 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat. ;
 El portal de la Vega Baja.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24272" title="Daia Nova" nonfiltered="460" processed="459" dbindex="10474">


Daia Nova s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura.

El topnim del lloc procedeix de l'rab i significa "petita depressi tancada". Va formar amb Daia Vella un sol municipi, del qual es va separar la primera meitat del segle XIX. Els seus senyors jurisdiccionals foren els marquesos de Dosaiges i posteriorment, els Roca de Togores.

El 1892 es va concedir el ttol de comte de Daia Nova a l'enginyer forestal Vicent Das Puigmolt, fill del sis marqus de Dosaiges.

s un poble de parla castellana, el seu topnim oficial s Daya Nueva. Rera les eleccions de 2003, en qu hi havia empadronats 1.272 habitants, l'ajuntament qued format per 6 regidors del PP i 3 del PSPV.

La principal activitat econmica s la producci de llegums i ctrics. El terreny del terme, de 7,2 km2, es va fer conreable amb la dessecaci dels aiguamolls que a mitjans segle XVIII va ordenar el cardenal Belluga.

El nucli rural de la Pobla de Rocamora s una antiga partida de traat urb en entorn rural, amb edificacions adossades als dos costats del cam que el comunica amb el municipi de Daia Nova.

El patrimoni de Daia Nova es concreta en l'esglsia de Sant Miquel, on es conserva una remarcable talla barroca. La gastronomia popular ens ofereix olla amb pilotes, xai a la brasa i arrs amb conill.

 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat. ;
 El portal de la Vega Baja.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24273" title="Daia Vella" nonfiltered="461" processed="460" dbindex="10475">


Daia Vella s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura.

El topnim del lloc procedeix de l'rab i significa "petita depressi tancada", com Daia Nova. Fins 1791 formava part del terme d'Oriola, del qual es va independitzar; a principis del XIX se separa de Daia Nova; en 1829 un fort terratrmol va assolar el poble, sobre els fonaments d'aquell s'aixeca el modern; els seus senyors jurisdiccionals foren els comtes, desprs ducs, de Pinohermoso; tamb ha pertangut als Roca de Tabares, els quals van vendre els terrenys del poble, el 1928 per 1.500.000 pessetes, als germans Garca Palmer i Garca Castell que els parcellaren i van vendre a petits propietaris.


Els 222 habitants empadronats en 2003 parlen castell i estan governats pel PP que en les eleccions d'aqueix any va traure 4 regidors; AEDV en tragu 1. L'nica activitat econmica s l'agricultura.

Els seus 3,1 km2 de terme donen lloc a poques excursions, tot i aix esmentarem el paratge d'esbarjo El Marco, la Casa Cabeza i els paisatges d'horta de Las Arenas.

El casc urb, que com ja hem comentat s de curta histria, no depara gaires fites arquitectniques; esmentarem, si de cas, la plaa del Lle, amb escultura del XVIII i palmera de sis braos i l'esglsia de nostra senyora de Monserrate.

 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24276" title="Formentera del Segura" nonfiltered="462" processed="461" dbindex="10476">


Formentera de Segura s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura.

D'origen islmic, fou senyoriu de Joan de Portugal, qui va vendre-la a Carles Prez de Sarri, marqus d'Algorfa, i a la famlia Rojas posteriorment; va pertnyer a Oriola, de la que s'independitz en 1731; en aqueixa data i a l'empar del privilegi "alfons" naix histricament Formentera sota senyoriu de Nicolau Prez de Sarri, marqus d'Algorfa, qui installa 8 colons en rgim d'emfiteusi; el terratrmol del 1829, en qu moriren ms de 100 vens, va destruir la poblaci; els hereus del marqus van encarregar-se de la reconstrucci que culmin en 1840 amb l'edificaci de l'esglsia.

La poblaci, 2.403 habitants en 2003, es reparteix en dos nuclis: Los Palacios i Formentera. L'ajuntament est governat pel PP, 6 regidors en 2003, en aquelles eleccions el PSPV n'obtingu 5. Com a la resta de la comarca la llengua parlada s el castell.

L'economia s'hi basa en l'agricultura, ctrics, cereals i hortalisses i la seua transformaci comercial. Hi abasta importncia l'apicultura.

El petit terme, tan sols 4,3 km2, se situa sobre el marge esquerre del Segura, a 10 km de la seua desembocadura.

Degut al terratrmol el patrimoni arquitectnic i histric de Formentera s prcticament inexistent, esmentarem, si de cas, l'esglsia, l'ermita, la snia i l'assut.

 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Ajuntament de Formentera de Segura;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24278" title="La Granja de Rocamora" nonfiltered="463" processed="462" dbindex="10477">

La Granja de Rocamora s un municipi del Pas Valenci que es troba al Baix Segura.

D'origen musulm, pot ser coincident amb una antiga alqueria; el senyoriu va detentar-lo la famlia Rocamora; que possea tamb la Torre i poble de Benferri aix com poblacions d'altres comarques com Agost o Novelda, des que el 1462 l'adquirira Jaume de Rocamora, senyor de Benferri, noble d'origen catal que va acompanyar Alfons X en la conquesta; el 1565 s'independitz d'Oriola, del qual municipi formava part; amb l'expulsi morisca va quedar despoblada; la seua esglsia parroquial va dependre de la de Coix fins el 1602; en 1628 Felip III va concedir el ttol de marqus de la Granja a Francesc de Rocamora i Maa; posteriorment el marquesat el detentaren els Dvalos, els Pardo i els Agrela; a principis del segle XIX la manca d'hereus de la famlia propietria va deixar la propietat de la terra als habitants del poble, la qual cosa explica el repartiment actual entre petits propietaris, i es va constituir el municipi de la Granja. En 2003 el PP guany les municipals amb 7 regidors; el PSPV i UCL n'obtingueren 2 cadasc; el recompte poblacional d'aqueix any don la xifra de 2.039 habitants.

L'nic focus econmic radica en el cultiu i comercialitzaci dels productes hortofrutcoles propis de la comarca.

El redut terme (7,2 km2) s cobert d'horta i flora mediterrnia; paga la pena l'excursi al Cabe de la Font.

Del seu patrimoni:

 Torre Mora. Gran cub de maoneria, que formaria part d'un conjunt defensiu. Actualment est restaurada i forma part d'una habitatge particular.
 Esglsia parroquial de Sant Pere apstol. Segle XVIII.

De la seua gastronomia, putxero amb farcidures (pilotes), arrs amb crosta i arrs a la grangera.

 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24280" title="Xacarella" nonfiltered="464" processed="463" dbindex="10478">


Xacarella s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura. S'hi parla castell i, en 2003, hi havia 1.638 habitants governats pel PP que obtingu aqueix any 6 dels 9 regidors municipals; els altres 3 sn del PSPV.

El desenvolupament del regadiu i la reparcellaci del segle passat han donat prosperitat i creixement demogrfic al municipi. El terme s molt menut (6,8 km2) i, dedicat a l'agricultura, no presenta gaires paratges dignes d'esment, llevat dels jardins del Palau de Las Eras, que presenten un important nombre d'espcies vegetals.

 Histria .

Consta que en el segle IV aC hi havia un assentament iber, una mena de santuari que era receptor de pelegrinatge i que es deia Sakariskera ("lloc on s'atura el riu de sorra"), aquell primitiu evoluciona a Xacariella, Hacarilla o Xacara, que s com apareix en el Llibre de Repartiment d'Oriola; el senyoriu ha estat unit a la famlia Togores des que en la conquesta els cavallers d'aquest llinatge que acompanyaren Jaume I foren distingits amb prebendes; en el segle XV, un d'ells, mossn Bartolom Togores i Brizuela marid amb La filla de Jaume Ibez de Ruidoms, senyor de Xacarella i el senyoriu pass als Togores, que el mantingueren fins 1811 en qu, a la mort sense descendncia d'Ignasi Joaquim Togores i Escorcia, va heretar-lo el seu nebot Francesc de Paula Manel Sandoval i Togores, el qual va obtenir la separaci municipal de Bigastre; en el segle XVII Xacarella obtingu la segregaci d'Oriola, a la qual jurisdicci pertanyia; en 1734 obt la separaci eclesistica d'Oriola i en 1917 la independncia administrativa local, en separar-se de la de Bigastre; en 1915 adquireix el lloc Francesc de Cubas i Erice, marqus de Fontalba el qual, en 1920, es va construir al lloc conegut com Las Eras un palau amb magnfics jardins; el marqus va mantenir les possessions en rgim gaireb medieval, per la seua famlia fins 1947 en qu Felip de Cubas i Urquijo, marqus de Fontalba va reparcellar-lo i va vendre'l-lo als habitants del poble.

 Cultura i patrimoni .
Quant al patrimoni torna a ser el palau el referent ms evident tot i que no es pot visitar per ser de propietat privada. Tamb hi ha:

 Caserna de la Gurdia Civil. Tampoc s visitable per estar en servei. Va ser costejada Pel Marqus i es troba adossada als jardins.
 Esglsia de nostra senyora de Betlem. Neogtica i tamb costejada pel Marqus que dhuc orden construir-hi una petita llotja per al seu exclusiu s al costat de l'altar.

De menjars, els propis del terrreny sn l'arrs amb conill i el guisat de titot amb pilotes. Tamb hi ha bons dolos

 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24282" title="Els Montesinos" nonfiltered="465" processed="464" dbindex="10479">


Els Montesinos s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura. Deu el seu nom a la famlia nobiliaria que va regir les destinacions de les terres on s'enclava el poble. Des de les reformes del Cardenal Belluga el conjunt del Baix Segura va ser prosperant i amb ella Els Montesinos. 

La demarcaci territorial de Els Montesinos, va pertnyer al municipi d'Almorad des de segle XVI, fins a l'any 1990, en el qual va finalitzar la tutela tradicional que havia exercit aquesta poblaci. En efecte, mitjanant Decret 140/90 del Consell de la Generalitat Valenciana, Els Montesinos es va convertir en municipi independent, amb Ajuntament propi i amb territori seccessionat de l'antic terme d'Almorad.

El terme municipal s situat al sud de la comarca del Baix Segura, en les terres que tradicionalment han conformat el "camp de sec", allunyat de l'horta o terres regades pel riu Segura. 

Els primers resultats causals per al desenvolupament i assentament d'aquest municipi, van arribar a principis de segle amb la construcci del Canal de Regs de Llevant, marge dreta, i van prosseguir amb els diverses situacions d'extracci i embassament d'aiges existents en el subsl. L'ampliaci del regadiu va culminar en els anys vuitanta del segle XX amb l'aportament del transvasament Tajo-Segura i prossegueix, en l'actualitat, amb el reciclatge d'aiges residuals i la installaci de modernes plantes dessalinitzadores que milloren la qualitat de les aiges hipogees. 

La tradici agrcola s'est transformant a passos engegantits a causa de la pressi del turisme de costa, ats la seua proximitat amb Torrevella i Guardamar del Segura.

 Enllaos relacionats .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24283" title="Rafal" nonfiltered="466" processed="465" dbindex="10480">




Rafal s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura.

Es va segregar del terme general d'Oriola en el segle XVII; va formar part de la jurisdicci de la famlia Rocamora i va constituir el centre del marquesat de Rafal; dit ttol havia estat concedit el 1636 a Geroni de Rocamora i pass, posteriorment als Fernndez d'Heredia; el terratrmol de 1829 va destruir la comarca.

La parla, a Rafal, s castellana. L'ajuntament est governat amb majoria absoluta pel PSPV, que en 2003 obtingu 6 regidors per 5 el PP.

El diminut terme, tan sols 1,6 km2, est completament dedicat a l'agricultura i els paratges ms cridaners tamb tenen a veure amb ella: la squia de Sant Bartomeu o els assarbs de Mayayo, Suertes i Mudamiento.

L'esglsia de Nostra Senyora del Rosari, construda en 1640 i reconstruda rera el terratrmol de 1829 s l'nic testimoni del passat de Rafal.

 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor. ;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24286" title="Redov" nonfiltered="467" processed="466" dbindex="10481">


Redov (en castell i oficialment Redovn) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura.

Com a la resta de la comarca la parla dels 6.257 habitants que s'hi empadronaren en 2004 s el castell. La batlia la det el PSOE que en 2007 obtingu la majoria absoluta junt a EU amb 7 regidors; el PSOE en tragu 6, l'EU en tragu 1 i el PP, 6.

El principal sector econmic s l'agrcola, tamb tiren de l'economia la indstria i, com no, la construcci. Quant a l'artesania tradicional podem citar la cermica i la manufactura d'espardenyes.

A banda dels paissatges que depara l'horta, Redov depara mantes, paratges i senders per caminar coneixent el terme i llocs com ara el Santuari i Font de la Salut, el Bancalico de los Moros o el cam de l'Escorrata.

La cuina de Redov, tpicament hortolana, t com a plats ms coneguts l'arrs amb conill i caragols, l'arrs amb crosta, l'arrs de viglia, el putxero amb pilotes, la truita de carxofes i un munt de llepolies com "l'arrop i tallaetes", pastissos de glria, almoixvenes, etc.

 Histria .

Topnim d'origen rab la qual etimologia ms versemblant s la que fa referncia a un militar moro, de nom Redvan; els indicis de poblament ms antics sn el Bancalico de los Moros, El Rincn i el Cabezo de l'Edat del Bronze; els cristians ocupen aquesta alqueria musulmana en 1242 i roman sota el poder de la famlia Miron, durant el segle XIV diverses epidmies de pesta delmaren la poblaci i propiciaren l'emigraci cap a Oriola, ms segura davant els atacs dels roders que aprofitaven la feblesa dels municipis menuts; en 1401 per matrimoni amb una Miron el senyoriu de Redov passa a Bernat Tapiols, en 1490 fou adquirida per Jaume Santngel que utilitza Redov prcticament com a finca d'esbarjo dependent d'Oriola; en 1491 s anomenat per Ferran II Batle General d'Oriola, moment en qu enceta un procs repoblador amb moros i cristians francs de cisa i dret de mur durant 20 anys; el 15 de maig de 1501 els Reis Catlics confirmen el senyoriu de Redov i la independncia d'Oriola; en 1614 Jeroni Rocamora atorga carta pobla; el 2 de maig de 1615 s adquirit per 12.000 lliures pels dominics d'Oriola.

 Patrimoni .

El poble, situat al reds de la serra i molt prop del Segura, depara passejades que permet conixer places com la de la Pau o la de Miguel Hernndez o dels edificis ms senyers, que relacionem tot seguit:

 Torre del Rellotge. Edifici de l'Antic Ajuntament (segle XIX) que allotja un rellotge de manufactura valenciana.
 Esglsia de Sant Miquel. Inaugurada el 8 de maig de 1602. Bastida sobre una ermita de 1396 que, al seu torn, havia estat aixecada sobre la mesquita mora. Molt modificada per diverses intervencions.
 Antic Ajuntament. Segle XIX.
 Palau Residncia de l'Orde de Predicadors. Any 1726. Modificat en 2000 per constituir-se en seu de l'Ajuntament.

 Flora i fauna .

La vegetaci caracterstica de Redov sn les pinedes. La flora s molt rica en endemismes, trobem molts tomillars i prats calcaris crstics i pendents rocosos calccoles.
Quant a les espcies faunstiques, la serra alberga poblacions, entre unes altres, de Circaetus gallicus (guila marcenca), Hieraetus fasciatus (guila perdiuera) , Falco peregrinus (falc pelegr)i Bubo bubo (buho).

 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Ajuntament de Redov.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24288" title="Sant Isidre (Baix Segura)" nonfiltered="468" processed="467" dbindex="10482">


Sant Isidre s un municipi del Pas Valenci de la comarca del Baix Segura.

 Enllaos relacionats .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;
 GB Discoteca San Isidro.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24290" title="Sant Miquel de les Salines" nonfiltered="469" processed="468" dbindex="10483">


Sant Miquel de les Salines s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Segura.

Conserva restes romanes, i ha sigut identificada suposadament amb l'antiga Nisdomia; va pertnyer a Oriola, de la que es va segregar en 1836 desprs de diversos perodes de segregaci i nova annexi; el terratrmol de 1829 va destruir-la quasi per complet; a les primeries d'aquest segle el seu terme, que actualment t 54 km2, estava constitut a poques penes per les cases i carrers del poblat, per en 1955 s'ampli a les actuals fites.

Amb una visita a les planes de Joaqun Martnez i de Nicanor Aniote i de David Hardy - The Official Guide - hom pot trobar detallada histria basada en el Compendio Histrico Oriolano, any 1755, de Montesinos i en el Diccionario Geogrfico, any 1848, de Pascual Madoz.
 
Sant Miquel s el poble ms elevat del Baix Segura i, com a la resta de la comarca, parlen castell; el gentilici dels seus 5.781 habitants (cens de 2004) s santmiquelers i l'ajuntament est composat, des de les votades municipals de 2007, per 9 regidors del PP (un d'ells alcalde), 2 del PSPV, 2 de l'EU-EV-IR.

L'economia ha romn tradicionalment en una agricultura de sec: llegums i cereals, per des del 1955 t 296 Ha de regadiu amb aiges subministrades per la Canal de Riegos de Levante mercs al transvasament Tajo-Segura. Actualment la proximitat del mar ha propiciat un auge del sector turstic que ha transformat l'economia local.

Els 54 km2 de terme municipal baixen des de la muntanya en un seguit de rambles, barrancs i pujols fins a la planura, coneguda com El Llano on es troba el camp de les salines que s la zona de conreu. L'esglsia de Sant Miquel Arcngel i la torre de Zahurdas, torre defensiva d'una antiga alqueria musulmana que avui es troba totalment derruda, constitueixen els trets ms caracterstics del patrimoni local.

Gaspatxos, arrs amb conill, arrs pij i putxero amb pilotes juntament amb els ametlats, mantegades, tonyes, pastes flores i relentes sn els plats ms estimats de la gastronomia santmiquelera.

 Enllaos relacionats .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Plana personal de Nicanior Aniorte;
 Plana personal de Joaqun Martnez;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 El portal de la Vega Baja.;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24291" title="Vagina" nonfiltered="470" processed="469" dbindex="10484">

La vagina s un rgan de l'aparell reproductor femen en els mamfers. T forma de conducte que, s'estn entre la vulva i l'ter. Aquest s utilitzat en general per a realitzar el coit i per donar a llum. 
En el cas dels ssers humans, aquest conducte s'utilitza tamb en altres prctiques sexuals que poden no estar orientades a la reproducci.

La vagina s un rgan molt musculs, ric en fibres de collgena, i relativament innervat, en comparaci amb la vulva. La seva superfcie est colonitzada per mltiples espcies bacterianes i fngiques; d'entre les que predominen les del gnere Lactobacillus que li confereixen un pH baix i que impedeix l'entrada a l'organisme d'agents patgens per aquesta via.

Multiples afeccions poden alterar aquesta composici bacteriana donant com a conseqncia infeccions vaginals i quadres ms o menys greus (vaginosi bacteriana, Streptococcus faecalis...)
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24292" title="Polzada" nonfiltered="471" processed="470" dbindex="10485">
La polzada s una mesura de longitud antropomtrica que equivalia a l'amplada d'un dit polze. 
La polzada ha estat substituda a gran part del mn per unitats del Sistema Internacional (SI). Les equivalncies entre ambdues sn:
Actualment en s:
1 polzada (Sistema Imperial Britnic) = 2,54 cm. ;
Obsoletes:
1 polzada (Sistema Castell de Felip II) = 2,32166 cm.
1 polzada (Arag) = 2,14 cm;
1 polzada (Mxic) = 2,3278 cm;
1 ncia (Sistema Rom) = 2,47 cm.

La polzada imperial segueix en s, encara que est confinada sobretot als Estats Units. El 1958 es va definir que la polzada imperial equivaldria exactament a 2,54 cm.

Equivalncies
1 vara / 1 iarda = 36 polzades;
1 peu = 12 polzades;
1 polzada = 12 lnies;
1 polzada = 144 punts;

Enllaos externs.
Conversi polzada <
</doc>
<doc id="24293" title="Tercer Mn" nonfiltered="472" processed="471" dbindex="10486">
 Els termes de Primer Mn, Segon Mn, i Tercer Mn, encara que molt subjectius, s'utilitzen per a dividir les nacions en tres categories. El terme Tercer Mn fou descrit per l'economista francs Alfred Sauvy el 1952, en un article de la revista L'Observateur, fent un parallelisme amb el terme francs tercer estat, per a designar els pasos que durant el perode de la guerra freda, no pertanyien ni al bloc occidental (Estats Units, Europa Occidental, Austrlia, etc.), ni al bloc comunista (Uni Sovitica, Xina, Europa Oriental, etc.). Aquests pasos tamb van ser coneguts com el bloc dels no alineats.

No obstant aix, avui en dia, aquest terme s'utilitza per distingir les nacions segons el seu ndex de Desenvolupament Hum (establert per les Nacions Unides), independentment del seu estatus poltic. Els estats del tercer mn no sn estats industrialitzats ni avanats tecnolgicament en comparaci amb els estats membres de l'OCDE; per tant, sovint s'utilitza com a sinnim el terme pasos en vies de desenvolupament o pasos subdesenvolupats. Alguns estats sn caracteritzats aix per la seva alta taxa d'analfabetisme i la seva deficincia econmica i poltica. Les caracterstiques comunes dels pasos del Tercer Mn solen ser una base econmica agrcola, una economia endeutada amb els pasos econmicament ms poderosos i una escassa infraestructura.

Ats que el terme Tercer Mn ha adquirit un carcter despectiu, les Nacions Unides i altres institucions internacionals, prefereixen fer s d'altres termes com ara Sud Global, pasos en vies de desenvolupament i pasos menys desenvolupats.

Vegeu tamb.
 Pasos desenvolupats;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24296" title="Pantal" nonfiltered="473" processed="472" dbindex="10487">
El pantal (usat generalment en plural: pantalons) s una pea de roba utilitzada en la meitat inferior del cos. Aquesta cobreix ambdues cames per separat (a diferncia de les faldilles).


Aquesta confecci de roba de diferents materials (cot, pana, lli...) t tres obertures: una d'elles s'ajusta a la cintura, i les altres dues en cadascuna de les cames. Aquesta pea de roba, actualment, s usada tant per homes com per dones i solen tenir tamb accessoris tals com butxaques i cremalleres, per tal de vestir ms fcilment aquells que estan fets de materials menys flexibles.

Segons la longitud de la roba que cobreix les cames, el pantal pot rebre diferents noms: des de les bermudes o shorts si sn pantalons curts per sobre el genoll; pirates si arriba fins a meitat de la cama entre el genoll i el turmell; pescadors si deixen veure gran part del mitj per sn ms llargs que els pirates i pantalons llargs si arriben o passen el turmell. El final dels pantalons pot eixamplar-se en l'anomenada pota d'elefant, seguint la moda dels anys 60 o principis del 2000 o b ajustar-se al cos.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24303" title="Glucosa" nonfiltered="474" processed="473" dbindex="10488">

La glucosa (Glc), tamb anomenada sucre de ram, s un monosacrid que les cllules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metablic. s un dels principals productes de la fotosntesi i el principal punt de partida de la respiraci cellular tant als organismes procariotes com als eucariotes.

Qumicament, la glucosa s una aldohexosa, per dels dos ismers possibles d'aquesta aldohexosa, noms la D-glucosa s biolgicament activa ja que la L-glucosa no pot sser utilitzada per les cllules.

La D-glucosa rep el nom de dextrosa, especialment a la indstria alimentria, que la utilitza en l'elaboraci de molts productes. Juntament amb la fructosa constitueix la sacarosa que s la molcula de gust dol que forma el sucre. Tamb s la molcula que, en polimeritzar de diverses maneres, forma la cellulosa, el mid o el glicogen.

 Estructura .


La glucosa (C6H12O6) s una hexosa (monosacrid de sis toms de carboni) que cont un grup -CHO, s a dir, un grup aldehid. Per tant, es classifica com una aldohexosa.

La molcula de glucosa en dissoluci presenta un equilibri entre dues formes que coexisteixen: la forma de cadena oberta i la forma cclica, predominant a pH 7.
Les formes ccliques es formen per la reacci intramolecular del grup hidroxil (-OH) del C-5 amb el grup aldehid (-CHO) del C-1, que origina un hemiacetal. L'anell resultant est format per cinc toms de carboni i un tom d'oxigen i recorda l'estructura del pir, per la qual cosa la forma cclica de la glucosa s'anomena glucopiranosa. Els carbonis 1 al 4 estan units a un grup hidroxil mentre que el C-5 resta unit a un grup -CH2OH que es mant fora de l'anell.

 Ismers .

Les aldohexoses tenen 4 carbonis asimtrics i, per tant, 16 (24) estereoismers o ismers ptics que es divideixen en dos sries, D i L, cadascuna amb 8 compostos.
De la glucosa, doncs, existeixen dos estereoismers, la D-glucosa, el monosacrid ms abundant, i la L-glucosa que, com ja hem comentat, no pot sser utilitzada per les cllules. Entre les aldohexoses trobem altres compostos importants per als ssers vius com la D-galactosa (Gal) o la D-mannosa (Man).

Com a resultat de la ciclaci de la D-glucosa apareix un nou carboni asimtric, el C-1, que origina dos diastereoismers diferents. Aquests diastereoismers, que en la qumica dels glcids s'anomenen anmers, difereixen tan sols en la configuraci del C-1 o carboni anomric i es designen amb els prefixos   (alfa) i   (beta). En la projecci de Haworth la forma   del a D-glucosa t el grup hidroxil del C-1 sobre el pla de l'anell, mentre que a la forma   aquest grup queda situat sota l'anell de glucopiranosa.

-glucosa
Fitxer:D-glucose-chain-2D-Fischer.png|La projecci de Fischer de la forma oberta de la D-glucosa
Fitxer:Alpha-D-glucopyranose-2D-skeletal.png| -D-glucopiranosa
Fitxer:Beta-D-glucopyranose-2D-skeletal.png| -D-glucopiranosa


-glucosa
Fitxer:D-glucose-chain-3D-vdW.png|Model de boles de la cadena de la D-glucosa
Fitxer:Alpha-D-glucose-3D-sticks.png| -D-glucopiranosa
Fitxer:Beta-D-glucose-3D-sticks.png| -D-glucopiranosa



Les formes   i   tenen propietats qumiques i fsiques diferents. Per exemple, els valors de la rotaci ptica especfica, [ ]20, de la  -D-glucosa i la  -D-glucosa sn, respectivament, +112,2 i +18,7. Aix no obstant, quan qualsevol d'aquestes dues substncies es dissol en aigua, la rotaci especfica de la dissoluci va variant fins que assoleix un valor d'equilibri de +52,7. El motiu s que ambdues formes,   i  , s'interconverteixen a travs de la forma oberta fins arribar a una ratio d'equilibri de  :  36:64, en un fenomen conegut amb el nom de mutarotaci.

 Reaccions qumiques .

 Enlla glicosdic .
L'enlla glicosdic s el tipus d'enlla que mant unides les unitats de glucosa als polisacrids cellulosa, mid i glicogen.
Es forma quan el grup hidroxil del carboni anomric d'una molcula de glucosa es condensa amb un grup hidroxil d'una altra molcula de glucosa. Segons la conformaci del carboni anomric (  o  ) i el carboni al qual pertany el segon grup hidroxil hi ha diferents tipus d'enlla glicosdic. Per exemple, la cellulosa s un polmer lineal de la glucosa formada per enllaos del tipus  (1
</doc>
<doc id="24304" title="Gel" nonfiltered="475" processed="474" dbindex="10489">


El Gel o gla s l'estat slid de l'aigua (H2O) el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior als 0C (273.15 K, 32 F), que s el seu punt de congelaci. Com que el gel te una densitat menor a la de l'aigua lquida, sura en aquesta.

Alimentaci.
El gel t una gran importncia en la conservaci d'aliments. Des de fa uns centenars d'anys s'utilitzaven pous de gel per a l'emmagatzemament d'aquest. Actualment s'utilizen neveres i  congeladors per a fabricar el fred necessari.

Geologia.
L'acumulaci de la neu (una forma de gel) en les glaceres i el seu moviment s un agent erosiu molt potent.

Estructura cristallina.
A pressi atmosfrica, les molcules d'aigua s'estructuren de manera tetradrica, en virtut de l'enlla d'hidrogen. Per aix, les molcules d'aigua s'amunteguen de manera compacta, per tant, la densitat del gel s menor que la de l'aigua (al voltant de 0,9). El cristall de gel t una estructura hexagonal espaiada (a =7,5 , c =7,3 ). Aquesta estructura es denomina "gel 1 h" o "gel Ih".

Fora de la Terra, en altres planetes o en satllits en els quals les condicions de pressi i de temperatura sn diferents, el gel pot adoptar altres estructures ms compactes:

 gel lc (baixa temperatura, cbica de facetes centrades, densitat aproximadament. 0,9);
 gel II (baixa temperatura, ortorrmbica centrat, densitat aproximadament. 1,2);
 gel III o Iii (baixa temperatura, tetragonal, densitat aproximadament. 1,1);
 gel V (alta pressi, baixa temperatura, monoclnica de base centrada, densitat aproximadament. 1,2);
 gel VI (alta pressi, baixa temperatura, tetragonal, densitat aproximadament. 1,3);
 gel VII (alta temperatura, alta pressi, cbic senzilla, densitat aproximadament. 1,7);
 gel VIII (alta pressi, tetragonal centrada, densitat aproximadament. 1,6);
 gel IX (alta pressi, tetragonal, densitat aproximadament. 1,2);
 gel XII (alta pressi, baixa temperatura, tetragonal, densitat aproximadament. 1,3).







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24313" title="Ramon Berenguer I" nonfiltered="476" processed="475" dbindex="10490">
Ramon Berenguer I, dit el Vell ( v 1023 - 1076 ), Comte de Barcelona i Girona (1035-1076) i Comte d'Osona (1054-1076) i Comte de Carcassona i Rass (1067-1076).

 La crisi del poder comtal .

D'en de la mort del comte Ramon Borrell (1017), als comtats de Barcelona, Girona i Osona s'hi havia instaurat el cogovern de la seva vdua, la comtessa Ermessenda de Carcassona (1017-1057), i de llur fill Berenguer Ramon I (1017-1035).  

A la seva mort (1035), Berenguer Ramon I va repartir els seus dominis entre els seus tres fills; Guillem (1035-1054) fou comte d'Osona, Ramon Berenguer I (1035-1076) va obtenir Girona i Barcelona, excepte l'extrem sud, entre el Llobregat i la frontera amb l'Islam, que, constitut en comtat de Peneds fou per a San (1035-1049); aquests tres hereus, com que eren menors d'edat, quedaren sota la tutela de la seva via Ermessenda, l'nica representant efectiva del poder comtal a Barcelona, Girona, Osona i el Peneds entre 1035 i 1041.

Arran del descrdit del poder comtal durant el cogovern de Berenguer Ramon I (1017-1035) i Ermessenda (1017-1057), a Barcelona-Girona-Osona, especialment al Peneds, rea de frontera amb l'Islam, els nobles, prescindint totalment de la potestas del comte, prengueren ells mateixos el control de les fortaleses de les quals disposaven per alienar-les o infeudar-les com si fossin de la seva propietat, aix s, sense la supervisi de la cria comtal. Entre aquests aristcrates castrals, antics veguers esdevinguts senyors, al Peneds destaca Mir Geribert, amb influncies a Barcelona com a cos del vescomte Udalard II (1041-1077) i del bisbe Guislabert (1034-1066), en un moment en qu, pel seu domini del Castell Vell, a prop de l'antic aqeducte, i del Castell Bisbal, la famlia vescomtal controla dues de les quatre torres del recinte emmurallat, a ms del Castell del Port, a Montjuc, des d'on es domina tota la ciutat i la badia. A l'rea de frontera, a ms, Mir Geribert posseeix els castells de Subirats i el de la Vit, heretats dels seus pares cap a 1030, la fortalesa de Ribes, que va concedir-li el seu cos el bisbe Guislabert I de Barcelona, i la castellania de Sant Mart Sarroca adquirida per enlla matrimonial. Essent el ms poders dels barons del Peneds, cap a 1035, quan la mort i el testament de Berenguer Ramon I acab d'esfondrar el poder comtal, per marcar la seva autoritat, Mir Geribert es don el ttol de prncep d'Olrdola.

Els nobles del Peneds, aplegats al voltant del seu lder, Mir Geribert, sn contraris al poder comtal perqu aquest mant la pau amb l'Islam, la qual, si pot resultar beneficiosa per als comerciants barcelonins i per al comte, per les paries o tributs dels reis taifes musulmans, s completament runosa per als aristcrates, que noms poden accedir a l'or rab mitjanant la guerra i el bot. Els barons penedesencs tampoc no accepten que el comte de Barcelona atorgui privilegis de franquesa, o sigui, de garantia de llibertat i de seguretat de bns, a les comunitats pageses, perqu aix limita la possibilitat d'imposar el ban senyorial als camperols. Per aquesta ra, abolint pel seu compte les franqueses, i concedint, en acte de sobirania, als seus castlans el dret d'imposar tributs als homes lliures de la castellania, Mir Geribert afirmava la seva condici de cabdill dels nobles feudals. Un altre greuge dels barons penedesencs contra el poder comtal era el seu suport a les pretensions del monestir de Sant Cugat del Valls, el qual, basant-se en unes concessions que, dos-cents anys enrere, li havia fet Llus el Piets, es proclamava propietari de grans dominis territorials a l'rea de frontera; llavors, quan algun intent de colonitzaci, dirigit per un noble castell mitjanant el sistema de quadres, reeixia, el monestir reclamava els seus drets sobre l'indret exhibint davant dels jutges dels tribunals comtals els pergamins de Llus el Piets, grcies als quals, els monjos aconseguien sempre sentncies favorables en els plets contra els clans aristocrtics, com ara la famlia vescomtal o els castellans de Sant Mart Sarroca; per aix, algunes famlies nobles, com els Cervell, decidiren prescindir dels tribunals, on sempre hi tenien les de perdre, i emparar-se per la fora dels bns de l'abadia.

El rebuig dels nobles a l'autoritat comtal els dugu a una enemistat irreductible amb Ermessenda, nica titular efectiva de la potestas a Barcelona-Girona-Osona desprs de la mort del seu fill Berenguer Ramon I (1035) i durant la minoria d'edat dels seus nts Ramon Berenguer I, San i Guillem. La comtessa s envolt d'un equip de curials  grans dignataris de cort- com ara el seu germ mateix Pere, bisbe de Girona, l'abat Oliba, el jutge Pon Bonfill March o nobles relacionats amb l'administraci comtal com ara Amat Elderich d'Ors i Gombau de Besora, amb vinculacions amb una rea, la part septentrional del comtat d'Osona, on les transformacions socials no havien estat tan profundes com a la zona fronterera del Peneds. Ermessenda i els seus curials es comprometeren, doncs, en la defensa de la potestas comtal i de la legalitat vigent en contra de les usurpacions dels nobles feudals.

Entre aquests dos bndols enfrontats  el de Mir Geribert i el d'Ermessenda- a ms de diferncies ideolgiques o interessos contraposats, hi ha, com explica Pierre Bonnassie a Catalunya mil anys enrereun fet generacional: Mir Geribert i els seus barons sn joves, motiu pel qual, no havent viscut l'esplendorosa poca de Borrell (948-992) i Ramon Borrell (992-1017) sin noms la ineptitud de Berenguer Ramon I i l'autoritarisme odis i estril d'Ermessenda, les idees de potestas comtal i de respecte a la llei escrita, continguda en el Liber Iudiciorum, els resultaven no sols incmodes, sin tamb incomprensibles ja que, per a ells, no hi havia ms normes de relacions socials que les convenientiae, els juraments i les infeudacions; per la seva banda, els adversaris dels barons feudals, persones que han viscut el gran moment de l'autoritat comtal de finals del segle X, sn vells: el 1040, Ermessenda, nascuda el 975, t seixanta-cinc anys, l'abat Oliba, nat el 971, seixanta-nou, la mateixa edat que deurien tenir Gombau de Besora i Amat Elderich d'Ors; per a tots ells, doncs, la potestas comtal, la justcia pblica i el dret del Liber Iudiciorum no sn elements d'un passat lluny, sin coses vives i presents la continutat de les quals cal defensar.

 L'actuaci de Ramon Berenguer I .
En aquesta situaci, amb dos bndols clarament delimitats, el fet generacional condicionar l'actuaci de Ramon Berenguer I (1035-1076) qui, el 1041, arribat a la majoria d'edat, va comenar a exercir efectivament les seves funcions. Si per la seva condici de comte, li hauria correspost alinear-se amb el grup de la seva via Ermessenda, per edat, Ramon Berenguer I pertany a la generaci de Mir Geribert i els seus barons, i, doncs, pensa com ells. Per aix, el projecte poltic de Ramon Berenguer I ser, naturalment, el d'imposar-se als barons rebels per no pas, tal com defensaven Ermessenda i els seus curials, sobre la base de retornar a l'ordre vigent en temps del seu avi Ramon Borrell, a qui el jove comte ni tan sols havia arribat a conixer, sin d'acceptar les noves prctiques feudals, les quals, per a Ramon Berenguer I, nascut vers 1029, havien existit de tota la vida. Per aix, en tot el procs de lluites que a Barcelona, Girona i Osona es patir entre 1041 i 1059, en alguns casos, Ermessenda arribar a posicionar-se contra el seu nt.

A causa del fet generacional abans esmentat, Ramon Berenguer I va mantenir-se equidistant dels dos bndols constituts. El 1041, per recuperar el comtat de Girona, cedit a Ermessenda a canvi de l'alliberament de la seva tutela, el comte, no repugnant-li, a diferncia de la seva via, les prctiques feudals, no va dubtar a aliar-se amb Mir Geribert, qui es pos al servei del comte, a canvi del reconeixement de la seva posici de domini a la frontera; Ramon Berenguer I sacrificava, doncs, la posici del seu germ el comte San de Peneds.

 Les revoltes nobiliries .
Poc desprs, per, un cop s hagu apoderat del comtat en poder de la seva via, reconstruint aix l'eix Barcelona-Girona, base de la fora de la nissaga comtal, Ramon Berenguer I es reconcili amb Ermessenda. Sentint-se trats, els barons feudals van iniciar una revolta, desertant en massa de l'host comtal, reunida per atacar Ramon Guifr de Cerdanya; parallelament, a Barcelona, el 1044, amb el propsit d'imposar la seva senyoria banal a la ciutat, el bisbe Guislabert i el vescomte Udalard II intentaren un cop d'Estat, arribant, fins i tot, a apedregar el palau comtal; la temptativa va fracassar grcies al suport de la massa urbana cap al poder comtal, nica garantia de continutat de les franqueses de Barcelona pactades amb Berenguer Ramon I el 1025. Ramon Berenguer I va poder imposar-se als rebels, i desprs d'una sentncia emesa contra ells per un tribunal sota presidncia de l'abat Oliba (1044), Guislabert de Barcelona hagu de jurar, contra tota versemblana, no haver pres part en la sedici i a ms, cedir en penyora el castell bisbal, com tamb fou requerit a pagar el preu de la seva investidura episcopal que encara no havia satisfet, i, per la seva banda, Udalard II hagu d'indemnitzar Ramon Berenguer I amb dues-centes unces d'or, com tamb fou obligat a posar el Castell Vell a disposici del comte.

 L'enfrontament amb Ermessenda .

Si Ramon Berenguer I va poder dominar la situaci a Barcelona, no fou noms pel suport de la massa urbana, contrria al ban que pretenia imposar-hi el clan vescomtal, sin tamb per l'ajuda d'Ermessenda la qual, per, com que no es refiava del seu nt, massa propens a entendre s amb la noblesa feudal, va condicionar el seu suport al comte al casament de Ramon Berenguer I amb Blanca de Narbona, dona de confiana d'Ermessenda. En el seu govern, el comte no seguia les directrius de la seva via d'aconsellar-se dels jutges i dels prelats, sin que resolia les seves relacions amb la noblesa mitjanant juraments i convenientiae, i no pas d'acord amb la llei, per aix, va comenar a crear-se una tibantor entre Ermessenda i el seu nt, que arrib a la ruptura total el 1052, quan Ramon Berenguer I va prendre la decisi de repudiar Blanca de Narbona i casar-se amb Almodis de la Marca; Emressenda va moure les seves influncies entre les jerarquies eclesistiques fins que, el 1056, va aconseguir del Papa Vctor II i dels arquebisbes de Narbona i d'Arles una sentncia d'excomuni contra Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, per adulteri, ja que aquesta, per unir-se a Ramon Berenguer, havia abandonat el seu anterior marit, el comte de Tolosa.

Mentrestant, al comtat de Peneds, Ramon Berenguer I, tot i haver-hi enfortit la seva posici el 1049 amb la renncia, a canvi de diners, del seu germ San al comtat, no aconseguia imposar-se als fidels de Mir Geribert els quals, entre 1049 i 1052, havien coms delictes contra la potestas comtal, com ara suprimir les franqueses que a Olrdola, i tamb al Valls, havia atorgat el comte; igualment, els nobles feudals havien perpetrat una traci, el 1051, intentant induir els reis musulmans de Lleida i Tortosa a no pagar les paries que el comte els havia imposats, desprs de les seves victorioses campanyes de 1049-50; el 1052, un tribunal havia condemnat Mir Geribert, en rebellia ja que l'acusat no hi havia comparegut, a reparar les illegalitats comeses, per el prncep d'Olrdola va poder aprofitar la feblesa del comte, enfrontat amb Ermessenda pel matrimoni amb Almodis de la Marca, per fer cas oms de la sentncia i continuar la revolta.

L'excomuni de 1056 va significar un cop molt dur a l'autoritat de Ramon Berenguer I, que Mir Geribert va aprofitar per estendre les seves rapinyes i pillatges no sols al Valls, sin a Osona i tot, on s apoder de l'herncia del seu sogre, Gombau de Besora; per altra banda, el comte Guillem II de Besal va trencar un comproms de matrimoni amb la germana d'Almodis i es dispos a entrar, juntament amb Roger, comte de Foix i de Carcassona, nebot d'Ermessenda, en una coalici que la vella comtessa pretenia dirigir contra el seu nt.

 L'abdicaci d'Ermessenda .
La situaci poltica es capgir, tanmateix, a favor de Ramon Berenguer I. El 1057, Ermessenda, havent vist dissolt el seu grup de confiana per la mort dels seus principals consellers: l'abat Oliba el 1046, el bisbe Pere de Girona el 1050, poc desprs Gombau de Besora; i, comprenent, potser, que, al capdavall, la seva actuaci no feia ms que perjudicar el seu nt i afavorir els barons feudals rebels, va decidir vendre tots els seus drets a Ramon Berenguer I i Almodis, per mil unces d'or, aix com va comprometre s a intercedir davant la Santa Seu per aixecar les excomunions. Desprs de quaranta anys d'haver estat una figura clau en l'evoluci poltica de Barcelona-Girona-Osona, Ermessenda es retir i mor, mesos desprs, l'1 de mar de 1058.

 La victria de Ramon Berenguer I .
Ramon Berenguer I, malgrat tot, el 1054, havia obtingut un important xit amb la compra, al seu germ Guillem d'Osona, dels seus drets sobre el comtat d'Osona; tanmateix, no havia pogut actuar amb fermesa al Peneds a causa el conflicte amb Ermessenda; per aix, desprs de l'abdicaci de la seva via, el 1058 el comte, grcies a l'oportunitat de guanys i de bot d'un atac que ell havia preparat contra el regne de Saragossa, va aconseguir el retorn d'una gran part dels clans nobiliaris al seu seguici, abandonant el cabdill rebel; llavors, va dirigir una expedici contra el Peneds, i Mir Geribert hagu d'exilar-se a Tortosa, d'on torn l'any segent per sotmetre s a l'autoritat de Ramon Berenguer I. Aix, el comte va aconseguir imposar el seu poder a tot el territori de Barcelona-Girona-Osona, reunificat de nou sota el seu domini.

 La lluita contra l'Islam.
Si, a diferncia dels altres comtes, Ramon Berenguer I de Barcelona va aconseguir imposar-se del tot als nobles rebels dels seus dominis, fou en gran part perqu, malgrat la crisi del poder comtal a causa de la sedici aristocrtica, el comte de Barcelona va aconseguir mantenir la iniciativa en la lluita contra el ve musulm, i aix va aconseguir imposar el pagament de paries -tributs- als estats rabs de Lleida, el 1046, i Tortosa, el 1052. 

El 1058, Ramon Berenguer I va dirigir un atac contra el rei Muqtadir de Saragossa qui, apart de no ser tributari, amb la seva poltica expansionista, inquietava l'emir de Lleida, aliat i protegit, a canvi del pagament de paries, del comte de Barcelona. En els preparatius d'aquesta expedici, la noblesa feudal, atreta pels guanys de bot i riquesa, va decidir reintegrar-se al seguici comtal i abandonar Mir Geribert; llavors, Ramon Berenguer I va poder llenar el 1059 un atac contra el Peneds, de resultes del qual, Mir va haver d'exilar-se a Tortosa.

La lluita contra Saragossa, perllongada fins 1062, ultra restablir l'autoritat del comte sobre la noblesa i imposar al rei Muqtadir el pagament de paries a Barcelona, va permetre a Ramon Berenguer I conquerir, a la Baixa Ribagora, Pil, Puig-roig, Estopiny i Canyelles, el 1063, com tamb, consolidar el domini sobre Trrega, Fors i les Oluges, ocupades el 1058; aix doncs, el comte orientava la poltica d'expansi a costa de l'Islam en la direcci ponentina, tot deixant de banda l'rea meridional, on, desprs d'haver fet repoblar Tamarit el 1050-51, no va dur a terme cap intent d'apoderar-se de Tarragona, situada a noms vuit quilmetres de les posicions cristianes. Ramon Berenguer I volia mantenir l'aliana amb Tortosa, sotmesa a tribut, i, tal com explica Ferran Soldevila, apoderar-se de territoris per on haurien pogut expansionar-se els comtats de Pallars, Urgell o Cerdanya, els quals quedaren aix encerclats per dominis del comte de Barcelona, com tamb, sostreure aquesta zona occidental dels comtats catalans a la possible influncia dels reis d'Arag.

 El comte i la noblesa .
Ramon Berenguer I, un cop venut Mir Geribert, mort el 1060, un any desprs d'haver-se sotms al comte, i disposant de grans sumes d'or pagades pels reis musulmans vens, va poder restablir la seva autoritat sobre els nobles de Barcelona, Girona i Osona mitjanant una poltica de reconciliaci. El comte crid cadascun dels caps dels llinatges aristocrtics a comparixer davant dels seus tribunals, on el bar era condemnat per rebellia i li era imposada una multa, sovint simblica. Acatant la sentncia, el noble aconseguia ser readms al cercle dels fidels del comte. Ramon Berenguer I s assegurava la fidelitat de cada bar, no pas ressituant-lo en la condici de delegat de la potestas del comte, sin imposant-li la concertaci de convenientiae on s hi establia el comte com a senyor eminent de les fortaleses controlades pel bar; el cap nobiliari doncs, quedava obligat a retre el castell a Ramon Berenguer I, permetent-li entrar-hi i fer-hi estada sempre que el comte li ho sollicits; finalment, Ramon Berenguer I consolidava el seu domini sobre les fortificacions del noble, fent-se jurar fidelitat tamb pels castlans, els comandants de les guarnicions de la fortaleses.

En alguns casos, per, el comte no en tingu prou fent-se reconixer senyor eminent del castrum, i va voler esdevenir-ne propietari, ja fos exigint-ho, com fu a Barcelona amb el castell de Montjuc, controlat per Mir Geribert, o per compra: entre 1063 i 1067, pagant-los amb l'or de les paries musulmanes, Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis adquiriren, als llinatges ms rics i deslleials de la zona, onze castells termenats al Peneds, epicentre de la revolta feudal. 

L'xit d'aquesta poltica de reconciliaci amb la noblesa fou tan gran que, entre 1060 i 1070, subscrigueren pactes de dependncia envers el comte les famlies nobles ms destacades: els Gurb-Queralt i els Ors a Osona, els Cervell a Barcelona, els Cervi-Celr a Girona, com tamb les cases vescomtals de Barcelona, Cabrera (Girona) i Cardona (Osona); en aquests pactes, conclosos sota forma de convenientiae, Ramon Berenguer I sempre hi establia l'obligaci dels magnats de reconixer la seva autoritat i mantenir-s hi fidels a tot arreu dels seus dominis, descrits minuciosament als documents: els quatre comtats de Barcelona, Girona, Osona i Manresa, els tres bisbats de Barcelona, Girona i Vic, les cinc ciutats de Barcelona, Vic, Manresa, Girona i Cardona, i els castells conquerits a la Baixa Ribagora; a ms, els nobles no havien d'intentar mai d'apoderar-se dels tributs dels reis taifes.

 La situaci de la pagesia .
A Barcelona-Girona-Osona, tal com s'ha vist, el poder comtal, restaurat per Ramon Berenguer I a partir de 1060, es bas no pas en la submissi total de la noblesa, sin en el pacte i la negociaci del comte amb els caps dels llinatges aristocrtics. Les conseqncies socials d'aquest pacte, seguint Bonnassie, es dedueixen de la comparaci dels continguts de les dues sentncies, dictades pels tribunals de Ramon Berenguer I contra Mir Geribert, l'una el 1052 i l'altra el 1059.

Una de les illegalitats perpetrades pel bar penedesenc i els seus fidels havia estat, precisament, violar els privilegis de franquesa que el comte havia atorgat a certes comunitats pobletanes; en la sentncia de 1052, aquest fet s'hi tracta en primer lloc i amb minuciositat; ara b, en aquest moment, Mir Geribert encara era prou fort com per desafiar l'autoritat comtal i, per altra banda, el poder de Ramon Berenguer I no era del tot segur: la pitjor crisi de la instituci comtal havia de venir encara el 1056, arran de l'excomuni de Ramon Berenguer I pel seu matrimoni irregular amb Almodis; per aix doncs, la sentncia de 1052 tingu un valor merament simblic, i Mir Geribert va poder permetre's d'ignorar-la. El 1059, per, venut i abandonat pels seus antics seguidors, que el 1058 havien decidit de reintegrar-se al seguici comtal, per poder guanyar glria i bot en la guerra contra Saragossa, Mir Geribert va haver d'acatar la nova sentncia dictada contra ell pels tribunals de Ramon Berenguer I; aquesta vegada, a diferncia del que s'havia esdevingut set anys abans, la conculcaci dels privilegis de franquesa atorgats pel comte a les comunitats pageses s'hi tract noms de passada, i s hi dna una soluci merament formal: Mir Geribert reconeix l'autoritat del comte en els territoris lliures, per les senyories banals, imposades illegalment en el transcurs de la revolta nobiliar, no sn pas desmantellades; un cop dominada l'aristocrcia, el comte ja no necessita, com el 1052, intentar atraure's la pagesia per consolidar el seu poder i pot, doncs, establir les bases del nou ordre social feudal: mentre la noblesa se li mantingui fidel i no qestioni la seva autoritat, el comte permet als barons d'oprimir la pagesia amb la senyoria banal.

Aix doncs, la fi de les revoltes i el retorn a la pau, iniciat el 1060, no va significar per als pagesos recuperar les seves condicions de llibertat vigents fins 1020, sin consolidar la seva opressi pels barons feudals.

 Ramon Berenguer I i els altres comtes catalans .
Desprs de la revoluci feudal de 1020-1060, com que Ramon Berenguer I fou l nic comte capa d'imposar-se del tot als clans nobiliaris dels seus dominis, la supremacia del Casal barcelon respecte de les altres nissagues comtals catalanes va accentuar-se; a partir de 1060, o s, desprs de la fi de la revolta dels barons, Ramon Berenguer I reb homenatge i jurament de fidelitat dels comtes de Besal, Cerdanya, Empries i Rossell, a ms  els comtes d'Urgell continuaren la poltica de fidelitat a Barcelona, iniciada per l'homenatge d'Ermengol II  a Berenguer Ramon I, retut el 1018 i el 1026. 

Tot i aix, aquests homenatges no van significar pas l'extensi de l'autoritat del comte de Barcelona  per igual a tota l'antiga Marca Hispnica. En primer lloc, la feudalitzaci havia perms a molts clans aristocrtics, com ara els Castellb i els Cabrera a Urgell o la casa vescomtal de Cerdanya, actuar al marge dels poders comtals, per la qual cosa, el vassallatge del comte envers Ramon Berenguer I no vinculava pas aquelles zones del comtat on el poder efectiu havia passat als barons; per altra banda, quan, per exemple, Pon I d'Empries va jurar fidelitat a Ramon Berenguer I, aix no va implicar pas establir el comtat d'Empries com a b concedit en feu per Ramon Berenguer I a Pon I; la fidelitat jurada noms concernia el comte d'Empries en les seves aliances exteriors, de no ser mai enemic de Ramon Berenguer I. En conseqncia, al comtat d'Empries el representant de l'autoritat mxima, en la mesura que els clans aristocrtics locals no s'haguessin constitut en poder propi, era el comte Pon I, l'acord del qual amb Ramon Berenguer I era de tipus personal i no tenia perqu afectar els seus possibles successors; per aix, ac el principat feudal bastit per Ramon Berenguer I a partir de 1060, cal considerar-lo barcelon i no pas catal.

Durant la segona meitat del segle XI, un altre fet va subratllar el poder del Casal de Barcelona dins dels comtats catalans: en tota la xarxa de dependncies entre els clans aristocrtics del pas, el comte de Barcelona no resultava ser mai vassall de ning i, a ms, podia estendre la seva rea d'influncia fora dels seus dominis patrimonials; aix, Hug Dalmau, fill dels vescomtes de Berga, va jurar fidelitat a Ramon Berenguer I, sostraient-se al poder del seu senyor natural el comte Ramon Guifr de Cerdanya, en canvi, a causa de la solidesa dels vincles feudals que Ramon Berenguer I va crear a Barcelona, Girona i Osona, no resultava possible a un bar dels seus dominis jurar fidelitat a un altre comte abandonant la fidelitat deguda a Ramon Berenguer I; malgrat la paradoxa, doncs, la feudalitzaci va posar les condicions que Ramon Berenguer I va poder aprofitar per enfortir el seu domini: d'haver-se mantingut el sistema de potestas vigent fins 1020, Hug Dalmau no hauria pogut trencar amb el comte de Cerdanya per pactar amb el comte de Barcelona, ja que aix hauria significat conculcar la noci d'autoritat pblica.

 Les bases ideolgiques del nou poder comtal .
Per legitimar ideolgicament el poder principesc que, a partir de 1060, amb l'estreta collaboraci de la seva muller Almodis de la Marca, Ramon Berenguer I va bastir al conjunt de Barcelona, Girona i Osona, no es va recrrer als antics conceptes de potestas i de legalitat, esdevinguts obsolets arran del procs revolucionari iniciat el 1020, sin que, el nou poder comtal va basar-se en les relacions de dependncia feudal introdudes pels barons entre 1030 i 1040, destruint l'antiga potestas; per aix, Ramon Berenguer I i Almodis es defineixen no pas com a personae publicae, sin com a seniores; el seu poder no derivava pas de la idea del comte i la comtessa com a rectores, o s garants de la llei, sin de la seva fora per imposar, desprs de la derrota de Mir Geribert, juraments de fidelitat a tots els barons possedors de fortaleses, vescomtes, bisbes, abats o, fins i tot, simples castlans; llavors, a Barcelona, Girona i Osona, el poder s'estructur en una pirmide de relacions de dependncia personal al cim de la qual s'hi situa el comte qui, mitjanant juraments de fidelitat i homenatges recollits en convenientiae, pot fer-se obeir per tots els membres de l'aristocrcia dirigent. D aquesta manera, Ramon Berenguer I va poder dur a terme el projecte poltic concebut el 1041, en assumir el govern: abandonar les velles idees de potestas i autoritat pblica, per les quals lluitava Ermessenda de Carcassona, enemistada sovint amb el jove comte, i basar el poder comtal en un s favorable als seus interessos de les noves prctiques feudals, basades en els pactes i els juraments, establerts en convenientiae soscrites per cadascun dels barons i el comte.

 L'organitzaci del poder comtal .
Ramon Berenguer I i Almodis organitzaren el govern dels seus comtats de Barcelona, Girona i Osona no pas per mitj de funcionaris pblics, delegats de la potestas, sin amb el concurs de persones obligades envers el comte i la comtessa per juraments de fidelitat i d'homenatge.

A nivell central, comptaren amb l'assistncia de la cria comtal, un rgan merament consultiu integrat per tots aquells magnats convocats expressament pel comte i la comtessa, no hi havia ning dins de la cria per dret propi; en un mbit ms proper, la parella comtal governava amb l'ajuda del consell privat, constitut per nobles, per de llinatges no gaire poderosos, gent que ho devia tot al comte, qui podia, doncs, imposar-los la prestaci d'un homenatge slid i, aix, Ramon Berenguer I i Almodis evitaren una preponderncia excessiva dels grans magnats.

A part d'aquests dos rgans collectius, hi havia tres crrecs que auxiliaven directament el comte: el senescal, el jutge de palau i el veguer de Barcelona.

En un principi, el crrec de senescal no passava de ser el d'una mena d'intendent dels oficis domstics de la casa del comte; tanmateix, quan, el 1040, Ermessenda va nomenar senescal un dels seus homes de confiana, Amat Elderich d'Ors, aquest crrec va passar a adquirir importants atribucions militars: dirigir l'host en absncia del comte; o poltiques, de presidir la cria per delegaci comtal. Per aix, sent com era el senescal alg amb un gran poder a la cort, Ramon Berenguer I va decidir sostreure el crrec als Ors, un llinatge massa puixant, que hauria pogut arribar a qestionar el poder comtal, com en el passat ho havia fet Mir Geribert, i, el 1068, nomen senescal Guillem Ramon I de Montcada, membre d'una famlia noble, per modesta, del Valls, la qual, si en el futur, va arribar a ser una de les primeres de Catalunya, fou grcies a haver exercit el crrec de senescal durant gaireb tot el segle XII.

Ramon Berenguer I nomen jutge de palau Guillem March, fill del jutge Pon Bonfill March; la seva funci no era pas intervenir en plets, a causa de la descomposici del sistema judicial, sin que assessora la parella comtal en qestions jurdiques, auxiliat per un grup de legislatores, els quals redactaren gran part de les lleis que el comte i la comtessa promulgaren a partir de 1060, per regular les noves relacions feudals.

El veguer de Barcelona assegurava, dins d'aquest comtat, el compliment dels pactes establerts a les convenientiae sobre el control de fortaleses requerint al bar el compliment dels seus deures envers el comte o, simplement, vigilant que fos fidel; de fet, es tractava noms d'un dels molts agents que, a nivell local, vetllaven pels interessos del comte, dits en un principi nuncis, i, el 1096, veguers. Tanmateix, a causa de la importncia d'exercir la seva jurisdicci a la capital del domini, el veguer de Barcelona pass a ser una pea clau del govern, com tamb ho foren els batlles, encarregats de percebre els drets corresponents al comte als castells, pobles, viles i ciutats.

 Els recursos econmics del comte .
A Barcelona, Girona i Osona, la victria del poder comtal enfront dels clans aristocrtics fou possible, en gran part, grcies als recursos econmics de Ramon Berenguer I, els quals procedien no pas de les fonts tradicionals -el control de la terra fiscal i dels impostos-, en gran part, usurpats pels nobles rebels, sin dels tributs en or pagats al comte de Barcelona pels reietons dels pasos rabs vens: Lleida, Tortosa i Saragossa.

Ja des del mateix moment de l'inici de la crisi del Califat de Crdova, i la seva posterior disgregaci en regnes de taifes, els grups de poder dels comtats catalans es proposaren d'aprofitar-se de la feblesa poltica d'al-ndalus desprs de la caiguda de l'estat omeia, i aix s'organitzaren diverses expedicions amb el propsit de treure'n riquesa i bot, la ms destacada de les quals fou la dirigida el 1010 pel comte Ramon Borrell contra Crdova.

Tanmateix, el pagament de tributs pels reis de taifes als comtes va ser una cosa discontnua i aleatria fins que Ramon Berenguer I va imposar un pagament fixe a Lleida el 1046, a Tortosa el 1052 i a Saragossa el 1058; a partir de llavors, les paries -tributs dels estats rabs- seran un ingrs constant del tresor comtal, cosa que condicionar la poltica de relacions amb l'Islam: Ramon Berenguer I sempre s'estim ms cobrar paries que conquerir territoris; per aix, com ja s'ha exposat, renunci a apoderar-se de Tarragona, tot i la seva proximitat a les posicions cristianes.

 L'adquisici dels comtats de Carcassona i Rass .
A part de per imposar-se dins dels seus dominis o per resoldre conflictes amb d'altres poders, com ara el 1072, posant fi a les pretensions d'Ermengol IV d'Urgell sobre els castells de Pil, Purroi i Casserres, a la Baixa Ribagora, comprant-li n els drets, al comte de Barcelona, els recursos econmics de l'or musulm li servien tamb per expandir territorialment el seu poder; aix, Ramon Berenguer I i Almodis adquiriren els comtats de Carcassona i Rass, amb la intenci de constituir un domini per al seu fill Ramon Berenguer dit Cap d'Estopes  aleshores, l'hereu de Barcelona no era ell, sin el primognit Pere Ramon-. Aquest propsit reeix perqu, en unes llargues i complexes negociacions realitzades entre 1067 i 1070, els comtes de Barcelona compraren, amb or, els drets de tots els altres possibles hereus del comte Ramon II de Rass, mort el 1065 sense descendncia ni collaterals.

Ramon Berenguer I i Almodis orientaren els seus propsits expansionistes cap a Carcassona i Rass, tot i les dificultats de l'operaci, perqu no sent possible eixamplar els seus dominis a costa de l'Islam, sense perdre les paries pagades per Lleida, Saragossa i Tortosa, per als comtes de Barcelona l'nica via d'expansi possible eren les terres d'Occitnia.

Npcies i descendents.

El 1039 es cas amb Elisabet de Nimes, probablement filla del vescomte Raimon Bernat I de Nimes. Tingueren:
 l'infant Pere Ramon de Barcelona (? -a 1071);
 l'infant Arnau de Barcelona (? -v 1045);
 l'infant Berenguer de Barcelona (? -v 1045);

El 1051 es cas amb Blanca de Narbona, filla de Llop At Zuberoa i Ermengarda de Narbona. Fou repudiada l'any segent sense tenir descendncia.

El 1056 es cas, en terceres npcies, amb Almodis de la Marca, filla del comte Bernat I de Rass. Tingueren:
 la infanta Agns de Barcelona (v 1056-d 1071), casada el 1070 amb el comte Guigues VII d'Albon;
 l'infant Ramon Berenguer II (1053-1082), comte de Barcelona;
 l'infant Berenguer Ramon II (1053-1097), comte de Barcelona;
 la infanta Sana de Barcelona (v 1076-1095), casada en segones npcies, vers el 1069, amb Guillem I de Cerdanya, comte de Cerdanya i Berga;

 La successi .
A Barcelona-Girona-Osona, el poder principesc del comte, institut desprs de la victria sobre els barons feudals, va entrar en crisi, precisament, per la manera com Ramon Berenguer I, mort el 1076, va disposar la seva successi.

La lnia dinstica del Casal de Barcelona s'havia alterat el 1071 arran de l'assassinat d'Almodis pel primognit Pere Ramon, fill de l'anterior matrimoni de Ramon Berenguer I amb Elisabet de Nimes. Com explica Santiago Sobrequs a Els grans comtes de Barcelona dins de la nissaga barcelonina, la comtessa actu sempre amb preponderncia, tal com ho mostren certs detalls, com ara la redacci, en temps d'Almodis dels documents de la cort sempre per duplicat, amb un exemplar per al comte i un altre per a la comtessa; a ms, en els papers oficials, Almodis s'hi feia esmentar sempre, ignorant sovint el primognit. Pere Ramon, l'hereu dels comtats, degu considerar sempre una cosa anormal aquest protagonisme d'Almodis de la Marca, que, per exemple, la comtessa Ermessenda de Carcassona mai no havia prets en vida del seu marit, el comte Ramon Borrell. Segurament, l'odi del primognit cap a la comtessa s exacerb desprs de veure com la complexa, i laboriosa, adquisici dels comtats de Carcassona i Rass s havia fet amb l'nic propsit, de constituir un domini propi per a Ramon Berenguer Cap d'Estopes, fill d'Almodis de la Marca. Pere Ramon assassin la comtessa d'una manera gens premeditada, potser amb les seves prpies mans; arran del seu crim, el primognit fou desposset dels drets successoris, i el 1072-73, el papa Gregori VII va condemnar-lo a l'exili i a redimir-se lluitant contra els infidels, en combat contra els quals, l'ex-hereu de Barcelona va morir a al-ndalus.

Desprs de tot aquest fet, Ramon Berenguer I va prendre la decisi de deixar els seus dominis en cogovern als seus dos fills, haguts d'Almodis de la Marca, Ramon Berenguer II dit Cap d'Estopes i Berenguer Ramon II, els quals,  bessons o, si ms no, amb poca diferncia d'edat, havien de regir Barcelona, Girona i Osona en absolut condomini i plena igualtat de tal manera que, segons s havia establert, si alg jurava fidelitat a un dels dos comtes de Barcelona, n havia de jurar tamb a l'altre. Les posteriors dissensions entre els dos germans afebliren el poder comtal; a ms, el cogovern anunciava una futura divisi del domini barcelon, inevitable si tots dos comtes haguessin tingut descendncia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24315" title="Oxidaci" nonfiltered="477" processed="476" dbindex="10491">

Oxidaci s el procs electroqumic pel qual un i o tom perd un o diversos electrons. Implica l'augment de l'estat d'oxidaci. s el procs invers de la reducci.

Quan un i o tom s'oxida:
Perd electrons. ;
Actua com agent reductor. ;
s oxidat per un agent oxidant.
Augmenta el seu estat o nmero d'oxidaci.

Per exemple, el Ferro(II) pot ser oxidat a Ferro(III): 
Fe2+   Fe3+ + e-;

Quan el ferro de la hemoglobina s'oxida, aquesta es transforma en metahemoglobina i perd la seva capacitat d'unir-se a l'oxigen.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24318" title="Catarisme" nonfiltered="478" processed="477" dbindex="10492">

El catarisme fou una confessi cristiana difosa, des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l'sia Menor, els Balcans, el nord d'Itlia, Occitnia, Rennia, Xampanya i Catalunya; aix doncs, el catarisme s'estengu per tota la Cristiandat, tant en l'mbit occidental llat, com en l'rea oriental bizantina ortodoxa. Els seguidors d'aquesta corrent es coneixen com ctars o tamb albigesos. Sovint s'anomenaven a ells mateixos Bons homes o Bons cristians.

 Fonaments teolgics .

A nivell doctrinal, el cristianisme ctar, es caracteritza per una concepci dualista, basada en l'existncia de dos principis independents  el B i el Mal-, responsables de dues creacions. El principi del B  Du- dugu a terme la creaci veritable: la de les coses que sn realment, o s, el Cel i els esperits, que no poden corrompre s ni destruir-se. Per la seva banda, la creaci perpetrada pel principi del Mal  el Dimoni- s la illusria: la del mn material, visible, inestable, on tot hi est sotms a la corrupci, a la mort, al desordre, al sofriment, a la violncia. El Dimoni, com que s incapa de proporcionar a les seves criatures una naturalesa incorruptible, va necessitar usurpar una part de la creaci veritable, de la qual la seva no s sin un succedani grotesc, i, recorrent a l'engany i a la violncia, va aconseguir fer caure uns quants esperits dins del mn material, perqu, quedant-hi atrapats, li donessin vida.

Aquests esperits caiguts sn les nimes de les persones; a causa de la seva corrupci pel contacte amb el mn material, quan moria el cos dins del qual estava empresonada, l'nima no podia retornar al seu lloc d'origen  el Cel- i havia de reencarnar-se en un altre cos, trobant-se aix tancada dins d'un cicle circular sense fi. Tanmateix, Du, compadit de les seves criatures captives del Dimoni, va enviar a la Terra Jesucrist, un ngel que, per la seva condici d'esperit pur, no va encarnar-se en cap cos, sin que, per fer-se entenedor a les persones, va dotar-se d'aparena humana. La missi de Jess entre els esperits caiguts fou l'ensenyana de la doctrina de rebuig a les coses materials, i de la prctica del consolament o baptisme per imposici de mans; posant en prctica els ensenyaments de Jess, les nimes pogueren comenar a trencar el cicle de les reencarnacions i tornar al Cel; aix doncs, segons els ctars, Crist va realitzar la Redempci per la seva prdica i no pas, com creuen els catlics, per la seva mort a la Creu, la qual, els ctars, o b la neguen, o b la matisen considerant la mort de Jess noms aparent; en conseqncia, com que no havia mort, Crist no ressucit ni, menys encara, ascend al Cel en cos i nima.

Segons la concepci dualista, la Redempci representa l'inici de la fi del mn de la matria que, d'una manera natural, es consumar amb el retorn al Cel de la darrera nima captiva, ja que la creaci illusria no pot subsistir sense els esperits presoners.

El rebuig al mn material, creat pel Dimoni, duia els ctars a propugnar un ideal de pobresa, castedat i alimentaci vegetariana. Tanmateix, com que els cristians dualistes no admetien la idea catlica del lliure albir, segons la qual, la prctica del pecat o de la virtut resulta sempre d'una elecci voluntria de l'esperit, els ctars consideraven la seva estricta moral practicable noms per aquelles nimes arribades a un estat de puresa; els esperits encara no prou purs, queien inevitablement en el pecat, i havien de seguir, una altra vegada, el cicle de reencarnacions, fins que, un cop alliberats de la corrupci, haguessin esdevingut capaos de rebutjar el mn material, i poder entrar al Cel, desprs d'haver patit la darrera reencarnaci.

El dualisme, per altra banda, tamb duia a considerar satnic l'Antic Testament, on s'hi narra la creaci del mn per Jahv, identificat pels ctars amb el Dimoni. Per aix, els albigesos noms admetien com a textos sagrats el Nou Testament i els llibres sapiencials de l'Antic: l'Eclesiasts, l'Eclesistic, els Salms, els Proverbis i els Cntics; i els difonien traduint-los a la llengua vulgar, mentre que l'Esglsia Catlica, la Bblia noms la tenia en llat.

A diferncia d'altres grups hertics coetanis, que tamb criticaven l'Esglsia catlica per haver abandonat els ideals de pobresa evanglica, els ctars es caracteritzaven no pas per ser grups de laics predicant sense perms de l'Esglsia, cas dels valdesos, excomunicats al Concili de Verona (1184), sin per haver bastit una esglsia prpia, amb uns sagraments (el consolament), una metafsica (el dualisme), una moral de salvaci, uns fidels, uns clergues, als quals, la Inquisici catlica don el nom de perfectes, organitzats en una jerarquia de diaques i bisbes, la funci dels quals era difondre, mitjanant la prdica itinerant i l'exemple de la pobresa, la doctrina entre els fidels.

Els orgens del cristianisme dualista, observable a Orient i a Occident des de finals del segle X, no sn gaire coneguts. Tradicionalment, s'havia considerat els ctars com a resultat de la difusi entre grups cristians de les doctrines de Manes, filsof persa del segle III dC, basades en la confrontaci dels principis del B i del Mal, d'ac que alguns escriptors catlics denominessin maniqueus els ctars; segons aquesta visi tradicional, el coneixement de la filosofia maniquea hauria originat grups de cristians dualistes, com serien els paulicians, establerts a Trcia i Macednia al segle VIII, i els bogomilites blgars de finals del segle X, antecessors directes dels ctars o dualistes occidentals. Aquesta idea, recollida per Rafael Dalmau el 1960 a L'heretgia albigesa i la batalla de Muret Barcelona, Dalmau Editors, 1996, 2 edici de la 2 reimpressi. (Episodis de la Histria, 8], darrerament, l'ha qestionada Anne Brenon basant-se en la manca de proves sobre el coneixement de les obres de Manes pels ctars, l'nica font doctrinal dels quals era el Nou Testament, i considerant el dualisme no pas com una influncia aliena  de Manes o Zoroastre- sin com una de les possibles respostes a un important problema teolgic cristi: com pot existir el Mal al mn, si Du s bo?.

D'altra banda, la simultanetat de l'aparici del cristianisme dualista a Bulgria i a l'rea occidental  Itlia, Occitnia, Rennia i Xampanya-, posada de manifest per Brenon, deixa en suspens la visi de Paul Labal a Los ctaros, hereja y crisis social, de veure el catarisme com el resultat de la difusi a Occident d'una doctrina oriental, com era el bogomilisme.

Aix doncs, Brenon, considerant impossible aportar una resposta definitiva al tema, es limita a establir la hiptesi del catarisme com a una antiga forma de creena, sorgida durant els primers temps del cristianisme, que, en unes circumstncies favorables, va reviscolar, d'una manera simultnia, a Orient i a Occident vers l'any 1000.

 Histria .
 L'establiment .

Occitnia no fou ni el bressol del catarisme ni l'nica regi de la Cristiandat llatina on s'hi don aquest tipus de creena; ara b, noms a la Gllia meridional i a Llombardia, hi arrel l'Esglsia ctara, dita tamb, per aix, albigesa, la qual va poder estructurar-hi els bisbats de Tolosa, Alb, Carcassona, Agen i Llombardia, esmentats a les actes del concili ctar celebrat el 1167, a Sant Flix de Caramany, no gaire lluny de Tolosa, en presncia de Niketas, bisbe ctar de Constantinoble.

A Frana i a Rennia, el catarisme no va poder consolidar-s'hi a causa de la decidida reacci antihertica de l'Esglsia, dels poders laics i, fins i tot, del poble. Aix, a Soissons, una multitud assalt la pres on hi estaven tancats uns pagesos, sospitosos d'heretgia, per linxar-los, com a Colnia el 1114, on, anys ms tard, el 1163, els magistrats de la ciutat enviaren a la foguera uns heretges que els havia lliurat el bisbe; a Vzelay, el 1167, el poble deman el suplici de la foguera per a uns heretges presoners de l'abat.

Segons Paul Labal, aquest fracs de l'heretgia al nord fou degut a un ferm adoctrinament catlic per part dels clergues locals, molt ben formats en el coneixement de la teologia, la moral i les Escriptures a les prestigioses escoles catedralcies de Chartres, Laon, Reims, Autun, Orleans i Pars, mentre que a Occitnia, no hi havia cap centre d'estudis que s'hi pogus comparar. Per altra banda, a l'rea septentrional, hi hagu una indestructible solidaritat entre els poders laics i l'Esglsia; aix, el rei Llus VIII de Frana ajud el seu germ l'arquebisbe de Reims en la lluita contra els heretges de la seva arxidicesi, com tamb, el comte de Flandes va perseguir els ctars dels seus dominis.

Davant d'aquesta situaci, segons exposa Paul Labal, molts ctars francesos, flamencs o renans emigraren a Occitnia i Llombardia, on l'Esglsia ctara hi podia actuar amb llibertat. En aquests territoris, les circumstncies poltiques i eclesistiques del moment hi impediren l'actuaci dels mecanismes socials que a Frana, Rennia i Flandes hi havien avortat l'arrelament de l'heretgia.

 La situaci a Occitnia .
En primer lloc, la solidaritat entre els poders laics i l'Esglsia no va donar-se a Occitnia. L'aplicaci radical de la reforma eclesistica duta a terme, a finals del segle XI, pel papa Gregori VII, tendint a separar l'Esglsia del domini laic, va fer que a Occitnia, al contrari de Frana, el nomenament de crrecs eclesistics es realitzs sense cap mena d'intervenci dels laics; aix, no havent-hi contactes entre els poders nobiliaris i els clericals, foren freqents els conflictes entre les autoritats eclesistiques i els grans senyors: el comte Ramon VI de Tolosa (1194-1222) va estar en pugna permanent amb els bisbes de Carpentras, Vaisson i Agen, com tamb amb els abats de Moissac, Montalb i Sant Gil; Ramon Roger Trencavell s'enfront repetidament amb l'abat de La Grassa, a les Corberes, igual com el comte de Foix entr en conflicte amb l'abat de Pmies; per altra banda, els petits clans aristocrtics  els castellans de la regi de la Muntanya Negra, o del masss de les Corberes, al lmit amb Catalunya- disputaren a l'Esglsia el control dels delmes de les parrquies dels seus dominis.

En segon lloc, seguint Labal, l'Esglsia catlica no va disposar a Occitnia d'una organitzaci efica; aix, la dicesi de Tolosa era un territori immens, on hauria calgut l'actuaci d'equips actius de clergues, que el bisbe no va poder estructurar a conseqncia de la manca de mitjans, provocada perqu nobles laics havien acaparat els delmes de les parrquies. Per altra banda, l'atractiu, a Occitnia, de l'Esglsia ctara entre les dones fou, en gran part, per l'absncia de monestirs, o convents, femenins a les dicesis de Sant Bertran, Sant Lazier, Agen, Carcassona o Tolosa; aix, quan, en una famlia nombrosa, es decidia encomanar una filla a una instituci religiosa per alimentar-la i l'educar-la, calia recrrer, gaireb sempre, als ctars, entre els quals, les dones podien accedir tamb a la categoria de clergues.

En tercer lloc, va produir-se la disgregaci del poder tolos, assenyalada per Paul Labal, iniciada arran de la partida cap a Terra Santa del comte Ramon IV el 1096; el 1177, el comte Ramon V, del tot fidel al catolicisme, escrigu al captol del Cster, demanant ajuda per combatre l'heretgia als seus dominis, cosa que ell es veia incapa de fer. Aquesta impotncia del comte resulta comprensible: a finals del segle XII i principis del XIII, al comtat de Tolosa, hi existien vescomtats independents -Nimes, Agde, Montpeller o Narbona-, com tamb escapaven al poder del comte dominis de bisbes i abats; a ms, algunes ciutats havien aconseguit constituir-se en rgim comunal, o s, en autogovern municipal al marge de qualsevol altre tipus d'autoritat, com fou el cas de Tolosa, Montalb, Sant Anton, Gaillac, Muret, Carcassona, Montpeller, Narbona i Nimes, els governs municipals de les quals, per marcar la seva independncia respecte dels senyors i de l'Esglsia, protegien tots els seus habitants, encara que poguessin ser heretges.

Per tot aix, el catarisme arrel a Occitnia, sobretot a les regions de Tolosa, Carcassona i Alb; a la ruralia, ms que a les ciutats: el bisbe ctar de Tolosa, en realitat, residia a Lavaur, i el d'Alb a Lombers; tamb va haver-hi bisbat ctar a Carcassona. A Besiers, la presncia ctara fou minoritria, i a Narbona i Montpeller, els mateixos escriptors catlics reconeixen que no hi havia heretges. Aix, des dels seus principals bastions  les rees de Lombers i Lavaur, a la regi d'Alb, i el Laurags, a prop de Carcassona- el catarisme s'expand cap a la Garona mitjana i el Pirineu, fins arribar a Catalunya, on Jordi Ventura hi troba nuclis ctars al Rossell, a l'rea nord-occidental des d'Urgell, on el vescomte Arnau de Castellb fou dualista, fins a Berga i, dins de la Catalunya Nova, a Lleida i al Priorat; tot i aix, al concili ctar de Pieusa, celebrat el 1226, va nomenar-se Pere de Corona diaca per a Catalunya, sota l'autoritat del bisbe de Tolosa; per tant, malgrat la seva importncia, no va haver-hi cap nucli ctar catal amb prou volada com per constituir-se en bisbat.

A Occitnia, l'arrelament del catarisme durant els segles XII i XIII no va significar-hi pas la conversi massiva de la gent a la fe dualista, sin la perpetuaci d'una situaci de coexistncia de les dues esglsies cristianes rivals  la catlica i la ctara-. En aquella poca, hi hagu unes quantes persones identificades clarament amb una de les dues opcions religioses, mentre que la majoria de la gent mostrava, sense decantar-se mai en exclusiva per una de les dues esglsies, una actitud eclctica, buscant noms alg que els ofers un exemple de vida cristiana, d'acord amb les seves exigncies espirituals, insatisfetes sovint per l'Esglsia catlica, allunyada dels ideals evanglics a causa de la seva riquesa i poder, i representada, sovint, per uns sacerdots ignorants, ineptes i dissoluts, incapaos, gaireb sempre, de rebatre els arguments dels predicadors ctars; els quals, a ms d'estar dotats d'una bona formaci teolgica, per la seva pobresa material, donaven exemple de vida evanglica. Aix, a Occitnia, segons explica Labal, l'Esglsia ctara va poder funcionar amb total llibertat, i els seus adeptes podien integrar-se, sense cap problema, a la societat, tal com es desprn de les actes del concili catlic de Tours (1163), on es condemna els qui acullin heretges a les seves terres o hi tinguin relacions comercials.

 Esforos "pacfics" per combatre l'heretgia .
Aquesta situaci de coexistncia, en peu d'igualtat, de dues esglsies cristianes a Occitnia va esdevenir normal, ara b, els poders poltics i eclesistics d'altres llocs, en especial la Santa Seu, la jutjaren infame i intolerable, pel que significava d'haver-hi un pas cristi on l'heretgia no hi era condemnada i perseguida, tal com s'havia fet a Frana, Rennia, Flandes o Catalunya, on, el 1198 a Girona, el rei Pere I el Catlic hi havia decretat mesures contra els heretges.

La carta enviada, el 1177, per Ramon V de Tolosa al captol del Cster, demanant ajuda per combatre els heretges, va dur a la missi en terres occitanes del llegat papal Pere de Pavia i de l'abat de Claravall, Enric de Marcy, sense cap resultat tangible. Per aix, al Tercer Concili del Later (1179), potser a instigaci del mateix Enric de Marcy, els pares conciliars comenaren a considerar la possibilitat d'una expedici armada contra el pas on les autoritats locals no perseguien els heretges. Aquesta idea pot deduir-se tamb del menyspreu de certs clergues francesos envers Occitnia: Enric de Marcy el 1178 fu tots els possibles per evitar que el nomenessin bisbe de Tolosa, i el clergue Esteve de Tournai felicit el seu amic Joan Bellesmans perqu l'havien investit bisbe de Li, i no de Narbona.

Durant la tardor de 1203, el papa Innocenci III, evidenciant la seva desconfiana envers les autoritats locals occitanes laiques o eclesistiques, envi al pas infestat d'heretgia dos germans cistercencs de l'abadia narbonesa de Fontfreda: Ral de Fontfreda i Pere de Castellnou, com a legats, amb plens poders per excomunicar, pronunciar interdictes i, fins i tot, destituir els prelats locals. Aquests legats cistercencs als quals, el 1204, s'hi afeg Arnau d'Amaur, abat del Cster i parent dels vescomtes de Narbona, prengueren la mesura de depurar l'alt clero occit; i aix, destituren els bisbes Guillem de Besiers i Ramon Rabastens de Tolosa, simonac i amb massa relacions amb els medis ctars, i conferiren aquestes seus a l'abat Ermengol de Sant Pon  la de Besiers-, i a Folquet de Marsella, monjo de Thoronet, la de Tolosa. Tot i aix, no aconseguiren cap conversi d'heretges, ni tan sols desprs d'haver participat en el colloqui entre sacerdots catlics i predicadors ctars, presidit a Besiers el 1204, pel rei catal Pere el Catlic; a ms, el legats tampoc no reeixiren a implicar els prnceps occitans en la repressi de l'heretgia.

A la primavera de 1206, a Montpeller, el legats papals, decebuts pel fracs de la seva missi, es trobaren dos clergues castellans: Ddac, bisbe d'Osma, i el vice-prior d'aquesta seu, Domnec Guzman, la idea dels quals fou lluitar contra els ctars no pas mitjanant la reforma de l'Esglsia, tal com pretenien els cistercencs, sin predicant des de l'exemple de la pobresa; aix, Ddac i Domnec recorregueren les zones on el dualisme hi era ms fort, seguint els mtodes d'actuaci dels predicadors ctars i valdesos, o s, prescindint de luxes i comoditats i vivint pobrament, buscant sempre la polmica amb dirigents ctars com ara els diaques Pon Jord i Arnau Arrufat, o Guilabert de Castres, bisbe de Tolosa.

Els xits de Ddac i Domnec es limitaren, per, a certes conversions puntuals. Erradicar el catarisme, tal com es proposaven aquests predicadors castellans, era impossible mentre l'Esglsia ctara pogus actuar amb llibertat, difonent la seva doctrina, amb la qual cosa, contrarestava l'evangelitzaci catlica i impedia, doncs, una conversi massiva dels heretges. Arran d'aquesta constataci, al mateix temps que els cistercencs desenvolupaven la seva missi, el papa Innocenci III va comenar a fer gestions per predicar la Croada contra Occitnia.

 La croada contra l'heretgia .
La possibilitat, cada cop ms real, que Innocenci III decids resoldre el problema ctar mitjanant una croada va provocar un canvi molt important en la poltica occitana: l'aliana dels comtes de Tolosa amb el Casal de Barcelona. Aix, si Ramon V (1148-1194) i Alfons I el Cast (1162-1196) havien estat sempre rivals, el 1200, es concert el matrimoni entre Ramon VI de Tolosa (1194-1222) i Elionor d'Arag, germana de Pere el Catlic, qui, el 1204, acabaria consolidant les seves posicions al Llenguadoc casant-se amb Maria, l'nica hereva de Guillem VIII de Montpeller.

Poc desprs de la primera crida del Sant Pare al rei Felip II August de Frana per dirigir una croada contra els ctars, desestimada pel monarca francs, urgit ms pel conflicte amb el rei angls Joan Sense Terra, Pere el Catlic, acabat de casar, acud a Roma, on Innocenci III  el coron solemnement, aix, el rei d'Arag esdevenia vassall de la Santa Seu, a la qual es comprometia a pagar un tribut. Amb aquest gest, Pere el Catlic pretenia protegir els seus dominis de l'atac d'una possible croada; per la seva banda, el Sant Pare, recels de l'actitud del rei catal envers els prnceps occitans sospitosos de tolerar l'heretgia  o, fins i tot, de practicar-la-, no va voler conferir mai el comandament de la croada a Pere el Catlic, sin, nicament, assegurar-se que no s'hi oposs; segurament per guanyar-se el favor papal, Pere el Catlic i el seu germ Alfons II de Provena prengueren mesures contra els ctars provenals.

El 1207, al mateix temps que Innocenci III renovava les crides a la croada contra els heretges, adreades ara no sols al rei de Frana, sin tamb al duc de Borgonya i als comtes de Nevers, de Bar i de Dreux, entre d'altres, el legat papal Pere de Castelnau va dictar sentncia d'excomuni contra Ramon VI, ja que el comte de Tolosa no havia acceptat els estatuts de pau, proposats pel legat, on s'obligava els barons occitans a no admetre jueus a l'administraci dels seus dominis, a retornar els bns espoliats a l'Esglsia, i, sobretot, a perseguir els heretges. Arran de l'excomuni, Ramon VI, el gener de 1208, va tenir una entrevista amb Pere de Castelnau a Sant Geli, fora tempestuosa i conflictiva, de la qual no va sortir cap acord.

En aquesta situaci tan tensa, l'assassinat del legat papal el 14 de gener de 1208, dut a terme per un escuder del comte de Tolosa, que, segons sembla ser, no actu pas per ordre del seu senyor, va fer decidir Innocenci III, malgrat tot, a predicar la Croada contra els ctars, encomanant-ne la direcci al rei Felip II August de Frana, qui, per, declin de participar-hi, tot i permetre als seus barons d'unir-se a l'expedici.

A la primavera de 1209, arribaren a la rodalia de Li els exrcits croats, compostos per barons francesos sota direcci del legat papal Arnau d'Amaur. El comte Ramon VI, per evitar un atac contra els seus dominis, acud a Valena, va manifestar-hi la seva obedincia als legats papals, acceptant de sotmetre s a una cerimnia de penitncia pblica, celebrada a Sant Geli, i es fu croat.

L'aven de les forces croades va provocar una situaci de guerra civil a Occitnia. Per una banda, arran dels seus contenciosos amb el seu nebot, Ramon Roger Trencavelh -vescomte d'Alb, Besiers i Carcassona-, Ramon VI dirig l'exrcit croat cap als dominis dels Trencavelh, juntament amb d'altres senyors occitans com ara, el comte de Valentins, el d'Alvrnia, el vescomte d'Andusa i els bisbes de Bordeus, Vasats, Caors i Agen; per altra banda, a Tolosa es produ un fort conflicte social entre la companyia blanca, creada pel bisbe Folquet per lluitar contra els usurers i els heretges, i la companyia negra, bastida al burg de Sant Sern; el bisbe va guanyar-se l'adhesi dels sectors populars enfrontats als rics, molts dels quals eren ctars.

El juliol de 1209, els croats assetjaren Besiers, ciutat abandonada pel vescomte Trencavelh, retirat a Carcassona, i pel bisbe, que intent negociar amb els assetjadors. En aquesta situaci, els dirigents ciutadans decidiren resistir, amb la creena que aix podrien aconseguir un rgim comunal, com el vigent a Tolosa des de 1189. Els croats prengueren Besiers i hi perpetraren una matana general, fins i tot entre els catlics; quinze anys desprs, el record d'aquests fets inspir el cronista cistercenc Cessari d'Heisterbach de posar en boca del legat papal Arnau d'Amaur, en el moment d'ordenar l'entrada a Besiers, la frase Mateu-los tots, i Du, desprs, ja sabr conixer els seus. 

La massacre de Besiers, que, segons el cronista de l'poca Guillem de Tudela, obea a un pla preconcebut dels croats, d'exterminar els habitants de les viles fortificades que se ls resistissin, indu les altres ciutats a rendir-se sense combatre, excepte Carcassona, la qual, assetjada, va haver de rendir-se per falta d'aigua; llavors, els croats, tal com ho havien negociat amb el rei catal Pere el Catlic, no massacraren la poblaci, sin que l'obligaren a abandonar la ciutat. A Carcassona, va morir-hi Ramon Roger Trencavelh, els dominis del qual, el legat pontifici va atorgar-los al noble croat francs Sim de Montfort, qui, entre 1210 i 1211, va expugnar els bastions ctars de Bram, Minerva, Termes, Cabaret i Lavaur, aquest darrer, amb l'ajuda de la companyia blanca del bisbe Folquet de Tolosa; i aix, es va comenar a actuar contra els ctars, condemnant-los a morir a la foguera.

 La batalla de Muret .
La massacre de Besiers i l'espoliaci dels Trencavelh per Sim de Montfort van crear entre els poders occitans un sentiment de rebuig a la croada. Aix, el 1209, poc desprs de la caiguda de Carcassona, Ramon VI i els cnsols de Tolosa van negar-se a lliurar a Arnau d'Amaur els ctars refugiats a la ciutat, llavors, el legat va pronunciar una nova sentncia d'excomuni contra Ramon VI i va llenar un interdicte contra la ciutat de Tolosa.

Per tal de conjurar l'amenaa que la croada anti-ctara comportava contra tots els poders occitans, Ramon VI, desprs d'haver-se entrevistat amb d'altres monarques cristians  l'emperador romano-germnic Ot IV, els reis Felip II August de Frana i Pere el Catlic d'Arag-, va intentar obtenir d'Innocenci III unes millors condicions de reconciliaci. El Sant Pare va accedir a resoldre el problema religis i poltic del catarisme en un concili occit; tanmateix, a les reunions conciliars de Sant Geli (juliol de 1210) i Montpeller (febrer de 1211), el legat Arnau d'Amaur va impedir la reconciliaci imposant al comte de Tolosa unes condicions molt dures, com ara expulsar els cavallers de la ciutat, i haver de partir cap a Terra Santa.

Desprs del concili de Montpeller, i amb el suport de tots els poders occitans  prnceps, senyors castrals o comunes urbanes- amenaats per la croada, Ramon VI se n torn a Tolosa i va expulsar-ne el bisbe Folquet; acte seguit, Sim de Montfort va assetjar Tolosa, el juny de 1211, per va haver de retirar-se davant de la resistncia de la ciutat.

Per poder enfrontar-se a Sim de Montfort, vist a Occitnia com un ocupant estranger, els poders llenguadocians necessitaven un aliat poders i d'ortodxia catlica indubtable, per tal d'evitar que Sim pogus respondre demanant la prdica d'una nova croada. Aix doncs, Ramon VI, els cnsols de Tolosa, el comte de Foix i el de Comenge s'adrearen al rei d'Arag, Pere el Catlic, vassall de la Santa Seu per la seva coronaci a Roma el 1204 i un dels artfexs de la victria cristiana contra els musulmans a les Navas de Tolosa, el juliol de 1212; a part, el 1198, Pere el Catlic havia pres mesures contra els heretges dels seus dominis.

En el conflicte poltic i religis occit, Pere el Catlic, mai favorable ni tolerant envers els ctars, va intervenir-hi per defensar aquells dels seus vassalls amenaats per la rapinya de Sim de Montfort. El bar francs, tot i haver pactat el matrimoni de la seva filla Amcia amb el fill de Pere el Catlic, Jaume  el futur Jaume I (1213-1276)-, continu atacant els vassalls llenguadocians del rei aragons. Per la seva banda, Pere el Catlic buscava mesures de reconciliaci, i aix, el 1211, va ocupar el castell de Foix amb la promesa de lliurar-lo a Sim de Montfort, noms si es demostrava que el comte era hostil a l'Esglsia.

A principis de 1213, Innocenci III, rebuda la queixa de Pere el Catlic contra Sim de Montfort per impedir la reconciliaci, orden a Arnau d'Amaur, esdevingut arquebisbe de Narbona, negociar amb Pere el Catlic i iniciar la pacificaci del Llenguadoc. Tanmateix, al snode de Lavaur, al qual hi acud el rei aragons, Sim de Montfort va rebutjar la conciliaci i es pronunci per la deposici del comte de Tolosa, malgrat l'actitud de Ramon VI, favorable a acceptar totes les condicions de la Santa Seu; en resposta a Sim, Pere el Catlic es declar protector de tots els barons llenguadocians amenaats i del municipi de Tolosa.

Malgrat tot, potser perqu hi veia l'nic mitj segur d'eradicar l'heretgia, el papa Innocenci III es pos de banda de Sim de Montfort; i aix s'arrib a una situaci d'enfrontament armat, resolt a la batalla de Muret, el 12 de setembre de 1213, en qu, Pere el Catlic, defensor de Ramon VI i dels poders occitans, hi fou venut i mort. Acte seguit, Sim de Montfort va entrar a Tolosa, acompanyat del nou legat papal, Pere de Benevento, i de Llus, fill de Felip II August de Frana. El novembre de 1215, el quart Concili Later reconegu Sim de Montfort com a comte de Tolosa, desposseint-ne Ramon VI, exiliat a Catalunya desprs de Muret.

El 1216, a la cort de Pars, Sim de Montfort va retre homenatge al rei Felip II August de Frana com a duc de Narbona, comte de Tolosa i vescomte de Besiers i Carcassona. Fou, tanmateix, un domini efmer. El 1217, esclat al Llenguadoc una revolta dirigida per Ramon el Jove  el futur Ramon VII de Tolosa (1222-1249)-, que culmin en la mort de Sim  el 1218- i en el retorn a Tolosa de Ramon VI, pare de Ramon el Jove.

 Integraci d'Occitnia a Frana i fi de l'heretgia .
Semblava, doncs, que la derrota de Muret havia de ser noms un fet episdic, sense conseqncies en el desenvolupament histric d'Occitnia. Ara b, el 1226, el pontfex Honori III (1216-1227) dict sentncia d'excomuni contra Ramon VII; a ms, es dirig una nova croada, dirigida ara pel rei Llus VIII de Frana (1223-1226), a favor del qual, Amalric, fill de Sim de Montfort, havia renunciat als seus dominis occitans.

Ramon VII va poder vncer la croada, que acab amb la mort de Llus VIII a Montpensier el 1226. Tanmateix, veient la represa de la Casa de Tolosa com a causa del reviscolament del catarisme, palpable durant els anys vint del segle XIII, al concili de Montpeller (1224), els bisbes occitans s'havien manifestat del tot contraris al reconeixement per la Santa Seu de Ramon VII com a legtim comte de Tolosa; a ms, el papa Gregori IX (1227-1241) prohib als comerciants de Tolosa d'acudir a les fires de Xampanya; per tot aix, Ramon VII hagu d'acceptar a Meaux  Xampanya- la pau que li fou imposada: casar la seva nica filla i hereva, Jlia, amb Alfons de Poitiers, germ de Llus IX de Frana (1226-1270), establint que si Alfons moria sense descendents, Tolosa s'integraria al domini reial francs.

Ramon VII va intentar contraure nous matrimonis per tal de tenir un descendent i evitar l'aplicaci de la pau de Meaux, com fu, el 1239, negociant el seu casament amb Sana, filla de Ramon Berenguer V de Provena, enlla que no va poder dur-se a terme per l'oposici de la Santa Seu. Aix, no havent reeixit cap dels seus projectes matrimonials, quan va morir Ramon VII, el 1249, el comtat de Tolosa fou governat per Alfons de Poitiers (1249-1271), i, a la seva mort, sense descendncia, el territori tolos va integrar-se als dominis del rei Felip III de Frana.

En els afers occitans, el rei de Frana sempre comptava amb el suport papal, com a garant de l'extirpaci de l'heretgia, la qual, malgrat la presa del castell de Montsegur (1244), refugi dels ctars perseguits, i de la mort a la foguera de molts adeptes de la fe dualista, no pogu considerar-se eradicada d'Occitnia fins al moment de la captura, el 1321, de Guillem de Belibasta, el darrer perfecte conegut.

Pregaria ctara.
PATER NOSTER

L'autntica i secreta pregria ctara

El Sant Senyor, el Just Senyor, Du dels esperits bons. El que mai s equivoca, mai menteix, mai esta errat i mai dubta de qu no morirem en el mn del maligne, un du estrany, que ni som d'aquest mn, ni ell s del nostre.
Ensenyeu-nos a saber el que Vs sabeu, voler el que Vs voleu.
Els fariseus bloquegen les portes del Regne, no deixen, ni entrar als qui volen entrar, ni ells mateixos hi entren.
Per jo reso al meu Just Senyor, Du dels esperits bons, car Ell t el poder de salvar les nimes i transformar-les amb l'ajuda dels esperits bons, per a que floreixin com les flors. A banda dels bons, Ell dona la vida als dolents. I aix ser aix, mentre que les nimes bones siguin en aquest mn i fins que les ltimes de les nimes ungides abandonin la Terra.
Les nimes seves, venen dels set Regnes Seus, sortiren del parads instigats per Lucifer que afirmava que Deu els mentia forant-los a fer noms el be. La mentida infinita del diable consistia en qu ell prometia el be i el mal. L enemic els prometia fer-los reis, comptes, emperadors, per a que fent servir una au podessin capturar-ne una altre i amb un animal poder atrapar-ne un altre.
Els que l'oberen baixaren a la terra i varen poder fer el be i el mal al seu gust, com  Deu en el Cel . Amb tot aix el maligne, els predeia que era millor que fossin a baix , on podrien escollir entre el be i el mal, per ells mateixos, mentre que en el Cel, l'Altssim, noms els deixa fer el be, limitant la seva llibertat.
Tan sols uns quants aconseguiren pujar al Cel de cristall i desprs ascendien mes enll a la bombada celeste. Per d'altres queien i es perdien. Aix fou aix abans que baixar del Cel, Deu amb dotze apstols i abans que neixes la Verge Maria, per a salvar les seves animes bones i tornar-les a la casa del Senyor que les estima.

Enllaos externs.
Escrits originals de l'poca ctar posats en lnia per Jean Duvernoy;
La vertebraci de Catalunya;
Viatge al pas ctar;
Beatrice de Planissoles Escrits de Pere Vergs i Vilallonga sobre la repressi dels ctars aix com la obra de Jacques Charpentier, Beatrix de Planissoles;
Registre de la Inquisici del Bisbe de Pamiers Jacques Fournier 1318-1325 Traducci a l'angls de Nancy P. Stork de confessions dels hertics ctars i jueus.
Centre Catar en Barcelona (en Castell);

Vegeu tamb.
Michel Roquebert;

 Referncies .












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24323" title="Eivissa" nonfiltered="479" processed="478" dbindex="10493">


Illa d'Eivissa: una de les illes Balears o Pitises.
Eivissa (municipi): Municipi i ciutat de l'illa d'Eivissa.
Uni Esportiva Ibiza-Eivissa: L'Eivissa o Sa Deportiva, s un equip de futbol de la vila d'Eivissa.
Eivissa (revista);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24333" title="PSM" nonfiltered="480" processed="479" dbindex="10494">

Poltica:
 Partit Socialista de Mallorca;
 Partit Socialista de Menorca;
Informtica:
 PSM (revista), publicaci de videojocs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24337" title="Azzi" nonfiltered="481" processed="480" dbindex="10495">
Azzi fou un pas al nord del Eufrates i al sud del pas de Haiasa (de la regi de Trabzon o Trebisonda)

Poc desprs de 1400 aC la gent del pas de Azzi envaren la Capadcia oriental i foren combatuts pel rei hitita Tudhalias III (1400-1380 aC)  

En temps del rei Mursilis II (1347 aC-1320 aC) Azzi estava governat per un rei anomenat Anniya que segons es suposa, va crear una confederaci poltica dels pobles (prearmenis) de la frontera oriental dels hitites, formant un regne que anava del riu Iris (Ysehil Irmak) al llac Van i de la mar Negra a Ishuwa, esmentat pels historiadors com Hayasa-Azzi.

Anniya va ser derrotat pels hitites (vegeu Hayasa) i potser es va convertir en vassall o el pas fou annexionat. Si b una part dels seus dominis van quedar sota control hitita, el pas d'Azzi devia mantenir o recuperar la independncia, perqu un rei d'Azzi encara es resistia als hitites durant el regnat de Tudhalias IV casi un segle desprs (vers 1240/1230 aC)

Desprs les noticies sobre Azzi desapareixen.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24338" title="Ishuwa" nonfiltered="482" processed="481" dbindex="10496">
Ishuwa o Isuwa fou un regne hurrita situat a la part oriental de la pennsula d'Anatlia durant el segon i el primer millenni abans de Crist, conegut principalment per les seves relacions amb Mitanni i l'imperi hitita.

Es trobava a prop de les muntanyes del Taure, en el curs superior de l'Eufrates, una terra molt frtil que permetia tant l'agricultura com el pasturatge. A les muntanyes properes es podien explotar abundants dipsits de coure. 

El nom Isuwa sembla que prov de "cavall" i una de llurs detats ms importants era el du hitita Pirua, simbolitzat per aquest animal.

Histria.
Durant la crisi d'Hatti (segles XVI-XV aC), amb Mitanni al seu punt de mxim poder, a la regi de l'Alt Eufrates i la futura Armnia, es varen formar petits regnes: Tegarama, Zazzisa, Alha, Armatana, Arawanna, Ishuwa i d'altres, que varen ser sotmesos per Muwatallis I (vers 1420 aC-1400 aC).

Poc desprs del 1400 aC el pas d'Isuwa es va revoltar contra Tudhalias II (1400-1380 aC) i els hitites el van combatre, per es creu que en general va passar a estar sota influencia de Mitanni.

Isuwa va ser el centre d'una coalici contra els hitites, on el rei Tudhalias III, havia donat suport a Artatama, un rival de Tushratta en la successi al tron de Mitanni.

Subiluliuma I (1380-1346 aC), rei hitita, va disputar tamb amb Tushratta de Mitanni la sobirania sobre Isuwa, i finalment va guanyar perqu el rei explica a una estela que va reconquerir el pas. Sembla que des llavors el domini hitita s hi va consolidar; una filla del rei Hattusilis III, Kilus-Hepa, es va casar amb el rei Ari-Sarruma (tamb Ehli-Sarruma)  i en temps de Tudhalias IV (1255 aC-1230 aC) el regne vassall de Isuwa era un fidel aliat quant Tukulti-Ninurta I d'Assria va atacar territori hurrita poc desprs del 1240 aC i va ocupar el pas i el va sotmetre a vassallatge. 

El rei hitita Tudhalias IV no va dubtar en declarar la guerra. El rei assiri va reunir al seu exrcit a Taite. L'exrcit hitita va avanar cap a Nihriya on el va anar a trobar l'exrcit assiri. El rei assiri va replegar les seves tropes cap a Sura on es va lliurar la batalla que va ser una victria assria i una clara derrota hitita. Tudhalias es va retirar a Alatarma, una mica a l'est de l'Eufrates en posici desconeguda, probablement a Isuwa. El nom del rei d'Isuwa no apareix a les inscripcions.

Abans del 1200 aC el rei hitita Subiluliuma II va fer una campanya al pas i segurament va imposar el savallatge al seu rei (que era vassall assiri) pero aix fou per poc temps, perque poc desprs del 1200 aC l'imperi va desapareixer. Isuwa segurament va restar independent fins que Teglatfalassar I (1115-1076 aC) va sotmetre el regne de Isuwa poc desprs de pujar al tron.

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24339" title="Nairi" nonfiltered="483" processed="482" dbindex="10497">
Nairi fou un pas situat al entorn del llac Van que desprs forma el nucli del regne de Urartu, i que cap el 1300 aC estava governat per molts petits reis o prnceps

Amb el rei d'Assria Tukultininurta I (1255 aC-1218 aC) els assiris derrotaren a una coalici de reis del Nairi a la regi del llac Van , per no van ocupar el pas.

Amb Teglatfalasar I (1116 aC-1090 aC) el 1114 aC l'exrcit assiri  travessa les muntanyes  i l'Eufrates Oriental i derrota a 23 reis del Nairi. En altres ocasions el numero de reis esmentat es encara mes gran. Teglatfalasar I diu que va arribar a la Mar de Nairi que se suposa es el llac Van. Per els assiris desprs es van retirar i van tardar bastant de temps a poder tornar.

Cap el any 880 aC aquestos petits principats que hem vist el 1114 aC ja estaven unificats sota el rei de Biaini (s a dir del llac Van) que les fonts assries denominen Rei de Urartu. En les inscripcions prpies els reis de Urartu del segle VIII aC i posteriors es titulen reis de Nairi quant escriuen en assiri i reis de Biaini i senyors de Tushpa si ho fan en urarti, per no reis de Urartu, nom que nomes es aplicat pels assiris.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24341" title="Altxe" nonfiltered="484" processed="483" dbindex="10498">
Altxe o Alshe (Ale) fou un regne prearmeni situat a l'oest del llac Van. Era al cor del Nairi, pas amb dotzenes de petits reis contra el que combateren els hitites. 

Vers la segona meitat del segle XV aC va quedar sotms a tribut per Mitanni. Vers el 1350 aC es va independitzar i es va aliar a Assria.

Subiluliuma I, el gran rei hitita, va creuar a la part oriental de l'Eufrates vers el 1330 aC i es va apoderar d'Isuwa (regne del que ja dominava la part a l'oest de l'Eufrates) i tot seguit va entrar a Altxe, situat just al sud, i al districte de Kutmar, i va installar com a prncep vassall a Antaratli d'Altxe, al que va cedir Kutmar. 

Sabem que amb el rei hitita Tudhalias IV (1255 aC-1230 aC) el regne de lAltxe es decantava cap a Assria en la lluita de influncies que sostenia aquest regne amb els hitites.

Amb el rei assiri Tukultininurta I (1255-1218 aC), els assiris derrotaren a una coalici de reis del Nairi a la regi del llac Van entre els que hi havia el rei de Alzi, identificat amb lAltxe dels hitites per que tamb podria ser l'Azzi, ms al nord.

No se'n tenen proves escrites  per de ben segur no va desaparixer fins a la unificaci dels regnes del Nairi en el regne conegut com Urartu cap el 880 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24342" title="Biaini" nonfiltered="485" processed="484" dbindex="10499">
Biaini fou el nom que els urartians donaven al seu regne d'Urartu (que n's el nom assiri). Biaini vol dir una cosa semblant a Regne del Llac Van.

Arame va crear el regne de Biaini mitjanant la unificaci de tots els petits regnes de la zona del llac Van, zona que abans el assiris anomenaven Nairi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24343" title="Kubutxkia" nonfiltered="486" processed="485" dbindex="10500">
Kubutxkia (o Khubutxkia) fou un regne vassall d'Urartu situat al curs superior del Gran Zab a la zona que els armenis anomenaran desprs Petit Albag i es l'actua l Djulamerk

Salmanasar III (859-824 aC), rei d'Assria, va combatre als districtes fronterers amb Urartu i el  859 aC va fer un atac a Kubutxkia. El 828 aC va atacar altra cop els districtes fronterers i va sotmetre a tribut al prncep de Kubutxkia que es deia Datana.  La regent Semiramis feu expedicions con contra Hubutxkia i Kubutxkia cap el 785 o 784 aC.

Cap el 736 aC i 735 aC el rei assiri  Teglatfalasar III va fer intents de controlar els regnes de Kubutxkia, Mutsatsir i Manna que no van reeixir i van restar lleials a Urartu.

Reis:

Datana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24344" title="Gilzan" nonfiltered="487" processed="486" dbindex="10501">
Gilzan fou un regne del nord-oest del llac Urmia, regi de Salman o de Zaravand, aliat de vegades a Urartu i de vegades sotms a Assria

El 857 aC el rei assiri Salmanasar III (859 aC-824 aC) va fer una incursi devastadora a Urartu atacant fins i tot la capital del pas. D'all va passar fins els llac Urmia pel pas de Gilzan (possiblement Zaravand o la regi de Salmas al nord-oest del llac Urmia) el rei del qual se li va sotmetre efmerament. Una vegada els assiris van sortir del pas, el rei de Gilzan va seguir la seva poltica independent i d'aliana amb Urartu.

El 828 aC el mateix rei  va enviar l'exrcit assiri al Mutsatsir que no va poder sotmetre, i segu ms al nord, al pas de Manna i finalment l'exrcit va entrar al regne de Gilzan on el rei Upu va acceptar de pagar tribut.

Reis:

Upu;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24345" title="Mutsatsir" nonfiltered="488" processed="487" dbindex="10502">
Mutsatsir fou un regne fidel aliat i vassall d'Urartu que possea un santuari dedicat al rei Ardini al qual els reis d'Urartu, que tenien com a du principal a Khaldi, tenien una gran devoci. Va passar a Urartu des el 828 aC i va restar lleial a l'aliana urartiana.

El 828 aC el rei d'Assria va enviar l'exrcit al Mutsatsir que no va poder sotmetre. El rei d'Urartu diu que en aquest any va dominar el pas, per no se sap si per submissi espontnia desprs de l'atac assiri, o va ser conquerit desprs d'aquest atac aprofitant el desgavell, o b havia estat conquerit ja poc abans.

Cap el 736 aC i 735 aC el rei assiri Teglatfalasar III va fer intents de controlar els regnes de Kubutxkia, Mutsatsir i Manna que no van reeixir i van restar lleials a Urartu. Poc temps desprs d'aix trobem el rei Rusa I que va arribar al tron d'Urartu el 735 aC, donar el tron del Mutsatsir un rei amic seu  anomenat Urzana .

El 713 aC, derrotat Rusa I pels assiris es va refugiar junt amb el rei Metatti de Zikurtu al Mutsatsir, que va restar-li fidel. El assiris van saquejar Urartu, i desprs van marxar contra Urzana de Mutsatsir i la seva capital va ser saquejada, incloent el fams temple del du Ardini. Rusa I va morir el 713 aC i del regne de Mutsarsir ja no se'n torna a parlar.

Reis:

Urzana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24346" title="Manna" nonfiltered="489" processed="488" dbindex="10503">
Manna fou un regne vassall d'Urartu al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (pas de Utxnu, Maiyandab i Sakkis). 

El 828 aC el rei d'Assria va enviar l'exrcit al Mutsatsir que no va poder sotmetre, i seguir ms al nord, al pas de Manna on era rei Ualki que va fugir a les muntanyes sense sotmetre's; finalment van rebre un tribut del regne de Gilzan. El 827 aC el rei d'Urartu s'atribueix el domini del regne de Manna, que probablement es va sotmetre voluntriament desprs de la invasi assria de l'any anterior, o va quedar prou malparat per no oferir resistncia als urartians. Al pas s'establiren guarnicions urartianes. Per Manna no va ser un vassall fidel i va coquetejar sovint amb Assria.

El 785 aC en morir Menua I el rei de Manna, de nom Aza, es va aliar a Assria. El nou rei urarti, Argisti I, fill de Menua, va atacar durant sis anys el regne de Manna. Finalment el rei va ser capturat i Manna establert com a vassall el 780 o 779 aC. Per el segent rei Sarduri II (753 aC-735 aC, va haver de tornar a combatre a Manna. 

Per el 735 aC el rei assiri va envair Urartu assetjant Thuspa o Turuspa i va intentar controlar els regnes de Kubutxkia, Mutsatsir i Manna, intents que no van reeixir puix aquest regnes restaren lleials a Urartu. Poc desprs un cop d'estat que va enderrocar al rei Aza de Manna, i va accedir al tron son germ Ullusunu, protegit de Rusa I de Urartu, que es va fer cedir alguns districtes fronterers.

Sargon II d'Assria va atacar als aliats d'Urartu i el 715 aC va obligar a Ullusunu de Manna a tornar a ser vassall d'Assria.  

Assurbanipal d'Assria (669 aC-626 aC) fou atacat pels escites, aliats al regne de Manna. En resposta cap el 660 aC va conquerir el regne de Manna i va expulsar al seu rei Akhsheri. Urartu ja no tenia capacitat de reacci i Manna va quedar integrat a Assria, amb moments de dominis escita que van acabar vers el 625 aC.

Vers el 616 aC va ajudar a Assria contra els medes i fou greument derrotat i l'any segent fou ocupat pel rei Ciaxares de Mdia.

 Reis de Manna .

Ualki;
Aza;
Ullusunu;
Akhsheri;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24355" title="Khat" nonfiltered="490" processed="489" dbindex="10504">
Khat o Khatini fou un regne que apareix amb relaci a Urartu i que se suposa estava situat a la regi de l'Eufrates a l'est de Malatya.

Menua I, rei d'Urartu, va conquerir el pas de l'Alzini (al sud-est de Bidlis o Bitlis i el pas de Ulliba, al naixement del Batman, i va fer expedicions al pas de Txbetria (desprs Palu), al pas de Xupa (Dzophq o Armnia Sofena) i el Khat o Khatini fins a Melitealkh (Melitene o Malatya), desprs del 800 aC. El seu successor Argisti I va repetir la incursi a Xupa i Kaht desprs del 785 aC. El segent rei, Sarduri II (753 aC a 735 aC), va tornar a Khat i va derrotar el rei Hilaruada i va entrar a la seva capital.

Reis:

Hilaruada;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24356" title="Kummukh" nonfiltered="491" processed="490" dbindex="10505">
Kummukh fou un antic regne a la regi de Commagena.

Asurnasirapal II (884 aC-859 aC) rei d'Assria va fer la guerra a la frontera i entre el 882 aC i el865 aC la Commagena i part de la regi de Diyarbekir van passar a Assria.

El rei de Urartu Sarduri II (753 aC a 735 aC), va ocupar la capital del regne i va cobrar tribut al rei Kuxtaxoi de Kummukh. 

El rei d'Assria Teglatfalasar III (741 aC-724 aC) va iniciar la lluita pels districtes fronterers que s'havien sotms a Urartu. Va atacar Arpad al nord d'Alep. Sarduri hi va acudir amb forces prpies i dels seus aliats de Kummukh, Malatya (Melitalqi) i Gurgum, per fou derrotat per Teglatfalasar III a Rumqala, a la vora de l'Eufrates. Les regions del Diyarbekir, Bohtan, Batman, Kharpurt i Kummukh o Commagena van passar a Assria abans del 736 aC.

El 707 aC el rei Mutallu de Kummukh (Commagena) desprs de rompre amb els assiris i tornar a l'aliana d'Urartu va ser deposat per Sargon II.

Reis:

Kuxtaxoi;
Mutallu;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24357" title="Gurgum" nonfiltered="492" processed="491" dbindex="10506">
Gurgum fou un regne de la regi de Marash.

El rei d'Urartu Sarduri II (753 aC a 735 aC) va sotmetre els reis de Gurgum (Marash) i Samallu (Zindjirli).

Quan Teglatfalasar III (741 aC-724 aC) va iniciar la lluita pels districtes fronterers que s'havien sotms a Urartu, Gurgum va ajudar a Urartu, per victoris l'assiri, Gurgum va quedar en zona d'influncia assria per era un aliat poc segur i apareix novament pocs anys desprs com aliat d'Urartu.

Finalment el 710 aC el rei Mutallu de Gurgum es va sotmetre a Assria. Aquest rei portava el mateix nom que un rei de Commagena (Kummukh) contemporani, per no governava sobre els dos regnes sin que foren persones diferents.

Reis:

Mutallu;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24359" title="Melitealkh" nonfiltered="493" processed="492" dbindex="10507">
Melitealkh (Melitene o Malatya) fou un antic regne sobre el que va exercir domini Urartu.

La primera expedici la va fer el rei Menua I d'Urartu desprs del 800 aC, incursions que van repetir els dos reis que el van succeir. Segurament fou Sarduri I qui el va sotmetre definitivament.

El rei d'Assria Teglatfalasar III (741 aC-724 aC) va iniciar la lluita pels districtes fronterers que s'havien sotms a Urartu. Va atacar Arpad al nord d'Alep. Sarduri hi va acudir amb forces prpies i dels seus aliats de Kummukh, Melitalqi  o Melitealkh (Malatya) i Gurgum, per fou derrotat per Teglatfalasar III a Rumqala, a la vora de l'Eufrates i llavors les regions del Diyarbekir, Bohtan, Batman, Kharpurt i Kummukh van passar a Assria, per el rei de Malatya va romandre a l'aliana amb Urartu.

El 711 aC Tarkhunazi, rei de Malatya es va haver de sotmetre a Assria.

Reis:

Tarkhunazi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24360" title="Arawanna" nonfiltered="494" processed="493" dbindex="10508">
Arawanna fou un regne que es va formar durant la crisis de Hatti (segles XVI-XV aC amb Mitanni al seu punt de mxim poder), a la regi del Alt ufrates i la futura Armnia. Va ser ser sotmes pel rei hitita Tudhalias II vers el 1400 aC.

Vers el 1360 aC el rei Tushratta de Mitanni hi va afavorir una revolta contra els hitites. Subiluliuma, que probablement encara noms era prncep hereu hitita, va anar a la zona i va derrotar els rebels.

Mursilis II que era a la terra de Samuha, a la ciutat de Ziulila (a l'est d'Hattusa) va atacar Arawanna vers el 1320/1310 aC en represalia perqu els habitants havien atacat la terra de Kasiya. Victoris va retornar a la capital.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24361" title="Suhma" nonfiltered="495" processed="494" dbindex="10509">
Suhma fou un regne situat a la regi d'Erzincan, que va pertnyer a Urartu el segle VIII aC. A les fonts armnies apareix com Balahovit o Balabitena. De vegades apareix com Suhmi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24362" title="Aramili" nonfiltered="496" processed="495" dbindex="10510">
Aramili fou una provincia del regne de Urartu. 

Arame, rei d'Urartu,  titulat erili-erilave (rei de reis), va donar el seu nom a la provncia d'Aramili (ms tard coneguda com Apahuniq), que va tenir com a capital Arzachkun (suposadament Manazkert). Es suposa que era el nucli del principat originari del que va sortir la dinastia urartiana i constitu la part de domini reial dins el regne.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24364" title="Grafologia" nonfiltered="497" processed="496" dbindex="10511">
La grafologia s l'estudi de l'escriptura com a reveladora de la personalitat, activitat, intelligncia i temperament hum. A partir de diferents tcniques, la grafologia analitza aspectes diversos de l'escriptura en tant que producte de l'activitat cerebral. Aquests aspectes poden ser: la mida de la lletra, la inclinaci, la fora del tra, la forma general de l'escriptura... 

A Frana t una llarga tradici, per tamb sn destacables les contribucions des d'Alemanya i Itlia. Actualment, a Catalunya l'Escola de postgrau de la Universitat Autnoma de Barcelona imparteix cursos de peritatge grafopsicolgic i percia caligrfica judicial.

Criticisme.
Els detractors de la grafologia argumenten que s una pseudocincia, ja que no es pot falsar i es basa massa en el pensament allegric. Li manca estandaritzaci, ja que cada expert t el seu propi sistema que li permet arribar a resultats totalment diferents dels altres, amb la qual cosa mai es podr arribar a un coneixement objectiu i universal. L'escriptura t un fort component educacional: hi ha escoles que ensenyen a escriure usant un tipus de lletra particular sense que aix impliqui una uniformitzaci de la personalitat dels alumnes i apart la lletra depn molt de la prctica regular (per aix els mestres tenen un tipus de lletra, les persones poc alfabetitzades una altra, l'usuari d'ordinadors que gaireb mai escriu a m una altra...) 

Anlisi bsica.
Tot i la diversitat de corrents, hi ha un cert acord sobre el sentit de determinats trets de l'escriptura:
les lletres inclinades cap endavant indiquen passi i entusiasme, mentre que si hi estan inclinades cap endarrere poden reflectir pessimisme;
les lnies torades cap a munt en un paper blanc indiquen alegria;
les lletres rodones indiquen sentiment, mentre que els angles molt marcats signifiquen agressivitat;
les lletres quadrades sn signe d'una personalitat racional;
la llargada de la lletra T minscula indica els objectius vitals i el palet horitzontal les expecatives present d'assolir-los;
una G semblant a un vuit indica bon humor;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24365" title="Crptic" nonfiltered="498" processed="497" dbindex="10512">
L'adjectiu crptic tamb es pot referir a la criptografia.
El Crptic s un terme informal que es refereix als primers temps de la Terra i la Lluna. s la era ms antiga de l'e Hade, i el seu inici se situa fa 4.567,17 milions d'anys   amb la formaci de la Terra i la Lluna. No existeixen estrats que permetin estudiar la transici entre l'era Crptica i els Grups Basals (vegeu tamb Prenectari), tot i que a vegades es diu que aquesta era acab fa 4.150 milions d'anys. Ni el Crptic ni cap altre subdivisi de l'Hade ha estat oficialment reconegut per la Comissi Internacional d'Estratigrafia.

Aquest perode s crptic perqu en queda poqussima evidncia geolgica. Moltes de les formes geolgiques i les roques foren probablement destrudes durant el gran bombardeig antic o per l'efecte de la tectnica de plaques. La Terra es compact, el seu interior es diferenci i la seva superfcie fosa es solidific durant l'era Crptica. La collisi que cre la Lluna tamb tingu lloc en aquest perode. Els minerals ms antics coneguts sn del Crptic.




Vegeu tamb.
Taula dels temps geolgics de la Terra;
Taula dels temps geolgics de la Lluna;
Origen de la vida ;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24369" title="Armatana" nonfiltered="499" processed="498" dbindex="10513">
Armatana fou un regne, la capital del qual era la ciutat d'Armatana, que estava situat al sud de Tegarama, al oest d'Isuwa i a l'est de Kizzuwatna (Cilcia), regi del Alt Eufrates i la futura Armnia. 

Es va formar durant la crisis de Hatti (segles XVI-XV aC) quant Mitanni va arribar el seu punt de mxim poder. Va quedat sotms a Mitanni vers el 1500 aC, i desprs fout sotms pel rei hitita Tudhalias II vers el 1400 aC

Vers el 1360 aC el rei Tushratta de Mitanni hi va afavorir una revolta. Subiluliuma I, que probablement encara noms era prncep hereu hitita, va anar a la zona i va derrotar els rebels. Subiluliuma I hi va fer una nova campanya victoriosa com a rei vers el 1340 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24386" title="Alzi" nonfiltered="500" processed="499" dbindex="10514">
Alzi fou el nom que els urartians i assiris donaren a la regi entre Amida (Diyarbekir) i Khartpurt i que a les fonts armnies s'esmenta com Hanzith o Anzitene. Probablement s el mateix pas que s'esmenta com Inziti.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24387" title="Alzini" nonfiltered="501" processed="500" dbindex="10515">
Alzini s el nom que els urartians i assiris donaren a un pas situat al sud-est de Bidlis o Bitlis, ms tard anomenat Altzniq o Arzanene pels armenis. Correspon almenys en part a l'Alzi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24388" title="Timbal" nonfiltered="502" processed="501" dbindex="10516">
El tabal o timbal s un instrument musical de percussi de forma cilndrica, amb dues membranes, normalment de cuir, que emet un so indeterminat. N'hi ha de totes les grandries, encara que el tabalet s generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se cmodament en cerca-viles i altres esdeveniments al carrer.

El tabalet fa parella amb la dolaina, sent ambds instruments suficients per a amenitzar musicalment qualsevol festa al carrer.

El qui toca el tabal o el tabalet s un tabaler o tabaleter.

 Vegeu Tamb .
 Dolaina;
 Muixeranga;

 Enllaos Externs .
 dol-i-tab Pgina de Dolaina i Tabal;
 Federaci Valenciana de Dolainers i Tabaleters;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24389" title="Alha" nonfiltered="503" processed="502" dbindex="10517">
Alha fou un petit regne que es va formar durant la crisis de Hatti (segles XVI-XV aC amb Mitanni el seu punt de mxim poder), a la regi del Alt Eufrates i la futura Armnia. Va ser ser sotmes pel rei hitita Tudhalias II (vers el 1400 aC)

Vers el 1360 aC el rei Tushratta de Mitanni hi va afavorir una revolta. Subiluliuma I, que probablement encara noms era prncep hereu hitita, va anar a la zona i va derrotar els rebels.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24390" title="Palu" nonfiltered="504" processed="503" dbindex="10518">
Palu s el nom donat per urartians i assiris a la regi al nord de Suhma, i de la qual fou capital la ciutat d'igual nom (Palu). La regi apareix tamb anomenada Txbetria deixant el nom Palu per la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24394" title="Ulliba" nonfiltered="505" processed="504" dbindex="10520">
Ulliba fou el nom urarti d'una regi situada a l'oest de Alzini, a la regi de les fonts del Batman. Se l'anomena tamb Ulluba i el 736 aC va ser conquerida per Assria. s la regi desprs anomenada Sasun.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24395" title="Xupa" nonfiltered="506" processed="505" dbindex="10521">
Xupa s el nom que els urartians i assiris donaren a la regi al nord del Inziti i/o Alzi, ms tard anomenada Dzophq o Armnia Sofena.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24397" title="Diaueqi" nonfiltered="507" processed="506" dbindex="10522">
Diaueqi fou el nom donat pels urartians a la regi del riu Kars, des de l'Araxes fins el llac Txaldir (anomenada Vanand pels armenis), sotmesa desprs del 800 aC per Urartu. Argisti I (785 aC-753 aC) va destronar Ytupurchi, rei de Diaueqi. 

Reis:

Yturpuchi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24400" title="Liquiuni" nonfiltered="508" processed="507" dbindex="10523">
Liquiuni fou el nom donat pels urartians a una regi al sud de l'Araxes per la part d'Armavir.

La va sotmetre Urartu desprs del 800 aC quan pertanyia a una dinastia anomenada "casal d'Iriuka" (Eriaqi o Iriuaqi).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24401" title="Urmeniuqini" nonfiltered="509" processed="508" dbindex="10524">
Urmeniuqini fou el nom de la regi del Taron oriental o Mush, al nord-est del llac Van.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24402" title="Ani" nonfiltered="510" processed="509" dbindex="10525">



Ani fou una ciutat d'Armnia, que va arribar a ser capital d'un regne amb el seu nom. Vegeu Regne d'Ani. Actualment es troba en runes i pertany a Turquia, a la provncia de Kars, prop de la frontera amb Armnia.

 Histria .

En temps del regne de Urartu la regi d'Ani es deia Akhuriani. No es probable que el seu nom derivs de la deessa assria  iraniana Anahita (grega Anatis). S'han trobat tombes paganes el que demostra que ja existia abans de l'poca cristiana. La ciutat sota el nom armeni d'Ani s esmentada a partir del segle V  com una fortalesa que probablement es va fundar en aquell temps per la seva posici estratgica, al costat de la vila ja existent. La descriuen com una fortalesa en un tur, possessi de la famlia dels Kamsarakan. La fortalesa va agafar el nom del centre pag de Ani-Kamakh a la regi de Daranaghi a l'alta Armnia i el nom anterior sembla que era khnamk (     ), que no se sap ben be que vol dir.  El filleg alemany d'armeni Johann Heinrich Hbschmann, pensa que vindria de "khnamel" (      ), un infinitiu que vol dir "tenir cura de", per els historiadors han rebutjat aquesta teoria. Durant uns segles els kamsarakan van posseir el castell aliats al reis nacionals. Un nou castell es va construir al segle VII i probablement una mica abans una esglsia. Al segle VIII Ani, com la resta d'Armnia va quedar sota sobirania del califat.

Al comenament del segle IX els dominis dels Kamsarakan al Arsharuniq i Shirak, incloent Ani, va passar als Bagratuni sembla ser que per compra (al menys en quant a Ani). El seu cap, Ashot Msaker (806-827) va rebre el ttol de ishkhan (prncep) d'Armnia del Califa el 806. El Bagratuni tenien capital a Bagaran, uns 40 km al sud d'Ani, i desprs la van traslladar a Shirakavan, uns 25 km al nord-est, i desprs (929) a Kars. Des del 887 els nobles armenis havien proclamat al prncep dels Bagrtides com a rei (shahanshah segons el ttol persa, en armeni arqayitz o arqai i tamb "rei dels armenis i georgians") i el califa li va confirmat la dignitat. El 961 Ashot III Bagratuni (953-977) va establir finalment la capital a Ani. Sembat II (977-989) va construir la muralla. Es van construir ponts sobre l'Arpa- ay (armeni Akhurian) que van permetre el comer amb Trebisonda i Prsia per una ruta ms curta que no passava per Dwin o Dvin (rab Dabil). La ciutat va crixer rpidament sota Sembat II Bagratuni (977-989). El 992 el Catholicos  armeni tamb es va traslladar a Ani. Al segle XI, sota Gagik I d'Ani (990-1020) la ciutat tenia ms de cent mil habitants, algun pensen que fins i tot en tenia uns 200.000, i se l'anomenava "la ciutat de les quaranta portes" i "la ciutat de les mil i una esglsies". Gagik va construir al menys una esglsia (trobada a les excavacions del 1905-1906, datada el 1001).

A la mort de Gagik I el fill gran Hovhannes-Sembat (1020-1041) el va succeir a Ani mentre el fill jove, Ashot IV Qadj (1020-1040), regnava a altres regions. Hovhannes-Sembat, per acontentar a l'emperador bizant del que temia que ataqus el seu regne, el va designar hereu; el gener de 1022 el catholicos Pere va entregar a Basili II, que passava el hivern a Trebisonda, el document pel que li era llegat el regne a la mort del rei.  Hovhannes-Smbat va morir el 1041, i el successor de  Basili II, Miquel IV va reclamar la sobirania. El nou rei d'Ani, Gagik II d'Ani (1042-1045), s'hi va oposar i un exrcit bizant el va ocupar el 1044 per els grecs foren rebutjats. Per el 1045 Ani es va rendir finalment als bizantins que hi van nomenar governador.. Els governadors (catapans) bizantins van encoratjar el desenvolupament, i una inscripci atribueix a un catap de nom Aaron la construcci d'un aqeducte que portava l'aigua des de els turons d'Aladja.

Alp Arslan va conquerir Ani el 1064 desprs d'un setge de 25 dies i la va destruir massacrant part de la poblaci. Segons Ibn al-Athir la ciutat tenia aleshores 500 esglsies. El 1072 el sult va vendre Ani als Shadddides de Gandja i fins al final del segle XII va restar generalment en mans d'una branca d'aquesta dinastia. En aquest temps Ani tenia dues mesquites . Els Shadddies es van emparentar als Bagrtides i van respectar als seus sbdits cristians donant exemple de tolerncia, i per aix van tenir el suport de la poblaci local que els va considerar reis nacionals armenis. En el segle XII els murs de la ciutat es van reconstruir i foren flanquejats de torres.

El 1124 la van conquerir els georgians cridats per la poblaci perqu els emirs s'havien mostrat intolerants en alguna cosa, per la seva ocupaci fou breu. Un altre conflicte amb l'emir i els georgians van ocupar Ani per segon cop el 1161, i desprs altre cop el 1174. Sempre va retornar als Shadddides.

Finalment el 1199 les forces georgianes de la reina Tamara van conquerir la ciutat i aquesta vegada la van annexionar. Els generals i nobles Zakare i Ivane Mkhargrdzeli van rebre el govern feudal del territori; aquesta famlia s coneguda com els Zacrides (Zakrides, Zaqrides) i en georgi Mkhargrdzeli o tamb com Longimani. Van prolongar les muralles fins a la riba del Arpa- ay i van respectar i fins i tot protegir als sbdits musulmans, per van afavorir a l'esglsia ortodoxa grega (com abans els bizantins) en front de la nacional armnia. La fundaci del Imperi de Trebisonda va convertir a Ani en un important centre de comer.

El 1226 el Khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti, que tenia capital a Tabriz, va assetjar la ciutat, per no la va poder conquerir. En canvi els mongols hi van entrar el 1239. En aquell moment Shahanshah, fill i successor de Zakare, estava absent, per els mongols no van restar a Ani i els Zakrya van recuperar el poder encara que com a vassalls del gran khan representat pel seu governador establert a l'Arran. La dinastia va conservar el poder uns anys; el 1319 la ciutat fou mig destruda per un terratrmol; probablement desprs fou annexionada pels Il-khan de Prsia (, passant a les dinasties successores com els djalayrides  i els Kara Koyunlu ; aquest darrers van fer d'Ani la seva capital. 

El 1386 Tamerl va conquerir la ciutat per a la seva mort el 1405 els Kara Koyunlu van recuperar el territori encara que van transferir la capital a Erevan on el 1441 es va traslladar tamb el catholicos armeni. Ani es va despoblar a partir del segle XV, especialment sota els safvides que la van dominar al segle XVI; el 1579 va passar als otomans i encara tenia habitants. Alguns pobladors i van restar fins al menys la meitat del segle XVII; quan el 1817 la va visitar Jer Porter portava ja uns quants anys abandonada per els edificis estaven encara en prou bon estat; la poblaci armnia de la regi tamb va haver d'emigrar sota pressi dels atacs de bandits i nmades kurds.

Desprs de la guerra de 1877-1878 va passar a Rssia. Les primeres excavacions es van fer el 1892 dirigides per l'Acadmia de Cincies de Sant Petersburg sota la direcci del arqueleg Nikolai Marr (1864-1934). Les excavacions es van reprendre el 1904 i van seguir fins el 1917. L'excavaci fou molt professional i els resultats publicats en revistes acadmiques. . Tamb es van fer alguns arranjaments d'emergncia a alguns edificis que estaven a punt de caure i es va crear un museu a la mesquita de Minushihr.

Els otomans van conquerir Kars l'abril de 1918. Els russos van intentar evacuar els objectes del museu quan els turcs es van acostar i 6000 objectes van poder ser salvats per l'arqueleg Ashkharbek Kalantar i conservats per Joseph Orbeli; sn avui dia al Museu de l'Estat d' Erevan. Els materials que van quedar a Ani van ser quasi tots destruts o venuts. La rendici dels turcs el novembre del 1918 va permetre el control dels armenis per el 1920 la ofensiva dels nacionalistes la va recuperar. Va retornar formalment a Turquia pel tractat de Kars de 1921. La comarca form llavors part del kada de Arbacay al vilayat de Kars, i constava amb una poblaci de 350 habitants. El maig de 1921 l'Assemblea Nacional de Turquia va ordenar al comandant del Front Oriental Kaz m Karabekir, destruir tots el monuments d'Ani..Per sort Karabekir diu que es va negar a complir la orde  per alguns si que foren destruts amb o sense el seu consentiment.



La poca atenci dels turcs va tenir un efecte molt negatiu. Terratrmols el 1966 i 1988 hi van fer nous danys. Els turistes que anaven a la zona no van poder fer fotos fins el 2004.

 Monuments que han sobreviscut.


Catedral d'Ani o Surp Asdvadzadzin (Esglsia de la Samta Mare de Deu) construda entre 989 i 1001

Esglsia de Sant Gregori, acabada el 1215, la millor conservada.
Esglsia del Sant Redemptor, acabada desprs del 1035, estava intacte fins el 1955 quan va caure per una turmenta.
Esglsia de Sant Gregori, segle X, capella privada de la famlia Pahlavuni amb mausoleu del 1040.
Esglsia de Sant Gregori del rei Gagik, construda vers 1101 a 1105 dissneyada per Trdat l'arquitecte.
Esglsia dels Sants Apstols del segle XI (datada el 1031) construda per la famlia Pahlavuni.
Mesquita de Minushihr, fundada pel primer emir Shadddida el 1072.
La ciutadella o Midjnaberd (Fortalesa interior) datada al segle VII amb el palau dels reis. Encara que reparada vers 1909, va caure segurament durant el petit terratremol de 1966.
Muralles construdes per Sembat II (977-989) i reforades desprs.
 
Convent o Capella de Virgnia;
Esglsia de Calcednia;
Pont del riu Arpa;
Premses d'oli;
Banys;
Una segona mesquita amb minaret (ensorrat);
Palau del segle XIII;
Residncies diverses;
Coves i excavacions a la roca (afors d'Ani) amb alguns frescos;

Vegeu tamb.
Regne d'Ani;
Histria d'Armnia;

Notes.


Referncies.

 B0006EONOE




Bibliografia.

  ;
  ;
  ;
  ;
 ;
 ;
 ;
 ;

Enllas externs.
Virtual Ani ;
3D Models d' Ani;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24403" title="Etiuni" nonfiltered="511" processed="510" dbindex="10526">
Etiuni fou el nom urarti d'una regi entre Ani i Erevan, a l'Araxes, al sud d'Eriaqi.

Argisti I d'Urartu (785 aC-753 aC) va derrotar el seu rei Uduri i va fundar all la ciutat d'Argistiqini (desprs Armavir). Cap el 750 aC Sarduri II d'Urartu va fer una campanya militar al pas.

Reis:

Uduri;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24404" title="Eriaqi" nonfiltered="512" processed="511" dbindex="10527">
Eriaqi fou el nom urarti d'una regi situada al nord de l'Araxes, entre els llacs Txaldir i Sevan. Entre aquesta regi i el riu Araxes encara hi havia la regi d'Etiuni. Al sud del riu la regi de Liquiuni va sser regida per una dinastia que probablement era originaria d'aquesta regi (s'anomenava Iriuaqui o Iriuka).

Cap el 750 aC el rei d'Urartu Sarduri II hi va fer una campanya militar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24408" title="Qiequni" nonfiltered="513" processed="512" dbindex="10531">
Qiequni fou una regi al nord del llac Ixtamani que al segle VII aC va ser sotmesa per Urartu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24409" title="Tuliqu" nonfiltered="514" processed="513" dbindex="10532">
Tuliqu fou una regi del sud-oest del llac Sevan conquerida pel rei d'Urartu Sarduri II (753 aC-735 aC) quan n'era rei Sinalibi.

Reis:

Sinalibi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24410" title="Uliquqi" nonfiltered="515" processed="514" dbindex="10533">
Uliquqi fou una regi de l'oest del Llac Van conquerida pel rei d'Urartu Sarduri II (753 aC-735 aC) quan n'era rei Murinu.

Reis:
Murinu;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24411" title="Arguqiu" nonfiltered="516" processed="515" dbindex="10534">
Arguqiu fou una regi del sud-est del Llac Van conquerida pel rei d'Urartu,  Sarduri II (753 aC-735 aC), quan n'era rei Zagalu.

Reis:
Zagalu;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24412" title="Aiararat" nonfiltered="517" processed="516" dbindex="10535">
Aiararat fou el nom que donaren els urartians a una regi no ben identificada probablement a l'est d'Etiuni, en qu el rei d'Urartu Sarduri II (753 aC-735 aC) va fer una campanya militar. El seu nom recorda el mont Ararat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24413" title="Maqaltu" nonfiltered="518" processed="517" dbindex="10536">
Maqaltu fou el nom que donaren els urartians a una regi al sud-est del llac Txaldir, sotmesa pel rei Sarduri II (753 aC-735 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24414" title="Tumeixki" nonfiltered="519" processed="518" dbindex="10537">
Tumeichki fou el nom que els urartians donaren a una regi que podria ser Tomisa, al tomb que fa l'Eufrates a l'est de Malatya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24415" title="Kauri" nonfiltered="520" processed="519" dbindex="10538">
Kauri fou el nom que els urartians donaren a la regi de Gaurek, entre Kharpurt i Malatya, a la Sofena, a l'est de Xupa. s probablement la regi tamb esmentada com a Kharda (del que deriva Kharpurt).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24419" title="Karallu" nonfiltered="521" processed="520" dbindex="10541">
Karallu fou el nom donat pels urartians a un regne situat al sud del regne de Manna, s a dir bastant al sud del llac Urmia. Va ser convertir en vassall urarti per Rusa I cap el 730 o 720 aC. Sargon II d'Assria va atacar al 715 aC el regne i va donar mort al rei.

No es pot assegurar que sigui el mateix regne esmentat el 2300 aC amb el nom de Karalla




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24420" title="Allabria" nonfiltered="522" processed="521" dbindex="10542">
Allabria s el nom donat pels Urartians a un regne situat al sud de Manna, s a dir bastant al sud del llac Urmia, just tocant a Karallu. Fou convertit en vassall urarti per Rusa I cap el 730 o 720 aC.

Sargon II d'Assria atac el regne el 715 aC i fu fugir el rei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24421" title="Ukki" nonfiltered="523" processed="522" dbindex="10543">
Ukki s el nom urarti o assiri d'un regne a les fonts del Khabur oriental tamb esmentat com Ukkai, que cap el 700 aC era vassall assiri, i a causa de l'activitat militar del rei Argisti II (713 aC-680 aC) es va sotmetre a Urartu. Per un contraatac va aconseguir altre cop la submissi a Assria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24423" title="Tumurri" nonfiltered="524" processed="523" dbindex="10545">
Tumurri fou el nom urarti  d'un regne a l'est del Tigris, a l'oest de Kubutxkia i al sud del Tigris Oriental, regi que els armenis anomenaren desprs Tmoriq. 

Cap el 700 aC els urartians van sotmetre aquest regne i tamb el regne ve de Ukki. Els assiris van contraatacar a Tumurri i ambds regnes van tornar a l'obedincia d'Assria rpidament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24424" title="Xupria" nonfiltered="525" processed="524" dbindex="10546">
Xupria fou un regne que es disputaren Assria i Urartu, al sud-est del Palu. Per tres anys hi van haver fortes hostilitats, segurament en temps del rei d'Urartu Erimena (675 aC-670 aC) i els assiris van cremar la capital Uppum.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24426" title="Tegarama" nonfiltered="526" processed="525" dbindex="10547">
Tegarama fou un regne que es va formar durant la crisis de l'Imperi Hitita a la meitat del segle XVI aC, amb Mitanni com a fora emergent, a la regi de l'Alt Eufrates i la futura Armnia.

En el regnat d'Hantilis I s'esmenta com a possessi hitita on el rei va combatre amb els hurrites. Desprs va passar als hurrites probablement durant el regnat d'Ammunas o poc abans, i s'hi va formar un regne hurrita, probablement sota influncia de Mitanni en el segle XV aC.  Va ser ser sotmes pel rei hitita Muwatallis I o per Tudhalias II (vers 1420 aC/1400 aC).

Tushratta de Mitanni hi va afavorir una revolta vers el 1360 aC. Subiluliuma I, que probablement encara noms era prncep hereu hitita, va anar a la zona i va derrotar els rebels.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24427" title="Zazzisa" nonfiltered="527" processed="526" dbindex="10548">
Zazissa o Zazisa fou un petit principat de la zona fronterera entre els hitites i Mitanni que es va formar vers el segle XVI aC i va caure sota influncia de Mitanni fins que a finals del segle XV aC fou sotmesa a l'Imperi Hitita. Vers el 1360 aC el rei Tushratta de Mitanni hi va afavorir una revolta. Subiluliuma I, que probablement encara noms era prncep hereu hitita, va anar a la zona i va derrotar els rebels.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24428" title="Galic escocs" nonfiltered="528" processed="527" dbindex="10549">


El galic escocs o galic escocs (anomenat Erse o Gidhlig per comparar amb el Gaeilge parlat a Irlanda s una llengua celta parlada a Esccia, a les Terres Altes o Highlands i Strathclyde, a les seves illes, aix com per algunes comunitats de Nova Esccia, sobretot a l'illa del Cap Bret. L'expulsi forada dels camperols escocesos per part de grans propietaris del camp al segle XIX explica l'expansi de la llengua fins al Canad. S'estima que el nombre de parlants s de cap a 60.000 a Esccia, i de 500 a 1000 a Nova Esccia. Es preveu que aquest nombre continu baixant, ja que un percentatge important sn persones d'edat avanada. Tot i aix, en els darrers anys la llengua ha aconseguit un cert reconeixement oficial, i hi ha hagut un increment en el nombre d'alumnes que l'aprenen a l'escola.

s reconeguda pel Regne Unit com una llengua regional d'Esccia segons la Carta Europea de llenges regionals o minoritries, i desprs de l'aprovaci d'una llei al parlament escocs votada el 21 d'abril del 2005 s una llengua oficial d'Esccia juntament amb l'angls.

El galic escocs, juntament amb el galic irlands i el manx, pertany a la branca goidlica de les llenges celtes. Si b el galic irlands i el galic escocs tenen un lligam molt estret, aquestes dues van comenar a divergir a partir del segle V ja que l'escocs va ser enriquit grcies a intercanvis lingstics amb altres pobles del nord de l'illa de Bretanya; aix doncs, el locutor d'una d'aquestes llenges pot no comprendre l'altra llengua.

Caracterstiques.

L'alfabet galic comporta 18 lletres (no hi han les consonants j, k, q, v, w, x, y, z). Histricament, cada nom d'una lletra corresponia al d'algun arbre (ailm - om, beith - brith, call - avellana, i aix seguidament). Es caracteritza per:
 Prdua de la vibraci de les cordes vocals al final de la paraula. Les consonants oclusives sn sordes, i les originals oclusions ensordides s han aspirat, com a Bog-Pog (tou) i Cat-Khat (gat).
 utilitza la flexi lingstica per distingir els noms, el temps , el mode i la veu del verb.
 El sistema verbal ha adaptat coses de l'antic britnic o del galls. El temps present t una certa significaci futura, ja que no existeix el temps futur, i era expressat per la forma de present+verb substantiu+A (ig) preposici amb nom verbal. En el dialecte insular hi ha un verb "ser" diferent del "estar", no pas com a l'angls to be, verb substantiu amb significaci ms propera a  existir  i un verb de lligam com  sser .  Aix, teit in ben (les dones van) del vell irlands derivaria en l'escocs theid a' bhean (les dones aniran), i del vell irlands a-ta in ben oc techt (la dona est anant) hi resultar tha an bhean a  dol (la dona va o la dona anir). I finalment, tha mi a dul (estic anant) substituir theid mi (anir).

 Histria .
Fou introdut al pas en el segle V pels escots goidlics, qui anomenaren al pas Ghaidealacht.  Fou la llengua dels reis escocesos fins el 1093, desplaant l'idioma local dels habitants (potser el picte). per cap el 1300 tot el Lowlands ja parlava lallans. Fins el segle XIII no es va diferenciar del galic irlands i va poder desenvolupar una literatura prpia. Durant els segles XVI i XVII van  seguir les normes ortogrfiques irlandeses, i noms d'en del segle XVIII se l consideraria com a un idioma diferent i se n fixaria una ortografia, tot i que no es diferenciaria gaire de l'irlandesa.

 Nombre de parlants i situaci .
Es calcula que en el segle XVI potser el 66 % de la poblaci escocesa parlava galic, ja que la poblaci era fora concentrada al Nord i a Strathclyde, per llur nombre va decaure molt rpidament sobretot des que el lallans esdev llengua de cort, i ms tard quan el centre de poder es desplaa cap a Anglaterra. I la davallada s acceler desprs de la desfeta dels Estuard el 1745. Cap el 1755 ja noms el parlaven uns 290.000 individus, cosa que suposava el 25 % de la poblaci escocesa, i cap el 1801 havien augmentat lleugerament a 335.000 parlants. El 1891 havien baixat drsticament a 354.000 (10 %, d'ells 43,739 monolinges) i a 230.806 el 1901. D'ac a 159.021 el 1922, 131.135 (el 2,68 %) el 1931, 94.000 el 1951, 88.892 el 1971 i 69.510 el 1991.
Segons el Minority Rights Group, per, el 1987 noms hi havia 79.307 gaellfons. Al Canad, que n hi havia 80.000 el 1880 noms a Cap Bret, havien baixat a 30.000 el 1931, a 7.000 el 1951 i noms a 500 el 1991.

Pel que fa a la distribuci dels parlants, dels 230.806 que hi havia el 1901, uns 106.466 (el 46 % del total) estava concentrat als comtats d'Inbhir Niss i Ross & Cromarty.  Durant els anys 20 els gaelfons es concentraven principalment a quatre comtats:

 Ross & Cromarty, que el 1922 tenia un 57 % de poblaci gaellfona, per que el 1891 havia tingut un 23,87 % de poblaci unilnge endems d'un 48,1 % de bilinges. El 72 % de la poblaci s'expressava normalment en galic. L angls noms era l'idioma habitual a Black Isle i a Dingwall.
 Sutherland, on eran el 49,8 %.
 Inverness o Inbhir Nis, on eren el 48,4 %.
 Argyll (l'antiga Erraghaideal o costa dels Escots), on eren el 32,8 %. ;

Endems, a les illes Hbrides hi havia 73.602 habitants, dels quals 8.797 eren unilinges gaellfons (per havien estat 15.746 el 1911), degut principalment a l'emigraci.

Aquest percentatge, endems, havia caigut l'any 1971 al 34 % a Ross & Cromarty, al 21 % a Inbhir Niss i al 14 % a Sutherland, on es dona el cas ms greu: dels 14 municipis que es compon, cap d'ells t un percentatge de gaellfons superior al 40 %. Amb aquests resultats, no es difcil de preveure dintre de pocs anys la fi de la llengua galica a Esccia.

Per altra banda, el 1920 es calculava que hi havia uns 8.000 gaellfons escocesos a Londres. I el mateix 1960 hi havia 15.000 gaellfons a Glasgow. Entre el 1961 i el 1971 el nombre de bilinges augmentaren en 8.000, per el percentatge de bilinges a les zones galiques no ha deixat de minvar  Als nics indrets on eren llengua majoritria de la poblaci el 1988 era a les Western Isles (79,5 %) i a les illes de Skye i Lochalsh (53,6 %).  D aquesta manera, es calcula que avui hi ha tants gaellfons als Highlands com a Glasgow i Londres.  Les causes d'aquesta decadncia es deu, per una part, a l'emigraci cap a les ciutats de parla anglesa, i per l'altra, al sistema educatiu anglfon i el estatus inferior del galic respecte a l'angls.

Noms de llocs en galic escocs.

Aberdeen   Obar Dheathain;
Aviemore - an Aghaidh Mr;
Ayr - Inbhair Air;
Brechin - Breichin;
Cumbernauld - Cumar nan Alt;
Dingwall - Inbhir Pheofharain;
Dornoch - Drnach;
Dumfries   Dn Phris;
Dunblane - Dn Bhlthain;
Dundee   Dn Dagh;
Dunfermline - Dn Phrlain;
Dunkeld - Dn Chailleann;
Dumbarton - Dn Breatann;
Edimbourg   Dn ideann;
Elgin - Eilginn;
Forres - Farrais	;
Fortrose - A' Chananaich;
Fort William   An Gearasdan;
Glasgow   Glaschu;
Gleneagles - Gleann na h-Eaglais;
Inverness   Inbhir Nis;
Kilmarnock - Cill Mhearnaig;
Lismore - Liosmr;
Paisley   Pislig;
Perth   Peairt;
Rosemarkie - Ros Maircnidh	;
St Andrews - Cill Rmhinn;
Scone - Sgin;
Stirling   Sruighlea;
Stornoway   Sternabhagh;
Whithorn - Taigh Mhrtainn;


 Veure tamb.
 Literatura galica escocesa;

 Referncies.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24429" title="Tuttul" nonfiltered="529" processed="528" dbindex="10550">
Tuttul fou una ciutat autnoma de l'antiga Mesopotmia situada a uns 100 km al nord de Kish a la desembocadura del riu Balikh a l'Eufrates, que probablement depenia de la ciutat-estat de Mari cap el 2337 aC quan fou conquerida per Sargon I. El culte principal era llavors al du Dagan, un du semita, que tamb era venerat a Mari.

Va recuperar desprs la independncia per cap el 1750 aC apareix ja sotmesa a Babilnia.

Les seves restes s'han excavat a la vora de la moderna Tall Bi'a. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24431" title="Windows 98" nonfiltered="530" processed="529" dbindex="10551">
El Windows 98 (anomenat Memphis durant el desenvolpament) s un sistema operatiu grfic publicat el 15 de juny de 1998 per Microsoft Corporation.

Aquest nou sistema s essencialment una actualtizaci del Windows 95, i com aquesta versi s un producte hbrid entre els 16-bits i els 32-bits. Algunes de les millores van ser un millor suport pel AGP, controladors pel maquinari USB i suport per multiples monitors.

Seguint el cam de les ltimes actualtizacions del Windows 95 aquest va continuar amb l'integraci de l'Internet Explorer amb la IGU de Windows (aquesta funcionalitat s anomanada Active Desktop (Escriptori Actiu).

 Segona Edici .
El Windows 98 Segona Edici (tamb anomenat Windows 98 SE) va ser publicat el 10 de juny de 1999. Aquesta versi incorporava algunes millores en vers l'anterior, importants correccions, l'actualtizaci del Internet Explorer 4 per la segent versi (que era ms rpid i lleuger), suport per DVD i el Netmeeting 3.

Una altre de les millores fou la possibilitat de compartir l'accs a internet entre varis ordinadors.

Esta considerat per molts experts ( entre hackers i programadors) el millor sistema operatiu de windows
La segent versi del Windows fou el Windows Me.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24432" title="Microsoft Windows 3.x" nonfiltered="531" processed="530" dbindex="10552">
 Windows 3.1 .

El Windows 3.1 s una versi del sistema operatiu Microsoft Windows. Fou la primera en popularitzar-se i permetia treballar sense haver d'escriure ordres MS-DOS tot i que el necessitava per funcionar.

A diferncia de les populars versions posteriors d'aquest sistema operatiu, en aquesta no existeix l'escriptori i la barra d'eines i en lloc d'aix hi ha un Administrador de tasques que agrupa les icones de les aplicacions en grups, i els documents s'obren mitjanant lAdministrador de fitxers.

 Windows 3.11 .

El Windows 3.11 fou anomenada Windows for Workgroups i incorpor per primera vegada la noci de grups de treball amb una xarxa de facil configuraci.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24434" title="Hora" nonfiltered="532" processed="531" dbindex="10553">
L'hora s una unitat de temps que es divideix en seixanta minuts. Cada dia t vint-i-quatre hores.

1.-  L'hora s el lapse de temps que comprn 60 minuts, 
o 3600 segons. Un dia t 24 hores.

2.- L'Hora s una mesura de angles utilitzada en Astronomia que equival a 15 . T el seu origen en qu la Terra en una hora de temps gira 15.

Els seus divisors sn:
 1 hora = 60 Minuts;

 1 Minut =60  segons;

Una relaci til s 1  = 4 Minuts

La Ascensi recta s un angle que es mesura en hores, minuts i segons.

Aix AR=3h 25m 13s= 3,4202777..  h= 51,304166.. =51  18 ' 15 "


Antigues definicions de l'hora.
Una dotzena part del temps que transcorre des de l'eixida del Sol fins a la seua posta. Com a conseqncia, durant el estiu les hores sn ms llargues que durant el hivern. Els romans i els grecs  usaven esta definici, que sembla ser d'origen egipci. Ms tard, la nit (el temps transcorregut des de la posta del sol fins a la seua eixida) va ser tamb dividida en dotze hores. Quan un rellotge utilitza aquestes hores, la seva velocitat ha de ser canviada cada mat i vesprada, per exemple canviant el llarg del seu pndol (aquest sistema va ser l'habitual durant l'Edat Mitjana i llavors les hores tenien diferent duraci segons l'poca de l'any).

Un dia solar aparent (entre un migdia i el segent, o entre una posta de sol i la prxima) t 24 hores. Com a conseqncia, les hores varien un poc, ja que la duraci del dia solar aparent varia al llarg del any. Quan un rellotge utilitza estes hores, ha de ser ajustat unes poques vegades durant el mes.

Un dia solar mitj t 24 hores. Quan un rellotge exacte utilitza estes hores, no necessita ser ajustat mai. De totes maneres, posat a que la velocitat de la rotaci terrestre disminux, esta definici va ser abandonada.

Vegeu tamb .
 Fus horari;
 Temps Universal Coordinat;
 Horari d'Hivern i Estiu;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24437" title="Mari" nonfiltered="533" processed="532" dbindex="10554">


Geografia: ;
 Mari (Mesopotmia) ciutat de Mesopotmia;
 Mari (Grcia) ciutat de Grcia;
 Mari (Rssia) repblica de Rssia;
Mari (Turkmenistan);
Biografies: ;
Gai Mari (157 aC - 86 aC), general i poltic rom.
Gai Mari el Jove, fill adoptiu de Gai Mari, cnsol el 82 aC ;
Gai Mari l'Altre, parent de Gai Mari;
Pseudomari o el Fals Mari, de nom real Amaci o Amati (Amatius), que es va fer passar per fill o net del gran Gai Mari;
Marc Mari, noble itali de Sidicinum;
Luci Mari, qestor el 50 aC ;
Luci Mari, trib de la plebs el 62 aC;
Sext Mari (Sextus Marius) fou un llegat de Dolabella a Sria el 43 aC;
Tit Mari, soldat rom ;
Sext Mari, empresari rom;
Mari Alfi, suprem magistrat dels campanis;
Marc Aureli Mari, usurpador del tron imperial rom;
Lingstica:
 Una llengua parlada a la repblica de Mari. Vegeu txerems;
Mitologia basca:
 Mari (deessa);
Etnologia: Un poble ugrofins que viu als marges del Volga. Vegeu Mari (poble);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24438" title="Mari (Mesopotmia)" nonfiltered="534" processed="533" dbindex="10555">


Mari fou una ciutat-estat a la que existeixen evidencies d'establiment hum des el perode  conegut com Jemdet Nasr abans del 3000 aC. Mari fou una ciutat prospera i comercial. Es de destacar el seu temple d'Ishtar. La seva poblaci fou semita des el 3000 aC aproximadament.

Sotmesa per Sargon I, el 2260 aC i parcialment destruda, dos filles del rei acadi van actuar a Mari: Mekibbar i Shumsani, l'ltima segurament sacerdotessa de Shamash. En aquesta poca Tuttul ja depenia de Mari. El culte principal era al du Dagan, un du semita, que tamb era venerat a Tuttul.

Desprs particip a la revolta contra el rei Naramsin d'Akkad. En aquest temps bona part de la poblaci era hurrita.

Es va independitzar cap el 2191 aC, i el 2100 aC fou ocupade pels amorites.

Cap el 1800 aC s estenia des la frontera de Babilnia fins a les regions de Sria. Estava llavors poblada per amorites que parlaven un hebreu arcaic.

Va ser conquerida per Assria cap el 1798 aC, essent proclamat rei Iashmakhadad, fill del rei d'Assria Shamsiadad, per en va ser expulsat per Zirimlin (Zimrilin), fill d'un ex rei anomenat Iakhdunlim. Zimrilin  que es va proclamar rei cap el 1782 aC.

Els Babilonis la van ocupar el 1759 aC i ja no va recuperar mai ms la independncia.

Es l'actual Tell Hariri a Sria. 

Reis:

Anbu  abans del 2600 aC;
Anba c. 2600 aC;
Bazi c. 2590 aC;
Zizi c. 2560 aC;
Limer c. 2540 aC;
Carrum-iter c. 2500 aC;
Ilshu. c. 2500-c. 2480 aC;
Lamgi-Mari c. 2480-c. 2450 aC;
Ikun-Shamash c. 2450-c. 2445 aC;
Ikun-Shamagan c. 2445-c. 2425 aC ;
Iblul-Il c. 2425-c. 2400 aC;
Desconeguts c. 2400-2260 aC;
a Sargon I d'Akkad i successors c. 2334 -c.2100 aC (vegeu Akkad);
Ocupada pels amorites desprs del 2100 aC
Reis amorites desconeguts 2100-1830 aC;
Ibit-Lim (dates descongeudes entre 2100 i 1830 aC);
Iaggidlim 1830-1820 aC;
Iakhdunlim 1820-1798 aC ;
Sumu-Iaman 1798-1796 aC;
a Assria 1796 aC;
Iashmakhadad 1796-1782 aC;
Zimrilim 1782-1759 aC ;
a Babilnia 1759-1595 aC





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24439" title="Dur Ilu" nonfiltered="535" processed="534" dbindex="10556">
Dur Ilu fou un petit regne a la regi de Elam, que fou conquerit per Sargon I cap el 2325 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24440" title="Amarak" nonfiltered="536" processed="535" dbindex="10557">
Amarak fou un regne a la regi d'Elam que fou conquerit per Sargon I cap el 2325 aC, quan regnava Rish Ramman.

Reis:

Rish Ramman;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24442" title="Karalla" nonfiltered="537" processed="536" dbindex="10558">
Karalla fou un regne a la regi d'Armnia que s'esmenta cap el 2300 aC, quan n'era rei Assur Li I. Potser s el mateix regne que apareix 500 anys desprs amb el nom de Karallu.

Reis:

Assur Li I;
Assur Li II;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24444" title="Warakshe" nonfiltered="538" processed="537" dbindex="10559">
Warakshe fou un regne a la regi d'Elam, a l'oest, sotms a Sargon I d'Accad cap el 2325 aC.

Es va rebellar contra el successor de Sargon, el seu fill Rimush, cap el 2281 aC, sota la direcci del rei Sidgau, auxiliat pel rei d'Awan (tamb revoltat) Lukhkhishshan. La rebelli fou sufocada. Per la mateixa poca s'esmenta el regne de Parahsum, que podria ser el nom accadi de Warakhshe o Warakshe

El 2260 aC, durant la successi de Naramsin, es torna a revoltar sense xit.

Cap el 2075 aC se l'esmenta com a Markhashi i era aliat del rei Shulgi d'Ur.

Reis:

Sidgau;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24445" title="Transcavitat dels epiplons" nonfiltered="539" processed="538" dbindex="10560">
La transcavitat dels epiplons o bossa omental s una cavitat del cos hum delimitada pels epiplons (del grec          epiploon "surar per sobre de"). Els epiplons, tamb anomenats oments (i de vegades mesenteri), sn replecs peritoneals que recobreixen les diverses vsceres abdominals.

Els epiplons compleixen una funci de fixaci alimentria i d'innervaci, ja que embolicats en el teixit adips que cont hi transcorren tamb els diferents vasos sanguinis i limftics i nervis que arriben a cada vscera.

L'epipl major s el replec (o conjunt de plecs) peritoneal que va cobrint i fixant l'intest prim al llarg del seu recorregut.

Cobrint-lo, hi ha l'epipl menor, un altre conjunt de plecs peritoneals que uneixen i fixen la curvatura menor de l'estmac amb el fetge. 

Aquest replec est fenestrat pel forat de Winslow a travs del qual es pot accedir a la borsa omental que es troba a la seva part anterior.

 Enllaos externs .
 Enciclopedia Libre Universal ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24447" title="Simashki" nonfiltered="540" processed="539" dbindex="10562">
Simashki fou un regne de la regi d'Elam, al oest de Susa (a l'actual Iran), tamb anomenat Simash o Kimash. La dinastia de Simashki o Shimash o Shimashki (vers 2100-1970 aC) va governar Elam (Anshan), Susa, Simashki i Awan. Dels dotze reis de la llista de Susa, nou estan documentats tamb per altres fonts.

Al comenament hi va haver durs enfrontaments amb el sumeris  d'Ur, que es van alternar amb perodes de pau i enllaos matrimonials com el de 2063 aC entre una filla de Shulgi i el rei d'Anshan, o un vers el 2035 aC  entre una filla de Shusin d'Ur i un prncep d'Anshan,  trencat aviat quant Ur va fer expedicions (dues al menys) vers la regi de la mar Cspia. Vers el 2028 aC va pujar al tron d'Ur Ibisin (o Ibbisin) i la dinastia d'Ur va comenar a perdre territoris. Al comenament Ur encara va poder mantenir la influncia en un territori en la lnea entre Arbela i el golf Prsic. El 2004 aC, el sis rei elamita de Simashki i Kindattu es van aliar al rei de Susa i conjuntament van conquerir Ur vers el 2003 aC i es van emportar presoner al rei Ibbisin. Poc desprs Eridu i Uruk foren conquerides per vers el 1998 aC Simashki va perdre Uruk, Ur i Eridu a mans d'Isin. 

El rei de Simashki (dinastia de Simash o simshquides) va governar Elam un temps per fou suplantat per una branca que governava els territoris occidentals,  establerta a Susa, els eprtides, que van acabar governant tamb a Simashki, reunint tot Elam fins vers el 1600 aC.


 Llista de reis .

Girnamme o Gir-Namme (segle XXI aC) ;
Lurak-lukhkhan o Enpi-Luhhan (segle XXI aC) ;
Eparti I ;
Tazitta II ;
Tan-Ruhurater I (Tan-Rukhurater);
Kindattu (Khubasiumti);
Hutrantepti I o Khutrantemti;
Idaddu I (Indattu-Inshushinnak I) ;
Tan-Ruhurater II  (vers 2000 aC) ;
Idaddu II o Indattu-Inshushinnak II (segle XIX aC);
Idaddu-Napir o Indattu-Napir (segle XIX aC);
Idaddu-Temti o Indattu-Tempt (segle XIX aC);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24451" title="Awan" nonfiltered="541" processed="540" dbindex="10565">
Awan fou un regne a la regi de Elam, al sud de Susa. Awan era una ciutat de localitzaci incerta a l'oest de l'Iran. La dinastia d'Awan va regnar des vers el 2500 al 2100 aC i fou contempornia de Sargon I d'Accad  (vers 2334-2279 aC); el seu darrer rei,  Puzur-Inshushinak hauria regnat al mateix temps que Urnamu d'Ur (vers 2110-2094 aC). Les fonts sumries han deixat indicacions de les campanyes militars que ajudant a comprendre la histria i geografia d'Elam.

Els reis d'Awan van dominar Elam i la seva dinastia va ser hegemnica fins prop del 2325 aC en que va ser sotms a tribut per Sargon I d'Accad. Dels set primers reis no se sap res i sn noms una llista de reis. Els tres primers reis d'Awan sn esmentats a la llista de reis de Sumria i noms es pot llegir fragmentriament el tercer nom (Ku-u ...) que hauria regnat 36 anys (356 anys s'atribueixen a tots els reis d'Awan). Una copia parcial esmenta dos reis d'Awan i corresponen a una data vers 2500 aC o posterior; la seva historicitat es dubtosa.

Desprs segueix una llista trobada a Susa amb dotze reis, que una inscripci accadiana esmenta com els dotze reis d'Awan, sense indicar llargada dels regnats ni filiaci. La llista fou composada no abans del 1800 aC i no hi ha cap punt de concidncia entre la llista sumria i la llista de Susa. Aquesta llista es referiria a una segona dinastia. El vuit rei esmentat Lukhkhishshan o Lukh-Ishshan (Lu  ian) es pot datar vers el 2300 aC i el dotz Kutikhkhinshushinnak o Puzurinshushinnak (Puzur-Inuinak) vers el 2100 aC, per no se sap si la llista exposa una srie completa de reis.

El pas es va rebel lar contra el successor de Sargon, el seu fill Rimush, cap el 2281 aC, sota la direcci del rei Lukhkhishshan fill de Hishiprashini ( iipraini, variant d' iepratep que apareix com a nov rei de la llista de Susa), auxiliar pel rei de Warakshe (tamb revoltat) Sidgau, per la rebel li fou sufocada i es va fer bot a Awan. Segons aix (explicat a les campanyes de Sargon) els reis vuit i nov son esmentats (en ordre invers) a la llista de Susa. Les campanyes de Sargon i el seu fill Rimush tenien una finalitat econmica (busca de materials que no hi eren a Sumer) i no pas de conquesta permanent. A les campanes de Rimush torna a ser esmentat Warakshe i es parla de la captura dels caps enemics entre Awan i Susa a la meitat (o a la part superior) del riu. 

El rei d'Accad Manishtushu (vers 2275-2260 aC) va continuar les lluites al sud de l'Elam arribant a la zona del golf Prsic que va creuar per establir una aliana amb les 32 ciutats de la costa d'Arbia. En temps del rei Naramsin d'Accad (vers 2260-2223 aC) es va fer un tractat entre el rei de Susa, vassall de Naramsin i el rei d'Awan, Khita o Hita, probablement tamb tributari, tractat que es el primer text elamita en carcter cuneformes que es coneix per que t una interpretaci molt complexa.

Awan va recuperar la plena independncia cap el 2221 aC i va tenir l'hegemonia d'Elam durant gaireb un segle. A la segona meitat del segle XXI aC els Guti ocuparen el pas i el 2116 aC el rei Utukhengal d'Uruk va derrotar al rei Guti Tiriqan en una batalla entre Kish i Nippur, i va enderrocar al nou rei Guti Sium quaranta dies desprs, apoderant-se dels seus dominis. El darrer rei d'Awan, Puzur-Inshunshinak va conquerir Susa i desprs Anshan i va establir per primer cop una confederaci elamita  forta que es va consolidar amb la submissi dels reis de Simashki. Dues esteles a Susa esmenten a Kutikhkhinshushinnak o Puzurinshushinnak (Puzur-Inuinak) amb els ttols de "rei d'Awan" i "el Poders" i un text mesopotami en sumeri i accadi indica que aquest rei era contemporani de Urnammu d'Ur (vers 2100 aC). 

Fou aquest rei el que se suposa que va incorporar Susa als seus dominis per no hi ha seguretat sobre aquest fet. En tot cas els seus successors van perdre Susa i la dinastia dels Simshquides (sorgida del regne de Simashki) va establir el seu poder al Elam.

Awan s esmentat sota el rei Ibisin d'Ur (vers 2028-2004 aC) que va saquejar Susa, Adamdun i la terra d'Awan en un nic dia i va fer captius als seus senyors. Alguna inscripci esmenta Awal per era un lloc diferent segurament a la vora del modern riu Hamrin. Una inscripci prop de  Kasr-i Shirin recorda la conquesta de la terra de'Awan, per no s pot datar amb seguretat i en tot cas es posterior als altres documents que esmenten Awan.

Per la seva localitzaci la inscripic de Rimush situa un fet "entre Awan i Susa" el que indicaria que la distancia entre les dues ciutat no era excessiva. La inscripci d'Ibisin suggereix que la terra d'Awan era col lindant amb el districte de Susa. Les localitzacions sn diverses: a Khuzestan a la rodalia de Dezful; a Fars a la comarca on era Anshan que en podia ser la capital; o al Luristan, fins i tot al seu extrem nord a la vora del Kurdistan.

 Bibliografia .
V. Scheil, Dynasties lamites d Awan et de Sima, Revue d assyriologie 28, 1931,
F. Vallat, Suse et l  lam, Recherche sur les grandes civilisations, Mmoire no. 1, Paris, 1980;

 Llista de reis.

Dos reis de nom desconegut (vers segle XXV aC) ;
Ku-u ... desprs del 2500 aC;
Tata vers 2400 aC;
Ukku-Takhesh vers 2380 aC;
Khishur vers  2360 aC;
Shushun-Tarana vers 2350 aC;
Napil-Khush vers 2330 aC;
Kikkusiwe-Temti vers 2325 aC;
tributari d'Accad vers 2325 aC;
Lukhkhishshan o Lukh-Ishshan vers 2300 aC;
Khishep-Ratep o Khishepratep, vers 2300 aC;
Khelu (segle XXIV aC vers 2300-2280 aC) ;
Khita (segle XXIII aC potser vers 2280-2240 aC);
Als guti ;
Kutikhkhinshushinnak (Puzurinshushinnak) abans del 2100 aC;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24452" title="Anshan" nonfiltered="542" processed="541" dbindex="10566">
Anshan fou un regne de la regi de Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars. La seva capital era la ciutat d'Anshan o Anzan. Est testimoniada la seva existncia al tercer millenni als textos sumeris i accadis.

 Histria .

Cap el 2325 aC era vassall d'Accad, per se'n devia independitzar cap el 2221 aC. N'apareix una referncia en un text de Manishtusu fill i segon successor de Sargon I d'Accad, que diu que va haver de sotmetre Anshan desprs de qu el rei local s'havia revoltat.

Vers 2200 aC Gudea de Lagash diu que va conquerir Anshan. Es sospita que fins aleshores formava part del regne elamita sota la dinastia d'Awan, justament caiguda per aquell mateix temps. A la dinastia d'Awan la va substituir la de Simashki, situada a la regi de la moderna Isfahan per sembla que Anshan va romandre sota control o influncia sumria, igual que Susa al Khuzestan.

Cap el 2063 aC el rei (ishasha) d'Anshan es va casar amb una filla del rei Shulgi de Ur. El mateix Shulgi diu que va devastar Anshan per la pau es va restablir sota el seu fill i successor Shusin, que igualment va donar una filla en matrimoni al rei d'Anshan. 

Cap el 2024 aC Anshan va entrar en una aliana amb Elam (Susa) i Simashki. En aquest moment Shimashki dominava Awan i Susa per desprs el rei Ibisin d'Ur els hi va arrabassar. El seu xit fou temporal. Ibisin va acabar presoner a Anshan junt amb una esttua de la deessa Nanna que unes dcades ms tard fou retornada a Isin pel seu segon rei Gimililishu. 

El 1916 aC hi va fer una expedici el sobir Gungunum cinqu rei de Larsa.

Sota poder d'Elam amb la dinastia eprtida, els reis d'aquest pas van agafar el ttol de reis d'Anzan (transcripci elamita del nom) i Shushan  (del que deriva Susa). Encara que els reis de la dinastia portaven el ttol de reis i de sukkal-mab (grans regents) apareixen sukkal-mabs de Elam i Simashki, i tamb sukkals (regents, crrec generalment exercit pel fill del rei) de Susa per no d'Anshan. Sembla que en aquest temps es va despoblar i que el centre poltic es va desplaar a Susa.

La dinastia eprtida va desaparixer potser sota el pes de la invasi cassita, per quan vers el 1300 aC (desprs de 200 anys de buit) reapareix una nova dinastia elamita, el seu sobir torna a portar el ttol de rei d'Anzan i Susa. Probablement en aquest temps la capital estava a la regi d'Anzan ja que dels reis Attatkittash i el seu successor Humbannumena (vers 1300 aC) no s'han trobat inscripcions a Susa i noms a la pennsula de Bushire al sud del Fars. Per l'arqueologia sembla demostrar que desprs la capital fou a Susa i que Anshan fou poc ms que una vila de provncia a la part oriental dels dominis elamites. 

Elam va perdre la independncia vers el 1100 aC quan fou envat per Nabucodonosor I de Babilnia. Segles desprs quan es va restablir el regne, un dels reis, Shutruk-Nakhunte II (717-699 aC) va agafar el ttol de Gran Rei d'Anzan i Susa. El ttol desaparegu desprs de Halludush-Inshushinak deposat pels assiris vers 693 aC el que suggereix que Anshan s'havia perdut en el regnat d'aquest sobir. Khudur Nakhunte III, fou expulsat pels assiri-babilonis cap les muntanyes Hidalu al Khuzestan oriental; posteriorment el rei Humbannumena (vers 692-687 aC) va renovar l'aliana amb Assria-Babilnia i va demanar tamb l'auxili militar de districtes vens com Anzan i Parsuah, un regne menor on est testimoniat en temps d'Assurbanipal el rei Kurash que seria Cir I que portava el ttol de gran rei d'Anshan; Parsuah (Parsuwash) i Anshan serien de fet la mateixa provncia independitzada al segle VII aC d'Elam. Vegeu Parsua i Parsuah. La crnica de Nabonides encara a refereix a Cir II el Gran com rei d'Anshan o de Parsu.

 Arqueolgia .

La localitzaci de la ciutat es incerta. S'ha tractat de identificar amb Malian, 36 km al nord-oest de Shiraz on es van fer unes troballes, completades el 1971 i 1972 per una dedicatria d'un temple a Anshan feta per un rei elamita del segon millenni, i alguns altres objectes, que en fan molt probable la identificaci, per mai ha pogut ser confirmat sense dubte.
  
 Bibliografia .
J. Hansman, Elamites, Achaemenians and Anshan, Iran 10, 1972;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24454" title="Sheriku" nonfiltered="543" processed="542" dbindex="10567">
Sheriku fou un regne del nord d'Elam, que va ser sotms per Sargon I d'Accad.

Es va revoltar cap el 2275 aC contra Accad sembla que aprofitant el cop d'estat que va deposar a Rimush i va proclamar al seu germ gran Manishtushu, per no va reeixir.

Desprs va estar supeditat a Shimash i a Elam (Susa).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24482" title="Neu" nonfiltered="544" processed="543" dbindex="10568">


La neu s la precipitaci d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu. A causa de la seva composici granular, t una estructura suau i flonja, a no ser que estigui compactada a causa de la pressi. Generalment la neu es forma per sublimaci del vapor d'aigua en les capes altes de l'atmosfera, a una temperatura inferior als 0C. La caiguda de precipitaci en forma de neu s'anomena nevada.

L'ocurrncia, quantitat i intensitat de les nevades depn, entre d'altres factors, de la latitud, l'altura, la distncia al mar o l'oce i de l'estaci de l'any.

La neu es pot fabricar tamb amb l'ajuda dels canons de neu. Aquesta tcnica s utilitzada per les estacions d'esqu per millorar l'estat de les pistes quan la temperatura s suficientment baixa per les precipitacions no sn prou abundants.

Aspectes fsics.

Histria.
L'estructura hexagonal dels flocs de neu ja va ser coneguda a la Xina al Segle II aC. A Europa no seria fins el 1591 quan el matemtic angls Thomas Harriot s'en va adonar d'aquesta caracterstica, per no va publicar les seves observacions. La primera publicaci cientfica sobre el tema la devem a Johannes Kepler, un dels primers cientfics a interessar-se sobre la formaci dels flocs de neu, que el 1611 va escriure una monografia sobre la seva formaci (Vom sechseckigen Schnee). 

El 1635 Ren Descartes va descriure de manera precisa moltes formes de cristalls de neu.

El 1665 Robert Hooke va fer les primeres observacions dels cristalls de neu utilitzant el microscopi i va publicar nombrosos dissenys de cristalls, mostrant la complexitat i diversitat de les seves estructures, al seu llibre Micrographia.

El 1931 Wilson A. Bentley va publicar unes dues mil fotografies de cristalls de neu al llibre Snow Crystals.

El 1936 el japons Ukichiro Nakaya va aconseguir de crear flocs de neu artificials en condicions experimentals, fixant la temperatura i la saturaci del vapor d'aigua, adonant-se que la forma dels cristalls depen d'aquests dos parmetres. Nakaya va ser el primer a estudiar de manera sistemtica els cristalls de neu, gran part dels seus treballs va ser publicada el 1954 al llibre Snow Crystals : Natural and Artificial.
Forma dels flocs de neu.

A un nvol molt fred, el vapor d'aigua es condensa directament en cristalls de gla sobre les partcules que hi ha en suspensi (pols, fum, ...). Si durant la seva caiguda noms troben capes d'aire d'una temperatura inferior a 0C, els cristalls s'aglutinen en forma de branques glaades que es combinen per formar flocs cada cop ms grans. L'encaix d'aquests cristalls depen essencialment de la temperatura, l'nica caracterstica com a tots els flocs s l'estructura hexagonal, que reprodueix l'estructura cristallina del gel ordinari i est relacionada amb l'estructura molecular de l'aigua, intentant aconseguir la mxima reducci de l'energia potencial qumica del cristall. 

La forma dels flocs varia en funci de la temperatura :

 de 0 a -4C : plaquetes hexagonals primes;
 de -4 a -6C : agulles;
 de -6 a -10C : columnes;
 de -10 a -12C : cristalls de sis puntes llargues;
 de -12 a -16C : dendrites;

La densitat de la neu nova s molt variable, les estadstiques donen una mitjana de 110 kg per metre cbic, amb una desviaci tpica de 40 kg per metre cbic.
Cicle de vida d'un cristall.
La formaci i l'evoluci dels cristalls comprenen:

Els mltiples graus de llibertat d'associaci qumica de les molcules d'aigua, aquestes possibilitats sn afavorides per la lentitud de la cristallitzaci, que va d'una desena de minuts a diverses hores. Aquesta s la base de l'extrema diversitat de les formes creades.
Les diverses condicions meteorolgiques que hi ha entre la formaci i la seva desaparici:
condicions al nivell de formaci, abans de la precipitaci;
condicions de les capes atmosfriques travessades durant la precipitaci;
condicions a nivell del sl, si hi arriben;

La feblesa dels lligams entre les molcules d'aigua fa que aquests cristalls siguin molt sensibles a qualsevol modificaci de les condicions del seu entorn. Es pot considerar el cristall de neu com a inestable i que ha d'estar en fase de cristallitzaci per conservar la seva forma, tot i que en quan aquesta s'interromp comencen a produir-se recombinacions entre ells. Aquesta sensibilitat fa molt difcil l'observaci dels cristalls al microscopi.

Condicions a nivell de la zona de formaci.
L'existncia d'un moviment ascendent de l'aire condiciona de manera especial la durada de la cristallitzaci i les seves possibilitats de penetraci a d'altres capes amb diferent higrometria, temperatura, pressi, ... En aquest nivell, els cristalls poden fondre's, sublimar-se o combinar-se, per tamb poden estar recoberts d'aigua en estat de sobrerefredament; els cristalls es cobreixen de nduls, en principi invisibles, per que li poden donar un aspecte de flor de mimosa.

Fins i tot si no hi ha corrents ascendents, la resistncia que oposa l'aire requereix de l'aglomeraci de diversos cristalls abans no es produeixi la precipitaci.

Condicions de la precipitaci.
La presncia de turbulncies i la higrometria en particular, regeixen la desaparici (per fusi o sublimaci) dels cristalls i els flocs o, pel contrari, la seva aglomeraci progressiva. Els flocs parcialment liquats poden patir una cristallitzaci brutal si van a parar a una atmosfera ms freda; si el fenomen s massiu es parla d'aiguaneu.

La variaci dels parmetres meteorolgics amb l'altura es caracteritza especialment per la determinaci de la cota de neu.

Condicions de cristallitzaci al terra.
A les latituds temperades el gran poder allant de la neu, associat a l'albedo, fa possible la rpida creaci d'un gradient trmic entre el terra ms calent i allat i la superfcie reflectora freda que pot arribar a ser de 20 graus. Tamb es constata que quan hi ha un gradient de temperatura adient, els cristalls d'una capa de neu entren en un procs de recristallitzaci que es tradueix en un augment de la grandria mitja dels cristalls. Es considera que amb 15 cm de neu hi ha prou per arribar a tenir el gradient necessari. Les condicions de la recristallitzaci a terra sn diferents de les que es produeixen a l'alta atmosfera on es generen els cristalls i les noves formes que es generen sn menys elaborades.

Evoluci del mantell de neu.
La neu nova caiguda pot ser afectada per l'acci del vent, sobretot si s molt lleugera, i pot ser modelada per la seva acci, les formes d'acumulaci que s'originen per l'acci del vent poden ser ones, en forma de creixent amb la part cncava a sotavent; arrugues, amb pendent fort a sotavent i molt suau a sobrevent; barcanes, en forma de creixent amb un angle obts o agut en funci de si el vent ha estat regular o no ho ha estat. Si el vent troba obstacles en el seu recorregut es poden formar acumulacions de neu darrere d'ells, a sotavent; o de gebre a sobrevent. El vent tamb pot modelar formes per erosi del mantell, es poden formar zastruguis, talls o forats.
En el cas de la neu primavera, compacta i amb molt d'aigua que est destinada a fondre's in situ. A la muntanya el vent origina cornisses que poden afectar els excursionistes.

La neu no s un material inert, s en constant evoluci i no para de transformar-se, sotmesa al seu propi pes que la comprimeix i a les diferncies de temperatura entre el dia i la nit. Si el pendent s fort, el mantell pot esdevenir inestable i generar allaus.

La metamorfosi isotrmica.

Es desenvolupa quan el gradient trmic dintre de la capa de neu s feble, inferior a 5C per metre. A causa dels desequilibris de la pressi de saturaci del vapor d'aigua, les dendrites desapareixen en benefici del centre del cristall. Els cristalls s'arrodoneixen i la seva grandria es calibra i es parla de grans fins. Els contactes creats d'aquesta manera,  es corresponen a la formaci de ponts de gla que solden els cristalls els uns als altres, aquest fenomen es coneix com a sinteritzaci. D'aquesta manera, la capa de neu guanya en cohesi i en densitat.

La metamorfosi amb un gradient mig.

Apareix quan el gradient trmic dintre de la capa de neu s entre 5 et 20 C per metre. Tamb s'observa una transferncia de matria per sublimaci / congelaci per la direcci privilegiada s la vertical, de baix a dalt. Els cristalls es transformen en grans amb les cares planes.

La metamorfosi amb un gradient fort.

Quan el gradient trmic s superior a 20 C per metre, el flux de vapor d'aigua dintre de la capa de neu esdev molt fort. Desprs d'una desena de dies, els grans prenen la forma de gobelets que poden arribar a fer fora millmetres de dimetre. Llavors el mantell esdev molt inestable en trobar-se sobre un munt de boles rodants.

La metamorfosi de la fosa.

La fosa de la neu es tradueix en l'aparici d'aigua lquida en el mantell de neu, causada per la pluja o pel desgla. Es formen aglomerats, dits grans rodons, que fan el mantell molt inestable.
El fet d'hidratar la neu no provoca necessriament la seva fosa de manera immediata.

Aspectes ecolgics.

Balan energtic.

L'energia solar contribueix a l'escalfament del sl de manera desigual, un factor important s l'albedo, que mesura la part de radiaci que s reflectida. L'albedo mitj a la superfcie de la Terra s de 0,28. Com la neu nova s d'un blanc especialment pur, fa pujar l'albedo a 0,85. Aix implica una reflexi important dels raigs lluminosos del Sol, el que significa una disminuci de l'aportaci d'energia. La neu vella conserva un albedo de 0,60, per tant s fcil d'entendre que els sls innivats tendeixen a continuar freds en superfcie, i en conseqncia, a conservar el seu mantell de neu.

Pel contrari, els boscs de conferes aprofiten el seu albedo feble (0,12) i la llum reflectida per alliberar les seves branques de la neu.

L'aigua de la neu.

La neu es transforma en aigua molt lentament, aix fa que pugui penetrar molt ms al sl i ser aprofitada per omplir les capes fretiques amb ms eficincia que l'aigua de pluja.

Si la neu s acompanyada per pluges pot esdevenir en un problema en forma d'inundacions, de vegades catastrfiques en provocar una fosa rpida.

Paper protector.

La neu s un allant excellent perqu cont una gran quantitat d'aire. La seva presncia fa que les variacions de temperatura siguin ms petites i el sl es glaa menys en fondria. Ratolins i altres rosegadors viuen a l'espai subnival, fosc i tranquil, desplaant-se contnuament per una xarxa de tnels i rossegant les tiges de les plantes.

De la mateixa manera, la vegetaci coberta de neu s protegida de les fortes glaades. Algunes plantes alpines continuen actives durant l'hivern. El lliri de neu pot travessar el mantell de neu per florir, si la capa de neu s mont gran l'allargament de les tiges es fa en horitzontal i en tots els sentits i s quan son alliberades que es redrecen.

Els esquimals han tret profit d'aquesta propietat per fer les seves cases de neu, els igls. L'habitaci, d'estructura hemisfrica, es construeix disposant blocs de neu endurida, a la part superior es posa un bloc de gel translcid i el conjunt es consolida amb aigua glaada. Havent -40 C a l'exterior, la temperatura interior a nivell del terra s de -5 C. De totes maneres, l'igl no s altra cosa que una residncia temporal de caa i no la casa permanent dels esquimals o inuits. 

Aspectes geogrfics.

Zones de neu.

A les regions de clima tropical la neu s prcticament absent, s'acostuma a considerar que els parallels 35 N i S delimiten aquesta zona on noms a les muntanyes hi ha una certa presncia de neu. El volc Cayambe, un cim de 5.790 m situat a l'Equador, rep precipitacions en forma de neu de manera regular tot i trobar-se a la latitud 0.

Com ms en apropem als pols, ms augmenta la nivositat, tanmateix la quantitat de neu que cau a les regions polars s petita per es conserva pel fred que hi fa. A ms les zones costaneres sn relativament poc afectades per la neu.

s a les regions temperades, continentals i muntanyoses, on es produeixen les nevades ms importants, entre elles els 130 cm en 24 h a l'estaci suissa de Klosters el gener del 1982 o els 193 cm en 24 que es van mesurar a Silver Lake (Colorado) l'abril del 1921.

Neus perptues.

Quan la capa de neu no arriba a fondre's totalment a l'estaci clida, es parla de neus perptues. Aquesta situaci es produeix a la major part dels grans cims i a prop dels pols. Compactades i parcialment foses aquestes neus es convertiran en congestes i ms tard en glaceres. El gel continental dels pols s'anomena inlandsis, els icebergs que es desprenen de les glaceres sn formats per aigua dola, pel contrari, el gel mar de la banquisa s format per aigua salada.

El cas del Kilimanjaro, punt culminant de l'frica, s un exemple revelador de l'escalfament global del planeta. Els cientfics  estimen que podria perdre el que li resta de neus perptues entre el 2015 i el 2020. A llarg del segle XX el volum de gla que hauria desaparegut seria superior al 80%  . Les neus perptues del Kilimanjaro podrien desaparixer desprs de 11.000 anys .




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24488" title="Cultures neoltiques i calcoltiques de Mesopotmia" nonfiltered="545" processed="544" dbindex="10569">



El neoltic a Mesopotmia comena cap el 7000 aC amb l'eclosi de les primeres cultures agrcoles i desprs els primers poblets, fins arribar a les ciutats sumries cap el 3700 aC.

Els sumeris es creu que es van desplaar del nord-oest cap al pas entre els dos rius cap el 4000 aC, i van substituir (i es varen barrejar) a les poblacions locals.

Jarmo, o Qalat Jarmo, s una ciutat al peu de les muntanyes Zagros on s han trobat restes arqueolgiques que estableixen que es un dels primers llocs del mon on es practicava l'agricultura cap el 7000 aC. Es va trobar als anys 40 del segle XX i va ser excavat per experts entre 1848 i 1955

La cultura de Umm Dabaghiya s'estengu del 7000 fins desprs del 6000 aC i suposa una consolidaci de l'agricultura, amb acumulaci de productes per la redistribuci i potser les primeres aparicions de caps

La cultura de Hassuna (Tell Hassuna) es va desenvolupar a continuaci, a la zona de Mossul, amb aparici de la cermica, fora treballada, i les primeres construccions. S'estengu de cap el 6000 aC al 5300 aC.

Al mateix temps es desenvolupa mes el nord la cultura Halaf que s'estendr de cap el 5800 aC fins el 4500 aC, a la vall del Khabur, on la cermica es mes estilitzada i pintada

La cultura de Samarra es desenvolupa des prop del 6000 aC fins al menys el 5000 aC simultnia a la de Hassuna. Al haver-hi menys pluges es va fer necessari emmagatzemar mes productes. La cermica esta feta per especialistes, i l'agricultura est ms desenvolupada amb evidencies de irrigaci. Es practica la pesca.

Al 4500 aC apareix la cultura d'Ubaid (del lloc que es va trobar primer) a Sumer. Es caracteritza per una cermica desenvolupada i caracterstica i l'aparici de petits poblets de agricultors i pescadors, amb restes d'enterraments amb acompanyament d'alguns ritus. La cultura s estengu cap el nord substituint la cultura de Halaf.


Es divideix en tres perodes: Eridu (4500 aC-4100 aC), Hajji Muhammad (4100 aC-3750 aC) i Uruk (3900 aC-3500 aC)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24490" title="Kutha" nonfiltered="546" processed="545" dbindex="10570">
Kutha fou una ciutat-estat de Mesopotmia, al Est d'Accad que apareix sotmesa a Sargon I, i que es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24491" title="Mardaman" nonfiltered="547" processed="546" dbindex="10571">
Mardaman fou una regi de Mesopotmia  al nord-est de Simurrum que apareix sotmesa a Sargon I, i que es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24492" title="Kazallu" nonfiltered="548" processed="547" dbindex="10572">
Kazallu fou una ciutat-estat de Mesopotmia al nord-oest d'Adab. 

Les primeres notcies en sn la seva conquesta per Sargon I. Es va revoltar el 2284 aC i 2260 aC sense xit, per va accedir de nou a la independncia cap a finals del segle.

El 1835 aC conquer temporalment Larsa, per no la va poder conservar ms que uns mesos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24494" title="Marad" nonfiltered="549" processed="548" dbindex="10573">
Marad fou una ciutat estat de Mesopotmia al nord-oest de Kazallu. 

Va ser conquerida per Sargon I abans del 2330 aC. Es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC sense xit. El 2224 aC tenia per rei a Lipitili, un fill de Naramsin de Akkad. Desprs va seguir l'histria general de les ciutats sumeries.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24495" title="Simurrum" nonfiltered="550" processed="549" dbindex="10574">
Simurrun fou una regi de Mesopotmia ms enll d'Eshunna. Es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24496" title="Namar" nonfiltered="551" processed="550" dbindex="10575">
Namar fou una regi de Mesopotmia al nord-oest d'Apishal i Akkad. Es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24497" title="Apishal" nonfiltered="552" processed="551" dbindex="10576">
Apishal fou una ciutat-estat de Mesopotmia al nord-oest d'Akkad, sotmesa per Sargon I d'Akkad.  Es va revoltar contra Naramsin el 2260 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24499" title="Eshnunna" nonfiltered="553" processed="552" dbindex="10577">

Eshnunna o Eshunna fou una ciutat-estat de Mesopotmia que arriba al seu mxim poder el segle XVIII aC formant llavors el regne de Warum.

El 2025 aC la ciutat es va revoltar contra Ur, que exercia el poder, i el rei Ituriya es va fer independent. A aquest rei el va succeir el seu fill Ilshuiliya. Poc desprs va caure en mans de Isin, i el rei Bilalama (cap el 1975 aC) n'era vassall.

Cap el 1840 aC el rei Ipiqadad II va signar un tractat de protecci amb Mari, ciutat que va quedar sota l'influncia de Eshnunna.

Desprs del 1820 aC apareix sota el domini d'Assria, el rei de la qual, Naramsin, es titula tamb rei de Eshunna i havia ocupat Mari i Ekallatum, per desprs hi governa el germ de Naramsin, Dadusha, i els vincles amb Assur es trenquen. El 1783 aC Dadusa signa la pau amb Samsiaddu de Ekallatum i Mari dona support a Samsiaddu contra Qatna

El 1764 aC la ciutat va participar, aliada amb Elam, Assur (Assria), els Gutis i Malgium, a una guerra contra la ciutat-estat de Babel, per aquesta ultima en va sortir guanyadora. Els Babilonis van conquerir la regi fins a Ekallatum, que pertanyia a Assur desprs de la mort de Samsiaddu (i el seu fill, rei de Mari, tamb va perdre el poder all). Eshnunna va ser ocupada un temps desprs cap el 1759 aC. Va ser breument independent cap el 1735 aC-1730 aC i va tornar a Babilnia definitivament.


Reis:

diversos reis fins a 2025 aC;
Ituriya 2025-2020 aC;
Ilshuiliya (fill) 2020-2000 aC;
a Isin cap 2000-1900 aC;
Bilalama, vassall cap 1975 aC (total 15 reis vassalls);
a Larsa cap 1990-1840 aC;
Ipiqadad II cap 1840-1820 aC;
Naramsin d'Assria 1820-1800 aC;
Dadusha cap el 1800-1775 aC;
Ibalpiel II cap 1775-1759 aC;
a Babilnia 1759-1735 aC;
independent 1735-1730 aC;
a Babilonia 1730 aC;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24500" title="Akshak" nonfiltered="554" processed="553" dbindex="10578">
Akshak fou una antiga ciutat estat de Mesopotmia de la qual es tenen les primeres notcies segures cap el 2600 aC per exist molt abans.

El 2460 aC va estar en guerra contra Lagash. Cap el 2350 aC va caure en mans de Lugalzagesi d'Umma per es creu que aquest la va abandonar. Desprs estigu en mans de Sargon I i successors fins almenys el 2220 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24502" title="Magan" nonfiltered="555" processed="554" dbindex="10579">
Magan fou un regne situat probablement a l'Oman per segons d'altres al sud de la ciutat-estat de Eridu, a la costa de El-Hasa, entre Sumer i Dilmun. Comerciava amb les ciutats de Sumer cap el segle XXII aC. Darrerament ha sorgit la hiptesi de la seva ubicaci a Makran, a la costa de Pakistan.

Reis.

Manium cap el 2260 aC;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24503" title="Subartu" nonfiltered="556" processed="555" dbindex="10580">
Subartu fou un pas al nord de Namar, sotms per Sargon I i independitzat cap el 2223 aC. Potser fou el centre de la futura Assria.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24504" title="Urbilum" nonfiltered="557" processed="556" dbindex="10581">
Urbilum fou un pas al que va fer una expedici Shulgi d'Ur cap el 2075 aC. Es creu que estava situat cap el sud-est del Llac Van, prop del Tigris.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24505" title="Lullu" nonfiltered="558" processed="557" dbindex="10582">
Lullu fou un pas al que va fer una expedici Shulgi de Ur cap el 2075 aC. Es creu que estava situat cap el sud-oest del Llac Urmia





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24506" title="Kakakhar" nonfiltered="559" processed="558" dbindex="10583">
Kakakhar fou un pas al que va fer una expedici Shulgi d'Ur cap el 2075 aC. Es creu que estava situat cap el sud del Llac Urmia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24507" title="Terqa" nonfiltered="560" processed="559" dbindex="10584">


Terqa fou una ciutat-estat situada a uns 60 km al nord-oest de Mari. Cap el 1830 aC tenia ja un cert poder i havia estes el seu territori. Els cassites se'n van apoderar vers el 1729 aC, i junt amb Mari, van formar el regne de Khana, que era de similar impotancia a Babilnia. Un rei de Khana (probablement Tiptazki) va ajudar als hitites a conquerir Babilnia 1594 aC; el su successor Agum II (un nebot, fill de Ur Zigurumash) va portar els titols de "Rei de Khana i dels cassites, rei d' Alman (la actual Kholwab al naixement del riu Diyala), rei de Gutium o dels guti, rei d'Accdia, i rei de Babilnia"; finalment els cassites van acabar dominant Babilnia vers el 1570 aC 

 Llista de reis: .

Ilakabkabuhu, vers el 1830 aC;
Yadikh Abu, vers el 1721 aC;
Gandash vers el 1720 aC (primer rei cassita);
Agum I vers el 1700 aC;
Kashtiliash I vers el 1675 aC;
Kashtiliash II vers el 1660 aC;
Abirattash vers el 1640 aC;
Ur Zigurumash vers el 1625 aC;
Kharbashikhu vers el 1610 aC;
Tiptakzi vers el 1600 aC;
Agum II vers 1580 aC ;
Des vers el 1570 aC Babilnia esdev el centre dels dominis cassites.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24510" title="Zakhara" nonfiltered="561" processed="560" dbindex="10586">
Zakhara fou un dels regnes elamites, situat probablement al sud de Warakshe, que s esmentat cap el 2075 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24511" title="Kanish" nonfiltered="562" processed="561" dbindex="10587">
Kanish o Kanesh (Kanis o Kani) fou un regne d'origen hitita a l'actua l Kizil Irmak, que s esmenta per primer cop cap el 1900 aC. La capital fou la ciutat de Kanish, antiga colnia comercial assria.

El 1800 aC apareix sota el govern de Inara seguit del seu fill Warshama. Vers el 1750 aC fou atacat per Anitta de Kushara que el va ocupar. 

Sota domini hitita durant casi 500 anys, fou atacada pels kashkes centrats a Pishuru, en la expedici mes al sud que va fer aquest poble, poc desprs del 1300 aC.

 Reis . 

Inara (Inar) abans del 1800 aC;
Warshama (Warsama), desprs del 1800 aC;
Desconegut;
Ammuna (Amuna) cap el 1750 aC;
Hattusilis I;
Tudhalias I;
Pusarrumas;
Pawakhtelmakh;
Tawananna (reina);
Labarnas I de Kushara;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24512" title="Malgium" nonfiltered="563" processed="562" dbindex="10588">
Malgium fou una ciutat-estat de Mesopotmia que s esmenta com a independent cap a la meitat del segle XVIII aC. Va ser ocupada per Babilnia cap el 1759 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24515" title="Yamutbal" nonfiltered="564" processed="563" dbindex="10589">
Yamutbal fou un regne amorreu dirigit per Kudurmabug, que va conquerir Larsa cap el 1835 aC on va installar com a rei al seu propi fill Waradish.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24516" title="Regne de Mama" nonfiltered="565" processed="564" dbindex="10590">
Mama (nom assiri, en hitita Hasum o Haum i en hurrita Hasu (Hau), fou un regne hitita que desprs ser absorbit pel regne de Kushara. Cap el segle XVIII aC s esmenta com a rei a Anumkhirbi





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24517" title="Kushara" nonfiltered="566" processed="565" dbindex="10591">
Kushara fou un regne hitita abans de l'unificaci. Desprs del 1800 aC s esmenta com a rei a Pithana, al que va succeir Anitta

Vegeu: Dinastia de Kushara

 Reis .

Pithana o Pitkhara;
Anitta;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24519" title="Zalpuwa" nonfiltered="567" processed="566" dbindex="10592">
Zalpuwa fou un regne Hitita que inicialment es pensava era situat al Llac de la Sal (Llac Tuz), i desprs, per un text trobat es va situar mes al nord, a la vora de la mar Negra, del que era sobir desprs del 1800 aC Ukhna, al que va succeir el seu fill Huzziyas o Khuzziya. 

El regne va passar als hitites. Probablement cal relacionar-lo amb la ciutat de Zalpa. Zalpuwa fou saquejada i ocupada pels kashka desprs del 1400 aC (potser vers el 1390 aC) en temps del rei hitita Arnuwandas I.

Reis .

Ukhna;
Huzziyas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24520" title="Shalatiwara" nonfiltered="568" processed="567" dbindex="10593">
Shalatiwara o Salatiwara fou un regne hitita que existia cap el 1800 aC. Al segle XVII aC va conquerir Kanish, i uns anys desprs  fou sotms a vassallatge per Kushara. Amb el nom de Sattiwara apareix revoltada contra el rei hitita Ammunas a meitat del segle XVI a C.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24521" title="Burushkhanda" nonfiltered="569" processed="568" dbindex="10594">
Burushkhanda o Purushanda  fou un regne hitita que existia cap el 1800 aC. Desprs del 1700 aC fou sotms a vassallatge per Kushara. Estava situat a la regi situada al sud-esgt de la riba del llac de la sal). La capital era la ciutat del mateix nom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24522" title="Karkemish" nonfiltered="570" processed="569" dbindex="10595">
Karkemish fou un regne hurrita del que es tenen noticies des al menys el 1800 aC quant n era rei Aplakhanda. Subiluliuma I el va incorporar al Imperi Hitita i va posar al seu fill com a rei (Piyasilis I de Karkemish). La seva nisaga va romandre el poder. Un segle desprs, vers el 1240 aC, Ini-Tesub de Karkemish s'ocupava de tots els afers de Sria per compta de son parent Tudhalias IV i va resoldre conflictes o va donar ordres a Ugarit (conflictes fronterers, Siyanni fou separat d'Ugarit) i Amurru (prohibint-li comerciar amb Assur). Tot i aix els principats vassalls de Sria feien jurament de lleialtat al Gran rei hitita (el rei de Karkemish no era mes que un dels reis vasalls) i si tenia mes funcions era per delegaci i per la confiana que tenien els grans reis hitites en la gent de la seva famlia.

Ini-Tesub fou succet per Talmi-Tessub, un fil del qual, Kunzi-Tesub, apareix a uns inscripci posterior i probablement fou rei abans del 1200 aC. Desaparegut l'Imperi Hitita, vers el 1185 aC el ttol de gran rei fou assolit per Kunzi-Tesub de Karkemish (cinc generacions desprs del seu quadravi Subiluliuma I) pero por poc temps perqu vers el 1177 aC la ciutat fou destruda pels Pobles del Mar i s'establ una dinastia Luvita. Ocupada per Teglatfalasar d'Assria va recuperar la indepndencia. El 717 aC la va ocupar Sargon II, i va ser destruda el 605 aC en el curs de la guerra contra Egipte.

Reis.
Aplakhanda vers el 1800-1775 aC;
Yatarammi, vers el 1775 aC;
varis reis vers 1775-1600 aC;
als Hitites vers 1600 aC;
Reis vassalls hitites:
Piyasilis (Shar-Kushukh) 1345-1330 aC (fill de Suppiluliuma I);
Sharrikushukh (Isharruma) 1330-1300 aC;
Shakhurunuwa 1300-1260 aC;
Ini Teshup I 1260-1210 aC;
Talmi Teshup 1210-1185 aC;
destruda pels Pobles del Mar cap el 1185 aC;
Dinastia Luvita 1185 aC;
varis reis 1185-1120 aC;
Kuzi-Teshub;
Cerablus 1120-1100 aC;
Ini-Teshub II c. 1100;
Tudhaliyas;
...pazitis;
Ura-Tarhunzas;
Sukhi (Suhis) I cap el 925-? aC;
Astuwatamanzas;
Sukhi (Suhis) II cap el 885 aC;
Sangara cap el 870-848 aC;
Katuwas c. 848;
Ben-Bitbahiani cap el 800;
varis reis cap el 800-760 aC;
Kamanash I cap el 760 aC;
Asti Ruwas cap el 750 aC;
Araras (Yariris) cap el 740 aC;
Kamanash II (Kamanis) cap el 740 aC;
Sasturas cap el 740 aC;
Pisiris cap el 738 aC;
annexi a Assria 717 aC;
Bel-emuranni, abans del 612 aC;
a Babilnia 612 aC;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24524" title="Qatna" nonfiltered="571" processed="570" dbindex="10596">
Qatna fou un regne de la branca dels semites cananeus del nord, en torn a la ciutat d'aquest nom (avui Homs) del que es tenen noticies des al menys el 1800 aC quant n era rei Ishi-Addu, que fou el pare d'Amutpiel, que s esmentat als arxius de Mari. Amutpiel era governador de Nazala com a prncep hereu i desprs fou rei. La germana de'Amutpiel, Belmun, es va casar amb  Jasmah-Addu de Mari de la que fiu l'esposa principal. Probablement la mara d'Amutpiel fou Lammassi-Ashur, una princesa d'Assur o Ekallatum. Zimri-Lim de Mari es va casar tamb amb una princesa de Qatna, anomenada Dam-hurasim. 

Destruida Mari per Hammurabi les fonts desapareixen; probablement Qatna va caure sota dependncia d'Alep (Iamkhad) i vers el 1500 aC es va sotmetre a Mitanni. Es possible que Amenhotep I (vers 1515-1494 aC) Tuthmosis I (vers 1494-1482 aC) haguesin estat a la ciutat en les seves expedicions a Sria. Tuthmosis III l'esmenta a una inscripci, i diu que hi va ser al seu 33 any de regnat. Amenhotep II (vers 1427-1401 aC) fou atacat per soldats de Qatna amb suport hurrita al creuar l'Orontes per en va sortir victoris. Qatna va estar a la zona de frontera amb Mitanni, pero sota influncia egpcia, i encara es esmentada vers el 1180 aC.

Durant la campanya sria de Subiluliuma I vers el 1340 aC, Akizzi de Qatna va demanar ajut a Akhenaton per no la va rebre i va caure en mans dels hitites, essent saquejada i els habitants deportats a Hatti. Al seu lloc com a poder regional va emergir el regne de Nuhase

Reis .

Ishi-Addu vers 1800 aC;
Amutpiel ben Ishi-Addu vers el 1800 aC;
Idanda, vers  1400 aC;
Taku, vers 1400 aC;
Akizzi vers el 1350 aC;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24527" title="Bertran de Born" nonfiltered="572" processed="571" dbindex="10598">


Bertran de Born (1140 - desprs de 1215) va ser un soldat occit i trobador.

Fou vescomte d'Autafort (Hautefort en francs). Lluit amb el seu germ Constant per la possessi nica de l'herncia familiar. Tamb va tenir problemes amb el rei Enric II d'Anglaterra i els seus fills. Dant el descrigu en l'infern duent el seu cap en les seues mans com a cstig. Bertran finalitz la seua vida en el monestir de l'Abadia de Dalon.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24528" title="Guiraut Riquier" nonfiltered="573" processed="572" dbindex="10599">
Guiraut Riquier est entre els ltims trobadorss occitans. s fams per haver escrit amb molta cura els seus treballs i haver-los conservat junts. La "New Grove Encyclopedia" el considera un antologista del seu propi treball.

Serv Almaric el Savi, vescomte de Narbona, i Alfons X el Savi. Ell tamb creia que havia servit Enric II, comte de Rods.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24530" title="Ekallatum" nonfiltered="574" processed="573" dbindex="10600">
Ekallatum fou una ciutat-estat de Mesopotmia que cap el 1850 aC tenia com a ve al regne de Warum (Eshnunna) . Regnava a Ekallatum  el rei Samsiaddu que cap al 1796 aC va conquerir Mari, protectorat d'Eshnunna, i va collocar al seu fill Iashmakhadad com a rei. Dadusha d'Eshnunna va reconquerir la regi al sud de Mari, per cap al 1783 aC va fer la pau amb Ekallatum i Mari i fins i tot Ekallatum va rebre el suport d'Eshnunna contra el regne de Qatna. El fill de Dadusha, Ibalpiel I, cap el 1775 aC no va tardar a denunciar el tractat i va collaborar a la caiguda de la dinastia d'Ekallatum al morir Samsiaddu. El seu fill Iashmakhadad no es va poder sostenir sense l'ajuda del pare, i va ser enderrocat per Zimrilin de l'antiga dinastia, que segurament va tenir el suport d'Eshnunna. Ekallatum va passar a Assur.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24531" title="Yamkhad" nonfiltered="575" processed="574" dbindex="10601">
Iamkhad (Yamkhad) fou un regne a la regi en torn de la ciutat d'Alep, que es coneix al menys des el 1800 aC, quant n era rei Yarimlin, gracies als arxius de Mari.

El regne abraava Alep, i els vassals de Mukish (Alalakh), Niya i Amae.

Hattusilis I, rei hitita (vers 1650-1620 aC) va entrar a Sria per Alalakh a la meitat del segle XVII aC, on era rei Ammitaqu (que era vassall d'Ammurapi II d'Alep), ciutat que fou destruda; Ursu fou atacada pels hitites i la ciutat sembla que va tenir el suport del rei d'lep, i altres. I va tornar altres vegades i la primera contra la ciutat hurrita d' Hasu (Hau), al est de l'Eufrates, que probablement era el regne conegut en assiri com Regne de Mama, a la que Ammurapi II fill de Yarimlim III, va enviar al seus generals Zukrai i Zaludi, amb forces per ajudar a la defensa de la ciutat per foren derrotades per Hattusilis a les muntanyes Adalur (clssic Amanus) i va creuar l'Eufrates i va destruir Hasu. Hattusilis va morir en la lluita contra Alep, i el seu net Mursilis I i va fer una expedici de revenja i va ocupar Iamkhad, encara que no gaire temps. 

El rei Ilimilimma I va haver de reconeixer la sobirania del regne hurrita de Mitanni, per al cap de poc es va revoltar i fou derrotat i la ciutat de  Khalap fou conquerida per Barattarna de Mittani. Idrimi, fill d'Ilimilimma, es va fer amb el poder a Alalakh uns set anys desprs i fou reconegut per Mitanni.

El rei de Khalap que governava vers el 1420 aC, desprs d'una victria hitita (Tudhalias II) sobre Mitanni que havia ajudat al pretendent al tron Muwa, va fer un tractat d'aliana amb el rei hitita, per Mitanni no va tardar en imposar altra cop de la seva sobirania. El mateix Tudhalias II o el seu successor Arnuwandas I van conquerir el pas i el van convertir en provncia.

Alep ja no va recuperar el seu anterior poder. Cap el 1200 aC es va establir una dinastia aramea i finalment va desaparixer amb la conquesta assria i babilnica.

 Llista de reis .

Yarimlim I c. 1800 aC;
Hammurabi I (Ammurapi I);
Abbael I ;
Yarimlim II ;
Niqmiepu' I ;
Irkabtum ;
Yarimlim III ;
Hammurabi II (Ammurapi II) vers 1635 aC;
alguns reis desconeguts;
Abbael II ;
Ilimilimma I (vassall de Mitanni des vers el 1500/1480 aC);
Niqmiepu' II (vassall de Mitanni);
Ilimilimma II  c. 1450 aC (vassal de Mitanni);
Desconeguts (vassalls de Mitanni fins vers el 1400 aC);
al Imperi Hitita, vers 1400-1200 aC ;
Telipinu (fill de Suppiliuliuma, rei Hitita) cap el 1350 aC ;
Talmi-Sharruma cap el 1330 aC;
Rimisharina abans del 1200 aC ;
Als arameus cap el 1200 aC ;
A Assria cap el 900 aC;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24532" title="Alalakh" nonfiltered="576" processed="575" dbindex="10602">
Alalakh fou la capital d'un regne a la vora del riu Orontes conegut per Mukish, Mushki, o Alalakh, que cap el 1800 aC era vassall de Iamkhad. L'esmenten els arxius trobats a Mari.

Hattusilis I, rei hitita (vers 1650-1620 aC) va entrar a Sria per Alalakh a la meitat del segle XVII aC, on era rei Ammitaqu (que era vassall d'Ammurapi II d'Alep), i la ciutat que fou destruda, per es va reconstruir i el regne va subsistir.

Desprs del 1500 aC, potser vers el 1480 aC,  la dinastia de Iamkhad, que estava emparentada amb la dinastia hurrita d'Emar, fou expulsada pel rei de Mitanni Barattarna, que es va apoderar d'Alep, Alalakh i altres principats. Idrimi, fill del rei de Iamkhad, amb el seus seguidors, es va apoderar d'Alalakh al cap de set anys i desprs d'altres set anys de lluita es va acordar la pau i Idrimi fou reconegut rei vassall d'Alalakh o Mukish. Idrimi fou lleial al rei hurrita excepte per un parell d'anys -vers 1454 a 1452 aC- em que fou sotms per la fora per Egipte. Va fer un tractat amb el regne de Kizzuwatna, en base al qual Idrimi d'Alalakh va poder entrar a terres hitites que va saquejar; el bot fou repartit entre els soldats i auxiliars, i entre els prpers de la famlia reial. Va establir al pas als nmades suteus. A Idrimi el va succeir el seu fill Niq-mepa (Addunirari).

Va desapareixer pels tombs del 1400 aC conquerit pels hitites (Tudhalias II), pero es va restaurar en temps dels seus successors Arnuwandas I o Tudhalias III doncs quant Subiluliuma I va fer la seva primera expedici a Sria vers el 1340 aC apareix un rei d'Alalakh, vasall egipci anomenat Itur-Addu, que va entrar a l'aliana contra els hitites encapalada per Addu-Nirari rei de Nuhase occidental, i de la que fou membre tamb Aki-Tesup rei de Niya. Conjuntament van atacar a Ugarit, el rei de la qual Niqm-Addu II, no s'havia volgut unir a la coalici. Els atacs continuats d'Alalakh-Mukish, Niya i Nuhase sobre Ugarit van obligar al rei Niqm-Addu II a buscar ajut, i es va dirigir al rei hitita al que va oferir la submissi. Subiluliuma va enviar tropes que van expulsar als atacants i al mateix temps va capturar Alalakh. El rei d'Ugarit va anar a Alalakh a fer submissi personal al rei hitita. Alalakh fou inclosa al regne de Khalap format amb la regi de Khalab (Alep) per un fill del rei hitita

Vegeu tamb: Idrimi i Parsatatar
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24536" title="Ugarit" nonfiltered="577" processed="576" dbindex="10603">
Ugarit fou una ciutat-estat porturia prop de la ciutat actual de Latakia, que va ser sotmesa a Egipte cap el 1800 aC i es va independitzar ms tard. Mantenia contactes intensos amb Xipre. 

Ugarit va esdevenir un regne vassall d'Egipte en temps de Tuthmosis III (meitat del segle XV aC). El 1340 aC Subiluliuma I, rei hitita, va fer la primera expedici a Sria. Addu-Nirari rei de Nuhase, Itur-Addu rei de Mukish (Alalakh) i Aki-Tesup rei de Niya van formar aliana contra els hitites i junts van atacar  Ugarit, el rei de la qual Niqm-Addu II, no s'havia volgut unir a la coalici (en una carta el rei hitita li demana que no li sigui hostil per evita utilitzar la paraula submissi). Els atacs continuats d'Alalakh-Mukish, Niya i Nuhase sobre Ugarit van obligar el rei Niqm-Addu II a buscar ajut, i es va dirigir al rei hitita a qui va oferir la submissi. Subiluliuma va enviar tropes que van expulsar els atacants i al mateix temps va capturar Alalakh. El rei d'Ugarit va fer valuosos regals als comandants hitites que havien salvat la ciutat i desprs va anar a Alalakh a fer submissi personal al rei hitita. Fou el primer vassall egipci que va canviar de bndol. 

Ini-Tesub rei de Karkemish s'ocupava de tots els afers de Sria per delegaci de Tudhalias IV i va resoldre un conflicte fronterer que va suposar la separaci de Siyanni d'Ugarit. Quant dos germans es van revoltar contra Amistamru II d' Ugarit, Ini-Tesub el va protegir i els dos rebels, tot i que van cobrar la part de l'herncia materna que reclamaven, van ser enviats desterrats a Alashiya; tamb va autoritzar l'extradici de la dona adultera d'Ammistamru II d'Ugarit, per en aquest cas amb perms de Tudhalias que era el seu oncle (l'extradici va suposar la mort de la princesa

Ammistamru d'Ugarit es va casar amb una neta del rei hitita Hattusilis III de nom desconegut. La seva mare era Gasulawiya, filla d'Hattusilis i el pare podria ser el rei Bentesina d'Amurru; aquesta princesa, per causa d'un adulteri es va haver d'escapar a Amurru, per fou extraditada per Sausgamuwa d'Amurru amb consentiment com ja s'ha dit de Ini-Tesub de Karkemish i de Tudhalias IV.

Els atacs dels Pobles de la mar es van iniciar desprs del 1200 aC, essent rei a Ugarit  Ammurapi, a l'oest de les terres hitites. El gran rei va demanar l'ajut d'Ugarit i d'altres vassalls (l'nica font es d'Ugarit): "el enemic avana contra nosaltres, i son molt nombrosos... tot el que puguis disposar, enviem-ho". Ugarit va enviar tropes i vaixells deixant el seu propi territori indefens; poc desprs Ugarit fou atacat per pirates. El rei d'Ugarit escriu al rei d'Alashiya: "Els vaixells de l'enemic son aqu, les meves ciutats cremen i passen coses diabliques al pas; com vos sabeu totes les meves tropes i carros son al pas hitita i els vaixells son a Lukka aix que el pas est abandonat a la seva sort; els set vaixells enemics que van venir d'Alashiya van fer molt de mal; si vos veieu algun vaixell mes de l'enemic, feu m'ho saber". Un carta enviada al rei des de l'interior diu: "les coses fortes tremolen i les fluixes estan destrudes; el nostre aliment a les eres ha estat saquejat o cremat i les vinyes destrudes; la ciutat est destruda com vost sap" . Alguns subjectes del rei que es van parar a Alashiya amb el seus vaixells es van rendir o van haver de rendir-se a l'enemic.

Pel que se sap els vaixells hitites i dels seus aliats foren derrotats. El rei va establir la lnea de defensa amb les tropes terrestres a Lawasanda. El general d'Ugarit, Sipti Baqal informava al seu rei del desastre: "el vostre servent ha estat a la posici fortificada de Lawasanda amb el gran rei, i ara el rei s'ha retirat i ha fugit, s'ha sacrificat".

En un altra carta un tal Ewir-Sarruma informa a la mare del rei d'Ugarit que aquest havia fugit de la capital i que la situaci havia empitjorat; l'enemic era a Mukis, al nord d'Ugarit i les terres de les muntanyes Amanus havien estat destrudes per l'enemic. I afegeix: "pero encara que els enemics em pressionin jo no marxar deixant a la meva dona i els fills enfront de l'enemic". Cronolgicament en una darrera lletra el rei escriu a la seva mare que li enviar un missatge tant si els hitites organitzen la batalla com si no ho fan.

Desprs les cartes s'acaben. Es van conservar en un magatzem perqu la gent de la ciutat va fugir i les cases foren saquejades i algunes cremades, pero els magatzems de cartes no eren d'inters per els saquejadors. La ciutat no fou mai ms habitada ni pels antics habitants ni pels invasors, i les cartes es van conservar.

Reis.

Grcies als arxius de la ciutat es coneix la llista dels reis, tot i que alguns historiadors dubten de la seva fiabilitat:

Niqmaddu I, cap el 1850 aC;
Yaqarum I, cap el 1825 aC;
Desconeguts 1825 a 1600 aC;
Ibiranu I, cap el 1600;
Desconeguts 1600-1400 aC ;
Niqmaddu II 1390-1360 aC ;
Ammistamru I, cap el 1360-1330 aC;
Arhalbu 1330-1324 aC ;
Niqmepa 1324-1274 aC;
Ammistamru II 1274-1240 aC;
Ibiranu II  1240-1230 aC ;
Niqmaddu III 1230-1225 aC ;
Ammurapi  1225-1185 aC ;
Yakurum II 1185 aC;
Destruda pels Pobles de la mar cap el 1185 aC;

Llenges.
A Ugarit es parlaven diverses llenges. La principal era l'ugartic per tamb s'han trobat restes en set llenges ms que devien ser d's habitual per l'abundncia de documents: acadi (llengua internacional per al comer de l'poca), hitita, hurrita, sumeri, luvita, xipro-minoic i jeroglfics egipcis. Els escribes eren instruts en el plurilingisme, ja que s'han trobat exercicis de cpia i traducci i versions de mites literaris aliens, com el Cecle de Baal.

La majoria d'aquestes llenges van anar escrivint-se progressivament em l'alfabet ugartic de 30 lletres, considerat amb el fenici els primers abecedaris de la histria.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24537" title="Girsu" nonfiltered="578" processed="577" dbindex="10604">
Girsu fou una ciutat estat de Mesopotmia que va passar a Babilnia. Va ser durant uns anys la capital del regne de Lagash. Es creu que va ser habitada des del 5000 aC. s un jaciment arqueolgic fora ric, del qual s'han extret ms de 50000 tauletes amb signes d'escriptura cuneiforme.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24538" title="Zabalam" nonfiltered="579" processed="578" dbindex="10605">
Zabalam fou una ciutat-estat de Mesopotmia anomenada tamb Zabala.

Cap el 2280 aC s'esmenta una victria de Rimush I d'Akkad sobre Ligalgalzu de Zabalam. La ciutat va passar a Babilnia abans del 1750 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24539" title="Keshi" nonfiltered="580" processed="579" dbindex="10606">
Keshi fou una ciutat estat de Mesopotmia que va passar a Babilnia abans del 1750 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24540" title="Dilbat" nonfiltered="581" processed="580" dbindex="10607">
Dilbat fou una ciutat estat de Mesopotmia que va passar a Babilnia abans del 1750 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24541" title="Adab" nonfiltered="582" processed="581" dbindex="10608">
Adab fou una ciutat estat de Mesopotmia.

Cap el 2355 aC apareix governada per Meskigala i poc desprs caigu en poder d'Umma, i cap el 2335 aC de Sargon I d'Akkad. Al morir aquest es va rebellar el 2284 aC per no va aconseguir la independncia fins a finals del segle. Cap el 2130 aC va caure en mans del rei Gudea de Lagash.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24542" title="Der" nonfiltered="583" processed="582" dbindex="10609">


Der fou una ciutat estat de Mesopotmia.

Cap el 2020 aC pertanyia a Ur per s en va independitzar en aquestes dates. Cap el 2000 aC trobem governant la ciutat a Ninudsha i ms tard a Anummuttabil. El 1970 aC va caure en poder de Isin. i cap el 1900 aC de Larsa, fins que el 1765 aC va ser conquerida per Babilnia.

Reis:

Ninudsha;
Anummuttabil;
Iashubiakhad (vassal cap el 1790 aC);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24543" title="Eridu" nonfiltered="584" processed="583" dbindex="10610">


Eridu fou una ciutat estat de Mesopotmia.

En els comenaments de la civilitzaci sumria la ciutat de Eridu va tenir certa hegemonia temporal, que desprs va passar a Badtibira.

Va ser sempre independent menys del 2335 aC al 2220 aC en qu va pertnyer a Akkad. 

El 2164 aC va ser sotmesa a Lagash. El 2003 aC fou conquerida pels elamites encapalats pel regne de Simashki, el 1998 aC va passar a Isin i el 1925 aC a Larsa.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24544" title="Borsippa" nonfiltered="585" processed="584" dbindex="10611">


Borsippa fou una ciutat estat de Mesopotmia que va passar a Babilnia abans del 1750 aC.

Una ciutat de nom Borsippa al sud de Babilnia, s'esmenta durant el domini grec i rom de Mesopotmia. Els seus dus tutelars foren Apollo i Diana. A la ciutat es va desenvolupar la secta dels Borsippens, astrnoms caldeus. Just diu que Alexandre el gran, al seu retorn de l'ndia, fou advertit pels mags de no entrar a Babilnia i llavors es va dirigir a Borsippa que era quasi b despoblada.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24545" title="Nnive" nonfiltered="586" processed="585" dbindex="10612">



Nnive (tamb coneguda per Niniveh o Ninive) fou una ciutat de Mesopotmia a la vora del Tigris, a la confluencia amb el Khosr, a la regi de la actual Mosul.

Era una ciutat-estat. El seu heroi eponim fundador fou Ninus i es esmentada a partir de vers el 1800 aC com a lloc on s'adorava a Ishtar. Va passar a Babilnia abans del 1750 aC. Desprs del 1500 aC va quedar sota influncia de Mitanni. L'estatua de la deessa Ishtar de Nnive fou enviada a la primera mietat del segle XIV aC pel rei de Mitanni (llavors sobir d'Assria i Nnive) al fara d'Egipte Amenofis III. Des la meitat del segle XIV aC va quedar sota domini d'Assria

Durant el perode neoassiri i especialment sota Assurbanipal II fou la principal ciutat del pas i el lloc de residncia dels reis. Sota Sennquerib, vers el 700 aC, les noves construccions afegides a les que s'havien fet el darrer segle la van convertir en una ciutat esplendida, destacant el palau, arribant a 7 km2 amb uns cent cinquanta mil habitants.

A partir del 633 aC Assria va entrar en decandncia i amb l'imperi hi va entrar la seva capital. Nnive fou atacada pels medes que finalment la van conquerir el 612 aC i la van arrasar. Els habitants que no va poder escapar cap a l'oest  foren morts o deportats; els arqueolegs i van trobar mols cossos humans sense enterrar. El lloc va quedar desocupat per segles.

L'any 627 es va lliurar a la seva rodalia la batalla de Nnive entre l' Imperi Bizant i l'Imperi Sassnida. 

Desprs de la conquesta rab la ciutat de Mosul, a la riba contraria del Tigris, va ocupar el seu lloc.

Les restes de Nnive es van trobar a  Kouyujik i Nabi Yunus, de les que noms s'ha pogut excavar la primera perqu a la segona hi ha una capella musulmana. Les primeres excavacions les va fer el cnsol francs a Mosul, Botta, el 1843, el qual va trobar el palau reial de Sargon II. Les runes foren explorades pel britnic Sir Austen Henry Layard el 1847, que va trobar el palau de Sennquerib i la famosa llibreria d'Assurbanipal amb 22000 tauletes gravades. Altres exploradores foren George Smith i Hormuzd Rassam entre d'altres. Vers 1921 hi va fer excavacions el Museu Britnic (equip dirigit per L.W. King) a la zona del temple d'Habu. El 1927 hi va excavar Campbell Thompson; des el 1981 hi va excavar David Stronach de la Universitat de Berkeley. Tamb s'han fer diverses excavacions per arquelegs iraquians.

Es calcula que les seves ruines ocupen un area de 730 hectarees (7.300.000 m2)

Per la provncia iraquiana de Nnive, vegeu Governadorat de Nnive;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24547" title="Gen" nonfiltered="587" processed="586" dbindex="10614">
Un gen s una seqncia linial de nucletids d'ADN o ARN que s essencial per a una funci especfica, ja sigui en el desenvolupament de l'sser o en el manteniment d'una funci fisiolgica normal. s considerat com la unitat d'emmagatzemament d'informaci i unitat d'herncia al transmetre aquesta informaci a la descendncia. La realitzaci d'aquesta funci no requereix de la traducci del gen ni tan sols de la seva transcripci. Els gens estan localitzats als cromosomes, al nucli cellular, i es disposen en lnia al llarg de cadascn dels cromosomes. Cada gen ocupa al cromosoma una posici determinada anomenada locus. El conjunt de gens d'una espcie s'anomena genoma.

Tipus de gens.
1. Gens estructurals, que codifiquen per a protenes que podrien sser reguladores de gens, o codifiquen ARN especfic que noms s transcrit. Molts gens es troben constituts per regions codificants (exons) interrompudes per regions no codificants (introns) que sn eliminades en la formaci de l'ARN. La seqncia de bases present en l'ARN determina la seqncia d'aminocids de la protena per mitj del codi gentic.

2. Gens reguladors no transcriptadors, com:
Gens o seqncies de replicaci que especifiquen el lloc d'iniciaci i d'acabament de la replicaci de l'ADN.
Gens de recombinaci que proporcionen els llocs d'uni per als enzims de recombinaci.
Gens de segregaci que sn els llocs especfics per a que, mentre dura la meiosi, les fibres del fus mittic s'adhereixin als cromosomes durant la segregaci en mitosi i meiosi. ;
Gens de seqncies de l'ADN que reconeixen i interacten com a protenes, hormones i altres molcules.
Seqncies de repetici i seqncies sense sentit.

Vegeu tamb.
Illa CpG;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24548" title="Gutis" nonfiltered="588" processed="587" dbindex="10615">
Els gutis foren un poble a l'est del Tigris, possibles avantpassats del kurds, que des el 2200 aC van participar a les lluites per dominar Akkad, regne una part del qual varen arribar a ocupar, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, ms tard, per ms temps (2159 aC-2116 aC). Expulsats encara se'ls esmentava a les regions originries, anomenades Qutum, durant un cert temps. El 2075 aC Xulgi d'Ur hi va fer una expedici.

Reis.

Erradupizir, cap el 2220-2202 aC;
Imta 2202-2199 aC;
Inkixuix 2199-2195 aC;
Sarlabag 2195-2192 aC;
Xulme 2192-2186 aC;
Elulumeix 2186-2180 aC;
Inimabakeix 2180-2175 aC;
Igeixauix 2175-2169 aC;
Iarlabag 2169-2154 aC;
Ibate 2154-2151 aC;
Iarlanbag 2151-2148 aC;
Karum 2148-2147 aC;
Kabilkin 2147-2144 aC;
Laerabum 2144-2142 aC;
Irarum 2142-2140 aC;
Ibrahum 2140-2139 aC;
Khalbum 2139-2137 aC;
Puzursin 2137-2130 aC;
Iarlaganda 2130-2123 aC;
Sium 2123-2116 aC ;
Tiriqan 2116 aC;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24560" title="Segle XXXIX aC" nonfiltered="589" processed="588" dbindex="10616">
 Esdeveniments .
Construcci de Susa;

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24562" title="Isin" nonfiltered="590" processed="589" dbindex="10617">


Isin fou una ciutat estat de Mesopotmia que s esmenta com independent cap el 2400 aC passant cap el 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i desprs a mans de Sargon I i els seus successors.

Cap el 2200 aC tornava a ser independent i cap el 2050 aC el rei de Ur es va fer l'amo de la regi entre Isin i Mari. El2015 aC el governador urita d'aquesta regi, Ishiberra, pren el ttol de rei de Isin i comena les seves conquestes: el 2015 aC Nippur, cap el 2000 aC Eshunna i el 1998 aC Ur, Eridu i Uruk. El 1985 aC mor Ishiberra i el succe Shuilishu (1085 aC-1975 aC) i desprs Iddindagam (1975 aC-1954 aC). El 1970 aC va sotmetre Der. El 1954 aC Ishmedagan va succeir a Iddindagam. L hegemonia va comenar a esgotar-se quant el 1925 aC Larsa va conquerir Ur, Uruk i Eridu. El 1898 aC trobem a Isin i Larsa en plena guerra, i les victries de Larsa allunyen de Isin als seus vassalls. El 1895 aC Isin reconquer Ur efmerament. El 1875 aC Larsa ja tenia l'hegemonia i Isin havia quedat redut a la ciutat i el seu propi territori i la ciutat de Nippur, que Larsa va ocupar el 1867 aC per Isin va recuperar, i va oscillar entre ambdos. El 1865 aC el rei vassall de Uruk es va independitzar. El 1838 aC va perdre altra cop Nippur a mans de Larsa per va poder-la recuperar. El 1835 aC Larsa va ocupar Nippur, per caiguda la dinastia d'Isin, Nippur es va fer independent (1834 aC), fins que a l'any segent Isin la va ocupar. El 1830 aC Isin va haver-la de conquerir de nou potser per una revolta o per conquesta de Larsa. El 1828 aC Larsa va conquerir Nippur i Isin la va recuperar el 1813 aC per noms per un any, car el 1812 aC Larsa la va conquerir per ensima vegada. El 1802 aC Isin va recuperar Nippur. El 1793 aC Larsa va ocupar Isin. Nippur es va fer efmerament independent per tamb va ser ocupada. El 1762 aC va passar a Babilnia, que la mantindr amb l'excepci de curts perodes de domini d'Assria (1235 aC a 1227 aC), Elam (1159 aC a 1156 aC) i de independncia (1156 aC a 1135 aC). Desprs ja va seguir la histria de Babilnia.


Reis.

Ishbierra 2017-1984 aC;
Shuilishu 1984-1974 aC;
Iddindagan 1974-1953 aC;
Ishmedagan 1953-1934 aC;
Lapiteshtar 1934-1923 aC;
Urninurta (usurpador) 1923-1895 aC;
Bursin 1895-1874 aC;
Lipitenul 1874-1869 aC;
Erraimitti 1869-1861 aC;
Enlilbani 1861-1837 aC;
Zambiya 1837-1834 aC;
Iterpisha 1834-1830 aC;
Urdukuga 1830-1827 aC;
Sinmagir 1827-1816 aC;
Damiqilishu 1816-1793 aC;
a Larsa 1793-1762 aC ;
a Babilnia 1762-1235 aC ;
a Assria 1235-1227 aC;
a Babilnia 1227-1159 aC ;
a Elam 1159-1156 aC ;
Marduk Kabitahkheshu 1156-1139 aC;
Ittimardukbalatu 1139-1135 aC;
a Babilnia 1135 aC;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24563" title="Segle XXXVIII aC" nonfiltered="591" processed="590" dbindex="10618">
 Esdeveniments .
 6 de setembre de 3761 aC - data proposada per a la Creaci segons la Bblia per a molts jueus ortodoxos. Comenament del calendari hebreu;

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24564" title="Segle XXXVII aC" nonfiltered="592" processed="591" dbindex="10619">
 Esdeveniments .
Vehicles de tracci animal amb roda a Mesopotmia;
Cultura minoica primerenca;
A Egipte, cultura Naqada;


 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24565" title="Segle XXXVI aC" nonfiltered="593" processed="592" dbindex="10620">
 Esdeveniments .
 Civilitzaci de Sumer;
 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24566" title="Segle XXXV aC" nonfiltered="594" processed="593" dbindex="10621">
 Esdeveniments .
Perode d'Uruk a Sumer;

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.
Perla africana feta d'ous d'estru;
s de l'arada a Europa;
Invenci de l'arpa;

----
Un segle abans / Un segle desprs




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24567" title="Segle XXXIV aC" nonfiltered="595" processed="594" dbindex="10622">
 Esdeveniments .
Escriptura cuneiforme arcaica;
Edat del bronze a Grcia;

 Personatges destacats .
tzi;
Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24568" title="Segle XXXIII aC" nonfiltered="596" processed="595" dbindex="10623">
 Esdeveniments .
 La glaciaci fa baixar les temperatures, el Shara es converteix en desert;

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24569" title="Segle XXXII aC" nonfiltered="597" processed="596" dbindex="10624">
 Esdeveniments .
Auge de la civilitzaci minoica a Creta;

 Personatges destacats .
3200-3175 a. C.: Horus Ro o Iry-Hor, rei d'Egipte.
3175-3150 a. C.: Horus Ka o Ka-Sehen, rei d'Egipte.
3150-3100 a. C.: Horus Escorpi, Hr Skr, o Serket (el Rey Escorpi, d'Egipte).
3102 a. C.: segons clculs astrolgics (dins del mbit del hinduisme) el 18 de febrer mort el deu Krishna (de 125 anys de edat), en Prabhas Patan (a prop de Somnath, ndia).

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24570" title="Segle XXXI aC" nonfiltered="598" processed="597" dbindex="10625">
 Esdeveniments .
 Menes unifica Egipte, capital a Memfis.
 Personatges destacats .
 Menes, fara d'Egipte;
Invents, descobriments, introduccions.
 Ideogrames de la Xina;
 Pirmide;
 Auge de l's del coure;
----
Un segle abans / Un segle desprs
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24571" title="Segle XXX aC" nonfiltered="599" processed="598" dbindex="10626">
 Esdeveniments .
Inici suposat de l'emigraci de la cultura dels kurgans des de l'actual sud de Rssia i Ucrana fins a la mar Egea i als Balcans vers el 2800 aC.

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24573" title="Windows Me" nonfiltered="600" processed="599" dbindex="10627">

El Windows Millennium Edition (anomenat Millenium i Georgia durant el seu desenvolupament) tamb conegut com a Windows ME, s un sistema operatiu grfic de 32 bits publicat el 14 de setembre de 2000 per Microsoft.

s el successor del Windows 98. Com a principals millores t l'actualtizaci del Internet Explorer a la versi 5.5, l'inclusi del nou Windows Media Player 7 (pensat per competir amb el reproductor dominant Real Player) i l'existncia del nou Windows Movie Maker, un senzill i fcil editor de vdeo. Cal dir que tant l'IE 5.5 com el WMP7 estaven disponibles a la xarxa per descarregar gratutament per a versions anteriors del Windows.

El canvi ms important en vers versions anteriors fou la supressi total del mode real de MS-DOS. Aix significa que durant l'arrancada de l'ordinador no es carrega el DOS abans que el mode grfic. Aix va portar a una millora del temps d'arrencada i per contra la impossibilitat d'arrancar en mode consola. Tot i aix el Windows ME porta una "versi virtual" del DOS que es pot executar en una finestra, tot i aix, hi ha aplicacions antigues que requereixen una versi real del DOS.

Amb el Windows ME tamb s'introdueix el "Sistema de Recuperaci" disenyat per solucionar problemes. La idea s que si hi ha algun problema al installar un controlador o un programa s pugui tornar al punt anterior. Aix ho aconsegueix monitoritzant els canvis al registre (per tant no s un sistema de copies de seguretat).

La segent versi de la gama d'usuari de Windows for el Windows XP.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24577" title="Khurri" nonfiltered="601" processed="600" dbindex="10628">
Khurri o Hurri fou un dels primers estats format pels hurrites. En temps del rei hitita Mursilis I (comenaments del segle XVI aC) s'esmenta un rei dels hurrites (hurri o khurri a les fonts hitites). Com a sobirans dels hurri es coneixen  Tishari (Tishatal) i Arishen (Atalshen)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24579" title="Segle XL aC" nonfiltered="602" processed="601" dbindex="10629">
 Esdeveniments .
La civilitzaci comena a Mesopotmia

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24582" title="Kish" nonfiltered="603" processed="602" dbindex="10630">


Kish fou una ciutat estat de Mesopotmia.

Inicialment independent, cap el 2700 aC exercia l'hegemonia amb el rei Mebaragesi que va ser derrotat per Uruk. El seu successor Aka sostindr lluites contra el rei Gilgamesh d'Uruk. A la mort de Gilgamesh, Kish se'n va poder independitzar i potser va tornar a exercir l'hegemonia amb Mesalim, per desprs del 2600 aC ja torna a ser una ciutat sense domini sobre d'altres. 

Cap el 2350 aC Lugalzagesi de Umma va derrotar a Kish que malgrat tot va aconseguir mantenir la independncia.

El 2340 aC un funcionari reial, Sharrukin, es rebella contra el rei de Kish, Urzababa i es fa l'amo d'una part del territori de Kish on funda la ciutat d'Accad. Uns anys desprs Sharrukin ocupa Kish i es proclama rei amb el nom de Sargon I (rei autntic). La ciutat de Kish fou destruda en els darrers combats, per Sargon va ordenar de reconstruir-la. 

El 2260 aC es va revoltar contra els successors de Sargon, per va ser sotmesa. Va recobrar la independncia cap a finals del segle per va passar a Uruk i desprs a Ur. El 2025 aC es va fer independent i va passar a Isin el 2010 aC. Cap el 1900 aC tornava a ser independent sota el rei Ashduniarim i va passar a Babilnia el 1860 aC.

L'hegemonia de Kish a Accad i ms tard en gran part de la Baixa Mesopotmia feu que els reis sumeri-acadis, que pretenien la supremacia sobre els seus rivals, es donssin sovint el ttol a vegades honorfic de "rei de Kish" o "rei de les quatre parts" (Sumer, Elam, Subartu i Amurru, amb Kish al centre).

Periode protodinstic.  

Es denomina periode protodinstic a l' etapa histrica de Mesopotmia que s'estn entre 3000 a. C. i 2334 a. C.: aix es, en el periode sumeri. Est marcat pel desplaament de les poblacions rurals cap a les ciutats; el qual portar el sorgiment de noves ciutats. Existeix una manca de troballes escrites de la seva etapa inicial, aquests es el motiu pel qual la seva histria es relativament desconeguda, els textos reapareixen en els ltims segles del periode, mostrant una generalitzaci de les guerres entre ciudats per disputes territorials.


Primera dinastia de Kish.
La llista de reis sumeris comena amb la primera dinastia de Kish, formada per 23 res i que abarca un periode de 24.500 anys (amb una mitja de 1000 anys per regnat). Els primers 21 res (els quals tots tenen noms semites) no poden considerar-se com histrics i n'es molt poc probable que en un futur sigui possible contatar la seva autenticitat histrica. El seu valor demostra per, una preponderancia de Kish en aquest primer periode.





 C.Kullassina-bel de Kish: 960 anys ;
 Nangishlishma de Kish: 670 anys ;
 En-Tarah-Ana de Kish: 420 anys ;
 Babum de Kish: 300 anys ;
 Puannum de Kish: 840 anys ;
 Kalibum de Kish: 960 anys ;
 Kalumum de Kish: 840 anys ;
 Zuqaqip de Kish: 900 anys ;
 Atab de Kish: 600 anys ;
 Mashda de Kish: 840 anys ;
 Arwium de Kish: 720 anys ;
 Etana de Kish, el pastor, el qual va ascendir al cel i consolidar tots els regnes extranjers: 1500 anys ;
 Balih de Kish: 400 anys ;
 En-Me-Nuna de Kish: 660 anys ;
 Melem-Kish de Kish: 900 anys ;
 Barsal-Nuna de Kish: 1200 anys ;
 Zamug de Kish: 140 anyos ;
 Tizqar de Kish: 305 anys ;
 Ilku de Kish: 900 anys ;
 Iltasadum de Kish: 1200 anys ;
Mebaragesi es el 22 rei de la dinastia (se l'atribueixen 900 anys de regnat) i es del primer del qual es t constncia histrica(dos inscripcions). La mitologia sumerio-acdia relata la rivalitat entre Uruk (representant del sur sumeri) i Kish (centre del nort semita). 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24583" title="Segle XXIX aC" nonfiltered="604" processed="603" dbindex="10631">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
Llista de governants del 2890 aC;

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24584" title="Segle XXVIII aC" nonfiltered="605" processed="604" dbindex="10632">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24585" title="Segle XXVII aC" nonfiltered="606" processed="605" dbindex="10633">
 Esdeveniments .
 Comenament de la civilitzaci de la Xina segons la seva prpia histria a partir de l'anomenat "Emperador Groc";
 Germinaci del "Matusalen", un arbre que encara existeix a Califrnia, la criatura que ha viscut ms temps a la Terra;

 Personatges destacats .
Llista de governants del 2685 aC;
Llista de governants del 2668 aC;

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24586" title="Segle XXVI aC" nonfiltered="607" processed="606" dbindex="10634">
 Esdeveniments .
 Comena la construcci de Stonehenge;

 Personatges destacats .
Inhotep visir d'egipte i arquitecte.

Invents, descobriments, introduccions.
 Domesticaci del camell;

----
Un segle abans / Un segle desprs


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24587" title="Segle XXV aC" nonfiltered="608" processed="607" dbindex="10635">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24590" title="Lagash" nonfiltered="609" processed="608" dbindex="10636">

Lagash fou una ciutat estat de Mesopotmia que apareix com estat independent cap el 2600 aC. Abans probablement estava sota influencia de Uruk.

El 2460 aC va tenir guerres amb Ur, Uruk, Kish i Akshak, i va fer una expedici contra Mari. Va passar a Umma cap el 2350 aC. Cap el 2330 aC Sargon I hi va establir un rei vassall. 

Es va revoltar el 2284 aC sense xit. El 2215 aC el rei Lugalushumgal, que era vassall de Akkad, es va independitzar. Cap el 2164 aC es van sotmetre les ciutats d'Ur i Eridu. El 2144 aC el usurpador Gudea es va apoderar del tron, i es va casar amb la princesa reial Gin Dun Ghadda Udda.

El 2210 aC Urnamu rei d'Ur, desprs d'ocupar Uruk, conquer Lagash. Cap el 2050 aC regnava com a vassall Urdunnana que a ms a ms havia rebut el govern dels territoris orientals entre Arbela i Elam. Cap el 2023 aC Lagash es va independitzar d'Ur per el 2010 aC va caure en mans de Isin i desprs Larsa i finalment Babilnia.

Reis:

Mesalim (Enkhengal) cap el 2570-2520 aC;
Urnanshe cap el 2520-2490 aC;
Ukurgal (Akurgal) cap el 2490-2470 aC;
Eannatum I (net d'Urnanshe, fill d'Ukurgal)) cap el 2470-2430 aC;
Entemena cap el 2430-2400 aC;
Eannatum II cap el 2400-2365 aC;
Lugallanda cap el 2365-2355 aC;
Urukagina (usurpador) cap el 2355-2350 aC;
a Umma cap el 2350-2338 aC;
a Akkad cap el 2338 aC;
Kikuid cap el 2284 aC;
Engilsa cap el 2275 aC;
Ura, cap el 2250 aC;
Lugalushumgal cap el 2215 aC;
Puzurmama cap el 2200 aC;
Urutu cap el 2200 aC;
Urmama cap el 2180 aC;
Lubaba cap el 2175 aC;
Lugula cap el 2170 aC;
Kaku cap el 2170 aC;
Urbaba cap el 2160 aC-2144 aC;
Gudea (usurpador) 2144 aC-2124 aC;
Ur Ningirsu 2124 aC-2119 aC;
Pirigme 2119 aC-2117 aC;
Ur Gaur 2117 aC-2113 aC;
Nammakhani 2113 aC-2110 aC;
a Ur 2110 aC;
Urdunnana, cap el 2050;
independent cap el 2015 a 2010 aC;
a Isin 2010 aC;
a Larsa 1900 aC;
a Babilnia 1763 aC;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24593" title="Larak" nonfiltered="610" processed="609" dbindex="10637">
Larak fou una ciutat estat de Mesopotmia

La ciutat va tenir la hegemonia temporal al comenament de la civilitzaci sumria, hegemonia que va perdre a mans de Sippar. Desprs ja no va destacar mes i va seguir l'histria general de les ciutats sumries amb les successives hegemonies.

A la meitat del segle XI aC va ser deu d'un principat arameu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24595" title="Sant Sebasti de la Guarda" nonfiltered="611" processed="610" dbindex="10638">

Sant Sebasti de la Guarda o Sant Sebasti de la Guaita s un poblat ibric situat al terme municipal de Palafrugell, al Baix Empord. S'hi accedeix des de Palafrugell a travs de l'autovia que va a Llafranc i d'ac cap al far de Sant Sebasti, o per la carretera que va de Palafrugell a Tamariu. En aquest cas, s'ha d'agafar un desviament (indicat) que duu cap al cim de la muntanya de Sant Sebasti.

El jaciment se situa al cim de la muntanya, a 156 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Aquesta muntanya, en entrar al mar, forma el cap de Sant Sebasti.

El jaciment est datat entre els segles V a I aC, encara que en algunes excavacions s'han trobat materials del segle VI aC. Es poden veure fins a quatre cases ibriques de dues habitacions cadascuna i que es disposen en diversos carrers, formant una superfcie d'uns 300 metres quadrats. A ms a ms s'han descobert 15 sitges o depsits excavats a la roca i un forn. Possiblement aquest assentament va concloure la seua activitat amb l'arribada dels romans a Llafranc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24596" title="Larsa" nonfiltered="612" processed="611" dbindex="10639">


Larsa fou una ciutat estat de Mesopotmia que apareix com independent cap el 2500 aC.

El 2350 aC va passar a mans de Lugalzagesi d'Umma. Desprs, cap el 2330 aC, de Sargon I de Akkad. Cap el 2220 aC va ser independent fins el 2130 aC en qu va passar a Gudea de Lagash.

Mes tard va passar a Ur cap el 2100 aC per el 2025 aC se'n va independitzar per mitj d'un amorita (o amorreu) anomenat Naplanum, al que, cap el 2005 aC, va succeir Emisum i desprs el 1977 aC Samium. El 1925 aC va conquerir Ur, Uruk i Eridu que pertanyien a Isin. El 1916 aC va fer una expedici a Anshan i Elam. El 1898 aC trobem a Isin i Larsa en plena guerra, i les victries de Larsa allunyen d'Isin els seus vassalls. El 1895 aC Isin reconquer Ur. El 1875 aC Larsa ja tenia l'hegemonia i Isin havia quedat redut a la ciutat i el seu propi territori, i Nippur. El 1867 aC. Larsa va conquerir Nippur, una de les ultimes ciutats que encara obea a Isin, per no va poder conservar-la. El 1838 aC altra cop va conquerir Nippur per Isin la va recuperar. El 1835 aC mentre l'exrcit estava ocupat atacant (i ocupant) Nippur, va ser conquerida efmerament per Kazallu. Poc desprs el cap amorita Kudurmabug, senyor de Yamutbal, ocup Larsa, expuls la guarnici de Kazallu i proclam rei el seu propi fill Waradish (1834 aC). El 1830 aC Isin va conquerir de nou Nippur potser per una revolta o per haver estat ocupada per Larsa. El 1828 aC Larsa va conquerir Nippur i Isin la va recuperar el 1813 aC per noms per un any, car el 1812 aC Larsa la va conquerir per ensima vegada. El 1802 aC Isin va ocupar Nippur. El 1793 aC Rimsin I de Larsa va ocupar Isin i Nippur es va fer independent per uns mesos fins que tamb fou ocupada. Per la victria de Larsa no es va prolongar molt de temps. Babilnia es va posar al front d'una coalici amb Elam, Assur (Assria), els Gutis, Eshunna i Malgium (1764 aC) que el 1763 aC va assetjar Larsa que es va rendir el 1762 aC. Va recuperar la llibertat el 1745 aC per fou conquerida altra cop pels Babilonis el 1739 aC que la van mantenir en endavant menys dos periodes de domini assiri (1235 aC a 1227 aC, i 729 aC a 626 aC) i una ocupaci elamita breu (cap el 1157 aC al 1156 aC)

Reis:

Naplanum 2025-2005 ;
Emisum 2005-1977 ;
Samium 1977-1942 ;
Zabaia 1942-1933 ;
Gungunum 1933-1906 ;
Abisare 1906-1895;
Samuel 1895-1866 ;
Nuradad 1866-1850;
Siniddinam 1850-1843 ;
Sineribam 1843-1840 ;
Siniqisham 1840-1835 ;
Silliadad 1835-1834 ;
Waradish 1834-1823 ;
Rimsin I 1823-1762 ;
a Babilnia 1762-1745 ;
Rim-Sin II 1745-1739 ;
a Babilnia 1739;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24598" title="Temehu" nonfiltered="613" processed="612" dbindex="10640">
Temehu s el nom d'una de les dues tribus en qu estaven dividits els libis cap el 2000 aC.

El 1962 aC va fer una expedici contra ells el fara d'Egipte Amenemhat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24599" title="Tehenu" nonfiltered="614" processed="613" dbindex="10641">
Tehenu s el nom d'una tribu lbia cap el 2000 aC. Quan el 1962 aC el fara egipci va fer una expedici contra els libis, aquestos estaven dividits en dos tribus, els Tehenu i els Temehu. Aquestos ltims van ser els destinataris de l'expedici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24600" title="Nippur" nonfiltered="615" processed="614" dbindex="10642">


Nippur fou una ciutat estat de Mesopotmia que va sorgir cap el 2700 aC i va mantenir un difcil equilibri entre Kish i Uruk. Aquesta ultima la va ocupar a mitjans del segle XXVI aC, per una anys desprs fou ocupada per Kish. Finalment va restablir la independncia que apareix ja consolidada cap el 2550 aC

El 2350 aC va quedar sotmesa a Umma i desprs a Sargon I. Es va revoltar el 2260 aC sense xit, per es va fer independent cap el 2220 aC. 

El 2130 aC la va ocupar Gudea de Lagash. Cap el 2115 aC va passar a Ur, i a meitat del segle XX aC trobem com a rei vassall a Lugalmelam. Es va independitzar el 2021 aC per sis anys desprs va caure en mans de Isin (2015 aC).

El 1875 aC Larsa ja tenia l'hegemonia i Isin havia quedat redut a la ciutat i el seu propi territori i la ciutat de Nippur, que Larsa va ocupar el 1867 aC per Isin va recuperar, i va oscillar entre ambds. El 1838 aC Larsa va ocupar Nippur per Isin la va tornar a recuperar. El 1835 aC Larsa va ocupar altra cop Nippur, per caiguda la dinastia d'Isin, Nippur es va fer independent (1834 aC). Llavors Isin la va conquerir. El 1830 aC Isin va conquerir de nou Nippur potser per una revolta o per haver estat ocupada per Larsa. El 1828 aC Larsa va conquerir Nippur i Isin la va recuperar el 1813 aC per nomes per un any, doncs el 1812 aC Larsa la va conquerir per ensima vegada, desprs de derrotar a una coalici de Isin, Uruk, Babilnia, Rapiqum i els Gutis. Isin la va recuperar el 1802 aC. El 1793 aC Nippur es va independitzar desprs de la conquesta de Isin per Larsa, per al cap d'uns mesos Larsa la va ocupar. El 1763 aC la va ocupar Babilnia.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24601" title="Shuruppak" nonfiltered="616" processed="615" dbindex="10643">
Shuruppak fou una ciutat estat de Mesopotmia que al comenament de la civilitzaci sumria va exercir per un temps l'hegemonia.

Cap el 2800 aC s esmenta com a rei a Siusudra, a l'poca del qual un poble semita que desprs s anomenaran acadians, va envair el pas.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24602" title="Sippar" nonfiltered="617" processed="616" dbindex="10644">


Sippar fou una ciutat estat de Mesopotmia que al comenament de la civilitzaci sumria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de Shuruppak.

Va seguir la histria general de Sumer, amb les successives hegemonies. Noms s'esmenta com a fet local destacat la rebelli contra Akkad del 2260 aC.

A la ciutat de Sippar fou on es va trobar el codi d'Hammurhabi que contenia 282 lleis, tamb a les seves biblioteques s'hi van trobar fins a 60.000 tauletes en escriptura cuneforme.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24603" title="Umma" nonfiltered="618" processed="617" dbindex="10645">


Umma fou una ciutat estat de Mesopotmia. 

S'esmenta cap el 2600 aC, segurament desprs de alliberar-se de l'hegemonia de Uruk. Cap el 2355 aC el tron va ser usurpat per Lugalzagesi, que era el fill del cap religis local anomenat Babu. El nou rei s'apodera de Lagash, Uruk, Larsa, Isin, Nippur i Akshak. Altres ciutats se li sotmeten espontniament. Kish fou derrotada per no ocupada. 




Precisament d'aquesta ciutat de Kish, per d'una nova dinastia que va fundar la ciutat de Akkad i des all va enderrocar al rei de Kish, va comenar l'enfonsament d'Umma. Desprs de 34 batalles Sargon I d'Akkad va ocupar Umma i tot Sumer desprs del 2238 aC. Lugalzagesi va ser fet presoner. Un tal Mese fou nomenat com a rei vassall a Umma.

Les rebellions de 2284 aC i 2260 aC no van reeixir, per es va fer independent cap a finals del segle. Cap el 2130 aC va caure en poder de Gudea de Lagash, per amb un rei vassall al capdavant. Desprs va passar a Ur cap el 2110 aC, i se'n va fer independent el 2022 aC. El 2010 aC va passar a Isin i cap el 1900 aC a Larsa. El 1763 aC va ser incorporada a Babilnia.

Reis.

Influncia de Shuruppak fins el 2750 aC;
rInfluncia d'Uruk cap el 2700-2600 aC;
eis desconeguts c. 2800-2525 aC;
Ush cap el 2525 aC;
Enakale cap el 2490 aC;
Urlumma cap el 2430 aC;
Lugalzagesi cap el 2355 aC-2335 aC;
A Akkad cap el 2335 aC;
Mese cap el 2335-2300 aC;
Ludamu cap el 2300-2284 aC;
Asharid cap el 2284-2250 aC;
Shurushkin cap el 2250-2220 aC (fill);
Independent cap el 2220 aC;
Diversos reis 2220-2150 aC;
Nammakhani  cap el 2150-2130 aC;
A Lagash 2130-2115 aC;
Lugalannatum cap el 2130-2115 aC;
A Ur 2115-2022 aC;
Independent 2022-2010 aC;
A Isin 2010-1900 aC;
A Larsa 1900-1763 aC;
A Babilnia 1763 aC;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24604" title="Ur" nonfiltered="619" processed="618" dbindex="10646">




Ur fou una ciutat estat de Mesopotmia. Segons l'Antic Testament, era el lloc d'on era originari Abraham.

La ciutat apareix poc desprs del 3000 aC i cap el 2650 aC la governa Akalamdug que havia aconseguit evitar l'hegemonia de Kish i s'havia apoderat d'Uruk. Mes tard aparegu a una reina anomenada Puabi, la tomba de la qual es va trobar intacta.

Cap el 2350 aC devia caure sota la influncia d'Umma i, cap al 2335 aC, en mans de Sargon I d'Akkad. En morir Sargon, es va revoltar com altres ciutats el 2284 aC, sense xit. Cap a finals de segle ja s'havia independitzat, per el 2164 aC va haver de sotmetre's a Lagash. 

Cap al 2116 aC va ser ocupada per Utukhengal d'Uruk. El general Urnamu, governador d'Ur per compte d'Uruk, s'independitz el 2111 aC i ocup Uruk i Lagash. El seu fill Shulgi es va aliar amb el regne de Marakshi (o Warakshe) i va fer expedicions cap als anomenats regnes brbars de l'est (Urbillum, Lullu, Kakakhar, Qutum, Simurrum i Simash). 

El 2025 aC Eshunna es va revoltar i es va fer independent. Larsa va seguir el mateix cam. L'any segent fou l'Elam (Awan i potser algun altre regne), i el 2023 aC va ser Lagash; el 2022 aC es va revoltar Umma i a l'any segent Nippur. El 2020 aC es van fer independents Der i Assur. Durant els segents anys les possessions de Ur anaren minvant i el seu poder s'esva. El 2003 aC els elamites dirigits pel rei de Simash van ocupar Ur. Ibisin va ser fet presoner i portat a Elam.

El 1998 aC la ciutat va passar a mans d'Isin. El 1925 aC va ser conquerida per Larsa i encara que Isin la va reconquerir breument el 1895 aC, Larsa la va recuperar i la va mantenir fins el 1762 aC que va passar a Babilnia. El 1745 aC Rimsin (Rimsin II de Larsa) va dominar Ur per uns anys, per el 1739 aC Babilnia la va sotmetre altre cop.

Meskalamdeg cap el 2650 aC;
Akalamdeg cap el 2650 aC;
Puabi cap el 2600 aC;
altres reis no coneguts;
Mesanepeda cap el 2475 aC;
Aannipada cap el 2460 aC;
Meskiangnuna cap el 2450 aC;
Eludu cap el 2450 aC;
Balulu cap el 2425 aC ;
Annanne ;
Meskiag-Nanna ;
a Umma cap el 2350 aC;
a Akkad cap el 2338 aC;
Kaku cap el 2284 aC;
altres desconeguts;
independent cap el 2220 aC;
reis desconeguts;
Elili cap el 2150 aC;
a Lagash cap el 2164 aC;
a Uruk cap el 2116 aC;
independent 2111 aC;
Urnamu 2111 aC-2094 aC;
Shulgi (fill) 2094 aC-2046 aC;
Amarsuena (Amarsin) 2046 aC-2037 aC;
Shusin 2037 aC-2028 aC;
Ibisin (Ibbisin) 2028 aC-2003 aC;
a Elam 2003-1998 aC;
a Isin 1998-1925 aC;
a Larsa 1925-1895 aC;
a Isin 1895-1894 aC;
a Larsa 1894-1762 aC;
a Babilnia 1762-1745 aC;
Rimsin (Rimsin II de Larsa) 1745-1739 aC;
a Babilnia 1739 aC;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24605" title="Uruk" nonfiltered="620" processed="619" dbindex="10647">

Uruk fou una ciutat estat de Mesopotmia, la bblica Erek i actualment Warka a la Repblica d'Iraq.

Cap el 2700 aC trobem Uruk exercint l'hegemonia a Sumer. Cap el 2650 aC el rei Gilgamesh d'Uruk tenia una guerra amb Kish, que va passar a exercir el domini principal cap el 2600 aC.

Cap el 2430 aC torna a aparixer com independent fins el 2350 aC, quan llur sobirania passa a Umma i ms tard a Sargon I d'Akkad cap el 2335 aC. El 2260 aC es va revoltar, per no va aconseguir independitzar-se fins el 2222 aC.

El 2130 aC va caure en mans de Gudea de Lagash per el rei Utukhengal d'Uruk, que era vassall de Lagash, es va fer independent el 2120 aC i el 2117 aC va conquerir Ur. El 2116 aC va fer una expedici al pas dels Gutis (Qutum) i va derrotar el rei Tiriqan en un lloc entre Kish i Nippur, i el seu successor Sium va ser apartat del poder noms 40 dies desprs per les tropes d'Uruk. Aix va donar a Utukhengal el poder a tota Acdia i Mari, a ms de part de Sumer (els Guti van romandre independents al seu pas). Per el 2110 aC el general Urnamu, governador de Ur, es va rebellar i va ocupar Uruk. Urnamu es va proclamar rei i va heretar aix tots els dominis de Utukhengal. 

El 2003 aC, Uruk fou ocupada pels elamites dirigits pel rei de Simash i el 1998 aC va passar a mans d'Isin. El 1925 aC va ser conquerida per Larsa. El rei vassall Shinkashid es va independitzar cap el 1865 aC. El 1810 aC va ser ocupada per Larsa i el 1763 aC va passar a Babilnia.

Reis.

Meskianggashe (Dumuzi) el pescador, abans del 2700 aC;
Enmerkar abans del 2700 aC;
Lugalbanda cap el 2700-2675 aC;
Gilgamesh (fill) cap el 2675-2650 aC;
Meskiaggsher ;
Urlugal I ;
Utulkalamma ;
Labasum ;
Ennundara-anna ;
Meshe;
Melamanna ;
Lugalkitun ;
Enpirigdu-Anna ;
Urlugal II ;
Arga-Ande-A ;
Lugalkisalsi ;
Lugaltar ;
Lugalkingeneshdudu cap el 2430-2400 aC;
Enshakushana cap el 2400-2350 aC;
a Umma cap el 2350-2338 aC;
a Akkad cap el 2338-2222 aC;
Ur Nigin cap el 2222-2215 aC;
Ur Gigir cap el 2215-2204 aC;
Kudda cap el 2204 aC-2203 aC;
Puzurili cap el 2203-2198 aC;
Lugalmelan cap el 2198-2195 aC;
Urutu desprs del 2195 aC;
altres desconeguts cap el 2175-2116 aC;
Utukhengal 2116-2110 aC;
a Ur 2110-2003 aC;
a Elam 2003-1998 aC;
a Isin 1998-1925 aC;
a Larsa 1925-1865 aC;
Shinkashid 1865-1833 aC ;
rei de nom no conegut 1833-1821 aC;
Anam 1821-1817 aC;
Irdanene 1817-1810 aC;
a Larsa 1810-1763 aC;
a Babilnia 1763 aC;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24606" title="Diniktum" nonfiltered="621" processed="620" dbindex="10648">
Diniktum fou un regne esmentat en una carta del rei de Yamkhad cap el 1790 aC, i en el que regnava Singamil. El rei de Yamkhad parla de les relacions comercials amb Babilnia i diu que va ancorar 500 vaixells al port de Diniktum pel que cal suposar que era un regne a la vora del riu Eufrates.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24607" title="Babilim" nonfiltered="622" processed="621" dbindex="10649">



Babilim (sumeri Kadingirra, biblca Babel, en catal Babilnia) s el nom acadi (Bab-ilim o Bab-ilu) d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilnia, a Mesopotmia (actualment Iraq). Ja existia vers el 2300 aC. Fou ciutat-estat vinculada al diversos poders de Mesopotmia fins que va esdevenir a independent el 1894 aC. 

El cap local Sumuabum es va declarar independent i va prendre el ttol de rei. Desprs va conquerir la regi de Sippar. Mes tard cap el 1860 aC va conquerir Kish. No va ser fins al regnat d'Hammurabi que va agafar un gran poder.

Per la seva histria com a Imperi vegeu Babilnia.

 Babilim (Babilnia) desprs de la conquesta persa .

Desprs de ser conquerida pel rei persa Cir va perdre importncia poltica per va continuar com a ciutat rellevant, i fou residencia de hivern del rei persa (uns set mesos cada any). No s esmenta desprs del regnat de Cir fins el de Darios en qu Herdot parla d'una revolta local que va portar a un setge amb privaci d'aliments, fets que en realitat sembla que corresponen al regnat de Xerxes. Herdot diu que les seves muralles ja eren destrudes des el temps de Cir per Berosius i Eusebius fan esment noms de la destrucci de les muralles exteriors.  L'inscripci de Behistun esmenta dues revoltes: una aplanada per Darios (que desprs va residir a la ciutat durant un temps) i un altra sufocada per un lloctinent del mateix rei. Herdot diu que fou Xerxes qui va enderrocar l'esttua de plata del temple de Belus que Darios havia respectat i Arri diu que Xerxes va destruir tot el temple al tornar de Grcia.

Quant Alexandre el gran va estar a la ciutat encara era una capital destacada per de poca importncia militar. El Temple de Balus era en runes i Alexandre el va fer reconstruir per l'obra no es va portar a terme al menys totalment.

Desprs d'Alexandre la decadncia es va accentuar i progressivament s hi van produir destruccions. Fou capital de Seleuc I Nictor que en fou expulsat el 321 aC (en aquest any nomes tenia dues fortaleses) per la va reconquerir el 315 aC i que va construir Selucia (Selucia del Tigris) vers el 300 aC i va traslladar all la seva capital. Uns anys desprs apareix prcticament deserta, habitada noms per uns centenars de persones.

El 127 aC els parts van ocupar la ciutat i la seva gent fou venuda com esclaus o enviats a Mdia. Molts temples foren incendiats aix com la major part de la ciutat. El 36 aC hi vivien un cert nombre de jueus i quant el gran pontfex Hircani fou alliberat pel rei part Fraates, va anar a viure a la ciutat.

En temps d'August, Diodor esmenta que encara romania habitada per una part de la ciutat ja eren camps de cultiu. Estrab l'esmenta com a deserta mentre al mateix temps Plini diu que Selucia tenia sis-cents mil habitants. Tot i aix en els segents segles Babilnia va restar poblada per algunes persones, segurament entre ells molts jueus, i una banda de lladres dirigida per Anilaos i Asineos que dominava un parell de fortaleses de la rodalia, no va poder ocupar la ciutat i fou derrotada al intentar-ho.

Lluci de Samosata durant el regnat de Marc Aureli, diu que la ciutat tenia diverses torres i una circumferncia notable. Al segle III Eusebi de Cesarea fa esment de qu el poble de les rodalies de Babilnia va deixar buida la regi que va esdevenir un desert. Sant Ciril d'Alexandria diu el 412 que la terra s havia tornat pantanosa i Teodoret el 460 diu que noms alguns jueus romanien a la ciutat i que l'Eufrates havia canviat el seu curs i passava pel bell mig de la ciutat com un canal. Procopi de Gaza al segle VI parla de Babilnia com d'una ciutat destruda molt de temps abans.

Ibn Hawkal el 917 esmenta Babel o Babilim com un llogaret i diu que ja no es veuen restes de les seves antigues edificacions. Benjam de Tudela i va ser el segle XII i confirma que no es trobaven rastres de cap edificaci monumental i que nomes escorpits i serps poblaven les runes.

 Les runes .

Les runes de la ciutat es trobem al sud del llogaret de Mohawill, 15 km al nord d'Hillah, i han estat objecte de diverses excavacions iniciades el 1811 pel resident britnic a Bagdad Mr. Rich, i per Sir Robert K. Porter, el 1818. Es troben tres grups principals en direcci nord a sud, anomenats pels nadius Mujeleb, Kasr, i Amran Ibn Ali (aquest darrer nom es el d'una vella mesquita construda al damunt). Al oest del riu no es troben restes. Al nord-oest es troba el grup anomenat Towareij; i al sud-est, a uns 15 km, unes restes anomenades Birs-i-Nimnrud que podrien correspondre a l'antiga Borsippa. Dels grups del est, el de Mujeleb es el mes gran, per el de Kasr te les restes mes perceptibles. Al est d'Hillah, uns 10 km, es troba el grup anomenat Al-Heimar, on es troben rajoles de tipus similar a les de Babilnia.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24608" title="Sin" nonfiltered="623" processed="622" dbindex="10650">


Arqueologia; Sin o Isin va ser una ciutat-estat de Mesopotmia;
Lingstica; la s n s una lletra de l'alfabet rab;
Matemtiques; Sin o sinus s una funci trigonomtrica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24609" title="Hiritum" nonfiltered="624" processed="623" dbindex="10651">
Hiritum fou una ciutat-estat de Mesopotmia, que estava situada entre l'Eufrates i el Tigris, a la vora del riu Irnina. Era independent cap el 2000 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24610" title="Sippar Amanum" nonfiltered="625" processed="624" dbindex="10652">
Sippar Amanum fou una ciutat-estat de Mesopotmia, que estava situada a la vora del riu Idudkibnunki, una mica al nord-est de Sippar, de la que probablement es va separar. Era independent cap el 2000 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24611" title="Kiritab" nonfiltered="626" processed="625" dbindex="10653">
Kiritab fou una ciutat-estat de Mesopotmia, que estava situada a la vora del riu Kazallu i a l'oest de la ciutat-estat de Kazallu. Era independent cap el 2000 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24612" title="Mashkan Shapir" nonfiltered="627" processed="626" dbindex="10654">
Mashkan Shapir fou una ciutat-estat de Mesopotmia, que estaba situada a la vora del Tigris, just al nord de Nippur. Era independent cap el 2000 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24613" title="Galic irlands" nonfiltered="628" processed="627" dbindex="10655">

L'irlands o irlands (Gaeilge) s una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop de 85.000 persones, predominantment en les regions occidentals rurals de l'illa. L'irlands era la llengua principal d'Irlanda abans que els anglesos conquerissin l'illa durant l'edat mitjana. 

L'irlands, juntament amb el galic escocs i el manx, pertany a la branca goidlica de les llenges celtes, i s habitualment considerada la llengua amb la tercera literatura ms antiga d'Europa, desprs del grec i el llat.

Des de 1922 amb la independncia d'Irlanda (anomenada originalment l'Estat Lliure Irlands), l'irlands hi ha estat idioma oficial, juntament amb l'angls. Des de 1998 amb l'Acord de Divendres Sant, l'irlands s tamb un idioma oficial a Irlanda del Nord, una part del Regne Unit. Actualment, l'irlands s la llengua materna de poc ms del 2% de la poblaci a la repblica (unes 70.000 persones) i unes 30.000 ms a Irlanda del Nord. Les comunitats i regions on es parla l'irlands s'anomenen Gaeltachta (singular, Gaeltacht). El Gaeltacht amb la poblaci ms gran s Connemara al Comtat de Galway i inclou les Illes Aran.

Ats que el govern de la repblica exigeix que els residents estudin l'irlands en les escoles pbliques, moltes persones saben parlar-lo com a segona llengua. La majoria de la gent t, com a mnim, una comprensi general de la llengua. Encara que l'idioma principal d'Irlanda sigui l'angls, al llarg de l'illa (i especialment en els Gaeltachta) hi ha diversos diaris, revistes, i radioemissores disponibles en irlands.
Tamb, des de 1996, hi ha un canal de televisi en irlands anomenat Teilifs na Gaeilge o TG4.
 Dialectes .
Els tres dialectes irlandesos principals sn:
 Ulaidh o Dun na Ngall, parlat al Nord, al comtat de Donegal;
 Connachta, al centre, als comtats de Mayo i Galway a Tourmakeady (Tuar Mhic adaigh) i Joyce Country (Dthaigh Sheoige).
 An Mhumhain, a les Gaeltachta de Kerry (Ciarra), Coolea (Cil Aodha) a l'oest del comtat de Cork (Contae Chorca), i petits nuclis a Dungarvan (Dn Garbhin) a Waterford. ;

 Evoluci de la situaci de la llengua .


Fins al 1600, els que parlaven angls a l'illa eren una minoria. El 1830 hi havia a tota Irlanda un mili de gaelfons, que el tenien com a nic idioma, i tres milions i mig ms el sabien parlar i eren bilinges. El 1841 els parlants eren uns quatre milions, per desprs de la fam de la patata i les grans emigracions, el 1851 s'havien redut a 1,7 milions de parlants. El 1881 noms hi havia 64.167 persones que tenien el galic com a llengua nica, que posteriorment es reduren a 38.193 l'any 1891 i a 20.953 el 1901, d'elles 12.000 a Connacht.

El nombre de parlants totals de galic es redu dels quatre milions el 1841 a 1,7 milions el 1851, d'ac a 641.142 el 1901 i a 527.000 el 1911. El 1911 es deia que el 18 % dels irlandesos eren bilinges, per s una dada poc fiable. El 1925, per, un 12 % dels irlandesos afirmava saber parlar i llegir galic. Els parlants el 1926 eren 543.511 persones, o sia, un 18,3 % de la poblaci d'Irlanda del Sud. El 1936 eren uns 666.601 parlants.

Pel 1956 es va establir el sistema de la Gaeltacht o reserves lingstiques all on encara es parlava el galic de forma natural. Endems, hi ha uns 25.000 romans irlandesos que parlen scelta, una argot basada en l'irlands, que tamb s parlat per 15.000 individus a la Gran Bretanya i 10.000 ms als EUA.

Es calcula que el 1981 un 30 % dels irlandesos era capa de parlar galic, per el 1984 O'Reagain i O'Gliasain afirmaven que noms un 5 % ho feia amb facilitat (60.000 parlants, dels quals 10.000 quotidians).

 Organitzacions per la llengua .
A Irlanda hi ha nombroses organitzacions per al conreu de la llengua. El 1943 es va fundar el Comdhala Naisiunta na Gaeilge (Consell Nacional del Galic), que federa 17 associacions no estatals per a promoure la llengua, encara que reben subvencions. Algunes d'altres sn:

 Conradh na Gaeilge (Lliga Galica), fundada el 1893, la ms antiga i la millor organitzada, compta amb 200 seus a tota l'illa.
 Gael Scoileanna (Associaci d'Escoles Galiques), agrupa les escoles primries i secundries en galic.
 Comhar na Muinteori Ghaelachta (Associaci de Mestres en Galic), associaci de mestres, de caire corporatiu i sindical.
 An Combchoiste Reamb Scolaiochta (Comit Central de Coordinaci Preescolar) per a coordinar les naionrai.

El Gael Linn, fundada el 1953, s una organitzaci de caire econmic per a recaptar ajudes a travs d'un sistema d'apostes esportives per a finanar la reviscolana galica. 

El 1980 fou fundat l'Udaras na Gaeltachta, un organisme per a curar del desenvolupament industrial de la zona galica. En depenen 4.500 persones, 150 indstries i 500 tallers. I el 1982, per la precria situaci de la llengua, es cre el Bord na Gaeilge (Oficina del Galic), que va preparar un pla d'actuaci per al perode 1983-1986 per tal de crear bosses de llengua galica a les zones urbanes, incloure ms hores en galic a la RTE i a les intervencions al Dail i al Seanad, formar mestres i alumnes, collaborar amb la Comdhala Naisiunta na Gaeilge per tal d'ampliar la base d'actuaci i potenciar l'economia de la Gaeltacht perqu no emigrin ni abandonin l'idioma. Per la seva banda, el Roin na Gaelthachta (Ministeri de la Gaelthacht) far de coordinador entre el Bord i l'Udaras per tal de repartir l'ajut estatal i collaborar amb entitats privades. Tamb promouen el Glor na gael, competici anyal en irlands feta a viles i barris, similar als jocs florals, per tal de potenciar la comunitat bsica.

 Histria de la llengua .


L'irlands s la  que presenta els ms antics testimonis escrits. Es tracta d'unes 300 inscripcions sepulcrals realitzades en un tipus d'escriptura rnica coneguda com a ogmica (basada en el nombre, orientaci i inclinaci dels grups de lnies que creuen una de ms llarga i que fa de conductora), que daten dels segles IV al VIII dC Entre els segles VIII i XII es desenvolupa una mplia producci literria en prosa i en vers (amb obres com el Leabhar na h-Uidhe, el Llibre de Leinster i el llibre d'Armagh). Durant l'poca de transici entre aquesta variant originria de la llengua  coneguda com a irlands antic  i l'irlands modern (perode que va des de l'any 1200 fins al 1600, aproximadament), es va produir el floriment de la poesia conreada pels bards. Aquests eren una espcie de poetes cantors celtes, semblats als aedes grecs, que exaltaven en les seues composicions les gestes i la genealogia mtica dels senyors baix la dependncia de la qual vivien. A partir del segle XVII va tenir lloc un perode de declivi cultural a Irlanda, atenuat nicament per tres destacats poetes:  Bruadair (segle XVII), Aogn  Rathaille (segle XVIII) i Brian Merriman (segle XVIII). El segle XIX va portar un ressorgir de la literatura irlandesa (encara que escrita a partir des de llavors en angls) de la m dels dramaturgs William Butler Yeats i Lady Gregory. James Joyce, autor del revolucionari Ulisses (1922), va ser una figura clau en el desenvolupament de les lletres irlandeses durant el segle XX, al qual tamb van contribuir les obres teatrals de George Bernard Shaw i els relats curts de Liam Flaherty.

 Ortografia i pronunciaci .

L'alfabet galic tradicional constitueix una evoluci del sistema llat, duta a terme cap al segle V dC Cont nicament cinc vocals i tretze consonants (totes les de l'alfabet llat excepte els carcters j, k, q, v, w, x, i, z). Les vocals llargues s'assenyalen mitjanant un accent agut, mentre que un punt damunt d'una consonant () significa que es pronuncia aspirada, amb una emissi extra d'aire procedent dels pulmons que pot variar la seua naturalesa articulatria. No obstant, en l'actualitat resulta habitual representar l'irlands mitjanant carcters plenament llatins, sense l'ocupaci del punt diacrtic anterior (en substituci de tot aix s'afig una h desprs de la consonant en qesti). El repertori de sons consonants s el segent :

oclusius: , , , , , ;

oclusius palatalitzats: ;

fricatius: ;

fricatius palatalitzats: ;

nasals: ;

nasals palatalitzats: ;

lquids: , ;

lquids palatalitzats: ;

semivocal: ;

Les variants palatals es produeixen sempre en presncia de les vocals e, i. Depenent del context fontic en qu es troben, alguns dels anteriors sons es transformen en altres per un procs anomenat mutaci, propi de les llenges celtes. Hi ha quatre tipus de mutaci en irlands:

Lenici. Consisteix en la conversi, en un context sonor, d'una consonant oclusiva en fricativa, o tamb d'una fricativa o nasal en aspirada. Aquest procs s'observa principalment en el so inicial de substantius femenins singulars desprs de l'article determinat an, en el genitiu singular dels substantius masculins i desprs dels adjectius possessius singulars:
bean "dona"   an bhean "la dona": ;
crann "arbre"; barr "extrem"   barr an chrainn "l'alt de l'arbre": ;
mac "fill"   mo mhac "el meu fill": ;

Sonoritzaci. Les consonants oclusives sordes es converteixen en els seus correlats sonors al comenament de paraula desprs d'un adjectiu possessiu plural, desprs de certs numerals, en el cas datiu singular i genitiu plural, etc. El so resultant d'aquest procs es representa ortogrficament mitjanant un dgraf:
cairde "amics"   ar gcairde "els nostres amics": ;
capall "cavall"   seacht gcapall "set cavalls": ;
teach "casa"   i dteach "en casa": ;

Prtesi d'h-. L'addici d'aquest so es produeix, en paraules que comencen per vocal, desprs de l'article determinat plural na, desprs del possessiu a  el seu ', desprs del substantiu de  dia', desprs de certes preposicions i partcules, etc.:
ean "ocell"   na hein "els ocells": ;
aos "edat"   a haois "la seua edat": ;
Aoine "divendres"   D hAoine "divendres" (lit. "dia divendres"): ;

Prtesi de t-. La prefixaci d'aquest so es produeix en substantius masculins singulars que comencen per vocal sempre que els antecedisca l'article determinat; en substantius femenins singulars en cas nominatiu o masculins singulars en cas genitiu que comencen per s-, el grup resultant ts- es pronuncia igualment :
aran  "pa"   an t-aran "el pa": ;
seachtan  "setmana"   an tseachtain "la setmana": ;

L'inventari de sons vocals s el segent:
curts: ;
llargs: ;
de timbre indecs: [ ];

La correspondncia entre sons i lletres en irlands s prou difusa, ja que existeixen tan sols 18 carcters per a representar ms de 45 sons. Per exemple, el so voclic  pot transcriure's com o, i, eo, eoi, omh i omhai. L'accent prosdic recau normalment en la primera sllaba de les paraules.

 Morfologia i sintaxi .

Hi ha dos nics gneres en irlands, mascul i femen, de carcter gramatical. Dins de la flexi nominal hi ha cinc declinacions, cada una d'elles amb tres casos: nominatiu/acusatiu, vocatiu i genitiu. Uns pocs substantius presenten formes especfiques per al cas datiu. A continuaci s'illustra la formaci de plurals en substantius tpics de cada declinaci:
1a D.: capall "cavall"   capaill  cavalls';
2a D.: cloch "pedra"   clocha  pedres';
3a D.: rocht "regne"   rochta  regnes';
4a D.: iascaire "pescador"   iascairi  pescadors';
5a D.: cathair "ciutat"   cathracha  ciutats';

L'adjectiu sol anar a continuaci del substantiu a qu modifica, i conforme amb ell en cas, gnere i nombre (ex.: fear mr  home gran'; fir mhra  hmens grans'; fir mhir  d'un home gran'). Els pronoms numerals (de l'1 al 10) sn: a haon, a d, a tr, a ceathair, a cig, a s, a seacht, a hocht, a naoi, a deich.

Dins de la flexi verbal existeixen nicament dues conjugacions: verbs amb tema monosillbic (que formen el seu futur mitjanant les desinncies -fidh / -faidh) i verbs amb tema polisillbic (que afegeixen la terminaci -oidh per a aquest mateix temps). Hi ha una considerable divergncia entre els distints dialectes irlandesos pel que fa a la morfologia verbal. Generalment, els dialectes del sud (Munster) sn ms conservadors i retenen les originries formes sinttiques, mentre que els del nord i l'oest han desenvolupat formes analtiques per a expressar les distintes categories verbals. L'ordre bsic de l'oraci irlandesa no marcada s verb-subjecte-objecte (ex.: Scrobh Colm litir "Colm va escriure una carta").

Mostra textual.
Sant. Juan V 1 -8 
1. Bh an Briathar ann i dts bire agus bh an Briathar in ineacht le Dia, agus ba Dia an Briathar. ;
2. Bh s ann i dts bire in ineacht le Dia.
3. Rinneadh an uile n trd agus gan  n dearnadh aon n d ndearnadh. ;
4. Bh beatha ann agus ba  solas na ndaoine an bheatha. ;
5. Agus t an solas ag taitneamh sa dorchadas, ach nor ghabh an dorchadas . ;
6. Bh fear a thinig ina theachtaire  Dhia, agus Eoin a ba ainm d. ;
7. Thinig s ag danamh fianaise chun fianaise a thabhairt i dtaobh an tsolais chun go gcreidfeadh cch trd. ;
8. Norbh  fin an solas ach thinig ag tabhairt fianaise i dtaobh an tsolais.

Vegeu tamb.
L (Primer diari publicat ntegrament en irlands)

Enllaos externs.


Pgina en irlands a Wikisource;
Die araner mundart (descripci fonolgica del dialecte de les Illes Aran, 1899) ;
Gaeilge ar an ghrasn - recursos online en irlands;
Un Pla per salvar la llengua irlandesa - inclou informaci de fonts autoritzades;
Focal.ie, base de dades de terminologia desenvolupada per FIONTAR, DCU;
Foras na Gaeilge;
Foinse - setmanari;
Recursos i informaci de la Llengua Irlandesa;
Irlands a Ethnologue;
Diccionaris en Galic;
Online Angls-Irlands diccionari;
Braesicke's Gramadach na Gaeilge (angls);
North American Association for Celtic Language Teachers;
The Celtic League, Branca americana (CLAB);
Celt Digital, Mn cltic a la Web;
Irish Hamilton;
Gaelscoileanna;
Recursos Online d'art lingistic irlands ;
Guia de pronunciaci del galic irlands per a principiants;
Pronunciaci de l'irlands;
Una mica de vers irlands;

Northern Ireland.
 Ultach Trust;
 BBC Northern Ireland en llengua irlandesa;

Notes.
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24615" title="Hulambu" nonfiltered="629" processed="628" dbindex="10656">
Hulambu fou una ciutat-estat de Mesopotmia, de la qual no s'han trobat les restes, i per tant la seva ubicaci s noms suposada cap al nord-oest d'Uruk. Era independent cap el 2000 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24616" title="Kishurra" nonfiltered="630" processed="629" dbindex="10657">
Kishurra fou una ciutat-estat de Mesopotmia, a la vora del riu Purattum, a mig cam entre Uruk i Nippur, i just al nord de Shuruppak. S'esmenta com a independent cap a la meitat del segle XVIII aC, per sembla que podria ser-ho des del 2000 aC aproximadament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24618" title="Ebla" nonfiltered="631" processed="630" dbindex="10658">
Ebla fou un regne de Sria centrat a la ciutat d'Ebla, la qual ja existia al comenar el tercer millenni quant va esdevenir un veritable centre urb amorita, que es desenvolupa pel comer amb Mari, ciutat de la que va esdevenir tributaria cap el 2500 aC, per el tribut va anar desapareixent fins que cap el 2400 aC la situaci es va capgirar i Mari va pagar tribut a Ebla, el rei de la qual designava al cap d'estat de Mari. 



Arrib al mxim poder cap el 2350 aC-2250 aC. Va fer front a Sargon I d'Akkad, que encara que va ocupar Mari no va poder amb Ebla, que finalment fou conquerida pel seu net Naramsin cap el 2250 aC i va ser llavors abandonada per els seus pobladors durant uns anys, per cap a finals del segle ja tornava a estar habitada i tenia un rei encara que menys poders que abans, per va ser expulsat pel rei de Ur. A la caiguda del poder d'aquest regne va passar a Yamkhad, que la va convertir en un principat vassall.

Cap el 1600 aC els hitites la van atacar i destruir i ja no es va recuperar.

Reis:

Awan-Dyn ;
Igris-Kalam cap el 2575 aC;
Irkab-Damu cap el 2455 aC;
Ar-Ennum cap el 2430 aC;
Ishak Malek;
Enar Damu;
Baga Damu;
Agur Lim;
Kun Damu;
Igrit Khalam (Igrit Khalab);
Adub Damu;
Ishtar Damu cap el 2300 aC;
Eberu ;
Ibbi Sipis ;
a Akkad cap el 2250 aC;
independent, reis desconeguts, cap el 2220-2050 aC;
a Ur cap el 2050 aC;
A Yamkhad cap el 2003 aC;
Ibit-Lim cap el 2000 aC;
Successors desconeguts 2000-1600 aC;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24619" title="Urshu" nonfiltered="632" processed="631" dbindex="10659">
Urshu fou un regne hurrita que existia cap el 1800 aC. De tots els estats hurrites de l'poca, Urshu i Khashshum n'eren els principals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24620" title="Khashshum" nonfiltered="633" processed="632" dbindex="10660">
Khashshum fou un regne hurrita que existia cap el 1800 aC. De tots els estats hurrites de l'poca, Khashshum i Urshu n eren els principals. Kashshum estava al nord de Karkemish.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24621" title="Urkesh" nonfiltered="634" processed="633" dbindex="10661">

Urkesh (Urkis o Urki) fou un regne hurrita esmentat cap el 2500 aC a la regi del riu Khabur a Sria. Els hurrites van emigrar a la reg desprs del 2500 aC i van formar el regne amb centre a la ciutat, que es va estendre aprofitant el final de l'imperi d'Akkad (Accdia). 

A comenaments del segons millenni Urkesh fou sotmesa pel regne de Mari, format pels amorites i vers el segle XVIII aC una nova dinastia, tamb amorita, que governava Assria, es va apoderar de Mari; la capital Shubat-Enlil fou fundada no lluny d'Urkesh.

Vers la segona meitat del segle XVI aC va quedar sota domini de Mitanni i per raon desconegudes fou abandona.

Els seus reis portaven el titol hurrita d'endan i son esmentats als arxius de Mari.



 Reis .

Tupkish, segle XXIII aC;
Atal-Shen;
Tish-Atal;
Shatar-mat ;
Ann-atal, segle XXI aC ;
Teirru, vers 1800 aC ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24622" title="Nawar" nonfiltered="635" processed="634" dbindex="10662">
Nawar fou un regne hurrita esmentat cap el 2000 aC al costat de Urkesh i Arrapha. Degu ser conquerit per Urkesh, perqu el rei Atal-Shen de Urkesh apareix esmentat tamb com a rei de Nawar.



Reis:

Atal-Shen (rei d'Urkesh);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24623" title="Arrapha" nonfiltered="636" processed="635" dbindex="10663">


Arrapha fou un regne hurrita de la part oriental del Tigris esmentat cap el 1800 aC prop de de Nawar i a l'est d'Urkesh. Arrapha era molt propera a la moderna ciutat de Kirkuk. El nom deriva de l'antic assiri (Arabkha).

Els hurrites es van establir a la zona vers el 2000 aC desprs de la caiguda d'Akkad. La caiguda de Babilnia poc desprs del 1600 aC va afavorir de moment al regne pero vers el 1500 aC ja era vassall de Mitanni al que fou annexionat desprs del 1450 aC sota el rei Sausatatar. Les excavacions de Yorgan Tepe, l'antiga Nuzi, han posat a la llum molts objectes hurrites.

El 1948, un barri de Kirkuk construit com a residencia de treballadors per la North Oil Company fou batejat amb el nom d'Arrapha. Actualment la majoria dels seus habitants son assiris.


Reis.

Kipi-Teshshup?
Iti-Teshshup;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24641" title="Barranc de l'Infern" nonfiltered="637" processed="636" dbindex="10664">



El barranc de l'Infern s un abrupte i espectacular barranc situat entre les poblacions de la Vall d'Ebo i la Vall de Laguar, en la Marina Alta. El travessa el riu Girona.

D'alt inters geolgic i arqueolgic. En el barranc es poden trobar nombrosos abrics amb diferents estils de pintures rupestres (art llevant, art esquemtic i art macroesquemtic).

El barranc s molt apreciat per senderistes, i escaladors, tan per les vistes que ofereix, com per les dificultats proposades (cal destacar la Penya de Colau). La riquesa del paisatge d'aquesta zona es completa amb "els Avencs", quatre simes de gran inters pels espelelegs, arribant a assolir una d'elles 130 metres de profunditat. En 1919 Jose Vicente Mengual (el tio Rull) va descobrir la cova de Rull, cova de singular bellesa per la forma que adquereixen les seues estalactites i estalagmites. Va passar a propietat de l'ajuntament en 1994 i fou acondicionada i oberta al pblic el setembre de 1995. Altres coves importants de la zona sn la Cova Fosca i la Cova de Reins.

"Els Tolls" sn basses naturals on s'acumula l'aigua pluvial i on la gent se sol banyar a l'estiu. Destaquen el Toll de l'Ase, el Toll de la Caldereta i el Toll Fondo. 

Com deia Cavanilles: Seria llarg descriure el seu Curs..







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24642" title="Tio" nonfiltered="638" processed="637" dbindex="10665">
Tio i de vegades ti, en les zones rurals del Pas Valenci, s el prefixe que se sol posar davant del nom de qualsevol altre ciutad del poble, ja siga familiar, o no. En aquestes zones l's sistemtic de malnoms est molt exts. Per tant tothom s's referenciat amb la partcula tio ms el seu corresponent malnom. Exemples, tio Rull, tio Pep, tio Canya, etc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24644" title="Segle XXIV aC" nonfiltered="639" processed="638" dbindex="10666">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
 Rei Sargon de Mesopotmia;
 Rei Lugalzagesi d'Umma;

Invents, descobriments, introduccions.
 Primer s documentat del correu regular a Egipte;
 Primera menci documentada d'apicultura a Egipte.

----
Un segle abans / Un segle desprs































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24645" title="Segle XXIII aC" nonfiltered="640" processed="639" dbindex="10667">
El seglo vint-i-tres abans de Crist va comenar l'1 de gener de l'any 2300 aC i finalitz el 31 de desembre del 2201 aC.

 Esdeveniments .
cap a 2300 a. C.: al nord d'Europa es comencen a utilitzar els metalls.
cap a 2300 a. C.: els acadis abandonen la seva escriptura (desconeguda en l'actualitat) i adopten la cuneforme dels sumeris dominats. ;
2218 a. C.: els gutis guanyen l'Acdia.

 Personatges destacats .
Sarg I (2334-2279 a. C.).

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24646" title="Segle XXII aC" nonfiltered="641" processed="640" dbindex="10668">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24647" title="Segle XXI aC" nonfiltered="642" processed="641" dbindex="10669">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .
 Abraham, patriarca bblic;

Invents, descobriments, introduccions.
 Segons les llegendes, primera infusi de te----;
Un segle abans / Un segle desprs




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24648" title="Segle XX aC" nonfiltered="643" processed="642" dbindex="10670">
 Esdeveniments .
Civilitzaci de la vall de l'Indus.
Fi del domini sumeri a Mesopotmia, sota la dinastia III d'Ur. Unificaci de sumeris i accadis.
A la pennsula grega, comena el perode helldic mitj (edat de Bronze).
Construcci de palaus minoics a Creta.
Instauraci de la primera dinastia (dinastia XII) de l'Imperi mitj a Egipte, que es prolongaria fins al 1786 aC. La dinastia XII reorganitza l'estat desprs del Primer Perode de Transici (i ltim de l'Imperi Antic) establint una frria centralitzaci administrativa.

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.
Per primera vegada s'empren carros a Mesopotmia.
----
Un segle abans / Un segle desprs




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24650" title="Segle XIX aC" nonfiltered="644" processed="643" dbindex="10671">
 Esdeveniments .
Apareixen les primeres aglomeracions urbanes a l'ndia. Sota l'anomenada "Cultura de Harappa" es realitzen edificacions de totxo i installacions de canalitzaci, poblant-se rapidament els nuclis urbans.
 Entre el 1878 aC i el 1841 aC - Mxima expansi territorial d'Egipte sota Sesostris III.
Nou Realisme a l'escultura egpcia, amb obres com: "El jugador de daus". Estatues de Sesostris III i Amenemhat III i Esfinxs reials.
Literatura egpcia: "Ensenyances del rei Amenemhat" i "Histria de Sinu".
 Auge de l'imperi hitita;
 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.
Es fon ferro a Mesopotmia.
----
Un segle abans / Un segle desprs



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24651" title="Segle XVIII aC" nonfiltered="645" processed="644" dbindex="10672">
 Esdeveniments .
Edat de ferro a l'ndia;
1800 aC   1300 aC: Troia prospera;
Els hikses s'estableixen al delta del Nil. La seva capital s Avaris.
1700 aC (aproximadament): S'extingeixen els ltims mamuts a l'illa de Wrangel.

 Personatges destacats .
 Hammurabi de Babilnia;

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24652" title="Segle XVII aC" nonfiltered="646" processed="645" dbindex="10673">
 Esdeveniments .
S'extingeixen els ltims mamuts a l'illa de Wrangel.

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24653" title="Segle XVI aC" nonfiltered="647" processed="646" dbindex="10674">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24654" title="Segle XV aC" nonfiltered="648" processed="647" dbindex="10675">
 Esdeveniments .
Es redacta a l'antic Egipte el Papir Ebers.
Primeres mencions als misteris d'Eleusis;

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24655" title="Segle XIV aC" nonfiltered="649" processed="648" dbindex="10676">
 Esdeveniments .

Comena l'esplendor de l'imperi hitita;

 Personatges destacats .

 Akhenat, fara monoteista egipci;

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24656" title="Segle XIII aC" nonfiltered="650" processed="649" dbindex="10677">
 Esdeveniments .
Primer tractat de pau conegut, signat entre Ramss II i el rei dels hitites;
Colonitzaci de la Polinsia;
 Personatges destacats .
 Moiss, de la Bblia;

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24657" title="Segle XII aC" nonfiltered="651" processed="650" dbindex="10678">
 Esdeveniments .

 Guerra de Troia (1194 aC-1184 aC);

 Civilitzaci olmeca a Amrica central;

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un segle abans / Un segle desprs









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24658" title="Segle XI aC" nonfiltered="652" processed="651" dbindex="10679">
 Esdeveniments .

 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.
 Els fenicis desenvolupen l'alfabet;
----
Un segle abans / Un segle desprs











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24659" title="Segle X aC" nonfiltered="653" processed="652" dbindex="10680">
 Esdeveniments .
 Divisi de l'antic regne d'Israel i Jud en els regnes de Jud e Israel (c. 922 aC).
 Fundaci del regne d'Etipia per Menelik I.
 Primera evidncia escrita de l'arameu.
 Fundaci d'Esparta.
 Data de l'establiment hum ms antic a Plymouth (Anglaterra).
 Arribada dels guanxes a les Illes Canries.

 Personatges destacats .
 David, rei d'Israel (1006 aC   965 aC).
 Salom, rei d'Israel (965 aC   926 aC).
 Zoroastre, profeta irani, fundador del Zoroastrisme (en data incerta entre el 1000 aC i el 600 aC).

 Invents, descobriments, introduccions .

----
Un segle abans / Un segle desprs























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24661" title="Segle IX aC" nonfiltered="654" processed="653" dbindex="10681">
 Esdeveniments .
 Fundaci de Cartago l'any 814 aC;

 Personatges destacats .
 Homer, poeta autor de lOdissea i la Ilada.

 Invents, descobriments, introduccions .

----
Un segle abans / Un segle desprs

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24662" title="Segle VIII aC" nonfiltered="655" processed="654" dbindex="10682">
 Esdeveniments .

 Neixen els Jocs Olmpics;
 Fundaci de Roma (el 753 aC segons la llegenda);

 Personatges destacats .

 Homer;
 Rei Mides;
 Sennquerib, monarca assiri;

 Invents, descobriments, introduccions .

----
Un segle abans / Un segle desprs






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24663" title="Millenni X aC" nonfiltered="656" processed="655" dbindex="10683">
 Esdeveniments .
 Al voltant del 10000 aC - Comena l'era Jomon al Jap.
 Al voltant del 9600 aC - Fi del perode de glaciaci Dryas recent - lmit entre el Plistoc i l'Holoc i tradicionalment el lmit entre el paleoltic i Mesoltic.
 Abans del 9000 aC - Primeres estructures de pedra a Jeric.

Invents, descobriments, introduccions.
Cervesa;
Domesticaci del gos;
Extensi de l'agricultura;

----
Un millenni abans / Un millenni desprs

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24664" title="Millenni IX aC" nonfiltered="657" processed="656" dbindex="10684">
 Esdeveniments .
Caadors nmades arriben a Anglaterra;
Domesticaci dels primers ovins i del porc;
La poblaci del mn assoleix els 10 milions d'habitants;

Invents, descobriments, introduccions.

Agricultura a Mesopotmia.
Invenci de l'arc i la fletxa.
Cermica primitiva al Jap i la Xina. ;

----
Un millenni abans / Un millenni desprs


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24665" title="Millenni VIII aC" nonfiltered="658" processed="657" dbindex="10685">
 Esdeveniments .
 Al voltant del 7500 aC - Fundaci de atalhyk, l'assentament neoltic ms gran d'Orient;
Primers enterraments coneguts amb terra vermella (smbol del sagrat);
Fortificacions de Jeric;
Segons la llegenda, enfonsament de l'Atlntida;

Invents, descobriments, introduccions.
Comena el cultiu de patates i fesols a Sud-amrica ;
Comena el cultiu d'arrs a l'sia Oriental.
Flauta;

----
Un millenni abans / Un millenni desprs


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24666" title="Millenni VII aC" nonfiltered="659" processed="658" dbindex="10686">
 Esdeveniments .
al voltant del 7000 aC - Agricultura i assentament a Mehrgarh al sud d'sia ;
al voltant del 6500 aC - Formaci del Canal de la Mnega;

Invents, descobriments, introduccions.
L'agricultura apareix a Europa (Grcia, Itlia) ;
Pasturatge i conreu de cereals (Shara Oriental) ;
Primera cermica a Mesopotmia;
Comena l's de l'or i el coure;
Primeres recollectes de mel documentades per pintures rupestres;
----
Un millenni abans / Un millenni desprs


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24667" title="Millenni VI aC" nonfiltered="660" processed="659" dbindex="10687">
 Esdeveniments .
al voltant del 5600 aC - Inundaci del Mar Negre provinent dels mars Mediterrani i Egeu ;
1 de setembre de 5509 aC - dia de la creaci del mn (segons l'Imperi Bizant) i comenament del seu calendari.
Cultura de Samarra;

Invents, descobriments, introduccions.
L'agricultura apareix a la vall del Nil.
Invenci de la roda i l'arada.
al voltant del 5500 aC - cermica en Mehrgarh, al sud d'sia. ;
al voltant del 5400 aC - Irrigaci a Mesopotmia.
al voltant del 5100 aC - Temples trobats al sud de la Mesopotmia.
Domesticaci dels camells ;
----
Un millenni abans / Un millenni desprs


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24668" title="Millenni V aC" nonfiltered="661" processed="660" dbindex="10688">
 Esdeveniments .
al voltant de 4570 aC - 4250 aC: Cultura Merimde en el Nil. ;
al voltant del 4500 aC - Civilitzaci de Susa i Kish a Mesopotmia. ;
al voltant de 4400 aC - 4000 aC: Cultura Badari en el Nil.
Tombes megaltiques a Europa;

Invents, descobriments, introduccions.
Introducci de l'escriptura.
al voltant del 4500 aC - Introducci de l'arada a Europa.
Introducci de la metallrgia;
s de la vela per al transport;

----
Un millenni abans / Un millenni desprs


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24669" title="Millenni IV aC" nonfiltered="662" processed="661" dbindex="10689">
 Esdeveniments .
Memfis esdev la capital d'Egipte;
Ciutat-estat d'Ur domina la regi;
Auge de la civilitzaci minoica a Creta;
 Personatges destacats .

Invents, descobriments, introduccions.
s del jade a la Xina;
 Els ms famosos ziggurats ;
Desenvolupament de l'escriptura cuneiforme;
Primers drenatges i proto-claveguerams a l'ndia;

----
Un millenni abans / Un millenni desprs


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24670" title="Millenni III aC" nonfiltered="663" processed="662" dbindex="10690">
 Esdeveniments .
2800 aC - Fundaci de la ciutat de Mari (Sria). ;
Creaci del regne d'Elam (a l'Iraq) ;
2900 - 2334 aC - Guerres mesopotmiques del perode de les primeres dinasties. ;
2700 aC (aprox.) - Germinaci de  Matusalem  (un pi de bristlecone) actualment l'arbre  viu ms antic del mn (ms de 4600 anys d'edat). ;
Dinastia de Lagash a Sumer (Iraq). ;
2500 aC - Huang Di funda la llegendria dinastia dels reis Sanhuangwudi de la Xina (data aproximada). ;
2474-2398 aC - Edat d'or d'Ur a Mesopotmia. ;
Primera dinastia de Babilnia (a l'actual Iraq) ;
Babilnia conquereix Sumer i l'Elam.
Tercera i quarta dinasties d'Egipte.
2600 aC - Unificaci de la civilitzaci de la vall de l'Indus. ;
2570 aC - Data estimada de finalitzaci de la Gran Pirmide de Gizeh. ;
2200 aC - Primera invasi d'indoeuropeus a Grcia.
Primera fase de la construcci del monument Stonehenge a Anglaterra. ;
Noroest d'Europa: prevaleix la cultura megaltica i la cultura Beaker.
Important migraci dels habitants del Shara central a l'frica Occidental.

 Personatges destacats .
2800 aC - Ur-nina, rei de Lagash;
2500 aC - Fara Jufu (tamb conegut com a Keops) de la Quarta dinastia de l'Antic Egipte. Va regnar entre el 2589 i el 2566 aC.
2371-2347 aC - Lugalsaggizi, rey d'Uruk i Umma. Conquereix Lagash.
2371-2316 aC - Sarg el Gran, fundador de l'imperi d'Accad i Sumer.
2300 aC - Urukagina, rei de Lagash, gran reformador, crea el primer codi judicial conegut.
2112 2095 aC - Ur-Nammu, fundador de la tercera dinastia d'Ur.

Invents, descobriments, introduccions.
3000 aC - Les civilitzacions del prxim orient entren en l'Edat del Bronze.
2900 aC - es desenvolupa la cermica en les Amriques.
Domesticaci del cavall a sia Central (~2000 aC).
2575 aC -  El rei sumeri Gudea de Lagash estableix la mesura  peu  equivalent a 26,45 cm.
Pintures rupestres a Rdy (Noruega) mostren l's dels esqus.
Domesticaci del camell i el dromedari a Bactriana.
1900 aC - Primers vaixells.
A Sumer es construeixen els primers zigurats.
----
Un millenni abans / Un millenni desprs






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24671" title="Millenni II aC" nonfiltered="664" processed="663" dbindex="10691">
 Esdeveniments .
 Segona dinastia babilnica;
 Primeres migracions Bantu des d'frica occidental;
 Els Cushites expulsen els habitants d'Etipia, i estableixen relacions amb Egipte.
 Regne Mitj a l'Antic Egipte (2052 aC   1570 aC);
 Regne Antic hitita a Anatlia (1900 aC);
 Es funda la ciutat d'Atenes (1235 aC);
 Conquesta de Canaan pels Israelites.
 Inicis del Judaisme (1200 aC).
 Guerra de Troia (segons la tradici Troia va caure el 1184 aC).

 Personatges destacats .
 Moiss, figura llegendria del judaisme. Segons la Bblia, va encapalar l'xode aproximadament la dcada del 1440 aC;
 Hammurabi, rei de Babilnia.
 Hatsepsut, primera dona en ser fara d'Egipte.
 Tutankamon, fara d'Egipte.
 Ramss II, fara d'Egipte.

Invents, descobriments, introduccions.
 Desenvolupament de l'alfabet.
 El cavall domesticat.
 A la ndia apareix el sistema de castes.
 Els xinesos registren l'observaci ms antiga d'un cometa.
 Primera utilitzaci coneguda dels ideogrames xinesos.
 Comena l'Edat del Ferro: descobriment de les tcniques de fusi i treball del ferro a Anatlia o el Caucas cap al finals del milleni.

----
Un millenni abans / Un millenni desprs












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24672" title="Millenni I aC" nonfiltered="665" processed="664" dbindex="10692">
 Esdeveniments .
 Ascens i decadncia del Regne d'Israel. Regnats de David i Salom.
 Expansi colonitzadora dels fenicis i grecs pel Mar Mediterrani.
 Segle d'Or de Pericles. Guerra del Pelopons entre Atenes i Esparta.
 Apogeu i destrucci de l'Imperi Cartagins. Guerres Pniques.
 Esplendor dels Chou a la Xina. poca dels Regnes Combatents. Instauraci de l'Imperi Han.
 Creaci de l'Imperi Maurya.
 L'Edat del Ferro s'escampa per l'Europa Occidental.
 Buda funda el Budisme.
 Cir el Gran conquereix Babilnia i crea l'Imperi Persa.
 Alexandre Magne conquereix Grcia, Egipte, Prsia, i arriba fins a l'Indus.
 Els Celtes envaeixen l'Europa Occidental.
 Fundaci i caiguda successives de la Monarquia i la Repblica romanes.
 A Mesoamrica, comena la civilitzaci Maia.

 Personatges destacats .
 David, rei d'Israel.
 Homer, poeta grec.
 Confuci, filsof xins;
 Laozi, filsof xins i fundador del Daoisme.
 Zoroastre, fundador del Zoroastrisme.
 Buda, fundador del Budisme.
 Mahavira, fundador del Jainisme.
 Alexandre Magne, rei i conqueridor grec.
 Sfocles.
 Pericles, governant d'Atenes.
 Demcrit, filsof grec.
 Scrates, filsof grec;
 Plat, filsof grec.
 Aristtil, filsof grec.
 Euclides, matemtic d'Alexandria.
 Annbal, general cartagins.
 Arquimedes, inventor grec.
 Juli Csar, conqueridor rom i dictador.
 Virgili, poeta llat.

 Invents, descobriments, introduccions .
 L's del ferro s'escampa.
 Es descobreix el principi d'Arquimedes.
 Es desenvolupa la geometria.
 El Teorema de Pitgores demostrat.
 Eratstenes demostra que la Terra s esfrica i estima el seu dimetre.
 Els Fenicis propaguen l'alfabet fontic pel Mediterrani;

----
Un millenni abans / Un millenni desprs













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24673" title="Millenni I" nonfiltered="666" processed="665" dbindex="10693">
 Esdeveniments .
 Naixement del Cristianisme a Palestina.
 Naixement del Mahayana a l'sia Central.
 Naixement de l'Islam a la Pennsula Arbiga.
 Desenvolpument i decadncia de l'Imperi Rom.
 Origen del Feudalisme a Europa;

 Personatges destacats .
 Octavi August;
 Jesucrist;
 Mahoma;
 Carlemany;

Invents, descobriments, introduccions.

----
Un millenni abans / Un millenni desprs











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24674" title="Millenni II" nonfiltered="667" processed="666" dbindex="10694">
 Esdeveniments .
 La Pesta Negra.
 Imperi Mongol a sia.
 La Renaixena primer a Itlia i desprs a Europa.
 La Reforma Protestant.
 La Revoluci Francesa.
 La revoluci agrcola.
 La revoluci industrial.
 Aparici del nacionalisme modern i la noci de la naci estat;
 Descobriment europeu de les Amriques i Austrlia i la seva posterior colonitzaci.
 Colonitzaci i descolonitzaci europea a frica i sia.
 Explosi demogrfica;
 Guerres de cada cop ms abast (Guerra dels Set Anys, Guerra de Successi Espanyola, Primera Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial);
 Capitalisme i Comunisme;

 Personatges destacats .
 Genguis Khan, conqueridor mongol.
 Dante Alighieri, poeta itali;
 Cristfor Colom, descobridor europeu d'Amrica;
 Mart Luther, reformador religis alemany;
 Ren Descartes, filsof i matemtic francs;
 Nicolau Coprnic, astrnom i matemtic plons;
 Miguel de Cervantes, novellista castell;
 Galileo Galilei, cientfic itali;
 William Shakespeare, poeta britnic;
 Isaac Newton, cientfic britnic;
 Charles Darwin, naturista britnic;
 Napole Bonaparte, emperador francs;
 Friedrich Nietzsche, filsof alemany;
 Karl Marx, filsof poltic alemany;
 Sigmund Freud, psicoanalista austrac;
 Vladimir Lenin i Joseph Stalin, lders sovtics;
 Adolf Hitler, dictador alemany;
 Albert Einstein, fsic alemany;

Invents, descobriments, introduccions.
 La imprempa;
 Armes de foc;
 Establiment del mtode cientfic;
 Teoria de l'evoluci;
 Descobriment de l'ADN i recerques gentiques.
 Aviaci i aeronutica;
 Poder nuclear;
 La mquina de combusti interna;
 Capitalisme i socialisme;
 L'ordinador l'informtica i l'internet;
 Sufragi universal;

----
Un millenni abans / Un millenni desprs










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24726" title="Fissi nuclear" nonfiltered="668" processed="667" dbindex="10695">


En fsica, la fissi nuclear s el procs mitjanant el qual un nucli atmic pesat es divideix en dos o ms nuclis lleugers i altres subproductes, generalment neutrons i fotons (aquests ltims generalment en forma de raigs gamma). La fiss allibera una quantitat substancial d'energia, tant en forma de fotons com en forma d'energia cintica. Aquesta energia estava prviament emmagatzemada com energia de lligam forta entre els nucleons.

La fissi es pot induir de diverses formes. Generalment hom bombardeja el nucli amb un neutr de l'energia adequada. Aquest neutr lliure s absorbit pel nucli, que esdev inestable i es divideix en diverses peces (productes de fissi). Aquestes peces generalment consisteixen en dos nuclis ms lleugers, dos o tres neutrons lliures i alguns fotons. La fissi nuclear tamb es pot induir pel bombardeig amb protons, altres nuclis, o fotons molt energtics. En alguns elements, la fissi nuclear pot fins i tot esdevenir de manera espontnia. La fissi nuclear s tant ms fcil com ms pesat sigui el nucli atmic original. Els elements ms habituals per produir fissi sn l'urani i el plutoni.

La fissi nuclear produeix un efecte de reacci en cadena, que s la base de les centrals nuclears i les bombes atmiques. En efecte, la fissi d'un nucli allibera dos o ms neutrons que escapen en direccions aleatries i colpegen altres nuclis, que tamb fissionen. Donat que la fissi de cada nucli allibera dos o ms neutrons, i que aquests produeixen noves fissions, depenent de les condicions de pressi i a partir d'una certa massa crtica, el procs finalitza amb la fissi de tots els nuclis atmics. En les bombes atmiques el procs de fissi s incontrolat, i en les centrals nuclears el procs es controla absorbint l'excs de neutrons alliberats.  

Durant la reacci, es produeixen una gran quantitat de neutrons lliures i d'energia, car la suma de les masses dels productes de la fissi s menor que la massa de l'istop radioactiu inicial segons l'equaci d'Einstein:

E = mc2;

on E s l'energia, m s la massa, i c s la velocitat de la llum en el buit.

Vegeu tamb.

 Otto Hahn;
 Energia nuclear;
 Fusi nuclear;
 Reactor nuclear;
 Bomba atmica;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24733" title="Escut de l'Armentera" nonfiltered="669" processed="668" dbindex="10696">


L'escut oficial de l'Armentera t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una espasa d'or (pal). Per timbre una corona mural de vila.

Histria.

Va ser aprovat el 26 de novembre de 1999.

L'espasa s l'atribut de sant Mart, a qui est dedicada l'esglsia de la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24737" title="Bandera de l'Armentera" nonfiltered="670" processed="669" dbindex="10697">

La bandera oficial de l'Armentera (Alt Empord) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau clar, amb el pont de tres ulls groc de l'escut, d'alria 5/12 de la del drap i amplria 4/9 de la llargria del mateix drap, posat al centre i a 1/6 de la vora inferior, amb una creu grega patent, tamb groga, d'alria 1/6 de la del drap, posada al centre i a 1/8 de la vora superior, i amb dos pals igualment grocs, cadascun de gruix 1/18, posats, un a 1/9 de la vora de l'asta, i l'altre, a 1/9 de la del vol.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 30 de mar de 2005, i publicat en el DOGC el 20 d'octubre de 2005.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24742" title="Escut d'Avinyonet de Puigvents" nonfiltered="671" processed="670" dbindex="10698">


L'escut oficial d'Avinyonet de Puigvents t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un sarment de vinya pampolat de sinople i fruitat d'un ram de porpra; el peu de gules, una creu plena d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 5 de juliol de 1984.

El ram s un element parlant que recorda la "vinya" associada al nom del poble. La creu d'argent sobre camper de gules s la creu hospitalera; de fet, Avinyonet fou el centre d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem l'any 1257.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24743" title="Escut de Cabanelles" nonfiltered="672" processed="671" dbindex="10699">


L'escut oficial de Cabanelles t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, 2 cabanes d'or acompanyades al cap d'una coloma d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 24 de desembre del 2003.

Les dues cabanes petites sn un element parlant allusiu al nom del poble. El colom del damunt fa referncia a santa Coloma, patrona de la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24744" title="Lugalzagesi" nonfiltered="673" processed="672" dbindex="10700">

Lugalzagesi fou un rei de Umma que va exercir breument l'hegemonia sobre Sumer cap el 2350 aC.

El seu pare es deia Babu i era lumah (un crrec religis) de la deessa Nisaba, molt venerada a Umma i protectora de la ciutat. Lugalzagesi va ocupar tamb aquest crrec, i en un moment donat va usurpar el poder reial a la ciutat. Els reis de Umma, com a altres ciutats, es titulaven "Ensi"

Va atacar Lagash i en va destruir els temples, cosa que el rei Urukagina de Lagash esmenta com a crims en una inscripci, i acusa a la deessa Nisaba. Sembla deduir-se de la inscripci que els atacs es van prolongar algun temps fins que Lagash va ser conquerida. Aix va establir el poder hegemnic de Umma, que seguidament va conquerir Uruk. Lugalzagesi es va titular llavors "Rei de Uruk i del pas de Sumer".

A una inscripci esmenta els ttols religiosopoltics de les ciutats que dominava, b per conquesta o submissi: aix es titula gran sacerdot del du Ana de Uruk, en si del du Enlil de Nippur, gran visir del du Su'en de Ur (que s el du acadi Nanna) i governador del du Utul de Larsa. Se sap que governava tamb Adab i Eridu.

Va obrir vies comercials amb el Mediterrani i lensi Meskigala de Adab en fa esment en una inscripci quant parla de la importaci de fusta des el pas muntanys del cedres, potser el Lban o el Taurus Oriental.

El poder de Lugalzagesi va acabar desprs de ser derrotat en 34 batalles per Sargon I de Akkad, desprs del 2338 aC



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24746" title="Accad" nonfiltered="674" processed="673" dbindex="10701">


Accad fou una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon I capital d'un imperi conegut amb el mateix nom. Cap al 2159 aC va ser ocupada i destruda pels gutis i desprs el territori de la ciutat va seguir la histria general de Mesopotmia i la ciutat ja no va tornar a recuperar-se. Mai no s'ha trobat el seu emplaament que se suposa era prop de Kish o potser de Bagdad.

Reis.
Sargon I (Sarrukin, Sharkalisharri) 2340-2284 aC;
Rimush I (fill) 2284-2275 aC;
Manishtushu (germ) 2275-2260 aC;
Naramsin (Naram-Sin) 2260-2223 aC;
Sharkalisharri 2223-2198 aC;
Igigi 2198-2195 aC;
Namun 2198-2195 aC;
Imi2198-2195 aC;
Elulumesh (probablement Elulu, rei dels Guti 2186-2180 aC) cap el 2185 aC;
Dudu 2195-2174 aC;
Shu Durul 2174-2159 aC;
als Guti 2159 aC;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24752" title="Rimush I" nonfiltered="675" processed="674" dbindex="10702">
Rimush fou el fill i successor de Sarg I d'Akkad al capdavant de l'imperi d'Akkad.



Nomes arribar al poder moltes ciutats sumries es van revoltar: Ur, Lagash, Umma, Adab, Uruk, Kazallu i d'altres. Per Rimush va poder sufocar les revoltes.

El tercer any del seu regnat va lliurar una guerra sagnant contra els seus vens elamites del Awan i Warakshe o Warakhshe, altre cop colligats contra Akkad.

Consta tamb la seva victoria sobre Meskigalu d'Adab i Ligalgalzu de Zabala.

Es sap que va fundar una amb el seu nom, Rimush, al nord de Nnive. S ha trobat una inscripci de Rimush a l'alt Khabur, a la fortalesa anomenada Tell Brak

Va morir cap el 2275 aC i el va succeir el seu germ Manishtushu
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24755" title="Manishtushu" nonfiltered="676" processed="675" dbindex="10703">

Manishtushu fou el tercer rei de l'imperi d'Akkad. Va succeir al seu germ Rimush I

Al comenament del seu regnat els regnes orientals d'Anshan i Sheriku, o Serihu, es van colligar i devien amenaar o atacar Sumer o potser influen en els regnes d'Awan i Warakshe que estaven ms o menys sotmesos. Manishtushu va lliurar contra els dos regnes una guerra en la qual esmenta que va conquerir 32 ciutats. Els dos regnes elamites van passar a formar part dels seus dominis i els vassalls, Awan i Warakshe, van quedar molt mes subjectes.

S'esmenta que va fundar un temple dedicat a la deessa semita Ishtar a Nnive. Tamb es diu que va conquerir (o reconquerir) les canteres de pedra negra a la banda esquerra del Mar inferior (el Golf Prsic). S'ha trobat una inscripci d'aquest rei a Assur.

Va morir cap el 2260 aC i el va succeir el seu fill Naramsin
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24760" title="Naramsin" nonfiltered="677" processed="676" dbindex="10705">



Naramsin era nt de Sargon I i fill de Manishtushu al que va succeir cap el 2260 aC. Fou el quart rei de l'Imperi d'Akkad

Noms iniciat el seu regnat es van revoltar Kish, Kutha, Kazallu, Marad, Umma, Nippur, Uruk, Sippar, els pasos de Magan, els regnes elamites (Warakshe -esmentat com a Parahsum-, Awan, Anshan, Sheriku -esmentat com a Sirihum-, Mardaman i segurament tamb Zahara o Zakhara -potser Amarak-), el pas de Simurrum, Namar, Apishal i Mari. Encara que els relats fan totes les revoltes simultnies s possible que no ho fossin, i que hi haguessin participat altres estats en el transcurs dels anys. Per Naramsin les va derrotar totes i va conservar l'imperi unit i encara el va estendre a territoris ms llunyans (influncia sobre els regnes hurrites, les actuals Sria i Lban, Magan que podria ser Oman o Makran, i Meluhha, que deu ser la costa de Makran) que el seu avi i es va proclamar "Rei de les quatre zones"

Cap el 2240 aC un rei d'Awan (avui Shushtar), suposadament el rei Khita, va fer un tractat amb Naramsin el que indica que la posici de Naramsin a l'Elam no era ferma, ja que feia tractats en lloc d'imposar la seva voluntat. No obstant els regnes elamites no es van independitzar definitivament fins a la seva mort.

S'han trobat restes del seu pas per Darband-i-Gaur als Zagros, on va combatre els Lullu, que feien incursions de saqueig a Sumer.

Va morir cap el 2223 aC i el va succeir el seu fill Sharkalisharri (Rei de tots els reis)






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24762" title="Sharkalisharri" nonfiltered="678" processed="677" dbindex="10706">
Sharkalisharri (el nom vol dir "rei de tots el reis") fou el cinqu rei sargonida d'Akkad. Fill i successor de Naramsin cap el 2223 aC.



El seu poder es va reduir considerablement per la separaci de molts estats. Els elamites en primer lloc, seguit de Lagash, Uruk i d'altres ciutats sumries. La influncia sobre els hurrites i els Amurru de Sria es va esvair. S'esmenta que va derrotar els semites occidentals (amorreus) a la muntanya de Basar (Djebel Bishri) per la batalla fou causada segurament perqu es devien haver independitzat. Mentrestant els Gutis amenacen Akkad pel nord. El primer rei Guti conegut, Erridupizir, es va titular "Rei de les quatre zones" i ms tard Sharkalisharri va derrotar el rei guti Sarlag o Sargalag.

Ja no va usar el ttol del seu pare, de "Rei de les quatre zones", i es va limitar a titular-se rei d'Akkad.

Va morir el 2198 aC. Les llistes reials esmenten desprs, amb un gran estil literari, la presncia de quatre reis disputant-se el tron:

"Sharkalisharri, fill de Naramsin, fou rei durant 25 anys; desprs qui va ser rei? qui no va ser rei? Va ser rei Igigi? Va ser rei Nanum? Va ser rei Imi? va ser rei Elulu? Els quatre a la vegada accediren al poder reial i varen regnar durant tres anys". 

Aquest perode sembla doncs correspondre a una guerra civil entre diversos pretendents, entre els quals el rei dels Guti Elulu (Elulumesh). La cronologia aqu estriada oscilla de deu anys per Elulu (vegeu Guti) perqu tota la cronologia mesopotmica t un marge de deu anys segon s'utilitzi la mxima o la mnima. Desprs de la guerra es va imposar Dudu, que no se sap si era membre de la dinastia Sargnida.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24764" title="Dudu" nonfiltered="679" processed="678" dbindex="10707">
Dudu fou rei d'Akkad de cap el 2195 aC al 2174 aC.



No se sap si estava emparentat amb l'antiga famlia sargnida, per es va poder imposar a quatre pretendents incls el rei dels Gutis Elulu o Elulumesh. Encara que amb uns dominis reduts va portar una certa estabilitat al pas.

Se suposa que va reconquerir o se li va sotmetre el nord de Sumer ja que s'han trobat inscripcions seves a Adab i Nippur

Va morir cap el 2174 aC i el va succeir el seu fill Shu Durul











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24765" title="Shu Durul" nonfiltered="680" processed="679" dbindex="10708">
Shu Durul fou el darrer rei d'Akkad. Fill i successor de Dudu cap el 2174 aC.



Pels documents i restes trobats se sap que dominava a Tutub (avui Khafaji) i a Kish, cosa que ens fa suposar pel nord el seu poder s'estenia uns 100 km i que dominava tamb el nord de Sumer.

Els texts acadians diuen que Akkad fou destruda ("Shakhluqtum") i se suposa que fou al final del seu regnat perqu ja no s'esmenten ms reis. Es creu que la ciutat fou saquejada pels Gutis i destruda si no del tot fsicament s polticament, de forma que ja no es va poder recuperar, de manera que es va acabar el que havia estat el primer gran imperi del mn.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24766" title="Eninmar" nonfiltered="681" processed="680" dbindex="10709">
Eninmar fou una ciutat-estat de Mesopotmia, de situaci no establerta, per a la vora o propera al Tigris, segurament entre Larsa i Lagash.

Es coneguda perqu Sargon I la va conquerir cap el 2330 aC probablement en l'inici de la campanya contra els regnes elamites.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24767" title="Huhunuri" nonfiltered="682" processed="681" dbindex="10710">
Huhunuri fou un regne elamita que s'esmenta cap el 2500 aC.

Es creu que estava situat al sud-est de Susa, abans d'arribar a Anshan


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24769" title="Parahsum" nonfiltered="683" processed="682" dbindex="10712">
Parahsum fou un regne elamita efmerament sotms per Rimush I d'Akkad cap el 2280 aC, que potser podria correspondre a Warakhshe o Warakshe. Hi regnava Abalgamas

Reis:
Abalgamas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24771" title="Melukhkha" nonfiltered="684" processed="683" dbindex="10714">
Melukhkha fou el nom que donaren cap el 2300 aC els acadians possiblement a la regi de Makran, a la costa del Pakistan. Alguns sostenen per que al Makran hi havia el regne de Magan (normalment ubicat a Oman) i que Melukhkha s'ha de buscar en un altre lloc.

La procedncia del poble sumeri encara no disposa d unes proves concloents que situin amb exactitud el que en els seus textos anomen Melukhkha, com tampoc es localitza l illa de Tilmun, el parads.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24772" title="Dilmun" nonfiltered="685" processed="684" dbindex="10715">
Dilum fou el nom que donaren els acadians a la regi de El-Hasa, costa arbiga entre Kuwait i Bahrain. Hi va haver un intens comer amb aquesta regi.

Qal'at al-Bahrain, antic port i capital de Dilmun, est inscrit des del  2000 al patrimoni de la Humanitat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24774" title="Escut de Cantallops" nonfiltered="686" processed="685" dbindex="10716">


L'escut oficial de Cantallops t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un llop de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 3 de novembre de 1999.

El llop s un senyal parlant tradicional allusiu al nom del poble.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24777" title="Escut de Capmany" nonfiltered="687" processed="686" dbindex="10717">


L'escut oficial de Capmany t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell obert de sinople acompanyat de 2 cases obertes de porpra, una a cada costat i d'un sarment o cep de vinya pampolat de sinople i fruitat de porpra a la punta. Per timbre una corona de marqus.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de maig de 1983.

S'hi representa el castell de Capmany (segle XII), actualment en runes, que fou la seu d'una baronia i, ms tard, el 1798, d'un marquesat (simbolitzat per la corona al capdamunt de l'escut). A banda i banda del castell, les cases alludeixen als altres dos pobles del municipi: Bosquers i la Vall. El ram fa referncia als conreus principals de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24778" title="Escut de Cistella" nonfiltered="688" processed="687" dbindex="10718">


L'escut oficial de Cistella t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una cistella d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de febrer de 1997.

La cistella s un element parlant tradicional, allusiu al nom del poble.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24779" title="Escut de Darnius" nonfiltered="689" processed="688" dbindex="10719">


L'escut oficial de Darnius t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un niu amb 3 pollets a dins i somat d'una parella d'ocells afrontats a cada extrem, tot d'or. Per timbre una corona de comte.

Histria.
Va ser aprovat el 5 d'agost de 1988.

Armes parlants tradicionals, allusives al "niu" que amaga el nom de la localitat. Darnius fou el centre d'una baronia; el 1692, Miquel Joan de Taverner-Montorns i d'Ardena, bar de Darnius, va esdevenir comte, i aix es veu reflectit per la corona del capdamunt de l'escut.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24780" title="Escut d'Espolla" nonfiltered="690" processed="689" dbindex="10720">


L'escut oficial d'Espolla t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un castell d'argent tancat de sable somat d'una polla d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat l' 1 d'abril de 1993.

S'hi representa el castell d'Espolla, del segle XIII. La polla del damunt s un element parlant allusiu al nom del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24781" title="Escut de Forti" nonfiltered="691" processed="690" dbindex="10721">


L'escut oficial de Forti t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. faixat d'or i de gules; 2n. d'argent, 2 faixes de sable. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 23 de gener de 1989.

Forti, on va nixer la reina Sibilla (quarta esposa del rei Pere III el Cerimonis), pertanyia al comtat d'Empries. La primera partici mostra les armes dels comtes (faixat d'or i de gules), mentre que a la segona hi ha les armes dels senyors de castell local, els Forti (dues faixes de sable sobre camper d'argent). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24782" title="Escut de Garriguella" nonfiltered="692" processed="691" dbindex="10722">


L'escut oficial de Garriguella t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un pal faixat d'or i de gules acompanyat d'una branca de garric de 3 fulles i 2 glans d'or a la destra i d'un ram de porpra pampolat d'or a la sinistra. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 15 de gener de 1987.

La branca de garric s un element parlant allusiu al nom del poble. El pal cont el faixat d'or i de gules dels comtes d'Empries, senyors de la localitat. El ram s el principal conreu de Garriguella, destinat a l'elaboraci de vi amb denominaci d'origen i cava. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24784" title="Bandera de Garrigs" nonfiltered="693" processed="692" dbindex="10723">

La bandera oficial de Garrigs (Alt Empord) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d alt per tres de llarg, de color verd fosc, amb una branca de garric groga amb una fulla a cada costat que apunten cap a la vora superior, i tres glans, la central que apunta cap a la meitat de la vora superior i les altres que apunten cap als angles inferiors; tot el conjunt, d alria 2/3 de la del drap i amplria 11/27 de la llargria del mateix drap, al centre.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 7 de febrer de 2002, i publicat en el DOGC el 8 de maig de 2002.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24785" title="Escut de Garrigs" nonfiltered="694" processed="693" dbindex="10724">


L'escut oficial de Garrigs t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un garric d'or. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de desembre del 2000.

La branca de garric s un element parlant relatiu al nom del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24786" title="Escut de la Jonquera" nonfiltered="695" processed="694" dbindex="10725">


L'escut oficial de la Jonquera t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un feix de joncs de sinople lligat d'or. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 17 de desembre del 1990.

Els joncs sn un element parlant tradicional, relatiu al nom de la vila.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24788" title="Magiar" nonfiltered="696" processed="695" dbindex="10726">

Els magiars van ser un poble que enva i conquer Hongria en el segle IX, cosa que explica l'existncia d'una illa d'habitants de llengua grica en una zona envoltada per llenges eslaves, germniques o romniques.

Actualment, per extensi, el terme magiar s'utilitza sovint per a referir-se als hongaresos.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24789" title="Oradea" nonfiltered="697" processed="696" dbindex="10727">


Oradea (Hongars Nagyvrad, Alemany Growardein, totes les denominacions del llat Varadinum) s una ciutat de Romania, a la provncia (en romans jude ) de Bihor (BH), a Transsilvnia, en la frontera amb Hongria, travessada pel riu Cri ul Repede.

La ciutat tenia (segons el cens de 2002) una poblaci de 206.527 habitants. L'rea metropolitana compta amb aproximadament 20.000 habitants ms.

Oradea s una de les ciutats ms prsperes de Romania i s'ha considerat tradicionalment com una porta a l'Europa ms occidental. 

tnies de la poblaci.

Al segle XX, la ciutat va patir una transformaci d'una majoria d'habitants d'origen hongars a la situaci actual amb una majoria de romanesos.

Histric.

1910: 69.000 (Romanesos: 5.6%, Hongaresos: 91.10%);
1920: 72.000 (R: 5%, H: 92%) ;
1930: 90.000 (R: 25%, H: 67%) ;
1966: 122.634 (R: 46%, H: 52%) ;
1977: 170.531 (R: 53%, H: 45%) ;
1992: 222.741 (R: 64%, H: 34%) ;

Actualment.



Segons el cens de 2002:

Romanesos: 145,295 (70.4%);
Magiars: 56,830 (27.5%);
Gitanos: 2,466 (1.2%);

 Personatges illustres .

 tila;

 Enllaos externs .


 Web oficial d'Oradea;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24793" title="Diyala" nonfiltered="698" processed="697" dbindex="10728">
El Diyala s un riu de l'Iraq, que neix a Iran amb el nom de Shirwan i pren el nom de Diyala al confluir amb el Hulwand, anant a parar al Tigris.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24794" title="Eufrates" nonfiltered="699" processed="698" dbindex="10729">


L'Eufrates (del grec         ) s un riu que en gran part discorre per l'Iraq. Es diu al-Furat (      ) en rab, F rat en turc, Firat en kurd i Furat (    ) en persa. A l'Antic Testament se l'esmenta, en arameu, com a Phrat; en assiri en deien Pu-rat-tu, en antic persa Ufratu i en sirac Frot () o Prt (). Junt amb el Tigris defineixen la regi coneguda com Mesopotmia.

Neix en dos braos, el Kara Su (Eufrates occidental) i el Murat Su (Eufrates oriental), a Turquia, i baixa cap el sud-sud-oest per les muntanyes del Taure o Taurus, passant per Sria i Iraq, i desaigua al golf Prsic, desprs de 2.780 km.

Afluents de nord a sud: Kuruk, Tohma, Gok i Birecik (Turquia); Balikh i Khabur (Sria).

A Mesopotmia, regi que es troba entre l'Eufrates i el Tigris, s'hi van establir els primers assentaments neoltics del mn, en la zona que ms endavant va ser la terra de la civilitzaci sumria. No hi ha dubte que la presncia d'aquests dos rius va ser importantssima per a l'establiment de les primeres ciutats amb legislaci. Segons la Bblia aquests dos rius envoltaven el jard de l'Eden o el Parads terrenal.

Enllaos externs.
Enciclopdia Catalana;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24795" title="Khabur" nonfiltered="700" processed="699" dbindex="10730">
El Khabur s un riu de Sria, afluent del riu Eufrates, al qual desaigua ms avall de la ciutat de Deir es Zor.

Neix al sud-est de Turquia i t 320 km de llargada.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24796" title="Balikh" nonfiltered="701" processed="700" dbindex="10731">
El Balikh (o Belikh) es un riu de Turquia i Sria, afluent de l'Eufrates, al que desaigua desprs de passar per la ciutat de Raqqa. Es creu que s'hi trobava l'antiga ciutat d'Haran, on vivia el pare d'Abraham, tot i que altres sostenen que el riu d'Haran era el Khabur.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24797" title="Tigris" nonfiltered="702" processed="701" dbindex="10732">


El Tigris (en antic persa Tigr; en arameu Deqlath; en rab     , Dijla o Di la; en turc i kurd: Dicle; als textos bblics, en hebreu          = Hiddqel; en grec        =
Tigrs, Tigrtos, Tigridos, Tigrios; i en llat Tigris; el nom turc i rab deriva de l'antic Diglito o Diglad, que portava el riu a la part alta; Tigris s una paraula meda i vol dir "arc") s, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotmia; s el ms oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatlia. El nom Tigris ve de l'antic persa i significa "el rpid". Un altre nom per a aquest riu, usat des del temps dels perses, s Arvand, que vol dir el mateix. El nom d'Arvand, en persa modern, es refereix avui dia a la part baixa del Tigris, el riu que en rab s anomenat Shatt al-Arab.

Neix a les muntanyes del Taure, a l'est de Turquia, i recorre 1.900 km cap al sud-est fins a ajuntar-se amb l'Eufrates a Al-Qurna, al sud de l'Iraq, per desprs anar a parar al golf Prsic amb el nom de Shatt al-Arab. Els seus afluents principals son el Diyala i el Zab.  

Bagdad, la capital iraquiana, es troba a la riba occidental del Tigris, mentre que la ciutat porturia de Bssora hi est situada a banda i banda, ja prop de la desembocadura, a la part coneguda com a Shatt al-Arab. Als temps antics, moltes de les grans ciutats mesopotmiques s'aixecaven al costat del riu o no gaire lluny, i l'aigua del Tigris va irrigar la civilitzaci sumria. Les ciutats erenques notables incloen Nnive, Ctesifont i Selucia del Tigris, mentre que les aiges del Tigris arribaven a la ciutat de Lagash a travs d'un canal construt cap al 2400 aC. La ciutat natal de Saddam Hussein, Tikrit, tamb toca al riu i el seu nom deriva precisament d'aquest.

El Tigris ha estat una important via de comunicaci i transport en un pas majoritriament desrtic. Fins a Bagdad s navegable per a vaixells de poc calat, per el transport riu amunt fins a Mossul noms s accessible a rais i barcasses. El transport fluvial va perdre importncia durant el segle XX des del moment que el ferrocarril Bssora-Bagdad-Mossul i les carreteres es van endur una gran part del trfic de mercaderies.

El riu es veu embassat per un gran nombre de preses tant a l'Iraq com a Turquia, per tal de proveir d'aigua i regar les regions rides i semidesrtiques properes a la seva vall. Els embassaments tamb han evitat inundacions a la part iraquiana, que abans eren habituals arran de la fosa de les neus a les muntanyes turques pels volts de l'abril. El recent embassament del riu a la part turca ha estat subjecte de controvrsia, tant pels seus efectes sobre el medi com per la potencial reducci del cabal riu avall. 






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24799" title="Zab" nonfiltered="703" processed="702" dbindex="10733">
Zab es el nom de dos rius que recorren Iran, Iraq i Turquia i va a parar al Tigris

El Gran Zab (Zab Ala) neix a les muntanyes del Taure i recorre 426 km fins el Tigris, on arriba mes avall de Mossul. El seu nom antic fou Licos o Lycos (grec) i Licus o Lycus (llat)

El Petit Zab (Zab Asfal) neix al nord-oest de Iran i recorre 402 km, en gran part per Iraq, arribant al Tigris prop de Baiji. El seu nom antic fou Kapros (grec) o Caprus (llat).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24800" title="Shatt al-Arab" nonfiltered="704" processed="703" dbindex="10734">
El Shatt al-Arab (en rab         ) o Arvand (anomenat         : arvandr d en persa) s un riu format a la ciutat d'Al-Qurna (Iraq) per la uni de l'Eufrates i el Tigris, que corren junts els ltims 170 km fins arribar al golf Prsic. Aiges avall de la ciutat iraquiana de Bssora forma la disputada frontera entre l'Iraq i l'Iran.

El Tractat d'Erzerum de 1847 entre Prsia i l'Imperi Otom hi va reconixer la sobirania turca per amb drets de navegaci per als perses. Els desacords fronterers entre Prsia i els otomans van durar des del segle XVII fins el 1914, i desprs van continuar entre l'Iraq i l'Iran. El 1980, l'Iraq va envair l'Iran per aquesta qesti, per en acabar la guerra el 1988 no es va produir cap modificaci territorial.

Els ports principals sn la ciutat iraquiana de Bssora i les iranianes de Khorramshahr i Abadan.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24804" title="Golf Prsic" nonfiltered="705" processed="704" dbindex="10737">



El golf Prsic (llat Persicus Sinus, grec Persikos kolpos, persa          , Khalij-e-Fars; rab               , al-Khal j al-F ris , vulgarment Bahr Faris) s un gran golf format per una part del mar d'Arbia, situat entre la pennsula Arbiga i l'Iran. Ocupa una extensi de 233.000 km  i t una llargada de 989 km. L'estret d'Ormuz n's la part ms estreta (fa 56 km d'amplada) i el separa del golf d'Oman. Les aiges hi sn poc fondes, amb una profunditat mxima de 102 metres, per mitjana de 50 metres.

La costa nord del golf pertany a l'Iran i la costa sud es divideix entre diversos territoris: la pennsula de Musandam, sota sobirania d'Oman; la part occidental de l'emirat de Ras al-Khaimah, l'emirat d'Umm al-Qaiwain, la part principal de l'emirat de Sharjah, la part principal de l'emirat d'Ajman, l'emirat de Dubai i l'emirat d'Abu Dhabi, coneguts tots aquests com els Emirats rabs Units; l'emirat de Qatar, el regne de Bahrain, la costa d'Al-Hasa (Arbia Saudita), l'emirat de Kuwait i una petita zona de sobirania de l'Iraq, on hi ha les illes de Warba i Bubiyan, que avui pertanyen a Kuwait per que els rgims iraquians varen reclamar fins a l'ocupaci americana. Al mig del golf hi ha diverses illes, de les quals la ms important s la iraniana de Qeshm. Algunes illes tenen la sobirania en disputa com les illes Tonb, que reclamen Ras al-Khaimah i l'Iran (que les t ocupades), o Abu Musa (ocupada per l'Iran per que pertanyia abans a Sharjah).  Altres illes son  Banu Yas i Sirri.

A l'extrem occidental es troba el delta del Shatt al-Arab, que porta les aiges de l'Eufrates i el Tigris. 

La plataforma petrolera mes important del mon, Al-Safaniya, s en aquest golf que t grans dipsits de petroli i gas.

 Histria .

La ciutat principal al inici del perode musulm era Siraf, prop de Tahiri, per va declinar sota els darrers buwyhides  i el poder va passar als rabs Banu Kaysar de Kays (Kish) desprs de la seva submissi als atabegs salghrides de Fars. El 1229 el sobir d'Ormuz (Hormuz) , vassall de Kirman, va ocupar Kays i va posar fi a la dinastia Banu Kaysar i va exercir l'hegemonia.

El 1300 bandes txagatai van atacar la ciutat d'Ormuz a la costa, i la capital fou traslladada a l'illa de Djirun. El rei es va sotmetre al prtugus Albuquerque el 1507 per els portuguesos es van haver de retirar aviat, recuperant el control el 1515 desprs de l'assassinat del wazir local Rais Hamid; llavors van construir una fortalesa.

Tamb van dominar la costa de Bahrayn de manera intermitent i van arribar a intervenir en els afers interns de Bssora. Quan els otomans van ocupar Bagdad (1534) van estendre la seva influencia a al-Ahsa i especialment la ciutat d'al-Katif. Abbas I el Gran va encoratjar als rivals dels portuguesos, holandesos i britnics, que van crear establiments comercials a la costa persa. 

El 1622 va aconseguir l'ajut d'una flota de la Companyia de les ndies Orientals contra els portuguesos als que es va expulsar d'Ormuz. El xa va fundar llavors Bandar Abbas (coneguda pels europeus com Gombroon)  i Ormuz va caure en decadncia i va acabar abandonada. Els portuguesos es van establir a Bssora i al fort de Djulfa (al costat de la moderna Ras al Khaymah) per a la meitat del segle quan van perdre les seves bases d'Oman, van desaparixer. Llavors l'hegemonia comercial va passar als holandesos i al comenament del segle XVIII als anglesos.

Aprofitant l'anarquia del regnar d'Husayn Shah, els omanites van conquerir Bahrayn i Kishm, per en foren expulsats per Nadir Shah. No obstant la seva intervenci a Oman (1744) va acabar en desastre. El 1766 el darrer establiment holands, Kharak, fou conquerida pel cap pirata de Bandar Rig i abans del final del segle les dinasties rabs dels al-Khalifa i al-Sabbah es van establir a Bahrain i Kuwait, els darrers aprofitant la ocupaci persa de Bssora (1776-1779). La influencia comercial francesa, els nics rivals dels anglesos, fou eliminada el 1810 quan van perdre Maurici.

Els britnics van combatre als pirates i el trfic d'esclaus.  Els principals caps pirates eren Rahma ibn Djabir de Kuwait i Sultan ibn Sakr dels Kawasim. La flota pirata que va arribar a tenir 63 grans vaixells, va poder atacar fins i tot Bushire, el port que havia substituir a Bandar Abbas com a centre de comer. El 1809 el govern britnic de l'ndia va enviar una flota que va bombardejar Ras al Khaymah i va destruir castells i naus al llarg de la costa; els caps del territori de l'anomenada Costa dels Pirates i l'emir de Bahrain van signat un tractat de treva renunciant a la pirateria  i al comer d'esclaus; desprs van seguir acords complementaris (1835) i el 1853 un nou tractat de pau general perpetua.

A les dues guerres entre els Estats Units i l'Iraq (la primera el 1991 per la invasi iraquiana de Kuwait, i la segona el 2003 per deposar Saddam Hussein i controlar el petroli iraqui) se les anomena les Guerres del Golf (guerra Iran-Iraq, guerra del Golf i la invasi de l'Iraq de 2003). Precisament el golf Prsic i les seves rees costaneres sn una important font de petroli, i les indstries que s'hi relacionen sn les que dominen la regi. 




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24809" title="Nanna" nonfiltered="706" processed="705" dbindex="10739">
Nanna fou el du tutelar de la ciutat sumria d'Ur. s un du de la  Lluna, tamb conegut com a Suen i Sin. Se'l sol representar com un home vell amb una lluna al costat i se simbolitza amb el trenta, el nombre de dies d'un mes. A vegades se'l representa muntat en un brau (el culte del brau i la lluna estaven fora lligats a l'antiguitat per les banyes del brau, de forma lunar). s fill d'Enlil i es va casar amb Ningal, amb qui tingu els dus que simbolitzen els fenmens atmosfrics

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24810" title="Nanshe" nonfiltered="707" processed="706" dbindex="10740">
Nanshe fou la deessa de la ciutat sumria de Nina, dependent de Lagash. El seu esps fou Nindara.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24811" title="Nisaba" nonfiltered="708" processed="707" dbindex="10741">
Nisaba, tamb Nisabal, Ninhursag, Nanibgal (Dnnibgal) o Ndaba (Dndaba) fou la deessa sumria de les canyes i de la fertilitat. En temps d'Assria, se la considera, a ms, com la deessa de l'escriptura, del saber i de la astrologia.

Els seus santuaris eren a Eresh i Umma. s la deesa-mare sumria principal.

Referncies.
Uhlig, Helmut: Die Sumerer. Ein Volk am Anfang der Geschichte. (1992, 2002). Bastei Lbbe, ISBN 3-404-64117-5.
Mosterin, Jess. El Pensamiento arcaico: Historia del pensamiento, Alianza editorial, 2006, ISBN 84-206-5833-2. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24814" title="Nindara" nonfiltered="709" processed="708" dbindex="10742">
Nindara fou el du casat amb la deesa Nanshe de Nina, ciutat sumria depenent de Lagash.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24815" title="Dumuzi" nonfiltered="710" processed="709" dbindex="10743">
Dumuzi, Amausshumgal o Tummuz fou un du de la mitologia sumria germ de les deesses Belili i Bilulu. Es va casar amb Inanna. 

Sembla que van confluir dues divinitas diferents en aquesta figura per aix se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, es el du de la fertilitat i el creixement. Va protagonitzar una baixada a l'infern, un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per aix coneix de prop la mort i pot regular la vida (sembla haver influenciat el mite de Demter) .

Els ritus que celebraven aquets esdeveniment van tenir fora acceptaci popular i se centraven en la simulaci d'un funeral que durava una setmana durant el solstici d'estiu. Aquesta tradici va penetrar fins i tot entre els jueus (hi ha una protesta d'Ezequiel al respecte). 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24818" title="Ninkhursanga" nonfiltered="711" processed="710" dbindex="10744">
Ninkhursanga fou la deessa mare de Sumer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24820" title="Lugal" nonfiltered="712" processed="711" dbindex="10745">
Lugal fou el principal i ms alt ttol que portaren els dirigents de les ciutats estats de Sumer. Es una paraula sumria composta, "lu" de "lu2" (home) i "gal" de "gal" (gran, extraordinari). Equival a l'acadi Sharrum (rei).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24822" title="En" nonfiltered="713" processed="712" dbindex="10746">
En (senyor en sumeri) fou el ttol que portaren inicialment els sacerdots a Sumer, amb funcions religioses i poltiques. Poc a poc les funcions poltiques van anar passant als reis (Lugal) en algunes ciutats i als prnceps (Ensi) en d'altres. Nomes a Uruk va passar al reves i el "En" d'Uruk va assumir les funcions d'un Lugal o d'un Ensi sense perdre les seves.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24823" title="Ensi" nonfiltered="714" processed="713" dbindex="10747">
Ensi fou el ttol que portaren els dirigents de la majoria de les ciutats de Sumer. s equivalent a prncep, que regia un estat per amb menys poder que un rei (Lugal).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24825" title="Eren" nonfiltered="715" processed="714" dbindex="10749">
Eren fou el nom assignat a Sumer al conjunt de persones que es dedicaven al treball pblic o a funcions militars. Aix doncs ms que una classe social, eren una casta de status generalment baix amb certs privilegis que comportava la seva feina.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24826" title="Gurush" nonfiltered="716" processed="715" dbindex="10750">
Gurush fou el nom donat a Sumer als adults, suposadament als adults caps de famlia amb alguna possessi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24827" title="Cinemtica" nonfiltered="717" processed="716" dbindex="10751">

La cinemtica s la branca de la mecnica clssica que estudia el moviment dels cossos sense tenir en compte les seves causes.

Magnituds fsiques bsiques de la cinemtica.

Temps: conjunt de tots els instants que han existit o existiran.
Espai: conjunt de totes les posicions posibles.

Conceptes bsics de la cinemtica.

Sistema de referncia;
Moviment;
Trajectria;
Mbil Puntual;

Magnituds fsiques secundries en la cinemtica.

Desplaament;
Velocitat;
Acceleraci;

Models cinemtics.

concepte de model;

Moviments rectilinis (una dimensi).

Moviment rectilini uniforme;
Moviment rectilini uniformement accelerat;
Moviment harmnic simple;

Moviments en el pla (dues dimensions).

Moviment circular;
Tir parablic;

Altres conceptes.

Relativitat clssica de Galileu;
Relativitat especial de Einstein;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24828" title="Shub-lugala" nonfiltered="718" processed="717" dbindex="10752">
Shub-lugala fou el nom donat a Sumer als treballadors que depenien del rei. No hi ha evidncies que fossin esclaus o homes lliures. L'esclavitud era freqent a l'poca, b sigui perqu una persona esdevenia esclava en no poder fer front als deutes b sigui perqu era presonera de guerra. Per segons els documents s ms probable que els shub-lugala fossin servents personals del monarca, ocupats de les seves necessitats o de les dels seus familiars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24829" title="Sumeris" nonfiltered="719" processed="718" dbindex="10753">
Els sumeris foren el poble que va donar origen a la civilitzaci sumria cap el 5000 aC i que va acabar barrejat (de fet gaireb absorbit) amb els acadians semites cap el 1900 aC. Tamb es dna aquest nom a la seva llengua.

L'origen dels sumeris no s'ha pogut establir. Se'ls ha buscat un origen a Prsia, per les proves que ho suporten sn molt minses. Molts historiadors apunten un desenvolupament autcton (fases de Eridu, El Obeid i Uruk, del 5000 aC al 2750 aC) continuat, amb aportacions externes de difcil determinaci, iranianes o de ms a l'est.

A l'poca primitiva d'Uruk els pobles semites comenaren a establir-se a Sumer i a la futura Acdia. Els semites rebien contnuament nous contingents de nmades que es volien establir a les ciutats alhora que els sumeris ja no rebien aportacions exteriors. Aix es va produir la fusi. La llengua acadiana, derivada del semita, va acabar imposant-se i va fer desaparixer el sumeri.

La seva llengua s del tipus aglutinant que combinen segon normes fixes paraules invariables. En aquest grup hi ha l'elamita, el protohitita, i el hurrita-urarti, per cap d'aquestes llenges es relaciona amb el sumeri. Tampoc s'han pogut establir vincles amb altres llenges aglutinants com el finohongars, mongol, llenges turques, basc o georgi. Les llenges aglutinants es divideixen segons que anteposin o postposin els elements gramaticals formatius o utilitzin ambdues possibilitats. El sumeri utilitza l'anteposici i la posposici, s a dir com el georgi i el basc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24830" title="Llengua aglutinant" nonfiltered="720" processed="719" dbindex="10754">
Una llengua aglutinant s aquella que forma els seus mots per encadenat o combinaci de morfemes. El terme aglutinant (derivat del llat agglutinare 'enganxar, adherir') el va introduir el filsof i lingista alemany Wilhelm von Humboldt l'any 1836, per tal de classificar les llenges des d'un punt de vista morfolgic. Els altres grups que establ sn el de llenges analtiques i el de llenges flexives.

Les llenges aglutinants sn un tipus de llengua sinttica en qu cada afix representa una unitat de significat (com ara diminutiu, pretrit, plural,...). 
La distinci entre llengua aglutinant i llengua fusional, de tota manera, no s sempre clara. Hom podria parlar d'un continu en el qual, entre ambds extrems (aglutinaci i fusi), hi ha llenges diverses que tendeixen a l'un o a l'altre. 

Exemples de llenges aglutinants sn les llenges urliques, les llenges altaiques, el japons, el core, les llenges dravdiques, l'inuktitut o esquimal, el suahili, l'esperanto i algunes llenges mesoamericanes com ara el nhuatl, l'huastec i el totonac. Tamb eren aglutinants, a l'Edat Antiga, llenges com el sumeri o l'elamita. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24833" title="Aglutinant" nonfiltered="721" processed="720" dbindex="10755">


Llengua; Llengua que forma els seus mots per encadenaci o combinaci de morfemes Llengua aglutinant.
Qumica; Substncia que es barreja amb el pigment aglutinant (qumica).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24834" title="Escut de Llan" nonfiltered="722" processed="721" dbindex="10756">


L'escut oficial de Llan t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, 3 llances d'atzur, fustades de gules, sostingudes sobre un peu ondat d'atzur. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 17 d'abril de 1986.

Les tres llances sn el senyal parlant tradicional relatiu al nom de la vila. El peu representa la mar Mediterrnia, vora la qual s'aixeca Llan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24835" title="Escut de Llers" nonfiltered="723" processed="722" dbindex="10757">


L'escut oficial de Llers t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un castell de gules obert acostat de 2 rocs d'atzur. Per timbre, una corona de bar.

Histria.

Va ser aprovat el 24 de desembre del 2003.

S'hi representa el castell de Llers (segle X), seu d'una baronia del comtat de Besal, que al segle XIII va ser comprada pels Rocabert als antics propietaris, el monestir de Sant Pere de Ribes. Precisament els dos rocs d'atzur sobre camper d'or provenen de les armes dels Rocabert. La corona recorda els barons de Llers.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24836" title="Escut de Masarac" nonfiltered="724" processed="723" dbindex="10758">


L'escut oficial de Masarac t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una espasa d'argent guarnida d'or i un bcul d'abat d'argent passats en sautor. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 15 de novembre de 1991.

L'espasa i el bcul sn els atributs de sant Mart, soldat i bisbe, que s el patr del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24837" title="Escut de Maanet de Cabrenys" nonfiltered="725" processed="724" dbindex="10759">


L'escut oficial de Maanet de Cabrenys t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una maa de sable posada en pal acostada d'una cabra arrestada de gules, a la destra, i d'un roc d'atzur, a la sinistra. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de juny de 1993.

La maa s el senyal parlant tradicional allusiu al nom de la vila. El castell de Maanet va pertnyer a la baronia de Cabrenys, que el 1313 va passar als Rocabert. Els altres dos elements provenen de les armories d'aquestes dues famlies: la cabra de gules dels Cabrenys i el roc d'atzur dels Rocabert.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24842" title="Escut de Navata" nonfiltered="726" processed="725" dbindex="10760">


L'escut oficial de Navata t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda per damunt de la d'argent en barra, acompanyades al cap d'un roc d'atzur perfilat d'or. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 28 d'abril de 1993.

Les claus sn l'atribut de sant Pere, el patr local, i el roc d'atzur fimbriat d'or prov de les armes dels Rocabert, barons de Navata des de 1249. La corona recorda que la vila fou el centre d'una baronia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24845" title="Escut d'Ordis" nonfiltered="727" processed="726" dbindex="10761">


L'escut oficial d'Ordis t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, 2 espigues esfullades d'ordi d'or; la bordura d'or carregada de 4 rocs d'atzur, un a cada angle del cair. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 4 d'agost de 1987.

Les espigues d'ordi sn un senyal parlant allusiu al nom de la localitat. Els rocs d'atzur sobre camper d'or sn les armes dels Rocabert, comtes de Peralada, que eren els senyors del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24846" title="Escut de Palau de Santa Eullia" nonfiltered="728" processed="727" dbindex="10762">


L'escut oficial de Palau de Santa Eullia t el segent blasonament:

Escut caironat, d'or, un palau de sable obert sobremuntat d'un capel d'ardiaca de sable i d'un sautor de gules, l'un damunt l'altre. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 10 d'octubre de 1995.

El palau s un senyal parlant allusiu al nom del poble. El municipi el formen dues poblacions principals: Santa Eullia de Palau, la capital actual (representada pel sautor o creu de Santa Eullia, la patrona del poble), i Palau-sardiaca, la capital histrica (representada pel capel d'ardiaca, un senyal parlant relatiu al nom de la localitat, que literalment vol dir "palau de l'ardiaca"), que va donar nom al municipi fins al segle XIV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24849" title="Escut de Palau-saverdera" nonfiltered="729" processed="728" dbindex="10763">


L'escut oficial de Palau-saverdera t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, un palau de sinople obert. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 2 de desembre de 1992.

El palau de sinople, o verd, s un senyal parlant allusiu al nom del poble. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24850" title="Escut de Pau" nonfiltered="730" processed="729" dbindex="10764">


L'escut oficial de Pau t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, un pa d'atzur. Per timbre una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de maig de 1984.

El castell del poble fou el centre d'una baronia, que va pertnyer als Pau fins al segle XIV. L'escut de la localitat sn les mateixes armes parlants dels barons: un pa d'atzur sobre camper d'argent, i t la corona de bar al capdamunt. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24851" title="Bandera de Pau" nonfiltered="731" processed="730" dbindex="10765">

La bandera oficial de Pau (Alt Empord) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb el pa reial blau de l'escut d'altura 7/9 del drap, situat al primer ter vertical.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 2 de setembre de 2003 i publicat en el DOGC el 28 d'octubre de 2003.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24853" title="Llista de reis sumeris" nonfiltered="732" processed="731" dbindex="10766">
La llista de reis sumeris s un document excepcional deixat pels escribes sumeris, escrit en sumeri, reflectint els successius reis hegemnics. Els primers reis sn dubtosos i els seus perodes impossibles, per desprs es van acostant ms a la histria comprovada, encara que s ometen dinasties, i d'altres es donen com a successives quant foren contempornies.
Els reis d'Assria i els de Babilnia tamb tingueren aquest tipus de llistes. El primer esmentat que ha estat identificat per inscripcions s Megabaresi de Kish, contemporani de Gilgamesh.

Proto Dinstic I, Reis d'abans del diluvi, llegendaris.

"Desprs d'aix la reialesa fou a Eridug (Eridu). A Eridug, Alulim fou rei i govern  28800 anys."

Eridu.
	Alulim d'Eridug: 28800 anys ;
	Alalgar d'Eridug: 36000 anys;
	En-Men-Lu-Ana de Badtibira: 43200 anys ;
	En-Men-Gal-Ana de Badtibira: 28800 anys ;
	Dumuzid de Badtibira: 36000 anys ;
	En-Sipad-Zid-Ana de Larak: 28800 anys ;
	En-Men-Dur-Ana de Zimbir: 21000 anys ;
	Ubara-Tutu de Shuruppak 18600 anys ;

Proto dinstic II, reis mitolgics .
"Desprs del diluvi la reialesa va passar a Kish"

Primera Dinastia de Kish.
	Jushur de Kish: 1200 anys ;
	Kullassina-bel de Kish: 960 anys ;
	Nangishlishma de Kish: 670 anys ;
	En-Tarah-Ana de Kish: 420 anys ;
	Babum de Kish: 300 anys ;
	Puannum de Kish: 840 anys ;
	Kalibum de Kish: 960 anys ;
	Kalumum de Kish: 840 anys ;
	Zuqaqip de Kish: 900 anys ;
	Atab de Kish: 600 anys ;
	Mashda de Kish: 840 anys ;
	Arwium de Kish: 720 anys ;
	Etana de Kish: 1500 anys ;
	Balih de Kish: 400 anys ;
	En-Me-Nuna de Kish: 660 anys ;
	Melem-Kish de Kish: 900 anys ;
	Barsal-Nuna de Kish: 1200 anys ;
	Zamug de Kish: 140 anys ;
	Tizqar de Kish: 305 anys ;
	Ilku de Kish: 900 anys ;
	Iltasadum de Kish: 1200 anys ;
	En-Men-Barage-Si de Kish, que va conquerir Elam: 900 anys ;
	Aga de Kish: 625 anys ;

"Llavors Kish fou derrotat i la reialesa va passar a Eana (Uruk)" 

Primera Dinastia d'Uruk.
	Mesh-ki-ang-gasher de E-ana, fill d'Utu: 324 anys (Mesh-ki-ang-gasher va anar al mar i va desaparixer);
	Enmerkar, que va fundar Unug: 420 anys ;
	Lugalbanda d'Unug: 1200 anys ;
	Dumuzid de Unug, el pescador: 100 anys. Va capturar a  En-Me-Barage-Si de Kish. ;
	Gilgamesh, el seu pare va ser un fantasma, senyor de Kulaba: 126 anys. ;
	Ur-Nungal d'Unug: 30 anys ;
	Udul-Kalama d'Unug: 15 anys ;
	La-Ba'shum d'Unug: 9 anys ;
	En-Nun-Tarah-Ana d'Unug: 8 anys ;
	Mesh-He d'Unug: 36 anys ;
	Melem-Ana d'Unug: 6 anys ;
	Lugal-Kitun d'Unug: 36 anys ;

(Altres sobirans coneguts per inscripcions no consten a les llistes de Reis)

"Llavors Unug (Uruk) va ser derrotat i la reialesa va passar a Urim (Ur)"

Primera dinastia d'Ur Cap el 2500 aC..
	Mesh-Ane-Pada d'Urim: 80 anys ;
	Mesh-Ki-Ang-Nanna d'Urim: 36 anys ;
	Elulu d'Urim: 25 anys ;
	Balulu d'Urim: 36 anys ;

"Llavors Urim (Ur) fou derrotada i la reialesa va passar a Awan".

Proto dinstic III.
(La primera Dinastia de Lagash es coneguda per les inscripcions per no s esmenta pas a la llista de reis)

Tres reis d'Awan, governant un total de 356 anys;

"Llavors Awan fou derrotada i la reialesa va passar a Kish".

Segona Dinastia de Kish.
	Susuda de Kish: 201 anys ;
	Dadasig de Kish: 81 anys ;
	Mamagal de Kish: 360 anys ;
	Kalbum de Kish: 195 anys ;
	Tuge de Kish: 360 anys ;
	Men-Nuna de Kish: 180 anys ;
	 ? de Kish: 290 anys ;
	Lugalngu de Kish: 360 anys ;

"Llavors Kish fou derrotada i la reialesa va passar a Hamazi".

	Hadanish de Hamazi: 360 anys ;

"Llavors Hamazi fou derrotada i la reialesa va passar a Unug (Uruk)".

Segona Dinastia d'Uruk.
	En-Shakansha-Ana d'Unug: 60 anys ;
	Lugal-Ure (or Lugal-Kinishe-Dudu) d'Unug: 120 anys ;
	Argandea d'Unug: 7 anys ;

"Llavors Unug (Uruk) fou derrotada i la reialesa va passar a Urim (Ur)".

Segona dinastia d'Ur.
	Nani d'Urim: 120 anys ;
	Mesh-Ki-Ang-Nanna d'Urim: 48 anys ;
	 ? de Urim: 2 anys ;

"Llavors Urim (Ur) fou derrotada i la reialesa va passar a Adab".

Adab.
	Lugal-Ane-Mundu d'Adab: 90 anys ;

"Llavors Adab fou derrotada i la reialesa va passar a Mari".

Mari.
	Anbu de Mari: 30 anys ;
	Anba de Mari: 17 anys ;
	Bazi de Mari: 30 anys ;
	Zizi de Mari: 20 anys ;
	Limer de Mari: 30 anys ;
	Sharrum-Iter de Mari: 9 anys ;

"Llavors Mari  fou derrotada i la reialesa va passar a Kish".

Tercera dinastia de Kish.

	Kug-Baba de Kish: 100 anys (Kug-Baba es la nica dona a la llista de reis) ;

"Llavors Kish fou derrotada i la reialesa va passar a Akshak".

Akshak.

	Unzi d'Akshak: 30 anys ;
	Undalulu d'Akshak: 6 anys ;
	Urur d'Akshak: 6 anys ;
	Puzur-Nirah d'Akshak: 20 anys ;
	Ishu-Il d'Akshak: 24 anys ;
	Shu-Sin d'Akshak: 7 anys ;

"Llavors Akshak  fou derrotada i la reialesa va passar a Kish".

Quarta dinastia de Kish.

	Puzur-Sin de Kish: 25 anys ;
	Ur-Zababa de Kish: 400 (6?) anys ;
	Zimudar de Kish: 30 anys ;
	Ussi-Watar de Kish: 7 anys ;
	Eshtar-Muti de Kish: 11 anys ;
	Ishme-Shamash de Kish: 11 anys ;
	Shu-Ilishu de Kish: 15 anys ;
	Nanniya de Kish, el joier: 7 anys.
 
"Llavors Kish fou derrotada i la reialesa va passar a Unug (Uruk)".

Tercera dinastia d'Uruk.

	Lugal-Zage-Si d'Unug: 25 anys (2259 aC 2235 aC a la cronologia mnima) derrota a  Lagash. ;

Akkad.

Sargon, coper d'Ur-Zababa, rei d'Agade, que va construir la ciutat: 56 anys (ca. 2235 BC  cronologia mnima) ;
	Rimush, fill de Sargon: 9 anys ;
	Man-Ishtishu, germ gran de Rimush: 15 anys ;
	Naram-Sin, fill de Man-Ishtishu: 56 anys ;
	Shar-Kali-Sharri, fill de Naram-Sin: 25 anys;
"Qui fou rei? Qui no fou rei?"
	Irgigi, Imi, Nanum, Ilulu: els quatre alhora governaren per tres anys;
	Dudu: 21 anys ;
	Shu-Durul, fill de Dudu: 15 anys ;

"Llavors Agade (Akkad)  fou derrotada i la reialesa va passar a Unug (Uruk)".

Quarta dinastia d'Uruk.

(probablement governaren la Baixa Mesopotmia simultniament amb la dinastia d'Akkad)

	Ur-Ningin d'Unug: 7 anys ;
	Ur-Gigir d'Unug: 6 anys ;
	Kuda d'Unug: 6 anys ;
	Puzur-Ili d'Unug: 5 anys ;
	Ur-Utu (or Lugal-Melem) d'Unug: 25 anys ;

"Llavors Unug (Uruk)  fou derrotada i la reialesa va passar al exercit dels Guti".

Perode Guti.

"A l'exrcit dels Gutis els primers reis no foren coneguts; tenien reis propis que governaven per tres anys"

	Inkishush de Gutium: 6 anys ;
	Zarlagab de Gutium: 6 anys ;
	Shulme (or Yarlagash) de Gutium: 6 anys ;
	Silulumesh (or Silulu) de Gutium: 6 anys ;
	Inimabakesh (or Duga) de Gutium: 5 anys ;
	Igeshaush (or Ilu-An) de Gutium: 6 anys ;
	Yarlagab de Gutium: 3 anys ;
	Ibate de Gutium: 3 anys ;
	Yarla de Gutium: 3 anys ;
	Kurum de Gutium: 1 any ;
	Apil-Kin de Gutium: 3 anys ;
	La-Erabum de Gutium: 2 anys ;
	Irarum de Gutium: 2 anys ;
	Ibranum de Gutium: 1 any ;
	Hablum de Gutium: 2 anys;
	Puzur-Sin de Gutium: 7 anys ;
	Yarlaganda de Gutium: 7 anys ;
	 ? de Gutium: 7 anys ;
	Tiriga de Gutium: 40 days ;

=Uruk==

	Utu-hengal d'Unug, expulsa els Guti;

Tercera dinastia d'Ur.

"Renaixena sumria"

	Ur-Nammu d'Urim: 18 anys governa cap el 2065 aC 2047 aC a la cronologia mnima;
	Shulgi: 46 anys governa cap 2047 aC 1999 aC a la cronologia mnima;
	Amar-Sina d'Urim: 9 anys;
	Shu-Sin d'Urim: 9 anys ;
	Ibbi-Sin d'Urim: 24 anys ;

"Llavors Urim(Ur)  fou derrotada i la reialesa va passar a Isin" 

Dinastia d'Isin.

Estat amorita independent a la Baixa  Mesopotmia. La dinastia acaba cap el 1730 aC a la cronologia mnima. 

	Ishbi-Erra d'Isin: 33 anys ;
	Shu-ilishu d'Isin: 20 anys ;
	Iddin-Dagan d'Isin: 20 anys ;
	Ishme-Dagan d'Isin: 20 anys ;
	Lipit-Eshtar d'Isin: 11 anys ;
	Ur-Ninurta d'Isin (fill d'Ishkur): 28 anys ;
	Bur-Sin d'Isin: 5 anys ;
	Lipit-Enlil d'Isin: 5 anys ;
	Erra-Imitti d'Isin: 8 anys ;
	Enlil-Bani d'Isin: 24 anys ;
	Zambiya d'Isin: 3 anys ;
	Iter-Pisha d'Isin: 4 anys ;
	Ur-Dul-Kuga d'Isin: 4 anys ;
	Sin-Magir d'Isin: 23 anys ;

"Sn 11 ciutats all on la reialesa fou exercida. Un total de 134 reis que en conjunt van regnar mes de 28876  anys".


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24854" title="Semites de Mesopotmia" nonfiltered="733" processed="732" dbindex="10767">
El sumeris descriuen l'entrada dels semites a Mesopotmia abans del 3000 aC com una inundaci, s a dir en termes similars al diluvi, per com una inundaci de persones. s difcil dir com podien saber els escribes sumeris el que havia passat per segurament s'inspiraren en la segona onada.

Els semites eren originalment nmades i s'expandiren per Mesopotmia i Sria.

A l'alta Mesopotmia arribaren a suplantar a la poblaci local, de cultura sumria. Els de la Mesopotmia s'anomenen acadians per la futura ciutat d'Akkad, seu del ms important imperi de l'poca (2340 aC-2223 aC). Se sap que es van establir a la regi del riu Diyala, i a Mari.

A la baixa Mesopotmia el procs fou ms lent. Els semites anaren establint-se a les ciutats. Se sap que la concentraci ms gran de semites estava a Kish cap el 2350 aC, per abans ja s'esmenten reis amb nom semita, i s possible que els reis de nom sumeri fossin en realitat semites sumeritzats. Es detecten nombroses paraules sumries d'origen semita-acadi, i nombroses paraules acadianes d'origen sumeri sobretot a l'agricultura i el regadiu.

La segona onada de semites fou cap el 2100 aC/2000 aC. Se'ls anomena martu (en sumeri) o amurru (en acadi), d'on la paraula moderna "amorreus" per anomenar el poble, i havien sorgit de la primera onada amb noves aportacions, per continuaven essent nmades. Tamb se'ls diu canaanites perqu la llengua que parlaven era molt semblant al canaanita (en realitat canaanites, fenicis i hebreus eren subgrups regionals dels Amurru potser amb aportacions autctones). No noms van entrar a l'Acdia i Sumer sin que els amurru varen establir regnes a Sria, per la llengua semita acadiana va resistir i va absorbir els martu que arribaren al pas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24875" title="Escut de Peralada" nonfiltered="734" processed="733" dbindex="10768">


L'escut oficial de Peralada t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'argent, una creu plena d'atzur; 2n. de gules, 3 pals d'or carregats cada un de 3 rocs d'atzur. Per timbre una corona de comte.

Histria.
Va ser aprovat el 14 de juny de 1988.

El castell de la vila (del segle IX, reconstrut al XIV i engrandit en estil renaixentista al segle XIX), que ara s un fams casino de joc, fou el centre del comtat de Peralada. El comtat, originriament lligat al d'Empries (un dels comtats fundadors de Catalunya), fou concedit el 1599 a Francesc Jofre de Rocabert. L'escut de la poblaci presenta tradicionalment una creu d'atzur sobre camper d'argent i les armes parlants dels Rocabert: tres pals d'or sobre camper de gules, carregats amb rocs d'atzur. Al capdamunt, la corona recorda els comtes de Peralada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24876" title="Bandera de Peralada" nonfiltered="735" processed="734" dbindex="10769">

La bandera oficial de Peralada (Alt Empord) t el segent blasonament:
Bandera de camper vermell, carregat amb tres pals grocs, i cadascun d'aquests carregat amb tres rocs herldics blaus.

Els set pals sn del mateix gruix. s una bandera herldica de les armes de la famlia Rocabert, marquesos de Peralada. Est relacionada amb les banderes de Sant Mori, Navata, Albany i Ordis.

Va ser aprovada el 9 de maig de 1990.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24877" title="Escut de Ponts" nonfiltered="736" processed="735" dbindex="10770">


L'escut oficial de Ponts t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r de sinople; 2n d'argent; ressaltant sobre la partici un pont de 2 ulls de l'un en l'altre. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 26 de novembre de 1999.

El pont s un senyal parlant tradicional allusiu al nom del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24880" title="Escut del Port de la Selva" nonfiltered="737" processed="736" dbindex="10771">


L'escut oficial del Port de la Selva t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una barca de sable flotant sobre un peu ondat d'atzur, sobremuntada d'una creu patriarcal patent de sable. Per timbre una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 25 de novembre de 1991.

La barca s un element tradicional de l'escut de la vila, i fa allusi al port de pesca, actualment un important centre turstic al nord de la Costa Brava. La creu fa referncia al monestir romnic de Sant Pere de Rodes, que s'aixeca als esperons rocosos de Cap de Creus, dins el municipi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24881" title="Escut de Rabs" nonfiltered="738" processed="737" dbindex="10772">


L'escut oficial de Rabs t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, 2 palmes de sinople passades en sautor que ressalten sobre una bcul d'abat de sable en pal. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 3 d'octubre de 1989.

Les palmes encreuades sn l'atribut del mrtir sant Juli, patr del poble, i el bcul d'abat fa referncia al monestir de Sant Quirze de Colera, situat al municipi, els abats del qual van fundar la localitat i en foren els propietaris.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24882" title="Escut de Riumors" nonfiltered="739" processed="738" dbindex="10773">


L'escut oficial de Riumors t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, 2 cintes ondades abaixades d'atzur acompanyades en cap de 2 caps de mort de sable posats en faixa ressaltant cadascun sobre 2 tbies de sable passades en sautor. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 20 de gener de 1983.

Escut parlant: tant les calaveres rialleres com els rius del peu de l'escut fan referncia al nom del poble. Els dos rius simbolitzen, alhora, la Muga i el Fluvi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24883" title="Escut de Roses" nonfiltered="740" processed="739" dbindex="10774">


L'escut oficial de Roses t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, 3 roses de gules botonades d'or i barbades de sinople. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 10 de mar de 1992.

Les roses sn el senyal parlant tradicional allusiu al nom de la vila. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24885" title="Bandera de Sant Mori" nonfiltered="741" processed="740" dbindex="10775">

La bandera oficial de Sant Mori (Alt Empord) t el segent blasonament:
Groga, amb un triangle amb la base en l'altura del pal i el vrtex en la meitat de l'altura del vol, de color vermell, sobremuntat d'un altre triangle amb la mateixa base i el vrtex en el punt mig de;
la bandera, de color groc i carregat d'un roc d'altura d'1/3 de la del drap, de color blau.

Els dos triangles sobreposats simbolitzen una punta de llana. La llana s el smbol del patr del poble, Sant Maurici. El roc s per la famlia Rocabert, antics senyors feudals i marquesos de Sant Mori.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24886" title="Escut de Sant Mori" nonfiltered="742" processed="741" dbindex="10776">


L'escut oficial de Sant Mori t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una llana de gules posada en pal acostada de 2 rocs d'atzur. Per timbre una corona de marqus.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de maig de 1992.

La llana s l'atribut de sant Maurici, patr de la localitat. Els dos rocs d'atzur a banda i banda, sobre camper d'or, provenen de les armes dels Rocabert, senyors del castell de Sant Mori, que fou el centre d'una baronia que, el 1893, va esdevenir marquesat (cosa que es veu reflectida per la corona de marqus al capdamunt de l'escut). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24887" title="Escut de Santa Llogaia d'lguema" nonfiltered="743" processed="742" dbindex="10777">


L'escut oficial de Santa Llogaia d'lguema t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una creu abscissa patent concavada de gules angulada de 4 raigs rectilinis d'atzur; el peu d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de gener de 1984.

La creu angulada s el senyal tradicional de l'escut del poble, possiblement relacionat amb santa Llogaia (o Leocdia), patrona de la localitat. Els quatre pals de les armes de Catalunya recorden la jurisdicci reial a travs del consell municipal de Figueres, del qual depenia el poble de Santa Llogaia.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24888" title="Bandera de Santa Llogaia d'lguema" nonfiltered="744" processed="743" dbindex="10778">

La bandera oficial de Santa Llogaia d'lguema (Alt Empord) t el segent blasonament:
Bandera de drap de color groc, que dur al seu centre geomtric la creu de l'escut municipal, vermella amb raigs blaus; les dimensions mximes de la creu seran 7/9 de l'amplada de la bandera.

Va ser aprovada el 28 d'octubre de 1988.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24890" title="Escut de Saus, Camallera i Llampaies" nonfiltered="745" processed="744" dbindex="10779">


L'escut oficial de Saus, Camallera i Llampaies t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. d'argent, una palma de sinople posada en pal enfilada d'una corona de flors de gules fullades de sinople; 2n. faixat d'or i de gules de 6 peces. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 19 de maig de 1987.

La palma i la corona de llorer sn els atributs de santa Eugnia mrtir, patrona del poble de Saus, que fins a l'octubre del 2006 va donar nom al municipi. A la segona partici hi ha les armes dels comtes d'Empries, senyors de les terres del municipi actual. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24891" title="Escut de Siurana" nonfiltered="746" processed="745" dbindex="10780">


L'escut oficial de Siurana t el segent blasonament:

Escut caironat partit ondat: 1r de sinople; 2n d'argent; ressaltant sobre la partici un castell de l'un en l'altre obert. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de novembre de 1996.

S'hi veu el castell del poble (segle XIII), dins el comtat d'Empries. Al segle XVI va pertnyer als Senesterra, i a la fi del segle XVII el poble va esdevenir una batllia reial. La partici ondada recorda els antics aiguamolls de Siurana, avui dia dessecats. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24892" title="Escut de Terrades" nonfiltered="747" processed="746" dbindex="10781">


L'escut oficial de Terrades t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una arpa d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 21 de maig de 1993.

L'arpa s el senyal tradicional de l'escut del poble, i s l'atribut de santa Ceclia, la patrona local.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24893" title="Escut de Torroella de Fluvi" nonfiltered="748" processed="747" dbindex="10782">


L'escut oficial de Torroella de Fluvi t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una torre oberta d'or acompanyada a la punta d'una faixa ondada d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 26 de mar del 2001.

Escut parlant allusiu al nom del poble: tradicionalment presenta una torre i el riu Fluvi.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24894" title="Bandera de Torroella de Fluvi" nonfiltered="749" processed="748" dbindex="10783">

La bandera oficial de Torroella de Fluvi (Alt Empord) t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de color verd fosc, amb una faixa central blanca de mitja, tres i mitja ones, de gruix 1/6 de l'alria del drap, i un pal groc, de gruix 1/9 de la llargria del mateix drap, sobreposat al centre.;

Va ser aprovada en el ple de l'ajuntament del 21 de febrer de 2002, i publicat en el DOGC el 16 d'octubre de 2003.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24895" title="Escut de Vila-sacra" nonfiltered="750" processed="749" dbindex="10784">


L'escut oficial de Vila-sacra t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un castell de sable obert acostat de 2 rodes d'or. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 5 de juliol de 1994.

S'hi representa el castell del poble (segle XI), que va pertnyer als Crulles. Els monjos de Sant Pere de Rodes el van comprar el 1240, i aquest monestir hi s simbolitzat per les dues rodes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24896" title="Escut de Vilabertran" nonfiltered="751" processed="750" dbindex="10785">


L'escut oficial de Vilabertran t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, una creu llatina patent i concavada d'argent amb 5 rodelles de gules ressaltant sobre els extrems i el centre. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 14 de novembre de 1985.

El poble es va desenvolupar entorn de l'impressionant monestir romnic de Santa Maria de Vilabertran; el monestir custodia una famosa creu processional del segle XIV. Aquesta joia de plata s la que es representa a l'escut de la localitat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24897" title="Bandera de Vilabertran" nonfiltered="752" processed="751" dbindex="10786">

La bandera oficial de Vilabertran (Alt Empord) t el segent blasonament:
Blava, amb la creu blanca de les armes del municipi carregada de cinc rodelles vermelles. El pal i els braos de la creu abasten els lmits de la tela i el seu eix vertical, que correspon als braos, va desplaat envers l'asta, a un ter de la llargada total de la bandera.

El dimetre de les rodelles s d'1/6 de l'ample de la bandera. El dimetre de les circumferncies que arrodoneixen els extrems dels braos s d'1/3 de l'ample de la bandera. Totes les rodelles sn tangents als arcs que formen la creu.

La creu s la Creu de Vilabertran o Vera Creu, relquia de principis de l'edat mitjana custodiada al monestir de Santa Maria de Vilabertran.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24898" title="Escut de Viladamat" nonfiltered="753" processed="752" dbindex="10787">


L'escut oficial de Viladamat t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una torre d'argent oberta sobremuntada de 2 claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda per damunt de la d'argent en barra, i acostada de 2 rodes d'or, una a cada flanc. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 15 de mar de 1984.

Viladamat, poble voltat de muralles, tradicionalment ha tingut una torre (o un castell) a l'escut. Estava situat al comtat d'Empries, i fins al 1621 va pertnyer al monestir de Sant Pere de Rodes, representat aqu per les seves armes parlants: les claus de sant Pere i dues rodes. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24902" title="Mesalim" nonfiltered="754" processed="753" dbindex="10788">
Mesalim fou un rei de Sumer, titulat rei de Kish. Va exercir una breu hegemonia cap el 2600 aC o 2550 aC.

El seu origen no est establert. El seu nom sembla semita i tenia com a detat tutelar a Ishtaran, venerat a Der, el que fa pensar que venia d'aquesta zona, per com que s'han trobat inscripcions a Adab, al Sumer Central i a Lagash no pot assegurar-se res. Aquesta difusi de les inscripcions en tot cas correspon a un rei que governava en molts llocs. Se sap que al mateix temps a Lagash governava un Ensi i Mesalim va fer d'rbitre a una disputa fronterera entre Lagash i Umma.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24903" title="Escut de Vilafant" nonfiltered="755" processed="754" dbindex="10789">


L'escut oficial de Vilafant t el segent blasonament:

Escut caironat truncat: d'atzur i d'or, ressaltant sobre el tot un ocell d'argent amb una palla d'or al bec. Per timbre, una corona de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 5 de setembre del 2003.

L'ocell amb la palleta al bec s un senyal tradicional de l'escut de Vilafant, igual com els esmalts atzur i or. L'escut va comenar a aparixer al comenament del segle XIX, i s'hi representava un colom volant amb un ram d'olivera al bec.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24905" title="Ishtaran" nonfiltered="756" processed="755" dbindex="10790">
Ihstaran era un du sumeri, venerat principalment a Der i a la regi fronterera entre Sumer i l'Iran.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24907" title="Escut de Vilajuga" nonfiltered="757" processed="756" dbindex="10791">


L'escut oficial de Vilajuga t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un castell d'argent tancat de sable sobremuntat de 2 banderes faixades d'or i de gules amb les astes d'or passades en sautor. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 26 d'octubre de 1992.

S'hi veu el castell de Querman, situat dins el municipi, i dues banderes encreuades carregades amb les armes d'Empries (faixat d'or i de gules), ja que el poble pertanyia a aquest comtat. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24909" title="Escut de Vilamacolum" nonfiltered="758" processed="757" dbindex="10792">


L'escut oficial de Vilamacolum t el segent blasonament:

Escut caironat: de sable, una creu patent rectilnia concavada d'argent. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 22 de maig de 1992.

La creu d'argent sobre camper de sable s l'escut tradicional del poble, que es va desenvolupar entorn de l'esglsia de Santa Maria. Vilamacolum va pertnyer al monestir de Sant Pere de Rodes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24911" title="Bandera de Vilamalla" nonfiltered="759" processed="758" dbindex="10793">

La bandera oficial de Vilamalla (Alt Empord) t el segent blasonament:
Vermella, amb una creu groga en aspa (o sautor), dita de Sant Vicen, que s'acompanyar de dues claus passades en sautor, amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la groga en banda sobre la d'argent en barra, a la part superior, i de dues rodes grogues, una a cada flanc. L'amplada de l'aspa s d'una sisena part de l'alt de la bandera, igual que el dimetre de les rodes. La llargada de les claus s de dues novenes parts de l'alt.

La creu s la de San Vicen, patr del poble. Les claus i les rodes sn el senyal del monestir de Sant Pere de Rodes. Est relacionada amb les armes de Viladamat.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24912" title="Escut de Vilamalla" nonfiltered="760" processed="759" dbindex="10794">


L'escut oficial de Vilamalla t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, un sautor ple d'or acompanyat al cap de 2 claus passades en sautor, amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda sobre la d'argent en barra, i de 2 rodes d'or, una a cada flanc. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 12 de juliol de 1984.

El sautor s la creu de Sant Vicen, patr del poble. Vilamalla va pertnyer al monestir de Sant Pere de Rodes, simbolitzat per les claus de sant Pere i dues rodes parlants. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24913" title="Escut de Vilanant" nonfiltered="761" processed="760" dbindex="10795">


L'escut oficial del municipi de Vilanant (Alt Empord) t el segent blasonament:
Escut caironat truncat, amb el primer de sinople i el segon d'or. Per timbre, una corona de marqus.;

Histria.
Fou creat el 1993  i aprovat per la Generalitat de Catalunya el 9 de juny d'aquell any .

Aquest escut combina elements procedents de les armes herldiques dels antics senyors feudals de la poblaci, els Palau i els Salb, marquesos de Vilanant des de 1682. Dels primers incorpora els esmalts herldics; dels segons, la corona que correspon a la dignitat de marqus. 

Igualment, sn armes parlants i fan referncia a la possible etimologia del nom del poble, que, a partir del llat, significaria "vila abundant": el sinople representaria els prats i els boscos i l'or, l'abundncia de les collites i la terra frtil  i assolellada.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24914" title="Escut de Vilar" nonfiltered="762" processed="761" dbindex="10796">


L'escut oficial de Vilar t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una vila d'or sobremuntada de 3 cdols d'or malordenats. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de mar de 1991.

La vila emmurallada s un senyal parlant allusiu al nom del poble. Els tres cdols del capdamunt sn l'atribut de sant Esteve, patr de la localitat, ja que aquest protomrtir fou mort per lapidaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24915" title="Gilgamesh" nonfiltered="763" processed="762" dbindex="10797">
Gilgames (Gilgame - "Gilgameix") fou el cinqu rei sumeri de la primera dinastia d'Uruk, segons una Llista de reis sumeris trobada a Shuruppak (el seu nom est escrit amb el determinatiu dingir, donat als dus). La llista diu que va governar durant 126 anys i que el seu pare va ser un esperit. Podria correspondre a un rei histric dels anys 2700 aC, suposat fill d'un altre rei anomenat Lugalbanda. El va succeir el seu fill Urnangal. La llegenda diu que va construir les muralles d'Uruk i un temple dedicat a Ninlil a Nippur, i que es va enfrontar amb Mebaragesi de Kish.

Les seves gestes heroiques van inspirar el poema pic de Gilgames sorgit a Babilnia segles desprs, basat en antigues llegendes sumries. La llegenda es va engrandir entre els accadians i la versi ms completa que s'ha trobat t onze tauletes del rei assiri Assurbanipal (cap el 650 aC).

 Vegeu Tamb .
Epopeia de Gilgames;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24918" title="Enlil" nonfiltered="764" processed="763" dbindex="10798">
Enlil fou un du de Sumer, el temple del qual era a Nippur, suposadament construt pel rei heroi Gilgamesh. Se suposa que el seu nom vol dir "rei del vent".

Per molts s considerat el du suprem, ja que en el seu nom s'escollien els reis. Junt amb les divinitats del Cel i de la Terra forma la trada csmica.  

Pertanyen a ell totes les manifestacions del moviment o de la infinitud. El seu nombre mgic s el 50 i est casat amb la deessa Ninlil. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24919" title="Lugalbanda" nonfiltered="765" processed="764" dbindex="10799">
Lugalbanda fou un rei de la primera dinastia de Uruk, que per unes inscripcions trobades a Shuruppak es creu que va ser el pare del rei heroi Gilgamesh, esmentat com a hum divinitzat. La seva historicitat no est comprovada per cap troballa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24921" title="Enmerkar" nonfiltered="766" processed="765" dbindex="10800">
Enmerkar fou, segons la llista de reis sumeris, el segon rei de la primera dinastia d'Uruk.

Se l'esmenta desprs de Meshkianggasher, rei d'Eana, fill d'Utu, que va desaparixer en el mar. Podria ser el seu fill, i devia regnar sobre Eanna (Eana). La vena ciutat de Kullaba va ser reunida amb Eanna per formar la gran ciutat d'Unung o Uruk.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24922" title="Eanna" nonfiltered="767" processed="766" dbindex="10801">
Eanna fou la ciutat sumria que va originar, per la uni amb Kullaba en temps del rei Enmerkar d'Eanna, la ciutat d'Uruk. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24925" title="Mesanapeda" nonfiltered="768" processed="767" dbindex="10802">
Mesanapeda fou, segon la llista de reis sumeris, rei de la primera dinastia d'Ur, cap el 2490 aC.

Es creu que va exercir l'hegemonia a Sumer i es va titular  rei de Kish", pel prestigi del ttol. 

Ur estava situada a una llacuna comunicada amb el Golf Prsic en una posici estratgica excepcional per al comer a la part sud de Sumer. Consta el seu comer amb Tilmun o Dilmun, que s identifica amb la costa nord-est d'Arbia, Magan (possiblement Oman) i Melukhkha (cap a l'Indus). 

El va succeir el seu fill Meskiangnana, encara amb nom sumeri, i desprs del qual varen seguir dos reis de nom semita-acadi, Elulu i Balulu.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24926" title="Mebaragesi" nonfiltered="769" processed="768" dbindex="10803">
Mebaragesi fou rei de la primera dinastia de Kish esmentat a la llista de reis sumeris, i el primer d'aquesta llista del que s'han trobat dades histriques. Se'l esmenta tamb com Enmebagaresi. El prefix "En" correspon a un ttol religis sumeri. Governava cap el 2700 aC. Porta un nom sumeri per podria ser un semita que va adoptar un nom sumeri, perqu altres reis anteriors porten noms semites.

Kish devia exercir l'hegemonia i va combatre amb Dumuzid i Gilgamesh de Uruk. La llista diu que va ser capturat per Dumuzid de Uruk.

Les inscripcions de Mebagaresi apareixen a la regi al sud del Diyala al antic temple de Khafaji (de l'poca de Jemdet Nasr). La llista parla de la seva conquesta del pas d'Elam el que informa de l'antiguitat del conflicte entre Sumria i Elam i semblaria doncs que el seu poder s'estenia cap el riu Diyala i cap el sud de Sumer fins a l'Elam.

El va succeir el seu fill Aka (Aga a la llista)
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24929" title="Gubin" nonfiltered="770" processed="769" dbindex="10804">
Gubin fou pas amb el que comerciaren el sumeris, sobretot al temps de Gudea de Lagash, i que s identifica amb el Djebel al-Akhdar al fons del Golf d'Oman. Es creu que produia basalt, coure i fusta.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24931" title="Nuzi" nonfiltered="771" processed="770" dbindex="10806">


Nuzi, anteriorment anomenada Gashar, fou una ciutat que va constituir un enclavament comercial semita-acadi des al menys els temps de Naramsin de Akkad. En aquesta poca ja tenia una abundosa poblaci acadiana, i segurament semi nmades semites a les rodalies.

La ciutat es trobava al sud-oest de Kirkuk en l'actual Iraq, a prop del riu Tigris. Va ser fundada pels hurrites abans del 1500 aC i fou regida per una dinastia local fins que fou annexionada a Mitanni pel rei Sausatatar vers el 1450 aC; desprs del 1350 aC va passar a l'Imperi Assiri. 

Les excavacions efectuades el 1920 van desenterrar no noms la ciutat, sin tamb milers de taulells escrits en cuneforme acadi. Aix va donar una llum inestimable als investigadors en quant a les activitats legals, comercials i militars de la ciutat. Tamb va ajudar a comprendre la cultura de l'antic Orient Prxim, incloent versions primitives de les histries de personatges bblics tals com Laban o Jacob.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24935" title="Dagan" nonfiltered="772" processed="771" dbindex="10807">
Dagan fou un divinitat venerada principalment a la zona de l'Eufrates mitj amb santuaris importants a Tuttul, Terqa i possiblement Mari durant el tercer i segon millennis a. de J.C. A la seva intercessi atribueix el rei Sargon I d'Akkad la submissi de les Terres Altes (del Khabur al Mediterrani).
Les fonts ms antigues en context sn de Mari en poca paleoaccdia on la divinitat apareix citada com a Senyor de Terqa. A Ebla apareix en noms propis i mencionat tamb com a Senyor de Tuttul. La majoria de la documentaci que fa referncia a Dagan s d'poca paleobabilnica i procedeix dels arxius reials de Mari. En poca mesobabilnica est molt ben documentat tamb a Emar i a Ugarit.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24936" title="Arman" nonfiltered="773" processed="772" dbindex="10808">
Arman fou un petit regne de la regi de l'alt Eufrates, segurament a l'est d'Ebla. Sargon I d'Akkad el va sotmetre i esmenta que el seu rei es deia Rishadad.

Reis.

Rishadad;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24937" title="Iarmuti" nonfiltered="774" processed="773" dbindex="10809">
Iarmuti fou un petit regne sotms per Sargon I d'Akkad cap el 2220 aC, situat segurament al Lban, prop de la Mediterrnia, potser la moderna Yarmuk.

Sota el nom de Iarmuth o Yarmuth fou una ciutat cananea a la plana de Jud, residncia d'un rei cananeu. Un rei de nom Piram s esmentat al segle XII aC.

Vegeu tamb.
Ullis;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24938" title="Ullis" nonfiltered="775" processed="774" dbindex="10810">
Ullis fou un regne situat probablement al Lban, prop del Mediterrani, i segurament no molt lluny de Iarmuti, que fou sotms per Sargon I d'Akkad cap el 2220 aC



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24940" title="Basar" nonfiltered="776" processed="775" dbindex="10811">
Basar fou un regne semita de l'alt Eufrates, probablement identificat amb la regi de Djebel Bishri. Es creu que Sargon I fou originari d'aquesta zona i el seu besnt Sharkalisharri i va combatre als Amurru que el van envair cap el 2200 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24946" title="Efecte fotoelctric" nonfiltered="777" processed="776" dbindex="10812">

L'efecte fotoelctric s la capacitat de la llum per alliberar electrons d'una superfcie metllica. Aquest electrons deixen el metall a una velocitat que no depn de la intensitat de la llum, sin de la longitud d'ona.

L'efecte fotoelctric s un cas particular d'un ms general: la interacci de la radiaci electromagntica amb les partcules amb crrega elctrica. Una altra manifestaci d'aquesta interacci s la radiaci del cos negre. L'explicaci de l'efecte fotoelctric estaria lligada, com veurem ms endavant, a la de la radiaci del cos negre. 

Fins a 1899 les dades obtingudes sobre la radiaci del cos negre experimentalment estaven d'acord amb la Llei de Wien, proposada tres anys abans. Per a la tardor de 1900 els experiments realitzats per Heinrich Rubens i Ferdinand Kurlbaum a Berln amb longituds d'ona ms llargues feren evident que la concordana no era real, la qual cosa confirmava les sospites de Otto Lummer, Ernst Pringsheim, i altres. 

Pocs dies desprs Max Planck va trobar una nova frmula que explicava totes les observacions. En la sessi del 19 d'octubre expos la nova Llei de Planck davant la Societat Alemanya de Fsica. Noms algunes setmanes desprs, el 14 de desembre de 1900 llegia, en el mateix lloc, la seva memria:  Sobre la Teoria de la Llei de la Distribuci de l'Energia en l'Espectre Normal , on oferia una justificaci terica de la seva llei. Max Planck, basant-se en les observacions esmentades, arrib a la conclusi de qu un cos calent emet llum d'una determinada freqncia (o color) en porcions indivisibles que va denominar quntums, per la qual cosa Planck introdu la seva constant h en les seves equacions, clebres perqu descrivien la radiaci del cos negre de forma correcta, la qual cosa no s'havia pogut explicar partint de la hiptesi clssica, segons la qual la llum era una ona. Per arribar a les seves conclusions Planck ide un model segons el qual un cos que emetia o absorbia radiaci s'assimilava a un conjunt de partcules carregades elctricament en oscillaci permanent, que, en definitiva, causaven l'emissi i absorci de les radiacions electromagntiques. El tractament d'aquests oscilladors segons la fsica clssica no portava a la llei de Planck, per la qual cosa cerc alternatives que obtinguessin l'explicaci cercada a qualsevol preu. Fou aix com Planck,  en un acte de desesperaci , decid aplicar els mtodes estadstics de Boltzmann. Si b no ho feu de bon grat, ja que implicaven que les lleis de la termodinmica tenien carcter probabilstic, en contra de sa seva adhesi al carcter absolut de les lleis de la fsica. Per afegit, els oscilladors planckians de freqncia   no podien absorbir o emetre qualsevol quantitat d'energia, com es podria esperar seguint els dictats de la mecnica clssica: noms quantitats mltiples d'una unitat elemental, com ja s'ha esmentat:



L'any 1905 Albert Einstein postul el comportament corpuscular de la llum, en un fams article titulat:  Sobre un Punt de Vista Heurstic Referent a la Emissi i Transformaci de la Llum , que incloa tres aplicacions, una de les quals era l'efecte fotoelctric. Experiments posteriors van confirmar l'explicaci einsteniana del efecte fotoelctric, per la qual cosa li va ser concedit el premi Nobel de fsica l'any 1921,  pels seus serveis a la fsica terica i, especialment, pel seu descobriment de la llei de l'efecte fotoelctric .

El raonament d'Einstein era el segent: en primer lloc calcul la variaci de l'entropia d'un gas ideal com a conseqncia d'una transformaci reversible del seu volum, a temperatura constant. Desprs repet el clcul, per per radiaci, en lloc del gas, i suposant vlida la ja esmentada Llei de Wien. Tot aix permet a Einstein arribar a la conclusi de qu la radiaci es comporta com si estigus constituda per quanta d'energia independents uns dels altres, de magnitud   .



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24948" title="Talabard" nonfiltered="778" processed="777" dbindex="10813">
El talabard de seguretat s un element de protecci individual constitut per material txtil que s ajusta a la cintura, les cuixes i el pit d'una persona a fi de proporcionar un lloc de subjecci segur i ergonmic.

S'utilitza en activitats i esports en les que s possible la caiguda vertical, com ara l'escalada, l'alpinisme, l'espeleologia i els treballs en alada (per exemple, al sector de la construcci). En mbits esportius s conegut a tot el mn amb el nom de baudrier pel seu origen alpinstic.



N'existeixen dues classes:
De cintura, que sn els mes populars, per la seva facilitat d's i suficient eficcia. Es fixen al punt de suport (per exemple la corda) per la vora superior de la banda davantera (o sigui, per la panxa de l'usuari).
De cos sencer, que incorporen al talabard de cintura i cuixes un altre a l'alada del pit i les espatlles. Sn ms incmodes d'utilitzar per d'una gran seguretat, ja que respecten al mxim l'integritat fsica del individu assegurat. Els talabards de cos sencer es poden fixar al punt de suport de dues maneres (segons el model):
Pel pit. s la disposici ms usual en els arnesos d'escalada i espeleologia, ja que s la posici ms cmoda en situacions en qu cal quedar-se penjat sovint del talabard, i a ms facillita la manipulaci de la fixaci.
Per l'esquena. s la forma usual en arnesos que tenen funci noms preventiva, en qu l'usuari noms es quedaria penjat en cas d'accident. El seu avantatge s que en quedar la corda a l'esquena fa molta menys nosa per moure's i treballar.

S'utilitza tamb en activitats en qu s necessria una correcta i contnua adhesi a un suport determinat: paracaigudisme, el vol en ala de pendent, la planxa a vela o el descens a doble corda (rappel). 

Els professionals que realitzen treballs en alada (electricistes, installadors, manobres) fan anar un talabard adaptat a les seves necessitats. El talabard de seguretat es fabrica i comercialitza per cada un dels usos possibles i cada un d'aquestos usos precisa disseny i caracterstiques prpies. Les caracterstiques generals comunes sn: gran resistncia a l'abrasi i a la tensi, lleugeresa i  adaptabilitat al cos.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24956" title="Eannatum" nonfiltered="779" processed="778" dbindex="10814">
Eannatum fou ensi de Lagash cap el 2470 aC a 1430 aC. Era fill (i successor) de Akurgal (Ukurgal) i net de Urnanshe.

Va prendre a mes a mes el ttol de  Rei de Kish  juntament amb el de  Ensi de Lagash , simbolitzant segurament la seva aspiraci a una hegemonia de la que no es coneixen els detalls, per que el va portar a combatre a Ur, Uruk, Kish, Akshak i fins a Mari i Elam. 

El seu du, en nom del qual deia actuar, era Ningirsu i quan ho va aconseguir es va titular com  El que sotmet a tots els pasos 

El va succeir Entemena.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24961" title="Ekhengal" nonfiltered="780" processed="779" dbindex="10815">
Ekhengal fou el nom d'un rei que va governar a Lagash cap el 2570 aC a 2520 aC, que podria ser la mateixa persona que el rei Mesalim o un ensi designat per ell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24964" title="Urnanshe" nonfiltered="781" processed="780" dbindex="10816">
Urnanshe fou ensi de Lagash, independent desprs del perode de Mesalim cap el 2520 aC. Va governar uns trenta anys.

Fou el pare d'Akurgal (Ukurgal), que el va succeir, i l'avi d'Eannatum.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24967" title="Entemena" nonfiltered="782" processed="781" dbindex="10817">
Entemena va ser el succesor del rei Eannatum I de Lagash cap al 2430 aC i fins al 2400 aC.

A diferncia del pare, ja noms va portar el ttol dEnsi de Lagash, el que indicaria la fi de l'hegemonia, si b encara s'han trobat inscripcions d'aquest prncep a Ur i Badtibira i es coneix un pacte d'agermanament amb Lugalkingeneshdudu d'Uruk, que apareix a la llista de reis sumeris.

El va succeir Eannatum II.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24973" title="Urukagina" nonfiltered="783" processed="782" dbindex="10818">
Urukagina va ser ensi Lagash cap el 2355 aC, per pocs anys, fins a la conquesta de Lagash per Lugalzagesi d'Umma cap el 2350 aC

Es creu que fou un usurpador; va ser un legislador que va disminuir el poder econmic - religis de la monarquia i va alliberar als ciutadans de les deutes i altres servituds; va prohibir la diandra (una dona es casava amb dos homes) esmentant que l'antiga polindria, de la que la dindria era una resta, ja no podia acceptar-se; i es va proclamar defensor de vdues i orfes, amb reducci d'impostos.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24975" title="Urbaba" nonfiltered="784" processed="783" dbindex="10819">
Urbaba fou ensi de Lagash del 2164 aC al 2144 aC. Va succeir a Kaku.

Va ser el primer de la dinastia que va exercir l'hegemonia; la seva filla Enanepeda va ser nomenada sacerdotessa de la deessa Nanna a Ur, el que vol dir que dominava aquesta ciutat i Eridu (Ur depenia en aquesta poca de la ciutat estat d'Eridu)

El va succeir el seu gendre Gudea.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24977" title="Gudea" nonfiltered="785" processed="784" dbindex="10820">

Gudea fou ensi (prncep) de Lagash del 2144 aC al 2124 aC. Va succeir al seu sogre Urbaba, i per aix se'l considera un usurpador. 

De Gudea consta el domini sobre Lagash, Girsu, Ur, Eridu, Nippur, Adab, Uruk i Badtibira. 

Els reis de Lagash noms es titulaven Ensi, per Gudea s anomen una vegada al menys  deu de Lagash . 

Es fa esment d'una expedici als regnes d'Elam (Susa) i d'Anshan per sembla que va ser una expedici de cstig per una expedici anterior elamita, mes que de conquesta. Es creu que Gudea va ser doncs un rei relativament pacfic que buscava mes el comer que la dominaci.

Va comerciar amb Dilmun, Melukhkha i Magan i un pas anomenat Gubin que s identifica amb el Djebel al-Akhdar al fons del Golf d'Oman. Altres llocs on va arribar el comer de Lagash foren; la regi muntanyosa de Bakhtiar, Adamdun, Aratta, Kimash, Kalagad (al nord de Djebel al-Hamrin), Magda i Barme (al entorn de Kirkuk), de les regions del Eufrates mitja i Sria, de Basalla o Basar, i de la vena Tidan, de Urshu, de Ebla al Alt Eufrates; del Taure, de Menua, de Khakhkhum, i de la muntanya Uringeraz (cap a la zona del Taure).

Consten al seu regnat la construcci de canals, sistemes de reg, treballs de sanejament , treballs d'urbanisme, construcci de santuaris, fabricaci d'objectes d'art. Uns poemes esmenten la reconstrucci i la inauguraci del santuari del Eninnu al deu nacional Ningirsu. La prosperitat va continuar amb els reis Urningirsu i Pirigme que el van succeir

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24984" title="Utukhengal" nonfiltered="786" processed="785" dbindex="10821">
Utukhengal fou rei d'Uruk del 2116 aC al 2110 aC.



Desprs de la dominaci dels Guti a Acdia, el seu penltim rei Tiriqum sembla que va voler conquerir Lagash, que presentava signes de debilitat amb el rei Urgar (2117 aC a 2113 aC) i amb el seu successor Nammakhani (2113 aC a 2110 aC). El poder ascendent tornava a ser Uruk, amb Utukhengal, que va derrotar els Guti al nord de Sumria i va exercir l'hegemonia a Sumria, per molt breument, perqu el seu general, Urnammu, al que havia encomanat el govern de Ur, va entrar a Uruk i el va enderrocar cap el 2110 aC i desprs va conquerir Lagash (on regnava Nammakhani, ltim rei de la dinastia de Gudea) i va exercir l'hegemonia (renaixena sumria, tercera dinastia d'Ur).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24986" title="Mileva Mari?" nonfiltered="787" processed="786" dbindex="10822">

Mileva Mari  va ser una matemtica srbia, i la primera dona d'Albert Einstein. L'abast de les seves contribucions a l'obra d'Einstein s encara una qesti controvertida.

De la vida de Mileva Mari  (1875   1948) poc se sap encara avui. Era quatre anys major que Albert Einstein, amb qui se casaria. Era filla d'un alt funcionari hongars, i va nixer a Titel, en aquell temps al sud d'Hongria, avui Srbia. En la seva adolescncia va tenir una formaci tan alta com per poder aspirar a cursar estudis al prestigis ETH de Zuric, on seria l'unica dona del seu curs. All s'establ una relaci sentimental entre ella i Einstein. Einstein obtingu el seu ttol el 1900 amb notes molt justes: les ms baixes de quatre aprovats. Dels onze estudiants que havien comenat noms cinc arribaren al examen final, en el que Mileva fou suspesa; si b les seves notes eren molt semblants. Noms en  Teoria de Funcions  eren clarament diferents: 11 sobre 12  per Albert Einstein, 5 sobre 12 per ella, la qual cosa supos el seu suspens.

Mari  ho va intentar un any desprs, i torn suspendre, malgrat l'ajud d'Einstein, qui tamb fracass quan intentava obtenir una plaa d'ajudant en el mateix ETH de Zuric, per la qual cosa es va veure obligat a dar classes particulars. Einstein acab anant a Berna, on obtingu un lloc a l'oficina de patents. 

Poc temps desprs Mileva escrigu una carta a Einstein des de casa dels seus pares, a l'actual Srbia, en la que li deia que havia tingut una filla: Lieserl, de la que poca cosa ms se sap. Suposadament hauria mort poc temps desprs, o hauria estat donada en adopci, degut a les previsibles dificultats d'una mare fadrina en aquell temps.

Mileva era poc apreciada per la famlia d'Einstein. Malgrat tot ella i Einstein es casen el El 6 de gener del 1903. Desprs del seu casament Mileva sacrific les seves metes professionals. El 1904 neix el seu fill Hans Albert. El 1910 neix Eduard. El fill major arribaria a ser professor de enginyeria hidrulica a la Universitat de Califrnia, Berkeley, mentre que el menor era psictic, i Mileva en tindria cura la resta de sa vida.

El 1914 Mileva i Einstein se separen, i Mileva torna a Zuric. Acabarien per divorciar-se el 1919.

Mileva Mari  mor a Zuric d'una emblia l'any 1948.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24987" title="Urnammu" nonfiltered="788" processed="787" dbindex="10823">

Urnammu fou el fundador de la tercera dinastia d'Ur i va governar Ur del 2111 aC al 2110 aC i com a rei del 2110 aC al 2094 aC

El general Urnammu va ser nomenat Shagin (governador militar o virrei) d'Ur per compte de Utukhengal d'Uruk, i no va tardar a declarar-se independent.

Urnammu es qualifica de fill de Ninsun (la mare de Gilgamesh) i germ de Gilgamesh, antics reis hegemnics de Uruk. Lugalbanda, pare de Gilgamesh i esps de la deessa Ninsun, tamb s considerat avantpassat d'Urnammu. Desprs de conquerir Uruk aquesta ciutat fou convertida en residncia de la reina d'Ur (ms tard el prncep Shusin fou nomenat governador militar de la ciutat, i un fill hi va ser nomenat  En  de la deessa Inanna). Es va restablir, sota advocaci de la deessa Nanna, el comer amb Magan i Melukhkha que havia estat interromput darrerament o al menys monopolitzat per Lagash.

Urnammu va adoptar el ttol de rei de Sumer i Acdia. Va promulgar un codi de lleis que sembla que va servir de base  a altres codis posteriors. S'ha trobat un text cadastral que fixa detalladament els lmits de Nippur, Apiak, Marad i Akshak, principalment sobre accidents naturals (rius, canals o lnies imaginaries entre punts destacats). Va restaurar el sistema de canals i va reconstruir molts temples, com el temple de Nanna a Ur. 

El poder del rei era absolut i els ensi locals era petits funcionaris amb molt poques atribucions, totes elles de carcter local.

En el seu regnat s'esmenta per primer cop un gran visir (sukkalmakh) anomenat Urabba, que potser abans va tenir el mateix crrec a Lagash. Les atribucions d'aquest crrec no son ben conegudes encara que tenia mes poder que un ensi

El va succeir el seu fill Shulgi






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24995" title="Shagin" nonfiltered="789" processed="788" dbindex="10824">
Shagin fou el crrec mes alt del exercit sumeri equivalent a general-governador militar. Es va crear desprs del 2200 aC. Apareix per primer cop a Lagash i desprs va passar a altres ciutats. L imperi d'Ur (2110 aC) va ser fundat per un shagin anomenat Urnammu al que s havia encomanat el govern militar de la ciutat. Durant aquest imperi el crrec fou mantingut i encara estengu les seves funcions a les ciutats que no tenien un prncep local (ensi), on el shagin ocupava ambds funcions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24996" title="Ninsun" nonfiltered="790" processed="789" dbindex="10825">
Ninsun era una deessa, mare de Gilgamesh. El fill va ser divinitzat desprs de regnar, per la mare apareix a les llistes de dus de Sumer ja d'abans. La deessa Ninsun va ser la muller de Lugalbanda, pare de Gilgamesh, i se l'esmenta al poema pic.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="24998" title="Shulgi" nonfiltered="791" processed="790" dbindex="10826">

Shulgi fou rei d'Ur del 2094 aC al 2046 aC. Fou fill i succesor de Urnammu.

Va iniciar un procs, que durar segles, de divinitzaci dels reis, com a dus protectors del pas. El nom del rei s anteposava a la qualificaci de la divinitat, per exemple:  Shulgi es la vida de Sumer .

Shulgi, com el seu pare, tamb va portar el ttol de Rei de les quatre zones del mon i de Rei de Sumer i Acdia.

Les seves expedicions foren a Simurrum (al baix Zab),  Karakhar (regi de Kirkuk), Lullu (regi de Sulaymaniya), Anshan (al Est d'Elam), Urbilum (Arbil), Kimash (propera a Simurrum) i d'altres. s clar que va aturar l'expansi hurrita cap el sud i aix s esmenta una expedici contra Ebekh (Djebel al-Hamrin). 

Una filla del rei va casar amb el rei de Markhashi, l'antic Warakhshe, al any 18 del regnat del Shulgi. Un altra filla es va casar amb el rei d'Anshan el any 31 de regnat per el any 34 Shulgi va atacar aquest regne,

El any 39 del seu regnat va fundar prop de Nippur, la ciutat de Puzrishdagan ( Sota la protecci de Dagan ), destinada a acollir els animals pels sacrificis als temples de Nippur.

El va succesir el seu fill Amarsuena (Amar Suen)





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25002" title="Ulgan" nonfiltered="792" processed="791" dbindex="10828">
En la mitologia siberiana Ulgan s el du de la creaci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25004" title="Romanitzaci (desambiguaci)" nonfiltered="793" processed="792" dbindex="10829">

Edici: la romanitzaci s el procs de transcripci d'un alfabet qualsevol a l'alfabet llat.
Histria: la romanitzaci (histria) s el procs amb els quals els romans van anar introduint-se en les seues colnies, per ms tard formar el imperi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25005" title="Rabianum" nonfiltered="794" processed="793" dbindex="10830">
Rabianum s el nom que tenien el governadors (alcaldes) de les ciutats de Sumer que no eren capital de l'estat per que tenien una certa importncia. Normalment eren capaleres de districte. Cada ciutat-estat tenia uns quants districtes que generalment no es coneixen. Els arxius de Lagash esmenten els districtes de la ciutat, que eren 8, essent els 3 ms importants Lagash, Girsu i Nina. Els Rabianum actuaven a Lagash i Nina, perqu en l'poca dels arxius la capital estava a Girsu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25006" title="Khazannum" nonfiltered="795" processed="794" dbindex="10831">
Khazannum s el nom que rebien els funcionaris encarregats de governar els petits pobles agrcoles de les rodalies de les grans ciutat-estat de Sumer. 

S'ha tradut el crrec com a "corregidor". El territori de cada ciutat sumria incloa dotzenes de petits poblets que sorgien per estar a la vora dels camps de cultiu, ja que el desplaament era difcil (a peu o a camell) i les terres que es posaven en cultiu cada cop eren ms llunyanes dels centres urbans. Eren poblets petits, normalment amb 100 a 200 persones.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25007" title="Representaci del coneixement" nonfiltered="796" processed="795" dbindex="10832">
Des del punt de vista de l'enginyeria, gran part del treball que es requereix per a construir sistemes d'Intelligncia Artificial est basat en el desenvolupament de representacions del coneixement adequades i les seves corresponents estratgies de manipulaci.

 Qu s el coneixement? .

Per representar el coneixement, abans ens cal saber a qu ens referim quan parlem de coneixement. Podriem definir el coneixement com el conjunt de fets i principis acumulats per la humanitat, o l'acte, el fet o l'estat de conixer. s la familiaritat amb el llenguatge, els conceptes, els procediments, les regles, les idees, les abstraccions, els llocs, els costums i les associacions, unit amb una habilitat per a utilitzar aquestes nocions de forma efectiva per a modelar diferents aspectes de l'univers que ens envolta.

Els conceptes de coneixement i intelligncia estan ntimament relacionats: la intelligncia necessita de la possessi i accs al coneixement. Aquest coneixement, per, no l'hem de confondre amb dades o informaci. El coneixement inclou i necessita l's de dades i informaci. A ms, el coneixement tamb combina relacions, dependncies, i la noci del saber amb dades i informaci.

 Representaci del Coneixement .

Donat que el coneixement s important i primordial per al comportament intelligent, la seva representaci constitueix una de les mximes prioritats de la investigaci en Intelligncia Artificial. El coneixement es pot representar com a imatges mentals en els nostres pensaments, com a paraules parlades o escrites en alguna llengua, de forma grfica o amb imatges, com a cadenes de carcters o com a collecci de senyals elctriques o magntiques dins d'un ordinador. Per a l'estudi de la Intelligncia Artificial, considerarem les representacions escrites i les estructures de dades corresponents utilitzades per al seu emmagatzemament en un ordinador.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25008" title="Agaush" nonfiltered="797" processed="796" dbindex="10833">
El agaush eren una casta de Sumer formada per els caps dels eren. Els eren foren els treballadors del estat, normalment treballadors de palau, de l'administraci, serveis de correus, obres publiques i manteniment de temples, i tamb els militars que es dedicaven a la milcia contnuament (la resta del poble era mobilitzat per perodes fixes o en moments puntuals). D aquest eren van sorgir uns vigilants (gendarmes) encarregats de la seva vigilncia, el que vol dir que segurament el rendiment dels eren havia anat minvant amb el temps i es va fer necessari posar uns controladors o encarregats de la seva vigilncia. Tamb es dedicaven al entrenament dels militars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25010" title="Gur" nonfiltered="798" processed="797" dbindex="10834">
El gur era la unitat de mida del volum a Sumer. Un gur equivalia a 200 litres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25011" title="Mashkim" nonfiltered="799" processed="798" dbindex="10835">
El Mashkim era el funcionari judicial de Sumer que preparava els casos que es portaven a judici (semblant als jutges d'instrucci a Espanya) i actuaven en tots els mbits judicials, des l'administratiu i de registre, fins a l'execuci de les sentncies. Les sentncies mai (o quasi b mai) eren dictades per un sol jutge sin por uns quants jutges (pels casos principals un collegi de set jutges)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25014" title="Amurru" nonfiltered="800" processed="799" dbindex="10837">
Amurru es el nom donat pels accadis (els sumeris els anomenaven MAR.TU) als nmades semites que cap el 2100 aC a 2000 aC van envair Mesopotmia. Es nom emprat per designar-los es amorreus o amorites, i son considerat la principal de les tribus cananees.

Els primers emigrants eren nmades semites que van emigrar cap al nord de Mesopotmia i Sria i la costa del Mediterrani cap el 3000 aC. Molts d'ells es van assentar a Mesopotmia que va quedar semititzada en un termini de 500 anys: aquest foren els accadians. D'altres van seguir nmades i se'ls anomena Amurru. Cap el 2100 aC els nmades no assentats havien multiplicat el seu numero i encara se'ls van unir mes nmades procedents de Arbia. Llavors van voler establir-se a Mesopotmia, per desprs de uns mil anys els semites de Mesopotmia i els nous semites ja eren grups completament diferenciats. Els accadians no estaven disposats a entregar als nmades incultes els seus frtils dominis. Els nmades per necessitaven terres perqu els deserts i muntanyes rides no devien donar per viure en gran numero. Durant anys es van produir incursions cap a Mesopotmia d'aquestos nmades que els sumeris i accadians anomenaven amurru i tamb martu. En temps del rei Shusin d' Ur es va construir una muralla per impedir el seu pas (Muralla dels Martu), per segons Ishiberra d' Isin en una carta, en temps de Ibbisin l'havien sobrepassat i prenien fortalesa darrera fortalesa. Es van crear incls estats amb dinasties amurru amorites com a Kish abans del 2000 aC.

El nom d'Amurru es va estendre al llarg del temps a la part occidental i vers el 1400 aC es donava aquuest nom a Siria del sud i Lban en poder d'Egipte. Alli va sorgir el regne d'Amurru

Vegeu: Regne d'Amurru.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25016" title="Tidnum" nonfiltered="801" processed="800" dbindex="10839">
Tidnum o Tidanum era una tribu de nmades semites que va fer expedicions per assentar-se a Mesopotmia cap el 2100 aC al 2000 aC junt amb els Amurru. Les referncies parlen dels Amurru o Martu i dels Tidnum. Segurament els Amurru eren nmades establerts a territoris relativament propers a Mesopotmia des de temps enrere (cap el 3000 aC) per van rebre ms tard una important aportaci de nouvinguts, nmades semites com ells, que potser foren els Tidnum.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25020" title="Shusin" nonfiltered="802" processed="801" dbindex="10841">
Shusin fou rei d'Ur del 2037 aC al 2028 aC. Era fill d'Amarsuena al que va succeir.



En el seu regnat es parla d'expedicions i de la confiscaci de molt d'or que va ser portat a Nippur junt amb presoners estrangers que es van dedicar a les obres pbliques de l'entorn d'aquesta ciutat.

Avanat el seu regnat es va construir una gran muralla, anomenada Muralla dels Martu, que devia tenir com objectiu aturar les incursions dels Martu (Amurru) i dels Tidnum (o Tidanum), un altra tribu semita nmada.

El rei tenia un gran visir anomenat Urdunanna, el pare i l'avi del qual ja havien ocupat aquest crrec,  que va tenir molts altres crrecs al mateix temps (Ensi de Lagash, sacerdot del du Enki de Eridu, Ensi de Sabum, Ensi del pas de Qutum, Ensi de Al-Shusin, Ensi de Khamazi, Ensi de Karakhar, Shagin de Usargashana, Bashimi, Dimat-Enlil, Urbilum, Ishar, pas de Su, i pas de Kardak), cas excepcional que potser pot interpretar-se com una prdua de poder del rei, car Urdunnana posseeix terres (algunes no identificades) que van des d'Arbil fins el Golf Prsic.

El va succeir el seu fill Ibbisin.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25021" title="Enki" nonfiltered="803" processed="802" dbindex="10842">
Enki fou una divinitat sumria de la ciutat d'Eridu, venerada tamb en altres ciutats, especialment a Ur. Residia a l'Apsu.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25022" title="Ibbisin" nonfiltered="804" processed="803" dbindex="10843">

Ibbisin (o Ibisin) va ser rei d'Ur del 2028 aC al 2003 aC. Fou el fill i successor de Shusin.

Ibbisin va ser coronat successivament a Ur, la capital, a Uruk, la segona capital i residncia de les reines, i a Nippur, la capital religiosa. 

Una filla va casar amb el ensi de Zabshali, no identificat, potser a l'Elam.

A partir del seu tercer any de regnat no es tenen ms comunicacions d'Eshnunna; al any segent de Susa; als anys 5 i 7 desapareixen dels arxius les comunicacions de Lagash, Umma i Nippur. D'una carta enviada pel shagin de Mari, Ishiberra, se sap que els amurru havien traspassat la muralla dels martu i s'apoderaven d'una fortalesa darrera l'altra. 

Aquest Ishiberra es va fer nomenar pel rei governador suprem d'Isin, suposadament per defensar el territori i subministrar el blat, emmagatzemat a Isin, a tot Sumer. Llavors va demanar sis-cents vaixells per portar el blat, per com que el rei no va poder acomplir aquesta petici, Ishiberra es va declarar independent. Alguns ensi subordinats d'Ur es van sotmetre o aliar amb Ishiberra (per exemple consta el pacte amb Ishiberra del ensi de Kazallu Puzurnumushda). Elam (Susa) i Assur varen quedar fora del control tant d'Isin com d'Ur. La conquesta de Nippur per Ishiberra, ciutat que pel seu carcter religis tenia molt de simbolisme, va ser un punt d'inflexi, car des llavors Ishiberra es va dir protegit del du Enlil, el que dispensava la legitimitat monrquica.

Ibbisin per no va ser enderrocat per Ishiberra sin per Elam. Aquest regne, ajudat per les gents de Su o Sua (pobles establerts a les muntanyes Zagros, va ocupar Ur que fou destruda. Ibbisin va ser fet presoner i portat a Elam i una guarnici elamita es va establir a Ur. No se sap la sort del rei.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25023" title="Susa" nonfiltered="805" processed="804" dbindex="10844">


Per la ciutat d'Italia al Piemont, vegeu: Susa (Itlia);
Susa fou una antiga ciutat,  que va ser capital d'Elam i residncia del Senyor Suprem del pas. Est situada al sudest de l'Iran, i avui en dia s una ciutat en runes, tot i que molt a prop hi ha una ciutat moderna amb el mateix nom.

Susa fou fundada vers el 4000 aC. Polticament va pertnyer als sumeris i desprs als elamites Les excavacions han mostrat als nivells primers una cermica i terrissa diferents als de Sumer i als nivells segents una cermica i terrissa idntica (especialment del perode d'Uruk). La influncia protoelamita hi s present des de finals del quart millenni (abans del 3000 aC); les inscripcions protoelamites (que no han pogut ser desxifrades) van ser usades fins el 2900 aC 

Desprs del 2500 aC va estar sota influncia de Awan, regne que s'havia format cap al sud-oest i sud, i que era de cultura elamita, diferent a la cultura sumria. Conquerit Awan per Sargon I d'Akkad cap el 2330 aC, a Susa s'hi va establir un governador. Cap el 2221 aC Awan va recuperar la independncia en relaci a Akkad. En aquest temps Awan va annexionar la regi de Susa (Susiana) quan Puzur-Inaunainak d'Awan va conquerir Susa vers el 2200 aC. Els elamites van envair el nord-est de la Mesopotmia cap el 2200 aC i van provocar el moviment dels Gutis cap a Acdia.

Puzur-Inauainak va deixar diversos documents amb el seu nom a Susa, alguns en acadi i altres en escriptura elamita linear de la que noms alguns dels signes han estat desxifrats i que probablement deriven del protoelamita. 

Urnammu d'Ur s'enfront als regnes elamites i el seu successor Shulgi (va regnar vers 2094-2046 aC), els derrot a Susiana i els pos sota dependncia d'Ur com una provncia amb capital a la ciutat de Susa. Va romandre en mans de la dinastia d'Ur fins a la seva caiguda vers el 2010 aC. Un dels regnes elamites vassalls, Simash o Simashki, dirigir la recuperaci nacional i el 2003 aC derrotaren Ur, al rei del qual, Ibisin o Ibbisin, van fer presoner i van traslladar a Anshan (un altra regne elamita on la dinastia de Shimashki s'havia imposat) on morir. Susa es va revoltar contra Ur i es va fer independent vers el 2004 aC, i es va aliar a Simash, per finalment la Susiana es va incorporar al regne i es va establir Susa com a capital principal del pas. Un prncep, normalment l'hereu, va portar sovint el titol de "sukkal de Susa" (rei de Susa); es possible que el govern fou exercit pels prnceps l'estiu, quant el rei deixava Susa, molt calorosa, per anar a l'altipl de clima mes suau. Susa va ser la capital d'Elam o al menys una de les ciutats principals en els segents segles.

Cap el 1900 aC Larsa dirig expedicions contra el regne fins a la regi d'Anshan. Per els reis elamites van conservar Anshan sota el seu domini i en general tots els seus territoris. Elam arrib a la seva mxima expansi amb el rei Siwe-palar-huppak, que ser aliat (tot i que ell es diu sobir i no aliat) d'Hammurabi de Babilnia (1792-1750), i de Zimrilim de Mari.  Aquesta aliana va combatre contra Eshunna, per desprs Mari i Babilnia van capgirar l'aliana i es van enfrontar a Elam, que va desaparixer temporalment al menys com estat unificat.


A partir de 1455 aC el regne d'Anshan torna a unir-se al regne de Susa i torna a constituir un poder considerable. (1) El 1405 aC els babilonis estableixen a Elam una nova dinastia el que inicia una era de cooperaci. Per desprs del 1250 aC un canvi dinstic a Elam trenca el perode de pau i cooperaci. El elamites, en la seva lluita arriben a Babilnia el 1155 aC i installant un rei de la dinastia elamita. L'influencia elamita s'estn a Acdia i les ciutats de la zona i a Nippur. Nabucodonosor I, rei de Babilnia originari d'Isin, expulsa als elamites i en devasta el pas. 

Elam desapareix i no s'esmenten reis elamites fins avanat el segle VII aC, quant ajuden a Babilnia contra Assria; els regnes elamites seran conquerits per causa d'aix pel rei d'Assria Assurbanipal (668 aC-627 aC) que entra a Susa el 646 aC.

Per poc desprs el rei de Susa torna a ser independent i s'esmenta un rei a Anshan. El 536 aC la Susiana fou conquerida per Cir II el gran que va fer presonera a Pantheia dona del rei Abradates, i el seu successor Darios I el gran la far capital del Imperi persa fins que la capital es va traslladar a Perspolis. 

El 331 aC, quan governaba el strapa Abulites, Susa va ser conquerida per Alexandre el Gran i inicia una decadncia accelerada. L'elamita es va deicxar d'escriure al segle IV aC per s'hi va parlar fins el segle XIII.

 Excavacions .

Susa fou excavada des 1897 fins el 1978. Les primeres excavacions les van fer Jacques de Morgan i Robert de Mecquenem (1897-1946). Va seguir Roman Ghirshman (1946-1967) que va canviar els mtodes, igualment poc adequats, fins que el 1967 van comenar les excavacions per  J. Steve i desprs Jean Perrot directors de la missi francesa. La revoluci va aturar els treballs.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25024" title="Ishiberra" nonfiltered="806" processed="805" dbindex="10845">

Ishiberra fou el primer rei de la dinastia d'Isin. Va prendre el poder cap el 2017 aC i va morir el 1984 aC.

Era shagin de Mari, quan va enviar al seu sobir el rei Ibbisin d'Ur una carta que deia que els amurru havien traspassat la muralla dels martu i s'apoderaven d'una fortalesa darrera l'altra. Ishiberra es va fer que el rei l'anomens governador suprem d'Isin, suposadament per defensar el territori i subministrar el blat, emmagatzemat a Isin, a tot Sumer. Llavors va demanar sis-cents vaixells per portar el blat, per com que el rei no va poder acomplir aquesta petici, Ishiberra es va declarar independent.

Alguns ensi subordinats d'Ur es van sotmetre o aliar amb Ishiberra (per exemple consta el pacte amb Ishiberra de l'ensi de Kazallu Puzurnumushda). Elam (Susa) i Assur varen quedar fora del control tant d'Isin com d'Ur. 

La conquesta de Nippur per Ishiberra, ciutat que pel seu carcter religis tenia molt de simbolisme, va ser un punt d'inflexi, car des de llavors Ishiberra es va dir protegit del deu Enlil, el que dispensava la legitimitat monrquica. 

El va succeir Shuilishu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25026" title="Su" nonfiltered="807" processed="806" dbindex="10846">
El Pas de Su o Sua fou el territori de les muntanyes Zagros poblat per l'anomenada gent de Su, probablement formada per elements iranians antics com Gutis, i nou vinguts, i tamb poblacions d'arrel elamita. La gent de Su estaven aliats als Elamites i amb ells van ocupar Sumer el 2003 aC, per van ser expulsats cinc anys mes tard.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25035" title="Abu Simbel" nonfiltered="808" processed="807" dbindex="10849">

Abu Simbel s el nom d'una petita ciutat d'Egipte que significa "la muntanya pura". Est situat al gobernadorat d'Assuan, a uns 10 kms de la frontera amb el Sudan i a la riba oest del Nil. T uns deu mil habitants i un aeroport per a petits avions, principalment per servei dels turistes. Actualment viu del turisme.

La ciutat dna nom a un conjunt de dos temples egipcis que va ser salvat de les aiges del llac Nasser quan es va construir la presa d'Assuan, i reconstrut exactament pedra a pedra en un lloc proper ms alt, amb suport internacional. El projecte va comenar el 1963 i va costar 36 milions de dlars de l'poca.

Els dos temples foren construts per Ramss II i el primer porta el seu propi nom i el segon el de la seva dona Nefertiti (Nefertari). Van ser excavats directament als penya-segats de gres de la riba oest del riu Nil.

El temple ms gran, el de Ramss II, est ricament decorat. Les esttues del fara els mostren a diverses edats. La faana fou excavada com una colossal estructura al damunt de la qual hi ha 20 esttues de mones, al mig l'esttua d'un home amb cap de falc, el du Ra Hur Akhti. Abans del trasllat, l'eix del temple estava posicionat de tal manera que, dos dies l'any (concretament, el 20 de febrer i el 20 d'octubre), els raigs del sol penetraven fins l'interior del santuari i s'illuminaven tres de les quatre esttues presents: l'nica que no revia la llum i romania a l'ombra era la del du Ptah, el du del sub-mn. Des que s'ha produt el trasllat, aquest esdeveniment t lloc un dia ms tard.

El temple de Nefertiti fou construt per Ramss dedicat a la seva dona ms estimada i a Hathor. Fou excavat a la pedra. Encara que sembla petit est ricament decorat. Al mig hi ha una esttua de Nefertiti i a cada costat una esttua del fara. Cada esttua fa 11 metres d'altura. Als pilars hi ha dibuixats caps d'Hathor i enmig Nefertari, i hi ha moltes pintures a la paret.


Els temples d'Abu Simbel van ser declarats Patrimoni de la humanitat per la UNESCO en 1979 amb el nom de Nubian monuments (els monuments nubis).
 Histria .
Construcci.
La construcci del temple es va iniciar aproximadament en 1284 aC i va durar uns vint anys, fins al 1264 aC. s un dels sis temples erigits o excavats en la roca que es van edificar en Nbia durant el llarg perode del regnat de Ramss II. El propsit del temple era impressionar als vens del Sud i reforar la influncia de la religi egpcia en la regi.

Redescobriment.
Amb el pas del temps el temple, abandonat, va comenar a omplir-se de sorra. Prop del segle VI abans de Crist, la sorra cobria les esttues del temple principal fins a l'altura dels seus genolls. Abu Simbel va quedar oblidat fins que en 1813 el sus Johann Ludwig Burckhardt ho va visitar.


Burckhardt va comentar el seu descobriment a l'explorador itali Giovanni Belzoni, qui va viatjar al lloc per va ser incapa d'excavar una entrada que permets l'accs al temple. Belzoni va regressar en 1817; aquesta vegada va tenir xit i va aconseguir entrar. Es va dur tots els objectes de valor que va poder transportar.

Reubicaci.
En 1959 es va iniciar una campanya internacional de recollida de fons per a salvar els monuments de Nbia ja que alguns d'ells estaven en perill de desaparixer sota l'aigua, com a conseqncia de la construcci de la presa d'Asuan.

El salvament dels temples d'Abu Simbel es va iniciar en 1964 i va costar la suma de 36 milions de dlars. Entre 1964 i 1968, els temples es van desmantellar per a tornar a ser reconstruts en una zona prxima, 65 metres ms alta i uns dos-cents metres ms allunyada.

Galeria d'imatges.


Referncies.


Vegeu tamb.

 Abdalla Nirqi;
 Giovanni Belzoni i Burckhardt;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25051" title="Sinuiju" nonfiltered="809" processed="808" dbindex="10850">
Sinuiju (    ) s una regi administrativa especial de Corea del Nord que fou establerta per llei el 12 de setembre del 2003. El seu regim econmic s capitalista a imitaci de les noves zones econmiques de Xina.

La seva bandera i escut foren adoptats l'1 d'octubre del mateix any 2003. La bandera s de proporci 2:3, blau cel, amb una flor de lotus blanca. L'emblema t la mateixa flor de lotus i el nom del pas (Repblica Democrtica Popular de Corea) a la part superior i el de la regi (Sinuiji/Regi administrativa especial) en dues lnies a la part inferior. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25054" title="Exrcit Volc" nonfiltered="810" processed="809" dbindex="10851">
L'Exrcit Volc fou una escissi del FROLINAT (Front d'alliberament nacional del Txad) de la zona centroriental que inici Mahamat al-Baglani de tendncia islmica fundamentalista, de curta durada, i que va acabar submergida a la rama tnicament rab que va dirigir fins a la seva mort Acyl Ahmed i posteriorment As Sheick Ibn Oumar, ja llavors sota el nom de Consell democrtic revolucionari del Txad. 

Una condecoraci donada por Acyl Ahmed al cnsol del Txad a Barcelona Xavier Nart t com a motiu un falc que porta una bandera que es la bandera histrica tradicional del FROLINAT. 

Alburkan s la grafia occidental de la paraula rab "volc", i per aix aquest grup s esmentat tamb com a Front Alburkan. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25055" title="Forces armades populars del Txad" nonfiltered="811" processed="810" dbindex="10852">
Les Forces Armades Populars del Txad s el nom de les unitats militars del FROLINAT (Front d'alliberament nacional del Txad) unificat a Faya el juny de 1978 (FROLINAT Primer Exercit, FROLINAT Segon Exercit, FROLINAT Exercit Volc).

La bandera del FROLINAT que onejava a la seva seu a Faya va ser cosida a Barcelona i portada all per l'advocat Xavier Nart.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25056" title="Marca Hispnica" nonfiltered="812" processed="811" dbindex="10853">


Marca Hispnica s el nom amb qu, durant el segle IX, alguns cronistes de la cort carolngia, com entre d'altres l'autor dels Annals Reials, escrits el 821, designaven globalment els territoris i comtats creats per Carlemany des de l'any 795 per tal de procurar defensa als sud dels Pirineus enfront les incursions i rtzies de cabdills i tropes musulmanes provinents del califat de Crdova.

En un sentit ampli s'ha d'incloure, doncs, no noms als comtats catalans, si no tamb a aquells altres ms occidentals que tamb es van crear com a barrera defensiva (o tamp) a la frontera sud del Regne Franc, al sud de la provncia de Septimnia. 

El fet de qu nnec Arista es proclam Rei de Pamplona l'any 824, deslliurant-se doncs del vassallatge carolingi, unit a l'escassa significaci dels "comtats aragonesos" -que anys ms tard tamb van caure en l'rbita navarresa- van propiciar que en el decurs dels temps, Marca Hispnica esdevingus sinnim de comtats catalans, i per raons d's com arrelat, aix sigui considerada en molts casos avui en dia.



Sobre l'adequaci del nom.

Donat el terme "Marca", Josep Calmette va creure trobar la prova que als territoris conquerits a Hispnia els carolingis hi havien institut, com a d'altres regions frontereres -cas de la Bretanya, Saxnia, Pannia o el Fril-, un districte de carcter militar i administratiu governat per un marqus, amb jurisdicci sobre els comtes. Tanmateix, segons observ Ramon d'Abadal, al regne franc, no hi exist mai el crrec de marqus d'Hispnia per s, en canvi, els de duc de Tolosa o de Septimnia, o el de marqus de Gtia. A ms, seguint Abadal, en documents oficials, o s, expedits per la cancelleria, no s hi empr en cap cas l'expressi Marca Hispnica, terme caigut en dess vers 850, i no recuperat pels historiadors fins al segle XVIII, per via erudita. 

Per tot aix, Abadal conclogu que, en contra de la tesi de Calmette, la locuci Marca Hispnica fou una mera designaci geogrfica sense cap mena de valor jurdic, creada per alguns escriptors i cronistes de l'poca carolngia -per no pas pels escrivans de la cort, els redactors dels documents oficials- amb del propsit de satisfer la necessitat de disposar d'un terme apte per referir-se a un territori part d'Hispnia per incls dins del regne franc, per causa de la conquesta. Aquesta regi calia, doncs, distingir-la d'un pas musulm -i, per tant, enemic- com era Hispnia. I aix, per analogia amb d'altres rees fronteres, usaren el terme marca, tot i no respondre, en realitat, a l'organitzaci administrativa d'aquesta rea.

 Enumeraci dels comtats catalans .
Els comtats catalans foren:
El comtat de Barcelona;
El comtat de Berga;
El comtat de Besal;
El comtat de Cerdanya;
El comtat de Conflent;
El comtat d'Empries;
El comtat de Girona;
El comtat de Manresa;
El comtat d'Osona;
El comtat de Pallars;
El comtat de Ribagora;
El comtat de Rossell;
El comtat d'Urgell;

Vegeu tamb.
Gtia;
Tractat de Verdun;

 Enllaos externs .
rabs i francs;
 Histries de Catalunya: L'imperi carolingi i la Marca Hispnica;
Histries de Catalunya: L'origen dels comtats catalans;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25057" title="Terra Lliure" nonfiltered="813" processed="812" dbindex="10854">


Terra Lliure fou una organitzaci armada independentista catalana, fundada el 1978 i que es va donar a conixer oficialment al Camp Nou de Barcelona el 23 de juny de 1981, en el marc de la campanya "Som una Naci". La justcia i les forces de seguretat de l'estat espanyol consideraven el grup com una banda terrorista. Tamb l'Associaci Catalana de Vctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) considera que fou una banda terrorista . 

L'organitzaci armada TLL (Terra Lliure) fou creada l'any 1979, tot i que no public la seva primera proclama fins el 24 de juny de 1981, en l anomenada  Crida de Terra Lliure , un document fet pblic durant l'acte multitudinari que organitza la Crida a la Solidaritat al Camp Nou (Estadi del F.C. Barcelona), i que es distribu de manera massiva entre els assistents. Tot i que ja al mes de maig un escamot havia actuat contra Federico Jimnez Losantos. En aquesta declaraci de principis ja s'esmenta la defensa de la terra, de la llengua, de la sobirania nacional, dels interessos com a treballadors i contra l espanyolitzaci de la societat catalana. Aquestes bases de l'organitzaci armada acaben essent subscrites amb els crits  Independncia o mort! Visca la lluita armada! Una sola naci, Pasos Catalans!  

Terra Lliure va existir setze anys, del 1979 fins al 1995, i durant aquest temps es van cometre ms de dues-centes accions, que van provocar una vctima mortal, el 1987, i desenes de ferits

Formaci i primeres accions.
El 26 de gener de 1979 mor abatut per la Policia en un control un membre de l'organitzaci, Mart Marc, i poc desprs, el 2 de juny, mor Flix Goi i el membre del seu escamot Quim Pelegr resulta greument ferit en esclatar una bomba a Barcelona i de resultes de la documentaci recollida, es detenen Frederic Bentanachs i Griselda Pineda, acusats de formar el bra armat d'IPC. A resultes d'aquestes i d'altres detencions d'independentistes d'EPOCA es va formar, primer, l'organitzaci Socors Catal (1977), i, posteriorment, els Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), com una plataforma de defensa poltica dels independentistes empresonats, i Terra Lliure queda paralitzada durant uns mesos, mentre es consideren els errors de les accions empreses i es planteja un pla de treball.

Primera Assemblea.
Durant l'any 1980 s'incorporen nous militants provinents d altres projectes anteriors on la lluita armada era el referent principal: ex-membres d'EPOCA (Exrcit Popular Catal) o el FAC (Front d'Alliberament Catal), o altres organitzacions independentistes, com el PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) o IPC (Independentistes dels Pasos Catalans).

El 1981 Terra Lliure segresta el periodista espanyol Federico Jimnez Losantos, a qui alliberaren el mateix dia desprs que Pere Bascompte li dispars un tret a la cama. El desembre del mateix any, la policia det una vintena de persones, molts d'ells militants d'Independentistes dels Pasos Catalans (IPC) com les germanes Eva i Blanca Serra i Puig, per noms queden empresonats el mateix Pere Bascompte i Jaume Lluss, acusats de pertnyer a Terra Lliure, mentre la resta sn alliberats.

La I Assemblea de l'organitzaci es va celebrar el 1982 a la Catalunya Nord (Rossell) entre els 16 i 17 setembre, la primera part, i el 13 i 14 novembre, la segona part. Pocs dies desprs, el 15 i el 16 de novembre de 1982, la policia anuncia la descoberta d'un amagatall amb explosius i armament a la serra de Collserola, i aplica la llei antiterrorista a diverses persones, per noms Carles Bentez i Xavier Monton romanen empresonats.

Arran de les detencions de militants es produeix una crisi perqu la direcci no acceptava la crtica. Aquesta crisi resulta en l'expulsi d'alguns militants dissidents que volien aturar l'activitat per entrar en una etapa de reflexi sobre el futur de la organitzaci en la qual participessin les organitzacions independentistes PSAN i IPC, i uns altres grups que participaven en la construcci del MDT (Moviment de Defensa de la Terra) com a aglutinador de l'independentisme, i que es va traslladar i debilitar a IPC.

Segona Assemblea.
El 26 de gener de 1984 se celebra la II Assemblea, en la qual s'aproven els Estatuts i la Declaraci de Principis. El febrer de 1984 l'organitzaci llana una revista anomenada "Alerta", el seu mitj de comunicaci, on es publicarien els comunicats oficials, les accions dutes a terme i el que l organitzaci volia fer arribar al poble catal.

El 18 de juliol de 1984, en un atemptat a Alzira, va morir Toni Villaescusa, que es convertiria en la icona d'aquell 11 de setembre. 

A principi de 1985 es produren noves detencions: el 19 de gener a Puigcerd, de Jaume Fernndez i Calvet, Montserrat Tarrag i Carles Sastre, refugiats des d'anys enrere a la Catalunya Nord, i el 20 gener, a Barcelona, Enric Pascual i a Alcanar (Montsi), Josep Llus Rovira. Tots cinc son conduts a l'Audincia Nacional. El 22 de gener es torna a detenir a Pere Bascompte a Perpiny. Uns altres independentistes i refugiats sn interrogats i retinguts. Finalment, els casos d'Enric Pascual i Josep Llus Rovira queden arxivats i queden en llibertat desprs de pocs dies. El 16 de desembre, el militant Joaquim Snchez mor en esclatar-li l'artefacte que estava preparant i en relaci amb aquest fet s detingut Jordi Cort. 

El febrer de 1986 Terra Lliure anuncia l'inici d'una campanya contra la celebraci dels Jocs Olmpics a Barcelona. Sn detinguts, Joan Mateu i Antoni Ribas, acusats de pertnyer a Terra Lliure. Joan Mateu quedaria en llibertat i el seu cas arxivat.  

El setembre de 1987 una bomba posada en el Jutjat de Les Borges Blanques (Les Garrigues) va provocar la caiguda d'una paret que mat la vena Emilia Aldom i Sans. Aquest fet replantejar les accions de l'organitzaci.

Tercera Assemblea.
A la III Assemblea, l'estiu del 1988, desenvolupa tres documents per teoritzar i analitzar la realitat social del Moviment d Alliberament Nacional. L organitzaci aprov un ambicis pla per al futur any olmpic, per una part dels membres comena a desmarcar-se a causa la profunda crisi en l'independentisme combatiu, especialment del MDT i s'entra en etapa amb poques accions armades a partir dels anys 90.

Quarta Assemblea.
Desprs del 1991, una facci (la IV Assemblea) liderada per Pere Bascompte abandona la lluita armada. La resta de l'organitzaci continua les activitats segons els parmetres de la III Assemblea, tot i que sense gaire activitat armada fins la detenci, el juny de 1992, d'una seixantena de militants en el decurs de l'anomenada Operacin Garzn (per Baltasar Garzn, el jutge que la va ordenar), poc abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de Barcelona el 1992, fet que feu anullar la capacitat operativa de Terra Lliure. El partit catal Esquerra Republicana de Catalunya va fer de mitjancer per a la reinserci dels presos i per a la integraci dels membres de l'organitzaci en el partit, tot seguint el model de la via lituana no violenta per assolir la independncia.

La fi de Terra Lliure.
Cal destacar que un dels factors ms importants de la dissoluci de Terra Lliure va ser la detenci de la seixantena de militants, que es dugu a terme poc abans de la celebraci dels Jocs Olmpics i coneguda com Operacin Garzn, va ser la infiltraci d'un agent doble en la banda, Josep Maria Aloi. Aquest "talp", va rebre formaci i ajut tcnic de Mikel Lejarza (Llop) l'agent que s'havia infiltrat a la organitzaci armada ETA sota l'autoritzaci del jutge Baltasar Garzn. En cap dels judicis celebrats en contra del militants de Terra Lliure, es fa referncia a l'infiltrat, cosa que va fer sospitar d'ell a la resta de detinguts.

Un altre factor important en la desaparici de Terra Lliure fou la divisi i fragmentaci de l'independentisme combatiu. La constant divisi que patia el moviment independentista revolucionari contemporani (PSAN, IPC, MDT) tenia com a conseqncia la divisi a Terra Lliure. Aquesta divisi tamb s necessria per entendre l'operaci poltica d'ERC, molt lligada a la divisi de Terra Lliure.

El 1986, un dels corrents dominants de l'MDT, el ms proper al PSAN, va promoure la idea de configurar un Front Patritic que s adrecs al conjunt de la societat catalana, sense fraccionaments, amb estratgia interclassista i suavitzant els plantejaments anticapitalistes i de lluita de classes, on es distings clarament entre autonomistes i espanyolistes. Aix va donar lloc a una ponncia oposada, coneguda com a PIC ( Per una Poltica Independentista i de Combat ), plantejada per IPC, el collectiu de presos i refugiats i pels Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Aquest sector considerava que l'independentisme no es podia limitar a una simple reivindicaci, sin que calia configurar el nou model de societat a travs de propostes directament adreades a les classes populars. Aquestes dues posicions van provocar un xoc, un enfrontament, que es va evidenciar a la II Assemblea Nacional de l'MDT, celebrada a principis de 1987. A finals d'aquesta II Assemblea Nacional, va produir-se la divisi. Tal com afirma Jaume Renyer, "aquesta divisi va repercutir tamb al si de les organitzacions sectorials de l'independentisme combatiu, que van veure com les seves sigles es duplicaven de la nit al dia o desapareixien com a referents unitaris". Es tracta d'organitzacions com els CSPC.

Terra Lliure tampoc es va escapar de la divisi, i va patir una escissi que la va afectar greument, a partir del 1989, amb Terra Lliure III i IV Assemblea. A partir d'aqu comena a tenir importncia l'operaci d'ERC, lligada a aquest context de divisi.

L operaci d'ERC, liderada per ngel Colom, que havia pujat al capdavant d'ERC el 1989, estava centrada en l'intent d'aglutinar tot el moviment independentista en un projecte nic i integrat dins la institucionalitat i la prctica poltica convencional. Colom i el seu entorn, van provar de convncer un dels lders histrics de l'organitzaci, Pere Bascompte, d'abandonar la lluita i afegir-se a aquesta uni independentista que pretenia ser ERC. Bascompte, que encapalava el sector Terra Lliure IV Assemblea va acceptar. El juny de 1991, es va publicar a la revista Alerta de la IV Assemblea un document titulat  Davant el procs d'unitat europea, l'opci democrtica cap a la independncia , elaborat pel sector de Pere Bascompte. Es proposava adequat a la nova realitat les estratgies per aconseguir uns objectius poltics als quals no renunciava a priori. Aquestes anlisis produdes a travs de reflexions dins el sector IV Assemblea, ms dues rpides trobades amb la direcci d'Esquerra Republicana de Catalunya, portarien a la roda de premsa conjunta on s anunciava la treva indefinida de Terra Lliure. Aquest anunci van provocar les acusacions per part del sector MDT-PIC i de part del sector MDT- Front Patritic de parlar en nom de tot Terra Lliure, sabent que aquesta estava dividida, i que un dels sectors era contrari a la integraci a ERC.

Terra Lliure IV Assemblea va autodissoldre's el 1991, fet que ngel Colom s'apuntaria com un xit poltic. La dissoluci formal de Terra Lliure III Assemblea fou feta pblica el dia 11 de setembre de 1995, la Diada Nacional de Catalunya. Els presos de l'organitzaci acabaren essent alliberats, alguns fins i tot desprs de negar-se a tota mesura de benefici penitenciari.

Referncies.


Enllaos externs.
 Jaume Fernndez Calvet Terra Lliure (1979-1985);
 Llistat d'accions armades de Terra Lliure;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25063" title="Castellers de Barcelona" nonfiltered="814" processed="813" dbindex="10855">




Els Castellers de Barcelona sn una colla castellera fundada l'any 1969 a Barcelona. Porten la camisa de color vermell. La diada ms important per la Colla se celebra el diumenge ms proper a la Merc (24 de setembre), a la plaa Sant Jaume.

El seu local social es troba al carrer Bilbao, 212 (cantonada Concili de Trento).

 Histria .
 1969-1985: El naixement de la colla barcelonina .
El 8 de juny de 1969 els Castellers de Barcelona aixecaven el seu primer pilar de 4 al Vendrell, a l'acte d'inauguraci del monument als Castellers, que en aquells moments s'erigia a Coma-ruga.

La colla reprenia les camises vermelles dels seus predecessors immediats a Barcelona, el Cos de Castellers de Ballets de Catalunya, del que alguns integrants formaren part del nucli promotor de la nova colla, junt amb altres components vinguts principalment del Peneds.

Rpidament, la colla assol els seus primers castells de 7, i aconsegu integrar, no sense dificultats, l'activitat castellera a la ciutat. Aix, si els primers anys de la dcada dels 70 els portava a assolir els primers 4 de 7 i 3 de 7; el 1974 descarregaven el seu primer 4 de 7 amb l'agulla, el 1978 el 5 de 7, i el 1979 la torre de 7.

L'inici de la dcada dels 80 port la colla a carregar (1981) i descarregar (1982) el seu primer castell de 8: el 4 de 8. Aix mateix, el seu nivell seguia augmentant i assoliren carregar el pilar de 6 aquell mateix any.

La progressi castellera s'acompany del creixement social de l'entitat, fet que culminaria amb la inauguraci d'un nou local d'assaig, situat al carrer Rossend Nobas 33, davant dels jardins que avui porten el nom de Jardins dels Castellers en honor seu.

No obstant aix, la temporada segent (1985), bona part dels components de la colla que venien de Santa Coloma de Gramenet decidiren escindir-se per crear la seva prpia colla, provocant un notable daltabaix a la colla d'on sortien.

 1986-1997: Represa i consolidaci .
Fou doncs l'hora de reiniciar bona part de la feina duta a terme els anys anteriors per recuperar els castells que es consideraven assolits. En dos anys els Castellers de Barcelona recuperaren el nivell anterior, descarregant el 4 de 8, per no assoliren progressar significativament fins el comenament de la dcada dels 90.

Per les festes de la Merc de 1993, la colla carreg el seu primer 3 de 8, que marc l'inici d'una etapa de constant progressi, que els portaria a mig termini a descarregar castells de 9 pisos. Un any ms tard doncs, descarregaven el mateix 3 de 8. El 1995 descarregaven la torre de vuit amb folre, el castell que obria la porta a les construccions folrades, un pas decisiu per assolir la categoria superior. El mateix any carregaven per primera vegada el 5 de 8, que no descarregarien fins el 2003, convertint-se en el malson de la colla durant aquells anys. Cal esmentar que el mateix any 95, la colla va intentar al Raval de Montserrat de Terrassa el 3 de 8 aixecat per sota, castell indit al segle XX fins aquells moments. El castell no es carreg per molt pocs segons, per pales que era possible i pocs anys desprs, la Colla Vella dels Xiquets de Valls feia histria convertint-se en la nica colla que l'assol al llarg del segle.

Des de la temporada 1997, els Castellers de Barcelona publiquen lURC (Una Revista Castellera), que tracta de les activitats i la histria de la prpia colla, aix com de diferents aspectes del mn casteller i de la ciutat de Barcelona.

 1998-2005: Els castells de 9 .


Tot i que els anys 1996 a 1998 la colla mantingu el seu nivell amb dificultats, aquest perode es tanc amb un xit brillant, digne d'obrir l'poca ms brillant de l'entitat: el primer 4 de 9 amb folre carregat. L'escenari fou la Plaa Vella de Terrassa, el mateix dia (22 de novembre) i lloc en qu els Minyons de Terrassa descarregaven el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la histria.

A partir d'aquella temporada, els Castellers de Barcelona han encadenat les temporades assolint castells de 9. Per la Merc de 1999 descarregaven el mateix 4 de 9 amb folre. L'any segent carregaven el 3 de 9 amb folre, que descarregaven el 2001. Aquell any 2000, tamb recuperaren el pilar de 6, que no carregaven des del 1982, i afegiren un pis al pilar per carregar el pilar de 7 amb folre. El 2003 s la temporada ms brillant de la colla, quan assoleix la seva millor actuaci per les festes de la Merc, aconseguint repetir-la al barri de les Corts un parell de setmanes ms tard: 3 de 9 amb folre, 5 de 8, 2 de 8 amb folre descarregats.

L'any 2000 la colla va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i dos anys ms tard (3 de desembre de 2002), per la seva trajectria castellera i cvica, els Castellers de Barcelona foren distingits amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.

2006-....
L'any 2006 esdev histric per diversos motius. Desprs de vint anys al local del C/Rossend Nobas, la colla estrena un nou local propi al c/Bilbao amb Concili de Trento. El nou local apart de ser molt ms gran que l'anterior, compta amb millors condicions per a la practica de castells, vida social i altres activitats de la colla. 
Aquesta temporada s'inicia amb dues torres de vuit amb folre carregades (Nou Barris i Matar), forces 4 de 8 i un 3 de 8 que s'estrena a les festes de la Merc. L'objectiu de la temporada passa a ser descarregar la torre de vuit, castell que al capdavall noms es va poder carregar a Cornell, i el 4 de 9 amb folre que finalment no es va intentar a plaa. Aix doncs s tanca un perode de de set anys descarregant el 2 de 8 amb folre i realitzant almenys un castell de nou pisos.

La temporada segent la colla torna a treballar des del primer moment el 4 de 8 portant-lo a plaa de manera regular a comenaments d'any. Al maig s'aconsegueix tenir un 2 de 7 segur i un mes ms tard s'assoleix tamb el 3 de 8. Tots tres castells son descarregats a plaa de manera freqent i a la Merc es porta a plaa tant el 2 de 8 amb folre (queda en carregat) com el 4 de 9 amb folre. Aquest s'intenta en dues ocasions per queden en intents desmuntats per indecisi de la canalla. A l'endem a l'actuaci de colles locals es descarrega el 2 de 8 amb folre.
Al tram final de la temporada la colla te dos objectius clars; fer el mxim de torres folrades i el 4 de 9 amb folre. El primer se salda amb dues torres de vuit ms descarregades (Les Corts i Vilafranca) i una carregada (Tarragona). L'altre objectiu per manca d'efectius no es pot intentar fins a la darrera diada de la temporada a Terrassa. Per motius histrics (en aquesta mateixa diada la colla va fer el seu primer castell de nou i va ser precisament el 4 de 9f), la colla de Barcelona est convenuda que el nou cicle de castells de nou pot tornar a comenar all. Finalment al Raval de Montserrat s'aconsegueix carregar en primera ronda el 4 de 9 amb folre i desprs de tornar a ser una colla de nou, es va tanca l'actuaci descarregant un altre 2 de 8f, el 3 de 8 i un pilar de 5.

Organitzaci.
D'acord amb l'organitzaci general dels Castellers de Barcelona, la colla est regida per dos rgans bsics que la dirigeixen: una junta administrativa i una comissi tcnica (equip tcnic o simplement la tcnica).

L'equip tcnic s'ocupa dels assajos i de totes les construccions castelleres. El mxim responsable n's el/la cap de colla. L'acompanyen en aquesta tasca diversos assessors tcnics. D'aquest nucli en depenen quatre equips: l'equip de la canalla, l'equip de pinyes i folres, l'equip de pilars i l'equip de tronc. Cadascun d'ells s alhora responsable de la logstica, la informaci tcnica, i l'assaig respectivament.

La junta per la seva banda s'ocupa de l'administraci diaria de la colla, a ms s'encarrega de la conservaci el patrimoni de la colla i de representar pblicament la colla. El mxim responsable n's el president. Aquest compta amb un vicepresident i sis rees temtiques: Relacions pbliques, secretaria, finances i patrimoni, documentaci, mrqueting i dinamitzaci.

Organigrama actual.
Llista dels responsables de la Colla escollits en l'Assemblea General Ordinria de gener del 2008:

Junta.
Cap de Colla: Eva Bar;
President: Eduard Pars;
Vicepresident: Francesc Igual;
rea de Relacions Pbliques: Toni Maan;
rea de Secretaria: Lourdes Clemente;
rea de Finances i Patrimoni: Eduard Solagran;
rea de Documentaci: scar Montserrat;
rea de Mrketing: Eduard de la Rosa;
rea de Dinamitzaci: Afra Surez;

Tcnica.
Cap de Colla: Eva Bar;
Cap de Tronc: Vladimir Gost;
Cap de Pilars: Jaume Carles Morales;
Cap de Pinyes: Frederic Planas;
Cap de Canalla: Natlia Mochol;
Consell de Savis: Josep Sala, Jaume Montolio, Joan Penas, Frederic Planas, Sergi Renedo i Sergi Bri;

Grallers i Timbalers.

Els castells no es podrien realitzar sense la msica dels grallers i timbalers que acompanya la realitzaci dels castells ja des dels seus inicis al segle XVIII. Apart de tocar durant els castell tamb solen tocar abans d'algunes actuacions (cercavila) i normalment un cop finalitzada; d'altra banda dos cops l'any (Festes de la Merc i Festes del Clot) tamb toquen a les 8 del mat (matinades) i finalment tamb realitzen la Festa dels Grallers i Timbalers (Novembre).
La colla dels Castellers de Barcelona compta amb un grup propi de des de fa ms de 25 anys.. El seu lloc d'assaig i aprenentatge s al mateix local de la colla i ho fan un o dos cops per setmana.

Totes les temporades, 1969-2007.
D: Descarregat, C: Carregat
En negreta: Castells descarregats


Castells assolits.


Cronologia dels castells de 9.
4 de 9 f (carregat) 2 de novembre de 1998, a la Plaa Vella de Terrassa.
4 de 9 f 24 de setembre (diada de la Merc) de 1999 a la Plaa Sant Jaume de Barcelona.
3 de 9 f (carregat) 19 de novembre del 2000 a Terrassa.
3 de 9 f 23 de setembre (diada de la Merc) de 2001 a la Plaa Sant Jaume de Barcelona.
3 de 9 f 4 de novembre del 2001, a la Plaa de l'esglsia de Cornell de Llobregat.
3 de 9 f (carregat) 22 de setembre (diada de la Merc) de 2002 a la Plaa Sant Jaume de Barcelona.
3 de 9 f 3 de novembre del 2002 a Vilafranca;
3 de 9 f 17 de novembre del 2002 a Terrassa.
3 de 9 f (carregat) 23 de novembre del 2003 a Terrassa. ;
3 de 9 f 28 de novembre del 2004 a Vilanova i la Geltr.
3 de 9 f (carregat) 12 d'octubre del 2005 al barri de les Corts de Barcelona;
4 de 9 f (carregat) 18 de novembre del 2007 a Terrassa.

Actuacions destacades.
2de8f, 4de8a (c), 3de8, pde6 (c), 9 de novembre de 2008 a la Plaa Valent Almirall de Barcelona.;
5de8, 3de9f, 2de8f, pde5, 21 de setembre 2003 a Plaa Sant Jaume de Barcelona.;
5de8, 3de9f, 2de8f, pde5, 12 d'octubre del 2003 a la Plaa Comas de Barcelona.;
4de9f (c), 2de8f (c), 9de7, 2 de novembre del 1998 a Terrassa.
3de9f, 2de8f, 4de8 i pde6 (c), 4 de novembre del 2001 a Cornell de Llobregat;

 Els Caps de Colla .
Senyalades amb un asterisc, les temporades amb ms d'un Cap de Colla.



Altres activitats.
Apart de les hores d'assaig, de convivncia al local social i d'actuacions, els Castellers de Barcelona realitzen al llarg de l'any tot un seguit d'activitats diverses i optatives per a potenciar la uni, germanor i diversi de la gent de la colla.
Algunes d'aquestes activitats han quedat fixes al llarg dels anys i altres varien per tal de no repetir cada any les mateixes activitats.

Fixes.

Carnestoltes, comparsa de la colla a la rua del barri i concurs de disfressa lliure de la colla- Febrer;
Calotada - Mar;
Botifarrada popular - Maig;
Concurs de castells de sorra - Juny;
Colnies d'estiu per a la canalla de la colla - Agost;
Castanyada - Octubre;
La festa dels grallers - Novembre;
Ti per a la canalla de la colla - Desembre;
Cellebraci del Dia de la colla (3 dies seguits d'activitats, festa i concerts) - Desembre;
Matinades amb els grallers i timbalers de Barcelona per les festes de la Merc (Setembre) i el Clot (Novembre).
Partits de futbol;

Espordiques.
Enterrament de la Sardina - Febrer;
Sortides a Parcs aqutics;
Paintball;
Participaci a tornejos de bsquet i futbol entre colles.
Gimcana popular al Clot;
Colnies de la colla;
Caminada a Montserrat.
Pujar a la Pica d'Estats, al Pedraforca i al Puigmal.
Rfting;
Visites a Museus;
Cata de vins;
Sortida amb la canalla a Port Aventura;
Actuacions a l'estranger;
Xerrades obertes a tot-hom sobre diversos temes relacionats amb el mn casteller.
Cursets de gralla i timbal.

Actuacions fora del Principat.

Apart de les actuacions a Barcelona, rea metropolitana, rodalies i en general arreu de Catalunya, els Castellers de Barcelona s'ha caracteritzat per ser una de les colles pioneres en el fet d'actuar fora de la zona tradicional castellera.

Actuacions als Pasos Catalans.


Alacant (Alacant), 1990, 1992;
Altea (Marina Baixa), 1987, 1990;
Andorra la Vella (Andorra), 2004, 2005;
Ba (Rossell), 2003;

Canet de Rossell (Rossell), 1999;
Palma de Mallorca (Mallorca), 2001;
Perpiny (Rossell), 1995;
Toluges (Rossell), 1997;

Torrelles (Rossell), 2008;
Vingrau (Rossell), 1997, 1999;


Actuacions a l'estranger.


 Albertville (Frana), 1992;
 Als (Frana), 1999;
 Bad Gandersheim (Alemanya), 1979;
 Bad Harzburg (Alemanya), 1979;
 Berln (Alemanya), 1978;
 Berre l'tang (Frana), 1995;
 Besirs (Frana), 1984, 1985;
 Dodenwerder (Alemanya), 1979;
 Bondoufle (Frana), 1980;
 Copenhaguen (Dinamarca), 1982;
 Donostia (Pas Basc), 1989;
 Essen (Alemanya), 1986;
 Foix (Frana), 1992;

 Frankfurt (Alemanya), 1979;
 Hannover (Alemanya), 1979, 1982;
 Hildesheim (Alemanya), 1979;
 Irua, Pamplona (Pas Basc), 1989, 2003;
 Karlsruhe (Alemanya), 1983;
 Kiel (Alemanya), 1982;
 Le Creusot (Frana), 1982;
 Lievin (Frana), 1991;
 Madrid (Espanya), 1982, 1987;
 Marsella (Frana), 1993, 1995;
 Montpeller (Frana), 1985, 1999;
 Mota del Cuervo (Espanya), 1987;

 Nancy (Frana), 1980;
 Pars (Frana), 1980, 1989;
 Sant Mart de Londres, (Frana), 2008;
 Salzgitter (Alemanya), 1979;
 Seesen (Alemanya), 1979;
 Sevilla (Espanya), 1992;
 Estrasburg (Frana), 1979, 1980, 1982;
 Val d'Isre (Frana), 1992;
 Weingarden (Alemanya), 1983;
 Wolfenbttel (Alemanya), 1979;
 Zuric (Sussa), 1993;


Apadrinaments.
Els Castellers de Barcelona per circumstncies histriques, geogrfiques i per implicaci amb el mn casteller, s una de les colles que ms colles noves ha apadrinat al llarg de la seva histria


Bordegassos de Vilanova (1972);
Castellers de la Roca (1975);
Minyons de Terrassa (1979);
Vailets de Gelida (1985);
Castellers de Cornell (1991);

Xics de Granollers (1991);
Castellers de Sants (1993);
Castellers de Lleida (1995);
Capgrossos de Matar (1996);
Castellers de Sant Cugat (1996);

Colla Castellera de Figueres (1997);
Castellers del Riberal (1997);
Castellers de Cerdanyola(1998);
Nyeros de la Plana (1999);


Publicacions.
 Llibres: "Castellers de Barcelona, 35 anys. Barcelona: Un segle i mig de castells" 2004, Raimon Cervera, Josep Dvila i Claudi Dmper, Ed. DUX. ;
 Revista bianual: "URC - Una Revista Castellera";
 Butllet intern: "BOC - Botllet Oficial de la Colla";
 Anuari: "Anuari 04" 2004, Claudi Dmper i Jordi Torallas.

Referncies.


Enllaos externs.
Castellers de Barcelona;
Web no oficial dels Castellers de Barcelona;
Canal del youtube de l'arxiu dels Castellers de Barcelona;
Fotolog de la colla;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25067" title="Forces de l'Iraq Lliure" nonfiltered="815" processed="814" dbindex="10856">
Les Forces de l'Iraq Lliure s una organitzaci militar iraquiana creada pels Estats Units d'Amrica amb exiliats iraquians, que constitueix la branca armada del Congrs Nacional Iraqui dirigit per Ahmed Chelabi.

Entrenats en un campament d'Hongria, uns set-cents soldats que formaren el nucli essencial d'aquestes forces, foren enviats a l'Iraq abans del final de la guerra (2003), per no van jugar cap paper rellevant. Se'ls va acusar de participar en saqueigs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25083" title="Corrosi" nonfiltered="816" processed="815" dbindex="10857">


La corrosi s l'alteraci que causa l'ambient en un objecte manufacturat, excloent els efectes purament mecnics (com el desgast per fregament i la ruptura per impactes). Els exemples ms coneguts sn les alteracions qumiques dels metalls a causa de l'aire, com la formaci d'xid de ferro en l'acer o la ptina verda en el coure i els seus aliatges (com, per exemple, el llaut).

Malgrat tot, la corrosi s un fenomen molt ms ampli que afecta a tots els materials (metalls, cermiques, polmers...) i tots els ambients (mitjans aquosos, atmosfera, alta temperatura...).

La corrosi s un problema industrial important, ja que pot ser causa d'accidents (trencament de certes peces) i, a ms, representa un cost important, ja que es calcula que cada pocs segons es dissolen cinc tones d'acer al mn. Uns pocs nanmetres o picmetres invisibles en cada pea, multiplicats per la quantitat d'acer existent al mn, sn realment una prdua important de material. Es calcula que, en general, el cost d'aquest desgast no s inferior al 2% del producte intern brut.

La corrosi s un camp de les cincies de materials que invoca a la seva vegada nocions de qumica i de fsica (fsico-qumica)

Aproximaci a la corrosi dels metalls.
La corrosi dels metalls s un fenomen de caire natural. En efecte, malgrat rares excepcions (l'or, el ferro d'origen meteortic...) els metalls estan presents a la Terra en forma d'xid, en els minerals (com la bauxita si s alumini, l'hematita si s ferro...). Des de la prehistria, tota la metallrgia ha consistit en reduir els xids en baixos forns, per tal de fabricar el metall. La corrosi, de fet, s el retorn del metall al seu estat natural, l'xid.

La corrosi s una reacci qumica (oxidoreducci) en la que intervenen dos elements:
 La pea manufacturada;
 L'ambient;
Sovint es parla de l'"acer inoxidable"; el terme s inadequat per dues raons:
 Aquest tipus d'acer cont elements d'aliatge (crom, nquel) que s'oxiden; a aquesta capa d'xid es deu la protecci de l'acer;
 No est protegit ms que en certs tipus d'ambients, i, probablement, s'oxidi en ambients diferents.

Naturalesa redox de la corrosi.

La corrosi dels metalls s un procs electroqumic que implica dues semireaccions:
 Oxidaci  M   Mn+(aq) + ne-;
 Reducci;
 Ambient cid O2+ 4H+(aq)+4e-  H2O o b     2H++2e- H2 ;
 Ambient bsic O2+2H2O+4e- 4OH-  o b 2H2O+2e- H2+2OH-;


Ambdues semireaccions es presenten simultniament  i no pot ocrrer una sense l'altra. Aix, si es vol impedir la corrosi d'un metall es pot actuar inhibint la semireacci d'oxidaci o b la semireacci de reducci.
Es diu que l'oxidaci s un procs andic, mentre que la reducci s catdic; d'aquesta manera existeixen inhibidors andics i inhibidors catdics.

Tipus de corrosi.
Existeixen diferents tipus de corrosi. Els ms comuns sn:

 Corrosi generalitzada .
L oxidaci es produeix uniformement en tota o gran part del metall. El metall poc a poc va perdent el gruix. 

Corrosi per picadures (pitting corrosion).
La pea es mant sense atacar a un nivell macroscpic, ara b en certs punts locals (picadures) es produeix la corrosi. Lentament va avanant, les picadures esdevenen visibles i amb el temps arriben a perforar el metall.
La producci de picadures est ntimament lligat amb la presncia de ions clorur i la presenten entre d'altres, alguns acers inoxidables en ambients marins. 

Stress Corrosion Cracking (SCC).
La combinaci d'un agent qumic i de tensions provoquen una corrosi que produeix fissures que acaben trencant el metall. Cal l'acci combinada de l'agent qumic i de les tensions per a que es produeixi; s a dir per separat el material no es deteriora. El presenta per exemple aliatges especials de nquel, crom i ferro.

Detecci de la corrosi.
La corrosi dels metalls provoca grans despeses econmiques derivades del pintat dels metalls, reposici de material defectus i sobretot per aturades en la producci per avaries. 
S'han desenvolupat diverses tcniques que permeten, amb ms o menys xit, conixer el grau i tipus de corrosi de les canonades, reactors etc d'una indstria: 

Articles relacionats.

 Provetes testimoni.
 Polaritzaci lineal.
 Soroll electroqumic.
 Espectroscpia d'impedncia electroqumica.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25097" title="Frolinat" nonfiltered="817" processed="816" dbindex="10858">
El Frolinat, Front d'alliberament nacional del Txad (Front de Liberation National du Tchad) es va fundar en el Congrs de Nyala (Sudan) del 19 al 22 de juny de 1966 per la fusi del grup esquerr Uni Nacional Txadiana (UNT) dirigit per Ibrahim Abatcha, i la Uni general dels Fills del Txad (UGFT), dirigit per Ahmed Hassan Musa, proper dels "germans musulmans" i islamista (aquest grup va conservar l'autonomia dins el nou front amb el nom de Front d'alliberament del Txad). La bandera del front va ser aprovada en aquest mateix congrs. Amb forces d'ambds grups es va crear el primer exrcit del Frolinat que va comenar a actuar al poc temps al centre-est, i el mar de 1968 es va crear el segon exrcit del Frolinat, actuant en el territori conegut per BET (Borku-Ennedi-Tibesti). El febrer de 1967 la revolta s'estenia per les prefectures de Ouaddai (Waddai) i Salamat on el prefecte i el seu adjunt van ser assassinats. 



El febrer del 1968 Ibrahim Abatcha va morir en combat i van sorgir diferencies per la successi. Dos candidats foren assassinats. Els partidaris del tercer candidat Abba Sidick, un intellectual i ex ministre d'esquerra moderada, es van installar a Alger i Trpoli; els de Ahmed Hasan Musa ho van fer a Khartum. L'agost de 1968 elements tubus de la Gurdia Nacional Nmada es van amotinar i es van passar al Frolinat i el 1969 el govern noms controlava les ciutats de Faya (Faya Largeau), Fada, Barda i Ounianga Kbir. El 1970 Sidick fou escollit secretari general del grup que conservava les sigles, per del que de fet ja s'havia separat el Front d'alliberament del Txad (FLT) i va fer una crida a la uni dels diferents grups, per va trobar l'oposici de Goukouni Oueddei, fill de cap tribal  ( derde  del tubu) Oueddei Kichidemi i del cap militar Hissein Habr, que dirigia el segon exrcit del Frolinat que el febrer de 1972 va passar a dir-se Forces Armades del Nord (FAN). El primer exrcit es va mantenir lleial a Sidick actuant a l'est i al centre-est del Txad. El juny de 1970 Muhammad el Baglani va crear l'exrcit Volc, una escissi del Frolinat de tendncia islamista.

El 1969 el president txadi Tombalbaye havia reclamat la intervenci francesa. Una missi francesa va arribar al pas amb autoritat per reorganitzar l'exrcit i el servei civil i va recomanar l'abolici d'algunes taxes i lleis impopulars. Tamb sota la seva recomanaci es van restablir als soldanats tradicionals les funcions judicials que havien perdut. A partir de 1971 Tombalbaye va comenar a alliberar presos politics i va formar un govern amb forta presncia de gent del nord. Aix va deixar la rebelli reduda al Tibesti i els francesos van comenar a retirar les tropes que havien estat decisives a la lluita els dos darrers anys. Creient que havia guanyat, Tombalbaye va aturar les reformes a l'estiu de 1971 i va acusar a alguns dels presos alliberats de intentar un cop d'estar amb suport de Lbia. Aquestes acusacions van provocar un reconeixement oficial de Lbia al Frolinat de Sidick, que va obtenir diners i una base a territori libi. Els libis van comenar ocupar llavors l'anomenada franja de Aozou.

Les manifestacions d'estudiants del novembre de 1971 i les reaccions militars van provocar la destituci del cap de l'estat major txadi, General Jacques Doumro; el seu lloc el va ocupar el coronel Felix Malloum. El 1972 Tombalbaye va fer empresonar centenars d'oponents poltics i per obstaculitzar als seus enemics va iniciar una poltica de gestos cap a Lbia i contra Frana. Lbia va reduir el seu suport a Sidick i les lluites van esclatar entre el primer exrcit i el de Hissein Habr, ara anomenat FAN. El primer va guanyar i va prendre el control d'Ennedi, i alhora les FAN es retiraren cap el Borku i Tibesti. L'afer del segrest a Barda d'uns arquelegs francesos (affaire Claustre) per part de Habr, va enterbolir les relacions d'aquest amb Frana (Abril de 1974)

Tombalbaye, el juny de 1973, va fer empresonar al seu cap d'estat major Malloum. Un opositor poltic, el liberal Outel Bono, que estava a punt de formar un nou partit poltic, va ser assassinat a Pars i se'n va acusar al president txadi. Tot aix va fer perdre suport al president dins el seu propi partit el PPT, que Tombalbaye va substituir per un de nou: el Moviment nacional per la revoluci cultural i social (MNRCS) i va llanar una campanya d'africanitzaci. Algunes ciutats van canviar el seu nom colonial per noms autctons: Fort Lamy va passar a dir-se N'Djamena, i Fort Archambault va ser rebatejada Sarh, entre d'altres. Ell mateix va canviar el nom de Francois pel de Ngarta. El seu suport a ritus propis dels Sara del sud (la seva tnia) que es van fer obligatoris per obtenir llocs a l'administraci i l'exrcit, i que varen ser considerats anticristians, i la mobilitzaci oficialment voluntria i a la prctica forosa en campanyes agrcoles, va treure-li una part del suport al sud del pas. Tamb va perdre el suport de l'exrcit i en un mot de joves oficials desprs de l'arrest de molts oficials acusats de preparar un cop, el president va ser assassinat el 13 d'abril de 1975. El ex cap de l'estat major, general Malloum, va ser posat al front d'un Consell Suprem Militar (CSM) i es va formar un govern amb gent del nord, est i sud, per amb majoria d'aquestos ltims. El nou govern va prendre algunes mesures populars per al cap d'uns mesos es va veure que no podia satisfer les esperances del poble. Els estudiants es van tornar a agitar. La Uni Nacional de Treballadors del Txad (UNTT) va haver de ser suspesa per evitar vagues. L'abril de 1976 Malloum fou objecte d'un atemptat del que va sortir ills. El mar de 1977 es va produir un mot a algunes unitats de l'exrcit a N'Djamena que va ser castigat amb l'execuci dels seus lders. 

Des la mort de Tombalbaye el Frolinat havia continuat la seva desmembraci. El grup de l'est (FLT) va entrar al nou govern de N'Djadema el juliol. Oueddei Kichidemi va tornar del seu exili a Lbia l'estiu del 1975; a Lbia va romandre el seu fill Goukouni Oueddei. Habr i Goukouni havien format el Consell de Comandament de les Forces Armades del nord (CCFAN) per representar als elements nordistes dins el Frolinat, per ara estaven enmig del segrest  conegut com affaire Claustre i negociaven amb Frana fins al punt de qu aquesta no va donar suport a Tombalbaye quant va ser enderrocat i el seu successor Malloum va haver de demanar la retirada dels 1.500 soldats francesos que encara eren al pas. 

El 1976 i 1977 Lbia va donar actiu suport al Frolinat. Faya va ser assetjada dues vegades el 1976 i Barda va ser conquerida el juny de 1977 per Habr. El suport libi va provocar el trencament entre Goukouni i Habr, ambds tubus per de clans tradicionalment oposats, aliats circumstancials des del 1971. Habr s'oposava als plans libis d'annexi de la franja de Aozou alhora que Goukouni s'oposava al segrest Claustre. El 1976 Habr, en minoria, es va escindir amb uns centenars de seguidors i va passar a les prefectures de Batha i Biltine, recreant les FAN. Goukouni, amb la resta de la gent, va conservar el nom de CCFAN i va entregar els hostatges als francesos el gener de 1977.

Al setembre de 1977 Habr va negociar una aliana amb el Consell Suprem Militar i es va establir un govern d'uni nacional a l'agost de 1978 amb Malloum com a president i Habr com a primer ministre. Per la seva banda, Goukouni va consolidar les posicions al nord, reunint la resta dels combatents del primer exrcit i part de les FAN transformades en Movement Populaire du Liberation du  Tchad-FPLT, transformant-se tots en les Forces armades populars del Txad (FAP)  i el febrer del 1979 va conquerir Faya (Faya Largeau) i ja dominava la meitat del territori txadi. L'avan cap a N'Djamena semblava imparable i va haver d'intervenir l'exrcit francs que va aturar l'avan a Ati. 

El 1979 el govern d'unitat nacional es va acabar. Habr i Mallum es van enfrontar a la capital i el  febrer Habr va quedar amo de la situaci, retirant-se l'exrcit nacional cap el sud. Un grup del Frolinat format no massa abans (el gener del 1978), el tercer exrcit del Frolinat, dirigit per Akbar Muhammad Abderrahmane, aliat a Goukouni, va derrotar a les forces del govern a l'oest (i va esdevenir ms tard el Moviment Popular per l'alliberament total del Txad, i desprs Forces Armades Occidentals). El primer exrcit va recuperar la seva autonomia i es va fer amb el control de les provncies de Biltine i Ouaddai, a l'est. Goukouni va aprofitar la situaci i es va presentar a N'Djamena quant encara Habr no havia aconseguit el control total. Les forces governamentals van ser reorganitzades pel tinent sudista Wadal Abdelkadu Kamougue, cap de la gendarmeria de Malloum i el maig de 1979 es va formar un govern del sud anomenat Comit permanent, dirigit per Kamougue. Mentrestant, el mar de 1979, Nigria va organitzar una conferncia de reconciliaci a Kano. Per acudir a aquesta conferncia es van formar tendncies que no tenien pes sobre el terreny com el Front Popular d'alliberament del Txad, dirigit per Awad Muktar Nasser (escissi del  Moviment Popular per l'alliberament total del Txad, que va passar a  dir-se Forces Armades  Occidentals) que estava dominat per Nigria (grup que Goukouni va eliminar ben aviat); o el front Sud (abril de 1979) grup musulm dirigit per Balma i amb unes desenes de combatents sota el comandament del sergent de policia sudans (de origen txadi) Hadjaro al-Senousi, el qual deia dirigir un suposat  Frolinat original  i tenir tres mil combatents preparats al Sudan; tamb hi havia un grup que es deia  govern a l'exili de la Repblica islmica del Txad  amb seu a Sudan. De Kano va sortir un govern de transici el 29 d'abril de 1979, en el qual Goukouni era ministre de l'Interior, Habr de defensa, el general Djogo (que era el representant del sud per havia trencat de facto amb Kamougue) vicepresident. El president fou  Mohamat Choua Lol, del MPLT, protegit d'Habr i recomanat per Nigria. Lbia va protestar per l'exclusi de Ahmat Acyl, que desprs de la mort de Baglani en accident d'aviaci, era ara el cap de l'exrcit Volc. Acyl, amb altres pro-libis, va formar el Front d'Action Commune Provisoire (FACP) d'oposici al nou govern (ms tard rebatejat Consell democrtic revolucionari). Semanes desprs, per arreglar els desacords, es va celebrar una altra conferncia a Lagos el maig. A l'estiu es va formar un altre govern de transici i el juliol una altra conferncia demanada per Nigria va tenir lloc a Lagos on Goukouni fou nomenat President, Kamougue Vicepresident, i Habr Ministre de Defensa. El govern fou conegut com a GUNT (Govern d'Uni Nacional de Transici). Les forces franceses van abandonar en bona part el pas el setembre.

El 22 de mar de 1980 Habr i Goukouni es van tornar a enfrontar. La lluita va esclatar a la capital. Es van negociar alguns alto el foc sense massa xit. Kamougue es va unir a Goukouni, al que tamb es va unir Acyl. La ciutat va quedar dividida en dos, el nord per Goukouni i el sud per Habr. Aquest va ser formalment cessat com a ministre de defensa. Els combats es van estendre a altres punts del pas. Les forces de Goukouni van prendre Faya i van tallar les lnies de subministrament des de Sudan. El 15 de juny de 1980  el Txad (Goukouni) i Lbia van signar un acord de defensa conjunta. En virtut d'aquest acord les forces de Kamougue i de Goukouni van rebre tancs, avions i altra material, i van desfer les forces de Habr que va fugir cap el Camerun i les seves forces a la capital i a l'est del pas van ser desarmades.

El 1981 es va anunciar la intenci del Txad i Lbia d'unir-se en un sol pas. Per l'increment de l'assistncia francesa a Goukouni va fer pensar a aquest que se'n podia sortir sense Lbia i el 29 d'octubre de 1981 va demanar la retirada lbia. Una fora africana havia d'arribar a Txad per assegurar la pau, per mai es va arribar a formar i noms van arribar grups reduts de zairesos, nigerians i senegalesos. Khadafi, president de Lbia, va accedir a retirar-se per obtenir el suport del Txad i ser elegit a la presidncia de l'OUA, i es va fixar el termini d'un any per la retirada total.

Alhora Habr estava reorganitzant les seves tropes a l'est, amb ajuda de Sudan, i havia iniciat moviments militars prenent diverses ciutats, i controlava part de les provncies d'Ouaddai i Biltine. Al desembre les FAN, desprs d'apoderar-se de material militar libi, van passar cap e l'oest, i es van apoderar d'Ourn Hadjer, Ati i Faya. La OUA va demanar un alto el foc el febrer de  que no va reeixir. El maig el govern estava a la defensiva a la capital, per llavors Kamougue va retirar les seves forces i va marxar al sud on havia esclatat una revolta. El 7 de juny de 1982 Habr va entrar a N'Djamena quasi sense resistncia i Goukouni va fugir a Camerun. El 19 de juny Habr va formar un Consell d'estat com a nou govern nacional. El 21 d'octubre Habr es va proclamar president i va formar un nou govern. Els partidaris de Goukouni van intentar reagrupar-se al nord del pas i van rebre suport de Lbia; en represlia Habr va reclamar Aozou, ja annexada per Lbia.

El 28 d'octubre Goukouni va ajuntar 8 de les 11 tendncies representades al GUNT i va formar un Govern Nacional de Pau del Txad (GNPT) i es varen crear les Forces Armades d'alliberament del Txad (conegudes per les sigles FAL) ambds sota el seu lideratge. Faya era el primer objectiu i el gener de 1983 Habr va enviar forces per fer front a l'atac per varen ser derrotades per les FAL el 20 de febrer (Faya per va quedar en mans del govern). Les FAL van aconseguir altres victries parcials al nord. L'ajuda de Lbia a Goukouni va fer, que tot i l'afer Claustre, els franceses i occidentals donessin material abunds a Habr. El mar de 1983 Txad va demanar a l'ONU el reconeixement de la sobirania txadiana a Aozou i posar el cas de l'ocupaci lbia en mans del Tribunal internacional de La Haia, al que Lbia es va oposar. Les FAL van ocupar Faya, el 25 de juny, i amb la ciutat un ter del pas quedava assegurat. Semblava imminent un assalt a la capital per no es va produir per raons militars complexes, i pel decidit suport francs a Habr. Frana i altres pasos van subministrar gran quantitat de material modern, superior al que les forces de Goukouni havien rebut de Lbia. El 30 de juliol les forces de Habr recuperaren Faya. La subsegent contraofensiva va ser dirigida quasi totalment per soldats libis. El 10 d'agost, amb milers de morts del costat del govern, les forces de Habr es van replegar a 200 km al sud. El 18 de novembre de 1986 es va restablir el GUNT (ara Govern d'Unitat Nacional del Txad) sota la direcci de Habr amb participaci dels partidaris de Goukouni i Kamougue. El 1989 grups de l'oposici a Habr agrupats al Sudan, sota el comandament d'Ibris Deby, van formar el Moviment de Salvaci Popular i van iniciar la lluita armada. Desprs de conquerir Abeche, el desembre de 1990 van entrar a la capital. Habr va tornar a fugir i ms tard va iniciar una contraofensiva que no va reeixir (setembre de 1991 a gener de 1992). Finalment una conferncia nacional amb assistncia de tots els partits i grups guerrillers va tenir lloc entre el 15 de gener i el 6 d'abril de 1993, que va  culminar amb la formaci d'un Consell superior de Transici sota la presidncia de Deby. El FROLINAT del que Goukouni encara n'era nominalment el cap, es va auto dissoldre el 14 de gener de 1993.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25100" title="5 de 8" nonfiltered="818" processed="817" dbindex="10859">

El 5 de 8 s un castell de 8 pisos d'alada i 5 persones per pis. S'estructura de forma composta, amb un tres i una torre (o dos) que s'agafa a la rengla del tres, sobre el que es troben dues parelles de dosos i dos aixecadors. L'enxaneta en canvi s nic i ha de traspassar els dos poms de dalt de forma consecutiva amb dues aletes (primer es carrega el tres i desprs la torre). El castell noms es considera carregat si l'enxaneta a fet l'aleta a la torre.

Aquest castell rep popularment el nom de Catedral dels castells per les seves dimensions.

Juntament amb el 4 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre, el 5 de 8 conforma una actuaci simblicament important, que rep el nom de tripleta mgica o senzillament tripleta, per la seva dificultat.

 Colles que han fet el 5 de 8 .

Bordegassos de Vilanova;
Capgrossos de Matar;
Castellers de Barcelona;
Castellers de Vilafranca;
Colla Jove Xiquets de Tarragona;
Colla Joves Xiquets de Valls;
Colla Vella dels Xiquets de Valls;
Minyons de Terrassa;
Xiquets de Reus (sols carregat);
Xiquets de Tarragona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25116" title="Alfred Nobel" nonfiltered="819" processed="818" dbindex="10860">

Alfred Bernhard Nobel (21 d'octubre de 1833 - 10 de desembre de 1896) fou un qumic i enginyer suec inventor de la dinamita. En el seu testament, don tota la seva fortuna per a instituir els Premis Nobel.
L'element sinttic Nobeli s'anomena aix en honor seu.

 Biografia .
Alfred Nobel nasqu a Estocolm (Sucia) i fou el tercer fill d'Emmanuel Nobel (1801-1872). Tanmateix, aviat es trasllad amb la seva famlia a Sant Petersburg, on el seu pare comen a treballar en un projecte de torpede. Quan la famlia Nobel retorn a Sucia arran de la fallida del negoci familiar, Alfred es dedic devotament a l'estudi dels explosius i, especialment, a l's i la producci segura de la nitroglicerina (descoberta el 1847 per Ascanio Sobrero, un company seu d'estudis a la Universitat de Tor). Es t notcia de diverses explosions a la fbrica familiar a Helenborg (Sucia), en una de les quals, el 1864 perderen la vida diversos treballadors entre els quals el germ petit d'Alfred Nobel, Emil Nobel.

 Dinamita .

Nobel descobr que quan la nitroglicerina es combina amb una substncia inrta i absorbent, com ara la diatomita, esdev  ms segura i s una forma molt ms convenient de manipular-la. Aquesta barreja fou patentada el 1867 amb el nom de dinamita. 

Posteriorment, combin la nitroglicerina amb un altre potent explosiu, la nitrocellulosa, i obtingu una substncia transparent de tipus gelatins, que era encara ms explosiva que la dinamita. L'anomen gelignita i la patent el 1876. Posteriorment realitz varies combinacions similars afegint nitrat de potassi entre altres substncies. 

Tretze anys ms tard, Nobel aconsegueix produir la balistita, una de les primeres polvores sense fum,. Contenia aproximadament a parts iguals nitrocellulosa i nitroglicerina. Aquesta pols fou el precursor de la cordita. Nobel entenia que la patent de la balistita cobria tamb la cordita i aquest fet l'enfront judicialment en varies ocasions amb el govern de la Gran Bretanya entre 1894 i 1895. La cordita, consisteix igualment en nitroglicerina i nitrocellulosa, per utilitza una varietat de nitrocellulosa amb ms continguts de nitrat, la qual no s soluble en  barrejes d'ter i alcohol, mentre que Nobel utilitz una forma menys nitrada, la qual s s soluble en aquestes substncies. La qesti s especialment complexa pel fet que s prcticament impossible preparar una de les dues formes sense afegir-hi l'altra. Tanmateix, els tribunals fallaren en contra de Nobel.

 El Premi Nobel .

Vegeu: Premi Nobel 

Grcies a la fabricaci industrial de dinamita i altres explosius, i a la explotaci de pous de petroli a Baku, en la posada en marxa dels quals prengu part activament conjuntament amb els seus germans, amass una gran fortuna.

El 27 de novembre de 1895 al Club Suec-Noruec de Pars, Nobel redact el seu testament, en el qual explicitava la voluntat que l'estat suec establs el Premi Nobel desprs de la seva mort i que seria concedit sense distinci de nacionalitat a persones que hagin demostrat al llarg de la seva vida excellncia en algun dels camps premiats.

Nobel mor el 10 de desembre de 1896 a San Remo (Itlia).

 Enllaos externs .


La pgina web de la Fundaci Nobel .
The Nobel Prize Internet Archive .
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25117" title="3 de 9 amb folre" nonfiltered="820" processed="819" dbindex="10861">


El 3 de 9 amb folre s un castell 9 pisos d'alada i 3 persones per pis en el seu tronc, reforat en el pis de segons pel folre.
El pom de dalt el formen, com en la majoria de castells, una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.

Aquest castell ja es podia veure al darrer ter del segle XIX, durant l'anomenada poca d'or dels castells, per es perd fins que el 26 d'octubre de 1986, a la diada de Santa rsula, la Colla Joves Xiquets de Valls el descarreg per primera vegada al segle XX. Val a dir tamb que per la diada de Santa rsula de l'any 1982, celebrada el 24 d'octubre, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja l'havia carregat.

Juntament amb el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8, el 3 de 9 amb folre conforma una actuaci simblicament important, que rep el nom de tripleta mgica o senzillament tripleta, per la seva dificultat.

Colles que l'han descarregat.
 Bordegassos de Vilanova;
 Capgrossos de Matar;
 Castellers de Barcelona;
 Castellers de Sants;
 Castellers de Vilafranca;
 Colla Jove Xiquets de Tarragona;
 Colla Joves Xiquets de Valls;
 Colla Vella dels Xiquets de Valls;
 Minyons de Terrassa;
 Xiquets de Reus;
 Xiquets de Tarragona;

Colles que l'han carregat.
 Castellers de Terrassa;

 Enllaos externs .
Estadstiques de www.moncasteller.com;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25119" title="Fobos (satllit)" nonfiltered="821" processed="820" dbindex="10862">


Fobos s el ms gran i el ms interior dels dos satllits de Mart. Va ser descobert per Asaph Hall el 18 d'agost de 1877.

 Nom .
El seu nom prov de la mitologia grega i significa  pnic . Aquest nom va ser suggerit per l'astrnom Henry Madan que el va treure de la Ilada on Fobos i Deimos (el pnic i el terror) sn els dos acompanyants d'Ares, el du de la guerra. Ja que el nom rom d'Ares s Mart, s adequat que els seus dos satllits portin aquests noms.

 Caracterstiques fsiques .
Com tots els astres de la seva mida, Fobos s massa petit per tenir forma esfrica, les seves dimensions sn 27 x 22 x 18 km. Per tot i aix, s ms gran que l'altre stellit marci, Deimos. 

Segons mesures de la seva densitat, Fobos est compost per una barreja de roca i gel. La roca est formada per materials carbonosos, igual que els asteroides de tipus C. Imatges recents de la sonda Mars Global Surveyor indiquen que Fobos est cobert per una capa de regolit d'un metre de profunditat.

La superfcie de Fobos presenta nombrosos crters, el ms gros del quals s el crter Stickney.
Aquest crter s tan gran, comparat amb la mida del satllit, que l'impacte que el va produir gaireb devia destruir-lo. Tamb s'han observat solcs de 30 m profunditat, 150 m d'ample i 20 km de llarg que probablement van ser produts per aquest impacte.

Un dels problemes que Fobos i Deimos plantegen als astrnoms s el problema dels orgens d'eixos xicotets astres. Certes raons s'oposen a qu siguen asteroides capturats, per d'altres a qu siguen cossos formats entorn del planeta i al mateix temps que ell. A ms, Fobos presenta uns estrats que suggereixen que aquest satllit siga un fragment separat d'un altre astre major.

 Caracterstiques orbitals .
Fobos orbita a tan sols 6.100 km d'altitud sobre la superfcie marciana. A pesar de trobar-se tan prxim al planeta, noms s visible en el cel marci com un punt molt brillant. El seu dimetre s major i la seva rbita s ms baixa que la de Deimos, pel que s el ms brillant dels dos.

Fobos pega una volta en torn de Mart en 7 h 39 min 14 s. El seu perode de rotaci dura exactament el mateix, d'aix se'n diu rotaci sncrona.

Al ser la seva revoluci molt ms rpida que la rotaci del planeta sobre si mateix (de 24 h i 42 min), el satllit pareix com si descriguera un moviment retrgrad: se'l veu al alba per l'Oest i posar-se per l'Est.

Una altra particularitat s que, al gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la  superfcie d'aquest, s invisible des de les regions polars: Fobos no es veu des de latituds de ms de 69 . Des de la superfcie del planeta s observa com Fobos eclipsa parcialment al Sol.

S'ha observat que Fobos patix una acceleraci secular que l'acosta lentament a la superfcie del planeta (tan lentament que poden transcrrer 100 milions d'anys abans que es produsca la seva caiguda). Eixa acceleraci no ha pogut ser explicada fins ara. 

 Vegeu tamb .
 Deimos, l'altre satllit de Mart.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25122" title="4 de 9 amb folre" nonfiltered="822" processed="821" dbindex="10863">

El 4 de 9 amb folre s un castell 9 pisos d'alada i 4 persones per pis en el seu tronc, reforat en el pis de segons pel folre.

El pom de dalt el formen, com en la majoria de castells, una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.

Aquest castell ja es podia veure al darrer ter del segle XIX, durant l'anomenada poca d'or dels castells, per es perd fins que l'any 1981, en una histrica diada de Santa rsula (25 d'octubre), la Colla Vella dels Xiquets de Valls el descarreg per primera vegada al segle XX.

Juntament amb el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8, el 4 de 9 amb folre conforma una actuaci simblicament important, que rep el nom de tripleta mgica o senzillament tripleta, per la seva dificultat.

Colles que han descarregat el 4 de 9 amb folre.

 Capgrossos de Matar;
 Castellers de Barcelona;
 Castellers de Vilafranca;
 Colla Jove Xiquets de Tarragona;
 Colla Joves Xiquets de Valls;
 Colla Vella dels Xiquets de Valls;
 Minyons de Terrassa;

 Enllaos externs .
Estadstiques de www.moncasteller.com;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25123" title="Estocisme" nonfiltered="823" processed="822" dbindex="10864">
L'estocisme s un sistema filosfic fundat per Zen de Ction (336 aC-264 aC). El nom de l'escola estoica prov del lloc on Zen impartia els seus ensenyaments: un prtic (stoa) d'Atenes.

En un sentit ampli, es poden considerar estoiques totes les doctrines tiques que defensen la indiferncia envers els plaers i dolors externs, i l'austeritat en els propis desitjos. Ara b, en un sentit estricte es coneix com estocisme tant el corrent filosfic grecorom, iniciat per Zen, com la teoria tica mantinguda per aquests filsofs.

L'tica estoica es basa en una particular concepci del mn: el cosmos est governat per una llei o ra universal que determina el dest de tot el que s'hi esdev, i que s la mateixa per a la natura que per a l'sser hum. Per tant, l'sser hum est limitat per un dest inexorable que no pot controlar i davant el qual noms pot resignar-se. Tenint en compte aix, considera que la conducta correcta tant sols s possible en el si d'una vida tranquilla, aconseguida grcies a la impertorbabilitat de l'nima, s a dir, mitjanant la insensibilitat envers el plaer i envers el dolor. Aquesta impertorbabilitat noms ser assolible en el coneixement i l'assumpci de la ra universal (o dest) que regeix la natura, i per tant, en una vida completament d'acord amb aquesta ra universal.

Com l'epicureisme, la filosofia estoica va tenir molts seguidors durant tot el perode hellenstic i tamb en l'poca romana. Un dels ms reconeguts s Sneca.

Els estoics tamb divideixen la filosofia en tres disciplines: lgica, fsica i tica.

Lgica.
L's lgic del llenguatge i, en especial, l'estudi de les proposicions gramaticals va centrar l'inters dels estoics, que van distingir entre el signe o significant i la cosa significada o significat. Aquest darrer, que s immaterial, estableix una relaci entre la realitat de les coses i la realitat de les paraules.

Fsica.
En ser la Naturalesa i la ra la mateixa cosa, hi ha una unitat de l'univers immers en el foc divi (logos) que tot ho regeix. Com en Herclit, foc i matria constitueixen els dos principis (l'actiu i el passiu) de l'univers, que es necessiten mtuament i determinen l'afinitat entre les coses.

tica.
La principal preocupaci dels estoics s aconseguir la felicitat (eudaimonia), que es fonamenta en el viure en harmonia amb el mn adaptant les necessitats individuals a la naturalesa a travs del vincle universal que constitueix el Logos, principi racional del qual participen tots els ssers.

Ser feli s ser virtus, mitjanant l'adaptaci a les circumstncies que proporciona l'autarquia o autosuficincia.

 Enllaos externs .

  Dossier sobre estocisme rom, amb textos de Ramon Alcoberro.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25128" title="Declaraci Universal dels Drets Humans" nonfiltered="824" processed="823" dbindex="10865">

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de Pars, aprov i proclam la Declaraci Universal dels Drets Humans. Es tracta d'un document de trenta articles en qu se subratllen els drets humans considerats bsics i que s'apliquen sense excepci a tots els ssers humans. Es tracta del ms bsic d'una srie de tractats que es varen redactar fins a l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que desprs de ser sotmesa a votaci el 1976 es convert en llei internacional.

El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, s una arma utilitzada sovint per pressionar els governs dels pasos que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estats membres de la ONU. Per tal de vigilar-ne el compliment l'any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

El text de la declaraci va ser tradut a multitud d'idiomes, i l'Assemblea va demanar a tots els pasos membres que publiquessin el text de la Declaraci i disposessin que fos "distribut, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament, sense distinci fundada en la condici poltica dels pasos o dels territoris".

 Estructura i contingut .

La DUDH (Declaraci Universal dels Derts Humans) est composada d'un prembul i 30 articles, que recullen drets de caracter civil, poltic, social, econmic i cultural.

 Articles 1 i 2 .
Els articles 1 i 2 recullen principis bsics sobre els que es basen els drets: llibertat, igualtat, fraternitat i no discriminaci.Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de conscincia, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Tothom t tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaraci, sense cap distinci de raa, color, sexe, llengua, religi, opini poltica o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condici.

A ms, no es far cap distinci basada en l'estatut poltic, jurdic o internacional del pas o del territori al qual pertanyi una persona, tant si s independent com si est sota administraci fiduciria, si no s autnom, o est sota qualsevol altra limitaci de sobirania.

 Articles del 3 al 27 .
Els drets queden enunciats en els articles del 3 al 27, i poden classificar-se, segons Ren Cassin, com es descriu a continuaci:

Els articles del 3 al 11 recullen drets de carcter personal;
Ning no ser sotms a esclavitud o servitud: l'esclavitud i el trfic d'esclaus sn prohibits en totes llurs formes.Ning no ser sotms a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocncia fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici pblic, en qu hom li hagi assegurat totes les garanties necessries per a la seva defensa.

Els articles del 12 al 17 recullen drets de l'individu en relaci amb la comunitat;
Tota persona t dret o sortir de qualsevol pas, dhuc el propi, i a retornar-hi. Tota persona t dret a la propietat, individualment i col lectiva.

Els articles del 18 al 21 recullen drets de pensament, de concincia, de religi i llibertats poltiques;
Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religi o de creena, i la llibertat, individualment o col lectivament, en pblic o en privat, de manifestar la seva religi o creena per mitj de l'ensenyament, la prctica, el culte i l'observana. Tota persona t dret a la llibertat d'opini i d'expressi; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les prpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitj i sense lmit de fronteres. 

I els articles del 22 al 27 recullen drets econmics, socials i culturals.
Tota persona t dret a l'educaci. L'educaci ser gratuta, si ms no, en la instrucci elemental i fonamental. La instrucci elemental ser obligatria 

 Articles del 28 al 30 .
Recullen les condicions i lmits amb que aquests drets han d'exercir-se.
Tota persona t dret a un ordre social i internacional en qu els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaraci puguin ser plenament efectius.

 Importncia de la declaraci .

Encara que no s un document obligatori o vinculant per als Estats, va servir com a base per a la creaci de les dues convencions internacionals de l'ONU: el Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics i el Pacte Internacional de Drets Econmics, Socials i Culturals. Continua sent una declaraci citada mpliament per professors, universitaris, advocats defensors i pels tribunals constitucionals. Aix, la Constituci espanyola de 1978 la reconeix explcitament com una de les fonts del dret espanyol (art. 10.2).

 Curiositats .
 Rcord Guinness .
Segons el Llibre Guinness de Rcords, la DUDH s el document tradut a ms idiomes del mn (330 l'any 2004).
 Monedes d'euro .
Al 2008 la Declaraci Universal dels Drets Humans ser usada com a disseny de la moneda commemorativa de 2 euros dels segents pasos:
Blgica;
Itlia;
Malta;
Portugal;

 Vegeu tamb .
Consell de Drets Humans de les Nacions Unides;
Drets Humans;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de la Declaraci Universal dels Drets Humans;
 Llista d'idiomes als quals s'ha tradut la Declaraci.;
 Pgina oficial de l'Alt Comisionat de les Nacions Unides per als Drets Humans;
 Histria de la Declaraci Universal dels Drets Humans a partir de les crniques de La Vanguardia;































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25148" title="Home de Cromany" nonfiltered="825" processed="824" dbindex="10866">

Els homes de Cromany van ser les primeres poblacions europees dHomo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'frica fa uns 100.000 anys. Eren anatmicament moderns, i la seva morfologia no es diferenciava de la humanitat actual.

Morfologia i cultura.
La seva alria mitjana era de 1,85 metres, s a dir 25 centmetres ms alt que els seus predecessors. Vivien en coves i de vegades en campaments a l'aire lliure. Caaven en grups, els animals grossos amb trampes i els petits amb pedres i fletxes. Les dones recollien els fruits. No eren nmades per de vegades abandonaven els seus llocs d'assentament.

L'home de Cromany era dolicocfal, de nas ample i de ment prominent, alguns autors creuen que la seva adaptaci al medi i la seva capacitat fsica i cultural era superior a la de l'home de Neandertal, al qual no va tardar en expulsar de les seves terres de cacera, arraconant-los fins a provocar la seva extinci.

Sembla que s ha de descartar la hibridaci entre cromanyons i neandertals, i en tot cas es, pot parlar noms d'una absorci parcial sobretot de les dones que quedaven allades si els mascles de la tribu morien.

Al final del Paleoltic Superior l'home de Cromany predominava per sobre als Neandertal, que de fet s'havien extingit.

Evoluci.
S'estengu per tot Europa cap el 40.000 aC. A Catalunya s'estengu fa uns vint mil anys i menys unes poques troballes corresponents al perode cultural anomenat Aurinyaci, les troballes corresponen al perode de cultura anomenat Graveti que fou la fase mitja del Perigordi. En canvi, durant els perodes anomenats Solutri i Magdaleni el fons Graveti es mant viu i fins i tot s allarga ms que enlloc (a aquesta darrera fase se l'anomena a Catalunya Epigraveti).

Jaciments.
El geleg Louis Lartet va descobrir els cinc primers esquelets d'homes de Cromany el mar de 1868 al lloc anomenat Crs Manhon a Les Eyzies, regi de Dordonya, a Frana. Desprs se'n van trobar ms a tot Europa i a l'orient mitj.

Les troballes ms importants als Pasos Catalans corresponen a la Cova del Parpall a Gandia, on s han trobat plaques de pedra pintada i plaques gravades (pintura de l'estil de les de tipus parietals  d'Altamira i Lascaux). Hi ha altres coves a la Garrotxa per sense pintures ni gravats. Les pintures s han datat al perode Solutri, perqu a la Cova del Parpall les capes restaven intactes.

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25149" title="Paleoltic superior" nonfiltered="826" processed="825" dbindex="10867">

El Paleoltic Superior s un perode prehistric que s estn aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9.000 aC.

Coincideix amb els darrers perodes de les glaciacions wrmianes, de clima molt fred per amb intervals suaus.

Els seus perodes climtics foren:
33.000-27.000 aC,  Wrm II, clima fred.
27.000-23.000 aC, oscillaci de Paudorf, clima suau.
23.000-12000 aC,  Wrm I, clima fred;
12.000-11000 aC, oscillaci de Blling, clima suau.
11.000-10000 aC,  Wrm III, clima fred.
10.000-9000 aC, oscillaci d'Allerd, clima suau.
9.000-8000 aC Wrm III, clima fred.

Desprs de 8.000 aC postglacial, va sorgir el clima clid

En aquest periode es van desenvolupar diverses fases culturals i entre elles el Perigordi, l'Aurinyaci, el Solutri i el Magdaleni. Es caracteritzen per una major complexitat en la fabricaci d'eines, incloent materials com ossos d'animals
Articles relacionats.
Home de Cro-Magnon;
Perigordi;
Protomagdelani;
Aurinyaci;
Solutri;
Magdaleni;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25150" title="Perigordi" nonfiltered="827" processed="826" dbindex="10868">
Perigordi (de Perigord, regi de Frana) en prehistria fou una fase cultural, dividida en tres sub-fases: la primera fase (o inicial) anomenada Chtelperroni; la segona fase o evolucionada, anomenada Graveti; i la tercera fase o Perigordi superior.

Es va originar a la cultura anomenada Musteri de finals del Paleoltic Mitja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25152" title="Chtelperroni" nonfiltered="828" processed="827" dbindex="10869">
El Chtelperroni s una fase cultural del Perigordi que es caracteritza pels raspadors terminals que predominen sobre els laterals, el desenvolupament dels burs, i que la talla es va fer ms laminar. Un estri caracterstic s el ganivet anomenat de Chtelperron amb dors corbat. Tamb existeixen fulles truncades. Es tendeix a fer recta la part de darrera dels ganivets. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25153" title="Graveti" nonfiltered="829" processed="828" dbindex="10870">
El Graveti s un perode cultural del Perigordi que va desenvolupar-se aproximadament 30.000 anys abans de Crist. Es caracteritza per l'abundncia de burs, fins i tot associats a raspadors, perforadors o a fulles truncades. En canvi hi ha menys raspadors i -en general- aquests sn plans.

Un estri caracterstic d'aquest perode s la punta anomenada de La Gravette, de dors rectilini. Apareixen tamb fulles de dors rebaixat i petites puntes de dards ssies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25157" title="Perigordi superior" nonfiltered="830" processed="829" dbindex="10871">
El Perigordi Superior fou una fase del Perigordi que es caracteritza per les anomenades puntes de Fort Robert -pedunculades- i els burs diminuts de Noailles.

De la seva fase final existeixen moltes fulles truncades i bitruncades.

Es troben estatuetes d'animals de forma tosca i estatuetes femenines que representen dones molt grosses, el qu s ha associat a ritus de fertilitat.

D aquesta poca sn les primeres pintures; al comenament com a  representacions de mans en negatiu -o sigui rodejada de color- o en positiu, i sries de punts; i ms tard sries d'animals (al principi molt toscs, estilitzant-se ms tard i fent-se polcromes). Aquest tipus d'art existeix tamb durant l'aurinyaci, que va seguir a aquest perode. Els animals es representaven de perfil, per els corns, orelles i pelles es representaven de front o de tres quarts.

Es va desenvolupar principalment a Frana i Catalunya i a la seva fase final tamb a Blgica i la zona Cantbrica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25160" title="Protomagdelani" nonfiltered="831" processed="830" dbindex="10872">
El Protomagdelani fou una cultura intermdia derivada del Perigordi superior, que es va desenvolupar cap el 18.000 aC, abans de la fase final de l'Aurinyaci.

Noms se n han fet troballes a Frana.

Es va caracteritzar pels llargs burs rectes sobre fulles retocades, i manca de raspadors i perforadors. Existeixen tamb puntes ssies de dard fusiformes o amb base bisellada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25162" title="Aurinyaci" nonfiltered="832" processed="831" dbindex="10873">
L aurinyaci fou la fase cultural que va substituir al Perigordi, canvi perceptible a partir del 20.000 aC aproximadament. Es creu que va ser un corrent cultural que va venir de fora, per no se sap d'on.

Es caracteritza per raspadors gruixuts, de vegades tallats en petits blocs de slex, i per fulles retocades en una o dues vores, moltes vegades amb raspadors a la vora. Desapareixen les peces de dors rebaixat; els burs son de diferent mida amb punta dbil. L'utillatge ossi s ms abunds: puntes, punxons, etc...

A la seva fase final es desenvolupen els burs de vegades arquejats i desapareixen les fulles retocades. Les puntes ssies de dard passen a ser de secci arrodonida, i desprs de base bisellada. Apareix el gravat i es multiplica rpidament.
 
Es va estendre per Frana, Blgica, Catalunya, la regi Cantbrica i Anglaterra.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25164" title="Efecte Joule" nonfiltered="833" processed="832" dbindex="10874">
L'efecte Joule s la manifestaci trmica de la resistncia elctrica. Si en un conductor elctric circula electricitat, part de l'energia cintica dels electrons es transforma en calor degut al xoc que experimenten els electrons amb les molcules del conductor per on circulen, cosa que fa augmentar la temperatura del conductor.



Els slids tenen generalment una estructura cristallina, en qu els toms o molcules ocupen els vrtexs de les celles unitries, i de vegades tamb el centre de la cella o de les seves cares. Quan el cristall s sotms a una diferncia de potencial (ddp), els electrons sn impulsats pel camp elctric a travs del slid, havent de travessar en el seu recorregut la densa xarxa d'toms que el forma. En el seu cam, els electrons xoquen amb aquests toms perdent part de la seva energia cintica (velocitat) que s cedida en forma de calor.

Aquest efecte fou definit de la segent manera:
La quantitat d'energia calorfica produda per un corrent elctric s directament proporcional al quadrat de la intensitat del corrent, al temps que aquesta circula pel conductor i a la resistncia que oposa aquest conductor al pas del corrent.

Matemticament:
    
on:
Q = Energia calorfica produda pel corrent;
I = Intensitat del corrent que circula;
R = Resistncia elctrica del conductor;
t = Temps;

On les magnituds han d'estar expressades un mateix sistema d'unitats. Aix, si expressem la intensitat en Ampers (A), la resistncia en Ohms i el temps en segons, obtenim el calor produt en Joules (J).

En aquest efecte es basa el funcionament de diferents electrodomstics com per exemple els forns, les torradores, les calefaccions elctriques i alguns aparells usats industrialment, en qu l'efecte buscat s precisament la calor que desprn el conductor degut al pas del corrent. Les bombetes tamb es basen aquest fenomen per escalfar el filament fins que produeix llum per incandescncia. 
En la gran majoria de les aplicacions, per, s un efecte indesitjat i la ra per la qu els aparells elctrics i electrnics (com l'ordinador des del que llegiu aix) necessiten dissipadors, ms un o ms ventiladors que foragitin l'escalfor generada, evitant aix l'escalfament excessiu dels diferents components i/o dispositius.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25171" title="Frederic Mistral" nonfiltered="834" processed="833" dbindex="10875">


Frederic Mistral ( Malhana, Frana 1830 - d. 1914 ) fou un escriptor en llengua occitana guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1904.

Biografia.
Va nixer el 8 de setembre de 1830 al poble de Malhana, situat al departament de Boques del Roine de la Provena. Fill d'una famlia rural acomododa va iniciar els seus estudis secundaris tard, per aix no el va privar d'estudiar dret a Ais de Provena, graduant-se el 1851. Mor el 25 de mar de 1914 al seu poble natal.

Felibritge.

El 1854 es reun a Fntsegunha, Provena, amb els poetes Teodr Aubanl, Josp Romanilha, Ansume Matiu, Pau Gira, Anfos Tavan i Joan Brunet, amb els quals va fundar el moviment del Felibritge, que ha estat promovent la llengua occitana des de la seva creaci.

El 1861, grcies a Damas Calvet, els provenals descobriren la Renaixena catalana i els lligams entre provenals i catalans s'intensificaren, fins a arribar al 1870, en que Vctor Balaguer an a Occitnia i ofer la Copa Santa als membres del grup del Felibritge i Mistral an a Catalunya i reconegu pblicament el talent potic de Jacint Verdaguer, vencedor dels Jocs Florals. Durant aquest perode Mistral es proclamava federalista i manifestava un patriotisme provenal intransigent.

Per la guerra Franco-prussiana marc un canvi poltic arreu de Frana, accentuat encara pel carcter radical de la Comuna de Pars. Des d'aleshores esdevingu el poeta de la tradici catlica i menyspre el progrs social. No abandon aquesta actitud ni per ajudar el Llenguadoc vitcola, revoltat el 1907, malgrat la petici d'ajuda que li van fer Marcelin Albert i l'alcalde socialista de Narbona, Ferroul.

Del 1876 al 1888 Mistral fou capolir del felibritge; es preocup de donar-li una estructura panoccitana i una ressonncia en l'mbit de la llatinitat, per no l'alliber de la divisi entre la dreta i l'esquerra (felibritge roig). Mancat d'una lnia poltica coherent, no aconsegu que les seves reivindicacions fossin preses en consideraci per la classe poltica occitana, i la seva obra no pogu conjurar la desoccitanitzaci del pas, ja activa durant la seva vida.
Obra literria.
La seva obra cabdal s Mirio (Mireia), la qual li va requerir vuit anys d'esfor. Contrriament a l'ortografia clssica occitana, que haguera estat Mirlha, Mistral va adoptar, per influncia del seu mestre Josp Romanilha, una grafia occitana basada en el francs, tamb coneguda com a mistraliana, en oposici a la grafia clssica utilitzada pels trobadors. Mirio ens conta l'amor d'un gojat (un home jove), Vincent, i d'una bella provenal, Mirio. La histria s comparable a la de Romeu i Julieta, mostrant una gran fora dels sentiments. El 1864 Gounod adaptava aquesta obra per a la seva pera Mireille.

L'any 1904 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, juntament amb el dramaturg Jos Echegaray y Eizaguirre, en reconeixement de l'originalitat fresca i la inspiraci veritable de la seva producci potica, que reflecteix fidelment el paisatge natural i l'esperit nadiu de la seva gent, i, a ms, el seu treball significatiu com a filleg occit. Amb l'import del premi cre el Muse Arlaten de la ciutat d'Arle.

Obra publicada.
 1859: Mirio;
 1867: Calendau;
 1875: Lis isclo d'or;
 1884: Nerto, novella;
 1878-1886: Lou Tresor du Felibrige, indispensable encara avui dia;
 1890: La reino Jano, drama;
 1897: Lou pouemo dou rose;
 1906: Moun espelido, Memori e Raconte, memries;
 1906: Discours e dicho;
 1910: La genesi, traducho en prouvenau;
 1912: Lis oulivado;
 1926: Proso d'Armana, publicaci pstuma;

Bibliografia.
Les crivains clbres, Tome III, le XIX et le XXe sicles   Editions d'art Lucien Mazenod;
Mistral et l'illusion Robert Lafont;

La vie harmonieuse de Mistral Marius Andr;

Histoire de la littrature occitane Charles Camproux ;

La revolta dels geperuts , novella de Joan-Daniel Bezsonoff on Mistral apareix com a personatge important. L'autor explica perqu Mistral es va negar a ajudar els vinyaters durant la revolta del 1907.  ;

Vegeu tamb.
Diccionari General Occitan Cantalausa;
L'Amistat Occitano-Catalana;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1904;
  Versi lliure occitana de Mirio;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25191" title="Llobregs" nonfiltered="835" processed="834" dbindex="10876">

El Llobregs (o Riubregs, Lo Bregs) s un riu de Catalunya, afluent del Segre per l'esquerra.
Neix al terme municipal de Calonge de Segarra, a la comarca de l'Anoia i mor al Segre prop de Ponts, ja a la comarca de la Noguera desprs de travessar la part nord de la Segarra formant la vall que duu el seu propi nom i en la qual trobem poblacions com Castellfollit, Tor, Biosca o Sanaja. 
El seu cabal s fora migrat i variable segons l'poca de l'any.

Alguns afluents del Llobregs sn els segents:
 Riera de Llanera;
 Riera d'Ivorra;
 Riera de Biosca;
 Riera de Sanaja;

 Vegeu tamb .
 Vall del Llobregs;

 Enllaos externs .
La vall del Llobregs;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25193" title="Solutri" nonfiltered="836" processed="835" dbindex="10877">
El Solutri s un perode cultural del Paleoltic Superior que va seguir l'Aurinyaci i s assembla a un Musteri evolucionat.

Es divideix en Presolutri, Solutri inferior, Solutri mitj i Solutri superior.

Com a troballes especfiques cal destacar els xiulets d'os, xids vermells per pintar els cossos, puntes de pedra en forma de fulles de llorer i de desmai, afiladors d'esper i bastons perforats d'os.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25194" title="Musteri evolucionat" nonfiltered="837" processed="836" dbindex="10878">
El Musteri evolucionat s un model cultural avanat del Musteri, desenvolupat ja al Paleoltic Superior, i que es confon i es classifica dins el Solutri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25195" title="Presolutri" nonfiltered="838" processed="837" dbindex="10879">
El Presolutri s el model cultural del Paleoltic Superior que marca l'inici de la cultura anomenada Solutri, i s immediatament anterior al solutri inferior. Presenta moltes caracterstiques del Solutri per encara no apareix ben definit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25196" title="Solutri inferior" nonfiltered="839" processed="838" dbindex="10880">
El Solutri Inferior s un perode dins la cultura anomenada Solutri que es va caracteritzar per puntes en forma de fulla ( de llaurer o de salze) amb retoc unifacial; on apareixen pocs burs i un gran nombre de gratadors i rascadores.

Tornen a aparixer estatuetes d'animals bastant tosques, i el gravat continua.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25197" title="Solutri mitj" nonfiltered="840" processed="839" dbindex="10881">
El Solutri mitj deriva del solutri inferior i s un perode dins la cultura anomenada Solutri, que es caracteritza per puntes amb forma de fulles de llorer i peces fabricades amb retoc bifacial de vegades fora aplanades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25198" title="Solutri superior" nonfiltered="841" processed="840" dbindex="10882">
El Solutri superior s un perode dins la cultura del Paleoltic Superior anomenada Solutri que -a ms de les caracterstiques comunes- presenta puntes de cara llisa, puntes amb mosca i algunes variacions menors. Existeixen utensilis d'os amb escotadures. A la regi Pirenaica i fins el Cantbric presenta unes fcies especials amb puntes de base cncava de vegades assimtriques, variant lleugerament cap al que avui s Portugal. Es va estendre per Frana, Anglaterra, nord de la pennsula ibrica i Portugal.

La seva desaparici fou sobtada i per causes desconegudes.

Al sud-est de Frana va coexistir amb les cultures anomenades Rodani i Salpetri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25199" title="Rodani" nonfiltered="842" processed="841" dbindex="10883">
El Rodani s una cultura prpia del sud-est de Frana, desenvolupada simultniament al Solutri superior a les regions properes, caracteritzada per microlites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25200" title="Salpetri" nonfiltered="843" processed="842" dbindex="10884">
El Salpetri s una cultura prpia del sud-est de Frana, desenvolupada simultniament al Solutri superior a les regions properes, caracteritzada per microlites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25201" title="Magdaleni" nonfiltered="844" processed="843" dbindex="10885">

El Magdaleni s una cultura del Paleoltic Superior que es va estendre per la pennsula Ibrica i els territoris on actualment hi situem Frana, Sussa, i Alemanya. 

Es divideix en dos perodes: Magdaleni Inferior i Magdaleni Superior, cadascun al seu torn subdividit en tres estadis (I, II i III). A Anglaterra existeix una cultura parallela al final del Magdaleni, anomenada Creswilli.

Un crani que es pensa que s magdaleni, s'ha trobat a Urtiaga. T unes caracterstiques cro-magnonoides: ndex frontal, vrtex transversal, maxillo-zigomtic, artria parietal i angle basilar (vegeu Craniologia  i Craniometria)

S'han trobat tamb encluses de pedra, ossos amb mosca, suposats punyals de corn, arpons d'os, candils de crvid, perles d'atzabeja i cristalls de quars (probablement amulets). Tamb s'han trobat algunes pintures, normalment representant animals amb poques figures humanes. No apareixen varetes d'os.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25202" title="Magdaleni Inferior" nonfiltered="845" processed="844" dbindex="10886">
El Magdaleni inferior s una fase de la cultura del Magdaleni, al Paleoltic Superior. 

Com a caracterstiques comunes cal esmentar els burs, raspadors i raspadors-burs.

T tres estadis:

Magdaleni inferior, estadi I que es caracteritza per raederes, per estranyes peces de slex petites i amb retocs barroers, per perforadors mltiples i per dards de base bisellada. No es coneix a les regions Pirenaica i Cantbrica.

Magdaleni inferior, estadi II, que est caracteritzat per l'existncia de triangles escalens. Tampoc es coneix a les regions Pirenaica i Cantbrica.

Magdaleni inferior, estadi III, caracteritzat per puntes de dard d'os amb un bisell llarg, a vegades amb solc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25203" title="Magdaleni Superior" nonfiltered="846" processed="845" dbindex="10887">
El Magdaleni superior s una fase de la cultura del Magdaleni, al Paleoltic Superior. 

T tres estadis:

Magdaleni superior, estadi I, caracteritzat pels prototipus d'arpons. Es troben moltes estatuetes d'embalum rod, fetes amb banya buida de ren i de vegades de marfil. Tamb es troben els anomenats "bastons de comandament"; sn bastons perforats de banya de ren que -tot i el seu nom- no se sap per a qu s utilitzaven. Apareixen les primeres figures de peix i de cap de cavall. El gravat es desenvolupa, existint algunes plaques de pedra calcria que representen sobretot animals. Tamb existeixen gravats en ossos i en banyes de ren i als bastons de comandament. Tamb es coneixen algunes peces modelades amb argila. S han fet algunes troballes d'art decoratiu, consistent en motius geomtrics, principalment espirals. La pintura s policromada i la perspectiva s ha redreat. El tra s ms fi. De vegades es grava els animals abans de pintar-los.

Magdaleni superior, estadi II, caracteritzat per arpons d'una sola filera de dents i per l'existncia de tridents; existeixen tamb puntes de mosca magdaleniana de slex.

Magdaleni superior, estadi III, caracteritzat per arpons de doble filera de dents, burs "pic de lloro", puntes azilianes, micro-raspadors curts, micrlits geomtrics i puntes pedunculars.

Durant aquesta fase es troben baix-relleus en simples buits, que representen cavalls, cabres, bisons, peixos, ocells i de vegades figures humanes. Es coneixen tamb molts dibuixos de files de cavalls de cap desproporcionadament gran.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25204" title="Condicionament clssic" nonfiltered="847" processed="846" dbindex="10888">

En psicologia, el condicionament clssic s el mecanisme ms simple pel qual els ssers vius poden aprendre relacions entre estmuls i canviar la seva conducta en conformitat amb aix. s un tipus especial d'aprenentatge associatiu.

Des de que, per casualitat, Ivan Petrovich Pavlov descobr que els gossos eren capaos d'anticipar l'administraci de menjar quan s'associava aquest amb un estmul suposadament neutre, va comenar a estudiar i a dur a terme investigacions sobre el condicionament clssic.

Pavlov, de fet, el que havia fet era ficar als seus gossos uns tubs acabats en ampolles per tal de controlar el nivell de salivaci dels gossos quan els portava el menjar. Al portar-los el menjar sempre a la mateixa hora, va descobrir que els gossos comenaven a salivar quan aquesta hora estava propera, malgrat que no els portara el menjar.

Amb aix, va demostrar que les conductes venien determinades per estmuls, i que la majoria d'aquests estmuls en el seu origen eren innats. El qu passava era que els ssers vius al llarg de la seua vida no tenien prou amb els seus estmuls innats ja que moltes vegades es veien en la necessitat d'adaptar-se a les circumstncies, d'apendre extratgies noves per sobreviure i precissament el que va descobrir Pavlov fou aix: la tcnica mitjanant la qual quasevol sser viu aprn noves conductes.

Aquesta tcnica bsicament postula que un estmul provoca una resposta o conducta. Si tires un raig de llum als ulls d'alg tancar els ulls. (E)= raig de llum (R)= tancar els ulls. El tancar els ulls seria una resposta que considerem innata (RI),i el raig de llum l'estmul innat que la provoca (EI). 

Ara b, com aprn la persona? Com canvia aix? Imaginem que al mateix temps que tirem el raig de llum (EI), donem una palmellada (Estmul Neutre), doncs al repetir aix diverses vegades, arribar un moment que noms de donar la palmellada la persona tancar els ulls.

Aleshores la palmellada passar a ser l'estmul condicionat (EC), perque un estmul que en principi s neutre i no t perqu provocar el tancament dels ulls ho provoca, subtitueix o fa la mateixa funci que l'estmul innat. Com que es considera que un estmul condicionat provoca una resposta condicionada, esdev que el tancar els ulls passa a ser una resposta condicionada o (RC).

Aix doncs l'esquema bsic del condicionament clssic s el segent:

EI (raig de llum) ----------------  RI (tancar els ulls);

EC (donar una palmellada) --------  RC (tancar els ulls);

Com s'aplica aix a que un animal aprenga noves conductes de comportament i adaptaci al medi? Suposem que tenim un lle que se canvie de praderia buscant nova caa, i arriba a una nova praderia on les gaseles van a pasturar a la posta de sol, el nostre lle acabar per salivar a la posta de sol i anir a les praderies, caar les gaseles i sobreviur perque ha aprs a adaptar-se al nou medi. En aquest cas l'estmul innat EI: Les Gaseles o tindre fam la RI: Salivar o caar i menjar lEC:la posta de sol i la RC: seria la mateixa que la RI.

En ssers humans les terpies basades en el condicionament solen ser molt efectives, i tenen xit independement que el subjecte siga concient o no de la terpia. Un exemple ben clar sn els tractaments de les fbies on els subjectes sn sotmesos gradualment als estmuls aversius fins que la por desapareix. Aix doncs si imaginem una persona amb fbia als ruixats, tenim un estmul innat EI: els ruixats, una resposta innata RI: por, uns estmuls condicionats EC: msica relaxant o senzillament que el subjecte veja que no passa res i una resposta condicionada RC: el subjecte perd la por als ruixats. En aquest cas l'esquema s una mica ms complicat ja que es fa de forma gradual l'exposici a l'estmul que li fa por.

              EI (ruixat) ------------------------- RI (por als ruixats)
              
              EC1 (fotos de ruixats) -------------- RC (no t por)

              EC2 (cintes amb so de ruixats) ------ RC (no t por)

              EC3 (vdeos de ruixats) ------------- RC (no t por)

              ... etc ----------------------------- RC (no t por)

              EC (ruixat) ------------------------- RC (perd la por als ruixats)

En aquest cas veiem que el qu canvia la resposta s l'anar ficant estmuls gradualment ms forts fins que perd la por, hem de tenir en compte que, a l'hora de definir quins sn els estmuls condicionat i incondicionat o innat, ho farem segons la conducta que provoquen i a l'inrevs. A vegades diferenciar-ho pot ser complicat i es fa d'una manera arbitrria. Tamb s'han de tenir en compte altres factors ja que, normalment, els estmuls condicionats es presenten quasi al mateix temps que els incondicionals, aix doncs el factor temps en el sentit de controlar el segon en que ha de aparixer l'estmul condicionat s important, aix com el fet de quin estmul a d'aparixer primer? Quantes vegades s'ha de fer?... etc









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25205" title="Mesoltic" nonfiltered="848" processed="847" dbindex="10889">



El Mesoltic s el perode situat al final del Paleoltic Superior, com a transici entre aquesta poca i el perode neoltic, i la seva dataci s aproximadament de cap el 9.000 aC fins el 6.000 aC.

Prcticament abasta ja l'poca postglacial, en qu canvia el clima i es modifiquen les formes de viure, i per tant l'utillatge.

El Mesoltic es divideix en dues fases: l'Epipaleoltic (o fase final del Paleoltic) i el Protoneoltic (perode immediatament anterior al neoltic o edat dels Metalls).

s durant aquest perode que sorgeixen els grans boscos (degut a la modificaci climtica)  i s'extingeixen els grans animals com l'elefant llanut, el rinoceront llanut, els ssos de les cavernes. El ren emigra. En canvi animals com el crvol, el maguri, el sarri, la cabra muntesa, el senglar i el cabirol augmenten molt el seu nombre i sn les peces de cacera principal ja que els boscos fan ms difcil la cacera de peces grans. Tamb es cacen ssos, guineus, gats muntesos, teixons i altres petits mamfers; com ocells es cacen els gansos, tords, faisans, arrendaixes, coloms  salvatges i altres. Un animal que es multiplica s el caragol, propi de climes humits i clids. Els caragols es mengen per milions aix com les petxines. Es desenvolupa la pesca.

Al poder viure de les fruites que recull l'home t menys necessitat de cacera. Surt de les coves i construeix les primeres barraques (de fusta i plantes) a la vora dels rius i els seus hbits d'alimentaci modifiquen les seves caracterstiques fsiques. A la vora dels rius s'han trobat algunes restes anomenades tallers de slex, on es feien les noves eines que calien pel tipus de cacera que ara es practicava. Per la cacera s'utilitzava principalment l'arc i les fletxes, que els homes sabien disparar drets, assentats, de genolls a terra, recolzats, cap dalt o incls mentre corrien. Les tribus es barallaven entre elles segons les pintures que reflecteixen batalles d'arquers i altres combats incls cos a cos.

Els homes van despullats i les dones utilitzen unes faldilles acampanades i van despullades per damunt de la cintura. Els homes a vegades utilitzen plomes al cap i braalets als braos i turmells. Les dones es representen com altes i primes, amb cintura estreta i pelvis ampla, cames fortes i pits grans i flccids que els penjaven fins a la panxa; el pentinat era estret al centre i penjant cap els costats cada vegada amb mes amplada, fins el final del cap.

Es creu que cada grup tenia un bruixot representat per una figura que portava adorns als genolls i segurament tamb als braos. Es feien balls rituals segurament ritus de fertilitat o d'abundncia.

Es desenvolupa la tcnica de cacera per encerclament i la matana dels animals encerclats. Els animals son tamb empesos cap a sacs de cuiro i concentrats desprs en recintes fets amb pals de fusta, d'on sorgir la ramaderia. Les dones es cuiden de recollir la mel de les abelles per encara no controlen els eixams.

Aix doncs cal considerar aquesta fase com una fase inicialment (Epipaleoltic) de caadors i recollectors (abans noms caadors) i desprs (al Protoneoltic) tamb de pastors.
 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25207" title="Epipaleoltic" nonfiltered="849" processed="848" dbindex="10890">
L'Epipaleoltic s una fase del perode Mesoltic. El seu nom ve de l'arrel grega "epi", s a dir "damunt".

Durant aquest perode sorgeixen algunes cultures intermdies: la Kebari i l'Azili, derivat del Magdaleni s el ms important.

L'home noms vivia a menys de mil metres d'altitud, en coves que generalment eren a menys de 500 m d'altitud i properes als punts de pas dels animals. Caaven amb llaos i feien tendes de pell de ren. Amb la pell de ren feien tamb bosses. Les peces que es caaven eren corbs, voltors, necs, aloses, libes i l'aligot, utilizant-se un instrument de tipus bumerang.

Una altra troballa de restes humanes a Urtiaga mostra que les caracterstiques cromoagnonoides persisteixen noms parcialment evolucionant cap a l'ortognatisme (perfil recte de la cara, prescindint del nas), la rino-prosapia (gran desenvolupament vertical de la cara en relaci a la longitud de la boca) i estretesa maxillar (vegeu cranologia i craniometria)
Cultures.
Asturi (epipaleoltic);
Natufi;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25208" title="Azili" nonfiltered="850" processed="849" dbindex="10891">
L'azili s una cultura de l'Epipaleoltic.

Va ser definida per E. Piette quan va descobrir i analitzar el jaciment de Mas d'Azil.

Aquesta cultura es va estendre des del Cantbric fins els Alps i la seva cronologia va del 10.500 a 9.000 a.C. aproximadament

Inicialment es va pensar que l'azili comportava una degradaci cultural del magdaleni per culpa de la manca d'aliments.

A la Pennsula Ibrica l'azili es va desenvolupar des de la meitat oriental d'Astries fins el Pas Basc i els jaciments principals sn Zatoga a Navarra, Los Azules a Astries i La Pila a Cantbria. 

Indstria.
Hi ha una tendncia cap a la microlitzaci amb l'aparici d'unes caracterstiques puntes (Puntes azilianes) que sn unes laminetes de dors amb l'extrem en forma de punta.

Per al treball de la fusta s'utilitzaven raspadors curts , denticulats i escotadures.

En les eines fetes amb os hi ha una reducci de la quantitat i la varietat: hi ha arpons aplanats amb orifici allargat a la seva base, poques vegades estan decorats, com en el cas dels trobats a Los Azules i La lluera (Astries), per sn segurament ms eficaos que els de cultures anteriors. Tamb hi ha esptules i punxons de material orgnic.

Art.
s molt escs en contrast amb el perode cultural anterior. Desapareix l'art rupestre i decau l'art moble que es redueix a cdols gravats amb motius geomtrics o acolorits i una decoraci geomtrica ocasional feta en ossos i esptules, a ms dels ja esmentats arpons decorats.

Tipus de vida.
Continuen amb l'estratgia de la caa i recollecci per diversifiquen el recursos. Canvien l'alimentaci animal incorporant el cabirol i el senglar i mantenen els crvols i animals de les roques com la cabra. s molt significatiu el gran s que es fa dels recursos del mar ja siguin peixos o molluscs. En general la millora climtica del Holoc permet una major recollecci.

Al jaciment de Los Azules s'hi va trobar un enterrament on s'hi havien dipositat junt al cadver arpons decorats, cdols pintats i molluscs que van ser recollits a uns 30 km de distncia.   















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25209" title="Protoneoltic" nonfiltered="851" processed="850" dbindex="10892">
El Protoneoltic s la fase darrera del Mesoltic.

Sorgeixen a Frana les cultures anomenades Sauveterri i Tardenoisi, que es perllonguen fins el Neoltic. 

Bsicament s una prolongaci cultural de l'Epipaleoltic i de la cultura anomenada Azili. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25212" title="Glaciacions wrmianes" nonfiltered="852" processed="851" dbindex="10893">
Les glaciacions wrmianes sn fases climtiques de la Terra de tipus glacial al Paleoltic Mitj i al Paleoltic Superior.

Desprs de l'anomenat interglacial Riss-Wrm (125.000-80.000 aC) ja apareix l'home de Neandertal a Europa i s inicia la primera fase de les glaciacions, coneguda com Wrm I o Antiga (no abans del 100.000 aC. i probablement cap el 75.000 aC).

Aquesta primera glaciaci wrmiana va fer que el clima fos molt fred fins el 47.000 aC i aix va fer que la poblaci de la Terra disminus o al menys que s estanqus.  

A partir del 47.000 aC i fins el 32.000 aC. Es va produir un estadi intermedi a la glaciaci, que el separa de la segona (Wrm II o Mitja). Aquest interestadi s conegut amb el nom de Gttweig, i fa el clima ms temperat i produeix una revitalitzaci de la vida humana.

La segona glaciaci va durar fins el 12.000 aC amb un perode temperat anomenat oscillaci de Paudorf.

Del 12.000 al 11.000 aC la oscillaci de Blling, va marcar el final del Wrm II i el principi de la tercera glaciaci wrmiana, el Wrm III. Que va durar fins el 8000 aC per amb un perode temperat al mig conegut com oscillaci d'Allerd (del 10.000 al 9000 aC)

Desprs de 8.000 aC ja comena el perode postglacial, de clima clid.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25216" title="Fons de Nacions Unides per a la infncia" nonfiltered="853" processed="852" dbindex="10894">



El Fons de Nacions Unides per a la infncia o UNICEF, en angls: United Nations Children's Fund, fou creat per l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1946 per a ajudar als nens d'Europa desprs de la Segona Guerra Mundial.

Histria.

Conegut en un primer moment com a United Nations International Children's Emergency Fund o UNICEF ("Fons Internacional d'Emergncia de les Nacions Unides per als nens"), el 1953 es converteix en Organisme Permanent al si de Nacions Unides, encarregat d'ajudar als nens pobres de pasos en vies de desenvolupament. El seu nom fou escurat a Fons de les Nacions Unides per a la infncia, per es mantingu l'acrnim UNICEF pel qual se l'ha conegut fins avui en dia. T la seva seu central a la ciutat de Nova York (EUA).

El 1965 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau.

El 2006 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de la Concrdia en reconeixement a l'esfor que durant seixanta anys ha realitzat en favor de la infncia i, molt singularment, en la seva lluita recent al continent afric contra la ignorncia, la pobresa i l'enfermetat.

Prioritats. 
 
La UNICEF ajuda principalment en zones d'extrema pobresa, especialment a frica i altres latituds del mn. Est enfocada principalment en 5 prioritats: 

Supervivncia i desenvolupament de la infncia. ;
Educaci Bsica i igualtat de gnere, incloent l'educaci a les nenes. ;
Protecci dels nens contra la violncia, explotaci i abs. ;
La Sida i els nens. ;
Poltiques de vigilncia dels drets dels nens. ;

Les rees d'acci de la UNICEF inclouen desenvolupament de la infantesa primerenca, desenvolupament en l'adolescncia, i participaci en els patrons de vida basant-se en l'educaci. 

Educaci. 
 
Emprn intervencions avalades per a millorar la vida de totes les persones, incloent a nens. L'educaci dels joves i les dones redunda en importants beneficis per a les presents i futures generacions. 

L'objectiu de la UNICEF en l'educaci s dur l'escola a ms nenes, assegurant-se de la seva permanncia i que disposin dels equipaments bsics adequats necessaris per a la seva vida posterior. 

Els esforos sn constants en voler assegurar a cada nen i nena del mn el dret que tenen a l'educaci. L'estratgia d'acceleraci en la matriculaci de les nenes s'ha efectuat en almenys 25 pasos durant el perode 2002-2007.

Immunitzaci. 

La immunitzaci s matria directa en la qual interv la UNICEF, dintre de la qual ha incls millores en la salut dels nens del mn, almenys durant els ltims 20 anys. 

No obstant aix, tots els anys, ms de 2 milions de nens moren per malalties que haurien pogut previndre mitjanant l'aplicaci oportuna de vacunes econmiques. 

Patrocinis.
Per tal d'incrementar els seus fons i la seva promoci arreu del mn ha iniciat una campanya de patrocinis amb esportistes i clubs esportius. El 7 de setembre de 2006 la UNICEF i el Futbol Club Barcelona acordaren la cessi del 0.7 % dels guanys totals del club catal per llur el logotip de la UNICEF a la samarreta del Bara.

Vegeu tamb.
 Nacions Unides;
 Ambaixadors de Generositat d'UNICEF;

Enllaos externs.
  Pgina web d'UNICEF;
  Pgina web d'UNICEF Colombia;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1965;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 2006;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25217" title="Australopitec" nonfiltered="854" processed="853" dbindex="10895">

Els australopitecs (Australopithecus, "simi austral" en grec) sn els primers homnids que apareixen. s un subgnere dels homnids, probablement de la tribu biolgica Australopithecini, per no es poden classificar estrictament dintre del gnere Homo.

El ms antic s el Txadantrop; desprs els trobats a l'frica Oriental, l'Australopithecus boisei (A. boisei) ms conegut per Zinjantrop a Kenya, i l' Australopithecus ramidus i l' Australopithecus afarensis a Etipia (l'nic exemplar trobat a Harar en territori de l'tnia far, va ser batejat com a Lucy); A l'frica del sud es va trobar l' Australopithecus africanus i l' Australopithecus robustus abans anomenat Parantropus.

L'australopitec era omnvor i vivia a planes i pujols amb roques abundoses, i la vora de l'aigua. Els primers Australopitecs eren molt semblants a certes espcies de mones, i noms mesuraven un metre; Lucy pujava pels arbres amb habilitat per ja no era estrictament una mona. Inicialment es va pensar que eren canbals, per ara es creu que en realitat van ser vctimes d'una subespcie derivada d'ells mateixos per ms evolucionada, que va exercir l'hegemonia i va caar l'Australopitec antic per alimentar-se.

Aquests homnids eren de complexi dbil i de petita estatura (menys de 1,5 metres) amb mans llargues i fines. La volta craniana estava deprimida en excs i presentava una acusada constricci post orbital; la seva cara s'avanava a manera de musell, amb una mandbula robusta i un ment fugisser, que en conjunt els feia ms semblants als simis que a l'home. La seva capacitat craniana era inferior als 600 cc. (en els gorilles oscilla entre 340 i 750 cc i en els ximpanzs entre 300 i 500 cc), encara que en relaci a la seva estatura els Australopitecs presentaven una capacitat craniana superior a la dels ximpanzs. Hi havia altres coses que els distingien: el rostre no sobresurt tant, es percep menys el rodet supra orbital; l'occipital posseeix una morfologia hominoide; els incisius estan implantats verticalment; el primer molar de llet presenta aspecte similar a l'hum; els canins sn petits; en general la dentadura t bastant de similitud amb la humana sense ser idntica.

Un punt important per distingir-los dels antropoides s que caminaven alats, encara que no tant com els homes ms evolucionats, per havien prescindit totalment de les seves extremitats anteriors per desplaar-se, tal i com es dedueix dels ossos de les extremitats, de la posici avanada de l'orifici occidental a la cara inferior del crani i de la morfologia de la pelvis; l'os ilac, baix i ample, mostra una forma similar a la de l'home modern i difereix clarament del dels antropoides.

Referncies.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25225" title="Paleoltic" nonfiltered="855" processed="854" dbindex="10896">

El Paleoltic, conegut tamb com Antiga Edat de pedra, abraa un perode molt llarg que s estn fins el 9.000 aC. aproximadament i es divideix en tres fases: El Paleoltic inferior, el Paleoltic mitj i el Paleoltic Superior.




Vegeu: Edat de pedra.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25226" title="Paleoltic inferior" nonfiltered="856" processed="855" dbindex="10897">

El Paleoltic inferior s una de les fases del paleoltic o Edat de pedra, i s'estn des de uns 2'5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.

Les espcies del gnere Homo que van existir i fabricar estris de pedra i altres materials durant aquest perode van ser principalment l Homo habilis i l Homo erectus que rep diverses denominacions regionals (Sinantrop, Atlantrop i Pitecantrop) .

Els sinantrops es van extingir i potser van donar origen a homes posteriors en altres punts del planeta igual que els atlantrops. Els pitecantrops van donar origen als Homo solonsis o home de Ngandong que a la seva vegada tamb es van extingir, i que eren propers a l'home de Neandertal.

El Paleoltic inferior es correspon amb el Plistoc inferior i el Plistoc mig, establint-se el lmit entre els dos en el canvi de polaritat magntica que hi va haver fa uns 780.000 anys i s'acaba amb la transici del Plistoc mig al Plistoc superior coincidint amb l'inici del perode glacial Wrm de fa uns 120.000 anys.

Les cultures humanes desenvolupades durant el paleoltic inferior per ordre cronolgic sn: olduvai i acheuli.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25229" title="Glaciaci de Mindel" nonfiltered="857" processed="856" dbindex="10898">
La glaciaci de Mindel fou un primer perode climtic glacial de la Terra que aproximadament s estengu fins el 300.000 aC.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25232" title="Glaciaci de Riss" nonfiltered="858" processed="857" dbindex="10899">
La glaciaci de Riss fou perode climtic glacial de la Terra que s estengu aproximadament del 200.000 aC al 125.000 aC. Es tract d'un perode glacial conegut als Alps, i anlog a les glaciacions de Wolston (Anglaterra), d'Illinois (Estats Units), i de Warthe i de Saal al nord d'Europa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25233" title="Interglacial Mindel-Riss" nonfiltered="859" processed="858" dbindex="10900">
L'interglacial Mindel-Riss va ser un perode climtic temperat de la Terra entre la glaciaci de Mindel i la glaciaci de Riss, que s'estengu aproximadament del 300.000 al 200.000 aC.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25234" title="Interglacial Riss-Wrm" nonfiltered="860" processed="859" dbindex="10901">
L'interglacial Riss-Wrm va ser un perode climtic temperat de la Terra entre la glaciaci de Riss i la glaciaci de Wrm, que es va produir cap el 110.000 a 90.000 aC
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25236" title="Glaciaci de Gnz" nonfiltered="861" processed="860" dbindex="10903">
La Glaciaci de Gnz (o de Nebraska a Amrica) fou la primera de les quatre glaciacions del Quaternari, aproximadament, es va estendre entre el -1.200.000 i el -700.000. El va seguir el perode interglacial Gnz-Mindel.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25238" title="Interglacial Gnz-Mindel" nonfiltered="862" processed="861" dbindex="10904">
L' interglacial Gnz-Mindel fou un perode temperat del Quaternari entre la glaciaci de Gnz i la Glaciaci de Mindel











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25239" title="Abbevilli" nonfiltered="863" processed="862" dbindex="10905">
L'abbevilli fou una cultura del Paleoltic inferior que es va desenvolupar durant la glaciaci de Mindel, desprs del 300.000 aC.

Les troballes es localitzen a Frana, per probablement l'abbevilli es va estendre a Anglaterra i Portugal.

L'utensili principal s la destral de m, bifacial, obtinguda a partir d'un slex, mitjanant eliminaci de les llesques grans i que presenta arestes laterals sinuoses i una punta poc treballada. No es conserven tils fets amb llesques. Potser hi havia tamb cdols tallats.

Els primers indicis de l's del foc son d'aquesta poca.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25253" title="Acheuli" nonfiltered="864" processed="863" dbindex="10906">
L'acheuli s una cultura del paleoltic inferior que deu el nom al jaciment de Saint-Acheul (Frana).

Els estris ms caracterstics son les destrals de m (bifaos) els fenedors i altres polidrics anomenats bola.

Els jaciments ms antics sn Garba XII i Gambore II a Melka Kunture

Divisi cronolgica i zonal.

Acheuli antic.

L'acheuli antic sembla derivar de l'abbevilli i es desenvolupa durant l'interglacial Mindel-Riss (300.000-200.000 aC.), de llarga durada i clima clid.

Les destrals bifacials s'afinen i sorgeixen les destrals ellptiques de tall bifacial, ms o menys planes ("Limandes"). Comencen a desenvolupar-se els utensilis en ascles i apareixen algunes puntes tosques.

Acheuli mitj.

Es caracteritza per una gran varietat en les destrals bifacials planes, "limandes", lanceolades, amigdaloides, etc... Hi ha molt d'utillatge a ascles, i s'han localitzat tamb milers d'aquestes procedents de les talles. L'utillatge amb ascles sn alguns models de rascadores, puntes, utensilis denticulats, perforadors etc.

A la zona central d'Espanya (concretament a Torralba, prop de Medinaceli) semblen existir petites destrals fetes amb ascles, amb influncia africana. En aquesta zona central espanyola s'han trobat junt a les eines dels caadors, restes d'esquelets de l'Elefant Antic.

L'acheuli mitj es desenvolupa durant la major part de la Glaciaci de Riss (200.000-110.000 aC.). Les restes de foc, que ara s'ha fet molt necessari, es multipliquen.

Acheuli superior.

Comena avanada la Glaciaci de Riss (potser cap al 140.000 aC.), continua durant l'interglacial Riss-Wrm (110.000-90.000 aC.) i acaba finalment en el primer perode wrmi (iniciat desprs del 90.000 aC.).

Les destrals bifacials sn de tipus molt evolucionat, lanceolades, amb punta finament retocada i arestes laterals rectilnies. Existeixen altres varietats (amigdaloides, cordiformes...). 

Europa.
Els jaciments ms representatius sn el de les terrasses del Somme al nord de Frana, Terra Amata i cova de Lazaret (Nia)i L'Arag (Rossell) a ms de Torre in Pietra (Itlia) i Pinedo (Toledo) i Cueva del Castillo (Cantabria) Atapuerca (Burgos)

Es divideix en industries amb bifaos i indstries sense bifaos. 

En la indstria amb bifa el perode ms antic es caracteritza per la presncia de bifaos amb restes del crtex de la pedra, vores sinouses i extrem distal arrodonit a ms de grans ascles. El perode mitj els bifaos s'aprimen i apareixen la rascadora el ganivet de dors perforadors i burins amb s de la tcnica levallois. El perode final o Micoqui es caracteritza pel bifa micoqui de base globular costats lleugerament concaus i extrem distal apuntat.

En la indstria sense bifaos hi ha ascles i cdols treballats i l'explicaci de no haver-hi destrals de m podria ser l'ambient no forestal o com a preludi de la posterior indstria sobre ascles. 


Orient mitj i proper.
Es diferencia una facies costanera en el jaciment de Sitt Markho i una altra interior a Ubeidiya  (ambdues a Israel) que presenten en l'acheuli antic chopping tools, eines sobre ascla,bifaos molt grans de tall sinus i fenedors. Evolucionen a bifaos ovals o lanceolats i s'usa ja el procediment levallois i a la reducci de la mida dels estris.

Subcontinent indi.
El perode acheuli s'anomena aqu Soani apareixen ben distribuits els bifaos i la tcnica levallois en nuclis i ascles.

Sudest d'sia.
Hi ha poques restes d'indstria ltica en aquest perode potser per l's del bamb per a fer eines que no ha arribat a fossilitzar-se.

Xina.
A la cova de Xu-Ku-Tien s'hi van trobar el 1920 restes de lHomo erectus  o Sinanthropus pekinensis els tils trobats d'una antiguitat de 200.000 anys inclouen ascles d'aspecte clactoni, choppers i chopping tools, boles polidriques i peces amb retoc bifacial.

Jap.
Al nord de la illa de Honshu es van trobar ascles de jasp i calcednia de formes atpiques i vores retocades i bifaos i ascles de tecnologia levallois. 
 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25254" title="Clactoni" nonfiltered="865" processed="864" dbindex="10907">
El Clactoni s una cultura que es desenvolup a Frana i Anglaterra, simultnia a l'Acheuli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25255" title="Micoqui" nonfiltered="866" processed="865" dbindex="10908">
El Micoqui s una cultura que es desenvolup all on actualment situem Frana durant la primera de les glaciacions wrmianes, al Paleoltic inferior.
EL Micoqui va derivar en el Taiaci









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25256" title="Taiaci" nonfiltered="867" processed="866" dbindex="10909">
El Taiaci s una cultura que es desenvolupa durant el Paleoltic inferior a la  zona que avui anomenem Frana i que deriva del Micoqui. Ser substituda pel Musteri.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25257" title="Fsica de partcules" nonfiltered="868" processed="867" dbindex="10910">
La fsica de partcules s la branca de la fsica que s'encarrega de l'estudi de les partcules constituents de la matria i la radiaci i de les interaccions entre elles. Tamb s'anomena fsica d'altes energies, perqu la majoria de partcules estudiades no es troben de forma espontnia en la natura, sin que s'han de crear mitjanant collisions d'altres partcules altament energtiques, generalment als acceleradors de partcules. 

A banda dels acceleradors de partcules, altres fonts de dades experimentals sn els raigs csmics i, de manera indirecta, l'anlisi de certs processos a astrofsica i cosmologia. Des d'un punt de vista teric, la teoria que descriu les partcules conegudes actualment s'anomena model estndard, i est fonamentada en la mecnica quntica, i en particular en la teoria quntica de camps.

La fsica de partcules es pot dividir a la seva vegada en diverses branques:
 Terica. Dedicada a proposar noves teories que vagin ms enll del model estndard. En l'extrem  trobem la teoria de cordes, que s una prototeoria, avui en dia encara inacabada, que vol proposar una unificaci de totes les interaccions existents, incloent-hi la gravetat.
 Fenomenolgica. Dedicada a estudiar les conseqncies observacionals de les noves teories proposades, i a interpretar les dades experimentals en funci de les teories existents.
 Experimental. Dedicada a dissenyar els diversos experiments en fsica de partcules, i a analitzar-ne les dades.
 Fsica de partcules al reticle. Dedicada a estudiar numricament, a travs de l'ordinador, les diverses propostes teriques.
Articles relacionats.
Teoria Kaluza-Klein;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25258" title="Mosteri" nonfiltered="869" processed="868" dbindex="10911">
El Mosteri s una cultura o perode que es desenvolupa a partir del 70.000 aC aproximadament, a la part final del Paleoltic inferior, durant els perodes glacials Wrm I i Wrm II i el perode interglacial entre ambds. Rep aquest nom del jaciment a la cova de Lo Mostir, situada a Paisac lo Mostir (Peyzac-le-Moustier), al Perigord (departament de Dordonya, Aquitnia).

Deriva directament amb tota probabilitat de la cultura anomenada Acheuli i les seves contempornies.

Apareixen destrals bifacials, triangulars o cordiformes, puntes, peces amb mosques, rascadores, peces denticulades, ganivets de dors rebaixat tallats en amples ascles de pedra, burs, raspadors i perforadors.

Els investigadors Henri Breuil, Denis Peyrony, Franois Bordes, L. i S. Binford, P. Mellars.N. Rolland, H. Dibble i E. Beda van analitzar aquest perode i finalment es va establir una classificaci del Mosteri en els cinc tipus segents : De tradici Aucheliana (A i B), Mosteri tpic, Charenti o Quina Ferrassie, Mosteri de denticulats i Vasconi o Olha. 

 De tradici aucheliana .
Tipus A: arcaic. Bifaos cordiformes i triangulars en proporci entre el 5 i el 40%, ndex de rascadores entre 20 i 45% baix percentatge de ganivets de dors.
Tipus B: evolucionat. Pocs bifaos, gran desenvolupament de ganivets de dors, lmines descens d'eines musterianes llevat els denticulats.

Musteri tpic .

Caracteritzat per l'escassetat de rascadores i peces bifacials, i l'abundncia de puntes.


Charenti o de La Quina-La Ferrssie.

Caracteritzat por l'escassetat de destrals bifacials, i amb rascadores convexes grosses i altres d'ampli retoc bifacial.


Musteri de peces denticulades.
Caracteritzat per l'escassetat de raederes i puntes. Abunden les peces amb mosques i denticulades. Absncia de bifaos.


Vasconi o Olha.

El va proposar Bordes per explicar la presncia abundant de fenedors en el Pas Basc i Cantbria. Es caracteritza per uns conjunts de tipus Quina o charenti evolucionat  


A Catalunya el que es presenta s el Musteri amb peces denticulades.

Articles relacionats.
Tcnica Levallois;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25262" title="Paleoltic mitj" nonfiltered="870" processed="869" dbindex="10915">

El Paleoltic mitj s un perode dins del paleoltic que abraa  entre els anys 40.000 i 33.000 aC. Les eines trobades sn ms complexes que les del paleoltic inferior, ja que parteixen d'un ndul al qual se li dna forma i poden ser compostes, s a dir, combinades amb mnecs de fusta, per exemple.

La vegetaci s sovint de tipus tundra amb pocs arbres (menys d'un 10% segons les anlisis del pollen). Comencen a trobar-se evidncies de conservaci del menjar, fumant-lo i assecant la carn.

Del paleoltic mitj s la mandbula trobada a Banyoles (Girona) que correspon a un home de Neandertal clssic. Aix mateix, la mandbula que els dos investigadors de la UB, en Joan Daura i na Montserrat Sanz, van recuperar de l'arxiu municipal de Sitges. De la mateixa poca s un hmer neandertali i alguns queixals trobats al Pas Basc. Les primeres mostres d'art rupestre corresponen a la fi d'aquesta poca


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25264" title="Interglacial de Gttweig" nonfiltered="871" processed="870" dbindex="10916">
L'Interglacial de Gttweig s un interestadi produt entre el 47.000 i el 32.000 a. C. que separa la glaciaci Wrm I de la Wrm II. 

En aquest perode el clima es va fer ms temperat i es va produir una revitalitzaci de la vida humana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25270" title="Crani" nonfiltered="872" processed="871" dbindex="10921">
El crani s una estructura ssia que es pot trobar en molts animals que es serveixen d'un bastiment per protegir l'encfal. Es poden distingir dues parts diferenciades: el neurocrani, que s el crani prpiament dit, i recobreix l'encfal de l'exterior; i l'esplencnocrani, d'on sorgeixen les mandbules. El crani, juntament amb els ossos de la cara, forma la calavera o cap ossi. Una calavera sense l'esplencnocrani s simplement un crani; aquesta s la font d'un error molt freqent en l's de la terminologia.

Calavera Humana.
En humans, la calavera d'un adult consta normalment de 22 ossos. A excepci de la mandbula, tots els ossos estan units a travs de sutures, que sn articulacions que permeten una mobilitat molt reduda. Trobem 8 ossos del neurocrani, una capa protectora envoltant l'encfal. 14 ossos de l'esplencnocrani, que sn els ossos que suporten la cara. Al temporal podem trobar 6 ossets que formen els ossets de l'orella mitjana.

Cont els segents ossos: 
Frontal ;
Temporal (2);
Occipital ;
Parietal (2);
Etmoide;
Esfenoide;
Vmer;
Unguis;
Cornet nasal;
Maxillar superior;
Maxillar inferior;
Zigomtic o Malar;

Simbologia de la calavera.
La calavera humana est associada a la mort i com a tal apareix en nombroses obres d'art, sobretot per recordar la fugacitat de la vida i la desgrcia de la seva finitud. Una de les escenes ms famoses de Hamlet, en la imagineria popular, representa el protagonista de la tragdia amb una calavera a la m en el seu monleg existencialista "ser o no ser".

Per aquest significat de mort apareix en flascons de verins o txics (sobretot als dibuixos animats) i a la bandera pirata. Igualment indica que un personatge est mort als videojocs. En el folklore i les pellcules de terror determinats esquelets poden tornar a la vida per assassinar o espantar i sovint porten la calavera a les mans.

Calaveres animals.


Vegeu tamb.
Craniologia;
Craniometria;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25276" title="Craniologia" nonfiltered="873" processed="872" dbindex="10922">
La craniologia s la cincia que estudia la morfologia, l'estructura, el desenvolupament, les anomalies i les deformacions  del cap en funci de factors com l'edat, el sexe o la raa, alhora que tamb pot permetre conixer aquests factors -si no sn coneguts- en base a l'estudi craniomtric i craniolgic de la mostra, com passa sovint en paleontologia amb mostres fssils d'homnids i altres espcies (Craniologia paleontolgica).

Craniologia antropolgica als Pasos Catalans.
Les restes humanes neoltiques estudiades corresponen a la zona de la costa valenciana, i no difereixen molt de la poblaci actual: un tipus mediterrani sorgit d'emigrants orientals barrejats entre s i amb la poblaci local neoltica o postmesoltica. La mitjana d'altura s d'1,65 metres; el crani s dolicocfal; no apareix la platiceflia (de platys, ample, i kephal, cap: anomalia de la forma del crani resultant de la sinostosis o soldadura prematura de la sutura coronal en la seva part inferior) sin la hipsiceflia (o sigui cap llarg, alt i estret).

Anomalies i deformacions.

 Anomalies ms comunes: ;
 hidroceflia;
 macroceflia;
 microceflia;

 Deformacions ms comunes:
 acroceflia o forma de cubilet ;
 braquistoceflia;
 cimboceflia;
 cinoceflia o forma de cadira de muntar;
 escatoceflia o esfenoceflia en forma de canoa;
 frontoesfenoidal;
 lambdodea;
 leptoceflia o estretesa del pteri;
 metpica o metopisme;
 oxiceflia o forma de pil de sucre;
 plagioceflia o manca de simetria;
 paquiceflia;
 platibsia; lleugerament diferent de la platiceflia;
 platiceflia;
 pirgoceflia ;
 sagital o de sageta;
 temporoesfenoparietal;
 trigonoceflia o forma triangular amb vrtex al front;
 trococeflia o forma esfrica;




Enllaos externs.
www.plagiocefalia.com;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25282" title="Craniometria" nonfiltered="874" processed="873" dbindex="10923">

La craniometria es la cincia que estudia les mides del crani. Les mides son la llargada (dimetre anteroposterior mxim), l'amplada (lnia mxima entre els dos laterals), l'altura (distncia entre el basi i el bregma o distncia basibregamtica), l'amplada de la cara (la bissigomtica mxima, i la bimaxillar mxima, s a dir la distncia entre els dos zigis o entre els dos punts zigimaxilars mxims).

Amb les mides s'obtenen uns ndex cranials, calculats per la relaci centesimal de dos mesures entre si. Els ndex mes corrents sn:

ndex ceflic horitzontal: 100 x amplada dividit per la llargada.
ndex vrticolongitudinal: 100 x altura dividit per la llargada.
ndex verticotransversal: 100 x altura dividit per l'amplada.
ndex facial: 100 x altura de la cara dividit per amplada de la cara.
   
D'acord a aquests ndexs, es distingeixen:

Respecte l'ndex ceflic horitzontal (o simplement ndex ceflic) els dolicocfals, els mesocfals (o mesaticfals) i els braquicfals, de menor a major ndex.

Respecte l'ndex vrticolongitudinal: els camecfals, ortocfals i hipsicfals, de menor a major ndex.

Respecte l'ndex vrticotransversal: els tapeinocfals, els metriocfals i els acrocfals, tamb de menor a major.

Respecte l'ndex facial: els cameprsops, els leptoprsops i els mesoprsops.

Respecte a altres ndexs: cameconcs, mesoconcs i hipsiconcs (ndex orbitari); leptorins, mesorrins i platirrins (ndex nasal); leptostafilins, mesostafilins i braquistafilins (ndex palat).
   
La inclinaci de la lnia de perfil sobre el pla horitzontal permet distingir als prgnats, ortgnats (o mesgnats) i hiperortgnats.

Els cranis en que la porci mitjana de la cara es molt ampla son eurignats.

Per la seva capacitat cranial es divideixen en nanocfals (baixa capacitat per sota de 1.200 cm3), euricfals (1.200 a 1600) i cfalons (mes de 1600), amb dos subgrups intermedis: els emetrocfals (1150 a 1300) i els encfals (1300 a 1700). Els microcfals (menys de 1150), els elatocfals (1150 a 1300), els oligocfals (1.300 a 1.400) , els metriocfals (1.400 a 1.500) i els megalocfals (mes de 1.500) son altres classificacions i denominacions.

Punts clau de mesurament:

L'acanti o punt espinal (situat en el centre inferior del forat del nas);
el punt dental (el punt situat al centre dels dents considerant el centre tant al llarg com a l'ample);
els dacris (situats a la part superior del buit dels ulls a la part mes propera al nas);
els punts fronto-temporals (laterales del front);
la glabella (a la part central baixa del front);
el gnati o smfisi (la part central inferior de la barbeta);
els gonis (laterals inferiors de la mandbula);
els iugals (part superior dels pmuls);
els infraorbitaris (lleugerament per sota de la part inferior del buit dels ulls);
els malars o pomulars (part inferior dels pmuls);
els mentals (en el centre de la mandbula un cap a l'esquerra i un cap a la dreta);
el metopi (centre del front);
el nasi (part superior del nas, al centre per damunt del buit nasal);
els nasals inferiors (a dreta i esquerra del buit del nas a la part superior del buit);
els nasals superiors (a dreta i esquerra mes amunt de part superior del vuit del nas, tenint entre ambds el nasi);
els orbitals (part inferior del buit dels ulls);
l'ofri (a la part inferior del front per damunt del gnati);
el pogoni (centre de la mandbula tant per  alt como per ample, vista de front);
el prosti o punt alveolar (al centre de la mandbula superior tocant als dents);
el rini (al centre de la part superior del buit del nas);
els supraorbitals (part superior central del buit dels ulls);
els esfns o pteris (senys);
el smfisi (centre de la part superior de la mandbula, sota les dents);
els punts de tuberositat frontal (laterals superiores del front);
els zigis (part exterior dels pmuls);
els zigimaxilars (part inferior dels pmuls);
els zigorbitals (part inferior central del buit dels ulls);
el asteri (punto que es situa darrera les orelles a la seva part inferior);
el bregma (centre del crani a la part superior);
els auriculars (prop del punt de uni de la mandbula inferior amb el crani, a la part en que la mandbula inferior esta mes propera a l'orella);
els frontomalars orbitals (part superior del buit dels ulls a la part mes propera als extrems laterals del crani);
els frontomalars temporals (propers als anteriors, determinen el final del front en cada costat);
l'ini (situat a la part de la base del crani, part  posterior);
els coronis (uni de la mandbula inferior amb el crani al seu punt mes allunyat de la orella);
el lambda (punt a la part posterior del crani, al centre);
el crotafi (darrera els senys);
l'estefani (mes amunt dels senys);
l'obeli (a la part superior del crani, en el centre i proper a la part posterior);
el basi (punt mes proper a la mandbula del buit del crani a la seva base o posici basilar);
l'opisti (punto mes lluny a la mandbula del buit del crani en norma basilar);
el oral (a la part central de la mandbula inferior,  en norma basilar);
el pori (situat a pocs centmetres del oral, en direcci al basi);
l'estafil (punto central al dibuixar una lnia entre els extrems dels dents de la mandbula superior);
el geni (en el centre inferior de la mandbula inferior, per la part posterior de la mateixa);
i el lingual (en el centre superior de la mandbula inferior, per la part posterior de la mateixa);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25283" title="Neoltic" nonfiltered="875" processed="874" dbindex="10924">

El neoltic (del grec     , nos, "nou", i      , lthos, "pedra") s un perode de la prehistria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendncia: els ssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris. 

Aquest terme va ser proposat el 1865 per l'historiador John Lubbock. El nom fa referncia a la forma novella de treballar els estris de pedra, no noms percudits, sin tamb polits. De tota manera, l'essencial en aquest perode no sn els estris, sin els canvis econmics produts, com l'aparici de l'excedent de producci, i les conseqncies socials.

Aquest llarg perode se sol dividir en tres fases: el neoltic inicial, el mitj i el final.

 L'aparici de la revoluci neoltica . 

Desprs de llargues poques de clima molt fred vingueren temporades de clima clid que comportaren un augment del cabal dels rius, creaci de terrasses fluvials, augment del nivell de l'aigua del mar, etc. Al final de la darrera glaciaci, i en el canvi cap al clima que hi ha actualment, es produeix un fet revolucionari que es deu al repte que l'espcie humana t al davant: o inventa noves formes de vida que no siguin noms destructives i depredadores o fineix com a espcie, car, ateses les condicions de vegetaci i de fauna, ja no es pot seguir depredant la natura.

s un perode de la histria que abraa un temps diferent segons els llocs. Aproximadament cal situar-lo entre el 7000 aC i el 4000 aC. Apareix al Kurdistan abans del 7000 aC (potser cap el 8000 aC) i es va difondre lentament. A Europa va arribar cap el 5500 aC.

L'impuls definitiu sembla que vingu del factor climtic (poca postglacial), ja que en la darrera fase climtica de carcter clid, a ms d'enretirar-se el gla cap al nord d'Europa, desertitz les zones subtropicals. En conseqncia, els animals s'extingiren o b emigraren cap els boscos del nord. 

 El creixent frtil .

L'escenari del canvi neoltic fou, pel que fa a l'Occident i al Prxim Orient, la zona del creixent frtil (costes mediterrnies de Palestina, regi on sorgeixen cultures agrcoles, sedentries, el Lban i terres interiors de Mesopotmia). Les primeres cultures agrcoles sorgiren al sud-est d'Anatlia cap el 8000 aC, probablement abans del 7000 aC. S'hi detecta la sembra, plantaci i emmagatzematge de cereals, i se sap que s'hi van domesticar alguns animals, el primer dels quals fou el gos. 

Es van construir poblats de barraques circulars, semisubterrnies, d'una sola cambra, amb les parets i el terra coberts de fang. D'abans del 7000 aC ja es coneixen les restes d'almenys una gran ciutat, Jeric, amb una superfcie d'unes 4 hectrees, amb muralla de pedra i un fossat excavat d'uns 8 metres d'ample per 3 metres de fondo i amb, almenys, una gran torre circular de 9 metres d'alada, que servia de torre de vigilncia, amb una escala per accedir al sostre i a la part alta de la muralla.
 
Aquesta primera cultura neoltica (neoltic pre-cermic) va durar des d'aproximadament el 7500 aC fins al 6500 aC i fou substituda per una altra cultura vinguda del nord, des d'Anatlia, que tamb va durar uns mil anys, del 6500 aC al 5500 aC. La cultura neoltica que la va succeir tamb procedia  del nord i va subsistir uns altres mil anys ms, del 5500 aC al 4500 aC. 

Aquestes cultures es varen estendre per tot el planeta, i se n'acceler la difusi a partir del 5000 aC, quan es pot establir l'inici del perode neoltic al continent Europeu. Aquesta difusi va seguir vies naturals, com s ara els mars i les valls de grans rius, i molts grups, en trobar-se amb climes i terres diferents, es van veure obligats a conrear i a domesticar altres espcies de plantes i d'animals. 

La cermica cardial, decorada amb impressions de petxines, permet seguir les lnies de difusi per les costes nord i sud de la Mediterrnia fins a l'espai dels actuals Pasos Catalans. Per altra banda, a travs de les valls del Danubi i del Rin, l'agricultura i la ramaderia van arribar al nord i a l'oest del continent europeu.

 Altres zones amb activitat neoltica .

La zona descrita a l'apartat anterior s la que va afectar a Occident. Tanmateix, a part d'aquesta zona de l'Orient Mitj, est documentada activitat neoltica a la zona de Huang-Ho (la Xina), a Birmnia, a la vall de l'Indus (el Pakistan) i a Abissnia. 

Al continent americ els primers intents de domesticaci d'animals i de conreus es feren a l'actual estat del Per i al sud de Mxic.

 La nova economia productora .

Un gran pas es produeix quan els humans comencen a no dependre noms de la caa per sobreviure. S'esdev, doncs, una autntica revoluci: l'activitat econmica comena a girar a l'entorn de l'agricultura i la ramaderia. El descobriment de l'agricultura comen amb la reco leci intensiva de fruita i vegetals i l'especialitzaci en la cacera. 

L'impuls definitiu vingu del canvi climtic que es produ al mesoltic, que caus la retirada del gla cap al nord d'Europa, desertitz les zones subtropicals, i provoc importants migracions i tamb extincions d'animals. La manca d'aliments oblig els caadors-reco lectors a desenvolupar la producci d'aliments.

La nova activitat econmica comportar canvis, tal com foren l'aparici de nous estris per treballar la terra, els primers poblats, o la presncia d'uns artesans cada cop ms experts.

 Agricultors . 

Els humans del neoltic, tot observant la natura, conegueren el cicle del creixement de les plantes. Aprengueren que si plantaven una llavor, grcies a l'aigua de la pluja, aquesta germinaria i donaria fruit. Es convertiren en camperols que conreaven cereals (blat, ordi i sgol) i llegums (llenties, cigrons i psols). 

A ms a ms, coneixien b les plantes i sabien quins bolets tallen les hemorrgies o les plantes que curen el mal de panxa.

Per tal de llaurar la terra sorgiren nous estris ms afinats i ms llargs, alhora que apareixen els primers molins manuals per a moldre els grans que es cultiven. En segon lloc, la productivitat aviat fou ms alta del que calia per a sobreviure i, a poc a poc, nasqu la idea de riquesa vinculada a la productivitat de les terres: apareix l'excedent de producci, que permetr pagar activitats no vinculades a la terra o a la ramaderia. Tamb apareix la divisi del treball. Ras i curt, l'excedent far sorgir primer una divisi del treball i, gaireb immediatament, una minoria que exercir un domini sobre la resta a travs d'elements coercitius -els funcionaris i l'exrcit- i ideolgics.

El neoltic comportar una nova economia productora en qu el nombre de components d'una comunitat no depenia tan sols de les circumstncies climtiques o dels recursos vegetals i animals, sin de la seva capacitat d'augmentar el fruit de les terres conreades i dels ramats, alhora que l'economia de la comunitat s autosuficient.

La producci d'aliments, fins i tot en la forma ms simple, proporciona una oportunitat i un motiu per a l'acumulaci d'un sobrant. Una planta cultivada no s'ha de consumir en el moment mateix de la collita. Cal conservar-ne i estalviar-ne el gra perqu duri fins a la propera collita, s a dir, un any sencer. I cal apartar un percentatge de cada collita per a la sembra.
D'altra banda, el bestiar que s'ha hagut de mantenir laboriosament durant la temporada de secada no ha d'sser sacrificat i devorat de manera indiscriminada. Almenys les vaques i les ovelles joves s'han de posar a part i s'han de criar per subministrar llet i per augmentar el ramat.
En segon lloc, l'economia s absolutament autosuficient. La simple comunitat productora d'aliments no depn, per a cap de les seves necessitats vitals, de la barata o de l'intercanvi amb un altre grup. Produeix i recull tot l'aliment que necessita. T a la seva disposici, en el venatge immediat, les matries primeres que li calen per al seu simple equip. Els membres o famlies que la integren fabriquen les eines, els estris i les armes que els calen.;

 Ramaders .

Els humans volgueren menjar animals en perodes de poca caa. Per aix aprengueren a tenir animals vigilats i tancats. Un dels primers de ser domesticat fou el gos. Desprs vingueren les cabres, les ovelles i les vaques. Ms tard, els porcs. Aix, menjaven la carn de les peces d'estable i la de les peces que caaven (cabra, toro, porc senglar, conill i crvol). En aquest perode tamb es produeix la completa domesticaci d'altres animals com el cavall o el ren.

De l'establiment de la ramaderia, i d'una economia de base ramadera, sorgeix la transhumncia, que posa en contacte els pobles, i facilita la comunicaci entre cultures diferents.

 Formes de vida als poblats neoltics .

 Els primers poblats .

Com sn sedentaris, el campament s permanent, amb cabanes. Els homes i les dones construen poblats amb el que tenien al seu abast: murs de tova (barreja de fang i de palla assecada al sol) i coberts amb sostres de fusta. Hi vivien juntes unes quantes famlies. 

El poblat es construa en elevacions del terreny al costat d'un riu o proper a una font d'aigua i, de vegades, estaven protegits de la rapinya de grups vens o b dels animals salvatges mitjanant estacades, fossar o murs. A ms a ms, l implicava petites tales de boscos per poder desenvolupar un treball agrcola.

La planta inicial era circular i d'una sola dependncia, encara que, posteriorment, es va enriquir amb patis i habitacions equipades amb forns, llars, i estris per a les feines domstiques.

 Artesans experts . 


La substituci dels tils de pedra tallada pels de pedra polida no s la novetat ms important, si b s la que dna nom al perode. La diversificaci de tasques que calia realitzar (tales d'arbres, sembra de llavors, sega de cereals, mlta del gra ...) explica que els primers agricultors haguessin de crear nous estris especfics per a cada funci. La majoria d'estris eren de slex amb un mnec de fusta, altres eren d's i banya d'animal. Feien cermica per emmagatzemar aliments, tela per a la roba amb llana i lli, instruments de msica ... 

Els primers poblats no tenien cermica i els objectes destinats a contenir lquids eren carabasses, recipients de cuir, bols de pedra o de fusta i cistells de vmets o cordes entrellaades. Per a partir del sis mi leni aC es difon l's de les peces de cermica.

Sorgida la cermica, l'home intenta decorar-la. Sembla que les primeres decoracions eren cordes que devien ser de refor per desprs es van introduir altres variants: l'acanaladora, el cord (lnia en relleu a manera de corda, lleugerament sota la vora) i les anses de diversos tipus. La cermica de l'poca inicial (cap el 4000 aC) s de l'anomenada cardial, amb incisions de diversa mena fetes amb els dits o amb punxons o esptules d'os o pedra polida, a l'argila tova per ja modelada (sense torn), abans de la cocci. Reben el nom de cardial per estar produdes la majoria de les incisions amb un tipus de petxina anomenada Cardium edule, de la qual deriva el nom "cardial". Les incisions -sovint combinades- buscaven efectes simtrics.

Per treballar de forma ms eficient, inventaren el mol per esmicolar els cereals conreats i fer-ne farina i el torn per accelerar i perfeccionar el procs de fabricar cermica. 

El descobriment del teixit est relacionat amb la fabricaci anterior de xarxes, entrecreuats d'herbes, cordes i el cosit de pells. La seva aparici no es coneix amb precisi per les dificultats de conservaci d'aquest materials. El filat es realitzava ja amb fusos, que facilitaven la torada del fil, i, desprs d'uns primers teixits a m, es va inventar el teler.

Tamb es produeix el desenvolupament de noves habilitats: realitzen destrals de pedra polida, dents de fal, punxons d's i cistelleria, alhora que sabien fer foc amb facilitat, emprant pedres de slex i pols de metall.

 Creences .

Durant el neoltic, el culte als difunts i els enterraments es van fer ms sofisticats. S'han trobat figuretes de fang que fan pensar que al neoltic tenien divinitats, dus de la fertilitat i forces de la naturalesa, que eren invocades perqu els protegissin. 

Als actuals Pasos Catalans, la cultura dels sepulcres de fossa es prpia de la mitjania del quart mi leni a mitjan tercer. Aquest sepulcres individuals  amb objectes personals i elements religiosos s'han trobat prop dels cursos del riu, en rees adequades pel conreu: costa del Maresme, a les valls del Ter, en el curs del Llobregat i els seus afluents, a la vall del Francol com s el cas de Vimbod i Poblet. 

Aquests enterraments ens fan pensar que creien en la vida del ms enll. La disposici dels esquelets demostren que el cadver es posava amb les cames aixecades, quasi b en posici fetal, en contacte directa amb la terra o b protegit amb lloses. Al seu costat, sol aparixer un aixovar funerari format per ornaments, eines de treball, armes, peces de cermica, etc.

 Prctiques artstiques .

s en les activitats artstiques on ms es nota la ruptura amb el paleoltic. Les grans manifestacions realistes de l'art rupestre donen pas a escasses pintures esquemtiques molt ms pobres en dibuix i en color, si b l'art va ampliar el seu camp d'acci a la decoraci d'objectes de cermica.

Les pintures rupestres ms tardanes, correponents als perodes cermics, es distingueixen pel moviment de les figures i per una tendncia cap a l'abstracci, fins al punt de convertir la figura humana en un teixit de ratlles i angles.

 El neoltic als Pasos Catalans .

De mitjan cinqu mi leni a la meitat del quart, podem constatar que la forma de vida, a Catalunya, ja s plenament neoltic. Per exemple, s'ha trobat cermica a Collbat (Montserrat), en les excavacions fetes per Joan Colominas i Roca. Les peces estan decorades amb incisions fetes per la vora dentada d'una petxina (cermica cardial). Per altres restes arqueolgiques sabem que el tipus d'agricultura de sec era cerealstica i basada en l'aprofitament de pasturatges per a bestiar. 

Al parc de la Draga, a Banyoles, hi ha l'nic jaciment neoltic lacustre de la pennsula ibrica. A la Draga, 4000 anys aC hi havia platges que avui cobreix l'aigua. Un fet que ha perms la bona conservaci de materials com la fusta, les cordes, els cistells i els vegetals. Hi ha objectes recuperats que sn nics: arcs i javelines, pals cavadors i fals, tiges de fletxa, mnecs d'aixes, cistells de jonc, etc. L'any 1990 es va fer el primer sondeig. De llavors en, les excavacions successives han revolucionat el coneixement sobre les primeres societats neoltiques de la Mediterrnia occidental. Des de l'abril de 2004 el parc es visitable mentre les excavacions continuen.

A la cova de la Font Major, a l'Espluga de Francol, s'hi han trobat restes de presncia humana des del paleoltic inferior, quan va ser habitada de forma temporal per comunitats de caadors reco lectors, fins al neoltic, moment en qu els assentaments al vestbul es feren permanents.

Un dels jaciments neoltics ms importants d' Europa es troba a Ca n'Ortad-Maym, a Cerdanyola del Valls, quan, l'any 2003, mentre es feien unes obres al carrer. La troballa de restes ssies humanes d'una setantena d'individus inhumats en diferents poques, vasos campaniformes del 4600 aC, bols, tenalles, puntes de sageta talades amb slex i petxines de l'aixovar funerari conformen el jaciment.

Una modesta navegaci d'altura permet arribar a les illes Balears vers el 4000 aC, que trobem testimoniats a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Bellwood, Peter (2004): First Farmers: The Origins of Agricultural Societies. Blackwell Publishers. ISBN 0-631-20566-7;

 Enllaos externs .
 En catal .
Web amb informaci del Parc neoltic de la Draga de Banyoles;
Web amb informaci de la cova de la Font Major de l'Espluga de Francol;
 En angls .
Neolithic Stone Tools and Artifacts   World Museum of Man;
Brutal lives of Stone Age Britons;
Vincha Neolithic Script;

 En francs .
 El neoltic (Hominids.com);
 Colleccions neoltiques del "Muse des Antiquits Nationales";
 Sahara neoltic. Dossier Futura Sciences;
 A. Bocquet: La vie quotidienne dans un village  la fin du Nolithique au bord d'un lac des Alpes;
 "Les Hommes des lacs. Vivre  Chalain et Clairvaux il y a 5000 ans" a La vie quotidienne dans les villages nolithiques du Jura;
 Tala d'un arbre amb destral neoltica;
 Pellicula de G.B. Arnal (1979) en 25 mn. La cramique nolithique, prsentation et reconstitution exprimentale (RealMedia);
 Jean Courtin. Nos anctres du Midi: voyage dans le temps ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25287" title="Desert" nonfiltered="876" processed="875" dbindex="10925">

El desert s un paisatge que es caracteritza per l'alta oscillaci trmica entre el dia i la nit (hi arriben a haver variacions de fins a 50 C), la gran incidncia de rajos solars, l'absncia de vegetaci i la falta de precipitacions. 

Alternativament, tamb es defineix desert com a un lloc despoblat, no habitat per humans ni gaireb per cap mena d'sser viu. Segons aquesta definici, tamb sn deserts altres climes ms freds com l'rtic o la tundra. Usualment, per, a aquestes zones hi viuen poblacions nmades i itinerants com els beduns.

Climes desrtics.
Els deserts estan distributs entre diferents zones:

Zones Semirides: amb una mitja de precipitacions de 200 a 500 mm anuals. Solen estar situades a les vores dels deserts i sumen gaireb un 15% de la superfcie de terra del planeta.
Zones rides: tenen precipitacions anuals d'entre 25 i 200 mm i sumen el 16% de la superfcie de terra del planeta.
Zones hiperrides: sn tan seques que de vegades no plou durant anys. Aquests sumen el 4% de la superfcie terrestre.

Tipus de desert.
Segons l'ubicaci i les caracterstiques del desert, es distingeix entre:
desert polar, com l'Antrtida;
desert intertropical, com el Shara;
desert costaner, com els del Per;
desert muntanyenc, com el dels Mojakws;
desert continental, com el de Gobi;

Enllaos externs.

Arqueologia del Shara occidental;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25288" title="Tibet" nonfiltered="877" processed="876" dbindex="10926">




El Tibet (en tibet, Bod, pronunciat p en el dialecte de Lhasa; en xins 
 
 ) s una regi de l'sia central que designa quatre entitats geogrfiques superposades:
en el seu aspecte fsic, designa l'altipl situat al nord de l'Himlaia, de clima semidesrtic. Aquesta rea s'anomena el "sostre del mn" perque t una alada mitjana superior als 3.000 m sobre el nivell del mar.
al mateix temps, tamb s'anomena Tibet a tota la regi que est poblada pels tibetans. La cultura tibetana es caracteritza per l's de la llengua tibetana, costums comuns i diferenciats d'altres pobles d'sia, per sobretot per la variant del budisme que s'hi practica anomenat lamaisme. Es pot dividir en Tibet central, Amdo i Khan.
d'altra banda, representa la regi autnoma de l'actual Repblica Popular de la Xina, amb un estatut administratiu que la diferencia d'altres regions de la Xina. Altres territoris de cultura tibetana estan a la regi autnoma de Xinjiang o a les provncies de Sichuan, Gansu i Qinghai de la Xina, i una part molt petita al nord de l'ndia.
finalment, tamb es fa anar per designar alguns del antics regnes histrics tibetans.

 Histria .

Segons les restes arqueolgiques trobades al Tibet, se suposa que els seus primers habitants apareixeren 10.000 anys aC. No obstant aix, degut al carcter nmada de les tribus tibetanes, entre elles els Zhang Zhung, no s fins fa 2.300 anys quan comencen a tenir una clara presncia a la histria de l'sia. s llavors quan apareix el rei Nyakhri Tsampo, qui instaura una dinastia militar que s expandeix per tot l'altipl tibet, entre els regnes de la Xina, l'ndia, el Nepal, Bhutan i Birmnia.

Aquesta dinastia es va mantenir fins que, 30 reis ms tard, el mtic Songsten Gampo (segle VII) assum el poder. Amb aquest rei el Tibet va arribar a la seva mxima expansi, aconseguint tenir 40 milions d'habitants i expandint les seves fronteres fins a entrar a la Xina i prendre la ciutat de Chang an (actual Xi an); aix era l'any 763.  El rei Songsten Gampo es va casar amb dues princeses budistes, l'una xinesa i l'altra d'origen indi. Aix li va permetre conixer ambdues civilitzacions i tamb el budisme mahayana. El Pas de les Neus, fins llavors un estat feudal (format per 17 regions) fou convertit per aquest rei en una naci ms pacfica. Va enviar estudiants a l'ndia, on van aprendre el snscrit i van comenar a traduir a la llengua tibetana la vasta literatura budista. A finals del segle VIII es va convidar al mestre Padmasambhava (literalment, nascut del Lotus), tamb conegut al Tibet com a Guru Rinpoch ("mestre precis") a ensenyar la filosofia budista. s grcies a aquests dos personatges que s introdu el budisme al Tibet. Els tibetans consideren que Guru Rinpoch s el segon Buda del nostre temps  desprs de Shakyamuni, any 2.500 aC . L emperador Trisong Detsen i el mestre Padmasambhava van construir temples com el Jokhang o el Ramoche, ambds a la nova capital tibetana: Lhasa. Tamb van fundar una gran quantitat de monestirs.

A l'any 821, el Tibet firma un tractat de pau amb la Xina. El budisme s perseguit durant anys i el rei Yeshe Oe s capturat perqu abandoni les seves ideologies i creences. Aquest rei estava intentant convncer al mestre indi Atisha que ans al Tibet. El seu nebot, Jangchub Oe, va enviar traductors i altra gent fins que aconseguiren que Atisha accepts. Al Tibet, Atisha va esciure "Una llum al cam", obra de valor espiritual de la qual en deriva una tradici d'ensenyances. Sota la influncia d'Atisha (que visqu al Tibet entre el 1042 i 1055), el budisme va tornar a resorgir, es van construir ms monestirs i es va concloure la traducci de texts budistes, donant lloc a la producci de texts prpiament tibetans. El pes d'aquesta "Poltica de la No-violncia" imped el sorgiment de noves dinasties. Les institucions monstiques comenaren a guanyar poder mentre que les famlies nobles que governaven el perdien.

A principis del segle XIII, Gengis Khan conquereix la Xina i el Tibet, que est sota el seu domini fins a la meitat del segle XIV (1368). A finals d'aquest segle, el Lama Je Tsongkhapa inici un renaixement espiritual del budisme tibet i cre l'escola Gelug  coneguts tamb amb el nom de "gorros grocs". Je Rinpoch (Tsongkhapa) va comenar tradicions festives tan importants en la cultura tibetana com el Monlan Chenmo (Gran Festival de les Pregries), festa que se celebr fins el 1960, quan la Xina va restringir les activitats religioses al Tibet.

Al segle XV la quantitat de militars va disminuir i la de monjos va augmentar. Un deixeble de Lama Tsongkhapa, Gendun Drupa, comena a liderar la nova escola; en aquella poca s impartiren noves doctrines, es construren ms monestirs i es van compondre nous textos. Desprs de la mort d'en Gendun, un nen va ser reconegut com la seva reencarnaci. Quan aquest va morir es va tornar a cercar la seva reencarnaci i es va trobar un nen que va ser anomenat Snam Gyatso. L'any 1573 va visitar Monglia i l'emperador Alta Khan li va atorgar el ttol de Dalai ("mestre tan extens com l'oce"). Snam, en ser la tercera reencarnaci de Gendun, va passar a ser conegut com el Tercer Dalai Lama. El Tibet es va situar sota la protecci d'Alta Khan i els Gelug-pa van governar el pas.

Al segle XVII, el cinqu Dalai Lama (Lobsang Gyatso "el Gran") va ser proclamat rei del Tibet i va fundar els palaus de Ganden i el Potala, a Lhasa. Va desmilitaritzar totalment el pas i va aconseguir que l'emperador dels manxs garants la independncia del Tibet. La pacificaci i desmilitaritzaci dels mongols per part dels tibetans va sser una de les grans transformacions de la histria.


 Histria recent .
El XIII Dalai Lama Thubten Gyatso (1876-1933) va iniciar la modernitzaci del Tibet, per al comenament del segle XX, el coronel britnic Younghusband va forar al govern tibet a acceptar un tractat comercial amb l'ndia que solament beneficiava els britnics. La Gran Bretanya va enviar tropes al Tibet amb l'excusa d'una creixent influncia russa i el Dalai Lama va fugir a Monglia fins al 1911 (vegeu tractat d'amistat i aliana entre el govern de Monglia i el Tibet). El 1906 es va establir un tractat bilateral britnico-xins pel qual l'imperi xins adquiria el reconeixement de la seva sobirania al Tibet a canvi del pagament d'una gran quantitat de diners als britnics, que en van retirar les tropes. Un any desprs, el 1907, la Gran Bretanya i Rssia van signar un acord de no-ingerncia als assumptes tibetans. Els xinesos havien intentat envair el Tibet, per els van frenar.

El XIV el Dalai Lama Tenzin Gyatso va nixer el 1935 a Amdo, prop de la Xina, i dos anys ms tard fou reconegut com la reencarnaci del tretz Dalai Lama del Tibet. A causa de la invasi xinesa, va haver d'assumir el poder del seu pas als 16 anys d'edat, el 17 de novembre de 1950. La Repblica Popular de la Xina (RPX) havia anunciat que aniria a "alliberar el Tibet dels invasors estrangers i a retornar-lo a la Terra Mare" un any abans. Tot i aix, noms hi havia sis forasters en terra tibetana. Mao Zedong hi va enviar 80.000 soldats i va implantar un programa de millora de les comunicacions, tamb va construir carreteres i aeroports amb finalitats militars. La presncia militar i l'ocupaci va sser cada cop ms repressiva.


El 10 de mar de 1959 hi hagueren manifestacins pels carrers de Lhasa. Els tibetans, temerosos de la sort de Sa Santedat el Dalai Lama, es van asseure al voltant del Norbulingka, on aquest es trobava. El Dalai Lama va rebre una invitaci a un teatre xins amb la condici que hi ans sense escorta; ltimament, tots els dirigents tibetans que hi havia accedit no havien tornat. Tal fou la petici del poble per tal que el Dalai Lama fugs que, una nit  disfressat de soldat i sense ulleres  va marxar entre la multitud que envoltava el palau de Norbulingka i va caminar per l'Himlaia amb altres dirigents tibetans fins arribar a l'ndia. Desprs de la seva fugida, els xinesos van esclafar la manifestaci i van bombardejar les places, van matar ms de 200.000 persones. Ja sense amagar el seu desig d'assassinar el Dalai Lama, van escorcollar els cadvers un per un, per no van aconseguir trobar-lo. Milers de tibetans van seguir el cam del Dalai Lama i van exiliar-se a l'ndia, on es van establir. A Dharamsala, al nord de l'estat indi de Himachal Pradesh, es va fundar el govern tibet a l'exili .

Actualment, l'ocupaci xinesa continua. 120.000 tibetans s han vist forats a l'exili i un mili dos-cents mil han mort.

 Geografia i ecosistema .
El Tibet histric constava de 2'5 milions de quilmetres quadrats en una mitjana d'altitud de ms de 4.000 metres: es tracta de l'anomenat altipl del Tibet. El Tibet es divideix en tres provncies: Amdo (al NE), Kham (la ms oriental) i U-Tsang (al sud i l'oest).

Al Tibet neixen rius com el Brahmaputra (tsang-po en tibet) i el Yang Tse (drichu) o l'Indus (sengue khabab). Actualment hi ha un problema amb l'evacuaci de residus nuclears al Tibet i amb la brutal tala indiscriminada d'arbres que la Xina est duent a terme, aix com l'explotaci excessiva dels minerals. El gran perill de l'ecosistema tibet s que s tan valus i ric com delicat i frgil.

Hi ha molta diversitat d'animals: 40 espcies endmiques de mamfers, 23 d'ocells, 2 de rptils. Alguns son el iac (yak), l'antlop tibet, el panda gegant i el roig o la  marmota dels himlaies.

La major part de la flora i fauna tibetana es concentra a les zones de l'est i del sud, ms humides.

 Gastronomia .
A causa de la gran alada i les dures condicions ambientals del Tibet, la seva gastronomia tradicional s molt calrica i rica en proteines i greixos. Aquest tipus de dieta es caracterstica en l'alimentaci diria dels nomades tibetans, que es basa en dos aliments molt energtics: la tsampa, que consisteix en farina de civada torrada, i el cha (te). El te especfic tibet (p cha) s te amb mantega de iac i sal. Altres plats ms elaborats sn, per exemple, el thug-pa (sopa de verdures, carn i pasta) i els momos, pasta en forma de ravioli, d'una mida ms gran que una croqueta, farcida de carn o verdura i fets al vapor; aix com els khabse (galetes). Es menja carn de iac, ovella o cabra. Tamb aprofiten la llet per a fer lassi, iogurt batut.

 Llengua tibetana .
El tibet s una llengua molt diferenciada del xins, i menys monosillbica. Les paraules acostumen a ser monosillbiques tot i que se ls afegeix un sufix que normalment denomina la morfologia de la paraula o altres caracterstiques (si s masculina, femenina, plural, verb, etc.). L'alfabet tibet prov de l'poca del rei Songsten Gampo. Aquest rei (que va introduir el budisme al Tibet) va enviar un grup d'erudits a l'ndia per tal que estudiessin els textos budistes i els tradussin a la llengua tibetana. Aix mateix, aquests savis havien d'estudiar detalladament els alfabets indis. Van escollir el brahmi i, modificant-lo, crearen l'alfabet tibet.

 Les quatre escoles del budisme tibet .
El budisme mahayana entr al Tibet de mans de Guru Rinpoch al segle VIII. Abans existia la tradici Bn. El budisme mahayana o Gran Vehicle no es limita a buscar l'alliberament personal, sin que la seva finalitat s tamb difondre la saviesa aconseguida i ensenyar el cam a tots els ssers. Aquest vehicle agafa diferents formes segons les cultures: el Zen al Jap, el Tantra o Vajrayana al Tibet...

Al segle VIII es va establir l'ordre dels Nyingma-pa o Antics, que recopila les doctrines de Guru Rinpoch. La seva jerarquia est basada en reconixer als lames dotats de saviesa.

Al segle IX aparegu la tradici Kagyu-pa ("tradici oral") tamb coneguda amb el nom de "gorres roges". Fou iniciada per Tilopa (988-1089), Naropa (1016-1100), Marpa el Traductor i el seu deixeble Milarepa. Organitzen la seva jerarquia a travs de les reencarnacions dels mestres savis.

Dos segles desprs, al XI, sorg l'escola Sakya-pa (denominada aix pel monestir d'origen) fundada per Konchog Gyalpo. Es regeixen per un sistema de transmissi hereditria. Aquesta famlia exerc el poder al Tibet als segles XII i XIII.

Al segle XIV i a causa de la reforma espiritual de Lama Tsongkhapa  considerat una emanaci del Buda de la Saviesa, Manjushri , nasqu l'ordre dels Gelug-pa ("model de virtud"), anomenats  gorres grogues . Tenen una estructura jerrquica universitria, tot i que les reencarnacions hi juguen tamb un paper important.

Totes les tradicions pretenen acomplir el despertar i pertanyen al budisme mahayana tibet, per la qual cosa les seves ensenyances son molt semblants. L escola Nyingma busca el que anomena  visi directa , l'escola Kagyu posa molt mfasi en la prctica individual, l'escola Sakya s coneguda per la perfecci en els seus rituals i l'escoles Geluk adjudica molta importncia a la vida monstica i els estudis filosfics profunds.

Enllaos externs.
Alfabet tibet i una altra informaci ;
L'ocupaci xinesa del Tibet (1950);
Histria, llengua i organitzacions del Tibet, a MnDivers;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25290" title="Dlmata" nonfiltered="878" processed="877" dbindex="10927">
El dlmata s una llengua romnica extingida que fou parlada a Dalmcia, entre l'illa de Krk (itali Veglia) i Dubrovnik (Ragusa). Era dividida en dos dialectes: el ragus, desaparegut al final del segle XVI, i el veglioto, extingit a la fi del segle XIX. El seu ltim parlant, Tuone Udaina, va morir el 10 de juny de 1898, en trepitjar un explosiu.

 Caracterstiques .
Pertany al grup romnic oriental. En un temps se suposava que aquesta llengua era l'esgla que mancava entre el romans i l'itali, per avui dia se sap que era molt distant del romans, fins i tot dels dialectes romanesos propers, com per exemple l'istroromans, parlat a stria (a Crocia).

s interessant notar com el dalmtic va mantenir les paraules llatines relatives a la vida urbana que el romans havia perdut. Se suposa que la poblaci dlmata havia tingut una vida urbana fora activa, mentre que els romanesos foren obligats a fugir a les muntanyes durant l'poca fosca.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25293" title="Neoltic inicial" nonfiltered="879" processed="878" dbindex="10928">

El neoltic inicial es va iniciar a l'Orient abans del 7.000 aC estenent-se cap a l'oest a travs del Danubi i la Mediterrnia.

L'existncia de contactes entre Orient i la Pennsula Ibrica est acreditada per algunes troballes.

La primera fase del neoltic la situarem a Catalunya i el Pas Valenci entre el 4.500 aC i el 3.500 aC i s possible que influncies culturals procedents de l'Orient arribaren al litoral Mediterrani. Ms dubtosa s la penetraci de l'element hum oriental.

A Catalunya s'han datat objectes neoltics del 4300 aC

Neoltic inicial a la Peninsula Ibrica.

A la Pennsula Ibrica van arribar els primers emigrants orientals desprs del 4.500 aC. Es creu que venien d'Anatlia, i que van seguir el curs del Danubi, i desprs la Vall del Po, per arribar als Pirineus. Tamb pogueren arribar emigrants orientals per via martima, contornejant les costes Mediterrnies, i encara que aquesta arribada s problemtica, els assentaments majoritriament costers, suggereixen un paper decisiu de la mar a l'arribada dels orientals.

Neoltic a la zona de parla catalana .

A l'actual zona litoral catalana sembla que llavors s'hi assentaren poblacions foranes que van desplaar o absorbir la poblaci existent i van donar origen a una societat diferenciada de l'anterior mesoltica. Sembla provat que venien de la Mediterrnia Oriental (Sria, Turquia).

L'arribada a la costa Mediterrnia de viatgers procedents d'orient o d'altres llocs per que ja havien tingut contactes o influncies d'orient fa pensar que des d'all la civilitzaci s'estengus cap a l'interior.

Els emigrants orientals coneixen els rudiments de les tcniques agrcoles. Viuen bsicament en coves i en cabanes de fusta. Coneixen la tcnica de moldre el gra colpejant-lo amb pedres rodones de petita grandria que es podien agafar amb la m contra pedres ms grans i planes. La farina obtinguda es menjava barrejada amb aigua o amb altres aliments, o cuinada damunt de pedres calentes. Varen establir comunitats petites properes als rius i en valls frtils. S'enterraven acuradament. Encara que coneixien l'agricultura, eren bsicament ramaders, i seguien practicant la cacera i la recollecci.

Aquesta primera civilitzaci neoltica, estesa pel nord d'frica, les zones que ara coneixem com el Pas Valenci, Catalunya, el sud-est francs i Itlia, no s'alluny molt de les zones costeres. S'observa una certa unitat cultural per tota la costa mediterrnia de la Pennsula Ibrica, el Nord d'frica, el sud-est francs i la Pennsula Italiana, sobretot de la banda de l'Adritic. Rarament els seus assentaments estaven situats a ms de cent kilmetres de la costa, el qu no vol dir que no difongueren els seus hbits culturals a zones ms allunyades.

Les coves ms destacades a Catalunya sn les de Montserrat (per exemple la Cova gran de Montserrat al terme de Collbat, o la cova freda al mateix terme) per n'hi ha al Baix Llobregat, el Peneds, el Priorat i ms avall de l'Ebre continuant pel Pas Valenci (on destaquen la cova de la Sarsa a Bocairent, la cova de Bocairent tamb en aquest terme i la cova d'or, a Beniarrs).

Les pintures apareixen a molts indrets dels Pasos Catalans o de les rodalies (Arag i Murcia):

Coves de Cogul o Roca dels Moros, a Cogul de les Garrigues;
Tivissa i el Perell (Tarragona);
La Snia;
Rojals;
Calapat;
Vall de l'Aigua Amarga (mes enll d'Alcanyis);
Barranc dels gascons;
Els Cecans (Calaceit);
diverses al Albarraci;
Morella la vella (Cove del Roure);
Barranc de la Valltorta (termes de Tirig i d'Albocacer);
Barranc de la Gassulla (Ares del Maestrat);
Les Dogues;
Cova Remigia (Ares del Maestrat);
La Joquera (Borriol);
Cova de l'Aranya (Ricorp);
Dues Aiges;
diverses a Alacant i alguns llocs de Murcia destacant la cova de La Sarga, prop d'Alcoi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25294" title="Coves del Cogul" nonfiltered="880" processed="879" dbindex="10929">

Les coves del Cogul sn un dels jaciments de pintures rupestres ms destacats d'art rupestre llevant, que s'estenia durant el paleoltic per tot el llevant de la pennsula Ibrica. L'indret, situat al Cogul (Les Garrigues), s anomenat roca dels moros, i consta el seu s com a santuari o lloc mgic pels ibers i romans.

Les va descobrir el rector del poble del Cogul, en Ramon Huguet, l'any 1908. Foren descrites per Cefer Rocafort (Las pinturas rupestres de Cogul, Butllet del Centre Excursionista de Catalunya, 1908). Una altra edici ms mplia fou publicada per Joan Cabr a El arte rupestre en Espaa (1914).

Les pintures de la roca dels moros, com tot l'art rupestre llevant, han estat declarades per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat (referncia 874).

L'escena de la dansa s la ms famosa. S'hi veuen nou dones que van aparellades, unes pintades en negre i altres en roig; porten unes faldilles llargues i dansen al voltant d'un home nu amb el sexe acusat, tal com s representada la figura masculina en gaireb tot l'art rupestre llevant.

Juntament amb les figures humanes hi ha diversos animals, aix com inscripcions en escriptura ibrica nord-oriental i llat, una de les quals s un exvot, cosa que indicaria que l'indret fou un santuari que es perllong fins a l'poca ibrica i romana.

A la roca dels moros hi ha 45 figures, 7 de les quals gravades a la pedra i 38 pintades de vermell clar, negre i vermell fosc. El conjunt est preparat per a la visita del pblic.

 Bibliografia .
 Volum I de la Histria de Catalunya dirigida per Pierre Vilar: Prehistria i histria antiga, de Joan Maluquer de Motes.
 Anna Alonso Tejada i Alexandre Grimal Navarro: L Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pags Editors, 2007, LLeida, (ISBN 978-84-9779-593-7);

 Enllaos externs .
Museu d'Arqueologia de Catalunya - Institut Catal de Paleoecologia Humana i Evoluci Social: La roca dels moros del Cogul;
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya;
UNESCO.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25295" title="Neoltic mitj" nonfiltered="881" processed="880" dbindex="10930">

El Neoltic mitj o ple pot situar-se entre el 3.500 aC i el 2.500 aC.

En aquest perode la cermica arriba a una plena difusi. La ms estesa s la cermica de tipus d'acanaladora.

Crida l'atenci la desaparici dels cultius agrcoles, que havien comenat a desenvolupar-se i que ara quasi desapareixen sense que se'n spiguen les causes.

En aquest perode es van produir desplaaments massius de poblacions que es van assentar a zones geogrfiques determinades. A Catalunya es percep clarament l'assentament d'una poblaci procedent segurament de Sussa i del nord d'Itlia, que va empnyer els primers emigrants orientals del perode anterior cap al sud. Aquestos emigrants installats a Catalunya, que constituren la cultura dels sepulcres de fossa van aportar una cultura de base agrcola i ramadera, que establia els seus poblets de cabanes als plans, enterrant-se en sepulcres de fossa, sempre llunyans de coves, el que demostra que no les utilitzaven. Sens dubte passada la primera poca d'invasi, i assentada slidament la poblaci, aquestos emigrants van poder adoptar nous costums funeraris, religiosos, econmics i socials, influts no solament per la cultura d'all on venien sin tamb per les restes de la cultura mesoltica anterior a la primera emigraci oriental, i per aquesta primera cultura oriental.

En aquesta esta poca ja van aparixer alguns elements de bronze a Frana, cap el final del perode.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25298" title="Cultura de les coves" nonfiltered="882" processed="881" dbindex="10931">
La Cultura de les coves, sorgida de les influncies orientals, es va desenvolupar a la costa mediterrnia i es va estendre progressivament de la costa cap a l'interior. A l'mbit geogrfic on avui situem Catalunya va durar del 4000 aC al 3000 aC.

Tenia un carcter netament neoltic (del neoltic inicial), i de les influncies orientals va adoptar tamb les caracterstiques prpies de les cultures megaltiques, quant ja s havia ests pels indrets que ara coneixem per Castella, Arag, Andalusia i Extremadura, i fins i tot a zones del Cantbric.

Caracterstic d'aquesta cultura sn les coves amb molt poc material ltic i quasi sense slex, del que noms consten llesques i fulles de ganivets, trobant-se en canvi molta cermica decorada amb relleus, al nord, i cermica decorada amb incisions al sud, on ms tard, pel contacte amb orientals, donar origen a la cultura del Vas Campaniforme.

La cultura de les Coves fou estenent la seva influncia per la pennsula ibrica essent el punt de sortida de les cultures megaltiques. Al sud de l'Ebre aquesta cultura es va desenvolupar mpliament, per al nord d'aquest riu, entre el Segre i la costa i entre els Pirineus i l'actual comarca catalana del Camp (situada aproximadament en un cercle d'uns 25 kilmetres a l'entorn de Tarragona) va imposar-se l'anomenada "Cultura dels sepulcres de fossa", i ms al sud (al sud del cap de Palos es va establir una cultura fundada per emigrants orientals anomenada Cultura Almerienca.

Aix va deixar la cultura de les Coves reduda al centre, abraant quasi tota la Pennsula Ibrica menys les zones de Cantabria, Astries, Galcia, la part occidental de Castella la vella, Portugal, i  Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25299" title="Cultura asturienca" nonfiltered="883" processed="882" dbindex="10932">
La cultura Asturienca s una continuaci evolucionada del Mesoltic en la seva fase de l'Epipaleoltic, que conserva un carcter arcatzant. Es va desenvolupar desprs del 5.000 aC.

Les troballes situen la seva zona d'influncia a Astries, regi Cantbrica, Pas Basc, i Aquitnia, per amb extensions assimilables a la provncia de Girona, i probablement tamb al nord d'Arag i Navarra on no va deixar rastres.

Iniciada per les poblacions mesoltiques de la costa occidental peninsular, de la cornisa Cantbrica i Aquitnia, es va caracteritzar perqu la seva poblaci vivia dels molluscs i cargols i practicaven la talla de pedra. Apareixen grans dipsits de clotxes a l'entrada de les coves, entre els quals s'hi barregen pedres de quarsita tallades en punta amb una forma molt tpica. Les petxines es feien servir per menjar per tamb amb finalitats decoratives (collars i penjolls) i per fer incisions al fang.

Pot datar-se per l'estratificaci per damunt de les capes de l'Azili i pels molluscs que coincideixen amb el clima, cap el 4.500 aC.

Va desaparixer davant la difusi de les cultures megaltiques, desprs del 3.000 aC. No es coneix molt b el procs de canvi cultural, si b s evident per les seves similituds, que el tipus de dolmen que s'estn per la zona de cultura Asturienca, deriva de l'existent al centre de Portugal (a la regi de Lisboa i cap el nord, Galcia i Astries, fins arribar al Pas Basc, Navarra, Arag i Catalunya).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25300" title="Cultura almerienca" nonfiltered="884" processed="883" dbindex="10933">
La cultura almerienca es va formar a la costa mediterrnia de la Pennsula Ibrica per influncies orientals cap el 3000 aC

Desprs d'una primera emigraci oriental abans del 4000 aC que va donar lloc a la cultura de les coves, una segona onada, d'origen possiblement siri, va originar la cultura Almerienca.

La seva arribada no fou en gran nombre per es va perllongar durant segles i aix van influir decisivament a la cultura i la llengua i van introduir un nou element tnic barrejat amb la poblaci local. Els emigrants no sempre s'establien per sempre a la zona mediterrnia sin que sovint tornaven als seus llocs d'origen i ms tard tornaven a venir i a marxar. La fusi va produir-se pel gran espai de temps en qu aquests contactes es van mantenir, i pel nombre que en tot aquest temps es va establir a la zona de mica en mica i els matrimonis mixtes en el mateix perode. Tamb l'estabilitat social (no hi va haver ni guerres ni conflictes greus en tot el perode) va contribuir al seu arrelament i desenvolupament.

El emigrants aportaren dols-plaques de tipus Egeu, o tombes collectives derivades de les tholoi caracterstiques del Neoltic xipriota (cap el 3.700 a 2.300 aC.). Les colnies constitudes eren autntics nuclis d'irradiaci cultural cap a l'interior, i van donar origen a les cultures megaltiques. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25306" title="Televisi de Catalunya" nonfiltered="885" processed="884" dbindex="10934">
Televisi de Catalunya o TVC s una empresa pblica catalana que gestiona diferents canals de televisi: TV3, K3, 33, TVCi, 3/24, Canal 300 i TV3i (tots ells formen part de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El Canal K3/300 i el 33 Digital s'emeten nicament per TDT. Fou creada per una llei del Parlament de Catalunya, el 1983. El 10 de setembre d'aquell any s'iniciaren les primeres emissions en proves i el gener de 1984 comenaren les emissions regulars.
Tot i que es cre com a una empresa de televisi per a Catalunya, reivindicacions populars han forat a TVC a oferir les seves emissions tamb a la resta de Pasos Catalans. En aquests llocs les emissions sn possibles grcies a repetidors installats i gestionats per empreses privades de subscripci popular. D'aquesta manera, els anys 80 es possibilit que comunitats catalanoparlants sense mitjans de comunicaci propis poguessin gaudir d'una televisi en catal.   

A partir d'aquest mitj audiovisual s'ha aconseguit un gran aven en la normalitzaci de la llengua catalana en els mitjans de telecomunicaci, tot i que sovint se l'acusa d'utilitzar un catal light, fortament dialectalitzat de barcelon. Actualment s lder d'audincia a Catalunya.

TV3 tamb va ser la cadena que va descobrir o va rellanar les carreres de periodistes i showmans televisius catalans com a Xavier Sard, Andreu Buenafuente, Jordi Gonzlez, Alfons Ars, Jlia Otero, ngels Barcel, Josep Maria Bachs, Manel Fuentes, Jordi Estadella, Jordi LP, etc.

Les seves installacions centrals estan localitzades al carrer de la TV3 s/n, Sant Joan Desp, Baix Llobregat.



Tancament al Pas Valenci.

TV3 i tots els altres canals de televisi de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), emeten al Pas Valenci a travs de la freqncia digital (canal 47 a Castell, i canal 55 a Valncia i Alacant) que els hi va cedir el Ministeri d'Indstria quan Jos Montilla, en aquell moment ministre en cartera, va concedir a la Sexta, la banda analgica que va ocupar la televisi pblica catalana durant 17 anys. 

El 14 de mar de 2007, en un entorn proper a la commemoraci del 300 anys de la batalla d'Almansa i a dos mesos de les eleccions a la Generalitat Valenciana, el govern autonmic del Partit Popular amena d'expedientar a Acci Cultural del Pas Valenci (ACPV), propietria dels repetidors de TV3 al Pas Valenci, i Abertis Telecom, operadora encarregada del seu manteniment, amb una sanci d'un mili d'euros si seguien emetent sense llicncia. Cal recordar que al Pas Valenci existeixen una trentena de televisions en una situaci d'allegalitat semblant, com ara Punt 2, la qual, en moltes comarques, no disposa de freqncia legalment assignada. Aquesta acta sancionadora feia referncia als repetidors installats al mont Bartolo (Plana Alta), a la serra de Perentxissa (Horta Oest), a Montdver (Safor) i a la serra de Carrasqueta (Alacant).

El 15 de mar de 2007, tres entitats de la Federaci Llull emeteren una roda de premsa a la seu nacional d'mnium Cultural per informar de la situaci i avanar les iniciatives previstes per aturar el tancament dels repetidors i garantir aix, el dret a la lliure informaci en catal. La conferncia es desenvolup al nmero 276 del carrer Diputaci de Barcelona, i hi intervingueren Eliseu Climent -president d'ACPV-, Jordi Porta -president d'mnium- i Jaume Mateu -president de l'OCB-.

El 22 de mar de 2007, dos funcionaris de la Generalitat Valenciana acudiren a la seu d'ACPV per tal que l'entitat permetera voluntriament l'accs dels funcionaris autonmics a les seves installacions per dur a terme el tancament definitiu de les emissions, petici que fou rotundament inacceptada.

El 27 d'abril de 2007, tres-centes persones, entre les quals hi havia representants poltics i culturals, es van concentrar davant del repetidor de la Carrasqueta i van impedir que hi acceds un funcionari, acompanyat d'agents de la Gurdia civil i de tcnics d'una empresa per forar l'entrada. Eliseu Climent, i l'advocadessa Merc Teodoro, van parlar amb el funcionari perqu desists. El funcionari va fer signar al president d'ACPV i l'advocadessa, un document en qu assumien l'obstaculitzaci de l'accs al centre emissor. 

L'1 de maig de 2007, el portaveu del govern valenci, Vicente Rambla, va reiterar la voluntat institucional de tancar els repetidors de TV3 de Castell, Valncia i Alacant, i alhora, imposar una sanci econmica de 300.000 euros a ACPV. Mentre que el Jutjat d'Alacant va autoritzar el tancament, el Jutjat de Valncia el va denegar desprs d'estudiar un informe provisional. Segons Rambla, l'executiu ja t enllestit l'informe definitiu que permetria efectuar la clausura de les emissions a Valncia. El mateix dia, el collectiu Criteri va anunciar l'inici d'una nova campanya contra el tancament, consistent en l'enviament de formularis al President del Parlament Europeu i als comissaris de Mitjans de Comunicaci i de Cultura perqu actun sobre l'afer, en defensa de la llibertat d'expressi i d'informaci.

El 2 de maig de 2007, el govern de Francisco Camps notific a ACPV la proposta de resoluci d'expedient sancionador que remetria al jutge per fer efectiva la multa i la clausura dels repetidors, un cop hagus passat el termini de quinze dies d'allegacions. Mentrestant, ACPV va reiterar novament al Ministeri que anuncis el seu posicionament tcit en la concessi, inspecci i sanci d'emissions en TDT, competncia exclusiva del govern central i no pas de la Generalitat Valenciana. El catedrtic i titular de Dret administratiu de la UAB, Manuel Ballb i Ramon-Jordi Moles, van elaborar un estudi jurdic que avala precissament aquesta tesi. Glria Marcos, cap de llista de la coalici Comproms pel Pas Valenci, va anunciar a ltima hora que la seva formaci anullaria la sentncia si desprs de les eleccions a Corts Valencianes formessin part del govern autonmic.

El 8 de maig de 2007, el ministre d'Indstria, Joan Clos es va comprometre pblicament a atorgar quatre canals nous de TDT a la Generalitat Valenciana per garantir les emissions de Televisi de Catalunya al Pas Valenci. Clos va manifestar el seu comproms a la Comissi d'Indstria del Congrs dels Diputats, en resposta a les preguntes dels diputats Jordi Vilajoana (CiU), Agust Cerd (ERC) i Isaura Navarro (EU). En un hipottic pacte de reciprocitat, acord proposat pel mateix ministre, el govern valenci nicament cediria dos canals a TVC.

El 9 de maig de 2007, el Tribunal Superior de Justcia del Pas Valenci va desestimar el recurs presentat per ACPV contra l'expedient sancionador que la Generalitat Valenciana va sotmetre al jutge, el 30 d'abril, per a tancar les emissions de TVC i imposar una multa de 300.000 euros a l'entitat, propietria dels repetidors. Per desestimar el recurs, el tribunal va invocar la situaci d'allegalitat en la que es trobaven els receptors i els seus perjudicis sobre les cadenes que emetien dins del marc legal. ACPV va anunciar que convocaria al dia segent una roda de premsa per explicar els passos que seguiria en endavant, vist que un dels tres jutges que havien estudiat el cas havia donat la ra a l'entitat, a la vegada que, el ministre d'Indstria, s'havia comproms a resoldre el conflicte.

El 10 de setembre de 2007, la Generalitat va informar a ACPV que havia desestimat el recurs presentat contra l'expedient sancionador del Consell i havia ratificat la multa de 300.000 euros a l'entitat. Aleshores Acci Cultural va anunciar que interposaria un nou recurs davant el Tribunal Suprem.

El 25 de setembre de 2007, Acci Cultural va rebre de nou un comunicat de la Generalitat Valenciana que establia un ultimtum per tancar els repetidors abans del 10 d'octubre, i que en cas contrari es procediria a l'execuci forosa de la resoluci. ACPV anunci noves mobilitzacions per frenar el tancament illegal del centres de retransmissi radial.

El 17 d'octubre de 2007, amb el termini ja expirat i amb el risc de tancament en qualsevol moment, es present a Barcelona i a Valncia la nova campanya contra el tancament dels repetidors. La roda de premsa presentada al Collegi de Periodistes de Catalunya, van assistir-hi per donar suport: Joel Joan, Miquel Calada, Toni Soler, Antoni Bassas, Xavier Grasset, Carles Capdevila i Xavier Torres. En la presentaci es mostr una carta sotscrita pels expresidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, juntament amb els abats de Montserrat i Poblet, Josep Maria Soler i Josep Alegre, donant suport per escrit a les emissions de TVC al Pas Valenci i reclamant la involucraci d'ajuntaments, partits, sindicats, associacions i entitats. A la vegada, Antoni Tpies anunci la collaboraci a la campanya mitjanant la cessi d'una obra original. D'aquesta obra, se'n feren reproduccions per vendre a deu euros i sufragar la multa imposada a ACPV per part de la Generalitat Valenciana.

El 22 d'octubre de 2007, ACPV va presentar a Palma de Mallorca la campanya a favor del manteniment de les emissions al Pas Valenci. Concretament, es present un manifest al rectorat de la Universitat de les Illes Balears signat per personalitats rellevants de la societat insular com Montserrat Casas, rectora de la UIB; Alexandre Forcades, president del Cercle d'Economia de Mallorca; i Jaume Reyns, prior del Santuari de Lluc. En la presentaci hi particip Eliseu Climent juntament amb Tomeu Mart, vice-president de l'OCB. A ms a ms, el portaveu del Bloc per Mallorca, Biel Barcel, don suport a la campanya adduint que els territoris de parla catalana han de cooperar per tal que l'oferta audiovisual en catal arribi a tots els ciutadans. Va  assegurar que "impedir la continutat de les emissions de TV3 al Pas Valenci s un greu atemptat contra la pluralitat informativa i contra la cohesi de la comunitat catalanoparlant".

El 16 de novembre de 2007, el Jutjat del Contencis nm. 1 d'Alacant va ordenar (notificaci A i B) a la Generalitat valenciana que proceds a l'execuci forosa de l'ordre de cessament de les emissions de televisi, mitjanant l'apagada i precinte dels equips corresponents del repetidor de la serra de Carrasqueta (Xixona) en un perode no superior a quinze dies.

El 20 de novembre de 2007, la Generalitat anunci a ACPV mitjanant carta que la setmana vinent (dilluns 26, dimarts 27 o dimecres 28) provaria de tancar el repetidor de la Carrasqueta. No ser fins unes poques hores abans que la Generalitat comunicar a ACPV el dia i l'hora exacte en la que es vol dur a terme el tancament. Representants del PSPV, el Bloc, EUPV i ERPV van criticar durament la decisi de l'Executiu de limitar la llibertat d'expressi. 

Al dia segent, el conseller de la Presidncia, Vicente Rambla, va refusar assistir a la compareixena de la comissi de coordinaci de les Corts valencianes on havia de donar explicacions sobre l'intent de tancar els repetidors de TVC a instncies del grup parlamentari Comproms pel Pas Valenci (veure ordre del dia de la comissi). El president de la comissi va justificar l'absncia de Rambla per problemes d'agenda, segons va explicar la coordinadora d'EUPV, Glria Marcos, qui va expressar la seva indignaci (veure comunicat d'EUPV) i va recordar que la clausura de TV3 suposava un atac a la llibertat d'expressi.

El 25 de novembre de 2007, una cinquantena d'excursionistes se sumaren a la crida feta per la Colla Muntanyenca del Campello i altres centres excursionistes i casals del sud del pas, com el d'Ontinyent, Cocentaina, Alcoi o la Torre de les Maanes, per dur a terme una passejada per la serra dels Plans. Concretament s'inici a les 10h del mat al port de la Carrasqueta i finalitz al cim dels Plans dues hores ms tard. Les entitats que hi van participar, van voler mostrar aix, el seu rebuig al tancament del repetidor de la Carrasqueta, centre d'emissions de TVC a les comarques meridionals dels Pasos Catalans. Durant el recorregut, s'explicaren les actuacions urbanstiques i d'infraestructures que amenaaven el territori, com el radar d'AENA al cim de la serra, o els PAIs en els municipis de Xixona i Alcoi.

El 17 de desembre de 2007, ACPV present les allegacions judicials contra el tancament del repetidor  de Mondver (Safor). 

El 18 de desembre de 2007, ACPV present les allegacions contra el tancament del repetidor del mont de Bartolo (Plana Alta), deixant el contencis pendent de resoluci judicial. El coordinador de l'entitat, Toni Gisbert, reafirm en declaracions que la Generalitat no tenia competncia legal per tancar les emissions. A ms a ms, inst a la participaci de les concentracions de dissabte 22 de desembre a les 19h. per protestar contra el tancament de TV3 al Pas Valenci, previstes al carrer Major de Castell de la Plana, davant la Casa dels Caragols, i a la plaa de l'Ajuntament de Gandia.

El 19 de desembre de 2007, la Generalitat valenciana deman perms per tancar els repetidors del Mondver i del Bartolo, pendents de resoluci judicial, sense haver d'avisar prviament el dia i l'hora a ACPV, segons consta en aquest escrit de la direcci general de Promoci Institucional. Aquesta estratgia s'emmarca en evitar que es produssin concentracions populars per evitar la seva clausura, tal i com va succeir l'abril passat a la Carrasqueta.  

El 22 de desembre de 2007, es duren a terme dues concentracions per reclamar la recepci de tots els canals de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals al Pas Valenci. Una de les mobilitzacions reun tres-mil persones durant el vespre davant del carrer Major de Castell de la Plana, mentre que l'altre es dugu a terme davant de l'Ajuntament de Gandia aplegant-hi sota la pluja mig miler de persones. Les mobilitzacions convocades per ACPV van rebre el suport de tots els partits poltics (el PSPV, EUPV, el Bloc, IdV i ERPV), tret del PP, i dels sindicats UGT, CCOO i la Intersindical Valenciana, juntament amb altres entitats locals. D'altra banda, l'Ajuntament de Morella va aprovar una moci a favor de les emissions de TVC al Pas Valenci. Parallelament, Merc Teodoro, advocada d'ACPV, va presentar un recurs davant dels Jutjats demanant la nullitat del tancament de la Carrasqueta. Segons Teodoro, la Generalitat valenciana va sobrepassar el perms judicial, ja que noms autoritzava a tancar i precintar els equips d'emissi, mentre que a la prctica les infraestructures foren desmuntades.

El primer quart de segle.

El dia 10 de setembre de 1983, Joan Pera va donar la benvinguda als espectadors d'un nou canal: TV3 - Televisi de Catalunya. 

Vint-i-cinc anys ms tard, durant l'any 2008, per sobretot el dia 10 de setembre d'aquest, TV3 va preparar un seguit d'activitats per a celebrar aquest aniversari i convertir-lo aix en l'aniversari ms gran celebrat a Catalunya. 

Ms de 18 poblacions es van adherir a la iniciativa de 'La nit blanca de TV3'. Durant la nit del 10 de setembre de 2008, Televisi de Catalunya va dur a terme un programa especial amb el nom 'Nit 25' dirigit per Xavi Abad i presentat per  Albert Om. En aquest programa es va poder repassar el passat, present i futur del canal autonmic aix com veure les actuacions de Amaral, AiAiAi, Miqui Puig, etc. A ms, tamb va comptar amb la presncia de dos grups musicals que van crear dues canons especialment per a l'ocasi: La Casa Azul amb Vull saber-ho tot de tu, can utilitzada com a sintonia del programa 'Els 25' i com a Can de l'Estiu de TV3 2008; i NoWayOut, amb la can La Teva, utilitzada com sintonia del programa 'Nit 25' i, conjuntament amb 'Vull saber-ho tot de tu', com a can oficial dels vint-i-cinc anys de la cadena.

Referncies.


Vegeu tamb.
Llista de programes de Televisi de Catalunya;

Enllaos externs.

Televisi de Catalunya;
3alaCarta;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25314" title="Maledicci dels recursos" nonfiltered="886" processed="885" dbindex="10935">
Amb el nom de La Maledicci del Recursos es coneix un fenomen econmic singular que provoca que pasos amb recursos naturals abundants obtinguin uns resultats econmics inferiors als de pasos amb una dotaci de recursos molt menor.

Hi ha tres motius que expliquen aquesta paradoxa:
 La perspectiva de riqueses abundants porta sovint a disputes pel poder. Aix, sovint aquesta pasos pateixen cops d'estat i guerres civils. Aquesta cobdcia porta freqentment tamb a la corrupci.
 Els preus dels recursos naturals sn inestables i s difcil gestionar aquesta volatilitat. Aix provoca que les crisis econmiques siguin molt ms severes i bona part dels beneficis aconseguits en la fase expansiva desapareixen en la posterior recessi.
 Els recursos naturals, tot i ser font de riquesa, sovint no comporten la creaci de llocs de treball i aix provoca el que s'anomena el mal holands (o sndrome holandesa).

Per evitar aquests efectes adversos cal, en primer lloc, vetllar perqu en aquests pasos es desenvolupin processos democrtics i transparents que possibilitin una distribuci ms equitativa de la riquesa i que es duguin a terme les inversions adequades.
Una altra mesura que poden adoptar aquesta pasos s la creaci de "fons d'estabilitzaci" per tal de destinar part dels beneficis obtinguts amb la venta de recursos naturals en els moments de preus elevats a suavitzar les fases recessives. A ms, caldria evitar un endeutament excessiu amb institucions financeres estrangeres que ofereixen facilitats de finanament quan l'economia va b i d'altra banda n'exigeixen el retorn en moments de recessi.

Tanmateix, l'efecte nociu ms complicat de combatre s el mal holands que provoca una apreciaci del valor de la divisa del pas i dificulta les exportacions dels altres sectors de l'economia. En principi es podria pensar que per evitar aquesta apreciaci de la divisa, n'hi prou en mantenir els ingressos obtinguts amb la venta de recursos naturals fora del pas. Aix, no obstant, s clarament impopular i sovint la poblaci ho veu com una utilitzaci dels recursos nacionals per finanar el creixement d'un altre pas.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25315" title="Mal holands" nonfiltered="887" processed="886" dbindex="10936">
En economia, el mal holands o sndrome holandesa sn els efectes adversos que t sobre una economia un augment sobtat de la riquesa en un sector determinat (generalment relacionat amb els recursos naturals).

L'origen del nom es remunta al moment en el qual als anys 60 els Pasos Baixos, arran del descobriment de jaciments de gas i petroli al Mar del Nord, experimentaren un augment espectacular de l'atur (i fins i tot, una disminuci de la poblaci activa).

El descobriment d'aquesta quantitat de recursos naturals va suposar una forta entrada de divises i en conseqncia una forta apreciaci de la moneda local. Aquesta apreciaci de la moneda va portar a la resta de sectors de l'economia a ser molt poc competitius en els mercats internacionals (cal recordar, a ms, que l'economia neerlandesa s una economia petita i oberta al comer internacional) i tampoc podien competir amb les importacions que resultaven comparativament molt ms barates.

Aquest fenomen fou modelitzat per W. M. Corden i J. Peter Neary en un estudi l'any 1982.

Alguns casos en els quals es pot aplicar aquest model sn els segents:
 En els pasos exportadors de petroli durant l'escalada de preus del petroli dels anys 70.
 A Colmbia a causa de l'augment de preus del caf de  a la dcada de 1980.
 El descobriment d'or a Austrlia cap al 1850.
 L'entrada de tresors procedents d'Amrica a l'Espanya del Segle XVI;
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25318" title="Equinocci" nonfiltered="888" processed="887" dbindex="10937">

L'equinocci s cada un dels dos moments de l'any en qu el sol creua l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa duraci en tot el mn. La paraula equinocci ve del llat i significa "nit igual". 

Hi ha dos equinoccis a l'any,
L'equinocci de primavera o equinocci vernal es produx al voltant del 21 de mar quan el Sol creua l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinaci solar s zero passant de negativa a positiva. A l'hemisferi nord marca l'inici de la primavera.
L'equinocci de tardor es produx al voltant del 23 de setembre quan el Sol creua l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinaci solar s zero passant de positiva a  negativa. A l'hemisferi nord marca l'inici de la tardor.

En l'hemisferi sud, estos noms s'intercanvien. 

Els equinoccis tamb poden considerar-se com dos punts en el cel. Sn els punts on l'equador celeste talla a l'eclptica. En astronomia, aquest punts sn els nodes orbitals de la Terra. S'anomenen  punt ries o punt vernal (l'equinocci de primavera) i punt Libra (l'equinocci de tardor).

El moment en qu el Sol passa pels punts equinoccials es pot calcular de forma precisa i l'equinocci t lloc durant un instant concret en el temps. En diferents punts de la Terra els equinoccis poden tenir lloc en diferents dates degut als diferents fusos horaris. 

 Moviment dirn del sol . 

En els equinoccis el Sol ix exactament per l'est i es pon exactament per l'oest, sent les longituds del dia i la nit iguals.  En el moviment dirn mitja circumferncia ocorre per dalt de l'horitz (dia) i l'altra mitja per davall (nit).   

 L'equinocci de mar . 
En l'equador el sol eixe dia descriu un semicercle mxim de l'est a l'oest passant pel zenit, del lloc.  ;
En el trpic de Cncer el sol culmina al sud, on aconseguix la seva altitud mxima d'eixe dia que s 66,33 ;
En el trpic de Capricorn el sol culmina al nord on aconseguix la seva altitud mxima d'eixe dia que s 66,33. ;
En el pol nord el sol passa d'una nit de 6 mesos de duraci a un dia de 6 mesos.  ;
En el pol sud el sol passa d'un dia de 6 mesos de duraci a una nit de 6 mesos.

 L'equinocci de setembre . 
En l'equador el sol eixe dia descriu un semicercle mxim de l'est a l'oest passant pel zenit, del lloc.  ;
En el trpic de Cncer el sol culmina al sud, on aconseguix la seva altitud mxima d'eixe dia que s 66,33. ;
En el trpic de Capricorn el sol culmina al nord on aconseguix la seva altitud mxima d'eixe dia que s 66,33. ;
En el pol nord el sol passa d'un dia de  6 mesos de duraci a una nit de  6 mesos.  ;
En el pol sud el sol passa d'un nit de 6 mesos de duraci a un dia de 6 mesos.

 Vegeu tamb . 
 Solstici ;
 Precessi ;
 Colur;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25321" title="Operador matemtic" nonfiltered="889" processed="888" dbindex="10938">
Un operador matemtic s un operador usat en matemtiques. s una funci que realitza algun tipus d'operaci en un numero, variable o funci (l'operand). L'operador s'escriu a l'esquerra de l'operand.

Alguns operadors matemtics.
 (ms) s el simbol de la suma.

 (menys) s el simbol de la resta.

 i  sn els smbols de la multiplicaci.

 i sn els smbols de la divisi.

 s el simbol de la igualtat.

Exemples.
1 + 2;
4 - 3;
5  6;
8 / 4;
3 = 3;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25322" title="Npols" nonfiltered="890" processed="889" dbindex="10939">

Npols (en itali Napoli, en napolit Napule) s la ciutat ms poblada del sud d'Itlia i la capital de la regi de la Campnia. Npols supera el mili d'habitants (anomenats napolitans), i els tres milions si considerem la seva rea metropolitana. Est situada a meitat de cam entre el Vesuvi i una altra rea volcnica, els Campi Flegrei.

Npols t una gran riquesa histrica, artstica, cultural i gastronmica. El napolit s una parla italiana molt caracterstica i ben diferenciada de l'itali estndard.

 Histria .

Tots els escriptor antics la presenten com a ciutat grega i colnia de Cumes (Cumae). Seymnus Chius diu que fou fundada per la predicci d'un oracle; Estrab diu que fou colnia de Cumes per que tamb va rebre un grup de colons de Calcis i Atenes i alguns de les illes properes i per aix es va dir "Nova ciutat" (Nepolis). Eustatius, nadiu de la ciutat, tamb parla del seu origen calcdid per probablement es refereix a que Cumes era colnia calcdica. A la rodalia existia una ciutat que es deia Palaepolis (Vella ciutat) i abans Partnope (Parthenope), el que indicaria que era un establiment anterior per en tot cas les relacions entre ciutats no son clares i Palaepolis no es esmentada per cap autor grec.

Philargyrius esmenta l'historiador Lutatius com a font d'una historia segons la qual Cumes hauria fundat una colnia que fou abandonada per la circumstancia d'un eclipsi que es va veure com un mal auguri, per un oracle va ordenar de reconstruir la ciutat i donar-li el nom de nova ciutat (per tant la vella ciutat hauria agafat el nom en relaci a la nova, i no al revs). Palaepolis es esmentada per Esteve Bizant amb el nom de Parthenope, con a ciutat d'Opcia (Campnia) i per Estrab com a colnia rdia. La situaci de Palaepolis no es indicada per no era llunyana a Nepolis. 

Livi diu que la vella ciutat va subsistir i que fou sobrepassada per la riquesa de la nova per no va desaparixer.

Les dues ciutats van caure sota domini dels samnites com tota la Campnia. Palaepolis va fer algun atac contra els campanis aliats de Roma i aquesta li va declarar la guerra (328 aC) i la ciutat va admetre 2000 soldats de Nola i 4000 samnites. El cnsol Publilius Philo va ocupar una posici entre Palaepolis i Neapolis i va tallar les comunicacions entre ambdues i amb els samnites. Palaepolis es va sotmetre a Roma al cap d'un any per decissi dels caps locals Charilaus i Nymphius, i Nepolis va seguir l'exemple sense cap mena de resistncia i foren admesos a la pau en termes favorables i les seves llibertats garantides per tractat.

Desprs d'aix Palaepolis va desaparixer de l'historia i Nepolis no va parar de crixer. Nominalment Nepolis fou una foederata civitas, per en la practica estava sota domini rom. La situaci de la ciutat fou tant favorable que quant totes les ciutats d'Itlia van obtenir la ciutadania romana desprs de molta lluita, Nepolis no la volia acceptar.

El 280 aC quant Pirros es va acostar a Nepolis, no va trencar la seva lleialtat i Pirros es va haver de retirar; i a la Segona Guerra Pnica, tot i que el seu territori fou assolat, la ciutat va romandre en mans dels romans i va continuar essent una fidel aliada. A patir de la obtenci de la ciutadania amb la llei Jlia, va esdevenir una ciutat municipal ordinria, per no per aix va perdre importncia ni prosperitat. 

La seva poblaci continuava essent totalment grega. Aquesta cultura grega va afavorir que els romans ric l'elegissin com a residencia secundaria o per estudiar els fills. El 82 aC la guerra civil entre Gai Mari i Sulla va comportar una matana a la ciutat feta per un exrcit de Sulla que havia entrar a la ciutat a traci; per es va recuperar aviat. Sota l'Imperi va mantenir un bon nivell de prosperitat. Sota l'Imperi apareixen inscripcions amb el ttol de colnia que no se sap segur quant va obtenir, si be segons Petroni fou en temps de Claudi o de Titus o els Antonins.

Possessi de Nepolis eren les illes Capreae (Capri) i Aenaria (Ischia), per aquesta segona li fou arrabassada no se sap ben be quant, probablement al moment de la sotsmissi, i Capri fou annexionada a l'Imperi en temps d'August retornant a canvi Aenaria.

Va ser a Npols, al Castel dell'Ovo (o castell de l'Ou), on Rmul August, l'ltim emperador de l'Imperi Rom, fou empresonat abans de ser destitut l'any 476. 

Va passar als ostrogots sense lluita i fou conquerida per Belisari el 536 desprs d'un llarg setge, i part dels seus habitants foren executats; Ttila la va reconquerir el 542 per Narss no va tardar a recuperar-la i des llavors fou seu d'un dux bizant depenent de l'exarca de Ravenna. Encara era una ciutat important al segle VIII quant va esdevenir de fet ducat independent, posici que va conservar fins a la conquesta normanda el 1140.

Els seus edificis, museus i, fins i tot, el seu idioma estan marcats per tots los perodes de la histria, des de la fundaci grega fins a l'actualitat.



Frederic II Hohenstaufen va fundar la Universitat de Npols el 1224. El 1266, Npols i el regne de Siclia van ser assignats pel papa Climent IV a Carles d'Anjou, qui en va desplaar la capital des de Palerm fins a Npols. El 1284, el regne es va dividir en dos, i tots dos van reclamar el nom del regne de Siclia. Les dues parts van estar separades fins al 1816, any en qu van formar el Regne de les Dues Siclies. Va estar sota la dominaci catalanoaragonesa a partir de 1442, Carles V la va heretar el 1516 (en virtut del Tractat de Granada signat el 1500 entre Ferran II i Llus XII de Frana per repartir-se el Regne de Npols) i va passar als Habsburg espanyols fins al 1715, any en qu Npols va passar a ser austraca fins al 1734. Sota el regnat del monarca Carles de Borb, rei de les Dues Siclies (Utriusque Siciliarum), conegut ms endavant com a Carles III d'Arag, van aconseguir la independncia.

L'any 1799, una revoluci jacobina (amb el suport de l'Exrcit francs) va originar la Repblica Partenopea, que va durar ben poc: des del gener fins al juny del mateix any.

A Npols trobem el Teatro San Carlo, el teatre d'pera ms antic d'Europa, que va tenir una frentica activitat fins almenys el 1861, quan el regne va ser conquerit pels garibaldins i lliurat al rei de Sardenya. L'octubre del 1860, un plebiscit va significar la fi del regne de Siclia i el naixement de l'Estat Itali.

La inauguraci del funicular al Vesuvi va donar lloc a la famosa can Funicul Funicul, una ms dins de la llarga tradici de la can napolitana. Fora d'Itlia hi ha moltes canons napolitanes ben conegudes, com ara "O Sole Mio", "Santa Lucia" i "Torna a Surriento".

El 7 d'abril de 1906, el Vesuvi, que s'aixeca prop de la ciutat, va entrar en erupci i va destruir Boscotrecase i va causar danys seriosos a Ottaviano. El 1944, va ser l'ltima erupci fins ara d'aquest volc, que va ser espectacular i devastadora. Les imatges d'aquesta darrera erupci es van fer servir a la pellcula La guerra dels mons.

 Transports i comunicacions .
Continua estant ben comunicada amb Siclia i Palerm. Npols t un important port al golf homnim damunt la mar Tirrena, que el comunica, per exemple, amb Cller, Gnova i Palerm. T l'aeroport internacional de Capodichino, i bones comunicacions ferroviries amb Roma i Salern, entre d'altres.

 Curiositats napolitanes .
El crim organitzat napolit de caire mafis s conegut com la camorra.

Npols s, per tradici, la ciutat de la pizza. Els napolitans afirmen que la "pizza autntica" noms es pot trobar a la seva ciutat. Tamb hi t fama la fabricaci de gelats.

Tots els anys el 19 de setembre, aniversari de la mort de Sant Genar, patr de la ciutat, es repeteix des de fa 400 anys la liquaci de la sang del sant, considerat com un miracle per l'Esglsia Catlica.

 Llocs d'inters .

Npols s una ciutata que rep molts turistes, no noms per ella mateixa, sin perqu d'ac s'arriba a altres punts propers com Pompeia, el Palau Reial de Caserta, a les illes de Capri i Ischia o a la costa amalfitana. El nombrs patrimoni de la ciutat ha sigut revaloritzat des de la dcada dels noranta, amb activitats com el Maig dels Monuments i ha aconseguit la seua declaraci com a part del Patrimoni de la Humanitat en 1995.

 Edificis civils .

 Castel dell'Ovo (Castell de l'ou): s part integrant del paistage del Golf de Npols. T aquest nom perqu una llegenda diu que Virgili va amagar un ou que suporta tota l'estructura i que si s'arriba a trencar provocaria l'esfondrament de tot el castell i la ciutat seria vctima de grans catstrofes. ;

Est situat a l'illot Megaride, on es fund Partnope, l'origen de la ciutat. Posteriorment formaria part de la luxosa vila de Luci Licini Lcul, Valentini III la fortific i va hostatjar a Rmul Agustul, ltim emperador rom, que mor poc desprs. Fou arrassada pels propis napolitans al segle X per eviatr que caiguera en mans dels saracens. Ms tard fou recontrut durant la dominaci normanda en 1128 i l'aragonesa. Actualment es permesa l'entrada al pblic.



 Castel Capuano: manat a construir per Guillem I de Siclia,primer rei del Regne de Npols fundat pels normands. Rep el seu nom per estar situat al cam cap a Capua. Cuando el Sacro Imperio Romano conquist el reino, la capital se traslad a Palermo, deteriorndose el edificio a causa del abandono. Pero cuando la dinasta aragonesa conquist el Sur de Italia y la capital volvi a Npoles, y se comenz una gran remodelacin del castillo. En los siguientes 500 aos, el edificio se utiliz como sede de los tribunales; en la actualidad ofrece un contraste arquitectnico notable, al encontrarse en las inmediaciones de la zona de rascacielos, el Centro Direzionale.

 Castel Nuovo o Maschio Angioino: fue construido entre 1279 y 1282 por Carlos I de Anjou, todo un rcord, siendo el palacio real de su dinasta. En tiempos de Roberto de Anjou, uno de los ms notorios mecenas de su tiempo, se hospedaron en el castillo grandes figuras de las artes y las letras, como Petrarca o Boccaccio, quien escribi el Decamern entre sus muros. De esta primera etapa no quedan restos, debido a la reestructuracin inmediata a la llegada de los aragoneses.

El castillo posee cinco torres que son los puntos de unin de las gruesas murallas (Torre di Guardia, Torre di Mezzo, Torre di San Giorgio, Torre del Beverello y Torre dell'Oro), y un arco de triunfo de mrmol (Arco d'Alfonso d'Aragona), el cual fue construido en el siglo XIII para celebrar la entrada de Alfonso I de Aragn en la ciudad el 26 de febrero de 1443. La sala central del castillo, es la monumental Sala dei Baroni (Sala de los Barones), as llamada debido a que en el ao 1487 fueron arrestados en este lugar, los Barones que conspiraron contra Fernando I de Npoles. Esta sala, en la actualidad, hospeda las reuniones del consejo municipal y el Museo Cvico. Otro episodio histrico destacable acaeci en 1504 al conquistar la ciudad el Gran Capitn para la Aragn, que ejercera de virrey, hasta ser desposedo del ttulo por Fernando el Catlico, con quien a pesar de sus conquistas (o precisamente a causa de ellas), mantuvo cierta enemistad. Prueba de ello es la historia de las Cuentas del Gran Capitn, que presuntamente transcurri entre los muros de este castillo. Se considera que la reformas en el ejrcito iniciadas al poco de la conquista, constituyen el embrin de los Tercios, de los que cinco tuvieron su base en la ciudad. A propsito de esta circunstancia, circulaba un dicho:

Espaa fue mi natura,;
Italia mi ventura,;
Flandes mi sepultura.;



Parte del carcter militar de la Npoles de los siglos XVI y XVII se debi a la peligrosidad del Mediterrneo, infestado de piratas y corsarios de la Berbera. Aunque por supuesto, las tropas acantonadas en la ciudad contribuyeron en gran medida acosando embarcaciones rabes.

 Castel Sant'Elmo : domina desde lo alto de la colina del Vomero desde 1275 por obra de Carlos I de Anjou. Fue completamente restaurado entre el 1538 y el 1546 por el Virrei Don Pedro de Toledo. La base que anteriormente era cuadrada, desde entonces tiene forma de estrella. Este castillo fue escenario de la ltima y desesperada defensa de la Repblica Napolitana contra la ocupacin borbnica.

 Palau Reial de Npols  fue iniciado en el ao 1603 por el virrey de Npoles, el Conde de Lemos, en previsin de una posible visita del rey Felipe III de Espaa a la ciudad que no se lleg a hacer nunca. El proyecto inicial fue encargado al arquitecto Domenico Fontana que ya haba realizado importantes obras en Roma para el Papa Sixto V. Sin embargo el proyecto sufri numerosos cambios y no fue hasta la mitad del siglo XIX que se da por concluido, aunque desde el mismo momento en que se empezaron a colocar los cimientos, el Palacio Real de Npoles fue el centro de la vida poltica y social napolitana. A partir del ao 1734, ao en que la corte se instal permanentemente en Npoles, se llevan a cabo obras de restauracin del Palacio, que se encontraba en psimo estado de conservacin. A partir de entonces se encargaran progresivas modernizaciones que adecuaron al Palacio a un estilo ms barroco. A lo largo del reinado de Fernando II de Npoles, monarca de las Dos Sicilias, se tendi a la centralizacin de los poderes del Estado, propia del Absolutismo. Desde 1919 alberga la Biblioteca Nacional.

 Palau de Capodimonte : fue construido por orden de Carlos VII, rey de Npoles y Sicilia (que sera posteriormente Carlos III, rey de Espaa). Se comenz su construccin el 9 de septiembre de 1738 bajo la direccin de Giovanni Antonio Medrano, que tambin fue responsable del monumental Teatro San Carlos de Npoles. El rey Carlos construy Capodimonte expresamente para conservar la fabulosa coleccin de arte de los Farnesio, que haba heredado de su madre, Isabel de Farnesio, ltima descendiente de la casa ducal soberana de Parma. La construccin hubo de ser paralizada en diferentes ocasiones debido a la falta de dinero, al estar en esas fechas tambin construyndose el Palacio Real de Caserta. En 1760, Fernando IV encarg al arquitecto Ferdinando Fuga, la ampliacin del palacio y el diseo de los jardines. Tras la ocupacin napolenica durante una dcada, en la que slo tuvo funcin residencial, en 1828, se restaur la fachada occidental y se edific la Palazzina dei Principi destinada a las habitaciones del prncipe heredero, rodeada de un jardn botnico diseado a la inglesa.

El museo acoge obras de Giovanni Bellini, Sandro Botticelli, Caravaggio,  Annibale Carracci, Artemisia Gentileschi, Francisco de Goya, Simone Martini, Masaccio, Tiziano, entre otros.

 Teatre San Carlo: fue construido en menos de un ao, e inaugurado el 4 de noviembre de 1737, siendo el ms antiguo teatro de pera activo del mundo. Por sus dimensiones y estructura, ha sido el modelo de los siguientes teatros de Europa. En 1816 fue restaurado despus de un incendio.  Entre los directores y compositores que se han presentado en el teatro, estn Gioacchino Rossini y Gaetano Donizetti.


 Edificis religiosos .

Mirando la ciudad desde lo alto, lo primero que se puede observar es el enorme nmero cpulas y cruces que distinguen las muchas iglesias. Npoles en el s. XVIII era llamada la ciudad de las 500 cpulas pero debido a terremotos, incendios y los 181 bombardeos en la Segunda Guerra Mundial, se perdieron unos 60 templos. No obstante, la ciudad sigue contando con mayor nmero de iglesias que ninguna otra poblacin en el mundo con una cantidad de iglesias superior a las 400.

Un viajero francs (Jean-Jacques Bouchard), que en el 1632 visit Npoles, anot en su diario (hoy conservado en Pars) las impresiones de ese viaje: 
 

Las iglesias de esta ciudad albergan la ms grande belleza y la ms grande magnificencia... no dudo que las iglesias de Npoles igualan, y hasta superan a las de Roma en grandeza, belleza de arquitectura, dorados y otros enriquecimientos, pero sobre todo en la suntuosidad de los ornamentos de plata, siendo todos adornados con grandes mantas, terciopelos y sedas doradas. Creo que las iglesias de Npoles superan tambin en nmero a las de Roma.

 Catedral de Npoles (Duomo di Napoli) es todo un compendio histrico de estilos arquitectnicos. Probablemente, en la Antigedad, en su sitio se ergua un templo de Apolo, consagrndose el primer templo cristiano en tiempos de Constantino, siglo IV. Para llegar a los orgenes del edificio actual debemos remontarnos al 1299, al reinado de los Anjou. Al ser remodelada en los siglos siguientes, posee diversos estilos arquitectnicos: la fachada neogtica del Purismo italiano del siglo XIX, sus puertas son gticas y la sala principal barroca.

Un ejemplo del estilo barroco en esta iglesia, es la capilla del tesoro, que posee la estatua de San Gennaro y otras 51 estatuas de plata. El tesoro est formado por varias donaciones de ricos devotos, entre los cuales sobresale la mitra de plata con piedras preciosas donada por Matteo Treglia. En la capilla, se encuentran cpsulas que contienen la sangre del santo. Todos los 19 de septiembre, aniversario de la muerte del santo, la sangre se lica, este milagro que atrae miles de fieles anualmente, y es uno de los primeros casos de sangre licuada, despus de la de San Charbel Makhlouf en el Lban o la de San Pantalen (monasterio de la Encarnacin, Madrid)

 Monestir de Santa Chiara, en el corazn del centro histrico de la ciudad, construido entre 1310 y 1340 por Roberto de Anjou. La original estructura gtica tuvo una reestructuracin barroca en el siglo XVII. En 1943 fue prcticamente destruida por los bombardeos Aliados, y posteriormente, completamente restaurada a su original forma gtica. En su interior yace el rey Roberto de Anjou, Mara Cristina de Saboya y el hroe nacional Salvo D'Acquisto.

La Iglesia de San Domenico Maggiore fue construida entre 1283 y 1324 por Carlos II de Anjou, fue restaurada despus de grandes desastres, en estilo barroco en el siglo XVII, y en estilo neogtico en el siglo XIX. En esta iglesia, se encuentra una antigua tabla de Sant Toms d'Aquino sobre Teologa.

 Basilica di Santa Maria del Carmine Maggiore:  (Esglsia del Carme), situada a la zona on s'iniciaren la revolta de Masaniello en 1647. Durant aquesta un projectil entr a l'esglsia en direcci al crucifix, segons la tradici fou un milacre que noms danyara la corona d'espines. Al seu interior es conserva la tomba de Conrad de Hohenstaufen.

 Capella de Sant Sever o Temple de la Pietat:  del segle XVIII, s'hi conserva un fams Crist velat de Giuseppe di San Martino i unes estranyes "mquines anatmiques" vinculades a la histria del prncep Raimondo di Sangro.

 San Lorenzo Maggiore construda pr Carles I de Siclia i Npols al segle XIII. Al seu interior s'hi troben les tombes de Caterina d'ustria, Carlo i Giovanna di Durazzo i Robert d'Artois. Fou en aquesta esglsia on Giovanni Boccaccio va trobar el seu amor Fiammetta, i on Petrarca va pregar la nit del 4 de novembre de 1343, aterrat per la predicci d'un ermit sobre una tempesta horrible.

 Museus .

 Museo Arqueolgico Nacional de Npoles comenz a formarse con piezas de mrmol que Carles de Borb haba heredado de su madre. Tras el descubrimiento de piezas arquitectnicas romanas halladas en Pompeia, el museo fue creciendo. Actualmente, posee una enorme cantidad de mrmoles, mosaicos y manufacturas de la poca romana y algunas de las momias mejor conservadas del mundo.

 Plazas, calles y lugares tpicos .







Entre las calles principales del centro de Npoles, se encuentra la Via Toledo, hace pocos aos llamada Via Roma. Lleva su nombre en memoria del Virrei Pedro de Toledo que la construy en el 1536. Esta calle es una de las principales arterias comerciales de la ciudad en la que se encuentran las tiendas de los principales diseadores. Es tambin un reclamo turstico, al jalonarla numerosos palazzi como la sede del Banco de Npoles, el Palacio Doria d'Angri, el Colonna di Stigliano, la iglesia de Spirito Santo, el acceso este al la Galleria Umberto I, la Piazza Trieste e Trento y la Iglesia San Fernando. Ms all de Piazza Dante, la calle conserva su antiguo nombre, Via Roma.

Una de las mayores plazas y tal vez la ms notable de la ciudad es la Piazza Plebiscito. Esta plaza se encuentra entre el Palacio Real y el Teatro San Carlo, formando una elipse en medio de la cual se erigen dos estatuas equinas, una de Carles III, obra de Antonio Canova, y Fernando I conmemorando el regreso al poder de la Casa de Borb, tras la ocupacin napolenica y el gobierno de Murat. Desde 1994, cuando Npoles hosped la cumbre del G7, la plaza dej de utilizarse como aparcamiento y recuper su antigua importancia como espacio pblico, dnde con frecuencia se celebran conciertos, manifestaciones y hasta representaciones de pera en Navidad.

En esta plaza se encuentra la Iglesia de San Francesc de Paula. Con la demolicin en 1809 de los conventos Largo di Palazzo, Murat liber el espacioso terreno que hoy conforma la plaza, pensada como un foro en que un grandioso edificio civil en forma de hemiciclo confrontara el Palacio Real. Con la subida al poder de Fernando I, el edificio se destina a usos religiosos y en el 1824 se termina el conjunto, de 53 m de altura, 38 columnas dricas y un pronao monumental enfrentado al Palacio Real. La intencin del arquitecto era recuperar la plaza como centro de las actividades polticas, religiosas, econmicas y culturales de la ciudad.

Ms antigua es la Piazza Dante, conocida en los siglos XVI y XVII como el Mercatello, al albergar una gran cantidad de puestos comerciales, si bien entre el 1757 y el 1765 fue completamente reconstruida por Luigi Vanvitelli, quien la planific con una estatua de Carlos III en su centro, que nunca lleg a ocupar dicho lugar. Al invadir Napole la ciudad, en ste lugar se levant el rbol de la libertad y desde la Unificaci italiana la estatua que da nombre a la plaza es la de Dante Alighieri. De espaldas al poeta se encuentra la iglesia de San Michele con sus alas en hemiciclo coronadas por veintisis estatuas, tantas como virtudes se le atribuan al rey Carlos. En el 2002, la plaza fue restaurada por la arquitecta Gae Aulenti; ahora ms espaciosa y dotada de una vistosa entrada de cristal al metro.

La zona de San Gregorio Armeno atrae entre noviembre y enero a turistas de todo el mundo. Aqu se localiza el gran mercado del Pesebre, tradicin navidea napolitana, donde se encuentran los modelos ms refinados y singulares del nio Jess, Mara, Jos, pastores, santos y muchas otras piezas que ayudan a representar la Natzaret de la poca. La calle toma el nombre de la importante iglesia homnima construida entre el 1574 y el 1580 con frescos internos de Luca Giordano. Todos los martes se recuerda el milagro de la licuefaccin de la sangre del diente de Santa Patricia.

Otra calle importante, es la Spaccanapoli, arteria formada por la Via Pasquale Scura y la Via Benedetto Croce. Esta ltima est situada entre la Piazza del Ges Nuovo y la Piazza San Domenico. En Piazza del Ges Nuovo se sita la iglesia homnima y en el centro se encuentra la aguja de la Inmaculada, de 34 metros de altura, con una estatua de la Virgen de la Inmaculada Concepcin erigida en 1747. El 8 de diciembre de cada ao, se celebra la ceremonia de la Inmaculada Concepcin colocndole a la virgen una corona de laureles. En la Via Benedetto Croce tambin se encuentra el Palazzo Filomarino y el Instituto Italiano de Estudios Histricos.

El paseo martimo de Npoles toma el nombre de Via Caracciolo, en honor al almirante Francesco Caracciolo. La calle es reciente, del siglo XIX. Esta calle separa la Villa Comunal con la Rivera de Chiaia, que deriva de la palabra napolitana Chiaja, que significa playa.

 Npols subterrnia .

Npoles subterrnea es un complejo catacumbas y galeras que se encuentran bajo la ciudad. En la antigedad era una verdadera ciudad subterrnea, muchas calles tenan sus galeras paralelas bajo tierra.

Durant l'poca en qu el cristianisme no era reconegut oficialment servien de cementaris soterranis.

Durant la Segona Guerra Mundial, s'utilitzaren com a refugis dels bombardeigs aliats sobre la ciutat.

En la actualidad, aunque muchos pasajes estn bloqueados, se aprovechan estas catacumbas con fines tursticos. Se realizan tours en los cuales los turistas son informados sobre la historia de esta Npoles subterrnea. Se puede ingresar desde la plaza San Gaetano y desde la Via Santa Ana di Palazzo.

 Napolitans clebres .
 Edoardo Bennato, cantant.
 Eugenio Bennato, cantant.
 Gian Lorenzo Bernini, escultor, arquitecte i pintor.
 Giordano Bruno, filsof.
 Renato Carosone, pianista, cantant i compositor.
 Enrico Caruso, tenor.
 Francesco Cilea, compositor.
 Domenico Cimarosa, compositor.
 Benedetto Croce, filsof.
 Eduardo De Filippo, comedigraf i actor.
 Enrico De Nicola, poltic.
 Ruggero Leoncavallo, compositor.
 Giovanni Leone, poltic.
 Giovanni Paisiello, compositor.
 Giovanni Battista Pergolesi, compositor.
 Domenico Scarlatti, compositor.
 Matilde Serao, escriptora i periodista.
 Tot, actor.
 Massimo Troisi, actor.
 Giambattista Vico, filsof i historiador.
 Fabio Cannavaro, futbolista;
 Paolo Cannavaro, futbolista;

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial de l'ajuntament (en itali);
 Istituto Internazionale per lo studio del '700 musicale napoletano ;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25330" title="Tavernes de la Valldigna" nonfiltered="891" processed="890" dbindex="10940">

Tavernes de la Valldigna s una poblaci de la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna de la qual s capital. Tamb s conegut com a la Vall de Tavernes.

 Histria .   
La Valldigna ha estat poblada des de fa molts anys. Aix ho demostra les restes arqueolgiques humanes trobades a la Cova de Bolomor, que testimonien la presncia humana en la zona fa uns 350.000 anys (les restes humanes ms antigues trobades al Pas Valenci). Durant l'poca musulmana, al terme de Tavernes hi havia diverses poblacions, com ara l'Alcudiola, Maalal, el Rfol, l'Ombria i Gebalcobra (actual Tavernes).

 Geografia .

Localitzada al NE de la comarca de la Safor, a 56 km de Valncia, a 142 km de Castell de la Plana, a 127 km d'Alacant, a 16 km de Gandia i a 20 km d'Alzira. Es troba situada en la part est de la Valldigna. Al nord s'hi troba la vall del Massalari i la Serra de les Agulles, amb l'alt de les Creus (540 m) i el puntal del Massalari (598 m) com a cims ms destacats; mentres que al sud s'hi troba el masss del Mondver. Pel centre del terme (la foia baixa) circula el riu Vaca (el qual limita amb la ciutat de Tavernes pel sud) i el barranc del Badell, que alimenten la marjal de la Safor junt amb altres rius. T una altitud de 15 metres sobre el nivell del mar, i compta amb excellents platges.

Localitats limtrofes.
 Nord: Cullera, Favara;
 Sud: Xeraco;
 Est: Costa;
 Oest: Benifair de la Valldigna;

Administraci.
L'alcalde de Tavernes de la Valldigna s Manol Vidal, del PP, grcies als 9 regidors aconseguits en les darreres eleccions municipals del 2007 amb el 45'57% dels vots, i 1 regidor per cada 522 vots. El PSPV en t 5 (26'91%, amb 1 regidor per cada 555 vots), el Bloc en t 2 (14'15%, amb 1 regidor per cada 730 vots) i EUPV en t 1 (9'95%, amb 1 regidor per cada 1.027 vots). Altres partits que s'han presentat per s'han quedat sense representaci han sigut ERPV amb el 2'29% i Coalici Valenciana amb l'1'14%. 




 Monuments .


L'Esglsia Parroquial de Sant Pere se situa prcticament al centre del nucli urb de Tavernes. Va ser sufragnia de la parrquia de Rfol d'Alfndec, fins a 1535, que va ser declarada independent. La seua faana ha estat recentment restaurada i en ella destaca el rellotge de sol i la porta lateral orientada cap al Monestir de la Valldigna.

Prop de l'entrada principal de la platja, s'ala la Torre de Guaita (segle XVII), condicionada actualment com a zona d'esplai, que formava part de la xarxa de torres de vigilncia contra els pirates barbarescs, construdes al llarg de la costa mediterrnia. T una planta circular de 6 metres de dimetre, i est construda amb carreus i morter. A la segona planta es pot observar una xemeneia i diversos armaris. En l'ltima planta i, coincidint amb la porta d'entrada, sobrex del mur el matac, element defensiu molt utilitzat per a castells i fortaleses. Aquesta torre forma part de l'escut de Tavernes.

 Llocs d'inters .

Tavernes de la Valldigna disposa de dos de les millors platges d'arena del litoral mediterrani (la platja de Tavernes i la platja de la Goleta), amb sis quilmetres totals de costa. Tenen un carcter familiar molt marcat i constituxen el lloc ideal per a descansar, prendre el sol o un bany, i practicar tota classe d'esports aqutics. Durant l'estiu, s'hi realitzen una gran quantitat d'activitats esportives i culturals (com el festival Sete Sis Sete Luas), destinades a persones de totes les edats. Per descomptat, la platja de Tavernes disposa d'una mplia gamma de restaurants on podem degustar els menjars tpics. Actualment, la platja de Tavernes de la Valldigna disposa del distintiu de la bandera blava.
 
En les zones prximes a la platja, s possible tamb fer visites de carcter mediambiental, concretament als ullals Gran, de les Penyetes i del Gat (brolladors naturals d'aigua amb vegetaci de marjal) i a la desembocadura del riu Vaca, en el lmit amb el terme municipal de Xeraco, on podrem observar tota mena d'aus aqutiques.	


El jaciment de la Cova de Bolomor est situat en l'extremitat septentrional del masss del Montdver, en les muntanyes de l'Ombria, a dos quilmetres de la poblaci de Tavernes. Ocupa una cavitat d'uns cinc-cents metres quadrats en una altura de cent metres sobre el nivell de la vall. El jaciment es va donar a conixer per Joan Vilanova i Piera, en l'any 1868. Els nivells arqueolgics de Bolomor, amb una gran potncia estratigrfica de ms de 10 metres, formen la ms antiga seqncia sedimentria de restes faunstiques i industrials i per a l'establiment d'una periodicitat paleoclimtica que explica els canvis ambientals de bona part del Quaternari. El Bolomor prova com eren les primitives comunitats de pobladors que van desenvolupar les seues activitats econmiques i formes de vida en les planes litorals valencianes. Elements importants del jaciment del Bolomor sn la troballa de restes humanes, un molar de 130.000 anys d'antiguitat, i la presncia de fogueres, les quals constitueixen les primeres activitats de domesticaci del foc conegudes a la pennsula Ibrica.
Si es vol anar a passar el dia al camp, podem escollir nombrosos llocs on anar. A part de l'esmentada Torre de Guaita, un paratge prou freqentat s el manantial del Clot de la Font, a 2km del nucli urb, situada a peu de la muntanya de l'Ombria. Altres llocs on anar sn l'ermita de Sant Lloren, al rac de Joana, i el Mirador, ambds situats a mitja ascensi de la muntanya de les Creus, al nord-est de la ciutat.

A Tavernes tamb podem disfrutar del senderisme, doncs hi ha diversos camins habilitats i senyalitzats per a tal activitat. Un recorregut bastant utilitzat pels vallers s l'ascens a la muntanya de les Creus, a uns 560 metres d'alada sobre el nivell del mar. Existeix, a ms, una tradici de pujar a peu a aquesta muntanya l'1 de Maig. Des de dalt d'aquesta muntanya, gaudirem de magnfiques vistes, ja que es pot vore en dies clars Valncia, Eivissa i ms enll de Dnia. Altres llocs per a prcticar senderisme sn la Font de la Sangonera i la muntanya de l'Ombria.

 Demografia .
Segons l'Institut Nacional d'Estadstica, l'INE, Tavernes comptava l'1 de Gener de 2006 amb 17.988 habitants, dels quals 9.090 eren homes i 8.898 eren dones.





Platja de Tavernes.

La platja de Tavernes, situada a uns 5 km de la capital municipal, compta amb 1.672 habitants censats, dels quals 882 sn homes i 790 sn dones. Per la poblaci que arriba a tindre aquesta platja en estiu pot superar els 40.000 habitants per causa del turisme. Prximament, s'urbanitzar una extensa superfcie (vora un mili de metres quadrats, que suposar doblar l'actual superfcie que ocupa la Platja de Tavernes) entre el cam Marenys i la platja, i 1 kilmetre cap al sud. A ms, est previst de fer-se un PAI de gran repercusi. La urbanizaci ocupar 4'5 kilmetres quadrats, cosa que suposaria urbanitzar tota la costa de qu disposa el municipi fins el cam Reial cap a l'interior.

 Economia .
Tavernes de la Valldigna s una poblaci eminentment agrcola, on el cultiu de la taronja s clarament majoritari. La indstria del moble ocupa  a una gran part de la poblaci activa de Tavernes, on destaquen les empreses de Tabervall (240 empleats) i Federico Giner (210 empleats). Altres indstries importants sn Envases Grau (110) i Alpesa (70), empreses dedicades a la fabricaci de caixes de cartr, aix com Asfaltos Chova (90).

Agricultura.
Com s'ha dit, el cultiu de ctrics ocupa prcticament tota l'activitat agrria de Tavernes per, bviament, no sempre ha sigut aix. En aquesta vall s'han conreat garroferes, oliveres, canyamel, blat... Per a poc a poc, s'an introduint i expandint el cultiu de la taronja. Als anys 60 del segle XX, encara es conreava a les parts properes de les marjals arrs. Per aquest cultiu va entrar en crisi i fou substitut per tarongers i hortalisses, havent d'aterrar-se els terrenys en els quals es conreava, i aterrant tamb gran part de la marjal de la Safor i ullals (tot i qu hi han zones que no han pogut ser aterrades). El cultiu de l'arrs, en aquella poca, requeria la presncia d'unes construccions, anomenades sequers, destinades a deixar eixugar l'arrs. s per aix que, actualment, hi ha un barri de Tavernes anomenat "els Sequers" doncs, fa uns anys, la zona estava repleta d'aquestes construccions esmentades.

Tavernes ha estat una ciutat on els magatzems han tingut gran importncia en l'economia. A la segona meitat del segle XX, sorgiren grans magatzems de ctrics per, a poc a poc, anaren desapareguent o traslladant-se a altres ciutats, quedant-se actualment amb un parell de magatzems menuts. Tamb hi havien magatzems d'hortalisses, del qual destacava Frestaber, per, a pesar de qu aquesta fbrica continua operant a Tavernes, la producci de fresons prcticament desaparegu del terme.

 Transport .

Per la ciutat de Tavernes passa la carretera CV-50 Tavernes de la Valldigna-Llria (construida per all l'any 1860), la qual finalitza en la zona coneguda com Borderia, enllaant amb la N-332 Vera(Almeria)-Valncia (que atravessa el terme de nord a sud, en parallel a la AP-7) i amb la carretera CV-603 que arriba a la platja de Tavernes. Aquesta ltima carretera es creua amb la CV-605 Natzaret-Oliva (coneguda com Cam Reial).

Tavernes disposa d'una estaci de rodalia RENFE en la C-1 Valncia-Gandia del nucli de Valncia. Es troba situada a 1km de la platja i a uns 2'5km de la capital municipal. En dies laborables circulen trens cada 15 minuts en hora punta i cada 30 en les hores pla; en dies festius i dissabtes passen cada hora.

Abans, hi havia una lnia de ferrocarril que passava pel centre de la ciutat (pel passeig Colom i passeig Lepant) i l'unia amb Carcaixent per una part, i amb Gandia, Dnia i Alacant per l'altra. Fou la primera lnia de via estreta construda a Espanya (1864). Dirigida inicialment pel Marqus de Campo, el tram Gandia-Carcaixent era fet amb tracci animal, fins all al 1881, que pass a ser de tracci a vapor. Desprs, la lnia pass a ser gestionada per diverses companyies fins a arribar a FEVE l'any 1965. El tram Carcaixent-Gandia fou clausurat per deficitari el 1969 (al 1974 es tancaria el tram Gandia-Oliva, permaneixent obert fins l'actualitat i gestionat per FGV el tram Dnia-Alacant). L'ltim any del seu funcionament circulaven 7 trens diaris entre Carcaixent i Dnia, dels quals 4 continuaven sense necessitat de fer transbord a Dnia fins a Alacant. El trajecte sencer (Carcaixent-Alacant) es feia en unes 3hores 40minuts; el tram Carcaixent-Tavernes en una mitja hora; i el tram Tavernes-Gandia en uns 20minuts. Posteriorment, l'any 1973, s'inauguraria la prolongaci del ferrocarril d'ample ibric Silla-Cullera fins a Gandia, utilitzant part de l'antic traat. Aquesta lnia ha anat augmentant el seu nombre de serveis diaris des dels 12 en l'any 1982, 32 en l'any 1992 i els 44 de l'actualitat.

Hi ha un sistema de bus urb el qual connecta la ciutat de Tavernes amb l'estaci de RENFE i la platja. En l'poca estival, la freqncia de pas s de cada 30 minuts pels matins, i 60 minuts per la vesprada, mentre que en la resta de l'any apenes circulen 6 autobusos diaris. Tamb hi han alguns autobusos que la connecten diriament amb Gandia, Benifair de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Xtiva, Alzira i Valncia, i altres que puntualment l'uneixen amb Madrid mitjanant els autobussos d'AutoRes.

Com arribar.
Des de Valncia (50 Km):
Per la carretera nacional N-332.
Per la carretera nacional (autovia) N-430 fins a Alzira. Desprs CV-50.
Per l'autopista AP-7 (eixida Favara/Cullera/Tavernes). Amb ferrocarril mitjanant els trens de rodalia RENFE de la lnia C-1 Gandia-Valncia.

Des d'Alacant (116 Km):
Per la carretera nacional N-332.
Per l'autopista AP7 (eixida Xeresa/Xeraco/Tavernes).

Des de Barcelona (416 Km):
Per l'autopista AP-7 o la carretera N-332.
Amb ferrocarril mitjanant els trens Euromed o regionals destinaci Valncia. Desprs, amb la lnia de rodalia C-1.

Des de Madrid (400 Km):
Autovia A-3 (Per Valncia o per Albacete/Xtiva). 
Amb ferrocarril mitjanant els trens Alaris o el trens regionals destinaci Valncia. Desprs, amb la lnia de rodalia C-1

 Gastronomia .
A banda de la paella, sn tpics els plats que tenen com a base l'arrs, cuinat de mil formes diferents. D'entre tots ells destacarem l'arrs al forn, l'arrs amb fesols i naps i els pebres farcits amb arrs. Altres plats tpics sn el putxero amb pilota i les coques de mestall.

En quan a les postres es recomana l'arnad o caramull i les coques d'ametl (tamb conegudes com coques Cristina).

 Costums .
El joc de la Pilota valenciana est molt arrelat en aquesta poblaci de la Valldigna. A ms, esta localitat ha sabut conservar molts dels balls i de les danses autctones de la poblaci. Actualment, el Grup de Balls Populars "La Vall de Tavernes", continua amb la conservaci d'estos balls, dels quals cal anomenar balls com el "Ball de comptes per la de l'", la "Jota Vallera" o el Bolero de Tavernes. Una altra dansa d'esta poblaci s la "Dansa del vetlatori. A s una dansa que es ballava a la porta de la casa del difunt quan es moria un "mortitxol" o "albat"(un infant menor de set anys, que se suposava que, en no tindre encara s de ra, es convertia automticament en ngel i se'n pujava al cel).

 Enllaos .

 Enllaos interns .
 Subcomarca de la Valldigna;
 Comarca de la Safor;
 Vall d'Alfndech;
 Grup de rock local metall i so;

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Tavernes de la Valldigna.
 Valldigna som i serem;
 ValldignaDigital-diari electrnic;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Informaci sobre la lnia Carcaixent-Dnia-Alacant;
 Horari dels autobussos Bunyol de les lnies Simat-Tavernes-Valncia, Tavernes-Simat-Alzira i Tavernes-Estaci RENFE-Platja;
 Horari dels autobussos Simbus de les lnies Simat-Tavernes-Gandia i Gandia-Tavernes-Carcaixent/Alzira/Xtiva;
 Pgina web de la Uni Deportiva Tavernes;
 Pgina web del Club de Futbol Vall d'Alfandech;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25331" title="Alzina" nonfiltered="892" processed="891" dbindex="10941">

L'alzina (Quercus ilex L.) s un arbre de la famlia de les fagcies, de capada densa, fulles perennes de color verd fosc a l'anvers i piloses al revers. El seu fruit s dit: agl, gla o bellota.

La seva alada varia entre els 5 i els 20 metres.

Fa boscos densos, els alzinars, a les contrades mediterrnies humides. La seva distribuci als Pasos Catalans es circumscriu a una ampla franja costanera, des de les Corberes a la Catalunya Nord, fins l'Alt Maestrat al Pas Valenci, i a les Illes Balears, tot i que pot trobar-se puntualment en altres indrets fins a Alcoi.

En els sectors de clima ms continentalitzat i meridionals, s substituda per la carrasca (Quercus rotundifolia), amb qui s fcil confondre-la.

Tradicionalment s'ha fet servir la seva fusta com a combustible, sent un dels recursos ms importants pel carboneig a Catalunya.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25332" title="Trajectria" nonfiltered="893" processed="892" dbindex="10942">
La trajectria, s el conjunt de valors que agafa una expressi en un perode de temps.

Trajectria fsica.

A cinemtica, la trajectria s el conjunt de totes les posicions per les quals passa un cos en moviment.


Matemticament si tenim definida la posici en funci del temps:

;

;

;


s'alla  a qualsevol de les tres expressions:

;


Les altres dues expressions es defineixen en funci d'aquesta:

;

;



Com que tenim dues equacions en un espai tridimensional, aquest conjunt t un grau de llibertat, i per tant defineix una lnia, que ser la trajectria del cos en l'espai.

Segons la mecnica clssica la trajectria d'un cos puntual sempre ser una lnia contnua. La fsica moderna, per, ha trobat situacions on aix no ocorre. Per exemple, la trajectria d'un electr dins d'un tom s probabilstica, i correspon a un volum.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25334" title="Drets d'autor" nonfiltered="894" processed="893" dbindex="10943">
Vegeu  per qestions de copyright a la Viquipdia .;

Els Drets d'autor (copyright, de smbol ) sn una forma de protecci proporcionada per les lleis vigents en la majoria de pasos per als autors d'"obres originals" incloent-hi obres literries, dramtiques, musicals, artstiques i intellectuals. 

Aplicaci.

Aquesta protecci est disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment li dna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el segent:

 Reproduir l'obra en cpies o fonogrames.
 Preparar obres derivades basades en l'obra.
 Distribuir cpies o fonogrames de l'obra al pblic venent-les o fent un altre tipus de transferncies de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes cpies.
 Presentar l'obra pblicament, en el cas d'obres literries, musicals, dramtiques i coreogrfiques, pantomimes, pellcules i d'altres produccions udiovisuals.
 Mostrar l'obra pblicament, en el cas d'obres literries, musicals, dramtiques, coreogrfiques, pantomimes, obres pictriques, grfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pellcules o altres produccions udiovisuals.
 En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra pblicament a travs de la transmissi udiodigital.

Vigncia.

La protecci dels drets d'autor es dna a partir que l'obra est creada d'una forma fixada. Els drets d'autor sobre una obra creada esdevenen immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. Noms l'autor o aquells qui deriven els seus drets a travs de l'autor poden reclamar-ne la propietat.

Els autors d'una obra collectiva son copropietaris del dret d'autor d'aquesta obra a no ser que hi hagi un acord que indiqui el contrari.

Els drets d'autor de cada contribuci individual en una publicaci peridica o en srie, o qualsevol altra obra collectiva, existeixen a ms a ms dels drets d'autor de l'obra collectiva en la seva totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribuci.  

Els menors d'edat poden reclamar drets d'autor per les lleis de l'estat poden reglamentar qualsevol transacci relacionada amb aquest tema que inclogui a menors. 

A qu afecta?.

Els drets d'autor protegeixen "obres originals" que estiguin fixades en una forma d'expressi tangible. La fixaci de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjanant l'ajuda d'alguna mquina o aparell. Les obres amb drets d'autor inclouen les segents categories:

 obres literries;
 obres musicals, incloent-hi la lletra;
 obres dramtiques, incloent-hi qualsevol acompanyament musical;
 pantomimes i altres obres coreogrfiques, pellcules i altres obres udiovisuals;
 gravacions sonores;
 obres arquitectniques;

Aquestes categories s'han de veure d'una manera mplia. Per exemple, el programari s'ha d'enregistrar com a "obra literria"; els mapes i plnols arquitectnics podrien enregistrar-se com "obres pictriques, grfiques i esculturals." 

 A que no es pot aplicar? .

Hi ha materials que generalment no poden tenir drets d'autor. Entre d'altres:

 Treballs que no han estat fixats en una forma d'expressi tangible. Per exemple: obres coreogrfiques que no han estat escrites o gravades, o discursos improvisats o presentacions que no han sigut escrites o gravades.
 Ttols, noms, frases curtes i lemes, smbols o dissenys familiars, lleugeres variants de decoraci tipogrfica, lletres o colors; llistes d'ingredients o continguts.
 Idees, procediments, mtodes, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripci, explicaci o illustraci.
 Obres que consisteixin totalment d'informaci que s de coneixement pblic i per tant propietat comuna i no representen un treball que tingui un autor original. (Per exemple: calendaris, taules de pes i estatura, cintes mtriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents pblics o altres fonts d'us com).

Antecedents histrics. 

Encara que en la antiguitat s possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intellectuals, no s fins a l'aparici de la impremta, que va permetre la distribuci i cpia massiva de les obres, quan sorgeix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sin com fonts de propietat intellectual. Formalment se situa el naixement del dret d'autor i del copyright durant el segle XVIII. 

En la Anglaterra del segle XVIII els editors d'obres (els llibreters) argumentaven l'existncia d'un dret a perpetutat a controlar la cpia dels llibres que havien adquirit dels autors. Dita dreta implicava que ning ms podia imprimir cpies dels obres sobre les quals tinguessin el copyright (tradut literalment com dret de cpia). El Estatut de la Reina Ana, aprovat pel parlament angls en 1710, va anar la primera norma sobre copyright de la histria. Aquesta llei establia que totes l'obres publicades rebrien un termini de copyright de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia amb vida (o, sigui, un mxim de 28 anys de protecci). Mentre que totes les obres publicades abans de 1710 rebrien un termini nic de 21 anys a contar d'aquesta data. 

No obstant aix, el domini pblic en el dret anglosax noms va nixer en 1774, desprs del cas Donaldson contra Beckett que es va discutir l'existncia del copyright a perpetutat (la Cambra dels Lors va resoldre 22 vots a 11 en contra d'aquesta idea). Estats Units va incorporar els principis establerts a Anglaterra sobre el copyright. Aix la Constituci de 1787, en l'article I, secci 8, clusula 8 (la clusula del progrs) permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps limitat. 

L'any 1790, el Congrs d'Estats Units va promulgar la primera Copyright Act (Llei sobre copyright), creant un sistema federal de copyright i protegint-lo per un termini de catorze anys, renovable per igual terme si l'autor estava viu al seu venciment (o, sigui, un mxim de 28 anys de protecci). Si no existia renovaci, la seva obra passava al domini pblic. 

Mentre, a Estats Units, el copyright es va convertir en un dret de propietat comerciable, en Frana i Alemanya es va desenvolupar el dret d'autor, sota la idea d'expressi nica de l'autor. En aquesta lnia, el filsof alemany Kant deia que "una obra de art no pot separar-se del seu autor". 

A Frana el 1777, Beaumarchais (autor la comdia El Barber de Sevilla) al costat d'altres dramaturgs, va fundar la primera organitzaci per a promoure el reconeixement dels drets dels autors. Per va caldre esperar al final de la Revoluci Francesa perqu la Assemblea Nacional aprovs la primera Loi du droit d'auteur (Llei de dret d'autor) en 1791. 

Evoluci del copyright. 

L'any 1790, les obres protegides per la Copyright Act de Estats Units eren noms els "mapes, cartes de navegaci i llibres" (no cobria les obres musicals o de arquitectura). Aquest copyright atorgava a l'autor el dret exclusiu a "publicar" les obres, pel que noms es violava tal dret si reimprimia l'obra sense el perms del seu titular. A ms, aquest dret no s'estenia a les "obres derivades" (era un dret exclusiu sobre l'obra en particular), pel que no impedia les traduccions o adaptacions d'aquest text. Amb els anys, el titular del copyright va obtenir el dret exclusiu a controlar qualsevol "publicaci" de la seva obra. Els seus drets es van estendre, de l'obra en particular, a qualsevol "obra derivada" que pogus sorgir sobre la base de la "obra original". Aix mateix, el Congrs d'Estats Units va incrementar en 1831 el termini inicial del copyright de 14 a 28 anys (o sigui, es va arribar a un mxim de 42 anys de protecci) i en 1909 va estendre el termini de renovaci de 14 a 28 anys (obtenint-se un mxim de 56 anys de protecci). I, a partir dels anys 50, va comenar a estendre els terminis existents en forma habitual (1962, 1976 i 1998).

Actualitzacions.

El mar del 2002 va entrar en vigncia el Tractat de l'OMPI sobre Drets d'Autor (WCT) i el maig del 2002 el Tractat de l'OMPI sobre Interpretaci o Execuci i Fonogrames (WPPT).

Tots dos "Tractats d'Internet" (com sn coneguts) van ser acordats el 1996 per la Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual. Actualitzen i complementen el Conveni de Berna i introdueixen elements de la societat digital. Es va trigar un total de 6 anys (1996 - 2002) en aconseguir la ratificaci d'aquests nous tractats per part de 30 pasos, el mnim exigit per les Nacions Unides per a la seva aplicaci.

Classificaci de les llicncies de programari .

Les llicncies de distribuci es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seva obra:
 Domini pblic: l'autor renuncia completament als seus drets o aquests han caducat.
 Programari lliure Sense protecci heretada: se subministra el codi font i se'n pot crear una obra derivada sense que aquesta tingui cap obligaci de protecci. Moltes llicncies pertanyen a aquesta classe, per exemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source License; W3C Software Notice and License; etc.
 Programari lliure amb protecci heretada: Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicncies d'aquesta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General Public License v.2.1; Mozilla Public License; etc.
 Programari de propietat (a voltes anomenat propietari o privatiu): Es protegeix contra cpia, modificaci i redistribuci.

Referncies.

U.S. Copyright Office: Material preparat pel govern dels Estats Units.

Vegeu tamb.
Copyleft;
Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual;
SGAE;

Enllaos externs.


OMPI  Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual;
 Text del Conveni de Berna per a la Protecci de les Obres Literries i Artstiques;
 Text del Tractat sobre Drets d'Autor i parts contractants de l'Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual sobre Drets d'Autor  ;










 











 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25335" title="Zundert" nonfiltered="895" processed="894" dbindex="10944">
Zundert s una poblaci del Brabant Septentrional, al sud dels Pasos Baixos. L'1 de gener del 2003 el muncipi comptava amb 20.342 habitants.

Fou el lloc de naixena de Vincent van Gogh.

A ms, cada primer dissabte de setembre hi t lloc una important desfilada floral.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25336" title="Himne nacional" nonfiltered="896" processed="895" dbindex="10945">

Un himne nacional s una composici musical que sol relatar de forma patritica diferents fets de la histria, costums i tradicions d'un pas o naci. Un himne nacional s adoptat de forma oficial per un govern perqu serveixi per representar la naci en actes nacionals i internacionals de diferent caire. Tamb pot esdevenir himne nacional degut a l'us frequent i continuat per part de la gent d'una naci que fa que s'asoci irremeiablement la can amb la naci.

Els himnes nacionals varen sorgir a l'Europa del segle dinou, amb l'inici del nacionalisme. El ms antic s l'himne d'Holanda, anomenat Het Wilhelmus. Durant els segles XIX i XX, les antigues colnies que aconseguiren la seva independncia adoptaren rpidament un himne per tal d'accentuar la seva nova condici de nacions independents. Actualment tots els pasos del mon i moltes nacions histriques tenen himne nacional.

Vegeu-ne tamb.

 Llista d'himnes;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25337" title="Mare de Du" nonfiltered="897" processed="896" dbindex="10946">

En el catolicisme i l'ortodxia de l'est, Mare de Du s el ttol que es dna a Maria, mare de Jess, ja que la considera mare del "Du Fill", i per tant "Mare de Du". A ms, se la sol considerar verge, ja que la concepci no fou obra de var sin de l'Esperit Sant vingut a la Terra. Les confessions catlica romana, l'ortodoxa oriental i el protestantisme consideren hertic negar la virginitat de Maria abans del naixement de Jess. Per, a diferncia de la doctrina catlica de la virginitat perptua, els protestants creuen que desprs del naixement virginal de Jess, Maria va tenir fills amb Josep, com Jaume, l'escriptor de l'epstola del Nou Testament, que s considerat pels catlics cos i no pas germ de Jess.  L'Alcor tamb postulla el naixement virginal de Jess tot i que no considera Maria mare de Du.
 
L'rea de la teologia cristiana que se n'ocupa rep el nom de mariologia.

A banda dels evangelis i d'unes poques fonts cristianes antigues, no hi ha cap ms informaci independent o verificable sobre la vida de Maria: les tradicions de l'esglsia catlica romana i de l'ortodoxa oriental, en relaci al ttol de Mare de Du, es basen en la fe i la tradici i interpretaci de les escriptures de la patrstica.

Erudits moderns indiquen que els textos antics en hebreu no parlaven mai que fos verge sin que era jove (almah), paraula que en traduir-se al grec, s'hauria fet servir per una altra que tenia el doble significat de jove i verge (parthenos) i, que en passar-se al llat, s'hauria tradut nicament per aquest darrer significat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25338" title="Paleoltic magrib" nonfiltered="898" processed="897" dbindex="10947">
El Paleoltic magrib s el desenvolupament concret del perode Paleoltic al Magrib.

El Paleltic al Magrib va tenir una etapa de l'Acheuli, seguida d'un perode Musteri, del qu hi ha molt poques troballes per perfectament definits.

Desprs d'aix va sorgir, cap el final del Paleoltic, l'Ateri (cap el 38.000 aC a 10.000 aC) desenvolupat pel Magrib i el Shara, i exclusiu d'aquestes zones. D'aquesta cultura regional sorgeixen les seves successores: l'Iber-Maurit (o Orani), el Capsi i el Keremi (aquest ltim propi de l'Algria Occidental).

Articles relacionats.

Marroc;
Algria;
Tunsia;
Shara;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25340" title="Iber-Maurit" nonfiltered="899" processed="898" dbindex="10949">
L'Iber-Maurit o Orani s una cultura paleoltica del Magrib que procedeix segons algunes hiptesis de la migraci d'homes de cro-magnon des de la Pennsula Ibrica, dels quals n's un exemplar tpic l'home de Mechta el -Arbi.

L'existncia d'aquesta cultura est acreditada des del 20.650 BP (abans del present) segons la dataci cronolgica del jaciment de Tama Hat i es va estendre fins  el 10.850 BP segons la dataci d'un nivell del jaciment de Taforalt.

La cultura Iber-Mauritana es degu estendre des del Marroc (sense sobrepassar al sud les muntanyes de l'Atles) fins a Tunsia, ja que s'aprecia que fou substituda ms tard a la part oriental pel Capsi tpic (el ms antic), originat a Tunsia.

Indstria.

Caracterstica de l'Iber-Maurit s la indstria de l'utillatge de lmines. El dors es rebaixava mitjanant retocs toscs o semitoscs. L'aixecament d'un microbur en una lmina de dors rebaixat permetia l'obtenci d'una punta tridrica. Aquestes lmines amb la vora esquerra rebaixada i sovint amb punta tridrica apareixen freqentment a les troballes. 
Es subdivideix en les fases arcaica, clssica i evolucionada:

Arcaica: Anterior a 12.000 BP. T menys del 75% de fulletes de dors presenta del 15 al 20% de microburins i no hi abunden les puntes del tipus Mouillah.
Clssica: Desenvolupada del 12.000 al 11.000 BP. T d'un 75 a un 90% de fulletes de dors, al voltant del 15% de puntes de Mouillah i Ouchtata .
Evolucionada: Hi ha un 40 a 60% de fulletes de dors i un 3% de microburins. A ms hi ha trapezis entre els segments ltics.

Art.
No es coneix cap manifestaci artstica de l'Iber-Maurit, ni en art parietal  ni en objectes mobles.

Tipus de vida.
El tipus hum conegut com  Mechta el Arbi s robust i difereix de l'home del Capsi que era d'un tipus bereber. S'han trobat enterraments en necrpolis de ms de 160 persones que evidencien el costum de l'extracci generalitzada dels ullals medians.
Articles relacionats.
Paleoltic magrib;
Neoltic magrib;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25341" title="Neoltic magrib" nonfiltered="900" processed="899" dbindex="10950">
El neoltic al Magrib t una uniformitat cultural a tota la regi i el Shara, amb un neoltic de tradici capsiana al Shara i a l'oest de Algria i alhora un neoltic de Marroc i  Tunsia de tradici Iber-Mauritana; a les zones on no existia cap de les dues cultures es troba un neoltic tpic sahari-magrib.

El Capsi neoltic va donar pas a una cultura neoltica de tradici capsiana, caracteritzada pels micrlits, que va arribar a un gran desenvolupament cap el 3000 aC. Per la mateixa poca s'observa l'aparici d'una cultura magrib de les coves.
 
Per la mateixa poca a la zona sahariana i Marroc arriba a un fort desenvolupament l'art rupestre, probablement coincidint amb el trasllat a aquestes zones de pobladors de cultura capsiana neoltica, havent-se trobat gravats notables a parets rocoses d'aquestes regions i en general a tota la zona entre les Muntanyes dels Nemenchas fins a Marroc, passant per la regi de Djelfa, las rodalies de Tiaret, i l'Atles Occidental. s un art amb molts animals (elefants, rinoceronts, bfals, lleons, girafes, antlops) que descobreixen un poble de caadors, per tamb ovelles, anyells i ases, propis de pobles de pastors. Apareixen alguns esquemes de figures humanes similars als de la Cultura de les coves de la Pennsula Ibrica.

A partir del 3.000 aC. estan acreditats els contactes entre Europa (la Pennsula Ibrica) i el Magrib i a l'inrevs. Tamb estan acreditats contactes entre el Magrib i algunes illes (Siclia, Malta, Sardenya, Crsega), on arribaren navegants magribins potser ja desprs del 2.000 aC. Per, fins i tot amb aquests viatges, la majoria de les influncies culturals i les innovacions procedeixen d'orient (per exemple el gos i d'altres animals casolans, procedents d'Egipte; la cermica cardial; els cereals), encara ms tard s'escampa la cermica campaniforme sorgida a Andalusia, per d'una influencia inicial oriental.

Cap el 2.000 aC. arribaren al Magrib, des la pennsula ibrica, diverses influncies: la cultura dolmnica i la cultura del Vas Campaniforme (els dlmens del Magrib son de redudes dimensions); las sepultures en forma de sitges o cistes, i els gravats rupestres. Les sepultures de cistes son caracterstiques d'algunes cultures (com la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya) entre elles la de la cultura de El Argar o Agar (cap 1.500 aC.) que correspon al neoltic final.  

La Cultura del Vas campaniforme presenta algunes troballes al Magrib, per en menor nombre que al sud de la Pennsula Ibrica.  Sembla clar que el Magrib fou zona receptora d'aquesta cultura durant el Calcoltic magrib cap al 1.700 aC-1.200 aC, poca caracteritzada per una gran pobresa i una dependncia de les regions mediterrnies.

Cap el 1.500 aC. arribaren al Magrib guerrers armats amb espasa i javelina, que criaven cavalls, i establiren una nova cultura sobreposada a la de pastors existent. Aquests pobles bellicosos, amb un armament similar al dels actuals Tuareg, introduren el cavall rab, el carro, les armes i el metall. Es tractava segons sembla dels pobles Garamants i Gtuls histrics, constructors de monuments funeraris, i que adoraven al "Carner Solar". Per la mateixa poca una emigraci per mar d'habitants de la costa marroqu, potser fugint dels invasors, va poblar les Illes Canries. Aquests emigrants presentaven trets racials cromagnonoides, conservats tamb a Marroc. Tamb a la mateixa poca la regi va sofrir mltiples influencies mediterrnies: els dlmens d'Algria i Tunsia deriven dels del sud d'Itlia i Sardenya; els sepulcres excavats a les roques ("Hauanet") del nord de Tunsia, semblen tamb ser originaris del sud d'Itlia; la cermica modelada i pintada (anomenada berber o cabila) estesa per tot el Magrib, procedeix d'orient a travs de Siclia. 

A l'poca en qu acaba el neoltic magrib, la poblaci local era sedentria, amb grans necrpolis, practicava l'agricultura i la ramaderia i modelaven i decoraven la cermica inspirats en tcniques de la Mediterrnia oriental. La civilitzaci urbana donava els seus primers passos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25342" title="Cultura magrib de les coves" nonfiltered="901" processed="900" dbindex="10951">
La cultura magrib de les coves apareix al Magrib cap el 3000 aC.

Es troba una mica de cermica, ous d'estru i indstries ssies, posterior a l'poca anomenada dels clotxers (menjadors de cargols) prpia del Capsi neoltic. L'aparici d'aquesta cultura magrib de les coves deriva probablement de l'arribada d'estrangers, ja que la cermica denota una influncia estrangera, especialment al Marroc.

Vegeu tamb Neoltic al Magrib


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25343" title="Cultura dels nurags" nonfiltered="902" processed="901" dbindex="10952">
La cultura dels nurags fou una cultura desenvolupada a Sardenya, d'influncia magreb capsiana.

L'influncia capsiana es va estendre a les illes de la Meditarrnia, per va ser especialment notable a Sardenya, on barrejada a altres influncies (Cultura del got campaniforme, de tradici dolmnica, i aportacions dels Pobles del mar) don origen a la Cultura dels nurags cap el 1500 aC, caracteritzada per torres-fortaleses anomenades nurag en les quals s aplica el principi de la falsa cpula originari de la Mediterrnia oriental.

A Crsega, en canvi, l'aportaci capsiana fou ultrapassada pels Pobles del mar. A les Illes Balears va sorgir la cultura dels talaiots 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25344" title="Capsi" nonfiltered="903" processed="902" dbindex="10953">
El Capsi s un perode cultural del Magrib. La seva presncia no est acreditada fins el 6.800 aC. (molt desprs de les darreres manifestacions de l'Iber-Maurit). Les darreres troballes estan datades cap el 4.500 aC.

A la cultura capsiana s'aprecia una aportaci tnica de tipus racial mediterrani, representada per l'home d'An Dokkara o de Xacal, probablement barrejat amb cromagnonoids locals. 
El Capsi es va iniciar a l'rea central de Tunsia (a la zona de Gafsa, l'antiga Capsa), sense arribar mai a la costa, i es va estendre a la regi algeriana de Tebessa, i cap a l'oest fins Uled Yellal, amb alguns indicis al nord del Shara.

Els micrlits geomtrics sn una de les principals caracterstiques de la cultura capsiana, i no es donen a l'Iber-Maurit. El Capsi utilitza els mateixos procediments a la talla i el retoc per obt utillatges diferents, reflex d'un mode de vida diferent. Una diferncia notable entre ambdues cultures s la prctica de l'ablaci de les dents.

Els Capsians sn amb tota probabilitat el tronc dels berebers. L'ablaci de les dents a les femelles encara existeix avui en dia.

Als assentaments capsians es localitzen aglomeracions de cendres, pedres cremades, clotxes de caragols, peces de slex tallat, i ornaments d'animals i persones.

El Capsi inicial es diu Capsi Tpic, seguint desprs el Capsi Superior o Evolucionat i finalment el Capsi Neoltic.

L'utillatge capsi tpic s important: predominen burs d'angles truncats i llesques i fulles de dors rebaixat, i els ja esmentats micrlits geomtrics que tamb apareixen a la Pennsula Ibrica d'on probablement van ser exportats al Magrib. Les formes microltiques s'obtenien mitjanant el cop del microbur. El Capsi tpic es va superposar a la cultura Iber-Mauritana.

El Capsi evolucionat es desprn de l'utillatge de mida gran i presenta gran varietat d'eines ms petites: perforadors, puntes, burs, etc... Els retalls de bur es transformen de vegades (mitjanant retocs sobre enclusa) en pues rectes, caracterstiques d'aquest perode Capsi. 
El Capsi evolucionat ultrapass els lmits del Capsi tpic per l'est, arribant fins ms enll de Constantina i fins a les regions d'Alger i Or, i pel Shara, arribant fins a Tidikelt. A la vora dels Llacs Salats els Capsians varen recollir cargols, ingredient bsic de la seva alimentaci, incls en el segent perode del Capsi neoltic.

s la cultura Capsiana la que va introduir l'art al Magrib, amb objectes mobles i gravats rupestres, essent molt notables les plaquetes gravades i els fragments d'ous d'estru decorats, del perode evolucionat, que arriben al seu ms alt punt en el perode Capsi Neoltic, a l'oest i a la zona sahariana. La utilitzaci del ous d'estru com a recipient va retardar l'aparici de la cermica.

Bsicament els Capsians van ser receptors d'influncies, de la Pennsula Ibrica segurament, per ms probablement d'Egipte, on els micrlits s'utilitzaven ja a finals del Paleoltic.  Avanat el Neoltic van importar tots els animals domstics, i la seva economia de caadors va esdevenir una economia ramadera i pre-agrcola, sense deixar la cacera sobre tot a l'oest i al Shara.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25345" title="Dinastia almorvit" nonfiltered="904" processed="903" dbindex="10954">

 



Els almorvits (de l'rab           singular       Murabits), foren un poble de nmades berbers del Shara que al segle XI fundaren la quarta dinastia del Marroc. 

 Orgens, expansi i reigi.

Al 1040 un dels lders de la tribu berber dels Gudala al Senegal (jahya ibn Ibrahim) va anar a fer la peregrinaci a la Meca. Quant feia el viatge de tornada va anar a Kairuan on es va entrevistar amb el prestigis alfaqu Abu Imran Al Fas per elevar la conscienciaci religiosa entre el seu poble. Aquest ltim va encarregar aquesta feina a un antic alumne seu ,Abdal Ben Yasin Al Gazul.

Al Senegal comena a predicar entre les diferents tribus. Cap al 1053 van comenar a expandir les seves creences religioses a les tribus del Shara , desprs d'aix van comenar a expandir al seu poder primer a les tribus del voltant, desprs cap al Magrib on funden ciutats com Marrqueix al 1062, al 1075 conquereixen l'imperi de Ghana i al 1080  el regne de Tlemcen (l'actual Algria).

 Invasi d'al-Andalus .  
Quan Alfons VI de Castella (1040-1109) va conquerir al1085 Toledo l'Emir d'Isbiliya es va alarmar de tal manera que, no sense grans temors, va decidir cridar en auxili els curtits guerrers almorvits, sobretot els de la tribu dels lamtumes. Aquests tenien una visi estricta i poc cultivada de l'Islam. Es diu que el seu cap Yusuf ibn Tashfin, dervix auster, anava vestit amb pell d'ovella i s'alimentava de dtils i llet de cabra.

L'Emir d'Isbiliya al-Mutamid els demana ajuda en aquests termes:
Ell VI ha vingut demanant-nos plpits, minarets, mihrabs i mesquites per tal d'alar en elles creus i que siguen regits pels seus monjos  Du us ha concedit un regne en premi a vostra Guerra Santa i a la defensa dels Seus drets, per la vostra llavor  i ara conteu amb molts soldats de Du que, lluitant, guanyaran en vida el parads.;
 
Yusuf va creuar l'Estret de Gibraltar amb el seu exrcit, derrotant als cristians a la batalla d'az-Zallaqah el 23 d'octubre de 1086, i es trob amb una terra frtil i prspera; tamb va observar el relaxament dels preceptes doctrinals de l'Islam i la gran tolerncia amb els jueus i cristians. Aix, li va provocar la determinaci d'apoderar-se d'aquests regnes, animat per la divisi entre les diferents taifes. Els almorvits van anar conquerint les diferents taifes entre el 1090 i el 1116. Les van conquerir en el segent ordre: Mlaga i Granada (1090), Sevilla i Almeria al (1091), Badajoz al (1094), Valncia que en aquell moment era cristiana (1102), Albarras (1104), Alpont (1106), Saragossa (1110) i finalment Mallorca al 1116.

 Decadncia .
Desprs d'aquestes rpides conquestes als almorvits van anar perdent terreny tan rpidament com l'havien guanyat, amb la caiguda de Saragossa el 1118 i van ser derrotats contra el Regne de Portugal el 1139 a la batalla d'Ourique. Uns anys ms tard l'imperi Almorvit va quedar atrapat per l'extensi de la segona croada a la pennsula ibrica, la revolta dels Almohades a l'actual Marroc i la revolta de Sharq al-ndalus. 

La conquesta de Marrqueix per part dels Almohades va suposar la desintegraci de l'imperi Almorvit, encara que a les Balears van continuar governant els Banu Ghaniya fins al 1184 i van continuar lluitant contra els Almohades a Tunsia fins al (1236). 

 Llista d'emirs .
governs duals .
 Abdallah ben Yazin 1038-1045 ;
 Yahyia ben Ibrahim 1038-1045;
 Abdallah ben Yazin (continua) 1045-1056;
 Yahyia II den Umar al-Lamhani 1045-1056;
 Abdallah ben Yazin (continua) 1056-1059;
 Abu Bakr ben Umar 1056-1059;

govern nic .
 Abu Bakr ibn Umar 1059-1069 (en algunes zones fins el 1087);
 Yusuf ibn Tashfin 1069-1106;
 Al ibn Yssuf 1106-1142 ;
 Tashfin ibn Al 1142-1145;
 Ishaq ibn Tashfin 1145-1147;
 A partir del 1145 es crearen petits regnes anomenats "taifes" (1145 a 1157) i altres dominis van passar als almohades (1147-1157);

Vegeu tamb.
Art almorvit;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25347" title="Dinastia almohade" nonfiltered="905" processed="904" dbindex="10955">

La dinastia dels almohades (1147-1269) (de l'rab          al-Muwahhidun, i.e. "els Monoteistes" o "els Unitaristes"), foren una potncia berber musulmana religiosa que va fundar la cinquena dinastia del nord d'frica al segle XII. Conqueriren tot el nord d'frica, fins a Egipte, i al-ndalus (1145-1146).



Probablement, el cabdill (i califa) ms fams dels almohades siga Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur (1184-1199). Al-Mansur es va guanyar aquest apellatiu per la batalla d'Alarcos contra Alfons VIII de Castella, el 1195. El seu successor, per, Muhammad an-Nasir (1199-1214), tamb es va fer fams per la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212.

Desprs d'aquesta ltima batalla el seu imperi es va desintegrar i repartir entre els tercers regnes de taifes de les quals la ms important va ser el regne de Granada, els hfsides de Tunsia (1229), els Banu Zian (Zinides) d'Alger (1235), els marinides de Marroc (1268) i els regnes cristians de la Pennsula Ibrica que van conquerir totes les taifes excepte el regne de Granada.

 califes .

1. Ibn Tumart 1120-1129;
2. Abd al-Mumin 1129-1163;
3. Ab  Ya'q b Y suf ben Abd al-Mumen 1163-1184;
4. Abu Y suf Ya'q b al-Mans r ben Ab  Y suf 1184-1198;
5. Muhammad an-Nasir ben Abu Y suf al-Mans r 1198-1211;
6. Al-Mustansir Yusef ben an-Nasir 1211-1224;
7. Abu Muhammad Abd al-Uhaed 1224;
8. Ab  Muhammad al-`dil ben Yaqub al-Mansur 1224-1227;
9. Ab  al-`l  Idr s al-M 'm n ben al-Man  r 1227-1232;
   Yahy al-Mu`tasim (aspirant rival d'Ab  al-`l  Idr s al-M 'm n ben al-Man  r);
10. Er Raxid 1232-1242;
11. Al-Mutamid 1242-1248;
12. Al-Murtadi 1248-1266;
13. Abul Ula Abu Debus 1266-1268;

 Art Almohade .

Els almohades van fer unes construccions simples, degut la seva vida al Magrib. Alguns exemples sn la Torre del Oro la Giralda (el minaret de la principal mesquita de la ciuta de Sevilla, que fou la capital Almohade),la mesquita Kutubiyya de Marrakech i la Torre Hasan a Rabat.

 Vegeu tamb .

Almorvits;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25350" title="Universitat d'Illinois" nonfiltered="906" processed="905" dbindex="10956">
La Universitat d'Illinois (University of Illinois) s una universitat propietat de l'estat d'Illinois, als Estats Units d'Amrica. Fou creada al 1868 amb el nom de Universitat Industrial d'Illinois.

Aquesta universitat, igual que moltes altres universitats nord-americanes, est distribuda en tres campus diferents: el d'Urbana-Champaign, el de Chicago i el de Springfield, tots tres a l'estat d'Illinois.

El campus ms gran s el d'Urbana-Champaign, amb prop de 39.000 estudiants. Aquest campus s fams per haver format i haver tingut en plantilla vint-i-un Premis Nobel, entre els quals John Bardeen (1908-1991), l'nic premiat dos cops amb el Premi Nobel de Fsica, el 1956 per l'invent del transistor, i el 1972 pels seus estudis sobre la superconductivitat.

Malgrat que al campus d'Urbana-Champaign es toquen totes les rees temtiques, destaca particularment en enginyeria, car s una de les primeres escoles d'enginyeria dels Estats Units i un rea d'estudi en qu t molts premis Nobel. A continuaci es presenta la llista completa de premis nobels de la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign:

 Alumnes;
 Edward Doisy, premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1943).
 Robert Holley, premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1968).
 Jack S. Kilby, premi Nobel de Fsica (2000).
 Edwin Krebs, premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1992).
 Polykarp Kusch, premi Nobel de Fsica (1955).
 Phillip A. Sharp, premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1993).
 Hamilton Smith, premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1978).
 Wendell Stanley, premi Nobel de Qumica (1946).
 Rosalyn Sussman Yalow, premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1977).
 Professors;
 John Bardeen, premi Nobel de Fsica (1956) i (1972).
 Elias Corey, premi Nobel de Qumica (1990).
 Vincent Du Vigneaud, premi Nobel de Qumica (1955).
 Paul C. Lauterbur, premi Nobel de Medicina o Fisiologia (2003).
 Anthony J. Leggett, premi Nobel de Fsica (2003).
 Salvador Luria, premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1969).
 Rudolph Marcus, premi Nobel de Qumica (1992).
 Franco Modigliani, premi Nobel d'Economia (1985).
 John Robert Schrieffer, premi Nobel de Fsica (1972).
 Alumnes de l'institut de la universitat;
 Philip Anderson, premi Nobel de Fsica (1977).
 James Tobin, premi Nobel d'Economia, (1981).

El mateix campus tamb t 21 premis Pulitzer; la segona biblioteca universitria ms gran dels EUA, amb 10 milions de volums; el tercer supercomputador del mn, a les installacions del NCSA; al 2001 va invertir 391 milions de dolars en recerca; i el presupost total del campus va ascendir a 1.290 milions de dolars en l'any 2004.

El campus d'Urbana-Champaign tamb s conegut perqu va ser la primera instituci americana a ensenyar catal, dins l'immens departament d'espanyol, itali i portugus; el qual, per cert, tamb concentra una gran quantitat d'experts mundials en dialectologia andalusa.

 Enllaos externs .
Universitat d'Illinois;
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign;
Universitat d'Illinois a Chicago;
Universitat d'Illinois a Springfield;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25353" title="T de Teatre" nonfiltered="907" processed="906" dbindex="10957">
T de Teatre s una companyia de teatre catalana formada per cinc actrius: Carme Pla, Mamen Duch, gata Roca, Mriam Iscla i Marta Prez. Totes elles ja varen comenar a actuar juntes quan estudiaven a l'Institut del Teatre.

Han protagonitzat obres de molt xit com ara Petits contes misgins, Homes!, Criatures o Aix no s vida!. Per on realment varen tenir un xit notable va ser protagonitzant la comdia de situaci Jet lag, emesa per TV3

 Teatre .
 Petits contes misgins (1991);
 Homes! (1994);
 Criatures (1998);
 Aix no s Vida! (2003);
 15 (2006);
 Com pot ser que t'estimi tant (2007);

 Televisi .
 Jet lag TV3 (2000-2006);

 Premis .
 Premi de la Critica de Barcelona a la Revelaci Teatral de la Temporada (1991);

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la companyia T de Teatre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25356" title="Podcsting" nonfiltered="909" processed="907" dbindex="10959">
El terme podcsting deriva de les expressions anglosaxones 'Play-On-Demand' (POD), que vol dir 'reprodueix en demanda' i 'broadcasting', que vol dir radiodifusi i webcasting. El podcsting s similar al programari de vdeo  i dispositius com el TiVo, que permeten mirar el que vols quan vols enregistrant i emmagatzemant el vdeo. El podcsting generalment s'utilitza amb arxius d'udio si b aquesta tecnologia es pot utilitzar per a qualsevol classe d'arxiu, incloent actualitzacions de programari, imatges i vdeos.

s a dir, el podcsting permet l'enregistrament de rdio per Internet o programes d'udio d'Internet similars. Aquests enregistraments es poden descarregar a un reproductor porttil (com per exemple un iPod) per poder escoltar l'enregistrament a qualsevol lloc o b directament des de l'ordinador.

Sovint aquesta tecnologia s'utilitza conjuntament amb la tecnologia RSS que permet comprovar si hi ha nous arxius i descarregar-los de manera automtica.

Val a dir que a Catalunya, la primera iniciativa relacionada amb el podcsting es produeix grcies a la collaboraci de dos mitjans de comunicaci, Vilaweb Vilassar de Mar i Vilassar Rdio, el juny de 2005, en proves, i el novembre del mateix any, ja degudament sindicat.

 Origen del terme .
El tema podcsting apareix com l'acrnim de les paraules pod i broadcast. Va ser usat per primera vegada per Ben Hammersley a The Guardian el 12 de febrer de 2004 per descriure la possibilitat de escoltar udio en reproductors porttils. El terme no t res a veure amb l'iPod malgrat que Apple pretn fer-se amb la patent d'aquest terme.

 Directoris de podcstings en catal .
Podcatal.cat, portal de la comunitat catalana de podcsting i directori de podcasts en catal;
Audioencatala.cat, cercador de podcasts en catal que inclou els programes de les principals rdios catalanes;
Podcast-es tamb inclou alguns podcasts en catal;
mirPod Eines gratis pel podcsting. iPod virtual.En Catal;

 Reculls de podcasts actius en catal .

Societat de la Informaci: Podcast de com les tecnologies de la informaci canvien la nostra societat;
BriCATmania: s el primer podcast HD de parla catalana. Est destinat a un pblic jove. ;

 Podcasts fets a Catalunya .

RWHipHop: Es un podcast fet a Catalunya per d'ambit internacional que tracta la cultura hip hop i el rap donant preferencia a grups catalans. ;

BriCATmania: s el primer podcast HD de parla catalana. Est destinat a un pblic jove. ;

 Agregadors de podcasts .
 iTunes.  Windows / Mac;
 iPodderX.  Mac;
 Doppler: Windows;
 Juice (antic iPodder): Windows / Mac / Linux;
 Liferea: Linux (disponible en catal).
 RSSRadio: Windows;
 Amarok: KDE (linux, Bsd, etc..);
 Winamp: Windows;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25373" title="Ducat de Neoptria" nonfiltered="910" processed="908" dbindex="10960">


El Ducat de Neoptria fou un territori histric situat a Grcia, a la regi de Tesslia. Administrativament estava dividit en les capitanies de Siderocastron, Neoptria i Salona. El ducat tenia seu a Neoptria.

Fou conquerit l'any 1319 per l'infant catal Alfons Frederic de Siclia amb tropes almogvers i elevat a ducat en uni del d'Atenes. La ciutat de Neoptria fou poblada per catalans per poc a poc va anar decaient i desprs del govern de Roger de Llria (1362-1370) i les embranzides de l'Imperi Bizant anaren disminuint progressivament el seu territori, fins que el ducat va restar redut prcticament a la ciutat. 

El 1377 el rei Pere el Cerimonis assum el ttol ducal per  el 1390 caigu totalment en mans del florentins. El ttol de duc de Neoptria fou mantingut nominalment pels reis catalans i els seus successors fins al regnat de Carles II d'Espanya.

Llista de Ducs de Neoptria.
1319-1338 : Alfons Frederic d'Arag, senyor de Negrepont, fill natural de Frederic II de Siclia;
1338-1348 : Joan de Siclia, marqus de Randazzo, fill del rei Frederic II;
1348-1355 : Frederic I d'Atenes, marqus de Randazzo, fill de l'anterior;
1355-1377 : Frederic III, rei de Siclia, cos de l'anterior;
1375-1380 : Llus Frederic d'Arag, comte de Salona i vicari de l'anterior;
1377-1381 : Maria de Siclia, reina de Siclia, filla de Frederic III;
1381-1390 : Pere IV d'Arag, el Cerimonis, rei d'Arag;
va tenir diferents vicaris sota el seu regne;
Mateu de Montcada;
Roger de Llria;
Mateu de Peralta;
Llus Frederic d'Arag;
Dalmau IV, vescomte de Rocabert;
Bernat de Cordella;

Vegeu tamb.
Ducat d'Atenes;
Companyia Catalana d'Orient;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25420" title="Marea" nonfiltered="911" processed="909" dbindex="10961">

Marea s el canvi peridic de nivell del mar, produt principalment per les forces de marea que exerceixen el Sol i la Lluna. Quan aquest nivell s mxim s'anomena "marea alta" o plenamar, i quan aquest nivell s mnim s'anomena "marea baixa" o baixamar.

Dues marees altes successives estan separades per un perode de temps de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart.
En els mars tancats o petits (com el Mediterrani) les marees sn gaireb imperceptibles, per en els oceans i mars oberts, en canvi, hi pot haver diferncies d'alguns metres entre la baixamar i la plenamar.

La influncia gravitatria solar pot augmentar o disminuir la intensitat de les marees. Pot originar marees vives si el Sol i la Lluna estan alineats (succeeix dues vegades al mes, en lluna nova i en lluna plena), i marees mortes (quan la Lluna est en quart creixent i en quart minvant).

La pressi atmosfrica tamb influeix, fins a 15cm. Aquestes marees es denominen marees meteorolgiques.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25421" title="Espectroscpia" nonfiltered="912" processed="910" dbindex="10962">


L'espectroscpia s una tcnica analtica experimental, molt usada en qumica i en fsica. Es basa en detectar l'absorci o emissi de radiaci electromagntica de certes energies, i relacionar aquestes energies amb els nivells d'energia implicats en transicions quntiques de la substncia a detectar. D'aquesta manera, es poden fer anlisis quantitatius o qualitatius d'una enorme varietat de substncies, aprofitant la capacitat d'emetre o absorbir la radiaci d'una determinada longitud d'ona que presenten aquestes, o algun producte format a partir d'elles.

Les tcniques espectroscpiques es classifiquen segons la relaci entre la radiaci i la substncia detectada en:
Tcniques d'absorci: La radiaci excita les partcules de l'espcie de manera que aquesta, per assolir el nou estat energtic absorbeix la radiaci d'energia adequada. Es mesura la relaci entre la intensitat de radiaci en sortir de la mostra i la intensitat que hi arriba.
Tcniques d'emissi: S'excita la mostra, principalment amb calor, i es mesura en una determinada longitud d'ona (caracterstica de l'espcie que emet) la intensitat de radiaci que emet aquesta en relaxar-se de nou. ;
Tcniques de fluorescncia: La mostra s'excita mitjanant radiaci de l'energia adequada i es mesura la radiaci que s'emet en tornar a l'estat fonamental.

Les tcniques espectroscpiques es classifiquen tamb segons el tipus de radiaci utilitzat:
Espectroscpia en l'infraroig (IR): S'utilitza radiaci amb longitud d'ona entre 780nm i 1mm, i dna informaci sobre les vibracions en l'estructura de la molcula, aix com dels grups funcionals en compostos orgnics.
Espectroscpia en el visible (VIS): S'utilitza radiaci visible (llum) i serveix per detectar i quantificar espcies acolorides.
Espectroscpia en l'ultraviolat (UV): S'utilitza radiaci entre 100 i 400nm que correspon a canvis en els nivells electrnics dels electrons de valncia. Normalment funciona junt al visible.
Espectroscpia de raigs X: S'utilitza raigs X, de energia superior a l'ultraviolat, que correspon a canvis en els nivells electrnics d'electrons interns.

Un tipus d'espectroscpia espcial es l'espectroscpia atmica, en la qual no s'analitza la mostra tal qual sin atomitzada (mitjanant escalfament en flama, forn de grafit o plasma), amb la qual cosa s'aconsegueix una selectivitat molt bona amb nivells de detecci molt baixos.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25423" title="Neoltic final" nonfiltered="913" processed="911" dbindex="10963">

El neoltic final s la darrera fase del neoltic fins l'arribada dels metalls. A Catalunya aquest perode va del 2500 aC al 1800 aC ms o menys.

Durant aquesta poca van arribar a Frana tribus de prospectors, caadors i comerciants que venien del sud de la Pennsula ibrica (cultura del vas campaniforme) i d'Europa Oriental. 

Caracterstica d'aquest perode s la importncia que adquireix la navegaci. Es van poblar les illes mediterrnies; i les travessies -que abans es feien al llarg de les costes- es fan ara a mar obert. En diversos punts d'Europa apareixen representacions de vaixells, probablement de rems i fets de fusta.

 Vegeu tamb .
Cultura megaltica de la pennsula ibrica;
Cultura de Los Millares;
Cultura de les coves;
Cultura del vas campaniforme;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25425" title="Cultura megaltica de la pennsula ibrica" nonfiltered="914" processed="912" dbindex="10964">
La Cultura megaltica de la pennsula ibrica va sorgir dels contactes entre la poblaci local i els emigrants orientals que havien originar la Cultura almerienca del sud-est, i es va estendre a l'oest de la pennsula i ms tard, cap el 2.500 aC, tamb al nord.

Va suplantar la cultura asturienca post-mesoltica per desprs del 2000 aC va ser substituda per la Cultura del vas campaniforme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25428" title="Cultura de Los Millares" nonfiltered="915" processed="913" dbindex="10965">
La Cultura de Los Millares va substituir la cultura almerienca.

Cap el 2.500 aC arribaren al sud-est noves onades de colonitzadors orientals que van fer desaparixer la Cultura Almerienca i varen donar origen a l'anomenada Cultura de Los Millares, netament metallrgica. Eren buscadors de coure i sabien treballar aquest metall, abunds a la pennsula. La muralla de Los Millares est datada mitjanant el sistema del Carboni 14, cap el 2.350 aC. Sembla segur que aquesta cultura va irradiar cap a la Vall de l'Ebre. De fet s segur que al perode del 2.500 al 2.000 aC. els buscadors de metalls eren nombrosos a les costes del sud i est.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25431" title="Cultura del vas campaniforme" nonfiltered="916" processed="914" dbindex="10966">

La cultura del vas campaniforme, va sorgir a la Pennsula Ibrica i va durar aproximadament del 2000 al 1500 aC.

Una tercera onada d'emigrants orientals es creu que va arribar cap el 2.000 aC a les costes del sud de la pennsula i va penetrar bastant cap a l'interior. Al nord, oest, sud-oest es desenvolupava l'anomenada cultura megaltica de la pennsula ibrica, i al sud  encara estava viva la Cultura de les coves. La barreja dels orientals amb la gent de la cultura de les coves va originar la cultura del got campaniforme, que es va estendre rpidament per tota la pennsula i ms tard (cap el 1700 aC) cap a Frana, Alemanya, ustria i el nord d'frica i Sardenya.


Caracterstic d'aquesta cultura s el vas campaniforme que li dna nom, i el punyal de coure batut, tcnica retrograda de treballar el coure en relaci a la practicada pels hbils metallrgics de la Cultura de Los Millares; tamb es caracteritzava per l'existncia de dlmens. 

llaos externes.

 Tous les articles scientifiques en ligne sur le Campaniforme en accs libre;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25432" title="Eneoltic" nonfiltered="917" processed="915" dbindex="10967">
L'eneoltic (tamb anomenat calcoltic o Edat del Coure) s la denominaci que es dna a algunes cultures neoltiques que presenten trets clarament diferenciats, en el perode entre el 2500 aC i el 1800 aC., a cavall entre el neoltic i l'edat del bronze.

La ms destacada s l'anomenada cultura del vas campaniforme, sorgida al sud de la Pennsula Ibrica, caracteritzada per la decoraci per zones. Una altra cultura caracterstica de l'eneoltic s la cultura d'ornamentaci per cordes, originria del nord d'Europa. Ambdues cultures es van desplaar dels seus primitius assentaments i van emigrar, potser empesos, cap a l'Europa centreoccidental (els actuals territoris d'Alemanya i Frana).












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25433" title="Escepticisme" nonfiltered="918" processed="916" dbindex="10968">
El corrent escptic o escepticisme fou un corrent filosfic iniciat per Pirr d'Elis (360 aC-270 aC). La primera forma d'escepticisme tradicionalment admesa fou el pirronisme. Els primers escptics, apart de escptics o pirrnics, tamb rebien el nom menys habitual de ztics; aquest darrer terme significa "buscadors que busquen sense trobar res".

Encara que hi ha postures escptiques en molts perodes de la histria (des de la primera sofstica fins a la postura radicalment crtica de Nietzsche, i encara ms endavant), el moviment conegut popularment com a escepticisme est format principalment pel seu fundador Pirr, pel seu deixeble Tim, pels platnics Arcesilau i Carnades i, segles desprs, per Enesidem i per Sext Empric (i d'altres membres secundaris de l'escola).

Els escptics desconfiaven de la capacitat de la ra per descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat noms mostren l'aparena de les coses.

Les idees centrals de l'escepticisme sn:
No es poden saber com sn les coses en si mateixes (com a mxim, se'n poden conixer "les aparences" que se'n veuen), i el ms prudent s abstenir-se de formular cap judici, ja que res s fals ni vertader.
Hom no pot fiar-se de la ra ja que els seus coneixements es fonamenten en les sensacions.
Voler arribar a coneixements absoluts s una font d'intranquillitat. La epoj (abstenci de judici, s a dir, d'opini i de crtica) s el pas previ a la felicitat i a l'atarxia.
L'nica cosa que interessa en la vida, com hem dit, s aconseguir la tranquillitat d'esperit o atarxia. En aquest punt, l'escepticisme t punts de contacte amb l'epicureisme i, encara que en menor mesura, amb l'estocisme.
Tot l'extern a l'home s indiferent.
Ats que s'ha de viure en un mn d'aparences, sempre caldr inclinar-se pel ms probable. (En aquest punt, l'escptic Carnades va fer una taula de coneixements probables, on volia donar la seva opini sobre quins fets tenen una major probabilitat, i quins una probabilitat menor.).

Cal dir, per, que l'escepticisme dels primers escptics t poc o molt poc a veure amb l'anomenat escepticisme modern, o amb l'escepticisme que prediquen alguns pensadors individuals (com ara Hume). Tamb hi ha pensadors que practiquen un escepticisme moderat, o fins un escepticisme que serveix de portal a d'altres coneixements dogmtics; per exemple, Descartes o Kant.

Breu esquema histric de l'escepticisme..

Encara que fer un esquema histric d'un moviment tant plural com l'escepticisme s fora complicat, un esquema-resum podria ser el segent:

- Primers pensadors de tarann escptic i relativista: alguns sofistes, els megrics, Demcrit.

- Primers pensadors oficialment descrits com a escptics: Pirr i el pirronisme, Tim. L'escepticisme original mostra bastantes similituds amb l'epicureisme, i, tot i que en menor grau, amb l'estocisme.

- Acadmia nova, que adopta bastants aspectes de l'escepticisme: Arcelisau, Carnades.

- Darrers pensadors escptics antics: Enesidem i Sext Empric.

- Pensadors moderns que adopten l'escepticisme com a mtode i com a teoria, almenys parcialment: Hume i Nietzsche, entre d'altres.

- Pensadors moderns que adopten l'escepticisme com un cam per a arribar a una postura dogmtica: Descartes i Kant, entre d'altres.

Vegeu tamb.
Escepticisme cientfic;

 Enllaos externs .

 Dossier sobre escepticisme a Grcia, amb textos de Ramon Alcoberro;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25435" title="Edat del bronze" nonfiltered="919" processed="917" dbindex="10969">

L'Edat del bronze s un perode del desenvolupament de la civilitzaci caracteritzat per que la metallrgia ms avanada ha desenvolupat les tcniques d'extraci del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze. L'Edat del bronze forma part de la prehistria i segueix al neoltic a la major part del mn. 

La data exacta d'arribada a l'Edat del bronze varia entre cultures i llocs del mn. L'edat del Bronze se situa generalment a Europa entre el 1800 aC i el 700 aC dividida en tres fases:

El Bronze Antic, del 1800 aC al 1500 aC.
El Bronze Mitj, del 1500 aC al 1200 aC.
I el Bronze Final, del 1200 aC al 700 aC.

Per la seva banda, al Prxim Orient hom ha establert les segents dates:

Bronze Antic (3500-2000 aC).
Bronze Mitj (2000-1600 aC).
Bronze Final o tard (1600-1200 aC).

Caracterstiques generales de l'edat del Bronze sn el creixement demogrfic, el abandonament parcial de la transhumncia i la lenta tendncia al sedentarisme de la gent.
L'home es mante en general en coves per tamb a turons estratgics i en poblets en zones abrigades. La inhumaci es fa a les coves i als dolmens probablement en part construts d'abans i que ara son reutilitzats, junt amb altres de nous. Son caracterstiques les puntes de fletxa, els punxons i objectes de adorn. L'art es concreta en figures de pedra, i dibuixos de escenes de mort.

El descobriment del coure primer, i del estany i bronze desprs, van fer moure alguns pobles a la recerca d'aquestos metalls, emportant-se les seves regles culturals i les seves tcniques. La utilitzaci del metall fa crixer la complexitat de l'estructura social de les comunitats, i apareixen lluites tribals. El domini del metall determinava el poder i la riquesa i va donar origen a una minoria de privilegiats en front de una majoria de subordinats

Les cultures neoltiques vivien als plans i gaireb no tenien armes, per ara es fan necessries per les guerres entre grups oposats. Des abans del 1700 aC, les necessitats defensives dels grups fan que construeixin els seus hbitats en llocs fcils de defensar; a les tombes comencen a ser abundoses les armes. 

A la pennsula Ibrica l'edat del Bronze ve marcada per l'existncia de dues cultures que arranquen del Neoltic:

La Cultura de El Argar, anomenada tamb Cultura Almerienca - Fase III, successora de la cultura de Los Millars o Cultura Almerienca - Fase II, d'origen oriental, potser siri, amb possibles influencies egpcies.

I la Cultura del vas campaniforme

El coure i el bronze.

El coure fou el primer material que els metallrgics van aprendre a treballar i ms tard a endurir-lo amb estany Alguns pobles van treballar el bronze sense haver conegut el coure o van usar ambds al mateix temps, per aquesta no va ser la lnia general encara que es va produir bastant sovint perqu els pobles utilitzaven all de qu disposaven als seus territoris. El coure es va aconseguir en poques diferents i en diferents punts.


L's del coure al Orient mitj es remunta a una data  anterior al any 4000 aC. (potser fins i tot cap el 5000 aC.). La aliatge considerat correcte era 90-10 per en un alt percentatge de troballes la proporci se sempre inferior a 94-6. 

El coure era abundant a Xipre, que antigament es deia Alashiya, i desprs se l'anomena Cy-prium derivat de la paraula coure (la semblana arriba al llat on el coure es el cuprum).

Possiblement posterior al coure per anterior al bronze es l'or (que incls podria ser anterior al coure). Tamb a la mateixa poca que el coure apareixen la plata i el mercuri; al darrera del coure es varen descobrir l'estany, el zinc, el ferro i el plom. Primerament l'estany es va usar per endurir el coure, utilizant-se tamb desprs una barreja amb zinc. En canvi encara no es dominava la tcnica de fondre el ferro

El coure s'obtenia de la malaquita i de l'atzurita, i rarament dels sulfurs de coure. S'obtenien  els anomenats coure negre, coure en brut i altres varietats.

El coure fonia a mil dos-cents graus, o sigui a menys que la plata, per a mes que l'or. Es trobava a la cuprita (coure vermell), la tenorita (coure negre), la xalcorina i la covellina (combinada amb sofre). Les pirites de coure (erubescita, bornites i tetraedrites) eren una combinaci de coure amb sulfurs metllics. Tamb hi havia coure en molts minerals i en algunes sals (com l'atzurita i la malaquita).

Els fonedors de bronze utilitzaven motllos de pedra. El motlle constava de dues parts: una d'elles on s'havia fet el buit  (extremadament afinat i precs) del objecte a crear, aix com una esquerda separada. Al buit se li tirava el metall fos i damunt es collocava una pedra plana a manera de tapa. Quant el metall fos es refredava s'introdua un tasc a l'esquerda pera separar el motlle de la tapa, i es treia la figura mollejada.

No obstant no existeixen gaires peces de bronze. El material no era abundant. Es dominava la tcnica per mancava mataria prima














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25436" title="Eclecticisme" nonfiltered="920" processed="918" dbindex="10970">


Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir'), s en filosofia l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosfiques, punts de vista, idees i valoracions entre d'altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgnic. L'eclecticisme es va desenvolupar a Grcia a partir del segle II a. C. com una manera de sintetitzar les grans troballes intellectuals de la filosofia clssica anterior dels presocrtics, Plat i Aristtil. Per exemple, Antoc d'Ascal va compaginar l'estoicisme i l'escepticisme, i Paneci de Rodas va basar el seu pensament en el platonisme i l'estoicisme. Els pensadors romans, que mai van desenvolupar un sistema filosfic propi, es van inclinar per aquest tipus de pensament: Cicer, per exemple, va assimilar teories de l'estoicisme, de l'escepticisme i dels peripattics, sense considerar la seva desuni essencial. La tendncia eclctica substituir el criteri de veritat objectiva pel de verossimilitud i posar l'accent en les qestions morals, on cal trobar un consens universal.

Entre els cristians, Climent d'Alexandria i Orgenes van combinar la metafisica grega i les idees judeocristianes de les Santes Escriptures. Ja a finals de l'edat mitjana, el mestre de la Devotio moderna Eckhart va formular un sistema de filosofia cristiana basat en Aristtil, els seus comentaristes rabs medievals, el neoplatonisme i la Cbala o mstica hebrea.

A Espanya, l'Eclecticisme es va desenvolupar durant la Illustraci del segle XVIII com l'nica escola alternativa a l'escolstica dominant sense suscitar els recels de la Inquisici i en aquest sentit destaquen pensadors com Benito Jernimo Feijoo o el metge i lgic valenci Andrs Piquer.

Durant el segle XIX torn a sorgir l'eclecticisme a Frana a travs de l'obra del filsof Victor Cousin, que va provar d'unir l'idealisme d'Immanuel Kant, la filosofia del sentit com i les doctrines inductives de Ren Descartes.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25440" title="Cultura de El Argar" nonfiltered="921" processed="919" dbindex="10973">
La cultura de El Argar sorgeix cap el  1.700 aC a rel probablement d'una nova onada d'emigrants orientals buscadors de metalls, que substitueix a la cultura de Los Millares, d'hbils metallrgics

La nova cultura durar uns set-cents anys.

El poble que va desenvolupar aquesta cultura eren gent forta i prospera, que construen poblats fortificats. Disposaven d'armes i objectes de bronze. Sembla que el seu origen s'ha de buscar a les planes anatliques, zona que presenta moltes analogies amb la cultura argrica

Sembla que es van traslladar des all en petits grups de buscadors de metalls, i probablement varen conservar el contacte amb la seva terra d'origen, contacte que es va trencar desprs de poques generacions.

S'han trobat alguns elements que permeten entreveure un comer amb Egipte, probablement interromput per les emigracions cretenques (Segles XV i XIV aC.) i el moviment del Pobles del mar (Segles XIII y XII aC.). D'ambds grups degueren arribar emigrants a la pennsula Ibrica i es casi be segur que de la barreja dels elements cretencs  i la gent de El Argar va sorgir la cultura Tartssia, abans de l'arribada dels fenicis al segle XI aC, i de grups de Pobles del mar i argrics van poder sorgir els ibers i la cultura ibrica.

La gent de la cultura de El Argar enterrava als seus morts en cistes o tines, en el subsl de les seves cases. Vivien en poblats tots semblants i feien servir els mateixos  objectes i tcniques que altres cultures de l'poca, de les que es diferenciaven en els  enterraments (altres cultures enterraven en coves o meglits) i en les formes de la cermica i quantitat i qualitat dels objectes (de coure i de bronze i tamb de plata i or), mes abundants i perfectes entre la gent de El Argar

Es va estendre a tota la pennsula Ibrica excepte la zona Pirenaica i cornisa Cantbrica, i la part mes occidental.

El seu moment lgid es situa cap el 1.350 aC. coincidint amb la importaci d'objectes d'Egipte

Va rebre el seu nom del poble almerienc de El Argar, que fou excavat pels Luis Siret, a fin del segle XIX.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25441" title="Alzinar amb arbo" nonfiltered="922" processed="920" dbindex="10974">
L'alzinar amb arbo (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. arbutetosum) s una bosquina baixa esclerofille, de 3 a 6 metres d'alada aproximadament, oberta i poc homognia.

Apareix en els vessants inclinats i les carenes, on els sls acostumen a ser prims, i habitualment en condicions d'insolaci important. Sovint per, correspon a fases de degradaci d'altres tipus d'alzinars, o un estadi evolutiu entre les brolles i els alzinars. Per aix, la seva composici florstica s complexa, amb elements caracterstics d'aquestes comunitats.

Fitosociolgicament forma part de l'aliana Quercion ilicis que reuneix les diferents associacions d'alzinars.

Espcies caracterstiques: Alzina (Quercus ilex), Pi blanc (Pinus halepensis), Arbo (Arbutus unedo), Matabou (Bupleurum fruticosum), Lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), Fals aladern (Phillyrea latifolia), Englantina (Rosa sempervirens), Galzeran (Ruscus aculeatus), Marfull (Viburnum tinus), Carex distachya, Violeta de bosc (Viola alba ssp. dehnardtii) i Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum).

Altres espcies abundants: Rogeta (Rubia peregrina) i Artjol (Smilax aspera).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25442" title="Homosexualitat" nonfiltered="923" processed="921" dbindex="10975">

Des que es va crear el terme, la paraula homosexualitat ha adquirit mltiples significats. En el sentit original, es refereix a l'orientaci sexual caracteritzada per una atracci esttica duradora, l'amor romntic o el desig exclusiu per una persona del mateix sexe. Tamb es pot referir a la manifestaci d'aquesta orientaci en la identitat encara que no sigui reflectida en el seu comportament sexual. Finalment es pot referir a les relacions sexuals entre dos persones del mateix sexe, sense importar quina sigui llur orientaci sexual, llur identificaci sexual, o llur identitat de gnere.

L'homosexualitat sovint s contrastada amb la heterosexualitat i la bisexualitat. Els antroplegs han proposat tres formes de relacions homosexuals: igualitria, estructurada d'acord amb el gnere, i estructurada d'acord amb l'edat. D'aquestes, una s la forma dominant d'una societat en un temps o poca determinada. Ats que hi ha components biolgics, histrics i psicolgics en el sexe i gnere, no hi ha cap descripci nica per a totes les persones.

La religi sovint parla de les relacions entre persones del mateix sexe, un tema que ha estat debatut en les poltiques religioses modernes. Les escriptures de les religions monoteistes han condemnat tradicionalment alguns dels seus aspectes, encara que moltes denominacions i grups d'aquestes religions ara i en el passat han tingut un punt de vista diferent. Les primeres lleis sobre les relacions entre persones del mateix sexe que es van registrar en el mn eren religioses: en l'antiga Grcia, la religi grega consagrava l'amor ertic pedaggic, el qual era simbolitzat per l'amor entre Zeus i Ganimedes i en altres mites similars. En el judaisme antic, va ser la primera a incloure una prohibici de les relacions sexuals entre homes, d'acord amb la Tor. Abans de la difusi del cristianisme i de l'islam, la majoria de les religions d'aleshores no feien cap distinci entre les relacions homosexuals i heterosexuals.

La majoria del estats del mn no impedeixen el sexe consensual entre persones no emparentades amb majoria d'edat. Algunes legislacions reconeixen drets idntics, proteccions i privilegis per a les estructures familiars de les parelles del mateix sexe, incloent-hi el matrimoni. Unes altres nacions demanen que les persones restringeixin les seva sexualitat a les relacions heterosexuals. En algunes legislacions les persones que tinguin relacions fsiques amb altres del mateix sexe sn subjectes a diverses sancions i fins i tot a la pena capital en algunes regions fonamentalistes islmiques. Per, no sempre s'apliquen les diverses lleis dels estats.
 
Tot i que avui s'utilitza de manera generalitzada, s convenient assenyalar que l'existncia de la categoria homosexual per si mateixa, aplicada a les persones, s objecte de controvrsia des de diferents punts ideolgics. Els corrents integristes neguen l'existncia de persones homosexuals per reconeixen les prctiques homosexuals, etc.

Etimologia i altres termes.
La paraula homosexual significa literalment "mateix sexe" i prov de la paraula hbrida del prefix grec homo (mateix) i de l'arrel llatina sex-. Es va utilitzar per primera vegada en una publicaci alemanya annima de 1869, escrita per l'hongars Karl-Maria Kertbeny en un pamflet que donava suport a la revocaci de les lleis contra la "sodomia" a Prssia. Va ser inclosa a Psychopathia Sexualis (1886), un estudi de Richard von Krafft-Ebing sobre el que en aquella poca es considerava una desviaci sexual.

El terme homosexual, ara per ara, es pot utilitzar com a substantiu o adjectiu per descriure les persones aix com la seva orientaci sexual, la seva histria sexual, o l'auto-adscripci o identificaci sexual. Ats que la homosexualitat posa una forta mfasi en la sexualitat, no s'ha d'utilitzar en contexts no sexuals. Algunes persones, per, consideren que el terme s molt "clnic" o "deshumanitzant". Aquest sentiment va sorgir quan l'homosexualitat encara era classificada com una malaltia mental. Com a resultat d'aquest sentiment es prefereixen els termes "gai" i "lesbiana". El terme gai (usat com a substantiu i adjectiu) fa referncia a l'homosexualitat masculina, tot i que per influncia de l'angls s freqent veure'l usat com a sinnim d'homosexual, tant per a homes com per a dones. L'homosexualitat femenina s coneguda com a lesbianisme. L'adjectiu corresponent s lsbic, terme que deriva del nom de l'illa de Lesbos, on la poetessa grega Safo ensenyava poesia, msica i d'altres arts, a noies per les que sentia una atracci sexual.

Estudis acadmics.
La manifestaci de l'orientaci sexual est subjecta a la variabilitat. Per tant, ha estat com que les persones homosexuals en les societats heteronormatives estimin, es casin i tinguin fills amb persones del sexe oposat, una prctica comuna per raons principalment socials en les societats que rebutjaven les relacions homosexuals, i per amagar l'orientaci sexual. La situaci oposada va ocrrer en societats homonormatives en qu els homes se sentien principalment atrets al sexe oposat, per tenien relacions homosexuals prescrites per llur cultura. Ambdues adaptacions sn formes de comportament sexual de situaci. Una altra manifestaci, i ms comuna, del comportament sexual de situaci, s el sorgiment d'actes homosexuals a les presons.

Antropologia.
Nombrosos investigadors que estudien la construcci social de les relacions entre persones del mateix sexe han suggerit que el concepte d'homosexualitat s'hauria d'explicar com a concepte d'"homosexualitats". Diuen que les relacions homosexuals han estat i segueixen sent organitzades de maneres categricament distintes per les societats de diferents regions. Aquestes variacions han estat agrupades per l'antropleg Stephen O. Murray en tres formes d'associaci:

 Igualitria: dues persones de qualsevol edat. A ms a ms, ambdues ocupen el mateix paper socialment acceptat com a heterosexuals. Aquest tipus d'associaci s l'actual de la societat occidental.
 Estructurada per gnere: cadasc ocupa un paper de gnere diferent. Aquest tipus d'associaci s comuna a l'Orient Mitj i l'sia.
 Estructurada per edat: dues persones de diferents edats, sovint un adolescent i un adult. Aquest tipus d'associaci era comuna durant la Grcia Antiga, i practicada tamb pels samurai, i a la Xina.

En les formes d'estructura per gnere o per edat, sovint un membre ocupa el paper "passiu" i l'altre el paper "actiu". Entre homes, el paper passiu significa ser el receptor de semen (per mitj de la fellaci o el sexe anal; en algunes cultures del Pacfic la recepci de semen era indispensable per a rebre "fora" i "vida").

Alguns antroplegs argumenten l'existncia d'un quart tipus d'homosexualitat, l'homosexualitat estructurada per classe social, per molts acadmics creuen que aquesta no s independent de la resta de les formes.

Usualment, en una societat en particular, una forma d'homosexualitat s predominant, encara que les altres coexisteixin. L'historiador Rictor Norton assenyala que a la Grcia Antiga les relacions igualitries coexistien (encara que amb menys privilegis) amb la instituci de la pederstia. La homosexualitat igualitria s'est convertint en la principal forma practicada al mn occidental.

Hiptesis biolgiques.
Teoria hormonal prenatal.
Una hiptesi recent de la formaci de l'orientaci sexual s la teoria hormonal prenatal. Aquesta diu que l'exposici prenatal d'un fetus a determinats nivells de les hormones circulants del cos de la mare determinen l'orientaci sexual. No obstant aix, aquesta determinaci ha d'incloure el concepte de subjectivitat gentica. Els estudis entre bessons recolzen la teoria amb una ra de concordana elevada entre bessons idntics que comparteixen el 100% de llur material gentic. Els bessons fraternals i els germans nascuts en temps diferents noms comparteixen el 50% de llur material gentic (en terme mitj) i la probabilitat que siguin ambds homosexuals s menor.

Diferncies psicolgiques.
Alguns grups de psiclegs, principalment als Estats Units han declarat que les tendncies homosexuals sn apreses, i que els homosexuals poden ser "guarits" de les seves tendncies. La majoria, encara que no tots, dels psiclegs que promouen aquesta teoria, coneguda com la teoria de la "terpia reparativa", tamb professen la fe cristiana. No obstant aix, uns altres psiclegs no accepten aquesta teoria, donant evidncia de qu el tractament pot ocasionar danys psicolgics, i per tant la majoria de les organitzacions mdiques no l'han acceptada.

Resultat de modificacions no gentiques.
Hi ha un debat considerable sobre els factors que produeixen l'orientaci sexual en els humans, si aquesta no s produda genticament des de la concepci. Algunes de les propostes inclouen l'exposici del fetus a certes hormones (o nivells d'aquestes), com s'ha esmentat abans. Freud, i uns altres psiclegs, particularment aquells de les tradicions psicoanaltiques i del desenvolupament, han proposat que les experincies formatives de la infantesa sn claus en la formaci de l'orientaci sexual. Com a exemple, Freud creia que tots els adolescents humans sn predominantment homosexuals i transicionen cap a l'heterosexualitat durant l'adultesa; Freud creia que aquells que romanien dins l'homosexualitat durant l'adultesa havien experimentat un esdeveniment traumtic que havia aturat el seu desenvolupament sexual. No obstant aix, creia que tots els adults, fins i tot els que s'havien desenvolupat "sanament", encara conservaven una homosexualitat latent en diversos graus. El consens mdic i cientfic modern s que els factors biolgics  siguin gentics o adquirits dins de l'ter  produeixen experincies caractersticament homosexuals (com ara comportament atpic), o que contribueixen en la formaci de l'orientaci sexual.

Homosexualitat en la histria i les civilitzacions.

Els costums sexuals han variat fora amb el pas del temps, i de regi a regi. Aquestes i l'orientaci de diversos personatges precontemporanis encara sn estudiats. La cultura "gai" occidental moderna, producte de la psicologia del segle XIX i dels anys posteriors a l'alliberament homosexual post-Stonewall, s una manifestaci nova de l'amor entre persones del mateix sexe. Per tant, no s l'estndard, si es vol estudiar i entendre les concepcions i opinions histriques sobre el sexe entre persones del mateix sexe. 

Els acadmics accepten que personatges histrics importants com ara Scrates, Alexandre el Gran, Miquel ngel, Donatello, Christopher Marlowe i Lord Byron tenien relacions, tamb o nicament, amb uns altres homes. Sovint han estat catalogats amb els termes "gai" o "bisexual", per aix seria una introducci anacrnica d'una construcci social moderna de la sexualitat que no existia aleshores. Les variacions dels estndards moderns de la bellesa, els papers socials, les posicions sexuals, i les disparitats d'edat, eren tan diferents que les projeccions modernes no tenen cap significat per als personatges histrics. 

La majoria de la recerca sobre l'homosexualitat histrica no utilitza la dicotomia polar entre l'homosexualitat i l'heterosexualitat, ja que s una concepci moderna. L'argument que s'utilitza s que cap  persona de l'antiguitat va experimentar l'homosexualitat com una forma de sexualitat exclusiva, permanent i/o definida. D'altres, per, han criticat aquest argument citant Plat, que sembla indicar l'existncia de l'homosexualitat exclusiva. 

Amrica.

En la societat dels amerindis nord-americans l'homosexualitat estava centrada en la figura de l'individu de "dos esperits". Aquestes persones sembla que eren reconegudes per la majoria de les tribus, cadascuna de les quals tenia un terme particular per parlar-ne. Usualment, els individus de dos esperits eren reconeguts des de la infantesa i els pares tenien l'elecci d'escollir-ne el cam, i si el nen acceptava, era criat de la manera necessria, aprenent els costums del gnere que havia seleccionat. Els individus de dos esperits eren normalment xamans o es creia que tenien poders especials que no tenien els xamans ordinaris.

sia.

Les relacions homosexuals a la Xina, conegudes com "el plaer del prssec mossegat" o el "costum del sud" van ser registrades des del 600 aC. Aquests eufemismes s'utilitzaven per descriure l'activitat, per no pas la identitat. Aquestes relacions estaven caracteritzades per les diferncies en l'edat i la posici social dels participants.

L'homosexualitat al Jap, coneguda com a shudo o nanshoku, termes amb influncia de la literatura xinesa, ha estat documentada per milers d'anys com a element integral de la vida monstica budista i de la tradici dels samurais. Aquesta cultura d'amor entre persones del mateix sexe va produir tradicions de pintura i literatura que documentaven i celebraven aquestes relacions. 

De manera similar, a Tailndia, els kathoey han estat part de la societat del pas per molts segles, i llurs reis tenien amants d'ambds sexes. Els kathoey eren homes que es vestien com a dones i eren acceptats per la societat.

Europa.
Els documents occidentals ms antics (siguin obres literries, objectes d'art o materials mitogrfics) que mostren relacions homosexuals provenen de l'Antiga Grcia. Ens ensenyen un mn en qu les relacions amb dones i amb homes joves eren el fonament essencial de la vida amorosa d'un home. Les relacions homosexuals eren una instituci social construda al llarg del temps i que s'estenia d'una ciutat cap a una altra. Aquesta prctica, un sistema de relacions entre un home adult i un adolescent abans de la majoria d'edat, eren valorades pels seus beneficis pedaggics i com a control poblacional, encara que ocasionalment es deia que causava desordre. Plat va lloar-ne els beneficis en els seus primers escrits, per ms tard va proposar la prohibici. 

L'emperador rom Teodosi va decretar una llei el 6 d'agost del 390 que condemnava els homosexuals passius a ser cremats en una foguera. Justini I, a la fi del seu regnat, va incloure els homosexuals actius en aquesta llei (el 558) argumentat que aquesta conducta duria la destrucci de les ciutats per la "ira de Du".

Legislaci.
Article principal: Legislaci sobre l'homosexualitat en el mn;

Homosexualitat legal




Homosexualitat illegal



]]
En la majoria dels pasos desenvolupats, les relacions homosexuals sn acceptades i tenen alguna protecci legal. Alguns estats han establert estructures formals per a confirmar les relacions legals (anomenades "uni civil", "societat" o simplement "matrimoni"). No obstant aix, en diversos pasos en vies de desenvolupament no s'accepta socialment per raons culturals o religioses, i fins i tot la legislaci prohibeix l'activitat homosexual amb diverses penalitats, des de vida en pres fins a la pena capital.

Els Pasos Baixos foren el primer Estat a reconixer el matrimoni homosexual. En l'actualitat, el segents estats reconeixen el matrimoni homosexual:
 Blgica;
 el Canad ;
 Espanya;
 els Pasos Baixos;
 Sud-frica  ;

La uni civil entre parelles del mateix sexe en tot l'Estat s'ha aprovat a Alemanya, Andorra, Colmbia, Crocia, Dinamarca, Eslovnia, Finlndia, Frana, Hongria, Islndia, Israel (vegeu Homosexualitat a Israel), Luxemburg, Noruega, Nova Zelanda, Portugal, el Regne Unit, la Repblica Txeca, Sucia, Sussa i l'Uruguai; i en algunes regions d'Argentina, Austrlia, el Brasil, els Estats Units i Mxic.

Articles relacionats.
Lesbianisme;
Homofbia;
Heterosexualitat;
Bisexualitat;
Sant Sebasti;
Sant Sergi i Sant Bacus;
Bandera de l'Arc de Sant Mart;

 Enllaos externs .

Androphile Project (Histria de la homosexualitat);
Histria del lesbianisme;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25444" title="Pobles de la mar" nonfiltered="924" processed="922" dbindex="10976">
Els pobles de la mar sn un conjunt de pobles que van realitzar un moviment migratori entre el 1450 aC i el 1150 aC.

El moviment dels pobles de la mar es va iniciar desprs del 1500 aC amb  la conquesta de Creta per part dels aqueus, i l'emigraci cretenca o minoica - desprs de la destrucci de Cnosos - cap el 1425 aC, continuant desprs amb l'arribada dels indoeuropeus doris a Grcia al segle XIV aC, provocant l'emigraci dels jonis, pelsgics i part dels aqueus, accentuada en el segle XIII aC, desplaats cap a la Mediterrnia Oriental, provocant un moviment general de poblacions, i vagant durant anys buscant un lloc on establir-se.

El 1227 aC atacaren Egipte. El 1192 aC Xipre. El 1187, 1186 i 1185 aC el Pas de Hatti (imperi Hitita) incloent Sria i Palestina. L'imperi Hitita va ser destrut. I el 1184 aC tornaren a Egipte d'on van ser expulsats el 1175 aC.

Desprs d'aix una part va anar a establir-se a la Toscana, Siclia, Sardenya, Crsega i potser el sud-est de la Pennsula Ibrica, i altres van fundar estats a tota la costa de la Mediterrnia Oriental.

Es creu que emigrants que venien de Sardenya arribaren cap el 1250 aC a la Pennsula Ibrica, probablement expulsats de l'illa per un dels grups dels pobles de la mar, els sharden o sards, que donaren el seu nombre a l'illa i s'hi establiren. Se sap que els sharden iniciaren la seva emigraci el 1298 aC, per probablement el nucli principal establert a Sardenya el formaven els sharden derrotats pels egipcis el 1175 aC.

Pobles de la Mar:

Sharden (sards, origen joni);
Akiwasha (aqueus);
Meskhenet (nmades d'origen hellnic);
Luka (licis);
Tursha (tirsis o tirrens, desprs etruscs);
Shecklesh (sicilians, origen joni);
Sagalasha (psidis);
Uashasha (caris);
Zekal (cilicis);
Danauna (egeus);
Filisteus (aliana de caris i cilicis);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25445" title="Cultura dels talaiots" nonfiltered="925" processed="923" dbindex="10977">

La cultura dels Talaiots fou una cultura que es desenvolup durant l'Edat del bronze i l'Edat del ferro a les Illes Balears, entenent aleshores per Balears noms les anomenades pels grecs Gimnsies, s a dir, Mallorca i Menorca. A les Pitises no hi va ser mai present. 

 Antecedents .

Hi ha evidncies de que el primer poblament hum a les Illes Balears (Mallorca i Menorca) data del III milleni abans de la nostra era. D'acord amb algunes teories, aquests primers pobladors serien emigrants magrebins neoltics de tradici capsiana. D'acord amb altres autors, ms actuals, aquests colons podrien provenir del sud de Frana o de les costes orientals de la Pennsula Ibrica. Malgrat tot, l'orgen dels primers pobladors de les Illes Balears no s, ni molt menys, un tema tancat.

Entre el 2.200 i el 1.900 aC arriben influncies de la cultura del vas campaniforme (noms a Mallorca, per no a Menorca, curiosament), que en aquesta poca es difonia per Europa, el nord d'frica i la Mediterrnia. 

A partir de mitjans del II milleni s'observen canvis en aquestes comunitats: innovacions en les tcniques de fabricaci de cermica, millores en la metalrgia del bronze (amb un augment de la producci d'armes i eines), etc.

 Propostes interpretatives i cronolgiques . 

Cal tenir en compte que el complex cultural conegut com a Talaitic abarca un arc temporal molt ampli, i han estat molts els intents de sistematitzar les seves etapes i la seva cronologia. Malgrat tot, podem afirmar que hi ha, actualment, quatre lnies teriques principals que intenten explicar la gnesi i evoluci de la cultura talaitica.
 
La primera d aquestes corrents, desenvolupada per Llus Plantalamor  a partir de les investigacions dutes a terme per l equip del Museu de Menorca (i centrat a l'mbit d'aquesta illa) segueix en part l esquema elaborat per Guillem Rossell-Bordoy per a la prehistria de Mallorca. Segons Plantalamor, la cultura talaitica suposa un canvi sobtat en els aspectes constructiu i tecnolgic respecte a l etapa anterior, mentre que, en l mbit ritual, el trencament no s tan radical. Els orgens del canvi, segons aquest model, caldria buscar-los en l aportaci d idees i models externs, ja sigui per l arribada de nous contingents humans a l illa o b per contactes d altre tipus (aquest investigador proposa influncies procedents de les illes de Sardenya i Malta).

Plantalamor divideix la cultura talaitica en quatre grans perodes culturals, basats principalment en la divisi tipolgica dels monuments observats.
 
-El Talaitic I comenaria cap al 1500 aC i arribaria fins el 1000 aC. Es caracteritza pels grans talaiots d estructura irregular, els monuments de secci esglaonada, els primers santuaris de taula i les primeres cases de planta circular. Els enterraments es durien a terme en navetes de planta allargada, hipogeus de planta senzilla i coves naturals amb mur ciclopi de tancament.
 
-El Talaitic II aniria del 1000 aC fins el 700 aC. Durant aquesta etapa s abandonarien alguns dels hbitats anteriors, i es produiria una concentraci de la poblaci en poblats voltats de muralles. Els enterraments es realitzarien en hipogeus de planta senzilla.
 
-El Talaitic III abarcaria des del 700 aC fins el 350 aC, i es caracteritza per l ampliaci de les estructures defensives dels grans poblats fortificats i l aparici de grans cases circulars amb pati central. El talaitic IV seria l ultima etapa, i aniria des del 350 aC fins la conquesta romana, l any 123 aC. Durant aquesta etapa es produeix una continutat respecte al perode anterior, per amb una influncia colonial cada vegada ms accentuada.
 
La segona d aquestes propostes, encapalada per Manuel Fernndez Miranda , de la Universidad Complutense de Madrid, considera que els inicis de la cultura talaitica sn un poc ms moderns, de cap al 1200 aC. La divisi interna d aquesta cultura comprn noms dues grans fases: el Talaitic I i II. El moment d inflexi entre aquests dos perodes es trobaria al segle VIII aC, amb la introducci del ferro a Menorca. Fernndez Miranda posa ms mfasi en els canvis econmics i tecnolgics i, per altra banda, considera que la gnesi de la cultura talaitica s el resultat de l evoluci interna de les comunitats pretalaitiques.

El tercer esquema cronolgic ha estat desenvolupat per un grup d investigadors de la Universitat Autnoma de Barcelona . Aquests autors consideren que les primeres manifestacions talaitiques es produeixen entre el 1350 i el 1200 CAL ANE, es a dir, de forma contempornia als ltims naviformes pretalaitics. Es produiria una convivncia, per tant, entre el substrat indgena i les suposades poblacions exgenes. La cultura talaitica s hauria consolidat a les illes cap al 1100-1000 aC, i a partir del 600 aC els talaiots comencen ja a abandonar-se, iniciant-se aix la fase anomenada posttalaitica. En aquests moments s intensificaria l activitat agrcola, fet que permetria la producci d excedents, a travs dels quals les illes s integrarien als circuits comercials de la Mediterrnia.
 
L ltima d aquestes propostes explicatives es fruit de les investigacions de Vctor M. Guerrero, Manuel Calvo i Bartomeu Salv , de la Universitat de les Illes Balears. Per aquests autors la cultura talaitica s, bsicament, una societat de l edat del ferro, de manera que el moment de la seva gnesi no es pot situar ms enll dels segles VIII o IX aC. Aix, la cultura talaitica seria el resultat de l evoluci interna de les societats pretalaitiques del bronze final, potenciada per la influncia del comer pnic al Mediterrani occidental.  

 La societat talaitica .

En all que coincideixen la majoria dels autors s en la interpretaci del mn talaitic com una societat amb una forta estratificaci social i amb un accs diferenciat als recursos.

D'acord amb les evidncies arqueolgiques, les bases econmiques de la societat talaitica eren el conreu del cereals i la ramaderia de caprns (cabres i ovelles) combinada, en menor mesura, amb la cria de porcs i vaques.

Alguns autors proposen que la concentraci de la poblaci en nuclis urbans ms protegits i la construcci dels primers talaiots es va fer necessria per les pirateries dels Pobles del mar, que es mouen per la Mediterrnia cap al segle XIII abans de la nostra era, per cal tenir en compte que no hi ha evidncies directes de la influncia d'aquests pobles a la Mediternia Occidental. Les fortificacions ens podrien esta parlant tamb d'enfrontaments entre els vilatges de les illes, cada un dels quals (almenys els ms grans) constitua potser una entitat independent. Aquesta histria d'enfrontaments hauria creat el poble bellics, molt hbil amb la fona o bassetja del qual ens parlen les fonts escrites gregues i romanes. Durant els darrers segles del I milleni abans de la nostra era, tant els pnics com els romans van utilitzar els habitants de les Illes Balears com a mercenaris en diferents conflictes: Guerres Pniques, etc.

Se sap, a travs de les fonts escrites romanes, que els natius de les illes utilitzaven un ungent fet amb oli de llentiscle (en aquesta poca no s'havia generalitzat encara l' oli d'oliva) i sam de porc, amb el qu s'untaven el cos. Aquests autors expliquen tamb que els illencs anaven nus, durant l'estiu, mentre que a l'hivern es cobrien amb pells. Els balearics disposaven de mules que exportaven, potser, a altres regions, perqu tamb apareixen citades a les fonts com una de les peculiaritats de les illes.  

 L'arquitectura talaitica .

La poblaci vivia en vilatges amb cases de pedra, construdes amb pedres relativament grans, amb cambres rectangulars intercomunicades en algunes ocasions. A Menorca, a partir de l'arribada de la influncia pnica, sembla generalitzar-se un tipus de casa molt caracterstica: de planta oval o arrodonida, amb un pati central que dona accs al diferents mbits, disposats de forma radial. S'han excavat exemples d'aquestes vivendes a poblats com Torre d'en Galms. Aquest tipus d'habitatge, en canvi, no el trobam  a Mallorca.
 
Alguns dels vilatges estaven emmurallats amb blocs de pedres a manera de paret sense cap uni de fang o d'altre material. En aquestes muralles es van construir torres amb aspecte de torres de vigilncia (en catal es diuen talaies, d'on deriva talaiots). D'aquestes torres n'existeixen de diverses formes: rectangulars, circulars, quadrades i ovalades; i sn d'altures diverses; per totes tenen un aspecte similar; es creu que la seva funci era la vigilncia, en tant que s'ubicaven a les muralles, per pels casos en qu es situaven al centre del vilatge semblen tenir una funci mes defensiva (com una ciutadella). Les pedres utilitzades tant per les muralles com per a les torres eren d'una considerable grandria i la seva installaci degu exigir grans esforos.  Tot i que, probablement, la seva finalitat inicial era militar, s necessari tenir en compte la possible dimensi simblica (com a espai de representaci del poder) d'aquests elements.

A Menorca s'han comptat  dos-cents seixanta-set talaiots (cal tenir en compte que cada vilatge t, almenys, un talaiot), vint-i-cinc taules, seixanta-quatre navetes i sis-cents noranta-una troballes diverses, gaireb totes a la meitat sud. 

Un altra construcci tpica del talaiotic sn les anomenades navetes d'enterrament. Es tracta d'una espcie de naus de pedra, de forma trapezodal i quasi rectangular, com una nau invertida. Disposaven d'una petita obertura, i estaven destinades exclusivament a l'enterrament collectiu. Apareixen noms a Menorca. A Mallorca s'han trobat navetes per enterraments individuals, ms tardanes i fora diferents. Els cadvers es collocaven en forma semblant a la fetal. L'enterrament en aquestos monuments no excloa el que continuaren practicant-se enterraments en coves, per el sistema es feia mes complex: les coves, excavades artificialment, sn cada vegada mes grans i per tant ja convenia collocar-hi bigues i puntals.

Les diferencies de sistema d'enterrament no semblen respondre ni a diferncies tniques ni cronolgiques, les possibles difrencies poltiques, religioses o socials no sn perceptibles. Se sap que existien alguns santuaris on es sacrificaven animals, i es percep un incipient culte al bou que, segons certs autors, podria indicar una influncia cretenca, doncs s'ha trobat tamb alguna construcci de columna amb capitell tpica de l'art minoic de Creta.

Finalment, l'altre monument caracterstic s el recinte de taula, exclusiu de Menorca, consistent en un edifici de planta en forma de ferradura. Al centre d'aquesta estructura s'hi drea una enorme columna monoltica sobre la qual reposa un capitell descomunal, amb un aspecte semblant a una taula. Tenien carcter religis per es desconeix la seva funci exacta. Una de les primeres hiptesis apuntava la possibilitat que servissin per realitzar sacrificis, per aquesta teoria ha quedat descartada per manca d'evidncies que la recolzin. 

 La cermica talaitica .

La cermica talaitica s sempre feta a m, donat que no es coneixia el torn. El sistema de cocci tamb era fora primitiu, tot i que a les etapes finals es troben evidncies de la utilitzaci de forns tancats. En conseqncia, la cermica prpia d'aquesta cultura presenta un aspecte molt caracterstic: taques de colors diferents (marr i gris) producte de la cocci irregular i desgreixant calcari, de color blanc, molt visible. Els atuells cermics, molt abundants, mostren una gran diversitat tipolgica: vasos troncocnics, olles globulars, olles carenades, grans contenidors pitoides, etc. S'observen algunes diferncies, a nivell tipolgic, entre la cermica de Mallorca i la de Menorca.

 Altres produccions (indstria ssia, ltica i metallrgica) .

Sn freqents, al registre arqueolgic d'epoca talaitica, altres tipus d'objectes: punxons i esptules d'os, molins de vaiv de pedra sorrenca (molons), elements de bronze i, a partir de mitjans del primer milleni aC, de ferro (eines, armes, ornaments personals).


Vegeu tamb.
Perode talaitic a Menorca;

Enllaos externs.
Patrimoni histric de Menorca: Situaci de tots els Bns d'Inters Cultural (BIC);
L'Arqueologia de Menorca: La web ms extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en catal, castella i angls);
Talat: Visita virtual al vilatge talaitic de Talat de Dalt (Ma, Menorca) (en catal, castell, angls, francs, alemany i itali);
Son Catlar: Visita virtual al vilatge talaitic de Son Catlar (Ciutadella, Menorca) (en catal, castell i angls);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25447" title="Dolmen" nonfiltered="926" processed="924" dbindex="10978">

El dolmen s una construcci de pedra semblant a una gran taula de pedra, prpia del neoltic. La paraula dolmen ve del bret, i vol dir justament  taula de pedra .

Un dolmen consisteix en dos pedres verticals i damunt una d'horitzontal, generalment acompanyades d'altres pedres a les rodalies, de grans dimensions.

El tipus ms senzill -dues pedres verticals i una d'horitzontal- es diu cista, o sigui caixa; quan el dolmen central en t un altre de ms petit que li serveix d'entrada, es diu Sepulcre de Corredor, i desprs del corredor d'entrada ve el dolmen major o galeria coberta a manera de cambra, amb utilitzaci de varies pedres verticals.

Aquestes tombes es construen sobre munts de terra o pedres (tmuls) els lmits dels quals es marcaven a vegades amb un cercle de pedres aixecades (Cromlech). Les ofrenes es barrejaven en el tmul i al costat dels cossos enterrats.  

Vegeu tamb.
Menhir;
Llista de monuments megaltics de l'Alt Empord;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25448" title="Cista" nonfiltered="927" processed="925" dbindex="10979">
Cista o caixa, s el tipus ms senzill de dolmen format per dues pedres verticals i una d'horitzontal.

Sn petites tombes megaltiques; poden estar formades per quatre pedres planes collocades verticalment formant un rectangle o quadrat i amb una pedra plana sobre elles formant una tapa; a l'interior es posaven els restes funeraris. Porten el nom en general si no superen el metre quadrat, i si sn ms gran es diuen dolmen.

Vegeu tamb Llista de monuments megaltics de l'Alt Empord

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25451" title="Cromlech" nonfiltered="928" processed="926" dbindex="10982">

Un cromlech s un monument megaltic format per pedres o menhirs clavats en el sl i que adopten una forma circular o ellptica, voltant un terreny. Hi ha prsencia de cromlechs a la Gran Bretanya, la Bretanya francesa, la Pennsula Ibrica, Dinamarca i Sucia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25452" title="Llista de codis telefnics" nonfiltered="929" processed="927" dbindex="10983">
Aquesta s una llista de codis telefnics internacionals. Els nmeros els assigna la Uni Internacional de Telecomunicacions (UIT) en la seva Recomanaci E. 164

Zona 0.
Sense assignar

Zona 1.
rea del Pla de Numeraci Nord-americana (North American Numbering Plan Area, http://www.nanpa.com)

Estats Units i els seus territoris;
Canad;
Vries, per no totes, les nacions del Carib:
Anguila;
Antigua i Barbuda;
Bahames;
Barbados;
Dominica;
Granada;
Illes Caiman;
Illes Verges Britniques;
Jamaica;
Montserrat;
Repblica Dominicana;
Saint Kitts i Nevis;
Saint Lucia;
Saint Vincent i les Grenadines;
Trinitat i Tobago;
Illes Turks i Caicos;

Zona 2.
Principalment frica

20 -- Egipte;
210 -- reservat per al Marroc;
211 -- reservat per al Marroc;
212 -- Marroc;
213 -- Algria;
214 -- reservat per a Algria;
215 -- reservat per a Algria;
216 -- Tunsia;
217 -- reservat per a Tunsia;
218 -- Lbia;
219 -- reservat per a Lbia;
220 -- Gmbia;
221 -- Senegal;
222 -- Mauritnia;
223 -- Mali;
224 -- Repblica de Guinea;
225 -- Costa d'Ivori;
226 -- Burkina Faso;
227 -- Nigria;
228 -- Togo;
229 -- Benn;
230 -- Maurici;
231 -- Libria;
232 -- Sierra Leone;
233 -- Ghana;
234 -- Nigria;
235 -- Txad;
236 -- Repblica Centreafricana;
237 -- Camerun;
238 -- Cap Verd;
239 -- Sao Tom i Prncipe;
240 -- Guinea Equatorial;
241 -- Gabon;
242 -- Repblica del Congo (Brazzaville);
243 -- Repblica Democrtica del Congo (Kinshasa, conegut abans com Zaire);
244 -- Angola;
245 -- Guinea Bissau;
246 -- Diego Garca;
247 -- Illa Ascensin;
248 -- Seychelles;
249 -- Sudan;
250 -- Rwanda;
251 -- Etipia;
252 -- Somlia;
253 -- Djibouti;
254 -- Kenya;
255 -- Tanznia;
256 -- Uganda;
257 -- Burundi;
258 -- Moambic;
259 -- Zanzbar - no implementat - fa servir 255 Tanznia;
260 -- Zmbia;
261 -- Madagascar;
262 -- Reuni;
263 -- Zimbabwe;
264 -- Nambia;
265 -- Malawi;
266 -- Lesotho;
267 -- Botswana;
268 -- Swazilndia ;
269 -- Comores i Mayotte;
27  -- Sudfrica;
28x -- no assignat;
290 -- Santa Helena;
291 -- Eritrea;
292 -- no assignat;
293 -- no assignat;
294 -- no assignat;
295 -- en dess (abans San Marino, que ara s +378);
296 -- no assignat;
297 -- Aruba;
298 -- Illes Froe;
299 -- Groenlndia;

Zona 3.
Europa

30 -- Grcia;
31 -- Holanda;
32 -- Blgica;
33 -- Frana;
34 -- Espanya;
350 -- Gibraltar;
351 -- Portugal;
352 -- Luxemburg;
353 -- Irlanda ;
354 -- Islndia;
355 -- Albnia ;
356 -- Malta;
357 -- Xipre;
358 -- Finlndia;
359 -- Bulgria;
36 -- Hongria ;
37 -- abans Alemanya Oriental - ara s 43;
371 -- Letnia ;
372 -- Estnia;
373 -- Moldvia;
374 -- Armnia;
375 -- Bielorssia ;
376 -- Andorra;
377 -- Mnaco;
378 -- San Marino;
379 -- Vatic;
38 -- antiga Iugoslvia ;
380 -- Ucrana ;
381 -- Srbia i Montenegro;
382 -- no assignat;
383 -- no assignat ;
384 -- no assignat ;
385 -- Crocia;
386 -- Eslovnia;
387 -- Bsnia i Hercegovina ;
388 -- European Telephony Numbering Space - Europe-wide services ;
389 -- Repblica de Macednia (F.Y.R.O.M.);
39 -- Itlia;

Zona 4.
Europa

40 -- Romania;
41 -- Sussa;
42 -- abans Txecoslovquia ;
420 -- Txquia;
421 -- Eslovquia;
422 -- no assignat;
423 -- Liechtenstein;
424 -- no assignat;
425 -- no assignat;
426 -- no assignat;
427 -- no assignat;
428 -- no assignat;
429 -- no assignat;
43 -- ustria;
44 -- Regne Unit;
45 -- Dinamarca ;
46 -- Sucia ;
47 -- Noruega;
48 -- Polnia;
49 -- Alemanya;
 
Zona 5.
Mxic, Amrica Central i Amrica del Sud, ndies Occidentals

500 -- Illes Malvines;
501 -- Belize;
502 -- Guatemala;
503 -- El Salvador;
504 -- Hondures;
505 -- Nicaragua;
506 -- Costa Rica;
507 -- Panam;
508 -- Saint Pierre i Miquelon;
509 -- Hait ;
51 -- Per;
52 -- Mxic;
53 -- Cuba;
54 -- Argentina;
55 -- Brasil;
56 -- Xile;
57 -- Colmbia;
58 -- Veneuela;
590 -- Guadeloupe;
591 -- Bolvia;
592 -- Guyana;
593 -- Equador;
594 -- Guaiana Francesa;
595 -- Paraguai;
596 -- Martinica;
597 -- Surinam;
598 -- Uruguai ;
599 -- Antilles Holandeses;

Zona 6.
Pacfic Sud i Oceania

60 -- Malisia ;
61 -- Austrlia;
62 -- Indonsia;
63 -- Filipines;
64 -- Nova Zelanda;
65 -- Singapur;
66 -- Tailndia;
670 -- Timor Oriental - Era Illes Mariana del Nord, que ara sn codi 1 ;
671 -- abans Guam - ara codi 1 ;
672 -- Territoris Externs Australians: Antrtida, i Illes Christmas, Cocos i Norfolk ;
673 -- Brunei;
674 -- Nauru;
675 -- Papua Nova Guinea;
676 -- Tonga;
677 -- Illes Salom;
678 -- Vanuatu;
679 -- Fiji;
680 -- Palau;
681 -- Wallis i Futuna;
682 -- Illes Cook;
683 -- Niue;
684 -- Samoa Americana;
685 -- Samoa Occidental;
686 -- Kiribati (Illes Gilbert);
687 -- Nova Calednia;
688 -- Tuvalu (Illes Ellice);
689 -- Polinsia Francesa ;
690 -- Tokelau;
691 -- Estats Federats de Micronsia;
692 -- Illes Marshall;
693 -- no assignat;
694 -- no assignat;
695 -- no assignat;
696 -- no assignat;
697 -- no assignat ;
698 -- no assignat;
699 -- no assignat;

Zona 7.
Rssia i vens (antiga URSS)

7 -- Rssia, Kazakhstan. ;

Zona 8.
sia Oriental i Serveis Especials

800 -- International Freephone ;
801 -- no assignat;
802 -- no assignat;
803 -- no assignat;
804 -- no assignat;
805 -- no assignat;
806 -- no assignat;
807 -- no assignat;
808 -- reserved for Shared Cost Services ;
809 -- Repblica Dominicana ;
81 -- Jap;
82 -- Corea del Sud ;
83x -- no assignat;
84 -- Vietnam;
850 -- Corea del Nord;
851 -- no assignat;
852 -- Hong Kong;
853 -- Macau;
854 -- no assignat;
855 -- Cambodja;
856 -- Laos ;
857 -- no assignat;
858 -- no assignat;
859 -- no assignat;
86 -- Xina ;
870 -- Inmarsat "SNAC" service ;
871 -- Inmarsat (Atlantic East) ;
872 -- Inmarsat (Pacific) ;
873 -- Inmarsat (Indian) ;
874 -- Inmarsat (Atlantic West) ;
875 -- reserved for Maritime Mobile service;
876 -- reserved for Maritime Mobile service;
877 -- reserved for Maritime Mobile service;
878 -- Universal Personal Telecommunications services ;
879 -- reserved for national mobile/maritime uses ;
880 -- Bangladesh;
881 -- Mobile Satellite System ;
882 -- International Networks ;
883 -- no assignat;
884 -- no assignat;
885 -- no assignat;
886 -- Taiwan ;
887 -- no assignat;
888 -- no assignat;
889 -- no assignat;
89x -- no assignat;
 
Zona 9.
Oest i Sud d'sia, Orient Mitj

90 -- Turquia;
91 -- ndia ;
92 -- Pakistan;
93 -- Afganistan;
94 -- Sri Lanka ;
95 -- Myanmar;
960 -- Maldives;
961 -- Lban;
962 -- Jordnia;
963 -- Sria;
964 -- Iraq;
965 -- Kuwait;
966 -- Arbia Saudita;
967 -- Iemen;
968 -- Oman;
969 -- abans Repblica Democrtica del Yemen - ara unificada al 967 Iemen;
970 -- Palestina;
971 -- Emirats rabs Units;
972 -- Israel;
973 -- Bahrain;
974 -- Qatar;
975 -- Butan;
976 -- Monglia;
977 -- Nepal;
978 -- no assignat;
979 -- International Premium Rate Service ;
98 -- Iran ;
990 -- no assignat;
991 -- International Telecommunications Public Correspondence Service trial (ITPCS) ;
992 -- Tadjikistan;
993 -- Turkmenistan ;
994 -- Azerbaidjan;
995 -- Gergia ;
996 -- Kirguizistan;
997 -- no assignat;
998 -- Uzbekistan;
999 -- no assignat;

Vegeu tamb.
codis telefnics;
nmero de telfon;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25454" title="Dinastia marnida" nonfiltered="930" processed="928" dbindex="10984">
Els benimerins o marnides (de l'rab, Banu Marin), foren una dinastia berber que va succeir els almohades al Marroc, des de mitjans del segle XIII a principis del XV. Els benimerins intervengueren de manera decisiva en la poltica del regne nassar de Granada, on tenien un exrcit permanent. A ms a ms, foren un recolzament fonamental de la resistncia contra els reis cristians.

El seu objectiu estratgic en un principi, fou el de dominar l'estret de Gibraltar per tal de tenir el control del comer entre la Mediterrnia i l'Atlntic. D'aquesta manera, els benimerins entraren en el sud de la pennsula Ibrica, al 1224, per recolzar els reis granadins, enfrontant-se directament amb els cristians. L'enfrontament pel domini de l'estret de Gibraltar es coneix com la batalla de l'Estret, lliurat entre Castella, en ocasions amb el suport naval de la Corona d'Arag, i l'aliana nassar-benimerina, entre 1263 i 1350. Malgrat que els castellans van obtenir victries importants, com la conquesta de Tarifa (1292) i la de Gibraltar (1308), les incursions granadines durant les minories, la frustrada croada castellanoaragonesa de 1309 i el desastre de la Vega (1319), van igualar les forces cristianes i musulmanes.

Aix doncs la creixent amenaa nassar-benimer va rellanar la guerra de reconquesta entre 1327 i 1344. Cap a 1330, Granada es va decantar per altra aliana amb el sult benimer Abul-Hasan (1331-1351), disposat a una guerra oberta contra els cristians. D'aquesta manera, els benimerins van arribar a recuperar els ports de Tarifa, Algesires, Gibraltar (1333) i Rota.

Alfons XI de Castella va enfortir Castella durant les treves i en 1339, va ajuntar les seues tropes amb les de Pere IV d'Arag i Alfons IV de Portugal. En agost de 1340, un gran exrcit benimer va desembarcar en les costes ibriques i va assetjar Tarifa (ara en poder dels castellans). L'enfrontament definitiu va tenir lloc en la batalla del riu Salat (30 d'octubre de 1340), on les tropes castellanes i els seus aliats, derrotaren a l'exrcit nassar-benimer de Abul-Hasan i el nassar Yusuf I (1333-1354), els quals tenien un exrcit molt ms nombrs, per pitjor armat i d'inferior tctica.

A costa de la moral recuperada, Alfons XI va conquerir Alcal la Real (1341), va derrotar els nassars en el rio Palmones (1343) i desprs de dos anys de setge va prendre Algesires (mar de 1344). En 1349 va intentar conquerir en Gibraltar, per va morir de pesta durant el setge (mar de 1350).

Amb les seues victories, Alfons XI va destruir l'ltim suport nord-afric d'al-ndalus. Des de mitjans del segle XIV, Granada va quedar allada del Magrib. L'imperi benimeri va anar desintegrant-se lentament a la mort d'Abul-Hasan, encara que van romandre a la pennsula fins el 1374.

Actualment els benimerins s una fil de Moros i Cristians, present en molts pobles: Alcoi, Crevillent, Ontinyent, Callosa d'en Sarri, etc.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25455" title="Hulunbuir" nonfiltered="931" processed="929" dbindex="10985">
La Repblica de Hulunbuir fou un estat de la Monglia Interior a Xina que es va declarar independent el 1911, i va subsistir fins el 1913. La capital va ser Khailar.  

El 1928 a la mateixa regi es va proclamar la Repblica Popular de Hulunbuir que va durar fins el 1929.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25456" title="Solon" nonfiltered="932" processed="930" dbindex="10986">
Els solon s el nom que reben a Xina la poblaci d'evenkis que viuen a l'extrem nord de la regi histrica de Manxria, a la zona entre  els rius Argun i Amur, a la vora del riu Nonni. Sn bilinges evenki i dagur.

Sn els descendents dels solang d'tnia tungs, que ja vivien a la zona abans de Genguis Khan. Els solon es van sotmetre a Genguis Khan el 1202, desprs de la destrucci per conqueridor del khanat dels seus vens ttars. En endavant van pagar tribut.


Vegeu tambe: Repblica de Solon;
Pel legislador grec, vegeu Sol;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25457" title="Burga" nonfiltered="933" processed="931" dbindex="10987">
La Repblica de Burga  fou un estat de la Monglia Interior a Xina que es va declarar independent el 1931, i que no va subsistir ms que uns mesos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25458" title="Repblica popular de la Monglia interior" nonfiltered="934" processed="932" dbindex="10988">
La Repblica popular de la Monglia interior fou un estat efmer que va existir el 1945.

Els comunistes xinesos van entrar a Kalgan el 23 d'agost de 1945. Els sovitics i mongols arribaren el setembre. El 10 de setembre de 1945 el Partit Comunista de Monglia Interior, amb un clar suport de la Repblica Popular de Monglia i de la Uni Sovitica, va prendre el poder a Meng Chian i es va proclamar la Repblica popular de la Monglia interior.

Les pretensions d'uni a la Monglia anomenada Exterior no van tenir el suport  de Stalin que va imposar la dissoluci del Partit comunista de Monglia Interior i la seva dissoluci per integrar-se al Partit comunista de la Xina. La repblica es va dissoldre el 25 d'octubre de 1945 passant a formar part de la Repblica Sovitica de la Xina. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25459" title="Repblica popular de Monglia oriental" nonfiltered="935" processed="933" dbindex="10989">
La Repblica Popular de Monglia Oriental fou una repblica proclamada el 15 de gener de 1946 com a resultat de l'ocupaci del territori de Manxukuo per tropes sovitiques i de la Repblica Popular de Monglia el setembre de 1945.

La capital fou Ulanhot (Ciutat Roja) abans Wangyemiao. 

Com a president fou designat Payenmandu, que abans havia estat governador de la provncia de Khingan sota l'emperador de Manxukuo Pu Yi. El vice-president fou el pro- sovitic Hafenga. La direcci dels afers del pas va estar en mans del general sovitic d'tnia buriat, Utoshan.

La Repblica anava des la Gran Muralla de Xina al Amur i abraaba tot l'oest de Manchokuo. Es dividia en les provncies de Hulunbuir (capital Khailar); Khingan (Merghen o Nenkiang), Nonnimuren (Tsitsihar (Lungkiang), Cherim (on estava Ulanhot, per de la que la capital era Taor o Tao'an), Chaota (Ulanhata o Chihfeng) i Jotsu (Jehol o Chengteh), encara que aquestes dos ltimes provncies escapaven al control efectiu de la Repblica.

Com que no va trobar suport a la seva independncia entre els lders del Guomindang, de Xina els intellectuals es van orientar cap a la collaboraci amb els comunistes, i es va produir un ascens de la classe feudal nacional. Des el 1946 hi van haver converses amb la Repblica sovitica de Xina a la que ja pertanyia la regi autnoma de Monglia Occidental (Monglia Interior Occidental o tamb Monglia del sud). El govern es va dissoldre  el maig de 1946, per al nord i a la provncia de Khingan i alguns altres territoris es van oposar a la dissoluci i varen mantenir la repblica que va canviar el nom suprimint l'adjectiu de popular, i amb un govern democrtic. Vegeu Repblica de Monglia oriental.

Bandera: La bandera era vermella amb un pal per fustigar cavalls i una aixada i una fal mongoles creuades, sota una estrella vermella de vora groga.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25460" title="Repblica de Monglia oriental" nonfiltered="936" processed="934" dbindex="10990">
La Replica de Monglia Oriental es va proclamar el maig de 1946 a la part nord, a la provncia de Khingan i altres llocs de l'antiga Repblica popular de Monglia oriental que s'oposaven a la dissoluci d'aquesta repblica i van crear un nou govern democrtic que va canviar el nom suprimint l'adjectiu de popular.

L'agost de 1946 el sud de la Monglia Oriental (Monglia Interior oriental) amb Chengteh i Jehol) fou ocupat pel Kuo Min Tang, que va avanar cap a Kalgan, on va entrar l'octubre. 

Els dirigents de la Repblica de Monglia oriental es van aliar a l'Exrcit democrtic aliat (comunista) de Lin Piao, que dominaven una part de l'oest de Manxria. Aquest exrcit va entrar a Monglia oriental el 2 de novembre de 1946. 

Ulanfu, lder dels autonomistes de Monglia Interior (sotmesos als comunistes xinesos) es va establir a Khailar amb forces mongoles; es van iniciar converses per decidir el futur dels mongols orientals (abril-maig) i sota  pressi de les forces de Lin Piao es va forar als resistents mongols a reconixer el domini comunista xins que es va estendre a la zona, sota la jurisdicci de la Regi Autnoma de Monglia Interior (la Monglia occidental o del sud). La Repblica fou oficialment dissolta i Ulanfu fou designat president de la Regi autnoma de Monglia Interior (juliol de 1947).

Bandera: vermell, blau clar, vermell, franges horitzontals (1:2:1), portant al centre de la franja blava una estrella groga damunt d'un pal de fustigar cavalls i d'una aixada amb fal tipus mongol creuats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25461" title="Sinterklaas" nonfiltered="937" processed="935" dbindex="10991">


Sinterklaas (Sant Nicolau) s la figura central d'una festa per infants que se celebra cada 5 i 6 de desembre a Flandes i als Pasos Baixos. All s l'equivalent dels Reis Mags o el Ti en el context dels Pasos Catalans: La nit del 5 de desembre Sinterklaas duu regals a tots els nens que s'han portat b. Tot i aix, Sinterklaas arriba a moltes ciutats abans d'aquesta data. Es diu que ve d'Espanya, i s ajudat pel Zwarte Piet (Pere Negre), que duu vestits moros (tot plegat el feu ser vist com a quelcom racista durant els 60 i 70, per sembla que ara la preocupaci per la correcci poltica ja no l'afecta tant). Es diu que porta xocolata i mandarines pels nens.

La festa tamb duu associades una tira de canons i dolos exclusius.

En la dcada de 1960, en la nit del 5 de desembre, a Alacant es feia una cavalcada, des de la concatedral fins el port, perqu Sant Nicolau pujara a una barca carregada de joguets, que pressumptament es dirigia als Pasos Baixos.
I aix era filmat per les cmeres, potser de cine o de televisi, d'aquel pas.
Com a dades rellevants:
1) Alacant t per patr a Sant Nicolau
2) El comer naval entre Alacant i els Pasos Baixos era de gran importncia durant l'Edat Mitjana i el Renaixement.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25462" title="Sant Nicolau" nonfiltered="938" processed="936" dbindex="10992">


Sant Nicolau de Bari o Sant Nicolau de Mira, tamb conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versi curta de Sint Nicolaas) a Flandes i els Pasos Baixos, s el nom com de l'histric Sant Nicolau, que visqu durant el segle IV a Anatlia (actualment Turquia). L'any 1087 les seves relquies es dugueren a Bari, Itlia, ciutat amb la qual qued relacionat des d'aleshores. A l'edat mitjana fou patr dels navegants, amb sant Elm, sant Antoni de Viana i santa Clara, com es recull en el prleg del Llibre del Consolat.

El patronatge de sant Nicolau qued reflectit arreu dels Pasos Catalans: el sant tingu una capella a la platja de Barcelona, una a l'entrada del port de Ciutadella i encara en t una, des del segle XIII, a Portop, el primitiu port de Palma, on hi havia un retaule gtic amb tres patrons (sant Nicolau, sant Antoni i santa Clara), obra de mitjan segle XIV actualment al Museu de Mallorca. A Palma, encara t dedicada una de les quatre esglsies parroquials medievals, tengu capella a la Seu i a diferents esglsies i a Mallorca es conserven tres retaules medievals ms del sant, amb escenes de la seva biografia. A Alacant, Sant Nicolau s el patr de la ciutat, encara que no tothom ho sap ni ho celebra, i la cocatedral d'aquesta poblaci s'anomena de Sant Nicolau de Bari. Altres poblacions amb una esglsia dedicada a sant Nicolau sn l'Ametlla del Valls, Calella, Gandia, Malgrat de Mar, Valncia, etc.

A Barcelona, en construir la segona muralla, se li dedic un hospital per a gent arribada de fora prop de les Drassanes i els alfndecs.

Costums i Tradicions.

Sobre l'advocaci a sant Nicolau en cas de temporal, es coneix el costum de portar un pa anomenat pa de sant Nicolau que es llanava a la mar en cas de temporal a fi d'apaivagar-lo i que explica Francesc Vicen Garcia en unes Dcimes del viatge per mar, que compongu sobre un temporal que pass personalment amb el Lloctinent o Virrei del Principat de Catalunya Francisco Hurtado de Mendoza: 

De una bolseta brodada /
la trista marquesa trau /
un pa de sant Nicolau,/
i el comana a una criada /
perque a la mar alterada /
lo tire ab devota fe;/
pero ella, que cor no t /
quan la gran borrasca mira,/
a la mar del ventre el tira,/
que est alterada tamb.

Relacionat amb la protecci dels infants i els regals,  als nostres pasos, tenim l'obra hagiogrfica del s. XIV, annima i en noves rimades, titulada Serm de sant Nicolau i, a Montserrat, la tradici medieval del Bisbet. Aquesta comena a celebrar-se el dia de Sant Nicolau, patr dels escolans, que n'elegeixen un que far de bisbe dels xiquets (bisbet) i que comena el seu govern la nit dels Sants Innocents, del 27 al 28 de desembre, i disfressat de bisbe beneeix el poble des del tron episcopal i fa un serm. El to del serm solia ser humorstic i feia referncia al fet que havia sobreviscut a la matana d'Herodes. Aquest costum antany se celebrava tamb a Girona, Lleida, Mallorca i Vic i es conserven dos textos medievals catalans del serm, un en octosllabs aparellats i l'altre en codolades.

Al Nord d'Europa sant Nicolau t una reputaci de donador de regals, perqu es diu que oferia presents als xiquets pobres; el seu paper correspon, doncs, al dels Reis d'Orient d'altres contrades. El dia del santoral dedicat a aquest sant s el 6 de desembre. 

Llocs que es diuen Sant Nicolau.
Entitat de poblaci de Sabadell. Vegeu Sant Nicolau (Sabadell).

Temes relacionats.
Pare Noel o Santa Claus























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25464" title="Nuevo Len" nonfiltered="939" processed="937" dbindex="10993">
Nuevo Len (Nou Lle en catal) s un dels 31 estats que constitueixen Mxic. Fou explorat pel francisc Frai Diego de Len i per Diego Montemayor, que fundaren el 1596 la vila de Monterrey (llavors anomenada Nueva Extremadura de Tierra Blanca, canviat ms tard en honor de Gaspar de Ziga, comte de Monterrey, virrei de Nova Espanya).

Fou precisament el comte de Monterrey qui va donar a la regi el nom de Nuevo Len, no se sap si pel Regne de Lle o per Diego de Len, encara que se suposa que fou pel primer; de fet, va ser coneguda al virregant com al Nou Regne de Lle. Hi era designat un governador depenent del virrei de Nova Espanya. 

Amb la independncia de Mxic, el 7 de maig de 1824 es va crear l'estat de Nuevo Len, que corresponia territorialment al Nou Regne de Lle, amb capital a Monterrey. El 1840, quan el president Lpez de Santa Anna va limitar l'autonomia dels estats, Nuevo Len, Coahuila i Tamaulipas van declarar-ne la independncia i van formar, per poc ms de 250 dies, l'efmera Repblica del Ro Grande. L'exrcit de Santa Anna, per, va obligar els estats a reincorporar-se a Mxic. El 1856 el governador de l'estat va annexar l'estat de Coahuila per plebiscit i es va rebellar una vegada ms en contra del govern centralista que limitava l'autonomia dels estats, i fins i tot, es va insinuar una possible independncia de Mxic i la formaci de la Repblica de la Sierra Madre. No obstant aix, l'exrcit centralista va sofocar la rebelli, i l'estat de Coahuila es va separar de Nuevo Len, i ambds van romandre com a estats mexicans. Poc desprs, la victria dels liberals va fer possible la restauraci del federalisme. El 4 d'octubre de 1857 es va promulgar la seva primera constituci.

La poblaci de Nuevo Len s de 4 milions d'habitants. Gaireb tota la poblaci de Nuevo Len viu a l'rea metropolitana de Monterrey, la tercera ms gran i important a Mxic. 

Nuevo Len s un estat molt industrialitzat, i el seu ndex de Desenvolupament Hum (HDI) s ms alt que qualsevol naci de Llatinoamrica. El municipi de San Pedro Garza-Garca, a l'rea metropolitana de Monterrey, t la renda per cpita ms gran de Llatinoamrica, i Monterrey, la capital, s una de les ciutats ms grans del pas i un important centre industrial, on es van originar corporacions internacionals com ara Cemex (la segona companyia de ciment ms gran del mn), Bimbo (aliments. Son nom s tamb utilitzat tamb a Espanya), Maseca (producci de grans), Banorte (l'nic banc completament mexic), Grupo Alfa (conglomerat industrial), FEMSA (Coca-Cola per a Llatinoamrica), i la Cerveseria Cuauhtmoc-Moctezuma (que fa les cerveses Sol, Tecate, XX, ndio, Nochebuena, i altres).












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25466" title="Sistema de referncia" nonfiltered="940" processed="938" dbindex="10994">


En cinemtica, un sistema de referncia es un conjunt de convencions per poder mesurar la posici d'un objecte en el temps i l'espai, que en la mecnica clssica sn magnituds infinites. 

El primer element s el punt de referncia. Consisteix en un punt escollit arbitrriament, pertanyent a un objecte fsic, a partir del qual es prenen totes les mesures.

El segon element sn els eixos de coordenades. Els eixos de coordenades tenen com origen el punt de referncia, i serveixen per determinar la direcci i el sentit del cos en moviment. Quan l'objecte es mou en lnia recta, noms fa falta un eix. Quan es mou per un pla fan falta dos eixos. Per moviments en l'espai, s'empren tres eixos. Els eixos de coordenades ms emprats sn els eixos usuals a les matemtiques, anomenats (x,y,z), on l'eix x s horitzontal,  positiu cap a la dreta i negatiu cap a l'esquerra; l'eix y es vertical, positiu cap amunt i negatiu cap avall; i l'eix z mesura la profunditat, positiu quan s'apropa i negatiu quan s'allunya.

Quan s'estudien moviments respecte a la superfcie de la Terra, s'acostuma a fer passar l'eix y o l'eix z pel centre de la Terra, amb l'origen de coordenades situat a la superfcie.

El tercer element s l'origen en el temps, un instant a partir del qual es mesura el temps. Aquest instant acostuma a coincidir amb un succs concret, com el naixement de Crist que s'empra com origen al calendari cristi. En cinemtica l'origen temporal coincideix moltes vegades amb l'inici del moviment que s'estudia.

Aquests tres elements: punt de referncia, eixos de coordenades i origen temporal, formen el sistema de referncia. Per per poder emprar un sistema de referncia calen unes unitats de mesura que ens serveixin per quantificar. Les unitats sn convencionals, i es defineixen agafant com a referncia elements fsicament constants. A un conjunt d'unitats i les seves relacions se l'anomena sistema d'unitats. En el Sistema Internacional d'Unitats o S.I., s'empra el metre com unitat de l'espai i el segon com unitat del temps.

El sistema de referncia depn del model fsic que s'estudia i s'escull de manera que faci l'estudi ms fcil. Els resultats finals sn independents del sistema escollit. A vegades conv emprar diferents sistemes pel mateix problema.

La no existncia d'un sistema de referncia absolut, i les relacions que s'estableixen entre diferents sistemes de referncia, son estudiades per la relativitat clssica de Galileo Galilei.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25467" title="Regne dels Nonualcos" nonfiltered="941" processed="939" dbindex="10995">
El Regne dels Nonualcos fou una entitat poltica sorgida a El Salvador el 1832, i que va durar fins el 1833

El 1832 El Salvador es trobava en un estat d'anarquia desprs de qu el intent del president Cornejo de separar l'estat de la confederaci centreamericana (i el suport a la invasi de Guatemala per Arce, des Mxic) portes a la intervenci del president federal Morazn (6 de gener de 1832). Derrotat Cornejo a Iocoro (derrota que va suposar la seva deposici i encarcerament) la presidncia va passar a Mariano Prado, del Partit lliberal, que era vicepresident, que desprs va assumir la presidncia constitucional el 30 de maig de 1832.

Contra Prado es va revoltar el coronel Narciso Bentez a San Miguel, i desprs tamb el poble a la capital San Salvador el 24 d'octubre de 1832. Prado, que va haver de traslladar la seva capital a Cojutepeque, va aconseguir sufocar la revolta popular per li va caler mobilitzar forces importants, el que va obligar al reclutament fors entre les capes mes humils del poble i entre els indis. El indis Pipiles, dirigits per Anastasi Aquino, es van revoltar contra el reclutament i contra l'augment del impost del anyil. Amb un exercit format per un miler d'indis, Aquino va prendre el ttol de rei dels Nonualcos i va decretar l'abolici de la usura, dels impostos, de les deutes, de les lleves militars i de la fabricaci d'aiguardent (que causava estralls entre els indis). 

Una nova revolta a Sant Salvador va forar a Prado a resignar la presidncia en el vicepresident Joaqun de San Martn (9 de febrer de 1833). El primer xit del nou president fou la liquidaci de la rebelli de Bentez a San Miguel. Al abril del 1833 Aquino va patir una derrota decisiva, y va caure presoner, essent executat poc desprs. El 1 de juliol de 1833 San Martn, desprs del seu perode d'interinitat, va assumir la presidncia constitucional, crrec en el que va estar un any durant el que va liquidar les restes de la revolta.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25468" title="Multi-Purpose Internet Mail Extensions" nonfiltered="942" processed="940" dbindex="10996">
MIME s l'acrnim angls de Multi-Purpose Internet Mail Extensions, "Extensions de correu Internet multipropsit". 

s un estndard per adjuntar arxius a missatges de correu electrnic, com ara grfics, documents de processadors de text, arxius de so, etc. Quan s'envien arxius binaris, aquests es converteixen (codifiquen) a text usant l'estndard MIME, el qual es pot veure en format text tot i ser incomprensible. L'estndard MIME s una manera d'especificar tant el tipus d'arxiu que s'envia com el mtode que s'hauria d'usar per retornar-lo al seu format original. 
A ms de programari de correu electrnic, l'estndard MIME s'usa per identificar els arxius que s'envien a clients Web, nous formats de fitxers es poden acomodar simplement actualitzant la llista de browsers de parells de tipus MIME i el programari apropiat per a gestionar cada tipus.

El 1991 la IETF (Internet Engineering Task Force) va comenar a desenvolupar aquesta norma i des de 1994 totes les extensions MIME sn especificades de forma detallada en diversos documents oficials disponibles a Internet (RFC 2045-2049).

Actualment cap programa de correu electrnic o navegador d'Internet pot considerar-se complet si no accepta MIME en les seves diferents formes (text i formats d'arxiu).

 Enllaos externs .
Llista completa dels tipus MIME;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25469" title="Arbocer" nonfiltered="943" processed="941" dbindex="10997">
L'arbocer, arbocera o arbo (Arbutus unedo) s un arbre de la famlia de les ericcies, encara que pel seu port sembla un arbust.

T fulles lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat. Les flors sn blanques o verdoses, en forma de campaneta dirigides cap avall amb l'extrem cargolat cap enfora, es presenten reunides en grups.

El fruit s una baia esfrica, carnosa, granulada per fora i d'un color vermells molt intens quan es madur. Se l'anomena arbo o cirereta d'arbo, s comestible i dola per no s excessivament saborosa. Es diu que si se'n menja massa pot emborratxar, ja que a dins cont una maduraci de CH2OH-CH3 (etanol)



Enllaos externs.
 Herbari Virtual de les Illes Balears;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25470" title="Carrasca" nonfiltered="944" processed="942" dbindex="10998">



La carrasca (Quercus ilex rotundifolia) s un arbre de la famlia de les fagcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex ilex).

La seva capada s densa. Les fulles verdes a grisenques a l'anvers i pubescents al revers.

Trets distintius respecte a l'alzina: Verd menys intens a l'anvers de les fulles. Pilositat ms escassa al seu revers. Generalment, dimensions ms reduides de les fulles i fins i tot del seu port general.

Sinonmies: Quercus ballota, Quercus rotundifolia i Quercus ilex ballota.

 Distribuci Geogrfica .

Es troba fonamentalment i s'adapta b al clima mediterrani.

Distribuci als Pasos Catalans: Contrades mediterrnies seques, on s molt com a tot el Pas Valenci, el ponent del Principat de Catalunya i de forma cultivada o rarament subespontnia a les Illes Balears.

El Carrascar de la Font Roja, a la Serra del Menejador (Alcoi) s un dels boscs de carrasca o carrascars ms representatius dels Pasos Catalans.

La Carrasca de Culla, a l'Alt Maestrat, s potser la carrasca monumental ms destacada dels Pasos Catalans.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25471" title="Doble corda" nonfiltered="945" processed="943" dbindex="10999">
El rappel o descens en doble corda s una tcnica utilitzada en activitats en les que es necessari desplaament vertical: alpinisme, escalada, espeleologia, barranquisme, descens des de helicpters en vol, etc..

Consisteix en passar una corda sense fer nus i doblegada per la seva meitat per un punt de subjecci elevat per a l'abast de la persona que ha de baixar.



Un cop penjada la corda, els dos extrems han d'arribar a terra o a un altre punt on sigui possible muntar una nova subjecci. La doble corda s necessria per poder recuperar-la  estirant per un des dos extrems- desprs d'haver finalitzat el descens.

El descens es realitza fent-se lliscar de forma controlada al llarg de la corda, utilitzant un dels sistemes segents:

Passant la doble corda sota la cuixa dreta de la persona, que suportar el seu pes, i per l'esquena en diagonal fins a l'espatlla esquerra, a partir d'on se controla amb les mans. s un sistema primitiu, insegur i molt pens, noms utilitzable en descensos molt curts.

Passant la doble corda per un mosquet subjectat al baudrier i desprs per l'espatlla i esquena de la persona, controlant a partir d'all amb les mans. En aquest cas el pes se suporta ja mes cmodament, per l'inrcia dels descens es dissipa encara sobre el cos. s possible fer aix descensos mes prolongats, malgrat que el mosquet es calenta molt per la fricci i en determinats models (alumini) aix por afectar a la seva resistncia.

Passant un bucle de la doble corda per l'interior de la anella major d'un vuit i seguidament per fora de la anella menor i subjectant desprs amb un mosquet la anella menor al baudrier de la persona que fa el descens. s el sistema idoni i el ms utilitzat ja que el pes, la fricci i l'inrcia sn suportades i se dissipen en aquest element. Permet fer descensos rpids i molt segurs des d'alades de fins a cinquanta metres, ja que a partir d'aquesta distncia el pes de les dos cordes poden comprometre l'eficcia del vuit.

Molt sovint i especialment si el final del descens s dubts o la seguretat ho requereix, s assegura a la persona que fa el descens amb una tercera corda, des de dalt o des de baix i  si s possible- ancorada a un punt de subjecci diferent al de la doble corda.

Existeixen per tasques especialitzades altres estris que permeten fer descensos molt ms llargs, a travs de doble corda o de corda fixa esttica, cables, etc..
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25472" title="Waveland" nonfiltered="946" processed="944" dbindex="11000">
Waveland s un estat independent no reconegut, creat per Greenpeace a l'illot Rockall

L'11 de juny de 1997 l'organitzaci ecologista Greenpeace va ocupar l'illot de  Rockall, a 400 km de la Gran Bretanya, i va proclamar all l'estat independent de Waveland.

El motiu de l'acci era impedir les explotacions petrolferes a la zona. Per aix Greenpeace va aprofitar la disputa (pacfica) que sobre l'esmentat illot sostenen Gran Bretanya, Dinamarca, Islndia i Irlanda ja que els quatre estats reclamen l'illot no pel fet de que tingui cap valor per si mateix, sin perqu la seva possessi dna dret a una gran zona d'aiges territorials al seu entorn, on s han localitzat jaciments petrolfers submarins.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25473" title="Elvis Presley" nonfiltered="947" processed="945" dbindex="11001">



Elvis Aaron Presley, conegut com Elvis Presley (Tupelo, Mississippi (Estats Units), 8 de gener de 1935 - Memphis, Tennessee (Estats Units), 16 d'agost de 1977), fou un cantant i compositor nord-americ de rock and roll.  

 Biografia .

 Infncia .
Fill de Vernon i Gladys Presley, va ser fruit que el seu germ, Jesse Garon Presley, va morir al nixer. Elvis va tenir una infncia dura i difcil en Tupelo, (Mississippi), fins que, desprs de moltes vicissituds, els seus pares i ell es van mudar a Memphis, on a poc a poc van aconseguir certa estabilitat econmica. La seva mare ho va dur en el seu natalici a escollir el seu regal, i encara que ell volia un rifle de perdigones la seva mare el va convncer per a comprar una guitarra. Des de nen, li apassionava per igual la msica blues, el gospel, el Doo-wop aix com la msica country i el pop, incloent els temes musicals preferits de la seva mare, que incloen la msica gospel i la pera. 
El seu cantant preferit era el tenor Mario Llana, per tenia gran predilecci per Dean Martin, aix com per Arthur Crudup, i especialment tots els cantants i msics negres, del que es cridava llavors la msica blues rural. Va explorar aix mateix les arrels musicals ndies, ja que Elvis tenia ascendncia cherokee, pel costat matern.

Primers enregistraments. 
Als 19 anys (en 1954), com a regal d'aniversari per a la seva mare, va gravar un disc amb dos temes als estudis Sun Records, My Happiness i That's When Your Heartaches Begin. El propietari de la companyia, Sam Phillips, no va arribar a escoltar-lo, fins que Elvis no va tornar dues vegades ms als estudis, tamb per a gravar dues canons cada vegada, desprs d'aix va quedar gratament sorprs. Tres mesos desprs de l'ltim enregistrament, el va contractar per gravar un disc que tindria gran xit a Memphis. Molts consideren que Presley va ser el creador del rockabilly, una fusi del country i del blues, encara que a l'hora de trobar a la persona responsable del major auge i desenvolupament d'aquest ritme la majoria s'inclina per Carl Perkins, autor del hit Blue Suede Shoes. Amb l'edici del seu primer tema d'aquest gnere, That's All Right Mama, de Arthur Crudup, (gnere que per cert deixaria en menys de 17 mesos per a llanar-se sobre altres ritmes cada vegada mes sofisticats), va crear una de les imatges ms clssiques del rock and roll.

Cam a l'estrellat. 

Amb el seu primer tema per a la RCA, Heartbreak Hotel, va aconseguir el seu primer nombre un, dels 18 que va aconseguir en la seva carrera en Estats Units. La seva manera de ballar, amb els seus moviments plvics, va resultar escandals, encara que va entusiasmar als joves. Elvis Presley, tamb va ser caracteritzat pel seu tup i la seva forma de vestir: pantalons estrets i blancs jaqueta tipo executiu i la seva camisa. En alguns programes de televisi, com ho va anar durant la seva tercera aparici en el Show de Ed Sullivan, noms se li va enfocar de cintura per a dalt. Abans del seu ingrs al servei militar, va trencar tots els record de venda, arribant a onze nombres uneixo seguits en la llista de senzills, i quatre nombres uneixo en la dels discos de llarga durada. Va interpretar, aix mateix, quatre pellcules, totes enormes xits de taquilla. 


Servei militar. 

Entre 1958 i 1960 va estar absent dels escenaris per a realitzar el servei militar en Bad Nauheim, (Alemanya). All va conixer a la qual desprs seria la seva dona, Priscilla Ann-Beaulieu. El seu retorn a l'escenari va ser espectacular, en aparixer com a estrella convidada en el programa de Frank Sinatra amb qui va interpretar a duo els temes Love em Tendir / Witchcraft. 
Com la cadena televisiva ABC va considerar massa elevat el preu demanat per  com molt elevat, va ser el propi Frank Sinatra qui el va finanar. Per a aquest darrer i a tot i elevada suma, la inversi va donar resultat, especialment al final de la setmana quan es va anunciar que els ratings televisius del show de Sinatra que havia aparegut Presley havien trencat tots els records d'audincia televisiva del referit show, que va ser vist per 40 milions de persones. Presley va rebre 125.000 dlars per la seva actuaci, que va durar uns deu minuts.

 Tornada a l'escenari .

El 1 de maig de 1967 Presley es va casar amb Priscilla Ann-Beaulieau (coneguda com Priscilla Presley), amb la qual va tenir un any desprs la seva filla Llisa Marie Presley. En 1968, va tornar al top dels hits parades nord-americans desprs del seu reeixit 1968 Comeback Special per a la televisi. 

A l'any segent va reafirmar la seva volta als concerts en directe en l'Hotel Internacional de Las Vegas, Nevada. El 21 de desembre de 1970, Elvis va visitar el President Richard Nixon en la Casa Blanca on -desprs d'un intercanvi de regals- van xerrar sobre la influncia de les drogues en la joventut. 

Els seus ltims anys. 

Els anys 70's serien els anys en els quals Elvis es convertiria de gran dol a mite musical. Al juliol de 1972 es divorcia de Priscilla, deixant-lo en un profund estat de depressi del que mai es recobraria. En 1973 realitzaria el primer concert televisat via satllit de la histria, des del paradisaco Hawaii conegut com Aloha From Hawaii, i vist per un nombre benvolgut de 1500 milions de persones. 
Tamb s en aquesta dcada on els excessos en els seus hbits alimentosos i la seva dependncia a les drogues, deterioren drsticament la seva salut, tant fsica com mental. En repetides ocasions s ingressat en l'hospital.

Per a 1976-1977 Elvis dista molt del noi vigors i ple d'energia que conquisto al mn, convertint-se en una imatge basta, sobrepassat en pes i amb dificultats per a cantar i memoritzar la lletra de les canons. El seu ltim concert ho donaria el 26 de Juny de 1977 en Indianapolis, en el Idiana s Market Square Sorra. 

En la matinada del 16 d'agost, Elvis torna a la seva mansi Graceland desprs d'una consulta dental, durant el mat s'encarrega de revisar detalls del seu prxima gira i descansa amb la seva famlia i amics. Deu prendre un vol para Portland aquesta mateixa nit per a seguir amb la gira, i al voltant de les 7 am, es retira a la seva habitaci per a dormir. Al voltant del mig dia, Elvis s oposat inconscient en el bany de la seva habitaci, s traslladat urgentment a l'hospital Baptist Memorial en Memphis, i poc temps desprs s declarat mort.

Discografia. 

 
Elvis va gravar 75 lbums d'estudi des de 1956 fins a l'any de la seva mort en 1977, entre els quals s'inclouen 22 bandes sonores de les seves pellcules, diversos recopilatorios i 8 discos en directe. 

Filmografia. 


Llegenda. 

Hi ha moltes llegendes sobre Elvis, sobretot sobre la seva mort, per una s la qual t ms fora. Segons conten dues hores desprs de la mort d'Elvis un home cridat John Burrows va treure un bitllet d'avi amb direcci a Argentina. El peculiar d'aquest home s que era molt semblat a Elvis i el ms sorprenent s que el nom amb el qual va signar era el pseudnim moltes vegades utilitzat per Elvis. 

Anys desprs aquest Burrows, amb el nom artstic de Orion, es va posar a cantar imitant a Elvis i els seus espectacles eren molt semblants, per duia un antifa que li cobria part de la cara, amb el que es va comenar a especular que aquest home en veritat era Elvis. Segurament aix no es podr comprovar mai degut al fet que Orion va morir en l'any 98 . 

Algunes dades que contribuxen a aquesta llegenda sn els fets que el segon nom d'Elvis estigui malament escrit en la seva tomba, Aaron en comptes de Aron, que s el nom que figura en la seva partida de baptisme. Altra dada s el fet que la famlia d'Elvis no hagi cobrat encara el milionari segur de vida. 

En EUA no s delicte fingir la teva prpia mort, per si ho s fingir-la i cobrar el segur. Elvis desitjava ser enterrat al costat de la seva mare en el jard de la meditaci de la seva mansi de Graceland, per la seva tomba no la van posar al seu costat com era la seva voluntat. 

El Llegat. 

Elvis Aaron Presley s considerat el Rei del Rock'n Roll. El seu estil nic de cantar, els seus moviments agressius en l'escenari, el seu carisma, i altres qualitats s el que actualment li permet ser la major figura musical de la histria. 

A ms de les seves innumerables rcords, la qualitat en les canons que va interpretar s el que segueix generant que noves generacions engrosseixin les files de les seves fervorosos seguidors. Ha encapalat per molts anys, la llista de de els artistes morts amb major recaptaci pels seus productes, solament desbancat en el 2006 per Kurt Cobain. Anualment la seva casa-mansi Graceland s visitada per milions de persones de tot el mn. 

s la segona casa ms visitada dels Estats Units, darrere de la Casa Blanca. Sn molts els msics i cantants que reconeixen que Elvis va anar l'espurna que canvio la msica popular i a tota una generaci, i que grcies a ell, ells van prendre el mateix cam. Comptat i debatut, Elvis Presley ha de deixat de ser una icona nord-americana, per a convertir-se en el icona mundial de la musica. 

 Enllaos externs.
Elvis.cat;
 ;





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25489" title="L'Alguenya" nonfiltered="948" processed="946" dbindex="11002">


L'Alguenya (oficialment i en castell Alguea) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Vinalop Mitj. El municipi s a 34 km al sudoest d'Elda, i compta amb dos nuclis de poblaci: L'Alguenya i La Solana, on viuen uns 60 dels 1.464 habitants (dades de 2002). El 79,41% dels habitants saben parlar valenci segons cens de l'any 2001. El terme, de 18,4 km2, s envoltat per la serra del Coto, la de l'Algaiat, la Serreta i Penya Gorda, ofereix nombroses rutes senderistes. El seu clima s mediterrani rid, es troba a 534 metres del nivell del mar. 

 Histria .
L'origen del poblament van ser les coves que estan fora del casc urb actual i que durant molts anys s utilitzaren com a vivenda habitual. Avui en dia s hi conserven moltes d'elles com a segona residncia. El nom v l'rab An-Hinna, que fa referncia a una planta utilitzada per fer tints abundant en el terme. Malgrat tenir una parrquia independent, la seua histria com a municipi independent s molt curta ja que fins 1826 fou llogaret de Monver i fins 1934, en qu es va constituir l'ajuntament, del Pins.

En 1470 s'esmenta el lloc com a Canyada d'Alhenya en un document adreat a Ferran el Catlic. Tamb apareix esmentada com Alhenya en altres documents, com ara un plet entre els senyorius de Monver i Novelda. En el segle XVI hi ha notcies de la presncia de moriscs.

En l'any 1934 aconsegu la seua independncia municipal a causa d'un considerable augment demogrfic experimentat al llarg de la segona meitat del segle XIX i primeries del segle XX, amb una poblaci de 1953 alguenyers en l'any 1900. A partir de la dcada dels 50 s'inicia un escurament de la poblaci fins l'any 2005, amb 1501 habitats de fet.

 Demografia .

L'Alguenya compta amb 1.515 habitants (INE 2007).


 Monuments i llocs d'inters .

 Esglsia Parroquial de Sant Josep. El seu origen data de l'any 1828, quan el Bisbe d'Oriola, va decretar la creaci d'una vicaria rural en esta localitat, dependent de la parrquia de Monver. T una gran nau central i una capella en un dels seus laterals. Caracteritzada principalment per les seues dos torres bessones, quadrades, una de les quals alberga un rellotge, i l'altra tres campanes.
 Coves. L'hbitat en coves es remunta als orgens del municipi. Situades -majoritriament- en els afores del nucli urb actual, van ser utilitzades durant molts anys, com a vivendes habituals -des de principis del segle XVIII-, fins que gradualment, els seus propietaris van anar construint i adquirint vivendes en el nucli urb, per conservant-les com a segones residncies. Les seues propietats isotrmiques abriguen del fred durant l'hivern, i de la calor durant l'poca estival.

 Festes locals .

 Festes Patronals. Se celebren l'ltima setmana de juliol en honor als Sants patrons Abd i Senent.
 Setmana Santa. Ha adquirit importncia per la gran participaci dels vens en general, i en particular, de les Confraries de "El nostre Pare Jess" i "La Dolorosa".

 Tradicions i turisme .


s un poble tpicament agrcola dedicat al conreu de la vinya, l'oli i l'ametlla. S'hi elaboren, com a la resta de la comarca, bons vins, com ara el Tinto Doble Pasta, Rosado  Lgrima Virgen , Fondell, Mistela, etc. Hi ha tamb indstria de fabricaci de licors i d'elaboraci de marbre, aquesta en expansi.

L'artesania tpica que s'hi ha conservat la trobem en el treball de l'espart i la randa de boixets. L'nic monument ressenyable s l'esglsia parroquial de Sant Josep, bastida en 1738 en estil romnic, amb dues torres bessones afegides el segle XIX. S'hi conserva plenament la cuina tpica de la zona: arrs amb conill i caragols, fasegures, gaspacho de torta a la pala, borreta, putxero, bons embotits artesanals, tot adobat amb els bons vins de qu ja hem parlat.


Poltica.
Desprs de les eleccions de 2003 l'ajuntament fou governat pel PSPV amb 6 regidors per 3 del PP.

A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007 el  PP va obtenir 5 regidors i el PSOE 4 regidors.



 Enllaos externs .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
Dades i xifres del municipi segons l'Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25511" title="Califat de Crdova" nonfiltered="949" processed="947" dbindex="11003">

El califat de Crdova, tamb conegut com a califat omeia de Crdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant aix fi a l'emirat independent instaurat per Abd al-Rahman I el 756.

Al-ndauls el segle X.

Desprs de la presa de Melilla el 927, a mitjans del segle X els omeies controlaven el triangle format per Algria, Siyimasa i l'oce Atlntic. El poder del califat s'estenia tamb cap al nord, i cap a 950 el Sacre Imperi Romanogermnic intercanviava ambaixadors amb Crdova. Alguns anys abans, Hug d'Arles solicitava salconduits per tal que els seus vaixells mercants pogueren navegar per la Mediterrnia, donant idea, per tant, del poder martim que ostentaven

La creaci del Califat.

Abd al-Rahman III consider adient posar fi a l'Emirat de Crdova i la seua autoproclamaci com a califa, s a dir, com a cap poltic i religis dels musulmans i successor de Mahoma, basant-se en quatre fets: ser descendent del Profeta mitjanant la Dinastia Omeia, haver liquidat les revoltes internes, frenar les ambicions dels nuclis cristians del nord peninsular, i la creaci del Califat fatimita a Egipte oposat als califes abbssides de Bagdad. 

La proclamaci tenia un doble propsit. Per una banda, en l'interior, els omeies volien reforar la seua posici. Per altra, en l'exterior, a l'objecte de consolidar les rutes martimes per al comer en la Mediterrnia, garantint les relacions econmiques amb Bizanci i assegurar el subministrament d'or. Per tal de realar la seua dignitat i a imitaci d'altres califes anteriors edific la seua prpia ciutat palatina: Medina Azahara, prop de Crdova.

Histria.
En el nord de la pennsula Ibrica els xicotets regnes cristians es convertiren en possessions feudals del Califat, a qui reconeixien superioritat i arbitratge, sofrint gravoses imposicions a canvi de la pau.

Els aspectes de desenvolupament cultural no sn menys rellevants, sobretot rere l'arribada al poder del califa Al-Hakam II a qui se li atribueix la fundaci d'una biblioteca que hauria assolit els 400.000 volums. Tal volta aix va provocar l'assumpci de postulats de la filosofia clssica -tan grega com llatina- per part d'intellectuals de l'poca com foren Ibn Masarra, Abentofain, Averrois i el jueu Maimnides, encara que els pensadors destacaren, sobretot, en medicina, matemtiques i astronomia.

La fitna.

El califat de Crdova s l'etapa poltica de la presncia islmica en la pennsula Ibrica de major esplendor, encara que de curta durada ja que en la prctica acab en el 1009 amb la fitna o guerra civil pel tron que es desencaden entre els rabs, partidaris de l'ltim califa legtim Hixam II, els berbers que donaven suport a Sulayman al-Mustan, i els successors del primer ministre o hjib, Almansor, que donaven suport al fill d'aquest, Muhmmad II al-Mahd. 

El comte de Castella San I Garcia va ajudar als berbers liderats per Sulayman al-Mustan, va entrar a Crdova i deposar a Muhmmad II, que va fugir a Toledo, on va seguir actuant como Califa. El 1010, va rebre el suport del general Wadih, governador d'al-Tagr al-Awsat (marca mitja), que va anar a Tulaytula amb un exrcit cristi de deu mil homes reclutat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, Ermengol I, comte d'Urgell, i Hug I d'Empries. La coalici va derrotar a Sulayman a la batalla d'Aqbat al-Bakr i Muhammad II va recuperar Qurtuba, tot i que Sulayman al-Mustan va contraatacar a la Batalla del riu Guadiaro, on va morir Ermengol I. Finalment Muhmmad II fou assassinat pels homes de Wdih, que va reposar a Hixam II, i la ciutat s saquejada perqu Hixam no pot pagar als catalans.

Per evitar que San I Garcia referms la seva aliana amb Sulayman, Wdih li va concedir importants places fortes, que es van unir als territoris que el Comtat de Castella havia pres al regne de Lle durant la minoria d'edat d'Alfons V de Lle. La guerra va acabar quan Sulayman al-Mustan va fer assassinar Hixam II el 1013. En el rerafons tamb hi havia els problemes amb l'excessiva pressi fiscal necessria per tal de finanar el cost dels esforos bllics.



Regnes de taifes.
Oficialment, el califat segu existint fins l'any 1031, en qu fou abolit donant lloc a la fragmentaci de l'estat omeia en el que es denomina els Regnes de Taifes.

Califes de Crdova.
929-961: Abd-ar-Rahman III;
961-976: Al-Hkam II ;
976-1009: Hixam II;
1009 : Muhmmad II al-Mahd;
1009-1010 : Sulayman al-Mustan;
1010-1013: Hixam II;
1013-1016: Sulayman al-Mustan;
1016-1018: Al ibn Hammud an-Nssir;
1018: Al-Qssim ibn Hammud al-Mamun;
1018: Abd-ar-Rahman IV;
1018-1021: Al-Qssim ibn Hammud;
1021-1023: Yahya I ibn Al;
1023: Al-Qssim ibn Hammud;
1023-1024: Abd-ar-Rahman V;
1024-1025: Muhmmad III al-Mustakf;
1025-1027: Yahya I ibn Al;
1027-1031: Hixam III;

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25515" title="Aspe" nonfiltered="950" processed="948" dbindex="11004">

 cid asprtic, compost qumic.
 Asp (en castell, "Aspe"), poblaci valenciana.
 Aspe, empresa de pilota basca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25522" title="Dolicoceflia" nonfiltered="951" processed="949" dbindex="11005">
La dolicoceflia (del grec dolichs, llarg, i kephal, cap) s una caracterstica anatmica  consistent en tenir el cap allargat, entenent per allargat la visi del crani des la part superior, mesurada des la part frontal (el front) a la part posterior. El dolicocfal t a ms a ms el crani estret mirant tamb des de dalt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25524" title="Mesocfal" nonfiltered="952" processed="950" dbindex="11006">
Mesocfal (del prefix meso, al mig, i el grec Kephal, cap) vol dir que hom t un cap mitj, prenent com a comparatius els braquicfals i els dolicocfals. S'entn per mitj tant la seva longitud des del front a la part posterior, com la seva amplada, d'un costat a l'altre, mirant des de dalt. 

Derivaci: Mesoceflia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25525" title="Braquicfal" nonfiltered="953" processed="951" dbindex="11007">
Braquicfal (del grec brachys, curt, i kephal, cap) vol dir que hom t el crani curt des del front a la part posterior, mirant des de dalt. En canvi aquest crani presenta, mirant des la mateixa ptica, una amplada ms gran.

Terme derivat: Braquiceflia, una malaltia.




Enllaos externs.
 www.braquicefalia.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25528" title="Platicfal" nonfiltered="954" processed="952" dbindex="11010">
Platicfal (del grec platys, ample, i kephal, cap) vol dir que el crani s de poca alada, mirant-lo frontalment, entre la mandbula superior i la part superior del front. Els cranis platicfals presenten un eixamplament lateral.

Derivaci: Platiceflia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25530" title="Platibsia" nonfiltered="955" processed="953" dbindex="11011">
Parlem de Platibsia (del grec platys, ample, i basia, de base i del basi) quan el crani presenta una platiceflia (o crani baix) per enfonsament de la base de l'occipital, distingint-se de la platiceflia per no presentar l'eixamplament lateral caracterstic dels platicfals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25536" title="Camecfal" nonfiltered="956" processed="954" dbindex="11013">
s camecfal (del grec chamay, terra, i kephal, cap) el crani del qual l'ndex vertico-transversal s inferior de 92 i l'ndex vertico-longitudinal ms petit de 72, respectivament. L'ndex vertico-longitudinal es mesura creuant una lnia des de la part superior dreta del crani, mirant frontalment, fins a la part inferior esquerra (o des de la part superior esquerra fins la part inferior dreta). L'ndex vrtextransversal es mesura creuant una lnia des de la part superior esquerra del crani a la part inferior dreta o des de la part superior dreta fins la part inferior esquerra, mirant-lo lateralment.

Terme derivat: Cameceflia 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25539" title="Ortocfal" nonfiltered="957" processed="955" dbindex="11015">
ortocfl (del grec orths, recte, i kephal, cap s quant els ndexos vertico-transversal i vertico-longitudinal d'un crani, sn de 92 a 98 i de 72 a 74,9 o 75, respectivament.

Derivaci: Ortoceflia



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25542" title="Acroceflia" nonfiltered="958" processed="956" dbindex="11017">
Acroceflia (del grec akros, alt, i kephal, cap) o Hipsiceflia (del grec hypsos, alt, i kephal, cap) s una anomalia congnita del crani, en la qual la part superior del cap assumeix una forma cnica o punxeguda. El dimetre vertical del cap predomina sobre les altres mesures i va acompanyada de certa desviaci en sentit anteroposterior. Els ndexs vertico-transversal i vertico-longitudinal sn, respectivament, majors de 98 i de 75. Es deu sovint a la sutura preco de les sutures sagital i frontoparietal. 

Aquesta malformaci s anomenada tamb oxiceflia i pirgoceflia, segons la forma.

El que fa referncia a l'acroceflia s'anomena acreceflic.

Articles relacionats. 
Craniologia ;
Craniometria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25545" title="Edat del ferro" nonfiltered="959" processed="957" dbindex="11020">

L'edat del ferro es caracteritza per la utilitzaci del ferro com el metall, utilitzaci importada d'orient a travs de l'emigraci de tribus indoeuropees, que a partir del 1.200 aC comenaren a arribar a Europa Occidental. Sembla que no van creuar els Pirineus abans del 900 aC.

Aquest emigrants indoeuropeus, anomenats normalment Celtes encara que el poble d'aquest nom era noms un mes dels que formaven part dels desplaats, van arribar en un llarg perode d'emigracions parcials de grups molt diferents entre ells, encara que conservaven certs elements homogenis como una srie de llenges indoeuropees, i uns hbits culturals similars.

Es divideix el perode de l'edat del ferro en Perode de la Cultura dels tmuls, Perode de la Cultura dels camps d'urnes, Perode de la Cultura de Hallstatt i perode de la Cultura de La Tne.

Els inicis de l'edat del ferro a Europa.

Els  primers moviments del que s'ha considerat una cultura proto-celta es van iniciar cap al 1500 aC quan van aparixer els primers enterraments sota tmuls (cultura protocelta), juntament amb una cermica molt tpica en les seves formes i amb ornamentaci d'incisions profundes molt artstiques. Aquesta cultura protocelta desenvolupada en l'Edat del Bronze mitj es va difondre per l'Alscia-Lorena, el Franc Comtat, i el nord de Borgonya, amb origen en l'altipl de Subia, passant desprs (circa 1300 aC), a l'est i nord de l'actual Frana.

Cap el 1200 aC la franja galaico-portuguesa adquireix una personalitat diferenciada pels contactes amb terres atlntiques septentrionals (Bretanya i Irlanda) eclosionant una cultura amb abundants objectes d'or.

Cap el 1200 aC es produ la gran emigraci indoeuropea que despla als grups protoceltes cap a Frana central i la conca del Roine (1200 a 900 a.C.), i als grups illiris cap al Nord d'Itlia i Provena.

Els illiris, que probablement havien provocat l'emigraci dels Doris cap a Grcia, van ser al seu torn expulsats de les seves terres al Danubi central, i van iniciar un moviment expansiu cap a ustria i l'altipl Sus (i ms tard cap al Nord d'Itlia i el migdia francs), arribant a la regi del Rin, provocant l'emigraci dels grups protoceltes, el centre dels quals estava en l'altipl de Subia, i que exercien la seva influncia per part de Frana oriental i del nord-est. A la zona del Rin es van barrejar amb els grups de llengua indoeuropea all establerts, pels que van acabar absorbits, si b s probable que alguna influencia cultural illria es trasllads a la futura cultura de Hallstatt.

S'inicia llavors l'anomenat perode de la Cultura dels camps d'urnes, en el qual les cultures protoceltes que practicaven la inhumaci en tmuls van adoptant el sistema de la incineraci practicada pels illiris, i per altres pobles indoeuropeus, que acabar predominant, desprs d'un perode que la incineraci conviu amb la inhumaci en tmuls.

Les cultures del bronze tard persisteixen amb la inhumaci, mentre la major part dels grups protoceltes i els grups indoeuropeus practiquen la incineraci. 










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25547" title="Celtes" nonfiltered="960" processed="958" dbindex="11021">




En temps antics els celtes que van arribar cap al 1200 aC a Europa i cap al 900 aC a la Pennsula Ibrica, eren un cert nombre de pobles interrelacionats entre ells que habitaven a Europa central; tots aquests pobles parlaven llenges indoeuropees indicatiu d'un origen com. Avui, el terme "Celta" s'utilitza sovint per descriure la gent, les cultures i llenges de molts grups tnics de les illes Britniques, de Frana a la regi de la Bretanya, i d'Espanya, de Galcia i Portugal a la regi de Minho. Tanmateix tribus o nacions, com els Atrebates, Menapii, i Parisii, des de regions celtes de terra ferma, incloent-hi la Gllia i Blgica, se sap que es van moure cap a Gran Bretanya i Irlanda i contribuint al creixement d'aquelles poblacions. L's del terme celta per referir-se a gent d'Irlanda i Gran Bretanya sorgeix al segle XVIII.

Els grecs, els van anomenar primerament "hiperbris";
desprs van ser anomenats  keltoi o gent oculta, que prov del grec Hecateu el 517 aC.

No s pot parlar d'un Estat prpiament celta, ja que cada zona tenia el seu lder, i sent els celtes un poble guerrer com eren, sempre hi havien rivalitats entre ells.

Societat i cultura. 
Quant a la dona a la societat, estava molt ben considerada, ja que no hi havia el masclisme d altres pobles de l'poca, com els romans. Al contrari, les dones celtes feien el servei militar i anaven a la guerra. Eren incls ms bones a la batalla que els homes, o aix ho explica Juli Csar, segons el qual la batalla estava perduda si hi acudien les dones celtes. Es podien casar amb qui elles desitgessin, i podien rebutjar fins i tot a prnceps i grans guerrers. Un cop casats, a la parella manava el que tenia un rang guerrer ms elevat i ms possessions. Com les dones celtes podien anar a la guerra i heretar terres (fins i tot tenint germans barons), hi havia matrimonis en els quals manava la dona i matrimonis en els quals manava l'home.

Va haver-hi moltes reines celtes importants, aix com grans guerreres, druideses.

El divorci existia en la societat celta. A ms, abans del casament "per tota la vida" (ja que no s'acostumava a trencar) n'hi havia un altre que durava un any i un dia, durant el qual la parella convivia en la mateixa casa i decidia si volien casar-se per sempre o no volien renovar el matrimoni.

Estaven totalment a favor de les relacions sexuals prvies al matrimoni, fet que astorava els romans i altres pobles que van estar en contacte amb ells.

Llengua.
Hi ha tres hiptesis per explicar el naixement del protocelta. La primera afirma que es va desenvolupar al perode de la Cultura de La Tne a partir del contnuum dialectal parlat al continent europeu. Una segona teoria proposa que va sorgir amb la segona onada de migracions indoeuropees cap al 2400 aC. La tercera, per contra, sost que va sorgir amb la revoluci neoltica, cap al 5000 aC.

Aquest protocelta es va fragmentar en dos grans grups, el continental i l'insular (parlat a Gran Bretanya i Irlanda), que donarien peu a les diferents llenges celtes posteriors.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25552" title="Prepuci" nonfiltered="961" processed="959" dbindex="11022">
El prepuci s la porci de pell que cobreix el gland en el penis. En alguns casos s'extirpa en una operaci anomenada circumcisi, ja sigui per motius culturals (en pasos com Estats Units s fora freqent), religiosos (com per exemple el cas del judaisme) o mdics (per exemple en pacients de fimosi).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25556" title="Averrois" nonfiltered="962" processed="960" dbindex="11023">

Averrois (en rab:                               , Ab -l-Wal d Muhammad ibn Rud o simplement Ibn Rud) (Crdova, 1126 - Marraqueix, 10 de desembre de 1198) fou un filsof, metge, jurista i astrnom d'Al-ndalus.

 Obra .
Va escriure comentaris sobre l'obra d'Aristtil i Plat (d'ac que fora conegut com el Comentador) i elabor una enciclopdia mdica. Jacob Anatoli tradu les seues obres des de l'rab a l'hebreu cap al 1200. Els seus escrits influren en el pensament cristi de l'edat mitjana i el Renaixement.

Malgrat la condemna de 219 tesis averroistes per part del bisbe parisenc Etienne Tempier, i tamb dels bisbes d'Oxford i Canterbury, en 1277 a causa de la seua incompatibilitat amb la doctrina catlica, moltes d'aquestes sobrevisqueren en la literatura posterior de m d'autors com Giordano Bruno o Pico della Mirandola. Aix, es pot trobar en aquests autors una defensa de la superioritat de la vida contemplativa-terica front a la vida prctica (en lnia amb el defs per Aristtil en la seua tica Nicomquea, X o en Metafsica, XII) i una reivindicaci del carcter instrumental-poltic de la religi com una doctrina destinada al govern de les masses incapaces de donar-se una llei a s mateixes mitjanant ra. La llei religiosa, havia dit Averrois en el seu Destructio Destructionis, proporciona la mateixa veritat que el filsof abasta indagant en la causa i la natura de les coses; tanmateix, aix no implica que la filosofia actue en mode algun en els homens cultes com substitut de la religi: "els filsofs creuen que les religions sn construccions necessries per a la civilitzaci (...)". L'existncia de la religi s tamb necessria per a la integraci del filsof en la societat civil.

Altres tesis que es poden trobar en Averrois sn:
 Que el mn s etern.
 Que l'nima est dividida en dues parts, una individual perenne (intellecte passiu) i altra divina i eterna (intellecte actiu).
 L'intellecte actiu s com a tots els homens.
 L'intellecte actiu es converteix en intellecte passiu quan es troba unit a l'nima humana. Quan la facultat imaginativa de l'home rep les imatges que li proporciona l'activitat dels sentits, les transmet a l'intellecte passiu. Les formes, que existeixen en potncia en tals imatges, sn actualitzades per l'intellecte actiu, convertint-se en conceptes i judicis.  ;

A fi i efecte de salvar la incompatibilitat de las tesis averroistes amb la doctrina cristiana, Siger de Brabant propos la doctrina de la doble veritat, segons la qual hi ha una veritat religiosa i una veritat filosfica i cientfica. Aquesta doctrina seria adoptada per la majoria de defensors europeus de l'averroisme.

La condemna de les doctrines d'Averrois i l'averroisme, el 1277, preocup a Toms d'Aquino, qui vei com algunes de les seves tesis foren durant un temps rebutjades per l'ortodxia catlica. Malgrat aquest rebuig, Toms d'Aquino no decid pas renegar de les seves hiptesis, i segu afirmant l'eix fonamental de la seva doctrina (malgrat que aix li dons alguna similitud amb les tesis avorristes); que, segons Sant Toms, la filosofia aristotlica, entesa de determinada forma, era, (malgrat no ho sembls a ulls de tothom en la seva poca), la filosofia ms apta per a comprendre i justificar el dogma cristi. Al segle segent, per, ja es preparava l'escenari per a un "divorci" fort en la uni entre el dogma i la ra, per aix ja seria en el futur...

 Cronologia .
 1126 - Crdova: Neix Averrois.
 1169 - Sevilla: Averrois s designat jutge. Durant aquest mateix any tradueix l'obra Anima d'Aristtil.
 1171 - Crdova: Averrois s transferit com a jutge a la seua ciutat natal, on exerceix durant 10 anys. Durant aquest temps escriu diversos comentaris sobre l'obra d'Aristtil i Plat.
 1182 - Marrqueix: s cridat pel califa per a que siga el seu metge personal en Marrqueix. En el mateix any retorna a Crdova a la posici de jutge suprem.
 1195 - Crdova: Perd el tracte de favor del califa per prescripci als teologistes islmics que s'oposen als seus treballs. s desterrat i enviat a Lucena. Els seus llibres de filosofia sn cremats (per no els de medicina, matemtiques i astronomia). Temps desprs el califa revoca el desterrament i l'envia de nou a Marrqueix.
 10 de desembre de 1198 - Marrqueix: Mor Averrois.

 Enllaos externs .

Averrois a FiloXarxa.
Entrada d'Averrois a l'Enciclopdia del Grec.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25566" title="Heretgia" nonfiltered="963" processed="961" dbindex="11024">
En el cristianisme catlic, una heretgia s una doctrina que contradiu els dogmes establerts per l'Esglsia Catlica. Antigament, si una doctrina era hertica, calia condemnar-la i perseguir els seus adeptes. Avui dia, els historiadors conserven l's de la paraula heretgia per referir-se a corrents religiosos dissidents respecte de l'Esglsia establerta, sense donar al terme cap connotaci negativa ni de condemna.

 Tipus d'heretgies .
En la histria del cristianisme hi ha hagut dos tipus d'heretgies: les de l'Edat Antiga i les medievals. Les de l'Edat Antiga s'originaven quan un jerarca de l'Esglsia elaborava una doctrina que d'altres jerarques consideraven hertica; mentre que les heretgies del mn medieval es donen quan un grup de fidels, descontent amb el funcionament de l'Esglsia, es torna receptiu a la prdica d'una doctrina hertica. El descontent dels fidels amb l'Esglsia es produa sempre com a reacci al fet que, per la seva acumulaci de riquesa i poder, la jerarquia eclesistica no vivia segons els principis de l'Evangeli i, doncs, no satisfeia les necessitats espirituals dels fidels que exigien als clergues que donessin un exemple de vida cristiana.

De fet, els moviments religiosos que donaren origen a la Reforma Protestant eren, en els seus orgens, uns moviments hertics de tipus medieval; l'nica cosa que els diferencia dels seus predecessors s que aconseguiren triomfar i bastir esglsies prpies.

                                   
                                   Poseu algun exemple

 Heretgies antigues .
l'arrianisme;
el priscilianisme;
el donatisme;
el montanisme;
el monofisisme;
el nestorianisme;
el pelagianisme;
l'adopcionisme;
el marcienisme;

 Heretgies medievals .
el bogomilisme;
els valdesos;
el catarisme;
els hussites;
el dolcinianisme;
el protestantisme;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25567" title="El Fond de les Neus" nonfiltered="964" processed="962" dbindex="11025">


El Fond de les Neus (oficialment i en castell Hondn de las Nieves) s una poblaci de la comarca del Vinalop Mitj.

 Histria .
Tot i que no s'ha pogut comprovar, es diu que va estar poblada en temps dels grecs. Les tropes cristianes la conqueriren als rabs el 1246 i va pertnyer a la jurisdicci d'Asp fins el 1839, en qu es va independitzar i constitu un nic municipi amb el Fond dels Frares del qual se segreg el 1926. El mxim de poblaci va abastar-lo el 1900: 3.690 habitants, tot i que en aquesta data incloa encara el Fond dels Frares.

 Demografia i economia .
Les dades de 2003 donen una poblaci de 1.770 habitants, de gentilici fondoners i fondoneres. Hi ha els dos llogarets dEl Rebalso i La Canalosa.

La tradicional economia agrcola, sustentada en el ram de taula, es veu ara complementada, i superada, pels negocis immobiliaris, ja que cada vegada s major el nombre d'estrangers que s'hi installen. Hi ha pedreres de sorra i grava i indstries derivades del ciment.

 Geografia .
El terme  68,9 km2  s'ubica en una petita vall protegida per la serra de Crevillent poblada de pins, ametlers, oliveres i vinyers. Hi ha paratges fora agradables com ara el de La Cuesta o el de La Cruz, habilitats per a l'esbarjo. Si decidim conixer el terme caminant podem triar la ruta de l'Alto Pelao on podem observar moltes espcies vegetals: pi, ginebre, farigola, roman. La representaci animal inclou: senglars, raboses, perdius, llebres, conills, fardatxos, mussols reials, etc.

 Patrimoni d'inters .
Del seu patrimoni:
 Esglsia de Sant Pere Apstol. Aixecada sobre l'ermita de les Neus el 1746, d'estil barroc.
 Ermita de Sant Isidre. En el paratge de La Cruz.
 La plaa de la Vila. Amb l'ajuntament i la Casa de Cultura.
 Faana del convent de Concepcionistes Franciscanes. De mitjan segle XX es troba prou deteriorada s'espera intervenci per a la seua recuperaci.

 Gastronomia .
A banda del seu exquisit ram de taula incls en la denominaci d'origen Uva de Mesa Embolsada del Vinalop, podem degustar l'arrs calds, els gaspatxos, la gatxamiga, el putxero i l'arrs amb conill i caragols. Els dolos tamb tenen bona representaci amb rollos de costra, torrijas, sequillos o embocaos.

 Poltica .
L'ajuntament est administrat per 6 regidors del PP, 4 del PSPV i 1 del CDL.



 Enllaos relacionats .


 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25569" title="Adopcionisme" nonfiltered="965" processed="963" dbindex="11026">
L'adopcionisme fou una heretgia sorgida dins del si de l'Esglsia d'Hispnia al segle VIII

 La conquesta franca .
A la Septimnia i la Tarraconense, els francs, un cop hi consolidaren el seu domini desprs d'haver conquerit aquests territoris als rabs, intervenien en els bisbats locals per tal de desvincular-los de l'Esglsia hispana amb una tradici prpia centrada en els concilis que, en poca visigoda, es celebraven principalment a Toledo, i integrar-los a l'estructura eclesistica carolngia, centrada en la suprema autoritat espiritual del Papa de Roma.

 La doctrina de l'adopcionisme .
Aquesta poltica, a la Tarragonesa, es vei ajudada pel sorgiment a Hispnia d'una doctrina, hertica segons el judici dels telegs de l'Imperi Carolingi: l'adopcionisme, formulada per primer cop en el concili que l'Esglsia hispana celebr a Sevilla el 784. Els pares conciliars de Sevilla, amb l'arquebisbe Elipand de Toledo i el bisbe Flix d'Urgell al capdavant, propugnaven que en Jesucrist, l'nica naturalesa amb existncia plena era la divina, que li corresponia per condici, mentre que la humana la tenia noms per adopci. Aix doncs, per realitzar la Redempci, el Verb Div havia adoptat un home -Jess de Natzaret-, dins del qual hi habitava com en un temple. Amb aquesta formulaci, es contradeia la cristologia mantinguda per Roma de Crist com a Du vertader i home vertader, en possessi plena de les dues naturaleses.

Aquesta nova doctrina, cal entendre-la en el seu context com una reacci defensiva de l'Esglsia hispana -tolerada per les autoritats sarranes- davant l'inici de la difusi de la fe musulmana entre la poblaci hispana a partir dels anys 760 i 780, un cop consolidat el poder rab amb l'establiment de l'emirat omeia. L Islam qestionava el cristianisme negant cap mena de naturalesa divina a Jess, presentant-lo simplement com un dels profetes i rebutjant el dogma trinitari   un Du nic constitut per tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant-, vist com una forma de politeisme, propera al paganisme. La resposta adopcionista, elaborada per la jerarquia eclesial hispana, consistia doncs, a rebaixar la naturalesa humana de Crist, accentuant-ne, per tant, la divina, i afirmant la unitat de les persones trinitries: el Fill de Du -el Verb Div- per manifestar-se a la terra, no s encarn en el fill de Maria, sin que, simplement, es revest de carn humana. Tanmateix, l'adopcionisme no sols facilit la separaci de l'obedincia hispana de les dicesis situades en la regi conquerida pels francs a finals del segle VIII, sin que tampoc no imped el triomf de l'Islam a Hispnia, on, durant els segles IX i X, el cristianisme esdevingu un culte minoritari dins d'una societat musulmana.

 La repressi de l'heretgia .
A partir del lliurament d'Urgell als francs (789), les autoritats carolngies iniciaren el procs per combatre les doctrines adopcionistes difoses per Flix, bisbe des del 781. El 792, Carlemany convoc un concili a Ratisbona, on hi fu acudir Flix d'Urgell. Els bisbes congregats hi condemnaren l'adopcionisme i enviaren Flix a Roma on, desprs de retractar-se i manifestar una professi de fe ortodoxa, fou autoritzat a tornar a la seva dicesi; un any ms tard, segurament per pressions rebudes, Flix s exili a al-ndalus; l'Esglsia hispana, que, per tradici prpia, noms acceptava l'autoritat dels seus concilis, va cohesionar-se amb el seu metropolit Elipand de Toledo i, reafirmant-se en l'adopcionisme, exig la restituci de Flix a la seva dicesi. Carlemany hi respongu convocant un nou concili a Frankfurt (794) on, per iniciativa d'Alcu de York, conseller del rei, s envi una epstola sinodal als bisbes hispans proclamant-hi la plena naturalesa divina i humana de Crist. Per la seva banda, Flix continu actiu a la Tarragonesa i a la Septimnia per conservar-hi les dicesis dins de l'obedincia hispana, impedint-hi les maniobres secessionistes dels francs.

La jerarquia eclesistica carolngia renov les condemnes contra l'adopcionisme en els concilis de Fril (796) i Roma (798); finalment, el 799 Flix fou cridat a la cort reial d'Aquisgr, on Alcu de York interrog el bisbe d'Urgell i l'oblig a retractar-se. Aquesta vegada, a ms, per tal d'assegurar-se el control de la dicesi, Flix fou confinat a Li de per vida, i es proced a reevangelitzar el bisbat d'Urgell, on, principalment a les contrades pirinenques, encara hi conservaven fora les creences paganes, i, en conseqncia, el cristianisme hi havia estat introdut per la prdica adopcionista de Flix.

L extirpaci de l'adopcionisme d'Urgell fou obra dels arquebisbes Leidard de Li i Nebridi de Narbona, juntament amb el monjo Benet d'Aniana, els quals articularen la submissi de les dicesis tarragoneses a l'arxidicesi de Narbona, arran de la destrucci de Tarragona i de la impossibilitat de conquerir-la i restablir-hi l'arquebisbat existent en poca romana i visigoda.

A Girona, conquerida el 785 i on l'atac rab del 793 havia obligat les oligarquies locals a estrnyer vincles amb Carlemany, no sembla haver-hi hagut cap brot important d'adopcionisme; els concilis carolingis mai no emeteren condemnes contra els bisbes gironins i, a ms, el triomf de l'ortodxia el 799 degu desarmar els elements hertics de la dicesi, si s que realment havia arribat a haver-n hi.

La vinculaci de les seus d'Urgell i Girona - i, desprs del 801, Barcelona; i Vic, un cop la restaur  Guifr el Pils- a l'esglsia franca va significar-hi la fi no sols de la doctrina sin tamb de les prctiques religioses i litrgiques hispanes, de tradici visigoda, desaparegudes durant el segle IX. Aix com en l'mbit monacal, Benet d'Aniana introdu la regla benedictina en detriment de les prctiques monstiques hispano-godes.

 Enllaos externs .
rabs i francs;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25570" title="El Fond dels Frares" nonfiltered="966" processed="964" dbindex="11027">


El Fond dels Frares (oficialment i en castell Hondn de los Frailes) s una poblaci de la comarca del Vinalop Mitj.

 Histria .
Histric emplaament de la romana Inlumbam. El topnim prov del fet que en el segle XVII era un poblet propietat dels Pares Predicadors d'Oriola, posteriorment pass a formar part del municipi del Fond de les Neus del qual s'independitzaria el 1926 per a constituir municipi propi.

 Demografia i economia .
Al cens del 2003 s'hi contabilitzaren 709 fondoners. D'economia fonamentalment agrcola, ram, olivera, ametler, per amb indstries de marbre, sabates i, en menor mida, construcci, fusteria metllica, cooperatives de vins i productes hortofrutcoles i una fbrica de borses de paper per a embutxacar el ram de la Denominaci d'origen Uva de Mesa Embolsada del Vinalop.

 Geografia .
La superfcie del terme abraa els 12,5 km2 i est limitada per la serra dels Frares (718 m. en la Solana), la de Crevillent i la d'Albatera. Hi ha possibilitats de practicar el senderisme en diferents rutes com ara la de Jaime, el Barbudo, o la dels Moros, en qu podria trobar-se un jaciment rom, tamb sn dignes d'esment les coves del Sastre i del Sentenero. Els ciclistes tamb solen visitar les carreteres del municipi, que s'ha convertit, grcies a la seua orografia i la proximitat a les platges en un lloc on proliferen les segones residncies. 

 Edifis d'inters .
Hi ha una petita mostra de deixalles arqueolgiques d'poca romana i rab i l'esglsia de la Mare de Du de la Salut, creada pels dominics en el segle XIX.

 Gastronomia .
Els vins de la Cooperativa, l'arrs amb conill i caragols, les pilotes, els gaspatxos, la tonya, la coca boba, i els rotllos d'amor sn una mostra de la gastronomia local.

 Poltica .
L'ajuntament est governat pel PP que en les votades de 2007 tragu 6 regidors; el PSPV n'obtingu 2; i EUPV obtingu 1 regidor.



 Enllaos relacionats .
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25573" title="Montfort (Vinalop Mitj)" nonfiltered="967" processed="965" dbindex="11028">




Montfort s un municipi del Pas Valenci situat a l'interior de la provncia d'Alacant, a la comarca del Vinalop Mitj. Compta amb 6.497 habitants (INE 2007). 

Geografia. 
El terme de Montfort t una extensi de 79,5 km. La localitat es troba a 230 metres d'altura i a 22 km de Alacant, amb fcil accs des de l'A-31. 

Entre les seues serres ms importants destaquen la Serra del Sit, frontera amb les poblacions d'Elda i Petrer; la Serra de les guiles, prop dels lmits amb la ciutat d'Alacant o el Portitxol, de 330m d'altura sobre el nivell del mar. El municipi compta, a ms del nucli urb principal, amb la pedania d'Orito, important centre de peregrinacions entorn de la figura de Sant Pasqual Baylon, i amb la urbanitzaci d'Alenda Golf, situada als voltants del Portitxol. 

Histria.
En el seu terme s'ha trobat un toro ibric, en un paratge proper al riu Vinalop, i una lpida romana que demostraria l'existncia d'una antiga ciutat romana a les proximitats del riu; ambdues restes es troben exposades a l'Ajuntament. 

En qualsevol cas, la poblaci ja existia a l'poca musulmana. Va ser inclosa per Alfons X de Castella al terme d'Alacant, desprs de la seva conquesta a mitjan segle XIII. Jaume II la va conquistar per al Regne de Valncia i la va mantenir jurisdiccionalment en la municipalitat alacantina. Fins a l'expulsi dels moriscs (1609), va mantenir una poblaci mixta de cristians i musulmans. Durant la guerra de Successi, Montfort es va mantenir fidel al bndol borbnic; en agrament, Felip V li va concedir el Tois d'Or i el ttol de vila amb jurisdicci prpia l'any 1706. Els lmits definitius entre Montfort i Alacant es fixarien el 1775. La vila va experimentar un extraordinari creixement demogrfic durant el segle XVIII; segons el gegraf Cavanilles, va arribar a 820 cases el 1794 (uns 3.300 habitants). 

Etimologia.
En el segle XIII, la localitat rebia el nom de Nompot (com consta als furs de la ciutat d'Alacant), i desprs es canvi el nom pel de Montfort, potser perqu es trobava als peus d'una muntanya coronada per una fortalesa; d'aqu es va adoptar la forma en castell de Monforte. A causa de l'existncia de tres localitats espanyoles ms amb el mateix nom va rebre oficialment, a la dcada del 1910, l'apndix del Cid, en referncia a la Serra del Sit que s'aixeca als voltants.

Demografia.
Montfort compta amb 6.497 habitants (INE 2007).

Un 9,94% de la seva poblaci s de nacionalitat estrangera ; les principals nacionalitats presents sn la boliviana i l'equatoriana.


 Economia .

Actualment l'economia de Montfort gira entorn de la ram de taula; cultiu d'excellent qualitat pel microclima en el qual es desenvolupa, que fa possible que aquest cultiu siga nic en el seu gnere, amb un producte d'excellents propietats alimentoses.
Al llarg de l'any es desenvolupen tots els processos de la cura d'aquest fruit, on destaca la collocaci de la bossa de paper, que protegeix el penjoll, retarda la maduraci i mant els elements naturals del cultiu. Aquesta caracterstica va fer possible el reconeixement de la Denominaci d'Origen "Ram de Taula Embutxacada del Vinalop" en 1988.
 Les varietats que es conreen principalment sn l'Ideal, amb un lleuger sabor a moscatell i Aledo, amb sabor dol neutre i to ms pllid. Aquests cultius sn exportats per a Europa, principalment. 

L'economia local tamb es recolza en una creixent indstria, que compta amb el temptador oferiment d'un modern polgon industrial, molt ben comunicat. El marbre s la principal indstria de Montfort, produint al costat de la resta de municipis de la comarca el 60% de la producci total de marbre de Espanya. Aquesta indstria ofereix productes d'alta qualitat, disseny i bellesa que compta amb un gran prestigi nacional i internacional. Tamb destaquen igualment altres sectors com el comer, en auge desprs de la creaci de l'Associaci de Comerciants.

Montfort compta a ms amb una indstria tradicional i artesanal: l'elaboraci de Anisats i Licors; sent la beguda ms famosa la "paloma monfortina", l'elaboraci de la qual s'ha mantingut en el municipi des del segle XIX. Es destillen diverses varietats de licors, entre ells: toman, canyella, mandarina, xarops i el fams "Caf Licor" Monfort.

 Administraci .

En Monfort conviuen diferents forces poltiques, de les quals sn majoritries el PP, el PSPV i l'EUPV.



Referncies.


 Enllaos relacionats .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25575" title="Monver" nonfiltered="968" processed="966" dbindex="11029">


Monver s una poblaci de la comarca del Vinalop Mitj. La denominaci oficial mant la doble toponmia Monver/Monvar.

 Histria .
El Cerro de Los Molinos s l'assentament ms antic de poblaci que s'hi coneix. Dels romans, a ms d'una teoria sobre el topnim del poble que diu que prov del llat Mons Novar  mont nou  hi ha les restes d'una necrpoli. L'altra teoria sobre el topnim, aquesta sembla que ms apropiada diu que ve de l'rab manowar,  florit , precissament rab s l'origen de l'actual poblaci.

Mitjanant el tractat d'Almizra roman inclosa en la zona de conquesta castellana. Davant la sublevaci sarrana que tingu lloc el 1261, Alfons X de Castella, es va veure obligat a sollicitar l'ajuda de son sogre Jaume I el Conqueridor, el qual va recuperar el lloc per al monarca castell. Durant el regnat de Jaume II hi va tenir lloc un arbitri que rectificava les fronteres i que va acabar amb la inclusi de Monver en terres valencianes. L'any 1328 Alfons III don la vila a Gonal Garcia, que era son conseller i persona de confiana. La seua famlia detent el senyoriu fins que fou venuda a  Pere Maa de Liana el 1471. Fadric de Portugal i Margarida de Borja, princesa de Mlito i duquessa de Pastrana sn els propietaris a finals del segle XVI.

En 1609, a causa de l'expulsi dels moriscos, perd la totalitat de la poblaci que ascendia a 45 famlies morisques que depenien de la vall d'Elda, per la qual cosa en 1611 Ana de Portugal, vigent senyora del lloc, don carta pobla a diferents pobladors provinents de llocs propers. Posteriorment el senyoriu passar al ducat d'Hjar, que havia aglutinat el de Pastrana, durant la guerra de Successi estigu al costat del d'Anjou  qual cosa li va ser recompensada, en 1705, amb el ttol de Villa Muy Noble Fiel Ilustre y Leal.

El creixement del segle XVIII fou espectacular demogrficament i econmica com demostren els ms de 200 telers que comptabilitza Madoz el 1790. El segle XIX el ferrocarril i els vins, que s'exportaven a EUA, Frana, Alemanya, Rssia, Dinamarca, Sucia i Noruega van ser la base del desenvolupament local. En 1901 obt el ttol de ciutat. L'epidmia de filloxera de 1904 oblig la burgesia a diversificar els seus guanys i aix va nixer una indstria que abans de 1920 ja comptava amb fbriques de sab, farina, calcer i marbre. La segona meitat del segle XX fou la de la consolidaci industrial, sobretot en el sector del calcer.

 Demografia i economia .
La poblaci, 12.624 monovers o monoverins empadronats en 2004, es distribueix en diferents nuclis com ara Monver, Cases del Senyor, Xinorlet, Fondo i La Romaneta.

El calcer i la marroquineria, amb una important indstria de transformaci de productes agraris (vins amb Denominaci d'Origen Alacant, sense oblidar l'exclusiu Fondellol, i fruits secs) constitueixen la base d'una rica economia. En les pedreres de la Cavarassa s'extrau el marbre roig  Alacant , i en el pla artesanal citarem el treball del vimet, joguines, cistelles i mobles de jard. I tamb l'nica escola de l'estat de boixets i un dels pocs artesans que encara fabriquen barrils en la pennsula.

 Geografia .
El seu extens terme, 152 km2 , escampat per les serres del Reclot, Les Llometes, La Pedrera, La Solana, la Safra i L'Ombria compta amb algunes altures que superen els mil metres i propicia la prctica del senderisme, la bicicleta de muntanya i, fins i tot, de les passejades amb cavall. 

 Edificis d'inters .

La ciutat s'assenta al vessant d'una muntanya i els seus carrers conserven memria de la seua histria, especialment en la gran quantitat d'edificis del segle XVIII. Dignes d'esment sn:
 Ermita de santa Brbara. Monument Histrico-Artstic des de 1983. Aixecada en 1799 sobre una ms antiga.
 Convent de Caputxins. Acabat de construir l'11 d'octubre de 1756 en estil barroc. Fou exclaustrat en 1835 i cedit a l'ajuntament en 1841 per decret d'Espartero.
 Esglsia de sant Joan Baptista. Barroca, de 1751. Conserva, entre altres obres d'art, un important orgue del segle XVIII. Actualment es troba en restauraci.
 Torre del Rellotge. Construda en 1748 pel mestre alacant Toms Terol, allotja el rellotge de la ciutat i les seues campanes. Abasta 18 metres d'alada, s de planta quadrada i consta de quatre cossos.
 Castell de Monver. Conserva escasses deixalles i est en estat d'aband.
 Mare de Du del Remei de Cases del Senyor.
 Casa Museu Azorn. Fou residncia de la famlia Martnez Ruiz des de 1876. Actualment s propietat d'una entitat bancria i allotja diversos estris i la biblioteca de l'escriptor.
 Museu d'Arts i Oficis Monovers. Museu etnolgic de propietat particular.
 Teatre Principal. Construt el 1857. Desprs de diverses vicissituts fou adquirit per l'Ajuntament en 1988 i rehabilitat per a tornar a ser inaugurat amb el seu dest inicial en 2002.
 Diverses cases amb inters arquitectnic com ara la Casa Consistorial (segle XIX); la Societat Cultural Casino de Monver (1880); Casa de Las Bolas i Casa dels Tortosa (ambdues del segle XX) o la Llar del Pensionista, restaurada per a aquest s.

 Gastronomia .
La dieta tradicional d'aquesta zona pot incloure's en l'ara tan exaltada dieta mediterrnia, per incloure l'oli d'oliva (sempre conreat i elaborat en aquestes terres), cereals com el blat i l'arrs, fruites, fruits secs com l'ametlla, olives, verdures i hortalisses, aus i conills, carn d'anyell, formatge fresc de cabra, peix en sala, caragols... No hi ha tradici, no obstant aix, de consumir molt de peix fresc, encara que no hi ha molta distncia amb la mar. 

Cal assenyalar el gust caracterstic dels aliments cuinats al foc de sarments (la llenya procedent de la poda de les branques dels ceps de la vinya, amb la qual es feia el foc, i que produa brases rpidament). 

Alguns plats tpics de Monver sn: Alls, Arrs amb conill i caragols, colom, perdiu o pollastre de corral, Anyell a la brasa, Fassegures, Fesols en salsa, Fregit de conill, Gatxamiga, Gaspatxos, Olleta de Sant Antoni, Molles, que poden acompanyar-se dels excellents productes dels cellers monovers, que avui elaboren tot tipus de vins, amb Denominaci d'origen Alacant: tints, blancs i rosats, a ms de mistela i moscatell, o el fams fondellol. 

Cal destacar-hi tamb els tradicionals embotits (llonganisses, botifarres de ceba, llonganissa de pasqua...), i una gran varietat de pastes tpiques, com la coca boba, les tonyes, la coca de sag, els ametlats, els sospirs, els sequets i les rosquilles d'aiguardent.

Encara que la ciutat t una llarga tradici en l'elaboraci de licors, actualment no es conserva cap obrador que fabriqui licors tpics de Monver; com el Cantueso i El Ans.

 Poltica .
L'ajuntament que va sortir de les urnes en 2003 don l'alcaldia al PP, amb 8 regidors, el PSPV n'obtingu 6 i GIMV, 3.

Al 2007 el PSPV guany les eleccions, per el PP va obtindre l'alcaldia grcies al suport dels regidors del GIMV i el bloc Progressista.

Actualment l'alcalde de Monver s Salvador Poveda del Partit Popular

 Vegeu tamb .
 Galotxetes;
 Paratge Natural Municipal Mont del Coto;

= Enllaos relacionats =

Web, foro, opini de Monver;


 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25577" title="Novelda" nonfiltered="969" processed="967" dbindex="11030">

Novelda s una ciutat del sud del Pas Valenci situada a la comarca del Vinalop Mitj i dista de la ciutat d'Alacant uns 24 km. s la segona ciutat en poblaci de la comarca amb 26.525 habitants.

 Situaci .
La ciutat, amb una superfcie de 75,7 km, es troba a la ribera dreta del riu Vinalop, a 241 m d'altitud sobre el nivell del mar, siutada en el cor de la comarca. Ocupa un lloc privilegiat en el que seria el pas natural entre la meseta castellana i la costa mediterrnia. Aquests trets fsics han ajudat a que Novelda sempre haja estat terra de pas per a mercaderies i persones. Al nord limita amb Elda, al nord-oest amb Monver, al nord-est amb Petrer, a l'oest amb la Romana, al sud amb Asp i al sud-est amb Montfort.



En termes fsics, Novelda es troba ubicada en una de les zones ms muntanyenques del sud del Pas Valenci. Envoltada per les serres de La Mola de 541 m., el  Montagut de 402 m., la Serreta de 489 m., Beties de 709 m., el Sambo de 462 m., Bateig de 552 m., l Alforna de 513 m., la Serra de les guiles de 513 m. i la serra del Sit de 1127 m., la vall de Novelda, Asp i Montfort, ha estat sempre dominada per una agricultura de sec, amb la vinya com a cultiu principal en els darrers anys.

 Clima .
El clima de Novelda s mediterrani sec, per les seues temperatures durant tot l'any sn constants i agradables. En hivern fa un fred relatiu, sent la temperatura mitjana 8C, per en estiu la calor tamb es mant amb temperatures mitjanes de 24C.

 Histria .
Novelda, ptria de Jordi Joan i Santaclia, est situada en la conca mitjana del Riu Vinalop. Ha sigut des de la prehistria rea de pas o via natural de comunicaci entre la meseta, el sud-est i el litoral Mediterrani. Aquest fet unit als seus bons recursos agrcoles i ramaders, han sigut factors determinants per a l'assentament hum i la convergncia i desenvolupament de diferents cultures a travs dels diversos perodes histrics. 

Remuntant-nos a l'poca Prehistrica, l'assentament hum ms antic detectat a Novelda, correspon a l'poca Neoltica. En el terme sn diverses les coves trobades amb restes arqueolgiques, aix tenim la Cova dels Misteris i la Cova del Migdia, en la Mola, on aparegueren diversos enterraments portant amb ells els utensilis utilitzats en vida pel difunt i que formaven el seu aixovar funerari. El poblament ibric ha sigut detectat en el pla, concretament en l'rea del Campet, formada per les terrasses del Riu Vinalop, estenent-se pel marge dret i esquerre del riu, entre els termes de Montfort del Cid, Novelda i Asp. En l'rea del Campet sn abundants les troballes cermiques de "sigillata sudglica", hispnica i clares, lluernes de volutes, "olpes", gerros, mfores, monedes i fbules. Tots ells amb una cronologia que abraa des del segle I al segle V dC 

Dins del perode visigot-bizant, a l'rea de Novelda es tenen poques notcies, estant a partir de mitjan del segle IX, en poca ja islmica, concretament dins del perode emiral, quan novament constatem la presncia d'una comunitat islamitzada, amb el material cermic encontrat, a la Serra del Zambo. Aquest control, a partir del mitjan segle XI, s desenvolupat per una petita comunitat rural assentada en la meseta sud-oriental de la Mola, lloc on ser edificat un magnfic castell en el tercer quart del segle XII, en poca almohade. 

Amb la conquesta d'aquestes terres La Mola i Novelda, passen a formar part del "alfoz" alacant, segons consta en el privilegi donat a la Ciutat d'Alacant en 1252, per Alfons X el Savi. Per aviat passa novament a la corona. Les disputes dinstiques al regne castell reviscolen les pretensions aragoneses pel domini de l'antic regne de Mrcia, cosa que motiva el setge de moltes ciutats, fortaleses i viles per les tropes aragoneses dirigides pel rei Jaume II el Just, durant 1296-1300. Conquerida Mrcia, es firma una concrdia i pacte (Torrelles-Elx, 1304-1305), en qu resten fixats definitivament els lmits territorials entre Castella i la Corona catalano-aragonesa, passant aquestes terres meridionals entre el Vinalop i el Baix Segura (Oriola) a formar part del Regne de Valncia, que alhora era, com sabem, dins de la Corona Aragonesa. Durant el segle XIV, es consolida el nucli de poblaci cristiana de La Mola, enfront de l'assentament sarra de Novelda. 

Sent aquestes terres del senyoriu de l'Infant en Ferran, i desprs al conestable de Frana Bertran du Glesquin, en 1366. Un any desprs passa a les mans de Sir Hugo de Calviley, mentre que Novelda s donada a Mateo de Gournay. En l'any 1378, la fortalesa s donada pel rei Pere el Cerimonis a la seua esposa Sibilla de Fortia, atorgant-li la jurisdicci civil i criminal. Ms tard s Violant de Bar, dona de Joan I el Caador, qui ven Novelda i La Mola en 1393, a Pere Maa de Liana, almirall d'Arag i senyor de Moixent. En 1449 hom crea la Baronia de Novelda, de la qual formen part la Romana, Monver i Xinorla. 

La vila de Novelda veu augmentada la seua poblaci de cristians vells, enfront d'un contingent poblacional majoritriament morisc, que fou obligat a batejar-se a partir de 1565. Van estar finalment expulsats en 1609, quedant la vila quasi despoblada quan se n'anaren ms de 300 famlies. El segle XVII passa entre epidmies, sequeres i males collites, estant a finals de la centria quan es produeix una recuperaci de la poblaci que aplega a quotes de ms del 200%, i aix es consoliden les millores en l'agricultura i en la ramaderia, base econmica de la poblaci. La poblaci dedicada no sols a les feines del camp, i a la ramaderia, desenvolupa una important feina artesanal amb el treball de la randa que ocupava ms de 2.000 dones i xiquetes, d'una poblaci de 7.587 nimes, segons el gegraf Cavanilles. 

Amb l'abolici dels senyorius en 1837, i la posterior desamortitzaci, es va consolidant una incipient burgesia agrria i comercial, comptant-se en 1879, amb una poblaci que ultrapassa els 8.000 habitants. Tot all fa que nasca i es desenvolupe una burgesia comercial que en contacte amb la seua homnima catalana, de principis de segle, impregnara els novelders del nou estil arquitectnic i ornamental que era el modernisme, construint ac a la ciutat un important nombre de cases escampades per la part urbana de la poblaci, que havia experimentat un notable creixement urbanstic de la poblaci des de mitjan segle XVIII. 

A aquest anys de finals del segle XIX i principis del XX correspon la construcci del Casino i del Santuari de Santa Maria Magdalena en l'altipl de La Mola, acabat en la dcada dels quaranta.

 Evoluci demogrfica .
Novelda compta amb 26.525 habitants (INE 2007), un 7,9% dels quals s de nacionalitat estrangera (principalment sudamericans).




 Economia .
L'agricultura noveldera gira entorn del monocultiu del ram de taula dins de les seues dues varietats principals Aledo i Ideal. Aquestes sn famoses per la bossa de paper en la qual s'introdueix el ram. La bossa de paper protegeix per una part de les inclemncies del temps i per altra dels tractaments fitosanitaris. En conclusi, es tracta d'un fruit d'alt valor comercial amb una qualitat excepcional, el qual s una de les escasses fruites europees capa de ser consumida fresca en Nadal, especialment la Nit de cap d'any.

L'activitat industrial ms important s la fabricaci i elaboraci de marbre i de pedra natural. Se pot afirmar que Novelda s'ha convertit en un gran centre especialitzat que situa la nostra ciutat en una posici de lideratge en tot l'Estat, si s t en compte el volum de ventes i producci aconseguit. 

Una altra activitat industrial representada al municipi s l'agroalimentria, especialitzada en l'envasament i comercialitzaci d'espcies, condiments (especialment el safr) i infusions. Aquesta indstria va nixer a finals del segle XIX, fent de Novelda, des d'aleshores i fins ara, un centre important d'envasament. Existeixen actualment un gran nombre d'empreses, la majoria familiars, dedicades a aquest ofici.

 Administraci .


 Edificis i llocs d'inters .

L'Ajuntament.

La faana i el prtic sn una clara mostra de l'arquitectura civil valenciana del segle XVII.

Monument a Jorge Juan.

L'esttua de bronze fou inaugurada el 1913. Aquest clebre cientfic i mar nasqu en Novelda el 1713. Aquest era conegut a Europa com el Savi Espanyol, i va formar part de la Royal Academie des Sciences i de la Royal Society. Sens dubte va ser un dels personatges ms importants del segle XVIII. A ms dels seus treballs cientfics i acadmics, va tindre tasques prou difcils de fer: va ser espia al Regne Unit i tamb va elaborar un informe secret sobre la situaci poltica, social i econmica dels virregnats. Per Jordi Joan s ms conegut pel descobriment que va fer junt amb el seu company, Antonio d'Ulloa, sobre la mesura de l'arc de Meridi i d'un grau terrestre. El seu retrat ha sigut familiar als espanyols durant uns anys ja que ocupava una de las cares d'un dels bitllets de deu mil pessetes. 

La Glorieta.

Els terrenys on s'ubica van ser cedits pel Duc de Medina Sidonia, descendent dels Marquesos de La Romana, en les ltimes dcades del segle XIX.

El primer nom por la qual es coneixia aleshores a La Glorieta fou  Plaa de la Fernandina  en agrament a la donaci efectuada y en honor a una de las filles del Duc. Va estar reconeguda com Plaa de la Fernandina durant molts anys fins que la prpia ciutadania la va batejar popularment amb el nom de La Glorieta, que segueix conservant actualment.
En el seu origen, foren diverses les activitats que se projectaren sobre ella, como el Mercat d'Abastos, sense que ninguna d'elles aplegara a bon termini, ats que amb les construccions dels primers habitatges i els seus corresponents carrers, la seua utilitat fou per a zona de esplai, plantant-se els seus primers arbres i installant-se la seua primera font. A pesar de tot, va acollir el mercat dels dimecres i els dissabtes.
Al llarg de la seua histria, La Glorieta ha patit varies remodelacions. El 1927, s'inaugur un quiosc amb l'objectiu de allotjar bandes de msica en la seua part superior, utilitzant la seua part inferior com a cafeteria. El 1943, aquest quiosc fou substitut por una lluminosa font que, al poc temps, va ser reemplaada por un templet obert i el traat del qual se deu al novelder D. Patrici Pay. En els anys 80 La Glorieta pateix altra remodelaci, adquirint la imatge i l'estructura que ha tingut durant qualque ms de vint anys.
En l'actualitat ha patit la seua ltima reforma o remodelaci, la qual se dissenya amb l'objectiu de testimoniar la realitat de la Novelda actual, tant en el seu estil i realitat arquitectnica, com en el simbolisme dels diferents elements que la conformen. La Glorieta segueix sent l'espai urb emblemtic de la ciutat, situada prcticament en el centre geogrfic de la trama urbana de la mateixa. D'estil clarament  minimalista  tant per las formes adoptades en el seu disseny com per l'elecci dels materials empleats, o pels elements de mobiliari urb.

El Santuari de Santa Maria Magdalena.

Aquest edifici religis va estar construt a partir d'un projecte que va traar l'enginyer novelder Josep Sala Sala que impregnant aix el seu projecte de l'estil modernista catal. Aquest santuari recorda al Temple Expiatori de la Sagrada Famlia. La seua construcci, comenada en 1918, va necessitar de tres fases, per donar per acabada l'obra en 1946. A la faana principal destaquen dues torres laterals de 25 m. d'alada culminades per una creu ptria que tamb es troba en la cpula i sobre els arcs superiors de la faana. T forma de pitxer, simbolitzant el pitxer que la Santa port de blsam a Jess. Esta forma original s tamb nica en el mn. Els motius decoratius deuen tenir antecedents en els estils medievals, barrocs i en la prpia naturalesa. Influncies aquestes que van dur l'autor a combinar cudols del riu Vinalop, taulells policromats, rajoles rogenques, maoneria, etc..., es troba Santa Maria Magdalena, patrona de Novelda, i al darrere de l'altar podem admirar un bell quatre atribut a Gaston Castell.

Museu Arqueolgic.

La seua creaci data de 1980, sent reconegut oficialment pel Ministeri de Cultura, Direcci General de Belles Arts, Arxius i Museus en 1983, any en qu va ser traslladat a la Casa de la Cultura, on es troba en l'actualitat.
L'any 1996, el Museu Arqueolgic s reconegut oficialment per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana com a Museu Histric de la Ciutat. Seccions d'Arqueologia i Palenteologa. El 2003 va patir una remodelaci per al seu condicionament a les noves tendncies musestiques, la qual cosa ha perms la conservaci, exposici i difusi dels costums i vida quotidianes dels nostres avantpassats, fent un recorregut des del Paleoltic fins als nostres dies.
El Museu Arqueolgic compta amb un important fons fundacional de materials de bronze, ferro, cermics, restes de fauna, etc., que superen els 2.500 objectes i que van, cronolgicament, des del Paleoltic fins a l'Edat Mitjana. Objectes provinents de jaciments de la conca del Vinalop, aix com d'altres zones peninsulars, exposats en vitrines seguint perodes culturals que comprenen des del Paleoltic Inferior, algunes fases del Paleoltic Superior, poca de Bronze, cultura Ibrica i Romana; i comptant amb objectes d'poques Islmica i Medieval.
El Museu Arqueolgic guarda un gran conjunt d'important valor patrimonial que ens ha perms recuperar i conservar materials de carcter histric i etnogrfic dels nostres antics pobladors.

Parrquia Arxiprestal de Sant Pere Apstol.

Es va comenar a construir en 1553 i ha anat patint amb el pas dels anys diferents i importants canvis.
Destaquen, en 1740, una restauraci de la faana principal que presenta caracterstiques barroques i la construcci en 1742 de la Capella de l'Aurora, en 1910 la construcci d'un nou campanar. Presideix la faana principal una escultura de Sant Pere, realitzada en 1957 per un artista local, Gaspar Vicent Ramon.

L'Esglsia de Sant Roc.

Es troba a la plaa de Santa Teresa de Jornet, adossada a l'asil d'ancians, antic hospital.
Va estar inaugurada en 1668, acomplint el Consell amb la promesa feta davant una greu epidmia de pesta que va assolar la poblaci.

La Casa Mira.

Situada en la placeta de Sant Vicent, s una de les joies arquitectniques que enriquixen el patrimoni cultural i artstic de Novelda.
Construda a principi de segle pel destacat colliter i exportador de vins i oli, El senyor Francisco Mira Abad, sobre el solar que ocupara l'antiga vivenda dels seus pares, es compon de planta baixa i dos pisos i va ser projectada, sobretot en el seu interior, seguint l'estil d'altres vivendes que s'acabaven de construir en aquell moment a Novelda, guardant una gran similitud amb la casa de la senyora Antonia Navarro Mira, la "Pitxotxa", actual Casa Museu Modernista, ats que en la seua construcci van intervindre els mateixos artesans que ja havien treballat en la construcci de la casa del carrer Major, com el mestre obrer Ceferino Escolano, qui utilitzaria alguns elements decoratius d'estes cases en la construcci de la seua vivenda en el carrer de Sant Alfons. Tamb va intervindre el marbrista Felipe Navarro Segura, encarregant-se de la ferreria Samuel Prez, en tant que Jos Yori Vidal i Jos Valero Mira es van fer crrec de la talla en fusta i de la decoraci, el murci Andrs Puixant. L'electricitat va ser realitzada per la prestigiosa firma Juan Wenzel i CIA., que tenia oberts despatxos a Madrid i Barcelona. Tots estos artesans van mostrar la seua professionalitat en esta casa que produx en el visitant una verdadera commoci dels sentits, a causa de la gran profusi d'ornaments decoratius, alguns dels quals tamb van ser utilitzats en la casa del carrer Major, amb l'aplicaci de vius colors emprats en les zones on van ser utilitzades pintures a l'oli. La defunci del propietari en la finca que possea en Agost va deixar inconclusa la casa.

El Castell de la Mola;

Es troba sobre un petit altipl a 360 m. d'altitud amb relaci a la mar. Dista a 3 km. de la poblaci de Novelda, en direcci nord-oest.

 Gastronomia .

Novelda ha recollit las influncies gastronmiques de tota la zona fins a treure el millor i oferir-lo en un men en el que destaquen els gaspatxos, fassegures, la gatxamiga, l'arrs amb conill i caragols, els Alls en giraboix (cua de vedella, tomaques seques, nyores, alls, cebes, cards, botifarres blanques i dures, patates i oli cr, fetge de pollastre, ous durs, p torrat i les botifarres que es trauen dels alls) o el caldo novelder, elaborat amb tomaques madures, albergina, pebrot roig, ceba, anxoves, olives i una dent d'all, el "bullitori" de bacall (tpic dels divendres de quaresma), el forment picat, l'arrs calds amb verdures, l'olla, etc.

 Festes .

Entre el 19 i el 25 de juliol tenen lloc les festes de Moros i Cristians i les festes Patronals. El 20 de juliol se celebra una romeria de la Baixada de Santa Maria Magdalena (La Baix la Santa) baixant la imatge de la Santa al poble des del Santuari de Santa Maria Magdalena. El 22 de juliol se celebra la festivitat de Santa Maria Magdalena. El 21 i el 23 tenen lloc les desfilades de Moros i Cristians. El primer dilluns d'agost es trasllada la imatge de la Santa al Santuari.

Altra festa prpia de la ciutat es la "process de les 40 hores" que se celebra tots els dimarts de Carnestoltes. En aquest acte se trau la Sagrada Forma pels carrers del centre de la ciutat. Crida l'atenci que en un dia pag com el Carnestoltes se celebre un acte religis. L'origen ve per una pesta que va assetjar a la ciutat i, des d'aleshores, li fou concedida a la ciutat aquest privilegi papal per resoldre la pena.

 Personatges illustres .
 Jordi Joan i Santaclia (Novelda; 1713 -   Madrid; 1773), cientfic, mar i diplomtic. ;
 Toms Abad Alenda, alcalde de Novelda el 1901-1903.
 Francisco Escolano Gmez (Novelda, 1901-1962), escriptor i cronista de Novelda.

 Literatura .
 Francisco Escolano Gmez: "Slo por que no se olvide" (Novelda, 1998) ISBN 84-923771-0-0;

 Enllaos relacionats .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de Novelda.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25578" title="Petrer" nonfiltered="970" processed="968" dbindex="11031">


Petrer s un municipi valenci, situat geogrficament al nord-oest de la provncia d'Alacant, ms en concret en la conca mitja del Vinalop, riu que discorre per la zona oest del seu terme municipal. 

Amb una superfcie de 104,2 km, limita al nord amb els municipis de Castalla i Sax, al sud amb els de Novelda i Montfort del Cid; a l'est amb Agost i a l'oest amb Elda, poblaci amb la qual forma una de les mancomunitats ms importants de tot el llevant peninsular.
 
El relleu de Petrer, eminentment muntanyenc, est constitut per un passads estret existent entre les terres baixes d'Elx i l'altipl de Villena, situat en el fons d'una cubeta entre importants estribacions, destacant les serres del Cid, del Cavall i Maigm. 

El clima, mediterrani sec, es caracteritza per l'escassesa i irregularitat de les pluges, i unes temperatures agradables, amb hiverns curts i poc freds i l'estaci estival llarga.

 Gastronomia .

Gastronomia tradicional prpia en la qual, a ms de l'arrs amb conill i caragols, destaquen especialment les fassegures, el gaspatxo i la gatxamiga. Quant a la seva rebosteria, tamb important, existeix un abundant repertori de pastes i dolos caracterstics de les distintes festivitats populars que se celebren al llarg de l'any, i entre els quals destaquen els mantecats, rotllos d'aiguardent, rajadillos, polvorons, sospirs, tots ells elaborats per Nadal; les magdalenes i tonyes de Pasqua i els bunyols per Sant Josep

 Festes .

Moros i cristians que se celebren en honor al patr de la vila, Sant Bonifaci, durant la segona o tercera setmana de maig, aix s, sempre de dijous a dilluns. 

Les patronals en honor a la Verge del Remei, que se celebren durant la segona setmana d'octubre, encara que el dia major de les festes s el 7 d'octubre, durant aquest mes tots els diumenges es realitza una desfilada denominada les Carasses.

Al novembre se celebra la festa dels Capitans, que coincideix amb la mitja festa de moros i cristians, celebrant-s una representaci teatral en el castell de la localitat denominada "la Rendici", rememorant la rendici dels rabs que van ocupar la vila, a favor dels cristians. 

I el primer diumenge desprs de Setmana Santa, se celebra el dia de les Banderes, en honor a les bandereres de les festes de moros i cristians.

 Economia .
 
L'economia de la comarca t com activitat principal el calat. Actualment sembla experimentar-se un procs en el qual s'integren, al costat de les fases productives de la indstria del calat, un sector primari creixent (activitats agrcoles i mineres) i un sector de serveis.
 
La indstria del calat i la marroquineria s'han convertit, al llarg d'anys, en el teixit productiu bsic. La grandria de les empreses (petit i mitjana grandria), aix com la seva organitzaci, permeten una mplia flexibilitat i adaptaci a la demanda de distints volums de comanda de sabates, bosses i altres complements. En l'actualitat existeixen prop de 220 empreses de calat, el que representa prop del 45% del total. 

La resta d'activitats industrials sn, per ordre d'importncia, les empreses de construcci, marroquineria i la indstria agroalimentria, que a pesar del seu escs nombre, estan plenament introduts en el mercat internacional.

 Histria .

L'ocupaci humana del terme municipal de Petrer es remunta al perode neoltic. En les partides del Xorret i de l'Almortx s'han localitzat evidncies materials datades en el V millenni abans de Crist. No obstant aix, va anar entorn del 2000 a. de C. quan es va ocupar de forma plena bona part del terme municipal, desenvolupant-se petits assentaments de tipus "llogaret" o "caseriu", dedicats a l'agricultura de cereals i a la criatura de bestiar. D'entre tots, destaca el jaciment de Cat-Forad, tant per les seves dimensions, com per la informaci obtinguda de les excavacions efectuades. De la Cultura Ibrica tamb s'han registrat diversos jaciments arqueolgics datats entre el segle V i III aC - El Xorret, Foia de Caprala, Mirador de la Serra del Cavall, etc.-. D'igual manera, en d'poca romana tamb tenim constncia de la presncia de diverses viles romanes alt-imperials dedicades a la producci de cereals, oli i vi. D'una d'aquestes explotacions agrcoles, la denominada Vila Petraria, procedeix un paviment de mosaic policrom de gran grandria, datat en el segle IV, nic en el Llevant peninsular pels seus caracterstiques. Actualment es conserva en el Museu Arqueolgic i Etnolgic Municipal. 

Ara b, l'origen del nucli urb de Petrer t el seu punt de partida en poca andalus, palesa tamb en el paisatge. Va ser Bitrir un nucli islmic citat en la fonts i en els itineraris, possible cap de districte administratiu, i un nucli d'importncia a tenor de la magnitud del Castell de Petrer, construt en la segona meitat del segle XII. No obstant s possible que reutilitzs alguna construcci d'poca califal. Es tracta d'un poblat fortificat amb un doble recinte emmurallat i una torre central, situada en el lloc ms elevat del Tur del Castell.

Desprs de la signatura del Tractat d'Almizra en 1244, pel qual s'establia la frontera entre els regnes de Castella I Arag en la seva expansi cap al sud, el nucli de Petrer -Bitrir- va passar a pertnyer al regne castell. Petrer va ser cedit pel rei Alfons X el Savi a  Jofr de  Loaysa, els hereus del qual van mantenir el senyoriu fins a la seva venda a la famlia valenciana dels Prez de Corella. No obstant aix, ja en 1265 el rei catal Jaume I el Conquistador va haver d'acudir en suport del rei castell, i sufocar algunes rebellions de les poblacions morisques del regne de Castella. Entre elles, va prendre el castell de Petrer. 

Per la Sentncia de Torrelles de 1304 i el Pacte d'Elx de 1305, el nucli de Petrer va quedar sota la sobirania de la Corona d'Arag. 

Durant el segle XV, la vila de Petrer va pertnyer a la famlia Prez de Corella -Comtes de Cocentaina- que els seus descendents van vendre Petrer, al costat d'Elda i Salines, a D. Juan Coloma, creant-se a la fi del segle XVI per privilegi de Felip II el Comtat d'Elda, al que va pertnyer Petrer fins a l'abolici dels senyorius en el segle XIX. 

En el segle XVI la poblaci de Petrer era eminentment morisca, la base econmica de la qual fonamental era l'agricultura i la criatura de bestiar; per aix desprs de l'expulsi dels moriscs en 1609, tan sols van quedar en la poblaci, el alcaide del Castell i set famlies de cristians vells. Petrer va ser repoblada amb prop de 100 famlies procedents de pobles vens com Castalla, Onil, Biar, Xixona i Mutxamel d'origen catal, grcies a la carta de poblaci atorgada per D. Antonio Coloma a l'agost de 1611 . 

Durant la Guerra de Successi, en el perode 1700-1714, Petrer va lluitar a favor de Felip V i va formar part de la uni de Castalla, aconseguint de mans del rei diversos privilegis com a premi a la seva traci a la resta del pas. 

Finalment, com ltim esdeveniment histric important, destaca la circumstncia que Petrer va ser seu, durant els ltims dies de la Guerra Civil, del Govern de la Segona Repblica Espanyola , a l'establir-se en la finca rstica "El Poblet" el president Juan Negrn i el seu gabinet de Ministres, dies abans de marxar a l'exili.

 Personatges illustres .
 Esportistes:
 David Beneit Cerdn, pilotari;
 Miguel Gonzlez Mar, pilotari;

 Enllaos relacionats .


 Ajuntament de Petrer.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Festival Internacional de la Guitarra Clsica de Petrer.
 Les Carasses de Petrer (festes.org);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25579" title="Pols" nonfiltered="971" processed="969" dbindex="11032">


 Anatomia: Batec del corrent sanguini. Vegeu el pols sanguini.
 Anatomia: Per extensi, part del cos entre la m i l'avantbra, o b entre l'ull i l'orella. Vegeu Pols (anatomia);
 Fsica: Suspensi de particules en l'aire o el buit. Vegeu la pols (partcules).
 Geografia: Contrada del municipi d'Ordis (Alt Empord). Vegeu Pols (Ordis).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25580" title="El Pins" nonfiltered="972" processed="970" dbindex="11033">


El Pins s un municipi valenci situat a l'est de la comarca del Vinalop Mitj. 

Compta amb 7.442 habitants, segons el padr de l'INE de 2007.

 Geografia .
El Pins t una extensi de 126,9 km i el seu clima s mediterrani amb influncia continental. Equidista uns 55 km tant de la capital de la provncia, Alacant, com de la ciutat de Mrcia. Limita amb els municipis de Monver i L'Alguenya dins de la mateixa comarca i amb Favanella, Jumella i Iecla de la Regi de Mrcia. 

 Pedanies .
El seu ample terme municipal acull a 10 pedanies:

 Rodriguillo (180 hab. segons cens INE 2006), situat 4 km al sud del nucli del Pins,

 Culebrn (91 hab.), uns 4 km a l'est del Pins,

 Encebras (87 hab.), tamb a l'est,

 Ubeda (73 hab.), 7 km al nordest,

 Cases d'Ibez (61 hab.), just en el lmit amb la regi de Mrcia, uns 3 km a l'oest del nucli d'El Pins,

 Lel (40 hab.), uns 5 km al nord,

 Cases del Pi (42 hab.),

 Paredn (29 hab.), al nord,

 Caballusa (16 hab.), al sud-oest, limitant amb la regi murciana, i;

 Tres Fonts (6 hab.), al sud-est.

Per la seua banda, el nucli urb d'El Pins compta amb 6.705 habitants. 

 Natura .
En la mateixa serra del Coto, en lloc protegit per l'impacte ambiental de les pedreres, envoltada d'una massa arbria (pins, alzinas, etc.) es troba l'Aula de la Naturalesa, oasi de calma i tranquillitat en contacte amb el medi ambient, on es pot passar unes hores delectant-se d'un clima sec, d'un aire sa producte de la vall en el qual se situa envoltat de muntanyes (Cabeo, Carxe, Serra de la Pila, Serra de Salines).

 Histria .
L'origen de la localitat s incert; en qualsevol cas, en l'poca musulmana El Pins era un grup de caserius dispersos. 

Com estipulava el Tractat d'Almizra (1244), esta zona de la provncia d'Alacant pass a formar part de la Corona de Castella a mitjans del segle XIII. El 1296, Jaume II d'Arag annexion la comarca a la qual pertanyia El Pins al Regne de Valncia. En aquella poca rebia el nom de "Cases de Costa", fins el 1773, en el qual va adquirir el seu nom actual d'El Pins. 

L'esglsia parroquial, dedicada a Sant Pere Apstol, se va construir el 1743. El Pins va rebre el ttol de Vila Reial i la independncia de Monver el 1826. 

El 1887 va comenar el projecte de construcci de la Torre del Rellotge (de corda manual), monument caracterstic d'El Pins.

 Economia .
Les principals activitats econmiques d'El Pins sn l'agricultura de sec de vinya, olivera i ametler, d'una indstria sabatera, mobiliria i agroalimentria en desenvolupament i d'una frentica activitat minera basada en calcaris i sal gema.

El municipi compta amb unes canteres de marbre crema-vori en la serra del Coto, punteres en producci d'esta varietat marmria en tota la Uni Europea. 

En el camp industrial nombroses fbriques, especialment de calat, jalonen el casc urb i el nou Polgon Industrial. Per sn Bodega Cooperativa de Pinoso i Frutos Secos Man els dos mxims exponents en la transformaci de productes agraris. Ambdues han arribat a ser punteres en el seu sector.

Donat l'important increment de las demandes de sal en el mercat interior en la dcada de 1960 i amb la finalitat de seguir subministrant la sal que se venia destinant al mercat exterior, se fa necessari un augment de la producci en les Salines de Torrevella que poguera atendre ambdos mercats de manera satisfactria.

El Ministeri d'Hisenda en collaboraci amb la companyia arrendatria va emprendre un projecte mitjanant el qual s'incorpora el jaciment de sal gema del Mont Cabeo d'El Pins, augmentant la capacitat de producci de Torrevella.

El projecte se va aprovar en el Consell de Ministres de 26 de juny de 1970, aportant l'Esta 131 milions de pessetes i la compaia els 239 restants.

Les obres van comenar en desembre de 1970 i van finalitzar el 1972, posant-se en marxa les installacions el 6 d'abril de 1973.

L'essncia del projecte es fonamenta en alimentar la llacuna de Torrevella amb salmorra saturada procedent d'El Pins, amb una concentraci en CINa d'al voltant de 300 g/L (l'aigua de la mar cont sol 30 g/L), conseguint aix elevar notablement la producci i redur la dependncia de la collita als riscos meteorolgics.

El jaciment d'El Pins va ser triat mitjanant un estudi regional dafloraments diaprics, entre els quals se trobaven els ubicats en Iecla, Castalla i Jumella.

S'estima que el Mont Cabeo compta amb unes reserves de sal de 500 milions de t, podent-se explotar per les tcniques actuals de respecte a la natura 120 milions.

El sistema d'explotaci emprat s el de disoluci del mineral mitjanant injecci d'aigua en el mateix jaciment, en pous independients d'unes dimensions concretes, i transport de la salmorra resultant fins a Torrevella a travs d'una tuberia de 53,8 km.

 Demografia .
A pesar de la seua situaci geogrfica llunyana de la costa, El Pins compta amb una certa colnia de residents britnics, que constitueixen el 4.24% de la poblaci (INE 2006); no deixa de sorprendre al visitant veure els cartells de les immobiliries estar escrits abans en angls que en valenci i castell. La proporci total d'estrangers en el municipi s del 10,96%.

La demografia d'El Pins ha estat des de sempre lligada a l'evoluci de la vinya; aix, el seu mxim demogrfic es va produir a principis del segle XX (moment cspide de les exportacions de vi a Frana), per l'epidmia de filloxera va iniciar una lenta sagnia que es va incrementar a mitjan segle, amb l'xode rural cap a les zones costaneres de constant creixement turstic.

No obstant aix, en els ltims vint anys, i en particular en l'ltim decenni, la poblaci ha invertit aquestes taxes de creixement negatives que havien caracteritzat a la demografia del municipi des dels anys 1920. 




 Administraci i poltica .


 Festes .

Dia del Villazgo. Aquestes festes commemoren que aquesta poblaci va obtenir el ttol de Vila Reial aconseguint la independncia de la localitat vena de Monver. s una festa cultural i gastronmica que cada vegada rep ms visitants que descobreixen l'artesania, els balls tradicionals i la cultura popular d'aquesta poblaci. Se celebra el diumenge ms prxim al 12 de febrer.


Festes Patronals. Se celebren en honor a la Verge del Remei. El Pins rep en aquestes dates un gran nombre de visitants que poden gaudir de diferents activitats, com sn la fira, la solta de vaquilles o les actuacions musicals. Un dels actes ms populars s la Gran Cavalcada, que se celebra el dia 6 d'agost. Tenen lloc del 1 al 9 d'agost.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Galotxetes;

 Enllaos relacionats .

Ajuntament d'El Pins ;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25584" title="La Romana" nonfiltered="973" processed="971" dbindex="11034">


La Romana s un municipi del Pas Valenci situat en la comarca del Vinalop Mitj. Compta amb 2.467 habitants (INE 2007). 

 Geografia .

El municipi de La Romana t una extensi de 43,3 km i el seu clima s mediterrani rid. El seu nucli urb es troba a 480 metres d'altura i 40 km. d'Alacant.

El terme limita amb els municipis de L'Alguenya i El Pins a l'oest, Monver al nord, Novelda a l'est, i Asp i El Fond de les Neus al sud.

 Histria .

El nom del municipi provindria de l'rab AL romanesa ("Les magranes").

El 1449, al fundar-se la baronia de Novelda, La Romana apareix com part d'esta. Part del territori va deure estar feblement ocupat per moriscs, que serien expulsats el 1609.

El 1749 es va fundar el Marquesat de La Romana, pertanyent a la famlia dels Maa de Lizana (descendents dels barons de Novelda), el que va deure originar el poblament del lloc. A la fi del segle XVIII el poble es componia de diversos caserius i massos.

El 1854 es comptava en el poble amb 25 cases reunides i unes quantes ms disseminades, a part de la hisenda del Marqus i una esglsia.

La Romana es va segregar jurdicament de Novelda en 1929, constituint-se des de llavors en municipi independent. 

 Demografia .

La Romana compta amb 2.467 habitants (INE 2007). Un 22,2% de la poblaci censada s de nacionalitat estrangera, principalment britnica (333 censats). 



 Economia .

El principal sector econmic del municipi s el de l'extracci i transformaci del marbre, igual que altres municipis de la comarca com Novelda, L'Alguenya o El Pins.

Destaca tamb el sector agrcola (producci i envasat de ram, amb denominaci d'origen Ram de taula del Vinalop; plantacions d'ametlers i oliveres). El sector serveis est augmentant en importncia en els ltims anys, ajudat pel turisme residencial.

A dia de hui, l'economia es fonamenta en el desenvolupament immobiliari. Els agents immobiliaris de tota Europa han trobat a La Romana una font de riquesa fonamental. A pesar de la deterioraci mediambiental que s'est manifestant, grans sectors econmics i financers estan sent motor d'una economia de la qual la poblaci no est sent partcip. 

 Administraci .




 Vegeu tamb .
 Galotxetes;

= Enllaos relacionats =
 Portal de l'Ajuntament de La Romana.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25593" title="Cultura dels tmuls" nonfiltered="974" processed="972" dbindex="11035">

La cultura del tmuls s el primer perode cultural de l'edat del ferro. Es caracteritza per l'enterrament en tmuls.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25595" title="Cultura dels camps d'urnes" nonfiltered="975" processed="973" dbindex="11036">

La cultura dels camps d'urnes s el segon perode cultural de l'edat del ferro. 

Ha estat possible dividir el desenvolupament d'aquesta cultura en tres fases: preliminar, colonitzadora, i d'estabilitzaci.

Fase preliminar.

Aquesta fase constitueix una etapa de transici entre el Bronze Mitj i el Bronze final. s caracterstica d'aquesta etapa la barreja en les necrpolis dels dos sistemes d'enterrament, inhumaci en tmuls i incineraci.

Es creu que tribus o grups protoceltes, probablement poc nombrosos, es van barrejar entre grups de poblaci amb cultures neoltiques tardanes, installant-se en passos estratgics (guals de rius i afluents).
     
Fase colonitzadora.

El primer perode o perode preliminar ( 1200 a 1100 aC) dna pas a un segon perode ( 1100 a 1000 a .C.) que comprn una poca de colonitzaci i apropiaci de terres i d'inici del cultiu de la terra.

s en aquesta poca quan es produeix un avan decisiu en la tcnica del bronze: s'aboca el material fos en motlles de nucli reservat, batint-lo i endurint-lo, aconseguint obtenir xapes bastant primes que s'usaven per confeccionar recipients complicats.

La cermica tamb va arribar a notable perfecci, i tot i que encara no es coneix el torn, les peces de cermica (inspirades en les complexes peces obtingudes amb lamines de bronze) sn de gran finor en la superfcie i d'un polit i un acabat extraordinaris.

La incineraci s'estn i es fa gaireb general.

Les excavacions de poblats mostren uns "fons de cabanya" (zona excavada d'un a dos metres on es localitzen troballes) que per la seva densitat indiquen l'existncia de veritables poblats.

L'economia passa d'un predomini pastoral del final del bronze a una economia predominantment agrcola. L's de la fal de bronze, i la invenci dels carros amb rodes contribueixen al desenvolupament de l'agricultura i la poblaci que la practica tendeix a tornar-se sedentria.

Fase d'estabilitzaci.

La tercera poca ( 1000 a 900 aC) suposa una nova poca d'estabilitzaci i de trasllats locals de poblacions, reapareixent els enterraments en tmuls (potser fets per les poblacions que s'alliberaven de la presncia protocelta o per les poblacions acabades de sotmetres) i la decoraci cermica d'incisions profundes.

No hi ha cap dubte de que la cultura dels camps d'urnes es difon en aquesta poca per tota la Gllia i penetra a la pennsula Ibrica, probablement pels passos centrals dels Pirineus. Potser amb anterioritat havien penetrat elements del grup illiri, abans de l'any 1. 000 a .C., procedents d'Itlia o Provena,  com suggereixen Martn Almagro o Santaolalla.

Entre el 900 i el 800 aC es produeix un canvi climtic decisiu. D'un clima clid i sec es passa a un que ocasiona pluges persistents i inundacions en srie. Algunes poblacions abandonen els seus hbitats a les zones baixes a la vora dels rius.

La penetraci protocelta i celta al Sud dels Pirineus.

La penetraci celta a la Pennsula Ibrica la dividirem en quatre Fases:

1) Fase illria probablement al voltant del 1000 aC., dubtosa i en tot cas molt escassa. Alguns grups illrics van poder arribar a la Pennsula i remuntar l'Ebre. En tot cas quedaria circumscrita a Navarra i potser a Catalunya.

2) Fase Protocelta, desenvolupada cap al 950 a 700 aC., amb incidncia a Catalunya des d'all passa a Navarra per la Vall de l'Ebre, i es va estendre tamb cap al Pas Valenci.

Es subdivideix en quatre perodes:

a) Perode Catal I, 950 a 850 aC en que els protoceltes s'assenten en part de Catalunya i part d'Arag.

b) Perode d'extensi 850 a 750 aC en que els protoceltes s'estenen pel Vall de l'Ebre i arriben a Navarra.

c) Perode d'assimilaci 750 a 650 aC. Introducci de la cultura Indoeuropea en la poblaci local de les zones en les quals s'han establert els protoceltes.

d) Perode Catal II, 650 a 500 a .C. Considerat be una nova onada d'emigrants indoeuropeus, o be un perode de decament de la religi dels celtes.

3) Fase de la Cultura de Hallstatt, 700 a 500 aC.

Es subdivideix tamb, en aquest cas en tres perodes:

a) Perode d'arribades a Navarra.

b) Perode d'arribades a l'Altipl.

c) Perode d'arribades al Nord i Nord-oest.

4) Fase post-hallstattica i de La Tne, 500 a 300 a .C.

Es divideix en tres perodes:

a) Arribada dels gals, 500 a 450 a .C.

b) Perdurabilitat de la cultura de Hallstatt, 500 a 450 a .C.

c) Perode de La Tne, 400 a 300 a .C.

Els protoceltes a la Pennsula Ibrica.

Probablement al voltant del 900 a .C. els primers grups protoceltes, van travessar els Pirineus i es van establir a prop de l'Ebre en les actuals provncies de Lleida i Saragossa, construint poblats prxims a fonts i rius, encara que sovint situats en petites altures. Alguns historiadors sostenen que algunes onades de protoceltes,  fins i tot en la tradici de la Cultura dels tmuls, van travessar els passos Pirinencs occidentals cap al 950 aC (o potser abans) , per el fet cert s que la majoria dels protoceltes que van penetrar (o potser tots) ja pertanyien a la Cultura dels camps d'urnes. Els grups protoceltes que arribaren a la Pennsula no constituen grups nombrosos, i difcilment van alterar el estatus tnic; per desprs l'emigraci dels grups protoceltes establerts a Arag i Catalunya, (al costat de la posterior aportaci dels grups indoeuropeus de la cultura dels camps d'urnes i de la Cultura de Hallstatt o celtes), si que van incidir en la composici racial de diverses regions

Els primers protoceltes van construir poblats amb cabanes. Aquestes cabanes eren de fusta i de manera circular, amb una sola cambra i una nica porta d'accs, i amb la teulada en forma de cpula fet amb brancatge i palla.

Amb els protoceltes arriba la tcnica de la foneria del ferro, per el seu s va ser molt escs. De fet objectes de ferro anteriors a l'arribada dels protoceltes ja existien a la pennsula i no sembla que l'arribada de pobles que dominaven la seva foneria increments notablement el seu numero.

Els protoceltes establerts a la Pennsula cultivaren el blat i l'ordi i es dediquen al pasturatge de bestiar bov i llaner, i segurament al comer. Probablement coincidint amb els canvis climtics, aquestes poblacions remuntaren l'Ebre buscant nous assentaments (cap al 850 a .C.) i arribaren a Navarra on fins i tot persisteix una cultura neoltica amb escassa penetraci dels metalls, habitada per la raa Pirinenca estesa des d'Arag a la cornisa Cantbrica.

Coneixem diversos establiments protoceltes, i entre ells el de Cabezo de la Cruz, en Cortes, enmig d'una plana alluvial de l'Ebre. Aquest establiment ens mostra una poblaci de pagesos i ramaders, la cultura dels qual va perdurar fins al 700 aC que va ser substituda per una altra onada indoeuropea  caracteritzada per la fabricaci de cermica de coll cilndric, destinada a perdurar fins a almenys el 400 aC

Aquests primers establiments protoceltes, introdueixen l'agricultura com activitat principal en la Vall del Ebre, on fins aleshores s'havia practicat molt limitadament. Les seves tcniques els permeten no sol el cultiu del blat i l'ordi, sin que introdueixen tamb el mill i altres cultius hortcoles com el nap. Crien a ms ovelles, vaques i porcs i es dediquen a la caa sobretot de crvols. Els seus assentaments sn permanents. En tots els establiments estudiats es localitzen nombrosos enterraments en la necrpolis del poblat, en la tradici dels camps d'urnes, sense que es coneguin tmuls o esteles indicadores.

A la mateixa poca (cap a 850 a 700 a .C.) es constata la utilitzaci de coves artificials, una de les quals, bastant notable, s la Valtierra, ocupada sens dubte per poblaci indgena, i el s de les qual va perdurar durant tot el perode anomenat de Hallstatt, el que no constitueix un fet allat.

Innovacions.

Sembla segur que els protoceltes van portar els cavalls, animals que havia existit en el Paleoltic, per que desprs havien emigrat i desaparegut de la pennsula amb els canvis climtics. L'utilitzaven per als seus desplaaments i com animal de crrega. L's del cavall va haver de suposar un canvi transcendental per a la vida quotidiana: permetia desplaar-se amb bastant rapidesa i en distncies llargues, facilitava els desplaaments i les comunicacions i substitua amb avantatge al bou i a l'ase com animal de crrega. El disposar del cavall combinat amb la tinena d'armes de ferro donava als celtes una indubtable superioritat militar sobre les endarrerides poblacions autctones i els permetia moure's en grans espais geogrfics, amb notable rapidesa, i constituir una fora hegemnica.

Altres novetats aportades pels protoceltes van ser la cervesa de cereals i el vi.

La cervesa d'ordi o altres cereals va ser introduda pels primers emigrants, i pren el nom de celia o ceria (a Frana va ser anomenada cervisia). Segurament per influncia dels costums locals, la cervesa de la pennsula Ibrica era diferent de la de Frana i s'elaborava amb blat i aigua fermentada. Aviat van aprendre a elaborar-la amb gran habilitat i es conservava molt de temps. Se sap que la cervesa d'ordi va ser usada per frigis, tracis, armenis i illris; entre aquests ltims era de consum freqent cap al 1200 aC.

El vi era conegut dels pobles indoeuropeus des de temps remots, potser abans de separar-se del tronc indo-ari (cap al 3000 a .C.), i tamb era conegut a Egipte i Orient Mitj. No est clar si els indo-aris ho van aprendre a la zona durant el seu pas per ella. El vi es va difondre cap al 2. 000 a .C. per Grcia i els Balcans, difonent-lo especialment els Illiris (1500 a 1. 000 a .C.) i desprs els grups protoceltes i celtes ( 1. 000 a 600 a .C.) amb els quals arriba a la pennsula ibric. No obstant aix, ats que el vi era conegut dels fenicis, i havia estat introdut per ells en el Sud de la pennsula, va poder tamb haver arribat per aquesta via.

El final de la cultura dels camps d'urnes.

La Cultura dels camps d'urnes ( 1200 a 725 aC) que s'estenia per gran part de Frana i el Sud d'Alemanya, part d'Itlia i la Vall de l'Ebre a la Pennsula Ibrica, va entrar en decadncia i va acabar desapareixent sota la influncia de l'emigraci de pobles estrangers, empesos al seu torn pels genets traci-cimmeris procedents d'Ucrana i el Sud de Rssia, i aquests al seu torn empesos pels escites.

La pressi exercida pels pobles escites al segle VIII aC va obligar als pobles establerts a les estepes d'Ucrana i el Sud de Rssia, del grup traci-cimmeri, a emigrar, remuntant el Danubi, arribant a Hongria i desprs a Baviera, desplaant als poblacions d'aquestes zones, agrupats en el grup "celta". 

Aquests emigrants, en contacte amb els orientals, van donar origen a l'anomenada cultura de Hallstatt.

Vegeu tamb.
 Numeraci de la cultura dels camps d'urnes;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25596" title="Pol" nonfiltered="976" processed="974" dbindex="11037">

Geometria: ;
 Pol (geometria) s cadascun dels dos extrems de l'eix de revoluci d'una esfera. ;

Matemtiques: ;
 Pol (matemtiques) punt allat del pla complex on una funci holomorfa t una singularitat, per la seva recproca multiplicativa s holomorfa i val zero.

Geografia: ;
Pol geogrfic, pol nord i pol sud, que sn els extrems septentrionals i meridionals de l'hemisferi nord i sud, respectivament. ;

Astronomia:;
Pol celeste.

Electromagnetisme: ;
Pol (electricitat) per als extrems on es concentra la crrega positiva i negativa d'un camp elctric, per exemple d'una bateria, els extrems del camp magntic d'un imant o en Mquines elctriques. ;
Pol nord magntic per al punt on una brixola assenyalaria cap avall.
Pol nord geomagntic per al punt mitj on es direccionen les brixoles des de diferents punts de la terra.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25599" title="Cultura de Hallstatt" nonfiltered="977" processed="975" dbindex="11038">

La cultura de Hallstatt fou el tercer perode cultural de l' edat del ferro.

La cultura de Hallstatt rep aquest nom pel poblat aix anomenat, a ustria, caracterstic de l'poca. Les novetats aportades per aquesta civilitzaci sn l's intensiu del ferro, conegut a Europa des del final de l'Edat del bronze, per no usat ms que rarament.

Els emigrants europeus (de llengua indoeuropea) representants de la cultura de Hallstatt van aportar un tipus peculiar de mos de cavall que desprs es va estendre fins i tot ms (s'han efectuat troballes en Blgica). Les seves influncies culturals es van concretar en la introducci de mtodes de doma i munta de cavall,  la difusi de l'espasa de ferro i una nova tcnica de combat a cavall; i sobretot existia en els pobles traci-cimmeris una casta aristocrtic-feudal de cavallers (es localitzen tombes de gran riquesa amb armes, joies, muntures i tot d'alt valor artstic) que cada vegada es far ms poderosa (en les tombes d'una poca al voltant del 600 a .C. es localitzen tamb luxosos carros de quatre rodes i carros de combat de dues rodes).

Les regions afectades per les penetracions indoeuropees presenten un mosaic de cultures regionals molt dispars, per algunes d'elles presenten relacions o parentius impossibles d'explicar per el simple venatge geogrfic. S'ha suggerit (s una mera hiptesi) que les grans famlies aristocrtiques van fundar dinasties i van crear Estats o Regnes i la seva autoritat s'estenia a altres territoris vassalls o concedits en una espcie de feu, sovint  allunyats uns dels altres, a semblana de l'poca medieval. Els vassalls sotmesos a la mateixa dinastia podien ser del Nord de Frana o del Nord d'Itlia, per al est nucleats per un mateix clan dirigent adoptaven unes caracterstiques similars sense perjudici de les variacions locals.

Un altre factor d'assimilaci de les diverses cultures indoeuropees s el comer mediterrani acreditat per troballes diverses, collaborant especialment amb els etruscs i sobretot amb els grecs que van establir itineraris comercials i grans mercats, la jurisdicci dels quals donava al prncep celta a qui corresponia, una extraordinria riquesa.

La difusi de la Cultura es desenvolupa pel desplaament de poblaci durant un perode molt llarg d'anys ( 750 a 450 aC almenys). L'arribada dels pobles practicants d'aquesta cultura s progressiu. Cada arribada es redueix a uns centenars d'individus amb un cabdill i una organitzaci prpia; parlen una llengua indoeuropea, per que s diferent en cada grup, tant arribat amb anterioritat com amb posterioritat a aquell que es tracti.

Cada grup d'emigrants estableix un poblat o un grup de poblats. Eventualment amb l'absorci de les poblacions locals es formen tribus amb un cert poder comarcal. La cultura del grup dominant a la regi s'imposa a altres grups menors tamb integrats per indoeuropeus, probablement a causa de la major penetraci en la poblaci local anterior a la seva arribada.

Encara que els seus establiments sn permanents sembla que desprs d'una o dos generacions en un mateix assentament es traslladaven a un altre lloc, potser per l'augment de la poblaci, o per causes comercials, creant-se grups culturals similars.

Les troballes permeten sovint distingir diferncies de matisos que podrien indicar un origen "nacional" o "tribal" divers, quan no sn d'ordre cronolgic.

La prctica de la incineraci (generalitzada desprs del 600 aC) ha impedit realitzar estudis antropolgics per determinar la incidncia tnica d'aquests pobles indoeuropeus en els pobles Pirinencs. Amb tot, l'amplitud de les troballes permet assegurar una incidncia tnica no menyspreable. No obstant aix, com no se sap la quantitat dels indoeuropeus establerts (doncs dels arribats en diverses remeses cal descomptar els que van marxar ms tard) ni la poblaci local ni les relacions entre les dues comunitats, la incidncia no pot establir-se

Efectivament s'aprecia que la cultura de la incineraci penetra amb certa rapidesa en els pobles de l'Oest, Centre i Nord de la Pennsula, pobles de cultura neoltica tardana, on amb prou feina ha penetrat el bronze i els metalls per a l's general, mentre no penetra a la zona costanera mediterrnia on l's de metalls est mes ests (les troballes de carcter indoeuropeu s'aturen all on comencen els emparentats amb la cultura metallrgica de El Argar), ni en el Sud, on es desenvolupa la cultura Tartssia.

Els poblats dels Celtes o indoeuropeus de la Cultura de Hallstatt es composaven, com els precedents, de cabanes de fusta de manera circular amb una sola cambra i una nica porta d'accs. El sostre era fet amb brancatge i palla i adoptava forma de cpula. Per aquestes construccions van ser aviat substitudes per cabanes de pedra, de planta rectangular, amb un sola porta i amb sostre de brancatge pla, a imitaci de les existents a la Pennsula.

Com els seus poblats se situaven en llocs plans o en altures redudes prxims als rius, o b en altures obertes i accessibles (aquests ltims eren assentaments on la base econmica s la ramaderia,  estant generalment en zones muntanyoses), es dedueix la inexistncia de necessitats defensives. El seu predomini militar els feia superiors als pobles locals. A ms aquests van adoptar les seves mateixes costums i la seva religi, de manera que si en el perode dels protoceltes fins i tot pot intuir-se alguna precauci defensiva en el perode de Hallstatt els indoeuropeus ja no temen cap atac local. Curiosament tampoc s'ataquen entre si, el que podria indicar l'existncia de principats territorials amb un rea d'influncia molt definida.

S'han estudiat detingudament les necrpolis del perode de Hallstatt, gaireb totes les quals han estat localitzades casualment (ja que cap indicaci permet fixar la seva localitzaci). Les tombes sn poc espectaculars. El difunt era cremat i les seves cendres i els ossos, conservats desprs de la incineraci, s'introduen en una urna de fang, semblant a una olla, a vegades al costat d'objectes personals. Una tapa tancava l'urna i aquesta s'enterrava amb ofrenes al seu voltant  collocades en urnes ms petites que contenien menjar, aigua i objectes dels quals sols s'han conservat els de metall. L'enterrament es feia en un sot no molt profund (menys d'un metro) on es collocaven les urnes, i el sot era cobert per una pedra aplanada, sobre la qual es tirava terra fins a cobrir-la. Les tombes es localitzen prximes l'una a l'una altra i el conjunt forma una necrpolis coneguda per Camps d'Urnes (primitivament va ser anomenada pels  prehistoriadors alemanys Urnenfeldern). Quan es produa la mort de dues persones familiars eren enterrats en el mateix sot, en urnes separades, si ben tamb s possible que les tombes en les quals s'observen aquests dobles o mltiples enterraments tinguessin un carcter familiar on una famlia anava enterrant als seus morts durant un cert temps. Prop de les necrpolis se situava el Ustrinium, un espai pla de pedra on es cremaven els cadvers.

Estant associades les prctiques funerries a les creences religioses, no cal dubtar que la nova religi, desconeguda avui dia, es va imposar progressivament a les poblacions locals que, desprs del 600 aC, ja s'havien celtitzat en l'aspecte religis, i practicaven tamb la incineraci, sense que es coneguin altres elements de les prctiques religioses adoptades, ni quins aspectes de l'antiga religi van poder sobreviure en poques posteriors.

Els indoeuropeus coneixien la tcnica de la foneria del ferro, que havien descobert els hitites cap al 2500 aC, i que es va difondre per Europa Oriental cap al 2000 aC i desprs per Europa Central. No obstant aix el seu s era molt limitat. Tampoc amb els celtes de la cultura de Hallstatt pot parlar-se d'una difusi generalitzada dels objectes de ferro a la pennsula Ibrica, i les armes i estris que aquests usaven eren majoritriament de bronze.

Es coneixen diverses espases de l'poca de Hallstatt, poca en la qual tenen la caracterstica de ser allargades com les anteriors (del perode protocelta) per ms amples i amb pom en forma de bolet inserit en la llengeta. Les destrals de ferro sn trapezodals. En general les armes de ferro donaven als seus possedors una indubtable superioritat militar per en els poblats celtes amb prou feina s'han trobat armes. Probablement es tractaria de poblats pacfics de comerciants, que canviaven d'emplaament quan els productes que oferien, abans innovadors, havien saturat l'escs mercat (no oblidem la longevitat dels objectes de ferro i l'escassetat de la poblaci de l'poca) o b quant els clients potencials havien aprs les tcniques per fabricar-los ells mateixos.

L'aliment bsic dels indoeuropeus en aquesta poca era el blat, i tamb les glans. 

Per diverses troballes se sap que els indoeuropeus s'afaitaven la cara amb unes navalles de doble tall. Unien els seus vestits amb fbules (imperdibles arcaics) i molt ocasionalment amb botons de bronze, si b les fbules trobades a la Pennsula Ibrica corresponen totes al perode de La Tne que el seu s va generalitzar-se. Les dones usaven agulles llargues amb cap rod, probablement per el pl, i pendents de peces circulars; coneixien les pinces i els homes utilitzaven cintur, doncs s'han localitzat sivelles; l'abundncia de troballes de navalles d'afaitar permet suposar que aquesta era la practica general, mentre que fins aleshores els homes usaven barba.

Els celtes eren mongams, bons genets i aficionats a la caa. Practicaven balls frequentment. L'agricultura assumia a vegades un carcter de practica collectiva. A banda de la agricultura practicaven tamb la ramaderia, i potser havia tamb grups guerrers.

Els celtes eren parcialment dolicocfals, per poc acusadament, mentre una altra part eren braquicfals de gran capacitat cranial. Eren alts, esvelts, de cabells rossos, castanys o rogencs, (encara que amb percentatges apreciables de morenos), ulls grisos, verds o de tons clars i de faccions ms aviat agudes. El celta clssic correspon a un home de bona estatura, cabell castany o ros, ulls verdosos, gran capacitat cranial, braquicfal, front ampla i plena i el crani anterior poc desenvolupat. El tos s'acosta a la vertical i les eminncies superciliars estan molt desenvolupades. L'angle parietal s sovint negatiu. La cara s eixamplada en relaci amb el crani. Els seus pmuls sn marcats i apartats, i ls seva mandbula inferior quadrada. La cara s rectangular i aixafada. El seu nas s poc sortint i la fossa nasal del crani t el revers lleugerament cncau i l'extrem aixecat. El cap en conjunt s gran, mentre el coll s estret.

Com tribus celtes establertes a la Pennsula, coneixem als Berons i Pelendons (establerts cap al 700 aC), els Sefes, Lugons i Vetons (arribats cap al 600 aC), i els belgues o Gals (arribats cap al 500 aC).

No s possible assegurar si els indgenes van acceptar voluntriament la cultura dels indoeuropeus o els va ser imposada, per la superioritat militar d'aquests i l'ancestral hostilitat a l'extern fan per plausible la idea d'una imposici per la fora.

s predominant en tota la zona de la Vall de l'Ebre la cermica excisa (de ex, fora, i cisi, tallar), i ms a l'est predominen els vasos bicnics de coll cilndric amb decoraci acanalada. La cermica del perode Hallstttic s ms rica que en el perode precedent.

A ms de ser destres genets, i practicar sovint la munta com a diversi, els celtes ballaven freqentment , i es dedicaven a la caa i altres ocupacions prpies de l'poca.

L'ltima onada dels pobles celtes de la cultura de Hallstatt es va traslladar cap al Centre de la Pennsula, Galcia, Lle i Astries, i es va caracteritzar per l'aparici d'antenes en els poms de les espases, les espases curtes i els punyals de ferradura.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25600" title="Cultura de La Tne" nonfiltered="978" processed="976" dbindex="11039">

La Cultura de la Tne fou el darrer perode de l'edat del ferro i abraa un perode entre el 500 i el 200 aC.

Es caracteritza per una major unitat cultural dels "celtes", i un sentiment d'unitat racial i sobretot religiosa a travs dels druides o capellans.

Penetraci dels Gals.
   
Uns nous pobles indoeuropeus, els anomenats gals, van penetrar a la Pennsula Ibrica cap al 500 aC.  Encara que la cultura Hallstattica va perdurar, els gals deixaren abundants rastres de la seva penetraci. La toponmia ens mostra el seu pas per Arag amb noms com el riu Gallegos i el riu Arva, ciutats com Malln, Gallur, Mogalln, Munebrega, Gallocanta, Frum Gallorum, Galicum, Gorum, Arcobriga etc. . i altres nombrosos topnims menys coneguts. Amb els gals va penetrar la cultura de la Tne. La penetraci va quedar bastant circumscrita a la zona aragonesa i a la Vall de l'Ebre Central. 

Amb els gals s'introdueix l'anomenada Cultura de la Tne. Els celtes de la cultura post-hallstattica queden influts per aquesta cultura a la qual no tarden a assimilar-se en molts aspectes, i donen origen a una srie de clans (els cum) agrupats en una tribu, a la capital confederal de la qual s'arribar de vegades a emetre's moneda.
   
La cultura de la Tne.

Amb l'arribada de l'onada de poblaci gala, els trets fsics,  de carcter i culturals dels celtes adopten caracterstiques ja molt marcades. Encara que els celtes tenien bona estatura els gals eren fins i tot ms alts.  Tots els pobles celtes, i els gals no eren excepci, eren valents. En aquesta poca era caracterstica la seva irritabilitat. Tamb se'ls considerava exaltats. Desafiaven a la mort en els combats i mataven a les seves famlies si les veien en perill. Eren austers i lleials. Fins i tot vencedors en combat respectaven a l'enemic. Tenien gran afecci a la beguda. Eren arrogants, busca-raons i crduls.

Els homes s'afaitaven la cara per es deixaven grans bigotis i els cabells llargs. Les dones cobrien la seva cap amb un vel, muntat sobre un aparell de ferro. Vestien tniques amb mnegues, fins a per damunt dels genolls, i a sobre penjaven el "sagum" (casaca) o capa de llana, de bigarrats colors. Calaven esclops i s'adornaven amb braalets i collarets.

Practicaven la sal de la carn, sobretot de porc, teixien la llana, curtien pells, feien treballs de terrissaire, treballaven el cuir, feien tapissos, brodats i esmalts, i treballaven els metalls.

Per a l'agricultura utilitzaven l'arada de dues rodes.

Bevien vi, hidromel, cervesa i sidra. Menjaven pa i carn.

Es creu que van poder descobrir el sab, el nom del qual procedeix de la paraula celta "sapo". Tamb se'ls atribueixen altres invencions: la barreja d'estany i coure, les btes de vi i les serres mogudes per aigua.

La cermica no ofereix gran variaci. Segueix sent sense decorar o decorada amb pintura vermella, potser d'influncia ibrica (encara que sempre ms senzilla que la cermica ibrica). Les urnes solen ser esfriques igual que els vasos (esfrics amb el peu alt). Tamb es troben vasos dobles cnics de derivaci hallstattica. Es comena a usar el torn i la pasta usada s del color de la totxana.

Les espases de l'poca eren llargues, i les cenyien al costat dret. Tamb usaven escuts de cuir de l'altura d'un home, i usaven arcs i fletxes, ondes i carros i llances llargues amb puntes de ferro. Tamb usaven ganivets (punyals), casc, genolleres i cotes de malles. Les espases es van escurar en relaci amb el perode anterior i les boles terminals es van fer majors, atrofiant-se les antenes que van derivar en simples botons terminals. El punyal s una pea caracterstica del perode, apareixent el punyal doble globular (s a dir que t en el mnec dos eixamplaments circulars) i l'espasa corba anomenada falcata.

Les ciutats celtes tenien noms acabats en "dunum" (Castell) i "briga" (fortalesa).

Els celtes del perode de la Tne tenien com a base la famlia sobre la qual estava el cum o reuni de famlies emparentades amb un cap com (instituci similar al clan dels escocesos) i un emblema diferenciador (un objecte natural que dibuixat en pedres marcava els limites dels seus dominis). Cada cum governava sobre una comunitat, amb centre en la "vertcum" (vila del clan) consistent en una fortalesa al centre d'un recinte fortificat generalment circular construt sobre una elevaci al voltant de la qual, en el pla, vivien els adscrits al clan. De diverses cum naixia la tribu.

Les tribus eren merament divisions generals (cada tribu tnia un castell central, potser un lloc com de culte) per cada cum era absolutament independent. El cap del cum disposava d'un cos especial de devots, que l'assistia en la guerra i que se sucidava al morir aquell. El cap tnia un poder absolut.

En cas de guerra podien unir-se diverses ciutats o mes d'un cum, elegint-se un cap de guerra o cabdill. Excepcionalment les tribus podien confederar-se amb fins bellics. Per a la guerra disposaven d'unitats d'infanteria i de cavalleria perfectament entrenades en la seva funci.

Les prctiques religioses havien anat augmentant la seva complexitat. En el perode de La Tne adoraven als animals cobrats en les caceres, a alguns animals domstics o de pastura (cavall, toro, ase, molt, etc...), a arbres, boscos i fruits, a divinitats femenines agrries (les tasques agrcoles eren prpies de dones), a la fertilitat de les plantes, als dus del comer, la msica, la guerra, el mar, els rius, les fonts i altres; donaven culte a les armes (martell, destral, mall i espasa); els caps de cum eren considerats dus, condici a la qual tamb accedien alguns herois.

Es prohibia menjar a certs animals  (la gallina, l'oca i la llebre). Eren supersticiosos. Creien fermament en una altra vida desprs de la mort. Algunes de les seves prctiques religioses es creu que exigien sacrificis humans.

Es coneixen alguns dels seus dus, sent els principals: Neto (du del Sol), Endovlic (du de la bondat) i Atecina (la deessa anomenada Prosrpina pels Ibers).

Els habitacles de la poblaci havien millorat, i la casa tpica en l'poca era de tres habitacions: vestbul, cuina i dormitori, amb un celler o magatzem sota el sl.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25604" title="Matsuo Bash?" nonfiltered="979" processed="977" dbindex="11040">

Matsuo Basho fou un poeta japons nascut el 1643 a Isuge. Va viure a Tquio llavors anomenada Edo, i va peregrinar com a monjo del budisme zen. La seva especialitat fou el haikai, estrofa de tres versos, el primer i el tercer de cinc sllabes, i el segon de set. Va morir el 1694.

Enllaos externs.

Oku no Hosomichi, de Matsuo Bash  ;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25608" title="Dante Alighieri" nonfiltered="980" processed="978" dbindex="11041">


Dante Alighieri (el nom Dante podria ser una contracci de Durante), conegut tradicionalment en catal com el Dant (Florncia, maig/juny de 1265 - 13/14 de setembre de 1321), s un dels autors ms reconeguts de la literatura universal.

 Biografia .

Joventut.
Dante s fill d'una gran famlia florentina. Tot i que el seu pare, Alighiero di Bellincione, era favorable del partit gelf, la famlia no va patir la venjana dels gibellins desprs de la victria d'aquests ltims a la batalla de Montaperti, la qual cosa don cert prestigi a la famlia. La mare de Dante, Bella degli Abati, mor quan ell tenia 13 anys. Poc desprs, el seu pare refu la vida amb Lapa di Chiarissimo Cialuffi, tot i que mor cinc anys desprs.

El 1277, quan Dante tenia 12 anys, es va concertar el seu matrimoni amb Gemma, filla de Manetto Donati, amb qui es va casar ben aviat. Aquest tipus de casament, normal a l'poca, era un cerimnia important per a la famlia. Uns anys abans del casament, Dante va conixer una altra nena, Beatriu, a la qual va retrobar fora temps desprs i de la qual va estar enamorat tota la vida. De fet, Dante va escriure-li diversos poemes, mentre que a la seva dona no li'n dedic cap.

Carrera poltica.
Dante, com la majoria dels seus compatriotes, va prendre part en el conflicte entre gelfs i gibellins. L'any 1289 lluit a la batalla de Campaldino contra els gibellins d'Arezzo. A poc a poc va escalar posicions en la poltica de la ciutat i, tot i que polticament no va aconseguir una gran rellevncia, va desenvolupar diversos crrecs durant fora anys. Desprs de la derrota dels gibellins, els gelfs es van dividir en dos bndols: els gelfs blancs i els gelfs negres. Dante era partidari dels blancs, que demanaven al papat ms llibertat. En un primer moment principi els gelfs blancs van guanyar i van foragitar els gelfs negres.

El papa Bonifaci VIII, en resposta a la derrota dels seus protegits, planejava ocupar militarment la ciutat de Florncia. L'any 1301 Carles de Valois, germ del rei Felip IV de Frana, havia de visitar Florncia en qualitat de pacificador de la Toscana. Els florentins, que sospitaven dels plans del papa, van enviar una delegaci a Roma per tal d'assegurar-se de les intencions del pontfex. Dante en formava part.

 Exili .

Bonifaci VIII aviat va treure's de sobre tots els representants de la delegaci, per va demanar a Dante que rests a Roma. Poc dies desprs Carles de Valois va entrar a Florncia amb els gelfs negres, que van arrasar la ciutat i van anihilar els seus enemics. El nou govern de la ciutat va condemnar a Dante a restar a l'exili durant dos anys i a pagar una multa molt elevada. Dante, que encara era a Roma, va negar-se a pagar, en part perqu no se sentia culpable per res i en part perqu les seves possessions florentines havien estat confiscades. L'exili temporal es va convertir en exili perpetu: si no pagava la multa i tornava a Florncia, el podien condemnar a la foguera.

Dante va prendre part en diverses temptatives dels gelfs blancs de recuperar el poder perdut, per totes van fracassar per culpa de les tracions. Si ja estava irritat pel tractament que li havien donat els seus enemics, ara tamb estava decebut pel comportament dels seus aliats. Va anar a Verona convidat per Bartolomeo della Scala, i ms tard es trasllad a Sarzana (Ligria). Desprs es creu que va estar a Lucca, a casa de Madame Gentucca, a la qual dedica unes paraules d'agrament al captol del XXIV del Purgatori.

L'any 1310 Enric VII de Luxemburg, emperador del Sacre Imperi Romanogermnic, entrava a Itlia amb 5.000 homes. Dante va veure en ell el nou Carlemany i l'oportunitat de prendre de nou Florncia, per la qual cosa li va escriure una carta en la qual demanava la pitjor fria divina per a la seva ciutat i on assenyalava els seus enemics i li proposava liquidar-los. Durant aquest perode convuls va escriure els dos primers llibres de la Divina Comdia.

Mentrestant, a Florncia, Baldo d'Aguglione va perdonar la majoria de gelfs blancs, per les cartes que Dante havia enviat a Enric VII eren tan violentes que a ell no li van fer els honors. L'any 1312 Enric VII va assaltar Florncia i va vncer els gelfs negres. Hi ha qui diu que Dante tamb havia caigut en desgrcia per als seus antics aliats, per la qual cosa ning no en volia saber res. L'any segent Enric VII moria, i amb ell les esperances residuals de Dante per a tornar a Florncia. Va tornar a Verona, on Cangrande I della Scala li va permetre viure amb certa seguretat i prosperitat (Dante li ho agraeix fent-lo aparixer al Parads).

Uguccione della Faggiuola, el cap militar de Florncia, va forar els florentins a perdonar els exiliats. Dante tamb era a la llista, per es va negar a participar en un acte pblic humiliant en el qual els perdonats serien tractats de tradors. Dante no hi va assistir, per la qual cosa se li va confirmar la pena de mort i la van estendre als seus fills.

Al final de la seva vida, Dante encara tenia esperances que podria tornar a Florncia amb tots els honors, la qual cosa no va succeir mai. Per a ell l'exili era com una mena de mort que li prenia part de la seva identitat. 

El prncep Guido Novello da Polenta el va convidar a Ravenna el 1318, i ell va acceptar. Va acabar el Parads i finalment va morir el 1321, potser de malria, quan tornada a Ravenna d'una missi diplomtica a Vencia. Tenia 56 anys. 

Dante va ser enterrat a l'Esglsia de San Pier Maggiore (ms tard anomenada de Sant Francesc d'Asss). Des del 1829 hi ha un cenotafi per a ell a Florncia, a la Baslica de la Santa Creu. Aquesta tomba s buida, ja que el seu cos encara descansa a Ravenna, lluny de la terra que va estimar.

 Obra .


 La Divina Comdia .



La seva obra ms coneguda s La Divina Comdia, considerada l'obra culminant de la literatura medieval europea i la base de l'itali escrit modern. S'hi descriu el fantasis viatge del poeta a travs dels diversos cercles de l'Infern, el Purgatori i el Parads a la recerca de la seva estimada Beatriu, sota el guiatge de Virgili.

 Vita nuova .
La Vita Nuova ("Vida nova") s la histria de l'amor de Dante per Beatrice Portinari, la qual tamb apareix a la Comdia com a smbol de salvaci. Si b s'hi expliquen coses de la vida de Dante, no s'ha de considerar com un document autobiogrfic fidel, sin com la reconstrucci potica del mite de Beatriu.

Aquest llibre cont poemes d'amor en llengua vulgar, la qual cosa no s nova, per s que s innovador el fet que els comentaris dels poemes no siguin escrits en llat.

 Altres obres destacades .

De Vulgari Eloquentia ("Sobre la llengua vulgar", escrita en llat);
Le Rime ("Les rimes"), anomenada tamb el Canzionere ("Canoner");
Il Convivio ("El convidat");
Monarchia ("Monarquia");

 Enllaos externs .
 Vida i miracles de Dante Alighieri;
 La Divina Commedia comentada;












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25611" title="Herdot" nonfiltered="981" processed="979" dbindex="11042">


Herdot (en grec ), (Halicarns, 484 aC-Thuris,425 aC) va ser un historiador i gegraf grec.

Les poques dades que es tenen d'ell estan extretes de la seva prpia obra i d'una srie d'ancdotes i testimonis tardans de dubtosa veracitat.

Va participar a la fundaci de Trios, i va rebre'n la ciutadania. Halicarns va condicionar el seu futur talant obert a la comprensi de les relacions entre grecs i brbars, perqu era una ciutat amb gran barreja d'elements tnics, lingstics i culturals: u.gr. el nom del seu pare, Lixes, revela un origen cari, i tamb el del poeta pic Paniasis, que va exercir gran influncia sobre l'educaci del futur historiador. 

A Halicarns exercia el poder el tir Lgdamis, que comptava amb suport persa, per la famlia d'Herdot mostrava oposici. Implicats en una conjura que el tir aconsegu reprimir, Paniasis fou executat i Herdot es vei obligat a exiliar-se a l'illa de Samos, l'illa que havia gaudit de gran esplendor durant Polcrates i on tamb residiren de la talla d'Anacreont, va suposar per a Herdot un estret contacte amb l'esperit joni.

S'ignora quant de temps va romandre a Samos. Poc desprs del 449 a.C. va viatjar a Egipte, per l'antic imperi faranic, des de la desembocadura del Nil fins a l'actual Assuan, provant-hi de desxifrar els jeroglfics, per sense aconseguir-ho. El segon dels seus gran viatges el va portar a Esctia. En relaci amb el seu viatge a la Magna Grcia i a Siclia pot situar-se la seva estana a la Cirenaica, que li va permetre recollir les notcies que transmet sobre la geografia i etnografia de Lbia. En canvi, no li fou possible visitar el Mediterrani occidental perqu estava sota el domini de Cartago. A ms, com s natural, va recrrer la majoria de les illes i regions de la conca egea , d'sia Menor i de Grcia continental. D'altra banda, ignorem de quins mitjans econmics disposava per efectuar tants viatges. Segurament tamb visit i resid a Atenes, on va poder obtenir molta informaci sobre l'acte final, i ms suprem, de l'enfrontament entre grecs i perses. Tamb a l'tica adquiriria la seva concepci definitiva de la Histria Universal.

Quan es va traslladar a Turios, va seguir treballant en la redacci de la seva obra, que no quedaria acabada fins als primers anys de la Guerra del Pelopons. No se sap del cert ni on ni quan va morir, per se sap que el terminus post quem de la seva mort s l'assassinat dels ambaixadors Nicolau i Ararist a mans dels atenesos. 

A ms sembla que va visitar Babilnia, la Clquida i Sria. En aquest ltim pas va viatjar durant quatre mesos .

Es propos la rectificaci de les dades aportades pels loggrafs, sobretot les d'Hecateu, que considerava que estaven imbudes d'un esperit propens a admetre relats fabulosos. Introdu el concepte de la tragdia a la manera d'squil a la histria lligat amb la relaci entre culpa i cstig, entre suprbia i humiliaci, aix sost que el fracs dels perses fou la resposta dels dus olmpics al fet d'haver entrat en territoris que no els pertanyien. 

Malgrat haver viscut en el s.V a.C., representa, com passa amb Pndar o squil, un esperit de transici, a cavall entre dos mons, amb trets tpicament arcaics, per anunciant ja el classicisme. Herdot s el creador de la Histria Universal, que t en compte tant el present com el passat, centrant-se en el seu agent hum. Herdot no noms fou l'autor de la primera obra extensa escrita en prosa que se'ns ha transms, sin el primer autor grec que, amb criteris de facticitat, es va proposar relatar amb un terminus cronolgic definit una histria que superava els estrets lmits locals anteriors: les causes i el desenvolupament de l'enfrontament entre grecs i perses, des del passat lluny al prxim, abastant tot el mn conegut en la seva poca..

Obra.

L'obra d'Herdot s el millor exemple del que es coneix com a composici literria oberta, s a dir, aquella que no opera rectilniament en els detalls narratius, sin que intercala tot tipus de retards i digressions en l'argument central. s aquest un tret que la Histria comparteix amb Homer.

El pla de l'obra queda perfectament enunciat des del proemi: es tracta d'una investigaci (       ) de les causes de les Guerres Mdiques, l'atenci de les quals per part seva se centra preferentment en all hum i singular.

La seva principal obra "histria" es un recull de nou llibres encara que aquesta divisi no sembla pas que l'establs el propi autor sin que ms aviat semble sser obra d'un editor alexandr del segle III o segle II aC, i son dedicats a les nou Muses (Clio, Euterpe, Talia, Melpmene, Terpscore, Erato, Polmnia, Urnia i Callope), en aquests llibres arreplega informaci de tot el mn conegut a la seva poca, la cultura dels nombrosos pobles, encara que l'eix de tota aquesta extensa obra es la sublevaci de la Jnia i els esdeveniments posteriors que arrosseguen a les Guerres Mdiques, els llibres de l'obre l'obra estan estructurats de la segent manera:
 Proemi: L'historiador hi exposa la seva intenci d'evitar-hi que les gestes de les generacions que el varen precedir fossin oblidades per sempre ms (Hdt. I 1), tot explicant-hi les causes del seus enfrontaments.
 Llibre I: Clio, el logos Lidi, el logos persa (1 part), el logos babiloni, el logos persa (segona part) que t el regnat de Cir (558-529 aC) com a nucli vertebrador.
 Llibre II: Euterpe, el logos persa (part final), el logos egipci.
 Llibre III: Talia;
 Llibre IV: Melpmene, logos persa, logos escita, logos persa (IV part), logos escita segona part, logos persa cinquena part, logos lidi, logos persa sisena part.
 Llibre V: Terpscore, logos persa (conclusi), logos traci, logos persa setena part, la sublevaci de la Jnia.
 Llibre VI: rato, la revolta de la Jnia, primera campanya dels perses amb Mardoni al front, segona campanya dels perses amb Datis i Artafernes, la Batalla de Marat.
 Llibre VII: Polmnia, la tercera campanya persa, preparatius i mort de Darios, sessi del consell real i decisi de Xerxes I d'anar a la guerra, preparatius i aven dels perses,, preparatius dels grecs, primers enfrontaments, la lluita a les Termpiles. ;
 Llibre VIII: Urnia, lluites al cap Artemisi, marxa dels perses contra Grcia, la Batalla de Salamina, campanya de Mardoni i la lliberaci de Grcia, operacions de la flota grega, negociacions de Mardoni amb Atenes;
 Llibre IX: Callope, incurssi de Mardoni contra l'tica i retirada a Becia, Batalla de Platea, Batalla de Mcale, inici de la contraofensiva grega, conquesta de Sest. ;

Per aquesta obra se'l considera el pare de la historiografia: el primer cop que se l'anomena d'aquesta manera es per part de Cicer en la seva obra De legibus (pater historiae).

Metodologia histrica.

Tractament de les fonts: com a element primari per a l'obtenci de dades sol basar-se en l'observaci personal dels fets; s el es coneix amb el nom d'     (esguard). 

A nivell global, la Histria presenta una configuraci ternria, ja que est integrada per un histria de Ldia, una histria de Prsia i una histria de les guerres mdiques; els diferents passatges de l'obra tamb s'estructuren tridicament: consten d'una introducci, una digressi i la narraci de l'episodi que es tracta. I aix amb la peculiaritat que qualsevol element ternari pot tenir digressions addicionals. 

Referida a l'    , l'estructura de la investigaci herodotea s'articula en tres nivells: descripci geogrfica d'un pas; descripci dels costums del poble establert en el pas en qesti; atenci a             (les coses destacables). Bon exponent d'aquestes fases que comporta l'     sn els      , s a dir, les narracions geogrfico-histriques d'origen logogrfic, que tant abunden en l'obra i faciliten informacions.

Un segon mitj,         (la recerca), es basa en l'obtenci de dades a partir de fonts escrites i orals. Entre les fonts escrites es poden destacar tres grans grups: les dades aportades pels poetes; les inscripcions, llistes oficials i administratives de diferents Estats, aix com els oracles; les informacions procedents dels loggrafs i de la literatura de la seva poca. Pel que fa al segon tipus de fonts escrites, en la seva obra fa referncia a dotze inscripcions gregues i a altres escrites en altres llenges; el seu desconeixement de llenges que no fossin estrictament el grec el porta a interpretacions puerils.

S'ha de destacar que una de les caracterstiques interpretatives de l'historiador, la d'explicar els fets socio-poltics a partir de motivacions purament personals, t un origen immediat en la literatura jnia. D'altra banda, Herdot sol adoptar una actitud crtica davant d'aquells testimonis que, segons el seu parer, donen informacions errnies.

Com que l'obra d'Herdot s fonamentalment una histria de tradici oral sobre el passat, a diferncia de la histria poltica del present que va crear Tucdides, els testimonis orals foren de capital importncia per a la recopilaci de dades, si b no sol facilitar el nom dels seus informadors. El ms normal s que els alludeixi indeterminadament, utilitzant expressions del tipus  segons els perses',  uns diuen altres en canvi sostenen '. Es pot afirmar que la majoria d'errors que fa sn imputables a les seves fonts d'informaci oral.

L'historiador, no obstant, era conscient del carcter parcial o poc fiable dels seus informadors, per aix tendeix a presentar sobre un mateix personatge o succs versions diferents, fet que prova la seva bona fe d'historiador.

A les tradicions mtiques els relats del passat evidencien un criticisme,  ja amb precedents a Hecateu, que tracta de limitar amb all mtic o fabuls, ja sigui mostrant un clar escepticisme, ja sigui racionalitzant, encara que sigui ingnuament, les dades tradicionals. El major obstacle amb qu es topava en abordar aquestes tradicions del passat llegendari era la cronologia.

Herdot completa la seva metodologia amb una srie de consideracions personals que s'agrupen sota el nom genric de        (opinions). Utilitza, a ms, la interpretatio graeca: tendeix a hellenitzar els fets diferencials entre cultures, i per aix utilitza freqentment terminologia grega en contextos extra-hellenstics, com assimilar conceptes i divinitats als propis del mn grec. Finalment se serveix de fallcies del tipus post hoc ergo propter hoc.

El pensament d'Herdot.

Herdot representa encara l'esperit arcaic, i aix s comprovable tant a nivells estructurals com conceptualment. La dualitat teolgica i humana que presideix la seva obra t gran relaci amb squil. Com el trgic, Herdot pretn explicar els afers humans des d'un pla div. Tenim enunciada ja al principi de la Histria la teoria del        (l'enveja dels dus). Per a Herdot hi ha una tendncia a buscar en l'home mateix la causa del seu dest, que tanmateix no sempre resulta clara.

El dest, per tant, es converteix inicialment en una fora pre-moral que s'imposa de manera inexorable. Aix implica un sentiment de pessimisme davant la vida humana. Com en la lrica, l'sser hum se sent subjecte a la inestabilitat (                         ) i impotent (        ) davant dels designis divins; per aix la idea de la inestabilitat del mn es troba latent en tota l'obra i, per aix, Herdot desenvolupa la seva investigaci (       ) ocupant-se per igual de les petites i de les grans ciutats, perqu les que abans eren grans ara sn petites i viceversa. Estem davant d'una formulaci de la teoria del Cicle pic.

Amb tot, les fronteres entre un moralisme i un immoralisme div no sn ntides, i l'aparent dogmatisme del        (enveja divina) no disminueix la responsabilitat de l'home. Quan l'sser hum es troba ascendit a una posici incontestable, que excedeix les seves possibilitats tendeix a incrrer en       (suprbia), i s culpable de crims que atempten contra l'estabilitat tico-social. La reacci divina en tals circumstncies s justa.

Per prevenir-se de l'hostilitat divina l'home ha d'intentar la justcia (    ), la pietat (        ), i la modstia. s un plantejament similar al que apareix a la tragdia, la lrica i l'pica, per a la Histria sn els oracles, els somnis i els consells dels personatges els que adverteixen els perills.

Una caracterstica de l'obra d'Herdot s el dels consells de personatges, que es coneix amb el nom de Warner o conseller prctic, u.gr. Cresos s el conseller de Ciros. 

L'actitud religiosa d'Herdot, presidida per la moderaci, determina el seu pensament poltic i hum: llibertat en front de submissi s essencialment el tret diferencial entre grecs i brbars.

Llengua i estil.

Com que la Histria s la primera obra grega en prosa que s'ha conservat, no s d'estranyar que les principals caracterstiques del seu estil siguin la simplicitat i l'arcaisme. Ja Aristtil el definia com estil paratctic (              ), que respon a l'actitud vital de l'arcaisme grec, que fixa la seva atenci en les dades primries i elementalment perceptibles, d'aqu al sensible absncia de mentalitat abstracta. Tot aix es plasma amb un llenguatge clar i senzill, que fou admirat a l'Antiguitat. Tanmateix, l'evoluci respecte a Hecateu s notable.

Tal com succeeix intencionalment i estructural, la influncia de l'epopeia en l'estil s acusada. L'autor del tractat 'Del Sublim' , li aplica la denominaci de 'El ms homric' (            ) , no per l'estil, sin pel to. Tamb s d'influncia pica, i com a recurs per individualitzar certs relats, l's que fa de la composici anular. Dels tres tipus de composici en anell que es donen en grec (inclusria, anafrica, estructural), la ms caracterstica en Herdot s l'anafrica.

La influncia pica i potica en general es deixa notar en la llengua d'Herdot, que va compondre la seva obra en dialecte joni, l'anomenat        , jnic recent, un dialecte literari que no es corresponia exactament amb la llengua parlada a Jnia, ja que contenia abundants formes homriques i altres elements no jonis, especialment aticismes, producte de la seva estada a Atenes.

Transmissi i influncia.

L'obra d'Herdot va aconseguir ben aviat difusi, com queda manifest a les pardies que de determinats passatges fa Aristfanes. Tucdides implcitament el reconeixia com el seu immediat precedent, per les crtiques a Herdot van comenar ja amb l'obra tucididea, que inaugurava un nou concepte en la historiografia. L'utilitzen en els ss.IV-III a.C. for de Cumes, Hecateu d'Abdera, Enees Tctic, Xenofont i Teopomp de Quios.

Bibliografia.

Traduccions al catal.
 Herdot: Histria. Llibres I-III. Introducci, traducci i notes de Rubn J. Montas, La Magrana, Barcelona 2003. Collecci l'Esparver Clssic, 42. ISBN 84-8264-375-4.
 Herdot: Histria. Llibres IV-VI. Introducci, traducci i notes de Rubn J. Montas, La Magrana, Barcelona 2002, Collecci l'Esparver Clssic, 50. ISBN 84-8264-499-8.
 Herdot: Histria (vols. I i II). Introducci, traducci i notes de Manuel Balasch, Fundaci Bernat Metge. ISBN 84-7225-757-6 i ISBN 84-7225-777-0.
 Herdot: Histria (vols. III i IV). Traducci i notes de Joaquim Gest, Fundaci Bernat Metge. ISBN 84-7225-865-3 i ISBN 978-84-7225-884-X.

Traduccions al castell.
 Herdoto: Historia. Obra completa. Madrid: Editorial Gredos, 1987/1992. ISBN 9788424914776.
 Herdoto: Historia, obra completa, edici de Manuel Balasch. Editorial Ctedra. Madrid 3ed., 2004. ISBN 84-376-1711-11;

Traduccions al francs.
Hrodote: Histoires  pref. de Jacqueline de Romilly ; textes choisis, annotes et commentes par Paul Demont ; traduction de P. Giguet, revue par Paul Demont  Librairie gnrale franaise Paris , 1987 (Livre de poche; 4265)  ISBN 2-253-04003-7 ;
Hrodote: Histoires; traduit du grec par Pierre-Henri Larcher ; introd., choix de textes et notes de Francois Hartog. Paris: F. Maspero, 1980. (La Decouverte; 30). Numro: ISBN 2-7071-1189-9;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25613" title="Li Bai" nonfiltered="982" processed="980" dbindex="11043">

Li Bai, Li Po o Li Tai Po (en xins   ) fou un poeta xins nascut a Chengdu provncia de Sichuan (Xina). Va formar part del grup dels "8 immortals de la copa de vi", un grup de poetes amants de la disbauxa. Va viure durant la Dinastia Tang, edat d'or de la cultura xinesa. Se'l considera el millor poeta xins de tots els temps.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25620" title="Rosa Luxemburg" nonfiltered="983" processed="981" dbindex="11044">

Rosa Luxemburg  (Polnia, 5 de mar de 1871 - 15 de gener de 1919) fou una poltica revolucionria alemanya. Nascuda al si d'una famlia jueva de Zamosc, a la Polnia sota ocupaci russa, era la petita de cinc germanes. 
 Els inicis .
Va estudiar a Varsvia i el 1889 va haver de fugir a Sussa per les seves activitats poltiques. Al seu exili contact amb Gueorgui Plekhnov i Pavel Axelrod i el 1898 es doctor en economia i dret. Poc desprs top amb la socialdemocrcia russa per la qesti de l'autodeterminaci, adoptada com a punt pel partit rus, i que ella considerava que afeblia el moviment socialista internacional i tan sols ajudava a enfortir el poder de la burgesia en les nacions oprimides. Finalment trenc amb els socialistes polonesos que defensava obertament la independncia, i cre el Partit Socialdemcrata Polons. En el nou partit Luxemburg destac com a portantveu i terica, mentre que l'organitzaci requeia el seu company Leo Jogiches.

 Luxemburg i el revisionisme.

El 1898 s'install a Berln, on adquir la nacionalitat alemanya i entr en el Partit Obrer Socialdemcrata d'Alemanya, on defens la posici revolucionria (Reforma o revoluci, 1900) contra la tendncia reformista d'Eduard Bernstein.  Alhora que Luxemburg donava suport a l'activitat reformista (com a mitj de la lluita de classes), l'objectiu d'aquestes reformes era una revoluci completa. Insistia que reformes infinites suposarien un suport continu al domini burgs, molt ms enll de la possibilitat de construir una societat socialista mitjanant una revoluci proletria. Luxemburg, juntament amb Karl Kautsky, ajud a evitar aquest revisionisme de la teoria marxista en el partit socialista alemany. 

 Activitat revolucionria .

El 1905 es va traslladar a Rssia, on defens la teoria marxista del proletariat rus que dirigia la revoluci socialista; en oposici als partits menxevic  i social-revolucionari, per a favor del partit bolxevic. Va contribuir a l'aixecament revolucionari rus a Varsvia, i fou empresonada per les autoritats russes. Ms tard fou alliberada i tingu residncia assignada a Finlndia. 

El 1906 va tornar a Alemanya i comen a defensar fortament la seua teoria de la vaga de masses com l'arma revolucionria ms important del proletariat. Aquesta qesti esdevingu el punt ms important d'enfrontament del Partit Socialdemcrata d'Alemanya, amb l'oposici principal d'August Bebel i Karl Kautsky, cosa que la deix marginada dins del partit.

Abans de la Primera Guerra Mundial, Luxemburg escrigu L'acumulaci del capital el 1913, una obra que explicava el moviment capitalista cap a l'imperialisme. Amb l'inici de la guerra, combat fortament la posici social-xovinista del Partit Socialdemcrata d'Alemanya; que suposava el suport de l'agressi alemanya i de les annexions d'altres nacions. Aliada amb Karl Liebknecht, Luxemburg abandon el Partit Socialdemcrata, i particip en la formaci del Grup Internacional, que aviat esdevindria la Lliga Espartaquista, en oposici al social-xovinisme, i defensaria que els soldats alemanys havien de girar les armes contra els llur govern i enderrocar-lo.
 La revolta espartaquista .
Les autoritats alemanyes la van detenir el 1915, l'alliberaren el 1916, i la detingueren altre cop al cap de tres mesos. Exclosa del partit socialdemcrata, forma clandestinament el grup anomenat Spartacus, antecedent del partit comunista. El 8 de novembre de 1918 fou alliberada, ja amb la guerra al seu final, i passa a dirigir  Die Rote Fahne  (Bandera Roja), rgan del seu grup. Poc desprs fundaria el Partit Comunista d'Alemanya.

El 15 de gener del 1919, en plena revolta espartaquista, Rosa Luxemburg, Karl Liebknecht, i Wilhelm Pieck, dirigents del Partit Comunista d'Alemanya, foren arrestats i duts per a sser interrogats a l'Hotel Adlon de Berln. Si b no se sap que hi pass, llevat de la darrera frase, un relat diu que se'ls digu que se'ls traslladava; soldats alemanys escortaren Luxemburg i Liebknecht fora de l'edifici, i els estaborniren mentre sortien. Pieck aconsegu d'escapar, mentre els cossos inconscients de Luxemburg i Liebknecht foren silenciosament evacuats en un jeep de l'exrcit. Els mataren a trets, i els llenaren al riu. Hom afirma que l'ordre la don el socialdemcrata Gustav Noske, encarregat de reprimir la rebelli.



 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25621" title="Martin Luther" nonfiltered="984" processed="982" dbindex="11045">


Mart Luter, un reformador religis que don lloc al luteranisme.
Martin Luther King, un clebre defensor nord-americ dels drets civils.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25637" title="Pirmides d'Egipte" nonfiltered="985" processed="983" dbindex="11046">

Les pirmides d'Egipte sn grans monuments funeraris construits en els temps de l'antic Egipte. 

A Gizeh.
Les ms conegudes estan situades prop de la ciutat de Gizeh:

Pirmide de Kheops o Gran Pirmide;
Pirmide de Khefren;
Pirmide de Micer (grec Micerinos);

A la zona tamb s'hi troba l'Esfinx i altres restes de l'Antic Egipte.




Altres pirmides.
Les principals pirmides d'Egipte sn:

Abu Rawash;
Pirmide de Radyef, del fara Radyedef (dinastia IV) amb dues pirmides menors.
Abusir;
Pirmide de Sahura, del fara Sahura (Dinastia V) amb una pirmide menor.
Pirmide de Neuserra, del fara Neuserra (Dinastia V) amb una pirmide menor, comenada a construir per Neferirkare.
Pirmide de Neferirkare, del fara Neferirkare (Dinastia V);
Pirmide de Rareferef, del fara Raneferef (Dinastia V);
Dara;
Pirmid de Khui, del fara Khui.
Dashur ;
Pirmide de Sesostris III, del fara Sesostris (Dinastia XII);
Pirmide roja, del fara Snefru (Dinastia IV);
Pirmide encorbada, del fara Snefru (Dinastia IV);
Pirmide blanca, del fara Amenemhet II (Dinastia XII) ;
Pirmide negra, del fara Amenemhet III (Dinastia XII) ;
Pirmide d'Amenikemau, del fara Amenikemau (Dinastia XIII) ;
Al-Kula;
Pirmide escalonada de Al-Kula, d'un fara de la dinastia III;
Al-Lahun ;
Pirmide brillant, del fara Sesostris II (Dinastia XII) amb una pirmide menor de la reina;
Lisht ;
Pirmide d'Amenemhet I, del fara Amenemhet I (Dinastia XII);
Pirmide de Sesostris I, del fara Sesostris I (Dinastia XII) amb una pirmide menor de la reina i nou per les princeses;
Gizeh (Guiza) ;
Pirmide de Kheops o Khufu, coneguda per la gran Pirmide;
Pirmide de Khefren;
Pirmide de Micer (grec Micerinos);
Hawara ;
Pirmid d'Amenhemet III, del fara Amenhemet III (Dinastia XII);
Meidum o Maidum ;
Pirmide d'Huni, del fara Huni (Dinastia III) per acabada per Seneferu (Dinastia IV) amb una pirmide menor;
Mazghuna ;
Pirmides de Mazghuna, dues pirmides possiblement dels faraons Amenhemet IV i Nefrusobek (Dinastia XII);
Saqqara ;
Pirmide de Teti I, del fara Teti I (Dinastia VI) amb una pirmide menor i dues per les reines Iput i Khuit.
Pirmide de Merikara, del fara Merikara (Dinastia IX o X);
Pirmide d'Userkaf, del fara Userkaf (dinastia V) amb una pirmide menor;
Pirmide escalonada (Al-Haram al-Mudarrag) del fara Djeser (Dinastia III);
Pirmide d'Unas, del fara Unas (Dinastia V) amb una pirmide menor;
Pirmide escalonada de Sekhemkhet del fara Sekhemkhet (Dinastia III);
El gran recinte (Dinastia III);
Pirmide de Pepi I del fara Pepi I (Dinastia VI);
Pirmide d'Izezi del fara Izezi (Dinastia V) amb una pirmide menor de la reina;
Pirmide de Menkauhor del fara Menkauhor (Dinastia V);
Pirmide de Neferkare, de les dinasties VII i VIII (no s'ha trobat per se suposa que era a Saqqara);
Pirmide de Merenre, del fara Merenre (Dinastia VI) ;
Pirmide d'Ibi, del fara Ibi (Dinastia VIII);
Pirmide de Pepi II del fara Pepi II (Dinastia VI), amb una pirmide menor i les de les reines Neith, Iput i Wedjebten;
Pirmide de Shepseskaf, del fara Shepseskaf (Dinastia IV), no s piramidal. ;
Pirmide de Djendjer, del fara Djendjer (Dinastia XIII) ;
Pirmide de la Dinastia XIII;
Seila ;
Pirmide escalonada d'Snefru del fara Snefru (Dinastia IV);
Tukh ;
Pirmide escalonada de la Dinastia III;
Zawyet al-Aryan ;
Pirmide inacabada, del fara Baka o Nebka ;
Pirmide estratificada, del fara Khaba (Dinastia III);
Zawyet al-Maiyitin ;
Pirmide escalonada de la Dinastia III;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25642" title="Ziyarids" nonfiltered="986" processed="984" dbindex="11047">
Ziyarids fou una dinastia local de Tabaristan que va existir del 928 al 1077.

El seu ancestre fou el cap local Wardan Shah, un capitost de Gilan. El seu fill es deia Ziyar i va donar nom a la dinastia.

Emirs:

Mardawij 928-935;
Washmgir 935-967 (germ);
Abu Mansur Bisutun (Zahir ed-Dawla) 967-976 (fill);
Kabus I Shams al-Malik 976-1012 (germ);
Minushir 1012-1029 (fill) va recuperar Rayy i va reconixer la sobirania del Buyids;
Anosha Rawan 1029-1049 (des de 1041 els seljcides ocupen el Djurdjan o Gurgan);
Kabus II Unsur al-Maali 1049-1069 (fill d'un germ de Minushir anomenat Dara Iskendar) ;
Gilan ben Kabus al-Ziyari 1069-1077;

El 1077 els seljcides ocupen Tabaristan. Els Ziyarides es mantenen noms a zones poc accessibles de la muntanya.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25648" title="Alzinar amb marfull" nonfiltered="987" processed="985" dbindex="11048">
L'alzinar amb marfull (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. pistacietosum) s un bosc esclerofille dominat per les alzines a l'estrat arbori, per amb un doble estrat arbustiu on abunden els arbusts i les lianes. Contrariament, l'estrat herbaci hi s escs, a causa de l'ombra permanent que generen els estrats superiors.

A Catalunya, es desenvolupa en els indrets secs i asolellats de les terres baixes amb clima mediterrani martim subhumit i temperat. A Mallorca s ms escs, noms es troba en alguns indrets humits de la Serra de Tramuntana. Al Pas Valenci gaireb no s'hi fa.

Fitosociolgicament forma part de l'aliana Quercion ilicis que reuneix les diferents associacions d'alzinars.

Espcies caracterstiques: Alzina (Quercus ilex), Arbo (Arbutus unedo),  Lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), Fals aladern (Phillyrea latifolia), Englantina (Rosa sempervirens), Galzeran (Ruscus aculeatus), Marfull (Viburnum tinus), Carex distachya, Luzula fosteri, Violeta de bosc (Viola alba ssp. dehnhardtii) i Falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum).

Altres espcies abundants: Esparreguera boscana (Asparagus acutifolius), Heura (Hedera helix), Aladern (Rhamnus alaternus), Rogeta (Rubia peregrina) i Artjol (Smilax aspera).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25655" title="Llenguatge unificat de modelat" nonfiltered="988" processed="986" dbindex="11049">
Vegeu tamb Uni Monetria Llatina.



L'UML (Unified Modeling Language, Llenguatge de Modelat Unificat) s un llenguatge per especificar, dissenyar, construir i documentar sistemes, inicialment de programari orientat a objectes.

L'UML intenta definir un llenguatge homogeni (un llenguatge grfic) per modelar totes les fases del desenvolupament d'una aplicaci, des de les especificacions del programa per part del client fins al disseny detallat per al programador. L'UML s un "llenguatge" per especificar, i no un mtode o un procs. Ofereix un estndard per descriure un "pla" del sistema (model), incloent aspectes conceptuals com ara processos de negocis i funcions del sistema, i aspectes concrets com expressions de llenguatges de programaci, esquemes de bases de dades i components de programari reutilitzables. L'UML es pot usar en una gran varietat de formes per suportar una metodologia de desenvolupament de programari (tal com el Procs Unificat de Rational), per no especifica en si mateix quina metodologia o procs usar.

Va ser ideat, segons la definici de Rational, per a especificar, construir, visualitzar i documentar els diversos aspectes d'un sistema basat en programari. Tot i aquests inicis, desprs s'ha aplicat a altres mbits que no sn l'informtica com s l'economia per definir processos dins d'un negoci. T l'avantatge de ser un llenguatge grfic, i fcil d'entendre. s el llenguatge d'aquest tipus ms conegut i utilitzat en l'actualitat; tot i que encara no s un estndard oficial, est recolzat en gran manera pel OMG (Object Management Group).



Diagrames UML.
L'UML es basa en la definici d'uns quants tipus de diagrames de modelatge, cada un d'ells representa el sistema estudiat des d'un punt de vista diferent.




Casos d'us;
Diagrames de classes;
Diagrames de seqncia	;
Diagrames de collaboraci;
Diagrames d'estat;
Diagrames d'activitat;
Diagrames de plataformes o desplegament;
Diagrames de components;

Vegeu tamb.
Llista d'eines UML;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25656" title="Banu Hud" nonfiltered="989" processed="987" dbindex="11050">
Els Banu Hud (o Hudides) fou una dinastia local d'emirs que va governar a l'Emirat de Larida, l'Emirat de Saraqusta i altres llocs del 1039 al 1131

El fundador fou Abu Ayyub Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain, governador de Lleida, independent de fet (i totalment el 1037) que es va apoderar de Saraqusta i es va proclamar emir l'octubre de 1039.

Va morir el 1046 i el van succeir els seus fills: Abu Djafar Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir a Saragossa (va governar tamb a Tortosa i Dnia), Yusuf ibn Sulaiman al-Muzafar a Lleida (1046-1079), Muhammad al-Mondir ben Sulayman a Tudela, i Suleiman ibn Sulayman a Calataiud. Aquestes tres branques van tornat a la principal per l'acci militar. Abu Gafar va morir el 1081 i van sorgir dues branques iniciades pels seus fills: 

A Lleida, Tortosa i Dnia, Al Mundir Imad al-Dawla (1081-1090) i el seu fill Sulaiman Sayyid al-Dawla (1090-1102)

A Saragossa Abu Amir Yusuf ben Ahmed al-Mutamin (1081-1085), el seu fill Abu Djafar Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain (1085-1110) i el seu fill Abu Marwan Abd al-Malik ben Ahmed Imad al-Dawla (1110-1129), que va governar inicialment a Saragossa i desprs a Rueda de Jaln. El seu fill Abu Djafar Ahmed III ben Abd al-Malik Ibn Hud al-Mustansir Saif ed-Dawla va governar uns anys a Rueda de Jaln i va cedir el territori a Castella cap el 1139. El 1145 governava Crdova, Granada, Jan i Murcia i el 1146 Valncia, quant va morir en combat a la Batalla d'al-Ludjdj.

Una dinastia suposadament Hudda va governar Granada el 1228.

emirs de Saraqusta.

 Abu Ayyub Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain, 1039-1046;
 Abu Djafar Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir 1046-1081;
 Abu Amir Yusuf ben Ahmed al-Mutamin, 1081-1085;
 Abu Djafar Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain, 1085-1110;
 Abu Marwan Abd al-Malik ben Ahmed Imad al-Dawla, 1110;
 als almorvits 1110;
 Muhammad ben al-Hadj 1110-? (emir-governador almorvit);
 Abu Bakr Ibn Ibrahim al Sahrawi ?-1118 (emir-governador almorvit);
Saragosssa es ocupada pel rei Alfons I el 1118. ;

Emirs de Larida.

 Abu Ayub Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain, 1037-1046;
 Yusuf ibn Sulaiman al-Muzafar 1046-1079;
 a l'Emirat de Saraqusta 1079;

Emirs de Rueda de Jaln.

 Abu Marwan Abd al-Malik ibn Ahmed Imad al-Dawla, 1110-1130;
 Abu Djafar Ahmed III ibn Abd al-Malik Ibn Hud al-Mustansir Saif ed-Dawla, 1130-1139 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25658" title="Kernel Toolkit" nonfiltered="990" processed="988" dbindex="11051">
El Kernel Toolkit s una biblioteca per a la creaci de sistemes operatius desenvolupat per Luigi Sgro partint de les fonts del nucli Linux per l'arquitectura x86 d'Intel.

Aquest toolkit permet una certa abstracci per tal de comenar a desenvolupar el sistema operatiu sense haver de partir de res.

Els passos que fa sn:
Realitza l'arrencada de la mquina.
Passa la mquina a mode protegit.
Installa un sistema per manegar la memria.
Permet l'execuci de codi escrit en C per l'usuari de la biblioteca.

Se n'han fet diverses aplicacions prctiques, com per exemple per a fer-lo servir de base per a aplicacions industrials i per a crear altres sistemes operatius tenint aquest codi de base.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25659" title="Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir" nonfiltered="991" processed="989" dbindex="11052">
Abu Djafar Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir fou Emir de Saraqusta de la dinastia dels Ban  H d.

Va succeir al seu pare Abu Ayub Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain el 1046. Els seus germans van rebre tamb territoris per Ahmed I no va tardar a ocupar Tudela i Qalat al-Ayyub i els va incorporar als seus dominis. El 1061 va conquerir Tortosa i va evitar la presa de Graus pels Regne d'Arag el 1063, tot i que el 1064 els normands van entrar a Barbastre per poc temps desprs Ahmed la va reconquerir. 

Les guerres amb el seu germ Yusuf ben Sulaiman al-Muzafar de l'Emirat de Larida van ser constants i van durar casi fins el final del regnat. Yusuf va quedar rodejat desprs de la conquesta de Tortosa. El 1075 Ahmed va conquerir Daniyya d'on va expulsar al emir amirita 'Al  ibn Mug hid Iqb l al-Dawla. Finalment el 1079 va ocupar Larida.

Va morir el 1081 i el va succeir el seu fill Abu Amir Yusuf ben Ahmed al-Mutamin










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25660" title="X86" nonfiltered="992" processed="990" dbindex="11053">

x86 s un nom genric utilitzat per a referir-se a un conjunt de microprocessadors compatibles inciada per l'empresa Intel amb el model 8086. Aquesta arquitectura s'anomena aix pel costum inicial d'Intel d'anomenar els processadors d'aquesta famlia amb noms acabats en "86", el 8086, el 80186, el 80286, el 386, i el 486. Per l'incompatibilitat de registrar com a marca nombres, Intel i molts dels seus competidors comenaren a usar noms com ara Pentium (pel que hauria estat el 586) i per als models posteriors. Intel, actualment anomena a aquest conjunt de microprocessadors IA-32 (Intel Architecture - 32 bit, Arquitectura Intel de 32 bits).


Evoluci a 64 bits.
Actualment ha evolucionat a arquitectura de 64 bits, de manera diferent en empreses diferents;

Intel.
L'arquitectura IA-64 de la qual se n'han fabricat dos xips:
Itanium: Que disposa compatibilitat amb l'arquitectura IA-32 per maquinari.
Itanium2: Que ja no disposa de compatibilitat per maquinari i s'ha delegat aquesta tasca al programari. Per exemple un emulador de PC com pot ser el Bochs;

AMD.
Ha creat una evoluci de l'arquitectura IA-32 a la qual ha anomenat x86-64 que estn aquesta arquitectura sense modificar-la de dalt a baix. Bsicament afegeix ms registres de propsit general i afegeix ms bits als registres sent:
Registres de propsit general: Pasen de 32 a 64 bits;
Registres multimdia: Pasen de 64 bits a 128 bits.
Tamb modifica les instruccions per poder treballar amb aquests registres extessos.

Articles relacionats.
Kernel Toolkit;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25662" title="Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain" nonfiltered="993" processed="991" dbindex="11054">
Abu Ayub Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.

Oficial dels Tugbides de Saraqusta, va prendre part a la campanya del califa al-Murtada contra el regne de Granada, que va acabar en desastre (1018). Desprs fou nomenat val de Larida i va acollir al deposat Hixam III al Mutadid fins que va morir el 1037, moment en qu es va declarar emir de Larida. El 1039 va morir Mundhir II ibn Yahia de Saragossa i l'octubre Sulaiman va ocupar la ciutat i es va proclamar emir. Els seus dominis eren Larida, Saraqusta, Washka, Qalat al-Ayyub, i el territori al sud de l'Ebre en direcci a Balansiya. 

L'historiador Ibn Hayyan diu que dirigia un partit dels musulmans de la pennsula.

Va morir el 1046 i el va succeir a Saraqusta el seu fill Abu Djafar Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir, Yusuf ibn Sulaiman al-Muzafar va rebre Larida i Muhammad ibn Sulaiman va rebre l'Emirat de Qalat al-Ayyub.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25663" title="Yusuf ibn Ahmed al-Mutamin" nonfiltered="994" processed="992" dbindex="11055">
Abu Amir Yusuf ben Ahmed al-Mutamin fou Emir de Saraqusta del 1081 al 1085. Era membre de la dinastia Banu Hud i va succeir al seu pare Abu Djafar Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir.

Fou un erudit que va escriure diverses obres de matemtiques.

Va morir el 1085 i el va succeir el seu fill Abu Djafar Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25665" title="Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain" nonfiltered="995" processed="993" dbindex="11057">
Abu Djafar Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain fou Emir de Saraqusta del 1085 a 1110. Membre de la dinastia dels Banu Hud, va succeir al seu pare Abu Amir Yusuf ben Ahmed al-Mutamin.

El 1085 els aragonesos van assetjar Washka (Osca), on va morir San III d'Arag el 1094, per finalment van derrotar a Ahmed II a la batalla de les planes d'Alcoraz el novembre de 1096. Alfons VI de Castella va atacar Saraqusta (Saragossa) per l'arribada de l'exrcit de l'emir almorvit Yusuf ibn Tashfin el va obligar a retirar-se. Yusuf va deixar el regne als Banu Hud per fer-lo servir de tamp entre ell i els regnes cristians.

Va morir en combat a la batalla de Valtierra contra els cristians el 24 de gener de 1110. El va succeir el seu fill Abu Marwan Abd al-Malik ben Ahmed Imad al-Dawla.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25666" title="Abd al-Malik ibn Ahmed Imad al-Dawla" nonfiltered="996" processed="994" dbindex="11058">
Abu Marwan Abd al-Malik ben Ahmed Imad al-Dawla fou el darrer emir de Saraqusta. Va governar el 1110 i era membre de la dinastia dels Banu Hud. Va succeir al seu pare Abu Djafar Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain.

El nou emir almorvit Ali ben Yusuf ben Tashfin va decidir suprimir el darrer regne musulm que restava i el 29 de juny del 1110 va ocupar Saraqusta. Abd al-Malik es va retirar a la fortalesa de Ruta (Rueda de Jaln). Els almorvits van nomenar governador a Muhammad ben al-Hadj i ms tard a Abu Bakr Ibn Ibrahim al-Sahrawi (Ibn Tifalwit) que de fet van actuar com emirs (el segon va tenir com a visir al conegut filsof Avempace o Ibn Badjdja). 

El 18 de desembre de 1118 Alfons I d'Arag va conquerir Saraqusta. Abd al-Malik va continuar resistint a Rueda del Jaln on va morir l'estiu del 1130. El va succeir el seu fill Abu Djafar Ahmed III ibn Abd al-Malik Ibn Hud al-Mustansir Saif ed-Dawla. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25667" title="Llista de sistemes operatius" nonfiltered="997" processed="995" dbindex="11059">
 Classificaci dels sistemes operatius .
Els sistemes operatius (S.O.) es classifiquen pel tipus de tecnologia (Unix i d'altres com Windows), per la propietat i llicncia d's (propietari o codi obert), estat de desenvolupament (histrics com DOS, OS/2, etc... o actius com GNU/Linux i Windows), tipus d'aplicaci (GNU/Linux, i Windows, sn d'aplicaci general, per exemple), d'ordinador personal (DOS, Apple), exclusivament mainframe (AIX), funcionament exclusivament en temps real o de sistema integrat (QNX), si s per a un PDA, quin propsit t (producci, recerca, oci, etc). Evidentment, aquesta classificaci pot ser transversal.

 Sistemes operatius primerencs i histricament importants .

 CTSS (Compatible TimeShare System, desenvolupat per l'Institut Tecnolgic de Massachusetts per Corbato, et al);
 Incompatible Timesharing System (Incompatible Timeshare System, desenvolupat per l'Institut Tecnolgic de Massachusetts per a una computadora DEC 10 / 20 mainframes);
 Sistema operatiu THE (per Dijkstra et al);
 Multics (projecte com de desenvolupament d'un SO per part de Bell Labs, GE, i l'Institut Tecnolgic de Massachusetts);
 Master programme desenvolupat per Leo Computers, Leo III en 1962.
 Vegeu Cronologia dels sistemes operatius.

 SO propietaris primerencs per a microordinadors .

 Apple Computer (la versi inicial fou un firmware ROM'd juntament amb Integer BASIC; les versions ms tardanes hi inclogueren Microsoft BASIC);
 Business Operating System (BOS) - de plataforma independent, i basat en un intrpret d'ordres.
 Commodore PET, Commodore 64, i Commodore VIC-20, ;
 La primera i genuna IBM-PC (s'oferia 3 SO per a arrencar, UCSD p-System, CPM-86, PC-DOS);
 Sinclair Micro i QX, etc;
 TRS-DOS, ROM OS (amb una ampla implementaci de Microsoft BASIC, i extensions del sistema de fitxers) ;
 TI99-4;
 Flex (per Technical Systems Consultants per a microcomputadores basats en Motorola 6800: SWTPC, Tano, Smoke Signal Broadcasting, Gimix, etc);
 FLEX9 (per TSC per a micros basades en Motorola 6809);
 mini-FLEX (per TSC per a discos de 5.25" en mquines basades en 6800);

Propietari.
 Acorn .

 Arthur;
 ARX;
 RISC OS;
 RISCiX;

 Amiga .

 AmigaOS;

 Atari ST .

 TOS;
 MultiTOS;
 MiNT;

 Apple/Macintosh .

 Apple DOS;
 ProDOS;
 GS/OS;
 Lisa OS;
 A/UX;
 Mac OS;
 Mac OS X;
 Mac OS X Server;
 Darwin;

 Be Incorporated .

 BeOS;
 BeIA;
 Zeta;

 Digital/Compaq/HP .

 AIS;

 OS/8;
 ITS (per al PDP-6 i PDP-10);
 TOPS-10 (per al PDP-10);
 WAITS;
TENEX (del BBN);
 TOPS-20 (per al PDP-10);
 RSTS/E (funcionava en diverses mquines, comenant pels PDP-11);
 RSX-11 (SO multiusuari i multitasca per als PDP-11);
 RT-11 (SO monousuario per al PDP-11);
 VMS (per DEC per a la mini-computadora VAX; ms tard es denominaria OpenVMS);

 IBM .
 PC-DOS (original i indistinguible del Microsoft MS-DOS);
 OS/2 (tamb MS-OS/2) ;
 OS/2 Warp;
 Basic Operating System (el primer sistema lliurat per al System 360, com a inter);
 TOS;
 OS/360 (primer SO planificat per a l'arquitectura System 360);
 DOS/360;
 DOS/VSE;
 z/VSE (darrera versi de la gamma VSE);
 VM/CMS;
 z/VM (darrera versi de la gamma VM);
 MFT (tardanament es denominaria OV/VS1);
 MVT (tardanament es denominariaOV/VS2);
 SVS;
 MVS (darrera variant de MVT);
 TPF;
 OS/390;
 z/OS, Unix-like, (darrera versi del SO per al mainframe d'IBM);
 OS/400;
 AIX (una versi d'Unix);
 ALCS;
 IBSYS;
 DPPX;
 K42;

 ICT/ICL .

 GEORGE;
 VME;
 DME;
 TME;

 Microsoft .

 MS-DOS (desenvolupat conjuntament amb IBM, versions 1.0-6.22);
 Windows CE (edici compacta, per al PDA);
 Microsoft Windows;
 Windows 1.0;
 Windows 2.0;
 Windows 3.0 la primera versi que realitz impactes comercials importants;
 Windows 3.1;
 Windows 3.11 per a grups de treball;
 Windows 95;
 Windows 98 hi hagu una altra 98 Second Edition;
 Windows Me;
 Windows Vista;
 OS/2 (desenvolupat conjuntament amb IBM);
 Windows NT;
 Windows NT 3.5;
 Windows NT 4.0;
 Windows 2000 (tamb Windows NT 5.0);
 Windows XP (basat internament en Win2k, n'hi ha quatre versions: Home, Professional, Media Center, i Tablet PC);
 Windows Server 2003;
 Microsoft Codename Longhorn (Windows Vista);
 Microsoft Codename Blackcomb (ser lliurat entre l'any 2010 i 2012);
 Xenix (versi llicenciada d'Unix; venuda a SCO a la dcada dels 90);

Sun Microsystems.
 Solaris, Unix-like;
 SunOS, Unix-like, (evolucion en Solaris);
 Java Desktop System;

Altres.
 THEOS, THEOS Software Corporation;

 Altres sistemes propietaris de tipus Unix i POSIX .
 Aegis/OS (Apollo Computers);

 Cromix (SO emulador d'Unix de Cromemco);
 Coherent (Unix-emulating OS from Mark Williams Co. for PC class computers);
 DNIX;
 Digital UNIX (which became HP's Tru64);
 HP-UX from HP ;
 Idris workalike from Whitesmiths;
 IRIX from SGI ;
 Mac OS X from Apple Computer;
 NeXTSTEP;
 OS-9 unix-like RTOS. (Unix emulating OS from Microware for Motorola 6809 based microcomputers);
 OS-9/68k (Unix emulating OS from Microware for Morotola 680x0 based computers; developed from OS-9);
 OS-9000 (portable Unix emulating OS from Microware; one implementation was for Intel x86);
 OSF/1 ;
 OPENSTEP;
 QNX (POSIX, microkernel OS; usually a real time embedded OS);
 Rhapsody;
 RiscOS;
 RMX;
 SCO UNIX (from SCO, bought by Caldera who re-renamed themselves SCO) ;
 System V (a release of AT&T Unix, 'SVr4' was the 4th minor release);
 UNIflex (Unix emulating OS by TSC for DMA-capable, extended addresses, Mototola 6809 based computers; eg SWTPC, GIMIX, ...);
 Ultrix (DEC's first version of Unix for VAX, PDP-11, and MIPS architectures, based on BSD);
 UniCOS;
 MUSIC/SP (an operating system developed for the S/370, running normally under VM);

No propietaris Estil Unix.
Investigaci Estil Unix i altres sistemes que compleixen POSIX .
 Minix (study OS developed by Andrew S. Tanenbaum in the Netherlands);
 UNIX (OS developed at Bell Labs ca 1970 initially by Ken Thompson);
 Amoeba (research OS by Andrew S. Tanenbaum);
 Plan 9 (networking OS developed at Bell Labs) ;
 Plan 9, Inferno (networked OS originally from Bell Labs Computer Research);
 Xinu, (Study OS developed by Douglas E. Comer in the USA);

 Codi obert Estil Unix.
 BSD (Berkeley Software Distribution, a variant of Unix for DEC VAX hardware);
 FreeBSD (one of the outgrowths of UC Regents' abandonment of CSRG's 'BSD Unix');
 DragonFly BSD forked from FreeBSD;
 NetBSD (one of the outgrowths of UC Regents' abandonment of CSRG's 'BSD Unix');
 OpenBSD forked from NetBSD ;
 OpenSolaris ;
 Belenix;
 marTux;
 Nexenta OS;
 Polaris;
 SchilliX;
 OpenSolaris for System z;
 Indiana;
 GNU/Linux;
 GNU/Hurd;
 SSS-PC Developed at Tokyo University;

Sistemes operatius de disc.
 QDOS (developed at Seattle Computer Products by Tim Paterson for the new Intel 808x CPUs; also called SCP-DOS; licensed to Microsoft -- became MS-DOS/PC-DOS);
 MS-DOS (Microsoft's now abandoned DOS variant);
 PC-DOS (IBM's DOS variant);
 DR-DOS (Digital Research's Novell, Caldera, .. DOS variant) ;
 FreeDOS (an open source DOS variant);

Investigaci no-UNIX.
 Mach (from OS kernel research at CMU; see NeXTSTEP);
 Nemesis Cambridge University research OS - detailed quality of service abilities. http://www.cl.cam.ac.uk/Research/SRG/netos/old-projects/nemesis/;
 TUNES, 1994;
 V (operating system) from Stanford, early 1980s;
 L4 Second generation microkernel;

 Genrics, no-UNIX, i altres .
 TripOS, 1978;
 MorphOS (by Genesi);
 Control Program/Monitor (CP/M);
 CP/M-80 (CP/M for intel 8080/8085 and Zilog Z80 from Digital Research));
 CP/M-86 (CP/M for Intel 8088/86 from Digital Research);
 MP/M-80 (Multi programming version of CP/M-80 from Digital Research);
 MP/M-86 (Multi programming version of CP/M-86 from Digital Research);
 GEM (windowing GUI for CP/M and DOS);
 VisiOn (first GUI for early PC machines; not commercially successful);
 4DOS (command-line user interface for DOS);
 DESQView (multi-tasking windowing user interface for DOS);
 DESQView/X (X-windowing GUI for DOS);
 GEOS (popular windowing GUI for PC, Commodore, Apple computers);
 4NT (command-line user interface for Microsoft Windows);
 SkyOS (Commercial desktop OS for PCs);
 NetWare (networking OS by Novell);
 FLEX9 (by TSC for Motorola 6809 based machines; successor to FLEX, which was for Motorola 6800 CPUs);
 SSB-DOS (by TSC for Smoke Signal Broadcasting; a variant of FLEX in most respects);
 JavaOS;
 UCSD p-System (portable complete programming environment/operating system/virtual machine developed by a long running student project at the Univ Calif/San Diego; directed by Prof Ken Bowles; written in Pascal) ;
 Oberon operating system/(developed at ETH-Zurich by Niklaus Wirth et al) for the Ceres and Chameleon workstation projects. see also Oberon programming language;
 AOS, now called Bluebottle (a concurrent and active object update to the Oberon operating system);
 VME by International Computers Limited (ICL);
 Pick (often licensed and renamed);
 Primos by Prime Computer (sometimes spelled PR1MOS and PR1ME);
 BS1000 by Siemens AG;
 BS2000 by Siemens AG;
 BS3000 by Siemens AG (functionally similar to OS-IV and MSP from Fujitsu);
 VM2000 by Siemens AG;
 OSD/XC by Fujitsu-Siemens (BS2000 ported to a emulation on a Sun SPARC platform);
 OS-IV by Fujitsu (based on early versions of IBM's MVS);
 MSP by Fujitsu (successor to OS-IV);
 nSystem by Luis Mateu at DCC, Universidad_de_Chile;

Hobby OS.
 AROS (Amiga Research Operating System);
 BlueIllusion OS;
 Haiku (open source BeOS clone);
 ReactOS (Windows NT workalike);
 AtheOS became Syllable;
 Syllable (a modern, powerful, independently originated OS);
 Menuet is an extremely compact OS written entirely in assembly language;
 Tabos (a rescue/network/desktop system);
 LainOS (FreeBSD-based project that aims to become a next-generation operating system. Inspired by Lain's "Navi" GUI from Serial Experiments Lain);
 Panalix;
 SECOS (SECure Operating System). Defunct operating system with high security focus. ;
 Trion Operating System;
 NewOS;
 Visopsys;
 Unununium;

Sistemes Integrats.
 Embedded Linux;
 Ordinadors de butxaca .

 Palm OS original de Palm Inc; actualment propietat de PalmSource;
 EPOC original de Psion (UK), ara pertany a Symbian, el nom preferit ara s Symbian OS;
 Windows CE Windows Compact Edition, de Microsoft;
 Pocket PC de Microsoft, una variant de Windows CE.
 Linux pels Sharp Zaurus i Ipaq;

 Smartphones .

 Windows CE ;
 Linux, MontaVista Linux al Motorola A760, E680;
 Palm OS;
 Symbian OS;

 Enrutador .

 Linux;
 IOS de Cisco Systems;

 Microcontroller, Real-time operating system.

Contiki;
eCos;
Rtems ;
FreeRTOS ;
OSEK;
Nucleus;
QNX;
VxWorks;
ITRON;
CLinux;
Embedded Linux;
TRON OS developed by Ken Sakamura;
ThreadX;
INTEGRITY;
MontaVista Linux;
OS-9 by Microware;
LynxOS;
RTOS;

Interpretats.
Par-OS;
J98;
GWOS;
Swodniw;

 Sistemes operatius de ficci .
Operating systems that have only appeared in fiction.

 Finux - A pun on the Finnish origins of Linux - appears in Cryptonomicon;
ALTIMIT OS - From .hack;
Hyper OS - From the movie Patlabor;
Wheatonix - April fool's joke.
Digitronix - From The Hacker Files;
Luna/X - Google's April Fool's joke, 2004 ;
Copland OS - From Serial Experiments Lain Navi computer, which is also the codename of a never released Apple Computer OS (see Vaporware).
LCARS- From television's Star Trek;
NNIX - an operating system for running programs in MMIX assembly language, which are both used as (fictional) illustrations in The Art of Computer Programming.

 Enllaos externs .
catleg de sistemes operatius















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25668" title="Ahmed III ibn Abd al-Malik Ibn Hud al-Mustansir Saif ed-Dawla" nonfiltered="998" processed="996" dbindex="11060">
Abu Djafar Ahmed III ibn Abd al-Malik Ibn Hud al-Mustansir Saif ed-Dawla (-1146) (anomenat pels castellans Zafadola) fou el darrer membre de la dinastia Banu Hud. 

El seu pare Abu Marwan Abd al-Malik ibn Ahmed Imad al-Dawla governava a l'emirat de Rueda de Jaln i va morir l'estiu de 1130 en combat i el va succeir Ahmad III. Des del 1131 es creu que ja va negociar la cessi del seu principat a Castella per les negociacions no van acabar fins prop del 1140, segurament el 1139. A canvi se li va donar "la meitat de la vila de Toledo" que sembla que era un feu a la regi de Toledo potser cap Extremadura.

El 1144 va esclatar la revolta general contra els almorvits i Ahmed III es va posar al front de la antiga noblesa reial i al front dels seus partidaris d'arreu va entrar a Qurtuba, Jayyan, Granada, Murciyya (1145) i Balansiya (1146) per en la Batalla d'al-Ludjdj contra els cristians el 5 de febrer de 1146 fou derrotat i mort.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25669" title="Rueda de Jaln" nonfiltered="999" processed="997" dbindex="11061">


Rueda de Jaln s una petita poblaci a la vora del riu Jaln, prop d'Epila. Del 1110 al 1140 va constituir un emirat independent amb les terres venes sota el nom d'emirat de Ruta, (que era el nom rab de Rueda). El 1140 el seu emir el va cedir a Castella.

Vegeu tamb.
Banu Hud;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25676" title="Max Planck" nonfiltered="1000" processed="998" dbindex="11063">


Max Karl Ernst Ludwig Planck ( Kiel, Alemanya 1858 - Gttingen, Alemanya 1947 ) fou un fsic alemany, considerat com el pare de la teoria quntica i guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1918. 

Biografia.
Nascut a la ciutat alemanya de Kiel el 23 d'abril de 1858, Planck va iniciar els seus estudis de fsica a la Universitat de Munic l'any 1874, graduant-se el 1879 a la ciutat de Berln. Va tornar a Munich el 1880 per a exercir com a professor a la universitat i el 1885 es va mudar a Kiel. El 1889 va tornar a la ciutat de Berln, on des de 1892 va ser director de la ctedra de Fsica terica. Entre 1905 i 1909 Planck fou el cap de la Deutsche Physikalische Gesellschaft (Societat Alemanya de Fsica). 

Recerca cientfica.
El 1894 inici les seves investigacions cientfiques al voltant de la radiaci del cos negre. Aconsegu ser contractat per companyies elctriques per tal de millorar el funcionament de la bombeta elctrica, aconseguint ms llum amb el menor consum d'energia. El 1899 va descobrir una constant fonamental, la denominada Constant de Planck, amb la qual es pot calcular l'energia d'un fot. Aquest mateix any va descriure el seu propi grup d'unitats de mesura basades en les constants fsiques fonamentals, descobrint un any desprs la llei de radiaci de la calor, denominada Llei de Planck, que explica l'espectre d'emissi d'un cos negre. Aquesta llei es va convertir en una de les bases de la teoria quntica, que va emergir uns anys ms tard amb la collaboraci d'Albert Einstein i Niels Bohr.

Relaci amb Albert Einstein.

El 1905 es publicaren els primers estudis del desconegut Albert Einstein al voltant de la teoria de la relativitat, sent Planck uns dels pocs cientfics que van reconixer immediatament la significaci d'aquesta nova teoria cientfica.

Planck tamb va contribuir considerablement a ampliar la teoria de la relativitat. La hiptesi d'Einstein sobre la lleugeresa del quntum (el fot), basada en el descobriment de Philipp Lenard de l'any 1902 sobre l'efecte fotoelctric, va ser rebutjada inicialment per Planck, aix com la teoria de James Clerk Maxwell sobre electrodinmica.

L'any 1910 Einstein precis el comportament anmal de la calor especfica en baixes temperatures com un altre exemple d'un fenmen que desafia l'explicaci de la fsica clssica. Planck i Walther Nernst per clarificar les contradiccions que apareixient en la fsica va organitzar la primera Conferncia Solvay, realitzada a Brusselles l'any 1911. En aquesta reuni Einstein finalment va convncer Planck sobre les seves investigacions i els seus dubtes. A partir d'aquell moment un una gran amistat entre Planck i Einstein, sent nomenat aquest ltim professor de fsica a la universitat de Berln mentre Planck en fou deg.

El 1918 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel seu paper jugat en l'avan de la fsica amb el descobriment de la teoria quntica. Des de 1930, i fins el 1937, Planck fou cap de la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft zur Frderung der Wissenschaften (KWG, Societat de l'Emperador Guillem per a l'Avan de la Cincia). 

ltims anys.
Durant la Segona Guerra Mundial Planck va intentar convncer Adolf Hitler que perdons als cientfics jueus. Erwin Planck, tercer fill de Max Planck, fou executat per alta traci el 20 de juliol de 1944 per la suposada collaboraci d'aquest en l'intent d'assassinat del propi Hitler. Davant la desilusi del rgim nazi i les constants bombes caigudes sobre Berln, la seva ciutat de residncia, decid moure's amb la seva famlia cap a Gttingen.

Max Planck mor el 4 d'octubre de 1947 a la ciutat de Gttingen. Desprs de la seva mort la KWG canvi de nom esdevenint la Max-Planck-Gesellschaft zur Frderung der Wissenschaften (MPG, Societat o Institut de Planck per al desenvolupament de la cincia).

Vegeu tamb.
 Constant de Planck;
 Unitats de Planck;
 Longitud de Planck;
 Massa de Planck;
 Temps de Planck;
 Temperatura de Planck;

Reconeixements.
En el seu honor s'anomen el crter Planck a la Lluna.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1918;

  Institut Max Planck;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25697" title="Organitzaci de Pasos Exportadors de Petroli" nonfiltered="1001" processed="999" dbindex="11066">



L'Organitzaci de Pasos Exportadors de Petroli (OPEP) (en angls OPEC, Organization of the Petroleum Exporting Countries) s un crtel format per pasos productors de petroli amb la intenci de negociar conjuntament amb les empreses petroleres temes referents a volums de producci, preus i drets d'explotaci.

Fundada el 4 de setembre de 1960 a la Conferncia de Bagdad, l'OPEP estava constituda noms per cinc pasos que signaren un acord que especificava la quantitat produda de petroli i els preus per a l'exportaci assignant quotes de producci als estats membres. L'OPEP t la seu central situada a Viena (ustria).

Actualment, els pasos membres de l'OPEP controlen el 75% de les reserves i proporcionen un 40% del subministrament mundial de petroli.

Les decisions de l'OPEP tenen una forta influncia en els preus del petroli en els mercats internacionals. Un mostra d'aix s la Crisi del Petroli de (1973) en la qual els pasos de l'OPEP es van negar a subministrar cru als pasos occidentals que havien donat suport a Israel en el seu conflicte amb Egipte (Guerra del Iom Kippur). Aquesta aturada en el subministrament, causa un fort augment en els preus que dur uns cinc mesos, del 17 d'octubre de 1973 al 18 de mar de 1974. Posteriorment, el 7 de gener de 1975 decidiren augmentar el preu del cru un 10%.

Al contrari que molts altres crtels, l'OPEP ha tingut xit en mantenir preus elevats durant perodes llargs de temps. Bona part d'aquest xit es deu a la flexibilitat de l'Arbia Saudita (principal pas productor) que ha tolerat que altres pasos incomplissin el pacte reduint la seva prpia producci per tal de compensar l'excs de producci dels pasos que excedien la seva quota. Tanmateix, la capacitat de l'OPEP d'augmentar preus s limitada ja que un augment de preus comporta una disminuci en el consum (per l'anomenat efecte renda) i per tant tamb dels ingressos dels pasos membres. Aix mateix, degut a l'efecte susbstituci, un augment del preu del petroli provoca un augment del consum d'energies alternatives i un augment de la investigaci en energies renovables.

 Relaci petroli/dlar .
Com que els preus del petroli estan denominats en dlars estatunidencs, els canvis en el valor del dlar respecte la resta de divises afecten notablement les decisions de producci de l'OPEP. Una disminuci del valor del dlar, faria disminuir tamb els ingressos (en termes de poder adquisitiu) dels pasos exportadors de petroli. Amb la introducci de l'euro, l'Iraq decid unilateralment que volia que el petroli que exportava fos pagat en euros en compte de dlars. Posteriorment, altres pasos membres han expressat la seva voluntat de facturar el petroli en euros si b encara cap pas ms ho ha posat en prctica. Algunes persones, argumenten que aquesta decisi presa pel govern iraqui, i el temor a que aquest fet s'estengus per la resta de pasos membres, fou un dels motius de la Guerra d'Iraq.

 La composici .
La OPEP est integrada per cinc pasos fundadors (Arbia Saudita, Iraq, Iran, Kuwait y Veneuela). Posteriorment, la organitzaci es va ampliar amb set membres ms:
  


  (juliol del 2007);
  (gener del 2007);
  (juliol del 1971);
  (novembre del 1967);
  i  (desembre del 1962);
  (desembre del 1961);
 , , ,  i  (setembre del 1960);
  (entre 1973 a 1993, i novament a partir del novembre del 2007);

Antics membres:
  (de 1975 a 1995);

 Vegeu tamb .
 Crisi energtica;
 Crisi del petroli (1973);
 Crisi del petroli (1979);
 Petroli;
 Energies renovables;
 Petrodlars;

 Enllaos externs .
 Pgina de l'OPEP;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25701" title="Riera de Cabrils" nonfiltered="1002" processed="1000" dbindex="11067">


La riera de Cabrils s un curs fluvial de rgim torrencial que neix al vessant oriental de la serralada de Marina i desemboca directament al Mediterrani, en un recorregut que no supera els cinc quilmetres. Drena els municipis de Cabrils i de Vilassar de Mar.

 Vegeu tamb .
Cabrils;
Vilassar de Mar;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25705" title="Corda" nonfiltered="1003" processed="1001" dbindex="11068">


Una corda s un element format per fibres txtils torades o trenades nicament en sentit longitudinal, a fi de confeccionar peces resistents i flexibles del gruix desitjat i qualsevol llargada. 

Les fibres poden ser naturals: cnem, lli, llana, cot, seda i d'altres  o artificials a partir de derivats plstics, principalment nil i perlon. Si les cordes sn constitudes de fibres metlliques (acer, coure, alumini) reben el nom de cables.

El seu s bsic s lligar de forma permanent o temporal un o varis elements entre si o amb d'altres (a partir de fer nusos). Tamb tenen usos derivats com poden ser els treballs de tracci, de suspensi vertical i el traat de lnies rectes. 

S'utilitza en treballs d'alada per assegurar o prevenir la caiguda d'objectes o persones. Tamb en esports relacionats amb el muntanyisme per assegurar els seus practicants o per fer descensos en doble corda. En aquesta activitat el seus s ha determinat l'adopci de la paraula cordada per definir un grup d'alpinistes que progressen junts.

La corda s utilitzada com eina per l'home des dels principis de la seva existncia amb un gran ventall d'usos, essent el corder la persona que t com a ofici fer cordes.

s utilitzada tamb per molts animals irracionals i un bon nombre d'aquestos poden  igual que l'home- confeccionar-la o produir-la a la mesura exacta de les seves necessitats.

Per tal que pugui ser utilitzada, per, la corda s'ha de poder lligar i aix s'abasta mitjanant els nusos. D'aquestos n hi ha molts. Cada aplicaci de corda t els nusos adients. La combinaci d'aquestos amb la corda dna a aquesta eina la versatilitat que l'hi coneixem.

Reben el nom de cordes  sense ser-ho prpiament- els cables vibrtils dels instruments musicals cordfons, que entren en vibraci en ser percudides com en el cas del piano, fregades com en el viol, o pinades o polsades com succeeix amb la guitarra.

Reben tamb el nom de cordes els grups de persones lligats per una afinitat determinada o interessos comuns.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25754" title="Zabid" nonfiltered="1004" processed="1002" dbindex="11069">
Zabid s una ciutat de l'oest del Iemen amb uns 8.000 habitants. Va rebre el nom del seu primer governador, i s una antiga ciutat del pas del que en fou capital del segle XIII al XV.

Destaca com a monument la gran mesquita. La seva universitat islmica fou notable. La ciutat en conjunt s patrimoni de la Humanitat segons declaraci de la UNESCO.

Histria.

 Dinastia Sulayhida (o dels Sulayhides) .
Ali Ibn Muhammad Ibn Ali al Sulayhi va apoderarse de Zabid el 1060 i va governar fins el  1080, fundant la dinastia Sulayhida. El va succeir el seu fill Ahmad Ibn Ali al-Mukarra que el 1081 va ser deposat pel Najahida Said Ibn Najah al-Ahwal per va recuperar el poder el 1083. La dinastia es va acabar el 1086 (1091 segons altres fonts) quant els Najahides van recuperar el poder.


Dinastia Mahdida (o dels Mahdides).
Ali ben Mahdi va arribar al govern de Zabid al segle XII i va fundar la dinastia Mahdida, aix anomenada pel pare d'Ali, Mahdi.

Ali ben Mahdi va morir el 1159, i va deixar cinc fills mascles: Mahdi, Abd el Nabi, Abdallah, Ahmed i Iaia. El mes gran, Mahdi ben Ali, el va succeir i el 1161 va conquerir Lahej i el 1163 va ocupar Djanad. En aquest any el va succeir el seu germ Abd al-Nabi ben Ali, que dominava des la Tihama a Dhul Kala, incloent Taizz y Djanad. El 1164 va ser breument deposat per sa germ Abdallah per va recuperar el poder immediatament. El 1172 va assetjar Aden, que era una possessi de la Dinastia Zuraida o dels Zuraides, que per resistir es van aliar amb Wahhas, emir de la dinastia Hassanida-Sulaimanida de la regi de Zafar i regions properes a Taizz; els aliats van derrotar a Abd al-Nabi prop de Taizz (1173) i el van obligar a aixecar el setge. El 14 de maig de 1174 els egipcis van conquerir Zabid i van posar fi a la dinastia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25756" title="Mahdides" nonfiltered="1005" processed="1003" dbindex="11071">
Els mahdides foren una dinastia que va governar a Zabid (Iemen) des la primera meitat del segle XII fins al 1174.

Emirs:
Ali ben Mahdi  ?-1159;
Mahdi ben Ali 1159-1163 (fill);
Abd al-Nabi ben Ali 1163-1164 (germ);
Abdallah ben Ali 1164 (germ);
Abd al-Nabi ben Ali 1164-1174 (segona vegada);
Conquesta egpcia 14 de maig de 1174;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25758" title="Zhringen" nonfiltered="1006" processed="1004" dbindex="11072">
Zhringen es el nom d'una famlia de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zhringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).

El primer membre conegut fou el comte Landold cap el 950, que va tenir un fill anomenat Bertold, pare de Landold comte de Brisgau. El seu fill Bertold I el Barbut va titular-se comte de Zhringen (1052), va reclamar el ducat de Subia, i el 1161 fou nomenat duc de Carntia, ttol  que va perdre el 1073 al rebellar-se contra  Enric III, emperador reomanogermnic. El va succeir el seu fill Bertold II que va heretar el comtat de Rheinfelden el 1090 i va prendre el ttol de duc de Subia-Zhringen el 1092. El 1111 el va succeir el seu fill Bertold III (titulat duc de Zhringen) que va morir el 1122 i el va heretar el seu germ Conrad que cap el 1130 fou nomenat vicari imperial del regne d'Arle, vicariat que va esdevenir hereditari en els Zhringen. Conrad va morir el 1152 i com que el seu fill gran anomenat tamb Conrad ja havia mort, el va succeir el seu segon fill Bertold IV, fins el 1186, en qu va morir i el va heretar el seu fill Bertold V, fundador de Berna. A la mort d'aquest darrer, la lnia principal es va extingir. L'herncia es va dividir entre dos germanes de Bertold V, una casada amb el comte de Kyburg, i un altra casada amb el comte d'Urach.

La lnia de comtes de Baden i Hochberg la va fundar Germ (Herman), fill de Landold que era germ de Bertold I de Zhringen.

La lnia de comtes de Teck la va fundar Adalbert, germ petit de Bertold IV. 

Comtes.
Landold I  c. 950-?
Bertold  ?
Landold II  ?-1052  ;
Bartold I el Barbut 1052-1073 (titulat duc de Subia, titulat duc de Carntia);
Bartold II 1073-1111 (duc de Subia-Zhringen des 1092);

Ducs.
Bertold III 1111-1122;
Conrad 1122-1152;
Bertold IV 1152-1186;
Bertold V 1186-1218;

Prncep-Bisbe.
Ral de Zhringen, prncep-bisbe del principat de Lieja de 1167 a 1191: ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25759" title="Qatar" nonfiltered="1007" processed="1005" dbindex="11073">



Qatar (en rab:    ) s un estat de l'Orient Mitj, situat a la riba sud del golf Prsic que noms comparteix frontera amb l'Arbia Saudita (pel sud). El seu estat s'anomena Emirat de Qatar (        ).

 Histria .
Sotms a Bahrein fins al 1868, va passar a dependre de l'Imperi Otom fins la seva desmembraci el 1915. L'emir 'Abd All h va signar un tracte amb el Regne Unit (1816) i l'emirat es va convertir en protectorat britnic.
Desprs de la decissi britnica d'abandonar el Golf Prsic el 1971, Qatar va ingressar a la Federaci d'Emirats rabs del Golf Prsic (1986). Ja obtinguda la seva independncia el 1971, es va retirar de la federaci, sign un tractat d'amistat amb Gran Bretanya i va ingressar en la Lliga rab i en l'ONU el 1971.
Amb el seu incruent cop d'estat el 1972, Ahmad b'Al  va ser deposat pel seu cos el xeic Hammad al-Thani, que es mant fins a l'actualitat en el poder.

 Estat .
Qatar s un emirat. Segons la constituci de 1970, el poder executiu cau sobre el Consell de Ministres. La mjlis al-Shura (Assemblea Executiva) t competncies consultives. El 29 d'abril de 2003, Qatar va aprovar per referndum una nova constituci. En ella es preveu l'elecci d'una Assemblea Consultiva de 45 membres (del quals 15 sn dessignats per l'emir) que podr proposar l'adopci de lleis, aprovar i ratificar el pressupost, organitzar debats sobre la poltica del govern i fer preguntes als ministres. La constituci no preveu la creaci de partits poltics, per si reconeix el dret a la llibertat d'expressi i associacio, el dret a un judici just, i consagra la llibertat de culte.

 Organitzaci territorial .
Divisions administratives: 9 municipis Ad Dawhah, Al Ghuwayriyah, Al Jumayliyah, Al Khawr, Al Wakrah, Ar Rayyan, Jarayan al Batnah, Ash Shamal, Umm Salal.

 Territori .
La pennsula de Qatar s'endinsa 160 km dins del golf Prsic des d'Arbia Saudita. Gran part del pas s una plancie baixa i estril, coberta de sorra. Al sud-est est l'impressionant Khor al Adaid o "mar interior", una rea de dunes de sorra que envolten una badia del golf.

El punt ms alt de Qatar es troba en el Jebel Dukhan a l'oest, una srie de baixos afloraments de pedra calcria que va de sud a nord des de Zikrit a travs d'Umm Bad fins la frontera austral, i que arriba fins als 90 metres sobre el nivell de la mar. En aquesta zona tamb es troben els principals dipsits interiors de petroli de Qatar, mentre que els jaciments de gas natural estan en la mar, al nord-oest de la pennsula.

 Poblaci .


Quasi tots el habitatns de Qatar sn musulmans. A ms d'rabs, gran part de la poblaci va migrar des de diverses nacions per traballar en la indstria petrolfera del pas. L'idioma oficial s l'rab, per l'angls s ents mpliament.
La poblaci qatar noms conforma el 20% dels habitants nascuts al pas. La majoria sn treballadors extrangers vinguts de l'ndia, d'Iran o de pasos del nord d'frica. Els expatriats occidentals gaudeixen d'un elevat nivell de vida per no participen en la poltica del pas. El qatarins sn partidaris de la interpretaci wahabita de l'Islam sunnita i sn conservadors. Tot i aix, les dones no sn forades a portar vel i tenen dret a posseir carnet de conduir. Els expatriats cristians gaudeixen de llibertat de culte per no estan autoritzats a promoure el cristianisme.

Des que l'explotaci petrolfera el va permetre enriquir-se, la major part de la poblaci del pas, la qual estava formada per beduns nmades, s urbana. Prop del 90% dels qatarins resideixen a Doha, la capital, o a prop seu; aquesta urbanitzaci va provocar una despoblaci dels pobles del nord.

 Cultura .




 Esports .


  Qatar en els Jocs Olmpics;




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25760" title="Itanium" nonfiltered="1008" processed="1006" dbindex="11074">
L'Itanium s un microprocessador amb aquitectura de 64 bits (IA-64) desenvolupat conjuntament per Intel i Hewlett-Packard.

Est basat en una arquitectura anomenada EPIC (Explicitly Parallel Instruction Computing, processament d'instruccions explicitament parallel) que es tracta d'una forma de fer VLIW (Very Long Instruction Word, Instruccions de paraula realment llargues) , la qual s una tcnica usada en els processadors de tipus RISC.

Els problemes que l'arquitectura Itanium intenta superar, respecte les arquitectures anteriors d'Intel (IA-32) sn els segents:

El processador ha de descobrir quines instruccions sn parallelitzables i quines no per tal de fer el mxim d'instruccions al mateix temps.
Els salts en el codi sn un problema, ja que ens obliguen a no fer res ms fins que no decidim cap a on anem, i la predicci de salts no sn 100% fiables.
La memria t una latncia considerable comparada amb la velocitat del processador, per la qual cosa que si intenten accedir a memria en una instrucci ens haurem d'esperar sense fer res fins que la memria ens contesti amb les dades que demanem. Aquest temps, que s petit, si el posem en termes de cicles de processador perduts s considerable.
Tamb resulta un problema les crides a funcions amb els corresponents stores que representa fer aix: Si cridem a una funci estem manegant la pila, la qual est en memria, per tant estarem llegint i escrivint a memria, i tal com hem comentat resulta problemtic.
Fins ara els processadors Intel tenen uns comptats registres per fer les operacions necessries.
Tamb diu Intel que les optimitzacions que s'estan fent fins ara produeix molt ms codi. Per exemple unrolling loops.
Finalment tamb, segons Intel, hi ha poques unitats funcionals que realitzin operacions amb les dades.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25765" title="Sulayhida" nonfiltered="1009" processed="1007" dbindex="11075">
Sulayhida fou una dinastia del Iemen que va governar principalment a Zabid del 1060 al 1086.

El primer emir fou Ali Ibn Muhammad Ibn Ali al Sulayhi que va governar del 1060 al 1080. El seu germ Adallah va iniciar una branca familiar (el seu fill Ahmad Ibn Abdallah, i el fill d'aquest Arwa Ibn Ahmad).

Ali Ibn Muhammad estava casat amb Asma, amb qui va tenir un fill que el va succeir el 1080, anomenat Ahmad Ibn Ali al-Mukarra que el 1081 va ser deposat pel Najahida Said Ibn Najah al-Ahwal per va recuperar el poder el 1083. Estava casat amb Saiyida amb qui va tenir al menys quatre fills: Muhammad, Ali (ambds van morir joves), Umm Hamdan i Ftima.

La dinastia es va acabar el 1086 (1091 segons altres fonts) quan els Najahides van recuperar el poder.

Emirs:

Ali Ibn Muhammad Ibn Ali al Sulayhi 1060-1080;
Ahmad Ibn Ali al-Mukarran 1080-1081 i 1083-1086 o 1091;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25771" title="Henri Poincar" nonfiltered="1010" processed="1008" dbindex="11077">

Henri Poincar (Nancy, Frana, 1854   Pars, 1912), matemtic francs destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a mecnica celeste.

Va ingressar en el Polytechnique en 1873, va continuar els seus estudis en l'Escola de Mines sota la tutela de Charles Hermite, i es va doctorar en matemtiques en 1879. Va ser nomenat professor de fsica matemtica a La Sorbona (1881), lloc que va mantenir fins a la seva mort. Abans d'arribar als trenta anys va desenvolupar el concepte de funcions automorfes, que va usar per a resoldre equacions diferencials lineals de segon ordre amb coeficients algebraics. En 1895 va publicar el seu Analysis situs, un tractat sistemtic sobre topologia. La conjectura de Poincar s un dels problemes recentment resolts ms desafiadors de la topologia algebraica. Ha estat descrit sovint com l'ltim universalista de la disciplina matemtica.

En l'mbit de les matemtiques aplicades va estudiar nombrosos problemes sobre ptica, electricitat, telegrafia, capillaritat, elasticitat, termodinmica, teoria de la relativitat i cosmologia. En el camp de la mecnica va elaborar diversos treballs sobre les teories de la llum i les ones electromagntiques i va contribuir al desenvolupament, al costat d'Albert  Einstein i Hendrik  Antoon  Lorentz, de la teoria de la relativitat restringida. Poincar fou el primer a considerar la possibilitat del comportament catic en sistemes deterministes, en el seu treball sobre rbites planetries. Aquest treball va tenir poc inters fins a que va comenar l'estudi modern de la dinmica catica en 1963.

En 1889 va ser premiat pels seus treballs sobre el problema dels tres cossos. Alguns dels seus treballs ms importants inclouen els tres volums de Els nous mtodes de la mecnica celeste (Les  mthodes  nouvelles de la  mcanique  cleste), publicats entre 1892 i 1899, i Llions de mecnica celeste (Leons de  mcanique  cleste, 1905). Tamb va escriure nombroses obres de divulgaci cientfica i d'epistemologia que van arribar a gaudir d'una gran popularitat, com Cincia i hiptesi (1901), Cincia i mtode (1908) i El valor de la cincia (1904). 
 
 Referncies . 
 Extret de Biografiasyvidas, respectant les seves condicions;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25773" title="Enrico Fermi" nonfiltered="1011" processed="1009" dbindex="11079">


Enrico  Fermi (  Roma, Itlia 1901 - Chicago, EUA 1954 ) fou un fsic itali, nacionalitzat posteriorment nord-americ, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Fsica i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quntica.

Biografia.
Nascut el 29 de setembre de 1901 a la ciutat italiana de Roma. Es va interessar per la fsica als 14 anys d'edat, desprs de la lectura d'un vell text d'escrit en llat. El seu historial acadmic va ser excellent, gaudint d'una gran memria que li permetia recitar La Divina Comdia de Dante i gran part dels textos d'Aristtil. Amb una gran facilitat per a resoldre problemes de fsica terica i una gran capacitat de sntesi, va cursar estudis de fsica en l'Escola Normal de la Universitat de Pisa, aconseguint el doctorat l'any 1922.  

Va residir durant un any a la ciutat alemanya de Gttingen, aix com uns mesos a Leiden, llocs en els quals es va dedicar a realitzar investigacions en el camp de la fsica. 

L'any 1927 va ser nomenat professor de la Universitat de Roma, convertint a aquesta ciutat un dels centres d'investigaci ms importants del mn. El 1930 fou convidat a donar cursos d'estiu per la universitat nord-americana de Michigan, passant des de llavors la majoria dels estius als Estats Units, realitzant treballs cientfics i donant conferncies, i impartint posteriorment classes a les universitats de Columbia, Stanford i Chicago. L'any 1938 establ definitivament la seva residncia als Estats Units fugint del rgim feixista itali.

Fermi mor el 28 de novembre de 1954 a la ciutat nord-americana de Chicago.

Recerca cientfica.

Interessat des de ben jove en la radiaci sobre els neutrons i la mateixa radiaci en s, l'any 1938 fou guardonat amb Premi Nobel de Fsica per les seves demostracions sobre l'existncia de nous elements radioactius produts per la radiaci de neutrons i pels seus descobriments sobre les reaccions nuclears degudes als neutrons lents. 

Durant la seva estada als Estats Units particip en el Projecte Manhattan i va verificar la fissi nuclear juntament amb Otto Hahn i Fritz Strassmann, i posteriorment aconseguir construir el primer reactor nuclear, que va produir la primera reacci en cadena nuclear controlada. Amb posterioritat es va oposar al desenvolupament de la bomba d'hidrogen per raons tiques. 

Paradoxa de Fermi.
Alguns aspectes curiosos pels quals tamb es coneix a  Fermi sn la Paradoxa de  Fermi o principi de  Fermi i els Problemes de  Fermi. La paradoxa consisteix en la qesti de si l'Univers posseeix formes de vida intelligent ms enll de la Terra per qu no tenim cap evidncia observacional d'elles. On sn? preguntava ell. La resposta de Fermi, bviament preocupat pel seu paper en el desenvolupament de les bombes atmiques, era que les civilitzacions tecnolgicament avenades corrien un greu perill d'autodestrur-se mitjanant l's d'armes nuclears. Els problemes de Fermi constitueixen illustracions clares de la importncia de l'anlisi  dimensional i dels mtodes d'aproximaci tal com Quants afinadors de piano treballen a Chicago?.

Vegeu tamb.
 Paradoxa de Fermi;
 Energia de Fermi;

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'element qumic Fermi (Fm), el Femtmetre, el Fermi, el Fermilab (Fermi National Accelerator  Laboratory) i l'asteroide (8103) Fermi descobert el 19 de gener de 1994 per Farra d'Isonzo.

El departament de la Universitat de Chicago en el qual va treballar durant diversos anys es diu en l'actualitat Institut Enrico Fermi. 

El Premi Enrico Fermi va ser establert l'any 1956 pel govern nord-americ en rcord dels seus assoliments cientfics i la seva excellncia com a cientfic. 

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1938;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25774" title="Hendrik Lorentz" nonfiltered="1012" processed="1010" dbindex="11080">


Hendrik  Antoon  Lorentz (Arnhem, Pasos Baixos 1853 - Haarlem 1928) fou un fsic i matemtic neerlands guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1902.

Biografia.

Primers anys

Hendrik Lorentz va nixer a Arnhem, Gelderland, fill de Gerrit Frederik Lorentz (1822-1893), un botiguer, i Geertruida van Ginkel (1826 - 1861). Al 1862, desprs de la mort de la seva mare, el seu pare es va casar amb Luberta Hupkes. Del 1866 al 1869, va assistir a l'escola secundria d'Arnhem i al 1870, va aprovar els examens de llengues classiques que eren el requisit fonamental per ser adms a la universitat.

Lorentz va estudiar fsica i matemtiques a la universitat de Leiden. La profunda influncia que exercir el seu professor d'astronomia Frederik Kaises el port a esdevenir fsic. Quan es llicenci, treball donant classes de matemtiques a l'escola secundria d'Arnhem, tot i que compaginava la feina amb els seus estudis a Leiden.

Al 1875, Lorentz es doctor sota la direcci de Pieter Rijke en la tesis: "Sobre la teoria de la reflexi i la refracci de la llum", en la qual, refinava la teoria electromagntica de James Clerk Maxwell.

Al 1881, Hendrik es cas amb Aletta Catharina Kaiser, neboda de Frederik Kaiser. Ella era la filla de Johann Wilhelm Kaiser, director de l'escola de gravat d'Amsterdam, professor de l'escola de belles arts i dissenyador del primer segell holands (1852). Posteriorment Kaiser va ser el director de la Galeria Nacional d'Amsterdam. La filla gran del matrimoni entre Hendrik Lorentz i Aletta Kaiser, Geerturida Luberta Lorentz, va esdevenir tamb fsica.

Lorentz va esdevenir director d'investigaci en l'Institut Teyler, de Haarlem, entre els anys 1923 i 1928. 

Investigaci cientfica.

Grcies al seu crrec a la universitat el 1890 nomen Pieter Zeeman assitent personal, indunt-lo a investigar l'efecte dels camps magntics sobre les fonts de llum, descobrint el que avui es coneix amb el nom d'efecte Zeeman.

Se li deuen importants aportacions en els camps de la termodinmica, la radiaci, el magnetisme, l'electricitat i la refracci de la llum. Va formular conjuntament amb George  Francis  FitzGerald una teoria sobre el canvi de forma d'un cos com a resultat del seu moviment. Aquest efecte, conegut com a "contracci de  Lorentz-FitzGerald", la representaci matemtica de la qual s coneguda amb el nom de transformaci de  Lorentz, fou una ms de les nombroses contribucions realitzades per Lorentz al desenvolupament de la teoria de la relativitat, sent al costat d'Henri Poincar un dels primers a formular les bases de la teoria de la relativitat que posteriorment Albert Einstein ampliaria i milloraria.

El 1902 li fou concedit el Premi Nobel de Fsica, juntament amb el seu deixeble Pieter Zeeman, per la seva investigaci conjunta sobre la influncia del magnetisme en la radiaci, originant la radiaci electromagntica.

Hendrick Lorentz mor el 4 de febrer de 1928 a la ciutat de Haarlem.

Reconeixements.
En honor seu la Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen (Reial Acadmia neerlandesa d'Arts i Cincies) cre l'any 1925 la Medalla Lorentz que premia les investigacions teriques de fsics.

En honor seu s'anomen el crter Lorentz de la lluna.


Vegeu tamb. 
Transformaci de Lorentz ;
Contracci de Lorentz;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1902;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25776" title="Nikola Tesla" nonfiltered="1013" processed="1011" dbindex="11082">

 Nikola  Tesla (Similjan actual Crocia (ex ustria-Hongria), 10 de juliol de 1856   Nova York EUA, 7 de gener de 1943). El seu nom original s        ; Nikolaj).

Va ser un fsic, matemtic, inventor, i enginyer elctric serbo-nord-americ. Nascut a la  Krajina austrohngara, es va educar a Graz on va estudiar enginyeria elctrica. L'any 1881 es trasllada a Budapest per a treballar en una companyia de telgrafs nord-americana, traslladant-se a Pars l'any segent per a treballar en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva major aportaci: la teoria del corrent altern en electricitat, la qual cosa li va permetre idear el primer motor d'inducci el 1882. 

El 1884 es trasllada a Nova York, creant la seva prpia companyia el 1886 desprs de trencar amb Thomas Alva Edison. 

El 1887 construeix el motor d'inducci de corrent altern i treballa en els laboratoris Westinghouse, on concep el sistema polifsic per a traslladar l'electricitat a llargues distncies. 

El 1893 va aconseguir transmetre energia electromagntica sense cables, construint el primer rdio transmissor (avanant-se a Guglielmo  Marconi). Aquest mateix any a Xicago, es va fer una exhibici pblica de la  AC (corrent altern), demostrant la seva superioritat sobre el corrent continu (DC) d'Edison. 

A les cascades del Nigara es va construir la primera central hidro-elctrica grcies als desenvolupaments de Tesla el 1893, aconseguint el 1896 transmetre electricitat a la ciutat de Buffalo (Nova York). 

Amb el suport financer de George Westinghouse, el corrent altern va substituir al continu, sent considerat el fundador de la indstria elctrica. 

En 1891 va inventar la bobina que duu el seu nom. 



Enllaos externs.

Nikola Tesla Museum ;

 
 
 










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25778" title="Revoluci del Petroli" nonfiltered="1014" processed="1012" dbindex="11083">

La Revoluci del Petroli o Desfeta del Petroli fou una revoluci anarco-sindicalista que succe a Alcoi, l'Alcoi al juliol de 1873.

Durant la Primera Repblica, Alcoi fou una de les poques ciutats espanyoles on la Revoluci Industrial havia calat. Aleshores, Alcoi era una ciutat proletria, tant o ms industrialitzada com ho s en l'actualitat.

Durant aquesta poca, algunes revolucions proletries anaven sorgint arreu de l'estat espanyol, per al capdavant d'elles estigu la Revoluci del Petroli, unes sangonoses jornades, en les que els obrers arribaren a dominar la ciutat el juliol de 1873 en el decurs d'una vaga general que esdevengu un veritable mot contra l'alcalde republic Agust Albors (ms conegut com el Pelletes). Durant la revoluci, Albors sigu assassinat i es passej el seu penis com a smbol de triomf per tota la ciutat. Tamb s'empreson la resta de la corporaci municipal en el mateix ajuntament.

La ciutat estigu governada del 9 al 13 de juliol per un Comit de Salut Pblica revolucionari presidit per Severino Albarracn. Els revolucionaris reivindicaren una serie de millores salarials i una reducci de la jornada laboral. Finalment, la revolta acab amb la intervenci de l'exrcit amb una ocupaci militar de la ciutat; unes dures represlies pels revolucionaris; i prcticament cap millora per la classe treballadora. Foren jutjats ms de 600 obrers, fins i tot menors entre 12 i 17 anys. Molts dels jutjats foren condemnats a penes de mort.

Aquest fet va trencar la collaboraci entre republicans i anarquistes, i donaren peu a qu els marxistes criticaren la incapacitat dels anarquistes de dirigir el moviment obrer. A partir d'aquest moment, la classe treballadora comen a autoorganitzar-se, ajudant-se de certes faccions de l'esglsia catlica. Es crearen diferents organismes i institucions pro-proletries, aix com, escoles professionals (els Salesians), cercles d'obrers catlics, mtues laborals, caixes d'estalvis (el Monte de Piedad, 1875), sindicats, etc. A Alcoi, fou el primer lloc on s'establ a Primera Internacional dels Treballadors (AIT) en l'estat espanyol, poc desprs de la Revoluci del Petroli. Encara que, durant uns anys, fou l'esglsia la intermediria entre la classe treballadora i els amos. L'esglsia tamb ajud i promogu decididament l'establiment de les primeres mtues laborals, les caixes d'estalvi i les escoles laborals, les quals, encara perduren el l'actualitat.

Es diu Revoluci del Petroli per que les masses, enfurides, duien com estndards grans torxes untades amb petroli (o probablement algun altre carburant derivat del petroli), i durant uns dies, segons les fonts, tota la ciutat feia olor a petroli.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25779" title="Robert Oppenheimer" nonfiltered="1015" processed="1013" dbindex="11084">

Julius Robert Oppenheimer (22 d'abril  de 1904 - 18 de febrer de 1967) va ser un fsic nord-americ, director del Projecte  Manhattan per al desenvolupament de la Bomba atmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial en el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mxic. 

Oppenheimer va nixer a Nova York en una famlia jueva. Va estudiar en la Ethical  Culture  Society , on va arribar a realitzar una completa formaci tant en matemtiques i cincies com en literatura grega i francesa. 

Fill d'un immigrant alemany que es va enriquir amb la importaci de productes txtils. Es va graduar a la Universitat d'Harvard el 1925. Desprs es va traslladar al Regne Unit per a investigar en el  Cavendish  Laboratory, dirigit per Ernest  Rutherford. Convidat per  Max  Born a la Universitat de Gotinga, on es va doctorar el 1927, all va conixer a altres fsics eminents com  Niels Bohr o Paul Dirac. Desprs d'una curta visita a les universitats de Leiden i Zurich, va tornar als Estats Units per a impartir classes de fsica a la Universitat de  Berkeley i en el Institut de Tecnonlogia de Califrnia. Al principi va centrar la seva atenci en els processos energtics de les partcules subatmiques, inclosos els electrons, positrons i raigs csmics. 

Aviat es va involucrar en assumptes poltics, preocupat per l'augment del nazisme a Alemanya. El 1936 es va mostrar partidari del bndol republic desprs de l'esclat de la guerra civil espanyola. A l'heretar la fortuna del seu pare, mort el 1937, no va desaprofitar cap oportunitat de subvencionar diverses organitzacions antifeixistes. Decebut pel comportament dispensat als cientfics per la dictadura stalinista, va acabar per desvincular-se de les associacions comunistes a les quals va estar vinculat. 


El 1939, Albert Einstein i Leo Szilard van advertir sobre la terrible amenaa que havia suposat per a la humanitat la possibilitat que el rgim nazi fora el primer a disposar d'una bomba atmica. Oppenheimer va comenar llavors a investigar tenament sobre el procs d'obtenci d'urani-235 a partir de mineral d'urani natural, alhora que determinava la massa crtica de l'urani requerida per a la posada a punt de la bomba. 

El 1942 es va integrar al Projecte  Manhattan, destinat a gestionar la investigaci i el desenvolupament per part de cientfics britnics i nord-americans de l'energia nuclear amb finalitats militars. La seu central, el laboratori secret de Los Alamos, a Nou Mxic, va ser  escollida pel propi Oppenheimer. Desprs de l'xit de la prova efectuada a Alamogordo, el 1945, va dimitir com a director del projecte. 

Dos anys desprs va ser escollit president de la Comissi per a l'Energia Atmica nord-americana, crrec que va exercir fins el 1952. Un any ms tard, a causa de la seva antiga vinculaci amb els comunistes, va ser vctima de la caa de bruixes de McCarthy i se'l va destituir de la presidncia de la Comissi. Va dedicar els ltims anys de la seva vida a la reflexi sobre els problemes sorgits de la relaci entre la cincia i la societat. 

 Enllaos externs . 

Biografiasyvidas, respectant les seves condicions;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25781" title="John Stuart Mill" nonfiltered="1016" processed="1014" dbindex="11086">


John Stuart Mill (n. 20 de maig de 1806 -   8 de maig de 1873) fou filsof i economista angls i el pensador liberal ms influent del segle XIX. Defensava l'utilitarisme, la teoria tica ja proposada pel qui fou el seu padr Jeremy Bentham.


 Biografia .

John Stuart Mill nasqu a Pentonville, Londres (Anglaterra) i fou el primer fill de James Mill. Mill fou educat pel seu pare, amb l'ajuda de Jeremy Bentham i Francis Place. Reb una educaci molt rigorosa i fou allat deliberadament del contacte amb altres nois de la seva edat. El seu pare, un seguidor de les idees de Bentham i de l'associacionisme, tenia la idea de crear una figura intellectual que continus difonent les idees utilitaristes desprs de les morts de Bentham i d'ell mateix.

Els seus coneixements quan era encara un nen eren excepcionals: als tres anys sabia l'alfabet grec i una llarga llista de paraules gregues amb la seva corresponent traducci a l'angls, a l'edat de vuit anys les faules d'Hisop, l'Anbasi de Xenofont i l'Herdot i tenia coneixements de Luci, Digenes, Iscrates d'Atenes i Plat. Tamb tenia fora coneixements de la histria d'Anglaterra. 
Als vuit anys, comen a estudiar llat, geometria i lgebra i fu de mestre als seus germans ms petits. Les seves lectures principals eren sobre temes d'histria si b lleg tots els autors clssics grecs i llatins que es llegien a les universitats de l'poca; aix a l'edat de deu anys llegia Demstenes i Plat amb facilitat. El 1818 el seu pare public Histria de l'ndia. immediatament desprs, comena a estudiar lgica i llegeix els tractats d'Aristtil. En els anys segents, s'introdueix en l'economia poltica i estudia Adam Smith i David Ricardo.

Mill treball per la Companyia de les ndies Orientals britnica, per fou tamb Membre del Parlament pel partit liberal. En la seva obra "Consideracions sobre el govern representatiu", Mill exposa diverses reformes per al parlament i el sistema electoral, especialment en temes de representaci proporcional i extensi del dret de sufragi.

El 1851 Mill es cas amb Harriet Taylor desprs de 21 anys d'amistat. Harriet Taylor tingu una gran influncia en l'obra de Mill tant al llarg de la seva amistat com posteriorment durant el matrimoni; n's un exemple la defensa que fa Mill dels drets de la dona.

Obra.
La seva obra Sobre la Llibertat fou un llibre de gran transcendncia sobre la naturalesa i els lmits del poder, el qual podria ser legtimament exercit per la societat sobre l'individu. Un argument bsic de Mill fou l'anomenat Principi del dany, s a dir, la gent s lliure de fer el que li sembli convenient sempre que aix no suposi un dany o perjudici per als altres. En base a aquest argument, Mill defens que el paper de l'estat hauria de ser la supressi de les barreres a la llibertat, com ara algunes lleis, i reduir-les en base exclusivament al principi del dany. Existeixen dos mbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pblica. Els ssers humans, dins l mbit de la vida privada, trien aquells elements que consideren fonamentals per la bona vida, segueixen els principis religiosos que consideren ms adients, i tenen les opinions que volen, i l Estat no ha d intervenir en aquests afers de la vida privada.

Ara b, molts dels nostres actes afecten a d altres persones, i, per tant no poden circumscriure s dins l mbit de la vida privada de la persona. s, noms en aquestes circumstncies en les que l Estat pot intervenir. Cal controlar els Poders de l Estat, i situar-los, noms en l mbit de la vida pblica. John Stuart Mill valora com un b precis la llibertat dins l mbit privat: la llibertat de pensament, la llibertat d expressi sn elements de la mxima importncia pel seu pensament.

D'acord amb Isaiah Berlin, Mill noms parla de llibertat negativa, s a dir, que per a ell la llibertat es defineix com l'absncia d'impediments obstacles i/o coerci. Aquesta concepci de la llibertat contrasta amb la idea de llibertat positiva que centra el focus d'atenci en la capacitat d'actuaci i en la presncia d'oportunitats per exercir la llibertat.

Cal distingir entre all que desitgem, ja que ens fa felios, d all que desitgem per poder arribar a ser felios. Les virtuts han de ser considerades com a part del que anomenem Felicitat, sn el cam cap a la Felicitat, ja que podem arribar a un major nivell de la comprensi de la Felicitat a travs del coneixement i l experincia.

Aix, John Stuart Mill considera que noms el plaer s desitjable en ell mateix, i que les accions seran considerades correctes o incorrectes en funci de si proporcionen la Felicitat dels interessats o no. Cal assenyalar que seguim amb la idea, ja assenyalada per Epicur, que considera la Felicitat com la recerca del plaer i la fugida del dolor.

La Felicitat s l nica cosa desitjable com a finalitat, mentre que la resta que s desitjable, ho s com un medi per arribar a la Felicitat. Com ho podem probar? Tenim fora problemes per fer-ho degut a l evidncia del fet. Tothom desitja la seva Felicitat, per aix no t per qu significar que la Felicitat sigui bona, tot i que existeix una clara relaci entre all que s bo i all que s desitjable.

No tots els plaers tenen el mateix valor, ja que hi ha plaers superiors, i plaers inferiors, i les nostres accions han de donar preferncia als plaers superiors. Aqu veiem una clara influncia del pensament d Epicur i d Aristtil. Els plaers superiors sn els que porten al desenvolupament moral propi de l sser hum: el coneixement, i el treball intellectual. Per aix afirmar: s millor ser una criatura humana insatisfeta que un porc satisfet, i s millor ser Scrates insatisfet que un boig satisfet.

 
L'obra magna de Mill fou Sistema de Lgica, de la qual es realitzaren nombroses edicions. En aquesta obra avalua les categories aristotliques i proposa el seu propi sistema. Exposa la seva teoria de termes i proposicions i es centra en el procs inductiu. Aquesta obra recull una forta influncia de l'obra de William Whewell Histria de les cincies inductives (1837).

La reputaci d'aquesta obra es basa en l'anlisi de la prova inductiva, en contrast amb els sillogismes d'Aristtil basats en el mtode deductiu. Mill formula cinc mtodes inductius:
 El mtode de l'acord.
 El mtode de la diferncia.
 El mtode conjunt o doble mtode d'acord i diferncia.
 El mtode del residu.
 El mtode de variacions concomitants.
El punt com d'aquests mtodes s l'eliminaci i l'aproximaci successiva com a mtode cientfic.

Bibliografia.
 (1843) Un sistema de Lgica (A System of Logic);
 (1848) Principis d'economia poltica (Principles of Political Economy);
 (1859) Sobre la llibertat (On Liberty);
 (1861) Utilitarisme (Utilitarism);
 (1869) La submissi de les dones (The Subjection of Women);
 (1873) Autobiografia (Autobiography);

Traduccions al catal: 
 (1983) Sobre la llibertat, Laia, Barcelona.
 (1991) Sobre la llibertat,  Educaci, Materials de filosofia, Universitat de Valncia.
 (2006) L'utilitarisme, Edicons 62, Barcelona.



Vegeu tamb.
 Liberalisme;


Enllaos externs.

Informaci general sobre Mill (en castell);
Dossier sobre Utilitarisme, Bentham i Mill (en catal i castell);
Biografia, obres i citacions de John Stuart Mill (en angls);


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25783" title="Sense fil" nonfiltered="1017" processed="1015" dbindex="11087">
La tecnologia sense fil, fa referncia a les diferents tcniques que permeten la comunicaci entre dispositius electrnics, que no es basen en el contacte fsic a travs de cables. Els aparells que sn propers es comuniquen utilitzant ones radioelctriques mitjanants els emissors i receptors incorporats.

Les tecnologies sense fil permeten disposar de xarxes sense el destorb que suposen els cables. Com que els aparells porttils sn cada cop de mides ms redudes, i les necessitats de connexi entre ells augmenten, aquesta tecnologia es consolida dia a dia. Per aix t un inters especial a la informtica de butxaca.

Existeixen diferents tecnologies sense fil:
 Wi-Fi - Xarxa de distncia intermitja ideada per a substituir els fils d'una xarxa local (LAN).
 Bluetooth - Xarxa de poca distncia i baix consum de potncia ideada per eliminar els cables dels perifrics com ara auriculars, impressores, teclats; molt utilitzada per  telfons mbils i ordinadors de butxaca.
 IrDA - Connexi per infrarrojos molt utilitzada per comandaments a distncia i ordinadors de butxaca.
 DECT - Connexi ideada per a telfons sense fils.
 WIMAX - xarxa ideada per a connectarse a ordinadors de microsoft, a traves dels "forats" del seu firewall;

Vegeu tamb.
Tecnologia;
Xarxa;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25784" title="Ni" nonfiltered="1018" processed="1016" dbindex="11088">
Ni  (   , del rom Naissus; vegeu ms endavant) s una ciutat de Srbia (antiga Iugoslvia) amb coordenades 43.3 N 21.9 E, situada vora el riu Ni ava, amb una poblaci de 374,300 (2004, World Gazeteer). La ciutat s'estn en una rea d'uns 597 quilmetres quadrats i inclou la ciutat de Ni , les termes Ni ka Banja i 68 suburbis ms. Compta amb el Konstantin Veliki Aerodrom (o aeroport de Constant I el Gran), un aeroport internacional amb codi de destinaci INI.  

Situada en una crulla d'autopistes entre els Balcans i la resta d'Europa, que connecten l'sia Menor amb Europa, Ni  s una de les ciutats ms antigues dels Balcans i des dels temps antics s'ha considerat una porta entre l'Est i l'Oest.

Ni  s un centre universitari. Hi ha vora 14.000 universitaris a la Univerzitet u Ni u, que comprn 10 facultats. Ni  s tamb un dels centres industrials ms importants de Srbia, amb indstria electrnica, de l'enginyeria mecnica, txtil i tabaquera.

Durant l'ocupaci alemanya a la Segona Guerra Mundial, el primer camp de concentraci de Iugoslvia va ser a prop de Ni . Al 1942, una revoluci armada finalitz amb una fugida. Els fugits eren de la guerrilla del movimient de Tito, que havien estat capturats pels alemanys durant la batalla de Kozara. Aquesta fuga est representada a la pellcula de Miomir Stamenkovic Lager Ni , de 1987.

El clima de l'rea de Ni  s moderat i continental, amb una temperatura mitjana d'11,2C. Juliol s el mes ms calors, amb una temperatura mitjana de 21,2C. El mes ms fred s el gener, amb una mitjana situada vora els 0,2C. La pluviometria anual s de 567,25 mm/m2. La pressi baromtrica mitjana s de 992,74 mb. Hi ha 123 dies plujosos i 43 dies amb neu. De mitjana, la fora del vent es troba just per sota del nivell 3 de Beaufort.

Histria.

L'antic nom de Naissus (lloc de les nimfes) es va mantenir sota l'Imperi Rom, i es consider un lloc digne de menci a l'obra Geografia de Claudi Ptolemeu. Els romans ocuparen la ciutat en el perode de la guerra de Dardnia (75-73 aC) i la ciutat es convert en una crulla de camins estratgics i una ciutat mercantil i de guarnici.

A l'any 268, durant la "crisi del tercer segle" quan es derru l'Imperi, la invasi goda ms gran considerada fins a la data va anar penetrant als Balcans. Els hruls, aliats dels gots, proporcionaren una flota que transport per mar nombrosos exrcits que baixaren per la costa del mar Negre, on causaren la destrucci dels territoris costaners de Trcia i Macednia. Altres forces enormes creuaren el Danubi a Msia. La invasi dels gots a la provncia de Pannnia fou desastrosa. L'emperador Galli par el progrs dels gots derrotant-los a la batalla d'abril de l'any 268. Al setembre del mateix any es dirig cap a la major fora dels gots, situada a Naissus, i els derrot en la carnisseria que fou anomenada la batalla de Naissus, la ms sangonenta del segle III, en qu moriren entre 3.000 i 5.000 gots al camp de batalla. La batalla proporcion el nou cognom al gran general Claudi Gtic, tot i que fra el comandant de cavalleria d'Aureli el vencedor real. La batalla de Naissus assegur dos segles ms l'Imperi a l'Oest.

Quatre anys ms tard, el 272 dC, nasqu a Naissus el fill d'un comandant militar i de la filla d'un hostaler; llur dest seria el de convertir-se en l'emperador Constant el Gran. Les importants restes arqueolgiques de la vila imperial de Mediana, que daten del segle IV, es troben molt a prop de Ni . Els terres amb mosaics i altres restes luxoses es preserven al Museu Arqueolgic de les excavacions. Als voltants s'hi agrupen altres enclavaments aristocrtics suburbans.

Al segle IV es fund la baslica cristiana a Ni , un dels monuments cristians ms antics. Tot i que l'emperador Juli l'Apstata en refor les muralles, la gran prosperitat de Naissus la convert en objectiu militar i fou destruda per tila al segle V. Posteriorment, Justini I va fer tots els possibles per restaurar-la, per Naissus mai ms recuper el carcter urb del segle IV.

Al segle IX, Naissus va restar sota la dominaci dels blgars, i sota els hongaresos al segle XI; l'emperador bizant Manel I la reconquist una altra vegada al 1173, i al final del segle XII la ciutat va estar en poder del prncep de Srbia Stefan Nemanja, que va rebre hospitalriament l'emperador germnic Frederic I Barba-roja i els seus croats.

Al 1375, els otomans capturaren Naissus per primer cop als serbis. Encara es conserva b una gran fortalesa de les primeres dcades del segle XVIII. Tamb hi ha un important monument del comenament del segle XIX en memria de l'aixecament serbi contra el regne turc, present ms de quatre-cents anys; s la ele Kula (o Torre de les Calaveres), una torre construda amb calaveres humanes nica en el seu estil.

Enllaos externs.
 www.nis.org.yu   Web oficial de la ciutat;
 Universitat de Ni ;
 Narodno pozori te Ni  - Teatre Nacional de Ni ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25786" title="Wild" nonfiltered="1019" processed="1017" dbindex="11089">
Wild fou una lnia de la noblesa alemanya amb mltiples sublnies entre elles les lnies de prnceps de Salm-Salm i Salm-Kyburg:

Wild und Rau 961-1140;
Wild 1140-1323;
Rau 1140-? (a Wild);
Wild-Kyburg (I) 1323-c.1350;
Wild-Daun 1323-c.1350;
Wild-Schmitburger c. 1350 (per divisi de Wild-Kyburg) (a Wild-Kyburg);
Wild-Kyburg (II) c. 1350-1409 (al Wild und Rhein);
Wild und Rhein (sorgida c. 1350, any en que Rhein hereta Wild Daun) c. 1350-1520;
Wild-Rhein-Daun 1520 1574;
Wild-Rhein-Kyburg 1520-1545;
Morchingen 1545-? (c. 1554);
Kyburg 1545-?  (c. 1554);
Morchingen-Kyburg 1554-1607;
Salm (I) 1574-?
Rheingrafenstein (Grumbach) 1574-1797 (a Frana 1797);
Daun 1574-1797 (a Frana 1797);
Salm (II) ?-1738 (sorgida de Salm I) (a Hooustraten 1738, reanomenada Salm-Salm);
Neufuiller ?-1676 (sorgida de Salm I) ;
Hooustraten (Salm-Salm) 1676-1811 (a Frana 1793-1803);
Salm-Horstmar 1803-1811 ;
Leuze (Salm-Kyburg) 1676-1798;
Morchingen 1607-1681 ;
Kyburg 1607-?   (a Mordchingen);
Thronecken 1607-1688 (extingida 1688, litigi 1688-1701);
Les possessions d'aquesta darrera lnia es van repartir entre les dems subsistents: Salm (II), Salm-Salm, Salm-Kyburg, Rheingrafenstein i Daun.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25788" title="Uni del Centre Democrtic" nonfiltered="1020" processed="1018" dbindex="11090">

Uni de Centre Democrtic (Unin de Centro Democratico), UCD, fou el primer partit poltic espanyol que va governar Espanya, desprs del perode de la dictadura de Franco. Adolfo Surez va ser el seu lder ms carismtic.

 Fundaci .
Es va formar com a coalici en maig de 1977, durant la transici posterior a la dictadura de Francisco Franco. La UCD va reunir Fernando lvarez de Miranda (PDC), Po Cabanillas Gallas (PP), Gonzalo Casado (PSI), Manuel Clavero (PSLA), Francisco Fernndez Ordez (Partit Social Demcrata), Juan Garca Madariaga (PPL), Joaqun Garrigues Walker (FPDL), Enrique Larroque (PL), Jos Ramn Lasun (FSD), Jos Luis Meiln (PGI), Lorenzo Olarte (UC), Eurico de la Pea (USDE), Antonio Prez Crespo (UDM), Enrique Snchez de Len (AREX) i Ignacio Camuas (PDP) sota el lideratge d'Adolfo Surez. Els seus principals components es declaraven demcrata-cristians, liberals, socialdemcrates o independents, sent aquests ltims freqentment elements procedents del rgim franquista. Posteriorment, el 4 d'agost de 1977, es va transformar en un partit poltic.

 Els anys de govern (1977-1982) .
UCD va governar Espanya des de 1977 fins a 1982. En les Eleccions Generals del 15 de juny de 1977 va obtenir 6.310.391 vots (34,4%) i 166 escons. Va poder governar a causa del suport parlamentari i al consens establert tant amb AP com amb el PSOE i el PCE. Va ser un dels principals partits impulsors de la Constituci de 1978, tenint entre les seves files a 3 dels 7 ponents constitucionals. Al mar de 1979 va tornar a guanyar les eleccions generals espanyoles de 1979 amb majoria simple, obtenint 6.268.593 vots (34,8%) i 168 diputats. 
 Legislatura Constituent .
 
 I Legislatura d'Espanya .
 
 Dissoluci .
La ra fonamental de la seva desaparici van ser els conflictes interns, que van causar la renncia a la Presidncia del Govern de Surez el gener de 1981, substituint-lo fins a la fi de la legislatura Leopoldo Calvo Sotelo. Hi ha qui opina que l'nica cosa que mantenia unida la coalici era la redacci de la nova Constituci. Alhora va acabar sent un partit amb escassa popularitat i ample rebuig, a causa del augment de l'atur, la greu inflaci i la general crisi econmica que vivia el pas. 

A les eleccions generals espanyoles de 1982, en les quals va vncer de forma aclaparadora el PSOE, va presentar com candidat a Landelino Lavilla, i noms va obtenir 1.425.093 vots (6,7%) i 11 escons. Desprs de la seva renncia, Adolfo Surez va formar el Centre Democrtic i Social (CDS), que va competir amb UCD en les eleccions de 1982 i del que seria president fins a 1991. 

Per la seva banda, Francisco Fernndez Ordez es va integrar al costat del seu grup socialdemcrata en el PSOE. D'altra banda, el Partit Demcrata Popular o el Partit Liberal es coaligarien amb Aliana Popular, acabant per integrar-se en aquest partit i ocupant l'espai del centre-dreta. Per tant, la UCD va ser dissolta el 18 de febrer de 1983. La base electoral de la UCD va nodrir simtricament en les eleccions de 1982 a les dues principals formacions de l'esquerra i la dreta, el Partit Socialista i Aliana Popular, la qual, desprs de refundarse en 1990 amb el nom de Partit Popular, va passar a capitalitzar una porci encara major de l'electorat centrista.  
 Vegeu tamb .
Legislatura Constituent d'Espanya (1977-1979) ;
I Legislatura d'Espanya (1979-1982) ;
Partits poltics a Espanya ;
Centre Democrtic i Social ;
Aliana Popular (posteriorment Partit Popular) ;
Partit Socialista Obrer Espanyol ;
Transici Espanyola;

 Enllaos externs .

  UCD a ELPAIS.com;
  Centristes espanyols en 1977;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25792" title="Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)" nonfiltered="1021" processed="1019" dbindex="11091">




El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona est situat al Passeig de Santa Madrona, 39 41 al Parc de Montjuc. s una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

El museu t un fons literari de 35.560 llibres i 1554 publicacions peridiques.

Les matries tractades son:

 Prehistria i Histria Antiga;
 Histria Medieval;
 Etnologia;

 Enllaos externs .
Pgina web del Museu d'Arqueologia de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25797" title="Partit per la Independncia" nonfiltered="1022" processed="1020" dbindex="11092">
El Partit per la Independncia (PI), va ser un partit poltic independentista catal fundat per ngel Colom i Pilar Rahola el 1996 com a resultat d'una escisi d'ERC, tamb independentista. Desprs dels pobres resultats electorals obtinguts en les eleccions municipals del 1999, especialment a Barcelona on s'havia presentat Rahola com a alcaldable, el PI es va dissoldre. Posteriorment, Colom i una gran part de la direcci del partit es va integrar a Convergncia Democrtica de Catalunya.

 Vegeu tamb: Partit per Catalunya (Frana);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25799" title="Serac" nonfiltered="1023" processed="1021" dbindex="11093">

Un serac s un bloc de neu premsada procedent de l'acumulaci de neu a les glaceres, al moment que es desprenen de la resta de la glacera i cauen per efecte de la gravetat.

Per extensi, sn seracs aquelles masses gelades que sense haver trencat encara, ho faran aix que l'avan de la glacera les precipiti al buit.

Per efecte de la plasticitat i cohesi interna de les masses de gel de les glaceres, els blocs quan se trenquen i cauen acostumen tenir una mida important, ja que els blocs tindrien la mateixa alada que la glacera (entre 5 i 50 metres) i la meitat de profunditat.

Es formen i trenquen si el pendent est entre 20 graus i 45 graus, ja que per sota d'aquest valor mnim probablement el gel no es trencaria, sin que la glacera lliscaria sencera, i per sobre del valor mxim la glacera es trenca tant bon punt perd sustentaci o ja no s arriba a formar. Naturalment aquests valors sn variables en funci de l'orientaci de la glacera, la morfologia del sl, la temperatura ambient i la de la massa gelada, entre d'altres. 

La seva caiguda s tan destructiva que  de ser possible- s ha d'evitar qualsevol activitat a les zones que poden abastar. s considerat un dels factors de risc en la prctica de l'alpinisme.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25801" title="Carl Friedrich Gau" nonfiltered="1024" processed="1022" dbindex="11094">


Johann Carl Friedrich Gauss (Gau) (30 d'abril de 1777 - 23 de febrer de 1855) va ser un matemtic, astrnom i fsic alemany que s considerat un dels matemtics ms grans de tots els temps.

 Biografia .
Gauss va nixer a Braunschweig (ducat de Brunswick-Lneburg, ara part d'Alemanya), fill nic de pares de classe baixa. Segons la llegenda, el seu geni ja es va notar a l'edat de tres anys, quan va corregir, de cap, un error que va fer el seu pare mentre calculava les seves finances. Tamb es diu que mentre estava a l'escola elemental, el seu professor va provar d'entretenir els seus alumnes fent-los sumar tots els nmeros de l'1 al 100. Uns segons desprs, deixant a tothom bocabadat, el jove Gauss va donar la resposta correcta, en adonar-se que en sumar els elements de dos en dos comenant pel primer i l'ltim donaven sumes idntiques: 1+100=101, 2+99=101, 3+98=101, etc., fent una suma total de 50  101 = 5050.

Gauss va aconseguir entrar a la universitat, i de manera independent va redescobrir alguns importants teoremes; va destacar el 1796, quan va aconseguir demostrar que qualsevol polgon regular dn costats, on n s el producte d'una potncia de 2 i d'un nombre primer de Fermat, es pot construir amb regle i comps, ampliant els coneixements que tingueren els matemtics de la Grcia clssica. Gauss es va sentir tan complagut amb aquest resultat que va demanar que s'inscrivs a la seva tomba un polgon regular de 17 costats.

Gauss va ser el primer de demostrar el teorema fonamental de l'lgebra; de fet, durant la seva vida va trobar quatre proves completament diferents per a aquest teorema, aclarint a ms a ms de forma considerable el concepte de nombre complex.

Gauss tamb va realitzar importants contribucions a la teoria dels nombres amb el seu llibre Disquisitiones Arithmeticae, que dedicava sis seccions a la teoria dels nombres, donant a aquesta branca de les matemtiques una estructura sistematitzada. A l'ltima secci del llibre expos la seva tesi doctoral. Aquell mateix any va predir l'rbita de l'asteroide Ceres mitjanant aproximacions d'arrels quadrades.

Gauss es mantenia grcies a la paga del duc de Brunswick, per no apreciava la inseguretat d'aquesta situaci i no creia que les matemtiques fossin prou importants per a merixer aquest suport, aix que va intentar aconseguir un crrec com a astrnom, i el 1807 va ser designat professor d'astronomia i director de l'observatori astronmic de Gttingen.

Gauss va descobrir la possibilitat de geometries no euclidianes per no ho va publicar mai per por de l'escndol que es provocaria. Aquesta conclusi s'extreu de les cartes a Farkos Wolfgang Bolyai. El seu amic Bolyai va intentar provar durant anys el postulat de les paralleles usant els altres axiomes geomtrics d'Euclides, sense resultat. El fill de Bolyai, Jnos Bolyai, va redescobrir la geometria no euclidiana el 1820, treball que es va publicar el 1832.

El 1818 Gauss va comenar un estudi geodsic de l'Estat de Hannover, treball que posteriorment el duria al desenvolupament de la distribuci normal, encara que no va ser pas Gauss el primer a desenvolupar-la.

El 1831, una fructuosa collaboraci amb el professor de fsica Wilhelm Weber els va dur a aconseguir resultats en magnetisme, el descobriment de les lleis de Kirchhoff i la construcci d'un primitiu telgraf entre el despatx de fsica i l'observatori de la Universitat de Gttingen.

Va morir a Gttingen, Hannover, el 1855 i la seva tomba es troba al cementiri d'Albanifriedhof d'aquesta ciutat.

 Llibres .
(1801) Disquisitiones Aritmeticae (Aritmtica);
(1809) Theoria motus corporum coelestium in sectionibus conicis Solem ambientium (Astronomia) ;
(1823) Theoria combinationis observationum erroribus minimis obnoxiae (Estadstica);
(1828) Disquisitiones generales circa superficies curva (Geometria);























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25803" title="Arnold Sommerfeld" nonfiltered="1025" processed="1023" dbindex="11095">

Arnold Sommerfeld (5 de desembre de 1868 - 26 d'abril de 1951) va ser un fsic alemany que va introduir la constant de l'estructura fina el 1919. 

Arnold Sommerfeld va nixer a Knigsberg, on va estudiar matemtiques. Desprs de rebre el doctorat el 1891 es va canviar a la universitat de Gttingen, on va rebre la ctedra el 1896. Des del 1897 va exercir com professor de la universitat Clausthal-Zellerfeld, i el 1900 com professor d'enginyeria tcnica en la universitat d'Aachen, on va desenvolupar la seva teoria de la Lubricaci hidrodinmica. 

El 1906 es va convertir per fi en professor de fsica de la universitat de Munic. All va entrar en contacte amb la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, que encara no estava acceptada comunament. Les seves contribucions matemtiques a la teoria van ajudar que els cientfics ms escptics l'acceptessin. Posteriorment es es va convertir en un dels fundadors de la mecnica quntica, i molts dels seus deixebles es van fer famosos - els ms importants Werner Heisenberg i Wolfgang Pauli. 

L'any 1922, Sommerfeld va visitar Barcelona, convidat del cientfic catal Esteban Terradas i Illa, en el marc dels Cursos Monogrfics d'Alts Estudis d'Intercanvi, promoguts per la Mancomunitat de Catalunya.

El 1927 Sommerfeld va aplicar les estadstiques de Fermi-Dirac al model de Drude dels electrons en els metalls. La nova teoria resolia molts dels problemes predient les propietats trmiques del model usat. 

Sommerfeld va morir el 1951 a Munic a causa de les ferides d'un accident de trnsit. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25807" title="Wied" nonfiltered="1026" processed="1024" dbindex="11096">
Wied s un llinatge alemany que va governar el comtat d'aquest nom, i el 1914 van rebre el principat d'Albnia

Inicis del comtat d'Engersgau.

Les seves terres eren l' Engersgau. Les primeres notcies d'Engersgau sn del segle IX quan estava regit per un comte anomenat Rochar, que governava tamb Einrich. El 958 apareix un comte anomenat Waltbert.

El primer comte ben conegut de la regi fou Ot de Hammerstein, al qui va seguir cap el 1034 el comte Wigger, que era el seu gendre i originari de Turngia, que va iniciar una dinastia duradora. Wigger va ocupar el lloc d'Udo, fill d'Ot, que s'havia mort abans que el pare.

El comtat de Wied fins a la desaparici.

Matfried devia succeir Wigger cap el 1093 i va morir el 1129. Va adoptar el nom de Wied d'un castell a la vora d'un riu del mateix nom (Altwied). Aquesta branca es va extingir amb tres generacions, amb el comte Lotari (1218-1243). En temps de Frederic Barba-roja el comtat va ser mediatitzat i va passar a dependre del comte Palat del Rin. La successi ja abans del 1243 va ser disputada per Eppenstein i Isenburg-Braunsberg. Bruno d'Isenburg-Braunsberg, que tenia millor dret, va renunciar a canvi de diners a una part del comtat. El comtat es va fusionar a Isenburg-Braunsberg i va desaparixer (fins que el 1338 Guillem de Isenburg-Braunsberg va heretar l'altra part i el va restaurar).

Restauraci del comtat.

L'altra part del comtat que havia passat als comtes d'Eppenstein va ser venuda al comte Rupert II de Wirneburg el 1306 que el 1307 va rebre el territori en feu del compte Palat del Rin. El seu fill Rupert III va empenyorar el comtat alguns cops. Finalment la seva filla Agns el va aportar com a dot al seu matrimoni amb Guillem d'Isenburg-Braunsberg que ja possea l'altra meitat del comtat, i que llavors va ser restaurat passant a dir-se la lnia Isenburg-Wied

Uni de Wied i Runkel.

Joan II d'Isenburg-Wied, a la seva mort sense fills mascles el 1462, va traspassar l'herncia a les seves filles. La part ms important de Wied va passar a Anastsia, casada amb Ditric IV senyor de Runkel, descendent de Sigfrid III de Runkel i de Westerburg.

El 1595 es va dividir breument en dues branques: l'alt Wied (Diuedorf) i el baix Wied (Wied).

Lnies Wied-Runkel i Wied-Neuwied.

El comte Frederic, fill de Germ II qui ja havia tornat a reunir el comtat, va fundar la ciutat de Neuwied. Els seu germ va formar la lnia de Wied-Runkel (1633-1709) que va tornar a la lnia principal i la va rebre el ser besnt Joan Llus Adolf (fill de Maximili Enric, mort el 1706, i nt de Jordi, mort el 1690). I el seu fill Frederic Guillem va formar la lnia  Wied-Neuwied (1698)

La lnia Wied-Runkel va ser elevada a prnceps de l'Imperi el 1791 i mediatitzada durant el perode napolenic. El 9 de mar de 1824 va morir el prncep Carles Llus Alexandre de Wied-Runkel i el va succeir el seu germ Frederic Llus de Wied-Runkel que va morir ben poc desprs, el 28 d'abril de 1824, i amb ell es va extingir la lnia i els seus territoris van passar a la lnia Wied-Neuwied, des de llavors anomenada un altre cop noms Wied.

La lnia Wied-Neuwied va ser elevada a lnia de prnceps de l'Imperi el 1785 i durant el perode napolenic fou igualment mediatitzada. 

Prnceps titulars.

Frederic Carles va ostenta el ttol de prncep fins el 1809. El prncep Joan August Carles de Wied va morir el 24 d'abril de 1836. Un germ seu, Maximili Alexandre Felip de Wied fou un destacat naturalista i explorador. Guillem Germ Carles, fou fill i successor de Joan August Carles i va morir el 5 de mar de 1864 deixant un fill (que el va succeir com a prncep de Wied) anomenat Guillem Adolf Maximili Carles, casat amb la princesa Maria d'Holanda, i una filla, Isabel de Wied, que fou reina de Romania.

La casa de Wied a Albnia.

Guillem va morir el 22 d'octubre de 1907 i va deixar dos fills: el ms gran, Frederic, nascut el 27 de juny de 1872, fou prncep de Wied, i es va casar amb Paulina de Wrttemberg, essent la seva branca la que segueix el titol de prncep de Wied; el segon fill Guillem Frederic de Wied, nascut el 1876, fou nomenat Prncep d'Albnia ttol que va acceptar el 10 de febrer de 1914 i va fer la seva entrada a Durres (en itali Durazzo) el 7 de mar de 1914. El 23 de maig de 1914 va esclatar una revolta i el prncep immediatament va abandonar el palau i es va refugiar al vaixell itali Misurata. El 4 de setembre de 1914 el prncep va abandonar el pas (sense abdicar els seus drets) i mai ms va tornar a Albnia. Va morir el 18 d'abril de 1945 a Romania, deixant fills, entre ells l'hereu Carles Victor de Wied que va morir sense descendncia el 8 de setembre de 1973.

Comtes de Wied des del 1462.

Ditric IV senyor de Runkel 1462-c. 1465;
Frederic IV c. 1465-1478;
Ditric IV 1478-1484;
Guillem II 1484-1489;
Guillem III 1478-1526;
Joan III 1526-1533;
Felip 1533-1535;
Joan IV 1535-1581;
Germ I 1581-1591;
Germ II 1591-1631;
Joan Guillem 1591-1633;
Felip Llus II 1591-1633 ;
Guillem IV 1595-1612  (lnia Dieudorf, extingida el 1612);

Lnia Wied-Neuwied.

Frederic V 1633-1698;
Frederic Guillem 1698-1737;
Joan Frederic 1737-1791;
Freceric Carles 1791-1809;
Joan August Carles 1809-1836;

Lnia Wied-Runkel.

Maurici Cristi 1633-1653;
Joan Ernest 1653-1664;
Llus Ferran 1664-1709;
Joan Llus Adolf 1709-1762;
Cristi Llus 1762-1824;
Frederic Llus 1824;
Extingida el 1824 passa a Wied-Neuwied;

Prnceps de Wied.

Guillem Germ Carles 1836-1864;
Guillem Adolf Maximili Carles 1864-1907;
Germ Guillem Frederic 1908-1941;
Frederic Guillem Enric Constant 1941-2000;
Joan Frederic Alexandre 2000-;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25812" title="Mudjar" nonfiltered="1027" processed="1025" dbindex="11100">
Els mudjars (de l'rab mudayyan que significa "al que se li ha perms quedar-se") sn els musulmans que residien als territoris cristians de la pennsula Ibrica durant el procs de la Reconquesta que es dugu a terme durant l'edat mitjana.
 
A aquests musulmans se'ls permet seguir practicant la seua religi, utilitzar la seua llengua i mantenir les seues costums. Durant l'Edat Moderna foren obligats a convertir-se al cristianisme, passant aix a denominar-se moriscos.

Els mudjars protagonitzaren tres revoltes entre els anys 1244 i 1276 al sud del Regne de Valncia, liderades pel cabdill Al-Azraq. Aquestes revoltes arribaren a posar en greu perill la formaci del Regne.

Art mudjar.

Vegeu tamb l'article principal art mudjar;
L'art mudjar s un estil cristi per que incorpora influncies, elements o materials d'estil hispanomusulm, tractant-se d'un fenomen autcton i exclusivament hispnic. L'arquitectura mudjar d'Arag fou declarada Patrimoni de la Humanitat en 1986 i en 2001.

Tamb existeix la fil o comparsa dels mudjars en molts pobles que celebren festes de Moros i Cristians.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25813" title="Wettin" nonfiltered="1028" processed="1026" dbindex="11101">
Els Wettin fou un llinatge alemany, el territori inicial de la qual fou el comtat de Grabfeld o Grabfeldgau.

 Primers comtes .

El primer comte conegut, Burkhard, es titulava marcgravi de Sorbia. El ttol de comte de Wettin apareix el segle X amb referncia a un castell del llinatge. Dedi fou comte al Hesse o Hessegau i el llinatge apareix en possessi de petits feus fins a Ditric II que va rebre el important marcgraviat de la Baixa Luscia (Niederlausitz), i el seu fill Dedi II reb a mes a mes l'administraci del marcgraviat de Meissen el 1068 que apareix ja en possessi plena amb el seu fill Enric I el vell, per que el fill d'aquest, Enric II el Jove va perdre enfront del seu parent Conrad el gran, fill de Thiemo, germ de Dedi II que havia inaugurat una lnia a Wettin, Brehna i altres llocs. 

 El Wettin a Luscia i Meissen .

Conrad va reunir un gran patrimoni per a la seva mort va repartir l'herncia en els seus tres fills: el mes gran, Ot, va rebre Meissen; Diteric va rebre el Landsberg; i Dedi V va rebre la Baixa Luscia, Eilemburg, Groitsch i Rochltz. Diteric va morir el 1185 i el va heretar Dedi V, el qual va morir no massa desprs, cap el 1190, i el va succeir el seu fill Conrad II amb el que la lnia es va extingir el 1210. Ot va ser succet pel seu fill Albert el altiu i quant aquest va morir el 1195 el va heretar el seu germ Diteric el valent que va heretar las possessions de la lnia de Conrad II. Diteric el valent va morir el 1221 i el va succeir el seu fill Enric el illustre. El 1265 va procedir al repartiment del seu extens patrimoni entre els seus tres fills, repartiment que va quedar completat a la seva mort el 1288. Enric es va reservar de per vida Meissen i Baixa Luscia i va donar les possessions del Palatinat de Saxnia i el landgraviat de Turngia al seu fill Albert. El segon fill Ditric va rebre Landsberg i Osterland, i el tercer fill Frederic va rebre Dresden.

 Els Wettin a Saxnia .

La lnia Landsberg-Osterland es va extingir a la mort de Ditric el 1285. Dresden es va extingir amb la mort de Frederic el 1288. I la lnia principal representada per Albert, que va rebre Baixa Luscia i Meissen del pare en el repartiment final al morir aquest ltim va reunir tots els dominis. El 1289 Adolf de Nassau va adquirir Turngia. Les altres possessions van passar als fill d'Albert: Diessman (Baixa Luscia) i Frederic Tutta (Meissen i el Palatinat Sax). Frederic Tutta havia heretat a mes a mes el Landsberg i Osterland el 1185 per el 1291 va cedir aquest ltim territori al seu germ Diessman, i el Landsberg va passar a Brandenburg. El 1298 Turngia va tornar a mans d'Albert que va establir un indivs entre ell mateix i els seus dos fills. A la mort d'Albert, i tamb de Diessman, el 1307, Frederic Tutta va governar Turngia, el Palatinat Sax, Baixa Luscia, Osterland i Meissen fins el 1323 en que va morir i el va succeir el seu fill Frederic II el greu, que va governar del 1323 al 1349. A la seva mort els seus tres fills Frederic III, Baltasar i Guillem I van governar en indivs per el 1381, al morir Frederic III, els altres dos germans es van repartir l'herncia: Baltasar va rebre Turngia i Guillem el Meissen. Els fills de Frederic III , Frederic el combatent, Guillem Frederic i Jordi van governar la resta en indivs, i el 1402 va morir Jordi i van quedar noms els altres dos. El 1406 va morir Baltasar i les seves possessions van passar a Frederic el combatent; un any desprs va morir Guillem I i les seves possessions es van repartir entre els dos germans que governaven en indivs. El 1425 va morir Guillem Frederic i Frederic el combatent va reunir tota l'herncia, fins que va morir el 1428; llavors l'herncia va tornar a passar en indivs als quatre fills: Frederic VI el benigne, Guillem II el Valent, Enric i Segismund. Enric va morir el 1435 i Segismund es va ordenar sacerdot i es va retirar el 1437. Fins el 1445 els dos germans van seguir governant junts per el 1445 es van repartir l'herncia i Frederic II (1445-1464) el benigne es va quedar amb Meissen i Saxnia i Guillem II (1445-1482) el valent amb Turngia i Osterland

Per el perode subsegent vegeu Turngia i Saxnia

 Comtes, marcgravis, landgravis i burggravis de la famlia Wettin .

Burkhard I comte de Grabfeld o Grabfeldgau, 858-866;
Burkhard II comte de Grabfeldgau 866-908;
Burkhard III, comte de Wettin i Grabfeldgau 908-? ;
Dedi comte de Hessegau ?-957;
Ditric I comte de Hessegau 957-976 ;
Dedi I, comte del nord del Hessegau o Hosgau, de Saezsee i de Wilderbach, burggravi de Zorvig 976-1009;
Frederic, comte de Eilemburg i Merseburg, Palgravi de Saxnia senyor de Gosek 957-1015;
Ditric II comte del nord del Hessegau o Hosgau, de Saezsee, de Wilderbach, de Brehna i de Eilemburg, burggravi de Zorvig, marcgravi de Niederlausitz 1009/1015-1034 ;
Dedi II, Marcgravi de Niederlaussitz, comte de Eilemburg, administrador del marcgraviat de Meissen 1034 -1075 (administrador 1068-1075);
Enric I el vell, marcgravi de Niederlausitz, comte de Eilembur i marcgravi de Meissen 1075-1103 (Meissen 1088);
Enric II el jove, 1102-1123;
Thiemo I, Comte de Wettin, Brehna, Kostritz i Groitsch-Rochlitz, 1075-1091;
Conrad el gran, comte de Brehna, Camburg i Goritsch-Rochlitz , Marcgravi de Meissen i Laussitz 1091-1156 (Meissen i Lausitz o Luscia des 1123);
Dedi V el fort comte de Groitsch-Rochltz i de Eilenburg, Marcgravi de Niederlausitz, 1156-1190;
Ditric, comte de Landsberg 1156-1185 (a Dedi V el 1185);
Ot el ric, marcgravi de Meissen 1156-1190;
Conrad II comte de Groitsch-Rochltz i de Eilenburg, Marcgravi de Niederlausitz 1190-1210;
Albert el altiu marcgravi de Meissen 1190-1195;
Ditric el valent marcgravi de Meissen, Luscia i Landsberg 1195-1221;
Enric III el Illustre 1221-1288 (de Meissen i Luscia 1265-1288);
Albert de Saxnia Palatina i Turngia 1265-1307 ;
Ditric comte de Landsberg i Osterland 1265-1285;
Frederic I de Dresden 1265-1288;
Diessman de Luscia 1289-1307 (de Osterland 1291-1307);
Frederic I Tutta de Meissen i del Palatinat Sax 1289-1223 (de Luscia i Meissen 1307-1323);
Frederic II el greu 1323-1349;
Frederic III 1349-1381;
Baltasar I 1349-1406 (de 1381 a 1406 de Turngia);
Guillem I 1349-1407 (de 1381 a 1407 de Meissen);
Frederic IV de Turngia 1406-1440;
Frederic V el combatent 1381-1428;
Guillem Frederic 1381-1425;
Jordi 1381-1402;
Frederic VI el Benigne 1428-1464 (des 1445 a 1464 de Meissen i Saxnia);
Guillem II el valent 1428-1482 (des 1445 a 1482 de Turngia i Osterland);
Enric 1428-1435;
Segismund 1428-1437;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25814" title="Waldeck" nonfiltered="1029" processed="1027" dbindex="11102">
Waldeck fou un comtat i des el 1712 un principat d'Alemanya, la lnia principal sobirana del qual va subsistir fins el 1918.

Inicialment el centre principal era el comtat de Schwalenberg que incloa Waldeck i Pyrmont. Es va dividir en Schwalenberg y Pyrmont el 1137. Pyrmont va seguir un cam independent i va passar a Lippe i Gleichen fins que va tornar a la rama principal de Waldeck. De la rama de Schwalenberg es va escindir la de Sternberg i mes tard es va dividir en Schwalenberg i Waldeck. La de Sternberg va passar a Schaumburg. La rama de Schwalenberg es va extingir el 1297 i va tornar a la principal; i la de Waldeck, desprs de l'escissi de Landau el 1397, es va dividir el 1474 en  Waldeck-Wildungen i Waldeck-Eisenberg. La primera es va extingir el 1692 i va passar a la segona que tamb havia heretat els territoris de la lnia Landau quant es va extingir el 1597. La lnia Waldeck-Eisenberg es va dividir en dos branques el 1736, la branca de prnceps imperial de Waldeck-Pyrmont i la de prnceps mediatitzats de Waldeck-Bergheim. Ambdues van subsistir fins el novembre de 1918.

Comtes i prnceps de Waldeck i les seves lnies .

Schwalenberg

	Bardo c. 1043 ;
	Withukind II c. 1080 ;
	Enric I c. 1100 ;
	Enric II  mort cap el 1106 ;
	Withukind III 1116-1137  (fill);
	Dividit en Schwalenberg i Pyrmont;
 
Pyrmont

       Withukind III 1137-1149;
	Withukind IV 1149-1185 ;
	Withukind V 1185-1203 ;
	Volkwin 1185-1203 ;
	Gottschalk I 1199-1244 ;
	Withukind II 1222-1253 ;
	Herman I 1232-1264 ;
	Gottschalk II 1239-1258 ;
	Gottschalk III 1255-1258 ;
	Herman II 1256-1315  ;
	Hildebold 1270-1315 ;
	Heneri I 1315-140;
	Gottschalk IV 1340-1355 ;
	Heneri II 1340-1390 ;
	Enric III 1390-1418 ;
	Enric IV 1418-1464 ;
	Maurici 1464-1494 ;
	Frederic comte de Spiegelberg 1494-1535 ;
	Felip 1535-1557 ;
	Ursula 1557-1583 ;
	Herman Sim de Lippe 1557-1576 ;
	Felip de Lippe 1576-1583 ;
	Joan Llus de Gleichen 1583-1631 ;
	a Waldeck 1631;

Schwalenberg 

	Volkwin I 1137-1178 (fill de Vithukind III);
	Enric III 1178  (fill) inicia la lnia de Sternberg ;
	Withukind IV 1178-1193 (germ) a Schwalenberg;
	Herman III 1193-1223 (a Schwalenberg, bisbe de Paderborn);
	Volkwin III  1214-1249 (lnia Schwalenberg) ;
	Adolf I  1218-1270 (lnia Waldeck);

Lnia Waldeck

	Adolf II 1270-1276 (net);
	Ot I 1276-1305 (germ);
	Enric IV 1305-1334   ;
	Ot II (Comtat imperial 1349) 1344-1367  (fill);
	Enric V 1344-1349 (germ);
	Enric VI el ferri 1369-1397 (fill de Ot II);
	Enric VII 1397-1438 (fill);
	Adolf 1397 inicia la lnia de Landau (fill);
	Volrad I 1438-1474  (germ);
	Dividit en les lnies Waldeck-Wildungen i Waldeck-Eisenberg;

Sternberg

	Enric  1178-1209;
	Enric I 1209-1251 ;
	Enric II 1251-1299 ;
	Hoyer I 1251-1303 ;
	Sim 1251-1317 ;
	Hoyer II 1307-1318 ;
	Enric IV 1318-1353 ;
	Enric V 1353-1391 ;
	Joan 1364-1405 ;
	a los Lippe de Schaumburg 1405 ;

Lnia Schwalenberg

	Volkwin 1214-1249 (funda la lnia) ;
	Withukind VI 1246-1264 ;
	Adolf 1246-1300 ;
	Albert I 1246-1315 ;
	Enric IV 1264-1276 ;
	Gunther 1295-1322 ;
	Withukind VII 1295-1297 ;

Lnia Landau

	Adolf III 1397-1431 ;
	Ot III 1431-1459 ;
	Ot IV 1459-1495 ;
	a Wildungen i Eisenberg 1495-1539;
	Joan I  1539-1567 ;
	Felip V 1567-1578  ;
	Francis  1567-1597 ;
	a Eisenberg 1597;

Lnia Waldeck-Wildungen

	Felip  I 1474-1475  (fill de Volrad I );
	Enric  VIII 1475-1512 ;
	Felip II 1512-1574 ;
	Daniel 1574-1577 ;
	Enric IX 1577 ;
	Gunther 1577-1585 ;
	Guillem Ernest 1585-1598 ;
	a Waldeck-Eisenberg  1598-1607;
	Volrad IV 1607-1640 ;
	Felip Teodor 1640-1645 ;
	Enric Volrad 1645-1664 ;
	Jordi Frederic (Prncep del Imperi 1682) 1664-1692 ;
	a Waldeck-Eisenberg ;

Lnia Waldeck-Eisenberg

	Felip II 1474-1524  (fill de Volrad I);
	Felip III 1524-1538 (fill) ;
	Volrad II 1538-1578  (fill);
	Ot, Felip, Francesc i Joan Pius (associats) (germans de Volrad II);
	Josies 1578-1588 (fill) ;
	Volrad III 1578-1587  (germ);
	Cristi 1588-1638 (fill de Josies);
	Volrad IV 1588-1607 (germ) (segona lnia Waldeck-Wildungen);
	Felip  VI 1638-1645 (fill de Cristi);
	Joan II 1638-1668 (germ);
	Cristi Llus 1645-1706 (fill de Felip VI) ;
	Dividit en  les lnies  Waldeck-Pyrmont  i Waldeck-Bergheim (1736, no sobirana);

Waldeck-Bergheim 

	Josies 1736-1763 ;
	Jordi Frederic Llus Belgicus 1763-1771 ;
	Josies Guillem Leopold 1771-1788 ;
	Josies Guillem Carles 1788-1829 ;
	Carles Cristi 1829-1849 ;
	Adalbert Guillem Carles 1849-1893;
	Adalbert Alexandre Volrad 1893-1918 ;

Waldeck-Pyrmont 

	Frederic Antoni Ulric (Prncep imperial 1712) 1706-1728 (fill de Cristi Llus);
	Cristi Felip August 1728  (fill);
	Carles August Frederic 1728-1763 (germ);
	Frederic I 1763-1812 (fill) ;
	Jordi 1812-1813 (germ) ;
	Jordi Frederic Enric 1813-1845 (fill);
	Jordi Vctor 1845-1893 (fill);
	Frederic II 1893-1918 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25818" title="Al-ndalus" nonfiltered="1030" processed="1028" dbindex="11103">
Al-ndalus o l'ndalus (en rab,        ) s el territori de la pennsula Ibrica que rest sota poder musulm durant l'edat mitjana, entre el 711 i 1492.

El nom tradicionalment s'havia escrit Al-Andalus, per actualment s'opta per la forma al-ndalus que reprodueix la pronncia rab clssica o Alandals o al-Andals segons la pronncia en rab andalus. Alguns autors, opten, a ms, per l'eliminaci de l'article rab al-, tot recomanant, aleshores, l's de l'article catal el (de la mateixa manera que del terme rab al-Mghrib deriva el topnim el Mgrib o el Magrib).



 Histria .
 La conquesta .

Entre els anys 711 i 716, els musulmans s'apoderaren de la pennsula Ibrica, a excepci de les zones muntanyoses cntabres i pirenaiques. Aquesta conquesta, encara que tingu alguns moments puntuals de violncia, fou una entrada pacfica i sense gaire resistncies. Aix per exemple, l'establiment dels rabs a l'est peninsular comen propiciada pel pacte d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr amb Teodomir, una espcie de delegat del govern del regne visigot de Toledo, que canviava terra per privilegis. D'aquesta manera no hi hagu invasi com a tal, simplement els rabs s'hi installaren i no hi va haver majors problemes.

Concretament, l'entrada a la pennsula dels musulmans es produ en el desembarcament de Gibraltar en 27 d'abril de 711, sota el comandament del cabdill Triq ibn Ziyad, i el seu cap Mussa ibn Nussayr. I poc desprs, el 19 de juliol, els visigots foren derrotats, i el seu rei Roderic fou mort en la batalla de Guadalete.

Akhbar Madjmua s una crnica annima curta que relata la conquesta d'Al-ndalus pels rabs, el descobriment del Muktabis d'Ibn Hayyan, que relata els mateixos fets ms ampliament, li van fer perdre inters.

Vegeu: Estructura social de l'ndalus

 Emirat de Crdova .

El 773, Abd al-Rahman I proclam l'emirat de Crdova, independitzat polticament i administrativa, car es mantenia la unitat espiritual i moral amb la resta de l'Islam. Tot i aix, el vertader organitzador de l'emirat independent fou Abd al-Rahman II, qui deleg els poders en mans dels visirs. La islamitzaci fou molt rpida, el nombre de mossrabs (cristians en territori musulm) es va reduir considerablement.

A l'arribada al tron d'Abd al-Rahman III en 912, la decadncia poltica de l'emirat era un fet. Intent imposar la seua autoritat i acabar amb les revoltes i conflictes, proclamant-se califa en 929 i originant el califat de Crdova.

 Califat de Crdova .

En el 929, Abd al-Rahman III proclama el califat de Crdova, declarant aix la independncia religiosa del califat abbssida, a Bagdad. La proclamaci tenia un doble propsit: per una banda, en l'interior, els omeies volien reforar la seua posici. Per altra, en l'exterior, amb l'objectiu de consolidar les rutes martimes per al comer en la Mediterrnia, garantint les relacions econmiques amb Bizanci i assegurar el subministrament d'or.

Desprs de la presa de Melilla en 927, a mitjans del segle X els omeies controlaven el triangle format per Algria, Sijilmassa i l'oce Atlntic. El poder del califat s'estenia tamb cap al nord, i cap a 950 el Sacre Imperi Romanogermnic intercanviava ambaixadors amb Crdova. Al nord de la pennsula Ibrica els xicotets regnes cristians es convertiren en possessions feudals del Califat, al qual reconeixien superioritat i arbitratge, per sofriren feixugues imposicions a canvi de la pau.

s l'etapa poltica de la presncia islmica a la pennsula Ibrica de major esplendor, encara que de curta durada ja que en la prctica acab en el 1010 amb la fitna o guerra civil pel tron que es desencaden entre els partidaris del darrer califa legtim Hixam II, i els successors del seu primer ministre o hjib, Almansor. Oficialment, no obstant aix, el califat segu existint fins a l'any 1031, en qu fou abolit, la qual cosa don lloc a la fragmentaci de l'estat omeia en multitud de regnes coneguts com taifes.

 Taifes .


Les Taifes van aparixer com a conseqncia de la fitna que es va desencadenar pel tron entre els partidaris del darrer califa legtim Hixam III, i els successors del seu primer ministre o hayib, Almansor. En el rerefons tamb existien problemes amb la sufocant pressi fiscal necessria per tal de finanar el cost dels esforos bllics. La divisi es va reproduir en diverses ocasions i es crearen ms taifes.

Tamb se succeren diferents invasions des del nord d'frica, com la dels almorvits (1090-1102), els almohades (1145-1146) i els benimerins (1224). Aquest debilitament progressiu va provocar que, a mitjan segle XIII, l'ndalus quedara redut al regne nassarita de Granada.

 La Reconquesta .

Entre els anys 718 i 1230 es formen els principals nuclis cristians a la pennsula en els regnes de Lle, Castella, Portugal, Navarra i la Corona d'Arag. 

En el segle XIII, es produeix un gran avan cristi, comena l'expansi catalanoaragonesa per la Mediterrnia i la uni de Castella amb Lle. 

La Reconquesta finalitza el 1492 amb la presa del regne nassarita de Granada pels Reis Catlics que l'annexionaren a la Corona de Castella. Aquest mateix any es produeix l'expulsi dels jueus i el descobriment d'Amrica.

 Regne nassarita de Granada .

L'any 1238 entra en Granada Muhmmad ibn Nasr, tamb conegut com Al-Hamar (el Roig). s el fundador de la dinastia nassarita (que tingu vint soldans granadins) i el fundador del regne de Granada. Des del comenament fou un regne amic dels reis castellans, per amb el pas dels anys hagu de fer-se tributari per tal de mantenir la independncia.

El darrer rei d'aquesta dinastia fou Boabdil (Abu-Abd-Allah), derrotat el 1492 pels Reis Catlics. A partir d'aqueix moment pass a formar part de la Corona de Castella.

 Art .
 Art emiral i califal .

Des del punt de vista artstic, l'emirat andalus empr un estil no gaire diferent del de la resta del Califat Omeia. s a dir, l'adequaci de frmules i elements de les cultures que les havien precedides, en aquest cas del mn rom i visigot. En cap moment es produ una repetici literal de motius i formes. Al contrari, la seua intelligent incorporaci i assimilaci es tradu en una veritable eclosi creadora, creant el moment cspide de l'art califal. S'hi fonen elements de la tradici local hispanoromanovisigtica amb elements orientals, tant bizantins, omeies com abbssides.

Les empreses artstiques es centraren des del primer moment al voltant a la seua capital, Crdova que fou dotada d'una mesquita congregacional destinada a convertir-se en el monument ms important de l'occident islmic. D'entre d'altres obres d'poca emiral ressalten les executades durant el regnat d'Abd al-Rahman II, la cort del qual va acollir nombrosos artistes, modes i costums orientals. Impuls, entre altres construccions, les obres de l'alcassaba de Mrida i del minaret de l'esglsia de Sant Joan a Crdova i millor les muralles de Crdova i Sevilla. Tot i aix, s durant el califat quan es duen a terme els ms ambiciosos projectes artstics. El califa Abd al-Rahman III seguint la tradici oriental, segons la qual cada monarca construa com a smbol de prestigi la seua prpia residncia palatina, decid fundar en 936 la ciutat ulica de Medina al-Zahra. 


En la resta del territori peninsular tamb s patent la florida artstica impulsada pel califat. N's un testimoni la ciutat de Toledo en la qual encara es distingeixen restes de la fortificaci aix com alguns dels vestigis que en defineixen l'alcassaba, la ciutat (madina), els ravals i l'entorn. Entre les construccions destaca la xicoteta mesquita del Crist de la Llum o de Bab al-Mardum. Tamb hi ocupen un lloc destacat obres com la rbita de Guardamar del Segura (Alacant), el Castell de Gormaz (Sria) o la ciutat de Vascos (Toledo).

El refinament imperant en la cort califal va propiciar la creaci de manufactures de luxe que, sota el patrocini reial, es traduren en les ms variades expressions artstiques. Destaquen els treballs en ivori amb els quals es realitzaren objectes d's palat com botes i arquetes destinades a guardar joies, ungents i perfums. Destaca el pot de Zamora (Museu Arqueolgic Nacional) destinat a la muller d'Al-Hakam II i l'arqueta de Leyre.

Els monarques, igual que a Bagdad i El Caire, organitzaren la seua prpia fbrica de teixits o tires, la fundaci de la qual marca el comenament de la histria de la producci de teixit de seda a al-ndalus. Els seus motius vegetals i figurats, geometritzats, s'inscriuen en medallons formant bandes tal i com apareixen en el vel o almaissar de Hixam II que, a mode de turbant, li cobria el cap i li penjava fins als braos.

Existiren tamb tallers que treballaren el bronze, amb figures que representen lleons i crvols amb el cos cobert de cercles tangents que evoquen teixits i que, possiblement, serviren com sortidors de fonts. El seu parallelisme formal i estilstic amb peces fatimis ha motivat controvrsia sobre la filiaci d'algunes peces.

La cermica compta amb un tipus de producci coneguda com "verd i mangans". La seua decoraci a base de motius epigrfics, geomtrics i una forta presncia de motius figurats s'aconsegueix mitjanant l'aplicaci d'xid de coure (verd) i xid de mangans (morat).

 Art de taifes .

 Art almorvit .
Durant el regnat del monarca Yusuf ibn Tasufin, les obres realitzades encara acusaren l'austeritat i desornamentaci imposades per la seua fervor religiosa. Tot i aix, aquest rigor decaure amb el seu fill Al ibn Yusuf, qui enlluernat pel refinat ambient cortes de les taifes andalusines, patrocin diverses empreses farcides dels ms bells elements decoratius.

El suport preferit s el pilar en substituci de la columna. Adopten l'arc de ferradura i lobulat, als quals afegeixen arcs de ferradura apuntats, lobulats trevolats, mixtilinis i de llambrequins, formats aquests darrers per xicotetes corbes, angles rectes i claus penjants. En relaci al desenvolupament dels arcs, apliquen des del salmer un motiu en "S", denominat serpentiforme, ja utilitzat anteriorment a l'Aljaferia de Saragossa. El sistema de cobertes preferit s a dues aiges, creant sostres de fusta a la mateixa volta que assoliren un gran desenvolupament en l'art mudjar. Al mateix temps realitzaren belles cobertes cupulades. Unes, representades per la cpula davant del mihrab de la mesquita de Tlemcen, seguiran el model cordovs d'arcs entrecreuats que deixen la clau lliure si b, en aquest cas, arrenquen de trompes angulars d'almocrabs i usen uns elements d'estuc calat decorats amb exuberants motius florals. A partir d'aquesta obra, en qu es documenta la introducci en el Magrib de la muqarna o almocrab, apareix un altre tipus de cpula denominada de muqarnas, exemplificada per l'existent en la mesquita de Qarawiyin a Fes.

Les produccions artstiques continuaren vinculades a les tradicions anteriors. El taller de txtil d'Almeria assol el seu complet clmax realitzant els anomenats attabi. Aquests teixits es caracteritzen per la utilitzaci de tons ms suaus amb tocs d'or formant grans cercles dobles, tangents o enllaats, disposats en filades, a l'interior del qual es tanquen parelles d'animals. La semblana amb els teixits sicilians ha indut a la confusi entre ambds tallers. Un problema similar plantegen els ivoris, que contenen inscripcions impersonals que no acaben d'aclarir l'adscripci a un dels dos tallers. La cermica, per la seua part, continu desenvolupant la tcnica de "corda seca parcial" o "total" depenent de si la decoraci cobria tota la superfcie o part d'ella. Juntament amb aquesta, apareixen dos noves tcniques aplicades a la cermica no vidriada: l'esgrafiat i l'estamplillat, que es generalitzar en poca almohade.

 Art almohade .
El retorn a l'austeritat ms extrema va trencar, encara ms rpidament que en el cas dels seus predecessors, els almorvits, en un dels moments artstics de major esplendor (vegeu art almorvit), particularment en el terreny de l'arquitectura. De forma que l'art almohade continu el deixant almorvit i en consolid i aprofund les tipologies i motius ornamentals. Constru amb els mateixos materials: rajola, guix, argamassa i fusta. I va mantenir com a suport el pilar i els arcs usats en el perode anterior.

De la mateixa manera, les seues mesquites van a seguir el model de la mesquita de Tlemcen, amb naus perpendiculars al mur de la qibla. S'hi potencia un esquema en "T" mitjanant cpules que sn de mucarnes a la mesquita de Tinmal i a la Kutubia de Marrqueix. Es caracteritzen per la planta quadrada i l'alada composta per dues torres, una de les quals cont l'altra i entre les quals discorre una escala o una rampa en el cas de la Giralda de Sevilla. La torre interior s formada per sales amb volta superposades que tindran repercussi posterior en les torres campanars mudjars, sobretot d'Arag.

L'arquitectura palatina desenvolup els patis creuers que ja havien apareguda a Medina al-Zahra, encara que s en aquests moments quan adquireixen un gran protagonisme. Els seus millors testimonis es troben
a l'Alcsser de Sevilla on s'han conservat el pati de la casa de Contractaci i un altre, actualment subterrani, conegut com el Jard Creuer o els Banys de Maria de Padilla. Aquest esquema ser reprs en els patis nassarites i mudjars. De la mateixa manera, una altra novetat que apareix en el Pati del Guix de l'Alcsser sevill, tindr una gran repercussi. Consisteix en la collocaci d'unes xicotetes obertures o finestres cobertes amb gelosies d'estuc sobre l'obertura d'accs a una cambra per a permetre'n la illuminaci i ventilaci.

L'arquitectura militar experimenta un enriquiment tipolgic i un perfeccionament de l'eficcia defensiva de gran transcendncia, fins i tot, per a l'mbit cristi. Apareixen complexes portes amb colze perqu els atacants en avanar deixen un dels seus flancs descoberts; torres poligonals per a desviar l'angle de tir; torres barranes separades del recinte murallat per unit a ell per la part superior mitjanant un arc superior, la projecci de la qual fa que se n'augmente l'eficcia defensiva respecte a una torre normal; murs coratxa perpendiculars al recinte murallat a fi de protegir una presa d'aigua, una porta i evitar el setge complet; aix com barbacanes o antemurals.

En el terreny decoratiu aplicaren un repertori caracteritzat per la sobrietat, l'ordre i el racionalisme. Aix es tradu en l'aparici de motius amplis que deixen espais lliures en els quals triomfen l'entrellaat geomtric, les formes vegetals llises i el tret ornamental ms nou, la sebqa. Una altra decoraci arquitectnica que apareix en aquest mateix minaret i en la Qutubiyya s la cermica, en la qual s'aplica la tcnica del trencads; s a dir, peces retallades que, combinades, componen un motiu decoratiu. En d'altres ocasions, aquestes manifestacions combinen el carcter ornamental amb el funcional.

Les produccions artstiques d'aquest perode estan ms mal representades a causa de la seua confusi amb les d'altres perodes artstics. Aix succeeix amb els teixits que es distingeixen amb dificultat dels mudjars. Acusen una prctica absncia de motius figurats aix com un augment de decoraci geomtrica i epigrfica a base de la repetici insistent de paraules rabs com "benedicci" i "felicitat". En la metallisteria destaquen aiguamans que representen figures animals decorades amb incisions vegetals cisellades.

 Art nassarita .

L'art nassarita s un estil d'art surgit a l'poca tardana de l'ndalus, al regne nassarita de Granada. Els dos paradigmes d'aquest art sn els palaus de l'Alhambra i el Generalife.

L'arquitectura militar desenvolupa els sistemes generats a l'poca anterior, i els dota d'una major complexitat. L'arquitectura palatina empre dos tipus d'organitzaci de patis. Es tracta del pati monoaxial -de los Arrayanes o Safareig- i del pati creuer -pati dels Lleons-. Les estances que s'hi vinculen responen novament a dues tipologies: una d'allargada amb extrems fitats per dormitoris i una altra de quadrada envoltada per habitacions. Per exemple, la Sala de la Barca i la Sala de les Dues Germanes. Els escassos vestigis d'arquitectura religiosa permeten pensar en mesquites que segueixen el model almohade amb naus perpendiculars al mur de la qibla. L'nica novetat prov del fet d'utilitzar columnes de marbre quan l'edifici t cert rellevncia.

Quant al repertori ornamental, utilitzen una profusi decorativa que emmascara la pobresa dels materials, emprant des de scols de trencads i guixeries d'estuc fins a decoraci pintada com la conservada a la volta de la Sala dels Reis. s caracterstica la columna de fust cilndric i el capitell de dos cossos, un de cilndric decorat amb cintes i un altre de cbic amb atauric. Els arcs preferits sn de mig punt peraltat i engraellats. Les cobertes de fusta alternen amb voltes d'almocrabs realitzades amb estuc, com les de la Sala de les Dues Germanes o la dels Abencerrajes. Aix mateix, als motius ornamentals habituals -geomtrics, vegetals i epigrfics- s'afegeix l'escut nassarita que ser generalitzat per Muhammad V.

En les arts sumpturies destaquen les cermiques de reflex metllic i els teixits de seda, als quals poden afegir-se  els bronzes, les marqueteries i les armes. La cermica de luxe, coneguda com de reflex metllic o daurada, es caracteritza perqu s'hi sotmetia la darrera cocci a foc redut -d'oxigen- i menor temperatura. Amb aquest procediment, la mescla de sulfur d'argent i coure emprada en la decoraci arriba a l'oxidaci i redueix la lluentor metallitzada. Tamb era freqent afegir xid de cobalt la qual cosa donava lloc a una srie en blau i daurada. Els teixits es caracteritzen pels seus intensos colors i la utilitzaci de motius idntics als emprats en la decoraci arquitectnica.

 Art mudjar .
 
L'art mudjar tingu lloc segle XII al XVI, i fou un fenomen autcton i exclusivament hispnic, realitzat pels mudjars i moriscos. Bsicament, s un estil per a cristians per que incorpora influncies, elements o materials d'estil hispanomusulm.

En aquest art va anar influint-hi la situaci fronterera, sempre mbil. L'estil europeu anava penetrant la pennsula i anava condicionat progressivament el mudjar. La posterior conquesta d'Al-ndalus don un mudjar ms jove i amb influncies directes de l'arquitectura tradicional. El mestre d'obres utilitzava materials simples com rajoles, guix, escaiola, paredat, fusta, com a matria primera bsica per a crear una obra carregada d'imaginaci. La seua situaci de venut el transform en m d'obra barata i en condicions de construir el que li ordenen els seus clients, que foren esglsies, sinagogues, fortificacions, palaus, etc.

En l'art mudjar destaquen tres escoles:
 Focus Lleons i Castell: Els ms antics, amb grans influncies de l'art romnic. Els seus edificis de rajola ofereixen una decoraci amb arcs cecs de mig punt, jocs de requadres amb refomanents i frisos amb dents de serra.
 Arag: Amb una personalitat molt caracterstica, sorprn el seu colorisme que rep de l's de manises exteriors i els nombrosos recursos que extrauen de la rajola.
 Andalusia: A Crdova es mant l's de la pedra, mentre que a Sevilla predomina la rajola, les formes almohades i la construcci de capelles funerries.

 Cincia .
Mentre la resta d'Europa amb prou feines aconseguia cap aven en el camp del coneixement, Al-ndalus floria. La ciutat de Crdova era un dels centres culturals ms importants de l'Imperi Islmic clssic, l'altre fou Bagdad.

Gracies a l's del paper, que permetia copies econmiques, la biblioteca de al-Hakam II a Crdova (una de les 70 de la ciutat) contenia 400.000 volums, els tresors de l'antiguitat greco-latina entre ells, aix com aportacions originals fetes per pensadors musulmans, com per exemple Averrois.

 Ibn Gabirol .
 Abenalsid .
 Abenalarif .
 Abraham ben Meir ibn Ezra .
Averrois.

Averrois (Crdova, 1126 - Marraqueix (Marroc), 10 de desembre de 1198) fou un influent filsof, metge i astrnom andalus. Entre les seues obres cal destacar els comentaris sobre l'obra d'Aristtil i Plat i una enciclopdia mdica.

Averrois defensava que es pot trobar en aquests autors una defensa de la superioritat de la vida contemplativa-terica davant la vida prctica i una reivindicaci del carcter instrumental-poltic de la religi com una doctrina destinada al govern de les masses incapaces de donar-se una llei a si mateixes mitjanant ra. D'altra banda, Averrois afirmava que la llei religiosa proporciona la mateixa veritat que el filsof abasta indagant en la causa i la natura de les coses; tanmateix, a no implica que la filosofia actue de cap manera en els homens cultes com a substitut de la religi: "els filsofs creuen que les religions sn construccions necessries per a la civilitzaci (...)". L'existncia de la religi s tamb necessria per a la integraci del filsof en la societat civil.

Altres tesis que es poden trobar en Averrois sn:
 Que el mn s etern.
 Que l'nima s dividida en dues parts, una d'individual perenne (intellecte pasiu) i una altra de divina i eterna (intellecte actiu).
 L'intellecte actiu s com a tots els homens.
 L'intellecte actiu es converteix en intellecte passiu quan es troba unit a l'nima humana. Quan la facultat imaginativa de l'home rep les imatges que li proporciona l'activitat dels sentits, les transmet a l'intellecte passiu. Les formes, que existeixen en potncia en aquestes imatges, sn actualitzades per l'intellecte actiu i es converteixen en conceptes i judicis.  ;

A fi i efecte de salvar la incompatibilitat de las tesis averroistes amb la doctrina cristiana, Siger de Brabant propos la doctrina de la doble veritat, segons la qual hi ha una veritat religiosa i una veritat filosfica i cientfica. Aquesta doctrina seria adoptada per la majoria de defensors europeus de l'averroisme.

 Maimnides .

Maimnides (Crdova, 1135 - Al-Fustat, 1204). Fou un altre important i influent filsof medieval, que seguint amb les lnies d'Averrois, es va dedicar a desenvolupar una conciliaci entre cincia i les creences jueves. A ms va escriure nombroses obres jurdiques, de medicina, poesia religiosa, i altres.

Entre les seves obres ms importants:
 Gua de perplexes (1190).
 Tractat sobre la ressurrecci dels morts (1191).
 El Luminar (1168).
 Segona llei (1180).
 Tractat sobre els verins i llurs antdots (1199).
 Guia de la bona salut (1198).
 Explicaci de les alteracions (1200).

 Abenarabi .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25822" title="Vescomte" nonfiltered="1031" processed="1029" dbindex="11104">
A l'Imperi carolingi, el vescomte era un dignatari o funcionari al servei d'un comte, instituci d'origen franc (missus comitis); l'mbit d'actuaci d'un vescomte era tot el comtat o b en un dels pagi inclosos dins del comtat. Es a dir inicialment noms hi havia vescomtes per no vescomtats, fins que amb el temps es van anar vinculant a un dels territoris sota la seva jurisdicci; inicialment tenien generalment un castell a la capital, per desprs fou a qualsevol lloc dins el seu extens patrimoni dins del comtat.

A l'escala de funcionaris reials vigent a l'Imperi carolingi, immediatament per sota del comte, hi havia el vescomte, el seu lloctinent i fidel ms proper, que acostumava a actuar dins de la ciutat capital del comtat, exercint-hi funcions de govern per delegaci del comte, com, per exemple, presidir un tribunal de justcia. El poder dels vescomtes cresqu fora a conseqncia de la prctica, molt freqent durant els segles IX i X, d'atribuir el govern de diversos comtats a un mateix comte. Aix, en els comtats on el comte no acostumava a ser-hi present, qui hi exercia realment les funcions comtals era el vescomte.

Arran de la revoluci feudal, que es visqu en moltes regions de l'antic Imperi carolingi durant els segles X i X, les funcions de govern es patrimonialitzaren; aleshores, el crrec de vescomte perd el carcter de funcionari i esdevingu un ttol honorfic i feudal. Les antigues funcions dels vescomtes passaren a ser exercides per vicaris.


 Els vescomtes als comtats catalans.

Igual com a tot arreu de l'Imperi carolingi, en cadascun dels  hi havia el comte i el vescomte.
Cap a finals del segle X, els vescomtes tamb havien aconseguit convertir els seus crrecs en hereditaris, i amb la revoluci feudal, esdevinguda als comtats catalans entre els anys 1020 i 1060, abandonaran la seva condici funcionarial de primers lloctinents del comte, per esdevenir, igual que els veguers, castellans o senyors banals, o s, titulars d'un poder propi derivat del control de fortaleses; per aix, cap a 1050, els vescomtes ja no es designen pel comtat, on, com a funcionaris, exercien la seva jurisdicci, sin per la situaci de la seva fortalesa personal, base del seu nou poder. Aix, els vescomtes de Vallespir passaren a dir-se de Castellnou; els d'Empries, de Rocabert; els de Besal, de Bas; els de Girona, de Cabrera; els d'Urgell, de Castellb; els d'Osona, de Cardona; els de Pallars, de Siarb (i desprs Vilamur), els de Rossell, de Tatz, i desprs d'Illa o d'Illa i Canet; les niques cases vescomtals dites encara segons la denominaci antiga foren les de Cerdanya i la de Barcelona. El 1126, pel matrimoni de Sibilla, l'nica hereva del seu pare el vescomte Ramon II, amb Pere Ramon de Castellb, la casa vescomtal de Cerdanya es fusion amb aquest llinatge urgellenc; a Barcelona, a causa de la represa del poder comtal duta a terme per Ramon Berenguer I, la casa vescomtal no va poder convertir-se en un poder independent i qued relegada a un segon terme, fins a la seva extinci el 1207.

 Les cases vescomtals catalanes .

Les cases vescomtals catalanes foren:

La casa del Vescomtat de Castellnou (Vallespir);
La casa del Vescomtat de Fenollet (Fenolleda);
La casa del Vescomtat de Tatz (Rossell);
La casa del Vescomtat d'Illa (Rossell);
La casa del Vescomtat de Conflent (Conflent);
La casa del Vescomtat de Jc (Conflent);
La casa del Vescomtat d'Urtx (Cerdanya-Conflent);
La casa del Vescomtat de Cerdanya (Cerdanya);
La casa del Vescomtat d'Urgell (Urgell);
La casa del Vescomtat de l'Alt Urgell (Urgell);
La casa del Vescomtat de Castellb (Urgell);
La casa del Vescomtat del Baix Urgell (Urgell);
La casa del Vescomtat d'ger (Urgell);
La casa del Vescomtat de Pallars (Pallars, Pallars-Jussa);
La casa del Vescomtat de Siarb (Pallars Juss;
La casa del Vescomtat de Vilamur (Pallars Juss);
La casa del Vescomtat de Berga (Bergued);
La casa del Vescomtat de Barcelona (Barcelona);
La casa del Vescomtat de Girona (Girona);
La casa del Vescomtat de Cabrera (Girona);
La casa del Vescomtat d'Osona (Osona) ;
La casa del Vescomtat de Cardona (Osona);
La casa del Vescomtat d'Empries (Empries) ;
La casa del Vescomtat de Peralada (Empries);
La casa del Vescomtat de Rocabert (Empries);
La casa del Vescomtat de Besal (Besal) ;
La casa del Vescomtat de Bas (Besal);

Lnia d'honor dels ttols nobiliaris.
 

 Enllaos externs .

La revoluci feudal

rabs i francs


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25823" title="Ergosfera" nonfiltered="1032" processed="1030" dbindex="11105">

L'ergosfera (tamb coneguda com ergoesfera) s la regi exterior i propera a l'horitz d'esdeveniments d'un forat negre en rotaci. En aquesta regi el camp gravitatori del forat negre gira juntament amb ell arrossegant a l'espai-temps. Es tracta d'un fenomen teoritzat pel fsic neozelands Roy Kerr i prov directament de les teories de la relativitat general d'Einstein. El model de forat negre de Kerr part del primer i ms simple model de forat negre, el model de Schwarzschild. Les caracterstiques principals d'ambds models sn les segents:

El model de Schwarzschild.
El primer model fonamental d'un forat negre va ser el de l'alemany Karl Schwarzschild. El forat negre de Schwarzschild s bsicament una singularitat puntual en l'espai-temps de moment angular nul i constitueix la soluci ms simple i la primera a ser trobada a les equacions de la relativitat general.

El model de Kerr.
El model de Kerr o mtrica de Kerr s una soluci a les equacions de la relativitat general per a un forat negre en rotaci. Tal singularitat a diferncia de la de Schwarzschild tindria forma anular. Els forats negres reals que es troben en la naturalesa han de ser rotatoris ja que, per conservaci del moment angular, giraran tal com ho feia l'estrella o objecte progenitor. Se sap, que les estrelles, en morir, perden gran part del moment angular sent aquest expulsat juntament amb la matria ejectada per l'explosi de supernova en la qual el forat negre es forma. Per a pesar d'aquesta prdua de moment una part d'aquest roman. Tal forat, com hem dit, produiria, en certa regi denominada ergoesfera, una zona d'"arrossegament" del espai-temps. L'ergosfera s una estructura de forma ellipsoidal, coincidint el seu semieix menor amb l'eix de rotaci d'aquesta. L'ergosfera s'aplana, per tant, en la direcci de l'eix de gir de manera similar a com ho fa la Terra per efecte de la seva rotaci.

L'ergoesfera i els viatges en el temps.
Dintre de la ergoesfera no existeix el reps. s impossible que un cos no es mogui doncs el propi espai gira entorn de la singularitat pel que la matria que es trobi en aquesta regi rotar al costat d'ella. Per l'ovservador extern a l'ergosfera el cos viatjar a la seva velocitat prpia sumada a la de la rotaci de l'espai. Aquest fet segons la teoria de la relativitat comporta curioses conseqncies. L'observaci d'un cos que viatgs suficientment rpid sobre la ergosfera podria donar una velocitat relativa pel que fa a nosaltres superior fins i tot a la velocitat de la llum c. En aquest cas, tal objecte simplement desapareixeria de la nostra vista. Arribaria a la seva destinaci abans que hagus sortit, el que en termes fsics significa que hauria viatjat al passat. Per aquesta sorprenent idea les ergoesferes es conceben, pels fsics terics, com veritables mquines del temps naturals. Mquines on, en qualsevol cas, no es pot viatjar ms enll del moment que es va formar el forat en qesti.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25827" title="Senyoriu de Biscaia" nonfiltered="1033" processed="1031" dbindex="11106">

Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap el segle X es va posar sota protecci de Castella, amb alguns perodes sota protectorat navarrs (cap el 993-1044 i 1093-1210). Els seus caps van prendre el ttol de senyors. La seva organitzaci poltica es va mantenir a l'actual Biscaia fins a l'any 1876, quan van ser derogats els furs. 

Dependent de Castella, per amb legislaci i govern propis, el Senyoriu de Biscaia va mantenir l'organitzaci tradicional que venia regint en aquesta terra, brindant als seus ciutadans un estatus propi i uns privilegis que els feien diferents de la resta de les possessions del regne de Castella. 
 La llegenda . 
L'any 840, tropes asturs del rei Alfons III, al comandament del seu germ l'infant Ordoni, reclamen a Biscaia els impostos no pagats (un bou, una vaca i un cavall blanc). Els biscans es negaren i s'enfrontaren en la batalla de Padura o Busturia, on vencen i persegueixen a les tropes venudes en la seva fugida fins al "arbre gafo" o "arbre malato" situat an Luyando, laba, lmit en aquells temps de Biscaia, on deixen clavada una espasa. Des de llavors Padura o Busturia passa a anomenar-se Arrigorriaga (pedres vermelles) degut al fet que per la cruesa de la batalla totes les pedres van acabar tenyides de sang. El propi infant Ordoni va morir en aquesta batalla i la seva tomba es troba en l'esglsia de Santa Maria Magdalena, a Arrigorriaga. En la lluita destaca per la seva bravura entre els vizcanos el jove noble Lope Fortn, de Mundaka, fill d'una princesa escocesa i d'un noble de Mundaka anomenat l'escur (sugar). Desprs de la batalla, els biscans aclamaren aquest noble, i en 888 el nomenaren el seu Senyor, sent el primer Senyor de Biscaia sota el nom de Senyor Blanc (Jaun Zuria) degut al fet que era ros i de pell molt clara. 

 La histria . 
En iniciar-se la Reconquesta, els territoris de l'actual Biscaia queden sota la influncia del Regne d'Astries. Desprs de l'annexi del comtat de Castella per San III de Navarra (1029), Biscaia queda sota la influncia navarresa, fins a l'any 1040, quan igo Lpez Ezkerra, primer senyor de Biscaia governava la Biscaia nuclear (sense les Encartaciones ni el Duranguesat). En els enfrontaments entre Castella i Navarra, es declara vassall del rei de Castella, lliurant-li Biscaia. En agrament s nomenat primer Senyor de Biscaia, ttol atorgat amb carcter hereditari. En 1135 la Biscaia nuclear torna a estar sota rbita navarresa, passant definitivament a pertnyer a Castella l'any 1180. Les Encartaciones segueixen en poder del Regne de Castella i el Duranguesat en el de Navarra, fins a l'any 1200, que s'integra en el Senyoriu. 

El ttol s heretat pels seus descendents fins que, per herncia materna, en 1370 recau en l'Infant Joan de Castella, que hereta del seu pare el regne de Castella, com Joan I, romanent des de llavors lligat a la corona, primer a la de Castella i desprs, des de Carles I, a la de Espanya, sempre amb la condici que el Senyor de torn jurs defensar i mantenir els furs del senyoriu (lleis prpies biscanes) que en el seu text afirmaven que els biscans, almenys en teoria, podien desobeir al Senyor que aix no ho fes. 
 Les parts del Senyoriu . 
La Biscaia nuclear estava formada per: 
La terra plana, entenent plana en el sentit de sense muralles, aix s, els camps i caserius en el nucli de Biscaia, amb el fur bisca i infanzn, organitzades en anteiglesias ;
Les Viles i la Ciutat, amb les seves cartes pobles i furs particulars i que celebraven les seves Juntes separadament de les quals celebrava el Senyoriu. Aquestes sn: Balmaseda, Bermeo, Bilbao, Durango, Ermua, Guernica, Lanestosa, Lekeitio, Markina, Ondarroa, Otxandio, Portugalete, Plentzia; la ciutat s Ordua. ;
En fases posteriors se li van unir: 
Les Encartaciones, amb la seva prpia jurisdicci i govern i que celebraven les seves Juntes en Avellaneda. ;
El Duranguesat o Merindad de Durango, que celebrava juntes en la Campa Foral de Gerendiaga enfront de l'ermita de San Salvador i San Clemente de Abadio. Les Viles i la Ciutat i les Encartaciones noms acudien a les Juntes Generals de Guernica quan s'anaven a tractar temes comuns que els afectessin.
 Senyors . 
Quant als senyors de Bizcaya, poden establir-se tres poques:
La primera, la apcrifa, que arrenca d'Andeca i acaba en don Zenn; Segona, la Zuriana, des de Zura i els seus successors embolicats en faules, per entre els quals potser existeixi una mica autntic, i tercera, els notriament veritables.
No se sap qui va anar el primer senyor de Biscaia.
s de suposar que, com els Comtes de Castella brillaven per les seves fetes i virtuts cviques i militars, i la seva prefectura arribava fins a Mena i Ayala, i a alguna part del que desprs va ser terra encartada de Biscaia, i els Biscans es fixarien en algun cabdill del llinatge dels comtes castellans, a qui van donar el senyoriu, aix com altres biscans, els de Durango, l'hi van lliurar als reis de Nabarra. 
 Llista de senyors llegendaris .
Segons Lope Garca de Salazar, hi hagu cinc senyors de Biscaia abans dels primers seores que se pueden considerar histricos. Estos son:
 Llop Fortun Jaunzuria     ?-909;
 Manso Lpez 909-920 (fill);
 Ennec Esquerra, l'esquerr 920-924 (germ);
 Llop Inguez Daz Ortiz 924-931 (fill);
 San Lpez 931-993 (fill);

 Llista de senyors histrics (Famlia Haro) .

 Ennec I Lpez 993-1077 ;
 Llop Inguez el ros 1077-1093 (fill) (senyor de Guipscoa) ;
 Diego Lpez I d'Haro I el blanc 1093-1124 (fill) (primer a portar el cognom Haro);
 Lope Daz I d'Haro 1124-1170 (fill);
 Diego Lpez II d'Haro el Bo 1170-1214 (fill);
 Lope Daz II d'Haro Cap brau 1214-1236 (fill);
 Diego Lpez III d'Haro  1236-1254 (fill);
 Lope Daz III d'Haro 1254-1288 (fill);
 Diego Lpez IV d'Haro 1288-1289 (fill);
 Mara Daz I d'Haro 1289-1295;
 Diego Lpez V d'Haro 1295-1310 (germ);
 Mara Daz d'Haro la  Bona 1310-1342;
Joan I infant de Castella 1310-1319 (cunyat);
Juan II el guerxo 1319-1328 (fill);
Alfons I de Biscaia i XI de Castella 1334-1336;
Joan Nez de Lara 1336-1350;
Nuo de Lara 1350-1352 (fill);
Joana de Lara (germana) 1352-1370;
Tello de Castella y Guzmn 1370-1370 (marit);
Joan I de Castella 1370-1379;
a Castella 1379;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Histria del Senyoriu de Biscaia;
Records de la Histria de Biscaia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25828" title="Famlia Haro" nonfiltered="1034" processed="1032" dbindex="11107">

Els Haro foren una famlia que va governar el senyoriu de Biscaia. Va prendre el nom del poble d'Haro, a la Rioja, repoblat pel senyor del territori Ddac I el Blanc cap a comenaments del segle XII. 

El llinatge, inicialment independent, apareix com a vassall de Castella i Navarra des del segle X al XII. Cap al 1210 s imposa definitivament Castella. La famlia es va extingir en la seva branca principal i el senyoriu va anar a parar a l'infant Joan de Castella que era descendent de Llop Daz de Haro IV el d'Alfaro. Joan va ser proclamat rei de Castella (Joan I de Castella) i el senyoriu es va unir a la corona castellana (1379).

Una altra lnia descendent de Llop Daz de Haro III (1254-1289) va originar la branca dels marquesos del Carpio (1559) i desprs ducs (1699). Dos membres d'aquest llinatge varen governar a Npols: Garca de Haro y Guzmn, fill del cinqu marqus, va exercir com a virrei del 1653 al 1658; i Mndez de Haro-Guzmn y de Aragn-Cardona-Crdoba, fill de l'anterior, ho va ser del 1683 al 1687.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25831" title="Vilamur" nonfiltered="1035" processed="1033" dbindex="11108">
Vilamur es una vila del municipi de Soriguera al Pallars Sobir, amb menys de 60 habitants i 1.264 m sobre el nivell del mar, al oest de Soriguera, avui capital del municipi. Destaca el vell castell de Vilamur, que fou el centre del vescomtat de Vilamur.

Vescomtat de Vilamur .

Vilamur fou el nom que prengu el vescomtat de Pallars cap el 1160, desprs d'un breu temps d'anomenar-se vescomtat de Siarb.

El primer vescomte fou Pere II, fill de Pere I de Siarb, tot i que molt abans, cap el 1067 s'esmenta a un personatge desconegut anomenat Ramon Guifr de Vilamur, que degu ser un senyor de Vilamur.

A la mort de Pere II cap el 1164 el va succeir el seu fill Pere III, que va morir cap el 1203 deixant sis o set fills: Pere IV, Geralda, Beatriu, Grisa, Ramon d'As, Berenguer de Castells i potser Bernat de Vilamur, abat de Sant Miquel d'Urgell i bisbe d'Urgell.

Pere IV portava el ttol de vescomte i es va casar amb Blanca, probablement de la famlia dels senyor d'Erill, amb la que va tenir set fills: Pere V, Paula, Pon (bisbe d'Urgell) , Beatriu, Sibilla, Bernat (origen dels senyors de Talarn) i Sana (esposa de Arnau Roger I de Pallars). Va morir cap el 1256.

Pere V fou el successor com a vescomte, i va casar amb Orpaix de Pallars deixant a la seva mort el 1275 tamb set fills: Ramon I, Geralda, Sibilla, Bernat (senyor de Calenti, Tebar i Cochos), Ferrer, Sana i Pon (bisbe de Lleida). Ramon I es va revoltar contra el rei Pere II amb uni dels comtes de Foix, Pallars i Urgell per fou assetjat a Balaguer i empresonat i per recuperar la llibertat va haver de cedir al rei els castells de Nanes, Sant Just, Cadoilla, Casterner, Betesa, Tornafort, Vilamur, Montenartr, Embonui, Santa Creu, Burg i Rubi, i el 1287 va vendre Tendrui i Claret al bisbe d'Urgell. Reconciliat amb el rei fou nomenat el 1298 veguer de Pallars i Ribagora i sobrejunter de Sobrarb.

Ramon I va morir el 1303 i el va succeir el seu fill Pere VI, el qual va morir cap el 1338. Del seu matrimoni amb Guillema va tenir a Pere VII el donzell que va rebr les viles de Juneda (1338)  i Pobla de Segur (1355) i va combatre pel rei al Rossell i Sardenya i contra Ferran de Castella, pel que va rebre el 1358 el Pui de Segur i Basturs. Al morir poc desprs del 1358 va deixar un fill anomenat Pere VIII, casat amb Sibilla d'Anglesola senyora de la vall de Vilamur i de la Vall de Montenartr, va morir el 1370 i el va succeir el seu fill Pere IX "Peric", de menys de 20 anys, que va delimitar els territoris del vescomtat amb els senyors de Bellera. Va morir el 1380 o 1381, doncs en aquest any apareix exercint com a vescomte Ramon d'Anglesola, bar de Bellpuig, que va morir el 1386 i el va heretar el seu nebot Hug II de Cardona (I de Vilamur) quedant vinculat a la casa dels Cardona.

Vescomtes .

Pere II 1160-1164 (abans vescomte de Siarb) ;
Pere III 1164-1203;
Pere IV 1203-1256;
Pere V 1256-1275;
Ramon I 1275-1303;
Pere VI 1303-1338;
Pere VII el donzell 1338-1358;
Pere VIII 1358-1370;
Pere IX Peric 1370-1381;
Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig 1381-1386;
Hug de Cardona 1386;
als Cardona 1386;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25832" title="Della Scala" nonfiltered="1036" processed="1034" dbindex="11109">

Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itlia) del 1260 al 1387.

Com a ancestre s'esmenta al noble Ardu que va morir cap el 1014, deixant un fill anomenat Adan (Adan Baldu) mort el 1035, pare de Sigibert, a la seva vegada pare de Jacopino della Scala.

Jacopino va tenir quatre fills: Manfred della Scala fou bisbe de Verona el 1241. Mastino I della Scala va assumir la senyoria de la ciutat el 1260 fins el 1277 en qu el va succeir el seu germ Albert I della Scala, que era podesta de Mntua. El quart fill fou Boca della Scala.

Albert I della Scala va morir el 1301 i el va succeir el seu fill Bartolomeo I della Scala, i el 1304 el seu germ Albo I della Scala que era podesta de Mntua . Va morir el 1311 i el va succeir a Verona el seu parent Frederic della Scala com a podest, junt a Albert II della Scala (fill d'Albo I) i el seu propi germ Cangrande I della Scala. El 1317 Frederic exerc el poder a Modena i el 1321 a Brgam.

Cangrande I va morir el 1329 i llavors Albert II va associar al seu germ Mastino II della Scala que va morir el 1351, seguint poc desprs Albert II (1352). La successi va passar als fills de Mastino II, Cangrande II della Scala (1352-1359), Cansignoro della Scala (1359-1375) i Pau Albo della Scala (1359-1365) amb una breu usurpaci el 1354 del germanastre Fregnano della Scala. 

Cangrande II va morir el 1359 assassinat per son germ Cansignoro, i noms va deixar un fill illegtim anomenat Guillem della Scala. Pau Albo fou empresonat el 1365 i assassinat el 1375, i finalment Cansignoro va morir el 1375. Cap d'ells va deixar fills legitims i el poder va passar als fills illegtims de Cansignore, Bartolomeo II della Scala (1375-1381) i Antoni I della Scala (1375-) amb el que es va acabar el poder dels Della Scala al ser ocupada Verona per Mil. El fill d'Antoni I, Canfrancesco della Scala, que reclamava la senyoria, va morir el 1392.

Encara desprs van exercir un mes el poder Guillem della Scala, el bastard de Cangrande II, i els seus fills Brunoro della Scala i Antoni II della Scala (1404) i un germ dels dos darrers, Nicdem (mort el 1443), fou bisbe de Freising. 


Senyors de Verona de la famlia Della Scala (Scaligeri).

Martino I 1260-1277;
Albert I 1277-1301;
Bartomeu I 1301-1304;
Alb I 1304-1311;
Frederic 1311-1313;
Albert II 1311-1352;
Can I el gran 1311-1329;
Martino II 1329-1351;
Can II gran 1352-1354;
Fregnano 1354;
Can II gran (segona vegada) 1354-1359;
Cansignoro 1359-1375;
Pau Albo 1359-1365;
Bartomeu II 1375-1381;
Antoni I 1375-1387;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25833" title="Jujutsu" nonfiltered="1037" processed="1035" dbindex="11110">
El jujutsu, jiujitsu o jiujutsu s l'art marcial japons anterior al naixement del judo o l'aikido, que en sn fills. De fet, no s un estil homogeni sin un conjunt d'escoles o ryus que evolucionen i es diversifiquen depenent dels seus mestres, per tots els segles del llarg perode feudal japons, fins arribar al segle XIX. 

El vocable jujutsu est format per dues paraules japoneses, "ju" i "jutsu", que volen dir flexibilitat i tcnica, significant per tant tcnica de la flexibilitat. S'acostuma a parlar de l'aigua, dels arbres i de les canyes sota el vent per explicar que no s ms fort qui s'oposa a una fora sin qui cedeix a l'empenta per retornar a la situaci anterior.

Tamb es parla de jujutsu per fer referncia a totes les escoles, bsicament fora del Jap, que posteriorment al naixement del judo no s'hi van incorporar. El jujutsu per tant inclou tamb atemis (cops) i luxacions considerades perilloses al judo, a ms de les tcniques d'aquest darrer esport. Generalment es relaciona el jujutsu amb l'autodefensa, donada la  complexitat de tractar-lo com un esport de competici.

El jiu jitsu brasiler s una de les moltes escoles existents. Es caracteritza per ser una derivaci esportiva del judo o del jujutsu japons, bsicament amb tcniques realitzades al terra i amb un esperit molt diferent al de les altres escoles.

 Escoles (Ryu) tradicionals de Jap.
Daito Ryu Aiki Jujutsu;

 Escoles modernes occidentals .
Jujutsu brasiler;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25834" title="Escletxa" nonfiltered="1038" processed="1036" dbindex="11111">

Una escletxa o esquerda s una obertura irregular entre dos peces mal encaixades. s tamb l'espai buit que separa dues parts d'un objecte, una massa o una superfcie trencada. 

s freqent parlar d'escletxes a la pell, a les parets d'un edifici, al terra, a les glaceres, etc..; tenen orgens molt diferents i que depenen normalment del lloc i la forma en qu es produeixen, per en general la seva causa es la fractura d'una superfcie rgida.

A la superfcie de la Terra es produeixen per acci dels moviments tectnics i  en edats geolgicament llunyanes- han tingut grans dimensions. Es poden anomenar tamb escletxes  sense ser-ho prpiament- determinades erosions provocades per l'aigua corrent en superfcies molt dures per solubles, com la roca calcria.

A la pell i a la fusta dels arbres, entre altres, es produda per la desaparici de la humitat que li dna flexibilitat.

A un sl pavimentat o a un mur de mamposteria es produeixen a l'assentarse en el terreny l'obra edificada, per defecte de cimentaci i poden ser causa de runa d'un edifici.

A una glacera es produeixen pel desplaament de la massa glacial sobre uns fons irregular i tamb per les diferents velocitats de desplaament del gel de la glacera, que llisca ms de pressa a les parts centrals que a les parts que freguen amb el terra o els costats de la vall. Poden tenir entre uns pocs metres i fins una mica ms de  cinquanta, ja que per sota  i a causa de la relativa plasticitat de la glacera- l'enorme pressi de la massa gelada les obstrueix. s freqent que noves nevades sobre la glacera puguin colgar l'escletxa, totalment o b noms en la superfcie, donant lloc en aquest cas als ponts de neu, de gruix i solidesa variable i que representen un dels perills objectius en la prctica del alpinisme.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25836" title="Vermandois" nonfiltered="1039" processed="1037" dbindex="11112">
Vermandois s una comarca francesa de la Picardia, que pren el seu nom de la vila de Vermand.

A l'edat mitjana va constituir el comtat de Vermandois.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25837" title="Llista de governants de Veneuela" nonfiltered="1040" processed="1038" dbindex="11113">
Els diferents governants que ha tingut Veneuela des de l'arribada dels espanyols i en funci del nom que l'autoritat mxima rebs a cada perode histric sn els segents:

Governadors provincials.

Alonso de Ojeda 1504-1527;
Bartolome Casaus (no va exercir);
Juan Martnez de Ampies 1527-1529;
Ambrosio Alfinger 1529-1530;
Luis Sarmiento 1530;
Hans Seissehoffer 1530;
Nicolas Fedderman 1530-1531;
Bartolome de Santillana 1531-1534;
Rodrigo de Bastidas 1534-1535;
Vazquez de Acua 1535;
Jorge de Spier 1535;
Francisco Benegas 1535-1537;
Pedro Cuevas 1537-1538;
Antonio Navarro 1538-1539;
Juan de Villegas 1539-1542;
Diego de Boisa 1542-1543;
Enrique Remboldt 1543-1545;
Juan de Carvajal 1545-1546;
Frias 1546-1547;
Juan Prez de Tolosa 1547-1553;
Alonso Arias de Villasinda 1553-1558;
Guterrez de la Pea 1558-1560;
Pablo Collado 1560-1561;
Alonso Bernldez 1561-1562;
Alonso Manzanedo 1562-1566;
Pedro Ponce de Len 1566-1569;
Juan Hernndez de Chaves 1569-1570;
Diego de Mazariego 1570-1576;
Juan de Pimentel 1576-1583;
Lus de Rojas 1583-1589;
Diego Osorio 1589-1597;
Gonzalo Pia Liduea 1597-1600;
Alonso Arias Vaca 1600--1602;
Alonso Surez del Castillo 1602-1603;
Francisco Meja de Godoy 1603-1606;
Sancho de Alquiza 1606-1611;
Garcia Girn de Loaysa 1611-1616;
Francisco de la Hoz Berrio 1616-1621;
Juan Tribio Guillamas 1621-1623;
Diego Gil de la Sierpe 1623-1630;
Pedro Nez Melcan 1630-1637;
Ruy Fernndez de Fuenmayor 1637-1644;
Marcos Gudler y Calatayud 1644-1649;
Pedro Len Villarroel 1649-1652;
Diego Francisco Quero y Figueroa 1652-1654;
Martin Roble Vilafae 1654-1656;
Rodolfo de Bastida 1656;
Andres Vera Moscoso 1656-1658;
Pedro Porres y Toledo 1658-1664;
Felix Garcia Gonzalez de Silva 1664-1669;
Fernando de Villegas 1669-1673;
Francisco Davila Orejon 1673-1674;
Jaspe de Montenegro 1674-1677;
Francisco Alberro 1677-1682;
Diego Melo Maldonado 1682-1688;
Diego Jimnez de Enciso 1688-1692;
Francisco Bartolome Bravo de Anaya 1692-1693;
Francisco de Berrotarn y Gainza, marqus del Valle de Santiago  1693-1699;
Nicols Eugenio de Ponte y Hoyo 1699-1705;
Francisco de Berrotarn y Gainza, marqus del Valle de Santiago  1705-1706 (segona vegada);
Fernando de Rojas y Mendoza 1706-1711;
Jos Francisco de Caas y Merino 1711-1715              ;
Alberto Bertodano y Navarra 1715-1716              ;
Marcos Francisco de Betancourt y Castro 1716-1725                ;
Antonio Jos lvarez de Abreu 1725-1728  ;
Diego de Portales y Meneses 1728-1730  ;
Lope Carrillo de Andrade Sotomayor y Pimentel 1730;
Sebastin Garca de la Torre 1730-1732      ;
Martn de Lardizbal y Elorza 1732-1737;
Gabriel de Zuloaga, conde de la Torre Alta 1737-1747;
Luis Francisco de Castellanos 1747-1749;
Julin de Arriaga y Rivera 1749-1751;
Felipe Ricardos 1751-1757;
Felipe de Estenoz 1757-1763;
Jos Solano y Bote marques de Socorro 1763-1770  ;
Felipe de Font de Vela y Ondiano marqus de la Torre 1770-1771;
Francisco de Arce 1771-1772;
Jos Carlos de Aguero 1772-1777;

Capitans Generals.

Luis Unzaga y Amezaga 1777-1782;
Pedro de Nava 1782;
Manuel Gonzlez Torres de Navarra 1782-1786;
Juan Guillelmi 1786-1792;
Pedro Carbonell Pinto Vigo y Correa 1792-1799;
Joaqun de Zubiaga 1799 ;
Manuel de Guevara y Vasconcelos 1799-1807 ;
Juan de Casas y Barrera 1807-1809;
Vicente Emparan y Orbe  1809-1810 ;
Fernando Mijares y Gonzlez (oposat a la Junta) 1810-1812   ;
Juan Domingo de Monteverde  1812-1813;
Jos Toms Boves 1813-1814;
Francisco Toms Morales 1814-1815;
Murillo 1815-1820 ;
de la Torre 1820;

Junta de Defensa. 

Jos de las Llamosas 1810;
Martn Tovar Ponte 1810-1811;
 
Congres General.

Felipe Fermn Pal 1811;
                
Suprem poder executiu.

Jos Cristbal Hurtado de Mendoza y Montilla; Juan de Escalona y Ruiz de Arguinzones; i Baltasar Padrn 1811-1812;
Francisco Javier Mayz y Mrquez de Valenzuela, Fernando Rodrguez del Toro e Ibrarra, Juan Germn Roscio Nieves, Francisco Javier de Ustriz y Mijares de Solrzano, Francisco Silvestre Espejo Caamao 1812;
 
Generals en cap i cap suprem.

Sebastin Francisco de Miranda y Rodrguez 1812-1813;
Simn Jos Antonio de la Santsima Trinidad Bolvar y Palacios "l'alliberador" 1813-1814 i 1816-1819;

Presidents.

Francisco Antonio Hilarin Zea y Daz (inter) 1819;
Simn Jos Antonio de la Santsima Trinidad Bolvar y Palacios (inter) 1819;

Presidents de Veneuela.
                          
Jos Antonio Pez Herrera 1830-1835;
Andrs Narvarte Pimentel (inter) 1835 ;
Jos Mara de los Dolores Vargas Ponce 1835;
Pedro Briceo Mndez (provisional) 1835 ;
Santiago Mario Carige  1835;
Jos Mara Carreo Blanco  (inter) 1835;
Jos Mara de los Dolores Vargas Ponce 1835-1836  ;
Andrs Narvarte Pimentel  (inter) 1836-1837;
Jos Mara Carreo Blanco (inter) 1837 ;
Carlos Valentn Jos de la Soledad 1837-1839;
Antonio del Sacramento Soublette y Jerez de Aristeguieta (inter) 1839;
Jos Antonio Pez Herrera   1839-1843;
Santos Michelena Rojas (inter) 1843;
Carlos Valentn Jos de la Soledad 1843-1847 ;
Antonio del Sacramento Soublette y Jerez de Aristeguieta  (inter) 1847;
Diego Bautista Garca de Urbaneja y Sturdy (inter) 1847;
Jos Tadeo Monagas Burgos  1847-1851;
Antonio Leocadio Guzmn Garca (inter) 1851;
Jos Gregorio Monagas Burgos 1851-1855;
Joaqun Herrera y Valds (inter) 1855;
Jos Tadeo Monagas Burgos 1855-1858;
Pedro Jos Ramn Gual Escandn (provisional) 1858;
Julin Castro Contreras  (provisional) 1858-1859;
Juan Crisstomo Falcn y Zavarce (provisional) 1859 ;
Pedro Jos Ramn Gual Escandn (inter) 1859;
Manuel Felipe de Tovar y de Tovar 1859-1861 ;
Pedro Jos Gual Escandn (inter) 1861;
Jos Antonio Pez Herrera 1861-1863;
Antonio Leocadio Guzmn Blanco (inter) 1863;
Juan Crisstomo Falcn y Zavarce (provisional) 1863-1865;
Antonio Leocadio Guzmn Blanco (inter) 1865;
Juan Crisstomo Falcn y Zavarce 1865-1868;
Guillermo Tell Villegas (inter) 1868-1869;
Jos Ruperto Saturnino Monagas (inter) 1869-1870;
Juan Vicente Gonzlez Delgado  (inter) 1870;
Esteban de Palacios y Vegas  (interi) 1870;
Antonio Leocadio Guzmn Blanco 1870-1873;
Jacinto Gutirrez y Martnez de Alemn (inter) 1873-1877  ;
Francisco de Paula Linares Alcntara 1877-1878;
Jacinto Gutirrez y Martnez de Alemn (inter) 1878-1879;
Jos Gregorio Valera Linares (inter) 1879;
Jos Gregorio Cedeo (provisional) 1879 ;
Antonio Leocadio Guzmn Blanco  1879;
Jos Rafael Pacheco Rodrguez  (inter) 1879;
Antonio Leocadio Guzmn Blanco (provisional) 1879-1884;
Joaqun Sinforiano de Jess Crespo Torres 1884-1886;
Manuel Antonio Diez (inter) 1886;
Antonio Leocadio Guzmn Blanco 1886-1888;
Juan Pablo Rojas Pal  1888-1890;
Raimundo Andueza Palacio  1890-1892;
Guillermo Tell Villegas Pulido (inter) 1892 ;
Joaqun Sinforiano de Jess Crespo Torres (inter) 1892-1894;
Manuel Guzmn lvarez (inter) 1894;
Joaqun Sinforiano de Jess Crespo Torres 1894-1898;
Manuel Guzmn lvarez (inter) 1898;
Ignacio Andrade Troconis  1898-1899;
Vctor Rodrguez Prraga (inter) 1899;
Cipriano Castro Ruiz 1899-1909;
Juan Vicente Gmez Chacn 1909-1910   ;
Emilio Constantino Guerrero Guerrero (inter) 1910  ;
Jess Ramn Ayala (inter) 1910;
Juan Vicente Gmez Chacn  1910-1914   ;
Victorino Mrquez Bustillos (provisional) 1914-1922 ;
Juan Vicente Gmez Chacn   1922-1929;
Juan Bautista Prez  (inter) 1929-1931 ;
Pedro Itriago Chacn (inter) 1931;
Juan Vicente Gmez Chacn  1931-1935      ;
Jos Eleazar Lpez Contreras (inter) 1935-1936;
Arminio Borjas Prez (inter) 1936 ;
Jos Eleazar Lpez Contreras  1936-1941;
Isaas Medina Angarita  1941-1945       ;
Rmulo Ernesto Betancourt Bello 1945-1948;
Rmulo ngel del Monte Carmelo Gallegos Freire 1948;
Carlos Romn Delgado Chalbaud Gmez (provisional) 1948-1952;
Marcos Evangelista Prez Jimnez 1952-1958;
Wolfgang Enrique Larrazbal Ugueto (provisional) 1958 ;
Edgar Sanabria Arcia  (provisional) 1958-1959;
Rmulo Ernesto Betancourt Bello  1959-1964;
Ral Leoni Otero 1964-1969;
Rafael Caldera Rodrguez 1969-1974;
Carlos Andrs Prez Rodrguez 1974-1979;
Luis Herrera Campins 1979-1984;
Jaime Ramn Lusinchi 1984-1989;
Carlos Andrs Prez Rodrguez  1989-1993;
Octavio Lepage Barreto  (inter) 1993;
Ramn Jos Velsquez Mujica (inter) 1993-1994  ;
Rafael Caldera Rodrguez 1994-1999;
Hugo Rafael Chvez Fras 1999-2002;
Pedro Carmona Estanga (provisional) 2002;
Diosdado Cabello Rondn (inter) 2002;
Hugo Rafael Chvez Fras 2002;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25839" title="Veldenz" nonfiltered="1041" processed="1039" dbindex="11114">
Veldenz fou un comtat feudal d'Alemanya.

S'esmenta cap a finals del segle XI a Emic, comte de Kyrburg i Schmidburg, que va morir el 1113.

Gerlach I va ser comte del 1112 al 1146 i van seguir Gerlach II i Gerlach III. Aquest darrer va construir el castell de Lichtenberg. Per herncia el comtat va passar al comte de Hohengeroldseck que va repartir els dominis entre els seus fills i aix es van formar les lnies de Veldenz i de Lichtenberg per aquesta darrera es va extingir a la segona generaci.

El 1444 es va extingir la dinastia i va passar a Llus I el negre duc del Palatinat, lnia de Zweibrucken o Deux-Ponts, que va ser comte de Veldenz fins a la seva mort el 1489 i el va succeir el seu fill Alexandre de Zweibrucken i Veldenz, mort el 1513. Llavors els dominis es van repartir entre els dos fills i el Llus va ser duc palat de Zweibrucken i Robert comte palat de Veldenz. 

Jordi Joan, fill d'aquest darrer, fou el successor. Va morir el 1692 i va deixar vuit fills, entre ells el comte palat Jordi Gustau, Anna (casada amb Ricard, duc Palat de Zweibrucken), Ursula (casada amb Llus I duc de Wuttemberg), Joan August (casat amb Anna Isabel, filla de Frederic III elector palat del Rin) i Jordi Joan II (+1654), associat el 1611 al govern per el seu germ i casat amb Susanna filla d'Ot comte palat de Sulzbach. Jordi Gustau, fou comte del 1592 al 1634 i a la seva mort va deixar 11 fills dels seus matrimonis amb Isabel de Wuttemberg i amb Maria Isabel de Zweibrucken, tots els quals van morir joves menys quatre: Anna que va viure fins els 28 anys i es va casar amb Enric duc de Mnsterberg (+1639), dues filles que van morir sense casar-se (Elisabet i Magdalena) i l'hereu Leopold Llus.

Aquest va governar fins el 1694 deixant 12 fills, dels quals 6 van morir infants i una (Anna Sofia) va morir el 1706 essent monja; dels demes Gustau Felip va morir el 1679, Carles Josep el 1686 i August Leopold el 1689, tots tres sense haver complert 30 anys; Isabel Joana es va casar amb Joan XI prncep de Salm i Dorotea es va casar amb Gustau Samuel duc Palat de Zweibrucken per se'n va divorciar el 1718. 

En morir Leopold Llus el 1694 no deixava cap fill viu (noms dues filles) i el comtat va tornar a la lnia principal de Zweibrucken.

 comtes de Veldenz .

Gerlach I comte de Veldenz 1112-1146 ;
Gerlach II 1146-1186 ;
Gerlach III 1186-1214 ;
Gerlach IV 1214-1254 ;
Gerlach V 1254-1260 ;
Agnes 1260-1277;
Enric I de Hohengeroldseck 1277-1298 ;
Gualter 1298-1327 ;
Jordi 1327-1347 ;
Enric II 1347-1378 ;
Frederic I 1378-1396 ;
Enric III 1378-1389 ;
Enric IV 1389-1393 ;
Frederic II 1393-1444 ;
al duc del Palatinat-Zweibrucken 1444;
 
 comtes de Lichtenberg .
 
Frederic 1314-1327 ;
Jordi 1327-1377 ;

 Comtes Palatins de Veldenz .

Llus I el Negre 1444-1489;
Alexandre 1489-1513;
Llus II 1513-1532;
Wolfang Jacob 1532-1533;
Robert 1533-1544;
Jordi Joan I 1544-1592;
Jordi Gustau 1592-1634;
Jordi Joan II (associat) 1611-1654;
Leopold Llus 1634-1694;
Al ducat Palat de Zweibrucken 1694;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25844" title="Vaudemont" nonfiltered="1042" processed="1040" dbindex="11115">


Vaudemont s un municipi francs, situat al departament de Meurthe i Mosella i a la regi de Lorena. L'any 1999 tenia 63 habitants.

Histria.
Fou el centre del comtat feudal del mateix nom.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25845" title="Joinville" nonfiltered="1043" processed="1041" dbindex="11116">


Joinville (Brasil), Brasil;
Joinville (Frana) Joinville-le-Pont, Frana;
Senyoria de Joinville, senyoria feudal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25851" title="Valois" nonfiltered="1044" processed="1042" dbindex="11117">


Valois (Frana), comarca francesa;
Dinastia de Valois, dinastia francesa;
Comtat de Valois, comtat i ducat feudal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25862" title="Referndum" nonfiltered="1045" processed="1043" dbindex="11118">
Un referndum (del llat referendum) s una votaci popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'estat d'un pas amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opini davant d'una reforma legislativa o constitucional. 

Referndum/Plebiscit.
Tot i que sovint hi ha la tendncia a usar de forma indistinta els mots referndum i plebiscit , cal dir que en realitat no sn paraules sinnimes. 

Aix, en democrcia, hom prefereix parlar de plebiscit quan la decisi que s'est consultant afecta a qestions fonamentals per a la sobirania del pas, com poden ser decidir la modificaci de les fronteres o escollir la forma d'estat que es vol (per exemple, monarquia o repblica). Tamb s'utilitza la denominaci plebiscit quan la consulta es convoca per aprovar o no l'eficcia d'una mesura legislativa o la gesti d'un governant (com pass a Veneuela on es consult si el president, Hugo Chvez, havia de dimitir).

Per ltim, tamb s'empra la forma plebiscit quan en una dictadura o pas no democrtic se sollicita l'aprovaci de les poltiques generals del govern o b d'un decret governamental radical. En aquests casos s habitual que el resultat sigui sempre favorable als interessos de l'autoritat, b perqu el vot sovint est indut per la por -circumstncia que n'afavoreix la ratificaci per part del poble- o b perqu es produeix una tupinada o frau electoral pel qual l'autoritat n'altera els resultats.

Tipus de referndums.
D'acord amb el cas que el govern fa dels resultats del referndum podem parlar de dos tipus:
 Referndum vinculant: obliga el govern a acceptar-ne el resultat i fer all que els ciutadans i les ciutadanes han expressat a les urnes. Naturalment, noms se celebren en pasos de tradici democrtica i sovint es disposen alguns requisits per a qu siguin acceptats per l'autoritat com, per exemple:
- Que la participaci total de l'electorat sigui prou representativa (del 30%, 50%, o ms).
- Que no sigui suficient una majoria simple -la meitat ms un dels vots totals-, sin que aquesta majoria sigui superior, com ara del 60% o dels dos teros de vots emesos.
 Referndum consultiu: no obliga el govern a acatar-ne el resultat, i en darrera instncia li correspon a ell o al parlament corresponent prendre l'ltima decisi.

D'acord amb el nombre d'opcions que el votant t per a escollir podem distingir:
 Referndum de dues opcions: sn els ms habituals, ats que generalment una consulta ofereix a l'electorat noms dues opcions, per a acceptar o rebutjar una proposta. D'acord amb la naturalesa de la consulta, les opcions poden ser un "s/no", o una "opci 1/opci 2". ;
 Referndum de mltiples opcions: tot i que sn ms desconeguts cal dir que sn habituals, per exemple, a Sussa. Tamb a Sucia es van convocar sengles referndums els anys 1957 i 1980 en qu l'electorat havia d'escollir entre tres opcions; i l'any 1977 a Austrlia es fu igualment una consulta per escollir l'himne nacional entre quatre opcions. ;

Crtiques.
Tot i que se suposa que un referndum o un plebiscit s l'expressi mxima de sobirania popular hi ha detractors que en critiquen la seva convocatria per diverses raons:

D'una banda perqu, com ja s'ha dit, s'ha fet servir (i es continua utilitzant) en pasos amb dictadures, com per exemple l'Alemanya nazi, la Itlia feixista, l'Espanya franquista o la URSS per intentar donar legitimitat a les poltiques opressives d'aquests rgims poltics. De fet, l's pervers que fu Hitler dels plebiscits, fa que encara avui a Alemanya estiguin expressament prohibits per la constituci federal.

Altres critiquen -com tamb hem assenyalat- que per norma general noms es doni a escollir a l'electorat dues opcions (aprovar o rebutjar), eliminant aix possibles matisos o aportacions.
 
Una tercera crtica prov dels que pensen que el referndum serveix als poltics per inhibir-se a l'hora de prendre alguna decisi difcil, polmica o incmode. D'aquesta manera, convocant un referndum es trasllada la responsabilitat al conjunt de la poblaci. ;

Tamb es discuteix que els votants en un referndum poden no ser suficientment informats (o fins i tot, desinformats) a l'hora de prendre decisions sobre qestions tcniques o massa sofisticades. ;

Igualment s'avisa de la possibilitat que els votants puguin ser excessivament influenciats per personalitats de renom o manipulats per campanyes publicitries parcials i no objectives que indueixen el vot, sobretot quan l'autoritat convocant es posiciona cap a una de les opcions a referendar, com succe en el referndum sobre la Constituci Europea celebrat a l'estat espanyol el 20 de febrer de 2005. ;

Per acabar, hom assenyala que eines democrtiques com el referndum poden conduir a "la tirania de la majoria" i a la consegent erosi dels drets individuals o de les minories.

Referndums celebrats a l'estat espanyol.
Les primeres referncies normatives respecte a la possibilitat d'utilitzar el referndum es troben en la Constituci de la segona repblica espanyola, en el seu article 66, que t un carcter restrictiu i on es prohibeix el seu s per a aprovar o rebutjar:

la Constituci i les seves lleis complementries, la ratificaci de Convenis internacionals inscrits en la Societat de Nacions, els Estatuts regionals, i les lleis tributries.

Per ratificar les Lleis Fonamentals i donar una aparincia de legitimaci popular, el rgim franquista celebr dos referndums, el 6 de juny de 1947, per a votar la Ley de Sucesin a la Jefatura del Estado i el 14 de desembre de 1966, per a votar la Ley Organica del Estado.

Des de la mort del dictador Francisco Franco, a l'estat espanyol s'han celebrat un total de 4 referndums a nivell estatal (Llei de la reforma poltica de 1976, Aprovaci de la Constituci espanyola de 1978, Permanncia a l'OTAN de 1986 i Constituci Europea de 2005); i 4 ms a nivell autonmic (per a l'aprovaci dels estatuts d'autonomia de Catalunya, Euskadi, Galcia i Andalusia).

Referndums estatals.
 Llei per la reforma poltica (15 de desembre de 1976).
El referndum per a la Llei per la Reforma Poltica, convocat pel president del govern Adolfo Surez per al 15 de desembre de 1976, instava l'electorat a aprovar o no les reformes iniciades pel seu govern a fi i efecte de liquidar les corts franquistes i iniciar la democratitzaci de l'estat.

La pregunta formulada va ser: Aprueba el Proyecto de Ley para la Reforma Poltica?

El resultat fou d'una molt alta participaci (noms un 22% d'abstenci). Les dades resultants del referndum sn les que teniu a continuaci.




Font: Ministeri de l'interior 

 Aprovaci de la Constituci espanyola (6 de desembre de 1978).
Aquest referndum va ser convocat per les Corts Generals per al 6 de desembre de 1976 i instava la ciutadania a aprovar o no l'avantprojecte de constituci espanyola que havia redactat una ponncia de set diputats sortints de les primeres eleccions generals celebrades el 15 de juny de 1977. 

La pregunta que es feia era: Aprueba el Proyecto de Constitucin?

La participaci fou un tant irregular (abstenci de ms del 30%). El resultat del referndum va ser el segent:




Font: Ministeri de l'interior 

Permanncia a l'OTAN (12 de mar de 1986).
L'estat espanyol havia ingressat a l'Aliana atlntica l'any 1982, sota el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (de la UCD). El referndum sobre la permanncia de l'estat espanyol a l'OTAN es va celebrar el dia 12 de mar de 1986 a instncies del govern del PSOE, que gaudia llavors de la seva primera majoria absoluta a les corts. La convocatria i la campanya del referndum no van estar exemptes de polmica ats que el PSOE, que sempre n'havia criticat l'ingrs, canvi de parer i en defens la permanncia . 

La pregunta que es va formular a la ciutadania era: Considera conveniente para Espaa permanecer en la Alianza Atlntica en los trminos acordados por el Gobierno de la Nacin?

Tot i que el resultat final fou favorable a la permanncia, cal dir que va ser el referndum en el qual la diferncia entre el "S" i el "NO" va ser ms ajustada (de 12'79 punts); i que el "NO" guany en 4 comunitats: Catalunya, Canries, Navarra i Euskadi. L'abstenci fou bastant elevada, un 40%. Els resultats d'aquella consulta foren:




Font: Ministeri de l'interior 

Constituci Europea (20 de febrer de 2005).

El dia 20 de febrer de 2005 es convocava per quarta vegada l'electorat de l'estat en un referndum amb l'objectiu d'aprovar o rebutjar el projecte de Constituci Europea.

La pregunta emesa en aquesta ocasi fou: Aprova vost el Tractat pel qual s estableix una Constituci Europea? / Aprueba usted el proyecto de Tratado por el que se establece una Constitucin Europea?

A Catalunya, CiU, PP i PSC van fer campanya pel "S", mentre que ERC i ICV van fer campanya a favor del "NO".

Com a tret rellevant cal destacar l'escs ress que tingu entre l'electorat, ats que, per primera vegada, una consulta electoral quedava molt per sota del 50% de participaci (concretament el 41,77%).





Font: Ministeri de l'interior 

Referndums autonmics.
Referndum per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (25 d'octubre de 1979).
Deixant de banda les consultes efectuades a nivell estatal, cal no oblidar que algunes comunitats ratificaren en el seu dia els seus respectius estatuts d'autonomia per mitj d'un referndum. Catalunya i Euskadi celebraren la consulta el dia 25 d'octubre de 1979, mentre que Galcia ho fu el 21 de desembre de 1980 i Andalusia el 28 de febrer del mateix any, per b que s'hagu de repetir el dia 20 d'octubre de 1981 perqu no s'havia arribat al mnim exigible de participaci a la provncia d'Almeria. La resta de comunitats autnomes accediren a llurs estatuts per via parlamentria, per la qual cosa no realitzaren un referndum de ratificaci. Cal dir que a Catalunya el referndum de l'Estatut no tingu molt de ress entre l'electorat: un 40% dels ciutadans s'abstingueren.


Els resultats del referndum per l'estatut celebrat a Catalunya foren aquests:




Font: Ajuntament de Barcelona

Referndum per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (18 de juny de 2006).



El diumenge dia 18 de juny de 2006 es va celebrar un referndum a Catalunya a fi de consultar el poble sobre si estava d'acord o no amb el projecte de reforma de l'estatut d'autonomia que va ser aprovat a les Corts Generals espanyoles els dies 30 de mar (al Congrs dels Diputats) i 10 de maig (al Senat) de 2006. El resultat del referndum va ratificar la reforma (tot i que menys de la meitat dels ciutadans anaren a les urnes, i un de cada cinc votants votaren en contra).


Resultats finals amb el 100,00% del cens escrutat.


Font: Generalitat de Catalunya

Enllaos externs.
Resultats del referndum per l'Estatut de Catalunya del 18 de juny de 2006.;
Referndum sobre la permanncia a l'OTAN. ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25863" title="Llista de reis de la taifa de Valncia" nonfiltered="1046" processed="1044" dbindex="11119">
A continuaci es presenta una llista de reis musulmans de la taifa de Balansiya, des de la caiguda del Califat de Crdova fins la conquesta de Jaume I:


Emirs independents.
 Mubarak (Mbarek) i Muzzafar, cap el 1011-1020.
 Lebil de Tortosa, cap el 1020-1021.
 Al Mansur Abd al-Aziz ben Abi Amir, 1021-1061.
 Abd al-Melek ben al-Mansur Modafar, 1061-1064.
 Abu Bekr ben Abd al-Aziz, governador toled 1064-1075, rei 1075-1085.
 Othman ben Abu Bekr, 1085.
 Yahya Al-Qadir, 1085-1092 (de Toledo 1079-1085 governa noms a Valncia del 1085 al 1092);
 Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf, president d'una mena de repblica, 1092-1094.
 Rodrigo Daz de Vivar el Cid, 1092-1099.
 Ximena Daz, 1099-1102;

Vals almorvits.
 governadors almorvits, 1102-1144.
 Revolta contra els almorvits (1144-1147) ;

Emirs independents.
 Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz (cadi), 1145-1145.
 Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix, val o governador de Valncia 1145-1146 en nom d'Ibn 'Iyad, governador de Mrcia.
 Abd Allh ibn Iyad, de gener a febrer de 1146.
 Abd Allh ibn Jarak ats-Tsagri, de maig a setembre de 1146.
 Abd Allh ibn Iyad 1146-1147.
 Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni, fill de l'anterior, val o governador de Valncia, en nom d'Ibn 'Iyad, 1146-1147. Desprs rei de la Taifa de Mrcia 1147-1172, ms conegut com Rei Llop.
 Abu al-Hajjaj Ysuf ibn 'Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix, germ de l'anterior, governador de la Taifa de Valncia 1147-1171, sota el Rei Llop.

Vals almohades.
 governadors almohades, 1171-1225.
 Abu al-Hajjaj Ysuf ibn 'Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix. Al 1171 se sotmet a l'emperador almohade (1171-1186).
 Zayd Abu Zayd Muhammad al-Mansur, 1225-1238 (desprs de 1229 noms va controlar el nord de la taifa de Valncia (sense incloure la ciutat), com a vassall de Jaume I; desprs de 1233 va perdre el control al nord de la Plana).
 Abu al-Jumayl Zayyan ibn Sa'd ibn Mardanix, nt de Abu al-Hajjaj Ysuf 1228-1238 (sols en part de la taifa).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25865" title="Valentinois" nonfiltered="1047" processed="1045" dbindex="11120">
El Valentinois fou una jurisdicci feudal de Frana en la qual s'hi incloien els Bisbes de Valena i els comtes de Valentinois.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25871" title="Caganer" nonfiltered="1048" processed="1046" dbindex="11121">


El caganer s una figura dels pessebres de Catalunya i el Pas Valenci, sovint amagada en un rac, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint amb pipa. L'home que caga, l'home que fa les seves necessitats sn altres noms que se li han atribut.

Actualment representa individus molt variats com ara poltics, gurdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Bara o l'Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d'estar en la seva posici caracterstica. El pags no ha deixat, per de ser la forma ms popular.

Histria.
L'origen sembla ser que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artstic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era noms en el Pessebre sin que s'ha trobat en rajoles que el representen explicant histries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del Caganer no era exclusiva del pessebre.

Als Pasos Catalans noms pot trobar-se a Catalunya i Pas Valenci, a l'estat espanyol tamb a les illes Canries, i a la Regi de Mrcia, a Portugal tamb s popular.

Encara que no es conegui amb exactitud quina s la ra en collocar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un smbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. La tradici del caganer est ben acceptada per l'Esglsia. La gent deia que amb les seves femtes abonava la terra i aix la fertilitzava per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquillitat de cos i nima que cal per montar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Collocar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es colloca, comporta desventures.

ltimament es vnen al comer figures de caganers amb imatges de personatges famosos com Barack Obama, Hugo Chvez, Cristina Fernndez de Kirchner i Lula da Silva.

Curiosament, el caganer no s l'nic personatge nadalenc tpic dels Pasos Catalans que defecta. Existeix una altra antiga tradici, el Ti, un tronc d'arbre que els nens escullen i que s portat al menjador de la sala. s cobert per una manta perqu no passi fred i s alimentat fins el dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li tpiques canons de Catalunya, li donen cops amb un bast perqu "cagui" neules, turrons, dolos, llaminadures... Al Principat (Catalunya), doncs, n'hi ha tradicions que a l'estat espanyol no hi ha pas.

Enllaos externs.
 El caganer, personatge simptic de tradici catalana;
 Amics del Caganer;
 Caganers;
 The caganer in nativity scenes;
 Our view of Spain;
 Barcelona s Christmas Crapper Canned;
 The tradition of the Caganer / Kakker in Belgium;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25873" title="Clan Taira" nonfiltered="1049" processed="1047" dbindex="11122">
Els Taira foren una famlia de prnceps del Jap que va destacar principalment per les seves lluites amb els Minamoto el segle XII.

El fundador fou el fill del Emperador Kwammu, anomenat Katsurabara, que va morir el 853. El seu fill Takamune (+867) va rebre el nom familiar de Taira.

Taira Kunika, fou governador de Hitachi, i va morir assassinat el 935 per ordre del seu nebot Masakado, i el va succeir com a cap familiar el seu fill Taira Sakamori, que va lluitar contra Masakado aliat al seu oncle Taira Yoshikane, per fou derrotat, per mes tard, aliat a Fujiwara Hidesato, va donar mort a Masakado el 940; ell mateix va morir el 940 desprs de la victria.

Un membre de la famlia, Taira Sadayoshi, en les lluites del segle XII, va derrotar el 1180 a Kikuchi Takanao, aliat de Yoritomo, i mes tard va combatre aliat amb Munemori, un dels Taira. Quant els Taira van caure en desgracia es va retirar de la vida publica amb l'ajuda de Utsinomiya.

Taira Kiyamori, d'una branca collateral, potser fill bastard del emperador Shirakawa, nascut el 1118, fou governador de la provncia de Aki. A la guerra de Hogen va combatre amb l'emperador Go Shirakawa, mentre que els seus oncles Tadamoto i Minamoto Tameyoshi es decantaven per Sotoku. La derrota dels darrers va collocar a Kiyamori en posici privilegiada, per es va enfrontar a Yoshitomo, que, aliat amb Fujiwara Hobuyori, va capturar al emperador. Kiyamori el va alliberar i va derrotar els rebels, i va aconseguir tot el poder. El 1171 la seva jove filla Tokuko es va casar am el nou emperador Takakura de nomes 11 anys, i van tenir un fill que va ser declarat hereu, i el 1180 va fer abdicar a Takakura i va proclamar emperador al infant de nomes 2 anys, sota el nom de Antoku. Aix va produir revoltes generals. El fill de Go Shirakawa, Moshihito, va morir en combat, per molts altres van seguir combatent. Kitamori va morir el 1181 en plena guerra. 

Com que el seu fill gran Shigemori, els mes valus de tots els fills, havia mort el 1179 va ser nomenat cap de la famlia el segon fill Munemori, que va perdre combat rere combat. El 1184, desprs de la batalla naval de Shimonoseki contra els Minamoto, que aquestos van guanyar, la viuda de Kiyamori va fer constar que Munemori no era fill seu i de Kiyamori, sin que havia estat canviat per una filla. La viuda, el seu fill Tomomori i el net Antoku es van sucidar. Norimori, germ de Kiyamori, tamb es va sucidar poc desprs. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25875" title="Timrides" nonfiltered="1050" processed="1048" dbindex="11123">

Els timrides (en persa:        , anomenada per ells mateixos Gurk n ) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol. S'inici amb Tamerl, fill de Taragai, que era emir de la Transoxiana per compte dels khans txagatai, als quals va privar de tot poder. Va conquerir un imperi a l'sia central i va morir el 1405. 

El seu fill gran Hahangir havent mort, la successi va recaure en el fill d'aquest, anomenat Pir Muhammad, i immediatament en el seu germ Khalil Sultan. Un altre fill de Tamerl, Shah Rokh, va ocupar el poder el 1406, i va ser el segon membre ms destacat de la dinastia. A la seva mort el 1447 el va succeir el seu fill Ulug Beg i el 1449 el fill d'aquest, Abd-al-Latif. El 1450 va ser sobir per poc temps Abdallah Mirza, que era fill d'un germ d'Ulug Beg, i desprs Abu Said, net de Miranshah (germ de Shah Rokh). El 1469 va passar a un besnt d'Umar Shaykh (un altre germ de Shah Rokh), Husayn Bayqara. El 1503 Baber, nt d'Abu Said, es va fer amb el poder a Delhi. Bayqara va governar fins el 1506 i el van succeir els seus fills Badiaz i Zaman.

Emirs timrides de Transoxiana.

Tamerl 1370-1405;
Pir Muhammad 1405;
Khalil Sultan 1405-1406;
Shah Rokh 1406-1447;
Ulug Beg 1447-1449;
Abd-al-Latif 1449-1450;
Abdallah Mirza 1450-1451;
Abu Said 1451-1469;
Husayn Bayqara 1469-1506;
Badiaz 1506-1507;
Zaman 1506-1507;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25878" title="El Cant" nonfiltered="1051" processed="1049" dbindex="11124">
El Cant s una entitat de poblaci pertanyent al municipi de la Favanella, situat en la comarca de l'Oriental, en la Regi de Mrcia, en la qual es parla el valenci. Limita a l'Est amb el municipi alacant de L'Alguenya.

Aquest fet fa que estigui ntimament lligada a la Serra del Carxe.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25884" title="Vall de Ricote" nonfiltered="1052" processed="1050" dbindex="11125">


La Vall de Ricote (en murci Val e Ricote y en castell Valle de Ricote), tamb coneguda com a Valle Morisco, s una comarca histrica del Regne de Mrcia, situada al nord de la provncia de Mrcia i a la conca mitjana del riu Segura, que engloba els ajuntaments de Ricote, Ojs, Ulea, Villanueva del Ro Segura i Archena. La petita ciutat d'Archena s la capital de la comarca i seu d'un important balneari. Va ser un dels llocs ms poblats de moriscos fins a la seva expulsi en el segle XV, data que van ser deportats al Pas Valenci, Algria i fins i tot a Itlia. 

La comarca de la Vall de Ricote est clarament influda per la seva proximitat als Pasos Catalans i zones de parla valenciana com el Carxe (termes municipals de Jumella i Iecla).



----
Articles relacionats .

 Blanca (Mrcia);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25889" title="Partit Demcrata Popular" nonfiltered="1053" processed="1051" dbindex="11126">

El PDP (Partit Demcrata Popular) s un partit politic espanyol d'ideologia democristiana conservadora. Fou legalitzat el 1977 sota la direcci de Fernando Chueca Goitia i Ignacio Camuas Sols, que el 1978 es va integrar dins la UCD. Quan la UCD es va dissoldre el 1982 fou novament refundat per scar Alzaga i es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1982 en coalici amb Aliana Popular (AP-PDP). A les eleccions generals espanyoles de 1986 es present novament AP i la Uni Liberal, formant la Coalici Popular. 

Degut a divergncies amb la direcci d'AP, el 1987 trenc la Coalicin Popular i tan el PDP com la UL s'incorporaren al grup Mixt del Congrs dels Diputats. Aix provocaria defeccions i la dimissi d'scar Alzaga desprs del fracs a les eleccions al Parlament Europeu. Es va transformar aleshores en Democracia Cristiana, dirigida per Francisco Javier Ruprez. El 1989 es fusion amb el recentment creat Partido Popular, refundaci d'AP, llevat alguns militants que es passaren al CDS.

Enllaos externs.
 ndice de instituciones del Archivo Linz de la Transicin Espaola.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25890" title="Moresnet" nonfiltered="1054" processed="1052" dbindex="11127">


Moresnet o Moresnet Neutral fou un xicotet estat europeu d'uns 3,5 km  que exist des del 1812 fins el 1919 noms perqu els seus dos pasos vens no aconseguien posar-se d'acord sobre la pertanyena i, aleshores, decidiren convertir-lo en un territori neutral on la sobirania era compartida. s situat prop de 7 km al sud-est d'Aquisgr (Aachen en alemany, Aix-la-Chapelle en francs), al sud d'on les fronteres d'Alemanya, Blgica, i els Pasos Baixos s'intersequen a Vaalserberg.

 Apogeu .



Durant el Congrs de Viena de 1815 el mapa europeu fou significativament redibuixat per a adaptar-lo a la nova balana dels poders de l'poca. Una d'aquestes fronteres fou la que hi havia entre el nou Regne Unit dels Pasos Baixos i Prssia. Ambdues parts estaven d'acord sobre la majoria de la frontera com ja que coincidien amb delimitacions anteriors, per hi hagu un problema prop de Moresnet. Entre les viles de Moresnet i Neu-Moresnet es trob la valuosa mina de zinc de Vieille Montagne (Altenberg en alemany). Ambds pasos es disputaven l' inclusi d'aquests recursos al seu territori i el 1816 arribaren a una soluci: la vila de Moresnet es convertiria en territori holands, Neu-Moresnet passaria a ser part de Prssia, i tant la mina com el voltant de la vila de Kelmis (La Calamine), passaria a ser territori neutral, amb una administraci conjunta a l'rea establerta pels dos pasos.

El nou territori tingu una forma ms o menys triangular on la base era la carretera principal des d'Aquisgr cap a Lieja. La mina es trobava justament al nord d'aquesta carretera. A cada costat dues lnies rectes s'enfilaven cap al nord acostant-se fins coincidir a Vaalserberg. Quan Blgica aconsegu la independncia dels Pasos Baixos a l'any 1830 el territori de la part holandesa pass sota control belga i, aleshores, adquiriren els drets i compromisos d'administrador conjunt, si b els holandesos mai no cediren oficialment el control sobre Moresnet. Al principi el territori fou governat per dos comissaris reials, un per cada pas ve, per ms endavant Moresnet obtingu ms autogovern quan s'establ un batlle designat pels comissionats (amb rang de cap d'estat) i un ajuntament de deu membres.

L'activitat a Moresnet Neutral estava caracteritzada per les mines de zinc com a principal font d'ocupaci laboral, la qual atreia fora treballadors dels pasos vens que feien augmentar la xifra de poblaci "neutral" inicial, si b mai no superava els 3000 habitants. Al ser un territori "neutral", tenien alguns guanys com ara impostos baixos, absncia d'aranzels de les importacions provinents dels pasos vens, i preus ms baixos amb comparaci amb les zones frontereres. La majoria dels serveis pblics eren compartits per Blgica i Prssia (de manera semblant a Andorra). La poblaci "neutral" nascuda tamb tenia la possibilitat de triar en quin pas complia el servei militar obligatori, i a quina jurisdicci volia pertnyer. No obstant a, com que no era considerat oficialment un estat, no els permetien tindre un exrcit propi.

 Decadncia .

Quan la mina fou sobreexplotada el 1885, sorgiren els dubtes sobre la supervivncia de Moresnet Neutral. Es proposaven algunes idees per a establir una entitat ms independent, algunes de les quals eren un casino i un servei postal amb segells propis, encara que aquesta iniciativa fou rebutjada pel govern local. La iniciativa ms important fou del Dr. Wilhelm Molly, que proposava que Moresnet es convertira en el primer pas esperantista, denominat com a Amikejo ("espai d'amistat"). Fins i tot es propos un himne en esperanto amb el mateix nom. No contrastant, ni Blgica ni Prssia renunciaren a les seues inicials pretensions territorials i, a comenaments de l'any 1900, Prssia adquir una postura especialment agressiva pel territori, i fou acusada de sabotatge i d'entrebancar el procs administratiu per a forar les negociacions. El 1914, durant la Primera Guerra Mundial, Alemanya envaeix Blgica i annexiona Moresnet al seu territori el 1915. Des d'aleshores, Moresnet ja no s considerat com a neutral.

Desprs de la guerra, el Tractat de Versalles de 1919 tancaria definitivament l'estat de "neutralitat temporal" d'en des de cent anys, i es decid que Moresnet Neutral passaria a ser part de Blgica. Alemanya, en poc temps, tornaria a annexionar-se'n l'rea durant la Segona Guerra Mundial, per retorn a Blgica el 1944. El territori encara existeix, d'alguna manera, com a municipi de Kelmis/La calamine als Cantons de l'Est de Blgica.

 Enllaos externs .

Neutral Moresnet;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25891" title="Boira" nonfiltered="1055" processed="1053" dbindex="11128">


La boira no s ms que un nvol situat a prop o fregant la superfcie de la Terra, s doncs, format per petites gotes d'aigua en suspensi. s un dels fenomens que ms afecta la mobilitat.

Com a fenomen meteorolgic es parla de boira quan aquest nvol s'ha format a conseqncia d'una pressi atmosfrica relativament alta,  en presncia d'humitat important i sense vent. Aquests tres condicionants fan que l'aparici i persistncia de les boires sigui ms acusada en zones planes i fondes. Aquests llocs, a ms, sn ocupats freqentment per rius i embassaments que poden proporcionar la humitat necessria per a la seva formaci. Es dna a totes les estacions del any, per amb persistncia noms a l'hivern.

Els principals efectes de la boira persistent son: 

Estabilitzar la temperatura ambient en nivells baixos, incls per sota de 0c, fent impossible l'alternana de temperatures dia/nit.

Dificulta la visibilitat, reduint la visi a vuit o deu metres en casos extrems. ;

Incrementa els efectes negatius de la contaminaci atmosfrica, per manca de ventilaci.

Augmenta la sensaci de fred de forma important.

La manca de visibilitat dificulta o impedeix la mobilitat, afectant el transport rodat i el trfic aeri o martim. La valoraci errnia dels efectes de la boira s freqentment causa de collisions.

Vegeu tamb.




 Nvol;
 Pluja;
 Hurac;
 Tempesta;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25898" title="Leonhard Euler" nonfiltered="1056" processed="1054" dbindex="11129">


Leonhard Euler (15 d'abril de 1707  - 18 de setembre de 1783) fou un matemtic i fsic sus que visqu a Rssia i a Prssia durant la major part de la seva vida.

Euler feu importants descobriments en camps tan diversos com el Clcul o la Teoria de grafs. Tamb va introduir una gran part de la notaci i terminologia matemtica moderna, particularment en l'anlisi matemtica, com la noci de funci. s notable tamb la seva aportaci en mecnica, ptica o astronomia.

Est considerat (conjuntament amb altres com Arquimedes, Gauss o Newton) un dels matemtics ms brillants de la histria i el ms important del Segle XVIII. Tamb fou un dels ms prolfics; les seves obres completes omplirien al voltant de 80 llibres. Una frase atribuda a Pierre-Simon Laplace, dona idea de la gran influncia que Euler tingu en matemtiques: Llegiu Euler, llegiu Euler, ell s el mestre de tots nosaltres.

Euler apareix en un bitllet sus de 10 francs i en diversos segells de Rssia, Alemanya i Sussa. A ms l'asteroide 2002 Euler va ser batejat en honor seu i apareix en el Calendari de Sants de l'Esglsia Luterana.

Biografia.
Primers anys.
Euler va nixer Basilea (Sussa), fill de Paul Euler un pastor de l'esglsia reformista, i de Marguerite Brucker, filla tamb d'un pastor. Tenia dues germanes petites, Anna Maria i Maria Magdalena. Poc desprs del seu naixement, la seva famlia aniria a viure a Riehen, on Euler passaria gran part de la seva infantesa. La famlia d'Euler i de Bernoulli eren amigues i s notable la influncia que Johann Bernoulli hauria exercit en Euler durant els primers anys de la seva vida. La seva educaci va comenar a Basilea, on Euler va anar a viure amb la seva via. A l'edat de 13 anys es matricul a la Universitat de Basilea, i amb noms 16 anys va rebre un Mster en filosofia per la seva tesis on comparava les filosofies de Descartes i Newton. Durant aquest perode, Euler rebia classes particulars de Johann Bernoulli, qui rpidament descobr el gran talent que tenia per les matemtiques.

En aquest moment Euler estava estudiant teologia, grec i hebreu, per ordre del seu pare, que volia que Euler el succes com a pastor. Fou Bernoulli qui el convenc que el seu fill estava destinat a ser un gran matemtic. L'any 1726, Euler complet la seva tesis doctoral sobre la propagaci del so, i el 1727 particip en un concurs organitzat per l'Acadmia de Pars que proposava trobar la millor forma de collocar els mstils en un vaixell. Euler qued segon, noms superat per Pierre Bouguer, que s'havia de convertir en el pare de l'arquitectura naval. Tanmateix, Euler guany el concurs 12 cops al llarg de la seva carrera.

Sant Petersburg.

En aquesta poca, els dos fills de Johann Bernoulli, Daniel i Nicolas, treballaven a l'Acadmia russa de les Cincies a Sant Petersburg. El juliol de 1726, Nicolas mor d'apendicitis desprs de passar un any a Rssia i quan Daniel assum la plaa del seu germ a la secci de Matemtiques i Fsica, recoman a Euler per la que ell mateix havia deixat vacant al departament de fisiologia. Euler declin la oferta mentre sollicitava un lloc de professor a la Universitat de Basilea, per quan aquest li fou denegat, fou a trobar-se a Sant Petersburg amb el seu bon amic.

All ambds collaboraren estretament en el departament de matemtiques, alhora que Euler compaginava la seva recerca amb una feina de metge a la marina russa.

 Descobriments .
Euler, conjuntament amb Daniel Bernoulli, establ la llei que l'esfor de torsi d'una viga elstica i prima s proporcional a l'elasticitat del material i al moment d'inrcia d'una secci transversal sobre un eix a travs del centre de gravetat i perpendicular al pla parell.

Tamb dedu les Equacions d'Euler, un conjunt de lleis de moviment en la dinmica de fluids, directament de les lleis de moviment de Newton. Aquestes equacions sn formalment idntiques a les equacions Navier-Stokes amb viscositat zero i sn interessants principalment per a l'estudi de les ones de xoc.

Feu importants contribucions tamb a la teoria de les equacions diferencials. En particular es conegut per la creaci d'una srie d'aproximacions d'Euler les quals sn utilitzades en mecnica computacional. La ms famosa d'aquestes aproximacions es coneix amb el nom de Mtode d'Euler.

En el camp de la teoria de nombres, invent la Funci Phi d'Euler. La funci "Phi"  (n) d'un nombre positiu n es defineix com el nombre d'enters positius menors o iguals que n i coprimers amb n. Per exemple:  (8) = 4 ja que els quatre nombres 1, 3, 5 i 7 sn comprimers de 8.

En l'anlisi matemtic, Euler sintetitz el clcul diferencial de Leibniz amb el mtode d'Newton.

El 1735 esdevingu popular en resoldre el problema de Basilea:

,

on  s la funci zeta de Riemann.

Tamb mostr la utilitat, consistncia i simplicitat de definir l'exponencial d'un nombre imaginari mitjanant la segent frmula: 
;

Aquesta s la frmula d'Euler, la qual situa en un rol fonamental la funci exponencial. En essncia, totes les funcions elementals sn variacions de la funci exponencial o b sn polinomis. La Identitat d'Euler n's una conseqncia evident:
;

El 1735 defin la constant d'Euler-Mascheroni la qual s'utilitza en equacions diferencials:
;
(no se sap si s irracional)


s co-descobridor de la frmula d'Euler-Maclaurin que s molt utilitzada en el clcul d'integrals complexes, sumes i sries.

El 1739 public Tentamen novae theoriae musicae i fou un intent de combinar msica i matemtiques. En la seva biografia comenta que l'obra era massa avanada matemticament per als msics i massa musical per als matemtics.

En economia, mostr que si cada factor productiu s pagat a un preu igual al seu producte marginal, llavors (sota la llei de rendiments constants a escala) s'arriba a un equilibri i el mercat es buida.

En geometria i topologia algebraica, hi ha una relaci anomenada Caracterstica d'Euler que relaciona en nombre de vores, vrtexs i cares d'un poliedre connectat simplement. Donat un poliedre, la suma dels nombres de vrtexs i de cares s sempre el nombre de vores ms dos. ex: F - E + V = 2.  Aquest teorema tamb s'aplica a qualsevol grfic planar. Per a grfics no-planars existeix una generalitzaci: si el grfic pot incloure's en un mltiple M, llavors F - E + V =  (M), on   s la caracterstica d'Euler del mltiple, una constant invariable sota continues deformacions. La caracterstica d'Euler d'un mltiple simplement connectat com ara una esfera o un pla s 2. Una generalitzaci de la frmula d'Euler per a qualsevol grfic planars s: F - E + V - C = 1, on C s el nombre de components del grfic.  

El 1736 Euler solucion el problema conegut com els set ponts de Knigsberg, publicant Solutio problematis ad geometriam situs pertinentis que fou la primera aplicaci de la teoria de grafs a la topologia.

Vegeu tamb.
 Conjectura d'Euler;
 Nombre e;
 Disc d'Euler;
 Els set ponts de Knigsberg;
 Funci Phi d'Euler;
 Nombre Euler;
 Nombres complexos;
 Teorema de la rotaci d'Euler;
 Recta d'Euler;

Enllaos externs.

 Biografia d'Euler de MacTutor;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25900" title="Comtat del Rossell" nonfiltered="1057" processed="1055" dbindex="11130">


El comtat de Rossell fou un dels comtats existents durant l'Alta Edat Mitjana en el territori anomenat Marca Hispnica

 Orgens .
Els orgens del comtat de Rossell es troben en l'antic comtat visigtic, la jurisdicci del qual corresponia, molt probablement, al de l'antiga ciutat iberoromana de Ruscino i amb el bisbat d'Elna. Aquest primitiu comtat, que comprenia el Rossell, el Conflent i el Vallespir, el cre el rei visigot Liuva I l'any 571.

 El domini franc .
Els rabs ocuparen el comtat de Rossell el 721 i en conservaren el domini fins que, el 760,  el rei Pep el Breu l'annexion al regne franc, desprs d'haver conquerit Narbona als musulmans el 759. Durant aquests quaranta anys de domini sarra, el comtat de Rossell qued prcticament despoblat.
Pep el Breu restabl l'antic comtat visigot, fixant-ne la capital a Ruscino; els comtes hi posseen un castell, el Castrum o Castellum Rossilio; per aix, Ruscino va passar a dir-se Castellrossell.

La histria del comtat de Rossell durant els segles VIII i IX no ens resulta gaire coneguda. Entre els anys 812 i 832 fou comte de Rossell Gaucelm, fill del comte Guillem I de Tolosa, germ de Bernat de Septimnia i germanastre del comte Ber. El 816, Gaucelm esdevingu tamb comte d'Empries i, a partir de l'any 829, us el ttol de marqus de Gtia.

El 832, el comtat de Rossell va quedar incls dins dels dominis del comte Berenguer de Tolosa, a la mort del qual, va passar a Bernat de Septimnia. Desprs que Bernat de Septimnia fos executat a Tolosa el 844 per ordre de Carles el Calb, el domini del comtat de Rossell fou concedit al comte Sunyer I d'Empries, fill de Bell, comte de Carcassona en temps de Carlemany. Ara b, el comte Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimnia, assassin Sunyer I el 848 i reg el comtat fins que fou mort el 850. Aleshores, el comtat de Rossell fou regit per comtes francs: Aleran (850-852), Odalric (852-857), Humsfrid (857-863) i Bernat de Gtia (863-878). En recompensa a la seva participaci en la repressi de la revolta de Bernat de Gtia, el comte Mir el Vell de Conflent, germ de Guifr I (Guifr el Pils), fou invesit comte de Rossell pel rei Llus el Tartamut el 878.

 La fi del poder carolingi.
La mort del rei Llus el Tartamut (879) va marcar l'inici de la descomposici de l'imperi carolingi. Durant el darrer quart del segle IX, els reis francs perderen el poder i, a totes les regions del renge, els magnats locals convertiren els seus crrecs en hereditaris. Aix doncs, a tot arreu de l'antic imperi carolingi, els comtes deixaren de ser uns funcionaris nomenats i destituts pel rei per esdevenir petits sobirans hereditaris.

En aquesta situaci de crisi terminal de l'imperi carolingi, a la mort de Mir el Vell (895), el comtat pass al seu cos germ Sunyer II d'Empries, sense que en aquesta qesti hi intervingus per a res el poder reial franc.

 La uni amb Empries .
Durant gaireb tot el segle X, el comtat de Rossell va estar unit al comtat d'Empries; ara b, segons sembla, a finals del segle IX una part de l'antic comtat de Rossell (l'alt Rossell, el Conflent i una gran part del Vallespir) havia passat a domini del comte Mir II de Cerdanya, fill de Guifr el Pils, per la qual cosa, el comtat de Rossell s'havia redut a la plana costanera del Rossell i del Vallespir. Dins del conjunt format per Empries i Rossell, el nucli poltic estigu sempre a la banda emporitana; els comtes d'Empries-Rossell residiren a la ciutat d'Empries fins que, a causa de la pressi dels pirates normands i rabs, el comte Gausfred I establ la residncia comtal a Castell d'Empries.
Mort Gausfred I (931-991), els seus dos fills, contravenint el testament patern que establia un cogovern indivs sobre tot el domini, es repartiren els comtats: Hug I (991-1040) fou comte d'Empries, i Guislabert I (991-1014) ho va ser de Rossell; del cogovern disposat per Gausfred, noms en quedaren certes clusules pactades entre els dos hereus com ara el dret dels dos comtes a assistir a judicis i plcits celebrats en qualsevol dels dos comtats i repartir-se els drets percebuts de justcia; permetre al comte de Rossell de fer estana a Empries, l'antiga capital, cobrant-hi tots els censos i usos de la localitat, o que Hug i Guislabert poguessin posseir dominis al territori de l'altre. 
El 1014, Hug I d'Empries, aprofitant la mort de Guislabert i la minoria d'edat del seu fill i successor Guasfred II (1014-1074), va envair el Rossell; l'empresa, tanmateix, va fracassar pel suport del comte de Besal Bernat Tallaferro i el seu germ l'abat Oliba, ex-comte de Berga, a Gausfred II, reconegut comte de Rossell en la pau del 1019, auspiciada per Oliba. I aix, esdevingu irreversible la divisi del 991, i mai ms no torn a existir un poder comtal com a Empries i Rossell.

 La independncia del comtat .
El comte Guislabert de Rossell va traslladar la residncia comtal des de Castellrossell fins a una vila anomenada Perpiny, la qual inici aleshores un ascens continuat que acab convertint-la en capital del Rossell, en detriment fins i tot d'Elna, la seu episcopal rossellonesa.

Guasfred II fou succet pel seu fill Guislabert II (1074-1102), qui arrib a una entesa amb el comte d'Empries sobre els drets respectius sobre possessions militars i eclesistiques. Girard I (1102-1113), fill i successor de Guislabert II, havia marxat a Terra Santa com a croat i particip en les conquestes d'Antioquia (1098) i de Jerusalem (1099). El 1102, torn a Rossell per fer-se crrec del comtat, per el 1109 part de nou cap a Terra Santa; mor assassinat el 1112 i el comtat pass al seu fill Gausfred III.

A Rossell, l'poca del comte Gausfred III (1113-1164) fou un perode turbulent a causa dels atacs dels pirates sarrans, com tamb de les males relacions amb el comte Pon Hug I d'Empries (1116-1154), a causa de les seves ambicions territorials sobre Rossell. Per aix, en el conflicte emporitano-barcelon de 1128, el comte de Rossell es pos de part de Ramon Berenguer III; per altra banda, desprs d'un breu perode de treva, el 1147, Gausfred III i Pon Hug I s'enfrontaren de nou pel domini del castell de Requesens.

La crisi poltica rossellonesa s'accentu amb la revolta de Girard contra el seu pare, Gausfred III. Aquest va poder conservar el comtat grcies a l'ajuda d'Hug III d'Empries (1154-1175), favorable, a diferncia de Pon Hug I, a l'entesa amb la nissaga de Rossell. El 1162, per, Gausfred III va reconciliar-se amb el seu fill; Girard obtingu el senyoriu sobre Perpiny i fou reconegut de nou com a hereu del comtat.

 L'annexi del comtat al domini reial catal .
Girard II de Rossell (1164-1172), malalt i sense fills, deix el comtat en herncia a Alfons el Cast, decisi presa, segons manifest el comte, d'acord amb el consell dels seus sbdits. En els cercles poltics rossellonesos, davant de l'extinci de la nissaga comtal, es deuria haver jutjat ms convenient unir-se al domini reial catal, que no pas considerar els drets d'Hug III d'Empries sobre Rossell, per la descendncia de les dinasties comtals emporitana i rossellonesa d'un tronc com: el dels antics comtes d'Empries-Rossell dels segles IX i X, Sunyer II (862-915), Gausbert (915-931) i Gausfred I (931-991), a la mort del qual, els seus fills, Hug I d'Empries (991-1040) i Guislabert I de Rossell (991-1014), s'havien repartit el domini reconeixent-se, per, certs drets comuns sobre la totalitat de l'antic patrimoni.

Comptant doncs amb el suport de l'aristocrcia local, el 1173, desprs de mort Girard II, Alfons el Cast convoc una assemblea de magnats rossellonesos a Perpiny, on el rei va establir-hi uns estatuts de pau i treva vlids per a tot el comtat de Rossell i tota la dicesi d'Elna.

 Els comtats de Rossell i Cerdanya .

Segurament com a reacci a l'amenaa que significava la croada anti-ctara del Llenguadoc, dirigida per nobles francesos, vers 1209, el rei Pere I el Catlic conced en fu al seu oncle San, comte de Cerdanya des del 1181, el comtat de Rossell, incloent-hi el Conflent i aquells territoris de l'alt Rossell i del Vallespir que havien format part del comtat de Besal; per tant, el comtat de Rossell tornava a coincidir amb la dicesi d'Elna. San I de Rossell-Cerdanya, fou succet pel seu fill Nun San de Rossell-Cerdanya, a la mort del qual (1242), els seus comtats revertiren a la Corona.

En el seu testament de 1261, Jaume I hi dispos que els comtats de Rossell i Cerdanya havien de passar a formar part del Regne de Mallorques, que correspondria al seu fill Jaume, quedant separats d'Arag, Catalunya i Valncia que serien per a Pere II el Gran; a partir d'aleshores, l'infant Jaume administr com a veguer el seu futur regne. A la mort de Jaume I (1276), aquest testament es dugu a la prctica, i els comtats de Rossell i Cerdanya passaren a domini de Jaume II de Mallorca (1276-1311), qui convert Perpiny en la segona capital del regne.

El territori dels comtats de Rossell i Cerdanya es dividia en vegueries: la vegueria de Rossell, amb capital a Perpiny, s'un amb la sots-vegueria de Vallespir i amb el territori d'Illa, que, fins 1309, havia format part de la de Conflent. La vegueria de Conflent, amb capital a Vilafranca de Conflent, correponia ms o menys, a l'actual Conflent amb la sots-vegueria del Capcir; la vegueria de Cerdanya tenia la seva capital a Puigcerd, amb la sots-vegueria del Barid i el territori de la Vall de Ribes disposava de la seva prpia administraci.

El 1344, Pere III el Cerimonis s'anexion el regne de Mallorques, i constitu els comtats de Rossell i Cerdanya en governaci de Rossell i Cerdanya -independent de la governaci del Principat de Catalunya-, amb capital a Perpiny, amb la qual cosa, aquesta ciutat esdevingu la segona capital de Catalunya.

Al segle XV, les tensions poltiques de Catalunya dugueren a l'esclat de la Guerra dels Remences (1462-1472), en qu la Generalitat de Catalunya es rebell contra Joan II. Aleshores, per tal d'aconseguir l'ajuda de Llus XI de Frana contra els rebels, Joan II va signar el 1462 el Tractat de Baiona pel qual empenyorava al rei de Frana els comtats de Rossell i Cerdanya a canvi de rebre'n armes i diners. El 1463, Llus XI ocup els comtats, on, a partir de 1472, quan la guerra s'havia acabat a la resta de Catalunya, comen a estendre's la revolta contra els francesos; l'1 de febrer de 1473, Joan II entr amb un exrcit a Perpiny i s'hi tanc mentre la guarnici francesa es retirava al castell reial i un nou exrcit de Llus XI tornava a assetjar Perpiny; desprs d'una treva acordada el 24 de juny, s'arrib al Tractat de Perpiny, pel qual els comtats esdevenien un territori neutral; ara b, Llus XI incompl el tractat i el 1474 ocup Elna i fu executar el governador Bernat d'Oms i de Santapau al castell de Perpiny. El 10 de maig de 1475, desprs de patir vuit mesos de setge, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos; per haver resisitit aquest llarg i pens setge, Joan II conced a Perpiny el ttol de Fidelssima Vila. La repressi francesa fou molt dura i hi hagu revoltes contra els ocupants com la de 1477.

Aquesta dominaci francesa finalitz amb el Tractat de Barcelona (1493) amb el qual Carles VIII de Frana accept restituir els comtats a Ferran II el Catlic.

Durant el segle XVI, els comtats de Rossell i Cerdanya es veieren afectats per les contnues guerres entre la Monarquia Hispnica i Frana. El 1520, un exrcit francs s'apoder de la Tor de Querol i arrib a Puigcerd; el 1542, Perpiny fou defensada per Fernando lvarez de Toledo y Pimentel, duc d'Alba, contra el setge dirigit per Enric, delf de Frana. Els francesos feren un nou intent d'annexi el 1595. Arran d'aquesta inseguretat, Carles I i Felip II reforaren les fortificacions de Perpiny i convertiren l'antic Palau dels Reis de Mallorca en una ciutadella.

 L'annexi a Frana .
Dins del context de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), el 1635, Felip III (IV de Castella) declar la guerra a Llus XIII de Frana. El 1639, els francesos prengueren Salses; poc desprs, el 1640, Catalunya s'al contra Felip IV i aix s'inici la Guerra dels Segadors(1640-1659); el 1641, Llus XIII fou proclamat comte de Barcelona i Catalunya es divid entre partidaris de Frana i partidaris d'Espanya. Aquesta situaci de guerra va dur al Tractat dels Pirineus (1659), que va establir l'annexi a Frana dels comtats de Rossell i Cerdanya, excepte la Vall de Ribes, una part de la Cerdanya, que qued sota administraci hispnica, i la vila de Llvia. La nova administraci francesa don al territori el nom de provncia del Rossell. El 1790, quan l'Assemblea Nacional Francesa va decidir dividir tot el regne en departaments i suprimir les antigues provncies, l'antiga provncia del Rossell esdevingu el departament dels Pirineus Orientals.
El Tractat dels Pirineus don origen a la Catalunya Nord, la qual no coincideix pas exactament amb els antics comtats de Rossell i Cerdanya ni tampoc amb l'antiga dicesi d'Elna; els pobles de la Cerdanya annexionats a Frana pertanyien al bisbat d'Urgell; desprs de l'annexi, aquests pobles passaren al bisbat d'Elna, establert a Perpiny d'en del segle XVI.

 Comtes de Rossell .
Comtes nomenats pels reis francs
Gaucelm (812-832);
Berenguer de Tolosa (832-835);
Bernat de Septimnia(835-844);
Sunyer I d'Empries (844-848);
Guillem II de Tolosa (848-850);
Aleran (850-852);
Odalric (852-857);
Humsfrid (857-863);
Bernat de Gtia (863-878);
Mir el Vell (878-895) ;

Comtes d'Empries i Rossell
Sunyer II d'Empries (895-915);
Benci (915-916);
Gausbert (915-931);
Gausfred I (931-991);

Comtes de Rossell
Guislabert I (991-1014);
Gausfred II (1014-1074);
Guislabert II (1074-1102);
Girard I (1102-1113);
Gausfred III (1113-1164);
Girard II (1164-1172);

Comtes de Rossell i Cerdanya
San de Rossell i Cerdanya (1209-1223);
Nun San I de Rosell i Cerdanya (1223-1242);

 Vescomtat del Rossell .
Vegeu: Vescomtat del Rossell i Vescomtat de Tatz
 Vegeu tamb .

Llista de comtes de Rossell;
Comtats catalans;

 Enllaos externs .
histria dels comtats catalans;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25907" title="Quenya" nonfiltered="1058" processed="1056" dbindex="11131">
El quenya s un idioma creat per John R.R. Tolkien en el context de la seva obra literria referida a la Terra Mitjana (El Senyor dels Anells, El Hobbit, etc).


En aquest marc, el quenya s la llengua prpia dels elfs que varen arribar a Valinor, els Calaquendi.

Deriva de lEldarin, la llengua comuna de tots els elfs nascuts a Cuivinen. Se'n distingeixen tres variants dialectals, corresponents a cadascuna de les cases que arribaren a Valinor: el quenya prpiament dit s la llengua dels oldor de la casa de Finw, el vanyarin s la llengua dels Vanyar de la casa d'Ingw i el telerin la dels Teleri de la casa d'Olw.

Els mateixos Valar adoptaren com a propi aquest idioma quan els elfs s'establiren a Valinor.

A la Terra Mitjana, el Quenya es perd progressivament desprs de la prohibici imposada per Elw (conegut amb el nom d'Elu Thingol), rei dels Sndar, en conixer els fets de la matana dels germans dAlqualond.
Aix, arribada la Tercera Edat, l'poca en qu transcorren els fets narrats a El Hobbit i El Senyor dels Anells, el Quenya tan sols s una llengua d'estudi, com ho s el llat en els nostres temps. Probablement, na Galadriel sigui la darrera dels elfs que tingus com a llengua mare aquest idioma, que es pot llegir en el seu poema de comiat de la Terra Mitjana:  Namri.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25916" title="Vinya" nonfiltered="1059" processed="1057" dbindex="11132">

La vinya s una planta del gnere Vitis originria d'sia. A les terres de parla catalana es conrea l'espcie Vitis vinifera per obtenir-ne ram.

Segons l'edat dels ceps, una vinya rep noms diferents:

 Mallol: vinya d'1 any.
 Estufera: vinya de 2 anys o 3 anys.
 Planta: vinya de 4 anys.
 Forqueta: vinya de 5 anys.;


 Morfologia .
s una planta arbustiva amb unes fulles simples lleugerament palmades, anomenades pmpols. Normalment el tronc es poda perqu no creixi excessivament, deixant quatre branques principals, molt curtes, d'on surten les vergues.



El fruit, el ram, est madur des de la darreria d'agost fins el novembre. De ram n'hi ha de blanc o de negre, segons la pigmentaci de la pell, el que determinar el color del vi. Les agrupacions de pocs grans de ram, en molta menys quantitat que els rams propiament dit, s'anomenen gotims.

 Feines agrries de la vinya .
 Plantar els maiols, normalment de portaempelt americ, resistent a la filloxera;
 Empeltar de la varietat desitjada;
 Poda (hivern);
 Escabellar;
 Verema (finals d'estiu i tardor, segons la zona geogrfica i la varietat);
 a part de les feines genriques de llaurar, adobar, ensufatar];

 Malures .
 Acariosi;
 Aranya groga (Eotetranychus carpini);
 Aranya roja (Panonychus ulmi);
 Blima;
 Botritis;
 Brevipalp (Brevipalpus lewisi);
 Erinosi;
 Eutipa (o eutipiosi);
 Filloxera ;
 Flavescncia daurada;
 Mldiu;
 Odi (o odium o cendrada);
 Xifinema;

 Varietats (cultivars) .
Vegeu tamb les varietats vinferes.;
Algunes de les varietats, o cultivars, que determinen el nom i les caracterstiques del ram sn:
 Callet;
 Xarello;
 Macabeu;
 Manto negre;
 Parellada;
 Garnatxa;
 Ull de llebre;
 Moscatell;
 Picapoll;
 Trebbiano;
 Treixadura;
 Vernaccia;
 Bogdanusa;
 Menca;



 rees vitivincoles importants als Pasos Catalans . 
Vegeu tamb les denominacions d'origen.
 Peneds;
 Priorat;
 Empord;
 Pla de Bages;
 Plana d'Utiel;
 Vilar de l'Arquebisbe;
 Marina Alta i Marina Baixa;
 Zona del Vinalop (Alt Vinalop, Vinalop Mitj i Baix Vinalop);
 Balears: Binissalem i Pla i Llevant, les dues amb denominaci d'origen.

El ram a la cultura.
A banda de la seva importncia pel vi, el ram apareix a nombroses obres artstiques. s l'atribut del du Bacus. 

A principis del s. XX, certs pagesos del pas Valenci van tenir un gran excedent de fruits de ram, i pensaren en prendre'l per cap d'any. La tradici s'estengu per tot Espanya, instituint el costum de prendre un gra de ram per cada campanada o toc de rellotge de les dotze de la nit, per tal de desitjar sort cara l'any vinent.

Referncies.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25929" title="Tamerl" nonfiltered="1060" processed="1058" dbindex="11133">

Tamerl (txagatai:       - T m r, "acer") conegut tamb com a Timur Lenk (Timur el coix), Timur Shah i Emir Timur (Emir d'acer), fou un conqueridor turcomongol que establ l'imperi anomenat "dels timrides". Va nixer a Kish, prop de Samarcanda suposadament el 8 d'abril de 1336 i va morir el febrer del 1405. Era fill d'un cap militar mongol anomenat Taragai descendent per lnia materna de Genguis Khan.

 Inicis de Tamerl .
Va accedir al poder el 1359, poc desprs de la mort de Kazaghan, gran visir que era el virtual governant de Transoxiana en nom d'un khan Djagatai. El khan Tughluk Timur de Transoxiana i Moghulistan volia aprofitar l'ocasi de la mort de Khazagan per restaurar el seu poder al khanat. El 1361 Tamerl va fer-se amb el poder a Kish, al capdavant de la dinastia Barlas. Per llavors Toghluk va fer-lo deposar i va nomenar gran visir al seu propi fill Ilias Khadja. Tamerl es va quedar amb el govern de Kish i Sogdiana.

Cap a finals del 1362 o comenaments del 1363 va morir el khan i la famlia Dughlat es va apoderar de Kashgaria i va fer assassinar a tots els descendents de Tughluk que van trobar, per Ilias se'n va lliurar i es va proclamar khan a la Transoxiana (els Dughlat khodja van proclamar un khan a Moghulistan). Timur de Sogdiana es va revoltar i va combatre per sis anys contra els Khodja i contra Ilias. En aquestes lluites va rebre una ferida que el va deixar coix, de on li va venir el nom de Timur lenk (Timur el coix) transcrit pels europeus com Tamerl.

Tamerl a Samarcanda i Transoxiana .

El 1364, amb l'ajut de Amir Husain de Balkh, va ocupar Samarcanda, que ser la seva capital. Ilias va haver de fer front tamb a Husain Sufi de la dinastia sufita de Khwarizm, que li va prendre Khiva i Kath. Ilias encara va tractar de reconquerir Samarcanda, el 1365, per finalment Tamerl, desprs de deixar-la en mans del ulemes, va acabar tornant-hi. Llavors Tamerl es va enfrontar amb Amir Husain, i fou aquest darrer qui es va fer amb el domini de Samarcanda i de bona part de Transoxiana. El 1368 es van reconciliar per fer front al perill que suposava encara Ilias, per la lluita va tornar a esclatar entre ambds. El 1369 Tamerl va ocupar Balkh i va prendre el ttol d'emir de Transoxiana (Mawara Nahr) el 8 d'abril d'aquest any i va collocar a Bian Kuli com a khan de Djagatai al que nominalment estava sotms. No va trigar en deposar-lo i nomenar al seu lloc a Suyurghatmish, fill del difunt khan Tughluk Timur. Avanat l'any va iniciar la conquesta dels territoris dels Sufides de Khwarizm. El 1370 va derrotar totalment a Amir Husain i va sotmetre als nmades del Turquestan oriental. El 1374 va derrotar el emir Kai Khusraw de Khuttal, vassall dels sufides, i el va executar. La conquesta de Khwarizm es va completar el 1379.

 Expansi .
Iran oriental .
El 1380 Tamerl va rebre la submissi dels Sayyid Marashi de Rustamdar i el Mazanderan, i dels senyors xiites de Sabzawar, per els kurt d'Herat no es van voler sotmetre. Sabzawar va ser anexionada l'any segent i va conquerir Herat per va deixar al emir Pir Ali com a vassall; tamb va renovar la submissi l'emir Marashi i va rebre la del emir de Sistan, Kutb al-Din Kayani, per mes tard, sospits perqu era vassall dels kurt d'Herat, va ser deposat el 1383 i el seu territori annexionat, menys la regi de Kandahar que Tamerl va donar en feu al seu net Pir Muhammad.

Iran occidental.
El 1384 Tamerl va marxar contra Astarabad, l'emir de la qual, Amir Wali, fou enderrocat i va fugir a les muntanyes del Mazanderan. Desprs va passar per Rayy i va entrar a l'Azerbaidjan governat pel djalayarida Ahmad, i fins a Gergia. De all va baixar fins l'emirat de Kurdistan on va entrar a Sultaniyeh i de all va passar l'Iraq Adjem (tot aix possessi dels djalayarides), retornant desprs a Samarcanda passant per Fars i . El 1385 el soldanat del Kurdistan (Sultaniyeh), amb l'Iraq Adjem, fou annexionat i l'emir Baiazed deposat. L'emir muzafarida de Kirman, Sultan Ahmed, va crrer a declarar-se vassall de Tamerl. Al any segent (1386) el djalayarida Ahmed, que s'havia retirat de l'Azerbaidjan cap a Bagdad, va reconquerir l'Azerbaidjan, on havien entrat els mongols de l'Horda d'Or. Timur va haver de tornar cap a la zona. Sabzawar, que sota Muayyad, tornava a ser independent, va tornar a ser sotmesa (i Muayyad va ser executat). Seguidament va entrar a l'Azerbaidjan i va ocupar Tabriz i va arribar fins a Kars, domini de Firuz Bakht, un emir turcman vassall dels Kara Koyunlu, i fins altres regions de Armnia, dominades pels Kara Koyunlu, regions que va assolar. En la guerra que sostenien l'Horda d'Or i Tamerl, car ambds volien dominar l'Azerbaidjan, el rei Bagrat V de Gergia era aliat del khan Toktamish aix que Tamerlan desprs de la campanya a l'Azerbaidjan i Armnia va entrar a Gergia, i va assetjar Tiblisi, i tot i l'ajuda als georgians del emir de Shakki Sidi Ali, la va conquerir el 21 de novembre de 1386. Bagrat va ser fet presoner amb la seva famlia. 

Tamerl va saquejar Gergia i se'n va entornar emportant-se a Bagrat i la seva dona. Arribats al Karabag el rei georgi va haver de convertir-se al islam i prometre que islamitzaria a tot el pas. Aconseguit aix va donar un exercit de dotze mil homes a Bagrat i el va reenviar cap a Gergia. Per Bagrat no volia renunciar a la fe, i posat en contacte secret amb els seus fill va planejar que eliminaria al exercit tant bon punt entressin a terres georgianes. Aix va ser. Caiguts en una emboscada els dotze mil soldats van ser eliminats. Tamerl es va posar furis i va decidir de suspendre la campanya que tenia preparada i marxar contra Gergia. A la primavera del 1387 els georgians estaven preparats. L'exrcit de Tamerl va entrar el pas, per va trobar una resistncia ferotge, i va tenir moltes baixes, tot i aix els georgians van ser derrotats per com que Tamerlan va tenir noticies de l'entrada de Toktamish a l'Azerbaidjan, va deixar Gergia i va marxar a l'Azerbaidjan. L'emir kesranida de Derbent i Shirvan es va declarar vassall de Tamerl. Llavors va baixar cap el sud i va sotmetre al atabek Izz al-Din de Lur-i-Buzurg i als emirs muzafarides de Fars, de Isfahan i de Yedz. Els avanos sufites al Khwarizm el van fer retornar.

Al any segent (1388)  va marxar contra els sufites que estaven ajudats per Toktamish, i va arribar fins a Bukhara per es va retirar. Llavors va passar a Prsia i va rebre la submissi formal de Muzafar Kashi de Isfahan i de Shah Iaia de Yedz, establint-se una guarnici a Isfahan. En canvi Zain al-Abidin de Fars es va negar al acte formal de submissi, i Tamerl va acordar negociar amb ell a Isfahan. Zain al-Abidin i va anar i finalment es va poder acordar la pau a canvi d'un tribut important a pagar pels tres emirs muzafarides. Tamerl va sortir de la ciutat. Per al anar a cobrar el tribut els recaptadors i la guarnici de Isfahan van ser assassinats a traci. Aix va enfurir a Tamerl que va marxar altra cop contra la ciutat i va matar a mes de seixanta mil ciutadans, suprimint l'emirat, i tot seguit va avanar cap a Fars. Zain al-Abidin va fugir a Bagdad i Tamerl va cedir els seus dominis al fidel emir muzafarida de Kirman, Sultan Ahmad. Es creu que Mansur de Lur-i-Buzurg tamb va fer submissi expressa per be que no n'ha quedat constncia, per al any segent (1388) l'atabek kurshisida de Lur-i-Kucik va haver de ser derrotat i empresonat i els seus dominis annexionats.

 Kipchak i Moghulistan .
El khan Djagatai Suyurghatmish va morir el 1388 i Tamerl va nomenar al seu lloc al fill del difunt, Mahmud Sultan Khan. Llavors va marxar contra els Kipchak que a traves de les planes de l'Oxus i el Iaxartes amenaaven Samarcanda, instigats per Toktamish. Desprs de derrotar-los va atacar a Sulaiman Sufi, que dominava part de Khwarizm i el va derrotar a Urganj (Urgenc) la seva capital que fou saquejada i arrasada. Ocupat amb tot aix els Kara Koyunlu van ocupar Tabriz per la resistncia de Pir Hasan Beg (fill de Husain Beg) els va impedir anar mes lluny. Mentre Zain al-Abidin, refugiat amb els djalayarides a Bagdad, va deixar aquesta ciutat i es va establir a Shushtar, governada pel seu cos Shah Mansur ben Sharaf al-Din Muzafar, emir de Lur-i-Buzurg, per aquest el va empresonar i llavors va marxar contra Fars que va prendre a Sultan Ahmed de Kirman.

El 1389 Tamerl va annexionar Herat, Nishapur i els demes dominis dels Kurt i va suprimir la dinastia. Llavors va envair el khanat de Moghulistan, el cap del qual es titulava khan de Djagatai, que fou assolat i es va establir un khan fidel en la persona de Khizr Khoja, suposat fill sobrevivent de Tughluk Timur, amb el ttol noms de khan de Moghulistan. Els Dughlat es van fer independents a Kashgaria i Yarkand.

El 1391 va tornat a combatre als Kipchak de l'horda d'or a les planes d'sia central, i els va derrotar a prop del Ural, a Urtapa, a la vora del riu Kandurcha (19 de Juny de 1391) destruint Sarai i altres ciutats. Toktamish va fugir cap a Moscou, per Tamerl es va retirar. L'emir de Lur-i-Kucik, Izz al-Din, va ser perdonat i restablert en els seus dominis. El 1392 Tamerl va derrotar a Kamar al-Din, que resistia al Moghulistan , per el va substituir el seu nebot Khudaydad.

 Prsia .

Kamal al-Din de la dinastia Marashi de Mazanderan va entregar Rustamdar, que governava el seu germ Fakhr al-Dawla, a Malik Tus. El  deposat emir bawandida Iskandar-i-Shakki (fill de Kiya Afrasiyab de la branca dels Kiya-i-Djabal o Kiya Culaw) es va aliar amb Tamerl que marxava contra el pas, i que va ocupar Astarabad de la que va nomenar governador a Pirak. Kamal al-Din va oferir la pau i va enviar al seu fill Ghiyat al-Din per negociar-la, per Pirak i Malik Tus (ara aliat a Tamerl) s'hi van oposar. Ghiyat va quedar presoner com hostatge. Kamal es va fer fort a la llacuna de Mahana Sar, prop d'Amol, on va ser atacat, lliurant-se batalla a Karatughan, prop de la llacuna, el 24 de setembre del 1392, essent derrotat Kamal que es va haver de replegar. Tamerl va crear un gran feu anomenat Takhi-i-Hulagu, amb l'Azerbaidjan, Rayy, Shirvan, Gilan, Derbent, i Anatlia, pel seu fill Miranshah, amb capital a Tabriz (nominal, car estava ocupada pels Kara Koyunlu). L'any segent  l'emir Marashi Kamal al-Din es va rendir a Mahana Sar on estava assetjat (2 d'agost de 1393) i va demanar el perd (aman). Les forces de Tamerl van entrar als feus marashis com Amol, Sari i altres. El Bawandida (branca Kiya Culaw o afrasiyabida) Iskandar-i-Shakki va ser restaurat; alguns membres dels Marashi van fugir a Gilan: Abd al-Muttalib (fill de Rida al-Din d'Amol), Abd al-Azim (fill de Zain al-Abidin) i Izz al-Din Hassani Rikabi. Kamal i els seus altres dos  fills van ser portat presoners a Samarcanda (desprs els dos fills de Kamal, Ghiyat al-Din i Ali Sari, van passar al servei de Tamerl). Amol va ser entregat als bawandides i Sari va passar a Djamshid Karin Ghawri. Tamb va sotmetre el Ruyan on els baduspanides nomes van conservar la fortalesa de Nur. Llavors va haver de marxar contra Lur-i-Kucik on Izz al-Din es negava a obeir. Izz va ser expulsat i llavors Tamerl va entrar a Lur-i-Buzurg, on tamb va deposar al atabek i va collocar al poder al hazaraspida Pir Ahmad, que havia estat expulsat pel muzafarida Shah Mansur, els dominis del qual tamb va atacar. Desprs va continuar cap a Tabriz que va ocupar, i va entrar a Armnia, tot possessi dels Kara Koyunlu, que van oferir la submissi. Seguidament Tamerl va recrrer Lur-i-Buzurg, la regi de Shushtar i el Fars on va atacar la fortalesa de Kala i Sefid, prop de Patila, on estava Shah Mansur, i que va ser presa als tres dies i Shah Mansur fou capturat i executat, i llavor va ser ocupada Shiraz annexionant els territoris de la dinastia muzafarida, aix com els de les dinasties germanes de Kirman (el govern del qual fou confiat a Idgu Bahadar Barlas) i de Yedz  executant a un total de 18 prnceps de les diferents branques muzafarides; l'ltim en ocupar-se fou la Batiha (Kurdistan Mesopotmic) i Bagdad que pertanyien als djalayarides.

Gergia.

El 1394 Tamerl, que estava a Mesopotmia devastant els territoris djalayarides va marxar cap al nord, va arribar a Kars, i va tornar a Gergia. Aquesta vegada va entrar pel Samtskh, va pujar per l'Aragvi cap a Dariali. La poblaci es va refugiar a fortaleses inaccessibles, i Tamerl tot i les seves victries parcials no va poder ocupar el pas del Dariali. Llavors el khan Toktamish de l'horda d'or va entrar a Transcaucsia per Daruband i Tamerl va deixar la regi de l'Aragvi i va marxar contra ell. Va derrotar a les forces de Toktamish el qual es va retirar per va ser perseguit, i fou de nou derrotat greument per Tamerl al riu Thergui. Noms abandonar Gergia el rei Giorgi VII va expulsar a les guarnicions tamerlnides que havien quedat al pas i a l'Azerbaidjan on els Kara Koyunlu van recuperar Tabriz.

Daguestan i el final de l'horda d'or .

Tamerl estava el 1395 a Shakki, emirat aliat de Gergia i amb el seu fill Miranshah assetjava Alindjak, prop de Nakhichevan, per l'emir Sidi Ali va rebutjar l'atac. El djalayarida d'Arran, Tahir, que estava a  la ciutat va aconseguir aix salvar-se. Per els timrides van seguir avanant per la regi, van devastar el pas dels Kaz-i-Kumukh, i van entrar a Shirvan i Derbent on van ser ben rebuts per l'emir vassall. Altres emirats per els que van passar foren Zirihgaran, Tabarsaran i Askhudja, i desprs el pas dels Andi i els Dido (regions tribals independents), i el pas dels Kaytak (que eren vassalls de Toktamish i encara eren en majoria pagans) que es va sotmetre i desprs es va islamitzar. Llavors les forces timrides i les de l'horda d'or es van trobar prop del riu Terek i els primers van obtenir una victria decisiva i Toktamish va morir. Crimea, Astrakan, Nogai i Kazan es van fer independents i el mateix khanat de Kipchak o de l'horda d'or es va dividir en Kipchak Occidental (en mans del general nogai Yedigei o Idigu, amb Timur Kotloe com a Khan) i el Kipchak Oriental o Horda Blanca (tamb Horda Blava). Tamerl va saquejar Astrakan, Sarai, Riazan, Azaq i Crimea i va ocupar incls colnies genoveses com Azov(Tana). En aquest mateix any fou deposat l'atabek hazaraspida de Lur-i-Buzurg  Malik Pir Ahmed, i el govern fou confiat al notable Malik Uways, per desprs d'un temps presoner a Samarcanda, va ser perdonat i alliberat, per deixant als seus germans Afrasiyab i Mansur com hostatges. Amb Lur-i-Buzurg, Lur-i-Kucik, Khuzestan i Shushtar es va formar un govern que va ser incorporat al govern del Fars que havia estat confiat al prncep Muhammad Sultan. Poc desprs el fill de Tamerl, Shah Rokh, va rebre el govern del Khurasan amb Herat i el net Pir Muhammad el govern de Sistan (amb Gazni, Kabul i Kandahar).

ndia.

El 1397 Tamerl va atacar Multan i Ucch, i les va ocupar el setembre. Sarang de Multan va fugir cap a Dipalpur per fou derrotat a la vora del riu Kotla (8 d'octubre de 1397) per Tatar Khan, wazir del sold Nusrat Khan de Firuzabad, i poc desprs Sarang va morir en combat contra els soldats timrides. Llavors Tamerl es va presentar davant Delhi i la va assaltar; el sold Mahmud II de Delhi i el seu wazir Mallu Ikbal es van fer forts a les rodalies del palau de Djahanpanah (el palau ja estava en aquells moments en mas de Tamerl). Mallu va cridar llavors al seu enemic Nusrat Khan de Firuzabad  al que va jurar fidelitat, fen veure que trencava amb Mahmud II; per sobtadament  van atacar a les tropes que Nusrat va enviar, i el mateix Nusrat va haver de fugir cap a Firuzabad i desprs cap a Panipat, on estava el seu wazir Tatar Khan. Mallu va marxar de Djahanpanah i va ocupar Firuzabad el novembre i all va renovar la seva fidelitat a Mahmud II, per aquest va desconfiar de les maniobres del seu wazir i va enviar contra ell al seu fill i hereu Mukarrab, per aquest va morir en els combats. Mallu llavors va tornar a Djahanpanah i es va reconciliar amb Mahmud II i ambds van arreplegar les forces per combatre a Tamerl, per aquest els va derrotar el 18 de desembre. Mallu va fugir a Baran i Mahmud II a Gujarat i tot seguit a Malwa. El virrei de Djwanpur va aprofitar aquestes lluites per expandir-se i va apoderar-se de Kanauj, Dalmaw, Awadh, Bahraic i Monghyr o Mungir (al Bihar), i els zamindars (caps locals) de religi hind es van fer amb el control dels territoris al est i oest de Delhi. El 1398 Shaykha Kokar es va apoderar de Lahore, que ja havia dominat abans, i va desconixer al sold de Delhi i es va declarar vassall de Tamerl. El gener del 1398, desprs de 15 dies de saqueig, Tamerl va abandonar Delhi, que va ser ocupada per Nusrat Khan, ex sold de Firuzabad, per Mallu Ikbal, que estava a Baran, va arribar amb un exercit i el va foragitar, i Nusrat va morir poc desprs i el va succeir sa germ Mahmud III Shah Nasir al-Din. Mallu va ocupar seguidament Panipat.

El 1399 el governador timrida de Dipalpur va morir al rebellar-se els ciutadans. Tamerl que estava al Panjab, va anar cap all i va ocupar la ciutat i la vena Bhatner que tamb s'havia revoltat. Llavors va tornar a Delhi, que va saquejar per segon cop, i a Panipat, que tamb fou vctima del saqueig. Mallu va fugir. El govern de Dipalpur fou confiat a Khidr Khan de Multan, i quant Tamerl va sortir de Delhi li va confiar tamb aquest govern. Per Mallu no va tardar en retornar i va tornar a ocupar Delhi i la seva regi aix com la regi del Doab (Khidr khan no va poder tornar a Delhi fins 15 anys desprs). Tamerl mentre va entrar a Jammu i va obligar al radjah Bhimder a convertir-se al Islam. Desprs va retornar cap a Prsia on va procedir a una reorganitzaci: el feu de Takhi-i-Hulagu va ser suprimit. Tamb va fer una expedici cap a Gergia (Kakhtia) i Shakki passant per Kars. All el va anar a trobar l'ex-emir de Germiyan (a l' Anatlia), Iakub II, que s'havia escapat del seu captiveri amb els otomans, i li va demanar ajuda. Tamerl es va declarar sobir d' Anatlia, per no va enviar encara tropes. Si que les va enviar a Damasc, on governava Sadun, nebot de Barkuk, qui va rebre ajuda del propi sold mameluc Al Nasir Faradj, per ambds foren derrotats.

Sria i Anatlia.

A comenaments del 1400 Tamerl va entrar a Alep, Hamah i Homs i finalment la ciutat de Damasc fou ocupada el mar. Desprs va baixar fins a Jerusalem per es va retirar (mar) de la zona i els egipcis van crrer a recuperar-la  (Aitimish al-Badjasi, lder dels caps militars o amirs d'origen turc, fou nomenat governador de Damasc per amb prou feines es fer obeir del sold mameluc d'Egipte que tenia el suport dels amirs circassians o txerkessos encapalats per Iashbak al-Shabani). Llavors va atacar el soldanat de Dhul-i-Kadr, vassall otom i seguidament va passar a Armnia, ocupant Akhlat i Tabriz entre altres ciutats dels Kara Koyunlu, el emir dels quals, Kara Yusuf va haver de refugiar-se a territori otom. Tamerl va entrar a Anatlia i va ocupar Erzerum o Erzurum i Elbistan, i va atacar Sivas, defensada pel fill del sold otom Baiazed I (agost del 1400) que va quedar assetjada. Durant el setge l'emir Nasir al-Din Muhammad de Dhul-i-Kadr va atacar per la reraguarda a Tamerl per va servir de poc perqu aquest va entrar a Sivas i la va saquejar, encara al mes d'agost, i desprs va marxar contra Dhul-i-Kadr i va assolar l'emirat. Va enviar tropes cap a Sria on, a Tadmur, es concentraven grups de nmades turcmans vassalls del emirat assolat , que van ser dispersats. L'emir Nasir al-Din, que no podia rebre ajuda del seu sobir el sold otom, es va reconixer vassall del sold d'Egipte, encara que sembla que va guardar una certa lleialtat als seus antics sobirans otomans. Tamerl va fer llavors una nova expedici a Gergia, on va arribar davant la capital Tiblisi, i va exigir al rei Giorgi VII l'entrega del djalayarida Tahir, que estava refugiat al pas; el rei georgi es va fer l'orni i el pas fou de nou assolat i una guarnici es va establir a Tiblisi, mentre Giorgi es refugiava com altres vegades a les muntanyes. La fortalesa de Zarit, governada pel prncep georgi Djanibeg, va ser ocupada i els tamerlanides van perseguir a Giorgi. La Svantia fou devastada i Giorgi va passar a Abkhzia mentre enviava a Tahir a territori otom. Llavors va poder oferir una submissi nominal (un tribut), proposta a la que Tamerl no va donar resposta, i va seguir pel pas devastant  les regions del Samtskh, habitada pels muntanyesos Pshaws, i de Kara Kalkanlik, habitada pels muntanyesos Khewsur, regions que seguidament es van islamitzar, sobretot la primera. De all Tamerl va passar a la regi de Min Gol (Mil Llacs), prop de Kars, on va descansar dos mesos. L'exrcit georgi es concentrava a Farargird, al oest de Panaskert, tocant a la Klardjtia, i Tamerl el va destruir, i nomes llavors va acceptar la submissi de Giorgi VII.

A comenaments del 1401 el governador de Damasc fou atacat  pels amirs txerkessos i finalment fou derrotat i el seu govern confiat al txerks Djakam Shaykh al-Makhudi, mentre que al-Badjasi fou executat el 31 de mar del 1401; Tamerl es va tornar a acostar a la ciutat, sense ocupar-la, i seguidament va passar a Bagdad, domini dels djalayarides, que fou atacada per segona vegada i saquejada, essent massacrada una part de la poblaci. Llavors Tamerl va tornar a Gergia a recaptar el tribut al que el rei georgi s'havia obligat, deixant altra cop un rastre de desolaci al pas. El 1402 Tamerl va arribar a la Siunia o Karabag i de all va passar altra cap a la regi dels Mil llacs. Va ocupar una fortalesa anomenada Tortum, que governava un tal Kurdjik, lloctinent d'un tal Taghi. Seguidament va tornar a Gergia i va demanar el tribut que li fou pagat. Entre els djalayarides la guerra civil havia esclatat: un fill del emir Ahmad s'havia revoltat. Ahmad va demanar ajuda a Kara Yusuf, que havia estat l'emir dels Kara Koyunlu, i havia fugit a territori otom, per que tenia molts clients entre el caps de les tribus turcmanes; i efectivament amb la seva ajuda la rebelli es va extingir aviat. Aix deixava a Tamerl el camp lliure per actuar a Sria: va entrar a Alep, i va seguir tot Sria i des all va passar al Diyar Bakr, on a la regi d'Amida governava com a capitost local Kara Uthman. emir dels Ak Koyunlu, que havia succet recentment al seu pare Kutku Beg, i el qual es va sotmetre rpidament i va rebre de Tamerl el govern de tot el Diyar Bakr amb capital al seu nucli originari d'Amida. Llavors va atacar Sivas que fou ocupada i va seguir l'avan en territori otom. El sold Baiazed I li va sortir al encontre lliurant-se la batalla decisiva a Cubukovasi, prop d'Ankara el20 de juliol del 1402, on Tamerl va obtenir una victria completa. Baiazed, presoner, morir sense haver estat alliberat (va morir a Akshehir el 8 de mar del 1403). Els soldats de Tamerl van saquejar Bursa, Nicomedia, Nicea i altres viles . Esmirna, on governaven els genovesos i els Cavallers de Rodes fou assetjada i presa. Tot Anatlia fou recorreguda per Tamerl. Els otomans, que estaven assetjant Constantinoble, van haver de llevar el setge. Alhora a Edirne (Adrianpolis) s'havia proclamat sold dels otomans el fill de Baiazed, de nom Solim, que nomes va poder fer que assegurar els territoris a Europa, car a Anatlia Tamerl va afavorir a alguns germans de Solim que es van declarar sobirans en petits territoris: Mehmed Celebi a Amasia; Isa Beg a Balikesir (Anatlia del sud-est) i Musa Beg a Bursa. Solim es va acostar a Bizanci. Els antics emirs d' Anatlia foren restablerts per Tamerl: Mubariz al-Din Isfendiyar (fill del djandarida Djalal al-Din Baiazed) a Kastamonu; Iakub II a Germiyan (amb el territori que tenia abans del 1381); Khidr Shah a Sarujan; Othman a Antalia (menys la prpia ciutat d'Antalia), Mehmed (fill del antic emir Ala al-Din) a Karaman (incloent Kaiseri, Kir Shehir i Sivri Hisar): Ilias Muzafar al-Din a Mentese; Uthman Celebi (fill del darrer emir Mehmed Beg) a Tekke; i Musa i Umur II (fills del ex emir Isa) a Aidin. En aquest darrer emirat es va plantejar un problema quant Djunaid i Hasan Agha, fills d'Ibrahim Bahadur que fou governador de Bodemia i net del fundador del emirat Mehmed Beg, van reclamar territoris, i com que la petici no fou atesa es van revoltar; Tamerl llavors els va reconixer la possessi d'Esmirna (a Djunaid) i de Aiasoluk (a Hasan Agha). La regi de Kemakh Tamerl la va entregar a Mirza Shams al-Din per nomes com a governador. Desprs Tamerl va abandonar l' sia Menor i nomes sortir el ex emir dels Kara Koyunlu, Kara Yusuf, que havia reunit un exercit lluitant al Iraq, es va apoderar d'Erzindjan i va aconseguir recuperar una part del seu antic poder.

Darrers anys.

El 1403 va morir el Khan de Djagatai, Mahmud, en nom del qual governava Tamerl, que finalment va decidir abolir aquest ttol. Tamb va decidir restablir el feu de Takhi-i-Hulagu que va confiar a Mirza Omar, que era fill de  Miran Shah; a aquest darrer li va confiar el feu d'Arran, per supeditat a Mirza Omar; i el feu de Mesopotmia va ser concedit al net  Abu Bakr. En aquest any va fer la cinquena expedici anual continuada a Gergia (del 1399 al 1403) allegant com a motiu que el rei Giorgi VII no l'havia felicitat per la seva victria sobre els otomans. La verdadera ra sembla ser que el germ del rei, Constant, que s'havia enemistat amb Giorgi VII, va anar a trobar a Tamerl a la regi dels Mil Llacs i li va portar regals, parlant malament del seu germ potser amb el propsit d'esser anomenat rei al seu lloc. L'expedici la va dirigir Shaik Ibrahim de Shirvan; es va exigir a Giorgi VII que acudis personalment a retre homenatge a Tamerl i com a mesura de pressi van atacar la fortalesa de Kurtin (en georgi Birthwis) defensada per Nazwal o Nazal, que va ser ocupada en 9 dies (agost). Llavors Gergia fou devastada fins Abkhzia. Altra cop Tamerl va entrar a Tiblisi i desprs va passar a Bailakan, i tota la regi, des Arran a Trebizonda fou confiada en feu al prncep Khalil Sultan o Khalil Mirza, net de Tamerl (fill del difunt Djahangir). Desprs Tamerl va passar a Amol, on va expulsar al rebel Iskandar que va morir a Shirud-Du-Hazar durant la seva fugida; el seu fill Ali Kiya tamb havia estat fet presoner i l'altra fill Husain Kiya, governador de Firuzkuh, es va sotmetre i fou ratificat com a governador (tamb Ali Kiya fou perdonat). Mentre Kara Yusuf reclamava l'ajuda que els djalayarides li havien de donar per tornar a recuperar els seus antics dominis (en reciprocitat per l'ajuda que ell els havia donat a la guerra civil) per no va ser ates. Kara Yusuf va decidir envair els dominis djalayarides i va atacar Bagdad. Al conixer aquest fets Tamerl va marxar cap a la regi, va derrotar a Kara Yusuf , i va entrar a Bagdad per tercer cop. Tant Ahmed com Kara Yusuf van haver de fugir pel desert cap a Damasc, on varen aconseguir arribar i van ser rebuts pel governador mameluc Shaykh, que va comunicar la seva arribada al Sult, que es va sentir molt incmode amb els nous hostes i va ordenar empresonar-los, i mes tard va ordenar executar-los, ordre que Shaykh va desobeir.

El 1404, i desprs d'uns anys d'absncia Tamerl va tornar a Samarcanda. El gran conqueridor encara va planejar d'una expedici de conquesta a la Xina, que mai es far doncs va morir a Otrar el 14 de febrer del 1405 just quant la iniciava.

La successi.

La successi va ser disputada: el seu net Pir Muhammad, governador de Kandahar i Kabul, es va declarar emir, per no fou reconegut; un altre net, Khalil Sultan, governador del nord-oest (d'Arran a Trebizonda) va tenir millor acollida. Abu Bakr va conservar el feu de Anatlia i Iraq (Iraq-Arab), Shah Rokh el Khurasan; Mirza Umar el Takhi-i-Hulagu; Baikara (fill d'Umar Shaykh i net de Tamerl) amb nomes 12 anys, era feudatari a Balkh. Shah Rokh, fill de Tamerl, no va reconixer al seu nebot Khalil i es va rebellar i acabar prenent el poder uns mesos desprs (en les lluites va morir al mateix any Pir Muhammad de Kandahar, hereu designat per Tamerl). Aprofitant les lluites entre Mirza Umar i Abu Bakr el djalayarida Ahmad va tornar a Bagdad i va recuperar els seus dominis. Kara Yusuf, emir dels Kara Koyunlu, amb l'ajut del emir de Bidlis Shams al-Din, va aconseguir derrotar el governador timrida de Van i Hakkari, Izz al-Din Shir i al governador Doladai d'Auniq o Awnik i tamb va recuperar les seves antigues possessions entrant a Kars, Ani i gran part d'armnia. Els Ak Koyunlu de Diyar Bakr es van fer independents i van ocupar Kemakh (disputada amb els Kara Koyunlu). Els Sayyids Marashi de Mazanderan tamb van recuperar el poder; i al costat els Baduspanides que nomes retenien Nur, van reconquerir Ruyan i Rustamdar. Khwarizm i Kirman es van casi be independitzar. La dinastia local de Lur-i-Kucik va recuperar el poder i fins i tot l'emir Shaikh Ibrahim de Shirvan i Derbent es va fer independent.

Vegeu: Timrides












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25931" title="Texcoco" nonfiltered="1061" processed="1059" dbindex="11134">
Texcoco fou un cacicat de l'Amrica precolombina, al Mxic, conquerit pels asteques el 1428.

Tlatoani.

Quinatzin ;
Techotlalatzin (fill)    ?-1406 o 1409;
Ixtlixochitl   1406 o 1409-1418;
Tezozomoc 1418;
Conquerit pels Tecpaneques 1418-1427;
Netzahualcoyotl (fill de Ixtlixochitl) 1427-1428;
als asteques 1428;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25933" title="Tecpaneques" nonfiltered="1062" processed="1060" dbindex="11135">
Els Tecpaneques foren un grup i una cultura precolombina d'Amrica.

Ixputzal va fundar la ciutat d'Azcapotzalco que va ser seu del regne tecpaneca d'aquest nom del qual es coneixen els seus reis. Les seves dates no estan establertes, per suposadament el primer inicia el regnat el 1168. El 1428 el regne Tecpaneca d'Atzcapotzalco va ser conquerit pels asteques.

Tlatoani (reis/sacerdots suprems).

Acolhua Huetzintecuhtli;
Cuecuez (fill);
Quauhtzin (fill);
Ilhuicamina (fill);
Matlacolhuatl ;
Tezcaputli;
Teotlehuac;
Tzihuatlatonac;
Tezozomoc (des 1408 rei del txitximeques)   c. 1400-1427;
Tayatzin (rei dels txitximeques) (fill)     1427;
Maxtla (rei dels txitximeques) (germ)      1427-1428;
Nezahualcoyotl (rei dels txitximeques i de Texcoco) 1428;
als asteques 1428;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25934" title="Thomond" nonfiltered="1063" processed="1061" dbindex="11136">
Thomond s un comtat d'Irlanda, que abans fou un principat

Principat.

1208-1541;

Comtes.

Morrough 1541-1551;
O'Morrough (fill) 1551-1568;
Conor (fill) 1568-1581;
Donough (fill) 1581-1624;
Bernabe (fill) 1624-1657;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25935" title="Tlatelolco" nonfiltered="1064" processed="1062" dbindex="11137">

Tlatelolco s un barri important de la delegaci Cuauhtmoc, una de les 15 municipalitats en qu est dividida la ciutat de Mxic

Tlatelolco pre-hispnic.
Tlatelolco fou un cacicat vassall del regne tecpaneca d'Atzcapotzalco i desprs independent. Va ser absorbit per l'rea metropolitana de l'antiga Tenochtitlan, convertint-se en un districte (campan) comercial. 

Els Tlatoani (reis/sacerdots suprems) de Tlatelolco foren: 
Teotlehuac;
Cuauhcuauhpitzahuac;
Tlacateotl (fill) c. 1400;
Cuauhtlatoa (fill)  c. 1430;
Moquihuix ?-?
absorbit pels asteques com a part de l'rea metropolitana de Tenochtitlan;

Tlatelolco modern.
La dcada del 1960 s'hi va construir el gegant complex habitacional "Nonoalco-Tlatelolco" i l'estaci del metro homnima. A Tlatelolco tamb es troba un gratacel de forma piramidal que s la seu de BANOBRAS (Banc Nacional d'Obres i Serveis Pblics) i que cont un carill de 47 campanes. Amb una altura de 125 m, s la torre de carill ms alta del mn.

A Tlatelolco es trobava tamb la seu de la Secretara de Relaciones Exteriores (Ministeri d'afers estrangers), on s'hi va signar el "Tractat de Tlatelolco" que estableix que Llatinoamrica i el Carib s una rea lliure d'armes nuclears, el 1967.

 La matana .

L'any segent, 1968, dies abans del comenament dels Jocs Olmpics d'estiu a la ciutat de Mxic, la policia, l'exrcit i provocadors a sou de grups de poder no establerts fins avui, van reprimir un mitin estudiantil -dins el marc del gran moviment d'estudiants que s'havia iniciat dos mesos abans- a la gran esplanada central del conjunt, anomenada Plaa de les tres cultures pel fet que hi conviuen restes de les grans edificacions precolombines, un esglsia colonial i les construccions molt modernes aleshores. Alg va obrir el foc, i el tiroteig es va generalitzar. El nombre de morts encara no s'ha pogut establir. Centenars d'estudiants van ser detinguts i van passar anys a la pres. Aquest esdeveniment va ser en el mn sencer conegut com la Massacre de Tlatelolco. S'han publicat centenars de llibres sobre els fets. Entre d'altres. el de Ramn Ramrez,Joel Ortega, Ral Jardn o Elena Poniatowska. 

Precisament a la antiga seu de la Secretaria de Relacions Exteriors s'inaugura a l'octubre de 2007, el Memorial 68, un gran museu i centre de documentaci de la UNAM, sobre aquells fets i aquell moviment.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25939" title="Tlaxcalteques" nonfiltered="1065" processed="1063" dbindex="11138">
Els Tlaxcalteques van ser un grup tnic del Mxic precolomb que van governar alguns cacicats.

El primer senyor Tlaxcala fou Culhuatecuntlicuanez origen dels altres cacicats. 

Cacics de Tepectipac. 
Culhuateantlicuanez;
Atexacalihuehue;
Patzinteuntli;
Cocotzin;
Teixtlacohuatzin;
Umacatzin;
Tlehuexolotzin (c. 1510);

Cacics de Ocotetelco.
Cucuitacatl (germ de Culhuateantlicuanez de Tepectipac);
Papatotl;
Culhuateyohualminqui;
Acantetehuatecuntli;
Cuitlizcatecuhtotolin;
Xohuatecuhtlimemelec;
Tlacomihuatzin;
Macatzin;
Maxicatzin (c. 1510);
Tianquitztlatohuatzin;

Cacics de Teotlaplam.
Xayamachan;

Cacics de Tizatlan.
Xayamachan (de Teotlapam);
Tepolohuatecuhtli;
Zozoe;
Atlahua;
Aztahuatlacaztalli;
Huitlalotecuhtli;
Xayacamachan;
Xicotencatl (c. 1510);
Axayacatzin;

Cacics de Quiahuiztlan.

Mizquitl;
Timatecutli;
Taxcayohua;
Coahuatzintecuhtli;
Quuetzahuitzin Zacancatzin;
Iyactzin Teohuatecuhtli;
Ciitlalpopocatzin (c. 1510);
Tlalentzin Temilotzin;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25943" title="Namri" nonfiltered="1066" processed="1064" dbindex="11139">


Namri s el text en llengua Quenya ms extens de El Senyor dels Anells, obra cabdal de John R.R. Tolkien.

El significat de Namri s una forma de comiat prpia dels elfs.
Tamb es coneix amb el nom de El lament de Galadriel i de forma equvoca sota la denominaci de Can dels Elfs ms enll del mar.

Aquest poema expressa, en boca de na Galadriel, el dolor dels elfs en abandonar la Terra Mitjana al final de la Tercera Edat, quan aquesta passa a ser el domini dels homes.

Traducci.

Els primers versos del text en quenya i la seva traducci al catal s la segent: 
(en alguns casos, la lnia del text no correspon exactament a la de la traducci a causa del diferent ordre d'algunes paraules)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25945" title="Comtat de Girona" nonfiltered="1067" processed="1065" dbindex="11140">

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constitu al sud del Pirineu desprs de la conquesta franca del territori l'any 785; form part del territori denominat Marca Hispnica i va ser un dels comtats que donarien origen a la regi coneguda com la "Catalunya Vella". Va ser governat pels comtes de Girona que molt sovint foren tamb comtes de Barcelona.

 Orgens .
Els orgens del comtat es troben en la reorganitzaci del territori que es dugu a terme desprs que el 785, la ciutat de Girona es rebells contra el domini rab i es lliurs als francs; aleshores, fou nomenat comte de Girona un noble d'origen got de nom Rostany. Aquest primitiu comtat de Girona anava des la Mar Mediterrnia fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d'Osona o les Guilleries per nord-oest, incloent-hi els pagi de Besal i Empries.

 El domini franc .
Desprs de Rostany, fou comte de Girona Odil, a partir del 801 o potser el 811. Cap al 813 o abans, el pagus d'Empries es va separar de Girona convertint-se en comtat sota el govern del comte Ermenguer. El 817, el comtat de Girona, juntament amb el comtat de Narbona, el comtat de Rossell, el comtat de Barcelona i el comtat d'Empries, va integrar-se dins de la Marca de Septimnia. Mort Odil (cap al 812 o el 817), el comte Ber de Barcelona fou nomenat tamb comte de Girona; el 820, Ber fou destitut de tots els seus crrecs per Llus el Piets; aleshores, el comtat de Girona, juntament amb el de Barcelona, pass a Ramp (820-825), i a la seva mort, a Bernat de Septimnia, el qual fou destitut per Llus el Piets el 832. Aleshores, tots els comtats situats al sud del Pirineu, amb l'excepci del comtat d'Urgell i del comtat de Cerdanya, quedaren sota domini de Berenguer de Tolosa; a la seva mort (835), Bernat de Septimnia recuper el poder sent nomenat comte de Tolosa, Narbona, Girona i Barcelona.
 
El 844, a causa de la seva rebelli contra Carles el Calb, Bernat de Septimnia fou executat a Tolosa; aleshores, el comtat de Girona pass a Sunifred d'Urgell-Cerdanya, que tamb havia estat nomenat comte de Barcelona. Desprs que, el 848, Sunifred fos assassinat per homes lleials a Guillem de Septimnia, fill de Bernat de Septimnia, el comtat de Girona fou governat per un comte anomenat Guifr, que el degu regir des del 848 fins al 853. Segons sembla, entre els anys 862 i 870, el comte de Girona fou Otger; l'any 870, Carles el Calb invest comte de Girona Bernat de Gtia, tamb comte de Barcelona, Rossell i Narbona. Destitut Bernat de Gtia per la seva revolta, el 878, Llus el Tartamut conced el comtat de Girona a Guifr I (Guifr el Pils). D'en d'aleshores, el comtat de Girona va estar sempre unit al de Barcelona.

 La separaci de Besal .
El pagus de Besal havia format part del comtat de Girona fins que Guifr el Pils nomen el seu germ Radulf, comte de Besal, amb la condici que, a la seva mort, el comtat passaria als descendents de Guifr I.

El comte Sunyer I de Barcelona, Girona i Osona, fill de Guifr el Pils, hagu d'enfrontar-se al seu germ el comte Mir II de Cerdanya qui, com a fill supervivent ms gran, pretenia obtenir l'herncia Barcelona; la disputa va resoldre s amb un acord pel qual Sunyer obtenia el reconeixement de Mir, a canvi de cedir-li el Ripolls, incls fins llavors dins del comtat d'Osona. Els conflictes entre els dos germans reaparegueren no gaire ms tard; en una data incerta -entre 913 i 920-, va morir el comte Radulf I de Besal, germ de Guifr el Pils; aleshores, Mir, pressionant amb els seus drets sobre Barcelona, Girona i Osona, va imposar-se, i Besal, tot i haver estat tradicionalment un pagus del comtat de Girona, fou vinculat al comtat de Cerdanya.

Desprs de la separaci de Besal, el comtat de Girona qued configurat pel lmit amb el comtat d'Empries, per sota de Banyoles i el castell de Finestres, cap a les Guilleries, sense la Plana d'en Bas, i, per l'actual lmit del bisbat de Vic (pels lmits de Susqueda, Osor, Sant Hilari Sacalm, Joanet i Espinelves) fins al coll de Sant Maral, pels lmits d'Arbcies i del castell de Montsoriu, amb Breda, Hostalric, Tordera i el castell de Montpalau i amb llurs parrquies fins a Arenys de Mar.

 Evoluci del comtat .
Malgrat estar unit sempre al comtat de Barcelona des de finals del segle IX, el comtat de Girona tingu una entitat prpia visible en l'existncia de vescomtes de Girona i en l'encunyaci de moneda prpia. L'expressi comtat de Girona es mantingu viva fins al segle XIII, quan fou substituda per l'administrativa de vegueria de Girona.

El 1351 Pere el Cerimonis cre un nou ttol sobre la ciutat i la regi de Girona, el de duc de Girona, sense cap relaci, per, amb l'histric comtat de Girona.

 Comtes de Girona .
Rostany (785-801 o 811);
Odil (801 o 811-812 o 817);
Ber (812 o 817-820);
Ramp (820-825);
Bernat de Septimnia (826-832);
Berenguer de Tolosa (832-835);
Bernat de Septimnia (835-844);
Sunifred d'Urgell-Cerdanya (844-848);
Guifr I de Girona (848-853? o 862?);
Odalric (852?-858?);
Humfrid (858?-862?);
Otger (862-870);
Bernat de Gtia (870-878);
Guifr I (Guifr el Pils) (878-897);

En formar-se les nissagues comtals desprs de la fi del poder carolingi, el comtat de Girona fou regit pels comtes de Barcelona, amb els dominis patrimonials dels quals aviat es fusion.

 Pgines relacionades .
Comte de Girona;
Girona;
Llista de comtes de Barcelona;
Comtat de Barcelona;
Marca Hispnica;
Comtat de Rossell;

 Enllaos externs .
Histria dels comtats catalans;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25946" title="Caf-licor" nonfiltered="1068" processed="1066" dbindex="11141">
El Caf-licor o Caf-licor, Burret o Aperitiu Caf d'Alcoi s una beguda alcohlica tpica de les comarques de l'Alcoi, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Marina Alta i la Marina Baixa. Com el seu nom indica es una beguda de caf amb una graduaci alcohlica que es troba sobre els 15 i els 20 graus i s de color negre. 

Tamb es coneix com "burret". Les marques ms conegudes sn "Cerol" i "Sancho" (que t un burret a l'etiqueta). Les dues marques estan associades sota el nom de "Licores Sinc" per tal de poder assolir un nivell de producci mnim legal. Altres marques conegudes sn "Truquet" i "Pastor". Tamb s habitual trobar-se amb caf de feta, que vol dir fet de manera artesana a casa, evidentment aquesta prctica s illegal.

El "burret" se sol prendre mesclat amb refrescos, orxata (ping), granissat de llima (mentireta), refresc de cola (plis-plai) i, fins i tot, amb cervesa. Encara que tamb com aperitiu tot sol.

La seua elaboraci est regulada com a Denominaci Geogrfica, amb el nom oficial d'Aperitiu Caf d'Alcoi, controlada pel consell regulador de les denominacions especfiques de begudes espirituoses tradicionals d'Alacant juntament amb l'ans coloma, l'herbero i el cantueso.

Mescles.

 Barraqueta o Ping: 1/3 de caf licor i 2/3 d'orxata de xufa.
 Burret o Plis-play: 1/2 de caf licor i 1/2 de refresc de cola. Es serveix en got llarg i a vegades amb un gla.
 Burret amb llimona: 1/3 de caf licor i 2/3 de refresc de llimona.
 Butanito: 1/3 de caf licor i 2/3 de bitter sense alcohol.
 Xinet: 1/3 de caf licor i 2/3 de batut de vainilla.
 Xocolatero: 1/3 de caf licor i 2/3 de batut de xocolate.
 Mentira o Mentireta: 1/3 de caf licor i 2/3 de lima graniada.
 Mentira Socarr (de Cocentaina): 1/2 de caf licor i 1/2 d'"Aigua llim negre";
 Negreta: 1/3 de caf licor i 2/3 de cervesa.
 Sambori: 1/2 de caf licor, 1/2 de refresc de cola i un xorret de licor de coco.
 Sang alcoiana: 4/5 de caf licor y 1/5 de jarabe de granadina.
 Tio K-los: 1/3 de caf licor i 2/3 de beguda energtica.

Notes i Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25949" title="Celtibers" nonfiltered="1069" processed="1067" dbindex="11142">
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la pennsula Ibrica. Les fonts clssiques gregues i romanes ens transmeten dues interpretacions del nom amb el que sn identificats. Per una banda, Posidoni, Diodor de Siclia i Marc Valeri Marcial incideixen en qu els celtibers sn una mescla de celtes i d'ibers,  mentre que Api  i Estrab indiquen que sn celtes que viuen entre ibers. La historiografia actual reconeix unnimement la predominana del component cltic, la llengua per exemple, tot i reconixer les influncies culturals ibriques, l'escriptura per exemple.
Territori.







]]
El territori en el que habitaven els celtibers s anomena Celtibria i comprn bsicament la vora occidental de la meseta: capaleres del Tajo, Jaln, Duero, Tria, Xquer i Cabriol) i la riba dreta del curs mitj de l'Ebre. Territori que correspon a les actuals provncies de Sria, Guadalajara, Conca, Saragossa i Terol.

 Llengua i Escriptura .

La llengua dels celtibers est documentada per escrit fonamentalment en escriptura celtibrica, per tamb en llat. Els textos en llengua celtibrica es poden llegir sense dificultats i tot i que aquesta llengua pertany al grup de llenges cltiques de la famlia indoeuropea, la interpretaci dels textos en aquesta llengua s encara controvertida. 

 Estructura poltica .
L estructura poltica nuclear dels celtibers eren els oppida o ciutats fortificades que tenien control sobre els nuclis habitats de la seva rea d'influncia: Numncia, Segobriga, Contrebia, Bilbilis, etc. En els oppida hi residia el consell d'ancians o de nobles, que les fonts clssiques identifiquen com a senat. Per sobre dels oppida hi havia els collectius que les fonts clssiques identifiquen com a populi, tot i que  les notcies no sempre coincideixen, els populi celtibrics serien els arevacs, els lusons, els tits, els bels i els pelendons. En cas de necessitat, com en el seu enfrontament contra els romans, els populi celtibrics es confederaven sota el comandament nic d'un cap militar.

Societat.
Vestien una espcie de tnica monocroma de lli i a sobre el vestit el sagum o capa negra sense mnigues oberta per davant i subjecta al pit amb una fbula. Usaven tamb una mena de pantalons estrets. En el calat s'introdueix la sandlia ibrica i en tota la zona s'usa una espcie de polaines de llana. El cabell es portava llarg i el cap descobert. De vegades es lligaven el cabell amb una cinta. El bestiar provea de matria primera per als teixits com el sagum. Les dones teixien el lli i se celebraven certmens per elegir la millor teixidora. Es creu que els celtibers usaven en els combats els senyals de trompetes i banderes i tamb usaven els senyals amb focs. Els seus cavalls anaven ferrats i amb sella.

L'espasa era l'arma principal dels celtibers, que tamb usaven el punyal. Entre els celtibers considerava una sort morir en combat i una gran desgrcia morir de malaltia. Les espases s'havien escurat (sota influncia de la Cultura de La Tne) i eren agudes i de dos talls. Les espases que s'han trobat han perdut les antenes tpiques, que han derivat en dos botons. Es troben altres armes (llances, punyals...) i objectes d'adorn (fbules, agulles, sivelles de cintur...). 


Les cases celtiberes eren de tres cambres baixes de sostre: el celler, al qual s'accedia des del carrer i en el que les dones filaven, contenia els recipients d's diari i sovint una sitja a terra de rebost algunes sitges eren fondes i es baixava per una escala; la cuina, a la part central; i el dormitori, a la part posterior. L'edifici es construa de pedra i tova i les parets interiors de ma o de fang. A les cases s'ubicava un aixovar de vasos i recipients en els quals es conservaven lquids, grans, farinas i altres productes. Tamb hi havia molins manuals i estris de ferro.

Un costum curis dels celtibers, d'origen gal, s l'anomenada covada que consistia en qu el marit se n'anava a dormir quan la seva dona donava a llum.

Existia entre els celtibers el dot matrimonial, l'scul i el Consell de Famlia. Algunes d'aquests institucions han deixat rastre en el dret civil aragons.

 Religi.
El drudisme no va penetrar entre els grups indoeuropeus de la Pennsula i els celtibers adoraven diverses divinitats: Epona, Matrona, Logoves i potser la deessa britnica Brigantia; tamb a Endovlic, Atecina (desprs Prosrpina), Bardua, Bormnic, Derceti (du de les muntanyes) i els turolics (probablement genis de les muntanyes); tamb adoraven les muntanyes, els boscos i els rius. En cada pleniluni es celebraven als llogarrets danses rituals nocturnes i s'adorava la Lluna. Sembla acreditada l'existncia de sacerdots i endevins (mags o auguris) i les prctiques de sacrificis humans. Aparentment la religi celtibrica guarda relaci amb la practicada pels primitius gals.

Histria.
Durant la conquesta d'Hispania foren derrotats per la Repblica de Roma el 133 aC desprs del Setge de Numncia.

 Bibliografia .
 Burillo, F. (1998): Los Celtberos, Barcelona.
 Burillo, F. (2006): Celtiberians: Problems and Debates, e-keltoi 6.
 Lorrio, A. J., Ruz Zapatero, G. (2005): La Celtiberia: entre la complejidad y la afinidad cultural, Palaeohispanica 5, pp. 657-684.
 Lorrio, A. J., Ruz Zapatero, G. (2006): The Celts in Iberia: An Overview, e-keltoi 6.
 Lorrio, A. J. (1997), Los Celtberos, Murcia, Universidad Complutense de Madrid.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25953" title="Opportunity" nonfiltered="1070" processed="1068" dbindex="11143">
L'Opportunity (oficialment Mars Exploration Rover - B o MER-B) s el segon dels dos vehicles tot terreny no tripulats de la NASA que van aterrar a Mart el 2004 formant part del programa d'exploraci de Mart. El vehicle va aterrar amb xit al planeta Mart el 25 de gener de 2004 a les 05:05 UTC. El seu bess, Spirit (MER-A) va aterrar-hi tres setmanes abans, el 3 de gener de 2004. 
  
 Aterratge: L'estaci Challenger .  
L'Opportunity va aterrar a Meridiani Planum en unes coordenades areocntriques 354,4742 E i 1,948 S, aproximadament a 24 km a l'est del seu blanc inicial. Encara que Meridiani Planum s un lloc pla, sense camps de roques, l'Opportunity, desprs de rebotar 26 vegades contra la superfcie del sl marci, va rodar fins a caure en un xicotet crter d'aproximadament 20 metres de dimetre

El 28 de gener de 2004 la NASA va anunciar que el lloc de desembarcament es batejaria Challenger en honor als set astronautes morts fa  18 anys quan el transbordador va explotar poc desprs del llanament en la missi Challenger (STS-51).

 La durada de la missi .  
La durada de la missi original per a Opportunity era de 90 sols. Molts membres de la missi esperaven que pogueren funcionar ms temps, i el 8 d'abril de 2004 la NASA va anunciar que recolzava l'extensi de la missi fins al setembre de 2004 dotant amb fons i m d'obra.  
  
En juliol de 2004, els encarregats de la missi van comenar a parlar d'estendre la missi ms enll dels 250 dies. Si els robots sobrevisquessin l'hivern, moltes de les metes cientfiques ms interessants es podrien aconseguir (vegeu les notcies de la BBC).

 Els fets i els descobriments .  
 La primera panormica .  
La vista panormica de 360 la va prendre la camera de navegaci del robot poc desprs de tocar terra en Meridiani Planum, a Mart. El robot est en un xicotet crter de 20 m de dimetre i prop d'un aflorament rocs. En les imatges preses durant la caiguda es veu un altre crter prxim (Endurence). 
   

 LOpportunity aterra en un crter .  
L'interior d'un crter que rodeja l'Opportunity en Meridiani Planum es pot veure en esta imatge en color de la cmera panormica del robot. Era el lloc de desembarcament ms fosc visitat per una nau espacial a Mart. El marge del crter estava a uns 10 metres del robot. El crter on es troba el robot t 22 m de dimetre i 3 de profunditat.
Els cientfics es mostren intrigats per l'abundncia d'afloraments de pedra dispersa al llarg del crter, aix com la terra del crter que pareixia ser una mescla de grans grisos i rogencs.  Els cientfics de la NASA es mostren molt entusiasmats a l'aterrar en un crter el que ells van anomenar "clot de servici des de 450 milions de Km." va comentar  Steven Squyres, utilitzant un terme de golf. Desprs,  el crter es va anomenar Crter guila.  

 

 L'aflorament Opportunity Ledge .  
L'aflorament de roques prop del Opportunity ho va captar  la cmera en la primera panormica i s la primera roca nua que es veu sobre Mart. Els cientfics creuen que les pedres van sorgir en esta zona i o b sn depsits de cendra volcnica o sediments formats per vent o aigua, el que constitux un "bal del tresor" geolgic.  Se'l va cridar Opportunity Ledge perqu estes roques estratificades a noms 8 metres del Opportunity constituxen una oportunitat nica.  Estes roques van sorgir en la zona i no com en el cas del Spirit.

   

Estos dipsits mesuren noms 10 centmetres d'alt  i els estrats sn "de grossor menor que un dit", noms uns millmetres de grossria en alguns casos.  Per als gelegs les pedres probablement es van originar o de sediments portats per l'aigua, o al depositar-se cendra volcnica. "Hem de poder distingir entre eixes dos hiptesis", va dir Dr. Andrew Knoll d'Universitat de Harvard, Cambridge, un membre de l'equip cientfic del Opportunity i el seu bess, Sprit. Si les roques sn sedimentries, l'aigua s una font ms probablement que el vent.  

En el Sol 15, els orbiter localitzen i fotografien a l'Opportunity en el seu propi crter. S'ha desplaat 4 metres acostant-se a la roca Muntanya de Pedra  en l'rea de l'aflorament del crter. Al pujar lleugerament la pendent va poder mirar per damunt de la vora del crter i veure el seu paracaigudes i escut de protecci que es troben a 440 metres. 

Es tracta d'un terreny molt solt amb grans molt fins o pols en contrast amb el gres de la Terra que es forma amb grans prou grans i aglomeras. El robot ha esvarat diverses vegades perqu el terreny s molt solt.
Est sembrat de xicotetes esferes grisenques (esfrules) que estan tamb "incrustades en els prims estrats en avanat grau d'erosi", va dir Dr. Steve Squyres de la Universitat de Cornell, Ithaca, Nova York, l'investigador principal dels instruments cientfics dels robots. Va afegir: "Hem completat una mesura d'APXS ( Espectrmetre de rajos X i partcules alfa) en l'aflorament i t molt sofre. Potser diverses vegades ms sofre que nosaltres hem vist en qualsevol altra lloc a Mart."  
Un imatge rebuda ms tard 10 de febrer (Sol 16) tenia als cientfics de la missi emocionats. Va mostrar que les capes primes en el llit de roca no sn sempre paralleles. Estes lnies no paralleles donen pistes d'algun "canvi en el ritme" baix el flux volcnic, vent, o aigua quan es van formar les roques.   
  
Estes capes amb lnies que convergeixen s un descobriment significatiu per als cientfics que van planejar esta missi i serveixen per a provar rigorosament la hiptesi de l'aigua.  
El 19 de febrer l'estudi del Opportunity Ledge va ser un xit. "Hem planejat el nostre atac a l'aflorament", va dir Dr. Squyres.  Un blanc especfic en l'aflorament s la pedra coneguda com(El Capit) que es va seleccionar per a una intensa investigaci. "Les porcions superiors i inferior de la roca pareixen diferir quant a les seves caracterstiques".  
 
L'Opportunity va arribar El Capit en el Sol 27, i va traure fotos amb la seva cmera panormica.  
 El Capit  deu el seu nom a una muntanya a Texas, per a Mart, t aproximadament 10 centmetres d'alt. Les porcions superiors i inferiors de  El Capit  t textures diferents, i s'espera que ambds zones puguen proporcionar pistes sobre la histria de Mart.  Dos dies desprs d'arribar, en el sol 29, els cientfics van trobar en la roca "El Capit" marques que podrien significar la prova de l'existncia en un passat d'aigua.
  
En el Sol 30, l'Opportunity va usar per primera vegada el RAT per a investigar les roques prximes a  El Capit . La ferramenta RAT ( "Rock Abrasi Tools") o instrument d'abrasi de roca s'encarrega de fer  forats en les roques marcianes.

 L'Opportunity excava una rasa .  

Durant el Sol 23 el(16 de febrer) Opportunity va obrir amb xit rases en la terra en Hematite Slope i va comenar a investigar els detalls del subsl.  
El robot va apartar la terra alternativament cap avant i cap arrere fora de la rasa amb la seua roda davantera mentre les altres rodes mantenien  el  robot en el seu lloc. El robot va girar un poc alternativament a dreta i esquerra per a eixamplar el forat. "Vam ser pacients a l'excavar", va dir Biesiadecki. El procs va durar 22 minuts.  
 
La rasa  resultant t aproximadament 50 centmetres de llarg i 10 centmetres de fonda. "Va ser ms profunda del que pensava", va dir Dr. Arrop Sullivan d'Universitat de Cornell, Ithaca, Nova York, un membre de l'equip cientfic que va treballar estretament amb els enginyers per a planificar l'excavaci.  

Dos trets que van cridar l'atenci dels cientfics sn la textura grumollosa de la terra en la paret superior de la rasa i la brillantor del sl en la part fonda de la rasa.   
Inspeccionant els costats i el sl de la rasa que va excavar a Mart, el robot Opportunity de la NASA est trobant algunes coses sorprenents, les esfrules sn ms brillants i la pols est format per un gra tan fi que el microscopi del robot no pot detallar les partcules individuals que ho componen.  
  
"El que hi ha davall s diferent del que est en la superfcie", va dir Dr. Albert Ien, membre de l'equip cientfic del robot en el Laboratori de Propulsi a doll de la NASA en Pasadena, Calif.  

 Evidncies d'aigua .
Durant la conferncia de premsa del 2 de mar els cientfics de la missi van parlar de les seves conclusions sobre les evidncies de la presncia d'aigua lquida durant la formaci de les roques en el lloc d'aterratge de l'Opportunity.
Steven Squyres  va dir: "L'aigua  lquida va fluir alguna vegada per estes roques; va canviar la seva textura, va canviar la seva qumica i ara hem sigut capaos de llegir les empremtes que va deixar".  No se sap si per all va haver-hi un llac, un mar o simplement flua un riu. Per va advertir que amb les dades que es tenen s'ignora quan va ocrrer, no se sap l'extensi dels mars o oceans, ni la seva duraci. Per a James Garvin, responsable del programa: "Hem enviat dos robots a Mart per a esbrinar  si en algun moment, grcies a l'aigua, va haver-hi un entorn adequat per a la vida. Ara tenim seriosos indicis que s." En les troballes han sigut claus els espectrmetres alemanys de partcules alfa i el denominat Mossbauer que s capa de determinar no els elements presents en una roca sin els minerals.
Els cientfics van presentar el raonament segent per a explicar les xicotetes marques tubulars com a buits en les roques, visibles en la superfcie i desprs de trepar, dins d'elles.

Els gelegs les associen en la Terra a llocs on s'han format cristalls de sal en roques submergides en aigua. Desprs quan a travs dels processos erosius , o dissoltes en aigua menys salada els cristalls desapareixen, queden les marques. Alguns dels trets sn consistents amb certs tipus de cristalls de  minerals de sulfat. 

Steven Squyres en la famosa roda de  premsa va dir que hi ha diverses (3) lnies analtiques de les dades i encara que no estiguem segurs del tot la combinaci d'elles refora la conclusi  de l'aigua lquida:

1. Les esfrules podrien tenir un origen volcnic,  haver-se format per gotes solidificades desprs d'un impacte meteric, o ser concrecions minerals acumulades en les roques per contacte de la roca amb una soluci aquosa. El fet que dites esfrules  no estiguen distribudes en capes en la roca sin aleatriament descarta les primeres dos possibilitats.

2. El descobriment en la roca de minscules marques tubulars. Estes cavitats tenen un centmetre de longitud i 2,5 mm d'ample i pocs mm de profunditat i els gelegs les associen en la Terra a llocs on s'han format cristalls de sal en roques submergides en aigua. Desprs quan a travs dels processos erosius, o dissoltes en aigua menys salada els cristalls desapareixen, queden les xicotetes marques.

3. La composici de les roques analitzades mostra una alta concentraci en sals de sofre. Per a Steven Squyres "En El Capit s'han trobat una alta concentraci de magnesi, ferro i sals sulfatades. Tamb s'han  trobat sals de clorurs i bromurs. 
Un altre punt important que apunta en la mateixa direcci de l'aigua lquida sn les capes que s'aprecien en les fotos preses per l'Opportunity en les parets del crter, va explicar John Grotzynger, geleg de l'Institut Tecnolgic de Massachusetts. Estes capes poden deure's a l'acci de l'aigua o del vent encara que els cientfics s'inclinen per la primera hiptesi. Volen estudiar millor estes roques aproximant el vehicle a elles.
"Durant un perode de temps Mart va ser un lloc habitable, A no significa que hi haguera vida all, a s una cosa que encara no sabem" aix va resumir Steven Squyres les troballes de l'Opportunity.

 La jarosita .
A ms, els membres de la missi van presentar les primeres dades de l'espectrmetre de Mossbauer. L'espectre obtingut de la roca El Capit  demostra l'existncia de jarosita. Les dades Mini-TES de la mateixa pedra van mostrar que consistix en una quantitat considerable de sulfats.  
La jarosita s un sulfat ric en ferro i hidratat . La seva frmula qumica s  (SO4)2KFe3(OH) 6  i constitux una prova geolgica i mineralgica d'extraordinria importncia perqu aquest tipus de roques en la Terra s'interpreten com a formacions en mitjans altament alterats per l'aigua o submergits. La seua presncia refora la idea que Rio Tinto (Huelva) s un laboratori natural que recrea Mart en la Terra perqu all tamb es troben la jarosita i hematita. T unes aiges cides carregades d'xid de ferro, que li donen el seu caracterstic color, i metalls pesats i no obstant en aquest ambient hostil hi ha la vida.
El Spirit, al desembre del 2004, en el crter Gusev, a l'altre costat del planeta, va trobar proves de l'existncia de goethita un mineral que es forma en presncia d'aigua o vapor d'aigua.

L'hematita .  
Els cientfics saben de l'existncia de l'hematita  gris a Mart des que en 1998, la Mars Global Surveyor va trobar zones amb grans concentracions del mineral prop del equador del planeta (veure imatge esquerra). Aquest descobriment va proporcionar la primera evidncia mineral que la histria de Mart podia haver incls l'aigua.  
L'hematita gris que abunda en la Terra s  un mineral brillant, amb irisacions metlliques. Aquest mineral que s xid de ferro (Fe2O3) hidratat adquireix el seu nom de la paraula grega sang, perqu presenta un color roig de rovell quan es troba en forma de pols. En la Terra es forma com un precipitat en aigua lquida abundant en el fons dels llacs.

La zona triada per a l'aterratge de l'Opportunity, segons les dades aportades per MGS, s rica en hematita  gris un mineral de ferro que se sol formar en presncia d'aigua o per vulcanisme. L'origen del mineral s el que interessa , si l'hematita es presenta en conglomerats, com a estrats o en forma de cristalls. 

Els gelegs estaven ansiosos per trobar una rea rica en hematita. Saber com l'hematita es va formar a Mart pot ajudar a cientfics a caracteritzar la histria passada i determina si eixe ambient va mantenir les condicions favorables per a la vida.  
  
L'hematita "s un indicador mineral d'aigua del passat", va dir el cientfic del projecte, Dr. Joy Crespo, JPL. "No sempre est associat amb l'aigua, per ho s sovint".   
"Volem saber si els grans d'hematita que apareixen com arrodonits es van consolidar junts per l'acci d'aigua lquida o si ells sn cristalls que van crixer d'una fusi volcnica", va dir Crespo. "Si est l'hematita en capes suggeriria que es va estendre per l'acci de l'aigua, o en  vetes en la roca que seria ms caracterstic d'aigua que hi ha fluid a travs de les pedres."  
El Mini-TES va analitzar la concentraci del mineral hematita, i el seu nivell ho va codificar en el color: roig i taronja per a la concentraci alta, verd i blau per a la concentraci baixa.

 Els Grnuls esfrics (Esfrules) .  

Les imatges microscpiques del sl marci preses pel Opportunity  van revelar l'existncia de grnuls esfrics. Van aparixer primer en les fotos preses el sol 10, quan el robot va dirigir la seva cmera al sl marci. Les formes, per si soles, no revelen l'origen de les partcules amb certesa. "Diversos processos geolgics poden aconseguir formes  rodones", des de la acreci davall l'aigua( concreci) , fins als impactes de meteorits o les erupcions volcniques que s el ms probable dels orgens", va dir Dr. Hap McSween, membre de l'equip cientfic dels robot. Universitat de Tennessee, Knoxville. 
 
Per exemple, des d'un grandria de 100 micrmetres a ms de 250 micrmetres, esfrules semblants es van trobar en la Lluna en mostres de la terra portades pel Apollo 12 en el Oce de les Tempestats, i pel Apollo 14 prop del Mare Imbrium (Mar de les Pluges), el crter fosc que domina la cara de la Lluna  i les seves propietats eren consistents amb la formaci a partir d'impactes per meteorits. 
Veiem estos objectes rodons estranys que nosaltres estem anomenant "esfrules" encastats en l'aflorament, com els nabius en un panet" va dir el Dr. Squyres. 
Les esferes poden haver format quan la roca fosa es va escampar en l'aire per l'acci d'un volc o per l'impacte d'un meteorit. O, ells poden ser concrecions, de material acumulat, que es va formar pels minerals dissolts en l'aigua i que es difonen  a travs de la roca, segons va declarar el Dr. Squyres en la conferncia de la premsa del 9 de febrer.
 
Una de les preguntes sobre les esfrules s si poden trobar-se en les capes ms profundes de la terra a Mart. Quan el Opportunity  va excavar la primera rasa (sol 23), les imatges de les capes ms profundes van mostrar les mateixes esfrules. Per al mateix temps tenien una superfcie molt brillant que va crear brillantors fortes i llums intenses. "Pareixen brillants o polides", va dir Albert Ien, el membre d'equip de cincia, durant una conferncia de la premsa el 19 de febrer. "Les dades ens ajudaran a deduir el que est alterant-les." En la mateixa sessi de premsa, Dr. Squyres, va formular la pregunta sobre el seu origen: "D'on vnen estes esfrules, o han crescut en el lloc? "  
  
Els cientfics de la missi van informar el 2 de mar que desprs d'un estudi van concloure que la distribuci d'esfrules en el llit de roca s uniforme i estan distribudes a l'atzar tant en la superfcie com dins de les roques, i no estan en capes. A recolza la hiptesi que van crixer en el lloc, ja que si el seu origen es relacionara amb episodis volcnics o meterics apareixerien en  capes, com un registre per a cada succs. Esta observaci es va agregar a la llista d'evidncies perqu l'aigua estiga present en el lloc on es van formar la roca i les esfrules.  
El 18 de mar es van anunciar els resultats de la investigaci de l'rea anomenada "Berry Bowl". Aquest lloc s una roca gran amb una xicoteta depressi en forma de bol plena d'un gran nombre d'esfrules. Es va usar l'espectrmetre de Mossbauer per al seu complicada anlisi. Els instruments no poden prendre noms les dades de les esfrules, que sn massa xicotetes,  pel que cal deduir la seva composici sostraient les dades ja conegudes de la roca en qu es troben. Les esfrules sn concrecions de minerals que l'aigua va acumular en les roques. Qualsevol diferncia en les dades es va atribuir llavors al material en les esfrules. Es va obtenir una gran diferncia en els "espectres". "Esta s l'empremta digital de l'hematita,  pel que Daniel Rodionov, un cientfic collaborador de l'equip de la Universitat de Magncia, Alemanya va concloure que el mineral predominant en les esfrules s hematita". Aquest descobriment pareix enfortir la conclusi, que els esfrules sn les concrecions formades en el lloc per aigua que contenia ferro dissolt.
La distribuci homognia de les esfrules suggereix un origen aqus, enfront d'una ubicaci per capes que es donaria si l'origen fra volcnic. Encara que el crter guila i les seves roques van ser alterades per aigua, no est clar si va estar submergit en un mar o en una llacuna.

 "Zona de Mart amerat per l'aigua" .  
El 2 de mar de 2004, la NASA va anunciar que el "Opportunity ha aterrat en una rea de Mart on l'aigua lquida va amerar alguna vegada la superfcie". L'administrador associat Ed Weiler va dir als reporters que l'rea hi hauria "sigut un ambient habitable bo", encara que s'ha trobat cap rastre de vida encara.  
Esta declaraci es va fer durant una conferncia de la premsa on els cientfics de la missi van passar llista a les observacions que recolzen decididament esta idea:  
   
 Les distribucions de les esfrules   ;
  Hiptesi : Les esfrules sn concrecions que es van crear en presncia d'aigua  que va actuar com un dissolvent.  ;
  Hiptesis alternatives : Les esfrules sn les gotes de roca fosa, creades per volcans o xocs de meteorits.   ;
  Les dades de suport : La situaci d'esfrules en la matriu de la roca s aleatria i uniforme.  ;
  La citaci de Steve Squyres : "Els esfrules sn com els nabius en un panet estan incrustats  en la roca. Per al seu origen hi ha tres possibilitats: a) El lapilli o  pedres de volcniques xicotetes. b) Impactes de meteorits. Hem estudiat els fets molt cuidadosament. c) Poden ser concrecions, de material acumulat, que es va formar pels minerals dissolts en l'aigua i que es difonen  a travs de la roca. ;
 Cavitats   ;
  Hiptesi : La roca es va formar en l'aigua, per exemple per precipitaci.  ;
  Hiptesi alternativa : La roca es va formar pels depsits de cendra.  ;
  Les dades de suport : Les xicotetes marques tubulars com a buits en les roques, visibles en la superfcie i dins d'elles els gelegs les associen en la Terra a llocs on s'han format cristalls de sal en roques submergides en aigua. ;
  La citaci de Steve Squyres : Desprs quan a travs dels processos erosius, o dissoltes en aigua menys salada els cristalls desapareixen, queden les marques.
 Els sulfats i la jarosita   ;
  Hiptesi : L'aigua va crear les sals qumiques en la roca.  ;
  Hiptesi alternativa : La qumica de les roques es determina pels processos volcnics.  ;
  Les dades de suport : Es van trobar sals del sulfat i el mineral jarosita en la roca. En la Terra la formaci d'eixe mineral va associat a la presncia d'aigua (possiblement durant l'evaporaci).  ;
  La citaci de Steve Squyres : "Desprs una altra evidncia ve del APXS. Vam veure que apareixia molt de sofre. Aquest estava en  l'exterior de la roca. Desprs de moldre amb el RAT la roca 2-4 mm trobem ms sofre incls. Massa, per a explicar d'una altra manera que esta roca est plena de sals sulfat. Eixa s un senyal revelador d'aigua lquida. El Mini-TES tamb troba evidncia de sals del sulfat. El espectrmetre de Mossbauer va mostrar evidncies de Jarosita, un hidrat del sulfat frric. Este s un mineral que es forma si hi ha aigua al voltant. S'havia predit que podria trobar-se a Mart algun dia, ara ho hem trobat.";

 L'antic mar marci .  
Tres setmanes desprs que els cientfics anunciaren que en la zona on va aterrar el robot Opportunity les roques s'havien format en presncia d'aigua, Steven Squyres anuncia que se "van formar submergides en aigua". El 23 de mar de 2004, la NASA va anunciar que ells creen que l'Opportunity no havia aterrat noms en una zona "mullada per l'aigua", sin en el que va ser una vegada una zona costanera. "Pensem que l'Opportunity es troba ara en el que va ser alguna vegada la lnia de la costa d'un mar salat a Mart", va dir Dr. Steve Squyres de la Universitat de Cornell.  
Per a arribar a esta conclusi han pres 150 imatges microscpiques d'una roca i han format un mosaic  i han detectat la presncia de fines capes amb caracterstiques tpiques de l'erosi causada per ones d'aigua semblants a les onades d'un mar o un llac. 
Els models indiquen que els grans d'arena - classificats segons grandria de sediment- es va formar almenys en una zona amb un onatge  de l'aigua d'uns cinc centmetres de profunditat, encara que possiblement ms profund, i fluint a una velocitat de 10 a 50 centmetres per segon", va dir Dr. John Grotzinger, del MIT. El lloc de l'aterratge era probablement un sl de sal en el vora d'una massa gran d'aigua i que es va cobrir per aigua poc profunda. Per a Steven Squyres, Opportunity est estacionat en el que una vegada va ser la vora d'un mar salat". S'estima la profunditat en 5 centmetres almenys.
  
Una altra evidncia inclou els resultats del clor i brom en les roques que indiquen que estes, desprs de formar-se, es van amerar en una aigua rica en minerals, possiblement de fonts subterrnies. El major convenciment desprs dels resultats del brom, les partcules es van precipitar de l'aigua a la superfcie de les roques quan la concentraci de sal va apujar per damunt de la saturaci quan l'aigua estava evaporant-se.  

 Primer perfil de temperatura atmosfrica .  
Durant una conferncia de premsa del 11 de mar de 2004, els cientfics de la missi van presentar el primer perfil de temperatura de l'atmosfera marciana.  Es va obtenir combinant dades preses del Mini-TES del Opportunity  amb les dades dels TES a bord de l'orbiter Mars Global Surveyor. A era necessari perqu el Opportunity  noms pot mesurar fins als 6 km d'altura, i la cmera de MGS no pot mesurar les dades ms prximes a la superfcie. Les dades estan preses el 15 de febrer (Sol 22) i es distingeixen dos jocs de dades: Com l'orbiter est en moviment, algunes dades estan preses mentre estava acostant-se al lloc on estava el Opportunity , altres quan s'estava allunyant. En el grfic, estos jocs estan marcats "entrant" (color negre) i "ixent" (color roig). Tamb, els punts representen les dades del Mini-TES (= robot) i les lnies rectes sn les dades dels TES (= l'orbiter) 

 El Crter Endurance .  
El 20/3/2004  Bethany Ehlmann de la Universitat de Washington va anunciar que el robot probablement eixiria del crter Eagle en Meridium Planum d'ac a tres dies. No ha eixit fins ara perqu dins del crter ha trobat roques i sediments de suficient inters per als gelegs. Quan isca avanar (de 50 a 100 metres diaris) molt ms rpidament que el Spirit perqu a diferncia del crter Gusev, esta zona s molt plana i amb poques roques.

El 22/3/2004 el robot Opportunity per fi va aconseguir eixir del crter Eagle desprs del fallit intent del dia anterior. La superfcie del crter s arenosa i molt esvarosa. El robot es dirigeix al crter Endurance molt major i que es troba a 250 metres de distncia.

El 30 d'abril de 2004 Opportunity va arribar el crter Endurance.  
Els cientfics estaven desitjant arribar el crter, des que, incls de lluny, van veure estrats de roca que podien estudiar.  
  
Durant el mes de maig el robot es va moure al voltant del crter per a explorar totes les seves rees. A va incloure les observacions amb Mini-TES i la cmera panormica. A ms, es va investigar estretament, la Pedra del Lle i es va trobar que era semblant en composici a les capes trobades en el crter de l'guila.  
El 4 de juny de 2004 els membres de la missi van anunciar la seva intenci de portar al Opportunity dins del crter Endurance , encara que pot resultar impossible que torne a eixir. El blanc d'aquest passeig s una capa de la roca prop de Karatepe regi en qu es localitzen capes semblants a les del crter de l'guila. "Esta s una decisi crucial i cuidadosa per a la missi estesa dels robots d'Exploraci marciana", va dir Dr. Edward Weiler, l'administrador del soci de NASA per a la cincia espacial. 
  
Un primer intent d'entrar  en el crter es va fer el 8 de juny per el Opportunity  va avortar la maniobra eixe mateix dia. 
"Les capes de roca exposades dins del crter poden aportar informaci significativa sobre la histria d'un entorn d'aigua en el passat. Una histria que ja ha comenat a contar-nos desprs d'analitzar les roques de dins del crter Eagle on va aterrar. Des de finals de maig el robot ha estat explorant els escarpats cantells del crter Endurance, un crter de 30 metres de dimetre i ara entrar en  ell. La primera roca interessant est a  5 metres o 7 metres.
Es va trobar que l'angle de la superfcie estava ben dins del marge de seguretat (aproximadament 18 graus), i va comenar la incursi  al Karatepe. Durant els sols 134 el (12 de juny), 135, i 137 que el robot va penetrar  ms i ms profundament en el crter, executant el passeig com estava planejat.  
  
 Astronomia .  
El  Opportunity  ha apuntat les seues cmeres cap al cel i va observar el Trnsit de Fobos i el Trnsit de Deimos pel disc solar.  
  
Tamb va fotografiar la Terra en el cel, apareixent com una estrella lluminosa.  
  
Si el Opportunity  o Spirit encara funcionen ms enll del  12 de gener de 2005, poden observar el Trnsit de Mercuri des de Mart. En eixa data (d'aproximadament 14:45 TUC a 23:05 TUC), si la resoluci de la cmera permet veure els 6.1" del dimetre angular de Mercuri. Els robots van poder observar els trnsits de Deimos pel Sol, per els 2' el dimetre angular, Deimos s aproximadament 20 vegades ms gran que els 6.1" del dimetre angular de Mercuri. Les efemrides generades per JPL Horitzons indica que el Opportunity podria observar el trnsit des de l'eixida fins a l'ocs local  aproximadament a les 19:23 TUC moment, que el Sprit podria observar-ho des de l'eixida local del sol a les 19:38 TUC fins al fi del trnsit.

 Asteroide .  
Per la gran contribuci de l'Opportunity a l'exploraci de Mart, l'Asteroide 39382  ha sigut anomenat desprs de l'xit d'Opportunity. El nom el va proposar Ingrid van Houten-Groeneveld  qui junt amb Cornelis Johannes van Houten  i Tom Gehrels va descobrir l'asteroide el 24 de setembre de 1960.

Referncies.
 Document sobre l'anlisi d'Esfrules lunars ;
 Pgina sobre Esfrules lunars ;

Enllaos externs.
 Una esfrula de la Lluna APOD en catal;
 Pgina del JPL de l'Exploraci de Mart (en angls);
 Wikisource:NASA MER notcies breus ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="25954" title="Arc de triomf" nonfiltered="1071" processed="1069" dbindex="11144">


L'arc de triomf s un monument tpic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originriament commemorava el triomf en alguna batalla, d'aqu el seu nom; els ms antics sn del segle I de la nostra era, i es troben a Itlia. Normalment constituen l'entrada monumental a les ciutats. Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres. D'aquesta poca destaquen els arcs de Titus i Constant, a Roma, i a casa nostra l'arc de Ber al Tarragons i el de Cabanes a la Plana Alta.

Ms endavant es van tornar a construir arcs de triomf durant el Renaixement (com l'entrada del Castell Nou de Npols, la porta de Saint-Denis a Pars, la porta de Brandenburg a Berln o la porta d'Alcal a Madrid). Un altre gran constructor d'arcs d'aquesta mena fou Napole, que a Pars va fer aixecar els arcs del Carrousel i el de l'toile. A Barcelona, en commemoraci de l'Exposici Universal de 1888, se'n va construir un a l'entrada de l'Exposici, a la confluncia dels actuals passeigs de Sant Joan i Llus Companys (vegeu Arc de Triomf de Barcelona).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26188" title="Laci" nonfiltered="1072" processed="1070" dbindex="11145">


Per la regi histrica, vegeu Latium

El Laci (en itali Lazio) s una regi de la Itlia central situada al voltant de Roma, que n's la capital. Limita amb la Toscana, l'mbria, les Marques, els Abruos, el Molise, la Campnia i la Mar Tirrena. T una superfcie de 17.203 km2 i una poblaci de 5.100.000 habitants, amb una densitat de 297 hab/km2. El componen les provncies de Frosinone, Latina, Rieti, Roma i Viterbo. 

S'estn per la plana del Tber, i est limitada al nord pels Apenins i els Abruos; cont els llacs de Bolsena i Bracciano. Dins el Laci hi ha una part del parc nacional dels Abruos, el Laci i Molise. La regi t agricultura a les planes, i indstria als voltants de Roma; el turisme hi s una font d'ingressos molt rellevant.

La regi va ser el bressol del poble llat, avantpassat dels antics romans, poble anomenat aix perqu s'havia establert en un territori "latus" ( "ample" en llat). Durant l'poca d'August va ser la regi principal d'Itlia, i d'en dels temps de Pius II i Pau II la regi va seguir totes les peripcies de la histria del Papat i, en poca moderna, la de l'estat itali.

Per la regi histrica, vegeu Latium

El Laci s important en la cultura italiana pels seus continguts histrics, artstics, arqueolgics, arquitectnics, religiosos i, en general, culturals. L'immens patrimoni de la ciutat de Roma, tot i que potser s el ms conegut, s noms un de ms entre els nombrosos exemples que trobem en els centenars de ciutats, pobles, esglsies, monestirs, monuments i altres llocs de la regi.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26189" title="Riu Tber" nonfiltered="1073" processed="1071" dbindex="11146">



El Tber (en itali Tevere) s el riu principal de la Itlia central a la conca tirrnica, amb 405 km de longitud. 

Neix a Monte Fumaiolo, als Apenins centrals Apenins d'mbria,  passa per Perusa i entra al Laci, on, deprs de travessar Roma (i acostar-se al Vatic) desaigua a la mar Tirrena per mitj de dos braos: el de l'esquerra (que desaigua a stia) es diu Fiumara; i el de la dreta es diu Fiumicino.

Afluents per la dreta:
Paglia;
Afluents per l'esquerra:
Nera;

Si b el seu nom originari fou Albula els romans el van anomenar Tiber o Tibris o Tiberis i fins i tot Tiberinus, segons els poetes romans perqu era el nom de Tiberinus rei d'Alba Longa ofegat a les seves aiges. El riu era navegable en alguns trams per va esdevenir tancat a causa dels sediments que van tapar la boca i van destruir el port d'stia, fins que Claudi va fer obres que van netejar la boca i va construir el anomenat Portus Augusti, que va acabar Traj, que comunicava el riu i el mar per un canal. La seva importncia va produir el sorgiment de corporacions que es van anomenar els Navicularii i els Lenuncularii. El riu produa inundacions algunes de les quals van quedar registrades essent la ms gran la del 241 aC, desprs de la primera guerra pnica. Altres que cal esmentar foren el 215 aC, 202 aC, 193 aC, 192 aC, 189 aC, 54 aC, 27 aC, 23 aC, 22 aC i 15 dC. August va establir uns magistrats anomenats Curatores Tiberis que tenien com a missi cuidar el riu i que van existir tot l'imperi (i que fou una magistratura de molt d'honor). Una inundaci el 69 dC va fer molt mal i desprs una altra en temps de Traj, una en temps de Macr i una en temps de Valeri I, i ja no s esmenten ms per s probable que no fossin les niques. El 590 les inundacions tamb van fer molt de mal. Se sap que es va gelar el 398 aC per aquest fet devia ser excepcional.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26190" title="Elf" nonfiltered="1074" processed="1072" dbindex="11147">

Els elfs sn, originriament, petites criatures antropomorfes i mgiques de la mitologia germnica, relacionades amb la natura. Apareixen en diferents cultures del nord d'Europa, com l'alemanya, l'escandinava i l'anglosaxona. Al Regne Unit, Canad i Estats Units tamb es coneixen amb el nom d'elfs, els menuts ajudants del Pare Noel.

Tanmateix, la literatura fantstica s'ha inspirat en aquestes figures mitolgiques per crear diverses tipologies de personatges. Acostumen a ser criatures de la mida humana per molt ms intelligents, de pell blanca i poders teleptics o connexi amb la natura. Destaquen entre tots els elfs de la literatura universal, la raa creada per John R.R. Tolkien a la seva obra centrada en la Terra Mitjana. 

Vegeu tamb.
Elfs de la Terra Mitjana;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26191" title="Avent" nonfiltered="1075" processed="1073" dbindex="11148">



L'Avent (en itali Aventino) s un dels set turons de Roma; s el ms meridional, i en part est voltat pel riu Tber. Comprn, entre d'altres, l'esglsia de Santa Sabina, la residncia dels cavallers de l'Orde de Malta i el parc Savello. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26192" title="Celi" nonfiltered="1076" processed="1074" dbindex="11149">


El Celi (en itali Celio, en llat Mons Caelius) s un dels set turons de la ciutat de Roma; es troba davant del Palat i est situat al sud del Coliseu. Comprn, entre d'altres, les esglsies de San Gregorio Magno, Santi Giovanni e Paolo, Santa Maria in Dominica i Santo Stefano Rotondo, i la Villa Celimontana. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26193" title="Capitoli" nonfiltered="1077" processed="1075" dbindex="11150">


El Capitoli (en itali Campidoglio) s un dels set turons de Roma; es troba davant del Palat i ha estat des de sempre el centre administratiu de la ciutat. Avui dia comprn el Palazzo Senatorio, seu de l'Ajuntament, i dos palaus ms al costat que emmarquen la plaa (on es troben els Museus Capitolins), dissenyat tot plegat per Miquel ngel. Precisament l'artista s l'autor de l'escalinata per on s'accedeix al tur, anomenada la Cordonata, al final de la qual es troben dues esttues romanes dedicades a Cstor i Pllux. Al mig de la plaa hi ha tamb una rplica de l'esttua eqestre de l'emperador Marc Aureli (l'original es troba dins el museu), i a l'esquerra l'esglsia de Santa Maria in Aracoeli. Als peus del Capitoli s'estn el Frum Rom i els Frums Imperials.


Com que en el Capitoli hi havia emplaat el palau dels senadors romans, el nom ha passat a designar un edifici monumental destinat a funcions administratives o parlamentries. s el cas del Capitoli de Tolosa de Llenguadoc, seu de l'Ajuntament, o del Capitoli de Washington, seu del Senat i de la Cambra de Representants. En moltes ciutats americanes s habitual l's d'aquest nom per designar el Parlament, com a les capitals dels estats dels Estats Units, l'Havana, San Juan de Puerto Rico, etc.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26196" title="Comtat de Barcelona" nonfiltered="1078" processed="1076" dbindex="11151">

El comtat de Barcelona fou un dels que es constitu al territori que, al segle IX, alguns cronistes francs denominaren Marca Hispnica.
A ms de Barcelona i la seva rodalia, aquest comtat comprenia tamb el territori de Terrassa, el Valls, el Maresme i el Peneds. 

 Orgens .
Els orgens del comtat de Barcelona es remunten a divisions territorials d'poca visigtica, que ja venien del baix Imperi Rom. Com a territori de la Marca, el comtat de Barcelona fou fronterer amb al-ndalus; en un primer moment, la conquesta franca de l'any 801 fu arribar el comtat de Barcelona fins a l'Arc de Ber, per aviat retroced cap al riu Llobregat, d'on no es mogu durant tots els segles IX i X.

 El domini franc (segle IX) .
El domini franc fou efectiu al comtat de Barcelona durant gaireb tot el segle IX. En aquest perode els comtes eren funcionaris que el rei nomenava i destitua al seu gust. Desprs de la mort de Llus el Tartamut el 879, el poder carolingi es descompongu i a Barcelona, com a tot arreu de l'antic Imperi Carolingi, els comtes esdevingueren petits sobirans hereditaris. Aix, el 897, a la mort de Guifr I (Guifr el Pils), nomenat comte de Barcelona per Llus el Tartamut el 878, el comtat pass als seus fills -Guifr Borrell (897-911) i Sunyer  (911-948)- sense que el rei hi intervingus per a res.
En el moment que en fou nomenat comte Guifr el Pils, el comtat de Barcelona limitava al sud amb el mar, al nord-oest amb el comtat de Girona, i des de Sant Maral, confrontava amb el comtat d'Osona. Ms enll del riu Llobregat, al Peneds, era terra de ning, gaireb despoblada i sempre exposada a atacs i contraatacs tant des de la banda cristiana com de la musulmana. Durant el govern de Guifr, el comtat de Barcelona reprengu els seu lmits antics amb la conquesta del Montcau-Sant Lloren i de Montserrat, aix com d'una petita part del Peneds, que continuava sent la vertadera marca (frontera amb l'Islam) del comtat. Tanmateix, arran de l'atac sarra del 897, en qu hi fou mort el mateix Guifr, el Valls va quedar prcticament despoblat.

 La uni amb Girona i Osona.
L'any 870, Guifr el Pils havia estat investit comte d'Urgell i Cerdanya; el 878 reb el nomenament de comte de Barcelona i Girona i, durant el seu govern, organitz la repoblaci de la zona central, creant-hi el comtat d'Osona i el bisbat de Vic. A la seva mort (897), els seus fills regiren conjuntament tots aquests comtats fins que, al final, acabaren repartint-se l'herncia. A Guifr Borrell li correspongueren els comtats de Barcelona, Girona i Osona que quan va morir el 911 passaren al seu germ petit Sunyer Des de llavors, els comtats de Barcelona, Girona i Osona es mantingueren units sota el govern d'un mateix comte i formaren un nucli territorial que noms es fragment, momentniament, arran de la successi del comte Berenguer Ramon I (1017-1035), que separ el comtat d'Osona dels altres dos i constitu l'extrem meridional del comtat de Barcelona en comtat del Peneds. Tanmateix, Ramon Berenguer I (1035-1076), fill i successor de Berenguer Ramon I, aconsegu reunir de nou sota el seu domini la totalitat del nucli Barcelona-Girona-Osona.

 L'evoluci del comtat als segles X i XI .
A principis del segle X, la repoblaci de Cervell (904) va significar l'inici de l'expansi ms enll del Llobregat. Tamb es repobl el triangle del Valls, format pel Congost (899), l'Ametlla (932), la Roca (932) i Vilamajor (930-935). Al Peneds, arran d'una expedici dirigida pel comte Sunyer el 936-937 que arrib fins al Gai, s'aconsegu fortificar l'antiga ciutat d'Olrdola, Castellv de la Marca, l'enclavament de Santa Oliva i el de Queralt. A partir d'aleshores, el comtat de Barcelona dispos d'una zona d'expansi cap al sud-oest i Tarragona, mentre que el comtat d'Osona tenia com a rea d'expansi la Conca d'dena i la Segarra. Per tal de consolidar les noves fronteres ponentines, es construren tota una srie de castells entre l'Anoia i el Gai: Montmell (974), Cabra (980), Querol, Pinyana, Montagut i Font-rub (abans del 990). D'altra banda, el comte Borrell II (948-992) establ contactes diplomtics amb el califat de Crdova. Ara b, tot aix no va impedir que el 985 una rtzia dirigida per al-Mansur culmins amb el saqueig de Barcelona pels rabs.
El darrer ter del segle X fou al comtat de Barcelona una poca d'eufria econmica, marcada per l'arribada d'or d'al-Andalus. Per aix, les conseqncies de la desfeta del 985 es pogueren superar aviat. A principis del segle XI, la crisi i descomposici del califat de Crdova va permetre al comte Ramon Borrell (992-1017) dirigir una expedici contra Crdova, que es dugu a terme l'any 1010. En temps de Ramon Borrell, es repobl de nou i es consolid definitivament el Peneds i es consolidaren les fronteres dels comtats: la Conca de Barber i part del Camp de Tarragona.

 La revoluci feudal .
A la mort de Ramon Borrell (1017), els comtats de Barcelona, Girona i Osona passaren en cogovern a la seva vdua Ermessenda (1017-1057) i a llur fill Berenguer Ramon I (1017-1035). Berenguer Ramon I fou un governant feble, que comet l'error de mantenir la pau amb l'Islam, cosa que contradeia els interessos de molts dels barons establerts al Peneds, desitjosos de la glria i el bot que noms la guerra proporcionava. Ermessenda s que era una governant capacitatada, per la seva condici de dona li impedia d'exercir de cabdill militar. Per aix, a partir de 1017, el poder comtal va caure en el ms absolut dels descrdits. Aquest afebliment del poder comtal va agreujar-se encara ms desprs de la mort de Berenguer Ramon I (1035), que divid l'herncia entre els seus tres fills, tots ells menors d'edat: Guillem, comte d'Osona, Ramon Berenguer I, comte de Barcelona i Girona, i San, comte del Peneds. Quan a partir de 1041, Ramon Berenguer I va intentar exercir les seves funcions comtals, els barons del Peneds, dirigits per Mir Geribert, iniciaren tota una srie de revoltes contnues que no foren dominades fins el 1060. D'altra banda, la renncia de San al comtat del Peneds (1049) i de Guillem al comtat d'Osona (1054) permeteren a Ramon Berenguer I reunificar de nou tot el territori de Barcelona-Girona-Osona.
A la mort de Ramon Berenguer I (1076) els comtats passaren en cogovern als seus dos fills: Ramon Berenguer II, dit Cap d'Estopes (1076-1082) i Berenguer Ramon II (1076-1097). Sota el seu govern l'expansi territorial arrib fins al Pla d'Urgell per Sidamon, Torregrossa i Mald i fins a l'Espluga de Francol per la Conca de Barber.

 El comtat de Barcelona al segle XII .
Ramon Berenguer III (1086-1131) va haver d'enfrontar-se als atacs dels almorvits, que devastaren el Peneds el 1107 i que atacaren Barcelona el 1115. Finalment, el comte derrot els almorvits a Corbins (1126).
Arran de l'extinci de les seves dinasties comtals, Ramon Berenguer III va anexionar-se el comtat de Besal (1111) i el comtat de Cerdanya (1118), que passaren a integrar-se al nucli de Barcelona-Girona-Osona. A ms, el 1118 Ramon Berenguer III va poder establir un domini sobre Tarragona, restablint-ne la seu metropolitana amb l'arquebisbe Oleguer.
La conquesta de Tortosa i Lleida als rabs duta a terme per Ramon Berenguer IV (1131-1162) entre els anys 1148 i 1149 i la posterior repoblaci d'aquesta zona, denominada actualment Catalunya Nova, per gent originria dels comtats catalans (la Catalunya Vella o Marca Hispnica) va desdibuixar els antics lmits comtals i va donar lloc a una nova realitat territorial: Catalunya. Tot i aix, comtat de Barcelona fou el nom oficial de Catalunya durant molt de temps, sent substut en alguns contextos pel de Principat de Catalunya al segle XIV, per referir-se al territori administrat per les corts catalanes.

 Pgines relacionades .
Comtes de Barcelona;
Marca Hispnica;
Comtat de Girona;
Comtat d'Osona;
Barcelona;

 Enllaos externs .
Histria dels comtats catalans;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26197" title="L'Havana" nonfiltered="1079" processed="1077" dbindex="11152">




San Cristbal de La Habana o senzillament L'Havana (en castell La Habana) s la capital de l'illa caribenya de Cuba. s la ciutat ms poblada del Carib (2,2 milions d'habitants). La seva rea metropolitana te ms de 750 km2.

L'Havana disposa de l'Aeroport Internacional Jos Mart.


Histria.
Va ser fundada per Diego Velzquez de Cullar a l'any 1515 i el seu centre histric (La Habana Vieja) s considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En els anys 20 durant la prohibici dels Estats Units, L'Havana es va convertir en una destinaci popular per les vacances dels americans; Els clubs de nit i el joc van sobreviure, per varen ser tancats ms en el 1959 desprs de la revoluci cubana.

L'Havana fou candidata a ser ciutat del jocs olmpics del 2012, per va ser eliminada abans de la final.

 Municipis .
La ciutat t 15 municipis.

 Arroyo Naranjo ;
 Boyeros ;
 Centro Habana ;
 Cerro;
 Diez de Octubre ;
 Guanabacoa;
 La Habana del Este ;
 La Habana Vieja;
 La Lisa ;
 Marianao;
 Playa;
 Plaza de la Revolucin (o solament 'Plaza');
 Regla ;
 San Miguel del Padrn;




Trivia.

 La ciutat est agermanada amb la ciutat de Mobile, (Alabama) i Glasgow de Esccia. ;
 Va ser una candidatura per als jocs olmpics d'estiu del 2012 per no va ser elegida.

Ciutats agermanades.
  Glasgow, Esccia;
  Istanbul, Turquia;
  Cadis, Espanya;
  Mobile, Estats Units;
  Madrid, Espanya;
  Cunit, Espanya;

Vegeu tamb.
 Cuba;
 Cal no confondre-la amb la Petita Havana, que s un barri de Miami (Florida).

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26198" title="San Juan (Puerto Rico)" nonfiltered="1080" processed="1078" dbindex="11153">

San Juan s la capital de l'illa caribenya de Puerto Rico, Estat lliure associat als Estats Units. Situada a la costa nord-oriental de l'illa, vora el Atlantic. Segons el cens del 2002, tenia una poblaci de 434.374 habitants; l'rea metropolitana arriba als dos milions, prcticament la meitat de la poblaci de tota l'illa.

San Juan s coneguda com la Ciutat Emmurallada. El 1508 Juan Ponce de Len va fundar Caparra, a l'oest de l'actual rea metropolitana. Ms tard, el 1521, Ponce de Len va construir la ciutat de San Juan Bautista de Puerto Rico en un illot proper, al lloc avui conegut com el Viejo San Juan; Ponce de Len va ajudar a dissenyar la ciutat, i principalment la seva distribuci.

Situada en una zona fcilment defensable, el vell San Juan est protegit per dues fortificacions: El Morro i San Cristbal.

La ciutat ha estat seu de nombrosos esdeveniments internacionals, eminentment de carcter esportiu, com els Jocs Centreamericans i del Carib del 1966 o els Jocs Panamericans del 1979.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26199" title="Gens i cries" nonfiltered="1081" processed="1079" dbindex="11154">
A Roma la divisi de la poblaci es feia des de les gens:

10 gens constituen una Cria.

10 Cries constituen la Civitas.

El sistema decimal est present en altres aspectes de la societat romana:

Cada gens contribua amb deu soldats d'infanteria (miles),  de cavalleria (eques) i un senador.

En les ciutats sotmeses per Roma s'establia un Consell de Cent Ancians (Centumviri), cadascun dels quals era el cap de deu cases (deu cases = una gens), d'on sorgeix la denominaci de decurions.

El sistema decimal doncs regeix a la societat romana, encara que, si b al principi van haver de respondre a una realitat, amb el temps van derivar en una mera divisi terica: aviat va ser inexacte parlar de Cries amb deu gens a l'introduir-se noves famlies, que augmentaven el nombre de gens  de les Cries existents i ms tard el nombre de Cries. Tampoc corresponia a cada decuri el comandament sobre deu cases. En canvi l'aportaci a l'exrcit es mant bsicament. Aix doncs, al passar els anys, els nmeros primitius deixen de correspondre's amb la realitat per es mant la tradici i aix les gens i famlies sn augmentades o dividides per "decret", per la realitat s'imposa i la divisi deixa de ser geomtrica i inflexible.

Aix, quan el nombre de Senadors qued fixat en tres-cents, no vol dir que existissin tres-centes gens, sin que entre totes les existents (el nombre podia ser major o menor) es designaven tres-cents senadors. Les Cries deixen de ser deu per passar a un nombre indeterminat (desprs 30), i el conjunt forma la ciutat. Tamb els tres mil infants i tres-cents cavallers que formaven l'exrcit sortien del conjunt, i no considerant cada gens (aix uns aportaven ms i altres menys). La mateixa situaci es reprodueix en les ciutats sotmeses a Roma.

Les Cries (deu gens) van constituir molt aviat la base de la ciutat. Les Cries es reunien en una Assemblea adreada pel Curi, i en presncia d'un sacerdot (Flamen Curialis). El reclutament i els impostos es va fer des de molt aviat sobre la base de les Cries.

Els membres de les Cries eren els ciutadans que votaven, i a les votacions se les llamaba "Comicis Curials", celebrant-se les votacions per separat en cada Cria. Normalment es celebraban comicis el 24 de mar i 24 de maig de cada any.

Gens.
Gens Aclia;
Gens Afrnia;
Gens lbia;
Gens Licinia;

Articles relacionats.
 Roma (Regne i Repblica);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26200" title="Esquil" nonfiltered="1082" processed="1080" dbindex="11155">


L'Esquil (en itali Esquilino) s un dels set turons de Roma; es troba per damunt del Coliseu. S'hi troba la Domus Aurea de Ner i les termes de Traj, i a la part nord la baslica de Santa Maria Major i l'estaci ferroviria central de Termini. Algunes famlies originries d'aquest tur van agafar el nom Esquil com a cognom. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26201" title="Palat" nonfiltered="1083" processed="1081" dbindex="11156">

El Palat (en itali Palatino) s un dels set turons de Roma; es troba entre el Frum Rom i el Circ Mxim.

La mitologia fa del Palat el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Rmul i Rem.

Histricament, en aquest tur se situava el temple de la trada palatina: Jpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple fou fundat pel rei Tarquini Prisc i es considerava el ms destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC.

Els emperadors August, Tiberi, Calgula i Ner hi van construir palaus sumptuosos. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flvia i Augustana i la casa de Lvia, i el jard renaixentista anomenat Orti Farnesiani.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26203" title="Comicis romans" nonfiltered="1084" processed="1082" dbindex="11157">
Els comicis eren les votacions assembleries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.

El comicis ms antics sn els Comitia Calata, convocats pel rei per solemnitzar certs actes religiosos.

El comicis poltics eren aquells en els que votava la poblaci organitzada en Cries (inicialment una cria eren deu gens). Es convocaven el 24 de mar i 24 de maig i quan el rei ho considerava convenient. Decidien sobre l'elecci de monarca, assumptes poltics importants i la concessi del dret de ciutadania. El convocant presentava una proposta i els ciutadans de la cria amb dret (probablement un vot per cada pare de famlia) la votaven. Cada Cria era un vot i es precisava el de 16 cries (d'un total de 30) per a l'aprovaci.

Comicis Curials i Comicis Centuriats.
Ms tard, amb la repblica, els Comicis Curials van perdre atribucions a favor de la nova divisi per ciutadans subjectes al servei militar o Centries (anomenats Comicis Centuriats). Aix, hi va haver un fraccionament de les funcions del Comicis o Assemblees Curiales a favor dels Centuriats.

El Comicis o Assemblees Curials van conservar les segents funcions:
 Actes formals o que interessen sol a particulars.
 Rebre juraments de fidelitat de cnsols i dictadors.
 Autoritzacions per testar (Adrogaci).

A les Assemblees o Comicis Centuriats  va correspondre:
 L'elecci de cnsols i senadors i desprs tamb altres magistrats (si b, algun temps desprs, l'elecci de questors, edils i altres magistrats inferiors pas al comicis per tribus);
 La declaraci de guerra i aprovaci d'acords de pau.
 L'admissi o rebuig de lleis.
 Les apellacions en causes criminals.

Les votacions en el Comicis Curials eren igualitries. Cada pare de famlia tenia un vot. L'admissi dels plebeus havia donat la majoria a les capes humils. Per aix les reformes van tendir a treure poders a aquestes Assemblees a favor del Comicis Centuriats, on no era preponderant la influncia de la noblesa o patriciat, per si dels rics, i on es votava per centries (cada centria un vot); al votar primer les sis centries de cavallers (de famlies distingides), decidien gaireb sempre la votaci. Les centries de cavallers i les de primera classe reunien la majoria. A ms totes les votacions del Comicis Centuriats havien de ser ratificades per l'Assemblea de Patricis.

L'entrada dels plebeus (s a dir no ciutadans) en les Cries, els concedia alguns drets de ciutadania, per no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els crrecs militars, i se'ls van reservar llocs al senat, a ms de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seva importncia, tal com hem vist, al perdre atribucions els esmentats comicis). Per existia fins i tot una gran diferncia entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibici de matrimonis entre les dues classes es va mentenir.

Des de mitjans del Segle V aC la noblesa va comenar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triomf d'un patrici en una votaci presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia amb coaccions o altres mitjans, la presentaci de candidats plebeus populars que poguessin fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anullaven el comicis pels sacerdots, allegant-se alguna infracci religiosa.

Per tant, encara que des del 445 aC els plebeus podien ser elegits Tribuns militars amb potestat consular, i des del 421 aC podien ser elegits qestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qestor militar plebeu va ser elegit el 409 aC (345 de Roma) i el primer Trib militar amb potestat consular va ser elegit el 400 aC (354 de Roma).

L'extensi de la ciutadania no va suposar l'ampliaci de les circumscripcions per tribus, sin que els nous ciutadans van ser inclosos en les ja existents, amb la qual cosa el comicis van perdre la seva eficcia en ser impossible reunir tots els ciutadans amb dret a vot, dispersos per tot Itlia.

Des d'aleshores totes les Assemblees o comicis van votar sempre afirmativament a les propostes del convocant, menys en alguna qesti d'mbit local o de carcter excepcional, sent sempre una oposici efmera.

Les sssemblees o comicis estaven a ms dominades pels clients dels Senadors, de la noblesa i de l'aristocrcia. Aquests clients, formats en la seva majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat sota la protecci d'un patr, estaven obligats per les relacions de submissi existents amb qui exercia el patronatge, que a ms els acompanyava a l'sssemblea, i que feien el contraps de les classes mitges no subjectes a clientela. Els alliberaments d'esclaus amb motiu de la Segona guerra pnica van fer augmentar notablement el nombre de clients que acudia al comicis (se'ls anomenava el populatxo de Roma).

El comicis centuriats es van reorganitzar l'any 141 aC, distribuint-se en les segents classes:

1) Els cavallers, bsicament de la noblesa patricia o plebea.

2) la primera classe, amb un cens de per de cent mil asos o quaranta mil sestercios.

3) la segona classe, amb un cens de ms de setanta-cinc mil asos.

4) la tercera classe, amb un cens de per de cinquanta mil asos.

5) la quarta classe, amb un cens de per de vint-i-cinc mil asos.

6) la cinquena classe amb un cens de per d'onze mil asos.

Els vots dels cavallers i la primera classe, pel seu major valor, donaven la majoria.

Els asos a qu es fa referncia eren del tipus anomenat petit ( 1 as petit = 1,10 en diners; 1 as gran = 1/5 en diners), encara que al principi va usar-se el patr de l'as gran.

No obstant aix els cavallers van perdre el dret a votar els primers, que va passar a una de les tres primeres classes a determinar per sorteig. Els emancipats van obtenir el dret al vot, per com eren massa nombrosos i afluen de llocs molt diversos, ms tard ho van perdre.

Cada classe tnia el mateix nombre de vots, amb la qual cosa els ltims de cada classe descendien a la segent, o els primers ascendien a l'anterior a fi d'igualar-les. Per aix desprs de la votaci de la tercera classe quedava determinada la majoria. De fet el vot en primer lloc va passar a la primera classe, que disposava lgicament d'un cinqu dels vots, mantenint-se separada la classe dels cavallers.

Les funcions d'aquests comicis eren bsicament l'elecci de cnsols, censors i pretors i les decisions sobre la guerra ofensiva.

En el Comicis per tribus votaven tots els ciutadans romans (ingenus) i els domiciliats, mentre que els no domiciliats i els emancipats, inclosos en quatre tribus (d'un total de 35) no comptaven en les deliberacions.

Les votacions de les lleis centuriades, eleccions de magistrats, acusacions criminals i altres temes, havien anat passant a aquests comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecci de censors, cnsols i pretors. Aix el comicis tribunats elegien a qestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebs.

Vegeu tamb: Plebiscit rom, Roma (Regne i Repblica);

 Els comicis a l'Imperi .

La decadncia del comicis amb l'Imperi s'accentua.

Primer van ser privats per Juli Csar del dret a votar la guerra i la pau. Ms tard August va permetre als ciutadans residents fora de Roma que enviessin els seus vots per escrit, el que va fer augmentar la indiferncia per assistir al comicis. Tamb August els va privar d'atribucions judicials. 

Amb Tiberi  van perdre la facultat d'elegir magistrats que va passar a l'Emperador o al Senat. Les eleccions que van conservar el comicis eren meres ratificacions del candidat imperial.

Probablement fins a la seva extinci van conservar la facultat legislativa (encara que sembla que Tiberi els va privar tamb d'aquest dret), si b la falta de concurrncia o el costum de votar les propostes presentades o avalades per l'Emperador, van fer que aquest pogus legislar per ell sol, i amb el temps va deixar de consultar-se al comicis per a les lleis. 

A principis del Segle III el Comicis van deixar de celebrar-se, ni tan sols formalment.

Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) van desaparixer els primers (al decaure la divisi per classes de la poblaci) i posteriorment van desaparixer el comicis tribunats.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26204" title="Dimetre" nonfiltered="1085" processed="1083" dbindex="11158">
En geometria, donada una circumferncia, cercle, ellipse, esfera, ellipsoide, etc, un dimetre (del grec diairo = dividir i metro = mesura) s un segment tal que els seus extrems sn punts d'aquesta figura (o del seu contorn si la figura s plena) i passa pel seu centre.

La definici de dimetre d'un cercle ja va ser donada per Euclides d'Alexandria en els seus Elements, llibre I, definici 17: " Dimetre d'un cercle s una recta qualsevol que passa pel centre i que acaba en ambds direccions en la circumferncia del cercle; esta lnia recta tamb divideix el cercle en dos parts iguals".

Tots els dimetres d'una esfera, circumferncia o cercle mesuren la mateixa longitud, i per aix es pot parlar per exemple del dimetre de la circumferncia enlloc dun dimetre.  En aquestes figures, un dimetre mesura el doble que un radi, i de fet est format per dos radis oposats. En aquestes figures, el dimetre s tamb la corda ms llarga. En cercles i circumferncies, els dimetres sn eixos de simetria i divideixen la figura en dues parts iguals.

El smbol ms usat per a representar el dimetre s , i en algun context s anomenat fi per la similutad que hi ha entre aquest smbol i la lletra   de l'alfabet grec.

En una circumferncia, la relaci entre la seva longitud i el seu dimetre s una constant que es coneix com nombre  , i val al voltant de 3,1416. Altres relacions vinculades amb aquest nombre tamb es troben amb l'rea d'un cercle o ellipse, el volum i la superfcie d'una circumferncia o ellipsoide, etc. 

Dos dimetres d'una ellipse sn conjugats, si un dimetre s parallel a la tangent de l'ellipse per l'extrem de l'altre dimetre i viceversa. Els nics dimetres conjugats ortogonals d'una ellipse sn els seus eixos; a ms, els eixos sn eixos de simetria de l'ellipse.

Articles relacionats.
Peu de rei;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26206" title="Byggvir" nonfiltered="1086" processed="1084" dbindex="11159">
En la mitologia escandinava, l'elf Byggvir s un dels elfs que serveixen al du Freyr i s el marit de Beyla. Tot i ser un elf, era una divinitat menor, ms concretament el du de la civada amb la qual es fa la cervesa, beguda molt aprecidad pel vkings.

Com a du de la cervesa se l'adorava juntament amb les dues grans divinitats Vanir de la fertilitat, Freyr i Freya, en els rituals de fertilitat que es feien a l'inici de la primavera. Rara era la vegada que s'adorava a Byggvir exclusivament perqu era una divinitat menor que noms era present en la vida dels vkings en els primera mesos de primavera. 

La seva intervenci ms famosa en la poesia ddica s la que fa al poema Lokasenna, en la qual el du Loki l'insulta dient-li que no sap repartir b els bens entre el homes desprs que Byggvir sorts en defensa de Freyr a causa dels insults de Loki. 

Els cristians el compararen amb el du rom Bacus perqu ambds s'adoren, bsicament, de la mateixa manera: mitjanant una beguda alcohlica (vi en el cas de Bacus, cervesa en el cas de Byggvir) i amb rituals orgistics, tot i que els rituals orgistics dedicats a Byggivir no eren tan exagerats com els de Bacus i tenien un marcat carcter ritualstic d'adoraci a la fertilitat.

Vegeu tamb.
Snorri Sturluson;

Edda Major;

Lokasenna;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26209" title="Quirinal" nonfiltered="1087" processed="1085" dbindex="11160">


El Quirinal (en itali Quirinale) s un dels set turons de Roma; s el ms septentrional, i deu el seu nom al fet que al seu cim hi havia un temple dedicat al deu Quir. A ms, s'hi trobaven tamb les termes de Diocleci i de Constant, avui en runes, i els jardins de Sallusti. Segles ms tard s'hi va construir la villa d'Hiplit d'Este, que el papa Gregori XIII va convertir en el Palau del Quirinal, des del 1948 residncia del president de la Repblica italiana.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26210" title="Viminal" nonfiltered="1088" processed="1086" dbindex="11161">
El Viminal (en itali Viminale) s el ms petit dels set turons de Roma, situat entre el Quirinal al nord-oest i l'Esquil al sud-est. S'hi aixeca l'edifici del Ministeri de l'Interior, tamb conegut simplement com "el Viminal", el Teatre de l'pera i l'estaci central de ferrocarrils de Termini. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26216" title="Crter" nonfiltered="1089" processed="1087" dbindex="11162">

Astronomia:
Crater, una de les 88 constellacions modernes i era una de les 48 de la relaci de Claudi Ptolemeu.Situada al hemisferi sud.
Geologia:
 Crter volcnic: obertures o boques d'erupci dels volcans.
 Crter (crstic);
 Crter (impacte): formaci produda per l'impacte de meteorits contra un cos com un planeta, asteroide o Satllit de superfcie slida.
Biografies:
Crter d'Orstia un dels didocs d'Alexandre el gran i germ del militar macedoni Amfters;
Crter (historiador), historiador, germ d' Antgon II Gnates i pare d'Alexandre, prncep de Corint.
Crter (metge), metge grec ;
Crter (escultor), escultor grec de finals del segle I aC ;
Histria:
Crater (vas), vas o copa ample a la Roma i Grcia antigues.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26217" title="UV" nonfiltered="1090" processed="1088" dbindex="11163">

Educaci: Sigles de la Universitat de Valncia.
Fsica: Sigles d'ultraviolat.
Poltica: Sigles d'Uni Valenciana.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26225" title="Dia marci" nonfiltered="1091" processed="1089" dbindex="11164">
El dia solar marci (sol en angls) s el perode entre dos passos consecutius del Sol per un meridi de Mart, i dura 24 hores 39 minuts 35,244 segons. s aproximadament un 3% mes llarg que el dia solar terrestre . 

El dia sideral marci, definit com dos passos consecutius d'una mateixa estel fixa pel meridi del lloc, dura 24h 37m 22.663s, com a comparaci, en la Terra dura 23h 56m 04.0905s. 

La diferncia entre el dia solar i el dia sideral es deu en els dos planetes al moviment del planeta al voltant del Sol i s una qesti molt coneguda. Suposem que un dia donat el dia sideral i el Sol culminen en el mateix instant. El dia sideral acabar quan l'estel culmine al cap de 24h 37m 22,663s, per a causa del moviment de translaci de Mart al voltant del Sol, el dia solar no ha acabat. Com Mart tarda 668.5921 dies marcians a donar un gir al Sol, per terme mitj gira 360/668,5921 =0,53844489 al dia i aquest angle s el que li falta girar perqu el Sol culmine. En aix empra un temps de 2m 12,58s'aix que el dia solar mitj dura 24h 37m 22.663s+2m 12,58s=24h39m 35,24s. 

Una altra manera d'entendre la mateixa qesti s que si el planeta en un any dna X voltes sobre si mateix, el Sol culmina una vegada menys. Com l'rbita no s circular i regeix la segona llei de Kepler o llei de les rees cal parlar de dia solar mitj perqu el moviment real del planeta sobre l'rbita no s sempre el mateix i per tant el dia solar t una duraci variable. Apliquem el que s'ha dit per a: 
La Terra:;
El dia solar mitj dura 24 hores i l'any 365,2422 dies. Aix per a la Terra el dia sideral dura TS*366,2422=24h* 365,2422 s a dir Ts=23,93447 h=23h56m4,1s ;
Mart:;
El perode de rotaci de Mart va ser determinat per primera vegada per Huygens en 1659 basant-se en les taques d'albedo que s'observen en la seua superfcie. En 1666 Giovanni Cassini va fixar la seva duraci en 24h 40m valor aproximat al vertader. Basant-se en dibuixos fets en un interval d'observaci de 300 anys es va trobar per a la revoluci sideral el perode 24h 37m 22,7s. ;
Exemple:;
Sabent que l'any a Mart dura 686.9726 dies terrestres Quants dies solars mitjans t un any? Quan dura el dia solar mitj T? ;
Sabent que 686.9726 dies terrestres equivalen a 16487,3424 hores i tenint en compte que TS *(X+1)=T*X=16487,3424 hores, tenim les incgnites T i X. ;
Eliminant la incgnita T;
X+1=16487,3424 hores/24h 37m 22.663s=669,59216. ;
Aix que l'any dura X=668,59216 sols. Per aix el dia solar mitj dura T=16487,3424 hores/668,59216 sols=24,6597902=24h39m35,24s, el que equival a 1,02749125 dies terrestres.

 Vegeu tamb .
Dia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26234" title="Roca sedimentria" nonfiltered="1092" processed="1090" dbindex="11165">

Les roques sedimentries sn aquelles que es formen a partir de roques ja existents que al ser sotmeses a l'acci dels agents atmosfrics i a l'activitat de certs organismes queden alterades (meteoritzaci). Un cop alterades sn erosionades per l'acci de l'aigua, el vent o el gel. 

Els propis agents geolgics transporten el sediment, a travs de diferents formes de transport:

 Flotaci
 
 Arrossegament
 Saltaci
 Suspensi
 Dissoluci (noms en el cas de l'aigua).

Finalment l'agent geolgic ja sigui per prdua d'energia i deposici gravitatria del sediment com per precipitaci qumica del sediment dissolt acaba acumulant les partcules transportades, en un procs anomenat sedimentaci.

Posteriorment, els sediments han de patir la diagnesi en qu esdevenen roques. Aquest procs es divideix en:
Enterrament. Els sediments sn coberts per altres sediments, hi ha llocs a la Terra especialment favorables.
Compactaci. El pes dels propis sediments suprajacents fa augmentar la pressi donant-se un procs de compactaci de les partcules i expulsi de l'aigua que hi pugui romandre.
Cimentaci. Simultani a la compactaci es produeix la precipitaci de certs minerals que cimenten la roca, els ms habituals sn la calcita, l'aragonita, la dolomita, el quars i el guix.
Exhumaci. La roca un cop formada aflora en superfcie, normalment degut a la dinmica de la tectnica de plaques.

L'agent geolgic dominant, com es manifesta aquest i el tipus de meteoritzaci predominant ve determinada pel clima, aquest factors ms el lloc de la Terra on es produeix donaran un tipus de roques caracterstiques que reflecteixen les condicions climtiques, geogrfiques i incls biolgiques de l'ambient on es van formar. En general es parla de 3 tipus d'ambients sedimentaris:

Ambient continental. Fluvial, lacustre, glacial d'alta muntanya etc...
Ambient de transici. Costaner, mareal, deltaic, etc...
Ambient mar. Plataforma, abissal, d'escull etc...

Classificaci.
Les roques sedimentries s'agrupen en:

Roques detrtiques: formades a partir de fragments d'altres roques. Es classifiquen segons el dimetre de la partcula que les forma i bsicament sn els conglomerats, gresos i argilites.

Roques qumiques: formades a partir de la precipitaci de substncies dissoltes en aigua. Bsicament tenim el guixos, les sals (halita), calcries ooltiques.

Roques bioqumiques: formades a partir de la precipitaci de substncies dissoltes en l'aigua degut a l'activitat de certs organismes que ho han afavorit: calcries fossilferes, creta, calcries estromatoltiques o d'escull.

Roques calcries: formades per minerals calcaris (de calci) per poden tindre una mica d'argila i altres minerals;




 element A;
 element B;
 element C;
Roques orgniques: formades per l'acumulaci de matria orgnica. Bsicament els carbons i el petroli, Estrictament sn poc abundants per tenen una importncia econmica enorme. Alguns tipus sn:
 argiloses (argila, marga, pissarra);
 calcries (creta, calcria );
 silcies  (arena , gres);
 combustibles (carb  mineral);
 salines (algeps, sal gemma  , i altres sals precipitades per l'aigua);






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26263" title="Videojoc" nonfiltered="1093" processed="1091" dbindex="11166">


Un videojoc (o b joc de vdeo o joc electrnic), s un joc que involucra a alg la interacci amb un espai d'efectes visuals en un dispositiu electrnic amb una pantalla i una srie de perifrics que permeten la interacci. Els suports habituals de joc sn una consola de joc, ordinador, PDA o telfon mbil. La paraula video a videojoc tradicionalment es refereix quan es tracta d'un joc que est creat i s'utilitza amb un seguit d'elements electrnics. Tanmateix, amb l's popular del terme "joc", ara es pot referir a qualsevol tipus de dispositiu d'entreteniment. Els sistemes electrnics que s'utilitzen per jugar a videojocs sn coneguts popularment com a plataformes; els exemples d'aquests sistemes sn els ordinadors personals i les videoconsoles. D'aquestes plataformes n'hi ha de tot tipus, des dels ordinadors de  sobretaula  com tamb s'hi poden incloure des dels orgens dels videojocs els ordinadors de grans proporcions, a dispositius mbils o porttils com els telfons mbils o les PDA. Els videojocs recreatius, que s un tipus o gnere de videojoc diferent a altres gneres, van ser molt comuns anterioment, tot i que han patit gradualment un declivi en l's.
A la interfcie de l'usuari, normalment, es pot controlar, moure, manipular o fer accions mitjanant un dispositiu anomenat controlador de joc, que varia amb el disseny i les prestacions en les diverses plataformes. D'antuvi, hi havia un controlador de consola que consistia en noms un bot i un joystick, i al pas dels anys ha anat evolucionant a una dotzena de botons i a un o ms joysticks. Histricament, els primers videojocs d'ordinador personal utilitzaven un teclat d'ordinador per jugar, o ms comunament, l'usuari havia de comprar un joystick per separat amb algun bot incorporat per jugar-hi. Alguns videojocs d'ordinador de l'actualitat permeten al jugador utilitzar el teclat i el ratol alhora.
Ms enll dels elements visuals comuns que s'hi poden trobar en un videojoc, s'han creat altres dispositius o sistemes perqu el jugador obtingui una millor interacci i informaci sensitiva del videojoc. Alguns exemples sobre aix sn millors dispositius de reproducci del so (altaveus), com tamb un gran nombre de dispositius externs (p.e., dispositius de vibraci).

La interacci entre el jugador de videojocs i un aparell electrnic (maquinari) on s'executa el videojoc, depenent el joc pot ser per a un jugador o per a diversos jugadors (multiplayers en angls); podent ser jugant directament o mitjanant via internet (videojocs en lnia). En relaci al maquinari que executa els videojocs, pot ser des d'una computadora a un artefacte especialment creat per a aix, com les videoconsoles o les mquines recreatives, passant per telfons mbils (cellulars) i altres dispositius electrnics. Respecte al programari, aquests poden ser gravats en algun mitj d'emmagatzemament (com un cartutx, una targeta, un disquet, un CD, etc.) per a ser executats en un aparell especfic. 

 Orgens i histria .

Els videojocs es situen per primera vegada a la histria al 1948, on la idea d'un videojoc fou ideada i patentada per en Thomas T. Goldsmith Jr. i en Estle Ray Mann. Al 1958, William Higinbotham va crear Tennis for Two, per no el va patentar ja que creia que noms servia per a una demostraci cientfica. I no va ser fins molt ms tard (15 anys desprs aproximadament) quan es va llanar amb la publicaci d'Atari sota el nom Pong. Aix, el Tennis for Two va ser el primer videojoc de la histria per no es va comercialitzar, per aix l'xit del videojoc va arribar tard. Llavors al 1962, "Spacewar!", va ser desenvolupat i va ser nomenat com el primer videojoc d'ordinador, ja que va ser el primer en comercialitzar-se. A finals de l'any 1972, es va llanar el Magnavox Odyssey, la primera videoconsola. Ralph Baer va ser l'home en crear la primera consola de joc, la "caixa marr", alguns deien, era el prototipus de la Magnavox Odyssey.

Als anys setanta apareixen les primeres videoconsoles porttils.

Als anys vuitanta apareixen grans sper xits com Space Invaders de Taito, Tetris o Pac-Man. El 1980, Nintendo crea la srie de videoconsoles porttils Game & Watch (Joc i rellotge). El 1983 Nintendo presenta al Jap la videoconsola Family Computer (FamiCom), que a altres regions canviaria el nom per Nintendo Entertainment System (NES). Un any desprs Sega treia al mercat la seva consola Master System, que amb la seva competncia pel lideratge indirectament fonamentarien la indstria del videojoc.

El 1989 Nintendo crea la videoconsola porttil Game Boy.

El 1991 apareix el joc Heart of China de Dynamix, el joc era una aventura grfica realitzada amb imatges reals digitalitzades. 

El dia 1 de gener de 1991 es forma id Software. En 1992 surt a la venda Wolfestein 3D. El desembre de 1993 id Software treu Doom. L'any 1996 apareix Quake. La supremacia dels jocs en tres dimensions s imparable.

La introducci d'internet a l's domstic extn la possibilitat de jugar amb altres jugadors cada un des del seu punt de connexi.

 Plataformes i/o sistemes .

Normalment es diu videojoc d'ordinador a un joc que es pot jugar en un ordinador personal connectat a un monitor de vdeo a alta definici. Un "videojoc de consola o videoconsola" es juga en un dispositiu electrnic especialitzat que es connecta a una televisi o monitor de vdeo. Recentment sorgeixen els videojocs en plataformes "porttils" que sn dispositius electrnics que es poden transportar sense preocupar-se dels cables elctrics ja que utilitzen altres tipus de fonts d'energia, a ms a ms, amb l'avantatge que s de mida molt reduda. Un "videojoc recreatiu" generalment es refereix a un tipus de dispositius electrnics que tpicament estan dissenyats per a jugar a noms a un joc en una estructura de controls i elements del joc. Aquestes distincions no sempre iguals i poden haver jocs que sn en diverses plataformes. Tamb hi ha plataformes de joc que sn variacions de mquines recreatives que el sistema de visualitzaci del joc no s electrnic sin mecnic. Tamb hi ha dispositius que en les pantalles tenen la possibilitat de jugar-hi a jocs per no sn mquines o dispositius de videojocs dedicats especficament o com a funci principal. Els exemples sn els telfons mbils, les PDA, calculadores grfiques, els GPS, reproductors de MP3, cmeres digitals i rellotges.

 Gneres .
 (en construcci)
Un videojoc, com altres formes multimdia, poden estar categoritzats per gneres basats en diversos factors com el mtode de  jugabilitat , tipus d'objectius, etc.
Els videojocs es poden classificar ms fcilment pels gneres segons les diferncies tcniques d'entreteniment com el d'anar guanyant experincia durant el joc i els elements que fan que un videojoc sigui diferent a un altre. Com que la producci de videojocs ha augmentat al pas dels anys ha millorat la qualitat dels efectes visuals i de l'argument, la demanda de ms talent creatiu ha conduit als artistes de les empreses de videojocs a que busquin noves maneres de diversi.
Comunament, als gneres es veu clarament que els publicadors volen establir les  franqucies , que tenen la intenci de reutilitzar els personatges, situacions, conflictes, mecnica de la jugabilitat, en un videojoc que s la continuaci d'un altre. El nombre de continuacions pot variar per en ms d'una continuaci ja s'anomena en conjunt una franqucia.

En molts videojocs hi ha el fenmen de la combinaci entre diversos gneres. Per exemple un videojoc pot ser d'acci i conducci a la vegada, tot i que en realitat sn dos gneres ben diferents. Com tamb els videojocs de rol que poden contenir pinzellades del gnere de horror-terror en diferentes escenes. Aix fa que determinar el gnere en un videojoc no es pugui classificar gaire genricament.
En funci dels tipus de joc, tot i que habitualment barregen les categories, es consideren les segents categories
 Estratgia, en el qu es controla una civilitzaci des d'un punt inicial, en el qu es va desenvolupant la tecnologia i capacitats. L'objectiu s la victria soobre les altres civilitzacions, mitjanant la supremacia en algun mbit (militar, terreny, religis). Els jocs clssics son Warcraft III, Civilization III, Age of Empires III.
 Acci, en el qu controlem un personatge en visi en primera persona (habitualment) i usant les seves capacitats fsiques, habilitats i capacitat militar, s'aconsegueixen uns objectius, segons el desenvolupament d'una trama que pot ser linial o mltiple, en uns parmetres d'acci continuada. Exemples clssics son Half-life, Half-life 2, Doom 3, Enemy Territory i la saga de Quake.
 Aventura consisteix en el desenvolupament d'una histria, en la que s'han de desentrallar els misteris que amaguen les situacuions viscudes pels personatges mitjanant la interacci amb els personatges i elements de l'entorn, que ofereixen pistes per continuar avanant en la trama. Monkey Island 4, Fahrenheit, Sam&Max, Broken Sword, Darkseed.
 Rol, en el qu controlem un personatge en visi en tercera persona (habitualment) i usant les seves capacitats fsiques, habilitats i capacitat militar, s'aconsegueixen uns objectius, segons el desenvolupament d'una trama que pot ser linial o mltiple. El personatge va evolucionant en les seves capacitats en funci de l'experincia obtinguda, que pot usar per millorar certes capacitats a voluntat, de manera que els reptes superables son majors. Neverwinter Nights, Diablo II, Baldur's Gate II, Plane Shift;
 Velocitat, on es condueix un vehicle amb l'objectiu d'arribar el primer al final de la cursa. TOCA 2, Grand Prix 4, NFS Underground.
 Simulaci, on es controla un vehicle amb la intenci d'aconseguir un objectiu determinat. Son molt populars els simuladors d'aviaci. IL-2 Sturmovik, Silent Hunter II, Combat Flight Simulator 3, Ace Combat, Danger from the deep, etc.
 Esportius, en els que es controla un jugador o equip amb l'objectiu de fer-lo guanyar. FIFA Football, Pro Evolution Soccer, Virtua Tennis;
 Puzzle, on el jugador ha de resoldre una situaci, usant la lgica, estratgia, reconeixement de patrons, resoluci de seqncies,... Frozen Bubble, Tetris, ...
 Musicals: Videojocs que simulen un karaoke com el Sing Star;

 Controls.
A  part de la prpia mquina i la pantalla, que son els elements essencials de joc, es necessita almenys un dels sgents perifrics per interaccionar amb el joc o els altres jugadors: teclat, Ratol, Pad, Joystick o simuladors com pistola, pedal o volant.

 Aspectes socials .
Multijugador.

Tradicionalment, els videojocs han esdevingut com a un fenmen social. Des dels seus inicis, els videojocs sn normalment jugables per a ms d'un jugador. Els videojocs multijugadors poden ser jugats cooperativament o competitivament utilitzant diversos dispositius. El Tennis for Two, probablement el primer videojoc, era un videojoc de dos jugadors com el seu videojoc sucessor, el Pong. La primera consola de la histria podia jugar-se a videojocs en mode multijugador (la Magnavox Odyssey), que tenia dos ports per connectar.
Des d'aquell temps, la majoria de les videoconsoles han tingut la possibilitat de connectar de dos a quatre controladors de videojoc. Alguns tenien la possibilitat d'ampliar a quatre, a vuit o a dotze controladors amb adaptadors addicionals, com l'adaptador Multitap. Als inicis dels videojocs, les mquines multijugador recreatives es podien jugar fins a un mxim de dos jugadors per torns. Anys desprs, a partir de ms avenos, els dos jugadors podien jugar simultniament. Els establiments de videojocs de negoci al pblic, com les sales recreatives dominaven les mquines recreatives, les tpiques de  insert coin  ms conegudes com a  arcades  i van ser molt populars en l'edat d'or dels videojocs recreatius. Tamb en els ltims anys, les sales de videojocs permeten a l'usuari jugar a diferents tipus de consoles de joc. La idea s que la gent es reuneixi per a jugar junts en un espai com si fosin a casa seva. Aquests llocs ja no parteixen de la idea de com eren les sales d'abans.
Molts videojocs que no eren d'ordinador (ordinador IBM actual) descendents de plataformes tenien un suport a modes multijugadors. Els ordinadors personals com l'Atari i el Commodore, ambdos sn amb la possibilitat de dos jugadors. Els videojocs en xarxa per aquests ordinadors bsics i antics, generalment estaven limitats a aventures de text o MUDs que es podien jugar remotament en un servidor. No es podia jugar contra altres jugadors en xarxa amb ms potncia ja que els mdems anaven a molt baixa velocitat (300-1200 bit/s), a ms, posar un ordinador en lnia involucrava un alt cost econmic.
Els ordinadors IBM o PC IBM, (ms curt com a PC) funcionaven amb videojocs que no hi havien gaires opcions multijugador ja que els controladors de videojoc eren el teclat i el ratol, i si es podia, hi havia algun altre port que es podia endollar un controlador, i tamb el joc en xarxa es veia limitat. Tanmateix, amb l'aven de la xarxa local i les noves possibilitats en lnia d'Internet, han fet que molts videojocs es puguin utilitzar normalment en mode multijugador, avenos com l'augment del nombre de jugadors fins a 32 o ms, i a vegades missatges de text i/o veu en un xat.
Com que les tecnologies de la xarxa han millorat, han sorgit els videojocs massius jugats en lnia, que fins i tot han esdevingut un gnere o tipus de videojocs diferent als altres; l'EVE Online t el rcord de 36.000 jugadors jugant alhora en un sol servidor l'any 2006.

Beneficis.
Potser els beneficis ms visibles en el mn dels videojocs han sigut la inversi de l'entreteniment i l'art. Com a forma d'entreteniment multimdia, els videojocs moderns contenen una sntesi d'art 3D, efectes visuals, arquitectura visual, intelligncia artificial, efectes de so, msica, arguments historiogrfics i el ms important, la interactivitat. Aquesta interactivitat permet al jugador explorar mons i entorns amb elements de visualitzaci, sensitius a travs d'expressions artstiques (que en cap altre manera d'entreteniment pot oferir) on les accions i ordres del jugador passen a un mn irreal de manera realista, el qual el videojoc les reprodueix. En aquest aspecte, cada vegada que alg est jugant en un mn o escenari est provant coses noves i diferents. Aix si, quan un videojoc t certes restriccions de joc, el jugador no t tanta llibertat de fins llavors.
Al llibre de Steven Johnson, Everything Bad Is Good For You, ell diu que els videojocs proporcionen ms del que podria proporcionar el Monopoly, per exemple. Quan el jugador experimenta en el videojoc, el jugador ha de determinar primer quins sn els objectius, com tamb com acabar el videojoc. 
Controvrsia i censura.
Com en altres formes de comunicaci, els videojocs es prenen sovint com a subjectes de controvrsia amb les segents conseqncies com la censura, ja que en alguns videojocs hi ha violncia, escenes sexuals, publicitat (anomenat en angls Advergaming), consum de drogues, consum d'alcohol o tabac, etc. A causa d'aix, hi ha la crtica de grups que hi tenen relaci com poltics, religiosos i altres grups de persones afectades, tot i que totes aquestes situacions es poden veure tamb en totes les altres maneres o formes de comunicaci i entreteniment. Diversos videojocs han sigut acusats de difondre un comportament violent. La controvrsia en els videojocs pot venir de diferents maneres, que sovint b d'un topic popular a debatar.
Histricament, aquest tipus de controvrsia i crtica no s unic als videojocs. La mateixa situaci els hi passa als cmics, pellcules, balls/espectacles i llibres. Per s'ha de dir que l'exposici de violncia i altres aspectes es fan amb ms regularitat que abans ja que ara les persones volen ms bona qualitat de joc i situacions de joc, que ja s'ha aconseguit molt, volen veure escenes i moments amb ms intensitat per poder-ho recrear. Cosa que els videojocs d'abans no produien tanta reacci violenta com ara.
Una organitzaci coneguda com la Entertainment Software Ratings Board o ESRB classifica el programari en diversos grups d'edat, no obstant els publicadors dels videojocs no necessiten sotmetre's a que els seus videojocs es classifiquin, i llavors es classifiquen d'altres maneres amb altres organitzacions. En alguns casos, els nens poden obtenir videojocs que no sn adequats per a la seva edat, ja que els seus pasos no volen adoptar als videojocs o productes unes classificacions fetes per organitzacions externes com la ESRB.
Alguns videojocs que han produt una gran controvrsia i crtica als Estats Units com tamb a la resta del mn sn els videojocs Mortal Kombat, Night Trap, Doom, la srie o saga de videojocs Grand Theft Auto, en particular el videojoc Grand Theft Auto: San Andreas amb el Hot Coffee mod, que s una modificaci del joc que apareixen escenes sexuals explcites, que com a conseqncia la ESRB a canviat la classificaci/qualificaci de M (gent madura) a AO (Noms per a adults).
Videojugadors.
Dintre dels grups de persones relacionats amb els videojocs, el videojugador (Jugador de videojocs) que pot tenir una gran passi i inters per jugar i saber sobre els videojocs, se li denomina Gamer; i entre els gamers, el qual s considerat un videojugador professional (pagat), rep el nom de Progamer, mentre els quals posseeixen un elevat nivell, per no reben remuneraci, es denominen Gosu; els videojugadors que utilitzen trucs (cheats), es denominen Cheaters. Hi ha ms jugadors homes que dones, tot i que la proporci varia fora en funci del suport o del gnere.

Els efectes en el videojugador sn motiu d'una forta controvrsia. Els partidaris el veuen com un entreteniment del qual se'n pot fer un abs com de qualsevol altre. Ressalten que jugar millora la coordinaci, l'agudesa visual i la capacitat de concentraci. Molts jocs requereixen la interacci amb altres persones (especialment els jugats online), per la qual cosa augmenten les possibilitats de relaci social. A ms a ms, estimulen la imaginaci en tractar-se de mons simulats.

De l'altra banda els detractors els rebutgen per fomentar un lleure passiu i individualista i per afavorir el sedentarisme. Poden contribuir al fracs escolar per les hores jugades a les tardes i sovint el contingut pot no ser moralment adequat per als menors (sobretot en els jocs catalogats per l'ESRB com violents o amb sexe explcit).

El novembre del 2005 el grup Nielsen Active Gamer Study, va fer una enquesta a 2.000 videojugadors que juguen regularment, van remarcar que els videojocs del mercat als EUA s divers. Els homes que juguen als videojocs violents sn de 25 a 40 anys d'edat. Pels tpics videojocs en lnia de trencaclosques o jocs simples de telfon mbil, tant homes com dones jugen els han jugat en la mateixa intensitat o addicci. Les dones que juguen a videojocs, majoritriament sn les que trien videojocs que aporten un joc net, i un petit grup de dones prefereixen videojocs agressius que normalment noms hi juguen els homes. El gnere que es juga ms tan homes com dones sn els videojocs de rol. Segons la ESRB el 41% dels jugadors d'ordinador sn dones.
Desenvolupament.

Els videojocs sn creats pels desenvolupadors de videojocs, que eren equips petits o persones de manera individual que creaven videojocs que van sorgir als anys 80. Ara, el desenvolupament normalment consisteix en un gran equip de professionals: els dissenyadors i els dissenyadors grfics, i els artistes, programadors, dissenyadors de so, msics, i els altres tcnics; tots aquests estan dirigits pels productors.
Els videojocs es creen rpidament en tots els sectors, per el problema s el cost, i com els desenvolupadors han de crear el videojoc en un temps especfic de temps, per a que els publicadors preparin a temps les campanyes de mrqueting i publicitat. La majoria dels equips de desenvolupament de videojocs de consola oscillen de 20 a 50 persones, fins a un mxim de 100. El nombre de treballadors en un videojoc oscilla del tipus de videojoc que es vol crear i el temps que hi ha disponible. Aquest s un problema com d'un desenvolupament ja que hi ha projectes que no s'acaben; com el Duke Nukem Forever, un videojoc en desenvolupament que pateix aquest tipus de problemes.
Modificacions.
En els videojocs que s'utilitzen en un ordinador sovint es dissenyen per a que l'usuari final li pugui fer modificacions al seu gust, aix fa que en els videojocs moderns es pugui modificar els videojocs sense gaire dificultat. Aquests mods serveixen per produir ms diversi al videojoc original. Internet, s un lloc on es pot trobar i aix descarregar mods per installar-los desprs al videojoc, i resulta ser un factor determinant per a l'xit del videojoc. Empreses desenvolupadores com id, Valve, Crytek, Epic i Blizzard Entertainment fan que els seus videojocs puguin ser modificats amb un seguit de programes o eines amb la documentaci necessria per a que el desenvolupador de mods, que sol ser el propi usuari, pugui realitzar aquestes modificacions. Un exemple molt notable d'aix s el mod Counter-Strike del videojoc original Half-Life.
Trucs o trampes.
Les trampes que es fan en els videojocs per aconseguir els reptes del videojoc, o tamb per adquirir nous modes de joc, es fa a partir de la introducci de codis de trucs creats pels propis desenvolupadors del videojoc que les creen per fer proves, les trampes o trucs en un videojoc mitjanant codis consisteix en tres punts: amb un cartutx o dispositiu especial de fer trucs i trampes, un programa implementat que fa que es pugui desbloquejar opcions o l's dels propis errors del videojoc.
Els trucs s'utilitzen per obtenir ms fcilment algun recurs al videojoc (com vides, salut, o munici, per exemple) per tamb s'utilitzen per fer aparixer o fer accions inslites que en el videojoc original sense fer trucs no es podria fer mai, com canviar els colors del videojoc, o fer que els caps de la gent siguin gegants (com el videojoc Spyro the dragon), per exemple.
Els codis dels trucs sovint es poden trobar a pgines web d'Internet i es pot utilitzar en ms d'una plataforma.
Errors o bugs.
Els errors de programari que no detecten els provadors o testejadors de programari durant el desenvolupament es poden trobar en les diferents versions de videojocs llanats al mercat. Aix pot ser degut a que es tracta d'un error que no passa normalment sin casualment, i els desenvolupadors no el poden arreglar perqu el videojoc ja ha sigut llanat.
Els errors poden ser des de simples problemes grfics fins a greus i seriosos problemes tcnics que poden esborrar les dades o partides guardades o un mal funcionament del videojoc.
Els errors i bugs en els videojocs d'ordinador, i ara en les noves consoles com la Xbox 360, la PS3 i la Wii, aquests errors es poden corregir a travs de la installaci d'un peda (o patch en angls) creat pels desenvolupadors del videojoc.

Aspectes comercials.
Vendes dels videojocs.

Els tres pasos de mxima producci de videojocs (en ordre) sn els Estats Units, el Jap i el Regne Unit. Altres mercats amb importncia sn els d'Austrlia, Canad, Espanya, Alemanya, Corea del Sud, Mxic, Frana i Itlia. Tant la ndia com la Xina sn considerats mercats emergents en els videojocs i s'espera que el nombre de vendes creixi significativament els propers anys.
Les vendes dels diferents tipus de videojocs entre aquests mercats tenen relaci a les preferncies locals. Els consumidors japonesos compren videojocs de tot tipus, per hi ha una forta preferncia dels videojocs fets amb trets del Jap. A Corea del Sud, per exemple, els videojocs venuts hi predominen els videojocs de rol jugats massivament en lnia i els videojocs d'estratgia en temps real; on hi ha uns 20.000 cibercafs que es poden jugar a videojocs d'aquest gnere.
El NPD Group s'ha encarregat d'analitzar les vendes de videojocs als Estats Units. I el que han analitzat s:
Les vendes de consoles i porttils sn de: 6,2 bilions de dlars, amb un increment del 8% des del 2003.
Les vendes d'accessoris de consoles i porttils sn de: 3,7 bilions de dlars, amb una baixada del 35% des del 2003.
Les vendes de videojocs d'ordinador sn de: 1,1 bilions de dlars, amb una baixada del 15% respecte el 2006.
Un possible factor sobre la causa de la baixada de les vendes dels videojocs de PC s l'increment dels videojocs gratuts de rol jugats massivament en lnia (MMORPG) disponibles, com el Silkroad Online, Runescape i Maple Story. Cal dir tamb que en l'estudi de la NPD, els videojocs de PC que es distribueixen digitalment no surten reflectits a les dades, com tamb els videojocs amb Steam, que s un servei per desacarregar-se els videojocs i actualitzar-los de manera instantnia a la xarxa.
Les dades que es mostren anterioment indiquen els diners (dlars) total, per no les unitats venudes, per aix s difcil saber com ha anat ja que fins fa poc han sortit les consoles de nova generaci que han pujat els preus dels videojocs de manera drstica.
Les indstries del videojoc i la pellcula tamb s'han creuat, amb les empreses com Sony han invertit molts diners en ambdues indstries. Un gran nombre de pellcules d'xit tenen el seu equivalent en videojoc, sovint llanats al mateix temps per alleugerir costos.
Tamb hi ha una controvrsia amb els videojocs a Austrlia i altres regions PAL (sistema de pantalla de televisi). En general, quan es compara amb els EUA, els que han de comprar videojocs en PAL paguen un 40% ms del que val. Ms d'un problema s'ha creat entre els videojugadors, en qu molts videojocs es cancellen a Austrlia per raons no explicades, sovint videojocs de Nintendo. Com que l'angls s la llengua principal d'Austrlia no es necessita cap traducci i complicacions entre els formats de vdeo PAL i NTSC, ja que la majoria de monitors a Austrlia poden funcionar en un format de 60hz. Aix tamb s un problema per la Regional Lockout a Austrlia, amb problemes amb els DVDs que no reprodueixen pellcules gravades en un format NTSC. 

 Vegeu tamb .

Consola de joc;
Consola porttil;
Controlador de joc;
Comandament;
Joystick;
Trackball;
Cartutx (videojocs);
ROM Hacking;

 Recull bibliogrfic i articles .
 Lieu, Tina (Agost 1997). "Where have all the PC games gone?". Computing Japan.
Costikyan, Greg (1994). I Have No Words & I Must Design.;
 Crawford, Chris (1982). The Art of Computer Game Design.;
 Salen, Katie; Eric Zimmerman (2005). The Game Design Reader: A Rules of Play Anthology. The MIT Press. ISBN 0-262-19536-4. ;
 Smuts, Aaron (2005). Are Video Games Art?.
Guy, Hannah (2007). Women video gamers: Not just solitaire.;

 Referncies .


Enllaos externs .
VaDeJocs.Net - Portal de videojocs en catal;
Mos enchufem! - Bloc sobre videojocs, consoles i altres temes en catal;
Xarranca - Bloc sobre videojocs i consoles;
L's dels videojocs; Web basada en un treball de recerca de Batxillerat centrat en l's dels videojocs explicant-ne la histria, els gneres, etc.
Treball sobre l'addicci als videojocs, est en dos parts (interfcie en castell per text del treball en catal).
La terminologia dels videojocs (TERMCAT);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26267" title="Illa del Prncep Eduard" nonfiltered="1094" processed="1092" dbindex="11167">

L'Illa del Prncep Eduard (en angls Prince Edward Island, en francs le-du-Prince-douard) s una illa del golf del riu Sant Lloren que forma una provncia del Canad. La capital s Charlottetown. El nom de la provncia prov del prncep Eduard August, duc de Kent i Strathearn, pare de la reina Victria. 
Antigament formava part de l'Acdia francesa.

 Vegeu tamb.

 Llista de Primers Ministres de l'Illa del Prncep Eduard;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26312" title="Pitch and putt" nonfiltered="1095" processed="1093" dbindex="11168">
El Pitch and putt s un esport regulat com a tal, semblant al golf, que es juga en camps on els forats tenen distncies ms curtes (fins a 120 metres), es pot disposar de  tres pals, se surt des d'una superfcie artificial i t sistema de hndicap propi. 

La Federaci Internacional de Pitch and Putt ha estat l'encarregada de redactar unes regles comunes entre els diversos pasos per harmonitzar les caracterstiques prpies de cadascun d'ells, establint la llargada mxima de forat en 90 metres i la llargada mxima d'un camp de 18 forats en 1200 metres.

Orgens.
El pitch and putt neix a Irlanda la primera meitat del segle XX. T el seu origen en les colnies de vacances populars, on amants del golf arriben a construir petites rpliques dels camps grans per satisfer la seva afici a aquest esport.
A diferncia del golf, es pot considerar un esport popular, ja que no es requereix tant de temps per fer una partida, no cal ser soci de cap club per poder jugar, i els preus sn assequibles. Per exemple, amb una dotzena d'euros n'hi ha prou per anar a jugar entre setmana.

s un esport que es pot practicar a quasi qualsevol edat, des de nens fins a persones grans, i permet gaudir de la natura que envolta els camps.

El Pitch and putt a Catalunya.
A Catalunya s introdut per en Martin Whitelaw cap a finals dels 80, i el primer camp que es construeix s a Solius (Girona). Des d'aleshores la seva popularitat va creixent, fins al punt de sobrepassar els 10.000 abonats a l'Associaci Catalana de Pitch&Putt (ACPP) durant l'any 2004.

L'any 1999 l'Associaci Catalana de Pitch and Putt, juntament amb les associacions d'Irlanda, Gran Bretanya, Frana, Pasos Baixos i Itlia, constitueixen l'Associaci Europea de Pitch and Putt (EPPA).

A principis de 2006 es crea la Federaci Catalana de Pitch and Putt (FCPP), sense que aix impliqui la desaparici de l'ACPP.

L'any 2006, durant la celebraci de la 2a Copa del Mn a Tei (el Maresme), es constitueix la Federaci Internacional de Pitch and Putt (FIPPA), formada per les federacions o associacions d'Austrlia, Catalunya, Frana, Gran Bretanya, Pasos Baixos, Irlanda, Itlia, Noruega, San Marino, Sussa i Xile. La seu s'estableix a Barcelona i el primer president s l'irlands Mervyn Cooney.

La Selecci Catalana de Pitch and Putt va guanyar les dues primeres edicions de la Copa del Mn, l'any 2004 a Itlia i l'any 2006 a Catalunya. A la Copa del Mn 2008 va ocupar la tercera posici. Al darrer Campionat d'Europa disputat a Sardenya l'any 2007 va quedar en segona posici.

L'any 2005 es crea una Lliga Interclubs d'abast mundial amb la participaci de dos clubs catalans i un format innovador on cada equip juga al seu camp i desprs es comparen els resultats, sense la necessitat d'haver de desplaar-se.

Vegeu tamb.
Selecci Catalana de Pitch and Putt;
Copa del mn de Pitch and Putt;
Campionat d'Europa de Pitch and Putt;
Federaci Internacional de Pitch and Putt;
Associaci Europea de Pitch and Putt;

Referncies.
Campionat d'Europa de Pitch&Putt;

 Enllaos externs .
Associaci Catalana de Pitch and Putt;
Portal del jugador de la Federaci Catalana de Pitch and Putt;
PiPcat : Comunitat de Colles de P&P ;
Quim Riera : Molta informaci i el Frum ms popular;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26324" title="Segle IV aC" nonfiltered="1096" processed="1094" dbindex="11169">
 Esdeveniments .
El poble iber dels bastetans va fundar la ciutat de Basti, avui Baza, a Granada.
 Auge de l'imperi de Macednia;
 L'exrcit gal saqueja Roma;
 Personatges destacats .
 Plat;
 Aristtil;
 Alexandre Magne;
 Antstenes i Digens de Snope (ambds filsofs cnics).
 Aristip.

Invents, descobriments, introduccions.
 Els romans usen per primera vegada l'aqeducte;

----
Un segle abans / Un segle desprs
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26325" title="Estructura social de l'Antiga Roma" nonfiltered="1097" processed="1095" dbindex="11170">
A l'Antiga Roma, convivien diferents classes socials;
Ciutadans plens o patricis;
Ciutadans honoraris;
Els clients dels Patricis;
Els esclaus.

Ciutadans plens.
Els ciutadans plens o patricis eren els caps de famlia i els seus fills homes del gra social ms elevat. Aquests patricis posseen esclaus, probablement moltes vegades en gran nombre. Els Patricis estan en la base de la fundaci de Roma i eren ciutadans romans.

Ciutadans honoraris.
Els ciutadans "honoraris", eren convidats d'altres ciutats que renunciaven a la seva antiga ciutadania i acceptaven la ciutadania honorria romana.

Els clients.
El grup dels clients estava format bsicament per esclaus alliberats pels seus amos Patricis, i que desprs del seu alliberament continuaven vinculats (ells i els seus descendents) al seu antic amo (i als seus hereus), qui exercia sobre ells certa tutela i proteccionisme paternalista, a canvi de certs serveis i lleialtats.

Quan la manumissi d'esclaus va ser reglamentada, a la clientela antiga la va substituir el patronatge, que s la mateixa clientela per regulada pel dret. El client i els seus descendents estaven subjectes a la potestat absoluta del patr o els seus fills, prenien el nom del patr al qual devien respecte i acompanyaven en la guerra; el patr havia de protegir als seus clients i no podia desampararlos sense infmia; no podien demandar-se recprocament en judici, ni  testificar en contra. La fortuna prpia del client pertanyia de dret al patr, qui tnia dret d'herncia; el patr podia exigir certes coses establertes pel costum (dots a la filla del patr, contribuci en  multes o impostos extraordinaris, sufragaci de despeses de culte, etc...). Els clients podien adquirir bns amb la seva feina o disposar d'altres per concessi del patr, en precari. El vincle de la clientela es consideraba per sempre encara que no ho era de dret.

En aquest grup dels clients es van integrar tamb alguns estrangers (habitants de ciutats derrotades als quals no es permetia residir en la seva ciutat per tampoc havien estat declarats esclaus, i que constituen com un grup client de tota la ciutat de Roma) i exilats subjectes al patronatge d'un Patrici.

Els esclaus.
D'acord amb la llei romana "els esclaus no tenien cap representant a l'Estat, no tenien cap nom, no tenien cap ttol, ni cap registre; no tenien dret al matrimoni, ni cap protecci contra l'adulteri; podien ser comprats i venuts o regalats com a propietats personals; podien ser torturats, fins i tot, fins a la mort si aix ho creia convenient el seu amo".

Articles relacionats.
Classe social a l'antiga Roma;
Patricis;
Plebeus;
Roma (Regne i Repblica);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26329" title="Impostos romans" nonfiltered="1098" processed="1096" dbindex="11171">
Els impostos romans, s a dir les crregues a les que estaven sotmesos els ciutadans envers l'estat rom, no foren sempre iguals. Aquestes variacions d'impostos es poden dividir en tres perodes: durant la monarquia, durant el perode republic i durant el perode imperial.

 Impostos durant la monarquia i comenament de la Repblica .

Existien diversos tipus d'impostos:

El anomenat Moenia (de "murs") consistia en prestacions en les finques reials, en edificis de la ciutat i en obres publiques. Ms tard  la paraula moenia fou utilitzada com a sinnim de prstec.
Sacramentum: el que perdia un plet pagava una part del valor del litigi.
Renta dels Aerarii: els colons que no tenien la ciutadania romana (aerarii) pagaven una renda.
Impost sobre les duanes martimes.
Impost d'Scriptura: impost pels dominis pblics, sobretot consistents en zones de pastura de bestiar (aquestes terres eren anomenades Scriptura.
Impost per l'arrendament de les  vectiglies (Vectigalia) o terres de l'Estat ;
A ms, en casos urgents, s'imposava a la ciutat un tributum, s a dir una contribuci extraordinria, el qual era reemborsable en temps ms favorables;

Amb la repblica com que els repartiments de terra es van fer per motius poltics, van provocar el descontentament per van evitar l'eclosi social, encara que no van impedir l'empobriment progressiu dels pagesos mitjans o petits.

La guerra amb Ves ( 406 aC- 396 aC) i el incendi de Roma pels Gals ( 390 aC) van accelerar de nou l'empobriment durant mig segle contingut.

 Nous impostos republicans .

Des del 406 aC ( 348 de Roma) ja no ni va haver prou amb mobilitzar als soldats a l'estiu sin que van haver d'estar en armes tamb al hivern. Les Assemblees Centuriades semblaven decidides a rebutjar noves guerres. Per resoldre els problemes derivats d'aquesta situaci, el Senat va decidir el pagament d'una quantitat (sou, derivat de solideus) als soldats, amb crrec a les rendes pbliques indirectes i al producte dels dominis estatals, cessant de costejar l'exrcit les tribus, les quals sol pagaven la taxa (Tributum) quan existia insuficincia de fons en l'Erari, es consideraven com un emprstit fors reemborsable desprs. Per com els dominis estatals eren poc rendibles i el Tresor no disposava de fons per al pagament del sou, la recaptaci del Tribut es va generalitzar, i colpej les febles economies dels pagesos mitjans i petits, que, al costat de la crrega de lliurar braos a l'exrcit, havia de pagar unes quantitats o prestacions que, fins i tot sent recuperables, de moment els deixaven sumits en la misria.

Les lleis Licinia-Sextia van autoritzar les ocupacions de les terres pbliques susceptibles de cultiu. Com la percepci del delme de les collites o el cinqu del vi i oli no va ser modificat, l'Estat va obtenir poca rendibilitat de la mesura.

Un nou impost es va establir el 357 aC ( 399 de Roma), gravant les manumissions amb un 5% del valor de l'esclau. Era el primer impost que afectava bsicament als rics, i el seu efecte principal va ser limitar l'alliberament d'esclaus.

El 347 aC ( 409 de Roma)  el inters mxim legal d'un prstec va ser rebaixat al 5% anual. El 342 aC ( 414 de Roma) el inters en els prstecs arrib a ser prohibit totalment, per la mesura no va tenir efectivitat, i de fet el inters normal es va situar en el 12% , si b, en cas que el inters fora superior al fixat per la Llei, les demandes judicials per al cobrament no eren admeses. Cap al 320 aC la Llei Poetilia (entre 326 aC i 313 aC) va permetre als deutors insolvents renunciar a totes les seves propietats per conservar la seva llibertat; en cada cas la sort del deutor insolvent havia de ser examinada per un jurat.
La fundaci de nombroses colnies van alleujar la situaci dels pagesos ( 350 aC a 250 aC.). Els beneficis de les guerres victorioses van evitar que l'Estat hagus de recrrer al cobrament del Tributum extraordinari per sostenir a l'exrcit. Els dominis pblics es van seguir concedint  en rgim d'ocupaci a les famlies patrcies i a l'aristocrcia plebea.

Desprs de la batalla de Pidna ja no es va tornar a exigir el tribut extraordinari a Itlia (que es percebia alhora que les rendes del ager publicus i altres ingressos). La propietat immoble dels ciutadans romans va gaudir de fet de la immunitat del impost.

Els impostos en matria d'herncia van caure en dess o van ser abolits.

Itlia contribua nicament amb les rendes del Ager Publicus i les mines de la Gllia Cisalpina, aix com els petits impostos de manumissi, exportacions martimes i importacions destinades al comer (les importacions per a s personal eren immunes).
La major part de les rendes procedia de les provncies. Immensos territoris a Hispnia Ulterior eren possessi romana, especialment les zones mineres. A l'Hispnia Citerior els dominis de Roma eren menors per les mines tamb formaven part d'ells. Les mines van ser arrendades a particulars (Publicani).

Les ciutats de les provncies, "lliures" o sotmeses, pagaven un impost, llevat que haguessin obtingut immunitat. 

Les quantitats que pagaven eren una quantitat fixa en diners (Stipendium) pagat anualment per cada ciutat. Les pastures de les terres pbliques eren arrendats als Publicani que pagaven a l'Estat mitjanant contribucions fixes en cereals o diners. les ciutats podien repercutir el stipendium entre els contribuents i cobrar-ho com a millor els sembls.

Les taxes duaneres en els ports era una altra font d'ingressos per a Roma (algunes ciutats podien imposar taxes de transit en el seu territori, per no per a les mercaderies romanes o de ciutadans romans). Tamb havia alguna taxa en passos de muntanya, ponts i per a navegaci fluvial.

Quan els impostos ordinaris eren recaptats per Publicani que tenien arrendada la recaptaci, la quantitat a percebre era sensiblement superior a la que arribava al Tresor Rom.

Als impostos ordinaris, calia sumar les requises, sobretot les despeses d'administraci militar (l'Estat pagava el sou i el transport). Les ciutats havien d'aportar:

Habitaci temporal.
Llenya i estris.
Allotjament hivernal quan no existien guarnicions permanents.

Primera petici del governador provincial, havien de lliurar a ms a ms:

Blat.
vaixells (en alguns casos de poblacions martimes o ports fluvials).
Esclaus.
Teles.
Cuirs.
Plata i altres objectes.

Les prestacions s'exigien a vegades com contribucions voluntries (que en realitat eren foroses) i a vegades en forma penal (multes).

Encara que es van posar limitis a aquestes prestacions (el 20% del valor de les collites) eren bastant dures per a la majoria de la poblaci. I a aquestes crregues s'unien les de l'administraci local: conservaci d'edificis pblics, obres, despeses civils, vies militars (que corrien a crrec de les civitas) i altres.

Per fer ms penosa la situaci dels provincials, estaven les exaccions dels magistrats i dels Publicani. Regals al governador, cessi de terrenys (tot aix prohibit legalment, per habitual) i altres. Al magistrat se'l havia d'allotjar amb els seus gurdies, escrivans, jutges, heralds, metges, sacerdots i qualsevol altre integrant del seguici; els enviats especials de Roma tenien dret de subministrament gratut; els pagaments tributaris en espcie quedaven emmagatzemats, i era de compte dels provincials el cost de l'emmagatzematge; sovint s'efectuaven vendes i requises forades. La rapinya dels magistrats va ser constant, i va afectar a tots els punts de l'Estat. Mentre els Tribunals encarregats dels Judicis van correspondre als cavallers, aquests deixaven actuar lliurement al governador, a canvi que aquest tanqus els ulls a les activitats illcites que desenvolupaven alguns Publicani que pertanyien prcticament tots a l'Ordre dels Cavallers. Fiat en la seva impunitat, el governador actuava illegtimament, amb un mnim perill.

Malgrat tot les despeses de l'Estat superaven els ingressos.

A la provncia Citerior, la necessitat d'establir guarnicions permanents feia que les despeses superessin els ingressos, i igual passava en altres provncies.

La Annona distribuda a baix preu, va obligar a recarregar els impostos en algunes provncies. Per sufragar la despesa, les obres pbliques van disminuir i gaireb es van paralitzar totalment. Per aix Luci Corneli Sulla va suprimir la Annona amb la qual cosa va poder tornar-se a recaptar el suficient per a tots els pagaments, i fins i tot va poder estalviar-se. No obstant aix les obres pbliques van seguir en suspens, llevat de les vies militares i alguna altra que anava a crrec de les ciutats.

Vegeu Roma (Regne i Repblica)

 Els impostos a l'poca imperial .

Ressenyarem breument una llista d'impostos que afectaven als ciutadans romans i als provincials no ciutadans:

Els impostos per als ciutadans eren:

El Sacramentum (part del valor d'un litigi, pagat pel perdedor, que era del 20% i amb Calgula va ascendir al 25% patint desprs alteracions).
Impostos en les duanes martimes i ports sobre les importacions comercials (les destinades a l's personal dels ciutadans tenien immunitat).
La Scriptura (impost sobre les pastures comunals). Els impostos sobre pastures i terres comunals van desaparixer totalment al segle III. ;
La Vectiglia (import dels arrendaments de terres de l'Estat).
Impostos sobre el luxe i els bordells (variables segons els Emperadors; el de bordells va ser suprimit per Claudi per posteriorment va haver de ser reintrodut);
Impost de manumissions ( 5% del valor de l'esclau alliberat, 10% durant el regnat de Caracalla). No s'esmenta a la segona meitat del segle III ni al segle IV.
Impost sobre la solteria.
Impostos sobre els guanys dels mossos (12, 5%), sobre els dipsits d'orina i sobre el matrimoni (establerts per Calgula i suprimits desprs, encara que algun d'ells va poder ser reintrodut per algun Emperador).

Alguns impostos, sense haver estat formalment abolits, van quedar en dess:

El Tributum (contribuci extraordinria en casos greus).
Impost sobre les herncies de parents llunyans (5%), que va poder ser percebut per alguns Emperadors i va desaparixer cap al 240.

Els ciutats satisfeien a l'Estat els tributs, els impostos indirectes, els queviures per l'exrcit, l'allotjament de militars i oficials, el manteniment del correu imperial (cursus publicus), la construcci de calades i altres treballs, i el reclutament per a l'exrcit.

Els tributs eren els segents:

El Tributum soli, sobre els productes de la terra.
El Tributum capitis, sobre les persones.

Ambds estaven basats en un cens: les terres segons la superfcie cultivable, el tipus de cultiu, prat, pastures o boscos, el bestiar, les cases, els esclaus i, en el seu cas, els vaixells. El cens sobre les persones es feia alhora d'acord amb la fortuna de cadascun. 

Els censos es realitzaven peridicament i estaven a crrec de funcionaris locals. En general, i estalvi quan existien publicans, les ciutats recaptaven els impostos i tributs i els lliuraven als funcionaris provincials. El tribut sobre el sl era recaptat per les ciutats en els llogarets del seu territori i en la prpia ciutat. Com les ciutats no disposaven de tropes suficients i no tenien fora legal, el seu coms havia de ser difcil i les coaccions havien de ser la norma.

El tribut personal el pagaven tots els homes lliures des de potser els 14 anys i fins als 65, i consistia probablement en l'1% de l'avaluaci del seu patrimoni. s possible que afects tamb a les dones.

Els impostos indirectes que eren:

L'1% de les vendes en general i el 4% de les vendes d'esclaus (ms tard el impost sobre les vendes es va reduir al 0, 5% i el impost sobre la venda d'esclaus va desaparixer a finals del Segle primer).
El 5% per la manumissi d'esclaus;
El 5% per les herncies (aquest impost va desaparixer l'any 240).
Els impostos de manumissi i d'herncies estaven en mans de procuradors i sobretot de concessionaris publicans, als qui s'arrendava la seva recaptaci percebent a canvi el 10% d'all recaptat.
El 2% o 2, 5% de valor de les mercaderies en transit (Portorium). Pagaven el impost de duanes establert per Roma per exportar els seus productes o per importar productes no romans. Per els productes romans podien entrar i sortir lliurement en les ciutats sense ser subjectes d'impost. Es pagava una vintena part del valor de les quals passaven pel territori en qesti, tant per entrar com per sortir (portoria). El impost de Portoria desaparegu vers l'any 240 per reaparegu al segle IV, si ben no s segur que es deixs de recaptar totalment en la segona meitat del segle  III, encara que no cap dubtar que la seva percepci va haver de ser en tot cas irregular.

El conseller anual encarregat de la recaptaci estava obligat molt probablement a suplir amb el seu patrimoni personal els deutes tributaris dels morts.

Un tribut ocasional que feien les ciutats a l'Emperador i als conquistadors notables era el Aurum coronarium, consistent en una corona d'or. Inicialment eren un regal per amb el temps van passar a fer-se obligatries en cada accs al tron, cada gran victria i altres esdeveniments. En l'any 43 sabem que la provncia Tarraconense va oferir 43 corones d'or a Claudi per la conquesta de Britnia. Les corones d'or van comenar a figurar com impost corrent i es va afegir a les corones que es lliuraven amb carcter extraordinari. Aquest impost va persistir fins al Segle IV.

Altres formes d'impost eren:

Les requises de blat i altres provisions (va venir, vinagre, etc ) per a l'exrcit i els funcionaris (probablement sense cap pagament o be pagades a un preu molt baix fixat per l'Estat). Van rebre el nom d'Annona convertint-se al segle II en un impost fix d'aprovisionament.
L'allotjament de funcionaris del correu imperial, que anava a crrec dels curials. Probablement aquest dret d'allotjament s'estenia a altres funcionaris, a les seves famlies, empleats i esclaus. Incloa el proporcionar vehicles i animals de tir.
L'allotjament de l'exrcit, de viatgers oficials, de l'Emperador i del seu seguici.
Algunes ciutats havien de pagar el stipendium, quantitat fixada per endavant a cada ciutat (les ciutats immunes no la pagaven per les immunitats van ser suprimides amb l'Imperi). Aquest impost es paga a vegades en espcie. Va desaparixer amb la progressiva conversi de les ciutats en colnies llatines, desprs municipis de dret llat i finalment municipis romans.
Lliuraments obligatoris de regals al governador.
Execuci de certes obres pbliques a la seva costa (vies i calades, manteniment d'edificis, aqeductes, etc ).
Es podien establir delmes i tributs extraordinaris.
Finalment existien les multes.

Els no ciutadans, residents en general en ciutats sense dret de ciutadania, estaven subjectes als segents impostos:

Repercussi individualitzada en alguns casos del Stipendium.
El tribut per cap i la repercussi del tribut per la terra.
Els comerciants individuals havien de pagar els impostos de duanes per exportar els seus productes o importar productes no romans.
Els viatgers havien de satisfer certs drets de peatge per transitar per passos i llocs determinats.
Individualment els afectaven les prestacions militars o civils.
Repercussi individualitzada dels regals, corones i multes i dels delmes i tributs extraordinaris.
Multes individuals.
Pagaven un arrendament per les terres de l'Estat i per l's de pastures comunals.
Pagaven el impost local pels plets (si existia).
Probablement estaven subjectes tamb al impost de manumissions en cas d'alliberar a un esclau.
Existien altres impostos de l'Estat als quals segurament estaven subjectes.
Finalment les ciutats podien imposar tributs locals. ;

Els no ciutadans les terres dels quals quedaven incloses en el territori d'una colnia havien de pagar una renda anomenada Aerarii.

 Tributum soli .

El tribut ms important sens dubte era el Tributum soli. Grcies al jurista Ulpi (prefecte del Pretori de Sever Alexandre) coneixem les dades que s'exigien en el cens per a la recaptaci d'aquest tribut fins a almenys el 235: el nom del propietari, de la ciutat i aldea en el seu cas; nom dels vens ms prxims; superfcie cultivable que es projectava sembrar durant els deu anys segents; numero de ceps de vinya, nombre d'oliveres, superfcie dels prats, superfcie destinada a farratge prevista durant deu anys; superfcie destinada a pastures; superfcie destinada a boscos de llenya; nombre de caps de bestiar; nombre de cases; nombre d'esclaus; numero de vaixells o naus. El cens peridic corresponia a funcionaris de les ciutats, els qui desprs ho sotmetien a lliberts imperials designats amb aquesta finalitat per a la seva aprovaci (rarament es mantenia l'aprovaci per funcionaris senatorials o eqestres o pel governador). Al realitzar-se el cens de les terres es feia tamb un recompte de la tota la poblaci lliure, per a la qual cosa s'ordenava a tots els qui treballaven la terra que acudissin a la ciutat per inscriure's. Els dades obtingudes en el cens eren transmesos als funcionaris imperials encarregats. En base al cens es feia la recaptaci dels tributs, tamb en mans de funcionaris locals que ho recaptaven a la ciutat i en les aldees del seu territori. Per els creixents dificultats econmiques feien difcil la recaptaci. Les ciutats no disposaven de suficients forces coercitives (tropes locals) ni de capacitat legal, i havien de recrrer a tota classe de pressions per cobrar. Aix sabem que Sever Alexandre, el 231, en un rescripte, desautoritza a un recaptador que s'havia apoderat d'una nena esclava, per atendre amb la seva venda al pagament dels deutes tributaris del seu propietari. Ms tard va entrar en escena una nova classe de funcionaris dins dels Consells locals, nom el qual solament era conegut a l'orient (els dekaprotoi) els qui no sol tenien com a missi recaptar, sin garantir el import de recaptaci previst, i que obligava tamb a suplir els deutes dels morts. Aquest crrec era una pesada crrec per a aquell que devia realitzar-lo, i per aix estava perms que ho exercissin els menors de 25 anys i fins a les dones. La situaci de els recaptadors i alhora garants del tribut, es va agreujar quan LLuci Domici Aureli va ordenar que els Consells Municipals haurien de trobar substituts per cultivar les terres abandonades, o si no n'hi hagus haurien d'assumir ells mateixos els tributs d'aquestes terres (l'Estat no volia perdre el tribut que meritaven).

 Tributum Capitis .

El Tributum Capitis consistia probablement en l'1% de l'avaluaci del patrimoni, durant bastants anys (dels 12 o 14 anys als 65) i que afectava tant a homes com a dones. Curiosament en algunes provncies, regions o ciutats, aquest impost era a vegades pagat per un sol notable ric que assumia la totalitat del import del impost (el que ens fa sospitar que potser no era escrupolosament comptabilitzat, o que el patrimoni a provncies estava valorat sensiblement sota). La inflaci va fer perdre molt valor al tribut en efectiu i la principal font de l'Estat per obtenir metalls preciosos pas a ser el Aurum coronarium, que es va convertir en un impost corrent des del Segle II. Se sap que Alexandre Sever va perdonar desprs del 222 totes les quantitats destinades a corones d'or que devien les ciutats de l'Imperi, en un acte de benevolncia que no es repetiria desprs. Grcies a documents egipcis sabem que es recaptava diners pel impost de les corones i que aquests diners era independent del qual es recaptava per a les ofrenes de corones d'or extraordinries, normalment amb motiu de l'accs al tron, o d'alguna gran victria o esdeveniment notable. Se sap que Valeri va rebre corones d'or per no s segur que en la seva poca es pogus recaptar el Impost de les corones, que no obstant aix reapareix desprs, i romangu en vigor fins al segle IV. Es creu que el Impost de les corones va tenir com finalitat suplir d'alguna forma el menor valor (per la inflaci) dels tributs recaptats en efectiu, i en ltim va acabar per cobrir un mnim de recaptaci quan part dels tributs van comenar a lliurar-se en espcie (els tributs solien pagar-se en or per molts petits propietaris no disposaven d'or suficient per al pagament i havien de lliurar part de la seva collita, pagant en or el impost de les corones).

 Els impostos al segle III i segle IV .

L'augment de les incursions germniques, i les guerres d'Orient, van tenir un primer efecte: l'augment de les despeses militars. Calia pagar i alimentar com ms homes. Les milcies auxiliars havien de desplaar-se als punts on calien. L'exrcit havia de disposar de millor material i de major nombre d'oficials. Com era gaireb impossible reclutar legionaris a Itlia, la majoria es reclutaven a les provncies, i no sempre el seu esperit combatiu era l'adequat, per la qual cosa es feia precs alimentar-los b i donar-los equips adequats. Les lluites i la lliura dels impostos en espcie van provocar alhora descensos de la producci importants, i amb aix augments espectaculars dels preus, i aquesta inflaci monetria va fer perdre molt valor als impostos en efectiu, i en canvi va obligar a augmentar el salari dels legionaris (malgrat la qual cosa no es va arribar a compensar els efectes de la inflaci).
El pes de la recaptaci havia passat als productes en espcie. Al tribut de la terra (fixat en una part dels productes de la mateixa o el seu valor) calia afegir la requisa (indictiones) de provisions per a l'exrcit i els funcionaris, anomenat Annona, que es va convertir en un impost regular. Com es pagava ms impost quant major era la producci, aquesta va descendir, i molts pagesos sol cultivaven per a les seves necessitats. Les requises suposaven considerables abusos; aix quan no disposaven del gra o dels productes sollicitats, els pagesos devien adquirir-los en els graners militars (al preu corrent) i desprs vendre'ls de nou a l'exrcit a baix preu; quan els pagesos podien lliurar all sollicitat, se'ls exigia que ho lliuressin en campaments allunyats, i per no fer front a la despesa del transport moltes vegades lliuraven el import de la mercaderia. Rarament es pagava el preu just per les requises; quan aix passava un soldat escrivent (duplicarius) estenia un rebut, per no hi ha constncia que ocorregus desprs de finals del segle II. Les requises espordiques (indictiones o intributiones) van donar pas a les requises ordinries que van originar el impost d'aprovisionament (Annona) al segle III.

Cap al 255 s probable que les petites ciutats haguessin de fer front a algunes despeses que abans solament afectaven a les grans ciutats. En concret se sap que els habitants de Filadlfia es queixaven en una ambaixada que se'ls imposava el pagament de les despeses del gran sacerdot i dels superintendents dels festivals. La resposta imperial no obstant aix, s incerta: encara que eximeix a Filadlfia dels pagaments, agrega que aquest privilegi no ha de ser utilitzat en perjudici d'altres ciutats.

El cursus publicus (servei de vehicles i postes per al transport rpid de missatgers i viatgers oficials) era una altra forma de recaptaci. Encara que solament podia ser utilitzat per personal que disposs d'una autoritzaci (diplomata), el fet cert s que moltes persones sense ella van utilitzar el servei, que els diplomata es van falsificar o b es van lliurar a viatgers no oficials. El pes del seu allotjament requeia sobre els consellers de les ciutats (Curials), els quals no gosaven protestar pels abusos. Vers el 235 aquests s'havien fet normals, i es coneix el cas d'un assessor d'un governador provincial que va aconseguir que els seus dos cunyats es reunissin amb ell per mitj del Cursus des d'una gran distncia. Probablement el cursus no comprenia sol a les vies principals i a missatgers i viatgers oficials, sin que s'estendria tamb a la practica de requerir allotjament per part de funcionaris i soldats en els seus desplaaments, sovint en vies secundries. Sembla que el bon funcionament del cursus, especialment quan existien problemes, era encarregat a un suboficial (Optio), i que els soldats de les estacions (stationarius) residien en les aldees ms prximes. L'allotjament de tots els viatgers, de qualsevol tipus, aix com el subministrament d'animals de tir i vehicles, requeia com hem dit, sobre les esquenes dels Curials, el que si al principi no era greu, va passar a ser-ho amb la crisi econmica. Existeixen indicis clars de resistncia a aquestes prestacions i el jurista Ulpi (Prefecte del Pretori amb Alexandre Sever) esmenta la dada d'un colon o parcer rural que va fugir quan va arribar l'exrcit, i al tornar es va trobar que els soldats, acampats a la zona, s'havien emportat tot el possible, incloent les finestres de la seva casa. Les requises per al transport (angareia) de persones eren especialment dures, car afectaven a qualsevol persona; aix per al transport d'un soldat, per al de funcionaris de segon ordre, i per a lliberts o esclaus imperials, era freqent la confiscaci de la mula d'un pags, sense que aquest pogus oposar-se; aquest tipus de viatgers no recorria a sollicitar animals als curials. Per al bon funcionament del cursus havia calgut crear noves stationes (l'ltima onada de construccions es va produir amb Caracalla), i algunes d'aquestes, amb la seva guarnici militar, es van convertir en centres d'atracci, i van ser poblats pels habitants de la zona.

Una altra forma impositiva ho constituen els reclutaments. Al minvar els voluntaris, es va reforar el servei obligatori i es va procedir a reclutaments forosos sobretot a provncies. Les ciutats havien d'aportar determinat contingent de reclutes (tirones), i si no podien reclutar-lo podien buscar substituts pagats a d'altres ciutats o b comprar esclaus per fer la substituci (a aquests substituts se'ls anomenava vicarii). L'aportar tirones es va convertir en obligaci normal de les ciutats en la segona meitat del segle III. Les ciutats que no podien aportar els reclutes exigits havien d'utilitzar una part dels recursos a buscar els substituts, fins que ms tard la recerca es va suplir directament pel pagament d'una quantitat en concepte d'impost de reclutament (Aurum tironicum) ja al segle IV.

Finalment les ciutats estaven subjectes a determinades obligacions (munera) que portaven a terme els magistrats locals i els Consells de les ciutats sovint amb ajudes inadequades. Aquestes funcions eren de vital importncia per a l'Estat per eren una crrega ms per als consellers locals.

Per fer-nos una idea de la pressi fiscal de l'Imperi al segle III, basti dir que Itlia, que gaudia de la immunitat d'impostos directes, privilegi extensiu a determinades ciutats provincials (limitades), ho va perdre definitivament amb Diocleci, i que ja abans s'havia iniciat el debat que va portar a la seva supressi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26330" title="Patricis" nonfiltered="1099" processed="1097" dbindex="11172">
Els patricis foren la classe ms alta i la classe dirigent de Roma des de la fundaci de la ciutat fins al segle II aC.

Des de la fundaci de Roma, els patricis i les seves famlies constitueixen el primer esgla social. Aquests patricis posseen esclaus, probablement moltes vegades en gran nombre. Els patricis estan en la base de la fundaci de Roma i per tant sn ciutadans romans.

Ms tard el dret de ciutadania s'estn a les anomenades minores gentes, s a dir als que procedents d'altres ciutats o dins de la mateixa ciutat sense ser patricis, van adquirir la ciutadania romana.

Al costat dels Patres i les minores gentes, estan els anomenats "habitants" (incolae), s a dir aquells que poblen la ciutat per no tenen dret de ciutadania. Bsicament aquests habitants estan formats pels clients dels patricis (gaireb tots antics esclaus alliberats o els seus descendents, per tamb habitants de ciutats derrotades i exiliats subjectes a patronatge d'un patrici), als quals se sumaven alguns estrangers establerts a Roma amb les seves famlies, sense dret de ciutadania, als quals s'anomenaven els hospitium.

El numero de clients s molt important, i els llaos de dependncia s'afluixen al cap d'algunes generacions (o b la famlia patrcia s'extingeix de vegades). Passat el temps els incolae (clients i hospitium) constitueixen una classe social, la plebs, i els seus integrants sn els anomenats plebeus.

El temps va consolidar doncs dues classes socials: els patricis i els plebeus, que marquen l'histria de la Roma republicana.

 Els patricis al Baix Imperi .

En temps de Constant I el Gran, patrici fou un ttol personal conferida a una persona d'alt rang i que donava lloc a certs privilegis. No va correspondre a antigues famlies romanes i es donava sense mirar l'origen de la persona sin als que havien fet bons serveis a l'Imperi o al emperador. 

La dignitat no era hereditria sin vitalcia i quan es parla d'una famlia patrcia noms vol dir que el cap de la famlia era un patrici. 

Tamb es deia patrici al pare de l'emperador i als principals dels illustres; els consols estaven per damunt dels patricis. Als patricis se'ls distingia amb els ttols de magnificentia, celsitudo, eminentia, i magnitude.

Si els  patricis estaven al servei de l'Imperi a la cort o a provncies (llocs on generalment exercien les ms altes funcions) eren coneguts com patricii praesentales; en cas contrari eren anomenats patricii codicillares o honorarii. Tots ells es distingien per la seva manera de vestir i aparena de les persones ordinries i mai apareixien en pblic sense anar en carruatge. 

Els emperadors no donaven sovint la dignitat de patrici, encara que alguns van donar el ttol a gent jove i fins i tot a eunucs. Zen va decretar que no podia ser patrici aquell que no havia estat cnsol, prefecte o magister militum per Justini I va eliminar aquestes restriccions. El ttol de patrici es donava mitjanant un diploma. 

La dignitat es donava a romans i algunes vegades a prnceps estrangers, com Odoacre, cap dels hruls i altres. Quan els papes van establir la seva autoritat a Roma van assumir el dret de donar el ttol de patricis a persones eminents i prnceps i aix molt emperadors romanogermnics foren distingits amb el rang.

Als regnes germnics els reis van copiar el sistema i van donar el ttol de patricis als seus subjectes ms destacats, per aquestos patricis eren de rang inferior als patricis romans ja que el quio el donava, al seu torn era un patrici rom.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26331" title="Exrcit rom" nonfiltered="1100" processed="1098" dbindex="11173">

Monarquia.

El servei.
El servei afectava els ciutadans entre disset i seixanta anys. Fins els quaranta-cinc participaven en les campanyes i els de ms edat defensaven les ciutats i formaven la reserva. En general, les classes altes no intentaven defugir el servei militar, ja que el seu compliment era imprescindible per a poder accedir a les magistratures de l'Estat i fer carrera poltica (el cursus honorum).

L'organitzaci poltica bsica en aquella poca era la gens. La lleva obligava a cada gens a proporcionar un cert nombre d'homes armats ms altres homes de suport. El requisit bsic era sser ciutad rom (infanteria o cavalleria pesades) o b ciutad d'algun poble baix domini rom (velites i cavalleria lleugera), el que contribua que l'exrcit tingus una moral elevada i un gran fervor patritic. No es tenien en compte altres factors com la religi o el color de la pell. Per contra, l'habitual entre els pobles i civilitzacions de l'poca era un exrcit format per mercenaris professionals sense importar el seu origen.

La lleva noms era obligatria en temps de guerra, per les contnues guerres en les quals Roma es veia implicada feien que en la prctica la lleva sempre estigus en vigor. Encara que els soldats percebien una paga (no molt elevada) els seus camps de cultiu quedaven desatesos, el que inevitablement els causava prdues si la campanya s'allargava.

Amb el temps, els criteris de sang noble es van anar relaxant. A mitjans segle VI aC el rei Servi Tulli va posar la riquesa personal per davant del criteri de sang en relaci als drets i deures dels ciutadans. Entre aquests drets i deures es trobava l'exrcit. Servi Tulli va dividir Roma en trenta tribus i va agrupar els ciutadans en cinc classes socials, subdividides en un total de cent noranta-tres centries.

La legi.

En els primers temps no havia distinci entre exrcit i legi, Roma disposava d'una sola legi de fins a tres mil infants i tres-cents cavallers. No obstant aix les guerres en aquella poca eren rtzies limitades que acabaven amb l'hivern, i s dubts que alguna vegada s'arribs a reunir l'exrcit al complet. Ni tan sols era un cos permanent, es reclutava i llicenciava segons les necessitats.
Els tres-cents cavallers (centuriae flexuntes o centuriae celeres) formaven la cavalleria de l'exrcit de l'Antiga Roma. Estaven sota el comandament de tres tribuns de la Cavalleria (Tribuni Celerum) i el cap suprem de la Cavalleria era el Magister Equitum.
L'aristocrcia al principi i les classes riques posteriorment ocupaven la primera lnia com mostra del seu lideratge del poble, i tamb perqu podia pagar-se el millor equipament, amb el que les seves unitats eren molt eficaces i b armades. Molt pocs membres de les classes ms baixes podien pagar-se'l amb la seva paga de soldat.

Amb el creixement de la poblaci de Roma i les majors necessitats militars el nombre de legions va augmentar primer a dues i posteriorment a quatre.
El comandament suprem de la cavalleria corresponia a un Magister Equitum, i el de la cavalleria de cada legi als Tribuns de la Cavalleria.
El comandament suprem dels infants corresponia inicialment al rei i desprs als Cnsols o Dictadors (o als Legatus). El comandament dels infants de cada legi corresponia als Tribuns de la Milcia.
Els infants van ser dividits en cinc classes segons el seu armament (en funci de la riquesa personal) sent les tres primeres cridades hoplites (per l'armadura) i les altres dues Velites (auxiliars).

Unitats.

En els primers moments l'exrcit era simplement una agregaci d'unitats indiferenciades inspirada en el falange etrusc. Aquesta, al seu torn, es va crear per la influncia de les unitats d'hoplitas de la Magna Grcia amb les que havien entrat en contacte.

La mida de la legi va passar d'uns tres mil homes a ms de quatre mil, podent arribar fins als cinc mil. Tamb hi va haver una major especialitzaci dels soldats, per tcticament no es van produir canvis i es va mantenir l'estructura bsica del falange hoplita.

Armament.

Com cada soldat s'havia de pagar l'equip, aquest depenia d'a quina de les cinc classes establertes per Serbi Tuli pertanyia l'home. La millor armada era la primera classe:

 Escut: circular.
 Cos: corsells de cuir, dorsals de bronze, grebas.
 Elm: casc cnic de bronze.
 Armes: gladius (espasa curta), pilum (javelina).

Les altres classes portaven equipament progressivament menor, d'acord amb el poder adquisitiu. La segona classe mancava de cuirassa i l'escut era oval, la tercera mancava a ms de grebas, la quarta noms tenia pilum i gladius i la cinquena eren honders (llanaven pedres).

La primera marina romana.
En l'any 311 aC es va instituir la figura dels almiralls (Duoviri navals) per a dirigir la petita armada romana, formada per uns pocs vaixells (galeres sobretot) i pels contingents martims de les ciutats aliades que posseen marina (com Npols, en aquell moment Neapolis).

El 267 aC es van instituir els quatre sensors de la marina (Classici quoestores), amb seus respectives en quatre ports: stia, Cal (a Campania), Ariminium (Rimini), i altra seu el nom de la qual i situaci no s conegut.

Exrcit durant la Repblica.
Amb el pas del temps el sistema militar anava sofrint petits ajusts. Amb l'increment de poblaci la cria va acabar desplaant la gens. Les cries procedien d'antigues organitzacions principalment econmiques i comercials, per tamb religioses i judicials. Gradualment les cries es van anar transformant en simples organitzacions territorials que van ser aprofitades com|com a unitats de lleva.

L'ensinistrament s'iniciava amb un entrenament fsic realitzat amb l'equip posat (uns trenta quilos) i incloa marxes i curses d'obstacles. Posteriorment la instrucci militar incloa la prctica de moviments aplicables en les guerres i el maneig d'armes.

Legi.

A comenaments de l'etapa republicana la legi es va organitzar amb una estructura molt ms formal i estricta. Com que les guerres eren ms freqents i havien deixat de ser simples escaramusses, les batalles requerien ms planificaci.

A mesura que les campanyes augmentaven en durada es feia evident que la situaci d'una ciutadania militaritzada permanentment no era sostenible. Aix va suposar molts problemes econmics fins i tot finals del segle V a. C. i principis del segle IV aC, quan Roma va comenar a tenir mida suficient perqu els soldats noms fossin una proporci petita de la poblaci. Especialment important va ser la victria davant la ciutat etrusca de Veyes (369 a C), el territori del qual i poblaci van ser annexionats. En aquesta poca l'Estat ja compensava aquells que sofrissin un perjudici econmic per haver d'abandonar el seu treball.

La lleialtat de l'exrcit es reforava pel jurament (sagrament) de fidelitat i obedincia als superiors i de no desertar de la batalla. Les faltes de disciplina es castigaven d'acord a la seva gravetat amb la suspensi del sou, amb assots o fins i tot amb la mort. El cstig per a unitats completes consistia a delmar-les, s a dir, aplicar la pena de mort a un de cada deu legionaris.

Durant el transcurs de l'etapa republicana se solia reclutar un mxim de tres o quatre legions. Tanmateix van continuar tenint, com durant la monarquia, una existncia efmera. nicament es van fer permanents les legions I a IV. Aquestes, manades per un cnsol, eren els exrcits consulars. Durant la Segona Guerra Pnica es van reclutar moltes ms legions per poder fer front a la gran amenaa d'Anbal.

La mida de la legi va passar d'uns tres mil homes a ms de quatre mil, podent arribar fins als cinc mil. Tamb hi va haver una major especialitzaci dels soldats, per tcticament no es van produir canvis i es va mantenir l'estructura bsica del falange hoplita.

Comandaments.

Cada legi va quedar sota el comandament d'un cnsol elegit per un perode d'un any. Aix suposava que moltes vegades aquests dirigents patien de dots militars, i el ms habitual era que els cnsols al seu torn anomenessin un legat (legatus), ms professional i amb capacitat de comandament que situaven al capdavant de la legi.

La figura del trib militar va aparixer formalment en el 331 aC. La legi es va reorganitzar a sis cossos, dirigits pels tribs militars electes. Aquests cossos es dividia al seu torn en uns altres deu, les centries, sota el comandament de sengles centurions. Nominalment cada centria constava de cent homes, per en realitat el seu nombre podia ser de fins seixanta; la xifra ms habitual estava entorn de vuitanta. Aix es va crear una jerarquia formada en primer lloc pel cnsol electe, els seus llegats|legats, els tribs militars i els centurions.

Un altre canvi obligat per la major durada de les escaramusses va ser la necessitat de prorrogar el mandat del cnsol en campanya. Aix va sorgir la figura del Procnsol. La lleialtat dels soldats, que s'anava desplaant des de l'Estat cap als seus caps directes, va fer que els cnsols i procnsols comencessin a obtenir un gran poder militar i poltic.

Unitats.

La infanteria pesada era la principal unitat de la legi. Estava formada per soldats capaos de costejar-se l'equipament. Segons l'experincia es distribuen en hastati o braus (hastatus era el soldat ms jove), prnceps (princeps era el soldat entorn de trenta anys) i triarii o triarios (triarius era el veter).

La infanteria lleugera o velites no tenia una organitzaci ni funci precises. La seva actuaci s'ajustava a les necessitats de la batalla. Eren un cos de gran lleugeresa i mobilitat que feia que en moltes ocasions fossin els que ms baixes infligien a l'enemic. En general no eren ciutadans romans, sin aliats (allae que, fins al segle III aC es reduen aproximadament a la Itlia actual).

La cavalleria lleugera o equites estava format per genets experts que, al comandament dels seus oficials, solien atacar pels flancs. En carregar pels flancs i per la rereguarda, sorprenien l'enemic i pressionaven fins a acorralar-lo.

Armament.

El tronc es protegia amb una cuirassa completa (frontal i esquena) de la qual hi va haver diversos tipus. La cuirassa ms cara eren dues peces de metall que protegien completament el tronc. Pel seu preu i vistositat estaven prcticament reservades als oficials i a la Gurdia Pretoriana.

La cuirassa d'escames estava formada per petites peces de metall o os superposades i unides per filferro.

La lorica hamata era una cota de malla.

La lorica segmentata estava formada per fulls|fulles de metall allargats. Proporcionava major protecci que la lorica hamata i permetia ms mobilitat.

Per protegir el ventre utilitzaven un cintur de cuir, amb tires penjants per protegir les cuixes.

L'escut podia ser de bronze o de fusta recoberta de cuir, i la seva forma rodona, oblonga o semicircular o cilndrica

El casc protegia el nas, galtes i coll. El dels oficials portava un plomall.

El calat consistia en unes sandlies fortes, amb tatxes a la sola, de gran resistncia en les llargues marxes.

Les armes eren un pilum pesat, un pilum lleuger, el gladius i un punyal de doble tall.

A ms portaven una motxilla amb objectes personals, aigua i racions per a un mnim de tres dies.

Marxa i campaments.

Al capdavant de la legi marxaven els velites explorant el terreny i possibles trampes. Desprs venien la infanteria, la cavalleria, els encarregats d'aixecar el campament, el general, el seu gurdia, tropes, les mquines de setge desmuntades, els oficials superiors i ms tropa tancant la marxa.

Amb les reformes de Mari el campament (castrum) en va exercir una paper fonamental en les tctiques romanes. No es va deixar el seu establiment a l'atzar, sin que seguia uns principis rgids. Probablement cap altre exrcit de l'antiguitat no va comptar amb uns campaments, per a una nit o per temps indefinit, amb tals nivells de seguretat.

Externament s'envoltava per una fossa (fossa) de quatre metres d'amplada i tres de profunditat que era excavada per una part dels legionaris, mentre l'altra part es mantenia en estat d'alerta. La terra extreta s'utilitzava per aixecar un terrapl defensiu, lagger, a continuaci del fossa. En el cas de campaments eventuals, com els construts cada dia al final de la marxa, el vallum podia ser noms l'agger o tamb addicionar una estacada de fusta. Si el campament era semipermanent, com durant el descans hivernal o un setge curt, el vallum era de fusta o argamassa. I si es tractava d'una cosa permanent, per exemple vigilar la seguretat d'una zona, s'utilitzava la pedra. Desprs del vallum es deixava un terreny espais de trenta a seixanta metres, l'intervallum.

La tenda del general s'aixecava al costat de la intersecci de dos carrers que es creuaven en forma de creu llatina, la via praetoria el bra llarg i la via principalis el bra curt. A cada una de les zones es distribuen les botigues|tendes dels legionaris, seguint una ordenaci especfica segons el cos. Les tendes tenien capacitat per a quatre legionaris, per n'allotjaven vuit en torns rotatius.

El combat.

L'esquema rom clssic de combat constava d'una avantguarda de velites. A continuaci venia la infanteria pesada disposada en tres lnies:

 hastati;
 principes;
 triarii, que noms entraven en combat en situacions extremes.


A la dreta de la infanteria es disposava la cavalleria romana, i a l'esquerra la cavalleria dels aliats.

En vista dels seus defectes la formaci en falange va ser substituda pel manpul, consistent en dues centries sota el comandament del major d'ambds centurions. Cada una d'aquestes tres lnies d'infanteria ja no era contnua, sin que se separava en manpuls, amb un petit canvi d'ordre:

 hastati, deu manpuls de cent vint soldats;
 prnceps, deu manpuls de cent vint soldats;
 triarii, el manpul del qual constava de seixanta homes;
 velites, o infanteria lleugera, que es disposava davant de les lnies d'infanteria pesada per explorar i pressionar l'enemic sense travar contacte directe;

El buit que quedava entre dos manpuls de la primera lnia es trobava tancat per un manpul en la segona lnia, i al seu torn la tercera lnia tancava els buits de la segona. El resultat era una disposici en forma de tauler d'escacs -accies- que dotava de gran flexibilitat als moviments de la infanteria.

El triomf.

Si en una batalla queien almenys cinc mil enemics i s'obtenia una victria aclaparadora el senat decretava el Gran Triomf. Aquest se celebrava amb una desfilada multitudinria pels carrers de Roma liderada per magistrats i senadors. A continuaci anaven els cornetes, el bot, els presoners, el general triomfador, amb una corona de llorer, i les seves tropes tancant la desfilada.

Bot de guerra.

A l'enemic, tant riqueses com terres, passaven a ser propietat de l'Estat. Moltes d'aquestes terres se'ls lliuraven a patricis i a generals victoriosos, o b se'ls arrendaven a preus molt reduts. Els habitants de la terra passaven a ser esclaus del propietari o arrendatari.

Amb el pas del temps cada vegada era ms habitual que fos el propi cap de l'exrcit el que s'alcs amb la propietat del bot i la reparts al seu criteri entre els seus ajudants i la tropa, amb la qual cosa es guanyava la seva fidelitat personal. Aix va acabar sent de gran importncia poltica des dels ltims anys de la repblica.

L'iniciador d'aquesta mesura va ser Escipi

Honor i ttols.

Els soldats reclutats entre la classe aristocrtica tenien escs esperit combatiu. Per elevar-lo va ser precs dictar una llei que obligava, per aspirar a una magistratura, a haver servit deu anys en l'exrcit, amb la qual cosa es va impedir que l'aristocrcia deserts de les seves obligacions militars.

Els ttols i honors sn ambicionats. Abans els honors del triomf es concedien noms al cnsol que tornava victoris i augmentava el territori de la Repblica. Ara qualsevol escaramussa dna lloc a la celebraci d'un triomf, dins o fora de Roma. Per posar vedat s'hi va decidir l'any 181 a. C. que per celebrar un triomf, la batalla havia d'haver originat almenys cinc mil morts, per sovint es van augmentar les xifres als informes per saltar-se la norma. Els ttols de victries, reals o fictcies, augmentaven. Les famlies van comenar a adoptar sobrenoms allusius (cognomen secundum o agnomen), costum iniciat per Escipi (que es va titular Africanus), pel seu germ (Asiaticus) i pel seu cos (Hispanicus). El 163 a. C. el conqueridor de Mesina va prendre el sobrenom de Mesala, i aix molts d'altres.

Modificacions de finals del s.II aC i durant els s.I aC.

 La crisi de l'exrcit republic .

Desgraciadament, no tots els cnsols electes eren molt capaos des del punt de vista militar. Per exemple, l'any 113 a. C. el cnsol Cneo Papiri Carb va ser derrotat en la Batalla de Noreia per tropes invasores de Cimbris i Teutons, morint la prctica totalitat de l'exrcit (van sobreviure 20.000 homes d'un total de 200.000).

Aquest desastre va ser seguit per una guerra a l'frica contra el Rei Yugurta de Numidia. El cnsol Quinto Cecilio Metelo el Numdic va anar enviat a derrotar a Yugurta i, si b no va perdre cap exrcit, desprs de dos anys de guerra encara no havia aconseguit la victria total. Gai Mario, un dels seus legats, va sollicitar a Metelo que li allibers de seu haver de tornar per a poder a Roma i presentar-se al consolat a finals de l'any 108 a. C. Cuando Mari es va convertir en cnsol jnior (el que menys vots havia obtingut dels dos) l'any 107 a. C. i se li va encarregar concloure la guerra contra Yugurta es va trobar que no tenia exrcit.

L'exrcit de Metelo havia estat assignat al cnsol snior, Llu de Riu Casio Longino, per expulsar els Cimbris, la qual cosa tornava a amenaar Roma des dels Alps. D'altra banda, els ciutadans elegibles que quedaven eren molt pocs, a causa dels anteriors desastres militars.

El fons de la crisi venia de qu, en anar expandint Roma les seves fronteres i haver d'enfrontar-se a guerres ms llargues i llunyanes, a ms d'a haver d'ocupar territoris estrangers durant anys, es va trencar definitivament el cicle de servei militar. Doncs els soldats ja no eren llicenciats desprs d'una campanya a temps per atendre les seves terres. I els deutes li hacian presa fcil dels grans terratinents, que dominaven el senat i aprofitaven la situaci per aconseguir|fer les terres dels petits propietaris. Unit a les baixes de les guerres, aquest empobriment va anar destruint la classe mitjana romana que formava el nucli de l'exrcit. I convertint el servei militar en cada vegada ms impopular. Illot Mari, per resoldre aquest problema, va introduir una srie de reformes.

Les reformes de Mari.


Cap al final de la Repblica Cayo Mario va reformar l'exrcit. Es va fer permanent. Es van abolir els lmits establerts per les classes de Serbi Tuli i es va augmentar la paga del legionari, amb el que el nombre potencial d'aquests va augmentar considerablement. Els nous soldats, sense treball|feina i sense propietats, no desitjaven que arribs el final de la campanya, que tamb significava el final de la paga. Els soldats s'allistaven per setze anys, perode que se'n va anar ampliant-ne fins vint o vint-i-cinc. Aix es va professionalitzar l'exrcit.

Primera reforma:Reclutament.

La part ms important de les reformes de Mario va ser la inclusi de les persones sense terres ni propietats, les demoniadas capite censi o cens per caps, dins de les persones que podrien allistar-se. Ja que la major part d'aquest grup eren pobres que no tenien capacitat de comprar el seu propi armament, Mario va fer que l'estat els subministrs les armes (que anirien pagant a terminis). Va oferir a la gent sense recursos una ocupaci permanent amb paga com a soldats professionals, i l'oportunitat de guanyar diners mitjanant els saqueigs en campanya. La gent, que tenia molt poca esperana d'incrementar el seu estatus per una altra via, de seguida van comenar a apuntar-se al nou exrcit de Mari. Els soldats es reclutaven per a un termini de 25 anys.

Grcies a aquesta reforma, Mari va aconseguir dos objectius. En primer lloc, va aconseguir reclutar suficients homes en un perode de crisi i d'amenaces externes per a Roma. En segon lloc, va resoldre un greu problema econmic que hi havia a Roma, provocat per la prdua de la major part de la classe mitjana en guerres (tant per la mort dels ciutadans, com per la seva runa econmica, en no poder encarregar-se de les seves propietats en campanya).

Segona reforma: Estructura militar.

Amb aquest exrcit permanent, i sent l'estat qui subministrava les armes, Mari va poder estandarditzar l'equipament de la legi romana. L'entrenament es mantenia al llarg de l'any, i no noms quan era necessari. Mari va organitzar les legions de la segent forma:

Va fer desaparixer la divisi de la infanteria en seccions especialitzades: hastati, prnceps i triarii. A partir de la reforma, la infanteria legionaria constitueix un cos homogeni d'infanteria pesada, sense distincions per ra de l'armament (ara estandarditzat) o l'edat dels soldats. De la mateixa manera, es va eliminar de la legi el contingent de velites, que ja estava totalment en dess: la infanteria lleugera de les legions primitives era molt poc efectiva, com es va demostrar una i altra vegada durant les Guerres Pnicas i va ser substituda per cossos especialitzats d'auxiliars, agrupant-se segons el seu origen tnic i conservant el seu estil peculiar de combat.

 El nombre total d'homes en una legi completa era d'uns 6.000, dels quals aproximadament 5.000 serien soldats. La resta era personal no combatent.
 L'organitzaci interna de la legi consistia en 10 cohorts de 6 centries cada una.Las deu cohorts que integren la legi van numerades, bviament, del I al X, per sn organitzades jerrquicament: la I Cohort t el doble de soldats que les altres, generalment la componen els ms veterans, i es desplega a primera fila. Al contrari, la cohort X desplega a segona fila, i est composta pels soldats ms passerells.
 La centria consistia en 80 soldats recolzats per 20 no combatents i dirigits per un soldat professional ascendit d'entre els soldats rasos i cridat centuri.
 La centria al seu torn es dividia en contubernia (sing. contubernium) grups de 8 homes que compartien una botiga|tenda. Tanmateix, la centria lluitava com una unitat, marxava|anava comouna unitat i acampava com una unitat. Portava amb ella totes les armes i altres provisions i instruments necessaris per mantenir la unitat. Aquesta reducci del comboi de subministraments va fer que la legi fos molt ms rpida en els seus desplaaments.
 De 2 a 6 legions juntes constituen un exrcit.

Des d'aquest moment, les cohorts, de les quals haurien sis a deu, substitueixen a els manipula com a unitat tctica bsica. Cada cohort es compon de 6 a 8 centries i s liderada per un centuri assistit per un optio, un soldat capa de llegir i escriure. El centuri gran de la legi s anomenat primus pilus, un soldat de carrera i assessor del legat.

Aquest petit exrcit, capa de batre's per si sol en qualsevol modalitat gaireb militar, arrossegava (especialment en poca imperial) una gran quantitat de personal civil no directament relacionat amb la legi: comerciants, prostitutes, "manilles" de legionaris (que no podien contreure matrimoni), que en establir-se entorn dels campaments permanents o semipermanents acabaven donant lloc a autntiques ciutats.

Les legions aviat es van trobar en una condici fsica i de disciplina insuperable, sense parang al mn antic.

Tercera reforma: Jubilaci.

La tercera reforma que Mari va aconseguir introduir va ser una legislaci que atorgava beneficis de jubilaci als soldats en la forma de terres. Els membres del cens per caps que acabaven el servei rebien una pensi del seu general i una finca en alguna zona conquerida a la qual podien retirar-se.

Finalment, Mari va garantir els aliats itlicos (Etruria, Piceno, etc.) la ciutadania romana completa si lluitaven com a soldats auxiliars i completaven el servei.

Impacte de les reformes de Mari.

El primer i resultat ms obvi va ser una millora en la capacitat militar de l'exrcit. Ja no era necessari que, quan la Repblica es veis amenaada, el general de torn hagus de reclutar molt de pressa un exrcit, entrenar-lo per lluitar i obeir les ordres, i desprs fer-ho marxar a la batalla completament novell. Aquest sol fet va ser imprescindible en el creixement i l'xit de la mquina militar romana i va tenir com a resultat un xit continuat dels romans en el camp de batalla.

Un altre benefici de les reformes va ser l'establiment de legionaris retirats en terres conquerides. Aix va ajudar a integrar la regi a l'imperi, romanitzant els seus ciutadans, i reduint amb aix el descontentament i la sensaci d'opressi.

Tanmateix, un altre aspecte de les reformes de Mario que va comenar a comprovar-se ms endavant com una espcie d'efecte secundari, va ser que la lleialtat de les legions va comenar a traslladar-se des de l'estat rom (aix s, el Senat i el Poble de Roma) cap al propi general que dirigia l'exrcit. Va comenar a ser com que els generals, en lloc de retirar-se desprs de la cessaci de les hostilitats, rebutgessin perdre el seu imperium i usessin el seu exrcit (que li era lleial a ell) per consolidar el seu poder. Aix va portar a una srie de guerres civils al llarg del segle segent i finalment va conduir a la destrucci de la Repblica i transformaci en Imperi. Ms tard, aquest problema es va disparar amb la crisi del segle III,en el perode de cinquanta anys conegut com a "anarquia militar", on els emperadors pujaven al tron o eren assassinats en funci de la seva capacitat per subornar les tropes, i en un any podien succeir-se alguns. Fins i tot es va arribar a subhastar el lloc de emperador.Desprs d'aquest perode de mig segle de caos, Roma va quedar arrunada i tan debil que els brbars van comenar a ser un problema seris. Posteriorment, el problema de la lleialtat dels exrcits va suposar un cancer que va minar una i altra vegada a l'Imperi fins al punt de ser un dels principals factors, sin el major, de la seva decadncia i destrucci.

 L'exrcit a l'poca imperial .

L'exrcit es reclutava sense cap limitaci de cens. Amb l'entrada dels proletaris l'exrcit va tendir a una professionalitzaci, si be aquests soldats tenien ms facilitat per al saqueig. Els ascensos es guanyaven per mrits, per favors o per diners. El temps d'enganx va ser augmentant progressivament i no eren excepcionals serveis de trenta o ms anys (amb August es fix en 16 anys i amb Tiberi en 20, i uns anys menys per els Pretorians).

L'exrcit imperial roma va mantenir una bona estructura organitzativa derivada de la repblica. Entre l'establiment de l'imperi i la meitat del segle II, l'exrcit estava organitzat aix:

Legions;
Legions vexillars;
Evocats;
Cohorts pretorianes;
Equites pretorians;
Primpilars;
Oficials;
Equites singulars de l'emperador;
Statores;
Speculatores;
Exploratores;
Ales;
Ala Millaria;
Ala Quingenaria;
Maure equites i Pannonii veredarii;
Cohortes peditatae;
Cohortes quitatae;
Classici;
Nationes (brbars);
A ms hi havia les cohorts urbanes i les cohorts de vigilncia (vigilum)

Els cavallers i les classes altes havien desaparegut prcticament de l'exrcit i la infanteria era difcil de reclutar sense recrrer a les capes ms baixes de ciutadans i als provincials sense ciutadania. Per exercir alguns crrecs municipals calia un cert temps de servei en l'exrcit. Si calia es recorria a mercenaris estrangers (sobretot germans).

Les legions es reclutaven entre els ciutadans, primer a Itlia, per amb l'extensi de la ciutadania es van reclutar progressivament a les provncies en les quals estaven acantonades.
El nombre de legions oscill en tota l'poca imperial, sent sempre un nmero prxim a la trentena (vint-i-tres amb August, desprs vint-i-cinc, i cap al final eren trenta-dos).

La legi (l'emblema de la qual era un guila platejada) consistia en deu cohorts (amb el seu respectiu estendard) cadascuna de les quals amb cinc o sis centries de cent homes (subdividides en decries), comptant doncs cada legi 5. 000 o 6. 000 homes d'infanteria, dividits en cinquanta o seixanta centries. Comptava tamb amb cent vint homes de cavalleria. Les cohorts s'estructuraven en deu files de 40 o 60 fileres que en temps de Traj es van reduir a cinc files. Amb Adri va sorgir la cohort miliar (composta d' 1200 soldats escollits) mentre les restants cohorts van ser anomenades quingentries i comptaven 500 soldats. Des le regnat d'Adri el reclutament es va fer exclusivament a les provncies on servia la Legi.

Les centries estaven al comandament de centurions (el centuri ms elevat era el primus pilus s a dir el ms antic), per damunt del qual havia sis tribuns de la legi de rang eqestre, i el legatus de la legi, de rang senatorial, que havia estat anteriorment pretor (a les provncies on solament hi havia una legi, el legatus de la provncia i el de la Legi era la mateixa persona).

Els legionaris eren ciutadans reclutats per allistaments voluntaris o en lleves foroses. A partir de l'any 70 es van reclutar majoritriament a provncies, sent a vegades fills de soldats veterans establerts a les provncies.

Cada vegada tenien ms importncia els esquadrons regulars auxiliars i especialment els de la cavalleria (Alae). 

El servei militar vint anys, ms altres cinc sota les banderes (sub vexillis) s a dir exempts de tasques rutinries. Els legionaris podien comprar cases a la provncia en la que prestaven servei, per no terres, per no descuidar els seus deures militars (en canvi podien comprar terres en altres provncies). El legionari no podia casar-se legalment encara que habitualment vivia amb una dona i actuava com casat amb carcter general. Al llicenciar-se se li lliurava una parcella de terreny individual, o ben conjuntament amb altres legionaris en una colnia (o alternativament rebia tres mil denaris). El veter no sempre sabia portar la parcella, i a ms aquesta a vegades la terra estava en llocs poc rendibles per les seves condicions orogrfiques. A partir de l'any 90 es va dispensar als veterans de l'impost de portoria i probablement tamb de l'impost anomenat annona. La prohibici als legionaris de contreure matrimoni va persistir (encara que mai es va complir), per al considerar-se intil, va ser suprimida a finals del Segle II amb Septimi Sever.

La paga del legionari era de deu asos diaris (s a dir 225 denaris anuals; 1 denari = 4 sestercis = 16 asos) amb els quals devien pagar-se els vestits, armes i la tenda i subornar als centurions si volien ser eximits d'algun servei. Se'ls pagava tres vegades a l'any (75 denaris cada vegada). Amb Domici (81-96) la paga es va elevar a 300 denaris anuals (1 denari = 4 sestercis = 16 asos) i s'havia doblat en temps de Caracalla.

Es van estructurar diverses cohorts especialitzades: les d'infanteria (Pediata), la de cavalleria o mixta (Equitata), la policial (Togata), la de vigilncia (excubitoria), la de guarnici en una ciutat (urbana), l'encarregada d'apagar incendis (Vigilum), i l'encarregades de la gurdia i custdia imperial o d'un cabdill (Pretoriana).

Aquesta gurdia personal del general en cap va ser habitual en l'Imperi. Existia el quarter general (Gurdia Pretoriana o gurdia del general en cap) els membres de la qual tenien ms sou i estaven dispensats dels treballs del campament, i que van arribar a ser els rbitres de l'Imperi.

El comandament suprem de l'exrcit corresponia a l'Emperador. A provncies el comandament corresponia al governador provincial (per aquest al seu torn estava supeditat a l'Emperador que podia apartar-lo quan volgus), podent tamb assumir-lo temporalment l'Emperador.

Els Legati legions propretores, lloctinents de la legi amb funcions de pretor (oficials, en nombre de deu) s'alternaven en el comandament de la legi i ocasionalment sortia d'entre ells el general o cap nic. El seu nomenament corresponia a l'Emperador o al governador de la provncia. Als llegats els assistien els tribuns militars, que eren designats pel governador provincial o per l'Emperador. Els governadors provincials (i evidentment tamb l'Emperador) podien nomenar als centurions.

Al costat dels llegats de la Legi estaven els benefiaciarii (encarregats de missions de confiana), els straten (escuders), els comentarienses (arxivers), els cornicularii (comptadors) i els actuarii (escrivents). Els Tribuns militars es dividien en laticlaves (afectes a l'administraci) i agusticlaves (missions prpiament militars). Als centurions els auxiliava un oficial secundari anomenat optione, alguns dels quals tamb exercien funcions administratives. En cavalleria el suboficial que manava una turma (nou genets) era anomenat decuri. Altres suboficials eren el tesserarius (equivalent a un sergent), el signifer, aquilifer o vexillarius (portaestandart), el campiductor (instructor) i el pecuarius (furrier).

La legi disposava d'arsenals (armamentaria) i de tallers de fabricaci i reparaci.
Els soldats rebien un sou, donatius imperials en ocasi de l'accs al tron, les festes o els motins, regals (stillaturae) i el bot de guerra. La raci d'aliments diria va ser creixent i se li proporcionava blat, sal, va venir, vinagre, carn fresca i carn salada.

Els campaments es van convertir en places forts. Disposaven de muralles i  torrasses i es dividien interiorment en quatre parts marcades per dues vies perpendiculars. Contenien sala de banys, sala de reunions, capelles, oficines, pres, hospital, magatzems, etc . Els mercaders, artistes, prostitutes i altres acudien a les seves rodalia i s'establien constituint-se aglomeracions urbanes, i creixien les poblacions civils (Canabae) i les cases de banys i amfiteatres. Els terrenys prxims s'utilitzaven com pastures per al bestiar, i en general s'arrendaven per a aquest fi als pagesos de la zona. Els legionaris posseen sovint esclaus.

Des d'August es va organitzar la sanitat militar i es van crear serveis mdics de campanya i hospitals, i una secci de veterinaris per als animals. 

En els perodes de pau els legionaris realitzaven exercicis i marxes i construen atrinxeraments, fortificacions, camins, naus, ponts, tnels, cisternes, monuments, aqeductes, fonts, etc . Amb Adri es van crear les colnies militars que convertien els legionaris en ciutadans dins el seu campament.

L'equip del legionari es va completar, i a la cuirassa es va afegir la humeriola per cobrir l'espatlla. El casc es va perfeccionar amb carrilleras. El cintur (cingulum) va ser dotat d'un davantal protector format per corretges. El calat va ser modificat i es va introduir la cliga. Tamb es va introduir una corbata (focale).

La flota romana imperial estava servida per soldats i tripulants (classiarii) i pels remers (esclaus). El seu comandament corresponia als trierarchi (que manaven un vaixell) i praefecti (que manava seccions).

 L'exrcit a la segona meitat del segle III .

La nova situaci poltica forava a mantenir un exrcit nombrs en peu de guerra. El sou dels legionaris havia augmentat amb Septimi Sever i Caracalla a uns sis-cents denaris anyals, i sembla que d'aquesta suma ja no se'n restaren ms les despeses d'alimentaci i d'equip (vestidor, calat, tenda, armament), si b aix no est acreditat. L'nica referncia indicativa respecte d'aix s que se sap que a finals del segle III les cohorts auxiliars rebien un salari en efectiu de dos-cents denaris anuals en concepte de despeses d'alimentaci.

La paga del legionari era petita, encara que el costum dels Emperadors d'efectuar donatius a les legions amb motiu de la seva proclamaci augmentava els ingressos (especialment els pretorians que rebien major part). Un dels darrers grans donatius  fou el de Septimi Sever que amb motiu del seu des any de govern, va regalar a cada legionari una paga extraordinria (donativa) que ascendia probablement al sou de dos anys (als pretorians els va fer donaci de 2.500 denaris). Per aquest donatiu no va ser l'nic, i els donativa podien considerar-se com a part del sou dels legionaris, car si b eren percebuts irregularment, els Emperadors no dubtaven a buidar el tresor de l'Estat, si era precs, per assegurar el favor de l'exrcit.

Per en els confusos anys posteriors al 235, els sous dels legionaris van perdre poder adquisitiu conseqncia de l'acceleraci de la inflaci. Els donativa, d'existir, serien petits i irregulars. L'estructura de les legions i de les forces auxiliars, gaireb no van variar. No obstant aix les unitats auxiliars, ja formades per ciutadans romans nicament, van ser desplaades als punts conflictius, i van perdre el seu origen local o regional (i en ocasions "nacional") al integrar-se a les seves files reclutes de les provncies prximes a les zones on operaven (probablement els que cobrien les baixes). L'nica diferncia entre una legi i una unitat auxiliar, era la mida de la unitat.

Durant aquesta poca turbulenta apareixen algunes institucions que ms tard es consolidaren: El Comitatus, grup d'unitats que acompanyaven a l'Emperador en les seves campanyes, que va prendre el seu nom de Comes s a dir companys (de l'Emperador); i el dux, sorgit inicialment com un crrec militar de zona (el primer dux conegut va ser el Dux Ripae, s a dir el cap de la Riba, encarregat de la defensa de la frontera del Eufrates, la seu del qual sembla haver estat Dura Europos). El Comitatus est documentat en la segona meitat del Segle III, probablement a partir del Gali (desprs del 260), mentre que el Dux Ripae existia ja el 240.

El comandament de les legions corresponia a un Legatus de rang senatorial, normalment un antic pretor. Per sota d'ell estaven els Tribuns de la Legi, de rang eqestre i algun senatorial. Per sota estaven els centurions (oficials), amb un complex sistema de promocions entre ells, sent el principal el primus pilus (el seu comandament fou anomenat  primpilat). Finalment estaven els suboficials (decurions i altres) desprs dels quals arribaven els soldats, des dels ms veterans fins als Tirones (reclutes). A partir de l'una data indeterminada entre el 260 i el 280, les persones de rang senatorial van tenir vedat el seu accs als crrecs militars en la legi (Legatus, Tribuni Militia, Primus pilus), crrecs que d'altra banda no sempre van recaure en la classe eqestre. La majoria dels crrecs eqestres procedien de les provncies, calculant-se que els procedents d'Itlia eren sol una cinquena part. Desprs de l'eliminaci de les persones de rang senatorial dels comandaments de l'exrcit, aquests van passar al que es podiren anomenar oficials de carrera, i el pas des de la tropa a l'oficialitat va ser facilitat considerablement, podent accedir amb rapidesa als comandaments elements poc romanitzats..
En aquesta poca es van crear els exrcits mbils de reserva per a les zones en perill a la frontera; es va crear tamb la cavalleria pesada com tropa de xoc.

Vegeu tamb.
velite;
Carrago;
Legi romana;
Llista d'unitats de l'exrcit rom;
Fustium;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26333" title="Propietat i contractes a Roma" nonfiltered="1101" processed="1099" dbindex="11174">
A Roma, segons el dret rom, la propietat, fora moble o immoble, era essencialment transmissible entre vius (nter vivos) o a causa de mort (mortis causa).

En les transmissions per causa de mort l'herncia requeia per parts iguals sobre tots els fills, i una part igual a la de cada fill per a la vdua o vdu. Un fill no podia ser desheretat arbitrriament. Per aix els testaments es feien amb consentiment del poble. Sol el vot popular podia autoritzar al testador que no deixs l'herncia en parts iguals per als seus fills i cnjuge. Per ms endavant es va establir la possibilitat del fidecoms consistent en la transferncia de les propietats a un tercer perqu aquest les distribus, a la mort del testador, d'acord amb la voluntat que aquest le hagus expressat.

La propietat no estava subjecta a ms limitacions que les servituds imposades (drets de passada, de pastura, etc...). En cas de deute la propietat era entregada en penyora al creditor que devia administrar-la com a prpia per sota paraula de no poder alienar (fidcia) fins a complert el termini fixat per a la devoluci de l'import del deute; si l'import era tornat, el creditor havia de retornar la propietat, per si no, l'adquiria en plenitud.

La petita propietat va ser progressivament absorbida. A provncies, els propietaris locals rics creixien a costa dels petits pagesos; els Publicani  i altres (mercaders, negociants...) que invertien en terres, es convertien en grans propietaris. Per la gran propietat fora d'Itlia quasi no podia prosperar, car Roma havia prohibit el cultiu de la vinya i l'olivera ms enll dels Alps, obligant que les grans propietats fora d'Itlia es dediquessin a la ramaderia, menys rendible. Les explotacions ramaderes eren les niques rendibles i les petites propietats que no es dedicaven a la ramaderia, al no poder cultivar la vinya i l'olivera, sol servien per a una economia domestica de subsistncia.
Els Proletarii (els que crien fills, aplicat als pobres sense terra) s'havien multiplicat a Itlia. Dins el termini dels Gracos s'havien repartit vuitanta mil petites parcelles, i Lluci Corneli Sila en va repartir fins i tot per, unes cent vint mil, moltes d'elles per substituir als morts en les guerres. Per els repartiments quasi no es van estendre ms enll d'Itlia.

Els petits pagesos de la provncia d'Hispnia Citerior, aclaparats per les crregues, havien d'abandonar les seves terres o vendre-les a baix preu. Els vins d'Itlia van obtenir el monopoli a la provncia, i a ms es va prohibir l'arribada de vins estrangers a Itlia, el que va perjudicar a Grcia.

Els contractes amb l'Estat es concertaven per obligacions dels ciutadans i podien tenir fiadors (praevides). El contracte d'esposalles (un pare promet a la seva filla en matrimoni) en cas de ser incomplert, suposa una indemnitzaci a pagar pel pare.

La venda (mancipatio) es realitza amb lliurament del b i el preu simultniament i davant testimonis, i llavors s perfecta. Si no es complien els termes acordats l'infractor havia de satisfer l'altra part el mateix que si hagues furtat la cosa.

El prstec s tamb el lliurament d'una suma davant testimonis i l'obligaci (nexum) de qui ho rep, de tornar el capital ms els interessos (que en general eren un 10% anual). Si el deute era amb l'Estat i el deutor incomplia, els seus bns eren venuts. Si el deute era a un particular, la reclamaci d'aquest (vindiciae) havia de ser examinada previament.

Cada litigi examinat exigia un dipsit previ (Sacramentum) que perdia la part condemnada i era equivalent al 20% del valor del litigi. El dipsit era adjudicat als capellans per a sacrificis pblics. La part perdedora tenia trenta dies per al pagament de la prestaci o del deute reclamat; si no ho feia, es passava a la via d'execuci i se li obligava a pagar llevat que aports nous testimonis que justifiquessin el seu dret (vindex). Si s'obstinava en no pagar o no podia fer-ho, es convertia en esclau, per durant un perode de seixanta dies la sentncia quedava en suspens per si de cas alg es compadia del i pagava el deute, i en aquest cas quedava lliure. Si ning es compadia i pagava, el guanyador del judici ho rebia en propietat, i podia matar-lo, vendre'l com esclau a l'estranger o guardar-ho per a si (en aquest cas, al passar a ser esclau, aquesta condici es transmetia als seus descendents), per sempre per usar-lo fora dels murs de Roma. Ms tard va desaparixer el pas a l'esclavitud a favor del creditor, i aquell que no podia o no volia pagar era empresonat en les anomenades Lautumiae (presons).

L'Estat exercia la tutela dels menors d'edat i dels incapaos.

Els esclaus podien ser manumesos, aix s alliberats. L'alliberament podia ser privat (en aquest cas l'amo tenia dret a retractar-se i recobrar a l'esclau), o pblica (en aquest cas era perptua i irrevocable).

Vegeu Roma (Regne i Repblica)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26344" title="IA-32" nonfiltered="1102" processed="1100" dbindex="11175">
IA-32 (Intel Architecture 32 bits, "Arquitectura Intel de 32 bits") s l'arquitectura, o connjunt d'instruccions, que va comenar a utilitzar Intel amb el processador 386 a l'any 1985, i que es va anar millorant i utilitzant en tots els processadors de la famlia x86: 486, Pentium, Pentium Pro, Pentium MMX, Pentium II, Pentium III, Pentium IV.
Tot i que intel va ser el creador d'aquest joc d'instruccions, alguns altres fabricants l'han adoptat en els seus microprocessadors, el principal es AMD




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26345" title="Taifa de Toledo" nonfiltered="1103" processed="1101" dbindex="11176">

La Taifa de Toledo o Regne musulm de Toledo va ser una de les taifes d'Al-ndalus, que posteriorment passaria a ser part del Regne de Castella. La seva histria fins a la seva ocupaci s significativa com exponent dels mtodes emprats pels reis cristians i de les dificultats musulmanes. Sorgeix de la descomposici del Califat de Crdova el 22 de juliol de 1035. 

Antecedents.
Els musulmans van desembarcar el 711 a Gibraltar i poc desprs van vncer als visigots a la batalla de Guadalete, per arribar la primavera de 714 a la vall de l'Ebre, un cop assegurada la rereguarda sotmetent Corduba, Spali, Mrida i Tulaytula. 

Abd al-Rahman III, proclamat califa de Crdova en 929 va exigir submissi total als senyors de les tagres, entre elles la frontera superior a al-Tagr al-Awsat (marca mitja). A principis del segle XI la situaci a Al-Andalus era tremendament convulsa: S'estava lluitant la fitna, una guerra civil i les provncies van aprofitar la situaci per establir la seva independncia. 

Histria.

Ismail al-Zafir va ser el primer monarca d'aquest emirat des del 1023 fins el 1043, lluitant contra la Repblica de Qurtuba per a mantenir la seva independncia. Desprs va regnar Yahya ibn Ismail al-Mamun, que sollicit l'ajuda de Ferran I de Castella contra Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud de l'Emirat de Saraqusta; vint anys ms tard, els toledans, atacats per Ferran I, compren la seva tranquillitat mitjanant el pagament de paries. Quan Al-Mamun de Valncia fou atacat pels castellans va preferir demanar auxili als toledans abans que acceptar el control castell, per Yahya ibn Ismail al-Mamun noms es va limitar a deposar al valenci i a unir ambds regnes el 1064, amb la permissivitat de Ferran I. 

Toledans i sevillans aspiraven a unir als seus dominis l'antiga capital del califat, que ser agregada a la Taifa de Sevilla el 1070. El nou rei, Alfons VI de Lle, va seguir una poltica de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici: amb l'ajuda d'Al-Mutamid de Sevilla va derrotar el 1074 al granad Abd Allah ibn Buluggin i li va obligar a pagar pries, al mateix temps que donava suport a Iaia I al-Mamun perqu ocups el Regne de Crdova el 1075. 

Yahya I es va convertir aix en el rei ms important de la Taifa de Toledo, annexionant-se la Crdova i Balansiya. En 1075 va ser enverinat a Crdova, assumint el regnat el seu nt Yahya Al-Qadir, que el 1075 es va considerar prou fort en els seus dominis de Toledo Crdova Valncia com per a prescindir del rei lleons i va expulsar de Toledo als partidaris de la collaboraci submissi amb els cristians; per aquests van provocar una revolta a Valncia, que es va declarar independent sota el comandament d'al-Aziz, i la taifa de Toledo, sense el suport de Castella i Lle, va perdre les terres cordoveses el 1077, aix com les provncies del sud de la regi, i va veure's atacat per al-Mutawakki de Badajoz. 

Al-Qadir es va veure, doncs, forat a demanar novament ajuda castellana i amb ella es va alienar el suport d'una gran part de la poblaci: d'una banda estaven els musulmans, que eren partidaris d'una ruptura de l'aliana amb Castella i Lle, i un acostament als altres regnes musulmans, i per un altre, els mossrabs i jueus, partidaris de l'aliana amb Castella i, fins i tot de l'annexi. 

Aix Al-Mutawakki de Badajoz va entrar en la ciutat el 1080, mentre Al-Qadir es refugiava a Conca. Va recuperar el tron l'any segent ja que Alfons VI va ajudar-lo a recuperar les terres toledanes i valencianes en canvi de qu Valncia fos para Al-Qadir i Toledo per a Alfons.

Davant aquest acord, els toledans oposats a la collaboraci d'Alfons amb Al-Qadir van sollicitar el suport de Muqtadir de Saragossa, al-Mutamid de Sevilla i al-Mutawakki de Badajoz; mentre l'altra part de la poblaci, cansada de les contnues guerres, acceptava el lliurament de Toledo a Alfons, sempre que aquest simuls prendre-la per la fora, per a evitar que els toledans fossin acusats de trar la causa musulmana, conscients de la prdua de prestigi que suposaria per l'Islam la cessi de Toledo. 

El crcol de la ciutat no va impedir a Alfons VI atacar les taifes de Saragossa, Balansiya i Sevilla, i el 1085, desprs de quatre anys de setge, Toledo es rendia pacficament el 6 de maig desprs d'obtenir garanties els musulmans que es respectarien les seves persones i bns i que se'ls permetria seguir en possessi de la mesquita major. Per la seva banda, els toledans es comprometien a abandonar les fortaleses i l'alcsser. El 25 de maig del mateix any Alfons VI va entrar a la ciutat. 

En aquell moment, el regne de Lle, considerat l'hereu del Regne Visigot de Toledo, era ms poders que el de Castella, i tenia la intenci de recuperar per a si la capital de l'antic regne. En aquest regne es va aplicar la legislaci de carcter romano-visigtic, vigent a Lle i diferenciada de la de Castella, basada en les comunidades de villa y tierra, que es va poder aplicar en aquelles zones de l'antiga taifa, on el poder de l'esglsia era menys fort. 

Desprs de la conquesta d'aquesta Taifa, la Corona de Castella va passar a ser ms poderosa i va donar motiu a la inversi de forces entre cristians i musulmans a la pennsula Ibrica.

Llista de governants.
Hixem alk-Atiki, cap 831-837;
Abd al-Raf, val 837-853;
Lobia ben Musa, vali i cap  853-859;
Muhammad, val 859-870;
Abdallah ben Lobia, cap 870-886;
Kalib ben Umar, cap militar 886;
Umar ben Hafsun, emir 886-917;
Kalib ben Umar, emir 917-918;
Djafar ben Kalib, emir 918-919;
Suleiman ben Kalib, emir 919-927;
valins omeies 927-1009;
Obeidallah ben Muhammad, 1009-1010;
 Muhammad ben Hixam, Wadih, cap militar 1010-1011;
 Ismail ben Dilnun, emir 1011-1043;
 Yahya ibn Ismail al-Mamun, emir 1043-1075 ;
 Hesham al-Kadir 1075-1079;
 Iaia II ben Iaia  1077-1095;
integraci al Regne de Castella el 25 de maig de 1085. El regne va continuar a Valncia fins el 1092.

Localitzaci actual.
A grans trets el Regne o Taifa de Toledo coincideix amb les provncies de Toledo, Ciudad Real, el nord d'Albacete, Cceres, Guadalajara i Madrid. 

Vegeu tamb.
Regne de Castella;
Regne de Lle;
Corona de Castella;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26346" title="Llista dels comtes de Tolosa" nonfiltered="1104" processed="1102" dbindex="11177">
Llista cronolgica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integraci al Regne de Frana el 1271.

Llista dels comtes de Tolosa.

Comtes Carolingis.
778-790 : Corso de Tolosa;
790-806 : Guillem I el Sant;
806-816 : Big de Tolosa;
816-835 : Berenguer I de Tolosa ;
835-844 : Bernat de Septimnia, fill de Guillem I;
844-849 : Guillem de Septimnia, fill de l'anterior;

Comtes hereditaris.
Dinastia Fredelona de Roergue.
849-852 : Frdol I de Roergue ;
852-863 : Ramon I de Roergue, germ de l'anterior;

Dinastia de Gtia.
863-865 : Unifred de Gtia, comte usurpador;

Dinastia Fredelona de Roergue.
865-872 : Bernat II el Vedell, fill de Ramon I;
872-886 : Bernat III Plantapilosa, fill de Bernat de Septimnia;
886-887 : Guillem III el Piets, fill de l'anterior;
887-918 : Od I de Tolosa, germ de Bernat II;
918-923 : Ramon II de Tolosa, fill de l'anterior;
923-951 : Ramon III Pon I de Tolosa, fill de l'anterior;
951-1037-Guillem IV Tallaferro, fill de l'anterior;
1037-1060 : Pon II de Tolosa, fill de l'anterior;
1060-1088 : Guillem V de Tolosa, fill de l'anterior;
1088-1105 : Ramon IV de Sant Geli, germ de l'anterior;
1105-1112 : Bertran II de Tolosa, fill de l'anterior;
1112-1148 : Alfons I Jord, germ de l'anterior i absent per la seva participaci a les croades;
1114-1117 : Felipa Matilde de Tolosa, filla de Guillem V;
1114-1119: Guillem IX d'Aquitnia, esps de l'anterior;
1148-1194 : Ramon V de Tolosa, fill d'Alfons I;
1194-1222 : Ramon VI de Tolosa, fill de l'anterior;

Dinastia de Montfort (no hereditari).
conquesta: 1215-1218 : Sim IV de Montfort, per conquesta;

Dinastia Fredelona de Roergue.
1222-1249 : Ramon VII de Tolosa, fill de l'anterior;
1249-1271 : Joana I de Tolosa, filla de l'anterior;

Dinastia de Potiers.
1249-1271 : Alfons III de Potiers, esps de l'anterior;

el 1271 el comtat de Tolosa passar a formar part del Regne de Frana;

Comte no hereditari.
1681-1737 : Llus Alexandre de Borb, fill illegtim de Llus XIV de Frana;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26359" title="Gelera" nonfiltered="1105" processed="1103" dbindex="11178">
Es diu gelera d'una acumulaci de neu que es forma a les muntanyes, com a conseqncia d'una diferncia positiva entre la neu caiguda i la que es fon.

Al contrari que les glaceres, les geleres no tenen un carcter permanent. A vegades i en indrets determinats  d'ombra permanent, o a molta alada  duren molts anys, i d'altres vegades es fonen i desapareixen als mesos d'estiu.



No tenen tampoc moviment, ni existeix fluix de la neu a favor de la gravetat. No tenen una zona d'acumulaci ni de fusi determinades. 

Algunes geleres actuals sn restes immobilitzades de les antigues glaceres que ocupaven les valls a les serralades de climes temperats. A les zones tropicals i equatorials no existeixen geleres, s per algunes glaceres, i encara d'aquestes n hi ha que sn a punt de desaparixer. Un d'aquests casos s el Kilimanjaro, a l'frica central. El seu cim s ocupat per una glacera de casquet que ha perdut des de 1900 el 85% del seu volum. Previsiblement desapareixer com a glacera en aquesta dcada.

Sn molt freqents als Pirineus i als Alps. A causa de l'efecte de fusi dirna i regel nocturn que es produeix a l'estiu en aquestes serralades, la seva superfcie esdev molt lliscant, i si, a ms, la gelera fa pendent, pot resultar impracticable a peu.

L aspecte inofensiu de les geleres s causa de nombroses caigudes i d'accidents  greus  en les activitats de muntanya a l'estiu, que s, a ms, quan est ms freqentada. El material imprescindible per a un trnsit segur per una gelera s la bota de muntanya equipada amb grampons.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26362" title="Tonnerre" nonfiltered="1106" processed="1104" dbindex="11179">


Tonnerre s un municipi francs, situat al departament de Yonne i a la regi de Borgonya. L'any 1999 tenia 5.979 habitants.

Histria.

A l'edat mitjana fou seu d'un bisbat on exerciren Sant Guerr (mort l'any 708) i Sant Ebbo (mort cap el 725). El 814 va ser incorporat a la seu de Langres, essent bisbe d'aquesta ciutat Bett, que va rebre el ttol de comte de Tonnerre, Langres i Dijon i va morir cap el 845. El comtat de Tonnerre va estar per molt temps unit als de Nevers i Auxerre i mes tard als de Chalons i al de Clermont. Vegeu Comtat de Tonnerre
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26363" title="Gnova" nonfiltered="1107" processed="1105" dbindex="11180">

Gnova (en itali Genova, en lgur Zena) s una ciutat d'Itlia que compta amb 600.000 habitants, anomenats genovesos. s la capital de la provncia homnima i de la regi de la Ligria. El port de Gnova s el primer d'Itlia i el segon en importncia de la Mediterrnia desprs de Marsella. Tamb posseeix l'aquari ms gran d'Europa.

Durant la darrera centria Gnova ha crescut fins a absorbir 25 municipis del litoral i de les valls circumdants i actualment est dividida en 25 circumscripcions i 71 unitats urbanes. Cap a l'oest, Sampierdarena conserva algunes villes dels segles XVI i XVII.


 Histria .

Genua fou una  ciutat martima dels lgurs (i sota domini rom de la provncia de Ligria), probablement degut al seu port excellent que la feia un gran empori comercial. El golf de Gnova es deia llavors Sinus Ligusticus. 

Gnova romana.
No apareix esmentada fins a la Segona Guerra Pnica quan ja era una ciutat important. Escipi va renunciar a empaitar a Annbal cap a la vall del Roine i va arribar amb la seva flota a Gnova (Genua) des on esperava oposar-se al general cartagins a la vall del Po. Avanada la guerra, quant Mag va renovar la lluitar a la zona, va desembarcar a Genua (205 aC) i encara que la va dominar un temps, desprs es va traslladar a Savo, amb el propsit de combatre als ingaunis i probablement la va destruir en abandonar-la perqu el 203 aC es troba el pretor Sp. Lucretius encarregat de la seva reconstrucci.

Desprs apareix molt poc a la histria de Roma. Al segle I aC era un municipi rom. Una via de Libarna a Dertona (la via Postmia) passava per Genoa el que va incrementar la seva prosperitat. Una inscripci esmenta un conflicte de lmits entre Genua i el poble ve dels veituris, i per arbitrar es va nomenar a dos germans de la famlia de  Minucius Rufus (117 aC); aquest document permet conixer l'existncia de dos tribus properes, els veituris i els langenses (el seu nom s'ha conservat en el castell de Lanyareo a la vall del Polcevera, i aquest riu es esmentat a la inscripci com Porcobera o Procobera); als habitants de la ciutat se'ls esmenta indiferentment com genuats o genuencs; al est de Genua s'esmenta el riu Feritor, avui el Bisagno.

Va romandre en poder de Roma fins a la caiguda de l'Imperi, passant desprs als ostrogots i als llombards perdent gran part de la seva prosperitat i importncia. El 934 fou saquejada per pirates rabs o musulmans. Desprs d'aix va anar prosperant i el com es va establir el segle XI esdevenint la Repblica de Gnova.

Repblica de Gnova.
Durant l'edat mitjana es va convertir en una potncia martima: fou una de les quatre Repubbliche Marinare (Repbliques Marineres); Repblica de Gnova, Repblica de Vencia, Pisa i Amalfi competien per la supremacia naval de la regi italiana. La Repblica de Gnova comprenia la Ligria actual, part del Piemont i l'illa de Crsega i part de la de Sardenya. Tamb possea colnies a l'Orient Mitj i a l'frica del Nord. Cristofol Colom era Genovs y Ettore Bossi tamb. 

Primer Imperi Francs.
Durant les guerres napoleniques, la Repblica de Gnova fou incorporada a Frana. El seu territori va formar part de l'Primer Imperi Francs fins a 1815. 

Regne de Sardenya-Piemont.
Els delegats del Congrs de Viena van sancionar la seva incorporaci al Regne de Sardenya-Piemont el 1815.

Desprs d'un llarg perode de decadncia, Gnova va recuperar la seva rellevncia porturia grcies a la construcci de tnels ferroviaris alpins i a la puixana de la industrialitzaci, manifestada per la presncia de drassanes navals, les indstries petroqumiques i el desenvolupament metallrgic.

Entre els personatges famosos nascuts a Gnova trobem: Cristfor Colom, l'almirall Andrea Doria, el patriota itali Giuseppe Mazzini i el violinista Niccol Paganini.

 Monuments i llocs d'inters .

Aquari de Gnova: el ms gran d'Europa.
Casa de Cristfor Colom;
Palazzo Ducale;
 Via Garibaldi i els seus palaus (patrimoni de la humanitat 2006);
 Porto antico (reformat amb un projecte de Renzo Piano) i el seu fams Bigo.

 Gastronomia .
Pesto;

 Vegeu tambe: .
Llista de governants de Gnova, governants de la Repblica de Gnova;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26365" title="Xarxa informtica" nonfiltered="1108" processed="1106" dbindex="11181">

Una xarxa informtica s un grup interconnectat de computadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en qu es du a terme la comunicaci. Aix per exemple hi ha xarxes a nivell fsic (LAN, Ethernet..), xarxes informtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. Altres classificacions, vistes a continuaci, sn: per escala, per relaci funcional o per topologia.

Per Escala.
 Xarxa d'rea personal (PAN);
 Xarxa d'rea local (LAN);
 Xarxa d'rea metropolitana (MAN);
 Xarxa d'rea mplia (WAN);
 Xarxa d'rea virtual (VPN);

 Per relaci funcional.
 Client-servidor;
 Igual-a-Igual (p2p);

 Per Topologia.
 xarxa de bus;
 xarxa d'estrella;
 xarxa d'anell;
 xarxa en malla;
 xarxa de bus-estrella;
 xarxa Mesh;

 Comunicaci en xarxa .
La comunicaci per mitj d'una xarxa es duu a terme en dues categories diferents: la capa fsica i la capa lgica.

La capa fsica inclou tots els elements dels que fa s un equip per a comunicar-se amb altres equips dins de la xarxa, com, per exemple, les targetes de xarxa, els cables, les antenes, etc.

La comunicaci a travs de la capa fsica es regeix per normes molt rudimentries que por si mateixes resulten d'escassa utilitat. Tanmateix, fent s d'aquestes normes es possible construir els denominats protocols, que son normes de comunicaci ms complexes (conegudes com d'alt nivell), capaces de proporcionar serveis que resulten tils.

Els protocols sn un concepte molt similar al dels idiomes de les persones. Si dues persones parlen el mateix idioma, s possible comunicar-se i transmetre idees.


La ra ms important de l'existncia de la diferenciaci entre la capa fsica i la lgica s senzilla: quan existeix una divisi entre ambdues, es possible utilitzar un nmero casi infinit de protocols diferents, la qual cosa facilita la actualitzaci i migraci entre diferents tecnologies.

 Xarxes segons la direccionalitat de les dades (tipus de transmissi).
simplex unidireccionals, un ETD transmet i un altre rep.
half-duplex bidireccionals, noms transmet una cada vegada. Tamb s'anomenen semi-duplex.
full-duplex' ambduess poden transmetre i rebre a la vegada una mateixa informaci;

 Alguns protocols de xarxa que sn estndards (a diferents nivells dels models).


AppleTalk;
ATM;
Bluetooth (IEEE 802.15);
DECnet;
Ethernet (IEEE 802.3);
FDDI;
Frame Relay;
Token Ring (IEEE 802.5);
HIPPI;
PPP;
HDLC;
FidoNet;
Wi-Fi (IEEE 802.11);

Internetwork.
Dos o ms segments de xarxa connectats amb dispositius que operen al nivell 3 (la capa de xarxa) del model OSI, com ara un enrutador. Qualsevol connexi entre xarxes pbliques, privades, comercials, industrials o governamentals tamb s considerara una internetwork. 

internet (en minscules).
s qualsevol xarxa que usi la suite de protocols TCP/IP per a la seva comunicaci. La paraula prov de inter-network.
Internet.

s un cas concret de internet. Per en ser la ms accessible, extesa i notria ha adquirit nom propi i per tant s'escriu en majscules.


Intranet.

s una xarxa internet destinada exclusivament 
al transport de datagrames interns (d'un organisme, instituci, empresa..).
Extranet.
s la part d una intranet que s parcialment accessible des de l exterior, normalment des d Internet.

Maquinari bsic de les xarxes informtiques.
 Targeta de xarxa (NIC);
 Enrutador (router);
 Commutador (switch);
 Concentrador (hub);
 Bridge;

Xarxes d'emmagatzematge.

DAS (Direct Attached Storage);
SAN (Storage Area Network);
NAS (Network Attached Storage);

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26366" title="Topologia de xarxa" nonfiltered="1109" processed="1107" dbindex="11182">

Es coneix com a topologia de xarxa el tipus d'enlla o cablejat que interconnecta els diferents nodes d'una xarxa. Un node donat pot tenir enllaos a un o ms dels altres nodes. La topologia de la xarxa es determina noms per la configuraci de les connexions entre nodes; aix que forma part de la teoria de grafs. Les distncies entre nodes, les interconexions fsiques, les velocitats de transmissi i/o tipus de senyals no tenen importncia a l'hora de definir la topologia.

Si una xarxa utilitza diferents tipus de topologies s'anomena mixta.

 Tipus .
 Anell;
 Doble Anell;
 Arbre (Jerrquica);
 Bus;
 Estrella;
 Malla;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26372" title="Xarxa en anell" nonfiltered="1110" processed="1108" dbindex="11183">

En informtica, la xarxa en anell s una topologia de xarxa on cada node t una nica connexi d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el segent fins l'ltim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un cam unidireccional tancat format per enllaos punt a punt entre cada node.

La fiabilitat d'aquesta topologia s semblant a la de Bus, encara que ens permet detectar-hi amb ms facilitat les fallades. Al contrari del que sembla, si falla un equip el cam no queda tallat grcies a circuits de commutaci collocats a les interficies dels nodes. Algunes xarxes augmenten la seva fiabilitat emprant un doble anell com s el cas de la FDDI.

Distingim dos tipus, si el control no s centralitzat parlem de anell estrictament, mentre que si hi ha un node que gestionar el comportament de la xarxa en parlem de bucle.

Avantatges.
El creixement del sistema t un mnim impacte en el rendiment.
Tots els nodes tenen el mateix accs.
Cada node actua com a repetidor, aix permet que la xarxa tingui una gran extensi.

Desavantatges.
Normalment s la ms cara.
La fallada d'un node afecta la resta.

Vegeu tamb.
 Xarxa en arbre (jerrquica);
 Xarxa en malla;
 Xarxa en bus;
 Xarxa en estrella;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26373" title="Xarxa en arbre" nonfiltered="1111" processed="1109" dbindex="11184">

La Xarxa en arbre o Jerrquica s una topologia de xarxa on cada node pot estar connectat a un node superior i del que poden penjar diversos nodes inferiors formant un arbre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26374" title="Xarxa en malla" nonfiltered="1112" processed="1110" dbindex="11185">

La xarxa en malla s una topologia de xarxa on cada node est interconnectat amb un o ms nodes. D'aquesta manera quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscar la ruta ms adient. Aquesta ruta pot dependre dels costos econmics, la crrega de les altres rutes, la velocitat o qualsevol altre parmetre.

Avantatges.
Alta disponibilitat.
Si falla un node hi poden haver rutes alternatives.

Desavantatges.
s ms cara que altres topologies.

Vegeu tamb.
 Xarxa en anell;
 Xarxa en arbre (jerrquica);
 Xarxa en bus;
 Xarxa en estrella;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26375" title="Xarxa en bus" nonfiltered="1113" processed="1111" dbindex="11186">

La xarxa en bus s una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicaci com bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminaci. 

Aquesta topologia necessita de tcniques, a nivell de circuits i a nivell de protocols, per a compartir-ne i repartir-ne la capacitat del medi entre els nodes de la xarxa.

Avantatges.
s senzilla d'implementar i estendre.
Normalment s la ms econmica.
La fallada d'un node no n'afecta la resta.

Desavantatges.
Difcil d'administrar.
Longitud de cable i nombre d'estacions limitades.
Cost d'administraci car a llarg termini.
El rendiment disminueix en afegir-hi nodes.
Si la fallada en lloc de en un node esdev en el bus s difcil de detectar.

Vegeu tamb.
 Xarxa en anell;
 Xarxa en arbre (jerrquica);
 Xarxa en malla;
 Xarxa en estrella;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26376" title="Xarxa en estrella" nonfiltered="1114" processed="1112" dbindex="11187">

La Xarxa en estrella s una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un node central o hub mitjanant enllaos punt a punt, que actua d'enrutador per transmetre els missatges entre nodes.

Avantatges.
Es senzilla d'implementar i estendre. Fins i tot en grans xarxes.
Normalment s la ms econmica.
La fallada d'un node no afecta a la resta.
Fcil d'administrar.
Facilitat per detectar-hi fallades als enllaos.
Gran ample de banda entre enllaos car no s necessari compartir aquests amb diferents nodes.

Desavantatges.
Longitud de cable i nombre d'estacions limitat.
Cost d'administraci car a llarg termini.
El rendiment disminueix a l'afegir nodes.
La fallada del node central deshabilita tota la xarxa.

Vegeu tamb.
 Xarxa en anell;
 Xarxa en arbre (jerrquica);
 Xarxa en malla;
 Xarxa en bus;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26378" title="Inkscape" nonfiltered="1115" processed="1113" dbindex="11188">


Inkscape s un programa de codi font obert de dibuix de grfics vectorials amb capacitats similars als programes privatius com Illustrator, FreeHand o CorelDraw utilitzant el format de fitxer estandaritzat pel W3C SVG. Las caracterstiques de SVG suportades inclouen les formes bsiques, els camins, el text alfa, les transformacions, els gradients, l'edici de nodes, l'exportaci de SVG a PNG, l'agrupaci d'elements i molt ms.

La motivaci principal de l'Inkscape s proporcionar a la comunitat una eina de codi obert de dibuix SVG que compleixi completament amb els estndards XML, SVG i CSS2.

Inkscape va nixer de la bifurcaci del programa Sodipodi.

 Enllaos externs .

Traducci al catal de l'Inkscape;
Lloc web del projecte Inkscape ;
Wiki de l'Inkscape ;
Una ga leria d'art fet amb l'Inkscape ;
Open Clip Art Library ;
Guia d'aprenentatge rpid de l'Inkscape ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26383" title="Centre d'Esports l'Hospitalet" nonfiltered="1116" processed="1114" dbindex="11189">


El Centre d'Esports l'Hospitalet s el club de futbol ms representatiu de la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat. Juga a la Tercera Divisi (Grup V) de la Lliga espanyola.

Histria.
El 1909 es fund el primer equip de la ciutat, l'Hospitalenc Sporting Club.

El 1957 nasqu el Centre d'Esports L'Hospitalet degut a la fusi de diferents equips de la ciutat: UE Hospitalet (1939), CD Santa Eullia (1950) i CF Hrcules (1953, que havia nascut fruit de la uni de CF Torrassenc (1917), CF Tecla Sala (1944) i CF Recreatiu Collblanc (1924)). 

L'equip jug al Municipal de l'Hospitalet (1958) abans de fer-ho a l'actual Estadi Municipal de Futbol de l'Hospitalet (1999).

El club compta amb uns 500 socis i, aproximadament, un miler ms d'abonats. T dues penyes o grups d'animaci anomenats Franjas Korps i S'Hospitxosos, que solen acompanyar l'equip en els seus desplaaments, i que s'ubiquen, respectivament, als Fons Sud i Nord de l'estadi.

La temporada 2006-07, desprs de quedar 4t classificat a la lliga de Segona B, va disputar el Play-Off d'Ascens a 2a Divisi. Va enfrontar-se a l'Eibar, amb qui va empatar (0-0) a l'anada disputada a l'Hospitalet i va caure derrotat 2-0 al partit de tornada jugat a Guipscoa.

 Jugadors destacats .
 Vemund Brekke Skard;
 Sergio Gonzlez;
 Keko;
 Toni Velamazn;

 Ttols .
 3 cops campi de la Tercera Divisi (1959-60, 1981-82, 2004-05);

 Temporades .
Fins la temporada 2007-08 el club ha militat 3 vegades a Segona Divisi, 23 a Segona B i 15 a Tercera Divisi.


Millor posici a la lliga: 11a (Segona divisi, temporada 64-65)

Enllaos externs.
Plana Oficial del CE L'Hospitalet;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26395" title="?" nonfiltered="1117" processed="1115" dbindex="11190">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraicos)   (hiragana) i   (katakana) ocupen el primer lloc en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), abans d'[[ ]]; i el 36 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula de la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra),   es troba a la primera columna (a la que dna nom:   , "columna A") i la primera fila (a la que dna nom:   , "fila A").

El carcter   prov del kanji [[ ]], mentre que   prov de [[ ]].

Es fa servir un carcter de menor mida,  ,  ; per a la formaci de nous sons que no existeixen en el japons tradicional, como    (fa) i    (va).

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "a".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra horitzontal en la part superior, d'esquerra a dreta.
 Tra vertical, de dalt a baix, que talla el primer;
 Tra corb que comena a la part central del carcter, baixa i acaba traant un ample arc circular. Aquest tra s'assembla al carcter [[ ]].

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra que al comenament va d'esquerra a dreta, per al final es dirigeix d'abaix a l'esquerra.
 Tra lleugerament corb que descendeix.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("la dasahi", on asahi pot traduir-se com a "sol naixent");
 Codi Morse:      ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26399" title="Urolgnia" nonfiltered="1118" processed="1116" dbindex="11191">
L'urolgnia (tamb anomenada uroflia o ms rarament ondinisme) s l'excitaci sexual a travs del contacte amb els orins o pixats d'una altra persona. Constitueix una paraflia sexual i popularment en els ambients del comer sexual i la prostituci se la coneix tamb com a pluja daurada (de l'angls golden shower).

Pot ser activa o passiva. En la modalitat activa el subjecte gaudeix orinant sobre una altra persona, mentre que en la passiva el plaer sexual s'assoleix en rebre o entrar en contacte amb els orins d'altri.

L'urolgnia s'associa generalment a prctiques de caire sadomasoquista i de dominaci on el practicant actiu s el subjecte dominant i el passiu el sotms.

Les prctiques urolgniques poden presentar moltes variants, que van des del simple deler per veure una persona orinar o ensumar els orins aliens, fins a ingerir-los, rebre'ls sobre el cos nu o fins i tot vestit o banyar-se en un recipient ple de pixats.

La indstria pornogrfica ha tingut cura tamb de desenvolupar un subgnere fora minoritari de prctiques urolgniques que s'anomena generalment pissing. Noms el cinema porno alemany l'inclou sovint en els films de consum convencional.

Des del punt de vista de la salut i del sexe segur cal dir que, contrriament a les prctiques de coprofgia o coproflia, l'urolgnia pot considerar-se com una prctica de poc risc ats que el contacte amb l'orina o fins i tot la seva ingesta no s perillosa sempre que es realitzi entre persones sanes. Pot existir risc si els participants pateixen infeccions bacterianes de l'uretra que poden comportar efectes secundaris com infeccions a la pell en individus sensibles a l'orina.

Fins i tot el fet de beure orina en petites quantitats s considerat per alguns teraputes com a saludable i en algunes cultures primitives es pratica la ingesta dels propis orins. La ms perillosa per la salut s l'orina amb alta presncia de sals minerals, si b l'efecte pot ser mitigat bevent a continuaci aigua. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26404" title="Dojo" nonfiltered="1119" processed="1117" dbindex="11192">
Dojo s el lloc on es practiquen algunes arts marcials com el judo, aikido, kendo, jodo... s una paraula japonesa que vol dir lloc on s'estudia el cam i t per tant un significat filosfic ms enll del d'un simple espai o gimns. Cal recordar que el judo es va practicar inicialment en un temple. 

Els costats del dojo es diuen shimiza (per on entren els estudiants), kamiza (per on entra el mestre) i joseki (el costat principal on es troben el mestre en realitzar el salut i els smbols del dojo com per exemple la fotografia del fundador de l'art marcial, de l'estil o del propi dojo)

Quan s'utilitza per fer Aikido, Judo, Jujutsu o altres arts marcials amb projeccions, el terra est cobert pel tatami ,matalassets d'un parell de metres de llarg per un d'ample i d'un gruix d'un parell de dits per suavitzar les caigudes. Per la practica de Iaido, Kendo, Jodo i altres estudis amb armes, se sol fer directament a damunt el trespol de fusta.

S'acostuma a saludar en entrar i sortir i s'hi roman descal. Ha de ser un lloc de treball en silenci que ha d'estar net.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26405" title="Auxerre" nonfiltered="1120" processed="1118" dbindex="11193">

Auxerre (pronunciat  en francs) s una ciutat de Frana a la regi de la Borgonya, departament del Yonne, a les ribes del riu Yonne. T 37.790 habitants, si b l'rea metropolitana arriba als 85.080 habitants.

Tot i estar situada al cor d'una regi vincola (Chablis, Saint-Bris-le-Vineux, Irancy, Coulanges-la-Vineuse...), l'economia d'Auxerre es basa essencialment en l'activitat terciria. Auxerre s la seu de la Cambra de comer i d'indstria de l'Yonne. Gestiona l'aeroport d'Auxerre - Branches i un port fluvial d'esbarjo.

La ciutat tamb s coneguda pel seu equip de futbol, l'AJ Auxerre (AJA), fundat el 1905 per l'abat Deschamps (l'equip juga a un estadi amb el seu nom).
Vegeu tamb.
Comtat d'Auxerre;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26412" title="Torelli" nonfiltered="1121" processed="1119" dbindex="11194">

Torelli s el nom d'una famlia que va governar a Ferrara i desprs a Guastalla i Montechiarugolo, a Itlia.

L ancestre de la famlia s Ludolf de Saxnia anomenat el Brau. El seu besnt fou Enric l'alquimista, duc de Baviera, casat amb Hingilda Traversari, de la famlia de senyors de Ravena, amb la que va tenir a Frederic il Taurello que tenia moltes possessions a Ferrara i va governar per designaci de la comtessa Matilde de Toscana (1092), que es va casar amb Matilde di Ermengardi, de la famlia de Carlemany per la seva via Gaudalda. Va morir el 1117 deixant dos fills, Guiu I, podesta de Ferrara el 1118, anomenat Salinguerra, i Pere de Ermengardi, ancestre dels Torelli de Bolonya. El seu fill Taurello I va governar a Ferrara i va morir el 1185 deixant un fill anomenat Salinguerra Torelli que del 1205 al 1230 va lluitar contra el Este per la possessi de Ferrara. El 1240 fou fet presoner i encarcerat fins a la seva mort el 1244.

Dels seus fills, Pau, Bartomeu, Fraisinda i Jaume, el darrer va tenir un fill anomenat Salinguerra III tronc dels senyors de Guastalla. El seu descendent Guiu III, senyor de Guastalla des el 1406 i de Montechiarugolo des el 1407, el gran fou el primer comte de Guastalla el 1428. Vegeu Guastalla

Llista de senyors de Ferrara.

Frederic il Taurello 1092-1115;
Guiu I Salinguerra I 1118-?
Taurello I ?-1195;
Salinguerra II Torelli 1205, 1209, 1222-1240;

Llista de senyors de Guastalla .

Salinguerra III  c. 1300;
Botacino c. 1325;
Taurello II c. 1350;
Guiu II Torelli c. 1375;
Marsili el poders ?-1406;
Guiu III el Gran 1406-1449 (de Montechiarugolo 1407-1449), comte des el 1428;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26414" title="Jigoro Kano" nonfiltered="1122" processed="1120" dbindex="11195">
Jigoro Kano (       Kan  Jigor , 1860, Kobe, Jap - 1938) fou el fundador del judo.
 
Estudis de diversos estils de jiu jitsu cre el 1882 la seva escola, el Kodokan Judo a partir d'aquestos. Va aconseguir difondre el seu art marcial dins del sistema educatiu japons, i va ser el primer en incorporar el sistema de graus kiu/dan a les arts marcials.

Fou membre del Comit Olmpic Internacional, i mor en el viatge de retorn al seu pas de la reuni en qu s'havia estat discutint la possibilitat que els jocs olmpics de 1940 es realitzessin a Tquio.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26417" title="Pintura barroca" nonfiltered="1123" processed="1121" dbindex="11196">


La pintura barroca s un estil pictric antic d'Europa.

Durant aquest perode artstic la pintura adquireix un paper prioritari dins de les manifestacions artstiques. Essent l'expressi caracterstica del pes de la religi en els pasos catlics i del gust burgs en els pasos protestants.

Es desenvolupen nous gneres com els bodegons, paisatges, retrats, escenes costumbristes. Igualment, s'enriqueix la iconografia de tipus religis. Existeix una tendncia i una cerca del realisme que es conjuga amb la teatralitat i sovint el dramatisme.

El color, la llum i el moviment, sn els elements que defineixen la forma pictrica, mentre que la dinmica del espai, la visi de les escenes en profunditat, l'estructuraci de les composicions mitjanant diagonals i la distribuci de taques de llum i color configura l'espai com una cosa dinmica, on els contorns se dilueixen i les figures perden rellevncia davant la unitat de l'escena.

 Pintura barroca a Italia .
La pintura a Italia de l'poca intenta trencar amb les formes de l'estil artstic que va dominar Itlia des del final del Renaixament fins a l'inici del Barroc. Els encarregats van ser dos grups bn diferenciats; d'una banda el pintor Caravaggio i per l'altre els germans Carracci (Ludovico, Agostino i Annibale).

El naturalisme, del qual el Caravaggio n's el millor representat, tracta temes de la vida quotidiana, amb imatges ttriques usant efectes de llum. Els clarobscurs procuren donar intensitat i vistositat. Fugen dels ideals de la bellesa, mostrant la realitat tal com s.

D'altre part, els Carracci formen l'anomenat classicisme. Els temes a dibuixar sn inspirats de la cultura greco-llatina, amb ssers mitolgics. Els autors del segle XVI, com Rafael i Miquel ngel sn fortes influncies. El color s suau, igual que la llum, i es pinta a frescs i sostres.

Ambdues tendncies van deixar l'escola i van servir per renovar l'escenari pictric. La presncia de Rubens, un altre geni del Barroc, a Gnova es veu reflexada per les obres de la zona.

 Pintura barroca a Frana .

A Frana, el manierisme es veu influenciat pel Barroc. La pintura s classicista i s'usa per decorar palaus, amb un estil sobri i equilibrat. Es pinten retrats i es tracten temes mitolgics.

El seu autor ms destacat s Nicolas Poussin, qui va estar clarament influenciat pels corrents italians, desprs de la seva visita a Roma. Va buscar la inspiraci a les cultures grecorromanes. Altres artistes van ser Georges de La Tour y Felipe de Champaign.
 
Tot i aix, el barroc a Frana va ser poc ms que una influncia, transformant-se desprs amb el rococ.

 Pintura barroca a Flandes i Holanda .

A Flandes la figura de Rubens, desenvolupant una pintura aristocrtica i religiosa esdev central, mentre que a Holanda, la pintura ser burgesa, predominant els temes paisatgstics, retrats i temes de la vida quotidiana, amb la figura de Rembrandt com a mxim exponent i d'altres, com ara Maria van Oosterwijk, a un nivell ms secundari.

 Pintura barroca a Espanya .
A Espanya, el barroc suposa el moment culminant de l'activitat pictrica, destacant una gran quantitat de pintors, la genialitat i maestresa de Velzquez, Ribera, Murillo o Zurbarn. El perode va ser conegut com a Segle d'Or, com es veu veient la gran quantitat d'importants figures que treballaran, a pesar de la crisis econmica que patia el pas.

Els pintors espanyols usen l'inspiraci d'artistes italians com Caravaggio i el seu tenebrisme. La pintura flamenca barroca influeix notablement a Espanya, degut al mandat que s'exerceix a la zona, i l'arribada de Rubens al pas com a pintor de la cort.

Les principals escoles de Barroc van ser les de Madrid, Sevilla i Valencia.

La temtica d'Espanya, catlica i monrquica, s clarament religiosa. La majoria d'obres van ser directament encarregades per l'esglsia. D'altre part, moltes pintures tracten de reis, nobles i les seves guerres, com el fams quadre Las Lanzas que va pintar Velzquez el 1635 pel Palacio del Buen Retiro de Madrid. La mitologia i els temes clssics tamb van ser una constant. Per la religi cristiana s la que ms es repeteix, pot servir com exemple El martirio de San Felipe, gran obra de Jos de Ribera. El realisme de les obres s'usar per transmetre al fidel l'idea religiosa, per la qual cosa el Barroc va ser una arma per l'esglsia.

Els colors sn vius, amb mltiples focus de llum que creen moltes zones d'ombra. El tenebrisme itali es deixar sentir a tots els pintors espanyols. Les figures no solen posar, sn captades amb un moviment exagerat per donar fora a l'escena. Els quadres a l'oli sn gegants i habitualment complexes, amb diverses figures i gestos expressius.

 Pintura barroca als pasos catalans .
Als Pasos catalans dins el tenebrisme destac sobretot Josep Ribera, un dels pintors ms importants del Segle XVI, per la pintura catalana barroca conre, sobretot, l'idealisme eclctic.

Vegeu tamb.

Barroc;
Escultura barroca;
Arquitectura barroca;
Literatura barroca;
Msica barroca;
Histria de l'art;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26419" title="Literatura barroca" nonfiltered="1124" processed="1122" dbindex="11197">
La literatura barroca s un estil literari europeu que es va desenvolupar durant el segle XVII. Es caracteritza pel triomf de l'ornamentaci, els jocs de paraules, la recerca de l'emoci i el plaer esttic i un auge en la creativitat dels pasos europeus.

El barroc catal.
La literatura catalana barroca es contagia plenament de la crisi cultural del pas. La influncia dels temes castellans comport tamb una considerable influncia en el vocabulari i la sintaxi. Cal destacar el poeta i comedigraf Francesc Vicen Garcia, d'obra molt desigual, Francesc Fontanella, per la qualitat dels seus poemes i l'inters de les seves dues peces teatrals, i Josep Romaguera, autor de l'nic llibre d'emblemes en catal, l'Atheneo de grandesa.


La comdia burlesca barroca en llengua catalana contenia una srie d elements singulars i caracterstics que la evidenciaven com un subgnere teatral diferent al qu fins ara s havia classificat com a comedia de enredo. La comdia burlesca s la pardia de les comdies barroques castellanes, s a dir, una burla del tpics, personatges i dels recursos de la  comedia nueva  que va promoure Lope de Vega en el seu tractat,Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo(1609). La deformaci de tots aquests elements tan caracterstics de l'escena espanyola, dels tpics i dels recursos escnics eren entesos pel pblic de l'poca com una manera exagerada i incoherent de trencar el model imposat pel teatre castell. Els personatges nobles sn ridiculitzats, actuen d'una manera inesperada pel pblic, utilitzen un llenguatge groller, jocs de paraules que crean situacions ridcules, no falten les descripcions escatolgiques i grotesques ni els dobles sentits obscens.
Algunes obres destacables:

 La gala est en son punt (1625), d'autor annim;
 La infanta Tellina i el rei Matarot  del frare Francesc Mulet;
 Los amors de Melisenda del frare Francesc Mulet;

El barroc espanyol.
El barroc coincideix amb el segle d'or espanyol. Dominen els temes amorosos, de l'honor, els religiosos (amb la Contrareforma en marxa) i la stira. 

En poesia la polmica entre conceptisme i culteranisme alterna amb el descobriment de noves formes estrfiques i la continuaci del sonet renaixentista. La novella viu una poca de mxima esplendor, amb les obres de Cervantes i gran quantitat de subgneres (on destaca la novella picaresca). Al teatre predominen les comdies i els "autos sacramentales" o dramatitzacions de passatges bblics. Pedro Caldern de la Barca barreja les normes de la comdia amb els temes greus i fa evolucionar la tragdia hispnica. 

El barroc angls.
El barroc angls s'anomena perode jacob. Hi regna William Shakespeare, amb la seva revoluci teatral. La poesa s'endinsa amb la metafsica, amb autors com John Donne, que reflecteix el clima de debat religis i poltic que es vivia a les illes britniques. La novella segueix l'estela humorstica continental, amb Tristram Shandy com a major exponent.

El barroc francs.
El barroc francs noms fou un curt perode de transici, representat en la producci de Du Bartas, Agrippa d'Aubign i les primeres obres de Corneille. El gust clssic del renaixement continua imperant a l'poca, reforat per la Illustraci que seguir. Els temes, com el somni o la inconstncia de la vida, s que sn propis del pessimisme barroc.

El barroc alemany.
La literatura Alemanya barroca trob la seva millor expressi en l'obra d'Andreas Gryphius, considerat el creador del teatre alemany. En novella, destaca Hans Jakob Christoffel von Grimmelshausen, amb una obra picaresca i satrica.

Vegeu tamb.
Barroc;
Pintura barroca;
Escultura barroca;
Arquitectura barroca;
Msica barroca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26421" title="Msica barroca" nonfiltered="1125" processed="1123" dbindex="11199">
La msica barroca s un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII.

Musicalment, en una primera etapa (1600-1650) de la msica barroca la melodia es feu preponderant, originant l'anomenada monodia acompanyada, i nasqueren el drama per msica, o pera primitiva, i l'oratori. Posteriorment, es cultiv tamb la suite, altres modalitats d'pera com el bel canto i les passions, la sonata i el concert. 

A la segent etapa, anomenada Barroc mitj (1650-1700), hi predominava l'pera i la cantata. L'ltima etapa anomenada Barroc tard (1700-1750), es caracteritzava pel predomini de la msica instrumental sobre la msica vocal. Tamb era un poca del concert i d'obres ms llargues quan a dimensi. 

Al llarg de tot el perode l'expressi prevalgu sobre la forma. Sn distintius del Barroc:
 la riquesa d'ornamentaci, ;
 la tendncia a les variacions tant en el camp vocal com en l'instrumental, ;
l'aplicaci de la tcnica del baix continu als instruments de teclat ;
 l'aparici de noves formes organstiques.

Interpretaci barroca.
En la msica barroca hi havia dues maneres bsiques d'enllaar dues notes:
Legato (lligat);
Staccato (colpejat);

Els terics i compositors barrocs aconsellen interpretar els valors llargs staccato i els curts legato.

En els manuscrits del segle XVII i primera meitat del segle XVIII les indicacions de mats, fraseig i articulaci sn escasses. Aix s degut a que els intrprets de l'poca eren la majoria d'ells els compositors i coneixien les normes d'interpretaci pels tractats i per la transmissi oral. A ms, la improvisaci era un aspecte important, sobretot en la msica de teclat. Cada intrpret podia variar l'obra original segons el seu gust personal i el seu estat d'nim.

 Instruments barrocs .
En l'poca barroca aparegueren els violins Stradivarius i es perfeccionaren molt els instruments d'arc amb la innovaci de l'arc planer.

Tamb en aquella poca, el traverso, flauta travessera barroca, guany terreny a la flauta de bec en les orquestres, malgrat que en la msica de cambra va existir un conreu notable d'obres per a flauta de bec contralt, especialment.

Els instruments de teclat ms comuns eren l'espineta, el virginal, el clavicmbal i el clavicordi. I, en l'mbit religis, l'orgue.

 Formes o gneres musicals barrocs .
Formes instrumentals.
Preludi, Tocata i Fuga: formes breus, generalment, per a instruments de tecla.
Sonata a trio: generalment per a dos violins que porten la part meldica i un baix de clau).
Suite: per a instrument solista o agrupaci musical de cambra. Estava composta d'un conjunt de danses alternant les danses lentes i les rpides. Interpretada per un instrument solista o per un grup instrumental.
Concerto grosso: per orquestra i un petit grup de solistes.
Concert solista: per a orquestra amb un instrument solista. Poc a poc anir prenent un carcter virtuosstic.

Formes vocals;
Cantata: evoluci del madrigal. Tot i que inicialment t un  d'origen prof, va acabar adquirint importncia com a msica religiosa. Composta a partir d'un text religis de carcter lric, amb acompanyament instrumental per a un o ms solistes (amb o sense cor) o fins i tot noms per a cor. Els compositors ms importants van ser Carissimi (creador de l'oratori), Alessandro Scarlatti, Schtz, Telemann, Buxtehude, i el ms important de tots Johann Sebastian Bach.
Oratori: evoluci del motet. Forma vocal religiosa no litrgica, de carcter narratiu sobre un tema de l'Antic o del Nou Testament sense representaci escnica. T una estructura similar a l'pera. Els compositors ms destacats van ser Carissimi y Hndel;
pera: evoluci de lopera in msica dels inicis del barroc. s una forma vocal profana amb acompanyament instrumental (orquestra) i destinada a la representaci escnica. T diverses parts:
Obertura: primer fragment que interpreta l'orquestra abans que s'aixequi el tel.
Recitatiu: fragment cantat de carcter narratiu a travs del qual es desenvolupa la trama argumental.
ria: fragment musical de carceter lric en el que els cantants lluen les seves facultats i servia per expressar el sentiments dels personatges.
Duet, trio, quartet, ... : fragment de msica vocal cantat per dues, tres o quatre persones amb acompanyament instrumental.
Passatges instrumentals: realitzats per la orquestra, serveixen d'enlla entre les diferents parts de la pera.
Cor: fragment de la pera cantat per un cor.
Ballet: intervenen en algunes peres com a complement.

Msics barrocs.
 A Itlia ;
Claudio Monteverdi (pera);
Alessandro Scarlatti (pera: introdu les ries da capo);
Domenico Scarlatti (instruments de teclat);
Tomaso Albinoni (pera);
Antonio Vivaldi (msica instrumental);
Agostino Agazzari (msica religiosa);

A Frana;
Franois Couperin (instruments de teclat);
Jean-Philippe Rameau (instruments de teclat);
Jean Baptiste Lully (pera);

A Castella;
Francisco Correa de Arauxo  (msica religiosa i profana).
Gaspar Sanz   (guitarra).

A Anglaterra;
George Frideric Hndel  (la seva obra reflexa influencies de la msica francesa, italiana, alemanya i anglesa);
Henry Purcell  (teatre, instrumental, religiosa ...);

A Alemanya;
Heinrich Schtz (iniciador de l'estil barroc a alemanya i compositor de msica religiosa);
Georg Philipp Telemann (msica religiosa, instrumental ....);
Johann Pachelbel (instruments de teclat);
Johann Sebastian Bach (treball tots els gneres tret de l'pera);

Als Pasos catalans;
Joan Cererols    (msica religiosa de Montserrat).
Joan Baptista Comes  (msica religiosa).
Joan Baptista Cabanilles  (msica religiosa i profana).

 Vegeu tamb .

Barroc;
Msica;
Pintura barroca;
Escultura barroca;
Arquitectura barroca;
Literatura barroca;
Histria de la msica;

Enllaos externs.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26422" title="Torriani" nonfiltered="1126" processed="1124" dbindex="11200">
Torriani o Della Torre fou una famlia italiana que va governar a Mil i altres llocs del nord d'Itlia.

L'ancestre fou Mart I, fidel de l'emperador Conrat, mort el 1147 a Damasc. El seu fill es deia Pagano I, i el fill d'aquest Jaume, que fou jutge de Mil i va morir el 1216. El seu germ Pagano II fou podesta de Pdua i jutge de Mil. El seu fill Mart II, fou cnsol de Mil i va morir sense successi.

Pagano III, fill de Jaume I, fou podesta de Brescia, Brgam i Mil i va morir el 1247. Son germ Mart III fou cnsol de Mil i va usurpar el poder absolut (1247-1259) fins a la seva mort, i fou tamb podesta de Como, Novara i Lodi. Son germ Felip fou cnsol a Gnova per va ser enderrocat el 1256, i desprs va ser senyor de Mil fins el 1265. 

Raimondo de Torre, fill de Pagano II, fou bisbe de Como (1262-1273) i desprs patriarca d'Aquileia (1273-1299) fins a la seva mort. Son germ Salvino va sortir de Mil desprs del triomf dels Visconti i va marxar al Friul on va ser el tronc dels comtes de Thurn i Taxis; un altre germ, Paganino, fou podesta de Vercelli i va ser assassinat per alguns nobles, que van ser castigats per son germ Nappo o Napole, que el 1259 va succeir a Felip com a senyor de Mil, Brgam, Lodi, Novara i Vercelli; va combatre els Visconti per aquests el van fer presoner el 1277 i va morir engabiat el 1278; Francesc, germ de Nappo, fou podesta de Brescia, Alessandria, Brgam, Lodi i Novara i va morir a la batalla de Desio (1281) contra els Visconti; son germ Erecco fou podesta de Novara el 1266 i desprs de Bolonya, Cremona i Orvieto, i va ser fet presoner a la batalla de Desio (1281) i ms tard, alliberat, es va establir al Friul on la seva branca es va extingir dos segles desprs. Godofred, el darrer germ fou podesta de Novara el 1265 i desprs de Florncia i de Pdua, i la seva branca tamb es va extingir el segle XIV.

Inferaldo, fill de Paganino, fou fet presoner pels Visconti a Ponteliato, per el 1302, a la caiguda de Mateu Visconti, va entrar a Mil junt amb el seu cos Guiu fins que va haver de fugir el 1311. Son germ Gabri, va combatre contra els Visconti i el 1307 fou nomenat capit dels gelfs a Asti. Guiu, fill de Francesc, fou fet presoner a la batalla de Desio el 1281, i alliberat el 1288. Poc desprs va comenar la lluita contra els Visconti als quals va foragitar de Mil el 1302. El 1307 fou nomenat senyor i el 1311 va aixecar el poble contra l'emperador Enric VII que el va derrotar i va fugir, morint a Mdena el 1312. 

Conrat Mosca, fill de Nappo, fou nomenat podesta de Mantua el 1266 i desprs governador de Trieste. El 1302, a la caiguda dels Visconti, fou nomenat senyor de Mil i va morir el 1307. Son germ Reinald Passerino va expulsar els gibelins de Cremona i va ser elegit podesta el 1312. Desprs fou governador de Alessandria, Piacenza, Parma, Reggio i Faenza. Un tercer germ, Cassone, va deixar un fill, Mart, que fou capit del poble a Como desprs del 1302 i va morir a Mil el 1307. Sim, fill de Guiu, va morir combatent els Visconti a la batalla de Vaprio el 1324, i la seva branca es va extingir el segle XVII.

Nappino, fill de Conrat Mosca, servi a Florncia i el 1317 fou enviat a Gnova en ajuda del rei i el 1320 va combatre als gibelins de Bolonya, i va morir el 1329, extingint-se la seva branca el segle XVIII. Son germ Florimond va intentar recuperar Mil sense xit; son germ Pagano de Torre fou bisbe de Pdua i patriarca d'Aquileia el 1319 fins que va morir el 1332; un altre germ, Cassone o Gaston, fou bisbe de Mil, per acusat per Guiu de ser amic dels Visconti, va ser desposset i tot i que l'emperador va fer restaurar-lo els Visconti el van destituir el 1311, essent nomenat patriarca d'Aquileia el 1316, i va morir el 1318. El darrer fill de Conrat Mosca, Paganino, fou podesta de Como i senador de la ciutat de Roma.

Dels descendents cal esmentar a Jernim Torriani a qui l'emperador Carles V d'Alemanya va nomenar comte de Valsassina i de l'Imperi, amb possessions a Morvia el 1533 i que va morir a Vencia el 1590;  Francesc Torriani, conseller del emperador Ferran I i bar de l'Imperi, ambaixador a Vencia el 1558; i Carles Torriani, governador de Trieste el 1666 encarcerat per les seves malifetes i que va morir a pres.

Senyors de Mil.

Mart Torriani 1247-1259;
Felip Torriani 1259-1625;
Nappo Torriani 1265-1277;
Conrat Mosca 1277-1281 (regent 1277-1278);
als Visconti 1281 a 1302;
Conrat Mosca 1302-1307;
Guiu 1302-1311;
als Visconti 1311;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26423" title="Llista dels emirs de Tortosa" nonfiltered="1127" processed="1125" dbindex="11201">
Emirs de Tortosa.

Labid 1018-1020;
Mugahid 1020-1045 (emir de Dnia);
Al Mukatil 1045-1059;
Ali ben Mugahid 1059 (emir de Dnia);
Iala al-Amiri 1059-1062;
Nabil al-Fak 1062-1076;
a Saragossa 1076-1081;
Abu Djafar Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir 1076-1081 (emir de Saragossa, dinastia Banu Hud);
Al Mondhir 1081-1098;
Solim 1098-1100;
els almorvits 1100-1148;
a Catalunya-Arag 1148;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26426" title="Toscana" nonfiltered="1128" processed="1126" dbindex="11202">


La Toscana s una de les regions d'Itlia ms importants pel seu patrimoni cultural i paisatgstic. La capital regional s Florncia.

Situada al centre d'Itlia, limita al nord-oest amb la Ligria, al nord amb l'Emlia-Romanya, a l'est amb les Marques i l'mbria, al sud amb el Laci. A l'oest els 320 km de costa sn banyats pel mar de Ligria i el mar Tirr. La Toscana administra les illes de l'arxiplag Tosc, del que la principal s l'illa d'Elba.

 Orografia .
Morfolgicament, la regi es caracteritza per la seva complexitat i la varietat. s formada per l'alternana de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes; aix no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscano-emilians, ms alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcci NW-SE, i el sector subapen, amb relleus ms suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la ms important de les quals s la de Florncia, regada per l'Arno, riu principal de la Toscana. La costa s formada per mplies platges que s'obren entre els promontoris rocallosos de l'Argentario i Piombino, enfront dels quals hi ha l'arxiplag Tosc, amb l'illa d'Elba. 

Ciutats principals.
Florncia;
Pisa;
Siena;
Lucca;
Livorno;
Volterra;
San Gimignano;
Vinci;

 Economia .
s una regi tradicionalment agrcola, b que s'ha anat transformant, amb la creaci de petites indstries, vers formes mixtes. El 1994 les activitats prpiament agrcoles noms ocupaven el 4,5% de la poblaci activa. Els conreus ms importants sn els de cereals (blat, blat de moro i ordi), vinya, amb una producci de vi de 2.680.002 hectolitres el 1994, oliveres, hortalisses, patates i bleda-raves. La ramaderia, associada a l'agricultura, s tamb important. Dins l'activitat industrial (31% de la poblaci activa) es destaca la producci de mercuri, la metallrgia, el txtil, la pell (calat) i l'alimentaci i les arts grfiques. Predomina la branca dels serveis (55,5% de la poblaci activa el 1994), en la qual el pes del turisme s indiscutible grcies al patrimoni cultural de ciutats com ara Florncia, Pisa o Siena. 


Histria.
Els primers pobladors coneguts d'aquesta comarca foren els etruscs, o tuscs, que li donaren el nom, Etrria, o Tscia (el nom Toscana no apareix fins al s X), i una cultura comuna. Desprs d'un perode d'hegemonia a Itlia, entre els segles VII i V aC, les invasions dels gals i el creixement de Roma determinaren la decadncia de l'estat etrusc i la seva submissi a Roma des de mitjan s III aC; des de llavors la regi rest submergida dins el mn rom. Quan l'Imperi d'Occident es dissolgu, la contrada fou devastada pels pobles brbars; conquerida pels ostrogots, conegu una certa estabilitat durant el regnat de Teodoric, per en morir ell sofr els estralls de la guerra amb Bizanci (535-553). Desprs d'un perode breu de domini bizant, fou devastada pels longobards, cap a l'any 570. Tscia es convert llavors en un ducat longobard, amb capital a Lucca. Dos segles desprs, Carlemany se n'apoder quan acud a Itlia en ajut del papat, en discrdia amb els longobards (774). Des del domini dels francs (774) fou regida per comtes, que desprs es denominaren marquesos o marcgravis, pel fet d'sser una marca de l'Imperi.

Els atacs de sarrans i normands castigaren les costes toscanes durant aquest temps, noms Pisa pogu resistir-los; mentrestant, a l'interior, Lucca i desprs Florncia comenaven a crixer. A partir del s XI comenaren a aparixer les primeres autonomies ciutadanes a Florncia, Pisa, Siena, Lucca i Arezzo. Els comuns naixents aviat s'expandiren per les terres venes en lluita contra l'Imperi (que hi governava mitjanant el marcgravi, amb el ttol tamb de vicari imperial), i tamb, a vegades, entre ells mateixos. Simultniament, al camp el gran latifundi es fraccionava grcies a l'emfiteusi, i es desenvolupava la petita propietat, mentre que a les ciutats es reanimava l'activitat mercantil i industrial. Durant uns quants segles la histria de la Toscana fou la histria dels diferents comuns, entre els quals no hi hagu cap lligam unificador. Als segles XI i XII predomin Pisa, mentre que al s XIII s'inici l'hegemonia de Florncia. Aquest segle es caracteritz per les lluites entre gelfs i gibellins, entre partidaris del papat i partidaris de l'Imperi, que era alhora una lluita entre el mn feudal gibell i el mn mercantil, hostil a l'Imperi. Els gelfs s'imposaren a Florncia, i Florncia s'impos a les altres ciutats toscanes. El 1350 sotmet Prato, el 1384 adquir Arezzo, el 1406 conquer Pisa, el 1411 Cortona i el 1421 Liorna, que fou presa als genovesos i que es convert als ss XVI i XVII en el gran port de la Toscana.

 Governants de Toscana .
Marquesos de Toscana.

Bonifaci I  812-823;
Bonifaci II (fill) 823-844 (governador de Crsega);
Adalbert I (fill) 844-884 (comte de Lucca);
Bonifaci III (fill?) 884-894;
Adalbert II (fill?) 894-917 ;
Guiu (fill?) 917-929;
Lambert I (fill d'Adalbert II) 929-931 ;
Joan 931 (comte de Laurino) ;
Bos (fill del comte Teobald o Thibault d'Arle) 931-936;
Humbert (fill d'Hug d'Arles, rei d'Itlia) 936-961;
Hug (fill) 961-1001 (duc d'Spoleto);
Adalbert III (fill  de Guilla de Spoleto i de Obert I marques d'Este, fill de Adalbert II) titular fins a la seva mort el 998;
Adalbert IV (fill) titular 998-1001, marques 1001-1014;
Rainer 1014-1027 (fill);
Beatriu de Lorena (filla) 1027-1076;
Bonifaci III de Canosa 1027-1052 (comte de Modena) (primer marit);
Godofred el Barbut de Lorena (segon marit 1054-1069;
Matilde de Canossa 1076-1115 (filla);
Godofred (fill de Godofred el Barbut) 1069-1072 (primer marit, administrador) (+1076);
Welf de Baviera 1086-1093 (segon marit);

 Repblica .

govern dels vicaris imperials 1116-1173;
Conrat de Scheiern, marqus 1120-1127 
Enric (Duc de Baviera i Saxnia) 1135-1139 
Ulric de Attems, marqus 1139-1152 
Welf de Baviera (Duc de Spoleto 1152-1160) 152-1162 
Rinald de Colnia 1160-1163 
Cristi de Magncia 1163-1173 
govern municipal (lluites entre gelfs i gibelins) 1173-1249;
Felip de Subia, vicari imperial 1195-1197;
Expulsi dels gelfs i constituci del Primo Popolo 1249-1250;
Manfred, rei de Siclia 1260-1266;
Guiu Novello 1261-1266;
Govern dels podestas bolonyesos 1266-1267;
Carles I d'Anjou rei de Siclia 1267-1279;
Govern dels 14, 1280-1282;
Govern dels 3, 1282-1301;
Instituci del govern dels Gonfalonieri 1293;
Carles de Valois, senyor 1301-1302;
govern dels negres 1302-1313;
Robert d'Anjou, rei de Npols 1313-1322;
Carles d'Anjou (fill), senyor 1325-1327;
Govern dels 300 1327-1342;
Gualter de Brienne, senyor 1342-1343;
Govern del Gonfalonieri i dels 3, 1343-1378;
Govern dels minuti 1378-1382;
Piero degli Albizzi 1375-1378 ;
Salvestro Medicis 1378-1382;
Michele di Lando 1378-1382 ;
govern oligrquic dels maggiori 1382-1434;
Maso degli Albizzi 1382-1417 ;
Rinaldo degli Albizzi 1417-1434 ;
Joan I de Medici (revoltat) 1421-1429 ;

Gonfalonieri.

Cosme I Medici (fill de Joan I) 1429-1464;
Pere I Medici (fill), senyor 1464-1469;
Juli I Medici (fill) 1469-1478;
Lloren Medici (germ) 1469-1492;
Pere II Medici (fill) 1492-1494;
Govern del consell general 1494-1512;
Pere Sonderini 1502-1512;
Juli II Medici (germ de Pere II), senyor  1512-1514;
Lloren II Medici (germ) 1514-1519, duc d'Urbino;
Juli Medici (fill de Juli I) 1519-1523 (cardenal);
Silvio Passerini 1524-1527 (cardenal);
Hiplit Medici  (fill de Juli II) 1524-1527 (cardenal);
Alexandre Medici (fill de Lloren II) 1527-1530;
Creaci del Gonfalonieri di giustizia 1527-1530;

 Ducs i grans ducs .

Alexandre Medici, cap de la repblica Toscana 1530-1532, duc de Toscana 1532-1537;
Cosme I Medici (fill de Joan di Bande Nere) duc 1537-1569, gran duc 1569-1574;
Francesc Maria Medicis (fill) 1574-1587;
Ferran I Medici (germ) 1587-1609;
Cosme II Medici (fill) 1609-1621;
Ferran II Medici (fill) 1621-1670;
Cosme III Medici (fill) 1670-1723;
Joan Gaston (fill) 1723-1737;
Francesc Esteve de Lorena-Vaudemont 1737-1765  (Emperador);
Leopold I (fill) 1765-1790 (Emperador);
Consell de Regncia 1790-1791;
Ferran III (fill de Leopold I) 1790-1801  ;
Ocupaci francesa 25 de mar de 1799;
Govern provisional de Reinhard mar a juliol del 1799;
President del senat, Csar Gori del 5 de juliol del 1799 al 7 de juliol del 1799 ;
Ferran III (restaurat pels austracs) 1799-1800;
Ocupaci francesa, govern del general Dupont 1800;
Comissi gran ducal del 15 d'octubre del 1800 al 27 de novembre del 1800, integrada per Giuseppe Francesco Pierallini, Antonio Cercignani, Bernardo Lessi i Giulio Piombanti ;
Govern provisional del 27 de novembre de 1800 al 27 de mar del 1801 integrat per Francesco Chiarenti, Enrico Pontelli i Giovanni de Ghores ;
Comissi gran ducal del 27 de mar del 1801 al 3 d'agost del 1801, integrada per Giuseppe Francesco Pierallini, Antonio Cercignani Bernardo Lessi i Giulio Piombanti;
Llus de Borb 1801-1803 (rei d'Etruria, hereu de Parma);
Carles Llus (fill) 1803-1807;
Maria Llusa de Borb (mare, regent) 1803-1807;
ocupaci francesa; junta extraordinria de govern dirigida pel general Jacques Franois de Boussay Bar de Menou 1807-1808;
Annexi a Frana 1808-1809 (departaments d'Arno, Mediterrnia i Ombrone);
Jacques Franois de Boussay bar de Menou, governador general del maig del 1808 al 3 de mar del 1809;
Elisa Bonaparte Baciocchi, gran duquessa 1809-1814 ;
Ocupaci napolitana 1 de febrer del 1814 a 27 d'abril del 1814  ;
Ferran III (segona vegada) 1814-1824 ;
Leopold II (fill) 1824-1849;
Govern Provisional de la Repblica Toscana dirigit per Francesco Domenico Guerrazzi, Giusepe Montanelli i Mazzoni, febrer a abril de 1849;
Leopold II (segona vegada) 1849-1859, exiliat 27 d'abril de 1859 per no deposat oficialment ;
Ubaldino Peruzzi, president del govern provisional 27 d'abril 1859 a 10 de maig de 1859;
Ferran IV (fill) 1859-1860 (oficialment del 21 de juliol al 16 d'agost de 1859 en qu va ser deposat);
Comte Carlo Boncompagni di Mombello, administrador 10 de maig de 1859 al 16 d'agost de 1859;
Bar Bettino Ricasoli, cap de govern 16 d'agost de 1859 al 3 de desembre de 1859   ;
Comte Carlo Boncompagni di Mombello, governador general savoi de l'Itlia central, 3 de desembre de 1859 a 20 de mar de 1860;
Eugeni Manel de Savoia-Carignano, prncep de Carignano, lloctinent 20 de mar de 1860 a 9 d'octubre de 1861  ;
Bar Bettino Ricasoli, governador general 20 de mar de 1860 a 9 d'octubre de 1861  ;
Victor Manel de Savoia 1859-1860;
Annexi a Itlia el 22 de mar de 1860;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26427" title="Totonaques" nonfiltered="1129" processed="1127" dbindex="11203">
Els totonaques foren un poble que residia a les costes orientals i les regions muntanyenques de l'est de Mxic abans de l'arribada dels espanyols el 1519. Avui dia n'hi ha descendents que habiten a l'estat de Veracruz. Els totonaques van construir la ciutat pre-colombina d'"El Tajn". 

Cacics.
Umcacatl;
Xatotlan;
Tenitztli;
Tanin Nacahuatl;
Ithualtzintecuhitl;
Tlaixchuatenitztli;
Cotoxan Nacahuatl;
Itzcahuitl;

A la mort de Itzcahuitl (segle XIV) el seu territori es va dividir entre dos fills, un dels quals va esdevenir tributari dels txitximeques i l'altre (una mica mes tard) dels asteques
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26428" title="Tartessos" nonfiltered="1130" processed="1128" dbindex="11204">

Tartessos va ser el nom pel qual els grecs coneixien a la primera civilitzaci d'Occident. Hereva de la cultura megaltica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats d'Huelva, Sevilla i San Fernando, en la costa SO de la pennsula Ibrica, va tenir per eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar desprs Baetis i els rabs Guadalquivir no obstant aix, res s segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos en els boscos de l'Odiel i el Tinto (ria d'Huelva), en el Mar Menor, en les boques del Guadiana o en el mateix Tajo.

Caracterstiques.
Els tartessis van desenvolupar una llengua i escriptura distinta a la dels pobles vens, i varen tenir influncies culturals d'egipcis i fenicis. Les influncies fencies sn clares, ja que es pot dir que Tartessos s la aculturaci de les gents indgenes per part dels fenicis. Aquesta teoria es recolza en les cronologies de colonitzaci i en les restes arqueolgiques, com cermiques de reticle brunyit, de verns vermell i les representacions religioses, que clarament fan referncies a deesses orientals com Astart, notant que les lletres t-r-t s'assemblen clarament a Tartessos, i dus com Baal o Melkart (que sota la seva forma de bou apareix representat en nombroses ocasions). No s segur que exists una ciutat d'aquest nom, ats que encara no s'ha trobat la seva ubicaci. Encara que estan perfectament documentats altres poblats al llarg de la vall del Guadalquivir, territori d'expansi dels Tartessis. 

La seva probable capital, potser, va ser Turpa, en el lloc que avui ocupa El Puerto de Santa Mara, a la desembocadura del Guadalete. Del tpnim Turpa, l'arrel del qual s  t-r , sortirien totes les formes de Tartessos. Probablement, la ciutat i la civilitzaci ja existien abans del 1000 aC dedicades al comer, la metallrgia i la pesca, per no en la forma que coneixem com el Tartessos clssic. 

La posterior arribada dels fenicis i el seu establiment a Gadir (actual Cadis) tal vegada estimul el seu imperialisme sobre les terres i ciutats de l'entorn, la intensificaci de l'explotaci de les |mines de coure i argent (Tartessos es va convertir en el principal provedor de bronze i argent de la Mediterrnia), aix com la navegaci fins a les illes Casitrides (les Illes Britniques o ms concretament les illes de Scilly), d'on van importar l'estany necessari per a la producci de bronze, encara que tamb ho obtenien pel rentat de sorres estannferes. La seva forma de govern era la monarquia, i posseen lleis escrites en vers sobre taules de bronze des de temps immemorial (Herodot parla de 6.000 anys). 

Al segle VI aC, Tartessos desapareix abruptament de la histria, segurament escombrada per Cartago que, desprs de la batalla d'Allia, li va fer pagar aix la seva aliana amb els grecs. Uns altres diuen que va ser refundada, sota condicions poc clares, sota el nom de Crpia. Els romans anomenaren a l'mplia badia de Cadis Tartessius Sinus, per aleshores el regne ja no existia. Quan el viatger Pausnies va visitar Grcia al segle II aC (Paus. Desc. 6.XIX.3) va veure dues cmeres en un santuari d'Olmpia que la gent d'Elis afirmava que varen ser realitzades amb bronze tartssic. Diuen que Tartessos s un riu a la terra dels ibers, arribant al mar per dues boques i que entre aquestes dues boques es troba una ciutat d'aquest mateix nom. El riu, que s el mes llarg d'Ibria, i t marea, anomenat en dies mes recents Baetis, i hi ha alguns que pensen que Tartessos va ser el nom antic de Crpia, una ciutat dels ibers. El solar de Tartessos s'ha perdut i probablement est enterrat sota les canviants maresmes que han substitut als antics estuaris de la moderna desembocadura del Guadalquivir.

Actualment el delta fluvial ha estat bloquejat gradualment per una enorme llengua de sorra que s'estn des de Rio Tinto, prop de Palos de la Frontera, fins a la ribera oposada a Sanlcar de Barrameda. L'rea est protegida actualment i forma part del Parc Nacional de Doana. 

Entusiastes de la cosa tartssica imaginen als tartessis tractant amb l'Atlntida i relacionen fosques troballes amb la misteriosa Dama d'Elx. El nom del Carpio sobreviu en un lloc d'un dels meandres del Guadalquivir. De totes maneres, el nom ha estat associat al seu monument mes caracterstic, una torre morisca erigida l'any 1325 pel constructor responsable de l'Alczar de Sevilla. Els jaciments ms importants que es podrien considerar tartssics sn els tresors del Carambolo, d'Aliseda, de Belvs de la Jara i la necrpoli de la Joya, a Huelva capital. A la Bblia apareixen referncies a un lloc nomenat 'Tarshish', tamb conegut com 'Tarsis'. En efecte, el Rei Salom tenia a la seva disposici naus de Tarsis juntament amb les naus de Hiram. 
Les naus de Tarsis venien una vegada cada tres anys i portaven or, argent, ivori, micos i galls dindis reals. Antic Testament, Llibre dels Reis I, 10-22. 

Aquest lloc s'ha relacionat amb Tartessos, encara que existeix una rdua discussi sobre l'assumpte. Tot i que hi ha nombroses restes arqueolgiques al sud d'Espanya, com el tresor del Carambolo, que es consideren pertanyents a la cultura tartssica, la ciutat de Tartessos encara no ha estat trobada. El seu possible emplaament ha estat objecte d'estudi per l'arqueleg i hispanista alemany Adolf Schulten (1870-1960), que va morir sense veure complert el seu somni de trobar la ciutat.

 Reis de Tartessos .
 
A travs de generacions ens han arribat documents que parlen dels llegendaris capdavanters de Tartessos: 
Geri: Primer rei mitolgic de Tartessos. Segons la llegenda, era un gegant tricfal, que pasturava les seves ovelles a les ribes del Guadalquivir.
 Norax, nt de Geri: va conquistar el sud de Sardenya, on va fundar la ciutat de Nora.
Grgoris: Primer rei de la segona dinastia mitolgica tartsica, rei dels curetes. Va inventar l'apicultura. ;
Habis o Habidis: Va descobrir l'agricultura, lligant dos bous a una arada. Va formular les primeres lleis, va dividir la societat en set classes i va prohibir el treball als nobles. Sota el seu regnat s'establix un sistema social que uns pocs viuen a costa del treball i la misria d'una majoria pobra. Sobre aquests dos monarques es va escriure la tragicomdia de Grgoris i Habis, que esmenta un sistema social basat en l'explotaci de l'home per l'home, nascut desprs del descobriment de l'agricultura. Es tracta de personatges mitolgics, l'existncia real dels quals s dubtosa.
Argantoni: Primer rei del que es tenen referncies histriques. ltim rei de Tartessos. Va viure 110 anys segons Herodot, encara que alguns historiadors pensen que puguin referir-se a diversos reis coneguts pel mateix nom. Va propiciar el comer amb els grecs, que van crear diverses colnies costaneres durant el seu regnat.

 Art tartssic .

Els Tartessis tenien uns peculiars monuments funeraris eren monlits amb la funci de representar-hi a sobre una inscripci. Primerament la representaci es va fer amb dibuixos. Simbolitzaven a una aristocrcia luxosa i poderosa. Normalment era representat una figura humana gran que estava per sobre d'altres de ms petites, ubicades en possessi de clemncia. Tamb solia aparixer l'escuder de l'aristcrata i el carro d'aquest. Posteriorment a les esteles ja no es dibuixava sin que s'hi aplicava l'escriptura, la qual, en l'actualitat, encara no s'ha aconseguit de desxifrar i es llegeix de dreta a esquerra. No obstant aix era composta per 30 signes que representaven els sons de la seva llengua. Aquest fet dna per suposar de qu no era difcil d'aprendre. Ms tard aparegueren les necrpolis, on l'aristocrcia era enterrada amb les seves riqueses perqu aix igual que estiguessen morts seguirien mantenint possessions i riqueses en el cam inevitable.


Les cermiques porten animals modelats, com sn serps que representen el mn subterrani, lleons els quals eren lligats a la mitologia dels herois, flors que inouen a divinitats de la naturalesa.

L'art tartssic es caracteritza per un estil esquemtic i geomtric. s un art luxs, en part focalitzat vers el comer. Parteix de les referncies autctones, per tamb t caracterstiques orientalitzants, adoptades de l'art del llevant mediterrani que arrib a la pennsula ibrica a travs del comer martim. L'art tartssic mostra moltes peces d'ornament fabricades amb or que constituen veritables tresors apreciats per altres pobles.

 Economia i societat tartssica .

Els assentaments tartesos s'ubicaven en terres amb gran riquesa minera i que fossen privilegiats per al cultiu i llocs de control dels camins per controlar la transhumncia dels ramats.

La relaci del poble tarts amb la resta de pobles de la mediterrnia transform la seva economia. La poblaci fou ms complexa, dividida i especialitzada.

Les vivendes eren majoritriament rodones en una primera etapa i d'un sol compartiment. Segurament degueren estar destinades a l's comunitari i no tenien una mida fixada d'edificaci. Les cases eren llocs d'emmagatzemament i per a dormir. El tipus de vivenda es va anar desenvolupant fins adquirir una forma quadrangular que permitia dividir els espais domstics. Aix donava pas a una major diferenciaci de les funcions de cadasc i per tant ens genera la mostra d'una societat ms heterognia. La major part d'activitats es feien a l'aire lliure. Bsicament la poblaci es dedicava a la ramaderia i a l'agricultura.

La vida dels tartesos canvi quan a les seves costes arribaren els fenicis (mariners i mercaders) que portaven objectes per al comer, com per exemple, teles, cermica, orfebreria, ivori, objectes de vidre, o canelobres.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26429" title="Guerres pniques" nonfiltered="1131" processed="1129" dbindex="11205">
Les Guerres Pniques sn les tres guerres que van fer els romans amb els cartaginesos (o pnics).

Histria.
La poltica expansiva dels cartaginesos cap a l'Occident fou dirigida per la famlia dels brquides: Amlcar Barca, Asdrbal i, sobretot, Annbal. Per aleshores, la nova potncia que s'havia creat a l'Occident, Roma, els barr el pas.


La Primera guerra pnica (262 aC - 241 aC).

Comen amb la intervenci de Roma a Siclia, quan s'ali amb els mamertins, que lluitaven contra els cartaginesos a Messina.

La guerra pass al mar, originriament dominat pels Romans, fins que l'xit de la flota nova comandada pel cnsol Duili dhuc permet una expedici sobre la costa cartaginesa a Tunis (256 aC).

Fracassat aquest assaig, la guerra se centr novament a Siclia, on els romans es consolidaren. La pau (241 aC) pos fi als dominis pnics sicilians, i l'illa esdevingu la primera provncia romana. Poc desprs (238 aC), Roma aprofit la revolta dels mercenaris a Cartago per tal de dominar tamb Sardenya i Crsega.

La Segona guerra pnica (219 aC - 202 aC).


Part de les bases que els cartaginesos havien establert al Sud de la Pennsula Ibrica, especialment Cartago Nova (Cartagena), per compensar les prdues a Siclia.

Annbal project l'atac directe a Roma, en una expedici per terra.

El primer episodi fou la presa de Sagunt, aliada dels romans, que es defens aferrissadament.
Un cop dominada, Annbal, amb un gran exrcit, travess els Pirineus i els Alps seguint una ruta molt discutida en els detalls. De fet, els romans l'esperaven a Arle. Penetr a Itlia, on aconsegu grans victries (batalles de Trbia i Trasim), per no s'atrev a assetjar Roma i no se li uniren els pobles itlics dominats pels romans.

Es dirig cap al Sud de la pennsula, on tingu una altra gran victria (Cannas), i s'establ a Cpua.

Mentrestant, els romans contraatacaren desembarcant a Empries (218 aC), des d'on dominaren la costa catalana i desprs la del Sud de l'Ebre fins a Andalusia, i aix tallaren el cam de terra entre Cartago i Annbal.

Liquidat el domini cartagins a Hispnia (206 aC), Publi Corneli Escipi Afric dirig la guerra al territori de Cartago (204 aC), que Annbal va anar a defensar, per fou venut (batalla de Zama, 202 aC).

Roma dominava la Mediterrnia occidental i Cartago ja no fou ms una potncia militar.

La Tercera guerra pnica (149 aC - 146 aC).

Fou empresa pels romans, que temien una resurrecci del poder de Cartago.

Aprofitant la malvolena del rei nmida Masinissa I contra els cartaginesos, Roma inici una guerra d'extermini, que acab amb la presa de Cartago, desprs d'una resistncia desesperada de l'exrcit que comandava Escipi Emili.

La ciutat fou arrasada i no ressorg fins un segle i mig desprs, ja com a ciutat romana, en temps de Juli Csar.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26432" title="Bukhar" nonfiltered="1132" processed="1130" dbindex="11206">

Bukhar (       en persa, Buxoro o        en uzbek,        en rus i Boxara en ttar) s una de les ciutats principals de l'Uzbekistan. s la capital de la regi de Bukhar (Buxoro Wiloyati, 39.400 km2 i 1.536.424 hab. el 2005) i est situada a l'extrem occidental del gran oasi de Zeravsan. La majoria de la poblaci de la ciutat (247.661 habitants segons l'estimaci del 2005) sn tadjiks de llengua persa. Juntament amb Samarcanda sn els centres principals de la cultura i la histria persa tadjik; fou capital d'un khanat fins el 1920. Durant l'poca sovitica aquests dos centres foren annexats a la Repblica Socialista Sovitica de l'Uzbekistan, a desgrat dels tadjiks de l'sia Central. Des d'aleshores les autoritats uzbekes han dut a terme un ambicis i sever programa d'assimilaci i confinament cultural dels tadjiks de l'Uzbekistan.

A Bukhar tamb hi viuen un important nombre de jueus, els avantpassats dels quals es van installar a la ciutat durant l'poca romana. Precisament el terme 'jueu de Bukhar' s usat sovint per descriure tots els jueus provinents de l'sia Central.

Llocs d'inters.
El centre histric de Bukhar ha estat classificat per la UNESCO com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Cont un gran nombre de mesquites i madrasses.

A la plaa central s'hi troba una esttua del savi filsof populista Nasreddn, muntat del revs dalt del seu ase i agafant-li la cua, tal com s representat tradicionalment. 

Histria.
Article principal: Histria de Bukhar;
Bukhar ha estat, histricament, un dels centres principals de la civilitzaci iraniana. La seva arquitectura i les restes arqueolgiques formen un dels pilars de la histria i l'art dels perses. La regi de Bukhar, durant un llarg perode de temps, va formar part de l'Imperi Persa. L'origen dels seus habitants es remunta a l'poca de la immigraci ria a la regi. Els perses sogdians van habitar l'rea i alguns segles ms tard el persa va esdevenir la llengua dominant entre ells.


Bukhar va ser conquerida pels musulmans cap al 710 i, al cap de poc temps, va veure diverses dinasties com els samnides, els qarakhnides, els burkhnides, els seljcides, els karakitais, els khwarizmshahs i els mongols. Durant aquesta darrera dinastia governant va format part del khanat de Txagatai i, dins d'aquest, de l'emirat de Transoxiana, que va arribar a ser encara ms poders amb Tamerl. A la mort de Tamerl (1405) els seus dominis es van descompondre en molts petirts estats, i cap al 1500 a Bukhar es va imposar Muhammad Xaibani, que va iniciar la dinastia uzbeka dels xibnides, que el 1599 van donar pas als astrakhnides, substituts pels seus Ataliq (ministres), que van arribar a khan de Bukhar i van formar la dinastia Mangit, abolida pels sovitics.

Des del 1886, Bukhar va haver d'acceptar el protectorat de Rssia. El 1916 la regi vena de les Estepes es va revoltar contra el reclutament fors al Turquestan (el govern del Turquestan comprenia el Kirguizistan, el Tadjikistan i l'Uzbekistan, amb els dos khanats encara no annexionats de Bukhar i Khiva) i les tropes russes la van aplanar amb sang, cosa que va deixar molt d'odi a les poblacions locals, fins i tot en territoris com Bukhar que no van participar a la revolta. El juny de 1916, al Congrs de les Nacionalitats de Lausana, un representant de Bukhar va reclamar la independncia.

L'abril de 1917 Bukhar es va proclamar independent i, desprs de la revoluci bolxevic, el govern de Moscou va renunciar al protectorat el 18 de mar de 1918. El febrer de 1920, forces bolxevics van arribar al khanat i, amb aquest suport, un partit local (el Partit de la Jove Bukhria) va poder prendre el poder. El khan (o emir) va fugir a l'Afganistan i a Bukhar es va formar un govern provisional liderat per Othman Khodja, lder reformista. A l'agost es va establir un nou govern que va proclamar la repblica (2 de setembre de 1920) i Othman Khodja en fou elegit president el mateix dia, amb un govern de coalici de liberals i bolxevics. A l'octubre de 1920 es va promulgar la constituci, que establ la Repblica Popular de Bukhar. El khan, des de l'Afganistan, va fer una crida a la resistncia i una part del pas va continuar sent-li fidel, sobretot el governador de Hissar, Ibrahim Beg. Les tribus rebels formaran ms tard el nucli inicial dels basmatxis. Els reformistes es van veure impotents per realitzar el seu programa ja que depenien d'una administraci conservadora que desitjava mantenir les tradicions socials i religioses, i aix els va acostar cada vegada ms als bolxevics.

El 23 de setembre de 1921 es va promulgar una nova constituci. El 1922, el Partit Comunista de Bukhar es va afiliar al Partit Comunista de la Uni Sovitica. Es va tornar a promulgar una nova constituci el 18 d'agost de 1922. El juny de 1923, Stalin va acusar el govern local de reaccionari i es va procedir a una purga; els membres nacionalistes del govern foren arrestats. L' 11 d'octubre de 1923, el Kurultay (l'Assemblea General) va adoptar l'acord d'establir una bandera del tot vermella amb les inicials de la repblica daurades. Els carcters cirllics van substituir els carcters arbics que s'utilitzaren fins el 1923.

El setembre del 1924, el quart Kurultay adopt l'acord unnime de transformar la Repblica Popular Socialista en una Repblica Sovitica Socialista, i demanar l'ingrs a la Uni Sovitica. La Repblica es va convertir aix en una de les repbliques de la Uni, per al cap de pocs mesos les repbliques de l'sia central van ser dissoltes i redistribudes sota criteris tnics i Bukhar va desaparixer per passar a formar part de la Repblica Socialista Sovitica de l'Uzbekistan.

Llista d'emirs i khans.

Abul Fath Muhammad Xaibani Khan, 1500-1510 ;
Djanibek, 1510-1511;
Ubaidall I, 1510-1511 (junt amb l'anterior);
Babur de Kabul, 1511-1512;
Ubaidall I (sol), 1512-1513;
Kutxkuntxi, 1513-1530;
Muzaffar al-Din Abu Sad, 1530-1533 ;
Ubaidall I (tercera vegada), 1534-1539 ;
Abdall I, 1539-1540 ;
Abdul Latif, 1540-1552 ;
a la branca xibnida de Samarcanda, 1552-1556 (Abdall I, en lluita fins el 1556);
Pir Muhammad, 1556-1561;
Iskandar, 1561-1583;
Abdall II, 1583-1598 ;
Abd al-Mumin I, 1598 ;
Pir Muhammad II, 1598-1599 ;
Djani Muhammad, 1599-1603 (primer khan astrakhnida) ;
Baki Muhammad, 1603-1605 ;
Wali Muhammad (a Balkh del 1599 al 1611), 1605-1611 ;
Imam Kuli, 1611-1650 ;
Nadir Muhammad (a Balkh del 1611 al 1651), 1640-1645 ;
Abd al-Aziz, 1645-1681 ;
Subhan Quli (a Balkh del 1651 al 1702), 1681-1702 ;
Ubaidall II, 1702-1705 ;
Abul Faid, 1705-1740;
a Nadir Xa de Prsia, 1740-1747 ;
Abd al-Mumin II, 1747-1751 ;
Ubaidall III, 1751-1758 ;
Abul Ghazi, 1758-1789 ;
Amir-i-Masum Xa Murad, 1789-1800 (primer khan Mangit) ;
Amir Haidar Tura Khan, 1800-1826 ;
Sad Hussein, 1826-1827 ;
Mir Umar, 1827 ;
Mir Nasr All Bahadur Khan el Carnisser, 1827-1860 ;
Muzaffar al-Din Bahadur Khan, 1860-1886 ;
Sad Abd al-Ahad Khan, 1886-1910 (sota protecci de Rssia) ;
Sad Alim Khan, 1910-1920 (sota protecci de Rssia) ;

Ataliqs (dinastia Magit).
Khudayar Biy, 1705- ? ;
Muhammad Hakim,  ? -1747 ;
Muhammad Rahim, 1747-1758 ;
Daniyal-Biy, 1758-1785 ;
Amir-i-Masum (Xa Murad), 1785-1800  (khan des de 1789);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26435" title="Trebisonda" nonfiltered="1133" processed="1131" dbindex="11207">

Trebisonda (turc: Trabzon, grec:            } s una ciutat de Turquia,  situada a la costa del mar Negre. El 2006 tenia 275.137 habitants.

Histria.

La ciutat fou fundada el 756 aC per grecs de Milet o de Sinop i la van batejar Trapezus (taula), que podria derivar de la forma que tenia el lloc on s'ubicava, i va formar part d'un conjunt de deu colnies a la regi del Pont.

Xenofont va arribar a aquesta ciutat amb els seus soldats, al final de la retirada, i va ser ben acollit. El territori de les rodalies pertanyia llavors als Colquis, per aviat va passar als Macrons, una tribu pntica. La ciutat fou una de tantes ciutats gregues sense destacar especialment, i no fou fins que va passar a domini rom que va comenar a crixer. Pompeu la va reconixer com a ciutat lliure durant la guerra contra Mitridates VI del Pont i la van utilitzar com a port per els subministraments als soldats a Armnia. Al segle I era seu de la Primera Legi Pntica i del seu estat major. En temps d'Adri ja havia esdevingut la primera ciutat de la costa de l'Eux, i la va convertir en capital del Pont Capadocic, a mes de construir-hi un nou port (el port de Trebisonda es deia Dafnos). Fou una ciutat fortificada i centre comercial; durant el regnat de Gali el 256, fou saquejada pels gots, per es va recuperar rpidament.  

Uns anys mes tard s'hi va difondre el cristianisme. Un dels soldats romans, Eugeni, va ser martiritzat per destruir un dol i va ser fet sant i convertit en patr de la ciutat. Va formar part de la provncia del Pont Polemoniac (dins la dicesis del Pont) i militarment depenia d'Armnia i hi havia una legi acantonada. Des el 395 va quedar sota dependncia del emperador de Constantinoble. Justini I en va reparar les muralles (que estaven en relatiu bon estat) i va reforar la defensa de la ciutat i de les rodalies i va lluitar contra la tribu georgiana dels Tsan, contra els que va enviar al cap militar Tzitas que els va derrotar i va construir a la regi torres de vigilncia. Els Tsan desprs es van fer cristians i van entrar al exercit rom

El 628 l'emperador Heracli va esperar a la ciutat als perses i quant estaven desprevinguts els va atacar i derrotar a la Vall del Tigris. Des el segle IX va esdevenir un gran centre comercial amb l'orient. Basili II va fer servir la ciutat de base per avanar cap a les regions de Ani, Dwin o Kars, a Armnia, i cap a Vaspurakan i altres regions i cap a Gergia. El 1021 va reunir tropes per atacar el abasgs (Abkhazs) i mentre va rebre un emissari del rei de Vaspurakan que li cedia el regne (molt amenaat) a canvi de terres a Anatlia.

Un segle desprs la regi fou envada pels turcs seljcides, i el 1071 la batalla de Manzikert va posar fi al domini bizant a bona part de Anatlia, per Trebisonda no va poder ser ocupada pels turcs i mes tard els bizantins van recuperar posicions. Cap el 1110 Trebisonda fou conquerida per Malik Shah i l'emperador va enviar a Teodor Gabras a reconquerir-la, i ho va aconseguir i encara va dominar molts territoris de les rodalies, per el 1098 fou derrotat i mort per l'emir de Sivas (Danishmend) al riu Koruk, prop de Bayburt. El seu fill Gregori Gabras que el va substituir, va actuar molt independent dels bizantins i va casar a la seva filla amb l'emir de Sivas (1106). Aquesta virtual independncia es va acabar quant l'emperador Joan II Comn el va fer presoner i el va prendre cap a Constantinoble (1118), on poc desprs va ser perdonat. Poc desprs (1119) era governador (dux) de Trebisonda, Constant Gabras que va governar fins el 1143. Va concertar aliances amb emirs de la zona per fou derrotat per l'emir de Sivas (aliat al de Malatya) prop de Siran . Constant fou fet presoner i va haver de pagar rescat per la seva llibertat; els vencedors no en van treure profit de la victria i es van barallar entre ells. El 1139 l'emperador Joan II Comn va iniciar una campanya contra els danishmndides i Constant va negociar amb ell un tractat (garantint la reraguarda) com si fos un sobir. Joan II no va tardar a marxar al territori del dux de Trebisonda que es va haver de sotmetre, per es va perdre la oportunitat de combatre contra Sivas. Desprs del 1143 els governadors locals son clarament fidels (el 1143 va ser nomenat Nicefor Paleleg)

A partir del 1204, amb la caiguda de l'Imperi Bizant a mans del croats durant la Quarta Croada, esdevingu un territori independent d'arrel grega donant lloc a l'Imperi de Trebisonda. 

 Vegeu tamb .
 Imperi de Trebisonda;

 Enllaos externs .
 Trebisonda;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26439" title="Mil" nonfiltered="1134" processed="1132" dbindex="11209">


Mil (en itali, Milano, Milan en llombard) s la ciutat principal del nord d'Itlia. Est situada a la plana de la Llombardia, una de les regions italianes ms desenvolupades. Segona ciutat ms poblada d'Itlia desprs de Roma, al municipi hi viuen 1,3 milions d'habitants (els anomenats milanesos), per l'rea urbana en compta al voltant dels set milions. Mil s la capital de la regi llombarda i de la provncia homnima. Alguns la defineixen tamb com la capital econmica d'Itlia; pel que fa al mn de la moda, per exemple, Mil s una de les grans capitals europees juntament amb Pars.

Histria.

 Gals i romans .

Mediolanum (           o            ) fou la capital dels nsubres de la Gllia Cisalpina i desprs capital de la provncia de la Gllia Cisalpina. Fou fundada pels gals que li van donar el mateix nom que una ciutat de la Gllia. No fou realment una ciutat fins a la conquesta romana. El 222 aC, desprs de la batalla de Clastidium, fou temporalment ocupada pels cnsols Claudius Marcellus i Gneu Escipi. El 194 aC es va lliurar a la seva rodalia una batalla entre gals nsubres i bois (dirigits pel cap Dorilacus) i el procnsol  L. Valerius Flaccus en la que els romans van guanyar i en la que els gals van perdre deu mil homes. Segurament va passar a Roma vers el 190 aC amb la resta del pas dels nsubres

Probablement va rebre la ciutadania llatina junt amb les ciutats dels gals de la Gllia  Transpadana el 89 aC i va esdevenir municipi. Tcit l'esmenta com  firmissima Transpadanae regionis municipia . Sota els romans no va parar d'incrementar la seva importncia. Hi van nixer els emperadors Didi Juli i Septimi Geta. El 268 l'usurpador Aureol s'hi va refugiar desprs de ser derrotat per Gali i Valeri I i es va haver de rendir poc desprs a Claudi II elegit successor de Gali, que el va fer matar.

El 303 l'emperador Maximi hi va establir la residencia imperial permanent (abans ho havia estat temporalment d'algun emperador), L'any 382, Graci desplaa oficialment la cort imperial de Roma a Mil; aix durar fins al 404, any en qu Honori es va traslladar a Ravenna.

Alta edat mitjana .

La ciutat va romandre com a capital de la provncia de la Gllia Transpadana (ara anomenada Ligria) i residencia del vicari d'Itlia. El 452 fou ocupada i saquejada per tila. El 476 Odoacre la va convertir en la seva residncia i desprs ho fou del rei ostrogot Teodoric el 491.

Belisari la va reconquerir el 538 per immediatament fou assetjada pel got Uraia, germ del rei Vitigs, que finalment la va recuperar el 539, i segons Procopi va matar als habitants mascles (300000) i va convertir a les dones en esclaves, per al cap de pocs anys tornava a ser ciutat important el que fa suposar que les represlies ostrogodes no foren molt importants; el 568 va passar als longobards fins que el 774 fou conquerida pels francs i va romandre dins al Regne d'Itlia a la seva creaci, sota vicaris imperials o sota els seus bisbes en funcions comtals. Alguns emperadors foren coronats a Mil.

 La comuna .

El 1037 la ciutat es va declarar pel bisbe contra l'emperador Conrad II que no la va poder rendir tot i un llarg setge, i el 1042 el lder popular Lanzone es va fer amb el poder;  el 1044 es va establir la comuna de fet amb un poder compartit amb bisbes i vicaris. El 1056, a la mort d'Enric III, el moviment poltic-religis dels patarins va dividir la ciutat. 

El 1075 el bisbe Teobald, imposat per l'emperador, fou destitut pel Papa, el que va portar a una nova guerra. Al segle segent es va imposar un nou sistema de govern amb cnsols elegits, per la comuna es va haver d'enfrontar amb Frederic I Barba-roja; Mil es va apoderar de Pavia, Como i Lodi i l'emperador va assetjar Mil el 1158 i obligant-la a capitular. Desprs de la pau de Roncsali i la imposici dels cnsols la ciutat es va tornar a revoltar que fou altra cop assetjada el 1161-1162, rendint-se altre cop. Frederic llavors la va arrasar i va deportar als seus habitants per el 1167 fou reedificada amb el suport de la Lliga Llombarda i finalment fou reconeguda la seva independncia a la pau de Constana (1183) desprs de la victria de Legnano del 1176. El 1185 Frederic va renunciar als seus drets en favor de l'arquebisbe.

Senyoriu de Mil.

 Domini dels Torriani .

El 1197 es va establir el poder de la famlia Torriani o Della Torre. El 1226 Mil va restablir la Lliga Llombarda i va encapalar la lluita contra l'emperador Frederic II; aquest va assetjar Mil el 1239 per no la va poder ocupar i el partit gelf va triomfar el 1240 i poc desprs Pag II Torriani era aclamat capit del poble. Els Torriani van regir la ciutat i Napole Torriani fou reconegut per l'emperador Rodolf el 1275.

 Senyoria dels Visconti .

El 1277, la famlia dels Visconti, encapalada per l'arquebisbe de la ciutat Ot Visconti, va assolir de fet el poder i el 1287 va fer nomenar al seu nebot Mateu I Visconti com a capital del poble; l'emperadorAdolf de Nassau el va nomenar vicari imperial el 1294. El 1302 una revoluci va restaurar als Torriani, per amb ajut imperial Mateu I Visconti va recuperar el poder el 1311. Els Visconti van estendre el seu poder per gran part de Llombardia.

El 1349 quan va pujar al govern Joan Visconti, dominaven sobre la Valtelina, Como, Lugano, Brescia, Brgam, Valcamonica, Cremona, Crema, Lodi, Novara, Vercelli, Alba, Asti, Cherasco, Alessandria, Tortona, Piacenza, Parma, Novi i Pontremoli. A ms va adquirir va adquirir Pavia, Bolnia i Gnova i fou reconegut vicari imperial.

A la seva mort els seus nebots Mateu II, Bernabeu i Gales es van repartir els dominis per morts Mateu II (1355)  i Gales (1378) Bernabeu va quedar com a vicari nic, per el 1385 fou enderrocat pel seu nebot Joan Gales Visconti, associat al govern. Joan Gales es va apoderar de Verona i Vicenza (feu dels Della Scala), de Treviso i Padua (feu dels Carraresi o Da Carrara) i de les repbliques de Pisa, Siena, Perusa i Bolnia. El 1395 va rebre el ttol de duc de Mil del emperador.

Ducat de Mil.


Ducat de Mil (Visconti) .

A la seva mort, Joan Gales va repartir els seus dominis entre els dos fills Joan Maria i Felip Maria, per mort assassinat el primer el 1412, el segon va quedar com nic duc. El seu general, Francesc Carmagnola, va recuperar part de les ciutat que s'havien perdut als darrers anys.
El 1425 Florncia i Vencia es van unir contra el ducat de Mil i van imposar una pau (1428) en la que va haver de cedir Brgam i Brescia als venecians. Amb els seus capitans Francesc Sforza i Nicolau Piccimino va intentar recuperar els dominis perduts per fou derrotat i va haver de renunciar a les adquisicions venecianes definitivament el 1441. A la seva mort es va proclamar la Repblica Ambrosiana, amb 24 capitans, que noms va durar tres anys.

Ducat de Mil (Sforza) .

El capit Francesc Sforza es va fer amb el poder el 1450 i es va proclamar duc. El seu fill Gales Maria fou assassinat el 1476 i el poder va passar al seu fill menor Joan Gales, sota regncia del seu oncle Llus el moro que el 1494, a la mort del nebot, es va proclamar duc. La lluita amb els francesos va marcar el seu regnat. 

El 1505 l'emperador va confirmar a Frana la possessi del ducat, i encara que en foren expulsats el 1512 per la Lliga Santa i establert coma duc Maximili, fill de Llus el moro, els francesos van tornar el 1515. El 1521 l'emperador Carles V va conquerir el ducat i va restaurar als seus aliats Sforza en la persona de Francesc II. La guerra va portar altra cop als francesos el 1524, per ser expulsats novament al cap de 5 anys (a ms d'una prdua temporal). Francesc II fou restablert per va morir el 1535 sense successi i Carles V va declarar el ducat possessi imperial i el 1540 el va cedir al seu fill Felip I de Mil (desprs Felip II d'Espanya). Els reis d'Espanya foren ducs de Mil, que fou administrada per lloctinents, i coneguda per Milanesat.

Milanesat espanyol i austrac .

Amb la guerra de successi, el ducat fou ocupat per ustria (1706) i l'arxiduc Carles proclamat duc (1707). Felip V va haver de renunciar al ducat el 1714. El 1733 fou ocupat pels piemontesos que en van rebre una part per la pau de Viena del 1738; el 1743 la pau de Worms en va cedir un altra part als piemontesos. 

Perode napolenic .

El 1796 fou ocupat pels francesos que el 1797 el van incloure a la Repblica Cisalpina (de la que fou capital) i desprs a la Repblica d'Itlia i al Regne napolenic d'Itlia.

 Regne Lombardo-Veneto .

El 1814 va quedar sota ocupaci austraca i el 1815 el Congres de Viena el va assignar a ustria; Sardenya va haver de cedir la part del ducat que li havia estat assignada al segle anterior. Es va formar el Regne Lombardo-Veneto amb uni personal amb la corona austraca.

El 1848 va esclatar una revolta i es va formar un govern revolucionari, retirant-se els austracs que van tornar poc desprs sota el comandament de Radetzky. El 1853 Mazzini va fer un intent de revoltar al pas que va fracassar. El 1859, a la guerra austro-sarda, derrotats els austracs, el rei de Sardenya Victor Manel I va entrar a la ciutat i la pau de Villefranche la va entregar a Napole III de Frana que la va cedir al seu aliat Victor Manel.

Llistes de governants .

Vegeu: 

Llista de comtes, senyors i ducs de Mil;
Llista de governadors espanyols i austracs del Milanesat;

 Arquebisbat i capitalitat .


Mil tamb ha estat seu episcopal. Un dels bisbes de Mil fou sant Ambrs, patr de la ciutat. Precisament del 293 al 402 d.C., en temps de sant Ambrs i de l'emperador Teodosi I, la ciutat fou la capital de l'Imperi Rom d'Occident.

Cronologia.

382: La cort imperial s'installa a Mil fins al 404.
539: Mil s presa pels ostrogots.
1277: Ottone Visconti dirigeix Mil.
1295: Mateo Visconti agafa el poder a Mil.  ;
1386: Construcci del Duomo de Mil.
1447: Fi de la dominaci de la dinastia Visconti a Mil.
1450: Francesco Sforza esdev duc de Mil.  ;
1848: com nombroses ciutats europees, Mil se subleva.

Economia.
Mil, des del final del segle XVII fins pels volts de la dcada de 1970, ha estat una ciutat predominantment industrial, per successivament ha vist com anava prenent ms fora el sector terciari, desenvolupat en diverses direccions, de les ms tradicionals a les ms modernes: finances, empreses nacionals i internacionals, multinacionals, sector editorial, disseny industrial, publicitat, entreteniment, informtica, activitats universitries. Des dels anys 1980 s famosa com a "Ciutat de la Moda".

Monuments i museus.





El Duomo (la catedral).
La baslica de Sant'Ambrogio.
El castell dels Sforza.
L'pera La Scala.
Les galeries Vittorio Emanuele II.
L'esglsia de Santa Maria delle Grazie, on es pot admirar El Sant Sopar, obra de Leonardo da Vinci, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
La pinacoteca de Brera.
La pinacoteca i la Biblioteca Ambrosiana.
L'esglsia de Sant'Alessandro;

 Transports .
Mil t l'aeroport internacional de Malpensa, situat a Varese. T tres lnies de metro i diverses lnies de tramvia. s tamb un important enlla ferroviari i de comunicacions en general. A Mil conflueixen moltes vies de comunicaci d'importncia regional, nacional i internacional: est connectada amb Tor, amb Gnova, amb l'eix de l'Emlia-Romanya, l'eix Brescia-Vneto, Brgam i les anomenades Valli Orobiche, les vies alpines de la Valtellina (Val Venosta, Engadina i altes valls del Rin), del cant sus del Ticino (San Bernardino, Lucomagno i Sant Gotard) i del pas del Sempione o Simplon. Aquesta situaci seva ha estat, juntament amb la fertilitat del seu territori, el factor principal de la seva histria i del seu paper dins d'Itlia i els pasos transalpins. 

Gastronomia.
 risotto alla milanese (arrs a la milanesa);
 risotto allo zafferano (arrs amb safr);
 cotoletta alla milanese (costella a la milanesa);
 osso buco (estofat de moll de l'os);
 panettone (pa de pessic de Nadal);

Personalitats milaneses.

 






Vegeu tamb.
Associazione Calcio Milan;
Internazionale Milano Football Club;


 Enllaos externs .
Web oficial de l'Ajuntament;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26442" title="Oratori" nonfiltered="1135" processed="1133" dbindex="11210">
L'oratori s una composici d'estructura narrativa en qu intervenen solistes vocals, cor i orquestra. Sempre es basen en textos de carcter religis, i per tant s un dels gneres de la msica religiosa. Fou conreat especialment durant l'poca barroca, que s quan es va originar. Normalment, s'interpreten en versi de concert, sense escenificaci ni vestuari.

 L'oratori als segles XVII, XVIII i XIX .
Es desenvolup a partir de la Contrareforma per obra de Felip Neri, que en les reunions pietoses escenificava fragments de les escriptures. La primera composici que pot sser considerada com a oratori sn les Rappresentazione di anima e di corpo, d'Emilio del Cavalieri (1600). S'ha interpretat que, en certa manera, el gran auge que va tenir arreu, especialment al segle XVII fou degut al fet que va actuar com una mena de resposta de l'esglsia a l'enorme xit que havia tingut l'pera, el gnere de msica escnica dedicat quasi exclusivament a la narraci escenificada d'histries profanes. Per contra, l'oratori, gaireb sempre va optar per les histries bbliques,ja fossin de l'antic o del Nou Testament, amb predilecci per uns o altres segons els moments.

L'estructura resultant, que va quedar plenament fixada a la segona meitat del segle XVII, en la majoria dels casos fa que l'obra comenci amb un moviment en qu interv noms l'orquestra o el grup instrumental encarregat de l'acompanyament instrumental; segons els moments, aquest va rebre diversos noms: obertura i simfonia es troben entre els ms usuals. A partir d'aqu, la major part de l'obra cont una alternana entre recitatius i ries. Ats que no hi ha representaci escnica, l'oratori necessita sempre -si ms no en la seva forma barroca- un narrador, que invariablement recau en una (msica)|veu] masculina i que s'expressa amb recitatius. Entre les ries i els recitatius s'hi intercalen les intervencions dels cors; cada un dels nmeros o passatges cantants pel cor s'anomena, tamb, cor.

Una de les figures ms destacades del barroc i que va sobresortir especialment pels seus oratoris fou Georg Friedrich Hndel. Els seus oratoris ms coneguts sn El Messies (Messiah, 1742) -el text del qual no t, realment, una estructura narrativa- i Solomon (1749). 

Durant el classicisme es destac, a la darreria del segle XVIII, Franz Joseph Haydn amb oratoris com La Creaci (Die Schpfung, 1798) i Les Estacions (Die Jahreszeiten, 1801), ambds amb un rerefons molt marcadament manic.

Al segle XIX Ludwig van Beethoven va compondre l'oratori Christus am lberge (1803) i Felix Mendelssohn Paulus (1838) i Elias (1846). Robert Schumann, Franz Liszt, Hector Berlioz i Csar Franck sn els autors ms destacats que cultivaren l'oratori en la segona meitat del segle XIX.

 L'oratori com a tcnica compositiva .


Aproximadament des de principis del segle XVIII les tcniques de l'oratori es van aplicar a molt altres textos religiosos que es posaven en msica habitualment, en especial pel que fa a textos d'una certa llargada i que rebien una msica de grans dimensions, especialment pensada per celebracions litrgiques d'una marcada solemnitat. Entre aquests, les diverses parts de la Missa, els salms que es musicaven per a les vespres de festivitats especialment destacades de l'any litrgic, el Stabat Mater, etc. Concretament consistia en fragmentar aquests textos estndard de la litrgia per uns punts que acostumaven a ser sempre els mateixos. Cada un dels fragments era tractat com una composici separada, amb unes veus o unes altres, amb solistes i/o cor, amb un acompanyament de tot el grup instrumental o noms amb una part, etc., per tamb amb una tonalitat, una mtrica i un tempo diferenciat i sovint contrastant amb els dels fragments immediatament anteriors i posteriors.

Segueixen aquesta tcnica compositiva la majoria de misses dels compositors dels segles XVIII i XIX, entre molts altres obres religioses. En el cas de les passions, el narrador pren el nom d'evangelista, i sovint recau en la veu d'un tenor.

 Llista d'oratoris remarcables .

 ;
(ordenats cronolgicament segons l'any d'estrena)

 Giacomo Carissimi, Jepht (1646-48);
 Antonio Vivaldi, Juditha triumphans RV 644 (1716);
 Johann Sebastian Bach,  LOratori de Nadal (1734). Cal tenir en compte que, malgrat el nom, aquesta obra s, en realitat un conjunt de cantates per al cicle de Nadal que, com la majoria de les seves obres en aqust gnere, apliquen la tcnica de l'oratori.
 Johann Adolph Hasse Serpentes ignei in deserto - (1735, 1736 o 1739);
 Georg Friedrich Hndel, Esther (1732);
 Georg Friedrich Hndel, Deborah (1733);
 Georg Friedrich Hndel, Saul (1739);
 Georg Friedrich Hndel, Israel in Egypt (1739);
 Georg Friedrich Hndel, Messiah (1741). ;
 Georg Friedrich Hndel, Samson (1743);
 Georg Friedrich Hndel, Judas Maccabaeus (1747);
 Georg Friedrich Hndel, Joshua (1748);
 Georg Friedrich Hndel, Jephtha (1752);
 Joseph Haydn, La Creaci (1798);
 Joseph Haydn, Les Estacions (1801);
 Felix Mendelssohn, St. Paul (1836);
 Felix Mendelssohn, Elijah (1846);
 Hector Berlioz, L'enfance du Christ (1854);
 Franz Liszt, Christus (1862 1866);
 Thodore Dubois, Les sept paroles du Christ (1867);
 Igor Stravinsky's "pera-oratori" Oedipus Rex (1927);
 Artur Kapp, Hiiob (Job) (1929);
 William Walton, Belshazzar's Feast (1931);
 Alexandre Tansman, Isae le prophte (1950);
 Hans Werner Henze, Das Flo der Medusa (1968, rev. 1990);
 Bertold Hummel, The Shrine of the Martyrs (1988/89) ;
 Paul McCartney, Liverpool Oratorio (1991);
 Wynton Marsalis "Blood on the Fields" (1997);
 Vangelis Papathanasiou, Mythodea (2001);
 Piotr Rubik - "Tu Es Petrus" (2005);
 Ilaiyaraaja, Chennai, Tamil Nadu, India - Thiruvasakam in Symphony (2005);
 Eric Idle and John Du Prez - He's Not the Messiah (He's a Very Naughty Boy) (2007) (un oratori del tot inusual ats que esta basat en La vida de Bryan dels Monty Python);

 L'oratori a Catalunya.

Alguns autors catalans que van escriure oratoris (en alguns moments aquest gnere s'anomen drama sacro) foren:

Segle XVII
 Llus Vicen Gargallo;

Segle XVIII
 Francesc Valls;
 Jaume Casellas;
 Josep Picaol;
 Josep Pujol;
 Emmanuel Gnima;
 Salvador Figuera;
 Emmanuel Thomas i Maym;
 Francesc Queralt;
 Josep Masvas;
 Raimon Mil;
 Josep Duran;
 Pere Rabassa;
 Domnec Terradellas;
 Manuel Junc;
 Antoni Jordi;

Segle XIX
 Carles Baguer;
 Antoni Guiu;
 Ramon Aleix;
 Mateu Ferrer;
 Josep Barba;
 Domnec Arquimbau;
 Mag Riera;
 Esteve Vinyals;
 Antoni Casaas;
 Francesc Andrev;
 Antoni Oller;
 Bernat Calv Puig;
 Francesc Snchez Gabagnach;

 Referncies .

 Bukofzer, Manfred F. Music in the Baroque Era. New York, NY: W.W. Norton and Co., Inc, 1947.
 Carreras Bulbena, Josep (1906): El oratorio musical.
 Smither, Howard. The History of the Oratorio. vol. 1-4, Chapel Hill, NC: Univ. of N.C. Press, 1977-2000.
 Deedy, John. The Catholic Fact Book. Chicago, IL: Thomas Moore Press, 1986.
 Grove Music Online, ed. L. Macy, grovemusic.com (subscription access).
 Hardon, John A. Modern Catholic Dictionary. Garden City, NY: Double Day and Co. Inc., 1980.
 New Catholic Encyclopedia.  New York: McGraw-Hill, 1967.
 Randel, Don.  "Oratorio". The Harvard Dictionary of Music. Cambridge, MA: The Belknap Press, 1986.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26445" title="Suite" nonfiltered="1136" processed="1134" dbindex="11211">
La Suite s una composici musical instrumental que consta d'un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals es basa en un ritme de dansa. 

El seu nucli primitiu el trobem en el binomi format per dues danses del Renaixement, una de moderada, sovint en mtrica binria, i una altra de rpida i generalment en mtrica ternria. Una d'aquestes parelles era la formada pel Passamezzo i el Saltarello; una altra la formada per la pavana i la gallarda. Al segle XVII altres parelles de danses es varen imposar com les formades per l'allemande i la courante, i per la sarabanda i la giga. La juxtaposici d'aquestes dues parells va donar lloc al nucli d'un dels tipus importants de suite a la primera meitat del segle XVIII. Sovint aquestes danses van anar precedides d'un moviment sense referncia a la dansa com podien ser el preludi, o l'obertura. Tamb va ser habitual que abans de la giga hi hagus dues danses basades en el mateix ritme per contrastades tonalment, com minuets, bourres o altres. 

A partir de la segona meitat del segle XVIII les funcions que feia la suite van passar a fer-les altres formes instrumentals i aquesta va caure en dess. A l'poca moderna diversos autors com Debussy, Ravel, Schnberg, Roussel o Bergl'han recuperada i conreada, amb un s ms lliure dels ritmes de dansa.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26446" title="Marca Trevisana" nonfiltered="1137" processed="1135" dbindex="11212">
Marca Trevisana es el nom que es donava a la regi veneciana formada per Treviso, Belluno, Feltre i Ceneda.

Tamb s aplicava a les mateixes regions i Vicenza, Pdua i Verona, si be el seu nom originari en aquestes regions era Marca de Verona.

Estava formada per quatre bisbats que desprs de la dominaci de Alberic di Romano van passar a la famlia dels Caminesi, i mes tard a Vencia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26447" title="Alps" nonfiltered="1138" processed="1136" dbindex="11213">

Els Alps sn una important cadena de muntanyes situada a l'Europa central. El seu punt culminant s el Mont Blanc, amb 4.810 metres d'altitud. Al voltant dels Alps  afavorit per rius importants de cabal uniforme i riques terres de conreu  es va edificar la important civilitzaci que avui coneixem.

 Descripci fsica .
Serralada en forma d'arc de 1.000 quilmetres de longitud per 400 quilmetres d'amplada mxima. Hi sn nombroses les muntanyes de ms de quatre mil metres. s, doncs, un accident orogrfic important de l'escora de la Terra.

Amb criteris geolgics i geogrfics es poden dividir en tres sectors diferenciats:
Els Alps Occidentals, que anirien des de les primeres elevacions a prop de la mar Mediterrnia fins al Valais. Els Alps Martims, el masss de la Vanoise, el dels crins i el masss del Mont Blanc en sn els blocs ms importants.
Els Alps Centrals, des del Valais fins als Grisons. Tot el Valais amb el masss ms important dels Alps, el Monte Rosa, l'Oberland i el grup del Bernina.
Els Alps Orientals, que abasten la resta de la serralada cap a l'est i el sud. El Tirol i els Dolomites en sn les formacions ms importants. Les darreres elevacions en aquesta direcci arriben fins a les primeres d'un altre gran masss: els Carpats.



 Formaci dels Alps .

La formaci d'aquesta serralada s complexa, producte d'una srie de moviments tectnics produts al Mesozoic (era Secundria, de 245 a 65 milions d'anys enrere) i al Cenozoic (a la seva primera part, l'era Terciria), que varen abastar des del Magrib fins als Urals. L existncia de grans fosses marines en aquestes regions i el seu posterior tancament a causa de la convergncia de les plaques continentals africana i europea va provocar enormes plegaments, en sentit nord i oest primer, i desprs en sentit sud i est.
Aquests plegaments van ser la causa que les plaques sedimentries de superfcie fossin desplaades a les mateixes direccions que els plegaments. Tanmateix, en temps posteriors als moviments de compressi, s'hi van donar desplaaments d'extensi, per flexi de les zones aixecades, cosa que va donar lloc a la difcil orografia actual dels Alps. 

 Els quatre mil dels Alps .

Aix com als Pirineus l'elevaci de les muntanyes ms importants depassa els tres mil metres i a l'Himlaia els vuit mil, els Alps s expliquen com una successi de muntanyes de ms de quatre mil metres.

s clar que el seu nombre pot variar en funci dels criteris amb qu es determini si una elevaci o una altra s un cim independent o no. Es considera, per, que hi ha 67 cims principals o ms caracterstics que depassen aquesta alada, concentrats als sectors central i occidental principalment. Una relaci fora acceptada s la segent, amb distribuci per massissos d'est a oest.

Sector dels Grisons:
Bernina		        4.049;

L'Oberland:
Schreckhorn		4.078;
Lauteraarhorn		4.042;
Finsteraarhorn		4.273;
Aletschhorn		4.195;
Jungfrau		4.158;
Mnch			4.099;
Gross-Fiescherhorn	4.049;
Hinter-Fiescherhorn	4.025;
Gross-Grnhorn	        4.044;

Valais (zona del Mischabel):
Lagginhorn		4.010;
Weissmies		4.023;
Lenzspitze		4.294;
Nadelhorn		4.327;
Hohberghorn		4.219;
Durrenhorn		4.035;
Dom			4.545;
Taschhorn		4.490;

Valais (zona de Saas):
Alphubel		4.206;
Allalinhorn		4.027;
Rimpfischhorn   	4.199;
Strahlhorn		4.190;

Valais (masss del Monte Rosa):
Nordend		        4.609;
Dufourspitze		4.634;
Grenzpifel		4.618;
Zumsteinspitze	        4.563;
Signalkuppe		4.556	(anomenat tamb Punta Gnifetti);
Parrotspitze		4.436;
Ludwigshhe		4.341;
Schwarzhorn		4.322	(anomenat tamb Corno Nero);
Balmenhorn		4.167;
Pirmide Vincent	4.215;
Punta Giordani	        4.046;

Valais (vall de Zinal):
Bischorn		4.153;
Weisshorn		4.505;
Zinalrothorn		4.221	(anomenat tamb Pirmide de Zinal);
Obergabelhorn	        4.063;
Dent Blanche		4.356;

Valais central:
Liskamm		        4.527;
Naso			4.220;
Felikhorn		4.174;
Cstor			4.228;
Pllux			4.092;
Breithorn		4.165;
Roccia Nera		4.075;
Cervino		4.478	(anomenat tamb Matterhorn);
Dent d'Herens		4.171;

Valais occidental:
Combin de Tsesseta	4.141;
Grand Combin	        4.314;
Combin de Valsorey	4.184;

Masss del Mont Blanc;
Aiguille Verte	        4.122;
Grande Rocheuse	        4.102;
Aiguille du Jardin	4.035;
Les Droites		4.000;
Les Grandes Jorasses	4.208;
Pointe Whymper	        4.184;
Aiguille de Rochefort	4.001;
Dome de Rochefort	4.015;
Dent du Gant		4.013;
Mont Blanc du Tacul	4.248;
Mont Maudit		4.465;
Mont Blanc		4.807;
Aiguille de Bionnassay	4.052;
Mont Brouillard	        4.053;
Aiguille Blanche   	4.112;

Alps de Graies;
Gran Paradiso		4.061;

Masss dels Ecrins;
Barre des crins	4.101;

 Les glaceres .

Les glaceres alpines actuals sn restes noms de la gran glaciaci quaternria i continuen, a ms, en constant i rpid retrocs.

Malgrat aix, amb dades del final del segle XX, es poden comptar molt nombroses glaceres, repartides per tota la serralada. Les ms extenses, d'est a oest, sn:

La glacera d'Alestchgletscher, amb el Konkordiaplatz, que forma un conjunt de 130 quilmetres quadrats de superfcie. La seva llengua s estn en una longitud de 27 quilmetres. s la glacera ms extensa d'Europa.

El Gornergletscher, al Valais, amb una extensi de 68 quilmetres quadrats i un recorregut de 13 quilmetres. El clima sec d'aquella zona l'afecta molt especialment i s una de les glaceres en qu s aprecia millor el fenomen de recessi.

Argentire, ja al masss del Mont Blanc, amb el conjunt de glaceres que el formen ocupa 24 quilmetres quadrats i t un recorregut de cinc quilmetres. Aquesta glacera ha tingut al darrer segle espectaculars moviments d'avan, provocats per l'acumulaci a la part mitjana de seracs caiguts de les crestes laterals, i ha arribat a afectar en el seu moviment algunes installacions de l'estaci d'esqu que hi ha a la zona. De totes maneres, i malgrat aquests avenos, des del 1900 la seva zona de fusi ha pujat uns 400 metres.

La Mer de Glace, a la Valle Blanche, tamb al masss del Mont Blanc, amb ms de 13 quilmetres de recorregut. Des del comenament del segle XX (al 1908) i com un atractiu turstic es pot visitar  la seva base- amb el ferrocarril de Montenvers, que surt de Chamonix. Quan es va construir aquest ferrocarril, l'estaci d'arribada quedava uns cinquanta metres per damunt de la gelera, i avui en sn quasi tres-cents.

Glacier des Bossons. El gel que l'ha format baixa -en part almenys- des del pic del Mont Blanc fins gaireb el fons de la vall, a uns 1100 m.T un fort pendent mitj, uns 45, cosa que fa que sigui una de les glaceres alpines de ms rpid desplaament, uns 190 metres anuals. Noms altres glaceres alpines ms petites i penjades superen aquesta velocitat.

Morterasch, situat a l'Alta Engadina, al cant dels Grisions. Aquesta glacera s la ms llarga de la Sussa occidental. S'origina al Piz Bernina i recorre 7 km.

 Fauna i flora alpines .

Als Alps, els hbitats vnen determinats per l'alada; aix, fins als 600 o 800 metres d'altitud, all on ha estat possible, les terres s han dedicat als conreus: alfals, pans, blat, ram, patates i fruiters en sn els cultius ms freqents.

A continuaci les zones boscoses: faig, roures i conferes de moltes espcies, de les quals n hi ha que sn de fulla caduca i que arriben  als llocs adients- fins a dos mil metres d'alada. En general, per, per damunt de 1.500 metres, all on s ha format terra suficient per suportar-ho, dominen els prats d'herba per dallar i les pastures.

La supervivncia de les diverses espcies d'animals salvatges ha estat condicionada tamb per l'existncia de grans extensions del tot inhabitables: les glaceres i les altes crestes. A la resta del territori es troben els segents mamfers: el cabirol, l'isard, el crvol i la cabra muntesa d'una espcie coneguda all com stambecco (Capra ibex) (aquesta darrera noms a la zona dels Alps de Graies). L s bru i el llop, almenys en completa llibertat, sn noms un record del passat.  
 
    
Sn molt ms freqents el porc senglar, la guineu, l'esquirol, la marmota i la llebre. Aquestes dues darreres espcies ocupen zones elevades, aparentment molt per damunt de la lnia de vegetaci.   
Als boscos, ms difcils de trobar per, tamb hi ha teixons, genetes, petits mustlids i el porc esp.   
     
Les aus ms visibles sn l'liga i el voltor, les gralles i els corbs. Una d'aquestes espcies de carronyaires (la gralla de bec groc) s capa de pujar dalt de tot dels cims ms freqentats, per hostils que en siguin les condicions, al darrere dels grups d'alpinistes, mentre espera que li ofereixin menjar. Al vessant sud dels Alps s ha reintrodut amb xit el trencals.   
    
Als rius, l'nica espcie s la truita, encara que n hi ha de diverses classes, algunes de foranes.    

Val a dir que fins i tot fora de les zones d'especial protecci, els boscos i els animals sn tractats amb molta cura a tota la zona dels Alps, en molts casos com un atractiu turstic, molt mes valus i rendible que la fusta dels arbres i la carn o la pell dels animals. Prova d'aix s que el tmid esquirol s freqent fins i tot als jardins dels poblets i de les ciutats.  
     
     
 L'home als Alps .   
    
L ocupaci humana a la serralada s relativament molt moderna. Es considera que fa noms uns cinc mil anys que s'hi van comenar a installar les primeres poblacions permanents. Les grans glaceres, en el seu retrocs, van alliberar grans extensions de terres planes, cobertes amb el pas del temps per sediments frtils, a tots dos vessants de la serralada, que al seu moment serien ocupades per l'home, en el seu procs d'expansi.  
     
No s fins a l'poca de la conquesta romana que es tenen dades histriques de la poblaci humana als Alps. En aquells moments les principals tribus  d'origen cltic- eren els bers, els seduns, els veragres, els nantuals, els lepontins, els rtics i i els salassos. Les invasions romanes des del sud i les germniques (longobards) des del nord van empnyer grups de poblaci a ocupar valls de l'un o l'altre costat de la serralada, travessant els elevats ports de muntanya, cosa que explica l'alternana de les diverses cultures idiomtiques.   
     
De forma semblant a com va passar als Pirineus, es va donar un curt perode d'invasi i de dominaci musulmana, cap all al segle X, per que va sser fortament reprimida i de la qual no queden sin unes poques restes  en forma de torres o fortificacions militars- a les parts ms accessibles dels Alps.   
     
Conseqncia dels moviments de poblaci sn els idiomes que actualment s'hi parlen: el francs, que s l'idioma de la poltica i la cultura, i que domina en exclusiva la part oest. L alemany a la part nord, i que s imposa al mon de la indstria a Sussa i al Tirol, aix com a determinades valls del vessant sud en forma de dialectes: la vall de Gressoney i d'Ayas, i a la poblaci de Breuil, a la vall de Cervinia, totes aquestes ja a Itlia.   
     
El romanx s l'idioma com a la zona dels Grisons i la part alta de la vall del Rin. Aquest idioma t, a ms, nombrosos dialectes, per entre tots sn a penes utilitzats per cinquanta mil persones. El lad es parla a Itlia, on est restringit prcticament a la zona dels Dolomites, i a les valls del sud-est sus. En forma de dialectes, molt barrejat amb el romanx i sense la categoria de llengua escrita, es parla a zones del Tirol.   
     
Sussa, pas alp, ha esdevingut un exemple de convivncia i tolerncia idiomtica: t quatre idiomes oficials, molt diferents entre ells i tamb respecte a la seva extensi. Malgrat aix no es donen conflictes entre els naturals d'una o una altra parla. Polticament sempre neutral, mant, tamb, una exquisida neutralitat interior.   
     
Durant tot el segle XX i tamb actualment, els Alps han esdevingut una primera destinaci mundial del turisme. Amb el fons paisatgstic que els caracteritza, s ha construt un nombre important d'estacions hivernals per a la prctica de l'esqu alp. Algunes sn molt importants, d'altres noms tenen un petit remuntador, situat  s el cas de petits pobles a les zones rurals d'ustria- en ocasions al mateix pati de l'escola pblica de la localitat. +  
     
La prctica de l'alpinisme atreu cada estiu milers de practicants, que hi romanen, en molts casos, la temporada sencera.  
     
Aix mateix, a la primavera, les ascensions i travesses d'esqu de muntanya donen vida a pobles i refugis remots, en valls apartades, sovint fora dels corrents turstics ms importants.   
     
Totes aquestes activitats plegades han donat lloc a una veritable indstria de la muntanya, que a ms s'est fent amb un notable respecte per l'entorn, excepte naturalment en el cas de les estacions d'esqu, que per fora han d'estendre les seves installacions. Aquesta indstria s molt contestada a les darreres dcades: se n'han limitat les noves installacions i s'han retirat aquelles que per qualsevol ra quedaven fora de servei.   
     
Sn nombrosos els grups de carcter conservacionista i que tenen una considerable influncia a la societat, que vetllen per impedir la desnaturalitzaci de la serralada.   
    
     
 Adscripci poltica .   
Actualment els Alps estan administrativament repartits entre quatre estats: Frana, Sussa, ustria i Itlia, almenys pel que fa als grans massissos, ja que tamb Mnaco, Eslovnia, Alemanya i Liechtenstein tenen dintre de les seves fronteres alguns estreps de la important serralada.


 Enllaos externs .
 *Fotografies de la fauna i de les paisatges sussos alpins, Champery, Valais







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26448" title="Sonata" nonfiltered="1139" processed="1137" dbindex="11214">
Sonata (del llat i de l'itali sonare,  sonar ), en msica, literalment significa una pea tocada en oposici a cantata (llat i itali cantare, cantar), una composici cantada. El terme, tot i ser vague, va evolucionar al llarg de la histria de la msica designant diverses formes abans del perode clssic. El terme va adquirir una importncia creixent en el perode clssic i a principis del segle XIX va passar a designar un principi de composici d'obres a gran escala. Al segle XX el terme va continuar essent aplicat a obres instrumentals per els principis formals enunciats i ensenyats al llarg del segle XIX es van debilitar o desaparixer.

Una sonata s una composici musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments. 

En el seu origen, al Segle XVI, gaireb no es distingia d'altres formes instrumentals, com el concerto, la simfonia, la tocata, etc. 

Durant l'poca barroca aparegueren dues modalitats essencials per a la seva evoluci: la sonata da chiesa i la sonata da camera. La primera, adequada al tipus de msica que es podia fer en els temples evitava tota mena de referncies a la dansa, i era en quatre moviments: lent, rpid, lent, rpid. La segona tenia clares referncies a aires de dansa, era ms lliure en la seva estructura i es va desenvolupar de manera parallela a la suite. 

A la fi del Segle XVII, i sobretot grcies a l'obra de Arcangelo Corelli, ambdues modalitats es fusionaren. En un nombre important de sonates de la primera meitat del segle XVIII trobem una estructura en quatre moviments: els dos primers provenen sobretot de la sonata da chiesa i els dos ltims, ab referncies freqents a la sarabanda i a la giga, de la sonata da camera. Pel que fa als instruments, va tenir especial importncia la (sonata a trio), amb dos instruments meldics i un de baix continu. 

La sonata era indistintament un divertiment cortes, una obra amb finalitat didctica o una pea instrumental destinada a l'esglsia. El classicisme li imprim una nova forma, en especial a la destinada al piano, caracteritzada per una harmonia simple, per un nic tema que dominava tot el moviment, per grans contrasts dinmics i per una construcci slida. La forma clssica de la sonata (anomenada forma sonata) fou fixada per Carl Philipp Emanuel Bach, el qual intercal el minuet entre el segon moviment i el tercer: allegro -- andante / adagio -- minuet -- presto / allegro / rond. 

Vegeu tamb.
Sonatina;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26452" title="Concert" nonfiltered="1140" processed="1138" dbindex="11215">

La paraula concert, de l'itali concerto, t diferents significats per tots deriven del seu s musical. L'etimologia de la paraula s una mica conflictiva, ja que deriva de l'itali concertare  que t el significat de 'afirmar, disputar', per tamb t un altre significat en el sentit contrari: 'acceptar', s a dir, estar d'acord.

Del primer significat, "disputa", en deriva la forma musical del concert per a solista o el concerto grosso, en la que dues forces, dos grups instrumentals dialoguen, s'oposen o es posen d'acord, cadascun amb el seu moment de protagonisme.

Del segon significat, han sorgit diferents usos, el ms conegut dels quals s el d'un espectacle musical en viu. En el llenguatge popular s'ha integrat el terme i es fa servir en diferents mbits com un acord entre diverses persones amb vista a un fi com (per ex., concert econmic), o en el sentit d'ordre, de que tot estigui o vagi de manera organitzada. Per extensi, acordar algun pacte t el sinnim de "concertar un acord".

 El concert com a espectacle .

Un concert s una audici pblica o privada d'una o vries obres musicals. Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, els trobem a les acadmies italianes, en l'activitat dels Collegia musica i de les capelles de msica.

El concert tingu una vida regular a partir del segle XVIII a nombrosos pasos occidentals i experiment un gran desenvolupament a l'poca industrial quan es popularitz i deix d'sser fonamentalment de tipus privat per esdevenir de caire pblic.

A Catalunya, el concert pblic s inici a Barcelona a la darreria del Segle XVIII. Les principals associacions que celebraren concerts foren la Societat Filharmnica (1844-57), la Societat de Concerts Clssics (1866), la Societat Barcelonina de Quartets (1872) i la Societat de Concerts (1880).

 El concert com a forma musical  .

El concert com a ttol d'una pea de msica normalment es refereix a una obra en la qual un instrument solista s acompanyat per una orquestra. El concert, ents d'aquesta manera, va sorgir durant el barroc a partir d'una forma de solo ms collectiu que era el concerto grosso, on el contrast s entre un grup petit d'instruments i la resta de l'orquestra. Mentre que el concerto grosso s propi del barroc, el concert per a solista ha continuat generant obres musicals fins els nostres dies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26453" title="Fuga" nonfiltered="1141" processed="1139" dbindex="11216">

Fuga, en msica, s un tipus de composici de contrapunt imitatiu i, a la vegada, una tcnica de composici polifnica per a un nombre determinat de parts, normalment anomenades veus. Tal com suggereix el nom, en tractar-se d'una tcnica i una textura contrapuntstica en la qual una veu fa sentir all que uns moments abans ha fet sentir una altra, l'efecte resultant s que s'imiten, i/o que unes veus fugen de les altres.

En l'edat mitjana, el terme era mpliament emprat per anomenar qualsevol treball d'estil cannic; en el Renaixement, arriba a denotar treballs especfics d'imitaci.

Des del segle XVII el terme fuga ha descrit el que es coneix com el procediment ms complet i desenvolupat d'imitaci del contrapunt. Una fuga obri amb un tema principal, el subjecte, que llavors sona successivament en cadascuna de les veus en imitaci; quan cada veu ha entrat l'exposici s'ha completat; normalment desprs segueix un passatge de connexi, o episodi, desenvolupat per material que ja s'ha escoltat; ms entrades del subjecte s'escolten alternades en claus relatives. Episodis i entrades son alternats fins a l'entrada final del subjecte, punt en qu la msica ha tornat a la clau o tnica del principi, al qual sovint segueix el material que tanca o coda. En aquest sentit, la fuga s un estil de composici, ms que una estructura fixa. Encara que hi ha certes prctiques establertes, en l'escriptura de l'exposici, per exemple, els compositors s'acosten a l'estil en molts graus de llibertat i individualitat.

La forma evolucion durant el disset segle de diversos tipus de composicions de contrapunt, com capritxos, canzonas i fantasies. En el mitj i tard barroc, els compositors com Dietrich Buxtehude (1637-1707) i Johann Pachelbel (1653-1706) contriburen notriament al desenvolupament de la fuga, i la forma va atnyer la mxima maduresa en els treballs de Johann Sebastian Bach (1685-1750). Amb el declivi de sofisticats estils contrapuntstics a la fi del Barroc, la popularitat de la fuga minv, eventualment donant pas a altres gneres en qu predominaven textures menys polifniques i estructures ms tancades com en el cas de la sonata. Malgrat tot, compositors des del 1750 fins al dia d'avui escriuen i estudien la fuga amb diversos propsits; apareix en els treballs de Mozart (kirie Eleison) o a la fi del Missa Solemnis de Beethoven, i molts compositors com Anton Reicha (1770-1836) i Dmitri Xostakvitx (1906-1975) van escriure cicles de fugues.

Malgrat el fet que la fuga escolstica estigui tan ben determinada, no hi ha acord entre els terics a l'hora d'establir si la fuga s ms una forma musical o b una textura musical.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26457" title="Cantata" nonfiltered="1142" processed="1140" dbindex="11217">
Una cantata s una composici lrica en diverses parts, sense acci dramtica, escrita per a una o ms veus, amb acompanyament de baix continu, alternant amb recitatius i cors. La cantata aparegu al comenament del Segle XVII, quan s impos la monodia acompanyada. La 
cantata es distingeix per la seva destinaci (pea de concert o d'esglsia, mai de teatre) i pel seu carcter lric. No trob la seva forma definitiva fins a mitjans del Segle XVII, amb Luigi Rossi i Giacomo Carissimi. La cantata italiana represent, ms que qualsevol altre gnere, la msica vocal ms exquisida del Barroc tard. El principal compositor d'aquest gnere fou Alessandro Scarlatti.

Un gran compositor de cantates, sobretot religioses, va ser Johann Sebastian Bach. Les gaireb 200 cantates que se'n conserven constitueixen un dels monuments ms imponents i sublims de la msica occidental.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26458" title="Madrigal" nonfiltered="1143" processed="1141" dbindex="11218">
El madrigal s un tipus de composici de msica vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc. Durant bona part de la seva histria va ser polifnic i sense acompanyament instrumental, per a un nombre de veus  que variava des de dues fins a vuit, tot i que el ms freqent era entre tres i sis. Els primers exemples del gnere provenen d Itlia i daten de la dcada del 1520, i tot i que el centre de producci de madrigals va continuar essent Itlia, tamb se n van escriure a altres pasos, especialment a finals del segle XVI i comenaments del XVII. Mentre que molts altres formes musicals eren estrfiques, el madrigal normalment es dotava d una msica sense repeticions, per expressar de la millor manera possible el sentit i el sentiment de cada lnia i cada mot dels versos del text. En part es va originar a partir de la frottola, en part grcies a un renovat inters per la poesia en llengua vernacle, i tamb grcies a la influncia de la  chanson francesa i de l estil polifnic del motet tal i com l escrivien els membres de l escola francoflamenca que havien anat a viure a Itlia en aquella poca. El madrigal gaireb no t res ms que el nom en com amb el madrigal itali del trecento de finals del segle XIII i del segle XIV.

El madrigal va esdevenir la forma de msica profana ms important del seu temps. Va assolir el seu mxim desenvolupament a la segona meitat del segle XVI i va perdre la seva importncia al segle XVII quan altres formes com la can solista van esdevenir ms importants. Desprs de 1630 el madrigal a solo va ser reemplaat per l ria grcies a l impuls que havia pres l pera.

Histria.
Origen i primers madrigals.

A principis del segle XVI, la convergncia de diverses tendncies humanstiques va permetre la formaci del madrigal. Primer, un renovat inters per emprar l itali com a llengua vernacla. El poeta i teric literari Pietro Bembo va fer una edici d'obres de Petrarca, el gran poeta del segle XIV, l any 1501 i desprs va publicar les seves teories sobre com els poetes contemporanis podien assolir l excellncia imitant a Petrarca, i estant molt atents al so dels mots, aix com a la seva posici en els versos. La forma potica del madrigal, que consistia en un nombre irregular de versos de 7 i 11 sllabes, sense repetici i normalment sobre un tema seris es va fer realitat grcies a la influncia de Bembo. 

En segon lloc, Itlia havia estat el dest d uns compositors de l francoflamenca] magnficament formats, que es van sentir atrets tant per la cultura com per les oportunitats de bons treballs a les corts aristocrtiques i a les institucions religioses; desprs de tot, Itlia era el centre de l esglsia catlica, la instituci cultural ms important d Europa. Aquests compositors havien assolit un veritable mestratge en un estil polifnic adequat per fer msica religiosa, per tamb estaven familiaritzats amb la msica profana dels seus llocs d origen, tals com la chanson, que diferien considerablement dels estils lleugers italians de finals del segle XV i principis del XVI. 

En tercer lloc, la msica impresa havia esdevingut molt assequible a Itlia mercs a la recent invenci de la tipografia mbil i de la premsa d impressi. La msica que s escrivia i es cantava principalment la frottola per tamb la balletta, la canzonetta i la mascherata era lleugera i el ms tpic era que fes servir versos de poca qualitat literria. Aquests estils de la msica popular feien repeticions i hi predominaven les textures homofnics; er, des de tots els punts de vista, un estil considerablement ms simple que aquell que ms sovint empraven els francoflamencs. Els gustos literaris van anar canviant i el vers ms seris de Bembo i la seva escola necessitava unes formes d expressi musical ms flexibles i obertes que all que normalment se sentia en la frottola i gneres afins. 

Els primera madrigals es van escriure a Florncia,  ja fos per compositors florentins o francoflamencs al servei dels Medici. El madrigal no va pas reemplaar la frottola de cop; durant un perode de transici a la dcada de 1520, es van escriure ui publicar tant frottole com madrigals (tot i que no sempre s anomenessin aix). Els primers madrigals probablement van ser els de Bernardo Pisano en el seu Musica di messer Bernardo Pisano sopra le canzone del Petrarcha del 1520 que tamb va ser la primera edici de msica profana que contenia noms obres d un sol compositor. Tot i que cap de les obres que s hi contenen porta el ttol de madrigal, algunes sn sobre textos de Petrarca i la msica hi observa amb gran cura el lloc dels accents, i fins i tot cont figuralisme, un tret que hauria d esdevenir caracterstic del madrigal posterior. 

El primer llibre de madrigals titulats com a tals va ser Madrigali de diversi musici: libro primo de la Serena de Philippe Verdelot, publicat el 1530 a Roma. Verdelot, un compositor francs havia escrit les peces a finals de la dcada de 1520, quan vivia a Florncia. Hi va incloure msica de Sebastiano i de Costanzo festa, aix com de Maistre Jahn de Ferrara, a ms de la msica d ell mateix. En 1533 i 1534 public dos llibres de madrigals a quatre veus a ], els quals haurien d esdevenir extremadament populars de fet, en la seva reedici de 1540 van arribar a ser un dels llibres de msica ms extensament impresos i distributs de la primera meitat de segle. Aquestes canons es van vendre tan b que Adrian Willaert va fer arranjaments d algunes d elles per a veu i llat que va publicar el 1536. Verdelot tamb va publicar madrigals a cinc i a sis veus; la collecci a sis veus a aparixer el 1541.

Va ser particularment popular la primera collecci ode madrigals de Jacques Arcadelt. Inicialment publicada a Vencia el 1539, va ser reimpresa a diferents llocs d Europa en els anys posteriors, i va esdevenir la collecci de madrigals ms reeditada de tots els temps..  

Estadsticament, la msica, tant en la collecci de Verdelot com en la d Arcadelt, s ms propera a la chanson francesa que no pas a la frottola o a la msica religiosa del moment, com per exemple el  motet. Aix no hauria  de sorprendre si tenim en compte que la llengua materna d ambds autors era el francs, i que tots dos havien compost chansons franceses al seu pas; per ells es mostren molt atents a la musicalitzaci dels textos, fent seves les idees de Bembo, i van escriure la msica de dalt a baix per a tot el text, sense anar a parar a estructures d estrofa i tornada que eren comunes al la can profana francesa i que hauria anat ve als versos que musiquen.

El madrigal a mitjan segle .
Tot i que el madrigal havia nascut a Florncia i a Roma, a mitjan segle XVI els centres d activitat musical s havien desplaat cap a Vencia i altres ciutats. Els mercenaris de Carles V saquejaren Roma el 1527 i entre1529 i ] va tenir lloc el setge de Florncia en el qual el mateix Verdelot pot ser que results mort. A ms, Vencia era el centre de publicacions musicals ms important d Europa; la baslica de Sant Marc estava iniciant el perode durant el qual atrauria msics de tot Europa; i el mateix Pietro Bembo havia retornat a la ciutat el 1529. Adrian Willaert i els seus collaboradors a Sant Marc, homes ms joves com Girolamo Parabosco, Jacques Buus, Baldassare Donato, Perissone Cambio, i Cipriano de Rore foren els principals representants de la composici de madrigals a mitjan segle. Willaert preferia textures ms complexes que les de Verdelot i Arcadelt; sovint els seus madrigals sn semblants als motets, amb el seu llenguatge polifnic, amb textures que oscillen entre passatges homofnics i altres de polifnics segons les convenincies per destacar el text. Sempre va preferir recrrer als versos de Petrarca abans que als seus imitadors del segle XVI; molts dels seus madrigals sn musicalitzacions de sonets de Petrarca.

Cipriano de Rore fou el madrigalista ms influent dels anys centrals del segle desprs de Willaert. Al costat de les subtileses i contenci de Willaert que cerca ms l homogenetat que el contrast marcat, Rore cerca l experimentaci. Utilitza gestos retrics extravagants, incls el figuralisme i relacions cromtiques inusuals, una tendncia encoratjada pel visionari teric musical Nicola Vicentino. Fou a partir de l estil musical de Rore que el  madrigalismes  tan distintius del gnere van prendre carta de naturalesa; Tamb s en la seva obra que l escriptura a cinc veus va esdevenir l estndard.

El madrigal de la dcada de 1550 a la de 1570.
La histria posterior del madrigal s inicia amb Rore. Totes les diferents tendncies en la composici de madrigals, que a principis del segle XVII havien divergit cap a formes diverses, son presents de forma embrionria en l obra de Rore.

A la dcada de 1550 es van escriure milers de madrigals a Itlia; la totalitat d aquest repertori encara no ha estat estudiada exhaustivament. Alguns noms importants del perode, a ms del de Rore, son Giovanni Pierluigi da Palestrina, sobretot conegut per la seva producci religiosa per que va escriure obra profana al comenament de la seva carrera; el jove Orlando di Lasso que va escriure molts exemples prou coneguts  a ms de msica religiosa en l estil del madrigal entre la qual destaquen les  rophetiae Sibyllarum- i que, en installar-se a la cort de Munic l any 1556 va iniciar la producci de madrigals fora d Itlia; i Philippe de Monte, el ms prolfic de tots els compositors de madrigals, la primera publicaci del qual data de 1554.  Pel que fa a l estil, els madrigals de la dcada de 1550 varien des de l elegncia i el conservadorisme dels de Palestrina i altres autors que treballen a Roma, fins a les obres altament cromtiques i expressives de Lasso, Rore i altres que treballaven a les ciutats del Nord d Itlia.

A finals de segle, mentre que es van continuar escrivint madrigals  clssics  arreu d Itlia, es va anar desenvolupant estils diferents en zones diverses. A Vencia, compositors com Andrea Gabrieli van continuar escrivint madrigals en la tradici clssica per amb els textures brillants, obertes i polifniques que feren famosos els seus motets i altres obres seves. A la cort de Ferrara, la presncia de tres dones cantants singularment dotades  el concerto delle donne- va atreure un grup de compositors que van escriure uns madrigals profusament ornamentats, sovint amb acompanyament instrumental, per ser interpretats per membres d aquest grup. Aquests compositors incloen Luzzasco Luzzaschi, Giaches de Wert i Lodovico Agostini, per la fama del grup era tan vasta que molts compositors visitaven la ciutat per a escoltar-lo i per a escriure per a elles, i en alguns casos es va formar grups similars en altres ciutat (per exemple, els Medici van intentar imitar el grup a Florncia i Alessandro Striggio va escriure madrigals en l estil de Luzzasco Luzzaschi). Roma, centre marcat pel conservadorisme de l Esglsia Catlica, tamb va ser el lloc des d on treball el ms fams compositor de madrigals de l poca, Luca Marenzio que fou el que ms va fer per la unificaci dels diferents corrents estilstics del moment, escrivint madrigals que intentaven capturar cada element d emoci dels poemes, utilitzant tots els recursos musicals possibles. Va escriure ms de 400 madrigals en la seva curta vida.

Encara una altra tendncia en la composici de madrigals a la segona meitat de segle fou la reincorporaci d elements ms lleugers en aquest gnere que havia estat predominantment seris a les darreres dcades. Si els versos de Petrarca i els temes d amor i de mort havien estat tpics, vers el 1560 havien retornat a elements de formes ms lleugeres com la villanella, amb els seus ritmes com de dansa i temes ms superficials. Alguns dels que van escriure en aquesta lnia foren  Marc Antonio Ingegnieri, el mestre de Claudio Monteverdi, Andrea Gabrieli i Giovanni Ferretti. 

El madrigal al final del segle XVI.
El canvi en la funci social del madrigal al final del segle XVI contribu al seu desenvolupament cap a noves formes dramtiques. Des del seu inici havia tingut dues funcions: com un entreteniment privat de grups d amateurs amb destacades habilitats musicals; i com un afegit a interpretacions cerimonials pbliques de gran format. El primer s, el privat, va ser el ms freqent,  fou grcies a aquests amateurs entusiastes que el madrigal va adquirir la seva fama. Per en les dues darreres dcades del segle els cantants professionals virtuosos van comenar a substituir els amateurs i els compositors van comenar a escriure per a ells, amb unes demandes tcniques i expressives ms grans. No sols la msica era ms difcil d interpretar sin que els sentiments expressats tendien a requerir ms a solistes que n pas membres d un grup en igualtat d importncia per a resultar dramticament convincents. Tamb va ser en aquest perode que es clarific una separaci entre intrprets i oients  no pas les gran audincies presents als espectacles cerimonials pblics, sin relativament petites, en una situaci reconeixiblement moderna- especialment en centres culturals progressistes com Ferrara i Mntua. Molt del que es podia expressar en un madrigal vers el 1590, uns vint anys desprs trobaria la seva forma d expressi en una ria en el nou gnere de l pera; el madrigal va continuar viu entrat el segle XVII, de formes diverses, incloent els madrigals polifnics en l estil antic, els madrigals a solo amb acompanyament instrumental, i el madrigal concertato, la figura principal del qual va ser Claudio Monteverdi.

Npols va ser el bressol del noble Carlo Gesualdo que  no sols va assassinar la seva muller i el seu amant, sin que va escriure algunes de les composicions ms extravagantment expressives i harmnicament ms experimentals anteriors al segle XIX.  El seu estil prov directament del de Luzzaschi a qui consider el seu mentor: treballaren junts a Ferrara a principis dels 90, i li va donar una bona oportunitat d absorbir els contrastos texturals i cromtics dels ferrarese inclosos Luzzaschi i Alfonso Fontanelli. Gesualdo public sis llibres de madrigals en vida, a ms de msica religiosa en l estil del madrigal, per exemple els Tenebrae responsoriae del 1611. Ning no va seguir el seu cam profundament manierista i extremadament cromtic, tot i que alguns com Antonio Cifra, Sigismondo d India i Domenico Mazzocchi van usar de manera selectiva algunes de les seves tcniques.

De tots els compositors de madrigals de finals del segle XVI, ning no ca ser tan important com Claudio Monteverdi. Sovint ha estat considerat com l artfex principal de la transici del Renaixement al Barroc: integr el baix continu a la forma madrigal l any 1605. Olt desprs va compondre els Madrigali guerrieri et amorosi (1638) (madrigals guerrers i amorosos) que constitueixen un exemple de madrigals del primer Barroc. Algunes composicions d aquest recull tenen realment molt poca relaci amb els madrigals polifnics a cappella del segle anterior.



El madrigal angls.
L escola madrigalista anglesa fou una florida breu per intensa de composici de madrigals a Anglaterra, sobretot entre 1588 i 1627; foren composicions a cappella, d estil lleuger, que van comenar com a cpies,adaptacions o traduccions de models italians. Generalment foren escrits a entre tres i sis veus.

Segurament que l embranzida per escriure madrigals a Anglaterra va venir per influncia d Alfonso Ferrabosco que treball a Anglaterra a les dcades de 1560 i 1570 a la cort de la reina Elisabet I d Anglaterra; va escriure moltes obres en aquest gnere que no sols van esdevenir molt populars sin que van inspirar imitacions a crrec de compositor locals. Per all que caus l explosi de la composici de madrigals a Anglaterra cou el desenvolupament d una poesia en angls, en especial de sonets, que va influir en el fet de musicalitzar-los en l estil dels italians. Quan Nicholas Yonge public Musica transalpina l any 1588 va esdevenir immensament popular i aquest va ser el veritable detonant de la moda del madrigal a Anglaterra.
Musica transalpina era una collecci de madrigals italians, sobretot de Ferrabosco i Luca Marenzio amb textos en angls. Van ser molt apreciats i li van venir al darerre moltes altres antologies similars. El mateix Yonge va publicar una segona srie l any 1597 esperant repetir l xit.

Tot i que Wiliam Byrd probablement el compositor angls ms fams del moment, experiment amb la forma madrigal, mai va denominar aix les seves composicions i poc desprs d haver escrit alguns composicions profanes en aquest estil torn a dedicar-se exclusivament a la msica religiosa.

Els ms influents compositors anglesos de madrigals i aquells l obra dels quals ha sobreviscut en millors condicions sn Thomas Morley, Thomas Weelkes i John Wilbye. Morley s l nic que al seu temps va posar en msica (que hagi sobreviscut) versos de Shakespeare.El seu estil s meldic,  fcilment cantable i continua essent popular entre els grups  a cappella . Wibye t molt poca producci per els seus madrigals sn remarcables per la seva expressivitat i cromatisme; no admeten confusi amb els seus predecessors italians. Weelkes tamb va escriure msica molt expressiva i cromtica (i tamb destac en la composici de msica religiosa) per la seva carrera fou curta, per culpa de l alcohol i la depressi.

Es van continuar escrivint madrigals a la dcada de ] per l air i el recitatiu van convertir aquest estil en obsolet. Tot i que la msica d aquesta escola madrigalista anglesa s d alta qualitat i ha mantingut la seva popularitat, cal recordar que s una producci relativament minsa: Marenzio sol va publicar ms llibres de madrigals que tots els anglesos junts i Plilippe de Monte sol en va escriure ms que tots els anglesos junts.

El madrigal a Catalunya.
Fora d Itlia, noms a Anglaterra el madrigal va assolir un nivell  en tots els aspectes- semblant al del pas d origen. A la resta va ser una forma i gnere minoritari que evidenciava ms la influncia italiana que no pas una veritable assumpci i reconversi a l esttica prpia del pas d aquests gnere. El primer compositor catal a publicar fou Pere Alberch Vila; el seu primer llibre de madrigals el va publicar Jaume Cortey a Barcelona l any 1561, la qual cosa mostra una clara sincronia del madrigal catal amb el d Itlia. Es titulaven Odarum (quas vulgo madrigales appellamus) ... (Odes (que la gent en diem madrigals)). s un conjunt de 24 madrigals, alguns dels quals en dues o fins i tot en ms parts, seguint un costum que a Itlia no era pas desconegut per tampoc freqent. Els textos sn d Ausias March i de Pere Seraf, a ms d altres autors desconeguts, en castell, excepte algun en francs i  en itali. Ms tard public un segon llibre de madrigals espirituals, sobre textos castellans.
Tot i que Mateu Fletxa s sobretot recordat per les seves ensaladas, l any 1568 public a Vencia, amb impressor Antonio Gardano el seu llibre de madrigals, majoritriament a 4 i 5 veus, a ms d un a sis i un altre a vuit.
L altre autor catal important com a compositor de madrigals fou Joan Brudieu. Els public a Barcelona Hubert Gotard, un savoi establert a la ciutat i els dedic al Duc de Savoia. Sn a quatre veus i inclouen tant els Gosos de nuestra Senyora com altres composicions que veritablement entrarien ms dins de la categoria habitual de madrigals, fins a un total de setze, alguns dels quals tamb sn en diverses parts. Com Pere Alberch, musica textos d Ausias March.

 El madrigal a Espanya.

El principal representant del madrigal a Espanya fou l andals Juan Vsquez.. Public els seus sonetos l any 1560, alguns  d ells sobre textos de Joan Bosc i de Garcilaso de la Vega. Altres compositors de madrigals van ser Pedro Valenzuela, Sebastin Raval i Pedro Ruimonte.

Gnere musical.
Els ltims madrigalistes van ser molt enginyosos amb el que s ha anomenat madrigalismes: passatges en els quals la msica que s assigna a un determinat mot n expressa el seu significat, per exemple atorgar al mot riso (riure) un passatge de notes rpides que imiten el riure, o sospiro (sospir) amb una nota que cau a la nota segent ms greu. Aquesta tcnica del figuralisme no sols es dna en el madrigal sin tamb en altra msica vocal del perode.

Compositors de madrigals .
Madrigalistes primerencs .
 Jacques Arcadelt   autor del llibrede madrigals ms reeditat;
 Francesco Corteccia   compositor de cort de Cosimo I de' Medici;
 Costanzo Festa   el primer compositor itali de madrigals;
 Bernardo Pisano;
 Cypriano de Rore;
 Philippe Verdelot   un dels primers compositor de madrigals, tamb associat a la cort dels Medici;
 Adrian Willaert   compositor francoflamenc, fundador de l escola veneciana;

Els madrigalistes clssics .
 Andrea Gabrieli;
 Orlando di Lasso;
 Francisco Leontaritis;
 Philippe de Monte   l autor que ms madrigals va compondre;
 Giovanni Pierluigi da Palestrina   Ms fams per la seva msica religiosa, per tamb va escriure uns 140 madrigals profans;

Els ltims madrigalistes.
 Carlo Gesualdo;
 Sigismondo d'India;
 Luzzasco Luzzaschi;
 Luca Marenzio;
 Claudio Monteverdi;
 Giaches de Wert;

Autors de madrigals concertats barrocs (amb instruments).
 Adriano Banchieri;
 Giulio Caccini;
 Hans Leo Hassler;
 Claudio Monteverdi;
 Johann Hermann Schein;
 Heinrich Schtz;
 Orazio Vecchi;

Madrigalistes anglesos.
La segent llista inclou tots els compositors de madrigals anglesos que van publicar obra. Molts d aquests eren compositors amateurs; alguns sn coneguts noms per un llibre de madrigals, i altres per contribucions encara menors.

John Bennet (ca 1575 desprs de 1614);
John Bull (1562 1628);
William Byrd (1543 1623);
Thomas Campion (1567 1620);
Richard Carlton (ca 1558 ?1638);
Michael Cavendish (ca 1565 1628);
John Dowland (1563 1626);
Michael East (ca1580 ca1648);
John Farmer (ca1565 1605);
Giles Farnaby (ca1560 ca1620);
Alfonso Ferrabosco (1543 1588) (Itali, per treball durant dues dcades a anglaterra);
Orlando Gibbons (1583 1625);
Thomas Greaves (n. ca1600);
William Holborne (n. 1597);
John Holmes (m. 1629) ;
John Jenkins (1592 1678);
Robert Jones (n. 1597 1615);
George Kirbye (ca 1565 1634);
Henry Lichfild (n. 1613, m. 1620);
Thomas Morley (1557 1603);
John Mundy (ca1555 1630);
Peter Philips (ca1560 1628) (va viure i publicar als Pasos Baixos, per escrivia en l estil angls);
Francis Pilkington (ca1570 1638);
Thomas Tomkins (1572 1656);
Thomas Vautor (ca1580-?);
John Ward (1571 1638);
Thomas Weelkes (1576 1623);
John Wilbye (1574 1638);

Autors contemporanis.
 Gyrgy Ligeti;
 Moondog;

Referncies.


Bibliografia.
 James Haar, Anthony Newcomb, Massimo Ossi, Glenn Watkins, Nigel Fortune, Joseph Kerman, Jerome Roche: "Madrigal", Grove Music Online, ed. L. Macy (Accessed December 30, 2007), (subscription access);
 James Haar, Anthony Newcomb, Glenn Watkins, Nigel Fortune, Joseph Kerman, Jerome Roche:  "Madrigal", in The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1561591742;
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0393095304;
 Alfred Einstein, The Italian Madrigal.  Three volumes.  Princeton, New Jersey, Princeton University Press, 1949.  ISBN 0-691-09112-9;
 Allan W. Atlas, Renaissance Music:  Music in Western Europe, 1400 1600. New York, W.W. Norton & Co., 1998.  ISBN 0-393-97169-4;
 Howard Mayer Brown, Music in the Renaissance.  Prentice Hall History of Music Series.  Englewood Cliffs, New Jersey; Prentice-Hall, Inc., 1976.  ISBN 0-13-608497-4;
 The New Harvard Dictionary of Music, ed. Don Randel.  Cambridge, Massachusetts, Harvard University Press, 1986.  ISBN 0674615255;
 The Oxford Book of English Madrigals, ed. Philip Ledger.  Oxford University Press, Oxford, England, 1978.  ISBN 0-19-343664-7 (Publicat amb l enregistrament de 38 d aquests madrigals a crrec de Pro Cantione Antiqua (augmented) under Philip Ledger - OUP 151/2);
 Histria de la Msica Catalana, Valenciana i Balear. Vol I. Edicions 62. Barcelona, 2000.

Enllaos externs .
Per llegir: Early Music. Per escoltar enregistraments lliures de madrigals anglesos, enregistraments lliures de Lieder alemanys and enregistraments lliures de madrigals espanyols, de Ume Akademiska Kr.
Es poden trobar moltes partitures de madrigals a Choral Public Domain Library.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26461" title="Treviso" nonfiltered="1144" processed="1142" dbindex="11219">


Treviso s una ciutat capital de la provncia de Treviso a la regi del Vneto.

Histria.
La ciutat es deia Tarvisium en temps del romans. Saquejada pels huns d'Atila, va passar desprs als gots i als llombards que en van fer un ducat. Amb els carolingis fou capital d'una marca (Marca Trevisana)

El 905 Treviso era un bisbat i el bisbe exerc el poder temporal fins el 1237. El 911 va ser devastada pels hongaresos. La ciutat va rebre carta comunal el 1164.

El 1237 el poder va passar a Alberico di Romano, i desprs es va proclamar la repblica que van governar els gelfs Caminesi o altres, fins el 1329 en qu va passar als Della Scala (o Scaligieri) i el 1339 a Vencia. Ocupada per ustria el 1381, el 1384 va passar per venda a Pdua (dominada pels Carraresi) i desprs als Visconti de Mil (1387) per poc temps, tornant a Vencia el 1388.

Ocupada pels francesos el 1797, va pertnyer a ustria i al regne d'Itlia, i finalment a ustria el 1813. El 1848 es va revoltar per va ser sotmesa el 14 de juny del mateix any. El 15 de juliol de 1866 fou incorporada a Itlia.

 Bisbes de Treviso .
Adalbert 905-969;
Rosso 969-1001;
Roland 1001-?
altres ?-1212;
Tiso 1212-1245;

Podestas i senyors de Treviso .
Alberico di Romano 1237-1260;
Marco Badoero 1260;
Gerard III Caminesi 1294-1307;
Rizzardo IV Caminesi 1307-1312;
Guecellone VII Caminesi 1312;

Enllaos externs.

Lloc web oficial;
Mapa de Treviso;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26462" title="Trpoli" nonfiltered="1145" processed="1143" dbindex="11220">


Geografia;
Trpoli (Grcia) s una ciutat de Grcia, capital del noms de l'Arcdia i de la regi del Pelopons.
Trpoli (Lban) s la segona ciutat del Lban, capital d'un comtat a l'edat mitjana.
Trpoli (Lbia) s la capital de Lbia.

Histria: ;
El comtat de Trpoli fou un comtat medieval creat pels croats al Lban.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26464" title="Espeleologia" nonfiltered="1146" processed="1144" dbindex="11221">
Del grec spelaion (cova) i logo (tractat).
L'espeleologia s la cincia que estudia les coves, grutes o altres fenmens crstics, des de diferents punts de vista; formaci, constituci, caracterstiques fsiques, formes de vida i evoluci al llarg del temps. 
Tamb s'anomena aix l'exploraci de les coves i avencs, activitat esportiva per a la qual cal un equipament tcnic adient i sovint certa preparaci en escalada i submarinisme.

El francs douard-Alfred Martel (1859-1938), considerat el creador de l'espeleologia moderna, fou qui va iniciar les primeres exploracions cientfiques, i l'any 1895 fund la Socit de Splologie i llan el butllet peridic Spelunca. A Catalunya, Mossn Norbert Font i Sagu s considerat l'introductor d'aquesta disciplina. La Federaci Catalana d'Espeleologia otorga cada any el premi "Norbert Font i Sagu" als millors treballs espeleolgics realitzats a Catalunya i a Espanya.

 Enllaos externs .
Federaci Catalana d'Espeleologia;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26474" title="Comtat de Trpoli" nonfiltered="1147" processed="1145" dbindex="11222">

El Comtat de Trpoli fou creat el 1209 i formava part dels estats croats creats com a conseqncia de les victries militars de les diverses Croades. 

Dominis.

Els seus dominis el formaven la zona de la costa i la muntanya i arribava fins al riu Orontes, a la regi de Trpoli al Lban.

Histria.
El primer comte fou Bertran de Sant Gli, comte de Tolosa, que es va imposar a Guillem II de Cerdanya. Bertran va reconixer la sobirania feudal del Regne de Jerusalem.

Bertran va morir el 1112 i el va succeir a Trpoli el seu fill Pon que va reconixer com a senyor sobir al prncep d'Antioquia, i va morir el 1137, recollint la successi el seu fill Ramon (anomenat Ramon II perqu Ramon IV de Sant Gli, mort el 1106, es considerat l'ancestre de la dinastia com a Ramon I), que va comenar a enfrontar-se amb els musulmans que li van prendre alguns territoris (Rafanea el 1137). El 1142 va fer fortificar el krak dels cavallers que es va encomanar als cavallers hospitalers. Va morir el 1151 i el va succeir el seu fill Ramon III que va morir el 1187 sense descendncia, i el comtat va anar a parar a Boemond (desprs Boemond III d'Antioquia) que des el 1201 port el ttol de prncep d'Antioquia i comte de Trpoli. Va seguir la sort d'Antioquia fins el 1268 en que, ocupada la ciutat d'Antioquia, el prncep Boemond VI es va establir a Trpoli. A la mort de Boemond VII l'herncia va passar, desprs d'algunes lluites, a la seva neboda Llcia, filla de Boemond VI. El 1289 fou ocupada pels musulmans i el ttol va passar a la casa reial de Xipre.

Llista de comtes.
Ramon I (Ramon IV de Sant Gli comte de Tolosa) 1106;
Bertran de Sant Gli 1109-1112;
Pon 1112-1137;
Ramon II 1137-1151;
Ramon III 1151-1187;
Boemond I (III d'Antioquia) 1187-1201 (regent);
Ramon IV (I d'Antioquia) 1201-1216;
Rupin d'Antioquia 1216-1219;
Boemund II (IV d'Antioquia) 1187-1233;
Boemund III (V d'Antioquia) 1233-1251;
Boemund IV (VI d'Antioquia) 1251-1274 (perd Antioquia per en conserva el ttol);
Boemund V (VII d'Antioquia) 1274-1287 (ttol d'Antioquia nomes nominal);
Sibilla 1287;
govern local 1287-1288;
Llcia 1288-1289;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26476" title="Troyes" nonfiltered="1148" processed="1146" dbindex="11223">


Troyes s un municipi francs, situat al departament d'Aube i a la regi de Xampanya-Ardenes. L'any 1999 tenia 60.958 habitants.

Troyes fou un bisbat i vescomtat del regne de Frana a l'edat mitjana. El vescomtat (regit pels bisbes) va passar a la corona francesa el 1284 i els bisbes van quedar limitats al seu paper religis.

Articles relacionats.
Bisbat de Troyes;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26478" title="Tudela" nonfiltered="1149" processed="1147" dbindex="11224">

Tudela (Tutera en basc) es una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela dins la merindad de Tudela. Limita al nord amb Valtierra, Castejn i Arguedas, a l'oest amb Cintrunigo, Fitero i Corella, al sud amb Cascante, Murchante, Ablitas i Fontellas, i a l'est amb Cabanillas i Bardenas Reales.

 Demografia .


 Administraci .

Histria.
La ciutat t el seu orgen en l'poca de dominaci vascona, quan era coneguda amb el nom de Tutela. 

La ciutat form part dels dominis de la famlia dels Banu Qasi. El comte Casius apareix abans del 715 i va ser client del califa omeia. L any 862 a la mort de Musa ben Musa, poders magnat que es feia dir el tercer rei d'Hispnia, els seus dominis, desprs d'un breu perode indivs, es van repartir entre els seus quatre fills. Fortun va rebre Tudela que desprs va passar al seu fill, per retornar de seguida al fill del fill gran de Musa ben Musa, Muhammad ben Lope conegut per Ababdella, senyor de Vigueras, que tamb va recollir l'herncia del germ Ismail (Saragossa). El seu fill Llop va ocupar Toledo del 897 al 898 i altra cop el 903 i la va cedir al seu germ Mutarrif, i d'aquest va passar al seu nebot Muhammad ben Ismail (fill de Ismail de Saragossa) que la va perdre un any desprs. Va morir el 907 i el va succeir el seu germ Abdallah ben Muhammad, que va perdre els darrers dominis en front els Banu Tawil de Osca cap el 908 o 909.

Desprs dels Banu Tawil va tenir valins propis i va passar als Banu Hud de Saragossa el 1039. Va ser breument independent sota Mondhir al Hadjib del 1046 a prop del 1050 en que va tornar a Saragossa. El 1110 va passar als amorvides i el 1114 va ser conquerida pels navarresos.

L'any 1231 hi va tindre lloc la signatura del Tractat de Tudela entre Jaume el Conqueridor i San VII de Navarra. 

Banu Qasi.

Casius     c. 715;
Fortun ben Casius c. 750;
Musa ben Fortun ?-789;
Mutarrif ben Musa 789-799 (val de Pamplona);
Fortun ben Musa 799-802;
Musa ben Musa 802-862 (anomenat tercer rei d'Hispnia, val de Tudela, Osca i Saragossa);
Lope ben Musa, 862-863 (senyor de Vigueras 863-27 abril 875);
Mutarrif ben Musa 862-863 (senyor de Osca 863-? , perduda en front els Banu Tawil);
Isamil ben Musa, 862-863 (senyor de Saragossa 871-883 i de Lleida 881-883);
Fortun ben Musa, senyor de Tudela 862-882;
Ismail ben Fortun (fill) 882-883;
Muhammad ben Lope ben Musa de Viguera 883-897 (de Saragossa 883-885);
Lope ben Muhammad 898-907 (senyor de Tarassona i Lleida 898-907, i senyor de Toledo 897-898 i 903);
Abdalla ben Muhammad (germ) 907-909;
Tudela a Banu Tawil c. 909;
als Banu Hud de Saragossa 1039-1046;
Mondhir al Hadjib 1046-1050;
als Banu Hud 1050-1110;
als almorvids 1110-1114;
a Navarra 1114;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26479" title="Turngia" nonfiltered="1150" processed="1148" dbindex="11225">

Turngia (Thringen ) s una regi histrica, un estat de l'edat mitjana, un estat de la repblica de Weimar i un land o estat de la Repblica federal Alemanya, essent dividits en tres bezirke o districtes a l'extinta RDA. 

L'actual estat de Turngia s un del setze estats que formen la RFA. Situat al centre del pas limita amb el estats de: Baixa Saxnia al nord, Saxnia-Anhalt al nord-est, Saxnia a l'est, Baviera al sud i Hessen a l'oest.


Histria.

Habitada pel poble dels hermanduris i desprs pels alamans, el poble dels turingis s hi va establir al segle IV. Cap a comenaments del segle VI tenien un rei anomenat Hermanfrid. El pas va ser sotms pels francs cap el 532 i amb el tractat de Verdun del 843 va pertnyer a Germnia.

La Marca turngia fou constituda el 804 i va ser integrada a Saxnia el 908. El 965 va passar a la marca de Meissen i abans del 1064 fou donada a Llus el Barbut. Va ser incorporada a Saxnia el 1482.

Llista de marcgravis i landgraves.

Llus I el Barbut 1031-1064 ;
Llus II el saltador (fill) 1064-1123 ;
Llus III (fill, Landgrave d'Hesse 1130-40) 1123-1140 (des 1130 te el ttol de landgrave, com a Llus I);
Llus II el fort (fill, Landgrave d'Hesse) 1140-1172 ;
Llus III el piets (Landgrave d'Hesse 1182-90) 1172-1190 ;
Herman I (germ, Landgrave d'Hesse) 1190-1216 ;
Llus IV el sant (Landgrave d'Hesse) 1216-1227 ;
Herman II (Landgrave d'Hesse 1234-41) 1227-1241 ;
Enric I Raspe (Landgrave d'Hesse) 1241-1247 ;
Enric II el illustre (nebot, marcgravi de Meissen) 1247-1265 (torna a tenir el ttol de marcgravi);
Albert I (fill) 1265-1289;
Adolf de Nassau 1289-1298 (emperador);
Albert I (segona vegada) 1298-1307;
Diezmann (fill) 1307;
Albert II 1298-1307 (Emperador Albert I, pretendent);
Frederic I (germ de Diezmann) 1307-1323;
Frederic II el greu (fill) 1323-1349;
Frederic III el sever 1349-1381;
Balatsar I (germ) 1381-1406;
Frederic IV el ximple (fill) 1406-1440;
Frederic V el benigne (nebot, Frederic II de Saxnia) 1440-1445 ;
Guillem el valent (germ, associat 1440-1445) 1440-1482;
a Saxnia 1482;

 Districtes urbans i rurals .
Turngia est dividida en 17 districtes rurals(entre parntesi, algunes ciutats importants de cada districte):




A ms a ms, tamb t sis districtes urbans:

 Erfurt;
 Eisenach;
 Gera;
 Jena;
 Suhl;
 Weimar;

Ciutats.






  











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26481" title="Ontinyent" nonfiltered="1151" processed="1149" dbindex="11226">


Ontinyent s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida, al Pas Valenci.

 Situaci geogrfica .
Capital de la comarca de la Vall d'Albaida d'uns 37.000 habitants (segons estipulacions actuals la poblaci ha augmentat fins als 41.000 habitants degut a la immigraci provinent de pasos del nord d'frica, l'Europa de l'est i l'Amrica llatina), situada al sud de la provncia de Valncia a uns 85 Km de la capital (Valncia), a uns 88 d'Alacant i que delimita amb els terms de Bocairent (Valncia) al sud-est, Agullent (Valncia) a l'est, Aielo de Malferit (Valncia) al nord-est, Moixent i Vallada (Valncia) al nord, Fontanars dels Alforins i Banyeres de Mariola (Valncia / Alacant) al sud-oest i Alfafara  (Alacant) al sud.

 Histria .
L'ocupaci humana del seu territori est documentada des d'poca prehistrica. Es coneixen alguns jaciments de finals del neoltic, com ara l'Arenal de la Costa, aix com nombrosos poblats de l'edat del bronze, entre els que descolla el Cabeo de Navarro; Tamb hi ha d'altres restes ibriques, sobretot tardanes.

De l'poca romana es coneix l'existncia de diversos assentaments agrcoles de xicoteta entitat, repartits pel territori, iniciant-se la majoria d'estos al voltant de l'poca d'August o en les primeres dcades del segle I dC, alguns dels quals noms perduraren fins a mitjans o finals del segle II dC, mentre que d'altres prosseguiren, segurament, fins al segle V dC

Tanmateix, cap dels assentaments romans coneguts fins ara s'ubica en el que desprs ser el nucli urb medieval d'Ontinyent, conegut com la Vila, tot i que degu d'existir-n'hi algun en les proximitats per ser un dels sector ms frtils i amb les millors terres del terme. De fet, el nom dUntinyn mateix, clarament preislmic, s segurament el que ha subsistit d'un nom d'origen llat: Antoni. En este sentit, segurament cal destacar el recent descobriment (i excavaci parcial) del que seria un ampli jaciment rom en el Llombo  zona de l'actual poliesportiu-, d'mplia perduraci cronolgica. Tamb s'han pogut documentar arqueolgicament les restes d'un extens cementeri tardo-rom, o visigtic en el Bancal del Cel (la Casa Calvo), a uns 2 km al sud del nucli urb medieval, amb prop d'un centenar de tombes, aproximadament del segle VI dC

Dels primers segles de l'poca andalusina  d'Al-ndalus, nom que rebia la pennsula durant el domini islmic- hi ha poques dades, ja que sn molt escassos els testimonis materials o, si ms no, els ignorem. Seria en estos moments o poc desprs quan es va establir un important nucli de poblament al Castellar, a uns 3 km. al sud, fitant amb Bocairent, en un lloc escarpat i amb una llarga muralla, que perduraria fins a principis del segle XI, finals del califat Omeia.

Escampades pel territori hi havia una srie d'alqueries, de cronologia diversa, de les que solament algunes, contempornies al hisn Untinyn i que hi restaran fins al moment de la conquesta, sn citades per la documentaci, com ara Iellas  Morera- o Benarrai.

Tamb pertanyen a d'aquesta poca andalusina els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipus les finestres del Pou Clar o Covetes dels Moros, existents en els barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o magatzems de seguretat d'algunes comunitats camperoles andalusines, probablement d'ascendncia berber.

Amb tot, el nucli urb antic d'Ontinyent  la Vila  est documentat des del segle XI, en qu s citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naixena del poeta al-Untinyan. En el segle XII, al-Idrisi cita el castell d'Ontinyent (hisn Untinyn) com a etapa en el cam de Mrcia a Valncia. Les nombroses troballes mobiliars  cermiques etc.- procedents de les excavacions arqueolgiques a la Vila documenten prou b estos segles finals del domini islmic, tanmateix sn poques les restes estructurals que han perviscut.

En ser conquerida pels cristians (1244), el seu terme municipal fou molt ampli, ja que comprenia Agullent (fins a 1585), aix com la partida dels Alforins, concedida per Jaume I (1256) i convertida en municipi el 1927. Fou Vila Reial amb vot a les Corts del Regne, encara que durant alguns curts perodes pertangu a persones de la famlia reial (l'infant Pere, Ramon Berenguer ) o de la noblesa (els Vilaragut), etc.

Amb Villena tingu nombrosos plets per qesti de lmits territorials. Durant les Germanies (1522), el lloctinent comte de Melito ocup la poblaci, desprs de refugiar-se els reialistes a la part alta de la ciutat, i fu un gran nombre de presoners, que va utilitzar com a ostatges per alliberar el seu germ, el marqus de Zenete, recls pels agermanats al castell de Xtiva. Un altre fet destacable de la seua histria passada va ser la pesta de l'any 1600, que afect greument Ontinyent, on caus una gran mortaldat.

La ciutat tamb particip activament contra els moriscos revoltats que ocupaven la mola de Cortes, arran de la seua expulsi, a principis del segle XVII, aix com, un segle desprs, en la Guerra de Successi, perduda a Almansa el 1707.

A la ciutat i als voltants hi hagu combats durant la Guerra del Francs i les guerres carlines. El ttol de ciutat li fou atorgat l'any 1904.

Demografia.

Entre els censos de 1920 i 1930, va disminur la poblaci per independitzar-se Fontanars dels Alforins;

 Poltica .


 Edificis d'inters .
Esglsia de Santa Maria, contrsucci comenada al segle XII, i continuada posteriorment, t elements romnics, gtics i renaixentistes.

 Palau de la Duquessa d'Almodvar;

 Esglsia de Sant Josep;

 Esglsia de Sant Rafel;

 Esglsia de Sant Miquel. Del segle XIV.

 Convent de Carmelites;

 Pont Vell;

 Pont de Santa Maria. Contrut sobre el riu Clariano, comunica el centre amb la perifria de la ciutat.

 Ermita de Sant Esteve. Des d'ac es t una magnfica panormica de la ciutat i de la vall.

 Ermita de Santa Anna;

 Pou Clar;

 Festes .



Gener: es celebren les tradicionals festes de Sant Antoni al barri de l'Ermiteta, amb la crema de fogueres, la benedicci dels animals, el repartiment de la garrofeta, el porrat, les danses i diverses actuacions musicals i de carrer.
Febrer: els Carnestoltes tenen el seu centre al barri del Poble Nou, on hi ha preg, enfarinada, cercavila i actuacions musicals.
Mar: la Parrquia de Sant Josep crema les Falles.
Abril: se celebra la Setmana Santa, amb elements tradicionals com les rssegues, les creus d'ous i el volteig de trebanelles.
Maig: les Comunions dels xiquets.
Juny: process del Corpus Christi, amb desfilades dels Gegants i Cabets, i els balls processionals dels Arquets, dels Cavallets i de la Veta, parament de tauletes i volteijos solemnes de campanes; tamb arriba la festa del Cgol a l'ermita de Sant Josep del Pla; al barri de Sant Rafael es reviu la tradicional Nit de Sant Joan, amb diverses actuacions de carrer i els tradicionals correfocs dels Diables; en esta nit tamb arriba a Ontinyent la tradicional flama del Canig.
Juliol: l'ermita de Sant Esteve acull la romeria, i els conductors celebren a Sant Cristfol.
Agost: festes de Moros i Cristians, declarades d'inters turstic nacional, en honor del Santssim Crist de l'Agonia, smbol religis de la ciutat, amb espectaculars desfilades i processons.
Setembre: se celebren les festes del Cam dels Carros en honor de la Mare de Du d'Agres, al santuari de la qual molta gent acudeix en romeria, i tamb les festes del barri de Sant Rafael.
Octubre: el barri del Llombo celebra les festes pel 9 d'octubre.
Novembre: tradicional Fira d'Ontinyent el tercer cap de setmana del mes.
Novembre i desembre: les festes de la Purssima, ancestrals, que tenen lloc des del segle XVII, on destaquen per una banda els actes religiosos com la Missa de Descobrir, l'Ofrena i la Process i, per altra, els cvics, com el bou en corda, l'embol, el cant dels Angelets i de l'Asguinaldo, les danses processionals i la dans; al voltant de la nit de Nadal a l'esglsia de l'Assumpci de Santa maria, se celebra des de fa alguns anys el Cant de la Sibilla.

 Economia .
El sector txtil ocupa ms del 50% de la poblaci. La poblaci activa se situa al voltant del 53%. Ontinyent s el nucli urb ms dinmic de tota la comarca i, junt amb Alcoi, es considera la capital del txtil valenci. Els seus productes s'exporten a tot el mn.

Personatges clebres.
Vicent Rodrguez Monllor (Ontinyent, 1690   1760), compositor;
Onofre Pealva Donat (Ontinyent, 14 de maig de 1701   1767?), compositor del Barroc;
Llus Galiana i Cervera (Ontinyent, 1740 - 1771), religis i escriptor;
Josep Melcior Gomis i Colomer (Ontinyent, 6 de gener de 1791   Pars, 27 de juliol de 1836), compositor del romanticisme.
Rafael Martnez Valls (Ontinyent, 1868 - Barcelona, 1946), compositor de sarsuela;
Juan Calvo Domenech (1892 - 1962), actor de cinema;
Teodor beda Gramage (Ontinyent, 1931), religis;
Pere Mayor i Penads (Ontinyent, 1959), poltic;
Jos Mara Ferrero Pastor (Ontinyent,  -  ), msic, autor de algunes de les composicions ms famoses de la Festa dels Moros i Cristians  ;
Atzukak: grup musical.
Juan Carlos Ferrero (Ontinyent, 12 de febrer de 1980), tennista professional, campi de Roland Garros l'any 2003.

Referncies.


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca (Amb el consentiment d'En Paco Gonzlez Ramrez);
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem (amb el consentiment de l'autor);
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.

 Vegeu tamb .
 Saudites d'Ontinyent;

 Enllaos externs .

 Ajuntament d'Ontinyent;
 Ontimet.es , Meteorologia i finestra on-line a Ontinyent, Valncia. Spain;
 Pgina oficial de la Colla de Campaners d'Ontinyent;
 Pgina oficial del Grup de Danses d'Ontinyent;
 Pgina oficial dels Gegants i Cabets d'Ontinyent;
 Comparsa Saudites d'Ontinyent(valenci)  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26486" title="Turquestan" nonfiltered="1152" processed="1150" dbindex="11227">

El Turquestan (en turc Trkistan) s una regi de l'sia central, habitada majoritriament per pobles turcs i limitada a l'oest per la mar Cspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud. Es divideix en: 
Turquestan Occidental o rus, perqu va ser conquerit per l'Imperi Rus (vegeu ms avall); ;
Turquestan Oriental o xins, que fou conquerit per l'Imperi Xins i ms tard integrat dins la Repblica Popular de la Xina, que actualment l'administra com a Regi Autnoma de Xinjiang Uigur;
Turquestan Meridional o afg, que comprn les regions septentrionals de l'Afganistan.

----
----

El Turquestan Occidental (anomenat simplement Turquestan) era un govern de la Rssia tsarista, que estava format pel que avui dia sn les repbliques de l'Uzbekistan, el Kirguizistan, el Tadjikistan i el Turkmenistan, i del qual depenien els khanats vassalls de Kokand, Khiva i Bukhara. Al nord hi havia el govern de les Estepes. El govern de Transcspia, que va existir com a govern militar del 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fou integrat al govern general del Turquestan el 1889.

Histria.
La conquesta russa del Turquestan, a l'sia central, es va fer el segle XIX, i acab entre el 1864 i el 1867. El govern general del Turquestan es va crear el 1867. En esclatar la Revoluci Russa (febrer de 1917) n'era governador Kuropatkin. Els oficials tsaristes, Kuropatkin incls, van reconixer el govern provisional. Poc desprs, els funcionaris tsaristes ms significats foren detinguts i els menxevics van formar un Comit del Turquestan que depenia del govern provisional de Sant Petersburg integrat per Xepkin (president), Preobrajenski, Elpatiev, Skapski i Litapolski, els musulmans General Davletxin, Sadri Maksdov, Tanixbiev i Biukeikhnov (3 de maig de 1917). Ms tard la presidncia la va ocupar Nalivkin. Els bolxevics, majoritriament colons russos i treballadors del ferrocarril, es van oposar a aquest Comit i es decantaven per la revoluci.
Ambds grups es van enfrontar, sovint de manera violenta. 
La poblaci indgena es va veure empesa a organitzar la seva autodefensa. Van sorgir l'assemblea d'ulemes (Ulema Jamiy), dirigida pel mull Sad Al Lapin, de tendncia conservadora, i el Consell Musulm (Shura i Islamiyeh), de tendncia reformista, ambds de les elits musulmanes, que del 16 al 23 d'abril van celebrar la Conferncia Extraordinria de tots els musulmans a Taixkent (Congres Musulm) i que va demanar l' autonomia per a l'sia Central dins d'una Rssia federal, i el fi de la colonitzaci.

Es va crear seguidament el Congrs Musulm (Trkistan Musulman Merkezi Shurasi) o Centre Musulm (Milli-Merkez), dirigit per Mustaf Xokiev. Per tamb van sorgir organitzacions socialistes entre els musulmans: la primera fou l'anomenada Ittihad, de Samarcanda. La gana de l'estiu del 1917, deguda al desabastiment des de Rssia, va provocar enfrontaments entre musulmanes (molt afectats) i colons russos (que patien menys la gana). Va crrer el rumor que els dungans, que venien de Xina, entrarien al Turquestan, i els colons es van armar i van fer servir aquestes armes per massacrar els natius (sobre tot els kirguisos). 

Desprs de la Revoluci d'Octubre, els bolxevics van prendre el poder poltic a Taixkent, la capital (octubre del 1917). Manifestacions de musulmans van tenir lloc a Taixkent demanant l'autonomia. El cor de l'oposici musulmana fou la vall de Fergana. Al comenament de novembre del 1917 va tenir lloc all el Congrs Regional Extraordinari dels Musulmans, que, seguint la crida de Lenin als musulmans del Turquestan per actuar contra el govern tsarista i la promesa de la concessi del dret d'autodeterminaci d'acord amb un model concret per a l'sia Central, va decidir formar un govern de base musulmana (novembre de 1917) que va dirigir Mustaf Xokiev (lder del Milli-Merkez) i que va prendre el nom de "Govern Provisional del Turquestan Autnom", encara que fou conegut com a Govern de Kokand, del nom de la ciutat on tenia la seu, i que abans havia estat un khanat annexionat a Rssia el 1876.

El govern de Kokand va tenir una capacitat limitada pel fet de representar nicament una part del pas, la vall de Fergana a l'entorn de Kokand, i no pas tot el Turquestan. A ms a ms, el govern estava situat al Turquestan rus, una zona sota el control directe de Rssia, i va tenir poca repercussi en les poblacions dels estats protegits de Khiva i Bukhara. Tot i aix, la sort de la regi de l'sia central russa depenia de l'xit d'aquest govern. La formaci del govern de Kokand va coincidir amb la rebelli dels musulmans contra Rssia en altres indrets de l'antic Imperi: Baixkria-Tartria va declarar la seva autonomia el gener de 1918, i els trtars de l'Azerbaidjan tamb actuaven de forma independent. Tot i la crida de Lenin a l'autodeterminaci, el govern de Kokand fou vist com a trador per les autoritats bolxevics de Taixkent, que actuaven independents del govern central bolxevic. Conseqentment, les autoritats de Kokand van apellar als bolxevics de Petrograd demanant suport, per l'enviat de Lenin, Iosif Stalin, els va indicar que si la poblaci musulmana no s integrava en el govern sovitic de Taixkent voluntriament, ho farien ells mateixos per la fora. Aix va intensificar l'oposici de Kokand als bolxevics. El govern de Kokand fou declarat contrarevolucionari a la fi de gener del 1918 i el govern bolxevic de Taixkent li va declarar la guerra; el mateix mes, les forces bolxevics van assetjar Kokand, on la poblaci es va armar per defensar-se. El 20 de febrer, la ciutat de Kokand va ser ocupada i el govern suprimit desprs de noms tres mesos.

Les tropes bolxevics van procedir a la matana d'almenys cinc mil ciutadans, cosa que provoc una revolta general i espontnia en tota la vall de Fergana. Els bolxevics respongueren saquejant el territori i confiscant el cot de tota la vall (el cot era la base de l'economia local). L'abril del 1918 la rebelli s havia ests; aquesta revolta inicial a la vall de Fergana va marcar l'inici del que desprs fou el moviment Basmatxi.

La Repblica Sovitica del Turquestan fou creada el 30 d'abril de 1918 amb capital a Taixkent i dins d'una Rssia federal. L'octubre es va proclamar la Repblica Socialista Sovitica del Turquestan dins Rssia. El setembre de 1920 es va convertir en Repblica Socialista Sovitica i va ingressar com a constituent a la Uni Sovitica. L'11 d'abril de 1921, la Repblica va esdevenir una repblica socialista sovitica autnoma dins Rssia. L'octubre de 1924 es va crear la repblica autnoma del Tadjikistan (elevada a Repblica Socialista Sovitica el 5 de desembre de 1929) i les regions de Samarcanda, Fergana, Amu Dria i Sir Dria van passar a formar part d'una nova repblica socialista sovitica anomenada Uzbekistan, de qu el nucli central eren les repbliques de Khwarezm (Khiva) i Bukhara); separades d'aquesta repblica es van crear dues regions autnomes: la regi autnoma dels Kirguisos depenent de Rssia (que el 5 de desembre de 1936 es va convertir en la Repblica Socialista Sovitica del Kirguizistan) i la regi autnoma de Karakalpakistan (que va passar a dependre de la Repblica Autnoma del Kazakhstan fins el 1932, quan es va convertir en Repblica Autnoma dins de la RFSS Russa, i el 1936 va passar definitivament a l'Uzbekistan). El Turquestan va desaparixer com a repblica el 27 d'octubre de 1924.

Administraci militar.

General Mikhal Gregorivitx Xerniev i general N.A. Verevkin, 1864;
General Mikhal Gregorivitx Xerniev, 1864-1865;
General M.G. Romanovski, 1865-1866;
General N. A. Krijanovski, 1866-1867;

Govern general del Turquestan .
General K.P. Von Kaufman, 1867-1882;
General Mikhal Gregorivitx Xerniev, 1882-1916;
General A.N. Kuropatkin, 1916-1917;
Primer govern provisional, 1917 (integrat per Xepkin, Preobrajenski, Elpatiev, Skapski, Litapolski, Davletxin, Sadri Maksdov, Tanixbiev i Biukeikhnov);
Segon govern provisional, 1917 (integrat per Nalivkin, Xepkin, Preobrajenski, Elpatiev, Skapski, Litapolski, Davletxin, Sadri Maksdov, Tanixbiev, Biukeikhnov);
Mustaf Xokiev, 1917-1918;
Govern del Soviet de Taixkent, 1917-1918;
Repblica Sovitica del Turquestan, 1918;
Republica Socialista Sovitica del Turquestan dins Rssia, 1918-1920;
Republica Socialista Sovitica del Turquestan dins la Uni Sovietica, 1920-1924;

 Enllaos externs .
 Welcome to Turkistan;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26490" title="Les Estepes" nonfiltered="1153" processed="1151" dbindex="11228">
Les Estepes fou el nom donat per la Rssia tsarista a un govern de l'sia central que era bastant semblant a l'actual repblica del Kazakhstan.

Histria.
El govern tsarista de les Estepes va quedar sorprs per la Revoluci Russa del febrer de 1917. Els funcionaris tsaristes i els governants van desaparixer gradualment davant la marea revolucionria per van sorgir comits executius dependents del govern provisional que van mantenir l'aparell administratiu. Va sorgir un moviment nacionalista: l' Alash Orda, que era partidari d'una Rssia federal.

El partit Alash Orda era panturc, i havia estat creat el 1905. El desembre de 1917 va prendre el control de part del govern de les Estepes. Segons Walter Trembicky al Flag Bulletin, el govern feia servir una bandera vermella amb mitja lluna i estrella al centre de color groc, per es creu que a causa de la semblana de la bandera amb la dels bolxevics es va passar (segurament de manera no oficial) a un drap verd amb mitja lluna i estel grocs (n'hi ha documentada una variant amb la mitja lluna i l'estel en blanc). El mar de 1919, el partit Alash Orda va pactar amb els bolxevics la concessi de l'autonomia per a la regi. El partit va acceptar les propostes que va rebre i el 26 d'agost de 1920 es va constituir la Repblica Autnoma del Kirguizistan (als kazakhs se ls anomenava llavors kirguisos) dins de Rssia.

L'octubre de 1924 la repblica fou rebatejada com a Kazakhstan i el 5 de desembre de 1936 elevada a Repblica Socialista Sovitica. El 1927 els dirigents de l' Alash Orda (que des del 1924 manifestaven oposici a certes mesures dictades pel govern sovitic) van ser progressivament eliminats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26492" title="Urbino" nonfiltered="1154" processed="1152" dbindex="11229">




Urbino es una ciutat de les Marques, a Itlia, provncia de Pesaro i Urbino, amb uns 20.000 habitants. Es a la vall mitja del riu Metauro a uns 451 m d'altitud.

 Histria .

Al segle IV aC s'hi van assentar els gals snons i al segle segent va passar a domini rom i fou coneguda com Urbinum Metaurense per ser a la vall del Metaurus. S'esmenta a la batalla de Sentino el 295 aC, contra els picens. El 207 aC es va lliurar a la seva rodalia la batalla del Metauro contra el cartagins Asdrubal.

Fou municipi durant la repblica i l'imperi.

Al final del Imperi va passar als gots i fou ocupada pel bizant Belisari el 538 desprs d'un setge. Sota els bizantins va formar part de la Pentpolis Annonria (Fossombrone,  Iesi, Cagli, Gubbio i Urbino)

Desprs va caure en mans dels llombards, que la van perdre en front dels francs que el 756 la van cedir al Papa.

Vers finals del segle X la comuna va adquirir poder i fou governada per algunes de les principals famlies juntament amb el bisbe de la ciutat. 

El 1155 fou infeudada a la famlia Montefeltro comtes de Carpegna, que foren senyors i desprs (1213) comtes d'Urbino. Frederic Montefeltro fou nomenat duc el 1474 pel Papa Sixte VI. El domini dels Montefeltro es va acabar el 1508 i el Papa Juli II la va cedir al seu nebot i hereu legtim Francesc Maria I della Rovere. El domini dels "della Rovere" va acabar de fet el 1626 amb la mort del jove duc hereu Frederic Ubald, i la ciutat va tornar a l'Esglsia (governada pel Papa Urb VIII) amb l'excusa de decidir la successi; aviat va obtenir la renuncia dels drets al ducat per part de la famlia dels Medici. Francesc Maria II della Rovere va morir el 28 d'abril de 1631 i el 10 de juliol el llegat pontifici es va fer crrec del govern. 

Per la senyoria i comtat d'Urbino vegeu: Montefeltro ;
Per el ducat vegeu: Ducat d'Urbino i Della Rovere;

Des llavors la ciutat va entrar en decadncia. Giovanni Francesco Albani nascut a Urbino fou elegit Papa amb el nom de Climent XI(1700 1721).

El maig de 1796 el Papa va signar l'armistici amb els francesos que poc desprs van ocupar l'antic ducat d'Urbino (1797): Als poc mesos el poble es va revoltar i els francesos van evacuar el territori que va tornar al Papa, fins que el 1798 fou part de la Repblica Romana. El 1808 fou incorporat al Regne napolenic d'Itlia.  Va tornar al Papa el 1814.

El 1831 la ciutat es va revoltar i fou part del  Governo provvisorio delle Province unite italiane  (les Marques i Romanya) que fou derrotat per la intervenci dels austracs. 

Ell 1860 fou ocupada pels italians dirigits pel piemonts Cialdini i el 1861 van quedar unides les provncies de Pesaro i Urbino.

El 1944 fou ocupada pels alemanys fins que el  28 d'agost del 1944 fou ocupada per la III companyia india del VIII exercit angloameric.

Llista de comtes i ducs d'Urbino.

 Comtes d'Urbino .

Bonconte I Montefeltro vers 1226-1242;
Montefeltrano I Montefeltro 1242-1252 i podest vers 1252;
Guiu I Montefeltro 1252-1266;
Tadeu I Montefeltro 1266-1282;
Guiu I Montefeltro (segona vegada) 1282-1283;
Al Papa 1283-1293;
Guiu I Montefeltro (tercera vegada) 1293-1296;
Frederic I Montefeltro 1296-1322;
Revoluci 1322-1323;
Siginolf I Montefeltro conegut per Nolfo I 1322-1354;
Cardenal Albornoz 1354-1355;
Siginolf I Montefeltro (segona vegada) 1355-1359;
Cardenal Albornoz 1359-1364;
Frederic II Paolo Novello Montefeltro 1359-1370 (comte titular);
Antoni I Montefeltro 1364-1369;
Al Papa 1369-1376;
Antoni II Montefeltro (segona vegada) 1376-1404;
Guidantonio I Montefeltro 1404-1419;
Ducat des 1419;

 Ducs d'Urbino de la famlia Montefeltro .

Guidantonio I Montefeltro 1419-1443, duc vitalici el 1419;
Oddo Antonio II Montefeltro 1443-1444, duc hereditari el 1443;
Frederic III Montefeltro 1444-1482, duc el 1444, duc hereditari el 1474;
Guidobald I Montefeltro (fill) 1482-1502;
A Csar Borja  1502-1503;
Guidobald I Montefeltro (segona vegada) 1503-1508;
Joana de Montefeltro, 1508, casada amb Joan della Rovere;

 Duc d'Urbino de la famlia della Rovere .

Francesc Maria I della Rovere 1508-1514;
Lloren I (II) Medicis 1514-1517;
Francesc Maria I della Rovere (segona vegada) 1517;
Lloren I (II) Medicis 1517-1519;
Francesc Maria I della Rovere (tercera vegada) 1519-1538;
Guidobald II della Rovere (fill) 1538-1574 ;
Francesc Maria II della Rovere (fill) 1574-1623;
Frederic Ubald della Rovere (fill) 1623-1625 ;
Francesc Maria II della Rovere (segona vegada) 1625-1626 (+1631);
Victria della Rovere (filla de Frederic Ubald) 1626-1631;
Al Papat 1631;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26493" title="Transcspia" nonfiltered="1155" processed="1153" dbindex="11230">
Transcspia fou el nom d'un govern militar rus a la zona de l'actual Turkmenistan. El 1889 va ser integrat a Turkestan. 

Govern militar de Transcspia.

General N.G. Stoletov 1869-1879;
General I.D. Lazarev 1879;
General Lomakin 1879;
General M.O. Skobelev 1879-1881;

Govern civil de Transcspia.

General M.O. Skobelev 1881;
General A.V. Komarov 1881-1889;
Integrat al govern general del Turkestan 1889;

Transcspia fou tamb el nom de la part oriental del govern rus de la Cspia. Una part del govern de la Cspia comprenia la regi transcspia del Turkmen on els menxevics van prendre el poder el febrer del 1917. Els bolxevics van crear comits a partir de l'octubre del 1917, i amenaaven amb prendre tot el poder, quan la intervenci britnica (juny del 1918) va restablir la situaci en favor dels menxevics i va sorgir un govern sota l'ombra dels britnics anomenat Comit Executiu Provisional amb seu a Aixkhabad que pretenia la restauraci de l'excap del govern menxevic rus Alexander Kerenski.

El febrer de 1920 els bolxevics van dominar el territori i es va crear la regi autnoma del Turkmen el 1921 que el 1924 fou elevada a repblica socialista sovitica (amb la incorporaci de territoris que abans pertanyien a Bukhara i Khiva), amb el nom de Turkmenistan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26502" title="Antonio Negri" nonfiltered="1156" processed="1154" dbindex="11231">
Antonio Negri, nascut el 1933 a Pdua (Itlia) s un filsof moral i poltic i un dels autors de caire marxista que genera ms controversia en l'actualitat.

Vida i obra.
Negri fou membre inicialment del grup radical Potere Operaio i posteriorment del grup Autonomia i escrigu conjuntament amb molts altres treballadors i estudiants vinculats al moviment autonomista durant els anys 60 i 70 com ara Raniero Panzieri, Mario Tronti, Sergio Bologna, Romano Alquati, Mariarosa Dalla Costa i Franois Berardi. Ms tard escrigu per Futur Antrieur amb gent com Paolo Virno. s conegut, per, principalment per ser el coautor, conjuntament amb Michael Hardt d' Imperi. 

Negri fou declarat culpable i empresonat sota els crrecs de ser, ell i la seva obra, "culpables morals" d'actes de violncia, a causa de la seva defensa de la insurreci armada contra l'estat itali durant els anys 60 i 70. El 1983, mentre encara estava a la pres, fou elegit diputat i fou alliberat en base al principi d'immunitat parlamentria. Aleshores s'exili a Frana on resid durant 14 anys. El 1997 retorn voluntariament a Itlia i fou empresonat de nou per acabar de complir la seva pena. El 2003 fou alliberat si b encara avui en dia est inhabilitat per exercir crrecs pblics i per exercir la docncia.

La prolfica, iconoclasta, cosmopolita, original i sovint tamb densa i dificil obra filosfica de Negri cerca els punts crtics de la major part dels moviments intellectuals de l'ltim segle i els posa al servei d'una nova anlisi marxista del capitalisme. La controvertida tesi d' Imperi que la globalitzaci dels mercats mundials duta a terme des de finals dels anys 60 ha produt un desenvolupament sense precedents del que ell anomena l'absorci real de l'existncia social per part del capital toca directament i amb molta fora un bon nombre de temes relacionats amb leconomia xarxa, la globalitzaci i la societat de la informaci, per la qual cosa obingu una gran repercussi des del mateix moment en qu fou publicada l'any 2000.

La tesi central de l'obra Imperi, segons la qual l'estat-naci ha retrocedit com a formaci poltica primria per deixar lloc a un mecanisme global de poder difs i descentralitzat, el qual ell anomena precisament "imperi", ha sofert nombroses crtiques, especialment a partir del rol agressiu i unilateralista adoptat pels Estats Units a partir de l'11 de setembre.

La influncia dImperi ha anat en augment des de la seva publicaci i ha servit de font d'inspiraci per molts projectes arreu del mn entre els quals destaquen noborders, Libre Society, KEIN.ORG, NEURO-networking europe i  D-A-S-H.

La continuaci dImperi, anomenada Multitud, fou publicada l'Agost de 2004.

Potser el millor resum del projecte deNegri ve del crtic neoliberal John Reilly, que denomina Imperi  "un esquema post-modern per derrocar la Ciutat de Du" 

De fet, la relaci que tingu Negri amb moviments de treballadors catlics i amb la teologia de l'alliberament a principis dels anys 50 deix una profunda marca en el seu pensament. Una de les seves obres ms recents L'hora de la revoluci (2003) es basa en temes dibuixats per Sant Agust d'Hipona i 
Baruch Spinoza i pot ser descrita com un intent de trobar la Ciutat de Du sense l'ajuda dillusions transcendentals i de la teologia del poder de la qual ell troba trets en pensadors tant allunyats com Martin Heidegger i John Maynard Keynes, tot estenent i corregint la crtica de Karl Marx a la ideologia com a falsa conscincia.

 Temes centrals de l'obra de Negri .

Entre els temes centrals de l'obra de Negri hi figuren el Marxisme, l'Antiglobalizaci, l'Anticapitalisme, el Postmodernisme, el Neoliberalisme, la Democrcia i la Multitud.

Negri mateix reconeix la influncia de Michel Foucault, David Harvey (especialment de l'obra La condici de la postmodernitat de 1989), Frederic Jameson (i l'obra Postmodernisme o la lgica cultural dun capitalisme tard de 1991) i de l'obra de Gilles Deleuze i Felix Guattari  Antidip: Esquizofrnia i capitalisme.

 Escrits i obra poltica .

La prolfica, iconoclasta, altament original i a vegades densa i difcil obra de Negri, intenta revisar en termes crtics algunes de les principals corrents intellectuals de la segona mitat del segle XX, posant-les al servici d una nou anlisi marxista del capitalisme. Arreplegant la lli de Michel Foucault i les seues anlisis sobre el biopoder, aix com les aportacions del esquizoanlisis de Gilles Deleuze i Flix Guattari, durant la dcada de 1980, anys d exili i relativa clandestinitat a Pars, Negri reformular els seus plans d investigaci i de pensament elaborant les bases de la definici d una nova figura del treball viu de Marx, adequada en un sentit ontolgic a les noves dimensions completament socials de la producci, la cooperaci i el poder de comandament. Esta figura, prospectiva i estratgica, a ms de conceptual, s la multitud.

Les tesis centrals de la seua obra Imperi, segons la qual el Estado-nacin ha perdut el seu paper central com a formaci poltica primria per a deixar lloc, en un sentit tendencial i no exempt de catstrofes, a un mecanisme global de poder difs i descentralitzat, denominat precisament Imperi. En l obra, els actors ocults que han impulsat eixes transformacions del poder i la sobirania han sigut les lluites de la classe obrera i dels subjectes postcoloniales, s a dir, les dimensions transestatals de la producci i el conflicte en les dimensions del mercat mundial han condut a un "interregne", a s, a un mbit en xarxa del poder mundial, el Imperi, justament, en el que distints actors (monrquics, com s el cas dels EE. UU.; aristocrtics, com alguns Estados-nacin i les grans corporacions multinacionals, i democrtics, com s el cas de les ONGs, els mitjans de comunicaci de masses) donen forma tendncia a una constituci imperial, basada en un poder en xarxa. Les seues tesis han suscitat ingents polmiques, particularment a partir del rol agressiu i unilateralista adoptat pels Units] a partir del 11de setembre. Entre les seues obres anteriors, dos de les ms importants sn segurament L anomalia salvatge (1982) on, planteja una interpretaci original sobre la figura de Baruch Spinoza, Marx ms enll de Marx (1996) una srie de llions sobre els Grundrisse, el cos de manuscrits que KarlMarx va escriure com a preparaci per a El Capital. En 2005 va manifestar una impopular posici dins de l esquerra radical europea defenent el S en el referndum de la Constituci Europeaen diversos articles i entrevistes, participant aix mateix, junt amb Daniel Cohn-Bendit en un acte del Parti Socialiste (partit socialista francs) partit socialista francs )en favor del s en el referndum francs. Negri va considerar que la Constituci Europea era positiva per a disminuir el pes dels Estado-nacin i per a augmentar el pes de Europa. Pot trobar-se una defensa d Europa en el seu llibre Europa i l Imperi.

 Bibliografia .
L'anomalia salvatge (1982);
Marx ms enll de Marx (1996);
Conjuntament amb Michael Hardt.
Imperi (2000);
Multitud (2004);

Enllaos externs.

Multitudes ;
l'obra Imperi ;

 Lectures crtiques .
Harry Cleaver, Llegint El Capital polticament ;
 Pietro Di Nardo, L'Imperi no existeix ;
Wright, Els lmits de l'anlisi de classe de Negri ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26505" title="Afganistan" nonfiltered="1157" processed="1155" dbindex="11232">



L'Afganistan s una repblica islmica de l'sia Central, situada a l'altipl irani, a la zona de transici entre l'Himlaia i les regions de la mar Cspia. Limita al nord amb el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan, al nord-est amb la Xina, a l'est i al sud amb el Pakistan, i a l'oest amb l'Iran. La seva capital s Kabul. Tamb sn ciutats importants (ms de 200.000 habitants): Qandahar, Mazar-e-Sharif, Herat i Jalalabad. L'any 2008 era un dels pasos ms pobres del mn.

 Orografia .
Al nord, la depressi estepria del Turquestan rep el riu Amudarja (500 Km), que forma frontera amb el Turkmenistan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan. A l'est del F ruz K h, cap al Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, van de nord a sud i formen una barrera que impedeix les influncies monsniques. Al nord-est la gran serralada de l'Hindu Kush, s'uneix a l'altipl del Pamir per la regi de Badakhxan. A l'oest de la conca del riu K bul, la serralada perd alada i es divideix en diverses serres que arriben fins a l'Iran. Al sur i a l'oest de la vall del Helmand, hi ha el Dast-e M rg , el S st n i, a l'est, deserts de sorra trrida.

La majoria dels rius (Amudarja, Morg b, Har r d, Helmand, Arghand b) pateixen fortes crescudes a la primavera mentre que poden esdevenir molt minsos a l'estaci seca. Sn poc profunds i no sn navegables per s'aprofiten per a la producci d'energia elctrica (centrals hidroelctriques de Pol-e Homr , Sarobi, Naghloo i Mahipar).

 El clima .
En general l'Afganistan presenta un clima continental accentuat, amb hiverns freds i estius clids, si b les temperatures varien considerablement segons l'altitud. Els vents colpegen el pas, sobretot un vent violent que bufa de juny a setembre, entre Her t i S st n. Plou poc i les pluges cauen entre octubre i abril. L'estiu s sec arreu. El sud i l'est poden rebre a l'agost alguns ruixats d'influncia monsnica provinents de l'ndia. Per sobre dels 3700 m, dominen les neus eternes.

 La poblaci .
L'Afganistan s un pas poc poblat i bsicament rural (78,1% de la poblaci). Prop d'un 20% dels habitants sn nmades. Noms Kabul supera el mili d'habitants. L'alta taxa de natalitat (4,8% el 1999) compensa la forta taxa de mortaldat produda principalment pels efectes de la guerra.

Presenta una gran diversitat tnica d influncia rab, turca i ndia resultant de la seva situaci com a crulla de les migracions entre l'Orient i l'Occident. L'orografia ajuda a mantenir l'heterogenetat tnica i cultural. L'tnia demogrficament ms important, que s tamb la domina polticament, s la dels paixtus (prop d'un 50% de la poblaci). Presenten una organitzaci de tipus clnic i amb  fora presncia del nomadisme. Els tadjiks (22%), sn agricultors sedentaris i comerciants a les ciutats; parlen dialectes perses. La poblaci d'origen monglic (un 12%) parla persa arcaic i habita principalment a l'Hindu Kush occidental; un 10% de la poblaci s d'origen turc (turcmans, uzbeks i, al corredor de V khan, kirguisos). La resta sn minories tniques d'origen divers. Les llenges oficials sn el paixtu i el persa. L'islam s la religi oficial, totalment majoritria (un 75% de sunnites i un 24% de xites).

 L'economia .

El pas ha patit un estat de guerra crnic des del 1979. El seu isolament durant el rgim dels talibans (1994-2001) va provocar la destrucci de les infraestructures i una situaci econmica runosa. Es pot subdividir en quatre regions a nivell econmic: el Turquestan afgans, Herat, Qandahar i Kabul. 

El Turquestan afgans (Maz r-e Shar f) s una regi estepria, ramadera i agrcola (cot, fruita, blat). El subsl cont petroli i sobretot gas natural, que havia estat transportat per gasoducte a l'sia central, seguint el riu fronterer Amudarja. ;

La regi de Her t (Khor s n afgans) s una regi desrtica, amb valls de rius intermitents que originen frondosos oasis (cot, cereals, fruita). s habitual el comer amb el Turkmenistan i el Khor s n irani. ;

La regi de Qandah r (S st n afgans i el desert de R gest n) est conformada per llargs oasis (cereals, cot, ssam) a les valls del Helmand i l'Arghand b. Les rutes, per, s'orienten a mar oberta des de la vall de K bul  cap el port de Kar chi, al Pakistan, utilitzat per l'Afganistan fins el 1979. ;

La regi de K bul, que comprn, a ms del Pathanistan afgans, les regions muntanyenques de l'Hindu Kush (Nuristan, Badakhxan, etc), s una regi de cereals, hortalisses i fruita, i de bosc a l'Hindu Kush, amb mines de coure i de ferro. ;

L'agricultura s el sector ms important de l'economia, i el 1990 aportava prop del 59% del PIB i ocupava ms del 60% de la poblaci activa. La irrigaci i el tipus de sl permeten cultius temperats i subtropicals (blat i, a gran distncia, blat de moro, ordi, vinyes, lli, ssam i mill, i al Turquestan, cot i bleda-rave). Les eines i les tcniques sn rudimentries. 

La ramaderia s molt important malgrat que s un sector que ha quedat fora afectat  per la guerra. El 1999 hi havia uns 14 milions d'ovelles. L'Afganistan t importants reserves de carb, sal, crom, mineral de ferro, plata, or, fluorita, urani, coure i lapisltzuli, encara que les dificultats d'accs i de transport han fet disminuir fortament la producci. A pesar de qu disposa d'importants reserves de petroli i de gas natural i d'un gran potencial hidroelctric, la major part de l'energia t el seu origen en el petroli importat de l'Iran i del Turkmenistan. 

La indstria va iniciar el seu desenvolupament desprs de la Primera Guerra Mundial. La primera planta elctrica fou construda el 1932 i l'Estat, a travs del Banc Nacional i l'ajut d'alguns pasos (Alemanya i la URSS), va finanar noves indstries: cot (Pol-e Homr , Gulbah r), llana (Qandah r) i seda artificial (K bul), sucre (Baghl n), fbriques de ciment (Jabal-us Saraj, Pol-e Homr ) i olis vegetals. La indstria menestral (catifes, llana, pells) s la que s'ha adaptat millor a la situaci de guerra crnica. 

El ferrocarril s quasi inexistent. La  xarxa de carreteres (uns 20.000 km), sovint sense asfaltar, s impracticable durant l'hivern en nombrosos indrets. La carretera ms important s la ruta circular de Kabul, Hindu Kush, Maz r-e Shar f, Her t, Qandah r, Ghazn , Kabul. Hi ha aeroports internacionals a  Kabul i a Qandah r. 

El dficit del comer exterior s compensat pel de trfic de drogues (opi), que s destinat majoritriament a comprar armament. Les exportacions de L'Afganistan es basen en els fruits secs, catifes, cuir, flassades, llana i cot. Desprs de l'enderrocament del rgim talib (2001), la recuperaci econmica de l'Afganistan depn  de la frgil estabilitat poltica del nou govern provisional, el retorn massiu de refugiats (ms de 2 milions), de l'ajuda exterior i l'eliminaci del trfic delictiu. El 1998 la renda per habitant de l'Afganistan s estimava en uns 280 $, una de les ms baixes del mn.


 Histria .
Durant l'antiguitat, el territori de l'actual Afganistan form part de l'imperi Persa aquemnida (500-330 aC), que es constitu en diverses satrapies (Bactriana, Dangiana, Aracsia i ria). Entre el 330 aC i el 327 aC Alexandre el Gran establ, per conquesta, la part oriental de seu l'imperi en aquesta regi. Aquest territoris pertanyeren posteriorment al regne selucida, al regne grec de Bactriana, i en part, a l'imperi indi d'Asoka, als escites saka, al regne Kusan, als perses sassnides, als huns kidarites i heftalites, i torn a estar sota el domini sassnida fins a la conquesta arbiga (Herat fou conquerida pels rabs l'any 651).



La incorporaci a l'Islam, per, fou lenta i tardana. Es produ des de Sistan, a Ghazni i Kabul. L'Afganistan, al costat del Panjab, va constituir el centre de l'Estat iranoislmic entre 997-1187. Es construren importants mesquites, palaus fortificats... Sota la dinastia ghaznvida, els grides (al voltant del 1200), la dinastia dels Kart (poca mongola, segles XIII i XIV) i la cort de Husayn Bayqara (1469-1506). 

Sota els safvides, a partir de 1502, el pas pass al xiisme, mentre una gran majoria de poblaci es mantenia sunnita. La ruptura amb Prsia es feia evident. En els segles XVI i XVII, l'Afganistan fou dividit entre l'imperi mogol i Prsia. L'afg Nadir (1736-47), desprs de la derrota dels safvides, annexion Prsia, uni que perdur fins el seu assassinat. El 1747 Ahmad Shah Durrani fou escollit emir, i fins el moment de la seva mort l'any 1773 va dominar el Panjab i Delhi, territoris que els seus successors no van poder mantenir. L'Afganistan, per, es mantingu com Estat i, de fet, el seu nom prov d'aquesta poca.

Les tensions anglorusses fan presncia a la zona al tombant del segle XIX, i a partir del 1837 s'inici la influncia britnica sobre el pas. Finalment, Rssia i Anglaterra garantiren la independncia de l'Afganistan l'any 1907, fet que no es va consolidar fins el 19 d'agost del 1919, un cop acabada la Guerra angloafganesa. El pas va ser neutral durant la Segona guerra mundial, i l'any 1946 es va establir, al llarg del riu Amurdarja, la frontera amb la Uni Sovitica. L'intent de crear un Pakhtunistan (uni de les poblacions de llengua paitxu de l'est de l'Afganistan i les de l'oest del Pakistan) va portar a la ruptura diplomtica entre els dos pasos (1961-1963).

L'any 1973, un cop d'Estat pos fi a la monarquia: Sardar Muhammad Daud Khan proclam la Repblica i va assumir el govern. L'any 1978, un nou cop d'Estat va dur al poder Abdbul Qadir. El mateix any, Nur Muhammad Taraki, d'ideologia comunista, fou anomenat cap d'Estat per part del consell revolucionari de les forces armades i va augmentar la dependncia del pas envers la URSS. Aquest fet li va suposar una confrontaci oberta amb les guerrilles islmiques (mujahidins). El 1979, Hafizulla Amin (de la facci Khalq i primer ministre) enderroc Taraki. La Uni Sovitica decid intervenir per a recolzar el govern, elimin Amin i afavor Babrak Karmal, de la facci Parcham. La presncia sovitica va fer que s'intensifiqus la lluita entre el govern i la guerrilla musulmana, i va fer exiliar molta poblaci al Pakistan. El 1986 Karmal fou substitut per Muhammad Najibullah. L'any 1988, el desgast dels sovitics va propiciar els acords de Ginebra entre l'Afganistan, el Pakistan i la URSS, en els quals es va determinar que les tropes sovitiques es retiressin del pas.

Desprs de l'expulsi dels sovitics la guerra civil va reprendre entre els partidaris de Rabanni (el president) i Masud, (ministre de defensa) i les faccions fidels a Hekmatyar (ocasionalment recolzat per les guerrilles del comandant Dostum). Els intents de pau negociada per part de l'ONU varen fracassar. Finalment, un tercer grup format per estudiants islamistes radicals sunnites, els talibans, dominaren dues parts del pas i l'any 1996 conqueriren la capital. L'Afganistan fou sotms a partir de llavors a una interpretaci extrema de la xara, que deixava a les dones un estatus
denigrant i castigava tota dissidncia amb practiques brutals.

Desprs dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, l'Afganistan fou acusat de donar refugi a Osama bin Laden, cap de la xarxa terrorista fonamentalista islmica al-Qaida, i suposat autor dels atemptats. El desembre del 2001, les Nacions Unides autoritzaren la creaci d'una coalici internacional, liderada pels nord-americans, que enderroc el rgim talib i intent instaurar un govern democrtic. S'iniciaren converses, sota la tutela de l'ONU, amb lders de diferents tnies per a configurar el futur poltic del pas. S'anomen al paixtu Hamid Karzai com a cap del govern provisional i es determinaren eleccions per a l'any 2004. Els talibans es convertiren en guerrilla antigovernamental dirigida pel mull Omar.

El gener del 2004 s'aprov una constituci que defineix el pas com una repblica islmica que retorna la igualtat de drets a les dones i defensa el respecte a les minories religioses. El resultat de les eleccions donaren la victria a Karzai, amb un 55,4% dels vots (recompte repetit diverses vegades per suposat frau). El retorn dels refugiats del rgim talib, sobretot del Pakistan, i la desastrosa situaci econmica del pas van afavorir el cultiu de l'opi i el narcotrfic, que durant el perode dels talibans havia estat prohibit. 

La seva situaci estratgica s'ha vist reforada per la signatura d'un acord entre el Pakistan, l'Afganistan i el Turkmenistan l'any 2002 per a la construcci d'un oleoducte que recorreria aquests tres pasos. Al 2008, per, ni els esforos de la fora multinacional ni les tmides accions del govern de Karzai han aconseguit estabilitzar el pas, sotms des del mateix moment de la conquesta a una situaci de guerra constant.

 Bibliografia .
 DJALILI, M i KELLNER,T:  La nueva Asia Central. Realidades i desafos .Ediciones Bellaterra., Barcelona, 2003.
 RASHID, Ahmed: "Los Talibn". Ediciones Pennsula. Barcelona,2001;
 Enciclopdia Catalana;

 Vegeu tamb .
Llista de dinasties de l'Afganistan;
Guerra de l'Afganistan;
Museu de Kabul;

 Enllaos externs .

 Afghanistan online;
 RAWA. Associaci Revolucionria de Dones d'Afganistan;
 RAWA. Article sobre el fonamentalisme ;
































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26506" title="Albnia" nonfiltered="1158" processed="1156" dbindex="11233">


Albnia (en albans Shqipria) s una repblica d'Europa, situada a la zona dels Balcans. Limita al nord amb Montenegro, al nord-est amb Kosov, a l'est amb Macednia, al sud amb Grcia, a l'oest amb la mar Adritica i al sud-oest amb la mar Jnica. La capital s Tirana, amb 400.000 habitants, i les ciutats principals sn Durrs, Elbasan, Vlor i Shkodr, que tenen pels volts dels 100.000 habitants.

 Etimologia .
El nom autcton del pas, Shqipria, que significa Terra de les guiles, fou adoptat a partir de la rebelli contra els turcs dirigida per Gjergj Kastriot ("Skanderbeg") el 1433; en aquesta poca la poblaci lliure del territori va adoptar el gentilici de shqiptar, ja que la bandera usada per Skanderbeg possea com a emblema principal l'guila imperial bicfala heretada dels bizantins. El nom Albnia, en canvi, s ali als nadius i deriva del llat, que alludia al pas d'elevades muntanyes, blanquejades per la neu (a l'Antiguitat se li donava el nom d'Albnia a una gran part del Caucas).

 Geografia .
Albnia s un estat molt muntanyenc, amb altures generalitzades de ms de 1.000 metres. Les terres baixes noms ocupen 1/7 del pas i es redueixen a la plana litoral i a valls molt estretes. Els seus principals rius sn el Drin, el Vjos, l'Shkumbin, el Seman i el Devoll. La costa del mar Adritic s retallada, esquitxada per golfs i caps; en total t uns 450 km de litoral, incloent-hi el del mar Jnic. Les terres costaneres gaudeixen d'un clima mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals pels volts dels 16C. En canvi, a l'interior es torna un clima continental, amb mitjanes anuals de 10C i bruscs contrastos de temperatures al llarg de l'any. En algunes zones muntanyenques les precipitacions superen els 2.000 mm. La vegetaci mediterrnia amb maquis i conferes destaca a la franja litoral, mentre que a l'interior muntanyenc predominen boscos de conferes i caducifolis.

 Poltica .

Albnia s una repblica parlamentria democrtica representativa, a travs de la qual el Primer Ministre s el cap de govern. El poder executiu s exercit pel govern. El poder legislatiu li s conferit al parlament, anomenat l'Assemblea d'Albnia (Kuvendi i Republiks s Shqipris).

 Demografia .
La poblaci albanesa no t un marcat carcter urb, com succeeix en altres pasos europeus, ja que la meitat de la seva poblaci activa es dedica a l'agricultura. Generalment resideixen en zones d'altitud mitjana i solament el 37% viu en rees urbanes. La seva poblaci activa representa el 63% del total. La capital d'Albnia, Tirana, voreja els 400.000 habitants. Altres ciutats importants sn Durrs (130.000), Elbasan (106.000), Vlor (94.000) i Shkodr (91.000). Per sota hi ha Fier (65.000), Kor (58.000), Berat (48.000), Lushnj (44.000) i Kavaj (31.000). 

El 93,1 % de la poblaci sn albanesos, que parlen l'albans, llengua indoeuropea dividida en dues varietats, el tosk, parlat al sud del pas, i el gheg, al nord del riu Shkumbin. El 2,5 % sn gitanos, el 2,4 % sn grecs (importants al sud del pas, l'antic Vrios piros o Epir del Nord), el 0,2 % sn macedonis, a la frontera amb Macednia, i l'1,8 % d'altres minories.





 Histria .

El poble ms antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albnia va ser el dels illiris, dels quals els shqiptars o albanesos sn directes descendents; els grecs colonitzaren les costes i el sud del territori, que va quedar en gran part incls dintre de l'Epir. Freqentment els illiris efectuaven incursions als estats hellenstics de Molssia, Penia i fins i tot la Macednia. L'any 35 aC els romans en van conquistar els llocs ms accessibles i civilitzats i hi van formar les provncies de l'Illyricum i l'Epir, encara que els territoris ms muntanyencs i remots mai van arribar a estar sota control de l'Imperi Rom, la qual cosa explica en gran manera la pervivncia de l'idioma albans.

Les rees controlades abans per grecs i romans van passar desprs a ser part de l'Imperi Bizant, els territoris controlats pels bizantins van ser envats pels eslaus al segle VI i a aquests els van seguir els blgars, que van annexar part del pas a l'Imperi Blgar del segle IX. Desprs va sorgir el Despotat de l'Epir, governat per prnceps d'origen grec; la invasi turca es va iniciar el 1385, si b Albnia va resistir, principalment sota el lideratge de Gjergj Kastriot, acompanyat per l'tnia albanesa dels mirdites. Albnia va ser independent fins a 1479 (deu anys desprs de la mort de Gjergj Kastriot), per Turquia, desprs de ferotges matances, va assolir el control del territori, que va retenir fins a 1912. En aquest llarg perode d'ocupaci van succeir diversos fets determinants per a l'actual cultura albanesa: gran part de la poblaci urbana es va exiliar, principalment al sud d'Itlia (els arbresh), mentre que la majoria de la poblaci que es va mantenir dins el pas va ser convertida a l'islam; desprs de la conversi a l'islam de gran part dels albanesos, aquests van passar a ser moltes vegades les forces de xoc que posseen els turcs per mantenir el control sobre Grcia, Srbia, el territori de l'actual Repblica de Macednia i Bulgria.

El 1912, davant les successives derrotes que van sofrir els turcs als Balcans, Albnia va obtenir de fet la independncia, encara que es temia l'amenaa de l'expansionisme austrac i el dels estats vens: (Itlia, Grcia, Srbia, Montenegro). Entre 1914-1918, durant la Primera Guerra Mundial, l'empobrit territori albans va ser camp de batalla entre les forces de l'Entente Cordiale i les dels autoanomenats Imperis Centrals. En acabar la guerra es ratific el control serbomontenegr sobre Kosovo i les zones de majoria albanesa de la Macednia septentrional; Grcia va obtenir fins a la Segona Guerra Mundial el control de l'Epir del Nord, al mateix temps que deportava o obligava a l'hellenitzaci les nombroses comunitats albaneses existents al territori grec clssic (s a dir, al sud de la Lnia d'Estrab). El 1918, a Argirpolis (malgrat que aquesta ciutat es trobava a la zona de control grec) es va proclamar la independncia formal d'Albnia, encara que l'Albnia independent aviat va passar a sser en la prctica un protectorat itali sota el comandament inicial d'Ahmet Zogu.

Entre 1928 i 1943, doncs, Albnia va ser una monarquia. Els reis foren:
 Ahmet Zogu, Zog I d'Albnia (1928-1939);
 Vctor Manuel III d'Itlia (1939-1943);
Actualment el pretendent al tron s Leka II. 

Desprs del final de la Segona Guerra Mundial, el partit comunista, creat el 1941 sota la influncia dels bolxevics, va prendre el control de l'estat albans, sota el lideratge d'Enver Hoxha, qui havia combatut en la resistncia, i proclam la Repblica Popular d'Albnia. Durant algunes dcades sota el seu domini, Hoxha va establir i va trencar les relacions amb diversos estats socialistes. El pas va estar allat, primer de l'Oest (l'Europa Occidental, l'Amrica del Nord i Australsia), si b posteriorment Hoxha va fer una dura crtica a Khruixtxov, va trencar relacions amb la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS) i va comenar un acostament a la Repblica Popular de la Xina. El 1985, va morir Enver Hoxha i Ramiz Alia va prendre el seu lloc. Inicialment, Alia va intentar seguir els passos de Hoxha, per els canvis a l'Europa de l'Est ja havien comenat: Mikhal Gorbatxov havia aparegut a l'URSS amb noves poltiques (Glasnost i Perestroika). Els rgims leninistes eren pressionats pels Estats Units (EUA) i Europa. Desprs que Nicolae Ceau escu (lder comunista de Romania) fos executat en una revoluci, Alia ratificaria el Tractat d'Hlsinki (que havia estat signat per altres pasos el 1975), pel qual es comprometia a modificar la legislaci en matria civil. Van ser convocades eleccions pluripartidistes, que va guanyar el Partit Demcrata el 1992, amb el 62% dels vots. 

En les eleccions generals de juny de 1996, el Partit Demcrata va intentar guanyar amb la majoria absoluta i va manipular els resultats. El 1997 el frau va implicar el govern sencer i van comenar els avalots. Algunes ciutats van ser controlades per la milcia i per ciutadans armats. Aquest caos i rebelli va causar que el Partit Socialista guanys les primries de 1997. Des de 1990 Albnia ha estat orientada cap a Occident, va ser acceptada al Consell d'Europa (1995) i ha demanat formar part de l'OTAN, amb la qual va signar el protocol d'adhesi el 9 de juliol del 2008. La fora laboral d'Albnia va seguir emigrant a la Uni Europea (UE) i Amrica del Nord. La corrupci dintre del govern s'est tornant cada vegada ms notria. 

 Organitzaci politicoadministrativa .
Albnia s dividida en 12 qarku (comtats) o prefektura (prefectures), que estan sotsdividits en 36 rrethe (districtes). La capital, Tirana, t un estatut especial. Els districtes d'Albnia sn:




 Economia.

Albnia s el pas on ms ha persistit el rgim comunista d'economia centralitzada i estatalitzada de tot Europa. Sobre una base centrada en l'agricultura i la mineria, amb grans centrals siderrgiques, escs comer exterior i unes infraestructures absolutament insuficients, les tmides reformes iniciades el 1985 van desembocar en un dur ajustament econmic en la dcada dels noranta. Amb una tecnologia antiquada, els indicadors econmics van caure sensiblement, amb descensos en la producci industrial entre el 55% i 60%, aband d'empreses i emigraci cap a altres pasos com Itlia. La reducci de la producci va arribar tamb a l'agricultura, on les collectivitats van ser preses pels camperols, que crearen una economia de subsistncia familiar que no produa excedents. En l'actualitat, els ajustaments de 1992, desprs de les primeres eleccions pluripartidistes, han engegat de nou una part de la indstria pesant, han ests les zones de cultiu (amb inversi estrangera en el regadiu i en l'aportaci de maquinria) i el sector bancari ha millorat notablement.

No obstant aix, persisteixen greus problemes: els indicadors econmics mostren una economia dependent en un 85% de l'agricultura i la mineria, amb nulles infraestructures suficientment operatives. Els programes que t signats Albnia amb la Uni Europea estan permetent certes millores en els equipaments bsics perqu el pas deixi de ser el segon ms pobre d'Europa desprs de Moldvia.

 Banderes albaneses .


 Enllaos externs.

 National Tourism Organization Pgina oficial d'informaci turstica del govern albans  ;
 Parlament Albans  ;
 Presidncia d'Albnia  ;
 Institut Albans d'Estadstica  ;
 Consell de Ministres d'Albnia  ;


































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26507" title="Bisbat d'Urgell" nonfiltered="1159" processed="1157" dbindex="11234">

El Bisbat d'Urgell s una demarcaci eclesistica de Catalunya i Andorra sufragnia de l'esglsia Metropolitana de Tarragona. El seu orgen s, com a mnim, del segle V amb capital a la Seu d'Urgell i el nom del Bisbat est relacionat amb el territori histric de l'Urgellet on es troba la capital. Alhora la capital deu el seu nom al Bisbat d'Urgell ja que en llat vicus Sedes Urgelli significa barri de la seu d'Urgell o capital del Bisbat d'Urgell.

El Bisbat t 7.630 Km2 i una poblaci de 212.537 habitants repartits en 363 parrquies i dos pasos. s el bisbat ms gran dels 10 que t Catalunya i ocupa, totalment o parcial, les comarques del Ripolls, la Cerdanya, l'Alt Urgell, la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Pallars Juss, el Pallars Sobir, l'Alta Ribagora i la Vall d'Aran i la totalitat del Principat d'Andorra. 

El temple principal de la dicesi s la Catedral de Santa Maria d'Urgell de la Seu d'Urgell. Els santuaris de ms renom al bisbat sn el del Sant Crist de Balaguer, el de la Mare de Du de Nria i, al Principat d'Andorra, el de Nostra Senyora de Meritxell. Han rebut la coronaci cannica les Marededus de Meritxell, a Andorra (1921), Valldeflors de Tremp (1922), Miracle de Balaguer (1955), Nria (1967) i Canlich de Sant Juli de Lria (1999). La Mare de Du de Nria, conjuntament amb Sant Ermengol, s patrona principal del bisbat (1956), mentre que Sant Ot d'Urgell ho s de la ciutat d'Urgell (1133).

Entre els fets ms importants, podem esmentar la revolta adopcionista del bisbe Flix (o Feliu), la intrusi del bisbe Esclua, i l'exercici del bisbat per membres de les cases comtals (Salla i Ermengol del Conflent, Eribau i Folc dels Cardona, Guillem Guifr de Cerdanya, i Ot de Pallars, entre el 981 i el 1122. Tamb es important el pariatge que va portar a Andorra a ser un coprincipat i poder mantenir-se aix com a nic estat catal independent, essent els bisbes d'Urgell coprnceps d'Andorra, junt, actualment, amb el president de la Repblica Francesa com a successor dels drets de la casa comtal de Foix.

A la Cerdanya fins el 1802 la frontera eclesistica tampoc corresponia a la frontera real establerta del tractat dels Pirineus del 1659: del bisbat d'Urgell depenien els trenta-tres pobles de la Cerdanya francesa. Per contra, fins a l'any 1802 no li pertanyia la Vall d'Aran, inclosa en l'extint bisbat de Sant Bertran de Comenges que avui dia est integrat en el de Tolosa de Llenguadoc.

Sntesi histrica del Bisbat d'Urgell.
Descripci del territori.

Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre-Monts, Tolosa, Pamiers i Perpiny. Ha estat fonamentalment vinculat, des dels temps ms llunyans, a les comarques que durant l'edat mitjana constituren els comtats d'Urgell, Pallars i Cerdanya, amb els quals s'identifica i forma una unitat histrica i geogrfica mantinguda fins als nostres dies. Ocupa, totalment o parcial, les comarques del Ripolls, la Cerdanya, l'Alt Urgell, la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Pallars Juss, el Pallars Sobir, l'Alta Ribagora i la Vall d'Aran. Tamb, el Principat d'Andorra, amb 468 Km2 i 63.000 habitants dels totals ms amunt esmentats.

La jurisdicci del bisbat s'estn a 408 parrquies, b que algunes tenen avui una poblaci molt reduda. Gaireb totes arrenquen d'poques llunyanes, com ho denoten els mateixos sants titulars de les seves esglsies, car els ms repetits sn Santa Maria (en 90 esglsies parroquials, a ms a ms de la catedral), Sant Pere (35), Sant Mart (29), Sant Serni (24), Sant Esteve (23), Sant Miquel (19), Sant Andreu (17), Sant Juli (12), Santa Eullia (11), Sant Vicen i Sant Flix (10)... Moltes esglsies del bisbat -parroquials o no-, conserven, totalment o parcial, elements d'un gran inters arquitectnic, i sn trenta-sis les que tenen la consideraci de Bns Culturals d'Inters Nacional.

El bisbat ha estat, entre els altres de Catalunya, el que, per motius predominantment poltics, ha experimentat ms canvis fronterers al llarg de la seva existncia: La prdua de la Ribagora (segle IX), en benefici de la seu de Roda, i la cessi de 144 parrquies del Bergued, el Solsons i una part de la Segarra, en benefici de la nova dicesi de Solsona (1593-1623); ms tard, s'hagu d'adequar el territori als lmits entre Estats, i aix, l'any 1803, les vint-i-quatre parrquies de l'alta Cerdanya, que des del tractat dels Pirineus (1659) havien estat cedides a Frana, passaren tamb eclesisticament a aquest darrer pas; i en 1804, les vint-i-vuit de la Vall d'Aran, circumscripci unida plenament a les terres catalano-aragoneses almenys des del segle XII, s'annexionaren al bisbat d'Urgell, provinents de l'extingida dicesi gascona de Sant Bertran de Comenge. En 1874 tamb s'annexaren a la dicesi la seixantena de pobles que integraven les jurisdiccions fins llavors exemptes de Gerri, Mur, Montod-Bonreps, orde de Sant Joan de Jerusalem i Mei. Finalment, l'any 1956, el bisbat guanyava les setze parrquies de l'enclavament d'Artesa de Segre i deixava, per a Lleida i Barbastre, les dinou de la Franja de Ponent, agrupades en tres enclavaments.

Origen del Bisbat d'Urgell.
El bisbat, sense excloure la possibilitat d'un origen ms remot, era ja constitut al comenament del segle VI. El primer bisbe conegut, Sant Just, figura entre els participants al concili de Toledo (531) i als de Lleida i Valncia (546). Els seus successors tamb prengueren part regularment en els concilis de Toledo celebrats al llarg del segle VII. La successi episcopal, malgrat la incertesa de noms i de cronologia, no fou interrompuda, segons sembla, per la invasi sarrana del 714. 

El monaquisme degu sser introdut al bisbat durant l'poca visigtica. Els monestirs de Tavrnoles, Gerri, Codinet, Tresponts... sn probablement anteriors a la invasi sarrana. Aquestes fundacions i les posteriors -la Vedella, Elins, Sant Lloren prop Bag, Serrateix, la Portella, les Maleses, Villanega, Oveix, Bellera, el Burgal, Lavaix, Ala, Escales, Ovarra, Taverna, Gualter, etc.-, a partir del segle IX, i seguint l'exemple de la majoria dels cenobis aleshores existents a la Marca Hispnica, sovint varen adoptar l'observana benedictina, la qual va imposar-se com a norma nica de vida monstica al segle segent. Aquests monestirs, al costat de l'organitzaci parroquial i de les canniques (la Seu d'Urgell, Solsona, Cardona, Organy, Ponts, ger, Mur, Tremp), tindrien una gran influncia en la cristianitzaci del pas i en el seu desenvolupament hum, cultural i econmic. Les canniques derivaren en collegiates arran de la seva secularitzaci (1592) i, a causa de llur decadncia, el concordat de 1851 les abol, juntament amb les altres preexistents (Castellb, Guissona, Balaguer...). Mur i ger foren sens dubte les collegiates canonicals, exemptes de jurisdicci episcopal, ms famoses de tot Catalunya.

Alta edat mitjana.
Durant el pontificat del bisbe Flix o Feliu (781-799), acusat d'adopcionisme pels telegs carolingis i, per aquest motiu, deposat i confinat a Li, la ciutat d'Urgell i la seva esglsia foren completament destrudes pels rabs, entorn de l'any 793. Amb l'establiment de la Marca Hispnica, el bisbat, talment els altres recentment restaurats, form part de la provncia eclesistica de Narbona fins a produir-se el restabliment de la seu metropolitana de Tarragona (1091). Els reis francs intervingueren eficament en la reconstituci del pas, impulsant-ne la reconquesta i posant els fonaments del seu govern. I lliure ja el territori, en bona part, del poder de la morisma, promogueren, ben assistits pels primers comtes, l'obra d'una nova catedral, aixecada en la segona meitat del segle IX, a la qu s'assignaren 289 pobles o llocs, tota l'rea nord-occidental del Pirineu.

Contemporniament, l'Esglsia urgellenca, regida durant ms de dos segles (914-1122) per membres de les famlies comtals, entr de ple en el joc del sistema feudal, que li permet de formar-se un extens patrimoni senyorial, el qual, entre altres poblacions i territoris, incloa la ciutat d'Urgell, les Valls d'Andorra, la Vall de la Llosa, la Vall d'Arques i la Ribera Salada, les viles de Sanaja, Guissona i, des de 1257, la de Tremp. Aix, per, l'oblig a una certa dependncia del poder superior dels comtes. Tanmateix, la reforma gregoriana, introduda al comtat d'Urgell durant els darrers anys del segle XI, precedida del canvi de la litrgia visigtica per la romana, redua aquelles intervencions dels laics en els afers eclesistics i aconseguia la plena llibertat de l'Esglsia en els dominis espiritual i temporal. Altrament, el manteniment d'aquelles possessions origin una tibantor constant i unes incessants lluites, al llarg de tota l'edat mitjana, amb els vescomtes de Castellb i els seus hereus, els comtes de Foix.

Entretant, dos grans bisbes, que abans de gaire d'haver mort mereixerien l'honor dels altars, varen regir la seu urgellenca: Ermengol (1010-1035), veritable Pater Patriae atque Patronus, que sab condu el seu poble al grau ms alt de civilitzaci i de progrs d'aquell temps, i Ot (1095-1122), provident animador de l'obra de l'actual catedral, que venia a sser una mena de vot general d'acci de grcies per l'alliberament total de la dicesi del jou musulm, puix que, amb la conquesta de Balaguer l'any 1106, prcticament s'havien arrodonit les seves antiqussimes fronteres.

La Cannica o vida en com dels servidors de la catedral existia ja al segle IX, per fou l'any 1010 quan fou restaurada i redotada convenientment. Aquesta comunitat, durant la baixa edat mitjana, tenia entre altres atribucions la d'elegir el bisbe. A finals del segle XIII, la Cannica fou rellevada pel Captol que, en l'mbit civil, exerciria un ferm senyoriu territorial que li donava dret a tenir representaci a les Corts catalanes. Aix explica que Pau Claris i altres quatre canonges de la Seu d'Urgell haguessin assolit la presidncia de la Generalitat de Catalunya. Ultra aix, val a dir que, sota l'estmul i la direcci del Captol, varen nixer i crixer una gran diversitat d'institucions educatives, benfiques i pietoses; igualment que, fins al concordat de 1851, aquesta corporaci, per mitj del canonge curat, atengu el servei pastoral de la poblaci.

Baixa edat mitjana.
Les parrquies, cap al final del segle IX, apareixen encara agrupades per valls i contrades (pagus), sense precisi dels lligams que les unien. Sobre aquesta distribuci, per, es constituren els ardiaconats, transformats en deganats a la segona meitat del segle XIII (Urgellet, Cerdanya, Bergued, Vall de Lord, Urgell, Tremp i Montenartr) i, desprs, en oficialats (Major, Cerdanya, Berga, Solsona, Cardona, Oliana, Ponts, Sanaja, Guissona, Agramunt, Balaguer, Tremp, Sort, Trvia i Cards). Aquesta ordenaci territorial, mudada en arxiprestats en l'poca moderna, s merament convencional i ha experimentat diversos canvis en el decurs del temps. Actualment, sn 16 els arxiprestats, acoblats en cinc zones pastorals.

Els Snodes, instituts al segle XIII i celebrats al bisbat, com arreu, amb periodicitat diversa, han estat uns trenta, el darrer dels quals correspon a l'any 1828. En l'poca moderna, sobretot des del concili II del Vatic, arreu s'ha tendit a substituir-los per nous organismes, de govern i de pastoral, ms gils, com sn els consells (episcopal, presbiteral, pastoral i assumptes econmics), les delegacions diocesanes i les comissions, i tamb les assemblees.

La crisi albigesa, (segles XII i XIII) afect notablement la zona ms septentrional del bisbat, ats que els centres principals del catarisme s'ubicaven en territoris fronterers, al migdia de Frana (Tolosa, Foix, Carcassona...). La seva activitat result especialment violenta a la Cerdanya, on foren espoliades i destrudes moltes esglsies, i a la Seu d'Urgell, amb el saqueig de la ciutat i de la catedral (1195). Tot aix, malgrat el zel desplegat pels frares dominicans, introduts a la Seu (1266) i a Puigcerd (1291), i que port al martiri els beats Pere de la Cadireta, Bernat de Travesseres i Pon de Plans.

Durant els segles XIV i XV els bisbes foren nomenats directament per la Santa Seu, b que alguns d'ells prcticament no residiren a la dicesi. A la fi del segle XIII les rendes del bisbat eren valorades en uns 200.000 sous barcelonesos i, a mitjan segle XV, en 4.000 ducats, el 60% dels quals corresponia als centres comunitaris (monestirs de monjos, canniques, ordes mendicants i cases dels ordes militars). Al segle XVII, la renda ascendia a 8.000 escuts i la taxa que s'havia de satisfer a la collectoria apostlica era de 2.000  florins.

Edat moderna.
La reforma tridentina trob en el bisbe Capella (1588-1609), secundat per Josep de Calassan, un decidit promotor, que mald tamb per impedir la penetraci dels hugonots, erig el Seminari conciliar (1592) -cronolgicament, el tercer entre els de Catalunya, darrera dels de Tarragona i Girona-, i fund a la Seu el collegi de Sant Andreu (1601-1767), que confi a la Companyia de Jess.

Edat contempornia.
A partir d'aquesta poca (segle XVII) augmentaren els nomenaments de bisbes de presentaci reial, procedents d'altres regions de l'estat espanyol -la totalitat en el perode comprs entre els anys 1695-1827-, amb la consegent castellanitzaci dels documents emanats de l'autoritat episcopal i dels administratius en general. Aix, per, no afect a la predicaci de carcter popular, a l'ensenyament de la doctrina cristiana i a l'administraci dels sagraments: Entre les classes populars i a les comarques de pags -majoritries al bisbat-, la fidelitat a la prpia llengua subsist plenament, i no pas obeint a una actitud reivindicativa sin, ms aviat, al manteniment d'un hbit tradicional.

Amb l'abolici del feudalisme (1811-37) l'Esglsia d'Urgell perd la jurisdicci i els drets senyorials exercits en diversos indrets i poblacions del bisbat, llevat de les Valls d'Andorra, d'on els bisbes de la Seu urgellesa sn prnceps o caps d'estat, ttol i atribucions que comparteixen amb el president de la Repblica francesa. La constituci de 1993, de la qual el coprncep episcopal ha estat el pioner i un impulsor constant, ha proclamat Andorra Estat independent, de dret, democrtic i social. Durant el pontificat del bisbe Guardiola (1827-1851), adherit a la causa carlina i exiliat per aquest motiu (1835-48), el govern espanyol havia maldat per la supressi del bisbat, descartada poc desprs pel concordat de 1851; alhora, s'inger descaradament en els afers del principat d'Andorra.

Corresponen tamb a aquesta poca (1835) les primeres lleis d'exclaustraci, que esdev general i desamortitzadora a partir de 1837 i que motiv el tancament, entre altres, de les cases religioses segents: benets de Gerri, premostratencs de Bellpuig de les Avellanes, trinitaris de Balaguer i Bellvs, frares menors conventuals de Balaguer, dominicans de la Seu, Puigcerd, Balaguer i Tremp, mercedaris d'Agramunt, agustinians de Sanaja, carmelites de Balaguer i Salgar, caputxins de Tremp... El bisbe successor, Caixal (1853-1879), tot i l'existncia d'un concordat que, entre altres coses, intentava regularitzar la vida religiosa, es trob amb l'execuci del reial decret de desamortitzaci general dels antics bns de l'Esglsia (1855-56) que, en un bisbat bsicament rural i agrcola com el d'Urgell, tan durament hauria d'afectar el finanament de la seva acci pastoral. Malgrat aix i els reiterats bandejaments que hagu de suportar, agosarat i sense cap altra collaboraci que la dels seus diocesans, emprengu el bastiment d'un nou i modern seminari (1860), que s'estrenaria en 1886. L'any 1853 havia creat el Butllet oficial eclesistic, quan noms nou bisbats d'Espanya en tenien.

Tres instituts religiosos han tingut el bressol al bisbat: les Germanes de la Sagrada Famlia d'Urgell (la Seu d'Urgell 1859), els Fills de la Sagrada Famlia (Tremp 1864) i les Germanes de l'ngel Custodi (Puigcerd 1887). Com a famlia religiosa ms antiga, encara present al bisbat, cal citar les monges Clarisses de Balaguer, segle XIV. A partir de mitjan segle XIX hi augment, a la dicesi, la presncia de congregacions amb tasques educatives i assistencials.

El segle XX.
La persecuci religiosa de 1936 cost la vida a 107 membres del presbiteri dioces i a un bon nombre de religiosos i altres fidels, i comport la destrossa d'una part molt important del patrimoni religioso-cultural del bisbat. Algunes d'aquelles persones han estat beatificades per l'Esglsia i, d'altres, se n'ha iniciat el procs cannic corresponent. El germ de La Salle, Jaume Hilari, fill d'Enviny, ha estat, en l'mbit de tot l'Estat, el primer mrtir canonitzat (1999) dels que reberen la palma martirial en aquella conflagraci.

El museu dioces d'Urgell, creat en 1957 i notablement millorat en 1988 constitueix una antologia d'objectes religiosos de tots els estils, des del segle X al XVIII. Altrament, el fons documental i bibliogrfic de la catedral (uns 6000 pergamins, 152 cdexs, 105 incunables...) i del bisbat, conjuntament amb el ms antic de les parrquies, est aplegat a la Casa del bisbat (1977).

Publicacions.
L'anuari Urgellia, rgan d'expressi de la Societat Cultural Urgellitana (1977), t cura de l'edici del fons documental de l'arxiu capitular i de la publicaci d'articles especialitzats sobre la histria del bisbat; i la revista Esglsia d'Urgell (1972) ofereix orientacions, documentaci, estudis i informaci d'inters dioces, amb el clar objectiu de mantenir en nivell alt els sentiments de pertinena diocesana de les persones i de les comunitats.

Bisbes d'Urgell .
Just (a 527- d 546);
Epigan (v 550);
Marcel  (v 570);
Simplici (589-599);
Gabila (v 604);
Renari (v 633);
Maurell (653-665);
Leuderic I (665-683);
Jacint (672-680);
Leuberic (683-693);
Urbici (693-704);
Marcel (704-721);
Just II (721-733);
Anambad (?-731);
Leuderic II (732-754);
Esteve (754-765);
Dotila (765-783);
Flix d'Urgell o Feliu (783-792), primer perode;
Radulf (792-798);
Flix d'Urgell o Feliu (798-799), segon perode;
Leidrat de Li (799-806);
Posedoni I (806-819);
Sisebut I (819-823);
Posedoni II (823-833);
Sisebut (833-840);
Florenci (840-850);
Beat (850-857);
Guisad I (857-872);
Golderic (872-885);
Esclua (885-892);
Ingobert (893-900);
Nantigis (900-914);
Trigilbert (914);
Radulf de Barcelona (914-940);
Guisad I (940-981);
Salla d'Urgell (981-1010);
Sant Ermengol (1010-1035);
Eribau (1035-1040);
Guillem Guifr de Cerdanya (1040-1075);
Bernat Guillem (1075-1092);
Folc II de Cardona (1092-1095);
Guillem Arnau (1092-1095);
Ot (1095-1122);
Pere Berenguer (1122-1141);
Bernat San (1141-1162);
Bernat Roger (1162-1166);
Arnau de Preixens (1166-1195);
Bernat de Castell (1195-1198);
Bernat de Vilamur (1198-1203);
Pere de Puigvert (1203-1230);
Pon de Vilamur (1230-1257);
Abril Prez Pelez (1257-1269);
Pere d'Urtx (1269-1293);
Guillem de Montcada (1293-1308);
Ramon Trebailla (1308-1326);
Arnau de Llordat (1326-1341);
Pere de Narbona (1341-1348);
Niccol Capocci (1348-1351);
Hug Desbac (1351-1361);
Guillem Arnau i Palau (1361-1364);
Pere de Lluna (1364-1370);
Berenguer d'Erill i de Pallars (1370-1387);
Galcer de Vilanova (1387-1415);
Francesc de Tovia (1415-1436);
Arnau Roger de Pallars (1436-1461);
Jaume de Cardona i de Gandia (1461-1466);
Roderic de Borja (1466-1472);
Pere de Cardona (arquebisbe) (1472-1515);
Joan d'Esps (1515-1530);
seu vacant 1530-1532;
Pedro Jordn de Urries (1532-1533);
Francisco de Urries (1533-1551);
Joan Punyet (1551-1553);
Miquel Despuig (1553-1556);
Juan Prez Garcia de Olivn (1556-1560);
Pere de Castellet (1561-1571);
Joan Dimes Lloris (1571-1576);
seu vacant 1576-1578;
Miquel Jeroni Morell (1578-1579);
Hug Ambrs de Montcada (1579-1586);
seu vacant 1586-1588;
Andreu Capella (1588-1609);
Bernat de Salb i Salb (1609-1620);
seu vacant 1620-1622;
Lus Dez de Aux de Armendriz (1622-1627);
Antonio Prez (1627-1632);
seu vacant 1632-1634;
Pau Duran (1634-1651);
seu vacant 1651-1655, degut a la guerra;
Joan Manuel de Espinosa (1655-1663);
seu vacant 1663-1664;
Melcior Palau i Bosc (1664-1670);
seu vacant 1670-1671;
Pere de Copons i Teixidor (1671-1681);
seu vacant 1681-1682;
Joan Baptista Desbac i Mortorell (1682-1688);
seu vacant 1688-1689;
Oleguer de Montserat i Rufet (1689-1694);
seu vacant 1694-1695;
Juli Cano i Thebar (1695-1714);
Sime de Guinda y Apztegui (1714-1737);
seu vacant 1737-1738;
Jordi Curado y Torreblanca (1738-1747);
Sebasti Josep de Victoria de Emparn y de Loyola (1747-1756);
seu vacant 1756-1757;
Francesc Josep Cataln de Ocn (1757-1762);
seu vacant 1762-1763;
Francesc Fernndez de Xtiva y Contreras (1763-1771);
seu vacant 1771-1772 ;
Joaqun de Santiyn y Valdivielso (1772-1779);
seu vacant 1779-1780;
Joan de Garca y Montenegro (1780-1783);
seu vacant 1783-1785 ;
Josep de Boltas (1785-1795);
seu vacant 1795-1797 ;
Francesc Antoni de la Duea y Cisnero (1797-1816);
seu vacant 1816-1817;
Bernat Francs y Caballero (1817-1824);
Isidor Bonifaci Lpez y Pulido (1824-1827);
seu vacant 1827-1828;
Sim Rojas de Guardiola i Hortoneda (1828-1851);
seu vacant 1851-1853;
Josep Caixal i Estrad (1853-1879);
Salvador Casaas i Pags (1879-1901);
Ramon Riu i Cabanes (1901);
Toribio Martn (1902), suplent;
Joan Josep Laguarda i Fenollera (1902-1906);
seu vacant 1906-1907;
Josep Pujargimz (1907), suplent;
Joan Baptista Benlloch i Viv (1907-1919);
Jaume Viladrich (1919-1920), suplent;
Just Guitart i Vilardeb (1920-1940);
Ricard Fornesa i Puigdemasa (1940-1943), suplent;
Ramon Iglsias i Navarri (1943-1969);
Ramon Malla i Call (1969-1971), suplent;
Joan Mart i Alans (1971-2003);
Joan Enric Vives i Siclia (2003- present );

 Vegeu tamb .
Dicesis dels Pasos Catalans;
Beatus de la Seu d'Urgell;

Enllaos externs.
  web del Bisbat d'Urgell;

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26509" title="Bioespcie" nonfiltered="1160" processed="1158" dbindex="11235">
Una bioespcie s una espcie en el sentit biolgic, com a comunitat reproductiva tancada que comparteix un "pool" gentic tancat. La bioespcie mant la seva cohesi mitjanant mecanismes d'aparellament i reproducci comuns, i se separa d'altres bioespcies mitjanant mecanismes d'allament reproductiu. Per tant, el concepte en si mateix no s aplicable a organismes uniparenterals ( o agamoespcies). 

El concepte tradicional de bioespcie s "adimensional", en el sentit de qu noms permet dir si dos organismes pertanyen a la mateixa bioespcie si apareixen al mateix temps i al mateix lloc. En canvi, no podem dir si poblacions allocrniques (separades en el temps) o poblacions alloptriques (separades en l'espai) sn o no coespecfiques. 

 Bioespcie i Filognia Sistemtica .
En filognia sistemtica el concepte de bioespcie es considera no com a definici feta per l'home (classe lgica) sin com a veritable entitat biolgica individual existent en la natura (individu lgic), i com a tal, ha de tenir lmits espai-temporals. Els lmits espacials sn els purament derivats de la distribuci geogrfica d'una determinada bioespcie; els temporals representen el "naixement" i la "mort" d'aquesta. 

En la filognia sistemtica una espcie noms pot nixer per un procs d'especiaci, s a dir, la divisi d'una "espcie-tija" original en dues o ms bioespcies diferents. Una espcie mai s'origina per un procs de canvi fenotpic progressiu d'una nica lnia evolutiva. Aix vol dir que una espcie no es pot originar per transformaci fenotpica gradual sense que hi hagi divisi del "pool" gentic, de la mateixa manera que l'eruga i la papallona a la que dna lloc sn de fet el mateix individu, la individualitat de la qual es mant al llarg de tot el seu cicle vital tot i que pateix un canvi drstic de forma. 

Una espcie mor quan s'extingeixen totes les seves poblacions, o b quan la seva individualitat desapareix degut a un procs d'especiaci (dividint-se en dues o ms espcies), de la mateixa manera que una cllula en divisi perd la seva individualitat per a donar lloc a dos nous individus. 

Una espcie-tija s per tant, la porci de l'arbre filogentic comprs entre dos esdeveniments successius d'especiaci. Les espcies que no sn espcies-tija sn o b espcies extingides abans que poguessin donar lloc a noves espcies descendents o b espcies actuals que encara no han tingut temps d'extingir-se o de desintegrar-se per especiaci. Segons aquest punt de vista, les anomenades "espcies-tija supervivents" (espcies que encara mantenen la seva individualitat desprs de l'esdeveniment d'especiaci) queden excloses per definici. 

Degut al fet que les espcies, segons aquesta visi, esdevenen entitats individuals espai-temporals, llur estatus ontolgic esdev independent de qualsevol carcter emprat per al seu reconeixement o distinci. No t sentit, per tant, agrupar espcies simplement degut a la seva semblana, de la mateixa manera que dos bessons univitelins no sn el mateix individu simplement pel fet que s'assemblen. D'igual manera que una cllula que es divideix, una espcie-tija viu en les seves espcies descendents independentment de la seva aparena. Donat que una espcie-tija no pot mantenir la seva individualitat i alhora sser idntica amb les espcies filles la seva prpia existncia a d'acabar en el procs de separaci. Noteu que el procs de divisi d'"espcies-tija" en espcies descendents s un procs continu: la separaci i subseqent divergncia evolutiva t lloc al llarg del temps, i per tant hi ha una zona grisa en qu s difcil de dir si dues poblacions pertanent a la mateixa espcie com a subespcies o sn efectivament dues espcies diferents. La decisi s per tant arbitrria. No es tracta d'un punt feble de la teoria, sin d'una conseqncia derivada de tot procs natural continu. 

Un problema similar apareix en la separaci espacial entre subpoblacions dins d'una mateixa espcie. Parlem de subespcies quan tenim poblacions alloptriques que varen estar separades durant un temps, de forma que van adquirir caracterstiques diferents, per que desprs han entrat de nou en contacte i es barregen en una zona de contacte limitada (zona d'hibridaci). En altres casos les poblacions mantenen la capacitat de reproducci creuada, per de fet no ho fan. Parlem aleshores de semiespcies. L'agrupaci monofiltica directament superordinada s aleshores la superespcie. Les superespcies sn doncs, agrupacions monofiltiques de semiespcies, tot i que podem tamb incloure autntiques bioespcies. Aquests termes addicionals sn tils per a distingir diferents fases en el procs de separaci d'espcies. Una morfoclina contnua per a un carcter entre poblacions d'una bioespcie geogrficament o temporalment distants no hauria de ser arbitrariament dividida en "pseudo-subespcies", encara que s'hagi fet sovint en el passat (com ara en el cas de les cronoespcies de la paleontologia).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26511" title="Escandinvia" nonfiltered="1161" processed="1159" dbindex="11236">




Escandinvia s una regi del nord d'Europa. El terme Escandinvia pot fer referncia a diversos significats:

La pennsula Escandinava: Noruega i Sucia.
Els estats continentals de llengua majoritriament escandinava: Noruega, Sucia i Dinamarca.
Els estats continentals de llengua majoritriament escandinava i Finlndia.
Tots els territoris de llengua majoritriament escandinava: Noruega, Sucia, Dinamarca (amb les Illes Froe) i Islndia.

En tot cas, tots els territoris que s'hi puguin incloure estan representats en el Consell Nrdic, que inclou rees com Grenlndia, que si b ha estat colonitzada pels escandinaus (i encara en depn polticament, en forma de possessi danesa), mant una cultura i una poblaci prpies i no se sol considerar part d'Escandinvia. Aix doncs, tots ells sn nrdics.

Entre els parlants de llengua catalana, el significat ms ests s potser la tercera accepci, incloent-hi Finlndia (que si b s de llengua i cultura majoritriament no noms no escandinava sin ni tan sols indoeuropea, t tamb el suec com a cooficial).

El terme fou emprat per primera vegada per Plini el Vell (23-79) sota la forma Scadinauia i est format probablement per les antigues paraules germniques skadin (dany, perill) i auio (illa). L'origen d'aquesta paraula ha roms en noms locals com ara Skne (o Escnia).
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26512" title="Antigua i Barbuda" nonfiltered="1162" processed="1160" dbindex="11237">




Antigua i Barbuda s un estat insular de l'Amrica Central, a l'oce Atlntic. Comprn les illes d'Antigua, Barbuda i Redonda, grup d'illes de les Petites Antilles situat entre Saint-Barthlemy al nord-oest, Saint Kitts i Nevis i Montserrat a l'oest i Guadeloupe al sud. La capital s Saint John's.

Antiga colnia britnica, s independent des de 1981.
 
 Histria .

Els primers habitants de les illes d'Antigua i Barbuda van ser, el 2.400 aC, amerindis precermics. Ms tard, les tribus amerndies arawak i carib van poblar les illes. Originalment, el nom que els nadius donaven a l'illa d'Antigua era Wadadli . Cristfor Colom va desembarcar-hi en el seu segon viatge a Amrica el 1493 i va donar a l'illa el nom d'Antigua. Barbuda va rebre ms tard aquest nom tan estrany per les "barbes" de lquens que penjaven de les palmeres.

Als primers colonitzadors espanyols i francesos els van succeir els anglesos, que el 1667 van formar una colnia amb l'establiment de catlics irlandesos a Antigua. L'esclavitud, establerta per dirigir les plantacions de sucre, va ser abolida oficialment el 1838 a totes les colnies britniques, per a Antigua i Barbuda va persistir fins a l'adveniment dels sindicats el 1939. Vere Bird va ser el fundador del Partit Laborista d'Antigua (PLA), primer partit poltic creat al pas, i tamb el primer lder sindical de la naci. Desprs de dcades de lluita, va aconseguir guanyar les eleccions de 1960 i convertir-se en Primer Ministre.

El 1960 es va promulgar una constituci segons la qual Antigua i Barbuda comenava a autogovernar-se mitjanant un parlament escollit democrticament, per el poder ocult d'Anglaterra quedava evidenciat en el fet que Londres exercia els ministeris de Relacions Exteriors i de Defensa del pas.

Les illes es van convertir en un estat associat a la corona britnica el 1967, quan Vere va ser reelegit. Llavors va comenar un llarg perode en el qual la famlia d'aquest poltic va entrar i va sortir del govern. La primera derrota electoral de Vere va ser el 1971 davant de George Walter, per va tornar al poder desprs de les eleccions del 1976.

El pas va obtenir l'estatus de membre independent de la Commonwealth l'1 de novembre de 1981, quan Vere Bird es va convertir en el primer ministre per ensima vegada. Com a pas sobir, unitari i democrtic, Antigua i Barbuda va ser adms al CARICOM i a la ONU. Malgrat l'oposici, que no reconeixia el carcter de lluitador social de Bird i l'acusava amb diversos presumptes episodis de corrupci, el dirigent va aconseguir mantenir-se al poder i fins i tot ser reelegit el 1984.

Un any abans, Antigua i Barbuda va signar una aliana amb Estats Units, mitjanant la qual a aquest ltim se li permet usar el territori nacional amb finalitats militars a canvi del pagament d'un cnon anual d'arrendament. Durant la invasi de Granada del 1983, les tropes antiguanas van acompanyar les nord-americanes.

Si b les boniques platges del pas l'han convertit en un dels ms prspers de la regi, la seva indstria sucrera (que hagus de ser la primordial) ha estat intermitent durant tota la seva histria. Els ltims anys s'ha acusat Antigua i Barbuda de ser un dels majors paradisos mundials per a narcotraficants i balnquejadors de diners.

 Govern i poltica .

Antigua i Barbuda s membre de la Commonwealth, per la qual cosa el cap d'estat s la reina Isabel II del Regne Unit (des de 1952). El representant de la reina al pas s un governador general (James B. Carslyle des de juny de 1993).

El poder executiu est a les mans del primer ministre, que s tamb el cap de govern. El primer ministre normalment s el lder del partit vencedor de les eleccions a la Cambra de Representants (17 membres elegits), celebrades cada cinc anys. L'altra cambra del parlament, el Senat, t 17 membres que sn nomenats pel governador general. 

Actualment el primer ministre s Baldwin Spencer, que acaba de derrotar el candidat laborista Lester Bird. Les prximes eleccions seran legislatives i se celebraran el mar de 2009.

 Organitzaci politicoadministrativa .

L'illa d'Antigua es divideix en sis parishes o parrquies:



Tant l'illa de Barbuda com l'illa deshabitada de Redonda gaudeixen cada una d'estatus de dependncia.

 Geografia.
 

El pas est format per diverses illes. Antigua, la ms gran i la ms poblada, t una extensi de 280 km ; Barbuda t 160,5 km  i est situada al nord d'Antigua, i Redonda, al sud-oest del pas, ocupa 1,5 km . Tant Antigua com Barbuda pertanyen al grup de les Illes de Sotavent.

Les illes sn majoritriament de terres baixes. El punt ms alt s Boggy Peak, de 470 metres, ubicat a Antigua. El nucli de poblaci principal s Saint John's, la capital, a Antigua. El nucli ms poblat de Barbuda s Codrington.

Antigua s calcria i sorrenca, amb platges meravelloses que atreuen el turisme internacional. Barbuda, anomenada Dulcina pels antics conquistadors espanyols, es troba situada a 40 km al nord de l'anterior. S'ha constitut en una gran reserva de cacera habitada per crvols, senglars i una gran varietat d'aus, com coloms i necs. L'illa de Redonda s rocosa i est deshabitada, per t jaciments de fosfats.

Els rius sn molt escassos a Antigua, i a Barbuda i Redonda no n'hi ha cap. El clima s tropical, amb poca oscillaci trmica. Entre els mesos de febrer i maig el clima s fresc i sec.

 Economia.

L'economia depn majorment del turisme. Tamb s important la producci agrcola de canya de sucre, cot i fruites, aix com el refinament de petroli i les manufactures txtils, d'ebenisteria i de producci de rom. La producci de cervesa, roba, ciment, artesanies locals i mobiliari s escassa.

Entre els productes agropecuaris, a ms dels anomenats ms amunt, hi ha les papaies, guaiabes, taronges, anans, llimones i pastanagues. El bestiar s, fonamentalment, bov i de llana.

La moneda oficial s el dlar del Carib Oriental, amb una paritat de 2,69:1 amb el dlar dels EUA (2005). El producte brut intern era de 11.000 dlars per capita el 2003 i la taxa d'inflaci anual s molt baixa (0,4% el 2000). El pas tenia un deute extern de 231 milions de dlars el 2002 i una taxa de desocupaci moderada de l'11% el 2001.

Antigua i Barbuda exporta derivats del petroli, maquinria, equips de transport i aliments a l'Organitzaci d'Estats del Carib Oriental (16%), Barbados (15%), Guyana (4%), Trinitat i Tobago (2%) i els Estats Units (0,3%) (2000).

Importa principalment d'Estats Units (27%), el Regne Unit (16%), Canad (4%), la OECO (3%) i altres pasos (50%) productes agrcoles i derivats del petroli.

 Demografia.
 
Antigua i Barbuda compta amb una poblaci de 68.722 (2005), la tercera part dels quals viu a la ciutat major, Saint John s.

La majoria de la poblaci s descendent dels esclaus que treballaven a les plantacions de sucre, per tamb hi ha grups d'europeus, principalment irlandesos, britnics i portuguesos. Encara que l'idioma oficial s l'angls, la majoria dels locals parla patois, una forma dialectal de l'angls.

Gaireb tots els antiguans sn cristians, i la confessi anglicana (al voltant del 50%) s la que t ms fidels. Hi ha molts de catlics i tamb creients en religions animistes o locals.

La poblaci alfabetitzada s de gaireb el 90%. tnicament es distribueix entre africans (82,4%), blancs no anglesos (12%), mulats (3,5%), anglesos (1,3%) i altres (0,8%).

El 68% de la poblaci est econmicament activa i t una edat que oscilla entre els 15 i els 64 anys (2003).

 Enllaos externs.
Pgina web oficial d'Antigua i Barbuda;














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26514" title="Arbia Saudita" nonfiltered="1163" processed="1161" dbindex="11238">


L'Arbia Saudita s un regne del sud-oest d'sia que ocupa la major part de la pennsula d'Arbia i limita amb Jordnia, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Prsic, Qatar i els Emirats rabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest. La capital s Al-Riyad. Tamb passa del mili d'habitants Gidda o Jiddah, i hi trobem les poblacions de la Meca i Medina, ciutats santes de l'Islam.



Breu histria.
El nom del pas ve de la famlia regnant (Saud), present a la zona des de mitjans del segle XVIII. Desprs de segles de lluita amb els otomans pel control del pas, desprs de la Primera Guerra Mundial l'Arbia pass a ser una colnia britnica fins al 1920 i el 1932 es van unificar diversos regnes per formar el pas amb els lmits actuals. El seu auge va venir de la m del petroli, extret d'abundants jaciments des del 1938, i del qual s el principal productor mundial.

 Geografia.
El pas ocupa el 80% de la Pennsula d'Arbia. Gran part de les fronteres amb els Emirats rabs Units, Oman i Iemen no estan ben definides, ra per la qual no es coneix la superfcie exacta del pas, que s'estima entorn dels 2.240.000 quilmetres quadrats.

El clima s sec i clid. La meitat del pas est deshabitada, en ser un desert de temperatures extremes amb petits oasis. La vegetaci s escassa a la major part del pas, i queda limitada a certes herbes i arbusts. La fauna la componen principalment gats salvatges, micos babuns, llops i hienes. La costa del Mar Roig presenta una rica fauna marina, especialment a les zones corallines. La costa s'estn al llarg de 2.640 quilmetres.

La regi sud-occidental presenta muntanyes amb alades de fins a 3.000 metres, alhora que s la regi ms verda i temperada del pas. La capital, Al-Riyad, t una temperatura mitjana que oscilla dels 42 C al juliol fins als 14 C al gener. En canvi, al port de Gidda, situat a la costa occidental, oscilla entre els 31 C del juliol i els 23 C del gener.


Les principals ciutats del pas sn Al-Riyad (la capital), Dammam, Gidda, la Meca i Medina.

Les ciutats de la Meca i Medina destaquen per l'important significat religis que tenen per als musulmans. La Meca guarda la Kaaba, on l'Islam afirma que Abraham don inici a les religions monoteistes. A Medina es troba la mesquita de Mahoma. L'entrada i estana de ciutadans no musulmans en aquestes ciutats est completament prohibida.

El port de Gidda s un important centre a la costa del mar Roig, i s la porta d'entrada per als peregrins musulmans provinents de l'frica.

A Dammam, per la seva banda, es troba el principal centre d'explotaci dels jaciments petrolfers de l'Arbia Saudita.

























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26515" title="Insurrecci Georgiana de Texel" nonfiltered="1164" processed="1162" dbindex="11239">

La Insurrecci Georgiana de Texel (4 d'abril, 1945 20 de maig, 1945) va ser una insurrecci de soldats georgians d'un batall sovitic a l'illa holandesa de Texel, contra els ocupants alemanys a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. 

La revolta va esclatar la nit del 4 al 5 d'abril de 1945 quan un grup de soldats georgians, que havien estat obligats a canviar de bndol i lluitar amb els alemanys, desprs de ser capturats en el front oriental, van veure prxima l'arribada dels aliats i es van sublevar contra els alemanys.

La revolta es va prolongar en el temps, ja que la flota alemanya va tornar a capturar la illa, per sense pacificar-la completament. Aix, la revolta caus ms de 1000 morts, 800 alemanys, 500 georgians i 120 tesselans. Els combats van acabar ms tard que el final de la guerra a la resta d'Europa i per tant a aquesta revolta se li coneix com l'ltim camp de batalla a Europa en la Segona Guerra Mundial.

Els soldats georgians caiguts estan soterrats al cementeri de Hogeberg, prop de Oudeschild. Els pocs sobrevivents georgians tampoc van tindre un bon final, ja que en haver-se canviat de bndol i no haver lluitat fins a la mort, van ser executats ms tard pel rgim de Stalin.

Referncies.
Web de Texel (en Neerlands);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26519" title="Sacerdot rom" nonfiltered="1165" processed="1163" dbindex="11240">

A Roma els sacerdots principals (Flamines maiores) eren els dos sacerdots de Mart i els de Jpiter, i s'elegien entre les millors famlies de la ciutat. Per al seu manteniment els diversos temples disposaven de terres prpies, i comptaven a ms amb els ingressos procedents dels dipsits judicials.

Els sacerdots (Flamines) tenien per objecte el culte. Al costat d'ells estaven els endevins (auguris) que interpretaven el vol de les aus i altres signes considerats com signes enviats pels dus (el que els permetia endarrerir certs actes si declaraven que els auspicis no eren favorables i fins a podien aconseguir l'anullaci de votacions, el que els feia molt influents). I finalment estaven els Pontfexs (literalment els constructors de ponts) que formaven el calendari, els dies de festa, els dies propicis, les solemnitats, els dies de culte i els destinats a la justcia; i concedien la paraula en reunions i altres actes. Amb el temps els pontfexs van ser els guardians suprems del culte i els seus annexos. El Collegi dels Pontfexs era elegit entre personatges respetats per tots. El nomenament dels sacerdots, antiga funci de la monarquia, va correspondre des de l'inici de la Repblica al Collegi dels Pontfexs (que va tenir tamb la jurisdicci sobre les sacerdotesses de Vesta). El Collegi tamb designava al Pontifex Maximus, un pontfex suprem que prenia certes mesures domstiques i disciplinries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Un altra instituci vinculada a la religi era la dels Fecials o "missatgers de l'Estat", que perpetuaven per tradici oral els tractats concertats amb altres ciutats, emetien dictmens sobre violacions i sobre drets relatius als tractats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26523" title="Pontfexs romans" nonfiltered="1166" processed="1164" dbindex="11241">
Els Pontfexs (literalment els constructors de ponts) de Roma eren els que formaven el calendari, els dies de festa, els dies propicis, les solemnitats, els dies de culte i els destinats a la justcia, i concedien la paraula en reunions i altres actes. Amb el temps els pontfexs van ser els guardians suprems del culte i els seus annexos.

Els pontfex eren inicialment cinc per desprs de la llei Ogulnia de 299 aC van passar a nou i donava accs als plebeus (abans noms podien ser patricis). Sota Sulla van passar a quinze i amb Juli Csar setze. 

Hi havia tamb tres sacerdots, desprs fins a quinze, que tenien encrrecs pel culte dels principals deus, que eren els Pontifices minores. 

El Collegi dels Pontfexs era elegit entre personatges respetados per tots. El nomenament dels sacerdots va correspondre des de l'inici de la Repblica al Collegi dels Pontfexs (que va tenir tamb  la jurisdicci sobre les sacerdotesses de Vesta de fet exercida pel Pontfex Mxim).

El Collegi tamb designava al Pontifex Maximus, un Pontfex Suprem que prenia certes mesures domestiques i disciplinries que convenia fossin adoptades per una sola persona. Primer el Pontfex Mxim (al segle III aC) i desprs els pontfexs ordinaris (a partir del 104 aC)  van passar a ser elegits pels Comicis tribunats.

Es va instituir tamb la funci del rex sacrorum (rei dels sacrificis) que feia els actes religiosos que abans feia el rei.

Els Pontfexs havien de mantenir la pax deorum (pau amb deu) i per aix donaven consells als magistrats, interpretaven els presagis, controlaven el calendari i els funerals. 

August va anullar l'elecci dels Pontfexs, que en endavant foren designats per l'emperador.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26524" title="Fecial" nonfiltered="1167" processed="1165" dbindex="11242">
Els fecials o Missatgers de l'Estat eren una instituci vinculada a la religi de l'antiga Roma, encarregats de perpetuar per tradici oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictmens sobre violacions i responsables de diferents drets relatius als tractats. Tamb s'encarregaven de dur a terme els rituals de les declaracions de guerra i de finalitzaci dels tractats de pau. 

El fecial era un sacerdot que actuava com a guardi de la fe publica. Quan s'iniciava una disputa amb un estat estranger analitzaven les maneres d'obtenir o donar satisfacci, de determinar les causes del conflicte, i de fer els ritus religiosos lligats a la declaraci de guerra o a la ratificaci de la pau.

Els fecials eren inviolables. Formaven un collegi  i les seves formules i discursos conformaven el anomenat Jus Fetiales (dret fecial) que regulava el collegi. Els serveis dels fecials eren indispensables pels tractats de pau. El cap dels fecials era el pater patratus.

La seva figura la tradici la fa nixer per iniciativa de Numa Pompili (Titus Livi diu a Ancus Marci, per de manera poc clara ja que en un altra apartat deixa entendre que ja existien sota Hostili). La instituci sembla estar inspirada en unes figures semblants entre els llatins. 

El seu nombre no se sap segur per d'un passatge de Marc Terenci Varr sembla que eren vint. Inicialment eren escollits de les ms nobles famlies probablement tots de la tribu dels ramnes. L'ofici era vitalici i les vacants es cobrien per cooptaci fins que probablement llei Domicia ho va atribuir als comicis tribunats. El nom sembla derivar de fides (fe) o de foedus (tractat).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26526" title="Azerbaidjan" nonfiltered="1168" processed="1166" dbindex="11243">




L'Azerbaidjan (de vegades ortografiat Azerbaitjan) s una repblica caucsica, a mig cam entre Europa i sia. Limita a l'est amb la mar Cspia, al nord amb Rssia i Gergia, a l'oest amb Armnia i al sud amb l'Iran. La capital s Bak. 

Inclou el territori de l'Alt Karabagh, de poblaci armnia i declarat en rebelli (de fet, est controlat per Armnia), i la Repblica Autnoma de Nakhtxivan, un enclavament situat entre Armnia i l'Iran. La meitat de la seva superfcie est coberta de muntanyes. 

El seu nom sembla derivar d'Atropatan, que era com s'anomenava la regi, una satrapia de l'imperi persa. Altres creuen que el nom s una corrupci d'una paraula rab que significa "terra del foc" o "pas dels homes valents". Per ltim, molts historiadors afirmen que s un anacronisme parlar d'Azerbaidjan abans del segle XX. 

El seu nom en neo persa antic es Adharbadhagan o Adharbayagan; en armeni Atropatakan; i en sriac Adhorbaighan.

 Histria .

La regi va ser ocupada successivament pels perses, l'Imperi Rom, els rabs, turcs i mongols. Desprs va ser annexionada a l'URSS. Per tant la seva histria depn de la de les grans potncies dominants.

Al segle IX aC a la zona existia el regne de Mannae, fins que els medes el van conquerir. Dins l'imperi persa era una satrapia extensa, juntament amb el Daguestan actual. Sota Alexandre el Gran fou una satrapia de la que el seu governador, tropat, es va fer independent el 323 aC. Ms tard fou un domini de la dinastia arscida dels parts. Va passar als sassnides el 226. Enb aquest temps era coneguda con Albnia del Caucas pels seus habitants aghuans o aluqans (vegeu Aghunia)

L'Islam es va convertir en la religi predominant a partir de les invasions rabs del segle VIII. Avui dia encara aglutina les creences dels seus habitants, malgrat els intents sovitics per reduir la influncia de la religi. La conquesta rab fou obra d'Hudayha ben al-Yaman, en temps del califa Umar. El governador persa residia a Ardabil (Ardebil) que va pagar un tribut de 800.000 dirhams a canvi de que cap habitant fos esclavitzat, del respecte als temples al foc i les seves cerimnies i de la protecci contra els nmades kurds de Balasagan, Saballa i Shatrudhan.

Els rabs es van installar a diferents llocs: Rawwad al-Azdi a Tabriz; Baith al-Rabia a Marand; Mur ben Ali al-Rudayni al sud del llac rmia, entre d'altres. Progressivament foren absorbits per la poblaci autctona iraniana. A la meitat del segle X els rawwdides eren considerats kurds. Desprs de la revolta de Babak, el poder del califat es va afluixar. La dinastia Sadjida fou encara nominalment una dinastia de governadors que finalment es van rebellar; al seu darrera van seguir dinasties indgenes. Desprs del kharigita Daysam va seguir el daylamita Mazurban ben Muhammad; els daylamites foren substituts pels rawwdides kurds (983-1070).

Les onades turques van ser l'origen de les tnies que viuen actualment al pas, barrejades amb els guerrers turcomongols que hi van arribar desprs. Els seljcides foren els primers a portar poblaci turca; entre el segle XI i el XIII la poblaci del pas va passar a ser de majoria turcfona. El 1136 l'atabeg Ildigiz es va fer amb el poder, i enfrontat als ahmadlides van dominar la zona fins poc abans del 1200 quan es va imposar el domini dels khwarizmshah que va durar de fet fins el 1231, seguits dels mongols, primer com a seu d'un govern militar, i desprs com a possessi dels Il-Khan amb Hulagu (1256); els mongols residiren a Maragha i desprs a Tabriz. Als Il-Khan els van succeir els djalayrides, substituts al seu torn pels kara koyunlu i ak koyunlu (1378-1502).

Desprs fou dominat per la dinastia persa dels safvides i objecte de disputa amb els otomans que van dominar sovint la regi del 1514 al 1603, fins el temps d'Abbs I el Gran. Amb la invasi afganesa (1722-1728) els otomans van recuperar la zona fins que en foren expulsats per Nadir Shah. Amb la dinastia Zand que va seguir, Azad Khan es va revoltar a l'Azerbaidjan, i tamb els kurds Dumbuli de Khoy i altres caps tribals. En aquest segle (segle XVIII) va patir una fragmentaci que recorda la del feudalisme medieval, amb diversos nobles governant petites rees en les seves fortaleses. Quan es va establir la dinastia Qadjar o Kadjar la provncia fou residncia de l'hereu de la corona.

La frontera entre Prsia i Rssia, a l'Araxes, es va modificar pel tractat de Gulistan del 1813, desprs de la derrota persa a mans russes, el nord del pas va entrar a formar part de l'imperi tsarista. La frontera final es va establir pel tractat de Turkmanchai del 1828. Es van expulsar la majoria d'armenis que vivien a la regi i Bak va passar a ser la capital. Els russos volien explotar les reserves de petroli descobertes a la zona i van installar un rgim dur de control. La frontera amb Turquia fou delimitada al 1914 i encara va patir una modificaci amb Rida Shah quan Prsia va cedir a Turquia un petit territori al nord de l'Ararat.

El 1905 la provncia en la seva part sud va prendre part activa en la revoluci persa. El 3 d'abril de 1908, d'acord amb Gran Bretanya, van arribar al pas tropes russes per protegir a la poblaci estrangera a Tabriz. Van perllongar la seva estada fins a la I Guerra Mundial, i no el van evacuar fins el 1917 a l'esclatar la revoluci russa. El 8 de juny de 1917 els turcs entraven a Tabriz i installaven un govern turcfil. La provncia no va tornar a Prsia fins el 5 de setembre de 1921.

A la part russa es va formar un govern del Mussavat que va controlar diverses zones enfrontat a poders bolxevica i menxevics  que van crear alguns estats efmers. Va formar part de la Repblica Federal de Transcaucsia (26 de mar de 1918) que desprs d'un perode d'autonomia va esdevenir independent pocs desprs (22 d'abril de 1918); els comunistes es van fer amb el poder a Baku i van proclamar la Comuna de Baku (8 de maig de 1918).

El dia 26 de maig de 1918 la Repblica Federal qued formalment dissolta i el Mussavat va proclamar una repblica a Gandja amb els tres districtes occidentals (28 de maig de 1918) mentre els comunistes controlaven la resta; la repblica va quedar sota ocupaci militar turca el juny i el seu govern va esdevenir un titella otom. Els bolxevics van perdre el poder a Baku (31 de juliol de 1918) i al dia segent es va formar un nou govern menxevic anomenat Dictadura de la Cspia Central que va acollir a forces britniques (un petit contingent el dia 4 d'agost i el gruix de les forces el 17 d'agost de 1918). Al sud, a Lenkoran, es va formar la Dictadura Militar provisional de Mugan, amb suport de les forces de intervenci. El 14 de setembre de 1918 els britnics abandonen Bak davant l'arribada de les forces turques a les portes de la ciutat, i l'endem els turcs i els seus aliats mussavatistes entraren a Bak dirigits per Nuri Pasha. La Dictadura de la Cspia Central desaparegu. El 24 de setembre de 1918, el Mussavat, amb el control de Bak junt amb els turcs, reitera la proclamaci d'independncia de l'Azerbaidjan.


El 30 d'octubre de 1918 es va signar l'armistici de Mudros que posava fi a les operacions de la I Guerra Mundial en aquest sector, desprs del qual els turcs van comenar a retirar-se de l'Azerbaidjan i altres zones, retirada generalitzada el novembre. Un primer contingent britnic va arribar a Baku el 17 d'octubre de 1918 i el govern del Mussavat fou reconegut pel general Thompson com autoritat local el 28 de desembre de 1918. El novembre de 1918 un Alt Comissariat Aliat per al Caucas fou designat per controlar la zona del Caucas. Llavors els zeris del Mussavat proclamaren a Nakhitxevan la Repblica d'Araks (Araxes), dirigida per Jafarkuli-Khan. El desembre de 1918 un Parlament organitzat pel Mussavat comen a funcionar a Bak.  El mar de 1919 el govern militar de Mugan s enfons desprs de les derrotes de les forces russo blanques de Denikin i el 2 d'abril de 1919 es proclam la Repblica Sovitica de Mugan. El juny de 1919 els armenis van ocupar la repblica d'Araks (Nakhitxevan). El novembre de 1919 tropes britniques van retornar a Baku i el 15 de gener de 1920 el govern de l'Azerbaidjan fou reconegut per les Potncies, amb Fatali Khan com a primer ministre. Els britnics van romandre a Baku fins a l'abril.

El 27 i 28 d'abril de 1920 al cap de pocs dies de la retirada britnica, esclat a Bak una revoluci bolxevic dirigida pel partit comunista Hummet, que es va fer amb el poder a l'Azerbaidjan (obligant el Parlament a renunciar als seus poders) i hi va proclamar la Repblica Sovitica. Immediatament tropes russes de l'exrcit roig arribaren a Bak. El maig de 1920 la Repblica Sovitica de Mugan es va dissoldre i s incorpor al govern bolxevic de Bak. 

El juny es va acordar un armistici entre Armnia i l'Azerbaidjan. Les negociacions de pau no foren favorables per a Armnia. L'Azerbaidjan reclam la cessi de l'Alt Karabagh, Zangezur i Nakhitxevan. Encara que Armnia va rebre subministraments militars d'Anglaterra, la pressi de les forces turques republicanes, que havien comenat la guerra i atacaven Armnia pel sud, oblig el govern armeni a negociar a la baixa i el juliol va renunciar als districtes reclamats de Zangezur i l'Alt Karabagh (a on de fet les forces armnies van continuar) i al de Nakhitxevan. El territori de Nakhitxevan fou ocupat per tropes bolxevics russes i zeris i el 28 de juliol de 1920 s'hi va proclamar una Repblica Socialista Sovitica Autnoma. 

Armnia aconsegu retardar per dos mesos (agost i setembre) la cessi dels territoris reclamats per l'Azerbaidjan (Zangezur i l'Alt Karabagh) i no reconegu al govern autnom de Nakhitxevan. Finalment accept evacuar Zangezur i l'Alt Karabagh i reconixer el govern de Nakhitxevan, per les forces militars d'aquests territoris romangueren als seus llocs i els zeris no van poder fer efectiva l'ocupaci. El 30 de setembre de 1920 els comunistes de l'Azerbaidjan signaren un tractat d'aliana amb Rssia. En el tractat de pau entre Armnia i Turquia a Gumru (2 de desembre de 1920) Armnia reconeixia la Repblica Sovitica turcfona de Nakhitxevan. 

El mateix dia del tractat de Gumru, el Comit revolucionari armeni (bolxevic) protegits per les forces turques, es va fer amb el poder, i l'endem les forces militars armnies a la Siunia i l'Alt Karabagh, que ja no podien esperar reforos, dirigides pel lder militar Njde, van proclamar la Repblica Autnoma de Syunik amb capital a Tatev, dins d'Armnia. El gener 1921, amb tropes russes a Bak, la repblica d'Azerbaidjan queda totalment satellitzada encara que formalment independent. En aquest any 1921 Nakhitxevan s un a l'Azerbaidjan com a repblica autnoma. El 2 d'abril de 1921 es va proclamar a Armnia la Repblica Sovitica i poc desprs, el 26 d'abril de 1921, la Repblica de Syunik es proclama independent. Reduda a part de l'Alt Karabagh, va prendre el nom de Repblica de l'Armnia Muntanyosa. Encara van resistir uns mesos davant l'exrcit roig, que finalment va conquerir la regi. Els dirigents van fugir a l'Iran.

El 12 de mar de 1922 Abkhzia, l'Azerbaidjan, Armnia i Gergia ingressaren a la Repblica Federal Sovitica de Transcaucsia (encara nominalment independent). La Constituci formal es va verificar el 12 d'abril de 1922. El 12 de desembre de 1922 es va crear la Repblica Federativa Socialista Sovitica de Transcaucsia (RFSST), que ingress a la Uni Sovitica el 30 de desembre del mateix any com una de les entitats constituents de la Uni. La Repblica Socialista Sovitica de l'Azerbaidjan (RSSAz) fou una de les entitats integrants de la supra repblica i en fou part fins el 5 de desembre de 1939 quan la RFSST fou dissolta i la RSSAz va esdevenir una de les 16 repbliques de la Uni Sovitica.  

L'Azerbaidjan persa fou ocupat pels sovitics el 1941. Amb el suport dels ocupants es va desenvolupar un fort moviment autonomista, per finalment els sovitics van haver d'abandonar el pas el maig del 1946. Prsia va reconixer l'autonomia provincial (13 de juny de 1946) que garantia el s de la llengua turca local i els drets del govern autnom. Per el 4 de novembre de 1946 les tropes perses van entrar al territori i van suprimir l'autonomia.

La RSSAz es va declarar independent de la Uni Sovitica l'any 1991 com a Repblica d'Azerbaidjan. Al 1992 la repblica va entrar a formar part de l'ONU. La primera constituci es va aprovar tres anys desprs. El conflicte amb Armnia per les regions frontereres (districte de Nagorno Karabagh) i els refugiats continua sense resoldre.

 Economia .

La seva principal font de riquesa s el petroli i les indstries derivades, que representen el 70% de les exportacions i la meitat del pressupost nacional. L'agricultura i la pesca (a la Mar Cspia) no arriben al 20%. 

Es considera una economia de transici, perqu tot i la presncia de grans empreses, l'estat continua tenint-hi un paper planificador molt important. Grcies a l'ajuda exterior, el creixement econmic est estabilitzant la zona. 

Els seus socis comercials ms importants sn Rssia i Iran, que intercanvien gas i minerals.

 Cultura .

L'zeri s una llengua turquesa, s l'idioma oficial. la majoria de poblaci parla tamb rus. La seva literatura comena al voltant del segle VI. Una de les primeres obres d'importncia sn les faules de Dede Korkut, recull de llegendes presilmiques. 

Al poeta Nizami Ganjavi, que escrivia en persa, se'l disputen l'Azerbaidjan i l'Iran. La seva parella d'amants Layla i Majnun s molt famosa al pas. La histria d'amor, barrejada amb la religi, ha estat una parbola bsica per al sufisme. La histria de Koroglu es considera el poema pic nacional.

La msica tradicional s un acompanyament de la poesia (magham), amb un paper similar al de l'poca dels trobadors europeus. Estan ben valorades les improvisacions enmig dels passatges emocionants. Els intruments tpics sn de percussi i de corda.

El 94% de la poblaci es declara musulmana, sobretot de la branca sunnita. Prop d'un 5% sn cristians ortodoxos. L'estat s aconfessional, tot i el creixement del poder de l'islam.

Un dels personatges ms famosos del pas s el jugador d'escacs Garry Kasparov.

 Altres .

El clima s rid i a les zones altes t les caracterstiques de la tundra. No s'arriben a temperatures extremes.

Hi ha una minoria important trtara i un nucli jueu de llarga tradici. La meitat dels habitants del pas viuen en ciutats.

Una de les festes locals ms importants se celebra el 20 de gener, en commemoraci dels assassinats pels sovitics. La diada nacional s el 28 de maig.

 Vegeu tamb .
Azerbaijan Persa;
Dictadura de la Cspia Central.
Comuna de Baku;






























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26528" title="Agricultura romana" nonfiltered="1169" processed="1167" dbindex="11244">
L'agricultura romana durant el perode republic era la base econmica de l'estat; els pagesos formaven el nucli de la societat de Roma. 

 Possessi de la terra .

Al principi els romans posseen la terra en usdefruit i la seva riquesa (pecnia) es mesurava pels ramats i els estalvis personals eren el peculium (bns en bestiar). Ms tard es va introduir la propietat privada de la terra.

Les primeres terres dels romans es deien heredium, de herus (propietari), i en un principi no superaven les dues jovades (5400 metres quadrats), encara que, a ms, hi havia la casa, les quadres, el rafal i les pastures. Aquestes petites porcions de terra aviat van ser superades i si en algun cas es van mantenir va ser per als cultivadors antics de les ciutats dominades, per no per als ciutadans romans.

 Terres de l'estat .

Les terres de Roma s'incrementaven peridicament amb aproximadament un ter de les terres que s'expropiaven a les ciutats venudes. A ms, els venuts havien de conrear els dos teros restants per contribuir a les crregues i serveis com a propietaris no ciutadans. El ter que corresponia a Roma (ager publicus) era traspassat en part a ciutadans romans.

Quan se sotmetia o fundava una ciutat (o colnia) es feien les assignacions de terra. A lager publicus es formaven les colnies amb ciutadans romans com a propietaris d'almenys vint jovades, i de fet es considerava no rendible una propietat de menys de set jovades (entre 17.640 i 18.900 metres quadrats).

 Conreus i treball .

El conreu principal eren els cereals i les lleguminoses. Ms tard es va introduir la vinya, i fins i tot ms tard s'arrencaren les vinyes i es va importar l'olivera. Com a arbria fruitera destaca la figuera.

Els pagesos llauraven la terra amb la famlia. Els estris de llaurar eren estirats per bous. Noms els pagesos que posseen moltes terres feien servir esclaus o jornalers.

Els ramats pasturaven a les pastures comunals. 

Al treball succea el descans: quatre vegades el mes, cada vuit dies (Nonae) el pags aturava la seva activitat i es dedicava a les compres a la ciutat i a altres assumptes. Les festes es feien desprs de la sementera d'hivern, i el descans durava llavors un mes tant per a l'amo com per a l'esclau i els animals (s'anomenava aquesta festa la Paganalia derivaci de pagus s a dir "vilatge").

 Conservaci i augment del patrimoni .

Perqu les terres no minvessin, els casaments es feien freqentment dins la mateixa famlia. Els cohereus continuaven en general administrant l'heretat en indivs, i no van ser freqents les grans particions. El costum va perdurar, i fins i tot al final de l'Imperi els fundus tenien el nom d'un sol propietari. Sovint l'Estat va assignar terres a aquests copropietaris evitant-se aix la partici al cap de poques generacions.

L'adquisici de terres per alguns propietaris, les escasses particions, i les herncies d'altres branques familiars extingides, van amenar a l'existncia d'algunes grans propietats. En aquests casos el domini era parcellat, i quedava una part per al propietari que els cultivava (sovint per mitj d'esclaus) i la resta mitjanant parcelles cedides en usdefruit per a parents (fills del Pater familias generalment), clients o esclaus. Si l'usufructuari era lliure l'arrendament durava el temps que estimava l'arrendador, que la possea en un estat similar a l'anomenat ms tard precari; en cas que el propietari desitgs posar fi a la cessi no hi havia forma legal d'oposar-s'hi, si b en contrapartida sovint l'usufructuari no pagava cens per l's, i eludia freqentment les prestacions establertes mitjanant el lliurament d'una part dels fruits (cosa que l'aproximava a la condici d'arrendatari, sense ser-ho en no existir un termini per a la utilitzaci). En dependre de l'amo la continuaci de l's de la parcella, el vincle de clientela s'accentuava.

 Propietaris i pagesos .

El gran propietari estava unit a la gleva com el pags. Era una aristocrcia agrria i no una noblesa ciutadana. Casa seva estava on era la seva hisenda (encara que possea allotjament a la ciutat, on acudia peridicament per arranjar els seus negocis o per passar l'estiu).

La massa dels proletaris la formaven els abans esmentats precaristes, homes lliures de famlies decadents (amb dret de ciutadania), de ciutadans de ciutats sotmeses, o b clients o esclaus afranquits. Els pagesos lliures de ciutats sotmeses actuaven sovint com a jornalers, encara que molts posseen la seva porci de terreny. Quan els pagesos de ciutats sotmeses eren convertits en esclaus, aconseguien freqentment la seva llibertat i es convertien en precaristes. El conjunt de camperols lliures per no propietaris arrib a ser molt nombrs i proporcionava a l'Estat un nucli de gent sempre disposada per a la colonitzaci en les terres sotmeses. En les ciutats sotmeses la majoria dels pagesos eren propietaris i lliures, i hi era rara l'esclavitud menys all on tots els antics ciutadans havien estat declarats esclaus de Roma. Els esclaus dels ciutadans romans provenien generalment de les captures d'enemics en les guerres; en la seva majoria eren altius i es feia difcil doblegar la seva voluntat; si eren bons treballadors se'ls assignaven terres com a precaristes, i com ja hem dit era freqent que hom els acabs alliberant.

Les pastures eren comunals i propietat de l'Estat, per noms podien fruir-ne els ciutadans romans, essent-ne l'excepci el gaudiment per no ciutadans, encara que fossin propietaris. 

 Normativa legal.

Les lleis Licinia-Sextia van autoritzar les ocupacions de les terres pbliques susceptibles de conreu. Com la percepci del delme de la collita o el cinqu del vi i oli no va ser modificat, l'Estat va obtenir poca rendibilitat de la mesura. Els dominis pblics van seguir concedint-se en rgim d'ocupaci a les famlies patrcies i a l'aristocrcia plebea.

Les grans propietats agrcoles i el conreu a gran escala, arribaren a un notable desenvolupament. L's massiu d'esclaus va haver de ser combatut per la Llei del 367 aC que obligava a tenir un nombre similar de jornalers assalariats lliures i d'esclaus.

 Desenvolupament .

Es creu que el desenvolupament del conreu en gran escala va ser degut a la introducci del cultiu del blat en lloc de l'espelta.

El conreu de la vinya i l'olivera es desenvolupa al Latium, per el blat s majoritriament importat de Siclia.

Vegeu: Roma (Regne i Repblica)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26529" title="Indstria romana" nonfiltered="1170" processed="1168" dbindex="11245">

Al principi les indstries es van organitzar a Roma en set rams d'activitat o gremis: els msics, els argenters (treballadors de la plata), els courers (treballadors del coure), els fusters (treballadors de la fusta), els tintorers (treballadors dels tints), els terrissaires (treballadors del fang), els sabaters (treballadors de les sabates) i els bataners (treballadors de les teles i pells).
Els filats corresponien a les dones.

Ms tard es van incloure en els gremis els metges i els forners, i desprs els ferrers i altres oficis.

 Vegeu tamb .

Forns romans de la Fornaca de Vilassar de Dalt;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26530" title="Sicili" nonfiltered="1171" processed="1169" dbindex="11246">
El sicili s una llengua romnica que es parla a l'illa de Siclia, a la part centre i sud de Calbria i a la part sud de Pulla (Itlia).
 Evoluci .
El sicili (U Sicilianu, Lingua Siciliana), com a llengua prpia, evolucion a partir del llat, amb moltes influncies del grec tant prvies a la conquesta romana, com al perode que va formar part de l'Imperi Bizant a partir del 450 dC.

Vora el segle XIII el sicili estava format com a llengua romnica, amb influncia del provenal i del normand. En aquest moment es produeix la incorporaci a la Corona Aragonesa del Regne de Siclia. Entre el segle XIII i el segle XV, el sicili va ser llengua oficial al parlament de Siclia, juntament amb el catal. Durant aquest perode va ser l'nic temps en qu el sicili va ser llengua oficial escrita. La influncia del catal en el sicili en aquest perode va ser important.

Amb la incorporaci del regne de Siclia al Regne d'Espanya desprs de la unificaci de la corona de Castella i la d'Arag, el catal i el sicili deixaren de ser llenges de la cort i comen a utilitzar-se el tosc, que esdevindria la base del modern itali.
La influncia de l'itali des d'aleshores ha estat marcada i va esdevenir l'nica llengua oficial. 

El sicili es mantenia de pares a fills com a llengua oral. A mitjan segle XX, gran part de la poblaci de l'illa parlava un sicili pur. La segent generaci parlava un sicili amb uns quants italianismes. A principis del segle XXI, la majoria dels jvens ja no sap parlar b el sicili o el mescla amb l'itali.

 Exemple de paraules similars entre catal i sicili .
 abbuccari - abocar;
 accabbari - acabar;
 addunarisi - adonar-se;
 affruntarisi - afrontar-se;
 anciova - anxova;
 arricugghirisi - recollir-se;
 arruciari - arruixar;
 attrivitu - atrevit;
 atturrari - torrar;
 muccaturi - mocador;
 nzirtari - encertar;
 palataru - paladar;
 pinzeddu - pinzell;
 priarisi - prear-se;
 ragogghia - argolla;
 darrieri - darrera;

Exemple de llengua escritta .
Lu Patri Nostru.
Patri nostru, chi siti 'n celu,
Sia santificatu lu vostru nomu, ;
Vinissi prestu lu vostru regnu,
Sempri sia fatta la vostra Divina Vuluntati ;
Comu  'n celu accuss 'n terra. ;
Dtinillu sta jurnata lu panuzzu cutiddianu ;
E pirduntini li nostri piccati ;
Accuss comu nui li rimittemu  nostri nimici ;
E nun ni lassati cascari nt tintazzioni, ;
ma scanztini d mali.
Amen.

Astrattu di Antoniu Venezianu.
Celia, Lib. 2.
(~1600)
Non  xhiamma ordinaria, no, la mia;
 xhiamma chi sul'iu tegnu e rizettu, ;
xhiamma pura e celesti, ch'ardi 'n mia;
per gran misteriu e cu stupendu effettu.
Amuri, 'ntentu a fari idulatria,
s'ha novamenti sazerdoti elettu;
tu, sculpita 'ntra st'alma, s la dia;
sacrifiziu lu cori, ara stu pettu.

Astrattu di Giovanni Meli.
Don Chisciotti e Sanciu Panza (Cantu quintu).
(~1800)
Stracanciatu di notti soli jiri; ;
S'ammuccia ntra purtuni e cantuneri;
cu vacabunni ci mustra piaciri;
poi lu so sbiu sunnu li sumeri,
li pruteggi e li pigghia a ben vuliri, ;
li tratta pri parenti e amici veri;
siccomu ancura   n'amicu viraci;
di li bizzari, capricciusi e audaci.

Astrattu di Ninu Martogliu.
Briscula 'n Cumpagni.
(~1900)
 Crricu, mancu? Cca cc' 'n sei di spati!...
 E chi schifiu , di sta manera?
Don Peppi Nnappa, d'accuss jucati?

 Misseri e sceccu ccu tutta 'a tistera,
comu vi l'haju a diri, a vastunati,
ca mancu haju sali di salera!


Enllaos externs.

Lingua Siciliana;
www.linguasiciliana.org;
Diccionari Sicili - Angls - *Webster's Dictionary the Rosetta Edition;
 ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26532" title="Comer rom" nonfiltered="1172" processed="1170" dbindex="11247">
El comer rom fou l'activitat d'intercanvi de productes per diners o altres productes que es produia a Roma, i que es va desenvolupar durant la repblica per arribar al mxim els segles I i II afavorit per la seguretat i les bones comunicacions, i en general per la pax romana.

Per al comer s'organitzaven mercats diaris, un cada nona s a dir cada vuit dies, anomenats Nundinae. Existien altres mercats peridics com fires, anomenats Mercatus.

Al principi el pagament de grans quantitats es feia en bous i moltons ( 1 bou = 100 asos = 10 moltons; 1 molt = 10 asos), el bronze (aes) fou tamb adoptat com tipus de canvi (d'on aestimatio).

Com productes importats, al costat d'alguns d'escassa incidncia en la poblaci i limitats als alts cercles de l'Estat (les joies d'or, el vidre fos, els objectes d'alabastre, els ous d'estru pintats, les perles de vidre o d'ambre, els perfums, els ornaments, teles, prpura, marfil i encens) estaven els d's com entre els quals esmentem: els vasos de coure, els cntirs (amphora o ampulla), les copes (cratera), l'oli, la gola (commissari), l'artesa ((obsoninium), la massa i altres comestibles (lucuns, placenta, turunda...), els plats (patina), el greix (arvina), el cuir (lorum), i altres.

Els intercanvis comercials, inicialment pagats en bous o ovelles, ms tard es pagaven en moneda de coure. La primera moneda fou la lliura de coure i desprs van venir les monedes de plata (denari i sesterci).

El comer de Roma amb la provncia d'Hispnia Citerior tingu un producte destacat: el vi, era portat cap als mercats celtibrics mitjanant Calagurris (Calahorra) i altres ciutats. Els turdetans, que cultivaven el vi des d'antigament, ampliaren limitadament la seva producci.

Vegeu Roma (Regne i Repblica);

Interrupci del comer al segle III .

Molt greu per a la vida en general va ser la interrupci del comer, iniciada amb les invasions devastadores que penetraven profundament en l'Imperi i el sorgiment del bandidatge en diversos punts de l'Imperi a la segona meitat del segle III.

Tots aquells que depenien del comer per subsistir, van quedar seriosament afectats per un doble motiu: l'escassa producci, la guerra o la inseguretat impedien l'arribada de les mercaderies; i quan arribaven els pagesos, empobrits per la perduda de valor dels diners i les fortes obligacions a les quals estaven sotmesos, no podien adquirir els productes.

La falta de comer va fer baixar les condicions generals de vida, i va contribuir mpliament a l'augment dels preus (al faltar els productes, alguns d'ells, molt sollicitats, arribaren a preus altssims), i per tant al rpid empobriment de la poblaci.

La dificultat dels viatges i del transport, en contrast amb la situaci anterior, eren notables. Qualsevol viatger o caravana devia arriscar-se a ensopegar amb una horda de brbars, i si no era el cas, era fcil vctima dels bandits que, davant la pobresa, havien sorgit per tot l'Imperi, i que fins i tot van organitzar-se en bandes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26535" title="Calendari rom" nonfiltered="1173" processed="1171" dbindex="11248">
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies. El mes era la fracci major, i el dia la menor, encara que desprs es va dividir en hores.

Els romans consideraven que el dia s'iniciava a mitjanit. A l'establir-se l'any (de annus = anell) li van fixar una durada de 10 mesos, per ms tard, per influncia grega, es va passar a l'any de 12 mesos, amb 368 dies i   d'un altre, amb mesos de 30 i 29 dies alternativament, i cada dos anys un any amb 13 mesos, ajustant-se progressivament el sistema suprimint o agregant dies. Aix es va establir un any que comenava a la primavera (en el mes dedicat a Mart, s a dir el mes Martius = mar), desprs seguia el mes que s'obre (Aprilis = abril), el del creixement (Majus = maig) i la de la florida (Junius = juny). Desprs els mesos seguien per ordre del cinqu al des: Quinctilis (juliol), Sextilis (agost), September (setembre), October (octubre), November (novembre) i December (desembre); seguia el mes d'obertura dels treballs agrcoles (Januarius = gener) i el mes de les purificaciones (Februarius = febrer). Si s'afegia un altre mes, aquest no tenia nom per se l'anomenava Mercedonius per estar consagrat a la paga.

Amb els progressius reajustaments es van fixar mesos de 31 dies (mar, maig, juliol i octubre), de 28 dies (febrer, que cada quatre anys tnia 29 dies) i de 29 dies (els altres), intercalant-se un mes de 27 dies cada dos anys. Aix, el primer i el tercer any del cicle tenien 355 dies cadascun; el segon any 383 dies; i el quart any 382 dies, s a dir, en total 1474 dies. Cada mes es dividia en setmanes d'entre 4 i 9 dies; la segona i quarta setmana del mes eren de 8 dies, la tercera de 9 dies menys el febrer que eren 8 i en l'intercalar que eren 7) i la primera setmana era de 6 dies en els mesos de 31 i de 4 en els altres. L'anunci de la durada de la primera setmana es deia anunci de les Calendes i a les setmanes de nou dies el nov dia es deia Nonae o Nones; el primer dia de la tercera setmana se li deia Idus o Ides.

A cada perode de cinc anys se li deia lustre a causa que es feien sacrificis l'any desprs de la revisi del cens (lustrum) que era cada cinc anys.

El calendari solar grec comptava 365 dies i mig, mentre el llat comptava 368 dies i tres quarts d'un altre. Per adaptar-se a aquesta situaci i al cicle tic de vuit anys, en lloc d'afegir 59 dies cada quatre anys es van afegir 90 dies cada vuit anys. El mes de febrer de 29 dies va ser redut a 24 dies (i quan febrer tenia tan sols 28 dies va passar a tenir-ne 23), de manera que l'any solar rom va passar a tenir 366 dies i un quart d'un altre.

 Calendari imperial . 

El mes daprilis durant el govern de Ner es va dir Neronianus

Quinctilis i Sextilis es van rebatejar julius i august en honor de Juli Csar i d'August.

September i Octuber durant el govern de Domici es van dir Germanicus i Domicianus).


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26537" title="Festes romanes" nonfiltered="1174" processed="1172" dbindex="11249">
A Roma es celebraven diverses festivitats, destacant la festa del llop (Lupercalia) en honor al du dels socors Faunus, i que els dansaires eren els Luperci; la festa d'Hrcules, amb les confraries dels Poticians i els Pinarians; la de Jpiter Capitol i d'altres.

Les festes en honor de Roma estaven presidides per sis verges anomenades Vestals. La festa de Mart se celebrava de l'1 al 23 de mar; la festa de la deessa Tellus (deessa dels camps sembrats) era el 15 d'abril i es deia Fordicida. El 19 d'abril eren les festes de Ceres (Cerialia) i el 21 d'abril era la festa de la Parilia, dedicada al du dels ramats Pales. 

Altres festes eren les  Vinalia ( 23 d'abril), Les Robigalia ( 25 d'abril), les Saturnalia ( 17 de desembre), les Compitalia i altres.

La principal festa romana eren els Jocs (Ludi Romani o Ludi Maximi o Ludi Magni), costum importada de Etrria. Aquests Grans Jocs comenaven amb una process desprs de la qual anaven les imatges dels dus i darrere els guerrers; seguien les comparses de ballarins (Ludii) amb tniques vermelles i els homes adults amb cascos i armadures, els adolescents amb pells d'ovelles; desprs venien els msics (el collegi dels msics o Collegium Tibicinum era tan antic com el dels Salii o saltadors dansaires, per tenia una consideraci inferior). Aquesta festa se celebrava a la tardor, al retorn de les tropes en campanya, i era una festa per celebrar la victria. Inicialment duraven un sol dia per amb el temps se'ls van afegir dies (un dia el 387 aC, un altre el 260 aC i un altre el 245 aC) i es va passar als quatre dies. La seva organitzaci es va encomanar als edils curuls. L'espectacle principal era la carrera de carros, que se celebrava l'ltim dia. Els altres dies eren de festa popular, havent-se introdut les representacions teatrals en taulats de fusta. Els msics i mims recorrien els carrers. L'ofici de cantaire, poeta, ballador i arlequ impedia a qui ho exercia l'accs a la milcia i votar en les assemblees populars.

En el carnaval popular (Saturae) s'usaven mscares. La msica es feia amb flautes (Tibia).

En les festes se celebraven combats i carreres de carros. Els vencedors rebien una palma com corona cosa que era considerat un gran honor, i un rom s'enterrava sempre amb les palmes o corones guanyades.

Tamb destacava entre les diverses festes la dels Ragis,  dedicada als morts.

Totes les festes tenien un desenvolupament similar, cadascuna amb les seves particularitats.

Amb les remeses de blat que arribaven de les provncies sotmeses, enviades pels procnsols o ofertes voluntriament per obtenir favors, els edils curuls van poder efectuar des de mitjans del Segle II aC el subministrament de gra a preus nfims. Els magistrats prometien ms jocs i festivitats per ser elegits i es van crear noves festes, entre elles la festa de Ceres, protectora del Poble (anomenada festa de la Cerelia, l'abril, establerta cap al 220 aC), els Jocs Plebeus (des del 216 aC), la festa d' Apollo (Ludi Apollinares, des del 212 aC), la festa de la Gran Mare Frgia (Magna Mater Idaea, des del 204 aC). El 173 aC es va crear una festa menor, els Jocs Florals o Florlia (Ludi Florensei).

Els magistrats que s'encarregaven de l'organitzaci dels jocs devien pagar-los del seu peculi. Corresponien als edils curuls els antics jocs de Roma (Ludi maximi), els Jocs de la Mare de les Deesses o Magna Mater (Ludi Megalenses o Megalnsia) i els Jocs Florals. Als edils plebeus corresponien els Jocs Plebeus i la Cerelia. Al pretor de la ciutat els Jocs Apollinaris. Per rivalitzar entre si els magistrats van elevar les despeses dels jocs a grans sumes, amb l'esperana d'assegurar-se la seva elecci como cnsols.

Per obtenir el vot es va anar imposant un regal voluntari, consistent en un combat de gladiadors, pagat de la butxaca particular de l'aspirant (Manus). Un combat de gladiadors costava 720000 sestercios com a mnim, i aix era la mesura de la capacitat de l'aspirant front al poble.

 Festes a l'poca imperial .

Citarem les principals festivitats romanes:

Les Lupercalia (festa del llop) en honor al du dels socors Faunus.
La festa d'Hrcules.
Les Liberalia (el 17 de mar, en honor de Bacus, per diferents de les Bacanals).
La festa de Jpiter Capitol.
Les Apollinaria (festes en honor d'Apollo).
Les Caprotina (dedicades a Juno).
Les Consualia (dedicades al du Consell, protector de Roma).
Les Hilaria (en honor de Cibeles, mare dels dus).
Les Mayuma ( 1 de maig, festes del luxe i de les despeses).
Les Matralia (en honor a la deessa Matuta, sol per a dames).
Les Matronalia (festa de les dames nobles, l'1 de mar).
La Magna Mater Idaea (festa de la Gran Mare Frgia).
La festa de Mart (1 al 23 de mar).
Les Terminalia (ltim dia de febrer en honor al du Terminus);
La festa de la deessa Tellus o Fordicidia (deessa dels camps sembrats, el15 d'abril).
La Cerialia (Festa de Ceres, 19 d'abril).
La Parilia o Palilia (Festa de la deessa dels ramats Pales).
Les Vinalia ( 23 d'abril i 19 d'agost, en honor de Venus i Jpiter).
Les Meditrinalia (festes al final de la verema, en les que es provava el vi nou).
Les Robigalia ( 25 d'Abril).
Les Saturnalia ( 17 de desembre, desprs amb Csar va passar a dos dies i amb August a quatre,  a les quals Callgula va agregar un dia, la festa de la Joventut o Juvenalia, i ms tard es va fondre amb les festes de les Sigilaria, amb una total probable de set dies. En aquestes festes abundaven els plaers i el vi, i els esclaus i els amos convivien com iguals, i fins a intercanviaven els papers. Alguns Emperadors admetien esclaus en la seva taula durant aquests festes).
Les Compitalia (festa dels Ragis i les Llars).
Les Lemuralia (festa privada per espantar als Lmurs, 9- 10- 11 de maig).
La Parentalia (festa publica per espantar a Lmurs i Larves).
La Febralia o Februales (festa fnebre en viglies de primavera).
La Larentalia (festa en honor de Acca Laurntia i dels deus Llars);
La festa dels Ragis (en honor dels Morts).
La festa de Germnic (establerta per Claudi en honor del seu pare).
La festa d'Antonia (establerta per Claudi en honor de la seva mare).
La festa de Marc Antoni (establerta per Claudi en honor del seu avi).
Les festes per les victries.
Els triomfs.

La principal festa romana eren els Grans Jocs Romans (Ludi Romani o Ludi maximi o Ludi Magni).

Cal esmentar tamb:

Els Jocs Plebeus (Ludi Plebeii).
Els Jocs Florals o Floralia (Ludi Florensei).
Els Ludi saeculares (dedicats a Prosrpina, van derivar d'una festa ombrvola a una celebraci d'alegria i triomf).
Els Jocs de la Gran Mare Frgia (Ludi Megalenses o Megalensia).
Els Jocs de Ceres (Ludi Cerealia);
Els jocs Apollinaris (Ludi Apollinares).
Els Jocs Capitolins (creats per Domici).

Amb August els dies festius van arribar a ser 66 cada any. August va reduir les festes en trenta dies. Amb Traj es va celebrar una festa (per commemorar la seva victria a Dcia) que va durar 123 dies.

Els romans eren molt aficionats als jocs d'atzar, costum que van exportar a altres pobles (encara que molts ja la practicaven).

Els jocs lcits eren  el monbol, el contomonbol, el quitamum contacesu sine fabula, el peryditem i el hipiscum, on solament es permetien apostes petites. Tamb s'apostava en les lluites de la palestra (edifici annex a un gimns o independent, on es practicava l'esport de la lluita).

En cas de practicar-se un joc illcit s'imposava una multa de deu lliures, i l'edifici en el qual es practicava podia ser confiscat. El seu import es destinava a les obres pbliques. No hi havia acci legal per reclamar els guanys en el joc, llevat d'aquells organitzats a favor de la ciutat (urbi pro virtutem certamen fit).

Vegeu tamb.
Roma (Regne i Repblica);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26538" title="Bahames" nonfiltered="1175" processed="1173" dbindex="11250">



Les Bahames sn un estat insular de l'Amrica Central, situat a l'oce Atlntic, al sud-est de la pennsula de Florida, al nord-est de Cuba, al nord d'Hait i a l'oest de les illes Turks i Caicos. Est format per l'arxiplag homnim, on destaquen les illes d'Andros, Grand Bahama, Abaco, Eleuthera, Cat, Long Island i Great Inagua. La capital s Nassau.

L'illa de San Salvador (o Guanahani), una de les ms orientals de les Bahames, fou la primera terra d'Amrica que es trob Cristfor Colom, el 12 d'octubre de 1492. 

Antiga colnia britnica, se'n va independitzar l'any 1967.

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26539" title="Bahrain" nonfiltered="1176" processed="1174" dbindex="11251">




Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain (Arbic:                , Mamlakat al-Ba rayn), s un estat insular del sud-oest d'sia, format per un arxiplag d'unes 30 illes situat al Golf Prsic, prop de la costa d'Arbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals sn Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides tamb per un dic. La capital s Al-Manama.

Antic protectorat britnic, el 1971 es va declarar independent. s una monarquia hereditria encapalada per la figura de l'emir.

Histria.
Bahrain ha estat habitat des de temps antics, i s'ha proposat com a l'emplaament del bblic Jard de l'Edn. La seva situaci estratgica al Golf Prsic l'ha dut a sser governat i influenciat pels assiris, els babilonis, els grecs, els perses i, finalment, els rabs, sota els quals les illes esdevingueren musulmanes.
 
Articles relacionats.
Illes Hawar;






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26541" title="Bangla Desh" nonfiltered="1177" processed="1175" dbindex="11252">



Bangla Desh (o Bangladesh) s una repblica popular de l'sia meridional, situada al golf de Bengala, al delta que formen els rius Ganges i Brahmaputra. Est voltada per l'ndia al nord, l'est i l'oest, mentre que al sud-est limita amb Myanmar i al sud amb el golf de Bengala. s un pas molt poblat, amb ms de 130 milions d'habitants. La capital s Dhaka (o Dacca), amb ms d'11 milions d'habitants i la segona ciutat principal s Chittagong, amb ms de 3 mili d'habitants.

El nom Bangla Desh significa, en bengal, "Bengala lliure". Tamb pot significar 'pas dels qui parlen bengal'. Antigament conegut com a Pakistan Oriental, es va independitzar d'aquest pas l'any 1971.

Referncies.
























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26543" title="Barbados" nonfiltered="1178" processed="1176" dbindex="11253">



Barbados s un estat insular de l'Amrica Central, a les Petites Antilles. Est format per l'illa del mateix nom, situada a l'oce Atlntic, a l'est de Saint Vincent i les Grenadines. Antiga colnia britnica, s independent des de 1966. T una poblaci de ms d'un quart de mili d'habitants, que es concentra majorment a la capital, Bridgetown.

Histria.
Fou el 1536 quan l'explorador portugus Pedro A. Campos qui originariament li don el nom de "Os Barbados" ("Els barbuts") degut a l'aparena de les figueres de l'illa, les quals tenien arrels aries semblants a "barbes".

No obstant a, l'illa rest deshabitada fins que els britnics comenaren la colonitzaci el 1627, encara que algunes tribus Amerindies hi havien viscut anys enrere. Pocs anys desprs (1652) fou convertida en possessi britnica. Fou reploblada per esclaus que treballaven a les plantacions de sucre fins que al 1834 s'abol l'esclavitud.

Les reformes socials i poltiques entre el 40 i el 50 esdevingu en la independncia del Regne Unit al 1966, encara que des del 1961 amb les eleccions ja tenian un fort grau d'independncia de l'Imperi. No obstant a, romangu com a membre de la Commonwealth of Nations.

Geografia.

Barbados s una illa relativament plana: el punt ms elevat s el Mont Hillaby, d'uns 336 m. s la ms oriental de les Petites Antilles, la cadena d'illes que trobem al mar del Carib, entre aquest i l'oce Atlntic. El clima s tropical amb temperatures voltant els 25 tot l'any i una estaci de pluja del mes de juny a l'octubre. Vorejada d'esculls corallins, es compon sobretot de terra calcria i volcnica.

Economia.
Article principal: Economia de Barbados.;

Poltica.
Els principals partits sn el Democractic Labour Party (DLP) i Barbados Labour Party (BLP), a l'actualitat primer ministre s Owen Arthur del BLP.


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26544" title="Belize" nonfiltered="1179" processed="1177" dbindex="11254">



Belize s un estat de l'Amrica central, que limita al nord i nord-oest amb Mxic, a l'oest i al sud amb Guatemala i a l'est amb el mar de les Antilles. La capital n's Belmopan.

Antiga colnia britnica (antigament era coneguda com a Hondures Britnica), va obtenir la independncia l'any 1981.

Belize sempre ha estat reclamada com a part integral de Guatemala. Cont la cova blava ms gran del mn




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26546" title="Benn" nonfiltered="1180" processed="1178" dbindex="11255">



La Repblica de Benn s un estat de l'frica Occidental, situat entre Nigria a l'est, Togo a l'oest, Burkina Faso i el Nger al nord i el golf de Guinea al sud. La capital administrativa s Porto-Novo, per la ciutat ms poblada s Cotonou.

Antiga colnia francesa amb el nom de Dahomey, va obtenir la independncia l'any 1960. De 1975 a 1990 la forma de govern fou la repblica popular.



 Poltica .
 Divisi poltico-administrativa .


Al 1999 es varen contitur dotze departaments al Benn. Aquestes estan subdividides en 77 comunes (municipis). Les provncies sn:

 Alibori;
 Atakora;
 Atlantique;
 Borgou;
 Collines;
 Donga;
 Kouffo;
 Littoral;
 Mono;
 Oum;
 Plateau;
 Zou;

 Geografia .
 Llenges .
La llengua nacional o oficial de la Repblica de Benn s el francs. El SIL International ha llistat un total de 54 llenges a Benn. Totes elles estan vives:  
Aguna: 3.270 parlants al Benn. Es parla a la provncia Zou, a la sots prefectura de Djidja, a prop del poble d'Agouna. Tamb s'anomena  Awuna i Agunaco. ;
Aja: 588.100 parlants al Benn. Es parla al sud-oest de benn, a la zona del riu Mono, sobretot a la provncia Couffo, a la provncia Mono. Tamb hi ha poblaci Aja visquen barrejada amb altres grups a la provncia Zou. Tamb es troben parlants d'aja a Cotonou i a moltes ciutats del sud del Benn. ;
Anii: 33.600 parlants al Benn. Es parla a les dues bandes de la frontera entre Togo i Benn. A Benn es parla al sud de la provncia Aracora, a la sotsprefectura Bassila.
Anufo: 13.800 parlants al Benn. Es parla a pocs pobles de la provncia Atakora, a les sots-prefectures de Cobly i Boukombe. ;
Baatonum: 460.000 parlants al Benn. Es parla al centre i al nord del pas. Sobretot a la provncia Borgou.
Biali: 64.500 parlants al Benn. Es parla a la provncia Atakora, a la sots-prefectura de Materi. Tamb hi ha parlants a la sots-prefectura de Ouessi, a la provncia Borgou. ;
Boko: 70.000 parlants al Benn. Es parla a la provncia borgu.
Dendi: 30.000 parlants al Benn. Es parla a la provncia Atakora i a la provncia borgou, a la ribera del riu Nger, des del riu Medru fins la frontera amb Nigria. Al nord del Benn.
Ditammari: 20.000 parlants al Benn. Es parla a la provncia Atakora, a les sots-prefectures de Boukombe i Natitingou, al llarg de la carretera entre Djougou i Parakou.
Ede Cabe: 69.000 parlants al Benn. Es parla a la sots-prefectura Tchaourou, de la provncia Borgou i a les sots-prefectures de Sav i Ouss, a la provncia Zou.
Ede Ica: 63.000 parlants al Benn. Es parla a la provncia Zou, a la sots-prefectura de Bante.
Ede Idaca: 100.000 parlants al Benn. Es parla a la provncia Collines, a les sots-prefectures de Dassa-Zoume i Glazou.
Ede Ije: 50.000 parlants al Benn. s parlat a la provncia Plateau i a la provncia Zou. Sobretot es parla en districtes rurals. ;
Ede Nago: 200.000 parlants al Benn. Es parla al sud-est del Benn, a la provncia Plateau, a les sots-prefectures de Ketou, Pobe, Adja-Ouere, Ifangni i Sakete.
Ede Nago, Kura: 25.000 parlants al Benn. Es parla a la sots-prefectura de Bassila, a la provncia Donga. ;
Ede Nago, Manigri-Kambol: 30.000 parlants al Benn. es parla a la provncia Donga (avui sud de la provncia Atakora). ;
Fon (llengua): 1.700.000 parlants al Benn. Es parla a la provncia Zou, a la provncia Atlntica i a la provncia Litoral (Cotonou) Tamb hi ha molts fon dispersos a les ciutats del nord del Benn. ;
Foodo: 24.500 parlants al Benn. Es parla a la sots-prefectura d'Ouake, a la provncia Atakora.
Francs: 16.700 persones el tenen com a llengua materna. ;
Fulfulbe, Borgu (Fulbe): 280.000 parlants al Benn. Es parla a la provncia Atakora i a la provncia Borgou. Tamb hi t variants dialectals que es parlen a la provncia Zou. s una llengua Ful. Tamb se l'anomena peul.
Fulfulbe, Gorgal (Fulbe): 30.000 parlants al Benn. Es parla al nord de la provncia borgou. Tamb se l'anomena peul.
Gbe, Ayizo: 328.000 parlants al Benn. Es parla a les provncies Mono i Atlntica.
Gbe, Ci: 25.000 parlants al Benn. es parla a la sots-prefectura Lalo, a la provncia Mono.
Gbe, Defi: 13.500 parlants al Benn. Es parla al sud-est de Benn, a la provncia Oueme, a la sots-prefectura Seme-Kpodji, entre el riu Oueme, la lnia del ferrocarril entre Cotonou i Porto-Novo, i el Golf de Guinea.
Gbe, Eastern Xwla: 80.000 parlants al Benn. Al sud-est del Benn, al llarg de la costa. A  la provncia Oueme. ;
Gbe, Gbesi: 65.000 parlants al Benn. es parla a la provncia Atlntica, a les sots-prefectures de Kpomasse, Alada i Tori-Bossito; i al voltant del llac Aheme, a la provncia Mono.
Gbe, Kotafon: 100.000 parlants a la provncia Mono, sobretot a les sots-prefectures de Lokassa i Athieme. Tamb hi ha alguns poblats a les sots-prefectures Bopa, a prop del llac Aheme i a la Grand-Popo.
Gbe, Maxi:66.000 parlants al Benn. Viuen a l'antiga provncia Collines (actual meitat nord de la provncia Zou), a les sots-prefectures Dassa-Zoume, Savalou, Bante, Glazoue i Ouessi.
Gbe, Saxwe: 6.272 parlants, a la provncia Mono. ;
Gbe, Tofin: 90.000 parlants a la provncia Atlntica, a la sots-prefectura So-Ava.
Gbe, Waci: 110.000 parlants a la provncia Mono.
Gbe, Weme:60.000 parlants a les provncies Atlntica i Weme.
Gbe, Xwla Occidental: 50.000 parlants al Benn. Viuen a la costa occidental de la provncia Mono i a lea provncia Littoral.
Gbe, Xwela: 65.000 parlants a la provncia Mono, a la zona propera al llac Aheme i a la provncia Atlntica. ;
Gen (llengua): 158.000 parlants a les provncies Mono i Atlntica. ;
Gourmanchna: 62.000 parlants al nord de Benn, sobretot a la provncia Atakora. ;
Gun: 243.000 parlants al Benn. Es parla sobretot a la provncia Weme.
Hausa: Es parla a les provncies Atacora i Borgou i a les ciutats ms gran i els centres mercantils. ;
If: 80.000 parlants a la Collines (nord de la provncia Zou). El seu cenre principal s a Tchetti.
Kabiy:30.000 parlants a la Donga (provncia Atakora).
Kyenga:1.000 parlants a Alibori (provncia Borgou), a prop del poblat de Tungan Bage.
Lama (llengua):69.000 parlants a la provncia d'Atakora.
Lukpa: 50.000 parlants al Benn. La majoria a la provncia Atakora. ;
Mbeline: 24.500 parlants a la provncia Atakora. ;
Miyobe: 7.000  parlants al Benn, a la provncia Atakora.
Mokole: 65.500 parlants a la provncia borgou.
Nateni:66.000 parlants a la provncia Atakora. El centre de creences prctiques tradicionals dels Nateni (grup tnic) est a Tayakou.
Ngangam: 20.000 parlants al Benn. ;
Notre: 1.500 parlants, a la provncia Atakora. ;
Tchumbuli: 2.500 parlants a Collines, en tres poblacions: Okounfo, Edaningbe i Gbede.
Tem (llengua): 50.000 parlants al Benn. ;
Waama: 50.000 parlants a la provncia Atakora. 20.000 d'ells sn monolnges. El seu centre cultural s Natitingou. Tamb hi ha parlants a Cotonou i a l'oest de Nigria. ;
Yom: 74.000 parlants a la zona de Djougou, a la provncia Atakora.
Ioruba: 465.000 parlants al Benn. Es parla a Porto-Novo i a les principals ciutats del pas.

Economia.
Benn t una forta dependncia de l'agricultura i la seva economia est en vies de desenvolupament. El producte ms exportat s el cot, al voltant del qual hi ha observaci internacional per les sospites de treball infantil. El pas forma part de la Comunitat Econmica dels Estats de l'frica Occidental i t previstos projectes energrtics amb els pasos vens per millorar les infraestructures i aix atreure ms turisme.

Vegeu tamb.
 Regne de Benn;
 Zou;
 Referncies .










































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26547" title="Comtat de Berga" nonfiltered="1181" processed="1179" dbindex="11256">
El comtat de Berga, o vescomtat de Berga, fou una jurisdicci feudal dels segles X a XII depenent del comtat de Cerdanya. Comprenia l'actual comarca del Bergued, sense la vall de Lillet, i part del Bages (Navs i Sant Mateu de Bages).

Noms va tenir dos perodes breus amb comtes titulars propis:
Entre 988 i 1002, Oliba I;
Entre 1035 i 1050, Bernat I de Berga i Berenguer I de Berga;
Va ser governat habitualment com a comtat autnom per vescomtes feudataris del comte de Cerdanya. 

 Orgens .
El seu origen es troba en l'antic pagus de Berga, una demarcaci existent segurament en temps dels visigots i dels romans, ja que coincidia amb el territori de l'antiga tribu ibera dels bergistans o bergussis. En un principi, el pagus de Berga formava part del comtat de Cerdanya.

L'expansi del comtat de Cerdanya va fer que aquest comtat traspasss aviat, durant el segle IX, la barrera muntanyosa de la serra del Cad, la Tosa d'Alp, el Puigllanada i el Mogrony. A principis del segle X, els comtes de Cerdanya organitzaren el pagus de Berga com a comtat, nomenant-hi un vescomte el 905. El 1035, el comtat de Berga ja tenia una marca (frontera) amb els rabs:la marca de Berga, s a dir, el sector de la Segarra conquerit pels comtes de Cerdanya durant el segle XI, que comprenia una estreta franja des de Castellfollit de Riubregs, el Portell, Pujalt, Ferran, Gver i les Oluges, fins a prop de Trrega, limitada al nord i al sud pel comtat d'Urgell i pel comtat d'Osona. El 1058, el comte Ramon Guifr de Cerdanya va concedir al comte de Barcelona el dret a expandir-se per la seva marca, ms enll de les Oluges.

 Evoluci .
El comtat de Berga sempre va estar unit a la casa comtal de Cerdanya. El 988, desprs de l'abdicaci del comte de Cerdanya Oliba Cabreta, el comtat de Berga pass a govern del seu fill Oliba, qui, desprs de renunciar al govern el 1002, seguiria la carrera eclesistica i arribaria a ser l'abat Oliba; aleshores, el comtat de Berga pass al comte Guifr II de Cerdanya, germ de l'abat Oliba.

El 1035, Guifr II de Cerdanya abandon el govern dels seus comtats i es retir com a monjo al monestir de Canig; llavors, entre els anys 1035 i 1050, el comtat el reg el seu fill Bernat i, desprs, el seu germ Berenguer, futur bisbe de Girona; finalment, el comtat de Cerdanya pass al comte Ramon Guifr de Cerdanya, qui, el 1068, el ced al seu fill Guillem Ramon; aquest, el 1094 el conced al seu fill segon, Bernat Guillem, que en fou comte exclusiu fins que, el 1109, esdevingu comte de Cerdanya a la mort del seu germ Guillem Jord.

 La fi del comtat .
El 1117, arran de la mort sense descendncia del comte Bernat Guillem, va estingir-se la casa comtal de Cerdanya. Aleshores, els seus dominis -el comtat de Cerdanya, el comtat de Berga i el comtat de Conflent- passaren al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, cos germ de Bernat Guillem.

Durant el segle XII, els comtes de Barcelona desmantellaren tota l'organitzaci administrativa del comtat de Berga.

 Comtes de Berga .
Oliba I (l'abat Oliba) (988-1002);
Guifr II de Cerdanya (1002-1035);
Bernat I de Berga (1035-1050);
Berenguer I de Berga (1050);
Ramon Guifr  de Cerdanya (1050-1068);
Guillem Ramon de Cerdanya (1068-1094);
Bernat Guillem de Cerdanya (1094-1117);
Comtes de Barcelona, d'en de 1117;

 Pgines relacionades .
Marca Hispnica;
Berga;
Comtat de Cerdanya;
Vescomtat de Berga;
Bergued;

 Enllaos externs .
Histria dels comtats catalans








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26550" title="Kokand" nonfiltered="1182" processed="1180" dbindex="11257">

Kokand (o Quqon) s una ciutat de l'est de l'Uzbekistan, situada a l'extrem sud-occidental de la vall de Fergan, vora el riu Sokh, i s la capital de la regi de Fergana. T una poblaci de 180.000 habitants, segons l'estimaci del 2005.

s un centre manufacturer de fertilitzants, productes qumics, maquinria i productes alimentaris i txtils cot.

Kokand est emplaat a la crulla de les dues carreteres principals de la vall de Fergana, l'una que en direcci nord-oest travessa les muntanyes cap a Taixkent, i l'altra que travesssa la vall i que arriba fins a Khudjand (Tadjikistan) a l'oest i fins a Andijan a l'est. Per tot plegat, Kokand s el principal centre de comunicacions de la vall de Fergana.

Histria.
Kokand existeix des de, com a mnim, el segle X, quan era coneguda com a Khavakend i estava situada en una ruta de caravanes entre l'ndia i la Xina. Fou destruda pels mongols al segle XIII.

De 1571 a 1626, el khanat va formar part de l'emirat de Bukhara fins que va esdevenir independent a mitjan segle XVIII, i va tenir una poca de mxima puixana a la dcada dels anys 1820 i 1830.

La ciutat actual es va desenvolupar entorn d'un fort construt el 1732 a l'emplaament d'una altra antiga fortalesa anomenada Eski-Kurgan. El 1740 va esdevenir la capital d'un khanat uzbek (el khanat de Kokand), que va arribar fins a Qyzylorda a l'oest i a Bixkek (al Kirguizistan) al nord-est. Kokand fou el principal centre religis de la vall de Fergana durant el khanat. En una poca va tenir ms de 300 mesquites. 

El 1876, Kokand fou presa pels russos del general Skobelev. El tsar va dissoldre el khanat de Kokand, mentre permetia al khanat de Khiva i a l'emirat de Bukhara continuar existint com a protectorats directes seus. El mateix any, Kokand esdevenia part del Turquestan rus. De 1917 a 1918, fou la capital del govern autnom antibolxevic del Turquestan (l'anomenat Govern de Kokand).

Llocs d'inters.
El palau en runes de l'ltim khan, Khudayar Khan (1871), s'ala al centre de Kokand. A la ciutat tamb hi ha diverses mesquites i mausoleus reials. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26561" title="Luzzara" nonfiltered="1183" processed="1181" dbindex="11258">
Luzzara fou un marquesat d'Itlia governat per la famlia Gonzaga.

El origen del feu, fou Rofolf Gonzaga, senyor de Canneto, Castelgoffredo, Castiglione delle Stiviere, Rodolesco, Solferino i Mariana que va permutar amb el seu germ,  el marques de Mntua, les senyories de Mariana, Canneto i Rodoloesco a canvi de la de Luzzara el 1478, i en fou investit com a senyor per l'emperador  el 1494. Va morir a la batalla de Fornovo el 6 de juliol del 1495 i el van succeir els seus dos fills: Joan Francesc i Llus Alexandre, que governaren en indivs Luzzara, Castiglione, Solferino i Castelgoffredo, per el 1521 s ho van repartir i el primer es va quedar amb Luzzara i el segon amb Castiglione, Solferino i Castelgoffredo. Joan Francesc va obtenir el dret de primogenitura pel feu el 1524 i va abdicar al octubre segent, morint dos mesos desprs. El va succeir el seu fill gran Maximili que el 1557 va vendre el feu al seu cos el duc de Mntua per el va recomprar el 1561 amb ttol de marques. El va succeir el seu fill Prosper, majordom dels ducs de Mntua que li van concedir el marquesat de Borgo San Martino el 1590. El seu fill Frederic I, tercer  marques, fou comandant suprem de les milcies de Mntua el 1627 i va morir el 1630; el van succeir el seu fill, el seu net i el seu besnt, el darrer dels quals, Llus II va morir el 12 de juny de 1738 i la successi va passar al seu fill Basili, doncs l'hereu Frederic va renunciar per fer-se jesuta (va morir el 1777) i el segon Prosper havia mort el 1722, i a la mort de Basili el 1782 va passar a sa germ Joan que va morir el 1794 sense fills mascles i el va succeir com a titular la seva filla Llusa, casada amb Esteve de Sanvitale comte de Fontanellato (Parma) segons sembla perqu sa germana gran Carlota (+1823) i el seu marit Massimiliano Stampa marqus de Soncino van renunciar als drets. 

Senyors i marquesos de Luzzara.

Rodolf Gonzaga 1478-6 de juliol de 1495 (feu imperial 1494-1495) (primer senyor);
Joan Francesc Gonzaga 6 de juliol de 1495-29 de maig de 1521;
Llus Alexandre Gonzaga 6 de juliol de 1495-29 de maig de 1521;
Joan Francesc Gonzaga (sol) 29 de maig de 1521-11 d'octubre de 1524;
Maximilia Gonzaga 11 d'octubre de 1524-4 de mar de 1578 (excls 1557 a 1561) (primer marqus);
Guglielmo I Gonzaga, duc de Mntua 1557-1561;
Prosper Gonzaga 4 de mar de 1578-25 de setembre de 1614;
Frederic I Gonzaga 25 de setembre de 1614-1630;
Llus I Gonzaga 1630-24 d'abril de 1666;
Frederic II Gonzaga 24 d'abril de 1666-8 de mar de 1698;
Llus II Gonzaga 8 de mar de 1698-12 de juny de 1738;
Basili Gonzaga 12 de juny de 1738-21 de maig de 1782;
Joan Gonzaga 21 de maig de 1872-3 d'abril de 1794;
Lluisa 3 d'abril de 1794;
Esteve de Sanvitale, comte de Fontanellato 1794 (va portar el ttol fins el 1838);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26564" title="Universitat de Cornell" nonfiltered="1184" processed="1182" dbindex="11259">

La Universitat de Cornell, localitzada en  Ithaca en l'estat de Nova York, Estats Units, s una universitat membre de la  Ivy League.
Va ser fundada en 1865 per  Ezra Cornell, un home de negocis i pioner en la indstria del telgraf, i per  Andrew Dickson White, diplomtic i mestre.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26566" title="?" nonfiltered="1185" processed="1183" dbindex="11260">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics   (hiragana) i   (katakana) ocupen el segon lloc en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el primer en el poema iroha, abans de [[ ]]. A la taula de la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la primera columna (  , "columna A") i la segona fila (a la que dna nom:   , "fila I").

El carcter   prov del kanji [[ ]], mentre que   prov de [[ ]].

Es fa sevir un carcter de menors dimensios,  ,  ; per a la formaci de nous sons que no existeixen en el japons tradicional, com    (va),    (ti).

L'antic carcter [[ ]] (wi), aix com moltes aparicions del carcter [[ ]] (hi) en posici no inicial han estat sustituits en el japons modern per  .

El carcter   s el que es fa sevir generalment per allargar el so de la "e". Per exemple, la paraula    en hiragana s'escriu      (seikei), per es pronuncia s k . En rares ocasions es far servir [[ ]] (e) per allargar la vocal "e".

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "i".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra vertical encara que lleugerament corb cap avall, amb una pujada al final.
 Tra vertical cap avall. Tamb s quelcom corb, i ms curt que el primer.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra diagonal de dalt a la dreta cap abaix a l'esquerra.
 Tra vertical cap avall.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:         ("la i diroha", l'antic poema pangrmic japons") ;
 Codi Morse:   ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26573" title="Caminesi" nonfiltered="1186" processed="1184" dbindex="11261">
Els Caminesi o Da Camino fou una famlia italiana que va governar principalment a Ceneda, Treviso, Feltre i Belluno.

L ancestre fou Guiticillo, un llombard que va construir el castell de la Vall de Montaner cap el 958. El seu fill Guiu de Montanara, fou senyor del castell de la Vall de Montaner el 1014; i el seu fill Guidono de Montanara el va seguir.

Albert el Creuat, fill de Guidono, va fundar el 1089, junt amb son germ Guecellone I, el castell de Camino, que havia rebut en feu del comte de Porcia. Guecellone I de Montanara era senyor de Serravalle, Valmareno, Roganzuolo, Fregona, Credazzo, la Motta i Cessalto i va morir el 1116. El seu fill Gabriel i el seu net Bartomeu I continuaren la lnia de senyors de Camino

Albert el Creuat 1089-?
Guecellone I de Montanara (fill) 1089-1116;
Gabriel I Regolo (fill) 1116-1164;
Bartomeu I (fill) senyor de Camino 1164-?
Guecellone II (germ) senyor de Camino i castell de Soligo c. 1180-1190;
Gabriel II (fill) c. 1183-1186;

Un altre germ de Bartomeu I, Gironci, fou castell de Soligo i va inaugurar la lnia dels castellans de Soligo

Gironci (germ) desprs del 1190, castell de Soligo.
Guecellone II (germ);
Conrat (fill de Gironci)  castell di Soligo.
Biaquino II (fill), castell di Soligo.
Guecellone V (germ), castell di Soligo c. 1195;
Rizzardo I (germ de Guecellone V), castell de Soligo.
Serlanone (fill de Guecellone IV), castell di Soligo. ltim castell doncs va passar a uns cosins que el van vendre i el van recomprar el 1212;

Un altre germ de Bartomeu, Guecellone II di Camino fou comte de Collefosco i de Ceneda, castell de Soligo, Zumelle i Serravalle, senyor de Treviso, Feltre i Belluno del 1183 al 1185 i del  1186 al 1188. El seu fill Gabriel II fou senyor de Camino.

Guecellone III  (fill de Gabriel II) 1188-1245, fou comte de Ceneda di Sopra (amb els castells de Zumelle, Soligo, Valdimareno, Serravalle, Forminica, Regenzuolo, Fregana, Corginano i Cavalano);
Biaquino II  il Crociato  (germ de Guecellone III) 1188-1227, fou Comte de Ceneda di Sotto (castells de Camino, Credazzo, Castelnuovo, la Motta di Livenza, Cessalto i Oderzo), senyor de Treviso, Feltre e Belluno junt amb son germ 1188-1191, podesta de Belluno el 1218.
Tolbert (Albert) II (germ de Biaquino II) fou comte de Ceneda i de Collefosco i va morir el 1194.
Gabriel III (germ d'Albert II) fou comte de Zumelle (del que va vendre la meitat el 1188), castell de Oderzo el 1190, i podesta de Parma el 1217.

Guecellone III va deixar sis fills, i entre ells:

Biaquino III comte de Ceneda di Sopra; Capit General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre del  15-10-1283 al 1294. Va rebre el castell de Cavallano el 1289;
Gerard II comte indivs de Ceneda di Sopra; ermit, Cannic de Ceneda;
Rizzardo II, comte indivs de Ceneda di Sopra.

Biaquino el Crociato va deixar dos fills (i una filla):                         

Guecellone V, comte de Ceneda di Sotto, Podesta de Treviso 1240-241, investit pel Papa amb Oderzo i Fregna amb Ceneda; parteix els dominis amb son germ Tolbert II ni es va quedar amb Camino, Castelnuovo, Credazzo, Orderzo, Motta i Cessalto.
Tolbert II (germ) 1218-1260 comte de Ceneda di Sotto.

Biaquino III va deixar dotze fills, entre ells:

Tis comte de Feltre i Belluno  1247-1256;
Gerard III 1294-1307 comte de Ceneda di Sopra, Capit General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre 1266-1307 (senyor perpetu des el 1283).
Serravalle (germ bastard de Tis i Gerard, bastard) Vicari general de Treviso 1304-1314;

Tolbert II va deixar dos fills (el primer va tenir un sol fill):

Biaquino V (1260-1274), Comte de Ceneda di Sotto i senyor de Camino i Credazzo;
Lancellotto (fill de Biaquino V) 1274-1320, comte de Ceneda di Sotto i senyor de Camino, Credazzo, Castelnuovo, la Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo i Portobuffoletto.
Guecellone VI (germ de Biaquino V) 1260-1272  Comte de Ceneda di Sotto i senyor de Credazzo, Camino, la Motta di Livenza, Oderzo i Cessalto.

Guecellone V va deixar cinc fills, entre ells:

Biaquino IV comte de Ceneda di Sotto 1242-1257;
Rizzardo III comte de Ceneda di Sotto 1242-1259;

Gerard III va deixar 10 fills, i entre ells:

Rizzardo IV 1307-1312, comte de Ceneda di Sopra, capit General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre, vicari Imperial 1311-1312.
Guecellone VII  1312-1324, comte de Ceneda di Sopra, Capit General i senyor de Treviso, Belluno i Feltre del 12-4-1312 al 6-12-1312, en qu fou deposat;
Gabriel  IV 1324-1333, comte de Ceneda di Sopra (monjo dominic);

Guecellone VII va deixar cinc fills i entre ells

Gerard IV que va morir jove, comte nominal de Ceneda di Sopra.
Rizzardo VI, comte de Ceneda di Sopra 1324-1335. Al morir Ceneda va passar a l'esglsia      ;

Guecellone VI va deixar tres fills:

Tolbert III, comte de Ceneda di Sotto i senyor de Camino, Credazzo, Castelnuovo, la Motta di Livenza, Cessalto e Oderzo 1306-1317, podesta de Treviso 1298, podesta de Belluno 1306. Cedeix Castelnouovo el 1307 a canvi de Portobuffoletto, Corbanesio i Turso.
Biaquino VI (fill) 1317-1336, comte de Ceneda di Sotto y senyor de Camino, Credazzo, La Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio e Turso ;
Gabriel V (va morir jove), Comte de Ceneda di Sotto.
                                            
Tolbert III va deixar un fill mascle assassinat el 1336:

Biaquino VII (germ)  1317-1336 Comte di Ceneda di Sotto, Capit de Conegliano el 1315.
                                      
Biaquino VI va deixar un fill i aquest va deixar dos fills: 

Guecellone VIII   c. 1318, Comte de Ceneda di Sotto,
Gerard VI (fill) 1318-1335 (senyor 1335-1349), Comte de Ceneda di Sotto, senyor de Camino, Credazzo, la Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio i Turso; el 1340 es va dividir amb son germ  el dominis i va rebre Camino, Portobuffoletto e Cordignano.
Rizzardo VII (germ) 1318-1354, Comte di Ceneda di Sotto, senyor de Serravalle, Valmareno, Formeniga, Roganzuolo, Fregona, Cavolano, Cordignano i Solighetto el 1337; el 1340 es repart els dominis amb son germ i va rebre Motta, Cessalto, Fregona i Costa di Valmareno.

Gerard VI va deixar dos fills mascles: 

Giovanni 1349- 1374 (eclesistic) comte nominal;
Guecellone IX (germ 1349- 1390 comte de Ceneda di Sotto, senyor de Camino, Oderzo, Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio i Tursa ;

Guecellone IX va deixar dos fills mascles:

Carlo  1390-1411 (+ 1422), comte de Ceneda di Sotto, senyor de Camino, Oderzo, Motta di Livenza, Cessalto, Oderzo, Portobuffoletto, Corbanesio i Turso (confiscats per Vencia el 1411);
Gerard VIII (germ) 1390-1414 o 1415), Comte de Ceneda di Sotto i annexes, tot confiscat per Vencia el 1411.

Rizzardo VII va deixar dos fills mascles:

Biaquino VIII (va morir jove), Conte di Ceneda di Sotto, ;
Tolbert IV 1354-1360, Comte de Ceneda di Sotto;

Tolbert IV va deixar tres fills:

Gerard VII c. 1350-1391 Conte di Ceneda di Sotto, per una traci a Vencia se li van confiscar Solighetto, Cessalto i Valmareno i mes tard es va confiscar el comtat.
Rizzardo X  1360-1383, Comte di Ceneda di Sotto ;
Biaquino 1360-?, Comte de Ceneda di Sotto;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26575" title="Iroha" nonfiltered="1187" processed="1185" dbindex="11263">
L' iroha (   ) s un poema japons escrit probablement durant el perode Heian (794-1179).  

Text del poema en hiragana (amb els carcters arcaics   i  ):
       ;
     ;
      ;
     ;
       ;
     ;
       ;
     ;

Text del poema en kana i kanji:
     ;
     ;
     ;
    ;
     ;
     ;
     ;
     ;

Transcripci directa:
i-ro-ha-ni-ho-he-to;
chi-ri-nu-ru-wo;
wa-ka-yo-ta-re-so;
tsu-ne-na-ra-mu;
u-(w)i-no-o-ku-ya-ma;
ke-fu-ko-e-te;
a-sa-ki-yu-me-mi-shi;
(w)e-hi-mo-se-su;

Transliteraci moderna:
Iro wa nioedo;
chirinuru o;
Waga yo tare zo;
Tsune naran;
Ui no okuyama;
Ky  koete;
Asaki yume miji;
Ei mo sezu.

Traducci aproximada:
Els colors que llueixen ;
s'apagaran;
En el nostre mn ning s immortal!
La remota muntanya de la vida;
avui haur travessat (*),
no allotjar ms somnis frvols;
ni m'emborratxar.
(*) N.T: budista. Es refereix a la vida com a canvis del karma. ;

El poema presenta l'estructura de versos de 7 i 5 sllabes.

L'iroha es distingeix per ser un pangrama perfecte, ja que empra tots i cada un dels kanes exactament una vegada (amb l'excepci de   , que s'afegiria posteriorment al sillabari). Per aquest motiu, aquest poema ha estat emprat com a ordenaci del sillabari japons fins les reformes que s'hi varen fer durant l'era Meiji (finals del segle XIX).  

L'iroha tamb s'empra com a un indicador dels canvis de so que ha sofert el japons parlat durant l'era Heian. s tradicionalment atribut al monjo budista K kai (  ) (774-835), a qui tamb se li atribueix la invenci de l'escriptura kana, per aix s improbable, ja que es creu que en la seva poca existien sons diferents per a la e en les columnes a i ya de la taula dels kanes. El carcter [[ ]] (e) del poema s'hauria llegit ye, deixant el pangrama incomplert.

La paraula     (iroha) tamb s'empra com a "l'ABC" o "coses bsiques" en japons.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26579" title="Basmatxi" nonfiltered="1188" processed="1186" dbindex="11264">

La revolta basmatxi (en rus                   ) o Basmatxestvo (           ) fou un moviment musulm de resistncia als bolxevics, de tendncia panturca. El nom basmatxi deriva de la paraula usbeka "basma i" que vol dir bandit, i els fou donat pels russos i adoptat amb orgull pels seus membres.

Enver Pasha dirigia els Joves Turcs de la "Uni i Progrs" i desprs de la capitulaci turca el 1918 va fugir a Alemanya des d'on va passar a Moscou; les autoritats, considerant-lo proper al comunisme, el van enviar a l'sia Central per tal de convncer els musulmans d'acostar-se al comunisme. A l'arribar a la Repblica Popular de Bukhar Enver es va aliar amb el dirigent local progressista Othman Pulat Khodja, president de la Repblica, que havia enderrocat l'emir, que resistia a l'est del pas. Khodja volia mantenir la independncia de la Repblica i va acordar amb Enver que formaria part d'un moviment panturc fort en tot el Turkestan, que els bolxevics anomenarien basmatxi (paraula uzbeka que vol dir bandoler), nom que va prevaler. 

El moviment panturc dels basmatxis va recollir molts descontents, i es va iniciar amb fora el 1921; va aprovar la seva bandera a Samarcanda el setembre de 1921, en una reuni de l'organitzaci nacional d'insurgents de l'sia central islmica. La bandera era de color taronja (color atribut als turcs) amb la mitja lluna i l'estel blancs, i aix collocat a la meitat esquerra d'una bandera ms gran de nou franges (cinc de vermelles i quatre de blanques) deixant dues franges per damunt i dues per sota; les franges representen als diversos pobles turcs (zeris, otomans, kirguisos, kazakhs, turcmans, uzbeks, ttars, karakalpaks i uigurs); tota la bandera t una estreta vora blava probablement representant a les minories, essencialment els russos. 

El novembre de 1921 Enver va viatjar a Bukhar oriental per expulsar els partidaris de l'emir, per en realitat el que va fer fou aliar-se amb ell, acord que fou aprovat pel propi emir. Duixanbe, capital de la zona oriental en poder dels bolxevics, fou ocupada el 16 de febrer de 1922. Formalment fou adoptada una Constituci de la Repblica del Turkestan (anomenada sovint Panturnia, nom de tots el pasos turcs) l'abril de 1922, que va ratificar la bandera del moviment com a bandera nacional (bandera que fou molt popular i es va mantenir en s fins a la liquidaci del moviment el gener de 1924). El 14 de juny de 1922 els bolxevics van reconquerir Duixanbe. Tamb fou ocupada Bukhara. Enver es va refugiar a les muntanyes. Els basmatxis foren derrotats a Baljuam l'1 d'agost de 1922 i el 4 d'agost de 1922 Enver va morir en combat a Obdara. Salim Pasha va continuar la lluita per desprs d'uns mesos es va refugiar a l'Afganistan el 15 de juliol de 1923. Els darrers basmatxis foren els de la vall de Ferghana, dirigits per Kurshermat, que utilitzaven una bandera vermella amb inscripcions alcorniques i mitja lluna i estel de vuit puntes a la cantonada superior, tot de color blanc.

La rebelli fou un tema popular en els Osterns, i va ser el tema central dels arguments de les pellcules Sol blanc del desert (                    ), La setena bala (            ) i Telokhranitel (              - El guardaespatlles).

Fonts i bibliografia addicional.
  .         :           1916                                 .   shkent (1962);
  . .      :             Tashkent (1984);
              :                         . (                                        ) Dushanbe (1984);
 Alexander Marshall: "Turkfront: Frunze and the Development of Soviet Counter-insurgency in Central Asia" in Tom Everett-Heath (Ed.) "Central Asia. Aspects of Transition", RoutledgeCurzon, London, 2003; ISBN 0-7007-0956-8 (cloth) ISBN 0-7007-0957-6 (pbk.);
 Fazal-ur-Rahim Khan Marwat: The Basmachi movement in Soviet Central Asia: A study in political development., Peshawar, Emjay Books International (1985);
 Marco Buttino: "Ethnicit et politique dans la guerre civile:  propos du 'basma estvo' au Fergana", Cahiers du monde russe et sovietique, Vol. 38, No. 1-2, (1997);
 Marie Broxup: The Basmachi. Central Asian Survey, Vol. 2 (1983), No. 1, pp. 57-81.
 Mustafa Chokay: "The Basmachi Movement in Turkestan", The Asiatic Review Vol.XXIV (1928);
 Sir Olaf Caroe: Soviet Empire: The Turks of Central Asia and Stalinism 2nd ed., Londres, Macmillan (1967) ISBN 0-312-74795-0;
 Glenda Fraser: "Basmachi (parts I and II)", Central Asian Survey, Vol. 6 (1987), No. 1, pp. 1-73, and No.2, pp. 7-42.
 Baymirza Hayit: Basmatschi. Nationaler Kampf Turkestans in den Jahren 1917 bis 1934. Kln, Dreisam-Verlag (1993);

Enllaos externs.
 http://www.angelfire.com/on/paksoy/togan.html;
 http://www.onwar.com/aced/data/bravo/basmachi1916.htm;
 http://coursesa.matrix.msu.edu/~fisher/HST451/Readings/Hiro1.html;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26580" title="Amrica Central" nonfiltered="1189" processed="1187" dbindex="11265">
L'Amrica Central s un subcontinent, una part del continent americ compresa entre els istmes de Tehuantepec, a Mxic, i de Panam. Inclou, d'oest a est, Guatemala, Belize, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panam, a ms de les Antilles. Mxic, per la seva part, es troba a cavall de l'Amrica del Nord i la Central, per la qual cosa tan aviat s classificat geogrficament dins un subcontinent o l'altre. Polticament, per, Mxic s classificat dins Amrica del Nord. 




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26583" title="Khiv" nonfiltered="1190" processed="1188" dbindex="11266">

Khiv (uzbek:     ,  iv ; rus:     , Khiv; persa:     , Khiveh), antigament anomenada Corsmia (Khorezm, Khw rezm) s una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un khanat i desprs d'una repblica que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924. s la capital de l'actual regi uzbeka de Khorazm, hereva de l'antiga Corsmia. T 55.500 habitants (estimaci del 2005).

 Histria .

Histria antiga.
La regi de Khiv s un dels antics pilars de les activitats culturals i de l'arquitectura iranianes. Histricament, els seus habitants eren d'arrel iraniana, de la branca corsmica. Parlaven una llengua irnica oriental anomenada corsmic. Com a conseqncia dels constants atacs i de les migracions dels turcs, la regi t ara una poblaci barrejada i ha perdut la llengua persa.

Per la seva histria fins el 1511 vegeu Khwarizm.

La dinastia local uzbeka anomenada Arabshadida o dels Arabshadides derivada de Djoci el fill gran de Genguis Khan.  es va fer amb el poder el 1511. Amb aquesta dinastia la capital es va establir a Khiv que des de la destrucci de Urgendj havia esdevingut la ciutat principal, antigament anomenada Khiwak i ja esmentada pels gegrafs rabs al segle X com a lloc de certa rellevncia . Amb el temps la capital va donar el seu nom al territori (Khanat de Khiv). Una nova Urgendj fou construda a 30 km de Khiv; Kath havia quedat totalment despoblada i el khan Muhammad Anusha (1663-1674) en va construir una de nova a la riba esquerra de l'Amu Darya, ms avall de la nova Urgendj.

La dinastia va governar sobre extensos territoris que anaven fins al lmit nord del Khurasan i els rius orientals del la mar Cspia, regions anomenades "Costat de la muntanya" per oposici a les terres planes de la vall de l'Amu Darya (Costat de l'aigua). Durant dos anys (1538-1540) fou ocupada per l'emir uzbek de Bukhar Ubayd Allah ben Mahmud, per no s'hi va poder sostenir; el 1593 Abd Allah ben Iskandar de Bukhar va tornar a ocupar el pas (1593-1598) i altre cop en fou expulsat. Fins i tot Khiva van arribar a fer alguna incursi contra Burkhar (Muhammad Anusha Khan el 1665). El sobir ms important fou Abul-Ghazi I Bahadur Khan (1644-1663) que va redactar la Shedjere-yi Terakime (Histria dels mongols) en turc txagatai (turc oriental) i la Shadjarat al-Atrak (Histria dels Shaybanides) tamb en txagatai, que va acabar el seu fill Anusha. El mateix khan diu que escrivia personalment l'obra perqu cap dels seus sbdits tenia prou instrucci per fer-ho.

Progressivament al segle XVIII els khan arabshahides gengiskhnides van perdre el poder efectiu en favor del inak, el membre ms antic i el general de la tribu turca dels qongrat (kongrat),  i que va restar hereditari en una famlia. A partir del 1764 els khans ja noms tenien poder dins del palau i el inak va agafar tot el poder excepte el ttol (que finalment tamb van agafar el 1804).

La primera expedici russa la van fer els cossacs del Ural que van arribar fins a la nova Urgendj. La descoberta d'or a les ribes de l'Oxus durant el regnat de Pere el Gran de Rssia va motivar una expedici armada a la regi, comandada pel prncep Aleksandr Bkovitx, que consistia en 4.000 homes (1717). El khan va rebre els homes i els va oferir un campament com a mostra de bona voluntat, per en realitat els havia parat una emboscada i els va massacrar tots excepte deu, que van poder tornar per donar la notcia al tsar. Pere I, molt endeutat desprs de les guerres amb l'Imperi Otom i Sucia, no va reaccionar. En canvi el 1740 Nadir Shah va ocupar temporalment Khiv i Bukhar. A Khiv va installar al tron a Tagir que no va conservar gaire el poder una vegada es va retirar Nadir (fou enderrocat el 1742).

Poc abans del 1770 Khiv fou destruda pels turcmans yomut del desert de Karakum en una de les seves incursions. Els assaltants per foren rebutjats i la vila reconstruda aquest mateix any per linak Muhammad Amin.

El tsar Pau I tamb va intentar de conquerir la ciutat, per la seva expedici, de pocs homes i mal equipats, fou requerida a tornar arran de l'assassinat de l'emperador. El tsar Alexandre I no va tenir cap ambici en aquest sentit, i s sota els tsars Alexandre II i Alexandre III que es dugueren a terme esforos seriosos per annexionar-se la ciutat.

El 1804 a la mort de linak Avaz Biy, (fill i successor de Muhammed Amin Inak), el seu fill Iltuzer va agafar el ttol de khan. Muhammad Rahim va fer la guerra a Bukhar que va continuar el seu fill Allah Kuli. En aquest temps va assolir la mxima grandria anant de la mar d'Aral i la desembocadura del Sir Darya fins al sud de Merv.

En ple segle XIX es va donar un episodi curis, en el decurs de la lluita entre l'Imperi Rus i l'Imperi Britnic per la supremacia a l'sia central. El 1839 es va dur a terme una nova expedici russa per alliberar els esclaus capturats i venuts per assaltants turcmans que havien entrat dins els territoris russos de la mar Cspia, per tamb en un intent d'eixamplar les prpies fronteres mentre els britnics estaven embrancats en la Primera Guerra Angloafganesa. L'expedici, encapalada pel general Perovski, que comandava la guarnici d'Orenburg, consistia en 5.200 soldats d'infanteria i 10.000 camells. A causa de la mala planificaci i a una mica de mala sort, van partir el novembre de 1839, en un dels pitjors hiverns que es recorden, i es veieren obligats a tornar l'1 de febrer de 1840; van arribar a Orenburg al maig, havent sofert un miler de baixes sense haver disparat un sol tret. 

Al mateix temps, els britnics, desitjosos de posar fi a les pretensions russes d'annexionar-se Khiv, van llanar la seva prpia temptativa per alliberar els esclaus. Un sol oficial establert a Herat, el capit James Abbott, disfressat d'afg, va partir la nit de Nadal de 1839 cap a Khiv. Hi va arribar a la fi de juny del 1840, i si b el khan recelava de la seva identitat, va aconseguir que li deixs portar una carta al tsar per solucionar la qesti dels esclaus. El 7 de mar de 1840, doncs, va sortir cap a Fort Aleksandrovsk, i fou trat i robat pel seu guia, i tot seguit deixat anar quan els bandits van saber el seu origen i la destinaci de la carta. Aleshores, els seus superiors d'Herat, no tenint notcies seves, van enviar un altre oficial, el tinent Richmond Shakespear, a buscar-lo. Shakespear va tenir molt ms xit que Abbott, ja que no noms va acordar amb el khan alliberar tots els sbdits russos que hi hagus sota el seu control, sin que el fet de posseir esclaus russos fos un crim castigat amb la mort. Els esclaus alliberats i Shakespear van arribar a Fort Aleksandrovsk el 15 d'agost de 1840, i Rssia va perdre, de moment, la seva primera motivaci per a la conquesta de Khiv.

El 1847 els russos van establir la fortalesa de Kazalinsk a la desembocadura del Sir Darya que va servir de base per atacar els khanats de Khokand i Taixkent per al mateix temps era una amenaa al flanc de Khiv. En aquesta poca el khanat era fora prsper segons la relaci del enviat persa  Rida Kuli Khan el 1851 encarregat de negociar l'alliberament dels perses capturats pels turcmans a Mazanderan i Khurasan que eren venuts als mercats d'esclaus de Khiv   per patia les incursions dels turcmans i romania en guerra amb Bukhar.

Fou el 1873, desprs de la conquesta russa de les ciutats venes de Taixkent i Samarcanda, quan el general Konstantin Kaufmann va sortir d'Oremburg, i amb el suport de Krasnovodsk a la part oriental de la mar Cspia, i Perovski en el curs inferior del Sir Darya i a Taixkent, van avanar simultniament cap a Khiv amb 13.000 soldats d'infanteria i de cavalleria. La ciutat va caure el 28 de maig de 1873, i tot i que Rssia ara controlava la ciutat, nominalment va permetre que romangus com una naci vassalla semi independent, sota la forma del protectorat, cedint a Rssia tots els territoris a la dreta de l'Amu Darya i pagant una forta indemnitzaci.

Histria moderna.

El 1917 va esclatar la revoluci a Sant Petersburg (desprs Petrograd) i el protectorat rus es va enfonsar per manca de forces per mantenir-lo. Khiv va proclamar la seva independncia el 13 de febrer de 1917. Al comenament de 1918 el khan Asfendiyar Khan fou enderrocat per un cap tribal turcman anomenat Djunaid Khan, que va collocar com a khan Sad Abdall, de la mateixa dinastia, per que fou un instrument del cap rebel. Es va iniciar un perode anrquic amb lluites freqents. El 9 d'abril de 1918 Rssia va renunciar formalment al Protectorat.

L avan de la Revoluci a Rssia va propiciar que els elements progressistes, amb l'ajuda de Rssia, es rebellessin el febrer del 1920. Tropes bolxevics (que ja havien entrat al Khanat) entraren a la capital del pas. El khan Sad Abdall va ser obligat a abdicar (26 d'abril de 1920) i es va formar un govern provisional de coalici entre liberals i comunistes que va proclamar la Repblica, sota el nom de Repblica Popular Sovitica de Corsmia (tamb anomenada Khorazm o Khwarazm). El setembre del 1920, Faizull Khodja Khodjiev en fou nomenat president. La Constituci, promulgada el 30 d'abril de 1920, establ una bandera vermella amb un cant verd que contenia la mitja lluna i l'estel daurats. El maig de 1921 es va promulgar una nova constituci. El 1922 Rssia va afavorir els turcmans de l'Estat, partidaris de la separaci dels territoris turcmans i la uni a Rssia, enfront dels nacionalistes uzbeks de Corsmia, partidaris de mantenir la independncia. Els lders nacionalistes van ser expulsats del Partit Comunista (i eliminats). Una srie de purgues van afectar el Partit Comunista des del 1922 fins al 1924, i el poder real va estar en mans de la Uni Sovitica, encara que nominalment Corsmia era un estat independent. La Constituci de 1922 establ canvis a la bandera, que va collocar al cant l'emblema de la repblica.

El 17 d'octubre de 1923 la Repblica Popular de Corsmia o Khiv es va transformar en Repblica Socialista Sovitica de Corsmia, i a la constituci aprovada el dia 23 d'octubre va establir la seva nova bandera, vermella i amb un estel vermell de vores grogues prop del cant, i a sota, en lletres petites, la frase: "proletaris de tots els pasos, uniu-vos!", i sota d'aix el nom de la Repblica en carcters mes grans. La repblica es va dissoldre el 1924 per integrar-se a les noves repbliques tniques sovitiques de l'sia Central. Una part del pas va passar al Turkmenistan i la resta al Uzbekistan.

 Khans de Khwarizm, al segle XVII khans de Khiva .
 Dinastia arabshahida .
Ilbars Khan I 1511-1518;
Sultan Hajji Khan 1518-1519;
Hasan Quli Khan 1519-1524;
Buchugha Khan 1524-1529;
Sufiyan Khan 1529-1535;
Avanesh Khan 1535-1538;
A Bukhar 1538-1540;
Kal Khan 1540-1549;
Aqatay Khan 1549-1556;
Yunus Khan 1556-1557;
Dost Khan 1557-1558 ;
Ali Sultan (a Urgendj) 1557-1569  ;
Ishi Sultan (a Aral) 1557-1561  ..
Hajji Muhammad I 1561-1593 d. 1602;
A Bukhar 1593-1598;
Hajji Muhammad I (restaurat) 1598-1602;
Arab Mohammed I 1602-1623;
Ilbars II 1623 (junt amb Habash);
Habash Sultan 1623 (junt amb Ilbars II);
Isfandiyar 1623-1644;
Abul-Ghazi I Bahadur Khan  1644-1663;
Anusha Khan 1663-1685;
Khudaydad Khan .1685-1687;
Arang Muhammad Khan I 1687-1694;
Chuchaq (Djoci ?) Khan  1694-1697;
Vali Khan 1697-1698;
Shah Niyaz Ishaq Aga 1698-1701;
Arang Muhammad Khan II 1701-1702;
Musa Khan 1702-1712;
Yadigar Khan I 1712-1713;
Arang Khan III vers 1713-1714;
Haji Muhammad Khan  vers 1714;
Shir Ghazi Khan 1714-1727;
Sarigh Ayghir Khan 1727;
Bahadur Khan. 1727-1728;
Ilbars Khan II 1728-1740;
Abul-Khair (a Khazakh Kishi Zhuz 1700-48) 1740 ;
Tagir Khan 1740-1742;
Nurali Khan I (a Khazakh Kishi Zhuz 1748-86) 1742;
Abu Muhammad ? 1742;
Abul-Ghazi Khan II 1742-1747;
Ghayib Khan 1747-1758;
Abd'ullah Qara Beg 1758;
Timur Ghazi Khan 1758-1764;
Tawke Khan 1764-1766;
Shah Ghazi Khan 1766-1768;
Abu'l-Ghazi Khan III 1768-1769;
Nurali Khan II 1769;
Jahangir Khan 1769-1770;
Blekey Khan 1770;
Aqim Khan 1770-1771  ;
Abd-al-Aziz Khan vers 1771;
Artuq Ghazi Khan vers 1772;
Abdallah Khan vers 1772;
Aqim Khan (restaurat) vers 1772-1773;
Yadigar Khan II vers 1773-1775 ;
Abul-Fayz Khan 1775-1779;
Yadigar Khan II (restaurat) 1779-1781 ;
Pulad Ghazi Khan 1781-1783;
Yadigar Khan II (restaurat) 1783-1790;
Abul-Ghazi Khan IV 1790-1802;
Abul-Ghazi Khan V 1802-1804 ;
vacant 1804-1806;
Abul-Ghazi Khan V (restaurat)1806;

 Qongrat o Kongrat . 
 Muhammed Amin Inak  1763-1794 (inak);
 Avaz Biy 1794-1804 (inak);
 Iltuzer 1804-1806;
 Muhammad Rahim Khan I 1806-1826;
 Allah Quli 1826-1842;
 Rahim Quli 1842-1845;
 Muhammad Amin 1845-1855;
 Abdallah 1855;
 Qutlugh Muhammad 1855-1856;
 Sayyid Muhammad 1856-1865;
 Sayyid Muhammad Rahim Khan II 1865-1910;
 Sayyid Isfandiyar 1910-1918;
 Sayyid Abd Allah 1918-1920;
 Djunaid Khan (cap turcmen) 1918-1920;

 Referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26587" title="Metallrgia" nonfiltered="1191" processed="1189" dbindex="11268">

La metallrgia s la disciplina, dins del domini de la cincia de materials, que estudia el comportament dels elements metllics, els compostos intermetllics i els seus aliatges. Tamb s la tecnologia dels metalls, la manera d'aplicar la cincia per a la seva utilitzaci prctica, la seva extracci, transformaci i elaboraci.

Georgius Agricola fou un cientfic alemany que s considerat el pare de la metallrgia i la siderrgia grcies a la seva obra De Re Metallica (Sobre la natura dels metalls, 1556) que s un tractat de referncia de les tcniques mineres i d'obtenci i treball dels metalls de l'poca.

 Histria .

La histria de la metallrgia s el domini d'estudi de l'arqueometallrgia. El primer metall que va ser treballat per l'home fou el coure, primer a partir de la forma nativa (metllica) modelat a base de cops. Desprs es va observar que era ms fcil de modelar si era escalfat (fenomen de la malleabilitzaci o recuit: eliminaci de les dislocacions o defectes de la xarxa cristallina) i amb el temps es va descobrir que podia fondre i, en conseqncia, era possible la utilitzaci de motlles per a fer peces iguales. s el perode conegut com a eneoltic. L'or devia ser conegut desprs del coure, tot i que tamb podria ser anterior, mentre que la plata i el mercuri foren coneguts durant la mateixa poca que el coure, desprs es descobririen l'estany, el zinc, el ferro i el plom.

La temperatura necessria per aconseguir la fusi dels minerals, es va aconseguir insuflant oxigen al caliu a traves de tubs de canya. 

El primer aliatge conegut fou el bronze, composat per coure al que s'afegeix estany per tal d'endurir-lo. L'edat del bronze s'estn a l'Orient Prxim entre el 3500 aC i el 1200 aC, mentre que a Europa se situa entre el 1800 aC i el 700 aC. La utilitzaci del coure a l'Orient mitj es remuntaria a una data  anterior a l'any 4000 aC, potser fins i tot vers el 5000 aC. L'aliatge considerat correcte era 90% coure i 10% estany per en un alt percentatge de troballes arqueolgiques la proporci s sempre inferior a 94-6.

El coure natiu no era abundant i aix va portar a explotar minerals de coure cada cop ms pobres, la utilitzaci de l'escalfament per extreure el coure per fusi probablement va portar al descobriment de la transformaci del mineral en metall per reducci i a l'aparici del forn baix vers el 1200 aC.


L'edat del ferro comena cap a l'any 1200 aC al Prxim Orient, l'ndia antiga i a l'Antiga Grcia (Edat fosca grega) i arriba al nord d'Europa entre el 800 aC i el 700 aC. El ferro fon a una temperatura fora ms alta que el coure, 1535 C el ferro i 1084 C el coure, i la reducci al forn baix era imperfecta i creava una bloc d'aspecte esponjs que havia de ser colpejat repetidament amb el martell per tal de treure les impureses. Els primers en desenvolupar la manufactura del ferro foren els Hitites.

El desenvolupament de la metallrgia del ferro es troba a un gran nombre de cultures i civilitzacions al llarg de la histria. Els regnes antics d'Orient Prxim, Antic Egipte, Anatlia, Cartago, Antiga Grcia, Antiga Roma, Europa antiga i medieval, Xina antiga i medieval, Jap antic i medieval, etc. Durant l'edat mitjana a Europa es va comenar a utilitzar la fora hidrulica per assegurar una aportaci d'aire i augmentar la temperatura, cap el 1450 es va poder fer la primera fosa a un alt forn.

Els metalls coneguts durant l'antiguitat no van variar fins el segle XVIII quan es va descobrir el cobalt (Georg Brandt el 1735) i el bismut (Claude Franois Geoffroy el 1750). Durant aquest segle es va produir un gran desenvolupament de la siderrgia, sense el que no hauria estat possible la revoluci industrial ats que la producci massiva de ferro i acer va possibilitar la seva utilitzaci a la construcci d'edificis i la fabricaci de les mquines de vapor.

El 1827 Friedrich Whler va allar l'alumini, el 1855 Henry Bessemer va patentar el primer d'una srie de procediments que milloraven la producci d'acer, el seguirien altres com el procediment Gilchrist-Thomas (desenvolupar per Sidney Gilchrist Thomas i Percy Carlyle Gilchrist el 1877) o el forn Siemens-Martin (desenvolupat per Pierre-Emile Martin el 1865). A principis del segle XX Paul Hroult va inventar el forn elctric d'arc (1907) per a l'obtenci d'acer.

Cap a la meitat del segle XX es va comenar a produir industrialment metalls com el vanadi, el titani o el berilli que fins llavors noms havien estat utilitzats als laboratoris. Parallelament es va comenar a desenvolupar nous aliatges, procediments i tcniques per tal de donar resposta a la demanda de la indstria.

 Organitzaci de la indstria .

 Les activitats .
La metallrgia abasta un gran ventall d'activitats industrials :
 Extracci i processament del mineral;
 Reciclatge dels metalls;
 Foneria (alts forns, fosa i refinat);
 Fabricaci de productes en brut per al laminat.
 Transformaci de productes en brut en productes semiacabats.
 Fabricaci de materials i productes acabats per a la indstria la construcci i el transport.

 Especialitats .
Tradicionalment la metallrgia es divideix en tres especialitats principals: 

 la metallrgia ferrosa (acer, ferro);
 la metallrgia no ferrosa amb exclusi dels metalls preciosos (alumini, coure), ;
 la  metallrgia dels metalls preciosos (or, plata);

 Metallrgia extractiva .
La metallrgia extractiva s l'activitat que s'ocupa de l'obtenci dels metalls purs a partir dels minerals i les menes. Per exemple, per tal d'obtenir un metall a partir d'un xid o un sulfur el mineral o la mena ha de ser reduts utilitzant un mtode fsic, qumic o electroltic.

Un cop han extrets de la mina els minerals i les menes sn transportats a les plantes de tractament on sn triturats en petites partcules que sn portades a un forn per a la separaci del metall dels productes no tils, que en seran els residus del procediment extractiu.

La mineria pot no ser necessria si el mineral pot ser condut amb un procediment de percolaci, que dissol els minerals en una soluci que ser recollida i processada per tal d'extreure els metalls.

Les menes contenen sovint ms d'un metall de manera que els residus del procediment extractiu d'un metall poden ser reutilitzats per a l'obtenci d'un altre metall.


 Aliatges importants .
La indstria de la metallrgia tracta metalls com l'alumini, el crom, el coure, el ferro, el magnesi, el nquel, el titani o el zinc que son utilitzats principalment en aliatges. Un dels aliatges ms importants s l'acer i s'hi han dedicat molts esforos per tal de comprendre les possibilitats de les combinacions de ferro i carboni, entre els que es troben l'acer, la fosa o el ferro dctil, aquests aliatges sn utilitzats quan el pes i la corrosi no sn un problema. L'acer inoxidable o l'acer galvanitzat sn utilitzats quan s important disposar d'una gran resistncia a la corrosi. Els aliatges d'alumini i magnesi s'utilitzen en aplicacions que requereixen fora i lleugeresa.

Els aliatges de coure i nquel (com el Monel) sn utilitzats en ambients molt corrosius i en aplicacions on calen materials no magntics. Per la seva banda, els superaliatges basats en nquel, com l'Inconel, s'utilitzen en aplicacions on hi ha altes temperatures, com els turbocompressors o els intercanviadors de calor.

 Referncies .

  De Re Metallica;
 La metallrgia a Silsia;
 Tecnologia del treball del ferro al nordest peninsular en l'ibric antic i ple (PDF) Tesi doctoral de Jordi Auladell i Marqus. Barcelona, 2004.
 Forjant el passat: recerques arqueolgiques entorn la metallrgia del ferro (PDF) Nria Morell i Corts.
 La Metallrgia del ferro a l'poca medieval al Pallars Marta Sancho i Planas, 2005. Lambard : Estudis d'art medieval. Volum: 17. ISSN : 0214-4573;

 Vegeu tamb.

 Aliatge;
 Cristallografia;
 Ductilitat;
 Mineria;
 Siderrgia;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26588" title="Els Pets" nonfiltered="1192" processed="1190" dbindex="11269">

Els Pets s un grup de rock catal i pop rock, liderat per Llus Gavald, originari del poble de Constant (Tarragons).

Els seus components sn el ja citat Llus Gavald a la veu i guitarra, que n's tamb el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cceres al baix. En els dos primers discos tamb formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal. Els acompanyen habitualment unes coristes anomenades Les Llufes. Al trio fundador oficial s'hi sumen tres msics ms: Jordi Picazos (guitarra, mandolina), Marc Grasas (guitarra, veu) i Joan Pau Chaves (teclats).

Histria.
Comenaren la seva carrera sota l'etiqueta rock agrcola, ideada pel periodista Pep Blay. Des dels inicis, el grup va presumir dels seus orgens de comarques tot reivindicant un rock amb denominaci d'origen no urbana. El juny del 1991 va prendre part en el macroconcert del Palau Sant Jordi, amb Sopa de Cabra, Sau i Sangtrat, considerat com el clmax del fenomen del rock catal. Canons com Vine a la festa i Tarragona m'esborrona es van convertir en xits molt populars davant la sorpresa del propi grup, que s'havia batejat amb el nom d'Els Pets pensant que no duraria ms d'unes poques setmanes.

Un cop superada aquesta primera etapa, el grup va renixer el 1997 grcies a l'impacte comercial del disc Bondia, un dels ms venuts de la msica catalana, amb 85.000 cpies. Alhora, en aquest treball van comenar a renovar el seu so tot prenent com a font d'inspiraci revulsiva el pop britnic que triomfava en aquell moment. En aquests anys van reforar-se amb la collaboraci, com a productor i guitarrista, del malaguanyat Marc Grau.

El disc Sol va suposar una nova empenta pel que fa a la definici d'un so ms madur i personal. Des de llavors, el grup ha evolucionat des del rock festiu dels inicis cap a una identitat ms intimista i madura. Aquest gir ha dut el grup a ser molt valorat per la crtica especialitzada, tradicionalment recelosa amb bona part del rock en catal. En aquest sentit, l'lbum Agost, produt pel nord-americ Brad Jones, va suposar la consagraci d'Els Pets en tots els nivells, tant pel que fa a pblic com a crtica. A ms, el grup s'ha convertit en el gran supervivent del rock catal dels 90 desprs de la desaparici de Sopa de Cabra, Sau, Sangtrat i Ja T'ho Dir.

El 2005, van dur a terme una gira, Giravint, que els va portar a 20 ciutats i pobles com a celebraci dels 20 anys d'existncia del grup. El grup tamb va prendre part en una pellcula sobre el rock catal (Rock&Cat que es va estrenar el 2006). D'altra banda, Llus Gavald va enregistrar el tema A la meva vida (versi de In my life, dels Beatles) per a El disc de la Marat, editat per TV3. Es tracta de la primera versi en catal autoritzada pels Beatles (Sony ATV Music)

El 2006 van editar l'lbum Aix s espectacle, crnica sentimental d'una gira. S'hi recull un documental enregistrat per fans de la banda al llarg de tota la gira commemorativa dels 20 anys del grup, a ms de videoclips i un CD amb temes en directe amb una nova can, la que dna ttol al treball, que s una versi del grup The Jam.

Tamb durant l'any 2006, el trio de Constant ha organitzat una gira per diversos teatres de la geografia catalana anomenada "Els Pets fan teatre". Aquesta gira va comenar l'onze i dotze d'octubre amb dos concerts a La Pobla de Mafumet (Tarragons)i desprs de passar per diverses localitats com Reus,Valls, Barcelona o Girona, ha acabat el dia 21 de gener de 2007 amb el darrer concert a Castellbisbal.

Durant aquest any 2007, els de Constant estaran fent la gira "Com anar al cel i tornar", on presenten les canons del darrer disc. La gira va comenar el passat 20 d'abril a Pineda de Mar, i acabar el 12 d'octubre a Bellcaire d'Urgell.

Discografia.

Els lbums que han publicat durant la seva trajectria: 

 Maqueta (Els Pets) (1985);
 Els Pets (1989);
 Calla i Balla (1991);
 Fruits Sex (1992);
 Brut Natural (1994);
 Vine a la Festa (1995). Recopilatori de directes.
 Bondia (1997);
 Sol (1999);
 Respira (2001);
 Malacara (2002). Recopilatori.
 Agost (2004);
 Aix s espectacle (2006). DVD Documental + directe.
 Com anar al cel i tornar (2007);

Cal mencionar tamb dins els seus treballs

 Els Singles: caixa recopilatria de singles dels dos primers discs que inclou L'avi Mart i La vena.
 Munta-t'ho b: single que contenia la can de l'estiu de TV3 i dues pistes ms.
 Bondia edici especial 10 aniversari: Cd bondia ms6 canons de la maqueta de bondia i un DVD.

Enllaos externs.
Pgina oficial del grup;
Fotologs no oficials del grup   ;
Pgina del club d'amics d'Els Pets;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26591" title="Bhutan" nonfiltered="1193" processed="1191" dbindex="11270">



Bhutan s un regne de l'sia meridional, situat al vessant meridional de l'Himlaia, que limita al nord amb la regi autnoma xinesa del Tibet i al sud, l'est i l'oest amb l'ndia. La capital s Thimbu (o Thimphu).

Segons es diu, el nom de Bhutan ve del snscrit Bhotant, que vol dir "el final del Tibet", o de Bhu-uttan, amb el significat de "terra alta". Histricament els bhutanesos s'han referit al seu pas com a Druk Yul, "la terra del drac del tro". Aquest drac s el smbol del pas, i es troba tant a la bandera com a l'escut. Els bhutanesos es refereixen a ells mateixos com els drukpa. 



Histria.

S'han trobat restes humanes que daten del 2000 aC, per la histria primerenca s molt poc coneguda. 

Des del segle XVII es va establir una teocrcia budista fortament descentralitzada. Aprofitant l'anarquia que va seguir a la mort dels lders religiosos, el Tibet el va envair. Al segle XIX va comenar el domini (pactat) de Gran Bretanya. Des del 1947, l'ndia ha assumit una espcie de rol tutelar sobre el pas.

La dinastia Wangchuck, de l'tnia drukpa, governa Bhutan des del 1907. Jigme Dorji Wangchuck (1952-1972), va fer algunes reformes com la creaci d'una Assemblea Nacional, el Consell assessor i el Consell de Ministres. Del 1990 al 1993 el poble conegut per lotshampa es va revoltar al sud del pas.

Geografia.

La part nord s una zona muntanyosa amb cims de ms de 7000 m i un clima extremadament fred. El cim ms alt de Bhutan s el Gangkhar Puensum, que alhora s la muntanya ms alta del mn que encara no ha estat escalada mai. Al centre del pas destaquen les Muntanyes Negres amb valls frtils inundades per rius. Aqu s on es concentra la major part de la poblaci. Al sud, l'altitud de les elevacions baixa fins al 1500 m de mitjana i es troben boscos de clima temperat. Es distingeixen cinc estacions, incloent la del mons. 



Economia.

s una de les economies ms febles del mn, amb un fort deute extern. Es basa en el sector primari i la venda d'energia elctrica a l'ndia. Als darrers anys hi ha hagut un augment del turisme, centrat en l'alpinisme i en seguir els passos del budisme. Cal remarcar que el govern limita la presncia estrangera a unes poques zones del pas.  

La manca d'infrastructures, a causa de l'orografia, i la manca d'accs al mar han llastrat el desenvolupament del pas. La divisa nacional, el nglultrum, depn totalment de la rupia ndia, gaireb cooficial. 

La balana comercial s negativa. Importa sobretot combustible i productes industrials. Gaireb un 90% dels intercanvis es fan amb l'ndia. Els segents socis en importncia sn Bangladesh i Filipines. D'Europa, el pas amb ms relacions s ustria.

Cultura.

Un 75% de la poblaci s budista (de la tendncia lamaista), un 25% segueix l'hinduisme i un 5% es declara musulmana. 

L'idioma oficial s el dzongkha, juntament amb l'angls per a les relacions internacionals. La classe ms culta acostuma a ser bilinge en hindi. Una minoria parla nepal. L'alfabetisme no assoleix la meitat de la poblaci adulta. 

El govern preserva per llei moltes tradicions locals (des de 1989 impera un estricte "codi de conducta"). L'esport amb ms xit s el tir a l'arc, seguit del futbol. Els balls de mscares i les msiques antigues predominen a les celebracions nacionals. 

Articles relacionats.
 Uni d'Estudiants del Bhutan;
 AHURA;
 Punakha;
 Dzong de Wangdue Phodrang;
 A-Division;

Links.
The Bhutan Times private newspaper;





































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26592" title="Meteorit" nonfiltered="1194" processed="1192" dbindex="11271">


Un meteorit s un cos celest relativament petit que arriba a la superfcie terrestre. A l'espai, aquests cossos reben el nom de meteoroides (petits asteroides que generalment sn el resultat de la collisi de dos o ms asteroides). En entrar en contacte amb l'atmosfera, la fricci de l'aire provoca que el cos s escalfi, emetent llum i formant un meteor, bola de foc o estrella fuga.

Vegeu tamb.
Llgrimes de Sant Lloren;

 Enllaos externs .
 Meteorite.fr - Tot sobre els meteorits ;
 Meteoritical Society ;
 Museu d'histria natural - Catleg de meteorits ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26594" title="Bielorssia" nonfiltered="1195" processed="1193" dbindex="11272">



Bielorssia (bielors          ) s una repblica de l'Europa oriental. T fronteres amb Rssia al nord-est i a l'est, amb Ucrana al sud, amb Polnia a l'oest i amb Litunia i Letnia al nord-oest. La capital s Minsk.

Antiga repblica de la Uni Sovitica, sota el nom de Repblica Socialista Sovitica de Bielorssia, se'n va declarar independent l'any 1991. Tot i aix, s la repblica exsovitica que ms lligams poltics i econmics mant encara amb Rssia; de fet, els dos estats van signar un tractat d'uni el 8 de desembre de 1999. Bielorssia s coneguda internacionalment amb el nom de Belarus.

 Histria .
 Repblica Nacional Bielorussa;
 Partit Bielors de la Llibertat;

 Poltica .
Antigament formava una de les 15 Repbliques Socialistes Sovitiques de la URSS fins l'any 1991. Gaudia d'un Soviet Suprem de 421 diputats, dels quals 319 eren bielorussos, 69 russos, 13 ucranesos, 4 polonesos i dos jueus; d'ells, 292 eren membres del PCUS, i 153 eren dones.

El 24 d'agost del 1991 es proclam repblica independent, i el 17 de setembre va prendre el nom de Belarus. Adopt una constituci democrtica el 1994 pel que establia la forma de govern republicana presidencialista amb un parlament de 360 diputats (reduts el 1995 a 198). La llengua oficial s el bielors, almenys sobre el paper, ja que el rus s cooficial novament des del 1995; s una incgnita el paper oficial de les altres llenges parlades al territori (com el polons). Tamb tenen una moneda prpia, el rubel.

El 14 de maig de 1995 un referndum atorg poders al president Alyaksandr Lukaenka per a dissoldre el parlament i augmentar el grau d'integraci econmica amb Rssia. Un nou referndum, el 24 de novembre de 1996, permetia una nova constituci que incrementava encara ms els poders presidencials. Des d'aleshores ha exercit un poder dictatorial que persegueix els opositors, noms reconegut per Rssia i condemnat per la Uni Europea, EUA i l'OSCE.

El 1999 Siamon Xaretski, expresident del Parlament de Bielorssia dissolt el 1996 i resident a Litunia, s proclam president de Bielorssia a l'exili, per no ha obtingut suport internacional, malgrat la condemna i l'ostracisme internacional a qu est sotms el rgim bielors.


 Subdivisi administrativa .
Es divideix en sis provncies ("vblasts") ms la ciutat de Minsk, que t un estatus especial:


 Geografia .
El pas forma una gran planada aixecada al Nord per les muntanyes Dzherzhinsky, ara Belarusskaja Grad'a, l'alria principal de les quals s el Majak, amb 326 metres. Tamb destaquen l'altipl de Mienskaja i el pla de de Berezinskaja.

Com a regi diferenciada destac a la Palyessye (Polsia), fronterera amb Ucrana i plena de boscos. All hi s el bosc de Bielowieza, que t 1.500 km d'extensi i s considerat com a parc nacional, ja que s la reserva dels darrers exemplars de Bison bonasus, el bis europeu.

El 70 % del sl s podzlic i cal adobar-lo, el 12 % sn torberes, el 21,6 % sn terres palustres el 16,4 % sn pastures i noms el 30 % de la terra s arable. Endems, un ter del pas s cobert de boscos, dels quals el 68 % sn conferes, facilitat per la gran humitat existent. 

Els principals rius que circulen pel pas sn el Dniopr, Prip at, Berezina, Dzvina, Nyoman, Sozh, Ubort, Gorun , Viliha, Jaselda, Lan , Ptic , Disna, Stir i Zapadnaja Zvida. Els principals llacs sn els Naroch, Chernovoye, Osveyskoye i l'embassament de Zaslavl'.  

 Etnografia .
Segons els darrers censos, el 77,9 % sn bielorussos, el 13,2 % russos, el 4,1 % polonesos, el 2,9 % ucranesos, l'1,4 % jueus i el 0,1 % ttars de Belarus

 Economia .
Article principal: Economia de Bielorssia.;





















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26595" title="Bolvia" nonfiltered="1196" processed="1194" dbindex="11273">



La Repblica de Bolvia s un dels dos nics estats de l'Amrica del Sud sense sortida a l'oce, un dels ms pobres de l'Amrica Llatina i una de les regions ms altes del mn. Limita al nord i a l'est amb les regions ms selvtiques del Brasil, al sud amb el Paraguai i l'Argentina, al sud-oest amb Xile i a l'oest amb el Per. La capital oficial i seu del poder judicial s Sucre i la seu del govern (poder executiu i legislatiu) s La Paz.

T fora poblaci indgena (d'un 56% a un 70%) i mant reivindicacions territorials amb Xile per la franja d'Arica, que li permetria la sortida a l'oce Pacfic.

Bolvia s un pas multicultural amb molta riquesa cultural, natural i arqueolgica. Se la coneix com al bressol de la cultura Tiwanaku que aportaria els seus coneixements avanats en multitud de matries  al posterior imperi Inca.

Histria.
 El territori bolivi est habitat des de fa ms de 12.000 anys. Al lloc es van formar mltiples cultures, majorment als Andes, destacant especialment la cultura Tiwanaku i els regnes aimares posteriors a l'expansi Wari. Aquests regnes al seu torn van ser annexats a l'imperi Inca el segle XIII.

La cultura Tiwanaku, es va desenvolupar a l'entorn del centre cerimonial homnim prxim al llac Titicaca. La seva fundaci probablement es va dur a terme abans de l'any 300. Posteriorment la cultura inca va establir un vast imperi al segle XV, poc abans de l'arribada dels espanyols. Durant aquell segle, Bolvia estava ocupada per diversos grups de llengua aimara (collas, pacajes, lupacas, omasuyos), entre els quals destacaven els collas, que van dominar un vast territori i van lluitar amb els qutxues de Cusco (Cuzco) pel control de la regi. Els collas van ser derrotats per l'inca Pachacuti, que es va apoderar de gaireb tot l'altipl bolivi. Bolvia va constituir durant gaireb un segle una de les quatre grans divisions del Tahuantinsuyo (Imperi inca) sota el nom de Collasuyo. Aquestes antigues civilitzacions han deixat grans monuments arquitectnics i en l'actualitat les llenges aimara i qutxua sn les ms importants del pas.



El primer europeu en arribar a l'actual territori de Bolvia va ser Diego de Almagro el 1535, desprs de partir de Cuzco amb la finalitat de conquerir Xile. Mort Almagro, Francisco Pizarro va enviar el seu germ Gonzalo a colonitzar la provncia del Collao (Collasuyo). Pedro de Anzrez va fundar Chuquisaca (actual Sucre) el 1538, Potos va sorgir el 1546, La Paz el 1548 i Cochabamba el 1574.

La fundaci espanyola es va caracteritzar per presentar una base miner-agrcola. La ciutat de Potos, la ms poblada d'Amrica el 1574 (120.000 habitants), es va convertir en un gran centre miner per l'explotaci de les mines de plata del Cerro Rico de Potos i el 1611 era la major productora de plata del mn. El rei Carlos I havia atorgat a aquesta ciutat el ttol de vila imperial desprs de la seva fundaci.

Poltica.
s un pas republic, unitari i presidencialista. El president hi s elegit per sufragi universal directe i obligatori per a un perode de quatre anys. Per si cap candidat no obt la majoria absoluta, s el Congrs Nacional el que l'ha d'elegir entre els tres ms votats.

El president Gonzalo Snchez de Lozada va dimitir del crrec l'octubre de 2003 i va ser substitut pel vicepresident Carlos Mesa fins que el Tribunal Suprem de justcia el va substituir per Eduardo Rodrguez el juny del 2005. Sis mesos desprs a les eleccions generals del 18 de desembre de 2005, va ser elegit president el lder indgena socialista Evo Morales que va assumir el comandament el 22 de gener de 2006.

 Subdivisi administrativa .

Bolvia es divideix en nou departaments, o departamentos:

 El Beni;
 Chuquisaca;
 Cochabamba;
 La Paz;
 Oruro;
 Pando;
 Potos;
 Santa Cruz;
 Tarija;

Cada departament es divideix en provncies, o provincias.

Geografia.
Orografia.

Bolvia est creuada de nord a sud per dues grans serralades que formen part del plegament and. La serralada Occidental (Cordillera Occidental) separa Bolvia de Xile i est formada per muntanyes volcniques que superen els 6.000 m d'altitud (la ms alta s el Sajama, amb 6.542 m). La serralada Reial (Cordillera Real) surt del llac Titicaca, travessa el centre del pas i culmina en el volc Illimani, amb 6.490 m d'altitud; a partir d'aqu es bifurca en les serralades Central i Oriental. Entre les serralades Occidental i Central s'ala l'Altipl, de ms de 3.600 m d'altitud.
Hi ha una gran extensi de boscos, a causa de l'alta pluviositat. Aquesta regi rep el nom de yungas, al nord de la latitud de Cochabamba, i de valles, al sud. Les yungas sn un espai de transici entre les serralada andina Oriental i la gran plana amaznica. Als valles la influncia de l'Amaznia deixa pas a la plana del Chaco, de clima sec, que es prolonga pel Paraguai i el nord de l'Argentina. A l'est de les yungas i els valles hi ha la gran plana de l'Oriente (o dels llanos), que ocupa dos teros del pas. Configura un paisatge variat amb selves tropicals al nord, sabana ms cap al sud i pantans pertot arreu.

Hidrografia.
Hi ha tres sistemes fluvials: el primer est constitut pels rius ms grans de Bolvia, que neixen al vessant est de la serralada Oriental; el segon sistema va des del sud de la serralada Oriental cap al Riu de la Plata, i el tercer est format pels rius de l'Altipl, que desemboquen al llac Titicaca.
Els rius nord-orientals ms importants sn el Mamor i el Beni, que a la seva confluncia formen el Madeira, tributari de l'Amazones. En aquesta regi hi ha extenses inundacions en els mesos de febrer i mar; s una rea molt desconeguda i amb poca poblaci.
El riu sud-oriental Pilcomayo va des del sud de la serralada Central fins al riu Paraguai, del sistema del Riu de la Plata. En aquesta regi hi ha llacs, estanys i pantans.
La regi de l'Altipl, amb moltes menys pluges, forma la conca endorreica ms extensa de l'Amrica del Sud. Per una banda, hi ha el llac Titicaca, al nord. Est situat a una altitud de 3.810 m i cobreix una superfcie de 8.300 km ,una tercera part de la qual pertany a Bolvia i la resta al Per.
Del Titicaca surt el riu Desaguadero, que travessa l'Altipl de nord a sud i desemboca al segon gran llac de Bolvia, el Poop, del qual encara surt un altre riu, el Lacajahuira, que desemboca al Salar de Coipasa.
Ms cap al sud-oest, prop de Xile, hi ha el llac salat ms extens del pas, el Salar de Uyuni.

Clima.
Tot i que el pas est situat al nord del trpic de Capricorn, la diversitat de temperatures s extraordinria. Podem trobar des del clima equatorial del departament del Beni fins a les neus perptues i les glaceres dels Andes passant pel clima continental extremat de l'altipl, on les temperatures mitjanes sn de 7C a 15C a l'estiu i inferiors a 0C a l'hivern.
La mitjana de pluges de La Paz (la capital del pas) s de 562 mm l'any.
A les yungas i als valles les temperatures sn molt ms suaus (entre 16C i 19C) i la humitat i les precipitacions sn molt altes.
A la gran plana de l'Oriente la temperatura s molt alta tot l'any i sovint, cap al sud, bufa un vent fred que puja procedent de la Pampa argentina i que l'anomenen surazo.
Parlant en termes generals, Bolvia t un clima Continental Sec, ja que l'estaci seca s molt ms llarga que la humida. La temperatura s alta i regular tot l'any, per les mximes es donen al final dels mesos secs.

Economia.

El producte interior brut (PIB) bolivi del 2002 fou de 7,9 bilions de dlars USA. El creixement econmic s d'un 2,5% anual i la inflaci fou entre el 3% i el 4% el 2002 (el 2001 va estar per sota de l'1%).
Composici per sectors: primari (24%), secundari (27%), terciari (49%).

Sector primari.
L'agricultura ocupa el 45,5% de la poblaci activa. Una bona part de la producci es destina a l'autoconsum, tot i que en alguns departaments hi ha grans explotacions agrcoles i ramaderes.
Els principals productes agrcoles sn la fulla de coca, el blat de moro, les patates, el blat, l'arrs, l'ordi, la soja, la canya de sucre i el caf. A l'Altipl s'hi cultiva la quinoa, un cereal autcton que ja cultivaven els inques. A les yungas, a part de la coca, s'h conreen tota mena de fruites tropicals i subtropicals. Als valles es produeixen cereals, alfals, prssecs, ram i verdures.
La ramaderia consta de llames i alpaques a l'Altipl, d'ovins i bovins als valles i de bovins en grans ranxos en algun departament. La pesca t una certa importncia al llac Titicaca i en alguns grans rius orientals. Tamb hi ha certa producci forestal.

Indstria.
La indstria est poc desenvolupada i es limita a la transformaci de minerals, les refineries de petroli, les indstries derivades de l'agricultura i altres indstries alimentries o txtils. Ocupa noms el 10% de la poblaci activa.
El contraban de mercaderies brasileres, argentines i nord-americanes va ser molt important durant els anys de la inflaci, aix doncs, no s estrany que la poblaci industrial disminueixi cada cop ms.

Demografia.
Bolvia s un dels tres pasos de Llatinoamrica dels quals ms de la meitat de la poblaci s amerndia (els altres sn Guatemala i Per). La distribuci tnica de Bolvia s 33% qutxua, 30% aimara, 25% mests, i 12% europeu o caucsic. Els grups amerindis principals sn els qutxues (2,5 milions), els aimares (2 milions), els txiquitans (180.000) i guarans (125.000). Hi ha minories de descenents d'immigrants d'Alemanya, Itlia, Espanya i del Orient Mitj. La poblaci afro-boliviana s de l'1%. 

La capital administrativa, seu del govern, s La Paz, amb 800.000 habitants i ms d'un mili i mig a l'aglomeraci urbana; la constitucional, seu del Tribunal Suprem, s Sucre, amb 200.000 habitants. Altres ciutats importants sn Santa Cruz de la Sierra, amb ms d'un mili d'habitants; Cochabamba, amb 800.000; Oruro, amb ms de 200.000, i Potos i Tarija amb ms de 100.000.

La religi predominant s el catolicisme (95%), amb una petita minoria de protestants (2,3%). La poblaci creix a un ritme anual del 2,8% i l'ndex d'alfabetitzaci s del 74,2%.

Vegeu tamb.

Laguna Colorada;
Cultura indgena de Bolivia;








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26597" title="Sunzi" nonfiltered="1197" processed="1195" dbindex="11274">

Sunzi ("Mestre Sun"; en xins:   , en pinyin: S n Z , en Wade-Giles: Sun Tzu) (544 aC - 496 aC) fou l'autor de lArt de la guerra, un antic llibre xins sobre estratgia militar (la major part, per, no referent directament a tctiques militars). 

Vida i obra.

La nica font sobre la seva vida que ha perdurat fins als nostres dies s la biografia escrita el Segle II aC per l'historiador xins Sima Qian, que el descrigu com un general que visqu a l'estat de Wu el Segle VI aC. No obstant aix, aquesta biografia no sembla consistent amb altres fonts del perode que apunten que el llibre fou escrit entre l'any 400 aC i 320 aC

L'obra de Sunzi, L'Art de la guerra ens dna algunes pistes sobre la seva vida. Per exemple, els carros de guerra descrits en el llibre foren utilitzats durant un breu perode de temps a finals del segle IV aC, per tant almenys una part de l'obra dataria d'aquell perode.

Alguns estudiosos han concls que Sunzi no exist com a figura histrica i que lArt de la guerra seria una obra annima. En la introducci que fa Giles a la traducci a l'angls de 1910 dedica una bona part a la discussi sobre el dubte i la confusi de l'existncia real de Sunzi.

El 1972 es descobriren a Linyi (Shadong, Xina) un conjunt de textos en unes tauletes de bamb amb el text ja conegut i noves seccions. S'ha aconseguit datar aquests textos entre els anys 134 i 118 aC, per tant aix donaria ms motius per pensar que algunes parts del llibre foren escrites molt ms tard que altres. 

Sun Pin, un descendent de Sunzi, escrigu un altre text conegut tamb com Art de la guerra si b un ttol ms adequat seria Art militar o Art bllic ja que est centrat gaireb exclusivament en aspectes prctics de l'enfrontament militar.  

 Bibliografia .

Sunzi: L Art de la Guerra, Ed. Proa, Barcelona. Traducci de Sen Golden i Marisa Presas, feta del xins al catal. ;



Enllaos externs. 
Sunzi: L'Art de la guerra, per Sunzi  previsualitzaci de la traducci de Sen Golden i Marisa Presas a Google Books;
L'Art de la guerra  traducci de Lionel Giles (1910) via Project Gutenberg  ;
L'Art de la guerra, per Sunzi ;
L'Art de la guerra, per Sunzi ;
    




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26605" title="Comtat de Besal" nonfiltered="1198" processed="1196" dbindex="11275">

El comtat de Besal fou un dels comtats existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolngia denominaren Marca Hispnica.

 Orgens .
En els seus orgens el comtat de Besal fou un pagus del comtat de Girona, que comprenia la Garrotxa i alguns territoris vens, des de Montgrony i Setcases, a l'actual Ripolls, fins a Agullana i Figueres, avui dia a l'Alt Empord, i Banyoles, actualment al Pla de l'Estany.
En una data desconeguda, Guifr I (Guifr el Pils), comte de Girona (878-897) separ el pagus de Besal del comtat de Girona i n'encomen el govern al seu germ Radulf, a qui nomen comte de Besal a condici, per, que a la seva mort el comtat havia de ser per als descendents de Guifr.

 La vinculaci al comtat de Cerdanya .
A la mort de Guifr el Pils (897), en un primer moment, els seus fills -Guifr Borrell, Mir, Sunifred i Sunyer- van optar per governar conjuntament tots els dominis del seu pare i administrar-los sota presidncia del primognit, Guifr Borrell. Aviat, per, quan cadascun dels comtes cogovernants tingu descendncia, calgu abandonar la idea d'herncia conjunta i, llavors, cada fill transmet individualment als seus hereus la part del conjunt comtal que regia: Guifr Borrell, juntament amb Sunyer, Barcelona, Girona i Osona; Sunifred, Urgell; i Mir, Cerdanya, Conflent i Berga.
Guifr Borrell va morir el 911 sense descendncia masculina i, tal com ho havia previst, els comtats passaren a Sunyer (911-947), el petit dels fills de Guifr el Pils, segurament, encara menor d'edat el 897; aleshores, Sunyer no havia rebut el govern de cap dels comtats sin que el primognit, Guifr Borrell, se l'associ en l'administraci de la seva part de l'herncia paterna.

Sunyer de Barcelona hagu d'enfrontar-se al seu germ Mir II de Cerdanya qui, com a fill supervivent ms gran, pretenia obtenir l'herncia Barcelona; la disputa va resoldre s amb un acord pel qual Sunyer obtenia el reconeixement de Mir, a canvi de cedir-li el Ripolls, incls fins llavors dins del comtat d'Osona. Els conflictes entre els dos germans reaparegueren no gaire ms tard; en una data incerta -entre 913 i 920-, va morir el comte Radulf I de Besal. En aquest moment, Mir, pressionant amb els seus drets sobre Barcelona, Girona i Osona, va imposar-se, i Besal, tot i haver estat tradicionalment un pagus del comtat de Girona, fou vinculat al comtat de Cerdanya.
A la mort de Mir (927), els seus comtats passaren als seus fills en rgim de cogovern indivs, per, com que eren menors d'edat, hi exerc la regncia la seva mare la comtessa vdua Ava, fins que, cap al 941, en fer-se grans, assumiren plenament les funcions comtals: el primognit, Sunifred (927-965), prengu el govern de Cerdanya, Guifr II, subordinat a Sunifred, fou comte de Besal (927-957), Oliba Cabreta collabor amb Sunifred en el govern del comtat de Cerdanya, i Mir Bonfill es fu eclesistic.

Entre aquests quatre germans, la idea de cogovern s hi mantingu sempre, per aix, en tot moment actuaren de manera solidria. Aix, Sunifred el 944 va sollicitar un precepte reial a favor del monestir besaluenc de Sant Pere de Rodes per afirmar-ne la independncia respecte de Banyoles i de Sant Policarp de Rass, i el 943 particip activament en la defensa de Besal i Ripoll contra Sunyer de Barcelona; com tamb el 952 Guifr II de Besal, en representaci dels seus germans, acud a la cort del rei Llus d'Ultramar a sollicitar privilegis d'immunitat per al monestir de Sant Pere de Camprodon, fundat en collaboraci amb Sunifred, i tamb a demanar al rei un precepte pel qual els quatre germans rebien els bns dels vescomte Unifred, que els havia trats durant l'expedici d'Ermengol d'Osona.

El 957, a Besal, una revolta nobiliria, en qu, segurament, hi estaven implicats els fills de l'antic comte Radulf, culmin en l'assassinat de Guifr II. Sunifred va aconseguir dominar l'alament, confisc els bns dels sediciosos i s annexion el comtat, en el govern del qual hi collaboraren Oliba Cabreta i Mir Bonfill.

Mort Sunifred de Cerdanya (965), possiblement solter, el nou cap del llinatge fou Oliba Cabreta; aquest govern Cerdanya i encomen el comtat de Besal a Mir Bonfill (965-984) que, actuant com a subordinat seu, el reg fins i tot desprs d'haver esdevingut bisbe de Girona, el 971.

 La dinastia de Besal .
A la mort Mir Bonfill (984), Oliba Cabreta qued com a nic governant de tots els dominis de la nissaga fins que el 988 va retirar-se al monestir de Montecassino, on es fu monjo. Llavors, els seus comtats se ls repartiren els seus fills Oliba -Ripoll i Berga-, Guifr II -Cerdanya i Conflent-, i Bernat Tallaferro  Besal-. El 1002, Oliba es fu monjo a Ripoll; aleshores Berga fou annexionada a Cerdanya, i Ripoll a Besal. Finalment, com que tant Guifr II de Cerdanya (988-1035) com Bernat Tallaferro (988-1020) tinguren descendncia, Cerdanya i Besal van separar-se definitivament i, aix, es formaren dues nissagues comtals independents, originades en el tronc com d'Oliba Cabreta, nt de Guifr el Pils.
A ms del comtat de Besal, Bernat Tallaferro havia rebut, en herncia del seu pare Oliba Cabreta, els pagus de Vallespir, Fenollet i Perapertusa. En poca de Bernat Tallaferro, al comtat de Besal hi hagu tres vescomtats: el de Besal, dit posteriorment de Bas, el de Vallespir i el de Fenollet.

Els comtes d'aquesta dinastia de Besal foren:
Bernat Tallaferro (988-1020);
Guillem I de Besal (1020-1052);
Guillem II de Besal (1052-1066);
Bernat II de Besal (1066-1100);
Bernat III de Besal (1066-1111). Darrerament ha estat defensat que en realitat aquest comte no va pas existir i que, per tant, Bernat II va governar fins a l'any 1111.

 L'annexi de Besal a Barcelona .
A Besal, desprs de l'assassinat, durant la revolta de 1066, del comte Guillem II, va constituir-s hi un cogovern entre Bernat II, el germ del comte mort, i Bernat III, fill de Guillem II, menor d'edat. A causa de la manca de carcter de Bernat III de Besal (1066-1111), el govern efectiu del comtat fou exercit per Bernat II, fins i tot, desprs d'haver arribat a la majoria d'edat el seu nebot. Per aix, el 1100, la mort de Bernat II i l'inici del govern en solitari de Bernat III, va crear a Besal una situaci de buit de poder, que el comte Ramon Berenguer III de Barcelona va saber aprofitar. 

El 1107, Bernat III va acceptar casar-se amb Ximena, filla del comte de Barcelona i de Maria Roderic. En els acords matrimonials, Ramon Berenguer III cedia a la seva filla i al seu gendre el comtat d'Osona i el bisbat de Vic, amb tots els seus castells; a canvi, cas de morir sense descendncia, Bernat III nomenava hereu de Besal el comte de Barcelona. En el moment de celebrar-se aquest matrimoni, en qu el sogre era ms jove que el gendre, Bernat III ja tenia cinquanta anys, i Ximena era una nena de set o vuit anys, per tant, l'acord de casament no era sin un subterfugi per legalitzar la cessi de Besal per Bernat III a Ramon Berenguer III. El comte de Besal, que, havent arribat solter als cinquanta anys, demostrava no haver-se preocupat, ni tan sols, d'assegurar una continutat dinstica, va trobar en el seu sogre alg capa d'omplir el buit deixat per la mort de Bernat II (1066-1100).

El 1111, Bernat III va morir sense descendncia, tal com era previsible, i Ramon Berenguer III esdevingu comte de Besal. Llavors, es plantej un conflicte amb el comte Bernat Guillem de Cerdanya, feudatari del comte de Besal pel Fenollet, el Vallespir, Castellnou i Perapertusa; el plet va resoldre s amb la renncia del comte de Cerdanya a aquests feus a canvi de certes compensacions. Per altra banda, el 1112, Ramon Berenguer III va agrair al seu germanastre Eimeric II de Narbona la seva aliana contra Bernat At en el conflicte de Carcassona, cedint-li el Fenollet i Perapertusa.

El 1351, el rei Pere el Cerimonis, en nomenar el seu hereu, li va atorgar el ttol de Duc de Girona, elevant aquest comptat a ducat, el qual abraava territoris dels Comtats Girona, Besal, que a partir d'ara formaria part d'aquell, juntament amb els Empries i Osona, institunt aix el ttol de Prncep de Girona, que per tan, ve de la Corona_d'Arag.

 La moneda de Besal .
El comtat de Besal dispos de moneda prpia des del 969, per fins el 1020 noms n'hi ha referncies documentals. Segurament, Bernat Tallaferro va batre mancusos d'or; posteriorment, es coneixen tres tipus de diners de plata, encunyats entre 1020 i 1111. Els gravats d'encunys d'aquest comtat se'ls considera dels millors de l'art romnic.

 El bisbat de Besal .
Al comtat de Besal hi havia moltes de les abadies ms importants dels comtats catalans:
el monestir de Sant Pere de Besal;
el monestir de Sant Joan de les Abadesses;
el monestir de Ripoll;
el monestir d'Arles;
el monestir de Sant Esteve de Banyoles;
el monestir de Camprodon;
Sant Pau de Fenollet;

Malgrat tot, no hi havia un bisbat propi, per aix, les parrquies de Besal depenien de dicesis forasteres com ho eren el bisbat de Vic, el bisbat de Girona o el bisbat d'Elna. 
El 1017, el papa Benet VIII conced l'erecci d'un bisbat propi al comte Bernat Tallaferro, que s'havia desplaat a Roma per solicitar-la; havent desestimat les propostes de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Pau de Fenollet, la seu del nou bisbat s'establ a Besal i se'n design bisbe Guifr, abat de Sant Joan de les Abadesses i fill de Bernat Tallaferro. Tanmateix, a la mort del comte (1020), els bisbes de Girona i de Vic reclamaren les seves antigues parrquies; el bisbe Guifr de Besal, mancat de protecci poltica, es retir al monestir de Sant Joan de les Abadesses i la dicesi de Besal fou abolida.

 Pgines relacionades .
Marca Hispnica;
Comtat de Rossell;
Comtat de Girona;
Prncep de Girona;
Comtat_de_Barcelona;
Besal;

 Enllaos externs .
Histria dels comtats catalans;

 Bibliografia .
Jordi Bols - Vctor Hurtado, Atles del comtat de Besal (785-988), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 1998. ISBN 84-232-0520-7.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26606" title="Botswana" nonfiltered="1199" processed="1197" dbindex="11276">



Botswana s una repblica de l'frica Austral, que limita al nord i a l'oest amb Nambia, al nord amb Zmbia, al sud amb Sud-frica i al nord-est amb Zimbabwe. La capital s Gaborone. Fou un antic protectorat britnic amb el nom de Bechuanaland, es va proclamar independent l'any 1966.

L'economia, estretament lligada a la de Sud-frica, est basada en la ramaderia i en la mineria (diamants).

s un del estats ms estables d'frica. Polticament est organitzat com una democrcia i segons els organismes internacionals rep bones qualificacions pel que fa al respecte als drets humans.

Botswana presenta una de les taxes ms altes del mn d'infectats per VIH. Al 2002 el  38,8 % de la poblaci adulta era seropositiva. El 2003 el govern ha iniciat un programa que inclou l'administraci gratuta o econmica de  medicaments genrics antiretrovirals i una campanya informativa destinada a frenar l'expansi del virus.
 Geografia .
 Llenges .
Les llenges oficials o nacionals de la Repblica de Botswana sn l'angls i el tswana. El SIL International ha llistat 28 llenges, totes elles vives:
Afrikaans: 6.000 parlants al pas. s una llengua parlada com a primera llengua a algunes granjes situades al Districte de Ghanzi, al Districte de Kgalagadi i al districte de Kweneng, sobretot a zones properes a la frontera amb Sudfrica.
Kxoe: 1000 parlants al districte del Nord-Oest, a prop del riu Khwai. s una llengua khoisnida.
Birwa:15.000 parlants a Botswana, al districte Central. Tamb es parla a Sudfrica. ;
Angls: 375.490 parlants al pas. A botswana tamb l'anomenen com Sekgoa.
Gana: 2000 parlants a moltes zones disperses del pas. s una llengua Khoisnida.
Gciriku: 2000 parlants a Botswana.
Gwi:2.500 parlants de manera dispersa per Botswana. s una llengua Khoisnida.
Herero: 20.000 parlants a Botswana, tamb per tot el pas. ;
H: 200 parlants al sud del desert del Kalahari, al districte Kweneng i al districte Central. s una llengua khoisnida.
Ju hoan: 5000 parlants a Botswana, al districte del Nord-Est, a prop de les fronteres amb Nambia i Angola. s una llengua khoisnida. ;
Kalanga: 150.000 parlants als districtes del Nord-Est i Central. ;
Kgalagadi: 40.000 parlants al sud i centre de Botswana, a prop de la frontera amb Sudfrica. ;
Khwe: 4000 parlants al districte del Nord-est. s una llengua khoisnida;
Kua: 817 parlants als districtes Central i Nord-est. s una llengua khoisnida.
Kuhane: 12000 parlants al districte del Nord-est.
Kx au ein: 2000 parlants al districte Ghanzi. s una llengua khoisnida.
Mbukushu: 20.000 parlants al Districte del Nord-est, a prop del riu Okavango;
Nama: 1500 parlants als districtes Kgalagadi i Ghanzi. s una llengau khoisnida;
Mambya: 15.000 parlants a Botswana.
Naro: 10.000 parlants a Botswana. Sobretot al districte Ghanzi. LLengua khoisnida.
Ndebele: 8000 parlants al districte del Nord-Est.
Shua: 6000 parlants al districte Central. Llengua Khoisnida.
Tsoa: 5000 parlants a Botswana, als districtes Cenral i del Nord-est. Llengua Khoisnida.
Tswana:1.070.000 parlants a Botswana. s la llengua franca de tot el pas. Tamb es parla a Namvia, Sudfrica i Zimbabwe. ;
Tswapong: 2000 parlants al districte Central.
!Xo: 4000 parlants als districtes Gantsi, Kgalagadi i Kweneng. Tamb es parla a Nambia. s una llengua khoisnida.
Yeyi: 20.000 parlants a Botswana. A varis districtes. Tamb s parlat a Nambia. ;
Zezuru: 11.000 parlants a Botswana.
A Botswana tamb es parlen altres llenges com: bemba, hindi, lozi (2000 parlants), sotho del nord (13.871 parlants), nyanja, sotho del sud, urdu, xhosa, zulu (llengua) i xins (1000).

Partits poltics.
Moviment Aliana de Botswana;
Moviment Marx, Engels, Lenin, Stalin;
Organitzaci Socialista Internacional (Botswana);
Partit del Poble de Botswana;
Nou Front Democrtic;

 Referncies .








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26607" title="Erosi" nonfiltered="1200" processed="1198" dbindex="11277">


L'erosi s la retirada de partcules d'un sl o una roca per un agent geolgic (com ara els corrents superficials d'aigua, el vent i o els processos gravitatoris). Les partcules inclouen:  

 Fragments de roques creats per abrasi mecnica per la prpia acci del vent, aiges superficials, glaceres i expansi-contracci trmica per variacions estacionals i/o dirnes. ;

 Sls, els quals sn creats per la descomposici qumica de les roques per mitj de l'acci combinada de cids dbils dissolts en aigua superficial i meterica, hidrlisi, cids orgnics, bacteris, acci de plantes, etc.   ;

L'erosi no s el mateix que la meteoritzaci, que s la disgregaci de la roca sense desplaament del material (si b la meteoritzaci facillita l'erosi), ni s el mateix que el transport dels materials erosionats, que s el segent pas del cicle geolgic, i que normalment realitza el mateix agent que ha produt l'erosi.

A pesar que l'erosi s un procs natural, esta pot ser influenciada fortament per activitat humana tal com la desforestaci, la construcci de camins i urbanitzaci, els quals l'acceleren. 

Un problema particularment seris s l'erosi costanera propiciada pel menyspreu de construccions en platges, les quals pertorben el flux de sediments cap a elles.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26609" title="Concreci" nonfiltered="1201" processed="1199" dbindex="11278">
Acumulaci seguida d'enduriment de substncies transportades en dissoluci per l'aigua  i desprs abandonades en el si d'una roca.

Les concrecions calcries es troben sobretot constitudes per la calcita o l'aragonita, que sn les dues formes cristallines que pot adoptar el carbonat clcic.
Els seus exemples ms comuns sn les estalactitess i estalagmites de les cavitats crsiques. L'aigua saturada de calci que brolla de les fonts petrificants forma una capa calcria en la superfcie dels objectes que mulla durant un temps prou prolongat.

Els nuclis de slex que es formen en el si de la creta no sn sin concrecions de slice. Tamb hi ha grnuls i nduls de distints compostos de ferro, fsfor, etc. En certes parts el fons dels oceans es troba esguitat de nduls polimetlics, particularment rics en mangans









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26611" title="Clorur" nonfiltered="1202" processed="1200" dbindex="11279">
Clorur en qumica inorgnica, s una espcie inica formada per un tom de clor carregat negativament amb estat d'oxidaci -1.

Per extensi, tamb s un compost inic format amb aquest ani o amb un estructura formalment semblant (s a dir, amb enlla covalent entre un tom de clor i un element qumic menys electronegatiu).

El clorur es troba en moltes sals naturals, entre aquestes cal destacar-lo com a component de la sal comuna o de cuina. 

Tamb s un lligand aninic habitual en qumica de coordinaci.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26613" title="Jarosita" nonfiltered="1203" processed="1201" dbindex="11280">

La jarosita o pedra d'alum s un mineral composat de sulfat de potassi i ferro hidratat bsic, la frmula qumica del qual s KFe3(OH)6(SO4)2. Aquest mineral es forma en dipsits de mena per la oxidaci de sulfurs de ferro. L'aparici de jarosita s'associa en la Terra a les aiges termals. Va ser descoberta originriament en 1852 per August Breithaupt en el barranc del Jaroso, en la Serra de l'Almagrera (Almeria) , Espanya. S'utilitza com a hemosttic desprs de l'afaitat, es va usar com a cosmtic en l'antic Egipte o com a pigment groc per a decorar els murs del temple de Karnak, encara que el seu descobriment per a la cincia s recent.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26614" title="Cnsol rom" nonfiltered="1204" processed="1202" dbindex="11281">

El cnsol era el magistrat suprem de la Repblica de Roma. El crrec era anual i collegiat, amb dos cnsols cada any. Els est encomanada la direcci de l'estat i, especialment, de l'exrcit en campanya. Sn magistrats amb imperium (poder executiu) i sn magistrats epnims, s a dir, donen nom a l'any.

Orgens.
Abolida la monarquia (509 aC), la tradici afirma que les funcions del rei van ser ocupades per dos magistrats anuals, anomenats collegues (Consules, literalment els que caminen junts) amb iguals plens poders cadascun. Nogensmenys, la investigaci actual considera que la figura del cnsol noms es form lentament desprs de l'expulsi dels reis. Inicialment es va mantenir un crrec de rex sacrorum en l'mbit exclusivament religis i les tasques poltiques i militars passaren a un magistrat anomenat magister populi.

El 452 aC, per, es substitueix el magister populi per un collegi de deu decemvirs (Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio) per redactar el codi civil i poltic de l'administraci de l'estat i el 449 aC es restaur una magistratura normal formada per dues persones, ara anomenats praetor maximus i praetor minor. Des d'aquest moment i fins les leges Liciniae-Sextiae de 367 aC aquest collegi pretorial, precedent del consular, s'an alternant amb els collegis de tribuns militars amb poder consular (tribuni militares consulare potestate). 

Els cnsols eren originalment patricis, per desprs del llarg enfrontament poltic entre patricis i plebeus, amb les leges Liciniae-Sextiae de 367 aC es va establir la dualitat d'un cnsol patrici i un altre plebeu (el nom cnsol es va usar llavors per primer cop). Eren elegits pels comicis centuriats i cadascun podia vetar les decisions de l'altre, de manera que noms es podien adoptar les que tenien consens; noms el veto de l'altre cnsol, i ms tard dels tribuns de la plebs, limitava les seves facultats. En canvi els cnsols podien interferir en les decisions dels pretors, edils i qestors (no pas les dels censors ni dictadors, ni, mes tard, en les dels tribns). El seu poder militar era illimitat i tenien el comandament de dues legions cadascun, que mes tard foren ms.

El concepte de la doble magistratura podria derivar de la ciutat de Cartago on existia un collegi de sufetes o jutges d'actuaci conjunta, o de la Itlia central on collegis de middices exercien el poder conjuntament entre sabins i samnites.

Funcions.
Inicialment els reis disposaven del dret de fer cultivar les seves terres mitjanant prestacions imposades als ciutadans, i els no ciutadans eren de fet clients dels monarques per aquests dos drets van desaparixer, i ja no foren possets pels cnsols. En matria judicial, en els delictes que comportaven multes fortes o penes corporals, el rei havia de jutjar a l'acusat, i decidia si tindria dret a apellaci i a l'indult. La lex Valeria de provocatione (509 aC, 245 AUC) obligava als cnsols a concedir l'apellaci a tot condemnat amb penes corporals o amb la pena capital, llevat que la sentncia hagus estat dictada per tribunals militars. Ms tard (cap al 451 aC, 303 AUC) l'obligaci es va estendre a les multes fortes.

Si algun cnsol tenia la gosadia d'enfrontar-se a la seva nobilitas, els sacerdots (tamb inicialment patricis) podien crear-li moltes dificultats, a ms que la seva magistratura podia ser suspesa nomenant-se a un dictador. D'altra banda, el seu curt perode de magistratura, al final de la qual tornava a ser un simple ciutad que havia d'obeir als nous magistrats, li impedien de fet qualsevol decisi contrria a la seva classe. Per per a ms seguretat es va establir el costum que les decisions dels cnsols havien de ser ratificades pel Senat, permetent a aquest controlar tots els tractats poltics, l'administraci, la divisi de terres pbliques i en general tots els actes que transcendien ms d'un any; fins i tot el tresor pblic no podia ser tocat pel cnsol, o en el seu cas pel dictador, sense perms del Senat. L'administraci del tresor de l'estat va ser confiada a dos funcionaris permanents (qestors), nomenats inicialment pels cnsols (desprs electius) per subjectes a les ordres del Senat.

La seva data d'entrada en funcions era variable, no sent habitual la data d'1 de mar (inici de l'any a Roma), doncs en general al concloure el seu mandat just a l'any del seu nomenament, les seves funcions es prolongaven uns dies fins a la cerimnia de renncia, formal, oficial i solemne. El cnsol, en acabar la seva funci, estava sotms a les lleis i si esqueia havia de rendir comptes dels seus actes.

Les funcions dels cnsols, en augmentar el territori, van haver de ser delegades per a cada provncia: primer en qestors insulars amb funcions consulars (a Siclia i Sardenya des del 227 aC) i desprs amb la figura del procnsol (o propretor) per a Hispnia Citerior i Hispnia Ulterior (197 aC).

Per ser cnsol calia tenir al menys 43 anys (aix fou eliminat per la lex Villia annalis del  180 aC); es podia ser cnsol mes d'una vegada per entre cada vegada havien de passar almenys deu anys, per desprs aix es devia eliminar perqu Gai Mari fou cnsol el 107, 104, 103, 102, 101, i 100. El 180 aC, amb la lex Villia annalis, es va establir que per accedir al consolat s'havia d'haver passat amb anterioritat per les magistratures inferiors, amb un temps d'inactivitat prefixat entre cada magistratura. Com va ocrrer amb la censura, aquesta disposici va fer que el consolat fora accessible gaireb en exclusiva a l'aristocrcia. El terme d'exercici es va reduir durant l'imperi a dos mesos (per tant 12 cnsols exercien la magistratura cada any) i moltes vegades eren ms(l'any 190 hi va haver 25 cnsols) per les seves funcions eren merament honorfiques.

 Perode d'inici del crrec .

Els cnsols exercien per un perode d'un any, iniciat en un temps que va variar al llarg dels anys: 

Del 509 al 493 aC el crrec s'iniciava els idus de setembre;
Del 493 al 479 aC a les calendes de setembre;
Del  479 al 451 aC a les calendes de Sextilis;
Del  451 al 449 aC als idus de maig;
Del 440 a una data entre el 443 i el 400 aC als idus de desembre;
Des de vers el  400  fins probablement el 397 aC a les calendes d'octubre;
Del  397 al  329 (o potser el 327 aC), a les calendes de Quintilis;
Del 327 al 223 aC no se sap;
Del 223 al 153 aC als idus de mar;
I del 153 aC en endavant, a les calendes de gener;

Llista de cnsols romans.
Vegeu:
 Llista de cnsols romans de la Repblica (fins el 33 aC);
 Llista de cnsols romans de l'Imperi (del 33 aC al 192);
 Llista de cnsols romans del Baix Imperi (desprs de 192);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26615" title="Hematites" nonfiltered="1205" processed="1203" dbindex="11282">

L'hematites o oligist s l'xid frric Fe2O3 i constitux una important mena de ferro ja que en estat pur cont el 70% d'aquest  metall. S'anomena oligist, concretament a l'hematites formada per cristalls laminars grans i brillants.

Les principals varietats d'aquest  mineral sn:

 Hematites roja anhidra que forma concrecions de brillantor metllica.
 Els ocres rojos que sn una mescla d'hematites i argila.
 Lhematites terrosa o limonita sn xids de ferro hidratats entre les varietats de la qual figura  la goethita la lepidocrocita etc.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26618" title="Dictador rom" nonfiltered="1206" processed="1204" dbindex="11283">

El dictador s un magistrat extraordinari de la Repblica Romana. Les funcions dels dos cnsols, eventualment i sempre en casos greus, podien ser assumides per un nic magistrat, amb el ttol de dictador, funcions que s'exercien per sis mesos o menys.

Un dictador ostentava el mateix poder que qualsevol dels cnsols, ja que aquests disposaven de tot el poder individualment, i encara que podien repartir-se les funcions, tamb podien exercir-les en la seva totalitat cadascun d'ells. El dictador es diferenciava en qu en no ser una magistratura collegiada, no tenia el contrapoder que representa un altre magistrat amb idntiques funcions. Els dictadors eren a ms a ms cap (magister) de la infanteria o de la cavalleria.

El crrec de dictador va ser suprimit de facto al segle II aC (encara que no abolit formalment), fet que va donar excusa al senat per arrogar-se certes facultats en casos greus, com el conferiment als cnsols de certes facultats similars a la dictadura, per un temps limitat.

El primer dictador fou Aulus Postumius Albus Regillensis, al segle V aC, en revoltar-se els aliats llatins.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26619" title="Goethita" nonfiltered="1207" processed="1205" dbindex="11284">
La goethita s un mineral, format per xid de ferro FeO2H que cristallitza en el sistema rmbic  bipiramidal; els seus petits cristalls terrosos es troben agrupats en forma de feixos.

Deu el seu nom al poeta alemany Goethe (1749-1832), pel seu gran inters per la natura.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26620" title="Llegat rom" nonfiltered="1208" processed="1206" dbindex="11285">


El llegat fou una magistratura de l'antiga Roma. En els casos de guerra els cnsols de Roma podien delegar el comandament de l'exrcit en un lloctinent que ostentava les seves funcions com Legatus (Llegat). 

Nominalment existien llegats de tres tipus:
 Llegats o ambaixadors enviats pels estats estrangers a Roma. Vegeu Llegats exteriors;
 Llegats o ambaixadors romans enviats per Roma a estats estrangers o missions concretes a les provncies.
 Llegats militars equivalents a lloctinents dels generals romans en el camp, o dels procnsols o propretors a les provncies.

Ambaixadors romans.
Ambaixadors o llegats romans eren enviats del senat rom a estats estrangers. El seu nomenament era considerat un gran honor i noms es concedia a homes illustres. Dions d'Halicarns diu que els llegats romans tenien el poder d'un magistrat i el carcter sagrat d'un sacerdot. 

Un llegat al l'estranger que moria durant la seva missi era honorat amb una sepultura pblica a la Rostra; les seves despeses eren pagades pel tresor pblic; si el llegat era enviat a una provncia les despeses corrien a crrec dels provincials.

Llegats republicans.
Durant la repblica romana els llegats acompanyaven als generals de l'estat, com a lloctinents; eren els seus llegats, els que els representaven all on els generals (generalment els cnsols o pretors) no arribaven. Al darrer segle de la repblica alguns procnsols o propretors no van voler assolir els governs provincials que els havien pertocat i enviaven com a governador al seu llegat.

Per ser llegat calia un senatus consultum i els cnsols, pretors o dictadors que nomenaven llegats havien d'esperar l'aprovaci del senat. Generalment es nomenava a persones de gran talent militar que podia ajudar al seu superior en tot el que necessitava i podia exercir si calia tamb l' administraci civil. Eren per suposat persones de la mxima confiana del que els nomenava, i molt sovint germans o parents propers. El llegat no tenia poder independent del seu general. 

El nombre de llegats variava segons la importncia de la guerra o l'extensi de la provncia; el mnim en guerra era tres, per per exemple Gneu Pompeu tenia 15 llegats durant la guerra a l'sia Menor. Quan un cnsol deixava l'exrcit o un procnsol la seva provncia, els llegats o un d'ells ocupava el seu lloc i llavors tenia el poder i era anomenat llegat propretor. Sovint algunes provncies foren governades per llegats sense cap referncia a un superior, per es de suposar que perqu estaven ocupats en feines ms importants.

Llegats imperials.
Durant l'Imperi Rom les provncies del senat foren governades per proconsols o propretors, i els primers tenien sempre tres llegats i els segons noms un. A les provncies imperials el procnsol imperial era de nomenament per l'emperador i havia de correspondre a persones que havien estats cnsols, pretors o al menys senadors; aquest procnsols imperials van rebre el nom de llegats propretors d'August, o llegats pretorians, o llegats consulars o simplement llegats, i al seu torn tenien tres llegats com ajudants.

Al segle I van aparixer els anomenats llegats lliures, que eren senadors que feien viatges particulars a provncies i es feien nomenar llegats pel senat per tenir les despeses cobertes pels provincials. Eren llegats formalment per no tenien cap missi a complir. El nom llat de la seva feina fou legatio libera. Cicer va voler acabar amb aquesta prctica sense xit, i Juli Csar va limitar el temps a cinc anys, i aix va romandre al menys fins al segle III.

Articles relacionats.
 Regne Rom;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26624" title="Oliva (Safor)" nonfiltered="1209" processed="1207" dbindex="11286">

Oliva s una ciutat del Pas Valenci, la segona ms gran de la comarca de la Safor, les primeres notcies d'ocupaci humana es remunten a l'poca del paleoltic mitj.

Geografia.
Oliva limita amb les egents localitats: Alqueria de la Comtessa, La Font d'en Carrs, Piles, Villalonga, l'Atzvia, Dnia, Pego i Ondara.

Histria.
L'any 1449 Oliva es converteix en capital del comptat institut per Alfons el Magnnim, sent el primer compte Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.


Monuments i llocs d'inters.
;

Poblaci.
Oliva t una poblacin de 27.374 habitantes, el 2007. Un 18,32% d'aquestos est constitut per ciutadans de nacionalitat estrangera. 


Poltica.



Festes i tradicions.
 Festes Patronals.
 Falles;
 Moros i cristians;

Personatges destacats.
 Josep Climent Barber (1927-...), compositor i musicleg. Prefecte de Msica Sacra de la Catedral de Valncia des de 1981.
 Gregori Maians (1699-1781, erudit;
 Enric Malonda, pilotari de raspall.
 Manolo Mestre (1935-...), jugador del Valncia CF entre 1955 i 1969.
 Jose Antonio Morera Torres, pilotari de raspall.
 Carlos Parra Mestre, pilotari de raspall.
 Vicent Sanchis Savall, pilotari de raspall.
 Waldo Vila Gilabert, pilotari de raspall.
 Gabriel Cscar, matemtic, almirall de marina i poltic.
 Josep Malonda Sanchis, msic i dolainer,director Coral Santa Ceclia.
 Lluis Casanova Giner, president del Valncia CF.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26626" title="Anadir" nonfiltered="1210" processed="1208" dbindex="11287">


Anadir (rus         , txuktxi Kagyrgyn, Wnyn o Gujguqej) s una ciutat de l'extrem oriental de Rssia, a Sibria. s la capital del districte autnom de Txukotka, pas poblat pel poble txuktxi. Es troba a la desembocadura del riu Anadir, que li dna nom, vora les aiges del golf d'Anadir. L'any 2002 tenia una poblaci de 11.753 habitants.

Histria.

A l'orient rus es va proclamar al comenament del 1918 una comuna a la ciutat d'Anadir amb jurisdicci sobre el territori oriental (que desprs fou el districte dels Txuktxis). El 16 de desembre de 1919 es va crear a Anadir el Comit Revolucionari de Txukotka. 

El 31 de gener de 1920 es va produir un cop d'estat contrarevolucionari i partidari dels "blancs", i els membres del Comit van ser executats. El juliol de 1920, l'exrcit roig va restaurar el poder bolxevic a Txukotka i el 6 de gener de 1921 es va constituir el Comit Popular Revolucionari de Txukotka, que va subsistir fins a l'octubre de 1921, quan la regi va ser ocupada pels blancs i es va constituir l'Estat lliure de Txukotka. 

 Enllaos externs .

Imatges per satllit a Google Maps;
Fotos de Flickr d'Anadir;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26627" title="Estat lliure de Txukotka" nonfiltered="1211" processed="1209" dbindex="11288">

L'Estat lliure de Txukotka fou un estat creat pels russos blancs a Txukotka, a l'extrem oriental de Sibria (Rssia), que va existir des de l'octubre de 1921 fins a l'abril de 1922.

 Histria .

L'octubre de 1921, rebels antibolxevics provinents de Vladivostok (dels destacaments de Britx i Botxkariov) van constituir l'anomenat Estat lliure de Txukotka.

Aquest estat va utilitzar una bandera de tres franges horitzontals: blanca, groga i blava.

L estat va subsistir fins que a l'abril de 1922 el territori va passar a la Repblica de l'Extrem Orient i desprs a la Uni Sovitica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26628" title="Amur" nonfiltered="1212" processed="1210" dbindex="11289">

L'Amur (en rus     , Amur; en xins    , H ilng Ji ng, o "riu del Drac Negre"; en manx Sahaliyan Ula, o "riu Negre") s un riu de Manxria, a l'Extrem Orient, que marca la frontera est entre Rssia i la Xina. Neix al lmit entre aquests dos estats a la confluncia dels rius Argun i Xilka. Passa per les ciutats de Blagovixtxensk, Khabrovsk i Komsomolsk na Amure. Est connectat amb el llac Bolon mitjanant una srie de canals. Desemboca a la mar d'Okhotsk, a l'estret de Tatria, davant l'illa de Sakhaln, desprs d'un recorregut de 4.444 km. T una conca d'1.850.000 km2.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26629" title="Txukotka" nonfiltered="1213" processed="1211" dbindex="11290">

Txukotka (en rus                               (Txukotski Avtonomni krug), i en txuktxi                               (Txukotkaken avtonomiken krug)) s un districte autnom (subjecte federal) de Rssia, a l'extrem oriental de Sibria, on viu el poble dels txuktxis. Est situat entre l'oce Glacial rtic al nord i l'oce Pacfic a l'est, i est separat d'Alaska (Amrica del Nord) per l'estret de Bering. Limita amb els territoris russos segents: la repblica de Iactia a l'oest, la provncia de Magadan al sud-oest i el districte autnom de Korikia al sud. T una extensi de 737.700 km2 i una poblaci de 55.000 habitants (2002), amb una densitat de 7,5 hab/km2. La capital s Anadir. 

 Geografia .
Banyat pel mar de la Sibria Oriental, el mar dels Txuktxis i el mar de Bering, el territori ocupa la pennsula dels Txuktxis i la regi adjacent, i inclou l'illa de Wrangel (Umqilir) i altres de menors. s una regi inhspita, freda i muntanyosa, i el riu principal s el riu Anadir (txuktxi Jajwaam)

 Economia .
L'economia de Txukotka est basada sobretot en l'exportaci de matries primeres (carb, or, plata, plat, etc.), la pesca (caviar) i els productes manufacturats de pell. Gaireb tots els bns de consum, alimentaris i industrials sn importats de Rssia.

 Poblaci .
Hi ha una notable varietat tnica en la poblaci: hi viuen 60 nacionalitats diferents. Segons el cens rus (2002) la composici nacional s 
 russos 51,86% ;
 txuktxis 23,45% ;
 ucranesos 9,22% ;
 inuit 2,85% ;
 evens 2,61% ;
 txuvans 1,778% ;
 ttars 0,99% ;
 bielorussos 0.96% ;
 iukaghirs 0,34% ;
 txuvaixos 0,30%;
 moldaus 0,24%;
 buriats 0,22%;
 alemanys tnics 0,22%;
 baixkirs 0,22%;
 zeris 0,2%;
 alguns altres petits grups que no arriben al centenar de persones cadascun;
 un 2.23% dels habitants no han especificat a quin grup tnic pertanyen;
 

 
Vegeu tamb.
Estat lliure de Txukotka;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del Districte Autnom de Txukotka.
 Pgina de Txukotka amb imgens.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26630" title="Vladivostok" nonfiltered="1214" processed="1212" dbindex="11291">

Vladivostok (rus             ) s una ciutat de l'orient rus, capital del territori de Primrie (o el Litoral), prop de les fronteres de la Xina i Corea del Nord, situada en un port natural vora el golf de Pere el Gran. s una ciutat amb indstries relacionades amb el seu important port comercial i militar, obert a l'oce Pacfic a travs del mar del Jap: drassanes, construccions mecniques i construcci de maquinria per al tractament del peix i per a la indstria de la balena. s la terminal del Ferrocarril Transsiberi. T una poblaci de 600.000 habitants.

Histria.
Va ser fundada l'any 1860.

Perode revolucionari.

Desprs de la Revoluci d'Octubre a Rssia, el soviet d'obrers i soldats va assolir el control de Vladivostok el novembre de 1917. Els aliats tenien por que els alemanys s'apoderessin de la regi (els presoners de guerra havien estat alliberats i eren a la zona). Jap va enviar vaixells de guerra a la ciutat i hi va desembarcar soldats per encarregar-se de mantenir l'ordre per sense intervenir en els afers interns (gener de 1918). Poc desprs, tamb hi van arribar soldats britnics. Al mar tamb van entrar a la Sibria tropes xineses, i el Jap hi va enviar ms soldats per estabilitzar la situaci als territoris de Transbaikal i Primrie (o el Litoral), on convivien els blancs, els bolxevics i els presoners alemanys i txecs (que tenien tallades les vies per retornar a Europa). Els txecs es van aliar amb els blancs. Per protegir-los, el Jap va desembarcar 93.000 soldats a Vladivostok, i els americans, francesos, italians i britnics hi van enviar tamb soldats (uns set mil entre tots). 

El 29 de juny de 1918, el soviet de Vladivostok va ser deposat pels txecs, i el govern que es va formar al seu lloc es va aliar amb el cap blanc, l'almirall Koltxak, l'agost de 1919. Les forces dels aliats van ocupar els territoris de Primrie o el Litoral i la regi de l'Amur fins al llac Baikal (amb Blagovixtxensk, Khabrovsk, etc.) i van ajudar l' almirall Koltxak. El juliol els txecs van ocupar Simbirsk (desprs anomenada Ulinovsk per Lenin), i a l'agost els txecs van entrar a Txit, a Transbaiklia.
El govern provisional autnom installat a Vladivostok va utilitzar la bandera verda i blanca, amb el verd a la part de dalt.

El 1919 els bolxevics, desprs de derrotar Koltxak i ocupar Omsk i Tomsk, van avanar cap a Transbaiklia. Un govern provisional bolxevic es va establir a Verkhnedinsk (tardor del 1919). El novembre de 1919 l'exrcit de Koltxak es va enfonsar i els bolxevics de Vladivostok van assumir altre cop el poder. Koltxak va ser executat al febrer de 1920. Entre Vladivostok i Verkhnedinsk quedaren els territoris dominats pels atamans cosacs, amb el seu cap principal Grigori Seminov, que era partidari d'unir la Transbaiklia, Amur i Primrie al Jap. 

El soviet es va sostenir fins a l'abril de 1921, quan fou substitut per un govern democrtic rpidament eliminat per una rebelli fomentada pels japonesos, dirigida pels germans Spiridon i Nikolai Merklov (26 de maig de 1921), de la qual va sorgir el govern provisional de Trans-Amur (Priamrskoie vrmennoie pravtelstvo), presidit per Spiridon Merklov i amb Nikolai com a ministre de Marina i Afers Estrangers. Un Congrs va designar cap militar del govern provisional el general Dieterich, que dirigia les restes de l'exrcit de Koltxak.

La Conferncia de Washington (abril de 1922) va imposar al Jap l'evacuaci total. Desprs de l'evacuaci japonesa (que encara va retenir el nord de Sakhaln fins el 1925), els blancs es van dispersar. Al juny, els Merklov van entregar el govern al general Dieterich, que va presidir una Assemblea local (Zemski Sobor). El 22 d'octubre de 1922, les tropes de la Repblica de l'Extrem Orient van entrar a la ciutat, que desprs va ser part de la Uni Sovitica.
 Enllaos externs .
Flickr fotos de Vladivostok;
Guia de Vladivostok;
Vladivostok Mapa (IE 5.0+);




 





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26634" title="Transbaikal" nonfiltered="1215" processed="1213" dbindex="11292">
Transbaikal o Transbalkhash (Rus:           , Zabaykalye), tamb Duria (      , Dauriya) s una regi muntanyosa situada a l'orient del llac Baikal (que li dona nom) a Rssia. El nom alternatiu, Duria, es pel poble dels daurs. Dona nom a diversos animals caracteristics Baikal. Inclou la repblica de Buritia, la provncia de Txit i part de la provncia d'Irkutsk.

T una extensi d'uns 1000 km de nord a sud, de l'altipla de Patomskoye i l'altipla del Baikal del Nord, fins a la frontera russa. I tamb 1000 km d'oest a est, del llac Baikal a la confluncia entre el riu Shilka i el Argun, que formen el riu Amur.

 Histria . 

En temps dels tsars fou una regi (oblast) amb capital a Nerxinsk i desprs a Txit. 

El maig de 1918, l'ataman cosac de Transbaikal, Grigori Semenov (1890-1946), va crear a l'estaci Brzia, prop de Txit, el govern provisional de Transbaikal, amb suport del Regne Unit, els Estats Units, Frana i el Jap.

El juliol de 1919, Semenov va crear el govern de l'Assemblea Popular del districte (o krai), i el setembre l'Assemblea Provisional del Transbaikal Oriental.

El 8 de gener de 1920, ensorrat l'exrcit del cap blanc, l'almirall Koltxak, i seguint la declaraci d'aquest el 4 de gener de 1920 en qu virtualment va reassignar el poder en Semenov, aquest govern va esdevenir Govern del Proper Orient Rus (Pravtelstvo Rossskoi Vosttxnoi Okraini). La capital fou Txit. Les forces japoneses tenien com a base Vladivostok i Txit (i la regi de la ciutat desprs anomenada Komsomolsk) i donaven suport a Semenov, i grcies a aquest suport l'ataman va ocupar Verkhneudinsk. 

No va durar gaire temps, ja que desprs de l'evacuaci japonesa a l'abril de 1920, Semenov i els seus homes, entre ells el seu lloctinent Ungern Von Sternberg, van fugir i van passar a la Xina o a Monglia.

Llavors fou part de la Repblica de l'Extrem Orient. Desprs de la seva dissoluci, va quedar dividida entre Buritia i el Zabaykalsky Krai.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26635" title="?" nonfiltered="1216" processed="1214" dbindex="11293">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen el tercer lloc en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 24 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la primera columna (  , "columna A") i a la tercera fila (a la que li dna nom:   , "fila U").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Algunes aparicions del carcter [[ ]] (fu) en posici no inicial han estat substituides en el japons modern per  .

S'utilitza un carcter de menor mida,  ,  ; per a la formaci de nous sons que no existeixen en el japons tradicional, com    (tu).

El carcter   s el que es fa servir generalment per allargar el so de l'"o". Per exemple, la paraula    s'escriu en hiragana      (kousou), per es pronuncia k s . En comptades ocasions es far servir [[ ]] (o) per allargar la vocal "o".

El carcter   pot dur l'accent dakuten per formar el so   (vu) per l'adaptaci d'extrangerismes a l'escriptura japonesa.

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "u".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra diagonal curt en la part superior del carcter, de dalt a l'esquerra cap abaix a la dreta.
 Tra curbilini que comena a la part esquerra del carcter, puja lleugerament, es corba cap abaix i finalment a l'esquerra.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra vertical curt, de dalt abaix, en la part superior del carcter.
 Tra similar al primer, per a sota i a l'esquerra d'aquest.
 Tra que primer s horitzontal i al final fa angle i s diagonal (encara que una mica corb) cap a davall a l'esquerra. La part horitzontal ha de tocar als dos primers traos. El tra s'assembla al carcter [[ ]].

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("la u de Ueno") ;
 Codi Morse:    ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26636" title="Repblica de l'Extrem Orient" nonfiltered="1217" processed="1215" dbindex="11294">

La Repblica de l'Extrem Orient fou un estat sobir que va existir del 1920 al 1922 a la part oriental de Sibria, ms enll del llac Baikal i fins a Vladivostok i Txukotka. Ocupava el territori de les modernes provncies russes de Txit i l'Amur i dels territoris de Khabrovsk i Primrie. Abans d'octubre del 1920 la capital fou Verkhnedinsk (actualment Ulan Ud), i desprs d'aquesta data va passar a Txit.


Histria.

Les forces progressistes de la regi del Transbaikal, l'Amur i el Primrie (o Litoral) van decidir formar un nou govern per a la regi que tindria el suport dels bolxevics, que esperaven utilitzar-lo per trencar el bloqueig occidental, com un govern interposat acceptable pels occidentals. Es va convocar un Congrs extraordinari de representants (6 de febrer de 1920). El pas estava ocupat pels japonesos, que donaven suport al govern cosac de l'ataman Grigori Semenov al Transbaikal i a l'Amur, per a comenament d'any les forces dels aliats s havien retirat de l'Extrem Orient i havien deixat sols els japonesos i els xinesos, i ara els aliats occidentals pressionaven per a la retirada d'aquests (especialment els Estats Units). 

Una matana de japonesos a Nikolievsk (al mar) va provocar l'ocupaci del nord de Sakhaln pel Jap, per no va retardar-ne l'evacuaci (a l'abril). En retirar-se els japonesos, les forces de Semenov, privat de protecci, es van veure obligades a evacuar el Transbaikal i l'Amur. Els japonesos van limitar la seva presencia a la provncia Litoral (Primrie). Semenov es va retirar amb les seves forces cap a Manxria (on ser afusellat el 1946), i va deixar el camp lliure als poltics d'esquerra. El lloctinent de Semenov, Ungern Von Sternberg, es va endinsar cap a Monglia, on va aconseguir el poder.

El 6 d'abril de 1920, un govern repulic independent es va installar al Transbaikal i, al cap de pocs dies, va ocupar Txit, d'on es retiraven els japonesos.

Sota pressi dels aliats, l'evacuaci japonesa fou completada dos anys desprs, a l'abril de 1922, i la repblica va assumir el control dels territoris evacuats (la regi de Primrie) entrant a Vladivostok el 22 d'octubre de 1922.

Desprs d'aix la repblica ja no era til als bolxevics. L Assemblea Nacional reunida a Txit (14 a 19 de novembre de 1922) va ordenar-ne la dissoluci el 15 de novembre de 1922, i va passar a formar part de la Rssia sovitica. Va administrar la zona un Comit Revolucionari de l'Extrem Orient fins a la integraci normal a l'administraci sovitica.

La bandera de la Repblica va quedar establerta a la Constituci de la Repblica adoptada el 17 d'abril de 1921 i era vermella amb un cant blau amb tres lletres cirlliques (les inicials de la republica).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26638" title="John Fenn" nonfiltered="1218" processed="1216" dbindex="11295">


John Bennett Fenn ( Nova York, EUA 1917 ) s un qumic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2002.

Biografia.
Va nixer el 15 de juny de 1917 a la ciutat de Nova York. Va estudiar qumica al Berea College, on es gradu el 1947. Posteriorment es va doctorar per la Universitat de Yale l'any 1940, i des de 1952 es dedica a la docncia. Entre aquell any i 1967 fou professor de qumica a la Universitat de Princeton, i entre 1967 i 1987 ho fou d'enginyeria qumica a Yale. Actualment exercerix com enginyer de recerca a la Universitat de Virgnia. 

Recerca cientfica.
El 1988 va publicar el mtode ESI (Electro Spray Ionization), una nova tcnica basada en l'espectroscpia de mases que permet detectar i analitzar protenes. Aquest descobriment va permetre compendre millor els processos vitals i augmentar rpidament la velocitat amb la qual els nous compostos farmacutics complexos podrien ser avaluats, conduint directament al desenvolupament de les medicacions per aturar l'avan de la SIDA (inhibidors de proteasa) desenvolupada a la dcada del 1990.

L'any 2002 fou guardonat, juntament amb el japons Koichi Tanaka, amb la meitat del Premi Nobel de Qumica, mentre que l'altre meitat del premi fou pel qumic sus Kurt Wthrich. Els tres qumics foren guardonats pel desenvolupament de mtodes d'identificaci i d'anlisi estructural de macromolcules biolgiques, si b els dos primers especialment foren guardonats pel desenvolupament de mtodes suaus de desorci inica per a les anlisis espectromtriques totals de macromolcules biolgiques, i el tercer pel desenvolupament de l'espectroscpia de ressonncia magntica nuclear per a determinar l'estructura tridimensional de macromolcules biolgiques en una soluci.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2002;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26643" title="Angulema" nonfiltered="1219" processed="1217" dbindex="11296">
Angulema (Engoulaeme en peitav-saintongs, Angoulme en francs) s una ciutat de Frana situada al departament de Charente i a la regi de Poitou-Charentes, travessada pel riu Charente.

Histria.

Angulema s l'antiga Iculisma. Fou destruda a mitjans del segle IX pels normands. El comtat es va crear cap el 838.

Vegeu tamb.
Comtat d'Angulema;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26645" title="Sonnois" nonfiltered="1220" processed="1218" dbindex="11298">
Sonnois s una comarca de Frana a la regi de la Baixa Normandia que va constituir una senyoria des de finals del segle IX fins que fou incorporada a la corona el 1589.

Vegeu tamb.
 Senyoria de Sonnois.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26646" title="Palau de Versalles" nonfiltered="1221" processed="1219" dbindex="11299">

El palau de Versalles s el gran palau dels reis de Frana, situat a la ciutat que li dna el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de Frana), a uns 20 km de Pars. Fou fet construir per Llus XIII i fet ampliar per ordre de Llus XIV. La ms famosa de les estances s el Sal dels Miralls.
Llus XIV va deixar Pars i va decidir construir Versalles, com una petita ciutat allunyada dels problemes. Tindria diverses etapes constructives, marcades per les seves amants.

Primera etapa (1661-1668): Seria un palauet de cacera al que se n van afegir dues ales laterals que, en tancar-se va conformar la plaa d'armes. Sn faanes de ma usant tamb la pissarra.

Segona etapa (1668-1678): Llus XIV pretn traslladar la cort a Versalles definitivament. Un primer pis de carreus encoixinats. Un pis noble de doble alria amb crugies retrancades jugant amb entrants i sortints i alternant columnes i pilastres. Finalment, un tercer pis que seria l'tic, rematat per una srie de figures escultriques que gaireb no deixen veure la caiguda de la coberta.

Tercera i ltima etapa (1678-1680): s l'ampliaci realitzada per Mansart el qual va construir la capella real que s important ja que es copia a Espanya. Est situada en l'extrem del palau. T tribuna al voltant del temple i el rei se situava sobre l'altar major.

Al 1684, un enginyer liegs, Rennequin Sualem va construir-hi la mquina de Marly que havia de pujar l'aigua del Sena de 163 metres per a alimentar les fonts dels jardins del castell. 



 Enllaos externs .

 Fotografies Palacio de Versalles  Pasaporteblog.com ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26647" title="Comtat de Cerdanya" nonfiltered="1222" processed="1220" dbindex="11300">

El comtat de Cerdanya  fou un dels constituts en el territori anomenat Marca Hispnica.
En els seus orgens, el comtat de Cerdanya va estar format per l'alta vall del Segre

 El domini franc i la uni amb Urgell .
A principis del segle IX, desprs de la conquesta del territori pels francs, que hi pos fi al domini rab, el comtat de Cerdanya fou governat per un comte de nom Borrell, que tamb era comte d'Urgell; segons sembla, Borrell d'Urgell-Cerdanya (798?-812) estava sota l'autoritat dels comtes de Tolosa.

Desprs del govern de Borrell, els comtats d'Urgell i Cerdanya foren regits pels comtes aragonesos Asnar I Gal i el seu fill Gal I Asnar. El 839, aquests dos comtats foren concedits a Sunifred d'Urgell-Cerdanya, fill del comte Bell de Carcassona, que els reg fins que fou assassinat el 848, per homes fidels a Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimnia, comte executat el 844 a Tolosa per haver-se rebellat contra el rei Carles el Calb, al qual, Sunifred s'havia mantingut lleial.

Desprs de la mort de Sunifred, els dos comtats foren regits pel comte Salom d'Urgell-Cerdanya (848-870), de qui no sabem gaireb res per falta de documentaci.

El 870, Carles el Calb conced els comtats d'Urgell i Cerdanya a Guifr I (Guifr el Pils), segurament fill de Sunifred d'Urgell-Cerdanya; vuit anys desprs, el 878, Guifr el Pils reb de Llus el Tartamut les investidures dels comtats de Barcelona i Girona.

 La dinastia de Cerdanya .
La mort del rei Llus el Tartamut (879) va assenyalar el principi de la disgregaci de l'Imperi carolingi; durant el darrer quart del segle IX, els reis francs perderen el poder i, a tot arreu de l'antic imperi, els comtes i governants locals deixaren de ser uns funcionaris que el rei nomenava i destitua a la seva voluntat per esdevenir uns petits sobirans que havien convertit els seus crrecs en hereditaris i, en conseqncia, havien originat nissagues. 
Per aix, a la mort de Guifr el Pils (897)els seus fills -Guifr Borrell, Mir, Sunifred i Sunyer- passaren a governar conjuntament tots els dominis del seu pare administrant-los sota presidncia del primognit, Guifr Borrell. Aviat, per, quan cadascun dels comtes cogovernants tingu descendncia, calgu abandonar la idea d'herncia conjunta i, llavors, cada fill transmet individualment als seus hereus la part del conjunt comtal que regia: Guifr Borrell, juntament amb Sunyer, Barcelona, Girona i Osona; Sunifred, Urgell; i Mir, Cerdanya, Conflent i Berga.

Aquest repartiment de l'herncia de Guifr el Pils va tenir com a conseqncia separar els comtats d'Urgell i Cerdanya, que havien estat units durant tot el segle IX; l'evoluci posterior de la histria de les nissagues comtals catalanes fu que aquesta separaci esdevingus irreversible. Per altra banda, al comtat de Cerdanya hi foren annexionats els pagi de Berga, Conflent, Fenolleda i Capcir; a ms, a la mort del comte Radulf I de Besal, esdevinguda entre els anys 913 i 920, el comte Mir de Cerdanya s'annexion el comtat de Besal. 

A la mort de Mir (927), els seus comtats passaren als seus fills en rgim de cogovern indivs, per, com que eren menors d'edat, hi exerc la regncia la seva mare la comtessa vdua Ava, fins que, cap al 941, en fer-se grans, assumiren plenament les funcions comtals: el primognit, Sunifred (927-965), prengu el govern de Cerdanya, Guifr II, subordinat a Sunifred, fou comte de Besal (927-957), Oliba Cabreta collabor amb Sunifred en el govern de Cerdanya, i Mir Bonfill es fu eclesistic.
Desprs de les morts de Guifr II de Besal (957), assassinat arran d'una revolta al comtat, i de Sunifred (965), possiblement solter, el nou cap del llinatge fou Oliba Cabreta; aquest govern Cerdanya i encomen el comtat de Besal a Mir Bonfill (965-984) que, actuant com a subordinat seu, el reg fins i tot desprs d'haver esdevingut bisbe de Girona, el 971.
Quan va morir Mir Bonfill (984), Oliba Cabreta qued com a nic governant del comtat de Cerdanya, que comprenia la Cerdanya, el Barid, la vall de Ribes, la vall de Lillet, el Bergued, Besal, el Ripolls, el Vallespir, l'alta plana del Rossell des d'Illa fins a Sant Esteve del Monestir, el Conflent, la Fenolleda, el Capcir, el Donas i Perapertusa.

El 988 Oliba Cabreta va retirar-se al monestir de Montecassino, on es fu monjo. Llavors, els seus comtats se ls repartiren els seus fills Oliba -Ripoll i Berga-, Guifr II -Cerdanya i Conflent-, i Bernat Tallaferro  Besal-. El 1002, Oliba es fu monjo a Ripoll; aleshores Berga fou annexionada a Cerdanya, i Ripoll a Besal.

 La revoluci feudal .
A Cerdanya, el comte Guifr II (988-1035) abdic i es fu monjo a Sant Mart de Canig. El seu fill i successor Ramon Guifr (1035-1068) va entrar en conflicte, per una banda, amb els comtes de Foix i els de Tolosa pel control del pas de Pimorent, i, per altra, pel seu intent de crear-se un domini propi a la frontera de l'Emirat de Larida, amb els comtes Ramon Berenguer I de Barcelona i Ermengol III d'Urgell, als quals s'hi ali Guillem I el Gras de Besal. Ramon Guifr va enfrontar-se, a ms, amb el bisbe d'Elna a causa de les expoliacions inflingides pel comte al monestir de Sant Miquel de Cuix per la qual cosa, Ramon Guifr va arribar a ser excomunicat.

Aquesta situaci bllica va afeblir seriosament el poder comtal; els nobles se n'aprofitaren per vendre's al millor postor. Aix, si Ramon Guifr va aconseguir subornar el vescomte Mir Guillem d'Urgell perqu tras Ermengol III, tamb trobem barons cerdans al servei de Ramon Berenguer I de Barcelona, i d'altres com ara el bisbe Guillem Guifr d'Urgell que, segons li convenia, es mantenia fidel al seu comte, Ermengol III, o s'aliava amb el seu germ, Ramon Guifr.

En aquest moment de marasme poltic, a Cerdanya, s'esdevingu la revolta del vescomte Bernat Sunifred. Els seus dominis es trobaven a l'rea septentrional del comtat, a la vall del Segre, el Conflent i tamb a l'Arieja on, mitjanant adquisicions, no gaire clares, Bernat Sunifred s'hi havia bastit un territori propi amb centre a Merencs, vila que havia fet posar sota sobirania nominal dels comtes de Tolosa, per aix sostreure-la a l'autoritat cerdana.

Al segle XI, l'atractiu de la Cerdanya ja no s, com a l'poca de les lluites entre rabs i francs, la seva condici de reducte allat i de fcil defensa, sin la seva situaci geogrfica, com a lloc de pas obligat per dirigir-se a al-ndalus des de les contrades pirinenques de la Gllia; aleshores, el principal punt estratgic del comtat s el coll de Pimorent, on es cobrava peatge als mercaders que hi transitaven; el control d'aquest pas, que ja havia provocat lluites entre Ramon Guifr i els comtes de Foix i els de Tolosa, fou el motiu de l'alament de Sunifred; el vescomte, arbitrriament, va incorporar tota la vall de Querol fins a Iravals, on es cobrava el peatge, al seu domini de Merencs.

En un primer moment, sembla com si el comte reeixs a imposar-se; Ramon Guifr aconsegu obligar Bernat Sunifred a comparixer davant d'una assemblea de magnats, celebrada a Cornell de Conflent el 28 de gener de 1047, on el vescomte va renunciar a Iravals i admet el domini del comte de Cerdanya sobre les seves possessions de ms enll del Pimorent, com ara Merencs; a ms, per un posterior pacte de pacificaci, el vescomte ced a Ramon Guifr el seu castell alodial de Jc, al Conflent, per repredre-l'en en feu, juntament amb tres fortaleses ms com foren les de Sant Mart d'Arab, Miralles i Queralt, situades a la vall del Segre, per les quals, Bernat Sunifred jur fidelitat a Ramon Guifr. Tanmateix, tot just haver pres possessi d'aquestes fortaleses, el vescomte deuria sentir-se prou fort com per trencar la fidelitat jurada i reprendre les hostilitats, i aix, a ms de fer matar dos fidels importants del comte, atorg el castell de Pellendia, al Conflent, a enemics de Ramon Guifr, assol els dominis de Sant Miquel de Cuix, atac pel seu compte el comtat de Besal, tot i haver-hi treva amb aquest comtat, i, sobretot, intent apoderar-se de nou d'Iravals per, no podent aconseguir-ho, va decidir instaurar un peatge concurrent a Merencs, que arrun el del comte a Iravals.

Amb el suport del vescomte de Berga i del de Fenolleda com tamb del bisbe Guillem Guifr, Bernat Sunifred degu enfortir considerablement la seva posici; en un nou judici, celebrat a Cornell de Conflent el 1061, el vescomte aconsegu ser readms a la fidelitat de Ramon Guifr a canvi, nicament, de retornar el castell de Queralt, alguns feus menors ms i d'indemnitzar mil sous a pagar a la comtessa, tot conservant, per, el control dels peatges de Pimorent que Ramon Guifr, amb el suport dels pagesos de Merencs contra l'aliana de Bernat Sunifred amb el comte de Foix, no aconsegu recuperar fins el 1064.

Aquesta victria, que permet a Ramon Guifr d'estendre el seu domini de nou a la cara nord del Pimorent, no va significar, per, la restauraci del poder comtal a Cerdanya; Bernat conserv no sols el ttol de vescomte, sin tamb els seus dominis, fora amplis a la regi occidental del comtat, i, mort Bernat Sunifred, un fill seu es titul vescomte de Cerdanya i un altre, vescomte d'Urtx, amb el que aix signific de minva del poder comtal, que no va poder aconseguir anihilar el seu oponent. 
Tot i la victria del comte Guillem Ramon I (1068-1095), fill i successor de Ramon Guifr (1035-1068), sobre el comte Guislabert II de Rossell en el conflicte per la possessi de Cuix, i de la iniciativa comtal de la fundaci de Vilafranca de Conflent, entre 1088 i 1092, la dinastia vescomtal, protagonista de la revolta nobiliar a la Cerdanya, va poder consolidar les seves posicions a la part occidental del comtat; a ms, l'absentisme del comte Guillem Jord (1095-1109), que el 1101 va marxar cap a Terra Santa com a croat, afebl el poder comtal

 L'annexi del comtat a Barcelona .
A Cerdanya, va morir sense fills el comte Bernat Guillem (1109-1117), successor del seu germ Guillem Jord (1095-1109), mort a Terra Santa, desprs d'haver deixat el govern del comtat el 1101. En aquesta situaci, ja fos per testament o perqu el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, com a cos germ de Bernat Guillem -fill de Sana, germana de Ramon Berenguer II-, era el seu parent ms proper, Cerdanya pass a domini del comte de Barcelona, sense cap oposici, fora de la de Guillem de Salsa, nt d'Enric, germ del comte Guillem Ramon de Cerdanya (1068-1095). Guillem de Salsa va reclamar els seus drets sobre el comtat; i aix va generar-se un contencis, no resolt fins 1134, regnant ja Ramon Berenguer IV, fill i successor de Ramon Berenguer III.
Per l'annexi de Cerdanya, els dominis del Casal de Barcelona esdevingueren limtrofs dels de la casa comtal de Foix; d'ac que, per tal d'allunyar-lo de possibles aliances amb Bernat At o amb Alfons Jord de Tolosa, Ramon Berenguer III va concertar el matrimoni del comte Roger III de Foix amb Ximena, vdua de Bernat III de Besal.

 Els segles XII i XIII .
A la seva mort (1162), Ramon Berenguer IV deix el comtat de Cerdanya al seu fill Pere, qui tanmateix, havia de reconixer posseir el comtat en feu del primognit Alfons I (Alfons el Cast). Pere va morir sense descndncia i, en aplicaci del testament patern, el comtat pass al seu germ San el 1181.El 1209, Pere I (Pere el Catlic) conced el comtat de Rossell en feu al comte San de Cerdanya; d'en d'aleshores, els dos comtats formaren una unitat territorial anomenada comtats de Rossell i Cerdanya; el 1223, va morir el comte San de Rossell-Cerdanya aleshores, els comtats els heret el seu fill Nun San, el qual va morir el 1242 sense descendncia; llavors, els comtats de Rossell i Cerdanya comtat passaren a domini del rei Jaume I. 

Per tal de protegir els habitants d'Ix dels atacs dels comtes de Tolosa, rivals seus a Occitnia, Alfons el Cast va traslladar la vila a un indret ms arrecerat, conegut com Montcerd; aquest fou l'origen de Puigcerd, fundada entre els anys 1177 i 1178, la qual heret el paper de capital administrativa i militar del comtat que, durant els segles X i XI, Ix havia pres a Llvia. 
El  comtat de Cerdanya fou envat el 1198 per ctars, dirigits pel comte Ramon Roger I de Foix i pel vescomte Arnau de Castellb, que caus molts danys, especialment a les esglsies.

Durant els anys 1223 i 1226, el comte Nun San hagu de combatre contra els intents del vescomte de Bearn, Guillem II de Montcada, d'apoderar-se del comtat; entre 1231 i 1233 fou el comte Roger Bernat II de Foix, hereu de l'antiga casa vescomtal de Cerdanya,qui intent prendre el comtat a Nun San. Llus VIII de Frana conced a Nun San en feu perpetu la Fenolleda i el Perapertusa (1226), dominis que el comte vengu a Llus IX el 1239.

Per tal de disposar d'un centre administratiu al Barid i de tenir una plaa forta enfront del comtat d'Urgell, el 1225 Nun San fu construir el nucli de Bellver de Cerdanya, al qual li atorg una carta de poblaci inspirada en la que Alfons el Cast havia concedit a Puigcerd en el moment de la seva fundaci.

 El regne de Mallorques .
A la mort de Jaume I (1276), el comtat de Cerdanya, amb l'excepci del territori de l'antic comtat de Berga, pass a domini de Jaume II de Mallorca. Els reis de Mallorques mantingueren la jurisdicci de veguers i sots-veguers, existents al comtat: Cerdanya i Barid, vall de Ribes, Conflent i Capcir. Segurament, durant el perode mallorqu (1276-1344), els territoris del Sabarts i del Donas ja havien deixat de formar part del comtat de Cerdanya.

 La governaci dels comtats de Rossell i Cerdanya .
El 1344, Pere III (Pere el Cerimonis) va incorporar el Regne de Mallorques als seus dominis; aleshores, va instituir la Governaci dels Comtats de Rossell i Cerdanya, amb capital a Perpiny i que incloa els territoris continentals de l'antic regne mallorqu, separada de la Governaci del Principat de Catalunya.

Al segle XV, les tensions poltiques de Catalunya dugueren a l'esclat de la Guerra dels Remences (1462-1472), en qu la Generalitat de Catalunya es rebell contra Joan II. Aleshores, per tal d'aconseguir l'ajuda de Llus XI de Frana contra els rebels, Joan II va signar el 1462 el Tractat de Baiona pel qual empenyorava al rei de Frana els comtats de Rossell i Cerdanya a canvi de rebre'n armes i diners. El 1463, Llus XI ocup els comtats, on, a partir de 1472, quan la guerra s'havia acabat a la resta de Catalunya, comen a estendre's la revolta contra els francesos; aix, Dami Descatllar va prendre la Torre Cerdana el 1474 i intent apoderar-se de Puigcerd el 1477. Aquesta dominaci francesa finalitz amb el Tractat de Barcelona (1493) amb el qual Carles VIII de Frana accept restituir els comtats a Ferran II el Catlic.

 La fi del comtat de Cerdanya .
El Tractat dels Pirineus (1659) va establir la cessi a Frana de la major part dels territoris dels comtats de Rossell i Cerdanya. La Conferncia de Ceret de 1660 establ la divisi de Cerdanya, incorporant-ne a Frana la vall de Querol, la Torre Cerdana i el territori que comunicava aquesta vall amb el Capcir i el Conflent.

La Conferncia de Ceret signific la fi del comtat de Cerdanya; la part francesa s'integr dins de la provncia de Rossell formant-hi una vegueria amb capital a Sallagosa, mentre que la part espanyola continu formant part de la vegueria de Puigcerd, que esdevindria corregiment de Puigcerd el 1716 arran dels decrets de Nova Planta.

 Comtes de Cerdanya .
Article principal: Llista de comtes de Cerdanya

Comtes d'Urgell-Cerdanya, nomenats pels reis francs

Borrell d'Urgell-Cerdanya (798-812);
Asnar I Gal (812-834);
Sunifred d'Urgell-Cerdanya (834-848);
Salom d'Urgell-Cerdanya (848-870);
Guifr I (Guifr el Pils) (870-897);

Dinastia de Cerdanya

Mir II de Cerdanya (897-927);
Sunifred de Cerdanya (927-965);
Oliba Cabreta (927-988);
Guifr II de Cerdanya (988-1035);
Ramon Guifr (1035-1068);
Guillem Ramon (1068-1095);
Guillem Jord (1095-1109);
Bernat Guillem (1109-1117);

Comtes de Rossell i Cerdanya

San de Rossell-Cerdanya (1209-1223) ;
Nun San (1223-1242);

 Vegeu tamb .
 Llista de comtes de Cerdanya;
 Comtats catalans;

 Enllaos externs .
Histria dels comtats catalans;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26649" title="David Ricardo" nonfiltered="1223" processed="1221" dbindex="11301">

David Ricardo, (19 d'abril de 1772 11 de setembre de 1823), fou un economista britnic. Fou un dels economistes clssics ms influents. Fou tamb un home de negocis, financer i especulador i amass una fortuna considerable.

Biografia.

Nascut a Gloucestershire, Londres (Anglaterra), fou el tercer fill de disset d'una famlia jueva sefardita originria de Portugal que emigr dels Pasos Baixos a Anglaterra poc abans del seu naixement. A l'edat de 14 anys, Ricardo comen a treballar amb el seu pare a la Borsa de Londres.

Ricardo refus les creences ortodoxes jueves de la seva famlia i a l'edat de 21 anys fug amb Priscilla Anne Wilkinson  que pertanyia a la comunitat ququer. El seu pare es disgust tant que mai ms torn a dirigir-li la paraula. Per aquella poca Ricardo esdevingu un utilitarista.

La feina de Ricardo a la borsa li permet retirar-se de mn dels negocis el 1814 a l'edat de 42 anys. Llavors compr la propietat de Gatcombe Park a Gloucestershire i se n'hi an a viure.

El 1819, Ricardo compr un seient al parlament britnic com a representant de Portarlington (Irlanda). Ocup aquest seient fins a la seva mort el 1823. Com a membre del parlament promogu el lliurecanvisme i s'opos a les Corn Laws (lleis que penalitzaven la importaci de gra).

Mor a Gatcombe Park a l'edat de 51 anys.

Ricardo fou ntim amic de James Mill, que l'encoratj en la seva participaci poltica i en el els seus escrits econmics. Altres amics notables foren Thomas Malthus i Jeremy Bentham

Obra.

Ricardo s'interess per l'economia desprs de llegir l'obra d'Adam Smith "La riquesa de les nacions" el 1799.

Les seves publicacions inclouen:
"L'alt preu dels lingots", una prova de la depreciaci dels bitllets bancaris (The High Price of Bullion, a Proof of the Depreciation of Bank Notes) (1810), en la qual apostava per l'adopci d'una moneda metllica.
"Assaig sobre la influncia dels preus baixos del blat en els beneficis borsaris" (Essay on the Influence of a Low Price of Corn on the Profits of Stock) (1815), en el qual argumentava que abolir les "Corn Laws" portaria ms riquesa als membres productius de la societat.
"Principis de poltica econmica i impostos" (Principles of Political Economy and Taxation) (1817), un anlisi que els preus del lloguer de la terra augmenten a mesura que augmenta la poblaci. Tamb exposa la teoria de l'avantatge comparatiu que mostra com totes les nacions poden beneficiar-se del lliure comer, fins i tot en el cas en qu una naci sigui menys eficient en la producci de tots els bns que no pas els seus socis comercials.

Altres idees associades a Ricardo:
Equivalncia ricardiana: En algunes circumstncies, l'elecci d'un govern de finanar la despesa pblica mitjanant impostos o deute pblic no t cap efecte sobre l'economia.
La llei de ferro dels salaris, que afirma que el salari real dels treballadors romandr sempre proper al nivell de subsistncia malgrat qualsevol intent d'augmentar salaris.

Vegeu tamb.
Liberalisme;
Economia;
Economia clssica;

Enllaos externs.
Text complet de On the Principles of Political Economy and Taxation. (en angls);
Biografia de David Ricardo (en angls);











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26653" title="?" nonfiltered="1224" processed="1222" dbindex="11302">


En l'escriptura japonesa, els carcters   (hiragana) i   (katakana) ocupen el quart lloc en el sistema modern de ordenaci alfabtica goj on (   ), entre l'[[ ]] i l'[[ ]]; i el 34 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojuon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la primera columna (  , "columna A") i la quarta fila (a la que dna nom:   , "fila E").

El carcter   prov del kanji [[ ]], mentre que   prov de [[ ]].

L'antic carcter [[ ]] (we), aix com moltes aparicions del carcter [[ ]] (he) en posici no inicial han estat substituits en el japons modern per  . La partcula de direcci   es pronuncia "e", per no s'escriu  .

Es fa servir un carcter de menors dmiensions,  ,  ; per a la formaci de nous sons que no existeixen en el japons tradicional, com    (ve).

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "e".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Curt tra diagonal cap avall a la dreta.
 Tra compost per una lnia horitzontal, una diagonal cap avall a l'esquerra i una corba que s'assembla a la lnia de sobre la  castellana o l' portuguesa (~).

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra horitzontal d'esquerra a dreta.
 Tra vertical de dalt abaix que enceta en el punt central del primer tra.
 Tra horitzontal parallel al primer i que toca al segon.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("l' e d' eigo", on "eigo" s l'angls") ;
 Codi Morse:      ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26659" title="Desplaament" nonfiltered="1225" processed="1223" dbindex="11303">

En fsica, el desplaament s un vector que indica la posici d'un punt o partcula en referncia a un origen o a una posici prvia. El vector va des del punt de referncia fins a la posici actual.

Si un mbil passa d'una posici inicial  a una posici final , es diu que el mbil s'ha desplaat. Aquest moviment es defineix com a vector desplaament , al vector que uneix  amb .

;

Si ||=0, significa que no s'ha produt desplaament (tot i que pot haver-se produt moviment).

Quan el moviment es produeix en una lnia, el desplaament es pot representar amb un escalar. Un valor positiu indica un desplaament cap a la dreta, i un valor negatiu, un desplaament cap a l'esquerra.

La frmula del desplaament per entendre-la millor s:
d(A,B)= posici final-posici inicial

Per exemple: si un noi va des del punt 0 (una punta del passads) fins a l'altra punta, un punt situat a 20 metres, el desplaament ser:
 d(A,B)= posici final-posici inicial la frmula de dalt;
 d(A,B)= 20-0= 20 m;

Per tant, el noi s'ha desplaat 20 m























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26660" title="Brunei" nonfiltered="1226" processed="1224" dbindex="11304">



Brunei s un estat asitic situat al nord de l'illa de Borneo, que est voltat pel territori malaisi de Sarawak excepte a la part nord, que toca al mar de la Xina Meridional.

Va ser un protectorat britnic des de 1888 fins a 1984, any en qu va obtenir la plena independncia. La forma de govern s el soldanat. El sold de Brunei, Hassanal Bolkiah, est considerat un dels homes ms rics del mn.

Enllaos externs.

Govern de Brunei  ;
Fotos de Brunei;

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26661" title="Independentisme" nonfiltered="1227" processed="1225" dbindex="11305">
En la poltica, l'independentisme s l'opci poltica que defensa la alliberaci d un poble a partir d'una nacionalitat o una naci sense estat.

L'ONU reconeix el dret a independitzar-se a partir del principi d'autodeterminaci. Segons algunes interpretacions, noms els pobles internacionalment considerats com a colonitzats s'hi poden acollir. A la prctica per, en el segle XX nombroses nacions europees han assolit al independncia sense trobar-se en aquesta situaci, com s el cas de Noruega, les repbliques bltiques d'Estnia, Letnia i Litunia o Eslovquia, entre altres. 

En la histria moderna, l'independentisme ha esdevingut la via majoritria de formaci d'estats nous i la causa per la qual en el segle XX el nombre d'estats sobirans no ha parat de crixer.

L'independentisme catal.
Vegeu l'article principal Independentisme catal.

 Al Principat de Catalunya, l'opci independentista amb ms suport s la de l'Esquerra Republicana de Catalunya, on s actualment la tercera fora parlamentria, i comparteix govern amb el PSC-PSOE i ICV. Tamb t una certa presncia arreu dels Pasos Catalans, per no t representaci en cap dels altres parlaments autonmics. A les Illes Balears el Partit Socialista de Mallorca, s el partit nacionalista amb ms representaci parlamentria; i al Pas Valenci, Esquerra Republicana del Pas Valenci, s l'opci independentista catalana amb ms representaci, comptant amb el 0,49% dels vots i 5 regidors. Altres formacions independentistes sn Endavant,  les CUP el PSAN, o l'MDT enquadrades dins el moviment de l'Esquerra Independentista. Cada vegada hi ha ms moviment anarquista dins de l indepentista com Negres Tempestes organizaci catalana anarcoindependentista 

En l'mbit juvenil hi ha diverses formacions: JERC, Maulets o la CAJEI. 




En l'mbit estudiantil, el SEPC s els sindicat independentistea majoritari, i un dels ms implantats a les Universitats dels Pasos Catalans.

 L'independentisme valenci .

Al Pas Valenci, el Bloc Nacionalista Valenci BNV que en t 2 diputats a les Corts Valencianes, 300 regidors/es i un nombre considerable d'alcaldies, n's la tercera fora poltica en importncia. Els objectius del BLOC sn l'assoliment de la plena sobirania nacional del poble valenci i la seua plasmaci legal mitjanant l'aprovaci d'una Constituci Valenciana sobirana, per defensa una uni lingstica, cultural i histrica amb els altres territoris de parla catalana (Pasos Catalans ) 

Vegeu tamb.
 Nacionalisme valenci;
 Independncia;
 Llista de moviments independentistes;
 Independentisme catal;

Enllaos externs.
 Santiago Montero Daz Los separatismos Cuadernos de Cultura, Valncia 1931.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26662" title="Acreci" nonfiltered="1228" processed="1226" dbindex="11306">

L'acreci s en astronomia i astrofsica el fenomen de creixement d'un cos per agregaci de cossos menors. S'utilitza principalment per a explicar fenmens com els discs d'acreci o l'acreixement d'un planeta a partir de planetesimals. Tamb s'utilitza en geologia estructural, vegeu prisma d'acreci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26664" title="Trnsit" nonfiltered="1229" processed="1227" dbindex="11307">


Transport: Trnsit de gent o de vehicles, vegeu Trnsit (tansport).
Biologia: Sinnim de mort.
Astronomia: Pas d'un cos celeste per davant d'un altre, vegeu Trnsit (astronomia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26665" title="Sindarin" nonfiltered="1230" processed="1228" dbindex="11308">
El sindarin (pronunciat sn-dar-in) s un idioma creat per John R.R. Tolkien en el context de la seva obra literria referida a la Terra Mitjana (El Senyor dels Anells, El hbbit, etc).

En aquest marc, el sndarin s la llengua prpia dels elfs de Belerand, anomenats sndar o elfs grisos.

Fou adoptada pels noldor quan aquests tornaren a la Terra Mitjana procedents de Valinor, desprs de la matana dels germans d'Alqualond, fet pel que el rei Elu Thingol prohib el quenya dels noldor a la Terra Mitjana.

Deriva de l'eldarin, la llengua comuna de tots els elfs nascuts a Cuivinen, per divergeix molt del quenya a causa de les llargues edats d'evoluci divergent.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26667" title="Burkina Faso" nonfiltered="1231" processed="1229" dbindex="11309">



Burkina Faso s una repblica de l'frica Occidental situada a la conca superior del riu Volta. Limita al nord i a l'oest amb Mali, a l'est amb Nger i Benin, i al sud amb Togo, Ghana iCosta d'Ivori. La capital i principal ciutat s Ouagadougou i la segonda ciutat ms poblada s Bobo-Dioulasso. El seu nom significa "pas dels homes integrats". 

Histria.
El pas est poblat des de 7000 aC per comunitats caadores-recollectores que segueixen els costums de la zona. S'han trobat restes dels Dogon. 

El segle XV va passar a formar part de l'Imperi Songhai, una de les potncies de la regi. El segle XIX va estar dominat pels Mossi fins que esdevingu un protectorat francs

Depn de Frana des de 1919 fins 1960, amb el nom colonial d'Alt Volta mantingut fins agost de 1984. Actualment s una repblica multipartidista. S'ha superat la inestabilitat poltica de la dcada dels 80 i actualment impera la democrcia. 

Geografia.

Burkina Faso s un pas relativament pla, sense muntanyes d'importncia. El creua un ample riu, abans anomenat Volta i ara dividit en diversos rius que va donar nom al pas durant l'poca colonial. Aquest riu forma nombrosos llacs i permet el conreu del sl. El seu curs, per, s irregular i sovint se'l troba noms en forma de torrents.

El clima s tropical, amb una estaci plujosa de 4 mesos i vents clids que vnen del Shara. 

Hi ha 30 provncies administratives: Bam, Bazega, Bougouriba, Boulgou, Boulkiemde, Ganzourgou, Gnagna, Gourma, Houet, Kadiogo, Kenedougou, Komoe, Kossi, Kouritenga, Mouhoun, Namentenga, Naouri, Oubritenga, Oudalan, Passore, Poni, Sanguie, Sanmatenga, Seno, Sissili, Soum, Sourou, Tapoa, Yatenga i Zoundweogo.

 Regions .

Les provncies de Burkina Faso s'agrupen en 13 regions administratives:

Relaci de regions i capitals:  

 Boucle du Mouhoun (Ddougou);
 Cascades (Banfora);
 Centre (Ouagadougou);
 Centre-est (Tenkodogo);
 Centre-nord (Kaya);
 Centre-oest (Koudougou);
 Centre-sud (Manga);
 Est (Fada N'gourma) ;
 Hauts-Bassins (Bobo Dioulasso);
 Nord (Ouahigouya);
 Plateau-Central (Ziniar);
 Sahel (Dori);
 Sud-est (Gaoua);
 Llenges .
La llengua oficial o nacional s el francs, per el SIL Internacional ha llistat un total de 68 llenges:
Bmbara: 300 parlants a la provncia Kndougou, a prop d'N'Dorola. ;
Biali: 1500 parlants a les provncies de Tapoa i Gourma, a la frontera amb Benn, al sud d'Arli;
Birifor, Malba: 108.000 parlants al sud-oest de Burkina Faso, a la provncia Poni. Tamb es parla a Costa d'Ivori.
Bissa: 350.000 parlants a Burkina Faso. A les provncies Central, Boulgou i Zoundweogo; a les ciutats de Garango, Zabr, Gomboussougou, Tenkodogo. Tamb es parla a Costa d'Ivori, Ghana i Togo. ;
Bobo Madar del nord: 35000 parlants a la provncia Banwa. El seu lloc central s la ciutat de Tansilla. Tamb es parla a Mali.
Bobo Madar del sud:311.691 parlants, sobretot a la provncia Houet, per tamb a la provncia Kossi.
Bolon: 17000 parlants a les provncies de Kndougou i Houet, a dotze poblats al voltant de N'Dorola i Samorogouan. ;
Bomu: 56000 parlants a la provncia de Kossi.
Buamu:185.945 parlants a les provncies Kossi, Mouhoun, Tuy, Banwa i Ls Bals.
Bwamu, Cwi:24000 parlants a una zona entre les provncies de Bougouriba i de Sissili, entre Fouzan i Kabourou.
Bwamu, L L: 69.210 parlants, a les provncies de Tuy i Les Bails, al voltant de les aldees de Bagassi, P i Boni.
Cerma: 61.400 parlants a Burkina Faso. Es parla al nord d'Ouagadougou, al llarg de la carretera principal que condueix a Banfora. Tamb es parla a Costa d'Ivori.
Dagaari Dioula: 21000 parlants a Burkina Faso. Als pobles de Dibougou, To, Boromo, Soukoulaye, Silly, Pa, Dano, Leo, Gao, Dissin, Wessa i Fara.
Dagara del Nord: 388.000 parlants al sud-oest del pas: a les provncies de Poni, Bougouriba, Sissili i Mouhoun.
Dogon, Jamsay: Parlat a la frontera nord amb Mali.
Dogon, Tomo Kan: Parlat a poques poblacions. ;
Dogos: 20.000 parlants al sud-oest de Burkina Faso. A Ouo, Sidradougou, Kouere, Koro i Sirakoro.
Dogoso: 9000 parlants a Burkina Faso. Als poblats de Dandougou, Torokoro, Sokoura, Bondokoro, Tolandougou i Sakdougou. Tamb es parla a Costa d'Ivori.
Dyan: 14.100 parlants a la provncia Bougouriba. Sobretot a Dolo i a prop de Dibougou.
Dzngoo: 13.400 parlants (el 30 % monolnges) a la provncia Dndougou: als departaments de Samorougouan i Samogohiri. A prop de la ciutat de Orodara.
Francs;
Fulfulde, Nord-est de Burkina Faso: 750.000 parlants al nord-est de Burkina Faso.  (llengua fula);
Gourmanchma: 600.000 parlants a l'Est de Burkina Faso. A les provncies de Gourma, Tapoa, Gnangna, Komandjari, Yagha i Kopienga. Molt a prop del Shara. Tamb es parla a Benn, Nger i Togo.
Hausa: 500 parlants a les provncies Boulgou i Gourma.
Jalkunan: 500 parlants a la provncia Leraba. A la poblaci de Bldougou, a prop de Sindou.
Jula: 1.000.000 de parlants a Burkina Faso. A les provncies de Como, Kndougou, Houet i Leraba. Tamb es parla a Costa d'Ivori i Leraba.
Kaansa: 6000 parlants a la provncia de Poni, al departament de Loropni. El poblat central de la llengua s el centre cultural i lloc de residncia del rei Kaan. Est a 10 km al nord-oest de Lorpeni.
Kalams: 9.568 parlants a la provncia Sourou, al subdistricte de Tougan. Tamb es parla a Mali.
Kantosi. Tamb es parla a Ghana.
Karaboro, Est: 35.000 parlants al sud de Burkina Faso, a la provncia de Como. Tamb es parla a Costa d'Ivori.
Karaboro, Oest: 30.200 parlants al sud de Burkina Faso.
Kasem: 120.000 parlants a la provncia de Nahouri. A les ciutats de Po (Burkina Faso) i Tibl. Tamb s una llengua que es parla a Ghana.
Khe: 1300 parlants a Burkina Faso. A prop de Dogose, Khisa i Dogoso. A les aldees de Noumoukiedougou, Tibata, Moromoro, Boli, Sessagbo i Lobo. El Khe tamb es parla a Costa d'Ivori. ;
Khisa: 3000 parlants a la provncia Como, al sud-est de Burkina Faso, a prop de la frontera amb Costa d'Ivori. S'han detectat 25 aldees a on es parla Khisa. ;
Koromf: 196.000 parlants a les provncies Yatenga, Soum i Oudalan. Tamb hi han uns pocs koromf-parlants a Mali.
Kusaal: 17.000 parlants a les provncies de Nahouiri, Boulgou i algunes aldees de la sud-central.
Lobi: 285.500 parlants a la provncia de Poni. Tamb es parla a Costa d'Ivori i Ghana. ;
Lyl: 130.000 parlants a les provncies Nord i Sangui. El seu centre principal est a Ro. Hi ha molts Lyl-parlants que han emigrat a pasos vens, sobretot a Costa d'Ivori.
Marka (llengua): 200.000 parlants a les provncies Kossi i Mouhoun. Tamb es parla al Mali.
Moba: 1800 parlants a la provncia Boulgou, al subdistricte de Ouargaye.
Mor: 5.000.000 parlants a Burkina Faso. Sobretot a l'rea central, propera a Ouagadougou i per tot el pas. Tamb es parla a Benn, Costa d'Ivori, Ghana, Mali i Togo. ;
Natioro: 2400 parlants a la provncia Lraba, al extrem oest del subdistricte de Sindou. A prop de la ciutat de Sindou. Es creu que tamb es parla a Mali o Costa d'Ivori.
Ninkare: 25.100 parlants a la provncia de Nahouri, al subdistricte de Zecco i Ziou.
Nuni, Nord: Entre 45.000 i 55.000 parlants. Entre 15 i 25 mil, al nord-oest de Nuni i entre 25 i 25 mil al nord-est de Nuni. A les provncies de Sissili i Sangui, a prop de Boromo. El riu Mouhoun separa variants dialectals. ;
Nuni, Sud: 167.670 parlants a les provncies de Sissili, Mouhound, boulkiemd,  Sangui, Nahouri i Kossi. Es parla a ms de 100 aldees. ;
Pana (llengua): 5000 parlants a la provncia Sourou, a prop de la ciutat de Ou, al vall del riu Sourrou, a la frontera amb Mali. Tamb es parla en aquest ltim pas. ;
Phuie: 14.285 parlants a les provncies de Tuy, Loba, Bougouriba i Poni. Es parla a una zona etre 10 i 50 km al nord i a l'oest de Dibougou. Tamb es parla al nord-est de Dano i al territori Dagaari. ES parla a una zona de 450 kilmetres quadrats. ;
Samo, Matya: 105.000 parlants a la provncia Sourou. Tamb es parla a Mali.
Samo, Maya: 38000 parlants a les provncies Nord-Central i Sourou.
Samo meridional: 85.000 parlants a la provncia de Nayala. A prop de les ciutats de Ouaga, Bobo, Dedougou i Koudougou.
Seeku: 17000 parlants a la provncia Houet.
Snoufo, Nanerig: 50.000 parlants al nord de la provncia de Kndougou. Al nord de Djigoura.
Snoufo, Senara: 50.000 parlants al Sud-oest de Burkina Faso i a la provncia de Leraba. ;
Snoufo, Sct: 35.000 parlants a les prefectures de Tagouara Plateau, Koloko i Ouelan, a la provncia de Kndougou. A prop de la frontera amb Mali.
Siamou: 20.000 parlants a la provncia de Kndougou, a 80 km a l'oest de bobo-Dioulasso. T el centre a Orodara.
Sininkere: 6000 parlants a la provncia de Sanmatenga, a prop de Pensa.
Sissala: 13.000 parlants a la provncia de Sissili, entre Lo i Hamale. Es parla a 30 poblats. ;
Songhay: 125.000 parlants a Burkina Faso, a l'rea de Hombori. Tamb es parla a Mali.
Tamasheq, Kidal: 31.169 parlants a la provncia d'Oudalan. s una llengua bereber.
Tn: 2000 parlants a la provncia de Poni, al subdistricte de Kampti.
Tifo: 1000 parlants, d'una poblaci tnica d'enre 12 i 15 mil habitants. A la provncia de Como. Hi ha ms de 20 poblats Tifo.
Toussian Septentrional: 19.500 parlants a la provncia de Como, a prop d'Oradara.
Toussian Meridional: 19.500 parlants a les provncies de Como i Houet. El centre geogrfic el tenen a Toussiana. Tamb es parla a Costa d'Ivori.
Turka: 37.000 parlants a la provncia de Como, al nord i a l'oest de Banfora. ;
Viemo: 8000 parlants a la provncia d'Houet, al departament de Karankasso Vigu, 40 km al sud-est de Bobo Dioulasso.
Wara: 4500 parlants a la provncia de Como, a loest de Banfora, a prop del poble de Sindou. El seu poble principal s Sindou.
Winy: 20.000 parlants a la provncia de Bali, a prop de Boromo, al bell mig de la carretera entre Bobo-dioulosso i Ouagadougou. Es parla a una vintena de poblats. ;
Zarma: 600 parlants a Burkina Faso.
A ms a ms, a Burkina Faso tamb es parla Jowulu (1000 parlants).

Economia.
s un dels pasos amb ms pobresa del mn. L'agricultura representa un 32% de la riquesa nacional, per s'enfronta a un sl molt rid i a sequeres contnues. Els productes principals sn el blat de moro, el cot i l'arrs. Hi ha abundants recursos miners, sobretot d'or, de ferro i de coure. 

Gran part dels ingresos de les famlies depenen de les divises que aporten els emigrants repartits, sobretot, pels pasos vens. Per evitar la fam, el burkinesos depenen de l'ajuda internacional.

Forma part de la Comunitat d'estats del Sahel i de la Comunitat Econmica dels Estats de l'frica Occidental, grups regionals de la Comunitat Econmica Africana que cerquen la integraci de duanes entre els pasos de la zona.

Demografia.
La taxa de mortalitat s molt alta a causa de la sida que afecta al creixement demogrfic natural de la regi. 

La majoria de la poblaci pertany a dues tnies principals: els voltaics (que van absorbir els histrics messi) i els mande. Les zones del sud sn les ms poblades, amb una densitat que de vegades fora l'emigraci. 

Hi conviuen religions animistes africanes, el cristianisme i l'Islam. L'idioma oficial s el francs.

Ensenyament.
Un dels reptes principals del pas s millorar la seva educaci ja que menys d'una tercera part dels nens rep educaci primria, malgrat la presumpta obligatorietat de l'escolaritzaci gratuta fins als 16 anys. L'ndex d'analfabetisme s un dels ms elevats de tot el continent.

Les excellents relacions internacionals del pas amb Europa, sobretot amb Frana, haurien de servir per impulsar l'ensenyament a travs de programes d'ajuda.  
 Referncies .






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26668" title="Burundi" nonfiltered="1232" processed="1230" dbindex="11310">



Burundi s un estat de l'frica centre-oriental, situat en un altipl a la regi dels Grans Llacs, a la riba est del llac Tanganyika. Limita al nord amb Rwanda, a l'oest amb la Repblica Democrtica del Congo i a l'est i al sud amb Tanznia. La capital s Bujumbura.

 Histria .

Articles principals: Regne de Burundi, Ruanda-Urundi i Histria de Burundi

Antiga colnia alemanya i belga, l'any 1962 va aconseguir la independncia i s'hi va restaurar l'antiga monarquia tutsi, sota la figura del rei Mwambutsa IV. S'hi va proclamar la repblica el 1966. Burundi ha estat des dels anys 60 escenari de diversos cops d'estat i massacres produdes per la rivalitat entre les dues tnies principals del pas, els hutus i els tutsis, especialment entre 1993 i 1999, en que la violncia tnica entre faccions Hutu i Tutsi a Burundi va produir centenars de milers de refugiats i uns 250.000 morts. Malgrat alguns refugiats han tornat des de pasos vens, els enfrontaments inter-tnics han obligat a altres a fugir.

Les tropes de Burundi, per assegurar les seves fronteres, han intervingut en el conflicte de la Repblica Democrtica del Congo.

 Geografia .
Situat sobre un altipl al cor d'frica  Burundi frueix d'un clima equatorial temperat per l'altitud (1.700 metres de mitjana al centre del pas, ms baix a la perifria). El Mont Heha, al sud-est de Bujumbura fa 2.670 metres. 
Una franja de terra al llarg del riu Ruzizi, al nord del llac Tanganyika, s la nica zona on l'altitud no supera els 1.000 metres. Aquesta regi forma part de la vall del Rift.
 Llenges .
Les llenges oficials o nacionals sn el rundi i el francs. A Burundi hi ha un total de tres llenges: 
Francs: 2.200 tnen el francs com a llengua materna a Burundi.
Rundi: 4.600.000 parlants a Burundi. Tamb es parla a Ruanda, Tanznia i Uganda. Tamb se la pot anomenar Kirundi o Urundi. Hi ha tres dialectes: el Hutu i el Tutsi sn molt similars. El Twa s ms diferent per tots tres sn intelligibles entre ells, com tamb sn intelligibles amb el Kinyarwanda (Ruanda), que s la mateixa llengua. ;
Swahili: Hi ha 6.356 persones que tnen el swahili com a llengua materna. s parlada a la capital. s la primera llengua de Buyenzi. s una llengua parlada pels musulmans a moltes ciutats de Burundi.

 Economia .
Veire l'article Economia de Burundi.;
Gira al voltant de l'agricultura, que s el principal sector i el que ocupa la major part de la poblaci, per tamb t una de les majors reserves de nquel del mn. Principalment a causa de les guerres i la inestabilitat i moviments de poblaci (refugiats) que aix comporta, difcilment pot aprofitar els seus recursos.

Per intentar crixer, es va adherir a la COMESA, un grup de la Comunitat Econmica Africana i anteriorment a la Comunitat de l'frica de l'Est, una organitzaci que cerca la creaci d'una zona de lliure comer a la regi que estimuli els intercanvis.

Demografia.

Segons l'anlisi dels primers colons arribats a Rwanda i a Burundi, alemanys i desprs belgues, els pobladors de Rwanda i de Burundi estaven dividits en tres grups  tnics  : els Hutu (85%), els Tutsi (15%) i els Twa (1%).

Vegeu tamb.
Llista de reis de Burundi;
 Referncies .
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26669" title="Trnsit (astronomia)" nonfiltered="1233" processed="1231" dbindex="11311">

El trnsit s un fenomen astronmic durant el qual un astre sembla que passi per davant d'un altre, bloquejant total o parcialment la seva visi des del punt de vista d'un observador situat en un punt particular privilegiat. El tipus de trnsit mes conegut, per la seva espectacularitat, s l'eclipsi solar, en el que s la Lluna la que cobrix al Sol.

Els anomenats trnsits planetaris, sn aquells que succexen entre un planeta interior del Sistema Solar i el Sol. Des de la Terra, sols sn visibles els d'aquells planetes que ens precedixen, s a dir Mercuri i Venus. Aquestos trnsits sn de gran importncia, ja que ens han ajudat a calcular les dimensions del Sistema Solar, entre elles la Unitat astronmica. El primer astrnom que s va adonar de les possibilitats d'estes observacions va ser Edmund Halley (1656-1742).

Tamb els satllits efectuen trnsits sobre el disc del planeta. Sn molt coneguts els trnsits dels satllits galileians de Jpiter sobre el disc del planeta, o de les seves ombres. A banda dels satllits galileians, noms l'ombra de Tit s prou gran per a ser observada sobre la superfcie de Saturn per la majoria dels telescopis.

Vegeu tamb.
Trnsit de Mercuri;
Trnsit de Venus;
Trnsits de Fobos, Deimos i la Terra vistos des de Mart;
Trnsit dels satllits de Jpiter;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26673" title="Pretor" nonfiltered="1234" processed="1232" dbindex="11312">

El pretor (praetor) era un magistrat de la Repblica de Roma, encarregat principalment de l'administraci de justcia. Era una magistratura collegiada (amb un nombre variable de pretors al llarg de la histria) i possea imperium (comandament), tot i que subordinat a limperium consular.

L'origen dels pretors es troba a l'inici de la Repblica, quan durant un temps foren la mxima magistratura de l'estat (praetor maximus i praetor minor); l'organitzaci quasi definitiva de la seva funci arriba amb les leges Liciniae-Sextiae del 367 aC, quan de la funci directiva de l'estat se separ l'administraci de justcia. 

El pretor inicialment nic va dividir les seves funcions a partir del 243 aC: el praetor urbanus es va ocupar de les qestions entre els ciutadans i el praetor peregrinus de les qestions suscitades entre ciutadans i no ciutadans (peregrini). Amb la conquesta dels primers territoris for de la pennsula italiana es van crear dos nous pretors el 227 aC, amb la funci d'administraci de les noves provncies de Siclia i Crsega-Sardenya. Posteriorment encara es crearen dos pretors ms per a les provncies d'Hispnia Citerior i Hispnia Ulterior (197 aC). En aquest temps el pretors exercien la magistratura per dos anys.

Eren elegits pels comicis per centries. Desprs de la lex Villia annalis (180 aC) calia tenir com a mnim 40 anys per exercir la magistratura. A meitat de segle els pretors provincials van modificar les seves funcions i van rebre algunes tasques financeres.

La divisi existent entre dos pretors judicials i quatre pretors provincials es reform en poca de Luci Corneli Sulla, que augment el nombre de pretors a vuit i els dot de funcions exclusivament judicials, amb una edat mnima de 30 anys, i amb obligaci de pagar els jocs. L'administraci provincial quedava en mans dels ex-pretors, que rebien el crrec de governador provincial com a propretors.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26674" title="Propretor rom" nonfiltered="1235" processed="1233" dbindex="11313">
El propretor era una magistratura a Roma.

A l'exrcit era freqent la designaci de delegats per part dels cnsols (que tenien el comandament). Aquest delegats quant exercien poders judicials, eren els propretors (Pro-praetore)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26675" title="Public" nonfiltered="1236" processed="1234" dbindex="11314">
Els publicans (publicani en llat) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.

L'Estat rom va comenar aviat a cedir els impostos indirectes, despeses i operacions complicades als publicans que per una suma liquida prefixada, realitzaven l'administraci pel seu propi compte. A aquest sistema accedien els rics i els enriquits, sense distinci d'origen patrici o plebeu, que ofereixen seguretat a l'Estat. Els publicans van constituir una classe que amb el temps va ser bastant nombrosa.

Els publicans o les seves associacions, van tenir el monopoli dels diners i del poder econmic: la renda del sl d'Itlia, i del millor sl de les provncies; la renda dels prstecs; els guanys comercials en tot el territori rom; i (quan ho tenien arrendat) la part corresponent de les rendes del Tresor pblic. Alguns publicans acumularen capitals immensos (de fins a cent milions de sestercis, quan una fortuna senatorial mitjana era d'uns tres milions de sestercis, i la d'un cavaller mitj de dos milions d'sestercis).
Els mercaders italians eren milers en totes les provncies, per, com excepci, en la Hispnia Citerior i en l'Ulterior eren poc nombrosos.

Vegeu tamb Coactor



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26677" title="Senat rom" nonfiltered="1237" processed="1235" dbindex="11315">


El Senat rom fou una instituci de l'antiga Roma que va sorgir com a contraps a la instituci reial.

El Senat era un rgan merament consultiu, per com a emanaci del poble, el rei considerava les seves propostes i el convocava sovint. Les seves reunions se celebraven al Comitium (Frum) en una sala anomenada Bule.

Origens i integrants.
Els primers senadors eren els representants designats per cada gens. Tenien carcter vitalici. Com el nombre de gens es mantenia invariable (les successives famlies sorgien sempre d'un tronc com i per tant s'integraren en alguna de les gens existents, tamb s mantingu estable el nombre de senadors.

Amb la Repblica el Senat va variar la seva composici. Inicialment estava format per tres-cents membres de la noblesa (tots els senadors, llevat d'algun cas excepcional eren Patricis), per desprs es van reservar cent seixanta-quatre places als plebeus o nous admesos (Conscripti). El nomenament dels senadors corresponia des de l'inici de la Repblica, als Cnsols o Dictadors

Els senadors eren consuetudinriament vitalicis, per el costum va derivar en llei per als Patricis. Com el Senat representava a la noblesa patrcia per hi havia membres plebeus, es va relegar a aquestos dins del Senat a un paper secundari. Si algun s'oposava, en les revisions cuadrienals de senadors que efectuaven els cnsols, podien ser eliminats. A ms els plebeus que entraven al senat, no era en general per mrits, sin per riquesa, i els seus interessos de classe eren coincidents amb els de la noblesa patrcia.

Es distingien entre els Senadors dos grups: els provinents de l'exercici de magistratures i els que mai no les havien desenvolupat anomenats aquest ltims Pedarii.

Funcions del senat.
Al Senat corresponia el ratificar totes les propostes importants poltiques o administratives dels cnsols i altres magistrats que haguessin obtingut el vot afirmatiu del Comicis assemblearis corresponents. Quan l'acte havia de ser executat com a part dels deures del magistrat no precisava ratificaci senatorial. Encara que al principi les decisions del Senat es varen anomenar Consulis senatusque sententia, ms tard els dictmens del Senat van deixar de ser consultius i van adquirir fora sent anomenats Senatus consultum i Senatus sententia. El cnsol havia d'obeir al Senat, car en cas contrari podia ser privat de fons, es podia nomenar un dictador, i altres mesures que donaven preeminncia al Senat sobre els alts magistrats.



Corresponia al Senat decidir sobre diversos assumptes, com ara:
Finances. ;
Religiosos. ;
Elecci de magistrats extraordinaris.
Resoluci de conflictes entre magistrats.
Qestions de policia.
Alguns casos criminals que comportaven pena capital, quan l'acusat era perdonat, es commutava la seva sentncia, o b era alliberat.
Qestions militars. ;
Negociacions amb Estats estrangers i firma de tractats desprs de la pau. El Senat havia d'aprovar els canvis territorials pactats pels Cnsols o altres magistrats amb l'enemic.

El Senat era convocat per qualsevol dels magistrats que podien consultar-li (principalment Dictadors, Cnsols, Prefectes de la ciutat, Pretors, Tribuns del poble i desprs Tribuns amb potestat consular). El convocant presidia la reuni.

La convocatria es feia be pblicament per pregons (praecones) o per edictes, o b per un avs a cada senador (era obligatori que tinguessin residncia a Roma). A vegades en una reuni es convocava la segent. Els que no assistien sense causa (l'assistncia era obligatria) podien ser sancionats amb multa. Les reunions es celebraven en edificis pblics, generalment en el Capitoli (Cria Calabra), el Comitium (Cria Hostilia desprs Cria Julia) o el Temple de Jpiter Capitoli. Els Senadors romanien asseguts i el president ocupava un lloc central sobre una cadira elevada.

Les reunions no podien coincidir amb la celebraci de comicis i duraven de sol a sol. Les votacions devien fer-se abans de l'ocs.
La sessi s'obria amb uns sacrificis religiosos consultant els auspicis. Els assumptes a tractar eren determinats per la presidncia, per els religiosos tenien preferncia. 

El segles III i II a C Senat va patir les modificacions prpies de la nova situaci. Els seients senatorials van continuar en mans dels censors i tots els funcionaris curuls que abandonaven el seu crrec accedien al Senat. El Senat va passar de ser un cos consultiu dels cnsols, al principi de la Repblica (i subordinat a aquests en molts aspectes), a ser una corporaci de governants, sense dependncia de ning. El Senat dirigeix la guerra a travs dels cnsols, i tota la poltica de la Repblica.



Amb el temps el Senat va assumir el nomenament de diversos crrecs curuls, el que implicava la designaci dels seus propis membres i a ms va influir cada vegada ms en els censors.

Es va mantenir la distinci entre Senadors patricis i plebeus. La desaparici de la figura del Dictador va permetre al Senat ocupar certes funcions en casos greus, especialment el conferir als cnsols facultats especials, similars a la Dictadura, per temps limitat.

 El senat a l'imperi .
Amb l'Imperi el Senat va ser relegat a un cos consultiu que preparava lleis i ordenances per a l'administraci, i les promulgava. El nombre de senadors era de nou-cents membres.

L'Emperador podia designar senadors; els senadors ordinaris venien determinats pels qestors, dels quals els 20 primers designats per lImperator eren d'elecci obligatria pels comicis i a ms podien ser promocinats a qestor qualsevol que desitgs l' Imperator (igual que altres crrecs superiors) fent-lo per tant Senador. B sigui a travs dels qestors o per designaci directa, van entrar al senat molts cavallers, provincials i gent de tota mena (Calgula arrib a designar cnsol al seu cavall Incitatus, el que l'hauria convertit en Senador), com oficials subalterns de l'exrcit que no eren cavallers, fills de lliberts, gent d'oficis considerats vils, i altres.

A mesura que el nombre de persones de la classe senatorial havia anat augmentant, es va fer necessari distingir entre membres de la classe i exercents del crrec, s a dir entre Senatorials i Senadors. Amb August s'arribava a la condici de Senador en funci de cooptaci per un Triumvirat, entre persones d'una riquesa determinada (ms d'un mili de sextercis), que haguessin exercit determinades magistratures, sortint una part dels senadors de la classe senatorial i una altra part d'altres classes. 

Alguns emperadors van afavorir l'accs al Senat dels cavallers, i bsicament d'aquesta classe procedien els nous senatorials. Els Senatorials o cavallers que optaven a ser Senadors havien de comptar amb la fortuna expressada abans i haver exercit certes magistratures. Els Emperadors van gaudir del dret de designar persones com a membres de la classe senatorial i eventualment com Senadors.

Des de Claudi el nomenament o revocaci dels senadors va recaure de nou en el censor.

Avanat l'imperi la prdua del poder dels senadors va convertir al cos senatorial en un organisme deliberant, per la classe dels senatorials, no necessriament senadors, romangu formalment com la ms alta classe social de l'Imperi. El seu ttol fou de Clarissimus vir, que es va estendre a les seves dones (clarissima femina) i als seus fills (Clarissimus puer). Molts senatorials vivien a provncies encara que tenien domicili tamb a Roma. La normativa de tenir un quart de les seves propietats a Itlia (Traj va establir un ter per Marc Aureli ho va rebaixar a un quart) va deixar de respectar-se, si s que mai ho havia estat totalment. Els senadors van quedar exclosos de les direccions militars, amb excepci de les consulars, cap al 260/280; en canvi per la mateixa poca se sap que estaven exempts d'obligacions no honorfiques que implicaven despeses, les anomenades munera.
























 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26678" title="Escut de Bulgria" nonfiltered="1238" processed="1236" dbindex="11316">

Desprs de set anys de discussi, el 31 de juliol de 1997 el Parlament va aprovar el nou escut nacional entre tres propostes finals. L'escut va substituir el que va estar vigent fins el 1991. Entre 1991 i 1997 Bulgria no va tenir escut oficial.

Les discussions s iniciaren quan els socialistes es van oposar a la reintroducci de la corona de la dinastia de Saxnia-Coburg-Gotha, deposada desprs de la segona guerra mundial, el 1947; en aquest any una estrella vermella va reemplaar la corona.
El juliol de 1996 el partit socialista, llavors al govern, va aprovar un escut amb el lle sense corona, per el president Jlev va vetar la decisi.

Finalment es va arribar a un acord entre els socialistes (a l'oposici) i altres partits, que va permetre establir un lle coronat, encara que la corona fixada s la de l'ltim emperador medieval Ivan Xxman (1371-1393). A l'escut s inclou el lema "la Uni fa la fora".






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26679" title="Trib de la plebs" nonfiltered="1239" processed="1237" dbindex="11317">

El trib de la plebs (tribunus plebis, a vegades tradut com a trib del poble) era un crrec pblic de la Repblica romana sorgit cap l'any 500 aC.

El tribunat de la plebs va ser establert com un contrapoder plebeu, a l'interior de la ciutat, al poder patrici dels cnsols. Fora de la ciutat noms tenia poder (imperium) el comandament militar dels cnsols, o del dictador en el seu cas. Com els cnsols, els tribuns de la plebs eren originalment dos, sent elegits per les assemblees per cries (comitia curiata).

Els tribuns podien anullar qualsevol decisi d'un magistrat rom (incloent els cnsols) que fora perjudicial per a un plebeu. Disposaven d'mplies facultats en matria de justcia criminal. A ms, al cap de poc temps, els tribuns van passar a dirigir les assemblees de la plebs per tribus (concilium plebis) i les seves votacions.

Les principals facultats dels tribuns (tribunitia potestas) eren:
Permetre a un plebeu sostreure's al servei militar.
Impedir que un plebeu fos arrestat per deutes.
Demandar a travs dels agutzils (viatores) a qualsevol ciutad rom, incloent als cnsols i alts magistrats fins aleshores exempts de responsabilitat en l'exercici del seu crrec.

Els tribuns disposaven d'uns oficials auxiliars, per a temes judicials poc importants on noms pogus ser imposada com a pena una multa, anomenats edils de la plebs (aediles plebei) per distingir-los dels guardes d'edificis oficials anomenats tamb edils (aediles); altres auxiliars dels tribuns van ser els iudices decemviri o decemviri litibus iudicandis, dels quals les funcions no sn ben conegudes.

Els tribuns tenien tamb inicialment comandament militar, el que els donava dret a la convocatria de les assemblees per centries (comitia centuriata), per aviat es va decidir un nou sistema d'assemblees i votacions, mitjanant reunions per tribus. Per com les quatre antigues tribus existents eren massa extenses i constituen un nombre parell, es va dividir el territori rom en vint-i-un districtes o tribus (495 aC = 260 AUC). Les tribus es dividien en urbanes (la succusana desprs suburrana, la collina, lesquilina i la palatina) i rstiques.

Els tribuns van ser declarats inviolables (sacrosancti) i inamovibles. Els tribuns no tenien la consideraci de magistrats romans, ja que les seves facultats al principi eren merament negatives i per tant no podien seure a les selles curuls reservades als magistrats i havien de seure en els bancs. A diferncia dels cnsols no disposaven de lictors, de toga galonejada de prpura (toga praetexta) ni d'insgnies de magistrat. Els tribuns no podien votar al senat ni formar part del consell de la ciutat (curia). El seu crrec era anual i acabava cada any el 10 de desembre. En general el crrec de trib requeia en plebeus rics.

Tiberius Sempronius Gracchus des del seu crrec de trib va proposar una llei agrria sense l'aprovaci del senat (133 aC); el seu collega Marcus Octavius, va posar el vet per primera vegada; Gracchus va fer deposar a Octavius a l'assemblea popular (un fet sense precedents) i va optar a la reelecci (una cosa que tampoc havia passat mai) per assegurar l'aplicaci de la llei. Gracchus va morir assassinat pels conservadors i el seu germ Gaius Gracchus va patir la mateixa sort. Des llavors el crrec va quedar reformat i els tribuns van arribar a ser deu.

Sota August el crrec de trib va esdevenir vitalici en ell mateix; sense les assemblees populars el crrec era irrellevant. Ms tard el crrec es va donar per perodes d'un any a cavallers que tenien mes de 27 anys.

Vegeu tamb.
Tribuncia;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26680" title="Plebiscit rom" nonfiltered="1240" processed="1238" dbindex="11318">
El Plebiscit a l'antiga Roma fou una votaci assembleria dels plebeus. Deriva de Plebs scitia (el que agrada al poble)

El plebiscit va ser a l'origen, una decisi adoptada per la plebs en exclusiva, sense intervenci dels patricis. L'Assemblea estava presidida per un plebeu, un trib popular o un edil popular. Tots els votants eren plebeus, i la norma votada era sol per als plebeus no obligant a ning ms. L'acord adoptat s sol un acord (scitum) i l'Assemblea no t el carcter de comicis sin de consell (concilium).

A diferncia de les lleis, no precisa dels auspicis previs, ni tampoc de ratificaci del Senat des el 462 aC o 449 aC
que no obstant va ser generalment solicitat .

Els plebiscits van adquirir major relleu progressivament. El 465 aC el dictador Quinto Hortensio va fer votar pel Comicis centuriats la Llei que obligava a tots els ciutadans a acatar els plebiscits.

El plebiscit  a l'origen designava als caps plebeus, votava normes del seu inters (inviolabilitat de tribuns, protecci de les Assemblees, dret de vot, etc...) i exercia jurisdicci criminal sobre els plebeus de les tribus. Ms tard va estendra la seva competncia a assumptes d'inters general,


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26682" title="Trnsit de Mercuri" nonfiltered="1241" processed="1239" dbindex="11319">

Un trnsit de Mercuri s el pas del planeta Mercuri per davant del Sol, vist des de la Terra. Es produx quan el Sol, Mercuri i la Terra es troben alineats i en eixe ordre. Si Mercuri i la Terra orbitaren en el mateix pla veurem passar a Mercuri pel disc solar cada vegada que Mercuri aconsegueix la mateixa longitud heliocntrica de la Terra, s a dir cada vegada que estigues  en conjunci inferior i com el perode sindic s d'uns 116 dies ocorreria per terme  mitj unes tres vegades per any. Per Mercuri es mou en un pla que forma 7 amb l'eclptica i perqu aquest trnsit o pas es produsca ha d'estar prop dels nodes de l'rbita, a ms d'estar en conjunci inferior. 

La Terra travessa cada any la lnia de nodes de l'rbita de Mercuri el 8-9 de maig i el 10-11 de novembre; si per a eixa data coincideix una conjunci inferior hi haur pas. Hi ha una certa periodicitat en estos fenmens encara que obeeix a regles complexes. s clar que ha de ser mltiple del perode sindic. Mercuri sol transitar el disc solar com a mitjana unes 13 vegades per segle en intervals de 3, 7, 10, 13 anys. 

No es tenen referncies de passos anteriors a l'invent del telescopi. El primer en observar un trnsit de Mercuri va ser Pierre Gassendi, en un pas que Kepler havia previst per al 7 de novembre de 1631. Durant un pas el planeta penetra en el disc per l'est i ix per l'oest, tractant-se d'un moviment retrgrad tal com ens explica la teoria heliocntrica de Coprnic. Urbain Le Verrier estudiant les observacions dels passos de Mercuri des de 1631 fins mitjan del segle XIX va descobrir l'avan del periheli de Mercuri que tantes implicacions ha tingut la Teoria de la Relativitat d'Einstein i en la histria de l'Astronomia.

Els passos de Mercuri pel disc solar en el passat segle XX sn els segents:


Es poden saber els passos del segle prxim noms sumant 46 anys per a s noms aproximat perqu el trnsit de 1937 que quasi va ser noms un acostament no es va repetir en 1983. Un perode de 217 anys s ms exacte per s tan llarg que no t utilitat. 

Els passos de Mercuri pel disc solar en el segle XXI sn els segents:
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26683" title="Regne rom" nonfiltered="1242" processed="1240" dbindex="11320">

El Regne de Roma o Regne Rom o Monarquia Romana (del llat: Regnum Romanum) va ser el govern monrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundaci. D'acord a la llegenda romana, la ciutat es va fundar el 753 aC per Rmul i Rem. El regne va acabar amb l'expulsi de Tarqu el Superb el 510 aC i l'establiment de la Repblica de Roma. 

D'acord a la llegenda romana, quan els grecs van declarar la guerra a la ciutat de Troia, l'heroi troi Enees va navegar cap a Itlia i va fundar Lavini. El seu fill Iulus va fundar la ciutat d'Alba Longa. De la famlia reial d'Alba Longa van sorgir els bessons Rmul i Rem que fundarien la ciutat de Roma el 753 aC. 

Naixement de Roma.
All que esdevindria l'Imperi Rom va comenar com un petit assentament prop del riu Tber a la Itlia central, un riu navegable fins a aquest lloc i per tant un important encreuament pel trfic i el comer de la regi. Les muntanyes que l'envoltaven eren una defensa natural de les planes frtils de la vall. Aquestes caracterstiques fsiques van contribuir a l'xit i desenvolupament de la ciutat. 

D'acord al relat tradicional de la histria romana, Roma va ser inicialment governada per una successi de set reis. La cronologia tradicional atribueix 243 anys als reis, s a dir, 35 anys per rei (una mitjana molt superior que no pas qualsevol altra dinastia histrica de la qual hi hagi documents, i per tant, ha estat qestionada pels historiadors moderns). Els gals van destruir tots els registres histrics romans en el saqueig de la ciutat en la batalla d'Allia el 390 aC, i per tant, no van sobreviure els registres contemporanis al regne. L'evidncia arqueolgica, per, ha mostrat que l'assentament rom va ser fundat a mitjan del segle VIII aC.

Regne Rom.
Els reis.
Abans dels emperadors i dels cnsols, Roma era governada per un rei, representant de la instituci monrquica, al qual corresponia tot el poder (imperium) i dictava les ordres (dictator). Era elegit entre el poble com a cap d'una gran famlia poltica (magister populi). Auxiliaven al rei els lictores, agutzils que el  precedien en les seves actuacions amb la destral i les vares. En la seva absncia els poders administratius corresponien a un delegat (praefectus urbis). Si el rei no designava cap successor els ciutadans designaven en l'interregne, per un perode de cinc dies, a un inter rex, i desprs s'elegia un nou rei, o b es designava un nou inter rex per altres cinc dies amb facultat de designar nou cap.

s difcil determinar els poders que tenia el rei en comparaci amb els poders del cnsols de la Repblica Romana posterior. Alguns escritors moderns creuen que el poder suprem de Roma residia en les mans del poble i que el rei era noms el cap executiu del Senat i el poble, mentre que altres creuen que el rei tenia poders sobirans i que el Senat i el poble eren noms restriccions menors al seu poder. 

El que se sap amb certesa s que noms el rei tenia el dret a l'auspici en representaci de Roma com l'augur en cap i no es podia realitzar cap activitat comercial sense la voluntat dels dus, la qual era coneguda per mitj dels auspicis. El poble percebia al rei com a mediador entre ells i els dus, la qual cosa el convertia en el cap de la religi nacional i el cap executiu. Amb el poder sobre el calendari rom, el rei encapalava totes les cerimnies religioses i designava als oficials menors. Es creu que Rmul va instituir l'augur. 

A ms de la seva autoritat religiosa el rei tenia tot el poder militar i judicial per mitj de l's de l'imperium. L'imperium del rei era vitalici i el protegia de ser jutjat per les seves accions. Com a nica persona de Roma amb 'imperium, el rei tenia autoritat militar illimitada com a comandant en cap de les legions romanes. No existia cap llei per protegir als ciutadans de l'abs de l'imperium durant la monarquia romana. 

Segons Titus Livi al Llibre I dAb Urbe Condita a Roma se succeren set reis:

Rmul;
Numa Pompili;
Tulli Hostili;
Anc Marci;
Tarquini Prisc;
Servi Tulli;
Tarquini el Superb;

El Senat.
Davant del rei s'erigia la instituci del Consell de Ancians (Senatus) com a contraps a la instituci reial, encara que el seu poder era limitat. El Senat i les Assemblees romanes no eren cossos independents ni posseen el dret a reunir-se per discutir els afers de l'estat. Noms podien reunir-se per mandat del rei i noms podien discutir aquelles qestions que el rei els presentava. El Senat podia aconsellar al rei, per, no podia impedir les seves accions. L'nica cosa que el rei no podia realitzar sense l'aprovaci del Senat era declarar la guerra a una naci estrangera. 

Els primers senadors eren els representants designats per cada gens. Tenien carcter vitalici. Com el nombre de gens era invariable (les successives famlies sorgeixen sempre d'un tronc com i per tant s'integrava en alguna de les gens existents) tamb era invariable el nombre de senadors. No obstant aix, hi havia una excepci: quan un senador moria el rei estava facultat per nomenar un substitut temporal (fins la designaci del substitut designat per la gens). El costum del nomenament reial, acab concedint a la instituci rgia l'elecci dels Senadors.

El Senat era un rgan merament consultiu, per com a emanaci del poble; el rei considerava les seves propostes, i el convocava sovint. Les seves reunions se celebren en el Comitium (Frum) en una sala anomenada Bule.

Servei militar.
El rei Servi Tulli va establir que el servei a l'exrcit i el pagament del tributum (quan per raons d'urgncia s'imposs) no afectaria noms als ciutadans personalment, sin que es tindrien en compte les seves propietats: tots els ciutadans que cultivaven un domini (adsidui) o n'eren els amos (locupletes), fossin o no ciutadans romans, eren obligats a la prestaci del servei militar. Els designats per complir les tasques militars s'elegien entre una nova divisi per propietats. Aix els soldats (entre 16 i 60 anys) eren distributs en cinc classes:

 1a classe: els que per les seves possessions aportaven una armadura (classici). Corresponien a aquesta classe els que posseen un heredium en ple domini (la meitat de les terres romanes corresponien als heredium possets en ple domini, mentre l'altra meitat s'havia anat fraccionant per successives particions hereditries o per vendes; un heredium era una finca rstica d'una extensi mnima de vint iugades, s a dir cinc hectrees i quaranta centireas, s a dir que la mesura romana de la iugada era equivalent a 2.700 m2). Anaven armats amb llana (hasta), elm (galea), cuirassa (lorica), escut (clipeus) i polaines (ocreae). Aquesta primera classe havia de comprar i mantenir un cavall pel que van ser anomenats Equite s a dir cavallers.
 2a classe: els que posseen tres quarts d'heredium (s a dir almenys 40.500 m2).
 3a classe: els que posseen la meitat d'heredium (almenys 27.000 m2).
 4a classe: els que posseen un quart d'heredium (almenys 13.500 m2).
 5a classe: els que posseen un vuit de heredium (almenys 6.750 m2).

L'armament de les classes successives era cada vegada ms lleuger. Desprs de les cinc classes estaven els que no posseen res (capite censi) que collaboraven en la milcia com a fusters, ferrers, msics, etc. Per cada 80 soldats de 1 classe, havien de sortir 20 de classe 2, 20 de classe 3, 20 de classe 4 i 28 de classe 5. Els soldats eren mobilitzats per a la campanya, i un cop acabada eren llicenciats. En canvi els cavallers romanien a l'exrcit de manera continuada, i els seus integrants sortien de les famlies de ciutadans amb major riquesa. Les diverses classes formaven la poblaci susceptible d'actuar militarment i es reunien en una assemblea, anomenada Comitia Centuriata. 

Els soldats van ser dividits en dues categories: els joves (juniores) entre 16 i 25 anys; i els veterans (seniores), de ms de 25 anys. S'estructuraven en Legions, formant una legi 3.000 soldats (classes) i 1.200 auxiliars (Velites). Les legions operaven en formacions constitudes per files de soldats: les quatre primeres files estaven integrades per soldats amb armadura completa (hoplites). Una legi es dividia en centries (fins a un total de 42). Gaireb la meitat dels homes d'una Legi disposaven d'armadura completa (el nombre de hoplites era de 2.000 per cada legi). Altres mil homes eren soldats de 2 i 3 classe. La resta, els auxiliars (Velites) eren soldats de 4 classe (en nombre de 500) i de 5 classe (en nombre de 700).

En una legi hi havia 1.050 homes de cadascuna de les quatre "tribus" que es dividia la ciutat; i en les centries, cada tribu aportava 25 homes.

En aquesta poca, Roma disposava normalment de quatre legions (dues d'elles en campanya i dos de guarnici). Cada legi comptava amb tres-cents cavallers. Tot el que els soldats guanyessin en la lluita, fossin mobles o immobles, passava a l'Estat rom.

Aquest sistema de reclutament pel que fa als bns possets, va fer necessari establir un cens de propietats i transmissions, que es revisava cada quatre anys. Un efecte immediat va ser el de dividir a la societat romana: a la divisi ja existent entre patricis i plebeus, s'afegia ara la divisi entre propietaris (els que tenen terra, siguin ciutadans o no) i proletaris (s a dir els que crien fills, majoritriament plebeus, per tamb amb alguns ciutadans arrunats o despossets per successives particions). El cens es feia cada cinc anys. A l'any segent es feien sacrificis (lustrum) i els encarregats del cens o censors resignaven del seu crrec.

Fi del regne i instauraci de la repblica.
L'ltim dels set reis va ser Tarqu el Superb. Tarqu, ms que els reis que el van antecedir va usar la violncia, els assassinats i el terrorisme per controlar Roma. Va rebutjar moltes de les reformes constitucionals que havien acceptat els seus predecessors. Tarqu va destruir tots els altars sabins, cosa que provocaria la fria del poble rom. Desprs de la violaci de Lucretia, una romana patricia, pel seu propi fill, la fria romana seria ja incontrolable. Lucius Junius Brutus va reunir el Senat i Tarqu va ser deposat i expulsat de Roma el 510 aC. 

Desprs de l'expulsi de Tarqu, el Senat va votar que cap altre rei mai governaria i Roma es transformaria en una repblica el 509 aC. Lucius Junius Brutus i Lucius Tarquinius Collatinus es convertirien en els primers cnsols del nou govern roma. La Repblica Romana conqueriria tot el mn mediterrani i sobreviuria 500 anys fins al govern de Juli Csar i Csar August






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26686" title="Xeraco" nonfiltered="1243" processed="1241" dbindex="11322">


Xeraco, en la Valldigna, s un poble del Pas Valenci, pertanyent a la comarca de la Safor. Parroquialment, pertany al monestir de Santa Maria de la Valldigna.

 Histria .
Xeraco va ser fundada l'any 1248, en recuperar el rei en Jaume I el conqueridor aquesta alqueria que havia sigut entregada al moro Avecendrell, qui va colaborar en la invasi dels moros en aquesta part de la costa. L'alqueria es  va convertir en senyoriu l'any 1479.

 Geografia .
Est situat a uns 57 km al sud de la ciutat de Valncia (39 01' 55" Latitud i 0 12' 56" Longitud). Entre el poble i la platja hi ha uns 3 Km. A l'oest del terme municipal hi ha el masss del Montdver, el qual va sofrir un greu incendi en la primavera del 2006.

Localitats limtrofs.
El terme municipal de Xeraco limita amb els termes municipals de Tavernes de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Benifair de la Valldigna, Xeresa i Gandia.




Demografia.
Segons l'Institut Nacional d'Estadstica, l'any 2005 Xeraco comptava amb una poblaci de 5.643 habitants, dels quals 2.858 eren homes i 2.785 eren dones.




Administraci .
Ferran Bof, del PSPV-PSOE, s novament l'alcalde de Xeraco grcies a la victria aconseguida en les darreres eleccions municipals del 2.007.

Poltica.












 Eleccions 2.007 .



 Regidors/es de l'equip de Govern .

 Alcalde i Hisenda: Ferran Bof Pardo (PSOE);

 Rgim Intern, Recursos Humans i Cultura: Elena Puig Ribes (PSOE);

 Esports, Turisme i Joventut: Guillermo Lloret Tur (PSOE);

 Educaci, Serveis Socials i Sanitat: Mara Carmen Chova Planes (PSOE);

 Urbanisme, Obres Pbliques i Serveis Municipals: Vicent Coscolla Ferrer (PSOE);

 Medi Ambient, Agricultura i Seguretat Ciutadana: Francisco Mart Marqus (PSOE);

 Regidors/es de l'oposici .

 Antoni Mart Milan (Portaveu) (BLOC);
 Gabriel Nadal Roig (BLOC);
 Frank Prez Santacatalina (Portaveu) (PP);
 Carina Mart Ferrer (PP);
 Jos S. Lena Ferrer (PP);
 Jos Lus Chulvi (PP);
 Ana Garca Mndez (PP);

Llocs d'inters.

La platja de Xeraco s una de les millors de tot el litoral valenci. De fet, aconsegueix any rere any la bandera blava que otorga la Uni Europea. s un dels pocs municipis de la costa valenciana que conserva les dunes en la lnia de platja. 
A ms de la platja, destaca la histrica Torre de Guaita, utilitzada com a talaia de vigilncia martima segles enrere i restaurada als anys 80. 

Xeraco, tamb compta amb un alt valor paisagstic amb les marjals de Xeraco - Xeresa - Gandia, i amb la muntanya Montdver, que dna el nom a l'institut del poble, el qual compta amb lnies de batxillerat.

Tamb hi ha una casa de la cultura.

Com arribar.
A Xeraco es pot arribar a travs de l'autopista AP-7, en l'eixida Xeresa/Xeraco/Tavernes. Tamb es pot arribar per la carretera nacional N-332 que passa pels afores de la localitat.
A ms a ms, est comunicada per ferrocarril amb Valncia i Gandia a travs de la lnia C-1 de rodalies. Prximament est planejada la construcci de la nova autovia A-38, la qual tindr pas per la localitat.



 Esports .
La pilota valenciana, en la modalitat del raspall s molt popular a Xeraco, tant al carrer com al trinquet. s per aix que Xeraco s un dels pobles favorits en les competcions autonmiques per a aficionats de raspall al carrer i al trinquet.

 Personatges de la localitat .
 Jos Lurbe Chova, Costa I, pilotari.
 Javier Nadal Corral, Dorn, pilotari.
 Josep Rodrguez Gmez, Josep, pilotari.

 Enllaos externs .


 Guia digital de Xeraco;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26695" title="Kamtxatka" nonfiltered="1244" processed="1242" dbindex="11323">



Pennsula de Kamtxatka (en rus                      ) s una pennsula de 1,250 kilmetres de llarg a l'extrem est de Rssia, amb una rea de 472,300 km. Est situada entre l'oce pacfic a l'est i el mar de Okhotsk a l'oest. Immediatament al llarg de la costa del Pacfic de la pennsula corre la fossa Kuril-Kamchatka amb una profunditat de 10,500 m.

La Pennsula de Kamtxatka s una part de l'Oblast de Kamtxatka de Rssia (juntament amb una part del continent, les illes Komandorski i l'illa Karaginsky). La majoria dels 402,500 habitants sn russos, i la minoria ms gran sn els Koryaks. La part nord de la pennsula est ocupada per Okrug autnom de Koryak, on viuen sobre 13,000 Koryaks.

Clima de Kamtxatka.
Kamtxatka rep fins a 272 centmetres de precipitaci per any. Els estius sn moderadament frescos, i els hiverns tendeixen a ser fora tempestuosos.

Geografia dominada pels volcans.



El Riu Kamtxatka i la vall Central del seu voltant estan flanquejats per llargues serralades volcniques, que contenen sobre 160 volcans, 29  d'ells encara actius. D'aquesta manera, la pennsula t probablement la densitat ms alta de volcans i fenmens volcnics ms alta del mn, amb 19 volcans actius inclosos a la llista de la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

El volc ms alt s el Klyuchevskaya Sopka (4,750 m), mentre que el ms impressionant s el Kronotsky, del que el seu con perfecte est considerat pels prestigiosos vulcanlegs Robert i Barbara Decker de ser el candidat nmero 1 pel volc ms bonic del mn. D'alguna manera sn ms accessibles els tres volcans visibles des de Petropavlovsk-Kamchatsky: Koryaksky, Avachinsky, i Kozelsky. Al centre de Kamtxatka hi ha l'nic guiser d'Eursia.

Fauna Terrestre i aqutica.

Kamtxatka cont una diversa i abundant vida salvatge. Aix s degut al clima que va des del temperat fins al subrtic, una topografia i geografia, molts rius, la proximitat a moltes aiges des del nord-oest amb l'Oce Pacfic, el Mar de Bering i el mar d'Okhotsk, i a la baixa densitat humana amb un desenvolupament mnim. De totes maneres, l'explotaci comercial dels recursos marins i la caa furtiva est amenaant diverses espcies.

Entre els mamfers terrestres, Kamtxatka s coneguda per la seva abundncia i gran nombre de poblacions d'os bru. A la reserva natural del Kronotsky hi ha una poblaci estimada de 300-400 ossos per cada milli d'hectrees. Altres faunes destacades inclouen carnvors com el llop, la guineu rtica i altres guineus, el linx, el wolverine, el sable, diverses espcies de mustela, mustela erminea i ntria de riu; diversos grans ungulats, com l'ovella de grans banyes, els rens, el crvol i rosegadors, incloent la llebre, la marmota, el lemming i diverses espcies d'esquirols. 

La pennsula s terra de cria de l'guila martima Steller, la ms gran del mn, aix com l'guila daurada i el falc gyr. 



Kamtxatka cont probablement la ms gran diversitat mundial de peixos salmnids, incloent totes les sis espcies de salm del pacfic (salm chinook, salm chum, salm coho, salm seema, salm rosat, i salm sockeye). Els bilegs estimen que d'una sisena a una quarta part dels salmons del pacfic del mn s'originen a Kamtxatka.  Llac de Kuril s reconegut com un dels ms grans zones de cria del salm sockeye a Eursia. En resposta a la pressi de la pesca illegal i al descens mundial de les reserves de salm, sobre 2.4 millions hectrees aix com nou dels rius ms productius de salm estan en procs de ser declarats reserves naturals.

Els Cetacis que freqenten les aiges del Pacfic nord-oest i el mar Okhotsk inclouen: orques, marsopes Dalls i marsopes del port, balena geperuda, balena sperm i balena fin. Menys freqentment s'han trobat, balenes grises (de la poblaci oriental), balena beaked, balena minke. Les balenes blaves sn conegudes per alimentar-se a l'estiu a la part sud-est. Els lleons marins Steller, Llops marins del nord, foques tacades i foques del port sn abundants al llarg de la pennsula. Ms al nord, al costat del pacfic es poden trobar, Morses, foques barbudes, i foques de cinta que es reprodueixen sobre el gel de la Badia de Karaginsky. Les ntries de mar estan concentrades principalment a la part sud de la pennsula.

Els ocells marins inclouen el fulmar del nord, murres, kittiwakes, puffins, de cara vermella, pelgic i altres cormorants, i moltes altres espcies.

Tpicament dels oceans del nord, la fauna marina s igualment rica. Amb importncia comercial hi ha Cranc de Kamchatka, petxina peregr, calamar, Pollachius pollachius, bacall, arengues, halibut i diverses espcies de peixos plans.

Vegeu tamb.
Terratrmols de Kamtxatka;
 Mar d'Okhotsk;
 Ural;
 Rssia;
 Estat lliure de Kamtxatka;

Enllaos Externs.
 Commander Islands -                     ;
Fly fishing Kamchatka;
Kamchatka Adventures - Travel With Professionals;
The Kamchatka Page;
www.kamchatka.org.ru;
www.kamchatkaexplorer.com;
www.travelkamchatka.com;
 Tent Life in Siberia - George Kennan, 1845-1924 Project Gutenberg;

Mapes
 Google;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26697" title="Estat lliure de Kamtxatka" nonfiltered="1245" processed="1243" dbindex="11324">

L'Estat lliure de Kamtxatka va ser un projecte d'estat antibolxevic, amb suport del Jap, que es va intentar el 1921 i no va reeixir.

Desprs de la revoluci de febrer de 1917, els menxevics van crear un comit peninsular que va assumir el govern de la regi, per desprs de la Revoluci d'Octubre els comerciants ms radicals van prendre el poder i van establir el Consell regional de Kamtxatka, que va adoptar com a bandera una de vermella amb la inscripci cirllica "Consell regional" (27 de febrer de 1918). Va passar un altre cop als blancs el 12 de juliol de 1918 i hi van governar fins el 10 de gener de 1920, quan els bolxevics van arribar a la capital, Petropvlovsk, i van dominar la regi, on es va crear un Comit Popular revolucionari de Kamtxatka. 

Un lder blanc, Gapnovitx, amb suport japons, va intentar prendre el poder el 1921 i establir un estat independent. Aquest estat s'havia de dir "Estat lliure de Kamtxatka" i se li va dissenyar un escut i una bandera. Aquesta darrera tenia dos models: un com a bandera de guerra, que es basava en l'escut de la pennsula del temps dels tsars (atorgat el 1843), i era blanca amb tres muntanyes (o volcans) negres i tres discos vermells; i una altra com a bandera civil i d'estat, que era de tres franges horitzontals, blanca, vermella i negra.

L'intent va fracassar l'octubre de 1921, per al cap de pocs dies el govern blanc de Spiridon Merkulov, amb seu a Vladivostok, va ocupar la regi i va obligar els comunistes a fugir a les muntanyes (octubre de 1921). Merkulov va fer arrestar els comunistes que va trobar, per tamb els separatistes de Gapnovitx. El 10 de novembre de 1922, els bolxevics van reconquistar Petropvlovsk i tota la pennsula va passar a control sovitic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26698" title="Atemptat contra Joan Prim i Prats" nonfiltered="1246" processed="1244" dbindex="11325">
L'atemptat contra Joan Prim i Prats, conegut com general Prim va tenir com a conseqncia la seva mort.
Dades.


Descripci dels fets.
Quan el cotxe de cavalls en que viatjava el general Prim sortia del carrer del Turco, a Madrid, uns individus armats amb trabucs varen obrir foc desprs d'encerclar el vehicle. Els trets varen ser a boca de can sobre Prim i els dos altres ocupants. El general va rebre ferides a l'espatlla , el bra esquerre i la m dreta. La cara li va quedar plena de grans de plvora. Tot i que les ferides no eren massa greus, el fet que se l'infectessin li va provocar la mort tres dies desprs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26705" title="Problema del poliss" nonfiltered="1247" processed="1245" dbindex="11326">
En l'anlisi econmica i poltica, es coneix amb el nom de polissons els individus que prenen ms de la part que els correspondria justament o que assumenixen menys costos que els que els pertocarien justament en l'tilitzaci d'un recurs. El problema del poliss (en angls s'usa el terme free-rider) rau en com evitar que succeeixin aquestes conductes o, en el seu defecte, minimitzar-ne els efectes.

Com que la noci de justcia s sempre subjectiva, l'existncia de polissons noms es considera un problema econmic quan porta a la no producci o sub-producci de bns pblics (aix suposa una situaci ineficient de Pareto) o a un s excessiu dels bns o recursos comunals.

Un exemple tpic de problema del poliss s la defensa nacional: cap persona pot ser exclosa de ser defensada. Per tant, un individu poliss t incentius a no pagar per aquest servei ja que tot i no pagar-lo estar tan protegit com la resta de ciutadans (que s que han pagat aquest servei). Per evitar aix, s freqent que els governs financin la defensa nacional mitjanant impostos en comptes de, per exemple, donacions voluntries. 

En termes generals, el problema s especialment important en el cas de bns l'accs als quals no pot ser excls.

Vegeu tamb.
B pblic;
Tragdia dels bns comunals.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26710" title="Decemvir rom" nonfiltered="1248" processed="1246" dbindex="11327">

El decemvir de l'antiga Roma fou cadascun dels deu nobles (Decemviri = Decenvirs) encarregats de la missi de redactar les lleis de Roma (any 451 aC = 303 de Roma) exercint el poder en lloc dels cnsols.

Els decemvirs van redactar les Lleis a les quals en endavant devia subjectar-se l'exercici de les altes magistratures romanes, i van ser votades i desprs gravades en deu taules de bronze

L'any segent es van elegir nous decemvirs (450 aC = 304 de Roma) que van redactar dues taules complementries. Aix va sorgir la Llei de les dotze taules, espcie de Constituci o Codi legal rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26714" title="Censor rom" nonfiltered="1249" processed="1247" dbindex="11328">

El censor a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pblica). El crrec apareix el 435 aC per ajudar als cnsols a fer els cens de ciutadans i bens (census). 

Cada quatre anys corresponia als cnsols fixar els pressupostos, fer les llistes dels ciutadans i la distribuci dels Impostos. L'any 435 aC (319 de Roma) el Comicis Centuriats, a proposta de la noblesa patrcia del seu si, varen elegir uns nous magistrats per aquestes funcions, anomenats censors, que exercien el seu crrec per un mxim de divuit mesos. Hi havia dos censors, un patrici i un plebeu

La Censura es va convertir aviat en una magistratura apetible. A les seves funcions pressupostries, de llistes i distribuci d'impostos es va agregar (Lex Ovinia) el dret de proveir les places vacants al senat i dins l'orde eqestre, o revocar els senadors existents (essent necessaris per a qualsevol d'aquests actes l'acord dels dos censors). Com la modificaci de la composici del Senat s'establia cada cinc anys, amb motiu del cens, la durada mnima del crrec era d'un lustre. La llei tamb va imposar funcions de control de la moral pblica (dels crrecs pblics), control de comptes, verificacions, etc...

Els censors tamb dirigien els treballs finanats per l'estat. El 310-309 aC, el censor Appius Claudius va construir un aqueducte i una via (la via pia). Tamb distribuen la terra confiscada (ager publicus).

Des del 190 aC es va establir que el censor devia haver passat abans per les magistratures inferiors, i que entre cada magistratura havia d'existir un termini prefixat d'inacci, el que va fer difcil l'accs al crrec per a ning que no proceds de l'aristocrcia, al tenir les magistratures una tradici familiar hereditria. Els censors distribuen els crrecs en funci de la riquesa. Aix els censors es van convertir en instrument del Senat i de l'aristocrcia. Amb el poder al senat, en la censura i en l'orde eqestre, la aristocrcia controlava tots els ressorts del poder.

Sulla va abolir el crrec el 81 aC que fou restaurat per Pompeu i Crassus el 70 aC. Csar el va tornar a abolir per August el va restaurar, si be l'emperador seria des llavors un dels dos censors, i l'altre era generalment un familiar seu. Les funcions, degut a que l'imperi era molt gran, ja no eren les mateixes, per seguien fent el cens peridicament (provncia per provncia) 

La magistratura fou abolida per Domici.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26716" title="Tributum" nonfiltered="1250" processed="1248" dbindex="11329">
El Tributum era un impost sobre la terra a l'antiga Roma per costejar l'exrcit.

La guerra amb Ves (406 aC-396 aC) i l'incendi de Roma pels Gals ( 390 aC) van  constatar que ja no ni havia prou amb mobilitzar als soldats a l'estiu, sin que van haver de restar mobilitzats tamb a l'hivern. Les Assemblees Centuriades semblaven decidides a rebutjar noves guerres. Per resoldre els problemes derivats d'aquesta situaci, el Senat va decidir el pagament d'una quantitat (sou, derivat de solidus) als soldats, amb crrec a les rendes pbliques indirectes i al producte dels dominis estatals, cessant de costejar al exrcit les tribus, les quals sol pagaven la taxa (Tributum) quan existia insuficincia de fons en l'Erari, considerant-se com un emprstit fors reemborsable desprs.

Per com els dominis estatals eren poc rendibles i el Tresor no disposava de fons per al pagament del sou, la recaptaci del Tributum es va generalitzar, i va colpejar les febles economies dels pagesos mitjans i petits, que, al costat de la crrega de lliurar braos a l'exrcit, havia de pagar unes quantitats o prestacions que, fins i tot sent recuperables, de moment el deixaven a la misria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26717" title="Lleis Liciniae-Sextiae" nonfiltered="1251" processed="1249" dbindex="11330">
Les lleis Liciniae-Sextiae (fetes pels tribuns Caius Licinius i Lucius Sextius) van establir l'abolici dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma, i van determinar que de llavors en endavant un dels dos cnsols seria plebeu i l'altre patrici.

D'acord a aquestes lleis, els plebeus podrien ser tamb sacerdots al collegi dels Decemvirs Sagrats (un dels grans collegis sacerdotals juntament amb el dels Pontfexs i el dels Auguris), que els plebeus podrien pasturar als terrenys de l'Estat, i que ning podria usar aquests terrenys de pastura comunals per ms de cent bous i cinc-cents moltons; que cap parcella cedida a ttol d'ocupaci podia excedir de cinc-centes iugades (126 hectrees); que els propietaris de terres estarien obligats a utilitzar sempre treballadors lliures en nombre proporcional als esclaus; i que els interessos pagats pels pagesos serien imputats a capital, podent-se pagar la resta en determinats terminis.

L'aprovaci d'aquestes lleis es va produir el 367 aC (387 de Roma) i van suposar de fet l'abolici del patriciat, a l'equiparaci legal dels plebeus i patricis en gaireb tots els aspectes, amb l'excepci de l'accs a dos collegis sacerdotals i algunes funcions menors que van seguir reservats als patricis.

Els cnsols van perdre algunes atribucions:
 Les funcions judicials van ser atribudes a un Pretor, que seria patrici.
 Els assumptes de mercats, policia i festes cviques, atribudes als edils curuls, en principi patricis, per al que aviat van tenir accs els plebeus.

Ja un any abans (368 aC) de les lleis es va establir que un plebeu podia exercir el comandament de la cavalleria. 

Les lleis van obrir la porta a molts crrecs als plebeus: des del 356 aC ( 398 de Roma) els plebeus van poder accedir a la Dictadura; van tenir accs a la censura civil el 351 aC (403 de Roma) i a la pretura el 283 aC ( 471 de Roma). En un moment indeterminat es va establir que un dels dos censors seria necessriament plebeu.

El 339 aC ( 415 de Roma) el Senat va perdre el dret a ratificar o rebutjar les lleis votades en el comicis centuriats (Llei Publilia). El 300 aC (454 de Roma) els plebeus van obtenir l'accs al Collegi de Pontfexs (el nmero va ser augmentat a vuit) i al Collegi d'Auguris (el nmero va passar a nou), amb un nombre de llocs  equivalent entre patricis i plebeus.

L'nic privilegi que van conservar els patricis era el vot en primer lloc en el Comicis Centuriats (el sentit dels primers vots generalment arrossegava als segents).

Enllaos externs.
Plana en llat i angls



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26718" title="Aristocrcia romana" nonfiltered="1252" processed="1250" dbindex="11331">
L'aristocrcia romana la constituiren els Patricis, patriarques de les families fundadores de Roma.

Amb la Repblica es va produir l'aliana entre l'antiga aristocrcia patrcia i l'aristocrcia plebea (els rics entre els ciutadans nous) i va sorgir un nou govern aristocrtic de la noblesa romana, davant el qual se situaven la majoria dels plebeus (de petita fortuna o pobres) i alguns patricis empobrits.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26722" title="Assemblea romana" nonfiltered="1253" processed="1251" dbindex="11332">
L'Assemblea romana s una reuni de ciutadans de l'antiga Roma per aprovar lleis o nomenar crrecs.

Amb la Repblica les Assemblees van conservar el poder, per des del 449 aC (305 de Roma) la Llei va establir idntic valor per al Comicis Centuriats i els Tribunats, el canvi en l'elecci de cnsols i censors, que correspondria exclusivament a les Centries, on no es votava per individus com a les Tribus, sin segons la riquesa (per votar en els dos comicis calia ser propietari). Les modificacions legals de Quinto Fabio Ruliano van assegurar la preeminncia dels propietaris a les tribus (que havien passat a ser trenta una des l'any 241 aC), i va establir el servei militar per als homes lliures no propietaris, als quals es va permetre entrar en les centries.

Amb el temps els crrecs electius nomenats per les Assemblees van augmentar. El 362 aC el poble designava als tribuns d'una de les legions. El 301 aC ja designava als de quatre legions.
Les Assemblees van augmentar les seves atribucions: concessi dels honors del triomf als generals victoriosos, anullaci dels Senatus consultus, declaracions de guerra, i cap al 287 aC els tractats de pau i aliana. Per aquest augment d'atribucions no corresponia a l'augment en influncia, doncs eren els magistrats que dirigien el comicis els que determinaven el seu resultat (el magistrat era el que convocava l'Assemblea i presentava la proposici).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26724" title="Magistratura curul" nonfiltered="1254" processed="1252" dbindex="11333">
Una magistratura curul era a l'antiga Roma la que permetia als magistrats seure en una cadira especial anomenada cadira curul (sella curulis), cadira que acompanyava el magistrat.

Eren magistrats curuls els cnsols, dictadors, censors, pretors i edils curuls. La llei Ovinia del segle V aC va reconixer el dret a ser senador als que havien exercit una magistratura curul.

Des del 342 aC (412 AUC) es va prohibir la reuni en una mateixa persona de diversos crrecs curuls i el desenvolupament de la mateixa magistratura abans de deu anys d'haver-la desenvolupat per primera vegada. La censura (que de fet havia passat a ser la magistratura principal, encara que no era la ms important de dret) no podia ocupar-se dues vegades. Encara que aquestes disposicions van ser infringides en alguna ocasi, en general es van respectar.

Els tribuns de la plebs, que a la creaci del crrec no eren magistrats curuls, van tenir aquesta consideraci des de poc desprs de la seva creaci. Ms tard van obtenir el dret d'assistir a les reunions del senat sense vot i, posteriorment, el dret de convocar-lo i presentar mocions i fer votar senatusconsulta. Amb aix va adquirir una posici entre l'aristocrcia governant que l'allunyava de les seves primitives funcions d'auxili de la plebs, que nominalment conservava per que de fet no exercia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26725" title="Orde senatorial rom" nonfiltered="1255" processed="1253" dbindex="11334">
L'orde senatorial rom era el cos de Senadors de l'antiga Roma

Amb la repbica la designaci de les vacants del Senat, va passar als cnsols i desprs als Censors. El seu funcionament va ser regulat per la Llei Ovinia, i les promocions a l'Orde Senatorial (Ordo Senatorius) van quedar obertes a tots els ciutadans que haguessin estat abans Edil Curul, Pretor o Cnsol (els cnsols ja tenien dret a ser Senadors amb vot). El Censor estava obligat a incloure a la llista de nous senadors als cnsols que havien deixat el crrec, llevat que per precepte legal poguessin proclamar la seva exclusi motivada. Per degut a que els ciutadans que podien ocupar un lloc al senat no eren suficients per a cobrir les baixes que es produen per mort o exclusi i el nombre de senadors no podia baixar per sota de tres-cents, els censors podien elegir lliurement entre aquells que no havien exercit una magistratura de les citades, si b els designats devien haver-se distingit pel seu valor, haver matat a un cap enemic o salvat a un ciutad rom. A aquests senadors se'ls anomenava Subalterns (Senatores Pedarii), i tenien dret a vot per no podien participar en la discussi.

El Senadors, encara que tericament supeditat a les Assemblees, eren els que dominaven en matria de legislaci, d'elecci i de govern. Els projectes de llei eren sotmesos prviament al Senat. El Senadors, al disposar del poder executiu, podien posar o no en execuci un plebiscit votat. Fins i tot van poder legislar sense que les lleis fossin ratificades per l'Assemblea en "els casos urgents", sense perjudici d'ulterior ratificaci, que sovint ja no era demanada.

Els Senadors es van adjudicar la designaci del Dictador (el seu nomenament corresponia abans als Cnsols), i van assumir tamb la prorroga de crrecs (el cnsol cessant que no es trobava a Roma al moment del cessament, seguia en funcions com procnsol; el mateix ocorria amb els pretors que continuaven com propretores). Aix va portar, a la practica, a una reelecci encoberta (des del 307 aC = 447 de Roma, un Senatus consultus era suficient per prorrogar una magistratura). A ms, a les eleccions, l'aristocrcia recolzava als candidats del Senat.

El Senadors decidien sobre la guerra, la pau, les aliances, la fundaci de colnies, les assignacions de terres pbliques, els treballs pblics, el sistema de rendes, l'assignaci de departaments als magistrats, el contingent de l'exrcit, el pressupost dels departaments, etc . Els qestors no podien fer cap pagament sense un senatus consultus (amb algunes excepcions per als cnsols).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26732" title="Llatins" nonfiltered="1256" processed="1254" dbindex="11335">

Els llatins eren els habitants del Laci (Latium), que es la regi que envolta Roma.

Els llatins van formar una confederaci de ciutats llatines que es va aliar al regne de Roma. La primitiva aliana entre Roma i la Confederaci Llatina es va concertar en peu d'igualtat. Alternativament nomenaven cadascuna al general en cap, i era aquest el que escollia el seu estat major (sis tribuns militars per cadascuna de les quatre divisions). El bot es distribua en parts iguals i tamb les terres. Les guarnicions establertes eren mixtes i les noves poblacions creades es poblaven tamb per meitat amb ciutadans romans i llatins, i obtenien el seu assentament (i el vot) a l'assemblea federal.

Amb la Repblica romana el pacte federal va ser revisat cap al 493 aC (261 a.u.c.), i Roma va assumir els assumptes de guerra i pau, i es va arrogar en exclusiva el dret a nomenar comandant en cap de l'exrcit confederal.  Una part dels oficials del contingent llat van passar a ser romans (els oficials llatins eren dotze Praefecti sociorum, encarregats sis d'ells de l'ala dreta i sis de l'ala esquerra). Els contingents de cada ciutat llatina tenien el seu cap local, els dos decurions de les turmes (Decuriones Turmarum) i Prefectes de les Cohorts (Praefecti cohortium).

Progressivament les noves ciutats i colnies que van anar fundant-se, encara que dotades del dret llat, eren poblades en la seva majoria per ciutadans romans, els quals eren lleials a la seva ptria.

Els ciutadans llatins gaudien dels drets de ciutadania passiva (municeps) a Roma i en qualsevol altra ciutat de la confederaci que no fos la seva. Per tant, i llevat de les magistratures, gaudien de tots els drets privats, i fins i tot participaven en alguns casos en el comicis tribunats (comitia tributa).

El 389 els llatins i els volcs van ser derrotats pels romans dirigits pel dictador Camil a Marcius Mons.

Cap al 384 aC (370 a.u.c.) la Lliga va perdre drets poltics i quan el 343 aC es va rebellar (noms Laurentum va restar lleial a Roma), va ser dissolta. Totes les colnies de dret llat, amb l'excepci de Velitres, restaren fidels a Roma.
L'antiga lliga polticomilitar va passar a ser una confederaci de carcter religi, i es van concertar pactes independents entre Roma i cadascuna de les ciutats llatines.

Vegeu tamb: 

Latium;
Colnia llatina;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26733" title="Deditici" nonfiltered="1257" processed="1255" dbindex="11336">
Deditici era el nom d'una de les tres classes de lliberts. No eren esclaus ni ciutadans, ni tenien dret llat, i el seu estat era equivalent als de pobles conquerits que no perdien la seva llibertat individual per perdien l'existncia poltica com a comunitat. 

El dediticis peregrins eren aquells que anteriorment s'havien revoltat contra Roma per s'havien rendit voluntriament i estaven sotmesos incondicionalment als seus vencedors. Encara que la majoria de les ciutats sotmeses a discreci ho van ser desprs de la Primera Guerra Pnica, probablement la instituci s anterior.
Roma es reservava la sobirania eminent sobre aquestes ciutats, per els tornava l'usdefruit, amb excepci de lager publicus. Roma va reconixer l'autonomia d'alguna d'aquestes ciutats per les seves terres van quedar sotmeses al delme de la collita, i en cas d'exempcions, aquestes es donaven a ttol personal (per exemple als habitants d'una ciutat encara que cultivessin terres en una altra ciutat). El delme es pagava generalment en espcies i el benefici perms al recaptador era limitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26734" title="Marina romana" nonfiltered="1258" processed="1256" dbindex="11337">
La Marina romana es va crear en temps de la Repblica de Roma.

A l'any 311 aC es va instituir la figura dels almiralls (Duoviri navals) per dirigir la petita marina romana, formada per uns pocs vaixells (galeres sobretot), i pels contingents martims de les ciutats aliades que posseen marina (com Npols).

El 267 aC es van instituir els quatre qestors de la marina (Classici quoestores), amb seus respectives en quatre ports: stia, Calis (a Campnia), Ariminium (Rimini), i una altra seu de la qual el nom i situaci no s conegut.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26735" title="Ciutats dependents de Roma" nonfiltered="1259" processed="1257" dbindex="11338">
Les ciutats depenents de Roma eren les ciutats conquerides per Roma i sotmeses als seus dictats.

Aquestes ciutats, amb el seu territori rural incls, no tenien dret a declarar la guerra pel seu compte, per havien de declarar la guerra forosament en cas que Roma ho fes. Tamb tenien prohibit fa convenis de cap tipus amb altres Estats o Ciutats. A ms no podien encunyar moneda i eren les monedes romanes les que tenien curs legal a totes les ciutats dependents de Roma.

Hi havia diversos tipus de ciutats vinculades a Roma: ciutats de dret rom; ciutats latinas; ciutats sense vot i ciutats confederades no llatines.

Algunes ciutats van rebre el dret complet de ciutadania romana (civitas optimo juri), especialment les antigues ciutats aliades de la Lliga Llatina, les ciutats sabines i gran part de les del Pas dels volscs. Al costat d'elles estaven les colnies que gaudien del dret de ciutadania.

Les ciutats subjectes anomenades Llatines eren les altres ciutats de la Lliga Llatina que no havien rebut el dret de ciutadania, i les colnies de dret llat (s a dir les colnies que no tenien dret de ciutadania). Els llatins i els romans eren iguals en les seves relacions privades, en els negocis, el comer i les successions.

Estaven en tercer lloc les ciutats amb dret de civitas per sense vot (civitas sine suffragio), que encara que podien anomennar-se ciutadans, havien de suportar totes les crregues cviques (reclutament militar, impostos ordinaris, serveis i contribucions especials) sense compensaci (sense dret a votar). Aquestes ciutats estaven administrades per als assumptes judicials per un Prefecte anual designat pel Pretor de Roma. La seva administraci civil estava en mans dels seus propis magistrats locals, generalment de l'aristocrcia.

Finalment estaven les ciutats confederades no llatines, de les quals els drets quedaven establerts pels tractats particulars concertats amb cadascuna d'elles. Aquestes ciutats subministraven contingents a l'exrcit en quantia prefixada per endavant, sent l'equipament del contingent a crrec de la ciutat. Igualment aquestes ciutats estaven governades per magistrats locals sorgits de l'aristocrcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26736" title="Govern rom d'Itlia" nonfiltered="1260" processed="1258" dbindex="11339">
El Govern rom d'Itlia fou l'administraci que s'estenia a tota la pennsula sotmesa a Roma.

Per controlar els contingents militars de les ciutats subjectes a Roma, es van instituir uns qestors anomenats Itlics, amb competncia censorial per a les ciutats subjectes, encarregats d'assegurar el servei de la Marina, recaptar les rendes dels dominis de l'Estat i vigilar la lleva dels contingents.

Els magistrats suprems de cada ciutat estaven obligats a fixar el cens de la seva rea de govern, cada quatre o cinc anys (igual com els censors romans).

L'establiment de colnies llatines (de dret llat i poblades per romans i llatins) en terres no prpiament llatines, va fer avanar el llat per tota la pennsula italiana, encara que mai va ser imposat com a llengua oficial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26737" title="Moneda romana" nonfiltered="1261" processed="1259" dbindex="11340">



La moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure. 

Una de les unitats monetries romanes era l'as (1 as = 1/ 88 lliures), del qual Mommsen fixa el valor, el 1855, en 0,252 pessetes (3.020 asos = 216 tlers = 762,09 pessetes). L'as s equivalent al sesterci (sorgit posteriorment com a moneda de plata), que Mommsen valora a la mateixa poca en 0,2521 pessetes (3.360 sestercis = 240 tlers = 847,06 pessetes). L'as doble era el dupondi.

Des del 269 aC Roma va encunyar monedes de plata anomenades denaris (1 denari = 10 asos =   de lliura de coure) i sestercis ( 1/4 de denari = 1 sesterci = 2,5 asos), que van substituir l'as. Pesaven 1,137 grams. Segles desprs, el sesterci es va encunyar en bronze.

El comer va estendre a l's del sistema monetari basat en l'or, encara que circulava la plata i hi havia una relaci del valor or-plata fixat legalment.

Per la moneda efectiva era la de plata. La moneda de plata va passar de 0,72 a 0,84 de lliura a la Segona Guerra Pnica, i no es va modificar en tres segles. Les monedes de coure s'utilitzaven per a les fraccions, per la qual cosa van desaparixer del gran comer, i desprs van deixar d'encunyar-se els asos.

La lliura de plata es descomponia aix:
 L'as greu (d'unes deu unces).
 El mig as (o semis).
 El ter d'as (o trient, de quatre unces).
 El quart d'as (o quadrant, de tres unces).
 El sis d'as (o sextant, de dues unces).
 L'una.
 (Les dues ltimes ja havien desaparegut de la circulaci);

L'Estat feia circular monedes de coure amb un bany de plata, que s'havia d'acceptar pel seu valor nominal. Naturalment el que ho rebia no sabia si la moneda era de plata o no. Per sufragar certes despeses l'Estat va fer moltes tirades d'aquestes monedes, cosa que provoc una crisi monetria que va obligar a retirar-ne una gran part.

Les monedes de plata i de bronze van ser introdudes a la Hispnia Citerior, per progressivament la moneda de plata va ser retirada i la de bronze va quedar com a nica moneda. El valor de les monedes romanes encunyades en la Citerior estava fixat sobre la base del "diner" rom.

 Les monedes a l'Imperi .

Probablement l'emissi de monedes era decidida per l'Emperador. Els seus dissenys, generalment propaganda imperial, havien de ser decidits per l'Emperador mateix o per algun dels seus lliberts de confiana.

La moneda s'emetia probablement per fer front al costum dels donatius a l'exrcit, i per a les donacions (congiaria) al poble de Roma.

Se sap que alguna vegada eren retirades monedes de la circulaci, fonent-les, i emetent noves monedes. Probablement cada nova emissi suposava un descens en el percentatge de metall precis (or o plata).

Les monedes de plata van patir des de la segona meitat del segle I una forta adulteraci, reduint-se progressivament el contingut de plata. Finalment van desaparixer a la segona meitat del Segle III substitudes per monedes noms banyades en plata.

Les monedes principals eren el Aureus o Auri (d'or), equivalent a vint-i-cinc denaris; i el denari (de plata), en el qual la proporci de plata va ser reduda al 75% abans del 180 i al 50% abans del 211, sent poc desprs (cap al 215) substitut per un denari nou (l' Antoninianus), una vegada i mitja ms gran, i suposadament de valor igual a dos denaris vells, en el que de nou va descendir (apreciablemente) la proporci de plata. 

En el 250 aproximadament la proporci de plata havia arribat a noms un 5%, arribant-se ms tard (cap al 270- 275) a emetre monedes de coure o bronze platejat. 

Una altra moneda era el sexterci (de bronze) que era la moneda ms utilitzada de l'Imperi, per que va deixar de circular cap al 270- 280 per efectes de l'inflaci que havia anat augmentant al llarg el perode imperial, i es va desbordar per diversos factors: canvis en la recaptaci, inseguretat, abandonament de terres, saquejos, bandidatge, etc . Els preus van augmentar cada vegada ms i la moneda va seguir devaluant-se. El blat havia augmentat en unes dues-centes vegades el seu valor entre el segle I i finals del segle III i l'augment dels impostos percebuts per l'Estat va ser important, sobretot els impostos en espcie, per tamb els impostos monetaris, que havien d'adaptar-se a la inflaci.

 Monedes romanes a Catalunya .

Pel que fa a monedes procedents de la seca de Roma, tenim constncia que a mitjan s. II aC comencen a arribar-ne a la zona catalana, potser pertanyents a militars itlics o romans, ja que les operacions de recaptaci d'impostos es feien a travs del numerari ibric i no rom.

Al s. I aC trobem en abundncia monedes d'aquest centre d'encunyaci, amb la llegenda ROMA i la del nom del magistrat monetal, mentre que les seques ibriques desapareixen desprs de la mort de Juli Csar(45 aC).

Amb el regnat de l emperador Calgula (37-41), es tanquen totes les seques d Hispnia i les monedes posteriors  seran totes de procedncia exterior, amb noms dues excepcions: l efmer regnat de Galba (68-69), quan a la pennsula s encunyaren aurei o monedes d or i denaris i la usurpaci del tir Mxim entre 409 i 411.

Pel que fa a l'poca del baix imperi rom, curiosament, la major part de monedes romanes trobades a Catalunya daten del s. IV dC. Possiblement aix sigui causat, tant per la inflaci com per les grans convulsions poltiques (usurpacions imperials, per exemple) i la por a les invasions brbares, que feia que molta gent guards les seves monedes i aix es va facilitar la formaci de  tresorets . Les principals ceques o ciutats encunyadores d aquesta poca varen ser Roma i Arelate (Arle).

El s. V s una poca molt pobre en moneda a Hispnia, sobretot a partir de 408, quan entraren les primeres invasions brbares d aquest segle. Cal tenir en compte, no obstant, que durant la usurpaci de Mxim (409-411) a Barcino (Barcelona) es van fer unes emissions de plata i bronze, les primeres desprs de Calgula i les ltimes de l poca romana.



Vegeu: Seca imperial
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26739" title="Policia romana" nonfiltered="1262" processed="1260" dbindex="11341">
La policia de l'antiga Roma es cuidava del clavegueram, empedrat, neteja pblica, edificis runosos, animals perjudicials, circulaci de carros (sols permesa de nit), comunicacions, provement dels mercats, control de qualitat de mercaderies, control de monedes i pesos, banys pblics, tavernes i cases "sospitoses".

No intervenen a la xarxa de vies pbliques (camins), aqeductes i fortaleses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26740" title="Llibre rom" nonfiltered="1263" processed="1261" dbindex="11342">
El llibre rom principal era el llibre dels Fasti on es recopilaven els registres oficials

Un altre llibre rom important fou el Liber Annalis (de l'any, d'on ve "annals").

Cada ciutat llatina possea, per la seva part, el seu propi registre oficial.

Els llibres sibillins es consultaven per prendre decisions. Estaven custodiats per les Sibiles i eren rigorosament inaccessibles, per els partits havien aconseguit obtenir cpies que feien circular amb interpretacions favorables, manipulant adequadament els seus presagis els dos bndols.

El poble (i fins a alguns senadors) creien cegament en els presagis, i ignoraven la seva manipulaci. L'astrologia, afavorida per la doctrina estoica que considerava als astres com cossos divins, tendia a suplantar certes formes d'endevinaci (auspicis dels Auguris, interpretacions dels Harspexs) ampliant-se la tendncia pels contactes amb Orient (especialment sirians i perses).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26741" title="Repblica Romana" nonfiltered="1264" processed="1262" dbindex="11343">

La Repblica de Roma o Repblica Romana fou el perode de la civilitzaci romana en qu la forma de govern era la repblica. Aquest perode va comenar amb l'expulsi de l'ltim monarca el 510 aC i va acabar amb la subversi, per mitj de guerres civils, i la instauraci de l'Imperi Rom. La data precisa de la fi de la repblica s subjecta a interpretaci; algunes propostes sn la designaci de Juli Csar com a dictador vitalici (44 aC), la batalla d'Actium (2 de setembre de 31 aC) i la data en qu el Senat Rom va atorgar a Octavi el ttol d'August (16 de gener de 27 aC). 

Una caracterstica del canvi va ser que l'administraci de la ciutat, i els seus districtes rurals, va quedar regulada en el dret d'apellar al poble (ius provocationis) contra qualsevol decisi d'un magistrat concernent a la vida o a l'estatut jurdic (asput). L'administraci executiva va quedar dotada dImperium o poder omnmode el qual tenia un origen religis que arrencava del propi du Jpiter.

Govern republic.
Els cnsols i els dictadors.
Els cnsols en nombre de dos van assumir les funcions de l'antic rei, s a dir, de cap executiu. Les seves funcions podien ser exercides per un magistrat nic anomenat "dictador" (en el sentit originari de la paraula llatina dictator, aquell que dirigeix).

Per a ms informaci sobre les funcions administratives de la Repblica Romana vegeu els segents articles:
 Cnsol rom;
 Dictador rom;
 Delegaci de funcions:
 Llegat rom;
 Qestor rom;
 Procnsol rom;
 Pretor rom;
 Propretor rom;
 Publicani;

 Possessi de la terra.
L's de les terres pbliques, sobretot de les pastures comunals, pertanyia exclusivament als patricis. Amb la Repblica, l'exclusi dels plebeus es va mantenir. Els patricis que usaven aquests terrenys de pastures comunals havien de pagar una petita suma (scriptura), percepci que va caure en dess quan el control de les arques pbliques va passar als Qestors (que eren patricis). Les noves conquestes de territoris van seguir aportant noves terres (ager publicus) amb les quals es van seguir fent repartiments entre els ciutadans pobres i els plebeus, si b la major part continu en mans de l'Estat (d'aquestes terres publiques arrabassades a les ciutats sotmeses, una part eren terres de cultiu destinades al repartiment, i una altra part es dedicaven a pastures comunals).

Dels terrenys subjectes a repartiment, l'Estat efectuava una parcellaci i procedia al seu lliurament a plebeus i ciutadans pobres. A poc a poc els repartiments van ser menys nombrosos, i de parcelles ms petites. Amb el temps el repartiment de les terres ja no es va fer mitjanant parcelles en propietat, sin mitjanant el sistema de l'ocupaci, que permetia a l'ocupant al qual s'entregava, i als seus hereus, gaudi de la terra, per mantenia el dret de l'Estat al retracte sense que calgues justificaci, i obligava al possedor al pagament d'un delme de les collites o del cinqu de l'oli i vi, convertint el domini public, de fet, en un sistema de possessi en precari (precarium).

L'ocupaci de les millors i ms grans finques va recaure en els privilegiats o rics, i aviat van deixar de pagar amb exactitud i regularitat el delme o el cinqu degut i en canvi van accedir a les pastures comunals mitjanant concessions individuals que si be no van ser molt freqents, van acabar per afectar a tots els grans terratinents plebeus. El pagament dels impostos es va recarregar sobre les ocupacions mitjanes o petites, sobre les quals tamb va recaure l'import que l'Estat deixava d'ingressar per la falta de percepci de la scriptura, mentre que aquestes ocupacions no gaudien del dret a les pastures comunals. La disminuci i gaireb desaparici d'entregues de noves terres als "pobres", va provocar que les terres ocupades haguessin de servir a una famlia cada vegada ms extensa (en el supsit normal que no es dividissin en casos d'herncies). Els grans propietaris van iniciar el procs d'explotaci mitjanant l's exclusiu d'esclaus, prescindint de jornalers assalariats, colons i precaris, i els llaos de clientela entre el gran propietari i els petits pagesos van desaparixer.
Algunes guerres i els serveis i impostos que van resultar de les mateixes, van arrunar als possedors de predis mitjans i petits i als mitjans i petits propietaris, que es van veure llanats de les seves terres i possessions, o convertits en assalariats o esclaus d'un nou propietari o ocupant, que generalment era l'antic creditor del propietari o del possedor mors. Sovint els petits propietaris o possedors, aclaparats pels deutes, es van veure obligats a pagar un arrendament per un termini determinat als seus creditors. Els capitalistes van aprofitar la situaci de penria de la classe possedora precarista i dels petits propietaris, i molts d'aquells van adquirir grans propietats (que a vegades van reunir amb les que ja posseen). Per la majoria dels capitalistes es van convertir en creditors dels petits propietaris o possedors, als quals deixaven la possessi de la terra, per tenia a les seves mans la seva persona i els seus bns ja que no podia pagar el deute, i havia de servir al creditor, qui, en cas contrari, s'hagus possessionat de la terra (la Llei Romana havia estat pensada per evitar l'acumulaci de deutes i fer que pesessin les crregues sobre el possedor real de la terra, per la qual cosa s'havia rebutjat el sistema d'hipoteca i en cas d'impagament d'un deute la propietat havia de passar immediatament a mans del creditor).

 Tribuns del poble .
Cap al 500 aC una rebelli militar va amenaar amb fundar una nova ciutat plebea en Crustumerium. Per evitar-lo es van dictar mesures sobre la perduda de la propietat o la possessi a causa de deutes, es van crear colnies i es van entregar terres. Tamb es va establir el Tribunat amb dos tribuns del poble al capdavant.

Nova divisi per tribus: els districtes.
Les quatre primeres tribus o districtes representaven a les antigues circumscripcions de la ciutat i voltants des del temps del Regne de Roma. Altres setze comprenien els camps o pagaments (pagi) ocupats des de feia temps per famlies romanes. L'ltim corresponia al districte de Crustumerium, lloc elegit pels plebeus per fundar una nova ciutat. Els votants en les Assemblees de Tribu i els de les Assemblees per Centries eren bsicament els mateixos: tots els domiciliats en cada tribu, patricis o plebeus, votaven per tribus, i d'ells els aptes per al servei militar en les centries. Per en les votacions per tribus desapareixia la distinci entre grans i petits propietaris, i els rics no votaven els primers. A ms els tribuns dirigien l'Assemblea i les votacions.

Aquestes assemblees per tribus van ser reconegudes formalment com valides per la Llei Icilia ( 492 aC, o any 262 de Roma) encara que les seves votacions, els plebiscits romans (del llat: plebi scita, "el que agrada al poble") no van tenir fora de llei. Amb el temps, no obstant aix, les votacions tribuncies van acabar adquirint rang de llei. 

El 486 aC (268 de Roma) el cnsol patrici Espuri Casio va intentar un repartiment de terres, posar fi al sistema d'ocupacions, i retenir una part de les terres amb un cens a favor del Tresor. Per la noblesa patrcia es va oposar tenament i Casio va morir, abandonant-se la Llei, per fent crixer l'oposici dels plebeus que des d'aleshores van aprofitar qualsevol ocasi per incrementar el poder dels tribuns, mentre la noblesa intentava destruir la instituci.

Cap al 481 aC (273 de Roma) es va privar a un dels cnsols (almenys) del dret de designar successor perqu el poble ho elegs en la Comitia Centuriata. El mateix any un trib, Gneo Genucio, fou assassinat el mateix dia que anava a llanar l'acusaci contra els dos cnsols. Cap al 471 aC (283 de Roma) com a molt tard, el nombre de tribuns va passar de dos a cinc, potser en ocasi de l'aprovaci de la Llei Publilia que va concedir l'elecci dels tribuns al Comitia Tributa presentant-la als Comicis Curials. El 457 aC (297 de Roma) el nombre de tribuns va passar de cinc a deu.

Llei de Repetundis i altres lleis.
L'administraci deficient de les provncies va portar a la promulgaci de la Llei de Pecuniis Repetundis que preveia el judici dels magistrats (governadors provincials s a dir procnsols) acusats d'administraci dolenta i d'enriquiment. Des del 149 aC, a proposta del Trib popular Lluci Calpurni Pis Frugi (del qual el fill Calpurni Pis va ser ms tard procnsol a Hispnia, on va morir), es va establir que el judici, de portar-se a terme, no ho seria davant les Assemblees, sin davant una Quaestio perpetua o Comissi permanent, formada per Senadors (els governadors provincials eren tamb Senadors).

El 139 aC es va establir el vot secret en les Assemblees (Llei Gabinia) per a l'elecci de magistratures. El 137 aC es va establir el vot secret per a l'elecci dels Tribunals Populars. El 130 aC es va establir el vot secret per a les iniciatives legislatives. Gaireb simultniament, el 129 aC, es va obligar als senadors a renunciar a lEquites en ser admesos a les cries, amb la qual cosa van ser eliminats del Comicis centuriats on figuraven com cavallers (Llei Tabellaria, Lleis de Gab, de Casi Long i de Papiri Carbo).

Les votacions, tot i la introducci del vot secret, foren sempre entre candidats d'idees similars. Tots els joves de la noblesa es llanaren a la carrera pblica (cursus honorum). Les magistratures menors eren abundants, per com les altes magistratures eren limitades, per aconseguir-les es precisava desenvolupar el "clientelisme" i la compra de vots. Es va promulgar tamb una llei de reclutament, per com era impopular va ser suprimida.

Administraci romana amb la repblica.


Els cavallers o orde eqestre.

El nom de cavallers s'havia donat al principi a aquells que pel seu cens podien formar part de la cavalleria en l'exrcit. Desprs es va estendre als quals posseint una fortuna d'almenys quatre-cents mil sestercis havien de servir a cavall. En ser incompatible el rang senatorial amb el servei en la cavalleria des del 129 aC, els cavallers (Equo Publico) van quedar formant part d'un cos aristocrtic diferent al de l'orde senatorial (encara que els curials no senadors i els fills de les grans famlies senatorials van continuar inscrits com cavallers en el comicis centuriats). Es tractava bsicament d'una potent classe mitjana, sense accs a moltes magistratures, molts membres de la qual tenien una fortuna igual o superior a la d'alguns senadors.

Lgicament van accedir a aquesta classe els comerciants rics i intermediaris (Publicani). Gai Semproni Grac va concedir algunes distincions a aquesta classe, distincions honorfiques per que tenien la seva importncia a la societat romana, i tamb altres concessions ms reals (com les rendes d'Agafava, cobrades per agents intermediaris, que per llei serien obligatriament de la capital, en perjudici dels intermediaris locals; i el que les llistes anuals dels jurats o comissions permanents o extraordinries, que sortien de l'orde senatorial, serien concedides als cavallers, excloent-se no sol als senadors, sin als quals formaven part de les famlies senatorials). La reacci senatorial va establir algunes lleis: que es creessin colnies a Itlia en lloc de a les provncies; com no havia terrenys aquests serien lliurats a costa dels terrenys comunals en possessi dels llatins, que a canvi rebien algunes concessions menors (per exemple els soldats llatins no podien ser apallissats per un oficial rom, sin noms per un llat). Aquest va ser l'inici de la contrarevoluci, i Gai Grac va morir poc desprs en les lluites del carrer entre partidaris del senat (que havien aconseguit l'aliana tcita dels cavallers) i els seguidors del partit popular.

Desprs d'aix el poder va tornar a l'aristocrcia senatorial, mancats els populars d'un lder. Per els cavallers van aconseguir conservar els privilegis adquirits. La fundaci de colnies a provncies es va detenir encara que es va permetre la fundaci de la colnia de Narvo Martius (l'actual Narbona), ms enll dels Alps (118 aC) com a nica excepci.

S'havia abolit l'import dels arrendaments a l'Estat de les parcelles i es va permetre la seva transmissi nter vius. Es va establir que els ocupants llatins i italians podrien conservar les terres de l'Estat cedides en rgim d'ocupaci, perdent-se la facultat estatal de ser essencialment revocables. Els triumvirs van ser suprimits el 119 aC i els ocupants gravats amb una quota destinada a satisfer l' Annona o distribuci de blat entre el populatxo rom a un preu molt baix. Uns anys desprs l'Estat va reconixer el ttol d'ocupaci convertint les possessions sota aquest ttol en propietats privades sense crregues, prohibint-se per al futur el rgim d' ocupatio, el qual o b s'havia de distribuir en lots o b convertir-se en pastures comunals per a ramaders de entre deu i cinquanta caps (per impedir la seva absorci pels grans propietaris ramaders). Aquestes mesures dictades sota el poder de l'aristocrcia estaven viciades encara que semblaven populars, car de fet tot lAger publicus d'Itlia que podia ser repartit ja ho havia estat, i en canvi assegurava als antics ocupants que ara disposaven de les terres (aristcrates gaireb tots entre els romans, aix com tamb entre els aliats llatins e itlics als quals s'acontentava) la plena propietat.

Aviat l'aristocrcia senatorial i els cavallers (en total unes dues mil famlies) es van fer una altra vegada amb les petites propietats camperoles, mitjanant compres legals o forades. Les rebellions d'esclaus es van fer ms freqents. La pirateria es va desenvolupar a les provncies orientals.

Articles relacionats amb el perode republic rom.
Assemblea romana;
Ciutats dependents de Roma;
Cnsol rom;
Decemvir rom;
Deditici;
Censor rom;
Colnia romana;
Comicis romans;
Constituci de les dotze taules;
Govern rom d'Itlia;
Lleis Liciniae-Sextiae;
Magistratura curul;
Marina romana;
Orde senatorial rom;
Tributum;
Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac;


















 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26746" title="Albon" nonfiltered="1265" processed="1263" dbindex="11344">


Geografia; Albon (Frana), ciutat de Frana;
Histria; Comtat d'Albon, comtat feudal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26772" title="Delfinat del Viens" nonfiltered="1266" processed="1264" dbindex="11347">
El Delfinat del Viens (francs Viennois) fou el nom dels dominis de la famlia Albon al sud del Viens que va substituir de fet als noms de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, aix com d'altres petites senyories. 

Guig IX, delf del Viennois des el 1125, es va repartir el comtat de Viena o Vienne amb Savoia el 1029 el que no va resoldre el litigi sobre les terres, sin que  va provocar continuats conflictes fronterers, i en la lluita entre ambds va morir Guig el  1142. El fill Guig X era menor i la regncia va quedar en mans de la mare Margarida de Borgonya fins el 1153; desprs va combatre sense xit al comte de Savoia i el 1155 va reconixer la sobirania del Emperador alemany que li va confirmar els feus litigiosos.

La dinastia es va extingir a la seva mort el 1162, i el comtat va passar a Beatriu, filla del ltim comte Guig X que es va casar amb Alberic Tallaferro de la casa de Tolosa, comte de Sant Gli, (de 6 anys) el qual va morir el 1183 sense haver tingut fills. Del segon enlla amb Hug III duc de Borgonya van nixer Andreu que no va succeir al pare al ducat perqu aquest ja tenia fills amb la primera muller Alix de Lorena de la que s havia divorciat el 1183 (el nou duc fou de Borgonya el fill gran, Eudes, fill d'Alix); per si tenia dret successori a les possessions de la mare, el delfinat Viennois (Albon, Grenoble, Brianon i Gresivaudan). Andreu tenia 8 anys quant va morir el pare i la mare va continuar al front del comtat durant deu anys mes (fins 1202) i desprs va abdicar en el seu fill (va morir el 1228) que va prendre el nom de Guig com els seus ancestres. 

Al morir va deixar una filla, Beatriu, la que va tenir del seu primer matrimoni amb Beatriu, comtessa de Gap i d'Embrun (filla de Rainer I de Sabran) que havia aportat aquest comtats a Guig com a dot matrimonial; per va deixar un fill del seu tercer matrimoni amb un altra Beatriu filla de Guillem VI marques de Montferrat; aquest fill, Guig XII, el va succeir com a  delf del  Viennois, i per la seva muller Beatriu de Savoia va rebre com a dot  el comtat del Gap i el senyoriu de Faucigny. Va morir el 1269 i el va succeir el seu fill Joan I, de sis anys, que va morir el 1282. Del seu matrimoni amb Bona, filla d'Amadeu V de Savoia no va deixar fills i la successi va passar a sa germana Anna, casada amb Humbert senyor de la Tour du Pin, que va morir el 1301.

Humbert va guerrejar contra Savoia sobretot per la possessi de Bellecombe, i va morir excomunicat el 1306. Fins aquest any no va deixar al seu fill Joan II que governs tot i que els drets de la mare li havien passat ja el 1301. El comte Joan va fortificar la frontera amb Savoia on es varen crear nous pobles amb franqucies, que reforaren la defensa del territori. Va morir el 1318 i el seu fill Guig nomes tenia 9 anys. La regncia va ser exercida per Henri Dauphin, bisbe electe de Metz, fins el any  1323.  El 1325 va desfer als savoians que atacaven a Hug del Genevois a Varey, prop de Pont d'Ain, i van fer importants presoners com Robert comte de Tonnerre (germ del duc de Borgonya) i Joan de Chalon comte d'Auxerre, i fins i tot el mateix comte Eduard de Savoia va ser fet presoner per va ser alliberat pels seus en el darrer moment. Va morir el 1333 en combat contra els savoians i el va succeir el seu germ de 20 anys Humbert II que va viure amb gran luxe i va malgastar molts diners en una creuada que no es va fer. Desprs de la mort del seu unic fill Andreu, Humbert va veure que no tindria mes fills i des el 1337 va planejar de cedir els seus dominis per pagar les deutes. El primer candidat a la compra va ser el Papa Benet XII per l'operaci no va reeixir i el comprador final va ser Felip VI de Frana el 1349. Va morir el 1355. El feu fou donat als hereus de la corona que poques vegades el van visitar.

Del 1349 al 1355 encara hi van haver guerres amb Savoia per el 1355 el rei de Frana i el comte de Savoia van ajustar la pau (Pau de Pars, 5 de gener de 1355) per le qual el delfinat renunciava a Faucigny a canvi de totes les terres savoianes al oest de Guiers. Carles, fill de Joan el Bo de Frana, que havia estat al pas fins el 1352, va aprofitar  el estatus del territori el 1356, doncs com que era un feu del Imperi el donava llibertat  per recollir els diners del rescat del rei Joan que havia estat fet presoner a la batalla de Poitiers aquell mateix any. Els dems delfins rarament van estar mai al pas. Dinou governadors es van succeir del 1352 al 1461 dels quals nomes dos eren del pas: Aimar de Valentinois a la segona meitat del segle XIV, i Franois de Sassenage de 1416  1420. El governador Charles de Bouville fou acusat de molts crims i va haver de fugir i va morir el 1385.

Desprs de la batalla d'Azincourt el 1415 el prncep d'Aurenja Llus II de Chalon, que era comte del Franc-comtat, va voler ocupar el delfinat de manera que les terres d'Aurenja i les de Franc Comtat no quedessin separades, i va rebre ajuda del duc de Borgonya i del comte de Savoia Amadeu VIII. El governador del delfinat, Raoul de Gaucourt, estava en alerta i havia contractat els serveis d'un mercenari castell anomenat Rodrigo de Villadrando, L  11 de juny de 1430 les forces del mercenari i les del prncep d'Aurenja es van enfrontar a Anthon, al nord-est de Cremieu i el castell va obtenir la victria que va posar fi al episodi.  El 1447 va establir-se al pas el delf Llus II (futur Llus XI de Frana) que va  millorar la situaci financera per el va governar com a sobir absolut. El 1461 al pujar al tron va sortir i no hi va tornar mai mes.


Llista de Delfins.

Vegeu Comtat d'Albon;

Guig IX comte d'Albon, Grenoble i Gresivaudan i delfi del Viens 1125-1142 (fill);
Guig X, delfi  del Viens 1147-1162 (fill);
Beatriu I d'Albon 1162-1202 (filla);
Albric Talleferro comte de Sant-Gli (marit 1179-1183);
Hugues III duc de Bourgogne (segon marit de Beatriu)  1183-1192;
Andreu (Guig XI) delfi del Viens, 1202-1237 (fill);
Guig XII delfi del Viens 1237-1269 (fill);
Joan I 1269-1282 (fill);
Anna  1282-1301 (tia);
Humbert de la Tour du Pin (marit)  1282-1306;
Joan II 1306-1318 (fill);
Guig XIII 1318-1333 (fill);
Humbert II 1333-1349 (germ) ;
a la corona francesa 1349;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26817" title="Roman Ungern von Sternberg" nonfiltered="1267" processed="1265" dbindex="11348">


El bar  Roman Fiodorovitx Ungern von Sternberg (22 de gener de 1886   15 de setembre de 1921), conegut com el Bar Negre, fou tinent general de les forces russes blanques i ms tard senyor de la guerra pel seu compte.

Ungern va nixer a la ciutat austraca de Graz, fill d'una famlia noble d'alemanys d'orgen bltic. Es va graduar a l'acadmia militar Pavlovsk i va participar a la Primera Guerra Mundial.

Desprs de la revoluci de febrer del 1917 va ser enviat a l'extrem orient rus a les ordres del general cosac Gregori Mikhailovitx Semenov per establir una presencia militar lleial a la zona. Es va distingir per la seva crueltat amb les poblacions locals i amb els seus subordinats i es va guanyar el sobrenom de bar negre. El 1920 es va separar de Semenov i va decidir restablir la dinastia Qing a la Xina. A final del 1920 va entrar a Monglia que estava ocupada per les tropes xineses i n'era governador xins Hu Shuh Tseng. Anava al front d'un exercit de russos (blancs), i aventurers de diverses nacionalitats i el 1 de Maig de 1920 havia format una tropa de voluntaris buriats i mongols a Duiaria. Amb aquestes forces va expulsar als xinesos a comenaments de 1921 entrant a la capital Urga el 3 de febrer de 1921 i declarant restaurada la independncia mongola (13 de mar de 1921) sota la monarquia teocrtica del Hutuktu Bogdo Khan. El bar va adoptar el ttol de "wan", o sigui prncep.

Segons Noskov (autor d'un llibre sobre el "bar negre" publicat a Harbin els anys vint), la bandera que feia servir Ungern era groga amb l'guila imperial negra. Segons el llibre de L. Yuzefovitch, "Emperor of desert", la divisi asitica del general Ungern tenia la bandera russa de tres colors amb la inscripci daurada Miquel II (Mikhal II, germ de l'ltim emperador de Rssia). Segons el vexillleg francs Lucien Philippe la bandera de l'exrcit d'Ungern era blava i la personal era groga amb una "U" negre al centre. 

Els segents mesos Ungern i la seva gent es van desacreditar amb continues malifetes i les seves crueltats. El lder de les forces amigues dels bolxevics, Suhbaatar, (conegut per Sukhe-Bator) amb l'ajuda de l'exrcit roig va derrotar a Ungern. El maig, Ungern va intentar envair territori bolxevic prop de Troitskosavsk (avui Kyakhta, Buritia) per desprs d'alguns xits inicials el maig i el juny, va ser derrotat el juliol i l'agost, i fou capturat pels seus propis soldats i entregat a l'exrcit roig el 21 d'agost de 1921. Desprs d'un rpid judici militar sumarssim fou executat a Novonikolaievsk (avui Novosibirsk, Rssia) el 15 de setembre de 1921.

Aquest curis personatge apareix en una de les aventures de Corto Malts del dibuixant itali Hugo Pratt.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26818" title="Ili-Altai" nonfiltered="1268" processed="1266" dbindex="11349">
Ili-Altai s el nom que es dna a un semiestat blanc establert a Sinkiang a la Xina.

El maig de 1920 destacaments de russos blancs van ocupar una part de la regi del Ili. El governador del districte xins de Tarbagatay a la provncia de Sinkiang (o Turquestan Oriental) Yuan Tseng Hsing, es va interessar davant  el comandant bolxevic del Turquestan per una possible ajuda en la lluita contra els blancs, que havien ocupat algunes ciutats. Aquests destacaments estaven manats per Novikov i Bakitch, aquest darrer antic comandant dels Cossos Blancs del exrcit d'Orenburg. 

Un any desprs (1921) tropes bolxevics van alliberar el districte de Blancs. Bakich va fugir al districte d'Altai (Shara-Sume) al mateix Turquestan Oriental. La ciutat de Shara-Sume fou ocupada i es va autoproclamar governador del districte. A petici de les autoritats xineses de Sinkiang els bolxevics van entrar un altre cop al territori i a finals de setembre de 1921 van expulsar a Bakich del districte; va fugir a Monglia on fou capturat per l'exrcit popular mongol.

La bandera de la unitat de Bakich (com part del "Exrcit d'Orenburg") a Shara-Sume fou vermella amb un petit tricolor rus de vora daurada al cant. 

Fonts: Documents of Exterior politics of USSR. Vol. IV




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26833" title="?" nonfiltered="1269" processed="1267" dbindex="11350">

En l'escriptura japonesa, els carcters   (hiragana) i   (katakana) ocupen el cinqu lloc en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 27 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. A la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la primera columna (  , "columna A") i la cinquena fila (a la que li dna nom:   , "fila O").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

El carcter [[ ]] (wo), que actualment noms es fa servir com a partcula, aix com moltes aparicions del carcter [[ ]] (ho) en posici no inicial han estat substituits en el japons modern per  .

s'empra un carcter de menor mida,  ,  ; per a la formaci de nous sons que no existeixen en el japons tradicional, com    (tso).

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com "o".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra horitzontal d'esquerra a dreta.
 Tra compost per una lnia vertical, una petita lnia diagonal cap amunt a l'esquerra i una corba oberta.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra horitzontal d'esquerra a dreta.
 Tra vertical de dalt abaix que talla el primer tra.
 Encetant a en la intersecci, tra diagonal cap abaix a l'esquerra.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("l' o dOsaka") ;
 Codi Morse:      ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26839" title="Flandes" nonfiltered="1270" processed="1268" dbindex="11351">



Flandes (Vlaanderen en neerlands) s una regi autnoma de Blgica (Europa) situada a la riba sud-est del Mar del Nord. Compta actualment amb uns 6 milions d'habitants. La seva capital s Brusselles que es troba fora del territori de la regi.

Flandes, tamb anomenat Regi de Flandes s una subdivisi administrativa de Blgica i reuneix el conjunt d'administracions flamenques de Blgica, fruit de la uni de les institucions de la Regi Flamenca i de la Comunitat flamenca que administren les provncies d'Anversa, de Flandes Occidental i Oriental, de Brabant flamenc i de Limburg, i tamb per a les persones de parla neerlandesa de la Regi de Brusselles. 

Noms dues de les cinc provncies actuals pertanyien al territori del Flandes histric.
Govern.
El seu primer ministre s Kris Peeters del partit CD&V.

Per a les competncies de les regions autnomes de Blgica, vegeu: subdivisions de Blgica

Histria.
Per a la histria de l'evoluci de l'estat belga unitari de 1830 fins a l'estat federal d'avui amb tres autonmies (Flandes, Valnia i Brusselles), vegeu histria de Blgica.
Economia.

Flandes sempre ha estat molt inspirat en la cultura grecoromana per aix Gaviano Luterinsci va neixer alli, el pintor ms tard reconegut com a Alemany pel seu nom va fundar la ciutat de roma.

Vegeu tamb.
Pasos Baixos espanyols;

 Bibliografia .
 GARCIA, Xos Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Crua. ;
 Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana,  Barcelona;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el segle XX Ed. Sntesis,  Col. Historia Universal Contempornea, 26  Madrid.
 Felipe Fernndez-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona;
 Bob de Nijs El procs de normalitzaci lingstica de Flandes a Revista de Catalunya nm 10, juliol 1987.
 Toni Borrell; Assumpta Casacuberta; Helen Cowley; Toni Ferragut  Flandes en el context belga   a Altres Nacions nm 4-5  1982-1983.
 PARIS, A; BOUVY, A.M ; GEHLEM, A; LANDIER, J.M;  Questions  l'tat Belge a  l'heure du choix autonomiste dins III Jornades del CIEMEN del 15 al 23  d'agost del 1978   Les autonomies en diferents estats  a NATIONALIA IV.

 Enllaos externs .
 Autoritats Flamenques (Neerlands: Vlaamse overheid);
 Parlament Flamenc (Neerlands: Vlaams Parlement);
 Govern Flamenc (Neerlands: Vlaamse regering);

Referncia.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26840" title="Gata de Gorgos" nonfiltered="1271" processed="1269" dbindex="11352">


Gata de Gorgos s una poblaci de la comarca de la Marina Alta.

 Histria .
Tot i que alguns defensen que el topnim s de procedncia rab, pareix demostrat que prov dels romans que l'anomenaven Gata sole vestinus, quelcom aix com  Gata, closca bella . L'antiguitat es remunta al 1023, quan era una alqueria rab depenent del rei de Dnia. Desprs de ser ocupada pels cristians en 1250, Jaume I va concedir el senyoriu a Gaspar d'Hjar. En 1526 Carles I decreta el baptisme fors dels moros la qual cosa avalota la poblaci que, junt als moriscos de Pedreguer i Xal, va protagonitzar una revolta. En 1534 pertanyia al comte de Carlet i l'Alcdia. En 1535 la parrquia es va independitzar de la de Dnia; constitu un important nucli de moriscos englobat, juntament amb altres poblacions, en el d'Ondara, de manera que en el moment de l'expulsi (1609) es comptabilitaven a la zona, un total de 160 famlies de moriscos. L'any 1645, Geroni d'Hjar, atorg terres als habitants del poble mitjanant el pagament de diversos tributs. A finals del segle XVII el senyoriu pass a ser propietat del comte d'Almodvar  --famlia la qual va bastir l'esglsia-- i, per ltim, pertanyer als dominis del marqus de Cerdanyola.

 Demografia i economia .
El gentilici amb qu sn coneguts els 5.120 habitants que s'hi empadronaren a Gata de Gorgos en 2003 s gaters.

S'hi cultiva vinya, olivera i ametla, tamb hi ha horta i fruiters, per la font de riquesa tradicional s l'artesania del vimet, el palmell, el margall i, en menor mida, l'espart; amb ells s'hi fabriquen cabassos, espardenyes, cistelles, mobles, etc que es venen arreu del poble; aquest comer es veu reforat per la proximitat dels nuclis turstics de l'anomenada  Costa Blanca  que ha fet prosperar tamb el sector serveis. Tamb hi ha una fbrica de guitarres, que es pot visitar per conixer el seu procs de fabricaci.

 Geografia .
El terme t una extensi de 20,3 km2 i est regat pel riu Xal-Gorgos, que li dona cognom al poble, com a paratges dignes d'esment podem parlar de la Font de la Mata, antic assentament musulm; la del Riu o la del Raval. A ms hi ha el monumental arbre del paratge de la Rana.

 Edificis i llocs d'inters .
El poble conserva la fesomia tpica dels poblets de La Marina amb les cases encalcinades; els llocs d'obligada visita sn:
 Esglsia de Sant Miquel Arcngel. Segle XVII, reformada en el XX.
 Ermita del Santssim Crist del Calvari.
 Museu Arqueolgic Municipal.
 Escampats pel terme un bon nombre de riu-raus, edificacions prpies de La Marina dissenyades per a l'assecat de la pansa.
 Paratge de la Font de la Mata.
 Paratge de "La Rana", on est l'antic llavador del poble.
 Parc de la Font del Riu, a la vora del riu Gorgos i amb escultures contempornies.

 Gastronomia .
Els arrossos, la carn i el peix donen plats com ara coques de tomaca, coques de ceba i escaldades, bull amb tomaca, sang amb ceba, faves sacsades, xones, arrs al forn o amb crosta o amb fesols i nap o amb bajoques i conill. Un dels principals cultius de Gata s el ram moscatell de la qual s'obt la mistela i la deliciosa pansa de La Marina.

 Poltica .
El PSPV va governar la legislatura 2003-2007 l'ajuntament grcies als 6 regidors que va obtenir en les eleccions, en qu el PP en tragu 3; el Bloc, 3 i UV, 1.

Desprs de les eleccions del 2007 la fora ms votada va estar el PP amb 6 regidors, seguida del PSPV amb 3, el Bloc amb 3 i Coalici Valenciana, que va entar per primera vegada al consistori gater amb 1.

 Esports .
Gata de Gorgos compta amb un trinquet, el qual rep el nom de Xiquet de Gata en homenatge al pilotari Gabriel Mulet, el Xiquet de Gata.

 Festes i tradicions .
 Festes patronals dedicades al Santssim Crist del Calvari, del 28 de Juliol al 6 d'agost.
 Festes dedicades a Sant Miquel;
 Festes de la Font del Riu (no es celebren tots els anys);
 Festes de la Raval (no es celebren tots els anys);
 Auto sacramanetal dels Reis Mags d'Orient, el 5 de gener.

 Enllaos externs .


 Web de l'Ajuntament de Gata;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Diari Parlem.
 El temps en Gata de Gorgos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26841" title="Llber" nonfiltered="1272" processed="1270" dbindex="11353">


Llber s una poblaci de la comarca de la Marina Alta. Pertany a l'antic terme castral del Castell d'Aixa.

 Histria .
A la partida del Pou de Gata, situada al nord del terme municipal, s'han trobat les restes d'un poblat ibric. Els ibers solien construir els seus assentaments en llocs elevats a fi d'aconseguir una millor defensa contra els seus enemics. Per aquesta mateixa ra, tamb els emmurallaven. 

Les terres de Llber van ser conquerides el 1256 per Jaume I. La dama Constana de Siclia va gaudir de les rendes de Llber fins al novembre de 1300, data en qu el rei Jaume II li les va canviar per les de Pego i la Vall d'Uix. A  principis del segle XV, Llber tenia com a senyor el cavaller en Pere de Castellv. Des de l'any 1413 fins al 1444 va formar part del senyoriu dels Martorell, nissaga a la que pertanyia el clebre novellista, Joanot Martorell, l'autor del llibre de cavalleria Tirant lo Blanc. L'any 1444 el lloc de Llber va ser venut judicialment a instncies dels creditors d'en Galceran Martorell, un altre membre de la famlia de Els Martorell. Els adquirents van ser en Gonal d'xer, Comanador de Montalb , i la seua esposa, n'Agns de Portugal. El dia 12 de setembre d'aquell mateix any, aquest matrimoni va vendre Llber al seu fill Pere. Va pertnyer al senyoriu del duc d'Almodvar. El 1609 tenia 25 cases de moriscos i era un annex de Xal del qual es va independitzar.

 Etimologia .
Pel que fa a l'etimologia del topnim Llber, hi ha dues teories: una fa derivar aquesta denominaci d'un suposat praedium Liberii, s a dir, la finca de Liberius, el seu propietari; l'altra tesi considera que el topnim prov de l'expressi llatina Liber Locus, que significa finca de descans o esbargiment.

 Economica i demografia .
El recompte poblacional del 2005 dna la xifra de 930 habitants.

La seua economia s agrcola de sec: ram, de qu extrau les panses i un bon moscatell; ametla i en el poc reguiu que hi ha, taronja.

 Geografia .
Llber pertany, amb Alcalal i Xal, a Aixa, de la qual s el poble ms menut, junt al riu Xal-Gorgos, envoltat per la serra de Brnia i la del Castell de la Solana. Es pot practicar el senderisme i el cicloturisme la qual cosa ens permetr paratges com ara la Font d'Aixa, Cuta, Cau, Marnes o la Penya Roja.

 Edificis d'inters .
A banda dels riu-raus que encara es troben com a record de la manufactura de la pansa, l'nic monument ressenyable es l'esglsia dels sants Cosme i Dami.

 Gastronomia .
La casola al forn, bons embotits, les panses i el moscatell sn els trets ms caracterstics de la gastronomia lliberana. 

 Poltica .
En 2003 va guanyar les eleccions el PSPV, que obtingu 4 regidors i l'alcaldia. El PP, el Bloc i el PUII tragueren 1 cadasc.

En les eleccions municipals del 2007 el PSPV aconsegu 4 regidors, per 3 del PP.

 Enllaos externs .
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26842" title="Moviment dirn" nonfiltered="1273" processed="1271" dbindex="11354">

El moviment drn s el moviment de la esfera celest observat en el transcurs d'un dia.
Fins a la revoluci copernicana els astrnoms creien que es tractava d'un moviment real de les estrelles, des de Coprnic sabem que s la Terra la que gira al voltant del seu eix en 23h 56m 4s, no obstant se segueix amb la mateixa concepci ptolemaica assumint que es tracta de moviments aparents i que la que realment gira s la Terra.
Situat en el pla del horitz i en el transcurs d'un dia un observador veu als astres pegar una volta al voltant del eix del mn, en direcci est-oest.

L'nic punt que roman fix s el pol nord celest; la resta de les estrelles pareix girar en cercles concntrics al voltant d'ell. El pol nord est situat en la direcci del punt cardinal nord i a una altura que coincideix amb la latitud de l'observador. En el pol nord un observador veuria la estrela polar en el zenit. Per a un observador situat en el equador terrestre, el pol nord est sobre l'horitz. A latituds intermdies, per exemple a 40, el pol celeste es troba a una altura de 40 sobre l'horitz.

Entre les estreles ms prximes al pol nord, la ms fcilment visible s la estrela polar, que es troba a un grau d'aquest, i descrivint un cercle al voltant d'ell. El radi de tal cercle s dos vegades la grandria de la nostra Lluna.

S'anomenen estreles circumpolars aquelles estreles que per estar molt prop del pol descriuen un cercle complet al seu voltant sense tallar l'horitz,  pel que sn sempre visibles. 
La resta de les estreles incls el sol i els planetas descriuen noms part d'un cercle, tallant a l'horitz en dos punts: el ortus i el ocs.

En aquest moviment dirn les estreles conserven les seves posicions participant tota l'esfera celeste de tal moviment.

Els antics van agrupar les estreles en distintes constellacions dividint el cel en regions.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26844" title="?" nonfiltered="1274" processed="1272" dbindex="11355">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen el sis lloc en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre l'[[ ]] i el [[ ]]; i el 14. en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la segona columna (a la que dna nom:   , "columna KA") i la primera fila (  , "fila A").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Amds poden portar l'accent dakuten:  ,  .

Existeix una versi hentaigana de  , , que prov del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "ka".
 ,   es romanitzen com a "ga".

Escriptura.

El carcter   s'esrciu amb tres traos:
 Tra horitzontal que es retora cap avall i acaba en un ganxo cap a l'esquerra.
 Tra practicament vertical que talla el primer tra.
 Xicotet tra corbilini en la part dreta del carcter.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra horitzontal que es retora cap abaix i acaba en un ganxo cap a l'esquerra.
 Tra practicament vertical que talla el primer tra i al final es retora a l'esquerra.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el ka de kawase", on kawase significa intercanvi, o enviament de diner) ;
 Codi Morse:     ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26848" title="Murla" nonfiltered="1275" processed="1273" dbindex="11356">


Murla s una poblaci de la comarca de la Marina Alta, en la Vall de Pop.

 Histria .

D'origen musulm, quan la conquesta cristiana pertanyia a Al-Azraq qui va pactar el vassallatge amb Jaume I i va conservar el senyoriu. En 1262 es va crear el municipi de Murla i el seu primer senyor fou l'Infant Pere, amb la qual cosa el lloc continu pertanyent al Patrimoni Reial.

El rei Joan II, desprs de passar per diversos senyorius, va vendre la baronia, el 1460, a Francesc Gilabert de Centelles, comte d'Oliva, posteriorment pass al ducat de Gandia. Fins l'expulsi dels moriscos mantenia una poblaci mixta que es repartia gaireb a meitats (75 focs cristians per 66 moriscos). Rera el decret d'expulsi els moriscos s'uniren a la revolta de la Vall d'Alauar i foren durament represaliats.

L'1 de juny de 1990 el campanar de l'esglsia va caure i va causar la mort a dues venes i desperfectes en els edificis propers.

 Demografia .
El padr municipal de 2004 ascendeix a 482 habitants, de gentilici, murlers.

 Geografia .
Els escassos 5,8 km2 del terme municipal ofereixen la possibilitat de fer senderisme i cicloturisme, com pujar a la Creueta. El seu terme municipal el travessa el riu Xal-Gorgos.

 Edificis d'inters .
El poble, tpicament mediterrani amb faanes modernistes i carrers blancs, conserva una interessant esglsia-fortalesa que es conserva en un estat impecable, tot i el perca descrit abans de la caiguda del campanar que en el segle XVIII es va aixecar sobre una de les torres de la fortalesa.

 Gastronomia .
Els menjars preferits pels murlers sn l'arrs amb bajoquetes i naps, l'arrs al forn i les coques d'herba.

 Poltica .
Arran de les eleccions de 2003 l'alcaldia fou per al PP amb 5 regidors per 2 del PSPV.

En les eleccions municipals del 2007 es repet el resultat, 5 regidors del PP per 2 del PSPV.

 Esports .
Murla s reconeguda arreu per ser bressol de grans pilotaris, especialment de llargues, nogensmenys cada any, en festes, s'hi celebra un torneig de jugadors locals contra professionals.

A ms a ms, Murla sempre tindr un lloc especial en la Histria de la pilota valenciana mercs al malnom de Jos Vicente Riera Calatayud, el Nel de Murla, pilotari mtic i inventor de l'escala i corda.

 Personatges illustres .
 John Giner Muoz, Jan, pilotari.
 Antonio Reig Guerri, Tonico, pilotari.
 ngel Reig Snchez, ngel, pilotari.
 Jos Vicente Riera Calatayud, El Nel de Murla, pilotari.
 Eduardo Sirera Blanco, Edi, pilotari.

 Enllaos externs .


 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26849" title="Ondara" nonfiltered="1276" processed="1274" dbindex="11357">





Ondara s una poblaci de la comarca de la Marina Alta.

 Histria .
Sanchis i Guarner opina que el topnim Ondara prov d'Ondar, vocable ibric que significa  arenal . Ja en el Paleoltic Mitj hi havia activitat humana com ho demostra la troballa feta en les coves del Colom i del Corb. La cova Fosca acredita poblaci en l'Eneoltic i el pas dels ibers queda demostrat en un poblat a la serra de Segria. Els romans deixaren en les partides del Pla de la Font, Vinyals i Pujades una necrpoli, algunes villes, lpides funerries i mostres cermiques.

Foren els musulmans, que la conegueren com Ondia, els que edificaren el castell i donaren empenta a l'agricultura mitjanant l'aprofitament de les aiges del barranc de l'Alberca. Al-Udri indica que en el segle XI pertanyia al cadiat de Musa ben Ahnad, per d'altres indiquen la pertinena des del 755 a la Taifa de Dnia. En 1092 es produ la invasi almorvit. El Cid va ocupar i fortificar el castell en el seu asalt a Dnia.

Jaume I va entrar-hi el 6 de juny de 1244 i la va donar a poblar a Berenguer de Palao, arquebisbe de Barcelona, que ho va fer amb cavallers catalans. L'any 1323 es donaren pel rei Jaume II, poblaci i terme, al seu fill Pere, infant d'Arag. En 1472 la poblaci morisca encara abasta vora el 80% i es dedica al cultiu de la pansa.

Durant les Germanies va estar del costat dels agermanats i fou testimoni dimportants enfrontaments, un dels quals compta amb la presncia de Vicent Peris, cap dels agermanats i, enfront, el marqus de Zenete, germ de Didac Hurtado de Mendoza, virrei de Valncia. Des de mitjans del segle XVI va pertnyer a la famlia Cardona, marquesos de Guadalest, en 1574 obt parrquia prpia. L'expulsi dels moriscos va suposar l'esfondrament demogrfic i econmic de la poblaci, que va passar de 1.000 a 200 habitants. La repoblaci s'enceta a partir de 1611 amb l'arribada de gents d'arreu de la comarca i de les Illes Balears. El segle s de recuperaci econmica i demogrfica malgrat la negativa influncia de la pesta bubnica.

Aix s'arriba a la guerra de Successi en qu Ondara es decanta pel bndol |maulet, la qual cosa li va costar, com a tantes altres de les nostres poblacions, ser cremada i saquejada per les tropes del Socarrat. En aquell temps abast el ttol de vila i pass el senyoriu als Mendoza i finalment als marquesos d'Ariza; el conreu de la pansa fou el motor del creixement urbanstic del segle XIX que es vei trencat amb l'epidmia de filloxera que a principis del segle XX acab amb l'economia local i condemna els ondarenys a l'emigraci, sobre tot cap a l'Argentina i Algria. Significativa s en aquesta poca, la presencia del doctor catal Jaume Ferran i Clua, inventor de la vacuna anticolrica, que aplic a Ondara amb notable xit.

 Demografia i economia .
El gentilici s ondareny o ondarenc. El padr de 2004 enregistr 5.749 habitants. Quant a l'economia s bsicament agrcola (ctrics) per la proximitat a nuclis turstics importants fan tamb important el sector serveis. La fabricaci d'articles de vimet, canya i palma, s a Ondara, a l'igual que a Gata de Gorgos i Pedreguer, una vertadera indstria.

 Geografia .
El seu territori (10,3 km2) s prcticament pla a excepci de la part de la serra de Segria (370 m.) i es troba gaireb en la seua totalitat conreat. Hi ha, com a paratges a visitar, el parc pblic de la serra de Segria perfectament habilitat per a l'esbarjo, la Font dels Tres Brolls, l'Assut, petita presa de pedra, d'origen musulm que s'aprofita per al reg.

El terme inclou la pedania de Pamis situada a l'oest, allat d'Ondara per la nova variant de la carretera nacional N-332, que transcorre de nord a sud entre els dos i disposa de tres entrades a la vila. Ondara es divideix en quatre parts pel barranc de l'Alberca i per l'antiga N-332 (ara avinguda de Valncia). Aquesta avinguda entra Ondara des del nord en mig de finques deixant el mercat del Prado, la plaa de bous i la vila vella a l'est. Travessa el riu junt amb l'aulari de msica i l'assut, abans d'arribar a l'eixida del poble i al polgon a l'extrem sud. La major part del poble queda a l'est d'aquesta carretera, que bifurca en direcci Dnia (avinguda de la marina Alta) i al polgon industrial (avinguda Alacant). 

Altres coneccions vials sn la carretera comarca CV-725 que enllaa Dnia amb l'AP-7, i que travessa el sud del terme. L'entrada a l'autopista se situa directament al sud-oest del polgon industrial.

 Edificis d'inters .
Els rabs fundaren el poble i la seua flaire continua viva en els carrers estrets i torts en qu trobem els segents edificis:
 Torre del Rellotge: nic vestigi del castell moro. Rehabilitada en 1994. Declarada BIC.
 Casa del Mayorazgo: Slid palau fortificat que en l'actualitat es troba abandonat per en bon estat.
 Palau d'Ondara: Prcticament desaparegut, noms s'endevinen alguns vestigis i tampoc no hi ha referncies de la seua histria.
 Ajuntament: Antic convent de franciscans del segle XVII molt ben restaurat entre 1991-1995.
 Convent: En realitat s l'esglsia del convent que a hores d'ara allotja l'Ajuntament.
 Font de la Carxofa: Construda a finals del segle XIX, enterrada en la dcada dels setanta del segle passat i tornada a aixecar en 1983: Subministra l'aigua potable al poble.
 Esglsia de Santa Anna: Segle XVI. Recentment rehabilitat.
 Plaa de bous: Inaugurada el 28 d'octubre de 1901, destruda en 1936 i rehabilitada en 1957.
 Capella dels sants Abd i Senent: Segles XVIII-XIX.
 La Soledat.
 Llavador Municipal: Segle XIX.
 Finca Santonja: finca suptuosa amb dos palaus situat al nordoest del terme.

 Gastronomia .
L'arrs, com no, forma part important de la gastronomia ondarenya en forma de paella, al forn o amb fesols, naps i penques; els embotits, el cabrit al forn i el "putxero" complementen una oferta gastronmica que es pot rematar amb el pasts d'albercoc, el torrat o el "mullaor" i l'herba, els vins o les bones misteles de La Marina.

 Poltica .
Les eleccions de 2007 les guany el PP, que tragu 7 regidors. El Bloc en t 2 i el PSPV, 4.

Economia.
Es pot destacar el centre comercial Portal de la Marina situat junt amb el desviament de la nacional i l'eixida de AP-7, obert el 2008 i que representa un salt en el comer de la vila de la botiga familiar al hipermercat.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26850" title="Orba" nonfiltered="1277" processed="1275" dbindex="11358">

Orba s un poble interior de la comarca de la Marina Alta, al Pas Valenci. Cont en el seu terme municipal Orbeta, una xicoteta poblaci vinculada i dependent. A ms a ms, s'hi han anat consolidant al llarg de les darreres dcades diverses urbanitzacions, com l'Aspre, el Caps, la Plana o la Palmeria entre altres, alades al voltant del poble. Actualment compta amb ms de 2000 habitants, i la llengua prpia que s'hi parla s el valenci.

 Geografia .
El poble es troba situat en una vall longitudinal que recorre el riu Girona, la Rectoria de la Marina Alta. La zona septentrional del terme municipal s plana caracteritzada pels terrenys d'alluvi del Girona i el Trullens, mentre que al sud es troben les muntanyes del Migdia, la Solana i el Seguili.
La seua extensi s de 1779 km i queda limitada per les poblacions de Tormos i Pego al nord, la Vall de Laguar i Murla al sud, Benidoleig i Alcanal a l'est, i la Vall d'Ebo a l'oest.

 Histria .
Orba (de l'rab Ur-Obia el significat del qual s "lloc on brolla l'aigua des de la muntanya") s un poble amb un passat morisc important que podem percebre encara avui a travs de la seua artesania de fang o de l'estructura agrria. Un nucli amb una clara situaci estratgica, comunica l'interior de la Marina Baixa amb Pego i els pobles de la Rectoria amb la Vall de Laguar.

Malgrat que el seu origen prehistric siga molt probablement el d'un assentament iber, la seua histria segueix amb un altre poble d'orgen barbaresc del grup dels Masmuda - la tribu d'AURABA, provinent del nord d'frica - que s'assent en aquestes terres arran de la invasi rab al segle VIII.
Durant l'poca Musulmana es consolid com una important poblaci amb una economia creixent basada en l'agricultura i en la transformaci artesanal dels seus productes.

A mitjans del segle XIII, el rei Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208 - Valncia 1276), rei d'Arag i de Mallorca, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276), va arrebatar aquestes terres valencianes al cabdill Al-Azraq "el d'ulls blaus" i les vincul a la Corona d'Arag.
Orba fou inclosa a la baronia de Pego i poc desprs cedida a l'infant Pere de Ribagora, fill de Jaume II el Just. Tamb pass a mans d'Hug de Cardona, Vidal de Vilanova i, ms tard, l'any 1476, fou venuda als comtes d'Oliva. Mitjanant entroncaments familiars, els ducs de Gandia, vinculats amb els Borja i, finalment, els ducs d'Osuna, reteniren tamb el poble en el seu poder.

En 1609, Orba tan sols comptava amb 70 cases. Desprs de l'expulsi dels moriscos promulgat per Felip III de Castella, que trob en aquestes terres la seua ltima resistncia, el poble qued completament deshabitat. Desprs de repetides instncies sobre la necessitat de repoblar, el 9 de Juliol de 1611 se signaren els captols de la Carta de Poblaci. Vens de Pego i Murla s'encarregaren de la primera repoblaci, mentre que la segona fou per part de gent provinent de Mallorca.

A mitjans del segle XIX i desprs de llargs litigis, Orba fou desvinculada del Senyoriu de Gandia.

 Personatges rellevants .
 D. Carlos Ruano Llopis (Orba, 1878 - Mxic, 1950): Pintor i cartellista taur.

 Monuments i llocs d'inters .

El Castellet. s una fortalesa cristiana en runes, construda a finals del segle XIII, sobre la muntanya que rep el mateix nom.
Casa Senyoria (XVI). Construda en l'ltim ter del segle XVI pels Comptes d'Oliva, fou pensada originriament per a residncia dels Bayles i amb el temps, pass al servei dels arrendadors dels drets dominicals. La conformaren fins el primer ter del segle XIX diverses estances, graners, estables, almssera i fins i tot pres, els vestigis del qual encara podrem observar. S'ubic, a ms a ms, la primera posada per a vianants que va establir el Duc de Gandia l'any 1770.

Barranc de Fontilles. Aquest lloc es troba al peu del Castellet i del Cavall Verd on es constru un dic per tal de recarregar els aqfers i, posteriorment, s'hi han fet una srie d'actuacions per crear l'rea recreativa.

Esglsia parroquial (XIX). Suposadament edificada sobre el solar de l'antiga mesquita, fou lleugerament reformada a mitjans del segle XIX, encara que l'aspecte que presenta actualment es deu ms aviat a les obres de restauraci i ampliaci que es dugueren a terme l'any 1917, quan el distingit pintor Carlos Ruano Llopis, natural d'Orba, decor el seu interior. De planta basilical amb tres naus i una sola porta, l'edifici presenta dues capelles entre contraforts a cada costat de la porta principal i diversos altars que es manifesten per les dues parets laterals fins arribar al presbiteri de planta rectangular, diferent de la gran majoria d'esglsies valencianes, on s'ala l'Altar Major. El sostre, una volta de can lluda, presenta diverses llunetes amb xicotets finestrals de colors. Cal destacar el front de l'Altar Major que, amb el ttol de La Profecia d'Abraham, va aconseguir salvar-se en 1936.

Torre campanar (XIX). Construt a mitjans del segle XIX, s de base quadrada i combina els carreus de pedra calcria dels cantons amb la tosca groguenca del cos ms alt. La forma constructiva s molt semblant a la que presentava el primitiu projecte de la presa del Pant d'sber de 1876, redactat per en Toribio Iscar Sez i possiblement autor de la torre. Tres campanes alberga l'ltim cos que, per ordre d'antiguitat es fan dir Sant Toms de Vilanova la ms grossa, de 729 kg i collocada l'any 1917, Nativitat del Senyor la menuda, de 198 kg i collocada en 1941, i la mitjana, regalada a la parrquia l'any 1978 per en ngel Martnez Domnech, de 422 kg.

Creu floral. Realitzada pel picapedrer Lorenzo Torrens Reig, es pos en 1902 substituint a la primera i ms antiga, de fusta, que s'alava en l'entrada nord del poble. Fou destruda l'any 1936, per pogu ser reconstruda ms tard per Pedro Llopis Torrent amb les mateixes pedres llevat del bra superior que havia quedat seriosament danyada.

Font de dalt (1925). Tamb coneguda amb el nom de Font d'Orbeta, fou construda l'any 1893, per no va ser fins 1925 quan s'opt per cobrir-la front les inclemncies meteorolgiques.

Font de baix (1904). Construda en 1904, cal destacar el treball de tall de la pedra realitzat per Lorenzo Torrens Reig, d'una composici que intenta imitar l'estil gtic.

 Festes .

Festes Patronals a la Verge dels Desemparats. Quatre dies de celebraci, de divendres a dilluns, que tenen lloc el segon cap de setmana de maig de cada any. Processons, l'ofrena de flors, balls, carrosses i castells de foc d'artifici s el que ens trobarem, i des de 2003, la presentaci dels festers queda avanada a la setmana d'abans.

Sant Crist de l'Agonia. Ms comunament conegudes per les Festes d'Orbeta, se celebren el segon cap de setmana de juliol i sn famoses per la barra dels quintos i el sopar popular de diumenge a la nit.

Festes Populars. Tamb conegudes com les Festes dels bous, tenen lloc l'ltim divendres de juliol fins al primer dissabte d'agost, amb el Dia de les Paelles (les colles fan paelles a la plaa), el Dia dels Majors (la comissi de festes organitza algun pat per a la gent ms gran), el Dia dels Xiquets (es munten atraccions a la plaa per als xiquets), el Dia dels Quintos (totes les colles de la mateixa edat s'ajunten per anar a dinar) amb la seua Nit de Rock i, a ms a ms, balls i bous tant de nit com de dia. La festa i la burrera queden assegurades!

 Excursions i senderisme .

Ruta Font Centella. A peu i en alguns trams en bicicleta de muntanya, amb una durada de 5-6 hores i una dificultat mitjana. El recorregut s d'uns 14 km, aproximadament, i cal tenir present que s una ruta dura en estiu. Els punts ms interessant sn:

- Carrer de Baix. En l'antiga i ms important entrada al poble, ja que des d'ella partien els camins que portaven direcci al Marquesat de Dnia i Comptat d'Oliva. 

- Pont d Orba. Projectat amb la carretera Pego - Benidorm de 1887, fou construt en 1904. 
   
- Polvor. Construcci singular de planta circular i volum cilndric cobert amb volta semiesfrica, estava pensada per evitar arestes pronunciades. La seua finalitat era guardar explosius per a les diferents construccions del segle passat.
  
- Toll Blau. Ubicat en el fascinant paratge d'Isbert, al llit del Riu Girona. S'escav un forat en forma d'estanc, provocat per les aiges que es precipiten des de la Vall de laguart a travs de la Font d'Isbert, la qual sol estar activa durant tot l'any. Conta la llegenda de l'Engolidor que existia un forat que es tragava tot aquell que intentava trobar el fons del Toll Blau, nom que prov del color que les pedres precioses que existien en el seu interior.
  
Ruta Castellet d Orba. A peu i en alguns trams en bicicleta de muntanya, la seua durada s de 2-3 hores amb una dificultat baixa-mitjana. El recorregut s de 6 km aproximadament i els punts d'inters sn:

- Font de la Xopena. El seu nom fa referncia al munt de xops que creixen en el barranc de l'Alberca. Hi ha el registre de la seua existncia en el segle XV. Passejada interessant el quart dia de Pasqua per menjar-se la tpica mona.

- Cam Vell de Murla. Se situa entre el Castellet i el Tossal del Port, per va caure en dess.

- Castellet d Orba. Es tracta de l'element ms emblemtic del poble. La pujada al Castellet s una miqueta costosa, per les vistes des de la muntanya s'ho valen i molt.

 Enllaos externs .

 Ajuntament d'Orba;
 .
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26851" title="Parcent" nonfiltered="1278" processed="1276" dbindex="11359">


Parcent (dels mots llatins Persius o Percennius) s un municipi que pertany a laVall de Pop, a la comarca alacantina de la Marina Alta. 
Caracterstiques fsiques.
El riu Xal-Gorgos travessa el seu terme en direcci oest-est. Fita amb els municipis d'Alcalal, Murla, Benigembla, Orba i Trbena.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26856" title="Colnia romana" nonfiltered="1279" processed="1277" dbindex="11360">
Colnia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Quan Roma se'n va anar engrandint i sotmetent ciutats, es reservava una part dels territoris conquistats (Ager publicus), que es repartia entre ciutadans pobres que no podien esperar terres al Latium (on predominava la gran propietat territorial) i es fundaven colnies a les quals s'atribua una part del ager, que es repartia entre els colons.

Els pobladors de les colnies romanes eren considerats ciutadans romans. En les colnies quedaven incloses els terrenys de propietaris locals, terrenys que formaven part de la colnia, i dels que els titulars pertanyien a ciutats aliades per gaudien del conjunt de drets de colnia.

La ciutadania romana va anar estenent-se als magistrats de les colnies. A les de dret llat (es a dir sense dret de ciutadania) els magistrats obtenien la plena ciutadania al acabar el seu mandat. Altres ciutats podien negociar el dret de ciutadania per separat.

Les colnies tenien una organitzaci bsicament igual a la dels municipis romans per formades per ciutadans romans establerts en territori de ciutats dependents de Roma sense dret de ciutadania.

 Histria .

La primera colnia esmentada es la de Fidenae, fundada pel rei Rmul.  Les primeres colnies es van establir en ciutats enemigues que havien estat derrotades i apart de Fidenae, l'autenticitat de la qual es dubtosa, les primeres son de finals del segle VI sota el rei Tarqu el Superb. Latium estava essent envait per els pobles muntanyesos dels volscs i els eques i per defensar la regi es van establir les colnies de Sgnia (a l'est), Circeii (al sud-est), Cora (entre Roma i Circeii) i Pomtia (a la plana central).

Al segle V es va fundar Velitrae, seguida de Norba a la part oriental del Latium, per van resultar insuficients i el general volsc Coriol es va apoderar d'aquestes colnies. 

Quant el 467 aC van conquerir Antium els romans la van refundar com a colnia. Desprs en van seguir moltes altres.

Les colnies (coloniae civium Romanorum o coloniae maritimae) gaudien del dret rom es a dir que tenien plena ciutadania i un senat local. Si eren vora la costa eren colnies martimes  (exemples tpics foren stia el 350 aC o Rimini el 268 aC). Es fundaven amb 300 famlies que rebien mitja hectrea cadascuna (poc per mantenir una famlia); desprs del 183 aC les colnies es van fundar a l'interior (Mutina, Parma) amb un nombre ms gran de colons.

Les colnies llatines (coloniae Latinae), dotades del dret llat, eren mes grans que les colnies romanes i eren al mateix temps fortaleses prop de territori enemic o a l'interior del territori enemic; les terres de cada famlia abastaven de 12 fins a 35 hectrees. La colnia formava una ciutat-estat i els seus habitants perdien la ciutadania (tot i que si els colons tornaven a Roma la recuperaven). Els romans que entraven en aquestes colnies (perqu rebien una casa o terra) perdien la seva ciutadania romana en favor de la ciutadania llatina.

La lex Julia del 90 aC va donar a les colnies i ciutats llatines d'Itlia la ciutadania romana, tan si eren municipis com colnies. Les colnies llatines van esdevenir municipis. Exemple de colnia llatina fou Brindisi (246 aC).

Els fundadors de la colnia a proposta del senat o dels cnsols, eren tres magistrats, triumvirs, que seleccionaven els colons i dirigien la fundaci (construcci de muralles, edificis oficials i rituals) i el govern inicialment (les cases dels colons es feien mes tard). De vegades la colnia era de nova fundaci i d'altres es convertia en colnia una ciutat ja existent (en aquest cas la poblaci local podia romandre al lloc).

Desprs del 133 aC les colnies ja no foren instruments de control militar de dominaci o defensiu. El nombre de desocupats havia augmentat i calia donar terres a tots els possibles. Les colnies van passar a ser granges agrcoles. Trent per exemple el 122 aC. La primera fundada fora d'Itlia fou Colonia Iunonia (Cartago). El 118 aC Narbo Martius (Narbona) fou la primera a Provincia.

La lluita entre populars (els partidaris de proposar les lleis a les assemblees populars) i optimats (els partidaris de proposar lleis al senat) va comenar al final del segle II aC. Els populars per triomfar a les assemblees havien de proposar reformes que donessin satisfacci al poble per per portar-les a terme calia un suport especial i Lucius Appuleius Saturninus es va adonar de qu calia suport militar. Aix Apuleius va proposar de donar terres als veterans de l'exrcit de Gai Mari buscant el suport de l'exrcit i dels veterans; els optimats van obstruir aquesta norma; Apuleius podia demanar el suport dels veterans per no ho va fer i finalment fou assassinat (100 aC). Per desprs Sulla i Juli Csar van fundar nombroses colnies pels seus veterans. Colnies de Csar, en les que basava el seu poder foren Cpua, Cecilia Metellina (Medelln a Hispnia), Hippo, Thapsus i Sinope entre d'altres. Sota August la majoria de les colnies foren a les provncies (Li, Augst, Barcelona, Siracusa,  Durrs, Patras, Cnossos, Beirut etc...

La prctica va continuar sota els segents emperadors i cada vegada el ttol era mes honorfic. Una de les darreres colnies que es va convertir en ciutat fou Nicomdia, en temps de Diocleci.

Es coneixen unes 400 ciutats amb rang colonial.

Vegeu tamb.
Peducaea de limitibus;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26857" title="Pego" nonfiltered="1280" processed="1278" dbindex="11361">


Pego s un municipi de la Marina Alta del Pas Valenci de 10.878 habitants (INE 2007). Ha estat histricament centre de la vall que porta el seu nom aix com tamb de les poblacions de les valls venes de la comarca. El rei Pere III d'Arag va crear la baronia de Pego (1262) i la va repoblar amb colons barcelonins segons documentaci de l'poca. Ha estat cap de partit judicial i ha pertangut a les demarcacions histriques de la governaci de Xtiva fins el 1707 i desprs a la de Dnia fins el 1833 any en qu pass a pertnyer a la provncia d'Alacant. L rea comercial on s inclou s la de Gandia mantenint un mercat propi bastant important.

Geografia.

La Vall de Pego, composta pels municipis de Pego i de l'Atzvia. Constitux una clara unitat fsica i humana situada en el centre nord de la comarca la Marina Alta, fitant la provncia de Valncia. s una gran depressi rodejada de muntanyes, a excepci de la zona de llevant on hi ha una formaci d'albufera, marjal i un cord arens de les deveses. Les muntanyes ms destacades sn: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall sn: Bullent o Calapatar que dna origen al de Racons o Molinell per mig del riu Revolta que els serveix d'enlla, tamb hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castell, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria s de les ms altes del pas, cosa que fa que acumule aiges de la vall i de les venes i que hi haja una zona pantanosa. Va ser molt destacat el conreu de l'arrs bomb durant el segle XX. El terme municipal de Pego limita amb els de l'Atzvia, Dnia, Orba, Rfol d'Almnia, Sagra, Tormos, Vall d'Ebo i Oliva.

Histria.

Durant el paleoltic es troben diversos centres de poblaci humana en coves de les muntanyes i segurament la vall constitua una badia martima, dedicada a la pesca de mar.

En el neoltic n'hi ha ms poblaments (Coves del Xical, l'Ase i Negra), es produx el tancament de l'albufera.

En L edat del bronze t lloc una gran activitat pesquera i martima en la costa, i es tenen coneixements de diversos assentaments dins de l'albufera, tots dedicats a la pesca. Un dels ms estudiats es troba a la Marjal de Pego-Oliva, a la zona anomenada El Pla, un altre en l'indret anomenat Tossal Ras, al qual s'accedeix des del port de Sagra.

La cultura ibrica va ser molt important al Pas i tamb a la Vall, aix es troben abundants restes de cermica ibrica, i els jaciments de la Muntanyeta Verda i el Tossalet de Sorell.

De l'poca de l'imperi rom s han trobat unes sepultures i una moneda en una parcella de la partida de Penyalva. Una lpida de marbre a l'Heretat de Sala. Una necrpolis i una moneda de Traj a la partida de Favara. Tres peces de columnes en una vila de Sant Antoni. Nombroses sepultures i abundant material cermic i d'aixovar a la partida de Gai, prop de l'antiqussim Poet de Cotes. Algunes restes de la petita muralla que envoltava el poblat del Tossalet de les Mondes. Una necrpoli, un forn, a l'Alter de Pau. Cermica a l'Atzala.

A L poca musulmana es troben els segents nuclis poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalesa del Miserat o Miser, Favara, Atzvia, Atzala, Atzaneta, Benixat, Benignim, Benituba, Benumeia, Castell, Cotes, Favara, Rupais, Salamona, Beniuleima (Sant Antoni), i el Castell d'Ambra, jaciment per excellncia del perode a la vall. El cabdill Al-Azraq a la darreria del perode va enfrontar-se diverses vegades al rei Jaume el Conqueridor. Durant aquesta poca la poblaci estava ms disseminada per la vall.

Amb la conquesta cristiana de Jaume el Conqueridor, la vila de Pego s estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nord, encara que tamb s han trobat restes ms antigues dins el casc urb. Ara la poblaci tendeix a concentrar-se a la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conqueridor dna el castell de Pego a Arnau de Roman (1258). El rei Pere III d'Arag crea la baronia de Pego (1262) i la repobla amb colons barcelonins. Fins el 1300 va estar incorporat al Patrimoni Reial i desprs passa a poder de senyors feudals, Dona Constana (1300-1307), Dona Blanca d'Arag (1307-1310), la Corona (1310-1322), Pere de Ribagora (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-1409), Francesc Gilabert de Centelles (segle XV), i finalment els Ducs de Gandia (meitat del segle XVI).

L expulsi dels moriscos (1609), signific un despoblament de la vall i una concentraci d'habitants a la vila. El segle XVII va veure tamb moviments populars com la segona Germania (1693) que Pego va viure intensament.

Durant la Guerra de Successi es va declarar partidria de l'arxiduc Carlos, i les tropes de Felip V la van ocupar per llarg temps, convertint-la en una important base d'operacions, i per aix li va ser atorgat el ttol de 'Molt Noble Vila'.

A les darreries del segle XVIII i durant el XIX la poblaci es va preocupar molt per la distribuci i canalitzaci dels regs per tot el terme, i la guerra del francs va commocionar-la durant uns quants anys.

El segle XX la vila va quedar estancada mentre poblacions venes augmentaven demogrficament. Segurament li afect les seues comunicacions i escassa industrialitzaci.

A finals del segle passat i inicis de l'actual XXI, com a la resta del pas, ha hagut un cert revifament i expansi urbanstica.

 Demografia .



 Entitats esportives .
Pego Club de Futbol;
 Centre Excursionista de Pego (web oficial);
Club de Tennis Pego;

 Bibliografia .

Festes a Pego AA.DD., Ajuntament de Pego, diversos anys.

Historia de la villa de Pego, AA.DD., Impremta Francisco Cuquerella, Pego, 1924.

45 aos al servicio de Pego 1917-1962, Carmelo Giner Bolufer, Ediciones Bullentum, Pego, 1963.

'L'onomstica rab, morisca i cristiana en la vall de Pego, durant els segles XV, XVI i XVII', Giner Bolufer, Carmel, Impremta Mari Montaana de Valncia, 1968.

Quaderns Pego Nm.1, AA.DD., Edita Ferran Sanchis Cardona, 1976.

Preguem, germans, Comunitats cristianes de Pego, Martnez Rondan, Josep, Imp. E. Navarro, Sagunt, 1977.

Pego (Miscelnea) Historia de la villa de Pego; Topografia Histrica de los Valles de Pego; Pego en el repertorio de Bibliografa Arqueolgica Valenciana AA.DD., Edita Caja de Ahorros Provincial, 1979, ISBN 84-7231-482-0

Quaderns Pego Nm.2, AA.DD., Edita Eliseu Climent, 1980, ISBN 84-7502-019-4.

Quaderns Pego Nm.3, AA.DD., Edita Eliseu Climent, 1983, ISBN 84-7502-086-0.

L'hospital de Pego, Martnez Rondan, Josep, Editor J.M.R., Sagunt, 1983, ISBN 84-300-9376-1.

Quaderns Pego Monogrfic Nm.1, Inventari General de l'Arxiu Municipal de Pego, Caselles i Monjo, Evarist, Edita Associaci d'Activitats Culturals, 1986, ISBN 84-505-4785-7.

Memorias de la villa de Pego, Almela Guillen, Jos, 1986, ISBN 84-7065-125-0.

Los franciscanos en Pego, Barrachina Lapiedra, Fray Jos M., 1986, Editorial Apstol y Civilizador, ISBN 84-398-6072-2

'Gitanos i altres minories marginals a Pego, a finals del XVIII', Sanchis Costa, Josep, Separata dAguaits, 10 Hivern 1994.

Pego i els seus noms, Selfa, Moiss, Editorial Ajuntament de Pego, 2004, ISBN 84-96187-06-3.

Carta de poblament de Pego 1279, AA.DD., Ajuntament de Pego, 2004.

I Jornades d'estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls Actes 2004, AA.DD. Edita Ajuntament de Pego, 2006, ISBN 84-606-3913-8.

La segona repblica a Pego (1931-1939), Ballester Artigues, Teresa, Edicions del Bullent, Picanya, 2006, ISBN 84-96187-45-4.

Els pous de reg de Pego i les seues aiges, Sendra, Fernando; Almela, Joan-Miquel, Edicions del Bullent, Picanya, 2006, ISBN 84-96187-38-1.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Pego.
 Institut Valenci d'Estadstica ;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Notcies de Pego.
 Rdio Pego.
 Institut d'Ensenyament Secundari de Pego.

Vegeu tamb.
Marjal de Pego-Oliva;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26858" title="El Poble Nou de Benitatxell" nonfiltered="1281" processed="1279" dbindex="11362">


El Poble Nou de Benitatxell s un municipi de la Marina Alta.

Descripci fsica.
El Poble Nou de Benitatxell s un municipi del Pas Valenci situat al sudest de la comarca alacantina de la Marina Alta. L'extensi del seu terme municipal s de 12,70 qm quadrats, i es composa de les segents partides: Abiar, Alcsser, Almoraig, Benicambra, Garcib i Lluca.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26859" title="El Rfol d'Almnia" nonfiltered="1282" processed="1280" dbindex="11363">



 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26860" title="Sagra" nonfiltered="1283" processed="1281" dbindex="11364">


Sagra s un municipi de la comarca de la Marina Alta, al Pas Valenci.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26863" title="Sanet i els Negrals" nonfiltered="1284" processed="1282" dbindex="11365">



Sanet i els Negrals s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de la Marina Alta.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26864" title="Senija" nonfiltered="1285" processed="1283" dbindex="11366">


Senija s un municipi de la Marina Alta.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26865" title="Teulada" nonfiltered="1286" processed="1284" dbindex="11367">



Teulada s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de la Marina Alta.

 Geografia  .

El terme del municipi de Teulada abraa una extensi de 32 24 quilmetres quadrats. Situat al sud-est de la comarca de la Marina Alta, al Pas Valenci, el territori est environat pels termes de Benissa, Gata, Dnia, Xbia i el Poble Nou de Benitatxell; al sud, la Mediterrnia li imprimeix el carcter millenari d aquest mar de fenicis, grecs i romans.

Al nord les muntanyes de les Celletes, el Tossal Gros, la Solana de Canor i l Abiar configuren un escenari que s endevina ferstec quan ens acostem per les entrepenyes de la Garganta: espais que es mantenien immaculats fins fa uns anys, quan comenaren a desfigurar-los unes horribles pedreres, amb les seues mossegades destructores.



Altres zones muntanyenques les trobem al sud-est, amb la de la Viuda, el cap d Or i la Penya de l guila, tamb afectades per aquest ver destructor.

La resta del territori ocupa tres gran espais, un correspon a la part central del territori, entre les muntanyes del nord i la lnia imaginria que segueix d est a oest el barranc de la Borda, conformat per tossals, depressions, abancalaments, petites planes, comes, costeres, fondalades... tot un conjunt d espais d orografia variada, on es poden contemplar encara els terrenys on es practicava  la que era la principal activitat i la font de vida del municipi i dels seus habitants fins els anys 60, l agricultura; una segona part, des d aquesta lnia imaginria fins al lmit de la costa, amb la mar per horitz, amb una morfologia del terreny molt semblant a l anterior, ms abundant de petits boscos de pins, i convertida des de fa ms de tres dcades en llocs d habitatge per a molts residents, procedents d arreu del mn, que han fet d aquest espai quasi un continuum habitat d oest a est del terme.

La quarta part s la frontera marina, un espai obert al blau mediterrani, amb roquissars altius i impressionants al cap d Or i voltants, continuats cap al sud per una costa que va baixant, alternant platges i bancs rocallosos, fins a arribar al Cap Blanc, de nou en zona escarpada en altura, per d un material margs i de color clar, germ menor en qualitat de rocam del Cap d Or.
Sols uns pocs barrancs travessen el terme: el del Pas, que arreplega les aiges o s ajunta amb els de les Comes, la Font Santa, l Almatar  o l Alcassar, format el barranc de les Sorts o  de la Rambla; el de la Borda, que des de la partida de Benimeit, va a parar al de del Pas; i el de la Font de l Horta, que des de Benimarco, s enfila cap a la Garganta per a perdre s, engolit,  en el riu Gorgos, ja en terme de Dnia. Altres barrancons apareixen aqu i all del terme per a deixar escapar les aiges de les intenses pluges estacionals.

A ms de la carretera general 332, abans cam reial, una variada xarxa de camins, molts d ells antics, recorren tot l espai del territori i comuniquen els dos nuclis, Teulada i Moraira, amb la resta de zones habitades i terres del terme. Actualment en les urbanitzacions es disposa una espessa xarxa de carrers que hi facilita l accs.

 Poltica .


 Histria .
 
 Histria general.

A una geografia tan diversa i complexa, li ha correspost un temps vital de generacions i generacions, que des de la prehistria, l han trepitjat, l han viscut, l han patit, l han gaudit i hi han deixat la seua empremta com a testimoni del seu pas.
Ja de la prehistria es conserven restes materials dels antics pobladors que visqueren a la Cova de la Cendra, Cova de les Rates o altres jaciments primerencs.

Abundants sn les deixalles arqueolgiques de l poca romana, quan el nostre camp abundava en villes escampades per tot arreu del terme.

La llarga estada dels pobles islmics tamb deixaren petges que durarien fins als nostres dies en la toponmia i en la cultura popular.

Amb l arribada de les tropes de Jaume I al segle XIII, comena a aparixer en els escenaris de la histria el nostre municipi i amb ell va configurant-se una personalitat histrica a travs dels temps.

Desprs d uns primers anys sota el poder reial al segle XIII, passen les terres del terme de Teulada a diversos senyors com Roger de Llria, Bernat de Sarri, tot formant part del terme del castell de Calp. A finals del segle XIV, sent senyor de Teulada, Alfons d Arag, aleshores comte de Dnia, s aconsegu crear el terme municipal de Teulada, separant-lo dels termes de Benissa i Calp, que fins aquell moment era un terme nic.

Entre els segles XIV a XVII Teulada es va veure contnuament atacada pel corsaris i pirates barbarescos del Mediterrani, motiu pel qual hagu de reforar les muralles de la vila i la vigilncia de la costa amb construccions defensives.
Tota l edat mitjana transcorre enmig d una economia que t com a nica font de subsistncia l agricultura de sec per a l abastiment i l intercanvi. D aquesta poca destaca la tradici de l estada de Sant Vicent Ferrer a Teulada, quan vingu  a visitar la seua germana Constana casada amb l escriv de la vila.

Al segle XVII, desprs de dues centries sota el senyoriu dels Palafox, Teulada coneix moments d expansi urbana amb la construcci de la sala dels Jurats i l esglsia fortalesa de Santa Caterina. Al segle XVIII es constru el castell de Moraira per tal de protegir la costa.

El segle XVIII, desprs de la guerra de Successi, aquestes terres experimenten moments de millora i expansi econmiques que desemboquen en un augment demogrfic considerable.

Al segle XIX, amb la desaparici del senyorius, Teulada s incorpora a la Corona. Per aquesta poca, sobretot a fins de segle, l elaboraci de la pansa coneix els millors temps d expansi. A mitjans d aquest segle comena a formar-se el nucli de Moraira, no massa lluny del castell.

Durant el segle XX, el terme de Teulada restar estancat en l economia i la demografia, durant la primera part de la centria; a partir dels 60, comena una altra etapa que canviar per complet la fesomia del municipi des de la seua creaci al segle XIV. Amb el turisme i els nous temps, tots els indicadors de progrs d una comunitat s encendran en verd i es disparen cap a lmits insospitats temps abans. Aquest progrs material ha comportat, per, tan grans canvis estructurals en l nima i cos d aquest territori, que poden fer trontollar el patrimoni de tants i tants segles.

Evoluci histrica del recinte emmurallat.

La franja litoral de la comarca de la Marina ha estat des de final del segle XIII habitada per una poblaci majoritriament cristiana,que constitua una barrera enfront de les invasions i els atacs de pirates i barbarescs per mar. La primitiva defensa de la costa estava determinada pels castells de Calp, Dnia i Altea, entre d altres, que comprenien, cada un d aquestos, un territori sota la seua protecci. Dins del territori del castell de Calp es trobava l alqueria de Teulada, que ja apareix en les donacions del Llibre del Repartiment a partir de 1249.

Almenys, a partir de 1277, ja hauria d haver-se realitzat una repoblaci nombrosa, ja que enguany t lloc la concessi de la carta de poblament de Teulada i altres alqueries prximes a favor de Bernat Durand i cent pobladors ms.

A principi del segle XIV devia estar constituda una comunitat cristiana, segons es dedueix de la relaci de rectors de les parrquies que acudeixen als Snodes de la catedral de Valncia l any 1310, entre els quals es troba el de Teulada. A final d aquest mateix segle, Teulada comptava amb 52 llars i pocs anys desprs, en 1377, aconsegueix la independncia municipal; en 1386, l assignaci de terme municipal propi independent dels de Benissa i Calp.

A final del segle XIV, els teuladins disposaven de perms del bisbat per a edificar ...la dita universitat de Teulada vol et entn construhir, edifficar e fundar una sglsia en lo dit lloch de Teulada con ne haja obtenguda licncia et comissi del reverend bisbe de Valencia.... A principi del segle XV comptava amb 65 llars i es conserven documents de l poca amb els noms dels rectors de Teulada. Tamb es t constncia de l existncia d un mur de fortificaci de la poblaci segons es dedueix: Lo seor Marqus ab la dita carta de grcia mana que o que procehia pagar al consell de Teulada en lo dit do de XX mil florins, convertesquen en la obra del mur ordenada sots certa condici... y en un altra pgina del mateix document s indica que les dites obres foren acomplides segons que erean obligats.

Teulada va rebre en 1410 la visita de sant Vicent Ferrer, on, segons la tradici,  va realitzar diversos miracles alguns dels quals s escenifiquen, hui en dia, en els coneguts miracles. Aquesta tradici ha arribat fins als nostres dies com una de les senyes d identitat dels teuladins amb ms fora.

En un protocol de 1476 del notari de Xbia, Sebasti Xulbi, es parla del mur Nou, com a lmit d una propietat que apareix en un document privat Item medietatem pro indiviso cuiusdam ovilis franqui e quiti, siti e positit intus murum novum dicti loci. (AMD: Protocol Sebasti Xulbi R 303). Per, sobretot, s en el segle XVI quan es troben abundants notcies sobre la fortificaci de la vila i la construcci de l esglsia de Santa Caterina. 

A mitjan d aquest segle, en 1551, es t constncia de la construcci d una torre de defensa al costat d un edifici denominat quartijo, tamb d s defensiu, al mateix temps que es construeixen torres de defensa a Calp i a Benissa, totes costejades per Jernima Pujadas, la qual, en el plet que mant contra Joan Palafox, aporta la documentaci demostrativa d haver gastat molts diners en aquestes obres de fortificaci: Primerament en lo loch de Teulada per a la fortificaci del dit loch e defensa dels pobladors de aquella y ha un quartijo eo un edifici ax dit e nomenat que tenen los pobladors de dit loch per poder-se defensar en aquell ..tem diu ut supra que per a la fortificaci del quartijo se ha fet una torre la cual est en acabana e sta de tal manera constrohida que poden de dita torre deffensar dos panys eo quarters del dit quartijo...tem diu ut supra que per a fortificar-se los del dit loch en lo dit quartijo e torre tenen necessitat de demolir e derrocar alguna casa eo cases de les quales ax per la propinquitat de aquelles com altres, podrien los enemichs desfer lo dit quartijo e molestar en gran manera als que. s farien forts i es defendrien en aquell. (ARV. Processos de Madrid, 2283, 83j).

L any 1562, l informe de Joan Baptista Antonelli no esmenta esta obra de fortificaci, sin que recomana que es revisen les muralles per a veure si s millor fortificar-les o acabar de fortificar l esglsia. (A.G.S. Estat, Llig 141, f 171). (A.G.S. Estado, Llig 141, f 171).

En 1582 s concedida llicncia pel virrei de Valncia al poble de Teulada per a imposar contribucions especials amb la finalitat de comprar dos cases contiges a l esglsia i acabar les obres de fortificaci iniciades anys arrere. La petici de llicncia per a imposar impostos est acompanyada de diversos testimonis que declaren la necessitat que t la vila de Teulada per a fortificar-se. El sndic Joan Banyuls en nom dels justcia, jurats i consell de la vila de Teulada diu que: dita vila estava situada e posada en frontera de la mar... i estava exposada als atacs de moros i turcs. D altra banda, estava aquella poch fortificada..., motiu pel qual es determina reunir consell general en el qual ..acordaren unnimes de acabar un fort que y ha comensat que comprn la esglsia de dita vila e dos cases junt a d aquella per a poder-se resistir en temps de necessitat.... Tamb es troben altres testimonis en el mateix sentit com el de Guillem Banyuls, notari de Xbia, escriv i assessor del Consell de Teulada; el de Llus Vives, mercader de Benissa, i el de Cristfol Sapena, cavaller de Xbia. Davant d aquestos informes el virrei de Valncia, Francesc de Moncada, va concedir perms per cinc anys per a imposar l impost de la cisa. Aquest perms pareix que desprs va ser prorrogat. 

Les obres de construcci de l esglsia fortificada i de les noves muralles continuen a final del segle XVI i principi del XVII, com ja preveien les autoritats teuladines, amb els diners dels quinze anys de cisa. L any 1602 no estaven acabades les obres, i es torna a sollicitar la imposici de cises, petici que es repeteix en els anys 1608 i 1614. L any 1609, la defensa de Teulada estava realitzada per un capit, 130 soldats, 100 arcabussos i tres peces d artilleria, estes xifres se suposen que incloen la defensa de la costa. En 1614 es troba un informe positiu del marqus d Ariza i bar de Teulada, en el qual s enumeren les raons favorables a la nova imposici de cises. Una vegada acabat el procs de fortificaci que havia de durar 35-40 anys (1572-1610), la vila de Teulada experimentar un augment demogrfic notable: a finals del segle XVII Teulada comptava amb 129 cases (any 1589), en 1609 comptava amb un total de 160 cases i en 1629 s arribar a les 228 cases. A partir d aquest moment, comena la forta crisi demogrfica i econmica que reduir molt la seua poblaci.

Una vegada concloses les obres de fortificaci de la vila es construeix la casa de la vila o Sala de Jurats i Justcia (Sala del Consell). Aquest edifici va ser acabat l any 1620 i en la seua fatxada va ser gravat un rellotge de sol l any 1639.

Altres notcies posteriors sobre el recinte murallat es produeixen a meitat del segle XVII (concretament de 1667), quan es t notcia de la denominada porta de la Barbacana, que donava accs a un possible recinte interior de la fortificaci al costat de l esglsia. Aquesta porta va ser derrocada junt amb la casa abadia, l any 1901. Del segle XVIII es coneix la porta de Baix, que estava al principi del carrer de Baix, per un document sobre comptes municipals. Tamb es t notcia de la torre campanar, que amenaava runa, que degu ser derrocada a final del segle XIX, i es va edificar una altra de nova en l angle sud-est de l esglsia.

L any 1940 es derroca el Portalet, una porta existent al carrer de Sant Vicent o de la Manegueta, per qestions esttiques o de millora urbanstica, segons les actes de l Ajuntament. En aquestos anys s obri una comunicaci entre el carrer de Sant Bonaventura (C/ Nou) i el carrer de Sant Josep (C/ La Sala), i es derroca una casa adossada al mur nord del recinte que s derrut tamb. A principi del segle XX encara estaven en peu les torres de Blasco (al final del carrer del Mur) i, una altra, a la part posterior de la casa d Ivars, segons es pot observar en els plnols del Dr. Pitarch (1924) i de J. Cardona (1929).

El contingut d'aquest article (basat en els treballs de Joan Ivars Cervera i Josep Ivars Prez) incorpora material de la declaraci del B d'Inters Cultural publicat en el DOCV N 5657 el 11 de desembre de 2007 (text), que es troba en el domini pblic de conformitat a all dispost en l'artcle 13 de la Llei de Propietat Intellectual espanyola.

 La llengua .
Des del segle XIII, amb l arribada dels exrcits de Jaume I, i posteriorment amb les successives repoblacions, aqu s ha parlat el valenci, la denominaci autctona de la llengua que portaren els conquistadors, el catal. La nostra varietat dialectal s la prpia de la Marina Alta. s prou acceptat entre els lingistes que a aquesta comarca es parla una varietat del valenci entre les ms genunes de tot el Pas Valenci. A Teulada, poble de cristians vells, no hi hagu cap canvi poblacional traumtic com ocorregu als pobles de cristians nous de l interior de la comarca, on l arribada de nous repobladors al segle XVII comport canvis que afectaren a la llengua quotidiana.  La continutat de la nostra parla s un fet des dels segles XIII-XIV fins als nostres dies. Sols amb els canvis que comenaren al segle passat, la nostra llengua s ha vist influenciada de manera aclaparadora pel castell i des de fa poc per altres llenges, ja prximes a la nostra en l espai (angls, alemany, francs...) que ha repercutit negativament en la salut i progrs de la nostra llengua i parla tradicionals.

 Monuments i llocs d'inters .  

Esglsia de Santa Caterina 

Es pot datar l'inici de la seua construcci a principis de l'ltim ter del segle XVI, sobre una primitiva esglsia gtica que havia sigut construda entre finals del segle XIV i principis del XV. L'edificaci d'aquest temple respon a una doble funcionalitat: religiosa i defensiva. Els continus atacs de la pirateria barbaresca que des de les costes d'frica van castigar greument i sovint els pobles de litoral valenci. Arquitectnicament l'esglsia consta en l'actualitat de dues parts ben diferenciades: la primitiva, del segle XVI, i una srie d'ampliacions que van des del segle XVIII als nostres dies.


Sala de Jurats i Justcies


Construda en la segona dcada del segle XVII, en un moment d'expansi urbana, econmica i demogrfica de la vila. Ens consta la data de 1620, possiblement de la finalitzaci de l'edifici que podem observar en el rfol de la fatxada principal. El prtic que presideix l'edifici ha servit en poques passades de llotja de contractaci i comercial. La Sala, nom popular d'aquest edifici, s una mostra d'arquitectura civil del segle XVII que est orientada cap al sud i edificada en pedra "tosca" o arenisca; la planta s rectangular i d'una sola crugia. El frontis t una simetria harmoniosa amb un balc central i dues finestres rectangulars en vertical, coincidint en la part baixa amb els tres arcs de tipus carpanell.


Castell de Moraira


s conegut amb aquest nom el fort que es troba sobre una elevaci rocosa de pedra tosca dominant la platja de l'Ampolla i tota la badia de Moraira. En contra de l'opini generalitzada que datava aquest baluard en el segle XVI com una obra de Juan B. Antonelli, hui sabem que va ser construt al segle XVIII. Sobre la porta d'accs domina l'escut reial de la casa dels Borb, el qual est datat a 1742, possiblement l'any de finalitzaci de l'obra. s un edifici amb planta de pota de bou, amb fatxada semicircular orientada cap al sud: l'ingrs es realitza per la part nord on hi havia una tenalla de protecci davant de la porta en arquitrau, a la que s'accedia desprs d'haver creuat un fossat, sobre el qual es disposava d'un pont llevads. Les parets estan en tals amb una  alria de 10 metres i construdes amb maoneria ordinria, revestit per carreus de pedra procedent de la mateixa zona costanera. Una imposta de mitja canya marca el lmit entre el cos de l'edifici i la coberta, protegida per una xicotet mur corregut que presenta set obertures en forma de saetera, on es collocaven els canons.


Torre del Cap d'Or 


Aquesta torre, com moltes altres que hi ha al llarg del litoral mediterrani, es va edificar com a conseqncia de l'informe que va emetre l'arquitecte J. B. Antonelli l'any 1563. Es va procedir a la seua construcci per a protegir el litoral de possibles incursions dels pirates barbarescos. Edificada sobre el punt ms alt del Cap d'Or i quasi en el lmit dels penya-segats, s de planta circular, amb un permetre de 26 metres, i els murs en tals construts amb maoneria ordinria i esquerdejats amb morter. El mur est coronat per mnsules que, en la part de llevant, sustenten un matac. La torre, d'11 metres d'alria, s tota ella massissa fins ms de la mitat, de manera que no puga accedir-se al seu interior des del nivell del sl per no disposar de cap porta.


Ermita de Sant Vicent Ferrer

 
L'actual edifici comenaria a construir-se ben entrada la segona mitat del segle XVIII, concretament en els anys 1767 i segents. L'ermita s de planta rectangular amb els cantons de pedra arenosa picada i encadenada, formant un dentellat amb el mur construt de pedra i morter. Mereixen ser destacats l'altar major amb una excellent pintura sobre taula de Sant Vicent atribuda popularment a Joan de Joanes, encara que fins hui no s'ha pogut confirmar aquesta atribuci s que pareix de l'escola de primitius valencians del segle XVI.


Ermita Divina Pastora


No es tenen dades documentals que ens donen a conixer l'poca de la construcci de l'ermita, per s que sabem que va ser renovat l'any 1861 i que en la dcada dels 70 del segle XIX va ser collocada la campana en l'espadanya. En primer lloc cal destacar l'existncia de dos estils: la portada, renaixentista i la resta de l'ermita, barroca.


Ermita Font Santa
  

L'origen d'aquesta ermita pot remuntar-se a temps molt antics, concretament cap al segle XV, data en qu, segons tradici Sant Vicent Ferrer va realitzar el miracle de fer brollar aigua sobre la pedra a petici de la seua germana Constanza que vivia en Teulada; des de llavors es diu que la font brolla aigua, gota a gota, sense que canvie el cabal, ja es tracte d'anys plujosos o molt secs. Si b aquesta tradici es referix a l'esmentat segle, pareix que l'edifici actual de l'ermita cal datar-lo cap a mitjan del segle XIX. L'existncia d'aquesta ermita pot ser tamb la cristallitzaci d'un antiqussim culte a la deessa romana Diana, ja que a uns cent metres d'ella est la font de la Jana sobre la qual hi ha diverses llegendes d'encantaments com la llegenda de la Joanaina que ens porten a aquell lluny mn pag tan prxim a les forces de la naturalesa.





 Enllaos externs .
 Ajuntament de Teulada;
 Teulada a l'ndex d'Estadstica Municipl de la Diputaci d'Alacant;
 Dades i xifres dels municipis de la provncia d'Alacant.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26866" title="Tormos" nonfiltered="1287" processed="1285" dbindex="11368">



Tormos s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de la Marina Alta.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26867" title="La Vall d'Alcal" nonfiltered="1288" processed="1286" dbindex="11369">

La Vall d'Alcal s un municipi valenci situat a la comarca de la Marina Alta. Compta amb 179 habitants (INE 2006). Al terme municipal de Vall d'Alcal es troben els nuclis de poblaci d'Alcal de la Jovada i Beniaia. Limita amb els termes municipals de Benimassot, Planes, Tollos, La Vall d'Ebo i La Vall de Gallinera.

Es pot accedir a aquesta localitat per carretera, des d'Alacant, a travs de la N-332, agafant llavors la CV-700 per a accedir a Pego i enllaar amb la CV-712.


Histria.
El Vall d'Alcal va estar format, en temps, per set poblacions, denominades Alcal de la Jovada, Beniaia, Criola, Benial, Benixarco, La Roca i L'Adsbia. A l'actualitat solament dos pertanyen a la vall com a entitat local: Alcal de la Jovada i Beniaia.

El Vall d'Alcal va tenir importncia com a capital del feu del cabdill rab Al-Azraq, el dels ulls blaus, que va combatre durant anys a Jaume I d'Arag que va acabar desterrant-lo. La inaccessibilitat del terreny va fer possible aquesta lluita desproporcionada. Encara es recorden a Alcal de la Jovada aquests fets.

Demografia.
Compta amb una poblaci de 167 habitants (INE 2005).



Monuments i llocs d'inters.
 Esfinx d'Al-Azraq. D'inters arquitectnic.

Castell-palau d'Al-Azraq.
 
Festes.
Festes Patronals i Moros i Cristians. Se celebren a Alcal de la Jovada durant la primera setmana d'agost.
Festes Patronals. Se celebren a Beniaia el tercer cap de setmana de setembre.

 Enllaos externs .
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
Federaci Valenciana de Municipis i Provncies - Guia Turstica D'on s'ha extret informaci amb el seu consentiment.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26869" title="El Verger" nonfiltered="1289" processed="1287" dbindex="11370">











El Verger s un municipi de 4.839 persones en proximitat amb la vila d'Ondara, situada a la comarca de la Marina Alta, Pas Valenci.  Els principals punts d'inters sn el Carrer Major, dues torres de caire medieval, l'esglsia neoclssica i el safari parc. L'escut del poble, recuperat fa poc, fa referncia al nom: porta dos arbres i quatre flors.

Geografia.
El terme municipal fita amb els de Beniarbeig, Benimeli, Murla, Dnia, Ondara i els Poblets. El municipi es troba a 91km tant d'Alacant com de Valncia, i administrativament conforma la frontera de la provncia d'Alacant amb la de Valncia, al barranc del Molinell. El poble est a 3km de la mar Mediterrnia. Li travessa el riu Girona, que es desbord el 2007, inundant moltes cases i llevant una vida. El Verger es troba en la seua majoria a la vora oest del riu, amb tres ponts que l'uneix amb les cases de l'altra banda i la mar ms enll. A la seua esquena rau la Segria, una muntanya que sol acollir moltes excursions senderistes i dna nom al collegi local. Al voltant de l'entrada nord del poble es troba una gran urbanitzaci de recent construcci. Una gran part del seu terme s dedicat a l'agricultura, s a dir les hortalisses i la taronja. Tradicionalment la platja de l'Almadrava s'ha considerat la del Verger, encara que en realitat pertany a Els Poblets.

Histria.
Es diu que el Verger fou d'origen un aplec de cases i terrenys possets per un ric rab de Dnia. El 1245 fou conquerit per les tropes de Jaume I i fou donat en senyoriu a Pedro Eiximn Carrs, capit dels exrcits del rei. En tal moment tenia una poblaci gaireb exclusivament musulmana. El poble pertangu a la Taifa de Dnia i amb la reconquesta pass a formar part del Marquesat de Dnia i eventualment, de la comarca histrica de la Marina. 

Amb l'expulsi dels moriscos el 1609, qued quasi totalment despoblat. Com la majoria del Pas Valenci, desprs de dita expulsi els nous pobladors vingueren en gran part de les Illes Balears, generalment Mallorca i especialment a la Marina. Tal casualitat explica els trets mallorquins al parlar de la zona.

El 12 d'octubre del 2007, fortes pluges que superaren els 400 mm, causaren el riu Girona de desbordar-se. Aquesta riuada destross 80 cases al llarg del riu al seu pas pel Verger, i arrib als dos metres d'alada a alguns carrers. Fou el major creixement documentat del Girona, deixant els ponts malmesos i la mort d'una persona. L'any 2007 tamb marca una fita amb la nova circumvallaci de la carretera nacional, que ha perms la recuperaci de la travessia i l'expansi del poble amb la construcci de noves finques al voltant de les eixides nord i sud. Aquest any s'ha vist la reconstrucci de tota la zona fronterera amb el riu, i la creaci d'un petit parc vora el Girona.

Demografia.
La poblaci actual s de 4.839 habitants. Un 18,40% dels vens sn de fora de l'Estat Espanyol, principalment marroqu, alemanya i romanesa .



Cultura.
La biblioteca municipal es troba a l'antiga estaci de trens, just darrere de l'ajuntament. T un assortiment de llibres i revistes tant en catal com en castell, i ofereix accs gratut a internet. Avui en dia t un horari d'obertura de mitja jornada. L'espai de cultura ms important s la Fbrica de Sab, un magatzem industrial situat al nucli urb i rehabilitat com a centre cultural. Hi ha unes quantes colles de msics, i una de dolainers de molta fama.

La llengua del Verger s el catal. Segons els censos de la Generalitat de 1991, 97,9% ho poden entendre, 87,8% el saben parlar, 63,2% el saben llegir i 30,4% el poden escriure.

Festes.
El Verger s conegut per les seues festes, especialment els Moros i Cristians del 12 al 15 de l'agost. Cal esmentar tamb la Nit de les Paelles, a la qual colles s'acampen al carrer i preparen paella a l'engrs, i Bous al Carrer, una correguda de bous al carrer Major. D'altres festes i esdeveniments sn les dels patrons (la Mare de Du del Roser, Sant Roc i Sant Isidre), les Carrosses, el mercat medieval i la fira dels comeros. A vora del riu, hi ha una zona d'esplai amb paellers.

Religi.
El Verger t una esglsia, situada junt amb la Torre del Palau a la part ms al sud del poble. El Patr de El Verger s Sant Roc. La Patrona s la Mare de Du del Roser.

Administraci.
L'ajuntament es troba on antigament hi havia el col.legi, i destaca una entrada amb un pont que travessa una font. L'actual alcalde, investit l'any 2007, s Miguel Gonzlez del Partit Popular.


Comeros i serveis.
Hi ha molts comeros al Verger, destacant-hi els bars i cafs, botigues de roba i de baix preu, papereria, i magatzems de material d'obra. T tres supermercats: Mas y Mas Consum i Aldi, amb un quart, Mercadona, en projecte. Al polgon comercial, al nord del poble, es pot trobar bastants magatzems de material i articles domstics.

Entre els serveis hi ha la farmcia, els correus, la biblioteca, l'oficina de turisme, i la llar de les mestresses de casa.

El mercat es fa cada divendres.

Transport.
L'empresa d'autocars Alsa s l'encarregada del transport pblic entre el municipi i Valncia, Alacant i Dnia.
L'antiga estaci de tren testimonia l'antic ferrocarril que passava pel poble. Actualment les estacions ms properes sn a Gandia i Dnia.

La carretera N-332 i l'autopista A-7 (eixida d'Ondara) vinculen El Verger amb la xarxa viria. Aix mateix existeix un carril bici entre el poble i Pego.

Llocs d'inters.

 Esglsia de la Verge del Roser. D'estil neoclssic, fou acabada l'any 1732 substituint a l'antic Temple, el qual per l'augment de la poblaci havia quedat petit, i que se situava a l'actual carrer Prncep d'Astries. Est rematada per una volta de can. A l'interior s'hi venera a la Patrona de la poblaci, la Verge del Roser, obra del valenci Pio Moll, el retaule major del 1941, que substitueix al destrut el 1936. Tot el patrimoni del temple s posterior al 1936, a excepci de la talla de Sant Esteve, que fou salvada del foc per una famlia que l'amag a la seua casa. ;

 Torre del Blanc de Morell o de la Cremadella. Edifici d'inters arquitectnic del baixmedieval. D'origen rab (segles XI i XII), es troba a la partida rural de la Cremadella. ;

 Torre del Palau dels Medinaceli, alberga l'oficina de turisme i es troba al carrer de l'Esglsia.

 Mur rab. En queden algunes restes, integrades al mur de contenci del riu Girona. ;

 Antic ajuntament al carrer de l'antiga carretera.

 Carrer Major. s el carrer ms representatiu del Verger i presenta diverses cases acolorides d'estil tradicional de  la Marina.

 Muntanya de la Segria. s el punt de senderisme ms habitual de la contornada, compartit amb Ondara i Beniarbeig.

 Safari Parc. De certa fama al Pas Valenci, es troba just al nord del municipi.

 Enllaos externs .

 Ajuntament del Verger;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Frum de discussi lliure del Verger;
 pgina web de la banda de msica del Verger;
 pgina dels moros i cristians del Verger;
 fotos de la riuada del Verger;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26870" title="Xal" nonfiltered="1290" processed="1288" dbindex="11371">


Xal s un municipi del Pas Valenci situat a la Marina Alta que pertany a l'antic terme castral del castell d'Aixa.

Descripci fsica.
Lmits.
El seu terme municipal limita al nord amb Pedreguer i la Llosa de Camacho, al sud amb Callosa d'en Sarri i Altea, a l'est amb Llber i Benissa, i a l'oest amb Alcanal i Trbena. La poblaci ms prxima a Xal s la de Llber, que dista noms 1,5 quilmetres. El tram de carretera que les uneix s conegut amb el nom de l'Avinguda de la Germanor.

Hidrologia.
El riu Xal-Gorgos travessa el municipi per la part septentrional en direcci oest-est. El riuet de Cuta, un dels seus afluents, discorre ntegrament pel terme de Xal. El Barranc de Passula separa els termes de Xal i Alcalal.

Orografia.  
Tret de la plana on s'ubica el nucli urb, el terme t un relleu molt accidentat: serra de Brnia (1.128 m), serra del Ferrer (889 m), el Castellet (608 m) i el penyal de la Mica (506 m).

Partides.
El terme municipal de Xal est composat per nou partides, que sn les segents: Brnia, Masserof, la Murta, Cuta, Benibrai, Passula, el Pla de l'Horta, Planets i la Solana, on antigament estava situat el Rfol de Famut.

Alqueries i rahals.
Les antigues alqueries musulmanes i rahals de Rfol de Xal, Traella i Benibder pertanyien a la Vall de Xal, on es trobava tamb Arahal, Benixalon, Curii i el Rahal de Nahamn, finca particular que apareix esmentada al Llibre del Repartiment.

Introducci histrica.
poca ibrica.
Vestigis: l'alt de Beniquasi, torre ibrica de la Devesa, poblat i muralla ibrica del Penyal de la Mica.
Caracterstiques: Durant l'poca ibrica Xal s una societat rural d'organitzaci tribal, dedicada a la caa i a la cria d'animals. Els ibers viuen en llocs de difcil accs i, per tant, de considerable valor estratgic. Els boscos d'alzines sn aleshores molt abundants i del seu fruit -la bellota- els ibers elaboren farina.

poca romana.
Vestigis: villes romanes de Passula i les Comes.
Caracterstiques: Xal esdev una poblaci mixta ibero-romana. El pla s colonitzat dividint-lo en explotacions agrries denominades "quintae" o "pagi". Comena la canalitzaci dels recursos hdrics a travs de squies. L'agricultura prospera, especialment el conreu de la vinya. Es construeix el primer pont sobre el riu (hui desaparegut) per on ha de passar la calada romana que uneix Xal i Xbia. Xal es cristianitza.

poca rab.
Vestigis: alqueries de Benibrai i de Masserof.
Caracterstiques: La presncia rab a Xal s'articula bsicament sobre les anteriors estructures iberorromanes, tret de l'aspecte religis en qu s'instaura la fe islmica. Es consolida la colonitzaci agrria i l'ampliaci del regadiu, s'introdueix l's de la snia, pren notable importncia la pansificaci del ram i s'organitza el terme en alqueries, germen de les actuals partides.

poca moderna.
L'any 1609 el Duc de Lerma decreta l'expulsi dels moriscos, mesura que provoca al mes d'octubre la sublevaci morisca a Xal i a tota La Marina. Els revoltats es refugien a la serra del Pop, amb el propsit d'oferir resistncia a les tropes reials. Presentada la capitulaci dos mesos ms tard, els moriscos sn forats a embarcar als ports de Dnia i Xbia cap a la ciutat nord-africana d'Or.
L'expulsi deixa Xal prcticament deshabitat, que s repoblat l'any 1611 amb cristians vells procedents de Mallorca i Eivissa.

Monuments d'inters.
Els monuments de major inters turstic sn: l'esglsia parroquial de Santa Maria, de grans proporcions i estil neoclssic, i l'ermita de Sant Domnec, situada a l'oest de la poblaci, al barri anomenat el Pla de la Squia.

Demografia.
Repoblaci illenca.
Els moriscos van constituir el gruix de la poblaci de Xal fins a la seua expulsi l'any 1609, que va deixar el terme municipal prcticament deshabitat. A partir d'aquella data es va iniciar un procs de repoblaci amb colons mallorquins i eivissencs i, per tal de regular les condicions del seu assentament, els nous pobladors i el Bar, en Pere Acasi Joan Montagut i d'xer, van signar l'any 1611 la Carta Pobla de Xal i Llber.

De tota manera, la repoblaci de Xal fou alhora incompleta i insuficient. Incompleta, perqu molts llocs de moriscos de la vall -com, per exemple, Benibrai- van desaparixer. Insuficient, perqu els nuclis repoblats es van quedar amb una poblaci inferior a la que tenien en l'etapa morisca.

El segle XVII, el de l'arribada dels repobladors illencs -els autntics refundadors de Xal i Llber-, va ser una centria de depressi econmica, de constants protestes del colonat contra els abusos dels seus senyors i, tamb, de prctica del bandolerisme a la Marina Alta, com a nica eixida per als sectors socials ms desfavorits.

El segle XVIII.
Caldr esperar al segle XVIII a fi que l'esmentada situaci econmica experimente una transformaci sustancial. Al llarg del Set-cents es va produir una notable expansi econmica a causa de l'extensi de la superfcie conreada i el consegent augment de la producci agrria, que comportaria un progressiu creixement poblacional.

A finals del segle XVIII, l'economia de Xal va entrar en un nou perode de recessi que va influir negativament en la demografia, i que es va perllongar fins a comenaments del segle XIX.

El segle XIX.
A mitjans delsegle XIX, el desenvolupament de l'agricultura comercial de la pansa va provocar un nou impuls demogrfic, i l'any 1860 Xal va a arribar a comptar amb el major nombre d'habitants de la seua histria -3318 persones-.

El segle XX.
En el transcurs del segle XX, Xal va anar perdent poblaci: si l'any 1900 tenia 2702 habitants, el 1981 havia baixat a 1709. Per, sortosament, l'any 1986 es va capgirar aquesta tendncia negativa, i Xal va guanyant poblaci any rere any fins a haver superat amb escreix les 3000 persones.

Gastronomia.
Berenadeta de Pasqua: s una mena d'estofat que porta faves, psols, crelles i ceba. A mitjan cocci es deixa caure en l'olla un ou per cada comensal. Tradicionalment, era un plat tpic de Pasqua o, en general, de la primavera, que s la temporada de la fava i el psol. Hui, grcies als productes congelats, s possible preparar una berenadeta en qualsevol poca de l'any.
Bollos: A Xal les empanades reben aquest nom. A la Marina, tamb se'n diu coques tapades. El farcit pot ser de mullador (ceba i tomaca), de psols o d'herba (camarrojes, lletsons i bledes). Tradicionalment, totes les casetes de camp tenien el seu forn de llenya per a coure el pa, els bollos o les coques.
Carquinyols: Dolos molt cuits (adquireixen un caracterstic color terrs), de consistncia dura i forma allargassada, fets amb farina, ous, sucre i ametles. Sn tpics de Nadal.
Coques: Pasta plana, que pren generalment una forma arrodonida o rectangular i porta com a cobertura mullador, psols o herba. Les coques es poden coure directament sobre el sl del forn de llenya o dins d'una llanda. Per la seua semblana amb la pizza italiana, els residents britnics li diuen valencian-style pizza, per a diferncia d'aquesta no hi trobareu mai formatge en la seua cobertura. A l'estiu, es mengen acompanyades d'un ram de moscatell, que s una encertada combinaci de salat-dol.
Faves sacsades: Faves cuites a foc lent amb un rajol d'oli d'oliva, alls tallats ben finets, trossets de cansalada, un pessic de sal i un altre de pebre roig. De tant en tant, s'ha de sacsar la caola a fi d'evitar que les faves s'enganxen al fons i se socarren. Conv que siguen tendres perqu les faves granades no es couen b.
Sobrassada: Embotit de carn de porc capolada i adobada amb sal, pebre roig i d'altres espcies. El pebre roig li dna el seu color caracterstic. Aquesta saborosa menja la van portar a Xal els colons mallorquins a comenaments del segle XVII.
Pastissets de moniato: Petites empanades cuites al forn, farcides amb confitura de moniato i aromatitzades amb ans o aiguardent.
Vi de Xal: El poble i la vall sn molt coneguts per la seua dedicaci al conreu de la vinya i per la venda a granell del vi que s'hi produeix, normalment negre.

Arquitectura tradicional.
La vivenda rural tpica de Xal s la casa de camp amb les seues construccions annexes de riurau i naia.

El riurau s un prtic d'arcs de mig punt, adossat lateralment a la casa de camp. Hi ha, per, riuraus que tamb apareixen separats de la vivenda. El nombre d'arcs s generalment senar, i solen estar orientats cap al migjorn. Aquesta construcci s'emprava antigament per guardar-hi la pansa en els dies plujosos.

Un altre element caracterstic de l'arquitectura rural s la naia (o porxe davant la faana de la casa) que, a ms de protegir-la del sol i la pluja, t tamb una evident funci esttica.

Davant la naia hi ha una extensi de terreny sense cultivar, amb el sl endurit de tant de xafar-lo, anomenada sequer, on s'estenen en fileres els canyissos plens del ram que, per efecte de l'acci solar, es converteix en pansa.

Normativa local en matria de distncies entre plantacions.

La normativa en matria de distncies entre plantacions est recollida en les Ordenances Municipals de 1906, i varien segons l'espcie vegetal que s'haja decidit plantar:

penqueres: 1,10 mts.
ceps o parral: 1,10 mts.
palmeres: 3,50 mts.
ametlers: 7 mts.
arbres fruiters en general: 3,50 mts.
oliveres, figueres, garrofers, xops, oms, eucaliptus: 7 mts.
canyars: 4 metres.
cedres, xiprers i arbusts de menys d'un 1,50 mts. d'alria: 1 m.

Aquestes distncies es compten sempre des de la fita amb la finca del ve.

L'associacionisme a Xal.

"Associaci de Comerciants i Empresaris de Xal";
"Societat de Caadors de Xal i Llber".
"Associaci de Cultura de Xal".
"Comissi de Vens del Cam del Cementeri".
"Plataforma pro Millora Educativa".
"Club de Lectura de la Biblioteca Municipal".
 "Club Ciclista de Xal".
 "Club de Jiu-Jit-Su de Xal".
 "Societat Colombfila de Xal".
"Associaci Musical de Xal".
"Associaci de Jubilats i Pensionistes".
"Grup de Cant i Corda".
"Cor Parroquial".
"Associaci d'Amics del Bosc".

Bibliografia sobre Xal.

Jaln, un pueblo de las sierras de la Marina (1975) de Josep Costa i Mas;
Apuntes para una futura historia de la Parroquia de la Natividad de Nuestra Seora de Jaln (1986) de Miquel Gavil i Perell i Vicent Garcia i Morant;
Cambios econmicos y espaciales de la montaa prelitoral del norte de Alicante (1995) de Maria dels ngels Mas i Llorens;
La Festa del Romer a Xal (2002), obra conjunta de Maria Sivera i Puigcerver, Xaro Cabrera i Gonzlez, Rafaela Lillo i Moreno i Antnia Server i Ramis;
El Valle de Xal. Visin histrica (1238-1600) (2003) de Miquel Monserrat i Cervera;
Centenari de les Ordenances de 1906 (2006) de Jaume Noguera i Mengual i Rubn Vidal i Bertomeu;
La terra i la gent del Xal repoblat (2007) de Josep Mas i Mart i Jaume Noguera i Mengual;
La Duquessa d'Almodvar. Vida d'una aristcrata valenciana a la fi del segle XVIII (2007) d'Irene Ballester Buigues;
Orqudies de Xal (2007) de Toni Pont Font;
El municipi de Xal a l'poca liberal (1833-1868) (2008) de Josep Mas i Mart i Jaume Noguera i Mengual;

La terra i la gent del Xal repoblat (2007).

Aquest fou el primer llibre de la collecci Mirades cap a Xal, la publicaci de la qual s'encet l'any 2007 a iniciativa de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Xal, amb el propsit de contribuir al coneixement del passat, el retrobament de la identitat prpia del xaloners i xaloneres, el conreu de la investigaci i l'estima envers al poble.

Jaume Fullana i Mestre defineix aquesta obra com un valus treball de reconstrucci de la vida diria del Xal repoblat amb nombroses referncies documentals meticulosament seleccionades i, a ms, hi afegeix que els aspectes abordats en la investigaci sn abundants i la informaci s'organitza de forma molt encertada amb objectivitat histrica i un llenguatge precs i entenedor.

Els historiadors Antoni Mas i Joan-Llus Monjo consideren que amb la referida obra mamprenem un viatge fascinant als inicis del poble de Xal, just a partir del moment en qu s'hi assentaren els repobladors siscentistes, desprs de l'expulsi dels moriscs. Un assentament que, dins de la histria particular de Xal, suposa molt ms que una simple arribada d'immigrants, perqu s la llavor i la base del poble que ha esdevingut hui. Va ser llavors, desprs de l'expulsi dels moriscs, quan aquell rahal o Rfol de Xal de l'poca mudjar esdevingu Xal, un districte senyorial habitat per una poblaci nova, arribada en la gran majoria de Mallorca i predominantment -un poc ms de la meitat si no hem errat els clculs- de Santa Margalida. Aquests, installats al nou espai, conformaren la personalitat i la identitat del poble de Xal. La transcendncia d'aquesta esdeveniments no ha estat negligida -tot el contrari- per Josep Mas i Jaume Noguera, que se'ns demostren com uns veritables entusiastes de la histria, del patrimoni cultural del seu poble i, per aix mateix, dels vincles que, encara ara, l'uneixen amb Mallorca en general i amb Santa Margalida en particular.

En Mas i en Monjo tamb destaquen que aquest treball proporciona elements per a la reflexi: Hi observem que hi ha topnims actuals que ja estan documentats a l'Edat Mitjana (com ara, Aixa, Cuta, Benibrai, Murta, Passula o el mateix nom del poble). Una permanncia que, als nostres pasos, es pot veure -o es veu- interrompuda arran d'alguns projectes urbanstics devastadors, que no noms soterren l'espai sin els noms tradicionals amb qu s'anomenava. Perqu hem de tenir en compte que els topnims sn veritables testimonis de la nostra histria, com (per exemple) el tossal de les Forques o el carrer dels Mallorquins, actualment desapareguts. Per no noms es parla de noms al treball: hi trobarem moltes dades interessants referides a elements del poble desapareguts, com la torre senyorial o l'hospital (els autors documenten la presncia fsica d'aquest edifici i ho relacionen amb el nom d'un carrer), a diverses activitats humanes (com l'apicultura o els teulers) o a determinats elements de la cultura popular (entre els quals cal destacar l'antiguitat dels riuraus).

La Duquessa d'Almdovar. Vida d'una aristcrata valenciana a la fi del segle XVIII (2007).

Aquest fou el segon ttol de la collecci i s'edit tamb l'any 2007, i es tracta d'un magnfic treball d'investigaci entorn de la figura de Josepa Domnica Catal de Valeriola, Baronessa de Xal i Llber. 

Jaume Fullana i Mestre en el seu prleg al llibre comenta que Irene Ballester ens descriu una dona emprenedora del segle XVIII, que s'obri cam amb les dificultats prpies d'un segle dominat per homes. Ens deixa entreveure la cultura illustrada de la duquessa a travs de la diversitat de publicacions de diferent temtica a les quals estava subscrita. Ens parla dels mites que l'envolten, del seu matrimoni i de la seua posterior anullaci, del seu patrimoni, de les seues preocupacions i interessos, i de la seua mort...

L'autora comena el llibre amb un primer pargraf on ens dna una aproximaci inicial a aquesta rellevant figura histrica que ens sorprn per la quantitat de ttols que va arribar a acumular en la seua persona: Gran d'Espanya, duquessa d'Almdovar, marquesa de Nules i Quirra, marquesa d'Ontiveros, comtessa de Canalejas, de l'Alcdia i de Gestalgar, Baronessa de Sot de Xera, Estivella, Xal, Llber i Gata, Adelantada Mayor de la Florida, Castellana Perptua d'Avils i Sant Joan de Nieva, Senyora de Sanz, de la Torre de Lloris i Miralv, de la Zarza i Torre del Caaveral i Santa Maria de Trasierra, de les Viles de Rambla, Ontiveros, Vita, Herreros de Suso, Malaguilla i Sant Miquel de Pedrosa, de las Casas de Santa Paya, Condado Terminn i Ibarreta i de les de Gngora i Bauelos a Crdova.

Orqudies de Xal (2007).

El tercer ttol d'aquesta collecci, s segons Jaume Fullana i Mestre, una invitaci a endinsar-nos en el mn d'una de les flors ms nombroses del regne vegetal: les orqudies i el resultat d'anys d'observaci, d'interpretaci i de recerca; constitueix una llepolia visual (en paraules del seu autor) a la que no ens podem resistir i a travs de la qual se'ns convida a contemplar aquestes meravelloses plantes i gaudir-ne a travs de tots els nostres sentits.

L'autor, el naturalista Toni Pont, diu que dins del terme de Xal floreixen almenys 18 espcies d'orqudies agrupades en 7 gneres que es reparteixen per tot el territori. La majoria d'aquestes plantes sn tan discretes de port i de floraci tan puntual que poden passar desapercebudes, encara que en observar-les de prop ens adonem de la seva delicada bellesa i que  les orqudies mediterrnies sn plantes de floraci primaveral ms b primerenca, encara que algunes espcies poden allargar el seu perode de floraci fins ben entrat el mes de juliol. El gnere Spiranthes n's una excepci, ja que t un parell d'espcies amb floraci estival i de tardor respectivament. En general, els mesos ms abundants en floracions sn abril i maig.

El municipi de Xal a l'poca liberal(1833-1868) (2008).

Aquest llibre s'ha convertit en el quart ttol de la collecci Mirades cap a Xal. Josep F. Font i Segu la conceptua com una obra que va a contribuir a difondre el coneixement d'un perode de la histria local sobre el qual encara no s'havia fet cap treball d'investigaci exhaustiu i, per aix, en Mas i en Noguera han intentat recrear molts aspectes de la vida quotidiana dels nostres avantpassats: la vila, el terme, l'administraci local i el com de vens. I, a continuaci, hi afegeix que n'hi han dos captols d'aquest llibre que m'han interessat de manera especial: sn els dedicats al reg de les hortes i al medi natural. Crec que tant l'un com l'altre illustren perfectament la necessitat d'un equilibri entre Natura i Societat. Aquest balan entre els recursos ambientals i l'activitat humana pot arribar a ser tan extremadament frgil que resulta imprescindible actuar amb molta cura, tal i com considere que ho varen fer les Corporacions d'aquella poca.

En el prleg de l'obra Jaume Fullana i Mestre manifesta que es tracta dun llibre escrit amb un llenguatge clar, senzill i rigors que ens descriu diferents aspectes de la vida de Xal del segle XIX. Una guia que mereix una lectura pausada i que ens ajudar a interpretar millor les transformacions que han anat succeint-se en el nostre poble a travs del temps. Els seus autors ens conviden a recrrer les places de l'poca i els seus carrers; ens descriuen detalladament els seus edificis, els serveis, els oficis, el sistema de reg, l'economia, les contribucions, les ordenances, les epidmies...

La vila de Xal i l'esclat revolucionari de 1868 (2008).

Segons Josep F. Font i Segu, a diferncia de les seues anteriors obres La terra i la gent del Xal repoblat (2007) i El municipi de Xal a l'poca liberal (1833-1868) (2008), aquest treball del Josep Mas i el Jaume Noguera presenta la peculiaritat que els autors se centren en un moment histric molt concret: els mesos finals del 1868, l'any en qu es va exiliar d'Espanya la reina Isabel II.

Per tant, l'inters del Josep i del Jaume com a historiadors ja no consisteix a donar-nos una visi global de la societat xalonera de comenaments del segle XVII o de mitjans del XIX, tal i com havien fet en els seus darrers treballs, sin que pretenen relatar-nos un episodi puntual sobre uns fets de carcter revolucionari que van tenir una enorme transcendncia democrtica per a tot l'Estat espanyol: la implantaci del sufragi universal per als electors masculins de ms de 25 anys.

A principis del mes de desembre de 1868, a Xal van tenir lloc les primeres eleccions en qu per a votar ja no era necessari posseir un determinat nivell de rendes econmiques. Lgicament, es va tractar d'un canvi poltic d'extrema importncia, que calia recordar i celebrar quan ja fa 140 anys que es van produir els fets que sn el tema de l'obra.

 Enllaos externs .


 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Ajuntament de Xal;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26871" title="Xbia" nonfiltered="1291" processed="1289" dbindex="11372">

Xbia s una poblaci de la Marina Alta, Pas Valenci que presenta dos nuclis de poblaci tradicionals: el Nucli Histric, amb origen al segle XIV, i Duanes de la Mar (o el Port), amb origen al segle XIX. Posteriorment s'hi va afegir, a causa del desenvolupament turstic de la poblaci, un nou nucli anomenat l'Arenal, vora la platja del mateix nom, zona que hui representa el principal focus turstic del municipi.

El turisme s l'activitat econmica de major importncia de la poblaci, activitat que va ser molt espentada des de prou aviat, grcies a la creaci del Parador de Turisme Costa Blanca als dcada del 1960.

Cal dir que Xbia s un poble allat; per visitar-la el viatger s'ha de desviar de les carreteres nacionals i autovies. 
La natura s un aspecte destacat d'aquesta poblaci costanera. Sobretot a la costa formada per penya-segats, petites platges i una mar blava i transparent que ha atret molts estrangers a fer-s'hi una segona casa (vegeu turisme residencial).

El poble est agermanat amb les poblacions de Thiviers (Frana) i Palmela (Portugal).
La seua festa major es Sant Joan i se celebra el 24 de juny. Al nucli de duanes la festa mes important es la Mare de Du del Loreto i se celebra el 8 de setembre.


 Histria .
El 1244 Dnia capitula en favor a Jaume I en 1244, i Pere Eiximen Carrs (qui dirigia la conquesta de la Marina) proced al seu repartiment. La repoblaci d ela zona ser difl i lenta degut a les revoltes musulmanes i fins 1279 no comenar a haver-hi una poblaci estable.

La primera notcia documental de Xbia sn del temps de Jaume II, degut a la necessitat de reforar la frontera sud, motivat per la guerra amb Castella (1296) i les rzzies provinent del Regne de Granada que podrien rebre l'ajut de la poblaci mudjar de la zona.

En 1397 s'otorga a Xbia el ttol de Vila, amb Consell i terma, per continua dependent del Comtat de Dnia. El segle XV hi ha una recuperaci i un augment de la poblaci, i certa prosperitat, cosa que indica l'ampliaci del recinte emmurallat.

A cause del creixement continu d ela poblaci i del atacs berberiscos, s'aconsella constriur una fortalesa, aquesta ser l'esglsia-fortalesa de Sant Bertomeu, al centre de la vila. L'altre assupmte que preocupava els habitants de Xbia era la pesta, per no en result excssivament afectada: el 1510 tenia 930 habitants i un segle desprs duplicaria aquesta xifra.

En 1609 s'efectua l'expulsi dels moriscos, afectant greument a tota la comarca, per Xbia en ser lloc de "cristians vells" no result afectada.

Durant la Guerra de Successi, Xbia participa en el bndol borbnic. Per aix, acabada la guerra obtindr priviliegis, ttols i una concessi per al port per poder exportar mercaderies i fruits del pas, convertint-se en el motor de l'economia del municipi.

L economia de la poblaci, fonamentalment agrcola, es basava en els cultius de sec: blat, ametller, vinyer, garrofer i olivera. Un altre cultiu a destacar s la pansa, que al segle XIX es convertir en la principal exportaci.

La Guerra del francs afectar a Xbia amb incursions de l'exrcit napolenic aquarterades al Castell de Dnia.

A partir de la segona meitat del segle XIX, la producci, elaboraci i exportaci de pansa es convertir en el motor de l'economia, grcies a un fort augment de la demanda dels mercats nord-europeus i americans, la qual cosa comporta l aparici d una burgesia mercantil local. Una mostra d'aquesta puixana s l'enderrocament de les muralles el 1873 i l'eixamplament del poble.

Aquest creixement continuar fins l'aparici de la filloxera, causant la ruina del camp. El municipi seguir sent agrcola fins els anys seixanta del segle XX, en qu el turisme fa l'aparici (la construcci del Parador), fins els nostres dies en qu s'ha convertit en un centre turstic.

 Geografia .
El Montg: Estimada muntanya dels habitants de Xbia. S'ala sobre la poblaci a prop dels 753 metres a la vessant nord protegint-la del vent de tramuntana. Al Montg hi ha una cova espectacular i un avenc de ms de cent metres de fondria.
El Montg, juntament amb la Segria i la Serra de Brnia, s una muntanya emblemtica del Pas Valenci. Facilment visibles des de la mar, sn i han sigut referent i punt de referncia per als mariners valencians i mallorquins.

 Demografia .


 Poltica .












 Monuments i elements d'inters .

L'Esglsia de Sant Bertomeu, esglsia gtica construda fonamentalment al segle XVI. s una gran cosntrucci qiue combina la funci d'esglsia amb la de fortalesa (amb grans murs i matacans).

Hi existeixen nombroses torres que servien per a la protecci de la costa dels atacs pirtics, des d'elles es comunicava a la poblaci que s'anava a produir un atac. Sn la Torre Albardesa, la Torre Bolufer, la Torre Capsades, la Torre Ambolo o del descobridor, la Torre del Portitxol o del cap de Sant Mart, la Torre de la Granadella, la Torre Pelleter o del Pardalet i la Torre Torroner. S'ha de dir que poques es conserven en un estat adequat, i altres sn de propietat privada.

Els Molins de la Plana, antics molins fariners del s.XIV aprox.

El Monestir Mare de Du dels ngels, monestir jernim situat a la plana, prop del Cap de Sant Antoni.

Les diferents ermites repartides pel terme: Ermita de Jess Natzar (el Calvari, segle XIX); ermita de santa Llcia (situada sobre un tur de 163 metres, del s. XIV-XV); ermita del Ppul (origen al s.XIII, modificacions al XVIII i reformes al XX);

El casc antic de la vila, que conserva cert aire medieval mediterrani, amb palaus i grans cases (l'ajuntament, el Palau d'Antoni Banyuls, actual Museu Soler Blasco, la Casa Bolufer, el Palau dels Sapena, etc);

Esglsia de la Verge del Loreto, construcci moderna (per amb el precedent d'una esglsia anterior) situada al Port. El seu sostre imita la forma del casc de les embarcacions, a l'exterior fa gran s del formig armat en els pilars.


 Llengua .
El parlar dels habitants de Xbia s el valenci. Aquest parlar presenta peculiaritats lxiques comunes al catal de les illes i una exagerada pronunciaci de les vocals obertes: Els xabiencs sovint reben el malnom de "sabocs". L'harmonia voclica s freqent al parlar dels xabiencs i, a ms a ms, s molt pronunciada per l'obriment de la vocal tnica precedent.

 Lxic local .
Unes paraules que diferencien aquest poble dels de la seua rodalia sn bogamar (eri de mar), aqu (frequent a la comarca, a diferncia del valenci "ac"), volta (vegada), etc. Hi ha moltes ms paraules de probable procedncia mallorquina, en conseqncia de la repoblaci feta en gran part per aquest grup.

 Gastronomia .
 Putxero: Cuinat al mateix perol on es barretgen llegums i carns. El ms caracterstic del putxero de Xbia s la pilota (caire de mandonguilla) i la pilota dola (feta de ametlla).
Paella: De tots els tipus. Preferentment marinera, paella d'aladroc, arrs a banda, arrs a la marinera.
Coca de verdures: Paregut a la "pizza" italiana coberta d'oli i anxova o melva, ceba, pebrera i tomaca.
Coques de dacsa: Coques farcides de tomaca i anxova.
Polp sec: Polp deixat a assecar-se a l'aire lliure. Una volta sec es torra directament sobre la flama del foc i se serveix tallat a trossos amb oli d'oliva.
 Capellanets secs: Bacall secat. Es torra sobre la flama i se serveix a trossets amb oli d'oliva.
Mistela: Molt valorada a Xbia aix com a les poblacions venes del Poble Nou de Benitatxell i Teulada.
Arrs calds: Amb spia, xones (caragols), rap, conill, etc.
Pastissets d'ametlla. Tpics de Nadal.
Bunyols: Fets de carabassa i fregits amb oli i coberts de sucre.

 Esports .
El microclima de Xbia permet  practicar esports de aire lliure durant tot l'any sense patir les inclemncies de l'oratge. A Xbia es por fer senderisme i ciclisme per rutes especfiques marcades i ben senyalitzades.
Tamb es poden practicar esports aqutics; surf, windsurf, submarinisme, vela, pesca, etc.

Fotografies.



 Enllaos externs .

 Ajuntament de Xbia.
 Web turstica de Xbia.
 Museu Soler Blasco;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26873" title="Els Poblets" nonfiltered="1292" processed="1290" dbindex="11373">


Els Poblets s un municipi del Pas Valenci de la comarca de la Marina Alta.

La histria del municipi es remunta a l'poca romana, quan ac es va installar una fbrica d'mfores de la qual hui queden escasses restes, a banda d'un solar on s'han musealitzat alguns d'ells. El nom "els Poblets" va nixer a partir de la uni de dos municipis: Setla i Mira-rosa i Miraflor, fa un parell de dcades. Previament s'havien unit sota el nom de Els Llocs, abans de tornar a seperar-se. Hui en dia s una poblaci amb dos nuclis que coincideixen amb els pobles abans dits i un gran nombre d'urbanitzacions turstiques.



A l'octubre de 2007 els Poblets era un dels municipis de la Marina Alta que ms pat els efectes de la inundaci del riu Girona, que passa enmig del nucli urb. Neg gran part del poble i caus importants desperfectes al llit de riu i els ponts a ms de malmetre diverses cases i carrers.

Els Poblets s un municipi histricament lligat a El Verger, que es troba conectat amb el primer pel riu, diverses carreteres, i un carril bici. Grcies a la construcci de diverses urbanitzacions, els dos pobles es confronten sense gaire horta entremig.
 

 Enllaos externs .

 Web d'informaci i discussi sobre els Poblets;
 Web de l'Ajuntament de Els Poblets.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26877" title="Eix del mn" nonfiltered="1293" processed="1291" dbindex="11374">
L'eix del mn s l'eix de rotaci de la esfera celest i s parallel a l'eix de rotaci de la Terra. Tal eix talla l'esfera celeste en dos punts, els pols celests: el que es veu en l'hemisferi nord, per trobar-se per damunt de l'horitz s el pol nord celest; diametralment oposat a ell i no visible per trobar-se per davall de l'horitz est el pol sud. L'esfera celeste gira en 24 hores en la direcci est-oest.

El desplaament dels pols, encara que lent era conegut per Hiparc, constituint el fenomen Precessi dels equinoccis. A causa de la xicoteta amplitud de tal desplaament en moltes aplicacions l'eix del mn pot considerar-se com fix.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26878" title="Comtat d'Alscia" nonfiltered="1294" processed="1292" dbindex="11375">
Alscia fou un comtat de l'edat mitjana, dividit en dues branques, Alta i Baixa Alscia. La primera va passar a Chartres i la segona va ser absorbida per Lorena i Vaudemont.

Ducs i comtes d'Alscia.

Comtes de la branca de Baixa Alsacia.

 Etic I, duc d'Alscia   662 - 690 ;
 Etic II, Comte de la Baixa Alscia   c. 723 (fill);
 Alberic, Comte de la Baixa Alscia    c. 735 (fill);
 Eberard I, Comte de la Baixa Alscia  c.  777, (fill);
 Hug el desconfiat, Comte de Tours i de la Baixa Alscia  ?-839 (de la branca de l'Alta Alscia);
 Meginard I, Comte d'Hamalant   C. 839-844  (fill de Eberard);
 Eberard II, Comte de la Baixa Alscia    844-864 (fill);
 Eberard III, Comte de la Baixa Alscia  864-920  (fill);
 Hug III de Hohenburg, Comte de la Baixa Alscia   920-940 (fill);
 Eberard IV, Comte de la Baixa Alscia  940-966 (fill);
 Hug IV, Comte de la Baixa Alscia i d'Egisheim  966-984, (fill);
 Gerard I,  Comte d'Egisheim ?   abans 1009 (germ);
 Eberard V, Vescomte de la Baixa Alscia   984-999 (fill d'Hug IV);
 Hug V, Comte de la Baixa Alscia i l'alta Lorena 999-1049, (fill);
 Gerard III, Comte d'Alsace i Duc de la Baixa Lorena  ?- 1045, (net de Hug V i fill de Gerard II, Comte d'Egisheim  1009-1038);
 Gerard III, Comte d'Egisheim  1038-1075;
 Heilwig  1075-1118 comtessa d'Egisheim;
 Gerard I comte de Vaudemont  (marit, i fill de Gerard IV);
 Gerard IV, Comte d'Alsace, comte de Chtenois, Duc de l'Alta Lorena  1049-1071 (fill de Gerard III);
 Dieteric II (Thierry el Valent), Duc de l'Alta Lorena  (fill de Gerard IV i germ de Gerard I de Vaudemont)  1071-1115;
 Sim I d'Alscia, duc de Lorena  (fill)  1115-1139;

Vegeu Lorena;

Comtes de la branca de l'Alta Alscia.

 Etic I, duc d'Alscia, c. 690;
 Adalbert I, Duc d'Alscia  c. 722,  (fill);
 Luitfrid I, Duc d'Alscia c. 767 (fill);
 Luitfrid II, Comte de l'Alta Alscia  c. 802, (fill);
 Hug "el desconfiat", Comte de Tours i de la Baixa Alsacia  ?-839, (fill);
 Luitfrid III, Comte de l'Alta Alscia  (fill)  ?
 Hug I, Comte de Bourges, Auxerre i Nevers    c. 853 (fill);
 Esteve, Comte de Bourges,  853-864  (fill);
 Hug II, Comte de Bourges, 864-892 (fill);
 Riquilda I,  892-? (filla);
 Tibaud, Vescomte de Troyes  ?    (marit);
 Riquilda II (filla de Hug d'un segon matrimoni)  ?
 Tibaud, Comte de Chartres  i de Bourges ;

Vegeu tamb.
 Chartres;


 Enllaos externs .
 El Sundgau a l'Edat Mitjana;
 Dinastia de Lorena;
 Tercera dinastia d'Anjou;
 Dinastia de Vaudmont;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26879" title="Vertical" nonfiltered="1295" processed="1293" dbindex="11376">
En cada punt de la superfcie terrestre, la direcci de la plomada determina la vertical del lloc, les interseccions de la qual amb la esfera celest reben els noms de zenit i nadir.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26880" title="Zenit" nonfiltered="1296" processed="1294" dbindex="11377">

Es denomina zenit a la intersecci entre la vertical de l'observador i l'esfera celest que queda per sobre de l'observador. O siga, si imaginem una recta que passa pel centre de la terra i per la nostra ubicaci en la seva superfcie, el zenit es troba sobre eixa recta, per damunt dels nostres caps. 

En direcci contrria, just per sota de l'observador, es troba el nadir, que seria el zenit per a un observador situat en un punt antpoda de la nostra ubicaci.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26881" title="Nadir" nonfiltered="1297" processed="1295" dbindex="11378">
Es denomina nadir a la intersecci entre la vertical de l'observador i l'esfera celest que queda per sota de l'observador. O sigui, si imaginem una recta que passa pel centre de la terra i per la nostra ubicaci en la seua superfcie, la nadir es troba sobre eixa recta, per sota dels nostres peus. 

En direcci contrria, just per sobre de l'observador, es troba el zenit, que seria el nadir per a un observador situat en un punt antpoda de la nostra ubicaci.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26887" title="Urianhai" nonfiltered="1298" processed="1296" dbindex="11379">
Urianhai s el nom de la Repblica de Tuva abans de 1919.

La regi del Urianhai, es va rebellar contra la Xina el 1885. El 1911 en enfonsar-se l'imperi xins els nacionalistes es van fer els amos de tot el pas i van ser independents del 1911 al 1914, quan van demanar el protectorat rus. Urianhai es va posar sota protectorat rus el 17 d'abril de 1914 amb el govern nacionalista feudal al seu front. La seva bandera (ja d'abans del 1911) es creu que era blava amb la roda budista (Xakra) daurada.


 
El govern de l'Urianhai fou enderrocat el 1917 i l'administraci local feudal va desaparixer grcies a revolucionaris russos. Un govern menxevic (que es va dir administraci provisional de l'Urianhai) va actuar per uns mesos el 1917 per el 1918 fou substitut per un govern bolxevic (anomenat Comuna de treballadors russos de l'Urianhai). El pas fou de facto annexionat a Rssia encara que de "jure" es mantenia el protectorat. 

El mar de 1919 els xinesos van reocupar el pas i el van annexionar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26889" title="Horitz" nonfiltered="1299" processed="1297" dbindex="11380">

L'horitz s la lnia que separa el cel de la terra, o de l'aigua si ens trobem a la vora o al mig del mar. De forma ms precisa, s la lnia que divideix totes les direccions que es poden observar en dues categories: les que intersecten la Terra, i les que no ho fan.

En molts llocs, l'horitz verdader est ocult per arbres, edificis, muntanyes, etc. En aquest cas, l'intersecci resultant de la Terra i el cel s coneix com a horitz visible. Tanmateix, si ens trobem en un vaixell al mar, l'horitz verdader s escandalosament aparent. 

Histricament, la distncia a l'horitz visible ha estat extremadament important ja que representava la mxima distncia de comunicaci i de visi abans de la invenci de la rdio i la telegrafia.

Horitz geomtric.
En molts contexts, i en particular en el dibuix en perspectiva, la curvatura de la Terra se sol ignorar i l'horitz es considera la lnia terica a la qu convergeixen tots els punts d'un pla horitzontal (quan sn projectats en el pla del dibuix) a mesura que la distncia a l'observador creix. Cal notar que per a un observador a prop del terra, la diferncia entre aquest horitz geomtric (que assumeix un terra perfectament pla i infinit) i l'horitz verdader (que assumeix una superfcie terrestre esfrica) s gaireb imperceptible. s a dir, si la Terra fos perfectament plana, encara hi hauria una lnia d'horitz visible, i per a observadors prop del terra, la seva posici i aparincia no serien significativament diferents de les que veiem en una Terra corba.

Horitz astronmic.
En astronomia, l'horitz s el pla horitzontal que passa a travs dels ulls de l'observador. s el pla fonamental del sistema de coordenades horitzontals, el lloc geomtric dels punts que tenen una altura de zero graus. En aquest context, l'horitz pot ser considerat un pla en l'espai, ms que una lnia.

La intersecci d'aquest pla amb l'esfera celeste s un cercle mxim perpendicular a la vertical i per tant a 90 del zenit de l'observador. Aix ser vlid mentre ens trobem al nivell del mar o en un plana. Si ens trobem dalt d'una muntanya o en un avi, l'horitz formar un angle d'una mica ms de 90 respecte al zenit, depenent de l'altura a la que ens trobem.

Clculs.
A la Terra, la distncia a l'horitz en una plana (estant al nivell del terra o dalt d'una torre, o des d'un avi) o en una muntanya rodejada de planes, s aproximadament
 quilmetres;

on h s l'alada en metres dels ulls de l'observador.

Exemples:
estant a terra amb h = 1,70 m, l'horitz es troba a una distncia de 4,7 km;
estant sobre un tur o una torre de 100 m d'alada, l'horitz es troba a una distncia de 36 km;

Per a aquests exemples s'han considerat condicions ideals d'observaci. Evidentment, la distncia de visi depn tamb de les condicions meteorolgiques.

Per a calcular a quina altura per sobre l'horitz es troba la punta d'una torre, el mstil d'un vaixell o el cim d'un tur, noms cal afegir la distncia de l'horitz a aquesta altura.

Exemple:
estant a terra amb h = 1,70 m, es pot veure, si el temps ho permet, la punta d'una torre de 100 m d'alada a 41 km de distncia.

Aquesta frmula s vlida mentre h sigui molt ms petit que el radi de la Terra (6.371 km). La frmula exacta per a la distncia des del punt d'observaci a l'horitz, aplicable incls per a satllits, s

;

on R s el radi de la Terra i tant R com h sn en quilmetres

Una frmula diferent s aquesta

;

Aquesta frmula dna la distncia de la longitud d'arc s al llarg de la superfcie corba de la Terra fins a la part inferior de l'objecte, mentre que la frmula de dalt s per a la distncia de la lnia de visi fins a la part superior de l'objecte. Ambdues frmules donen el mateix resultat quan l'altura de l'objecte s negligible comparada amb el radi terrestre.

Vegeu tamb.
Horitz cosmolgic;
Horitz d'esdeveniments;

Enllaos externs.
La volta celeste i el concepte d'horitz ;
Derivaci de la distncia a l'horitz ;
Derivaci de la distncia a l'horitz (amb respostes a algunes preguntes) ;
L'horitz en la pintura ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26893" title="Tannu Tuva" nonfiltered="1300" processed="1298" dbindex="11381">

Tannu Tuva va ser el nom de la Repblica de Tuva de 1921 a 1930. Del 1930 al 1946 va restar independent sota el nom de Repblica Popular de Tuva (Tuva Arat) i el 17 d'agost de 1944 va sollicitar l'ingrs a la Federaci Russa (una de les repbliques de la Uni sovitica) petici que va ser acceptada el 13 d'octubre de 1944, ingressant com a regi autnoma de Tuva. Fou convertida en repblica socialista sovitica autnoma el 10 d'octubre de 1961.

Histria.

L'any 1921 els mongols i les forces dirigides pel tinent general Roman Ungern von Sternberg van expulsar als xinesos de Monglia. Las forces xineses tanmateix es van retirar de Sibria on havien anat (al Transbaikal) junt amb les forces aliades i especialment junt amb les del Jap. Llavors la secci local al Urianhai del partit comunista rus, format per treballadors russos al pas, que tenia el suport dels bolxevics de Rssia, va iniciar la revolta al territori, i es va fer amb el poder expulsant la petita guarnici xinesa, i proclamant la Repblica Popular de Tannu Tuva. El partit comunista es va convertir en Partit Revolucionari Popular de Tuva. Els bolxevics van reconixer la repblica i van renunciar formalment als seus drets al protectorat. La primera bandera fou vermella amb un disc blau al centre i la xacra daurada (anomenada Khorlo) dins el disc. El 1926 es va adoptar la bandera vermella amb l'escut nacional al centre. Fou nomenat primer ministre Kuular Donduk.

Kuular instaur el budisme com a religi oficial de l'estat i intent limitar les propagandes provinents de Rssia. Tamb tract d'establir llaos amb Monglia. Rssia s'alarm cada cop ms per aquestes iniciatives i eventualitats fins al punt en qu, l'any 1929, el primer ministre Kuular fou arrestat i executat. A Rssia mentrestant (1930) cinc membres de la KUTV (Universitat Comunista de l'Est), el mateix grup que ajustici a Kuular, foren designats comissaris extraordinaris de Tuva. La llei incondicional del govern de Stalin purg el Partit Comunista de Tuva, aproximadament una tercera part dels seus membres i impuls la collectivitzaci agrcola cap a l'interior del pas, tradicionalment nmada. El nou govern tract d'eliminar les religions del pas, una poltica animada per Stalin. Evidncies de l'xit d'aquestes accions poden ser vistes a la caiguda del nombre de lames a Tuva: al 1929 hi havia 25 lamaristes i prop de 4.000 lames i xamans, al 1931 hi havia tan sols un lamarista, 15 lames i aproximadament 725 xamans. Les temptatives de la supressi de la tendncia nmada foren ms difcils. Un cens de 1931 demostr que el 82.2% dels tuvans eren nmades. Salchak Toka, un dels comissaris extraordinaris, fou nomenat Secretari General del Partit Popular Revolucionari de Tuva al 1932. Es quedaria al poder fins la seva mort (1973).





Una primera constituci fou adoptada el 24 d'abril de 1924 i establia una repblica sota protecci de la Uni Sovitica. El 24 de novembre de 1926 es va promulgar una nova constituci. El 28 de juny de 1930 es va promulgar la tercera constituci i en aquest mateix any es va introduir l'alfabet llat. El nom del pas va passar a ser Repblica Popular de Tuva (Tuva Arat) i el nou home fort del pas fou el comunista Saltxak Toka. El khorlo com a part del emblema nacional fou suprimit (18 d'octubre de 1930). L'any 1943 es va adoptar l'alfabet cirllic. 

Tannu Tuva entr a la Segona Guerra Mundial amb els aliats el 25 de juny de 1941, tres dies ms tard que la Uni Sovitica. L'11 de octubre de 1944 amb l'aprovaci del Khural (el Parlament) de Tuva, Tannu Tuva fou incls a la URSS com a "Oblast Autnom de Tuva". A Toka se li entreg el ttol de Primer Secretari del Partit Comunista de Tuva. Tuva fou una repblica autnoma (Tuva ASSR dins de la SFSR Russa) des del 10 de octubre de 1961 fins al 1992.  

La Repblica Popular de Tuva s formalment coneguda com a Repblica de Tuva dins de Rssia. Hi ha hagut negociacions sobre la restauraci de la sobirania de Tuva (la qual cosa s formalment possible), no han tingut cap impacte de moment, degut a la dependncia nacional de l'economia russa i, en menor mesura, la "russificaci" de la poblaci (encara que el 75% de la poblaci pertany al grup tnic tuvini).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26896" title="Allau" nonfiltered="1301" processed="1299" dbindex="11382">

Una allau s una massa de neu que cau i es precipita avall pel vessant d'una muntanya. Metafricament, la paraula tamb s utilitzada per descriure una acumulaci de fets en un moment determinat.

Tipus.
Les allaus de neu es produeixen quan es perd sustentaci. Aquesta prdua de sustentaci i el allau conseqent pot ser espontnia o provocada.

Allaus espontnies.
Es produeixen per una sobreacumulaci de neu o per un canvi en les condicions de la massa de neu.



Les sobre acumulacions es produeixen en temps de nevades importants i sn normalment de neu pols nova. En aquesta categoria entrarien les continues purgues que es produeixen als llocs amb ms pendent de les muntanyes, a les crestes i a les canals ms dretes, on la neu no troba a penes sustentaci i que per tant es buiden molt sovint.

Les allaus espontnies poden ser causades tamb per una alteraci de les condicions que mantenien estable la massa de neu.

Els augments de temperatura i la pluja sn les alteracions ms freqents i afecten a la neu de qualsevol qualitat: la neus pols perqu augmenta de pes relatiu en superfcie fins al punt que les capes inferiors no la poden suportar. Les grans plaques de neu ventada perqu es trenquen en una lnia donada, a partir de la qual la placa llisca avall. La neu primavera o humida perqu augmenta la seva fludesa i llisca sobre altres capes de neu endurida, sense transformar, i fins i tot sobre el mateix sl, anomenant-se llavors  allau de fons .

D'entre els allaus espontanis, els ms perillosos sn els de neu pols: es desencadenen en un punt prou alt de la muntanya i aix que baixen incrementen el seu volum i la velocitat de baixada pot arribar als 200 Km/h. La combinaci de massa i velocitat fan que siguin enormement destructius, grans arbres i boscos sencers son desarrelats i asclats per l'empenta de la neu, roques de qualsevol mida son arrancades del seu llit i empeses avall. s freqent que quan una allau de neu pols arriba al fons de una vall no massa ampla, colgui els rius i torrents i arribi a remuntar (per inrcia) la vessant oposada. s molt poc probable que persones o animals abastats per un allau de neu pols puguin sobreviure. Ara b, com aquestos allaus se produeixen regularment als mateixos llocs, sovint evidents, s evitable romandre a la zona que poden afectar.

Aquesta regla t, per, excepcions. Aix, el gener de 1996 als Pirineus es van produir nombrosos allaus de neu pols de grans dimensions que van arrasar zones infreqents. Tamb als Alps, on a ms van causar serioses prdues de vides e installacions.

Les allaus espontnies de placa i els de neu humida sn molt menys perillosos, ja que el seu abast es molt menor, aix com el seu volum i velocitat.

Allaus provocades.
Normalment  en el cas d'allaus provocades en neu pols  la crisi es produeix per sobrecarrega, quan una o varies persones o animals trepitgen una superfcie nevada prou pendent. El seu pes fa que se superi el equilibri anterior a la sobrecarrega i la massa de neu es desploma, primer per sota el lloc de pas, per immediatament tamb per sobre, ja que perd la seva sustentaci inferior. Els ssers que han provocat l'allau son inevitablement arrossegats i la seva supervivncia improbable.

A mes del gruix de neu i del grau de la pendent existeixen altres factors a avaluar al travessar pendents exposades:  el mes important  es l'existncia de varies capes de neu, que poden restar poc cohesionades entre si, degut a densitats diferents i tamb a temperatures diferents, donant lloc en aquest darrer cas al que s'anomena  fractura trmica .

Existeixen sobrecarregues provocades naturals per infreqents: la caiguda d'ampits de neu es la mes clssica.

El mateix pas de persones, quasi sempre amb esqus i costa amunt, pot tallar la superfcie de les plaques de neu formades pel vent. Si la pendent se suficient,  la placa lliscar avall com en el cas de la ruptura espontnia. Naturalment en aquest cas si que sn perilloses les allaus de placa, ja que arrossegaran a l'esquiador que el provoca i als que estiguin al seu voltant. Sn el cas d'allaus provocades ms freqents. A condici d'un rescat mes rpid que el temps d'asfxia o d'hipotrmia s possible la supervivncia.

Les allaus provocades en neu primavera, humida i pesada, que sn freqentment causats per els esquiadors en descens, sn els menys perillosos: la seva velocitat es molt lenta i el seu abast tamb, el que fa possible i senzill evitar la seva trajectria.

Escala de perill.

A les activitats hivernals de muntanya els allaus no es poden evitar si no s amb un correcte coneixement del medi i una avaluaci contnua del terreny, sn un dels perills objectius en la prctica de l'alpinisme i singularment de l'esqu de muntanya.

A tot arreu on es practiquen aquests dos esports es publiquen (amb dades obtingudes diriament agafant mesures sobre el terreny) uns "butlletins de neu" on es valora el risc d'allaus a una zona determinada, d'acord a una "escala de perill" amb els segents valors, que son homogenis a tot Europa:

 Feble: El mantell nival es ben estabilitzat a la majoria dels pendents. El desencadenament d'allaus s poc probable i noms en alguns pendents drets. ;
 Moderat: El mantell nival est moderadament estabilitzat en alguns  pendents suficientment drets. A la resta est ben estabilitzat. s possible el desencadenament d'allaus sobretot per una sobrecrrega forta i en alguns pendents d'orientaci i altitud indicats. No son probables caigudes espontnies d'allaus de gran mida.
Marcat: El mantell nival est entre moderadament a feblement estabilitzat en nombrosos pendents prou drets. s possible el desencadenament d'allaus fins i tot per una sobrecrrega feble en nombrosos pendents. En algunes situacions sn possibles les caigudes espontnies d'allaus que poden ser de mida mitjana o gran.
Fort: El mantell nival est feblement estabilitzat a la major part dels pendents suficientment drets. s probable el desencadenament d'allaus fins i tot per una sobrecrrega feble i en nombrosos pendents. En algunes ocasions, s'han d'esperar nombroses caigudes espontnies d'allaus de mida mitjana o gran.
Molt Fort: La inestabilitat del mantell nival s generalitzada. Hi haur nombroses caigudes espontnies de grans allaus, fins i tot en pendents poc drets.

Recerca i rescat de vctimes d'allaus.

Existeixen materials i tcniques que ho permeten. El ms important s l'anomenat ARVA (del francs Appareil por la Recherche de Victimes des Avalanches) que es un aparell electrnic emissor receptor de senyals de radio i que els esquiadors porten subjectat al pit. La seva funci es permetre la rpida localitzaci d'un cos ensorrat a la neu. 

Modernament s est experimentant amb un element autoinflable que ja seria capa d'evitar que la vctima quedes ensorrada, fins i tot romanent en superfcie de la neu en moviment.

Igualment, els bastons tipus sonda i les pales per treballar a la neu poden facilitar la localitzaci i el rescat de vctimes.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26899" title="Tuv" nonfiltered="1302" processed="1300" dbindex="11383">

Tuv o Tiv, tamb transcrit Tyv (en rus                  , Respblika Tiv; en tuvini                , Tiv Respblika), s una de les repbliques (subjecte federal) constituents de la Federaci Russa. s situada al centre de l'sia, a la part meridional de Sibria. Limita al sud i a l'est amb Monglia, al nord-est amb la repblica de Buritia i la provncia d'Irkutsk, al nord amb el territori de Krasnoiarsk, al nord-oest amb la repblica de Khakssia i a l'oest amb la repblica de l'Altai. T una extensi de 168.606 km2 i una poblaci (l'any 2002) de 305.510 habitants. La capital s Kizil (tamb transcrit Kyzyl).


Repblica muntanyosa limitada per les serralades del Saian Occidental al nord i el Tannu Ola al sud, a la frontera mongola. A l'oest s'alcen les muntanyes de l'Altai. El pas est travessat pel riu Ienissei (aqu anomenat Ulug-Khem), que neix a Kyzyl en la confluncia del Bii-Khem (o Gran Ienissei) i el Kaa-Khem (o Petit Ienissei).

Segons dades oficials, ms de dos teros de la poblaci sn d'tnia tuviniana o tuva, poble monglic que parla una llengua d'origen turqus; altres tuvinians viuen a Monglia i a la Xina. La resta de la poblaci de la repblica est formada per russos.  

L'economia de la regi es basa en la indstria (fusta, metall, materials de construcci), l'agricultura (cereals) i l'extracci de matries primeres (asbest, cobalt, carb, sal). A la regi central, la ms habitada, hi ha els centres industrials de Kyzyl, Ak-Dovurak i Txadan, i s una zona rica en cereals (blat, ordi, mill) i ramaderia (ovelles, cabres); el sud s tamb una regi ramadera, i el nord-est s una rea boscosa en qu l'economia est basada en l'explotaci forestal, la cacera, la cria de crvols i la pesca. 

 Grups tnics .
Segons el Cens rus (2002), els tuvinians, sn el 77% de la poblaci de la repblica. Altres grups sn els russos (20,1%), komis (1.404, o 0,5%), i d'altres grups menors, cadascun amb menys del 0,5% de la poblaci total.

Les llenges oficials sn el tuvini i el rus.

 Bandera .
La seva bandera va sortir d'un concurs convocat pel govern el 1991. Fou dissenyada per Oyun-ool Sat, mestre d'art, i adoptada oficialment el 17 d'agost de 1992, essent consagrada pel Dalai Lama el 18 de setembre de 1992. El groc simbolitza la riquesa i el budisme; el blanc, els sentiments nets; el blau representa el cel de Tuva i el coratge i la fermesa de la gent, i s el color dels nmades mongols i turcs; les franges representen la confluncia dels rius Bii-Khem i Kaa-Khem a Kyzyl, on formen l'Ulug-Khem o Ienissei.


 Histria .
El 1207 la regi fou conquerida per Genguis Khan i va passar a la dinastia xinesa dels yuan. Al segle XVIII pertanyia a l'Imperi Manx. Tuva s'hi va revoltar el 1885; els nacionalistes van aconseguir el poder en enfonsar-se l'Imperi xins el 1911; el 1914 es va posar sota protectorat de Rssia. El 1917 s'hi va establir un govern provisional proper als revolucionaris de Petrograd, que va ser substitut al comenament del 1918 per una comuna de treballadors d'orientaci bolxevic. El 1919, en plena contrarevoluci a la Sibria, els xinesos van reocupar el pas i el van annexionar, sense la ms minsa autonomia. Amb les victries bolxevics a la Sibria, els comunistes locals, la majoria russos, es van revoltar, en van expulsar els xinesos i van proclamar la Repblica Popular de Tannu Tuva, dirigida pel Partit Revolucionari Popular de Tuva (abans, la secci local del Partit Comunista rus), que el 1924 va demanar el protectorat de la Uni Sovitica. El 1930 va prendre el nom de Repblica Popular de Tuva (Tuva Arat), i el 1944 va ingressar a Rssia com a regi autnoma. El 1961 fou ascendida a Repblica Socialista Sovitica. El 1992, arran de la dissoluci de la Uni Sovitica, va esdevenir una repblica constituent de la Federaci Russa.



 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26902" title="Ginebr" nonfiltered="1303" processed="1301" dbindex="11384">

El ginebr (Juniperus communis ssp. nana, o ssp. alpina) s un arbust de la famlia de les cupresscies, semblant al ginebre, per ms petit.

 Descripci .
A diferncia del ginebre com (Juniperus communis L. ssp. communis) que pot arribar als 6 metres d'alada, el ginebr s un arbust prostrat amb les branques quasi horizontals de manera que pren un aspecte rabassut. Tamb les fulles sn ms amples i ms curtes i solen estar disposades de 3 en 3 i tenen pel costat de sobre una ratlla blanca. Els fruits que neixen a les axilles de les fulles sn al madurar d'un color blau negrenc, i es fan servir com a espcia per a cuinar plats de carn.

 Hbitat .
Matollars i boscos de l'estatge subalp. A Catalunya, a ms dels Pirineus, el podem observar, ms escs, als cims del masss del Montseny. Es troba principalment formant matolls amb blec o boixerola, i com a part del sotabosc dels boscs de pi negre, amb el neret i el nabiu.

 Floraci .
Mar-Maig.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26911" title="Obrint Pas" nonfiltered="1304" processed="1302" dbindex="11385">

Obrint Pas s un grup de msica en valenci, procedent de Valncia (Pas Valenci). La seua msica s una barreja de rock, ska, hardcore i reggae amb melodies tradicionals en qu destaca la dolaina. Les seves lletres tracten temes diversos, encara que prenen protagonisme els que giren entorn de qestions com la independncia, la defensa del catal, l'antifeixisme o l'antirracisme.

Histria.
 

Obrint Pas es va formar l'any 1993, quan un grup d'amics establ contacte a l'institut Benlliure de Valncia. El 1994 enregistraren la seua primera maqueta amb la qual van participar a la fase final del III Tirant de Rock, del que van resultar guanyadors. Com a premi el grup particip amb tres canons en el CD compartit Tirant de Rock. El novembre del mateix any i amb els propis mitjans, enregistren una segona maqueta, La nostra hora, a la que seguiria una tercera maqueta, publicada l'any 1995 amb el ttol de Recuperant el somni. Durant els anys posteriors, la banda participa en diversos festivals i concursos que ajuden a consolidar la seua msica.

El primer disc arrib el 1997 amb el nom de La revolta de l'nima (compost per cinc peces i autogestionat per la prpia banda), dins del segell 45 revolucions, creat pels mateixos Obrint Pas. Desprs, editaren Obrint pas (2000), el primer disc amb la discogrfica Propaganda pel Fet. El grup es va consolidar amb Terra (2003), un treball on augmentaren les seves influncies de tpus folk, incloent estils com la cmbia; posteriorment enregistraren La flama (2004), amb el qual es projectaren a altres pasos. El seu cinqu treball va ser un disc en directe, En moviment! (2005), acompanyat del DVD Un poble en moviment! enregistrat al concert que tingu lloc al Campus de Tarongers de la Universitat de Valncia amb motiu de la festivitat del 25 d'abril en homenatge a l'Ovidi Montllor.

L'any 2006 portaren a cap la gira Internacionalista Tour 2006, que els dugu pel nord d'Espanya, pasos de tot Europa i alguns pasos d'Amrica del Sud.

A l'abril de 2007 el grup va publicar el seu sis disc, "Benvingut al parads",  enregistrat al Mas Nou de Cinctorres i que compta amb la collaboraci de nombrosos artistes i grups com ara Miquel Gil, La Gossa Sorda o Pep Gimeno "Botifarra". El disc ha estat editat per Propaganda pel Fet i inclou un DVD amb imatges de l'enregistrament del disc i de la seva gira Internacionalista Tour 2006.

El novembre del 2007, es public el llibre Del Sud. El Pas Valenci al ritme dels Obrint Pas (Editorial Mina), el primer llibre on aquest grup t un paper protagonista. Es tracta d'un treball a mig cam entre el reportatge periodstic i l'assaig literari que explica els darrers quinze anys d'histria del Pas Valenci a nivell poltic, social i cultural, a travs de les canons i la trajectria del grup. Els autors sn els periodistes valencians Antoni Rubio i Hctor Sanjuan.

El 7 de Novembre del 2008, al Blog del Grup destacava la notcia del primer llibre de ficci escrit per Xavi Sarri anomenat Histries del Parads i publicat per l'Editorial Bromera. Un llibre que conta vint i cinc histries que ocorren simultniament a diferents punts del planeta.

Discografia.

Maquetes.


lbums.


Altres.
 Tirant de Rock - 1994;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del grup;
 Bloc oficial del grup;
 Diari de Gira;
 Entrevista a ritmes.net;
 fotolog del grup;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26915" title="Cercle horari" nonfiltered="1305" processed="1303" dbindex="11386">
Els cercles horaris sn els cercles mxims de la esfera celest que passen pels pols celests: pol nord celest i pol sud celest. En particular el meridi del lloc s un cercle horari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26916" title="Meridi celeste" nonfiltered="1306" processed="1304" dbindex="11387">
En astronomia, el meridi del lloc, o meridi celest, s s un cercle mxim que passa pel zenit i el pol nord. La intersecci del meridi i l'horitz determina una lnia sobre el pla horitzontal anomenada meridiana, la seua intersecci amb l'esfera celeste determina els punts cardinals nord i sud. El seu perpendicular talla a la esfera celest en els punts cardinals est i oest. L'origen dels azimuts s el punt cardinal sud.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26928" title="Aixecador" nonfiltered="1307" processed="1305" dbindex="11388">
L'aixecador s el casteller que ocupa el penltim pis de les estructures humanes anomenades castells.

Tamb s conegut amb el nom dacotxador, cassola o cassoleta, sent aquestes dues darreres denominacions prpies del Vendrell al Baix Peneds.

Normalment l'aixecador s un nen o nena de 5 a 10 anys i el ms menut de l'estructura del castell, exceptuant les colles universitries que noms disposen de castellers d'edat ms avanades.

La seva posici al castell s acotxada (d'aqu el nom d'acotxador) i s un punt de recolzament per l'enxaneta en el moment d'aixecar-se (d'aqu el nom d'aixecador) i fer l'aleta.

En un castell d'estructura de 5, pugen dos aixecadors, un per l'estructura del 3 i un altre per l'estructura del 2.

Hom considera que en els pilars no hi ha aixecadors, ats que cap casteller adopta la posici prpia d'aquest pis. Per aix, el nom del penltim casteller d'un pilar correspon al de l'alada on es troba, com passa en tots els pisos del tronc. Per exemple, quart, en un pilar de cinc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26930" title="Meridiana" nonfiltered="1308" processed="1306" dbindex="11389">
La intersecci del meridi i l'horitz determina una lnia sobre el pla horitzontal anomenada meridiana, la seua intersecci amb l'esfera celeste determina els punts cardinals nord i sud. La seva perpendicular talla l'esfera celeste en els punts cardinals est i oest.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26931" title="Aleta" nonfiltered="1309" processed="1307" dbindex="11390">


Els diferents significats de la paraula Aleta sn els segents:

 Aleta (fisiologia animal): apndix membrans d'alguns animals aqtics.
 Aleta (castells): gest que fa l'enxaneta d'un castell amb la m, en el moment de carregar-lo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26934" title="Cassola" nonfiltered="1310" processed="1308" dbindex="11391">

Castellers: penltim pis d'un castell, sinnim d'aixecador o acotxador.
Gastronomia: estri de cuina, vegeu cassola (cuina).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26940" title="Arthur Conan Doyle" nonfiltered="1311" processed="1309" dbindex="11392">

Sir Arthur Ignatius Conan Doyle (Edimburg, Esccia, 1859 - 7 de juliol de 1930) fou un escriptor escocs, creador del fams detectiu Sherlock Holmes.

Estudi medicina i va tenir la seva prpia consulta. Es dedicava a la literatura d'una manera no professional fins que l'xit li va arribar amb una de les obres ms famoses: el detectiu Sherlock Holmes.

Desprs d'abandonar la literatura es va casar i al 1902 va rebre el ttol de Sir.
Particip en la Primera Guerra Mundial i a partir d'aquella experincia es convert en  seguidor de l'espiritisme.

A part de les conegudes obres de Sherlock Holmes, Conan Doyle poseeix una bibliografia que inclou novelles histriques, crniques de guerra, contes de misteri i contes d'espiritisme entre altres.

Llibres de Sherlock Holmes.
 Estudi en escarlata;
 El signe dels quatre;
 Aventures de Sherlock Holmes (cont tretze histries);
 Memries de Shelock Holmes   (cont onze histries);
 El retorn de Sherlock Holmes (cont tretze histries);
 El gos dels Bakerville;
 La vall del terror;
 Comiat de Sherlock Holmes   (cont vuit histries);
 L'Arxiu de Sherlock Holmes   (cont dotze histries);

Curiositats.
L'Arthurdactylus, un gnere de pterosaure del Cretaci inferior que s'ha trobat a la Formaci Santana a Brasil est nomenat en el seu honor per que va fer aparixer grans pterosaures a la novella "El mn perdut".

Enllaos externs.
 Sherlock-Holmes.es;
 Sir Arthur Conan Doyle mobile ebooks;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26941" title="Ramad" nonfiltered="1312" processed="1310" dbindex="11393">
El ramad s el nov mes del calendari musulm i mes del dejuni (sawm, siym) obligatori de l'islam. s el quart dels cinc pilars de l'islam. Es du a terme tots els dies d'aquest mes, des que el Sol s a punt de sortir fins que es pon.
Es recomana el dejuni en altres moments de l'any, per durant el ramad, s estrictament obligatori per a tothom qui el pugui fer. Aquesta obligaci constitueix un dels pilars sobre els que es basa l'Islam.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26953" title="Amboise" nonfiltered="1313" processed="1311" dbindex="11394">


Amboise (Frana), ciutat de Frana;
Castell d'Amboise, castell de Frana;
Senyoria d'Amboise, senyoria feudal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26959" title="Litunia" nonfiltered="1314" processed="1312" dbindex="11395">

Litunia s un estat d'Europa, membre de la Uni Europea. Limita al nord amb Letnia, a l'oest amb la mar Bltica, al sud-est amb Bielorssia, i al sud amb Polnia i Kaliningrad (Rssia). Va formar part de la Uni Sovitica sota el nom de Repblica Socialista Sovitica de Litunia. T una superfcie de 65.200 km i una poblaci de 3.601.138 habitants (2002), amb una densitat de poblaci de 55 hab/km. La capital s Vilnius.

 Subdivisi administrativa .
Vegeu: Divisi Administrativa de Litunia

 Geografia .

L'orografia del pas consisteix en planures alternades amb petits turons d'origen glacial, amb restes a la part SE i E dels antics llacs de l'poca glacial. Aix, el territori s gaireb pla i amb petites elevacions prpies del relleu glacial, amb turons morrnics a la conca del Nemunas que no passen dels 300 metres d'alria. Hi ha dues zones molt diferenciades al pas:

 La zona plana o emaitija (Samogtia), on noms hi ha els turons del mateix nom i la plana de Merkys.
 La zona alta o Auktaitija, on hi ha les zones ms altes del pas, i destaquen noms els turons d'Amena, amb el Juozapinas (amb 292 metres), la mxima alria de Litunia.

Pel que fa als rius, tots ells desemboquen a la conca bltica i generalment no sn gaire cabalosos; els ms importants sn el Nemunas Niemen, Neris, Virvy ia, ventoji, Venta, M a, eup , Nev is, Dubysa, Minija, uv , Merkys, J ra.  

Tamb hi ha al pas uns 3.000 llacs petits i aiguamolls, que ocupen l'1,5 % del total del territori. La resta s ocupat per les pastures (un 22 %) i pels boscos (un 16 %), que han fet tradicionalment al pas fora apte per l'agricultura i la ramaderia, riquesa tradicional dels lituans.

 Economia .
L'agricultura lituana ha estat tradicionalment la provisora de queviures. Per des dels anys 40 s'ha industrialitzat molt rpidament, tot i que l'agricultura encara s important (potser encara una cinquena part de la poblaci activa s'hi dedica ja que el 53,9 % de la terra s de conreu, mentre encara el 30,4 % sn boscos i el 7,6 % pastures). Tamb s fora important la ramaderia.

Econmicament, el pas es divideix en quatre zones. Litunia Est t un sector industrial diversificat i en expansi (metallrgia, manufactures, fusteres i indstria lleugera). La zona sud posseeix la meitat dels recursos energtics i aqutics i t metallrgiques, manufactures i alimentries (sobretot per la ramaderia i la bleda-rave). El Nord de Litunia t poca indstria per s una important zona grangera (cereals i bleda rave). La zona Oest s ms coneguda per les drassanes, reparaci de vaixells i pesca.

 Demografia .
Segons les dades del darrer cens (1996), el repartiment tnic de la Repblica de Litunia, que no ha variat gaire, s:

 3.016.000 (81,6 %) lituans, tnia de parla indoeuropea (grup bltic) i religi majoritriament catlica romana amb minories protestants i de pomors o  vells creients .
 304.000  (8,2 %) russos, tnia de parla eslava i religi ortodoxa, molts d'ells emigrats durant el rgim sovitic. Establits principalment a les grans ciutats, com Kaunas i Vilnius, molts han tornat cap a Rssia (eren el 9,3 % el 1990).
 259.500  (7,0 %)  polonesos, tnia de parla eslava (dialecte tutejszy) i religi catlica romana. Viuen principalment als antics districtes de Vilnius (on eren el 73,6 % al districte i el 20 % a la ciutat), Solcininkai (el 80 %), Trakai (el 33,8 %) i ven ionys (el 28,8 %).
 55.600  (1,5 %) bielorussos, tnia de parla eslava i religi ortodoxa, majoritriament a l'rea de Vilnius.
 37.000  (1,0 %) ucranesos, tnia de parla eslava i religi ortodoxa autocfala.
 11.000   (0,3 %) jueus, tnia de religi judaica i parla yiddish, russa o lituana, majoritriament a Vilnius o Kaunas.  ;
 5.135  (0,13 %) ttars de Litunia, dels quals noms el 32 % parlen el seu dialecte turc, per tots conserven la religi musulmana. Viuen a Vilnius i a Trakai, i la majoria ja parlen litu. ;
 4.200   (0,12 %) letons, tnia de parla bltica indoeuropea i religi majoritriament protestant.
 3.500   (0,1 % ) alemanys, tnia indoeuropea de religi protestant, principalment a Klaipeda, antiga Memel.
 300   (0,01 %) carates, tnia de religi judaica sectria i que alguns encara parlen un dialecte turc, el karaim (potser un ter). Viuen a Trakai, a l'Est de Vilnius.

 Enllaos externs.

Prezidentas (en litu) - Presidncia de Litunia ;
Seimas (en litu)  Pgina del Parlament;
Vyriausybe (en litu)  Pgina del govern;
Lithuanian Central Internet Gates;
(in Lithuanian)  - Portal de Litunia;
Lithuania Online - Enllaos Lituans;
Departament Estatal Litu de Turisme;










































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26962" title="Coucy" nonfiltered="1315" processed="1313" dbindex="11396">


Coucy, senyoria;
Coucy, dinastia;
Coucy, castell;
Coucy-le-Chteau, ciutat de Frana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26963" title="Comtat d'Amiens" nonfiltered="1316" processed="1314" dbindex="11397">
El comtat d'Amiens fou una divisi feudal de Frana que va restar unida a Valois desprs de l'enlla (923) del comte Waleran de Vexin i Amiens amb la comtessa Adela de Valois cap el 956. El comte Gauthier III que s havia apoderat del vescomtat de Corbins, i del que el fill Ermenfroi havia mort i no tenia hereus mascles, el va cedir en usdefruit a Enguerrand I de Coucy per a la mort d'aquest el 1116, va tornar l'any segent als hereus de la filla d'Ermenfroi, Hildegarda, i va restar unit a Valois i desprs tamb a Vermandois fins que el 1214 va passar a la corona.

Llista de comtes.

Vegeu Vexin;

Waleran de Vexin i Amiens 956-?  (comte consort de Valois);
Gauthier I ?-987 (comte de Valois i Vexin);
Gauthier II 987-1027 (comte de Valois i Vexin);
Dreux 1027- 1035 (comte de Valois i Vexin);
Gauthier III (fill, comte de Vexin i Valois) 1035-1063;
Enguerrand I de Coucy 1063-1116;
Adelaida de Vermandois 1117-1122 (comtessa de Valois i Vermandois) ;
Renaud de Clermont-en-Beauvaisis 1117-1122   (marit);
Ral IV el valent 1122-1152;
Ral V Hug 1152-1167;
Isabel (germana) 1167-1182;
Felip d'Alscia 1167-1179, titular per cessi del rei de Frana 1179;
Leonor (germana d'Isabel) 1182-1214;
a la corona francesa 1214;

Vegeu Dinastia de Valois i Vermandois;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26964" title="?" nonfiltered="1317" processed="1315" dbindex="11398">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics   (hiragana) i   (katakana) ocupen el set lloc en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 38. en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la segona columna (  , "columna KA") i la segona fila (  , "fila I").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  .

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "ki".
 ,   es romanitzen com a "gi".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb tres o quatre traos:
 Tra horitzontal.
 Tra horitzontal per sota del primer.
 Tra diagonal cap avall a la dreta, encara que quasi vertical, que acaba en una corba en forma de C. Sovint aquest tra es divideix en dos: un per a la lnia diagonal i un altre per a la corba.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra horitzontal.
 Tra horitzontal a sota del primer.
 Tra diagonal cap a sota a la dreta, encara que quasi vertical.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el ki de kitte", on kitte vol dir segell) ;
 Codi Morse:      ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26974" title="Teoria geocntrica" nonfiltered="1318" processed="1316" dbindex="11399">


En astronomia, la teoria geocntrica (del grec , geokentrik, centrat en la Terra) s aquella que colloca la Terra immbil en el centre de l'univers, i els planetes, el Sol i les estrelles girant al seu voltant. Aquesta creena fou habitual en la Grcia antiga i a la Xina, i va sobreviure fins al comenament de l'edat moderna; a partir de finals del segle XVI fou substitut gradualment pel model heliocntric. Avui dia, la cosmologia geocntrica sobreviu com a element literari dins la cincia-ficci.

La teoria va ser formulada per Aristtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II. Normalment, els filsofs grecs i medievals combinaven el model geocntric amb una Terra esfrica, diferent al model d'una Terra plana relacionat amb altres mitologies. Es creia tamb que el moviment dels planetes era circular i no ellptic, una visi que no es posaria en dubte en la cultura occidental fins al segle XVII.

 Grcia clssica .
El model geocntric form part de l'astronomia i filosofia gregues des de molt aviat, i apareix ja a la filosofia presocrtica; dos fenmens, fcilment observables, semblava que donaven suport a la idea que la Terra era al centre de l'univers. El primer s que el Sol, les estrelles i els planetes semblen girar al voltant de la Terra, els de ms al nord de manera contnua i els propers a l'Equador sortint i posant-se cada dia. El segon, la percepci habitual que la Terra s slida i estable, i que no es mou sin que roman immbil.

El segle VI aC, Anaximandre de Milet propos una cosmologia en qu la Terra es configurava com un cilindre situat a la part superior del centre de tot. El Sol, la Lluna i els planetes eren forats en rodes invisibles que envoltaven la Terra; a travs dels forats, els ssers humans podien veure el foc que s'hi amagava al darrere. Aproximadament en la mateixa poca, i a partir de l'observaci dels eclipsis, els pitagrics deduren que la Terra era una esfera, per que no es trobava al centre sin que es movia al voltant d'un foc invisible. Ms endavant, aquestes dues visions es van combinar, i a partir del segle IV aC els grecs ms cultivats pensaven que la Terra era una esfera al centre de l'univers.

El segle V aC, dos influents filsofs grecs, Plat i el seu deixeble Aristtil, van realitzar escrits basats en el model geocntric. Segons Plat, la Terra era una esfera, immbil al centre de l'univers, i les estrelles i planetes es trobaven al seu voltant en esferes o cercles, seguint l'ordre segent (de dins cap enfora): Lluna, Sol, Venus, Mercuri, Mart, Jpiter, Saturn i estrelles fixes. Al Mite d'Er, part de La Repblica, Plat descriu el cosmos com l"Eix de la necessitat", servit per les Sirenes i les tres Moires. Eudoxe de Cnidos, que va treballar amb Plat, va desenvolupar una explicaci menys mtica i ms matemtica del moviment dels planetes, basant-se en l'afirmaci de Plat que tots els fenmens celestes poden explicar-se amb un moviment circular uniforme. Aristtil va aprofundir en el sistema d'Eudoxe: la Terra esfrica s al centre de l'univers, i tots els cossos celestes estan encastats a 56 esferes concntriques (el nombre s tan alt perqu calen diverses esferes transparents per a cada planeta) que giren al voltant de la Terra. La Lluna, en trobar-se a l'esfera ms interior, entra en contacte amb el regne de la Terra i n's contaminada, cosa que causa les taques fosques i les fases lunars; aix, no s perfecta com els altres cossos celestes, que brillen amb llum prpia.  

La creena en el model geocntric es fonamentava en gran part en diverses observacions importants. D'entrada, si la Terra es mogus realment, caldria ser possible observar el canvi de posici de les estrelles fixes degut a la parallaxi, s a dir, que les formes de les constellacions haurien de canviar considerablement durant l'any, tret que les estrelles es trobessin tan allunyades que el seu canvi de posici fos indetectable. La parallaxi estellar no fou detectada fins al segle XIX, ja que les estrelles efectivament es troben tan lluny de la Terra que l'efecte s extremadament petit, de manera que els grecs van decantar-se per l'explicaci ms senzilla: la Terra no es movia, i la manca de parallaxi fou considerat una flaca bsica de qualsevol teoria no geocntrica.

D'altra banda, Venus mostra poques variacions de brillantor, i d'aqu es dedua que es trobava sempre a la mateixa distncia de la Terra, fet que s'explica millor amb un model geocntric que amb un d'heliocntric, per que en realitat s degut a que la prdua de lluminositat produda per les seves fases queda compensada per l'augment de la seva mida aparent a causa de la seva distncia variable a la Terra.

Un altre suport a la teoria era la idea, plantejada per Aristtil, que l'estat natural dels objectes pesants, com s la Terra, s el reps, i que per a desplaar-los cal alguna mena de fora. Alguns creien tamb que la rotaci de la Terra sobre el seu eix farien que l'atmosfera, i els objectes que s'hi trobaven, com ara els nvols i els ocells, es quedarien enrere.

Tanmateix, un dels problemes principals dels models d'Eudoxe i d'Aristtil, basats en esferes concntriques, era que no podien explicar els canvis en la brillantor dels planetes, causats per la seva distncia variable.

 Sistema ptolemaic .

Tot i que els principis del geocentrisme grec van ser establerts per Aristtil, el seu sistema no es va considerar com a estndard, a diferncia del de Claudi Ptolomeu, desenvolupat el segle II. La seva principal obra astronmica, lAlmagest, fou la culminaci de segles de treball d'astrnoms hellnics i babilonis, i, durant ms d'un millenni, els astrnoms europeus i de l'Islam l'acceptaren com a model cosmolgic correcte. s a causa de la seva influncia que el sistema ptolemaic s'identifica de vegades com a sinnim del model geocntric.

Ptolomeu afirmava que la terra era al centre de l'univers, a partir de la simple observaci que, en tot moment, la meitat de les estrelles es trobaven sobre l'horitz i l'altra meitat per sota d'ell, i de la creena que totes elles es trobaven a la mateixa distncia del centre de l'univers. Si la Terra estigus gaire desplaada del centre, la divisi entre les estrelles visibles i les no visibles no seria idntica.


En el sistema ptolemaic, cada planeta s mogut per cinc o ms esferes; una d'elles n's el deferent, un cercle el centre del qual s un punt situat entre l'equant i la Terra. Una altra esfera s l'epicicle, ancorat en el deferent, i en qu el planeta est ancorat. El deferent gira al voltant de la Terra, mentre que l'epicicle gira dins el deferent, fent que el planeta es mogui ms lluny o ms a prop de la Terra en diferents punts de la seva rbita, i fins i tot pugui alentir-se, aturar-se i retrocedir (moviment retrgrad). Els epicicles de Venus i Mercuri estan sempre centrats en una lnia entre la Terra i el Sol (amb Mercuri ms a prop de la Terra), cosa que explica perqu sn sempre tan propers en el cel.

L'ordre ptolemaic de les esferes, a partir de la Terra, s el segent:
Lluna;
Mercuri;
Venus;
Sol;
Mart;
Jpiter;
Saturn;
Estrelles fixes;

El model deferent-epicicle havia estat utilitzat pels astrnoms grecs durant segles, com tamb la idea de l'"excntric" (un deferent lleugerament descentrat respecte a la Terra). A la illustraci, el centre del deferent no s la Terra sin X, convertint-lo en excntric. Malauradament, el sistema disponible a l'poca de Ptolomeu no concordava completament amb les observacions, tot i que es considerava una millora considerable respecte al sistema d'Aristtil. De vegades, la mida d'un bucle retrgrad d'un planeta (especialment el de Mart) era ms petit, i altres vegades ms gran, i va ser aix el que va impulsar la idea del equants. L'equant era un punt, proper al centre de l'rbita del planeta, des del qual a un observador li semblaria que el centre de l'epicicle del planeta es movia sempre a la mateixa velocitat. Per tant, el planeta es movia realment a velocitats diferents quan l'epicicle era a punts diferents del seu diferent. En utilitzar l'equant, Ptolomeu afirmava mantenir el moviment uniforme i circular, per a molts no els agradava perqu no creien en la teoria del moviment circular uniforme de Plat. Finalment, el sistema resultant que fou mpliament acceptat a Occident fou un de poc manejable per a ulls moderns: cada planeta necessitava un epicicle que orbitava a un deferent i desplaat a un equant diferent per a cada planeta. Tanmateix, predeia diversos moviments celestes, incloent el comenament i final dels moviments retrgrads, amb fora exactitud per a l'poca.

 Geocentrisme i sistemes rivals  .
No tots els grecs acceptaven el model geocntric. S'ha esmentat ja el sistema pitagric: alguns pitagrics creien que la Terra era un de diversos planetes que giren al voltant d'un foc central. Hicetes i Ecfant de Siracusa, dos pitagrics del segle V aC, i Herclides Pntic del segle IV aC, creien que la Terra girava sobre el seu eix per que romania al centre de l'univers; un sistema d'aquestes caracterstiques es pot seguir considerant com a geocntric, i Jean Buridan el va reviscolar a l'edat mitjana. De vegades tamb es diu que Herclides Pntic afirm que tant Venus com Mercuri giraven al voltant del Sol i no de la Terra, per no n'hi ha proves clares. Marci Capella va collocar clarament Mercuri i Venus en epicicles al voltant del Sol. 

Aristarc de Samos fou el ms radical; va escriure una obra, que no ha perdurat, sobre l'heliocentrisme, dient que el Sol era al centre de l'univers mentre que la Terra i els altres planetes hi orbitaven. Aquesta teoria no fou gaire popular i noms se'n coneix un seguidor, Seleuc de Selucia.

Sistema Maragha.
La revoluci Maragha fa referncia a la revoluci de l'escola de Maragheh (actual Iran) contra l'astronomia ptolemaica. L'escola de Maragha era una tradici astronmica iniciada a l'observatori de Maragheh i continuada pels astrnoms de Damasc i Samarcanda. Com els seus antecessors andalusins, els astrnoms Maragha van intentar solucionar el problema dels equants i desenvolupar configuracions alternatives al model ptolemaic, i van tenir ms xit que aquells en crear configuracions no ptolemaiques que eliminaven l'equant i l'excntric, van ser ms exactes en la predicci numrica de posicions planetries i van acostar-se ms a les observacions empriques. Alguns dels astrnoms Maragha ms importants foren Mo'ayyeduddin Urdi (mort el 1266), Nas r al-D n al-T s  (1201-1274), 'Umar al-Katibi al-Qazwini (mort el 1277), Qutb al-Din al-Shirazi (1236-1311), Sadr al-Sharia al-Bukhari (mort cap al 1347), Ibn al-Shatir (1304-1375), Ali al-Qushji (mort cap al 1474), al-Birjandi (mort el 1525) i Shams al-Din al-Khafri (mort el 1550).

Ibn Al-Shatir, l'astrnom damasqu (1304-1375), va escriure una important obra de ttol Kitab Nihayat al-Sul fi Tashih al-Usul ("Una investigaci definitiva quant a la rectificaci de la teoria planetria") sobre una teoria que es desviava considerablement del sistema ptolemaic conegut a l'poca. En el seu llibre Ibn al-Shatir, an Arab astronomer of the fourteenth century ("Ibn al-Shatir, astrnom rab del segle XIV"), E.S. Kennedy escrigu: "el que s ms interessant, per, s que la teoria lunar d'Ibn al-Shatir, tret de diferncies trivials en els parmetres, s idntica a la de Coprnic (1473-1543)". La descoberta que els models d'Ibn al-Shatir sn matemticament idntics als de Coprnic plantejava l'interessant tema d'una possible transmissi d'aquests models a Europa. 

 Sistema copernic .
El 1543, el sistema geocntric es va enfrontar amb el seu primer competidor seris amb la publicaci de De revolutionibus orbium coelestium, de Nicolau Coprnic, en qu es postulava que la Terra i els altres planetes giraven al voltant del Sol. El sistema geocntric, per, encara va estar en vigor durant molts anys, ja que, a l'poca, el sistema copernic no oferia prediccions millors que les del geocentrisme, i plantejava problemes tant a la filosofia natural com a les Escriptures.

Amb la invenci del telescopi el 1609, les observacions realitzades principalment per Galileu Galilei, com ara la que Jpiter t llunes, van posar en dubte alguns dels principis del geocentrisme, tot i que no representaven una amenaa seriosa.


El desembre de 1610, Galileu observ amb el seu telescopi que, igual que la Lluna, Venus mostrava totes les fases. Aquesta caracterstica era incompatible amb el sistema ptolemaic, per era una conseqncia natural del sistema heliocntric.

Ptolomeu havia situat el deferent i l'epicicle de Venus completament dins l'esfera del Sol (entre el Sol i Mercuri), per aix era totalment arbitrari; tamb podia haver intercanviat els dos planetes posant-los a l'altra banda del Sol, o fer-ne qualsevol altra combinaci mentre es trobessin sempre prop d'una lnia entre la Terra i el Sol. En aquest cas, si el Sol s l'origen de tota la llum, i seguint el sistema ptolemaic:
Si Venus s entre la Terra i el Sol, la fase de Venus ha de ser sempre creixent (menys del 50% illuminat) o nova.
Si Venus s ms enll del Sol, la fase de Venus ha de ser sempre minvant (ms del 50% illuminat) o plena.


Galileu, per, va veure Venus primer petit i en fase plena, i desprs gran i en fase creixent; els astrnoms de l'poca van considerar que, si aquestes observacions es confirmaven, aix seria totalment incompatible amb la cosmologia ptolemaica. Com a resultat, la competici de dcades posteriors entre cosmologies astronmiques es va centrar en variacions del sistema de Tycho Brahe (en el qual la Terra segueix al centre de l'univers, i el Sol i la Lluna giren al seu voltant, per la resta dels planetes orbiten al voltant del Sol en un gran conjunt d'epicicles), o en variacions del sistema copernic.

 Gravitaci .
Johannes Kepler, desprs d'analitzar les observacions de Tycho Brahe, constru les seves tres lleis el 1609 i el 1619, basant-se en una visi heliocntrica en qu els planetes es mouen en trajectries ellptiques. Utilitzant aquestes lleis, fou el primer astrnom que predigu correctament un trnsit de Venus (el de l'any 1631).

El 1687, Isaac Newton desenvolup la seva llei de la gravitaci universal, que introdu la gravetat com la fora que mant tant la Terra com els planetes movent-se en el cel i evita que l'atmosfera s'escapi a l'espai; aix va possibilitar que els cientfics construssin rpidament un model heliocntric plausible per al sistema solar.

El 1838, l'astrnom Friedrich Wilhelm Bessel va mesurar correctament la parallaxi de l'estrella 61 Cygni, refutant aix l'afirmaci de Ptolomeu que la parallaxi no existia.

Un marc geocntric s til per a moltes activitats quotidianes i la majoria d'experiments de laboratori, per no s tan encertat utilitzar-lo per a mecnica del sistema solar i viatges espacials, en qu s ms til utilitzar-ne un d'heliocntric. En canvi, l'astronomia galctica i extragalctica se simplifica si el Sol no es considera ni immbil ni al centre de l'univers, sin girant al voltant del centre de la nostra galxia.

 Geocentrisme actual .
Alguns seguidors de determinades religions interpreten les escriptures sagrades literalment, i afirmen que la Terra s el centre fsic de l'univers. Aix fa necessari que sigui el Sol el que giri al voltant de la Terra, i no al contrari, perqu si la Terra es mogus no podria ser contnuament al centre de l'univers; aix es coneix com a geocentrisme modern. Els astrlegs, independentment que creguin o no en el geocentrisme com a principi, segueixen utilitzant-lo tamb en els seus clculs.

L'associaci contempornia Association for Biblical Astronomy, dirigida pel fsic Dr. Gerhardus Bouw, sost una versi modificada del model de Tycho Brahe, que anomenen "geocentricitat", per la majoria dels grups religiosos de l'actualitat accepten el model heliocntric. En un estudi, el Dr. Jon D. Miller de la Northwestern University, (Chicago, Illinois), expert en el nivell de comprensi de la cincia i la tecnologia del pblic en general, va descobrir que, avui dia, un 20% dels americans creu que el Sol gira al voltant de la Terra.

 Planetaris .
El model geocntric (ptolemaic) del sistema solar segueix sent d'inters per als fabricants de planetaris, ja que, per raons tcniques, el moviment de tipus ptolemaic t alguns avantatges sobre el copernic pel que fa als aparells que generen la llum dels planetes. L'esfera celeste, utilitzada en educaci, i de vegades en navegaci, tamb es basa en un sistema geocntric. 

 Cincia ficci .
La cincia-ficci d'histria alternativa ha produt una certa quantitat de literatura interessant basant-se en la idea que Terres i universos alternatius podrien tenir lleis fsiques i cosmolgiques que sn en essncia ptolemaiques i aristotliques. Aquesta subcategoria s'inici amb el relat Sail On! Sail On! (1952), de Philip Jos Farmer, en el qual Colom te accs a la tecnologia de rdio i navega ms enll del final de la Terra (plana), en comptes de descobrir les Amriques, en el seu univers geocntric alternatiu de 1492.

Celestial Matters (1996), de Richard Garfinkle, es desenvolupa en un cosmos geocntric ms elaborat, en qu la Terra est dividida per dues faccions en lluita que poden volar dins d'un univers alternatiu basat en l'astronomia ptolemaica, la fsica aristotlica i el pensament daoista. Malauradament, les dues superpotncies porten lluitant mil anys en una guerra, des dels temps d'Alexandre Magne.

 Bibliografia .
 
 Dreyer, J. L. E., A History of Astronomy from Thales to Kepler. 2nd edition. New York: Dover Publications, 1953.
 Evans, James, The History and Practice of Ancient Astronomy. New York: Oxford University Press, 1998.
 Heath, Thomas, Aristarchus of Samos. Oxford: Clarendon Press, 1913;
 Hoyle, Fred, Nicolaus Copernicus, 1973.
 Koestler, Arthur, The Sleepwalkers: A History of Man's Changing Vision of the Universe, 1959, Penguin Books, 1986 edition: ISBN 0-14-055212-X, 1990 reprint: ISBN 0-14-019246-8;
 Kuhn, Thomas S., The Copernican Revolution.  Cambridge: Harvard Univ. Pr., 1957. ISBN 0-674-17103-9;

 Walker, Christopher, ed. Astronomy before the telescope. London: British Museum Press, 1996. ISBN 0-7141-1746-3;

Referncies.


Vegeu tamb.
Esfera celeste;
Firmament;
Heliocentrisme;

 Enllaos externs .
Animaci de la perspectiva geocntrica del sistema solar l'any 150;
Demostraci de la complexitat de les rbites observades en assumir un model geocntric del sistema solar;
Official Geocentricity Website, Association for Biblical Astronomy;
Explicaci de Ptolomeu del moviment retrgrad;
Sistema astronmic de Ptolomeu;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26975" title="Vexin" nonfiltered="1319" processed="1317" dbindex="11400">
El Vexin s una regi geogrfica de Frana.

A l'edat mitjana va constituir el comtat de Vexin que el 911 va quedar dividit entre Frana i Normandia. La part francesa va passar a la corona el 1077 i la part normanda el 1204.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26977" title="Corbie" nonfiltered="1320" processed="1318" dbindex="11401">
L'abadia de Corbie va ser fundada el 657 per Clotari III i santa Batilde  i fou l'origen de l'abadia de Corvey a Alemanya. El comtat es va establir al segle VII i el ttol el van portar els abats.

Adelaida Capet, filla de Robert II de Frana el Piets, fou nomenada comtessa de Corbie i va aportar dominis senyorials del comtat a la regi flamenca al seu marit el comte Baldu V de Flandes; Adelaida o Adela  va morir el 8 de gener de 1079 .

El vescomtat existia cap l'any 1000. Cap el 1042 era vescomte Dreux, senyor de Boves i Coucy, per el 1070 va ser ocupat per Gauthier III comte d'Amiens i Vexin. Aquest el va cedir a la corona el 1074 per va compensar a Enguerrand, fill de Dreux, amb la cessi del usdefruit del comtat d'Amiens. Enguerrand va arribar a una transacci amb l'abadia el 23 de febrer de 1079 que tenia els drets feudals del vescomtat, potser  quant el seu pare Dreux, ja era mort (va morir entre 1076 i 1082)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26985" title="Punt cardinal" nonfiltered="1321" processed="1319" dbindex="11402">


El punt cardinal s un sistema de referncia cartesi per a representar l'orientaci en un mapa. Principalment, Nord (dalt), Sud (baix), Oest (esquerra o occident)) i Est (dreta o orient). Esta composici genera quatre angles de noranta graus que al seu torn es divideixen per les bisectrius, generant Nord-oest, Sud-oest, Nord-est i Sud-est. Es repeteix la mateixa operaci i s'obt la Rosa dels vents que s usada en navegaci des de segles ancestrals i cobreix les 32 direccions possibles del moviment en dos dimensions.

Es coneix tamb als punts cardinals com les quatre direccions o punts principals de la brixola, i sn:
 Nord (N);
 Sud (S);
 Est (E);
 Oest (O);
Al llarg de la histria, les distintes cultures han assignat distints valors i smbols a cada direcci.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26995" title="Sud" nonfiltered="1322" processed="1320" dbindex="11403">


El sud, o migjorn, s el punt cardinal diametralment oposat al nord. s la direcci al llarg d'un meridi a 90 en sentit horari de l'Est. Se sol denominar aix tant a l'instant cardinal com a l'adrea i a la comarca inferior d'un pas o regi que per convenci eurocntrica es representa en la posici inferior de mapes i cartes. La recta meridiana sobre l'horitz talla l'horitz en dos punts, el nord i el sud. El que s del sud, est en el sud o pertany al sud, es denomina sureny, austral o meridional.

El que s del sud, est en el sud o pertany al sud, se'n diu meridional.

A vegades s'usa "sud" com a sinnim de Tercer Mn o pasos subdesenvolupats, ja que la majoria d'Estats empobrits se situen a l'hemisferi sud.

 Vegeu  tamb.
 Migjorn;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="26996" title="?" nonfiltered="1323" processed="1321" dbindex="11404">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen el vuit lloc en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 28. en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la segona columna (  , "columna KA") i la tercera fila (  , "fila U").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  .

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "ku".
 ,   es romanitzen com a "gu".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb un sol tra amb una forma que recorda a una C angulosa, i que comena essent una diagonal cap avall a l'esquerra, forma angle i segueix cap avall a la dreta.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra diagonal cap avall a l'esquerra.
 Tra que comena horitzontal cap a la dreta, forma un pic i baixa fent una corba cap a l'esquerra.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:         ("el ku de kurabu", on kurabu, de l'angls crab, significa cranc);
 Codi Morse:     ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27001" title="Nord" nonfiltered="1324" processed="1322" dbindex="11405">
Per informaci sobre el departament de Frana vegeu Nord (departament).
----

El nord (o septentri) s un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitz, per en sentit cap al Pol Nord geogrfic.  En l'hemisferi nord, es correspon amb el punt de l'horitz la perpendicular del qual passa per l'Estrella Polar. El seu smbol s N. El seu nom deriva d'una paraula nrdica per dir "esquerra", ja que si una persona mira cap al punt on surt el sol, tindr el nord al cant esquerre.

Tamb hi ha el Pol Nord Magntic, el qual no coincidix exactament amb el geogrfic. Cap a ell s'orienta l'agulla imantada de la brixola. En 1831 John Ross el va ubicar en l'Illa del Rei Guillem. Es desplaa uns 15 km per any i actualment se situa a l'rtic a una latitud de 80 N.

Als mapes occidentals, per convenci se situa al damunt. En un plnol se sol indicar el nord amb una petita fletxa dibuixada enmig d'una brixola.






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27004" title="Est" nonfiltered="1325" processed="1323" dbindex="11406">




L'est s un dels quatre punts cardinals. La perpendicular a la meridiana talla l'horitz en els punts est i oest. Tamb rep el nom d'orient, naixent o llevant. Es correspon amb el punt de l'horitz des d'on ix el sol, d'ac el nom de llevant.
El meridi de Greenwich divideix la terra en dos hemisferis, l'hemisferi est o l'hemisferi oriental i l'hemisferi oest o hemisferi occidental.


Per extensi, s'apliquen aquests noms a parts determinades de la Terra:
la comarca de Llevant s una de les comarques naturals de Mallorca.
L'Est (amb majscula) tamb ha sigut emprat per a designar els pasos pertanyents al bloc comunista al llarg de la Guerra Freda. S'emprava en contraposici amb Oest, que simbolitzava als Estats Units. Actualment, l'est d'Europa comprn els pasos que se situen en la part oriental d'Europa.
Tamb s'anomena llevant el vent que ve de l'est, que en el cas del mediterrani oriental s'empra per anomenar el vent que ve del mar. (vegeu rosa dels vents, ;
Hi ha un club de futbol anomenat Llevant: el Llevant Uni Esportiva.
Periodic Levante-EMV, de vegades anomenat Llevant en valenci.
El Llevant espanyol (en espanyol, Levante espaol) fou el nom d'una regi de l'Estat Espanyol durant el franquisme. S'hi incloa les provncies de Valncia, Alacant, Mrcia i Albacete.

Vegeu tamb.
Orient;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27006" title="Oest" nonfiltered="1326" processed="1324" dbindex="11407">

L' oest s un dels quatre punts cardinals. Tamb rep el nom de occident o ponent, ja que s en l'oest on es posa el Sol.El meridi de Greenwich divideix la terra en dos hemisferis, l'hemisferi oest o hemisferi occidental i l'hemisferi est o l'hemisferi oriental.

El nom oest v del angls antic west, i aquesta deriva de la paraula del alemany antic westar. Possiblament aquesta paraula estigui relacinada amb la paraula llatina vesper o de la paraula grega hesperos que significa vespre.

Vegeu tamb.
Occident;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27009" title="Pol celeste" nonfiltered="1327" processed="1325" dbindex="11408">

Els pols celestes sn els punts ms al nord (pol nord celeste) i ms al sud (pol sud celeste) de l'esfera celeste.

Per efecte de la precessi dels equinoccis, els pols celestes es desplacen amb relaci a les estreles, i en conseqncia, l'estrela polar en cada hemisferi no s la mateixa a travs dels anys. Actualment, l'estrela polar en l'hemisferi nord s la situada en l'extrem de la cua (alfa) de la ssa Menor per ser la ms prxima al pol, del que dista menys d'un grau, encara se li anir acostant ms i l'any 2100 no distar d'ell ms de 28'. A partir d'aquest moment, el pol s'allunyar d'esta estrela la qual no tornar a ser la polar fins a uns 25.780 anys desprs. 

Cap a l'any 1930, el pol nord celeste va passar junt a una estrela de magnitud 11, la qual va haver de rebre per uns anys el nom de Polarsima. Actualment el pol s'allunya d'ella a ra de 20" per any. El perode d'aquest moviment de precessi s de 25.780 anys i va disminuint secularment. D'altra banda, els pols de l'eclptica al voltant dels quals es mouen els pols celests, no sn invariables, perqu el pla de l'eclptica oscilla lentament a causa de les pertorbacions que pateix la Terra per part d'altres planetes.

 Vegeu tamb .

 Estrela polar;
 Pol nord;
 Pol sud;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27015" title="Andusa" nonfiltered="1328" processed="1326" dbindex="11409">


Andusa (ciutat), nom catal de la ciutat francesa d'Anduze;
Senyoria d'Andusa, famlia senyorial feudal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27016" title="Estrela polar" nonfiltered="1329" processed="1327" dbindex="11410">

S'anomena estrela polar (o estrella polar o estel polar) a l'estrela de magnitud suficient ms prxima al pol, en particular, al pol nord (Estrela del Nord o Polaris Borealis), encara que tamb s'aplica ms recentment a l'estrela o constellaci ms visible propera al pol sud (Estrela del Sud o Polaris Australis).

Per efecte de la precessi dels equinoccis, els pols celests es desplacen amb relaci a les estreles i, en conseqncia, l'estrela Polar en cada hemisferi no s la mateixa a travs dels anys.

 En l'actualitat .
Actualment, l'estrella Polar en l'hemisferi Nord s  de la ssa Menor, situada a l'extrem de la cua de l'ssa Menor, per ser la ms prxima al pol, del que dista menys d'un grau. Encara se li anir acostant ms i l'any 2100 no distar d'ell ms de 28'. A partir d'este moment, el pol s'allunyar d'aquesta estrela la qual no tornar a ser la polar fins a uns 25 780 anys desprs.

 En el passat .
La figura no t en compte la nutaci. 2600 anys abans de la nostra era, l'estrela ms prxima al pol Nord, o siga l'estrela Polar d'aquella llunyana poca, era Thuban,  de la constellaci del Drag, de magnitud 3,6. Thuban va ser famosa en Xina i Egipte , perqu els antics astrnoms xinesos la van inscriure en els seus annals de l'poca de l'emperador Hoang-Ti, que va regnar 2700 abans de la nostra era. Els egipcis que fa ms de cinquanta segles van construir les grans pirmides van revelar posseir uns coneixements molt avanats a l'obrir unes galeries que permeten, penetrar en el seu interior i observar des d'elles el pol Nord que llavors apuntava a  la   del Drag. Hui en dia, des de les galeries de les pirmides, si no estigueren obstrudes, es podria observar la nostra estrela polar la   de l'ssa Menor.

El pol va passar desprs entre l'estrela  de l'ssa Menor i la  del Drag. En esta poca es va construir l'esfera de Quirn, la ms antiga coneguda, corresponent a l'poca de l'expedici dels Argonautes, 1200 anys abans de la nostra era. A partir de llavors, el pol es va anar aproximant cap a la qual actualment s l'estrela Polar. 

A principis de la nostra era no hi havia cap estrela brillant que indicara el lloc del pol. En l'obra Juli Csar de William Shakespeare, el personatge principal diu:
Per jo sc constant com l'estrela Polar que no t parang quant a estabilitat en el firmament. Est clar que els versos de Shakespeare sn un anacronisme perqu en la seua poca   de l'ssa Menor era la Polar, per no en l'poca de Juli Csar on el pol nord no apuntava a cap estrela.

Cap a l'any 800 va passar prop d'una xicoteta estrela doble de la constellaci de la Girafa.

 En el futur .
Per l'estrela Polar actual, de magnitud 2, s una de les ms brillants que es troben en el cam que va recorrent el pol i per a porta el ttol des de fa ms de mil anys. Ho podr conservar fins prop de l'any 3500, poca en qu la trajectria del pol passar prop d'una estrela de tercera magnitud, la  de Cefeu.  L'any 6000 estar entre dos estreles de tercera magnitud, la  e   de Cefeu; cap a l'any 7400 estar prop de la brillant estrela de primera magnitud, gamma del  Cigne, i cap a l'any 13.600 l'estrela Polar ser la ms brillant del cel boreal d'estiu, Vega   de Lira, que conservar esta primacia durant tres mil anys almenys. Esta ser la Polar de les futures generacions, com ja ho va ser fa catorze mil anys, en la era glacial.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27019" title="Caixa Catalunya" nonfiltered="1330" processed="1328" dbindex="11413">


Caixa Catalunya, anteriorment Caixa d'Estalvis de Catalunya o simplement Caixa de Catalunya, s la la segona entitat financera ms important a Catalunya, i la primera pel que fa a entitats financeres de propietat parcialment pblica.

Va ser fundada el 26 d'octubre de 1926 sota el nom de Caja de Ahorros Provincial de la Diputacin de Barcelona. Amb la reinstauraci de la Generalitat de Catalunya l'any 1931, va passar a anomenar-se Caixa d'Estalvis de la Generalitat de Catalunya i el llavors president de la Generalitat, Francesc Maci, va passar a ser-ne el nou president. Actualment el seu president s Narcs Serra i Serra (des del 2005) i el seu director general s Adolf Tod, substituint el 2008 a Josep Maria Loza que va anunciar la seva dimissi desprs de 37 anys a l'entitat.

A la dcada de 1980, Caixa Catalunya compra l'edifici de La Pedrera de l'arquitecte Antoni Gaud, declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO, que s'ha convertit en un dels smbols de l'entitat, que vetlla per la conservaci, rehabilitaci i promoci d'aquest monument internacional. L edifici acull la Fundaci Caixa Catalunya, creada el 1987 i dedicada a la difusi de l'art i la cultura, aix com alguns dels principals equipaments de l'Obra Social, com sn el Centre Cultural Caixa Catalunya i les tres fundacions creades posteriorment (la Fundaci Territori i Paisatge, la Fundaci Un Sol Mn i la Fundaci Viure i Conviure).

Dades interessants.
(a finals del 2007)
 1.192 oficines;
 1.583 caixers automtics;
 7.400 treballadors;
 68.000 milions d'euros en actius consolidats;

Enllaos externs.
 Caixa Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27022" title="Thuban" nonfiltered="1331" processed="1329" dbindex="11416">
Thuban s l'estrela alfa del Drag i t una magnitud aparent de 3,7. s una estrella gegant A0 situat a 290 anys llum. Fa 4800 anys va ser l'estrella polar.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27026" title="Occident" nonfiltered="1332" processed="1330" dbindex="11417">
Occident s un terme que prov del llat occido, caiguda dels cossos celests, d'on prov occidens, lloc per on es pon el Sol (l'Oest). s un terme ambigu que s'utilitza histricament per significar el conjunt de cultures contraposades a les d'Orient.

Histricament, Occident sorgeix al Mediterrani, amb l'Antiga Grcia i la Roma clssica. Acabat l'Imperi Rom, aquest es divideix entre l'Imperi Rom d'Occident i l'Imperi Rom d'Orient, trencament que s'agrava ms endavant amb el Gran Cisma d'Orient. No obstant aix, els descobriments de noves terres (Amrica, Austrlia), i els canvis socials, poltics i econmics fan perdre sentit a l'oposici entre Occident i Orient: Occident sembla cobrir tota Europa, i ampliar-se amb el colonialisme ms enll, cap a noves terres, mentre que el terme d'Orient queda reservat per a sia. Especialment desprs de la Guerra Freda, on la divisi rellevant fou entre els pasos capitalistes i els comunistes, actualment a vegades es confon Occident amb el Primer Mn.

El terme Occident ha tingut un paper molt rellevant en la histria i la cultura, ja que ha servit tradicionalment per denotar el conjunt de creences i pensaments dels que escrivien i prenien part en la histria, tal i com la narraven. Antropolgicament, es tracta d'un recurs lleugerament etnocntric per identificar-se com a grup enfront de les cultures alienes, a vegades desconegudes o misterioses, d'Orient.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27027" title="Ponent" nonfiltered="1333" processed="1331" dbindex="11418">

 Un dels quatre punts cardinals. Vegeu oest.
 Vent que prov de l'oest. Vegeu Ponent (vent).
 Revista de Mallorca. Vegeu Ponent quaderns literaris.
 mbit funcional de Catalunya. Vegeu Ponent (regi).
 Persona que presenta una ponncia. Vegeu Orador.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27031" title="Orient" nonfiltered="1334" processed="1332" dbindex="11419">
Orient prov del llat orior, aixecar-se, nixer, d'on prov oriens, mat, lloc d'on surt el Sol (Est). s un terme ambigu que s'ha utilitzat histricament per representar el conjunt de cultures contraposades a les d'Occident. Actualment, s'empra per designar aproximadament sia tot i que es considera un terme inexacte i etnocntric.

S'acostuma a utilitzar la separaci entre:
Orient Prxim;
Extrem Orient;

Vegeu tamb.
Orientalisme;
Llevant (geografia);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27034" title="Altura" nonfiltered="1335" processed="1333" dbindex="11420">


 L'altura, alria o alada s la mesura vertical d'un objecte. Tamb pot fer referncia a l'estatura d'una persona.
 L'altura o altitud s la distncia d'un objecte respecte d'un punt d'origen determinat.
 L'altura, en astronomia, s una de les dues coordenades horitzontals.
 L'altura, en msica, s una de les quatre caracterstiques bsiques del so.

 Altura s un municipi de l'Alt Palncia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27035" title="Azimut" nonfiltered="1336" processed="1334" dbindex="11421">


Azimut s una paraula que prov de l'rab "as-sumut" (la direcci, el zenit), plural de "as-sumt". El significat d'este terme t algunes particularitats segons la disciplina en la que s'use.

 Astronomia .
Azimut s l'angle que forma una direcci (per exemple la que uneix una estrella o un objecte amb l'observador) amb una altra direcci fixa que es pren com a origen, mesurada sobre l'horitz. Convencionalment, es mesura en el sentit de les agulles del rellotge o horari i en graus sexagesimals (en astronomia i navegaci) o graus centesimals (en topografia i geodsia). Com a origen es pren generalment el sud (en astronomia) o el nord (en navegaci, en topografia i geodsia). 

l = latitud

 = declinaci

P = angle en el pol

Zv = ((cos l*tg)-(sin l*cos P))/sin P

 Cartografia .
En cartografia, l' azimut es mesura des del punt cardinal nord.

s l'angle d'una direcci comptat en el sentit de les agulles del rellotge a partir del nord geogrfic. L'azimut d'un punt cap a l'est s de 90 graus i cap a l'oest de 270 graus sexagesimals. El terme azimut sols s'usa quan es tracta del nord geogrfic.

Quan es comena a comptar des del nord magntic es sol denominar rumb o azimut magntic. En geodsia o topografia geodsica l'azimut serveix per a determinar l'orientaci d'un sistema de triangulaci.

Vegeu tamb.
altura ;
Nadir;
Brixola;
Zenit;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27036" title="Distncia zenital" nonfiltered="1337" processed="1335" dbindex="11422">
s la distncia angular de l'astre fins al zenit. s l'angle complementari a la altura. 

Distncia zenital=90- altura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27037" title="Buriat Ulus" nonfiltered="1338" processed="1336" dbindex="11423">
Buriat Ulus fou el nom de la repblica autnoma que els Buriats van crear a part del seu territori a comenaments de 1918 que va subsistir fins a comenaments de 1920 quant varen arribar les forces bolxevics. 

L'estiu del 1918 els bolxevics foren expulsats de Buritia per les tropes cosaques de l'hetman G. M. Semenov, qui amb suport dels noions i lames va imposar una dictadura militar a Transbaiklia, amb suport de tropes japoneses, que ocuparen el pas de l'agost del 1918 a l'abril del 1919, quan foren substituts per soldats nordamericans. Els soldats blancs aboliren les lleis sovitiques, introduiren l'administraci militar en ferrocarrils i indstries, i executaren als revolucionaris buriats V. M. Serov, Ts. Ts. Ramzhurov, K. A. Maskov i altres, alhora que hagueren d'oposar-se als partisans del buriat P. S. Baltakhinov. Tamb el general Roman Ungern von Sternberg intent encoratjar-los a fundar una repblica mongola unida, per pocs li donaren suport i fou executat el 1921. Per la seva banda, Elbegdorj Rinchino, don suport Damdin Shbaatar a Monglia, pensant que els bolxevics els ajudarien a unificar Monglia.

Aquest estat tenia una bandera de tres franges blava, blanca i groga, el primer color suposadament era el color dels nmades mongols i turcs; el segon representava a la neu; i el tercer al budisme




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27038" title="Latitud" nonfiltered="1339" processed="1337" dbindex="11424">
La latitud s la distncia angular, mesurada sobre un meridi, entre una localitzaci terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador. Es mesura en graus. Si el punt pertany al hemisferi Nord s positiva i negativa per a l'hemisferi sud. Varia entre +90 i -90.

Vegeu tamb.
 Longitud;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27041" title="Grau" nonfiltered="1340" processed="1338" dbindex="11425">


Unitats de mesura, sovint representats amb el smbol :
Un grau s una unitat de mesura d'angles en el pla. N'hi ha diverses escales:
 El grau sexagesimal en el que la circumferncia mesura 360 graus.
 El grau centesimal en el que la circumferncia mesura 400 graus.
Un grau s una unitat de temperatura. N'hi ha diverses escales:
 El kelvin o grau Kelvin, del SI, representat pel smbol K.
 El grau Celsius o centgrad representat pel smbol C.
 El grau Fahrenheit representat pel smbol F.
Un grau s una unitat de duresa de l'aigua. N'hi ha diferents escales:
El grau hidrotimtric.
El grau alemany.
El grau francs.
Grau (Alcohol);
Matemtiques: ;
 Grau (matemtiques);
 El grau d'un polinomi s el major exponent que tenen les incgnites. Per exemple, x5 -3x2 +7x -1 s de grau 5.
 El grau d'una equaci s el major grau dels seus polinomis. Vegeu tamb: equaci de primer grau i equaci de segon grau.
Msica: ;
 El grau (msica) designa la posici de cada nota dins l'escala musical.
 Grau modal;
Arts marcials: El grau (arts marcials) d'un practicant s el nivell que ha assolit.
Forces armades: El grau militar s la categoria que t cada membre de les forces armades.
Geografia:
Grau (geografia) s el punt d'una costa que s apte per al desembarcament, aquesta caracterstica ha donat nom a topnims de zones litorals.
Graus s un municipi aragons de la comarca de la Ribagora.
Grau, Grao o Grado, municipi asturi.
 Sant Bartomeu del Grau s un municipi catal de la comarca d'Osona.
El Grau de Valncia s un barri de la ciutat de Valncia.
Parc Natural de s'Albufera des Grau s el nucli de la Reserva de la Biosfera de Menorca.
Grau de Castell;
Biografies:
 Josep Grau, pgina de desambiguaci;
 Vicente Grau Juan, pilotari valenci.
 Joan Carretero i Grau exconseller de governaci de la Generalitat de Catalunya.
 Rom Perpiny Grau, premi Prncep d'Astries de Cincies Socials 1981.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27042" title="Escut de Sant Miquel de Campmajor" nonfiltered="1341" processed="1339" dbindex="11426">


L'escut oficial de Sant Miquel de Campmajor t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una balana d'or sobremuntada d'una margarida d'argent botonada d'or. Per timbre, una corona de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 3 de desembre del 2003.

Les balances sn l'atribut de sant Miquel, patr del poble, mentre que la margarida sobre camp de sinople s un senyal parlant que fa allusi al "camp" del topnim.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27046" title="Aleta (castells)" nonfiltered="1342" processed="1340" dbindex="11427">

L'Aleta s el gest que fa amb la m un enxaneta en el moment de carregar un castell.
Consisteix en aixecar el bra, amb la m oberta, per damunt de l'alada del seu cap.

Tradicionalment, aquest gest indica que el castell est carregat, i significa per tant el moment ms lgid de la construcci. Actualment per, no es considera carregat el castell fins que l'enxaneta no trepitja l'espatlla del dos oposat per on ha pujat, independentment de si fa o no l'aleta. Simblicament per, l'aleta indica encara avui al pblic de la plaa l'assoliment del castell. Per tal de completar el castell caldr descarregar-lo, s a dir, els components del tronc hauran de baixar ordenadament, seguint l'ordre invers amb qu han pujat. Si un castell cau desprs que l'enxaneta carregui el castell (fent l'aleta o no), la construcci es considera noms carregada. Sembla ser que al segle XIX noms es tenien en consideraci els castells descarregats.

En els castells d'estructura composta es duen a terme dues o ms aletes, com s en el cas del 5, del 9 o del 4 amb l'agulla.

Tot i que l'enxaneta pot fer l'aleta amb qualsevol de les seves mans, en el cas dels pilars s normal que es faci amb la m dreta, a causa de l'encadenament de moviments en el moment de la pujada.

El moment de fer l'aleta s'acompanya sempre d'una melodia prpia amb les gralles i el timbal, que s'anomena toc d'aleta.

Al segle XIX, l'aleta es feia sovint dret i amb els dos braos formant una creu amb el cos (de manera semblat a com ho fan actualment els Falcons), segurament com una darrera reminiscncia de les figures del Ball de Valencians en qu s'originaren els castells.

Ocasionalment, hom fa servir el nom daleta com a sinnim d'enxaneta, per aquesta s una expressi en dess actualment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27049" title="Robert Triffin" nonfiltered="1343" processed="1341" dbindex="11428">
Robert Triffin  (5 d'octubre de 1911, Flobecq, Blgica - 23 de febrer de 1993, Oostende, Blgica), fou un economista belga (si b pass bona part de la seva vida realitzant la seva activitat professional als Estats Units) reconegut fonamentalment per la seva tasca en diverses institucions internacionals en temes de poltica monetria. Particip tamb en la reforma monetaria en nombrosos pasos d'Amrica llatina

Entre les seves obres principals destaquen Competncia monopolstica i Teoria del Equilibri General (1940), L'Or i la crisi del dlar: el futur de la convertibilitat (1960) i Evoluci del Sistema Monetari Internacional (1964).
En L'Or i la crisi del dlar: el futur de la convertibilitat alertava del collapse del sistema monetari fixat a Bretton-Woods, cosa que succe 10 anys ms tard.

Dilema de Triffin.
L'any 1968, Triffin denunci una imperfecci del model monetari internacional de Bretton-Woods que es coneix amb el nom de Dilema de Triffin. Una economia (en aquell cas els EUA) no pot crear liquiditat internacional si no s mitjanant l'endeutament amb altres pasos. s a dir creant i mentenint un dficit en la balana de pagaments comprant bns, serveis i inversions a l'estranger i amb despesa militar per tal d'assegurar les posseisions a l'estranger i mantenir la influncia sobre els territoris ocupats.

Llista completa d'obres.
 Competncia monopolstica i Teoria del Equilibri General (Monopolistic Competition and General Equilibrium Theory), 1940.
 Europa i el desordre monetari (Europe and the Money Muddle), 1957.
 Estadstiques de fonts i aplicacions de les finances, 1948-1958 (Statistics of Sources and Uses of Finance, 1948-1958) amb Stuvel et al., 1960.
 L'Or i la crisi del dlar: el futur de la convertibilitat (Gold and the Dollar Crisis: The future of convertibility), 1960.
 Integraci econmica europea i poltica econmica (Integration economique europeene et politique monetaire), 1960, Revue Econ Politique;
 Evoluci del Sistema Monetari Internacional (The Evolution of the International Monetary System),  1964.
 El laberint monetari mundial: monedes nacionals en els pagaments internacionals (The World Money Maze: National currencies in international payments), 1966.
 El nostre sistema monetari internacional: ahir, avui i dem (Our International Monetary System: Yesterday, today and tomorrow), 1968.
 La fora de la histria en la reforma monetaria internacional (The Thrust of History in International Monetary Reform), 1969, Foreign Affairs;
 L's de finances SDR per a finalitats d'acord collectiu (The Use of SDR Finance for Collectively Agree Purposes), BNLQR;
 Cartes al general DeGaulle (Lettres au General de Gaulle), 1973, Espoir;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27054" title="Ucrana Verda" nonfiltered="1344" processed="1342" dbindex="11429">
Ucrana Verda o Oriental fou un projecte de repblica independent a Rssia, el 1922.

La poblaci ucranesa, majoritria al lluny orient rus, va intentar crear un repblica independent (anomenada Ucrana Verda o Ucrana Oriental, i en ucrans Skhidniya Ukrayna) als territoris de l'Amur, Primorski (Litoral) i Sakhalin. Avanat el 1922, ja estava preparat el Congrs que havia de proclamar la independncia, per la incorporaci dels territoris de l'extrem Orient a la Uni Sovitica ho va fer impossible.

Les banderes proposades eren dues: una blava sobre groc, amb triangle verd a l'asta (model txec), i l'altra  verda amb els colors ucranesos, blau sobre groc, al costat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27056" title="Legi Txeca" nonfiltered="1345" processed="1343" dbindex="11430">



La Legi Txeca ( esk legie en txec, o  esko(-)slovensk legie en txec i esolvac) va ser un grup militar format a Sibria pels presoners d'origen txec i eslovac alliberats quant Rssia es va retirar de la guerra el 1918.

El govern rus desprs del Tractat de Brest-Litovsk va alliberar als presoners de guerra dels Imperis centrals sense res a canvi. Els alemanys (i austracs) es van quedat  a l'extrem orient sense cap actitud hostil a l'espera de ser repatriats, per els txecs es van declarar pel Consell Nacional Txec que demanava la independncia de Bohmia, Morvia i Eslovquia, i volien tornar a l'oest per combatre per aquest consell, i eren contraris a la pau sense la independncia.

Els bolxevics no els van deixar passar cap al seu pas i els txecs es van organitzar en exrcit (Legi txeca)  i es varen aliar a les forces blanques per obrir-se pas. Precisament el fet de qu la Legi txeca s acosts a Iekaterinburg, on estava presoner el tsar amb la seva famlia, davant del perill del seu alliberament i que s uns a l'almirall Alexander Koltxak, va provocar l'execuci de la famlia reial pels bolxevics (juliol de 1918).

El novembre de 1918 desprs de l'enfonsament del govern imperial austrohongars, els txecs es van sotmetre als bolxevics i ms tard varen ser repatriats.

La bandera de la Legi era blanca sobre vermell i tenia escuts a cada cantonada, representant a Bohmia, Eslovquia, Morvia i Silsia. Per en general s utilitzaven banderes senzilles blanc sobre vermell o vermell sobre blanc.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27061" title="Idel Ural" nonfiltered="1346" processed="1344" dbindex="11431">
Idel Ural fou un estat primer autnom (maig 1917 a gener 1918) i independent (gener a maig 1918) a la zona dels Urals a Rssia.

D'acord a la resoluci del primer congres general dels Musulmans de Rssia (celebrat del 1 al 10 de maig de 1917) els baixkirs, trtars i Txuvaixos van crear un Comit Central de tres membres (Zeki Velidi, Said Miras i Allah Berdi Djafer) per organitzar l'autonomia territorial.

El juliol de 1917 va tenir lloc un altre congres (Milli Kuraltay) a Kazan on per primera vegada es va utilitzar la bandera que pretenia representar als tres pobles. 



A la tardor es va comenar a organitzar l'exrcit i el 3 de desembre de 1917 es va establir el govern musulm autnom a Oremburg encapalat  per Bikbavoghlu Yunus. El mateix 3 de desembre de 1917 la bandera provisional del Idel Ural va ser adoptada com a bandera nacional. 

El 24 de gener de 1918 es va proclamar independent. El mar de 1918 els bolxevics es van rebellar a Oremburg i van prendre el poder. Els membres del govern provisional del Idel Ural van ser detinguts, menys algun que va aconseguir escapar-se (entre ells el cap de govern Yunus) i fugir cap a Kazan on van crear la Repblica Tsabulatxnaia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27063" title="Tsabulatxnaia" nonfiltered="1347" processed="1345" dbindex="11432">
La Repblica Tsabulatxnaia fou una repblica proclamada a Kazan el mar de 1918 i va durar un any.

El mar de 1918 els  bolxevics es van revoltar a Oremburg i van enderrocar al govern provisional del Idel Ural. El seu cap Bikbavoghlu Yunus i altres membres del govern van poder fugir cap a Kazan. La facci anti bolxevic del segon Congres Militar Musulm de totes les Russies va proclamar la Repblica Tsabulatxnaia. La bandera utilitzada fou verda amb mitja lluna groga per no consta que fos la oficial de la repblica. Tamb es feia servir una bandera religiosa blanca amb mitja lluna i estel daurats 

Un exrcit baixkir es va organitzar sota el comandament del general Ishbulatov. Es va demanar ajuda a Kolchak (21 de novembre de 1918) que tres abans havia assumit la dictadura a Sibria. Kolchak va declarar abolida la autonomia baixkir, el que va provocar que aquest poble i els seus lders s aliessin als bolxevics. El 1919 el cap del exrcit baixkir, Validov, va signar un tractat de pau amb els bolxevics (19 de febrer de 1919) que va portar al acord (20 de mar de 1919) i a la proclamaci de la Repblica Sovitica Ttar-Baixkir (22 de mar de 1918). L exrcit roig, aliat amb els baixkir, va ocupar la Repblica Tsabulatxnaia el 29 de mar de 1919.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27064" title="Ttar-Baixkir" nonfiltered="1348" processed="1346" dbindex="11433">
La Repblica Sovitica Ttar-Baixkir fou negociada entre baixkirs i bolxevics el 20 de mar de 1919 i proclamada el 22 de mar de 1919. Comprenia la provncia  d'Ufa, i part de les provncies d'Orenburg, Perm, Kazan, Viatka, Simbirsk i Samara . La capital era Isterlimatak. El primer ministre fou Yumuguloghlu. Mes al sud es va crear la repblica autnoma socialista Sovitica Kirgus (1920) amb capital a Oremburg (el futur Kazakhstan). La bandera fou vermella amb fal i martell al canton i damunt una estrella vermella dins un disc groc.

Desprs de poc temps de dirigir la repblica  Yumuguloghlu va assumir les funcions de cap de govern  Z.V. Togan, alies Validov. L'abril Kolchak va envair la Repblica i la va ocupar parcialment fugint el govern a Saransk. El juny els  bolxevics en  la seva contraofensiva van conquerir Ufa i van derrotar a Kolchak prop d'Ekaterinenburg. L'agost la Legi Txeca va arribar a Kazan per la van perdre el  setembre. A la tardor els bolxevics amb el suport dels trtars i baixkirs, dominaven de nou tot el terreny perdut.

El 27 de maig de 1920 es va crear la repblica dels Trtars (incloent el territori del txuvatxos) que es va separar de la Baixkiria. El juny de 1920 Validov, que tenia por de ser eliminat pels bolxevics, va fugir del pas juntament amb altres lders, i mes tard es van unir als basmatxis del sia central. El govern baixkir, amb seu ara a Sterlitamak, va passar a ser d'obedincia bolxevic absoluta. El 18 d'octubre de 1921 la repblica dels Txuvatxos es va separar de la dels Trtars. El 14 de juny de 1922 es va agregar  a Baixkiria el districte de majoria russa d'Ufa, creant-se l'anomenada Gran Baixkiria (RSSA dels Baixkirs) amb Ufa com a nova capital. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27065" title="Ural" nonfiltered="1349" processed="1347" dbindex="11434">

L'Ural (en rus Ural i en kazakh Oral) s un riu que transcorre per Rssia i el Kazakhstan. Neix al sud dels Urals i desemboca a la mar Cspia en un delta, prop de la ciutat kazakha d'Atirau. T una longitud de 2.428 km. Forma part de la frontera tradicional entre Europa i sia.

Els seus afluents principals sn, a la dreta, l'Or i l'Ilek, i a l'esquerra el Sakmara. Passa per les ciutats russes de Magntogorsk, Orsk i Orenburg, i les kazakhes d'Oral (l'antiga Uralsk) i Atirau (l'antiga Guriev).

----

El govern de l'Ural fou un govern antibolxevic a l'antic govern (o provncia) tsarista de l'Ural establert el 1918 i que va durar fins al gener de 1920.

El 29 de mar de 1918 es va produir un cop d'estat antibolxevic a Uralsk, essent enderrocat el soviet i creat el govern de la Host de l'Ural, dirigit per Gurian Fomitxov. L abril de 1918 es va formar l'exrcit de l'Ural.

Desprs de l'ocupaci d'Ekaterinburg per la Legi Txeca (25 de juliol de 1918), es va crear el 13 d'agost de 1918 el "govern provisional de l'Ural" sobre els territoris de les provncies (o governs -guberni) de Perm, Viatsk, Uf i Orenburg. Aquest govern fou creat com a tamp entre el Komutx (Samara) i el govern provisional de Sibria. El cap del govern fou P. Ivnov. La bandera estava inspirada en la bandera txeca (vermell sobre blanc) i era roja sobre verd.

El gener-mar de 1919 la part nord del territori controlat pel govern de Fomitxov fou ocupada per l'exrcit roig. 

El 25 de mar de 1919 els governs de la regi foren abolits per l'ataman cosac de l'Ural, el general Vladmir Tolstov, que va constituir una Junta Militar que va exercir la dictadura al nord de la mar Cspia i a Priurlie (Trans-Ural). El gener de 1920, el govern de Tolstov fou eliminat per l'exrcit roig.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27066" title="Komutx" nonfiltered="1350" processed="1348" dbindex="11435">


El Komutx (Comit de Membres de l'Assemblea Constituent - Komitet Txlnov Utxredtelnogo Sobrnia) es va formar el juny de 1918 desprs de l'ocupaci de Samara per la Legi Txeca. Era un govern de centre esquerra dirigit per Vladmir Volski, i pretenia representar tot Rssia. 

Va adoptar una bandera vermella amb la inscripci "Poder al poble. Poder a l'Assemblea Constituent!" (Vlast narodu. Vlast Utxredtelnogu Sobrniu!). La bandera de l'exrcit era l'anomenada bandera de Sant Jordi (franges horitzontals, tres de negres i dues de groc taronja).

Desprs que els txecs deixessin la lluita a primera lnia, els bolxevics van amenaar Samara. Des del setembre de 1918 el Komutx va deixar de ser el Comit per convertir-se en el Congrs. Avanat l'any 1918, el Congrs va fugir a Omsk, on al novembre hi va prendre el poder l'almirall Koltxak, amb la qual cosa va acabar la seva activitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27067" title="Alemanys del Volga" nonfiltered="1351" processed="1349" dbindex="11436">

Els alemanys del Volga sn emigrants alemanys que s'establiren a la regi del Volga durant el govern dels tsars, cridats per Caterina la Gran (1760-1761). Tingueren repblica prpia del 1924 al 1941.

 Histria .
 Els orgens .
La colonitzaci alemanya a Rssia venia ja de molt antic, de manera que hi havia diversos grups d'alemanys russos:

 Un grup petit de comerciants urbans, portats al pas per Ivan el Terrible (1533-1584) i Pere el Gran (1682-1725), que s'establiren principalment a Moscou i Sant Petersburg.
 Els establits per Caterina la Gran quan el manifest del 22 de juliol del 1763 per tal de lluitar contra els calmucs nmades.
 Els qui s'establiren amb el manifest d'Alexandre I de Rssia del 20 de febrer del 1804, a Transcaucsia i Tbilissi el 1817-1820.

L'emperadriu russa, Caterina II (1762-1796) intent repoblar el Volga per tal d'evitar l'establiment de kazacs. Conscient de les mancances demogrfiques de Rssia i Ucrana, i seguint l'exemple del rei de Prssia, Frederic Guillem I, a Transsilvnia, envi nombrosos agents als diferents principats alemanys que reclutaren milers d'emigrants (pagesos i artesans), als quals el govern rus els ofer certs avantatges apreciables (vivenda, terres de propietat, bestiar i instruments de treball). D'aquesta manera, entre el 1764 i el 1768 s'hi installaren als marges del Volga 104 colnies amb 27.000 alemanys. D'altres es traslladarien a Crimea, Nord del Caucas, Sibria i Kazakhstan. 

Majoritriament procedien de Subia, per entre el 1853 i el 1874 s'hi installaren membres de la secta mennonita. Cap el 1862 hi havia 304 colnies amb 100.000 establits, de les quals en sorgiriren 3.000 ms, per el 1871 aboliren els privilegis fiscals i militars dels colons, ra per la qual molts d'ells emigraren cap els EUA; i des del 1874 els obligaren a fer el servei militar com als altres russos.

El 1897 el territori alemany del Volga fou atribut al Gubernia de Saratov, on els alemanys noms eren el 7,4 % de la poblaci, i uns 12.000 vivien a la ciutat. Cap el 1914 hi vivien a Rssia uns 1.621.000 alemanys, i d'ells 600.000 a la zona del Volga, repartits aix:
 Territori del Volga	600.000;
 Mar Negre i Crimea	520.000;
 Volnia	    150.000;
 Rssia Asitica	102.000 ;
 Caucas Nord	    100.000;
 Sant Petersburg	 22.000;
 Transcaucsia	     21.000;
 Ciutats	    106.000;
En esclatar la Primera Guerra Mundial, les autoritats tsaristes malfiaren de llur possible simpatia pel kiser, i per aix el 1915 decidiren el seu trasllat cap a l'Est de tots els qui es trobessin a menys de 150 kilmetres de la frontera germanorussa, aix com els alemanys del Volga. Uns 15.000 de Volnia foren duts a l'Est, i molts moriren pel cam. Per un decret del 1916 els del Volga foren expulsats del seu territori, per l'abril del 1917 els bolxevics les paralitzaren.
 La revoluci .
Els alemanys del Volga s'adheriren al programa bolxevic i el 18 d'octubre de 1918 constituiren una Comuna de Treballadors, que fou l'embri del territori autnom dels Alemanys del Volga creat el 19 de juliol de 1919.

El febrer de 1924 es form la Repblica Socialista Sovitica Autnoma dels Alemanys del Volga (en alemany Autonome Sozialistische Sowjet-Republik der Wolga-Deutschen, ASSRWD; en rus                                                                 
Avtonmnaia Sovitskaia Sotsialistitxskaia Respblika Nmtsev Povljia). La capital fou ngels.

El setembre de 1941 la repblica fou dissolta i els seus habitants alemanys deportats a l'Altai, acusats de collaborar amb els nazis. El seu territori fou repartit entre les provncies (blast) de Sartov i Stalingrad (desprs Volgograd). Dels ms de 600.000 habitants que tenia, uns 450.000 eren alemanys.
 A la recerca del reconeixement .
En acabar la guerra, alguns foren recollocats al Territori de l'Altai, a la Provncia d'Omsk i a Celinograd, i Stalin els acus aleshores de collaborar amb l'enemic, i n'envi molts a camp de treball.

Pel setembre del 1955 Konrad Adenauer visit Moscou i s'interess per llur situaci, i com a gest de bona voluntat, el 13 de desembre del 1955 se'ls aixecaren les restriccions, recuperaren llurs drets poltics i foren rehabilitats com a ciutadans sovitics ordinaris; per foren obligats a signar la renncia a tornar al seu lloc d'origen i a reclamar propietats. Uns 200.000 d'ells demanaren aleshores emigrar a Alemanya.

El 1955 obriren el primer diari alemany a Altai i el 1957 a Moscou el Neues Leben, que editava 300.000 exemplars; tamb emitien programes de rdio a Moscou (1956), Kazakhstan (1957) i Kirguizistan (1962). El 1957 es permet tornar a donar classes en alemany si hi havia de 8 a 10 alumnes i professorat qualificat. Pel juliol del 1957 el rev. Bachmann, qui s'havia passat 20 anys en camps de treball, organitz l'esglsia luterana a Celinograd, per no podia ordenar sacerdots, tot i que li permeteren imprimir bblies i tenir relacions amb Alemanya. El 1959 ja eren 1.620.000, d'ells 648.000 a Kazakhstan i 820.000 a Rssia, 91.000 a Kirguistan i altres a Tadjikistan i Uzbekistan.

Pel decret del 29 d'agost del 1964 (publicat el 28 de desembre) foren rehabilitats polticament de la tradoria de qu els havien acusat, i el 1967 els foren restablits llurs drets culturals (ensenyament en alemany, reorganitzaci de l'esglsia luterana), per no els deixaren tornar a la seva antiga repblica. El 1965 uns 13 anaren a Moscou, per no aconseguiren ser rebuts ni recolliren gaires signatures; tornarien el maig-juny del 1965 uns 35 representants de Kazakhstan, Sibria, sia Central i el Volga, d'entre ells, el cap del departament de defensa de l'antiga RSSA del Volga i heroi de guerra. El 7 de juny foren rebuts per Anastas Mikoian. Demanaren el restabliment de l'antiga RSSA, allegant que la zona est poc poblada (menys del 25 %) i que no agafin colons, aix com facilitats culturals. Mikoian els va dir que la proposta era inviable perqu deixarien abandonades les mines de Karaganda, per que investigarien qualsevol cas de discriminaci (eren el 12 % de la poblaci en sis provncies kazaks).

L'estiu del 1966 fou enviada a Moscou una petici de 8.123 signatures, i el 1967 se n'enviaren dos ms. Cap el 1970 tenien tres diputats alemanys al Soivet Suprem, aix com un Ministre d'Alimentaci a Rssia (i un altre a Kazakhstan), i un tercer diari, FREUNDSCHAFT, a Celinograd, on tamb emiten programes de televisi i rdi, tenen una editorial, llibres i articles. Alguns han tornat al seu antic territori individualment, per no en massa.

Es form aleshores el moviment sociopoltic i reivindicatiu Wiedergeburt (Renaixement), que va promoure algunes accions per tal de recuperar l'antiga repblica. Tanmateix, el 1979 es produ una manifestaci de kazacs i russos a Celinograd (Kazakhstan) protestant contra el possible establiment d'una RSSA Alemanya al seu territori. Aleshores hi havia 762.000 a Rssia (820.000 el 1959) i 839.000 a Kazakhstan (648.000 el 1959) a Celinograd, Karaganda, Dzhambul, Taldy Kurgan i Almaty, 90.000 a Kirguizistan (40.000 el 1959) i 38.000 a Tadjikistan. Els que tenen el rus com a llengua materna i no l'alemany augmentaren del 5 % el 1926 al 24 % el 1959 i al 32,7 % el 1970, degut als matrimonis mixtes. 
 Retorn a Alemanya .
Com a resultat, molts decidiren emigrar a la Vaterland Deutschland, ja que all eren considerats com a aussiedler (repatriats). Entre el 1945 i el 1991 uns 403.258 alemanys havien abandonat la URSS i tornat a Alemanya (per noms 70.000 entre el 1970 i el 1990). Per quan arriben tenen molts problemes d'adaptaci de costums, pel fet que molts molts ja no parlen alemany degut als matrimonis amb russos. Entre el 1957 i el 1973 uns 27.000 han abandonat l'URSS, per d'ells 20.000 no eren ciutadans sovitics abans de la Segona Guerra Mundial. El 1971 noms 871 alemanys sovitics marxaren a Alemanya, per augmentaren a 2.920 el 1972. El nombre de retornats era:
 1970	438;
 1971	886;
 1972	3.315;
 1973	4.436;
 1974	6.345;
 1975	5.752;
 1976	9.626;
 1977	9.119;
Per Amnistia Internacional inform que havien estat detinguts el 1979 per intentar emigrar illegalment Anton Bleile, Lily Furman, Albert Harleman, Alwin Klassen, Artur Klink, Valentin Klink, Helmut Martens, Otto Netzel, Ivan Peters, Heinrich Redikop, Ivan Redikop, Ivan Schultz, Ivan Teurer, Valentin Vins, Ivan Wagner i Anton i L. Windschuh. 

Uns 10.000 s'han establit a Knigsberg, patrocinats per la Uni dels Expulsats (Bund der Heimatretrieben). El 22 de novembre del 1991 Milhail Gorbatxov els promet la restauraci de la seva RSSA, per la dissoluci de l'URSS deix el tema en punt mort.

 Bibliografia.
 Felipe Fernndez-Armesto (1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona;
 I.P Tsamerian (1961) L'egalit des droits entre races et nationalits en URSS UNESCO, Pars;
 Vicent Partal (1991) La revolta nacionalista a l'URSS Tres i quatre, Valncia;
 Vicent Partal (1988) Els nacionalistes a l'URSS  El Llamp, Barcelona;
 COURTOIS, Stephane; WERTH, Nicolas; PANN, Jean Louis; PACZKOWSKI, Andrezj; BARTOSEK, Karel; MARGOLIN, Jean-Lo (1998) El libro negro del Comunismo Espasa-Planeta, Barcelona;
 Ann Sheehy & Bohdan Nahaylo The crimean tatars, volga germans and meshketians a MINORITY RIGHTS GROUP, report n. 6, London 1982;
 Charles Urjewicz De l'URSS a la CEI a Anuario CIDOB 1991. Barcelona;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27068" title="Rssia del nord" nonfiltered="1352" processed="1350" dbindex="11437">
Rssia del nord fou administrada per governs blancs autnoms del 1918 al 1920

Administraci Provisional de la Regi del nord (agost del 1918).

El 6 de mar de 1918 forces de l'Entente van desembarcar a Murmansk. L'agost de 1918 van desembarcar tropes aliades a Arkhangelsk, sota el comandament del General Pool per part dels britnics, de Noulance per part dels francesos, de Francis per part dels americans i De la Torreta per part dels italians. Les forces de suport rus estaven sota el comandament del capit Txaplin. El 2 d'agost es va crear el govern suprem d'administraci de la regi nord (VUSO) dirigit pel socialista Nikolai Txaikovski, amb seu a Murmansk. Se li dona a aquest govern el nom de "Govern del Renaixement Rus". La bandera que va utilitzar fou la tricolor nacional. Aquest govern dominava la Pennsula de Kola, dos teros de Carlia (al nord) i les rodalies d'Arkhangelsk (al Sud fins a Senkursk i Plesetsk, al est fins el pas Komi, i al oest fins a Finlndia.

El 6 de setembre de 1918 el comandant de las forces militars del VUSO G. Txaplin va arrestar als membres del govern, si be foren alliberats gracies a la intervenci del americ D. Francis.

Govern Provisional de la regi del nord (setembre del 1918).

El 28 de setembre del 1918 Txaikovski va formar un nou govern anomenat "Govern provisional de la regi nord" (VPSO). Va utilitzar la mateixa bandera. El pavell naval d'aquest govern fou l'antic pavell rus, blanc amb la creu de Sant Andreu blava.
 
El 30 d'abril de 1919 el VPSO va reconixer al Suprem poder del govern de Kolchak, que tenia el suports dels aliats. Kolchak va fracassar rotundament i va comenar a recular. A la tardor del 1919 les forces aliades es van retirar d'Arkhangelsk

El 10 de setembre de 1919 Kolchak va dissoldre el VPSO i va designar al General Evgeni Miller como cap del area. El febrer de 1920 els aliats van evacuar Murmansk.

Conferencia d'assemblees locals (febrer del 1920).
 
El 7 de febrer de 1920 Miller va assumir la direcci d'un govern anomenat Govern de la conferencia d'assemblees locals Zemsko-Gorodskoe Soveshtshanie. Aquest govern va fugir el 19 de febrer de 1920 i el 7 de mar de 1920 els bolxevics van assumir tot el poder a Arkhangelsk i Murmansk.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27070" title="Abadia de la Trinitat de Vendme" nonfiltered="1353" processed="1351" dbindex="11438">
L abadia de la Trinitat de Vendme, situada a la localitat de Vendme, al departament francs de Loir i Cher, fou fundada pel comte Jofr II Martell, comte de Vendme i la seva dona Agns de Borgonya i es va comenar el 1035, essent consagrada el31 de maig de 1040, un mes abans que Jofr esdevingus comte d'Anjou.

Va ser posada sota dependncia directa del Papa, cosa que va ser acceptada pel bisbe Teodoric de Chartres i el 1056 pel rei Enric I de Frana. Va ser dotada amb molts llocs, per exemple la illa d'Oloron. Els seus primers monjos foren cluniacencs vinguts de l'abadia de Marmoutier, prop de Tours. El Papa va concedir als abats el dret a ser cardenals el 1063.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27074" title="Gneu Corneli Escipi Calb" nonfiltered="1354" processed="1352" dbindex="11439">
Gneu Corneli Escipi Calb (en llat Cnaeus Cornelius Scipio Calvus) fou un magistrat rom fill de  Lucius Cornelius Scipio i germ de Publi Corneli Escipi (cnsol 218 aC). 

Fou cnsol el 222 aC junt amb Marc Claudi Marcel III i va fer la guerra als nsubres. Aquestos havien estat, derrotats l'any anterior pels cnsols Publi Furi i Gai Flamini, i van demanar la pau per els nou cnsols van rebutjar els oferiments. Els lgurs van demanar ajut als gesates (gaesatae) de ms enll dels Alps, que van enviar trenta mil homes; tot i aix Escipi i Marcel van envair les planes del riu Po i van assetjat la ciutat nsubre d'Acerrae a lo que els gals, amb deu mil homes, van respondre assetjant Clastidium. Marcel els va enfrontar i en una batalla va destruir el cos d'exrcit gal prop de Clastidium; el cap gal Britomartus o Viridomarus fou mort per Marcel de prpia ma. Desprs va tornar a Acerrae que poc desprs fou conquerida; la segent conquesta fou Mediolanum la ciutat ms important de la regi. Els nsubres es van sotmetre incondicionalment. Encara que Escipi va tenir una part important en la campanya (sin la principal) noms Marcel va rebre els honors del triomf.

El 218 aC fou llegat del seu germ Publi Corneli Escipi i fou enviat a Hispnia. Gneu va desembarcar a Empries (218 aC) i es va atreure als caps locals seduts per la seva amabilitat en contrast amb la severitat del domini cartagins i va obtenir una victria a Cissa sobre el general cartagins Hann que fou fet presoner, apoderant-se de tota la moderna Catalunya dels Pirineus a l'Ebre. sdrubal va avanar cap aquesta zona per ja va arribar a la tardor i no va poder fer res ms que cremar part de la flota romana. Escipi va passar el hivern a Tarraco. 

A l'any segent Gneu va derrotar els cartaginesos a la desembocadura de l'Ebre i va obtenir pels romans el domini del mar i poc desprs va arribar el seu germ Publi (estiu) i junts els dos germans van avanar cap a  Sagunt on eren els hostatges de les diverses tribus hispanes que els cartaginesos tenien com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans per la traci d'Abelox, i els hostatges foren retornats als seus llocs el que va produir un moviment de suport cap als romans.

Durant dos o tres anys Livi esmenta una srie de victries dels germans Escipi, per devien ser de poca importncia perqu no van tenir cap efecte o simplement eren exageracions dels historiadors romans; sdrubal Barca hauria estat derrotat al passar l'Ebre el 216 aC; el 215 aC sdrubal, que havia rebut reforos, va assetjar Illiturgi per fou derrotat pels romans; el 214 aC un exrcit cartagins dirigit per sdrubal (fill de Gisc) va ser derrotat dues vegades pels romans. 

En aquest temps sdrubal el germ d'Annbal, va haver d'anar a l'frica per fer la guerra contra Sifax rei de Numdia, que estava fent la guerra contra Cartago, i els Escipions van aprofitar la seva absncia per reforar el poder rom atraient a noves tribus; el 212 aC van agafar a 20000 celtibers al seu servei i el 211 aC es consideraven prou forts per creuar l'Ebre i intentar expulsar als cartaginesos; Publi Escipi va atacar a Mag i sdrubal fill de Gisc (que tenien el suport del prncep Masinissa i el cap ilerget Indbil, mentre Gneu atacava a sdrubal Barca que ja havia tornat d'frica desprs de derrotar a Sifax; Publi fou derrotat amb les seves forces i va morir: Mag i sdrubal fill de Gisc es van unir a sdrubal Barca i es van disposar a atacar a Gneu. Els 20000 mercenaris celtibers d'aquest van desertar; Gneu fou rodejat i va ser derrotat i mort 29 dies desprs de la mort del seu germ. Les restes de l'exrcit rom foren conduits per Gai Luci Marci Sptim.

Articles relacionats.
Per la seva campanya a Hispnia, vegeu: Conquesta romana d'Hispnia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27075" title="Indbil" nonfiltered="1355" processed="1353" dbindex="11440">

Indbil (Indibilis, ), fou un cabdill dels ilergets 

Apareix esmentat el 218 aC dirigint els auxiliars hispans del general cartagins Hann, governador de les provncies al nord de l'Ebre que fou derrotat per Gneu Escipi. Indbil fou fet presoner, per ms tard fou alliberat i el 217 aC apareix amb el seu germ Mandoni atacant territori de tribus aliades de Roma, per els xits romans el van obligar a romandre aturat.

El 212 aC va dirigir una fora de 7500 homes que es van unir a sdrubal (fill de Gisc). Les operacions van acabar amb la mort d'Escipi. L'arbitraria conducta d'sdrubal fill de Gisc, que els va exigir diners i l'entrega de la dona de Mandoni i les filles d'Indbil com hostatges i garants de la seva fidelitat, els va comenar a separar dels cartaginesos. Els hostatges van caure en mans del jove Publi Escipi quan es va apoderar per sorpresa de Cartago Nova, i el rom les va tractar amb tota l'amabilitat i distinci que els hi corresponia. Aquests fets van decidir als dos germans a abandonar el partit cartagins, i les seves forces es van unir a Escipi el 209 aC i es va signar un tractat d'aliana. La campanya va acabar amb la victria romana de Baecula.

El 206 aC les informacions sobre la malaltia i mort d'Escipi van induir a Indbil i Mandoni a una revolta general dels ilergets i tribus aliades. Aviat es va saber que Escipi estava viu, per el general rom no estava disposat a deixar la revolta sense cstig. Va creuar l'Ebre, va derrotar els ilergets i els va ocupar el seu camp fent una gran matana. Mandoni es va presentar al camp rom personalment i es va sotmetre al general, que li va perdonar la vida i la del seu germ i els va restaurar en la seva condici d'aliats a canvi del pagament d'una quantitat de diners. 

Quan el 205 aC Escipi va sortir d'Hispnia i va anar a frica, Indbil es va tornar a revoltar. Va reunir un exrcit de trenta mil homes i 4000 cavallers. Per els romans dirigits per Luci Lntul i Marc Manli Acid es van enfrontar als rebels i els van derrotar i Indbil va morir a la lluita. Mandoni es va poder escapar amb les restes de l'exrcit per aviat fou entregat als romans pels propis seguidors, i executat.

 Vegeu tamb .
Esttua d'Indbil i Mandoni;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27076" title="Publi Corneli Escipi (cnsol 218 aC)" nonfiltered="1356" processed="1354" dbindex="11441">
Publi Corneli Escipi (llat Publius Cornelius Scipio) un militar i magistrat rom, cnsol rom l'any 218 aC. Era fill de Lucius Cornelius Scipio.

Campanyes a Hispnia (218 i 217 aC).
Fou cnsol el 218 aC junt amb Tiberi Semproni Llong I i va rebre Hispnia com a provncia. Va sortir de Pisae cap a Masslia on al arribar va saber que Annbal ja havia creuat els Pirineus cap al Roine; va restar uns dies per descansar pensant que Annbal encara tardaria per el cartagins va avanar rpid i va creuar el Roine abans de cap moviment rom. Va retornar llavors a Itlia per anar a la Gllia Cisalpina on havia decidit esperar a Annbal. Com que a la Cisalpina ja hi havia un exrcit de 24.500 homes dirigits per dos  pretors, les seves forces consulars les va enviar a Hispnia a les ordes del seu germ Gneu Corneli Escipi Calb, a ttol de llegat, decisi que probablement va salvar Roma.

Va desembarcar altre cop a Pisae i va agafar el comandant dels exercits dels pretors i va evitar l'enfrontament amb Annbal fins estar preparat amb reforos reclutats a la mateixa Cisalpina. Va creuar el riu Po a Placentia i va avanar per aquest riu i poc desprs de creuar el Tic, va trobar als cartaginesos als que va atacar; Annbal fou vencedor i Publi Corneli fou ferit i es va salvar pel coratge del seu fill Publi, el futur vencedor d'Annbal, o segons altres relats d'un esclau lgur.

Escipi es va retirar a travs del Tic destruint el pont que havia construt al riu; va creuar altre cop el Po i va establir els seus quarters a Placentia; Annbal es va presentar a la zona i va oferir batalla que Escipi va refusar, a l'espera del seu collega Semproni Llong, que havia estat cridat de Siclia per unir-se a les forces que s'enfrontaven a Annbal. Finalment els dos exrcits es van reunir i els romans van acampar a la vora del riu Trbia; Semproni va tenir el comandament degut a la ferida d'Escipi, i va decidir acceptar batalla contra el parer del seu collega. La batalla fou un altre seriosa derrota romana. Els romans es van haver de tancar a Placentia.

El 217 aC limperium d'Escipi fou prorrogat, i va creuar a Hispnia amb una flota de 20 vaixells i 80.000 soldats. Escipi i el seu germ Gneu van romandre a Hispnia fins a la seva mort el 211 aC. 

Les campanyes d'Hispnia sn narrades de manera diferents segons els autors; el mateix Tit Livi esmenta que va trobar diferencies entre les seves autoritats i es difcil precisar els anys en qu cada esdeveniment va tenir lloc. Gneu havia desembarcat a Empries i a Deciana (218 aC) i es va atreure als caps locals atrets per la seva amabilitat en contrast amb la severitat del domini cartagins i va obtenir una victria a Cissa sobre el general cartagins Hann que fou fet presoner, apoderant-se de tota la moderna Catalunya, dels Pirineus a l'Ebre. sdrubal Barca va avanar cap aquesta zona per ja va arribar a la tardor i no va poder fer res ms que cremar part de la flota romana. Escipi va passar el hivern a Tarraco. 

A l'any segent Gneu va derrotar els cartaginesos a la desembocadura de l'Ebre i va obtenir pels romans el domini del mar i poc desprs va arribar Publi (estiu) i junts els dos germans van avanar cap a  Sagunt on eren els hostatges de les diverses tribus hispanes que els cartaginesos tenien com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans per la traci d'Abelox, i els hostatges foren retornats als seus llocs el que va produir un moviment de suport cap als romans.

Durant dos o tres anys Livi esmenta una srie de victries dels germans Escipi, per devien ser de poca importncia perqu no van tenir cap efecte o simplement eren exageracions dels historiadors romans; sdrubal hauria estat derrotat al passar l'Ebre el 216 aC; el 215 aC sdrubal, que havia rebut reforos, va assetjar Illiturgi per fou derrotat pels romans; el 214 aC un exrcit cartagins dirigit per sdrubal (fill de Gisc) va ser derrotat dues vegades pels romans. En aquest temps sdrubal el germ d'Annbal, va haver d'anar a l'frica per fer la guerra contra Sifax rei de Numdia, que estava fent la guerra contra Cartago, i els Escipions van aprofitar la seva absncia per reforar el poder rom atraient a noves tribus.

El 212 aC els germans Escipions van agafar a 20.000 celtibers al seu servei i el 211 aC es consideraven prou forts per creuar l'Ebre i intentar expulsar als cartaginesos; Publi Escipi va atacar a Mag i sdrubal fill de Gisc (que tenien el suport del prncep Masinissa i el cap ilerget Indbil, mentre Gneu atacava a sdrubal Barca que ja havia tornat d'frica desprs de derrotar a Sifax; Publi fou derrotat amb les seves forces i va morir: Mag i sdrubal fill de Gisc es van unir a sdrubal Barca i es van disposar a atacar a Gneu. Els 20.000 mercenaris celtibers d'aquest van desertar; Gneu fou rodejat i va ser derrotat i mort 29 dies desprs de la mort del seu germ. Les restes de l'exrcit rom foren conduits per Gai Luci Marci Sptim.

Articles relacionats.
Pel que fa a la seva actuaci a Hispnia, vegeu la conquesta romana d'Hispnia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27077" title="Gai Luci Marci Sptim" nonfiltered="1357" processed="1355" dbindex="11442">
Gai Luci Marci Sptim (Caius Lucius Marcius Septimus) era un centuri molt popular entre la tropa, que va servir sota Gneu Corneli Escipi a Hispnia  i va ser aclamat cap de l'exrcit i procnsol el 211 aC quan van morir els germans Escipi; va agafar el comandament de les restes de l'exrcit, al que va salvar de la total destrucci i va aconseguir una victria menor (magnificada pels romans) sobre els cartaginesos dirigits per sdrubal (fill de Gisc) als que va rebutjar a la zona de l'Ebre.

Al anunciar la seva victria va assumir el ttol de propretor el que va molestar al senat que no va ratificar l'elecci basant-se en qu Marci era noms cavaller. Com procnsol va ser designat Caius Claudi Ner. Marci va tornar al seu lloc de centuri sense que se li conegui cap queixa o acte d'indisciplina.

Quan Publi Corneli Escipi Afric Major va arribar a Hispnia el 210 aC va tractar amb distinci a S+eptim. Desprs de la conquesta romana de Cartago Nova, Escipi el va enviar amb un ter de l'exrcit a assetjar la ciutat de Castulo que finalment es va rendir quan Escipi i va anar en persona. Llavors fou enviat contra Astapa que va deixar en runes.

Durant la malaltia d'Escipi el 206 aC va assolir altra cop el comandament. Aquest mateix any va anar contra Gades amb forces de terra, mentre Leli atacava la ciutat per mar. En general es va distingir durant tota la campanya a Hispnia i desprs no torna a ser esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27078" title="Gai Claudi Ner" nonfiltered="1358" processed="1356" dbindex="11443">


Biografies:;
Gai Claudi Ner (cnsol 207 aC), cnsol el 207 aC ;
Gai Claudi Ner (pretor), pretor el 181 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27079" title="Ortus" nonfiltered="1359" processed="1357" dbindex="11444">

Un astre i el Sol en particular est en el ortus quan travessa el pla del horitz i passa al nostre hemisferi visible. s a dir quan la seva altura s zero passant de negativa a positiva. Per al Sol aix determina el comenament del dia. 
Les estreles circumpolars no tenen ortus ni ocs.
Amb el transcurs de l'any el Sol va canviant el lloc per on ix i es posa. Aix en els equinoccis ix pel est i per a l'hemisferi nord en primavera i estiu (declinaci positiva) ix entre el nord i l'est, mentre en tardor e hivern (declinaci negativa) ix entre el sud i l'est.

La refracci per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matut. La dita difusi allarga el dia.
Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on: cos(H)=-tan(F)*tan(D)
on F s la latitud del lloc i D la declinaci solar. El ocs ocorre a un angle horari H.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27080" title="Ocs" nonfiltered="1360" processed="1358" dbindex="11445">

Un astre, i el Sol en particular, est en l'ocs quan travessa el pla de l'horitz i passa del nostre hemisferi visible al no visible. s a dir, quan la seva altura s zero, passant de positiva a negativa. Per al Sol, aix determina la fi del dia. 
Les estreles circumpolars no tenen ortus ni ocs.
Amb el transcurs de l'any, el Sol va canviant el lloc per on ix i es pon. Aix, en els equinoccis es pon per l'oest i per a l'hemisferi nord en primavera i estiu (declinaci positiva) es pon entre el nord i l'oest, mentre en tardor i hivern (declinaci negativa) el seu ocs s entre el sud i l'oest.

La refracci per l'atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol ja s'ha post: crepuscle vespert. Dita refracci allarga el dia i acurta la nit.

Mesurat des del migdia, l'ocs  es caracteritza per un angle horari H, on cos(H)=-tan(F)*tan(D), sent F la latitud del lloc i D la declinaci solar. L'ortus ocorre a un angle horari -H.

Etimologia.

La paraula ocs prov del llati occasus, -us, d.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27082" title="Publi Corneli Escipi Afric Major" nonfiltered="1361" processed="1359" dbindex="11446">


Publi Corneli Escipi (en llat Publius Cornelius Scipio), conegut ms tard com a Afric (Africanus) per no confondre'l amb el seu pare Publi Corneli Escipi (cnsol 218 aC) i distingit com a Major, fou un militar i magistrat rom durant la Segona Guerra Pnica i un home d'estat de la Repblica romana. Pel que ms es coneix s per haver derrotar el general cartagins Annbal a l'frica, fet pel qual va guanyar el cognom d'Afric. Probablement fou l'home d'estat rom ms destacat abans de Juli Csar.

Biografia.
Primers anys.
Havia nascut cap al 235 aC a Roma, al si de la famlia dels Cornelis, molt vinculada a l'alta poltica. Ja de jove es va considerar un escollit dels dus i abans de cada acte anava al Capitoli per comunicar-se amb els dus. Amb 17 anys era present a la Tess on va salvar al seu pare i aquell mateix any va combatre a Trbia; el 216 aC va lluitar a la batalla de Cannes com a trib militar i va co-dirigir les restes de l'exrcit que es va refugiar a Canusium; el 212 aC fou elegit edil quan encara no tenia l'edat legal de 30 anys, docs els tribuns del poble no s'hi van oposar al ser elegit unnimement; el 210 aC amb uns 24 anys va rebre el comandament d'Hispnia on el seu pare acabava de morir el 211 aC i havia estat substitut per Gai Ner. Cap general volia el crrec i Escipi amb noms 24 anys es va presentar voluntari i fou elegit malgrat no haver estat anteriorment cnsol. 

Campanya a Hispnia.
Quan va arribar a Hispnia al capdavant d'un nou exrcit enviat per Roma, va trobar que tota la pennsula al sud de l'Ebre estava controlada pels cartaginesos. Per hi havia una certa descoordinaci entre els tres generals cartaginesos, a ms de problemes a l'frica que distreien la seva atenci. L'exrcit cartagins estava dividit en tres grups, cada un sota les ordres d'un general.

Escipi va desembarcar a la desembocadura de l'Ebre l'estiu del 210 aC. tot el territori al sud de l'Ebre estava en mans dels cartaginesos. Escipi en lloc d'atacar les forces d'algun dels tres generals cartaginesos, sdrubal (fill de Gisc), sdrubal Barca i Mag, va planejar atacar Cartago Nova (l'actual Cartagena) per sorpresa; va posar la flota sota comandament del seu amic Leli al que va revelar els seus plans i ell mateix va agafar el comandament de les forces de terra i va avanar cap al sud a marxes forades; Cartago Nova fou ocupada sense quasi be lluita (noms restava a la ciutat una guarnici de mil homes) i abans d'arribar cap ajut; els hostatges de les tribus locals, en poder dels cartaginesos per garantir la fidelitat, foren alliberats i les tribus es van declarar per Roma. La conducta d'Escipi amb els ibers va ser sempre fora correcta, sobretot perqu la prioritat de Roma era la guerra a Itlia contra Annbal i podrien enviar pocs reforos a Hispnia, motiu pel qual necessitaria una bona disposici de la poblaci autctona per poder allistar tropes; a Cartago Nova Escipi va trobar magatzems d'armes, menjar i altres objectes i productes. Escipi va poder tornar a Tarraco sense ser molestat el que suggereix que els generals cartaginesos eren lluny.

El 209 aC Mandoni i Indbil, dos destacats caps ilergets fins llavors fidels als cartaginesos es van passar als romans. sdrubal Barca per la seva part, va acampar a una forta posici a Baecula a la vall del Guadalquivir (prop de l'actual Baeza) on va recaptar diners aprofitant les mines de la zona i no volia lluitar per resguardar als soldats que volia enviar a Itlia; l'objectiu d'Escipi era poder combatre un sol general i aix poder lluitar ms endavant amb els restants. La seva por era haver de lluitar contra dos exrcits cartaginesos alhora que el poguessin encerclar i eliminar. Escipi va anar al sud per enfrontarse a sdrubal; la infanteria romana va carregar contra una elevaci defensada per la infanteria cartaginesa. Els cartaginesos no van parar atenci a les maniobres de la cavalleria romana, que es va situar darrere i als costats dels cartaginesos. Quan van carregar per darrere i pels flancs dels cartaginesos, aquests es van veure superats i es van desbandar. Escipi va fer 22000 presoners i va matar 8000 cartaginesos segons els romans per sdrubal va poder conservar els tresors i elefants i va poder retirar-se cap al nord on va reclutar ms tropes amb les que va creuar els Pirineus i va marxar cap a Itlia. Els altres generals cartaginesos van avanar contra Escipi i aix aquest no va poder empaitar a sdrubal; Escipi va poder romandre al sud d'Hispnia la resta de l'any.

El 208 aC el propretor Sil va derrotar a  Mag a Celtibria i el cartagins es va retirar cap al sud i es va reunir amb sdrubal fill de Gisc a la Btica; Escipi va avanar contra ells i els cartaginesos es van protegir darrera les ciutats emmurallades; Escipi noms va poder ocupar Oringis (que va conquerir el seu germ Luci Corneli Escipi).

El 207 aC Escipi es va apoderar de quasi tota Hispnia desprs d'una decisiva victria a Slpia o ms correctament Llipa (Alcala del Rio, tamb assenyalada com Elinga o Carmo). Els generals cartaginesos es van refugiar a Gades que va quedar con nica plaa en el seu poder; els caps hispans van reconixer la sobirania romana. 

Escipi va decidir passar a frica. Ja s'havia assegurat el suport del prncep Masinissa que servia a l'exrcit cartagins i esperava atreure a Sifax el rei nmida dels massesils. Quan va anar a frica es va trobar amb sdrubal fill de Gisc que hi havia anat des de Gades pel mateix propsit. Sifax va quedar impressionat per Escipi i va fer un tractat amb Roma, per el general cartagins va aconseguir mantenir tamb l'aliana del rei quan va donar a la seva filla Sofonisba en matrimoni a Sifax.

Al seu retorn a Hispnia es va trobar que les tribus s'havien revoltat; Escipi va dominar la revolta amb rapidesa; la ciutat d'Illiturgi, principal centre rebel,  va ser castigada severament. Tot seguit Escipi es va posar malalt i aprofitant aix, vuit mil soldats romans que no havien cobrat ni tenien perms per saquejar, es van amotinar; Escipi es va posar bo a temps de sufocar el mot. Una mica desprs Gades va obrir les portes als romans i Mag va fugir per mar i va anar a Ligria per distreure els romans ocupats contra Annbal. Escipi va entregar llavors el comandament de l'exrcit d'Hispnia als procnsols Luci Lntul i Luci Manli Acid que havien estat nomenats com a successors, i va retornar a Roma.

Campanya a l'frica.

Fou candidat a cnsol (206 aC) i fou elegit pel 205 aC sense haver estat abans pretor i amb noms 30 anys. El seu collega fou Publi Licini Cras que era Pontfex Mxim i no podia sortir d'Itlia, motiu pel qual la guerra li fou encarregada a Escipi. El senat s'oposava al seu projecte de portar la guerra a l'frica i noms li fou confiada la provncia de Siclia amb perms per creuar a frica si era avantatjs per la repblica, per no se li va donar un exrcit,  amb la qual cosa el perms no servia per res.

Llavors milers de voluntaris se li van unir des de tot Itlia i el senat li va haver de permetre d'enrolar aquesta gent. Va anar a Siclia i va fer preparatius per anar a frica on va enviar el seu amic Leli amb una petita flota per concertar-se amb Masinissa. Mentre va ajudar a la conquesta de Locres Epizefiris tot i que no tenia comandament al sud d'Itlia; el seu llegat Quint Plemini va quedar com a comandant de la ciutat. Denunciat per mala conducta, els enemics d'Escipi van allegar que el llegat romania en el seu govern desprs que el seu cap hagus estat informat de les seves malifetes; el senat va decidir enviar una comissi d'investigaci que podia decidir ordenar el retorn del general a Roma. Els comissionats van arribar a Siclia al comenament del 204 aC quan els preparatius per anar a frica estaven quasi acabats i desprs del que van veure van decidir mantenir a Escipi en el comandament i continuar amb el pla.

El 204 aC Escipi, ara com a procnsol, va sortir de Lilibea i va desembarcar prop d'tica a l'frica; tenia entre 12000 i 30000 soldats i immediatament se li va unir Masinissa. No va aconseguir dominar tica per amb l'ajut del rei nmida va aconseguir diverses victries menors; va acabar l'any sense progressos rellevants. 

sdrubal (fill de Gisc) va reunir un fort exrcit per fer front als romans. Al comenament del 203 aC sdrubal i el rei nmida Sifax estaven a punt d'atacar, quan Escipi es va anticipar i va atacar de nit el campament cartagins i nmida; els campaments foren incendiats i la majoria dels soldats van morir (es calcula que van morir 40000 cartaginesos i nmides). sdrubal va fugir a Cartago i Sifax als seus dominis. sdrubal va aixecar un nou exrcit que fou altre cop derrotat i el general ja no va gosar a tornar a Cartago. Sifax, que havia tornat en el seu ajut, va tornar altra cop al seu pas i Escipi va enviar a perseguir-lo al seu amic Leli i a Masinissa i finalment fou fet presoner; entre els captius la seva dona Sofonisba, que Masinissa volia per ell, afer que va acabar trgicament. D'aquesta manera Cartago va perdre la capacitat de reclutar uns genets nmides en els quals sempre havien confiat i que ara serien aliats dels romans.

Aquests desastres van alarmar al senat cartagins que va cridar a Annbal i Mag que eren a Itlia i al mateix temps va obrir negociacions de pau amb Escipi. Aquest va imposar unes condicions que foren acceptades i es va acordar una treva de 45 dies mentre una ambaixada cartaginesa anava a Roma. En realitat els cartaginesos noms volien guanyar temps fins l'arribada d'Annbal. Alguns incidents com la destrucci de vaixells de provisions per Escipi o els insults als ambaixadors romans que anaven a demanar explicacions, van marcar el final de la treva; noms arribar Annbal la guerra es va reprendre. L'exrcit cartagins era numricament superior per menys disciplinat i valent, per la presencia d'Annbal donava molta confiana. Annbal en canvi veia que noms restava una batalla i si la perdia la guerra estava perduda, i per tant volia arribar a la pau. Escipi tamb volia acordar la pau abans del final del seu perode, per els termes que va proposar no foren acceptables pels cartaginesos, i la guerra va haver de continuar.

La batalla decisiva es va lliurar el 19 d'octubre del 202 a Baragra a la vora del riu Bagrades, no lluny de la ciutat de Zama. La victria romana fou completa i l'exrcit cartagins va quedar destrut. Annbal va aclarir al senat que no es podia seguir la guerra; ara les condicions del vencedor eren molt ms dures que abans per encara raonables a diferencia de les que volia el senat rom. Escipi va permetre que Annbal fos el dirigent de Cartago; la seva suavitat va contrastar amb la duresa amb qu va castigar els desertors romans i els seus aliats; alguns aristcrates romans del senat (especialment Marc Porci Cat, Cat) no ho van oblidar. Cartago va haver d'acceptar les condicions imposades, per desprs de llargues negociacions que van portar el tractat de pau al 201 aC.

Tornada a Roma.
Escipi va tornar a Itlia el 201 aC i va entrar a Roma en triomf. Va rebre el malnom d'Afric i va declinar molts honors com el crrec de dictador vitalici, i esttues arreu de Roma. Per no fer-se sospits de voler el poder suprem, no va participar als afers pblics durant dos  anys.

El 199 aC fou censor amb Publi Eli Pet, i el 194 aC fou cnsol per segona vegada amb Tiberi Semproni Llong II; tamb fou aquest mateix any princeps senatus, ttol ratificat el 190 aC. El 193 aC fou enviat a frica per fer de mediador entre Masinissa I i els cartaginesos i el mateix any hauria estat tamb enviat a una entrevista amb Antoc III el Gran a Efes. Aqu hi havia Annbal desterrat i es diu que Escipi li va preguntar quins eren els generals ms grans, i el cartagins va citar a Alexandre el Gran, Pirros de l'Epir i ell mateix; Escipi li va dir que on s'hauria situat si l'hagus derrotat a ell, i Annbal va dir que llavors ell estari davant d'Alexandre. Escipi fou l'nic membre del senat rom que s'havia oposat a la persecuci d'Annbal.

El 190 aC Luci Corneli Escipi, el seu germ, i Gai Leli, el seu amic, foren cnsols. Els dos volien la provncia de Grcia per fer la guerra contra Antoc III el Gran. Publi es va oferir a servir com a llegat del seu germ el que va garantir a aquest el nomenament. En la guerra es va destacar el seu fill  Luci o Gneu Corneli Escipi Afric, que va caure presoner del rei selucida; el rei el va alliberar i Escipi li va aconsellar no lliurar batalla abans que ell mateix hagus agafat el comandament de l'exrcit (que havia deixat temporalment per una malaltia); Antoc no li va fer cas i fou derrotat decisivament a la batalla de Magnsia, a Magnsia del Sipilos. Antoc va recrrer llavors a Escipi que va aconseguir del seu germ termes de pau menys severs (tot i que ho foren fora), per el senat va imposar condicions mes dures.

El 189 aC Publi i el seu germ Luci van tornar a Roma i aviat foren acusats d'haver estat subornats per Antoc i de quedar-se part dels diners pagats pel rei al tresor rom. Va dirigir l'acusaci Marc Porci Cat i no es pot establir si hi ha alguna cosa de veritat a tota la histria.

El 187 aC els tribuns coneguts com els Petillis van obligar a Publi i Luci Escipi a rendir comptes dels diners rebuts d'Antoc III. Luci va presentar les comptes per Publi s'hi va negar per orgull; aquesta conducta va produir una impressi desfavorable; Luci fou declarat culpable i va haver de pagar una forta multa i el trib Gai Minuci va exigir l'empresonament fins el pagament. Publi va obligar al trib a alliberar al seu germ, i la cosa podia haver acabat malament sin hagus estat que Tiberi Semproni Grac III, pare del fams trib, que era l'altra trib de la plebs aquell any, va alliberar a Luci encara que li va confiscar la seva propietat i com que no va cobrir la multa va haver de fer una collecta entre amics i clients (es van recaptar prou diners per pagar i encara per  restaurar el seu patrimoni, per noms va acceptar el necessari per pagar el que mancava).

L'xit de la persecuci de Luci va portar a la de Publi que fou acusat per Marc Nevi el trib de la plebs probablement el 185 aC. El dia que fou jutjat Publi va recordar que era l'aniversari de la seva victria a Zama; finalment Publi es va retirar a les seves terres a Liternum i la persecuci es va aturar. Ja no va tornar a Roma a la que considerava una ingrata.

Volia ser enterrat a Liternum per alguns relats situen el seu enterrament a Roma al mausoleu familiar a la porta Capena. L'any de la seva mort es incert: Polibi i Rutilies el situen el 183 aC; Tit Livi i Cicer el 185 aC, i Valeri d'Antium el 187 aC; la primera es la data ms probable.

Es va casar amb Emlia la filla de Luci Emili Paule, amb la que va tenir quatre fills: la filla gran (Cornlia Escipiona Major) es va casar amb Publi Escipi Nasica Corculum; la filla menor (Cornlia Escipiona Menor)  es va casar amb Tiberi Semproni Grac III (fou la mare dels germans Gracs); els fills portaren el nom de Publi Corneli Escipi Afric i Luci o Gneu Corneli Escipi.


Vegeu tamb.
 Gai Cicereu;
 Per ampliar la seva actuaci a Hispnia, vegeu la conquesta romana d'Hispnia.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27083" title="Marc Sil" nonfiltered="1362" processed="1360" dbindex="11447">


Onomstica:


Marc Juni Sil (pretor), pretor el 212 aC;

Marc Juni Sil (cnsol 109 aC), cnsol el 109 aC ;

Marc Juni Sil (cnsol 25 aC), cnsol el 25 aC;

Marc Juni Sil (cnsol any 19), cnsol l'any 19;

Marc Juni Sil (cnsol any 46), cnsol l'any 46;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27084" title="Gai Leli" nonfiltered="1363" processed="1361" dbindex="11448">
Gai Leli (Caius Lelius o Gaius Lelius) fou un magistrat rom.

Va nixer com el seu amic Publi Corneli Escipi Afric Major, cap al 235 aC i durant tota la seva vida va desenvolupar la seva activitat al costat del seu amic. Va ocupar diverses magistratures: edil plebeu el 197 aC; pretor el 196 aC; propretor de Siclia  el 194-193 aC; cnsol el 190 aC i procnsol de la Gllia Cisalpina el 189 aC.

Va morir desprs del 170 aC.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27085" title="Organitzaci Mundial de la Salut" nonfiltered="1364" processed="1362" dbindex="11449">


La Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrnim en angls) s una agncia de les Nacions Unides amb seu a Ginebra (Sussa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pblica internacional. L' OMS fou fundada el 7 d'abril de 1948 heretant  bona part dels mandats i recursos de lOrganitzaci de Salut que fou l'agncia de la Societat de Nacions per a temes de salut.

Missi.
En el camp de l'erradicaci de malalties, la OMS duu a terme campanyes per afavorir els hbits saludables (per exemple, en contra del consum del tabac o per potenciar el consum de verdures). Tamb duu a terme estudis sobre els efectes de les noves tecnologies sobre la salut. Alguns treballs de la OMS generen molta controvrsia, com succe l'abril del 2003 amb un informe que recomanava no consumir ms d'un 10% de sucre en una dieta equilibrada i que gener tot tipus de pressions de la indstria del sucre .

Estructura.
Els estats membres de la OMS  envien una delegaci a lAssemblea Mundial de la Salut que s el ms alt rgan de decisi de la OMS. L'assemblea es reuneix un cop a l'any (generalment al mes de maig) per a supervisar les poltiques financeres de l'organitzaci, revisar i aprovar el pressupost anual proposat per la direcci. L'assemblea elegeix el director general (per perodes de 5 anys) i 32 tcnics qualificats que formen el comit executiu (per un perode de 3 anys). Les principals funcions del comit executiu s fer efectives les decisions de l'assemblea aix com mantenir-la informada i facilitar-ne la feina.

Estats Membres.
Tots els estats membres de la ONU, amb l'excepci de Liechtenstein pertanyen a la OMS. Els territoris que no sn membres de la ONU poden ingressar a la OMS  com a membres associats (sense dret a vot) si aix ho aprova l'assemblea de la OMS. Un exemple en sn les Illes Cook, un territori autnom pertanyent a Nova Zelanda i membre associat de la OMS. Aquestes entitats tamb poden sollicitar lestatus d'observadors (tenen aquest estatus especial, per exemple, el Vatic i la OAP). Actualment Taiwan intenta obtenir l'estatus d'observador, si b es troba amb l'oposici de la Xina que s membre de la OMS.

Secretariat.
El treball del dia a dia s dut a terme per un secretariat, el qual ocupa uns 11.000 especialistes en salut i altres rees de suport repartits entre la seu central, sis oficines regionals i en les delegacions a diferents pasos.

Finanament i collaboracions.
Com a agncia de les Nacions Unides, la OMS es finana mitjanant les contribucions dels estats membres a la ONU. En els ltims anys la OMS ha desenvolupat nombrosos programes de cooperaci amb ONGs, la indstria farmacutica i fundacions de tipus privat com la Bill and Melinda Gates Foundation o la Rockefeller Foundation. Actualment, aproximadament la meitat del pressupost de la OMS s finanat per fundacions privades i la indstria farmacutica.

Directors generals de la OMS.



Directors generals de la OMS;

Enllaos externs.
 Organitzaci Mundial de la Salut;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27086" title="Mandoni" nonfiltered="1365" processed="1363" dbindex="11450">

Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, els quals ocupaven la regi d'Ausa, actualment comarca d'Osona a Catalunya, amb assentament principal a la poblaci de Vic.

Encara que el llegendari pretn fer-lo germ menor d'Indbil aix sembla poc probable, i en tot cas, si existia alguna relaci familiar, seria mitjanant la dona d'algun d'ells, que seria germana de l'altre.

Mandoni es va rebellar primerament contra Roma al costat d'Indbil i amb el suport del principal enemic de Roma en aquell moment, Cartago, liderat per Annbal Barca. Ms endevant els papers es van intercanviar ja que els romans van aconseguir convencer als ilergets que els cartaginesos els havien trat. Aix doncs, ilergets i ausetans van unir-se als romans i van contribuir a fer fora de la pennsula Ibrica als cartaginesos. Desprs per, els romans van mostrar les seves autntiques intencions, que no eren altres que sotmetre als pobles peninsulars. Fou llavors quan Indbil i Mandoni s uniren, encapalant una coalici de pobles ibers, i es van enfrontar als romans de nou, liderats per Publi Corneli Escipi, l'any 206 aC. La lluita va finalitzar amb victoria romana. Un any desprs, el 205 aC, mentre Escipi abandonava Hispania per dirigir-se al continent afric, els ibers no donats per venuts van intentar una nova revolta on Indbil va morir al camp de batalla i Mandoni fou entregat a Roma pels seus propis seguidors on va morir crucificat juntament amb altres cabdills locals. 

 Vegeu tamb .
Esttua d'Indbil i Mandoni;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27088" title="Lluci Manli" nonfiltered="1366" processed="1364" dbindex="11451">

Lluci Manli Acid va governar la provncia de l'Hispnia Ulterior en el mateix perode que Lluci Corneli Lntul (205 aC a 201 aC). Sembla haver estat menys gasiu que el seu company, i noms va declarar com a recaptat 1200 lliures de plata i 30 d'or.

Tamb es coneix un Lluci Manli Acid posterior i que fou qestor el 168 aC. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27089" title="Marc Porci Cat (desambiguaci)" nonfiltered="1367" processed="1365" dbindex="11452">


Nom de vuit membres de la famlia Cat, distingits per renoms:

Marc Porci Cat Censor, cnsol, militar i escriptor rom que va nixer a Tusculum el 234 aC.
Marc Porci Cat Licini el vell, jurista rom fill de Marc Porci Cat Censor i de Licnia. Va morir el 152 aC.
Marc Porci Cat Licini el jove, fill de Marc Porci Cat Licini el vell i net de Marc Porci Cat Censor, fou un orador;
Marc Porci Cat (pretor), fill de Marc Porci Cat Licini el jove, va obtenir el govern de la Gllia Narbonesa.
Marc Porci Cat Saloni el vell, fill de Marc Porci Cat Censor, va nixer vers el 154 aC.
Marc Porci Cat Saloni el jove, fill de Marc Porci Cat Saloni el vell, va morir vers 98 aC;
Marc Porci Cat Uticense, fill de Marc Porci Cat Saloni el jove, va ser un poltic destacat de rom.
Marc Porci Cat Uticense II, fill de Cat d'Utica i Atlia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27090" title="Marc Fulvi Noblior" nonfiltered="1368" processed="1366" dbindex="11453">

Biografies:;
Marc Fulvi Noblior I, cnsol el 189 aC ;
Marc Fulvi Noblior II, cnsol el 159 aC ;
Marc Fulvi Noblior (trib militar), trib dels soldats ;
Marc Fulvi Noblior (conspirador), catalinari;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27091" title="Castell de Margarida" nonfiltered="1369" processed="1367" dbindex="11454">
El castell de Margarida s un castell a la poblaci de Margarida, al municipi de Planes (el Comtat), situat a la part alta de la muntanya de Cantacuc, a quasi 700 m. d'altitud.

Histria .
nicament es conserven tres referncies histriques d'aquest castell. Se sap que el 4 d'abril de 1244, el cabdill Al-Azraq sign el pacte del Pouet amb Alfons, fill de Jaume I, pel qual el cabdill musulm es reserva per tres anys aquest i altres castells de la zona. Al maig de 1258 el castell fou donat a Gil Ximenez de Segura com a heretat franca. I finalment, el 20 de juliol, el rei reconeix deure 1000 morabatins d'or a Pedro Zapata d'Alzira per l'intercanvi de diferents propietats, entre d'elles aquest castell.

Al penyal on se situa el castell, s'hi han trobat restes de diferents poques abans de la construcci del castell actual. Primerament, s'han trobat restes arqueolgiques de l'Edat del bronze; desprs, restes d'una segona ocupaci, d'entre els segles II i III, dels romans; i per ltim, restes d'una ocupaci musulmana, d'entre els segles XI fins el XIII.

 Estat actual .
El castell consta de diverses edificacions, totes elles en runa. Bsicament es poden diferenciar una plataforma massissa de maoneria junt a un aljub, i una alada superior, que actualment sols es pot accedir mitjanant l'escalada, s'hi troba una xicoteta torre de maoneria de planta rectangular de 5,25x4,20 m., amb una alada variable entre els 3,70 i 4,50 m.

Fonts orals afirmen que l'escala que donava accs a la construcci superior fou volada als anys 30 per motius desconeguts.

Accs.
Al castell es pot accedir per un cam rural que eix de la poblaci de Catamarruc (Planes) en direcci al mas de Cantacuc.

 Bibliografia .
El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27092" title="Luci Emili Paulle" nonfiltered="1370" processed="1368" dbindex="11455">


Luci Emili Paulle pertanyia a la famlia Paullus de la gens Emlia. 

s conegut a la histria com a Paule Emili el macedoni. El 192 aC va ser edil curul, i el 191 aC procnsol de la Hispnia Ulterior, on va combatre contra els lusitans ( 191 a 190 aC) pels que va ser derrotat a Lico, venjant-se desprs amb una victria (que no va ser decisiva) a la Btica. 

Va ser cnsol (182 aC) i en aquestes funcions va vncer als pirates ingaunis de Ligria el 181 aC. El 168 aC va ser de nou cnsol, i en aquesta poca va derrotar els illiris i va conquerir Macednia desprs de vncer a Pidna el 22 de juny de l'esmentat any. El 167 aC va ser procnsol de Macednia, i va retornar a Roma amb un ingent bot.

El 164 aC va exercir la censura i va morir el 160 aC.

Articles relacionats.
Vegeu tamb els membres de la famlia Lpid que van portar el cognom Paulle:
Luci Emili Paulle, cnsol el 50 aC.
Luci Emili Paulle, consol l'any 1.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27093" title="Torre del Pla de la Casa" nonfiltered="1371" processed="1369" dbindex="11456">

La torre del Pla de la Casa, o castell de Xeroles, s un castell situat al municipi de Fageca (el Comtat), a la muntanya de la Serrella, a 1359 m. d'altitud, sent el castell ms alt de la provncia d'Alacant.

 Histria .
L'antic terme de Seta, que actualment est desaparegut, abans de la Reconquesta abraava els actuals termes de Tollos, Fageca i Famorca. Seta, segons les fonts de la conquesta, contenia la construcci musulmana del castell de Xeroles. s per aix que es creu que s probable que aquesta torre siga aquest castell perdut.

nicament es conserven quatre referncies histriques del castell. El 22 de maig de 1258, Gonzalvo Ferrndez de Medrano ven les rendes dels castells de Seta i Cherolins per dos anys per 1200 besants. El 15 de juny de 1258], al mateix Gonzalvo Ferrndez se li donen 15 jovades al terme de Cherolles. El 4 d'abril de 1259 se li dna una ordre a Gonzalvo Ferrndez, alcaid de Cheroles, per a que retinga les rendes del castell amb una quantitat superior a la oferida pel millor postor. Finalment, Jaume I dna a Bella i al seu fill Roger de Llria, les propietats del castell de Cherolles i Seta com a heretat franca.

Al castell nicament s'han trobat restes d'poca musulmana, per tant fa pensar que el castell fou abandonat poc desprs de la conquesta. A partir d'aleshores no torna a aparixer citat mai ms a les fonts.

 Estat actual .
La construcci s una torre de planta rectangular de 7,60x3,80 m., bastida de maoneria i lluda per una capa de morter de cal. El mxim d'altura assolit per un dels murs s de 0,85 m. Es troba en un estat de runa total.

 Accs .
Com s'ha dit abans, el castell es troba en la Serrella, a 1359 m. d'altitud, prop del cim de Pla de la Casa.

 Bibliografia .
El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.
Nota: Les diferents versions toponmiques del lloc que es citen a la secci d'histria, sn tal i com apareixen a les fonts histriques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27094" title="Conquesta romana d'Hispnia" nonfiltered="1372" processed="1370" dbindex="11457">
La conquesta romana d'Hispnia es va iniciar el 218 aC.

Abans de la Primera Guerra Pnica els cartaginesos havien fet acte de presncia en una part de la Pennsula Ibrica al sud de l'Ebre, encara que el seu domini es limitava a Gades i Eivissa. 

Primera Guerra Pnica.

La famlia cartaginesa dels Barca va iniciar desprs de la guerra, la submissi efectiva que es va estendre a una bona part de la pennsula, sobre tot al sud i al llevant, submissi aconseguida mitjanant tributs, aliances, matrimonis o per la fora.

Segona Guerra Pnica.

La segona guerra entre Cartago i la Repblica de Roma es va iniciar per la disputa sobre l'hegemonia de Saguntum, ciutat costanera hellenitzada, presumptament aliada a Roma, o governada per un partit favorable a Roma (encara que situada probablement en el territori d'influncia cartaginesa). Desprs la guerra va continuar amb l'expedici d'Annbal a Itlia.

Roma va enviar a Hispnia tropes sota el comandament de Gneu Corneli Escipi Calb i Publi Corneli Escipi. Els Escipions formaven part de la Gens Cornelia. Van adoptar l'apellatiu de Scipio (bast) perqu el pare de famlia, Luci Corneli Barb, era vell i cec, i el seu fill Luci Corneli Escipi era el seu suport o bast, d'on va provenir el nom. L'esmentat fill, va ser cnsol el 259 aC i va conquerir Aleria i part de Crsega.

Empries va ser el punt de partida de Roma a la pennsula. La seva primera missi va ser buscar aliats entre els ibers. Va aconseguir signar alguns tractats d'aliana amb caps tribals ibers de la zona costanera, per probablement no va aconseguir atreure a la seva causa a la majoria. Sabem que la tribu dels Ilergets, una de les ms importants al nord de l'Ebre, era aliada dels cartaginesos. Escipi va sotmetre mitjanant tractat o per la fora la zona costanera al Nord de l'Ebre, incloent la ciutat de Tarraco, on va establir la seva residncia.

El primer combat important entre cartaginesos i romans va tenir lloc a la Batalla de Cissa (218 aC) probablement prop de Tarraco, encara que s'ha prets identificar-la amb Guissona a Lleida. Els cartaginesos, al comandament de Hann, van ser derrotats per les forces romanes al comandament del propi Gneu Escipi. El cabdill dels Ilergets, Indbil, que combatia en el bndol cartagins, va ser capturat.

Per quan la victria de Gneu era un fet, va acudir Asdrbal Barca, el germ d'Annbal i fill d'Amlcar Barca amb reforos i va dispersar als romans, sense derrotar-los. Asdrbal va destrossar la flota romana, per com que noms comptava amb uns nou mil homes va reembarcar cap a Cartago Nova, l'actual Cartagena), i els Romans van tornar a la seva base principal, la ciutat de Tarraco.

El 217 aC la flota de Gneu Escipi va vncer a la de Asdrbal Barca a la batalla de les boques de l'Ebre. Asdrbal avanava per terra mentre la flota estava al comandament de Himilc. Per sorpreses les naus cartagineses, Asdrbal va haver de tornar a Cartago Nova. Atacat i venut pels celtibers al servei de Roma, noms va poder salvar-se grcies als reforos arribats des d'frica. Poc desprs van arribar reforos romans procedents d'Itlia, al comandament de Publi Escipi, germ de Gneu, i els romans van poder avanar fins a Sagunt.

A Gneu i Publi Escipi cal atribuir la fortificaci de Tarraco i l'establiment d'un port militar. La muralla de la ciutat es constru probablement sobre una muralla anterior, anomenada Ciclpia; s'aprecien en ella marques de picapedrers ibriques, ja que per a la seva construcci es va utilitzar segurament m d'obra local.

El 216 aC Gneu i Publi Escipi van combatre contra els ibers, probablement amb tribus del sud de l'Ebre. Els atacs d'aquests ibers van ser rebutjats. El 215 aC els cartaginesos van rebre reforos al comandament de Himilc, i es va donar un nou combat en les boques de l'Ebre, pel que sembla prop d'Amposta o Sant Carles, en l'anomenada batalla d'Hibera o Ibera. La flota romana va obtenir la victria.

La rebelli de Sifax a Numdia (Alger i Or) contra Cartago, en combinaci amb Roma, va obligar a Asdrbal a tornar a frica amb les seves millors tropes ( 214 aC) deixant el camp lliure en Hispnia als romans. Asdrbal Barca, ja a frica, va obtenir el suport de l'altre rei nmida, Gala, senyor de la regi de Constantina, i amb ajuda d'aquest (i del fill de Gala, Masinissa I), va derrotar a Sifax.

El 211 aC Asdrbal Barca va retornar a la pennsula. L'acompanyava Masinissa amb els seus guerrers nmides. Les forces cartagineses es van estructurar en tres exrcits, manats respectivament per Asdrbal Barca, per Asdrbal fill de Gisc (Gisc fou un destacat general cartagins a la Primera Guerra Pnica), i per Mag fill d'Amlcar.

Els romans tamb es van organitzar en tres grups, manats per Gneu Escipi (enfront de Asdrbal Barca), Publi Escipi (enfront d'Asdrbal, fill de Gisc i enfront de Mag), i Tito Fonteio (amb les forces ms enll de l'Ebre). Asdrbal fill de Gisc, i Mag, recolzats pel nmida Masinissa, van vncer a Publi Escipi, que va resultar mort. Gneu Escipi va haver de retirar-se en desertar els mercenaris celtibers, als quals Asdrbal Barca va oferir una summa ms gran que la pagada per Roma (i va aconseguir amb aix la seva retirada). Gneu va morir durant la retirada, i els cartaginesos estaven a punt de passar el riu Ebre quant un oficial anomenat Gai Marci Sptim, elegit com general per les tropes, els va rebutjar. L'escenari d'aquests combats s incert, per sabem que Indbil combatia de nou amb els cartaginesos. El combat va tenir lloc el 211 aC.

El 210 aC una expedici sota el comandament del nou procnsul Caius Claudi Ner, va aconseguir capturar a Asdrbal Barca, per aquest va trair la seva paraula i va fugir deshonrosament.

El Senat rom va decidir trametre un nou exercit a l'Ebre, per evitar el pas de l'exrcit cartagins cap a Itlia. El comandament d'aquest exrcit va ser confiat a Publi Corneli Escipi, fill del general d'igual nom, mort en combat el 211 aC.

El 209 aC va sortir cap a Hispnia des del port d'stia amb deu mil infants i mil cavalls, i una flota de 30 quinquerremes al comandament del seu amic i conseller Gaius Leli, acompanyant-los el nou procnsol Marc Silano, successor designat de Claudi Ner. Publi va desembarcar a Empries, i immediatament es va dirigir a Tarraco.

A la seva arribada els tres exrcits cartaginesos es trobaven situats aix: l'exrcit d'Asdrbal Barca tnia les seves posicions a la zona del naixement del Tajo; l'exrcit d'Asdrbal fill de Gisc es situava a Lusitnia, prop de l'actual Lisboa; i l'exrcit de Mag quedava ubicat en l'estret de Gibraltar.

Publi Escipi, en un cop auda, va deixar desguarnit l'Ebre, i va atacar Cartago Nova per terra i mar. La capital pnica peninsular, dotada d'una guarnici insuficient sota el comandament d'un cap anomenat tamb Mag, va haver de cedir, i la ciutat va quedar ocupada pels romans. Publi Escipi va tornar a Tarraco abans de que Asdrbal pogus traspassar les desguarnides lnies de l'Ebre. Desprs d'aquesta auda operaci una bona part de la Hispnia Ulterior es va sotmetre a Roma. Publi Escipi va saber atraure's a diversos cabdills ibers, fins aleshores aliats dels cartaginesos, com Edec (enemistat amb Cartago des que la seva dona i els seus fills van ser presos com a ostatges), Indbil (per la mateixa causa), i Mandoni (afrontat per Asdrbal Barca).

L'hivern del 209 al 208 aC, Publi Escipi va avanar cap al sud, i va xocar amb l'exrcit de Asdrbal Barca (que al seu torn avanava cap al nord) prop de Baeza, al poblet de Baecula. Publi Escipi es va atribuir la victria (la qual cosa s dubtosa), per, si tal va ser el cas, no va aconseguir impedir que Asdrbal Barca segus l'avan cap al nord amb la major part de les seves tropes. En el seu avan cap al nord Asdrbal va arribar als passos occidentals pirinencs.

Asdrbal va acampar al sud de les Gallies, i desprs va passar a Itlia (209 aC). El 208 aC Mag, el fill d'Amlcar, es va retirar amb les seves forces a les illes Balears, i Asdrbal, el fill de Gisc, es va mantenir a Lusitnia. El 207 aC, reorganitzats els cartaginesos, i amb reforos procedents d'frica sota el comandament de Hann, van poder recobrar la major part del sud de la pennsula. Desprs de sotmetre Hann aquesta zona, va tornar Mag amb les seves forces, i es va traslladar a la zona d'Asdrbal fill de Gisc. Per poc desprs les forces de Hann i de Mag van ser derrotades per l'exrcit rom manat per Marc Silano. Hann va ser capturat, i Asdrbal fill de Gisc, i Mag, van haver de fortificar-se a les principals places fortes.

Asdrbal fill de Gisc, i Mag, van rebre nous reforos des d'frica (206 aC), i van reclutar un contingent d'indgenes, presentant batalla als romans a la mateixa aldea de Baecula, prxima a l'actual Baeza, on ja es va lliurar una batalla l'hivern del 210 al 209 aC, per en aquesta ocasi Publi Escipi fill va obtenir una clara victria. Mag i Asdrbal fill de Gisc es van refugiar a Gades, i Publi Escipi va quedar amo de tot el sud peninsular, i va poder travessar cap a l'frica on es va entrevistar amb el rei nmida Sifax, que abans l'havia visitat a Hispnia (206 aC).

Una malaltia de Publi Escipi va ser aprofitada per una unitat de l'exrcit per amotinar-se en demanda de sous endarrerits, i aix, al seu torn, va ser aprofitat pels Ilergets i altres tribus ibriques per rebellar-se, al comandament dels cabdills Indbil (dels Ilergets) i Mandoni (dels Ausetans), rebelli adreada essencialment contra els procnsols Lluci Corneli Lntul i Lluci Manli. Publi Escipi va apaivagar el mot posant un final sagnant a la revolta dels ibers. Mandoni va ser pres i executat (205 aC); Indbil va aconseguir escapar.

Mag i Asdrbal fill de Gisc van abandonar Gades amb tots els seus vaixells i les seves tropes per acudir a Itlia en suport d'Annbal, i desprs de la sortida d'aquestes forces, Roma va quedar en possessi de tot el sud d'Hispnia (205 aC). Roma dominava ara des dels Pirineus a l'Algarve, seguint la costa i cap l'interior el domini rom arribava fins a Osca, i des d'all cap al sud fins a l'Ebre i per l'est fins al mar.

Des del 197 aC la pennsula ibrica sotmesa a Roma va quedar dividida en dues provncies: l'Hispnia Citerior, al nord (la futura Tarraconense, amb Tarraco per capital), i l'Hispnia Ulterior (al sud), el govern de les quals correspondria a dos procnsols (anomenats tamb pretors o propretores) bi-anuals (el que sovint va resultar incomplet).

El mateix 197 aC la provncia Citerior va ser teatre d'una rebelli, que el procnsol Quint Minuci va tenir dificultats per controlar. La provncia Ulterior va escapar del control de Roma, morint el seu governador. Roma va haver d'enviar (195 aC) al cnsol Marc Porci Cat.


Quan va arribar a Empries va trobar tota la provncia Citerior en rebellia, amb les forces romanes controlant noms algunes ciutats fortificades. Cat va vncer als rebels l'estiu d'aquell mateix any i va recobrar la provncia per no va aconseguir atraure's als seus naturals, ni als celtibers que actuaven com mercenaris de qui requeria els seus serveis. Per la submissi dels indgenes era aparent, i quan va crrer el rumor de la sortida de Cat cap a Itlia, la rebelli es va reprendre. Cat va actuar amb decisi, va vncer als revoltats i va vendre als captius com esclaus. Tots els indgenes de la provncia van ser desarmats.

Un altre procnsol d'Hispnia, Marc Fulvi Nobilior I va combatre desprs altres revoltes. Es va emprendre desprs la conquesta de Lusitnia, amb dues destacades victries: el 189 aC l'obtinguda pel procnsol Lluci Emili Paulo i el 185 aC l'obtinguda pel pretor o procnsol Gai Calpurni (aquesta ltima ms que dubtosa).

Conquesta de Celtibria.

La conquesta de la zona central, la regi anomenada Celtibria, es va emprendre el 181 aC per Quinto Fabi Flac. Aquest va vncer als celtibers i va sotmetre alguns territoris. Per l'empresa va ser obra principalment de Tiberi Semproni Grac (179 a 178 aC) que va conquerir trenta ciutats i poblets, algunes mitjanant pactes i altres valent-se de la rivalitat dels celtibers amb els vascons situats ms al nord, amb els quals probablement va concertar les aliances necessries per facilitar la dominaci romana a la regi de Celtibria. Tiberi Semproni Grac va construir sobre la ciutat ja existent d'Ilurcs la nova ciutat de Graccuris, Gracurris o Graecuris (probablement l'actual Alfaro, a la Rioja, o la ciutat de Corella a Navarra), d'estructura romana, on sembla que van ser assentats grups celtibers organitzats en bandes errants, cap el 179 aC. Es creu que la fundaci d'aquesta ciutat tenia la finalitat de la civilitzaci de la zona celtibrica i la difusi de la cultura romana. La conquesta de les tribus celtiberes es va acabar amb el Setge de Numncia














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27095" title="Administraci provincial romana" nonfiltered="1373" processed="1371" dbindex="11458">
L'administraci provincial romana es va crear quant la Primera Guerra Pnica va portar a l'expansi del territori de Roma, bsicament a les illes mediterrnies.

Al principi els dos cnsols tenien la responsabilitat de l'administraci. Els qestors itlics eren considerats auxiliars dels cnsols. A les illes (Sardenya-Crsega i Siclia) es van establir qestors particulars dependents dels cnsols, per el sistema no va funcionar. Es va fer precs buscar una nova figura jurdica que administrs els territoris provincials.

Una instituci que funcionava adequadament era la del Pretor de Roma, encarregat dels assumptes judicials. El pretor tenia jutges delegats en els districtes allunyats (anomenats propretors) que s'encarregaven dels assumptes principals, mentre els assumptes menors eren responsabilitat d'uns jutges menors d'mbit local.

Basats en la figura del propretor es va establir la figura d'un delegat del cnsol en cada provncia, anomenat Pretor provincial o b procnsol o propretor provincial, que governava un territori exterior (anomenat provncia) per "delegaci del poble de Roma".

El procnsol tenia una alt rang dins de les magistratures romanes, venint desprs del cnsol. El seu rang era equivalent al del Pretor per ho exercia sobre un territori determinat (la provncia), mentre que les funcions del pretor abraaven la totalitat del territori de la Repblica.

El procnsol era alhora general, administrador i jutge suprem a la seva provncia, i reunia a les seves mans totes les funcions que antigament havien tingut els cnsols i que ara estaven repartides entre els Cnsols, el Pretor, el Censor, els Edils Curules, els Tres Viri Nocturni, els Tribuns del Poble i el Cap de la Cavalleria. nicament les qestions financeres de la provncia escapaven al seu Imperium (poder), ja que per portar-les a terme es crec la figura del qestor provincial o proqestor, que depenia directament del Senat.

Als procnsols se'ls exigia sobrietat i probitat.

Entre els procnsols d'Hispnia va figurar Marc Porci Cat, que va administrar la provncia amb una probitat i un zel estalviador excepcional, per el seu exemple va tenir pocs imitadors. Cat viatjava per la provncia a peu amb un sol servidor. Quan va acabar el seu servei va vendr el seu cavall per no carregar a l'Estat amb les despeses del transport.

Com els procnsols eren verdaders reis de la seva provncia, el seu poder absolut port sovint a la corrupci; exigien "donatius voluntaris" a les ciutats, i altres practiques illegals. Quan viatjaven podien sollicitar allotjament gratut i fer algunes requises, el que va donar lloc a abusos i exaccions. Com per necessitats del servei o de la seva gent, o, en cas de guerra, i tamb per necessitats dels soldats, podien exigir grans a preus moderats, aix es va convertir en una font d'exaccions injustes. Finalment els procnsols exigien recursos per sufragar les festes populars romanes. El Senat va establir limitacions el 171 aC, per els magistrats corruptes rares vegades foren jutjats.

Les ciutats que eren sotmeses perdien la seva independncia per establir tractats amb altres ciutats o Estats, i per fer la guerra o la pau; els seus ciutadans no podien adquirir territoris fora de la seva ciutat, i probablement tampoc podrien casar-se fora d'ella. Els ciutadans no podien portar armes menys per ordre expressa del procnsol. La moneda romana no va ser imposada, per tenia curs legal.

En cada ciutat sotmesa es va tendir a afavorir l'accs al poder en els Consells locals de l'aristocrcia. Roma podia trametre a les ciutats a ciutadans romans o dels territoris sotmesos, sense limitaci.

El cens quinquennal, seguint el model rom, va ser establert per a totes les ciutats.

Cada ciutat tenia fixat un contingent que havia de facilitar a l'exrcit regularmente.

Els impostos establerts eren el delme de les collites i productes de la terra, i una vint ava part del valor de les mercaderies que passaven pel territori en qesti, tant per entrar com per sortir (postoria). Algunes de les ciutats eren immunes, aix s que rebien immunitat per escapar-se d'aquests impostos. A altres, al costat de la immunitat o exempci d'impostos se'ls va concedir el rang de ciutats sense sufragi o altres nivells de drets.

Al costat de les ciutats sotmeses en els seus diversos graus, estaven les ciutats que gaudien de la ciutadania romana, i les colnies de dret llat. La majoria de les colnies de dret llat es van fundar al nord d'Itlia, perqu aquesta regi, encara que era zona provincial, es considerava dins del mateix mbit geogrfic itali que Roma. Des del 238 aC al 221 aC els establiments i assentaments romans es van dirigir principalment a aquesta zona. Desprs la Segona Guerra Pnica va interrompre el procs, i va portar als romans a Hispnia.

Els primers procnsols de la Hispnia Citerior van tenir la missi de pacificar el pas i van actuar ms com caps militars que com caps poltics.

La pertinena a un territori, en aquest cas una provncia, no constitua cap situaci jurdica, car la condici de la persona en el dret rom, no estava lligada al territori, sin a una ciutat. En efecte el dret rom efectua els "contractes" o pactes, amb ciutats o b amb grups assimilables a una ciutat (aquest contracte, conegut per foedus, establia l'autonomia local i les prestacions a les quals estava sotmesa la ciutat; quan es tractava d'una ciutat colonial, es regia per la Lex Colnia, normalment amb dret llat, encara que amb tendncia a assimilar-se de ple dret, menys en cas de rebelli que la seva situaci podia empitjorar).

Se sap que l'establiment rom a provncies va comportar la creaci d'un ager publicus important (fins aleshores el ager public era sol una petita part del territori conquistat). Sobre aquest ager provincial s'establiran ms tard les noves colnies. Alguns d'aquests terrenys foren arrendats per a pastures o camps de cultiu (l'arrendatari havia de pagar el 10% del producte). Quan en el ager existeixen boscos, mines, ports, salines, etc . la seva explotaci era confiada a uns intermediaris (Publicani). Les mines d'Hispnia van ser arrendonades aproximadament a partir del 178 aC.

Els habitants de les provncies estaven exempts del servei militar, encara que eren normalment reclutats com a voluntaris.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27096" title="Segona guerra Pnica" nonfiltered="1374" processed="1372" dbindex="11459">





La segona guerra Pnica fou la guerra ms important de les tres lliurades  entre Roma i Cartago, que a la fi van comportar la destrucci de la civilitzaci cartaginesa.

Antecedents.
El Tractat de l'Ebre (226 aC), signat entre Cartago i la Repblica de Roma establia riu Ebre com la frontera entre els dos poders. El 219 aC Roma, tement la fora d'Annbal a Ibria, va establir una aliana amb la ciutat de Saguntum (l'actual Sagunt), que es va transformar en protectorat. Annbal ho va entendre com un trencament del tractat i assetj la ciutat, que deman ajuda a Roma, que es limit a exigir-li a Annbal que retirs el seu exrcit. Desprs de vuit mesos de setge, Sagunt finalment caigu el 218 aC. Roma, immediatament declar la guerra a Cartago.

El Pla.

Annbal project l'atac directe a Roma, en una expedici per terra de 75.000 homes, 9.000 cavallers, i alguns elefants de guerra, entre els anys 219 aC i 202 aC. Part de les bases que els cartaginesos havien establert al sud de la Pennsula Ibrica, especialment Carthago Nova (Cartagena), per compensar les prdues a Siclia, conquerint la ciutat de Saguntum i atacant Roma amb el seu exrcit i les tropes que pogus anar reclutant en el seu cam a la capital, en especial els ibers i els celtes de la Gllia.

La Campanya d'Hannbal.
Un cop dominada Saguntum, Annbal, amb un gran exrcit, travess els Pirineus i els Alps seguint una ruta molt discutida en els detalls, evitant les grans poblacions de Tarraco, Emporion i Masinissa I. Penetr a Itlia, esquivant l'exrcit que els romans van enviar contra ell a Arles, i va travessar els Alps, afrontant les dificultats del clima i el terreny, les tctiques de guerrilla de les tribus locals i les dificultats de dirigir un exrcit amb diferents llenges i races, en una de les maniobres militars ms agosarades de la histria, en la que va perdre 20.000 homes.

Les tropes de suport (70 quinquerrems) enviades des de Cartago van ser interceptades per una flota romana de 120 quinquerrems i es van haver de retirar. Ja en sl itali, aconsegu una gran victria a la batalla de Trbia grcies al poder de la seva cavalleria, que va obligar els romans a evacuar la Llombardia, i va afegir gals i lgurs del nord d'Itlia a la fora expedicionria. Tot seguit, els cartaginesos van acampar les tropes per passar l'hivern, i avanar cap al sud a la primavera. Per el suport dels gals s'havia refredat. 

El 217 aC, les tropes van avanar per la ruta ms rpida cap a la Itlia central, a la vora del riu Arno, una ruta d'aiguamolls crescuts en aquesta poca. Va creuar els Apenins sense oposici, per va perdre gran part del seu exrcit. Amb l'exrcit de Gai Flamini com a niques forces romanes, va provocar que aquest el persegus fins que el va emboscar a la Batalla del llac Trasim, on Annbal va destruir l'exrcit de Flamini. Per en contra de la opini dels seus generals, no va atacar Roma que semblava inexpugnable.

Temorosos per la seva derrota, els romans van nomenar com a dictador a Quint Fabi Mxim Berrugs. Fabius va decidir-se per una impopular guerra de fam, trencant les lnies de subministrament pniques i mantenint les seves tropes a prop per sense oferir batalla a camp obert. Annbal es dirig cap al sud de la pennsula itlica, arrasant tot al seu pas, seguit de prop per les tropes romanes, per passar l'hivern a Gerunium. El 216 aC, veient que els romans no presentaven batalla, Annbal es decid a passar a l'ofensiva i va tallar tamb els subministraments a Roma, assetjant la ciutat de Canes, un punt clau, en el que es va lluitar la Batalla de Cannes, amb el resultat d'una altra humiliant derrota dels exrcits romans, tot i el seu gran avantatge numric.

Havent aprs la lli desprs de tres derrotes consecutives, els romans es van decantar per seguir la guerra de fam, practicant la tctica de terra cremada. Les repetides crides d'Annbal per obtenir nous reforos van ser menystingudes pels poltics cartaginesos, entre els que dominava la idea de negociar la pau amb els romans, temorosos de perdre la gran font de recursos que significava Hispnia. Aix, incapa de conquerir Roma, abandonat pels seus governants i desconfiat dels seus aliats, tot i que va obtenir altres victries, progressivament va anar reculant. 

La guerra a Hispnia.
Primera campanya romana.

Roma va enviar el 218 aC tropes a Hispnia sota el comandament de Gneu Corneli Escipi i Publi Corneli Escipi. Deciana i Empries va ser el punt de partida de Roma a la pennsula. La seva primera missi va ser buscar aliats entre els ibers. Va aconseguir signar alguns tractats d'aliana amb caps tribals ibers de la zona costanera, per probablement no va aconseguir atreure a la seva causa a la majoria. La tribu dels Ilergets, una de les ms importants al nord de l'Ebre, era aliada dels cartaginesos. Gneu Escipi va sotmetre mitjanant tractat o per la fora la zona costanera del nord de l'Ebre, incloent la ciutat de Tarraco, on va establir la seva residncia.

El primer combat important entre cartaginesos i romans va tenir lloc a la batalla de Cissa (218 aC) probablement prop de Tarraco, encara que s'ha prets identificar-la amb Guissona a Lleida. Els cartaginesos, al comandament d'Hann, van ser derrotats per les forces romanes al comandament del propi Gneu Escipi. El cabdill dels Ilergets, Indbil, que combatia en el bndol cartagins, va ser capturat. Quan la victria de Gneu era un fet, Asdrbal Barca va arribar amb reforos i va dispersar als romans, sense derrotar-los (Asdrbal va destrossar la flota romana, per com noms comptava amb uns nou mil homes va reembarcar cap a Cartago Nova, l'actual Cartagena, i els romans van tornar a la seva base principal, la ciutat de Tarraco.

El 217 aC la flota de Gneu Escipi va vncer a la d'Asdrbal Barca a la batalla de les boques de l'Ebre. Asdrbal avanava per terra mentre la flota estava al comandament d'Himilc; per sorpreses, les naus cartagineses d'Asdrbal van haver de tornar a Cartago Nova. Atacat i venut pels celtibers al servei de Roma, nicament va poder salvar-se grcies als reforos arribats des d'frica. Poc desprs van arribar reforos romans procedents d'Itlia, al comandament de Publi Escipi, germ de Gneu, i els romans van poder avanar fins a Saguntum. A Gneu i Publi Escipi cal atribuir la fortificaci de Tarraco i l'establiment d'un port militar. La muralla de la ciutat es constru probablement sobre una muralla anterior, anomenada Ciclpia; s'aprecien en ella marques de picapedrer ibriques, ja que per a la seva construcci va emprar-se segurament la m d'obra local. El 216 aC Gneu i Publi Escipi van combatre contra els ibers, probablement tribus del sud de l'Ebre. Els atacs d'aquests ibers van ser rebutjats.

El 215 aC els cartaginesos van rebre reforos al comandament d'Himilc, i es va donar un nou combat a les boques de l'Ebre, pel que sembla prop d'Amposta o Sant Carles, en l'anomenada batalla d'Hibera o Ibera. La flota romana va obtenir la victria. La rebelli de Sifax a Numdia (Alger i Or) contra Cartago, en combinaci amb Roma, va obligar a Asdrbal a tornar a frica amb les seves millors tropes (214 aC), deixant el camp lliure d'Hispnia als romans. El 211 aC Asdrbal Barca va retornar a la pennsula. L'acompanyava Masinisa amb els seus guerrers nmides. Les forces cartagineses es van estructurar en tres exrcits, manats respectivament per Asdrbal Barca, per Asdrbal fill de Gisc (Gisc fou un destacat general cartagins a la primera guerra Pnica), i per Mag Barca

Els romans tamb es van organitzar en tres grups, manats per Gneu Escipi (enfront d'Asdrbal Bara), Publi Escipi (enfront d'Asdrbal fill de Gisc i enfront de Mag), i Tito Fonteio (amb les forces ms enll de l'Ebre). Asdrbal fill de Gisc, i Mag, recolzats pel nmida Masinisa, van vncer a Publi Escipi, que va resultar mort. Gneu Escipi va haver de retirar-se al desertar els mercenaris celtibers, als quals Asdrbal Barca va oferir una suma ms gran que la pagada per Roma (i va aconseguir amb aix la seva retirada). Gneu va morir durant la retirada, i els cartaginesos estaven a punt de passar el riu Ebre quan un oficial anomenat Gai Marci Sptim, elegit general per les tropes, els va rebutjar. L'escenari d'aquests combats s incert, per sabem que Indbil combatia de nou amb els cartaginesos. El combat va tenir lloc el 211 aC.

El 210 aC una expedici sota el comandament del nou procnsol Gai Claudi Ner, va aconseguir capturar a Asdrbal Barca, per aquest va trair la seva paraula i va fugir deshonrosament. El Senat rom va decidir trametre un nou exrcit a l'Ebre, per evitar el pas de l'exrcit cartagins cap a Itlia. El comandament d'aquest exrcit va ser confiat a Publi Corneli Escipi, fill del general d'igual nom, mort en combat el 211 aC.

Segona campanya romana.
El 209 aC va sortir cap a Hispnia des del port de Ostia amb deu mil infants i mil cavalls, i una flota de 30 quinquerremes al comandament del seu amic i conseller Gaius Leli, acompanyant-los el nou procnsol Marc Sil, successor designat de Claudi Ner. Publi va desembarcar a Empries, i immediatament es va dirigir a Tarraco.

A la seva arribada, els tres exrcits cartaginesos es trobaven situats aix: l'exrcit d'Asdrbal Barca tnia les seves posicions a la zona del naixement del Tajo; l'exrcit d'Asdrbal fill de Gisc se situava a Lusitnia, prop de l'actual Lisboa; i l'exrcit de Mag quedava ubicat a l'estret de Gibraltar.

Publi Escipi, en un cop auda, va deixar desguarnit l'Ebre, i va atacar Cartago Nova per terra i mar. La capital pnica peninsular, dotada d'una guarnici insuficient sota el comandament d'un cap anomenat tamb Mag, va haver de cedir, i la ciutat va quedar ocupada pels romans. Publi Escipi va tornar a Tarraco abans que Asdrbal pogus traspassar les desguarnides lnies de l'Ebre.


Desprs d'aquesta auda operaci, una bona part de la Hispnia Ulterior es va sotmetre a Roma. Publi Escipi va saber atraure's a diversos cabdills ibers, fins aleshores aliats dels cartaginesos, com Edec (enemistat amb Cartago des que la seva dona i els seus fills van ser presos com a ostatges), Indbil (per la mateixa causa), i Mandoni (afrontat per Asdrbal Barca).

L'hivern del 210 aC, Publi Escipi va avanar cap al sud, i va xocar amb l'exrcit de Asdrbal Barca (que al seu torn avanava cap al nord) prop de Baeza, al poblet  de Baecula. Publi Escipi es va atribuir la victria (la qual cosa s dubtosa), per, si tal va ser el cas, no va aconseguir impedir que Asdrbal Barca segus l'avan cap al nord amb la major part de les seves tropes. En el seu avan cap al nord Asdrbal va arribar als passos occidentals pirinencs.

Asdrbal va acampar en el Sud de les Gllies, i desprs va passar a Itlia (209 aC). El 208 aC Mag, el fill d'Amlcar, es va retirar amb les seves forces a les illes Balears, i Asdrbal, el fill de Gisc, es va mantenir a Lusitnia. 
El 207 aC reorganitzats els cartaginesos, i amb reforos procedents d'frica sota el comandament de Hann, van poder recobrar la major part del sud de la pennsula. Desprs de sotmetre Hann aquesta zona, va tornar Mag amb les seves forces, i es va traslladar a la zona d'Asdrbal fill de Gisc. Per poc desprs les forces de Hann i de Mag van ser derrotades per l'exrcit rom manat per Marc Sil. Hann va ser capturat, i Asdrbal fill de Gisc, i Mag van haver de fortificar-se a les principals places fortes.

Asdrbal fill de Gisc, i Mag, van rebre nous reforos des d'frica (206 aC), i per part seva van reclutar un contingent d'indgenes, i van presentar batalla als romans a la mateixa aldea de Baecula, prxima a l'actual Baeza, on ja s'havia lliurat una batalla l'hivern del 210 aC. Per en aquesta ocasi Publi Escipi fill va obtenir una clara victria. Mag i Asdrbal fill de Gisc es van refugiar a Gades, i Publi Escipi va quedar amo de tot el sud peninsular, i va poder travessar cap a l'frica on es va entrevistar amb el rei nmida Sifax, que abans l'havia visitat a Hispnia (206 aC).

Una malaltia de Publi Escipi va ser aprofitada per una unitat de l'exrcit per amotinar-se en demanda de sous endarrerits, i aix, al seu torn, va ser aprofitat pels Ilergets i altres tribus ibriques per rebellar-se, al comandament dels cabdills Indbil (dels Ilergets) i Mandoni (dels Ausetans), rebelli adreada essencialment contra els procnsols Luci Corneli Lntul i Luci Manli. Publi Escipi va apaivagar el mot i va posar un final sagnant a la revolta dels ibers. Mandoni va ser pres i executat (205 aC); Indbil va aconseguir escapar.

Mag i Asdrbal van abandonar Gades amb tots els seus vaixells i les seves tropes per acudir a Itlia en suport d'Annbal, i desprs de la sortida d'aquestes forces, Roma va quedar en possessi de tot el Sud d'Hispnia (205 aC). Roma dominava ara des dels Pirineus a l'Algarve, seguint la costa, i cap el interior el domini rom arribava fins a Osca, i des d'all cap al Sud fins a l'Ebre i per l'est fins al mar.

Des del 197 aC la pennsula ibrica sotmesa a Roma va quedar dividida en dues provncies: l'Hispnia Citerior, al nord (la futura Tarraconense, amb Tarraco com a capital), i l'Hispnia Ulterior (al sud), el govern de les quals correspondria a dos procnsols (anomenats tamb pretors o propretores) bianuals (el que sovint va resultar incomplet).

L'atac rom al Nord d'frica.
Desprs d'acabar amb la presncia de les forces cartagineses a Hispnia, Escipi Afric Major, altrament conegut com Escipi l'Afric, va proposar al senat rom acabar la guerra atacant a la mateixa ciutat de Cartago i els territoris ms propers a aquesta, que, ms o menys, es troben l'actual Tunis. Malgrat la cautela del senat rom, Escipi va rebre del poble de Roma l'autoritat necessria per a intentar la invasi. 

Desprs del desembarcament a l'frica, Escipi va operar amb cautela en territori cartagins, limitant-se a enfortir el seu exrcit reclutant entre la poblaci local desafectes al rgim cartagins. Un cop Masinissa va fer fora al pro cartagins Sifax del tron nmida, Escipi l'Afric es va sentir capa d'arriscar-se a amenaar la ciutat de Cartago mitjanant una batalla que obligus a acabar la guerra. Aleshores el senat cartagins va cridar al seu general Annbal, el qual es trobava a Itlia lluitant contra Roma. Annbal, liderant un exrcit de veterans d'Itlia i de ciutadans cartaginesos, va anar a l'encontre de l'exrcit d'Escipi. Ambds exercits es van trobar a la plana de Zama.


A la batalla de Zama (202 aC), es va fer un gir de 180 graus a les tpiques batalles de la segona guerra Pnica perqu els romans es trobaven en inferioritat numrica pel que fa a infanteria i els cavallers cartaginesos, a causa de la traci nmida, es veieren superats per 5.700 cavallers romans. Al comenament de la batalla la cavalleria romana va envoltar la cartaginesa, per en comptes de tornar immediatament al front principal de la batalla, van continuar la seva maniobra. Desprs d'una gran escaramussa entre la infanteria lleugera romana i la combinaci d'infanteria lleugera i elefants de guerra cartaginesos, les formacions principals es van trobar.

Annbal havia desplegat els seus veterans en la formaci esglaonada darrere de la seva primera lnia de combat, amb la intenci d'envoltar els flancs de l'exrcit rom. No obstant aix, Escipi havia fet el mateix combinant files de triarii i de principes, la qual cosa va permetre a l'exrcit rom resistir la maniobra cartaginesa. Aleshores, els legionaris romans van fer sorolls molt forts, els quals van espantar als elefants de guerra i aquests van fugir en direcci a l'exrcit cartagins, obrint, amb el seu pas, forats en les formacions pniques. Aleshores, quan els romans s'enfrontaven ja amb la infanteria cartaginesa, la cavalleria romana va tornar atacant per la rereguarda cartaginesa. Aquest atac per dos fronts va desintegrar les formacions cartagineses i va assegurar la victria romana. Annbal va sobreviure i va fugir a Cartago per a informar de la derrota cartaginesa.

Roma dominava la Mediterrnia occidental, i Cartago ja no fou ms una potncia militar.

Cartago desprs de la guerra.
Quan el senat cartagins es va assabentar de la derrota no li va quedar ms opci que acceptar la pau que Roma imposava. Amb aquest fet, la segona guerra Pnica va arribar al seu final. Cartago es va veure obligada, per a sobreviure, a renunciar a les seves possessions a Hispnia, a tenir l'exrcit controlat per Roma i a pagar 300.000 kg d'or en 50 anys. A ms a ms, gran part de les possessions africanes de Cartago van haver de ser cedides al regne de Numdia perqu el seu rei, Masinissa I, era aliat de Roma. Aquesta derrota significava que Cartago no podria tornar a lluitar contra Roma pel domini del Mediterrani occidental. 50 anys desprs, durant la tercera guerra Pnica, Cartago noms va poder organitzar la defensa de la seva ciutat, la qual, desprs d'un setge, va ser capturada i totalment destruda.

Roma desprs de la guerra.
La segona guerra Pnica va portar a un empobriment general. Desprs de la batalla de Cannes es va establir una Comissi per administrar les finances de l'Estat, confiada fins aleshores als qestors civils i militars. Aquesta comissi estava composta de notables amb extenses atribucions sobre impostos i administraci de les rendes pbliques, i els seus integrants eren els Triumvirs Banquers (Tresviri Mensarii).

La devaluaci monetria i la compra de provements a crdit van ser les mesures principals adoptades pels triumvirs. Un moviment patritic va recrrer l'exrcit, i en una decisi espontnia els soldats de les classes altes van renunciar a la seva paga. Els esclaus que havien estat alliberats a canvi d'entrar a l'exrcit, van demorar el seu alliberament fins a l'acabament de la guerra. Les corporacions encarregades de realitzar treballs pblics, administrar edificis  i organitzar celebracions, van realitzar gratutament les seves feines. Es va fer un emprstit entre els rics per construir una esquadra. Les reserves del Tresor van ser ntegrament gastades. Malgrat tot, l'Estat no podia fer front a les despeses i va haver de suspendre's el pagament dels soldats de les classes baixes.

El reclutament havia deixat als camps sense gent per treballar-los (quan no era la mateixa guerra la que impedia els cultius). Molts camps van quedar erms. Molts pobres noms es van salvar de morir de fam (ms per carestia que per falta absoluta d'aliments) per l'arribada de blat egipci i sicili, que va fer baixar els preus.

Els aliats llatins (llevat de les colnies) i etruscs van flaquejar. Per la guerra va acabar amb l'eliminaci poltica de Cartago, que va passar a ser un Estat de segon ordre. Aix va permetre crear nous terrenys agrcoles i restablir l'economia. Aix la ciutat de Cpua, aliada d'Annbal, va ser declarada aldea, i totes les seves terres van passar al Ager Publicus i van ser parcellades i repartides entre petits propietaris. Altres ciutats o pobles que havien anat contra Roma van patir la mateixa o pitjor sort; els brucis, per exemple, van ser reduts a un estat de semi-esclavitud i se'ls va prohibir portar armes. Altres ciutats d'Aplia, Lucnia i Samni van perdre gran part dels seus territoris i en elles s'hi van establir colnies el 194 aC. Algunes ciutats es van convertir en fortaleses llatines i fins i tot van canviar el seu nom. No havia ms terres parcellades per a que les poguessin treballar veterans llicenciats o pagesos pobres, la majoria de les noves terres adquirides van quedar en el Ager Publicus i sovint es van convertir d'horts a terres de pastures.

Els processos pblics van sovintejar i les confiscacions van ser molt nombroses.

La poblaci de Roma va disminuir en una quarta part, i es calcula que van morir uns tres-cents mil italians. Al senat, noms 123 llocs estaven coberts i va caldre buscar 177 nous senadors. Quatre-centes ciutats van quedar desertes. Van sorgir bandes d'esclaus i de pobres o arrunats, dedicades al robatori i al pillatge (185 aC se sap que noms a Aplia van ser capturats set mil lladres o esclaus). En moltes terres noms van restar els esclaus, la seva producci va decaure apreciablement.

Els romans van aprendre en aquesta guerra que el blat podia ser portat a Roma des d'altres pasos (Egipte, Siclia...) i que no sempre calia que ho cultivessin ells mateixos.

Referncies.


Articles relacionats.
Abelox;
Allorcus;
Allucius;

 Bibliografia.
 Joan Escullies Elefants contra Roma, Spiens n.24, oct 2004;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27097" title="Revoluci Russa" nonfiltered="1375" processed="1373" dbindex="11460">


La Revoluci Russa de 1917 fou un procs poltic que culmin el mateix any amb l'establiment d'una repblica que substitu el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Uni Sovitica.

La revoluci es pot distingir en dues fases. La primera, anomenada Revoluci de febrer, en la qual s'enderroca el rgim autocrtic del tsar Nicolau II i s'estableix una repblica de caire liberal. En la segona, anomenada Revoluci d'octubre, fou una revoluci de tipus socialista en la qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el poder. Si b els principals focus de la revoluci foren Petrograd i Moscou, aviat s'estengu a les rees rurals on els pagesos collectivitzaren i redistribuiren la terra.

 Revoluci de febrer .

La revoluci de febrer va nixer d'una forma propera a l'espordica, quan la gent va sortir a protestar contra el rgim tsarista, per la simple ra de la manca d'aliments, la carestia, la fam que passaven. Aquest no va ser naturalment l'nic factor, ja que, com hem exposat, d'entre totes les causes hi ha tamb el descontent de la poblaci amb la participaci en la Primera Guerra Mundial. 

Des de gener hi havia hagut vagues diverses per tot Petrograd (nom russificat del germanfil Sant Petersburg, i vigent de 1914 fins 1924) aix va fer crixer les protestes de febrer. Durant aquest mes l'esquerra radical i els liberals es van coordinar per estendre la revolta i dur a terme diverses activitats. El 24 de febrer les protestes s'havien tornat molt violentes, i un llarg nombre de residents de les ciutats van mantenir disturbis i enfrontaments contra les forces policials i els soldats. Quan el gruix dels soldats va guarnir la capital Russa, Sant Petersburg, van agregar-se a les protestes, en contraposici al que havia passat el 1905, i aleshores la protesta va agafar un altre aire ms revolucionari aconseguint que el 2 de mar, el tsar Nicolau II abdiqus. Se'ls havia demanat que a base de foc, aixafessin les revoltes dels protestants, ms els desertors de les seves prpies files, que anaven en augment. La pres, les estacions policials i els jutjats, van ser fortament atacats i saquejades pels revoltats.

Veritablement, la seva dissort, va ser precisament que aquesta vegada la punta de llana que tenia, l'Exrcit, per reprimir, se li va girar en contra, se l'hi havia polititzat i no a favor. La insurrecci de l'Exrcit, sense la qual no s'hauria liderat amb suficient fora el moviment per expulsar el tsar, fou el 27 de febrer. Un dia abans, per, van morir assassinats 50 manifestants a la plaa de Znamenskaya en un cicle de vagues i manifestacions del 23 al 26 de febrer. Aix, el mateix 27 de febrer, la insurrecci de les tropes van dur a l'incendi dels edificis Okhranka (la policia secreta de l'Exrcit Rus), fent que Garrison s'adhers als revolucionaris, i tamb la creaci del soviet de Petrograd.

A ms a ms, el Prncep Lvov, va encapalar el mateix 27, un govern provisional, amb Kerenski com a ministre de guerra. L'objectiu d'aquest govern provisional era el de crear una Repblica parlamentria occidentalista, representaven sectors de la burgesia liberal menxevics.

 Perode Interrevolucionari .

Desprs de la revoluci de febrer, el 2 de mar, el tsar ha d'abdicar, ja no pot fer res ms, li han pres el govern. Aleshores, un mes i un dia desprs, torna Lenin, el 3 d'abril de 1917, quan va publicar les famoses "Tesis d'abril". Van ser publicades en el diari Pravda. En aquestes, va fer un anlisis de com s'haurien de desenvolupar el poltics, ara que s'iniciava una nova etapa. A ms a ms, parla d'aconseguir una revoluci socialista afavorint el repartiment de terres i rebutjant la guerra. L'experiment, per, acaba aqu, ja que el 30 del mateix mes, s'anuncia en una nota de Miliukov, que el govern es trenca. El 5 de maig, doncs, se'n forma un de nou on Kerenski torna a obtenir el ministeri de guerra i el de la flota.

Aix, del 3 de juny al 24, es dona el Primer Congrs dels Sviets russos a Petrograd; mentrestant, Kerenski far les seves primeres maniobres militars: es decideix el 16 de juny a atacar les forces austrohongareses, una aventura que acabar el 2 de juliol, casualment, dia en el que Trotski es fa Bolxevic. Kerenski, a banda de no treure'n res, es guanya un enfrontament amb el sector conservador de l'Exrcit, liderat per Lavr Kornilov. Dos dies desprs, hi hauran protestes i manifestacions en contra del govern a Petrograd. Per destaca que, avanant dos dies ms en el calendari, L'Imperi Austrohongars, juntament amb els alemanys, contraataquen Rssia, que estar en un estat de pnic i saquejar la ciutat ucranesa de Tarnopol. Aix, s'ordena l'arrest de lders bolxevics.

El 7 de juliol, el Prncep Lvov, dimiteix, desprs de ser el primer ministre de dos governs. s l'hora de Kerenski, que el substitueix. Pel que fa a Trotski, en vint dies d'afiliaci, ja va aconseguir sser detingut, juntament amb Lunacharskii (22 de juliol). 

El mes d'agost, es desenvolup en base a dos fets que es varen succer; en primer lloc, acab el segon govern de coalici, en aquest cas de caire socialista, el dia 26, i l'endem, hi ha un intent de cop d'estat fracassat pel general Lavr Kornilov, que va anar amb tropes de soldats retirats. Aquest fou arrestat i empresonat. Aix arribem al mes previ a la Revoluci d'octubre: setembre. El mateix 1 de setembre, Rssia ser declarada una Repblica. Tres dies desprs, Trotski, en el seu ascens meteric dins el bloc bolxevic, en temps rcord, s alliberat juntament amb la resta, de la pres, i esdev cap del Sviet de Petrograd. Finalment, el 25 de setembre es forma un tercer govern de coalici.

 Revoluci d'octubre .
La Revoluci d'octubre, liderada per Lenin i el partit bolxevic, estava basada en les idees de Karl Marx i marc el comenament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del Segle XX. Contrariament a la Revoluci de febrer, no fou un procs espontani, sin que fou fruit de la planificaci i la coordinaci. 

Lenin pas a pas, va anar construint la revoluci pel seu compte. El 9 d'octubre de 1917, va aconseguir que el Comit Central Bolxevic aprovs, per deu vots a dos, la insurrecci armada. De l'11 al 13 d'octubre, es va donar el Congrs de Sviets de la regi del Nord. Dos dies desprs el 15, es forma el Comit Militar Revolucionari, encapalat, qui sin, per Trotski. 

Ser finalment el 25 d'octubre, quan s'iniciar la presa del Palau d'Hivern. Kerenski, decid enviar l'Exrcit, per protegir la ciutat, que estava dispersat per la capital russa. De totes maneres, no es va produr el 25 d'octubre, sin el 7 de novembre, el fet s que en aquella poca, Rssia encara feia servir el calendari juli, sense haver adaptat les reformes del Papa Gregori XIII. 

Aquell 25 d'octubre, els insurrectes es feren amb els punts claus de la ciutat, com per exemple els edificis ms rellevants. Sabem, doncs, que a les 21:30 d'aquest dia, les tropes es fan amb el Palau d'Hivern. D'aquesta manera, van provocar la fugida de Kerenski. 

L'endem, el 26 d'octubre, es duu a terme el Segon Congrs de Soviets. Aqui, els menxevics i la dreta social revolucionria, decideixen caminar per separat en protestes unitries. Mentrestant, el mateix dia, es conformar el Govern Bolxevic, en el qual ser Lenin el cap visible de l'Estat, president (establint les bases per la creaci de la URSS el 1923), junt amb quatre personalitats destacades; en primer lloc, Trotski que s'encarregaria dels Afers estrangers, Lunacharskii que tractaria el tema de l'Educaci, Rikov com a ministre d'Interior, i un tal Josef Vissarionovitx Stalin, Comissari de la Gent sobre Afers de les Nacionalitats. El seu nom originari, per, era Ioseb Jughashvili. El futur, li deparava un rol importantssim en el s de la histria russa. 

Fins el 30 d'agost de 1918, el govern liderat per Lenin, va dur a terme dues obres importants en el s de la consolidaci de la Revoluci, com tamb del Partit Bolxevic en el poder sota la "dictadura del proletariat". En primer lloc, Lenin va procedir al repartiment de terres entre els camperols pobres, sense indemnitzar els latifundistes, seguidament, el 3 de mar de 1918, signaria la pau amb Alemanya, en el que s'anomena el tractat de Brest-Litovsk. En aquest tractat, Rssia finalment es retirava del tot de la Primera Guerra Mundial, quelcom que es demanava a crits des del poble, ja feia temps. Rssia no en va sortir econmicament gaire afavorida puix que va perdre regions fora fructferes, per Lenin, pretenia com hem dit, consolidar la Revoluci al poder i maniobrar a partir d'all. Aix, qualsevol intervenci de fora era un obstacle que s'havia de treure de sobre. 

Lenin, que va veure el poder del seu partit, disminut en les eleccions a l'Assemblea Constituent, a banda de suprimir-la, va decidir anar fent desaparixer tota la srie de partits no bolxevics, com ara els burgesos. 

Aix, va fer crispar aquests sectors. Fanya Kaplan, membre del Partit Socialista Revolucionari, va ser la que el 30 d'agost de 1918, decepcionada per la progressiva retallada de drets, engega tres trets a Lenin durant un mting. L'impacten dos, un a l'espatlla i l'altre al pulm. Lenin va ser traslladat a la seva residncia privada, al Kremlin, rebutjant anar a l'hospital, ja que creia que all l'esperaven ms assassins. Lenin, sobreviuria, tot i que cada cop amb una salut ms anormal. El mateix any, el 1918, l'RSDLP, es transforma en l'arxiconegut Partit Comunista de Russia, que el 1925 seria el Partit Comunista de la URSS, fins adoptar, el 1952, el nom definitiu.

Tot i aix, no evitar la Guerra Civil Russa, que es va comenar a desenvolupar la primavera de 1918, desprs de qu es cres l'Exrcit Roig, el 28 de gener de la m de Lenin, en un intent de controlar un poder clau com er a l'Exrcit per tal de mantenir el poder. Sabia que aix li havia perms arribar all, com li havia prs el tron al tsar. 

I qu se n va fer del tsar Nicolau II? En un primer moment, quan el mar de 1917 abdica, marxa a Tobolsk (Sibria) l'agost d'aquell any junt amb la seva famlia per ordres del govern de Kerenski. All van estar fins la Revoluci d'octubre, quan aleshores, presoners del govern bolxevic, es varen moure, juntament amb el seu squit a Iekaterinburg al stan de la casa de camp de Nicoli Ypatiev. All 11 soldats afusellen tota la famlia alineant-los el 17 de juliol de 1918. En un primer moment no varen morir tots, com per exemple les filles, que es diu que duien tantes joies, que aquestes les varen protegir de les bales. Aleshores haurien mort, incluida Anastsia, a cops de baioneta i de culata de pistola. 

Varen sser enterrats per que no els trobssin desprs d'haver-los roixat amb cid sulfric.

 Guerra civil .

La Guerra Civil Russa s el perode que es desprn dels fets de la revoluci de 1917, al no triomfar en totes les regions el rgim bolxevic. Dels llocs on no governaven va sorgir una contrarrevoluci desprs que els bolxevics es fessin amb Petrograd i Moscou. La guerra civil va comenar la primavera de 1918 en un context molt complex, i va acabar el 1922 amb la victria de l'exrcit bolxevic i la futura fundaci de l'URSS.

 La Guerra Civil Russa: els dos blocs .

La desmobilitzaci de l'antic exrcit rus va produir l'aparici de bandes organitzades d'oficials i soldats, dedicades al saqueig. Per aquestes van ser reforades per forces angleses i franceses enviades a Rssia per a la lluita contra els alemanys, que van canviar els seus objectius contra el nou ordre imperant.

A aquests exrcits, s'hi van unir antics oficials tsaristes, aristcrates, liberals bugesos i tamb socialistes revolucionaris a ms d'estudiants. Amb aquests integrants, va formar-se l'Exrcit Blanc, que va ser reforat per partidaris i forces armades dels Estats independitzats. Enfront d'aquests, es trobava una fora a penes creada, molt desorganitzada i pitjor fornida: l'Exrcit Roig.

La superioritat inicial dels blancs va ser poc utilitzada per la manca d'una direcci nica i un pla concret, frut de l'heterogenetat dels seus components. Al contrari, la gran capacitat de mobilitzaci i resoluci dels problemes d'instrucci, d'armament i provement, manifestada per la direcci de la revoluci, va fer que aconsegussin rebutjar tots els fronts i arribessin fins i tot a les portes de Varsvia. L'eficcia de l'Exrcit Roig, encara improvisada, va posar de relleu la capacitat organitzativa i el rigor funcional d'un "teric" com Trotski, de rpid ascens (una tasca que no fou reconeguda a partir dels anys vint); a ms a ms va pesar el suport que la pagesia aportava, ja que estava temorosa, el govern revolucionari havua aguditzat els ressorts de l'economia de l'estat, i havia adoptat un seguit de mesures d'excepci. El manteniment d'aquestes mesures en un rgim en formaci va fer nixer desequilibris crnics i noves oposicions.

 Del comunisme de guerra a la NEP (Nova Poltica Econmica) .

Si a la Primera Guerra Mundial havia indicat la feblesa de l'economia i les infraestructures russes, la guerra civil les va fer enfonsar encara ms, a causa de la disminuci de la producci industrial, la reducci dels camps conrerats i la impossibilitat d'importaci pel bloqueig enemic. Les necessitats de la guerra, com tamb els principis de govern comunista, van causar l'establiment d'un sistema scio-econmic conegut com a "comunisme de guerra". Les mesures per a l'augment de la producci van centrar-se en la nacinalitzaci de les grans empreses; van posar sota control dels comits obrers la resta. Els esforos per armar i alimentar l'Exrcit van absorbir una gran part de la producci. Per assegurar l'abastiment i posar terme al mercat negre, es va crear la figura del Narkomprond, encarregat de realitzar les requises; s obligava al lliurament dels excedents que els kulaks ocultaven, pagant preus molt baixos.

Al mateix temps, va implantar-se un rgim de racionament rigors. Quan la guerra civil va poder considerar-se com a acabada el 1920, la nova repblica estava esgotada, l'economia, en bancarrota. Els canals de distribuci havien desaparegut (les ciutats subministraven manufactures al camp i aquest no alimentava, llevat de fer-ho mitjanant requises als nuclis urbans), la direcci empresarial estava militaritzada, les mines estaven abandonades o arrunades i els transports es trobaven desmantellats.

En el des Congrs del Partit Comunista de Rssia, celebrat el 1921, la direcci va emprendre la direcci del pas mitjanant la Nova Poltica Econmica (NEP). No es tracta pas d'un sistema preconcebut i estudiat fins als ltims detalls. Ben al contrari, va ser un seguit consecutiu de mesures, no sempre en la mateixa direcci, algunes preses per compensar, consolidar o abandonar-se d'altres. En el punt ms important de la NEP, sens dubte, va ser l'acceptaci de la iniciativa privada en la petita i mitjana indstria, el comer minorista i l'agricultura. L'estat es reservava, en canvi, la titularitat dels sectors cabdals i la gran indstria, els tancs, els transports i tot el comer exterior. El descontentament de la pagesia per l's de les requises forades va solucionar-se substituint la coacci per un impost en espcies a partir de 1922, el 10% de la producci; l'excedent restant podia ser venut al mercat lliure, ja conegut. Aquesta mesura va animar la productivitat, a ms de potenciar el comer de productes manufacturats; la indstria es va posar en marxa, sobretot en funci de les necessitats de la pagesia.

La gran feblesa era el poc desenvolupament de la indstria pesada, fonament de tota de tota economia moderna i sector principal de formaci del proletariat obrer, es base del rgim comunista. Encara nacionalitzada, se li va aplicar uns criteris de productivitat capitalista  encontra dels assoliments socials dels mateixos treballadors- aix va nixer l'anomenat "capitalisme d'Estat", i nombrosos trusts van confirmar la seva activitat sota control governamental; aquesta tendncia va ser reforada per la inversi estrangera capitalista.

 Notes finals .
Lenin i Trotski creien que l'objectiu del socialisme a Rssia no es podia aconseguir sense exportar amb xit la revoluci a altres pasos. No obstant aix, amb l'arribada al poder d'Stalin, s'abandon aquesta idea.

 Cronologia de la revoluci russa .
Les dates sn d'acord amb el calendari juli, vigent a Rssia fins el 1918. Va 12 dies per darrere del calendari Gregori durant el segle XIX i 13 dies darrere durant el segle XX.

Antecedents previs.
1855 - Comena el regnat del Tsar Alexandre II.
1861 - Abolici de la servitud.
1881 - Alexandre II s assassinat. El succeeix Alexandre III.
1883 - Es forma la primera agrupaci russa de caire marxista.
1894 - Comena el regnat de Nicolau II;
1898 - Primer congrs del Partit Obrer Socialdemcrata Rus (POSDR);
1900 - Fundaci del Partit Socialrevolucionari Rus (PSR);
1903 - Segon congrs del POSDR. Es produeix una divisi entre Bolxevics i Menxevics.
1904-1905 - Guerra Russo-Japonesa;
1905 - Revoluci Russa de 1905.
Gener - Diumenge sagnant a Petrograd.
Juny - Es produeix l'alament del Cuirassat Potemkin a Odessa al Mar Negre ;
Octubre - Vaga general. Es forma el Soviet de Petrograd.
 - El Tsar accepta la constituci d'un parlament, la Duma - Manifest d'octubre;
1906 - Primera Duma. Primer Ministre - Petr Stolypin. Comena la reforma agraria;
1907 - Segona Duma, de febrer a juny.
1907 - Tercera Duma, fins el 1912.
1911 - Stolypin s assassinat.
1912 - Quarta Duma, fins el 1917. La divisi entre Bolxevics i Menxevics esdev definitiva.
1914 - Alemanya declara la guerra a Rssia.
1915 - Desprs de serioses derrotes, Nicolau II es declara si mateix Comandant en cap.
1916 - Grigori Rasputn mor.

Cronologia de 1917.

Gener

Vagues i detencions a Petrograd.

Febrer

 Revoluci de febrer;
26 de febrer -- Moren 50 manifestants a la plaa Znamenskaya.
27 de febrer -- L'exrcit es nega a disparar als manifestants i bona part deserta. Presons, tribunals de justcia i casernes policials sn preses per les masses revoltades.
A Okhranka diversos edificis sn incendiats i la guardia dna suport als revolucionaris.
A Petrograd es forma el primer Soviet de treballadors.

Mar

1 de mar -- Ordre No.1 del Soviet de Petrograd.
2 de mar -- Nicolau II abdica. Es forma un govern provisional amb el primer ministre el prncep Lvov.

Abril

3 d'abril -- Lenin retorna del seu exili i publica les seves Tesis d'abril.
20 d'abril -- L'actitud bellicista del ministre d'afers exteriors Miliukov desestabilitza i fa caure el govern provisional.

Maig

5 de maig -- Es forma un nou govern provisional. Kerenski esdev ministre de la guerra i de la marina.

Juny

3 de juny -- Primer congrs dels Soviets de tota Rssia a Petrograd. El congrs durar fins al 24 de juny.
16 de juny-- Kerenski ordena una ofensiva contra les forces austrohongareses (inicialment amb xit).

Juliol

2 de juliol -- S'acaba l'ofensiva russa. Trotski s'uneix al partit Bolxevic.
4 de juliol -- Manifestacions en contra del govern provisional a Petrograd.
6 de juliol -- Contratac alemany i austrohongars. S'ordena la detenci dels principals liders bolxevics.
7 de juliol -- Lvov renuncia al crrec i Kerenski esdev el nou Primer Ministre.
22 de juliol -- Trotski i Lunacharskii sn detinguts.

Agost

26 d'agost -- S'acaba el segon govern de coalici.
27 d'agost -- Cop d'estat abortat del general Lavr Kornilov el qual s detingut i empresonat.

Setembre

1 de setembre -- Russia declara la repblica.
4 de setembre -- Trotski i altres liders bolxevics sn alliberats. Trotski esdev el lder del Consell dels Soviets de Petrograd.
25 de setembre -- Es forma el tercer govern de coallici.

Octubre

10 d'octubre -- El Comit Central Bolxevic aprova la insurrecci armada.
11 d'octubre -- Congrs dels Soviets del Nord de Rssia, fins al 13 d'octubre.
20 d'octubre -- Primera trobada del Comit Militar Revolucionari de Petrograd.
25 d'octubre -- S'inicia la Revoluci d'octubre. El Comit Militar Revolucionari envia els treballadors armats i els soldats a capturar els edificis claus de Petrograd. El Palau d'hivern s atacat a les 9:40 del mat. Kerenski abandona Petrograd.
26 d'octubre -- Segon Congrs de Soviets. Els Menxevics i el membres del SR (que eren minoritaris entre els delegats del Congrs) se'n van en senyal de protesta amb els actes dels dies anteriors. Es proclama el govern dels soviets - El Consell de Comissaris del Poble - (dominat pels bolxevics i amb Lenin al capdavant).

Vegeu tamb.

Emigraci blanca;
Llista de persones relacionades amb la Revoluci Russa;
Soviet ;
Bolxevic ;
Tsar;

 Enllaos externs .

 Arxiu d'histria sovitica a www.marxists.org;
 Deu dies que conmogueren el mn, de John Reed;







 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27099" title="Castell d'Agres" nonfiltered="1376" processed="1374" dbindex="11461">


El castell d'Agres s un castell en la poblaci d'Agres (el Comtat), situat en un esper a 800 m., junt al convent i monestir d'Agres.

 Histria .
D'aquest castell apareixen diferents referncies histriques. L'11 de mar de 1255 el rei concedeix aquest i altres castells de la zona a Ximn Prez de Oriz. I a partir de llavors, el castell va canviant de propietari contnuament fins que en la segona meitat del segle XV pass a mans de Joan Roi de Corella, comte de Cocentaina.

Al castell tamb s'han trobat mnimes restes d'poca musulmana.

 Estat actual .
El castell, en runa total, consta d'un espai enmurallat de 2500 m.2 amb forts desnivells interns. L'alada del mur varia entre 0,94 i 0,45 m., bastit amb tapial de maoneria. Tamb hi han dues torres, una de planta quadrada i altra rectangular, amb una alada variable entre els 0,85 i 0,94 m. La zona inferior del castell qued completament transformada desprs de la construcci del convent en 1578.

 Accs .
Com s'ha dit abans, el castell queda adossat a l'actual monestir d'Agres, situat a la part alta del nucli urb del poble d'Agres.

 Bibliografia .
El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27109" title="Administraci romana els segles III i II aC" nonfiltered="1377" processed="1375" dbindex="11462">
L'administraci romana els segles III i II aC te les segents caracterstiques:

Amb la igualtat de tots els ciutadans, plebeus i patricis, es va iniciar una poca caracteritzada per la distinci entre aristocrcia (la majoria dels antics patricis i els plebeus rics) i el poble (bsicament els plebeus de mitjana o petita fortuna, o pobres). Els plebeus tenien accs a totes les magistratures i en tot cas les diferncies de classe passaren a ser de carcter econmic amb algunes excepcions sobre crrecs religiosos. Els plebeus que accedien a les magistratures tendien a assimilar-se als patricis i gens plebees apareixien associades a gens patrcies antigues. Els plebeus provincials, ms tard, tamb collaboraren amb el patriciat rom. Per la majoria de la plebs va quedar al marge del poder poltic.

La nova noblesa romana entronca aix amb l'antic patriciat. Els patricis van conservar un nic privilegi: el subministrar alguns crrecs sacerdotals. No obstant aix es conserva certa diferncia econmica: els patricis sobretot de l'orde senatorial tenien bns arrels i no podien dedicar-se al comer.

La nova noblesa es distingeix tamb per aspectes externs caracterstics, com insgnies (abans reservades a les grans famlies patrcies que exercien magistratures, que ara poden ostentar famlies d'origen plebeu).

La regla va determinar que les altes magistratures havien de tenir honors hereditaris (van quedar excloses les magistratures menors, el proconsulat, la qestura, la proqestura i el tribunat popular, les magistratures extraordinries i les magistratures de la plebs). Aquests honors es limitaven en els plebeus al consolat, la pretura i l'edilitat curul, probablement ostentats per plebeus senatorials.
Les famlies plebees ennoblides per l'ostentaci de crrecs curuls, van formar una casta amb la noblesa patrcia. Aix aquesta noblesa hereditria i l'aristocrcia ostentava el poder front al poble.

El Senat.

El Senat va patir les modificacions prpies de la nova situaci. Els seients senatorials van continuar en mans dels censors i tots els funcionaris curuls que abandonaven el seu crrec accedien al Senat. El Senat va passar de ser un cos consultiu dels cnsols, al principi de la Repblica (i subordinat a aquests en molts aspectes), a ser una corporaci de governants, sense dependncia de ning. El Senat dirigeix la guerra a travs dels cnsols, i tota la poltica de la Repblica.

Amb el temps el Senat va assumir el nomenament de diversos crrecs curuls, el que implicava la designaci dels seus propis membres, i a ms va influir cada vegada ms en els censors.

Es va mantenir la distinci entre Senadors patricis i plebeus.
La desaparici de la figura del Dictador va permetre al Senat ocupar certes funcions en casos greus, especialment el conferir als cnsols facultats especials, similars a la Dictadura, per temps limitat.

Les centries eqestres.

En les centries eqestres, va correspondre al censor  la distribuci dels cavalls que proporcionava la ciutat. Encara que la seva elecci devia fer-se per motius militars, sovint era la pertinena a famlies notables la que determinava l'elecci. La cavalleria es va convertir en un cos aristocrtic com ja havia estat inicialment quan estava integrada per aquells que podien aportar un cavall per si mateixos.

Els censors.

Des del 190 aC es va establir que el censor devia haver passat abans per les magistratures inferiors, i que entre cada magistratura havia d'existir un termini prefixat d'inacci, el que va fer difcil l'accs al crrec per a ning que no proceds de l'aristocrcia, al tenir les magistratures una tradici familiar hereditria. Els censors distribuen els crrecs en funci de la riquesa. Aix els censors es van convertir en instrument del Senat i de l'aristocrcia. Amb el poder al senat, en la censura i en l'orde eqestre, la aristocrcia controlava tots els ressorts del poder.

El Pretor.

El pretor de la ciutat va dividir les seves funcions a partir del 243 aC: el Praetor Urbanus es va ocupar de les qestions dels ciutadans; i el Praetor Peregrinus de les qestions suscitades entre ciutadans i no ciutadans. La divisi de funcions va caldre per l'increment de les causes.

Cnsols i Procnsols.

Les funcions dels cnsols, en augmentar el territori, van haver de ser delegades per a cada provncia: primer en qestors insulars amb funcions consulars (a les illes des del 227 aC) i desprs amb la figura del procnsol (o propretor) per a Hispnia Citerior i Hispnia Ulterior ( 197 aC).

El 190 aC es va establir que per accedir al Consolat calia haver passat amb anterioritat per les magistratures inferiors, amb un temps d'inactivitat prefixat entre cada magistratura. Com va ocrrer amb la censura, aquesta disposici va fer que el consolat fra accessible gaireb en exclusiva a l'aristocrcia.

Caps del exrcit.

L'elecci dels caps militars corresponia al Comicis Tribunats, que nomenaven a vint-i-quatre tribuns militars, sis per cada legi, designant aquests al seu torn als graus inferiors. Per la proposta del Comicis de Tribu es feia prvia proposta dels Tribuns Populars, sorgits de l'aristocrcia plebea, recaient per tant, gaireb sempre, en la noblesa patricia o plebea.

Els impostos i la Hisenda.

Els impostos van augmentar amb l'extensi del territori. Es van establir noves duanes a Itlia. Un problema financer era el cost de la sal, que no era uniforme, i que probablement costava diners a l'Estat a l'haver de vendre-la a un preu sovint inferior al de cost.

Els ingressos dels terrenys pblics van augmentar. Encara que les prestacions sobre els terrenys en rgim d'ocupaci no eren pagades (ni exigides), les taxes sobre les pastures (scriptura) van augmentar, mentre altres terrenys no es van donar ja en rgim d'ocupaci sin que es van arrendar per temps limitat.
Les mines d'Hispnia tamb van ser arrendades, i van suposar notables ingressos per al Tresor. Els ingressos pels tributs de les ciutats i pobles sotmesos van augmentar. Persistia l'impost sobre manumissi d'esclaus ( 5% del valor de l'esclau), aix com el Tributum. Finalment, en el compte d'entrades, cal comptabilitzar el producte de les indemnitzacions i el bot de guerra.

Per com les despeses de l'Estat tamb van augmentar, per la construcci de camins i obres publiques, i la devoluci dels emprstits i tributs exigits durant la guerra, els comptes estaven equilibrades (sol Siclia donava superavit).

A principis del segle II aC l'Estat destinava un cinqu dels seus ingressos a les obres pbliques (un des dels ingressos en temps de guerra), sobretot empedrats dels carrers de les ciutats, construcci i conservaci de grans vies (sobretot a Itlia) i construcci i conservaci d'edificis pblics. El 184 aC, per exemple, es van gastar vint-i-cinc milions de sestercis en les clavegueres de Roma.

Els ciutadans.

Al costat dels ciutadans romans plens, es troben els ciutadans aliats de dret llat, els ciutadans aliats sense sufragi (categoria que estava destinada a l'extinci al passar una part a ciutadans romans plens i una altra part passar a la categoria de sotmesos a Roma o d'esclaus), i ciutadans aliats de dret itali.

De les guerres d'Anbal (Segona guerra pnica) va sorgir la categoria dels Peregrini dediticii, formada per ciutadans que havien recolzat a Anbal. Ja existien els Dediticis, i aquesta era la condici que bsicament assumien ara els ciutadans que van trair a Roma. Les ciutats dediticies no tenien llibertats municipals, i els seus ciutadans no tenien dret a portar armes; els dediticis eren tractats gaireb com esclaus. La majoria de dediticis es trobaven a Campnia, Pic (Picenum) i Bruttium, aix com entre algunes tribus de gals de la Cispadana.

Els llatins.

Les ciutats aliades llatines subministraven a Roma un gran contingent de soldats (dos llatins per cada rom). A l'acabar la Segona Guerra Pnica els contingents romans van ser llicenciats per els Llatins van ser enviats de guarnici a Hispnia.
En els repartiments de terra efectuats al nord d'Itlia, s'atribuen als romans parcelles de deu yugades, mentre que als llatins sol se'ls concedien parcelles de tres yugades.

Les colnies.

A partir del final de la Segona Guerra Pnica les noves colnies que es van fundar ja no van ser dotades del dret llat, sin que van gaudir del complet dret de ciutat. L'ltima colnia de dret llat va ser Aquileia, fundada el183 aC i desprs les noves colnies (com Potentia, Pisaurum, Parma, Mdena i Luna) ja tenen la plena ciutadania. En canvi cap de les ciutats de dret itali o llat van ser admeses a la ciutadania plena, encara que si es concedia als ciutadans llatins o italians a ttol particular, quan participaven en la fundaci d'una colnia, o quan havien exercit una magistratura local.

Els provincials.

Els ciutadans romans de provncies no estan subjectes a tribut individual. A provncies els habitants de les ciutats venudes eren venuts com esclaus o b eren inclosos en els dominis de Roma sota la cobertura de ciutadans de ciutats aliades que conservaven una independncia municipal i la seva llibertat d'impostos.
En algunes provncies (frica, Siclia, Sardenya-Crsega i Hispnia) es recaptaven taxes i impostos seguint el sistema imposat pels cartaginesos quan van governar aquests territoris. En teoria la recaptaci era per satisfer les despeses de l'administraci i la defensa de la provncia, per el sistema es va estendre ms tard a les provncies d'Illria i Macednia, on Roma no va assumir ni la defensa ni les administracions municipals.

La clientela. 

La clientela constitua un estat immediatament superior a l'esclavitud. La relacions entre el patr i el client eren completament desiguals. Quan la relaci de clientela s'establia entre un amo i un esclau manums, al client se li deia libertini. La clientela s'establia doncs sobre la base d'una submissi del client al patr, i la tolerncia per aquest de la llibertat del client. La clientela acaba amb la tornada del client a l'esclavitud o per aconseguir la plenitud de drets de ciutadania. El patronat era hereditari.

La clientela s'assembla en molts aspectes a l'estatut dels dediticis, els quals podien considerar-se clients de la ciutat.

Obligacions dels patrons cap al client eren: l'assistncia constant, concessi dels mitjans necessaris per fer carrera i facilitar el seu establiment. A vegades el patr assigna al client terres en precari, o li concedia sumes de diners, o li permetia quedar-se amb beneficis obtinguts pel client grcies a un capital facilitat pel patr. Sovint fins i tot el patr permetia que els seus clients fossin enterrats en el sepulcre familiar. Obligaci essencial del patr era el donar consells als seus clients, tractar dels seus assumptes i assistir-los als tribunals de justcia i en els processos judicials (patronus s equivalent a advocat).

Les obligacions del client, a part de la submissi als desitjos del patr, consistien en certs donatius en testimoni de deferncia i respecte (limitats per la Llei del trib Cincius el 204 aC) i la prohibici d'enriquir-se a expenses del patr.

Els drets del client eren la lliure entrada a la casa del patr, dret del qual es va fer s abundantment, i de fet molts clients formaven part de la casa o del servei (cliens significa "el que atn" o "el que obeeix"). El client seguia al patr quan aquest sortia, combatia pel patr (que li facilitava l'armament) pels seus negocis o les seves querelles privades. El nom familiar ra adoptat pels clients.

El patr tnia dret de vida i mort sobre el client (fins a l'any 4 dC la Llei Elia Sentia no els va treure el dret). No podia apoderar-se del peculi del client per en casos excepcionals podia obligar-lo a prestacions considerables (per a l'establiment d'una filla de la famlia, per pagar un rescat, etc.). Si el patr queia a la pobresa els clients havien de auxiliar-lo, i si calia podien ser obligats a aix per un jutge.

La clientela pot considerar-se u dels bns del patr. Sol podia tenir-se un patr, amb poder de patronatge.

El patr no podia presentar una demanda judicial contra un client, ni donar suport la d'un altre, Estaven prohibits tamb els testimonis contra els interessos recprocs. El fill d'un client no podia casar-se sense consentiment del patr. L'herncia del client passava al patr (o als seus familiars) quan no hi havia hereus.
La violaci dels drets de clientela comportava una pena.
Moltes ciutats provincials van entrar a la clientela de notables de Roma, mentre que la clientela privada entre individus va tenir tendncia a l'extinci.

Tribus i Comicis.

L'extensi de la ciutadania no va suposar l'ampliaci de les circumscripcions per tribus, sin que els nous ciutadans van ser inclosos en les ja existents, amb la qual cosa el Comicis van perdre la seva eficcia en ser impossible reunir tots els ciutadans amb dret a vot, dispersos per tot Itlia.

Des d'aleshores totes les Assemblees o Comicis van votar sempre afirmativament a les propostes del convocant, menys en alguna qesti d'mbit local o de carcter excepcional, sent sempre una oposici efmera.

Les Assemblees o Comicis estaven a ms dominades pels clients dels Senadors, de la noblesa i de l'aristocrcia. Aquests clients, formats en la seva majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat sota la protecci d'un patr, estaven obligats per les relacions de submissi existents amb qui exercia el patronatge, que a ms els acompanyava a l'Assemblea, i que feien el contraps de les classes mitges no subjectes a clientela.
Els alliberaments d'esclaus amb motiu de la Segona guerra pnica van fer augmentar notablement el nombre de clients que acudia al comicis (se'ls anomenava el populatxo de Roma).

Festes.

Amb les remeses de blat que arribaven de les provncies sotmeses, enviades pels procnsols o ofertes voluntriament per obtenir favors, els Edils Curuls van poder efectuar des de mitjans del Segle II aC el subministrament de gra a preus nfims. Els magistrats prometien ms jocs i festivitats per ser elegits i es van crear noves festes, entre elles la festa de Ceres, protectora del Poble (anomenada festa de la Cerealia, l'abril, establerta cap al 220 aC), els Jocs Plebeus (des del 216 aC), la festa d'Apolo (Ludi Apollinares, des del 212 aC), la festa de la Gran Mare Frgia (Magna Mater Idaea, des del 204 aC). El 173 aC es va crear una festa menor, els Jocs Florals o Floralia (Ludi Florensei).

Els magistrats que s'encarregaven de l'organitzaci dels jocs havien de pagar-los del seu peculi. Corresponien als Edils Curules els antics jocs de Roma (Ludi maximi), els Jocs de la Mare de les Deesses o Magna Mater (Ludi Megalenses o Megalensia) i els Jocs Florals. Als edils plebeus corresponien els Jocs Plebeus i la Cerealia. Al Pretor de la ciutat els Jocs Apolinaris.
Per rivalitzar entre si els magistrats van elevar les despeses dels jocs a grans sumes, amb l'esperana d'assegurar-se la seva elecci como cnsols.

Per obtenir el vot es va anar imposant un regal voluntari, consistent en un combat de gladiadors, pagat de la butxaca particular de l'aspirant (Manus). Un combat de gladiadors costava 720000 sestercis com a mnim, i aix era la mesura de la capacitat de l'aspirant front al poble.

L'exrcit.

Cada vegada ms, l'exrcit actuava amb l'afany d'obtenir un bon bot de guerra, que abans pertanyia a l'Estat, per que desprs va comenar a repartir-se entre la tropa (l'iniciador d'aquesta mesura va ser Escipi).

Els soldats reclutats entre la classe aristocrtica tenien escs esperit combatiu. Per a elevar-lo va ser precs dictar una llei que obligava, per aspirar a una magistratura, a haver servit deu anys en l'exrcit, amb el que es va impedir que l'aristocrcia deserts dels seus obligacions militars.

Els ttols i honors eren ambicionats. Abans els honors del triomf es concedien noms al cnsol que tornava victoris i augmentava el territori de la Repblica. Ara qualsevol escaramussa donava lloc a la celebraci d'un triomf, dins o fora de Roma. Per posar fi a aix es va decidir en l'any 181 aC que per celebrar un triomf, la batalla devia haver originat almenys cinc mil morts, per sovint es van augmentar les xifres en els informes per saltar-se la norma. Els ttols de victries, reals o fictcies, augmentaven. Les famlies van comenar a adoptar sobrenoms allusius (cognomen secundum o agnomen), costum iniciada per Escipi (que es va titular Africanus), pel seu germ (Asiaticus) i pel seu cos (Hispanicus). El 163 aC el conquistador de Mesina va prendre el sobrenom de Mesala, i aix altres molts.

Distincions.

El ciutad rom es distingia de l'estranger per la toga, l'anell i la bola. Pel mateix es distingia a l'emancipat de l'esclau, i al fill de llibert del fill d'esclau.

La mateixa distinci es feia entre el fill de cavaller o senador i el fill de ciutad ordinari, i entre un primognit de famlia curul i un senador simple.

La reforma.

Les propostes reformistes van tenir alguna incidncia. Cat va proposar augmentar a quatre-cents el numero de cavallers, al que es va oposar la noblesa, per estimar que els cavallers havien de ser-ho d'origen.

Com el reclutament d'esclaus per a les guerres van tenir efectes mediocres, van ser rebaixades les condicions per accedir al servei militar, que fins aleshores era la possessi d'un cens o patrimoni mnim d'onze mil asos. Aix a l'esquadra van ser cridats els emancipats i els ciutadans pobres (entre quatre mil i mil cinc-cents asos) i el cens mnim del legionari va ser rebaixat a quatre mil asos. En cas d'urgncia podien ser mobilitzats els ciutadans amb un cens entre mil cinc-cents i tres-cents setanta-cinc asos.


Els comicis centuriats.

El comicis centuriats es van reorganitzar l'any 141 aC, distribuint-se en les segents classes:

1) Els cavallers, bsicament de la noblesa patricia o plebea.

2) la primera classe, amb un cens de per de cent mil asos o quaranta mil sestercis.

3) la segona classe, amb un cens de ms de setanta-cinc mil asos.

4) la tercera classe, amb un cens de per de cinquanta mil asos.

5) la quarta classe, amb un cens de per de vint-i-cinc mil asos.

6) la cinquena classe amb un cens de per d'onze mil asos.

Els vots dels cavallers i la primera classe, pel seu major valor, donaven la majoria.

Els asos a qu es fa referncia eren del tipus anomenat petit ( 1 as petit = 1,10 en diners; 1 as gran = 1/5 en diners), encara que al principi va usar-se el patr de l'as gran.

No obstant aix els cavallers van perdre el dret a votar els primers, que va passar a una de les tres primeres classes a determinar per sorteig. Els emancipats van obtenir el dret al vot, per com eren massa nombrosos i afluen de llocs molt diversos, ms tard ho van perdre.

Cada classe tnia el mateix nombre de vots, amb la qual cosa els ltims de cada classe descendien a la segent, o els primers ascendien a l'anterior a fi d'igualar-les. Per aix desprs de la votaci de la tercera classe quedava determinada la majoria.
De fet el vot en primer lloc va passar a la primera classe, que disposava lgicament d'un cinqu dels vots, mantenint-se separada la classe dels cavallers.

Les funcions d'aquests comicis eren bsicament l'elecci de cnsols, censors i pretors i les decisions sobre la guerra ofensiva.

Les tribus.

En el Comicis per tribus votaven tots els ciutadans romans (ingenus) i els domiciliats, mentre que els no domiciliats i els emancipats, inclosos en quatre tribus (d'un total de 35) no comptaven en les deliberacions.

Les votacions de les Lleis, eleccions de magistrats, acusacions criminals i altres temes, havien anat passant a aquests comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecci de censors, cnsols i pretors. Aix el comicis tribunats elegien a qestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebs.

El dictador.

El crrec de Dictador va ser suprimit (encara que no abolit formalment) el que va donar excusa al Senat per arrogar-se certes facultats en casos greus, com el conferiment als cnsols de certes facultats similars a la Dictadura, per un temps limitat.

Els Collegis sacerdotals.

En els Collegis sacerdotals l'accs dels seus integrants es feia per votaci dels seus membres, amb el sistema de cooptaci (cooptatio), per progressivament, ja abans del 200 aC, l'elecci del cap dels Curions i dels Pontfexs, va ser atribuda al poble, encomanant-se a un numero limitat de circumscripcions (tribus).

Les Assemblees.

El perill que les Assemblees exercissin funcions administratives, militars i financeres era evident. Una Assemblea era sempre adreada, per en ocasions ho era per un demagog o un esvalotador, i podia adoptar greus decisions.

El repartiment de prebendes i de diners podia crear lders populars demaggics amb el suport de clienteles.

Encara que nominalment les Assemblees predominaven sobre el Senat, sol ocasionalment van exercir les seves facultats decisries.
Les Assemblees estaven en decadncia.

Els drets ciutadans.

Els ciutadans simples que no pertanyien a l'orde senatorial, b per no posseir la riquesa requerida, b per estar mancats de parentesc amb les famlies nobles, o b perqu cap mrit personal els ho permetia, conservaren el dret d'apellaci (ius provocationis) pel qualsevol decisi d'un magistrat rom sobre la seva persona, podent ser apellats davant una Assemblea Cvica. Per el dret estava en decadncia al parell que les Assemblees.

Les magistratures.

La Llei del 180 aC va determinar l'edat per desenvolupar una magistratura. Va establir que era obligatori desenvolupar la pretura abans del consolat i obligava a un interval de dos anys entre cada magistratura. L'edat mnima del cnsol era de 42 anys, del pretor 39, i d'un edil curul 36.

Els qestors judicials era el crrec pel qual molts joves comenaven la seva carrera (cursus honorum) a l'acabar el servei militar, que va ser fixat en almenys deu anys per a qui aspirs a les magistratures, i premissa imprescindible per ingressar en la carrera honorfica.

Tots els exercents de magistratures van constituir una nova noblesa (nobilitas) que rendia compte normalment davant les Assemblees que els elegien, per de fet rendia les seves verdaderes comptes davant la vella noblesa, s a dir el Senat.

Desenvolupament urb.

El Segle II aC va suposar un gran avan per al desenvolupament de les ciutats. Les influncies orientals sn decisives per a aquest avan, que va permetre crear ciutats modernes, amb un desenvolupament adequat per a les petites ciutats.
Amb el desenvolupament de l'urbanisme es construeixen els primers aqeductes dignes d'aquest nom (a Roma el tercer aqeducte de la ciutat, i primer modern, anomenat Marci, es va construir abans del 144 aC), i es van efectuar nombroses obres (com les clavegueres de Roma, empedrats de carrers, edificis, etc.).

El camp, els grans dominis i els petits pagesos.

L'agricultura comprenia tres grups:

a) Els grans dominis.

b) Els petits dominis.

c) Les zones de pastures.

Els cultius.

Es cultivaven els cereals amb exclusi del sgol que era desconegut, i l'avena. Tamb es desconeixia l'arrs.
Naturalment tampoc eren coneguts els tomquets i les patates.
Els romans cultivaven els cards per no les carxofes, que s la varietat de cards ms recent.

Les ametlles no es van cultivar fins al segle I aC, i per la mateixa poca van comenar a recollir-se les cireres i desprs els albercocs. El taronger era desconegut i la llimona no es va cultivar fins al segle III dC.

No existia el cultiu de cot, ni els cucs de seda.

Prcticament hem indicat totes les coses desconegudes, cultivant-se o recollint-se la resta de productes agrcoles no esmentats.

Els grans dominis.

Els grans dominis no eren sempre molt extensos (d'entre cinquanta i cent hectrees aproximadament). Un domini d'unes 240 yugadas ( 60,457 hectrees) podia ser un tipus mitj, i el de 200 yugadas ( 50,377 hectrees) era com.

Quan el cultiu principal era la vinya, la superfcie era fins i tot menor, d'unes cent yugadas ( 21,188 hectrees).

Encara que aquestes superfcies poden semblar petites, cal dir que molts grans propietaris posseen diversos d'aquests dominis.
Els grans propietaris no arrendaven hereditriament parcelles de les seves terres. L'arrendament hereditari (emfiteusi) sol era conegut per als terrenys comunals que s'arrendaven per una generaci (o menys) per diners o espcie (generalment la meitat del producte) fent l'arrendatari les despeses de cultiu. No cal confondre a l'arrendatari amb el Politor, que era un jornaler els serveis del qual es contractaven exclusivament per a la segada, i que era pagat amb part de la collita recollida (un cinqu).
En general els propietaris no arrendaven parts de les seves finques. Les administraven visitant-les peridicament, ordenant els cultius, vigilant els treballs i passant comptes, i les treballaven els seus criats, esclaus i jornalers.

Els productes ms comuns eren: el blat i l'ordi i algun altre cereal; desprs seguien el nap, el rave, alls, cascall, tramussos (per al bestiar), faves, psols, arveja i altres farratges.
La sembra es feia a la tardor i per excepci a la primavera.
Es practicaven els regs; els prats naturals eren aprofitats i se'ls millorava amb regs artificials. Altres cultius eren l'olivera i la vinya. L'olivera es plantava enmig dels sembrats. La vinya cobria els vessants dels turons i entre les vinyes no se sembrava res. Tamb existien arbres fruiters: figueres, pereres, pomeres i altres.
Els arbres (oms, lbers, etc.) s'usaven per a fusta de construcci. Com els romans menjaven poca carn (una mica de porc o de be) la ramaderia era poc important. Els animals que tenien (bous sobretot) eren per a les tasques agrcoles i a l'estiu i a l'hivern estaven en els estables. El bestiar ov era enviat als camps desprs de la recollecci.

Els animals lliurats a colons o parcers eren atencions per aquests, que havien de retornar amb una part de les cries i una quantitat de formatge i llet.

Hi havia tamb porcs, gallines i coloms. Criaven conills i llebres i fins a tenien dipsits de peixos.

La feina al camp es feia amb bous i ases i tiraven de l'arada rom. L'ase s'utilitzava preferentment en el transport (fem, llavors, productes...) i per moure les rodes dels molins de farina. El cavall era per a l's personal del propietari i solia haver-hi un de sol. Els cavalls i bous procedien de compres i estaven castrats. S'usaven uns dos bous cada vint-i-cinc hectrees. En un domini de 240 yugades hi havia aproximadament cinc bous, un cavall i tres o quatre ases.

La feina era realitzada en gran part per esclaus (famlia rstica) i al seu front hi havia un capats (vilicus) que cobrava i pagava, comprava i venia, exercia la inspecci, i en absncia del senyor castigava. A les ordenis del vilicus estava la villica, majordoma de la casa rural (cuinera, cuidadora del rebost, del galliner i del colomar). Seguien els bulbuci (llauradors), els criats, el somerer, el porquer i, si hi havia bestiar, el pastor o pastors.

El personal d'una hisenda era aproximadament el segent:

En una finca amb bestiar i cultiu de vinya: catorze esclaus.

En una finca amb bestiar per sense vinyes: onze esclaus.

En una finca sense vinyes i sense bestiar: vuit esclaus.

Als esclaus se'ls comprava ja adults i quan estaven malalts o vells eren venuts.

Les dependncies de la Hisenda (Vila Rustica) comprenien: la casa de l'amo, els estables, els graners, els magatzems i els allotjaments del capats i dels altres esclaus.

L'amo provea de vestits i calats als esclaus, aix com el blat, la sal i altres aliments (olives, peix salat, vi, oli...) en quantitat proporcionada al treball de cadasc (demensum) per la qual cosa el capats, que era el ms important per el que menys treballava rebia menys (encara que era el que tenia ms possibilitats de ser emancipat). La Villica que s'encarregava de la casa servia la taula i cuinava els aliments. En general els esclaus no portaven cadenes menys si havien coms un delicte o se sospitava que volien fugar-se; en aquest cas els esclaus eren tancats de nit en un calabs. A l'esclau encadenat, com no podia moldre, se li donava pa cuit. Ms tard l'encadenar als esclaus va derivar en un costum general. El calabs (ergastulum) era una habitaci amb una petita finestra a la que no podia arribar l'esclau amb la m. Als ferros se'ls anomenava  Compedes o Collarets o Manicae, segons on es collocaven. Si estaven marcats amb el signe del senyor portaven el stigma o notatio.

Sovint els propietaris es prestaven els esclaus entre si, per ajudar-se desinteressadament, o per un salari convingut. Rarament es contractava a treballadors estrangers menys en el temps de la segada que es necessitava ms gent. Llavors es contractaven segadors als quals es pagava amb una part de la collita recollida.

Hi havia fins i tot qui acudia a les collites amb els seus esclaus. Altres vegades l'amo venia la collita abans de recollir-la i el comprador feia la recollecci

Els esclaus podien descansar en els dies festius i en els de pluja (uns 45 a l'any) i desprs de la sembra, a l'hivern (uns 30 dies).

Sobre la descripci de Cat de les funcions del Vilicus, llegim "s'aixeca el primer i se'n va a dormir l'ltim; s tan sever per als altres com per a si mateix; sap fer-se respectar de la villica; vigila a totes hores als treballadors, al bestiar i als bous; realitza a vegades els treballs del camp per sense fatigar-se com els altres esclaus; est sempre a la hisenda; no demana prestat ni presta a un altre; no dna banquets ni adora a altres dus que els domstics i els campestres; deixa per al seu senyor tot el referent al comer div i hum; guarda una actitud de modstia davant el seu amo; i com esclau fidel, organitza la seva vida segons les instruccions rebudes".

El petit pags.

En la petita propietat es reprodueix la situaci dels grans dominis, per el cultiu va a crrec exclusivament del propietari i de la seva famlia, i sol com excepci treballen esclaus. Les quantitats d'animals i productes sn, per tant, menors.
Si la propietat era molt petita es cultivava amb aixada, com un petit hort o jard.

Les pastures.

Les pastures i boscos eren grans extensions. El mnim del prat (Saltus) era de vuit-centes yugades ( 201.508 Hectrees) per sovint la seva extensi era molt mes gran.

El bestiar pasturava a les muntanyes durant l'estiu, i en els plans a l'hivern (normalment en les terres ermes o all on ja s'havia recollit la collita).

Els ramats estaven formats per cavalls, bous, ases i muls, destinats a la venda als pagesos, i tamb a l'exrcit, als carreters i a altres. Tamb havia bandades de porcs i cabres.
Per la ramaderia ms important era la d'ovelles, de les quals s'aprofitava la llana (els vestits ms usuals eren de llana). La cura dels ramats d'ovelles corresponia gaireb sempre a esclaus que a l'estiu restaven sempre amb el bestiar, fins i tot de nit, allotjant-se en tot cas en cabanyes o enmig d'assetjats. El pastor, encara que esclau, gaudia de llibertat de moviments i se li donaven cavalls i armes.

El preu del blat.

La concurrncia del blat procedent de provncies va fer descendir els preus. L'Estat va fer amuntegament de blat en previsi d'poques d'escassetat, i al posar-les a la venda en moments que tal escassetat no existia, va provocar la caiguda dels preus.
Era tradicional a Roma la venda de grans a preus subvencionats. Aquests lliuraments (Annona) s'havien fet freqents, i tot aix va contribuir a la baixada del preu del blat.

La baixada del preu del blat perjudicava sobretot al pags itali, que no podia competir amb la producci de Siclia, Sardenya i Hispnia, on el sistema cartagins, consistent en gran nombre d'esclaus en propietats grans, permetia el cultiu cerealstic a baix preu.

El 158 aC els preus d'alguns productes d's freqent eren:
Amb 3/5 de denari podien comprar-se 59 quilograms (180 lliures romanes) de figues, 19,5 quilograms d'oli, 24 quilograms de carn i 20 litres de vi.

6 modis de blat (52, 5 litres) valien mig denari. 6 modis d'espelta (52, 5 litres) valien 3/ 5 de denari.   as permetia pagar el menjar i allotjament per una nit.

La baixa del preu del blat, acompanyada de la d'altres cultius, obligava als pagesos a vendre les seves finques als grans. Les terres van patir aix un procs de concentraci a Itlia, procs que no va ser perceptible a les terres de l'Ebre.

El cultiu de cereals va decaure, limitant-se a les necessitats del propietari i els seus treballadors, mentre que augment el cultiu de l'olivera, la vinya i de la ramaderia llanera, que no tenien concurrncia de l'exterior.

El cultiu ms productiu era la vinya, seguint desprs les hortalisses, l'olivera, i els productes derivats de la ramaderia. El cultiu menys rendible eren els cereals, i per tant la superfcie de terra destinada a tal cultiu, va descendir enormement, i moltes finques que abans es dedicaven al blat i l'espelta, van passar a convertir-se en terres de pastures per al bestiar. Tamb es va incrementar l'explotaci dels arbres fruiters, dels quals, entre d'altres productes, es treien les estaques per a les vinyes.

A aquest incentiu de les pastures sobre els cereals s'afegien: que a les explotacions ramaderes el patr no necessitava prcticament acudir mai; que podien crixer indefinidament; i que les terres que es posseen en rgim d'"ocupaci", en ser el titulo revocable i poc segur, era ms fcil dedicar-les a pastures que no fer les despeses necessaris per posar-les en explotaci. Gaireb totes les terres concedides per l'Estat en rgim d'"ocupaci" es dedicaven a pastures o a boscos, arbredes, arbrat o alzinars. En canvi, en el desert, la gent era nmada i es dedicava a robar als viatgers. (llenya per cremar).

El prstec i les empreses.

El prestamista (Fenerator) o traficant de diners (Argentarius) va desenvolupar les seves activitats cada vegada en major mesura, i es va estendre per les provncies. Tothom qui necessitava finanament havia d'acudir a ells.

Els prestamistes o banquers (Fenerator) tenien delegats en diversos punts de la Repblica, generalment esclaus o lliberts.
D'altra banda es van formar empreses d'intermediaris. L'Estat arrendava certs serveis (mines, recaptacions, etc...) a intermediaris (Publicani) que amb el temps van constituir associacions. L'Estat els va confiar mitjanant contracte, tot el sistema d'ingressos, subministraments, pagaments i contribucions. Els Publicani rarament procedien de l'aristocrcia, per en pocs anys van acumular una gran riquesa.

Els particulars tamb van acudir als Publicani o a les seves associacions per a les seves construccions, recollecci de les seves collites, liquidacions d'herncies, fallides etc. L'empresari prenia tot l'actiu i assumia tot o part del passiu.

Amb el temps tots els arrendaments del Estat (mines, recaptacions, transports, etc...) van quedar en mans exclusivament de les societats de Publicani. Aquestes societats van formar diferents aliances per a cada ram d'activitat i van tendir a exercir el monopoli del producte i a fixar el seu preu.

Les societats tamb es van fer majoritries en l'mbit privat. I la gent rica invertia els seus capitals en aquestes societats.

Indstria i comer. Nova legislaci mercantil.

En les ciutats es venien vestits, calats, arades, vasos, eines, panys, cadenes i altres productes. La venda de llana, base dels vestits, encara que important, era limitada.

El comer martim fet per naus ho feien els comerciants mitjanant els seus esclaus i lliberts que conduen les naus. Tamb eren esclaus els treballadors de les mines.

Els esclaus de les ciutats tenien millor condici social que els esclaus rurals. Els esclaus de les mines eren els de pitjor condici. Els esclaus de ciutat solien tenir famlia i una gran autonomia, i sovint aconseguien la manumissi. Fins i tot guanyaven, o podien guanyar, un "peculi".

El preu d'un esclau ens arriba mitjanant Cat, i sabem que era de mitjana uns mil cinc-cents denaris ( 1670 pessetes de 1850) preu que va pujar al llarg del segle II aC fins a aconseguir els vint-i-quatre mil sestercis. Per al comer s'usava la pea de plata de deu asos.

Els diners rom va penetrar molt aviat a la pennsula Ibrica grcies a les mines de plata i a l'escassetat de moneda local prvia. L'or fins i tot era utilitzat de manera escassa. La relaci entre l'or i la plata era d'1 : 11,91.

Els Publicani es van establir sovint a provncies per sempre amb intenci de tornar a la seva terra, Roma o Itlia, amb els seus guanys. El capital acumulat era per tant repatriat gaireb sempre cap a Itlia.

La fortuna mitjana de Roma a l'poca era la possessi de 70 talents (350.000 pessetes de 1850)

Una nova legislaci va restringir les donacions i els llegats, i les herncies van ser gravades pesadament quan no requerien en el parent ms prxim.

Els ciutadans romans van comenar a portar una comptabilitat detallada i en totes les cases i es va crear una habitaci per als negocis i una oficina (Tablinum). Tots procuraven morir deixant testament.

Es va introduir el jurament litigi-decisori, que decidia el litigi si el que feia el juramenti era considerat un home honrat. En cas de falta de prova en un judici, guanyava el que era considerat ms honrat, i si ambds tenien una consideraci semblant, guanyava el plet l'acusat.

Estava mal vist percebre sumes per efectuar certs serveis, i aix van sorgir les figures del depositum (el que confiava un diposit a un altre), el comodat o prstec d'alguna cosa per al seu s i posterior devoluci (comodatum) i l'apoderament (Procuratio).

Les qestions d'honor s'arreglaven per un Pari (un duel, amb decisi judicial).

L'especulaci (Quoestus) va ser prohibida als Senadors cap al 178 aC per la Llei Claudia.

El comer d'esclaus va crixer, sent portats de la Gllia i Germnia.

Una innovaci important procedent d'Orient, difosa a partir del 179 aC fou la creaci de Basliques (tradut literalment "Prtic Real") que eren grans sales amb prtics coberts destinades a acollir als mercaders, armadors i homes de negoci. Aquestes basliques es van estendre desprs per tot l'Imperi, el que ens dna idea de l'excellent nivell comercial de l'poca.

La situaci general.

No s'ha estudiat encara la situaci de moltes provncies al segle II aC, per si es coneix de manera raonable la situaci de la pennsula Italiana:

A la vall del riu Po predominava el petit pagesia que convivia amb els grans dominis. El cultiu de cereals, cultiu idoni per a la zona, estn a desaparixer.

L' Ager Gallicus (Gllia Cisalpina) i el Pic o Picenum era una terra de petits pagesos sorgits de la distribuci de terres per l'Estat.

Etrria i mbria eren terres de ciutats, i la seva organitzaci dificultava el progrs de la pagesia.

En el Laci (Latium), Pas dels mars i Pas dels sablics la situaci era similar a la de la prpia Roma.

A Itlia del Sud les ciutats estaven arrunades i existia poca pagesia.

Al Samni hi havia una despoblaci notable i les ciutats estaven tamb arrunades.

A Campnia i Aplia les antigues ciutats havien quedat arrunades, i els repartiments de terres, en general no prosperaren. En part de Campnia les terres eren Ager Publicus i sol es deixaven al seu ocupant a ttol d'arrendatari per temps limitat.

Al Bruttium i Lucnia el poblament era feble i l'agricultura casi no progressava.

A principis del segle II aC la poblaci d'Itlia i probablement en menys grau la d'Hispnia, va decrixer a causa de les guerres, per a mitjans de Segle es va recuperar, per tornar a descendir durant les dues o tres ltimes dcades a Itlia a causa de les guerres i les emigracions (el descens a Itlia entre 130 i 100 aC va ser d'aproximadament un 25%).

Caracterstica del segle II aC es la proliferaci d'esclaus que viuen en estat salvatge, en hisendes abandonades. Una conspiraci d'esclaus amb ramificacions per tot Itlia, va ser avortada a Aplia, i set mil esclaus van ser capturats i condemnats a mort (185 aC). Tamb hi va haver insurreccions d'esclaus a Etrria (196 aC) i Laci ( 198 aC).

Els costums.

Alguns costums es van assentar, mentre altres adopten noves formes i evolucionen en conjunt amb la societat. Ressenyarem alguns costums del segle II a .C.

Enterraments.

En els enterraments, prviament un herald anunciava l'hora de la cerimnia a la qual convocava a tots els qui ho desitgessin. En la cerimnia desfilaven els ploraners, msics, ballarins i mmics (Praeficae, Cornicines, siticines, histrions). Un dels histrions (Archimimus) portava una mascara i un habit per simbolitzar el carcter del difunt. Seguia desprs la desfilada dels avantpassats,  dels quals les seves mascares de cera (cerae) eren portades pels mmics vestits amb el vestit de les funcions que havien desenvolupat aquests avantpassats. Seguia el llit fnebre (Feretrum) amb el difunt ricament vestit. Al seu costat les armadures dels enemics morts i les corones honorfiques guanyades al llarg de la seva vida. Seguia desprs la desfilada de parents (vestits de negre i sense ornaments): fills, filles, altres parents agnaticis i cognaticis, clients i lliberts. En el Frum es collocava el llit sobre un tablat, i el fill (o el parent ms prxim) pujava sobre la rostra i pronunciava el Laudatio funebris (elogi fnebre) enumerant les virtuts i  les accions notables del difunt i de les seves avantpssats.

Culte.

La religi, a l'augmentar el culte pblic, va augmentar les seves despeses. Se celebraven banquets piadosos (Lectisternia) que ocasionaven forts dispendis. El 198 aC es va afegir als Collegis existents (Auguris, Pontfexs i guardadors d'oracles) el Collegi de Triumvirs Epulons encarregats de l'organitzaci de banquets.

Els sacerdots estaven exempts de crregues pbliques i els ciutadans contribuen amb un delme dels seus beneficis al manteniment del culte, primer voluntriament, per desprs la contribuci es va generalitzar i era prcticament forosa. Les collectes (stipem cogere) es feien casa per casa en dia fix. Per a l'organitzaci de festes intervenien els sacerdots (el mag, l'interpretador de somnis, l'endev, l'harspex) que encara que no havien de percebre res per la seva presncia, en la practica rebien donatius abundants.

Sota influncia de practiques inadequades i del corrent de pensament ateu grec, la religi va decaure i altres practiques van adquirir ms auge: l'examen de les vsceres dels difunts (procedent de Etrria), la interpretaci de llamps i llampecs (d'origen sablic), la interpretaci del vol de les aus i el conjur de les serps (d'origen mars) i altres. Procedents d'Orient destacaven els astrlegs caldeus i els formadors d'horscops. La introducci del culte de divinitats orientals (concretament de Cibeles) es va deixar a capellans estrangers castrats. Va proliferar el culte al du Bacus (introdut primer a la zona de Etrria i desprs a Roma i en tot Itlia) i els seus adeptes van ser acusats de costums llicencioses, de falsificaci de testaments i d'enverinaments. Encara que set mil fidels del du Bacus van ser executats, el culte va persistir, i es van reproduir noves execucions que tampoc van ser efectives.

La dona .

Fins al segle II aC la dona vivia sota la potestat del pare, i quan es casava del marit. Si el pare moria quedava sota la tutela de l'agnat home ms prxim. No possea bns en propietat ni fins i tot que enviuds.

Aquesta rgida tutela port a la celebraci de falsos matrimonis, que permetien escapar del control patern i del d'un marit inexistent. Van sorgir tamb altres practiques illegals encaminades al mateix fi. La Llei Voconia , en resposta a l'extensi d'aquestes practiques, va prohibir el nomenament de dones com hereves, prohibici estesa fins i tot a l'herncia intestada collateral.

Per les dones penetraren en els negocis i en el comicis, i introdueixen el luxe a la societat romana. El luxe de mobiliari, cuina, vestimenta i ornaments no es va aturar.

Els pats.

Fins al segle II aC els romans menjaven tres vegades al dia, frugalment. D'aquest sistema es va passar a una collaci freda a primera hora; una collaci freda i algun aliment calent en el segon esmorzar (Prandium) i menjar abundant en la principal (Coena). Com van augmentar els aliments que havien de cuinar-se, va sorgir l'ofici de cuiner. Des del 171 aC es van obrir forns pblics, encara que gran part de la poblaci va continuar coent pa en la seva prpia casa.

En les famlies riques se serveixen menjars delicats, sovint importats, i vi grec. A vegades els pats eren amenitzats per tocadors d'arpa.

Es feien reunions socials exclusivament per beure (Comissari) i a les tavernes les borratxeres eren habituals.

Passatemps.

Els jocs dels daus, que ja es practicava, adopta les formes gregues.

Les festes es van incrementar: Els grans Jocs Romans (Ludi Maximi) que se celebraven durant quatre dies el setembre, van augmentar a sis dies.

Els Jocs Megalesianos (Ludi Megalenses) se celebraven a primers d'abril; les festes de Ceres (Cerealia) i els Jocs Florals (Floralia) a finals d'abril; la festa d'Apollo el juny; i els Jocs Plebeus el novembre. Totes aquestes festes duraven diversos dies. Havia a ms altres festivitats menors (Instaurae Ludos) i festivitats populars extraordinries (banquets particulars o religiosos, festes del triomf i funerries, els Jocs seculars establerts el 149 aC, els banquets en l'aniversari de la Gran Mare, i les Saturnals, celebrades el desembre).

Es van introduir en les festes diversos elements afegits a les carreres de carros (com atletes grecs, representacions dramtiques, bsties ferotges d'frica, i les lluites de gladiadors procedents de Etrria i Campnia).

La medicina.

Durant segles la medicina romana va estar en mans dels pares de famlia, mitjanant l'aplicaci d'herbes tradicionals. Per al segle II aC els metges grecs van assumir la medicina, almenys per als rics.

L'esclavatge.

Les guerres, i la condici hereditria de l'esclavatge, van fer augmentar el nombre d'esclaus. Per per seguir creixent es necessitaven noves aportacions. Com no era habitual mantenir famlies d'esclaus, i aquests morien aviat sovint sense descendents, el seu lloc no era cobert. A ms alguns eren manumesos.

Les guerres feien que una part dels venuts fos venuda com esclaus. Els mercaders d'esclaus els capturaven a Grcia, Sria i altres punts i els portaven a l'illa de Delos, on els Publicani romans acudien a comprar-los.

Algunes zones van quedar despoblades per subministrar esclaus, com per exemple Bitnia, que el 104 aC mancava d'homes per formar el contingent que havia d'aportar a l'exrcit rom.

En un dia podien vendre's deu mil esclaus, per la demanda superava a l'oferta. Les associacions de Publicani amb milers d'esclaus, els dedicaven a les mines, a la recollecci de resines, treballs fatigosos, verema, recollecci d'oliva, etc...; aquests serveis eren arrendats pels propietaris de les hisendes als propietaris d'esclaus.

Amb l'extensi de la ramaderia els pastors tamb van ser en general esclaus.

Les quadrilles d'esclaus treballaven a les finques. Eren marcats amb el signe del propietari (stigma) i treballaven sovint amb grillons en les cames, de dia sota vigilncia del capats i de nit sovint en els horribles calabossos (Ergastulum).

Les rebellions d'esclaus van sovintejar, i van ser especialment violentes a Siclia.

La nova pagesia.

La falta de rendiment de la petita propietat a Itlia va propiciar l'emigraci a provncies. Els legionaris als quals es lliuraven terres quan es llicenciaven, tamb tendien a establir-se a provncies.

El rgim d'ocupaci de terres s'havia mantingut i fins i tot ampliat a altres terres. Alguns territoris en lloc de ser repartits, van ser units als terrenys d'aprofitament com de l'Estat. Per a Itlia no es van repartir noves terres quan es van estendre les conquistes fora de la pennsula, i les terres en provncia abundaven. Encara que hagus estat adequat fer un repartiment de terres procedents de terres comunals, mai va arribar a efectuar-se. Tampoc es van fer molts repartiments de terra en provncia encara que en algunes zones els terrenys podien ser legalment comprats a un preu ptim.

A mesura que els terratinents compraven les petites propietats d'Itlia, els propietaris d'aquestes emigraven a altres punts de la pennsula o a provncies. A fins del segle II aC la pagesia lliure d'Itlia gaireb havia desaparegut.

El nombre de ciutadans romans que podien anar a l'exrcit era de 328.000 el 159 aC mentre que el 131 aC havia descendit a 319.000. Com el creixement demogrfic era normal i era un perode de pau, la perduda de quantitat de l'aportaci a l'exrcit sol s'explica per la perduda de la propietat i l'emigraci.

El baix rendiment de la petita propietat va acabar provocant la seva absorci per la gran propietat (primer a Itlia i mes tard en algunes provncies). Les grans hisendes es destinaven a la cria del bestiar, i al cultiu de la vinya i l'olivera. Els bracers lliures desapareixerien davant la forta presencia d'esclaus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27116" title="Dosos" nonfiltered="1378" processed="1376" dbindex="11463">
El pis de Dosos s l'avantpenltim pis d'un castell, sobre el que s'enfilen l'aixecador i l'enxaneta.

Tamb s'anomenen dosos  (sing. dos) els castellers que formen aquest pis. Sempre pugen per parelles, d'aqu el seu nom, i s'encaren mtuament. En els castells compostos poden haver-hi ms d'una parella de dosos, com s el cas en el 5 o en el 9, tot i que en els castells d'estructura simple sempre sn una nica parella.

En els pilars (castells d'una persona per pis) no es considera que hi vagin dosos.

La posici de les cames dels dosos pot variar en funci del castell.

S'anomena dos obert o dos eixancarrat el dos que t les cames separades, amb un peu al damunt d'espatlles de castellers diferents en el pis inferior. s el cas dels dosos en el 4, i un dels dosos del 3 i del 5 (que sol pujar per la rengla dreta).

S'anomena dos tancat o dos dret el que t els dos peus sobre les espatlles del casteller del pis inferior. s el cas dels dosos al 2 (o torre), un dos del 3 (el que puja per la rengla) i tres dosos del 5 (el de la rengla i els dos de la torre).

Els dosos acostumen a ser nens i nenes de 9 a 14 anys, prou fort per aguantar el pes de l'aixecador i l'enxaneta, per prou lleugers i gils per enfilar-se a alades que poden arribar a les del set pis d'un castell.

Els dosos, juntament amb l'aixecador i l'enxaneta formen el que s'anomena Pom de dalt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27117" title="?" nonfiltered="1379" processed="1377" dbindex="11464">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics   (hiragana) i   (katakana) ocupen la novena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 31. en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la segona columna (  , "columna KA") i la quarta fila (  , "fila E").

El carcter   prov del kanji [[ ]], mentre que   prov de [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  .

No s'ha de confondre   amb el contador [[ ]], ja que tenen funcions i pronunciacions diferents.

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "ke".
 ,   es romanitzen com a "ge".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra vertical de dalt abaix i lleugerament corb que s'acaba torant cap amunt.
 Tra horitzontal a la dreta del primer.
 Tra vertical que talla el segon i s'acaba corbant cap a l'esquerra.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra diagonal curt cap avall a l'esquerra.
 Tra horitzontal que comena en la part mitja del primer.
 Tra corb que enceta a la part mitja del segon, i que se dirigeix cap avall a l'esquerra.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el ke de keshiki", on keshiki vol dir paissatge o escena) ;
 Codi Morse:     ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27120" title="Falleres Majors de Valncia" nonfiltered="1380" processed="1378" dbindex="11465">
La figura de la Fallera Major de Valncia apareix exactament en l'any 1.934 i surgix de l'apropament de dues tradicions. Una antiga que fa referncia als Jocs Florals i a les regines dels mateixos, i una altra ms moderna vinculada als concursos de "misses" que es popularitzaren en els anys 20 i 30.


Histria del crrec.
Els precedent d'aquesta figura es inicialment en l'any 1.929 en qu fou triada "Miss Espanya" la valenciana Pepita Samper, i ella fou l'encarregada d'una forma improvisada de la imatge femenina de la festa.

La primera valenciana que fou nominada Fallera Major de Valncia fou ngeles Algarra de la falla de la Plaa de Negrito. Per en l'any 1.940 va ser nominada Fallera Major de Valncia la filla del General Aranda, M Lluisa Aranda, i des de 1940 fins al 1.979 s'obria una etapa en la que les senyoretes que ocupaven el crrec eren de manera general filles o nebodes de destacats personatges prxims al rgim. El cas ms sonat fou el de Carmen Martnez Bordiu Franco coneguda com la nietsima i que fou Fallera Major Infantil de Valncia l'any 1960. Estes senyoretes foren conegudes popularment com "les filles de Don..."

Per el crrec de Fallera Major canviaria radicalment l'any 1.980, quan arrib a l'elecci de la Fallera Major la democrcia, l'Ajuntament ja no s'encarrega de l'elecci i des d'aquest any fins avui, la Fallera Major s elegida per un jurat designat per els presidents de falla. Per la dona escollida abans de ser triada ha hagut de passar tres niques i difcils proves: la preselecci que sl celebrar-se en estiu, l'elecci de cort que es fa a la tardor i finalment l'elecci de la Fallera Major d'entre les 13 senyoretes que formen la Cort d'Honor provisional. A l'elecci es presenten anualment una mitjana de 350 falleres a la primera fase (de les 380 falles censades a J.C.F) que en teoria haurien de ser les falleres que en l'any anterior han sigut Falleres Majors de cada falla (en la prctica moltes comissions envien a una altra fallera que potser tinga ms possiblitats), de les quals ixen les candidates finals per a formar la cort. I de les 13 escollides ix la Fallera Major de Valncia. El mateix ocorre en el cas de l'elecci de la Fallera Major Infantil de Valncia.

Actes de les Falleres Majors.

Des que sn nomenades Fallera Major i Cort d'Honor estes xiques han de representar les falles de Valncia en alguns actes amb els bombers, la policia, els exrcits, etc. Tamb moltes entitats privades com ara Ford inviten les xiques i les xiquetes a visitar les installacions. Cort d'Honor i Fallera Major sn traslladades en cotxes oficials d'esta marca i sn reconegudes per tothom al carrer.

La Fallera Major de Valncia s a ms l'encarregada de fer la Crida al poble valenci i a tot el mn amb el crit de Ja estem en Falles!. En les festes falleres ser l'encarregada de repartir els estendards dels premis a les falles premiades i de tancar l'Ofrena a la Mare de Du dels Desemparats. Ser ella tamb qui prenga la metxa que cremar la Falla de la Plaa de l'Ajuntament de Valncia i qui done l'ordre d'encendre les mascletades diries durant el mes de Mar a la mateixa plaa amb l'ordre de Senyor pirotcnic, pot comenar la "masclet".

Criticismes.

Alguns collectius es queixen del malbaratament de recursos que es fa durant la festa fallera sobretot del gasto econmic. L'Ajuntament de Valncia no proporciona la xifra exacta amb que subvenciona les falleres majors i Cort d'Honor ni cap grup a l'Ajuntament ha preguntat sobre este tema. Una altra crtica constant s sobre l'arbitrarietat de les decisions dels jutges i sovint s'els acusa de corrupci. Ben s cert que cap persona ha pogut demostrar fins ara esta teoria ni ha hagut cap manifestaci en este sentit de cap president de falla.

Histric de Falleres Majors.
Falleres Majors durant la Repblica.
 1929 Pepita Samper  	  ;
 1931 ngels Algarra Azura 	 ;
 1932 Consol Cariena 	 ;
 1933 Elionor Aznar Carceller 	 ;
 1934 Amparito Albors 	 ;
 1935 Vicentita Montoro Grustau;
 1936 Filo Montoro;

La Guerra Civil Espanyola feu que entre els anys 1937 i 1939 no s'elegira Fallera Major de Valncia.
	 
Falleres Majors durant el franquisme.

 1940 i 1941 M Luisa Aranda Sala;
 1942 M Luisa Prats Dupuy de Lome;
 1943 Elvira Gmez Trenor;
 1944 Carmen Asensio Ballester;
 1945 Amparo Garrigues Santonja;
 1946 MAmparo Ibaez y Valerod e Palma;
 1947 MAmparo Casanova Casanova;
 1948 M Julia Martnez de Villalejo y Manglano;
 1949 Margarita Casanova Civera;
 1950 M Victoria Noguera y Jimenez de Cisneros;
 1951 Pilar Ibaez- Martn Mellado;
 1952 Rosario Violante Ferrndiz Luna y Alvarez de Toledo;
 1953 M del Consuelo Cnovas Cobo del Prado;
 1954 M Miguela Carpi Caellas;
 1955 M Amparo Taulet;
 1956 Paquita Iborra Martnez;
 1957 Sagrario Fernndez de Cordoba;
 1958 M de la Encarnacin Amors Lluch;
 1959 M del Carmen Colomer Casanova;
 1960 M Isabel Colomer Boquet;
 1961 M Victoria Lamo de Espinosa y Miches de Champourcin;
 1962 Elisa Antol-Candela y Cano;
 1963 M Antonia Moret Gmez;
 1964 M de las Desamparados de Rojas y Cardenas;
 1965 M Jos Carmena;
 1966 M De los Llanos Borso di Carminati;
 1967 M Dolores Palmero Salcedo;
 1968 M Jos Lle Garca Ontiveros;
 1969 M Amparo Llobet Gonzlez Mataix;
 1970 Elisa Lassala Bau;
 1971 Lourdes Pascual Navarro;
 1972 Sol Bacharach de Valera;
 1973 Encarna Folgado Trrega;
 1974 M del Carmen Jarabo Calatayud;
 1975 Macarena Caamas Gadea;

Falleres majors durant la transici.
 1976 Carmen Serratosa Cartula;
 1977 Teresa Martnez-Hueso Ferrer;
 1978 Angeles Vidal Lorente;
 1979 M Luz Fos Blanco;

1980-2008.
Estes sn les senyoretes que des de l'any 1.980 han representat a la dona valenciana i fallera per tot arreu:

-Carme Dolz Adell; de la falla Ribera-Convent Santa Clara

-Ampar Marn Morales; de la falla Pl. Verge de Lepanto

-Maria Josep Esplugues Oliver; de la falla Dr. Sanchis Bergn-Tria

-Begonya de la Concepcin Martnez; de la falla Pl. Lope de Vega

-Maria Josep Ariza Tro; de la falla Castell-Sogorb

-Esther Silleras Descalzo; de la falla Actor Mora-Av. de la Constituci

-Maria Josep Herrero Mart; de la falla Palleter-Erudit Orellana

-Carme Moll Bau; de la falla Albacete-Marv

-Marta Querol Benech; de la falla Pissarro-Ciril Amors

-Covadonga Balaguer Malmierca; de la falla Visitaci-Orihola

-Maria Josep Oliver Momp; de la falla General Pando-Serrano Flores

-Carla Moz Antol-Candela; de la falla Comte Salvatierra-Ciril Amors

-Mnica Palmer Cuenca; de la falla Conserva-Berenguer Mallol

-Remeis Rodrigo Carbonero; de la falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals

-Laura Segura Hervs; de la falla Convent de Jerusalem-Matemtic Marzal

-Raquel Giner Ortiz; de la falla Dr. Oloriz-Arquebisbe Fabin Fuero
 
-Elena Muoz Carp; de la falla Ribera-Convent Santa Clara

-Sandra Climent Jord; de la falla Poeta Alberola-Totana

-Susanna Remoh Andrs; de la falla Pl. del Negret

-Sandra Bonet Martnez; de la falla Menndez Pelayo-Avda. de Catalunya

-Lola Flor Bustos; de la falla Comte Salvatierra-Ciril Amors

-Adriana Polo Escrich; de la falla Rep. Argentina-Dr. Pallars Iranzo

-Sara Martn Marn; de la falla Xiva-Francesc de Llano

-Vanessa Lerma Navarro; de la falla Sueca-Literat Azorn

-Nolia Sria Momp; de la falla Flix Pizcueta-Ciril Amors

-Carmina Gueguel Massmanian Estells; de la falla Pl. la Reina-Pau-Sant Vicent

-Lucia Gil Raga; de la falla Cscar Borriana

-Glria Martnez Amigo; de la falla Blanqueries





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27121" title="Quint Fulvi Noblior" nonfiltered="1381" processed="1379" dbindex="11466">
Quint Fulvi Noblior (Quintus Fulvius M. F. M. N. Nobilior) fou un magistrat rom, fill de Marc Fulvi Noblior I (Marcus Fulvius M. F. Ser. N. Nobilior) i germ de Marc Fulvi Noblior II.

El 184 aC apareix un Quint Fulvi Noblior nomenat triumvir coloniae deducendae per fundar colnies a Potentia i Posaurum, per probablement no era el mateix personatge ja que haguera estat massa jove i a ms el 180 aC fou nomenat triumvir epul segons Tit Livi "quan encara era un noi jove" (praetextatus).

Fou cnsol el 153 aC juntament amb Tit Anni Lusc, just quan es va canviar la data d'entrada en ofici (que va passar a les calendes de gener en lloc dels idus de mar). El motiu del canvi sembla que fou l'esclat de la guerra a Hispnia, on els lusitans lliures havien ocupat territoris sotmesos a Roma, i arrossegaven a la rebellia als celtibers; tenia la convicci de qu Noblior frenaria l'extensi de la rebelli; els celtibers havien reprs la lluita desprs d'una pau que durava des del 179 aC iniciant ara una guerra que duraria fins el 134 aC. Fou enviat a Hispnia amb un exrcit de trenta mil homes.

Noms arribar, el seu exrcit de trenta mil homes, va obligar a les tribus de titis i belis, reunits a Segeda (avui anomenada La Higuera, a la provncia andalusa de Jan), a sotmetre's. Alguns celtibers es van refugiar en territori de la tribu dels arevacs, els quals es rebellaren i van elegir com a cap de guerra a Car (Carus), un dels refugiats. Car, amb noms sis mil homes, va vncer a Noblior tres dies desprs, el 23 d'agost del 153 aC. Noblior va compensar el desastre amb un atac de la cavalleria en el que va morir Carus i part dels seus homes. Una mica desprs el cnsol rom va rebre reforos de cavalleria nmida i alguns elefants enviats per Masinissa I, i els elefants van fer molta por als celtibers, que es van retirar darrere de les muralles de Numncia, on es van fer forts. Nobilior els va perseguir i va aconseguir tancar-los darrere els murs de la ciutat, per sota els murs de Numncia els elefants nmides es van desbocar i van crear confusi a les files romanes i una sortida afortunada dels arevacs va acabar amb la mort de quatre mil romans i la captura dels elefants. Nous xocs es van saldar amb avantatge per als rebels celtibers (incloent la presa per aquests de la plaa d'Oscilis, on els romans tenien els seus magatzems militars), per el procnsol Mumi obtingu per part seva diverses victries al sud contra els lusitans, als quals va expulsar de la zona al sud del Tajo, travessant aquest riu. El 152 aC el senat rom va enviar reforos considerables i Nobilior, que s'havia retirat als seus quarters de hivern on part de les tropes van morir de gana o fred, fou substitut per Marc Claudi Marcel VI.

Fou censor el 136 aC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27124" title="Marc Claudi Marcel" nonfiltered="1382" processed="1380" dbindex="11467">


Nom de set cnsols romans i del gendre d'August:

Marc Claudi Marcel I, cnsol 331 aC ;
Marc Claudi Marcel II, cnsol 288 aC ;
Marc Claudi Marcel III, cnsol 222 aC;
Marc Claudi Marcel IV, cnsol 196 aC ;
Marc Claudi Marcel V, cnsol 183 aC ;
Marc Claudi Marcel VI, cnsol 166 aC, 155 aC i 152 aC ;
Marc Claudi Marcel VII, cnsol 51 aC ;
Marc Claudi Marcel, casat amb la filla d'August;
Marc Claudi Marcel (pretor), pretor el 188 aC;
Marc Claudi Marcel (militar), militar i jutge rom;
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius Marcellus) fou edil plebeu el 216 aC;
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius Marcellus) fou trib de la plebs el 171 aC;
Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius Marcellus) fou pretor el 137 aC i va morir per la caiguda d'un llamp durant el seu mandat.
Marc Claudi Marcel el Vell, conspirador rom;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27131" title="Comtat de Conflent" nonfiltered="1383" processed="1381" dbindex="11468">
El comtat de Conflent fou un dels que es constitu al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolngia denominaren Marca Hispnica. El seu territori corresponia ms o menys a l'actual comarca de Conflent.

 Orgens .
En poca romana, el Conflent fou un pagus dependent de la ciutat de Ruscino. Arran de la cristianitzaci, iniciada al segle IV, el Conflent pass a formar part del bisbat d'Elna com a ardiaconat. El lmit entre la dicesi d'Elna i el bisbat d'Urgell, situat al Pla de la Perxa, al coll de Jard, es mantingu com a lmit histric entre el Conflent i la Cerdanya fins que, el 1790, en temps de la Revoluci Francesa, la creaci del departament dels Pirineus Orientals va fer desaparixer les antigues vegueries.
Segons sembla, durant la primera meitat del segle IX, el Conflent va formar part del comtat de Rass, que tingu com a comtes Ber, comte tamb de Barcelona entre els anys 801 i 820, rgila, fill de Ber, i Ber II, fill d'rgila. Entre els anys 860 i 870, el Conflent fou domini del comte Salom d'Urgell-Cerdanya; ara b, el 870, el rei Carles el Calb conced el Conflent al comte Mir el Vell, que possiblement govern tamb el Capcir i la Fenolleda; aix, doncs, el Conflent s'havia separat del domini dels comtats d'Urgell-Cerdanya, que, aquell mateix any del 870, Carles el Calb havia concedit a Guifr I (Guifr el Pils), germ de Mir el Vell. 

 La incorporaci a Cerdanya .
El comte Mir el Vell fou investit comte de Rossell pel rei Llus el Tartamut el 878, al mateix temps que el seu germ Guifr el Pils rebia tamb el comtat de Barcelona i el comtat de Girona. 
Aleshores, els lmits del comtat de Conflent coincidien amb els de l'antic pagus, afegint-hi, per, el territori de Bulaternera, a l'est del coll de Ternera. El comte Mir va protegir el monestir de Sant Andreu d'Eixalada i, quan aquest va ser destrut per un aiguat (878), va encoratjar la fundaci de Sant Miquel de Cuix.
A la mort del comte Mir (895), el comtat de Conflent pass al seu germ Guifr el Pils.
La descomposici del poder carolingi, esdevinguda durant el darrer quart del segle IX, va permetre que, a la mort de Guifr el Pils (897), els seus fills n'heretessin els comtats sense que els els conceds el rei franc. En la repartici de l'herncia paterna que, posteriorment, dugueren a terme els fills de Guifr el Pils, el comtat de Conflent pass al comte Mir II de Cerdanya (897-927), el qual, a ms del comtat de Cerdanya, possea tamb Berga, Capcir i, a partir del 920, el comtat de Besal. Aquest conjunt territorial va mantenir-se unit durant gaireb tot el segle X. Desprs de l'abdicaci del comte Oliba Cabreta de Cerdanya (988),els seus comtats se ls repartiren els seus fills: Oliba -Ripoll i Berga-, Guifr II -Cerdanya i Conflent-, i Bernat Tallaferro  Besal-. El 1002, Oliba es fu monjo a Ripoll; aleshores Berga fou annexionada a Cerdanya, i Ripoll a Besal. Finalment, com que tant Guifr II de Cerdanya (988-1035) com Bernat Tallaferro (988-1020) tinguren descendncia, Cerdanya i Besal van separar-se definitivament i, aix, es formaren dues nissagues comtals independents, originades en el tronc com d'Oliba Cabreta, nt de Guifr el Pils. En aquesta repartici dels dominis d'Oliba Cabreta, Conflent continu unit al comtat de Cerdanya.
A principis del segle XI, Guifr II de Cerdanya va construir-se un palau a Cornell de Conflent, on, sovint, hi residiren els comtes de Cerdanya; el mateix Guifr II fund el monestir de Sant Mart del Canig l'any 1000, on s'hi retir com a monjo el 1035.
Entre els anys 1088 i 1090, el comte Guillem Ramon de Cerdanya va traslladar la seva capital des de Cornell de Conflent fins a una nova poblaci que fu fundar, anomenada Vilafranca de Conflent, mentre que a Cornell va fundar-hi una cannica agustiniana.

 La fi del comtat .
El 1117, amb la mort sense descendncia del comte Bernat Guillem de Cerdanya, s'esting la dinastia cerdana i els seus dominis passaren al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, cos germ de Bernat Guillem de Cerdanya.
La noci de comtat de Conflent va perdre's ben aviat; el 1126, ja s'esmenta la vegueria de Conflent, amb capital a Vilafranca de Conflent, que comprenia tamb el Capcir. Aquesta vegueria acab formant part dels comtats de Rossell i Cerdanya, dins de la qual, el Conflent pass a dependre del comtat de Rossell.


 Enllaos externs .
Histria dels comtats catalans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27132" title="Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor" nonfiltered="1384" processed="1382" dbindex="11469">
Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor) fou un militar i magistrat rom fill de Luci Emili Paule el conqueridor de Macednia, per adoptat per Publi Corneli Escipi Emili Afric que no tenia fills i del qual la mare era germana de Paule. El seu pare adoptiu era fill de l'antic procnsol de l'Hispnia Citerior Publi Corneli Escipi Afric Major; ell mateix va ser conegut com a  Segon Afric o l'Afric Menor o el Jove.

Va nixer el 185 aC i va estudiar a Grcia on va acompanyar al seu pare biolgic i va lluitar a la batalla de Pidna (168 aC). Segurament a Grcia va conixer a l'historiador Polibi i el 167 aC quan el grec fou enviat com a hostatge a Roma, Emili va esdevenir el seu patr. De Polibi va aprendre molta literatura grega i en general la refinada cultura grega, per d'altra banda fou un exemple tamb de les virtuts romanes.

Va destacar el 151 aC. En aquest any, desprs de diversos desastres a Hispnia, no es van presentar voluntaris pel reclutament de tropes. Llavors Emili es va oferir voluntari per servir en el lloc que els cnsols consideressin convenient; fou nomenat trib militar i va acompanyar al cnsol Luci Luculle a Hispnia on es va distingir pel seu coratge; va matar a un cap hisp en combat singular i va fer un acte de valentia a la conquesta de la ciutat d'Intercatia; tot aix li va fer guanyar l'admiraci dels enemics i la dels seus companys. El 150 aC Luculle el va enviar a frica per obtenir de Masinissa I alguns elefants, i el rei nmida el va rebre molt b; el rei estava en guerra amb Cartago i va demanar a Emili que fes de mediador, per no va aconseguir res. Escipi va aconseguir alguns elefants amb els que va tornar a Hispnia.

Quan va esclatar la tercera guerra pnica el 149 aC, Escipi va anar a frica encara com a trib militar. Va tornar a destacar i va haver de compensar els errors del cnsol Manili; tenia la confiana tant de Masinissa com de les tropes romanes. L'any segent Luci Calpurni Pis va agafar el comandament de l'exrcit rom i Escipi va tornar a Roma, per tenia la opini tant al seu favor que el senat li va encarregar la direcci de la guerra; fins i tot el vell Cat va estar a favor, sobretot desprs de la manca d'xits de Pis. El 147 aC fou candidat a edil, per fou escollit cnsol amb 37 anys sense arribar a l'edat legal i sense haver estat abans pretor. El senat li va assignar la provncia d'frica, cap a la que es va dirigir; l'acompanyava el seu amic Polibi. Appi descriu la campanya que va acabar amb la destrucci de Cartago a la primavera del 146 aC. frica va esdevenir provncia romana. Escipi Emili va retornar a Roma on va celebrar un triomf esplndid i el malnom d'Afric que havia rebut per herncia li fou donat per dret propi.

El 142 aC fou censor amb Luci Mummi. Es va caracteritzar per la seva severitat en la repressi de la immoralitat i el luxe, per els seus intents foren boicotejats pel seu collega, que vivia amb molt de luxe i era en aquest sentit ms indulgent. Tamb van fer el lustrum.

El 139 aC fou acusat (segons es creu de majestas) per Tiberi Claudi Aselle, trib de la plebs que havia estat redut a la condici d'erari per Emili, per fou absolt. Per aquest temps tamb va dirigir una ambaixada a Egipte i sia, missi a la que noms es va emportar cinc esclaus per donar exemple de combatre el luxe.

Fou nomenat cnsol tot i estar absent, per l'any 134 aC junt amb Gai Fulvi Flac i se li va assignar la provncia d'Hispnia on els exrcits romans anaven de desastre en desastre. En arribar a la zona davant la indisciplina de l'exrcit, va defugir el combat, llevat d'escaramusses menors, i va posar setge a la ciutat en tota regla. Falta d'aliments la ciutat de Numncia va haver de capitular sense condicions. Alguns van preferir la mort i altres es van lliurar i van acabar venuts com esclaus (133 aC). Cinquanta dels seus habitants van adornar el triomf d'Emili i la resta foren venuts com esclaus; la ciutat fou arrasada. Emili va rebre el malnom de Numat a ms del d'Afric. En aquest any Roma va estar convulsa per les mesures del trib Tiberi Semproni Grac que era cunyat de Emili per aquest no va simpatitzar amb les reformes.

Emili no va tornar a Roma fins el 132 aC. La seva aprovaci de la mort de Grac el va allunyar del poble. Va aconseguir derrotar la proposta del trib Carb que permetia a la mateixa persona ser escollit trib tantes vegades com els comicis decidissin; des llavors Escipi Emili fou considerat el cap de l'aristocrcia (els "optimates") i va imposar mesures que tenien com a conseqncia la virtual derogaci de la llei agrria de Tiberi Grac; el poble va comenar a mostrar oberta hostilitat i es van sentir crits de "fora el tir" (129 aC); a la nit del dia que va passar aix, Escipi Emili es va retirar a la seva cambra per preparar un discurs pel dia segent i al mat fou trobat mort; no se sap si va morir de mort natural, fou assassinat o es va sucidar; com a culpables de la seva mort s'assenyal a la seva dona Semprnia i la seva mare Cornlia Escipiona Menor, o Carb, Fulvi i Gai Semproni Grac; Cicer esmenta com a assass a Papiri Carb.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27138" title="Hispnia Citerior" nonfiltered="1385" processed="1383" dbindex="11470">

Hispnia Citerior fou una de les dues provncies en qu es va dividir la pennsula Ibrica desprs de la conquesta romana. Va ser creada el 197 aC.

Fou governada per procnsols elegits extra ordinem (Liv. XXVIII. 38; XXIX. 13, XXXI. 20), i ms tard per dos pretors investits amb el poder dels procnsols i la insgnia de les 12 fasces (Liv. XXXII. 28, XXXIII. 26,  Liv. XXXVII. 46, XXXIX. 29).

El 171 aC fou unida amb la provncia Ulterior durant la guerra de Macednia, per de nou fou separada el 167 aC.

Una legi es va estacionar a la provncia. La capital fou Tarraco i eventualment Cartago Nova.

 Conquesta de la Citerior .

Per la seva conquesta vegeu Conquesta romana d'Hispnia.

 Histria de la provncia .

Desprs de la conquesta i d'un perode de certa tranquillitat, l'any 154 aC els procnsols de la Citerior i de la Ulterior sn derrotats pel cap lusit Pnic. La revolta es va estendre per gran part de la pennsula i va arribar fins i tot a l'antiga capital cartaginesa, Cartago Nova.

Pnic va morir poc desprs i el va succeir Caesarus que al seu torn va vncer al procnsol Lluci Mummi. Un altre cap, Caucaenus, que dirigia als lusitans de la riba esquerra del Tajo, es va dirigir cap a l'Algarve ocupant la capital Conistorgis. Els pobles celtibers dels belis i els titis, vens dels arevacs, van desafiar tamb a Roma.

Roma va decidir l'enviament del cnsol Quint Fulvi Nobilior. La necessitat d'enviar la fora amb urgncia, va fer que els dos cnsols entressin en el seu crrec amb dos mesos i mig d'anticipaci, i aix l'any rom, que s'iniciava el 15 de mar, va ser traslladat a l'1 de gener, cosa que es mant fins avui (la nova cronologia va ser anomenada Era Hispnica).

Nobilior va ser substitut el 152 aC per Marc Claudi Marcel que ja havia estat procnsol el 168 aC. El 150 aC el va succeir Lluci Licini Luculle, que es va distingir per la seva crueltat i la seva infmia. Desprs de la seva actuaci, els lusitans van estendre la revolta a Turdetnia, on els va derrotar el procnsol Gai Vetili (cap a 147-146 aC). Els lusitans partidaris de la resistncia es van reagrupar entorn del pastor i capitost lusit anomenat Viriat, qui va acabar matant a Vetili en una emboscada, estenent-se de nou la revolta sobretot a Carpetnia i Lusitnia.

Cap el 145 aC, Viriat va infringir una severa derrota al procnsol Gai Plaucius que li va costar una acusaci per deshonrar a Roma, condemnada amb el desterrament.

Un procnsol de la Citerior, de nom Claudi Unim, va caure combatent contra el cabdill lusit Viriat en data incerta. Malgrat que la major part de les campanyes de Viriat es van portar a terme a la provncia Ulterior, ocasionalment va combatre contra forces de la provncia Citerior. Un altre procnsol, de nom Gai Nigid, tamb va ser derrotat. Desprs va ser enviat contra el cnsol Quint Fabi Mxim Emili, fill del vencedor de Pidna, per durant dos anys va defugir el combat amb Viriat llevat de quan l'avantatge estava de la seva part. El va succeir el procnsol Quinci (cap a 143-142 aC), sobre el qual Viriat va tornar a obtenir destacats xits militars.

Cap al 141 aC va succeir a Quinci el procnsol Quint Fabi Mxim Servili, germ adoptiu de Quint Fabi Mxim Emili, el qual va passar a l'ofensiva sense obtenir cap xit decisiu, encara que tampoc Viriat va aconseguir grans victries. Una segona ofensiva del procnsol, que va travessar el Guadiana (Anas) i el Guadalquivir (Betis), li va permetre prendre moltes ciutats, per va ser sorprs i derrotat per Viriat prop d'Erisana. Finalment es va acordar la pau, ratificada pel Senat, per la qual es reconeixia la independncia de Lusitnia i el ttol reial a Viriat.

El 140 aC Quint Servili Cepi va succeir a Servili, i des del principi, amb la complicitat del Senat, va conspirar contra l'acord de pau. Agafant desprevinguts als lusitans, va recrrer el seu territori i el dels Vetons, fins a Galcia. El 139 aC Cepi va tornar a atacar als lusitans en combinaci amb Marc Popilli des de la Citerior. Viriat va demanar la pau, que es va acordar en penoses condicions. Les exigncies romanes van obligar a Viriat a cridar de nou a la lluita.

Viriat va enviar a Audax, Ditalc i Minuci d'Urso a pactar amb Cepi. Per els tres ambaixadors van vendre al seu rei al rom. Al tornar al campament de Viriat el van assassinar. Els lusitans van elegir llavors com a sobir a Tautamus, qui va planejar apoderar-se de Sagunt, per l'expedici va fracassar, i mentre tornava, en travessar el Betis o Guadalquivir, va ser atacat pels romans i va caure pres. Lusitnia va quedar sotmesa poc desprs.

Mentre, a l'any 144 aC, els arevacs es van revoltar de nou, desprs de les victries de Viriat. En socors del procnsol Quint Fabi Mxim Emili havia estat enviat Quint Cecili Metel Macednic, de la famlia Metella de la gens Cecilia, i fill del personatge d'igual nom distingit com orador. Quint Cecili Metel va exercir diverses magistratures, entre elles la de procnsol a Macednia (on va sufocar la rebelli d'Andrisc i va adoptar per aix el nom de Macedonicus), sent nomenat cnsol el 143 aC. El 142 aC es trasllada a la Hispnia Citerior, on va aconseguir pacificar la provncia, quedant noms com a rebels Termncia i Numncia, que finalment van acabar signant un pacte de capitulaci.

Per les condicions imposades per Roma, van portar de nou a la rebelli dels numantins i termantins  sota el comandament de Megaravic. Metel va deixar el comandament (ms tard va ser censor el 131 aC i va morir el 115 aC) a Quint Pompeu Ruf (141 aC) que va ser derrotat dues vegades prop de Numncia. Pompeu pact amb Termncia i va oferir bones condicions de pau a Numncia, que van ser acceptades ( 140 aC). Per a l'arribada del seu successor Marc Popilli Laenes IV ( 139 aC),  Pompeu va negar el pacte. Els numantins van recrrer al Senat i, mentre, la guerra es va declarar en suspens. Popilli Lena va collaborar en la submissi dels lusitans, i va atacar als lusons, vens dels numantins, talant el seu territori. El Senat va declarar inexistent el pacte entre Numncia i Pompeu i va ordenar reprendre la guerra.

Lena va assetjar Numncia, per va ser derrotat (138 aC). El va succeir Gai Hostili Manc (137 aC), el qual tamb va ser derrotat, i per evitar la prdua del seu exrcit va haver de firmar la pau i reconixer la independncia de Numncia. El Senat es va negar a ratificar l'acord i va castigar al cnsol (Manc era poc addicte a l'alta aristocrcia) lliurant-lo als numantins, que es van negar a rebre'l.

El collega de Manc, Marc Emili Lpid Porcina, arribat a la provncia, va atacar per motius injustificats als vacceos, a Palncia (136 aC), per va haver de retirar-se amb forts baixes. El mateix any va intentar pacificar la provncia Lluci Furi Fil, i a l'any segent Quint Calpurni, ambds combateren amb escs xit als numantins.

Finalment es va decidir enviar a Publi Corneli Escipi Emili, considerat el millor general de l'poca que el 133 aC i desprs d'un setge va ocupar i destruir la ciutat celtibera de Numncia, ltim basti dels celtibers. Entre el 135 aC i el 132 aC va ser ocupada Galcia.

Quan el 123 aC els romans van ocupar les illes Balears, s'hi van establir tres mil hispans que parlaven llat, el que dna una idea de la penetraci cultural romana a la pennsula en noms un segle. Durant les guerres socials va estar al costat dels populars, i Sertori la va dominar tot oposant-se a la dictadura de Lluci Corneli Sila, fins al seu assassinat el 72 aC i la derrota de Perpenna davant Gneu Pompeu Magne.

El 72 aC, Calagurris, reducte sertori-celtiber, va ser assetjada per Quint Cecili Metel, donant-se casos de canibalisme . Pel que sembla el setge rom va ser complet i la falta de queviures a la ciutat va provocar la fam, menjant-se als animals com gossos i gats, als morts, i ms tard matant-se uns a altres per devorar-se. Aquests fets van portar a donar a la fam incontenible el nom de "fam calagurritana". Per segurament el canibalisme estava entroncat en la cultura local. El buit de poder a la zona de Calagurris, o el suport rom als vascons, rivals dels celtibers, o les dues coses alhora, va afavorir la subseqent extensi dels vascons al sud de l'Ebre.

Els sertorians, es van atrinxerar als Pirineus, per van ser venuts per Pompeu, refugiant-se desprs al nord de la serralada, on el general rom els va permetre fundar prop de Lugdunum (avui Saint Bertrand en Comminges) la ciutat dels refugiats:  Convenae (Convene o Lugdunum Covenarum).

El 70 aC va governar la Citerior amb poders extraordinaris Gneu Pis. Un altre membre de la famlia, Marc Papi Pis, tamb va governar a Hispnia. El 65 aC, Gneu Calpurni Pis va exercir el crrec de qestor amb poders pretorians a la Citerior, amb gran rapacitat (era un destacat participant de la conspiraci de Catilina), i va ser assassinat per la seva escorta d'indgenes, probablement a instigaci de Pompeu.

El 56 aC va ser procnsol de la Citerior Quint Metel Nepot. El mateix any es va acordar pels Triumvirs que el govern de la Citerior (i de l'Ulterior) fos governat per Pompeu des del 54 aC i per cinc anys (desprs prorrogats per altres cinc anys ms), i que per tant seria cnsol el 55 aC. Pompeu no va viatjar a Hispnia, sent governada mitjanant lloctinents.

El 49 aC va esclatar la guerra civil entre Juli Csar i Gneu Pompeu Magne, i la provncia Citerior va passar a mans de Pompeu, per es va sotmetre desprs de la capitulaci de Ilerda (2 d'agost del 49 aC). 

Dos anys desprs, tota la Citerior estava alada de nou a favor de Pompeu, per el governador provincial, Marc Emili Lepid , va restablir la lleialtat a Csar (47 aC). La provncia es va alar de nou contra Csar el 45 aC per va quedar sotmesa desprs de la batalla de Munda (17 de mar del 45 aC).

En el segon triumvirat la Hispnia Citerior va ser confiada a Marc Emili Lepid, qui aviat va ser eliminat pels seus rivals. Sext Pompeu va reprendre la rebelli. Octavi (August) va passar a governar la Citerior. El govern d'Hispnia, que al costat del de la Narbonense i al d'Itlia havia estat atribut a Lepid, va passar a Octavi (August). 

A l'any 38 aC es va iniciar l'era Hispnica: en lloc de comptar-se els anys per la fundaci de Roma (que seria el 716) es van comptar en Hispnia a partir d'aquest any. 

El 13 de gener de l'any 27 aC Octavi (August) va proclamar la seva reforma que encarregava al proconsulat totes aquelles provncies que tenien legions. Aix prenia el comandament de tot l'exrcit, depenent del propi Octavi els oficials i soldats. Entre les provncies afectades per aquestes mesures hi havia la Citerior.

Aquell mateix any, Hispnia, constituda per dues provncies, la Citerior i l'Ulterior, va ser dividida en tres:  Tarraconense, Btica i Lusitnia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27145" title="Free Software Foundation" nonfiltered="1386" processed="1384" dbindex="11471">


La Free Software Foundation (FSF) ("fundaci pel programari lliure") s una iniciativa de Richard Stallman en defensa del programari lliure i en particular del projecte GNU.

Des de la seva fundaci fins al la meitat dels anys 90 els fons de la FSF es van fer servir majoritriament en ocupar programadors per escriure programari lliure. Ats que a partir de mitjans anys 90 i fins a la actualitat una multitud de companyies i individus s'han dedicat a escriure programari lliure, els empleats i voluntaris de la FSF treballen en els aspectes legals i estructurals de la comunitat pel programari lliure.

 Feina actual de la fundaci .
 El projecte GNU .
El propsit original de la FSF era promoure els ideals del programari lliure per la organitzaci tamb es va encarregar de desenvolupar el sistema operatiu GNU.

 Fer complir la GPL .
La FSF t els recursos i la voluntat de fer complir la llicncia GPL i altres llicncies GNU, per noms pel programari del qual en disposi dels drets d'autor; el programari GPL que pertany a altres ha de ser defensat pels seus propietaris, perqu la FSF no t legitimitat jurdica per fer complir la llicncia GPL pels altres, segons la llei dels Estats Units. 
La FSF s'enfronta cada any a unes 50 violacions de la llicncia GPL i sempre prova de fer complir la llicncia a la part que la violi abans d'arribar als tribunals.

 Llicncies GNU .
La llicncia GPL s la ms utilitzada en projectes de programari lliure. La versi actual (versi 2) va ser publicada al 1991 per la FSF ja est treballant en la versi 3. Altres llicncies creades per la FSF sn la GNU Lesser General Public License LGPL, i la Llicncia de documentaci lliure de GNU GFDL en la qual es basa la Viquipdia.

 Guardi de copyrights .
La FSF t la propietat dels copyrights de la majoria de programari GNU i d'alguns programes lliures no GNU. Requereixen aquesta assignaci de copyrights de cada un dels contribudors al programari GNU per poder defensar el programari als jutjats si es produeix alguna disputa. Tamb pel cas en qu sigui necessari canviar la llicncia d'aquest programari, per poder fer-ho sense haver de contactar totes les persones que hagin treballat en aquest programari.

 Premsa GNU .
El departament de publicacions s el responsable de "publicar llibres assequibles sobre informtica fent servir llicncies lliurement distribubles"

 El Free Software Directory .
s un llistat de paquets de programari que han sigut verificats com a programari lliure. Cada paquet cont 47 peces d'informaci com la pgina web, els desenvolupadors, el llenguatge, etc. Els objectius son oferir un motor de cerca pel programari lliure i proveir una referncia per que els usuaris puguin comprovar si un paquet ha estat verificat com a programari lliure. La FSF ha rebut una petita aportaci de fons de la UNESCO per aquest projecte. S'espera que el directori es pugui traduir a moltes llenges en el futur.

 Mantenir la definici de programari lliure .
La FSF mant molts dels documents que defineixen el moviment pel programari lliure.

 Educaci legal .
La FSF celebra seminaris sobre els aspectes legals de fer servir la llicncia GPL i ofereix un servei de consulta per a advocats.

 Hospedatge de projectes .
La FSF proveeix allotjament a projectes en el seu lloc web Savannah.

 Membres .
El 25 de novembre de 2002 la FSF va llanar el programa FSF Associate Membership per a individus. En Mar del 2005 tenien uns 3400 membres associats. El 5 de Mar del 2003 van llenar el programa Corporate Patron per a entitats comercials. En Abril del 2004 tenien 45 patrons corporatius.

 Organitzacions germanes .
El 2001, la Free Software Foundation Europe va ser fundada a Alemanya per funcionar com a enlla de les organitzacions de programari lliure a Europa. El 2003 la Free Software Foundation India va ser fundada a Kerala. El 2005 va ser anunciat que estaven en progrs de iniciar la FSF per l'Amrica Llatina.

 Vegeu tamb .

 Free Software Foundation Europe;

 Enllaos Externs .
 Pgina web de la FSF ;
 Sobre la FSF ;
 La definici de Programari Lliure ;
 Documents sobre la filosofia del Programair Lliure ;
 FSF - Programa Associate Membership ;
 FSF - Programa Corporate Patronage ;
FSF India ;
La Free Software Organisation d'ire  ;
Documental "Alternative Freedom" presentat per Richard Stallman  ;
Pgina web de GNU Press  ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27146" title="Revoluci d'Octubre" nonfiltered="1387" processed="1385" dbindex="11472">


Geografia:;
L'illa de la Revoluci d'Octubre, a l'arxiplag rtic de la Terra del Nord.

Histria:;
Nom amb qu s coneguda la Revoluci Russa del 1917.
Tamb s coneixen com la Revoluci d'Octubre els Fets del sis d'octubre de 1934; el moviment social que va posar fi al rgim militar sudans del general Ibrahim Abbud (1964); les manifestacions massives de l'Alemanya Oriental que van acabar amb la caiguda del Mur de Berln el 9 de novembre de 1989; o la revoluci contra Slobodan Miloevi  que va tenir lloc a Belgrad el 5 d'octubre de l'any 2000. ;

Vaixells:;
El Revoluci d'Octubre, vaixell de guerra sovitic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27153" title="Grgones" nonfiltered="1388" processed="1386" dbindex="11473">


En la mitologia grega, les Grgones (en grec antic,         ) eren tres monstres marins: Esteno, Eurale i Medusa. Les Grgones, les seves germanes, les Grees, i possiblement les Hesprides, eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto. Eren tres triplets dels aspectes de la mateixa deessa triple, provinent d'antigues detats terrestres. Sembla que el mite provenia d'Assria, Egipte i Fencia.

Les Grgones tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metlliques amb urpes, una massa onejant de serps verinoses vives per cabells i ales d'or, la qual cosa indicava la seva naturalesa ctnica. Esteno i Eurale eren immortals i Medusa era l'nica que era mortal. Tenia una mirada tan penetrant que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia en pedra. 

La seva mtica existncia est estretament vinculada a la de l'heroi Perseu, fill de Zeus i Dnae, que va donar mort a Medusa. Per a Homer la Grgona s desconeguda com figura mitolgica, s noms un cap fantasmal que viu en l'Hades.

Segons el poeta grec Hesode, habitaven al lluny occident, a l'altre costat de l'Oce, on es trobaven els lmits de la Nit.

 Referncies .

 Aguirre Castro, Mercedes: Las Gorgonas en el Mediterrneo Occidental UCM: Gorgonas;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27154" title="Luke Skywalker" nonfiltered="1389" processed="1387" dbindex="11474">

Luke Skywalker s el jedi protagonista de la segona trilogia de La Guerra de les Galxies.



Luke Skywalker era el fill de Padm Amidala i Anakin Skywalker. Va ser separat dels seus pares noms nixer i enviat a Tatooine a cura de Owen Lars i Beru Lars.

 Els dos androides .

Luke va crixer a aquell planeta desert fins al dia en qu un parell d'androides van arribar fins a la granja del seu oncle Owen, i va comprar a ambds. C-3PO i R2-D2 venien en una missi secreta de l'Aliana Rebel cercant Obi-Wan Kenobi, un mestre Jedi i General de les Guerres Clon. El mateix Obi-Wan que vivia a prop de Luke i coneixia des de fa anys, encara que era conegut pels habitants com a Ben Kenobi, un vell boig.

Luke va ser atacat per uns bandits tusken quan tractava de recuperar el fugitiu R2, i va ser rescatat pel vell Obi-Wan. Una vegada a la cabanya del vell, Kenobi li va explicar a Luke que ell havia estat un Cavaller Jedi abans de l'arribada de l'Imperi, igual com el seu pare. Luke no s'ho acabava de creure, per tampoc no podia abandonar els seus oncles i embarcar-se en tal croada amb el general Kenobi i els androides. 

Desprs de la prdua dels seus oncles a causa del dels soldats del Imperi Galctic, que anaven cercant els androides fugitius, Luke Skywalker es va encaminar a la missi de portar els androides fins al planeta Alderaan on hauria de ser la princesa Leia Organa.

 A l'Estrella de la Mort .

Sens dubte tot aix va tenir les seves enormes variacions; Leia Organa va ser capturada per Darth Vader i portada fins a l'Estrella de la Mort i Alderaan va ser destrut per aquesta nova arma imperial. Luke Skywalker, Obi-Wan i els androides, encara a Tatooine, van conixer a Han Solo i a Chewbacca, els pilots del Falc Millenari, la nau que els trauria del planeta desrtic i els portaria fins a les mateixes entranyes de l'Estrella de la Mort. Un cop a l'estaci Luke i Han Solo van rescatar la princesa Leia i van aconseguir escapar fins a la quarta lluna del planeta Yavin, on era la base rebel. All Luke es va enrolar com a pilot de caa X-Wing i va partir amb uns altres 29 caces fins a l'Estrella de la Mort a dur a terme la missi de destruir-la. Una petita comporta de ventilaci del reactor principal havia estat l'error ms costs per als constructors de l'Estrella de la Mort. Aquesta obertura portava fins al reactor d'hiper matria (El motor i font d'energia de l'estaci espacial) i solament un tret de torpedes de protons podia destruir la colossal estructura esfrica de 180 km de dimetre.

Encara que el grup princpal de caces van poder atraure l'atenci del foc enemic, els tres caces rebels encarregats de disparar els torpedes van ser localitzats i perseguits pel mateix Darth Vader i dos caces ms de l'lite imperial. Un dels caces rebels va ser abatit per Lord Vader quan ja arribaven a l'obertura i un altre va disparar per va fallar. Noms quedava Luke entre l'obertura i els tres caces imperials a dins de l'escletxa que hi havia al mig de l'Estrella de la Mort, uan de sobte una rfaga de trets aparegu sorpresivament des de lluny i va destruir dos caces imperials i va fer rebotar el caa de Vader cap a l'espai. Era Han amb el Falc Millenari qui va deixar lloc lliure a Luke que mitjanant la Fora amb la qual aconsegu escoltar el seu mestre Obi-Wan Kenobi qui el va guiar per que dispars el torpedes i acabs amb l'estaci espacial i smbol del domini imperial.

 Base Rebel a Hoth .

Anys ms tard, Luke Skywalker va viatjar fins al planeta gelat Hoth amb els altres rebels, on establiren el seu centre de comandament, on va viure un temps ben allunyats de l'activitat imperial. Fins que un dia els imperials mitjanant sondes espacials descobriren atacaren a Hoth amb un bloqueig espacial i un assalt per terra, expulsant els rebels de l'esmentat planeta. Molts rebels moriren per tal de deixar temps per que els transports pogueren escapar del bloqueig. Els alts crrecs de l'Aliana, entre ells  Luke, Leia Organa i els seus companys Han Solo, Chewbacca, R2D2 i C-3PO sortiren del planeta esquivant els destructors imperials.

Desprs d'escapar de Hoth, Luke va ser guiat per Kenobi fins un remot planeta anomenat Dagobah, on al pant vivia el mestre Yoda, antic i savi Mestre Jedi. Aquest el va iniciar en els camins de la Fora i dels Jedi; el va ensenyar a tenir pacincia i equilibri emocional. En mig d'un exercici Luke va pressentir que Leia i Han Solo estaven en perill, aix que, sense l'aprovament del Mestre Yoda qui li aconsell que no ans ja que era molt precipitat, va viatjar al planeta Bespin a ajudar als seus amics i all, caient en una trampa dels imperials, els quals havien pres la Ciutat dels Nvols, es va enfrontar a Darth Vader. Luke va perdre la m  dreta davant del Lord Sith, i, encara amb forces per efrontar-se, Vader li va revelar la seva ascendncia vertadera: Vader era el pare de Luke.  

No havent-se-ho cregut completament, per destrossat pel descobriment es va llanar per un tub de ventilaci on al final li esperava el Falc Millenari per a deixar Bespin i fugir a cap a la seguretat relativa de la flota rebel on l'androide mdic (2-1B)le va implantar una m binica que va suplir la prdua. 

 Fi de l'imperi .

Tres anys desprs, havent-se entrenat molt en les arts Jedi, va rescatar a Han Solo a Tatooine del Palau de Jabba el Hutt, desprs d'enfrontar-se al rancor i volar la barcassa vela a la Gran Fossa de Carkoon; el cau del llegendari sarlacc.

Desprs d'haver alliberat els seus amics, Luke es va separar d'ells per tornar a Dagobah i aix poder finalitzar el seu entrenament amb en Yoda. El que Luke no esperava s que el seu anci mestre estava esperant la seva mort, desprs de 900 anys de vida. Abans del seu descans merescut Yoda li va confirmar a Luke el que Vader li havia revelat, i encara li va contar ms: encara hi havia un altre ms.

Poc desprs va viatjar amb l'Aliana Rebel fins a Endor, on es trobava la segona Estrella de la Mort. Luke va decidir trobar-se amb Darth Vader en la base imperial a Endor, per tal que no descobriren els plans rebels, i desprs va ser amb el seu pare fins a l'Estrella de la Mort on es va trobar amb l'Emperador Palpatine. El Lord tenebrs del Sith va intentar atraure a Luke cap a les seves ensenyances obscures, per Luke es va imposar i el seu esperit de Jedi va poder amb la voluntat de l'Emperador. Justament desprs Luke va lluitar amb Darth Vader en un combat de sabre lser, del qual va sortir victoris desprs de tallar-li la m dreta a son pare tal i com va fer Vader a Bespin. Desprs de renunciar al Costat Fosc, Palpatine va decidir que Luke havia de ser destrut, ja que suposava una amenaa per al seu domini de la galxia, i va tractar d'executar-lo usant rajos de Fora. Darth Vader es va apiadar del seu fill en sofriment i el va salvar. Desprs d'un breu moment de redempci Anakin Skywalker va morir, havent abandonat el seu costat ms obscurs i tornant a la llum dels Jedi. Aix Luke Skywalker va aconseguir escapar de l'Estrella de la Mort i desprs de descendir al bosc d'Endor, va cremar l'armadura de Darth Vader en una pira funerria davant dels seus amics i de la seva germana, Leia Organa. Hores ms tard ell es va unir a la celebraci rebel. L'Imperi Galctic havia caigut, i Luke era l'nic Jedi que quedava, i la seva missi va ser preparar i dirigir com a Mestre una nova Ordre Jedi que protegs la futura Nova Repblica. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27155" title="Mort" nonfiltered="1390" processed="1388" dbindex="11475">
La mort s l'acabament de la vida, el moment en qu un organisme viu deixa de ser-ho.

Tipus de mort humana.
Hi ha diferents tipus de mort:
Les morts no intencionades;
La mort natural, produda per una  patologia determinada que acaba amb la vida de l'sser hum;
La mort accidental, com a conseqncia de l'acci d'un agent extern de forma involuntria o atzarosa;
Les morts intencionades;
La mort per culpa d'altri o assassinat, que inclou les guerres i la pena de mort (per a algunes persones tamb l'avortament i l'eutansia, tot i que aquesta inclusi s fora polmica);
homicidi;
parricidi;
genocidi i etnocidi;
feminicidi;
fraticidi;
infanticidi;
magnicidi;
La mort provocada per un mateix (sucidi), que pot ser ritual (sacrifici) o no;

Aquests tipus no sn igualment freqents. Les principals causes de mort segons la OMS sn (per ordre de prevalncia):
malalties relacionades amb el cor ;
infeccions;
cncer;
malalties respiratries;
accidents;
malalties digestives;
morts intencionades ;

Aquestes causes difereixen segons es tracti d'un pas desenvolupat o un pas del Tercer Mn. En el primer cas, els motius ms feqents de mort sn els cardiovasculars, el cncer de pulm i altres problemes respiratoris, els accidents de trnsit, el cncer d'estmac, problemes de tensi, tuberculosi i sucidis, en aquest ordre. En canvi, als pasos subdesenvoulpats la primera causa de mort s la sida, i li segueixen les infeccions respirstries, les diarrees, les cardiovasculars, les malalties de la infncia i la malria.

La mort a la cultura.
Tradicionalment la mort s'ha presentat com una de les principals fonts de la por i per aix diverses religions se centren en explicar que la mort no acaba realment la vida, sigui perqu creuen en la ressurrecci futura, en alguna reencarnaci de l'nima o perqu l'esperit de la persona passa a un altre mn (escatologia). Com a essncia del desconegut, diverses cultures han intentat personoficar-la amb smbols, entre els que destaquen:

Un esquelet amb una enorme eina (normalment una dalla) per tallar la vida (usual al tarot);
Les parques a la mitologia clssica;
Azrael, l'ngel de la mort per al cristianimse i l'Islam;
Un du de la mort en diverses mitologies;
Una ombra negra o un esperit que s'acosta de nit;
El dimoni;
Una cara amb creus als ulls, o la creu senzillament (d's com als arbres genealgics i esqueles);
A vegades pot adquirir l'aparena d'un monstre;

Diversos mites i llegendes giren al voltant de criatures que superen la mort (o que es queden en un estat intermig entre la vida i la mort), com ara els zombis, vampirs i les nimes errants, entre altres. Igualment diversos encanteris i elixis prometien la immortalitat o l'eterna joventut. Tamb hi ha nombrosos mites sobre qu fer amb el cadver, els ritus funeraris i el dol dels supervivents. Actualment la majoria de cultures opta per enterrar els cossos (en els cementiris) o cremar-los. 

La fascinaci per la mort s l'essncia de moviments culturals com el dark, el gtic o el decadentisme.



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27157" title="Gorgona" nonfiltered="1391" processed="1389" dbindex="11476">
Per la gorgona de la mitologia vegeu Grgones;

Gorgona es una petita illa de la mar Tirrena entre Toscana i Crsega a uns 30 km de la costa de Toscana. Els grecs la van anomenar Egilora, i els romans Gorgon o Urgo (aquest darrer nom li fou donat per Plini el Vell i Pomponi Mela, mentre Rutili i Claudi Ptolemeu l'esmenten com Gorgon); mes tard tamb fou anomenada Marmrica. Proper a Gorgona (a uns 37 km de Livorno) hi ha el illot de Melria, potser l'antiga insula Maenaria esmentada per Plini, teatre de la famosa batalla. La superfcie es de 2,25 km2. La poblaci es de trenta persones per noms una hi viu tot l'any.

Visitada per etrusques i romans, sembla que mai fou habitada permanentment mes que a l'edat mitjana pels benedictins i certosins. Dante Alighieri la va esmentar al 23 cant del Infern.

El gran ducat de Toscana hi va establir una colnia civil  o militar  al segle XVII. L'illa fou colnia agrcola i penal des l'any 1869. Fou ocupada temporalment per alemanys (1944) i americans (1945).

La capital es el llogaret de pescadors Cala dello Scalo.

Els llocs principals de l'illa sn la Torre Vecchia, feta pels pisans al segle XIII; la Torre Nuova; la  Torre dell'Orologio; l'esglsia de  San Gorgonio; el petit cementiri (on casi tots els enterrats son de les famlies Citti i Dodoli; una dona de la famlia Citti es ara l'nica habitant permanent); la cova del bou mar; la cala Scirocco a la punta Scirocco, on hi ha installat un far (un dels tres de l'illa) i la Cala dello Scalo, on les edificacions mes antigues son del segle XVII.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27158" title="Medusa" nonfiltered="1392" processed="1390" dbindex="11477">



Les meduses o grumers sn cnidaris de vida lliure. Les meduses no poden controlar gaire el seu moviment i normalment depenen de les corrents marins o, en alguns casos, de les corrents d'aire. No tenen cervell, per s una xarxa nerviosa a la part ms exterior del seu cos. Per a desplaar-se s'impulsen per contraccions rtmiques del seu cos; prenen aigua, que entra a la seva cavitat gastrovascular que desprs s expulsada, utilitzant-la com a propulsor. Les meduses s'alimenten de plncton i petits peixos. Ms del 95% del pes d'una medusa s aigua. 

El concepte de medusa no s taxonmic sin morfolgic. Molts cnidaris tenen una alternana de generacions, amb plips sssils que es reprodueixen asexualmente i meduses pelgiques que duen a terme la reproducci sexual. L'nica classe de cnidaris que no t meduses sn els antozoos; les altres tres classes (hidrozous, escifozous i cubozous) posseeixen forma plip i forma medusa. Les meduses presenten caracterstiques distintives en les tres classes, de manera que es pot parlar d'hidromesuses, escifomeduses i cubomeduses respectivament.

 Morfologia .

1.- Ectodermis; 2.- Mesoglea; 3.- Gastrodermis; 4.- Estmac; 5.- Canal radial; 6.- Canal circular; 7.- Tentacle; 8.- Vel; 9.- Anell nervis extern; 10.- Anell nervis intern; 11.- Gnada; 12.- Manubri; 13.- Boca; 14.- Exombrella; 15.- Subombrella.]]

La seva estructura s semblant a la dels plips, per en sentit invers. Les meduses tenen forma de campana o paraigua. La zona aboral (el pol oposat a la boca) s convexa i es denomina exombrella i la zona oral, cncava, subombrella. D'aquesta penja el manubri, en l'extrem del com s'obre la boca. De la vora de l'exombrella pengen diversos tentacles provets de nombrosos cnidcits, les cllulas urticants tpiques dels cnidaris, que contenen substncies urticants que, en el cas dels humans, irriten la pell, per que resulten mortals per a determinats peixos.

En les meduses, a diferncia dels plips, la mesoglea s tpicament molt gruixuda; sol ser gelatinosa, per pot aconseguir consistncia cartilaginosa en algunes espcies.

La cavitat gastrovascular posseeix un estmac central del que parteixen borses gstriques o diversos canals radials, que poden continuar-se dintre dels tentacles; d'aquesta manera, els nutrients poden distribuir-se amb major facilitat per tot el cos.

Reproducci i desenvolupament.


De l'ou s'allibera una larva planctnica anomenada plnula, en forma de pera i completament ciliada que, quan troba un substrat apropiat, es fixa i es transforma en un plip asexual; els plips produeixen meduses sexuades que tanquen el cicle.

En les classes Hydrozoa i Scyphozoa, els plips es reprodueixen asexualmente formant gemmes de les quals sorgiran meduses sexuades, cosa que no ocorre en Cubozoa:

Hydrozoa. Les hidromeduses es formen per gemmaci a partir de gemmes (gonfors) sobre els plips, ja sigui a partir de les seves parets o en gonozoides especialitzats.

Scyphozoa. Les escifomeduses s'originen a partir de petits plips per un procs denominat estrobilaci, en el qual el plip (escifistoma) es divideix en discos sobreposats; aquests discos s'alliberen com larves pelgiques conegudes com a fires que donaran origen a meduses sexuades.

Cubozoa. En els cubozous, cada plip origina una sola cubomedusa a travs d'una metamorfosis completa (no hi ha gemmaci ni estrobilaci).

La majoria de les meduses tenen els sexes separats (son dioiques). Durant la reproducci sexual, les meduses alliberen els gmetes (vuls i espermatozoides) a l'aigua, on es produeix la fecundaci, o b els espermatozoides fecunden els vuls en l'interior del cos de la medusa femella.

Picadures.

L'Institut de Cincies del Mar de Barcelona (web oficial), dependent del CSIC ofereix els segents consells (web de divulgaci) davant la picadura d'una medusa comuna:

 No fregar la zona afectada ni amb sorra ni amb la tovallola.
 No netejar la zona de la picadura amb aigua dola, usar sempre aigua salada.
 Aplicar fred sobre la zona afectada durant 15 minuts usant una bossa de plstic que contingui gel.
 Mai aplicar gel directament llevat que sigui d'aigua marina. Si el dolor persisteix conv aplicar de nou la bossa de gel durant una altra quart d'hora.
 Extreure qualsevol resta de tentacle que romangui adherit a la pell, usant guants.
 Si l'estat de la vctima empitjora progressivament i es detecten complicacions respiratries, convulsions o alteracions cardaques, ha de ser duta immediatament a l'hospital perqu li tractin d'aquestes afeccions.

Les persones que han estat picades una vegada estan sensibilitzades, amb el que una segona picadura pot produir una reacci ms severa. Es recomana a ms identificar l'espcie de medusa que ha ocasionat la picadura i aplicar el tractament mdic corresponent, que pot ser una soluci saturada de sulfato de magnesi en una soluci de clorur sdic, en el cas de la medusa Pelagia noctiluca; una soluci aquosa concentrada 1:1 de bicarbonat sdic, per a la Chrysaora hysoscella; una soluci saturada de sulfato magnsic en una soluci de clorur sdic, per a la Rhizostoma pulmo i la Cotylorhiza tuberculata; i una mica de vinagre, per a la Physalia physalis. Tots aquests tipus de meduses sn fcilment identificables si el personal dels llocs de socors de platja est qualificat i compte amb mitjans suficients.



Enllaos externs.
 Les meduses, la seva ecologia i impacte social;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27161" title="Castell de Seta" nonfiltered="1393" processed="1391" dbindex="11478">
El castell de Seta s un castell situat a 2 km. a l'est del municipi de Balones (el Comtat), sobre un tossal en la serra d'Almudaina.

 Histria .
El castell, d'origen musulm, est datat al segle XI, encara que nombroses troballes cermiques del segle XII s'han trobat a la zona. Al tossal on s'hi troba el castell tamb s'ha documentat presncia humana a l'Edat del bronze i ocupaci romana als segles II i III.

La primera referncia escrita que es t del castell diu que aquest castell i el de Xeroles sn venuts el 22 de maig de 1258 a Golzalvo Ferrndez de Medrano per 1200 besants. Tamb, el 4 d'abril de 1259 se li dna una ordre a Gonzalvo Ferrndez, alcaid de Cheroles, per a que retinga les rendes del castell amb una quantitat superior a la oferida pel millor postor. El 6 de mar de 1270, Jaume I dna a Bella i al seu fill Roger de Llria, les propietats del castell de Cherolles i Seta com a heretat franca.

 Estat actual .
El castell, en runa, t un permetre emmurallat de planta poligonal, amb sis torres de planta quadrada bastides en tapial de maoneria. Dues torres situades en la part alta de la fortificaci foren construdes en poca cristiana sobre les antigues torres musulmanes. Una d'elles t una forma semicircular, amb 8 metres d'alada, sent aquesta la fita superior en alada del castell.

Adossat a la torre semicircular, s'hi troba un recinte quadrangular, on probablement s'hi trobava  l'antiga esglsia de Sant Francesc.

 Bibliografia .
El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27162" title="Torre de l'Alcdia" nonfiltered="1394" processed="1392" dbindex="11479">

La torre de l'Alcdia s un castell ubicat a l'oest del municipi d'Agres (el Comtat), sobre un petit tossal rebaixat artificialment.

 Histria .
La torre est situada junt el barranc de Garl, on naix la font del Mol Maton. Les aiges d'aquesta font reguen una important zona d'Agres situada junt la torre, i probablement aix fou el motiu de l'aparici d'un assentament musulm en aquesta rea. L'assentament donaria lloc, amb posterioritat, a la construcci de la torre com a element defensiu, i potser tamb, pel control del cam entre Alfafara i Bocairent.

Diferents investigadors opinen que aquesta torre era independent del castell d'Agres, car els objectius del citat castell, el control de la sub-comarca de la Valleta d'Agres, ja s'assolien amb les dues torres situades al poble d'Agres.

Aquesta torre no apareix citada en cap document escrit de l'poca, per s'ha datat al segle XI, per l'aparici de nombroses troballes de cermica als voltants de la torre.

 Estat actual .
La torre de l'Alcdia, de planta quadrangular, s'ala sobre una plataforma massissa de tapial de maoneria. Es conserva un mur sencer de 7 m. i dos parcials de 6 m. El quart mur est completament enderrocat. Els murs estan bastits amb tapial de 0,90 m. De grossria i entre 0,82 i 0,85 m. d'alada. Malgrat la gran erosi de la part alta dels murs, es pot apreciar una zona possiblement emmerletada.

A la part sud de la torre s'han trobat indicis d'un enderrocament intencionat, motivat possiblement per la construcci d'un edifici adossat al segle XVIII.

 Accs .
La torre est situada a l'oest del municipi d'Agres, en la partida del mateix nom, en el cam entre Alfafara i Bocairent.

 Bibliografia .
El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27165" title="Codi Morse japons" nonfiltered="1395" processed="1393" dbindex="11480">
El codi Morse japons, tamb anomenat codi Wabun, s el sistema de comunicaci telegrfic que es feia servir amb la llengua japonesa.

En tenir un sistema d'escriptura propi, el Codi Morse es va haver d'adaptar al japons. Lgicament, la complexitat i alt nombre dels kanjis (sinogrames) els va excloure del sistema el qual es basava exclusivament en kanes (carcters sillbics). Per aquest motiu, a vegades es fa servir el nom de codi kana.

Cal destacar que en aquest codi encara hi havia lloc per als carcters obsolets [[ ]] i [[ ]] i que per marcar el dakuten o el handakuten calia telegrafiar-los desprs del carcter simple.

Quan el codi Wabun es barreja amb el Codi Internacional de Morse, el prosigne DO/ (-..---) es fa servir per anunciar l'inici del Wabun, i el prosigne SN/ (...-.) es fas servir per tornar al Codi Internacional.

Taula d'equivalncies.
A sota hi ha una taula d'equivalncies entre el carcter i el codi. Els carcters estan ordenats segons l'ordre goj on.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27166" title="Castell de la Barcella" nonfiltered="1396" processed="1394" dbindex="11481">
El castell de la Barcella, tamb conegut localment com el Castellet, s un castell situat en la part nord-est de la serra del Benicadell, a 760 m. d'altitud, en el terme de l'Orxa (el Comtat), entre la Vall d'Albaida i la sub-comarca de la Vall de Perputxent.

Situat sobre un tossal amb forma completament cnica, d'ac el seu nom, car t forma de barcella. 

 Histria .
No s'ha conservat cap document escrit sobre l'existncia d'aquest castell. s per aix que es creu que fou construt els darrers anys d'ocupaci musulmana i posteriorment abandonat. Les diferents troballes cermiques de la zona daten la construcci entre els segles XII i XIII. Tamb s'hi han trobat algunes restes de l'Edat del bronze.

 Estat actual .
El castell presenta un aspecte completament arrasat, amb una planta poligonal de 65 m. de permetre i amb cinc bastions de planta quadrangular. Els murs tenen una grossria de 1,20 m. i una altura mxima de 3 m.

L'escarp existent en la vessant sud i sud-oest fa innecessria la presncia d'elements defensius. Per, a la part oest, fora del recinte, hi ha restes d'un mur que podria ser una barbacana.

 Bibliografia .
El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27167" title="Tiberi Semproni Grac" nonfiltered="1397" processed="1395" dbindex="11482">


Tiberi Semproni Grac (en llat Tiberius Sempronius Gracchus) (169 aC o 163 aC - 133 aC) fou un poltic rom, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment fams per les grans reformes agrries que va emprendre juntament amb el seu germ Gai Semproni Grac.

Biografia.
El seu primer crrec fou ugur. Appi Claudi Pulcre li va concedir la m de la seva filla Cludia. Desprs va acompanyar a Publi Corneli Escipi Afric el jove a frica fins el 147 aC.

Fou qestor el 137 aC i com a tal va acompanyar al cnsol Gai Hostili Manc a la provncia de la Hispnia Citerior; els numantins, per la seva fama, noms van voler negociar amb ell, i va anar a la ciutat per signar una pau en termes honorables per les dues parts. 

Degut a la derrota que havia patit Manc els termes proposats i acordats eren prou favorables a Roma, per massa poc per ser acceptats pel senat, i a la tornada a Roma el senat va anullar el tractat i Manc, com a responsable, fou entregat als numantins (136 aC). Sembla que fou en el seu viatge a Hispnia, quan va passar per Etrria, que es va adonar de l'existncia de immenses terres quasi be no explotades; grups d'esclaus carregats de cadenes treballaven amb els ramats a les immenses finques pertanyents a rics que en bona part ni s'explotaven, mentre els pobres no tenien quasi be terra per cultivar.

Tiberi Grac, va ser elegit trib de la plebs el juny del 134 aC i va entrar en el crrec a finals d'aquell any (10 de desembre) fins el 133 aC. Com a trib  va proposar una llei (anomenada lex Sempronia agraria) que permetia a l'Estat confiscar tots els terrenys de l'ager publicus sense indemnitzar a qui els possea a ttol d'ocupaci (encara que es respectaven els arrendaments fets per l'Estat). Els ocupants de bona fe conservarien cinc-centes iugera (126 hectrees) amb dues-centes cinquanta iugera addicionals per cada fill, i tot aix a ttol de propietat plena perptua. Si no n'hi hagus serien indemnitzats. Tamb s'indemnitzarien les millores, edificis i plantacions. Les terres que aix revertissin a l'Estat serien repartides en lots de trenta yugades, i distribudes entre ciutadans romans o b entre ciutadans d'altres ciutats aliades de Roma situades a Itlia, en arrendament perpetu i hereditari, a canvi de cultivar-les i pagar una renda (modica) al Tresor. Es crearen triumvirs encarregats de la seva execuci i elegits anualment en les assemblees per tribus (comitia tributa). Els triumvirs decidirien els litigis, quan la discussi fra si la propietat era de l'Estat o era d'un particular (els segles passats amb el sistema d'ocupaci feia difcil distingir entre terres particulars prpies i terres administrades en rgim d'ocupaci). El repartiment es faria fins a exhaurir l'ager publicus i si no era suficient el Tresor Rom adquiriria nous terrenys a particulars per a repartir-los.

L'aristocrcia s'oposava a aquesta llei, en ser qui detenia, sovint sense dret, la major part del ager publicus, o almenys les millors terres. Els senadors i grans propietaris (possessores) es van alarmar i van mostrar la seva oposici. L'aristocrcia estava dirigida per Publi Corneli Escipi Nasica.

L'altre trib de la plebs, Marc Octavi, collega de Tiberi Grac, va oposar el seu veto a la llei. Per aix Tiberi va fer votar la destituci del seu collega per una assemblea composta bsicament, el dia de la votaci, pels pagesos empobrits que havien acudit per recolzar la llei. Durant la votaci per la destituci, quan havien votat a favor 17 de les 35 tribus, Tiberi va suplicar al seu collega reconsiderar la seva posici, per Octavi es va negar. Les altres 18 tribus van votar i Octavi fou destitut per primera vegada en la histria de Roma. 

Destitut Octavi, la llei fou aprovada i es van nomenar els triumvirs encarregats de la seva execuci que foren el propi Tiberi Grac, el seu sogre Appi Claudi Pulcre i el seu germ Gai Semproni Grac. Durant uns mesos els triumvirs van portar a terme la seva tasca.

En aquest temps va arribar a Roma la notcia que el rei de Prgam havia llegat el seu regne a Roma i Grac va considerar que el llegat de diners que comportava havia de ser repartit entre els pobres i es podrien enviar colons a Prgam, per sembla que no es va arribar a concretar res.

 La caiguda .
Grac estava convenut que una vegada deixs el crrec la seva llei seria revocada i va decidir ser candidat al tribunat altra cop, cosa indita fins llavors. Les eleccions (juny del 133 aC) va reunir les tribus per com que els participants habituals en aquell mes estaven ocupats a les feines del camp, bona part dels assistents eren gent de baixa condici, fcilment manipulable pels aristcrates; tot i aix les dos primeres tribus van votar per l'elecci de Grac; llavors els aristcrates van demanar suspendre l'elecci (presidia els comicis Rubri) perqu consideraven illegal la presentaci al crrec dos anys seguits. Rubri desconeixia si era legal o illegal i finalment es va proposar demorar l'elecci fins el dia segent. 

Al dia segent els auspicis eren desfavorables per Blossi, amic de Tiberi, el va convncer de seguir endavant; en arribar als comicis semblava que la gent estava del seu costat. En arribar, un senador amic de Grac el va informar que els senadors estaven reunits i havien decidit posar fi a la situaci com fs, recorrent als cnsols i a l's de la fora. Els reunits, partidaris de Tiberi, van decidir resistir. 

Mentrestant, els senadors van anunciar que Tiberi demanava la diadema del poder suprem i van ordenar als cnsols de salvar la Repblica, per aquests van refusar l's de la violncia. L'assemblea dels comicis es va dissoldre i llavors va crrer el rumor que Tiberi havia assolit el crrec de trib nic sense elecci i llavors els senadors, dirigits per Escipi Nasica, allegant la defensa de la Repblica, van marxar cap al temple de Fides.

Tiberi va intentar fugir, per va caure i fou agafat pels senadors i els seus seguidors i mort a l'entrada del temple; Publi Satureu i Luci Ruf es van disputar el mrit del seu assassinat.

 L'oposici a la llei agrria .
Va ser patent l'oposici de l'aristocrcia al repartiment de terres. Els rics possedors de terres no volien cedir part de les seves propietats als Proletarii, per la ra principal de l'oposici consistia que moltes terres que inicialment eren de l'Estat, amb el temps s'havien transms onerosament (s a dir s'havien venut a canvi de diners) i els seus possedors actuals tenien ttols que no sempre eren ttols d'ocupaci (si b en el dret rom la propietat de l'Estat no prescrivia mai i menys per l'existncia de ttols injustos). Altres causes d'oposici era l'exclusi del repartiment de qui no tenia la ciutadania, el que entressin en el repartiment terres de les ciutats aliades, i l'oposici no sol dels grans possedors romans sin tamb dels propietaris locals mitjans. D'altra banda les Assemblees no podien cobrir un acte illegal com la destituci d'un trib, eliminant el seu dret de veto. A les assemblees per tribus i assemblees per centries concorrien pocs ciutadans, que en realitat solien votar qualsevol cosa que els fos presentada pel magistrat convocant (en les assemblees per cries, trenta lctors representaven al poble i votaven tamb qualsevol cosa que els fos proposada, s a dir que es limitaven a assentir les propostes del convocant). Als comicis els anaven suplantant els contiones o concilii (el contio o concilium consistia en la convocatria del poble per part d'un magistrat, en la que donava a conixer la Llei que havia de presentar-se a futurs comicis, i en demanava el seu suport; al consell votaven tots els assistents, dels quals molts no eren ciutadans romans, i fins i tot hi havia estrangers de pasos llunyans i esclaus; i encara que no eren decisoris, van acabar sobreposant-se al Comicis i prenent decisions). La llei de repartiment de terres o llei Semprnia va seguir en vigor i va permetre que la petita propietat camperola es recupers a Itlia i que augments la poblaci capa de servir a l'exrcit. Per el repartiment es va estendre a terrenys del ager publicus que havien estat cedits a ciutats aliades i a porcions que retenien ciutadans llatins. El 129 aC es va retirar als triumvirs el seu poder decisori en els litigis greus, atribuint-lo als cnsols. Des d'aleshores les funcions dels triumvirs van decaure i el repartiment efectiu es va paralitzar.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27168" title="Gai Semproni Grac" nonfiltered="1398" processed="1396" dbindex="11483">
Gai Semproni Grac (en llat Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) fou un poltic rom cap del partit popular rom, en substituci del seu germ Tiberi Semproni Grac.

 Biografia .
El 133 aC quan va morir el seu germ era a Hispnia i va retornar a Roma el 132 aC. El 131 aC Gai Papiri Carb va presentar una moci que permetia a qualsevol persona presentar-se dos o ms anys seguits al crrec de trib de la plebs, rogatio que de moment fou rebutjada en aquest primer intent. Es parlava de concedir la ciutadania a tots els habitants d'Itlia, per la moci va ser rebutjada (i una rebelli a la ciutat llatina de Frejela a favor de la mesura va ser sufocada).

El 126 aC fou qestor a Sardenya sota el cnsol Luci Aureli Orestes i es va fer molt popular per la seva defensa dels soldats i per les coses obtingudes. El proconsolat d'Orestes fou prorrogat un any per retenir a Gai Grac a l'illa, per finalment el 124 aC va tornar a Roma i el juny de l'any segent va presentar als comicis per trib i fou elegit. 

 Tribunat .
Va entrar en el crrec el 10 de desembre del 123 aC. La seva primera llei fou dirigida contra el trib Marc Octavi, collega que havia estat del seu germ, el qual, en virtut d'aquesta lei, com que havia estat deposat pels comicis, no podria ser elegit mai ms per un crrec pblic; la segona llei es que qui hagus matat o desterrat a un ciutad rom sense judici podria ser perseguit judicialment; aquesta proposta anava dirigida contra Popili Laenes (involucrat en la mort del seu germ) i va ser finalment retirada marxant Laenes voluntriament a l'exili.

Tot seguit va renovar la llei agrria del seu germ per amb ms detalls que la feien ms acceptable; tamb va introduir una llei que prohibia servir a l'exrcit abans dels 17 anys; i una tercera llei (Lex Annonae) per la qual tot ciutad rom resident a Roma o inscrit en el seu padr, tenia dret a una prestaci mensual de blat (43,5 litres) subministrat per l'Estat a un preu aproximadament la meitat del preu normal de venda (que ja era baix).

Amb aquesta llei els pobres i pagesos de Roma o de fora es van decantar cap al partit popular. El repartiment de blat a baix preu per als pobres va subsistir fins a l'edat Mitjana. 

Tamb es va votar una Llei que va establir el vot en el comicis centuriats per sorts entre les classes (abans votaven primer les tres classes altes i seguien per ordre fins a les ms baixes). Els judicis per enverinament i assassinat van passar a unes Quaestiones rerum capitalium (Comissions judicials permanents) l'acci de les quals no podia ser detinguda pels tribuns, i les sentncies eren inapellables. L'acusat podia deslliurar-se renunciant a la ciutadania i marxant al desterrament (i aix salvava la vida i els bns), encara que la detenci preventiva i l'execuci de la pena eren lcites. Per a aquestes comissions es designarien cavallers i senadors. Els cavallers van obtenir a ms alguns privilegis menors. (en resum la "judicia" fou transferida del senat a una cort formada bsicament per 300 equites). Per les modificacions introdudes per Gai Grac a l'ordre de cavallers o equites vegeu Regne i Repblica de Roma.

Sobre les provncies es va establir que els senadors encarregats del seu govern serien elegits per l'assemblea (anteriorment els senadors elegits per a un govern provincial elegien la provncia).

La reforma de l'exrcit va ser abordada. Fins aleshores els ciutadans eren cridats cada any, si estaven entre els 16 i els 44 anys. Per com l'ocupaci i pacificaci d'Hispnia requeria la permanncia en el servei, es va concedir la llicncia a qui servs sis anys seguits, encara que desprs podia ser cridat en els casos greus (per la qual cosa la llicncia definitiva va ser ampliada al segle I a .C. a vint anys). El mnim en campanya era de dos anys. L'uniforme era lliurat gratutament (anteriorment es descomptava de la paga). La pena de mort sense dret d'apellaci a l'Assemblea (que sol estava vigent a l'exrcit) va desaparixer, i, com en el cas dels civils, es va establir el dret d'apellaci (encara que la mesura no va afectar als soldats italians sense ciutadania ni als voluntaris estrangers).

Grac fou reelegit trib per l'any 122 aC i a l'elecci dels consols, el candidat presentat per Gai Grac,  Gai Fanni, fou elegit sobre un altre candidat, Opimi (Opimius). A l'elecci de tribuns s'havia presentat Marc Fulvi Flac que tenia el propsit de presentar una rogatio per estendre la ciutadania a tots els italians. Gai Grac va tenir com a rival a Marc Livi Drus, guanyat pel partit aristocrtic i que va proposar tamb mesures populars com l'establiment de dos colnies a Trent i a Cpua per ciutadans de bona posici i de dotze colnies per ciutadans pobres, i va abolir alguns pagaments.

Grac va proposar una llei per la que els llatins no podien rebre cstigs corporals si servien a l'exrcit el que semblava l'acostava a una futura concessi de la ciutadania als llatins. La popularitat de Gai Grac va baixar i la de Drus va augmentar

Com les terres pbliques a Itlia estaven esgotades i no era polticament correcte tocar les de llatins i italians, es va iniciar la fundaci de colnies fora d'Itlia. Amb la fundaci de Junnia, prop de Cartago, es va iniciar la srie, que va portar fora d'Itlia a milers de proletarii romans, llatins i italians. Va proposar tamb concedir la ciutadania a algunes ciutats aliades. Per l'establiment d'una colnia a l'antiga Cartago ell mateix fou nomenat com un dels triumvirs que l'havien d'establir, feina que el va portar fora de Roma per 70 dies, retornant a Roma a temps per l'elecci dels cnsols.

La seva absncia fou aprofitada per Drus per criticar-lo i atacar-lo. El consol Fanni, elegit per recomanaci de Grac, s'havia  canviat de partit i ara s'oposava a Grac. Opimi que havia estat privat del consolat per l'elecci de Fanni, ara es va oferir de nou, deixant entendre que s'oposaria a les mesures de Grac. 

 La caiguda .
Gai Grac va voler ser trib per tercera vegada, per ara no fou elegit perqu havia perdut influncia entre els seus i entre el poble.

Per un edicte senatorial els habitants de Roma que no tenien ciutadania van comenar a ser expulsats, i Grac va prometre el seu suport a aquells que resistissin la mesura; per a l'hora de la veritat no va poder fer res i els lctors  i autoritats van expulsar als no ciutadans fins i tot davant els seus propis ulls; el poble va veure la seva inactivitat, causada per la necessitat d'evitar aldarulls, com una mostra de covardia. Al final del 122 aC el seu tribunat es va acabar.

Desprs de deixar el crrec no va tardar en presentar-se una rogatio per l'abolici de les seves lleis i per decidir sobre la colnia de Cartago. Ara molta gent va anar a Roma a donar suport a Gai Grac; Marc Fulvi Flac, partidari de Grac, ocupava el Capitoli i arengava a la gent. 

All un home de nom Antilli va acusar a Grac i fou mort per la multitud. Antilli va resultar ser un servidor del cnsol Opimi. Per evitar ms incidents l'assemblea fou dissolta i Grac i Flac van tornar a les seves cases; Opimi per la seva part reclam venjana i al dia segent va convocar al senat i va fer portar el cos d'Antilli mentre establia soldats per la zona.

Va reunir al senat i es va fer concedir poder illimitats per actuar en el be de la repblica;  Grac va anar dues vegades al senat per les dues es va haver de retirar. Hi havia un enfrontament marcat entre els seguidors de Grac i Flac i els d'Opimi i el senat. Grac va fer unn intent de reconciliaci, per Opimi va refusar tota negociaci i va ordenar a les seves forces avanar. Va decretar una amnistia per aquells que deixessin les armes i els partidaris de Grac es van dispersar. 

Marc Fulvi Flac va fugir i fou mort pel seu fill gran; Grac, que no havia participat en els disturbis i no n'era partidari, es va refugiar al temple de Diana i des de all va fugir cap a la cova de les Fries acompanyat per un esclau; ning li va voler donar un cavall. A la cova l'esclau Filcrates va matar a Grac i es va sucidar. El seu cap fou tallat per Septimuleu, i Opimi en va pagar el seu pes en or com havia proms. Els morts en els disturbis foren uns 3000; els seguidors de Grac van veure les seves propietats confiscades i les seves cases demolides, i molts van ser empresonats i desprs executats.

Gai Grac estava casat amb Licnia la filla de Licini Cras (que fou el trib elegit al lloc de Grac). Noms se li coneix un fill la sort del qual s desconeguda. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27169" title="Xilfon" nonfiltered="1399" processed="1397" dbindex="11484">


El xilfon s un instrument musical de percussi d'origen afric. En la seva versi original est format per 42 lmines de fusta de canya de bamb o altres tipus, disposades en forma de teclat de piano que formen tres octaves i mitja. 

Per a tocar aquest instrument s'utilitzen unes baquetes amb bola de fusta i plstic dur, a vegades recobertes d'una capa de cuir.

La seva versi reduda, de vuit lmines, s un recurs molt utilitzat com a regal per a nens petits. Les notes que reprodueix aquest instrument sn:







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27170" title="Gai Mari" nonfiltered="1400" processed="1398" dbindex="11485">


Gai Mari (en llat Caius Marius Aemilanus) (Cereatae, prop d'Arpinium 157 aC- Roma 86 aC), o simplement Mari, fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i comenament del segle I aC.





De famlia pobra, va ingressar a l'exrcit. Va servir a Numncia (134 aC) on es va distingir i Escipi li va concedir diversos honors i va ser ascendit a sotsoficial. Va continuar a l'exrcit per no apareix esmentat els segents quinze anys.

Algunes especulacions mercantils i el seu enlla amb una dona de la Gens Julia, li va permetre accedir a les magistratures (no havia pogut ingressar anteriorment a les magistratures de la seva ciutat a causa de la seva pobresa, i sols una vegada enriquit va poder accedir a les de la Repblica). El 119 aC va exercir com a trib de la plebs i va trobar l'oposici del senat. Desprs de la mort de Grac el senat no volia ms ensurts, a proposta del cnsol Luci Cotta,  el va cridar a donar compte de la seva conducta per Mari no estava disposat a doblegar-se i va fer detenir a Cotta i el va amenaar de mantenir-lo a la pres fins que accepts les lleis que provava d'establir. Cotta va demanar parer al seu collega Metel que igualment fou detingut per Mari. Els cnsols van haver de permetre la convalidaci de les lleis proposades per Mari, que va guanyar un gran suport popular.

Degut a aquest fets, quan fou candidat a ser edil curul l'elecci fou impedida pels notables del senat. El 115 aC fou pretor amb 42 anys i va romandre a Roma com a pretor urb o peregr amb comandament sobre alguna provncia a Itlia. El 14 aC fou propretor a Hispnia Ulterior on va combatre als bandits. Per aquest temps es va casar amb Jlia, la germana de Gai Juli Csar (pretor).

El 109 aC era a l'frica com a llegat del cnsol Quint Cecili Metel Pius i va desplegar el seu geni militar en la guerra contra Jugurta. Amb el suport de Metel i el seu prestigi fou elegit cnsol  el 107 aC per primera vegada (tenia 50 anys) i va rebre la provncia de Numdia i va finalitzar la guerra contra Jugurta a comenaments del 106 aC, en part mercs al seu llegat Sulla, desprs el seu gran enemic. Mari va restar dos anys a Numdia com a procnsol i va pacificar el pas.

En aquestos temps (a partir del 113 aC van aparixer a Nrica) van assolar Europa els cimbres i teutons. Aquests dos pobles, un celta i un germnic, units a altres, com els ambrons (ambrones, potser lgurs) i els tigurins (helvecis) en un contingent de uns tres-cents mil homes, van derrotar els exrcits romans enviats contra ells: Gneu Papiri Carb primer, desprs Marc Juli Sil (el 109 aC), Luci Cassi Long (cnsol collega de Mari) el 107 aC, Marc Aureli Escaure el 106 aC i dos exercits consulars dirigits pel cnsol Gneu Malli Mxim i el procnsol Gneu Servili Cepi el 105 aC.

El 1 de gener del 104 aC va iniciar el seu segon consolat i va entrar a Roma en triomf (amb Jugurta com a presoner) i era saludat com l'nic home que podia derrotar els brbars. Mentre els cimbres en lloc de dirigir-se a Itlia van passar a Hispnia i van assolar la provncia un parell d'anys. Mari els esperava a Itlia i mentre va comenar l'entrenament de tropes per fer front a l'amenaa. El 103 aC fou altre cop cnsol per com que els brbars no es presentaven van comenar a sortir candidats pel consolat. Es va poder imposar com a cnsol pel 102 aC sobre el popular trib de la plebs Luci Saturn. Aquest any finalment els brbars es van dirigir a Itlia; els cimbres que retornaven d'Hispnia es van reunir als teutons. Mari els va esperar a la uni entre els rius Roine i Isara (Isra). Els cimbres van entrar a Itlia pels Alps i els teutons i ambrons van marxar contra Mari. Els dos exercits es van trobar a Aquae Sextiae i Mari va obtenir una completa victria. La matana fou immensa i la naci teutnica va quedar exterminada ja que els que van sobreviure es van sucidar. Els cimbres mentre havien entrat a Itlia i els soldats del seu collega Quint Lutaci Catul es van retirar esparverats; la vall del riu Po va quedar exposada als saquejos dels brbars. Mari, que mentre havia estat reelegit cnsol pel 101 aC, fou cridat urgentment a Itlia; el triomf que el senat li va concedir fou rebutjat fins que pogus expulsar als cimbres; es va unir a les forces de Catul i finalment es van trobar amb els cimbres a Vercelli (als Raudii Campi)  i es va lliurar batalla el 30 de juny del 101 aC i altre cop Mari va obtenir un xit complert; els cimbres van crrer la mateixa sort que els teutons.

El 100 aC fou altre cop cnsol (per sisena vegada). En aquest any va voler arrunar al seu vell enemic Metel. El trib Saturn va proposar una llei agrria que incloa una clusula per la que si la llei era aprovada el senat l'hauria de jurar en cinc dies i si alg s'hi oposava seria expulsat del senat i hauria de pagar una multa de 20 talents. Maria va declarar que ell mai feria el jurament i Aletel va fer la mateixa declaraci; per quan Saturn va demanar als senadors a fer el jurament, Maria el va fer immediatament i va recomanar al senat de fer el mateix; noms Metel va refusar i fou desterrat. Mari que havia tingut el suport de Saturn per ser elegit cnsol, havia donat a canvi suport als mtodes anticonstitucionals emprats pel tribu, per quan li va semblar que anava massa lluny, el va abandonar i es va posar al costat del senat i va emetre el decret , Videret, nequid res publica detrimrenti caperet, que donava al senat tot el poder i va reunir un exrcit que va assetjar el Capitoli on eren Saturn, Glaucia i els seus aliats; va tallar l'aigua al Capitoli i els va obligar a rendir-se tot seguit foren executats encara que Mari va mirar de salvar les seves vides. 

Aix li va fer perdre suport popular sense aconseguir el del senat (Tot i els seus consolats, sempre les seves costums plebees el van separar de l'aristocrcia, sobretot de la senatorial) i a les eleccions no es va presentar a censor, que era el que podia aspirar. El 99 aC va abandonar Roma al no poder evitar el retorn del seu enemic Metel i va anar a Capadcia i Galcia. En absncia fou escollit ugur (el 104 aC les vacants en els collegis sacerdotals, abans cobertes per cooptaci, van passar a ser cobertes per votaci popular).

L'exrcit es reclutava entre els propietaris, segons l'ordre de classes: els cavallers i altres cinc classes, fins a un cens de quatre mil asos. Per la infanteria ja es collocava en les seccions de hastaris, prnceps i triaris, segons els anys de serveis. A ms es va admetre als confederats italians tamb per classes. Per els cavallers havien desaparegut prcticament de les seves funcions i la infanteria era difcil de reclutar sense recrrer als sbdits italians, als cavallers de Trcia, a la cavalleria lleugera d'frica, a la infanteria lleugera dels Ligurs, i als foners de les illes Balears (tots els quals eren reclutats sobretot per a les legions establertes en els seus propis pasos o pels voltants, per tamb per a altres punts). Es va acceptar tamb als ciutadans romans pobres (menys de quatre mil asos) obrint-se la llista de reclutament des del 107 aC. Es va fer necessari abolir la forma d'accs a les seccions (velites, hastaris, prnceps i triaris) depenent del oficial corresponent la seva collocaci. La legi es va modificar: en lloc dels trenta maniples de la infanteria pesada (cada manipul es dividia en dues centries de seixanta homes per a la primera i segona lnia de hastaris i prnceps, i de trenta homes per als triaris), es van crear deu cohorts (cadascuna amb el seu estendard), cadascuna de les quals comptava cinc o sis centries de cent homes, amb el que cada legi va passar de 4200 homes a 6000. La fila es va arreglar pel nombre d'ordre del soldat i la secci. Les insgnies de les antigues divisions de la legi (el llop, el minotaure, el cavall i el senglar) van ser suprimides i sol es van conservar els estendards de les cohorts, i l'emblema de la Legi (una guila platejada). La gurdia personal del general en cap, que des de l'episodi de Numncia tenia una existncia extraoficial, es va convertir en norma i es va crear el quarter general (Gurdia Pretoriana o gurdia del general en cap) els membres de la qual tenien ms sou i estaven dispensats dels treballs del campament.

Amb l'entrada dels proletarii a l'exrcit aquest va tendir a convertir-se en professional. Els seus integrants no efectuaven un costs servei per a l'Estat, sin que se servien a si mateixos. La seva ptria era el campament i el seu cap el general.
Es creu que a finals del Segle I aC hi havia a l'exrcit dos italians per cada rom, en una poblaci de ms de cinc-cents mil ciutadans romans i ms de set-cents mil italians.

El 100 aC el partit popular, dirigit per Mari i per altres dos destacats lders de nom C. Servili Glaucia i L. Apulei Saturni, va copar les principals magistratures (cnsol, trib, pretor). La colonitzaci a frica, interrompuda, es va reprendre, repartint-se lots de cent jouades (24,188 hectrees s a dir cinc vegades ms que les parcelles que podien repartir-se a Itlia). Als nous possedors se'ls pagaria a ms les despeses d'installaci a crrec dels tresors confiscats en les campanyes militars. A la colonitzaci a frica i la Gllia Transalpina s'admetia a romans  i italians sense distinci, i les noves colnies rebien el dret de ciutat.

Es va rebaixar fins i tot ms el preu de la Annona (de costar un as i un ter d'un altre per modi de 52,5 litres, es va passar a 5/6 d'as). Per els favors als italians van portar als cavallers, i a molts romans, al bndol dels optimates. El mateix Mari es va separar de l'ala radical dels populars i va vacillar entre els dos partits. Les violncies radicals van obligar a Mari a acceptar les ordres del Senat i prendre el comandament de l'exrcit que havia de posar fi a les activitats dels radicals, que van ser aixafats ( 99 aC).

Les Lleis Apuleies (rebaixa de lAnnona i la colonitzaci provincial) van ser abolides. Sol es va permetre una colnia a Crsega. Les Lleis presentades pels cnsols abolien els plebiscits en el Comicis Tribunats. Per a la presentaci d'una Llei (Rogatio) i la seva votaci, havia de transcrrer un termini de setze dies, i les rogatio no podien incloure projectes diferents.
El Senat havia perdut poder a les provncies, car els seus procnsols o propretors se sentien vinculats als cavallers que eren els qui formaven els jurats i comissions permanents encarregats de jutjar-los. El poder dels Publicani (gaireb tots cavallers) a les provncies, s'augmentava dia a dia. El procnsol que, honrat o no, s'oposava als abusos dels publicani, era acusat i jutjat per aquests. Si deixava actuar, ell mateix podia enriquir-se i a ms sortir-ne ben lliurat. Contra aquests tribunals dels cavallers es va desencadenar una general oposici.

Es va presentar a votaci la Llei Lvia (pel seu instigador M. Livi Drus, el Trib del Poble de l'any 91 aC pertanyent al partit popular, que la va presentar). Preveia augmentar les distribucions de Annona i la distribuci del Ager publicus que fins i tot quedava en Campnia i Siclia. El Jurat i les Comissions passaven a ser competncia del Senat, el qual passaria de tres-cents a sis-cents membres. La Llei va ser votada amb el suport del Senat (al qual interessava eliminar als cavallers del jurat) per l'amenaa de rebelli dels cavallers va obligar a anullar la Llei i Drus va ser assassinat. Drus havia proms la ciutadania romana a tots els italians.

La rivalitat de Mari amb Sulla va anar creixent primer pels xits militars i desprs quan el rei Boccus I de Mauritnia va erigir al capitoli unes esttues que representaven a Jugurta rendint-se a Sulla i no a Mari. La guerra social va aturar aquest enfrontament que no va arribar a ser militar.

Els Italians es van aixecar en armes (menys Etrria i mbria dominades per l'aristocrcia dels cavallers) i sol algunes ciutats on predominava la classe mitjana van seguir lleials a la Repblica. Els mars van ser els primers a rebellar-se, seguits per la Lliga dels brucis o dels Abruos.

Va caldre restringir l'Annona. Els senadors i els cavallers es van aliar (i els elements sospitosos van ser expulsats). Els populars de Roma, que abans proposaven l'extensi de la ciutadania a tot Itlia, van recolzar al govern de la Repblica.

Els rebels van crear una Repblica i van transformar la ciutat de Corfinium (avui San Pelino), al pas dels mars, en capital del seu Estat, amb el nom d'Itlia (Estat que abraava tal ciutat, com equivalent de Roma, tenint com ciutats aliades totes les altres rebels, i seguint per tant el sistema de Ciutat-Estat vigent per a Roma). Els seus ciutadans es van arrogar el dret de ciutadania italiana (equivalent a ciutadania romana) extensiva a totes les ciutats rebels (considerades subjectes a la Ciutat Estat d'Itlia i no a Roma). Es va formar un Senat de cinc-cents membres, amb dos cnsols i dotze pretors, de la mateixa manera que a Roma. L'idioma samnita va ser declarat cooficial juntament al llat dels mars i picentins. Es va emetre moneda. No era, per tant, un Estat, sin una ciutat (com Roma) amb domini eminent sobre altres.

La guerra va ser llarga i difcil. El 90 aC una moci va treure als cavallers la jurisdicci en els casos d'alta traci per donar-l'hi a jutges de lliure elecci en el comicis tribunats, sense condici de classe. Poc desprs es va concedir la ciutadania a tots els italians de ciutats no rebellades, per amb restriccions per al vot. A la Gllia Cisalpina les colnies llatines van rebre la ciutadania i les ciutats confederades van rebre una ciutadania limitada (dret llat), per amb l'excepci de les aldees dependents, que quedaven subjectes a aquestes ciutats com tributries per sense ciutadania.

Aix totes les ciutats de l'antiga Lliga Llatina, les colnies llatines, i moltes ciutats confederades d'Itlia, van passar a tenir la ciutadania romana, si b en alguns casos, i mitjanant tractats especials, algunes ciutats van poder conservar les seves institucions, exempcions i llengua (com Npols, Rhegium i altres).

A proposta d'un dels vencedors, Gai Juli Csar Estrab Vopisc, es va aprovar la Lex Julia ( 90 aC) que concedia la ciutadania romana a tots els soldats distingits en la lluita, i a les ciutats fidels. La ciutadania es va estendre a la majoria dels rebels el 89 aC i la revolta va concloure uns dies desprs.

La derrota dels rebels va deixar a moltes ciutats en una situaci irregular. Ni confederades ni suprimides.

En aquest temps molta gent va contraure deutes amb els banquers a les quals no van poder fer front. Es va iniciar un moviment a favor de la condonaci dels deutes. Els banquers (de la classe dels cavallers) es van aliar a l'aristocrcia senatorial. Per tamb els senadors i altres integrants de l'aristocrcia tenien deutes, i la seva caiguda podia arrossegar als deutors.

En aquesta poca els senadors, a ms de les seves possessions territorials, tenien altres aspiracions: la glria, una dignitas i una auctoritas a la ciutat, tot la qual cosa s'obtenia mitjanant els "honors" (crrecs), els triomfs militars, l'eloqncia, l'xit en certes missions i el patronatge. Els diners  (grans jocs, repartiments...) era el mitj per aconseguir els crrecs que permetien accedir a la dignitas i auctoritas. A una escala diferent el sistema es va traslladar a les ciutats, fins i tot de provncia. Alguns Senadors van contraure grans deutes.

El 88 aC es van aprovar lleis relatives als deutes dels senadors (els senadors amb grans deutes van quedar exclosos), a l'anullaci de veredictes emesos per certs jurats i sobretot a la reorganitzaci dels nous ciutadans en les tribus i el vot per als emancipats, normalment proletaris per al seu torn clients dels grans. Aquest conjunt de lleis anomenades Sulpicianes (pel trib de la plebs que les va proposar, Publi Sulpici Rufus) van trobar l'oposici del Senat, el lder del qual era el cnsol del 88 aC Lluci Corneli Sulla que havia obtingut tamb el comandament de la guerra contra Mitridates VI Eupator del Pont. Publi Sulpici Ruf proposava una llei per la que els ciutadans italians aliats serien inclosos en les tribus romanes; com que el nombre d'aliats era superior al d'antics ciutadans romans, aix garantiria a Mari poder fer el que volgus als comicis. Per evitar-ho els cnsols van declarar el justinium, durant el qual no es podia tractar cap afer legal. Mari i Sulpici van entrar al frum amb una fora armada i van exigir als cnsols retirar el justinium; va seguir un tumult i el fill de Pompeu, el collega de Sulla al consolat, va morir i Sulla es va salvar al refugiar-se a casa de Mari; els cnsols van haver de retirar el justinium i la llei Sulpcia fou aprovada; amb la nova majoria els comicis van donar a Mari el comandament de la guerra al Pont. Va enviar a uns tribuns militars a agafar el comandament de l'exrcit que havia de marxar a l'sia, que era a Nola, per ja Sulla era al lloc i va ordenar desobeir; el tribuns foren morts i Sulla va amenaar de marxar sobre Roma. Mari que no disposava de tropes, va formar un exercit d'esclaus per tot fou en va; Sulla va entrar a la ciutat i Mari i els seus amics van haver de fugir i foren declarats enemics de l'estat i condemnats a mort. Mari va anar al sud d'Itlia i una turmenta els va aturar a Circeii; desprs de molts sofriments va aconseguir arribar amb els seus companys a Minturnae on va rebre l'ajut d'una dona de nom Fnnia i es va poder escapar cap a Ischia (Aenaria) i desprs a frica. El seu fill Gai Mari el Jove havia aconseguit arribar abans a Numdia i havia demanat ajut a Hiempsal II, per aquest el va fer presoner; el jove Mari va seduir a una de les concubines del rei de Numdia que el va ajudar a escapar i es va poder reunir amb el seu pare a frica; el governador Sextili tenia ordre de complir el decret de matar-lo com enemic de l'estat, per Mari, el seu fill i els altres van poder fugir a Cercina (Qerqenna)

Un altre conjunt de Lleis (conegudes per Lleis Cornlies) van ser aprovades a l'any 88 aC:

Es va fixar el limit mxim d'inters anual en el deu per cent, que nominalment ja estava en vigor.
Es van crear noves colnies.
Es van crear tres-cents nous senadors aristocrtics.
Es van reformar el comicis centuriats assignant a la primera classe a prop de la meitat dels vots com van tenir antigament.
Es va establir una riquesa mnima prefixada per als que exercissin certes magistratures (concretament per a cnsols, censors i pretors).
I es va restringir la iniciativa legislativa del comicis tribunats (tota moci o rogatio havia de ser aprovada pel Senat amb carcter previ a la seva votaci).

Els cnsols del 87 aC, Gneu Octavi i Luci Corneli Cinna, un aristocrtic i un popular havien estat tolerats per Sulla amb la condici de no fer cap alteraci a les lleis de l'estat i desprs el futur dictador havia sortit a fer la guerra al Pont, per tan bon punt va sortir Cinna va restaurar les lleis de Mari sobre la incorporaci dels italians a les tribus. Els dos consols es van enfrontar i Cinna fou derrotat i expulsat de Roma, i el senat va declarar a aquest destitut i va nomenar a Luci Corneli Merula en el seu lloc; per Cinna, amb el suport dels italians, va reunir un nou exrcit i es va disposar a tornar a Roma. Maria assabentat, va sortir d'frica i es va dirigir a Telamo a Etrria i va comenar a reunir una fora; va enviar una delegaci a Cinna al que va oferir obeir i reconixer com a cnsol, i Cinna va acceptar i va nomenar a Mari procnsol.

El Senat va acordar concedir la ciutadania a totes les ciutats italianes compromeses en la rebelli per treure suport a aquesta; per els samnites i Nola, que fins i tot seguien rebels, van presentar majors exigncies, que el Senat va rebutjar. Cinna i Mari van acceptar aquests exigncies i es van aliar a les ciutats rebels; a ms van prometre la llibertat als esclaus que s'allistessin en el seu bndol, i molts esclaus van engrandir les seves files. Van tallar el subministrament de gra a Roma, van ocupar stia i finalment el Senat va haver de rendir-se i Mari, Cinna i Sertori (lloctinent de Mari) van entrar a Roma. Es va procedir a una matana sistemtica d'aristcrates als quals es van confiscar els bns (la matana es va estendre desprs a tot Itlia) de la qual cosa es van aprofitar principalment els cavallers (que per aix van ser anomenats sacculari s a dir escamotejadors). Sulla va ser declarat fora de la Llei. 

Cinna i Mari es van fer elegir cnsols pel 86 aC. Quant mari portava 80 dies al crrec va morir d'una pleura, desprs de set dies de malaltia. Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, bsicament esclaus, que van ser els qui havien perpetrat les matances. Cinna va continuar el consolat (que va exercir durant quatre anys) i va restablir les Lleis Sulpicianes i probablement es van abolir les Lleis Cornlies. Tamb es van suprimir les restriccions a la Annona i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers).

 Vegeu tamb .
 Villa romana de Can Llauder a Matar propietat de Caius Marius (Gai Mari).

 Referncies .





















 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27183" title="?" nonfiltered="1401" processed="1399" dbindex="11486">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la desena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 33. en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la segona columna (  , "columna KA") i la cinquena fila (  , "fila O").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  .

Existeix una versi hentaigana de  , , que prov del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "ko".
 ,   es romanitzen com a "go".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra horitzontal que al final forma angle i es gira una mica cap a l'esquerra.
 Tra horitzontal a sota del primer. Comena essent corb, ja que se segueix el moviment natural de la m desprs d'escriure el primer tra.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra horitzontal que forma angle ia baixa.
 Tra horitzontal que toca la part final del primer.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el ko de kodomo", on kodomo vol dir xiquet);
 Codi Morse:     ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27189" title="Vall de Perputxent" nonfiltered="1402" processed="1400" dbindex="11487">
La vall de Perputxent s una sub-comarca de la comarca del Comtat. En aquest vall estan situats els municipis de l'Orxa, Beniarrs i Gaianes.

Al segle XIII, aquesta vall fou un dels punts forts de les revoltes del cabdill Al-Azraq. La vall pass a mans de l'Orde de l'Hospital a l'any 1288, i ms tard, en 1319, per privilegi reial de Jaume II, la vall pass a l'Orde de Montesa.

La vall, rica en agricultura de regadiu, estigu dominada per la fortalesa feudal del castell de Perputxent, actuament en rona.

En 1609, l'expulsi dels moriscos deix prcticament despoblada la vall, i hagu de ser repoblada amb mallorquins.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27190" title="L'Alcdia de Crespins" nonfiltered="1403" processed="1401" dbindex="11488">


L'Alcdia de Crespins s una poblaci de la comarca de la Costera.

Limita amb Canals, Xtiva i Montesa.

 Geografia .
Situada en la vorera esquerra del riu Canyoles, a l'entrada de la vall de Montesa, a la falda sur de la Serra d'Enguera i front a la Serra Grossa. L'altura principal s el Penyal de la Frontera (265 m.). El territori est regat pel ru Els Sants, anomenat aix per tindre el seu naixement junt a una antiga ermita dedicada a Sant Abd i Sant Senent, els Sants de la Pedra, a la dreta de la carretera d'Enguera.

El clima s templat.

Des de Valncia, s'accedeix a aquesta localitat mitjanant la A-7. Mitjanant l'autovia CV-60 enllaa amb les localitats de Xtiva, Ontinyent, Alcoi i Gandia, i amb la A-35 amb Albacete i Madrid. Tamb compta amb estaci de ferrocarril de la lnia de Rodalies C-2 de Valncia. (RENFE).

 Histria .
Antiga alqueria islmica, coneguda com a Torre de l'Alcdia o Alcudieta. Darrere de la conquesta per Jaume I, va quedar integrada en el reialenc de Xtiva. Fou segregada el 1353 per a ser venuda a Berenguer de Llombai, que es va convertir en l'amo feudal del lloc, encara que la ciutat de Xtiva, continuava cobrant el ter delme. El 1432 la propietat del lloc, pass a Eduard Escriv i a mitjan segle XVII a Ausis Crespins, senyor del poble. Finalment pass al domini dels comtes d'Orgaz. El 1835, deix de pagar prestacions senyorials al comte.

 Demografia .

Actualment  dades de 2007 el nombre de cudians s de 4.929 (4.274 en 1.986). D'ells, el 62,31% declaren saber parlar l'idioma valenci, segons dades del cens de 2001

 Economia .
L'expulsi morisca va despoblar-la, i no es va recuperar fins la segona meitat del segle XVIII. L'agricultura de regadiu, tingu un gran desenvolupament ja als segles medievals, grcies a l'aprofitament de les aiges del fontanal de Santos. El segle XIV la indstria va fer la seua aparici, i per aix compta amb alguna tradici terrissera. Alguns capitalistes de Valncia, invertiren en la construcci d'una fbrica de mosaics en 1860, la indstria es va consolidar al segle XX, amb fbriques de paper, txtils i materials de construcci. Precissament eixe apogeu industrial va fer que al segle XX la recuperaci demogrfica fos important.

 Administraci .


 Monuments i llocs d'inters .
 Esglsia de Sant Onofre va ser danyada pel terratrmol de 1748.
 Naixement del Riu Els Sants. Situat als afores del poble, suposa un lloc admirable per la seva naturalesa i per trobar-se sobre un jaciment de fosils del Cretaci.

 Festes i celebracions .
Celebra les Festes Patronals en honor a Sant Onofre el 12 de juny i les Festes Majors en honor al Crist del Calvari que comencen el primer diumenge de setembre i acaben una setmana desprs.

 Fills illustres .
 Vicente Asensi. (L'Alcdia de Crespins, 1919). Ex-futbolista del Valncia CF.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de l'Alcdia de Crespins;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27191" title="Mariola" nonfiltered="1404" processed="1402" dbindex="11489">

Geografia fsica: Serra Mariola.
Geografia poltica: Mancomunitat de Mariola.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27192" title="Mancomunitat de Mariola" nonfiltered="1405" processed="1403" dbindex="11490">
La mancomunitat de Mariola s una mancomunitat de municipis del Comtat. Aglomera 11 municipis i 11.862 habitants, en una extensi de 162,60 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Rafael Climent, del Bloc Nacionalista Valenci i alcalde de Muro. Les seues competncies sn nicament en matria de serveis socials.

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Agres;
 Alcosser de Planes;
 Alfafara;
 Almudaina;
 L'Alqueria d'Asnar;
 Beniarrs;
 Benillup;
 Benimarfull;
 Gaianes;
 L'Orxa;
 Muro;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27194" title="Valleta d'Agres" nonfiltered="1406" processed="1404" dbindex="11491">

La valleta d'Agres s una sub-comarca de la comarca del Comtat, situada a la vessant septentrinal de la serra de Mariola. Hi estn situats els municipis d'Alfafara i Agres. Atenent a raons geogrfiques i histriques tamb s'hi hauria d'incloure el municipi de Bocairent, a la Vall d'Albaida. Cavanilles a les seues "Observaciones" estableix una demarcaci anomenada Mariola, a la qual inclou la Vall d'Agres i la Vall de Biar.

Des del punt de vista histric s una zona rica en jaciments prehistrics de l'Edat del bronze i de la cultura bera. Cal destacar els jaciments de la Covalta i el Cabeo de Mariola.

En la regi, l'economia est basada en l'agricultura de sec, encara que hi ha present una tmida industrialitzaci, probablement pel contacte amb altres zones ms industralitzades com Bocairent o Banyeres de Mariola.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27195" title="Paper" nonfiltered="1407" processed="1405" dbindex="11492">


El paper s una lmina constituda per un entramat tridimensional de fibres de cellulosa i altres substncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l's al qu est destinat. 

La cellulosa per a la fabricaci de paper s'obt principalment de la fusta (55%), d'altres fibres vegetal (9%) i del paper recuperat (16%).  
			
Histria del paper.
 	 
El paper, tal i com el coneixem actualment, va nixer a la Xina al segle II creat per Cai Lun i estava elaborat a base de roba escaldada i de fibres d'alguns vegetals com el lli, el cnem, el bamb i la morera. 	 
	 
Per els xinesos no eren els nics que coneixien la tcnica de treballar les fibres vegetals per escriure. Fa ms de 5.000 anys els egipcis fabricaven un material per escriure a partir d'una planta anomenada papir. 	 
	 
Els artesans xinesos del paper varen guardar el secret durant ms de 6 segles fins que l'any 751 el rabs el desvetllaren (segrestant artesans xinesos) i anaren difonent la tcnica per l'sia i l'extrem orient fins arribar al mn mediterrani. 	 
	 
Xtiva, vora el riu Canyoles, en ser terra de canyes i d'arrs va ser la porta d'entrada del paper a la Pennsula Ibrica l'any 1151. D'all s'estengu a la resta de la pennsula i a Europa. 	 
	 
A Europa, el primer exemplar escrit en paper s una carta rab que data del 806 i es conserva a Holanda, a la Biblioteca Universitria de Leiden. Abans de l'aparici del paper, els europeus utilitaven el pergam. 	 
			
Varietats de paper.
Es calcula que actualment hi ha unes 14.000 varietats de paper. Per classificar-les s'han fet servir unes caracterstiques diferencials: 	 
	 
El tipus de pasta de paper 	 ;
El temps de trituraci 	 ;
Els additius utilitzats 	 ;
El procs d'assecatge 	 ;
Els acabats de superfcie 	 ;
	 
Aqu hi ha una llista d'alguns dels tipus de paper: 	 

Alemany, arrissat, assecant (per eixugar la tinta), autofotocopiador, bblia , canson, blanc, carb (que copia al full inferior el que s'escriu a dalt), ceba, contracolat, continu (usat sobretot per a factures i faxos), couch, crepat, cristall, d'alumini (usat per embolicar aliments de manera temporal), d'amiant, d'armnia, arrs (per a al calligrafia xinesa fina), barba, cartes, dibuix, draps, fil, filtre, macerat, folre, fumar (folra els cigarrets), embalatge, empaperar,  espart, escriure, seda (fi i trencads), solfa, estany, estrassa, empaperar, plata, tina, vidre, Xina, impremta, engomats, higinic, indicador, jap, jasp, kraft, millimetrat (per fer grfics), mussolina, parafinat, palla, pergam, ploma, premsa, quadriculat, quitr, ratllat, reactiu, semivegetal, trmic, timbrat, vegetal (per calcar), vellutat, verjurat, viltella, pasta de paper, moneda, croquis...

Aplicacions. 	 
El paper s utilitzat en un gran nombre d'ocasions. A part de les ms habituals (escriptura, impremta), n'hi ha alguns usos curiosos: 	 
 Per a la papiroflxia. 	 ;
 Portes. Algunes portes de baixa qualitat consten de dues xapes de fusta i a l'interior tenen unes celles fetes de paper que els donen consistncia. 	 ;
 Decoratiu per a la fusta. 	 ;
 Paper moneda. s un paper complicat de fabricar, i molt complicat d'imitar. Es fabrica amb un gran percentatge de pasta de cot. Se li afegeixen fibres especials que brillen amb la llum ultraviolada, i se li apliquen filigranes o marques a l'aigua.
 Per fer vestits de paper.
El paper de croquis s un tipus de paper de poc gramatge, blanc, mat o setinat, que s'utilitza per pendre apunts grfics, per anotar mesures i per fer esbossos i croquis a m alada. El format ms habitual s A4.

Vegeu tamb.
Guarro;

Enllaos externs.
Lxic de pasta, paper i cart
 	 
	


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27197" title="Antoni Maria Alcover i Sureda" nonfiltered="1408" processed="1406" dbindex="11493">

Mossn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862 - Palma, 1932) fou un escriptor mallorqu modernista, eclesistic, lingista, folklorista, dissenyador de diverses esglsies i capelles i publicista. Molt popular arreu dels Pasos Catalans per la seva tasca a favor de la llengua catalana, fou anomenat apstol de la llengua.

Les principals obres d'Antoni M. Alcover foren el Diccionari catal-valenci-balear, l' Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Rac, La flexi verbal en els dialectes catalans i la direcci i finanament de l'Edici de les Obres de Ramon Llull.
 
Biografia.
Va nixer el 1862 a Santa Cirga, possesi situada entre Manacor i Portocristo, fill d'Antoni Alcover i Catalina Sureda, pagesos benestants. Desprs d'estudiar llatinitat es trasllad, als 15 anys a Palma per estudiar al seminari. Molt prest es don a conixer com a polemista intransigent, ja que el seu carcter fort el fu intervenir en furioses polmiques. 
 
La seva vocaci literria es despert primer en castell, publicant en aquesta llengua quadres de costums mallorquins, i a partir del 1879 en catal, per influncia de Josep Miralles i Sbert. A partir d'aquest any inici la tasca de recollir en el catal colloquial de Mallorca les rondalles, que comen a publicar el 1880 amb el pseudnim de Jordi des Rac. La primera rondalla aparegu a la revista L'ignorncia. El 1885 public Contarelles d'en Jordi des Rec, un aplec de narracions de tema popular. El 1886 fou ordenat prevere. Fou vicari de la parrquia de Manacor, i el 1888 obtingu la ctedra d'Histria Eclesistica al Seminari i hi aconsegui la creaci d'una assignatura d'histria i llengua de Mallorca. Ms envant arrib a ser vicari general i canonge de la Seu de Mallorca. El 1896 fund la comissi editora de les Obres de Ramon Llull, que presid. El 1904 predic per primera vegada en catal des de la derrota a la Guerra de Successi el serm de la Festa de l'Estendard a la Seu de Mallorca.

El 1906, per iniciativa seva i sota la seva presidncia, es celebr el I Congrs Internacional de la Llengua Catalana. Quan es constitu la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans en fou nomenat president (1911). A causa de la ferotge disputa que mantingu amb els membres de l'Institut, aquesta  relaci es va acabar prest i qued sense el seu suport.

La seva obra magna fou el Diccionari catal-valenci-balear, del qual noms va veure publicat un volum i que acab el seu collaborador Francesc de B. Moll, que no l'havia abandonat en el moment de l'enfrontament amb el mn cultural oficial.

Entre d'altres, va tenir el crrecs de corresponent de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.

Mor a la ciutat de Mallorca l'any 1932.

Obra.
La seva producci literria, dirigida a la investigaci lingstica, la histria, la descripci de costums populars, el recull de materials folklrics, quan no es dedica a la polmica, s de pocs artificis, prosa sense voluntat esttica i propera a l'oralitat. La seva obra completa s'est publicant a hores d'ara per l'Editorial Moll.

Literatura.
Cal esmentar en primer lloc la llengua de lAplec de rondaies mallorquines d'en Jordi des Rac, a partir sols d'unes breus notes preses per Alcover de la narraci dels informants i del seu do per la llengua. En aquest mateix apartat cal esmentar la llengua de to popular i colloquial dels articles de polemista, sobretot a la publicaci peridica L'Aurora. Dins la narrativa trobam, a ms, una novella de to costumista (N'Arnau), i els dietaris dels seus viatges i excursions filolgiques, de vegades tamb properes a la llengua familiar.

Historiografia.
Alcover fou autor d'algunes biografies, com la Vida abreviada de Santa Catalina Tomassa (1930), la Vida del Rdm. i Ilm. Sr. D. Pere Juan Campins i Barcel, Bisbe de Mallorca (1915) i Vida del rei En Jaume II de Mallorca. Sobre la histria de Mallorca cal esmentar Los Mozrabes baleares (1922), comentat ms avall, i Estudios sobre la historia de Mallorca antes del siglo XIII (publicat de molt jove, l'any 1893 i segents). Com a professor de la ctedra d'Histria del Seminari de Mallorca compongu unes Lecciones de Historia de Mallorca indites.

Folklore.
Form, procedent de fonts orals, lAplec de rondaies mallorquines d'en Jordi des Rac, editat finalment en 22 volums. Es tracta d'una collecci de rondalla populars refetes per Antoni M. Alcover a partir de les diferents versions recollides, grcies al seu propi do de rondallaire i amb el seds de la censura moral com a clergue. Josep Antoni Grimalt amb la collaboraci de Jaume Guiscafr est publicant des de 1996, a l'Editorial Moll, l'edici crtica de l'aplec, tenint en compte les llibretes on Alcover transcrivia les narracions proporcionades pels seus informadors i les diferents edicions.

Dins un altre apartat de la cultura popular, sn tamb importants les descripcions dels costums populars i tradicionals de la Quaresma, Setmana Santa, Pasqua, Nadal i sobre les matances del porc, el bestiar cabrum i els costums dels segadors llucmajorers.

Un darrer apartat dins la cultura popular i material el constitueix el gran cabal de dades fornides per les excursions filolgiques i pels collaboradors del diccionari. En el primer cas, es tracta dels materials, inclosos els grfics, reunits en els quaderns de camp d'Antoni M. Alcover, als quals es fa referncia en l'apartat de lingstica. Gran part d'aquest material s'aboc posteriorment en l'edici del Diccionari catal-valenci-balear (dibuixos d'ormeigs, tonades i canons, jocs, etc. Francesc de B. Moll s'hi refereix amb aquestes paraules: 
aspectes folklrics i etnogrfics de l'objecte a qu l'article es refereix: creences, supersticions, feines tradicionals, llegendes, endevinalles, danses, etc.

Lingstica.
Cal dir que fou l'impulsor del Diccionari catal-valenci-balear, obra lexicogrfica i de cultura popular que recull el conjunt del lxic catal en tots els dialectes, registres i poques, i que troba obres comparables en molt poques llenges del mn.

Tamb fou l'impulsor, organitzador i director del I Congrs Internacional de la Llengua Catalana, amb l'assessorament del filleg alemany Bernhard Schdel.

Es considera el fundador dels estudis de dialectologia i de toponmia catalanes. Tamb fund, l'any 1901, la primera publicaci filolgica catalana, el Bollet del Diccionari de la Llengua Catalana. L'any 1915 public una bibliografia filolgica catalana fins a l'any 1914. Public tamb la Gramtica de la lengua catalana de Toms Forteza i Corts (1915), a qui havia dedicat un breu biografia (A la bona memoria d'En Toms Forteza, Mestre en Gay Saber, eminent filleg y benemrit de la llengua catalana, mort die XXI de maig de l'any del Senyor M.DCCC.XCVIII, 1896).

Dins la morfologia dialectal, public La flexi verbal en els dialectes catalans (1929 i segents), obra preparada entre 1906 i 1928, amb 470.255 registres de 117 verbs recollits a 170 localitats, un material a hores d'ara acabat de publicar, digitalitzat i cartografiat per Maria Pilar Perea.

Els materials recollits en les eixides filolgiques es troben en els seus quaderns de camp, les dades dels quals ha publicat en format digital tamb Maria Pilar Perea i que inclouen ms de 80.000 dades dialectals (fontica, sintaxi, lxic i folklore) corresponents a 1.016 indrets, sobretot localitats i procedents de 1.757 informants.

Dins la histria social de la llengua, public un estudi sobre els mossrabs mallorquins amb el qual establ l'extinci dels mossrabs i de la seva llengua abans de la conquesta catalana de Jaume I, de manera que la llengua actual de les Balears no en pot ser la continuaci (Los Mozrabes baleares. Lo que nos dicen de si existencia la sana crtica histrica y la filologa, 1922) i l'article La llengua que parlen ara les Balears, procedeix dels muzarbichs de tals illes, o dels pobladors catalans que hi dugu lo rey en Jaume I?

Lullisme.
Fou director de la Comissi Editora de l'Edici de les Obres de Ramon Llull, des de la seva fundaci el 1896 fins a la dissoluci, el 1919. Arrib a avalar-la amb els seus bns personals quan perd les subvencions oficials pel conflicte amb l'Institut d'Estudis Catalans. El lullisme d'Alcover s'express tamb en l'organitzaci dels actes del centenari de la mort de Ramon Llull (1915). Amb la publicaci de la Vida y martiri del  iluminat Ramon Llull, de Joan Baptista Binimelis, comen a publicar la Histria de Mallorca d'aquest historiador renaixentista.

Arquitectura.
Antoni M. Alcover disseny les esglsies de Calonge (Santany), Son Carri, la capella de la Pedra Sagrada (Santa Pona, Calvi), etc., sempre inspirant-se en el romnic que havia conegut en les seves excursions filolgiques arreu de Catalunya.

Bibliografia.
Obres.
Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, La flexi verbal en els dialectes catalans, 4 vols., Barcelona, Biblioteca Balmes, 1929-1933.
Antoni M. Alcover, Aplec de rondaies mallorquines d'en Jordi d'es Rac, 24 vols., Palma, Moll, 1968-1975.
Antoni M. Alcover, Per la llengua, ed. a cura de Josep Massot i Muntaner, Mallorca-Barcelona, Secci de Filologia Catalana de la Universitat de Palma-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983.
Antoni M. Alcover, Dietari de l'excursi filolgica (1906), edici a cura de Francesc de B. Moll, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983.
Diccionari catal-valenci-balear: inventari lexicogrfic i etimolgic de la llengua catalana en totes les seves formes literries i dialectals, obra iniciada per Antoni Maria Alcover, redactat per Francesc de B. Moll, amb la collaboraci de Manuel Sanchis Guarner i d'Anna Moll Marqus, 10 vols., Palma, Moll, 1993.

Estudis.
Juli de Carsalade du Pont, Epistolari del bisbe Carsalade a Mossen Alcover, ed. a cura de Francesc de B. Moll, Mallorca, Impr. Miramar, 1964.
Llus Gimeno, Mossn Alcover i les comarques centrals del territori lingstic: correspondncia epistolar amb mossn Joaquim Garcia Girona, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
Jaume Guiscafr, "Una bibliografia de les edicions i les traduccions de les rondalles de mossn Alcover", Randa 38 (1996), 151-221. ;
Gabriel Janer Manila, Com una rondalla: els treballs i la vida de mossn Alcover, Palma, Moll, 1996.
Joan Juli i Mun, Mossn Antoni M. Alcover i l'obra del Diccionari a la llum dels epistolaris de Barnils, Griera i Montoliu, Tarragona, Diputaci Provincial de Tarragona, 1986.
Antoni Llull Mart, Bruixat per la llengua: paraules de mossn Antoni M. Alcover per l'enaltiment de la llengua i l'Obra del Diccionari, Mallorca, 'Sa Nostra' Caixa de Balears, 2001.
Joan March Noguera, Mossn Alcover i el mn de la cincia: la creaci del llenguatge cientfic catal modern, Palma, Muntaner, 2001.
Josep Massot i Muntaner, Antoni M. Alcover i la llengua catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985.
Francesc de B. Moll, Un home de combat: mossn Alcover, Mallorca, Moll, 1981.
Francesc de B. Moll, Aspectes marginals d'un home de combat, Barcelona, Curial, 1983. ;
Maria Pilar Perea, "La metodologia de l'enquesta dialectal d'A. M. Alcover i de F. de B. Moll aplicada a La flexi verbal en els dialectes catalans", Zeitschrift fr Katalanistik 14 (2001), 98-127.;
Maria Pilar Perea, Antoni M. Alcover, dialectleg, gramtic, polemista, Barcelona, Fundaci Germ Colon Domnech-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005.

Vegeu tamb.
Diccionari catal-valenci-balear;
Aplec de Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Rac;
I Congrs Internacional de la Llengua Catalana;
Edici de les Obres de Ramon Llull;
Francesc de B. Moll;

Enllaos externs.
Fundaci Pblica Antoni M. Alcover;
Antoni M. Alcover i Sureda (Els moviments literaris contemporanis a les Balears);
Antoni M. Alcover (Histries de Catalunya);
Joan Veny i Clar, Semblana biogrfica d'Antoni M. Alcover (Institut d'Estudis Catalans);
Presentaci didctica d'Antoni M. Alcover i la seva obra (Conselleria d'Educaci, Govern Balear);
Fragment del discurs inaugural d'Antoni M. Alcover al I Congrs Internacional de la Llengua Catalana;
Calaixera de mossn Antoni M. Alcover (Histries de Catalunya);
Antologia del Dietari de l'excursi filolgica de 1906 (Muntanya.net);
Biblioteca virtual de rondalles mallorquines d'en Jordi des Rac;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27200" title="Barxeta" nonfiltered="1409" processed="1407" dbindex="11494">


Barxeta s una poblaci de la comarca de la Costera.

Limita amb El Genovs, Xtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca),  Benignim i Quatretonda (a la Vall d'Albaida), l'nova i Rafelguaraf (a la Ribera Alta) i Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

 Geografia .
Es troba situat en l'extrem oriental de la comarca, sobre la ruta natural que comunica la ciutat de Xtiva amb la vall de la Valldigna i la mar.

La vall de Barxeta est constituida per una fondada de monticles i llomes, que s'obren des de l'oest a l'horta de Xtiva. La delimiten, pel nord, la "serreta" de Manuel (la Barxella, 300 m.; la Penya Vermella, 344 m.); per l'est, el masss muntanyenca de Mondver i el pla de Corrals, i pel sud, la serra de Requena, prolongaci de la Serra Grossa (l'alt del Vedat de Requena, 433 m; l'alt de la Malladeta, 458 m.). Drena i recorre la vall, de llevant a ponent, el rierol de Barxeta. Hi ha diversitat de la flora i fauna mediterrnia, encara que principalment el tipus de vegetaci que trobem s matoll i pi blanc.

Des de Valncia, s'accedeix a aquesta localitat a travs de la A-7 per a enllaar amb la N-340 i finalitzar en la CV-600.

 Histria .
Les restes del passat que s'hi conserven es reduxen a un poblat ibric en Casa Perot, en el qual es trobaren cermiques i joies, i un monument funerari rom al Barranc del Llop. El seu origen s un alqueria musulmana dintre del terme de Xtiva, conquerida per Jaume I i donada a Pere Zapata, cavaller aragones, per tal d'obtenir el ttol de Senyor de Barxeta hagu de renunciar a totes les seues possesions en Arag, i va acudir a Barxeta amb tota la familia, tant fills com germans i cunyats. Al poc de temps va arribar a aconsseguir el ttol de Senyor d'Alzira. Un germ seu el succe com a Senyor de Barxeta. En 1488, el poble era propietat dels senyors de Tallada, d'ascendncia italiana. El 1574 assoleix la independncia de Xtiva. El 19 de mar de 1644, Felip V l'eleva a la categoria de baronia en la persona de Francesc Martnez Morcilla, que aleshores era el senyor del poble, a qui dna tota la jurisdicci fins 1647.

Demografia.


 Economia .
s un municipi fonamentalment agrcola. A aquest sector es dedica la major part de la poblaci. La superfcie conreada s de 877 hectrees, de les quals: 804 hectrees sn fruiteres, 53 hectrees oliveres, 12 hectrees d'herbacis, 2 hectrees de vinya i altres 6 hectrees amb altres cultius. Existeixen tres magatzems hortofrutcoles.

En la ramaderia assenyalar l'existncia de granges destinades a la criatura i engreixi d'aus i porcs.

Destaquen tamb a Barxeta l'existncia de pedreres d'extracci de marbre i granit i d'rids.

 Administraci .

 Monuments .
Esglsia dels Sants Esposoris s l'nica referncia arquitectnica que consta. Fou bastida en 1958 prop del lloc on s aixecava l'original, de 1733, destruda en la Guerra Civil Espanyola pels anarquistes del poble.

 Festes i celebracions .
Les seues Festes Patronals i populars -que tenen lloc l'ltima setmana de juliol- mesclen el carcter religis amb el ldic. Entre els seus actes destaquen les vaquetes, la pirotcnia, el festival de bandes de msica "Memorial Alcalde Josep Lorente", la festa de moros i cristians, els nombrosos actes esportius i culturals, i la "Festa del Marrano" (paelles i aigua).

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Barxeta;
 CUP Barxeta;
 Valldigna som i serem;
 ValldignaDigital-diari electrnic;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27201" title="Canals" nonfiltered="1410" processed="1408" dbindex="11495">

Canals s una poblaci de la comarca de la Costera, al Pas Valenci.

Limita amb l'Alcdia de Crespins, Cerd, la Granja de la Costera, Xtiva, Llanera de Ranes, Montesa, Torrella i Valls (a la mateixa comarca) i amb Aielo de Malferit i l'Olleria (de la comarca de la Vall d'Albaida).

 Geografia .
Situat en la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i la Costera. La major part del municipi s plana, amb petit sector al sud per on penetren les estribacions de la Serra Grossa, on s'ala l'Atalaia (556 msnm) i la Creu (520 msnm), en el lmit amb L'Olleria, quedant entre ambds el port del mateix nom. El riu Cnyoles travessa el terme en direcci O-NE; el riu dels Sants, afluent del Cnyoles, neix prop d'aquest terme i ja en ell es bifurca, formant dues squies per a regs en els termes de Xtiva i altres municipis de la Costera.

La vila es troba en la ribera esquerra del riu Cnyoles. Per la seva proximitat a l'Alcdia de Crespins forma una conurbaci amb aquesta localitat.

Des de Valncia, s'accedeix a aquesta localitat a travs de la A-7.

 Nuclis .
 Canals;
 Aiacor;
 Torre dels Frares;

 Histria .
Una lpida funerria, que es conserva en el museu Sant Pius V de Valncia, trobada en l'antiga esglsia gtica de Canals, desapareguda fa dcades fa ms que probable l'existncia d'una vila romana en el municipi. Durant l'poca musulmana fou una important alqueria que pertanyia a Xtiva.

Ja en poca cristiana, el 24 de mar de 1241, el rei en Jaume I va donar a Dions d'Hongria la torre i llogaret de Canals a canvi del castell i la vall de Veo i la d'An a canvi d'altres territoris. Va ser repoblat amb majoria catalana. El 30 de juliol de 1350 Pere IV dna el lloc a Raimon de Riusech darrere la seua confiscaci a Joan Eximenis d'Urrea, amb la condici que si l'esmentat Raimon no tingus descendncia per via llegtima masculina seria incorporada a la Corona, per acab sent venuda, amb l'aprovaci del rei, a la ciutat de Xtiva, el 19 de febrer de 1353, amb la categoria de baronia. Durant el temps que Xtiva exerc la jurisdicci els pleits per afers tributaris van ser constants. L'any 1506 Xtiva compra La Torreta.

En 1552 durant la Revolta de les Germanies serv de caserna al virrei que s'hi establ per atacar El Encubierto a Xtiva i va fer-hi fora presoners. En 1639 Felip IV, prvia indemnitzaci a Xtiva de 20.000 lliures, dna la independncia a Canals amb el ttol de vila. En el segle XIX a banda l'activitat agrria ja s'hi enregistra activitat industrial, 24 fbriques de vidriat i terrissa ordinria, un mol de paper d'estrassa, un martinet per a fabricar coure, 4 molins fariners i 4 telers de llen donen fe d'ella. En el segle XX aqueixa activitat creix amb l'oli, mobles, materials de construcci i, sobre tots, la implantaci del txtil.

 Demografia .


 Economia .
L'economia es reparteix entre l'agricultura, taronja fonamentalment per tamb productes de l'horta, i la indstria, famosa per tot arreu la seua producci txtil encarnada en la fbrica familiar Ferrys (tancada l'any 2007 per fallida); el calcer, l'adob de pells, el marbre i la cantereria, ara en decadncia, que abast tal importncia que als canalins se'ls coneixia amb el malnom de "perolers".

 Administraci .


 Monuments .
 La Torre de Canals, del segle XIII, a finals del perode islmic. En el segle XV se li afeg un palau gtic amb l'oratori dels Borja. En l'esmentat palau va nixer Alfons de Borja, qui passant el temps es convertiria en el Papa Calixt III. Rere un llarg temps en runa en 1975 va ser restaurat.
 Esglsia de sant Antoni abat. Barroca, comenada a construir en 1623 i reformada en 1696.
 Esglsia de Sant Jaume d'Aiacor.
 Monestir de Santa Clara.
 Llavadors del Carrer Valncia.
 Casa Pareja.

 Festes i celebracions .

 Sant Antoni, els dies 16, 17 i 18 de gener. ;
Destaquen per la crema de la major foguera del mn i pel dia dels parells on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, reparteixen per totes els carrers del poble milers de joguines. Durant aquestes festes, la gent del poble recita el que ells criden un vitol. El vitol s aquesta frase: "Vitol i vitol al nostre patr del poble!!" i la gent respon: "Vitol!!". Aquesta prctica adquireix un major simbolisme durant la process el dia 17 en la qual la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres tamb ho criden constantment en tots el seu actes. Hi ha un fester que assumeix el paper de Bandera i altre que s el Cuiro.

El Bandera s el ms important i s l'encarregat de recitar el *vitol final en els actes. La seva indumentria s un vestit fosc i un barret que llana al final de la festa i el qual ho agafa obt entrades per al sopar en la qual se serveix arrs al forn. Aquestes festes sn molt interessants per als turistes perqu sn molt intenses i per la expectacularitat de la foguera i els parells.

Fira de Setembre. El segon cap de setmana de setembre se celebra la fira. En aquestes festes destaquen les paelles, els "bous al carrer" i la festa de disfresses.

 Gastronomia i cultura .
La gastronomia canalina presenta l'olla i l'arrs al forn com a plats forts; tamb hi ha el costum, molt arrelat, de les "torraes" de carn i embotit.

El ms d'abril el Club Atletisme Canals organitza la Mitja Marat Canals, una de les ms antigues del Pas ja que l'any 2005 ha arribat a la seua 20 edici.

Dintre de l'mbit cultura cal destacar la labor que realitza l'Associaci Musical Canalense amb el manteniment d'una Escola d' Educands i una Banda de Msica.

En l'actualitat el president d'Esquerra Republicana del Pas Valenci (ERPV) s el canal Agust Cerd, i s diputat al Congrs a Madrid per ERC, a ms de ser el president d'aquesta formaci a l'hemicicle, i candidat a la Generalitat per ERPV.

 Vens illustres .
 Ricardo Tormo Blaya (Canals 1952,   Valncia 1998). Campi del mn de motociclisme.
 Agust Cerd i Argent (Canals, 1965). President d'Esquerra Republicana del Pas Valenci i diputat al Congrs per la circumscripci de Barcelona a la VIII Legislatura (2004-2008).

 Enllaos externs .
Ajuntament de Canals;
Assemblea de Joves de Canals;
Enlla a Canals en el google maps;
 Conixer Canals, Web per a conixer la poblaci de la Costera, Canals;
 La Costera Digital, Peridic independent de la Costera, Canals.
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
AI MARE!, Web de fotos i videos d'humor feta a Canals;
4Q-QUARTET - Quartet de trombons;
Associaci Musical Canalense;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27202" title="Cerd" nonfiltered="1411" processed="1409" dbindex="11496">


Cerd s una poblaci de la comarca de la Costera.

Limita amb Canals, la Granja de la Costera, Xtiva, Llanera de Ranes, Torrella i Valls.

 Geografia .
Situat en l'Horta de Xtiva, en la marge esquerra del riu Cnyoles. La superfcie del terme s completament plana. El riu dels Sants creua el terme.

 Histria .
Les dades existents sobre la histria antiga d'aquest municipi sn escasses i es redueixen a una possible necrpolis romana les deixalles de la qual es trobaren al Torrent de Fenollet.

Aquesta vila, a l'igual que d'altres pertanyents a la mateixa comarca, va prendre part en la Revolta de les Germanies. Fou lloc de moriscos i va sofrir, per aix, les conseqncies de l'expulsi dels mateixos, l'any 1609.

Va pertnyer a la famlia Cerd, de la qual pren el seu nom. La poblaci es duplic en la primera meitat del segle XIX per a partir d'aquella data la tendncia ha estat sempre a la baixa.

 Demografia .

 Economia .
En les zones de regadiu es cullen taronges, llimones, pomes, cereals i fruites viries. En el sec es conreen oliveres, garroferes i vinya.

La terra sense conrear es dedica a pastures. Hi ha bestiar llanar. 

 Monuments i festes .
L'nic edifici destacable s l'Esglsia de Sant Antoni Abat, patr del poble i al qui es dediquen les Festes Patronals el 17 de gener.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27207" title="Vall de Seta" nonfiltered="1412" processed="1410" dbindex="11497">

La vall de Seta s una sub-comarca de la comarca del Comtat. En la vall estan els municipis de Balones, Benimassot, Fageca, Famorca, Quatretondeta i Tollos, i s una de les zones menys poc poblades de les comarques Centrals del Pas Valenci, amb poc ms de 700 habitants.

La vall est envoltada per les serres d'Almudaina, al nord; Serrella, al sud; i Alfaro a l'est. El riu de Seta, afluent del Serpis, travessa la vall.

En l'Edat Mitjana, abans de la Reconquesta, existia el municipi de Seta, que abraava els actuals termes de Tollos, Fageca i Famorca. Vegeu tamb castell de Seta i Torre del Pla de la Casa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27210" title="TAR" nonfiltered="1413" processed="1411" dbindex="11498">

En informtica, el format de fitxers tar, s un dels formats per arxivament, el nom prov de Tape ARchive format (format d'enregistrament de cintes). Aquests arxius es produeixen amb la comanda Unix tar i es van estandaritzar en l'especificaci POSIX.1-1998 i ms endavant per POSIX.1-2001. Es fa servir mpliament per empaquetar i desempaquetar fitxers, per tal d'acumular un llarg nombre de fitxers dins d'un sol fitxer tot preservant l'estructura de fitxers, els permisos, les propietats i les dates. Seguint la Filosofia Unix, consistent en saber "fer una sola cosa" (empaquetar) per "fer-la b", no incorpora compressi de manera que cal combinar-la amb d'altres eines, per aconseguir un empaquetament comprimit.

Originalment tar va ser desenvolupat per ser usat en dispositius d'accs sequencial tal com unitats de cinta, per fer copies de seguretat. Ms endavant es va afegir l'argument -f (per dirigir la sortida resultant a un fitxer), i ha passat a fer-se servir com una eina general per empaquetar fitxers. En general dels fitxers tar en diem tarball.

Com que el tar no te compressi de forma implcita, l'usem en combinaci amb altres eines com ara gzip, bzip2, o en general compress que sn especifiques per comprimir, no per empaquetar (seguint tamb la filosofia Unix). Tot i que en principi podria semblar molt llarg de fer servir les dues eines combinades, en els sistemes Unix, podem fer servir les capacitats de pipe, per realitzar-ho d'un sol pas. Encara que en la majoria de casos, no ens far ni falta, podent fer servir les opcions de lnia de comandes tar -z gzip o tar -j bzip.

s.
En el tar de GNU, podem fer servir l'opci de compressi directament:

 Per empaquetar i comprimir:
 Amb gzip: tar -czf fitxers_empaquetats.tgz fitxer1 fitxer2 ...;
 Amb bzip2: tar -cjf fitxers_empaquetats.tbz2 fitxer1 fitxer2 ...;
Per descomprimir i desempaquetar:
 Fitxer tar comprimit amb gzip: tar -xzf fitxer_a_desempaquetar.tar.gz;
 Fitxer tar comprimit amb bzip2: tar -xjf fitxer_a_desempaquetar.bz2;

Si no tenim el tar de GNU, haurem de fer el segent:

Per empaquetar fitxers:
Noms el fitxer tar: tar -cf fitxers_empaquetats.tar fitxer1 fitxer2 ...;
Per empaquetar i comprimir en dos passos:
tar -cf fitxers_empaquetats.tar fitxer1 fitxer2 ...gzip fitxers_empaquetats.tar;
Per empaquetar i comprimir al mateix temps (manera llarga):
tar -cf - fitxer1 fitxer2 ... | gzip -c   fitxers_empaquetats.tar.gz;
 Per desempaquetar fitxers tar:
 Noms fitxer tar: tar -xf fitxer_desempaquetar.tar;
Empaquetat i comprimit en dos passos:
gunzip fitxer_desempaquetar.tar.gztar -xf fitxer_desempaquetar.tar;
Empaquetat i comprimit de cop:
gunzip -c fitxer_desempaquetar.gz | tar -xf -;

Per fer servir bzip2 en lloc de gzip, canvia les comandes d'abans on hi hagi gzip per bzip2 i a on hi hagi gunzip per bunzip2.

Extensi del fitxer.
.tar;
.tar.gz or .tgz (noms si est comprimit amb gzip);
.tar.bz2, .tbz2, or .tbz (noms si est comprimit amb bzip2);
.tar.Z (noms si est comprimit amb compress);

Tipus MIME.
application/x-tar;

Enllaos externs.
Pgina oficial del tar de GNU;
7-Zip s una eina amb llicencia LGPL que suporta diferents formats de compressi, entre els quals GZIP, BZIP2 i TAR.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27211" title="Luci Corneli Cinna" nonfiltered="1414" processed="1412" dbindex="11499">
Lluci o Luci Corneli Cinna (Lucius Cornelius L. F. N. Cinna) fou fill de Luci Corneli Cinna. Fou el lder del partit popular rom durant el perode en qu Sulla, cap dels aristcrates o optimates, estava a l'Orient (87 aC a 84 aC).

El seu primer crrec important fou el de llegat pretori a la guerra mrsica.

Sulla va deixar Itlia (fou enviat pel senat rom a la regi del Pont a combatre a Mitridates VI Eupator i va permetre l'elecci de Cinna com a cnsol (87 aC) junt amb Gneu Octavi amb la condici de no canviar la constituci. Per noms sortir d'Itlia, Cinna va declarar a Sulla fora de la llei i va proposar diverses mesures. Cinna tenia molta fora al carrer mercs al suport del partit popular (fora que l'altre cnsol dificilment podia aturar) i va proposar tamb cridar a Roma al desterrat Gai Mari, pero quan fou l'hora de la votaci les seves propostes foren derrotades. Aquell matexi dia va haver de fugir de la ciutat i el cnsol Octavi i sel senat es van fer amb el poder. Cinna fou illegalment destituit del crrec i aix li va dobar motius per iniciar la lluita armada. Els italians es van revoltar ja que aspiraven a la ciutadania i aquest moviment fou aprofitat per Cinna.

El Senat va acordar concedir la ciutadania a totes les ciutats italianes compromeses en la rebelli; per els samnites i Nola, que fins i tot seguien rebels, van presentar majors exigncies, que el Senat va rebutjar. Cinna i Mari van acceptar aquests exigncies i es van aliar a les ciutats rebels; a ms van prometre la llibertat als esclaus que s'allistessin en el seu bndol, i molts esclaus van engrandir les seves files. Els italians dirigits per Cinna van assetjar Roma. El Senat va haver de rendir-se i Mari, Cinna i Sertori (lloctinent de Mari) van entrar a la ciutat. Es va procedir a una matana sistemtica d'aristcrates als quals es van confiscar els bns (la matana es va estendre desprs a tot Itlia). Sulla va ser altre cop declarat fora de la Llei.

Mari va morir el 86 aC essent cnsol, i Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, bsicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances. Cinna va romandre en el consolat (que va exercir durant quatre anys seguits) tenint ara com a collega a Luci Valeri Flac, i va restablir les lleis Sulpicianes i probablement es van abolir les lleis Cornelianes. Tamb es van suprimir les restriccions a l' annona i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers). Valeri Flac fou assassinat per Gai Flavi Fmbria i fou substitut per Gneu Papiri Carb.

Les provncies d'Hispnia Citerior, Hispnia Ulterior, Gllia Transalpina, Gllia Cisalpina, Siclia i Sardenya-Crsega, eren favorables a Cinna. frica, que primer es decant pels optimates, va acabar passant tamb al bndol de Cinna. Sulla i els optimates dominaven Macednia, mentre la resta d'sia estava a poder, directament o indirectament, de Mitridates VI Eupator.

Quant Sulla va amenaar amb tornar amb les seves legions (desprs de fer la pau amb Mitrdates), Cinna va intentar combatre'l, per va morir en un mot mentre embvarcava les tropes cap a Librnia a Illria 84 aC) i poc desprs Sulla va desembarcar (83 aC) i es va unir al general optimate Gneu Pompeu, fill de Pompeu Estrab, illustre militar, que grcies a la seva clientela al Pic (on era un gran propietari) havia collocat a tota la regi al costat de Sulla. 

Va deixar una filla de nom Cinnilla, esposa de Juli Csar, i un fill, anomenat tamb Luci Corneli Cinna, que fou pretor


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27212" title="Estubeny" nonfiltered="1415" processed="1413" dbindex="11500">

Estubeny s una poblaci de la comarca de la Costera.

Limita amb Xtiva i Llanera de Ranes (a la mateixa comarca), i amb Anna i Sellent (a la Canal de Navarrs i a la Ribera Alta respectivament).

 Geografia .
En un terme de 6,4 km2, enclavat en el masss del Caroig i solcat pel riu Sellent es troba un dels paratges mes bonics la comarca i que es coneix popularment com La Cabrent, que es un Paratge Natural, on es pot gaudir de coves i avencs amb estalagmites i estalactites, i gran varietat de plantes, arbres i naixements. Tamb paga la pena conixer la Coveta Victria, on en temps de guerra s'amagaren les imatges religioses; les fonts de la Tia Rulla, el Tio Blanco i la Teul i el paratge conegut com la Taberneta, acondicionat per a l'esbargiment.

 Histria .
Jaume I va conquerir aquesta antiga alqueria Al-musulmana el 1248 i va fer donaci de tres jovades a a quatre colons. La jurisdicci senyorial la tingu Llus Ferriol i posteriorment Sebasti Gil, com a lloc de moriscos pertanyia a la fillola de Crcer. En 1748 un terratrmol afon diverses cases de la localitat, entre elles el que fou palau senyorial.

 Demografia .

 Economia .
En el segle XIX la indstria txtil li dona certa empenta per la desaparici d'aquesta indstria, en el segle XX, provoc l'emigraci de bona part dels estubenyers.

 Administraci .


 Edificis d'inters .
Del patrimoni estubenyer citarem l'antic llavador, situat al costat d'un brollador i al que encara acudeixen algunes dones per fer la bugada, i l'esglsia de sant Onofre, reconstruda rera el terratrmol del 1748, que conserva diverses peces artstiques com ara un sant Onofre negre i de petites dimensions tallat en el segle XIII.

 Festes i celebracions .
 Festes Patronals. Celebra les seves festes patronals a la Inmaculada Concepci i a la Verge dels Dolors el segon diumenge d'octubre.

 Artesania i cultura .
Artesanalment es treballen el punt de ganxo i els treballs amb palma (graneres).

El plat ms caracterstic s l'arrs al forn que dna lloc a la festa de la Cassoleta, que se celebra en Quaresma, i que consisteix en eixir al camp amb la cassola d'arrs a passar un dia d'esbarjo. Tamb fan bones paelles i, de dol, pastissos de moniato, coca en llanda i arnad.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27213" title="La Font de la Figuera" nonfiltered="1416" processed="1414" dbindex="11501">

La Font de la Figuera s una poblaci de la comarca de la Costera.

Limita amb Fontanars dels Alforins i Moixent (a la mateixa comarca), Enguera (a la Canal de Navarrs), Villena (a l'Alt Vinalop) i amb Almansa (a la provncia d'Albacete, Castella - la Manxa).

 Geografia .
Al seu terme, de 84,7 km, trobem el Capurutxo amb 901 m. d'altitud, amb la Cova Santa i la Cova del Triangle que comunica amb la Penya Foradada (978 m.), altres altures sn l'Alt de Silla (1004 m.), lmit amb Almansa i, per tant, amb Castella - la Manxa. Amb les zones forestals de El Sierro i Els Clotxes poden veure's cabres salvatges.

 Histria .
L'actual poblaci va sorgir en 1301 en una partida que es va segregar del terme de Moixent i va ser poblada amb carta pobla atorgada a Gonal Garcia i 40 pobladors ms. En 1348 es va constituir la baronia del seu nom de qu va ser titular Pere Maa de Liana, senyor de Moixent. El 1548 pass, per donaci, als Lladr de Vilanova, i ms tard als Mendoza, ducs de l'Infantat, els  Ziga, ducs de Bjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, el 1737, per una concrdia, pass als Rabasa de Perells, marquesos de Dos Aiges . Adems s el lloc de naixement de prestigios general de la II republica Vicente Rojo LLuch comandant en cap del exrcit republic durant la guerra civil.

 Demografia .


 Economia .
La major part dels cultius sn de sec, principalment la vinya, l'olivera i els cereals. En les hectrees de regadiu es conrea: alfals, cereals i hortalisses. Hi ha ramaderia llanar, vacuna, caprina i porcina.

Poblaci eminentment agrcola destaquem el seu vi i l'aigua, que es comercialitza arreu de l'estat.

 Monuments i cultura .
Hi ha el Museu Municipal i l'Etnolgic. 
 Esglsia de la Nativitat de nostra Senyora. Segles XVI-XVII. Conserva un retaule de Joan Macip (Joan de Joanes), pintor que encara que la tradici vol que siga fontfiguerenc, est documentat el seu naixement a Valncia.
 Monument a Joan de Joanes.
 Ermita de Santa Brbara. Del segle XVI, modificada en el segle XX.
 Ermita de Sant Sebasti. Segle XVI.
 Jaciment arqueolgic de Sant Domnec.
 Llavador municipal, encara en s.

 Festes i celebracions .
 Crist dels Afligits. El 6 d'agost s la festivitat del patr del poble.
 Festes Patronals. Durant la primera setmana de setembre se celebren en honor a la patrona Verge del Rosari.
 Moros i Cristians. Se celebren en honor a Santa Brbara, en la segona setmana de desembre. ;

 Gastronomia .
Bons embotits artesanals, l'anxela, plat tpic d'hivern (arrs, fesols, naps, tanda, picat d'ametles, canyella i julivert), fasedures , borreta sn alguns dels pats que poden acompanyar els vins locals; de postre podem demanar rotllet de flora, rotllet de candeal, rotllet de most i moltes llepolies ms.

Per ser poble de frontera en la seua gastronomia hi trobem tamb plats tipics d'Albacete, com ara el gaspatxo manxego, un plat de carn, pasta cruda, salsa, bolets i la varietat local de caragols anomenada xonetes.

 Fills illustres .
 Marif Arroyo, La Mestra, s una mestra que als anys setanta es va vincular al Moviment de Renovaci Pedaggica, i va ser una de les primeres introductores del valenci a l escola pblica el 1974.
 Vicent Rojo Lluch (Font de la Figuera, 1894 -   Madrid, 1966) fou un militar, fams per la seva participaci al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil Espanyola.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27216" title="La Granja de la Costera" nonfiltered="1417" processed="1415" dbindex="11502">

La Granja de la Costera s una poblaci de la comarca de la Costera.

Limita amb Canals, Cerd, Xtiva, Llanera de Ranes, Novetl, Rotgl i Corber, Torrella i Valls.

 Geografia .
Situat en la costera de Ranes. La superfcie del terme s plana, sense accidents d'importncia.

 Histria .
T el seu origen en una alqueria islmica que pass a la famlia dels Ferrer. Com a lloc de moriscos pertany a la fillola de Xtiva, comptava amb 26 focs el 1609. Desprs de l'expulsi dels moriscos romangu prcticament deshabitada i Jaume Ferrer va concedir-li una nova carta de poblaci el 1611.

 Demografia .
El municipi comprn l'antic lloc de Meneu.

 Economia .
Els cultius ms importants sn els de regadiu, amb un predomini de la taronja i altres tipus de fruites.

 Administraci .

 Monuments .
Esglsia de Sant Francesc d'Ass, de la primera meitat del segle XVIII s el seu nic monument ressenyable.

 Festes i celebracions .
 Sant Francesc d'Ass. Celebra la seva festa el 10 d'agost amb carcter de promesa per la protecci que es va obtenir durant el clera que va assotar la comarca en 1890.
 Festes Patronals. Se celebren el dia 4 d'octubre en honor a Sant Francesc d'Ass, la Divina Aurora i el Santssim Crist de la Victria.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de la Granja de la Costera;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27217" title="Quint Sertori" nonfiltered="1418" processed="1416" dbindex="11503">

Quint Sertori fou el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispnia fins a la seva mort.

Sertori va nixer a Nursia (Sabnia) cap al 121 aC, en una famlia modesta. Era nadiu de Nrsia a Sabnia; el seu pare va morir jove i la seva mare va cuidar de la seva educaci. Va comenar la carrera militar a la Gllia en la sagnant batalla del Roine (105 aC) quan el procnsol Quint Servili Cepi fou derrotat pels cimbres i teutons; Sertori fou ferit per es va salvar creuant el riu nedant. El 102 aC era amb Gai Mari a Aquae Sextiae i va entrar al campament teut disfressat per espiar a l'enemic.

Desprs va server com a trib militar a Hispnia amb Tit Didi (97 aC) i va passar el hivern a Castulo prop del Guadalquivir; la guarnici romana fou expulsada pels locals, pels seus abusos per Sertori va dirigir el contraatac i va massacrar als habitants i als que no va matar els va vendre com esclaus.

Al seu retorn a Roma va ser nomenat qestor a la Gllia Transpadana (91 aC). Va llevar tropes per participar a la guerra social i probablement va tenir algun comandament; en aquesta guerra va perdre un ull. Fou candidat a tribu per es va trobar amb l'oposici dels aristcrates. 

El 88 aC, al esclatar la guerra civil,  es va declarar pels populars; Mari va sortir de Roma per Sertori hi va romandre i desprs, junt amb Luci Corneli Cinna va intentar la tornada al poder dels populars fins que la victria del cnsol Octavi al Frum els va obligar a sortir de la ciutat. Poc temps desprs els populars van tornar a atacar Roma i Gai Mari se'ls va unir, per Sertori era contrari a la seva intervenci; Cinna no el va escoltar i Mari va entrar a Roma amb Cinna; Sertori dirigia un dels exrcits populars i va lluitar a la batalla de la Porta Collina contra Gneu Pompeu. A les massacres que van seguir a la tornada dels populars a Roma, Sertori no hi va participar, fins i tot s'hi va oposar i va salvar a molts amenaats protegint-los al seu campament.

El 83 aC Sertori fou pretor. Llavors va tornar Sulla desprs de sotmetre a Mitridates VI Eupator. Els populars dirigits pel cnsol Norb foren derrotats i les forces de l'altre cnsol, Escipi, es van passar a Sulla. Sertori es va retirar a Etrria. El 82 aC li fou confiada l'administraci de l'Hispnia Ulterior i amb pocs homes i pocs diners va marxar a Hispnia a travs de la Gllia i els Pirineus.

Procnsol d'Hispnia.

Desprs del triomf de Luci Corneli Sulla es trobava com a procnsol a Hispnia. Sulla va enviar a governar la provncia Citerior a Valeri Flac, per Quint Sertori, que seguia addicte al partit popular, i que gaudia de certa popularitat a la zona, no reconeixia l'autoritat del dictador. El 82 aC Valeri Flac i Gai Anni van intentar desallotjar a Sertori del seu govern. Sulla va enviar al pas a Gai Anni Lusc amb ttol de procnsol i amb els qestors Luci Fabi i Quint Tarquici, que van 
marxar cap als Pirineus, on els passos orientals estaven fortificats per ordre de Sertori, que havia confiat la custdia dels mateixos al seu lloctinent Juli Salinator. Havent estat assassinat a tracio Salinator, els partidaris de Sulla van poder entrar a la provncia, i Sertori va haver de fugir a Cartago Nova, i desprs a Mauritnia (81 aC), on existia una forta facci addicta als populars de Roma. No va poder desembarcar al ser atacat pels locals i es va fer altre cop a la mar; es va unir a uns pirates cilicis i es va apoderar de les illes Pitises; atacat per Lusc es va haver de dirigir cap a l'estret de Gibraltar i finalment va desembarcar a la boca del Guadalquivir (Betis).

A Gades uns pirates de Cilcia li van parlar de les illes atlntiques, Madeira i potser Canries, descrites com a llocs felios, i va estar a punt de dirigir-s'hi, per establir en aquestes illes els seus quarters vivint lliure de tiranies i sense guerres per els pirates cilicis el van abandonar i per pagar als seus homes va haver d'atacar Mauritnia on va ajudar a uns rebels contra el rei. Victoriosos els rebels amb l'ajut de Sertori, tamb va derrotar a Pacci, enviat per Sulla a la regi; va ocupar Tingis (Tnger) on era el rei de Mauritnia (que devia ser Boccus I)o d'un vassall del rei, i es va fer l'amo de la regi i les forces de Pacci es van passar al seu bndol
 
L'any 80 aC va aprofitar una rebelli a Lusitnia, i amb el suport de soldats romans que li havien restat lleials, i de natius mauritans (en total uns dos mil homes un ter berbers), va desembarcar a la provncia Ulterior. Sertori va concertar una aliana amb els rebels lusitans, que el van designar com a cap. 

El 80 aC Sulla va enviar a Luci Domici Aenobarb a l'Hispnia Citerior i Fufidi a la Ulterior; el segon fou derrotat per Sertori a la vora del Guadalquivir i va deixar la provncia en mans de Sertori; mentre molts romans proscrits per Sulla s'unien a les seves files. 

El 79 aC Sulla va nomenar governador de les Hispnies a Quint Cecili Metel Pius el fill de Quint Cecili Metel Numdic per Sertori va utilitzar la guerra de guerrilles i no va presentar mai batalla en camp obert i aix el rom no va poder fer res. Aenobarb i el seu llegat Tori, foren derrotats a la vora del Guadiana per Luci Hirtuleu, qestor de Sertori, i els dos generals van morir. Luci Hirtulei, que actuava com qestor de Setori, va derrotar tamb al governador de la Citerior, Marc Domici Calv (79 aC), el qual va morir en la lluita, deixant la Citerior a mans de Sertori.  En la mateixa zona del nord-est els romans foren derrotats per generals de Sertori: Luci Valeri Precon fou derrotat a la vota del Sicoris (Segre) i Luci Manli, procnsol de la Narbonense, al front de les tropes d'auxili, van ser rebutjades pels sertorians prop d'Ilerda (78 aC) perdent el seu equip. Mentre Metel continuava fustigat per la guerrilla de Sertori; aquest el va desafiar a combat singular que Metel va refusar. Metel va atacar la ciutat de Langobritae o Langobriga, de situaci incerta, ciutat que noms tenia una font d'Aigua, per Sertori fou capa de subministrar aigua als assetjats; el lloctinent  de Metel, Gai Aquini, va caure en una emboscada, i finalment Metel es va haver de retirar.

El 77 aC es va unir a Sertori un oficial de nom Marc Perpenna Vent amb alguns nobles i senadors i algunes tropes (segons Plutarc 53 cohorts, que foren les que van forar a Perpenna a acceptar el comandament de Sertori).

Sertori es va comportar com un hbil poltic: va instituir un Senat de 300 membres (sense cap provincial) i va conservar les formes de govern romanes, titulant-se nicament procnsol. Mitjanant una efica poltica d'aliances, de tolerncia i de justcia, i amb un tracte suau per als governats, es va guanyar l'adhesi dels pobles de les Hispnies; la seva cavallerositat va contribuir a acrixer el suport popular i l'adhesi dels provincials sobretot de la Citerior, que dominava completament, al costat d'una bona part de l'Ulterior. Va establir tamb una escola a Osca per l'educaci dels fills dels caps hispans. La situaci d'aquesta escola sembla demostrar que tota Hispnia fora d'algunes ciutats fortificades era en poder de Sertori. La base principal de Sertori era la regi de l'Alt Ebre: Calagurris, actual Calahorra, ciutat poblada per celtibers; Osca, seu de l'esmentada acadmia; i Ilerda, actual Lleida, en territori dels ibers ilergets. Tamb tenia un fort suport en tota la zona costanera al voltant de la capital provincial Tarraco, actual Tarragona. Sertori es va reconciliar tamb amb els celtibers, que li van donar el seu suport. 

El mateix 77 aC Gneu Pompeu, un simple eques, fou designat comandant a Hispnia; va rebre la mateixa autoritat que Metel, una mesura que va portar a friccions entre els dos caps. Pompeu en 40 dies va fer els preparatius i va sortir d'Itlia amb 30.000 homes a peu i 1000 cavallers (comenament del 76 aC). Pel cam va construir una via militar als Alps Cotis. Va desembarcar al sud i va avanar per la costa, sense trobar gaire resistncia. Fou a l'inici d'aquesta penetraci que Pompeu fund a l'avui anomenat pla de Girona loppidum de Gerunda, l'actual Girona, sobre la Via Heraclea per defensar-la, ats que era l'nica calada que comunicava el nord-est peninsular amb la Gllia i Roma. La ciutat de Lauron, prop de Valncia, amenaada per Sertori, es va declarar al seu favor, per de sobte es va presentar Sertori i el va fer recular. Lauron va caure en mans de Sertori i fou incendiada.

Pompeu va passar el hivern a la Citerior al nord de l'Ebre probablement prop dels Pirineus (segons Appi). El campament de hivern de Sertori era tamb proper a l'Ebre a  Aelia Castra o a Lusitnia segons Appi. Al comenament del 75 aC Perpenna havia estat enviat cap a les boques de l'Ebre per vigilar a Pompeu, i Hirtuleu fou enviat a la Btica. Sertori va avanar seguint el curs de l'Ebre aiges amunt, passant per Bursao, Cascantum (l'actual Cascante, al Sud de Tudela) i Graccuris (probablement Alfaro, a la Rioja) fins a Calagurris (Calahorra), i l'endem d'aquest trajecte, a travs del territori dels vascons, va arribar a les terres dels berons i es va trobar amb altres forces fidels dirigides per Marc Insteu a Contrbia.

Hirtuleu que tenia ordes de no presentar batalla, va desobeir i fou derrotat  per Metel a Itlica. Desprs d'aquesta victria romana Metel va avanar per l'Ebre contra Sertori; Hirtuleu va reorganitzar les tropes i va avanar cap al nord per en una segona batalla prop de Segvia fou altre cop derrotat i mort; mentre altres tropes sertorianes dirigides per Herenni i per Perpenna s'havien reunit a la zona de la costa; llavors Pompeu va creuar l'Ebre i va avanar cap al sud, derrotant a Perpenna i Herenni a Valncia prop del Tria o Guadavial. Herenni va morir junt amb deu mil homes. Pompeu va buscar el combat amb Sertori, que avanava des de l'oest, perqu no volia compartir la gloria amb Metel; Sertori, tanmateix, volia lluitar abans de la uni dels dos exrcits romans. La batalla es va lliurar a la vora del Sucro (Xquer) i no va tenir un guanyador clar; l'ala dreta de Pompeu (dirigida per aquest) fou posada en fuita, per l'ala esquerra sota Luci Afrani, va vncer a l'ala dreta de Sertori. L'arribada de Metel al dia segent va obligar a Sertori a retirar-se (es diu que va dir, "si aquesta vella dona-Metel-  no hagus vingut, li haguera donat a aquest noiet  Pompeu- un bona lli").

L'exrcit rom unit va patir llavors la manca de provisions. Els romans es van haver de separar i Sertori va atacar a Pompeu prop de Sagunt, a la comarca de Morvedre,  i el va derrotar (els romans van perdre sis mil homes, el doble que Sertori) per aquesta derrota fou compensada per la victria de Metel sobre el contingent de Perpenna que va perdre tamb uns milers d'homes. Finalment Pompeu es va retirar per passar el hivern al pas del vacceus i va demanar subministraments de menjar i homes al senat. Dos legions i menjar li foren enviats a proposta de Luci Licini Luculle, que tenia por que una tornada de Pompeu a Itlia li prengus el comandament de la guerra contra Mitridates VI Eupator. Metel pel seu cant va passar el hivern a Catalunya entre l'Ebre i els Pirineus o segons Plutarc a la Gllia; Sertori segons Plutarc va passar el hivern als pas dels arevacs (a Clnia prop del Duero), per aix sembla ser un error.

De les campanyes del 74 aC, 73 aC i 72 aC hi ha molt poca informaci, per sembla que el bndol de Sertori va perdre fora. Pompeu va rebre els reforos el 74 aC (dos legions). Metel va oferir una gran recompensa pel cap de Sertori. Durant el 74 aC Pompeu  va assetjar Palntia (Palncia) a Lle,  per es va retirar quan es va acostar Sertori, i es va unir a Metel. Els dos generals van avanar cap a Calagurris (aliada de Sertori mentre es vascons ho eren de Pompeu; Calagurris no va obrir les seves portes a Pompeu) per aqu es va lliurar una batalla en la que els romans foren derrotats. 

El hivern segent Metel va passar el hivern a la Citerior per Pompeu, per manca de subministraments va haver d'anar a la Gllia on governava Marc Fonteu; sabem que vers l'any 74 aC Pompeu, escs de queviures, es va retirar a territori dels vascons, on aquell hivern va fundar la ciutat de Pamplona, potser sobre un poblat ja existent, segurament anomenada Olcairun (del celta Olca i el basc irun); all va aquarterar als seus homes  i va crear magatzems per al blat que li arribava d'Aquitnia; tamb el 74 aC Pompeu va inspeccionar la costa sud-est d'Hispnia on va inspeccionar la flota per interceptar subministres per l'enemic.

El 73 aC  i el 72 aC els romans van ocupar diverses ciutats per no es va lliurar cap batalla decisiva. Segons Appi, Sertori es va tornar desconfiat i va comenar a abusar del vi i de les dones; d'altra banda els alts crrecs romans del bndol de Sertori abusaven de la seva autoritat amb els nadius i van provocar algunes revoltes; alguns dels joves hispans que estudiaven a Osca foren executat i altres venuts com esclaus. Per no foren els hispans els que van conspirar contra Sertori; deu romans encapalats per Perpenna eren els principals conspiradors.

Aquest homes li van enviar a Sertori una carta on li anunciaven una gran victria i el cap rebel va decidir celebrar el fet amb un banquet al que fou convidat Perpenna i altres conspiradors; a una senyal convinguda Mani Antoni va ferir a Sertori amb la seva espasa i el mateix home i la resta de conspiradors el van rematar (72 aC).  Perpenna va succeir a Sertori per fou derrotat a la primera batalla, els seus principals oficials van morir i el mateix fou fet presoner i va oferir a Pompeu l'entrega dels papers de Sertori amb les cartes de molts notables romans en algunes de les quals s'oferia a Sertori el poder si anava a Itlia i derogava la constituci de Sulla, per Pompeu va actuar aqu com un "prncep" i va refusar els documents (que va cremar) i va fer executar a Perpenna.

Desprs d'aix la guerra es va acabar aviat. Les ciutats que restaven aixecades foren sotmeses i al hivern d'aquell any quasi tota Hispnia estava dominada per Pompeu. Noms tres ciutats es van resistir: Uxama (Osma), Clnia i Calagurris; per les tres van ser ocupades aviat pels legionaris romans. La majoria dels sertorians van fugir a Mauritnia, o es van unir als pirates.
Algunes ciutats que s'havien destacat en el suport a Roma van rebre la ciutadania i entre els individuals que van rebre aquesta distinci hi havia Luci Corneli Balb. Metel ja havia tornat a Itlia i la gloria de la victria final fou per Pompeu
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27218" title="Llanera de Ranes" nonfiltered="1419" processed="1417" dbindex="11504">


Llanera de Ranes s una poblaci de la comarca de la Costera.

Limita amb Canals, Cerd, Estubeny, la Granja de la Costera, Xtiva, Rotgl i Corber, Torrella i Valls (a la mateixa comarca), i amb Anna i Sellent (a les comarques de la Canal de Navarrs i la Ribera Alta respectivament).

 Geografia .
Situat en la marge esquerra del riu Cnyoles. El terreny s pla, amb una altitud mitja de 120 m. i format per sediments miocnics. No existeixen accidents geogrfics d'importncia. La poblaci est edificada sobre el suau pendent de la Costera de Ranes.

 Histria .
Fou un annex de la desapareguda alqueria rab de Cairent. Lloc de moriscos, comptava amb 32 cases abans de l'expulsi d'aquests. En el segle XVI detentaren el senyoriu els Vilaragut, comtes d'Olocau. El 1650 es va concedir el ttol de marqus de Llanera a Jordi Sanz de Vilaragut i de Castellv, segon comte d'Olocau. Amb el temps el marquesat pass als Fenollet i, finalment, als Castillo. Antigament formava un sol nucli amb Carbonell, avui un barri del poble. En 1838 se'l va afegir el municipi de Torrent de Fenollet.

 Demorafia .


 Economia .
Els cultius predominants sn els ctrics (150 Ha), hortalisses, blat de moro i tubrcles en els terrenys irrigats; i l'olivera (150 Ha), garrofera, vinya i cereals en el sec.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de sant Joan Baptista. De 1675.
 Ermita del Crist de la Santa Fe. Primer ter del segle XVIII.

 Museus .
 Museu d'Aquarelles Boluda. Museu dedicat a l'aquarella, centrat en la figura del pintor valenci Boluda. Obert els caps de setmana.
 Museu etnolgic Lluis Perales. Interessant museu etnolgico. Obert els caps de setmana.

 Festes i celebracions .
 Festes Patronals. Celebra les seves festes patronals en honor a Sant Joan Baptista, la Divina Aurora i al Crist de la Fe la setmana que precedeix al primer diumenge de setembre.
 Porrat de Torrent. Fira que se celebra en el poblat de Torrent del Fenollet durant la quaresma per privilegi real des de fa segles.

 Fills illustres .
 Emili Revert i Martnez, el Xiquet de Llanera (Llanera de Ranes, 1910) fou un pilotari favorit en les apostes de comenaments del segle XX.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27220" title="Llocnou d'en Fenollet" nonfiltered="1420" processed="1418" dbindex="11505">

Llocnou d'en Fenollet s una poblaci de la comarca de la Costera.

Limita amb Barxeta, El Genovs i Xtiva.

 Geografia .
Municipi de reduda extensi, entre la muntanya del Puig i el riu de Manuel.

El terreny, excepte la petita lloma del Tossal, s completament pla i est format per sediments quaternaris de recent desecaci, ocupats fins a fa poc per arrossars.

 Histria .
El seu nom fa referncia al seu antic senyor, que el 1374 era Raimon de Fenollet. Lloc de moriscos, tenia 70 focs compartits amb el Genovs el 1609, romangu despoblat desprs de l'expulsi d'aquests. Miquel Fenollet de Castellar atorg, el 24 de juliol del 1611, carta pobla a favor de nous repobladors, per el 1646 noms tenia 19 cases habitades. La seua poblaci continuava aturada segle i mig desprs, ja que, segons Cavanilles, el 1794 tenia noms 28 cases habitades. Son darrer senyor fou Pasqual Fenollet i Togores, marqus de Llanera.

 Demografia .

 Economia .
L'arrs, cultiu bsic en segles passats, va ser desplaat pel taronger i la horticultura intensiva en els primers anys del segle XX i ha desaparegut per complet en els ltims anys.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Sant Ddac d'Alcal, del tercer quart del segle XVII.

 Festes i celebracions .
Celebra les seves festes patronals a Sant Ddac, Verge dels Dolors i Cor de Jess, al novembre.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27221" title="Perpenna" nonfiltered="1421" processed="1419" dbindex="11506">

Marc Perpenna Vent fou lloctinent de Quint Sertori i el seu assass.

La famlia Perpenna era d'origen etrusc. Marc Perpenna (cnsol 92 aC) i censor el 86 aC (al costat de Luci Marci Filip), va tenir un fill anomenat Marc Perpenna Vent, qui va estar al costat de Gai Mari en les guerres sociales, i va exercir la magistratura de pretor per l'any no se sap del cert.

Derrotats els populars el 82 aC per Luci Corneli Sulla, Perpenna Vent va fugir a Siclia amb un redut contingent de tropes, per l'arribada de Gneu Pompeu Felix a l'illa, enviat per Sulla, el va obligar a sortir. 

Desapareix durant quatre anys i el 78 aC apareix al costat del cnsol Marc Emili Lpid en el seu intent d'enderrocar la constituci aristocrtica; va fracassar i Perpenna es va retirar a Sardenya junt amb Lpid; aquest darrer va morir a l'illa l'any segent (77 aC) i Perpenna, amb les restes de l'exrcit, va anar a l' Hispnia Citerior on el geni de Sertori li havia fet guanyar la confiana de moltes tribus.

Durant molt de temps Sertori i Perpenna van desafiar a Quint Cecili Metel Pius, enviat a sotmetre'ls amb un fort exrcit. Perpenna per no volia tenir un comandament a les ordes de Sertori ja que havia arribat a Hispnia amb bastants forces i tresors i era de noble famlia, i va decidir fer la guerra a Metel pel seu compte, per les seves tropes s'hi van oposar i el van obligar a quedar sota les ordres de Sertori. Sertori li va confiar elevades funcions militars, per Perpenna va ser derrotat repetidament (per contra Sertori obtenia alhora diversos xits). 

Durant cinc anys Perpenna va servir a les ordes de Sertori contra Metel i contra Gneu Pompeu, per en realitat, junt amb alguns oficials de la noblesa, conspirava contra Sertori. Reiteradament va invitar a Sertori a un sopar, que sempre es posposava, fins que finalment un dia es va celebrar a Osca, i all, Perpenna, juntament amb altres oficials conspiradors, van assassinar a Sertori (72 aC). En el seu testament, aquest designava hereu a Perpenna. 

Els lusitans es van negar a seguir al nou cap, i l'oposici va sorgir en altres punts. Perpenna no obstant aix, va assumir el comandament, per la guerra es va acabar rpidament. Al segent combat Perpenna fou derrotat per Gneu Pompeu i va caure presoner; Pompeu el va condemnar a mort, i per salvar-se Perpenna li va oferir la correspondncia de Sertori, en la qual quedaven compromesos diversos notables italians que convidaven a Sertori a anar a Roma i enderrocar al govern i la constituci aristocrtica de Sulla, per Pompeu les va refusar i les va cremar sense llegir-les. Perpenna fou executat junt amb altres presoners.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27222" title="La Llosa de Ranes" nonfiltered="1422" processed="1420" dbindex="11507">

Llosa de Ranes s una poblaci de la comarca de la Costera.

Limita amb Xtiva i Rotgl i Corber (a la mateixa comarca), i amb Alcntera de Xquer, Beneixida i Castell de la Ribera (a la comarca de la Ribera Alta).

 Geografia .
El relleu del municipi presenta dues parts b diferenciades. La meitat septentrional est ocupada per una srie de turons trisics. La mxima elevaci la constitux el Greu de la Saliva (344 m.), sobre el qual s'aixequen les runes de l'ermita de Santa Anna. La meitat meridional forma un pla sedimentari, amb materials del quaternari en altures inferiors als cent metres, i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sud corren els barrancs d'aiges temporals de Foia i del Salt.

La poblaci est edificada en la vessant d'un tur, el que dna origen al pendent que presenten alguns carrers. 

 Histria .
Antiga alqueria musulmana. Jaume I, desprs de la conquesta, el 1248, repart terres donant origen a l'actual poblaci. El 1520 el cavaller Joan Sanz, propietari del lloc, va vendre-la a vens de Xtiva i de la mateixa Llosa. Lloc de moriscos depenent de Xtiva, el 1535 fou erigida en rectoria de moriscos amb l'annex de Sori, i ms tard pass a ser parrquia. Desprs de l'expulsi d'aquests romangu despoblada i se li conced, el 1610, nova carta de repoblaci.

 Demografia .

 Economia .
Els principals cultius sn el ram de taula, el tabac i els ctrics. Els terrenys no conreats tenen forest baixa i bones pinedes en les ombries que miren a la vall del Xquer. Hi ha bestiar bov, porc, capr i avcola, per en petites proporcions.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de la Nativitat de nostra Senyora. Del segle XIX.
 Ermita del Calvari. Del segle XVIII, reformada en 1940.
 Ermita de Santa Anna, de 1881.

 Festes i celebracions .
 Festes Patronals. Celebra les seves festes patronals al Crist del Miracle el 6 d'agost, i a la Nativitat de la Verge al setembre.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27223" title="Quint Cecili Metel Pius" nonfiltered="1423" processed="1421" dbindex="11508">

Quint Cecili Metel Pius (Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) fou un magistrat rom, fill de Quint Cecili Metel Numdic (Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus). El seu renom va venir de l'abnegaci amb la qual va intentar de fer tornar al seu pare del desterrament al qual havia estat condemnat per oposar-se a la llei agrria (100 aC a 99 aC); va  participar a la guerra de Jugurta i fou un dels lders del partit dels optimates.

Pertanyia a la famlia Metela o Metella de la gens Cecilia. Va nixer cap al 130 aC i en la seva joventut va acompanyar al seu pare a Numdia (109 aC a 107 aC). Va exercir la magistratura de pretor el 89 aC (dos anys desprs de la mort del seu pare) i, com a membre destacat del partit dels optimats. Fou pretor el 89 aC. Va participar en la guerra social contra els italians, derrotant i matant al cap dels mars Quint Pompedi (88 aC).

El 87 aC encara combatia contra els samnites quan Gai Mari va desembarcar a Itlia i es va unir al cnsol Luci Corneli Cinna i el senat el va cridar a Roma; els soldats tenien ms confiana amb Metel que amb el cnsol Octavi, i va demanar que li fos confiat el comandament suprem a la ciutat per li fou refusat i molts soldats van desertar al bndol rival. Com que sense soldats no es podia resistir, Metel va fugir de Roma i va anar a frica on se li va unir Cras, per ambds es van barallar aviat. 

A frica el va derrotar el popular Gai Fabi (84 aC) que va assegurar la provncia per als populars, per Metel va poder retornar a Itlia i va romandre a Ligria. Al retorn de Sulla (83 aC) el va anar a trobar a Brundusium, sent un dels primers nobles que se li van unir. En la guerra civil que va seguir fou un dels generals de Sulla que ms xits va obtenir, i va vncer a Gai Alb Carrines el 82 aC prop del riu Esis a mbria, a Carb, i finalment a Carbo i a Gai Norb a la batalla de Faventia a la Gllia Cisalpina.


L'any 80 aC va compartir el consolat amb Sulla i en aquest any va ajudar a Calidi a obtenir la crida del seu pare del desterrament; a l'any segent, com procnsol, va passar a la Hispnia Citerior per lluitar contra els populars, on va estar diversos anys ( 79 aC a 71 aC) combatent amb poca fortuna a Sertori; li fou tant difcil obtenir alguna avantatge (degut a que no es va saber adaptar a la guerra de guerrilles) que va haver de cridar a totes les forces de l'Hispnia Citerior i la Gllia i finalment un exrcit consolar dirigit per Gneu Pompeu; quan per fi Metel va obtenir una victria sobre Sertori, la tropa el va aclamar com imperator i va celebrar el triomf amb gran esplendor. Per Sertori es va recuperar rpid de la derrota i probablement hauria continuat desafiant a Metel i Pompeu de no haver estat assassinat per Perpenna (72 aC). El 71 aC Metel va tornar a Roma i va celebrar el triomf el 30 de desembre. Fou llavors nomenat Pontfex Mxim dignitat en la que el va substituir Juli Csar el 63 aC.

El 65 aC va donar suport a l'acusaci contra Gai Corneli. Va morir vers el 63 aC.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27224" title="Moixent" nonfiltered="1424" processed="1422" dbindex="11509">

Moixent (amb denominaci bilinge igualment oficial: Moixent/Mogente) s una poblaci de la comarca de la Costera.

Limita amb La Font de la Figuera i Vallada (a la mateixa comarca), i amb Enguera (Canal de Navarrs), Fontanars dels Alforins i Ontinyent (a la comarca de la Vall d'Albaida).

 Geografia.
La localitat es troba situada a la vora del riu Cnyoles en el sector oriental de la comarca i als peus de la Serra Grossa. 

Des de Valncia,per carretera,  s accedeix a esta localitat a travs de la A-7. 

Tamb compta amb estaci de ferrocarril de la lnia De Rodalia C-2 de Valncia.

 Histria .
 El poblat ber .
En la partida de la Bastida dels Alcuses es troba el major jaciment ibric del Pas Valenci: es tracta d'un poblat enmurallat on s'estima van viure unes 1000-1200 persones. Situat a 714 metres d'altura, va ser declarat Monument Histric-Artstic en 1931.

S'estima que el poblat va ser violentament destrut entorn del 330 aC, probablement a causa d'alguna acci bllica.

 El guerrer de Moixent .

En el recinte del poblat es va trobar en 1931 una figureta ibrica de bronze que representa un guerrer a cavall, datada en el segle V o IV abans de Crist, anomenada comunament com el "guerrer de Moixent". Pea de bronze de fosa, s'ha interpretat com una escultura funeraria que podria servir al difunt en la transici a l'altra vida, o b com agrament pels favors concedits, motius els dos de carcter religis.

La pea original pot visitar-se en el Museu de Prehistria de Valncia.

 La vila cristiana .
Les primeres dades de l'existncia d'un nucli de poblaci a Moixent es remunten a l'poca musulmana.

Moixent va ser conquistada als rabs per tropes castellanes comandades per l'infant Alfonso, futur Alfons X el Savi, el que va provocar nombroses tensions amb la Corona d'Arag per incomplir el tractat de Cazorla. Finalment, pel tractat de Almizra (1244), Moixent va passar a les mans de Jaume I d'Arag.

La localitat va ser repoblada en 1303 per D. Gonzalo Garca, conseller del rei Jaume I.

 Demografia .

 Economia .
A principis del segle XIX produa blat, ordi, dacsa, oli, garrofes i verdures, a ms tenia una fbrica de vi, sis molins fariners i tradicional indstria cistellera; a hores d'ara la indstria del moble, l'agricultura i el sector serveis sn la base de la seua economia. Hi ha un celler, on s'elaboren vins ecolgics, que es pot visitar, observar el procs d'elaboraci dels mateixos i, fins i tot, tastar-los i adquirir-los, i bodegues on s'elaboren vins de gran qualitat, que poc a poc van adquirint renom i una important quota de mercat.

 Administraci .

 Monuments .



 Castell de Moixent. D'poca almohade, de finals del segle XII, destaca la presncia de diverses torres amb almenares, aix com altra allada i ms alta, la Torre de Coloms, un monument emblemtic de Moixent.
 Castell de Garamoixent. Tamb musulm. Poc documentat i en estat runs .
 Bastida de les Alcusses. Poblat ibric del segle IV aC declarat en 1931, per la importncia de les troballes i per la seua conservaci, Monument Histric. La pea ms important trobada s l'universalment conegut Guerrer de Moixent, que es pot veure al Museu de Prehistria de Valncia. Hi funciona com a aula didctica una reproducci d'una casa ibera que dna una idea aproximada de com era la vida quotidiana llavors.
 Corral de Saus. Necrpoli del poblat contigu, Castellaret de Baix. S'hi han trobat tombes amb formes curioses com ara La Sirena o Les Dametes i importants aixovars funeraris alguns dels quals es poden observar en el Museu Municipal d'Arqueologia.
 Embassament del Bosquet. s un embassament que se situa en la Serra Grossa. Va ser construda en el segle XVIII i s fruit de les idees renovadores que van afectar a les obres hidruliques i a la racionalitzaci agrcola, prpies de la poltica illustrada de Carles III.
 Esglsia de Sant Pere Apstol. Construda en 1880-89. Campanar en agulla, rosassa acristalada d'estil neogtic. En el seu interior podem observar: vidrieres amb motius religiosos, medallons en la nau central, retaules de fusta representant el Viacrucis, pintures murals de J. Lpez.
 Pont rom de la Cadena.
 Font de Villapetorro. Centenria. D'aiges teraputiques.
 Ermita de les Santes Relquies.
 Calvari i ermita de la Verge de la Cova. Segle XIX, reconstruda en 1955. Al costat hi ha les restes de l'aqeducte d'un antic mol fariner.

 Llocs d'inters .
 El Bosquet. s el paratge ms emblemtic del municipi, d'inters turstic tant per les seues vistes com per la presncia d'un llac artificial, que arreplega les aiges dels barrancs de la zona grcies a dos murs de contenci que van ser construts a finals del segle XVIII. Des del poble s'arriba a ell per un angost i bell barranc, en el Bosquet es mescla la bellesa arquitectnica de l'embassament amb un entorn de naturalesa i aire pur ideal per a realitzar esports aqutics, senderisme, mountain-bike, fting, etc.
 El Regolf. s un paratge molt prxim a la poblaci, entre xops i arbres fruiters. Posseeix una font amb aigua fresca i s ideal per a passejar.
 Corredor verd. Diversos quilmetres aprofitant l'antiga via del tren, hu abandonada i que travessa quasi tot el terme municipal fins a arribar al baixador de La Parella, ja en dess.
 Barranc de l'Hoz. Un dels barrancs ms angostos i bells del terme municipal. Destacar les pintures rupestres, coves, cingles, rierols, etc...
 Cova de Patas. No molt profunda, per espectacular per les seues estalactites, s ideal per a principiants i per a iniciar-se en el mn de les Coves.

 Festes i celebracions .
 Setmana Santa. Les diferents cofradies de caputxins celebren processons i actes religiosos.
 Pasqua i Sant Vicent. s tradicional anar al Bosquet a menjar la llonganissa amb "mona", saltar a la corda i volar els estels.
 Sant Abd i Sant Sennt. El tercer cap de setmana d'agost se celebra altra festa de gran tradici en la Casa Rabosa, en honor als Sants de la Pedra. El dissabte hi ha "bous al carrer" i revetlla, i el diumenge Missa Solemne i process.
 Festes Patronals. Se celebren l'ltima setmana completa d'agost, en honor del Santssim Crist del Calvari i de les Santes Relquies. Se celebren processons i tot tipus d'actes festius. Els actes ms emotius sn les entrades i presentacions de les reines de les festes.

 Fills illustres .
 Joan Josep Prez Benlloch (Moixent, 1936) s un periodista.
 
 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27225" title="Titus Livi" nonfiltered="1425" processed="1423" dbindex="11510">

Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pdua 59 aC-17 dC) va ser un historiador rom nascut a Patavium (Pdua) vers el 59 aC. 

Possea fortes conviccions republicanes, si b va ser amic personal i persona de consideraci a la cort de l'Emperador August, el qual el va protegir i li va donar el seu suport perqu va apreciar el seu talent. Va induir a Claudi, desprs emperador, a dedicar-se a la composici histrica. Es diu que fou tant fams que un gadit va arribar a viatjar a Roma noms per veure'l i just desprs d'aconseguir el seu propsit va tornar a la seva ciutat.

Va viure gaireb sempre a Roma, per va retornar a Pdua al final de sa vida i hi va morir l'any 17 dC, als 76 anys.

Era casat i tenia al menys dos fills (probablement quatre), un d'ells una filla casada amb Luci Magi, un retric, segons esmenta Sneca. Les inscripcions "T. LIVIUS . C. F. SIBI. ET . SUIS. T. LIVIO. T . F . PRISCO. F. T. LIVIO. T. F. LONGO. ET . CSSIAE. SEX. F. PRIMAE" i " V. F. T. LIVIUS. LIVIAE. T. F. .QUARTAE. L. HALYS. CONCORDIALIS. PATAVI. SIBI. ET. SUIS. OMNIBUS" se suposen referides a la famlia de Tit Livi. La seua quarta filla sembla que portava el nom de Lvia.

El ttol de la seua obra ms famosa, Ab Urbe Condita ("Des de la fundaci de la ciutat"), descriu la histria de Roma des del 753 aC fins a la mort de Drus Major l'any 9 dC i expressa la colossal magnitud del seu treball. Va escriure amb un llenguatge on barrejava els fets ordenats cronolgicament i la narraci, on sovint interrompia una histria per anunciar l elecci d un nou cnsol, per tal com era aix que els romans comptaven els anys. Livi afirmava que la manca de dades histriques abans del saqueig de Roma pels gals el 387 aC fu la seua tasca ms difcil abans d aquesta data.

L estil de Livi era potic i arcaic, a l inrevs que el de Csar i Cicer. A ms, sovint escrivia des del punt del vista dels vencedors, per tal d accentuar les virtuts dels romans en la conquesta d Itlia i el Mediterrani. En consonncia amb les seues tendncies potiques, fu pocs esforos per distingir entre realitat i ficci. Encara que plagi nombrosos autors anteriors, esperava que les llions morals del passat serviren per a l avan de la societat romana del seu temps. 

Ab Urbe Condita estava format originalment per 142 llibres, dels quals sols n han sobreviscut 35: de l 1 al 10 i del 21 al 45, amb algunes llacunes en els llibres del 40 al 45. Altres autors abreujaren el llibre de Livi en l Antiguitat en un Eptome, que no s ms que una mena de resum dels 142 llibres de Ab Urbe Condita. De l Eptome noms sobrevisqueren alguns llibres (1, 37-40 i 48-55), per al seu torn en l Antiguitat havien estat abreujats  en Periochae, que s una simple llista de continguts, per que sobreviuen ntegrament (llevat de dos). Grcies als periochae tenim idea dels temes que Livi tractava en 140 dels seus 142 llibres. 

En el Periochae 55 apareix una cita que permet identificar amb molta exactitud la data de naixena de la ciutat romana de Valncia o Valentia:

D. IUNIUS BRUTUS CONSUL IN HISPANIA IS QUI SUB VIRIATHO MILITAVERANT AGROS ET OPPIDUM DEDIT QUOD VOCATUM EST VALENTIA

Que vol dir:

Sent cnsol a Hispnia Dcim Juni Brut, als (soldats) que havien lluitat en temps de Viriat els don camps i una ciutat fortificada anomenada Valentia. 

Com que Dcim Juni Brut fou cnsol a Hispnia cap al 616 Ab Urbe condita (des de la fundaci de Roma, que hom creu que fou el 753 aC), es pot calcular amb molt poc marge d'error que la ciutat fou fundada el 138 aC, que a ms coincideix amb el perode immediatament posterior a la mort de Viriat.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27226" title="Territori de Primrie" nonfiltered="1426" processed="1424" dbindex="11511">

El territori de Primrie (en rus                 , Primorski Krai, o          , Primrie) s un subjecte federal del sud-est de Rssia. Primrie vol dir 'litoral' en rus, per tant de vegades es coneix com el territori del Litoral. Est situat a l'extrem meridional de Sibria i limita amb Corea del Nord al sud-oest, amb la Repblica Popular de la Xina a l'oest, amb el territori de Khabrovsk al nord i amb el mar del Jap a l'est i al sud, que el separa de l'illa japonesa de Hokkaido. 

La capital s Vladivostok, i les ciutats principals, tamb amb ms de 100.000 habitants, sn Nakhodka i Ussurisk. 

La major part del territori s muntanyosa, i gaireb el 80% s coberta de boscos. La mxima altitud s el mont Anik (1.933 m), que pertany a la serralada Sikhote Aln, que s'estn per gaireb tot el territori. El riu principal s l'Ussuri, afluent de l'Amur, que assenyala la frontera amb la Xina, i compartit amb aquest pas hi ha tamb l'extens llac Khanka.

L'economia del territori s de les ms prsperes de l'Extrem Orient rus, i la ms important en termes absoluts. El sector principal s l'alimentari (derivats de la pesca), seguit de la construcci de maquinria per al sector pesquer i navilier. Tamb s destacable el sector de la defensa (vaixells i avions de guerra) i els materials per a la construcci. La indstria de la fusta tamb t una gran importncia, igual que la producci de carb i l'agricultura (arrs, llet, ous, verdures...). s el major centre financer i de comer exterior de l'Extrem Orient rus, i t bones comunicacions (Vladivostok s la terminal oriental del Ferrocarril Transsiberi).


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27227" title="Montesa" nonfiltered="1427" processed="1425" dbindex="11512">


Montesa s un municipi de la comarca valenciana de La Costera.

Limita amb l'Alcdia de Crespins, Canals, Xtiva i Vallada (a la mateixa comarca), i amb Aielo de Malferit i Enguera (a la Vall d'Albaida i Canal de Navarrs respectivament).

 Geografia .
Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu forma una ampla vall recorreguda pel riu Cnyoles en direcci sud-oest nord-est i limitat en la seva part septentrional per una ramificaci de la serra d'nguera. Les alineacions muntanyenques sn de naturalesa cretciques, mentre que el fons de la vall, amb una altitud mitja de 249 m. es troba ocupat per molasses miocniques.

 Histria .
Vestigis d'un assentament iber en la partida de la Canyada i una lpida funerria romana sn els antecedents poblacionals ms antics que s'hi ha trobat; en poca musulmana fou un important castell que, rere la caiguda del de Xtiva, en 1244, oblig el rei conqueridor a pactar, en 1248, la permuta dels pobles de Montesa i Vallada i a deixar com a Cadi al Califa Ab Ya Far Yahyo; all es van mantenir els musulmans fins la revolta de 1277 en qu foren definitivament derrotats per Pere III el Gran (1240-1285) i venuts com esclaus; al Cadi se'l va atorgar un salconduit per que abandons el regne; Alfons I el Franc (1256-1291) va donar carta pobla el 1289 per a 150 vens, juntament amb Vallada; rere la desaparici de l'orde del Temple, en 1312, Jaume II (1267-1327) encet els trmits per a la creaci d'una nova orde aportant la Vila Reial de Montesa com a seu; el 1319, una vegada constituda l'orde de Montesa, el rei va donar-la el terme per que hi edifiqus el seu centre religis; en 1706 tropes angloportugueses assetjaren la vila, que s'havia decantat pel borb; en la nova distribuci poltica del regne, Montesa fou cap d'una de les Governacions; el 23 de mar el 2 d'abril de 1748 sengles terratrmols destruren el monestir i el castell i obligaren els frares a traslladar-se a Valncia, on fundaren el monestir del Temple; en 1835 l'extinci del senyorius despull l'orde de les seues possessions a Montesa, que passaren a mans particulars.

 Demografia .

 Economia .

 Administraci .

 Monuments .
 Castell de Montesa. La histria del qual s la histria del poble. Est declarat Monument Nacional des de 1929. S'assegura que en la seua poca d'esplendor el seu pati d'armes podia albergar 2000 soldats. El terratrmol de 1748 i l'aband l'han deixat en estat runs encara que sn visibles la Sala Capitular , l'esglsia, el claustre i altres dependncies. Romanalles seues hi ha en el Museu Parroquial, i en el Palau de la Generalitat , on es conserva la porta de les cambres del Mestre de l'orde.
 Casa Abadia. Segle XVI. Important faana de pedra.
 Casa de la Vila. Segle XVII.
 Esglsia de la Mare de Du de l'Assumpci. Construda entre 1693 i 1702 sobre una ms antiga. Conserva interessants pintures i un retaule d'estil gtic.
 Museu Parroquial. Ubicat en un edifici del XVI amb restes del castell i interessants obres d'art sacre.
 Ermita de la Santa Creu. Segle XVI.
 Ermita de Sant Sebasti. Segle XVI, per molt reformada per la qual cosa la seua fesomia no s'assembla gens a l'original.
 Ermita del Calvari. Segle XVIII.

 Festes i celebracions .
Celebra les seves festes patronals al Santssim Crist del Calvari, a la Relquia de Santa Espina i a la Mare de Du del Castell. El principal dia, el de la Mare de Du del Castell, sempre recau en el primer diumenge de setembre i, a partir d'aquest dia, s'organitzen totes les festes. Normalment comencen a la fi d'agost i principis de setembre.

A ms des de l'any 1982 se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. Les festes de moros i cristians se celebren la setmana del 9 d'octubre, commemorant la conquesta de Jaume I.

 Vegeu tamb .
 Castell de Montesa;
 Orde de Montesa;
 Vall de Montesa;
 Terratrmol del 1748;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Montesa;
 Museu Parroquial de Montesa;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27229" title="Gneu Pompeu Magne" nonfiltered="1428" processed="1426" dbindex="11513">


Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus), fill del afamat general Gneu Pompeu Estrab, fou un militar i home d'estat rom.

 Primers anys .

Va nixer a Roma el 30 de setembre de l'any 106 aC. El seu pare era un home molt ric del nord d'Itlia, al Pic. La seva famlia no formava part de les antigues famlies que van dominar la poltica romana. Malgrat aix el seu pare va promocionar mitjanant el tradicional cursus honorum essent qestor al 104 aC, pretor al 92 aC, i cnsol al 89 aC. A l'edat de 17 anys Pompeu ja estava completament implicat en els assumptes poltics i militars del seu pare des del 89 aC. El seu pare va morir als conflictes entre Gai Mari i Luci Corneli Sulla, deixant al seu fill el control dels seus assumptes i la seva fortuna. Pompeu va estar present a la batalla de Porta Collina, i poc desprs la seva casa a Roma fou saquejada pels populars i no va poder apareixer en public fins la mort de Mari el 86 aC. Acusat de participar en el saqueig d'Asculum fet pel seu pare, fou absolt desprs de casar-se amb Antstia, la filla del president del tribunal.

 Pompeu a l'ombra de Sulla .

El 84 aC va donar suport a Sulla i als aristcrats o optimats i se'n va anar al Pic on va aixecar tropes aprofitant certa popularitat i les grans extensions de terra que possea; va reunir tres legions (83 aC) i va derrotar a l'exrcit popular de Marc Brut; els populars es van retirar del Pic i Pompeu s unir a les forces de Sulla i encara que fou proscrit pel senat els soldats li van romandre lleials. Sulla el va saludar com imperator amb noms 23 anys i sense haver exercit cap ofici pblic.

El 82 aC va derrotar els llegats de Carb, Marci i Carrines i Sulla va acabar proclamat dictador. Per assegurar-se el suport de Pompeu el va fer casar a la seva fillastre Emlia (filla de la seva dona Ceclia Metella i del seu primer marit Emili Escaure); per fer aquesta boda van caler dos divorcis: Pompeu de la seva dona Antstia; i Emlia del seu segon marit Mani Glabri (del que estava embarassada); Emlia va morir poc desprs al part.

 Campanya de Siclia i frica .

Com que el partit popular encara resistia en algunes parts de l'Imperi, Pompeu fou enviat contra els reductes populars; primer a Siclia; tan aviat com Pompeu va desembarcar, Carb va fugir cap a l'frica i es va voler refugiar a Egipte per fou capturat i portat encadenat a Lilibea on fou executat; tamb altres populars foren executats. Pompeu no va poder evitar l'execuci dels proscrits per va tractar suaument a les ciutats que s'havien declarat pels populars.

El 81 aC va deixar Siclia i va passar a frica per oposar-se a Gneu Domici Aenobarb, el gendre de Luci Corneli Cinna, que tenia el suport de Hiarbes de Numdia. Pompeu el va derrotar i es diu que de l'exrcit popular de vint mil homes noms tres mil va sobreviure. Domici Aenobarb va fugir i en pocs mesos Pompeu va reduir tota Numdia; Hierbes fou fet presoner i executat i el tron donat a Hiempsal II. A diferencia del que era costum, Pompeu no va saquejar la provncia i es va limitar a recollir lleons i elefants, i a final d'any va tornar a Roma; fou rebut pel mateix Sulla que li va donar una corona i el nom de Felix (Afortunat) i de Magnus, que va portar en endavant i va deixar com herncia als seus fills. Era extraordinari que un simple eques obtingus aquestos honors sense ni ser tant sols senador, per Sulla va considerar ms prudent donar-li el triomf (setembre del 81 aC). Per aquestos xits es li va donar els sobrenoms de Felix (Afortunat) i Magnus (Gran).

 Reacci popular .

El 79 aC Pompeu va facilitar l'accs de Marc Emili Lpid al consolat contra els desitjos de Sulla; per Lpid fou escollit i encara va tenir ms vot que el seu collega Catul, que tenia el suport de Sulla. Aquest va advertir a Pompeu de qu estava reforant un futur rival (cosa que efectivament va ser aix, ja que Lpid, com a cnsol, l'any 78 aC, va tractar d'eliminar la constituci de Sulla). Pompeu va romandre lleial a l'aristocrcia el que va salvar aquesta corrent.

El 77 aC Lpid fou enviat pel senat a la seva provncia de Gllia Cisalpina, va agafar les seves forces reunides a Etrria  i va marxar contra Roma, per als murs d'aquesta ciutat fou derrotat per Pompeu i per Catul, i va haver de fugir cap a Etrria on Catul el va perseguir. Pompeu es va dirigir a la Gllia Cisalpina on Marc Brut dirigia un exrcit partidari de Lpid.

Quan Pompeu es va acostar, Brut es va tancar darrera els murs de Mutina, i es va defensar un cert temps fins que es va haver de rendir a canvi de salvar la vida. Pompeu li va donar garanties per a les 24 hores el va fer matar a Rhegium (la ciutat a la vora del riu Po) on s'havia retirat; tamb va fer matar a Corneli Escipi Emili fill de Lpid, al que va fer presoner a Alba, a Ligria. Lpid va fugir per mar d'Etrria cap a Sardenya on va morir poc desprs i Itlia va quedar pacificada.

 La guerra a Hispnia .

Llavors el senat va demanar a Pompeu de llicenciar el seu exrcit, per amb diverses excuses va eludir aquesta orde. Esperava obtenir el comandament de la guerra contra Sertori a Hispnia que repetidament estava derrotant a Metel Pius. L'augment de poder de Sertori va decidir finalment al senat a donar  a Pompeu el comandament que reclamava amb ttol de procnsol. 

En 40 dies va fer els preparatius i va sortir d'Itlia amb 30.000 homes a peu i 1000 cavallers (comenament del 76 aC).
Pel cami va construir una via militar als Alps Cotis. Va desembarcar al sud i va avanar per la costa, sense trobar gaire resistncia. La ciutat de Lauron, prop de Valncia, es va declarar al seu favor, per de sobte es va presentar Sertori i el va fer recular. Lauron va caure en mans de Sertori i fou incendiada. 

Pompeu va passar el hivern a la Citerior al nord de l'Ebre i al comenament del 75 aC va creuar l'Ebre cap al sud on eren Herenni i Perpenna, llegats de Sertori, als que va derrotar prop de Valncia, i va buscar el combat amb Sertori, que avanava des de l'oest, perqu no volia compartir la gloria amb Metel que encara era a Hispnia; Sertori, tanmateix, volia lluitar abans de la uni dels dos exrcits romans. La batalla es va lliurar a la vora del Sucro (Xquer) i no va tenir un guanyador clar; l'ala dreta de Pompeu (dirigida per aquest) fou posada en fuita, per l'ala esquerra sota Luci Afrani, va vncer a l'ala dreta de Sertori. L'arribada de Metel al dia segent va obligar a Sertori a retirar-se.

L'exrcit rom unit va patir llavors la manca de provisions. Els romans es van haver de separar i Sertori va atacar a Pompeu i el va derrotar per aquesta derrota fou compensada per la victria de Metel sobre Perpenna. Finalment Pompeu es va retirar per passar el hivern al pas del vacceus, i va demanar subministraments de menjar i homes al senat. Dos legions i menjar li foren enviats a proposta de Luci Licini Luculle, que tenia por que una tornada de Pompeu a Itlia li prengus el comandament de la guerra contra Mitridates VI Eupator.

De les campanyes del 74 aC, 73 aC i 72 aC hi ha molt poca informaci, per sembla que el bndol de Sertori va perdre fora, per potser haguera recuperat l'iniciativa si no hagus estat assassinat per Perpenna el 72 aC. Perpenna va succeir a Sertori per fou derrotat a la primera batalla, els seus principals oficials van morir i el mateix fou fet presoner. 

Li va oferir a Pompeu l'entrega dels papers de Sertori amb les cartes de molts notables romans en algunes de les quals s'oferia a Sertori el poder si anava a Itlia i derogava la constituci de Sulla, per Pompeu va actuar aqu com un "prncep" i va refusar els documents (que va cremar) i va fer executar a Perpenna.

Desprs d'aix la guerra es va acabar aviat. Les ciutats que restaven aixecades foren sotmeses i al hivern d'aquell any quasi tota Hispnia estava dominada per Pompeu. Algunes ciutats que s'havien destacat en el suport a Roma van rebre la ciutadania i entre els individuals que van rebre aquesta distinci hi havia Luci Corneli Balb. Metel ja havia tornat a Itlia i la gloria de la victria final fou per Pompeu. Ara convenia la seva presencia a Itlia que estava en part en poder d'Esprtac.

 Tornada a Itlia, guerra dels esclaus .

El 71 aC Pompeu va tornar a Roma. Cras tenia la direcci de la guerra contra el gladiador i volia acabar la lluita abans de la tornada de Pompeu i va derrotar decisivament a Esprtac en una batalla a Lucama en la que el cap rebel va morir. Per Pompeu va aturar per casualitat a un grup de 600 rebels que fugien i els va aniquilar  i aix va poder dir "Cras haur derrotat a l'enemic per jo he extirpat la guerra d'arrel". Aix reclamava afegir als seus honors d'Hispnia la culminaci de la guerra dels esclaus. 

Cras es va ressentir d'aquesta injustcia per va mantenir el seu paper perqu volia obtenir el consolat i li calia el suport de Pompeu, ara dol de les masses. Pompeu mateix es va presentar candidat al consolat (tot i que per llei no podia ser elegit ja que havia estat absent de Roma, no havia arribat a l'edat legal i no havia passat per les magistratures inferiors). Per compensar es va declarar a favor de la restauraci del poder dels tribuns, abolit per Sulla (el crrec va subsistir per buit de contingut), i el senat va acceptar l'excepci per la seva candidatura i el restabliment dels tribuns. Fou elegit cnsol junt amb Cras al que va recomanar al poble com a collega. El 31 de desembre del 71 aC va celebrar el seu triomf a Hispnia i al dia segent va entrar en l'ofici de cnsol.

 Primer consolat .

El restabliment del tribunat, aprovat amb poca oposici, el va allunyar del partit aristocrtic. En el seu mandat va abolir altres lleis de Sulla, com la que va treure al senat el dret exclusiu a jutjar als cavallers (establerta per Sulla) i a proposta de Luci Aureli Cotta (i inspiraci de Pompeu) el dret a jutjar cavallers va passar al senat, cavallers  i tribuns eraris. Juli Csar va donar suport a aquestes lleis mentre el partit aristocrtic s'hi oposava.

 La guerra contra els pirates .

El 69 aC i 68 aC va romandre a Roma ja que no va voler acceptar cap provncia com a procnsol. En aquest temps van comenar a preocupar les pirates que infectaven la mar Mediterrnia, que fins i tot havien fets incursions a la vora de Roma. Les comunicacions entre Roma i les provncies havien esdevingut perilloses. La manca de subministraments a Roma exigia mesures extraordinries que el poble estava disposat a donar. 

Al comenament del 67 aC el trib Aule Gabini, un home de la seva confiana, va proposar una llei que demanava elegir un home de rang consular amb  plens poder per tres anys fer la guerra als pirates a tota la mar Mediterrnia i a 80 km endins de les costes, amb una flota de 200 vaixells i 5 llegats del senat. La proposta no anomenava a Pompeu per el partit aristocrtic donava per fet que era ell qui seria elegit i temien que podria obstaculitzar el govern de les provncies governades per aristcrates que, com era normal, saquejaven per enriquir-se. 

El partit aristocrtic es va oposar a la llei i, al senat, noms Juli Csar li va donar suport. L'aristocrcia dirigida per Gai Pis, va obligar a Gabini a fugir del senat; Gabini va reunir al poble, va assaltar el senat i el va ocupar; el mateix Gabini va haver de salvar a Pis de la mort a mans de les turbes. La llei es va sotmetre altre cop a votaci al final del dia; Quint Catul i Quint Hortensi van parlar en contra intilment; llavors el trib Luci Trebelli, guanyat a la causa pels aristcrates, va vetar la llei i no se'l va poder convncer de canviar; Gabini va proposar la seva destituci als comicis tribunats i quan 17 de les 35 tribus havien votat per deposar al trib va acceptar per fi retirar el seu veto. Finalment doncs la llei fou aprovada designant a Pompeu per assolir el comandament.

Les condicions encara foren millors: se li van donar 500 vaixells, 120000 mariners i soldats, 5000 cavallers, 24 llegats i els diners necessaris. Aquell mateix dia els preus dels aliments a Roma van baixar perqu el poble esperava que Pompeu restabliria la seguretat en les comunicacions martimes.

A la primavera del 67 aC tot estava preparat. Va repartir els seus llegats per la Mediterrnia i ell mateix va restar al centra de la mar amb el cos principal; progressivament va empnyer als pirates cap a Orient i en 40 dies la part occidental de la mar Mediterrnia va quedar neta. Va passar per Brundusium en direcci a Cilcia on els pirates s'havien reunit; va passar per Atenes, on fou honorat, va combatre a les mars orientals; el seu tracte hum als presoners va fer que molt pirates es rendissin. 

El nucli principal de pirates es va refugiar a les muntanyes del Taure, on van deixar els bens i les famlies, i van anar a la costa a combatre; Pompeu va arribar al promontori de Coracaesium a Cilcia on es va lliurar la batalla decisiva, en la que els pirates foren derrotats i es van refugiar a la ciutat que poc desprs es va rendir, aix com les fortaleses en el seu poder. 20.000 pirates van caure en mans de Pompeu, i foren establerts a diverses ciutats per impedir que recuperessin els seus hbits de vida; diverses ciutats de Cilcia i especialment Soli (reanomenada Pompeipolis), van rebre a aquestos pirates; els mes perillosos foren enviats a Dime a Calbria o a algunes ciutats de Calabria. La segona part de la guerra havia durat 49 dies. 

Era l'estiu per Pompeu no va tornar immediatament a Roma i va ocupar la resta del 67 aC i el comenament del 66 aC visitant les ciutats de Cilcia i Pamflia i arranjant els governs de les diverses ciutats. 

 El conflicte de Creta .

En aquest temps va rebre ambaixadors de Creta que li van oferir la submissi de les ciutats de Creta que resistien, ja que esperaven millor tracte de Pompeu que de  Quint Cecili Metel Crtic, que havia conquerit la major part de l'illa; Pompeu esperava  arrabassar a Metel el seu crdit en la conquesta. 

Pompeu va enviar als seus llegats (encapalats per Luci Octavi i desprs per Corneli Sisenna) a rebre la submissi. Metel va ignorar a Pompeu i va seguir conquerint ciutats mentre els cretencs augmentaven la resistncia encoratjats pels llegats de Pompeu. Metel va conquerir Eleuthera i Luppa i en aquesta darrera Octavi fou fet presoner i alliberat (amb repulsi) per Metel (Sisenna mentre havia mort).

Octavi va usar les tropes dels dos llegats en combatre a Metel al costat dels cretencs, per les tropes es van retirar de l'illa per alguna ra que no s'ha arribat a conixer i Octavi es va refugiar amb Arist a Hieraptyna, d'on va fugir al arribar Metel, abandonat als cretencs a la seva sort. Finalment Lastenes de Creta i Panares van fer submissi a Metel i la guerra es va acabar.

 Guerra contra Mitridates .

Ara Pompeu volia obtenir el comandament de la guerra contra Mitridates VI Eupator, que desprs de ser derrotat per Luci Licini Luculle tornava a estar en possessi dels seus dominis i el final de la guerra semblava lluny. El poble demanava donar poders a Pompeu que havia derrotat en tant poc temps als pirates. 

Al comenament del 66 aC el trib Gai Manili va presentar una rogatio per donar a Pompeu el comandament de la guerra amb poders illimitats i ttol de procnsol de tota sia Menor i Armnia sense perdre el de les costes e illes de la Mediterrnia. La proposta fou aprovada amb l'oposici d'Hortensi i Catul del partit aristocrtic. Fins i tot Cicer li va donar suport.

Pompeu va creuar les muntanyes del Taure i va rebre el comandament de l'exrcit de Luculle al que va tractar fora malament. Mitridates havia obtingut algunes victries per la desorganitzaci dels romans, per el seu poder ja havia estat minat per Luculle. Pompeu, que disposava de molts ms grans mitjans que Luculle, podia acabar la guerra en pocs temps. 

Va planificar les accions acuradament: primer va fer un tractat amb Fraates III de Prtia, va expulsar als armenis cap al seu pas i va collocar la flota a diversos punts de la costa de l'sia Menor per impedir les comunicacions de Mitridates; llavors, al capdavant de l'exrcit va envair el Regne del Pont; Mitridates va demanar la pau per Pompeu va imposar condicions inacceptables, i Mitridates amb el seu exrcit de 30000 homes es va retirar cap a Armnia, fins que fou atacat a la Petita Armnia per Pompeu que li va imposar la batalla.

Derrotat el rei del Pont, va fugir amb pocs cavallers cap a la fortalesa fronterera de Synorium a tocar d'Armnia on va poder reunir noves forces; per com que Tigranes II d'Armnia li va refusar l'entrada al seu regne (sospitava que fomentava les intrigues del seu fill per assolir el tron) Mitridates va haver de fugir a travs de la Clquida cap al Regne del Bsfor Cimmeri governat pel seu fill, on va arribar el 65 aC.

 Campanya d'Armnia .

Pompeu va decidir no perseguir al rei derrotat i va atacar a Tigranes II d'Armnia. Va fundar Nicpolis a la Petita Armnia al lloc de la victria sobre Mitridates i va entrar a Armnia sense oposici. El jove Tigranes, fill revoltat del rei armeni, se li va unir i les ciutats es van sotmetre als romans a mesura que avanaven. Quan els romans s'acostaven a Artaxata, l'exrcit va abandonar a Tigranes II, que es va haver de sotmetre; es va entrevistar amb Pompeu que el va reconixer com a rei i li va demanar un tribut moderat. Les seves possessions de Sria, Fencia, Cilcia, Galcia i Capadcia, part de les quals ja havien estat conquerides per Luculle, foren formalment cedides a Roma o a regnes aliats. Sofene i Gordiene foren donades al seu fill Tigranes com a regne independent per davant el descontentament del prncep per aquest arranjament i les amenaces llenades, fou deposat i empresonat (i carregat de cadenes va participar al triomf de Pompeu).

 Campanya del Caucas . 

Llavors va enviar a Luci Afrani amb part de l'exrcit a la zona entre l'Eufrates i l'Araxes, i amb la resta es va dirigir al nord, perseguint a Mitridates; com que ja era avanat l'any no va poder arribar ms enll del riu Cyrus (Kur) on va passar el hivern; les legions foren distribudes en tres divisions; el rei d'Albnia del Caucas, Oroeses,  que era a la vora, va veure l'oportunitat d'atacar als invasors, per quan va creuar el riu fou fcilment derrotat per Pompeu i va haver de demanar la pau, que li fou concedida a canvi de deixar passar a l'exrcit rom. Els romans van passar el hivern a la zona.

El 65 aC Pompeu va comenar la marxa cap al nord perseguint a Mitridates i es van enfrontar amb els ibers del Caucas, que vivien entre els albanesos del Caucas (a l'est)  i els colquis (a l'oest). Els va derrotar i els va obligar a demanar la pau. 

Els romans van arribar fins a la desembocadura del riu Fasis (que desaiguava a l' Eux) i all va trobar la flota del seu llegat Servili, que el va informar de qu Mitridates ja havia arribat al Bsfor Cimmeri i que per arribar a aquest pas havia de creuar les poc accessibles muntanyes del Caucas, plenes de molts pobles guerrers i salvatges.

Pompeu va considerar que la lluita amb aquestes tribus li reportaria molt poca gloria i era ms  prudent retornar al sud cap al Cyrus (Kur) que va creuar, i desprs va arribar a l'Araxes; all els albanesos del Caucas havien aixecat un nou exercit i tornaven a buscar l'enfrontament amb els romans; els albanesos foren altre cop derrotats sense problemes, i el rei es va haver de declarar client rom.

Pompeu va meditar avanar al sud cap a Sria o cap a Mesopotmia, per ja l'any era massa avanat i va decidir marxar cap a la costa de l'Eux, a Amisos. All va passar el hivern i va rebre a nombroses ambaixades com la del rei de Elymais, la del rei de Mdia Atropatene i altres estats menors orientals que buscaven el seu favor.  La reina Estratonice del Pont, la muller principal de Mitridates, va rendir una de les principals fortaleses del Pont de l que tenia el comandament, amb els tresors i documents privats del rei. El Pont fou declarat provncia romana sense esperar la formaci d'una comissi de l'estat. La flota romana va establir un bloqueig al regne del Bsfor.

 Campanya de Sria .

A la primavera del 64 aC Pompeu va sortir del Pont cap a Sria. Va passar per Zela, on uns anys abans els romans havien patit una greu derrota amb set mil baixes, i va recollir les restes dels romans al camp de batalla que va enterrar amb tots els honors. 

A la seva arribada a Sria va deposar a Antoc XIII Asitic, que tenia el tron per concessi e Luculle desprs de la derrota de Tigranes II d'Armnia, i va declarar a Sria provncia romana. Els petits reis menors de l'entorn de Sria van haver d'acceptar ser clients de Roma. Durant tot l'any Pompeu va estar ocupat en l'arranjament dels afers a Sria.

 Campanya de Palestina .

El 63 aC Pompeu va avanar ms al sud per dominar Fencia, Celesria i Palestina. En aquest darrer pas hi havia un enfrontament entre Hirc II i Aristbul II de Judea, fills  d'Aristbul I de Judea mort vers el 105 aC. Pompeu va donar suport a Hirc, i Aristbul finalment es va rendir quan els romans es van acostar a Jerusalem. 

Per els jueus no van seguir al seu rei i es van tancar al temple per resistir; finalment la fortalesa fou ocupada desprs de tres mesos de setge i Pompeu fou la primera persona exceptuat els grans sacerdots, que va poder entrar a les dependencies sagrades del temple; va restaurar a Hirc com a gran sacerdot amb el govern a les seves mans per reconeixen la sobirania romana per mig d'un tribut anyal. Aristbul II va quedar presoner.

Pompeu era a Judea quan va rebre noticies de la mort de Mitridates VI Eupator al Bsfor. Pompeu va enviar les tropes de retorn al Pont , per passar el hivern. 

 Arranjament d'sia Menor .

Desrps de restaurar a Ariobarzanes II al regne de Capadcia, el 62 aC va reconixer com a rei del Bsfor a  Farnaces II, fill de Mitridates, a Deiotarus I com a tetrarca de Galcia (al que va donar nous territoris com a premi pel seu suport).

Finalment es va disposar a tornar a Roma on va arribar avanat l'any 62 aC. La seva tornada era temuda: els aristcrates per si volia agafar la direcci del partit; els populars per veure que feria contra els catalinaris; i en general pel temor de qu agafs el poder suprem com havia fet Sulla. Per Pompeu va calmar aquest temors llicenciant al seu exrcit just desprs de desembarcar; el seu cam cap a Roma des de Brundusium fou recorregut en triomf. 

 Tornada a Roma .

Abans d'entrar a Roma va romandre uns mesos a la rodalia informant-se dels estats dels afers i entrevistant-se amb molts romans influents. Finalment va fer la seva entrada a Roma el 61 aC quan tenia 45 anys, i va gaudir per tercera vegada dels honors del triomf, celebracions que van durar dos dies; a la llista de les seves victries es deia que havia conquerit mil fortaleses, nou-centes ciutats, vuit-cents vaixells, que havia fundat 39 ciutats noves i havia apujat els ingressos romans de 50 milions a 85 milions aportant al tresor 20000 talents a ms dels 16000 distributs entre les seves tropes a Efes; al triomf van desfilar 324 reis, prnceps i generals fets presoners o deixats com hostatges; als presoners els va perdonar la vida i els va alliberar excepte a Aristbul II i a Tigranes fill de Tigranes II, que podien provocar conflictes si eren alliberats i arribaven a tornar als seus pasos.

Les seves victries militars no es corresponien a la seva preeminncia poltica, on el geni de Juli Csar havia deixat a Pompeu com a segon personatge de l'estat. Pompeu no volia passar al partit popular, que havia guanyat molta influncia i que tenia el suport ms o menys obert de Csar, i tamb dubtava en donar suport als aristcrates. 

 Primer triumvirat .

Per garantir que els seus actes a sia i el repartiment de terres al seus veterans serien ratificats pel senat, va fer elegir cnsol a Luci Afrani que va exercir l'any 60 aC junt amb Quint Cecili Metel Celer; per Afrani no va respondre a les seves expectatives i no va donar suport a les mesures que convenien a Pompeu. Aquest volia com fos complir amb les promeses als seus veterans i als regnes clients de l'sia, i no va tenir ms remei que aliar-se a Csar per obtenir la ratificaci de la seva actuaci a sia i les terres pels seus veterans; a canvi Pompeu va prometre a Csar el suport en altres mesures que convenien a aquest; Csar va obtenir la reconciliaci de Pompeu i Luci Licini Cras, al que necessitaven per la seva riquesa e influencia,  i es va formar el primer triumvirat. Aquest triumvirat parava els peus als aristcrates.

El 59 aC Csar fou cnsol i amb el suport de Pompeu i Cras va poder portar a terme totes les mesures que volia com la llei agrria que repartia les terres de la Campnia (que foren donades als veterans de Pompeu) i els actes de Pompeu a sia foren ratificats. Per reforar l'aliana Csar va donar la ma de la seva filla Jlia a Pompeu que es va divorciar de la seva dona Mcia.

Al comenament del 58 aC Gabini i Pis van entrar en ofici com a cnsols i Csar se'n va anar a la seva provncia de la Gllia. Pompeu es va retirar amb la seva dona Jlia a la seva villa d'Albanum prop de Roma i quasi be no va prendre part als afers poltics. 

Va esperar la runa de Cicer a mans de Publi Clodi Pulcre, que va aconseguit enviar a l'orador al desterrament. Clodi va alliberar a Tigranes, el fill de Tigranes II d'Armnia i va ridiculitzar a Pompeu davant el poble; en un conflicte amb el cnsol Gabini, home de Pompeu, el cnsol fou ferit pels homes de Clodi, i encara que es va intentar un arranjament les coses van restar tenses. 

Clodi va provar de matar a Pompeu per mitja d'un dels seus esclaus, i Pompeu es va tancar a casa seva, i Clodi va posar una gurdia per vigilar dirigida pel seu llibert Damis; quan el pretor Fulvi va provar d'alliberar Pompeu, fou rebutjat.

 Superintendncia del mercat del gra .

En revenja Pompeu va donar suport a la proposta de retorn de Cicer (57 aC) i aquest va retornar a Roma el setembre del 57 aC. En agrament Cicer va proposar donar a Pompeu la superintendncia dels mercats de gra de Roma per cinc anys (a causa de la manca de gra havien esclatat disturbis), proposta que fou aprovada i Pompeu fou nomenat prefecte de l'annona per cinc anys.

Amb aquest crrec va anar a Siclia i va enviar llegats a altres provncies per assegurar el subministrament de gra, cosa que va fer baixar els preus. 

Un altre conflicte fou la restauraci de Ptolemeu XII Auletes d'Egipte que discutia el senat; se suposava que Pompeu volia ser enviat a Egipte amb un exrcit i per evitar el nomenament es va recrrer als llibres sibillins, interpretats en el sentit de qu prohibien l's de la fora en aquest cas.

Des de Siclia Pompeu va retornar a Roma el 56 aC i va usar la seva influncia per aconseguir que el darrer cnsol Lntul Espinter, que havia rebut el proconsolat a Cilcia, pogus restaurar a Ptolemeu. En aquell any Publi Clodi Pulcre era edil curul, i va acusar a Tit Anni Papi Mil (febrer del 56 aC) per al seu torn fou atacat pel trib Gai Cat que l'acusava de traci contra Cicer, per no fou escoltat pel senat; aix va enfurismar a Pompeu que va parlar d'una conspiraci contra la seva vida i va denunciar a Cras com l'autor demanant mesures per garantir la seva seguretat. Aix Pompeu va perdre la confiana de tots els partits: el senat el temia i el poble l'abandonava per donar suport a Clodi i no tenia ms remei que reforar l'aliana amb Juli Csar que estava triomfant a la Gllia.

Csar va tornar a Itlia, i a Lucca va aconseguir la reconciliaci entre Pompeu i Cras, amb un acord secret pel qual els dos serien cnsols l'any segent obtenint desprs provncies i exercits, i, a canvi, el govern de Csar a la Gllia  fou prorrogat per cinc anys (abril del 56 aC).

Llavors Pompeu va anar a Sardenya i a frica per assegurar el subministrament de gra, amb el que esperava guanyar novament el suport popular. 

 Segon consolat .

L'elecci dels dos cnsols no es va presentar fcil, car Luci Domici Aenobarb amb suport de Gai Cat i l'aristocrcia, s'hi va oposar, i el cnsol Lntul Marcell va decidir utilitzar qualsevol mitj per impedir-ho; en veure impossible la seva elecci, Pompeu i Cras van donar suport al veto als comicis que van fer els tribuns Noni Sufenes i Gai Cat (els comicis es van posposar al comenament del 55 aC). 

Per imposar la seva elecci el 55 aC, Pompeu i Cras van haver de recrrer a bandes armades, que van netejar el Camp de Mart d'adversaris, i finalment van aconseguir ser elegits.

Aix doncs el 55 aC Cras i Pompeu foren cnsols per segona vegada; a travs del trib Gai Treboni van presentar dos lleis; una que donava les provncies d'Hispnia (Citerior i Ulterior) a Pompeu i Sria a Cras; i una segona llei que prorrogava el govern de Juli Csar a la Gllia (nominalment el perode anava de 1 de gener del 53 aC quan acabava el primer perode, al 31 de desembre del 49 aC).

Per guanyar suports Pompeu va completar el teatre de Roma que tenia lloc per 40.000 espectadors; era del tipus del de Mitilene i es trobava al Camp de Mart; va organitzar uns magnfics jocs i exhibicions, entre les quals l'actuaci de l'actor Esop (que va actuar per darrera vegada), concursos gimnstics, combats de gladiadors, i lluites contra feres amb 500 lleons  i 80 elefants a l'arena; algun rinoceront fou exhibit per primer cop. 

Tot i aix no va recuperar la seva popularitat i el reclutament de forces a la Cisalpina  i Itlia per ser enviades a Hispnia sota el comandament dels seus llegats Luci Afrani i Marc Petreu, va provocar descontentament; Pompeu no va anar a Hispnia i va restar a la vora de Roma. Pompeu esperava obtenir la dictadura i li calia fer-se necessari, mentre Csar no parava d'incrementar el seu poder amb les conquestes a Gllia i Britnia, i ja s'endevinava que els dos homes s'havien de disputar el poder suprem.

 Pompeu aconsegeuix el poder com a cnsol nic  .

La mort de la seva dona Jlia, filla de Csar, va trencar els llaos familiars entre els dos homes. La mort de Cras a Carres el 53 aC va apartar de la cursa pel poder al nic home que hi podia participar a ms de Pompeu i Csar. 

En aquest temps Pompeu va encoratjar els desordres civils esperant que el senat el cridaria a restablir la pau i ordre, i li donaria la dictadura. A causa dels disturbis el 54 aC no es van poder fer comicis per elegir cnsols i els cnsols del 53 aC, Domici Calv i Valeri Mesalla no van entrar en el crrec fins a mitjans del 53 aC.

Tit Anni Papi Mil era candidat al consolat i Publi Clodi Pulcre a la pretoria i cadascun disposava de bandes armades que s'enfrontaven diriament als carrers; la confusi va arribar al mxim el 20 de gener del 52 aC quan homes de Mil van matar a Publi Clodi. 

El senat no va tenir ms remei que cridar a Pompeu que el 25 de febrer fou designat cnsol nic, amb l'encrrec de reunir tropes per restablir l'ordre i posar fi a les activitat de Mil i els seus mirmidons. Pompeu va imposar una llei que castigava la violncia i el suborn a les eleccions; Mil fou encausat i va haver de marxar a l'exili; altres foren condemnats i la pau va retornar.

El 1 d'agost Pompeu va agafar com a collega al seu sogre Metel Escipi, amb la filla del qual, Cornlia, s'havia casat desprs de la mort de Jlia. 

 L'enfrontament amb Juli Csar .

Una mica desprs es van fer comicis per elegir els cnsols el 51 aC; per obligar al retorn de Csar,  Pompeu i Metel van reactivar una antiga llei que prohibia ser candidat per cap crrec pblic estant absent, per obligar a Csar a resignar el comandament i tornar a Roma. Per Csar, que ja esperava aix, va allegar que ell n'estava exceptuat d'aquesta norma, i Pompeu, que no estava preparat per un trencament obert, va haver d'acceptar la continuaci del comandament per va obtenir un senatusconsultum que li prorrogava el seu comandament a Hispnia per cinc anys i establia tamb que els que obtinguessin el consolat en endavant no podrien obtenir una provncia fins passats cinc anys (clusula dirigida clarament contra Csar). 

El 51 aC Pompeu es va reconciliar amb els aristcrates que el va reconixer com el seu cap natural. 

El 50 aC la lluita entre Csar i Pompeu va arribar al seu punt lgid: Pompeu va demanar a Csar que renuncis a la seva provncia i ans a Roma com a ciutad privat per optar al consolat, per Csar no volia anar a Roma on Pompeu disposava d'un exrcit i l'haguera tingut a les seves mans. Per contra Csar va proposar resignar el seu crrec i llicenciar a l'exrcit si Pompeu feia el mateix, proposta que fou rebutjada; a partir d'aqu la guerra era inevitable. 

Csar havia acabat la conquesta de la Gllia i tenia la confiana dels seus veterans; amb les riqueses amassades a la Gllia Csar podia comprar moltes voluntats a Roma, com el cnsol Emili Paule o el trib Curi, fins llavors partidaris de Pompeu i que van canviar de bndol. Pompeu per la seva part no va fer cap preparatiu ja que estava segur que Csar no gosaria intentar un cop d'estat, i si ho feia pensava que les seves tropes l'abandonarien i que milers de persones d'arreu s'allistarien sota l'estendard de Pompeu. Aquell any 50 aC Pompeu va patir una seriosa malaltia a Npols i moltes ciutats van oferir sacrificis per la recuperaci de la seva salut i aix el va refermar en la creena de la seva popularitat.

 La guerra civil .

Al comenament del 49 aC el senat va decretar que Csar havia de llicenciar el seu exrcit i si no ho feia seria declarat enemic de l'estat; dos tribuns que van vetar la resoluci foren eliminats i van haver de fugir al campament de Csar. Aquest ja no s'ho va pensar ms, i al capdavant de les seves forces va creuar el riu Rubic que separava la Gllia d'Itlia, i va avanar cap a Roma. Arreu era rebut amb entusiasme; les ciutats li obrien les portes i els soldats de l'aristocrcia es passaven al seu bndol.

Pompeu se'n va adonar que no podia defensar Roma i va fugir amb els senadors i dirigents aristcrates cap a Cpua, i desprs cap a Brundusium. Csar l'empaitava i el 8 de mar ja era davant els murs de Brundusium i Pompeu es va embarcar el dia 15 de mar cap a Grcia.

Com que Csar no tenia vaixells no el va poder seguir, aix que va decidir anar a Hispnia on va derrotar els llegats de Pompeu i es va assegurar el domini de les dues provncies el mateix 49 aC.

El gener del 48 aC Csar va arribar a Grcia on Pompeu havia reunit un fort exrcit. Tenia el suport de la part oriental de l'Imperi, on havia obtingut les seves glories; la superioritat pompeiana en cavalleria li va permetre tallar els subministraments a les forces de Csar; la flota de Pompeu impedia el pas de vaixells des de Itlia, i la cavalleria sobre el terreny. Desprs d'una victria a Dyrrachium, els pompeians estaven segurs de la victria, ja que tenien superiorat en homes i material. 

Pompeu volia evitar una batalla decisiva i minar la moral de les forces de Csar, per el seu estat major l'urgia a combatre. Finalment la batalla decisiva es va lliurar a la plana de Farslia a Tesslia el 9 d'agost del 48 aC i Csar va obtenir una victria completa.

Desprs del combat Pompeu ja no va intentar reorganitzar les seves forces, que encara eren moltes, i ho va donar tot per perdut; es va embarcar amb algun amics a la boca del riu Peneu i va sortir del pas cap a Lesbos, on es va reunir amb la seva dona Cornlia que era a l'illa, i desprs va seguir cap a Pamflia on se li van unir alguns vaixells i senadors. 

 Mort de Pompeu .

Se li va aconsellar buscar refugi a Egipte on el rei Ptolemeu XIII Filoptor (de 13 anys) estava unit a Pompeu per llaos d'amistat o clientelisme (del seu pare), i Pompeu ho va fer. Va arribar prop de la costa egpcia amb dos mil soldats i nombrosos vaixells; per a Egipte no governava el rei sin els ministres Pot (Pothinus,  un eunuc), Teodot de Quios i Aquilles, que temien una venjana e Csar si rebien a Pompeu, o una venjana d'aquest si no el rebien, i van decidir que el millor era eliminar a Pompeu. 

Aix van enviar un petit bot per recollir a Pompeu i tres servidors al seu vaixell, mentre la resta de l'expedici restava als vaixells esperant a veure a quins acords podia arribar Pompeu amb el rei egipci, el qual esperava a Pompeu a la costa; tant bon punt Pompeu va sortir del bot per posar peu a terra, fou atacat per darrera per Septimi que havia estat un dels seus centurions i ara servia a Egipte; la resta el va atacar per davant; Pompeu es va protegir la cara amb la toga per no va intentar resistir; aix va morir el 20 de setembre del 48 aC, just un dia abans de complir els 58 anys; el cap fou tallat i enviat a Csar,  i el cos fou recuperat pel seu llibert Filip que l'acompanyava. Csar va perseguir als assassins i els va fer matar.

 Famlia .

Es va casar cinc vegades amb Antstia, Emlia, Mcia, Jlia i Cornlia, i va deixar dos fills: Gneu Pompeu Magne el Jove i Sext Pompeu Magne (anomenat tamb Sext Pompeu Pius per l'amor al seu pare difunt) i una fila de nom Pompeia. Per la genealogia complerta vegeu Gens Pompeia.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27230" title="Gai Sallusti Crisp" nonfiltered="1429" processed="1427" dbindex="11514">
Gai Sallusti Crisp (en llat Gaius Sallustius Crispus) fou un historiador rom que va escriure l'obra titulada "Histria Romana". 

Era nascut a Amiternum (Sabinia) l'any 86 aC en el si d'una famlia plebea. Es creu que va ser qestor l'any 59 aC i trib popular el 52 aC, poca de les lluites entre els partits liderats respectivament per Clodi i Mil. Sallusti va figurar en el bndol dels demaggics i va ser enemic de Cicer. Quan l'any 50 aC va triomfar Pompeu, Sallusti va ser eliminat de la llista de senadors i se'l va acusar de relacions adulterines amb Fausta (filla de Sila i dona de Mil), per ms tard va recobrar el seu rang senatorial desprs del triomf de Juli Csar, i va ser nomenat pretor (47 aC). 

Es va traslladar amb Csar a frica on va collaborar en la victria sobre els Pompeians, i desprs va ser nomenat governador de Numdia, crrec en el que va cometre grans abusos, i va arrunar al pas, tornant a Roma amb riqueses immenses, construint-se un magnific palau al Quirinal dotat de notables jardins (Horti Sallustiani). Les queixes dels nmides van ser desestimades per Csar, per Sallusti ja no va obtenir nous crrecs poltics i es va dedicar a escriure diverses obres de les quals sol coneixem la ja citada Histria Romana (Historiarum Libri Quinque), una histria romana del 78 aC al 66 aC i les titulades Bellum Catilinarium sive de conjuratione Catilinae (sobre la conspiraci de Catilina) i Jugurtha seu Bellum Jugurthinum (sobre la guerra de Jugurta). Se li atribueixen dues Epistolae de Re Publica ordinanda, cartes dirigides a Csar durant la campanya a Hispnia (49 aC) .

Alguns historiadors romans consideraven que imitava l'estil de Tucdides, amb llenguatge concs i intelligent, explicant molt amb molta brevetat. Es creu que els materials per les seves obres foren recopilats per Atteu Filleg.

Enllaos externs.

Vegeu edici de la traducci catalana medieval del Iugurtha (el Bellum Iugurthinum). Es tracta d'un text annim i sense data, conservat als primers 53 folis del manuscrit 355 de la Biblioteca de Catalunya. Disponible en lnia a la Biblioteca electrnica del NARPAN;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27231" title="Novetl" nonfiltered="1430" processed="1428" dbindex="11515">

Novetl (amb la denominaci bilinge oficial Novetl/Novel) s un xicotet municipi de la comarca de La Costera al Pas Valenci.

Limita amb la Granja de la Costera, Annauir (pedania de Xtiva), Torrella i Valls.

 Geografia .
El seu terme municipal est prcticament englobat dintre del de Xtiva, excepte per la seva banda oest. En la muntanya predominen els materials Cretacis, mentre que al costat del ja del riu Cnyoles trobem sediments quaternaris sobre els quals es desenvolupa l'agricultura. La poblaci est situada en terreny pla, en la ribera del riu. A ms en la serra Vernissa, als peus de la qual creix la poblaci, hi ha abundant caa, esport que practiquen els habitants del poble.

 Histria .
Desprs de l'ocupaci cristiana els Tallada, cavallers catalans establerts a Xtiva, compraren una propietat agrcola a un moro nomenat Albisinia; a poc a poc es va anar construint en dit lloc un nucli de cases, naixent d'aquesta manera el lloc de Novetl, poblat per mudjars; el 1534 es va erigir una rectoria de moriscs per desmembrar-se de Xtiva; el 1527 comptava amb 20 famlies morisques i el 1602 amb 38; desprs de l'expulsi dels moriscs, el 1609, s repoblada per diversos vens de Xtiva, malgrat la qual cosa el 1646 encara no abastava les trenta famlies; el terratrmol del 1748, el mateix que va afonar el castell de Montesa, dany seriosament l'esglsia parroquial.

 Demografia .

 Economia .
La seva principal riquesa econmica radica en el cultiu dels tarongers. La indstria, a pesar de contar amb una fundici de metalls i amb magatzems de taronja, no est prou desenvolupada com per a exercir com reactiu en el creixement demogrfic.

 Monuments .
 Esglsia del Rosari. De planta de creu llatina i amb cpula.
 Palau de Tallada. Antic palau de la famlia Tallada ara en estat de restauraci.
 Safareig. Antic safareig ara en dess, destaca un mosaic del Crist del Perd, patr de la localitat. Lamentablement ara es troba en estat gaireb runs.

 Festes i celebracions .
Celebra la seva Festes patronals a la Verge del Rosari, a la Divina Aurora i al Crist del Perd l'ultimo dilluns d'agost i els dos dies segents. Al costat de les festivitats religioses se celebren festivitats ms populars com sn la festa de les paelles, la festa de l'escuma o una discomovil.

A ms el poble celebra una Setmana cultural a l'octubre, amb actes com el Passeig de la Senyera el dia 9 (Festivitat del Pas Valenci), campionats d'atletisme, un mercat medieval i altra festa de les paelles.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Novetl;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27232" title="Rotgl i Corber" nonfiltered="1431" processed="1429" dbindex="11516">

Rotgl i Corber s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de la Costera.

Limita amb la Granja de la Costera, Xtiva, Llanera de Ranes, la Llosa de Ranes, Valls (a la mateixa comarca), i amb Sellent (a la comarca de la Ribera Alta).

 Geografia .
El terme municipal de Rotgl i Corbera, es localitza en la part nord-est de la Comarca de la Costera. Situat en les estribacions de la Serra Grossa, dintre de la vall del riu Cnyoles (vall de Montesa) i al seu marge esquerra.

El relleu s bastant uniforme encara que destaquen alguns turons de 200 m d'altitud amb tipogrfica en general de llomes. Destaque els alts de Vista Bella, Carraposa i Serreta, sent aquesta ltima amb 250 m d'altitud, el punt ms alt del terme. Recorren la superfcie del terme els barrancs de Cuas, Font Canya i Carnissers.

Cap a l'est, la topografia s ms suau, amb una morfologia gaireb plana, amb pendents uniformes. El terme de Rotgl i Corbera est en el lmit de la zona d'horta de la comarca de La Costera, acabant cap al nord i l'oest amb una topografia ms accidentada.

El mitj climtic s tpicament mediterrani. La seva estaci plujosa s tardor.

La seva superfcie improductiva est poblada per una vegetaci arbustiva amb absncia d'arbrat.

 Histria .
Quant a Rotgl (anomenat antigament L'Alcdia Blanca) cal dir que el 1520 va sofrir un saqueig a mans dels agermanats de Xtiva; el 1535 s'erig en rectoria de moriscs i se separ de Xtiva; desprs de l'expulsi, en Joan Rotgl Sanz atorg carta pobla a 31 pobladors cristians, el 26 de juny de 1611. Pel que respecta a Corber, tamb estava poblat per moriscs (30 famlies el 1572); desprs de l'expulsi s repoblat pel seu senyor, en Francesc Bellvs, qui atorg carta pobla el 12 de juliol del 1611 a 26 famlies cristianes; el 1813 s'hi va produir un enfrontament armat entre soldats napolenics i espanyols, en els quals aquests se'n portaren la pitjor part; en 1684 l 'esglsia es va segregar de la de Xtiva. En 1854 ambds municipis es fusionaren donant lloc a l'actual.

 Demografia .


 Economia .
Econmicament compta amb una agricultura mixta de sec: vinya, olivera, prunera i ametler; i de reguiu: taronger, albercoquer, hortalisses i dacsa. Hi ha bestiar vaqu i granjes d'aus.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia dels Sants Joans.
 Ermita de la Verge dels Socors.
 Museu del Tabac. Inaugurat en 2007. Installat en un edifici de forma pentagonal format per cinc naus que replegaven el tabac de cinc comarques. En 1982 va paralitzar la seua activitat i va ser comprat per l'ajuntament en 2004.

 Festes i celebracions .
Celebra les seves Festes patronals principalment la primera setmana del mes de setembre. Tamb disposa d'altres activitats festives la segona setmana de setembre.

Tamb disposa de diversos actes culturals com cavalcades de reis al gener, carnestoltes al febrer, el Porrat de Torrent juntament amb les falles al mar i foguera de Sant Joan al juny.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Rotgl i Corber;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27234" title="Torrella" nonfiltered="1432" processed="1430" dbindex="11517">

Torrella s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de la Costera.

Limita amb Canals, Cerd, la Granja de la Costera, Xtiva, Llanera de Ranes, Novetl i Valls.
 
 Geografia .
El seu terme s de redudes proporcions i el relleu s gaireb pla i noms mereixen ser destacats la Lloma Vella i el barranc de la Foia.

El sl s calcari en les zones ms elevades, i sedimentari quaternari en les parts ms profundes.

El clima s de tipus mediterrani.

 Histria .
Poblaci documentada en poca islmica que rere de la conquesta cristiana pass a dependre de Xtiva. Els seus primers senyors van ser el Llansol i desprs, segons consta en el Llibre de Repartiment, Petrus Torrelles, qui va donar topnim a la poblaci. El 1609 tenia 28 famlies i era el seu senyor mossn Torrella . El 1611, juntament amb altres pobles propers, mantingu un plet amb la ciutat de Xtiva per que els obligaven a satisfer uns tributs sobre la carn i, com no pagaven, els expropiaven bns de llurs cases. Obtingu la independncia de Xtiva a les primeries del XIX.

 Demografia .

 Economia .
La seva economia s bsicament agrria. La superfcie conreada est dedicada en regadiu a tarongers i hortalisses i dintre del sec es troben vinyers, ametllers i garroferes.

La comercialitzaci de les taronges constitux la principal i gaireb nica font d'ingressos per als habitants de Torrella.
 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Nostra senyora dels ngels s un edifici del segle XIII, construt desprs del terratrmol del 1748 que va assolar la comarca. El temple s una construcci tpica d'estil neoclssic amb planta rectangular i una sola nau central rodejada de 6 capelletes. Tamb disposa de dos altars dedicats a Sant Vicent Ferrer i al Santssim Crist de la Fe, aix com un petit museu parroquial.
 Portal de l'Horta.
 Portal del Cementeri Vell.
 Pouet de Sant Vicent.
 Font de la Gastronomia.
 Calvari.

 Llocs d'inters .
 La Serreta, amb una extensi de 4.550 m, aquest indret est composat principalment de plantes aromtiques, garrofers, pins, carrasques i algun tipus de bardissa prpia de la zona. A ms de tota la riquesa natural, est enclavat en un punt immillorable per a gaudir d'unes magnfiques vistes, les quals abracen tota la vall de Xtiva i els seus voltants.
 El Museu Etnolgic Municipal de Torrella va ser creat l'any 1981 on es recrea les vivendes tpiques del poble.

 Festes i celebracions .
 Festes Patronals. Celebra les seves festes patronals a l'abril en honor al Santssim Crist del Calvari,la Verge dels ngels i Sant Vicent Ferrer.
 Verge dels ngels. 2 d'agost.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Torrella;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27241" title="Vallada" nonfiltered="1433" processed="1431" dbindex="11518">

Vallada s un municipi de la comarca valenciana de La Costera.

Limita amb Moixent i Montesa (a la mateixa comarca), amb Aielo de Malferit i Ontinyent (a la Vall d'Albaida) i amb Enguera (a la comarca de la Canal de Navarrs).

 Geografia .
El relleu el configura fonamentalment el riu Cnyoles i la seva vall oberta en direcci SO-NE, seguint la direcci marcada per la Serra Grossa, que flanqueja la vall per la part meridional amb orientaci prebtica i la Serra d'nguera, situada en la part septentrional, ltima baula del poders masss cretaci del Caroig.

El clima s entre mediterrani i continental, amb temperatures mitges que oscillen entre els 8 del mes de gener i els 24 del mes d'agost, i amb una mitjana de precipitacions anuals d'aproximadament 439 m.

 Histria .
Les deixalles prehistriques i romanes trobades al poble sn de poca entitat aix com les musulmanes en poca dels quals fou una alqueria del terme del castell de Montesa. La primera documentaci sobre el lloc s de 1244 i fa referncia a la cessi dels castells de Vallada i de Montesa per part de l'alcaid de Xtiva a Jaume I (1208-1276). La seua poblaci musulmana es va mantenir rere la conquesta fins l'poca de Pere III el Gran (1240-1285), i fou poblada en nom del rei Alfons III (1265-1291) amb 120 famlies de cristians el 16 d'octubre del 1289, juntament amb Montesa. El 1319 fou donada per Jaume II (1267-1327) a l'orde de Montesa, en el qual senyoriu es va mantenir fins el segle XIX. El 14 de setembre de 1547 el mestre de l'orde, Pere Llus Galcer de Borja, va convertir-la en vila independent i separada de Montesa. El trnsit dels contendents en la guerra de Successi es va reflectir en un empobriment de les arques municipals. En 1748 la comarca va sofrir un terratrmol que oblig els valladins a buscar refugi fora de la poblaci.

 Demografia .

 Economia .
La principal activitat econmica s la indstria de mobles de ratan, bamb, pi, etc. Amb una mplia oferta de tot tipus de mobiliari per a interior i exteriors, amb disseny i amb alternatives per a completar la decoraci i moblat de qualsevol habitatge.

 Administraci .

 Monuments .
 Castell de Vallada. De vital importncia per als musulmans fou destrut durant la Reconquesta i es troba en estat de runa absoluta.
 Esglsia de Sant Bartomeu. En l'any 1564 el mestre picapedrer Domingo de Gamieta comenaria la construcci de l'actual temple parroquial; que desprs de diverses fases constructives seria culminat definitivament desprs de l'edificaci de la Capella en la segona meitat a de el segle XVIII.
 Ermita de Sant Sebasti. L'actual ermita que substituiria a una anterior, ja documentada en el segle XVI, i derrocada al voltant de 40 anys desprs d'iniciat el segle XVIII, quedaria acabada en l'any 1746.
 Capella del Div Jutge. De 1748. Seria edificada desprs del terratrmol d'aquell any, en el lloc que durant molts mesos va estar protegit el Santssim en improvisada capella, davant el temor de l'enfonsament del temple parroquial.
 Ermita del Santssim Crist del Mont Calvari. Segle XVIII.
 Casa de la Por. Actual Casa de Cultura.
 Escultura del Pare Presentat. De 1980.
 Museu Arqueolgic Municipal.

 Llocs d'inters .
 Tnel del sumidor. La columna vertebral d'aquesta zona d'inters natural estaria formada per l'eix hidrogrfic: Brolladors, Tnel del Sumidor i Font de la Saraella. Aquest eix possibilita l'aparici d'una morfologia subterrnia molt pintoresca. Tant els Brolladors com la Font de la Saraella sn dues cavitats petites que actualment han estat colmatades o han sofert despreniments i apareixen, sobretot aquesta ltima, com simple font. Altre aspecte important s la qualitat de les aiges, que passen de ser dolces a salades. Aquest tnel transcorre per materials del Keuper. El Tnel del Sumidor s la cavitat ms important del mn en desnivellis crstics i presenta un desnivell provisional de 205 m., en un recorregut d'aproximadament 1.300 m., el que la converteix en la cavitat ms profunda del mn de les desenvolupades en guixos. L'entrada al tnel es troba en una petita depressi en la capalera del barranc del Peny, al costat de la prpia llera. L'entrada divideix el tnel en dues parts, una aiges dalt i altra aiges baix. El recorregut del riu aigualeixes dalt s d'uns 500 m i riu avall al voltant de 800 m.

 Festes i celebracions .
 Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dilluns segent al Dilluns de Pasqua.
 Moros i Cristians. De dijous a diumenge de la segona setmana de setembre. Destaquen els vestits, el colorit, la llum i la msica del seu principal acte, la desfilada.
 Festes Patronals. Se celebren en honor a Sant Bartomeu, Santssim Crist del Calvari i Verge de Grcia durant els dies 18 al 28 d'agost.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Vallada;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27244" title="Valls" nonfiltered="1434" processed="1432" dbindex="11519">


Valls s un municipi de la Costera, al Pas Valenci.

Limita amb Canals, Cerd, la Granja de la Costera, Xtiva, Llanera de Ranes, Novetl, Rotgl i Corber i Torrella.

 Geografia .
El relleu tot just presenta accidents geogrfics d'inters. Per la seva meitat meridional i oriental passa el riu Cnyoles, els arrossegaments del qual han dipositat potents sediments quaternaris molt frtils per al cultiu.

El clima s de tipus mediterrani.

 Histria .
Alqueria d'origen musulm en qu va plantar el seu campament durant els anys 1243 i 1244 Jaume I (1208-1276) i des d'on organitzava les seues incursions per aquestes contrades. Incorporada al regne cristi en aquelles dates, no existeix, per, document alg fins el morabat de 1421 en qu ja apareix citat com a Valls. Desert rere l'expulsi dels moriscs hagu de ser repoblat, amb carta pobla de 16 de juliol de 1611, per Bernat San, amb cristians procedents de Xtiva i s'aprofit l'avinentesa per deslligar la seua parrquia de la de Cerd, massa allunyada. En temps d'Escolano (1560-1619) el senyoriu pertanyia a Maties San. Al segle XIX obt municipi independent i es lleva de sobre el senyoriu dels San, els quals, per, no es desvinculen del poble. L'absncia d'indstria i una agricultura minifundista ha marcat el gradual retrocs de la poblaci, que emigra cap a la vena Xtiva.

 Demografia .

 Economia .
L'economia s agrcola amb els cultius propis d'aquestes terres on  comena l'horta i acaba el sec  (Raimon (Xtiva, 1940), Jo vinc d'un silenci ), olivera, garrofera, ctrics i dacsa.

 Monuments .
L'esglsia de Sant Joan, del segle XVII i el Palau, casalot d'origen medieval perfectament restaurat, sn els nics edificis dignes d'esment.

 Festes i celebracions .
Celebra les seves Festes patronals a partir del 24 de juny, en honor a Sant Joan Baptista.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27252" title="Provncia de Sakhaln" nonfiltered="1435" processed="1433" dbindex="11520">

La provncia de Sakhaln (en rus                      , transliterat Sakhalnskaia blast) s un subjecte federal de Rssia.

La provncia inclou l'illa de Sakhaln i les illes Kurils, a l'est, entre la pennsula de Kamtxatka i l'illa japonesa de Hokkaido. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27253" title="Llista de municipis del Pas Valenci" nonfiltered="1436" processed="1434" dbindex="11521">


--------------


Significat de cada camp de dades:

 Catal: Topnim en catal.;
 Castell: Topnim en castell.;
 Oficial: Topnim oficial segons la Conselleria de Justcia i Admons. Pbliques de la Generalitat Valenciana.;
 Pob: Nombre d'habitants, segons padr d'1 de gener de 2004 del Instuto Nacional de Estadstica d'Espanya.;
 Ext: Superfcie de l'rea del municipi en kms.2, segons el Instituto Nacional de Estadstica (INE), "Renovacin del Padrn Municipal de Habitantes a 1 de Mayo de 1996. Nomenclator de las Ciudades, Villas, Lugares, Aldeas y dems Entidades de Poblacin con especificacin de sus Ncleos: Alicante, Castelln y Valencia".;
 Den: Nombre d'habitants per cada km.2 del municipi (densitat). Es calcula amb la divisi Pob/Ext.;
 CoorLon: Possici geogrfica per coordenada de longintud. En graus, minuts, i segons, amb el meridi de Greenwich com a referncia. Dades de l'any 1988, segons l'Institut Valenci d'Estadstica. No es disposa d'informaci dels municipis creats amb posterioritat.;
 CoorLat: Possici geogrfica per coordenada de latitud. En graus, minuts, i segonsEn graus, minuts, i segons, amb el meridi de Greenwich com a referncia. Dades de l'any 1988, segons l'Institut Valenci d'Estadstica. No es disposa d'informaci dels municipis creats amb posterioritat.;
 Alt: Altitud mxima del nucli urb ms important. En metres. Dades de 1996 segons l'Institut Valenci d'Estadstica.;
 Ent: Nombre d'entitats de poblaci. Dades de 1998 segons l'Institut Valenci d'Estadstica.;
 PL: Predomini lingstic. Castell (C) o Valenci (V). Segons la Llei d's i Ensenyament del Valenci 4/1983 del 23 de noveembre de 1983.;
 Comarca: Comarca a la qual pertany. Dades de la Conselleria de Justcia i Admons. Pbliques de la Generalitat Valenciana.;
 PartJud: Partit judicial al qual pertany. Dades de la Conselleria de Justcia i Admons. Pbliques de la Generalitat Valenciana.;
 Regi: Regi valenciana natural al qual pertany.;
 Prv: Divisi provincial espanyola al qual pertany.;



 Enllaos relacionats .

 Comarques del Pas Valenci;
 Municipis del Pas Valenci;
 Llista de municipis d'Alacant;
 Llista de municipis de Castell;
 Llista de municipis de Valncia;
 Llista d'antics municipis del Pas Valenci;
 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27258" title="Anjou" nonfiltered="1437" processed="1435" dbindex="11523">


Anjou (Frana), regi de Frana;
Dinastia d'Anjou, dinastia;
Comtat d'Anjou, comtat feudal;
Ducat d'Anjou, ducat;
Anj  - Ciutat del Jap.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27259" title="Ingelger" nonfiltered="1438" processed="1436" dbindex="11524">
Ingelger fou comte d'Anjou del 877 al 909.

El seu pare Tertul va morir el 877 i Ingelger el va succeir. Per la seva mare Peronella estava emparentat a Hug l'Abat, duc de Nustria, i principal personatge del regne de Frana. 

Va rebre el vescomtat d'Orleans i desprs la prefectura militar de Tours. 

Va emparentar amb els senyors de Buzancais i la seva dona li va portar en dot algunes terres (Chtillon-sur-Indre i una part del territori d'Amboise).

El 879 el rei li va concedir la part oriental de l'Anjou a l'est de Mayenna (l'oest pertanyia al comte Lambert de Nantes per la regi va ser conquerida pels bretons).

Va morir el 888 i el va succeir el seu fill Folc I el Roig.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27261" title="Folc I el Roig" nonfiltered="1439" processed="1437" dbindex="11525">
Folc I el Roig era fill del vescomte d'Anjou, Ingelger, al que va succeir el 888.

La seva dona era Roscilla, filla de Garnier senyor de Loches. El senyoriu de Loches havia estat confiat al avi de Roscilla, Adalard, el 840, com a plaa forta contra el normands, i Adalard era nebot del senescal Adalard comte de Tours, i primer personatge del regne en temps de Carles el Calb, i la famlia era molt influent (se ls coneixia com els Lambertides). Roscilla li va aportar en dot Loches, La Haye i Villentrois i drets sobre la regi de Nantes.

El 898 el rei li va donar el vescomtat d'Angers (on va succeir al vescomte Hardrad) i la part occidental del Anjou. 

El 905 At II, germ d'Hardrad, antic vescomte d'Angers, va rebre el vescomtat de Tours per aquest vescomtat va passar a Tibaud el vell de Blois el 908. El 907 va morir el sobir bret Alan, i Folc, segurament pels drets de la seva dona, fou reconegut com a comte de Nantes, el principal de la marca de Bretanya, que el 919 va tornar a ser conquerit pels bretons (Alan Barba torta, que desprs es casar amb una filla de Folc I) per a canvi Folc va rebre el vescomtat d'Angers. 

El 929 va rebre el ttol de comte d'Anjou i abat laic de Saint Aubin i de Saint Lezin (dignitats heretades dels Lambertides). Poc desprs el seu fill i hereu Ingelger (II) va morir en combat contra els normands.

El 937 va emparentar amb el comte d'Amiens, Vexin i Valois, Gauthier, que es va casar amb la seva filla Adelaida, amb el que es va aliar per combatre els normands. El seu fill Guiu va rebre el bisbat-comtat de Soissons. Per el duc de Normandia Guillem es va casar amb Leudegarda de Vermandois i aix va obrir un flanc.

Va morir el 942 i el va succeir el seu fill Folc II el bo













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27262" title="Folc II el Bo" nonfiltered="1440" processed="1438" dbindex="11526">
Folc II el Bo fou comte d'Anjou. Va succeir al seu pare Folc I el Roig.

Estava casat amb Gerberga, filla del vescomte Ratburnus I de Vienne i nta del vescomte Berill I de Vienne, casat amb una filla de Bos I, comte de Provena.

El 952 es va morir Alan Barba torta, comte de Nantes, i llavors Tibau de Blois es va casar amb Leudegarda de Vermandois, vdua de Guillem de Normandia, per el duc normand Ricard, que era fill de Guillem per no de Leudegarda, odiava a la seva madrastra i Tibau va haver de buscar aliats contra els normands, i va convncer a Folc II de casar-se en segones noces (Gerberga havia mort el 853) amb la vdua i segona dona d'Alan Barba torta, germana de Tibau, el que implicava la regncia del comtat de Nantes amb Mauges, Herbauges i Tiffauge (conquerides per Alan al comte de Poitou), i a canvi Folc li cedia a Tibau el senyoriu de Saumur (Tibaud de Blois fou nomenat tamb vescomte de Tours i el 958 comte de Tours).

Folc va tenir sort i el comte de Nantes, Drog (que devia ser el seu nt) va ser assassinat i Folc es va fer l'amo del comtat on va designar com a comte a Hoel, un bastard d'Alan. Desprs Folc es va apoderar de Meron, al sud del Loire, que pertanyia al comte de Poitiers (o Poitou). 

Va morir el 960 i el va succeir el seu fill gran Jofr I Grisegonelle 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27264" title="Folc III Nerra" nonfiltered="1441" processed="1439" dbindex="11527">

Folc III Nerra fou el fill i succesor de Jofr I Grisegonelle al comtat d'Anjou.

El 988 un atac del seu cunyat  Conan de Rennes a Angers va fracassar i a l'aventura van morir dos fills de Conan.

El 991 Blois va conquerir Melun (de Vendme) gracies a la traci del seu castell i Folc que era gendre del comte de Vendme el va ajudar a recuperar-lo junt a forces del rei. Per desprs de retirar-se les forces reials el comte Eudes de Blois va cridar als seus vassalls (el vescomte de Chateaudun, el senyor de Saumur, i el senyor de Saint Aignan) i va atacar Folc, que va aconseguir la victria en una batalla complicada (en la que fou fet presoner) i desprs an a assetjar Tours que va ocupar, i Eudes va haver de demanar la treva.

El 992 va lluitar altra cop amb Conan de Rennes que va intentar conquerir Nantes  per fou rebutjat pel comte local i per Folc a la batalla de Conquereux  i Conan va morir a la lluita i el Mauges fou annexionat a Anjou.

El 996 va morir Eudes de Blois i el va succeir el seu fill Eudes II que va obtenir (per el matrimoni de la seva mare Berta de Borgonya amb el rei Robert el piets) l'aliana del rei de Frana, que el va ajudar a reconquerir Tours. 

Vidu el 999 es va tornar a casar. Va peregrinar a Terra Santa cap el 1006-1007 i mentre era fora alguns senyors fidels al comte de Blois van atacar els seus dominis aix que al tornar va fer atacar Blois per Lisoie de Bazouges i Sulpici de Buzancais.

El 1014-1015 va fer el segon peregrinatge. El 1016 Blois va iniciar la guerra i es va lliurar batalla a Pontlevoy que va decantar-se per Folc i va seguir una treva d'algun temps mes tard trencada.

El 1026, en mig de nous  conflictes amb Blois, Folc va conquerir Saumur. El 1034 va fer el tercer peregrinatge i al tornar va entrar en guerra amb el seu fill Godfred Martell comte de Vendme i que tenia presa per rebre el comtat d'Anjou. La guerra va durar fins el 1039 i Folc va guanyar. Al mateix any 1039 va reconquerir Montbauzon, ocupat per Blois i va conquerir Chinon.

Va morir el 12 de juny del 940 quant tornava a peregrinar a Terra Santa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27265" title="Jofr I Grisegonelle" nonfiltered="1442" processed="1440" dbindex="11528">
Jofr I Grisegonelle fou comte d'Anjou del 942 al 960 succeint al seu pare Folc II el bo com a comte d'Anjou

Per reconciliar-se amb el comte de Blois es va casar amb Adelaida de Vermandois, germana de Leutgarda (dona de Tibau de Blois) per mes tard (978) es va casar en segones noces amb Adelaida de Chalons, viuda del comte Lambert de Chalons i neta del comte Giselbert de Chalons.

Va conquerir Rochefort sur Loire, Craon i Chateau-Gontier

Va fer reconixer la feudalitat envers Anjou dels comtes de Nantes i dels vescomtes de Thouars i va tenir bones relacions amb els vescomtes de Mans i amb els de Orleans. Al est era aliat del senyor de Bazouges, Hug de Lavardin (origen dels senyors d'Amboise; el castell d'Amboise pertanyia al comte) i al oest del senyor de Preuilly. Cap el sud els comtats de Chalons, Le Puy en Velay, Forez i Gavald pertanyien a familiars, i era aliat dels comtes de Perigord i de la Marche. 

El 965 el vescomte de Rennes, Eon, va rebre terres al Anjou per assegurar-se n l'aliana (Rennes estava sota influencia de Blois) i el 971 va estendre l'aliana amb el nou comte Conan de Rennes que es va casar amb la seva filla Ermengarda (rennes era un tradicional enemic del comte de Nantes, vassall d'Anjou). 

A la regi del Gatinais el 966 el comte va afermar el seu domini de Chateau Landon i va estrnyer l'aliana amb el vescomte Aubri d'Orleans. El fill de Gauthier I de Vexin, Valois i Amiens va portar el nom de Guiu en honor de Guiu d'Anjou, germ de Jofr (aquest fill va rebre el comtat del Gatinais del seu pare). 

Cap el sur va guerrejar amb el duc d'Aquitnia des el 970 i va vncer a la batalla de Rochers, amb el que va adquirir per conquesta Loudun i Mirabeau, per finalment se n va reconixer per elles vassall de Guillem Bra de ferro de Poitou (duc d'Aquitnia) solucionant el conflicte, i mantenint l'estreta aliana amb el vescomtat de Thouars on era vescomte Aimeric II, i desprs amb el seu fill i successor Heribert I, i el fill d'aquest Aimeric III. 

El 973 Renau, de la famlia comtal, fou nomenat bisbe d'Angers. El vescomtat d'Angers va ser confiat el 976 a Renau, pare del bisbe d'Angers.

El  el seu germ Guiu va ser nomenat comte bisbe de Puy-en-Velay, territori que connectava el Gavald i Forez governats pel comte Esteve, casat amb Adelaida, germana de Jofr. Al any segent, pel seu matrimoni, va exercir el poder al comtat de Chalons, on la seva segona dona era regent. 

El conflicte amb Blois va tenir diverses etapes per des que cap el 950 Tibau de Blois fou nomenat vescomte de Tours, i el 958 comte de Tours i el seu home de confiana Ardu bisbe de Tours, i posseint Saumur que li havia cedit Anjou, Blois es convertia en l'amo de tota la vall del riu Loire des Saumur a Blois (menys Amboise) i de la vall de la Vienne,  des l' Ile Bouchard a Chinon i Candes, ja prop del Anjou, per no va esclatar fins a la mort de Tibau el 977. El successor Eudes I es va aliar amb el rei Lotari que li va facilitar l'accs al Vermandois. Jofr es va aliar amb Buchard de Vendme i als seus fidels aliats els senyors de Buzancais (Archambaud i Herv),  Preuilly i Amboise (Sulpici). Jofr es va aliar amb el vescomte Joscel, successor de Eon a Rennes el que li va permetre assegurar la connexi entre l'Anjou i Amboise que quedava casi isolat per dominis dependents de Blois. En quant al Maine va ajudar als vescomtes del Maine (especialment el vescomte Ral, que va acompanyar al comte des el 967) i als seus parents els senyor de Belleme (la germana de Ives de Belleme estava casada amb Ral de Mans). 

Els normands van conquerir Nantes i el comte Hoel, fins llavors fidel de Jofr, es va declarar feudatari de Normandia, i va comenar a guerrejar contra Conan de Rennes el qual va guanyar la guerra el 981, per el successor de Hoel, Guerec va demanar ajuda a Jofr i es va declarar altre cop feudatari seu, i Conan, que estava molt vinculat al comte de Blois per llaos feudals, es va trobar al camp advers. Jofr va derrotar a Conan a la batalla de Conquereuil el 982. Dos anys desprs Guerec de Nantes es va presentar al rei de Frana i es va reconixer feudatari directe del rei, per quant tornava fou fer presoner per Jofr i va haver-se de retractar el 985 cedint Champtoceaux, essent llavors alliberat. Guerec es va fer conferir feudalment el territoris de Herbauges, Tiffauge i Mauges pel comte de Poitou, en virtut de la concessi feta el 941 a Alan de Bretanya (en la seva condici de comte de Nantes). 

A partir del 983 el rei Lotari de Frana va afavorir al comte de Blois en la successi d'Heribert III de Vermandois, comtat al que aspirava Folc Nerra, fill de Jofr. Al mateix temps el fill de la seva dona Adelaida i de Lambert de Chalons, Hug, va decidir entrar en religi i va renunciar als seus drets; la seva mare regent (Adelaida) i el padrastre, el comte d'Anjou, van aconseguir que la successi recaigus en Adelaida, que era de la famlia de Chalons (a mes de haver estat casada amb el comte), i correspongus al seu fill Maurici, que havia tingut el 980 amb Jofr.

Amb el comte Buchard de Vendme va acordar el 985 el casament del seu fill Folc Nerra i de la filla de Buchard, Elisabet, i un enlla similar es va fer tamb entre els vescomtes de Mans i els vescomtes de Vendme. Buchard va participar el 987 en la lluita contra Eudes I de Blois assetjant Marcon, castell que s interposava entre Anjou i Vendme. En aquest setge va morir Jofr el 21 de juliol del 987 i el va succeir el seu fill Folc III Nerra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27266" title="Jofr II Martell" nonfiltered="1443" processed="1441" dbindex="11529">
Jofr II Martell fou fill i successor de Folc III Nerra al comtat d'Anjou el 1040.

Jofr II Martell es va apoderar el 1032 del comtat de Vendme expulsant el comte Folc l'ocell.

Al mateix any es va apoderar tamb de la Santonya que pertanyia a Guillem del Poitou a qui va fer presoner el 1033 a la batalla de Moncontour i el va obligar a la cessi contra la llibertat. Tamb es va apoderar el mateix any de terres al Maine. Durant aquest perode, vers el 1035, va fundar l'Abadia de la Trinitat de Vendme.

El 15 de desembre del 1038 va morir el comte de Poitou Guillem el gros, i Jofr que estava casat amb la vdua del seu pare (Guillem V el gran) Agns de Borgonya, va ajudar-la a reclamar la successi pel fill Guillem de Parthenay (Guillem Aigret) que havia tingut amb Guillem el gran. Eudes duc de Gasconya es va imposar inicialment per el 1039 Jofr va aconseguir derrotar Eudes, i va fer reconixer arreu a Guillem de Parthenay; Eudes va morir assetjant Mauz i Martell va quedar l'amo de facto del Poitou a travs de la seva dona i regent Agnes de Borgonya. 

El 1040 va succeir al pare al comtat d'Anjou. El rei li va reconixer la Turena (Tours) per tot i aix va continuar combatent els comtes de Blois als quals va derrotar a Bouy el 1044 fent presoner a Tibau III que va haver de renunciar a la Turena.

Desprs Jofr va iniciar els passos per conquerir el Maine: primer va lluitar contra el bisbe Gervais de Chateau du Loir (i de la casa dels Belleme) al qual el 1047 va fer presoner; desprs va conquerir Chateau du Loir el 1048; la pres de Gervais li va costar l'excomuni el 1049. El 1051 va ocupar Le Mans.

Tamb va conquerir temporalment Belleme i Alenon a la Normandia. El 1051 el rei de Frana que era hostil al comte d'Anjou, veient el creixent poder de Normandia es va aliar a Jofr per ambds foren derrotats pel normand a Varaville, i Alenon, Belleme i d'altres castells foren reconquerits.

El 1057 Jofr es va apoderar del comtat de Nantes. 

El 1060 va morir el comte Jofr Martell i  el va succeir el seu nebot Jofr III el barbut (fill de Jofr II Ferreol comte del Gatinais i d'Ermengarda d'Anjou, germana de Jofr Martell).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27267" title="Jofr III el Barbut" nonfiltered="1444" processed="1442" dbindex="11530">
Jofr III el Barbut fou comte del Gatinais i comte d'Anjou.

El 1046 va heretat el comtat de Gatinais del seu pare Jofr II Ferreol i el 1060 va heretar l'Anjou per part de la seva mare Ermengarda, germana del darrer comte Jofr II Martell. Un germ de Jofr el barbut, Folc, va heretar per part de la mare, la Santonya i la senyoria de Vihiers, per el 1061 el duc d'Aquitnia va ocupar aquest territori, que Folc va reconquerir el 1062 desprs de la victria de Chef-Boutonne per finalment els va perdre davant l'aquit.

El 1062 va entrar en possessi de Saumur que el seu oncle havia deixat en usdefruit a la seva dona.

El 1063 el duc de Normandia va ocupar el comtat del Maine. El 1067 l'enderrocat Folc de Vihiers es va revoltar contra son germ (que s'havia fet enemics entre el clergat) i va ocupar Saumur (25 de febrer) i molts senyors el van reconixer,  entrant a Angers el 4 d'abril de 1067 amb el nom de Folc IV el Taur i fent presoner a son germ. Desprs a l'estiu decideixen governar junts per el 1068 es van tornar a barallar i Folc ven al combat de Brissac (abril) i fa un altre cop presoner a son germ al que va tancar al castell de Chinon on es va tornar boig i va morir el 1094. Folc es va proclamar comte nic el 19 de juny de 1068.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27268" title="Folc IV el Taur" nonfiltered="1445" processed="1443" dbindex="11531">
Folc IV el Taur fou comte d'Anjou des del 1068. Va succeir a son germ Jofr III el barbut.

El 1060 la mare Ermengarda d'Anjou, li va cedir de l'herncia la Santonya i Vihiers per el 1061 el duc d'Aquitnia va ocupar aquest territori, que Folc va reconquerir el 1062 desprs de la victria de Chef-Boutonne per finalment el va perdre davant l'aquit. 

El 1067 l'enderrocat Folc es va revoltar contra son germ el comte d'Anjou (que s'havia fet enemics entre el clergat) i va ocupar Saumur (25 de febrer) i molts senyors el reconeixen entrant a Angers el 4 d'abril de 1067 amb el nom de Folc IV el Taur i fent presoner a son germ. Desprs a l'estiu decideixen governat junts per el 1068 es van tornar a barallar i Folc ven a Brissac (abril) i fa un altre cop presoner a son germ al que va tancar al castell de Chinon on es va tornar boig i va morir el 1094. Folc es va proclamar comte nic el 19 de juny de 1068. 

Aquest any 1068 va cedir el Gatinais al rei de Frana que no permetia que el mantingus ja que pertanyia al seu germ. Tamb es va declarar feudatari de Blois per Turena el que li va assegurar aquesta possessi. Llavors va haver de sotmetre als senyor poc fidels d'Amboise, Rochecorbon i Ile Bouchard. 

El 1072 va ocupar Le Mans per el duc de Normandia (i rei d'Anglaterra) i va restablir al seu fill Robert el 1073. 

El 1081 va conquerir La Flche i hi van haver altres lluites fins que Robert de Maine va acceptar declarar-se feudatari d'Anjou pel seu comtat; no obstant Folc va donar suport al senyor Elies de La Flche revoltat contra el duc de Normandia. 

El 1098 Robert va marxar a les croades i el va substituir Guillem el roig, i Elies es va fer amb el control del comtat amb ajuda de Folc. La filla (i hereva) d'Elies es va casar amb el fill gran de Folc IV, Jofr. 

El 1092 la seva cinquena dona Bertrada de Montfort es va escapar de Tours per anar-se'n amb el rei  Felip I de Frana, el seu amant. Va morir el 14 d'abril de 1109 i com que el seu fill gran Jofr havia mort el 1106 el va succeir el segon, Folc V el Jove.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27269" title="Jofr IV d'Anjou" nonfiltered="1446" processed="1444" dbindex="11532">
Jofr IV fou hereu d'Anjou i en alguns moments va substituir en el comtat al seu pare Folc IV el Taur desprs del 1100.

Elies senyor de La Flche es va fer amb el control del comtat de Maine amb ajuda de Folc IV el Taur comte d'Anjou. La filla (i hereva) d'Elies es va casar amb el fill gran de Folc IV, Jofr i s'esperava que reuniria ambds comtats.

Per Jofr va morir abans que el seu pare el 1106 sense fills i la successi va recaure en son germ Folc V el Jove.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27275" title="Pis" nonfiltered="1447" processed="1445" dbindex="11533">
El Pis foren una famlia romana d'origen plebeu i pertanyia a la gens Calprnia.

El nom est connectat amb l'agricultura, derivant del verb piscre o pinsere, referit a moldre el moresc.
Alguns dels Pisons porten nicament aquest cognom i altres porten un malnom (Ceson o Frugi). Apareixen durant la Segona Guerra Pnica i en aquest temps va esdevenir una de les famlies ms distingides de Roma; durant el segle I era la segona famlia de l'Imperi desprs de la famlia imperial Jlia-Cludia.

Va tenir nombrosos membres destacats que ocuparen diverses magistratures republicanes; la famlia es va dividir en dues branques: la dels Ceson  i la dels Frugi, a la qual pertanyeren Luci Calpurni Pis Frugi (cnsol), que com a trib fou l'instigador de la llei De Repetundis; Gneu Calpurni Pis, qestor a la Citerior el 65 aC i participant a la conspiraci de Catilina; Marc Pupi (o Papi) Pis, governador d'Hispnia, i Gneu Calpurni Pis, governador a Hispnia el 7 aC.

Els personatges d'aquesta famlia amb rellevncia sn:

Calpurni Pis (pretor 211 aC), pretor el 211 aC ;
Gai Calpurni Pis (cnsol 180 aC), pretor el 186 aC i cnsol el 180 aC;
Luci Calpurni Pis (poltic), poltic rom ;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 148 aC), cnsol el 148 aC ;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 112 aC), cnsol el 112 aC ;
Luci Calpurni Pis Ceson (magistrat), magistrat rom;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 58 aC), sogre de Juli Csar, consol el 58 aC ;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 15 aC), cnsol el 15 aC ;
Luci Calpurni Pis Frugi (cnsol), cnsol el 133 aC;
Luci Calpurni Pis Frugi (pretor 112 aC), pretor el 112 aC;
Luci Calpurni Pis Frugi (pretor 74 aC), pretor l'any 74 aC;
Gai Calpurni Pis Frugi, qestor el 58 aC ;
Gneu Calpurni Pis (cnsol), cnsol el 139 aC ;
Quint  Calpurni Pis (cnsol), cnsol el 135 aC ;
Calpurni Pis (pretor 135 aC), pretor el 135 aC;
Quint  Calpurni Pis (militar) militar rom. ;
Gai  Calpurni Pis (cnsol 67 aC), cnsol el 67 aC ;
Marc Pupi Pis, cnsol el 61 aC junt ;
Marc Pis, pretor el 44 aC;
Gneu Calpurni Pis (governador), governador a Hispnia ;
Gneu Calpurni Pis (llegat), llegat i proqestor el 67 aC;
Gneu Calpurni Pis (cnsol 23 aC), cnsol el 23 aC;
Gneu Calpurni Pis (cnsol 7 aC), cnsol el 7 aC ;
Luci Calpurni Pis (cnsol any 27), cnsol l'any 27;
Marc Calpurni Pis, cmplice de la mort de Germnic Csar;
Luci Calpurni Pis  (cnsol any 57), cnsol any 57;
Luci Calpurni Pis (cnsol any 1), cnsol l'any 1;
Luci Calpurni Pis (noble), noble rom;
Luci Calpurni Pis (propretor), propretor a l'Hispnia Citerior ;
Gai Calpurni Pis (conspirador) cap de la conspiraci contra Ner de l'any 65.
Luci Calpurni Pis Licini, hereu de l'imperi designat per Galba ;
Pis (cnsol), cnsol el 175;
Pis Tesslic, emperador rom, un dels anomenats trenta tirans, el 260;

Articles relacionats.
Pis (Pison, ), escultor grec .
Pis, tir d'Atenes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27276" title="Quint Cecili Metel Nepot (cnsol 57 aC)" nonfiltered="1448" processed="1446" dbindex="11534">
Quint Metel Nepot fou fill de Quint Cecili Nepot i germ  de Quint Cecili Metel Celer (cnsol l'any 60 aC).

Quint Metel Nepot pertanyia a la famlia Metela de la gens Cecilia. Va ser llegat de Pompeu en la guerra dels pirates i a sia ( 67 aC - 63 aC) i el 62 aC va ser elegit trib popular al costat de Cat, encapalant la campanya contra Cicer, al qual acusava d'haver ordenat la mort illegal dels cmplices de Catilina; al costat de Juli Csar va proposar cridar a Gneu Pompeu amb les seves legions per restablir l'ordre legal, per la seva moci va ser rebutjada, i Metel Nepot es va traslladar a frica on es trobava Pompeu.

L'any 60 aC va ser elegit pretor grcies a la protecci de Pompeu, que havia tornat a Roma. El 57 aC va ser designat cnsol i es va reconciliar amb Cicer al qual va cridar del desterrament, per combatre a Publi Clodi. El 56 aC va ser enviat a l'Hispnia Citerior, on va combatre als vacceus, contra els que va patir alguns revessos, per va acabar prenent Clnia. Va morir cap a l'any 55 aC









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27279" title="?" nonfiltered="1449" processed="1447" dbindex="11535">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics   (hiragana) i   (katakana) ocupen l'11a. posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 37. en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a l'esquerra), s'hi troba en la tercera columna (a la que dna nom,   , "columna SA") i la primera fila (  , "fila A").

El carcter   prov del kanji [[ ]], mentre que   prov de [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  .

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "sa".
 ,   es romanitzen com a "za".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb dos o tres traos:
 Tra horitzontal.
 Tra diagonal cap avall a la dreta, encara que quasi vertical, que talla el primer tra i acaba en una corba en forma de C. Sovint, aquest tra es divideix en dos: un per la lnia diagonal i un altre per a la corba.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra horitzontal.
 Tra vertical curt que talla el primer tra.
 Tra vertical a la dreta del segon tra, que tamb talla el primer i acaba corbant-se cap a l'esquerra.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:       ("el sa de sakura", on sakura s la flor de cirerer) ;
 Codi Morse:      ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27284" title="Castell de Perputxent" nonfiltered="1450" processed="1448" dbindex="11536">
El castell de Perputxent (de l'rab hins burbudjn) s un castell situat al terme municipal de l'Orxa (el Comtat), a les proximitats del nucli urb i en una situaci estratgica des d'on es domina part del curs del riu Serpis.

 Histria .
La fortalesa d'origen musulm, que est datada als segles XII i XIII, fou transformada a comenaments de l'poca cristiana en un castell senyorial des d'on es dominava la vall de Perputxent. Des d'ac es divisava una gran zona rica en alqueries d'economia basada en agricultura de regadiu. Aix doncs, la remodelaci realitzada en poca cristiana convert el castell en un castell feudal segons els models de l'poca, sempre reaprofitant l'antiga construcci.

El castell, junt amb altres castells de la comarca, fou un punt important per les revoltes d'Al-Azraq. El 4 d'abril de 1244 se sign el pacte del Pouet entre el cabdill musulm i Alfons, fill de Jaume I, pel qual Al-Azraq prenia control d'aquest i altres castells de la zona.

Al llarg del segle XIII el castell canvi diverses voltes de propietari. Cal destacar que, segons el Centre d'Estudis Contestans (CEC) i contrriament al que es pensava fins ara, aquest castell i la vall de Perputxent en general, mai no foren de l'Orde del Temple, sin que el 1288 esdevingueren  propietat de l'Orde de l'Hospital, i ms tard, al 1319, l'Orde de Montesa fou qui prengu possessi del castell. Segons apunta el CEC, aquest malents, amplament ests, es deu a una mala interpretaci del treball de Robert Ignatius Burns, El Reino de Valencia en el siglo XII, iglesia y sociedad. La nova conclusi s'ha obtingut amb l'anlisi i estudi d'altres fonts, entre d'altres, les propietats dels Hospitalaris.

Al lloc on s'ubica el castell tamb s'han trobat restes de l'Edat del bronze i de la cultura bera.

 Estat actual .
Malgrat el seu estat de runa, la fortalesa encara conserva el seu aspecte imposant. El seu estat encara no s irreversible, fins i tot la Generalitat Valenciana ha instat als propietaris a la seua restauraci.

Primerament, la fortificaci presenta diversos elements defensiu situats en punts estratgics sobre el tossal on s'hi situa. Entre aquests elements cal destacar: un avantmural situat a la vessant est i sud bastit amb tapial de maoneria; altre mur de forma poligonal que protegeix la part alta del tossal i deixa una plataforma de vora  3.000 m.2; i finalment, en la vessant nord, hi ha una muralla sense cap torre amb alguns merlets.

La fortalesa en s, est composta d'un conjunt de murs rectilinis amb torres de planta quadrada disposades regularment. A l'extrem est existeixen diversos vestigis de planta rectangular i un aljub, on probablement s'hi trobava la zona habitable en poca musulmana.

La fortalesa cristiana se situa just a l'extrem oposat, a l'oest. La seua distribuci, ms complexa, disposa de tres torres en un esquema de L. La torre de l'oest, la ms ben conservada de tot el conjunt, s la torre d'homenatge. La torre t 20 m. d'altura i tres nivells d'habitaci, construda directament sobre la roca del tossal amb tapial de maoneria.

Entre la torre d'homenatge i la torre sud s'hi trobava una gran residncia senyorial amb tamb tres nivells habitables. Sols es conserven les parets laterals.

 Bibliografia .
El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27289" title="Roma al segle I aC" nonfiltered="1451" processed="1449" dbindex="11537">
El segle I aC a Roma es va caracteritzar per les putes entre populars i aristcrates (vegeu Gai Mari i Luci Corneli Sulla), i al final per la presa del poder per Juli Csar.

Les guerres a  Itlia, fins a la consolidaci de Sulla al poder, havien provocat milers de morts (es creu que uns cinc-cents mil italians havien mort) i Itlia s'havia buidat. A aix havien contribut tamb l'emigraci, principalment de mercaders i publicani, i en menys grau el reclutament que va portar a centenars de reclutes de guarnici a Hispnia i altres llocs. Itlia va quedar buida de joves. Alguns petits propietaris van emigrar tamb a la recerca d'altres terres on refer la seva fortuna.

A Itlia van arribar per contra, alguns milers de provincials, per la majoria dels que van arribar eren els que s'ha convingut anomenar parsits, que tenien escassa contribuci a l'economia productiva.

Els esclaus van augmentar a Itlia. Es creu que la poblaci lliure d'Itlia era d'uns sis milions de persones, per que el nombre d'esclaus era potser el doble, i almenys altres sis milions.

El luxe i la dissipaci moral van continuar en augment: Festes amb abundant vi i menjar, plaers sexuals, refinament, etc. En els jocs de Roma cada vegada eren ms freqents les festes i els combats de gladiadors. Un funeral podia costar ms d'un mili d'asos. El luxe dels jardins era notable (n'hi havia algun que valia ms de sis milions de sestercis). Una sola habitaci costava a Roma seixanta mil sestercis. Una finca amb casa de luxe costava de dos a tres milions de sestercis.

Feia furor el joc amb baralla. El vestit de llana gaireb va desaparixer a favor de gases lleugeres (que deixaven clarejar els rgans sexuals) i de la seda (amb la qual es feien tniques i altres vestits). Va caldre dictar una llei que prohibia importar perfums de l'estranger.

Un cuiner cobrava uns cent mil sestercis. Les cuines eren la pea principal de la casa. Al costat de les viles es van fer estanys d'aigua salada, per disposar de peix i marisc fresc. Els menjars no se servien sencers, sin solsament les porcions ms suculentes, i era poc adequat fer ms que tastar-ho.

S'importaven comestibles de regions llunyanes i vi de Grcia (en aquest cas vulnerant la Llei).

Al voltant de les taules hi havia esclaus, msics i ballarins.

Els mobiliaris eren elegants, i freqents els tapissos d'or i les vaixelles de plata (que abans van estar prohibides, per que havien anat prosperant des de Publi Corneli Escipi Emili Afric Menor). En temps de Sulla es creu que hi havia a Roma unes cent cinquanta vaixelles de plata, contenint cadascuna unes cent lliures de plata, i les quals tenien un modelat extraordinriament car (es deia que el modelat de un sol got podia costar cent mil sesteros). La Llei que prohibia que el cost d'un banquet exceds de sis-cents sestercis, era ignorada per tots.

Casar-se i tenir fills no estava de moda. El divorci era cosa corrent (abans existia per no es practicava). Solsament els propietaris rurals i els ciutadans de les petites ciutats seguien fidels al matrimoni i la famlia.

L'aniquilaci dels pobles fenicis (cartaginesos) i italians (mars, samnites, etc...) va portar a un uniformisme accentuat progressivament. L'uniformisme s'adverteix primer en l'aspecte cultural i social, desprs en el religis, ms tard s'unifica el dret i les lleis; la llengua llatina adquireix carcter gaireb de llengua nica o almenys de llengua franca per als negocis i el comer.

Els llatins i llatinitzats d'Itlia emigren a les provncies a on els porten o b els crrecs pblics, o b la possibilitat de negocis, i la seva condici privilegiada proporciona a la seva llengua i al seu dret enormes privilegis.
 
Els italians es mantenen en masses compactes, pures de tota barreja tnica, en comunitats fortament organitzades: els soldats en les seves legions; els comerciants o negociants de les ciutats, en una zona de la ciutat; els crrecs pblics als edificis oficials.

Els ciutadans romans establerts en les ciutats de provncies, i els romans transents, s'acantonen en cercles exclusius (Conventus Civium Romanorum) amb la seva llista especial de jurats, i de fet amb la seva constituci comunal (romana) aplicada al seu mbit.

Encara que en Hispnia es van establir ciutats, algunes regions eren considerades com rudes i inhospitalries, com per exemple Bascnia. Per el llat progressa sobretot a la costa.

L'emigraci va afectar tamb a la gent de pobles amb cultures diferenciades, progressivament inclosos en l'mbit rom com territoris sotmesos o sota influncia. Aix van emigrar a Hispnia grecs, sirians, fenicis, jueus i egipcis.

La religi tradicional romana va patir un retrocs. El buit espiritual es va omplir amb una continuada importaci de dus grecs.

La penetraci de la filosofia grega va haver de ser detinguda per l'Estat, per va seguir calant entre la joventut; al principi va ser tolerada per desprs es va buscar el seu suport per a la religi romana. L'Estat va haver d'arribar a la conclusi que les creences nacionals eren absurdes, per havien de ser mantingudes per ra d'utilitat com a verdadera instituci poltica.

La religi tenia tendncia a limitar-se al negoci dels banquets piadosos. Es celebraven banquets augurals i pontificals.
En aquesta poca es va fer popular a Roma la seducci de dames casades, per la moda ms cridanera va ser la de tenir relacions amb verges vestals, les quals ho tenien prohibit (alguns casos van ser descoberts i es van pronunciar condemnes a mort). Els ugurs i harspexs en funcions gaireb no podien contenir el riure quan es miraven uns a altres.

Les religions orientals van comenar a penetrar, lentament primer, i ms rpid desprs.

Gai Mari i Luci Corneli Sulla creien cegament en els oracles, d'origen oriental; probablement les creences orientals van ser introdudes per les masses d'esclaus sirians i d'sia Menor venuts a Itlia i Siclia i altres provncies; tamb va poder contribuir a la seva difusi el comer oriental (procedent de Beritos o Beirut i d'Alexandria).

La creena oriental que major predicament va obtenir va ser la de la Dea Mater de Pesinunte (Cibeles), el gran sacerdot de la qual va fer pretesos miracles a Roma a finals del segle II aC i va aconseguir molts adeptes a Roma. Hi va haver alguns romans que es van convertir en eunucs per servir com sacerdots de Cibeles.

Als harspex (que vaticinaven mitjanant l'examen de les entranyes dels animals) i als auspices o auguri (que vaticinaven mitjanant l'observaci del vol de les aus) els va sorgir la competncia dels horscops caldeus (astrlegs). Tamb els jueus van fer conversos a la seva religi a Roma.

Durant el setge de Numncia van arribar a la zona, amb les tropes, molts endevins, i probablement va ser llavors quan algunes practiques van comenar a difondre's a la zona central d'Hispnia,  i en tota la Vall de l'Ebre.

Alguns cultes com el de Belona d'sia (aix anomenada per a distinguirla de la deessa romana Belona) o ms prpiament Ma o Maa de Capadcia, exigien sacrificis humans, i les sacerdotesses es flagelaven  fins a sagnar (els romans van prohibir aquests cultes). Des de l'poca de Sulla es van introduir a Roma alguns ritus propis d'Egipte.

Desprs de la mort de Sulla l'oposici es va organitzar en aquests grups:

 Els optimats moderats, partidaris d'una transacci amb els populars.
 Els populars propis o demcrates.
 Els desencantats, o no afavorits per Sulla (rics en general, que o b van resultar perjudicats o ben no van rebre les prebendes esperades).
 Els transpadans, anomenats aix per ser majoritriament de la Gllia Cisalpina (mes enll del riu Po anomenat en llat Padus), el descontentament dels quals  es basava que se'ls havia donat el dret llat per no la plena ciutadania.
 Els emancipats o lliberts, que havien crescut molt en nmero (sobretot a Roma).
 Els banquers afectats per les rebaixes dels deutes.
 Les ciutats que van patir confiscacions.
 Els parents, esclaus, clients i lliberts dels lders exilats.
 Els arrunats (nobles endeutats, soldats als quals es va lliurar terres que no sabien portar, etc...).
 Els aventurers, que havent tret profit de les guerres desitjaven nous conflictes.

Va destacar en l'oposici l'orador Marc Tulli Cicer,  per la direcci efectiva dels populars va passar a Marc Emili Lpid, trnsfuga del partit aristocrtic, i al jove Juli Csar (nascut cap al 102 aC).

Desprs de la mort de Sila va haver uns anys d'inseguretat en els camins, causat per la fugida d'esclaus que es van organitzar en bandes de lladres, sobretot a Itlia. Es van dictar dures penes contra la destrucci de les propietats per quadrilles armades. Moltes accions de les bandes eren comeses per compte de propietaris que buscaven enriquir-se. Va ser en aquesta situaci que es va produir la famosa rebelli encapalada pel gladiador traci Esprtac.

Al cap de poc temps es va suspendre el repartiment de parcelles de terres confiscades (se les deix sense ttol en m dels seus possedors) i es va tornar a la prctica de l'ocupaci dels dominis pblics formalment abolida.

Algunes disposicions de Sulla van ser "oblidades" (i fins a algunes anullades) pel Senat, quan les va considerar poc adequades (privacions de drets cvics a diverses ciutats, prohibici de reunir en un sol adjudicatari diversos lots rurals, cartes de franqucies o immunitats concedides a canvi de sumes de diners, sumes que al suspendre's el benefici no van ser tornades, etc...).

En ocasi de la rebelli de Lepid es va restablir la annona, amb restriccions, per com els pirates dificultaven el transport de blat, va haver carestia i revoltes ( 78 aC) i la compra de blat per a l'annona va ser reglamentada per una Llei de l'any 74 aC.

El no restabliment del tribunat i l'administraci dolenta de justcia pels jurats senatorials feien crixer el descontentament. Un home influent rarament era condemnat; com molts senadors havien estat acusats, o podien ser-ho en el futur, es compadien dels acusats i els absolien. La compra del vot en els jurats era corrent; les exaccions a provncia, al fallar el judici de repetundis o concussi, es van fer de nou normals. En canvi els ciutadans de classe mitjana, o els pobres, patien tot el rigor de la llei.

El 75 aC es van dictar dues lleis: una sobre tribunals, i una altra que derogava una disposici de Sulla segons la qual tot aquell que hagus estat trib quedava inhabilitat per exercir qualsevol altra magistratura.

El retorn de Gneu Pompeu d'Hispnia va canviar la situaci. Pompeu, amb el seu exrcit, va fer coalici amb els demcrates abandonant el partit dels optimats. Un altre general influent, Cras, que havia combatut i derrotat a Esprtac, tamb va abandonar als aristcrates i es va aliar als populars o demcrates ( 71 aC). Els populars van prometre a Pompeu el consolat (al qual no tenia dret per no haver desenvolupat prviament les magistratures inferiors), els honors del triomf a Hispnia (honors als quals tampoc tenia dret al no haver estat cnsol) i lots de terra per als seus soldats. Pompeu va accedir. L'exrcit de Quint Cecili Metel, favorable al Senat, va tornar d'Hispnia, per va ser llicenciat res ms travessar els Alps. Mancat de forces militars, el Senat va haver de cedir a les exigncies dels demcrates, i Pompeu i Cras van ser designats cnsols el 70 aC

A l'any 70 aC. (amb motiu del procs de Verres) la Lex Aurelia va establir la forma d'elecci dels jurats: 1/3 entre els senadors, 1/3 entre els cavallers, i 1/3 entre els tribuns de l'erari, s a dir entre els antics presidents de les circumscripcions tribals (anomenats tribuni aerarii) que eren ciutadans inclosos en el cens eqestre per sense el ttol de cavallers.

Aviat es va restablir el tribunat a totes les seves funcions, incloent la iniciativa legislativa.

Els impostos d'sia van tornar a ser recaptats per arrendataris romans als quals es va conferir el monopoli.

Es va restablir la censura amb facultat per al censor de cobrir les vacants del Senat. La seva durada va ser pel que sembla de cinc anys. Els censors designats (dos enemics del Senat, que els havia destitut per dirigir malament la guerra contra Esprtac) van eliminar de les llistes del Senat a un de cada vuit senadors, gaireb tots partidaris destacats de Sulla.

Les lleis Gabnia i Mnlia, al conferir poders extraordinaris a Pompeu (67 aC i 66 aC) van obrir el cam a l'Imperi.

En l'any 67 aC  i en el 63 aC es van promulgar tamb altres lleis:

 Les audincies del Senat als estrangers se celebrarien de l'1 de febrer a l' 1 de mar, exclosos els dies de comicis (Llei Gabnia, 67 aC).

 No s'admetia l'acci de la justcia per a prstecs fets a Roma pels ambaixadors estrangers, com forma d'evitar la corrupci (any 67 aC).

 Restricci dels drets del Senat en dispenses legals: per a una dispensa de la Llei es requeria almenys el vot de 200 senadors (Llei Aclia, 67 aC).

 Limitacions dels viatges privats d'alts crrecs amb rang pblic (Legatio libera) que provocava abusos a les provncies ( 63 aC);

 Agreujament de les penes per la compra de vots (Llei Aclia Calprnia, 67 aC) i per intrigues electorals (Llei Tlia, 63 aC). La llei Aclia Calprnia establia multa i exclusi del senat i inhabilitaci per a crrecs pblics; la llei Tlia afegia el desterrament per deu anys.

 Llei que obligava als pretors a dictar sentncia conforme als seus edictes (programa) publicats a l'entrar en el crrec (Llei Cornlia, any 67 aC).

 Llei eliminant la cooptaci en els Collegis de sacerdots i restablint l'elecci popular ( 63 aC).

 Llei restablint el sufragi per als emancipats (any 67 aC) que va ser anullada pel senat en virtut del seu dret de casaci.
Al 64 aC els populars van proposar la llei Serviliana que consistia que l'estat havia de comprar terres a Itlia per parcellar-les i donar-les a colonitzadors. Per a la seva compra es recaptaria diners venent els terrenys comunals de diverses provncies i les terres de les ciutats completament conquistades a Hispnia i altres provncies; totes les ciutats, llevat de les de dret llat i algunes ciutats lliures, serien recarregades amb delmes i tributs; es van establir a ms altres formes de recaptaci menys importants. Per dur a terme el projecte es nomenarien decenvirs per cinc anys, elegits per disset de les trenta-cinc tribus (designades per sort). La llei va ser rebutjada.

El 63 aC, a proposta de Cat, lder del Senat, es va restablir la Annona Semproniana, per atraure's al poble, que desprs de la insurrecci de  es separava dels populars.

El 60 aC Csar, Cras i Pompeu establiren l'anomenat Primer Triumvirat.

En aquesta poca sabem que els deutors insolvents s'havien multiplicat al fer-los concurrncia en les seves petites explotacions la m d'obra servil dels grans, els quals, al concentrar la producci en poques mans, controlaven tamb els preus. Els colons (s a dir els ciutadans establerts en colnies) havien de fer front a l'escassetat.

El 59 aC Csar va ser nomenat cnsol i va procedir al repartiment de terres als veterans de Pompeu, en part amb els escassos dominis pblics que quedaven a Itlia (a Capua) i la resta amb compres de terrenys fetes amb els fons de les ltimes conquistes a sia. Tamb, a petici dels publicans, va fer aprovar la rebaixa d'un ter dels arrendaments. El Senat le havia adjudicat ja per prorroga, el govern (proconsulat) de la Gllia Narbonense per a l'any 58 aC, i per plebiscit es va confiar a Csar el comandament de tres legions a la Gllia Cisalpina (a la Narbonense hi havia a ms una legi), sent la seva prorroga per cinc anys. El comandament va ser prorrogat ms tard per altres cinc anys.

En el 59 aC es va reformar la Llei de repetundis que regulava l'administraci pblica a Roma i a les provncies i posava a cobert a les provncies de l'arbitrarietat dels governadors, establint forts multes. Una altra llei preveia la persecuci de tot magistrat que fes executar sense judici a un ciutad rom.

Pompeu va ser cnsol el 55 aC i desprs ( 53 aC i 52 aC) va exercir el mateix crrec sense collega (funcions equivalents a dictador). Entre les normes que va fer aprovar estava la que el comandament de les provncies consulars no se'ls donaria als cnsols i pretors a l'acabar el seu mandat, sin passats cinc anys (la mesura tardaria uns 3 o 4 anys en aplicarse). Pompeu va establir tamb normes del dret:

 El nombre d'advocats per causa va quedar limitat.
 Es va limitar el temps dels discursos en els judicis.
 Es va suprimir la norma que a falta de testimonis l'acusat podia valer-se de laudatores (gent de bon nom que declarava a favor de l'acusat).

Pompeu, desprs de la mort de Cras, es va moure cap a una aliana amb l'aristocrcia i el senat. Va esclatar la guerra civil i Csar va sortir triomfant. Alguns combats es van donar a l'Hispnia Citerior. Enfront de Csar es van situar els senadors (patricis, nobles o aristcrates, terratinents), part dels cavallers (els de majors possessions i riquesa) i els publicans (homes de negocis enriquits sovint pertanyents a l'orde eqestre) que temien l'anullaci dels deutes dels insolvents, les confiscacions i el germen de la revoluci social que representaven els demagogs del partit oposat. En el partit popular estaven els burgesos arrunats, pagesos pobres i homes lliures humils de les ciudades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27298" title="Pol nord" nonfiltered="1452" processed="1450" dbindex="11538">


El pol nord s el punt de la superfcie ms al nord del planeta Terra i, per tant, est situat a latitud 90 N. Estrictament aquesta s la definici del pol nord geogrfic, la ms utilitzada habitualment, per poden definir-se altres pols nords en funci de diferents conceptes geogrfics i geofsics:

 El pol nord geogrfic, tamb conegut com el nord verdader, s el punt ms al nord definit com el punt de la superfcie terrestre en el qual creua l'eix de rotaci de la Terra.
 El pol nord magntic s el punt del nord en el qual el camp geomagntic t direcci perpendicular a la superfcie terrestre (o sigui, on una brixola apuntaria cap avall). Com que el camp magntic terrestre no s totalment regular, el pol nord magntic no s un punt (com el geogrfic) sin una extensa rea.
 El pol nord geomagntic s el pol del camp geomagntic terrestre ms proper al nord verdader.
 El pol nord d'inaccessibilitat es defineix com el punt de l'Oce rtic ms lluny de la costa, i es troba actualment a 8403' Nord 17451' Oest.

 Vegeu tamb .

 Estrela polar;
 Pol nord celeste;
 Pol sud;
 Cercle polar rtic;
 Pol geogrfic;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27299" title="Pol sud" nonfiltered="1453" processed="1451" dbindex="11539">

El pol sud s el punt ms al sud de la superfcie del planeta Terra i pot definir-se de quatre maneres diferents.

 El pol sud geogrfic, tamb conegut com el sud verdader, s el punt ms al sud definit com el punt de la superfcie terrestre en el qual creua l'eix de rotaci de la Terra.
 El pol sud magntic s el punt del sud en el qual el camp magntic terrestre apunta verticalment.
 El pol sud geomagntic s el pol del camp geomagntic terrestre ms proper al sud verdader.
 El pol sud d'inaccessibilitat es defineix com el punt de l'Antrtida ms lluny de la costa, i es troba a 8550'S, 6547'E.

Noms les dues primeres definicions sn comunment conegudes. Siga com siga, el pol sud sempre est situat a l'Antrtida.

Per a la navegaci, el pol sud s'aproximava antigament a base de la posici de les estreles, segons el pol sud celeste, que en la nostra era t una identificaci ms difcil que el pol nord celeste.

 Vegeu tamb .

 Estrela polar;
 Pol celeste;
 Pol nord;
 Antrtida;
 Cercle polar antrtic;

Enllaos Externs.
 Tour virtual al pol sud;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27302" title="Crepuscle" nonfiltered="1454" processed="1452" dbindex="11540">
 


El crepuscle s la illuminaci de l'atmosfera pels rajos del Sol als extrems de la nit, cosa que motiva que veiem la llum solar abans d'eixir el sol o quan ja s'ha post. Aquesta difusi allarga el dia, tant al mat abans de el alba, com a la tarda desprs del ocs.  El sol mateix no s de fet visible perqu no ha esdevingut encara sobre l'horitz (alba) o ha passat per sota l'horitz (posta de sol).

A causa de la qualitat inusual, romntica del llum ambiental a tal hora, el crepuscle ha estat molt de temps popularitzat entre fotgrafs i pintors, que s'hi inspiren del crepuscle com l "hora blava", desprs de l'expressi francesa l heure bleue.
L'adjectiu collateral de "crepuscle" s crepuscular (per llum de dia s "dirn" i per nit, "nocturna"). El terme es troba ms freqentment quan aplicat a certa espcie d'insectes i als mamfers que sn ms actius durant aquell temps.

 Definicions .
Des d'una perspectiva cientfica, el crepuscle  es defineix segons la posici del Sol (el seu centre) relatiu a l'horitz. Hi ha tres tipus de crepuscle; el crepuscle civil (ms brillant),  el crepuscle nutic i el crepuscle astronmic (Per a aquestes definicions, s'utilitza un horitz ideal 90 des del zenit. Les altituds del sol per sota l'horitz sn altituds "geomtriques veritables", la refracci prop de l'atmosfera i uns altres factors petits influint la posici observada del Sol s a dir, no s'han d'explicar). 

Hi ha dos tipus de crepuscle:
 Crepuscle matut: ocorre abans d'eixir el Sol i s'anomena tamb aurora o alba.
 Crepuscle vespert: ocorre desprs de l'ocs del Sol i s'anomena tamb capvespre. ;

Es distingeixen tres classe de crepuscles:
 Crepuscle civil: des que es pon el Sol fins que la seva altura s -6.
 Crepuscle nutic fins que l'altura s -12.
 Crepuscle astronmic fins que l'altura s -18.

 Crepuscle civil .

Aquest comena al mat quan el centre del Sol s menys de 6 sota de l'horitz (el punt d'alba civila l  extrem del alba. El crepuscle civil comena en la posta del sol i en l extrem en qu el centre del Sol s ms de 6 per sota l'horitz (el punt de crepuscle civil). Les estrelles ms brillants apareixen durant el crepuscle civil, aix com planetes, com Venus que s conegut com l estrella de mat i/o estrella de vespre. Durant aquest perode hi ha prou llum des del Sol que poden no necessitar-se fonts artificials de llum per transmetre's sobre l'aire lliure. Aquest concepte se salvaguarda a vegades per drets, com quan s'han de girar els conductors d'autombils als seus fars, o si el delicte de robatori s'ha de tractar com robatori a l hora de nit, que transmet penals ms rgids en algunes jurisdiccions. 

Un perode fix de temps (ms comunament 30 minuts desprs de la  posta de sol o abans d'alba) s tpicament utilitzat a tals estatuts, fora que explica quants graus s el Sol per sota l'horitz. El crepuscle civil tamb es pot descriure com el lmit en qu la illuminaci del crepuscle s suficient per ser clarament distingit; al comenament del crepuscle civil del mat, o extrem de vespre del crepuscle civil, l'horitz es defineix clarament i les estrelles ms brillants sn visibles sota bones condicions atmosfriques en l'absncia de tenir pluriocupaci.

 Crepuscle nutic .

Aquest es defineix com el temps en qu el centre del Sol s ms de 6 per sota l'horitz per menys de 12. A aquesta vegada, els mariners poden prendre de vistes d'estrelles fiables a d'estrelles ben conegudes, utilitzant un horitz visible per a la referncia. L'extrem d'aquest perode al vespre, o comena al mat, s tamb el temps a qu les traces d'illuminaci prop del punt de posta de sol o alba de l'horitz sn molt difcils si no impossible de discernir (sovint sent atribut aix per "illuminar" tan primer abans d'alba civil i "foscor" desprs de crepuscle civil). 

Al comenament del crepuscle nutic al mat (alba nutica), o al final de crepuscle nutic al vespre (crepuscle nutic), sota bones condicions atmosfriques i a falta d'una altra illuminaci, els contorns generals d'objectes de camp poden ser distingibles, per detallaven que les operacions a l'aire lliure no sn possibles, i l'horitz s confs. El crepuscle nutic t consideracions militars tamb. Els acrnims BMNT i EENT (vespre final crepuscle nutic) sn utilitzats i considerats en planejar operacions militars. Una unitat militar pot tractar BMNT i EENT amb la seguretat intensificada (i.e. un procs anomenat "parada a" en el qual tothom estigui sota seguretat). Aix torna parcialment a causa de dataci de tctica a la Guerra francesa i ndia, quan utilitzarien els combatents en els dos costats BMNT i EENT per llanar atacs.

 Crepuscle astronmic .

Aquest es defineix com el temps en qu el centre del Sol s ms de 12 per sota l'horitz per menys de 18. La majoria dels observadors casuals considerarien el cel sencer ja plenament foscor fins i tot quan noms est comenant el crepuscle astronmic al vespre o noms acaba al mat, i els astrnoms poden fcilment fer observacions de fonts de punt com estrelles, per contemplar objectes difusos com galxies poden noms ser prpiament observat ms enll del lmit del crepuscle astronmic. 

Conceptual ment, les estrelles ms fosques alguna vegada visibles a l'ull despullat-els de la sisena magnitud - apareixeran al vespre una vegada que el Sol cau ms de 18 per sota l'horitz (i.e. quan ocorre el crepuscle astronmic) i desapareixeran a quan passa el Sol dins de 18 de l'horitz al mat (quan l'alba astronmica ocorre); tanmateix, degut d'illuminar contaminaci, algunes localitats - generalment aquells en ciutats grans- mai no pot tenir l'oportunitat de veure fins i tot estrelles de quarta magnitud, sense tenir en compte la presncia de qualsevol crepuscle.

 En la ficci . 
En el videojoc The Legend of Zelda: Twilight Princess, hi ha una dimensi crepuscular anomenada Twilight Realm (Regne Crepuscular), un mn parallel on mai arriba la llum del sol i sempre esta sumit en un crepuscle etern. Qui mana en aquesta dimensi es la Twilight Princess (Princesa del Crepuscle), Midna, fins a la usurpaci del autoproclamat Twilight King (Rei del Crepuscle), Zant. El Twilight Realm t els seus habitants els Twili, diminutiu de Twilight, Crepuscle en angls.

 Vegeu tamb .
 Ocs.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27310" title="Angle horari" nonfiltered="1455" processed="1453" dbindex="11541">
L'angle horari s l'arc de equador comptat des del punt d'intersecci de l'equador amb el meridi fins al cercle horari de l'astre, en sentit horari; encara que es podran mesurar en graus s'usa per a la seva mesura l'hora. (Una hora equival a 15).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27317" title="Marc Emili Lpid" nonfiltered="1456" processed="1454" dbindex="11542">

Biografies:;
Marc Emili Lpid, cnsol el 285 aC;
Marc Emili Lpid, cnsol el 232 aC;
Marc Emili Lpid, pretor el 218 aC ;
Marc Emili Lpid, pretor el  213 aC;
Marc Emili Lpid, trib dels soldats el 190 aC;
Marc Emili Lpid, cnsol 187 aC;
Marc Emili Lpid, cnsol el 158 aC ;
Marc Emili Lpid Porcina, cnsol el 137 aC ;
Marc Emili Lpid, cnsol el 126 aC ;
Marc Emili Lpid, pare de Lpid el triumvir, cnsol el 78 aC;
Marc Emili Lpid, cnsol el 66 aC ;
Marc Emili Lpid, conegut simplement com Lpid o Lpid el triumvir, cnsol i triumvir;
Marc Emili Lpid, conspirador contra August;
Marc Emili Lpid, cnsol l'any 6;
Marc Emili Lpid, cnsol l'any 11;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27319" title="Nit" nonfiltered="1457" processed="1455" dbindex="11543">

La nit s el perode entre l'ocs del Sol i l'ortus del dia segent. Es deu a la manca d'insolaci temporal sobre la meitat de la Terra a causa de la rotaci d'aquest planeta entorn del Sol, de manera que les persones situades sobre la superfcie de la Terra on no hi toca el sol estan en foscor.

La refracci per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol ja s'ha posat: crepuscle vespert. Dita refracci allarga el dia i escura la nit.

Mesurat des del migdia l'ocs  es caracteritza per un angle horari H on cos(H)=-tan(F)*tan(D) sent F s la latitud del lloc i D la declinaci solar. L'ortus ocorre a un angle horari -H. 

El dia dura 2H i la nit 24-2H. 

La duraci del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any essent la duraci del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis ms de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia ms llarg en el solstici d'estiu, on tamb ocorre la nit ms curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solstici d'hivern el dia ms curt i la nit ms llarga.
Este efecte s'accentua ms quan major s la latitud. En l'equador sempre duren el mateix. Hi ha dia o nit permanent en alguna poca de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut s major que F=90-2326'=6634'. Esta s precisament la definici de casquet polar.

La nit s l'escenari tpic de les histries de por, ja que la nit se sol associar al perill, als bandits i animals perillosos que s'oculten desprs de la foscor. Aix mateix, es diu que criatures fantstiques com els homes llop i els vampirs sn ms poderosos a la nit. Fins i tot hi ha criatures fantstiques malvades de qu es diu que no suporten la llum solar.

Articles relacionats.

 Nyx, deessa primordial de la nit a la mitologia grega.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27321" title="Estrab" nonfiltered="1458" processed="1456" dbindex="11544">



Estrab era un gegraf i escriptor grec nascut a Amsia a mitjans del segle I aC i que va morir cap a l'any 20 dC.

Descendia per part de la seva mare d'una famlia grega notable, en la que va figurar el seu avi Moafernes, que es va separar de Mitridates VI Eupator i va negociar pel seu compte amb Luculle. Va estudiar a Nisa de Cria on va tenir per mestres el retric i gramtic Aristodem de Nisa el jove, el filsof peripattic Xenarc de Selucia, i Tiranni. Va completar la seva instrucci amb llargs viatges per Grcia, Itlia i Egipte, i va conixer altres llocs mitjanant relats de viatgers de la seva poca. Amb les seves prpies experincies i els relats compilats, va escriure una "Geografia"  (Geographica) dividida en 17 llibres (prcticament tots conservats) dels quals el "III" est dedicat a la pennsula ibrica. En les seves descripcions dna preferncia al clima, produccions, moralitat, usos, costums, religi, institucions, etc . Durant la descripci de les Gllies esmenta freqentment als grecs Hiparc, Eratstenes, Polibi i Homer, i a Juli Csar. 

Estrab va poder obtenir les seves dades sobre l' Hispnia Citerior de Marc Vipsani Agripa (+ 12 aC), que com a comandant de la flota romana havia pres part en les guerres cntabres, i tamb de l'historiador grec Timgenes, nascut a Alexandria i traslladat a Roma el 55 aC (primer com a presoner de guerra, per que desprs, ja lliure, va obrir una escola de retrica).

El pla general de l'obra s el segent:
Llibres I - II: justificaci terica, de les fonts i defensa d'Homer ;
Llibres III - X: geografia d'Europa (destaquen els tres llibres dedicats a Grcia);
Llibres XI - XIV: geografia d'sia menor;
Llibres XV - XVI: geografia de l'Orient;
Llibres XVII: geografia d'frica (Lbia i Egipte);

Va escriure tamb una extensa obra histrica per complementar Polibi, per s'ha perdut gaireb en la seva totalitat.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27326" title="Migdia" nonfiltered="1459" processed="1457" dbindex="11545">
El migdia s l'hora en qu el Sol est ms prop del zenit (culminaci) i la seva ombra s ms curta i apunta exactament al sud (en el hemisferi nord) o al nord (en el hemisferi sud). ;
Colloquialment rep tamb este nom les 12:00 hores, o 12:00 pm.
s el que separa el mat de la tarda ;

Estos dos intants no coincidixen per diverses raons:
L'hora que  marca el rellotge s una hora civil que regix en un territori mentres l'hora de Sol s local i depn de la longitud de l'observador.
El sol s'avana o retarda  al llarg de l'any fins a 16 minuts (Equaci de temps).
Avan o retard estacional d'una hora per a estalviar energia.
El concepte correcte en Astronomia s el primer, s a dir s migdia en un lloc, quan el Sol culmina.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27330" title="Horitz d'esdeveniments" nonfiltered="1460" processed="1458" dbindex="11546">

Un horitz d'esdeveniments s una frontera en l'espai-temps per a un observador determinat, ms enll de la qual cap informaci, llum inclosa, pot arribar-li. L'exemple ms fams s el del forat negre, el qual, per a un observador distant i estacionari (com alg que es trobe a la Terra), est envoltat per un horitz d'esdeveniments. N's una superfcie esfrica que es troba al radi de Schwarzschild (tamb anomenat radi gravitacional o radi d'un forat negre).

La llum emesa des de dintre de l'horitz d'esdeveniments mai arribar a l'observador estacionari que est fora de l'horitz, per aix el nom de forat negre. S'ha d'advertir la dependncia de l'observador en el concepte d'horitz d'esdeveniments. Per exemple, un observador en caiguda lliure cap a un forat negre no experimenta un horitz d'esdeveniments.

L'horitz d'esdeveniments per a un observador que est a la part de fora realment actua com un horitz, s a dir, veu com s'aproxima a l'horitz un objecte que cau, per quan deuria arribar-hi, no ho fa. Segons les seues observacions l'objecte va cada vegada ms a poc a poc cap a l'horitz, al mateix temps que es fa de color roig cada vegada ms. A ms la intensitat del objecte que cau rpidament es fa zero. En un temps finit l'observador extern rebr l'ltim fot de l'objecte que cau. Mai no tornar a veure com l'objecte passa a travs de l'horitz d'esdeveniments.

Lhoritz d'esdeveniments s una cosa distinta de l'horitz de partcules.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27331" title="Solstici" nonfiltered="1461" processed="1459" dbindex="11547">



El solstici s cada un dels dos moments de l'any en qu el Sol aconseguix la mxima declinaci (distncia angular) respecte a l'equador celeste.

Hi ha dos solsticis a l'any,
En el solstici d'estiu el Sol es troba a la posici ms septentrional (ms al nord), aix s, sobre el trpic de Cncer, a +2326' de declinaci. Fsicament, el solstici d'estiu correspon al moment en qu l'eix de rotaci de la Terra es troba ms prxim a la direcci Terra-Sol. Aix s'esdev entre els dies 20 i 21 del mes de juny (la data i hora exactes varien cada any, i p.e. a l'any 2006 va tenir lloc el 21 de juny a les 15h 7m 13s.);
En el solstici d'hivern el Sol es troba a la posici ms meridional (ms al sud), aix s, sobre el Trpic de Capricorn, a -2326' de declinaci. Fsicament, el solstici d'hivern correspon al moment en qu l'eix de rotaci de la Terra es troba ms allunyat a la direccio Terra-Sol. Aix s'esdev entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i hora exactes tamb varien, lgicament, cada any).

El solstici d'estiu marca el pas de la primavera a l'estiu, alhora que el solstici d'hivern marca el pas de la tardor a l'hivern. A l'hemisferi sud, hom anomena solstici d'estiu al solstici del mes de desembre i solstici d'hivern al solstici del mes de juny, prenent aix en compte de la diferncia d'estacions entre els dos hemisferis.

Una altra manera d entendre el significat de SOLSTICI s referir-nos a la duraci del DIA (en astronoma el DIA comprn el temps en qu el Sol es troba per damunt de l horitz, s a dir, el temps que transcorre entre la sortida i la posta). Aquesta s variable al llarg de l any. T dos dies en qu arriba als valors extrems: un s la mxima i correspon al SOLSTICI D ESTIU, i la mnima duraci, que s el SOSTICI D HIVERN.

Els SOLSTICIS sn dos dies singulars dels quatre que hi ha en un cicle solar (l'any).

El 22 de desembre, SOLSTICI d'hivern (comena aquesta estaci, i del llat SOLSTITIUM : de SOL, astre rei, i STARE, estar parat), s el dia ms curt de l'any perqu el Sol ix molt tard i es pon molt prompte. Hi ha aproximadament 9 hores-Dia i 15 hores-Nit a les nostres latituds.

A partir d'eixa data, el dia comena a crixer pel gener, febrer, mar. Aquest mes el dia 21 s'arriba a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per aix s'anomena EQUINOCCI de Primavera (comena dita estaci, i del llat AEQUINOCTIUM : aequus..igual, noctis...nit).

Desprs continua augmentant la duraci del DIA per l'abril i maig fins al juny, en qu s'arriba al dia 21.VI, el SOLSTICI d'Estiu, el dia ms llarg de l'any -i la nit ms curta per tant- ara s a la inversa (del llat INVERSUM, girat) 15 h-Dia i 9h-Nit. Com es pot observar hi ha una simetria.

A partir d'eixa data el Dia va minvant pel juliol, agost, setembre (del llat SEPTEMBER, el set mes ja que l'any rom primitiu comenava l'u de mar :)) ). El 23 de setembre s l'EQUINOCCI de Tardor (comena aquesta estaci, 12 h Dia i 12 h Nit). 

I aix segueix reculant el Dia davant de la Nit per l'octubre (del llat OCTOBER, el huit mes), novembre (del llat NOVEMBER, el nov mes) i desembre (del llat DECEMBER, el des mes), en el qual arribem a la duraci mnima...SOLSTICI d'Hivern, completant-se el cicle solar.

Per tant hi ha quatre dies singulars en l'any: dos equinoccis i dos solsticis alternant-se cada tres mesos.

Hi ha una relaci directa entre les Dates de les FESTES i aquestos DATES SINGULARS. Eren festes paganes celebrades des de temps primitius (sobre tot els dos solsticis) i desprs la religi catlica es va adaptar a elles : Nativitat al Solstici hivernal, sant Joan - Fogueres al Solstici estival, i a ms a ms, sant Josep- Les Falles valencianes a l'Equinocci primaveral i les Mare de Du trobades a l' Equinocci de tardor.









 Vegeu tamb: .
 Equinocci;
 Colur;

 Enllaos externs .
Explicaci escolar 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27334" title="Cambodja" nonfiltered="1462" processed="1460" dbindex="11548">



Cambodja (de vegades ortografiat Cambotja) s un regne del sud-est asitic, situat a la pennsula d'Indo-xina. Limita amb Tailndia al nord-oest, amb Laos al nord-est, amb el Vietnam a l'est i al sud, i amb el golf de Siam al sud-oest. La capital s Phnom Penh.

El pas va ser el centre de l'antic Imperi Khmer d'Angkor entre els segles IX i XV i va ser un protectorat francs entre 1863 i 1953, quan va aconseguir la independncia i s'hi va restaurar l'antiga monarquia. De l'any 1975 al 1979 va esdevenir una repblica liderada pels Khmers Rojos de Pol Pot; finalment, desprs d'un perode de guerra civil en qu va tenir lloc una invasi vietnamita i una missi d'interposici de les Nacions Unides, es va reinstaurar la monarquia el 1993, sota la persona de l'antic rei Norodom Sihanuk.

Vegeu tamb Llista de reis de Cambodja


















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27336" title="Camerun" nonfiltered="1463" processed="1461" dbindex="11549">



El Camerun s una repblica unitria de l'frica Central. Limita amb Nigria al nord-oest, amb el llac Txad a l'extrem nord, amb el Txad i la Repblica Centreafricana a l'est, amb la Repblica del Congo al sud-est i al sud, amb el Gabon i la Guinea Equatorial al sud i amb el golf de Guinea a l'oest. La capital s Yaound, tot i que la ciutat ms poblada s Douala; totes dues passen del mili d'habitants.

La majoria del pas s muntanyosa, i hi destaquen els monts d'Adamaua, a l'oest i el centre. La mxima altitud s el mont Camerun (4.070 m), volc actiu situat prop del golf de Guinea. Al nord destaquen els rius Benou i Logone, i el Sanaga i el Nyong a la regi meridional. Al Camerun hi ha la riba meridional del llac Txad. Se l'ha anomenat "frica en miniatura" per l'enorme diversitat paisatgstica que cont.

L'antic Camerun francs i una part del Camerun britnic van formar, l'any 1961, la Repblica Federal del Camerun, que el 1972 es va convertir en la Repblica Unida del Camerun. Des de 1984 el seu nom oficial s simplement Repblica del Camerun, en francs (Rpublique du Cameroun) i angls (Republic of Cameroon), les llenges oficials de l'estat, deutores de les antigues potncies colonials. El Camerun generalment ha gaudit d'estabilitat, cosa que ha perms el desenvolupament de l'agricultura, les carreteres i el ferrocarril, igual com de la indstria petroliera. Malgrat els recents moviments cap a una reforma democrtica, el poder poltic roman de manera ferma a les mans d'una oligarquia de base tnica.  

Histria.

Perode precolonial.

Hi ha evidncies arqueolgiques que mostren que la humanitat ha habitat el territori de Camerun des del neoltic. Els pobladors que duen ms temps en la zona sn els grups pigmeus, com els Baka. La cultura Sao va aparixer al voltant del Llac Txad al voltant de l'any 500 dC. i don pas a l'Imperi Kanem-Bornu. Tamb van aparixer altres regnes i comunitats en l'oest, com els Bamileke, els Bamum i els Tikar.
Els navegants portuguesos van arribar a la costa camerunesa el 1472. Li van posar el nom de Rio dos Camars (Riu de les gambetes), desprs de constatar l'abundncia de gambes i crancs de riu de la zona; del que es deriva l'actual Camerun.
En els segles segents els europeus van comerciar amb els pobles costaners mentre els missioners s'establien en l'interior.

A principis del segle XIX Modibo Adama va liderar als soldats Fulani en una jihad en el nord contra els pobles no musulmans (Kirdi) i els musulmans que encara conservaven elements pagans. Els Adama van fundar l'Emirat Adamawa, vassall del Califat de Sokoto de Usman donen fodio. Els grups que fugien dels guerrers fulani van desplaar al seu torn a uns altres, el que va suposar una important redistribuci de la poblaci.



El 1884, l'Imperi alemany va comenar a establir factories a la regi i va implantar el rgim colonial, per desprs de la derrota soferta per Alemanya en la Primera Guerra Mundial, el territori va ser dividit en dos mandats, un corresponent a Frana (el de major extensi) i altre a Regne Unit. El Camerun francs va accedir a l'autonomia interna el 1959 i l'any segent va proclamar la seva total independncia com a Repblica. El 1961, la part sud del Camerun britnic va decidir unir-se a la Repblica del Camerun, mentre que el nord va preferir adherir-se a Nigria.

Subdivisions.
Geografia.
Fronteres terrestres.

Principals cursos d'aigua.
 LLenges .
Les llenges nacionals o oficials de la Repblica del Camerun sn l'angls i el francs. El SIL International ha llistat un total de 286 llenges al Camerun, 279 de les quals sn llenges vives, 3 sn una segona llengua (per no s llengua materna de ning) i 4 estan extingides: 
Abar (llengua):2000 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la Divisi de Menchum, dins la Subdivisi de Wum. EStn centrats al voltant del poble de Missong. Inclou poblats com Munken i Abar.
Afade: 5000 parlants a la provncia del Far Nord, a la Divisi Logone-and-Chari, al sud del la Subdivisi Makari. El centre s el poble d'Afade.
Aghem: 26.727 parlants a la provncia del Nord-Oest. Al voltant del poble de Wum, a la Subdivisi del Wum Central, a la Divisi Menchum.
Akoose: 100.000 parlants a la provncia del Sud-Est, a la Divisi Kupe-Muanenguba, a les Subdivisions de Bangem i Tombel. Tamb es parla a la Subdivisi Manjo, de la Divisi de Moungo, a la provncia del Litoral.
Akum: 1400 parlants al Camerun. Es parla al poblat Akum, a la Subdivisi Furu-Awa, a la Divisi Menchum, de la provncia del Nord-oest. Tamb s parlat a Nigria.
Ambele: 2600 parlants a la provncia del Nord-oest, a 11 poblats de la Subdivisi de Widikum-Menka, a la Divisi Momo.
rab, Shuwa: 63.600 parlants al Camerun. Es parla a la zona entre el llac Txad i Kousseri, a les divisions de Mayo-Sava, Diamare, Mayo-Danay, Logone i Chari, a la provncia de Far Nord.
Atong: 4200 parlants a la provncia del Nord-oest. Es parlat a cinc poblats de la subdivisi de Widikum-Menka, al nord-oest de la Divisi de Momo.
Awing: 19.000 parlants a la Provncia del Nord-Oest. Es parla al poblat Awing-Bambaluwe, a la Divisi de Mezam.
Baba (llengua):12.750 parlants a la Divisi de Mezam, a la provncia del Nord-Oest.
Babanki: 22.500 parlants, a la subdivisi Tuba, dins la divisi Mezam (provncia del Nord-Oest).
Bafanji: 8500 parlants, a la Divisi Ngo-Ketunjia, al Nord-Oest del Camern.
Bafaw-Balong: 8400 parlants a la provncia del Sud-Oest i a la provncia del Litoral.
Bafia: 60.000 parlants a la Provncia del Centre. A la Divisi Mbam, subdivisi Deuk.
Bafut:50.000 parlants a la Provncia del Nord-Oest, a la Divisi de Mezam. ;
Baka: 25.000 parlants a les provnces del Sud-est i del Sud, al Camerun. Tamb es parla al Gabon.
Bakaka: 30.000 parlants a la provncia del Littoral, al Camerun.
Bakoko: 50.000 parlants a les provncies del Sud i del Littoral del Camerun.
Bakole: 300 parlants a la provncia del Sud-Est.
Baldemu: Al 2003 es van registrar entre 3 i 6 parlants de la llengua a Maroua, a la Provncia del Far Nord. Est gaireb extingida. ;
Balo: 2.231 parlants a la provncia del Sud-Oest del Camerun.
Bamali: 5300 parlants, a la provncia del Nord-Oest del Camerun.
Bambalang: 14.500 parlants a la provncia del Nord-Oest.
Bambili-Bambui: 10.000 parlants a la provncia del Nord-Oest.
Bameyan: 4000 parlants a la Provncia de l'Oest i del Nord-Oest.
Bamukumbit: 7300 parlants a la provncia del Nord-Oest del Camerun.
Bamun: 215.000 parlants a la provncia de l'Oest, sobretot a les divisions Noun, Bamboutos i Mifi.
Bamunka: 15.200 parlants a la provncia del Nord-Oest, al voltant del poble de Bamunka, a la subdivisi de Ndop (divisi de Mezam).
Bana: 13.000 parlants a la  provncia del Nord del Camerun, a prop de la frontera amb Nigria.
Bangandu: 2.700 parlants a la provncia de l'Est del Camerun. Tamb es parla a la Repblica del Congo.
Bangolan: 13.534 parlants a la provncia del Nord-Oest.
Bankon: 12.000 parlants a la provncia del Littoral, a l'oest del riu Wouri.
Barombi: 3000 parlants a la provncia del Sud-Oest del Camern, a prop dels llacs Barombi-Koti i Baromdi-Mbo.
Basaa: 230.000 parlants a les provncies del Centre i del Littoral.
Bassossi: 5000 parlants a la provncia del Sud-Oest del Camerun.
Bata (llengua):2500 parlants a la provncia del Nord, a la frontera amb Nigria, al llarg del rius Benoue i Faro (riu);
Batanga: 6000 parlants a la provncia del Sud, a la zona de la costa al voltant de Kribi;
Bati: 800 parlants a la provncia del Litoral, a la subdivisi de Ndom.
Beba (llengua):3000 parlants a les provncies del Nord-Oest i del Sud-Oest. ;
Bebe (llengua): 24000 parlants, a la provncia del Nord-Oest del Camerun.
Bebele: 24.000 parlants a les provncies del Centre i de l'Est.
Bebil: 6000 parlants a la provncia de l'Est, al voltant de Belabo, a la subdivisi homnima. ;
Beezen: 450 parlants, a la provncia del Nord-Oest del Camerun.
Befang: 2.975 parlants a la provncia del Nord-Oest del Camerun.
Bekwil: Parlat a la provncia de l'Est, a la ribera nord del riu Ngoko, a prop de Moloundou, a la divisi Boumba-and-Ngoko.
Beti: 2.000.000 parlants al Camerun. El parlen pobles com els Fang, els Ewondo, els Bulu i els Mengisa. Es parla sobretot a les provncies del Centre i del Sud. Per tamb s'utilitza a part de la provncia de l'Est.
Bikya: s una llengua gaireb extingida. Se'n va descobrir una persona que la tenia com a llengua materna al poble de Furubana, a la subdivisi de Furu-Awa, a la provncia del Nord-Oest. s una llengua bant que no est classificada.
Bishuo: s una altra llengua que tamb est gaireb extingida. Se'n va trobar 1 parlant a la subdivisi Furu-Awa, a la provncia del Nord-Oest. Tamb s una llengua bant no classificada. ;
Bitare:6.034 parlants a la provncia Adamawa, al Camerun. A prop de Banyo.
Bokyi: 3700 parlants a la provncia del Sud-Oest, a prop de la frontera amb Nigria, a prop de Mamfe.
Bomwali: 6.077 parlants al Camerun, al poble de Malapa.
Bonkeng: 2.975 parlants, a la subdivisi de Loum, a la provncia del Litoral.
Bubia: 600 parlants a la provncia del Sud-Oest, a la subdivisi de Limbe.
Buduma: 200 parlants a provncia de l'Extrem Nord a illes del llac Txad.
Bulu: 174.000 parlants a les provncies del Sud, del Centre i de l'Est.
Bum: 21.400 parlants a la subdivisi de Bum, a la provncia del Nord-Oest.
Bung: s una llengua gaireb extingida de la que s'han detectat 3 parlants. s una llengua que no est classificada.
Busam: 1.488 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi Batibo. A les poblacions de Bifang, Ambambo i Dinku.
Busuu: s una llengua que est gaireb extingida, ja que noms s'han trobat 8 parlants als poblats Furu-Awa i Furu-Nangwa, a la subdivisi Furu-Awa, de la provncia del Nord-Oest. s una llengua bant no classificada.
Buwal: 7000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la subdivisi Mokolo. s una llengua afro-asitica.
Byep: 9500 parlants a la provncia de l'Est del Camerun.
Caka: 5000 parlants a la subdivisi Akwaya, de la provncia del Sud-Oest.
Cung: 2000 parlants a la provncia del Nord-Oest del Camerun.
Cuvok:5000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord. s una llengua afro-asitica.
Dava: 17.500 parlants a les provncies del Nord i de l'Extrem Nord. s una llengua afro-asitica.
Dama: s una llengua gaireb extingida, de la que s'ha trobat un petit grup de 50 parlants a la subdivisi de Rey-Bouba, a la provncia del Nord.
Dek: 2975 parlants a la provncia del Nord del Camerun.
Denya: 11.200 parlants a la provncia del Sud-Oest.
Dii: 47.000 parlants a la provncia del Nord del Camerun.
Dimbong: 140 parlants, d'una poblaci tnica de 50.000 persones), a la provncia del Centre.
Doyayo: 18.000 parlants a la provncia del Nord, al voltant de Poli.
Douala: 87.700 parlants a prop el riu Wouri i de l'estuari del Camerun, a la provncia del Litoral.
Dugun: 7000 parlants al sud-est de Poli, a la provncia del Nord.
Dugwor: 5000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord.
Duupa: 5000 parlants a la provncia del Nord, a l'est de Poli.
Dzodinka:2600 parlants a la provncia del Nord-Oest, a l'extrem nord de la subdivisi Nwa, al poble d'Adere.
Ejagham: 49.394 parlants a la provncia del Sud-Oest del Camerun.
Elip: 6400 parlants a la provncia del Centre, a prop dels rius Mbam i Sanaga.
Eman: 800 parlants a la provncia del Sud-Oest. Tamb es parla a Nigria.
Angls: Sobretot es parla a les provncies del Sud-Oest i del Nord-oest.
Esimbi: 20.000 parlants a la provncia del Nord-Oest, al voltant de Benakuma, a l'occident de la subdivisi Wum.
Eton: 52.000 parlants a la provncia del Centre.
Ewondo: 577.700 parlants a les provncies del Centre i del Sud del Camerun.
Fali Septentrional: 16.000 parlants a la provncia del Nord, a la zona de Dourbeye i Mayo-Oulo, a la subdivisi Mayo-Oulo.
Fali Meridional: 20.000 parlants a la zona de Hossere Bapara, Tsolaram, Hossere Toro i Ndoudja, a la provncia del Nord del Camerun.
Fang: 110.552 parlants al Camern. Es parla a la provncia del Sud, a les divisions  de Dja-and-Lobo, Ntem i Ocean. Tamb s anomenat Pamue o pahouin.
Fang (Camerun): 2400 parlants a la provncia del Nord-Oest, al nord-est de la subdivisi de Wum.
Fe'fe': 123.700 parlants a la provncia de l'Oest.
Francs: Sobretot es parla a les provncies Litoral, Oest, Centre, Sud, Est, Adamawa, Nord i Extrem Nord. ;
Fulfulde, Adamawa: 668.700 parlants al Camerun. Es parla a les provncies de l'Extrem Nord, Nord i Adamawa. Tamb es parla al Txad, Nigria i Sudan. Altres noms que s'utilitzen per anomenar-lo sn Peul, Fula, Pule i altres.
Fulfulde, Kano-Katsina-Boborro: 7000 parlants al nord del Camerun. ;
Gavar: 7000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord del Camerun.
Gbaya Nord-Occidental: Al Camerun hi ha de 65.000 a 80.000 parlants, a la vasta zona entre les provncies del Nord, Adamawa i Est.
Gbaya Sud-Occidental: Al Camerun hi ha entre 13000 i 18000 parlants, a la provncia de l'Est.
Ghoml: 260.000 parlants, a la provncia de l'Oest, la majoria a la divisi Mifi.
Gidar: 54.000 parlants al Camerun, a la provncies del Nord i de l'Extrem Nord. Tamb es parla al Txad.
Gimme: 3000 parlants a la provncia del Nord, a la zona de les montanyes Alantika.
Gimnime: 3000 parlants a la provncia del Nord, a la frontera amb Nigria, a la zona de les montanyes Alantika.
Giziga Septentrional: 20.000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, als massissos de Mogazang i a les plana de Dagba.
Giziga Meridional: 60.000 parlants a l'Extrem Nord del Camerun, al sud-oest de Maroua, a les planes de Diamare.
Glavda: 2800 parlants al Camerun, a la provncia de l'Extrem Nord, al sud de Ashigashia, a la subdivisi de Koza.
Gude: 28.000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la divisi Mayo-Tsanaga; i a la provncia del Nord, a la divisi Mayo-Louto.
Gvoko: 1000 parlants al Cameun, a la provncia de l'Exrem Nord, al poblat Ngoshi, a la subdivisi de Mokolo.
Gyele: 4250 parlants al Camerun. Es parla a la provncia del Sud, als boscos al voltant de Kribi, a les subdivisions de Kribi i Lolodorf, a la divisi d' Ocean.
Hausa: 23.500 parlants al Camern.
Hdi: 25.000 parlants al Camern, a la provncia de l'Extrem Nord, a la frontera amb Nigria, pas on tamb es parla. ;
Hjuk: 400 parlants a un poblat de la subdivisi de Bokito, a la Divisi de Mbam, a la provncia del Centre.
Hya: 940 parlants al Camerun, a la provncia de l'Extrem Nord, al poble de Amsa. Tamb es parla a Nigria.
Iceve-Maci: 7000 parlants a la provncia del Sud-Oest. Tamb es parla a Nigria.
Ipulo:2500 parlants a la provncia del Sud-Oest, al sud-est de Akwaya.
Isu (Narrow Grassfields): 10.400 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi del Wum cenral.
Isu (Narrow Bantu: 800 parlants a la provncia del Sud-Oest, a la subdivisi Tiko.
Iyive: 1000 parlants a la provncia del Sud-Oest, a la frontera amb Nigria. Tamb s parlat a Nigria.
Jimi:3500 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la frontera amb Nigria a prop de Bourrha.
Jina: 1500 parlants al Camerun, a la provncia de l'Extrem Nord, a prop de Zina i Waza.
Jukun Takum: 2.438 parlants, a la provncia del Nord-Oest. Tamb es parla a Nigria.
Kako: 100.000 parlants al Camerun, a la provncia de l'Est. La majoria viuen a la provncia de Kadei. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana i a la Repblica del Congo.
Kamkam: Es parla a la provncia Adamawa, a la serra de Mambila.
Kanuri Central: 56.500 parlants a la provncia de l'Extrem Nord del Camerun.
Karang: 17000 parlants a la provncia del Nord. Tamb es parla al Txad.
Kare: 4.463 parlants a les provncies Adamawa i Nord del Camerun.
Kemezung: 4500 parlants a la provncia del Nord-Oest, al poble de Dumbu i al poblat de Kwei, a la subdivisi d'Ako.
Kendem: 1500 parlants a la provncia del Sud-Oest, a les subdivisions de Tinto i d'Alt Bayang.
Kenswei Nsei: 12.500 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi d'Ndop.
Kenyang: 65.000 parlants a la provncia del Sud-Oest, a la zona de Mamfe i a la subdivisi Nguti.
Kera: 6000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la divisi Mayo-Danay.
Kol: 12.000 parlants a la provncia de l'Est, a prop de Messamena, a la divisi de l'Alt Nyong.
Kolbila: 2.500 parlants a la provincia del Nord del Camerun.
Kom (llengua): 170.000 parlants a la provncia de l'Oest, al sud de la divisi de Boyo.
Koma: 3000 parlants a la provncia del Nord, a les muntanyes Alantika, a prop de la frontera amb Nigria.
Koonzime: 30.000 parlants a la provncia de l'Est, a prop de Lomie, al riu Dja.
Korop: 7.438 parlants a la provncia del Sud-Oest, al nord-oest de Mundemba, a la frontera amb Nigria. ;
Koshin: 1.000 parlants a la provncia del Nord-Oest, al poble de Koshin, a la subdivisi Wum.
Kuk (llengua): 3000 parlants a la provncia del Nord-Oest del Camerun.
Kung (llengua): 1.750 parlants a la provncia del Nord-Oest, a un poble de la subdivisi de Fungon.
Kuo (llengua): 2.975 parlants a la provncia del Nord del Camerun, entre Sorombeo i la frontera amb el Txad.
Kutep: 1.400 parlants a la provncia del Nord-Oest, a prop de la frotnera amb Nigria, a la subdivisi del Furu-Awa.
Kwa (llengua): 1000 parlants a les provncies del Litoral i de l'Oest del Camerun.
Kwaja: 2.975 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi Nkambe, de la divisi Donga-Mantung.
Kwakum: 10.000 parlants a la provncia de l'Est, a les divisions Dinako i Lom-and-Djerem.
Kwanja: 20.000 parlants a la provncia d'Adamawa, a la divisi Mayo-Banyo.
La'bi: Es parla a la subdivisi de Touboro, a la provncia del Nord del Camerun.
Lagwan: 10.000 parlants a la provincia del Nord, entre el riu Logone i la frontera amb Nigria. Tamb es parla al Txad.
Laimbue: 5.000 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi del Wum Central.
Lamnso': 125.000 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la divisi de Bui.
Lefa (llengua): 10.000 parlants a la provncia del Centre, a la subdivisi de Bafia.
Leti (llengua): Es parla a la zona del riu Sanaga, a la divisi de Lekie, provncia de Centre.
Limbum: 73.000 parlants a la provncai del Nord-Oest, a la subdivisi de Nkambe. Tamb es parla a Nigria. ;
Longto: 2400 parlants a la subdivisi de Poli, a la provncia del Nord.
Luo (llengua): s una llengua no classificada, gaireb extingida, ja que noms es va trobar un parlant. ;
Mada (llengua): 17.000 parlants, al masss de Mada, a la subdivisi de Tokombere (provncia de l'Extrem Nord).
Mafa (llengua): 136.000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord. Tamb es parla a Nigria. ;
Majera: 500 parlants a la provncia de l'Extrem Nord del Camerun.
Makaa: 80.000 parlants a la provncia de l'Est del Camerun.
Malgbe: 6000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord del Camerun.
Malimba: 2.230 parlants a la provncia del Litoral, a prop del riu Sanaga.
Mambai: 8000 parlants al Camerun. Entre el riu Mayo-Kebi i la frontera amb el Txad. Tamb es parla en aquest estat.
Mambila, Camerun: 30.000 parlants a la provncia Adamawa, a prop de la frontera amb Nigria.
Manta (llengua): 5300 parlants a la provncia del Sud-oest, a uns vint poblats.
Masana (llengua): 103.000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la divisi Mayo-Danay.
Maslam: 250 parlants a la provncia de l'Extrem Nord del Camerun. Tamb es parla al Txad.
Matal (llengua): 18.000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la subdivisi de Mora, a l'est de les montanyes Mandara.
Mazagway: 17000 parlants a les provncies del Nord i de l'Extrem Nord.
Mbe': 1.488 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi de Nwa.
Mbedam: 6000 parlants, a la provncia de l'Extrem Nord, a la subdivisi de Mokolo, al nord-est de Hina.
Mbembe, Tigon: 36.000 parlants a la provncia del Nord-Oest, al nord d'Nkambe. Tamb es parla a Nigria.
Mbo (llengua): 45.000 parlants a les provncies del Litoral i de l'Oest del Camerun.
Mbonga: 1.488 parlants a la provncia de l'Est, a prop de Betare-Oya.
Mbu': 1000 parlants a la provncia del Nord-oest, al nord-est de Wum, al poblat d'Mbu'.
Mbuko: 13000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a l'est de Meri i al masss d'Mbuko.
Mbule: 1.488 parlants a la provncia del Centre, al sud de la subdivisi de Bokito.
Mbum (llengua): 38.600 parlants a les provncies de Adamawa, Nord i Est. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana.
Medumba: 210.000 parlants a la provncia del Oest, la majorai a la divisi de Nde.
Mefele: 11.000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a 6 poblats al sud i a l'est de Mokolo.
Mendankwe-Nkwen: 23.050 parlants a la provncia del Nord-Oest, a les montanyes de Menda Nkwe.
Mengaka (llengua): 20.000 parlants ala provncia de l'Oest, a la subdivisi de Galim Meridional.
Mengisa: 20.000 parlants a la provncia del Cenre, a riu Sanaga.
Menka: 5200 parlants, a la provncia del Nord-Oest, al nord-oest de Batibo.
Merey: 10.000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, al masss Meri.
Mesaka: 14.000 parlants a la provncia del Sud-Oest, en una rea allada al nord-est d'Akwaya, a la frontera amb Nigria.
Meta': 87.000 parlants a la provncia del Nord-Oest del Camerun.
Mfunte: 24.700 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi Nwa. A 14 poblacions.
Mina (llengua): 10.987 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la subdivisi Hina, a 20 poblacions. ;
Mmaala: 5300 parlants a la provncia del centre del Camerun.
Mmen: 35.000 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi Wum.
Mofu septentrional: 27.500 parlants, a la provncia de l'Extrem Nord, al sud del masss de Meri.
Mofu-Gudur: 60.000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord del Camerun.
Mokpwe: 32.200 parlants a la provncia del Sud-Oest, a les subdivisions de Muyuka, Tiko, Buea i Limbe.
Moloko (llengua): 8500 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la subdivisi de Tokombere.
Mom Jango: 6523 parlants a la provncia del nord del camern, a la frontera amb Nigria.
Mono (llengua): 300 parlants a la provncia del Nord, al nord de Rey-Bouba, al llarg del riu Mayo-Godi.
Mpade: 16.000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a prop del llac Txad. Tamb es parla a Nigria i al Txad.
Mpiemo: 5000 parlants a la provncia de l'Est, a la subdivisi de Gari-Gombo.
Mpongmpong: 45.000 parlants a la provncia de l'Est del Camerun.
Mser: 500 parlants a la provncia de l'Extrem Nord del Camerun.
Mundabli: 1000 parlants a la provncia del Nord-Oest del Camerun.
Mundang (llengua): 44700 parlants a les provncies de l'Extrem Nord i del Nord.
Mundani (llengua): 34000 parlant a la provncia del Sud-Oest.
Mungaka: 50100 parlants a les provncies del Nord-Oest i de l'Oest del Camerun.
Musey: 20.000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la frontera amb el Txad.
Musgu (llengua): 61.500 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la divisi Mayo-Danay. Tamb s parlat al Txad.
Muyang: 15.000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord del Camerun.
Naki (llengua): 3.000 parlants a la provncia del Nord del Camerun.
Ncane: 15.500 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi de Nkambe occidental.
Ndai: s una llengua que est gaireb extingida, ja que noms es van trobar 5 persones que el parlaven a la divisi de Mayo-Rey, a la provncia del Nord del Camerun.
Ndaktup: 2.975 parlants a la provncia del Nord-Oest, al nord-est de Nkambe.
Nda'nda': 10.000 parlants a la provncia de l'Oest, a les divisions de Nde i Mifi.
Ndembli: 5.950 parlants a la provncia del Litoral, a la divisi Nkam.
Ndoola: 2.120 parlants a la provncia d'Adamawa, a prop de la provncia amb Nigria, aix com tamb a la provncia el Nord-Oest.
Ngamambo: 8000 parlants a la provncia del Nord-Oest del Camerun.
Ngambay: Es parla a la provncia del Nord, per la carretera que va a Garoua, a la divisi Mayo-Rey.
Ngemba: 18.800 parlants a la provncia del Nord-Oest, a les subdivisions de Tuba i de Bamenda occidental.
Ngie: 37.000 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi d'Mbengi occidental, al voltant d'Andek.
Ngiemboon: 100.000 parlants (50.000 dels quals, monolinges), a la provncia de l'Oest, a la divisi de Bamboutos.
Ngomba: 63.000 parlants a la provncia de l'Oest, a cinc poblats, a la subdivisi d'Mbouda Occidental.
Ngombale: 45.000 parlants a la provncia de l'Oest, al nord-oest d'Mbouda.
Ngong (llengua): s una llengua que est gaireb extingida, ja que noms es van trobar 2 parlants al poblat d'Ngong, a la divisi de Benoue, de la provncia del Nord.
Ngoshie: 9200 parlants a la subdivisi d'Njikwa oriental, a la provncia del Nord-Oest.
Ngumba: 9000 parlants al Camerun. es parla a la provncia del Sud, a les subdivisions de Kribi i Lolodorf. Tamb es parla a Guinea Equatorial.
Ngwe: 73.200 parlants a la divisi de Lebialem, a la provncia del Sud-Oest.
Ngwo: 50.547 parlants a la subdivisi d'Njikwa, a la provncia del Nord-Oest.
Nimbari: 130 parlants a la provncia del Nord, als poblats Padjara-Djabi i Badjire, a la subdivisi de Mayo-Louti.
Njen (llengua): 1800 parlants al poblat d'Njen, al sud-est de Batibo, a la provncia del Nord-Oest.
Njyem: 3500 parlants (el 85 % monolinges) a la provncia de l'Est. Tamb s parlat a la Repblica del Congo.
Nkongho: 2.231 parlants a la provncia del Sud-Oest, a la subdivisi d'Nguti.
Nomaande: 6000 parlants a la provncia del Centre, al sud-oest de Bafia, a la subdivisi de Bokito septentrional.
Noone: 25.000 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi de Kumbo.
Nsari: 7000 parlants a la provncia del Nord-Oest el Camerun.
Nubaca: 800 parlants a la provncia del Centre, a la subdivisi de Bokito.
Nugunu: 35.000 parlants a les subdivisions d'Ombessa i Bokito, a la provncia del Centre.
Nyong: 17000 aprlants a la provncia del Nord-Oest del Camerun. Tamb es parla a Nigria.
Nzakambay: 13000 parlants a la provncia del Nord, a la subdivisi de Touboro.
Nzanyi: 9000 parlants a la provncia del Nord, a prop de la frontera amb Nigria, a la Regi Duomo.
Oblo (llengua): s una llengua que gaireb est extingida, que s'ha trobat a la subdivisi de Pitoa, a la Divisi de Benoue.
Oku (llengua): 40.000 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la divisi Bui, al voltant del llac Oku.
Oroko (llengua): 106.000 parlants a la provncia del Sud-Oest del Camerun.
Osatu (llengua): 400 parlants a la provncia del Sud-Oest, al sud-est d'Asumbo, a la subdivisi d'Akwaya.
Pam (llengua): s una llengua gaireb extingida, ja que noms es van trobar 30 parlants a prop de Tchollire, a la Divisi Mayo-Rey, a la provncia del Nord del Camerun.
Pana (llengua): 2.975 parlants a la provncia del Nord, a la subdivisi de Touboro.
Parkwa: 30.000 parlants a la provncia del l'Extrem Nord, a la subdivisi de Mora.
Peere: 15.000 parlants a la subdivisi de Tignere, entre aquesta ciutat i la frontera amb Nigria.
Pv: 5.720 parlants a la provncia del Nord, a la divisi de Mayo-Rey.
Pidgin, Camerun: Es parla sobretot a les provncies del Sud-Oest i del Nord-Oest. s una llengua criolla de l'angls.
Pinyin (llengua): 24.600 parlants a la provncia del Nord-Oest, al sud-oest de Bamenda.
Pol (llengua): 38.676 parlants a la provncia de l'Est. Tamb es parla a la Repblica del Congo.
Psikye: 40.500 parlants a la provncia del Nord, a la subdivisi de Mokolo. Tamb es parla a Nigria.
Samba Leko: Es parla a la provncia del Nord del Camerun.
Sharwa: 5.100 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la subdivisi de Bourrah meridional. Tamb alguns a la provncia del Nord.
So (llengua): 9000 parlants a les provncies del Centre i de l'ESt.
Suga (llengua): 10.000 parlants a la provncia d'Adamawa.
Tibea: 1400 parlants a la provncia del Centre, a la divisi d'Mbam.
Tikar (llengua): 25.000 parlants a les provncies del Centre i de l'Oest.
Tiv (llengua: Hi ha pocs parlants al Camerun, a la provncia del Sud-Oest.
To (llengua): Es parla a la provncia del Nord, a la subdivisi de Touboro. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana. s una llengua no classificada.
Tsuvan: 2.300 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la subdivisi del sud-est de Bourrah.
Tuki (llengua): 26.000 parlants a la provncia del Centre, a la divisi d'Mbam, al riu Sanaga.
Tunen (llengua): 35.300 parlants a les provncies del Centre i del Litoral del Camerun.
Tuotomb: 1000 parlants a la provncia del Centre, a la subdivisi de Bafia. Tamb hi ha parlants en rees urbanes.
Tupuri: 125.000 parlants al Camerun. Es parla a l'Extrem Nord del pas i al Txad.
Twendi: s una llengua que est a punt d'extirngir-se, ja que noms s'han trobat 30 parlants a la provncia d'Adamawa, al poblat de Sanga, al nord de Bankim.
Usaghade: 10.000 parlants a la provncia de l'Oest del Camerun. Tamb es parla a Nigria. ;
Vame (llengua) 8500 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a les subdivisions de Mora i Tokombere.
Vemgo-Mabas: 5000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, al nord-oest de Mokolo, a prop de la frontera amb Nigria.
Vengo (llengua): 13.500 parlants a la provncia del Nord-Oest, al nord de Ndop.
Vute (llengua): 20.000 parlants a les provncies del Centre, d'Adamawa i de l'Est.
Wandala (llengua): 23.500 parlants a la provncia del Nord, a prop de la frontera amb Nigria. Tamb es parla a aquest pas.
Wawa (llengua):3000 parlants a la provncia d'Adamawa, a la subdivisi de Bankim. Tamb es parla a Nigria.
Weh (llengua): 6900 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi del Wum Central.
Wumboko: 4000 parlants a la provncia del Sud-Oest, a la subdivisi de Kumba.
Wushi: 12.350 parlants a la provncia del Nord-Oest, a l'est d'Ndop.
Wuzlam (llengua): 10.500 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la subdivisi de Tokombere, al masss de Wuzlam (masss).
Yamba (llengua): 40.763 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la subdivisi de l'Nwa Central. Tamb hi ha alguns emigrants a Nigria.
Yambeta (llengua): 3.700 parlants a la provncia del Centre, a la subdivisi de Bafia.
Tangben: 2.300 parlants a la provncia del Centre, al sud de Bokito.
Yasa (llengua): 1500 parlants a la provncia del Sud, a la subdivisi de Campo, a la costa a prop de Guinea Equatorial. Tamb es parla en aquest pas. ;
Yemba (llengua): 300.000 parlants a la provncia de l'Oest, la majorai a la divisi de Menoua, a prop de Dschang.
Yukuben: 950 parlants a la provncia del Nord-Oest, a la divisi de Menchum, a prop de la frontera amb Nigria.
Zhoa: Es parla al poblat de Fungon, a la divisi de Menchum, a la provncia del Nord-Oest.
Zizilivakan: 2800 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, a la subdivisi de Bourrah, a prop de la frontera amb Nigria, a on tamb es parla.
Zulgo-Gemzek: 26.000 parlants a la provncia de l'Extrem Nord, al nord de Maroua, a 16 poblacions.
Zumaya (llengua): s una llengua que est en perill d'extinci, ja que noms queden uns 25 parlants a la divisi de Diamare, a la provncia de l'Extrem Mord.

A ms a ms, hi ha registrades llenges que ara ja estan extingides:
Duli (llengua): s una llengua que est extingida i que es parlava a la provncia del Nord, a una zona propera a Pitoa.
Gey (llengua): s una llengua extingida que es parlava a l'est de Pitoa, a la provncia del Nord.
Nagumi (llengua): s una llengua extingida que es parlava a la provncia del Nord del Camerun.
Yeni (llengua): s una llengua extingida que es parlava a la zona de Nyalang. No est classificada.

Economia.
El pas est en crisi des de mitjans dels anys 80. Un 37% est cobert per boscos tropicals que poden proporcionar abundants recursos. Pertany a la CEMAC, una associaci d'integraci econmica amb pasos fronterers

Demografia.
Els habitants superen els 17 milions de persones, amb un fort creixement demogrfic a causa de la joventut de la mitjana de la poblaci. La instituci bsica s la famlia extensa, amb combinaci de matrimonis mongams i polgams.
Bamilk;

Cultura.
Els idiomes oficials sn l'angls i el francs, per s'han comptabilitzat fins a 200 grups lingstics diferents.
Aspectes diversos.
Partits poltics.
Partit Revolucionari Democrtic del Camerun;
Uni Nacional del Camerun;
Uni de Pobles del Camerun;

Corrupci.
Festes i celebracions.
El Camerun en xifres.
Camerunesos clebres.

Vegeu tamb.
Front Socialdemcrata del Camerun;
Bibliografia.
 Article de la Viquipdia en Francs.
 Article de la Viquipdia en Angls.

Enllaos externs.
 Els Pigmeus Baka del Camerun Cultura i msica dels primers habitants del Camerun;

Notes i referncies.


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27341" title="Jofr V d'Anjou" nonfiltered="1464" processed="1462" dbindex="11550">

Jofr  V d'Anjou (nascut el 24 d'agost de 1113 i mort el 7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine. 

El 1129 va rebre del seu pare els comtats d'Anjou, Maine i Turena. El 17 de juny de 1124 es va casar amb Matilde d'Anglaterra, filla i hereva de Enric I d'Anglaterra, viuda de l'emperador Enric V d'Alemanya. 

Primer va fer front a una revolta de senyors encapalada per Lisard senyor de Sable i Guiu IV de Laval. Va entrar al Thouars i va obligar al vescomte Aimeric VI a sotmetre s. Tamb es van sotmetre els senyors de Blaison, Parthenay i Mirabeau. Finalment Peloquin senyor de l'Ile Bouchard tamb es va sotmetre.

Enric I va morir el 1135 per la corona d'Anglaterra i el ducat de Normandia van passar a Esteve de Blois tot i les reclamacions de Jofr, que va atacar Normandia i va conquerir Lisieux el 1136, per va ser ferit i desprs va seguir una treva. 

A partir del 1141 va iniciar la conquesta de Normandia que es va produir en tres anys. El 1144 fou reconegut per tots els senyors. 

El 1145 el seu germ Elies es va revoltar reclamant el comtat del Maine i va ser fet presoner i va morir engarjolat (15 de gener de 1151). Tamb va sotmetre al senyor de Montreuil Bellay, Girau de Berlai. El 1150 va cedir el ducat al seu fill Enric. L'agost del 1151, per mitj d'un tractat, va cedir el Vexin normand al rei de Frana. 

Va morir a Chateau du Loir el 7 de setembre de 1151 i el va succeir el seu fill gran Enric I (Enric II d'Anglaterra) nascut el 5 de maig de 1133.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27342" title="Folc d'Anjou" nonfiltered="1465" processed="1463" dbindex="11551">


Folc d'Anjou (comte Folc V el Jove d'Anjou) fou rei de Jerusalem del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Taur el 1109.

El primer que va fer quan va arribar al arribar al poder del comtat d'Anjou fou assegurar-se la submissi del senyor d'Amboise; desprs va ocupar l'le Bouchard el 1109 i Brissac el 1112. Des del 1113 es va aliar a Enric I d'Anglaterra i Normandia i el 1114 el va ajudar a dominar al un vassall rebel al Perche. El 1116 es va tornar a aliar a Frana i va fer algunes conquestes a Normandia i entre elles el desembre de 1118 el castell d'Alenon; al mateix temps tamb va ocupar Montblazon el 1118. El 1119 va tornar a l'aliana anglesa. 

El 1120 va peregrinar a terra Santa i al tornar, i havent mort Guillem Atheling, l'hereu d'Enric I va fer aliana amb el rei de Frana. El 1124 va ocupar  Montreuil-Bellay. Es va casar amb Eremburga, filla i hereva del comte Elies del Maine. Al morir el rei Enric V d'Alemanya, la viuda Matilde, hereva de Normandia i Anglaterra, es va casar amb Jofr, fill de Folc V, originant la dinastia dels Plantagenet. 

El 1129, Folc va abdicar i renunciar a les seves possessions franceses d'Anjou, Maine i Turena en favor del seu fill Jofr V d'Anjou i es va casar amb l'hereva de Jerusalem Melisenda, filla de Baldu II de Jerusalem. El 1131, en morir Baldu, heret el regne de Jerusalem, on se'l va conixer com a Folc d'Anjou. Com a rei, va solucionar un litigi sobre el principat d'Antioquia i ms tard va combatre Hug de Puiset, l'amant de la seva dona. El 1137, es va aliar amb els bizantins contra Zengi de Mossul i va ajudar Damasc a resistir Zengi. Va ordenar la construcci de la fortalesa anomenada Krak de Moab, que defensava el sud del regne. 

Va morir el 1143 en caure d'un cavall i el va succeir el seu fill Jofr V d'Anjou al Comtat d'Anjou i per Melisenda de Jerusalem i Baldu III de Jerusalem al Regne de Jerusalem.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27343" title="Enric II d'Anglaterra" nonfiltered="1466" processed="1464" dbindex="11552">

Enric II Plantagenet fou el fill i successor de Jofr IV Plantagenet als comtats d'Anjou, Maine i Turena, i desprs duc de Normandia i rei d'Anglaterra.

Va heretar l'Anjou i les altres possessions vinculades al comtat el 1151 i el 1152 es va casar amb Elionor d'Aquitnia, que s'acabava de divorciar del rei Llus VII de Frana (i va estar casada del 25 de juliol del 1137 fins a la sentncia de divorci del concili de Beaugency de 21 de mar del  1152) i que era la filla i hereva de Guillem X de Poitou duc d'Aquitnia al que havia succet l'abril del 1137. Elionor tenia 11 anys ms que el seu marit.

El any 1154 va succeir a Esteve de Blois com a rei d'Anglaterra i va ser coronat el 17 de desembre. Tot i aix la seva residncia habitual va ser Chinon a l'Anjou.

Va tallar de rel una revolta de sa germ Jofr, aliat al vescomte de Thouars Jofr IV. El 1156 va ocupar el vescomtat de Thouars .

A Anglaterra va revocar les donacions de terres de la corona, va destruir alguns castells, va expulsar als mercenaris i va abolir els anomenats  comtats fiscals ; va acceptar dels barons un tribut en diners en lloc d'un servei personal. Al seu amic Toms Beckett el va fer nomenar bisbe de Canterbury per desprs Toms es va posar al costat dels interessos de l'esglsia i el rei va haver d'acceptar les Constitucions de Clarendon el 1164. El 1166 el rei va prohibir als seus vassalls tot contacte amb Toms. Sembla que va ser el rei qui el va fer matar el 29 de desembre del 1170 ja que algun dels assassins era vassall seu. 

El 1166 el tribunal de Clarendon va dictaminar que tota persona requerida a presentar-se davant un tribunal havia de fer-ho encara que fos un noble per desprs del assassinat de Toms Beckett els magistrats foren destituts.

El 1168 els senyors del Poitou es van revoltar sota la direcci de Jofr IV de Thouars i el senyor de Lusignan amb el suport dels comtes de La Marche i d'Angulema i encobert del rei de Frana. Enric havia confiat el govern de Poitou al comte de Salisbury que va morir en una emboscada i el seu nebot i successor Guillem comte de Pembroke va ser fet presoner per Guiu de Lusignan. Per al arribar Enric amb forces tots es van sotmetre. El 1169 es va procedir al repartiment dels bns entre els tres fills, el gran, Enric (conegut com Enric d'Anjou el jove) que va rebre Anglaterra, Normandia, Anjou, Maine i Turena ; el segon Ricard (cor de lle) que va rebre Poitou, Perigord, Llemos i Gascunya; i el tercer Jofr que es va casar amb l'hereva de Bretanya, Contana. Quant poc desprs va nixer un quart fill no li tocava res, i per aix va ser conegut com Joan sense Terra.

El 25 de gener del 1171 l'arquebisbe de Sens va dictar interdicte contra les possessions franceses d'Enric, per l'assassinat de Toms, i li va costar un any i mig que el Papa li aixeques el cstig. El 1171 tamb va iniciar la conquesta d'Irlanda.

El 1172 el rei va decidir dotar al seu quart fill, amb els senyorius de Chinon, Loudun i Mirebeau, que s'havien de segregar de la part que havia correspost en el repartiment de 1169 al fill gran Enric. Aquest va haver d'acceptar per es va molestar i no va tardar en revoltar-se 

El comte de Tolosa va reconixer a Ricard com a duc el gener de 1173. Des 1173 els fills del rei Enric, Ricard i  Jofr  amb el suport de Guillem el lle d'Esccia, de Felip de Flands i de Mateu de Boulogne, es van revoltar. El rei Llus VII de Frana havia instigat tamb als fills a la revolta, al igual que la mare dels tres Elionor d'Aquitnia. A Frana els va ajudar el comte d'Angulema, i els senyors de Maulon, Taillebourg, Lezay, Rochefort i Lusignan. Per els aliats no van actuar coordinats i Guillem el lle fou fet presoner  i va haver de signar el tractat de La Falaise (1174). Enric va passar al Poitou l'estiu del 1174 i va ocupar el centre de la rebelli, la ciutat de Saintes, aix com d'altres castells. Els senyors del Poitou es van sotmetre. El setembre de 1174 Enric II va signar amb Llus VII de Frana la pau de Montlouis (prop de Tours). Va perdonar als seus fills per va enviar a la seva dona Elionor a Anglaterra en residencia vigilada
 
El 1176, 1181 i 1184 va dictar lleis que feien disminuir el poder de la noblesa a Anglaterra. Els boscos van ser declarats propietat reial i els  villans  podrien portar armes. 

El 1183 els seus fills Enric i Jofr es van aliar per fer la guerra al germ Ricard cor de Lle de Poitou, per ben aviat els tres germans van acordar la pau. El 1184 Enric el jove va morir de disenteria. Enric II va vacillar en fer hereu al seu fill segon, Ricard, car el seu fill afavorit era Joan. El 1185, veien els dubtes del pare en designar-lo hereu, Ricard es va aliar amb el rei Felip II August de Frana i va signar el tractat de Chareauroux que el deixava virtualment independent a Aquitnia. Esperava l'ocasi de revoltar-se contra el pare aliat al francs.

El 1188 va comenar a preparar una creuada i ve demanar el delme sobre les propietats, anomenat delme de Salad, que va ser impopular

L'ocasi per la revolta que el rei francs i Ricard esperaven semblava que havia arribat. El 30 de juny de 1189 els francesos van ocupar Tours. Ricard, Felip August i Enric II es van trobar a Colombiers (Villandry) el 4 de juliol i es va signar la pau de Azay (Le Rideau) per la qual Ricard era reconegut hereu, i cedia Alvrnia, Issoudun i Gracay (al Berry) a Felip August, i en garantia de qu serien entregades es va permetre l'entrada o permanncia dels francesos a Le Mans, Tours, Troo i Chateau du Loir. Enric va demanar al rei de Frana la llista dels qui l'havien trat i va veure en ella al seu fill Joan, el que li va provocar un gran disgust del que va morir el 6 de juliol del 1189 a Chinon. El va succeir el seu fill Ricard Cor de Lle.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27345" title="Enric II el Jove" nonfiltered="1467" processed="1465" dbindex="11554">

Enric II el Jove Plantagenet, (28 de febrer, 1155 - 11 de juny, 1183) era el segon dels cinc fills de Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitnia. Fou hereu d'Anglaterra, duc de Normandia i comte de Anjou, Maine i Turena.

El 1169 es va procedir al repartiment dels bns d'Enric II d'Anglaterra entre els seus fills: el gran, Enric va rebre Anglaterra, Normandia, Anjou, Maine i Turena ; el segon Ricard cor de lle va rebre Poitou, Perigord, Llemos i Gasconya; i el tercer Jofr que es va casar amb l'hereva de Bretanya, Contana. Quant poc desprs va nixer un quart fill no li tocava res, i per aix va ser conegut com Joan sense terra. El 1172 el rei Enric II va decidir dotar al seu quart fill, amb els senyorius de Chinon, Loudun i Mirebeau, que s havien de segregar de la part que havia correspost en el repartiment de 1169 al fill gran Enric. Aquest va haver d'acceptar per es va molestar i no va tardar en revoltar-se.

Des 1173 els fills del rei Enric, Ricard i  Jofr  amb el suport de Guillem el lle d'Esccia, de Felip de Flandes i de Mateu de Boulogne, es van revoltar. El rei Llus VII de Frana havia instigat tamb als fills a la revolta, al igual que la mare dels tres Leonor d'Aquitnia. A Frana els va ajudar el comte d'Angulema, i els senyors de Maulon, Taillebourg, Lezay, Rochefort i Lusignan. Per els aliats no van actuar coordinats i Guillem el Lle fou fet presoner i va haver de signar el tractat de La Falaise (1174). Enric va passar al Poitou l'estiu del 1174 i va ocupar el centre de la rebelli, la ciutat de Saintes, aix com d'altres castells. Els senyors del Poitou es van sotmetre. El setembre de 1174 Enric II va signar amb Llus VII de Frana la pau de Montlouis (prop de Tours). Va perdonar als seus fills per va enviar a la seva dona Leonor a Anglaterra en residncia vigilada
 
El 1183 Enric i son germ Jofr es van aliar per fer la guerra a l'altre germ Ricard cor de Lle de Poitou, per ben aviat els tres germans van acordar la pau. 

El 1183 Enric el Jove va morir de disenteria. Prop de Castell de Martel a la Turena, durant la rebelli contra el seu pare i el germ Ricard. Es diu que en el seu llit de mort demanava que es reconcilis amb el seu pare, per el rei Enric II, que tenia por d'un truc, es negava a veure'l. Desprs d'algun drama, Enric II el Jove va ser enterrat finalment a la Catedral de Rouen, on la seva tomba es pot veure al costat oposat de l'altar del seu germ petit, Ricard el Jove, amb qui estava sempre barallat.  	 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27346" title="Ricard Cor de Lle" nonfiltered="1468" processed="1466" dbindex="11555">

Ricard I d'Anglaterra, anomenat Ricard Cor de Lle, era fill de Enric II d'Anglaterra i I d'Anjou i d'Elionor d'Aquitnia. 

El 1169 el seu pare va repartir els dominis (sota la seva vigilncia), i a Ricard li va donar el Poitou, Perigord, Llemos i Gascunya. Va ser reconegut duc pel comte de Tolosa el gener de 1173. Poc desprs, el mateix 1173, amb el suport de la seva mare es va revoltar contra el seu pare, junt amb els seus germans per foren venuts el 1174, i van ser perdonats. El 1177 va adquirir el comtat de La Marche.

El 1183 el seus germans Enric II el jove i Jofr es van aliar contra ell i van obtenir el suport dels senyors de Lusignan, Civray i Maulon, per Ricard, amb l'ajuda d'Aimeric VII vescomte de Thouars, el va obligar a fer la pau rpidament. El 1184, havent mort el germ gran Enric el jove, li corresponia ser hereu de les seves possessions, es a dir Anglaterra, Normandia, Anjou, Maine i Turena.

El 1185, veient els dubtes del pare en designar-lo hereu, Ricard es va aliar amb el rei Felip II August de Frana i va signar el tractat de Chareauroux que el deixava virtualment independent a Aquitnia. Esperava l'ocasi de revoltar-se contra el pare, ocasi que el francs i Ricard van veure el 1189. El 30 de juny de 1189 els francesos van ocupar Tours. Ricard, Felip August i Enric II es van trobar a Colombiers (Villandry) el 4 de juliol i es va signar la pau de Azay (Le Rideau) per la qual Ricard era reconegut hereu, i cedia Alvrnia, Issoudun i Gracay (al Berry) a Felip August, i en garantia de qu serien entregades es va permetre l'entrada o permanncia dels francesos a Le Mans, Tours, Troo i Chateau du Loir. Enric va demanar al rei de Frana la llista dels qui l'havien trat i va veure en ella al seu fill Joan, el seu afavorit, el que li va provocar un gran disgust del que va morir el6 de juliol de 1189.

Ricard va ser reconegut hereu sense problemes i va ser coronat rei d'Anglaterra el 3 de setembre de 1189. Seguidament va marxar a la creuada amb Felip II August i els principals senyors del Poitou (Lusignan, Chauvigny i Deols-Chateauroux, i d'altres) deixant la regncia a la seva mare Leonor d'Aquitnia. 

El 1191 durant la tercera croada va conquerir Xipre i Acre i al any segent Arsuf i Jaffar i va fer la pau amb Salad que va permetre als cristians l'accs al Sant Sepulcre (1192). Per a la tornada fou fet presoner pel seu enemic el duc Leopold I d'ustria i entregat a l'emperador Enric VI d'Alemanya que va demanar un fort rescat que finalment va pagar el bisbe de Canterbury  Hubert Walter, essent alliberat (1194).

Va tornar a Aquitnia on va sotmetre a alguns barons que en la seva absncia s havien revoltat i va comenar a lluitar contra Felip II August que darrerament havia conspirat amb son germ Joan sense terra. El rei francs fou derrotat a Frteval, prop de Vendme, i li va arrabassar Tours i Loches per va ser ferit a un combat menor a Chalus i va morir poc desprs (1199). La successi la van disputar son germ Joan sense terra i el seu nebot Artur de Bretanya fill de Jofr.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27363" title="Cap Verd" nonfiltered="1469" processed="1467" dbindex="11556">




Cap Verd s una repblica insular situada en un arxiplag de l'Atlntic nord, enll de la costa occidental de l'frica. La capital s Praia i la ciutat principal s Mindelo.

L'arxiplag de Cap Verd est format per deu illes, nou de les quals habitades, que es divideixen en dos grups principals: al nord les illes de Sobrevent (en portugus Ilhas de Barlavento), que sn, d'oest a est, Santo Anto, So Vicente, Santa Luzia (deshabitada), So Nicolau, Sal i Boa Vista, i alguns illots deshabitats; al sud les illes de Sotavent (o Ilhas de Sotavento): Maio, Santiago, Fogo i Brava, i tamb uns quants illots ms. En conjunt sn illes d'origen volcnic, petites i muntanyoses. Precisament la mxima altitud s el volc actiu Fogo (2.829 m), a l'illa del mateix nom. 

Les illes de Cap Verd, inicialment deshabitades, foren colonitzades pels portuguesos al segle XV, i van esdevenir un dels centres de trfic d'esclaus. La majoria dels habitants actuals de l'arxiplag, doncs, descendeixen d'aquests dos grups. L'any 1975, les illes aconseguiren la independncia, en part grcies a la tasca feta pel Partit Afric per la Independncia de Guinea Bissau i Cap Verd (PAIGC). Un cop assolida la independncia, el PAIGC volia unir Cap Verd i Guinea Bissau en un sol estat, ja que el partit controlava tots dos governs, per un cop d'estat en aquest darrer pas el 1980 entrebanc aquests plans. 

 Geografia .
 Llenges .
Les llenges nacionals o oficials del Cap Verd sn el portugus i el kabuverdianu. Aquestes sn les dues niques llenges que hi ha al pas, segons el SIL International: 
Kabuverdianu: 393.943 parlants a les illes del Cap Verd. Hi ha els dialectes de Sotavento (255.101 parlants, a la Illa Santiago , la Illa Maio, la Illa Fogo i Illa Brava) i de Barlavento (138.842 parlants a la Illa Santo Anto, la Illa So Vicente, la So Nicolau, la Illa Sal i la Illa Boa Vista). Tamb es parla a Frana, Alemanya, Itlia, Luxemburg, Holanda, Portugal, Senegal, Espanya i els Estats Units. s uan llengua criolla basada en el portugus.
Portugus: 14.817 parlants al Cap Verd.
 Referncies .
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27372" title="Lea De Mae" nonfiltered="1470" processed="1468" dbindex="11557">

Lea De Mae, nascuda Andrea Absolonova (Praga, 26 de desembre de 1976 - Praga, 9 de desembre de 2004) va ser una actriu porno txeca de gran popularitat en el cinema X europeu de canvi de segle.

Rossa d'ulls blaus, formes generoses i 1,70 metres d'alada, va formar part de l'equip nacional txec de nataci (salts de trampol) i va patir una greu lesi de columna mentre s'entrenava per als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996.

A finals de 1999 va decidir debutar en el cinema pornogrfic. Es va iniciar amb la productora sueca afincada a Catalunya Private, per ben aviat va viatjar a Califrnia per a tenir accs al cinema X nord-americ, on va triomfar rpidament, tot exhibint les seves habilitats i manca de perjudicis a l'hora de l'abordatge d'escenes amb prctiques de sexe anal i doble penetraci.

El juliol de 2004 li va ser diagnosticat un estrany tumor cancerigen al cervell. El seu cercle d'amistats ms proper va fer mans i mnigues per tal de cercar el millor tractament possible per a l'actriu. Dissortadament per, no hi havia tractament capa d'assegurar una total recuperaci i, a ms a ms, qualsevol d'ells resultava molt car. Finalment, el desembre de 2004 la malaltia va acabar amb la seva vida quan noms tenia 27 anys.

La seva carrera com a actriu porno comprn prop de 100 films, entre els que cal destacar: Face Dance Obsession (1999), Private XXX 8 (2000), North Pole #16 (2001) amb Peter North, Anal Addicts 2 (2001), Naughty Little Nymphos #04 (2001), World Class Ass (2002), Wet Dream Cum True 2 (2003), Serial Fuckers #05 (2004) del catal Max Corts, i Hot Rats (2004).

Fitxa personal.



Diari de la seva malaltia i els seus ltims dies (en angls)

Diari Lea De Mae (en angls)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27377" title="Joan sense Terra" nonfiltered="1471" processed="1469" dbindex="11558">

Joan d'Anglaterra, conegut tamb com a  Joan sense Terra, i ms tard anomenat Joan de Plantagenet, (octubre, 1165 - 1216), era fill del rei d'Anglaterra Enric II i d'Elionor d'Aquitnia.

El seu pare li va donar (1172) els senyorius de Chinon, Loudun i Mirabeau. El 1189, el seu germ Ricard Cor de Lle, aleshores rei d'Anglaterra, va marxar a la croada i va deixar la regncia a la seva mare Elionor d'Aquitnia, que va delegar el govern d'Anglaterra a Joan. El 1199 es va proclamar successor de Ricard, per a l'Anjou, Maine i Turena el seu nebot i rival, Artur I, duc de Bretanya, tenia el suport dels senyors.

El 1200, Joan va passar a aquests territoris i seguidament a Poitou. All va segrestar a Isabel d'Angulema, promesa de Hug X de Lusignan, amb la que es va casar el 24 d'agost del 1200. Hug IX de Lusignan, pare de Hug X, va ser desposset del comtat de La Marche.

El 1202, a la mort del seu sogre, es va apoderar del comtat d'Angulema. Els barons no van estar d'acord i van portar plet davant el rei Felip II August de Frana, que va cridar a Joan a comparixer davant ell. Joan no va acudir i va ser declarar trador i els seus dominis francesos confiscats, essent investit Artur, incloent Aquitnia, en la que Artur va penetrar, alhora que el rei Felip August envaa Normandia. Elionor es va retirar a Mirabeau intentant barrar el pas a Artur, per els senyors del pas va ocupar Mirabeau i Elionor va fugir a Donjon. Llavors va arribar Joan amb un exrcit i va derrotar totalment a les forces d'Artur el 1 d'agost del 1202, fent presoner al duc bret (al que el 1203 va fer assassinar a Rouen). El vescomte Eimeric VII de Thouars es va posar al costat de Joan.  Els barons aquitans van haver de sotmetre's. Per al any segent, desprs del assassinat d'Artur, el vescomte de Thouars es va aliar altra cop amb Felip II August de Frana, igual que els Lusignan. La guerra va continuar y el 1203 Tours va canviar 4 vegades de mans. El 1204 va morir Leonor d'Aquitnia amb 82 anys. En poques setmanes Felip II va conquistar Normandia, Maine, Anjou, Turena i va arribar prop del Poitou, on tots els senyors menys el de Monlon es van posar al costat del rei francs. Eimeric VII de Thouars li va entregar Loudun i el compte de Perigord va reconixer al rei francs com a sobir. El 10 d'agost de 1204 el rei de Frana va entrar a Poitiers i desprs es van rendir Niort, La Rochelle i Saint Jean d'Angely. Joan noms va mantenir el control del comtat d'Angulema i la senyoria de Cognac. El 1205 el rei de Frana ocupa Loches i Chinon. Per els partidaris dels Plantagenet, amb el senyor Savary de Maulon al capdavant, passant al contraatac i recuperant Niort. El vescomte de Thouars canvia altra cop de bndol junt amb el senyor de Parthenay

El 1205 el Papa i Joan van comenar la disputa sobre l'elecci del Arquebisbe de Canterbury

El 1206 Joan va desembarcar a La Rochelle i avana pel Loire fins a Thouars on va rebutjar l'exrcit francs. Va seguir una treva per el 1207 el rei de Frana va reprendre l'ofensiva i va ocupar Thouars, Parthenay i Fontenay. El sud del Poitou es va mantenir en poder de Joan i la situaci va restar estabilitzada

El 1208 el Papa va rebutjar el candidat de Joan al arquebisbat de Cantorbery i va nomenar a Stephen Langton. Joan no el va acceptar i Anglaterra va ser collocat en interdicte del Papa. El 1212 Joan va ser excomunicat i va haver de reconeixes vassall del Papa, Llavors se li van aixecar els cstigs.

El 1214 Joan desembarca un altre cop a La Rochelle, aliat amb l'emperador alemany. El Poitou se li sotmet menys els Lusignan. Loudun, Chatellerault i Poitiers encara estan ocupades per forces franceses. Els Lusignan van ser derrotats i Joan va pujar cap Anjou per fou derrotat per Felip II August a la batalla de La Roche aux Moines el 2 de juliol de 1214. Joan es va retirar cap el sud i Felip va tornar a entrar a Thouars. Mestre Felip derrota als alemanys a Bouvines (27 de juliol de 1214) i Joan va haver d'acceptar el tractat de Chinon de 18 de setembre de 1214 i als barons anglesos els va haver d'atorgar la Carta Magna. Com que el rei no va mantenir les promeses va esclatar la guerra civil a Anglaterra i els senyors van oferir la corona a Llus, prncep de Frana. Va destacar la defensa de Dover que va fer Hubert de Burgh contra els barons.

Va morir de sobte el 1216.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27382" title="Moviment anual" nonfiltered="1472" processed="1470" dbindex="11559">
El moviment anual s el moviment del Sol en la esfera celeste observat en el transcurs d'un any.
Fins a la revoluci copernicana els astrnoms creien que es tractava del moviment real del Sol, des de Coprnic se sap que s la Terra la que gira al voltant del Sol en una any, moviment de translaci, no obstant se segueix amb la mateixa concepci ptolemaica assumint que el moviment del Sol s aparent i que la que realment es mou s la Terra.

De seguida es va comprovar que la eixida i l'ocs del Sol no es produen sobre el mateix fons d'estrelles, sin que el Sol es desplaava al llarg de l'any en direcci contrria al moviment dirn, s a dir, d'oest a est ocupant diferents constellacions.

Les constellacions recorregudes pel sol reben el nom de constellacions zodiacals per la seva etimologia grega, on zood significa ser vivent.

Esta trajectria anual del sol es va denominar eclptica, perqu noms s'observaven eclipsis quan la Lluna la creuava.

El moviment anual del sol s molt mes lent que el moviment dirn, recorrent 360 en 365,24 dies, s a dir, amb un moviment mitj de 0,9856 /dia.


Per tant el sol possea dos moviments, un dirn com amb la resta de les estreles, i un altre anual propi.
La trajectria dirna del Sol varia en les diferents poques de l'any. La situaci s tal com es veu des d'Hemisferi nord.

El dia de l'equinocci de primavera, el Sol recorre l'equador eixint exactament per l'est i posant-se exactament per l'oest; la seva declinaci s zero.(Veure 3, en la figura) estant dotze hores sobre l'horitz.

A partir de llavors i fins al solstici d'estiu el sol cada dia ix per un punt del horitz un poc ms al nord del punt cardinal est, i es posa entre el nord i l'oest, culminant cada vegada mes alt.

S'entn per culminaci el pas de qualsevol astre pel meridi del lloc.

L'arc que descriu el sol sobre l'horitz supera la meitat de la circumferncia, aix que el dia dura mes de dotze hores. La declinaci s positiva. (veure 2 en la figura)

El dia del solstici d'estiu la declinaci solar s mxima, aconseguint sobre el equador un angle de 23 26'. Aquest dia s quan el sol culmina a mes altura i per tant l'ombra produda per un estilet vertical al migdia s la mnima de l'any. A partir de llavors i fins al equinocci de tardor la declinaci solar disminux fins a anullar-se en tal dia.

A partir del equinocci de tardor el sol, que havia roms sobre el hemisferi nord passa al hemisferi sud, descrivint cada dia una trajectria parallela a l'equador per mes baixa sobre l'horitz, eixint entre l'est i el sud i posant-se entre l'oest i el sud.

L'arc descrit s inferior a una semicircumferncia, aix que el dia dura menys que la nit.

El dia del solstici d'hivern s quan el sol presenta una declinaci mnima, D= - 23 26'. Aquest dia en l'hemisferi nord culmina mes baix, donant al migdia l'ombra mes llarga de l'any.

A partir d'aquest moment i fins a l'equinocci de primavera es repeteix la seva marxa.


Els fets anteriors es poden explicar suposant que el moviment del sol sobre l'eclptica s'efectua en una trajectria circular al voltant de la Terra, estant l'eclptica inclinada un angle de 23 26' (obliqitat de l'eclptica).

El punt on l'eclptica talla l'equador, passant el sol de l'hemisferi sud al nord, s'anomena punt ries.

S'anomena ascensi recta a l'angle que forma el punt ries amb el cercle horari de l'astre mesurat en sentit positiu.

El pol nord celeste forma amb el pol de l'eclptica un angle de 23 26' girant en sentit retrgrad al voltant d'ell en 26.000 anys (fenomen denominat Precessi dels equinoccis). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27392" title="Arc de Sant Mart" nonfiltered="1473" processed="1471" dbindex="11560">


L'arc de Sant Mart, arc iris, arc del cel o iris s un fenomen ptic que consisteix en fer visibles, al cel, tots els colors de l'espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i morat) quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d'aigua en suspensi en l'atmosfera.

La refracci es produeix en angles variables, per al voltant de 138 (una mica menys per la llum de color roig i una mica ms per la de color violeta) i aix fa possible que pugui sser vista fcilment, ja que si fos reflectida a un angle ms gran, ms petita seria la possibilitat d'apreciar-ho. Aix, un reflex amb angle de 180 noms podria ser apreciat si l'observador estigus en lnia directa entre el sol i la gota d'aigua. El valor de 138 implica que larc de Sant Mart noms pugui ser apreciat si l'observador est situat entre el Sol i les gotes d'aigua que reflecteixen la seva llum. Aquest angle de reflexi fou descobert per Ren Descartes el 1637.

 

A ms, la mida de les gotes d'aigua fa que la refracci de la llum al travessar-les no sigui sempre igual, produint-se distorsions. La combinaci de nombrosssimes gotes d'aigua de mides diferents, en moviment continu, provoca una dispersi de la llum refractada en forma d'arc al cel. 

Un raig de llum canvia de direcci tres vegades en travessar la gota d'aigua i formen la refracci visible que anomenem arc de Sant Mart (o arc primari), per si les reflexions sn quatre (es dna en determinats raigs de llum) es forma un altre arc (anomenat arc secundari) amb un angle de 130. Aquest arc secundari s molt menys visible, de colors ms difusos i situats en ordre invers a l'arc primari, o sigui amb la llum de color roig cap l'interior de l'arc.

Si les reflexions sn cinc o sis, l'angle de reflexi ja s molt inferior i aix fa que siguin invisibles per a l'observador. 

Com ms baixa s la situaci del sol ms gran es veu l'arc de Sant Mart. En les observacions fetes des de terra s improbable veure un arc de ms de 180, ja que la visi sempre restar limitada per l'horitz i el ms normal es veure arcs d'uns 120. Sembla que des d'una aeronau s que seria possible veure arcs que formessin un cercle complet. 

Aquest fenomen ptic crid l'atenci dels homes des de l'antiguitat, donant-li les ms diverses interpretacions. No s, per, fins al 1611 que es formula la Teoria Elemental (Antonius Demini), la qual serv de base a Ren Descartes per a les seves conclusions. Isaac Newton aportaria les seves troballes sobre la descomposici en colors de la llum blanca del Sol i als primes anys del segle XIX Thomas Young formul ja la Teoria Completa.

A la cultura.
Per la seva forma, sovint s'ha interpretat com un pont entre el cel i la Terra, aix apareix en diverses mitologies (la deessa grega Iris, la serp irisada australiana, l'Indra hind...) El simbolisme ha estat recollit pel cristianisme, que ho considera un signe de pau i aliana amb Du. 

Com a signe de pau apareix en les banderes contra la guerra d'Iraq, en el vaixell de Greenpeace (Rainbow Warrior) i com a reinvindicaci del moviment homosexual. Tamb est present en la bandera inca.

Els budistes anomenen Arc de Sant Mart a l'estadi mental previ al nirvana, simbolitzant l'alegria suprema (per la reuni de tots els colors). Per contra, per als japonesos s smbol de mala sort, un presagi, per la similitud de la seva forma amb una serp, animal malet.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27404" title="Morihei Ueshiba" nonfiltered="1474" processed="1472" dbindex="11561">

Morihei Ueshiba (
 
 
 
 , 
Tanabe, Jap, 14 de desembre de 1883 - 26 d'abril de 1969), tamb conegut com a O Sensei ( [ ]
 
 )
pels aikidoka, va ser el fundador de l'aikido i del Masakatsu Bo Jutsu

 Primers anys .
Va nixer a Motomachi, Tanabe, prefectura de Wakayama, essent el quart fill de Yoroku i de Yuki Ueshiba. El seu pare era un petit propietari de terres i el mestre d'armes de la famlia Kii, per la qual cosa li va ensenyar els primers rudiments d'arts marcials. La seva mare era una prestigiosa callgrafa.

Morihei era de constituci dbil, nervis i malalts. Als 7 anys va comenar els seus estudis a una escola del grup budista Shingon, amb el monjo Fujimoto Mitsujo. Als 10 anys va comenar l'estudi del budisme zen al temple Homanji, a Akitsu. 

Als 13 anys va comenar al collegi a Tanabe, interessant-se especialment per l'estudi de l'bac i les arts marcials.

Als 15 anys, el seu pare, preocupat per la seva salut i condici fsica li va fer practicar el sumo i la nataci (suey-jutsu).

Durant aquests anys va ser molt influt pel seu mestre Nasu Tasaburo.

 Joventut .
El 1901 es va traslladar a Tquio on obr una papereria amb alguns empleats. All, a ms de dirigir el negoci va practicar el jujutsu de les escoles Kito Ryu amb en Tokasaburo Tosawa i Tenjin Shin yo ryu, i tamb el kenjutsu Yagyu Shingake Ryu amb en Masanaso Nakai.

Desprs d'un temps amb molta d'activitat va emmalaltir, deixant el negoci per tornar a Tanabe, on desprs de curar-se es va casar (1903) amb la seva amiga d'infncia Hatsu Itokawa. Va rebre el certificat Inka del seu mestre Fujimoto Mitsujo. 

A Tanabe va treballar a l'oficina d'imposts, participant activament a la vida poltica i amb els moviments socials del poble. Va encapalar una protesta encaminada a millorar les condicions de vida i de treball dels pescadors, protegint-los davant les grans flotes.

El mateix any, es va allistar al 37 regiment d'infanteria, de la 4a divisi d'Osaka. Durant la seva estada a l'exrcit va adquirir una gran habilitat en el combat amb baioneta (Juken jutsu), participant en la guerra russojaponesa (1904-1905). El 1907 es va llicenciar amb el grau de sergent.

 Hokkaido .
El 1911 el govern japons va posar en marxa un projecte de colonitzaci de l'illa de Hokkaido i l'any segent, Morihei, juntament amb un grup de 80 persones pertanyents a 54 famlies, va anar-hi i va fundar el poble de Shirataki a Monbetsu. Durant els primers anys aquella nova vida va ser molt dura, ja que el fred i les pluges feien difcil cultivar la terra, per dos anys desprs comenaren les primeres collites.

El 1915 va conixer en Sokaku Takeda, mestre de Daito Ryu Jujutsu, amb el qual va practicar durant un temps, rebent un certificat de l'escola l'any 1916. Al novembre de 1919 va rebre la notcia que el seu pare estava malalt, de manera que va partir de Hokkaido, deixant la casa i terres a Sokaku Takeda en pagament de l'ensenyament que havia rebut.

 L'Omoto-Kyo .
Durant el viatge cap a Tanabe es va assabentar que Onisaburo Deguchi, mestre del grup xintoista Omoto-Kyo, era a Ayabe, prop de Kyoto. Aquest mestre practicava el Chinkon Kishin i, amb l'esperana de qu pogus contribuir a la curaci del seu pare, el va anar a visitar. Durant aquests dies el seu pare va empitjorar, morint el 2 de gener del 1920. Morihei arrib a Tanabe quatre dies desprs.

Desprs de passar alguns mesos amb molta pena, resant i meditant, decid seguir l'ensenyament de Deguchi, de manera que s trasllad amb la seva famlia a Ayabe. Deguchi, que l'apreciava i s adonava de les seves qualitats, li digu que s havia de dedicar al budo.

Seguint aquests consells, O Sensei va crear la Ueshiba Ryu (escola Ueshiba), dedicant-se principalment a ensenyar els membres de l'Omoto-Kyo, per aviat el seu prestigi s va conixer per tot arreu. Durant algun temps va fer de pags, al mateix temps que practicava i ensenyava el budo. 

El 27 de juny de 1921, va nixer a Ayabe el seu fill Kishomaru Ueshiba.

El 1922 va ser nomenat instructor de l'escola Yagyu Shingake Ryu (sabre). A ms, tamb va practicar altres escoles, com la de sabre Katori Shinto Ryu, la de llana Hosoin Ryu Sojutsu, Shinioryu i Kitooryu.

El 1924 acompany al reverend Deguchi en un viatge de proselitisme per Corea, la Xina i Manxria, en qu desprs d'alguns incidents armats va ser fet presoner pels xinesos.

El 1925, desprs de molts d'anys de practicar intensament, va tenir la revelaci dels principis de l'art que volia establir. Aix va nixer l'aikibujutsu. A partir d'aleshores molts de personatges famosos varen passar pel seu dojo d'Ayabe per aprendre la nova art marcial.

 Tornada a Tquio .
El 1927 es trasllad a Tquio amb la seva famlia, on comen a ensenyar el seu art.

El 1931 va obrir el centre Kobukan, a Ushigome (Tquio), reservat als alts dignataris de la cort, caps militars o experts d'altres escoles de Budo. Actualment s el lloc on es troba l'Aikikai Hombu Dojo.  

Durant els segents anys, a mesura que anava perfeccionant el seu art i construint dojos, va canviar diverses vegades de nom. Al 1936 va adoptar el d'aiki-budo, ja que el seu objectiu no era destruir l'adversari sin neutralitzar-lo fent el mnim mal possible. Aquest mateix any va comenar a estudiar amb ell Hikitsuchi Michio.

L any 1940 va ser especialment important, ja que la fundaci Kobukai (que gestionava el Kobukan) va ser oficialment reconeguda pel govern japons, i tamb s va comenar a practicar a Iwama-machi (Ibaraki). El 14 de desembre Ueshiba, que ja era conegut com O Sensei, va tenir una experincia que el va fer canviar completament. Segons cont ell mateix, a partir d'aquell moment no va recordar ms el que sabia, i va comenar a elaborar de bell nou totes les tcniques.
  
L actual nom, aikido, va aparixer al 1942, desprs de qu Ueshiba s muds a Iwama. El 1948 s va registrar oficialment el nom d'aikikai (Associaci de practicants d'Aiki). L'any 1954 la seu central de l'aikido es va traslladar a Tquio. Al 1961 el govern japons va reconixer l'aikikai com el centre mundial de l'aikido.

Morihei Ueshiba deia  L aikido s el cam de l'harmonia entre l'home i l'univers.  Ja que ai (harmonia) se sinnim dai (amor), he decidit donar el nom d'aikido al meu nic budo, encara que la paraula Aiki sigui molt antiga . 

O Sensei Morihei Ueshiba va morir el 26 d'abril de 1969, als 86 anys. Poc abans, al mes de gener del mateix any, havia fet la seva darrera demostraci pblica.

 Alumnes i successors .
A la seva mort el seu fill Kishomaru Ueshiba el va substituir com a responsable mundial de l'Aikido amb el ttol de Doshu.

Alguns dels seus principals alumnes varen ser Hikitsuchi Michio, Koichi Tohei i Morihiro Saito.

Actualment el seu nt Moriteru Ueshiba, amb el ttol de doshu, s el cap visible de l'Aikido a nivell mundial, director de lAikikai Foundation  i president de la International Aikido Federation.

 Pensaments .
S'han recollit en diferents llibres les xerrades, calligrafia, poemes i tradici oral de Ueshiba.

Una d'aquestes cites s: L'Art de la Pau comena amb tu mateix. Treballa sobre tu mateix i sobre la tasca que hagis triat en l'Art de la Pau. Cadasc t un esperit que pot sser refinat, un cos que pot sser entrenat, i un cam adequat a seguir. Ests aqu amb l'nic propsit d'entendre i adonar-te'n de la teva divinitat interna i de manifestar la teva illuminaci innata. Promou la pau en la teva prpia vida, i llavors aplica l'Art a tot all que sorgeixi en el teu cam.

 Cronologia .
1883 el 14 de desembre va nixer a Tanabe;
1901 es trasllada a Tquio;
1903 es casa i s'allista a l'exrcit;
1907 es llicencia i torna a Tanabe;
1909 coneixKumagusu Minakata, poliglota i ecologista.
1912 trasllat a Hokkaido.
1915 coneix Sokaku Takeda;
1916 rep un certificat de Daito Ryu Jujutsu;
1918 coneix Onisaburo Deguchi. ;
1919 el 2 de gener va morir el seu pare.
1921 el 21 de juny neix el seu fill Kishomaru Ueshiba. Onisaburo Deguchi es empresonat.
1922 s nomenat instructor de l'escola Yagyu Shingake Ryu;
1924 viatja a Corea, la Xina i Manxria;
1925 dna el nom d'Aiki Bujutsu a l'art que ensenya a Ayabe;
1927 es trasllada a Tquio amb la famlia;
1931 obre el Kobukan;
1936 canvia el nom d'aiki bujutsu pel d'aikibudo;
1940 inici de la prctica a Iwama;
1642 es trasllada a viure a Iwama i s'utilitza per primera vegada el nom d'aikido;
1943 es construeix el dojo d'Iwama;
1961 viatge a Hawaii;
1969 va morir el 26 d'abril;

Pgines relacionades.
Daito Ryu;

 Bibliografia .
Aikido. La prctica. Kishomaru Ueshiba, Editorial Eyras (en espanyol) IBSN 84-85269-68-3;
BUDO. Las enseanzas del fundador del Aikido. Morihei Ueshiba. Editorial Eyras (en espanyol) ISBN 84-85269-73-X;
El Espritu del Aikido. Kishomaru Ueshiba, Ed. Eyras (en espanyol) ISBN 84-85269-61-6;
Paz Abundante. John Stevens, Editor Kayros (en espanyol) ISBN 84-7245-415-0;
Aikido. Recherche du geste Vrai. Grard Blaize, Editorial Sedirep (en francs) ;

 Enllaos externs .

 Entrada a l'Enciclopdia de l'Aikido, en angls;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27408" title="Punt d'ries" nonfiltered="1475" processed="1473" dbindex="11562">
El punt d'ries o punt vernal s un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla l'eclptica. La recta d'intersecci entre els plans de l'equador celeste i l'eclptica assenyala la direcci del punt d'ries. Es defineix com el punt de l'esfera celeste en qu el Sol passa de l'hemisferi sud al nord, cosa que ocorre a l'equinocci de primavera (cap al 21 de mar) iniciant-se la primavera a l'hemisferi nord.

En el sistema de coordenades equatorials, el punt d'ries s l'origen de l'escala d'ascensi recta que, per tant, t valor 0 en aquest punt. La declinaci tamb s zero a causa de la seva posici a l'equador celeste.

A causa de la precessi dels equinoccis este punt retrocedix al llarg de l'eclptica 50,25" a l'any. Ara el punt d'ries no es troba en la constellaci d'ries sin en la seua vena Peixos. El punt diametralment oposat en l'esfera celeste s el Punt Libra.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27411" title="Punt Libra" nonfiltered="1476" processed="1474" dbindex="11563">
El punt Libra s un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla l'eclptica. s el punt diametralment oposat al punt d'ries. Es defineix com el punt en qu el Sol passa de l'hemisferi nord al sud, cosa que ocorre a l'equinocci de tardor (cap al 23 de setembre), iniciant-se la tardor en l'hemisferi nord.

En el sistema de coordenades equatorials, la seva ascensi recta s de 12 hores i la seva declinaci s zero. A causa de la precessi dels equinoccis este punt retrocedix al llarg de l'eclptica 50,25" a l'any. Ara el punt Libra no es troba en la constellaci de Lliura (Libra) sin en la seva vena Virgo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27416" title="Culminaci" nonfiltered="1477" processed="1475" dbindex="11564">

La culminaci s el pas de qualsevol astre pel meridi del lloc. En el moviment dirn s quan l'astre est ms alt. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27417" title="Precessi dels equinoccis" nonfiltered="1478" processed="1476" dbindex="11565">

La precessi dels equinoccis s la rotaci que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclptica, en sentit retrgrad, en 25.780 anys. L'eix de la Terra forma un angle de 23 26' respecte l'eix eclptic.
Com a conseqncia d'aix:
El pol nord celeste es mou en relaci a les estreles, sent ara l'estrela polar   Ursae Majoris.
El punt d'ries, intersecci de l'equador amb l'eclptica, retrograda sobre l'equador en el mateix perode, s a dir, 50,25" per any.

A principis de l'era cristiana el Sol es projectava al comenament de la primavera en la constellaci d'ries. Actualment, 2.000 anys desprs, ha girat un angle igual a 50,2511 x 2000 = 27,92, projectant-se sobre la constellaci de Peixos.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27444" title="Teoria de cordes" nonfiltered="1479" processed="1477" dbindex="11566">
La teoria de cordes s una proposta de descripci quntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matria no sn partcules puntuals sin objectes unidimensionals (cordes).

La idea bsica s que els components fonamentals del mn fsic sn cordes d'una longitud de l'ordre de la longitud de Planck (uns 10-35 m) que vibren a freqncies de ressonncia. La tensi que haurien de tenir aquestes cordes (8,91042 N) s al voltant de 1041 vegades la tensi d'una corda de piano habitual (735 N). Per exemple la teoria prediu que el gravit (la proposada partcula transmissiora de la fora gravitacional) seria una corda amb amplitud zero. Una altra idea clau proporcionada per la teoria s que no es pot detectar cap diferncia perceptible entre cordes que es cargolen al voltant de dimensions ms petites que elles mateixes i les que es mouen en dimensions ms grans (s a dir, els efectes en una dimensi de magnitud R igualen als de magnitud 1/R).

La teoria de supercordes s una versi de la teoria de cordes estndar que inclou els fermions (cosa que l'estndar no feia) i incorpora la supersimetria (una simetria de les partcules fonamentals que relaciona bosons i fermions). Un aspecte destacable d'aquesta versi s que, per tal que la descripci de la natura sigui consistent, cal requerir que l'espai-temps tingui 10 dimensions, en lloc de les 4 dimensions observades (3 espacials i 1 temporal). Hom generalmet suposa que de les 10 dimensions n'hi ha 6 que es troben cargolades (compactificades) en escales properes a la longitud de Planck, i per aquest motiu resten invisibles.

Aquesta teoria, o ms ben dit teories (vegeu ms endavant), s una soluci possible al problema de la gravetat quntica (s a dir, una descripci quntica de la gravetat)i, a ms de la gravetat, pot descriure de forma natural les altres forces de la natura (fora electrodbil i fora forta). Les teories de supercordes inclouen fermions i incorporen supersimetria. No se sap encara si la teoria s capa de descriure un univers amb la quantitat precisa de forces i matria que observem, ni quanta llibertat dna la teoria per escollir aquests detalls. La teoria de cordes (i menys les seves ampliacions, com la teoria M) encara no ha fet prediccions falsables que permetin comprovar-la experimentalment, encara que alguns aspectes especials de la teoria sn accessibles a observacions i experiments.

 5 teories de cordes diferents? .

Inicialment teoria de cordes es referia a la teoria de cordes bosnica (de 26 dimensions i que noms inclou bosons), creada durant la dcada de 1960. Actualment, per, el terme s'aplica a qualsevol de les 5 teories de cordes que inclouen fermions i supersimetria (les supercordes, de 10 dimensions). Com a resultat dels treballs en la teoria de cordes, cap als anys 1990 semblava clar que hi havia 5 versions diferents de la teoria de (super)cordes, consistents per aparentment incompatibles entre s. Les 5 teories difereixen en el tipus de cordes que permeten i en com implementen la supersimetria; sn les segents:
 Tipus I: Les cordes no tenen orientaci (qualsevol de les dues orientacions s equivalent) i considera cordes tancades i obertes.
 Tipus IIA: Presenta la mxima supersimetria (32 supercrregues) en deu dimensions. Les cordes sn tancades i orientades i presenta simetria quiral (esquerra-dreta). ;
 Tipus IIB: Igual que l'anterior per sense simetria quiral.
 Hetertica SO(32): Com les excitacions de les cordes levgires i dextrgires sn quasi independents, es pot construir una teoria en qu les excitacions levgires "creuen" estar en una corda bosnica de 26 dimensions i les dextrgires en una supercorda de 10 dimensions. Les 16 dimensions de diferncia es poden compactificar i hi ha dues possibilitats per fer-ho: una dna lloc al SO(32). Les cordes sn tancades.
 Hetertica E8 E8: L'altra possibilitat de compactificar les 16 dimensions de diferncia entre excitacions levgires i dextrgires. Les cordes sn tancades.

Tot i que per entendre els detalls d'aquestes teories cal un nivell considerable de coneixements matemtics, algunes propietats es poden entendre de forma intutiva. Per exemple, les cordes tenen tensi (de forma semblant a les cordes normals) i aquesta tensi n's un parmetre fonamental i est molt relacionada amb la grandria de la corda: si considerem una corda tancada, com ms tensi tingui ms petit ser el lla que forma.

El 1995 Edward Witten i altres indicaren que possiblement la teoria de cordes s de fet el lmit d'una teoria ms general i en bona part per desenvolupar d'11 dimensions, anomenada temptativament teoria M. La teoria de cordes sera un lmit particular de la teoria M. A la teoria de cordes trobariem no noms cordes sin tamb altres objectes no pertorbatius com ara branes (superfcies de dimensions diverses). 

xits i problemes de la teoria de cordes.
Alguns dels xits de la teoria de cordes sn:

 Donar una descripci pertorbativa de la gravetat quntica, unificada amb les altres interaccions.
 Ser una teoria finita, s a dir, no tenir els infinits que apareixen a teoria quntica de camps.
 Donar una descripci microscpica de l'entropia d'un cert tipus de forat negre.
 
Alguns dels problemes o reptes de la teoria de cordes son: 

 Manca de prediccions susceptibles de falsar. Els resultats de la teoria de cordes es refereixen a les escales de Planck, completament inaccessibles experimentalment avui en dia i, per tant, no es poden contrastar en absolut. Hom ha arribat a argumentar que la teoria de cordes no fa cap mena de prediccions i que, per tant, no es pot considerar una teoria cientfica. ;
 Manca d'una explicaci convincent de per qu no observem les dimensions extra.
 Manca d'una explicaci de per qu no observem supersimetria a la natura.
 Manca d'una descripci no pertorbativa de la teoria de cordes, anloga a la de la relativitat general.

Vegeu tamb.

 Supersimetria;
 Gravetat quntica;
 Teoria de la xarxa d'espn;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27447" title="Artur I de Bretanya" nonfiltered="1480" processed="1478" dbindex="11567">
Artur fou duc de Bretanya (1187 - 1203), succeint el seu pare Jofr i a la seva mare Constana, i comte d'Anjou, Maine i Turena succeint el seu oncle Ricard Cor de Lle.

A la mort de Ricard el seu germ Joan sense Terra es va proclamar successor, per Artur va fer el mateix i els senyors d'Anjou, Maine i Turena el van reconixer i va rebre tamb el suport del rei de Frana. Joan es va imposar per el 1202 el rei de Frana el va desposseir i va donar els comtats a Artur.

El 1202 fou fet presoner per Joan sense Terra que el 1203 el va fer assassinar. Fou el darrer duc de Bretanya de la dinastia cornuallesa.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27448" title="Carles I d'Anjou" nonfiltered="1481" processed="1479" dbindex="11568">

Carles I d'Anjou ( 1227 - Foggia, Itlia 1285 ), comte d'Anjou, Provena i Maine (1246-1285); Rei de Siclia (1266-1282); rei de Npols (1266-1285); rei titular d'Albnia (1267-1285); rei titular de Jerusalem (1278-1285).

Orgens familiars.
Fill pstum de Llus VIII de Frana i Blanca de Castella, nasqu el 21 de mar de 1227. 

Era nt per lnia paterna de Felip II de Frana i Isabel d'Hainault, i per lnia materna d'Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra. Fou germ petit de Llus IX de Frana, Robert I d'Artois i Alfons III de Poitiers

Npcies i descendents.

Es cas  el 31 de gener de 1246 a Ais-en-Provence amb la comtessa Beatriu I de Provena, que havia heretat Provena, Forcalquier i Nia. Tingueren els segents fills:

 Llus d'Anjou (mort a Xipre el 1248);
 Blanca d'Anjou (1250-1268), casada el juny de 1266 amb el comte Robert III de Flndes (mort el 1322);
 Beatriu d'Anjou (1252 1275), casada el 15 d'octubre del 1273 amb Felip I de Courtenay, emperador titular de Constantinoble mort el 1283.
 Carles II de Npols el coix (1254 Npols 6 de maig de 1309), rei de Npols i Jerusalem i comte de Provena i Anjou;
 Felip d'Anjou-Npols (1254 Bari 1 de gener 1277), rei titular de Tessalnica i prncep d'Acaia del 1271 al 1277. Casat a Trani el 28 de maig de 1271 amb Isabel I d'Acaia princessa d'Acaia del 1289 al 1307 (filla i hereva de Guillem II d'Acaia i d'Anna Comn Ducas ngel senyora de Kalamata, que es va morir el 1312 als 49 anys.
 Robert d'Anjou (1258 1265);
 Elisabet Maria d'Anjou (1261 v 1300), casada el maig de 1270 amb Ladislau IV d'Hongria (mort assassinat el 1290);
 Margarita (morta jove);

Va tenir tamb dos fills naturals:

 Carles, fill natural tingut amb Lauduna;
 Sobcia, filla natural tingut amb Giacoma;

En segones npcies es cas el 18 de novembre de 1267 amb Margarida de Borgonya, nta del comte Hug IV de Borgonya, que li aport l'administraci del comtat de Tonnerre i les senyories de Montmirail, Alluyes, Torigny i Brugny. No van tenir descendncia.

Accs a Provena.
A la seva arribada a Provena per celebrar el seu matrimoni, Carles d'Anjou no fou ben rebut hagu de sotmetre's als senyors i les viles, especialment els senyors de Baux, Castellane, i els dels comtats de Forcalquier, que tenien el suport de la sogra de Carles, Beatriu de Savoia, mare de la seva dona. Gnova aprofit les revoltes per ocupar Menton.

El 1248 se n'an a les croades amb son germ Llus VIII el Sant i fou fet presoner a la batalla de Mansurah. No deix Egipte fins el 1250. 

El 1251 les ciutats de Provena formaren una lliga per esdevenir autnomes per Carles les sotmet el 1252. El 27 de novembre del mateix any mor la seva mare i regent, Blanca de Castella, i torn a Frana per assumir la regncia amb el seu germ Alfons III de Poitiers. En la lluita contra Joan d'Avesnes en favor de Margarida de Flandes, obtingu la investidura del comtat d'Hainaut i la regncia del comtat de Flandes. Per al retorn de Llus IX deix aquests crrecs.

El 1256 obtingu de Beatriu de Savoia la renncia al comtat de Forcalquier. Desprs obtingu el comtat Venaissin i els comtats de Gap i Embrun. El 1257 Marsella reb una carta municipal i un veguer fou nomenat al front de la ciutat, que se sollev el 1262 i 1263 sense xit. El vescomtat de Hieres, la meitat del vescomtat de Marsella, fou annexionat (15 d'octubre) com ho havia estat l'altra meitat i la vila de Marsella. El 1258 el ve comte de Ventimiglia li hagu de cedir algunes possessions que permetien l'accs a Itlia i el coll de Tenda.

Rei de Siclia.
 

El 1259 entr a Itlia i ocup Coni, Alba, Cherasco, Vall de la Maira i Vall de Stura, i es fu proclamar senyor de Cuneo i de Borgo San Dalmazzo. Els marquesos de Saluzzo, Ceva i Cravansana es declararen vassalls seus. El 1260 fou proclamat senyor a Mondovi i Sogliano. El 1262 sotmet les ciutats d'Aviny, Arles i Marsella que s'havien revoltat. El 1263 les torn a sotmetre, i s'ali al marqus de Montferrat. El Papa Climent IV el nomen senador a Roma, Protector de Florncia i vicari de Toscana, i qued com a cap del partit gelf, partidari del Papa, contra els gibellins, partidaris de l'emperador. El papa, d'orgen provenal, estava contra els gibelins Hohenstaufen, emperadors i reis de Siclia, regne que els successius Papes prometeren a Carles si el conqueria. 

El 1264 Carles entr a Tor on es proclam senyor. El 26 de febrer de 1265 el Papa don el regne de Siclia a Carles. Aquest pass a l'acci i amb un exrcit d'angevins i provenals i amb l'ajuda de Bucard V de Vendme, del comte de Soissons Joan de Nesles, de Guiu de Montfort, i d'altres, pass a Itlia sortint de Marsella el 10 de maig de 1265; atac a Obert Pallavicini, senyor de Cremona, Parma, Piacenza i Brescia, al que derrot, deixant-li noms la regi de Gisalecchio. Desprs derrot al cap gibel de Cremona Buoso Doara al Pont Oglio, i Doara fug ocupant Carles la ciutat; fou reconegut senyor a Prato, Pistoia i Lucca; tamb fou senyor d'Ancona, Rimini, Mdena, Mantua, Ferrara, Mil i Brescia; arrib a Roma on reb les insgnies del seu crrec de senador el 21 de juny de 1265, essent coronat rei de Siclia el 25 de juny; el 28 de juny Conrad i Manfred I de Siclia foren despossets formalment dels seus drets. Carles s'ali a Obizzo II d'Este, marqus de Ferrara. El 20 de gener de 1266 sort de Roma i avan cap a Npols. Acamp a Mignano el 16 de febrer. Manfred sort de Capua i se situ al nord-oest de Benevento a l'anomenat Camp Grandella o de les roses. Els sicilians entraren a Fandi, domini del Papa, per el combat decisiu tingu lloc a la Batalla de Benevent el 26 de febrer on Carles aconsegu la mort de Manfred. Els seus seguidors van reconixer a Carles que entr a Capua. Fins i tot Corf reconegu al nou rei per el despota d'Epir aprofit per apoderar-se d'Albnia. 

Pere d'Arag, hereu de Catalunya i Arag, reclam el regne com a marit de Contana de Siclia, filla gran de Manfred. Per els gibellins d'Itlia cridaren al duc de Subia, Conrad de Siclia, de tal sols 16 anys, fill de l'ex-rei de Siclia Conrad IV que reun un exrcit i baix cap a Itlia sent aclamat a Verona, Pavia i Pisa i al que s'uniren molts nobles sicilians. Carles l'esperava als Abruzzos. Amb Conrad estaven els duc Llus de Baviera, Frederic de Baden, el comte Meinard de Tirol i senyor de Trento, i d'altres, aix com contingents de les ciutat gibelines d'Itlia. Fins i tot Alfons X de Castella, que aspirava a l'Imperi, envi soldats sota el comandament del seu fill per fer-se amb el tron.

L'Imperi Llat de Constantinoble.

El 27 de maig de 1267 pel Tractat de Viterbo amb Guillem II d'Acaia i Baldu II de Constantinoble, Carles I d'Anjou obtingu la sobirania sobre el Principat d'Acaia a canvi d'ajudar a Baldu II de Constantinoble a recuperar el tron de l'Imperi Llat de Constantinoble. Guillem acord nomenar hereva a la seva filla Isabel I d'Acaia i que aquesta es casaria amb Felip d'Anjou, fill de Carles. Tamb es concert l'enlla de Maria d'Hongria, amb el seu fill Carles II d'Anjou, i la seva filla Isabel es cas amb Ladislau IV d'Hongria. A ms, Felip de Courtenay, fill de Baldu II de Constantinoble, es compromet amb Beatriu de Siclia, segona filla de Carles I d'Anjou.

L'aixecament del Regne de Siclia.
El 1268 molts nobles sicilians s'aixecaren per Conrad de Siclia. Aquest sort de Roma l'11 d'agost i derrot a Carles a la batalla de Ponte de Valla, mentre la seva flota derrotava tamb el derrotava a la batalla de Milazzo, a la costa de l'illa de Siclia. Per en el combat decisiu a Surcola, a la vora del riu Salto, coneguda com batalla de Tagliazcozzo. El 23 d'agost de 1268 Carles obtingu la victria i Conrad fou fet presoner junt amb Frederic de Baden. Ambds presoners foren executats el 29 d'octubre. Conrad ced els seus drets abans de morir a la seva cosina Contana de Siclia, casada amb Pere el Gran de Catalunya i Arag. Carles entr a Roma on feu proclamar senador nic. Algunes ciutats van proclamar la seva senyoria i especialment Brscia (que el va tenir de senyor fins el 1281). Tamb ocup Durazzo a Albnia. La ciutat de Npols fou declarada capital del Regne de Siclia en lloc de Palerm i elimin als nobles sicilians que l'havien trat collocant al seu lloc a angevins i provenals.

Vuitena Croada.

El 1270 an amb Llus IX de Frana en la Vuitena Croada a Tunis on el rei mor de pesta abans d'arribar Carles, que negoci amb l'emir de Tunis la retirada. El 1271 com a dominador de Durazzo, fou reconegut rei d'Albnia pels senyors locals desprs de la mort de Miquel II d'Epir. No obstant a, Miquel va deixar els seus dominis entre els seus dos fills: Andrnic Nicefor (Epir) i Joan, nord de Teslia, i fins a la renncia el 1273 de Nicefor no fou realment rei, tot i que aquest conserv el territori en feu.

Gelfs i gibellins.
Per aquest temps el gibelins recuperaren posicions a Itlia: Gnova, Montferrat, Pavia, Novara, Verona i Mantua. El governador o senescal de Llombardia designat per Carles fou derrotat el 1275, i els angevins evacuaren el Piemont, Llombardia i, finalment,  Mil el 1277. El nou Papa Nicolau III, pertanyent a la casa d'Orsini, rival tradicional dels Anjou, no ajud a millorar la situaci, sin ben al contrari fa perdre a Carles Bolnia i altres ciutats, fins que el 1280 arrib al Papat Mart IV, d'orgen francs).

Croada contra Bizanci.

El 1277 Carles d'Anjou conquer Sant Joan d'Acre a Hug IV de Lusignan, rei de Xipre, i compr els drets al ttol del Regne de Jerusalem a Maria d'Antioquia. El 1280 el nou Papa Mart IV li era favorable per conquerir Constantinoble, de la que Carles reclamava el tron com emperador llat enfront de l'emperador bizant Miquel VII Paleleg, i declar una croada  contra l'Imperi Bizant allegant l'incompliment de la uni d'esglsies, i es que Miquel havia proms sotmetre l'esglsia oriental al Papa). De seguida Carles comen a reunir un exrcit a Berat (Albnia), disposat a conquerir Constantinoble, mentre el rei catal Pere i els bizantins repartien diners per aconseguir el suport dels sicilians contra Carles. El 1281 l'exrcit de Carles, al que hi participaven tropes del Papa, Srbia, Bulgria, Acaia, Tesslia, Epir, Atenes, i la Repblica de Vencia, que havia sortit d'Albnia son derrotades pels bizantins liderats per Michael Tarchaniotes, amb els aliats d'Hongria, Egipte, Kipchak i la Corona d'Arag, aprop de Berat. 

Guerra de Siclia.

El 1282 l'influent noble sicili Joan de Procida, que havia estat metge del rei Manfred, organitz la revolta general contra el angevins i a favor del rei de Catalunya. La rebelli esclat el 30 de mar del 1282 i fou coneguda com Vespres sicilianes. Els francesos de l'illa foren assassinats. La delegaci dels rebels an a trobar el rei Pere al nord d'frica i li oferiren la corona. Pere va anar cap a l'illa i desembarc a Trapani el 29 d'agost i entr a Palerm el dia segent. El bisbe de Cefal el coron rei el 8 de setembre. 

Els sicilians al servei del prncep Pere foren derrotats a Magliano di Marsi per els angevins foren derrotats decisivament al setge de Messina el setembre i van perdre a la batalla deu mil soldats. Totes les ciutats de l'illa i de Malta i Ischia se sotmeteren al rei catal, per Carles va reeixir a conservar el sud peninsular d'Itlia, on continu titulant-se rei de Siclia tot i no dominar l'illa, si b el territori fou conegut normalment com a regne de Siclia peninsular o Regne de Npols. Una flota angevina fou derrotada prop de Npols. 

El 1283 Carles d'Anjou va nomenar a Guillem de Berardi com a virrei d'Albnia amb seu a Durazzo. Mentre Pere el Gran atac Calbria i ocup Reggio i altres llocs, alhora que Carles recuperava Isxia. En aquesta delicada situaci la noblesa catalana form l'anomenada Uni, juraments de Tarassona i Saragossa, i reclam drets que el rei Pere hagu de concedir, el Privilegi general, a ms de privilegis locals, amb exempci d'impostos per establir-se a Siclia i Calbria i confirmaci dels seus Usatges. Una revolta proangevina a Siclia fou rpidament dominada. Carles intent ocupar Malta, que s'havia declarat favorable a Pere d'Arag per encara no estava ocupada pels catalans, per la flota catalana sota el comandament de Roger de Llria, el derrot a les seves aiges el 3 de maig) i els catalans desembarcaren a Malta, Gozzo i Comino.

Croada contra la Corona d'Arag.

El papa Mart IV, favorable a Carles, va declarar al rei Pere privat dels seus regnes, i don la investidura a Carles I de Valois, segon fill del rei Felip III de Frana. Els francesos ocuparen la Vall d'Aran per no pogueren seguir avanant; l'any segent ho provaren amb les tropes que tenien al regne de Navarra, per tamb fracassaren i en el contraatac catal-aragones de l'any 1284 assetjaren Tudela. En el darrer intent l'any 1285 entraren els francesos pel territori rosselons del rei de Mallorca, que per pacte estava obligat a deixar pas franc, i acamparen a Elna i Perpiny, creuant per La Maana el juny; entraren a Castell d'Empries i assetjaren Girona el 26 de juny i ocuparen Figueres, Roses, Sant Felu de Guixols i Blanes; Peralada fou destruda sense aconseguir rendir-la; per lo flota francesa fou derrotada pels catalans entre Roses i Sant Feliu i, per segona vegada, davant de Sant Feliu el 27 d'agost i de Roses el 3 de setembre, i finalment, de manera decisiva davant de Cadaqus el 4 de setembre. 

Girona hagu de rendir-se el 5 de setembre mentre la flota catalana marxava a atacar Provena; en aquell moment la pesta s'estengu entre els francesos que evacuaren Girona el 7 de setembre per es van trobar la retirada tallada al Coll de Panissars i a La Maana, per com que molts soldats estaven malalts accediren a no atacar-los i els van deixar passar per Agullana; una part de l'exrcit francs volgu creuar pel Coll de Panissars, els defensors del qual no coneixien l'ordre de deixar pas franc, i els francesos foren aniquilats all entre el 30 de setembre i l'1 d'octubre a la Batalla del coll de Panissars. El rei Felip III de Frana, que acompanyava al seu fill Carles de Valois, pogu arribar a Perpiny per va morir de la pesta el dia 5 d'octubre.

Prdua de Siclia.

La flota catalana atac Npols i reprengu Isxia conquerint tamb Capri. La flota de Roger de Llria fou atacada prop de la capital del regne per l'angevina sota el comandament del fill de Carles d'Anjou, Carles el Coix, desprs d'un primer contacte Roger fing retirar-se cap a Castellmare per en sec es par i inici tot seguit el combat en mig de les aiges del golf de Npols i destru a la flota angevina el 5 de juny de 1284. Carles el Coix fou fet presoner. A Npols esclat un mot popular a favor de Pere el Gran que fou brutalment reprimit pels francesos els dies 6, 7 i 8 de juny). Roger de Llria, desprs de deixar al seu important presoner a Siclia pass a Calbria a l'agost i ocup Nicotera, Castelvetro, Castroiviceri i tota la Basilicata. Al setembre pass al nord d'frica on conquer l'illa de Gelbes (Djerba). 

A comenaments de 1285 mor a Foggia Carles d'Anjou, i el seu fill Carles II d'Anjou fou proclamat successor per com que era presoner dels catalans exerciren la regncia el seu nebot Robert II d'Artois i Gerard de Parmo mentre els catalans ocupaven Tarent. El seu rival Pere II el Gran mor el mateix any. 

El 1285 s'hi va signar el Tractat de Cefal el tractat entre Carles II d'Anjou i Pere el Gran de la Corona d'Arag, pel qual Carles, presoner de Pere a Cefal, renunciava a l'illa de Siclia en favor de Jaume, germ del futur Alfons el Cast de la Corona d'Arag, i a canvi era alliberat. Tamb s'establ el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la princesa catalana Violant amb un dels fills de Carles. Tot i que Carles el va ratificar desprs de ser alliberat, per encara en territori catal, ni Frana ni el Papa van reconixer el tractat.

Ttols i successors. 






|-



|-


|-

|-


|-


|-








Enllaos.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27457" title="Guerres cntabres" nonfiltered="1482" processed="1480" dbindex="11569">

Les guerres cntabres  van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantbria, a la provncia Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.

Roma desitjava conquistar la cornisa cantbrica, on existien mines de les quals n'interessava l'explotaci, per els cntabres van defensar tenament la seva independncia.

Els cntabres eren ferotges muntanyencs i bevedors de sang de cavall. El poble cntabre, al qual segurament estaven units les tribus dels vrduls, caristis i autrgons, els seus prxims parents i vens geogrfics, va ser sempre hostil als romans. Eren un poble de gent rude, que suportaven tota mena de privacions i penalitats, i eren especialment bellicosos fins al punt que, quan per ser massa ancians ja no podien combatre, se sucidaven llanant-se des d'un precipici.

El 26 aC, Octavi August va estar a la zona, i amb la cooperaci del seu amic Agripa (que va dirigir la flota que va operar a la costa cantbrica), va aconseguir sotmetre els cntabres el 25 aC. Va tornar desprs a Roma, desprs de la qual cosa els cntabres es van rebellar de nou (24 aC) i foren de nou venuts; el 22 aC van tornar a aixecar-se en armes, i de nou el poder militar de Roma es va imposar; el 20 aC es van revoltar per ltima vegada: Agripa els va combatre i va posar fi a la rebelli a sang i foc.

Milers de presoners van ser condemnats a ser crucificats (els cntabres entonaven cntics guerrers fins que morien) i altres van ser venuts com a esclaus (per la majoria es van sucidar).
El 19 aC tota la zona de Cantbria va quedar sotmesa a Roma i pacificada.

Desprs de la submissi dels cntabres, i excepte una petita rebelli dels sturs en temps de Ner i alguns altres incidents menors, res va tornar a torbar la pau de la provncia Tarraconense en tots els segles I i II. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27458" title="Tiberi" nonfiltered="1483" processed="1481" dbindex="11570">


Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador rom, successor d'Octavi August.

Tiberi era fillastre d'August, que el va adoptar formalment el 26 de juny de l'any 4 dC, moment en qu se li van concedir poders tribunicis per deu anys.
Va veure desaparixer progressivament, grcies a oportunes morts, tots els seus possibles rivals en la successi.

Com a trib, Tiberi, va reorganitzar de nou l'exrcit, reformant la llei militar i creant noves legions. El temps en files va ascendir a vint anys (14 anys per als pretorians o gurdia imperial). Desprs del servei rebrien una paga l'import de la qual provindria d'un impost del 5% sobre les herncies.

El 13 els poders d'August i de Tiberi van ser prorrogats per deu anys ms, per August va morir poc desprs (19 d'agost del 14) i llavors tots els poders van ser transferits a Tiberi, sense cap limitaci de termini.

Tiberi va decidir transferir el nomenament dels magistrats dels Comicis al Senat. Amb aix els Comicis van perdre una atribuci molt important, i va desaparixer el sistema electoral propi de la Repblica. L'emperador designava candidats per a algunes de les magistratures, i els llocs que quedaven vacants (sense proposta de l'emperador) eren designats pel Senat i es formava una llista nica. L'Assemblea Popular o Comicis (que van seguir celebrant-se fins al segle III) es limitava a aclamar la llista nica. Les lleis es van promulgar sense intervenci de les Assemblees. De fet, el poble noms conservava el poder en un aspecte: el seu favor o la seva hostilitat eren determinants per als emperadors, i s'expressaven en les grans celebracions al circ.

El Senat va promulgar diverses lleis, entre elles una sobre l'estatus social de les dones que tinguessin relacions sexuals amb esclaus, una sobre tutela, una sobre penes per deterioraments en edificis pblics, normes sobre enjudiciament criminal, cstigs d'esclaus que estiguessin presents en una casa quan l'amo fra assassinat, i una llei d'herncia de les dones (els fills de la qual eren preferents als seus germans o parents).

El Senat va adquirir una funci important respecte a les provncies: l'actuaci dels senadors com a jurats en els casos de concussi (Repetundae), s a dir d'adquisicions illegals per part dels governadors i funcionaris provincials (pel que sembla, els judicis de Repetundis van ser freqents). Tamb jutjava els delictes de traci o de lesa majestat.

Una llei (Lex Majestate) promulgada feia anys (al segle anterior) regulava les condemnes per ofenses als mxims dignataris de l'Imperi, i Tiberi va haver de fer-la servir.

A la categoria de senadors (o senatorials) podien accedir aquells que posseen terres per valor d'almenys un mili de sestercis, els quals procedien en gran part de la classe dels cavallers. Aix, la majoria dels que tenien la categoria de senadors (encara que no tots exercien el crrec, que era electiu) constituen una casta hereditria a la qual noms podia accedir-se des d'altres classes per designaci imperial directa o indirecta.

 Magistratures .
Prviament a ser senador s'havien d'exercir les magistratures segents:
 El vigintinvirat (vint persones cada any), al qual s'accedia a partir dels divuit anys, i que eren uns superintendents per a les rendes de les seques (cases de moneda) i altres funcions.
 El tribunat militar.
 La qestura (vint qestors anuals), a la qual s'accedia a partir dels vint-i-cinc anys, i que auxiliaven els procnsols o governadors provincials en matries de finances.
 El tribunat popular (deu cada any), al qual s'accedia als 27 o 28 anys, amb dret de vet en certs assumptes pblics.
 La pretura (deu pretors anuals, augmentats desprs a divuit), a la qual s'accedia als trenta anys, i que comportava el govern d'una provncia de segon ordre i el comandament d'una legi (propretors), o b el desenvolupament d'una pretura especial (de l'Erari, etc.). Els pretors tenien funcions judicials i designaven rbitres en causes civils.
 El consolat (dos cnsols ordinaris i deu auxiliars), al qual s'accedia a partir dels quaranta anys. Les funcions del cnsol eren presidir el Senat i les Assemblees i, en alguns casos, administrar justcia.
 Procnsols o governadors provincials, que governaven les provncies senatorials de primer ordre, amb poders consulars (civicomilitars).

Desprs d'exercir-se totes o part d'aquestes magistratures s'arribava al rang de senador. La majoria dels senadors eren italians, procedents de la classe senatorial.

Al segle I l' Imperator o Princeps disposava de tots els poders d'un trib (Tribunicia potestas), dels quals tenia un procnsol en el govern de les provncies (poder que lImperator podia exercir en qualsevol part del territori), i segurament dels poders d'un cnsol, ja que si ho desitjava ostentava el crrec de Consul ordinarius. Era, a ms, Pontifex Maximus i sovint exercia tamb les funcions censorials (encara que no ostentava el ttol de censor). Se li atribuen diverses qualificacions: Pater Patriae, Princeps Senatus, Imperator i Augustus.

 Funcionaris .
LImperator tenia al seu servei els funcionaris segents:
 Els lictors (assistents o escortes).
 Els pretorians, unitats militars reagrupades en una unitat especial al servei imperial, que prestava el seu servei en els quarters generals o Pretoris. Constituen la gurdia personal de l' Imperator i tenien al capdavant el Praefectus Praetorius.
 Els Speculatores, cos de cavalleria amb funcions d'escorta i missatgeria (ms tard, al segle II, les funcions d'escorta van passar als Equites singulares Augusti, i es van crear els Frumentarii, que exercien les funcions de missatgeria i d'espionatge i policia imperial).
 Els empleats, esclaus i lliberts imperials, constituts per diversos milers de persones d'aquestes condicions, que realitzaven les tasques domstiques i de servei de les residncies imperials, essent el crrec ms influent el de Cubicularius (camarlenc).

 Rendes fiscals .
L'emperador disposava de les segents rendes, que constituen el Fiscus:
 Les procedents de les seves propietats personals.
 Els llegats i herncies de ciutadans (que primer va ser un costum, per que amb alguns emperadors va derivar cap a una obligaci).
 El bot de guerra.
 L'or ofert per ciutats i provncies.
 Probablement una part dels bns sense hereus que es compartien amb lAerarium (les finances pbliques).

Les propietats de l'emperador (terres, palaus, villes a Itlia o a les provncies i altres), sembla que passaven al seu successor, fins i tot no essent parents.
Els ciutadans i les comunitats podien dirigir-se a l' Imperator, li consultaven qestions legals i rebien resposta en forma de rescriptes.
En temps de Tiberi els tributs a les provncies s'exigien amb moderaci i les lleis s'aplicaven amb justcia.
Tiberi va viatjar a la provncia Citerior o Tarraconense en ocasi de les guerres cntabres, cap al 26-25 aC aproximadament.

 Lleis .

L'emperador va exercir tamb com a censor, i va encarregar la realitzaci del cens a les provncies (institut ja per August).
Entre les lleis que va aplicar, assenyalarem les segents:
 Lmit de despeses en jocs i espectacles.
 Lmit en el luxe de mobles.
 Fixaci anual per part del Senat dels articles alimentaris.
 Ordre que establia que els pats havien de ser consumits sencers, i obligava que la carn i altres aliments sobrants es consumissin en menjars posteriors (era costum llenar fins a la meitat d'un animal del qual ja s'hagus menjat una part).
 Va prohibir el costum de besar-se cada dia.
 Va prohibir demorar ms enll de les calendes de gener els regals de principi d'any.
 Un consell de famlia castigaria les adlteres que no tinguessin acusador pblic.
 Va prohibir als magistrats adquirir dona per sorteig i desprs repudiar-la.
 Va prohibir els ritus egipcis i els jueus (aquesta ltima religi penetrava entre els lliberts).
 Va establir les Cohorts Pretorianes o Gurdia Imperial a Roma (fins aleshores estaven als voltants).

Desprs d'uns anys d'exercici del poder es va retirar a l'illa de Capri. Desprs de la seva retirada a Capri, el poder a la provncia Tarraconense va ser exercit per un legat que el va exercir diversos anys (les provncies es dividien en pbliques o senatorials, governades per procnsols; i imperials, governades per legats imperials -Legati- designats per lImperator, amb algunes excepcions. Els comandants de les legions, sorgits de l'ordre senatorial, eren Legati de la legi designats tamb per l' Imperator).

En la seva ltima poca va confiscar bns d'alguns provincials, i va privar moltes ciutats immunes del dret a l'exempci d'impostos.

Tiberi va prohibir collocar les seves esttues entre les dels dus. Malgrat aix, a la Tarraconense es va desenvolupar el culte a l'emperador Tiberi i a la seva mare Lvia Drusilla. S'encarregava d'aquest culte un summe sacerdot (Flamen) provincial, designat anualment pel Concilium de la provncia, que era la reuni de tots els aristcrates locals, sovint de rang senatorial o eqestre.

La seva mort l'any 37 va ser obra potser del seu successor, Calgula.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27459" title="Galba" nonfiltered="1484" processed="1482" dbindex="11571">


Servi Sulpici Galba fou emperador de Roma del 67 al 68.

Havia ocupat diversos crrecs durant anys, entre ells el de governador d'Aquitnia. Ja anci, va ser designat governador o legat de la provncia Citerior o Tarraconense. Quan va arribar a la provncia els seus cabells es van tornar blancs en poques hores.

Va exercir el govern provincial durant vuit anys, i a la provncia els seus actes ms cridaners van ser:

Va fer tallar les mans d'un canviant infidel.
Un tutor que va assassinar el seu pupil per heretar-lo va ser crucificat. El tutor en qesti era ciutad rom, cosa que no el va salvar de la pena de crucifixi, de la qual, no obstant aix, estaven exempts els ciutadans romans.
Presidia regularment l'Assemblea Provincial.

En rebre notcies de la rebelli de Juli Vndex, segurament governador de la Gllia Lugdunense, i convidar-lo aquest a assumir el comandament com a "Llibertador i Cap de l'Univers", va decidir que participaria en la rebelli. Vndex era senador de segona generaci, mentre que Galba procedia d'una famlia senatorial de la qual el primer antecessor conegut havia lluitat contra Annbal.
En conixer-se la mort de Juli Vndex, Galba i els seus es van desanimar, i el governador va estar a punt de sucidar-se, per abans de portar-ho a terme es va conixer la proclamaci com a emperador de Vergini Ruf (el vencedor de Vndex).
Llavors va anunciar la seva rebelli a les tropes, que el van secundar. 

Aix, el 67 aC Servi Sulpici Galba, recolzat per la Legi Sexta guanyadora, estacionada a la provncia, va ser aclamat emperador per les tropes a Clnia. El ttol d'emperador havia estat adoptat oficialment per Ner, per fins aleshores no corresponia a un crrec, sin a les facultats inherents a diversos crrecs.
Galba no va acceptar el ttol d'emperador, per es va declarar legat del Senat i del Poble Rom. Va reclutar a la provncia legions i tropes auxiliars i augmentava aix la seva capacitat militar (ja que fins aleshores noms comptava amb una legi, dues ales de cavalleria i tres cohorts). Va formar una espcie de Senat amb ancians i joves cavallers del cos anomenat Evocati (els que prestaven servei militar a les seves localitats; el nom dEvocati es va donar abans als veterans que, desprs de la seva llicncia, continuaven en el servei militar voluntriament).

Va fortificar una localitat que havia de convertir-se en la seva plaa d'armes i va acollir un vaixell a la deriva carregat d'armes que va recalar a Dertosa. Com que una de les ales de cavalleria volia tornar a l'obedincia de Ner i del govern rom, Galba va utilitzar el suborn per aconseguir que l'esmentat cos continus addicte a la rebelli.

Galba va patir un atemptat perpetrat per lliberts de Ner, el qual no va tenir xit. En aquest moment va adoptar el ttol de "Csar" (el qualificatiu de Csar per als emperadors es va popularitzar al segle II, al costat dels de Princeps, Pater Patriae, Imperator i Augustus, i designava ms prpiament els fills o adoptats associats al govern) i es va posar en marxa cap a Roma, deixant com a legat a la Tarraconense el cobdicis T. Vini.


Les ciutats que no s'havien declarat al seu favor a la provncia Tarraconense van ser recarregades amb tributs, i fins a algunes d'elles se'ls van destruir les muralles. Els caps militars i civils sospitosos de deslleialtat cap a Galba van ser executats amb les seves famlies.

Galba va arribar a Roma on el Senat, persuadit pel prefecte pretori Nimfidi Sab, va accedir a reconixer-lo, desprs d'haver deposat Ner, que es va sucidar.

Galba arribava precedit d'una fama d'avar notable. La ciutat de Trraco li va regalar una corona d'or de quinze lliures i Galba la va fer fondre. En pesar-se el metall fos van faltar tres unces d'or i el Csar va exigir a la ciutat el pagament d'aquestes tres unces. Els trets avariciosos de Galba van ser subratllats des de la seva arribada a Roma per altres fets.

Galba va tornar a establir les convocatries judicials a l'hivern, que estaven limitades des de l'poca de Claudi.

Com tots els emperadors des de Juli Csar (amb l'nica excepci de Claudi), Galba era homosexual, cosa que indicava una extensi d'aquesta prctica, que lgicament era benvista des del poder.

El descontentament contra Galba es va traduir en la rebelli de les legions de Germnia, que van proclamar emperador Aule Vitelli.

Marc Salvi Ot, antic governador de la provncia Ulterior, i partidari de Galba, es va separar aviat d'aquest, i va ser aclamat emperador pels pretorians i el Senat (15 de gener del 68). Els pretorians van assassinar Galba. 
Vegeu tamb.

Calpurni Galeri;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27463" title="Vitelli" nonfiltered="1485" processed="1483" dbindex="11572">


Aule Vitelli (Aulus Vitellius L.F., Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69)) fou emperador rom, aclamat per les legions de Germnia l'any 68. Era fill de Luci Vitelli (cnsol any 34) d'una famlia senatorial.

Era un gran gurmet i bevedor. Fou amic de Tiberi, Calgula, Claudi i Ner. Fou cnsol durant els primers sis mesos del 48 i el seu germ Luci Vitelli ho fou els altres sis mesos. Desprs fou procnsol a frica durant un any i un any ms llegat a la mateixa provncia a les ordes del seu germ Luci.

Campanya en l'Imperi de Galba.
Galba al ser proclamat el 68, el va nomenar per comandar les legions de Germnia. Estava en mala situaci econmica, i va sortir de Roma deixant a la seva dona Galria Fundana i els seus fills en allotjaments; alguns creditors volien impedir la seva sortida de Roma i va haver de fer mans i mnigues per poder sortir (quan fou emperador es va revenjar d'aquestos creditors).

Ascens al tron imperial.
El 3 de gener del 69 fou proclamat emperador per les legions de Germnia. Quan es va produir el sucidi de l'emperador Marc Salvi Ot, els soldats d'aquest es van sotmetre al general Aule Cecina Ali i van jurar fidelitat a Vitelli; Flavi Sab, prefecte a Roma, va impulsar el reconeixement pels soldats i el senat i li va fer decretar els mateixos honors que als precedents emperadors. Quan es va saber la victria sobre Ot, Vitelli era encara prop de Colnia i llavors va obtenir un reconeixement general que va incloure a Licini Muci, el governador de Sria, i a Vespasi, que dirigia la guerra contra els jueus.

Vitelli va passar per Li on va donar al seu jove fill el ttol de Germnic i la insgnia de la dignitat imperial; els generals vencedors i derrotats van rebre a Vitelli a Li; Luci Salvi Ot Titi (germ d'Ot) fou perdonat i Mari Cels va poder retenir el consolat; Suetoni Paul i Prcul foren perdonats desprs d'allegar que havien perdut expressament la batalla de Bedriacum per afavorir a Vitelli; en canvi els centurions d'Ot foren executats. Va publicar un edicte ordenant als astrlegs sortir d'Itlia abans del primer d'octubre.

Desprs va seguir cap a Viena del Delfinat i de all va creuar els Alps cap a Itlia, on va trobar el pas ple de soldats dels antics dos bndols, encara enfrontats; per prevenir desordres va dispersar les legions d'Ot a diferents llocs (entre els quals 18 cohorts bataves a Germnia, i molts gals auxiliars que desprs van participar a la revolta de Juli Civilis). Va arribar a Cremona el 25 de maig i va visitar el camp de batalla de Bedriacum on va dir que "si veure un enemic mort s dol, ms ho era veure la mateixa gent quan eren ciutadans". Va visitar la modesta tomba d'Ot i va enviar el punyal amb el que s'havia matat a Colnia per ser dedicat a Mart.

El seguien seixanta mil soldats i milers d'auxiliars; un exrcit tant gran va produir lgicament desordres; van entrar a Roma el juliol (el 1 de juliol a Alexandria, Vespasi havia estat proclamat emperador); al Capitoli, Vitelli va trobar a la seva mare i li va donar el ttol daugusta; ell mateix va assumir el ttol de Pontfex Mxim (18 de juliol). Tot seguit Publi Sab i Juli Prisc foren fets prefecte del Pretriprefectes pretorians, i el nombre de cohorts pretorianes es va augmentar. Aule Cecina Ali i Fabi Valent tenien gran influencia per el ms influent de tots era un llibert de nom Asitic i alguns actors i bufons. No va prendre cap represlia contra els partidaris de Ner, Galba o Ot i no va confiscar la propietat de cap persona; encara que alguns partidaris d'Ot havien estat executats, va deixar als seus parents conservat la propietat. Per tot i la seva moderaci seguia mostrant la seva faceta de gurmet i gastava grans quantitats en menjar. Es diu que va ordenar a la seva mare Sextlia sucidar-se perqu un presagi deia que noms regnaria molts anys si la seva mare el premoria, per aquesta histria es probablement falsa. 

Rebelli de Vespasi.

Tiberi Alexandre, el governador d'Alexandria, va proclamar emperador a Vespasi el mateix 1 de juliol; el 3 de juliol era proclamat a Cesarea Martima; Muci, el governador de Sria, que l'havia instigat a la rebelli, i que era a Antioquia, el va reconixer tot seguit. Va seguir la Legio III de Msia que abans havia estat a Sria. El general Antoni Prim, que era a Illria, es va declarar per Vespasi i va avanar cap a Itlia arribant a Aquileia i desprs a Pdua i altres llocs, sent ben rebut. Prim es va disposar a assetjar Verona.

Vitelli va enviar al general Cecina cap al nord, per aquest general el va trair; va ordenar a les seves tropes estacionar a Cremona i part a Hostlia a la vora del riu Po, i ell va anar a Ravenna on es va trobar amb Lucili Bas comandant de la flota; poc desprs Bas entregava la flota a Vespasi; llavor Cecina va treure les seves tropes d'Hostlia i les va portar a Verona en posici avantatjosa, per en lloc d'atacar quan era superior, va deixar que les legions procedents de Msia s'unissin a Prim, i llavors va demanar al soldats de rendir-se i els va induir a fer jurament de fidelitat a Vespasi. Els seus homes per el van fer presoner i el van enviar carregat de cadenes a Cremona.

Antoni Prim va decidir aprofitar aquesta favorable circumstncia per passar a l'atac; va avanar cap a Bedriacum prop de Cremona on es va lliurar la batalla decisiva; Arri Var va atacar massa aviat i fou derrotat i l'exrcit posat en fuga, per Antoni va matar un portaestendard que fugia, va agafar la bandera i va avanar al davant i fou seguit pels soldats que van guanyar la batalla. Els soldats de Vitelli es van retirar a Cremona.

A la nit un segon exrcit de Vitelli, format per sis legions estacionades a Hostlia a uns 50 km, que no sabia encara de la derrota dels seus companys, va atacar a Antoni Prim, i foren derrotats tamb per aquest. Al dia segent Cremona es va rendir; la ciutat fou saquejada durant quatre dies i incendiada.

Valent havia sortit de Roma i era a Etrria quan va saber les victries de Prim. La seva fuita va ser intil i fou capturat prop de Marsella i executat. Quan Vitelli va saber la traci de Cecina el va desposseir del seu consolat, i va nomenar a Alf Var com a prefecte en lloc de Publi Sab, amic de Cecina. Mentre Corneli Fusc, amb algunes tropes, ocupava Ariminium i tot el pas dels Apenins; Vitelli va enviar una fora a protegir els Apenins, que es va aquarterar a Mevnia (Bevagna) al pas umbre.

Vitelli va assumir el consolat perpetu i va fixar el termini per a l'exercici de les magistratures en deu anys; en conseqncia va comenar a repartir les magistratures pels segents deu anys en un intent de trobar suports; els soldats van reclamar la seva presncia i va anar a Mevnia on va demostrar la seva incompetncia militar; va tornar en saber que s'havia revoltat la flota a Misenum; les forces de Mevnia foren dividides, una part es van dirigir a Narnia i l'altre es van posar a les ordes de Luci Vitelli per sufocar una revolta a Campnia i la revolat de la flota; en la seva tornada (mes de desembre) Vitelli va acampar a Carsulae entre Mevnia i Narnia, i all el va anar a trobar Quint Petili Cerealis, emparentat amb Vespasi per matrimoni; desprs de l'entrevista Vitelli, vestit de pags es va escapar cap a Roma que curiosament tenia encara com a prefecte a Flavi Sab, el germ de Vespasi, que mai havia estat destitut; el fill de Vespasi, Domici, estava amagat a la ciutat.

Prim va ocupar Interamna (Terni) i els oficials de Vitelli se li van unir. L'emperador ja noms dominava Roma. Prim (i desprs Muci que acabava d'arribar) li van fer propostes de rendici i en una conferencia es van establir els termes. El 18 de desembre, desprs de la rendici de les seves forces a Interamna, Vitelli va deixar el palau amb el seu fill i va declarar davant el poble que renunciava a l'Imperi. Per el poble el va encoratjar a seguir i va tornar a palau; els senadors i altres alts crrec que havien rebut la noticia de la renuncia, es van dirigir a Flavi Sab; quan es va saber que no hi havia renuncia, Sab fou encarregat d'aconseguir-la; per la fora militar de Sab, que era de pocs homes, fou rebutjada als carrers pels soldats lleials a Vitelli, i Sab es va haver de retirar al Capitoli. Al segent dia, Sab va tornar a insistir i va amenaar amb un nou atac, per els soldats de Vitelli, sense control, van atacar el Capitoli que es va cremar per accident; Domici era amb Sab al Capitoli i es va poder escapar, i tamb el fill de Sab (Flavi Sab), per aquet i el cnsol Gai Quint tic van quedar presoners. Vitelli va poder salvar a tic per Sab fou mort pels soldats.

Setge de Roma.

Mentre Luci Vitelli va conquerir Terracina, i va derrotar als partidaris de Vespasi; les tropes de Prim ja eren prop de Roma i Petili Cerealis encara era ms prop. Vitelli va intentar donar armes als esclaus i al poble, per al mateix temps va enviar missatgers als generals enemics; ja era massa tard; els partidaris de Vespasi van entrar a la ciutat; es va lluitar casa per casa i moltes persones van morir; la ciutat va quedar plena de sang; Vitelli va fugir a la casa de la seva  dona a l'Avent amb la intenci de reunir-se amb el seu germ Luci a Terracina, per al darrer moment va retornar a palau on tothom havia marxat.

Es va amagar al palau on fou descobert per Juli Plcid un trib d'una cohort; passejat pels carrers finalment fou mort a cops. El seu cap fou passejat per la ciutat i el seu cos tirat al riu Tber (la seva dona Galria Fundana el va fer enterrar ms tard); Vitelli tenia llavors 57 anys. El seu germ es va rendir i fou tamb executat. A l'any segent el seu fill Germnic (que es va casar amb Jlia Calvina) fou executat per orde de Licini Muci. Vespasi va concedir a la filla un matrimoni honorable. Com gaireb tots els seus antecessors, Vitelli era homosexual. 

Vegeu tamb.

Julius Briganticus;
Galria Fundana;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27465" title="Vespasi" nonfiltered="1486" processed="1484" dbindex="11573">

El general Tit Flavi Sab Vespasi (Titus Flavius Sabinus Vespasianus) (Reate 17 de novembre de l'any 9-24 de juny del 79), nt de centuri i fill d'un public de nom Flavi Sab i de Vespsia Polla (germana d'un senador rom i filla del prefecte local), fou un emperador rom (69-79) que va accedir a la propora l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannnia, Msia i Dalmcia. Vespasi era senador de primera generaci, i era fill d'un cobrador d'impostos i prestamista, encara que el seu avi tenia el rang deques i un oncle patern havia arribat a senador rom.

Va servir coma trib militar a Trcia i fou qestor a la provncia de Creta i Cirene; desprs fou edil i pretor. En aquest temps es va casar amb Flvia Domicilla, filla d'un cavaller rom, amb la que va tenir dos fills (Titus i Domici). Durant el regnat de Claudi i per influencia de Narcs  fou enviat a Germnia com a llegat de legi; el 43 va tenir el mateix comandament a Britnia i va reduir l'illa de Wight. 

El 51 fou cnsol sufecte per dos mesos (els dos darrers mesos de l'any) i desprs fou procnsol d'frica amb Ner. En aquest temps era relativament pobre i fou acusat d'obtenir diners per medis no honorables. Tot i aix tenia molta reputaci militar i els soldats l'estimaven perqu era frugal, moderat, enemic del luxe, de disposici amable i sense ser en cap moment venjatiu; com a persona tenia bona salut. Ner li va prohibir aparixer a la seva presencia perqu criticava la manera de declamar de l'emperador, per quan va necessitar un general per la guerra jueva el va haver de cridar i enviar a Orient al final del 66 amb un poders exercit. 

La guerra va elevar encara la seva reputaci que estava molt alta quan la guerra va esclatar entre Marc Salvi Ot i Vitelli (69) a la mort de Galba. El 1 de juliol del 69 fou proclamat emperador a Alexandria; el dia 3 ho fou a Judea (on es trobava) i en els dies segents a tot l'Orient. Licini Muci, governador de Sria fou enviat contra Vitelli i va encarregar al seu fill Titus la guerra contra els jueus. El general Antoni Prim, partidari de Vespasi, fou el principal impulsor de la guerra a Occident, i va derrotar a Vitelli. Vespasi era a Egipte quan va conixer la noticia de la victria dels seus a Cremona el 25 d'octubre del 69. A Alexandria es va trobar amb Apolloni de Tiana; Di Cassi diu que va apujar els impostos als alexandrins i es va fer odis. All Domici, el segon fill de Vespasi, fou declarat csar al saber-se la mort de Vitelli (va morir el 20 de desembre). El senat va reconixer a Vespasi i fou nomenat cnsol amb el seu fill Titus per l'any segent.

Licini Muci va arribar a Roma l'endem del dia de la mort de Vitelli i va actuar amb plena autoritat ja que Vespasi li havia donat plens poders. Domici tamb va arribar a Roma i va donar un esplndid congiarum als soldats. Muci va fer matar molts personatges, entre els quals Galeri, fill de Gai Pis (que havia aspirat a l'imperi en temps de Ner).

El 70 Tit i Vespasi foren cnsols per no eren a Roma el 1 de gener; Domici fou pretor; Antoni Prim fou enviat fora de Roma amb les legions i el prefecte del pretori Arri Var fou substitut per Climent Arret. El senat va instar a restaurar el Capitoli, que s'havia cremat a les lluites, i Helvidi Prisc va posar la primera pedra el 21 de juny del 70.

A l'any 70 es va produir un atac dels srmates a Msia i van matar al governador Fonteu Agripa. Rubri Gal, enviat al seu lloc, va forar la retirada dels srmates. D'altra banda el 69 es van revoltar els bataus dirigits per Juli o Claudi Civilis, que va obtenir el suport dels caninefats i altres. El general rom Aquili fou derrotat. Hordeoni Flac, comandant de Germnia, va enviar a Mummi Luperc contra Civilis amb dues legions, per la major part es van unir al rebel i la resta foren expulsats cap a Castra Vetera; vuit cohorts formades per bataus i caninefats, van sortir de Magncia i van derrotar a Herenni Gal prop de la moderna Bonn; les forces de Civilis va fer  jurament a Vespasi quan va saber la derrota de Vitelli a Cremona (octubre de 69); per si realment lluitava per Vespasi haguera deposat les armes i en realitat va seguir lluitant contra els romans.

Domici i Muci van anar a la zona del Rin (70) per pel cam es van assabentar que ja el general Quint Petili Cerealis havia acabat amb la revolta i es van aturar a Li. Abans de final d'any Domici va anar a Itlia per reunir-se amb Vespasi que tamb es dirigia cap all.

Vespasi va enviar gra egipci a Roma i va dictar un decret pel que anullava les lleis de Ner i els seus tres successors, i desterrava als astrlegs (tot i que ell els consultava per no en feia gaire cas). En el seu viatge va passar per Rodes i algunes ciutat d'sia Menor i va desembarcar al sud d' Itlia des de on va passar a Roma.

Vespasi va restaurar la disciplina, va cooperar amb el senat en l'administraci, va permetre construir a Roma en llocs buits si no ho feien els amos en un cert temps, i com a censor va purgar el senat. Va nomenar alguns patricis entre els quals Gneu Juli Agrcola (desprs fou el conqueridor de Britnia). Va donar exemple de vida modesta contrastant amb el luxe dels seus predecessors. Era accessible a tothom i va refusar la creaci d'una genealogia illustre enorgullint-se del seu origen. Va donar honors a Muci al que en part devia el tron, per li va ocasionar alguns problemes, i va controlar al seu fill Domici. Caracterstica seva fou l'avarcia per gastava diners en els afers pblics (Va realitzar grans obres pbliques, destacant sobretot les vies provincials). Se'l considerava doncs sever i amb notable aversi a la luxria, tendncies que va transmetre a la societat.Vespasi es va envoltar d'homes d'Itlia i de les provncies de carcter semblant al seu, amb certa garreperia que no va ser alterada per l'xit o la fama. Les seves relacions amb el Senat van ser correctes i fluides. Va recompondre les finances, que havien quedat en situaci dolenta pels excessos d'alguns emperadors i les guerres civils.

El 71 Vespasi fou cnsol per tercera vegada amb Marc Cocceu Nerva (segurament el futur emperador). El senat li va atorgar un triomf per la victria sobre els jueus, i un triomf separat fou concedit al seu fill Titus, per Vespasi va dir que amb un n'hi havia prou i per primera vegada a Roma un pare i un fill van celebrar un triomf junts. L'emperador va fer construir un temple de la Pau; en aquest temps Titus va comenar a ajudar al seu pare en l'administraci i fou nomenat prefecte del pretori. L'1 de juliol del 71, Titus va ser nomenat trib i cnsol, crrecs renovats des d'aleshores peridicament de la mateixa manera que al seu pare.

El 72 Gai Cesenni Pet, governador de Sria successor de Muci, va informar que Antoc IV Epfanes de Commagena i el seu fill Antoc Epfanes, estaven en tractes amb l'Imperi Part per revoltar-se. No se sap si l'acusaci era autentica o no per Vespasi li va donar plens poder i el 73 Pet va entrar al regne, el va ocupar i el va convertir en provncia romana. El rei es va retirar a Roma on va viure amb els seus fills Antoc i Callnic. La capital Samsata es va reanomenar Flvia (Flavia).

En aquest temps Petili Cerealis, el vencedor dels bataus,  fou enviat a Britnia on va sotmetre als brigants. Desprs el va substituir Sext Juli Front que va sotmetre als silurs del sud de Gales. Front va tenir per successor a Juli Agricla.

El 73 es van produir disturbis a Alexandria. En aquest mateix any els estats o ciutats lliures de Rodes, Lcia, Bizanci, Cilcia i Acaia entre d'altres foren sotmesos als governadors romans allegant que la seva llibertat s'aprofitava per crear problemes.

Helvidi Prisc fou assassinat poc desprs. Prisc era un filsof estoic  i Vespasi tamb va desterrar de Roma als filsofs amb l'nica excepci de Gai Musoni Ruf. Un filsof de nom Demetri va insultar a l'emperador pels carrers de Roma. Va concedir una subvenci als retrics grecs i llatins, entre ells Quintili.

El nombre de plets pendent era molt nombrs a causa de la interrupci de la justcia els ltims anys i pels nous plets sorgits durant les lluites civils. Se sap que va ratificar les lleis de Claudi relatives a les dones lliures que es casaven amb l'esclau d'un altre, les quals passaven a ser esclaves excepte si obtenien el consentiment de l'amo de l'esclau (consentiment que no deslliurava de l'esclavitud de la descendncia); i les relatives al prstec de diners a joves amb la garantia de la mort prxima del pare (la contravenci d'aquesta norma feia que el creditor no pogus exigir el pagament ni tan sols a la mort del pare del deutor). Va restablir els impostos abolits per Galba i en va crear d'altres de nous, sobretot a les provncies, on va arribar a duplicar-los. La venda de les magistratures, prctica iniciada en temps de Calgula) es va fer habitual, i tamb es venen les absolucions judicials.

El 74 (o 75) Vespasi i Tit van fer el darrer cens rom. Va establir un nou cens de senadors i cavallers delmats els ltims anys. Ciutadans de les provncies van poder entrar en els dos ordes, sobretot els de la Gllia Transalpina, la Tarraconense, la Btica i la Gllia Cisalpina. Va establir una renda de cinc-cents mil sestercis anuals per als consulars pobres. Va afavorir l'accs dels cavallers a l'ordre senatorial, i va designar senador diversos cavallers.

Va reduir el nombre de legions a vint-i-nou o trenta. Va llicenciar molts veterans i els va donar terres, i no va ser partidari d'incloure a les legions gaires provincials ni estrangers.

Vespasi va concedir a tots els habitants de la Tarraconense el dret llat (ius latii) i va convertir les civitates en colnies. Moltes civitates van adoptar el nom de Flvies, nom familiar dinstic de Vespasi, entre elles la colnia Julia Flaviobriga, potser l'actual Bilbao.

El 77 va exercir el octau consolat junt amb Titus (d'aquest era el sis). Plini el Vell va dedicar la seva Historia Naturalis a Titus. Aquest any Roma fou afectada per una epidmia de pesta.

El 78 Agricla a Britnia, va sotmetre el nord de Gales i l'illa d'Anglesey que estava revoltada des de el temps del govern de Suetoni Paul.

El 79 fou descobert (desprs de 9 anys) l'amagatall de Juli Sab, que s'havia proclamat csar a la Gllia el 70 ja que deia que era fill de Juli Csar, i de la seva dona Epponina.  Aquesta darrera es va tirar als peus de Vespasi amb els seus dos fills i va suplicar clemncia pel seu marit, per Vespasi va fer matar tant a Sab com a la seva dona, per va salvar als dos infants.

Aule Cecina Ali i Marcel, tot i els favors rebuts de Vespasi, conspiraven contra aquest. La conspiraci fou detectada i Titus va fer matar a Cecina, sense judici el que era una irregularitat greu; Marcel si que fou jutjat pel senat i condemnat i fou decapitat.

A la primavera del 79 la salut de Vespasi s'havia deteriorat i va passar un temps a la casa del seu pare a Sabnia on el veure excessivament aigua freda li va deteriorar ms l'estomac que ja tenia malament. Per va seguir governant fins al final doncs deia que l'emperador havia de morir a la feina. I aix fou efectivament, el 24 de juny del 79 als 69 anys i mig. Va governar prcticament deu anys i el va succeir el seu fill Titus, reconegut august pel senat.

La seva dona va morir abans de ser proclamat emperador com tamb la seva filla Domicilla o Domitilla. Tenia una concubina de nom Cenis que desprs de ser proclamat emperador va considerar com la seva dona legitima per com que no hi va haver matrimoni formal se l'ha de considerar concubina en sentit rom.




Pgines relacionades.
Acilianus Minucius;
Baslides;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27467" title="Titus" nonfiltered="1487" processed="1485" dbindex="11574">


Titus Flavius Vespasianus (30 de desembre del 39 - 13 de setembre del 81), fou emperador rom de l'any 79 fins la seua mort al 81. Fou fill i successor de Vespasi.

L'any 67 acompany a son pare Vespasi en el viatge a l'Orient Mitj, destinat a sotmetre la Gran Revolta Jueva, que havia comenat l'any 66 i que dur fins el 73. 

Ner se sucid l'any 68, i l'any segent fou l'Any dels Quatre Csars. Vespasi abandon l'Orient i retorn a Roma, deixant al seu fill Titus al comandament de les tropes que assetjaven la ciutat de Jerusalem.

El setge comen el dia 23 de Nissan (abril), les murades foren destrudes el 17 de Tammuz (juliol), el Temple cremat el dia 9 d'Av (agost), i la Ciutat Alta conquerida el dia 8 d'Elul (setembre), i tot fou relatat curosament per Iossef ben Mattitiahu (Flavi Josep) , al llibre Bellum Iudaicum (La Guerra dels Jueus).


L'emperador Titus va prohibir perseguir el mateix delicte en virtut de lleis diferents.

Per a les herncies va instituir un termini mxim d'impugnaci: una herncia no podia ser impugnada un cop transcorreguts cinc anys de l'bit del causant.

Va morir el 13 de setembre del 81 i el va succeir el seu germ Flavi Domici, reconegut pel Senat grcies a la pressi dels pretorians ( 14 de setembre del 81).

Per l'usurpador del mateix nom vegeu: Titus;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27472" title="Domici" nonfiltered="1488" processed="1486" dbindex="11575">

Domici (Titus Flavius Domicianus) (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador rom (81-96). Fill petit de Vespasi i de Domitila, germ i successor de Titus. Habia rebut el ttol de Csar, hereu de l'imperi, el desembre del 69, al mateix temps que el seu germ, encara que noms ell estava present a Roma, amb el seu oncle Flavi Sab, que mor en l'incendi del Capitoli. Fou proclamat Princeps Iuventutis (Prncep de la Joventut), ttol que conserv incls desprs de la mort del seu pare el 79. 

Amb Domici, el Senat rom va intentar que els seus membres quedessin sostrets al judici de l'emperador. Per aix Domici es va fer nomenar censor perpetu, ja que era el censor el qui determinava la composici del Senat (Claudi havia restablert les atribucions de la Censura al principi del seu govern). Les relacions amb el Senat van empitjorar, i l'hostilitat manifesta i permanent d'aquest cos cap a l'emperador va irritar Domici, de carcter recels, orgulls i violent.

Va augmentar la paga dels legionaris, que va passar de 9 auris a 12 auris, cosa que, unida a les despeses en obres pbliques dels seus antecessors i d'ell mateix, va desequilibrar les finances. Per aix es va tornar de nou a la prctica de fer-se instituir hereu pels rics i a la venda de crrecs. Es va aplicar de nou la llei De Majestatis sobre ofenses a la persona de l'emperador, que feia anys que no s'aplicava, per confiscar els bns als condemnats. Malgrat tot, els impostos no van augmentar ni es van incrementar les exaccions.

La tensi amb el Senat va pujar de to; desprs d'una primera conspiraci a la tardor de l'any 87, un general d'origen senatorial es va rebellar en la Germnia Superior, per no va obtenir suports suficients. 

L'any 92 Domici va ordenar l'expulsi de tots els filsofs per considerar-los subversius, i altres persecucions es van produir entre el 93 i el 96.

Domici era bisexual.

Va suprimir les Sportula i va tornar als pats oferts al poble regularment. Va prohibir castrar els homes i va fixar un preu menor als eunucs que es venssin. Va prohibir plantar a Itlia noves vinyes, per excs de vinya i manca de blat, i a les provncies sols va permetre que subsistissin la meitat de les vinyes existents, si b aquesta ordre va ser abandonada abans de complir-se.
Va obligar els governadors provincials a una administraci recta i justa. Va prohibir a les dones deshonrades l's de lliteres i les va privar del dret de rebre herncies o llegats. Va castigar severament els incestos de les vestals (costum iniciat amb el seu pare), primer amb la mort, i desprs amb el suplici de ser enterrades vives. Va anullar els deutes amb una antiguitat superior a cinc anys, excepte si eren reclamats en el mateix any d'aquesta normativa, per si el reclamant perdia el cas, seria condemnat a la pena de desterrament. Va legalitzar l'ocupaci de terres i les va convertir en propietat per dret de prescripci, encara que una part de les terres ocupades havien estat ja arrabassades per l'Estat per lliurar-les als veterans.

Durant el seu regnat, el mes de setembre va ser anomenat mes de Germnic (nom que havia adoptat l'emperador) i el mes d'octubre va ser anomenat mes de Domici.

Va instituir els anomenats Agon Capitolinus o Jocs Capitolins, semblants als Jocs Olmpics, amb una freqncia quinquennal.

Va ser assassinat en una conspiraci de la qual formaven part els dos prefectes del Pretori i diversos dels seus familiars (18 d'agost del 96). El Senat va designar emperador al vell senador i jurista Marc Cocceius Nerva.























 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27473" title="Nerva" nonfiltered="1489" processed="1487" dbindex="11576">


Nerva, de nom complert Marc Cocceu  Nerva (Marcu Cocceius Nerva) (8 de novembre del 35 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98. Va nixer a Nrnia a l'mbria o al menys era originari d'aquesta ciutat i regi. Era probablement fill del jurista del mateix nom (Marc Cocceu Nerva) i va nixer vers el 32; va morir el gener del 98 amb 66 anys.

Fou cnsol sota Vespasi (any 71) i altre cop sota Domici (any 90). Era a Roma quan Domici fou assassinat (setembre del 96). S'havia salvat de ser executat per que un astrleg va dir a Domici que moriria aviat de mort natural. Al ser assassinat l'emperador fou proclamat pel senat i els soldats, i poc desprs (octubre del 97) va associar al govern el governador de Germnia Ulpi Traj, destacat general. La famlia de Nerva havia arribat al Senat amb la Repblica i comptava entre els seus membres dos juristes notables. Nerva com altres emperadors, tamb era homosexual.

Va aturar els judicis poltics especialment els de majestas (traici), va permetre el retorn dels exiliats i va ordenar retornar els bns confiscats injustament; els informadors foren castigats i alguns executats (entre ells el filsof Sura). Va decretar que conforme a les antigues lleis, no seria perms el testimoni d'un esclau o un llibert contra el seu antic amo. Va consultar el Senat per a totes les seves disposicions i va reservar totes les altes magistratures als senadors.

Durant la seva curta administraci va comprar terres i les va repartir entre els ms pobres i fins i tot va repartir diners entre els ciutadans pobres, o be gra (annona) que inicialment havia suprimit. Va aturar les despeses de l'estat suspenent festivals i festes. Entre les seves lleis la que prohibia fer eunucs, idntica a la que ja havia promulgat Domici i que no devia ser observada i ara fou reforada per majors penes.

Va afavorir la fundaci de colnies destinades a allotjar els anomenats proletaris, aix s gent pobra sense terres (criadors de fills).

Va prohibir la delaci. Tamb va fer algunes reformes en el dret vigent. Va disminuir els impostos, i per a aix va rebaixar les despeses, si b s difcil precisar en qu van consistir aquestes disminucions i rebaixes.

El segon any del seu regnat fou cnsol per tercera vegada junt amb Luci Vergini Ruf (que tamb ho era per tercera vegada) que el 68 havia estat proclamat emperador pels soldats i havia refusat el crrec. Ruf va morir aviat. 

Una conspiraci planejada per Calpurni Cras va ser descoberta, i el seu cap i la seva dona foren desterrats a Trent; el senat va advertir a l'emperador perqu era massa tou per Nerva va respondre que havia dit al comenar el regnat que no mataria a cap senador i com que Cras ho era, volia complir la seva paraula.

Una revolta dels pretorians dirigida pel prefecte Eli Casperi, demanant el cstig dels assassins de  (que l'emperador va refusar), va agafar fora i Nerva va oferir la seva vida si aix volien, per finalment Nerva va haver de decidir entre deixar que els soldats matessin a Petroni Segon i a Parteni o que aquestos es matessin voluntriament. Casperi va portar la seva insolncia fins a indicar a l'emperador que dons les gracies als amotinats.

A Traj li va doner el poder tribunici i el ttol de csar. Per una victria a Pannnia en la que no va participar, Nerva va assolir el ttol de Germnic, que tamb va passar a Traj. El 98 Traj i Nerva foren cnsols per l'emperador va morir el 27 de gener. Vctor esmenta un eclipsi el dia de la seva mort, eclipsi  que de fet va tenir lloc el 21 de mar segent. El va succeir Traj.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27474" title="Marc Ulpi Traj" nonfiltered="1490" processed="1488" dbindex="11577">



Traj (Itlica, prop de Sevilla, 18 de setembre del 53   Selinos a Cilcia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador rom del 98 al 117, fill d' Ulpi Traj, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una famlia senatorial de la provncia de la Btica; Ulpi Traj pare fou governador de Sria i sia, i va ser fet patrici per Vespasi).

 Els primers anys .

Traj va servir com trib militar en diversos llocs, i vers el 80 a l'Eufrates, potser a les ordres del seu pare. Fou pretor el 86 i cnsol per primer cop el 91 amb Mani Acili Glabri IV. Desprs va tornar a Hispnia d'eon fou cridat per Domici per dirigir les tropes de la Germnia Inferior amb quarters a Colnia. Era governador de Germnia quan va ser associat pel vell Nerva l'any 97 que li va donar el rang de csar i els noms de Nerva i Germnic i poc desprs el ttol dimperator amb potestat tribuncia. Quan va pujar al tron el gener del 98, a la mort de Nerva, va portar el nom complert de Imperator Caesar Nerva Trajanus Augustus.  Fou el primer emperador nascut fora d'Itlia. El Senat va confirmar la designaci de Traj per l'Imperi. Fou proclamat a Colnia i no va anar a Roma fins al cap d'uns quants mesos, i mentre va assegurar les fronteres del Rin i el Danubi; probablement fou llavors quan el camaus i angrivaris van expulsar als brcters de les seves terres i els van quasi destruir.

 Emperador .

Amb Traj l'Imperi Rom va arribar al seu apogeu. El nou emperador va confiar el govern al Senat, a l'estil dels temps republicans (ja en els seus primers dos anys de govern, Ner havia actuat aix) i es va reservar nicament la direcci dels assumptes militars, que va desenvolupar bsicament a Germnia i el Danubi. Per evitar que els senadors quedessin subjectes al control moral de l'emperador, va establir el vot secret, cosa que els permetia una llibertat real de decisi. Traj estava especialment dotat pel comandament , era sa, majestus, treballador i infatigable. No era home de lletres per tenia un bon sentit del coneixement i en les campanyes compartia el patiments del seus soldats; era amic de la justcia i tenia un desig sincer de felicitat per tothom; algunes vegades bevia ms del compte. Di Cassi el considera addicte a tota mena de vicis i deixa entendre que era homosexual, per les seves critiques no sn del tot de fiar, ja que d'altra banda Plini, el seu panegirista, el considera un home cast.

El 99 no va exercir de cnsol com solien fer els emperador el primer any desprs de la seva proclamaci. Va entrar a Roma amb la seva dona Pompeia Plotina, a peu, i va rebre el ttol de Pater Patriae i el nom d' Optimus. Segurament la seva dona i la seva germana Macriana van rebre els ttols d' augusta. Com era habitual va fer el donatiu de diners als soldats. Va estendre les donacions als infants i va donar forma a la instituci dels Pueri alimentarii, establerta per Nerva, per la qual els fills de famlies pobres rebien una subvenci de l'Estat. Aquesta instituci es va estendre a provncies i alguns particulars llegaven sumes considerables perqu pogus quedar establerta en la seva ciutat, la qual cosa era considerat un honor per a la ciutat i per al ciutad que amb el seu llegat ho feia possible.

La taxa de successions del cinc per cent (vicesima) fou eliminada pels hereus directes i pels que rebien petites herncies. Va restaurar diversos edificis. 

L'any 100 hi va haver diversos cnsols sufectes (Sext Juli Front, Tertulle Cornut i Gai Cecili Plini Segon). En aquest any Mari Prisc, procnsol d'frica, fou jutjat per peculatio a la seva provncia; Prisc fou desterrat; Cecili Clssic fou acusat al mateix temps de repetundae sobre el poble de la Btica i es va sucidar; la propietat que tenia abans de ser nomenat governador fou donada a la seva filla i la resta repartit entre aquells als que havia robat. Plini va llegir el seu panegric aquest any. En aquest temps Adri, futur emperador, es va casar amb Sabina, besneboda de Traj.

 Primera campanya de Dcia .

El 101 fou cnsol per quarta vegada i va fer la seva primera campanya contra Decbal i  va marxar personalment amb un exrcit contra els dacis als que derrotar prop de Tapae. Una segona victria la va obtenir Lusi Quet, comandant de la cavalleria maure i es van conquerir diverses fortaleses, fins arribar a la capital Sarmazegetusa (). Decbal va haver d'acceptar els termes imposats per l'emperador rom que eren el pagament dels perjudicis pels saquejos i la cessi de territoris. Traj va tornar a Roma, va celebrar el triomf i va agafar el ttol de "dcic".

Vers el 103 Traj va construir el port artificial de Centum Cellae (Civit Vecchia), que fou conegut com Portus Trajanus encara que finalment el vell nom es va imposar. Vers aquest any Plini fou enviat com a governador de Pont i Bitnia amb ttol de llegat o propretor i potestat consular. La seva estncia a aquestes provncies va durar 18 mesos i va escriure diverses cartes a Traj.

El 104 va passar per Nicea  (Bitnia), una ambaixada del rei dels srmates de cam a Roma. Tamb fou cremat el palau daurat de Ner. Orosi diu que Traj va perseguir als cristians per els historiadors no estan completament d'acord sobre el tema.

 Segona campanya de Dcia .

El 104 va tornar a esclatar la segona guerra a Dcia, i Traj va decidir l'ocupaci permanent del pas darrera el Danubi. Va construir un pont de pedra al riu al lloc avui conegut com Portes de Ferro, i va atacar territori daci; la resistncia dels dacis fou forta per foren derrotats i el palau de Decbal capturat. Dcia va esdevenir provncia romana (105) i Decbal es va sucidar. Traj va celebrar el triomf al seu retorn (105). Desprs de la conquesta de la Dcia, i per assegurar la seva possessi per a l'Imperi, va reclutar milers de colons en totes les provncies, i els va establir en el territori conquerit.

Tamb en aquest temps l'Arbia Ptria va esdevenir provncia desprs de set sotmesa per Aule Corneli Palma, governador de Sria.

Les famlies provincials enriquides van emigrar a Roma durant el seu govern. Per a l'exercici de les magistratures es va establir que caldria collocar un ter de la fortuna del candidat en bns immobles a Itlia: es renovava aix la disposici de Tiberi, que fins aleshores no s'havia observat.

Aquestos anys es van construir una via per les maresmes Pomptines, i diversos ponts, edificis, mansions  a la rodalia. Per no augmentar els impostos va recrrer al bot de guerra per equilibrar la balana de pagaments, i com que no va ser suficient va emetre unes noves monedes d'or i plata amb un aliatge de qualitat dolenta. Traj va vigilar especialment que no hi hagus concussions (guanys illcits per prevaricaci) en l'administraci provincial.

 Guerra a Armnia .

A la tardor del 106 va sortir de Roma per anar a Armnia i aturar als parts. Vers el 100 Axidares va succeir com a rei a Tiridates I d'Armnia; la seva filiaci s incerta (Aslan Kevork el considera un prncep iber, mentre que d'un fragment de Di Cassi sembla que podria haver estat un arscida fill del rei part Pacoros, que s la versi ms probable) i per alguna ra no va satisfer ni a parts ni a romans. Traj l'acusava d'haver rebut la corona del rei part (mentre Tiridates l'havia rebut de Ner). El rei part Cosroes va enviar ambaixadors a l'emperador quan aquest era a Atenes, informant que havia deposat (o deposaria) a Axidares i havia nomenat (o nomenaria) rei a Partamasiris, per Traj va refusar els regals que se li oferien i va indicar que decidiria ms endavant. El desembre va arribar a Selucia de Piera i el gener a Antioquia.

A Antioquia, el bisbe local dels cristians, Ignasi, que aspirava al martiri, es va oferir a l'emperador com a vctima. La conversa amb l'emperador es reproduda al Martyrium Ignatii; Traj el va condemnar a ser enviat a Roma i tirat a les feres, cosa que es va produir segurament un 20 de desembre; l'any es discutit i uns opten pel 107 i altres per dates posteriors fins el 116.

D'Antioquia va anar a Armnia passant per Samosata, que va ocupar. Va avanar cap a Satala i Elegia on es va entrevistar amb Partamasiris (que ja havia escrit a Traj assumint el ttol de rei) i va demanar l'enviament al pas del governador de Capadcia, Marc Juni; Traj hi va enviar al fill de Juni, i Partamasiris va entregar la seva corona i la va deixar per posar als peus de Traj, que la va rebre. Partamasiris esperava que li seria retornada per Traj va declarar a Armnia provncia romana i va fer detenir al rei. Els reis dels pasos vens es van sotmetre a Traj (Regne d'Ibria, els sauromates, els clquids i altres). 

Aquestos fets tenen altres versions segons els historiadors: L'any 113 el rei part Osroes (Khusro) va deposar al rei Axidares i va collocar al tron al seu nebot, un fill del ex rei part Pacoros, de nom Partamasiris. Tot i que Axidares no era ben vist a Roma, aquesta deposici fou vista com un trencament del tractat de Rhandeia. Traj va declarar la guerra al Imperi Part i va entrar a Armnia. A la ciutat de Elegeia (Ilidja, prop d'Erzerum) el rei d'Armnia el va anar a visitar i a demanar la investidura per Traj es va negar a reconixer-lo i el va expulsar del campament i al marxar, la seva escolta, que va considerar que estava en desgracia, el va matar. Traj va declarar Armnia provncia romana i en va confiar el govern a Luci Catil Sever, besavi del futur Marc Aureli. Una columna romana sota el comandament de Luci Quiet va creuar l'Araxes i va entrar a territori part pel pas dels mardes (Gilan) i per l'Atropatene. Tanmateix Traj va establir una aliana amb els pobles pntics dels heniocs i els maquelons, i va entronitzar un nou rei d'Albnia del Caucas.

 Periode fosc del 108 al 115 .

Llavors va retornar a Edessa on fou rebut humilment per Abgar rei d'Osroene i pel seu fill Arbandes. Va transaccionar amb molts caps rabs de Mesopotmia tots els quals van reconixer la sobirania romana. Algunes ciutats foren ocupades com Sindjar (Singar). La historia d'aquesta campanya s'ha perdut i les noticies fragmentries que es conserven no permeten una reconstrucci fiable. De fet el perode entre el 108 i el 115 es pot dir que es un blanc en la histria de l'emperador. No se sap tant sols si va tornar a Roma. El 112 fou cnsol per sexta i darrera vegada i aix deixa suposar que aquest any era a Roma.

 Les campanyes de Prtia .

El 115 va sortir de Sria contra els parts; va baixar pel Tigris amb vaixells fets amb fusta d'un bosc prop de Nisibis; va entrar a Adiabene que va sotmetre. Va seguir cap a Babilnia  on Traj va meditar construir un canal entre l'Eufrates i el Tigris (de fet ja existien alguna canals que unien els dos rius i potser noms necessitaven neteja), i va construir un pont al curs inferior del Tigris. Va creuar aquest riu i va entrar en territori de l'Imperi Part arribant a la capital Ctesifont on potser va prendre el nom de Prtic (Parthicus) si es que no l'havia agafat abans.

Potser va tornar a Antioquia el hivern del 115, i un gran terratrmol es va produir a la ciutat que fou parcialment destruda junt amb altres ciutats sirianes (Di Cassi situa el terratrmol abans de la conquesta de Ctesifont). El cnsol Ped va morir en aquest terratrmol i el mateix Traj es va salvar per molt poc.

El 116 Traj va baixar pel Tigris i va arribar fins a la mar Eritrea (el Golf Prsic); el rei de Mesene, regne situat a la part final dels rius Eufrates i Tigris, se li va sotmetre. Mentre perdia amb rapidesa altres conquestes orientals, on els governadors foren morts i les fortaleses ocupades pels parts; va enviar llavors als generals Lusi i Mxim per recuperar els territoris; Mxim va morir en combat per Lusi va tenir xit i va recuperar Nisibis i va conquerir Edessa per assalt i la va cremar. Selucia del Tigris, prop de Ctesifont, fou tamb incendiada per Erici Clar i Juli Alexandre. Tot el territori a l'est del Tigris s'havia aixecat contra els romans (vegeu Mitridates IV de Prtia). Traj va retornar a Ctesifont i va decidir donar un rei als parts en la persona de Partamaspades que probablement era net de Pacoros II de Prtia i fill d'Axidares d'Armnia i havia viscut quasi sempre a Roma fins que el 114 es va unir a Traj en la seva expedici i va residir a Armnia; Partamaspades va venir d'Armnia i noms entrar en territori part ja fou proclamat rei. El rei Osroes I havia fugit de Ctesifont i va poder entrar-hi sense problemes.

Di Cassi diu tamb que va derrotar els atrens (els habitants d'Atra o Al-Hadhr) d'Arbia ( de fet Mesopotmia) que s'havien revoltat. Desprs del setge d'Atra es va posar malalt i va anar empitjorant; va ser portat cap a Itlia i el seu casi Eli Adri es va quedar a Sria. Partamaspades de Prtia fou expulsat aviat i es va refugiar a Osroene.

 Mort de l'emperador .

Traj va viure fins arribar a Selinus a Cilcia (desprs Trajanpolis) on va morir el 9 d'agost del 117 desprs d'un regnat de 19 anys 6 mesos i 15 dies. El seu cos fou portat a Roma on va arribar en process triomfal i dipositat a una columna que porta el seu nom. No va deixar  fills.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27478" title="Comtat de Manresa" nonfiltered="1491" processed="1489" dbindex="11578">
Comtat de Manresa fou una denominaci que es don a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moians i del Bages; grcies a l'expansi cristiana per terres d'al-ndalus, l'rea dita comtat de Manresa s'estengu vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

 Orgens i evoluci .
Durant el darrer quart del segle IX, va donar-se un corrent migratori que dugu gent des de les contrades pirinenques i pre-pirinenques (Pallars, Alt Urgell i Cerdanya), aleshores superpoblades, cap a l'espai buit central configurat per les actuals contrades del Ripolls, la Vall de Lord, el Bergued, el Lluans, la Plana de Vic, el Moians, les Guilleries i el Bages, o s el territori despoblat arran de tot el trasbals de la revolta d'Aiss.

Aquesta rea de repoblaci es trobava envoltada dels comtats regits per Guifr I el Pils (878-897), el qual va intervenir-hi organitzant-hi l'administraci eclesistica i civil. En un principi, quan les caracterstiques i situaci de la zona ho permetien, Guifr annexion les rees repoblades a un comtat ja existent: la Vall de Lord fou inclosa dins del comtat d'Urgell, i el pagus de Berga -l'actual Bergued- al comtat de Cerdanya; ara b, la regi central del Ripolls, Plana de Vic, Lluans i les Guilleries configurava un territori tradicionalment estructurat al voltant de les ciutat d'Ausa amb una tradici tnica prpia -era l'antic pas dels ausetans- per aix, Guifr va crear-hi un districte propi, el comtat d'Osona, on tamb hi foren incloses les terres del Moians i el Bages les quals, tot i tenir un nucli tradicional -la ciutat de Manresa- i tamb una personalitat histrica derivada d'haver estat el pas dels lacetans, per la seva situaci de primera lnia de frontera amb l'Islam i pel seu escs poblament, no tenien prou entitat com per estructurar-hi una demarcaci especfica; d'ac el valor merament geogrfic i mai jurdic de l'expressi comtat de Manresa, testimoniada als documents a partir de l'any 906. La prova del carcter locatiu de l'expressi s que mai no va haver-hi vescomtes de Manresa, mentre que s que va haver-hi vescomtes de Barcelona, vescomtes de Girona i vescomtes d'Osona.

El centre del comtat era el pagus de Manresa, ben diferenciat del d'Osona pels privilegis que li atorg el rei Od el 889 i 890.

Els avenos d'aquest comtat per terres musulmanes es fitaven amb torres de defensa dites manresanes.
 
La denominaci comtat de Manresa va caure en dess durant el segle XII, quan el territori de l'antic comtat qued dividit en les vegueries que s'hi constituren.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27484" title="Florncia" nonfiltered="1492" processed="1490" dbindex="11579">

Florncia, tradicionalment Florena, (en itali Firenze) s una ciutat d'Itlia, capital de la provncia homnima i de la regi de la Toscana, al centre de la pennsula itlica.

La seva poblaci era de 366.488 habitants l'any 2002 (gentilici: florentins, florentines), que juntament amb les localitats que l'envolten arriben a fer una aglomeraci al voltant del mig mili d'habitants.

Florncia s considerada com el bressol del Renaixement i destaca per la seva riquesa arquitectnica i els seus museus. El domini de la ciutat per part de la famlia dels Mdici s fonamental per entendre el paper d'aquesta ciutat a la histria de l'art.

Administrativament, Florncia es divideix en cinc districtes (quartieri):
Centro Storico;
Campo di Marte;
Gavinana-Galluzzo;
Isolotto-Legnaia;
Rifredi-Le Piagge.

El batlle de la ciutat s Leonardo Domenici.

Patr de la ciutat: Sant Joan Baptista (24 de juny).

La Fiorentina s l'equip de futbol ms important de la ciutat, i ha militat durant moltes temporades a la Srie A del Calcio.

 Situaci geogrfica .

Florncia, a 50 metres d'altitud, es troba a la zona de contacte entre la serralada dels Apenins i la plana aturonada de la Toscana, a uns setanta quilmetres de la costa del mar Lgur.

La ciutat es troba en el cam que uneix la plana padana, principal pol econmic d'Itlia (Mil, Tor, Bolonya, etc), amb la capital del pas (Roma).

El riu Arno travessa Florncia en el seu sector meridional.

 Florncia i el Renaixement .
El desenvolupament literari, artstic i cientfic que es va esdevenir a Florncia als segles XIV-XVI va tenir com a motor principal l'amor pels diners per part dels florentins i la seva nsia d'ostentaci de la riquesa.

Afegit a aix, la crisi de l'Esglsia Catlica (especialment la controvrsia sobre el Papat d'Aviny a Frana i el Gran Cisma), juntament amb els efectes desastrosos de la pesta negra, va comportar una revisi crtica dels valors medievals que va donar com a resultat una revaloraci dels valors de l'antiguitat clssica. Florncia es va beneficiar tant materialment com culturalment d'aquest gran canvi social.

 Histria .

La histria coneguda de Florncia comena l'any 59 aC, amb la fundaci d'un poblat("Florentia") per part d'ex-soldats romans que van formar una colnia (probablement ja iniciada en temps de Sulla) que era renovada pels triumvirs desprs de la mort de Juli Csar. Desprs de la segona colonitzaci va prosperar rpidament. Durant el regnat de Tiberi havia perdut el rang de colnia i era municipi. Plini el Vell esmenta la ciutat com a municipi. Les inscripcions permeten assegurar que va mantenir aquest rang durant tot l'imperi. Es conserven les restes de l'amfiteatre, l'nic edifici del perode rom, prop de l'esglsia de la Santa Creu. 

Seu d'una dicesi a partir del segle IV, la ciutat va passar per diversos perodes de dominaci bizantina, ostrogoda, llombarda i franca, durant els quals la poblaci de vegades va baixar fins al miler escs de persones.

A partir del segle X la ciutat es va desenvolupar, i des del 1115 va passar a tenir un Ajuntament autnom. Al segle XIII es va dividir prcticament en dues meitats a causa de la lluita intestina entre els gibellins, partidaris de l'emperador germnic, i els gelfs, que anaven a favor del Papat rom. Aquests darrers van resultar els vencedors, i es van dividir internament en "blancs" i "negres". 



La conflictivitat poltica interna no va impedir a la ciutat de desenvolupar-se fins a esdevenir una de les ms poderoses i prsperes d'Europa, ajudada per la seva prpra moneda d'or, el flor (introdut l'any 1252), per l'eclipse de la seva rival Pisa (derrotada per la Repblica de Gnova a la Batalla de Meloria el 1284 i conquerida per Florncia el 1406), i per la seva potncia mercantil com a resultat d'una constituci antiaristocrtica (1293).

D'una poblaci estimada de 80.000 persones abans de la Pesta Negra del 1348, 25.000 treballaven en la indstria de la llana. El 1345, Florncia va ser l'escenari d'un intent de vaga per part dels ciompi o treballadors de la llana,  que el 1378 van organitzar una breu revolta contra el domini oligrquic de la ciutat. Desprs de la repressi, la ciutat va caure sota el domini de la famlia Albizi (1382-1434), acrrims enemics per alhora precursors dels Mdici.

El primer perode del domini dels Mdici va acabar amb la tornada d'un govern republic, influt pels ensenyaments del prior dominic radical Girolamo Savonarola (que va ser ajusticiat el 1498 i que abans de morir va deixar un tractat sobre el govern de Florncia), en les paraules del qual es retroben sovint antics arguments que seran objecte de controvrsies religioses dels segles segents.

Un altre personatge d'agudesa inusual fou Maquiavel, les indicacions del qual per al govern de Florncia per part d'una figura forta sn llegides sovint com una legitimitzaci de les tortuositats i fins i tot dels abusos dels poltics. Els florentins van fer fora els Mdici per segona vegada i van restablir una repblica el 16 de maig de 1527.

Havent tornat al govern dues vegades ms, b amb el suport de l'Emperador o b del Papa, els Mdici van esdevenir el 1537 ducs hereditaris de Florncia, i el 1569 grans ducs de Toscana, on van regnar dos segles.

L'extinci de la dinastia dels Mdici i l'ascensi el 1737 de Francis Stephen, duc de Lorena i marit de Maria Teresa d'ustria, va comportar la inclusi de la Toscana en els territoris de la corona austraca. El regnat de la dinastia austraca es va acabar quant el 27 de mar de 1799 fou ocupada per Frana i el gran duc Ferran III va fugir; es va establir a la ciutat un govern provisional d'una repblica d'Etrria que va durar poc, i va acabar amb el retorn del gran duc el 7 de juliol de 1799. 

Amb el retorn dels francesos, el 3 d'agost de 1801 Napole va crear el regne d'Etrria per Llus I de Borb-Parma, amb capital a Florncia. Des el 1803 va governar el regne Maria Llusa en nom del seu fill Carles Llus II, i aquesta regent va prendre decisions que no van agradar al emperador, que va annexionar el regne a Frana el 10 de desembre 1807. El 1808 es van crear tres departaments: Arno, Mediterrnia i Ombrone i Florncia va quedar dins el primer.

El 1 de febrer de 1814 Florncia fou ocupada pels napolitans fins que fou restaurat el gran duc Ferran III el 27 d'abril de 1814.

El 28 d'abril de 1859 un govern provisional es va fer amb el poder, va forar la fugida del gran duc Leopold II que es va exiliar. El cap del govern, Ubaldino Peruzzi, va oferir la dictadura al rei de Sardenya que va acceptar el 10 de maig de 1859 i va nomenar un comissari reial a Florncia (el comte Carlo Boncompagni di Mombello). La corona al exili va passar a Ferran IV el 21 de juliol de 1859, per fou declarat deposat el 16 d'agost de 1859 pel nou cap del govern provisional, bar  Bettino Ricasoli.

El 3 de desembre de 1859 Toscana, Mdena, Parma i Piacenza van formar les Provncies unides d'Itlia central amb capital a Florncia, i amb un govern presidit pel comte Carlo Boncompagni di Mombello, i el prncep Eugeni Manel de Savoia-Carignan, prncep de Carignan, com a cap d'estat, que va durar fins el 22 de mar de 1860 quant les provncies unides foren declarades annexionades al Regne de Sardenya, amb una amplia autonomia, assolint el prncep Eugeni el crrec de lloctinent reial i el bar Bettino Ricasoli el de governador general amb seu a la ciutat. Aquesta situaci va durar fins el 9 d'octubre de 1861 quant l'autonomia fou abolida i el territori difuminat dins el regne de Sardenya o Itlia on Florncia va ser capital d'una provncia.

Florncia va prendre el lloc de Tor com a capital d'Itlia el 1865 i va hostatjar el primer parlament de la naci, per la capital va passar a Roma sis anys desprs, quan aquesta fou annexada al regne. Al segle XIX la poblaci de Florncia es va doblar, i es va triplicar al segle XX amb el creixement del turisme, del comer, dels serveis financers i de la indstria. Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat fou ocupada durant un any pels Alemanya (1943-1944). El novembre de 1966, una bona part del centre urb va patir la gran riuada de l'Arno, que va danyar molts tresors artstics.

 Una visita a la ciutat .

Al cor de la ciutat es troba la font de Nept (Fontana di Nettuno), una obra mestra de l'escultura marmria situada a l'embocadura d'un aqeducte rom encara en funcionament.

El riu Arno, que passa enmig de la part vella de la ciutat, ocupa un lloc tan rellevant en la histria florentina com la gent que hi viu. Histricament, la poblaci local t una relaci d'amor-odi amb l'Arno, el qual ha portat alternativament els avantatges del comer i els desastres de les riuades. Molts dels ponts de l'Arno van ser construts pels romans. Un dels ponts, en concret, s nic: el Ponte Vecchio, caracterstic per la multitud de botiguetes que s'hi construren al damunt. Realitzat per primera vegada pels etruscos en temps molt reculats, aquest pont s l'nic de la ciutat que va restar indemne durant la Segona Guerra Mundial.

El palau ms fams de la ciutat s el Palazzo Vecchio, que ha esdevingut un monument a la famlia dels Mdici que va dominar Florncia durant el segle XV. Ben a la vora hi trobem la Loggia dels Lanzi i els Uffizi (Galleria degli Uffizi), un dels museus d'art de ms anomenada d'arreu del mn. A ms a ms dels Uffizi, Florncia compta amb d'altres museus que serien l'atracci artstica principal de gaireb qualsevol altra gran ciutat del mn: el Bargello es concentra en l'escultura, i s'hi allotgen moltes obres mestres de Donatello, Giambologna i Miquel ngel. La collecci de l'Acadmia (Accademia) compta amb el David de Miquel ngel i els seus Esclaus.

A l'altra riba de l'Arno (loltrarno per als florentins) trobem el gran Palau Pitti (Palazzo Pitti), decorat amb la collecci privada dels Mdici. Al costat del palau es troba el Jard de Bboli (Giardino di Boboli), elaboradament decorat amb moltes escultures d'inters.

L'esglsia de Santa Croce cont les tombes monumentals de Galileu, Miquel ngel, el Dant i altres persones famoses de la histria florentina.

La joia arquitectnica de Florncia s la catedral de Santa Maria del Fiore, coneguda simplement com "el Duomo" (s a dir, "la cpula"). La magnfica cpula fou construda per Filippo Brunelleschi, i el campanar ve s de Giotto. Tamb s digne d'esmentar-se l'adjacent Baptisteri de Sant Joan, amb les famoses portes de bronze de Gioberti.

Tamb cal assenyalar les esglsies de Santa Maria Novella, San Miniato al Monte, Santa Trinita i l'Orsanmichele, el refetor de Santa Apollonia, el Palau Mdici Riccardi o el Museu de San Marco, entre moltes altres peces niques de l'art universal.

 Personalitats histriques lligades al nom de Florncia .
 Dante Alighieri, el Dant;
 Michelangelo Buonarroti, Miquel ngel;
 Leonardo da Vinci;
 Lorenzo de Mdici, Lloren el Magnfic;
 Niccol Machiavelli, Maquiavel;
 Girolamo Savonarola;

 Ciutats germanades . 


 Enllaos externs .
 Florence: Virtual travel in the city of Renaissance ;
Ajuntament de Florncia;
Galeria dels Uffizi;
Hotel Florncia;
 Florence Travel Guide ;
 }Florence Photos;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27487" title="Sophie Evans" nonfiltered="1493" processed="1491" dbindex="11580">

Sophie Evans (Szeged, Hongria 1976) s una pornostar europea que va estar afincada durant molts anys a Catalunya.

Sophie Evans va estudiar psicologia a la Universitat de Budapest; desprs va fer de model de llenceria i posteriorment viatj a Grcia i a Windsor (Canad) on actu de ballarina de striptease.

Amb el seu amic, el fotgraf hongars Lszl Farkas, viatj a Barcelona i fou en el Festival de Cinema Ertic de la capital catalana, quan conegu el director de cinema X madrileny Jos Mara Ponce i a l'empresria de la sala porno Bagdad, del Parallel, Juani de la Morena. Ambds li oferiren feina i a partir d'aqu comen la seva carrera com a pornostar que li va permetre conixer a l'actor porno catal Toni Ribas, amb qui es va casar l'any 1998, a Cornell de Llobregat.

Entre les seves primeres pellcules figuren les seves collaboracions a Salom (Luca Damiano-1997) i La fiesta de Salom (Luca Damiano-1997); Perras callejeras (Jos Mara Ponce-1998) i la seva seqella Perras callejeras 2- La venganza de Johnny (Jos Mara Ponce-1998).

Va figurar al repartiment de Caspa Brothers: The movie (Frank Pinassa-1998) en una escena rodada a l'interior d'un popular peep-show de la Rambla barcelonina i collabor activament a Goya: La maja desnuda (Joe D Amato-1998).

Posteriorment va intervenir en nombroses pellicules del pollifactic director porno catal Conrad Son com Nikitax. licencia para follar (1999), Hardtaxi (1999) i La follera mayor (1999), La doncella caliente (-1999) i al primer film X en catal Les exxcursionistes calentes (1999).
 
Al cinema convencional d'autor ha fet un cameo a Pars-Tombuct (Luis G. Berlanga-1999). L'any 1999 fou guardonada amb la Pirate Girl of the year

Ha intervingut en un dels sketchs de Four sex rooms (Varis directors-1999), i  a Sexo en el divan (Dani Rodrguez-2000), El hotel de la puta (Severino-2000) i Vivir follando (Jos Mara Ponce-2000).
 
Tamb ha collaborat juntament amb el seu marit Toni Ribas en nombrosos films nordamericans com Smut  16(Robert Madison-1999) o Decadence (Andrew Blake-2000) 

Fou protagonista principal a Gothix (Jos Mara Ponce-2000), on encarnava la mort amb Laura Angel i Daniella Rush.

Sophie Evans ha treballat tamb per a Private en films com Italian Flair (Antonio Adamo-1999) i  Fashion (Antonio Adamo-2000) demostrant sempre les seves  habilitats com a experta i entusiasta actriu pornogrfica. Tot i aix en aquest grup el seu treball ms destacable fou a Eve insane obsession (Antonio Adamo-2001) una coproducci Private-Penthouse amb una famosa escena sobre una taula de billar i amb un domini absolut  del joc de la complicitat amb l'espectador, on es va utilitzar el fixament a la cmera en els moments ms morbosos. Un altre treball destacable per a Private va ser Too many women for a man (Antonio Adamo-2001).

Tamb va participar en els tres primers captols de Pussyman s International Butt Babes (David Christopher-2000/1), on protagonitzava una escena de sexe anal amb el seu company sentimental Toni Ribas a la vora d'una piscina.

En el seu currculum, ha treballat amb el prestigis mestre del porno realista itali Mario Salieri, que va dirigir-la a Divina (2001), un film en el que realitzava una doble penetraci amb fellaci simultnia durant una orgia filmada en blanc i negre del final de la pellcula.

Ha collaborat tamb amb l'agncia d'escorts "felinabcn" com a recepcionista i en programes de Localia TV.

 Fitxa personal .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27497" title="Carles II d'Anjou" nonfiltered="1494" processed="1492" dbindex="11581">

Carles II d'Anjou dit el coix  ( 1254 - Npols 1309 ), rei de Npols i Jerusalem i comte de Provena (1285-1309). Oficialment es titulava Rei de Jerusalem i Siclia, duc de la Pulla, princep de Cpua, princep dAcaia, comte d'Anjou, Provena, Forcalquier i Piemont. 

Orgens familiars.
Fill i succesor de Carles I d'Anjou i la seva esposa, la comtessa Beatriu I de Provena. Era nta per lnia materna de Ramon Berenguer V de Provena

El seu pare li va concedir el ttol de prncep de Salern i senyor de Lesina quant era molt jove (1266). 

El 25 de febrer de 1271 fou nomenat vicari general del regne fins el 3 de juny de 1272 i despres el 3 de mar de 1276 fins el mar de 1277, i el 12 de gener de 1283 breument.

Comandant de la flota angevina que es va enfrontar a la catalana en la batalla del golf de Npols el 1284

Accs al tron.
A comenaments de 1285 va morir a Foggia Carles I d'Anjou, i Carles II el coix va ser proclamat successor per com encara era presoner dels catalans van exercir la regncia el seu nebot Robert comte d'Artois i Gerard de Parmo. Tanmateix fou proclamat senador nic de Roma i protector de Florncia. Carles II va ser alliberat en virtut dels tractats d'Oloron i de Canfranc i va ser coronat a Rieti el 29 de maig de 1289 rebent del Papa el ttol de Carles de Palerm i el de rei de Siclia (ttol fora nominal donat que Siclia ja tenia un rei catal). Es va signar una treva per dos anys. 

Matrimoni i descendents.
Es va casar el 1270 amb Maria d'Hongria, germana i hereva del rei Ladislau IV i filla del rei Esteve V d'Hongria, amb la qual va tenir catorze fills:

 el prncep Carles I d'Hongria (1271-1295), rei d'Hongria, iniciador de la dinastia angevina d'Hongria;
 la princesa Margarida d'Anjou (1273-1279), comtessa d'Anjou i casada el 1290 amb Carles I de Valois;
 el prncep Sant Llus de Npols (1275-1298), bisbe de Tolosa;
 el prncep Robert I de Npols (1277-1343), prncep de Calbria i rei de Npols i comte de Provena;
 el prncep Felip de Npols (1278-1343), iniciador de la branca de prnceps de Tarent i Acaia;
 el prncep Ramon Berenguer de Npols (1281-1307), hereu del comtat de Provena, per que al morir jove va revertir en Robert;
 la princesa Blanca de Npols (1283-1310), casada el 1295 amb el comte-rei Jaume II d'Arag;
 el prncep Joan de Npols (1283-1308), religis;
 el prncep Tristan de Npols (1284-1286);
 la princesa Elionor d'Anjou (1289-1341), casada el 1302 amb el rei Frederic II de Siclia;
 la princesa Maria de Npols (1280-1350), casada el 1304 amb el rei San I de Mallorca;
 el prncep Pere de Npols (1292-1315), comte de Gravina;
 el prncep Joan de Durazzo (1294-1336), duc de Durazzo que va fundar la branca ducal de Durazzo.
 la princesa Beatriu de Npols (1295-1321);

Poltica mediterrnia.


El 1284 la flota catalana de Roger de Llria fou atacada prop de Npols per l'angevina sota el comandament de Carles el coix; desprs d'un primer contacte Roger va fingir retirarse cap a Castellmare per en sec es va parar i va iniciar el combat en mig de les aiges del golf de Npols destruint la flota angevina el 5 de juny de 1284 en la batalla del golf de Npols. Carles el coix fou fet presoner. Roger de Llria va deixar al seu important presoner a Siclia i va passar a Calbria al agost i en va conquerir una part. El 1285 es va signar el Tractat de Cefal el tractat entre Carles II d'Anjou i Pere el Gran de la Corona d'Arag, pel qual Carles, presoner de Pere a Cefal, renunciava a l'illa de Siclia en favor de Jaume, germ del futur Alfons el Cast de la Corona d'Arag, i a canvi era alliberat. Tamb s'establ el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la princesa catalana Violant amb un dels fills de Carles. Tot i que Carles el va ratificar desprs de ser alliberat, per encara en territori catal, ni Frana ni el Papa van reconixer el tractat.

El 1291 Acre va ser conquerida pels musulmans el 28 de maig deixant aix sense la seva ultima possessi al regne de Jerusalem, ttol que va passar a ser nominal. En canvi Hug de Sully, va mantenir les possessions a Albnia contra els grecs i els serbis  

El febrer de 1291 es va signar la pau de Tarasc entre el Comtat de Valois i el Regne de Frana d'un costat i la Corona d'Arag del altra, pel qual el casal de Valois renunciava als regnes catalans que li havia cedit el Papa i el rei Alfons es reconeixia feudatari del Papa i prometia anar a la Croada, i retirava l'ajuda al seu germ Jaume I rei de Siclia. Carles II es va adherir al tractat per l'acord de Brignols. Ven poc desprs (18 de juny) va morir Alfons II el franc (o el lliberal) amb noms 27 anys, i el va succeir el seu germ 
Jaume I de Siclia, anomenat El Just (Jaume II de Catalunya, Arag i Valencia i III de Mallorca), amb la condici testamentria de qu el regne de Siclia havia de passar a sa germ Frederic, a lo que el nou rei no va fer cas; poc desprs es va reprendre la guerra contra Npols que exigia la separaci de les dues corones. Roger de Llria va tenir ocasi de guanyar mes batalles el 1292, 1293 i 1294.

El 1294 Carles II va cedir el regne d'Albnia al seu fill Felip de Tarent, casat amb Ithamar Comnena, filla del prncep Nicefor Comneno d'Epir. 

La pau d'Agnani.
El 1295 la pau d'Anagni (juny) entre Frana, Valois, Npols i Catalunya-Arag va posar fi provisional a la lluita. Jaume, que havia concertat el seu enlla amb Isabel de Castella va anular aquest acord i es va casar amb Blanca, filla de Carles II, i renunciava a Siclia i Calbria; Robert, fill de Carles II es casaria amb Violant d'Arag, filla de Pere II de Catalunya i germana de Jaume I de Siclia.; a mes a mes el tractat establia el retorn del regne de Mallorca (sense l'illa de Menorca) al ex rei Jaume II; Carles de Valois ratificava la seva renuncia a la investidura Papal dels regnes catalans i el Papa com a desgravi cedia la investidura de les illes de Crsega i Sardenya (sota domini efectiu de Gnova i Pisa per de les que el Papa tenia l'alta senyoria feudal) al rei catal. A l'illa de Siclia el retorn als angevins va ser molt mal vist i es van preparar per oposar-se. Isxia va ser el primer territori que els catalans van retornar. 

El Parlament sicili es va reunir a Catania el 15 de gener de 1296 i va rebutjar l'entrega del pas a Carles II; el rei Jaume II fou declarat sense dret al regne i en virtut del testament del seu pare que l'obligava a cedir-lo a sa germ, aquest, Frederic, fou proclamat rei el 25 de mar de 1296 i va ser coronat a Palerm. 

Represa de la guerra.
Carles va reaccionar a la coronaci de Frederic II de Siclia declarant-li la guerra i preparant una invasi de Siclia amb el suport de Jaume el Just, per va ser Frederic qui va envair territori napolit. Els catalans van envair Siclia i van assetjar Siracusa, que va resistir, per van conquerir Catania. El intent d'aixecar Calbria contra Frederic va fracassar doncs el governador Blasco d'Alag el vell va derrotar a Roger de Llria a la batalla de Squillace. 

El assetjants de Siracusa van ser acorralats a Patti el 1298 i els socors als catalans sota el comandament de l'almirall Joan de Llria, van ser rebutjats i finalment va ser Roger de Llria qui va aconseguir aixecar el setge de Patti per es va haver de renunciar a la conquesta de Siracusa. Roger va derrotar els sicilians a la batalla del cap Orlando el 4 de juliol de 1299, per els sicilians van reconquerir Catania. Es van lliurar les batalles de Falconara i Gagliano, avantatjoses pels sicilians. La flota siciliana fou aniquilada per la catalana a la batalla de Pona el 14 de juny de 1300. 

El 1301 les forces de Carles II van assetjar Messina per van ser rebutjades. A causa de la pesta es va concertar una treva d'un any. Quant la guerra es va reprendre, les guerrilles sicilianes eren tan actives que Carles II va haver de negociar la pau. Es va signar a Pau de Caltabellotta el 1302 per la qual Frederic era reconegut rei de Siclia vitalici, a menys que abans de tres anys obtingus o be el regne de Xipre o el de Sardenya; el ttol de rei de Siclia el portaria Carles II i Frederic noms seria Rei de Trincria. Fadric renunciava a Calbria i es casava amb Leonor, filla de Carles. Al morir Frederic el regne de Trinacria hauria de passar a Carles II o els seus descendents.

Presa de Florncia.
Desprs d'aquest acord Carles, que havia perdut el control de Florncia, va poder dedicar-se a recuperar-lo, el que va aconseguir aviat. Mes al nord va conquerir Alba, Asti i Mondovi al Piemont (1303) i va crear el comtat del Piemont que va cedir a Rinaldo di Leto el 1304. Cap del partit gelf a Itlia una filla seva, Beatriu, es casar amb el gelf Azzo VIII d'Este, senyor de Ferrara el 1305. Carles va incrementar la seva influencia a Llombardia i Ligria.

El seu fill Felip de Tarent va recuperar els drets del seu oncle Felip (germ de Carles II) i la seva dona Elisabet de Villehardouin sobre el principat d'Acaia i es va proclamar prncep el 1307.

Va morir el 5 de maig de 1309 i el va succeir el seu fill Robert I de Npols. 

Ttols i successors. 






|-


|-

|-


|-

|-


|-




|-
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27498" title="Carles I de Valois" nonfiltered="1495" processed="1493" dbindex="11582">
Carles I de Valois ( Vincennes 1270 - Nogent-le-Roy 1325 ), prncep de Frana, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alenon, Chartes i Perche (1293-1325).

Orgens familiars.
Fill tercer del rei Felip III de Frana  i la seva primera esposa Elisabet d'Arag. Era nt per lnia paterna de Llus IX de Frana i Margarida de Provena, i per lnia materna de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Fou germ petit del futur rei Felip IV de Frana.

Vida poltica.
El 1285 el seu pare l'invest comte de Valois i comte d'Alenon. El 1290 va esdevenir comte d'Anjou, comte de Maine i comte de Perche pel seu matrimoni amb Margarida d'Anjou, comtessa d'Anjou. Grcies al seu segon matrimoni va reclamar l'herencia de Baldu II de Courtenay, l'ltim rei llat de Constantinoble, i avi de la seva esposa. Aix mateix emparentat amb els reis de Frana i Navarra, s'emparent amb els de Npols, Anglaterra i el Sacre Imperi Romano-Germnic.

Pel seu primer matrimoni reb en dot els anomenats comtats d'Anjou i Maine, si b tingu l'obligaci de cedir la ciutat d'Aviny, segregada del comtat Venaissin, al Sant Pare

El 1291 el seu germ Felip IV de Frana li va concedir el comtat d'Alenon. El 1299 se li va prometre el comtat de Perche i el 1303 va ser nomenat formalment comte de Perche.

La Corona d'Arag.
Desprs de les Vespres Sicilianes el 1280 el Papa el va investir amb els regnes de la Corona d'Arag, desposseint aix el comte-rei Pere el Gran, per mai va poder conquerir aquests territoris, tot i participar en la croada contra la Corona d'Arag, que va acabar en desastre absolut per als croats, incloent la mort de Felip III de Frana, i ell mateix salvant la vida per concessi de Pere el Gran a la batalla del coll de Panissars, i va renunciar als drets pel tractat de Tarasc el febrer del 1291. 
 Vegeu: Carles I d'Anjou ;

Npcies i descendents.
Es cas, en primeres npcies, el 16 d'agost de 1290 a Corbeil amb la comtessa d'Anjou Margarida d'Anjou, filla del rei Carles II de Npols i Maria d'Hongria. D'aquesta uni nasqueren:
 la princesa Isabel (1292 1309), casada el 1297 amb Joan III de Bretanya ;
 el prncep Felip VI de Frana (1293-1350), rei de Frana i primer monarca de la Dinastia Valois ;
 la princesa Joana de Valois (1294 1342), casada el amb el comte Guillem III d'Hainault ;
 la princesa Margarida de Valois (1295 1342), casada el 1310 amb el comte Guiu I de Blois-Chatillon;
 el prncep Carles II d'Alenon (1297-1346), comte d'Alenon ;
 la princesa Caterina de Valois (1299-morta jove);


El gener de l'any 1302 es cas, en segones npcies, amb Caterina I de Courtenay, emperadriu titular de Constantinoble. D'aquesta uni tingueren:
 el prncep Joan de Chartres (1302 1308), comte de Chartres;
 la princesa Caterina de Valois-Courtenay (1303 1346), emperadriu titular de Constantinoble, casada el 1313 amb Felip I Tarent, Prncep de Tarent;
 la princesa Joana de Valois (1304 1363), casada el 1318 amb el comte Robert III d'Artois ;
 la princesa Isabel de Valois (1305 1349), abadessa de Fontevrault;


El 1308 es cas, en terceres npcies, a Poitiers amb Mafalda de Chatillon, filla de Guiu III de Chatillon, comte de Saint Pol. D'aquesta uni tingueren:
 la princesa Maria de Valois (1309 1332), casada el 1328 amb Carles de Calbria;
 la princesa Isabel de Valois (1313 1388), casada el 1336 amb el duc Pere I de Borb;
 la princesa Blanca de Valois (1317 1348), casada el 1329 amb l'emperador Carles IV;
 el prncep Llus de Valois (1318-1328), comte de Chartres ;


Va morir el 16 de desembre del 1325 i fou enterrat a Pars. El seu fill segon, desprs de la mort de tres reis consecutius sense assegurar la descendncia masculina, aconsegu fer-se amb el tron francs i va esdevenir el primer de la Dinastia Valois.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27505" title="Tit" nonfiltered="1496" processed="1494" dbindex="11583">


Onomstica:

Titus, emperador rom fill de Vespasi;
Titus, usurpador rom;
Tit (fill de Tarquini);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27506" title="Marc Salvi Ot" nonfiltered="1497" processed="1495" dbindex="11584">

Marc Salvi Ot (Marcus Salvius Otho) (vers 32-69) fou emperador rom l'any 69, fill de Luci Salvi Ot (Lucius Salvius Otho). Era d'aparena efeminada (era, amb molta probabilitat, homosexual) i company de festes de l'emperador Ner. Aquest el va enviar com a governador a Hispnia Ulterior per quedar-se amb la seva dona. 

Quan Galba es va revoltar, Ot li va donar suport esperant que seria adoptat com successor per Galba va adoptar com hereu a Luci Pis (10 de gener del 69). Al mateix temps el descontentament contra l'emperador Galba es va traduir en la rebelli de les legions de Germnia. El moviment rebel contra Galba el va iniciar Fabi Valent. El general Aule Vitelli es va sumar al moviment a Colnia (Colonia Agrippinensis), i fou saludat pels soldats com Imperator el 3 de gener del 69. No va acceptar el ttol de Csar per si el de Germnic. Valeri Asitic, governador de la Gllia Belga, i Juni Bles de la Gllia Lugdunense, es van declarar al seu favor. Tamb ho van fer tropes de Rcia i Britnia. 

Ot llavors es va separar tamb de Galba; Un astrleg li havia dit a Ot que seria emperador i va decidir revoltar-se i assolir el tron i el 15 de gener es va proclamar; estava disposat a prometre qualsevol cosa i aix va aconseguir que els partidaris de Galba l'abandonessin i fos mort per un soldat. Els soldats van mostrar que dominaven a l'emperador fen elegir com a prefectes del pretori a Ploci Firm i Licini Prcul; Flavi Sab fou fet prefecte de la ciutat. Al mateix dia de la mort de Galba el senat va jurar fidelitat a Ot (15 de gener del 68). 

El nou emperador va mostrar la seva moderaci protegint a Mari Cels, que s'havia mantingut fidel a Galba i desprs fou lleial partidari d'Ot. Va castigar a Tigelli, un dels participants dels crims de Ner. Fou indulgent amb els seus enemics (va dictar una amnistia) i aix i la seva dedicaci va fer pensar que seria un bon emperador, per aviat va decebre. Les legions i governadors de Mauritnia, frica, Numdia, Egipte, Sria, Palestina, Dalmcia, Pannnia, Msia, Gllia Narbonense, Aquitnia i Hispnia van jurar fidelitat a l'emperador per se li van oposar les legions de Germnia, que reconeixien a Vitelli (que havia estat nomenat governador de Gemnia per Galba el desembre del 68). Vitelli era un borratxo per era afable i les seves liberalitats van guanyar als soldats, que formaven quatre legions de la Germnia Inferior.

Valent fou posat al capdavant d'un exrcits important i va arribar a Toul on es va assabentar de la mort de Galba. Llavors la Gllia Narbonense i Aquitnia es van declarar per Vitelli encara que ja havien jurat a Ot. El governador d'Hispnia Cluvi Ruf tamb va reconixer a Vitelli. Aule Cecina Ali es va unir a la revolta de Vitelli a la mort de Galba i fou posat al capdavant d'un altre exrcit. 

Valent va avanar cap Autun, Li i Viena, i Luc cap els Alps saquejant tot pel seu cam. Cecina va passar pel pas dels helvecis on va fer matances i presoner que va vendre com esclaus, ocupant la capital helvtica Aventicum (Avenche). Un grup de cavalleria dels Alps va fer jurament a favor de Vitelli i Cecina se'n va assabentar i va enviar forces, i poc desprs Mil, Vercellae i altres ciutats d'Itlia van passar al bndol de Vitelli. 

Ot li va oferir un tracte que incloa un repartiment del poder per les negociacions no van arribar gaire lluny i les dues part es van preparar per la guerra.

Ot va deixar Roma i va anar al nord d'Itlia el mar deixant al seu germ Luci Salvi Ot Titi o Tici a Roma junt amb Flavi Sab, el prefecte, germ de Vespasi. Tenia tres comandants hbils, Suetoni Paul, Mari Cels i Anni Gal i dominava la flota. Ot va derrotar els muntanyencs lgurs i va saquejar Albium Intemelium (Vintimiglia). Anni Gal i Vestrici Espurina van ser encarregats de la defensa del riu Po. Espurina fou atacat a Placentia per Cecina per el va poder rebutjar i causar-li moltes baixes fins que Cecina es va retirar a Cremona. Martins Macer al front dels gladiadors d'Ot va derrotar a Cecina per no va voler entrar a Cremona i aquesta negativa va provocar les sospites del general Suetoni, i Titi fou nomenat nou comandant en lloc de Macer. Un nou atac de Cecina fou rebutjat per Mari Cels i Suetoni, per Titi no va empaitar als partidaris de Vitelli el que fou molt negatiu pels interessos d'Ot.

Valent va arribar a Pavia i va unir les seves forces amb les de Cecina. Prcul, prefecte del pretori volia acabar rpidament amb la guerra. La batalla de Bedriacum fou un desastre per Ot. Encara que va conservar una fora important va decidir no resistir ms i sucidar-se (15 o 16 d'abril del 69) quan tenia 37 anys. Fou enterrat a Brixellum.

Dins Hispnia, la Ulterior va reconixer a Ot pero no la Citerior o Tarraconense que es va posar al costat d'Aule Vitelli. A la mort d'Ot, el Senat i les legions van reconixer Vitelli com a emperador.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27507" title="Comores" nonfiltered="1498" processed="1496" dbindex="11585">


Les Comores sn un estat insular afric situat a l'extrem septentrional del canal de Moambic, a l'oce ndic, entre el nord de Madagascar i el nord de Moambic. El pas consisteix en tres illes volcniques: Grande Comore o Ngazidja, Mohli o Mwali, i Anjouan o Nzwani, mentre que l'altra illa de l'arxiplag, Mayotte, continua depenent de Frana tot i que s reclamada pel govern de les Comores. La capital s Moroni.

Les Comores van ser una colnia francesa (des de 1841), obteniren la independncia l'any 1978 i esdeveniren una repblica islmica federal fins l'any 2002. L'illa de Mayotte, la ms meridional de l'arxiplag, es va estimar ms continuar sota govern francs.
 Geografia .
 Llenges .
Les llenges oficials de les Comores sn l'rab estndard i el Francs. El SIL International ha llistat un total de 7 llenges a les Comores: 
rab estndard, a totes les illes. ;
Comors: 228.896 parlants, sobretot a la illa Anjouan. Tamb es parla a Madagascar, Mayotte i Reuni. s semblant al Swahili.
Comors, Mwali: 27.198 parlants a la illa de Moheli.
Comors, Ndzwani: 264.324 parlants a la illa d'Anjouan.
Comors, Ngazidja: es parla a l'illa Grande Comore.
Francs: 1700 persones que la tenen com a llengua materna.
Malgaix: 700 parlants a les Comores.

Economia.
s un dels pasos ms pobres del mn, amb una economia centrada en el sector primari i una taxa d'atur de ms del 14%. La baixa qualificaci de la poblaci, els pocs recursos naturals comparats amb altres pasos de la regi i un transport deficient dificulten la creaci d'indstries i empreses de serveis.

El govern t dificultats per mantenir els preus estables i peridicament hi ha crisis alimentries, malgrat el turisme creixent que aporta divises. Forma part de diverses organitzacions de la Comunitat Econmica Africana.
 Referncies .

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27508" title="Repblica del Congo" nonfiltered="1499" processed="1497" dbindex="11586">



La Repblica del Congo (sovint coneguda abans com a Congo Brazzaville, per diferenciar-la de la vena Repblica Democrtica del Congo, anteriorment anomenada Congo Kinshasa i Zaire) s un estat de l'frica equatorial. Limita a l'oest amb el Gabon, al nord amb el Camerun i la Repblica Centreafricana, a l'est i al sud amb la Repblica Democrtica del Congo i al sud-oest amb l'enclavament angols de Cabinda i amb el golf de Guinea. La capital s Brazzaville, seguida en importncia pel port martim de Pointe-Noire.

Una gran part del pas est formada per la conca del riu Congo i el seu afluent Ubangui, que formen la frontera amb la Repblica Democrtica del Congo.

Antiga colnia francesa amb el nom de Congo Mitj, va obtenir la independncia l'any 1960. El 1969 el Congo esdevenia una repblica popular, i no s'hi va elegir un govern democrtic fins al 1992. Una breu guerra civil el 1997 va reinstaurar l'antic president marxista Denis Sassou-Nguesso.
 Geografia .

 Llenges .
Les llenges oficials o nacionals de la Repblica del Congo sn: el lingala, el kituba i el francs. Al SIL International hi ha llistades 62 llenges a l'Estat: 
Aka: 15.000 parlants a l'extrem nord-est del pas.
Akwa (llengua: 24.147 parlnts al districte de Makoua (regi de Cuvette).
Bangandu: Es parla a la Regi de Sangha, a prop de frontera amb Camerun.
Beembe:3200 parlants al districte de Mouyondzi (regi de Bouenza).
Bekwil: 9600 parlants a la regi Sangha, a prop de les fronteres amb Camerun i Gabon. Tamb es parla en aquests dos estats. ;
Bobangi: 60.369 parlants al districte de Mossaka (regi de Cuvette), al riu Congo.
Bomitaba: 9.599 parlants al districte d'Epena (regi de Likouala, al llarg del riu Likuala-aux-Herbes. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana.
Bomwali: 33.203 parlants a la regi Sangha. Tamb es parla al Camerun.
Bongili: 4000 parlants a prop del riu Sangha, a la regi homnima, al sud-est d'Ouesso. Tamb hi ha uns quants parlants al sud-oest d'Ouesso.
Bonjo: 3000 parlants a prop del riu Oubangui, el riu Motaba i el riu Ibenga, als districtes dongou i Impfondo, a la regi de Likouala.
Bwisi: 3018 parlants al districte Kibangou, a prop de la frontera amb Gabon, a on tamb es parla. ;
Dibole: 4000 parlants al sud del districte d'Epena, al nord-est del Congo.
Doondo: 3018 parlants als districtes de Nkayi, Madingou, Mfouati i Boko-Songho, a la regi de Bouenza.
Fang: 6.037 parlants a una petita zona de l'extrem nord-oest del pas. ;
Francs: 28000 persones el tenen com a llengua materna. ;
Gbaya: 2000 parlants a la regi Sangha, a prop de la frontera amb Camerun.
Kaamba: 3018 parlants a la regi de Bouenza, als districtes d'Nkayi, Madingou, Mfouati i Boko-Songho.
Kako: 9055 parlants a l'extrem nord de Likouala, als rius Ibenga i Motaba.
Kituba (llengua: 1.156.800 parlants, sobretot a la zona entre Brazzaville i Pointe-Noire. s una llengua criolla basada en el Kongo.
Koongo: Es parla a l'oest i al nord-oest de Brazzaville, a la regi Pool.
Kota: 9055 parlants a l'rea de Liouesso, a la regi Sangha. Tamb a la regi de Cuvette, a l'oest d'Mbomo.
Koyo: 1000 parlants al districte d'Owando (regi de Cuvette).
Kunyi: 52.000 parlnts a les regions de Bouenza i Niari, a prop de la frontera amb la Repblica Democrtica del Congo.
Laadi: 90.553 parlants a l'oest i al nord-oest de Brazzaville, al sud de la regi de Pool.
Likuba: 30.184 parlants a la boca del riu Sangha.
Likwala: 45.276 parlants a la regi Cuvette.
Lingala: 90.553 parlants, la majoria a Brazzaville i al nord del Congo.
Lumbu: 3018 parlants al districte de Kibangou, a la regi de Niari. entre Kibangou i la frontera amb Gabon.
Mbandja: 9055 parlants a l'extrem nord de la regi Likouala, a prop del riu Oubangui.
Mbangwe): 1509 parlants a la regi Lekoumou, en petits grups al districte de Bambama.
Mbere: 60.369 parlants, a la regi Cuvette-Oest, als districtes de Kelle i d'Ewo. Tamb es parla al Gabon.
Mboko: 27.166 parlants a l'oest del districte de Makoua, a la regi Cuvette.
Mbosi: 108.361 parlants als districtes d'Owando i Mossaka, a la regi de Cuvette. Tamb al districte d'Abala, a la regi Plateaux.
Moi: 3.018 parlants a la ribera occidental del riu Oubangui, a la boca del riu Alima, al sud de Mossaka.
Monzombo: 6000 a l'extrem nord-est del pas. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana. ;
Mpyemo: Es parla a la regi Sangha, a la frontera amb Camerun.
Ndasa: 4.528 parlants a l'oest de Zanaka, a la regi de Lemokou. Tamb es parla al Gabon.
Ngbaka: 3.652 parlants a la regi Likouala, en la confluncia entre els rius Oubangui i Congo.
Ngaka Ma'bo: 90.553 parlants al Congo.
Ngom: 4528 parlants al nord-oest d'Mbomo, a la regi de Cuvette-Oest.
Ngundi: 3000 parlants a l'est d'Ouesso, a la regi Sangha. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana.
Ngungwel: 45.000 parlants al districte Gamboma (provncia Plateaux).
Njebi: 15.092 parlants al districte de Mayoko, a la provncia de Niari.
Njyem: 3500 parlants (el 85 % monolnges) al districte Souanke, a la regi Sangha. ;
Ombamba: 15.092 parlants a la regi de Lekoumou, al districte Bambama. Tamb es parla al Gabon. ;
Pomo: 5433 parlants al nord d'Ouesso, a la frontera amb le Camerun i la Repblica Centreafricana.
Punu: 9055 parlants a la regi Nyari, a la frontera amb Gabon.
Suundi: 120.737 parlants a les regions Kimongo i Niari. Al Sud-est de Makabana, cap a la frontera amb la Repblica Democrtica del Congo.
Teke-Eboo: 20.379 parlants a la regi Pool. Tamb es parla a la Repblica Democrtica del Congo.
Teke-Fuumu: 8150 parlants a la regi Pool. Al nord de Brazzaville.
Teke-Ibali: 36.221 parlants a la regi Pool, a prop de Brazzaville.
Teke-Kukuya: 38.787 parlants a l'est del riu Leketi, al districte de Lekana.
Teke-Laali: Es parla al sud de Komono, a la regi Lekoumou.
Teke-Nzikou: es parla a la regi Plateaux, al voltant de Djambala.
Teke-Tege: 49.291 parlants a la regi Cuvette, als districtes d'Exo i Okoyo. Tamb a la regi Plateaus. Tamb es parla al Gabon.
Teke-Tsaayi: 95.926 parlants al nord i a l'est de Mossendjo, a la regi de Lekoumou.
Teke-Tyee: 14.400 parlants a Bouenza, a la regi Lekoumou.
Tsaangi: 13.583 parlants al nord i nord-oest de Mossendjo, a la regi Niari. Tamb es parla al Gabon.
Vili: 7.305 parlants a la costa entre eles fronteres entre Angola i Gabon. Tamb a l'illa Yoombe. Tamb es parla al Gabon.
Wumbvu: Es parla a la regi Niari, a la frontera gabonesa.
Yaka: 10.000 parlants al voltant de Sibiti, a la regi Lekoumou.
Yombe: 347.723 aprlants al Congo.

A ms a ms, tamb es parla grec (400 parlants), Hausa (4000), portugus (600) i sango (54.000).

Enllaos externs.
 Els Pigmeus Baka del Camerun i Congo Cultura i imatges dels primers habitants del Congo;
The World Factbook, Plana sobre la Repblica del Congo;
 Referncies .





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27510" title="Comtat de Pallars" nonfiltered="1500" processed="1498" dbindex="11587">

El comtat de Pallars fou un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolngia denominaren Marca Hispnica.

Aquest comtat es trobava situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa, entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur, incloent-hi la Vall d'neu, la Vall de Cards i la Vall Ferrera, aix com la vora esquerra de la Noguera Ribagorana i la vall del Flamicell.

 El domini tolos .
A principis del segle IX, el comte Guillem I de Tolosa conquer els territoris de Pallars i Ribagora als rabs, i els incorpor dins del comtat de Tolosa, on hi formaren una unitat administrativa.
Al Pallars i a la Ribagora, els comtes de Tolosa hi actuaren com un poder gaireb sobir; aix, atorgaren uns privilegis als monestirs de la regi fora semblants als concedits per la cort carolngia. Sota el domini tolos foren fundats els monestirs de Gerri, a la vall de la Noguera Pallaresa, de Senterada, al Flamicell, i d'Ala, a la Noguera Ribagorana. Per la seva banda, mitjanant l'expedici d'un precepte, Carlemany va incloure el Pallars i la Ribagora dins del bisbat d'Urgell.
El 806, Guillem I de Tolosa abdic i es fu monjo; els seus successors foren Big de Tolosa (806-816) i Berenguer de Tolosa (816-835)

 La independncia de Pallars i Ribagora .
El domini de Pallars i Ribagora pels comtes de Tolosa era rebutjat pels clans aristocrtics locals. D'aquest mode, el 833, Asnar I Gal, comte d'Urgell i Cerdanya, s apoder d'aquests pagi, sostraient-los aix al domini tolos; grcies al sentiment indigenista, Asnar Gal, tot i haver perdut Urgell i Cerdanya, concedits el 834 al bellnida Sunifred d'Urgell-Cerdanya per Llus el Piets, va aconseguir resistir a Pallars i Ribagora fins al 844, quan l'en expuls el comte Frdol de Tolosa.

El sentiment indigenista continu malgrat tot; el 872, el comtat de Tolosa pat una crisi de poder arran de l'assassinat del comte Bernat el Vedell per fidels de Bernat Plantapilosa, reconegut desprs com a comte per Carles el Calb. Llavors, un cacic local, Ramon I de Pallars-Ribagora, se n aprofit per independitzar els territoris sud-pirinencs del comtat i crear-hi una nissaga comtal prpia.

Ramon I de Pallars-Ribagora (872-920) era fill del comte Llop de Bigorra i besnt de Llop Centull, esmentat el 818 com a duc dels bascos, poble predominant a les contrades interiors del Pirineu. Per tal de consolidar la seva independncia, Ramon I va procurar constituir un bisbat propi al Pallars, aconseguit grcies a les intrigues d'Esclua, i trobar aliats contra els comtes de Tolosa, que aspiraven a recuperar el domini sobre els seus territoris sud-pirinencs; per aix, el comte de Pallars-Ribagora va buscar influir en els estats vens: a Navarra, va intervenir el 905 en el cop d'Estat que va entronitzar-hi el seu nebot San Garcs I; i a Saragossa va estrnyer vincles amb els Banu-Qasi. Tanmateix, el 904, el membre dels Banu Qasi Llop ibn Muhamad, trencant amb l'orientaci seguida pel seu pare, va dirigir una rtzia contra Pallars i Ribagora; posteriorment, una nova expedici, dirigida, el 907, per al-Tawil d'Osca, s apoder a la Ribagora de Roda i Montpedrs; per aix, el comte va haver d'abandonar la poltica d'entesa amb els musulmans.

A la mort de Ramon I (920), els seus dominis es repartiren entre els seus fills: Mir i Bernat Unifred regiren la Ribagora, i Isarn i Llop cogovernaren el Pallars.

 La dinastia de Pallars .
Isarn I de Pallars (920-948) noms va deixar un fill, Guillem, que mor solter, mentre que Llop I de Pallars (920-963) es cas amb Gotruda, filla de Mir II de Cerdanya, la dinastia pallaresa va integrar-se, doncs, al tronc dels descendents de Guifr I el Pils: el 963, Pallars apareix regit pels fills d'aquest matrimoni -Ramon II de Pallars, Borrell i Sunyer-, cosins germans de Bernat Tallaferro de Besal i de Guifr II de Cerdanya. A la mort de Sunyer I de Pallars (1011), que havia sobreviscut als seus germans, el comtat pass en cogovern als seus dos fills, els quals, per, se l dividiren quedant Ramon III (1011-1047) al Pallars Juss, i Guillem II (1011-1035) al Pallars Sobir; divisi que l'evoluci histrica posterior convertiria en definitiva; per tant, l'antic comtat de Pallars qued escindit en dos: el comtat de Pallars Juss i el comtat de Pallars Sobir.

 Comtes de Pallars (segles IX-XI) .
Ramon I de Pallars-Ribagora (870-920);
Llop I de Pallars (920-947);
Isarn I de Pallars (920-948);
Ramon II de Pallars (948- d de 995);
Borrell I de Pallars (948-d de 995);
Ermengol I de Pallars (d de 995-1010);
Sunyer I de Pallars (948-1011);

 El bisbat de Pallars .
El 888, grcies a l'actuaci d'Esclua, bisbe intrs d'Urgell i prets metropolit de la Tarragonesa, a instncies del comte Ramon I es cre el bisbat de Pallars, cosa que significava sostreure els territoris de Pallars i Ribagora a l'autoritat dels bisbes d'Urgell.
El snode d'Urgell (892) va obligar Esclua a renunciar al bisbat d'Urgell; aleshores, es reconegu que el bisbat de Pallars  subsistiria noms en vida del seu titular Adolf de Pallars; tanmateix, At de Pallars, fill del comte Ramon I va aconseguir succeir Adolf i regir el bisbat fins a la seva mort, el 949; llavors, la dicesi pallaresa va extingir-se i les seves parrquies foren reintegrades al bisbat d'Urgell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27523" title="Chaumontois" nonfiltered="1501" processed="1499" dbindex="11588">
El Chaumontois s una comarca francesa de la regi de Lorena. Est formada per part dels Vosges i per la regi cap a la desembocadura del riu Meurthe al riu Mosela. La ciutat principal s Nancy.

Fou seu del comtat de Chaumontois a l'edat mitjana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27524" title="Ardennes" nonfiltered="1502" processed="1500" dbindex="11589">


Geografia:

Departament de Frana, Ardenes (departament);
Regi natural del nord de Frana i sud de Belgica, regi de les Ardenes;
Histria:

Comtat de l'edat mitjana, Comtat de Les Ardennes;
Batalla de la II Guerra Mundial, Batalla de Les Ardennes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27525" title="Comtat de Les Ardennes" nonfiltered="1503" processed="1501" dbindex="11590">
Les Ardennes fou un comtat de l'edat mitjana que apareix cap l'any 900.

Gozel I, fill de Vigeric comte palat d'Aquisgr i comte d'Ardennes, de la famlia dels comtes de Saunois i Chaumontois, va donar origen a les branques de comtes de Verdun-Les Ardennes  i de comtes de Lorena i marquesos d'Anvers. La primera branca (Les Ardennes) va recaure en Gozel II que va rebre tamb el comtat de Bidgau i va morir el 943.

Cap aquest any era comte de Verdun Enric, fill d'Arnulf I duc de Baviera que va morir desprs del 954. Un fill de Gozel (II?), Jofr I, fou comte de Les Ardennes (943-?) i comte de Verdun (954-?) i a la seva mort el seu fill Jofr II el jove va rebre Verdun i Les Ardennes (i fou marqus d'Anvers) mentre un germ de nom Gozel fou comte de Lorena i marqus d'Anvers. 

El comtat de Verdun i Les Ardennes va passar al fill de Jofre II, Frederic, i al seu germ Germ com associat. Frederic va morir el 988 i el seu fill  o nebot Jofr III va ser proclamat comte per va morir el 4 de setembre del 1005 i va passar al seu parent Gozel (III) que el 1033 va ser tamb comte de l'Alta Lorena (Gozel I), i va morir el 19 d'abril de 1044. El seu fill Jofr IV el barbut i I de l'Alta Lorena fou el darrer a portar el ttol de comte de Verdun i de les Ardennes, integrats al ducat de l'Alta Lorena, i els seus drets van passar al seu nebot Adalbert III comte de Namur, fill de Regilinda (germana de Jofr el barbut). 

 Llista de comtes .

Vigeric, comte de Les Ardennes 880-918;
Gozel I (fill) comte de Les Ardennes 918-?
Gozel II (fill), comte de Les Ardennes i comte de Bidgau ?-943;
Jofr I el vell (fill?),  comte de Les Ardennes i comte de Verdun 943-?
Jofr II el jove (fill), comte de Les Ardennes i comte de Verdun, marqus d'Anvers  ?-?
Frederic (fill), comte de Verdun i Les Ardennes    ?-988;
Germ o Herman (germ), comte de Verdun i Les Ardennes  + desprs del 1028;
Jofr III el cautiu  (fill o nebot) comte de Verdun i Les Ardennes     ?-1005;
Gozel comte de Verdun i Les Ardennes 1005-1044 (comte de l'Alta Lorena el 1033);
Jofr IV de Verdun o Les Ardennes (I de l'Alta Lorena) 1033-1044;
Regilinda (germana) (+15 de novembre de 1037);
Adalbert (III) comte de Namur 1044 (nominal);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27528" title="Verdun" nonfiltered="1504" processed="1502" dbindex="11591">

Geografia: ciutat del nord de Frana; vegeu Verdun (Frana).
Histria:
 Tractat pel qual es realitzava el repartiment de l'Imperi Carolingi entre els fills de Llus el Piets; vegeu Tractat de Verdun.
 Comtat histric de l'Edat Mitjana; vegeu Comtat de Verdun.
 Batalla de la Primera Guerra Mundial; vegeu Batalla de Verdun.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27529" title="Comtat de Verdun" nonfiltered="1505" processed="1503" dbindex="11592">
Verdun fou un comtat de Frana que va existir entre prop del 900 i el 1044.

El primer comte de Verdun que s'esmenta fou Ricu, comte cap el 900 i fins el 923. Cunegunda de Gant, vdua de Vigeric comte de Les Ardennes (+918) s'hi va cassar en segones noces i hauria d'haver passat al seu fill Ot duc de Lorena o al germ d'aquest Sgfrid de Luxemburg, per les fonts esmenten com a comte a Enric, fill del Duc Arnulf I de Baviera, probablement per nomenament reial. Va morir el 954 sense descendncia  i el comtat va passar a Jofre I el vell comte de Les Ardennes i a la seva mort el seu fill Jofr II el jove va rebre Verdun i Les Ardennes (i fou marqus d'Anvers) mentre un germ de nom Gozel fou comte de Lorena i marqus d'Anvers. 

Al morir Jofre, va passar al seu fill Frederic que segurament va governar conjuntament amb el seu germ Herman o Germ. Frederic va morir el 988. Sembla que la successi va passar al seu fill  Jofr III (que tamb podria ser fill o germ del mateix Herman). Herman va aliar-se amb Balderic de Loss bisbe de Lieja contra  Baldu de Lovaina i contra un comte anomenat Ratbod o Robert (II) de Namur, del que no es fa esment a totes les crniques per derrotat a la batalla de Tirlemnont el 10 d'octubre de 1013 va ser fet presoner; va ser alliberat ms tard i que desprs va esdevenir un bon amic del comte de Namur. Jofre III, l'altre comte de Verdun va morir el 4 de setembre del 1005 i el comtat va passar b de seguida o b a la mort d'Herman (cap el 1028) al seu parent Gozel (III) que el 1033 va ser tamb comte de l'Alta Lorena (Gozel I), i va morir el 19 d'abril de 1044. El seu fill Jofr IV el barbut i I de l'Alta Lorena fou el darrer a portar el ttol de comte de Verdun i de les Ardennes, integrats al ducat de l'Alta Lorena.

 Llista de comtes .

Ricu, comte de Verdun 900-923;
Enric de Baviera 923-954;
Jofr I el vell (fill?),  comte de Les Ardennes (943) i comte de Verdun 954-?
Jofr II el jove (fill), comte de Les Ardennes i comte de Verdun, marqus d'Anvers  ?-?
Frederic (fill), comte de Verdun i Les Ardennes    ?-988;
Germ o Herman (germ), comte de Verdun i Les Ardennes  + desprs del 1028;
Jofr III el cautiu  (fill o nebot) comte de Verdun  i Les Ardennes     ?-1005;
Gozel comte de Verdun i Les Ardennes 1005-1044 (comte de l'Alta Lorena el 1033);
Jofr IV de Verdun o Les Ardennes (I de l'Alta Lorena) 1033-1044;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27532" title="Nutaci" nonfiltered="1506" processed="1504" dbindex="11593">


La nutaci s una lleugera oscillaci (com un moviment de caboteig) de l'eix de rotaci d'un planeta. 

En el cas de la Terra, la nutaci est provocada per l'atracci diferencial del Sol i de la Lluna sobre l'abombament equatorial de la Terra. El seu efecte se superposa al moviment de precessi i es manifesta com una petita oscillaci cnica de base ellptica sobre la posici mitjana de l'eix terrestre. Es compon de diverses oscillacions superposades, per la ms important provoca que els pols de la Terra es desplacin uns nou segons d'arc cada 18,6 anys.

La nutaci va ser descoberta el 1728 per l'astrnom angls James Bradley. Fins a 20 anys ms tard, no es va saber que el culpable del moviment era l'atracci gravitatria de la Lluna combinada amb la del Sol. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27533" title="Mat" nonfiltered="1507" processed="1505" dbindex="11594">

El mat s la primera part del dia, comenant a les zero hores i fins a les dotze del migdia, moment en qu comena la tarda. 

Les hores que transcorren entre les zero hores i l'alba es coneixen tamb com matinada. En aquest sentit, el mat prpiament dit transcorre entre l'alba i el migdia, on el migdia pot referir-se tamb a l'hora en qu el Sol est ms alt, hora que varia al llarg de l'any per fer-ho l'equaci de temps.

L'pat tpic del mat s'anomena esmorzar.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27534" title="Declinaci (astronomia)" nonfiltered="1508" processed="1506" dbindex="11595">
La declinaci s la distncia angular d'un astre sobre l'equador celest, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0 i 90 (positiva si va cap al Pol nord celest i negativa en la direcci del Pol sud celest). La declinaci s una de les coordenades equatorials, junt amb l'ascensi recta, amb les quals hom pot determinar i conixer la posici d'un astre sobre l'esfera celest.

Una vegada obtinguda la declinaci, el valor obtingut ser la declinaci aparent i si es desitja conixer la declinaci real s necessari tenir en compte les correccions degudes a la parallaxi i aberraci anuals, la precessi i la nutaci. A ms, si l'astre pertany al Sistema Solar caldr tenir en consideraci, el valor de la parallaxi dirna. S'acostuma a represntar amb el smbol   .











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27537" title="Dario Fo" nonfiltered="1509" processed="1507" dbindex="11596">


Dario Fo  ( Leggiuno, Itlia 1926 ) s un dramaturg i actor itali guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1997.

Biografia.
Va nixer el 24 de mar de 1926 a la poblaci de Leggiuno, ciutat situada a la provncia de Varese a la Llombardia italiana. El 1940 es trasllad a la ciutat de Mil, on estudi arquitectura a l'Acadmia de Belles Arts d'aquesta ciutat. Durant la Segona Guerra Mundial es vei obligat a aturar els seus estudis i desenvolup un suport a la resistncia antifeixista aix com als Aliats, i hagu d'ajudar a escapar-se el seu pare fins a Sussa. En acabar la Guerra continu els seus estudis i s'interess gradualment pel teatre.

Obra literria.
El 1950 s'inici com a actor i conre la stira en programes de rdio i televisi per a la Radio Televisi Italiana (RAI), i posteriorment es trasllad a Roma a treballar com a guionista en diverses produccions de cinema, especialment del productor Dino De Laurentiis.

Amb la seua esposa, l'actriu Franca Rame, van crear la Compagnia Dario Fo-Franca Rame que actu durant els anys 1959-1968. Degut al fet que les seues stires patien durant la seva emissi en el programa de televisi Canzonissima una abundant censura, van decidir tornar al teatre, i formar la companyia Nuova Scena l'any 1968, una cooperativa teatral associada al Partit Comunista Itali que actuava en fbriques i clubs de treballadors. El 1979 cre el nou grup teatral anomenat Il Collettivo Teatrale La Comune, establert a Mil. 

La seva obra dramtica utilitza recursos i tpics de la Commedia dell'arte. L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura perqu seguint la tradici dels bufons medievals mant la dignitat dels oprimits.

Obra seleccionada.
1959: Gli arcangeli non giocano a flipper;
1960: Aveva due pistole dagli occhi bianchi e neri;
1963: Isabella, tre caravelle e un cacciaballe;
1964: Settimo ruba un po' meno;
1967: La signora  da buttare;
1969: Mistero buffo;
1970: Morte accidentale di un anarchico;
1971: Tutti uniti, tutti insieme, ma scusa quello non  il padrone?;
1973: Il Fanfani rapito;
1974: Non si paga, non si paga!;
1983: Coppia aperta, quasi spalancata;
1989: Il papa e la strega;
1991: Johan Padan a la descoverta delle Americhe;
1997: Il diavolo con le zinne;
1998: Marino libero, Marino  innocente Luigi Calabresi ;
2003: L'anomalo Bicefalo;

Entre d'altres han estat tradudes al catal les obres: Els arcngels no juguen a les mquines de petaca (1959), Mort accidental d'un anarquista (1970) i Ac no paga ni Du! (1974).

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1997;
  ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27540" title="Arles (desambiguaci)" nonfiltered="1510" processed="1508" dbindex="11597">


 Arles, municipi del Vallespir.
 Cant d'Arles, cant francs del departament dels Pirineus Orientals.
 Abadia d'Arles, abadia del Vallespir.
 Nom francs de la ciutat d'Arle, de l'antic comtat d'Arle i del regne d'Arle.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27543" title="Comtat d'Arle" nonfiltered="1511" processed="1509" dbindex="11598">
El comtat d'Arle era una divisi del regne de Frana i desprs de la Borgonya Cisjurana i s estenia bsicament a Provena (el reis dominaven el Lionesat i el Viennois). El primer comte esmentat, Guer fou tamb anomenat duc de Provena, i el 844 va rebre el comtat d'Autun; el va seguir el seu fill Isembard, i desprs un tal Girart (probablement Sant Girart que tenia molta influncia a la regi de Provena) al qui va desposseir el comte Bos de Provena, desprs rei de la Borgonya Cisjurana (Bos I); el va seguir el seu cos el bosonida Teobald (fill d'un germ del pare de Bos I) que portava tamb el ttol de comte de Vienne. Un Bos titulat comte d'Arle (i desprs marqus de Toscana) era fill seu. El 911 un altre fill,Hug d'Arle, que exercia una virtual regncia de sa cos el rei Llus, cec des el 905, fou nomenat comte d'Arle (per part de mare Hug era net de Lotari II). Cap el 923 sembla que Hug, que ja tenia consolidat el domini del regne, i poc desprs va ser coronat rei d'Itlia, va deixar el comtat a un senyor anomenat Rotbaud  o Rotbold,  membre de la famlia, que va morir el 928 i el va succeir el seu fill Rotbaud I o Rotbold que va governar fins a la seva mort vers el 949 (altres fonts consideren amds personatges un de sol, anomenat Ratbold I el vell).  El seu fill i successor Bos II fou nomenat comte hereditari de Provena (el ttol de comte d'Arle va desaparixer, mentre el regne sota Conrad I passava a anomenar-se Regne d'Arle). A la seva mort cap el 965 va sorgir els comtats de Provena i Forcalquier i el vescomtat de Marsella del repartiment entre els seus fills.

 Llista de comtes .

Guer ?-853;
Isembard 853-858;
Girart 858-868;
Bos de Provena, comte d'Arle (868) i de Bourges i Vienne (871) rei de Borgonya Cisjurana 879-882;
Teobald d'Arle 869-895;
Boso d'Arle, comte d'Arle (895-911?) i marques de Toscana (931-936);
Hug d'Arle 911-923;
Bos d'Arle 923-934;
Rotbaud (Rotbold) 923-928 (possiblement inexistent);
Rotbaud I (Rotbold  I) 928 (probablement 934)-949;
Bos II 949-965 (titulat comte de Provena);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27544" title="Vencia" nonfiltered="1512" processed="1510" dbindex="11599">


Vencia (en vnet Venezsia, en itali Venezia) s una ciutat del nord d'Itlia, capital de la regi del Vneto i de la provncia homnima. La seva poblaci s de 266.181 habitants (els anomenats venecians), en un municipi de 421 km del qual depn la ciutat de Mestre, a terra ferma, i les illes de Murano, Burano i altres de menors.


La ciutat sorgeix sobre la llacuna de Vencia, dins el golf de Vencia, al nord-oest del mar Adritic. Es troba situada a una latitud de 45 26' nord i una longitud de 12 19' est.

Patr de la ciutat: Sant Marc (25 d'abril). La festa del poble vnet es celebra per el dia 25 de Mar, data de la fondaci de la ciutat. Ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 

Vencia s famosa avui dia pels seus certmens internacionals com la Mostra de Cinema i la Biennal, i tamb per la Regata Histrica, que t lloc el primer diumenge de setembre. 

 Histria .
D'orgens incerts, sembla que Vencia va nixer a conseqncia del flux de refugiats que, abandonant la planura del Po empesos per la invasi per part dels longobards del nord d'Itlia el 568, es va retirar cap a les 118 illetes de la llacuna.

Situada a la frontera de l'Imperi Bizant, va desenvolupar un fort esperit d'independncia que la va portar a ser una de les ciutats estat que van formar les Repbliques Marineres, juntament amb Gnova, Pisa i Amalfi. El cap del govern era el Dux (terme llat; en itali Doge), tericament elegit per a tota la vida, per a la prctica obligat sovint a deixar el mandat a conseqncia dels resultats insatisfactoris del propi govern.

A l'poca de ms poder, Vencia controlava una gran part de les costes de l'Adritic i moltes de les illes de l'Egeu, incloent-hi Creta, i es trobava entre les principals forces comercials de l'Orient Mitj. El territori de la repblica en terres italianes s'estenia fins al llac de Garda i al riu Adda. Pel que fa a la mitjana de l'poca, el govern dels propis territoris fou illustrat i moltes de les ciutats controlades per Vencia, com Brgam, Brescia i Verona, van reivindicar la sobirania veneciana durant l'amenaa d'invasions estrangeres.

Des d'un punt de vista de poltica religiosa, la Repblica de Vencia sempre va ser gelosa de la prpia autonomia en el terreny eclesistic i es va caracteritzar per una relativa tolerncia respecte a altres confessions religioses. Aquest comportament independent va posar la ciutat sovint en conflicte amb el Papat.

El 21 de novembre de 1630, el Senat de Vencia va fer un vot solemne a la Mare de Du: si s'acabava la pesta que hi estava fent estralls, s'erigiria un temple imponent dedicat a la Mare de Du. Segons recullen les crniques, des d'aquell precs moment no es van tenir ms notcies de vctimes de la pesta. Els venecians, doncs, van mantenir el vot i van edificar tot seguit el temple que porta el nom de La Madonna della Salute (la Mare de Du de la Salut), en estil barroc.

Al segle XVIII Vencia era de les ciutats ms refinades d'Europa, amb una forta influncia sobre l'art, l'arquitectura i la literatura del seu temps. El seu territori comprenia el Vneto, stria, Dalmcia, Cattaro (l'actual Kotor, a Montenegro) i part de la Llombardia. Per desprs de 1.070 anys d'independncia, el 12 de maig de 1797 la ciutat fou conquerida per Napole. El dux Ludovico Manin es va veure obligat per Napole a abdicar. Es va dissoldre el Consell de la Repblica Vneta i es va proclamar el Govern Provisional de l'Ajuntament de Vencia. El 16 de maig de 1797 les tropes franceses ocupaven Vencia. 

Amb la Restauraci i el Tractat de Campo Formio entre francesos i austracs, el 17 d'octubre de 1797 es posa fi a l'Ajuntament provisional de Vencia i sn cedits a ustria el Vneto, stria, Dalmcia i les Boques de Kotor. Neix la Provncia Vneta d'ustria sota Francesc I d'ustria, amb l'entrada dels austracs a la ciutat el 18 de gener de 1798.

A continuaci de la restauraci desprs del perode napolenic, el 9 de juny de 1815 amb el congrs de Viena Vencia passa al Regne Llombardoveneci i el 1866 entra a formar part del Regne d'Itlia amb un referndum esfafa on els homes que van votar anaven en cabines diferents: una pel Si i l'altra pel No. Tothom ha estat obligats votar pel SI a l'annexi.



 La ciutat .

Avui la ciutat estricta de Vencia est dividida en els sis districtes (sestieri) de Dorsoduro, Santa Croce, San Polo, San Marco, Cannaregio i Castello i es desenvolupa damunt un total de 118 illetes unides per 354 ponts i dividides per 177 canals (a Vencia noms es dna aquest nom als canals majors; els canals petits es diuen rii, plural de rio).

La plaa principal de la ciutat s la Piazza San Marco, una de les ms belles del mn, on trobem la baslica homnima, el Palau Ducal i el campanar histric. Un altre smbol de la ciutat s el pont de Rialto, amb les seves caracterstiques botigues sobre el Gran Canal.

Altres importants monuments venecians sn l'Arsenal, l'esglsia de Santa Maria della Salute, la baslica de Santa Maria Gloriosa dei Frari o les sinagogues del Ghetto. 

Els principals camins per accedir al centre histric veneci sn dos: la Strada Nova i la Strada Vecia. La Strada Nova, la ms recent, surt del Piazzale Roma, ltim lloc transitable amb mitjans motoritzats sobre rodes, i, a travs de diversos ponts (Ponte dei Scalsi, Ponte delle Guglie), arriba al pont de Rialto i a la Piazza San Marco. La Strada Vecia, si b s ms breu, serpenteja a travs de calli i callette (carrers i carrerons venecians) i resulta bastant ms tortuosa.

Els canals principals de la ciutat sn el Gran Canal (Canal Grande) i el canal de la Giudecca. El primer talla en dues meitats la ciutat traant una S invertida, i el segon separa el gran centre histric de l'illa de la Giudecca.

 Els monuments de Vencia .

Les esglsies principals sn la Baslica de Sant Marc, Santa Maria Gloriosa dei Frari, San Giorgio Maggiore, Santa Maria della Salute, San Salvador, Santi Giovanni e Paolo... 

Entre els museus, destaquen la collecci Peggy Guggenheim, el Querini Stampalia, el Museu de Cincies Naturals, el Museu Fortuny, el Palau Grassi i el Museu del Ghetto.

Podem anomenar, entre els nombrosos palaus que s'alcen a la ciutat (molts d'ells amb la faana a la riba del Gran Canal), els segents: Ca' d'Oro, Ca' Pesaro, Ca' Rezzonico, Ca' Vendramin Calergi, Ca' Venier dei Leoni, Palau Contarini del Bovolo, Palau Corner Spinelli, Palau Ducal, Palau Grassi, Palau Mocenigo i el Palau del Cinema.

De les escoles (scuola) venecianes, destaquen les "sis grans": Scuola de Santa Maria della Carit, Scuola de San Giovanni Evangelista, Scuola de San Marco, Scuola de San Rocco, Scuola de San Teodoro i la de Santa Maria della Misericordia.


Les places ms pintoresques amb les seves esglsies, com la Piazza San Marco i els diversos campi de la ciutat (campo s com els venecians en diuen de les places, i San Marco s l'nica piazza): Campo Sant'Angelo, Campo San Bortolo, Campo San Luca, Campo San Polo, Campo San Stefano, Campo Santi Giovanni e Paolo (amb el monument de Bartolomeo Colleoni)...

Els ponts que travessen els gaireb 180 canals i rii, entre els quals el de l'Acadmia, el de Rialto, el dels Descalos (Ponte dei Scalsi) i el dels Sospirs (Ponte dei Sospiri).

Altres llocs interessants sn l'Arsenal, el Casino, el Ghetto o barri jueu i el Lido.







 Els voltants de Vencia .
Altres punts dignes de ser ressenyats sn les illes ms distants del gran centre histric: Murano, Burano, Torcello, el Lido de Vencia i Pellestrina.
Torcello, sovint considerada errniament la menor de les illes de la llacuna, es pot vantar d'un ric i noble passat, tot i que avui compti amb poques desenes d'habitants. La superfcie de l'illa avui dia es destina majoritriament als conreus.
Pellestrina delimita la llacuna de Vencia juntament amb el Lido i les pennsules de Chioggia i Jesolo.
El Lido s una llenca de terra que s'aboca al mar. s transitable amb cotxe i es considera la zona de platja de Vencia.
Burano salta de seguida a la vista per les seves cases de colors vius i s famosa per la producci de les seves tpiques puntes de coix.
Murano s potser l'illa ms famosa de Vencia, on es treballa el vidre de manera artstica.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Vencia ;
 

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27545" title="Node" nonfiltered="1513" processed="1511" dbindex="11600">

 Astronomia: Node orbital, un dels punts on l'rbita d'un cos celeste creua un pla de referncia, anomenats node ascendent i node descendent.
 Node lunar, els nodes orbitals de la Lluna.
 Electrnica: Node (circuit), una regi d'un circuit electrnic on el potencial no varia.
 Fsica: Node (fsica), la posici espacial al llarg d'una ona estacionria on es troba un mnim de l'amplitud d'ona.
 Informtica:
Node (informtica), unitat bsica per a construir estructures de dades. ;
Node (xarxa), un aparell connectat a una xarxa, com un ordinador o un router.
 Matemtiques: Node (matemtiques), punt d'una corba en qu aquesta es talla a si mateixa i per on, per tant, pot traar-se a la corba ms d'una tangent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27546" title="NO-DO" nonfiltered="1514" processed="1512" dbindex="11601">
NO-DO (acrnim de NOticiaris i DOcumentals) s el noticiari que precedia obligatriament a la pellcula en els cinemes durant l'poca franquista.

Desprs d'una etapa prvia durant la guerra civil en la qual es deia simplement Noticieros, el NO-DO (Noticiaris i Documentals), es va crear per acord de la Vicesecretaria d'Educaci Popular del 29 de setembre de 1942 i per resoluci, de la mateixa, del 17 de desembre del mateix any, (B.O.E. 22-12-1942), "a fi de mantenir, amb impuls propi i directriu adequada, la informaci cinematogrfica nacional".

La primera projecci es va realitzar el 4 de gener de 1943.

Durant la seva existncia va mantenir l'exclusivitat quant als reportatges exhibits en sales cinematogrfiques. La seva projecci va ser obligatria en passi previ a la pellcula fins a gener de 1976, per va sobreviure fins a 1981, encara que ja amb carcter voluntari.

La seva peculiar sintonia, el mateix que les repetides imatges del general Franco inaugurant embassaments, han quedat gravades a diverses generacions d'espanyols.

Avui, amb l'objectivitat que dna la distncia, podem trobar material per al coneixement d'una poca als rotlles del nodo (forma en la qual ho registra el DRAE) pertanyents a la Filmoteca Espanyola i custodiats conjuntament per la Filmoteca Espanyola i el Departament de Documentaci de Radiotelevisin Espanyola a Joaqun Costa, nm. 43 (Madrid).

Els arxius contenen molt ms material que el que va ser projectat i com a curiositat es pot dir que els primers reportatges en color es van rodar el 1968, encara que la imatge ms tpica del node sigui en blanc i negre.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27549" title="Bosonides" nonfiltered="1515" processed="1513" dbindex="11602">
Els Bosonides foren una dinastia de la noblesa francona, aix anomenada perqu part dels seus membres s'anomenaven Bos. Van ser comtes a Borgonya, on van fundar la primera dinastia.

 Bos el vell (mort cap el 855). Comte a Itlia.
  casat amb Engeltruda
   
    Teutberga (filla)  
    casada amb Lotari II de Lotarngia 
   
    Bos (fill), comte de Valois (855-874)
   
    Hubert (fill), abat de Sant-Maurici de Valais. 
    casat amb desconeguda.
     
      Teobald d'Arles c. 879-895
        casat amb Berta (filla de Lotari II de Lotarngia
       
        Hug d'Arles comte d'Arles 911-921 i rei d'Itlia (925-946) (va abdicar el 946 i va morir el 947)
        1) casat amb desconeguda
        2) casat (segones noces) amb Marossia 
         
          De 1) Lotari II, rei d'Itlia (947-950). 
           casat amb Adelaida (filla de Rodolf II)
           
            Emma (filla) 
               casada amb Lotari IV de Frana
                
                 Llus V de Frana (rei 986-987)
                 Eudes (eclesiastic)
           
          De 1) Hubert de Spoleto i Camerino (943-946). 
          De 1) Alda d'Arles 
                   casada amb Alberic II de Spoleto
         
        Bos d'Arles comte d'Arles (?-?), Marqus de Toscana (931-936), 
          casat amb Willa
            
             Berta d'Arles 
             casada amb Bos II de Provena
            
             Willa
              casada amn Brenger II.
   
    Biv (probable fill de Bos el vell, Abat de Gorze. 
     casat amb desconeguda
     
      Bos I de Borgonya Cisjurana (868-882), rei de Borgonya Cisjurana del 879 al 882 (mort el 887) Comte de Bourges, Comte de Vienne, comte d'Arles, Duc de Llombardia (876-879), Governador de Provena (870-879), governador d'Aquitnia (881-882),
      casat amb Ermengarda de Frana
       
        Engelberge  de Provena  
        1) casada amb Carloman de Baviera
        2) casada amb Guillem el Piets 
       
        Ermengarda  de Provena 
        casada amb Manass, comte de Chalon
         
          Gilbert, comte de Viennois (c. 950-971). 
       
        Llus III el Cec, rei de Borgonya Cisjurana (887-928), rei d'Itlia
     
      Ricard I de Borgonya el justicier duc de Borgonya (?-921) Comte d'Auxerre, Comte de Chalon, de Mcon, i d'Autun (898), comte de Sens i de Nevers (881-921)
       casat amb Adelaida (filla de Conrad II)
       
        Ermengarda de Borgonya
         casada amb Giselbert comte de Chalon
       
        Hug I el Negre, Comte de Besanon (914-952), Duc de Borgonya(936-952).
          casat amb Gilbert de Borgonya.
       
        Ral de Frana, rei de Frana (923-936), duc de Borgonya 921-936
         casat amb Emma (dinastia dels Robertides).
       
        Bos de Borgonya (?-?). 
        casat amb Berta (filla de Bos d'Arles)
     
      Riquilda (filla de Biv) 
        casada amb Carles el Calb
        
         Rotilda (filla)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27552" title="Aumale" nonfiltered="1516" processed="1514" dbindex="11603">


Geografia: ;
Aumale (Sena Martim), municipi de Frana situat a l'Alta Normandia;

Histria:
Batalla d'Aumle;
Comtat i Ducat d'Aumle;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27553" title="Comtat i Ducat d'Aumle" nonfiltered="1517" processed="1515" dbindex="11604">
Aumle era cap a l'any 1000 una senyoria de la qual era senyor Guerinfroid, i Enguerr, casat amb Aelis germana de Guillem de Normandia. El fill d'ambds, Eudes de Xampanya, fou fet comte per Guillem el 1069. El comtat va passar per matrimoni al comte d'Essex i altres, fins el 1194 en qu fou confiscat pel rei Felip August de Frana que el va ocupar algun temps desprs.

El 1216 el rei de Frana el va cedir a Renaud de Dammartin, i va pertnyer a aquesta famlia per fou governat pels marits de les comtesses, entre elles Joana de Dammartin, que es va casar amb el rei Ferran III de Castella. Desprs va passar a Ponthieu, i va estar dues generacions, i al final l'hereva Blanca el va aportar per matrimoni a Joan IV d'Hartcourt el 1342. El comte Joan VII va morir el 1454 amb noms un fill, Joan d'Aumale, que havia mort sense descendncia el 1424, i el va heretar la nta Maria que el va passar a la casa de Vaudemont fins el 1631 que va entrar per matrimoni a la casa de Savoia. El 1675 va passar a la corona francesa.


Vegeu: Llista de comtes i ducs d'Aumle.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27554" title="Aunay" nonfiltered="1518" processed="1516" dbindex="11605">


Geografia:
Aunay-en-Bazois, un municipi de la regi francesa de Borgonya.
Aunay-les-Bois, un municipi de la Baixa Normandia (Frana).
Aunay-sous-Aneau, un municipi de la regi Centre (Frana).
Aunay-sous-Crcy, un municipi de la regi Centre.
Aunay-sur-Odon, un municipi de la Baixa Normandia.
Saint-Georges-d'Aunay, un municipi de la Baixa Normandia.
Saint-Germain-d'Aunay, un municipi de la Baixa Normandia.

Histria:
Vescomtat d'Aunay, vescomtat feudal.

Arquitectura:
Castell de Saint-Aunay, un castell situat al Llenguadoc-Rossell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27555" title="Autun" nonfiltered="1519" processed="1517" dbindex="11606">


Geografia: ciutat d'Autun.
Histria: ;
El Comtat d'Autun era un estat feudal de Frana.
El teatre d'una batalla entre els romans i el rebel Sacrovir, vegeu Duodecimum;
Capital dels Edus segons Csar, vegeu Bibracte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27556" title="Comtat d'Autun" nonfiltered="1520" processed="1518" dbindex="11607">
El comtat d'Autun era un estat feudal de Frana que ja s esmenta ja abans de Carlemany. Desprs del 752 apareix un comte anomenat Adalelm. El segueix Teodoric I i a aquest el seu fill Teodoric II i desprs el net Teodoric III. El 828, a la mort de Teodoric va passar a Eudes d'Orleans, tot i que el fillol de Teodoric, Bernat de Septimnia, el reclamava. Eudes va morir el 834 en les guerres civils i en el repartiment del 835 va ser donat a Bernat. Desposset Bernat dels seus honors va ser assignat a Guer de Provena, rival de Bernat, el 844, i d'aquest va passar al seu fill Isembard. Aquest desapareix cap el 858 no se sap si perqu va ser destituir per participar en una revolta o perqu va morir i el va succeir el seu germ  Humfrid duc de Gtia i Septimnia (la relaci entre Isembard i Humfrid  no est encara demostrada). Revoltat Humfrid es va procedir al repartiment dels seus honors el 864 i Autun va correspondre a Bernat Plantapilosa, desprs comte d'Alvrnia que a les poques setmanes es va revoltar i fou destitut. El comtat va ser donat a Robert el Fort comte de Nevers, que no el va poder ocupar fins el 965 i va morir el segent any quant ja Bernat s havia reconciliat amb el rei, que li va tornar Autun. El 876 va passar a Bernat de Gtia aprofitant una reorganitzaci de l'administraci, en la qual Bernat Plantapilosa va quedar excls per estar presoner de Llus el jove d'Alemanya. El 878, revoltat Bernat de Gtia, va ser desposset de tots els seus honors i el comtat d'Autun assignat al cambrer reial Teodoric IV. El 879 Bos es va fer amb el poder a la regi i es va proclamar comte, per va cedir el comtat al seu germ Ricard, del que va passar al seu fill Ral, i al germ d'aquest, Hug el negre. El 952 va passar al seu gendre (casat amb Ermengarda, filla d'Hug el negre) Gilbert o Giselbert de Chalon duc de Borgonya que al morir el 956 el va deixar a la seva filla Lietgarda, sota la tutela d'Hug el gran; la filla es va casar el 960 amb Ot, fill d'Hug el gran amb qui el comtat va quedar vinculat a la casa ducal de Borgonya.

Llista de comtes d'Autun.
Teodoric, noble;
Adalelm c. 752-770 ;
Teodoric I  770-793 (comte de Vienne i de Maon), fill de Teodoric, noble;
Teodoric II o Thuin 793 -814;
Teodoric III    814-828;
Eudes (d'Orleans, Nevers i Autun) 828-834;
Bernat de Septimnia 835-844;
Guer 844-853 (comte de Maon (825) Mememtois (831), Chalon (835), comte d'Auxois i marques de Borgonya (844) ;
Isembard (fill) 853-858 (comte de Maon, Chalon i Dijon);
Humfrid 858-864 (comte de Maon, Chalon, Beaune i marques de Borgonya i de Gtia), possible germ de Isembard;
Bernat Plantapilosa 864-865;
Robert el fort 865-866;
Bernat Plantapilosa 866-876;
Bernat de Gtia 876-878;
Teodoric  876-879;
Boso I rei de Borgonya Cisjurana 879-880;
Ricard I el Justicier 880-921 (duc de Borgonya);
Ral I de Frana 921-936 (duc de Borgonya i rei de Frana);
Hug el negre 936-952 (duc de Borgonya);
Ermengarda 952-956 (duquessa de Borgonya);
Gilbert de Chalon 952-956 (comte de Chalon, duc de Borgonya);
Lietgarda 956-960 (duquessa de Borgonya);
Hug el gran, tutor 956-960;
Od duc de Borgonya 960;
Unit al ducat de Borgonya 960;

Articles relacionats.
Duodecimum;
Bibracte;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27557" title="PNG" nonfiltered="1521" processed="1519" dbindex="11608">


PNG (acrnim de Portable Network Graphics), tipus de format d'imatge pensat especialment per a pgines web, desenvolupat pel W3C amb l'intenci de substituir el format GIF, que estava cobert per patent, a Internet.

Les principals caracterstiques sn:

 Escala de grisos: 1, 2, 4, 8 16 bits.
 Color real: 24, 48 bits;
 Imatges basades en paleta: 1, 2, 4, 8 bits.
 Transparncia alfa: 256 (8 bits) o 65.636 (16 bits) nivells de transparncia.
 Transparncia binria.
 Entrellaat 2D.
 Correcci gamma.
 Algorisme de compressi sense prdua i, a ms a ms, codi obert.

Tot i que no ha sigut acollit ampliament (degut a que ja hi havien d'altres formats fortament implantats) aporta uns avantatges notables sobre els altres dos formats ms usats. Vegem una taula:
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27559" title="Joan-Daniel Bezsonoff" nonfiltered="1522" processed="1520" dbindex="11609">
Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpiny, 1963) s un novellista en llengua catalana. Collabora regularment al Peridico aix com a les revistes El Temps  i L'Aven.
   
  Premis  .
Ha obtingut diversos premis literaris.
2005: Premi Salamb, Premi Joan Crexells, Premi Maria-Angels Anglada   amb Les amnsies de Du
2004: Premi Mditerrane amb La guerra dels cornuts 
2003: Premi Just-Modest Casero amb La guerra dels cornuts 

    
 Obra .
A ms d'haver dirigit l'edici de Les Catalanades d'Un Tal d'Albert Saisset i dels Contes de la Roca del Duc de Pere Burlaner, Bezsonoff s autor de tota una srie de novelles com sn:
Els necs del Mekong en el recull de narracions Perpinyhard, ambientat a Perpiny a la fi dels anys 1990. ISBN 2-905828-64-1 ;
Les Rambles de Saigon (1996), ambientada a Saigon durant els darrers anys de la Indo-xina francesa, de la desintegraci de la qual, consumada desprs de la derrota francesa de Dien Bien Phu (1954), sorgiren Vietnam, Laos i Cambotja. ISBN 2-905828-78-1;
Les lletres d'amor no serveixen de res (1997), localitzada a les ciutats algerianes d'Or i de Sibi Bel Abbs, en el moment de l'evacuaci dels francesos el 1962. ISBN : 2-905828-94-3;
La revolta dels geperuts (1998), situada a Narbona en temps de la revolta dels viticultors del Llenguadoc, esdevinguda el 1907. ISBN 2-912966-13-2;
Les dones de paper (2001) s una reflexi que fa l'autor sobre les seves relacions amb les dones. ISBN 2-912966-46-9 ;
La presonera d'Alger (2002) tracta d'una sorprenent histria d'amor situada a Algria en temps de la guerra d'alliberament contra el colonialisme francs (1954-1962). ISBN 84-7596-933-X;
La Guerra dels Cornuts (2004), que t com a protagonistes els voluntaris sud-catalans que s'allistaren a l'exrcit francs durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) guany el Premi Casero 2003 i el Premi Mediterrane Roussillon el 2004. Aquest llibre s'ha tradut al francs sota el ttol La guerre des cocus.  ISBN 84-9787-025-5;
Les amnsies de Du  (2005 ) ambientada a Catalunya Nord i Besiers durant la Segona Guerra Mundial, obra guanyadora del Premi Crexells 2005 i del Premi Salamb en llengua catalana del mateix any aix com el tercer premi de novella Maria-Angels Anglada. ISBN 84-9787-134-0;
Els taxistes del tsar (2007) s una crnica sobre el seu avi rus i el seu besoncle aix com una reflexi sobre la seva relaci amb les cultures catalana i russa. ISBN 978-84-9787-222-5

 Enllaos externs .
Joan-Daniel Bezsonoff;
De tot arreu;
Entrevista a la revista La Clau;
http://www.cadrescatalans.com/toulouse/article/culture/Taxistes_del_tsar.php  Presentaci del llibre per en Joan Miquel Touron ;
http://ateneubcn.org/web/continguts/ca/apartats/menuprincipal/premi_crexells/el_premi/tots_els_guanyadors/tots_els_guanyadors.html guanyadors del Premi Crexells ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27562" title="Guadassquies" nonfiltered="1523" processed="1521" dbindex="11610">













Guadassquies s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida, tamb coneguda com a Vorassquies.

Al seu terme s'han trobat deixalles arqueolgiques iberes i romanes. Jaume I  fu donaci d'aquesta alqueria islmica a soldats que l'acompanyaren en la conquesta. En 1353 Bernat Ferrer  va comprar-se-la a Pere I el Cerimonis. En el segle XVII era propietat de Raimon Sanz. Desprs pass a mans d'Onofre Ervillas i ms recentment pertangu als Crulles i als marquesos de Mirasol fins l'abolici dels senyorius en el segle XIX. 

El gentilici dels seus habitants, dels que s'hi empadronaren 502 en 2005, s guadassequians o vorassequians. L'ajuntament est en poder del PP que compta amb 5 dels 7 regidors que formen l'ajuntament, els altres 2 sn del PSPV, segons els resultats de les votacions de 2003.

El xicotet terme, de 3,3 km2, es dedica a l'agricultura.

L'nic monument que podem esmentar s la Mare de Du de l'Esperana. Segles XVIII-XIX. Amb les campanes recentment restaurades.

 Enllaos externs .
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27563" title="Llutxent" nonfiltered="1524" processed="1522" dbindex="11611">


Llutxent s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida.

 Histria .
Repoblat per Jaume I en 1255 amb famlies catalanes i aragoneses. El fill natural del monarca, Pere Fernndez d'Hjar va exercir la jurisdicci sobre el lloc. En 1276 fou escenari de combats entre les tropes del rei i les dels moros sublevats. Al 1278, Pere I constitu la baronia de Llutxent formada pels llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet. A mitjan segle XIV, Pere II  vengu Llutxent a Olfo de Prxita i el 1487 la baronia pass als Maa de Linaa i, posteriorment, als Lladr de Vilanova, barons de Castalla. En 1520 els vens resistiren l'atac dels agermanats. El 1574 es va fer crrec de la barnoia Pere Maa Lladr, marqus de Terranova i primer duc de Mandas, ttols que s'incorporarien al marquesat de Dos Aiges en el qual senyoriu romangu fins l'abolici, en el segle XIX. A mitjan segle XVII les rendes senyorials descansaven en els censos enfitutics en diners, regalies i ter delme.

 Demografia i economia .
Les dades municipals de 2004 indiquen que hi ha 2512 habitants i que  El gentilici s llutxentins. L'economia rau bsicament en l'agricultura, abans exclusivament de sec, que produeix albercoc, pruna, oliva, ametla, mel d'Alger, maduixa i, ms recentment, taronja. 

 Geografia .
Senderisme, passejades amb bicicleta, espeleologia, observaci de la flora i fauna sn les activitats de qu podem fruir en els 39,1 km2 que abraa el terme des dels contraforts de la Marxuquera fins al barranc de Xet. Els llocs ms recomanables per visitar sn les font del Rafal i de la Figuera. Les coves Catalana, Simarro, Fonda, del Sender, del Rafal, dels Gregoris, Covarx, Saranyana, Meravelles, Negra i algunes ms i, especialment el Surar, paratge   que a penes ha sofert intervenci humana - de recomanable visita per la seua riquesa botnica i faunstica amb una importantssima sureda que actualment es troba en procs de declaraci de Paratge Natural Municipal. Per als caminants i els ciclistes hi ha 4 rutes, la del Castell de Xiu, la de la Font del Rafal, la del Surar i la del Puig Agut.

Administraci.


Demografia.



 Edificis d'inters .
En quant al patrimoni llutxent:
 Castell de Xiu. Islmic. Abandonat rera l'expulsi dels moriscos mant encara una majestuosa estampa, per necessita intervenci.
 Esglsia de l'Assumpci. Del segle XIX, amb campanar de 1925, parcialment restaurada pels desperfectes que va sofrir en 1936-1939.
 El Convent. Erigit pels dominics en 1422, fou la primera Universitat valenciana (Estudi General en Arts i Teologia). Ha sofert diverses modificacions i afegits, un d'ells el Corpus Christi, del segle XVII en estil gtic. Hi ha una garrofera de grans dimensions i 200 anys d'edat.
 Palau Castell de Llutxent. Aixecat entre el segles XV-XVI pels Prxita. Desprs de passar per diversos propietaris particulars s propietat municipal des de 1994.
 Ermita de la Verge de la Consolaci. Segle XVIII.
 La Costa, cam empedrat realitzat en 1580 que unia el convent amb la parrquia i que s'utilitzava en romeries.
 Parc del Llaurador. On hi ha un edifici social que s'utilitza per les diverses associacions llutxentines.

 Gastronomia .
La cuina, tpicament mediterrnia, inclou com a ingredient principal l'arrs; paella, cassola al forn o calds amb fesols i naps, tamb hi ha un bon mostrari de dolos, la fabiola, el bescuit, els pastissets d'aiguardent i sag, bollos , farinetes i miques i les coques de dacsa, les de sant Maties o les de tomaca i pebre de sant Domnec. 

 Poltica .
L'ajuntament est compost per 7 regidors del PP, un d'ells l'alcalde i 4 del PSPV.

 Enllaos externs .
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27565" title="Montaverner" nonfiltered="1525" processed="1523" dbindex="11612">


Montaverner s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida.

 Histria .
D'poques pretrites hi ha testimonis en forma de diversos atifells en el Tossal del Calvari. Ms recents sn les deixalles romanes trobades en la partida de Colata d'una villa rstica. L'origen de la poblaci s una alqueria musulmana incorporada per Jaume I al terme de Xtiva. El 26 d'agost de 1271 hom li va concedir carta de poblaci, amb franqucia de tributaci durant 10 anys. El 4 de desembre d'aqueix any es confirma la donaci d'heretats i parcella, la qual cosa va propiciar un conflicte dels que no resultaren afavorits amb Pere el Gran. Encara que estigu subjecta a la batlia i Governaci de Xtiva, no tingu mai senyor territorial per pertnyer a la Corona.

En 1535 s'obt la independncia eclesistica d'Albaida. L'expulsi morisca delm en dos teros de la poblaci i va fer desparixer com a pobles Colat, Vistabella i Behal dels que es conserven runes en el terme municipal.

 Demografia i economia .
El padr de 2004 dna la xifra de 1.748 montavernins. L'estructura econmica combina l'agricultura de sec, ram sobre tot, amb la indstria, txtil, serigrafia, vidre i plstic. 

 Geografia .
Els seus 7'74 km2 de superfcie constitueixen un territori pla amb lleu pujada cap al sud banyat pels rius Albaida i Clariano que s'hi uneixen. Els paratges ms interessants sn: La Rambla, el Calvari, i la Font del Povil. Hi ha la Carrasqueta, espectacular arbre de 3,10 metres de dimetre.

 Edificis d'inters, gastronomia i festes .
Del patrimoni muntavern citem:
 Esglsia de sant Jaume i sant Joan evangelista. Segle XVIII.
 Font dels Quatre Dolls amb el Llavador Municipal, associats a un antic mol.
 Ermites de Colata i del Tossal del Calvari.

La paella, i arrs al forn sn els plats ms destacats de la gastronomia muntavernina.

Per sant Blai, s'hi celebra la "Ball de la bandera". A l ltima setmana d'agost s'hi celebren les Festes de Moros i Cristians.

 Poltica .
El PSPV va guanyar les eleccions de 2003 amb 6 regidors per 3 que obtingu el PP.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27566" title="Montitxelvo" nonfiltered="1526" processed="1524" dbindex="11613">


Montitxelvo (en castell Montichelvo i de forma oficial Montitxelvo/Montichelvo) s un municipi de la comarca de La vall d'Albaida, al Pas Valenci.

Geografia.
La localitat est situada a 20 km de la costa mediterrnia i a l'est de la comarca de La vall d'Albaida.

El terreny s accidentat, sobre tot a l'extrem meridional, on es donen les majors altures a les "Penyes Albes" (656 m.), les quals formen part del gran anticlinal prebtic, format per les serres de Benicadell i Ador. A l'oest de la poblaci es troba el Tossal de la Creueta (409 m.). Al barranc del Mol es troba la font amb el mateix nom.
 
Des-de Valncia, es pot arribar a la poblaci a travs de la A-7 per enllaar amb la CV-40 i finalitzar en la CV-60.

Localitats limtrofes.
El terme municipal de Montitxelvo limita amb les segents localitats:
Aielo de Rugat, Benicolet i Terrateig, a la Vall d'Albaida, i amb L'Orxa de la Comarca del Comtat.

Histria.
Al 1343, Pere el Cerimonis va donar la vila a Vidal de Vilanova. Temps desprs, el senyoratge pass a la famlia Mercader.

Les dades ms antigues conegudes sobre demografia es remunten al s.XVI: al 1527 contava amb 40 cases habitades per uns 200 pobladors moriscos, els quals al 1609 contaven ja amb 75 cases, per el decret d'expulsi dels moriscos les deix prcticament deshabitades. Al 1646, noms hi havien sigut repoblades 32 cases. Durant el segle XVIII el nombre d'habitants augment considerablement fins arribar al mig centenar en 1794. Un segle desprs, en 1900, tenia 819 habitants .

Administraci.
L'alcalde Josep Miquel Climent Orts (PSPV-PSOE) fou reelegit a les eleccions de 2007, obtenint 4 dels 7 regidors de l'Ajuntament. El Partit Popular obtingu els altres 3.

Demografia.


Economia.
L'economia local est principalment basada en l'agricultura. D'ella depenen la major part dels llocs de treball i dels ingressos de la poblaci.

Monuments.
Arcada del Planet. Es tracta d'un aqeducte que sembla datar del segle XV i que fou reconstrut a finals del XVII o principis del XVIII.
Esglsia Parroquial. T per titular a Santa Anna, i fou reformada al s.XVIII.
Mol de Micairent. Possiblement construt durant el segle XVIII a prop d'un despoblat morisc.
Ermita del Salvador. Xicoteta ermita devocional construda a finals del segle XIX.
Bassa del Sastre. Magnfica obra d'enginyeria hidrulica construda possiblement a finals del s.XVII i reconstruda en nombroses ocasions.
Riuraus. Els riuraus formen part dels paisatge rural de la zona, per estan desapareixent per falta de manteniment. La majoria es construren al s.XIX.

Festes locals.
Festes Patronals. Es celebren durant la primera setmana de maig en honor a la Verge del Rosari, al Crist del Perd i a la Divina Aurora.

Durant les festes s'organitzen convits, processons religioses, revetles, concerts de la banda de msica local...

Enllaos externs.
Ajuntament de Montitxelvo   ;
Institut Valenci d'Estadstica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27568" title="Otos" nonfiltered="1528" processed="1525" dbindex="11615">














 Localitzaci .
A l'ombria del Benicadell trobem el terme municipal d'Otos, el qual s'estn d'una forma estreta i allargada de forma perpendicular a la muntanya en direcci nord - sud.

La seua mxima altitud (1022 m.) se situa en l'Alt del Morral o "Collao", punt que serveix de divisria administrativa per a un total de quatre termes municipals. Actualment, la cota ms baixa s'assoleix al voltant dels 140 m. sobre el nivell del mar en una ubicaci bastant llunyana del nucli de poblaci, al bell mig de la Vall Blanca on el riu Albaida acarona el poble de Benissuera i rep les aiges tributries del riu Missena (hui en dia territori inundable per l'embasament de Bells).

Per tant, limita amb les jurisdiccions de Muro d'Alcoi i Gaianes (comarca del Comtat) pel sud; Beniatjar i la Pobla del Duc a l'est; Sant Pere d'Albaida i Benissuera per la vessant nord i Montaverner i Blgida queden a l'oest.

L'extensi d'aquest terme municipal s d'11,23 km2 o, el que s el mateix, de 1124 hectrees i 59 rees. La seua forma estreta (no supera en cap lloc el quilmetre) i allargassada (poc ms de 10 km.) tamb la trobem als vens municipis de Blgida i de Beniatjar, els tres pertanyents a l'antiga jurisdicci del Castell de Carbonera durant l'Edat Mitjana. Responen a una fisonomia bastant semblant, malgrat les diferncies paleses tant en la seua forma com en el desenvolupament econmic i poblacional.

Actualment tots ells estan integrats dins la comarca de la Vall d'Albaida, regida parcialment per la Mancomunitat de Municipis homnima que t la seu a Ontinyent, ciutat de la qual pertanyen judicialment des que en l'any 1960 fra abolit el partit judicial d'Albaida. I aquesta comarca alhora pertany administrativament a la provncia valenciana i a la mateixa comunitat autnoma. Del Cap i Casal dista 92,1 km. i 20 fins Ontinyent.

Inusualment trobem que el terme otos est format per dues porcions de terreny separades entre s. Una vegada travessada la carretera CV-60 se situa l'antic lmit septentrional del terme d'Otos, per transcorreguts al voltant de 50 m en direcci nord, una vegada passada la Casa Alta, on es trobava l'antic mol del Poll que es veia impulsat per la fora fluvial del riu Missena, de nou trobem que s'obri el domini otos entre els territoris belgidans i poblatans, els quals han tingut durant aquest breu tram el riu com a fita, tant fsica com administrativa. Aquest territori, actualment d'Otos, ocupa les jurisdiccions dels antics poblats moriscs de Torralba i de Missena. El fet que constitusca un illot separat de l'allargassat cos principal del terme ha ocasionat que en nombroses ocasions al confeccionar mapes, o al modificar les fonts cartogrfiques ja existents per interpretar-les, s'ha adjuntat incorrectament el territori esmentat al terme de la Pobla, al de Blgida, a Benissuera o, fins i tot, al del Genovs.



 Histria .
En el llibre de Repartiment trobem la primera referncia escrita d'Otos. La Baronia d'Otos fou jurisdicci territorial adquirida per Cristfor del Mil i d'Arag, segon compte d'Albaida en el 1533. En 1574 es desmenbr de la Parrquia de Blgida a la qual pertanyia i se li afegiren les de Carrcola, Torralba i Micena. L'arquebisbe de Valncia Sant Joan de Ribera va eregir en 1574 la Parrquia d'Otos dedicada a Santa Brbera , en l'espai de l'antiga mesquita (el temple actual s de 1748). En 1585 en el Padr fet per Sant Joan de Ribera s'assenyalava que hi havia a Otos 50 cases de moriscos i 24 de cristians vells (aprox. 333 hab.). En 1609 amb l'expulsi morisca el poble queda deshabitat i fou repoblat per escriptura otorgada el 17 d'octubre de 1611. El senyoriu d'Otos el tingu el Marqus de Sant Josep. L'edifici ms singular del poble s el Palau, comenat a construir pel Marqus.

Durant la invasi francesa va tenir un paper destacat el francisc otos Francesc Quilis, que va participar en la Batalla del Raboser (27 d'abril de 1812) a Atzeneta on va ser presoner pels francesos i posteriorment afusellat.

En 1815 comena la celebraci de les festes patronals en honor a la Purssima Concepci, als Sants de la Pedra i al Crist de la Fe (qui va fer el seu primer miracle durant la guerra del Francs en 1812).

Durant les guerres Carlines hi van haver uns aldarulls produts per Leopoldo i Valeriano Mart d'Alfarras, per l'Alcalde Francisco Vicente Oliveres Cortell els va expulsar amb l'ajuda dels vens que els van fer front amb les armes.

Al segle XX comena una poca d'esplendor econmic fruit de la comercialitzaci del ram i del repartiment de la propietat de la terra, originant-se una burgesa agraria local. La crisi de la filloxera de l'any 10 va marcar l'inici de l'emigraci cap a l'Argentina, Barcelona i altres territoris europeus. Els anys segents a la Guerra Civil estigueren marcats per la penria econmica, migracions que es van vore frenades amb la introducci artesanal de la sarga (forrar garrafes de vidre amb vimet) i amb la proliferiraci d'industries txtils als municipis vens, especialment Albaida

 Demografia .


 Administraci .


 Festes locals .
 Festes Patronals. Celebra les seues festes patronals del 3 al 8 d'agost en honor al Crist de la Fe, la Pursima Concepci i els Sants Abdn i Senn. Aquestes festes, consisteixen en una srie d'activitats ldiques per a totes les edats: setmana esportiva, parc d'atraccions, cavalcada, jocs infantils, sopars populars, concursos, competicions, revetlles, concerts... Aix com processons, misses, etc. ;

 Sant Antoni Abad. Se celebren el cap de setmana ms prxim al 17 de gener. En aquest cas, la celebraci se centra en el carrer del poble que duu aquest mateix nom "Sant Antoni" en la qual s'organitzen al llarg d'aquest cap de setmana diverses activitats, com poden ser sopars i menjars populars, revetlles, i per descomptat, es munta una gran foguera a la qual el dissabte a la nit se li cala foc i molta gent fa barbacoas amb les brases que s'originen, fins i tot a altes hores de la matinada. En aquesta festa, s clar, tamb es realitza missa, process i benedicci dels animals. ;
 Festa de "les Cassoletes". Situada el dijous anterior al dimecres de cendra. s tradicional en aquest dia anar-se a menjar "arrs al forn" pel camp, en grups de gent (sobretot mares i nens), i a la tarda. Els nens es disfressen i per tot el poble s'organitza una batalla de farina, que consisteix a anar amb una borsa plena de farina i llanar grapats de farina als adversaris, es denomina tradicionalment "l'enfarin". ;
 Festa de Sant Josep. El cap de setmana segent al 19 de mar. Aquesta festa se centra en el carrer que duu el seu nom "Sant Josep", la qual s'engalana, i en ella se celebren diverses activitats ldiques en les quals participa gaireb tot el poble. Un dels actes principals s un tradicional teatre interpretat per la companyia local "La Taleca" que ens mostra diverses obres teatrals i sainets. ;
A la nit se celebra un multitudinari sopar acompanyat de verbena, i al mat segent una paella gegant de la qual menja gaireb tot el poble, moltes vegades acompanyat per una petita verbena i, per descomptat de postres i productes tpics del lloc. 
 Festa de la Pursima. 7 i 8 de desembre. "Festa dels Quintos". Consisteix que els quals antigament anaven a realitzar el servei militar, reunien fons per a realitzar diversos actes: paelles, revetlles... Actualment en vies d'extinci, doncs les noves generacions no es preocupen per conservar aquesta festivitat. ;

 Escut municipal .
Resoluci del 12 de juny de 1997:
"Escut quadrilonge de punta redona. Partit. En el primer quart, en camp d'or, un arbre amb dues copes, de sinople, amb el tronc del seu color. En el segon quart, en camp de plata un castell del seu color, maonat de sable i aclarit de plata. Al timbre, corona reial oberta"


 Llocs d'inters .

 Palau del Marqus de Sant Josep (Segle XVIII);
El Palau va ser totalment restaurat l'any 2000 desprs de moltes negociacions l Ajuntament va poder comprar el Palau a l'ONCE que era l'ultima propietaria de l'edifici. El seu valor arquitectnic i patrimonial es incalculable.

 Esglsia parroquial de la Inmacu lada Concepci (1724-1748);
Estil neoclssic-jessutic. Destaquen els frescos dels quatre evangelistes, l'oli de la Santssima Trinitat (atribut a Vicente Lpez), la pica gtico-renaixentista de pedra calcria, etc.

 Ermita de la Mare de Du dels Dolors (segle XVIII);
Del segle XVIII, amb les reformes posteriors com les pintures a al valla sobre les escenes del calvari amb un estil romntic, la lluminositat de les quals s molt inusual. Tamb el seu retaule major.

 Castell de Carbonera ;
Antiga fortalessa rab, parcialment derruda, per que encara conserva part de ses muralles, aix com la distribuci del seu interior. Situat en el paratge conegut com "La Lloma".

 Projectes .
 En construcci:
1. Polgon industrial.

 De prxima realitzaci:
1. Asfaltat y eixample de la carretera que uneix el poble amb la carretera l'Olleria-Gandia, que actualment es troba en estat psim.
2. Nou co legi pblic de'ensenyament primari.

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Otos;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27569" title="El Palomar" nonfiltered="1529" processed="1526" dbindex="11616">













El Palomar s un municipi valenci de la comarca de la Vall d'Albaida.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27570" title="Pinet" nonfiltered="1530" processed="1527" dbindex="11617">













 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27571" title="La Pobla del Duc" nonfiltered="1531" processed="1528" dbindex="11618">

La Pobla del Duc s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Vall d'Albaida.

 Enllaos externs .

 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Pgina oficial de la Pobla del Duc;
 Institut Valenci d'Estadstica ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27572" title="Quatretonda" nonfiltered="1532" processed="1529" dbindex="11619">


Quatretonda s un municipi del Pas Valenci.

Geografia.

Es troba en la comarcal 322 d'Aiora a Gandia, terreny relativament pla de terres secanes ( taps i llacorelles ) en un terme allargat en rectangle de NE. a SO. i altituds que van des dels 673 m. de l'alt de l'Hedra, nord, fins els escassos 145 m. en la confluncia dels barrancs de Torrella i Pilarets. Delimita amb Barxeta, Simat i Barx (N), Pinet i Llutxent (E), La Pobla del Duc (S) i Benignim (O). 

La vila de Quatretonda se situa entre el barranc de les Fontetes d'una banda i la Squia, on s'hi trobava la poassa, de l'altra. El casc urb es desenvolup sobre un xicotet tossal, al centre del qual i, on es fa l'eixample produt per l'encreuament dels camins s'hi troba la plaa principal, centre poltic i econmic de la poblaci, ja que concentra l'esglsia parroquial dedicada als Sants Joans. Enfront mateixa l'anomenada casa de la Vila, avui biblioteca municipal, per haver-se traslladat la casa Consistorial a les dependncies de l'antiga caserna, a ms, tamb trobem, algunes cases senyorials del XVI. 

Des de Valncia, s'accedeix a aquesta localitat a travs de la A-7 per a enllaar amb la N-340 i la CV-612.



Histria.
Quatretonda, igual com passa en la gran majoria de pobles valencians busca les seues arrels histriques "documentades" a partir de la conquesta cristiana del s. XIII, coneguda per la tradici com Reconquesta. s, aix doncs, al llibre del Repartiment on trobem la primera font que parla d'aquesta poblaci, ms concretament l'assentament nm. 1975 referncia les donacions fetes pel monarca Jaume I en terme de Llutxent : A Pasqual d'Opte i a Domnec de Moia, i a vint pobladors que duien...totes en les alqueries que s'anomenen Quartonda i Vinuvayra. 7 de maig. 1248. 

Els antecedents a aquesta etapa cal buscar-los en la toponmia i arqueologia, aix diversos autors han parlat del component ibric del nom Quatretonda, d'altres, en canvi, l'han situat en poca romana. Amb tot, i d'poca prehistrica s'han trobat jaciments del bronze i ibrics a les partides dels Castellarets, Mahiques i Nul.les, aix com restes romanes a Simona, i Sant Mart. 

Els segles XIII, XIV i XV signifiquen l'etapa d'assentament de la nova poblaci cristiana, dins del marc territorial conegut per Baronia de Llutxent, de la qual Quatretonda passa a formar part com un dels seus carrers. 

Amb el segle XVI Quatretonda viu un dels moments claus de la seua histria, no debades conclou eixa etapa que hem anomenat d'assentament per erigir-se en una nova vila per privilegi atorgat pel propi rei Felip I de Valncia, que la declarava independent jurdicament i territorial, grcies, sobretot, al creixement econmic i demogrfic. 

Des d'aquest moment la nova vila jugar un paper determinant dins la Baronia de Llutxent, un marc senyorial que s'allargar fins el s. XIX en qu amb la desaparici d'all que s'ha anomenat com l'Antic Rgim, Quatretonda es conforma en la unitat territorial que coneguem avui, ja que al terme que fins aleshores sols incloa les terres del pla, s'unir ara, amb el procs desamortitzador, el que coneguem per la Serra, un patrimoni econmic, natural i histric de gran valor. A partir del qual s'assentar el progrs de la poblaci al llarg del segle XX. 


Administraci. 



Demografa.



Economia.

Tot i tractar-se d'un poble eminentment agrari presenta un 38% de la poblaci destinada al sector terciari, quan la mitjana de la comarca s de 32 %. Amb tot l'agricultura encara s l'element ms definitori de la idiosincrsia econmica local, vivint una etapa de renovellament d'en que s'instal.l el regadiu a goteig, desprs de diversos intents de practicar altres tcniques de reg. 


Albercoquers 2568 
Hortalisses 2364 
Vinyes 2508 
Altres 2760 

Distribuci conreus (fanecades) 


Derivada d'aquesta activitat agrcola tenim la Cooperativa Vincola de Quatretonda que canalitza la producci a ms de dinamitzar tota una srie de serveis com sn, la secci de reg, economato, venda de productes i adobs, secci d'almssera, secci de Crdit etc. Recentment aquestes dues seccions han donat lloc a la constituci de la Caixa Rural i d'una almssera comarcal Olival, que agrupa 17 antigues cooperatives de la Vall d'Albaida, situada en l'antiga planta alcoholera. 


Aus 630 000 
Porc 231  
Altres 16 000 

Unitats ramaderes. 


La indstria, principalment de mobles de canya i terrasso, no s encara rellevant. 

Agricultura 34  
Indstria 15.7  
Construcci 12.5 
Serveis 37 '9 

Ocupaci per sectors econmics % 



ndex d'envelliment (+64 anys) 17.3 
Superfcie forestal 66.5 
Vehicles per 100 habitants 42.2 
Consum d'energia elctrica 1.7 hab.(Mw/hora hab.) 

Indicadors socio-econmics 

Patrimoni Arquitectnic i Natural.

Dins d'aquest apartat conegut com patrimoni monumental destacarem l'esglsia parroquial dels segles XVI i XVII, destacant la portada reinaxentista, senzilla per elegant, aix com l'esvelta torre-campanar d'estil barroc, per amb reminiscncies del gtic, tal com passa amb la fbrica de l'edifici, d'una nau amb capelles entre contraforts. 

D'poca barroca tamb s l'ermita de Sant Josep, aix com la portada de l'antiga Casa de la Vila. Dins del casc urb s'hi poden contemplar encara alguns habitatges d'poca reinaxentista, aix com un ric conjunt de cermica popular devocional, coneguda com els santets dels carrers. 

Dins del patrimoni natural destaca en el seu conjunt la Serra de Quatretonda, on s'hi poden trobar paratges de singular bellesa com el barranc de l'Aigua, la Falaguera, els Escudellers, el Castell de Quirella, el Buixcarr amb la singular pedrera, el Xim etc. Sense oblidar el fams Avenc de Quatretonda, apte per a la prctica i ensenyament de l'espeleologia. 

Recentment s'ha recuperat per a l'esplai la coneguda font Vella, amb el seu llavador, cava i font, paratge singular situat al barranc de les Fontetes, molt a prop de la poblaci. 



Monuments.

Esglsia Parroquial. ;

Est dedicada als Sants Joans, s del segle XVI. T una torre hexagonal de cadirat acabat en 1604; en la capella de la comuni hi ha unes magnifiques pintures murals, realitzades per Miguel Vaquerer en 1965. Va ser nombrada en rectoria en 1530 i filial de la de Llutxent fins a 1902, que va ser ascendida a parrquia.

Sobre el tur prxim a la poblaci est l'ermita de San Josep.

Casa de la Bastida;

Situada en la immensa serra de Quatretonda, aquesta casa ofereix un entreteniment molt divers i unes experincies properes a la naturalesa, a la serra, que no es poden viure en altres llocs. La serra de Quatretonda s'estn prcticament fins a la menuda localitat de "Pl de Corrals", posseeix una enorme riquesa botnica, existeixen en la serra una gran quantitat de plantes com el tim o el roman, la poblaci de pins s molt rica encara que menor en les ltimes dcades com conseqncia de diversos incendis produts per les altes temperatures de la zona a l'estiu.

Festes locals.

Festes Patronals. Celebra les seues festes patronals del 8 al 10 de setembre, a la Verge del Rosari, Divina Aurora, Crist de la Fe i San Josep.

Llocs d'oci. Existeixen llocs d'oci com bars o pubs en gran mesura per a la poblaci que resideix a Quatretonda, un d'ells s el pub "Sarau" que duu en actiu 26 anys i que est en constants renovacions, un lloc plenament recomanable si s'est de passada per la poblaci.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Pgina oficial de Quatretonda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27573" title="El Rfol de Salem" nonfiltered="1533" processed="1530" dbindex="11620">














El Rfol de Salem s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Dades geogrfiques i histriques sobre el Rfol de Salem;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27574" title="Rugat" nonfiltered="1534" processed="1531" dbindex="11621">













 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27575" title="Salem (Vall d'Albaida)" nonfiltered="1535" processed="1532" dbindex="11622">




Salem s un municipi de la Comunitat Valenciana situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

 Enllaos externs .

 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27577" title="Sempere" nonfiltered="1536" processed="1533" dbindex="11623">













Sempere, tamb conegut com Sant Pere d'Albaida, s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia.

Situat al marge esquerre del Riu Albaida. De terme xicotet, la nica cosa remarcable del poble s el riu, situat a la banda oriental.

El clima s de tipus mediterrani.

Des de Valncia, s' accedeix a esta localidad a travs de la A-7, enllaant amb l'N-340 i finalment, la CV-613. 

Localitats limtrofes.

El terme municipal de Sempere limita amb les segents localitats:
Alfarras, Bells, Benignim, Benisuera, Guadassquies, Otos, i La Pobla del Duc, totes elles de la Vall d'Albaida.

Histria.

El seu origen es trobe, segurament, en l' alqueria que, rere la conquesta cristiana, pas a mans de Nez Nez. Va destacar en dates passades per la seua alfareria.

Administraci.


Demografia.



Economia.

La seua economia descansa fundamentalment en l' agricultura, bsicament vinya. En sec trobem vinya, els frutals icereals. En regadiu estn las hortalisses, dacsa i frutals. 

No te industria.

Monuments.

Esglesia Parroquial. Dedicada a Sant Pere Apstol. De gran valor artistic i digna de visitar.

Festes locals.

Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.

Festes Patronals. Celebra les seues festes en novembre, en honor a Santa Catalina.


 Enllaos externs .
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27580" title="Terrateig" nonfiltered="1537" processed="1534" dbindex="11624">

Terrateig s un municipi la Vall d'Albaida, al sud-est de la comarca, al lmit amb la Safor i el Comtat.

 Enllaos externs .
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27584" title="Fort Pienc" nonfiltered="1538" processed="1535" dbindex="11625">

Fort Pienc s un barri de la ciutat de Barcelona del districte de l'Eixample. Actualment abasta l'rea delimitada per un permetre que discorre per l'avinguda Diagonal (des del carrer de Npols fins a la Plaa de les Glries), avinguda Meridiana, carrer dels Almogvers, carrer de Roger de Flor (noms una illa), avinguda de Vilanova (noms una illa), Passeig de Sant Joan, Gran Via i carrer de Npols fins a la Diagonal. El barri compta amb 29.098 habitants (segons el cens de l'any 2002) i t l'ndex de poblaci jove ms elevat de l'Eixample.

El barri est situat al voltant d'on hi havia l'antic fort militar anomenat Fort Pius situat prop d'on ara hi ha l'institut IES Fort Pius, i que fou construt pel primer rei borb, Felip V, dins del pla d'installacions militars que va manar aixecar amb l'objectiu de mantenir sotmesa la ciutat que s'havia rebelat en la guerra de 1714. Aquestes edificacions fortificades incloen la Ciutadella i un fort avanat (Fort Pius o Fort Pienc), situat al voltant de l'indret on avui s'aixeca l'antiga estaci del Nord.

 Breu histria del barri .

Fins a mitjans del segle XIX, existia una llei que impedia construir vivendes a menys d'una certa distncia de les muralles. Al pla on actualment s'assenta el barri estava ocupat noms per infraestructures de la mateixa ciutat com la carretera a Horta (se'n conserva el traat a l'illa Ausis Marc - Npols - Al Bei - Roger de Flor), la carretera de Ribes (encara se'n conserva el traat) o el collector del Bogatell (que recollia les aiges interceptades pel tros ms septentrional de la muralla). La histria de Fort Pienc doncs, comena amb l'enderrocament definitiu de les muralles i l'aprovaci del Pla d'Eixample el 1859, obra de l'enginyer de camins, canals i ports Ildefons Cerd. 

El barri tenia bones perspectives per crixer degut al desplaament de la centralitat cap a l'actual Plaa de les Glries que proposava Cerd. Ben aviat, comenaren a construir-se les primeres edificacions i tamb noves infraestructures que caracteritzarien el barri, com les lnies de ferrocarril i l'estaci del Nord.

Aquesta estaci ferroviria, construda el 1861, era el punt d'arribada dels trens de la lnia de Lleida. La faana era d'estil neoclssic i l'estaci va ser ampliada el 1910 amb la construcci de la gran coberta amb estructura metllica. L'accs principal, construt ms tard, s obra de Demetri Ribes. Actualment alberga un gimns municipal. L'Estaci del Nord ha estat durant molts anys el centre neurlgic d'aquest barri molt freqentat pels transportistes. 

El barri va haver de conviure amb nombroses vies de ferrocarril. A part de les lnies que discorren per l'actual carrer d'Arag, les que van per les actuals avinguda de Vilanova i Meridiana i les que pugen des de l'estaci de Frana a l'actual Plaa de les Glries, tamb existien extenses platges de vies, estacions de mercaderies i tallers ferroviaris on actualment hi ha el Parc de l'Estaci del Nord, el camp de futbol Fort Pienc i l'Auditori. Per sort, el barri no estava del tot allat amb la connexi que encara quedava amb el centre i els ponts, com el Pont de Marina, una impressionant estructura d'arcs poc peraltats que salvava l'antiga platja de vies d'entrada a l'estaci del Nord (i tamb l'actual calaix del ferrocarril) amb 4 trams d'uns 35 metres de llum i 25 d'amplada. El pont va propiciar tamb l'aparici d'un focus important de prostituci a la ciutat, focus que amb els anys an traslladant-se a la part alta del carrer Wellington i que amb l'arribada del tramvia s'ha consolidat a la part baixa del carrer Sardenya.

La velocitat de creixement del barri es va veure una mica frenada pel fet que les xarxes de serveis urbans (sanejament, aigua potable...), sempre interconnectades aprofitaven la connexi entre Barcelona i Grcia per l'actual Passeig de Grcia per ramificar-se.

Tanmateix, l'arribada del metro Transversal, Marina fou durant molts anys final de lnia, i l'impressionant augment de poblaci que va patir Barcelona durant els primers cent anys de l'Eixample van acabar de consolidar el barri.

Arran de la llei d'ordenaci municipal de 1980, la zona compresa entre el parc de la Ciutadella i l'Estaci del Nord va passar a pertnyer al districte de Sant Mart. El barri va quedar dividit i va patir uns anys d'oblit per part de les institucions i poques actuacions urbanstiques.

Durant la febre olmpica el barri va ser mpliament remodelat. L'estaci del Nord es trobava abandonada, juntament amb les seves dependncies i tot l'espai que havia ocupat la seva platja de vies entre els carrers Al Bey, Almogvers, Marina i Npols. Part d'aquest espai fou dedicat a l'actual camp de futbol. Ms endavant un altre espai es va enjardinar tot creant el Parc de l'Estaci del Nord i una altra gran part es reconvert en l'actual terminal d'autobusos. L'estaci del Nord fou remodelada per a acollir les disciplines de tennis taula durant els Jocs Olmpics (en els Paralmpics tamb fou utilitzada), i ms endavant s'hi va installar un gimns municipal i una comissaria de la gurdia urbana. Tamb es va prolongar el carrer Sardenya per sobre les vies mitjanant un pont. En l'ltima fase, s'enjardin l'ltima zona que quedava abandonada tot ampliant el Parc pel nordest fins als lmits actuals.

 El barri avui .

Avui, el centre social del barri s la plaa de Fort Pienc, davant de l'illa d'equipaments a l'antiga illa FICHET, entre els carrers de Ribes i d'Al Bei. L'illa, s fruit d'una antiga i llarga reivindicaci venal que acull nombroses installacions socials (biblioteca, escola bressol, mercat, centre cvic, llar de gent gran...).

Avui el barri acull tamb els nous equipaments culturals del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), l'Auditori i l'Arxiu de la Corona d'Arag.

 Monuments d'inters .

A l'interior del barri, hi destaquen la Plaa de Braus de la Monumental, l'edifici histric de la companyia General Catalana de Electricidad (conegut tamb per Hidroelctrica de Catalunya, posteriorment FECSA i actualment ENDESA), el Pont de Marina... 

Just a la frontera, destaquen l'Arc de Triomf de Barcelona, que fou l'entrada de l'exposici Universal del 1888 i el Palau de Justcia.

 Comunicacions .

El barri est comunicat amb: 
 Tres lnies de metro explotades per TMB: L1 (estacions d'Arc de Triomf, Marina i Glries, aquesta ltima just fora del permetre del barri), L2 (estacions de Tetuan i Monumental)i L4 (Girona i Bogatell, totes dues a l'exterior del barri per servint-lo igualment);
 Cinc lnies de ferrocarril explotades per RENFE: R1, R3, R4, Ca4 i Ca5 a l'estaci d'Arc de Triomf.
 Una lnia de tramvia xplotada per Tram: T4 o TramBess: estacions de Marina,  Teatre Nacional i Glries, totes tres situades just a la frontera del barri.
 Autobusos: de TMB 6, 7, 10, 19, 40, 42, 50, 51, 54, 55, 56, 62 i 141; i de Tusgsal: B21, B25, N0, N2, N3, N7, N9 i N11.  ;

El barri tamb alberga l'estaci de lnies regulars d'autocars Barcelona Nord ubicada al costat de l'antiga estaci de ferrocarril i l'estaci de principal de Barcelona de la companyia d'autocars Sagals que cobreix, entre altres, les lnies cap als aeroports de Girona i Reus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27589" title="Cabdet" nonfiltered="1539" processed="1536" dbindex="11626">


Cabdet (en castell Caudete) s un municipi de la provncia d'Albacete. Antigament, pertanyia al Regne de Valncia i, encara ara, conserva tradicions tpicament valencianes, i influncies del valenci en la parla popular.

s la cinquena poblaci ms gran en nombre d'habitants , al voltant de 10.000 cabdetans, per darrere d'Albacete, Almansa, La Roda, Helln, i Villarrobledo. El seu terme municipal s fronterer entre el Pas Valenci i la Regi de Mrcia.

La cota mxima del municipi s'abasta als 1100 metres de la Serra de Santa Brbera (tamb coneguda com a Serra d'Oliva).

 Demografia .

 

 Histria .
Existeixen jaciments arqueolgics de l'poca neoltica (atuells, utensilis,...) i d'poca ibrica (Dama de Cabdet, cap de toro, Crvola de Cabdet, deixant funerari, etc) que es troben als museus d'Albacete i Villena. A l'any 1992 en el que actualment el Barri del Reial es va trobar un poblat ber, proper al castell. Aquest poblat ber es el veritable antecedent del Cabdet actual, si b la dolenta situaci econmica del poble d'aquella poca no va permetre treure a la llum el poblat i mantenir-lo. Ara al mateix lloc s'aixeca un carrer d'adossats, el Carrer de Miguel Martnez. Ms tard va ser un poblat rom i rab.

Durant el domini musulm Cabdet estava formada per sis nuclis de poblaci separats, entre si coneguts posteriorment com Capdet o Als Capdets. El poblat ms important era aquell que se situava al que avui dia s el Barri de la Vila, on residien les persones destacades de l'poca, i on es trobava la mesquita major i el castell. Fora de les muralles de la vila s'aixecava un altre poblat al tossal de Santa Anna (es diu d'aquest poblat que el que avui dia ocupa l'ermita de Santa Ana va ser a l'poca musulmana una mesquita de barri envoltada per muralles). Un tercer poblat se situava en el que es coneix com la "Rambla del Moto". Es pot considerar que els poblats de Santa Anna i del Moto eren els ravals de la vila. I ja ms allunyats d'aquests tres nuclis es trobava un poblat situat en Serra d'Oliva, un altre a la Serra Alcera (conegut com Almizra) i un sis i ltim poblat localitzat en les proximitats de l' actual ermita de la Mare de Du de Grcia conegut com Bogarra, sent aquestes tres poblacions ltimes alqueres de la vila.
Polticament, desprs de la separaci del Califat de Crdova, Cabdet va a passar al regne taifa de Dnia, desprs al de Valncia i finalment al de Mrcia.

Les tropes almogvers del Comendador d'Alcanys van prendre els Capdets per a Jaume el Conqueridor a l'any 1240 en resposta a la reconquesta de Xtiva per l' infant Alfons de Castella, futur Alfons X el Savi. Posteriorment, pel Tractat d'Almizra Cabdet va a passar a Castella sent senyor de la vila Sancho Snchez de Mazuelo. A partir de l'any 1304 i desprs de la Sentncia Arbitral de Torrelles i el Tractat d'Elx, Cabdet va a passar a formar part del Regne de Valncia, on posteriorment es va nomenar vila reial amb dret de vot a les Corts Valencianes de l'poca, augmentant la seva importncia poltica, econmica i militar. Una vegada dintre d'aquest regne, el poble va a estar governat per la famlia Lisn, entre els quals destaquen Ato de Lisn i Garca Jofr de Lisn, des de 1305 fins a 1422, any en qu la vila s cedida als Senyors de la Governaci del Xquer, la capital dels quals era Xtiva. El 1429 amb la Guerra dels Dos Peres la poblaci s ocupada pels castellans i el 1436 s retornada al Regne de Valncia, passant llavors a ser possesi dels Senyors d'Ontinyent, els quals es van comprometre a defensar la situaci fronterera de la vila. El 1440 el rei Alfons el Magnnim d'Arag va incorporar a Cabdet al patrimoni reial, separant-se de la protecci dels Senyors d'Ontinyent.

Aquesta localitat va protagonitzar, juntament amb Villena, un dels litigis territorials ms llargs de la histria dels regnes hispnics, entre les corones d' Arag i Castella. Aix, Cabdet era un enclavament del Regne de Valncia en territori castell de Villena (el terme cabdet era conegut com "Insula Valentina in Castellae Regione") i ambdues viles es disputaven la Vall dels Alforins. Aquesta vall va ser adquirida per Cabdet l'any 1355 per a aconseguir una continutat territorial amb el Regne de Valncia mitjanant La Font de la Figuera, Biar i Ontinyent. Per Villena mai no va reconixer la jurisdicci administrativa cabdetana, i va mantenir un complex i llarg llitigi judicial, sense tot just xit.

L'any 1356 va esclatar entre els regnes d'Arag i Castella la Guerra dels Dos Peres, conflicte que va enfrontar al rei Pere el Cerimonis d'Arag amb Pere I el Cruel de Castella. Aquesta guerra va esclatar arran de l'enfrontament entre Pere de Castella i el seu germanastre Enric de Trastmara, el qual aspirava al tron castell. Aquesta guerra tamb va estar vinculada a la Guerra dels Cents Anys, ja que Anglaterra va donar a la Corona d'Arag i a Enric de Trastmara i Frana va donar a Castella. Pero la veritable ra per la qual Arag va entrar a la guerra entre Pere de Castella i Enric de Trastmara van ser els lmits d'ambds regnes. Ms concretament, van ser el lmits marcats pel Regne de Mrcia, el qual Arag pretenia per a ell. D'aquesta manera, les batalles ms nombroses es van donar en les zones frontereres d'ambds regnes, sent Cabdet una de les poblacions que ms va a patir els efectes de la guerra, arribant a estar un temps ocupada pels castellans. Finalment, a l'any 1369 Enric de Trastmara va assolir victria sobre Pere el Cruel i va a ser coronat com Enric II de Castella. Per aquesta ra, Castella va reconstruir tota la zona afectada per la guerra tant al seu regne com al d'Arag, en senyal d'agrament al monarca catal pel seu suport durant el conflicte, sent el castell de Cabdet una d'aquestes reconstruccions portades a terme pel primer rei de la dinastia dels Trastmara.

Durant el Renaixement, com a part integrant de la Governaci del Xquer, Cabdet va estar vinculada als Ducs de Gandia, la famlia Borja.

El 1707, per, desprs de la Guerra de la Successi, Felip V va declarar Cabdet com a rebel, basant-se en acusacions del Marquesat de Villena, i pass a ser terme municipal villener. Des d'aleshores, i desprs de quatre segles, Cabdet encara no ha tornat a formar part del territori histric del Pas Valenci tot i que, a l'any 1861, una comissi de cabdetans illustres encapalats per l'alcalde, demanaren malauradament al Govern l'adscripci a la provncia d'Alacant en lloc de la provncia d'Albacete. Paradoxalment el terme de Villena, per, pass a formar part del Pas Valenci. Aquesta reinvidicaci histrica encara es mant en peu a hores d'ara.

 Llengua .

Fins el segle XIX el municipi es parlava el valenci farcit d'aragonesismes, i des d'aquell segle pat un procs de substituci lingstica pel castell semblant de la comarca del Baix Segura. A l'actualitat el seu parlar castell est ple de paraules valencianes (vegeu un recull de valencianismes de Cabdet).

Monuments.

Es destaquen els segents edificis:

 Esglsia de Santa Catalina, El seu origen data del segle XIV si b la imponent torrassa de planta quadrada data de finals del segle XV. Aquesta esglsia va a ser, fins a la restauraci del castell, el monument ms caracterstic de Cabdet. En aquesta esglsia es pot observar una superposici dels estils gtic i renaixentista, sense oblidar que parteix del seu emplaament correspon al que va a anar l'antiga mesquita major de la Vila. El traat arquitectnic principal consta d'una faana amb cermiques blaves i una gran torrassa- campanari que cont en el seu cim cinc campanes de bronze, tres d'elles del segle XVIII. A l'interior s'aprecia una planta de creu llatina amb la seu nau central i creuer. La mitjana taronja blava que remata la cpula data del segle XVIII, element molt caracterstic de les esglsies llevantines. Com exemple d' aix veem que la cpula de Santa Catalina s' assembla de forma exagerada a la cpula del monestir de la Santa Fa d'Alacant. Les voltes, nervacions i cors daten d'entre 1556 i 1562, mentre que la capella de la comuni i la sagrista daten de 1752.  (vegeu ms informaci al Gremi de Campaners Valencians);
 Sanctuari de la Mare de Du de Grcia. Es troba sobre el que en poca visigoda va ser un monestir benedict. L'origen de l'actual construcci data del segle XV encara que la major ampliaci del santuari va correspondre al segle XVIII, a 1741. El seu estil arquitectnic imita al grecorrom, per la seva actual planta rematada per una cpula de llanterna barroca fa que ressalten encara ms les seves grans dimensions. A la faana principal de l'edifici trobem bellsims frescos en pintura neogtica realitzats pel pintor Esp a 1907 amb motiu del XIII Centenari de l'Arribada de la Mare de Du de Grcia a Cabdet i la seva coronaci cannica. Aquest frescos narren la histria fantstica de les imatges de la Verge de Grcia y Sant Blai, patrons de Cabdet. En l' interior destaquen les quadres del pintor Prezgil, realitzats en 1960, i en l'altar major destaca un bell retaule amb pintures a l' oli de Rodrguez San Clemente, que suplanta al vell retaule barroc cremat durant la Guerra Civil. s de destacar el camarn de la Verge, revestit amb manisses valencians de L' Alcora, del segle XVIII, i el Museu de Mantells de la Verge, que alberga en les seues vitrines un important patrimoni artstic i cultural, d' entre els quals destaquen els valuosos mantells de la Mare de Du de Grcia, sent el ms antic del segle XVII. Tamb es pot visitar el buit on segons la tradici van a ser trobades les imatges de la Mare de Du de Grcia i de Sant Blai en 1414. El santuari est obert tots el dies si b el Museu dels Mantells de la Verge noms obri el diumenge.
 Plaa de Bous "Les Arenes" de Cabdet, plaa de bous inaugurada a 1910 d'estil neomudjar, amb fama de ser una de les ms boniques d'Espanya. Va ser destruda durant la Guerra Civil i reconstruda en l'any 1986. Actualment s la plaa de bous ms important de tota la zona. S'hi porten a terme molt diverses actuacions, des de les clssiques corregudes de bous fins a concerts, l'Elecci de la Reina de Festes o macrofestes a l'aire lliure.  ;
 Esglsia de Sant Francesc, tamb inaugurada al 1910, s'hi destaca la uni de la seua torre enrajolat, i perfeta amb cpula en forma de bulb coberta de cermica blanca i blava, d'estil semblant a l'art bizant.
 Castell rab de Cabdet. Antiga fortalesa d'origen andalus alada sobre un menut tossal en el centre de l'actual poblaci. La fortalesa original es va a alar al segle XII en l' extrem nord-oest del que avui dia s el Barri de la Vila, en el temps que van arribar els almorvits a Al-Andalus, els quals van a ordenar la construcci d'aquesta fortalesa, congeuda durant tota l'Edat Mitjana com "lo castell de Capdet". La primitiva fortalesa va a ser destruda en gran part en el segle XIV durant la Guerra dels Dos Peres i va a ser reconstruda al segle XV pel castellans. Aquesta nova construcci havia perdut els originals formes andaluses del castell, aix com va veure redut la seva grandria original. El castell cada vegada tenia menor importncia en la vida poltica cabdetana, fins que al segle XVII es va veure completament abandonat. Desprs del seu aband va ser utilitzat com cementeri municipal i posteriorment com a horta. Actualment (2006) el castell es troba en fase de restauraci si b ja s'hi han restaurat dues de les muralles, i annex a ell, a l'ombra de les muralles t lloc a la fi d'agost un concert de msica festera, concert que fins a la inauguraci de l'Albaccar tenia lloc a la Plaa de l'Esglsia, el qual s l'encarregat d'anar obrint pas a les festes de Moros i Cristians que se celebren una setmana desprs.

 Cultura .

Es destaca la seua activitat en les belles arts, amb artistes com Rafael Requena, Pedro Torres Cotarelo i Jos Prez Gil. Cada any es convoca un certmen estatal d'aquarella.

 Festes i tradicions .
Cabdet destaca pel seu ample calendari fester. En primer lloc, com no, destaquen les seves festes dels Moros i Cristians, celebrades entre el 6 i el 10 de setembre. Aquestes festes destaquen per la seva antiguitat, car compten amb una tradici de ms de quatre-cents anys, sent les festes de Moros i Cristians ms antigues d'Espanya. Dintre dels actes que es realitzen aquest dies de festa destaca la representaci dels Episodis Cabdetans, origen sense dubte de les festes (el seu origen data de 1588), l'extraordinria process amb la imatge de la Mare de Du de Gracia, de ms de vuit hores de durada, els escamots, la mola de banderes, els atronadors tirs d'arcabuceria o les espectaculars desfilades. 

En segon lloc, estan les festes dels Balls del Xiquet, als dies de Nadal, en la qual parelles de cabdetans ballen danses a l'estil del Pas Valenci a la plaa del poble. Aquesta festa tamb data de l'antiguitat, car se sap que la Confraria del Dol Nom de Jess (l'encarregada d'organitzar aquests esdeveniments) ja organitzava festes en honor al Xiquet a comenaments del segle XVIII. Els "Bailes del Nio" estan en relaci directa amb les danses de reis que trobem en distintes poblacions del sud valenci, com les danses de Tibi, les danses i ball del Virrei d'Ibi, les danses del Rei Moro d'Agost i els balls del Jess i la Volteta de la Reina de Biar. Totes es fan en el perode que va de Nadal a Reis i en totes apareix la figura del rei i la reina que fan de caps de dansa. A ms, almenys en els casos d'Ibi i Biar es feien en llaor al Dol Nom de Jess, igual que a Cabdet. El caire religis era l'excusa perfecta per a poder fer balls pblics en una poca, la segona meitat del segle XVIII, plena de prohibicions. Per al cas de Cabdet hi ha publicat un llibre molt interessant: "La Venerable Cofrada del Dulcsimo Nombre de Jess" de Juan Carlos Andrs i Francisco J. Domnech.


A l'estiu, el diumenge segent al 16 de juliol, Cabdet celebra la festa de la Mare de Du del Carme. Aquesta festa consta amb una process amb la imatge de la Mare de Du del Carme i del cant de la plegria de "La Carxofa", en la qual un xiquet vestit d' ngel canta a la imatge de la Mare de Du quan aquesta arriba a la seva plaa. Les festes del Carme a Cabdet van ser introdudes pels monjos carmelites que van a arribar al convent de la Vila al segle XVI.

A gener i febrer estan les festes populars de Sant Antoni i Sant Blai. Aquestes festes es caracteritzen pels jocs populars que es realitzen i les processons amb el sant respectiu. Sn les festes del Barri de Sant Francesc (la de Sant Antoni) i la del Barri de la Vila (la de Sant Blai).

Per a finalitzar amb el quadre festiu cabdet cap destacar la Setmana Santa. La celebraci de la Passi de Crist en Cabdet no t molt anys de tradici, si b el seu origen es remunta a la fi del segle XIX amb la process del Passos. Actualment cada any aquesta celebraci va millorant-se, guanyant en vistositat i qualitat. De les seves processons destaquen el Trasllat de Dimecres Sant, la del Silenci del Dijous Sant i els Passos de Divendres Sant.

 Enllaos externs .

 http://www.caudete.biz;
 http://www.caudetedigital.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27593" title="Aberraci cromtica" nonfiltered="1540" processed="1537" dbindex="11627">
La distncia focal d'una lent depn de l'ndex de refracci de la substncia que la forma. Ats que l'ndex de refracci de totes les substncies ptiques est condicionat per la longitud d'ona de la llum incident, la distncia focal d'una lent s diferent per als diferents colors. En conseqncia, una lent simple no forma noms una imatge d'un objecte, sin una srie d'imatges a distncies diferents de la lent, una per cada color present en la llum incident. A ms, ja que l'augment depn de la distncia focal, aquestes imatges tenen dimensions diferents.

La variaci de la distncia imatge amb l'ndex de refracci es denomina aberraci cromtica longitudinal o axial, i la variaci de la mida de la imatge es l'aberraci cromtica lateral. Ats que l'ndex es major per a les longituds d'ona ms curtes, la distncia focal s menor per a elles. D aquesta forma, els raigs de color violat, que sn els que tenen la longitud d'ona ms curta, formen la imatge lleugerament ms propera a la lent i ms petita. En canvi els raigs vermells formen la imatge lleugerament ms allunyada de la lent i ms gran.

Quan hom fabrica un objectiu, l'aberraci cromtica es pot corregir combinant dues o ms lents, que anullen o redueixen l'aberraci cromtica de les altres.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27597" title="Distncia focal" nonfiltered="1541" processed="1538" dbindex="11628">
En ptica, la distncia focal s la distncia entre el centre ptic d'una lent i el punt on la imatge queda projectada, o b la distncia entre el centre ptic i el punt on convergeixen les prolongacions dels raigs de llum, si es tracta d'una lent divergent. Per a lents simples, aquest s un parmetre intrnsec, ja que s propi de cada lent i no s modificable. 

La distncia focal d'una lent varia amb la longitud d'ona de la llum que la travessa. Aix dna lloc a l'aberraci cromtica. En la construcci d'objectius, aquesta aberraci es corregeix combinant dues o ms lents, cada una de les quals anullen o redueix l'aberraci cromtica de les altres.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27601" title="Corea del Nord" nonfiltered="1542" processed="1539" dbindex="11629">



Corea del Nord s el nom amb qu s coneguda la Repblica Popular Democrtica de Corea (RDPC), un estat de l'sia oriental que ocupa la meitat septentrional de la pennsula de Corea. Limita al nord predominantment amb la Xina, excepte una petita rea al nord-est, on ho fa amb Rssia; a l'est est banyada pel mar del Jap i a l'oest pel mar Groc. La frontera meridional s amb Corea del Sud, amb la qual va formar un sol estat fins al 1948. 

La capital s Pyongyang, amb ms de dos milions i mig d'habitants, i les ciutats principals sn Hamhung, Chongjin i Nampo, totes amb ms de mig mili d'habitants.

Histria. 
La dominaci japonesa sobre Corea va acabar amb la fi de la Segona Guerra Mundial el 1945. Corea va quedar llavors dividida en dues parts pel parallel 38: la URSS va prendre el control de la part Nord, i els Estats Units de la part Sud. No obstant aix, els dos bndols van ser incapaos d'acceptar la implantaci del Joint Trusteeship a Corea. Aix va conduir a que el 1948 s'establissin dos governs independents, un al Nord i l'altre al Sud, cadascun reclamant la seva sobirania sobre la totalitat de la pennsula. 

Les creixents tensions entre els governs del Nord i del Sud van desembocar en la Guerra de Corea quan el 25 de juny de 1950 l'exrcit de Corea del Nord va creuar el parallel 38 (que actuava de frontera) i va atacar per la fora. La guerra va continuar fins al 27 de juliol de 1953, quan el Comit de les Nacions Unides, els voluntaris de la Repblica Popular de Xina i Corea del Nord van signar l'armistici de la Guerra de Corea. Una zona desmilitaritzada va ser establerta per a separar els dos pasos. 

Corea del Nord va ser dirigida des de 1948 per Kim Il Sung fins a la seva mort el 8 de juliol de 1994. Desprs, el 8 d'octubre de 1997, el seu fill Kim Jong-il va ser nomenat Secretari General del Partit dels Treballadors Coreans. L'any 1998 va ser nomenat President de la Comissi Nacional de Defensa i la seva posici fou declarada com "el crrec ms alt de l'Estat". 
Generalment les relacions internacionals van millorar. Fins i tot va haver-hi una histrica cimera Nord-Sud el juny del 2000. No obstant aix, les tensions han tornat a fer-se visibles amb la represa per part de Corea del Nord del seu programa d'armes nuclears. 

Durant el mandat de Kim Jong-il a la fi de la dcada dels 90, l'economia del pas va descendir considerablement i l'escassetat de menjar es va fer evident en nombroses rees. Segons algunes organitzacions d'ajut, un desconegut per gran nombre de persones van morir com a conseqncia de la fam, intensificada per un collapse en el sistema de distribuci de menjar. 
Nombrosos nord-coreans creuaren illegalment a la Xina a la recerca de menjar. 

Corea del Nord s un dels llocs ms allats del mn, amb severes restriccions en l'entrada i sortida del pas. La premsa s controlada per l'Estat, i la ideologia Juche, que consisteix en no dependre dels altres, s la ms impulsada pel govern. 

El 10 de febrer de 2005 Corea del Nord va declarar que possea armes nuclears. Aquest anunci va provocar una gran consternaci i peticions de tot el mn que anulls el seu programa nuclear. El 9 d'octubre de 2006 Corea del Nord va realitzar un assaig nuclear, consistent en una explosi atmica subterrnia. Aquesta prova nuclear va provocar, a travs de l'ONU, la condemna unnime de la comunitat internacional.

 Organitzaci poltico-administrativa .

Divisi administrativa: Des del 2005, Corea del Nord es divideix en dues ciutats de govern directe.(Chikhalsi;    ;    ), tres regions especials i nou provncies. (Els noms s'han romanitzat d'acord amb el sistema McCune-Reischauer que s l'oficialment utilitzat a Corea del Nord; el redactor de la versi anglesa d'aquest article tamb va utilitzar els noms del 2003 del mapa de Corea de National Geographic).

Ciutats de govern directe.
P'y ngyang (P'i ngyang Chikhalsi;       ;      );
Ras n (Rajin-S nbong) Chikhalsi (   (  -  )    ;    (  -  )    );

Regions especials.
Regi Industrial Kaes ng (Kaes ng Kong- p Chigu;         ;       );
Regi Turstica KumgangsanK mgangsan (K mgangsan Kwangwang Chigu;          ;        );
Regi especial Administrativa Sin iju (Sin iju T' kby l Haengj nggu;           ;         );

Provncies.
Chagang (Chagang-do;    ;    );
Hamgy ng Nord (Hamgy ng-pukto;      ;     );
Hamgy ng Sud (Hamgy ng-namdo;      ;     );
Hwanghae Nord (Hwanghae-pukto;      ;     );
Hwanghae Sud (Hwanghae-namdo;      ;     );
Kangw n (Kangw ndo;    ;    );
P'y ngan Nord (P'i ngan-pukto;      ;     );
P'y ngan Sud (P'i ngan-namdo;      ;     );
Ryanggang (Ryanggang-do;    ;    ;

Ciutats importants.
Sinuiju;
Kaesong;
Nampho;
Chongjin;
Wonsan;
Hamhung - Hamnam;
Haeju;
Kanggye;
Hyesan;

Geografia. 

Corea del Nord es troba a la meitat nord, a partir del parallel 38, de la pennsula de Corea. Est vorejada per dos mars: a l'oest pel mar de l'Oest (o Mar Groc) i la badia de Corea; i a l'est pel mar de l'Est (o Mar del Jap). La part Nord de la pennsula on es troba Corea del Nord t nombroses serralades i muntanyes, separades per valls profundes i estretes. A la costa oest predominen les planes. El punt ms alt del pas s el bec del Paektu-sant, a 2774 metres d'alada sobre el nivell del mar. 
Entre els rius ms importants es troben el Tumen i el Yalu, els quals formen la frontera Nord amb Xina. 

El clima local s temperat, sent l'poca amb ms precipitacions l'estiu, durant una estaci de pluges denominada jangma. En ocasions, els hiverns poden arribar a ser especialment freds. 

La ciutat ms gran de Corea del Nord s la seva capital, Pyongyang (o P'i *ngyang). Altres ciutats a destacar sn: Kaes ng, en el sud; Sense iju, en el nord-oest; W nsan i Hamh ng en l'aquest; i Ch' ngjin en el nordest.

Economia. 

L'economia nordcoreana s de carcter socialista, sent la major part d'empreses del pas propietat de l'Estat. Aquest destina un elevat nombre de fons a la indstria pesada, principalment la metallrgica. En l'agricultura destaca el cultiu d'arrs. 

Est previst iniciar una obertura econmica a l'exterior, permetent l'entrada de capital estranger (en la lnia de Xina). El mar de 2006 es va organitzar un gran viatge de negocis per a inversors estrangers.

Demografia. 

Capital: Pyongyang, amb 3.000.000 *hab. (2003). 

Altres ciutats: Hamhung, 670.000 hab.; Chongjin, 530.000 hab.; Sinudji, 330.000 hab.; Kaesong, 310.000 hab. (1986). 

Poble: Els coreans del Nord i del Sud, que probablement sn una branca del tronc tungs, van patir amb el pas dels segles influncies dels conquistadors xinesos i mongols. En comparaci a la majoria dels pasos asitics, crida l'atenci l'homogenetat tnica i cultural: no existeixen minories diferenciades. El govern aplica mesures per garantir aquesta homogenetat. 

Cultura. 

Cultura: A Corea del Nord la cultura tradicional s especialment protegida. 

Religi: La llibertat religiosa s un dret constitucional a Corea del Nord. Les ms habituals sn el budisme, el confucianisme, el chondokio (que combina elements budistes amb cristians), i a les regions interiors, cultes xamnics tradicionals. 

Organitzacions socials: La Federaci General de Sindicats s l'nica central obrera, mentre la Uni de Treballadors Agrcoles uneix els camperols. 

Esports.

Esport: Els esports ms practicats sn el judo i el tennis de taula (la jugadora Kim Hyang va ser subcampiona olmpica a Atenes). 

Altres.

Festa nacional: 9 de setembre, dia de la Repblica (1948) ;

Forces armades: 1.127.000 efectius (1993). ;

Altres forces revolucionries: 3.800.000 (Gurdia Vermella de Camperols); 115.000 (Tropes de Seguretat, dependents del Ministeri de Seguretat Pblica). ;

Enllaos externs.

Web oficial de la Repblica Popular Democrtica de Corea;
Associaci d'Amistat amb Corea (del Nord), secci espanyola;
Korean Central News Agency;
Mapa fsic de Corea del Nord;



































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27602" title="Corea del Sud" nonfiltered="1543" processed="1540" dbindex="11630">

Corea del Sud, oficialment la Repblica de Corea (en core      Daehan Minguk, hanja:     )) s un pas de l'sia que ocupa la regi meridional de la pennsula de Corea. Al nord, limita amb Corea del Nord, al qual estava unit fins el 1945. A l'oest, creuant la mar Groga, es troba la Repblica Popular de Xina, i a l'est, creuant l'Estret de Corea, es troba el Jap. La capital i la ciutat ms gran n's Sel, l'rea metropolitana de la qual s una de les tres ms poblades del mn. La llengua oficial de Corea del Sud s el core, i s, actualment, la desena llengua ms paralda del mn. El nom del pas, en core, significa "La Gran Naci del Poble Core", hom es refereix al pas sovint com la "Terra de la Calma del Mat". 

Corea s una de les civilitzacions ms antigues del mn; la naci es va fundar el 2333 aC, pel llegendari Dangun Kanggeom. L'evidncia arqueolgica suggereix que els coreans han habitat la pennsula des del Paleoltic Baix. Desprs de la unificaci dels Tres Regnes Coreans sota el comandament de Silla el 668 dC, Corea va romandre com a naci unificada sota les dinasties de Goryeao i Joseaon fins la caiguda de l'Imperi Core el 1910. Desprs de la divisi i de l'establiment de la repblica moderna de Corea del Sud, el pas ha tingut que reconstruir-se desprs del perode d'explotaci japonesa i de la Guerra de Corea. No obstant, l'estndard de vida, aix com l'economia, van crixer de manera sorprenent des de la dcada de 1980. El 1987, desprs de diverses manifestacions nacionals, el govern autoritari es va collapsar, i des de llavors, s'hi han celebrat eleccions democrtiques cada cinc anys. Avui dia, Corea del Sur s un dels Estats pioners de la democrcia a sia; els ciutadans coreans gaudeixen d'un dels nivells ms alts de llibertat poltica i rests socials del continent.

Corea del Sud s una potncia industrial, i ha tingut una de les economies de major creixement del mn des de la dcada de 1960. L'economia sud-coreana en l'actualitat s desenvolupada, i el seu Producte interior brut s el tercer ms gran de l'sia, i el dotz ms gran del mn.

Corea del Sud s un els pasos ms avanats tecnolgicament i cientficament del mn, en competncia directa amb el Jap en el lideratge de les empreses globals. Corea del Sud s un lder mundial en la tecnologia de la informaci i de les comunicacions, com ara l'electrnica, els ordinadors, els semiconductors i la tecnologia mbil. s l'nic pas del mn amb cobertura nacional de DMB, WiBro, HSDPA, WiFi i HDTV; el 95% de les llars sud-coreanes estan connectades a Internet d'alta velocitat. 

Geografia fsica.


Corea del Sud ocupa la porci del sud de la pennsula de Corea, la qual t una longitud de 1.110 km. La pennsula limita a l'oest amb la mar Groga i a l'est amb la mar del Jap. La superfcie de Corea del Sud s de 99,617.39 km. 

La Repblica de Corea es pot dividir en quatre regions geogrfiques:
 la regi oriental, amb serralades de gran altitud i una costa estreta;
 la regi occidental de rees costaneres mplies, conques de drenatge i serralades de poca altitud;
 la regi sud-oest de muntanyes i valls; i;
 la regi sud-est de la conca del riu Nakdong. ;

La major part del territori de Corea del Sud s muntanyenc, la major part del qual no s cultivable. Les terres baixes, localitzades a l'oest i al sud-est, constitueixen noms el 30% de la superfcie. 

Al voltant de tres mil illes, la majoria petites i deshabitades, es troben a prop de les costes orientals i meridionals de Corea del Sud. Jeju-do s situada a 100 km al sud; s l'illa ms gran del pas, amb una superfcie de 1.845 km. S'hi troba el punt ms elevat del pas, el Hallasan, un volc extint de 1.950 m. 

La serralada de Taebaek s'estn de nord a sud de manera parallela a la costa oriental, i se'n desprenen altres serralades en direcci al sud-est, com ara les serralades Sobaek. L'altitud mxima de la serralada de Taebaek s de 1.708 m (el Mont Seorak). Els rius sn de poca longitud amb grans pendents, tot i que a l'oest alguns sn navegables. Els rius ms importants sn el Han, el Pukhan i el Naktong. 

El clima s relativament temperat amb continentalitat, i amb precipitacions abundants durant l'estiu, i una temporada curta de pluges durant l'hivern coneguda com a jangma. Les temperatures mitjanes anuals varien entre els 14C i els 8C, depenent de la zona. Els hiverns s'on molt freds, acompanyats de glaades.

Poltica i govern.
Estructura constitucional.

La Repblica de Corea s un estat desenvolupat, estable i democrtic, en qu el poder s compartit entre el president i la legislatura.
El cap d'estat de la Repblica de Corea s el president, electe per vot popular per un perode de cinc anys. A ms de ser el representatiu ms important de la repblica i el comandant en cap de les forces armades, tamb posseeix un alt grau de poder executiu, i designa al primer ministre amb l'aprovaci de l'Assemblea Nacional, i als membres del Consell de l'Estat. El Consell de l'Estat, al seu torn, est integrat pel president mateix, el primer ministre i els ministres del gabinet, divuit en total. 

El poder legislatiu core est representat per un cos unicameral anomenat "Assemblea Nacional" o Gukhoe (  /  ), els membres de la qual sn electes per un perode de quatre anys. L'Assemblea, actualment, t 299 membres, 243 electes per vot popular i la resta designats per representaci proporcional.  El cos judicial nacional est representat per la Suprema Cort de Corea del Sud; els jutges hi sn designats pel president amb el consentiment de l'Assemblea Nacional.

Des de 1948, la Repblica de Corea ha estat governada sota sis constitucions. Cada constituci significa la creaci d'una nova repblica sud-coreana. L'actual govern s conegut com la "Sisena Repblica" sota la constituci de 1988.

Els partits poltics principals sud-coreans sn el Partit Uri, el Gran Partit Nacional (GPN), el Partit Demcrata del Treball (PDT) i el Partit Demcrata (PD). El 2003, una facci del Partit Demcrata del Millenni (que desprs es convertiria en el PD), se'n va serparar formant el partit liberal Uri, el qual va guanyar una majoria ajustada de l'Assemblea Nacional en les eleccions legislatives d'abril, 2004, per no va aconseguir-la en les segents eleccions. El partit conservador GNP i el partit de centre PD conformen l'oposici poltica. El partit d'esquerra PDT, unit als sindicats obrers, representa els interessos de la classe treballadora.

Subdivisi administrativa.
Corea del Sud est dividida en 1 ciutat especial (Teukbyeolsi;    ;    ), 6 ciutats metropolitanes (Gwangyeoksi, singular i plural;    ;    ), i 9 provncies ("do",  ;  ). Els noms sn en catal, en la romanitzaci revisada del core, en hangul i en hanja: 

Ciutat especial.

 Ciutat especial de Sel (Seoul Teukbyeolsi;       );

Ciutats metropolitanes.

 Ciutat metropolitana de Busan  (Busan Gwangyeoksi;       ;      );
 Ciutat metropolitana d'Incheon  (Incheon Gwangyeoksi;       ;      );
 Ciutat metropolitana de Daegu (Daegu Gwangyeoksi;       ;      );
 Ciutat metropolitana de Daejeon (Daejeon Gwangyeoksi;       ;      );
 Ciutat metropolitana de Gwangju  (Gwangju Gwangyeoksi;       ;      );
 Ciutat metropolitana d'Ulsan  (Ulsan Gwangyeoksi;       ;      );

Provncies.

 Gyeonggi-do (   ,    );
 Gangwon-do (   ,     or  -   ,     );
 Chungcheongbuk-do (    ,     );
 Chungcheongnam-do (    ,     );
 Jeollabuk-do (    ,     );
 Jeollanam-do (    ,     );
 Gyeongsangbuk-do (    ,     );
 Gyeongsangnam-do (    ,     );
 Jeju-do (   ,    );

Economia.
Histria econmica.


Corea del Sud s una potncia econmica important, amb el dotz Producte interior brut ms gran del mn. i el tercer ms gran de l'sia. Corea del Sud va aconseguir un creixement econmic molt rpid a travs del model orientat a les exportacions de bns manufacturats, i va ser conegut com un dels Quatre Tigres Asitics. Les indstries ms importants del pas sn la indstria de l'autombil, dels semiconductors, l'electrnica, la construcci de vaixells i la siderrgia. 

El 1950, Corea del Sud era un dels pasos ms pobres d'sia. La seva infraestructura havia estat devastada i els seus recursos explotats durant el control japons i la posterior Guerra de Corea. No obstant aix, desprs del cop militar encapalat pel general Park Chung-hee el 1962, Corea del Sud el creixement econmic va ser un dels ms elevats de la histria del mn durant quatre dcades consecutives, transformant una economia principalment agrcola en una economia industrial i d'alta tecnologia. El general Park Chung-hee va estructurar una srie de plans econmics de cinc anys per al desenvolupament econmic. Tot i que al comenament l'economia es va tancar per a fomentar el naixement industrial, amb la normalitzaci de les relacions amb el Jap el 1965, l'mfasi va canviar, adoptant el model orientat a les exportacions i al comer lliure. Aquest creixement s conegut com el Miracle del Riu Han.  L'xit econmic de la dcada de 1980 va ser assolit per mitj dels forts enllaos entre el govern i les empreses que incloen el crdit directe, restriccions a les importacions, patrocini a indstries especfiques, i un fort esfor laboral. El govern va promoure la importaci de matria primera i de tecnologia a costa dels bens de consum, i va encoratjar l'estalvi i la inversi sobre el consum. Des de finals de la dcada de 1950 a la dcada de 1980, les exportacions sud-coreanes van crixer 20% anual.  Durant les dcades de 1980 i 1990, el creixement va continuar, amb una transici de la indstria, principalment txtil a una indstria d'alta tecnologia. 

Des de la crisi financera asitica de 1997, el panorama econmic va canviar rpidament, amb la declaraci de bancarrota de moltes empreses, que va provocar diverses reformes del govern. La crisi financera asitica de 1997 va fer notries les debilitats del model de desenvolupament sud-core, i l'economia va caure 6,6% el 1998. El 1999 es va recuperar amb un creixement del 10,8%, i el 2000 amb 9,2%. Durant la desacceleraci del 2001, el creixement va ser del 3,3%, per el 2002 va ser de 5,8% dirigit per la indstria i la construcci. Entre el 203 i el 2005,el creixement econmic va ser del 4% anual. 

L'economia de Corea del Sud es caracteritza per una inflaci moderada, una taxa d'atur molt baixa, pels excedents en la balana comercial i per una distribuci de la renda relativament equitativa.

Infraestructura.

La infraestructura del transport de Corea del Sur est integrada per una xarxa extensa de ferrocarrils, autopistes, rutes d'autocars, serveis de transbordadors i rutes aries. Les ciutats principals gaudeixen d'un metro. Korail, una xarxa de rodalies es connecta amb el metro de Sel. Korail a ms connecta les ciutats principals del pas. Dues lnies frries, la lnia Gyeongui i la lnea Donghae Bukbu s'estan reconnectant amb Corea del Nord. El Tren Exprs de Corea (KTX) s un tren d'alta velocitat de les lnies de Gyeongbu i Honam. Es va construir amb la cooperaci tecnolgica de Frana i el Jap.  La longitud total de la xarxa ferroviria s de 6.706 km, mentre que la xarxa de carreteres t una longitud de ms de 86 mil km, de les quals el 76% sn asfaltades. Els ports principals del pas sn Busan, Incheon, Donghae, Masan Yeosu i Mokpo. 

L'aeroport principal del pas s l'Aeroport Internacional d'Incheon. A ms, hi ha vuit aeroports internacionals i set aeroports nacionals. Les principals lnies aries sn Korean Air i Asiana Airlines.

Geografia humana.
La poblaci de Corea del Sud s de 49 milions d'habitants. La majoria dels sud-coreans viuen en rees urbanes, atesa la rpida immigraci rural a les ciutats durant l'expansi econmica de les dcades de 1970 a 1990. La capital del pas, Sel, tamb n's la ciutat ms gran i el principal centre industrial. La ciutat tenia 10,3 milions d'habitants el 2006, tot i que la poblaci de l'rea metropolitana s'estima en ms de 20 milions d'habitants, fent-la una de les ciutats ms poblades del planeta. Altres ciutats importants sn Busan (3,5 milions), Incheon (2,6 milions), Daegu (2,5 milions), Daejeon (1,5 milions), Gwangju (1,4 milions) i Ulsan (1,1 milions). 

Desprs de la divisi de Corea, al voltant de quatre milions de nord-coreans van creuar la frontera cap a Corea del Sud. Aquesta entrada de migrants, tanmateix, va ser revertida amb una forta emigraci, especialment als Estats Units i el Canad. Les taxes d'emigraci van disminuir durant les ltimes dues dcades, grcies al creixement econmic i la instauraci del sistema democrtic. 

La poblaci sud-coreana s fora homognia tnicament. Tanmateix, el nombre d'estrangers ha crescut els ltims anys, sobretot a les rees urbanes. Les minories ms grans sn els xinesos i els estatunidencs. La llengua nacional s el core, sovint classificada en el grup de llenges altaiques. La llengua mostra algunes similituds amb el japons i cont molts prstecs del xins. L'alfabet core es coneix a Corea de Sud com a Hangul a Corea del Nord es coneix com a choseon muntcha. Aquest alfabet s fontic, i cont 24 lletres: 14 consonants i 10 vocals. Les vocals s'escriuen d'esquerra a dreta, tot i que algunes vocals i consonants s'han d'escriure de manera vertical. 

El 2005, el 46,5% dels sud-coreans no s'adherien a cap religi. El 29,3% sn cristians dels quals el 18,3% sn protestantisme i el 10,9% sn catlics el 22,8% sn budistes, i la resta practiquen religions modernes autctones, moltes de les quals han sorgit com a reacci a l'expansi del cristianisme i de la cultura occidental en la societat coreana.

Onze de les esglsies cristianes ms gran del mn es troben a Corea del Sud; l'Esglsia de l'Evangeli Complet de Yoido t una assistncia de 780.000 membres. Corea del Sud s el pas que ms envia missioners cristians a l'estranger, desprs del Estats Units. S'estima que hi ha 45.000 musulmans a Corea, a ms de 100.000 treballadors immigrants dels pasos musulmans.

Cultura i oci.


La tradici de la metallrgia, l'escultura, la pintura i la terrisseria van florir des de temps antics a la pennsula de Corea. Una de les pintures murals ms antigues es troba a les tombes reials de Koguryeo, tot i que les ms conegudes es troben a la tomba de Ssangyong a Corea del Nord.  La dansa i la msica folklriques o autctones encara sobreviuen, aix com instruments nadius, i es presenten en algunes cerimnies o festivals especials. El Ministeri de Cultura i Turisme protegeix i promou activament les expressions de les arts tradicionals aix com de les arts modernes autctones. L'Institut Nacional de Msica Clssica t un paper molt important en la protecci de la msica folklrica. 

Encara es conserven algunes tradicions i costums millenries, com ara la cuina coreana, l'adoraci dels avantpassats i els ideals del confucianisme. Els menjars coreans tradicionals sn l'arrs al vapor ( ), el bulgogi (   ), el kimbap (  ), mandu (  ), japchae (  ), deokbokki (   ), bibimbap (   ) i kimchi (  ). 

El taewkondo, una expressi de les arts marcials es va originar a Corea. En les dcades de 1950 i 1960 es van estandarditzar les regles modernes i el 2000 es va convertir en un esport olmpic oficial. El taekwondo es un element integral de les forces armades coreans. Altres arts marcials coreanes sn el subak, el taekkyeon i el haidong kumdo.  El beisbol va ser introdut a Corea el 1905, i s'ha convertit en un dels esports ms populars del pas. La primera lliga professional es va establir el 1982. En la Copa Mundial de Beisbol del 2006, Corea del Sud va aconseguir arribar a les semifinals. El 1988, Sel va ser seu dels Jocs Olmpics d'estiu, i el 2002, el pas va ser co-seu de la Copa Mundial de Futbol, amb el Jap. 

Histria.

L'evidncia arqueolgica suggereix que la pennsula de Corea ha estat habitada per humans des del Paleoltic Baix. La histria de la naci comena amb la fundaci de Gojoseon el 2333 aC, per Dangun.  Gojoseon s'expand fins controllar la major part del territori del nord de la pennsula de Corea i algunes regions de Manxria. Desprs de diverses guerres amb els xinesos de la dinastia Han, Gojoseon es desintegr, la qual cosa don pas al perode anterior als Tres Regnes de Corea.  

Durant els primers segles dC, la confederaci dels regnes de Buyeo, Okjeo, Dongye i el Samhan ocuparen la pennsula i el sud de Manxria. De tots els petits Estats, Goguryeo, Baekje i Silla creixeren fins controllar la pennsula; aquests sn els Tres Regnes de Corea. La unificaci dels Tres Regnes, per Silla, el 676 obr pas al perode dels Estats del Nord i Sud, en qu la major part de la pennsula de Corea fou controllada per la Silla Unificada, mentre que Balhae controllava les regions del nord de Goguryeo. A la Silla unificada, es promogueren l'art i la poesia, i hi flor una cultura budista. Les relacions entre Corea i la Xina foren relativament pacfiques durant aquest perode. Tanmateix, la Silla unificada es debilit a causa dels conflictes internes i es rend a Goryeo el 935. Balhae, el seu ve del nord, es form com a Estat successor de Goguryeo. Durant el seu perode de mxima expansi, Balhae va controll la major part de Manxria i algunes regions de Rssia. Caigu en mans dels kitans el 926.  Desprs d'un perode de lluites pel control de la pennsula, Wang Geon de Goryeo l'unific. Com Silla, Goryeo fou un Estat cultural i cre el Jijki, el 1377, en utilitzar la impremta mbil ms antiga del mn.

La invasi mongol de Corea, el segle XIII, debilit Goryeo. Tanmateix, Goryeo continu governant Corea com a aliat tributari dels mongols. Desprs de la caiguda de l'Imperi Mongol, Goryeo romangu independent. La dinastia de Joseon, el 1388 arrib al poder desprs d'una rebelli encapalada pel general YiSeong-gye. 

 
El General Yi declar el nou nom de Corea com a Joseon en referncia a Gojoseon i mogu la capital a Sel. Els primers 200 anys de la dinastia Joseon foren marcats per la pau, per la creaci del hangul pel rei Sejong el Gran el segle XIV i per l'aixecament i la influncia del confucianisme. A finals del segle XVI, Joseon fou envada pel Jap, recentment unificat. A causa dels segles de pau anteriors, la dinastia de Jonseon no estava preparada tecnolgicament, i la pennsula fou destruda. Tanmateix, el domini core continu al mar, encapalat per l'almirall Yi Sun-sin. La intervenci de la dinstia Ming de la Xina, for el Jap a retirar-se'n el 1598. 

Durant els ltims anys de la dinastia Joseon, a causa de la poltica d'isolament de Corea, la naci reb el nom de "Regne ermit". El 1910, Core fou annexionat pel Jap, i malgrat la resistncia generalitzada, romangu sota el control japons fins la fi de la Segona Guerra Mundial el 1945. Desprs de la Guerra, les tropes de la Uni Sovitica i dels Estats Units controllaren el nord i el sud del pas, respectivament. Tot i l'existncia d'un pla per unificar Corea en la declaraci del Cairo de 1943, i per l'antagonisme del comenament de la Guerra Freda, es van establir dos governs separats: el comunista al nord, i el capitalista al sud. 

El 25 de juny, 1950, Corea del Nord enva el sud, donant inici a la Guerra de Corea. El boicot sovitic a les Nacions Unides, i per tant, sense poder de veto, permeteren que l'ONU intervingus quan era evident que les forces comunistes superiors podien prendre tot el pas. La Uni Sovitica i la Repblica Popular de Xina donaren suport a Corea del Nord, amb la participaci de moltes tropes xineses. La guerra finalment arrib a un punt mort. En l'armistici de 1953, que no sign Corea del Sud, la pennsula es divid en dues seccions, sobre la zona desmilitaritzada. No es sign cap tractat de pau i per tant, els dos pasos continuen, tcnicament en guerra.

El 1960, la Revoluci d'Abril, un aixecament estudiantil, produ la renncia del president autocrtic i corrupte Syngman Rhee, i el pas entr en un perode d'inestabilitat civil profunda que acab amb el cop militar del general Park Chung-hee l'any segent. Park prengu el crrec de president, fins el seu assassinat el 1979. El seu govern es caracteritz per un sorprenent i rpid creixement econmic basat en la industrialitzaci orientada a les exportacions, i alhora per una severa repressi poltica. 

Desprs de l'assassinat de Park, el pas experiment un nou perode d'inestabilitat poltica. El 1980 el general Chun Doo-hwan encapal un cop d'estat, en contra del govern de transici de Choi Gyu Ha, el president inter. Hi hagueren protestes i manifestacions en favor de la democrcia per tot el pas, especialment a la ciutat de Gwangju, i el president no dubt a enviar-hi forces especials en all que es coneix com la Massacre de Gwangju. El 1987, Park Chul, un estudiant jove de la Universitat Nacional de Sel va ser torturat i assassinat. L'Associaci dels Sacerdots Catlics per la Justcia revelaren que Park havia estat torturat, per la qual cosa inici una srie de demostracions i manifestacions per tot el pas. Les manifestacions augmentaren quan un altre estudiante, Lee Han Yeol, de la Universitat de Yonsei, fou fet mort per una bomba de gas mentre participava en una manifestaci contra el govern. El moviment, que es coneix com la Resistncia de Juny, finalment for el Partit de Chun, el Partit de la Justcia Democrtica a convocar eleccions democrtiques.


El 1988, Sel fou seu dels Jocs Olmpics d'estiu. El 1996, la Repblica de Corea esdevingu membre de l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic. Tot i patir de la Crisi financera de l'sia de 1997, el pas es recuper rpidament i continu el seu creixement com a potncia econmica de la regi.

El juny del 2000, com a part de la Poltica del "Raig de sol" del president Kim Dae-jung, es celebr una cimera entre les dues Corees a Pyongyang la capital de Corea del Nord. Aquell any mateix, l'ex president Kim reb el Premi Nobel de la Pau, per la seva "obra en favor de la democrcia i els drets humans a Corea del Sud i a l'sia Oriental en general, i per la pau i la reconciliaci amb Corea del Nord en particular." 

Referncies.























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27605" title="Grard Blaize" nonfiltered="1544" processed="1541" dbindex="11631">
Grard Blaize s un professor d'Aikido , Jodo , i Bojutsu.


Va nixer a Tolosa de Llenguadoc el 17 d'agost de 1946 i el seu primer contacte amb les arts marcials va ser amb en Pierre Brousse, el seu primer professor de judo i aikido.

Visqu durant cinc anys i mig al Jap, practicant principalment a l'aikikai de Tquio, on els seus professors foren el 2n doshu Kishomaru Ueshiba i Seigo Yamaguchi. Al 1975 va conixer n'Hikitsuchi Michio, seguint des d'aleshores el seu ensenyament, tant en Aikido com en bojutsu. Durant aquests anys tamb va estudiar jodo amb Shigenobu Matsumura.

El 26 d'abril de 1995, a petici del seu mestre Hikitsuchi Michio, el Doshu Kishomaru Ueshiba li va atorgar el 7 Dan d'Aikido.
Viu i dona classes a Pars, Frana, i viatja impartint cursos per tot Europa, on hi ha molts d'alumnes que segueixen el seu ensenyament.
Va anar per primera vegada a Balears el 1989 i des d'aleshores ha donat cursos peridicament a Palma, Calvi, Santa Eulria des Riu i Sant Antoni de Portmany.

 Graus .
7 Dan d'Aikido Aikikai;
7 Dan de Jodo, Shindo Muso Ryu Jo Jutsu;
5 Dan de Bojutsu, Masakatsu Bo Jutsu;

 Bibliografia .
Recherche du geste Vrai (Sedirep);
Des paroles et des crits du fondateur de l'aikido  la pratique;

 Enllaos externs .


Association Francaise d'Aikido Traditionnel du Japon;
Encyclopedia of Aikido;


 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27607" title="Cte d'Ivoire" nonfiltered="1545" processed="1542" dbindex="11632">


La Costa d'Ivori (en francs Cte d'Ivoire, nic nom oficial del pas) s una repblica de l'frica Occidental que limita a l'oest amb Libria i Guinea, al nord amb Mali i Burkina Faso, a l'est amb Ghana i al sud amb el golf de Guinea. La capital s Yamoussoukro, tot i que la ciutat principal s l'antiga capital, Abidjan. s un dels pasos ms prspers de l'frica occidental, si b el seu desenvolupament econmic ha estat afectat per una convulsa vida poltica, agreujada per la corrupci oficial i el refs a adoptar les reformes necessries. 

Antiga colnia francesa, va obtenir la independncia el 1960.

Com que el pas tenia un nom diferent en cada idioma, a causa de la traducci literal del nom francs (Ivory Coast en angls, Costa de Marfil en espanyol, Elfenbeinkste en alemany, Costa d'Avorio en itali, etc.), el govern ivori va voler posar-hi fi de manera oficial i l'octubre de 1985 va demanar que el pas fos conegut arreu i en qualsevol llengua com a Cte d'Ivoire. I de fet, segons la llei nacional, el nom de l'estat no pot ser tradut del francs. 

 Geografia .
 Llenges .
La llengua oficial de Costa d'Ivori s el francs. Segons el SIL International, hi ha 78 llenges llistades a Costa d'Ivori, de les que dues estan extingides:  Llenges de Costa d'Ivori a l'Ethnologue.com 
Ab: 170.000 parlants als Departaments d'Agboville i Tiassale.
Abidji: 50.500 parlants a Costa d'Ivori.
Abron: 131.700 parlants als departaments de Tanda i de Bondoukou.
Abure: 55.120 parlants als Departaments de Bonoua i de Grand Bassam. Tamb es parla a Abidjan.
Adioukrou: 100.000 parlants al Departament de Dabou.
Aizi, Apromou: 6.500 parlants al Departament del Sud, al voltant del llac Ebri, als departaments de Jackeville i de Dabou.
Aizi, Mobumrin: 2.000 parlants al Departament de Jacqueville, al voltant del llac Ebri.
Aizi, Tiagbamrin: 9000 parlants al voltant del llac Ebri.
Alladian: 23.000 parlants al Departament de Jacqueville, a la zona del llac Ebri.
Anyin: 610.000 parlants a Abidjan, als departaments d'Aboisso, d'Abengourou, d'Agnibilekrou, de Bondoukou, Tanda, M'bahiakro, Bongouanou i Daoukro. Tamb es parla a Ghana.
Anyin Morofo: 300.000 parlants a Moronou.
Atti: 381.000 parlants als departaments d'Abidjan, Anyama, Alepe, Adzope, Affery, Agou, Akoupe i Yakasse-Attobrou.
Avikam: 21.000 parlants a Costa d'Ivori.
Bakw: 10.300 parlants als departament de Sassandra, Soubre i San-Pdro.
Llengua Bamara: 5500 parlants a Costa d'Ivori.
Baoul: 2.130.000 parlants a Costa d'Ivori.
Beng: 17.000 parlants als departaments de M'bahiakro i Prikro.
Bt, Daloa: 130.000 parlants al departament de Daloa.
Bt, Gagnoa: 150.000 parlants a Gagnoa.
Bt, Guiberoua: 130.000 parlants als departaments de Daloua, Issia, Guiberoua, Soubre, Buyo, Gregbeu i Ouaragahio.
Beti: 200 parlants, d'una poblaci tnica de 3.180 al departament del Grand Bassam.
Birifor, Meridional: 4.308 parlants al nord-est de Costa d'Ivori;
Cerma: 1700 parlants a prop de Ouangolodougo, al nord de Ferkessedougou.
Daho-Doo: 4000 parlants, al nord de Tai i al sud de Gur.
Dan: 800.000 parlants a Costa d'Ivori. Tamb es parla a Guinea i Libria.
Deg: 1.100 parlants a Costa d'Ivori.
Dida, Lakota: 93.800 parlants, a la regi al voltant de la ciutat de Lakota.
Dida, Yocobou: 101.600 parlants a la zona de la ciutat de Guitry.
Ebri: 75.859 parlants a la zona d'Abidjan, Dabou i Bingerville.
Ega: 2500 parlants a prop de Gly.
Francs: 17.470 persones el tenen com a llengua materna.
Gagu: 36.595 parlants al departament d'Oume.
Gliio-Oubi: 2.500 parlants al departament de Tai-;
Godi: 26.448 parlants als departaments de Sassandra i Fresco.
Grebo Meridional;
Guro: 332.100 parlants als departaments de Zunoula, Vavoua, Gouitafla, Bouafle, Sifra i Oum. ;
Jeri Kuo: 1500 parlants, sobretot al sud-oest de Korhogo.
Jula: 179.100 parlants al departament de Ferkessdougou i a ciutats importants.
Khisa: 5000 parlants a Costa d'Ivori. Tamb es parla a Burkina Faso.
Kodia: 837 parlants al centre-sud de Costa d'Ivori.
Koro: 40.000 parlants al departament de Mankono.
Kouya: 10.117 parlants a la zona de Vavoua.
Koyaga: 60.000 parlants al departament de Mankono.
Krahn Occidental: 12.200 parlants a la zona de Toulpleu.
Krobu: 9920 parlans, al departament d'Agboville.
Krumen, Plapo: 100 parlants al sud-oest de Costa d'Ivori.
Krumen, Pye: 20.000 parlants als departaments de Tai, Bereby i San Pedro.
Krumen, Tepo: 28.300 parlants al sud-oest de l'estat. Als departaments de Tabou i Grabo. Tamb es parla a Libria.
Kulango, Bondoukou: 77.000 parlants a Bondoukou. Tamb es parla a Ghana.
Kulango, Bouna: 142.000 parlants al departament de Nassian. Tamb es parla a Ghana.
Ligbi: 4000 parlants a prop de Boundoukou.
Lobi: 155.800 parlants a Costa d'Ivori.
Loma: 8007 parlants a les zones a prop de Tn i de Kulango.
Mahou: 169.100 parlants al departament de Touba.
Maninka, Forest: 15.000 parlants al departament d'Odienn, a prop de la frontera amb Guinea i Mali.
Mbato: 25.000 parlants al departament de Petit Alp.
Mbre: 200 parlants a prop de Marabadiassa.
Mwan: 17.000 parlants al departament de Kongasso.
Neyo: 9.200 parlants a Sassandra.
Nyabwa: 42.700 parlants a Vavoua, Issia, Buyo, zoukougbeu i Daloua.
Nzema: 66.700 parlants a Aboisso. Tamb a Abidjan.
Senoufo, Cebaara: 862.000 parlants a la zona de Korhogo.
Senoufo, Djimini: 95.500 parlants al department de Dabakala.
Senoufo, Nyarafolo: 48.000 parlants a la zona de Ferkessdougou.
Senoufo, Palaka: 8000 parlants a la zona de Sikolo i Djimini.
Senoufo, Shempire: 100.000 parlants al nord de Tingrla.
Senoufo, Tagwana: 138.100 parlants a l'oest de Djimini.
Soninke: 100.000 parlants a Costa d'Ivori.
Ten: 6.100 parlants al departament de Bouna. Tamb es parla a Burkina Faso.
Toura: 38.500 parlants al departament de Biankouma.
Wan: 22.000 parlants als departaments de Kounahiri i de Beoumi.
Wan: 2.100 parlants a la costa sud-oest de Costa d'ivori.
W Septentrional: 156.300 parlants als departaments de Kouibly i Fakobly.
W Meridional: 292.500 parlants als departaments de Guiglo, Dukou, Bangolo i Tai.
W Occidental: 25.188 parlants al departament de Toulpleu.
Wojenaka: 120.000 parlants al departament d'Odienn.
Worodougou: 80.000 parlants al departament de Sgula. ;
Yaour: 24.600 parlants al departament de Bouafl.
Tamb hi ha documentades les llenges extingides:
Esuma: Llengua extingida. Al cens del 1988 hi havia una poblaci tnica de 164 esumes, a la zona d'Adiake.
Tonjon: Llengua extingida. Es parlava al departament Dabakala.

A ms a ms, a Costa d'Ivori tamb hi ha parlants de Bissa (63.000), Dogoso, Karaboro Oriental (5.605), Glaro-Twabo, Khe, Maasina Fulfulde (1200), Malba Birifor, Mor, Nafaanra, Siamou, Sct Snoufo, Toussi Meridional, Turka i Vietnamita.

 Referncies .































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27608" title="Costa Rica" nonfiltered="1546" processed="1543" dbindex="11633">




Costa Rica s una repblica de l'Amrica Central, que limita al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panam i al sud i a l'oest amb l'oce Pacfic. La capital s San Jos, amb poc ms de 300.000 habitants. Les ciutats que fan part de la famosa "Area Metropolitana" sn, junt a San Jos, Heredia, Cartago i Alajuela. Cal ressaltar la provncia de Limn com la de ms riquesa cultural.

 Histria .
Article principal: Histria de Costa Rica;
Els pobles autctons maies i asteques van ser conquerits per Espanya al segle XVI. Costa Rica va passar a ser la provncia ms meridional del territori de Nova Espanya, i tenia la capital a Cartago, que originalment es va dir "Garcimuz".

Desprs d'haver estat breument unit a l'Imperi Mexic d'Agustn de Iturbide, va esdevenir un estat dels Estats Units de l'Amrica Central, de 1823 a 1839, data en qu de fet Costa Rica ja funcionava com una naci independent. El 1824 la capital va passar a San Jos. 

A diferncia d'alguns dels seus vens, Costa Rica ha estat un exemple d'estabilitat, pau i governs democrtics. Des de la breu guerra civil del final de la dcada de 1940 que va portar el president Jos Figueres Ferrer, conegut com Don Pepe , al poder, el pas s'ha vist lliure de conflictes poltics violents. De fet, Costa Rica no t exrcit (que fou abolit el 1949 pel president Figueres, fill d'un metge catal), sin noms una policia per al manteniment de l'ordre dins de les fronteres estatals. Aquesta estabilitat poltica i democrtica va permetre al calong Josep Maria Vilar i Mas estalviar-se les penries de la dictadura franquista i restar al pas fins i tot com un tico ms.

Tot i que encara s un pas mpliament basat en l'agricultura, ha aconseguit un nivell de vida relativament alt. La propietat de la terra hi est bastant repartida. Actualment el turisme hi s una indstria en rpida expansi.

Govern. 
Costa Rica s una repblica democrtica, lliure i independent, segons la seva Constituci poltica promulgada el 1949 i avui vigent.
 
Poder executiu.
El poder executiu resideix en un president i en dos vicepresidents, cadascun dels quals s'elegeix per vot popular directe per a perodes de quatre anys. El president i els vicepresidents no poden esdevenir-se dintre seu. Cada candidat ha de rebre ms del 40% del nmero total de sufragis emesos. Exercir el dret al vot s obligatori per a tots els ciutadans majors de 18 anys.
 
Poder legislatiu. 
El poder legislatiu a Costa Rica s exercit per una nica cambra, l'Assemblea Legislativa, formada per 57 diputats que sn elegits per a perodes de quatre anys i que no poden ser reelegits de manera successiva.
 
Poder judicial.
El poder judicial a Costa Rica resideix en la Cort Suprema de Justcia, integrada per magistrats designats per l'Assemblea Legislativa per a un perode de vuit anys. Hi ha, a ms, tribunals d'apellaci, de cassaci i tribunals provincials subordinats. La pena capital est abolida. Vegeu Dret costa-riqueny.
 
Govern local. 
Costa Rica es divideix en 7 provncies que, al seu torn, es divideixen en cantons i aquests en districtes. Actualment existeixen 81 cantons i 28 districtes. El govern municipal est format pel consell municipal, cos integrat per regidors municipals o sndics d'elecci popular, i un funcionari executiu o president, que s elegit pel consell per a un perode de quatre anys.
 
Partits poltics.
Els principals partits poltics de Costa Rica sn el Partit Unitat Social Cristiana (, democristi), el Partit d'Alliberament Nacional (, d'orientaci socialdemcrata) i el Partit Acci Ciutadana ().
 
Salut i benestar social. 
La mitjana de l'esperana de vida a Costa Rica s una de les ms elevades de l'Amrica Llatina, resultat del Pla Nacional de Salut establert en la dcada de 1970. La infraestructura sanitria es concentra en les rees urbanes. El sistema sanitari de la Seguretat Social opera des de 1942 al pas.
 
Defensa. 
Costa Rica va abolir l'exrcit el 1948, amb l'arribada al poder del Partit Alliberament Nacional. Les niques forces de seguretat sn la Gurdia Civil, formada per 4.500 efectius, i la Gurdia Rural, amb 3.200 efectius. Per tradici, Costa Rica ha estat neutral en els conflictes regionals i internacionals.

Geografia. 

La major part de Costa Rica est formada per elevacions escarpades entre els 915 i els 1.830 m d'altitud; algunes cadenes muntanyoses s'estenen al llarg del pas, com la serralada de Talamanca, situada al sud, la serralada Central, al centre del pas, i la serralada de Guanacaste, que penetra per el nord des de la vena Nicaragua. Els pics ms alts sn Chirrip Gran, amb 3.819 m, i el volc actiu d'Iraz (vegeu Parc nacional Volc Iraz), amb 3.432 metres. Entre la serralada Central i la de Talamanca est ubicat la vall o altipl Central, on es concentra el major nombre de habitants. Al llarg de gaireb tot el litoral del Carib s'estenen mplies planures costaneres; les del Pacfic sn ms estretes i presenten bastants entrants marins, entre els quals destaquen el tancat Golf de Nicoya, el profund i obert Golf Dulce i la Badia de Coronado. El riu principal de Costa Rica s el Sant Joan, que estableix la frontera septentrional amb Nicaragua.
 
Clima.
Costa Rica presenta un clima variat segons l'altitud de les terres. El seu clima s clid i humit en les planures costaneres fins als 1.000 m, amb una temperatura mitjana o mitjana anual de 28 C. A l'interior de l'altipl Central el clima es torna ms agradable, amb una temperatura anual entre els 15 i els 25 C. A partir dels 2.000 m d'altitud el clima s fred. L'estaci de pluges s'estn des de maig fins a novembre i sn molt abundants a la costa del Carib. La mitjana de precipitacions anuals s superior als 2.500 millmetres.
 
Recursos naturals. 
Els sls aptes per a l'agricultura es concentren en l'altipl Central i a les valls dels rius. Un 39% de la superfcie del pas est coberta per boscos, molts dels quals sn econmicament productius. Es creu que els recursos minerals, especialment la bauxita, sn molt extensos per encara no s'ha iniciat el seu explotaci massiva. La pesca de tonyina, taur, tortuga, a ms de molluscos i crustacis, s'emporta a terme al llarg de totes les costes. L'energia hidrulica, molt abundant, s aprofitada pel sector industrial.
 
Flora i fauna. 
Els boscos de Costa Rica posseeixen riques reserves d'eben, bassa, caoba i cedre, a ms de roures, xiprers, manglars, falgueres, gucimos, ceibas i palmes. El pas compta amb ms d'1.000 espcies d'orqudies. Abunden animals salvatges, com pumes, jaguars, crvols, micos, coiots o armadillos, i existeixen unes 725 espcies d'aus, entre les quals destaquen el quetzal, la cadernera i el colibr. Costa Rica compta amb nombrosos parcs nacionals, com els de Cahuita, Geperut o L'Amistat.
 
Medi ambient. 
El territori de Costa Rica est protegit per un dels programes de conservaci ms ambiciosos de Centreamrica: el 14,2% (2000) de la superfcie total del pas est protegida com parcs i altres reserves naturals, enfront d'un 7% a Nicaragua i un 6% a Hondures. Costa Rica va ser un dels primers i ms actius pasos a realitzar l'intercanvi deute-per-naturalesa, que cancella part de el deute nacional a canvi de la protecci d'una quantitat determinada de territori de la degradaci ambiental. A ms, per impulsar la seva economia sense afectar la conservaci del territori, Costa Rica ha desenvolupat un florent sector d'ecoturisme. Aquesta forma de turisme incentiva als viatgers a aprendre ms sobre les meravelles naturals del pas i respectar el medi ambient durant la seva exploraci.
 
Malgrat els esforos de Costa Rica per protegir els seus valuosos recursos forestals, gran part del que es troba fora de les reserves protegides est sotms a la desforestaci. La terra es neta per a pasturatge i per recollir valuosa fusta tropical per a exportacions. A ms, ats que algunes de les terres protegides sn de propietat privada, no est garantida la seva protecci davant una futura desforestaci possible. Encara que Costa Rica va arribar a estar coberta gaireb al complet per boscos tropicals, aquests comprenen ara noms el 38,6% (2000) de la superfcie total del pas. La taxa anual de desforestaci va ser del 0,77% en el perode 1990 2000.
 
La desforestaci posa en gran perill a la rica biodiversitat de Costa Rica. La ubicaci del pas en el vrtex entre Amrica del Nord i Amrica del Sud, i la seva abundncia de boscos tropicals, ho converteixen a casa d'una gran varietat d'espcies, moltes d'elles extiques i amenaades. La desforestaci tamb contribueix a la preocupant taxa d'erosi del terra. Costa Rica s membre de tractats internacionals relatius a la biodiversitat, el canvi climtic, les espcies en perill d'extinci, les deixalles perillosos, abocaments en el mar i aiguamolls.

Economia. 
L'economia de Costa Rica continua sent bsicament agrcola, a pesar del desenvolupament industrial que va comenar a principis de la dcada de 1960. En un esfor per introduir una economia diversificada, s'ha donat major mfasi a la producci ramadera. L'economia de Costa Rica s bastant estable i depn essencialment del turisme i de l'exportaci de productes agrcoles. El sector turstic va generar uns ingressos de 428 milions de dlars el 1999. El nivell de vida, en general, s alt per a la mitjana de Llatinoamrica, i la renda nacional est distribuda de manera molt ms equitativa que en els altres pasos de la zona. Costa Rica compta amb una extensa classe mitjana. El producte interior brut (PIB) s'eleva a 16.837 milions de dlars, el que dna una renda per cpita de 4.270 dlars (segons els clculs del Banc Mundial per a 2002).
 
Agricultura.
Ms del 10% del territori de Costa Rica es troba cultivat. Exceptuant les plantacions de plataner, que es localitzen en grans extensions de la costa, principalment la caribenya, la majoria de les propietats agrcoles sn petites. El caf, un dels productes ms valorats per la seva excellent qualitat, es cultiva sobretot en l'altipl Central. En l'any 2003 es van produir 3.800.000 t de canya de sucre, 3.483.170 t de fruita, 261.300 t d'arrs, 132.000 t de caf i 710 t de cacau. El caf i el plataner sn els principals productes d'exportaci; per a aix es van crear els ports de Quepos i Golfito a la costa del Pacfic. El cacau, la canya de sucre i algunes fruites tropicals tambes cultiven principalment per a la seva exportaci. El cultiu de blat de moro, fesol, hortalisses, tabac i cot s'estn per tot el pas. En 2003 la cabanya ramadera va estar conformada per 1.200.000 caps de bestiar bov, 500.000 de bestiar porc i 115.000 de cavall.
 
Mineria i indstria. 
L'aprofitament dels dipsits de mangans, nquel, mercuri i sofre a penes s'ha desenvolupat, ja que no s rendible l'explotaci dels jaciments per la seva inaccessibilitat i escassetat. Els jaciments ms destacats sn els de bauxita, que s'ubiquen en la vall del General i el de Vedat Brus. L'extracci d'or s tamb considerable. La seva producci el 2002 va ser de 100 kg. S'han trobat dipsits de petroli en el sud, per encara no s'ha iniciat la seva explotaci.
 
La indstria de Costa Rica est formada principalment per petites i mitjanes empreses dedicades a l'assecat del caf, al serrat de fusta i a la producci de formatge, cervesa i licors. Les fbriques de major mida produeixen derivats del petroli, ciment, mobles, pintures i vernissos, paper, txtils, productes alimentaris, qumics i farmacutics, plstics, llums, botes i cigarros. Costa Rica va produir prop de 6.839 milions de KWh d'energia elctrica el 2001; aproximadament el 82% es va generar en installacions hidroelctriques, ubicades principalment en l'altipl Central.
 
Moneda i comer exterior. 

La unitat monetria s el coln, dividit en 100 cntims (360 colones equivalien a 1 dlar nord-americ el 2002). El Banco Central de Costa Rica, fundat el 1936, s el banc emissor de moneda i el que administra les reserves internacionals.
 
El 2002 el valor anual de les importacions va ser de 6.894 milions de dlars i el de les exportacions de 4.950 milions de dlars. Els principals productes exportats sn: caf, plataner, txtils, sucre, pinya americana i flors ornamentals. Les importacions ms destacades sn: bns manufacturats, maquinria, equip de transport, petroli cru i bns de consum. Costa Rica comercia principalment amb Estats Units d'Amrica, Jap, Alemanya, Itlia, Guatemala, El Salvador, Veneuela i Mxic. L'ingrs de Costa Rica al Mercat Com Centreameric va provocar un augment significatiu del comer amb aquesta regi.

Transport.
El 1997 les vies ferroviries de Costa Rica sumaven 424 quilmetres. Actualment est en dess, tot i aix es vol tornar a implantar. El total de carreteres s de 35.881 km, dels quals el 22% estan pavimentats; 680 km formen part de la carretera Panamericana. L'aeroport de Juan Santamara, que se situa prop de San Jos, s utilitzat per les lnies aries nacionals, LACSA i Aero Costa Rica, i per diverses companyies estrangeres.

Comunicacions. 
A principis de la dcada de 1990 hi havia a Costa Rica 80 emissores o estacions de rdio i 11 canals de televisi. El 1999 es trobaven en s 3.045.000 aparells de rdio, 930.000 de televisi i 251 telfons per cada 1.000 habitants. Els principals diaris sn: La Naci, Al Dia i La Repblica.
 
Treball. 
El 2002 l'agricultura, caa, pesca i silvicultura (16%); els serveis  que inclouen comer, hostaleria, transports i altres  (61%), i la indstria (23%) van utilitzar a la major part de la poblaci activa costa-riqueny. El principal sindicat s la Confederaci Rerum Novarum, constituda el 1991 com a producte de la uni de la Confederaci Autntica de Treballadors Democrtics (CATD), la Confederaci Nacional de Treballadors (CNT) i la Confederaci costa-riquenya de Treballadors Democrtics (CCTD).

Demografia.


La major part de la poblaci de Costa Rica descendeix d'europeus (principalment espanyols). Els espanyols i els mestissos representen el 93% de la poblaci; la petita comunitat negra, un 3%, habita a les costes del Carib i la majoria prov de la prxima illa de Jamaica; els grups de xinesos i indgenes representen, respectivament, un 3% i un 1% de la poblaci. A prop del 40% dels habitants de Costa Rica viuen al camp. L'espanyol s l'idioma oficial, per tamb es parla angls a la zona de Limn. El catolicisme s la religi de l'Estat, per la llibertat de cultes (vegeu Llibertat religiosa) existeix des de 1860 i est garantida per la Constituci.
 
Caracterstiques de la poblaci. 
La poblaci de Costa Rica (segons estimacions per a 2004) era de 3.956.507 habitants, amb una densitat de 78 hab/km. L'esperana de vida era de 74 anys per a l'home i de 79 anys per a la dona (segons clculs de l'Organitzaci de les Nacions Unides per a 2004).

Principals ciutats i divisions administratives. 
La capital del pas s San Jos, amb una poblaci estimada el 2000 de 309.672 habitants. Altres ciutats importants (amb poblaci estimada per al any 2000) sn: Cartago (132.057 habitants), centre comercial, agrcola i industrial, a ms, la ciutat va ser l'antiga capital costarriquenya i s una de les ciutats ms importants de Centreamrica, juntament amb San Jos; Puntarenas (102.504 habitants), principal port martim del Pacfic; Limn (67.784 habitants), nucli comercial i un dels principals ports del pas a la costa del mar Carib; i Alajuela(222.853 habitants), centre de producci de caf i sucre.
 
Educaci. 
Costa Rica posseeix un dels nivells d'alfabetitzaci ms alts de l'amrica Llatina, estimat en el 96% de la poblaci. L'educaci primria i secundria s gratuta, i obligatria entre els 6 i els 15 anys d'edat. En 2000 551.465 alumnes estaven inscrits en 3.711 escoles primries pbliques i 255.643 estudiants assistien a les escoles secundries i vocacionals, tant pbliques com privades. Els principals centres d'instrucci superior sn la Universitat de Costa Rica, ubicada a San Jos, el ITEC (Institut Tecnolgic de Costa Rica, compte amb una moderna seu situada a Cartago) i la Universitat Nacional (situada a Heredia).
 
Cultura. 
Costa Rica t unes petites poblacions indgenes (menys de 1% de la poblaci total), que amb els seus esforos i els del govern han aconsseguit conservar les seves llengues i la seva cultura. Actualment, la gran part d'aquestes llengues sn part del curriculum escolar. El  punt guanacasteco', s la dansa nacional i v, com diu el seu nom, de Guanacaste, i les carretes de viu colorit. Les festivitats en honor dels sants patrons constitueixen tamb una mostra del seu folklore. La guitarra, l'acordi i la mandolina han estat tradicionalment els instruments musicals ms populars, a ms del quijongo, instrument tpic dels indgenes. La vida cultural s moderna i cosmopolita, i la seva poblaci mant un inters especial per la msica. Alguns trets de les cultures ms antigues sobreviuen en els dissenys utilitzats en la joieria, articles de pell i vestimenta. El Museu Nacional, un dels ms destacats, cont nombroses peces precolombines.

Curiositats.
El nom pel que es coneixien els costariquenys/es s tico/a. Una de les colnies ms nombroses a Costa Rica s la catalana. Es compta amb un Casal Catal que oferix cursos de catal i de cuina catalana, a ms de freqents activitats culturals.
Costa Rica va agafar pels colors de la seva bandera de la tricolor francesa. Diferenciant-se de les altres repbliques centreamericanes que sn blanques i blaves. Evidentment no es t en compte ni Panam, ja que aconsegu la independncia de Colmbia, ni Belize, colnia britnica.


Enllaos externs.
Costa Rica;


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27609" title="Aqeducte de Segvia" nonfiltered="1547" processed="1544" dbindex="11634">


L'aqeducte de Segvia s una construcci romana de la segona meitat del segle I i a principis del segle II dC a l'poca dels flavis, sent emperadors Vespasi i Traj que transporta l'aigua del riu Fred a la ciutat de Segvia. L'any 1985 fou nomenat, juntament amb el casc histric de la ciutat de Segvia, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

L'aqeducte comena a prop del Palau de la Granja amb d'arcs senzills de mig punt que condueixen l'aigua fins a la cisterna coneguda amb el nom del Caser on es emmagatzemava l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaa de Daz Sanz comencen a formar-se dos monumentals files d'arcs superposats.

Consta d'una longitud de 728 metres i una altura mxima de 28 metres i mig, als que, a ms, se li ha de sumar a prop de 6 metres de ciments en el tros principal. Consta d'una doble arcaria, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constitueixen el nucli central de l'aqeducte.

A la part superior dels arcs s hi troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. L elaboraci de l'aqeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats enginyeres dels romans, i a pesar de tot aix mai no obliden la importncia esttica que ha de tenir un element de caracterstiques com tan ciclpeas com en aquest cas.

Aquest magnfic monument s ha mantingut en bon estat de conservaci, sense grans transformacions, degut a la grandesa de l'estructura que imposa respecte al fet de que, encara en el segle XX  continus exercint la seva funci original. La primera obra de reconstrucci es degu realitzar prop dels Reis Catlics, quan es reedificaren 36 arcs respectant al mxim l'obra original.

En l'actualitat, l'estat de deteriorament de la pedra per la contaminaci atmosfrica ha estat tan alarmant que l'Estat ha hagut de protegir-lo mitjanant un minucis procs de restauraci.
Aix i tot aquesta obra ciclpeda segueix crindant l'atenci de milers de turistes boca-badats de la seva brillantesa i monumentalitat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27610" title="Benifai" nonfiltered="1548" processed="1545" dbindex="11635">


Benifai s un municipi del Pas Valenci, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alfarb i Alginet (a la mateixa comarca); amb Almussafes i Sollana (a la Ribera Baixa); i amb Picassent (a l'Horta Sud).

 Geografia .
Els 20.6 km2 de terme municipal es dediquen ntegrament a l'agricultura, fonamentalment a la taronja.

 Histria .
Hi ha indicis de poblament des de fa 10.000 anys a la Font de l'Almaguer: A la Paridera i el Pla de les Clotxes s han trobat restes, de l'Eneoltic i d'aquesta mateixa poca una destral de pedra polida al nucli urb. Tamb a la Font de l'Almaguer hi ha deixalles del Bronze. A la Font de Mussa apareixen vestigis de poblaci eneoltica, puntes de slex i divers material ltic. Del pas dels romans donen fe l'ara romana trobada l'any 1922, en una vila rstica, del segle IV aC, i el poblat soterrat al barri de Gorrioto, on v apareixer un esplndid mosaic bicrom (segles I-II), extret l'any 2001 i dipositat actualment al Museu de Prehistria de Valncia.

El lloc, d'origen islmic (Beni Hayyn), apareix citat el 13 de juny de 1238 en el Llibre del Repartiment com una de les deu alqueries donades per Jaume I a cavallers de Barcelona que l'acompanyaren en la conquesta de la zona. Al novembre del 1304 Jaume II va vendre el ter delme de Benifai a Bartomeu Matoses. El rei Pere IV se'l va confiscar, i va vendre'l, com a senyoriu, el 1348 a Maria Ladron de Vidaura per 110.000 sous, amb el ter delme i la propietat del castell, els seus vassalls, forns, molins i d'altres regalies. En el segle XVI ho possea la famlia Jofr. El 1609 va sofrir el despoblament i aband dels cultius a causa de l'expulsi dels moriscs. El 1615, va comprar aquest senyoriu Miquel Falc de Belaochaga i va donar-li categoria de baronia; durant el perode de temps que el va posseir aquesta famlia (1615-1872) es van mantenir les condicions establides per Pere IV. En les Corts Valencianes del 1626 l'esglsia parroquial va demanar exempci de pagar el dret d'amortitzaci i segell de 800 lliures, i el 1727 es va iniciar la construcci de l'actual temple, dedicat a Sant Pere apstol. El 1744 el poble inici un plet contra el seu senyor per la propietat de l'escrivania de l'Ajuntament.

El 1767 el duc d'Hixar, senyor de Sollana, orden la prolongaci de la Squia Real del Xquer la qual cosa benefici els cultius de Benifai. Nogensmenys, el procs ms important va encetar-lo el 1838, davant la Reial Audincia, sobre la titularitat de les possessions del senyoriu; el 28 de setembre 1872 els vens compren als Falc, per 75.000 pessetes o 300.000 reals de vell els drets senyorials, el municipi roman lliure de crregues i canvia l'afegit de Falc pel d'Espioca. El 1881, l'ajuntament compra la Casa Palau a Juli Falc, bar de Benifai.

 Sentncia de Benifai .
Com a Sentncia de Benifai es coneix la sentncia del Tribunal Suprem (Sala contenciosa administrativa, Secci 4a), de 21 setembre 1998, que va deixar sense efecte l'Acord Plenari de l'Ajuntament de Benifai, de 26 abril de 1988, pel qual es disposa que els escrits interns en valenci s'adequaran a la norma ortogrfica que dicte l'Acadmia de Cultura Valenciana. El recurs va ser presentat per Vicent Duart Gadea, regidor per la Unitat del Poble Valenci i actual regidor del BLOC (Bloc Nacionalista Valenci). El Tribunal Suprem confirmava la sentncia nm. 335/1992, dictada, amb data 10 mar 1992, per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justcia de la Comunitat Valenciana. La sentncia va tindre una gran repercussi meditica en el seu dia. L'alcaldia estava en mans de Vicente Chov d'Uni Valenciana.

Demografia.

Economia.

Dedicada fonamentalment a la indstria, ens trobem amb empreses de pes en el sector agroalimentari : Papas Vicente Vidal, Chov SL o Roquette Laisa. Per la seua proximitat a Almussafes, molts benifaioners i empreses del poble treballen per la Factoria Ford d'Almussafes.

Pel que fa a l'agricultura, predomina el cultiu del taronger i d' altres ctrics. Els agricultors de Benifai, tradicionalment, han treballat les terres fora del seu terme municipal, xicotet amb comparaci d'altres, com Picassent o Sollana.

 Administraci .





 Monuments .
 Monuments religiosos .
Esglsia de Sant Pere. Situada a la plaa major, s la tercera de les construccions en el mateix solar. Acabada el 1771, consta de dues torres en la faana i una gran cpula. A l'interior conserva alguns elements d'orfebreria religiosa del segle XVI. El 1936 es van perdre quadres del pintor Vicente Lpez. En la portada es troben les imatges de Sant Pere i Sant Pau i un relleu amb la tiara de Sant Pere duta per dos ngels d'estil barroc.

Ermita de la Mare de Du dels Desemparats. s una capella d'una sola nau que t un cos addicional a l'esquerra amb un sostre i dues finestres amb reixes. La Mare de Du presideix l'ermita i tamb hi ha llenos menuts obra de Maria Rodrigo. L'ermita original va ser derruda el 1937 i amb la voluntat d'alguns vens va ser inaugurada l'actual en 1961.


 Monuments civils .
Torre de la Plaa. Magnfic exemplar que es conserva de les anomenades torres d'espera i defensa de l'poca rab. La seua construcci es podria remuntar al perode almohade (segles XI al XIII). Va formar part del cintur defensiu de la ciutat de Valncia, al costat de les torres d'Espioca, Silla, Almussafes, Mussa, etc.., i va ser tamb usada per a refugi dels habitants de les alqueries de la rodalia. Tamb ha tingut usos com a graner i pres. L'amplria de la torre en la part inferior s d'uns onze metres en cadascun dels quatre costats. T un total de quatre plantes amb una altura total aproximada de 23 metres. La part superior est coronada per set merlets en cada costat. Les seues dimensions la situen entre les torres conservades ms grans existents al Pas Valenci.
Torre Mussa o de L'Horta. D'origen clarament rab, a pesar de no haver-hi documentaci histrica, es pot datar entre els segles XI o XII. Construda amb pedra i morter de cal, encara conserva internament arquejades corresponents a les plantes avui derrudes, aix com forats circulars, cosa que sembla demostrar que es degu tractar d'una torre-colomer de l'poca islmica. L's com a part del cintur defensiu de la ciutat de Valncia pot ser que date de l'poca cristiana.
Subterranis medievals. Es troben davall de la plaa Major i tenen arcs clarament medievals. Tal vegada es tracte de sitges per al provement de la poblaci. Comuniquen amb el pou que es troba al mig de la plaa. La seua construcci es pot datar entre els segles XV i XVI.
Casa-Palau dels Falc. Casa dels Falc de Belochaga, barons de Benifai des del 1615. Es va edificar adossat a la torre ja existent per a aprofitar-la com a fortificaci senyorial, ra per la qual tamb va rebre el nom de Casa-castell dels Falc. Data del segle XVII, ja que el segle XVIII els barons van passar a residir a la ciutat de Valncia.
Llavador Municipal. Construt al voltant d'un llac natural a la Font de la Carrasca, es va inaugurar el 1926. Ara en dess, s'ha transformat en un delicis parc. En l'accs hi ha una creu construda l'any 1901, en commemoraci de l'entrada del segle XX.
Mercat Municipal. En la portada hi ha un relleu de l'escultor Vicent Beltrn Grimal. Inaugurat el 1929 s un dels edificis ms emblemtics de la poblaci.




 Cultura .
A Benifai t la seu la Fundaci Sambori, creadora dels prestigiosos Premis Sambori de narrativa escolar en valenci, i des de fa alguns anys, tamb universitria.

 Festes .

 Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener. En el seu nom es fa la foguera i al diumenge segent els actes tradicionals: processons, benedicci de les calderes d'arrs i els monumentals pans benets. Desprs es fa la benedicci dels animals.
 Falles. Festa implantada a la fi dels anys 40 del passat segle. La nova etapa comena el 1976. Actualment hi ha quatre falles.
 Setmana Santa. Des de fa uns pocs anys se celebren actes multitudinaris organitzats per les quatre Cofradies existents.
 Fira de Pasqua. Se celebra al mes d'abril.
 Festes Patronals. Es dediquen a Sant Roc, Sant Caiet, Sant Isidre, Divina Aurora i Santa Brbara i tenen lloc del 15 al 22 d'agost.

 Immigraci .

Poble amb tradici emigrant, a mitjan segle XX moltes famlies benifaioneres abandonaren el poble per anar a viure i treballar fora de l'Estat Espanyol. Un gran nombre de gent trob una nova llar al municipi provenal de Monteux. Algunes famlies encara viuen all i fins i tot s'han proposat agermanaments entre les dues viles, que mai no s'han acabat de concretar.

 Gastronomia .
De la gastronomia de Benifai destaquen els arrossos, en paella, al forn o en putxero. La paella t diverses especialitats, com la de la carn, peix, col i costelles; verdures i caragols... Dels arrossos caldosos, el de "fesols i naps"; dels fets al forn, el de "panses i cigrons". Tamb "l'olla de Nadal" amb  "pilota" de magre, que tamb podem trobar a la Paella.

Dels dolos, els bunyols per Sant Josep; per Setmana Santa, l'arnad o "carabassa santa"; en Pasqua la "coca boba" i les "coques escudellades". Tamb sn populars la "coca de llanda" (que no s la mateixa que la boba), i els "pastissets de moniato" o "encarats", per Nadal.


Enllaos Externs.


 Ajuntament de Benifai;
 Pgina Web de Benifai;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27611" title="Benimodo" nonfiltered="1549" processed="1546" dbindex="11636">

Benimodo s un municipi del Pas Valenci, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Alzira, l'Alcdia, Carlet, Guadassuar, Massalavs i Tous.

 Geografia .
Situat al sud-est de les llomes de la serra del Caball, en la ribera del Xquer. La superfcie del terme s plana, un poc ondada per l'oest, en les llomes de la Vaquera. Fora dels lmits del municipi es troba la partida de Resalany, on neix el riu Verd. La rambla Seca creua el terme pel nord del poble.

 Histria .
Com indica el seu nom la fundaci s rab. Rere la conquesta, Jaume I la don a Pere de Montagut; en 1330 apareix hi ha la primera notcia documentada de Benimodo en qu se l'esmenta com a llogaret poblat per moriscs sota senyoriu de Pelegr de Montagut, senyor de Carlet. Posteriorment passa als Vilanova, els quals, en 1362, la van vendre, juntament amb Carlet, a la ciutat de Valncia. El 1375 va ser comprada pels Castellv. Els agermanats d'Alzira la saquejaren en 1522. En el moment de l'expulsi, amb la qual va romandre deshabitada, comptava amb 150 cases. La segent notcia sobre poblaci s de 1715 en qu comptava amb 405 vens al poble actual; pel que respecta al lloc conegut com El Resalany mai ms no ha tornat a repoblar-se.

 Demografia .

 Economia .
L economia s bsicament agrcola. Cavanilles ja parla en les seues Observacions de ram, olivera, garrofa i sec en general. A hores d'ara, grcies a la construcci de squies i canals per al reg predomina el regadiu: taronger i fruiters. Hi ha tamb una incipient activitat ramadera i alguna fbrica.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de la Immaculada Concepci. s el principal monument de Benimodo. Aquesta esglsia s una obra de maoneria i faixes horitzontals de carreus i rajoles, d'una sola nau amb voltes oblongues de tradici gtica, tot i que va comenar a ser edificada a les darreries del s.XVIII. Al seu interior es pot contemplar un interessant quadre pintat al oli del fill de Benimodo, rector Soria, original d'un deixeble de Sorolla .

 Festes i celebracions .
 Festes Majors. Es celebren del 22 al 25 d'agost en honor als seus patrons Sant Felip Benici, Sant Bernat i la Divina Aurora.
 Bous al Carrer. Sn les segones festes en importncia, deprs de les Majors, que es celebren a meitat del mes de setembre. Aquesta festa popular es caracteritza per la muntada de cadafals d'una plaa a l'altra, que s l'escenari on es celebren les corregudes de baquetes i on es realitza el bou embolat.

 Fills illustres .
 Abel Buades Vendrell (Benimodo, 1977) s un futbolista del Gimnstic de Tarragona.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Benimodo;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27613" title="Comtat de Pallars Juss" nonfiltered="1550" processed="1547" dbindex="11637">


El comtat de Pallars Juss sorg de la divisi del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon III de Pallars Juss (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobir (1011-1035)

 Territori .
El comtat de Pallars Juss comprenia la vall del Flamicell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorana i la comarca de la Pobla de Segur, amb la frontera vers el territori rab de la conca de Tremp.

 La crisi del poder comtal .
El Pallars Juss, on, cap a l'any 1000, s'hi havia desplaat el centre econmic i social del Pallars, al voltant sobretot de la Pobla de Segur i de Tremp, era una zona rica i amb possibilitats d'expansi pel Montsec, la frontera amb l'Islam; tanmateix, aquestes espectavies es frustraren perqu Ramon III neglig la lluita contra els sarrans deixant-la en mans del bar urgellenc Arnau Mir de Tost, i aix, quedant encercalt entre el comtat de Pallars Sobir, la Ribagora i el comtat d'Urgell, el fill i successor de Ramon III, Ramon IV de Pallars Juss (1047-1098) fou feble davant dels atacs del seu cos Artau I de Pallars Sobir (1049-1081), dels comtes d'Urgell i del clan nobiliari dels Vallferrera.

 La revoluci feudal .
Al Pallars durant el segle XI, la destrucci violenta del poder comtal pels nobles revoltats va desenvolupar-se arran dels atacs militars dirigits contra Ramon IV de Pallars Juss (1047-1098), pel seu cos Artau I de Pallars Sobir (1049-1081) i pel comte Ermengol III d'Urgell, amb ambicions sobre la regi de la Conca de Tremp, per aix controlar la frontera amb l'Emirat de Larida.
Com que la part jussana era la regi ms rica i ms poblada del territori, els nobles del Pallars Sobir, rea pobra i muntanyosa, volien enderrocar el poder comtal per imposar el seu ban a les terres baixes; Artau I, doncs, en la seva guerra contra Ramon IV, actu no pas com a titular de la potestas comtal sin com a cabdill dels nobles feudals, l'objectiu dels quals sempre era cometre actes de pillatge contra les comunitats rurals i arrabassar-los els seus drets de franquesa o d'immunitat.
L acci combinada d'Artau I, els nobles del Pallars Sobir i Ermengol III pos Ramon IV en una situaci crtica, ja que perd la majoria de les seves fortaleses i, fins i tot la seva capital, Segur, aleshores, al Pallars Juss mateix, molts nobles aprofitaren l'extrema feblesa del comte per fer-lo renunciar als seus drets sobre ells, imposant-li la concertaci de convenientiae on, Ramon IV es prohibia d'entrar a fortaleses que ell mateix havia concedit en feu als seus nobles, alguns dels quals, com els Vallferrera, arribaren a trair-lo passant-se a Artau I.
Al final, per, quan el poder de Ramon IV semblava del tot anihilat, el comte de Pallars Juss va aconseguir restablir, en part, la seva autoritat grcies a l'ajut militar dels sarrans, segurament abans de la mort d'Artau I (1081). La pau va mantenir-se ja que, segons consta a les fonts de l'poca, Artau II de Pallars Sobir (1081-1124), fill i successor d'Artau I, no guerrej contra els comtes de Pallars Juss.

 El comtat durant el segle XII .
El 1055, Ramon IV acord casar-se amb Valena, filla d'Arnau Mir de Tost, la qual hauria aportat en dot el domini de tota la Conca de Tremp; els seus fills -Pere Ramon I de Pallars Juss (1098-1112) i Arnau Ramon I de Pallars Juss (1098-1112)- regiren el comtat en cogovern; a la seva mort, els succe el seu germ Bernat Ramon I de Pallars Juss (1112-1124), el qual va collaborar en les campanyes del comte Ramon Berenguer III de Barcelona contra la ciutat rab de Lleida i potser va morir a la batalla de Corbins (1124); el succe el seu nebot Arnau Mir de Pallars Juss (1124-1174), fill d'Arnau Ramon I.

Al Pallars Juss, el comte Arnau Mir (1124-1174), s havia mogut en l'rbita del rei Alfons el Bataller d'Arag, i, desprs de la retirada de Ramir II el Monjo (1137), en les negociacions de la qual hi havia pres part, va ser un fidel aliat de Ramon Berenguer IV- particip en les expedicions d'Almeria, Lleida i Tortosa-, i, desprs, d'Alfons I el Cast, qui li confi la ciutat de Fraga en recompensa als seus serveis: Arnau Mir havia signat com a testimoni la carta de poblaci de Lleida (gener de 1150), aix com el Tractat de Tudelln (gener del 1151), el testament de Ramon Berenguer IV (octubre de 1162) i l'escriptura de cessi del regne d'Arag per Peronella d'Arag a Alfons el Cast. Vers 1161, el comte Arnau Mir va impulsar la fundaci de Vilanova de Pallars o Palau de Noguera, localitat a la qual atorg una carta de franqucies el 1168.
El fill i successor d'Arnau Mir, Ramon V de Pallars Juss (1174-1177) ignor la disposici testamentria del seu pare de reconixer l'alta senyoria de l'Orde de l'Hospital sobre Pallars Juss.

 L'annexi del comtat a Barcelona .
Ramon V va morir deixant una nica hereva, la seva filla Valena de Pallars Juss, posada sota tutela d'Alfons el Cast. Al seu torn, per, Valena va morir sense fills, i el comtat pass a Dola de So, filla de Bernat Ramon I i, doncs, cosina germana d'Arnau Mir, la qual, el 1192, fu donaci del comtat a Alfons el Cast.

 Comtes de Pallars Juss (segles XI-XII) .
Ramon III de Pallars Juss (1011-1047);
Ramon IV de Pallars Juss (1047-1098);
Arnau Ramon I de Pallars Juss (1098-1111);
Pere Ramon I de Pallars Juss (1098-1113);
Bernat Ramon I de Pallars Juss (1113-1124);
Arnau Mir de Pallars Juss (1124-1174);
Ramon V de Pallars Juss (1174-1178);
Valena de Pallars Juss (1178-1182);
Dola de So (1182-1192);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27621" title="Benimuslem" nonfiltered="1551" processed="1548" dbindex="11638">

Benimuslem s un municipi del Pas Valenci, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Alzira i Carcaixent.

 Geografia .
Situat en la ribera esquerra del riu Xquer. La superfcie del terme s completament plana. El Xquer serveix de lmit pel sud i el sud-est.

El clima s mediterrani; els vents ms freqent sn el llevant i el ponent; el primer s el qual ocasiona les pluges, generalment, a la primavera i tardor.

Histria.
Alqueria musulmana que fou donada a Gorgeri de Calatayud el 1244. El 1459 pass a Llus de Castellv, al fill del qual, Peres, se li va concedir en 1473 el ttol de bar. En 1609 qued despoblat com a conseqncia de l'expulsi dels moriscs. El 1615 pass als Pertussa i s vinculada com a baronia, el 1620, pel bar de Benidoleig. Posteriorment ha pertangut als Escals, Falc i als Rodrguez de la Encina.

 Demografia .

 Economia .
Segons Cavanilles, el 1795 produa arrs, seda, blat i dacsa. A hores d'ara la seua economia continua basant-se en l'agricultura.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de la Purssima Concepci, bastida en estil barroc en 1830 i restaurada en 1948, en qu es va afegir un cos a la torre.

Festes.
 Festes Patronals. En honor al Crist de la Salut, la Purssima i Sant Roc, el segon dissabte d'agost amb els dijous i divendres anteriors.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Benimuslem;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27622" title="Comtat de Pallars Sobir" nonfiltered="1552" processed="1549" dbindex="11639">

El comtat de Pallars Sobir sorg arran de la divisi del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon III de Pallars Juss (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobir (1011-1035).

El comtat de Pallars Sobir comprenia el nucli originari de l'antic comtat de Pallars: la conca alta de la Noguera Pallaresa.

Al finir la Guerra civil catalana, el rei Joan el Gran va canviar el nom del ttol per Marquesat de Pallars Sobir.

 El comtat als segles XI, XII i XIII .
Guillem II de Pallars Sobir fou succet pels seus fills Bernat I (1035-1049) i Artau I (1049-1081).

Artau I estava casat amb Llcia de la Marca, germana d'Almodis, esposa del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, de qui Artau I era feudatari. El fet ms destacat del regnat d'Artau I foren les contnues guerres que sostingu contra el seu cos germ Ramon IV de Pallars Juss, per la qual cosa dugu a terme molts atacs contra terres del comtat de Pallars Juss.

El comtat de Pallars Sobir no fou gaire ms que un reducte muntanyenc allat, sense importncia dins de Catalunya, tal com, segons Santiago Sobrequs, es dedueix de les poques notcies que se n tenen durant el segle XII: del comte Artau III (1124?-1167?), noms se n sap que era fill del seu antecessor Artau II (1081-1124?), captiu durant uns quants anys dels sarrans, i que la seva dona es deia Agns; no hi ha prcticament cap menci del comte Artau IV (1167?-1182?); el seu fill, Bernat II (1182?-1199), no va intervenir per a res en la successi del comtat de Pallars Juss, que culmin en la integraci d'aquest comtat en el domini barcelon. Bernat II, a la seva mort, noms deix una filla, Guillelma (1199-1229), la qual, desprs de vendre el comtat al seu marit, Roger de Comenge, es fu monja; amb la qual cosa, no havent tingut fills Guillelma, s inici una nova nissaga pallaresa, formada pels descendents de Roger i la seva segona esposa. Tal com observa Ferran Valls i Taberner, la inexistncia de cap document sobre el Pallars Sobir entre 1205 i 1217 mostra l'allament del comtat.

 La dinastia de Comenge o de Coserans .
El comte Roger I de Pallars -i vescomte de Coserans- (1229-1234) havia lluitat a Occitnia contra la Croada albigesa contra el catarisme, aix com desprs particip tamb en la reconquesta de Tolosa el 1217. Roger I don ms importncia als seus dominis occitans que no pas al comtat de Pallars, que ced al seu fill Roger II (1234-1256), el qual es cas amb Sibilla de Berga, de qui heret el senyoriu de Berga.

Arnau Roger I de Pallars Sobir (1256-1288), fill de Roger II i de Sibilla de Berga, fou nomenat per Jaume I tutor dels joves comtes Ermengol X i lvar I d'Urgell; ara b, entre 1275 i 1280, Arnau Roger de Pallars prengu part activament en les revoltes nobiliries contra Jaume I i Pere II el Gran. Estigu pres un any, per, posteriorment, esdevingu un dels collaboradors ms fidels de la monarquia, i, aix, particip en l'expedici a Tunis (1282), combat a la Guerra de Siclia i el 1285 aconsell Pere el Gran en la defensa de l'Empord contra els francesos durant la Croada contra la Corona d'Arag. En temps d'Alfons II el Franc, fu de mitjancer entre el rei i els nobles de la Uni Aragonesa.

A la mort d'Arnau Roger de Pallars, el succe el seu germ Ramon Roger I de Pallars Sobir (1288-1294), tutor de Sibilla I de Pallars, filla d'Arnau Roger. Durant el seu govern, Ramon Roger va haver de lluitar contra els Coserans, que pretenien emparar-se del comtat.

A la mort de Ramon Roger, Sibilla va haver de lluitar contra els Coserans per poder conservar el comtat.

El vescomte de Coserans va envair el comtat de Pallars i hi prengu els castells de Lord i d'Escal; el rei Jaume II el Just va intervenir-hi en defensa de Sibilla enviant-hi el seu cos Felip de Saluzzo i negociant la neutralitat del comte Ermengol X d'Urgell; el rei fu intervenir com a mitjancer el vescomte Ramon Folc VI de Cardona i oblig els Coserans a restituir els castells ocupats.

 La casa de Mataplana .
Sibilla I de Pallars (1295-1330) va casar-se amb el bar Hug de Mataplana, descendent de la casa vescomtal de Cerdanya, amb dominis a l'Alt Bergued i al Ripolls. Amb aquest matrimoni, comena el regnat de la tercera dinastia de Pallars: els Mataplana.

Malgrat l'actuaci de Jaume II el Just, no s'havia acabat pas la lluita contra els vescomtes de Coserans, que comptaven amb el suport dels comtes de Foix i dels reis de Frana; el 1298, les tropes de Jaume II, comandades per Bernat de Sarri, repelliren una invasi gascona del Pallars; Hug de Mataplana i Sibilla de Pallars rebutjaren, aquesta vegada sense ajuda exterior, una nova ofensiva dels Coserans el 1310; a principis del seu regnat, Alfons III el Beningne va repellir un nou atac gasc contra el Pallars, fet que va tornar a repetir-se el 1332.

Arnau Roger II de Pallars, fill de Sibilla i d'Hug Mataplana, va morir el 1243 sense descendncia; aleshores, Pere III el Cerimonis va resoldre aquesta qesti successria investint comte de Pallars el bar de Mataplana Ramon Roger II, germ del comte difunt, que esdevindria un dels ms importants magnats de la cort de Pere el Cerimonis.

Al segle XV, els comtes de Pallars esdevingueren els caps visibles del partit pactista, defensor de les llibertats i privilegis de les classes dirigents contra l'autoritarisme dels Trastmara, malgrat que alguns d'ells com ara Artau de Pallars o Arnau Roger IV de Pallars lluitessin en les campanyes d'Alfons el Magnnim a la Mediterrnia. Aix, en esclatar la Guerra dels Remences (1462-1472), el comte Hug Roger III de Pallars encapal el bndol de la Generalitat de Catalunya, enfrontada al rei Joan II (1458-1479), cosa que el va dur a reprimir brutalment el moviment remencesremena. A causa de la seva significaci en el bndol de la Generalitat, Joan II exclogu el comte de Pallars de la Capitulaci de Pedralbes (1472), amb qu el rei havia posat fi a la Guerra; aleshores, Hug Roger III es refugi als seus dominis, on va poder resistir fins que, el 1484, Ferran II el Catlic va encarregar al comte de Cardona Joan Ramon Folc IV la conquesta del Pallars, la qual qued consumada el 1488; el 1491, el rei conced el comtat de Pallars al comte de Cardona amb el ttol de marqus, per Hug Roger III continu atacant les fronteres de Catalunya, grcies a l'ajuda del rei de Frana; poc desprs, pass a Itlia, on el fu presoner el Gran Capit.
Hug Roger III va morir sense descndncia el 1503, empresonat al castell de Xtiva.

 Comtes de Pallars Sobir segles XI al XV .
Dinastia pallaresa.

Guillem II de Pallars Sobir (1011-1035);
Bernat II de Pallars Sobir (1035-1049);
Artau I de Pallars Sobir (1049-1081);
Artau II de Pallars Sobir (1081-1124);
Artau III de Pallars Sobir (1124-1167);
Artau IV de Pallars Sobir (1167-1180/1182);
Bernat III de Pallars Sobir (1180/1182-1199);
Guillemina I de Pallars Sobir (1199-1229);

Dinastia de Comenge o de Coserans.

Roger I de Pallars Sobir (1229-1240);
Roger II de Pallars Sobir (1240-1256);
Arnau Roger I de Pallars Sobir (1256-1288);
Ramon Roger I de Pallars Sobir (1288-1295);
Sibilla I de Pallars Sobir (1295-1330);

Dinastia de Mataplana.

Arnau Roger II de Pallars Sobir (1330-1343);
Ramon Roger II de Pallars Sobir (1343-1350);
Hug Roger I de Pallars Sobir (1350-1366);
Arnau Roger III de Pallars Sobir (1366-1369);
Hug Roger II de Pallars Sobir (1369-1416);
Roger Bernat I de Pallars Sobir (1416-1424);
Bernat Roger I de Pallars Sobir (1424-1442);
Arnau Roger IV de Pallars Sobir (1442-1451);
Hug Roger III de Pallars Sobir (1451-1491);

 Marquesos de Pallars Sobir a partir del segle XV .

 Dinastia Cardona .
Joan Ramon Folc I de Pallars Sobir (1491-1513);
Ferran I de Pallars Sobir (1513-1543);
Joana I de Pallars Sobir (1543-1564);
Francesc I de Pallars Sobir (1564-1572);
Joana II de Pallars Sobir (1572);
Diego Fernndez de Crdoba marqus de Comares;
Als Ducs de Medinaceli.



 Enllaos externs .
Histria dels comtats catalans;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27626" title="Illa de Montserrat" nonfiltered="1553" processed="1550" dbindex="11640">

Montserrat s una illa britnica de les Petites Antilles, situada al mar Carib. Al nord hi ha l'illa de Redonda i a l'est la d'Antigua, totes dues pertanyents a l'estat d'Antigua i Barbuda, i al sud el pas de Guadeloupe la separa de l'illa francesa de Guadeloupe. T una extensi de 91 km2 i una poblaci de 9.000 habitants (2003).

El nom de l'illa l'hi va donar Cristfor Colom el 1493 en memria de la muntanya de Montserrat, masss muntanys del Bages. Actualment, l'illa s un territori d'ultramar pertanyent al Regne Unit. El perqu un suposat genovs contractat per castellans va triar aquest nom de muntanya catalana per a una illa caribenya sembla una incoherncia misteriosa.

Una gran part de l'illa, incloent-hi la capital (Plymouth), fou devastada i dos teros de la poblaci la van abandonar arran de l'erupci del volc Soufrire el 18 de juliol de 1995. Les erupcions volcniques han continuat des d'aleshores, per la qual cosa moltes parts de l'illa sn inhabitables. 

Vegeu tamb.

Catalanitat de Cristfor Colom













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27631" title="Berln" nonfiltered="1554" processed="1551" dbindex="11641">

Berln (en alemany Berlin ) s la capital i la ciutat ms gran d'Alemanya, amb els seus 3.388.477 habitants (dades del 12/2003), anomenats berlinesos. T una densitat de 3.800 hab/km2. La ciutat de Berln, ella sola, forma tamb l'Estat (Land) de Berln.

Berln s travessada pels rius Spree i Havel, al nord-est d'Alemanya. Est voltada pel land de Brandenburg, tot i que no en forma part, sin que la mateixa ciutat s un dels estats federats alemanys. 
 
 Organitzaci poltica .
Desprs de formar part de la Marca de Brandenburg, Berln fou capital del Reich i de Prssia, a ms de ser una provncia prussiana, fins al 1945, i avui s una de les tres "ciutats estat" entre els 16 Lnder alemanys.

El parlament de la ciutat i de l'estat (de Berln) s'anomena Abgeordnetenhaus. 
Berln s governada per un Regierender Brgermeister, que s alcalde de la ciutat i cap del Bundesland al mateix temps. Actualment, aquest crrec l'ocupa Klaus Wowereit (SPD).

Des de l'1 de gener del 2001, Berln se subdivideix en 12 districtes anomenats Bezirke, provinents de la reorganitzaci dels 23 districtes precedents.

 Histria .
Berln es va fundar pels volts del 1200; originriament es tractava de dues ciutats diferents, Berln i Clln, que es van ajuntar el 1307. Berln, doncs, s bastant antiga, per malauradament no ens ha quedat gaire cosa d'aquelles velles comunitats. Al contrari, avui dia la impressi que un t quan visita Berln s la d'una gran discontinutat, que reflecteix visiblement les moltes convulsions de la histria alemanya del segle XX.


Desprs d'haver estat la residncia dels reis de Prssia, Berln va esdevenir gran al segle XIX, sobretot quan el 1871 fou proclamada capital de l'Imperi Germnic. Va mantenir l'estatus de capital tamb durant la Repblica de Weimar i sota el rgim nazi, ra per la qual fou un dels objectius principals dels atacs aeris aliats durant la Segona Guerra Mundial. 

Desprs de la separaci de la ciutat en dues meitats a la fi de la guerra, la part oriental de Berln va esdevenir la capital de la Repblica Democrtica Alemanya (RDA), mentre que la capital de la Repblica Federal Alemanya es va traslladar a Bonn. Durant la Guerra Freda, el Berln Oest fou una illa d'Occident enll del "Tel d'acer". La confrontaci entre els dos blocs va fer visible la separaci de la ciutat, primer quan el 1948 es va haver d'abastir Berln Oest mitjanant un pont aeri, i ms endavant el 14 d'agost de 1961, quan el govern de l'Alemanya Oriental va alar el Mur de Berln. A conseqncia de la caiguda del mur el 1989 i amb la reunificaci de les dues Alemanyes, Berln ha tornat a ser la capital de l'Alemanya unida.

 La ciutat .

Tot i que Berln posseeix un bon nombre d'edificis notables dels segles precedents, la ciutat d'avui dia est fortament caracteritzada pel paper clau que ha tingut en la histria alemanya del segle XX. D'una banda, qualsevol govern que ha tingut la seu a Berln: l'Imperi Germnic del 1871, la Repblica de Weimar, l'Alemanya nazi, la RDA i ara l'Alemanya unida, ha portat a terme ambiciosos programes urbanstics. Cadascun amb el seu carcter distintiu. D'altra banda, Berln ha estat devastada pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, i molts dels edificis que van quedar drets foren enderrocats als anys 50 i 60, tant a l'est com a l'oest, per fer lloc per als nous programes arquitectnics. Si b no ha quedat gran cosa del Mur de Berln, s possible dir en quina part de la ciutat es troba noms observant l'arquitectura dels edificis.

 Berln Oest .
 Kurfrstendamm amb la Kaiser-Wilhelm-Gedchtniskirche. L'esglsia fou bombardejada durant la Segona Guerra Mundial i se n'han preservat les runes en memria de la guerra;
 Tiergarten (el parc ms gran de Berln), els boscos de Tegel i Grunewald ;
 Kreuzberg, el  petit Istanbul ;
 Rathaus Schneberg i Kennedy Platz;
 Schlo Charlottenburg i gyptisches Museum, palau de Charlottenburg i Museu Egipci;

 Mitte (centre histric i modern) .
 

 Reichstag, l'antiga i actual seu del Parlament alemany, renovada per Sir Norman Foster;
 La porta de Brandenburg;
 Strae des 17. Juni (el carrer del 17 de Juny);
 La gran avinguda Unter den Linden, amb l'pera Estatal i la Universitat Humboldt;
 Scheunenviertel, originriament els suburbis de Berln, sn avui un lloc de cultura alternativa, amb nombrosos clubs nocturns, bars i galeries d'art. En aquest barri es troba la nova sinagoga, a Oranienburger Strae (construda originalment als anys 1860 en estil morisc i amb una gran cpula daurada, i reconstruda el 1993), i el Hackesche Hfe, un conglomerat d'edificis construts al voltant de diversos solars, reconstruts desprs de 1996;
 Checkpoint Charlie, les restes d'un dels controls en el mur de Berln amb un museu annex;
 Potsdamer Platz, un barri sencer construt del no-res desprs del 1995;
 Gendarmenmarkt, amb les esglsies francesa i alemanya i el teatre Schaubhne;
 Rotes Rathaus, l'Ajuntament;
 La Catedral de Santa Eduvigis (St.-Hedwigs-Kathedrale);
 Berliner Dom, la catedral de Berln;
 Nikolaiviertel, amb la Nikolaikirche;
 Alexanderplatz, amb la torre de la televisi.

 Museus .
 L'Illa dels Museus, una illeta sobre el riu Spree, al centre de Berln, seu de nombrosos museus: Altes Museum, Neues Museum, Alte Nationalgalerie i Pergamonmuseum (Museu de Prgam);
 El Museu Alemany de Tecnologia;
 La Neue Nationalgalerie (Nova Galeria Nacional), un dels darrers edificis de Ludwig Mies van der Rohe;
 El Museu Jueu.

 Teatres .
 Schaubhne;
 Volksbhne;
 Deutsches Theater;
 Berliner Ensemble;

 peres .
 Deutsche Oper (l'pera Alemanya);
 Staatsoper Unter den Linden (l'pera Estatal);
 Komische Oper (l'pera Cmica);

 Aeroports .
 Aeroport Internacional de Schnefeld, que ser rebatejat com a Aeroport Internacional de Berln Brandenburg l'any 2011;
 Aeroport Internacional de Tegel, que tancar l'any 2012, sis mesos desprs que comenci a funcionar el BBI;
 Aeroport Internacional de Tempelhof, deixar d'operar l'octubre de 2008;

 Universitats .
A Berln hi estudien, en 17 universitats, gaireb 150.000 estudiants:
Freie Universitt Berlin (FU) http://www.fu-berlin.de;
Humboldt-Universitt zu Berlin (HU) http://www.hu-berlin.de;
Charit Berlin (facultat de medicina gestionada actualment per la FU i la HU) http://www.charite.de;
Technische Universitt Berlin (TU) http://www.tu-berlin.de;
Fachhochschule fr Technik und Wirtschaft (FHTW) http://www.fhtw-berlin.de;
Fachhochschule fr Wirtschaft (FHW) http://www.fhw-berlin.de;
Fachhochschule fr Verwaltung und Rechtspflege http://www.fhvr-berlin.de;
Universitt der Knste Berlin (UdK, abans: Hochschule der Knste - HdK) http://www.udk-berlin.de;
Hochschule fr Musik "Hanns Eisler" (HfM) http://www.hfm-berlin.de;
Hochschule fr Schauspielkunst "Ernst Busch" http://www.hfs-berlin.de/;
Kunsthochschule Berlin-Weiensee Hochschule fr Gestaltung (KHB) http://www.kh-berlin.de;
Technische Fachhochschule Berlin (TFH) http://www.tfh-berlin.de;
Alice-Salomon Fachhochschule fr Sozialarbeit und Sozialpdagogik (ASFH) http://www.asfh-berlin.de;
Katholische Hochschule fr Sozialwesen Berlin (KHSB) http://www.khsb-berlin.de;
Evangelische Fachhochschule Berlin (EFB) http://www.evfh-berlin.de;
Touro College Berlin http://www.touroberlin.de/;
Berufsakademie Berlin http://www.ba-berlin.de/;

 Cultura .

Desprs de la caiguda del mur de Berln el 1989, el centre de la ciutat (la part occidental de l'antic Berln Est) albergava moltes cases parcialment destrudes durant la Segona Guerra Mundial i no reconstrudes mai ms. Aquests edificis foren terreny adobat per a diverses menes de contracultura i cultura underground, igual com de molts clubs nocturns, incls el fams Tresor, un dels locals de msica techno ms importants del mn. Berln disposa d'un ric panorama artstic, per est experimentant una creixent pressi monetria, ja que els lloguers han augmentat des que el govern alemany ha tornat a tenir Berln com a seu. 

Els palaus i parcs de Berln han estat declarats patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

 Ciutats agermanades amb Berln .


 Los Angeles, Califrnia (Estats Units), des de 1967;
 Pars, Frana, des de 1987;
 Madrid, Espanya, des de 1988 ;
 Istanbul, Turquia, des de 1989;
 Moscou, Rssia, des de 1990 ;
 Varsvia, Polnia, des de 1991 ;
 Budapest, Hongria, des de 1991 ;
 Brusselles, Blgica, des de 1992;
 Jakarta, Indonsia, des de 1993;
 Taixkent, Uzbekistan, des de 1993;
 Ciutat de Mxic, Mxic, des de 1993;
 Pequn, Xina, des de 1994 ;
 Tquio, Jap, des de 1994;
 Buenos Aires, Argentina, des de 1994;
 Praga, Repblica Txeca, des de 1995 ;
 Windhoek, Nambia, des del 2000;

 Enllaos externs .

Ajuntament de Berln ;
StadtPanoramen Berlin - Panorama de Berln;
Centre catal de Berln;














































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27635" title="Djibouti" nonfiltered="1555" processed="1552" dbindex="11642">




La Repblica de Djibouti s un estat de l'frica Oriental. Limita al nord amb Eritrea, a l'oest i al sud amb Etipia i amb Somlia al sud-est. A l'est est banyat pel mar Roig i el golf d'Aden, i separat de la costa del Iemen, a la pennsula d'Arbia, per l'estret de Bab al-Mandab, de noms 20 quilmetres d'amplada. 

La capital s Djibouti, port important situat a la costa meridional del golf de Tadjoura o Tadjourah, amb 390.000 habitants.

 Histria .

Article principal: Historia de Djibouti

L'antic establiment d'Obock (comprat el 1857) va donar nom al territori entre 1883 i 1894 amb el port francs i el protectorat (Sultanat de Tadjoura, soldanat de Rageita, soldanat de Gohad). Fou desprs colnia francesa amb el nom corrent de Somlia Francesa i formal de Costa Francesa dels Somalis (fins al 1967) i, posteriorment, de Territori Francs dels fars i dels Isses, va aconseguir la independncia el 1977 i va adoptar el nom de la capital.

Subdivisi administrativa.



Economia.
L'economia es basa en el sector serveis. El clima extremadament sec fa que la poblaci pateixi onades de fam i que el pas depengui fortament de l'exterior. El principal problema s l'atur, que s'apropa al 50% de la poblaci i que va crixer pels conflictes interns i els refugiats de les guerres de pasos vens. Internacionalment, Djibouti s fora actiu dins la Comunitat Econmica Africana.

Demografia.
La poblaci es divideix en dos grans grups tnics, els somalis i els afar, ambds de majoria musulmana (ms del 90% del total es declara practicant). Aquests grups mantenen les seves llenges prpies, malgrat que els idiomes oficials siguin l'rab i el francs.  
 Llenges de Djibouti .
Les llenges oficials o nacionals de Djibouti sn el francs i l'rab estndard. El SIL International ha llistat un total de 5 llenges a l'estat: 
Afar: 300.000 parlants a Djibouti, sobretot a la costa de la Mar Roja.
rab estndard.
rab, Ta'izzi-Adeni: 52.000 parlants a Djibouti.
Francs: 15.400 persones el tenen com a primera llengua a Djibouti.
Somali: 291.207 parlants a Djibouti.
A ms a ms, tamb hi ha unes 1600 persones que tenen el grec com a primera llengua.

 Referncies .



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27636" title="Dominica" nonfiltered="1556" processed="1553" dbindex="11643">



Dominica s un estat insular de l'Amrica Central, a les Petites Antilles, format per l'illa homnima. Est banyat a l'oest per mar Carib i a l'est per l'oce Atlntic; al nord est separat de l'illa francesa de Guadeloupe pel pas de Dominica, i al sud el pas de la Martinica el separa d'aquesta altra illa francesa. La capital s Roseau.

Va ser l'ltima illa del Carib a ser colonitzada pels europeus a causa de la forta resistncia de la poblaci autctona. Frana en va cedir la possessi al Regne Unit el 1763, que en van fer una colnia britnica el 1805. El 1978 va aconseguir la independncia.









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27637" title="Clotoide" nonfiltered="1557" processed="1554" dbindex="11644">

La clotoide (tamb anomenada espiral de Cornu o espiral d'Euler) s una corba plana en forma d'espiral doble, amb simetria central. Des del seu origen (punt O), de curvatura nulla i radi infinit, el seu radi de curvatura va disminuint al llarg que s'avana per les dues branques, de manera que el producte entre el radi de curvatura i la distncia recorreguda mesurada damunt la corba roman constant. Aix, les dues branques de la clotoide es van recargolant i tendeixen a convergir en els dos punts impropis de la corba (C) i (C'), de radi nul i on s'hi arribar desprs de recrrer damunt la corba una distncia infinita, desprs d'haver fet infinites voltes.

Probablement fou primerament estudiada per Johann Bernoulli cap el 1696.


 Definici Matemtica .
La clotoide s la corba del pla que guarda una relaci inversament proporcional entre la distncia recorreguda (s) des del seu origen (O) a un punt qualsevol P (parmetre arc) i el radi de curvatura ( ) en aquest mateix punt P. Es pot definir tamb dient que, en cada punt,  la longitud de l'arc s proporcional a la curvatura. L'arrel quadrada de la constant de proporcionalitat s anomenada parmetre de la clotoide (A) i t dimensions de longitud. De manera que, per definici, acceptem l'equaci intrnseca de la clotoide:

;

 Equacions paramtriques de la clotoide .
Sigui un sistema de coordenades ortogonal (x,y). Sense perdre generalitat, per facilitar el desenvolupament matemtic en aquest apartat, es fa coincidir l'origen de coordenades (0,0) amb el punt inicial de la clotoide (O) i la recta tangent a la clotoide en aquest punt amb l'eix d'abscisses.

Es defineix el parmetre   l'angle girat  (en radians, que si no, no quadra) per la clotoide en un punt qualsevol P(x,y) com l'angle entre la tangent en aquest punt P i l'eix d'abscisses de manera que s'acumulin voltes senceres de la corba (el seu valor anir de 0 a infinit). El parmetre arc s recorrer tots els reals.

Tot radi de curvatura presenta la propietat , de manera que substituint-ho a l'equaci intrnseca i reordenant, es pot escriure

;

Integrant l'equaci anterior entre s=0 fins a una s genrica (la del punt P) i tenint en compte que , s'obt

;

O b, reordenant-la,  

;

Diferenciant la ltima lnia s'arriba a relacionar els diferencials:

;

Finalment, tenint en compte que  i  s'obt

;
;

Integrant les equacions anteriors s'obtenen les equacions paramtriques de la clotoide (parametritzades amb el parmetre  ).

;
;

i efectuant el canvi  s'obt la parametritzaci amb el parmetre arc (s):

;
;

Buscant el lmit en les expressions anteriors quan el parmetre   tendeix a infinit (no s un clcul trivial), s'obtenen les coordenades dels punts impropis de la parbola:
 i 

 La clotoide com a corba de transici en traats.

La clotoide s la corba que s'usa com a corba de transici en traats en planta de carreteres, autopistes i lnies de ferrocarril.  

La funci principal de les corbes de transici s permetre que els vehicles puguin passar d'una alineaci (per exemple d'una recta) a una altra (per exemple a una alineaci circular) sense percebre canvis bruscs en l'acceleraci centrfuga, i, en el cas dels ferrocarrils, tamb per minimitzar els impactes transversals sobre els rails. Per aconseguir-ho cal dotar a l'acord de continutat, tangncia (continutat en la derivada) i continutat en la curvatura (que s la segona derivada). Si s'acords directament una recta amb una circumferncia tangent a ella, es produiria un canvi de radi brusc en el punt de tangncia (de radi 500 m per exemple de la corba al radi infinit de la recta). Per aconseguir una transici suau cal l's de les corbes de transici que redueixen el radi progressivament de l'infinit a un radi finit en una longitud finita. A ms, cal que els punts de tangncia entre les diferents corbes  tinguin el mateix radi de curvatura. Recordeu que el radi de curvatura s la inversa de la curvatura.

La clotoide cont tots els radis de curvatura (fins i tot l'infinit al punt O), i a ms, t la propietat d'imprimir una variaci constant de l'acceleraci centrfuga si la velocitat del vehicle s constant. s per aquesta ltima propietat que la clotoide s la corba de transici ms usada en traats en planta en lloc de les altres candidates com la lemniscata, la cbica o la parallela a la clotoide, tot i que el seu s seria ms adient que el de la clotoide en zones on hi ha d'haver important acceleracions o desacceleracions.

Els acords amb clotoide ms usats sn:
 Recta - clotoide - circular - clotoide - recta. ;
 Recta - clotoide - circular o viceversa. ;
 Recta - clotoide - clotoide - recta;
 Circular d'un sentit - clotoide - circular del mateix sentit;
 Circular d'un sentit - clotoide - clotoide (les dues ltimes poden ser una mateixa clotoide si no es canvia el parmetre A al punt d'inflexi) - circular cap a l'altre sentit.
 Circular d'un sentit - clotoide - clotoide - circular del mateix sentit;

Cal imposar lmits al parmetre A de les clotoides de traat per garantir:
 Que l'acceleraci centrfuga vari lentament.
 Que la percepci amb la vista del revolt sigui bona (cal que s'intueixi si la corba ser o no molt tancada).
 Una transici del peralt prou lenta per limitar les acceleracions verticals i evitar el descarrilament per guerxesa de la via en el cas de ferrocarrils.

En acords amb clotoides s'usen 2 parmetres ms per triar el parmetre A ms adient i calcular les coordenades notables del traat (centres de les circulars) i punts de tangncia.

 S'anomena reculada ( R) d'una circumferncia acordada a una clotoide a l'increment de radi que hauria patir la circumferncia per sser tangent a la recta tangent a l'origen de la clotoide. Es pot demostrar que la reculada de la circumferncia acordada al punt genric de parmetre s s aproximadament:
;
 S'anomena parmetre x0 d'una circumferncia acordada a una clotoide a la distncia entre l'origen de la clotoide i el peu de la perpendicular a la recta tangent a la clotoide al seu origen que passa pel centre de la circumferncia. Es pot demostrar que la reculada de la circumferncia acordada al punt genric de parmetre s s aproximadament:
;

Per al clcul de les coordenades de la clotoide se solen usar les aproximacions segents referides al mateix sistema (x,y) definit en l'apartat anterior:
;
;


 La clotoide com a nomograma en el fenomen de la difracci .

En l'estudi del fenomen fsic de la difracci apareixen les integrals de Fresnel:

;
.

Es pot observar que aquestes integrals sn les equacions paramtriques (ara escrites amb el parmetre arc x) d'una clotoide de parmetre . s per aix que sovint la clotoide s usada com a nomograma per efectuar clculs fcilment en el fenomen de la difracci. Fou  Marie Alfred Cornu el primer de fer-ho. Sovint les integrals es presenten fent el canvi de variable .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27638" title="Segvia" nonfiltered="1558" processed="1555" dbindex="11645">



Segvia (en castell, Segovia), s una ciutat espanyola a la part meridional de la comunitat autnoma de Castella i Lle, i capital de la Provncia de Segvia. Est situada entre la confluncia dels rius Eresma i Clamores, al peu de la serra de Guadarrama.

Poblaci: 55.640 (2003);
Altura: 999 metres;

s famosa pel seu patrimoni monumental, destacant-ne l'Aqeducte de Segvia, que l'any 1985 fou considerat, juntament amb el centre histric de la ciutat, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.
 Demografia .



 Histria .
Segvia fou la romana Segovia (        ). Era una ciutat dels arevacs a la provncia Tarraconense a la via entre Emerita (Mrida) i Cesaragusta (Saragossa). 

 Administraci .



 Segovians illustres .
Domingo de Soto, fsic i teleg.
 Diego de Avendao, teleg, jurista i filsof.
 Gaspar Cardillo de Villalpando, teleg i filsof.
 Berenguela de Len y Castilla, reina de Castella;
 Juan Bravo, lder comuner.
 Juan de Contreras, historiador.
 Pedro Arias Dvila, conquistador.
 Pedro Delgado, ciclista.
 San Frutos, sant.
 Nicomedes Garca, empresari, natural de Valverde del Majano.
 Domingo Gundisalvo, traductor i filsof;
 Isabel Clara Eugenia, infanta espanyola.
 Andrs Laguna, metge, farmacleg, botnic y humanista espanyol.
 Alonso de Ledesma, escriptor.
 Agapito Marazuela folklorista, natural de Valverde del Majano.
 Aniceto Marinas, escultor.
 Arsenio Martnez-Campos, militar i poltico. Pacificador de Cuba en 1878.
 Miguel Sacristn Ramos, comandant Director Msic i Catedrtic.
 Esteban Vicente, pintor.
 Emiliano Barral, escultor, natural de Seplveda.

 Galeria d'imatges .



 Ciutats agermanades .
   Edimburg, Esccia;
   Bristol, Anglaterra;
   Marysville, Ohio, EUA;
   Tours, Frana;
  Barquisimeto , Veneuela;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Segovia;
 Segovia 2016 - Candidatura Capital Europea de la Cultura 2016;
 Televisi Segvia (Tvcyl) en Internet;
 Televisi a Internet de Segvia;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27640" title="Antoni Amer Llodr" nonfiltered="1559" processed="1556" dbindex="11646">
Antoni Amer Llodr, de malnom Garanya (Manacor, 12 de febrer de 1882 -Manacor, 29 de desembre de 1936) fou un comerciant i poltic mallorqu.

 Biografia .
Antoni Amer va viure sempre a Manacor, on va exercir de selleter, i posteriorment de majorista de cuirs i productes per a selleteria, a ms d'altres negocis, com ara agncia de viatges, gestoria, lnies regulars de transport, etc. Sens dubte la seva activitat ms coneguda va ser la poltica, militant sempre a partits republicans. El 1911 fou elegit regidor per la candidatura republicano-socialista. Al 1913 fou un dels fundadors del Partit Autnom d'Uni Republicana. Es present a les eleccions municipals espanyoles de 1931 com a candidat del Front nic Antimonrquic, proclam la Repblica a Manacor i fou elegit batle i diputat provincial. Al 1934 va crear l'Uni Republicana Mallorquina. Quan es produ l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 es trobava a Palma, i es va anar amagant per diversos indrets, al mateix temps que s'acostava a Manacor, on fou detingut,empresonat i assassinat.

 La seva obra .
Durant el seu mandat com a batlle es destac per fomentar la cultura, fent construir nombroses escoles, combatre els greus problemes laborals i socials creats per la crisi de 1929, contractant els aturats per fer obres pbliques i el sanejament de l'economia municipal. Tamb pos en marxa un servei pblic de salut i comen l'elaboraci del Pla General d'Ordenaci Urbanstica (PGOU), a data d'avui (2006) encara no acabat.

 Bibliografia .
 Antoni Amer Garanya, la histria robada d'Antoni Tugores Manresa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27645" title="Calendari musulm" nonfiltered="1560" processed="1557" dbindex="11647">
El calendari musulm s un calendari lunar. Es basa en cicles lunars de 30 anys (360 llunacions, de tradici sumria). Els 30 anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies s'anomenen anys simples i es divideixen en sis mesos de 30 dies i altres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies s'anomenen intercalares i es divideixen en set mesos de 30 dies i altres cinc de 29 dies. Anys i mesos van alternant-se. s a dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. Les intercalacions es fan afegint un dia al final del mes de du-l-hij en els anys 2n, 5, 7, 10, 13, 16, 18, 21, 24, 26 i 29 de cada cicle de 30 anys. 

L'any musulm es compon de 12 mesos de 30 o 29 dies: 
,  (30);
,  (29);
,  "primer rabi" (30);
,  o ,  "ltim rabi" o "segon rabi" (29);
,  "primer jumada" (30);
  o   "ltim jumada" o "segon jumada" (29);
,  (30);
,  (29);
,  (ramad) (30);
,  (30);
,  (30);
,  (29 o 30);

Els dies de la setmana sn set: 
,  (primer dia);
,  (segon dia);
,  (tercer dia);
,  (quart dia);
,  (cinqu dia);
,  (dia de reuni);
,  (dia del sbat);
El dia comena amb la posta del sol, i el mes comena uns dos dies desprs de la lluna nova, quan comena a veure's el creixent.

Si es considera la diferncia de dies entre el calendari lunar i el solar, i el fet de comenar l'any en dates diferents, s observable la dificultat d'establir una correspondncia entre el calendari musulm i el cristi. Hi ha taules de correspondncia d'anys, per per a un clcul rpid i aproximat serveixen les frmules segents: 
 Per a passar de l'any musulm al cristi G = H + 622   (H/33) 
 Per a passar de l'any cristi al musulm H = G   622 + (G - 622)/32
 On: 
 G = any cristi (calendari gregori) 
 H = any musulm (hgira)

Estes frmules serveixen per a establir la correspondncia d'anys musulmans i cristians d'una manera aproximada. Per a establir la correspondncia d'una data concreta la cosa s quasi impossible, i fins i tot els historiadors admeten un error d'un dia ms o menys. La causa d'aquest  desfasament s que l'inici i la fi de cada mes es regula segons el cicle lunar observable, la qual cosa porta a introduir un dia de ms quan les observacions no coincideixen amb el clcul teric.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27647" title="Partits judicials del Pas Valenci" nonfiltered="1561" processed="1558" dbindex="11648">
Partits judicials de la provncia d'Alacant.
Partit judicial d'Alacant.
Alacant.

Partit judicial d'Alcoi.
Agres,
Alcoi,
Alcoleja,
Alcosser de Planes,
Alfafara,
Almudaina,
l'Alqueria d'Asnar,
Balones,
Banyeres de Mariola,
Benasau,
Beniarrs,
Benifallim,
Benilloba,
Benillup,
Benimarfull,
Benimassot,
Cocentaina,
Fageca,
Famorca,
Gaianes,
Gorga,
Millena,
Muro d'Alcoi,
l'Orxa,
Penguila,
Planes,
Quatretondeta,
Tollos.

Partit judicial de Benidorm.
L'Alfs del Pi,
Altea,
Benidorm,
Finestrat.

Partit judicial de Dnia.
Alcalal,
l'Atzvia,
Beniarbeig,
Benidoleig,
Benigembla,
Benimeli,
Benissa,
Calp,
Castell de Castells,
Dnia,
Gata de Gorgos,
Llber,
Murla,
Ondara,
Orba,
Parcent,
Pedreguer,
Pego,
el Poble Nou de Benitatxell,
els Poblets, 
el Rfol d'Almnia,
Sagra,
Sanet i els Negrals,
Senija,
Teulada,
Tormos,
la Vall d'Alcal,
la Vall d'Ebo,
la Vall de Gallinera,
la Vall de Laguar,
el Verger,
Xbia,
Xal.

Partit judicial d'Elda.
Elda,
Petrer.

Partit judicial d'Elx.
Crevillent,
Elx,
Santa Pola.

Partit judicial d'Ibi.
Castalla,
Ibi,
Onil,
Tibi.

Partit judicial de Novelda.
Agost,
l'Alguenya,
Asp,
el Fond de les Neus,
el Fond dels Frares,
Monver,
Montfort,
Novelda,
el Pins,
la Romana.

Partit judicial d'Oriola.
Albatera,
Algorfa,
Almorad,
Benejsser,
Benferri,
Bigastre,
Callosa de Segura,
Catral,
Coix,
Daia Nova,
Daia Vella,
Dolors,
Formentera del Segura,
la Granja de Rocamora,
Oriola,
Pilar de la Foradada,
Rafal,
Redov,
Sant Fulgenci,
Sant Isidre
Xacarella.

Partit judicial de Sant Vicent del Raspeig.
Aiges,
Busot,
el Campello,
Mutxamel,
Sant Joan d'Alacant,
Sant Vicent del Raspeig,
la Torre de les Maanes,
Xixona.

Partit judicial de Torrevella.
Benijfar,
Guardamar del Segura,
els Montesinos,
Rojals,
Sant Miquel de les Salines,
Torrevella.

Partit judicial de la Vila Joiosa.
Beniard,
Benifato,
Benimantell,
Bolulla,
Callosa d'en Sarri,
el Castell de Guadalest,
Confrides,
la Nucia,
Orxeta,
Polop,
Relleu,
Sella,
Trbena,
la Vila Joiosa.

Partit judicial de Villena.
Beneixama,
Biar,
el Camp de Mirra,
la Canyada,
Saix,
les Salines,
Villena.

Partits judicials de la provncia de Castell.

Partit judicial de Castell de la Plana.
Albocsser,
l'Alcora,
Almassora,
Atzeneta del Maestrat,
Bell-lloc,
Benafigos,
Benassal,
Benicssim,
Borriol,
Cabanes,
el Castell de Vilamalefa,
Castell de la Plana,
Cortes d'Arens,
Costur,
les Coves de Vinrom,
Culla,
Figueroles,
Llucena,
Lludient,
Orpesa,
la Pobla Tornesa,
Sant Joan de Mor,
la Serra d'en Galceran,
la Serratella,
Sucaina,
Torreblanca,
la Torre d'en Besora,
la Torre d'en Domnec,
les Useres,
la Vall d'Alba,
Vilafams,
Vilafermosa,
Vilafranca,
Vilanova d'Alcolea,
Vilar de Canes,
Vistabella del Maestrat,
Xodos.

Partit judicial de Nules.
An,
Aider,
l'Alcdia de Veo,
Almenara,
les Alqueries,
Aranyel,
Argeleta,
Artana,
Betx,
Cirat,
Eslida,
Espadella,
Fanzara,
Fondeguilla,
Fontes,
la Llosa,
Moncofa,
Nules,
Onda,
Ribesalbes,
Suera,
Tales,
Toga,
Torralba,
Torre-xiva,
Vallat,
la Vall d'Uix,
Vilamalur,
la Vilavella,
Xilxes.

Partit judicial de Sogorb.
Algmia d'Almonesir,
Almedxer,
Altura,
Assuvar,
Barraques,
Begs,
Benafer,
Castellnou,
Caudiel,
Figueres,
la Font de la Reina,
Gaibiel,
Geldo,
Matet,
Montanejos,
Montant,
Navaixes,
Pavies,
Pina,
La Pobla d'Arens,
Sacanyet,
Sogorb,
Soneixa,
Sot de Ferrer,
Teresa,
la Todolella,
Tors,
el Toro,
la Vall d'Almonesir,
Vilanova de la Reina,
Viver,
Xrica,
Xvar.

Partit judicial de Vila-real.
Borriana,
Vila-real.

Partit judicial de Vinars.
Alcal de Xivert,
Ares del Maestrat,
Benicarl,
Clig,
Canet lo Roig,
Castell de Cabres,
Castellfort,
Cat,
Cervera del Maestrat,
Cinctorres,
el Forcall,
Herbers,
la Jana,
la Mata,
Morella,
Olocau del Rei,
Palanques,
Penscola,
la Pobla de Benifass,
Portell de Morella,
Rossell,
la Salzadella,
Santa Magdalena de Polps,
Sant Jordi,
Sant Mateu,
Sant Rafel del Riu,
Sorita,
Trig,
Traiguera,
Vallibona,
Villores,
Vinars
Xert.

Partits judicials de la provncia de Valncia.

Partit judicial d'Alzira.
Alberic,
Alcntera de Xquer,
Algemes,
Alzira,
Antella,
Beneixida,
Benimuslem,
Carcaixent,
Crcer,
Castell de la Ribera,
Cotes,
l'nova,
Gavarda,
Guadassuar,
Manuel,
Massalavs,
la Pobla Llarga,
Rafelguaraf,
Sant Joan de l'nova,
Sellent,
Senyera,
Sumacrcer,
Tous.

Partit judicial de Carlet.
L'Alcdia,
Alginet,
Almussafes,
Benifai,
Benimodo,
Carlet,
Silla.

Partit judicial de Catarroja.
Albal,
Alfafar,
Benetsser,
Catarroja,
Llocnou de la Corona,
Massanassa,
Sedav.

Partit judicial de Gandia.
Ador,
Alfauir,
Almiser,
Almoines,
l'Alqueria de la Comtessa,
Barx,
Bellreguard,
Beniarj,
Benifl,
Benirredr,
Castellonet de la Conquesta,
Daims,
la Font d'en Carrs,
Gandia,
Guardamar de la Safor,
Llocnou de Sant Jeroni,
Miramar,
Oliva,
Palma de Gandia,
Palmera,
Piles,
Potries,
Rafelcofer,
el Real de Gandia,
Rtova,
Vilallonga,
Xeraco,
Xeresa.

Partit judicial de Llria.
Adems,
les Alcubles,
Alpont,
Andilla,
Ares dels Oms,
Benaguasil,
Benaixeve,
Benissan,
Btera,
Bugarra,
Calles,
Casas Altas,
Casas Bajas,
Casinos,
Castellfabib,
Domenyo,
l'Eliana,
Figueroles de Domenyo,
Gtova,
la Iessa,
Llria,
la Llosa del Bisbe,
Loriguilla,
Marines,
Nquera,
Olocau,
Pedralba,
la Pobla de Sant Miquel,
la Pobla de Vallbona,
Riba-roja de Tria,
Serra,
Sot de Xera,
Titaiges,
Toixa,
Torre Baixa,
Vallanca,
Vilamarxant,
el Villar,
Xelva,
Xestalgar,
Xulilla.

Partit judicial de Massamagrell.
Albuixec,
Massalfassar,
Massamagrell,
Museros,
la Pobla de Farnals,
Puol,
el Puig,
Rafelbunyol.

Partit judicial de Mislata.
Mislata,
Xirivella.

Partit judicial de Montcada.
Albalat dels Sorells,
Alboraia,
Alfara del Patriarca,
Almssera,
Bonreps i Mirambell,
Emperador,
Foios,
Meliana,
Montcada,
Rocafort,
Tavernes Blanques,
Vinalesa.

Partit judicial d'Ontinyent.
Agullent,
Aielo de Malferit,
Aielo de Rugat,
Albaida,
Alfarras,
Atzeneta d'Albaida,
Blgida,
Bells,
Beniatjar,
Benicolet,
Benignim,
Benissoda,
Benissuera,
Bocairent,
Bufal,
Carrcola,
Castell de Rugat,
Fontanars dels Alforins,
Guadassquies,
Llutxent,
Montaverner,
Montitxelvo,
l'Olleria,
Ontinyent,
Otos,
el Palomar,
Pinet,
la Pobla del Duc,
Quatretonda,
el Rfol de Salem,
Rugat,
Salem,
Sempere,
Terrateig.

Partit judicial de Paterna.
Burjassot,
Godella,
Paterna,
Sant Antoni de Benaixeve.

Partit judicial de Picassent.
Alcsser,
Alfarb,
Beniparrell,
Catadau,
Llombai,
Montroi,
Montserrat,
Picassent,
Real de Montroi.

Partit judicial de Quart de Poblet.
Manises,
Quart de Poblet.

Partit judicial de Requena.
Aiora,
Alboraig,
Bunyol,
Camporrobles,
Caudete de las Fuentes,
Cofrents,
Cortes de Pallars,
Dosaiges,
Fuenterrobles,
Godelleta,
Itova,
Macastre,
Millars,
Requena,
Setaiges,
Sinarques,
Teresa de Cofrents,
Tors,
Utiel,
Venta del Moro,
Villargordo del Cabriol,
Xalans,
Xarafull,
Xera,
Xest,
Xiva,
Zarra.

Partit judicial de Sagunt.
Albalat dels Tarongers,
Alfara d'Algmia,
Algar de Palncia,
Algmia d'Alfara,
Benavites,
Benifair de les Valls,
Canet d'en Berenguer,
Estivella,
Faura,
Gilet,
Petrs,
Quart de les Valls,
Quartell,
Sagunt,
Segart,
Torres Torres.

Partit judicial de Sueca.
Albalat de la Ribera,
Benicull de Xquer,
Benifair de la Valldigna,
Corbera,
Cullera,
Favara,
Fortaleny,
Llaur,
Poliny de Xquer,
Riola,
Simat de la Valldigna,
Sollana,
Sueca,
Tavernes de la Valldigna.

Partit judicial de Torrent.
Alaqus,
Aldaia,
Paiporta,
Picanya,
Torrent.

Partit judicial de Valncia.
Valncia.

Partit judicial de Xtiva.
L'Alcdia de Crespins,
Anna,
Barxeta,
Bicorb,
Bolbait,
Canals,
Cerd,
nguera,
Estubeny,
la Font de la Figuera,
el Genovs,
la Granja de la Costera,
Llanera de Ranes,
Llocnou d'en Fenollet,
la Llosa de Ranes,
Moixent,
Montesa,
Navarrs,
Novetl,
Quesa,
Rotgl i Corber,
Torrella,
Vallada,
Valls,
Xtiva,
Xella.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27650" title="Alfauir" nonfiltered="1562" processed="1559" dbindex="11649">


Alfauir s una poblaci de la comarca de la Safor.

 Histria .
T l'origen en un alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, el 1249, a Pere de Vilaragut com a lloc depenent de Palma, annex del ducat de Gandia. Del segle XV al XVII hi exercia el senyoriu el monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

 Socieconomia i poltica .
L'ajuntament est en mans del PSPV que obtingu 4 regidors front a 3 del PP en les eleccions de 2003. El gentilici dels seus 356 habitants (dades de 2002; 311 en 1986) s alfauirenys i la seua economia es basa en l'agricultura. En el cens de 2001, el 91,83% dels habitants declararen saber parlar valenci.

 Edificis d'inters .


Monumentalment hi trobem les escasses deixalles del castell de Palma, del segle XI; l'esglsia de Nostra Senyora del Roser, de 1930, restaurada en 1990 i, sobre tot, el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, fundat el 1388 sota el mecenatge de n'Alons d'Arag, primer duc de Gandia; aixecat sobre les restes d'un caseriu musulm, barreja de gtic, mudjar i renaixentista, ja que la seua edificaci es va dilatar al llarg de tres segles. Fou exclaustrat el 1836 i venut a un particular. El seu estat de conservaci s excellent per dissortadament no es pot visitar ja que actualment es propietat del comte de Trnor i est dedicat a activitats agrries.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27652" title="Visual Basic" nonfiltered="1563" processed="1560" dbindex="11650">

El Visual Basic s un llenguatge de programaci desenvolupat per Alan Cooper per a Microsoft. Aquest llenguatge s un dialecte del BASIC, amb importants afegits. La seva primera versi va ser presentada el 1991 amb la intenci de simplificar la programaci utilitzant un ambient de desenvolupament completament grfic que facilits la creaci d'interfcies grfiques i en certa mesura tamb la programaci en ella mateixa.

 Caracterstiques generals .

s un llenguatge fcil d'aprendre (per amb alguns aspectes ms complicats per a programadors ms experts). Per tant, s tan adequat per a programadors principiants com per a experts, guiat per esdeveniments, I centrat en un motor de formularis poders que facilita el rpid desenvolupament d'aplicacions grfiques. La seva principal innovaci, que ms tard va ser adoptada per altres llenguatges, va ser l's d'un tipus de llibreries, anomenades inicialment vbx i posteriorment ocx, que permeten contenir tota la funcionalitat d'un control i facilitar una rpida incorporaci als formularis.

La seva sintaxi, derivada de l'antic llenguatge BASIC, ha sigut ampliada amb el temps al afegir s-hi les caracterstiques tpiques dels llenguatges estructurats moderns. S hi ha afegit una implementaci limitada de la Programaci Orientada a Objectes (els propis formularis i controls sn objectes), encara que si s admet el polimorfisme mitjanant l's de les interfcies no admet l'herncia. No requereix el maneig de punters i consta d'un maneig molt senzill de cadenes de carcters. Posseeix varies biblioteques per maneig de bases de dades, podent connectar amb qualsevol base de dades d'ODBC(Open DataBase Connectivity: Informix, DBase, Access, MySQL, SQL Server, PostgreSQL ,etc) a travs d'ADO (ActiveX Data Objects).

s utilitzat principalment per a aplicacions de gesti d'empreses, a causa de la rapidesa amb la que pot fer-se un programa que utilitzi una base de dades senzilla, a ms de l'abundncia de programadors en aquest llenguatge.

El compilador de Microsoft genera executables que necessiten una DLL (biblioteca) perqu els seus executables funcionin, en alguns casos anomenada MSVBVMxy.DLL (acrnim de "Microsoft Visual Basic Virtual Machine x.y", sent x.y la versi) i en altres casos VBRUNXXX.DLL (acrnim de  Visual Basic Runtime X.XX ), que proveeix totes les funcions implementades en el llenguatge. A ms, existeixen un gran nombre de biblioteques que faciliten l'accs a moltes funcions del sistema operatiu i la seva integraci amb altres aplicacions.

 Derivats .
 El seu derivat VBScript (Visual Basic Script) s el llenguatge predeterminat per pgines web ASP (Active Server Pages).
 A ms, una extensi prpia del llenguatge anomenada Visual Basic for Applications (VBA) permet codificar mduls (tamb anomenats macros) per les aplicacions de Microsoft Office.
 Especialment a partir de la versi 6 del llenguatge es permet la interacci i generaci d'objectes remots que poden ser invocats des de pgines d'scripts (concretament les ASP, encara que tamb s possible fer un enlla utilitzant JSP, JavaServer Pages), allotjant-les en servidors web.
 Visual Basic.NET, part de la plataforma .NET, s un llenguatge prcticament equivalent en funcionalitats a C# (per exemple, no admet pseudo-punters), afegint la capacitat de programaci orientada a objectes que les seves anteriors versions (com Visual Basic 6) no posseen: herncia i polimorfisme.

 Versions .
Les versions de Visual Basic per a Windows sn molt conegudes, per existeix una versi de Microsoft Visual Basic 1.0 per a MS-DOS per menys difosa que data de 1992. Era un entorn que, encara que en mode de text, incloa un dissenyador de formularis en el que es podien arrossegar i deixar anar diferents controls.

La ltima versi noms per a PCs de 16 bits (el Windows XP s per a PCs 32 bits), en el Windows 3.0, ja tenia una detallada biblioteca de components per a tota classe d'usos. Durant la transici de Windows 3.11 a Windows 95, va aparixer la versi 4.0 de Microsoft Visual Basic, que podia generar programes de 16 i 32 bits a partir d'un mateix codi font, a costa d'un gran augment en la mida dels arxius  runtime  necessaris. A ms, es substituren els controls VBX pels nous OCX. Amb la versi 5.0, es va implementar per primera vegada la possibilitat de compilar un codi natiu, obtenint una millora de rendiment considerable. Tant aquesta com la posterior 6.0 suportaven caracterstiques prpies dels llenguatges orientats a objectes, encara que sense algunes funcionalitats importants com la de l'herncia, el polimorfisme i la sobrecrrega. La versi 6.0 continua utilitzant-se massivament, molt ms desprs de l'aparici de l'AO.

Les versions actuals de Visual Basic es basen en la plataforma .NET, encara que mantenen moltes de les caracterstiques del llenguatge original tenen nombroses diferncies que els fan incompatibles. Moltes vegades per portar un codi escrit en Visual Basic a Visual Basic .NET s necessari reescriure part del codi. La nova versi del llenguatge s en la major part equivalent al C# encara que presenta algunes diferncies. Per aix hi ha un debat sobre la validesa d'aquesta nova versi del llenguatge i les seves avantatges i inconvenients sobre C#. Tamb est integrat en el mateix entorn de desenvolupament que els altres: Visual Studio .NET.

Codi d'exemple.
Alguns exemples del llenguatge de programaci;

Programa per a mostrar un missatge emergent amb les paraules "Hola mn!":
 Private Sub Form_Load()
      MsgBox "Hola mn!"
 End Sub

Funci que retorna l'rea d'un cercle:
 Private Function AreaDelCercle(Radi As Double) As Double
      Const PI = 3.14159265358979323846264
      AreaDelCercle = PI * (Radi ^ 2)
 End Function

 Codis d'error .
Llista de codis d'error generats per Visual Basic 6.0 en temps d'execuci:
0: Llamada a procedimiento o argumento no vlidos;
3: Return sin GoSub;
5: Llamada a procedimiento o argumento no vlidos;
6: Desbordamiento;
7: Memoria insuficiente;
9: El subndice est fuera del intervalo;
10: La matriz est fija o temporalmente bloqueada;
11: Divisin por cero;
13: No coinciden los tipos;
14: Espacio para cadenas insuficiente;
16: Expresin demasiado compleja;
17: No se puede realizar la operacin solicitada;
18: Interrupcin por parte del usuario;
20: Resume sin error;
28: Espacio de pila insuficiente;
35: Procedimiento Sub o Function no definido;
47: Hay demasiados clientes de la aplicacin DLL;
48: Error al cargar la biblioteca DLL;
49: La convencin de llamadas a DLL es incorrecta;
51: Error interno;
52: Nombre o nmero de archivo incorrecto;
53: No se ha encontrado el archivo;
54: Modo de archivo incorrecto;
55: El archivo ya est abierto;
57: Error de E/S del dispositivo;
58: El archivo ya existe;
59: Longitud de registro incorrecta;
61: Disco lleno;
62: La entrada de datos ha sobrepasado el final del archivo;
63: Nmero de registro incorrecto;
67: Hay demasiados archivos;
68: El dispositivo no est disponible;
70: Permiso denegado;
71: Disco no preparado;
74: No se puede cambiar el nombre con una unidad de disco diferente;
75: Error de acceso a ruta o archivo;
76: No se ha encontrado la ruta de acceso;
91: La variable de tipo Object o la variable de bloque With no est establecida;
92: El bucle For no est inicializado;
93: La cadena modelo no es vlida;
94: Uso no vlido de Null;
96: No se pueden desactivar eventos de objeto porque el objeto ya desencadena el nmero mximo de eventos que admite;
97: No se puede llamar a una funcin friend de un objeto que no sea una instancia de una clase;
98: Una llamada a una propiedad o un mtodo no puede incluir una referencia a un objeto privado, como un argumento o un valor de retorno;
321: Formato de archivo no vlido;
322: No se puede crear un archivo temporal necesario;
325: Formato no vlido en el archivo de recursos;
380: El valor de la propiedad no es vlido;
381: El ndice de la matriz de propiedades no es vlido;
382: No se admite Set en tiempo de ejecucin;
383: No se admite Set (propiedad de slo lectura);
385: Se necesita un ndice de matriz de propiedades;
387: Set no est permitido;
393: No se admite Get en tiempo de ejecucin;
394: No se admite Get (propiedad de slo escritura);
422: No se encontr la propiedad;
423: No se ha encontrado la propiedad o el mtodo;
424: Se requiere un objeto;
429: El componente ActiveX no puede crear el objeto;
430: Esta clase no admite Automatizacin o la interfaz esperada;
432: No se encontr el nombre del archivo o de la clase durante la operacin de Automatizacin;
438: El objeto no acepta esta propiedad o mtodo;
440: Error de Automatizacin;
442: Se ha perdido la conexin con la biblioteca de tipos o con la biblioteca de objetos para proceso remoto. Haga clic en Aceptar para quitar la referencia.
443: El objeto de Automatizacin no tiene un valor predeterminado;
445: El objeto no admite esta accin;
446: El objeto no admite argumentos con nombre;
447: El objeto no admite la configuracin regional actual;
448: No se ha encontrado el argumento con nombre;
449: El argumento no es opcional;
450: Nmero de argumentos errneo o asignacin de propiedad no vlida;
451: El procedimiento Let de la propiedad no est definido y el procedimiento Get no ha devuelto un objeto;
452: Nmero ordinal no vlido;
453: No se encuentra la funcin de biblioteca DLL especificada;
454: No se encuentra el recurso de cdigo;
455: Error en el bloqueo de los recursos de cdigo;
457: Esta clave ya est asociada a un elemento de esta coleccin;
458: La variable usa un tipo de Automatizacin no admitido en Visual Basic;
459: El objeto o la clase no admite el conjunto de eventos;
460: El formato del Portapapeles no es vlido;
461: No se ha encontrado el mtodo o el miembro de datos;
462: El equipo servidor remoto no existe o no est disponible;
463: La clase no est registrada en el equipo local;
481: Imagen no vlida;
482: Error de impresora;
735: No se puede guardar el archivo en TEMP;
744: No se encontr el texto de bsqueda;
746: Reemplazamientos demasiado largos;

Enllaos externs.
 Vbcat - Tutorials;
 Recursos Visual Basic  ;
 Pgina oficial de Visual Basic ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27653" title="Cicle de Calvin" nonfiltered="1564" processed="1561" dbindex="11651">

El cicle de Calvin (tamb anomenat cicle de Calvin-Benson) s un conjunt de reaccions bioqumiques que es produeixen a l'estroma dels cloroplasts dels organismes que fan la fotosntesi. Fou descobert per Melvin Calvin i Andy Benson a la Universitat de Califrnia, Berkeley. Les reaccions sn independents de la presncia o no de llum i constitueixen la tamb anomenada (de manera incorrecta) fase fosca de la fotosntesi.

Visi general.
Mitjanant la fotosntesi els organismes fotosinttics transformen l'energia de la llum en energia qumica que emmagatzemen en forma de glucosa.
El cicle de Calvin hi juga un paper essencial en aquest procs: aprofita l'energia de molcules electrnicament excitades de vida curta per a transformar el dixid de carboni i l'aigua en molcules orgniques. Aquestes molcules orgniques poden ser utilitzades per l'organisme que les produeix (i tamb pels animals que se n'alimenten) i per aix d'aquesta srie de reaccions tamb se'n diu fixaci del carboni.
L'enzim clau del cicle s la ribulosa-1,5-difosfat-carboxilasa (rubisco) que catalitza la uni d'una molcula de ribulosa-1,5-difosfat i una molcula de dixid de carboni que, d'aquesta manera, s'incorpora a una molcula orgnica.

La reacci general del cicle de Calvin s la segent:

   3 CO2 + 6 NADPH + 9 ATP   GAP + 6 NADP+ + 9 ADP + 9 Pi

El GAP o glicealdehid-3-fosfat, el principal producte de la fotosntesi, pot ser utilitzat a diferents vies fotosinttiques. Per exemple, pot convertir-se a fructosa-6-fosfat per una nova acci del cicle de Calvin i, posteriorment, en glucosa-1-fosfat, molcula precursora dels glcids complexos de les plantes (per exemple la sacarosa, el mid o la cellulosa). Per a obtenir una molcula de glucosa-1-fosfat calen dos cicles del cicle de Calvin i la reacci global s la segent:

   6 CO2 + 12 NADPH + 18 ATP   C6H12O6P + 12 NADP+ + 18 ADP + 17 Pi

Els enzims que participen sn funcionalment equivalent a enzims que s'utilitzen a altres vies metabliques com la gluclisi o la gluconeognesi per el fet de trobar-se a l'estroma dels cloroplasts i no al citoplasma cellular fa que les vies puguin funcionar de manera independent. Els enzims del cicle de Calvin es poden agrupar en:
Enzims comuns a la gluclisi:
Fosfoglicerat quinasa;
Aldolasa;
Triosafosfat isomerasa;
Enzims comuns a la via de les pentoses;
Transcetolasa;
Fosfopentosa isomerasa;
Fosfopentosa epimerasa;
Enzims comuns a la gluconeognesi;
Fructosa difosfatasa;
Enzims particulars del cicle de Calvin;
Ribulosa-1,5-difosfat-carboxilasa (rubisco), que s l'enzim que regula la velocitat del cicle;
Fosfatasa;
Fosforibulosa quinasa;
Gliceraldehid-3-fosfat deshidrogenasa especfica de NADP+;

Fases del cicle de Calvin.
Est dividida en tres fases principals (algunes versions del cicle de Calvin consideren un nombre de fases diferents segons com agrupen les reaccions que hi tenen lloc):

Fase 1: Fixaci del CO2.

L'enzim rubisco s el responsable de la reacci, la ms important del cicle de Calvin, en la qual es produeix la fixaci del CO2 a una molcula de ribulosa-1,5-difosfat per a formar dues molcules de gliceraldehid-3-fosfat.

Fase 2: Fosforilaci i reducci.

Les reaccions sn les segents:

El gliceraldehid-3-fosfat s fosforilat, per acci de l'ATP i l'enzim fosfoglicerat quinasa, per a formar 1,3-difosfoglicerat.

L'enzim gliceraldehid-3-fosfat deshidrogenasa especfica de NADP+ catalitza la reducci de l'1,3-difosfoglicerat per a formar gliceraldehid-3-fosfat (GAP). En algunes versions del cicle de Calvin aquesta reacci es considera de manera independent i s'anomena fase reductiva.

En conjunt, en aquestes dues primeres fases, tres molcules de ribulosa-1,5-fosfat reaccionen amb tres molcules de CO2 per a produir sis molcules de gliceraldehid-3-fosfat, amb la participaci de sis molcules d'ATP, que es transformen en ADP i sis de NADPH que es transformen en NADP+. Tant l'ATP com el NADPH s'obtenen a les reaccions de la fase lluminosa de la fotosntesi. La reacci general de les dues primeres fases s la segent:

  3 ribulosa-1,5-fosfat + 3 CO2 + 6 ATP + 6 NADPH   6 GAP + 6 ADP + 6 NADP+

Aquest procs s equivalent a la sntesi d'una molcula de gliceraldehid-3-fosfat a partir de tres molcules de CO2.

Fase 3: Regeneraci de la ribulosa-1,5-difosfat.

Aquesta fase cont un conjunt de reaccions mitjanant les quals es regenera la ribulosa-1,5-difosfat. Les reaccions sn les segents:

 La triosa fosfat isomerasa transforma algunes molcules de GAP en dihidroxiacetona fosfat (DHAP), una molcula que t tamb tres toms de carboni.

 L'aldolasa i la fructosa difosfatasa formen una molcula de fructosa-6-fosfat (F6P), que t sis carbonis (C6), a partir d'una molcula de DHAP i una de GAP. En aquesta reacci de condensaci s'allibera un Pi.

 La F6P es combina llavors amb una altra molcula de GAP (en total, nou toms de C) per a formar, per acci de la transcetolasa, dues molcules; una de xilulose-5-fosfat (X5P) i una d'eritrosa-4-fosfat (E4P).

 L'E4P i la DHAP sn transformades en sedoheptulosa-1,7-fosfat (C7) per acci de l'aldolasa i posteriorment la sedoheptulosa difosfatasa catalitza la desfosforilaci a sedoheptulosa-7-fosfat (S7P), alliberant-se un Pi.

 La S7P s combinada amb un altre GAP (10 C en total) i trencada, per acci de la transcetolasa, en dues molcules de cinc carbonis: una X5P i ribosa-5-fosfat (R5P).

 La X5P s transformada en ribulosa-5-phosphate (Ru5P) per la fosfopentosa epimerasa. La R5P tamb s transformada en Ru5P per la ribosa isomerasa.

 Finalment, l'enzim fosforibulosa quinasa catalitza la fosforilaci de la Ru5P a expenses d'ATP i origina ribulosa-1,5-difosfat, completant d'aquesta manera el cicle de Calvin.

La reacci global s la segent:

   5 GAP + 3 ATP   3 ribulosa-1,5-difosfat + 3 ADP + 2 Pi

De les sis molcules de GAP (3C) obtingudes a la primera fase, cinc s'utilitzen per a regenerar les tres molcules de ribulosa-1,5-difosfat amb les quals ha comenat el cicle i una molcula pot derivar cap a altres vies anabliques en les quals se sintetitzaran altres compostos orgnics.

Regulaci del cicle de Calvin.

La reacci limitant del cicle de Calvin s la catalitzada per l'enzim rubisco (ribulosa-1,5-difosfat carboxilasa). Aquest enzim t una activat que depn de diversos factors relacionats amb la presncia de la llum i s per aix que la denominaci de 'fase fosca' resulta poc adequada. En realitat, la llum estimula el cicle de Calvin i desactiva la gluclisi, mentre que la foscor t l'efecte contrari. D'aquesta manera s'evita que els organismes fotosinttics entrin en un cicle ftil utilitzant l'ATP generat durant la gluclisi i la respiraci de la glucosa per a sintetitzar glucosa en el cicle de Calvin, processos que sn bioqumicament inversos i que no tindrien una productivitat neta.

Relaci amb la fotorespiraci.

En presncia de llum les plantes consumeixen O2 i desprenen CO2 per una via diferent a la fosforilaci oxidativa anomenada fotorespiraci. Aquest procs, en condicions de baixes concentracions de CO2 i elevades d'O2, pot arribar a superar la fixaci neta de CO2 al cicle de Calvin.
La fotorespiraci es produeix especialment a elevades temperatures: llavors l'enzim rubisco reacciona amb l'O2 en comptes de fer-ho amb el CO2 de manera que la ribulosa-1,5-difosfat es transforma en 3-fosfoglicerat (3PG) i 2-fosfoglicolat.
La fotorespiraci sembla ser un procs superflu que elimina en part els productes de la fotosntesi i, tot i que en certes condicions t la seva utilitat, les plantes disposen de mecanismes per a evitar els seus efectes perjudicials.

Referncies.
VOET, Donald; VOET, Judith G. "La fotosntesis". Dins Bioqumica. Trad. de Jorge Bozal, Claudi M. Cuchillo i Jaume Farrs. Barcelona: Ediciones Omega, 1992. p. 628-661. ISBN 84-282-0906-5.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27654" title="Fase lluminosa" nonfiltered="1565" processed="1562" dbindex="11652">

La fase lluminosa o reacci dependent de la llum s el primer pas de la fotosntesi, en la qual es converteix energia solar en energia qumica. La llum s absorbida per la clorofilla i altres pigments fotosinttics com el carot i s usada per a fragmentar l'aigua, de manera que es produeix oxigen com a residu.

 H2O + NADP+     O2 + NADPH + H+
La clorofilla s el component de la fulla que centralitza l'energia lluminosa en el centre de reacci, que cont clorofilla a, i la transforma en energia qumica en forma d'electrons excitats que passaran a la cadena de transport d'electrons.
Els fotosistemes sn un conjunt de molcules de clorofilla, amb les molcules transportadores d'electrons. Hi ha 2 tipus de fotosistemes (FS): FS I (clorofilla a P700) i FS II (clorofilla a P680).


Fotofosforilaci no cclica

En el FS II (amb longitud d'ona absorbida inferior al FS I) la P680 fotolitza aigua, que s'oxida alliberant oxigen, hidrogen i cedint electrons a un transportador, que els cedir a un altre transportador, i aquest a un altre, i aix fent una cadena de transport, fins que els electrons passen al FS I. En la cadena de transport l'electr perd energia i s'aprofita per crear un gradient protnic (diferncia de concentraci de protons entre les 2 bandes de la membrana on t lloc el transport d'electrons) aprofitat per sintetitzar ATP.
En el FS I es torna a excitar l'electr que prov del FS II, que tamb passa per una cadena transportadora d'electrons i que s'aprofita per reduir el NADP+ a NADPH.
  H2O + NADP+ + ADP + Pi      O2 + NADPH + H+ + ATP


Fotofosforilaci cclica

Els electrons excitats parteixen del FS I i hi tornen a travs dels transportadors d'electrons, tornant a reduir la clorofilla oxidada. Noms interv un nic fotosistema.
S'incrementen el nombre de molcules d'ATP sense que es produeixin noves molcules de NADPH.


Fotofosforilaci bacteriana

A diferncia dels cloroplasts i cianobacteris, els bacteris fotosintetitzadors tenen bacterioclorofilles, que tenen una estructura qumica similar a la de la clorofilla a.
Les bacteriaclorofilles s'agrupen a un sol FS, equivalent al FS I dels cloroplasts. L'excitaci lumnica del centre de reacci del FS inicia un transport electrnic que acaba amb la reducci del NADP+ a NADPH.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27656" title="Carcaixent" nonfiltered="1566" processed="1563" dbindex="11653">

Carcaixent s una ciutat del Pas Valenci, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Alzira, Benimuslem, Rafelguaraf, Castell de la Ribera  i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Benifair de la Valldigna i Simat de la Valldigna (a la Safor); i amb Xtiva (a la comarca de la Costera).

 Geografia .
El terme, de 59,4 km2, s totalment pla i est voltat pel Xquer, vall d'Aiges Vives i les muntanyes del Convent; regat pels rius Magre, Verd i Barxeta i la Reial Squia de Carcaixent.

 Nuclis .
 Carcaixent;
 la Barraca d'Aiges Vives;
 Cogullada;

 Barris .
 Santa Brbara;
 Les Barraques;
 La Muntanyeta;
 Els Quatre Camins;

 Histria .
Poblat des del neoltic i l'Edat del Bronze, com ho demostren nombroses troballes escampades pel seu terme. De l'poca ibero-romana s'han trobat restes algunes viles. La fundaci de l'actual nucli urb s incerta, uns apunten als romans i d'altres a una alqueria musulmana; d'aqueix perode hi ha documentades diverses alqueries en l'actual terme: Alborg, Benimacl, Benivaire, Cogullada, Ternils i alguna ms que totes plegades acabaren conformant un nucli conegut com Horta de Cent o Horta de Carcaixent.

Desprs de la seua conquesta per Jaume I a finals de desembre del 1242, va ser repoblada amb lleidatans i tortosins; apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment en 1248; en 1266 es constitueix en parrquia i s edifica, a l'alqueria de Ternils, l'ermita de sant Roc; en l'poca medieval Carcaixent era una alqueria dependent d'Alzira; l'any 1348 la Guerra de la Uni afect les alqueries, i Carcaixent i Cogullada foren cremades; el 1434 ja possea esglsia, que era atesa pel vicari de Ternils.

El segle XVI va ser poca de gran creixement urbanstic, demogrfic i econmic mercs al conreu de la morera i el comer de la seda; en 1521 era lloc d'agermanats i hi hagu fora enfrontaments; el 1547 la cria va decidir que el vicari resids ja a Carcaixent; el 1544 ja existien diversos beneficis en l'esglsia, el 1576 hom segrega d'Alzira i es constitueix en universitat amb plena capacitat de govern i administraci la qual cosa comportava l'assignaci d'un terme municipal i el repartiment de les crregues amb el municipi d'Alzira; el 1577 el municipi va sollicitar la de cises en el pa, el vi i la carn per a desendeutar-se de les despeses ocasionades per la imposici construcci de l'esglsia, que els va costar ms de 10.000 ducats; el 1589, Felip II l'atorg el ttol de vila reial amb dret a vot a les Corts Valencianes, mitjanant costosos donatius a la Corona.

En l'ltim ter del segle XVI s'hi conreaven al voltant de 24.000 fanecades, i entre un 25 i un 30% dels propietaris estaven considerats com rics i en condicions d'acumular excedents, la qual cosa explica que el venatge contribura en la despesa que va suposar l'aixecament de la vila; en les Corts valencianes de 1626, l'esglsia deman l'exempci de pagar el dret d'amortitzaci i segell de 40.000 lliures, i el bra reial va demanar la revisi dels termes i lmits amb Algemes degut als molts processos entaulats des de la segregaci d'Alzira; en les de 1645 va sollicitar franqucia per a amortitzar 2.000 lliures. El 1627 ja possea un sistema d'insaculaci per a l'elecci d'oficials locals. Degut als greus problemes que tingueren els llauradors entre el 1600 i el 1650, la vila decid construir una nova squia que supls la insuficincia de la xarxa de squies i braals dependents del riu Albaida i el barranc de Barxeta.

A l'inici del XVIII, Carcaixent s el centre comarcal de la seda; en la guerra de Successi va recolzar al borb Felip V que, en 1708 i 1738, atorg dos diplomes pels que fou concedida la jurisdicci civil i criminal, alta i baixa; en 1781 mossn Monz i els seus amics Maseres i Bodi plantaren en la Bassa Reial el primer camp de taronges que fou la base la transformaci moderna de la localitat.

A principis del segle XIX existien en la vila quatre molins de farina i arrs i 204 torns de filar seda; el 1813 i en el context de la guerra del Francs tingu lloc al terme un important enfrontament contra les tropes franceses que don lloc a la llegenda de "la Marqueseta"; M. Antnia Talens Mezquita.

A partir del 1848 comena l'exportaci de taronges cap a Frana i des del 1863 cap a Gran Bretanya; el 12 d'agost de 1861 va crear-se la companyia Tramway Carcagente a Gandia que s'encarregava de la construcci i explotaci del primer ferrocarril de via estreta de la pennsula, desprs de tres anys d'obres el 8 de febrer de 1864 s inaugurava el tramvia-ferrocarril amb tracci animal que s encarregava d'unir dues comarques tan prsperes com La Safor i La Ribera; el 1911 i, durant un avalot que va tenir lloc a la vila a causa de la guerra d'frica, l'ajuntament fou assaltat i cremat part del seu mobiliari; el 1916 obtingu el ttol de ciutat.

 Demografia . 


 Economia .

L'agricultura era l'activitat ms important fins a fa poc temps. Basada en el monocultiu i comer de la taronja (des del segle XIX). Per a partir dels 60 del passat segle, es va produir una crisi important i l'agricultura va entrar en un perode de recessi. En aquests moments es pot dir que es troba en una fase de transformaci.

Pel que fa a la indstria, aquest sector secundari est dedicat majoritriament a la transformaci dels ctrics, i tamb hi ha txtil, fabricaci de mobiliari auxiliar, etc..

Actualment, ms de dos teros de la poblaci activa treballen en el sector serveis, sector que s'ha vist incrementat per la creaci del Centre Comercial Ribera del Xquer, una gran superfcie comercial que augmenta la disponibilitat de bns de consum que abans calia adquirir en altres zones, com la ciutat de Valncia. No obstant aix, el nou centre comercial ha estat vist tamb com una amenaa per al comer local.

 Poltica i administraci .















 Monuments .
 Monuments religiosos .


 Esglsia de l'Assumpci. De 1434, gtica, ampliada i reformada en diferents ocasions. Alberga pintures de Segrelles.
 Ermita de sant Roc de Termils. Temple del segle XIII d'estil pregtic i portada romnica. Recentment restaurat, est declarat Monument Artstic Nacional.
 Esglsia de Sant Bartomeu de Cogullada. S. XVI-XVII. Una recent restauraci ha fet malb la decoraci primitiva. Conserva objectes de culte interessants procedents d'altres esglsies destrudes en la Guerra Civil.
 Monestir del Corpus Christi. Convent dominic de 1654 del que noms roman l'esglsia, convertida en auditori.
 Convent de Sant Francesc. Edificat en 1602 amb l'autoritzaci del patriarca Joan de Ribera.
 Convent d'Aiges Vives, del s XV.
 Esglsia de Sant Antoni de Pdua.
 Esglsia de Sant Francesc de Paula.

 Monuments civils .


 Torre de Carcaixent, o cova de Les Meravelles. Torre de planta quadrangular que es conserva en bon estat dins d'una propietat privada.
 Magatzem de La Ribera. La construcci no est datada exactament, es pensa que es va construir entre l905 i 1910. La planta de l'edifici adopta la forma de "L". La construcci est inspirada en la tipologia basilical, amb una nau central de dimensions ms grans i ms alta, i unes naus laterals ms estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la illuminacio zenital. Hi ha tamb una srie de columnes de funci, que marquen la separaci entre la nau central i les laterals. ;
 Casa Consistorial. L'Ajuntament actual s'inaugur l'any 1847. s d'estil neoclssic, amb una bella i harmoniosa faana. L'obra, que fou dirigida per Salvador Escrich, es va construir en forma de casa pairal, i consta de planta baixa, planta noble i cambra, amb una gran escala. T una planta irregular, de forma trapezodal, i gira al voltant del pati central. Hi destaca la sala de sessions, amb un sostre de bigues de fusta bellament ornamentades. Ara, les dependncies municipals es reparteixen entre aquest edifici i el contigu Palau del Marqus de Montortal.
 Palau del marqus de Montortal, o de la Marqueseta. Fou construt cap al 1780, i reformat l'any 1850. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que s notable la composici arquitectnica de tota la construcci, l'element que ms hi destaca s la decoraci interior, ja que t una mostra molt important de rajoles cermiques del segle XVIII, i, d'una manera especial, una magnifica cuina decorada amb retaules cermics. A la planta noble, hi ha frescos decoratius en parets i sostres. Desprs d'haver sigut rehabilitat recentment, va ser inaugurat pel gener de 1993.

 Festes i celebracions .
 Festes Majors. El 16 d'octubre se celebra la festa de la Mare de Du d'Aiges Vives, Patrona de Carcaixent i el 14 d'octubre, la de Sant Bonifaci Mrtir, Patr de Carcaixent.

 Fills illustres .
 Joan Vert (Carcaixent, 1890     Madrid, 1931) va ser un compositor que es va dedicar fonamentalment a la sarsuela.
 Juli Ribera (Carcaixent, 1858 -   1934) s considerat com a un referent mundial en el camp de l arabisme.
 Andrs Robles (Carcaixent, 1684     Valncia, 1764) va ser un arquitecte que s'emmarc dins de l'estil barroc i que va treballar en la provncia de Valncia.
 Jos Vidal Beneyto (Carcaixent, 1929 s filsof, socileg i politleg. Opositor actiu al rgim franquista, s cofundador del diari El Pas (on encara hi collabora) i doctor honoris causa per la Universitat de Valncia des de 2006. Entre altres crrecs i honors, s Secretari General de l'Agncia Europea per a la Cultura i del Consell Mediterrani de la Cultura, tots dos depenents de la UNESCO.
 Enric Castell (Carcaixent, 1973) s doctor en Cincies de la Comunicaci per la Universitat Autnoma de Barcelona i professor dels estudis de Comunicaci de la Universitat Rovira i Virgili.

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Carcaixent;
 Guia d'empreses i serveis;
 Carcaixent, empreses, notcies i actualitat;
 Web del barri i l'Associaci de Vens de Les Barraques de Carcaixent. Informaci i moltes fotografies de tot el que fem en este barri de Carcaixent;
 Web no oficial de Carcaixent Cont informaci molt valuosa i interessant.	;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27657" title="Carlet" nonfiltered="1567" processed="1564" dbindex="11654">


Carlet s una ciutat i municipi de la Comunitat Valenciana, a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb l'Alcdia, Alfarb, Alginet, Benimodo, Catadau, Guadassuar i Tous.

 Geografia .
El terme, de 45,60 km2, i gaireb pla se situa en la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d'escs cabal per fortes avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal i la rambla la Parra.

 Nuclis .
 Carlet;
 Ausis March;

Histria.
De l'rab Qualaet que siginificava, "castell" o "plaa fort". Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundaci musulmana, s han trobat alguns atifells del paleoltic i del neoltic a La Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca i dels romans hi ha les deixalles d'una possible villa rstica en la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet. 

La primera menci rera la conquesta s el 5 de juny de 1238 al Llibre del Repartiment, en eixa data el castell i la vila de Carlet van ser donats a Pere de Montagut qui atorga carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i deleg en Joan de Campolo, rector de l'esglsia de sant Andreu de Valncia el repoblament amb cristians de les alqueries; a la mort del cavaller Montagut hereta el lloc el seu fill, Pelegr de Montagut; el 23 de desembre del 1329, el rei Alfons IV concedeix al senyor la meitat de les penes i el coneixement de les causes criminals, excepte les condemnes a mort i mutilaci de membres; en 1348 passa a la famlia Vilanova i s independitza d'Alzira amb el ttol de vila; el 1374, Vidal de Vilanova, casat amb Elvira de Montagut, ven Carlet als jurats de Valncia i aquests, el 1375, a Gonal de Castellv, en 1393 Joan I dna en fiana a Ferrer de Canet la suprema jurisdicci de Carlet, per posteriorment l'obtindria la famlia Castellv.

En 1520 Carlet posseeix dues cartes pobles, una per a mudjars i una altra per a cristians i el 1610 desprs de l'expulsi dels moriscs se'n va donar una altra per als nous pobladors, en les del 1520 ja detenta la suprema jurisdicci, regalies, drets (host, cavalcada, morabat), el ter delme i el pagament de rendes emfitutiques personals com llaurana de terra, els mudjars pagaven tamb drets de tipus musulm com alcendia, alfarda i alfatera; en temps de la Germania, els agermanats de Carlet assaltaren i saquejaren el castell dels Castellv, nogensmenys, els musulmans, amb condicions vassalltiques ms oneroses, es mantingueren fidels al senyor i la poblaci cristiana als agermanats  en 1604 es crea el comtat de Carlet a favor de Jordi de Castellv i Lpez de Mendoza; en la carta de poblaci del 1610 les condicions eren similars encara que s'eliminaren els drets musulmans, la supressi dels serveis personals i la reducci de la partici de fruits en l'oli, el poble queda dividit en dos: Antic i Nou, cada un amb ajuntament propi que es renovava anualment.

El segle XVII estigu marcat pels continus enfrontaments dels vassalls amb el senyor per les traves d'aquest a la comercialitzaci dels productes; en 1801 un avalot popular acab amb el saqueig del palau del comte, el 1805 els veins i l'Ajuntament demanen la incorporaci a la Corona; en 1812, durant la guerra contra els francesos, el convent de la vila fou saquejat per les tropes invasores; el 19 de juny de 1872 un terratrmol causa importants destrosses en el poble que, aqueix mateix any es provet de fonts pbliques; en 1891 es derrueix el palau comtal per eixamplar alguns carrers; en 1894 el ferrocarril arriba a Carlet amb les importants conseqncies que se n deriven; en 1926 a ran d'una visita del dictador Primo de Rivera el municipi abasta el ttol de ciutat.

En 1957 una riu assola la poblaci; en 1970 es demolit l'antic convent i en seu lloc s aixeca el nou ajuntament.

 Demografia .

 Economia .
L'economia de Carlet s bsicament agrcola. La superfcie conreada ocupa el 80% del sl. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny conreat (3.520 Ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta. Aquest progrs del regadiu sobre els antics terrenys de sec, en els quals es desenvolupava el garrofer i altres arbres mediterranis de cultiu. El terme es rega amb aiges del riu Magre i nombrosos "motors" que bomben aigua dels pous ms o menys profunds que abunden en tota la comarca. Algunes squies utilitzen l'aigua del subsl mentre que el Canal Xquer-Tria rega les terres compreses entre aquest i la Squia Reial del Xquer.

El cultiu ms ests s el dels ctrics. A ms, les condicions climtiques especfiques del municipi han perms la proliferaci de cultius de fruita d'os o fruita d'estiu, especialment, del prssec primerenc.

La ramaderia t un desenvolupament escs i est en funci de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat gaireb industrial en les quals es cria ramat bov, ov, capr, porc i aus.

El sector industrial es va desenvolupar en la segona meitat del segle XX, coincidint amb l'aparici d'empreses relacionades amb la fabricaci de materials de construcci. S'han establert noves indstries, principalment tallers de fabricaci de fusteria de fusta, metllica i de PVC, magatzems de distribuci de productes per a la llar, activitats relacionades amb l'hortofruticultura i la comercialitzaci i transformaci de productes agrcoles, fabricaci d'envasos i embalatges.

 Administraci .





 Monuments .
Al llarg del carrers sant Bernat (Tamb conegut com de les Flatoses), Major, Cor de Jess (antic carrer de les Reixes) i de la plaa Major trobem edificis d'inters restaurats i de la resta del patrimoni parlem tot seguit:

 Esglsia de l'Assumpci. Dividida en dues plantes de qu la baixa era l'antic convent de dominics. La faana fou restaurada en 2002.

 Ermita de Sant Bernat. Excepcionalment, de planta heptagonal (set costats) De 1766. S hi celebra una romeria anualment i molts amics i famlies van de paella els caps de setmana.

 Parc Escolar, mot popular del collegi Juan Vicente Mora. Eclctic, de 1926.

 Residncia La Llum. Antic Hospital. De planta anterior, fou reconstrut en 1910 en estil neoclssic.(All estaven els estudis de Rdio Matamon fins a mitjans de la dcada dels 90);

 Estaci del Ferrocarril. Eclctica, 1925.

 Els Pinets. Antics dipsits d'aigua. De 1927.

 Mercat Municipal. Construt per Mariano Peset en 1930 en estil art dco.

 Teatre Giner. Aixecat en 1912 sobre una antiga fbrica vins, fou rehabilitat en les obres que comenaren en 1999 i acabaren en 2002, abarcant una superficie que est sobre els 3150m2.

 Teatre de El Siglo. Recreaci a menor escala del Teatre Princesa de Valncia. Inaugurat el 2 de febrer de 1889 i referent des d'aleshores en la cultura i en l'oci carlet. Actualment s propietat municipal i es troba en un lamentable estat de conservaci.

 Cultura i espectacles .
Fidel a la tradici musical valenciana, Carlet compta amb dues bandes de msica, L Artstica i La Unin Musical i una Coral Polifnica; s ha d'esmentar la important tasca que fa l'Associaci Cultural "El Trencall", que treballa en la recuperaci del folklore carlet i la Big Band Nou Millenni, dedicada a la musica Jazz.

Festes.
 Festes Patronals. La setmana que acaba en el segon diumenge de setembre en honor a Sant Bernat i les germanes, Santa Brbara i Santa Maria de Carlet, entre d'altres. ;

 Romeria a l'Ermita de Sant Bernat. El dia 23 de juliol. ;

 Fills illustres .
 Bernat Sria Escoms (Carlet, 1951) s un metge i cientfic, actual Ministre de Sanitat i Consum.
 Mara ngeles Crespo Martnez (Carlet, 1949) s l'alcaldessa des de 1995.
 Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet 1915 -   Valncia 2004), va ser un poeta i activista poltic.

 Vegeu tamb .
 Ermita de Sant Bernat de Carlet;
Commons.
Carlet: 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Carlet. ;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27658" title="Castell de la Ribera" nonfiltered="1568" processed="1565" dbindex="11655">

Castell de la Ribera (antigament anomenat Vilanova de Castell i oficialment Villanueva de Castelln) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Manuel, Sant Joan de l'nova, la Pobla Llarga i Senyera (a la mateixa comarca); i amb Xtiva i la Llosa de Ranes (a la Costera). 

 Geografia .
Situat en la confluncia dels rius Xquer i Albaida. El relleu s totalment pla i tot just sobresurten alguns turons en la part meridional: destaquen les altures de l'Alter de la Bateria en el port de Crcer, i la Muntanyeta del Castellet. La resta del terme es mant a una altitud mitja de 30-40 m. sobre el nivell del mar, i est cobert per sediments plistocens i holocens procedents dels sediments dels rius Xquer i Albaida.

Histria.
El topnim del poble procedeix d'una vella torre musulmana que ja devia estar en runes en el moment de la conquesta cristiana. A penes reconquistat per Jaume I, el lloc pass a dependre de la ciutat de Xtiva, com ja esdevenia en temps islmics, per la qual cosa la seua denominaci histrica ha segut la de Castell de Xtiva.

Particip activament en la guerra de la Uni contra Pere I de Castella; el 1358, Pere IV orden esfondrar la torre del Castellet per tal d'evitar que caigus en mans castellanes; en 1486 la seua poblaci morisca no passava de les 10 persones; durant la revolta de les Germanies, en qu tamb va intervenir, hi havia 90 cases; el 3 d'octubre de 1587, per privilegi de Felip II, es converteix en vila independent, culminava d'aquesta manera un llarg procs de peticions fetes al rei per les autoritats de la vila en tal sentit; el 26 d'agost de 1591 el mateix monarca signa el privilegi per a la construcci de la squia d'Escalona, que rega les terres del terme i que es va construir en temps del seu fill Felip III; en aqueixa poca ja hi havia vora els mil habitants i l'expulsi morisca de 1609 no va afectar la poblaci ja que des del moment de la conquesta fou repoblada amb cristians vells. 

Durant la guerra de Successi va sofrir un saqueig a mans dels borbnics manats pel comte de Mahon, i en acabar la contesa, i donat que Castell havia abraat la causa d'ustria, es va revocar temporalment el seu carcter de vila independent, passant a dependre les seues autoritats de les de Carcaixent des del 1708 al 1735; durant el segle XVIII les febres tercianes causaren estralls en la poblaci, que malvivia, segons Cavanilles, de l'arrs i de la seda, fins deixar-la en 1.461 nimes; el XIX la vila va viure la invasi dels dragons francesos del mariscal Suchet; el saqueig dels carlins en 1836 i en 1873; la desamortitzaci del convent dominic de sant Vicent Ferrer; especialment sagnant fou la guerra de 1936-1939 que hi deix setanta morts entre ambds bndols.

 El conflicte toponmic .
El topnim oficial, desprs de fortes disputes judicials i extrajudicials, s Castell de la Ribera segons consta en el DOGV 4757, de 20 de maig de 2004 . 

El nom del poble ha estat objecte de forta polmica entre els seus habitants en l'ltima cambra del segle XX i principis del segle XXI, polititzant-se la qesti toponmica i extremant-se les postures. Alguns van proposar el va canviar de nom adduint que el ms habitual era referir-se al poble com Castell i sent La Ribera la seva comarca, havia de canviar-se a Castell de la Ribera (per haver altres municipis amb el nom de Castell). A ms es va adduir que el ttol de Vila era una denominaci borbnica. El canvi de nom va contar amb l'oposici del sector ms conservador de la poltica valenciana aix com de persones independents, amb el que finalment no es va consolidar. A ms, l'Alcalde en el seu moment, desestim la realitzaci d'un Referendum.


El topnim oficial, desprs de fortes disputes judicials i extrajudicials, s Villanueva de Castelln segons consta en el DOGV 5052, de 19.07.2005. .Pag 159

On exposa que "En fecha 22 de abril de 2005 se ha pronunciado el Tribunal Superior de Justicia 
de la Comunidad Valenciana estimando de nuevo el recurso contencioso 
administrativo interpuesto por el colectivo de vecinos Pro-Referndum contra el 
Decreto 173/1994. Por lo tanto, a partir de dicha fecha, la denominacin oficial del municipio debe ser la de Villanueva de Castelln."

 Demografia .


 Economia .
L'economia castellonenca es basa en el conreu de la taronja. La indstria tamb es fonamenta en la transformaci agrcola (fruites, arrs, oli), el moble i les construccions metliques.

 Administraci i poltica .




 Monuments .
 Esglsia de l'Assumpci. Edificada en el segle XV, tenia una torre d'estil romntic que va resultar destruda en un terratrmol durant el segle XIX.
 Ermita de Santa Brbara.
 Ermita de la Sang de Crist.
 Ermita de Santa Anna. Sobre la muntanya del mateix nom. En estat runs.
 Collegi Sant Domnec. Collegi de Dominiques, amb ms de 100 anys d'histria, obra de Joaqun Mara Arnau Miramn.

 Llocs d'inters .
 Les restes d'una vila romana amb tres forns de terrissa, d'poca republicana fins a mitjans del segle xx d. de C.(Actualment moltissim descuidat).

Festes.
Les festes ms significatives sn, com a tantes localitats del Pas Valenci, les falles i els Moros i Cristians. A ms, a principis de setembre en honor al Santssim Crist dels Prodigis, a la Mare de Du dels Dolors i als Sants de la Pedra.

 Personatges illustres .
Entre les personalitats ms notables de la vila es compten els predicadors barrocs Gaspar Taengua, oncle i nebot; Francesc Franco, metge del rei Joan III de Portugal, i l'illustrat divuitesc Vicent Ignasi Franco.

 Agust Murillo Barber (Castell de la Ribera, 1972), pilotari.

 Vegeu tamb .
 Estaci de Castell de la Ribera;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Villanueva de Castelln;
 acicastello, Publicaci Cvica de Participaci;
 Auelapinta, Publicaci jove de Castell;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica .
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27659" title="Catadau" nonfiltered="1569" processed="1566" dbindex="11656">

Catadau s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta. 

El gentilici, segons Sanchis i Guarner ("Els pobles valencians parlen els uns dels altres" ), s catauns; altres indiquen catadauns.

Limita amb Alfarb, Carlet, Llombai i Tous (a la mateixa comarca); i amb Dosaiges (a la Foia de Bunyol).

 Geografia .
El terme ocupa 35 km de la Vall dels Alcalans, se situa a l'oest del Magre; l'orografia s accidentada per diferents serres on abunden les pinedes; la principal altura s el Matamont (512 m); dins el terme hi ha, a ms, el caseriu del Poblenou, Los Rosales, La Lloma Molina i la Lloma Paga.

Histria.
Tot i que a la cova de l'Avellanera hi ha algunes deixalles prehistriques la primera prova de poblaci s una antiga alqueria islmica el nom de la qual prov de l'rab Catadur  que significaria "propietat del Daur".

En 1238, Jaume I  fa donaci de Catadau, Vall d'Alcalano i Alumber (Llombai) a Guillem de Galabia i aix queda reflectit en el Llibre del Repartiment. En 1357 va comprar-lo Roman de Riusec i desprs passa successivament als Centelles i als Borja dintre del marquesat de Llombai. En 1522 fou saquejat pels agermanats d'Alzira. En 1609, data de l'expulsi morisca, comptava amb 130 cases i rest despoblada fins el 1611 en qu s'hi concedeix carta pobla. En 1843 la seua parrquia assoleix independncia de la de Llombai.

 Demografia .

 Economia .
L'agricultura s el principal fonament de l'economia local, el sec dna garrofera, vinya, olivera i ametler; el regadiu, ctrics, hortalisses i fruiters. Hi s important tamb la ramaderia (bestiar bov i porc) i l'avicultura.

 Monuments .

 Esglsia de Sant Pere Apstol. Edificada en 1730 sobre una antiga mesquita.

Festes.
 Festes Majors. En honor a Santa Brbara i la Divina Aurora, en la tercera setmana d'agost.

 Fills illustres .
 Leopoldo Ortiz Climent (Catadau, 1941) s un enginyer i poltic.

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Catadau;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27660" title="Cotes" nonfiltered="1570" processed="1567" dbindex="11657">

Cotes s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alcntera de Xquer, Antella, Crcer, Sellent i Sumacrcer (a la mateixa comarca); amb Anna i Xella (a la comarca de la Canal de Navarrs).

 Geografia .
Travessen el terme de Cotes, de 5,8 km 2 , els rius Sallent, Escalona i Xquer i el cim del Montot permet observar tota la vall i gran part de la Ribera; la cova de la Moneda i el clot del Negre, meandre del Xquer on es pot prendre el bany.

Histria.
Alqueria musulmana, Jaume I  la don a l'abat de la cartoixa d'Scala Dei el 1238. Pass successivament als Matoses, als Castella, als Ortiz, als Blanes i als Palafox, marquesos d'Ariza; lloc de moriscs, en 1609 va quedar despoblat; va sofrir els efectes del terratrmol del 1748.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura. Predominen els cultius de regadiu, abastits per les aiges del riu Sallent. Els principals cultius sn: taronja, arrs, faves, melons, etc.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Sant Miquel Arcngel. Del segle XVII;
 Algunes cases nobiliries;

Llocs d'inters.
 El Montot, cim des d'on es pot veure tota la vall i part de la comarca.
 Cova de la Moneda o dels rates-penades, situada en la muntanya del Montot, al noroest de la poblaci i a uns 3,5 km. de distancia, t una profunditat de 43 metres i un recorregut total de 303 m.
 Clot del Negre, revolta del riu Xquer on es pot prendre el bany en la seua platja natural.

 Festes .
 Sant Antoni, el dia 17 de gener es crema una foguera en la plaa del poble.
 Sant Isidre Llaurador, patr dels agricultors el dia 28 de setembre.
 Sant Miquel Arcngel, patr del poble, el 29 de setembre.

Gastronomia.
Quant a la gastronomia podem degustar arrs al forn amb careto, arrs amb fesols i naps o paella negra amb carxofes i faves; de dol mona de Pasqua, coques cristines, arnad i fogasses.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27661" title="Narcs Bosch" nonfiltered="1571" processed="1568" dbindex="11658">
Narcs Bosch s un director catal de cinema pornogrfic amb renom internacional.

El gener del 2005 va aconseguir als Estats Units el premi AVN (equivalent als oscars del cinema per adults) per la seva pellcula Hot Rats





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27665" title="Guillem Fullana i Hada d'Efak" nonfiltered="1572" processed="1569" dbindex="11659">
Guillem Fullana i Hada d'Efak (Guillem d'Efak) fou un cantant, escriptor i actor manacor. 

Va nixer a Ro Muni, Guinea Equatorial, el 1929, i mor a Mallorca el 1995.
Fill d'un funcionari colonial, als 3 anys s'establ a Manacor, i el 1964 es trasllad a Barcelona on visqu fins al 1980, en qu es mud novament, aquesta vegada a Palma, on treball com a guia turstic. Durant la seva etapa a Barcelona obr diversos cafs teatre (Cova del Drac, La Cucafera) dedicats a la can en catal.

 Obra .
Treball la can popular mallorquina, el blues i el jazz, i actu a Andorra, Catalunya, Londres, Mallorca, Perpiny i Zuric.
Grav diversos discs, tant amb canons seves com d'altres (Veu de Mallorca, Blues, Balada d'en Jordi Roca, Can de Son  Coletes, Can per les dones...)

Com a escriptor cultiv la poesia (El poeta i el mar, 1965, Madona i l'arbre, 1969, El poeta i la nina, 1974, Erosfera, 1982), el teatre ( J.O.M., 1967, La mort de l'via, 1968, Paisajexlindos, 1988) i la narrativa (Les vacances d'en Jordi, 1968 i La ponentada gran, 1975).

 Premis .
Artur Martorell 1965 pel disc El Dimoni Cucarell;
Sant Jordi d'Or 1967 per Plou i fa sol;
Carles Riba 1969 per Madona i l'arbre;
Ciutat de Palma 1973 per la nova versi en dos actes de J.O.M.;

Enllaos externs.
Guillem d'Efak a Mag Poesia.
Guillem d'Efak a Els moviments literaris contemporaris a les Balears.
Guillem d'Efak al web de la CAL.
 Fitxes dels llibres i Pitses (el regne al mig del mar) i Teatre a El Gall Editor ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27668" title="Mona" nonfiltered="1573" processed="1570" dbindex="11660">

Art: pintura a l'oli sobre fusta del segle XVI obra de Leonardo da Vinci, vegeu Mona Lisa;
Cmic: mare de Homer Simpson, vegeu Mona Jay Simpson.
Gastronomia: dol tpic de Pasqua, vegeu mona de Pasqua.
Geografia: ;
Illa de Puerto Rico propera a la costa dominicana, situada al pas de la Mona; vegeu illa de Mona.
Municipi del Cant de Samatan, vegeu Savignac-Mona.
Histria: nom clssic de l'illa anglesa d'Anglesey, vegeu Mona (Britnia).
Joc: Joc de cartes en el que una carta s'anomena mona aix com el perdedor, vegeu Mona (joc de cartes).
Zoologia: mamfer de l'ordre del primats, vegeu mico.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27672" title="Alqueria" nonfiltered="1574" processed="1571" dbindex="11661">

De l'rab Al-garya, que significa "El poblat xicotet". Originria d'Al Andalus, s una casa de labors tant agrcoles como ramaderes. De vegades tamb est formada per un conjunt d'estes construccions situades lluny d'una poblaci. T similitud amb la villa romana.

Igual com altres villes rurals, es van crear en temps de pau social, ja que no disposaven de defenses prpies. Algunes han arribat fins als nostres dies.

Les alqueries que encara hi ha en l'actualitat han sobreviscut a diferents poques de despoblaci i aband rural. Algunes van adoptar diferents activitats, com a molins o tallers. 
Actualment, a causa de l'auge del turisme rural, moltes s'han adaptat al ram de l'hotaleria com a allotjaments o restauraci, d'altres com a centres culturals o museus.

Alqueria valenciana.
Aquest habitatge rural, ubicat habitualment en vessants assolleades, s d'una gran austeritat i senzillesa, consisteix en una edificaci d'una o dues plantes, amb una sola crugia, i coberta a una o dues aiges.

A l'Horta de Valncia eren bastant numeroses fins fa poc. Algunes han adoptat el  nom de "Casa", com ara Casa Bajoca, Casa Negra, etc.  

El mot "alqueria" prov de l'rab        "al-qrya", "el poble o llogaret"

Alqueria andalusa.

A Andalusia n'han arribat algunes fins als nostres dies, a les Alpujarras i la Comarca de Guadix. Actualment s'estan recuperant per al turisme rural. Altres es van reconvirtir en els cortijos o municipis. 

D'altres, en canvi, no van tindre tanta sort i a conseqncia de l'xode a les grans ciutats van desaparixer.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27673" title="Fanecada" nonfiltered="1575" processed="1572" dbindex="11662">
Una fanecada s una unitat de mesura d'rea usada per a mesurar camps en algunes zones del Pas Valenci. Equival a 833,3 m2. s l'extensi de terra que es calcula que es pot sembrar amb una faneca de gra; cont quatre quartons i s la dotzena part d'una hectrea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27674" title="Joan Gomis Vives" nonfiltered="1576" processed="1573" dbindex="11663">

Joan Gomis Vives (Manacor, 9 d'abril de 1935 - Manacor, 30 de juny de 2003). Des de ben jove es va dedicar a la pesca submarina, guanyant nombrosos trofeus i campionats:
Campi del mon 1961;
Campi Euroafric 1964,1966 i 1968;
Campi d'Espanya 1965,1966 , 1967 i 1974;

Des de 1967 se celebra a Porto Cristo el torneig anual de pesca submarina, que porta el seu nom; Trofeu Joan Gomis. Tamb porta el seu nom el Polisportiu i un carrer de Porto Cristo.

Ha rebut tamb nombroses distincions tant a nivell nacional com local, per exemple una creu d'or al mrit esportiu i dues de plata, la A d'or de s' Agrcola i s fill illustre de Manacor entre d'altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27676" title="Jodo" nonfiltered="1577" processed="1574" dbindex="11664">
El jodo s una art marcial procedent de Jap que estudia la utilitzaci del jo (bast de 1,28 metres). 

 Histria .
La tradici ens diu que l'escola ms antiga, Shindo Musso Ryu Jojutsu, fou fundada per Muso Gonnosuke al segle XVII. Aquest, desprs d'un enfrontament amb en Miyamoto Mushashi en qu va ser derrotat, es retir a la muntanya a meditar, i va tenir una visi en qu l'nica forma de derrotar el creador de l'escola dels dos sabres era amb un bast de 1,28 metres. Efectivament, segons la tradici, en el segon enfrontament Musso Gonnosuke va derrotar en Miyamoto Mushashi, perdonant-li la vida, tal com aquest havia fet amb ell a l'anterior combat.

 Escoles .
Sete Jo, lligada a la ZNKR (Zen Nihon Kendo Renmei / Federaci japonesa de Kendo), i que utilitza un sistema de graus i exmens (kiu/dan)similars al kendo, aikido, i altres arts marcials japoneses. ;
Shindo Musso Ryu Jojutsu, que no t cap mena d'estructura associativa, mantenint els lligams Mestre-alumne tal com es feia antigament. Conserva el sistema de graus tradicional;
Suyo Ryu;

 Mestres .

 Sokes .
Muso Gonnosuke;
Uchida Ryogoro (1837 - 1921);
Shiraishi Hanjiro Shigeaki (1842 - 1927), 24 Soke;
Takaji Shimizu (1876-1978), 25 Soke;
Otofuji 26 Soke;

 Mestres japonesos actuals .
Nishioka Tsuneo;
Siguehiro Matsumura;

 Professors occidentals .
Jean Pierre Reniez, 7 Dan, Kyoshi;
Grard Blaize, 7 Dan, Renshi;
Daniel Chabaud, 6 Dan;

 Enllaos externs .
Federaci Europea de Kendo Iaido i Jodo;
Federaci Europea de Jodo;
Dojo de Nishioka Tsuneo;
Grup de Siguehiro Matsumura;
Jodo Kai Espaa - Organitzaci per l estudi i difusi del Jodo a l estat espanyol;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27684" title="Bojutsu" nonfiltered="1578" processed="1575" dbindex="11665">

El bojutsu s una art marcial originria del Jap que estudia el maneig del bast llarg. Es pot practicar com a complement d'una altra disciplina (aikido , karate , kobudo...) o com a disciplina independent, per aix ltim no s tan habitual.

El bojutsu (  ) s l'art d'usar un arma en forma de bast anomenada bo (abreviatura de roku-shaku-bo, bo de sis shaku). El bast s una de las primeres armes utilitzades per l'home.

Actualment el bojutsu s generalment associat amb el kobudo d'Okinawa o amb el koryu budo japons. El bojutsu japons s un dels elements principals de l'entrenament marcial clssic (bugei jyuuhappan). Sota el context okinawenc, l'arma s generalment coneguda com kon.

El fundador de l'aikido, Morihei Ueshiba, era practicant de bojutsu, i fundador de l'escola Masakatsu Bo Jutsu. El bo utilizat en Masakatsu bojutsu, t la peculiaritat que la longitud s proporcional a la alada del practicant, i ha d'arribar des del terra (descal) fins a sota del nas.

 Escoles .
Hi ha diverses escoles, i cada una fa servir una longitud i un gruix diferents.
Masakatsu Bo Jutsu s l'escola que va fundar Morihei Ueshiba , O Sensei, per ensenyar de forma complementria a l'aikido. A l'any 1957 en don la transmissi a Hikitsuchi Michio, i el seu alumne Grard Blaize l'introdueix a Europa. El bast de bojutsu t una llargria igual a l'alada del practicant descal, des del terra fins a davall el nas.

Yug-Do o l'art del bamb; escola creada a casa nostra amb un manual editat: Yug-Do, el arte marcial del bamb de Antonio Iborra, 2001 ed. Ocano ISBN 84-7556-133-0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27686" title="Per" nonfiltered="1579" processed="1576" dbindex="11666">


El Per (Per en castell, Piruw en qutxua i aimara), oficialment la Repblica del Per, s un pas de Sud-amrica que limita al nord amb Equador i Colmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolvia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oce Pacfic. T una geografia complexa dominada principalment per la serralada dels Andes i els corrents del Pacfic, que el donen climes i paisatges molt variats, des d'una costa desrtica a la puna dels Andes o a la selva tropical de la conca de l'Amazones. 

El territori peru fou la llar de la civilitzaci del Norte Chico, una de les ms antigues del mn, i posteriorment de l'Imperi Inca, l'Estat ms gran de la Sud-amrica precolombina. L'Imperi Espanyol va conquerir el territori durant el segle XVI i hi va establir un virregnat des del qual es va governar, per un temps, tot el subcontinent. Desprs d'aconseguir la seva independncia, el Per va viure perodes d'inestabilitat poltica i econmica, alternada amb perodes de creixement i prosperitat econmica. 

El Per en l'actualitat s una repblica democrtica i representativa dividida en vint-i-cinc regions. s un pas en vies de desenvolupament amb un ndex de desenvolupament hum mitj i amb una elevada desigualtat econmica. Les activitats econmiques principals sn l'agricultura, la pesca, la mineria il a manufactura de txtils. La poblaci peruana, estimada en 28 milions, s multitnica, fonamentada en els pobles indgenes, per que inclou influncia europea, africana i asitica. La llengua principal hi s el castell, tot i que un percentatge significatiu de la poblaci parla el qutxua o altres llenges amerndies nadiues. Aquesta combinaci de tradicions culturals t com a resultat una ampla diversitat d'expressions en camps com ara l'art, la cuina, la literatura i la msica. 

Etimologia.
La paraula "Per" es deriva de Bir el nom d'un governador local que va viure a prop del Golf de San Miguel al Panam, durant a mitjan segle XVI. Els seus territoris, visitats pels exploradors espanyols el 1522, eren la regi ms meridional del "Nou Mn" que els europeus havien visitat. Quan Francisco Pizarro va explorar les regions encara ms al sud, aquestes van ser designades Bir o Per.La Corona espanyola va donar al nom un estat legal el 1529 amb la Capitulaci de Toledo, la qual va designar l'Imperi Inca, que havien confrontat, com la provncia del Per. Sota el govern espanyol, el territori va adoptar la denominaci del Virregnat del Per que es va convertir en la Repblica del Per desprs de la seva independncia.

Geografia.
Article principal: Geografia del Per;
El Per es troba a la regi occidental de Sud-amrica entre l'equador i el Trpic de Capricorn. T una superfcie de 1.285.220 km, fent-lo en el 20 pas ms extens del mn i el tercer del subcontinent. Limita al nord amb Equador, al sud amb Colmbia, a l'est amb el Brasil, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oce Pacfic. Posseeix una gran varietat de paisatges i climes ateses les seves condicions geogrfiques que tamb li han donat una gran diversitat de recursos naturals. 

Geologia i relleu.

El territori del Per s delimitat per les plaques sud-americana i la de Nazca, les quals comparteixen un lmit convergent de subducci de manera parallela a la costa occidental sud-americana. Aquesta subducci va formar, durant el Jurssic la Fosa de Per-Xile, aix com la serralada dels Andes. L'erosi de la serralada a format a l'est una vasta plana on abans de l'aparici dels Andes hi havia una porci de mar. Aquesta regi sedimentria s la plana amaznica. El mateix procs d'erosi a causat l'escarpament dels Andes. Atesa la subducci tectnica, el territori del Per s altament ssmic i hi ha regions amb activitat volcnica, en especial al sud. El territori peru es troba en el Cintur de Foc del Pacfic. 

La Serralada dels Andes s parallela a la costa pacfica, i divideix el pas en tres regions geogrfiques:
 la costa, a l'est, s una plana angosta majoritriament rida, llevat d'algunes valls formades per rius estacionals;
 la serralada mateixa, que inclou l'altipl and i el pic ms elevat del pas, l'Huascarn, amb 6.768 m; i;
 la selva, una extensi ampla i plana coberta per la selva amaznica a l'est i ocupa el 60% de la superfcie total del pas, tot i ser la menys poblada.

Clima.

Tot i que Per es troba en una regi equatorial, el Per no presenta un clima exclusivament tropical; la influncia dels Andes i el corrent de Humboldt hi produeixen una gran diversitat climtica. Les temperatures de la costa sn moderades, amb precipitacions baixes i amb humitat elevada, llevat de la regi ms septentrional. A la serralada les pluges sn freqents durant l'estiu, mentre que la temperatura i la humitat disminueixen en augmentar l'altitud fins arribar als pics gelats dels andes. La selva es caracteritza per les pluges abundants i les altes temperatures, llevat de la regi ms meridional, la qual experimenta hiverns freds i pluges estacionals.

Hidrografia.
La majoria dels rius peruans s'originen als Andres i drenen una de les tres conques hidrogrfiques del pas. Els rius que desemboquen a l'oce Pacfic sn curts i de rgim estacional. Els tributaris del riu Amazones sn ms llargs, ms cabalosos i amb pendents menors. Els rius que desemboquen al Llac Titicaca sn curts i de gran cabal. Els rius ms extensos del Per sn el riu Ucayali el riu Maran, el riu Putumayo, el riu Yavar, el riu Huallaga, el riu Urubamba, el riu Mantaro i el riu Amazones. 

Ecologia.
El relleu accidentat i la histria natural del Per han fet del pas un territori megadivers, amb una gran varietat d'ecosistemes, i en conseqncia, amb una gran diversitat de flora i fauna. Tot i que tradicionalment s'ha considerat que hi ha, al Per, tres regions naturals, hi ha, de fet, sis biomes terrestres: dos de marins i 3 d'aigua dola. 

Quant al mar peru, dos corrents marins que discorren en sentit oposat caracteritzen dos ecosistemes diferents. Al nord, des de la latitud 3,2  S fins la latitud 6 S, hi ha la corrent del Nio o la zona del mar clid, amb temperatures que oscillen entre els 20 C i els 27 C. Aquest corrent envaeix la corrent de Humboldt que caracteritza la regi de mar fred amb temperatures que oscillen entre els 12 C i els 19  C.

Poltica i govern.
Estructura constitucional.

El Per s una repblica presidencialista de representaci democrtica amb un sistema multipartidista. El sufragi s universal i obligatori per tots els ciutadans entre els 18 i els 70 anys d'edat. En les ltimes eleccions generals del 2006, el candidat del Partit Aprista Peru, Alan Garca va aconseguir, en la segona volta, el 52,6% dels vots, i s l'actual president del Per. La constituci del Per estableix una clara separaci de poders, comuna dels sistemes presidencialistes:
 el poder executiu s ostentat pel president de la Repblica, el qual s el cap d'Estat i el cap de govern alhora, electe per un perode de cinc anys sense la possibilitat de reelecci immediata; s a ms, encarregat de la defensa nacional i presideix les forces armades del Per; elegeix el primer ministre i tots dos elegeixen els membres del Consell de Ministres, l'rgan encarregat de la direcci i la gesti dels serveis pblics de l'Estat. El primer ministre actual s Yehude Simon Munaro;
 el poder legislatiu s ostentat pel Congrs de la Repblica, que presenta l'opini pluralista de la naci i est integrada per una sola cambra de 120 membres elegits per un perode de cinc anys; i;
 el poder judicial est constitut per una organitzaci jerrquica d'institucions que exerceixen la potestat de gestionar la justcia, entre les quals la Cort Suprema del Per, les sales superiors de justcia, les corts de primera instncia i les corts de pau. ;

La facultat d'interpretar la constituci en matries especfiques pertany al Tribunal Constitucional, integrat per set membres elegits pel Congrs de la Re pblica per un perode de cinc anys.

Subdivisi administrativa.
La constituci actual del Per estableix quatre categories de circumscripcions poltico-administratives: dues de regionals (regions i departaments) i dues de locals (provncies i districtes).

Governs regionals.
Vegeu tambe: Regionalitzacio del Per (1987-1992);

Tot i que la constituci actual preveu la conformaci de les regions del pas, en l'actualitat l'Estat es troba en la primera fase del "procs de descentralitzaci". A cada departament (24 en l'actualitat) aix com la provncia constitucional del Callao, de manera separada, s'han conformat 25 governs regionals el govern regional del departament de Lima no te cap jurisdicci sobre la provncia del Callao, que t govern regional propi, ni sobre la provncia de Lima, la municipialitat de la qual ha adquirit totes les funcions d'un govern regional. 

Segons les estipulacions de la Llei Orgnica de Governs Regionals, les regions seran eventualment constitudes per la iniciativa de les poblacions de dos o ms departaments mitjanant les propostes de llurs governs regionals aprovades via referndum. El primer referndum del 2005 no va aconseguir l'aprovaci de cap dels projectes de la conformaci de les regions aleshores presentades, per la qual cosa no es podr realitzar cap altra consulta, segons la Llei de Bases de la Descentralitzaci, per sis anys, s a dir fins el 2011.  Ats l'status quo, colloquialment es considera que el Per est dividit en 25 "regions".  Aquestes regions se subdivideixen en provncies, les quals al seu torn, se subdivideixen en districtes. N'hi ha, de provncies, 180, i de districtes, 1747. 

La Provncia de Lima, localitzada a la costa central del pas, es nica, ja que no pertany a cap regi. La ciutat de Lima est localitzada en la provncia, tamb coneguda com a Lima Metropolitana.


Callao, tot i tenir noms una provncia, tamb s una regi per si mateixa.

Economia.


Per s un pas en vies de desenvolupament; el 2005 tenia un ndex de desenvolupament hum del 0,773, i el 2006 tenia una renda per cpita de US$3.374, i un producte interior brut en paritat de poder adquisitiu de US$7.600 el 2007. Segons les estadstiques nacionals, el 2007 el 39,3% de la poblaci s pobre, i el 13,7% s extremadament pobre.

Per s un pas amb recursos naturals abundants; l'economia est molt enllaada amb les exportacions amb els quals es financen les importacions i els pagaments del deute extern. L'economia peruana ha variat molt durant les ltimes dcades. Entre el 1968 i 1975 el govern de Juan Velasco Alvarado va introduir reformes radicals, entre les quals, la reforma agrria, l'expropiaci de les companyies estrangeres i un sistema de planejament econmic centralitzat. Aquestes poltiques es van revertir durant la dcada de 1990 durant el govern d'Alberto Fujimori. La sobredependncia en els minerals i els metalls afectades per les fluctuacions en els preus mundials, aix com la manca d'una infraestructura adequada han dissuadit el comer i la inversi. Desprs de molts anys amb un creixement inconsistent, l'economia peruana va crixer a taxes superiors al 4% del 2002 al 2006 i del 7,5% el 2007, grcies als preus elevats dels minerals i metalls. Malgrat tot aix, els nivells de pobresa i desigualtat encara sn elevats.

Geografia humana.
Dinmica de poblaci.

Amb 28 milions d'habitants, el Per s el quart pas ms poblat de Sud-amrica. La taxa de creixement poblacional ha decrescut del 2,6% al 1,6% entre 1950 i el 2000; i s'espera que la poblaci arribi als 42 milions el 2050. El 2007, el 75,9% de la poblaci vivia en rees urbanes i el 24,1% en rees rurals. Les ciutats ms importants sn Lima, Arequipa, Trujillo, Chiclayo, Piura, Iquitos, Cusco, Chimbota i Huancayo, totes amb poblacions superiors als 250.000 habitants el 2007.

Etnografia.

Per s una societat multitnica en qu s'han integrat diversos pobles i races durant cinc segles. Per s un dels tres pasos en qu els amerindis sn majoria, (els altres sn Bolvia i Guatemala). Els amerindis han habitat el territori peru millenis abans de la conquesta espanyola. Els espanyols i els africans van arribar durant el perode colonial. Desprs de la independncia hi van immigrar anglesos, francesos, italians i espanyols. Durant la dcada de 1850 hi van immigrar xinesos; altres grups importants sn els rabs i els japonesos.

Llenges.
La llengua oficial a tot el territori s el castell i, on sn predominants, les distintes lleges natives tamb hi sn on siguin majoritries.

El castell era la primera llengua del 83,9% dels peruans majors de 5 anys d'edat el 2007, i s la llengua principal del pas. Coexisteix amb altres llenges amerndies, la ms important de les quals s el qutxua, parlat per ms del 13,2% de la poblaci.

Religi.
Al Per, la religi ms important s el cristianisme: ms del 80% de la poblaci es declara catlica situant-lo entre els pasos amb major nombre de fidels catlics en el mn juntament amb Brasil, Filipines, i Mxic, mentre que la major part de la resta de la poblaci professa alguna altra denominaci cristiana, principalment protestant. Existeixen tamb aquells que professen el judaisme i l'islam. L'ateisme i l'agnosticisme sn escassos.

Una de les manifestacions religioses ms importants s la solemnitat de la process del Senyor dels Miracles, la imatge dels quals data del Virregnat del Per i surt en process pels carrers de Lima el mes d'octubre de cada any. Aquesta imatge ha rebut homenatges del Papa Joan Pau II (qui la va cridar la quaresma limenya) i del Papa Benet XVI. Al Per, com a la resta de Llatinoamrica, hi ha una gran quantitat de devocions a la creu, aix com moltes advocacions marianes, com la Verge del Chapi, la Mare de Du del Carme o la Verge de la Porta.

 Educaci .
Al Per, el sistema educatiu t tres nivells bsics: l'educaci inicial, que opcionalment pot comenar-se als dos anys, per generalment, als tres; l'educaci primria que dura sis anys, amb un mestre per a cada sal generalment, i la secundria de cinc anys, on es dna la polidocncia. L'idioma angls es troba dintre del currculum oficial del Ministeri d'Educaci, encara que si el centre educatiu est vinculat amb algun altre pas, l'idioma estranger sol variar.
L'educaci superior es pot realitzar en universitats, instituts superiors, pedaggics, etc. Per a ingressar a aquests centres, s indispensable donar un examen d'admissi, encara que la dificultat d'aquest, depn de l'exigncia de la universitat. Actualment, les universitats estatals alberguen a ms de 100 mil alumnes en tot el pas.

Cultura.

La cultura peruana t les seves arrels en les tradicions amerndies i espanyoles, tot i que ha estat influda tamb per diversos grups tnics d'frica, sia i Europa. La tradici artstica peruana va comenar amb la terrisseria elaborada, la fabricaci de txtils, l'orfebreria i l'escultura de les poques preinques. El inques van mantenir aquests oficis i van construir obres arquitectniques impressionants com ara Machu Picchu. El barroc va predominar l'art virregnal que va fer un sincretisme amb les tradicions autctones. Durant aquest perode l'art es concentraba majoritriament en temes religiosos; les nombroses esglsies d'aquest perode i les pintures de l'escola de Cuzco en sn una mostra. Les arts es van estancar desprs de la independncia fins l'aparici de l'indigenisme en la primera meitat del segle XX. Des de la dcada de 1950 l'art peru ha estat eclctic i influt per corrents internacionals i locals. 

La literatura peruana t les seves arreles en les tradicions orals de les civilitzacions precolombines. Els espanyols van introduir l'escriptura en el segle XVI; l'expressi literal colonial va incloure les crniques i la literatura religiosa. Desprs de la independncia, el costumisme i el romanticisme es convertiren en els gneres literaris ms populars com ara les obres populars de Ricardo Palma, Jos Mara Arguedas, i Csar Vallejo. Durant la segona meitat del segle, un dels exponents ms importants de la literatura peruana ha estat Mario Vargas Llosa. 

La cuina peruana s una mescla de la cuina amerndia sud-americana i l'espanyola amb influncies africanes, rabs, italianes, xineses i japoneses. Alguns menjars tpics sn les articuchos, el ceviche, les humitas i el pachamanca.

Histria.
Article principal: Histria del Per;
Abans de l'arribada dels espanyols al Per hi va haver diverses cultures preincaiques i, ms tard, l'Imperi inca. Francisco Pizarro va arribar a la costa peruana el 1532, i cap al final d'aquella dcada el Per va esdevenir un virregnat i la major font d'or i argent de l'Imperi Espanyol. Per es va declarar independent d'Espanya el 28 de juliol de 1821, grcies a una aliana entre l'exrcit Argentina de Jos de San Martn i l'exrcit de Nova Granada de Simn Bolvar. El primer president va ser elegit el 1827. Del 1836 al 1839 Per i Bolvia van estar units en una Confederaci, que es va dissoldre desprs del conflicte armat contra Xile i l'Argentina.

A finals del segle XIX el Per es va involucrar amb Bolvia en la Guerra del Pacfic contra Xile, ats que existia un tractat de defensa mtua. En finalitzar aquesta guerra es va iniciar un perode de "reconstrucci nacional", de calma relativa, que va acabar desprs del govern d'Augusto B. Legua. 

Durant el segle XX el pas va experimentar diversos cops d'estat i gran inestabilitat econmica i crisi social. La democrcia es va restaurar en la dcada dels noranta.



Referncies.


Bibliografia.
PORRAS BARRENECHEA, Ral. El nombre del Per. Lima: Talleres Grficos P.L. Villanueva, 1968.
FLORES GALINDO, Alberto. Los rostros de la plebe. Barcelona: Editorial Crtica. 2001. ISBN 84-8432-289-0;

Vegeu tamb.
Afroperu;

Enllaos externs.

Govern del Per ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27688" title="La Ciutadella" nonfiltered="1580" processed="1577" dbindex="11667">



La Ciutadella s un barri de Barcelona situat al voltant del parc de la Ciutadella. Ocupa el permetre format pel carrer Pujades, el passeig de Picasso, el passeig de Circumvallaci i el carrer Marina.

De fet, dos teros del barri estan ocupats pel parc i aix ha provocat que alguns historiadors l'incorporin als barris vens de Fort Pienc al nord o a Poblenou a l'est. Des del punt de vista de la divisi per districtes municipals ocupa la frontera entre els de Ciutat Vella i Sant Mart.

Fora del gran espai del parc i del zoolgic, la resta del barri s ocupat majoritriament per la Universitat Pompeu Fabra installada des de comenaments dels anys 90 a les antigues casernes militars d'intendncia. Tamb hi destaca l'edifici de maons, conegut com el Dipsit de les Aiges, al carrer de Wellington.

La construcci de la lnia del tramvia anomenat el Trambess ha dinamitzat el barri i ha canviat la fesomia del carrer Wellington per on discorren les vies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27689" title="Almiser" nonfiltered="1581" processed="1578" dbindex="11668">


Almiser s una poblaci de la comarca de la Safor. Tamb coneguda com Miser, el seu topnim significa, en rab, el desert.

 Histria .
Malgrat que s han trobat deixalles d'una necrpoli romana al seu terme, l'origen s una alqueria musulmana dependent del castell de Borr. Fou lloc de moriscos i, quan aquests foren expulsats, fou repoblat amb catalans i mallorquins. Va formar part del ducat de Gandia. De 1244 a 1707 pertanyia a la governaci del Xquer i de 1822 a 1833, degut a la repartici de les Corts de Cadis, a la provncia de Xtiva.

 Poltica i demografia .
En 2002 comptava amb 266 habitants, de gentilici miseratins. L ajuntament  2007 est governat pel PP, amb 5 regidors, per 1 del BLOC i 1 del PSPV. L'any 2001 declararen saber parlar valenci un 89,87% dels habitants.

 Geografia .
El terme est enclavat en el fons de la vall de la Vernissa i s ric en paratges naturals de tota mena, com ara fonts, barrancs, coves, etc. Hi destaquem el tur del Trams i el barranc del riu Vernissa.

 Edificis d'inters .
Monumentalment hi ha:
 L Esglsia de la Nativitat de Nostra Senyora. Neoclssica, de 1768, remodelada en 1940.
 El castell de la Serra, o d'Almiser, o de Vilella. Castell refugi d'origen musulm; abandonat rere la conquesta, actualment no romanen ms que escasses runes.

 Gastronomia .
En l'mbit de la gastronomia destaquem les coques de dacsa a la calf, el pa al forn de llenya i una ampla varietat d'arrossos. A ms a ms podem gaudir dels dolos com ara les coques cristines, carquinyols i pastissos de glria.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27691" title="Calendari juli" nonfiltered="1582" processed="1579" dbindex="11669">
El calendari juli s l'antecessor del calendari gregori que es basa en el moviment del Sol per a mesurar el temps. Des de la seua implantaci en el 46 aC. es va adoptar gradualment en els pasos europeus i les seues colnies fins a la implantaci de la reforma gregoriana. 

 Antecedents .

Originriament, moltes cultures antigues utilitzaven el calendari lunar per a comptar el temps. Les evidncies histriques ms antigues, indiquen que el primer calendari solar va ser creat en l'Antic Egipte, l'any 4236 aC.

Els pobles romans primitius tenien diferents calendaris lunars, cada un amb el seu propi nombre de mesos, la seua prpia duraci de l'any i dels mesos, per exemple, els habitants d'Alba Longa tenien un calendari de 10 mesos, de 18 a 36 dies cada mes; els de Labinia tenien un altre de 374 dies distribut en 13 mesos; els etruscos tenien mesos basats en la lluna plena. 

Cap calendari rom comptava les setmanes.

 Calendari rom .

Finalment es va acordar usar un calendari de 304 dies distributs en 10 mesos (6 mesos de 30 dies i 4 de 31 dies). Per aquest tenia desfasaments de temps i els pontfexs pagans el reajustaven anualment en l'ltim mes. Els reajustaments es feien amb criteris poltics, per no astronmics, com determinar el dia de pagar a la servitud, i es feia mal s del reajustament, per a prorrogar crrec d'un funcionari, avanar o retardar votacions.

Els reajustaments no van evitar el desfasament de temps i va succeir que l'hivern fra datat en la tardor astronmica. Juli Csar va acabar amb el desfasament ordenant una reforma en el calendari rom.

 Elaboraci del calendari juli .

Sosgenes d'Alexandria tenia coneixement de la reforma que li van fer al calendari egipci en el congrs de Cnope feia 2 segles i va assessorar a Juli Csar per a adaptar aquesta reforma de Cnope al calendari rom i implantar-la com un nou calendari. Aquesta adaptaci datava les estacions i les seues festes romanes corresponents concordant amb el moment astronmic en qu succeen.

El nou calendari es va implantar en el 46 aC amb el nom de julius i molt desprs de juliol, en honor a Juli Cesar. nicament en aquest any, es van comptar 445 dies en compte dels 365 normals per a corregir els desfasaments del calendari anterior, i s anomena any de la confusi. Per a aix, es van agregar dos mesos entre novembre i desembre, un de 33 dies i un altre de 34, a ms del mes intercalat al febrer. 

Des del 45 aC., es va acordar que tots els anys es comptaren de 365 dies, que nicament cada quatre anys se'n comptarien 366 i s'anomenaren anys bixestos, perqu es dataven dos dies consecutius com 23 de febrer (ltim dia del calendari rom en aquell moment).

En aquella poca el  23 de febrer s'anomenava sext calendes martii i quan era any bixest el dia addicional (366) s anomenava  bis-sext calendes, d'all l'origen de bixest. Amb a es va corregir de forma important, per no completament, la diferncia de temps que anaven acumulant l'excs de poc ms d'un quart de dia que li sobrava a cada any. Per a saber sobre els errors no corregits per este calendari consultar sobre el calendari gregori.

Per l'any 44 aC els pontfexs pagans decideixen comptar bixest cada tercer any, en compte del quart. Temps desprs, s'adonen del desfasament provocat fins al 10 aC i es corregix en el 8 dC. per ordres del Csar August, excloent el dia addicional en cada quart any, durant 36 anys.

 Desenvolupament   del calendari juli  .

Es pren com a inici de l'any l'1 de gener, en lloc del tradicional 1 de mar. Consta de 365 dies dividits en 12 mesos, excepte els anys bixestos que tenen 366 dies, i afegeixen un dia addicional al mes de febrer. El calendari juli compta com bixestos tots els quarts anys, inclusivament els seculars. Amb aquest calendari es comet un error de 7,5 dies cada 1000 anys.

L'ordre dels mesos i la distribuci dels dies seria aix:
 januarius (31 dies);
 februarius (29) (o 30 els anys bixestos);
 martius (31);
 aprilis (30);
 maius (31);
 junius (30);
 julius (31)  (anteriorment quintilis);
 augustus (30)  (anteriorment sextilis);
 september (31);
 october (30);
 november (31);
 december (30);

La manera de comptar els dies va seguir la tradici romana fins que els visigots van introduir el costum de numerar els dies, que no seria oficial fins que l'adoptara Carlemany. No obstant aix, fins ben entrada l'Edat Moderna, la manera de referir-se a un dia concret era alludint al sant que es commemorava. Aix, per exemple, s molt com trobar expressions com: arribem el dia de sant Froil. 

 Origen de Juliol i d'Agost .

El mes de quintilis es va consagrar en honor a Juli Csar l'any 44 aC. i se'l va anomenar, juliol per iniciativa de Marc Antoni, i el mes de sextilis a Octavi August, per iniciativa del Senat en el 23 aC., i se l'anomena August, per avui s agost. Per a satisfer la vanitat d'Octavi August, es va donar al mes consagrat en el seu honor 31 dies, llevant-li'l a febrer, i perqu no hi haguera tres mesos seguits de 31 dies, septembre va passar a tenir 30 dies, octubre 31, novembre 30 i desembre 31.

 Implantaci de la setmana .

L'any 321, l'emperador Constant I el Gran va implantar la setmana de set dies, copiat del calendari lunar jueu: diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte. 

A ms, va decretar que el diumenge (dies solis) fra dia de descans per a adorar Du, en detriment del dissabte, tradicional no sols entre els jueus  sin tamb entre els gentils. I s que si Jesucrist  hi havia mort el sis dia de la setmana jueua, havia ressuscitat en diumenge. D'altra banda, se satisfeia a una altra religi molt popular: el culte a Mitra, que adoraven el sol. Recordem que la setmana de set dies es trobava present en el calendari egipci.

 Modificacions fracassades en els noms dels mesos .

Uns emperadors romans van modificar els noms d'alguns mesos durant el seu mandat:

 Calgula va anomenar germnicus al mes de setembre.
 Ner va anomenar claudius a maig i germnicus a juny;
 Domici tamb va anomenar germnicus a setembre i domitianus a octubre. ;

Per les modificacions no van perdurar i es van restablir els seus noms anteriors.

Fins i tot Carlemany tractaria de donar nous noms als mesos: Wintarmanoth, Hornung, Lentzinmanoth, Ostarmanoth, Winemanoth, Brachmanoth, Heuvimanoth, Aranmanoth, Witumanoth, Wintumanoth, Windumemanoth, Herbistmanoth i Heilagmanoth. 



 Vegeu  tamb .
Calendari;
Any bixest;
Era;
Dionisio l'Exigu;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27696" title="Crcer" nonfiltered="1583" processed="1580" dbindex="11670">

Crcer s un municipi del Pas Valenci, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alcntera de Xquer, Antella, Cotes, Gavarda i Sellent (a la mateixa comarca); i amb Xtiva (a la Costera).

 Geografia .
Es troba ubicat, en la Vall de Crcer (tamb coneguda per "Vall Farta"). Les seues terres es troben regades pels rius Xquer al nord, i el riu Sellent a l'oest. Es troba aiges baix de la Presa de Tous, enclavat entre tres muntanyes que, formant una barrera natural, separen les comarques de la Canal de Navarrs i la Costera.

Histria.
Carzre s un topnim rab que podrem traduir com "lloc de reps". La vall de Crcer fou ocupada pels musulmans al voltant dels anys 713-714 i s en una de les alqueries que hi fundaren on t l'origen el poble, com ho proven les deixalles islmiques trobades al Ravalet, la Soc o el Mol de Cotes; Jaume I va donar-lo en senyoriu, el 5 d'agost de 1237, a Pere Fernndez, senyor d'Albarras i d'Azagra; en 1242 el rei fa nova donaci de Crcer amb totes les pertinences, excepte molins i forns, a Gonal Juan Domnguez i altres quaranta-set pobladors; el 1263 pass a l'infant Pere d'Arag; el 1437, Alfons V conced el ttol de bar a Pere Martnez d'Eslava; posteriorment va passar successivament als Crulles, als Cucal de Montull i als Manglano.

 Demografia .

 Economia .
D economia tradicionalment agrcola, Cavanilles, en 1709 ens conta que produa arrs, vi, oli, garrofes, blat, dacsa, seda, llegums i hortalisses, tamb tingu un important passat terrisser, diversos historiadors diuen que en el segle XIV hi havia fins quaranta fbriques de cermica que, amb el pas del temps anaren desapareixent per diverses causes ,sobre tot per l'expulsi dels moriscs en 1609.

L'agricultura s l'activitat ms important encara. Basada en el cultiu i comer predominant de la taronja i fruiters variats. Pel que fa a la indstria, este sector est dedicat majoritriament a la manipulaci i envasament dels ctrics. Encara que hi ha altres indstries menors.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de l'Assumpci del segle XVIII.
 Barri de Sant Roc s el casc antic del poble, conserva el tipisme dels pobles valencians amb arrels rabs.

Llocs d'inters.
 Desembocadura del riu Sellent. Destaca com a lloc d'inters paisatgstic.
 Squia Escalona. En el tram en qu creua el riu Sellent per mitj de "l'Arc", un aqeducte restaurat per efectes de la riuada d'octubre de 1982.
 Una xicoteta presa en el Riu Sellent, a manera d'assut. ;
 El Cano. Pintoresc lloc de pescadors visible des del mateix pont de la carretera.

 Festes .
Com en tants llocs de la nostra geografia s hi celebren les falles i Moros i Cristians. Les Festes patronals sn del 14 al 16 de setembre en honor a Sant Isidre, la Mare de Du de Grcia i el Santssim Crist de l'Agonia.

Gastronomia.
El menjar bsic s l'arrs, guisat de diferents maneres: amb faves i carxofes, amb fesols i naps, en paella; l'arrel mora tab es es fa palesa en els dolos: torrons, arnad, coques cristines, coques de sag, carquinyols, etc.

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Crcer;
 Web no oficial de Crcer;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27697" title="Viola" nonfiltered="1584" processed="1581" dbindex="11671">



La viola s un instrument de corda. Prov de l'anomenada Viola da Braccio (de bra) en oposici a la Viola da gamba (de cama) i Viola de m.

Instrument de corda fregada, ocupa el paper de contralt del quartet vocal. T quatre cordes afinades per quintes: do 2, sol 3, re 4 i la 4. Est per tant afinada una quinta per sota del viol i una octava per sobre del violoncel.

A diferncia del viol, no t una mida estndard i la seva llargada oscilla entre els 38 i els 44 centmetres, tot i que tradicionalment aquesta mesura s'indica en polzades (entre 15 i 17 en instruments per a adults). 

Els materials i la forma de l'instrument sn iguals als del viol, per les seves dimensions sn ms grans. La tcnica d'arc, de m esquerra i de suport de l'instrument tamb sn les mateixes que les del viol, si b adaptant les relacions de pes i velocitat d'arc, aix com el tipus de vibrat a la tessitura ms greu de l'instrument. Aix fa que hi hagi una llarga tradici -avui potser menys que en temps passats- d'instrumentistes que tocaven ambds instruments.

La msica de viola est escrita en clau de do en tercera per als registres greu i mig de l'instrument, i en clau de sol per als registres aguts.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27698" title="Albocsser" nonfiltered="1585" processed="1582" dbindex="11672">


Albocsser s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat, de la qual s la capital.

 Geografia .
La vila d'Albocsser constitux un important nus de comunicacions en el nord de la provncia de Castell. El nucli urb es troba situat en un corredor que no supera els 600 m d'altitud, perllongat cap al sud pel passads d'Els Ibarsos i cap al NE pel corredor de Trig que desemboca en el pla de Sant Mateu. Les rambles Carbonera al sud i Morellana-Valltorta al NE, constituxen els aparells fluvials del terme.

El clima es caracteritza per la suavitat de les temperatures, tant estivals (20-24) com hivernals (3-9). El rgim pluviomtric s tamb caractersticament mediterrani, amb mxim en la temporada tardorenca.

Transformades les zones ms planes per a l'agricultura, el paisatge vegetal mostra la varietat de la flora en l'antany omnipresent carrasca (alzina) i les masses de coscolla o garriga, amb l'agradable presncia de les espcies aromtiques (espgol, romer, tim, sajolida, etc.).

S'accedeix a aquesta localitat des de Castell de la Plana per la CV-10 i desprs per la CV-15 i CV-164.

Limita amb les poblacions d'Ares del Maestrat, Cat, Trig, Les Coves de Vinrom, Sarratella, La Serra d'en Galceran, Culla i Vilar de Canes.

 Entitats de poblaci .
Albocsser, la Calada, les Casetes, la Masia de Brusca, la Masia del Pati, Sant Pau.

 Demografia .


 Histria .
A part dels antecedents que presenten les freqents restes arqueolgics de temps prehistrics, ibrics, romans i rabs, la vila d'Albocsser neix com a tal a partir de la carta de poblament atorgada per Don Blasco de Alagn, lloctinent del rei En Jaume I, en 25 de gener de 1239, a Joan de Brusca i trenta pobladors ms que es regirien pels furs d'Arag. En 1243 apareix com senyoriu de l'Orde de Calatrava, que va confirmar la seva carta de poblament el dia 24 de gener d'aquest mateix any. El 2 de juny de 1275, l'orde va intercanviar el districte amb Artal de Alagn, qui al seu torn far lliurament del mateix al rei Jaume II el 14 de juny de 1293. Va ser elevat a la categoria de Vila durant el domini d'Artal d'Alagn (1275-1293). A l'any segent s el monarca el qual lliura aquest i altres llocs a l'Orde del Temple. A la dissoluci d'aquesta va passar a formar part del patromoni de l'Orde de Montesa fins al Segle XIX. Durant el Segle XIX va ser escenari de freqents enfrontaments en el curs de les guerres carlistes.

 Administraci .


 Economia .
Desapareguda la vinya, l'ametller i l'olivera constituxen les bases de l'agricultura de la vila. Escollides varietats d'arbres fruiters i cuidats productes de les petites hortes regades amb aigua de snia, completen l'oferta agrcola d'Albocsser.

Quant a la ramaderia existeixen explotacions avcoles i porcines principalment, aix com el pastoratge de bestiar ov i capr.

L'escassa indstria pertany al sector txtil (confecci de peces de vestir).

 Monuments .
 Monuments religiosos .

 Ermita dels Sants Joans. D'estil gtic. Englobada avui en la trama urbana, l'ermita s una construcci de finals del segle XIII, situada extramurs del que va anar el nucli primitiu de la poblaci, amb planta del tipus anomenta de Reconquesta, que presenta una sola nau amb arcs apuntats que sostenen el sostre de fusta i porta de mig punt. Cont un sepulcre de pedra amb inscripci i tamb alberga el retaule dels Sants Joans Bautista i Evangelista (de principis del segle XV).

 Ermita de l'Esperana. Amb hospederia adjunta, fundada en el segle XV per Bernat Fort.

 Ermita de Sant Pere Mrtir. Del segle XV, amb interessant prtic lateral.


Ermita i Hospederia de Sant Pau. Declarat Monument Histric Artstic Nacional. A la fi del segle XVI, al costat de la primitiva ermita, comena a aixecar-se l'hospederia ampliada en el segle XVIII per dues ales portificades als costats. L'hospedera s'articula al voltant d'un pati central porticat (amb sortida al prat per portada de mig punt), amb destacat rfec treballat en pedra, i des del qual s'accedeix tant al temple com a la cuina, xemeneia i antigues quadres. ;

Per escala en pedra de tradici gtic-catalana s'arriben a les dependncies superiors, b treballades en pedra llaurada i sostre de fusta, on es troba la sala de reunions, decorada amb pintures murals monocromes del primer ter del segle XVII. En 1617 es va comenar a construir l'Esglsia. s d'una sola nau rectangular, de tres trams sense capelles ni creuer, amb interessant cor alt als peus.

 Ermita de Sant Miquel. (segles XV-XVIII) En zona d'interessants masies com el conjunt del Mas de Brusca.

 Esglsia parroquial. De sever barroc, iniciada a la fi del segle XVII per a substituir al primitiu temple gtic del segle XIII, consta de tres naus sense creuer i capelles laterals, amb voltes de mig can amb llunetes. En la seva sbria faana de pedra destaca la portada de dos cossos amb pilastres adossades i escultura de l'Assumpci de Ntra. Senyora. El temple conserva un considerable nombre de peces d'orfebreria, ornaments i restes d'altars i el retaule de la Verge de l'Esperana, bella mostra del gtic internacional, procedent de l'ermita d'aquesta devoci.

 Monuments civils .
 Castell. Construt per l'Orde del Temple, en l'actualitat noms resten unes interessants runes amb llenos de muralla i alguna torre. En diversos llocs del terme poden veure's les nombroses barraques de pedra seca, testimoniatge de la intensa explotaci ramadera llanar dels segles medievals.

 Palau Fuster. Entre els edificis del carrer Major destaca el palau construt per la familiar Fuster en el segle XVIII.

 Llocs d'inters .

El terme municipal s ric en paratges interessants. Les mltiples coves que alberguen les pintures rupestres, ja ens parlen de la importncia d'aquests paratges al llarg de la histria, com tamb ho fa l'Ermita de Sant Pau, enclavament afable i bell en una frtil plana, ocupada ja des de temps romans.

Altres paratges com les Fonts de Na Tosca i Masia Brusca acompanyen al bon nombre de masies disseminades pel seu terme municipal, moltes de les quals han estat rehabilitades recentment com habitatges de turisme rural.

 Barranc de la Valltorta. All trobarem una bona mostra d'art rupestre d'poca mesoltica. El Museu i les pintures rupestres del Barranc de la Valltorta, que juntament amb les del Barranc de Gasulla (Ares del Maestrat) formen un rea cultural d'inters internacional, declarada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat, formen un rea d'imprescindible visita.

 Cova dels Cavalls. Pintures rupestres. ;

 Festes locals .

 Sant Antoni Abad. Se celebra el cap de setmana ms prxim al dia del Sant, 16 i 17 de gener. Destacar l'arrossegament d'arbres amb cavalleries "*rossegades", la tradicional foguera monumental en la plaa de l'esglsia i la process amb animals, durant el recorregut dels quals es dna lectura a la popular "publicata", crtica satrica anual sobre la poblaci.

 Festes Patronals. En el mes d'agost tenen lloc les Festes Patronals en honor a la Verge de l'Assumpci. Durant 10 dies consecutius al voltant del 15 d'agost, es desenvolupen actes taurins denominats "bous al carrer",  actes culturals (teatre, danses, exposicions, concerts, concessi premis literaris i fotogrfics, etc.) actes esportius i d'esplai.

 Romiatges a Sant Pere Mrtir, Sant Miquel i Sant Pau. Se celebren l'ltim diumenge d'abril, i el primer diumenge de maig, respectivament, amb benedicci de rams i repartiment de cosines. La de Sant Pau se celebra amb el ball tpic del "Ball Pla", a crrec de la Banda de Msica Local.

 Immaculada Concepci. Una dels costums autctons d'Albocsser populars s la "cant dels cartes" que es realitza cada any la nit del 7 de desembre, vespra de la festivitat de la Immaculada Concepci, en la qual els joves (quintos) demanen a la Verge protecci i empara durant el servei militar. La nit del referit dia es reuneixen els joves en la plaa de l'Esglsia, acompanyats d'alguns msics i d'un nombrs pblic i, quatre d'ells (u per cada pal de la baralla) collocats davant la faana de l'Esglsia Parroquial van entonant una cobla (diferent cada any), relacionant cadascuna de les cartes de la baralla amb els misteris de la Passi del Senyor i Dolores de la Mare de Du. Desprs tots  recorren els diferents carrers de la poblaci entonant les tradicionals "albaes". L'origen d'aquesta singular tradici est datat en 1870 sobre un fet ocorregut a un soldat de la vila en la Guerra de Cuba.

 Festa de L'Oferta. Se celebra el cap de setmana anterior a carnestoltes. Consisteix en l'oferiment de productes locals (pastissos, rebosteria tpica, etc.) per particulars, colles, associacions, etc. per a sortejar-los en la plaa de l'Esglsia. Els diners antigament es destina a fins d'inters general de la poblaci. Els grups d'amics sopen i assisteixen a un ball de disfresses.

 Vegeu tamb .
 Castell d'Albocsser;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Castellonrural , pgina amb informaci de la histria, la cultura, les festes i els monuments ms importants d'Albocsser.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27701" title="Vegueria" nonfiltered="1586" processed="1583" dbindex="11673">
Una vegueria (antigament vegueriu) s el territori sobre el qual tenia potestat un veguer. Fou una instituci del Principat de Catalunya, d'origen medieval, que dur des del segle XIII fins al segle XVIII, quan van ser substitudes per corregiments arran del Decret de Nova Planta del 1716, i a la Catalunya del Nord fins al 1790 amb la Revoluci Francesa. 

A Andorra, fins al 1993 hi va haver dues vegueries, la vegueria episcopal i la vegueria francesa, que eren les representacions dels dos cosenyors i tenien facultats poltiques. Foren abolides amb l'aprovaci de la Constituci andorrana que atorg als antics veguers la figura de cap d'estat.

Actualment  a Catalunya hi ha un procs de recuperaci de les vegueries. En l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 es reestableix la vegueria com a divisi territorial amb personalitat jurdica prpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperaci local i l'organitzaci dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Histria.
El veguer, que ve del llat vicarius (aquell que t una representaci d'una autoritat superior), era un funcionari comtal als segles IX i X i era un funcionari reial d'en del segle XIII. El veguer reial, que assumia responsabilitats judicials i de representaci, era ajudat en les seues funcions per sotsveguers. Les vegueries eren una eina de control reial del territori, enfrontada en molts cops amb la prpia Generalitat i els poders municipals. 

Les vegueries convivien amb altres divisions territorials: l'eclesistica (bisbats), la jurisdiccional (baronies senyorials i batllies reials), i la fiscal (collectes). Per la vegueria era la divisi bsica i emblemtica. Hi va haver nombrosos canvis, tant en el nombre de vegueries com en els lmits. Algunes, com les de Girona i Lleida, tenien dimensions regionals. Altres vegueries, aix com la majoria de sots-vegueries, eren relativament petites, d'una escala comarcal. 

Vegueries histriques.
Al segle XII existien deu vegueries, que es van anar ampliant. En poca de Jaume el Just eren:
 Vegueria del Bages, o de Manresa, amb la sotsvegueria de Moians, que desprs pass a dependre de Barcelona, i desprs amb les sotsvegueries de Berga i del Lluans.
 Vegueria de Barcelona, amb la sotsvegueria del Valls, i durant un temps amb les sotsvegueries d'Igualada i el Moians.
 Vegueria del Bergued, o de Berga, desprs sotsvegueria dependent de Manresa.
 Vegueria de Besal, desprs sotsvegueria dependent de Girona.
 Vegueria de Camarasa, desprs incorporada a la de Lleida.
 Vegueria de Camprodon.
 Vegueria de Cervera, amb les sotsvegueries d'Agramunt i dels Prats de Rei.
 Vegueria de Girona.
 Vegueria de Lleida, amb la sotsvegueria de Balaguer, desprs anomenada vegueria de Lleida, Pallars i Camarasa.
 Vegueria de Montblanc.
 Vegueria d'Osona, o de Vic.
 Vegueria del Pallars, desprs sotsvegueria dependent de Lleida.
 Vegueria de la Ral (Sant Pau de Segries), desprs sotsvegueria dependent d'Osona.
 Vegueria de Ribagora, desapareguda al segle XIV.
 Vegueria de Ripolls, o de Ripoll, desprs sotsvegueria dependent d'Osona.
 Vegueria de Tarragona, o del Camp.
 Vegueria de Trrega.
 Vegueria de Tortosa.
 Vegueria de Vilafranca del Peneds, amb la sotsvegueria d'Igualada desprs incorporada a Barcelona.

A ms, en el Regne de Mallorca (dependent de Jaume II de Mallorca):
Vegueria del Rossell, amb la sotsvegueria del Vallespir.
Vegueria del Conflent, o de Vilafranca de Conflent, amb la sotsvegueria del Capcir.
Vegueria de Cerdanya, o de Puigcerd, amb les sotsvegueries de Barid i de Ribes, aquesta dependent ms endavant de Camprodon. Amb la divisi del tractat dels Pirineus es va crear una nova vegueria a l'Alta Cerdanya amb capital a Sallagosa.
A Mallorca, encara que no prengu el nom de vegueries: Veguer de la Ciutat i Veguer de Fora.

La Vall d'Aran es mantenia com a districte singular, a ms d'altres senyorius com el comtat d'Urgell i el comtat d'Empries anomenats territoris on no hi entra veguer.

Ms endavant van aparixer encara les vegueries d'Urgell, de Balaguer i d'Agramunt (que va comportar la desaparici de la d'Urgell) i la sotsvegueria de Lluans. A la segona meitat del segle XVII, desprs de l'annexi a Frana de les vegueries de Perpiny i de Vilafranca de Conflent, Catalunya es dividia en 15 vegueries, 9 sotsvegueries i el districte especial de la Vall d'Aran.

L'article 30 del decret de Nova Planta del 16 de gener de 1716, substitua les vegueries per corregiments. Les 24 unitats de vegueries i sotsvegueries es van agrupar en 12 corregiments sense modificar els lmits. Des d'un punt de vista geogrfic era una continutat de les vegueries amb un major equilibri. Polticament era la imposici del sistema de governaci del regne de Castella. Popularment va sobreviure la denominaci de vegueria com a sinnim de corregiment

A Occitnia van sorgir igualment les vegueries. La Fenolleda va ser una vegueria dependent de Carcassona. En el ducat d'Atenes hi va haver tres vegueries: d'Atenes, de Tebes i de Levdia.

Reconstituci de les vegueries.
Durant la Segona repblica la Generalitat republicana (1931-1939) va reconstituir Catalunya en nou regions desprs anomenades vegueries, suprimides el 1939 pel Govern espanyol. Actualment la Generalitat de Catalunya est en ple procs de recuperaci de les vegueries, en principi set.

Generalitat republicana.

El 1931, la Generalitat va crear la Ponncia de la Divisi Territorial formada, entre altres, per Ventura Gassol, Pau Vila i Dinars i Antoni Rovira i Virgili, amb l'objectiu de substituir la divisi territorial del 1833 per una nova estructura policoadministrativa. Desprs d'una mplia enquesta municipal es va publicar, el 1933, l'informe de la ponncia Divisi territorial. Estudis i projecte. Nomencltor de municipis, on es proposava la divisi en 38 comarques i 9 vegueries. Els fets del sis d'octubre van paralitzar la seva aprovaci que no es va produir fins el 27 d'agost de 1936 amb el decret de Divisi Territorial de Catalunya, canviant el nom de vegueries por regions numerades de la I a la IX :

Regi I, capital a Barcelona i amb el Baix Llobregat, el Barcelons, el Maresme, el Valls Occidental i el Valls Oriental.
Regi II, capital a Girona, i amb l'Alt Empord, el Baix Empord, la Garrotxa, el Girons (incloa el Pla de l'Estany), i la Selva.
Regi III, capital a Tarragona, i amb l'Alt Camp, l'Alt Peneds, el Baix Peneds, el Garraf i el Tarragons.
Regi IV, capital a Reus, i amb el Baix Camp, la Conca de Barber, el Priorat i la Ribera d'Ebre.
Regi V, capital a Tortosa, i amb el Baix Ebre, el Montsi i la Terra Alta.
Regi VI, capital a Vic, i amb la Cerdanya, Osona i el Ripolls.
Regi VII, capital a Manresa, i amb l'Anoia, el Bages, el Bergued i el Solsons.
Regi VIII, capital a Lleida, i amb les Garrigues, la Noguera, l'Urgell, la Segarra i el Segri (el Pla d'Urgell s posterior).
Regi IX, capital a Tremp, i amb l'Alt Urgell, el Pallars Juss (incloa l'Alta Ribagora), el Pallars Sobir i la Vall d'Aran.

La denominaci de regi fou canviada per la de vegueria l'1 de desembre de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, pel president de la Generalitat Llus Companys, i per pressi de Rovira i Virgili. El 1939 es va suprimir aquesta divisi, per va subsistir entre els gegrafs.

Generalitat actual.

L'Estatut de 1979 no va contemplar la regionalitzaci de Catalunya, per cada servei de la Generalitat s'ha organitzat amb una estructura regional. El 1995 el Pla territorial general de Catalunya delimitava set mbits funcionals territorials :
mbit metropolit, s la Regi I ms l'Alt Peneds i el Garraf.
Alt Pirineu i Aran, s la Regi IX (Tremp) ms la Cerdanya.
Camp de Tarragona, s part de les Regions III (Tarragona) i IV (Reus).
Comarques Centrals, s la Regi VII (Manresa) ms Osona.
Comarques Gironines, s la Regi II (Girona) ms el Ripolls.
Ponent, s la Regi VIII (Lleida).
Terres de l'Ebre, s la Regi V (Tortosa) ms la Ribera d'Ebre.


El Parlament de Catalunya va encarregar la revisi del mapa territorial a una comissi d'experts presidida per Miquel Roca amb la presncia de quatre gegrafs. El gener del 2001 es va presentar lInforme sobre la revisi del model d'organitzaci territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Es recupera el nom de vegueria descartant el de regi per la possible confusi amb les regions europees. S'equipara la vegueria amb la provncia afectant, per tant, al mapa electoral. A ms d'algunes modificacions en el mapa municipal i comarcal, l'informe recomana la creaci de sis a vuit comarques noves, de sis vegueries i d'una sotsvegueria: 

Vegueria de Barcelona, amb seu a Barcelona.
Vegueria del Camp de Tarragona, amb seu a Tarragona i amb especial reconeixement de Reus.
Vegueria de la Catalunya Central, amb seu a Manresa i amb especial reconeixement de Vic i Igualada. Incorpora la Cerdanya i alguns municipis del nord del Valls.
Vegueria de Girona, amb seu a Girona. Incorpora alguns municipis de l'Alt Maresme a la nova comarca de la Selva Martima.
Vegueria de Ponent, amb seu a Lleida. Inclou la sotsvegueria de l'Alt Pirineu i la Val d'Aran.
Vegueria de les Terres de l'Ebre, amb seu a Tortosa.

El maig del 2004 el conseller Joan Saura anunciava que la Comissi d'Organitzaci Territorial treballava sobre la base de set vegueries (Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Ponent, Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central, Barcelona i Girona), quedant oberta la possibilitat de convertir Catalunya en provncia nica o b dividir-la en set provncies, una per vegueria .


El mapa de vegueries no est encara definit i existeixen campanyes per reclamar noves vegueries:
Vegueria de l'Alt Ter, amb les comarques d'Osona i el Ripolls .
Vegueria del Peneds, amb les comarques de l'Alt Peneds, l'Anoia, el Baix Peneds i el Garraf .
Tamb hi ha ciutats que reclamen una major representaci en l'estructura de les vegueries, com Amposta, respecte a la vegueria de les Terres de l'Ebre.

A ms, el Conselh Generau d'Aran reclama que l'actual comarca de la Vall d'Aran no pot pertnyer a cap altra divisi territorial diferent de la mateixa vall.









|}

Referncies.


Vegeu tamb.
Divisi territorial de Catalunya;

 Enllaos externs .
Les vegueries de Catalunya;
Mapes dels Fons digitals de la Cartoteca de Catalunya, amb les vegueries del 1359 i 1708.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27708" title="Comtat de Ribagora" nonfiltered="1587" processed="1584" dbindex="11674">

El comtat de Ribagora, un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolngia denominaren Marca Hispnica, comprenia les conques de l'ssera i l'Isvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorana

 Orgens del comtat .
Dins de la conquesta franca al sud del Pirineu dirigida per Carlemany, Guillem I de Tolosa va dur a terme personalment l'ocupaci del Pallars i la Ribagora, i els incorpor com a pagi al seu comtat, malgrat l'oposici de les elits locals. El 833, Gal I Asnar, comte d'Urgell i Cerdanya, s'apoder d'aquests pagi, sostraient-los aix al domini tolos; grcies al sentiment indigenista, Gal I Asnar, tot i haver perdut el comtat d'Urgell i el comtat de Cerdanya, concedits el 834 al bellnida Sunifred d'Urgell-Cerdanya per Llus el Piets, va aconseguir resistir a Pallars i Ribagora fins al 844, quan en fou expulsat pel comte Frdol de Tolosa.

El sentiment indigenista continu malgrat tot; el 872, el comtat de Tolosa pat una crisi de poder arran de l'assassinat del comte Bernat el Vedell per fidels de Bernat Plantapilosa, reconegut desprs com a comte per Carles el Calb. Llavors, un cacic local, Ramon, se n'aprofit per independitzar els territoris sud-pirinencs del comtat i crear-hi una nissaga comtal prpia.

Ramon I de Pallars-Ribagora (872-920) era fill del comte Llop I de Bigorra i besnt de Llop Centull, esmentat el 818 com a duc dels bascos, poble predominant a les contrades interiors del Pirineu. Per tal de consolidar la seva independncia, Ramon I va procurar constituir un bisbat propi al Pallars, aconseguit grcies a les intrigues d'Esclua, i trobar aliats contra els comtes de Tolosa, que aspiraven a recuperar el domini sobre els seus territoris sud-pirinencs; per aix, el comte de Pallars-Ribagora va buscar influir en els estats vens: a Navarra, va intervenir el 905 entronitzant per la fora el seu nebot San Garcs I; i a Saragossa va estrnyer vincles amb els Banu Qassi. Tanmateix, el 904, el membre dels Banu Qasi Llop ibn Muhmmad, trencant amb l'orientaci seguida pel seu pare, va dirigir una rtzia contra Pallars i Ribagora; posteriorment, una nova expedici, dirigida, el 907, per Muhmmad al-Tawil d'Osca, s'apoder a la Ribagora de Roda d'Isvena i Montpedrs; per aix, el comte va haver d'abandonar la poltica d'entesa amb els musulmans.

A la mort de Ramon I (920), els seus dominis es repartiren entre els seus fills: Bernat va regir la Ribagora, i Isarn i Llop cogovernaren el comtat de Pallars.

 La dinastia de Ribagora .
Bernat, casat amb Toda, filla de Gal III d'Arag, va poder recuperar els territoris ocupats pels rabs el 907. Ramon II, fill de Bernat i Tota, fou l'nic hereu de la Ribagora; a la mort de Ramon II (970), el succeren els seus fills Unifred (970-979), Arnau (979-990) i Isern (990-1003). Quan va morir aquest darrer, la seva germana Tota, casada amb Sunyer I de Pallars, va regir el comtat. El 1010, havent quedat vdua, Tota associ al govern el seu nebot Guillem, fill illegtim d'Isern. Guillem, amb l'ajuda del seu cos, el comte de Castella Garcia II, va resistir els atacs dels musulmans. Desprs de la mort sense descendndia de Guillem (1017), els nobles del comtat elegiren comtessa a Mnia I per ser besnta de Ramon II. Mnia estava casada amb San III de Navarra i aix la Ribagora fou annexionada al regne de Navarra, que tamb incloa l'antic comtat d'Arag.

 San III de Navarra .
Arran d'un enfrontament contra els homes de la Vall d'Aran, contraris al seu domini, el 1017 va morir el comte Guillem de Ribagora, sense descendncia i sense haver deixat cap successor. Aquest fet provoc una situaci de crisi que els rabs aprofitaren per atacar el centre i el sud del comtat, amb la qual cosa s'apoderaren de les comarques de Roda i de Santa Liestra.
El 1018, ja fos per iniciativa prpia o b cridat per alguns nobles del comtat, el rei San III de Navarra, casat amb una besnta del comte Ramon II de Ribagora, va ocupar la part central de la Ribagora, situada al nord del castell de Llaguarres, a les conques mitjanes de l'ssera i de l'Isvena i en foragit els sarrans; tanmateix, la part septentrional del comtat (la Vall de Sos, les conques altes de l'ssera i de l'Isvena, al nord de la serra de Vallabriga i del Turb, juntament amb tota la conca de la Noguera Ribagorana, quedaren en poder del comte Ramon III de Pallars Juss, casat amb Major, nta de Ramon II de Ribagora.
L'any 1020, Ramon III de Pallars Juss va repudiar la seva muller, la qual es refugi a la regi septentrional del comtat de Ribagora, d'on el comte de Pallars Juss va intentar expulsar-la per prendre-li el comtat. Finalment, desprs d'una revolta esdevinguda el 1025, Major fou desposseda del comtat, que pass a mans de San III de Navarra; aleshores, Major es retir a Castella, on acabaria esdevenint abadessa del monestir de San Miguel de Pedroso; del seu antic domini a la Ribagora, Ramon III de Pallars Juss noms va conservar-ne la conca de la Noguera Ribagorana, mentre que la resta del comtat el posse San III de Navarra.

 El regne d'Arag .
A la seva mort (1035), San III de Navarra va dividir l'herncia entre els seus fills: Ferran I de Castella, Garcia V de Navarra, Gonal I de Ribagora i Ramir I d'Arag; cadascun d'aquests hereus es don el ttol de rei i constitu als seus dominis un regne independent.

Gonal I va morir el 1043; aleshores, els seus dominis -Sobrarb i Ribagora- foren annexionats al regne de Ramir I, que comprenia nicament l'antic comtat d'Arag, s a dir, la regi pirinenca de Jaca.

Desprs de l'annexi de Navarra a Arag pel rei San III d'Arag (1076), i de la crisi provocada al mn musulm per la mort del rei al-Muqtadir de Saragossa (1081), va comenar l'expansi aragonesa. Pere, fill del rei San Ramrez, en vida del seu pare, prengu Estada (1087) i Monts (1089), i, desprs, esdevingut rei (1096-1104), s apoder d'Osca (1096) i Barbastre (1100). Alfons el Bataller (1104-1134), germ i successor de Pere, va continuar l'expansi amb la presa de Saragossa (1118) i, poc desprs, de Tudela i Tarassona; a continuaci, va intentar apoderar-se de Lleida i Tortosa, que no aconsegu prendre a causa de l'aliana de l'emir de Lleida amb Ramon Berenguer III. Alfons el Bataller, durant el regnat del qual s havien restablert les seus episcopals d'Osca, Tarassona i Saragossa, va morir, el 1134, en el setge de Fraga.

Desprs de la mort, sense descendncia, d'Alfons el Bataller, acab sent proclamat rei el seu germ Ramir II el Monjo (1134-1147); el 1137, Ramir II acord el matrimoni de la seva filla Peronella d'Arag amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, cosa que va donar origen a la Corona d'Arag.

 La nova dinastia de Ribagora .

La uni d'Arag amb Catalunya va plantejar el problema de la delimitaci d'aquests territoris, que no estava consolidada del tot en temps de Ramon Berenguer IV. 
El gener de 1244, Jaume I va fixar la frontera entre Arag i Catalunya al Cinca, des de la vall de Bielsa fins a l'Ebre, incloent el comtat de Ribagora a Catalunya malgrat les protestes dels aragonesos. Ara b, el 1300, les Corts d'Arag reunides a Saragossa per Jaume II el Just votaren un captol, que el rei va ratificar, incloent el comtat de Ribagora, Sobrarb i la comarca de la Llitera fins a la clamor d'Almacelles dins del regne d'Arag; en protesta, les Corts de Catalunya reunides a Barcelona el 1305 aprovaren un captol contrari a la resoluci de Saragossa, declarant que Catalunya s'estenia des de Salses fins al Cinca, ara b, Jaume II no va aprovar pas aquest captol.
El 1322, volent potser palliar els resultats de la decisi de 1305, Jaume II va decidir concedir el comtat de Ribagora, excloent-ne, per, la baronia de Castre, la baronia de Montcls, la Fova de Terrantona, la vall de Gistau i la de Bielsa i la vila de Monts, al seu fill, l'infant Pere; el comte de Ribagora seria vassall del rei segons les normes establertes als Usatges de Barcelona i als Costums de Catalunya, per hauria d'assistir a les Corts d'Arag.

Els descendents de l'infant Pere, Alfons IV i Alfons V foren tamb ducs de Gandia; com que Alfons V va morir sense hereus, el comtat pass al rei Alfons el Magnnim, que el conced al seu germ Joan, el qual, en esdevenir rei -Joan II (1458-1479)-, el conced al seu fill Ferran el Catlic, fins que, el 1469, l'atorg al seu fill legitimat Alfons d'Arag, duc de Vilafermosa -Alfons VI de Ribagora (1469-1485).

 El govern del comtat .
Els ribagorans no eren pas vassalls del comte, sin feudataris; en questions patrimonials, es regien pels costums locals, molt semblants als del comtat de Pallars o pel Fur d'Arag i els notaris, que usaven com a llengua vulgar el catal ribagor fins i tot a la zona avui dia de parla castellana, invocaven sempre el dret aragons en les escriptures pbliques.
El comtat es governava pel Consell General de Ribagora, format per procuradors de tots els llocs i les viles, que es reunia el dia de Sant Vicen mrtir (22 de gener) a Benavarri. 
Fins el 1571, tot el comtat de Ribagora depenia del bisbat de Lleida o de les jurisdiccions exemptes de Sant Victori d'Assan, de Lavaix i d'Ala; ara b, el 1571, tota la vall d'ssera, una bona part de la d'Isvena i les terres del Cinca al nord de Monts, passaren a integrar-se al bisbat de Barbastre.

 La intervenci de Felip I (II de Castella) .
Durant el govern del comte Mart I de Ribagora (1550-1578), es produren contnuament revoltes al comtat perqu molts ribagorans volien passar a domini reial; el 1554, els lletrats de la cort de Felip I d'Arag (II de Castella) declararen l'extinci del feu, per el tribunal del Justcia Major d'Arag defens els drets del comte. Arran de la revolta de Benavarri (1578), ajudada secretament per la cort reial, Mart I renunci a favor del seu fill Ferran II de Ribagora, el qual derrot una nova revolta a Benavarri el 1587, per els ribagorans continuaren la revolta amb l'ajuda de bandolers catalans i amb el suport del comte de Chinchn, tresorer general del Consell d'Arag i enemic dels Vilafermosa.
Aquestes revoltes, que donaren lloc a una guerra civil al comtat entre partidaris del comte i partidaris del rei, coincidiren amb les alteracions d'Arag; aleshores, el 1591, Felip I, per tal de restablir l'ordre, oblig el comte Ferran a renunciar a canvi d'una compensaci econmica, i el comtat revert a la Corona.

 La fi del comtat .
El 1633, Felip III (IV de Castella) conced a Graus un segon justcia de Ribagora, amb jurisdicci separada de Benavarri. 
Durant la Guerra dels Segadors, el 1642, tota la Ribagora lluit amb les forces aragoneses fins que les tropes de Felip IV de Castella arribaren a Fraga i van ocupar desprs la Ribagora, la Llitera i Lleida.
En esclatar la Guerra de Successi, el 1705 el comtat de Ribagora es pronunci a favor de Carles III, mentre que la resta d'Arag encara estava en poder de Felip V. Amb el Decret de Nova Planta, Ribagora es un corregiment d'Arag, que esdevingu partit judicial de Benavarri el 1834 en establir-se la nova provncia d'Osca.

 Llista de comtes de Ribagora .
 Dinastia de Ribagora .
(872-920): Ramon I de Pallars i Ribagora ;
(920-950/955): Bernat I de Ribagora, fill de l'anterior;
(950/955-970): Ramon II de Ribagora, fill de l'anterior;
(970-979): Unifred de Ribagora, fill de l'anterior ;
(979-990): Arnau de Ribagora, germ de l'anterior;
(990-1003): Isern de Ribagora, germ de l'anterior;
(1003-1011): Tota de Ribagora, germana de l'anterior ;
(1011-1017): Guillem de Ribagora, nebot de l'anterior i fill d'Isern ;

Va morir sense descendents. Ramon de Pallars Juss va ocupar una petita part del comtat i Mundir de Saragossa la resta.
 
 Separaci del comtat .



 Reis d'Arag .
En la persona del rei Alfons es va reunificar el Comtat
(1192-1196): Alfons el Cast ;
(1196-1213): Pere el Catlic, fill de l'anterior  ;
(1213-1276): Jaume el Conqueridor, fill de l'anterior  ;
(1276-1285): Pere el Gran, fill de l'anterior  ;
(1285-1291): Alfons el Franc, fill de l'anterior  ;
(1291-1322): Jaume el Just, germ de l'anterior  ;

El rei Jaume conced el comtat al seu fill l'infant Pere

 Segona Dinastia de Ribagora  .
(1322-1381): Pere IV de Ribagora, fill de l'anterior  ;
(1381-1412): Alfons IV de Ribagora, fill de l'anterior  ;
(1412-1425): Alfons V de Ribagora, fill de l'anterior   ;

En morir sense descendncia, el comtat revert a la Corona

 Reis d'Arag .
(1425-1458): Joan el Gran, amb el ttol de Joan I de Ribagora;
(1458-1469): Ferran el Catlic, fill de l'anterior ;

El rei Ferran conced el comtat al seu fill illegtim Alfons

 Dinastia Arag ducs de Vilafermosa  .
(1469-1485): Alfons VI de Ribagora, fill de l'anterior ;
(1485-1512): Joan II de Ribagora, fill de l'anterior ;
(1512-1533): Alfons VII de Ribagora, fill de l'anterior  ;
(1533-1565): Mart I de Ribagora, fill de l'anterior  ;
(1565-1573): Joan Alfons I de Ribagora, fill de l'anterior ;
(1573-1581): Mart I de Ribagora, 2n cop ;
(1581-1592): Ferran II de Ribagora, fill de l'anterior  ;
(1592-1598): Francesc I de Ribagora, germ de l'anterior  ;

El Comtat s venut al rei Felip I d'Arag

 Enllaos externs .
Histria dels comtats catalans









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27719" title="George Orwell" nonfiltered="1588" processed="1585" dbindex="11675">

George Orwell s el sobrenom literari de l'autor angls Eric Arthur Blair (Motihari, ndia; 25 de juny de 1903 - Londres, Anglaterra; 21 de juny de 1950). Destacat com a comentarista poltic i cultural, Orwell s reconegut com un dels millors assagistes del segle XX, encara que s ms conegut per dues novelles escrites a finals de la dcada dels 40, La revolta dels animals i 1984 aix com tamb per Homenatge a Catalunya on explica la seva experincia a la Guerra Civil Espanyola.

 Biografia .

Eric Blair va nixer a Motihari, colnia britnica a l'ndia, el 25 de juny de 1903, fill de mare birmana i pare angls. Als dos anys es trasllad amb la seva mare i germana gran a Anglaterra, on va estudiar a l'escola de ST. Cyprians i a lEton College. A partir del 1922 va servir a la Policia Imperial de l'ndia, a Birmnia, on va romandre fins al 1927, quan va tornar a Anglaterra, pretenent-se guanyar la vida com a periodista i escriptor. Va viure una poca de pobresa i quasi indigncia.

Com a membre del Partit Laborista Independent es va unir a milers d'estrangers per a lluitar per la defensa de la Segona Repblica durant la guerra civil espanyola. Va arribar a Barcelona el desembre de 1936, i el mateix dia s'allist i fou assignat com a milici al POUM, de tendncia trotskista. Basat en la seva experincia a la Guerra d'Espanya, escriur Homenatge a Catalunya.

El 20 de maig de 1937 va rebre un tret al coll a prop d'Osca i va marxar al Marroc a fer la recuperaci, desprs de la qual retorn a Anglaterra.

Desprs, durant la Segona Guerra Mundial fou membre de la Home Guard, i val collaborar activament a la BBC i al diari Tribune. Va morir a Londres el 21 de juny de 1950, als 46 anys.

 Obra .

A Homenatge a Catalunya (1938), Orwell descriu les seves experincies com a milici a la guerra civil espanyola. Expressa la seva admiraci per l'aparent manca d'estructura de classe a les zones revolucionries de Catalunya i Arag. Tamb hi descriu el que al seu entendre s la traci a la revoluci obrera per part del Partit Comunista Espanyol, alimentada des de la Uni Sovitica.

Orwell va retornar de Catalunya amb unes idees fortament antiestalinistes i anticomunistes, tot i conservar durant tota la seva vida una ideologia d'esquerres. La revolta dels animals (1945) s una allegoria de la corrupci dels ideals de la Revoluci Russa per part de l'estalinisme.  

1984 s una distopia que descriu un rgim totalitari. El protagonista, anomenat Winston, treballa al Ministeri de la Veritat, on es dedica a manipular i transformar les notcies i la histria. Poc a poc es va rebellant contra el sistema, tot i saber que la seva lluita no pot tenir un final feli. Aquesta obra ha tingut una gran influncia, fins al punt que termes com Big brother (Gran germ) han passat a la cultura popular.

 Llibres .

 Down and Out in Paris and London (Sense ni cinc a Pars i Londres ISBN 84-297-5262-5) (1933);
 Burmese Days (Dies a Birmnia ISBN 84-96061-12-4) (1934);
 A Clergyman's Daughter (La filla del clergue ISBN 84-233-1353-0) (1935);
 Keep the Aspidistra Flying (1936);
 The Road to Wigan Pier (1937);
 Homage to Catalonia (Homenatge a Catalunya ISBN 84-344-1200-4) (1938);
 Coming Up For Air (1939);
 Animal Farm (La revolta dels animals ISBN 84-233-2342-0) (1945);
 Nineteen Eighty-Four (1984 ISBN 84-297-5321-4) (1949);

 Assajos .

 A Good Word For The Vicar of Bray;
 A Hanging;
 A Nice Cup of Tea;
 AntiSemitism In Britain;
 Arthur Koestler;
 Benefit of Clergy: Some Notes on Salvador Dali;
 Books vs. Cigarettes;
 Bookshop Memories;
 Boys' Weeklies and Frank Richards's Reply;
 Charles Dickens;
 Charles Reade;
 Confessions of a Book Reviewer;
 Decline of the English Murder;
 Down The Mine;
 Freedom of the Park;
 Future of a Ruined Germany;
 Good Bad Books;
 How The Poor Die;
 In Defence of P. G. Wodehouse;
 Inside The Whale;
 James Burnham and the Managerial Revolution;
 Lear, Tolstoy and the Fool;
 Looking Back On The Spanish War;
 Mark Twain -- The Licensed Jester;
 Marrakech;
 Nonsense Poetry;
 North And South;
 Notes on Nationalism;
 Pleasure Spots;
 Poetry and the Microphone;
 Politics and the English Language;
 Politics vs. Literature: An Examination of Gulliver's Travels;
 Raffles and Miss Blandish;
 Reflections on Gandhi;
 Revenge is Sour;
 Riding Down The Bangor;
 Rudyard Kipling;
 Shooting an Elephant(1937);
 Some Thoughts on the Common Toad;
 Spilling The Spanish Beans;
 Such, Such Were The Joys;
 The Art of Donald McGill;
 The Lion and the Unicorn: Socialism And The English Genius;
 The Prevention of Literature;
 The Spanish Civil War;
 The Spike;
 The Sporting Spirit;
 W B Yeats (assaig);
 Wells, Hitler And The World State;
 Why I Write;
 Writers and the Leviathan;
 You and the Atomic Bomb;

 Enllaos externs .
El diari personal (1938-1942) d'Orwell, publicat dia a dia ;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27724" title="Cloroplast" nonfiltered="1589" processed="1586" dbindex="11676">

Els cloroplasts sn orgnuls presents a les cllules de les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosntesi.  Els cloroplasts capturen l'energia de la llum del sol per produir energia lliure emmagatzemada a l'ATP i el NADPH mitjanant un procs anomenat fotosntesi. El mot deriva de les paraules gregues khlors, que significa "verd clar" i plsto, que significa "formar, modelar" (i que en termes biolgics podrem considerar com a "forma" o "orgnul" cellular).

Origen evolutiu.
De manera semblant als mitocondris, els altres orgnuls que transformen energia a les cllules eucariotes, es considera que els cloroplasts es van originar per endosimbiosi: van evolucionar directament a partir de procariotes (cianobacteris) que van sser capturats per cllules eucariotes primitives amb les quals van establir una relaci simbitica.

Des de l'establiment d'aquesta endosimbiosi en fases inicials de la histria evolutiva els cloroplasts han perdut gran part del seu propi genoma, per encara contenen fragments del seu propi ADN que codifiquen protenes funcionals i que mostren similituds amb l'ADN de cianobacteris de vida lliure. Aix no obstant, actualment depenen de protenes codificades per l'ADN nuclear i sintetitzades al citosol cellular que sn desprs transportades a l'interior de l'orgnul.

Els cloroplasts tamb comparteixen amb els mitocondris la posessi d'una doble membrana amb un espai intermembrana: la membrana interna es creu que correspon a la membrana original del cianobacteri ancestral, mentre que la membrana externa procediria de la vescula d'endocitosi.

A algunes algues (per exemple els heterocontfits i altres protists com els euglenfits) els cloroplasts semblen haver evolucionat a travs d'un episodi secundari d'endosimbiosi en el qual una cllula eucariota va engolir una segona cllula eucariota que ja contenia cloroplasts. Aix va originar uns cloroplasts amb tres (o quatre) membranes.

Funci.

Els cloroplasts estan especialitzats en el metabolisme energtic i al seu interior es produeixen les reaccions de la fotosntesi. En presncia de llum solar produeixen metabolits rics en energia i O2 a partir dels electrons de l'aigua, l'energia de la llum i el CO2 segons la reacci general:

      nH2O + nCO2   (CH2O)n + nO2

Les reaccions de la fotosntesi han estat tradicionalment dividides en dues fases, la fase lluminosa i la fase fosca. Actualment se sap que la fase fosca noms t lloc en presncia de llum, tot i que no utilitzi la seva energia directament, de manera que resulta ms adequat referir-s'hi com a fase fotoqumica i fase de fixaci del CO2 (cicle de Calvin), respectivament.

A la fase fotoqumica l'energia de la llum solar activa un electr de la clorofilla que s transportat al llarg d'una cadena d'oxidaci d'una manera semblant al que succeeix a la cadena respiratria dels mitocondris. El transport electrnic impulsa la sntesi d'ATP i la reducci de NADP+ a NADPH i, alhora, l'aigua s'oxida i s'allibera O2.
A la fase de fixaci del CO2 l'ATP i el NADPH obtinguts a la fase anterior s'utilitzen com a font d'energia i de poder reductor per a transformar el CO2 en glcids senzills.

Estructura.


El cloroplast, de manera semblant al mitocondri, est envoltat per una doble membrana amb un espai intermembrana. Ambdues membranes sn independents i contnues i presenten caracterstiques diferents: la membrana externa s molt permeable i la interna cont protenes de transport especfiques ja que s molt menys permeable.

La membrana interna no est replegada en crestes, com passa al mitocondri, ni cont els enzims del transport electrnic. El cloroplast cont un tercer joc de membranes, la membrana tilacodal que pren la forma de sacs aplanats, els tilacoides. Els tilacoides formen agrupacions de discs apilats, els grana, connectats mitjanant les lamelles. La membrana tilacodal, que s impermeable als ions, delimita un espai interior anomenat espai tilacodal. s la responsable del color verd dels cloroplasts ja que cont immersos el sistema fotosinttic (amb la clorofilla) i la cadena de transport d'electrons.

La membrana interna envolta un espai central anomenat estroma que cont l'ADN del cloroplast i molts enzims solubles, entre ells els responsables del cicle de Calvin.

Referncies.
 ALBERTS, Bruce i cols. Biologia molecular de la cllula. Trad. de Merc Durfort i Coll i Miquel Llobera i Sande. Barcelona: Ediciones Omega, S.A., 1994. 1376 p. ISBN: 84-282-0927-8;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27728" title="Teorema del catet" nonfiltered="1590" processed="1587" dbindex="11677">
El teorema del catet estableix que el catet (AB) d'un triangle rectangle (ABC) s mitjana proporcional o geomtrica entre la hipotenusa (AC) i la projecci (AH) d'aquest catet sobre la hipotenusa.



Expressat algebraicament, 
 ;
on H s el peu de la perpendicular a AC per B.

Nota: en aquest article es fa s de la notaci corrent dels triangles rectangles amb les tres lletres majscules que representen cadascun dels seus tres vrtex i on la central s l'angle recte. Per la designaci de segments i la seva longitud s'usen les dues lletres majscules que representen els seus extrems. Per exemple, DEF seria el triangle rectangle amb vrtex D, E (corresponent a l'angle recte) i F, amb catets DE i FE i hipotenusa DF.


 Demostraci .

ABC i ABH sn triangles semblants perqu tenen dos angles iguals: el de B i el recte. Pel teorema de Thales, 

d'on, reordenant, s'obt l'expressi algebraica del teorema. Q.E.D.

 Qu es pot fer amb el teorema del catet .
 Clcul geomtric de la mitjana proporcional de dos segments de longitud a i b : Traant els segments dos segments a (AH) i b (AC) amb un extrem com (A), es pot obtenir l'arc capa de 90 del segment major (AC). Traant una perpendicular a ambds  segments des del l'extrem no com del segment petit (H) s'obt el punt B quan aquesta perpendicular interseca l'arc capa. El segment que uneix l'extrem com dels segments (A) amb el punt B s la mitjana proporcional o geomtrica de a i b. Per demostrar-ho, noms cal aplicar el teorema del catet al triangle rectangle ABC d'angle recte a B i que t per hipotenusa el segment major (AC).


 Demostrar el teorema de Pitgores.
 Demostrar el teorema de l'altura.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27729" title="Teorema de l'altura" nonfiltered="1591" processed="1588" dbindex="11678">
El teorema de l'altura estableix que en un triangle rectangle (ABC), l'altura (BH) respecte la hipotenusa s  mitjana proporcional o geomtrica entre els dos segments (AH i HC) en qu l'altura divideix la hipotenusa.




Expressat algebraicament, 
;
on H s el peu de la perpendicular a AC per B.

Nota: en aquest article es fa s de la notaci corrent dels triangles rectangles amb les tres lletres majscules que representen cadascun dels seus tres vrtex i on la central s l'angle recte. Per la designaci de segments i la seva longitud s'usen les dues lletres majscules que representen els seus extrems. Per exemple, DEF seria el triangle rectangle amb vrtex D, E (corresponent a l'angle recte) i F, amb catets DE i FE i hipotenusa DF. 

 Demostraci .
Els dos angles aguts de qualsevol triangle rectangle sn complementaris, ja que la suma dels angles de qualsevol triangle s un angle pla, mentre que els triangle rectangles, tenen el tercer angle recte.

 Notaci: s'usa   per designar l'angle en A,   per designar l'angle en C i   per designar l'angle en B del triangle rectangle BHC.

Atenent al triangle ABC, veiem que   i   sn complementaris. Atenent al triangle BHC, veiem que   i   sn complementaris. D'aquesta manera, podem afirmar que   i   sn iguals.

ABC i BHC sn triangles semblants perqu tenen dos angles iguals:   i   i el recte. Pel teorema de Thales,
;
d'on, reordenant, s'obt l'expressi algebraica del teorema. Q.E.D.

 Qu es pot fer amb el teorema de l'altura .
 Clcul geomtric de la mitjana proporcional de dos segments de longitud a i b : Alineant els dos segments a (AH) i b (HC), es pot obtenir l'arc capa de 90 del segment a+b (AC). El segment perpendicular a a+b que va des del seu punt d'uni (H) fins a intersecar amb l'arc capa al punt B s la mitjana proporcional o geomtrica de a i b. Per demostrar-ho, noms cal aplicar el teorema de l'altura al triangle rectangle ABC, d'angle recte a B.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27730" title="Q.E.D." nonfiltered="1592" processed="1589" dbindex="11679">
Q.E.D. s l'abreviaci de quod erat demonstrandum (expresi llatina que significa: "tal com volem veure", "tal com es volia demostrar"), sigles freqentment utilitzades en matemtiques per indicar que una demostraci ha concls exitosament. Es tracta de la traducci de l'expressi grega                  (oper edei deixai), feta servir ja per molts matemtics antics com Euclides o Arquimedes entre d'altres.

Actualment s habitual, especialment en publicacions tcniques i escrits d'ordinador, utilitzar el smbol del quadrat omplert ( ) com a marca de finalitzaci. De vegades tamb s'utilitza el smbol del quadrat buit ( ) o dues barres de divisi (//), tot i que s menys habitual.

Cal no confondre aquestes sigles amb les mateixes utilitzades com a abreviaci anglesa de quantum electrodynamics (electrodinmica quntica).

Unicode facilita els carcters U+25A0 ( ), i U+25A1 ( ). Ms encara, Unicode indica que el quadrat omplert( ), com a smbol matemtic, significa "Fi de la prova" (en angls "End of proof"), o tamb "Q.E.D.".

Vegeu: Smbols Matemtics Unicode, cercar 220E.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27732" title="Sobrassada" nonfiltered="1593" processed="1590" dbindex="11680">

La sobrassada s un embotit fet amb carn i xulla de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dol i coent. S'embut a dins els budells del mateix porc. 

Amb els budells prims es fan les llonganisses, i els gruixats reben el nom anatmic (culana, bufeta, bisbe, poltr).

s tradicional la sobrassada de Mallorca, regulada com a Indicaci Geogrfica Protegida. Dins la cuina mallorquina, se sol consumir fregida el mateix dia de les matances o poc desprs. La llonganissa se sol menjar torrada durant l'hivern, i les sobrassades s'utilitzen per escampar a damunt el pa o per menjar crua quant esta curada. La sobrassada s'elabora i s tpica tamb a Menorca, on sol ser menys greixosa.

A un lloc fresc i sec poden durar un parell d'anys, per el ms habitual s consumir la llonganissa durant el primer hivern, les sobrassades a la primavera/estiu, i les mes grosses (bisbe) se solen consumir quant es fa la matana de l'any segent.

Tamb s'utilitza per a cuinar i per la rebosteria. 

 Composici .  
Cada famlia sol tenir la seva propia recepta i les seves peculiaritats en quan a l'elaboraci, per en general, les proporcions adequades son: 

Carn magra: 50%   ;
Xulla: 50%   ;
Sal: 27 a 28 gr. per k de pasta.   ;
Pebre bord dol: 55 a 60 gr per k de pasta.   ;
Pebre bord coent (a gust de cada un). ;
  
Les proporcions de carn i xulla poden variar segons el gust de l'elaborador. Normalment, com ms greixosa s'hi sol posar mes pebre bord, i si s ms seca manco.   
  
Modernament a alguns llocs s'ha adoptat l'hbit de posar-hi pebreb i antioxidants artificials.

 Enllaos externs .
 Consell regulador de la sobrassada de Mallorca;
 La sobrassada a IllesBalearsQualitat;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27742" title="El Salvador" nonfiltered="1594" processed="1591" dbindex="11681">



El Salvador s una repblica de l'Amrica Central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oce Pacfic. La capital s San Salvador, amb mig mili d'habitants, i les ciutats principals sn les ciutats de Santa Ana i San Miguel, amb ms de 150.000 habitants.

El Salvador va obtenir la independncia d'Espanya el 1821 i va formar part de les Provncies Unides de l'Amrica Central el 1823 i va esdevenir un estat independent el 1842. Una guerra civil de dotze anys, que va costar la vida a unes 75.000 persones, va ser duta a bon terme el 1992 quan el govern i els rebels d'esquerra van signar un tractat que preveia reformes poltiques i militars.

 Histria .

Vegeu tamb l'article principal sobre Histria d'El Salvador;

Actualment les persones que conserven algun tipus d'identitat o cultura indgena representa menys del 2% a El Salvador. Abans de l'arribada dels espanyols, la poblaci d'El Salvador es dividia en dos grans grups: els "autctons" lenques, absorbits culturalment pels pobles invasors maies i nhues (un dels grups asteques); i els pipils, molt ms nombrosos i descendents de les migracions nhues, com demostren les fortes influncies lingstiques del nhuatl (llengua predominant entre els asteques). Els pipils donaren nom a les terres del centre del pas, com Cuzcatln ("terra de coses boniques"), i funden un centre cultural i poltic del mateix nom, prop de l'actual ciutat de San Salvador.

Centreamrica va ser conquistada des de dos fronts: la Vall de Anahuac a Mxic, i l'istme de Panam. Les expedicions enviades des de Mxic per Hernn Corts, al comandament de Pedro de Alvarado, tenien la missi de conquistar Cuscatln, cristianitzar als indis i sotmetre'ls a les lleis de la corona de Castella, integrant el territori en la Capitania General de Guatemala. 

Els espanyols van trigar quinze anys a dominar completament als pipils, des que Pedro de Alvarado i el seu germ Diego van envair Cuscatln en 1524. Finalment, se'ls hi van espoliar les terres i obligar als indgenes a treballar per al seu benefici, sotmetent l'autoritat dels cacics a la dels invasors.

Els espanyols van imposar la "encomienda", mitjanant la qual un grup d'indgenes era encomanat a la "protecci" d'un espanyol, per a qui, en realitat, estaven obligats a treballar gratutament i al que es veien forats a lliurar un tribut en espcies. El cacau, el cot, l'anyil i el blsam eren els productes que s'obtenien a El Salvador i d'on van sortir les primeres fortunes colonials.

Poltica.
Llista de presidents d'El Salvador.
Vegeu Llista de presidents d'El Salvador

Subdivisi administrativa.
Els primers legisladors postcolonials, com Francisco Morazn o Gerardo Barrios, eren descendents de francesos i, per tant, propers al codi napolenic, que va ser adaptat amb xit a El Salvador. Per aquesta ra, el pas t divisions territorials a l'estil francs. El Salvador est dividit en 14 departaments:



 Geografia .

s el pas ms petit de Centreamrica, i l'nic sense costa al Mar Carib. 

El seu territori s en gran part muntanyenc, amb un cintur costaner estret i un altipl central. s conegut per la gran quantitat de volcans que t, i ser sotraguejat sovint per terratrmols de diversa intensitat. 

s travessat per la carretera panamericana, una de les rutes principals que s'utilitzen per viatjar entre l'Amrica del Nord i la del Sud. Actualment s'est millorant tota la carretera amb l'ampliaci a quatre carrils del tram San Salvador - San Miguel. 

Articles relacionats.
Regne dels Nonualcos;
Oscar Romero;
Nueva Esperanza (El Salvador);

 Enllaos externs .

 Assemblea Legislativa d'El Salvador;





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27745" title="Pic de Molires" nonfiltered="1595" processed="1592" dbindex="11682">

El Pic de Molires de 3.010 metres d'altitud es troba situat al bell mig del cordal grantic pirenaic, a les capaleres de la Vall de l'Escaleta (Alt ssera) cap l'oest i de la Vall de Barravs (Ribagora), cap l'est. Fronterer, per tant, entre Arag i Catalunya. A la zona, aix com en mbits muntanyencs, s conegut com Pic de Mulleres.

El seu cim es en una cresta de blocs de roca, de forma suau al seu conjunt, orientada de nord a sud. 

El vessant oest  la Vall de l'Escaleta- s tota ella una llarga tartera de blocs amb sis petits estanys d'origen glacial, que desaigen al Pla d'Aigualluts, on les aiges es barregen amb les aiges procedents de la Vall de Barrancs. Ambds rius, ja junts, per un curis fenomen karst tornen en un llarg recorregut sota terra fins a la Vall d'Aran, al lloc anomenat Gells del Joeu, a l'Artiga de Lin, alimentant finalment la Garona.

El vessant est toca a la Vall de Molires i s el ms caracterstic ja que t un imponent aspecte alp. Pendents molt dretes, amb boscos d'avets i faigs a la part baixa i quatre estanys, tamb d'origen glacial entre els 2.200 i els 2.400 metres, que donen origen a la Noguera Ribagorana. 

A la part alta d'aquesta vall i sota mateix del pic, existeix una gelera permanent. Damunt del primers dels llacs, segons es remunta la vall, s hi troba un refugi de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb capacitat  per deu persones. Fou inaugurat el 1974. De la mateixa manera que d'altres refugis, la seva utilitat actualment s qestionada ja que la millora del material, l'entrenament i les tcniques de progressi dels aficionats a la muntanya fan que l'ascensi al pic (uns 1.400 metres de desnivell) es faci no ja en un dia, sin en un mat, tant a l'estiu com a l'hivern, essent innecessari fer nit al refugi.

Durant dotze anys consecutius la pujada de la Vall de Molires fins al Pic i el descens per la Vall del Nere (Vall d'Aran) va ser l'itinerari d'una important cursa d'esqu de muntanya, traslladada actualment a la zona de Beret.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27751" title="Emirats rabs Units" nonfiltered="1596" processed="1593" dbindex="11683">




Els Emirats rabs Units (EAU) sn una federaci de monarquies (emirats) situada al sud-est de la pennsula d'Arbia, a l'sia sud-occidental. Limita amb el golf Prsic al nord, amb el golf d'Oman al nord-est, amb Oman al nord-est i a l'est, i amb l'Arbia Saudita al sud i a l'oest. La capital s Abu Dhabi.

Comprn set emirats: Abu Dhabi, Ajman, Dubai, Fujairah, Ras al-Khaimah, Sharjah i Umm al-Qaiwain. La federaci es va formar el 2 de desembre de 1971, amb sis emirats; Ras al-Khaimah va entrar en la federaci d'emirats el 10 de febrer de 1972 en obtenir garanties sobre la reclamaci de les illes Tunb, ocupades per Iran el 30 de novembre de 1971.

 Histria .

Abans de 1971, any de la independncia, eren coneguts com els Estats de la Treva (en angls, Trucial States) integrants de l'anomenat Trucial Oman (Oman de la Treva), en referncia a un tractat de treva temporal signat el 1820, renovat el 1835 i convertit en treva perptua el 1853 entre els britnics i alguns xeics rabs (sis, tots menys el xeic de Fujairah);  el 1892 els Exclusive Agreements (Acords Exclusius) van garantir al Regne Unit el control de la defensa i els afers estrangers. La majoria dels mapes assenyalaven aquest territori com la Costa dels Pirates que fou el nom que se'ls va donar, de fet, fins al 1853.

El primer pas cap a la federaci es va fer el 1952 quan es va crear el Trucial States Council amb els xeics dels set territoris (Kalba i Diba es van incorporar a Sharjah i es va reconixer la independncia de Fujairah); desprs va seguir el Trucial States Development Council, per promoure el desenvolupament econmic,  i els Trucial Oman Scouts (abans Trucial Oman Levies, creats el 1950 segons el model de la Legi rab de Jordnia) per assegurar la pau entre els diferents xeicats. Les fronteres internes es van establir principalment entre 1955 i 1961 sobre la base de les adhesions locals.

El gener del 1968 el govern britnic va anunciar que deixaria la regi a finals de 1971. Un mes desprs (18 de febrer) els xeics de Dubai i Abu Dhabi van anunciar que federarien els seus dos territoris, per coordinar la poltica exterior i la defensa i cooperar en altres mbits. El 27 de febrer es va celebrar a Dubai una conferncia amb els set xeics i els de Qatar i Bahrein, i es va prendre una decisi en el sentit d'anar a una federaci dels nou xeicats que entraria en vigor el 30 de mar de 1968 amb el nom de Federaci d'Emirats rabs (Ittihad al-Imarat al-Arabiyya).

Aquesta federaci noms va existir sobre el paper i en els dos segents anys es va avanar molt poc. Les comissions no tenien prou facultats i eren lentes. Es va discutir sobre moneda comuna, educaci unificada, comunicacions federals, serveis mdics i socials integrats, i altres. Les discrdies que durant segles havien enfrontat als xeics no eren fcils de solucionar tot d'una, i els litigis territorials, les rivalitats dinstiques i les dissensions tribals jugaven contra la federaci; no es va trobar un acord sobre el lloc de la capital federal, la duraci del mandat del president i en general pel repartiment del poder i la representativitat de l'assemblea consultiva prevista. Bahrain i Qatar volien tenir un vot cadascun, i un tamb cadascun Abu Dhabi i Dubai, i els altres cinc noms tindrien un vot entre tots, i exigien que les decisions del consell es preguessin per unanimitat (Abu Dhabi volia la majoria). Quant a escons Bahrain demanava en proporci a la poblaci (la poblaci de Bahrain era el doble que la dels altres vuit estats) i la resta volia una representaci igual per tots els estats. La por d'una hegemonia de Bahrain va fer fracassar finalment la federaci.

Altres problemes exteriors eren la reclamaci d'Iran sobre Bahrain, i la d'Arbia Saudita sobre part d'Abu Dhabi i especialment sobre l'oasi de Buraimi. El maig de 1970 el conflicte entre Bahrain i Iran es va resoldre sobre la base del nomenament d'un representant de l'ONU per garantir els desitjos de la poblaci de les illes, i es va comprovar que la poblaci de Bahrain volia al 99 % un estat sobir separat, i Iran va acceptar els fets. Bahrain ara ja no necessitava a la Federaci per defensar-se de la reclamaci iraniana.

En canvi al mateix temps, Arbia Saudita reforava la seva reclamaci de Buraimi i tota la zona sud i oriental d'Abu Dhabi, mentre Iran manifestava la seva reclamaci sobre les illes Abu Musa i Tunb de Sharjah i Ras a-Khaimah. Com que Bahrain ara no es volia barrejar amb conflictes amb Iran i l'emir considerava que Bahrain no quedava representat a la federaci segons el seu pes demogrfic, industrial i educatiu, i tampoc volia conflictes amb Arbia Saudita, a partir del maig-juny del 1970 es va comenar a separar del projecte. Iniciat aquest procs, i per rivalitats dinstiques, Qatar va seguir a Bahrain. Aix la federaci de nou passaria a vuit i tot seguit a set membres. El juny de 1970 la victria dels conservadors a la Gran Bretanya no va suposar cap canvi ja que el partit triomfant va confirmar la poltica de sortida de la regi el 1971. Bahrain va proclamar la independncia el 14 d'agost de 1971 i Qatar l'1 de setembre de 1971.

Com que Bahrain i Qatar van deixar de participar a les reunions, els altres set estats van seguir negociant. Sis d'aquests set xeicats van acordar una federaci sota el nom de Emirats rabs Units que fou proclamada a Dubai el 18 de juliol de 1971. Saqr ben Muhammad al-Qasimi de Ras al-Khaimah va refusar formar part de la federaci perqu no tenia el suport dels altres per garantir la sobirania sobre les illes Tunb, i perqu considerava excessiu el poder que l'acord acordava a Dubai i Abu Dhabi. En canvi l'emir Khalid ben Muhammad al-Qasimi de Sharjah es va mostrar mes raonable sobre la qesti d'Abu Musa i va arribar a un acord amb Iran, pas que administraria l'illa i pagaria un subsidi anyal, i a ms l'explotaci del petroli i gas a l'entorn de l'illa seria com. El 30 de novembre de 1970 l'illa Abu Musa i les Tunb van quedar ocupades per Iran, amb una petita resistncia a la Gran Tunb. 



El dia 1 de desembre de 1970 es van derogar els tractats entre la Gran Bretanya i els xeics i l'endem va nixer oficialment la federaci. El primer president fou el xeic d'Abu Dhabi Zayed ben Sultan Al Nahayan, amb l'emir de Dubai Rashid ben Saeed Al Maktum com a vicepresident. Segons la constituci redactada pel jurista egipci Wahid Rifaat, el mandat era per cinc anys i podien ser reelegits. Com a capital s va fixar Abu Dhabi de manera provisional i es va decidir que es construiria una nova capital a la frontera entre Dubai i Abu Dhabi.

El origen del poder suprem executiu i legislatiu s el consell federal suprem format pels set xeics, amb decisions adoptades per majoria per amb dret de veto per Abu Dhabi i Dubai. El president escollit nomena al primer ministre, el viceprimer ministre i els ministres que en conjunt foren el gabinet federal que ha de seguir les indicacions del consell federal suprem. La constituci tal com fou adoptada a la independncia t 152 articles , i estableix tamb la creaci d'un consell nacional federal a manera d'assemblea consultiva amb 40 membres, nomenats pels xeics per dos anys, 8 d'Abu Dhabi, 8 de Dubai, 6 de Sharjah, 6 de Ras al-Khaimah, i 4 cadascun dels altres tres; encara que la constituci atorga a aquest consell nacional una iniciativa legislativa de fet es limita a provar el pressupost i preparar la legislaci que li presenta el consell de ministres. Conforme a la constituci hi ha un tribunal federal suprem i alguns tribunals federals de primera instncia. Tamb existeix un Alt Consell de la Defensa per les qestions militars que sn comunes, el qual est presidit pel president de la federaci i el formen el vicepresident , el primer ministre, els ministres de defensa i interior i el comandant en cap de l'exrcit federal, exrcit format sobre la base del que foren els Trucial Oman Scouts.

L'ocupaci iraniana d'Abu Musa i les Tunb va tenir una repercussi poltica important quan el 24 de gener de 1972 l'emir de Sharjah, Khalid, fou assassinat pel seu cos i ex xeic, Saqr ben Sultan al-Qasimi, ostensiblement com a cstig per haver abandonat Abu Musa a Iran, i de pas tornar al poder. Com a cop d'estat va fracassar per aquest assassinat va canviar les coses i la federaci va acordar que defensaria la reclamaci d'Abu Musa i les Tunb, i en aquestes condicions el xeic de Ras al-Khaimah va entrar a la federaci el 10 de febrer de 1972.

El gabinet federal des del comenament fou alimentat quasi exclusivament per Abu Dhabi, degut als seus importants ingressos petroliers. Dubai en canvi noms hi particip simblicament i actualment s l'estat ms ric per el petroli representa menys del 5% de la seva riquesa.

Abu Dhabi disposa d'una fora de defensa prpia millor equipada que la de la federaci . Els Emirats sn un dels grans productors mundials de petroli (el tercer del golf Prsic desprs de l'Arbia Saudita i l'Iraq), si be prcticament tota la producci correspon a l'emirat d'Abu Dhabi. Dubai i Sharjah tenen quasi be exhaurides les seves reserves.

 Oficials Poltics britnics dependents del cap de residents poltics a Bahrain .

1939 - 1940                John Baron Howes                   ;
1940 - 1941                Roy Douglas Metcalfe               ;
1941 - 1942                Cornelius James Pelly              ;
1943 - 1944                Maurice Patrick Tandy ;
1944                       Reginald Michael Hadow             ;
1944 - 1945                Richard Ernest Rowland Bird        ;
1945 - 1946                Raymond Clive ;
1946 - 1948                Noel Jackson ;
1948 - 1950                Patrick Desmond Stobart            ;
1950 - 1951                Harry Denis Mitchell               ;
1951 - 1952                A. John Wilton    ;
1952                       M.S. Buckmaster ;
1952 - 1953                Michael Weir                       ;

Agents Poltics Britnics dependents del cap de residents poltics a Bahrain. 

1953 - 1955                Christopher Pirie-Gordon           ;
1955 - 1958                John Peter Tripp                   ;
1958 - 1961                Donald F. Hawley                   ;
1961 - 1964                A. James M. Craig                  ;
1964 - 1966                H. Glencairn Balfour-Paul          ;
1966 - 1968                David A. Roberts                   ;
1968 - 1970                Julian L. Bullard                  ;
1971                       Julian Fortay Walker               ;

Presidents de la Federaci .

Xeic Zayed II bin Sultan Al Nahayan,   2 de desembre de 1971 -  2 de Novembre de 2004                              ;
Xeic Maktum bin Rashid Al Maktum, inter  2 i 3 de novembre del 2004  ;
Xeic Khalifa bin Zayed Al Nahayan, 4 de novembre del 2004 -               ;

Primers ministres.
Xeic Maktum III bin Rashid Al Maktum 9 de desembre de 1971   25 d'abril de 1979 ;
Xeic Rashid II bin Saeed Al Maktum   25 d'abril de 1979 -  7 d'octubre de 1990 ;
Xeic Maktum III bin Rashid Al Maktum (2a vegada)  20 de novembre de 1990 -  4 de gener de 2006   ;
Xeic Muhammad bin Rashid Al Maktum,  5 de gener del 2005 -   ;

 Govern federal .

Esta format per 19 ministeris dels que Dubai controla entre d'altres el de Defensa i Abu Dhabi entre d'altres el de l'Interior. Els ministeris sn:

Ministeri de Defensa;
Ministeri de Finances i Industria;
Ministeri de l'Interior;
Ministeri d'Afers Presidencials  ;
Ministeri d'Educaci;
Ministeri d'Afers Exteriors;
Ministeri d'Educaci Superior i Recerca Cientfica;
Ministeri d'Obres Publiques;
Ministeri d'Economia;
Ministeri de Justcia;
Ministeri de l'Energia;
Ministeri del Treball ;
Ministeri del Sector de Desenvolupament Pblic;
Ministeri d'Estat per Afers del Gabinet;
Ministeri d'Afers Socials;
Ministeri d'Estats per Afers deL Consell Federal Nacional ;
Ministeri de la Salut;
Ministeri de l'Entorn i de l'Aigua;
Ministeri de Cultura, Joventut i Desenvolupament Comunitari;

 Notes .


Enllaos externs.
Web oficial del govern, en angls i rab.






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27753" title="Policia" nonfiltered="1597" processed="1594" dbindex="11684">
La policia s un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre pblic i la seguretat dels ciutadans i els seus bns, perseguir als delinqents i posar-los a disposici dels jutjats. Est sotmesa a les ordres de les autoritats poltiques civils i de les judicials. Tamb rep el nom de policia cada agent d'aquest cos.

 Cossos i especialitats .
Les unitats de policia poden rebre diferents denominacions segons les seves especialitats, que en alguns pasos formen part d'un mateix cos, per en altres son cossos diferents:
Gendarmeria (amb carcter militar) ;
Policia militar (amb carcter militar);
Policia de fronteres;
Policia de seguretat;
Policia judicial;
Policia de transit;
Policia administrativa;
Policia cientfica;
Policia secreta;

 Nivells i models policials .
Segons la tradici i les peculiaritats de cada pas hi ha diversos models policials, formats per un o diversos nivells, que a ms es poden combinar amb cossos uniformats (militars o civils) i secrets (no uniformats).
Nivell nic nacional: Com el cas de Frana, Portugal, Itlia, Irlanda. On els cossos policials (malgrat sser diversos) depenen del govern central, i tenen competncies a tot el pais.
Nivell nic regional: s el cas del Regne nit, on malgrat haver-hi un nic nivell policial, aquest est descentralitzat en els comtats (County). ;
Diversos nivells: Com a Alemanya, Espanya o Estats Units. Hi ha cossos policials amb competncies a tot l'estat, i d'altres noms a una determinada regi, (estat o autonomia).

 Europa .

Alemanya.
Hi ha diverses  agncies amb competncies a tot el pais:
Bundeskriminalamt (Policia criminal federal);
Bundesnachrichtendienst (Servei d'intelligncia i contraespionatge);
Bundesgrenzschutz (Policia federal de fronteres);
A ms, cada estat t la seva prpia Landespolizei, amb competncies dins el propi estat.

Espanya.

Amb competncies a tot l'Estat:
Gurdia Civil (organitzada militarment);
Cos Nacional de Policia (civil);
Amb competncies restringides a la seva respectiva Comunitat Autnoma:
Mossos d'Esquadra a Catalunya;
Ertzaintza al Pas Basc;
Policia Foral a Navarra;
A la majoria de municipis:
Policia local;

Frana.
Hi ha dos cossos amb competncies a tot el pas:
Gerdarmerie Nationale de carcter militar;
Police Nationale de carcter civil;
A alguns municipis;
Police Municipale;

Pasos Baixos.
Hi ha dos cossos amb competncia a tot el pas:
Koninklijke Marechaussee (gerdarmeria) ;
Politie (Policia civil);

Irlanda.
 La Garda Sochna es l'nic cos, amb competncies a tot el pas. ;

Itlia.
Amb competncies a tot el pas:
Carabinieri: Organitzats militarment;
Guardia di finanza: Per perseguir el contraban i el frau. ;
Polizia di Stato: Policia civil;
A alguns municipis:
Polizia Locale, o Polizia Municipale;

Portugal.
Amb competncies a tot el pas;
Guardia Nacional Republicana organitzada militarment;
Policia Judiciaria, especialitzada en investigacions.
Policia de Segurana Publica, a les ciutats;

Regne Unit.
Amb competncies a Gran Bretanya;
National Crime Squad;
British Transport Police;
Amb competncies limitades a una regi;
Police Service of Northern Ireland;
Amb competncies limitades a un comtat (County);
Metropolitan Police Service;
Amb competncies limitades a la ciutat de Londres;
City of London Police;

Rssia.
Militsiya;

 Amrica .
Argentina.
Gendarmeria;
Policia Federal;

Canad.
Amb competncies nacionals
Royal Canadian Mounted Police;
Llimitades al propi estat
Sret du Quebec;
Ontario Provincial Police;
Royal Newfoundland Constabulary;
Algunes grans ciutats tamb tenen el seu propi cos de policia.

Estats Units.
Hi moltes agncies i cossos policials que actuen a diferents nivells:
Serveis federals amb competncia a tot el pas:
BATFE;
FBI;
DEA;
United States Marshals Service;
United States Secret Service;
Federal Protective Service;
Serveis estatals amb competncies al propi estat ;
Texas Rangers;
Connecticut State Police;
Rhode Island State Police ;
Cossos independents amb competncies al propi comtat (County);
Sherif;
Honolulu Police Department;
San Diego County Sheriff's Department;
Amb competncies nicament a una ciutat;
New York City Police Department ;
Metropolitan Police Department a Washington DC;

Mxic.
Agncias amb competncia nacional:
Polica Federal Preventiva (PFP);
Agents federals de l'Agencia Federal de Investigacin (AFI);

Cossos amb competncia local:
Cos de Policia;
Cos d'Agents de Trnsit;

Xile.
Carabineros de Chile;
Polica de Investigaciones de Chile;

 Cossos histrics de Policia .
Gestapo a l'Alemanya del tercer Reich.
Reichssicherheitshauptamt, creada per Heinrich Himmler el 22 de setembre de 1939. ;
Ordnungspolizei a Alemanya entre 1936 i 1945;
Stasi a la Repblica Democrtica Alemanya des de 1950 fins a la reunificaci.
Volkspolizei a la Repblica Democrtica Alemanya des de 1945 fins a la reunificaci.
Cuerpo de Investigacion y vigilancioa a l'Espanya prefranquista. ;
PIDE;
Securitate a la Romania comunista;

 Cronologia .
1814 Creaci dels Carabinieri a Itlia;
1844 Creaci de la Gurdia Civil Espanyola;
1932 Es crea la Gurdia d'Assalt;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27759" title="Isabel de Villena" nonfiltered="1598" processed="1595" dbindex="11685">
Isabel de Villena va nixer, segurament a Valncia, el 1430. Va ser filla bastarda d'Enric de Villena, noble castell de la casa dels Trastmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven a Alfons el Magnnim. El 1445 va professar en el Monestir de la Trinitat de les clarisses de Valncia, on seria nomenada abadessa el 1463.

Durant la seua vida religiosa sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intellectual. Isabel de Villena s la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, vctima d'una epidmia que assol Valncia l'any 1490.

L'nica obra que s'ha conservat d'ella s Vita Christi, publicada a Valncia el 1497 per l'abadessa que la va succer.

 Obra: Vita Christi .
Vita Christi s una vida de Jesucrist escrita amb el propsit d'illustrar les monges del seu convent. La seua originalitat rau en el fet que l'autora s capa d'omplir-la amb la seua prodigiosa imaginaci i el seu punt de vista femen. Aix, el que havia de ser una vida de Crist, esdev en les seues mans la vida de la Mare de Du: el llibre comena i acaba amb el naixement de la Verge i la seua assumpci al cel.

 La senzillesa de l'estil .
El que ms destaca de l'estil d'Isabel de Villena s la utilitzaci d'un llenguatge senzillssim. Evita conscientment els cultismes i l'artifici literari, buscant la naturalitat i la facilitat de comprensi per al pblic a qui destinava la seua obra.

Contrastant amb les senzilles escenes domstiques, l'autora frueix descrivint la pompa i la solemnitat del protocol de les cerimnies celestials, recreant-se en la fastuositat de les teles, joies, els menjars i l'escenografia.

S'ha de remarcar tamb la seua tcnica amplificadora: t una rara habilitat per a redactar captols sencers del seu llibre a partir d'un sol versicle de l'Evangeli, bastint-ne la resta amb la seua prodigiosa imaginaci.

 Obra femenina o feminista? .
La feminitat va ser triada deliberadament i apareix a cada pgina:
 Les autntiques protagonistes del llibre sn les dones.
 Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atributs a l'emotivitat del carcter femen: la predilecci per l's dels diminutius, la magnificaci de la maternitat i del tracte afectus amb els infants, la vehemncia amb qu s'expressa el dolor, el gust per la vida domstica, la complicitat i la intimitat entre les dones.
 La coqueteria que es fa palesa en la descripci de la pompa i el luxe.

Per el que ms s'ha discutit s si sor Isabel, a ms de fer una obra "femenina", va fer tamb una obra "feminista". s molt comproms considerar feminista una dona del segle XV, per pareix obvi que el seu llibre constitueix una resposta a la misognia que impregna tota la literatura medieval. Jaume Roig, l'autor del llibre ms misgin de la nostra literatura, mantenia una intensa relaci amb el convent de la Trinitat (era el metge). Sor Isabel devia conixer el llibre i la tradici que pretenia continuar i volgu fer del seu Vita Christi una resposta a l'Espill, destacant virtuts femenines i demostrant la falsedat de les acusacions:
 Si els misgins afirmen que la dona s voluble, sor Isabel fa volubles als homes i fermes les dones.
 Si els misgins relacionen la dona amb el dimoni i aporten llistes de dones malvades, aquesta autora la considera santa, i confegir una tirallonga de dones honestes.
 L'autora assenyala contnuament la predilecci de Jess pel sexe femen.
 Fins i tot el mateix Jesucrist condemna explcitament la misognia i els misgins.

Si entenem per feminisme la defensa de la dona, no hi ha dubte que sor Isabel de Villena pot ser considerada com a tal, abans de l'existncia del feminisme com a moviment organitzat.

 Vegeu tamb .
 Segle d'or valenci;

 Enllaos d'inters .
Pgina dedicada a Isabel de Villena, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Edici online del Vita Christi;
Biografia i analisis de l'obra;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27762" title="Joan Ros de Corella" nonfiltered="1599" processed="1596" dbindex="11686">
Joan Ros de Corella (Gandia o Valncia, 1435 - Valncia, 1497) fou un religis conegut per la seva obra literria. Tant la seua vida, com la seua obra, estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'poca medieval al Renaixement. Fill major d'un noble cavaller, Corella es decant per la carrera eclesistica com a l'nica soluci possible.

Va tenir dos fills amb Isabel Martnez de Vera, per segons sembla no va arribar a casar-se, segurament perqu arrib a ser sacerdot. Tamb tingu relacions amoroses amb tres altres dames. Aquesta vida tan agitada ens dna a entendre que la dedicaci religiosa no va ser producte de cap mena de vocaci sin un refugi per tal d'evitar les activitats poltiques i militars. Mantingu relacions literries amb els escriptors de l'aristocrcia valenciana de la segona meitat del segle XV, amb Bernat Fenollar i amb el prncep Carles de Viana. Va morir el 1497.

La seva obra, escrita en vers i en prosa, va ser molt divulgada per la Valncia d'aleshores, coneguda en tertlies literries i imitada per d'altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell se sabia de memria algunes de les seves obres.

Obra.
L'amor es convertir en el centre temtic de tota la seva producci. Fou l'ultim escriptor important de renom fins la Renaixena.

Escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses. Per aix els elements autobiogrfics i sentimentals sn les caracterstiques ms importants de la seva obra literria, juntament, amb el desenvolupament d'unes noves formes d'expressi completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tcniques d'un genere a l'altre, d'aquesta manera trobem narracions curtes i poemes inserits en algunes narracions.

La prosa corellana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions ampulloses i retriques. Prosa artificiosa per harmnica i elegant que connecta amb l'esperit humanista de finals del segle XV. Un altra caracterstica de la seva prosa, anomenada prosa d'art o prosa artitzada, s l's de metfores i descripcions escenogrfiques producte dels ambients renaixentistes en qu vivia.

En la poesia segueix utilitzant el tradicional decasllab amb lleus variacions, per Corella aconsegueix en els versos un ritme ms gil i suau que els anteriors poetes medievals, acostant-se a la poesia italiana.

La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. Tamb va escriure poesia religiosa.


Ros de Corella fou un gran coneixedor de la literatura clssica i enlla amb Bernat Metge amb la voluntat humanstica de reconstruir damunt de la llengua catalana el prestigi literari del llat clssic. Aquestos objectius no es van aconseguir perqu en arribar el Renaixement la literatura catalana culta inicia la seua davallada. L'autor clssic que ms s'ajustava a la seua personalitat enamoradissa fou Ovidi, d'aquest pren la temtica argumental i el dramatisme sentimental de les seues narracions. Pel que fa als clssics ms contemporanis cal destacar, sobretot, a Boccaccio, de qui imitar les tcniquesde la narrativa sentimental.

L'obra de Ros de Corella no va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors valencians del segle XV perqu ell va escriure per a l'aristocrcia i aquesta va comenar a donar l'esquena al catal i es decant pel prestigi de la literatura castellana, sobretot, a partir de la guerra de les Germanies (1520).

Obra profana.
Comprn obres escrites tant en prosa com en vers, marcades quasi sempre per una temtica amorosa.

Cal destacar la Tragdia de Caldesa. Es tracta d'una novelleta molt breu, escrita als voltants de 1498, que narra la infidelitat d'una donzella, amant de Corella, de nom Caldesa. L'acci esdev a la cambra de la donzella on l'autor est esperant-la i observa desesperadament des d'una finestra com Caldesa festeja amb un jove de ms baixa condici social. Una vegada ella ha acabat es presenta davant el poeta com si res haguera passat. La resposta de Corella concorda amb el ttol genric de la tragdia amb un discurs on expressa patticament la sensaci d'engany i decepci. En l'obra s'inserixen uns perfectes versos per completar hiperblicament els sentiments del poeta envers el desenlla amb Caldesa. La reacci de Corella en aquesta histria justifica l'honestedat i la sinceritat d'un autor modern completament llunt de l'amor corts medieval.

El Parlament en casa de Berenguer Mercader, s un obra original on descriu una vetllada literria entre personatges reals de la ciutat de Valncia, els quals han de contar una histria amorosa de la mitologia clssica, la majoria tretes de la Metamorfosi d'Ovidi. L'obra presenta moltes similituds quant a l'estructura amb el Decamer de Boccaccio.


Obra religiosa.
Les obres religioses foren escrites durant la seua maduresa; tamb hi alterna la poesia amb la prosa. La prosa religiosa, igual que la poesia, sn escrites amb les mateixes tcniques que en la literatura profana.

Aquestos poemes sn tamb una prova de la falta de vocaci religiosa de l'autor, ja que, igual que en altres poemes religiosos, s'observa un to desapassionat i distant.

Referncies bibliogrfiques.


Vegeu tamb.
 Segle d'or valenci;

Enllaos d'inters.
Obra de Ros de Corella digitalitzada;
"La revaluaci crtica de Joan Ros de Corella";
"La sepultura de Ros de Corella, amb una postilla";








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27765" title="Aprenentatge" nonfiltered="1600" processed="1597" dbindex="11687">
L'aprenentatge s un procs psicolgic destinat a facilitar l'adaptaci dels organismes. Els canvis conductuals que es produeixen grcies a l'aprenentatge es poden localitzar fsicament al cervell. Es pot definir l'aprenentatge com:

-Un canvi relativament permanent en els mecanismes de conducta, resultat de l'experincia

S'ha de distingir entre els canvis relativament permanents (aprenentatge) i els canvis breus que no sn aprenentatges i que poden venir donats per la fatiga, la maduraci, les alteracions motivacionals...
Aix doncs, l'expressi conductual de l'individu s el que ens indica si un aprenentatge ha estat assolit o no. L'execuci d'una conducta determinada pot estar determinada per l'aprenentatge i/o per factors motivacionals propis de l'individu.
D'aprenentatges podem diferenciar entre aprenentatge no associatiu (s'aprn quelcom a partir de la presentaci continuada d'un sol estmul) i aprenentatge associatiu. Dintre d'aquesta ltima categoria podem distingir entre el condicionament clssic i condicionament instrumental o condicionament operant

Hi ha, per, certes conductes que no es fan fruit de l'aprenentatge, aquestes sn els reflexes i les conductes innates.
Segons Thorndike va afirmar en el seu temps, les lleis de l'aprenentatge sn universals. Aix no dista del que avui en dia se sap i s que es considera que els principis i lleis de l'aprenentatge sn comuns a totes les espcies (els mecanismes bsics de l'aprenentatge es poden observar en totes les espcies animals). Fins i tot alguns aprenentatges senzills s'han arribat a observar en alguns invertebrats i algunes dades apunten a una existncia d'aprenentatge en ssers unicellulars.

La didctica s la branca de la pedagogia que s'ocupa d'estudiar com ha de funcionar l'aprenentatge en els ssers humans de manera ptima, s a dir, quina s la millor manera d'ensenyar uns determinats continguts o habilitats.

Vegeu tamb.
Ivan Petrovich Pavlov;
Condicionament clssic;
Condicionament operant;
Aprenentatge significatiu;
Aprenentatge funcional;
Howard Gardner;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27766" title="Alfarras" nonfiltered="1601" processed="1598" dbindex="11688">


Alfarras s una poblaci de la comarca de la Vall d'Albaida. 

 Histria .
D origen rab, la seua conquesta per Jaume I est datada en 1244. El seu primer senyor fou Lloren Rocafull. Des de 1244 a 1707 pertanyia a la Governaci de Xtiva i depenia eclesisticament, fins el 1542, de Benignim. Fou lloc de moriscos i amb la seua expulsi romangu prcticament despoblada fins el 1625. A mitjan segle XVIII va ser venuda en pblica subhasta a la casa de Fuenteclara per poder pagar els seus creditors. El 1813, els francesos van installar-hi un destacament militar en una zona que hui en dia es diu "La Bateria". De 1822 a 1833, amb la nova distribuci territorial de les Corts de Cadis, form part de la provncia de Xtiva.

 Economia i demografia .
Les primeries del segle passat va sofrir l'emigraci vers Amrica del Sud, per en la dcada dels seixanta la implantaci d'indstria txtil i plstic va fer crixer de nou la poblaci, que en 2002 abasta els 1.256 habitants (1.258 en 1986), de gentilici alfarrasiners. En el cens de 2001 un 84,11% dels habitants declararen saber parlar valenci.

 Patrimoni cultural i festes .
Hi ha l'esglsia de Sant Jeroni i l'ermita del Crist de l'Agonia, de 1739 com a exponents del seu passat arquitectnic.

S hi celebren, per l'agost, com a la resta de la comarca festes de Moros i Cristians. El diumenge de Resurrecci hi ha la tradici, d'antiguitat desconeguda, de l'Angelet de la Corda; una xiqueta menuda es traslladada amb cordes per un corredor i li treu el vel a la Mare de Du, anunciant la resurrecci del seu fill.

 Poltica .
El seu ajuntament est governat   2003   pel PP amb 6 regidors per 3 del PSPV.

 Enllaos externs .
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Pgina Web de l'Agrupaci Musical "LA BANDA" d'Alfarras.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27774" title="Almoines" nonfiltered="1602" processed="1599" dbindex="11689">


Almoines s una poblaci de la comarca de la Safor. Tamb coneguda com l'Almoina, el seu topnim significaria en rab  jard  o  casa amb hort .

 Histria .
Una lpida trobada al seu terme dna fe del pas dels romans, per l'origen del poble s musulm. Desprs de la conquesta fins el 1500 fou propietat dels Dxer que a causa dels deutes es van veure obligats a vendre-la a la duquessa de Gandia, Maria Enrquez, passant Almoines a formar part de les possessions de la famlia Borja. El 1574 es va convertir en parrquia independent sota l'advocaci de Sant Jaume, tenint com annexes el senyoriu de Morera i Benietp, avui despoblats del terme de Gandia. Fins el segle XVII era un important centre productor de sucre. Les 120 famlies de moriscos que hi havia en 1609 foren expulsades pel decret de Felip II. El 1611 fou repoblada amb carta pobla similar als pobles de les contrades, per fins segle i mig desprs no recuper la seua poblaci. La gran quantitat de fulla de morera que s hi produa va fer que en 1848 s hi installara la fbrica de seda de Lombard.

 Demografia i economia .
En 2002 hi havia 1.677 habitants de gentilici almoiners. Un 82,88% declararen en el cens de 2001 saber parlar valenci. Malgrat la seua tradici agrcola la principal font econmica actual s la indstria. Especialment la fusta.

 Edificis d'inters .
Monumentalment:
L esglsia de sant Jaume, apstol: Neoclssica del segle XIX, bastida sobre una d'anterior. Sota l'esglsia es trobaren una srie de peces de cermica que es poden contemplar en l'Ajuntament.
Fbrica de seda Lombard, de 1848. Mostra de l'arquitectura industrial del segle XIX.
La plaa Major artcula al seu voltant un nucli antic amb edificis caracterstics de la zona.
Escasses deixalles de la muralla en el pati inferior d'una propietat privada.

 Poltica .
L'alcaldia la va ostentar el Bloc que en les eleccions de 2003 va obtenir 2 regidors; 3 va traure el PP; 2 el PSPV; 1 AIA i 1 EU-Entesa.

En les eleccions municipals celebrades en maig de 2007, el BLOC va ser el partit ms votat, amb quatre regidors, el qual ostenta l'alcaldia. En estes eleccions el BLOC va anar en coalici amb EU.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27775" title="Motet" nonfiltered="1603" processed="1600" dbindex="11690">
El motet s una composici vocal de carcter gaireb sempre religis, sobre text llat, amb acompanyament d'instruments o sense.

Evoluci del motet.

Dues tendncies van conviure a partir del segle XVII. Per un costat el motet a cappella, que es va desenvolupar al marge de l'evoluci musical dels ltims segles, i per altre el motet concertant i tamb el gran motet.
En el segle XVII, sota la influncia de noves idees, el motet itali evoluciona cap a un estil mondic, on les veus solistes (generalment una o dues) sn recolzades per un baix continu o per l'orquestra. A finals de segle, tant el motet, com la cantata, es van omplir de recitatius, ries, duets i trios.

Els motets incorporaren sovint en el segle XVII acompanyament orquestral i simfonies i introductries.

Per fi, cap al 1720, Bach arriba, amb el seu Magnificat, al cim del motet cantata, juntament amb els seus grans motets a doble coro a capella arriba al summum de la expressi musical religiosa. 
El motet es cantava a Leipzig en el servei matinal i de tarda, immediatament desprs del gran preludi de l'orgue.
Ms tard, en lloc de dues veus solistes en poden arribar a intervenir 4 o ms.
Bach va escriure grans nmeros d'aquest tipus d'obres per a un, dos i ms cors, els textos dels quals, extrets de la Bblia, sn molt superiors al de les cantates.
Johann Sebastian va aparixer al final d'una poca en la histria de la msica: La de la polifonia o contrapunt, que posava mfasi en el desplegament simultani de diverses melodies, totes elles d'igual importncia.
El motet no era especialment una obra per a la poblaci pobre, era ms per als nobles.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27776" title="L'Alqueria de la Comtessa" nonfiltered="1604" processed="1601" dbindex="11691">


L'Alqueria de la Comtessa s un municipi valenci de la comarca de la Safor.
 Localitzaci .
L Alqueria de la Comtessa es troba situada a 79km al sud de la ciutat de Valncia, a 5,2 km al sud de la capital de la comarca, Gandia, a 32,6 km al nord de la ciutat de Dnia, a 42,4 km a l'est de Xtiva i a 105 km al nord d'Alacant. Situat aproximadament a 16m sobre el nivell de la mar, pertany a la comarca de la Safor, al centre de la planura que forma el curs baix del riu Serpis. Prou ben comunicat amb els pobles vens, se situa enmig de dos vies de comunicaci importants; la N332 i l'autopista AP7 Tarragona - Sant Joan d'Alacant. El terme municipal, limita al N amb els termes municipals de Bellreguard i Palmera, a l'E amb el de Piles, al S amb la Font d'en Carrs i Oliva i a l'O amb Rafelcofer. Pertany al Partit Judicial de Gandia, Provncia, Audincia Territorial, Capitania i Bisbat de Valncia.
 Geografia .
La ubicaci d'Alqueria de la Comtessa en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis,fa que la totalitat del sl del seu terme municipal siga una planura d'argil.les constitudes per sediments quaternaris del perode Plistoc, excepte a la muntanya del Rabat, que s un muntijol allat de calcria, amb una longtud d'un quilmetre i una altura d'uns 176m, tpic en esta classe de planures al.luvials.

El nord del terme municipal s tot camp de tarongers que noms es veu alterat pel barranc de Palmera o de Seret -com diuen a l'Alqueria- que envolta el poble pel nord i servix de lmit amb el terme de Palmera.El relleu de l'horta s pla, i va ascendint cap al SO a mesura que ens apropem de les faldes de la Serra Gallinera, amb una mitjana de 16m sobre el nivell de la mar. Les zones ms altes de l'horta se situen al SO del terme, a les partides del Fil del Poble i el Rabat, i les ms baixes les de Sotaia i Rafalatar.

L'Alqueria de la Comtessa participa en un sistema d'irrigaci fssil, ests per la planura costanera de la comarca, d'origen islmic, l'aigua procedix del riu Serpis, embassamada en l'assut dEn Carrs i dirigida cap a l'Alqueria per la squia Mare i la Squia Comuna d'Oliva. 

La poblaci t forma allargada i al terme trobem els paratges de la Fonteta de Quaresma a la muntanya del Rabat, tamb anomenada muntanyeta de la Creu, s un tossal on hi havia un poblat ibric que ocupava el cim. S hi han descobert habitacles que aprofitaven la muralla com a mur i que s havien d'utilitzar com a emmagatzematge de gra; i la muntanyeta de Sant Miquel, tamb amb restes d'un poblament ibric tard.

 Toponmia .
Alqueria, prov de l'rab al-qaria "casa de camp per a la llaurana o terreny poc poblat en el camp", la segona part del seu topnim, de la Comtessa, ve donat per la seua pertinena a la comtessa d'Oliva i senyora del terme de Rebollet desprs de la conquesta cristiana.

 Histria .
Malgrat que al terme s han trobat importants restes d'un parell de poblats ibrics als voltants del Rabat i d'un altre rom, en la muntanyeta de Sant Miquel i una vil.la en la partida de Rafalatar, l'origen del lloc s una alqueria morisca que pertanyia al ducat de Gandia. L Alqueria va ser un xicotet llogaret abans del segle XVI i tenia 16 cases en 1572. En 1562 se li va agregar l'Alqueria dels Frares. L'Alqueria de la Comtessa, era un xicotet caseriu abans del segle XVI i en 1572 tenia 16 cases habitades. s parrquia independent des de 1773, fins aleshores depenia de la parrquia de Rafelcofer. L'actual terme seria definit el 1725. En 1713 figurava amb 38 vens, els mateixos que en 1609. 

El rpid increment del segle XVIII, culminat amb 346 pobladors en 1787, va anar seguit per la seua quadruplicaci en el segle XIX. Este fort creixement entre altres raons va estar vinculat a l emplaament vora la nova carretera i el va situar en 1352 habitants en 1900. L auge de la comercialitzaci de la taronja del primer ter de segle amb l aparici de magatzems fruiters i les seues fbriques complementries va fer el que el 1930 en foren ja 1600. Posteriorment la variaci de les circumstcies econmiques va estancar la seua poblaci, que va aconseguir el seu mxim en 1981  amb 1712 habitants, ha experimentat un considerable retrocs actualment.

 Demografia .





La poblaci actual s de 1.506 habitants en 2007 (el 86,45% parlen valenci), es repartix en dos entitats de poblaci: Sotaia amb uns 40 habitants (INE) i l'Alqueria de la Comtessa amb 1466 habitants.

 Creixement urb.
El nucli urb de l'Alqueria de la Comtessa presenta una forma allargada en sentit est-oest, un traat que es mostra evident de poble-cam sobre el carrer (antic cam) Mrtirs-Joan Carles I, al qual es va afegir ms tard un altre eix menor al llarg de la carretera N-332. s un poble situat en un terreny totalment pla i emplaat al marge dret del barranc de Palmera o de Seret. Es pot observar el nucli originari seguint el sinus traat del carrer principal, paral.lel al barranc, on s'ala l'esglsia i sols alterat per la plaa Major. A partir d'este eix es va expandir cap al sud pels carrers Constituci i Pilota, amb l'inici del carrer Nou. Al llarg de la primera mitat del segle XX es va mantindre la mateixa lnia, amb el desenvolupament dels carrers Nou, Sant Pere i Sant Jaume, paral.lels a l'anterior. Simultniament, entre els nuclis urbans de Bellreguard i Palmera, a la partida de Sotaia i al nexe entre la N-332 i la carretera de Piles, es van anar consolidant un conjunt de construccions als dos costats de la carretera N-332 que van convertir progressivament a Sotaia en pedania i carrer al tram de l'eix amb Piles (carrer Pas Valenci) per amb un mnim nexe amb la resta. Les dcades segents han sigut les de l'expansi sobre els dos llargs eixos senyalats, ms recent com ms al sud amb la circunval.laci que fan el carrer Constituci i l'avinguda d'Ausis March, perqu el barranc i el lmit municipal dificulta l'avan septentrional.

 Poltica .





Desprs de les votacions de 2007, l ajuntament va quedar constitut pel PSPV (formaci que governa i ostenta l'alcaldia) amb 5 regidors; 2 el  el PP, 1 el Bloc i  1 Uni Valenciana.

 Economia .
Les terres cultivades ocupen les 3/4 parts del terme municipal. L'escs sec que hi havia sobre els vessants de la muntanya del Rabat ha desaparegut prcticament durant els ltims trenta-quaranta anys per abandonament. L'extensi del regadiu ha sofert un procs de reducci des de les 170 ha amb que comptava a finals dels 50 a conseqncia de l'expansi d'altres usos del sl urbans i industrials. Actualment destaquen els ctrics amb 158 ha de les quals 89 sn de tarongers i 66 de clementiners. L'Alqueria de la Comtessa, participa del regadiu tradicional del Serpis mitjanant la Squia Comuna d'Oliva.

El traat de l'antic cam reial i ms tard, des del segle passat, de la carretera N-332, ha influt decisivament en el municipi i la seua economia. Ha participat dels processos comuns a Bellreguard i Palmera, amb l'aparici de magatzems de ctrics a la carretera des de finals del segle XIX i posteriorment, sobretot a les ltimes dcades, de l'expansi industrial. Junt a les xicotetes empreses situades vora la carretera, ltimament s'ha produt una apreciable expansi de majors establiments al polgon industrial de l'Hort de Lloret situat al seu pas, especialment entre el casc urb i l'eix viari. Destaca l'especialitzaci en la indstria agroalimentria amb Frescarn, Arrossos Catal, Hijos de Vicente Catal Peir (arrs), Mermeladas y Dulces, Peir Camar (ctrics), Frutas Gragn (ctrics), DIA, LIDL, Caprabo (supermercats), J. Puchol (pastisseria-ctering), del moble com Artimoble, Muebles las Tres B i d'altres materials de construcci, calats, biselats...etc.

 Edificis d'inters .
Esglsia de Sant Pere apstol. De 1909, estil neoclssic i grans proporcions, amb tres naus d'estil neoclssic, inaugurada en 1909. El campanar, de 1880, s d'una altua considerable i est format per quatre cossos, dels quals els dos superiors i el vists remat sn de taulellets. ;
Ermita de Sant Miquel. Situada en el terme de l'Alqueria, sobre la muntanyeta de Sant Miquel, a la qual s'accedix des del cam Mol i el cam vell de Xtiva, s propietat de la parrquia de la Font d'en Carrs, gtica del segle XVII, edificada sobre una anterior. Al seu voltant hi ha restes d'una vil.la romana.
L'Alqueria del Trinquet, una alqueria fortalesa del segle XVIII amb torre i muralla.

 Cultura i Festes .
Les festes patronals se celebren el 29 de juny en honor de Sant Pere i Sant Pau, i durant els tres dies segents del 30 de juny i 1 i 2 de juliol les festivitats en honor del Santssim Crist, la Divina Aurora i Sant Llus respectivament.

En la segona setmana de setembre se celebra el tradicional Porrat de l'Alqueria de la Comtessa en honor dels Sants Abd i Senent, tamb coneguts com els Santets de la Pedra.

 Gastronomia . 
Els menjars tpics sn l'ensalada de fetge, spia, sang i xampinyons a la planxa. I el Pa Benet de sant Antoni.
 Associacions culturals i festives .
 Associacions esportives .
 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27778" title="Any secular" nonfiltered="1605" processed="1602" dbindex="11692">
Un any secular s el any que tanca un segle. 

Exemples d'anys seculars sn els anys 100, 200, 1500, 2000, etc.

Per a evitar desfasaments cronolgics, el calendari gregori establix que noms els anys seculars que siguen divisibles per 400 seran anys bixestos. Per exemple: els anys seculars 1700 i 1900 no van ser bixestos perqu no sn divisibles entre 400, per els anys 1600 i 2000 s ho van ser.

Segons el calendari gregori, que va entrar en vigor en 1582, els anys seculars bixestos sn: 1600, 2000, 2400, etc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27780" title="Hikitsuchi Michio" nonfiltered="1606" processed="1603" dbindex="11693">
Hikitsuchi Michio (1923 - 2 de febrer de 2004) fou un professor d'arts marcials japons.

 Infncia i joventut .

Amb noms dos anys va perdre la seva mare, i als set el seu pare, per la qual cosa va quedar a crrec de la seva padrina, mestra de naguinata, que li va proporcionar una educaci molt estricta, comenant la seva prctica d'arts marcials als 9 anys.

Als 14 anys va conixer Morihei Ueshiba, O Sensei, que li va causar un gran impacte. Aquest contacte ser decisiu en la vida del jove Hikitsuchi.
A patir d'aleshores profunditz en el coneixement de diverses arts marcials, judo, karate, aikido, kendo, iari, iaido, baijutsu, per tamb caligrafia, la cerimnia del te, l'arreglo floral i msica, aprenent a tocar el koto.

Aquesta educaci marcial i a la vegada mundana, no deixar de banda la part espiritual, iniciant-se al coneixement de la filosofia i les religions (budista, xintoista) i els seus rituals de purificaci, aix com de la mitologia japonesa.


 Retrobament .

Desprs de la Segona Guerra Mundial les forces d'ocupaci dels Estats Units havien prohibit la prctica de les arts marcials, per alguns anys desprs les tornaren autoritzar, comenant en primer lloc per l'aikido. Amb motiu de l'autoritzaci, O Sensei Morihei Ueshiba va anar a Shingu, on contact amb ell i li propos construir un dojo, que va rebre el nom de Kumano Juku Dojo, on va ensenyar fins alguns anys abans de la seva mort.

En diverses ocasions va viatjar per Europa (1984, 1985, 1986, 1987, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996 i 1998), donant cursos a Pars, Palma i Finlndia.

A la seva mort va rebre el nom budista Shin Ki Gen In Den Saimin Eiketsu Koji I

 Graus d'arts marcials .

Durant tota la seva vida va practicar diverses arts marcials, per s conegut principalment grcies a l'aikido.
Aikido, 10 Dan;
Iaido, 8 Dan;
Judo;
Bojutsu;

 Alumnes .
Alguns dels seus alumnes ms coneguts son:
Motomichi Anno, 8 Dan;
Tomio Ishimoto, 8 Dan;
Grard Blaize, 7 Dan;
Clint George;
Tasaka;

 Enllaos externs .
 Kumano Juku Dojo, Shingu, Jap;
 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27782" title="Moriteru Ueshiba" nonfiltered="1607" processed="1604" dbindex="11694">
Moriteru Ueshiba (Tquio, 2 d'abril de 1951) s nt de Morihei Ueshiba, fundador de l'Aikido i segon fill de Kishomaru Ueshiba.  

Amb la defunci del seu pare i conforme a la tradici  pass a ser el nou doshu de l'aikido. Es va graduar d'economista a la Universitat de Meiji. El nou doshu va ser preparat per a seguir els passos del fundador des de fa ms de 20 anys, durant els que ha estat divulgant l'aikido molt extensament. Va comenar a estudiar aikido quan tenia 6 anys d'edat amb el seu avi O'Sensei. Abans d'assumir el crrec actual, Moriteru Ueshiba va ser president del Consell de Directors de l'Aikikai i director del Hombu Dojo (Acadmia Central). En 1999 amb la mort del seu pare, assumeix el crrec de tercer doshu en una cerimnia portada a terme a Jap on es van reunir ms de 2.000 persones de diferents parts del mn.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27783" title="Kisshomaru Ueshiba" nonfiltered="1608" processed="1605" dbindex="11695">
Kisshomaru Ueshiba (       Ueshiba Kissh maru, 27 de juny de 1921 - 4 de gener de 1999) fou el tercer fill i successor de Morihei Ueshiba al front de l'Aikikai Foundation i del Hombu Dojo. Va ser per tant el segon en rebre el ttol de doshu.

Nasqu a Ayabe, prefectura de Kyoto (Jap) i va estudiar cincies econmiques a la universitat de Waseda.

Com a doshu va fundar l'International Aikido Federation, fent moltes sortides arreu del mn per difondre l'aikido i crear la seva estructura administrativa.

A la seva mort, desprs que el primognit renuncis als seus drets, el va succeir el segon fill, Moriteru Ueshiba.

 Bibliografia .
Es autor dels segents llibres:
Aikido. La prctica, Editorial Eyras ISBN 84-85269-68-3 ;
El espritu del Aikido, Editorial Eyras ISBN 84-85269-61-6 ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27784" title="Eritrea" nonfiltered="1609" processed="1606" dbindex="11696">


Eritrea s un estat de l'frica nord-oriental. Limita amb el Sudan a l'oest, Etipia al sud i Djibouti a l'est. El nord-est del pas est banyat per la mar Roja, d'on ve el seu nom (una forma grega). Eritrea s actualment un dels estats sobirans ms recents.

Histria.
Eritrea va estar sota moltes mans abans de la colonitzaci italiana el 1885, que foren reemplaats pels britnics el 1941, durant la Segona Guerra Mundial. El protectorat britnic va passar a formar una federaci amb Etipia en acabar la guerra. A la dcada dels anys 60 comena la lluita per la independncia eritrea, que comportar una llarga guerra de 30 anys amb el govern etop. La guerra s'acaba el 1991, quan les forces eritrees derroten l'exrcit etop. Dos anys desprs (1993), arran d'un referndum, Eritrea obt la independncia i Etipia perd la seva sortida al mar. El 1998 es va produir una guerra fronterera amb Etipia. Nous combats es van produir el 2000. Un dictamen internacional sobre fronteres de 2003 fou rebutjat per Etipia, i des de llavors els dos pasos es fab una guerra interposada donant suport a moviments d'oposici dins de cada estat o a moviments propers a cadascun a Somlia.

Vegeu articles:
Assab;
Massawa;
Colnia d'Eritrea;
Estat federat d'Eritrea;
Front d'Alliberament d'Eritrea;
Front Popular d'Alliberament d'Eritrea;

Geografia.

Eritrea posseeix, davant les seves costes sorrenques i rides de la mar Roja, l'arxiplag de Dahlak, on hi ha importants bancs de pesca. Les terres meridionals, ms altes, sn lleugerament menys seques i ms fredes. A la regi central hi ha la mxima altitud del pas, el mont Soira, amb 3.018 m. La capital s Asmara, amb mig mili d'habitants.
 Llenges .
Eritrea t tres llenges oficials: l'rab, l'angls i el tigrinya. S'hi parlen ms llenges, ja que el pas est habitat per 9 tnies diferents amb el seu propi idioma i cultura.

El SIL International ha llitat un total de 13 llenges (una extingida): 
Afar: 160.000 parlants a Eritrea. Tamb es parla a Somlia.
rab, Hijazi: Es parla a la zona de la Mar Roja.
rab estndard.
Bedawi: 150.000 parlants a Eritrea.
Bilen: 70.000 parlants al voltant de la ciutat de Keren.
Angls.
Itali. Hi ha pocs monolinges que parlen noms itali.
Kunama: 107.000 parlants a Eritrea, sobretot a l'oest de l'estat, al riu Gash i al riu Setit, a la provncia de Tigray i a la frontera amb el Sudan. Tamb es parla a Etipia.
Nara: 80.000 parlants al nord de Barentu, a l'oest d'Eritrea.
Saho: 180.000 parlants. Tamb es parla a Etipia.
Tigr: 800.000 parlants a Eritrea. Tamb es parla al Sudan.
Tigrigna: 1.200.000 parlants a Eritrea, sobretot al sud i al centre de l'Estat.
Geez: Llengua extingida, que es parlava a l'antiga Etipia.

A ms a ms, tamb es parla: Kanuri central, rab hadrami (100.000 parlants), hausa, qimant, rab sudans (100.000) i rab ta'izzi-Adeni (18.000)

Economia. 
Eritrea s un estat empobrit, on l'esperana de vida no sobrepassa els 60 anys. L'agricultura proporciona el 80% dels ingressos. El sistema econmic s mixte. Malgrat ser un pas subdesenvolupat, mant una xarxa de carreteres en constant creixement. L'alt ndex d'analfabetisme de la gent llasta l'economia.

Cultura.
Quant a creences, predominen el cristianisme i l'Islam a parts iguals.

El 24 de maig s una de les festes ms importants, ja que es commemora la indepndencia. Una altra diada assenyalada s el 20 de juny, el dia dels mrtirs.
 Referncies .







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27785" title="Permetre" nonfiltered="1610" processed="1607" dbindex="11697">
El permetre d'un objecte bidimensional, s la longitud de la seva vora.

Per a un polgon el permetre es calcula sumant la longitud de tots els seus costats.

El permetre d'un cercle es pot calcular amb l'equaci;
P= 2   r;
On r s el radi i Nombre   (pi) s una constant matemtica.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27788" title="Barx" nonfiltered="1611" processed="1608" dbindex="11698">


Barx s una poblaci de la comarca de la Safor.

 Histria .
Hi ha importants deixalles prehistriques, entre les que destaca la Cova de les Malladetes un dels principals jaciments arqueolgics de l'estat. El topnim Barx deriva, b de Barx-al-Javl (vall entre muntanyes) o b de Burj al-Javl (torre en les muntanyes) denominacions del perode musulm prou explcites del seu origen. Pertany al monestir de Santa Maria de la Valldigna fins que es convert en municipi el 1838.

 Demografia i economia .
Hi ha 1407 habitants  2006  de gentilici barxers. Durant tot el segle passat va sofrir una forta despoblaci deguda a l'emigraci, molta d'ella cap a Frana, des de la dcada dels vuitanta, per, ha trobat una estabilitat demogrfica recolzada en el sector serveis pel fet de ser l'nic poble de muntanya de la Safor.

 Geografia .
El municipi s'enclava en la Valldigna, entre les serres de Buixcarr i Mondver. El poble se situa sobre el pic de Penyalva, a 342 m. d'altitud. Cal destacar el paratge de la Drova, antic lloc d'estiueig dels monjos del monestir de la Valldigna; l'Avenc de la Donzella; l'Avenc l'Aldaia; la ja anomenada Cova de les Malladetes i la del Suro, d'inters espeleolgic; nombroses fonts com ara la de l'Om i la de la Mola. Hi ha tamb diverses rutes per als amants del senderisme i, en els cims de Picaio i Penya Blanca, una bona mostra de la flora i la fauna autctones.

 Edificis d'inters .
Al poble, que antigament estava voltat per una tanca amb una nica porta d'accs, podem trobar edificis del segle XIX i tamb:
Esglsia de sant Miquel arcngel. Inaugurada en 1873.
Font del segle XVIII.
La Nevera.
La Drova. Antiga casa de camp destinada a la curaci i esbargiment dels monjos malalts.

 Gastronomia i tradicions .
A Barx trobem bons embotits i encara roman certa tradici cistellera amb la fabricaci de cabassos de palma.

 Poltica .
L'alcaldia, en les municipals de 2003, va recaure en el Bloc amb 1 regidor; 4 cadasc en tragueren el PSPV i el PP. 

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Barx;
 Valldigna som i serem;
 ValldignaDigital-diari electrnic;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27789" title="Miquel ngel Riera Nadal" nonfiltered="1612" processed="1609" dbindex="11699">
Miquel ngel Riera Nadal (Manacor, 1930 - Palma, 1996) fou un escriptor mallorqu en llengua catalana.

Estudi Dret a la Universitat de Barcelona, on es llicenci el 1956.

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1988 i amb el Premi Ramon Llull de 2008.

 Obra .
Poesia.
Poemes a Nai, 1965;
Biografia (1969,1970 ;
Parbola i clam de la cosa humana, 1974;
La bellesa de l'home, 1979;
Llibre de benaventurances, 1980;
El pis de la bada, 1992;
Novella.
Fuita i martiri de Sant Andreu Mil, 1973;
Morir quan cal, 1974;
L'endema de mai, 1978;
Panorama amb dona, 1984;
Els deus inaccesibles, 1987;
Illa Flaubert, 1990;
Contes.
La rara anatonia dels centaures, 1979;
 Traduccions .
Poemes de l'enyorament, de Rafael Alberti, 1972

 Premis .
Ciutat de Palma 1972;
Serra d'Or, 1975;
Nacional de la Crtica, 1979;
Serra d'Or, 1984;
Nacional de Literatura Catalana, 1988;
Creu de Sant Jordi, 1989;
Josep Pla, 1990;
Joan Crexells, 1990;
Nacional de la crtica, 1991;
Ciutat de Barcelona, 1991;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27791" title="Bellreguard" nonfiltered="1613" processed="1610" dbindex="11700">


Bellreguard s una poblacio de la comarca de la Safor.

 Histria .
Els musulmans fundaren el poble i l'anomenaren Sotaia. En 1485 va ser adquirit per Pere Llus de Borja, fill del cardenal Roderic de Borja, futur Alexandre VI; en aquest acte actuava com a representant del duc l'escriptor Joan Ros de Corella. En aquesta poca apareix per primera vegada el mot Bellreguard. Des d'aleshores va formar part del ducat de Gandia fins el segle XIX. El 1534 va ser elevada a parrquia dependent de la de Gandia fins a 1574 en qu assoleix la independncia. El 1565-1572 la poblaci morisca ascendia a 81 focs. L'expulsi dels moriscos va provocar un greu descens demogrfic; malgrat la repoblaci amb catalans i mallorquins a mitjan segle XVII la poblaci era noms de 52 llars. Titulars del senyoriu van ser els Borja, els ducs de Benavente a partir del 1747 i, per ltim, la casa Osuna. La lluita contra el domini senyorial fou constant durant el segle XVIII i el 1853 els vens seguien tenint plets pendents amb la casa d'Osuna sobre reconeixement dels drets de propietat.


 Demografia i economia .
Hi ha dos nuclis de poblaci: Bellreguard i Platja de Bellreguard. En el cens de 2002 hi havia 3780 habitants, de gentilici bellreguardins. 

La seua activitat econmica sempre ha sigut l'agricultura: durant els segles XVI i XVII el cultiu del canyamel amb el seu trepig, que era un gran centre sucrer; en els segles XVIII i XIX es va substituir pel cultiu de la morera i la vinya, fins que al segle XX es va establir el cultiu del taronger. A hores d'ara ms de la meitat del regadiu, majoritari al municipi, est dedicat al conreu de la taronja. Encara existeixen algunes fbriques de mobles i licors --aiguardents-- la indstria gira en torn a la manipulaci de la taronja --fbriques d'envasaments, magatzems--. A partir dels anys seixanta, el turisme ha potenciat el creixement del sector terciari.

 Geografia .

El terme, de 2,9 km2, s'ubica en el centre alluvial de la Llacuna, entre la Gallinera, el Serpis i la Mediterrnia, a 22 m. d'altitud.

 Edificis d'inters .
Del seu patrimoni sols cal ressenyar la necrpoli rab descoberta en 1984. Tamb hi ha l'esglsia de sant Miquel, aixecada sobre l'anterior en els anys cinquanta del segle XX.

 Gastronomia i festes .
Pel que fa a la gastronomia destaquem el figatell, l'arrs al forn, l'arrs amb costra, la paella, els pebres farcits, polps farcits d'arrs, les coques de pebre amb tomaca i tonyina, les de ceba amb pssols i ou dur amb llonganissa. Per si el que volem sn dolos, la llarga tradici sucrera de la comarca ens ofereix la nomenada corona de Glria, els rollets d'ou, la coca cristina, la tortada farcida, la confitura de moniato o carabassa.

La darrera setmana completa de setembre s'hi celebren les festes majors on es caracterstic el personatge dels Pedacets els quals, granera en m, treuen els xiquets i xiquetes de les escoles juntament amb el Tio de la Porra i a les procesons es balla el Ball de la Forca, nic ball de bastons que es coneix a La Safor. Tamb cal citar les Carnestoltes i sobretot els Moros i Cristians, que sn el principal eix de les festes patronals i que acaben amb la tradicional entrada dels exrcits al poble!.

No menys interessant s la Setmana Santa de Bellreguard, la qual compta amb tres confraries: Confraria del Sant Sepulcre de Nostre Senyor Jesucrist , la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat"  i la Confraria del Santssim Crist de la Misericrdia . Totes tres confraries organitzades alhora sota la Junta Local de Confraries de la Setmana Santa de Bellreguard . Una Setmana Santa que compta amb elements singulars i propis com ara els Cabos o Caps de Ferro els quals custodien el sant Sepulcre des de Dijous Sant fins la process de l'Enterro de Divendres Sant, o ms recentment amb la revista oficial de la Setmana Santa la qual duu el nom d'un genu personatge de la Setmana Santa bellreguardina ja desaparegut: Rssiga.

 Poltica .
Les eleccions de 2003 donaren l'alcaldia al Bloc que obtingu 3 regidors, els mateixos que el PP amb un pacte entre tots ds partits PP i Bloc, el PSPV est a l'oposici amb 5 regidors.
El 2007, el PSPV recupera l'alcaldia -desprs de 8 anys- de Bellreguard per majoria simple, amb 5 regidors, restan a l'oposici el PP amb 4 regidors i el Bloc amb 2.

 Enllaos externs .

 Fil Albardins de Bellreguard;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Galeria Fotos;
 Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" de Bellreguard;
 Ajuntament de Bellreguard;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27793" title="Illes Mariannes Septentrionals" nonfiltered="1614" processed="1611" dbindex="11701">


Les illes Mariannes Septentrionals o Mariannes del Nord (en angls Northern Mariana Islands) sn un territori insular d'Oceania lliurement associat als Estats Units. 

Situades al nord de la Micronsia, al Pacfic nord-occidental, comprenen gaireb la totalitat de l'arxiplag de les Mariannes excepte la ms meridional, Guam, territori nord-americ. Sn 14 illes en total (que inclouen, entre d'altres, Saipan, Rota i Tinian). L'extensi s de 477 km2 i la poblaci de 80.006 habitants (2003).

La seva capital s Saipan.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27797" title="Puerto Rico" nonfiltered="1615" processed="1612" dbindex="11702">




Puerto Rico s un estat insular de l'Amrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amrica. L'illa de Puerto Rico, el nom arawak original de la qual era Borikn (en castell Borinquen), s la ms petita i la ms oriental de les Grans Antilles i est situada entre l'oce Atlntic al nord i el mar Carib al sud. A l'oest, el pas de la Mona el separa de la Repblica Dominicana, i a l'est el pas de les Verges el separa de les illes Verges Nord-americanes. 

L'extensi total s de 9.104 km i la poblaci s de 3.957.988 habitants (2002).

L'estat de Puerto Rico inclou l'illa principal (muntanyosa, amb una altura mxima de 1.338 m al Cerro de Punta) i un bon nombre d'illes i petits illots, les ms importants de les quals sn les de Mona (deshabitada), Vieques i Culebra. 

La capital s San Juan, amb uns 422.000 habitants, i dins la seva aglomeraci urbana s'hi troben grans nuclis com Bayamn i Carolina, totes dues amb ms de cent mil habitants. La segona ciutat de l'illa s Ponce, amb 180.000 habitants.

Antiga colnia espanyola, arran de la guerra Hispanoamericana de 1898 els Estats Units van envair l'illa. El 1952 Puerto Rico va adoptar una constituci en qu es declarava Estat Lliure Associat als Estats Units d'Amrica. El Congrs nord-americ no accepta la traducci literal ja que tcnicament no el considera un estat associat, sin un territori organitzat amb unes relacions especials. La denominaci en angls s Commonwealth of Puerto Rico. Des d'aleshores s'han fet uns quants referndums per decidir l'estatus de l'illa: fins ara sempre ha guanyat l'opci de quedar-se com a estat lliure associat, davant les altres dues opcions de convertir-se en un estat ms dels Estats Units o b de declarar la independncia.

L'economia de Puerto Rico depn del fet que l'illa s una important destinaci turstica, i tamb hi sn rellevants la indstria farmacutica, la manufacturera i la de noves tecnologies.

Vegeu tamb.
 Partit Independentista Porto-riqueny;











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27798" title="Etipia" nonfiltered="1616" processed="1613" dbindex="11703">




Etipia (en amhric       Ityopp'ya) s una repblica democrtica federal de l'frica nord-oriental. Limita al nord amb Eritrea i Djibouti, a l'est amb Somlia, al sud amb Kenya i a l'oest amb el Sudan. 

El pas t un elevat altipl central que va dels 1.800 m als 3.000 m, amb algunes muntanyes que arriben als 4.620 m, com s el cas del Ras Dashen, la mxima altitud d'Etipia. Generalment les altures sn ms elevades just abans del punt en qu baixen sobtadament cap a la vall del Rift, que talla l'altipl de biaix. Hi ha un nombre considerable de rius a l'altipl, dels quals destaca el Nil Blau, que surt del llac Tana. L'altipl va baixant gradualment fins a les terres baixes del Sudan cap a l'oest i fins a les planes deshabitades de Somlia cap al sud-est. 

La capital s Addis Abeba, amb dos milions i mig d'habitants, i nou ciutats ms passen dels cent mil habitants, entre les quals destaca Dire Dawa, amb ms de dos-cents mil. El pas es divideix en 9 regions diferents.

Histria.

Etipia t una de les histries ms extenses com a naci independent dins el continent. nica entre els pasos africans, la monarquia etop va mantenir la seva llibertat enfront de les potncies colonials durant els segles XIX i segle XX, i fins i tot fou capa d'expandir-se en la dcada de 1880-1890 en qu es produ el repartiment d'frica entre les potncies collonitzadores europees. La sola excepci a la seva independncia fou l'ocupaci italiana (1936 1941). Etipia, fins al segle XX, fou coneguda amb el nom d'Abissnia.

El 17 de juliol  1891 a Ejersa Goro, Etipia neix Tafari Makonnen, el qual regnar com a Haile Selassie i ser el darrer emperador d'Etipia.

El 1974, una junta militar marxista-leninista, el Derg, va deposar l'emperador Haile Selassie, que governava el pas des de 1930, i hi va establir un estat socialista de partit nic. El rgim va patir diversos cops d'estat cruents, aixecaments, una sequera generalitzada i un problema de refugiats en massa. Fou derrotat el 1991 per una coalici de forces rebels amb el nom de Front Democrtic Revolucionari Popular d'Etipia. El 1994 es va adoptar una constituci que havia de dur les primeres eleccions multipartidistes l'any segent. Una guerra fronterera amb Eritrea (naci que s'havia separat d'Etipia el 1992) va esclatar el maig del 1998. Aix ha estat un cop fort per a l'economia nacional per ha enfortit la coalici governant.

Poltica.
Les minories a la constituci.
L'article 47. 1 de la Constituci determina els kililoch (regions tniques) membres de la Federaci:

Tigr;
Afar;
Amhara ;
Ormia ;
Somal;
Benishangul-Gumaz;
Pobles del Sud;
Pobles de Gambela ;
Pobles de Harari;

Les nacions, nacionalitats i pobles reconeguts per la constituci a l'Estat dels Pobles del sud sn: 



L'article 47. 2 estableix el dret de les nacions, nacionalitats i pobles de cada estat a constituir-se en estat separat dins de Etipia.

La constituci tamb estableix el dret de secessi de Etipia, i ho regula de manera que encara que tericament possible, el seu exercici s bastant improbable.

Geografia.


El pas es divideix en tres grans regions: 
 Al Nord, el masss etipic, alt i molt erosionat, que es caracteritza per muntanyes de vessants abruptes i cims aplanats que passen dels 3.500 metres (Ras Dashen, 4.620 m).
 Al Sud-est, l'altipl gallasomali, inclinat cap al sud-est inclou les regions rides de la plana de Harerge i d'Ogaden; separa aquestes dues regions la fossa tectnica de l'frica oriental, anomenada Fossa dels Galles, que, orientada de sud-oest a nord-est, inclou nombrosos llacs, entre els quals el d'Abaya, i la vall de l'Awash. ;
 Al Nord, parallela a la mar Roja, s'estn la depressi desrtica de Danakil. Malgrat sser a la zona equatorial, el clima s clid temperat, molt influt per l'altitud. ;
Al masss etipic neixen el Nil Blau, que alimenta el llac Tana, el ms extens del pas, i l'Atbara, els quals flueixen cap al N i s'ajunten al Nil Blanc al Sudan, i l'Omo, que desguassa al llac Turkana, a Kenya. A l'altipl neix el Shebele, que aflueix cap a l'oce ndic.

Clima i vegetaci.
A Addis Abeba la temperatura mitjana anual mnima de 16,1C, i mxima de 29. A les terres altes de l'W les precipitacions poden arribar als 2.500 mm, mentre que a les zones rides (baixa vall de l'Awash, desert de Danakil, altipl d'Ogaden) s'enregistren les precipitacions ms baixes (fins a 50mm), a ms de les temperatures ms elevades.  La vegetaci, atesa la variaci climtica, s d'extensos prats i conreus clapejats de boscos (restes d'una massa forestal extensa, molt disminuda per l'acci humana) a les muntanyes i d'estepa i sabana a les parts baixes.
 Llenges .
A Etipia, les llenges nacionals o oficials sn l'amhric, l'angls i el tigrigna. Les llenges d'Etipia, a banda de l'angls, pertanyen a les famlies afro-asitiques (llenges omtiques, llenges cuixtiques i llenges semtiques) i la famlia nilo-sahariana. El SIL International ha llistat un total de 84 llenges a l'Estat (5 de les quals estan extingides):
Aari: 158.857 parlants, al centre-nord, de la regi Omo, a prop de Hamer-Banna.
Afar: 979.367 parlants a la regi Afar. Tamb es parla a Etipia i a Somlia.
Alaba: 126.257 parlants (molts monolinges), al sud-oest del llac Shala, al Vall del Rift.
Amhric: 17.372.913 parlants (ms de catorze milions i mig monolinges), sobretot a l'Etipia central-nord, a la regi Amhara i a Addis Abeba;
Anfillo: 500 parlants, a l'oest de Dembi Dolo, al bosc d'Anfillo.
Anuak: 45.646 parlants (35.000 monolinges), a la regi Gambela, al voltant del riu Baro, del riu Alworo, el riu gilo i el riu Akobo.
Arbore: 4.441 parlants (cuatre mil monolinges), a l'extrem sud-oest de l'estat, a prop del llac Stefanie, a la regi Omo.
Argobba: 100.860 parlants (44.700 monolinges), a zones fragmentades del Vall del Rift.
Awngi: 356.980 parlants (279.300 monolinges), a la regi Amhara, al sud-est del llac Tana.
Baiso: 1.010 parlants a prop de Merab Arbaya; a la illa Gidicho i a la illa Welege, al llac Abaya. ;
Bambassi: 5000 parlants a la regi Beni Shangul, a prop de Bambesi.
Basketo: 57.805 parlants (42.000 monolinges), a la regi Nord Omo, a l'oest de Bulki.
Bench: 173.586 parlants (150.000 monolinges) a la regi Kafa, al voltant de les ciutats de Mizan Teferi i Shewa Bench.
Berta: 124.799 parlants (100.000 monolinges), a la regi Beni Shangul, entre el riu Nil Blau i la frontera del Sudan. Tamb es parla al Sudan.
Birale: s una llengua que est gaireb extingida. Es van trobar 19 parlants, a un poble a la ribera occidental del riu Weyt'o, al sud-est de la regi Omo.
Boro: 19.878 parlants (la majoria monolinges), al sud-oest de la regi Amhara, a prop del Nil Blau.
Burji: 35.731 parlants (gaireb 30.000 monolinges), al sud del llac Ciamo, tamb es parla a Knia.
Bussa: 6.624 parlants a l'oest del llac Chamo, a la regi Omo.
Chara: 6.932 parlants (5.500 monolinges), al nord del riu Omo al centre de la regi Kafa.
Daasanach: 32.064 parlants (31.00 monolinges), a la part baixa del riu Omo, al voltant del llac Turkana. tamb es parla a Knia.
Dime: 6.501 parlants (4800 monolinges), a la regi Kafa, al nord del riu Omo.
Dirasha: 50.328 parlants (42.00 monolinges), a la regi Omo, a l'oest del llac Chamo, a prop de Gidole.
Dizi: 21.07 parlants, a la regi Kafa, a prop de Maji.
Dorze: 20.782 parlants (10.000 monolinges), la majoria dels quals estan al nord de la regi Omo i al voltant de Chencha. Tamb n'hi ha a Addis Abeba.
Angls: 2000 anglo-parlants a Etipia.
Etipic, llengua dels signes.
Gamo-gofa-dawro: 1.236.637 parlants (un mili de monolinges). A la regi Omo i a les montanyes a l'oest del llac Abaya.
Ganza: 5400 parlants, a l'oest d'Oromo, a prop del Nil Blau.
Gawwada: 32.698 parlants (30.000 monolinges) a l'oest del llac Chamo, a la regi Omo.
Gedeo: 637.082 parlants (440.000 monolinges), al sud-oest de Dilla i a l'est del llac Abaya.
Gumuz: 120.424 parlants (88.000 monolinges) a prop de la frontera amb el Sudan, al voltnat del Nil Blau. Tamb es parla al Sudan.
Hadiyya: 923.958 parlants (600.000 monolinges) entre el riu Omo i el riu Billate, a prop de la ciutat de Hosaina.
Hamer-banna: 42.838 parlants (38.000 monolinges), al sud de la regi Omo, a prop del riu Omo i al nord del llac Turkana. ;
Harari: 21.283 parlants (2300 monolinges), a les ciutats d'Addis Abeba i de Harar.
Hozo: 3000 parlants, a l'ost de la regi Oromo, a la zona de Begi.
Inor: 280.000 parlants a la regi occidental de Gurage.
Kachama-ganjule: 4.072 parlants (1000 monolinges), a la illa Gidicho del llac Abaya i a altres illes del llac Chamo.
Kacipo-Balesi: 4.120 parlants a la frontera amb el Sudan.
Kafa: 569.626 parlants (445.000 monolinges), a la regi Kafa i al voltant de la ciutat de Bonga. Tamb es parla al Sudan.
Kambaata: 606.241 parlants (345.000 monolinges), al sud-oest de Gurage, a la regi Hadiyya. La ciutat ms important s Durame.
Karo: 200 parlants, al sud de la regi Omo, a prop de Hamer-Banna.
Kistane: 254.682 parlants, a Gurage, Kambaata i regi Hadiyya. Al sud-oest d'Addis Abeba.
Komo: 1500 parlants al sud i a l'oest de Kwama.
Komso: 149.508 parlants (138.700 monolinges), al sud del llac Ciamo i al riu Sagan. Tamb hi ha emigrants que parlen Komso a Knia.
Koorete: 103.879 parlats (85.000 monolinges) a les montanyes Amaro, a l'est del llac Abaya. A la regi Sidama.
Kunfal: 2000 parlants a l'oest del llac Tana.
Kwama: 15.000 parlants al sud de Beni Shangul, a la frontera amb el Sudan. Tamb es parla al Sudan.
Kwegu: 103 parlants (73 monolinges), al poblat Kuchur, a la ribera occidental del riu Omo, al sud-oest d'Etipia.
Libido: 36.612 parlants (14.100 monolinges), a la regi Gurage, al nord-est de Hosaina.
Majang: 15.341 parlants (10.000 monolinges), al sud-oest de l'estat. Entre Bure i Guraferda.
Male: 53.779 parlants (40.600 monolinges), al sud-est de Jinka, a la regi Omo.
Me'en: 56.585 parlants (51.500 monolinges), al centre de la regi Kafa, al voltant de Bachuma, a prop del riu Omo.
Melo: 20.151 parlants (13.200 monolinges), al nord d'Omo, al voltnat de Malo-Koza, al nord-est de Basketo.
Mesqan: 25.000 parlants a l'occident de la regi Gurage.
Murle: 200 parlants al sud del riu Akobo, a prop de la frontera amb el Sudan.
Mursi: 3278 parlants (3200 monolinges), al centre de la regi Omo, al sud-oest de Jinka.
Nayi: 3.656 parlants (1100 monolinges), a la regi Kafa, a la zona de Bonga.
Nuer: 64.907 parlants (61.640 monolinges), a la regi Gambela, al riu Baro.
Nyangatom: 14.177 parlants (13.800 monolinges), a l'extrem sud-oest d'Etipia, a la regi Omo. Sn transhumants al Sudan.
Opuuo: 301 parlants (235 monolinges), a la frontera amb el Sudan, a on tamb es parla.
Oromo, Borana-Arsi-Guji: 3.634.000 parlants al sud de la regi Oromo.
Oromo, oriental: 4.526.000 paralnts, a l'est i a l'oest de la zona Hararghe, al nord de Bale.
Oromo, central-occidental: 8.920.000 parlants a la regi Oromo, a l'Oest i al Centre d'Etipia i al Vall del Rift. Tamb es parla a Egipte.
Oyda: 16.597 paralnts (6.244 monolinges), al nord-oest de la regi Omo, al sud-oest de Sawla.
Qimant: 1.650 parlants (d'una poblaci tnica de 172.327 persones), al nord-oest de la regi Amhara, al nord del llac Tana. tamb es parla a Qwara i a Eritrea.
Saho: 22.759 parlants a Tigray.
Sebat Bet Gurage: 440.000 parlants a l'oest de la regi Gurage.
Seze: 3000 parlants a l'oest de la regi Oromo, a prop de Begi, al nord de Hozo.
Shabo: De 400 a 500 parlants a la regi Kafa, entre Godere i Mashi.
Shekkacho: 54.894 parlants (36.500 monolinges), al nord de la regi Kafa i al volntat de Maasha.
Sheko: 23.785 parlants (13.600 monolinges), al districte de Shako, a la regi Kafa.
Sidamo: 1.876.329 parlants (1.632.900 monolinges), al sud del centre d'Etipia, al nord-est del llac Abaya i al sud-est del llac Awasa. Awasa s la capital de la regi Sidama.
Silt'e: 827.764 parlants a uns 150 km al sud d'Addis Abeba.
Somal: 3.334.113 parlants (2.878.371 monolinges), al sud-est d'Etipia, a la regi Somal.
Suri: 19.622 parlants (gaireb tos monolinges) al sud-oest de la regi Kafa, a prop e la frontera amb el Sudan. Tamb es parla al Sudan.
Tigrigna: 3.224.875 parlants (2.819.755 monolinges) a la provncia Tigray.
Tsamai: 8621 parlants (5300 monolinges), a la regi Omo, a l'oest del llac Chamo.
Turkana: 25.163 parlants a l'oest del riu Omo.
Uduk: 20.000 parlants a la regi Gambela. La majoria sn refugiats del Sudan, a on encara en queden uns quants. ;
Wolaytta: 1.231.673 parlants (un mili monolinges) a la regi Wolaytta, a la zona del llac Abaya.
Xamtanga: 143.369 aprlants (94.000 monolinges), al nord de la regi Amhara, al districte d'Avergele, a les zones de Lasta i Waag.
Yemsa: 81.613 parlants a la regi Oromo, al nord-est de Jimma.
Zay: 4.880 parlants al llac Zway i a les seves illes occidentals.
Zayse-Zergulla: 17.800 parlants (7500 monolinges), a la regi Omo, a l'oest del llac Chamo.
Gafat: Llengua extingida, que es parlava al sud del riu Nil Blau.
Geez: Llengua extingida, que tamb es parlava a Eritrea.
Mesmes: Llengua extingida que es parlava a Gurage, Hadiyya i Kambatta.
Rer Bare: Llengua extingida, a la zona del riu Wabi Shebelle, al vontant de Gode, a prop de la frontera amb Somlia i a travs dels rius Ganale i Dawa.
Weyto: Llengua extingida, a la regi del llac Tana. Avui enn dia, els weyto parlen amhric.

A ms a ms, a Etipia tamb es parla kunama (1883 parlants) i rab sudans.

Economia.

La base de l'economia nacional s l'agricultura (que ocupa el 85% de la m d'obra), essent el caf el producte principal, sobretot el destinat a l'exportaci. La guerra i la sequera peridica contribueixen a mantenir Etipia a la pobresa. Posseeix reserves d'or i gas natural. T una excessiva dependncia de l'ajuda exterior, tant a nivell monetari com energtic (importaci de petroli), fet que dificulta el seu progrs. 

Una font d'ingressos creixent s el turisme. El pas pot oferir paisatges de safari, restes histriques i un clima agradable. 

Vegeu tamb.
Injera (pa tpic d'Etipia);
 Referncies .




















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27800" title="Tirallongues de Manresa" nonfiltered="1617" processed="1614" dbindex="11704">



Els Tirallongues de Manresa s l'nica colla castellera de la comarca del Bages. Fou fundada el 21 de febrer de 1993.

El mxim castell que han assolit s el Quatre de 8, que van carregar el 8 de novembre de 1998 a la plaa de Crist Rei de Manresa, en ocasi de la diada de la colla. Aquesta fita representa el punt lgid de la seva trajectria, no havent intentat aquest castell posteriorment.

Anteriorment, els Tirallongues de Manresa van intentar el quatre de 8 en tres ocasions: el 27 de setembre de 1998 (intent desmuntat), el 30 d'agost de 1998 (intent) i el 26 d'octubre de 1997 (primer intent).

 Enllaos externs .
Plana oficial dels Tirallongues de Manresa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27801" title="Jaime Gil de Biedma" nonfiltered="1618" processed="1615" dbindex="11705">
Jaime Gil de Biedma y Alba (Barcelona, 1929-1990), poeta catal en llengua castellana, s un dels autors ms rellevants de la generaci del 50. 

Nascut a Barcelona el 1929 en el si d'una famlia benestant (propietaris de l'empresa Tabacos de Filipinas), la seva poesia presenta inicialment un gran contingut social i intimista que, dins un intens pessimisme permanent, evolucionar  de l'existencialisme envers el nihilisme. s, a la vegada, una poesia que evita constantment el surrealisme i fa costat a la racionalitat a travs d'un llenguatge contundent, cru i directe, que obvia tota mena de referncies innecessries. 

Veritable exponent del que popularment s'anomena portar una doble vida, Biedma va desenvolupar activitats empresarials (el seu pare el va introduir en la direcci de l'empresa tabaquera familiar), per simultniament coquetejava intellectualment amb el marxisme i la seva vida interior quedava absolutament marcada per la seva condici d'homosexual, circumstncia que, dins el seu profund pessimisme, el va portar a viure al lmit tot un seguit d'experincies ntimes de caire, fins i tot, violent i autodestructiu.

Biedma va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i la seva obra t clares influncies del simbolisme francs (especialment Charles Baudelaire) i de la poesia anglosaxona. Aix mateix mostra una gran afinitat amb Cernuda. Aviat entra en contacte amb el cercle d'intellectuals, escriptors i poetes de la Barcelona dels anys cinquanta entre els quals destaquen Gabriel Ferrater, Carlos Barral, Jaime Salinas i Juan Mars 

En 1959 publica Compaeros de viaje, que juntament a Moralidades (1966) integren la part ms social de la seva poesia, amb poemes plens de denncia poltica que evoquen la hipocresia burgesa, la misria que presideix el sistema capitalista, l'opressi del poble per l'Espanya franquista i la discriminaci de la dona. 

En 1965 apareix la seva obra A favor de Venus, un recull de poemes d'amor impregnats d'erotisme, i en 1968, per ltim, publica Poemas pstumos. A partir d'aleshores Biedma publicar diversos poemes en revistes literries, aix com les seves memries: Diario de un artista seriamente enfermo 

L'any 1974, Biedma pateix una crisi que el mena a deixar de banda la seva vida artstica. Aquesta crisi s fcilment visible en la seva evoluci literria. El seu rebuig a lestablishment burgs que en un inici l'havia portat a defensar, en algun dels seus poemes, els postulats marxisme i la lluita de classes que transformi les estructures de poder i  substitueixi el capitalisme, acabar posicionat-lo en una actitud fermament nihilista. El determinisme palesat en la incapacitat d'una societat per canviar la seva histria, i el conformisme i desencs, que impregna el mn intellectual d'esquerres desprs de la transici a la democrcia a l'estat espanyol, l'abocaran definitivament al dessassossec i a la desesperaci. Aix el conduir a posar en qesti la seva prpia existncia i les seves forces per sobreviure a l'apatia del conformisme burgs del qual no aconsegueix escapar. Aquesta crisi personal el portar a abandonar prcticament la seva producci literria fins a la seva mort. 

Al gener de 1990, al costat del seu darrer company, l'actor Josep Madern, Biedma mor vctima de la sida i les seves despulles sn incinerades al Cementiri de Collserola.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27805" title="Grau (arts marcials)" nonfiltered="1619" processed="1616" dbindex="11706">
En les arts marcials, el grau que t un cert practicant s el nivell que ha assolit. Segons l'origen, l'poca i l'escola s'han classificat de diferents formes.

 Jap .
 Sistema Menkyo .

s l'utilitzat per les escoles ms tradicionals, com la Shindo Musso Ryu Jojutsu , Muso Shinden Ryu, Tenshin Shoden Katory Shinto Ryu, etc.

En aquest sistema no hi ha exmens, i els graus son atributs nicament pels professors de mxim nivell, que han assolit el Menkyo Kaiden. s un sitema molt tancat que est ms enfocat a perpetuar la tradici que a donar una gran difusi a la prctica.

Segons l'escola hi ha un nombre diferent de graus o nivells anomenats:
Oku iri sho  ;
Oku iri;
Shomokuroku;
Mokuroku;
Gomokuroku;
Menkyo;
Menkyo kaiden;

 Kiu / Dan .

Com a altres arts japoneses, s el ms conegut a occident. Va ser utilitzat per primera vegada dins les arts marcials per en Jigoro Kano que l'aplic al Judo. Posteriorment l'han adoptat el karate , aikido , kendo , iaido , jodo , bojutsu, etc. Tamb s utilitzat per altres arts marcials no japoneses, com el taekwondo.

Dins aquest sistema hi ha dos grans grups de graus, els kiu i els dan. Cada art marcial, pas o professor te les seves peculiaritats, per en general podem dir que:

Els kiu.
 
Sn atributs per cada professor a dins el seu dojo, i normalment no se'n duu un registre exhaustiu per part de les federacions o les escoles:
Mukiu. s l'absncia de grau. (Mu vol dir buit en japons) ;
Gokiu. 5 kiu. En algunes arts marcials, com el judo o el karate se sol dur un cintur de color groc. S'atorga desprs d'alguns mesos de prctica.
Ionkiu. 4rt kiu. s l'equivalent al cintur taronja de judo o karate;
Sankiu. 3r kiu. Equival al cintur verd;
Nikiu. 2n kiu. Equival al cintur blau;
Ikkiu. 1r kiu. Equival al cintur marr;

Els dan.

Sn atributs per un professor o per un tribunal autoritzat expresament per cada escola o federaci i se'n du un registre exhaustiu.
Shodan, 1r dan. Normalment s'hi pot optar desprs d'un any com a 1r kiu i amb 14, 15 o 16 (segons els pasos i disciplines) anys complerts.
Nidan, 2n dan. Es requereix entre 1 i 2 anys (segons pasos i disciplines) des del shodan.
Sandan, 3r dan. Entre 2 i 3 anys desprs del nidan.
Iondan, 4rt dan. Entre 2 i 4 anys desprs del sandan.
Godan, 5 dan. Entre 5 i 7 anys desprs del iondan. ;
Rokudan, 6 dan. Entre 6 i 10 anys desprs del godan.
Nanadan, 7 dan. Entre 7 i 12 anys desprs del rokudan.
Hachidan, 8 dan. Entre 8 i 15 anys desprs del nanadan.
Kudan, 9 dan. Normalment no s'atorga en l'actualitat;
Judan, 10 dan. Actualment no s'atorga.

Titulacions d'ensenyament.
A dins molts de paisos, en qu l'ensenyament esportiu i/o d'arts marcials est regulat hi ha uns requsits i titulacions propies, pero al marge d'aquestes, hi ha uns graus tradicionals d'ensenyament en arts marcials que es donen de forma independent al grau:

A Jap, a les escoles d'armes els graus d'ensenyament son:
Renshi ;
Kyoshi;
Hanshi;

Modernament a dins l'Aikido, l'Aikikai ha establert un sistema de titulaci propi:
Fukushidoin;
Shidoin;
Shihan;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27806" title="A2M" nonfiltered="1620" processed="1617" dbindex="11707">

A2M o ATM (de l'angls ass to mouth: del cul a la boca) s un acrnim utilitzat en la catalogaci de la prctica sexuals prpia del cinema pornogrfic consistent a introduir el penis dins la boca d'una altra persona (fellaci), tot just desprs d'haver-lo extret de l'anus d'aquesta mateixa persona o d'una altra i sense interrupci visual en el desenvolupament de l'escena com a garantia de veracitat de l'acci.

Es tracta d'una prctica de risc, poc corrent en la vida sexual ntima, i gaireb limitada a la funci de pur exhibicionisme de cara a l'espectador. Sovinteja en els films X de temtica heterosexual en qu la dona s humiliada i sotmesa per un o ms mascles, com una forma extrema de degradaci, amb l'objectiu de provocar l'excitaci del visualitzador. 

En tota la pornografia convencional per, el risc d'infecci bucal o digestiva per la presncia de bacteris i matria fecal en el penis s molt limitat, ja que, generalment, les actrius que intervenen en A2M fent sexe anal salvaguarden la higiene prpia mitjanant nemes aplicats abans de la filmaci d'aquestes prctiques. s per aix que no s'ha de confondre amb la coproflia (ingesti de matria fecal), prctica prpia d'un subgnere pornogrfic ms marginal i minoritari 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27808" title="Jocs Florals" nonfiltered="1621" processed="1618" dbindex="11708">
Els Jocs Florals, Jochs Florals, o tamb anomenats Jocs de la Gaia Cincia, sn certmens literaris que esdevenen promotors i difusors d'una llengua. Foren instituts per primer cop, l'any 1323, a Tolosa de Llenguadoc per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors.

 Origen i difusi . 
Els Jocs Florals fou un certamen literari institut a Tolosa de Llenguadoc l'any 1323 per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien tamb trobadors i poetes catalans. Desprs de diverses temptatives, al 1393, per desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Cincia es va instaurar a Barcelona fins les darreries del segle XV sota l'auspici dels monarques catalanoaragonesos.

 Jocs Florals de Barcelona .
Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el primer diumenge de maig de 1859 grcies a les iniciatives  d'Antoni de Bofarull i de Vctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en allusi  als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, que s'atorgava a la millor poesia amorosa, l'Englantina d'or a la millor poesia patritica i la  Viola d'or i argent al millor poema religis. A ms hi havia altres premis ordinaris. El guanyador de tres premis  ordinaris era investit amb el ttol de Mestre en Gai Saber. Un gran sector dels intellectuals i dels poltics catalans dna suport als Jocs Florals aix contribueix al prestigi de la literatura catalana culta. 

En aquest marc es manifesten posicions diferenciades respecte al model de llengua. Mari Aguil defensa una primera via que prengui com a models els diversos autors de totes les formes dialectals; Antoni Bofarull defensa models del segle XVI i XVII i el dialecte emprat a Barcelona i finalment, hi ha una tercera via que no disposa d'un defensor visible dins l'estructura dels Jocs que defensa un catal barcelon del segle XIX. Entre les dues darreres tendncies hi havia moviments aproximatius. Hi ha crtics com Frederic Soler i el seu entorn que en la majoria dels casos acabaran participant-hi.  

Els Jocs aglutinen participants d'ideologies contraposades republicans, conservadors i generacions ms joves que s'hi van apuntant. Tota la diversitat ideolgica es fa palesa als discursos realitzats en els Jocs. Aquests s'han convertit en un referent per a l'estudi del debat intern i de l'evoluci ideolgica dels seus participants.  

 Jocs Florals de La Ciutat i Regne de Valncia .
Els Jocs Florals tamb es van reinstaurar a Valncia al segle XIX, organitzats tradicionalment per Lo Rat Penat, que encara s la instituci que els organitza tots els anys,  amb molt major esplendor que a finals del segle XIX i principis del XX amb ms de 17 premis de valuosa quantia econmica i prestigi. Aquest any 2008 se celebren els CXXV JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE E VALNCIA, que s el seu nom original i que encara conserva. Estan patrocinats per la Generalitat Valenciana, la Diputaci de Valncia, l'Ajuntament de Valncia i l'Arquebisbat de Valncia entre altres institucions. A part de la ciutat de Valncia, tamb es celebren uns altres jocs florals, els de Nules. Junt amb la capital , s la nica poblaci on se celebra aquesta festivitat, tot i que amb molts menys anys i antiguitat que la ciutat de Valncia, ja l'any 2008 es va celebrar la LV edici dels Jocs Florals de la Vila de Nules.

 Jocs Florals Internacionals .
Els Jocs Florals de Barcelona i Valncia van inspirar la celebraci, a partir de 1905, dels Jocs Florals Internacionals, el concurs literari en esperanto de ms prestigi abans de la Segona Guerra Mundial.

Autors que s'han fet importants a partir d'aquests Jocs.
Jacint Verdaguer;
ngel Guimer;
Narcs Oller;
Josep Maria de Sagarra;
Caterina Albert;
Teodor Llorente;
Xavier Casp;
Dons Mart;
Anfs Ramn;

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Renaixena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27809" title="Beniarj" nonfiltered="1622" processed="1619" dbindex="11709">


Beniarj s una poblaci de la comarca de la Safor.

 Histria .

Tingu el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairn. En el segle XII apareix documentada com a Benizerj. Jaume I va donar-la el 1247 a Roman Castell, passant posteriorment a ser propietat de la famlia March i per tant integrar-se en el ducat de Gandia. El 1425 Ausis March, natural d'ac, encara que els gandians en disputen l'honor, va assolir del rei Alfons el Magnnim la concessi del mer i mixt imperi i la plena jurisdicci criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parrquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s independitz juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes. Fins el moment de l'expulsi --1609--, en qu hi havia 160 famlies, fou lloc de moriscos. En l'poca del conreu del canyamel, Beniarj fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que desprs de l'erecci de la nova esglsia dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruda en poca recent.

 Demografia i economia .
A mitjan segle XIX, comptava aproximadament amb 457 habitants, que conreaven principalment la seda. En el cens de 2002 s hi enregistraren 1.288 persones, de gentilici beniarjoters. Un 78,9% dels habitants declar saber parlar valenci en el cens de l'any 2001.




El principal sector econmic s l'agricultura, sobretot el cultiu de tarongers; a ms a ms, existeixen petites empreses que han afavorit l'augment demogrfic.

 Geografia .
El terme   2,8 km2 , solcat pel riu Serpis, est absolutament cobert de tarongers.

 Edificis d'inters .
El nucli urb s tortus i forma petites places. Del seu patrimoni es pot destacar:
Ajuntament. Segle XIX.
Esglsia de sant Joan Baptista. Dels seixanta del segle XX, aixecada sobre l'anterior de la que es conserven algunes obres d'art.
Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
Cisterna i aljub que abastien d'aigua el palau. Recentment restaurades.

 Festes i gastronomia .
El 25 d'abril s hi celebren les festes en honor de sant Marc en qu es ballen les danses conegudes com el Ball de la Bandera i les Caixes de sant Marc, ambdues amb origen la Florncia del segle XV. Uns dels altres atractius que oferta Beniarj sn el Premi anual de Poesia  Senyoriu d'Ausis March  i el Festival Internacional de Msica i Dansa tradicional, ambds es celebren cap a finals d'abril, i el festival internacional de Msica i Dansa de Beniarj la segona quinzena d'agost amb la participaci de grups d'Amrica, sia, Europa i frica. Sn festes de renom a la comarca les que es celebren el tercer diumenge de maig en honor a la Mare de Du dels Desemparats.

La gastronomia es basa en els arrossos, tamb hi destaca la cassola de bontol al forn. Quant als dolos, els tpics de Nadal.

 Poltica .
L'ajuntament est en poder del PP que en les municipals de 2007 hi obtingu 5 regidors; el PSOE en tragu 3 i el Bloc 1. L'alcalde d'esta poblaci a estat nomenat diputat provincial pel partit judicial de Gandia.




 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27810" title="Mestre en Gai Saber" nonfiltered="1623" processed="1620" dbindex="11710">

Mestre en Gai Saber s el ttol amb qu era investit el guanyador de tres premis ordinaris dels Jocs Florals.

 Llista de Mestres en Gai Saber .
1862 - Jeroni Rossell Ribera;
1866 - Marian Aguil i Fuster;
1867 - Josep Llus Pons i Gallarza;
1871 - Jaume Collell i Bancells;
1875 - Frederic Soler;
1877 - ngel Guimer;
1880 - Jacint Verdaguer i Santal;
1885 - Ramon Pic i Campamar;
1898 - Francesc Badenes Dalmau;
1900 - Guillem August Tell i Lafont;
1902 - Miquel Costa i Llobera;
1903 - Joan Maragall i Gorina;
1908 - Apelles Mestres;
1909 - Joan Alcover i Maspons;
1910 - Lloren Riber;
1914 - Manuel Folch i Torres;
1931 - Josep Maria de Sagarra;
1949 - Merc Rodoreda i Gurgu;
1961 - Narcs Lunes i Boloix;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27811" title="Benifair de la Valldigna" nonfiltered="1624" processed="1621" dbindex="11711">




Benifair de la Valldigna s una poblaci de la comarca de la Safor.

 Histria .
En les runes del castell s'han torbat deixalles de l'Edat del bronze i romanes. Antiga alqueria rab donada per Jaume I a Domenec de Teylla l'11 de maig del 1249, i a Ferrer Matoses el 19 de juliol del mateix any. El Llibre de Repartiment l'ubica en l'Alfondec de Marinyn i hi apareix com a Beniayroy, Beniayro, Beniargon i Benihayron. Amb l'emperadriu Constana pass a la Corona fins 1298 en qu Jaume II atorga el senyoriu al monestir de la Valldigna; situaci que es prolonga fins el segle XIX. En 1336 s'atorga carta pobla que cedeix les terres en emfiteusi. En la Guerra de la Uni els moriscos s'uniren als castellans contra el rei Pere IV i els monjos, que hagueren de fugir; en acabar la guerra amb el triomf del susdit monarca aquest va condemnar a mort tots els sublevats per era tal la quantitat que el senyor del lloc, l'abat del monestir, va assolir del rei un indult i el dret a vendre-los com a esclaus seus. El 1411 va sofrir les conseqncies d'un terratrmol. El 1519 com a conseqncia de les Germanies els moros van ser obligats a batejar-se, de deu en deu, a la capella de la Mare de Du de Grcia del monestir. L'expulsi morisca de 1609 va permetre els monjos reforar els seus drets senyorials mitjanant carta pobla d'aqueix mateix any que repartia la terra en lots d'unes 3 Ha concedides en emfiteusi. Durant el perode XVIII-XIX l'estructura social era la d'una comunitat camperola empobrida en la seua major part. L'abolici del rgim senyorial i la desamortitzaci eclesistica posaren fi al domini del monestir. Durant la II Repblica (1932) s'hi declararen expropiables el 13,5% de les terres de propietaris no residents al municipi. Durant la guerra del 1936-1939 s'hi va constituir una collectivitat agrria de la CNT.

 Demografia i economia .
En 2005 hi havia 1.713 habitants, de gentilici benifaironers. Un 91,73% parlen valenci, segons cens de 2001.

Des del segle XV la riquesa de Benifair residia en el canyamel i la seda, que s'exportava a Castella, Granada i Berbria, per la crisi de la sericultura en el segle XIX va deixar la taronja com a nic motor de l'economia local.

 Geografia .
El terme, de 20.1 km2, situat entre la Serra de les Agulles i el masss del Mondver, es reparteix entre el pla i la muntanya. L'eix vertebrador s el riu Vaca d'Alfandec d'on es pot iniciar l'excursi als principals paratges de la zona com ara el monestir, el castell o la font del Barber. En la serra de les Agulles es pot practicar l'escalada a l'Agulla Fonda o l'Agulla Foradada; tamb cal destacar els barrancs de Cardona i de Castells. Al peu del castell hi ha el despoblat d'Alfulell amb jaciments histrics.

 Edificis d'inters .
Del seu patrimoni cal destacar:
 Esglsia de sant Joan Evangelista. Xorrigueresca dels segles XVII-XVIII.
 Castell d'Alfndec. Conegut a la Valldigna com de la Reina Mora per una llegenda que diu que des d'ell es va tirar al precipici la reina mora. De construcci rab, la seua situaci en el cim d'un inaccessible tur, el feia inaccessible fins fa uns anys en qu l'ajuntament, en collaboraci amb el Centre Excursionista de Tavernes (CETV) ha habilitat un sender que permet arribar-hi amb relativa facilitat. El seu estat s de runa absoluta, noms romanen alguns llenos i una capella gtica del segles XIV-XV.

 Gastronomia .
Dels menjars, com s de rigor, els arrossos; les coques de mestall, d'ametl, de postre el tpic arnad i com no la taronja.

 Poltica .
En l'actualitat  2004  l'ajuntament est constitut per 3 regidors del Bloc; 3 del PSPV; 2 del PP i 1 d'EU. L'alcaldia correspon al Bloc.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Benifair de la Valldigna;
 Valldigna som i serem;
 ValldignaDigital-diari electrnic;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27824" title="Filosofia romana" nonfiltered="1625" processed="1622" dbindex="11712">
Durant l'poca hellenstica Roma comen a sorgir com a potncia poltica i cultural. Desprs de la incorporaci a l'imperi de tots els territoris de parla i cultura gregues, la civilitzaci romana heret i adapt el gran llegat artstic, literari, cientfic i filosfic de l'Antiga Grcia.

Pel que fa al pensament, els romans coneixien les diverses doctrines dels filsofs grecs (Aristtil, Plat, Epicur, els estoics, els escptics, ...) i van fer un notable esfor per expressar en llat les idees d'aquest filsofs. L'esfor de traducci que van fer autors com Cicer (106 aC - 43 aC) i Marc Terenci Varr (116 aC - 27 aC) fou molt important per la transmissi del pensament grec a la cultura occidental.

En l'mbit de la cincia, cal dir que durant aquest temps es produ la dissociaci de cincia i  filosofia i Atenes continu sent el centre filosfic, per les cincies es desenvoluparen a Alexandria i Rodes, on van trobar millor condicions econmiques i socials.

Destaquen:

Euclides (330 aC - 275 aC) en geometria.
Arquimedes (287 aC - 212 aC) en fsica.
Aristarc de Samotrcia (segle III aC) i Ptolemeu (segle I aC) en astronomia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27825" title="Plot" nonfiltered="1626" processed="1623" dbindex="11713">

Plot (205 - 270), en grec         , en llat Plotinus, fou el principal filsof del neoplatonisme, corrent que integr tamb Numeni d'Apamea, Porfiri, Jmblic i Procle. Fou alumne d'Ammoni Saccas (que havia intentat armonitzar Aristtil i Plat), com tamb ho fou Orgenes, i mestre de Porfiri. Posteriorment, d'altres pensadors, especialment de creences cristianes, com Sant Agust i Boeci, mostraren una forta influncia (per filiaci) de Plot i del neoplatonisme.

L'obra de Plot s en essncia un "gran i original" comentari de les obres de Plat, d'una forma molt ms estructurada que tal i com ho va dur a terme Fil d'Alexandria. Atret per l'idealisme platnic, va desenvolupar la seva filosofia incorporant-hi elements cristians amb idees filosfiques gregues i orientals.

La seva obra principal foren les Ennades, una compilaci dels tractats que escrigu des de l'any 253 fins a pocs mesos abans de la seva mort, 17 anys ms tard. La tasca de recopilar els tractats i organitzar-los com a llibre  va ser feta per Porfiri, que les agrup en sis grups de nou (en total, 54 tractats). En les Ennades, Plot explica les llions que impartia en la seva escola a Roma.

 Algunes dades biogrfiques .

Segons Suides va nixer a Licpolis a Egipte; possiblement fou d'ascendncia romana, llibert o fill d'un llibert. Va participar a l'expedici de l'emperador Gordi III (242) a la mort del qual es va retirar a Antioquia.

Doctrina filosfica.

En essncia, la filosofia de Plot s contrria a la visi dels gnstics, que presentaven el mn com el lloc del Mal, i ofereix un cosmos perfecte, bo, div. Segons Plot, el cosmos (la realitat) t un ordre jerrquic, sense fissures, i aix t una interpretaci no tan sols estrictament cosmolgica sin tamb teolgica i espiritual. Cadascun dels nivells d'sser dins d'aquest ordre rep el nom dhipstasi.

Hipstasis.
La dualitat platnica entre les Idees i les coses es resol en una unitat de l'sser, l'existncia de l'Un, del qual tot emana i al qual tot torna. L'Un s el Primer Principi, la primera Hipstasi. L'Un noms es pot definir de forma negativa, ja que s inefable, incognoscible, indeterminat, absolutament transcendent, i no necessita res (existeix per ella mateixa). S'identifica amb el B platnic. El que fa que l'Un s conegui a si mateix no pot ser el pensament, ja que es troba per sota d'ell en nivell d'sser, sin la contemplaci de si mateix: en aquest aspecte, guarda similituds amb el primer motor immbil d'Aristtil.

D'ell provenen tots els ssers existents per emanaci, no per creaci, com defensa la visi cristiana de la creaci ex nihilo (del no-res) del mn. Per mitj de l'emanaci, all que s superior, en el sentit de ms perfecte, produeix, per sobreabundncia, els seus inferiors. El mateix Plot compara el fenomen de l'emanaci a l'irradiaci de llum des del Sol, que sembla illuminar-nos sense que aquest fet alteri la seva naturalesa en fer-ho. Les tres hipstasis que participen del procs de l'emanaci sn: Un, Nus, nima.

La primera emanaci de l'Un s el Nus, la Intelligncia, seu de les Idees platniques i del pensament extratemporal, identificat metafricament amb el demiurg platnic que es presenta en el Timeu de Plat. D'ell n'emana l' nima, que Plot subdivideix en l'nima del Mn i l'nima humana.

Per ltim trobem la matria, que s el grau ms imperfecte de l'sser, i que ja no es considera una hipstasi. Aix, la formaci dels sser corporis s'ha d'entendre com a illuminaci de la matria, que rep la perfecci per emanaci de les tres hipstasis superiors.

Moviment del cosmos.
La jerarquitzaci en hipstasis de Plot converteix el cosmos en una estructura ordenada. De fet, pensa el cosmos com una realitat viva, eterna, orgnica, perfecta, i bella. Com a entitat viva, necessriament ha de tenir moviment. Aquest moviment consta de dues fases, i s interpretable tant en sentit cosmolgic com religis:
El desplegament s la diversificaci (moviment csmic), que procedeix de la Unitat i fa aparixer la multiplicitat per emanaci.
El replegament, o recuperaci (moviment espiritual), s el moviment de simplificaci, des d'all multiple cap a la unitat.

Cap dels dos moviments s complet per si mateix, ja que cal un moviment doble acompanyat, de descens i d'ascensi.

Forma de coneixement i virtut.
El coneixement noms pot ser autntic si est lligat a la contemplaci mstica de la Unitat. No obstant aix, aix planteja un problema, ja que l'Un resulta incomprensible en estar ms enll de l'sser hum. Per Plot, l'nica manera de superar aquesta aparent contradicci s no perdre el coneixement de l'Un, ja que l'autntic coneixement s precisament el de l'incognoscible. El coneixement que no es dedueix de l'Un no t punt de partena. Aix, el coneixement tan sols es pot entendre com un procs dur d'ascensi de l'home.

Els quatre graus del coneixement que descriu Plot es corresponen amb els graus de virtut: 
La Poltica respon a la necessitat de moderaci de les passions.
La Intuci de l'Intelligible en el sensible s alhora art, contemplaci de Du i alliberament del cos.
La Intuci de l'Intelligible en si i per a si s la cincia.
L'xtasi s la reuni i identificaci amb l'Un.

Enllaos externs.
 Text original de les Ennades, de Plot: text en grec i traducci a l'angls; Traducci de MacKenna-Page.
Entrada a la Stanford Encyclopedia of Philosophy per Lloyd P. Gerson.
Entrada a la Internet Encyclopedia of Philosophy per Edward Moore.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27827" title="Fiji" nonfiltered="1627" processed="1624" dbindex="11714">



La Repblica de les illes Fiji s un estat insular d'Oceania que ocupa tot un arxiplag del Pacfic Sud, a la Melansia, situat a l'est de Vanuatu, a l'oest de Tonga i al sud de Tuvalu.

 Histria .
Els primers habitants de les Fiji van arribar del sud-est d'sia molt abans que les illes fossin descobertes per exploradors europeus al segle XVII, l'holands Abel Tasman el 1643 i els anglesos James Cook (1774) i William Bligh (1789). No fou fins al segle XIX, per, que hi van arribar els europeus per establir-s'hi de manera permanent. Les illes van esdevenir una colnia britnica el 1874. El 1937 les Fiji obtingueren l'autonomia i el 1966 el govern britnic promulg una constituci que introdua el sufragi universal. El multitnic Alliance Party (AP) de Ratu Kamisese Mara, que es mantingu en el poder fins el 1987, cerc un equilibri entre ambdues comunitats per tal de constituir un estat independent.

Van aconseguir la independncia el 1970. El govern democrtic fou interromput per dos cops militars el 1987, a causa de problemes entre la comunitat indo-fijiana i la nadiua melansia. Aix ha aprovocat alguns intents separatistes, com el de l'illa de Rotuma.

 Poltica .
Les Fiji sn un estat independent des del 1970, es regeix per una constituci promulgada a l'agost del 1990, desprs del cop d'estat del 1987. Els crrecs ms alts de l'estat sn reservats a la poblaci melansia, com tamb ho sn la majoria dels escons de la Cambra dels Diputats i del Senat. Les Fiji sn membres sn membres de l'ONU i de la Comissi del Sud del Pacfic. 


 Geografia .



L'arxiplag de les Fiji (tamb conegut de vegades sota la forma Fidji) consta de 322 illes amb 18.270 , un ter de les quals, aproximadament, est habitat. Les dues illes ms importants sn Viti Levu i Vanua Levu. A Viti Levu s'hi troba la capital, Suva, i tamb les tres quartes parts de la poblaci, d'uns 850.000 habitants en total. Les illes sn muntanyoses, formades les illes pel vulcanisme terciari, hi alterna el material volcnic, als sectors muntanyosos, amb pics que sobrepassen els 1.200 m, i amb el sedimentari detrtic i corall, als sectors ms baixos, i estan cobertes de boscos tropicals. L'illa de Viti Levu s molt muntanyosa i la solquen nombrosos rius. Hi abunden els esculls barrera. El clima hi s tropical humit.

 Economia .
Article principal: Economia de Fiji;
 Demografia .
Les dues tnies predominants sn l'ndia i la indgena melansia, cadascuna de les quals representa prop del 50 % de la poblaci total. L'ndex de creixement natural s elevat (21,8  ), tot i que la natalitat, tamb elevada (26,8  ), s en rpida disminuci a causa de les campanyes de planificaci familiar. La poblaci s urbana en un 38,7%. L'idioma oficial s l'angls. Prop del 53 % de la poblaci s cristiana, el 38 % hind i gaireb un 8 % musulmana. L'analfabetisme s del 13 %.

 Enllaos externs .

 Fotos de Fiji;
 Bulafiji.com. Pgina oficial per a visitatns de Fiji;
 Descobrint Fiji;
 Pgina oficial del govern de Fiji;
 Mapes interactius de Fiji;
 Mapa de Fiji;
 Pgina oficial del Parlament de Fiji;
 The Fiji Times - Fiji News, Sport and Weather from Fiji's leading newspaper (diari en angls;
The CIA World Factbook: Fiji;

















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27834" title="Benifl" nonfiltered="1628" processed="1625" dbindex="11715">


Benifl (IPA:) s un municipi valenci de la comarca de la Safor.

El poble, de redudes dimensions i forma allargada forma conurbaci amb Beniarj.

 Histria .
Antiga alqueria d'origen musulm, el territori del qual pertanyia al Senyoriu de Rebollet. Desprs de la conquesta va mantindre la seua poblaci musulmana fins l'expulsi dels moriscos el 1609, data en qu tenia ms de 100 habitants. Va pertnyer a la famlia dels Carrs i al ducat de Gandia. Fins finals del segle XVII va estar prcticament deshabitada, iniciant llavors una recuperaci demogrfica que la va dur a assolir els 360 habitants el 1794. Quan, a principis, del segle XIX es va abandonar el conreu de la morera, i en conseqncia de la recessi econmica que va suposar, la poblaci va sofrir un descens progressiu.

 Demografia .



El cens de 2005, compta amb 265 habitants, de gentilici, beniflaters. El 60,20% dels habitants sap parlar valenci, segons cens de 2001. L'economia es basa en el sector servicis i l'agricultura en qu destaca exclusivament en el conreu dels ctrics.

 Poltica .
L'ajuntament est governat per CVa, amb el suport del PP, tot i que el PSPV aconsegu ms regidors que ambds partits anteriors.

 Edificis d'inters .
L'esglsia de sant Jaume apstol, aixecada sobre una mesquita en el segle XVI ha estat restaurada en 1983 quan es descobr l'antic mihrab.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27836" title="Benirredr" nonfiltered="1629" processed="1626" dbindex="11716">


Benirredr s una poblaci de la comarca de la Safor.

 Histria .
Establir quin va ser el seu topnim originari s una tasca bastant difcil, s'hi barallen els de Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. T el seu origen en un alqueria islmica dependent del castell de Bairn. Jaume II, en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargora el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gasc. Ms tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a Maria Enrquez i de Luna, duquessa de Gandia. Durant el segle XIV la jurisdicci del poble est compartida entre els jurats de Vila d'Ontinyent i el Captol de la Seu de Valncia. En el moment de l'expulsi, que caus una forta crisi demogrfica i econmica, hi havia 60 famlies morisques. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu, nogensmenys 37 anys desprs tan sols hi havia 30 famlies. A finals del segle XVII Francesc Escriv va unificar el poder senyorial; a la fi del segle XVIII els Escriv emparenten amb els comtes de Rtova i el senyoriu de Benirredr roman sota el domini d'aquesta casa fins la disoluci dels senyorius en el segle XIX.

 Demografia i economia .
A hores d'ara (cens de 2002) hi ha 1417 habitants, de gentilici benirredrans. Un 70,11% dels habitants saben parlar valenci, segons cens de 2001.

La influncia de Gandia condiciona l'economia, que ha donat l'esquena totalment a l'agricultura i es basa en el turisme. La indstria i el comer tamb en tenen alguna representaci.

 Geografia .
El terme municipal de tan sols 0,4 km2, s un dels ms menuts del Pas Valenci i est totalment envoltat pel de Gandia.

 Edificis d'inters .
Del seu patrimoni cal destacar:
 Les Esclaves. Es tracta del monument ms emblemtic i caracterstic de Benirredr. Construt en 1908-1909, es dedica a l'educaci.
 Esglsia parroquial de Sant Lloren. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle XIX. En 2001 es restaur el campanar.

 Poltica .
L'ajuntament correspon (votades de 2003) al PSPV que t 4 regidors; 3 en t el PP i 2 EV-IPV.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27841" title="Castellonet de la Conquesta" nonfiltered="1630" processed="1627" dbindex="11717">


Castellonet de la Conquesta s una poblaci de la comarca de la Safor.

 Histria .
En les immediaciones hi ha el tossal de Castellonet amb restes d'un poblat ibric aixecat sobre un anterior del Bronze. En 1249 Castellonet era una alqueria depenent del castell de Borr, annex de Palma. En 1545 fou venuda per Valeri Bol a Miquel de Santaf, per la qual cosa durant molt de temps fou conegut com Castellonet de Santaf. El segents propietaris serien els Almnia, cavallers de la conquesta, que donaren el cognom actual al poble.

 Demografia  .
El gentilici dels seus 144 habitants  dades de 2003  s castellonetins. 

 Geografia .
s el segon poble ms menut de la vall del Vernissa i un dels ms xicotets de La Safor.

Els seus 5,5 km s'emplacen al vessant meridional del tossal de Coello i el de Carrero en plena serra d'Ador i compten amb fora paratges, com la Vall de Tarro; senders de curt recorregut ideals per a caminants i bicituristes i fonts naturals com la Font Major, la de la Fita, la Nova, la del Gauet, la de Massil o la de la Cuta. 

 Edificis d'inters .
El nucli urb del traat tradicional conserva l'arc rom de la porta d'accs al recinte poblacional, restaurat el segle passat per donar-li major alria que l'original, a ms a ms el seu patrimoni presenta:
 Palau dels senyors de Castellonet o dels Almnia. Edificaci del segle XVIII que cont una lgia renaixentista ara tapiada.
 Esglsia parroquial de Sant Jaume. Neoclssic, de 1729, restaurat el 1917.
 Almssera. Habilitada com a restaurant.
 Ermita de santa Anna. Anteriorment mesquita, actualment en runes.
 Safareig municipal. Segona porta d'entrada al pobla.
 El castell originari ha desaparegut completament i noms es conserva un arc adosat a les vivendes.

 Gastronomia .
Cal esmentar la mel que s'hi produeix i, entre els plats ms populars; gambes amb bleda i pastissets escaldats (antigament la gamba es recollia a les fonts del poble), blat picat, all i pebre, arrossos, carns i, de postres, carabassa, moniato, reganyades d'ametla o pastissos d'herbes.

 Poltica .
Les eleccions de 2003 donaren 4 regidors al PP i 1 al PSPV.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Pgina de Castellonet de la Conquesta, del web del Collectiu Vall de Vernissa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27845" title="Andreu Nin i Prez" nonfiltered="1631" processed="1628" dbindex="11718">
Andreu Nin i Prez va ser un dels personatges ms importants del marxisme revolucionari a Catalunya.

Andreu Nin nasqu a El Vendrell (Baix Peneds) el 4 de febrer de l'any 1892, fill d'un sabater i una pagesa. Tot i els seus orgens modestos, va estudiar magisteri a Tarragona i va exercir de mestre d'escola. Posteriorment, es va traslladar a Barcelona per a estudiar magisteri superior poc abans de la Primera Guerra Mundial. Tot i que exerc durant un temps, en una escola laica i lliberal, aviat es dedic al periodisme i a la poltica.

L'any 1917 fou clau per a la seva vida. Successos com la vaga general de l'agost, la Revoluci Russa o les lluites entre la patronal barcelonina i els sindicats, sobre tot la CNT, del que va formar part, el van marcar profundament. Si be s'integr primer a les files de la Federaci del Partit Socialista Obrer Espanyol a Catalunya, aviat va abraar la causa del sindicalisme revolucionari. Nin va arribar a ser un dels personatges claus de la Internacional comunista i la Internacional Sindical Roja i visqu des del 1921 a Moscou, on va conixer i collabor amb personatges com Lenin o Trotski, tot i que hagu de marxar el 1930 a causa de la repressi de Stalin.

Desprs dels Fets d'Octubre del 1934, prengu part en la fundaci del POUM (Partit Obrer d'Unificaci Marxista), d'inspiraci trotskista, fruit de la fusi entre Esquerra Comunista i el Bloc Obrer i Camperol (BOC), que tingu lloc el 29 de setembre de 1935, i del que, al comenament de la Guerra Civil Espanyola, n'esdevingu secretari poltic. 

Desprs dels Fets de maig del 1937, en el que s'enfrontaren violentament membres de la CNT-FAI i el POUM per una banda i del partits del govern de la Generalitat (UGT, PSUC i ERC) per l'altre, s'inici una persecuci del POUM que port a la detenci de gran nombre de membres del partit i a la seva il.legalitzaci. Dins d'aquest context, Andreu Nin va ser detingut el dia 16 de juny de 1937 davant de la seu del seu partit a la Rambla de Barcelona. Nin va desaparixer durant el seu trasllat a Valncia i fou condut a la pres d'Alcal d'Henares. All, sense registrar-ne la seva entrada, va ser torturat i assassinat per agents de la policia sovitica, a les ordres del Cnsol General de la URSS a Barcelona i enlla del NKVD amb el Ministeri de l'Interior, el General Alexander Orlov,  en l'anomenada operaci Nikolai. Les circumstncies exactes de la seva mort no han estat mai aclarides.

Ms enll de la seva trajectria poltica, se li reconeix el fet d'haver estat un excellent traductor directe al catal de les grans obres de la literatura russa (Fidor Dostoievski, Lev Nikolievitx Tolstoi...)

Obres.
Les dictadures dels nostres dies (1930);
Els moviments d'emancipaci nacional (1935);

Notes.


 Enllaos externs .
Andreu Nin;
Fundaci Andreu Nin ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27846" title="Calor" nonfiltered="1632" processed="1629" dbindex="11719">



La calor (de smbol Q) s una forma d'energia que es produeix amb el moviment cintic de les molcules d'un cos o partcula.

Tamb la podem definir com una sensaci que s'experimenta al rebre directa o indirectament la radiaci solar, o d'aproximaci a una font exotrmica.

En la fsica la calor es defineix com una forma d'energia que inclou la matria calenta o freda.

No s'ha de confondre el concepte de calor amb el de temperatura ni tampoc amb el d'entalpia. 

La calor flueix entre zones que no estan en equilibri intern; espontniament flueix de les zones amb alta temperatura cap a les zones de baixa temperatura fins arribar a l'equilibri trmic.

La suma d'energia transferida s el total de calor bescanviat.

No s el mateix 'calor' que energia interna ja que la calor est relacionada amb el canvi de l'energia interna i amb el treball del sistema s a dir que la calor descriu el flux d'energia i l'energia interna descriu l'energia interna en ella mateixa.

Els cossos amb altes temperatures, com a resultat d'altes transferncies de calor, poden ser creats per reaccions qumiques com sn les de combusti, reaccions nuclears, dissipaci electromagntica o mecnica. La calor pot ser transferida entre els objectes per radiaci, conducci o convecci. 

La capacitat de calor es defineix com la quantitat de calor que por ser transferida des de o a un objecte quan la seva temperatura varia en un grau. s una caracterstica especfica de cada cos o substncia i s'anomena calor especfica quan es refereix a una unitat de quantitat com de la  massa o el Mol.  

La calor latent es defineix com la quantitat de calor bescanviat durant un canvi de fase (de lquid a slid, de lquid a gas etc) aquesta calor bescanviada depen principalment del tipus de substncia i de la fase inicial i final.

Segons la primera llei de la termodinmica, la calor ( i el treball) sn processos que canvien l'energia interna d'un objecte o una substncia. La calor s la transferncia d'energia amb un gradient de temperatura.

La unitat del SI per la calor s el joule. Als Estats Units de vegades encara s'utilitza el BTU British Thermal Unit.

Tradicionalment la quantitat de calor es mesura encara en quilocalories que s la quantitat de calor que s'ha de subministrar a un quilogram d'aigua per elevar la seva temperatura un grau centgrad.

Una caloria s la quantitat de calor que s'ha de subministrar a un gram d'aigua per tal d'elevar la seva temperatura un grau celsius. 
1 Joule = 0,24 calories;
 1 Caloria-Quilogram = 1000 Calories-gram;


 Notaci del flux calorfic  .

La taxa de transferncia de calor, o flux de calor per unitat de temps t aquesta notaci que es mesura en wats:

.

 Histria .

Herclit va ser el primer en elaborar una teoria de la calor amb la seva idea filosfica sobre que tot flua i que tot era un bescanvi del foc.

Francis Bacon i Robert Hooke van recuperar, al segle XVII, la noci de calor com a moviment. 

El 1761, Joseph Black va descobrir el fet del calor latent. James Watt, inventor d'una mquina de vapor de gran xit, va ser el seu deixeble.

Johann Becher va proposar la teoria del calric associada a un material indetectable anomenat flogist. Aquesta teoria,durant llarg temps, va ser refutada pels experiments de Lavosier cap a 1783.

El 1824 Sadi Carnot public Reflexions sobre l'energia del foc on establ uns dels principis de la termodinmica moderna. 

El Compte Rumford i James Prescott Joule establiren que el treball podia convertir-se en calor determinant que simplement era un canvi en la forma de l'energia.

 Enllaos externs .
Plasma heat at 2 gigakelvins - Article about extremely high temperature generated by scientists (Foxnews.com);
Heat and Thermodynamics - Georgia State University;
Correlations for Convective Heat Transfer - ChE Online Resources;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27847" title="Mesquita" nonfiltered="1633" processed="1630" dbindex="11720">

Una mesquita (en rab,     ) s el temple de la religi islmica.
Caracterstiques d'una mesquita.
Una mesquita s un edifici on es reuneixen els fidels musulmans per la pregria comunitria, si b no s l'nic lloc possible per pregar.

Una mesquita segueix un pla arquitectnic estricte, imitat de la primera mesquita, la de Mahoma a Medina.

Les mesquites sn els edificis normalment molt macos i d'una gran importncia arquitectnica. Un mesquita s un espai pblic d'oraci que forma part d'un conjunt anomenat madrassa, on tamb hi ha albergs per als pobres i escoles perqu els infants aprenguin a llegir l'Alcor.
Els espais d'una mesquita.
Les mesquites poden tenir formes molt diverses, per totes sempre posseeixen certs espais amb funcions definides clarament:
 El minaret, que ocupa una posici ben visible des de l'exterior. s una torre des d'on el muetz crida l'hora de pregar. ;
 El pati porticat (xan), que t enmig una font on els creients es renten la cara, les mans, els braos i els peus, per purificar-se abans de resar.
 La sala de pregria (liwan), on s'accedeix descal i amb el cap cobert. Acostuma a estar plena de columnes que recorden l'aspecte de les palmeres dels oasis i t el sl cobert de catifes. Durant l'oraci, totes les mirades es dirigeixen cap a un mur del fons anomenat quibla, que est orientat en direcci a la Meca.
 L'alquible s la part ms sagrada: hi ha un petit nnxol que es cobreix amb una cpula i que s'anomena mihrab. Al costat d'aquest nnxol, hi ha una trona de fusta (minbar), on s'enfila limam, que s la persona encarregada de llegir l'Alcor i de dirigir les pregries.

Un imam s un delegat de la comunitat musulmana i no pas un sacerdot, perqu es considera que cap home no s digne d'interposar-se entre Du i els creients.

Enllaos externs.
 ArchNet - Arquitectura islmica ;
 Damije - Mesquites bosnianes fotografiades  i ;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27849" title="Estadi (mesura)" nonfiltered="1634" processed="1631" dbindex="11721">
L'estadi s una de les unitats de longitud de l'Antiga Grcia. Com era habitual a l'antiguitat no hi ha una sola mesura per l'estadi, sin que en trobem vries.

Per exemple, l'estadi que va usar Eratstenes per mesurar la circumferncia polar de la Terra, es creu que era aproximadament de 185,2 metres (estadi egipci); en canvi, la longitud de l'estadi olmpic (estadi tic) s de 192 metres. Per aix hi ha certa controvrsia sobre el valor que realment es va usar i l'exactitud del resultat obtingut.

Els romans en digueren stadium, mesurant per ells 185 metres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27852" title="Dibuix" nonfiltered="1635" processed="1632" dbindex="11722">


La paraula dibuix pot tenir diferents significats:
Art que instrueix a dibuixar. Dibuixar s projectar o dissenyar graficament. s la plasmaci d'una idea.
Proporci que ha de tenir en les seves parts i mesures la figura de l'objete que es dibuixa o pinta.
Delineaci, figura o imatge executada en clar i forcor, i que s'obt el nombre del material amb el que es realitza. Dibuix de carb, de llapis.
En els encaixos, brodats, teixits, ..., figura i disposici dels treballs que els adornen.
Conjunt de solcs que hi ha en els extrems de rodadura d'un pneumtic.

Tamb:
Un dibuix a m alada s el que es realitza sense recolzar la m. Tamb dit esbs.
Un dibuix del natural s el que es fa copiant directament del model.
Un dibuix lineal s una delineaci amb segments de lnies geomtriques i pel general ajudat de regles, esquadres, cartabons, ...
El dibuix tcnic s el dibuix realitzat d'acord amb les normes tcniques adients, utilitzat per a la realitzaci de plnols i esquemes.  ;
Els dibuixos animats son els que es fotografen en una pelcula succesivament, i que al anar recollint els successius canvis de posici imiten o suggereixen el movimient natural dels essers vius.
 A m alada i realitzat sobre la marxa, sense correccions posteriors. El solen fer els  viatgers, exploradors, cientifics. A aquest tipus de dibuixos se'ls coneix com Cuaderns de camp.
Com a exemple es poden citar al suec Sven Hedin, a l'alemany Wilhehm Filchner i a l'espanyol Julio Caro Baroja.

Caracterstiques.
Bidimensionals;
Tridimensionals;

 Tipus de dibuix .
 Dibuix al natural;
 Dibuix d'imitaci;
 Dibuix lliure;
 Dibuix geomtric;
 Dibuix animat;

Materials.
Paper;
Llapis;
Tinta;
Pluma estilogrfica;
Bolgrafs;
Pinzells;
Gomes;

Vegeu tamb.
Llista de dibuixants catalans en actiu entre 1888 i 1929;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27853" title="Iaido" nonfiltered="1636" processed="1633" dbindex="11723">

Iaido (    iaid ), tamb anomenada iaijutsu (    iaijutsu) o battojutsu (    batt jutsu) s bsicament l'art japonesa de desembeinar i enfundar la katana. Es tracta d'evitar l'enfrontament armat amb katana sentenciant-lo de manera immediata: tallar l'oponent, netejar-ne la sang amb un cop sec, i desprs enfundar la katana, tot en un moviment fluid. A dia d'avui els practicants usen principalment un iaito al menys en les albors de l'estudi.

L'mfasi s en desembeinar l'espasa i atacar el ms rpidament possible.

Les posicions inicials poden ser postures de combat o posici d'assegut. Els practicants esperen un atac per sorpresa, i l'habilitat per reaccionar rapidament des d'una posici diria s considerat essencial.

L'entrenament tradicional del iaido es fa amb espases extremadament afilades amb l'objecte d'aguditzar l'atenci del practicant.

Vegeu tamb.
kenjutsu;
kendo;

Enllaos externs.

 Classical Martial Arts Resource from koryu.com;
 Battojutsu & Iaijutsu Resources;
 Muso Jikiden Eishin-ryu;
 Associaci de Iaido Canadenca;
 Muso Shinden-ryu;
 San Shin Kai Nord Americana;
 Toyama-ryu;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27854" title="Daims" nonfiltered="1637" processed="1634" dbindex="11724">


Daims s una poblaci de la comarca de la Safor.

 Histria .
El topnim s d'origen rab i faria relaci a cova o aljub. Hi ha evidncies d'assentament rom en l'Hort del Comte i el sepulcre de Baebiae Quietae  que podria haver estat la ciutat romana d'Artemision. L'origen, per, s un llogaret musulm adscrit al castell de Bairn. Fins el 1535 va pertnyer a Gandia. Rera l'expulsi dels moriscos fou repoblat per carta pobla de 1612. Va formar part del senyoriu dels comtes d'Almenara fins el segle XIX. El 1932 es declararen expropiables, segons els criteris fixats en la llei de Bases per a la Reforma Agrria, el 13,7 per cent de les terres municipals i pertanyents a propietaris no residents al municipi.

L'any 1506 aparegueren, en un terreny conegut com el sepulcre de Baebiae Quietae que actualment s dedica a la producci agrcola, dos caps de marbre, un d'home i un de dona a ms de dues lpides romanes; una d'aquestes en una torreta antiga i l'altra en un sepulcre amb forma de torre.

 Demografia i economia .
El gentilici de les seues gents s daimusseros, tot i que popularment a la resta de pobles de la comarca es coneixen amb el sobrenom de 'tramusseros'. El cens de 2003 dna la xifra de 2.101 habitants.

Poble d'economia tradicionalment agrcola, ctrics i hortalisses, ha vist des dels anys seixanta del segle passat un creixement del sector serveis degut al desenvolupament del turisme, que fa multiplicar-se la poblaci en poca estiuenca. L'escassa indstria gira tamb al voltant de la comercialitzaci de la taronja.

 Edificis d'inters .

s interessant visitar el barri dels Pedregals, poblat mariner. La resta del seu patrimoni consisteix en:
 Esglsia de sant Pere apstol. Neoclssica, del segle XVII.
 Esglsia de la mare de Du de Ftima.

 Gastronomia .
L'arrs al forn de Quaresma, amb tomaca i tonyina, els pebres farcits i la paella sn els guisats ms populars de Daims. 

 Poltica .
Les eleccions de 2003 donaren l'alcaldia al PP, amb 6 regidors, el PSPV en t 2 i el Bloc, 1.

A les darreres eleccions de 2007 s'ajustaren els resultats que, no obstant, continuaren donant-li la majoria absoluta al PP per uns escassos 20 vots. Al remat el resultat fou (amb dos regidors ms a causa de l'augment del cens) de 6 regidors per al PP, 3 per al Bloc i 2 per al PSPV.

 Personatges illustres .
 Jos Segu Cardona, Gorxa, pilotari.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27865" title="Ciutat del Teatre" nonfiltered="1638" processed="1635" dbindex="11725">
La Ciutat del Teatre de Barcelona, s un ampli complex d'installacions per a la formaci i representaci teatral que es troba situat al final del carrer Lleida, just a la frontera entre el subarri de La Frana Xica (a la banda nord del Poble Sec) i el parc de Montjuc.

Comprn el Teatre del Mercat de les Flors a la plaa interior anomenada de Margarida Xirg; el Teatre Lliure a l'antic Palau de l'Agricultura que acull una sala principal (Sala Fabi Puigserver) i un de ms redut l'Espai Lliure; i finalment el nou edifici de l'Institut del Teatre. 

Aix mateix, en un sentit ms ampli s'hi poden considerar tamb incorporats, atesa la seva proximitat, el Barcelona Teatre Musical, situat en el recinte de l'antic Palau Municipal d'Esports de Barcelona i el Teatre Grec, que any rera any acull les representacions teatrals de la temporada d'estiu a l'aire lliure.

Imatges.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27868" title="Kendo" nonfiltered="1639" processed="1636" dbindex="11726">


El kendo s un gendai budo, un art marcial japons, en qu dos practicants, equipats amb armadura (bogu) i un sabre de bamb (shinai) s'ataquen i defensen l'un a l'altre. El nom ve de ken: sabre i do: cam, via.

 Histria .
El Kendo s l'equivalent japons de l'esgrima occidental, aleshores el practicaven amb vertaders sabres i s'anomenava "Kenjutsu".

Durant el perode Edo (segle XVIII), el kendo modern pren fora dins de la societat japonesa grcies a una llarga poca de pau, que podem considerar com la seva Edat d'or. El kendo es convert aleshores en una de les 18 arts marcials que havien de practicar els samurai.

A aquesta poca es publicaren nombrosos tractats sobre esgrima, el ms conegut dels quals s lHagakure de Yamamoto Hocho. Aix va popularitzar el kendo, que es va beneficiar de tcniques d'entrenament del segle XVII.

Amb ocasi de l'obertura de Jap al mon (1868) la casta dels samurai es va dissoldre, i les arts marcials varen ser menyspreades pels propis japonesos.

Al 1899 el kendo arriba a Europa a traves de Frana, on es va presentar aprofitant una visita de Jigoro Kano , fundador del judo. Al 1900 a Jap es constitu la Zen nippon Kendo Renmei (federaci japonesa de kendo) que ha tingut un paper clau en la seva difusi.

La derrota a la Segona Guerra Mundial va suposar un cop molt fort a les tradicions japoneses, i l'exrcit d'ocupaci va prohibir la prctica de les arts marcials. Alguns anys desprs s'autoritz la prctica de l'aikido i posteriorment de les altres. 

Devers la dcada dels 50, en Minoru Mochizuki, aleshores 4t Dan de kendo arriba a Frana i comena la seva difussi. Al 1959 es va celebrar el 1r campionat de Frana de kendo, organitzat per l'aleshores Fdration Franaise d'Akido, Ta-Jitsu et Kendo.

Al febrer de 1970 es funda la International Kendo Federation, que el 5 d'abril del mateix any organitza el 1r campionat del mon a Tquio.

 Descripci i equip .
A les competicions els practicants utilitzen un sabre de bamb anomenat shinai, alternativa inofensiva a la katana, mentre que per als kata fan servir el bokken, sabre de fusta, normalment de roure.

Enllaos externs.
 Portal Informatiu del Kendo Espanyol ;
 Secci dedicada al Kendo de Catalunya;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27870" title="Filosofia medieval" nonfiltered="1640" processed="1637" dbindex="11727">



S'anomena filosofia medieval a la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453. Es tracta d'un llarg perode caracteritzat per importants esdeveniments histrics, socials, poltics i culturals. De la m de l'Esglsia comena la construcci d'un saber unitari amb el dogma cristi com a principi i fi de reflexi.

A grans trets, la filosofia medieval est caracteritzada per la recepci de la filosofia hellnica (i especialment, del neoplatonisme) en els mbits cultes de les societats cristianes, islmiques i jueves, i tamb per l'adaptaci de la filosofia al marc propi de cada religi monoteista.

Aquest procs es duu a terme de forma progressiva, mitjanant els debats intellectuals ms importants de l'poca: les relacions entre filosofia i teologia, o entre ra i fe, l'estatut ontolgic de les formes (problema dels universals), l'eternitat o temporalitat del mn, l'abast de l'omnipotncia divina, o l'estatut de l'intellecte hum i de la seva capacitat per conixer Du i el mn.

Caracterstiques generals.
Tota la filosofia medieval t carcter religis i la majoria de filsofs sn telegs.
Agust d'Hipona aporta els fonaments de la teologia i l'antropologia cristianes.
La relaci entre la fe religiosa i la ra, les demostracions de l'existncia de Du i el problema dels universals ocuparan bona part del treball filosfic. Parallel amb aquesta qesti, poc a poc, anant contra les teories realistes que defensen l'existncia dels Universals, es va imposant poc a poc el nominalisme, que els nega explcitament.
L'aristotelisme s'imposa com a paradigma filosfic i cientfic a partir del segle XIII. En l'adopci parcial de l'aristotelisme per part del cristianisme sn importants Averrois i Toms d'Aquino, entre d'altres.
En tota l'edat mitjana predominen, en l'astronomia, les teories geocntriques d'Aristtil, Eudox de Cnidos i el matemtic Ptolomeu; es pot dir que, fins ja passada l'edat mitjana amb Coprnic i  Galileu, no es van deixar enrere definitivament les anacrniques (i bastant anticientfiques) opinions sobre l'astronomia i el moviment dels planetes.

Perodes de la filosofia medieval.
Patrstica: Segle IV - Segle V.
Escolstica: Segle VI - Segle XIV.

Taula cronolgica de filsofs de l'edat mitjana.


Fet destacable.
Aparici de la universitat (segle XII).

 Vegeu tamb .

Llista de filsofs medievals.

 Enllaos externs .
Filosofia medieval, a FiloXarxa.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27871" title="Miquel Costa i Llobera" nonfiltered="1641" processed="1638" dbindex="11728">
Miquel Costa i Llobera fou un poeta mallorqu nascut a Pollena el 10 de mar de 1854. Fill d'una famlia de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va crixer molt influt per un oncle seu, metge de Pollena, que li va descobrir el paisatge local i l'inters pels clssics. 

Els anys d'institut (1866-1871), a Palma, fou deixeble de Josep Llus Pons i Gallarza i company de Joan Alcover i Antoni Maura; encara que foren Joan Rossell de Son Fortesa i Joan Llus Estelrich, companys d'internat, els que l'influren de veritat.

Desprs d'estudiar Dret a Barcelona i a Madrid, tornar a Mallorca, i l'any 1885 se n'an a Roma a estudiar a la Universitat Gregoriana, on es doctor en teologia. L'any 1888 fou ordenat sacerdot, i l'any 1890 torn a Mallorca.

L'any 1902 va ser investit amb el ttol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals, i l'any 1904 fou President dels Jocs Florals de Mallorca.

El 1906 lleg el discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona, public en aquesta ciutat Horacianes i hi particip en el I Congrs Internacional de la Llengua Catalana.

s una de les figures mximes de la literatura mallorquina i balear de tots els temps.

Mor a la Ciutat de Mallorca el  16 d'octubre de 1922 mentre predicava a la trona de l'esglsia conventual de les Tereses.

A l'any 1970, a la muntanya de Montjuc (Barcelona), es van crear els Jardins Mossn Costa i Llobera, un jard botnic dedicat a Miquel Costa.

Obres.
Algunes de les seves obres:

 Poesies (1885);
 De l'agre de la terra (1897);
 Tradicions i fantasies (1903);
 Horacianes (1906);
 Visions de Palestina (1908);
 Sermons panegrics (1916);

Traduccions:
 Himnes de Prudenci;

Enllaos externs.
Pgina dedicada a Miquel Costa i Llobera, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Miquel Costa i Llobera: El Pi de Formentor;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27872" title="Agust d'Hipona" nonfiltered="1642" processed="1639" dbindex="11729">

Aureli Agust (Aurelius Augustinus), ms conegut com Agust d'Hipona o Sant Agust (13 de novembre del 354 - 28 d'agost del 430) s una de les figures ms importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Esglsia. La seva influncia posterior s enorme, i ultrapassa l'mbit de la teologia. Se'l considera un dels pensadors fonamentals de la histria occidental.

 Biografia .

Agust d'Hipona va nixer el 354 a Tagaste (Numdia), actualment Souk Ahras, part d'Algria. Aix doncs, era d'ascendncia berber. La seva mare, Mnica, era una cristiana devota, i el seu pare, Patrici -mort vers el 424-, era pag.

A l'edat d'onze anys, fou enviat a una escola a Madaura, una petita ciutat numdia a unes 19 milles de Tagaste. All fou familiaritzat amb l'educaci clssica llatina -retrica, literatura, etc.-, aix com amb les creences paganes i les seves prctiques. L'any 369 i el 370, es va quedar a casa; durant aquest perode va llegir lHortensius, un dileg de Cicer, que el marc profundament i li despert l'inters per la filosofia. Ms endavant, Agust consideraria a Cicer com una autoritat contra les fallcies acadmiques.

Als disset anys, grcies a la generositat d'un conciutad, Romanius, va poder marxar a Cartago, per prosseguir amb la seva educaci en retrica. All queda impressionat per la retrica i les creences del maniqueisme, aix que s'hi adhereix, per desgrat de la seva mare, profundament cristiana. En la seva joventut, Agust viu una vida hedonista, i a Cartago, estableix una relaci amb una dona jove, Floria Aemilia, que seria la seva concubina durant ms de quinze anys. En aquest perode, tenen un fill, Adeodat (Adeodatus). Durant el 373 i 374, Agust ensenya gramtica a Tagaste. L'any segent, es trasllada a Cartago per dirigir una escola de retrica, i s'hi quedaria durant nou anys. Molestat pel comportament dels estudiants de Cartago, el 383 es trasllada a Roma per establir-hi una escola, perqu hi practiquessin els millors i ms brillants rtors. Tanmateix, el deceberen les escoles romanes, que consider aptiques. Quan arrib el moment de pagar els seus honoraris, els estudiants marxaren. Els amics maniqueus el presentaren al prefecte de la ciutat de Roma, Quint Aureli Simmac, a qui se li havia demanat de recomanar un professor de retrica per a la cort imperial de Mil.

Agust aconsegueix la feina i es trasllada a Mil. En aquesta poca, abandona la doctrina maniqueista, en part degut a la decepci que s'endugu en conixer un dels telegs ms importants del moviment, i abraa l'escepticisme acadmic, lligat al moviment de la Nova Acadmia. A Mil, la seva mare el pressiona per convertir-se. Els seus estudis en neoplatonisme l'estaven portant en aquesta direcci, aix com el consell del seu amic Simplicianus. Tanmateix, qui influa ms sobre Agust era el bisbe de Mil, Ambrs, mestre de retrica com Agust, per amb ms edat i ms experincia.

Tradicionalment se separen les seves etapes de formaci i pensament filosfic en quatre (anteriors a la seva conversi al cristianisme):
S'inicia en la filosofia grcies a les obres de Cicer, i particularment per la lectura de lHortensius, que el marca. Agust considera Cicer una autoritat contra les falcies acadmiques.
Estudia i ensenya a Cartago, Roma i Mil, ciutat on coneix el maniqueisme, secta a la qual s'adhereix.
Desprs del seu pas pel maniqueisme, coneix l'escepticisme acadmic.
Finalment, abandona les doctrines anteriors pel neoplatonisme, que considera que s capa de vncer l'escepticisme.

Tot i que era ms aviat pobre fou membre de la cria de Tagaste. Es va convertir al cristianisme el 386, quan tenia 32 anys. Fou ordenat sacerdot l'any 391 i el 396 elegit bisbe d'Hipona. Va fundar monestirs on defensava el debat religis per sempre dintre de l'ortodxia cristiana.

Va morir l'any 430, mentre la ciutat d'Hipona era assetjada pels vndals.

 Obres .

Les Confessions, on narra la seva autobiografia, incloent el seu naixement a l'frica, la seva adolescncia rebel, la influncia de la seva mare (Santa Mnica) i la conversi al cristianisme.
La ciutat de Du, on divideix el mn en dos regnes o ciutats metafriques i parla sobre la providncia, la llibertat i la moral.
La Trinitat, obra teolgica sobre les relacions de les tres persones de la Santssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.

 Pensament .

 Epistemologia .
Per Sant Agust, l'acceptaci de l'error i de l'engany ratifica l'existncia de l'nima humana, i ho expressa mitjanant l'argument "Si fallor, sum", un possible precedent de l'argument de Descartes. L'argument no tan sols resulta epistemolgic, sin tamb teolgic i moral. L'existncia de l'nima s l'argument de partida per rebutjar la posici escptica ms radical, segons la qual res no se sap. Malgrat l'engany i l'aparena, sempre quedar a l'home una veritat indubtable, que s la de la seva prpia existncia. A partir d'aquesta veritat indubtable, Agust voldr demostrar la resta dels seus arguments.

En parlar de la seva teoria de la veritat, Agust d'Hipona distingeix entre les veritats transcendents i les veritats humanes. La veritat transcendent s eterna, absoluta, universal i necessria, i causa de la veritat humana. Com a tal, cal identificar-la amb Du. Est per sobre de la nostra veritat ms alta, i tamb dins del nostre sser (s el que es coneix com a intimisme de Sant Agust). A mesura que deixem entrar la llum divina en el nostre interior, se'ns mostra la veritat.

Aquesta teoria de l' illuminisme t dues fases: la que es coneix prpiament com a agustinisme, i la que comparteix amb la teoria de l'intellecte agent i intellecte pacient d'Aristtil. La seva visi de la Illuminaci divina com a font de veritat per al coneixement influiria notablement en el corrent francisc dels segles XIII-XIV.

En tot cas, per Agust, la Veritat no pot derivar ni de les sensacions, car pertany a l'mbit div, a l'nima immanent a nosaltres, ni al mn sensible, ja que no pot derivar d'una sensaci contingent. L'nica manera d'arribar-hi s apartant-se de l'exterior, cercant una fuga del mn sensible, i responent a la crida interior, que no planteja en un sentit mstic, sin simplement com a impuls, ganes d'atansar-se a la veritat.

L'home ha de concentrar-se en la seva conscincia i apartar-se del mn material, que el porta al dubte. El coneixement veritable no pot quedar enterbolit amb el coneixement sensible, que s tan sols opini (dxa). S'ha d'eliminar, doncs, tot intent d'epistemologia basada en el mn sensible, i no buscar la certesa del coneixement amb els sentits. En conseqncia, Agust fa una crtica a determinats aspectes de la sensibilitat humana i menyst activitats socials com els balls.

Aquesta necessitat en una Veritat externa al mn ha estat analitzada pels filsofs de la histria com a conseqncia de la inseguretat en qu va viure Sant Agust: davant el mn que es tambaleja (invasions brbares), i de la inseguretat dels homes, el cristianisme ha d'oferir un missatge de salvaci, una garantia de seguretat ms enll dels propis sentits.

 Ontoteologia .

En Agust, l'ontologia queda ratificada per l'existncia de Du. Parteix de dos fets: l'existncia d'una realitat increada, que s Du, i que existeix per si mateix, i l'existncia d'una realitat creada, el mn, per participaci.

De la naturalesa de Du, se'n poden definir els segents carcters: transcendncia, providncia i prescincia, b, amor, felicitat i infallibilitat. Du s la ment eterna, que cont tot el que s racional, i per tant, tamb la idea de tot el que s real. Du s tamb la llum universal, comuna a totes les inteligncies.

D'altra banda, Du s tamb Trinitat. s alhora Pare, que ha donat l'sser a les coses, Fill, que els atorga la saviesa, la racionalitat, i Esperit Sant, que els proporciona l'amor. A ms, Agust identifica els tres carcters de la trinitat amb el que ell considera les tres facultats de l'nima humana: al Pare creador, Du, li correspon la facultat de la memria, ja que s l'aprensi d'un objecte que ja no canvia, al Fill li correspon la facultat del judici, que s necessria per aconseguir la saviesa, i a l'Esperit Sant li pertoca la facultat de l' amor.

 Fe i Ra .
Du i la Veritat estan identificats: la Veritat s Du, i Du s la Veritat. Per arribar a aquesta veritat transcendent, no s'hi pot arribar pel coneixement racional, sin per la Fe, ja que no hi ha coneixement de la fe, sin acceptaci i interioritzaci. La fe en Agust s vitalitat suprema, voluntat, vida, fora.

Considera la Ra una eina insuficient per arribar a la saviesa; grcies a la ra, assolim algunes veritats, per si volem arribar a una vida feli, svia, ens cal la fe. Tanmateix, la ra s de gran importncia, ja que prepara per a la fe (aix com la fe tamb prepara per a la ra): cal entendre els motius pels que es creu. A ms, s tasca de la ra controlar les limitacions de la fe.

Els aspectes anteriors queden recollits en la frmula Entendre per creure, i creure per entendre. El que dna un autntic sentit a la frmula, no obstant, s el que es repeteix a la Bblia: "Si no creieu, no entendreu". La verdadera intelligncia de la fe ve donada per la fe en si mateixa: crede ut intelligas; la fe ajuda a comprendre all en qu es creu, per s la ra la que, en definitiva, troba all que busca la fe.


 Antropologia .
L'home s una nima que se serveix d'un cos. s un sser incomplet, necessita contnuament l'ajuda de Du. Una forma d'arribar-hi s mitjanant una caracterstica prpia de l'nima, el que es coneix com intimitat agustiniana. Es tracta d'un exercici d'introspecci, mediat per la illuminaci divina, que permet entendre la transcendncia de Du. Aquesta illuminaci permet portar llum a l'interior de l'home, el seu esperit, la seva intimitat.

En el seu discurs, intenta cristianitzar certs elements platnics: el fet que l'home sigui possedor de perfeccions, per no de la perfecci absoluta, ja que s un sser incomplet, o tamb la marcada superioritat de l'nima enfront del cos. El ms rellevant s la seva separaci en homo interior i homo exterior (cfr. amb el mite del carro alat de Plat). No es tracta d'una separaci entre cos i nima, sin que defineix l'homo interior com el guia, tant a nivell espiritual com en les actuacions materials. Per contra, un home que es deixa regir pel seu homo exterior es comporta imprpiament a la seva naturalesa, dedicant-se tan sols als plaers sensuals.

La distinci entre homo interior i homo exterior resulta cabdal pel desenvolupament posterior del cristianisme: en la seva obra Les confessions, Agust d'Hipona relata precisament una autocrtica de la seva vida, del seu homo exterior, des de l'homo interior que ha aconseguit trobar. En la confessi cristiana, aquest fet s precisament el que ocorre: l'homo interior de qui es vol confessar es mostra per fer confessar a l'homo exterior, i avergonyir-lo dels seus actes o dels seus pensaments impropis.

En l'nima de l'home hi ha tant sser, com a memria que l'esperit t d'ell mateix, saber, com a resultat de la intelligncia, i amor, fruit de la voluntat. Aix, en l'nima es reflecteix la Santssima Trinitat.

 Moral .

Tot i que no va fer un tractat sistemtic de moral, va ser un tema cabdal en la seva filosofia. Va introduir elements teolgics en les seves reflexions.

Teoria del mal. El mal era un problema que preocupava especialment Sant Agust. En el seu pas pel maniqueisme, havia trobat la soluci del mal com a principi metafsic, originari i intrnsec a la naturalesa de l'univers. Ms endavant, seguint el neoplatonisme, havia considerat el mal prpiament com a no-sser, com a quelcom negatiu, com a privaci del B, que ens impedeix acomplir amb el que hem de ser. Segueix doncs Orgenes, i considera que el mal no pot haver estat creat per Du, ja que Du no pot haver creat quelcom negatiu, en ser ell mateix perfecci i bondat pura. D'altra banda, tampoc es pot trobar en la matria, ja que forma part de la Creaci, que s producte de la voluntat de Du. Sant Agust defineix aleshores el mal moral com a producte de l'sser hum i del seu comportament injust envers els seus semblants. T el seu origen en la lliure voluntat de l'home, amb qu Du l'ha dotat. Per aix Du no s responsable del mal s de la llibertat.

Teoria de l'amor. L'home deu l'amor a Du. Aquest s tan important, que s possible viure seguint la mxima estima i fes el que vulguis, ja que l'amor s contrari al mal s de la llibertat. Per amor (caritas), l'home mai es desencadenar del que s, ja que tan sols pot mostrar amor si s. L'amor s doncs, arrel i fonament del B. L'amor que descriu s diferent de la cupiditas, el desig, que vol fer sortir l'home del que li correspon, de l'autenticitat de la seva naturalesa.

Teoria de la felicitat. L'home vol ser feli, i la veritable felicitat s estimar. All que l'home estima s el B absolut.

 La creaci del mn i del temps .
Per a Sant Agust, Du ha creat el mn "ex nihilo", del no res. La matria s una secci de Du resultat d'una decisi lliure, un acte voluntari de l'amor div; no es tracta, doncs, del resultat d'un sistema emanatista. A diferncia de Fil d'Alexandria, la matria no s eterna, sin que neix i canvia amb el temps, a diferncia de l'eternitat de Du, que n's aliena.

La Creaci s l'acte inicial amb qu Du dna origen al mn, i la fora que en sost la producci. La Creaci s una i total: Du crea les coses de manera que en ells ja hi ha l'expressi de tot all creat. Els ssers futurs tamb han estat creats en la matria, en forma de rationes seminales, en forma de llavors, que arribaran a la seva maduresa en el transcurs del temps, d'acord amb all disposat per la providncia divina.

Sant Agust mant un punt de vista considerat avui en dia teista: Du s causa eficient del mn, alhora creant i conservant. Crea el mn en un acte instantani, per alhora interv de forma contnua en ell i el conserva. Deixa llibertat a l'home, per mai el deixa sol.

 La concepci de la Histria .

La filosofia de la Histria d'Agust descriu un procs que afecta tot el gnere hum. Es tracta d'una histria universal constituda per una srie d'esdeveniments successius que avancen cap a un fi mitjanant la providncia divina. 

Agust estableix analogies entre les edats de la humanitat i les edats de l'home, simbolitzades per les grans figures de la Bblia: a la infantesa li correspon Adam, a la puercia, Isaac, a l'adolescncia, David, a la maduresa, Zerubabbel, i a la senectut, Crist.

Aix mateix, descriu els diferents moments de la histria: en primer lloc, la Creaci, seguida per la Caiguda provocada pel pecat original, en qu el dimoni introdueix la degradaci en el mn: Du ofereix el Parads, per l'home escull fer un mal s de la seva llibertat, desobeint-lo. El segueix l'anunci de la Revelaci, i l'Encarnaci del fill de Du. L'ltima etapa s'assoleix per la redempci de l'home per l'Esglsia.

A difrencia de la concepci cclica del temps i de la histria caracterstica de la filosofia grega, Agust basa la seva representaci de la histria en una concepci literal, progressiva i finalista del temps. La Histria ha tingut un inici i tindr una fi. La humanitat ha comenat una nova etapa, en qu el Messies ha vingut, i ha donat l'esperana de la Resurrecci: amb Crist, s'acaba amb l'home antic, i s'inicia la renovaci espiritual en l'home nou. La consumaci de la histria seria arribar al fi sense fi: la vida eterna, on regnar la pau, i no hi haur ja ms lluita. Ning no manar sobre ning, i s'acabaran les lluites internes.

Sant Agust intenta demostrar que s'ha de conciliar la llibertat humana amb la intervenci de Du, que no coerciona l'home, sin que l'ajuda. L'acci de l'home s'exerceix amb llibertat, emmarcant la moral individual en una moral comunitria. El procs histric de l'home es pot explicar mitjanant la lluita dialctica, el conflicte, entre les dues ciutats del mn, que arribaran al final a l'harmonia.

 La ciutat de Du. Tots els que segueixen a Du, units per l'amor div, que constitueixen una esglsia invisible i sn peregrins a la Terra cap a una fi transcendent i una recompensa eterna. Necessita els bns de la ciutat terrena per poder fer la seva via en el mn.

 La ciutat terrena, formada pels que han posat el seu amor en el mn, en si mateixos, els que s'identifiquen amb les virtuts criques i s'obliden de Du condemnant-se a la mort eterna. Lentament, s'anir atansant cap a la ciutat de Du. En la ciutat terrena cal que regnin temps durs, per tal que la gent no estimi la realitat terrena, i desitgi la divina: noms quan hi ha desgrcies, l'home veu la condici efmera de la seva realitat mundana. Tan sols quan hi hagi pau, tranquilitat en l'ordre, ser quan s'assoleixi el descans etern, la comuni amb la ciutat de Du.

 Referncies i notes .


 Fonts .




 Enllaos externs .



Agust d'Hipona a FiloXarxa.
Entrada a la Hiperenciclopdia, del GREC.
Entrada a l'Enciclopdia Stanford de filosofia. ;
Entrada a l'Enciclopdia Catlica, amb molts detalls de la seva biografia. ;
Obres de Sant Agust. ;
Textos originals en llat. ;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27874" title="Frederic Soler i Hubert" nonfiltered="1643" processed="1640" dbindex="11730">


Frederic Soler i Hubert, conegut com a Seraf Pitarra, Jaume Giralt o Simon Oller (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral. 

Biografia.

Fill d'un fuster, va quedar orfe de mare als tres anys. Als nou anys, orfe tamb de pare, es va traslladar a viure amb el seu oncle, Carles Hubert, propietari d una rellotgeria en el Barri gtic barcelon. Soler va deixar l'escola als catorze anys per  fer-se'n crrec desprs de la mort del seu oncle, tot compaginant el treball de rellotger amb la seva afici pel teatre. Als quinze anys va debutar com actor en una companyia d afeccionats, i s'an fent popular en els cercles artstics com actor, cmic i poeta. La seva primera obra, Per un casament, la va acabar el 1856. La segu Don Jaume el Conqueridor, escrita aquest mateix any, pardia d'una obra en castell d'Antoni Altadill. Va ser llavors quan va comenar a utilitzar el pseudnim que el va fer fams, Seraf Pitarra. A la rebotiga de la rellotgeria van comenar a realitzar-se reunions informals de joves escriptors i artistes de l poca. Entre ells es trobaven Anselm Clav i Valent Almirall. Jos Zorrilla, gran amic de Pitarra, va fixar-hi la seva residncia durant quatre anys. 

La primera obra de Pitarra estrenada en un escenari va ser L'esquella de la Torratxa. Amb la seva estrena, el 24 de febrer de 1860 en el teatre Oden de la Ciutat Comtal, es van iniciar les representacions teatrals en catal. L obra, pardia d un drama histric, va aconseguir un rotund xit que va provocar que la Llibreria espanyola publiqus una collecci amb sis de les obres de Soler sota el ttol de Singlots potics.

La primera etapa en l'obra dramtica de Soler es caracteritza per la stira i la pardia del propi gnere teatral i dels esdeveniments de l'poca. A aquest perode pertanyen obres com La pau d'Espanya (1860) en la qual ironitza sobre la campanya del General Prim a l'frica o El castell del tres dragons (1865) en la qual, mitjanant la pardia, s'intenta desmitificar la figura clssica de l'heroi. 

En 1865 es va traslladar al teatre Romea, on hi va crear una companyia especialitzada en obres en catal. Grcies a l xit de les seves obres, Soler va acabar sent empresari i director artstic d'aquest teatre. Aqu es va estrenar el 3 d'octubre de 1867 La rosa blanca, un altra de les seves obres d'xit. 

La seva segona etapa com dramaturg es va iniciar el 1866 amb l'estrena de l'obra Les joies de la Roser. Durant aquest perode, l'obra de Soler fa un gir cap al conservadorisme. Soler es va mostrar contrari a la repblica, advocant per la Restauraci; aquesta postura queda palesa en la seva obra El sagrist de Sant Roc (1863) 

A ms de la seva faceta com dramaturg, Soler va practicar tamb la poesia. Va guanyar en tres ocasions els Jocs Florals i en 1875 va ser investit com a Mestre en Gai Saber. El 1882 va ser l encarregat de presidir els Jocs Florals. Va publicar diversos volums de poesia com Nits de Lluna el 1886. 

Frederic Soler va morir d un atac al cor el 4 de juliol de 1895. El 1907, i grcies a una subscripci popular, es va inaugurar a Les Rambles de Barcelona un monument en el seu honor realitzat per l escultor Agust Querol.

Obra dramtica.
1868
 Les francesilles, estrenada al teatre Romea, el 8 d'octubre de 1868.
 L'ltim rei de Magnlia, estrenada al teatre Romea, l'1 de desembre de 1868.
 La sabateta al balc, estrenada al teatre Romea, el 31 de desembre de 1868.
1869
 Les papallones, estrenada al teatre Romea, 9 de mar de 1869.
 Les heures del mas, estrenada al teatre Romea, el 2 d'abril de 1869.
 El rovell de l'ou, estrenada al teatre Romea, el 20 d'abril de 1869.
 Si us plau per fora, estrenada al teatre Romea, el 26 d'abril de 1869.
 La bala de vidre, estrenada al teatre Romea, el 7 setembre de 1869.
1870
 El collaret de perles, estrenada al teatre Romea, el 24 de mar de 1870.
 Els egoistes, estrenada al teatre Romea, el 15 de desembre de 1870.
1871
 Un ciri trencat, estrenada al teatre Romea, el 23 de gener de 1871.
 El vicari d'Olot. Comdia en tres actes i en vers. Estrenada al teatre Romea, el 28 de setembre de 1871.
1875
 El jard del general, estrenada al teatre Romea, el 18 novembre de 1875.
1876
 El didot, estrenada al teatre Romea, el 3 de gener de 1876.
 El plor de la madrastra, estrenada al teatre Romea, el 4 d'abril de 1876.
1878
 El contramestre, drama en tres actes, estrenat al teatre Romea, el 8 de gener de 1878.
1883
 El llibre de l'honor, en collaboraci de Manuel Mata i Maneja. Tragdia en tres actes i en vers. Estrenada al teatre Romea, el 2 d'octubre de 1883.
1884
 El trinc d'or, estrenada al teatre Romea, el 21 d'octubre de 1884.
1885
 Sota terra, estrenada al teatre Romea, el 29 de gener de 1885.
 La ratlla dreta, en collaboraci de Josep Mart Folguera, estrenada al teatre Romea, el 15 d'octubre de 1885.
1886
 O rei o res, estrenada al teatre Romea, el 22 de febrer de 1886.
 El pubill, estrenada al teatre Romea, el 15 d'abril de 1886.
 El rstic Bertoldo, estrenada al teatre Romea, el 2 de maig de 1886.
 El lliri d'aigua, balada en tres actes. Estrenada al teatre Romea, el 21 de maig de 1886.
 L'hereuet, estrenada al teatre Romea, el 7 d'octubre de 1886.
1887
 Batalla de reines, estrenada al teatre Romea, el 25 de gener de 1887.
 La vivor de l'estornell, estrenada al teatre Romea, l'1 de mar de 1887.
 100.000 duros, en collaboraci de Josep Mart Folguera, estrenada al teatre Romea el 31 de mar de 1887.
 La bruixa, estrenada al teatre Romea, l'11 d'octubre de 1887.
 La pena de mort, en col.laboraci de Josep Mart Folguera, estrenada al teatre Romea, el 29 de novembre de 1887.

Referncies.

 Enllaos externs .

Obres de Frederic Soler a la Biblioteca Virtual Joan Lluis Vives;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27875" title="Filipines" nonfiltered="1644" processed="1641" dbindex="11731">



La Repblica de les Filipines s un estat insular que consisteix en un arxiplag ests pel Pacfic occidental, a uns 100 km al sud-est del continent asitic, i s el grup d'illes ms septentrional de la Insulndia. Est banyat a l'est pel mar de les Filipines, a l'oest pel mar de la Xina Meridional i al sud pel mar de Clebes. La part malisia de l'illa de Borneo es troba a pocs centenars de quilmetres al sud-oest, i Taiwan es troba directament al nord, separada de l'illa filipina de Luzon per l'estret de Luzon. Les tamb illes indonsies de les Moluques i les Clebes es troben bastant ms lluny al sud, i a l'extrem oriental del mar de les Filipines hi ha l'estat insular de Palau.

 Histria .
Breu histria.
Abans que els europeus arribssin a l'illa, els habitants ja mantenien relacions comercials amb Indonsia i Xina. El primer europeu que va arribar a Filipines fou Fernando de Magallanes.
Espanya (1565-1898) i els Estats Units (1898-1946) van colonitzar el pas i han significat les majors influncies sobre la cultura filipina.

 Geografia .
Les Filipines sn un arxiplag de 7.107 illes amb una extensi total d'aproximadament 300.000 km i una poblaci de 86.241.697 habitants (2004). Habitualment les illes es divideixen en tres grans grups: Luzon (que inclou l'illa homnima, la ms gran de les Filipines, i d'altres entre les quals destaquen Palawan, Mindoro i Masbate), les Visayas (que inclou, de major a menor, les illes de Negros, Samar, Leyte, Panay, Ceb, Bohol i altres de menors) i Mindanao (l'altra gran illa filipina, que inclou tamb l'arxiplag de Sulu). 

El port de Manila, a l'illa de Luzon, s la capital del pas i el centre d'una gran rea metropolitana de ms de deu milions d'habitants que inclou, entre d'altres, Quezon City, l'antiga capital (1948-1976). Tamb sn importants Davao, a l'illa de Mindanao, amb ms d'un mili d'habitants, i Ceb, a l'illa homnima, amb uns 750.000. 

El clima s clid, humit i tropical, amb una temperatura mitjana anual de 26.5. 

La majoria de les illes, muntanyoses, solien estar cobertes de boscos tropicals i sn d'origen volcnic. La mxima altitud s el mont Apo, a Mindanao, amb 2.954 m. Molts dels volcans del pas, com ara el Pinatubo, sn actius. El pas es troba al cintur de tifons del Pacfic occidental i s castigat per una mitjana de dinou cada any. 

El pas t diversos mars interiors com el mar de Luzon, el mar de Sulu, el mar de Bohol i el mar de Mindanao.

Subdivisi administrativa.
El territori filip se subdivideix en 81 provncies, compostes de ciutats (117) i municipis (1.501). Aquestes dues darreres entitats administratives es componen, al seu torn, de barangays (41.982), l'ens local de rang inferior, equivalent a un poble o un barri, segons els casos. A ms a ms, les provncies s'agrupen en regions (17), que no disposen de govern propi excepte la Regi Autnoma del Mindanao Musulm.



Economia.
Havent estat el pas ms desenvolupat d'sia immediatament desprs de la Segona Guerra Mundial, amb els anys va caure en una forta crisi de la qual est intentant sortir tot just ara, amb un creixement econmic moderat, grcies als diners que envia la gran fora de treball filipina emigrada a l'estranger i al boom de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Els principals problemes del pas sn el moviment separatista musulm al sud de Mindanao, les revoltes de signe comunista a les rees rurals (New People's Army, o Nou Exrcit del Poble), les poltiques governamentals histricament inconsistents i una forta degradaci del medi ambient a causa de la desforestaci i la contaminaci marina i litoral.

Demografia.
El pas est superpoblat, a causa d'una alta taxa de naixements, molt ms elevada que la de mortalitat i que fins no fa gaire era la ms alta d'sia. El govern i l'Esglsia catlica s'han enfrontat sobre les possibles solucions al problema, amb mtodes artificials (anticonceptius, esterilitzaci, etc.) i naturals (abstinncia i espaiament de les relacions) respectivament. 

Les illes sn, juntament amb el Timor Oriental, una de les dues nacions predominantment catliques del sud-est d'sia, i una de les ms occidentalitzades, una barreja nica entre Orient i Occident.










































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27880" title="Antoni Riera Nadal" nonfiltered="1645" processed="1642" dbindex="11732">

Antoni Riera Nadal s un cineasta i pintor nascut a Manacor.

Estudi d'aparellador.

 Exposicions .

 Pellcules .
Manacor 66;
Les tentacions del sen Fum;
El torrent de pareis;
Mortitx, el torrent;
Aventura a Comafreda;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27882" title="Gabon" nonfiltered="1646" processed="1643" dbindex="11733">



El Gabon s una repblica de l'frica occidental central, que limita al nord amb Guinea Equatorial i el Camerun, a l'est i el sud amb el Congo i a l'oest amb el golf de Guinea. 

La capital del pas s Libreville, port al golf de Guinea, amb mig mili d'habitants. La segona ciutat en importncia s Port-Gentil, amb uns cent mil habitants, situada al cap Lpez, prop de la desembocadura del riu Ogoou, el ms important del pas.

Fins el 1958 va formar part del frica Equatorial francesa. Va entrar dins el previst a la llei de 23 de juny de 1956 que establia l'autonomia administrativa de les colnies, i es va convertir en repblica autnoma el 28 de novembre de 1958. El febrer de 1960 Gabon va decidir sortir de la Uni Francesa, el que va fer efectiu el mar i va obtenir la independncia el 17 d'agost de 1960, essent des llavors governat per presidents autocrtics (un intent militar de instaurar un govern de progrs el 1964 va ser desfet per la intervenci de les forces franceses) fins que va introduir un sistema multipartidari i una nova constituci al comenament dels anys 90 que van permetre un procs electoral ms transparent i reformes de les institucions governamentals. Una poblaci reduda (no arriba a 1.400.000 habitants en una rea de 267.667 km2), abundants recursos naturals (entre els quals destaca el petroli) i les inversions estrangeres han ajudat a fer del Gabon un dels pasos ms prspers de la regi. 

 Geografia .


Gabon est situat a la costa atlntica de l'frica central. En el sentit de les agulles del rellotge, des del nord-oest, limita amb Guinea Equatorial, Camerun, i la Repblica del Congo.

La majoria de l'interior del pas est coberta per una selva densa. Hi ha tres regions: la plana costanera, amb molts llacs i llacunes; la regi muntanyosa dels Monts de Cristal i els altiplans ondulats orientals, el punt ms alt del qual s el Iboundji, de 1.575 m d'altura.

Hi ha una xarxa hidrogrfica important que s'estn per tot el territori gabons.

El riu ms llarg de Gabon s l'Ogoou.
 Llenges .
La llengua oficial de Gabon s el francs. El SIL International ha llitat un total de 41 llenges a l'Estat, la majoria de les quals sn llenges bantus:  
Baka: 3200 parlants a la frontera amb el Camerun. ;
Barama: 6000 parlants a la provncia Ogooue Martima, a l'est d'Omboue i a la provncia Nyanga, a l'oest de Moabi.
Bekwill: 2460 parlants a l'extrem nor-dest de l'estat, a la provncia Ogooue Ivindo, al nord-est de Mekambo.
Benga: Es parla al nord de Libreville.
Bubi: 5000 parlants a la provncia Ogooue-Lolo, a l'oest de Koulamoutou, entre M'Bigou i N'djoli.
Bwisi: 1230 parlants a l'extrem sud, a la provncia Nyanga, a la zona Ndende, a la frontera amb la Repblica del Congo.
Duma: 9841 parlants ala provncia Upper Ogooue, a proper a Lastourville.
Fang: 61.500 parlants a les provncies Estuari i Woleu-Ntem.
Francs: 37.500 parlants a Gabon.
Kande: 1000 parlants a la provncia Ogooue Ivindo, a l'oest de booue.
Kaningi: 6000 parlants a la provncia Upper Ogooue, al sud de Franceville.
Kl: 9226 parlants a la zona central de la provncia d'Ogooue, al voltant de Mimongo.
Kota: 34.442 parlants a la provncia d'Ogooue Iwindo. tamb es parla a la Repblica del Congo.
Lumbu: 19.681 parlants a la provncia Nyanga, entre el riu Nyanga i el riu Bangua, a la frontera amb la Repblica del Congo, a on tamb es parla. ;
Mahongwe: 1000 parlants al nord-est, a la zona Mekambo.
Mbama: Es parla a la provncia Upper Oggoue, al sud d'Okondja.
Mbangwe: 3690 parlants, a la provncia d'Upper Ogooue, al sud i a l'oest de Franceville. Tamb es parla a la Repblica del Congo.
Mbere: 45.513 parlants a Upper Ogooue, a l'rea d'Okondja.
Myene: 46.743 parlants a les provncies d'Ogooue-Martim i de Middle Ogooue, des de Lambarena fins la costa;
Ndasa: 2460 parlants a l'Upper Ogooue, al sud de Franceville.
Ndumu: 4305 parlants a Upper Oggoue, entre Lastoursville i el nord de Franceville.
Ngom: 8242 parlants a l'extrem nord-est del pas, entre Mekambo i Ogooue-Lolo, a la zona de Koulamoutou. Tamb es parla a la Repblica del Congo.
Njebi: 25.000 parlants a les provncies Ogooue-Lolo i Ngounie,a  l'oest de Franceville. Tamb es parla a la Repblica del Congo.
Pinji: 5000 parlants a la provncia Ngounie, a l'est de Mouila, entre Eleke i Fougamou.
Punu: 123.000 parlants a les provncies Nyanga i Ngounie, a les zones de Tchibanga i d'Ndende. Tamb es parla a la Repblica del Congo.
Sake: 1000 parlants a la zona central d'Ogooue-Iwindo, a la zona de Booue.
Sangu: 20.900 parlants a la provncia Ngounie, a les zones de Mimongo i Iboundji.
Seki: 3690 parlants a la costa nord-oest, a la zona de Cocobeach.
Sighu: 1000 parlants a la provncia Ogooue-Lolo, a la zona de Koulamoutou-Lastorville.
Simba: 3000 parlants,a  la provncia d'Ogooue-Lolo, entre Sindare i Mimongo.
Sira: 39.500 parlants a Ngounie, a l'oest de Mouila.
Tchitchege: 2000 parlants al poblat de Mboua, a la carretera que uneix Franceville amb Boumango.
Teke, septentrional15.745 parlants a Upper Ogooue, a l'est de Franceville.
Tsaangi: 8611 parlants a Upper Ogooue, a l'oest i al sud-oest de Franceville.
Tsogo: 12.000 parlants a la provncia d'Ngounie, al nord i a l'est de Mouila.
Vili: 3690 parlants a l'extrem sud de l'estat, a la costa propera a Mayumba;
Vumbu: 2460 parlants a la zona Yetsou, a l'oest de Mouila.
Wandji: 10.500 parlants a Ogooue-Lolo i a Haut Ogooue.
Wumbvu: 18.329 parlants a Ngoune, a l'est de Lebamba. Tamb es parla a la Repblica del Congo.
Yangho: 5000 parlants a Haut Ogooue, al voltant de Mamidi i Bakoumba.
Yasa.

 Economia.

Gabon t grans reserves de mineral de ferro i d'arbres de fustes molt fines. Altres recursos importants sn el petroli, el mangans i l'urani.

La poca poblaci, els recursos naturals abundants i la inversi privada estrangera han ajudat a fer de Gabon un dels pasos ms prspers de la regi, malgrat que t una taxa de desocupaci del 21% (2000).

Les seves principals exportacions sn el petroli, la fusta, el mangans i l'urani, les quals es destinen a Frana (62%), Costa d'Ivori (7%), Regne Unit (2%) i Pasos Baixos (2%).

Gabon importa maquinria agrcola, aliments, metalls, productes qumics, materials de construcci i equips de transports. Aquest productes provenen de Frana (62%), Costa d'Ivori (7%) i Regne Unit (2%).

La taxa d'inflaci anual era de l'1,5% l'any 2004. El mateix any el PBI per cpita era de 5.600 dlars i el deute extern de 3.804 milions de dlars.

s seu de la CEEAC, un bloc regional de la Comunitat Econmica Africana

Enllaos externs.

 Els Pigmeus Baka del Camerun i Gabon Cultura i imatges dels primers habitants de Gabon;
 Referncies .



































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27883" title="Angle" nonfiltered="1647" processed="1644" dbindex="11734">

Un angle (del grec agkulos, encorbat, doblegat, a travs del llat angulus, cantonada) s la regi del pla compresa entre dues semirectes d'origen com. Aquest punt com rep el nom de vrtex de l'angle (V), i les semirectes sn els costats de l'angle. Per angle tamb es pot entendre la figura geomtrica que formen les dues semirectes d'origen com.

 Definici ms rigorosa .



Una mica ms rigorosament (per evitar la imprecisi del mot entre), per definir angle es procedeix com segueix: 

Siguin dues rectes (a i b ) que intersequen en un punt V. Sigui   el pla que defineixen. Es veu que a divideix el pla   en dos semiplans i b tamb divideix enl pla   en uns altres dos semiplans. S'anomena angle convex (o angle) a cadascun del conjunt de punts que pertanyen a dos dels quatre semiplans (es formen doncs quatre angles).

 Angles adjacents .



 Angles oposats pel vrtex .


 Angle cncau .
Definit un angle convex, el conjunt format pels seus dos angles adjacents i el seu angle oposat pel vrtex s'anomena angle cncau.

 Mesura dels angles .
L'obertura dels angles s una magnitud que es pot mesurar mitjanant dues maneres diferents:

 

 Amb el quocient entre la longitud (l) de l'arc limitat pels dos costats de l'angle d'una circumferncia centrada al vrtex i el seu radi (r). Aquest quocient s independent del radi de la circumferncia i no t unitats. Tanmateix se sol indicar amb la pseudounitat radian (rad). . Els radians sn molt usats en matemtiques ja que no necessiten d'una convenci arbitrria i les  funcions trigonomtriques presenten desenvolupaments senzills en srie de Taylor si el seu argument s expressat en radians. s per aix que s la pseudounitat del Sistema Internacional d'Unitats. ;
 Comparant-lo amb alguna divisi d'algun angle notable. Les comparacions ms usuals sn:
 amb la noventena part d'un angle recte (grau sexagesimal, de smbol ). En aquest cas, per subdivisions del grau sexagesimal, usualment s'utilitza la seixantena part del grau sexagesimal, el minut (') i la seixantena part del minut, el segon ("). Els graus sexagesimals sn els ms usats en la vida quotidiana tot i que no tenen cap propietat interessant.
 amb la centena part d'una angle recte (grau centesimal o gon i de smbol g o G). Per a subdivisions del grau centesimal, usualment s'utilitza la centena part del grau centesimal, el minut (m o c) i la centena part del minut, el segon (s o cc). Els graus centesimals sn molt usats en topografia ja que tenen la bona propietat de fer les divisions en base 100.
 amb l'angle complet (volta sencera).

Algunes equivalncies apareixen tot seguit:
 180  radvolta sencera;
 ;
 1 = 60' = 3600";
 1rad = 5717'44.8...";

Les mquines de calcular solen usar els smbols R, D i G per referir-se a radians, graus sexagesimals (en angls, degrees) i graus centesimals (en angls, grads) respectivament.

Tamb s freqent en angles petits, sobretot per mesurar inclinacions respecte la horitzontal, l's de la tangent de l'angle, sovint indicada en forma de percentatge. Llavors, es parla ms aviat de pendent o rampa, per tamb s'est mesurant l'obertura d'un angle. En aquest cas, la tangent t un avantatge clar, i s que s la ra entre la distncia vertical i la horitzontal (per exemple un pendent 4% significa que es recorren 4 metres de distncia vertical per cada 100 metres de distncia horitzontal). La tangent, coincideix aproximadament amb l'angle en radians quan aquest s petit.

 Criteri de signes i altres convencions .
En matemtiques en el pla, universalment s'adopta el criteri de signes segent:
 Signe positiu per angles mesurats en sentit antihorari.
 Signe negatiu per angles mesurats en sentit horari.

En matemtiques en el pla, a ms, s'enten com a mesura de l'angle d'una recta a l'angle que forma aquesta amb l'eix d'abscisses.

 Angles notables .
Per les seves caracterstiques, cal considerar els segents tres angles:

Angle pla.

L'angle pla s l'angle limitat per dues semirectes oposades. Mesura 180, 200g o  rad.

Dos angles que sumen un angle pla sn suplementaris.

Angle recte.

L'angle recte s aquell que s igual al seu suplementari. Mesura 90 graus sexagesimals (), 100 graus centesimals (g) o  radians (rad) i s la meitat d'un angle pla.

Dos angles que sumen un angle recte sn complementaris.

Angle complet.
De 360, 400g o 2  rad.

 Angles complementaris i angles suplementaris .
Dos angles sn complemetaris si sumen un angle recte.

Dos angles sn suplementaris si sumen un angle pla.

 Classificaci dels angles en aguts i obtusos .


Segons la seva comparaci amb l'angle recte, els angles es classifiquen en:
 Angles aguts, si sn estrictament menors que un angle recte.
 Angles obtusos, si sn estrictament majors que un angle recte.

 Angles sobre superfcies guerxes .
(aquest apartat, de moment s buit)

 Suma d'angles interiors d'un polgon simple .
En geometria euclidiana, la suma d'angles interiors d'un polgon simple dn costats s de (n-2)  radians o (n-2)180. Aix, la suma d'angles interns d'un triangle s 180 i la d'un quadrilter, 360.

Demostraci: (aqu cal inserir-hi una demostraci del que s'acaba d'afirmar).

 Angle definit per un producte intern en un espai eucldic .
(aquest apartat, de moment s buit).

 Vegeu tamb .
 Angle slid.
 Nombre pi.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27893" title="Angles complementaris" nonfiltered="1648" processed="1645" dbindex="11735">

Dos angles sn complementaris si la suma dels seus valors s 90 graus sexagesimals.

Si els dos angles complementaris sn adjacents, s a dir que tenen un vrtex en com i comparteixen un costat sense tenir cap punt interior en com, llavors els seus costats no compartits formen un angle recte.

En la geometria euclidiana, els dos angles aguts d'un triangle rectangle sn complementaris, perqu els tres angles sumen 180 i l'angle recte ja compta per 90.

L'adjectiu "complementari" t l'origen del llat complementum, que deriva de la quarta forma del verb llat complere, s a dir completum per "haver estat omplert". Un angle agut s omplert pel seu complementari per forma un angle recte, que s el tipus d'angle ms bsic, ja que es pot construir dibuixant la perpendicular d'una recta. Un angle recte s un angle complet (ple).

 Vegeu tamb .
 Angles suplementaris;
 Angle;
 Triangles;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27896" title="Fitohormona" nonfiltered="1649" processed="1646" dbindex="11736">
Una fitohormona s una substncia orgnica, diferent dels nutrients, sintetitzada en determinats teixits on actua directament o des d'on s transportada a altres parts de la planta, que provoca respostes fisiolgiques.

S'en coneixen 5 tipus:
Estimuladores del creixement;
Auxines;
Giberilines;
Citoquinines;
Inhibidores del creixement;
cid abcssic;
Etil;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27904" title="Relaci sexual" nonfiltered="1650" processed="1647" dbindex="11737">

L'acte sexual, tamb anomenat relaci sexual s el conjunt de comportaments ms o menys complexos que realitzen dos o ms ssers de distint o igual sexe, que pot, o no, concloure en el coit.

 Parts del cervell que s'activen durant l'acte sexual .

Com la resposta ertica s integral, el sistema nervis central, el sistema nervis autnom i tota la corporalitat (teixits orgnics) entren en acci, amb especial mfasi en les fibres perifriques, la medulla espinal i els dos hemisferis cerebrals, dret i esquerre, a banda de l'hipotlem, que t una funci indispensable. Com ms gran siga l'rea de control de l'escora, ms sensitiva ser aqueixa part del cos.

Tipus de relacions sexuals.

Relaci heterosexual;
La relaci heterosexual s la relaci sexual que es du a terme entre dos individus de distint sexe.

Relaci homosexual;
La relaci homosexual s la relaci sexual que es realitza entre dos individus del mateix sexe. La relaci homosexual masculina habitualment inclou la sodomia.

Mnage  trois;
El mnage  trois (pronunciat com en francs: menaix a tru) o trio s la relaci entre tres persones del mateix o distint sexe.

Intercanvi de parelles;
L'intercanvi de parelles (en angls swinger) implica que dues parelles heterosexuals o homosexuals establides s'intercanvien i tenen relacions sexuals al mateix temps per en llocs diferents (que poden ser dues habitacions o dos llits contigus). No s el mateix que sexe en grup.



Relaci zooflica;
La relaci zooflica s la relaci sexual (sexe oral, coit vaginal i/o coit anal) entre un subjecte i un altre d'una altra espcie.

Sexe en grup;
El sexe grupal tamb s conegut com orgia: diversos individus del mateix o distint sexe tenen relacions sexuals (sexe oral, coit vaginal i/o coit anal) al mateix temps i en el mateix lloc.

Relaci sexual sense coit;
Implica tot el sensual joc ertic previ a la penetraci, per sense dur-la mai a terme. Consisteix principalment en carcies, no noms en rees genitals i besos. En angls s'anomena "petting".
La dona pot estimular la prstata de l'home i llavors s'emet secreci prosttica, sense un orgasme.

 Controvrsies sexuals .

Les relacions sexuals sempre ha sigut un tema controvertit al llarg de la histria de totes les civilitzacions, especialment en la cultura judeocristiana. Les religions han influt d'una forma important en el concepte de la sexualitat. En termes generals se sap que realitzar l'acte sexual contribueix a la relaxaci deixant arrere el estrs. Dins de la cultura occidental, sn illegals determinats actes com la pedoflia, l' incest o la violaci.

Comportaments sexuals com l'adulteri, l'homosexualitat, les orgies i les relacions prematrimonials, poden ser rebutjats o acceptats per determinats grups de persones.

 Vegeu tamb .
Sexe;
Sexualitat;
Sexualitat humana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27906" title="Apelles Mestres i Os" nonfiltered="1651" processed="1648" dbindex="11738">


Apelles Mestres (Barcelona, 1854-1936) va ser un arquetip del Modernisme dedicat a mltiples activitats: dibuix, poesia, autor de teatre, msica, illustraci grfica, traducci, colleccionista i amant de la jardineria. Visqu els canvis socials i urbanstics de la ciutat, mantenint sempre les arrels culturals de la terra. Impuls les arts grfiques a Catalunya, reivindicant la categoria artstica de la figura poc considerada socialment del dibuixant. L'obra grfica de Mestres s una referncia obligada per conixer els orgens del cmic espanyol.
Com a escriptor va conrear diversos gneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava i illustrava amb dibuixos propis. L'any 1908 va ser investit amb el ttol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis extraordinaris dels Jocs Florals.

Biografia.

Nasqu a Barcelona el 29 d'octubre de 1854, prop de la catedral. El seu pare, Josep Oriol Mestres, fou un arquitecte que intervingu en en obres tan importants com la catedral i el Gran Teatre del Liceu,  dirig la demolici de les muralles de la ciutat i constru la primera casa de l'Eixample. Curs el batxillerat en un collegi francs i estudi a Llotja, on ben aviat mostr una gran afici per la caricatura. Fou deixeble de pintors com Antoni Caba, Llus Rigalt, Claudi Lorenzale i Mart i Alsina.

Positivista, agnstic i anticlerical, conserv, no obstant, un cert esperit francisc i de respecte amb les creences. Amb el seu amic Pompeu Gener realitz diversos viatges a Sussa, on coincid amb Valent Almirall i entr en contacte amb el federalisme helvtic,  la poesia intimista de Heinrich Heine i  les historietes grfiques de Rodolphe Topffer. Tamb viatj per Espanya, Frana i fins i tot el Jap. Collabor en les revistes ms importants de l'poca dibuixant historietes, acudits i dissenyant capaleres.  

Val a dir que el personatge, fill de la Renaixena, era del tot reticent a geminar l'ela a l'hora d'escriure el seu nom, motiu pel qual caldria respectar aquesta forma a l'hora de referir-nos a ell. 

L'any 1885 es cas amb una parisenca de dots artstiques notables, Laura Radnez, amb qui no tingu fills. Un any ms tard abandon l'escriptura a causa d'una crisi provocada per una malaltia que patia des de feia temps. El 1898 es va recloure amb la seva esposa en una torre del Passatge Permanyer on va viure dedicat a tenir cura del jard ple d'hortnsies que tenia al terrat ( el qual li valgu el ttol de rei de les hortnsies), i on celebrava  reunions literries i musicals amb artistes modernistes.  

Apelles concebia el llibre com a objecte d'art global, que li permetia escriure poemes, illustrar-los, posar-hi msica, tenir cura de la qualitat del paper, del color de la coberta, de la distribuci de la massa impresa dins el blanc de la plana, de les filigranes de les orles, de les lletres, i del disseny del relligat del llibre. Illustr gran quantitat de llibres entre els que  destaquen Vobiscum, amb illustracions d'esperit medieval prpies dels incunables, i Liliana on la tcnica realista se serveix de la fantasia. Per aquests dos llibres se'l considera un precursor dels modernistes i impulsor del disseny editorial.
collabor a la Campana de Grcia, L'Esquella de la Torratxa, El Liberal, La Publicitat i altres. 

Al 1912 hagu d'abandonar el dibuix a causa d'una afecci a la vista. L'any 1914 va quedar-se quasi cec, fet que l'oblig a deixar el dibuix i prcticament l'escriptura, fins que uns anys ms tard, va publicar canons que li van fer recuperar una gran popularitat, amb lletra i msica prpies improvisades al piano i harmonitzades per msics professionals. Aquestes canons han estat popularitzades i enregistrades per Emili Vendrell, Conxita Badia, i  ms recentment, per Francesc Ribalta, entre d'altres.

El 1915 va aconseguir una nova englantina amb Flors de sang, poemes compostos en esclatar la primera guerra mundial entre els quals cal destacar els fragments de: "No passareu! , que la poblaci republicana va popularitz  durant la guerra civil . El govern francs li va atorgar la Creu de la Legi d'Honor (1920) per la seva actuaci en favor dels aliats. Aquest mateix any moria la seva estimada esposa Laura a la qual  dedic dos llibres: In Memoriam, amb retrats que li havia fet, i Sempre vives.

El 1934 s'havia organitzat un homenatge a Apelles Mestres que s'hagu de suspendre pels fets revolucionaris d'octubre. A la matinada del 19 de juliol de 1936, tot just iniciada la guerra civil, va morir, quan la singularitat de la seva obra comenava a revalorar-se. La notcia de la seva mort no va tenir cap ress a la premsa ni a la rdio a causa del esdeveniments que s'estaven produint en tot el pas. 

L'any 1938  es va inaugurar un monument de marbre blanc al parc de la Font del Rac, al peu del Tibidabo, de Barcelona, amb la dedictoria: "A Apelles Mestres, l'amic dels infants, de les flors i dels ocells".

El fet que Mestres no s'especialitzs en una activitat especfica ha dificultat, en part,  el seu reconeixement artstic.  La recuperaci histrica de Mestres en tot el seu conjunt es deu especialment al professor Joaquim Molas. 

Les lletres catalanes el recorden amb la convocatria d'un Premi de literatura illustrada que porta el seu nom.

Dibuix i obra grfica. 

El 1874 va comenar un lbum de dibuixos titulat Llibre Verd, una mena de dietari amb apunts del natural amb impressions, retrats, actituds humanes, indumentries, detalls arquitectnics, paisatges rurals
Entre 1877 i 1885 collabor en revistes catalanes com La Llumenera de Nova York, on edit la seva primera historieta coneguda fins ara; La Campana de Grcia, revista republicana on substitu al seu amic  Toms Padr com a dibuixant de caricatures, acudits, stires poltiques i fins i tot en renov la capalera; L'Esquella de la Torratxa, revista satrica on comen a signar amb l'anagrama compost de les seves inicials que tant l'identifiquen. De 1896 al 1906 va fer l'acudit diari a La Publicitat. 
A l'Aven, revista portaveu del modernisme laic i dels corrents d'avantguarda, collabor amb autors importants del naturalisme com Narcs Oller, Josep Yxart, Joan Sard i altres.
Tamb collabor en revistes no catalanes com: Granizada, publicaci fonamental en l'obra grfica de l'autor,  La Ilustracin, La Tomasa, El Globo, La Honorata, La Semana cmica, La Velada, El siglo, El Gato negro, Madrid cmico, Blanco y Negro, Hojas selectas, La Campana catalana...
El 1882 reuneix en un llibre, Cuentos vivos, les tres primeres historietes ms o menys llargues dibuixades i escrites per un autor a nivell espanyol. Sembla que fou influt per Wilhelm Busch.

Estil literari i influncies.

Durant els primers anys de la seva experincia literria, Apelles Mestres consolidar un estil propi que deixar enrere el Romanticisme becqueri de joventut i abraar amb fora el naturalisme. L'Aven ser el canal a travs del qual, com a poeta, far pblica la nova esttica, que troba en el paisatge l'ambient ideal per a descriure-hi el drama de la vida i la mort dels elements de la natura. L'any 1883, assistirem a la transformaci definitiva de l'esttica naturalista de Mestres. Seguint la tradici de les faules, neutralitzat el component moralitzador, humanitzats els elements de la natura, ara ens proposa un panteisme primitiu, ntim i extremament ingenu, en el qual el punt de vista potic llisca cap a un naturalisme ben personal, del tot nou en la literatura catalana: coincideix amb el punt de vista de la natura, que veu animats els seus elements, tot provocant el distanciament radical del jo de l'autor. El naturalisme de Mestres es basa en  una esttica de la Natura, de la naturalitat i del distanciament tcnic; una estratgia grcies a la qual no privar el lector de l'experincia subjectiva i del sentiment ntim. 
Generacionalment s'inscriu entre els escriptors de la Renaixena, per el seu concepte d'art total i valoraci de la naturalesa fa que se'l consideri innovador i iniciador del Modernisme. El seu llenguatge senzill i espontani, reprodueix els moviments ms lliures de la realitat i facilit el cam a Maragall, Rusinyol i els seus amics. Elabor dos tipus de discurs, un que recull les emocions ms fondes i que apunta a un principi de simbolisme i un altre, per als poemes narratius i les peces de teatre, tret directament de la realitat."  
Combat el noucentisme a obres com: Els sense cor (1909) i Justcia! (1913), on adrea el seu sarcasme directament contra Eugeni d'Ors.

Poesia lrica i composicions musicals.

El 1875 public el primer llibre de poemes, Avant!, el qual seguiren molts d'altres:
Microcosmos, Balades, Canons ntimes, Idillis, Vobiscum, Odes serenes, Epigrames, Pom de canons, Darreres balades, etc.

Pressionat per Frederic Soler i per alguns compositors, com Amadeu Vives, Enric Granados i Enric Morera, Mestres desenrotll els components teatrals que contenien els idillis i els poemes narratius i, a partir del 1901, realitz una abundosa producci dramtica amb la qual assol alguns dels seus grans xits populars. Dramatitz contes i rondalles, com En Joan de l's, musicada per Morera; poemes lrics, com La Rosons.

Gaziel (1906) i Liliana (1911), musicades, les dues, per Granados, sn tpicament modernistes: la primera, com el poema homnim, planteja les relacions del poeta amb la societat burgesa, i la segona, crea un mn de fantasia clarament pre-rafaelita. Sens dubte, la Rondalla de l'amor (1910) constitueix una de les seves peces ms brillants i significatives. 

Les seves canons, com A  la taverna d'en Mallol, varen tenir una gran popularitat, que es perllong fins dates recents en versions de Nria Feliu o Xavier Ribalta.

Teatre.

La seva carrera teatral es va iniciar amb l'estrena, l'any 1883, de La nit al bosc, amb msica de J. Ramoneda. Desprs va estrenar La flor de la vall (1897) amb msica de Joan Goula i va continuar amb La Rosons (1901), amb msica d'Enric Morera, i Picarol amb msica d'Enric Granados. En total va arribar a estrenar una seixantena d'obres, des de l'adaptaci de llegendes medievals fins a peces ambientades a Catalunya. Concebia el teatre com un espectacle total amb text, msica, moviment i plstica i, fins i tot, el 1901 inici la carrera teatral,  va arribar a realitzar el disseny del vestuari d'obres prpies com Nit de Reis (1906), Gaziel (1906), Joan de l's (1907), Liliana (1911) i tamb per a d'altres autors. 

Traductor.

Com a traductor  tradu al catal l'obra Intermezzo de l'escriptor sus Heinrich Heine  i, cosa molt inslita en aquells moments, els lrics xinesos (la Poesia xinesa), fruit d'un viatge al Jap. 

Fonts.
Fbregas, Xavier: Histria del teatre catal (1978). Barcelona, Mill. 
Armangu, Joan: Obra primerenca d'Apelles Mestres (1872-1886)
Si b no hi ha un llibre monogrfic ample que analitzi en tota la seva complexitat l'obra polifactica de Mestres, el que ms s'hi acosta s la nadala a crrec de diversos autors Apelles Mestres (1854-1936). En el cinquantenari de la seva mort. 1936-1986, de la Fundaci Jaume I, Barcelona 1985. Vegeu tamb el text del seu jove amic Mateu Avellaneda, La meva collecci Apelles Mestres, editat el 2005 per la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, instituci que posseeix una bona i variada collecci d'obres de l'artista.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27907" title="ngel Guimer i Jorge" nonfiltered="1652" processed="1649" dbindex="11739">


ngel Guimer i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845     Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg i poeta.

La seva extensa obra, notable per unir a una aparena romntica els elements principals del realisme, el va fer un dels mxims exponents de la renaixena o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Biografia.
Els seus pares eren Agust Guimer Fonts, vingut d'El Vendrell, i Margarita Jorge Castellano, de les illes Canries.
Va nixer en la que llavors s'anomenava Calle Canales i que actualment porta el seu nom. Va ser batejat el 10 de maig. Desprs de la mort del seu pare es va traslladar a viure amb el seu oncle a Catalunya el 1853, residint a Barcelona des dels set anys d'edat, i rebent una formaci eminentment catalana. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i la petita poblaci tarragonina d'El Vendrell, en la qual solia refugiar-se en els seus temps lliures.
Del 1859 al 1862 estigu estudiant al Collegi de Sant Antoni, on va comenar a fer poesia, convertida en passi grcies als Escolapis Ramon i Vidales, i comen a tenir freqents reunions amb intellectuals com Francesc Matheu, Pere Aldavert i Francesc Ubach.

A Barcelona, ben aviat aprengu el catal i s'identific amb el moviment catalanista. Va unir-se al grup La Jove Catalunya i la revista La Gramalla, comenant a publicar poemes com El rei i el conseller. El 1871 fund la revista La Renaixensa (ms endavant convertida en diari), de la qual va arribar a ser director durant tres anys. El seu primer premi consist en un accssit als Jocs Florals de la capital catalana pel poema Indbil i Mandoni. En l'edici de 1876 va obtenir la Flor Natural, amb Cleopatra, i l'any segent es va convertir en Mestre en Gai Saber en aconseguir la Flor Natural, la Viola d'or i argent i l'Englantina d'or, respectivament, per L'any mil, Romiatge i El darrer plany d'en Claris.

Les composicions potiques de Guimer foren recollides a Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924). El 1882 s'adher al Centre Catal i al grup poltic de Valent Almirall. El 1889 s escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1892 s ponent de les Bases de Manresa per a la constituci regional catalana, organitzades per la Uni Catalanista. Fou un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid. El 1895 fou elegit president de l'Ateneu Barcelons i pronunci, per primera vegada en la histria de la instituci, el discurs inaugural en catal. 

El 1904, l'Acadmia Sueca va preveure concedir-li el Premi Nobel de Literatura, en el primer premi conjunt: al costat d'ell, tamb era guardonat el poeta provenal Frederic Mistral. Es premiava d'aquesta forma a dos autors paradigmtics del renaixement literari gaireb simultani de dues llenges llatines amb una part de la seva histria comuna: el catal i el provenal. No obstant aix, pressions des del govern espanyol, que consideraven poc convenient premiar un autor catal (que, a ms, havia tingut un rellevant paper poltic a Catalunya), van impedir que el projecte de l'Acadmia es dugus a terme. En lloc de Guimer, va ser proposat Jos de Echegaray que, a part de la seva prpia obra, havia tradut al castell algunes obres de Guimer. Aix, el Premi Nobel va ser finalment concedit al curis tndem Echegaray-Mistral, autors que res tenien de veure entre si.

Els seus discursos poltics foren publicats l'any 1906 amb el ttol de Cants a la Ptria. El 1916 li fou atorgada la Creu de la Legi d'Honor per part del Govern francs.
La seva mort es va produir a les dotze i nou del divendres 18 de juliol de 1924 al Carrer Petritxol de Barcelona, i va tenir un enterrament multitudinari al Cementiri de Montjuc.

 Producci teatral .

L'any 1879 comen la seva carrera com a escriptor de tragdies versificades, amb Galla Placdia, i l'any 83 amb Judith de Welp, seguides de El Fill del rei i Mar i Cel, aquesta ltima un xit immediat i aclaparador a nivell europeu, amb traduccions a vuit llenges. Altres obres de l'autor van ser Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar. Va tenir l'honor de presidir els Jocs Florals de 1889.

La seva producci literria es divideix en tres etapes:

 Primera etapa, de l any 1879 fins 1890. Obres que destaquen en la primera etapa son "Mar i cel" i "El fill del rei".

 Segona etapa, de l any 1890 fins a l any 1900. Les obres ms importants d'aquesta etapa sn: "Maria Rosa", "Terra baixa" i "La filla del mar".

 Tercera etapa, de l any 1901 fins a l any 1911. Les obres que ms destaquen de la tercera etapa son "Jess que torna" i "Alta i blanca".


Enmig d'aquesta extensssima obra, trobem peces com Rei i monjo, La boja, Jess de Natzaret, Mossn Janot, i una srie de drames realistes escrits a partir de 1900, com Arran da terra, La pecadora i Aigua que corre. En aquesta poca les seves publicacions es van espaiant, per encara escriur unes quantes obres (Sol, solet, L'aranya, La Santa Espina, Titaina i La reina jove entre altres). La seva obra Per dret div va ser acabada el 1926 per en Llus Vila.

Les seves primeres obres sn escrites en vers i amb una estructura de cinc actes. Ms endavant sn escrites en prosa i en tres actes.

Obra potica.
El rei i el conseller, 1870;
Indbil i Mandoni, 1875;
Cleopatra, 1876;
L'any mil, 1877;
Romiatge, 1877;
El darrer plany d'en Claris, 1877;
Cants a la Ptria, 1906;
Segon llibre de poesies, 1920;
Poblet (poema);

Obra dramtica.
 Galla Placdia, estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 28 d'abril de 1879.
 Judith de Welp, estrenada a Canet de Mar, el 20 d'octubre de 1883.
 El fill del rei, estrenada al  Teatre Novedades de Barcelona, el 24 de mar de 1886.
 Mar i cel, estrenada al Teatre Romea, el 7 de febrer de 1888.
 Rei i monjo, estrenada al teatre Romea, el 4 de febrer de 1890.
 La boja, estrenada al Teatre Novedades, el 15 de novembre de 1890.
 La sala d'espera, estrenada al Teatre Novedades, el 2 de desembre 1890.
 L'nima morta, estrenada al Teatre Novedades, el 14 de maig de 1892.
 En Plvora, estrenada al Teatre Novedades, el 20 de maig de 1893.
 Mestre Oleguer, monleg estrenat a Reus per l'actor Teodor Bonaplata l'any 1892 i al Teatre Circ Espanyol de Barcelona per Enric Borrs, el 10 de juny de 1893.
 Jess de Natzaret, estrenada al Teatre Novedades, el 21 de febrer de 1894.
 Maria Rosa, estrenada al Teatre Novedades, el 24 de novembre de 1894.
 Les mongetes de Sant Aimant, amb msica d'Enric Morera, estrenada al Teatre Novedades, el 24 d'abril de 1895.
 Mort d'en Jaume d'Urgell 1896.
 La festa del blat, estrenada al teatre Romea, el 24 d'abril de 1896.
 Terra Baixa, estrenada a Madrid (al Teatro Espaol), el desembre de 1896, en traducci castellana i, en catal, a Tortosa el 1897. Desprs va donar-se a Grcia i, finalment, al Teatre Romea de Barcelona l'any 1897.
 Mossn Janot, estrenada al teatre Romea l'any 1898.
 La farsa, estrenada al teatre Romea, el 31 de gener de 1899.
 La filla del mar, estrenada al teatre Romea, el 6 d'abril de 1900.
 Arran de terra, l'any 1901 s'estrena al Teatre Novedades la versi italiana d'aquesta obra, amb el ttol "Scivollando sulla terra". El 1908 ser estrenada en catal al Sal Arnau.
 La pecadora, estrenada al teatre Romea, l'11 de maig de 1902.
 Aigua que corre, estrenada al teatre Romea, el 18 de novembre de 1902.
 Cam del sol, estrenada al teatre Romea, el 8 de febrer de 1904.
 Sol, solet, estrenada al teatre Romea, el 17 de febrer de 1905.
 La miralta, l'any 1905 s'estrena al Teatre Novedades la versi castellana d'aquesta obra. El 20 de mar de 1911 s'estrena la versi catalana al teatre Romea.
 Andrnica, estrenada la versi castellana al teatre Espaol de Madrid el 6 de desembre de 1905. El 22 d'octubre de 1910, s'estrena en catal al teatre Principal. ;
 L'aranya, 1906.
 En Pep Botella, 1906.
 La Santa Espina, 1907.
 La reina vella, 1908.
 Titaina, 1910.
 Sainet trist, 1910.
 La reina jove, 1911.
 Jess que torna, 1917.
 Indbil i Mandoni, 1917.
 Al cor de la nit, 1918.
 L'nima s meva, 1919.
 Alta banca, 1921.
 Joan Dalla, 1921.

Bibliografia.
 La Escena Catalana. Nmero extraordinari dedicat a ngel Guimer. Completa informmaci de la seva vida i la seva obra. Any VII (segona poca). Nm. 159. Barcelona, 26 juliol 1924.

Anecdotari.
 La primera vegada que el diari "La Vanguardia" va publicar quelcom en llengua catalana va ser l'esquela de la mort de la mare d'ngel Guimer.;

 L'escriptor canari Benito Prez Galds maldava perqu Guimer escrivs en castell.;

 Guimer va ser proposat, l'any 1904, per al premi Nobel de literatura conjuntament amb Frederic Mistral per tal de recompensar a dues literatures renaixents. Sembla que el govern espanyol s'hi va oposar i el premi Nobel va ser adjudicat a Echegaray qui curiosament era el traductor al castell de la major part de l'obra de Guimer.

Adaptacions en altres mitjans.
Obres musicals.

 Euda d'Uriach (1900), pera amb msica d'Amadeu Vives, a partir de Les monges de Sant Aimant.
 Tiefland (1903), pera amb msica d'Eugen d'Albert, a partir de Terra baixa.
 La catalane (1907), pera amb msica de Ferdinand Le Borne, a partir de Terra baixa.
 La nereide (1911), pera amb msica d'Ulisse Trovati, a partir de La filla del mar.
 Liebesketten (1912), pera amb msica de Ferdinand Le Borne, a partir de La filla del mar.
 Titaina (1912), pera amb msica d'Enric Morera.
 Galla Placdia (1913), pera de Jaume Pahissa.
 El cam del sol, pera de Joan Lamote de Grignon.
 Mar i cel (1988), obra musical d'Albert Guinovart, amb dramatrgia del grup Dagoll Dagom.
 Terra baixa (no estrenada), pera amb msica de Salvador Pueyo.

A banda, altres obres, en el moment de l'estrena, incorporaven msica incidental i parts musicals:

Jess de Natzaret (1894), Les monges de Sant Aimant (1895), La Baldirona, La santa espina (1907), La reina vella (1908), i La boja, amb msica d'Enric Morera.

Fonts.
 Pgina dedicada a ngel Guimer, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Gran Enciclopdia Catalana.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27908" title="Manuel Folch i Torres" nonfiltered="1653" processed="1650" dbindex="11740">
Manuel Folch i Torres (Barcelona 1877 - 1928) fou poeta i poltic catal. Des de ben jove va estar vinculat a la poltica, militant a la Lliga Regionalista.

Apassionat per l'escriptura, es va iniciar en les lletres collaborant a L'Aureneta i L'Atlntida. Interessat per l'explosi creativa del Modernisme, es va aficionar a la poesia i va concursar en els Jocs Florals.

El 1914 va rebre el ttol de Mestre en Gai Saber, ttol honorfic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona. Va dirigir el setmanari satric barcelon Cu-Cut! adscrit a la lnia poltica de la Lliga Regionalista.

 Obra potica .
 Poesies, 1919;
 Canons escolars, Canciones escolares, (sense datar);
 Encens i mirra, 1930;

 Contes per a infants .
 La dama supersticiosa, (sense datar);
 De quan parlaven les bsties, 1907, 1935 i 1989;
 Encara parlen les bsties, 1909;

 Teatre .
 De bon tremp, 1905;
 La cugula, 1906;
 Duetto, 1906;
 La sabia casualitat, 1906;
 L'oncle rector, (sense datar), 1906, 1911 i 1934;
 Les ales de cera, 1908;
 Un joch de cartes o Memorialistes ab lletra menuda, 1909;
 Extrems que's toquen, 1910;
 Un interior, 1910;
 La germaneta, 1912 i 1915;
 Dissabte de glria, 1912;
 A sang i a foc, 1915;
 Reixes enfora, (sense datar) i 1923;

 Altres (biografies, estudis, entrevistes, reportatges) .
 L'obra d'en Verdaguer (Discurs), 1904;
 L'obra del Dr. Robert (Conferncia), 1907;
 Barcelona Artstica e Industrial, 1910;
 A torna jornals: Interviu amb Clovis Eimeric, 1925;

Enllaos externs.
 Fundaci Folch i Torres;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27910" title="Aurora Snow" nonfiltered="1654" processed="1651" dbindex="11741">


Aurora Snow (nascuda Rebecca Claire Kensington a Montpelier, Vermont, EUA, el 1981) s una actriu nord-americana de cinema X que va assolir gran popularitat a partir de la primera dcada del segle XXI.

Filla de pares d'ascendncia europea, Aurora es va criar a Santa Maria (Califrnia) i desprs de donar les seves primeres passes com a model, va optar per debutar en el cinema per adults poc desprs d'arribar a la majoria d'edat. Aviat va quedar encasellada en rols de collegiala perversa i disposada a tot en el camp del sexe. El seu posat extremadament agosarat davant la cmera la va portar a especialitzar-se en les prctiques ms extremes dins de l'aleshores emergent subgnere gonzo.

Les seves habilitats corpries per dillatar els seus conductes ms ntims i encaixar dobles penetracions tant vaginals com anals la varen consolidar rpidament com una especialista en aquestes prctiques.

Els anys 2001 i 2003 va copar una gran quantitat dels premis AVN i XRCO i progressivament va abandonar el gonzo per dedicar-se a films ms guionats i amb ms possibilitats com a intrpret dramtica per sempre dins el porno nord-americ.

Fitxa personal.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27911" title="Gmbia" nonfiltered="1655" processed="1652" dbindex="11742">



Gmbia s una repblica de l'frica occidental, voltada completament pel Senegal excepte a l'oest, en qu l'estuari del riu Gmbia toca l'oce Atlntic. La capital n's Banjul.

Gmbia s un pas petit i estret (t menys de 48 km d'amplria) amb la frontera basada en el riu Gmbia. Aquesta frontera es va definir el 1889 segons un acord entre el Regne Unit i Frana. s gaireb un enclavament dins el Senegal, i s el pas ms petit de l'frica continental.

Antiga colnia britnica, se'n va declarar independent el 18 de febrer de 1965 com a monarquia dins la Commonwealth. Va esdevenir una repblica el 1970 i, entre 1982 i 1989 va formar una confederaci amb el Senegal, que van anomenar Senegmbia. 

Histria.
Article principal: Histria de Gmbia;




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27920" title="Ghana" nonfiltered="1656" processed="1653" dbindex="11743">



Ghana s una repblica de l'frica occidental. Limita a l'oest amb la Costa d'Ivori, al nord-oest i al nord amb Burkina Faso, a l'est amb Togo i al sud amb el golf de Guinea. 

La capital n's Accra, amb ms d'un mili i mig d'habitants (i ms de tres a l'aglomeraci urbana), i les ciutats principals sn Kumasi (amb ms d'un mili) i Tamale, amb ms de tres-cents mil. 
 
La Repblica de  Ghana est situada noms a uns quants graus per damunt de l'equador. s un pas de terres baixes (el punt ms alt es troba a 883 m) i clima tropical. Al golf de Guinea hi desemboca el riu Volta, el principal del pas, que aqu forma el llac Volta, el llac artificial ms gran del mn; genera electricitat i s navegable. 

Format arran de la uni de la colnia britnica de la Costa d'Or i del territori en fidecoms del Togo Britnic, Ghana va esdevenir, el 1957, el primer pas de l'frica colonial que assolia la independncia. Una llarga srie de cops d'estat van comportar la suspensi de la constituci el 1981 i la prohibici dels partits poltics. El 1992 es va aprovar una nova constituci multipartidista. 















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27921" title="Wicca" nonfiltered="1657" processed="1654" dbindex="11744">

Wicca s una religi o un seguit de creences neopaganes que va sorgir a la llum pblica a la dcada dels anys 50, per Gerald Gardner, suposadament sostinguda en tradicions transmeses en forma oral des d'edats arcaiques. Per encara es mant una dura discussi a sobre aquest tema. Originalment aquesta tradici oral es va prendre com un fet, basat principalment en els escrits de Margaret Murray sobre el culte de les bruixes de l'edat mitjana. Desprs que aquests ltims quedaren desautoritzats en la seva historicitat, hui en dia s creena estesa que la Wicca va nixer ms que res a Gardner, fent s de les prctiques tradicionals i les teories de Murray en auge en aquell moment, amb elements de la mgia cerimonial.

Els fonaments de la creena sn relativament amplis: la reverncia a la Naturalesa i els seus cicles i la responsabilitat personal del creient/practicant sn les qualitats ms evidents, junt amb la relaci i interacci directa entre el practicant i les detats. La prctica tradicional tamb inclou un sistema mgic. Les celebracions i moltes de les idees de fons sn degudes tant a Sir James Frazer com a Robert Graves.

 Punts Fonamentals de la Religi Wiccana .

Les Detats Wiccanes.

Els wiccans creuen en una deessa i un du, amb molts aspectes, per el ms com es identificar-los amb la Lluna, mare i creadora universal, i amb el Sol pare, qui dona la fertilitat i l'energia. El wicca pot elegir l'aspecte particular de cada detat amb el que desitge connectar-se. Es podria dir tamb que en l'ultima instncia tant la deessa com el du sn personificacions de les energies femenina i masculina, creadora i destructora, del univers, com dues cares d'una mateixa moneda, una tipus de ying-yang en eterna balana. La naturalesa s per als wiccans una manifestaci visible de la combinaci de forces de la Deessa i el Du, i per tant sagrat.

La Rede Wicca.

La Rede Wicca s la llei moral que segueixen, i en la seua forma ms simple diu "Fes el que desitges, sempre i quan no hi facis mal a ning".  Tamb hi ha una versi ms extensa d'ella mateixa. Bsicament, indica que les accions han d'estar guiades per aquest principi, incloses aquelles que noms els afecten: el "ning" tamb els inclou. Els arriba a considerar i pensar amb cura el que fan, i aprendre a vorer les possibles conseqncies fsiques, emocionals o mentals de les seues accions.

La Llei del Retorn.

Aquesta llei diu noms que all que s'envia ve de tornada. Si alg fa alguna cosa be, rebr el b. Algunes tradicions fiquen un mltiple a aquest retorn, que pot ser de tres, set o fins i tot deu voltes l'acci inicial, per tamb indiquen que a no s exacte. La idea d'a, s similar a la doctrina del Karma, s que es rep el que es dna.

L'tica de la Responsabilitat per Un Mateix.

Si es fa malament alguna cosa, el culpable s qui ho fa. Un mateix ha de fer-se completament responsable de les seues accions, i de les conseqncies que aquestes hi tinguen. No existeixen eixides fcils com tirar-li la culpa a un altre.

L'tica de l'Evoluci Constant.

L'tica de l'Evoluci constant indica que s'ha de fer s d'all aprs per a millorar, en un cam d'evoluci espiritual. No noms tractant de millorar personalment, sin tamb respectant la naturalesa i la resta, i tractant que aquest respecte s'estenga.

 El cicle de l'any .
La religi wicca t festivitats tant com qualsevol altra religi, amb la diferncia de que aquestes festivitats estan netament lligades al que s'anomenen "El cicle de l'any", una representaci a nivell cosmolgic de les creences en el cicle del naixement, vida, mort i renaixement.

Aquestes festivitats estan tamb ntimament lligades al cicle de les collites. L'origen de la religi es retrotreia als primers assentaments agrcoles, i per consegent les dates importants es relacionen directament amb les de plantaci i recollecci

Juntament amb aquests quatre festivals ms importants, hi ha els festivals solars, marcats per esdeveniments astronmics que sn el solstici i l'equinocci. L'ordre de la totalitat dels festivals s el segent:

<h3>Festivals wicca segons els hemisferis
</doc>
<doc id="27923" title="Sabre" nonfiltered="1658" processed="1655" dbindex="11745">


El sabre s una arma blanca que es pot utilitzar punxant o tallant. Normalment corvada, noms t tall per un dels seus costats. Principalment ha estat utilitzat per la cavalleria. Modernament s'utilitza en la prctica d'algunes Arts Marcials (Kenjutsu, Kendo, Iaido, Jodo) i tamb de l'esgrima.

 Diversos tipus de sabres .
Bokken;
Katana;
Shinai;
Tachi;
Wakizashi;
Iaito;
Shinken;

 Vegeu tamb .
Espasa;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27924" title="Mensa" nonfiltered="1659" processed="1656" dbindex="11746">
Aquest s un article sobre l'organitzaci mundial Mensa. Tamb hi ha un article sobre la constellaci Mensa;
----
Mensa s una organitzaci per a persones d'alt quocient intellectual. L nic requisit d'admissi s obtenir en un test d'intelligncia una puntuaci situada en el 2% superior de la poblaci.

 Introducci .

Roland Berrill, advocat australi, i Lancelot Ware, cientfic i jurista angls, van fundar  Mensa a Anglaterra el 1946. La seva idea era crear una associaci de superdotats, amb un nic requisit d'admissi: el quocient intellectual. Els objectius originals, que segueixen sent els actuals, eren els de crear una associaci aliena a qualsevol tipus de diferncies poltiques, religioses, ideolgiques o nacionals. Mensa reuneix a tot tipus de persones de qualsevol procedncia i formaci amb l'objectiu de crear un ambient socialment enriquidor. Mensa accepta com a prova d'ingrs un certificat ems per un psicleg degudament autoritzat per exercir la seva professi i tamb administra tests de quocient intellectual.
Mensa Internacional t uns 100,000 socis. El seu nom procedeix de mensa, (taula  en llat), en record a la "taula rodona" del Rei Artur, simbolitzant un club de socis amb iguals drets i obligacions.

 Objectius de Mensa .

Mensa t tres objectius declarats: identificar i promoure la intelligncia en benefici de la humanitat; promoure la investigaci sobre la naturalesa, caracterstiques i aplicacions de la intelligncia i crear un ambient social que fomenti l'activitat intellectual dels seus socis.

 Organitzaci .
Mensa Internacional s una agrupaci de Menses Nacionals. Els socis que resideixen en un pas on hi ha una Mensa constituda pertanyen a l'esmentat grup, mentre que en pasos amb pocs socis, formen part de Mensa Internacional. Els dos grups principals sn American Mensa, amb 50.000 socis, i British Mensa (inclou Regne Unit i Irlanda), amb uns 25.000. Mensa Espanya funciona des de 1984 i t 1.200 socis. Existeixen grups nacionals reconeguts a Argentina i Colmbia.

 Enllaos externs .
Mensa International;
Mensa Espanya;
Mensa Argentina;
Llista de tots els grups de Mensa ;
Jocs d'ingeni del club Mensa ;
IQ test like Mensa;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27928" title="Llus Fullana i Mira" nonfiltered="1660" processed="1657" dbindex="11747">

Llus Fullana i Mira, conegut popularment com el pare Fullana, (Benimarfull, Comtat 1871 - Madrid 1948). Gramtic, erudit, i religis valenci. Form part de l'orde dels franciscans a partir de l'any 1890, exerc com a professor de francs als collegis franciscans de Benissa i Ontinyent, i inici els seus estudis comparats en llenges romniques.

Els seus primers estudis lingstics defensaven, en contra d'all establert a l'ambient cultural valenci de l'poca, la unitat de la llengua catalana, amb treballs com: La morfologia valenciana s la mateixa que la catalana (1905), Ullada general a la morfologia catalana (1908), o Caracterstiques catalanes usades en lo Reine de Valncia, (1907).

En l'any 1915 public Gramtica elemental de la llengua valenciana en qu, com a membre de l'Acadmia de la Llengua Catalana, i al mateix temps per pressions poltiques de l'poca, adopt una posici convergent i intermdia de les normes ortogrfiques de l'Institut d'Estudis Catalans amb solucions ortogrfiques dialectals. De fet, defensava per a la llengua catalana una denominaci comuna que no coincidira amb un gentilici (p. ex. catal, valenci, baleric, etc...), i la seua proposta fou la denominaci de llemos, per no tingu suport tant dels acadmics, que no veien gens filiaci lingstica amb l'autntic llemos de Llemotges, un dialecte de l'occit.

A partir de 1917 exerc la tasca docent a la ctedra fundada pel Centre de Cultura Valenciana a l'Institut d'Idiomes de l'Estudi General de Valncia, fruit del qual es public Temes prctics per a l'ensenyana de la llengua valenciana en 1926. Dos anys desprs la ctedra fou suprimida per la Dictadura de Primo de Rivera i ingress, en el mateix any, a la Reial Acadmia de la Llengua Espanyola. El seu ancoratge dialectalista iniciat amb el seu treball Estudi sobre filologia valenciana (1912), s'accentua en Compendi de la gramtica valenciana (1921), i Vocabulari ortogrfic valenci-castell (1921) per a publicar, en acabat, Ortografia valenciana (1932) en qu deixa palesa la seua disconformitat sobre aspectes lingstics de la normativa proposta per Pompeu Fabra.

Paradoxalment, quasi trenta anys desprs del seu primer treball lingstic, l'ambient cultural valenci canvi ats que la majoria dels escriptors i gramtics valencians assumien la unitat lingstica, i la seua proposta dialectalista no tingu gens d'xit. De fet, en 1932 l'escriptor valenci Nicolau Primitiu, qui era president de l'associaci cultural Lo Rat Penat, i amb qui mantenia relaci d'amistat, el convenc perqu fra el primer en signar les "Normes de Castell", de carcter lingsticament unitari, probablement amb l'objectiu d'aconseguir el mxim consens entre els escriptors valencians. Des d'aleshores, Llus Fullana ja no realitz ms treballs lingstics, i dedic sencerament el seu temps a l'orde dels franciscans.

Fou fundador del convent dels franciscans de Sant Lloren i superior de la seua comunitat, tamb triat pels franciscans com a 'Ministro Provincial' de Valncia. Fou triat com a confessor per la Reina Mara Cristina i com a a companyant del viatge del Prncep de Saboia. Escrigu tamb Historia de la villa y condado de Cocentaina (1920), public un estudi de Los caballeros de apellido March en Catalua y Valencia (1935), i Historia de los virreyes y capitanes generales de Valencia, parcialment editada en 1936.

 Obra lingstica .
 
 1903,"Observacions sobre l'anlisis etimolgich i fnich de la nostra llengua".;
 "Observacions sobre l'anlisis grfich de la nostra llengua".;
 "Observacions sobre l'anlisis ortogrfic de la nostra llengua".;
 1906 "Geografa histrica del Reyne de Valencia". Premiat en els Jocs Florals de Valencia.;
"Ullada general sobre la morfologa catalana". Ponencia encargada para el primer Congreso Internacional de la Llengua Catalana, celebrado en Barcelona (1906).;
 1905, Morfologa del verbo en la lengua valenciana.Premiado en los Juegos Florales de Valencia;
 1907, Caracterstiques catalanes usades en lo Reine de Valncia.
 1908,  "Juicio crtico bibliogrfico de Pedro Antonio Beuter". Premiado en los Jocs Florals de Valencia.;
 1909, Estudio sobre Filologa Valenciana. Premiado en los Jocs Florals de Valencia - Publicado por "Tipografa Domenech", de Valencia, 1912;
 1911 "Estudio crtico sobre la antigedad de la ciudad de Jtiva, en que se prueba ser la antigua Setabis de los iberos". Premiado en los Jocs Florals de Valencia.;
 1914, "Normes Ortogrfiques". Publicado en el Diario de Valencia.
 1915, Gramtica Elemental de la Llengua Valenciana. Impreso por "Tipografa Domenech" de Valencia.;
 "Diferncies fniques, grfiques u ortogrfiques, lxiques, morfolgiques i sintxiques entre el valenci i el catal". Quatro conferencias pronunciadas en el Institut d'Estudis Catalans, de Barcelona;
 1916, "Historia de los virreyes de Valencia". Premio extraordinario de l'Excma. Diputacio Provincial de Valencia, en los Joegos Florales de Valencia.;
 "Diferncies dialectals en la Llengua Valenciana". Tres conferencies pronunciaes en el "Centro Escolar y Mercantil" de Valencia.;
 1918, Gramtica Elemental de la Llengua Valenciana, Segunda Edicin. "Tipografa Domenech", Valencia.;
 "La cooficialitat de la Llengua Valenciana". Conferencia ofrecida en la Diputacin Provincial de Valencia. -Publicada en el Almanaque Las Provincias, de Valencia.
 "Noble i benemerita familia valenciana". Publicatda en el Almanaque Las Provincias, de Valencia.;
 1919, "Gramatologa Valenciana". Quince artculos. - Publicados en el diario Las Provincias.
 1920, Historia de la villa y condado de Cocentaina. Publicado por la "Imprenta Huici", de Valencia. ;
 1921, Vocabulari Ortogrfic Valenci-Castell. Impreso por la "Editorial Edeta", de Valencia ;
 "Rescripto de Martn el Humano sobre los confesores de la casa real de Aragn". Publicado en la Revista Archivo Ibero-Americano tomo XVI.;
 1922, "Compndi de la gramtica valenciana". Publicado por la "Llibreria Vda. de Ramn Ortega", de Valencia.;
 "Convento de San Francisco de Valencia". Publicado en la Revista La Accin Antoniana.
 "Documentos inditos de la familia Viciana". Publicado en el Boletn de la Sociedad Castellonense de Cultura.;
 1923, "La casa de Lauria en el Reino de Valencia". Presentado en el "III Congreso de historia del Reino de Aragn".Tomo I de las Cronicas del Congreso ynuevamente por la"Imprenta hijo de Vives Mora", de Valencia.;
 1924, "Estudio genealgico de los Ruiz de Liori". Premio en los Juegos Florales de Lo Rat Penat.;
 1925, "Elecci ms perfcta de cinquanta temes gramaticals estil Ollendorf, Ahn, Benot, etc., escrits en valenci vulgar i girats al valenci clssic". Premido en los Jocs Florals d'agosto.
 "Evoluci fonogrfica de la Llengua Valenciana". Publicado en la Revista Germana;
 1926, "Temes prctics per a l'ensenyana de la llengua valenciana, girats a l'estil de Martorell". Publicados por Renovaci Tipogrfica, de Valencia.
  El"Palau del Real". Publicado en la Revista Cultura Valenciana.
 1927, "Juan de Timoneda y la impresin de sus primeras obras". Publicado en Las Provincias, Valencia.;
 1928,  Refraner valenci, d'Alberola. Prologo y correccin. Publicado por "Arte i Letras S.A.", Valencia.;
 "Evolucin del verbo en la lengua valenciana". Discurs llegit en la presa de possessio en la Real Academia Espaola.;
 1932, Ortografa Valenciana. Primera Edicin. Publicado por "Imprenta Semana Grfica", Valencia.;
 1933, Ortografa Valenciana. Segunda Edicin. Publicado por "Imprenta Semana Grfica", de Valencia. Y "Gramtica fonamental de la llengua valenciana". Citada por el Autor en Ortografa Valenciana.;
 1935, "Los caballeros de apellido March en Catalua y Valencia". Publicat en el Boletn de la Sociedad Castellonense de Cultura. - Publicado tambin por "Tipografa Hijo de J. Armengol", de Castello de la Plana.;
 1941, "Luis de Santngel, su familia y su intervencin en el descubrimiento de Amrica". Publicat pel Ministeri d'Assunts Exteriors.;
 1942, Gramtica latina. Curs Primer. Publicada por "Editorial Reus", de Madrit;
 Gramtica latina. Curs Segon. Publicada por "Editorial Reus", de Madrit;
 Gramtica latina. Curs Tercer. Publicada por "Editorial Reus", de Madrit.
 Gramtica latina. Curs Quart. Publicada por "Editorial Reus", de Madrit;
 1943, Gramtica latina. Curs Quint. Publicado por "Hespernia" (Jos Luis Cosano), S.A.", Madrid.;
 Gramtica latina. Curs Sext. Publicado por "Hespernia" (Jos Luis Cosano), S.A.", Madrid.;
 Gramtica latina. Curs Septim. Publicado por "Hespernia" (Jos Luis Cosano), S.A.", Madrid.;
 "Los tartesios en Espaa. Su lengua en relacin con la latina". Publicado en la Revista Verdad y Vida.;
 1945, "El poeta Auxias March, su ilustre ascendencia, su familia y sus escritores". Publicado por la "Editorial Torres", Valencia. "Obras completas del P. Fullana, tom I";
 "Por qu Santo Toms de Villanueva no asisti al Concilio de Trento". Publicado en la Revista Verdad y Vida.;
 "Por qu Santo Toms de Villanueva no asisti al Concilio de Trento". Publicado en la Revista Verdad y Vida.;
 "Defensa del almirante Cristbal Coln ante la reina catlica, por Luis de Santngel, escribano de racin del rey catlico". Publicado en la Revista General de Marina.;
 Diccionario sociolgico. Citado por el Diccionario Enciclopdico Abreviado, Espasa Calpe, 1957.;
 1948, "Correspondencia en Guillem Renart". Citada porel mismo G. Renart en La obra gramatical del Pare Fullana.
 Historia de Onteniente. Manuscrito en Ontinyent. Ejemplar mecanografiado en el Archivo de la Excma. Diputacio Provincial de Valencia, y publicat por la Excma. Diputacio Provincial de Valencia, con el ttulo de "Bosquejo histrico de Onteniente", en 1957 y por la caja de Ahorros de Onteniente en 1998.;
 Obras inditas :Diccionario sinptico, etimolgico, evolutivo de la lengua espaola,Apuntes sobre la familia Vilarrasa,Duque de Ciutat Real,Convento de Santo Espritu, Convento de San Lorenzo, Convento de Ara Christi, Monografa de los valles de Seta y Travadell, Escritores franciscanos del Reino de Valencia, Influencia de los franciscanos en la instruccin de los moriscos en el Reino de Valencia, Gobernadores de Orihuela, tambin tenemos "Ms de quinientas fichas sobre temas franciscanos del Reino de Valencia" en el "Fondo Padre Fullana" del "Archivo del Reino de Valencia" y "Veintitrs mil fichas sobre los virreyes de Valencia". Citaes per Angels Villarta en entrevista y nos da cuenta de ello su biografo en la web Ctedra Fullana.

  


 Bibliografa .



 Enlaces externos .
Ctedra Fullana, recopilaci de dades per el pare Benjam Agull, Academic de la RACV.;
Discurs del pare Fullana y contestaci de Josep Alemany en l'ingrs en la RAE;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27931" title="Distncia de Hamming" nonfiltered="1661" processed="1658" dbindex="11748">


En informtica, la distncia de Hamming entre dues cadenes de la mateixa longitud s el nombre de posicions diferents. Si considerem cadenes de bits, correspon al nombre de bits que s'han de canviar d'una cadena perqu passi a tenir el valor d'una altra cadena.

 Exemples .

 La distncia de Hamming entre 10101 i 10101 s 2. ;
 La distncia de Hamming entre 2396 i 2396 s  3.
 La distncia de Hamming entre "ae" i "ae" s 3.

En termes de l'operaci xor, si considerem a i 'b definits com segueixen, podem calcular la distncia sumant el nombre de bits de a xor b. Aix s, 
a = (0  0  0  1 1 1 1) i b = (1 1 0 1 0 1 1 )

aleshores 

d = 1 + 1 + 0 + 0 + 1 + 0 + 0 = 3

Propietats.
Per a una longitud fixada n, la distncia de Hamming s una distncia en l'espai vectorial de les paraules d'aquella longitud. Aix satisf: 



La desigualtat triangular es demostra per inducci. 

La distncia entre dues paraules a i b es pot veure tamb com el pes de Hamming de a b per a una tria adequada de l'operador   .

Per a cadenes binaries a i b, la distncia de Hamming s equivalent al nombre de uns que hi ha en a xor b. L'espai mtric de cadenes binries de longitud n amb la distncia de Hamming s anomenat el cub de Hamming. s equivalent a un espai mtric entre els vrtexs d'un hipercub. Podem veure cada cadena binria de longitud n com un vector de  si tractem cada smbol de la cadena com una coordenada real. Amb aquesta interpretaci, les cadenes sn vrtexs del cub n dimensional (un hipercub), i la distncia de Hamming de les cadenes s equivalent a la distncia de Manhattan entre vrtexs.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27932" title="Jaume Santandreu Sureda" nonfiltered="1662" processed="1659" dbindex="11749">
Jaume Santandreu Sureda, nascut el 9 de juny de 1938 a Manacor, Mallorca, s capell, escriptor i poltic.

Al 1960 fou ordenat capell, i de 1964 a 1969 exerc com a missioner al Per.
 Obres .
Novella
Mamilla, encara 1984;
El denari del profeta 1988;
Catedral amb armaris 2004;
Poesia
Dos pams d'home 1971;
Altres
Camada;
 Premis .
Premi Ciutat de Manacor 1970;
Premi Ciutat de Palma-Lloren Villalonga de novella 1979;
 Premi Andrmina de narrativa 1984;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27935" title="President de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="1663" processed="1660" dbindex="11750">
El President de la Generalitat Valenciana s el cap del consell o govern valenci i s elegit per les Corts Valencianes.

Desprs de l'elecci, segons la normativa de l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci i el reglament de les corts, el president t la potestat d'elegir un nou consell, del que formen part els consellers, que han de prometre o jurar l'estatut i la constituci i que es fan crrec de diferents rees de govern, o conselleries.

El President de la Generalitat es el representant mxim i ordinari de l'Estat Espanyol a la Comunitat Valenciana.

 Presidents de la II Generalitat Valenciana o Generalitat Valenciana de l'etapa autonmica.



Josep Llus Albiana Olmos i Enric Monsons Domingo pertanyen a l'etapa preautonmica del Pas Valenci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27941" title="2005" nonfiltered="1664" processed="1661" dbindex="11751">
 



]]


 Esdeveniments .
Pasos Catalans.
Gener.
6 de gener, Pedro Zarraluki guanya el Premi Nadal de novella (Espanya, 1954) per Un encargo difcil;
21 de gener, a les 2 hores, 54 minuts, i 28 segons s'ha produt un terratrmol de 3,6 graus a l'escala de Richter amb epicentre enmig de Sant Joan (Mallorca) i Lloret de Vistalegre, l'hipocentre ha estat situat a 28 quilmetres de fondria.
25 de gener - Barcelona: s'esfondra un tros de la construcci del Metro que desencadenar la crisi del Carmel.
25 de gener, el nmero 10 del Passatge Calafell, de Barcelona, s'enfonsa 4 cm i s desallotjat, degut a les obres de la lnia 5 del metro.
26 de gener, un gran temporal de neu i fred a Espanya. Una de les ms grans nevades a Mallorca en el darrers cent anys ( tamb ho van ser les del 1956, i el 1985).

27 de gener, un tnel que havia de servir de cua de maniobres per a l'ampliaci del metro de Barcelona i havia estat excavat amb el nou mtode austrac collapsa empassant-se literalment el nmero 10 del Passatge Calafell i provocant un enorme esvoranc. Vegeu: Crisi del Carmel.

Febrer.
6 de febrer, 18 morts a La Todolella (Els Ports) per intoxicaci per monxid de carboni. ;
15 de febrer, mor a Barcelona el President de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep Laporte i Salas.
16 de febrer, empreses privades de l'mbit de la comunicaci es fan una foto i presenten un text crtic amb l'ltima llei del sector proposada pel govern. Son empreses de capital itali i espanyol. Prisa i el grup God presenten ms tard un text crtic amb el text presentat per les citades primeres empreses. Antena 3 i Tele 5 no volen que s'augmenti la concessi en analgic de retransmissi en obert, ja que sn elles dues les que copen la oferta televisiva privada i aix perjudicaria els seus interessos econmics. Alleguen favoritisme cap al grup Prisa i Canal +. Montilla, ministre d'Indstria, afirma que els beneficis d'Antena 3 i Tele 5 superen en molt a la mitjana a la resta d'Europa. Montilla diu que el govern vigila pels interessos dels ciutadans, que poden no coincidir amb als interessos econmics de determinades empreses o grups privats. El sector de la publicitat anima la mesura del govern perqu considera que obrir espai per al mercat publicitari a la televisi, que actualment considera que est saturat i falta. s clar que Antena 3 i Tele 5 no volen que el mercat de la publicitat a la TV privada (que s'el reparteixen prcticament entre elles dues) es dispersi (al augmentar la oferta televisiva en analgic) perqu disminuiria els elevats beneficis que presenten actualment. s clar que per al ciutad s millor disposar de major oferta televisiva (ms canals privat en obert).
20 de febrer, Avui se celebra el referndum sobre el Tractat que estableix una Constituci per a Europa. El resultat del mateix ha estat S per a prop d'un 76% dels vots emesos. La participaci ha arribat a un 42% del cens, s a dir, prop d'un 57% de la gent que podia votar no ho ha fet. Els del PP diuen que aix s culpa i un fracs de Zapatero, el President del Govern, per justament es veu clar que el que volien els del PP era ms criticar al govern i fer-lo caure que sorts el S a la constituci i fs un xit. Realment, s clar, que el que pretenia el PP s que la participaci fos encara menor i fos un gran fracs. De fet, la forma de demanar el S del PP ja va cridar molt l'atenci, amb frases molt ambiges i ms prpies de desganats que de poltics intentant convncer a les masses en un mting. I de fet, en un exercici difcil d'esquizofrnia, es va veure com demanaven el No demanant el S oficialment. Resultats del referndum;
21 de febrer, Guanya el S al Tractat que estableix una Constituci per a Europa. Aquest S no s vinculant. Ara, al debat poltic, el PP critica al govern la xifra d'abstenci al referndum. El PSOE diu que el PP volia treure partit de qualsevol resultat, s a dir, del S, del No i de l'abstenci, encara que ms del No i de l'abstenci per poder carregar contra el Govern de Zapatero i fer-lo caure. El PSOE considera que el PP, amb aquest objectiu, va defensar amb molt poc entusiasme la seva postura oficial, el S, de tal manera que animava a no votar o a votar que no. Acebes ha felicitat tant als que han votat com als que no. En els districtes de Madrid ms conservadors i on el PP t majoria de votants, como el conegut barri de Salamanca, el No va rondar el 30%, ms de deu punts per sobre de la mitja nacional del No. Blanco, secretari d'organitzaci del PSOE, va dubtar que aix fs degut a la influncia d' IU i Carod en aquests districtes. Blanco va dir que semblava com si el PP ja tingus les conclusions pensades abans de conixer el resultat del referndum.

Mar.
1 de mar - Calvi (Mallorca) inauguraci i comenament de les emissions en proves d'IB3 Televisi.
11 de mar - Barcelona: El Partit Popular, retira la moci de censura contra Pasqual Maragall.

Abril.
1 d'abril - Es funda a Barcelona el Centre Nacional de Supercomputaci.
14 d'abril - Madrid: El Consell de Ministres aprova el projecte de llei que permetr el retorn dels documents que actualment es troben a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca i la creaci del Centre Documental de la Memria Histrica en aquesta mateixa ciutat.

Maig.

Juny.

Sergi Barjuan Esclusa es retira com a futbolista professional amb l'Atltico de Madrid.

Juliol.
22 de juliol   Londres (Anglaterra): Jean Charles de Menezes mor a trets per la Policia Metropolitana quan va ser confs per un terrorista.
26 de juliol - A les 14:39 UTC fou llanada la STS-114 Transbordador Espacial.

Agost.
17 d'agost - La policia allibera a Valncia un ciutad itali que havia estat 13 dies segrestat per una organitzaci de narcotraficants colombians i veneolans.

Setembre.
5 de setembre - Calvi (Mallorca): IB3 Televisi comena les seves emissions regulars.
5 de setembre - Viticultors del sindicat agrari Uni de Pagesos  bloquegen l'entrada i sortida de productes de les plantes de Freixenet i Codorniu a Sant Sadurn d'Anoia i de Torres a Pacs del Peneds. L'objectiu del bloqueig s protestar pel preu que les indstries els paguen pel ram blanc i el vi destinat a cava. Uni de Pagesos assegura que el preu que perceben des de fa un any no cobreix les despeses de producci.
6 de setembre - el govern aprova la creaci de l'Oficina Antifrau, que t com a objectiu la lluita especfica contra les actuacions irregulars de les administracions pbliques i la creaci de nous centres escolars.
6 de setembre - Els estibadors del port de Barcelona es declaren en vaga i tanquen tots els accessos al recinte, excepte una porta, des de dos quarts de vuit del mat.
16 de setembre - S'aprova el domini d'internet .cat, el primer que reconeix la comunitat lingstica catalana a internet. Ser operatiu a finals d'any.
16 de setembre - Inauguraci de la Torre Agbar, el tercer edifici ms alt de Barcelona, amb 143 metres d'altura. L'edifici s de planta ovodal i forma cilndrica- s un homenatge de Jean Nouvel a l'orografia de Montserrat i a l'arquitectura d'Antoni Gaud.
30 de setembre - Aprovaci al Parlament de Catalunya per 120 vots a favor i 15 en contra, del nou Estatut d'Autonomia, que proclama al seu article 1, que "Catalunya s una naci".
S'edita Ms Ciutat revista mensual de barris de Barcelona.

Octubre.
3 d'octubre - Eclipsi anular de Sol al mat, visible a Espanya, Algria, Tunsia, Lbia, Sudan, Etipia i Kenya.
3 d'octubre - El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, lliura al Congrs de Diputats espanyol el nou Estatut d'Autonomia.
25 d'octubre - Barcelona: La Policia Nacional det a les 11:45 hores l'ex-senador i pacifista Llus Maria Xirinacs de 74 anys, quan era a una comissaria de Ciutat Vella per a renovar el seu DNI, a causa d'unes declaracions que va fer en qu es podia deduir o interpretar el seu suport al terrorisme d'ETA. En ser detingut va exercir l'Objecci lingstica en negar-se a signar la seva declaraci en castell.
27 d'octubre - Barcelona: l'ex-senador i pacifista Llus Maria Xirinacs de 74 anys ingressa a la pres Model de Barcelona, per ordre de l'Audincia Nacional, i el mateix dia s traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat).
29 d'octubre - Terrassa: La Federaci Catalana de Korfbal aconsegueix el ple reconeixement de la Federaci Internacional de Korfball (IKF) de la que era membre provisional des de l'any 1997, i es converteix en la primera Selecci Catalana.

Novembre.
2 de novembre - Madrid: el Congrs de Diputats aprova l'admissi a trmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.
7 de novembre - Mallorca: es crea TV Mallorca.
16 de novembre - Girona:  Carles Soler, bisbe de Girona, denncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiteral que les emissions de l'emissora de rdio de la COPE, denigren el poble de Catalunya.
24 de novembre - Barcelona: Cablia, Crsega, Kurdistan, els Pasos Catalans, Palestina, el Shara, Sardenya i Siclia hi celebren la 1a Conferncia Mediterrnia de Nacions sense Estat.

Desembre.

Mn.
Gener.

1 de gener, Luxemburg assumeix la presidncia del Consell Europeu.
5 de gener - Florence Aubenas i el seu guia Hussein Hanoun sn alliberats. ;
6 de gener - la poblaci de la Xina continental arriba als 1 300 000 000 habitants.
9 de gener - Palestina : Mahmoud Abbas guanya les eleccions presidencials.
14 de gener - el mdul Huygens de l'Agncia espacial europea aterra sobre Tit, el satllit ms gran de Saturn. ;
18 de gener - a Blagnac, prop de Tolosa de Llenguadoc, primera presentaci pblica de l'Airbus A380, l'avi civil ms gran del mn, en presncia de 5 000 invitats.
21 de gener, avui comena la Festa del Sacrifici dels musulmans.
23 de gener - Vktor uchtchenko jura com a nou president d'Ucrana. ;
27 de gener - Polnia : celebraci del 60 aniversari de la alliberaci del camp d'exterminaci nazi d'Auschwitz-Birkenau, en presncia de 44 caps d'Estat i de govern.
30 de gener - primeres eleccions pluralistes a l'Iraq.

Febrer.

1 de febrer- Es presenta el Pla Ibarretxe al Congrs de Diputats s rebutjat. ;
1 de febrer - engripat, el Papa Joan Pau II (84 anys) s hospitalitzat a urgncies.
3 de febrer, un submar atmic angls ha atracat a Gibraltar.
9 de febrer - Nou Any xins: Any del gall -  X n nin h o ( bon any ! ) ;
10 de febrer - la Corea del Nord declara posseir armes nuclears, dos anys desprs d'haver-se retirat del Tractat de no-proliferaci nuclear.
12 de febrer, Es crema l'edifici Windsor, un gratacel situat al Passeig de la Castellana de Madrid.
14 de febrer -  assassinat a Beirut l'antic primer ministre libans Rafik Hariri en un atemptat amb explosiu. ;
16 de febrer - entrada en vigor del Protocol de Kyoto sobre el canvi climtic.
28 de febrer - Lban, dimissi del govern d'Omar Karam. ;
28 de febrer - cinema, 77ena cerimnia dels scars del cinema a Hollywood.

Mar.

4 de mar, Iraq -  alliberaci de la periodista italiana Giuliana Sgrena. Sorprenents tirs amics (dels marines americans) la fereixen i maten l'agent itali Nicola Calipari. Itlia demana explicacions. ;
7 de mar, Bolvia - el president bolivi Carlos Mesa anuncia la seva dimissi.  ;
8 de mar, Txetxnia - el dirigent independentista txetx Aslan Maskhadov s abatut en un combat amb les forces federals russes.
10 de mar, Informtica - Lenovo, el ms gran productor d'ordinadors a Xina ser l'adquiridor de la divisi dels ordinadors personals d'IBM. ;
14 de mar, Xina - una llei antisecessionista ha estat aprovada pel parlament xins continental, legalitzant l'utilitzaci de mitjans no pacfics a fi de prevenir tota forma possible de declaraci d'independncia de Taiwan.
18 de mar, Estats Units - la Patriotic Act s considerat anticonstitucional i illegal a l'estat de Nou Mxic.
25 de mar, Aichi (Jap) - obertura de l'Expo 2005, primera exposici universal del segle XXI.
25 de mar, Kirguizistan - enderrocament del govern per la Revoluci de les Tulipes. ;
26 de mar, Taiwan - Al voltant d'un mili de persones es manifesten a Taipei per denunciar els punts amenaants de la llei antisecessi aprovada per la Xina continental.

Abril.

1 d'abril, Vatic - l'estat de salut del papa Joan Pau II s'ha agreujat en la nit de dijous. Els seus metges han diagnosticat una septicmia. ;
2 d'abril, Vatic - mort del papa Joan Pau II a l'edat de 84 anys, desprs de ms de 26 anys de pontificat. ;
6 d'abril, Mnaco - mor del prncep Rainier III a l'edat de 82 anys, desprs de 56 anys de regnat (1949-2005).  ;
8 d'abril, Vatic - cerimnia funeral del papa Joan Pau II davant ms d'un mili de fidels, 200 personalitats vingudes d'arreu del mn, i milions de teleespectadors.
8 d'abril, Pacfic, Panam, Colmbia, Veneuela : primer eclipsi total de sol del segle XXI.
9 d'abril, Regne Unit - casament del prncep Carles amb Camilla Parker Bowles, retardat un dia a causa de les cerimnies fnebres del papa Joan Pau II . ;
10 d'abril, Sumatra, Indonsia - un nou sisme d'una magnitud de 6,7 sobre l'escala de Richter sacseja de nou el pas.
12 d'abril, Nova Delhi - un acord sino-indi ha estat signat a fi de definir els grans principis d'una reconciliaci entre aquests dos pasos.L'ndia i la Xina esperen millorar les seves relacions a fi afavorir els seus intercanvis i els seus desenvolupaments.
15 d'abril, Mnaco - funerals del prncep Rainier III de Mnaco, mort el dia 6 d'abril de 2005.  ;
15 d'abril, Frana - 22 persones, de les quals 10 nens, han perdut la vida en l'incendi d'un hotel a Pars.
15 d'abril, Xina-Jap - tensi entre els dos gegants asitics ; es parla de moviment anti-japons a Xina,  aix com d'una guerra dels manuals, tret que tot v del contingut d'un manual escolar japons.	;
18 d'abril, Vatic - inici del conclave per escollir un nou papa. La fum negre apareguda a les 11 hores 50 (CET) el 19 d'abril indica que les dos rondes de l'escrutini del dimarts no ha donat fruits.
19 d'abril - Ciutat del Vatic: Joseph Alois Ratzinger s elegit com a 265 Papa de Roma, adoptant el nom de Benet XVI.
24 d'abril, Espanya - S'estrena El Calentito de Chus Gutirrez.

Maig.

7 de maig - tornada de Michel Aoun al Lban desprs de 15 anys d'exili. ;
12 de maig - el Bundestag dna el vistiplau al projecte de constituci europea. ;
13 de maig - obertura del procs de beatificaci de Joan Pau II pel papa Benet XVI. ;
17 de maig - primera jornada mundial de la lluita contra l'homofbia.
22 de maig - celebraci del 36 aniversari de la fundaci de la ciutat de Montreal.	;
29 de maig - referndum a Frana sobre la constituci europea. Guanya el no.

Juny.

5 de juny - Sussa ratifica el Tractat de Schengen amb el 54'6 % de vots a favor en un referndum.	;
6 de juny - llanament de Flying Blue, el nou programa de fidelitzaci del grup Air France-KLM. ;
11 de juny - alliberament de Florence Aubenas i de Hussein Hanoun.
24 de juny - l'ultraconservador Mahmoud Ahmadinejad surt elegit president de la Repblica Islmica de l'Iran amb el 62% dels vots d'avant l'antic president Akbar Hachemi Rafsandjani;
28 de juny,Canad - legalitzaci del matrimoni homosexual, amb 158 vots a favor i 133 en contra a la Cambra dels Comuns.
30 de juny, Espanya - legalitzaci del matrimoni homosexual, amb 187 vots a favor, 147 en contra i 4 abstencions.

Juliol.

2 de juliol, Esccia - una manifestaci amb prop ms de 200.000 persones t lloc a Edimburg. Aquesta t com a objectiu incitar els pasos del G8, que es reuneixen a partir del 13 de juliol a Gleneagles Hotel, per lluitar contra la pobresa al mn. s la manifestaci ms gran que s'ha fet a Esccia.
2 de juliol - 8 concerts enormes Live 8 per l'anullaci del deute dels pasos d'frica a Pars, Londres, Berln, Filadlfia, Moscou, Johannesburg, Tquio i Roma.  ;
3 de juliol - eleccions legislatives a Albnia.
4 de juliol, espai - la sonda Deep Impact a xocat contra el cometa 9P/Tempel1 a les 5 h 52 GMT. ;
6 de juliol - la ciutat de Londres s escollida ciutat olmpica 2012. ;
6 de juliol  - el prncep Albert de Mnaco reconeix pblicament el seu fill Alexandre, nascut illegtimament amb una francesa originria del Congo. El seu fill podr heretar la seva fortuna per no la corona.
7 de juliol - 56 persones mortes i 700 ferides en una cadena d'atemptats terroristes a Londres.
12 de juliol - coronament del Prncep Albert II de Mnaco. ;
15 de juliol - sortida al mercat del llibre Harry i el prncep mests (Harry Potter and the Half-Blood Prince).
21 de juliol - atemptats a Londres. Noms un ferit.
22 de juliol - A conseqncia del terror provocat per els atemptats a Londres, un home s abatut en el metro de Stockwell per la policia londinenca a la fi d'una cursa en persecuci.	;
25 de juliol - mort del trombonista de jazz Albert Mangelsdorff a Frankfurt. ;
28 de juliol - L'Exrcit Republic Irlands (IRA) diposita les armes desprs de 35 anys de conflicte.

Agost.

12 d'agost - segon enlairament del coet Ariane-5 aquest any, a les 10h20, tirat desde el centre espacial guaians, que ha posat en rbita el satllit ms gran de telecomunicacions al mn aquest dia, Thaicom-4 (Tailndia).
15 d'agost- el desmantellament de les colnies jueves prop de la franja de Gaza s'inicia d'acord amb el Pla de retirada dels territoris ocupats. Esdev illegal per els israelians de residir-hi. Hamas ha fet saber que no deixar la lluita armada.
16 d'agost- accident aeri a Veneuela d'un avi de la companyia West Caribbean del model MD-80. A bord de l'avi : 161 persones de les quals 153 eren martiniquesos.
23 d'agost- un Boeing 737-200 s'estavella al Per.
25 d'agost- Fi del pla de descolonitzaci de la franja de Gaza.
26 d'agost- Un incendi en un edifici del XIII districte de Pars habitat essencialment per famlies d'orgen afric provoca 17 vctimes dels quals 14 sn nens.
29 d'agost- Publicaci de la llista negre de companyies aries  prohibides a Frana.
29 d'agost - l'hurac Katrina toca els estats de Louisiana i Mississippi, provocant centenes de vctimes i enormes danys. Un dic al nivell del llac Pontchartrain s'ha rebentat, provocant d'inundaci de Nova Orleans. ;
30 d'agost- Un incendi en un pis del districte IIIer de Pars provoca la mort de set persones de les quals quatre sn nens durant la nit del dilluns al dimarts, al nmero 8, rue du Roi-Dor.
31 d'agost- Almenys 965 persones han mort i 815 han resultat ferides, seguit a un tumult en el pont Al-Aaimmah, situat sobre el riu Tigris, a Bagdad.
31 d'agost- Conseqncies de l'hurac Katrina a Nova Orleans: Segons Ray Nagin, alcalde de Nova Orleans,  sabem que hi ha un nombre important de cadvers a l'aigua, i a les golfes de les cases. Almenys centenars, per ms probablement milers .

 Setembre .

1 de setembre - Publicaci de la llista negra sussa de les companyies aries dolentes.
2 de setembre - el president Jacques Chirac s vctima d'un accident vascular. ;
5 de setembre- Un Boeing 737-200 s'estavella en un centre habitat de Sumatra, Indonsia, matant les 117 persones a bord aix com al voltant de 30 persones que hi havia a terra. ;
11 de setembre, Jap - tot seguit a la dissoluci de la Cmara de representants pel primer ministre Junichiro Koizumi, els japonesos estan convocats a escollir els seus 480 diputats. Aquest escrutini s'anuncia molt ajustat pel partit liberal democrtic (PLD), que podria perdre la meitat dels seus 250 diputats, i en conseqncia perdre la majoria absoluta que t des de fa 49 anys al Parlament.
18 de setembre - Alemanya : eleccions legislatives molt ajustades, que comportaran setmanes de confusi i de negociaci entre els dos grans partits.
25 de setembre : Polnia : victria del partit conservador en les eleccions legislatives.

 Octubre .

1 d'octubre - Indonsia : es produeixen diversos atemptats en dos balnearis de l'illa indonsia de Bali. ;
8 d'octubre - un violent sisme d'una magnitud de 7,6 de l'escala de Richter sacseja el Pakistan i l'extrem nord de l'ndia.
15 d'octubre - Iraq: S'aprova en referndum la constituci iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.
22 d'octubre - Ms de 10 000 persones es manifesten a Carcassona per defensar la llengua occitana. ;
23 d'octubre - Polnia : el conservador Lech Kaczy ski guanya la segona volta de l'elecci presidencial. ;

 Novembre .

8 de novembre - Frana : a conseqncia dels disturbis als suburbis francesos, es declara l'estat d'emergncia a Frana.     ;
16 de novembre - Brusselles: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlen oficialment per primera vegada en catal al Comit de les Regions d'Europa, grcies a l'acord signat el mateix dia amb l'ambaixador espanyol a la UE.
18 de novembre - La Viquipdia en catal , amb l'article Diputat.
20 de novembre - Berln: Angela Merkel (CDU) s nomenada cancellera d'Alemanya pel Bundestag.
24 de novembre - Roma: L'Assemblea de la FIRS repeteix la votaci de l'admissi definitiva de la Federaci Catalana de Patinatge desprs que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), anulls la votaci anterior, realitzada a Fresno, (Califrnia), i torna a rebutjar la seva admissi.
25 de novembre: La UNESCO declara la Patum de Berga com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
29 de novembre - Canad: El Primer Ministre, Paul Martin, anuncia eleccions federals pel 23 de febrer del 2006.

 Desembre .
1 de desembre - Madrid: Cinc militants de les JERC s'encadenen a la seu central de la cadena COPE amb el suport dels diputats d'ERC Joan Puig i Joan Tard.
1 de desembre - Sud-frica esdev el cinqu pas en el mn a on els matrimonis homosexuals sn reconeguts. ;
5 de desembre - Atac terrorista a un centre comercial de Netanya, Israel. 5 persones mortes, i 60 ferides.  ;
6 de desembre - Un avi irani C-130 Hrcules s'estavella en un bloc de pisos a Teheran, la capital de l'Iran, matant totes les 94 persones que hi havia abord de l'avi, i les 34 persones que hi havia dins l'edifici; el balan definitiu s de 128 persones mortes.  ;
9 de desembre - L'ltim dia de servei dels autobusos icnics Routemasters de Londres. ;
11 de desembre - Es produeixen explosions massives als magatzems de petroli de la terminal de Hertfordshire, al nord de Londres.

 Naixements .
31 d'octubre - Madrid : hi neix l'Infanta Elionor, filla del Prncep de Girona i Letcia Ortiz Rocasolano, Princesa de Girona.

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
15 de gener - Barcelona: Victria dels ngels, cantant d'pera, soprano.
8 de febrer - Vinars: Alfred Giner Sorolla, cientfic i poeta valenci.
10 de febrer - Barcelona: Miquel Bau, poeta mallorqu. Se'l troba mort de dies a casa seva.
10 de maig - Barcelona: Pere Esteve, poltic catal.
23 de juny - Barcelona: Pere Garcia i Plensa, cinfil catal.
19 de novembre - Montserrat: Ireneu Segarra i Malla, director de l'Escolania de Montserrat durant 44 anys.
Mn:
11 de febrer - Connecticut, EUA: Arthur Miller, dramaturg nord-americ.
14 de febrer - Beirut, Lban: Rafik Hariri ex-primer ministre libans.
2 d'abril - Ciutat del Vatic: Joan Pau II, 264 Papa de l'Esglsia catlica.
16 d'agost - Taiz, Frana: Roger Schutz, primer prior i iniciador de la Comunitat de Taiz,  mor assassinat.
20 de setembre - Viena, ustria: Simon Wiesenthal, conegut com el caanazis;

Any internacional.
 L'any 2005 s declarat per les Nacions Unides, any oficial del microcrdit.
Any de la fsica.
Aquest any s el centenari de la publicaci de la Teoria de la Relativitat, i el cinquant de la mort d'Albert Einstein. El 30 de juny de 1905 Albert Einstein public l'article  Sobre l'Electrodinmica dels Cossos en Moviment , en qu introdueix la relativitat especial.
Any del llibre a Barcelona.

Altres esdeveniments.
Novembre.

23 de novembre - Des de diferents llocs de Internet s'est fent una distribuci del virus d'ordinador W32.Sober.X@mm. Aquest virus es distribueix a ell mateix mitjanant el correu electrnic, com un arxiu adjunt al correu. Per mes informaci vegeu: ;
 19 de novembre - La Viquipdia en catal, o valenci, arriba als . L'article nmero 20.000 s Diputat.
 18 de novembre - Augmenta el clamor en referncia als vols sinistres de la CIA, la qual cosa ja es va publicar a Viquipdia el 12 de mar. ;
 12 de novembre - la plana web de IB3 encara est en construcci .
 8 de novembre   Frana decreta el toc de queda davant els disturbis.
 7 de novembre   Degut a un accident de treball moren sis treballadors a una obra d'una autopista;
 4 de novembre - Els presidents de 34 pasos d'Amrica es reuneixen en la quarta Cimera de les Amriques, una reuni dividida entre els que promouen la creaci de l'rea de Lliure Comer de les Amriques (principalment el president nord-americ George W. Bush) i els opositors (encapalats pel president veneol Hugo Chvez). El futbolista argent Diego Armando Maradona encapala una multitudinria marxa anti-Bush, acompanyat pel lder indgena bolivi Evo Morales i el premi Nobel de la Pau Adolfo Prez Esquivel.

Octubre.
31 d'octubre - Els Prnceps d'Astries han tengut una filla. Ha nascut per cesrea.
26 d'octubre - Pareix ser que no hi cap motiu que faci pensar que la grip aviria es pugui contagiar pel menjar. El virus d'aquesta malaltia tampoc seria el mateix que el de la grip per la que es vacuna a les persones en el nostre pas, ni el mateix que causa aquesta malaltia en la majoria de casos.
21 d'octubre - L'hurac Wilma, el ms poders hurac que s'ha registrat en la histria, va arribar a les costes de Quintana Roo, Mxic, afectant als turistes de Cancn, Cozumel i Playa del Carmen. Ms de 4.000 espanyols es troben als centres de refugi establerts pel govern mexic. Les xifres oficials del 23 de setembre reporten set morts, per milers de damnificats a la pennsula de Yucatn (que correspon als estats de Quintana Roo, Yucatn i Campeche).
5 d'octubre - Trobat a Caldes de Malavella un bou que tindria 3.500.000 d'anys, aquest seria el ms antic trobat fins ara a Europa.
3 d'octubre - Al mat es produeix un eclipsi de sol parcial visible des de tots els Pasos Catalans, llevat de les Pitises i bona part del Pas Valenci des d'on es veu anullar. Aquesta excepcional anullaritat no es produa a casa nostra des de l'1 d'abril de 1764 i no es repetir fins al 26 de gener de 2028. Abans, el dia 12 d'agost de 2026, es produir un eclipsi total de sol.

Setembre.

30 de setembre - El ple del Parlament de Catalunya aprova per 120 vots a favor (CiU, PSC, ERC i ICV) i 15 en contra (PP) la Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Aquest s el tercer text estatutari que aprova el Parlament desprs dels de 1932 i 1979. ;
22 de setembre - el governador de l'estat de Texas anuncia que l'hurac Rita, de categoria 4 (la mateixa que Katrina), anava en direcci cap a Galveston i Houston i ha ordenat l'evacuaci de la primera ciutat. Desenes de milers de persones surten de la ciutat, generant trfic i cues enormes a les autopistes. La trajectria de Houston-Dallas de 4 hores, s'ha convertit en una trajectria de 13 o 14 hores, per la enorme quantitat de vehicles.
20 de setembre - L'Estatut Valenci superar avui la presa en consideraci, amb el rebuig de IU-ICV.
4 de setembre   La jove valenciana atrapada a Nova Orleans ha estat rescatada.
4 de setembre - Segons Josep Bargall:  si no hi ha nou Estatut, el govern s'hauria de replantejar la seva existncia ;

Agost.
7 d'agost - Londres realitza la primera acusaci formal per a tres dels sospitosos de l'intent d'atemptat en un autobs i al metro de Warren Street del 21 de juliol a la capital britnica. La policia ha presentat crrecs contra Yassin Hassan Omar, Ibrahim Muktar Said i Ramzi Mohammad.

Juliol.
29 de juliol   Ha estat descobert objecte molt gran al cintur de Kuiper el 2003 EL61.
29 de juliol el cap de setmana de final de juliol teniu dues ofertes pels Ports de Morella:
 festes de Sant Jaume a Coratx a la Tinena de Castell amb tot tipus d'activitats, concursos, teatre, msica i xerinola assegurada per a la gent ms tranquilla;
 l'aplec dels Ports, a Morella per a tots els de la comarca i d'altres llocs del Pasos Catalans, inclosos els del Matarranya i La Franja de Ponent : festa reivindicativa de la nostra llengua, la nostra identitat cultural, social, histrica i dels problemes de la comarca a partir d'una trobada de la gent de la comarca i d'altres llocs amb taules rodones, teatre, msica tradicional, actuacions de tot tipus i molta marxa i xerinola sense parar durant tres dies;
28 de juliol - L'Exrcit Republic Irlands, l'IRA (Irish Republican Army) emet un comunicat oficial en qu ordena als seus militants abandonar les armes a partir de les 16:00 UTC d'avui. El comunicat insta les unitats operatives de l'organitzaci armada a treballar per la reunificaci d'Irlanda des d'opcions democrtiques i pacfiques. Podeu llegir el comunicat ntegre de l'organitzaci, tradut al catal, en el segent enlla ;
18 de juliol - Es declara el quart incendi forestal de l'estiu a la comarca del Bages. En aquesta ocasi, el sinistre calcina vora 900 hectrees de bosc de pi blanc, matoll i conreus dels termes municipals de Castellnou de Bages, Sallent i Balsareny. ;
17 de juliol - 11 persones moren durant les tasques d'extinci d'un incendi forestal declarat a la provncia de Guadalajara el passat divendres, dia 15, per culpa d'una barbacoa mal apagada.
16 de juliol - Un incendi forestal crema unes 50 hectrees forestals dels municipis bagencs de Cabrianes (Sallent), Navarcles i Arts.
10 de juliol - Luxemburg aprova en referndum el tractat sobre la Constituci europea. Els vots afirmatius han obtingut el suport del 56,5% de l'electorat, enfront del 43,5% que ha votat negativament. Aquesta victria del S, s un respir desprs del sonat NO que va tenir lloc en les consultes de Frana i els Pasos Baixos que motivaren l'aturada dels referndums previstos a Polnia, Irlanda, Dinamarca, Txquia i la Gran Bretanya. ;
7 de juliol - Es declara l'incendi forestal ms gran del que portem d'estiu a Catalunya. En dos dies crema unes 1.400 hectrees a cavall de les comarques del Bages, el Bergued i el Solsons, la majoria de les quals sn de superfcie arbrada. S'escau que algunes zones afectades ja es van cremar en els  incendis que el juliol de 1994 devastaren unes 55.000 hectrees del Bages i el Bergued.
7 de juliol   Atemptat terrorista a Londres, 24 hores desprs de la nominaci de la ciutat com a seu dels Jocs Olmpics d'estiu del 2012 i durant el 31ena reuni del G8.
6 de juliol - Contra tot pronstic, l'assemblea del COI designa la ciutat de Londres per acollir els Jocs Olmpics de l'any 2012. Pars, que queda en segon lloc, partia com a favorita. Les altres ciutats candidates eren Madrid, Nova York i Moscou. ;
6 de juliol - En una votaci final, el Parlament Europeu  ha rebutjat per una gran majoria (648 vots a favor de rebutjat, 14 en contra del rebuig, i 18 abstencions, d'un total de 729) una proposta de directiva sobre patents de programes d'ordinador, amb la qual cosa pareix que no acaba aquesta polmica.
4 de juliol - La sonda Deep Impact ha xocat amb el cometa Tempel 1 com s'havia planificat. Plana de la NASA;

Juny.
30 de juny   Espanya s el quart pas del mn que aprova el matrimoni homosexual i el seu dret a adoptar fills. ;
29 de juny   L'antic ministre de Defensa, Federico Trillo Figueroa ha estat reprovat a la comissi del Congrs de Diputats per l'accident del Yakovlev-42, en el que moriren 62 militars espanyols el 26 de maig del 2003.
27 de juny - L'escrutini del vot emigrant no fa variar el repartiment d'escons sorgit de les eleccions al Parlament de Galcia celebrades el dia 19 de juny. D'aquesta manera, s'obre la possibilitat que el PSG-PSOE (amb 25 diputats) i BNG (amb 13) formin govern de coalici i desbanquin del poder el PP que va obtenir-ne 37.
24 de juny   Xoc de trens a la Lnia Palma-Sller. (Pareix ser que aquest accident es va saldar amb un ferit lleu, dues locomotores avariades).
23 de juny - Juan Jos Ibarretxe s reelegit lehendakari per tercera vegada, en segona votaci i per majoria simple. El resultat ha estat el mateix que el de la primera votaci, celebrada ahir dia 22 de juny, en qu Ibarretxe va obtenir el suport de 34 diputats del Parlament Basc: els 29 de la coalici PNB-EA, 3 d'EB i 2 del Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK); per contra, el candidat Patxi Lpez (PSE) obtingu el suport de 33 diputats (18 del seu partit i 15 del PP). La diputada d'Aralar vot en blanc i els set diputats restants d'EHAK van votar nul. Com que en primera votaci, per, calia la majoria absoluta i aquesta no es va produir, ha calgut recrrer a la segona votaci d'avui en qu noms era necessria la majoria simple.
19 de juny - Les altssimes temperatures i la baixa humitat relativa de l'aire, contribueixen a qu es declarin a Catalunya un total de 13 incendis forestals, el ms important dels quals arrasa prop de 900 hectrees a la comarca del Bages, afectant els termes municipals de Talamanca, Navarcles, Mura, Calders i El Pont de Vilomara i Rocafort.
19 de juny   Eleccions al parlament de Galcia. Amb una participaci rcord del 68'1% de l'electorat i a l'espera de l'escrutini del vot emigrant, el PP perd la majoria absoluta que tenia i obt 37 diputats; el PSOE n'aconsegueix 25 i el BNG es queda amb 13 diputats. Plana de la Xunta de Galicia;
6 de juny - Mor a Nova York com a conseqncia d'un cncer d'ter l'actriu Anne Bancroft, muller del tamb actor i productor Mel Brooks. L'actriu es va popularitzar desprs de seduir Dustin Hoffman en la pellcula El graduat (1967), en la qual encarnava el paper de senyora Robinson.
1 de juny - Els Pasos Baixos se sumen a Frana i tamb voten majoritriament NO en el referndum sobre la constituci europea. Amb una participaci del 63,4%, el no ha obtingut el 61,6% de vots, mentre que el s ha tingut el suport del 38,4% de l'electorat.
1 de juny - El periodista Bob Woodward ha confirmat la identitat de "Deep Throat" (Gola Profunda): es tracta de W. Mark Felt, i el seu nom real ha estat revelat desprs que ell mateix ho fes a la revista Vanity Fair. "Deep Throat" era el pseudnim amb qu era conegut l'informador secret de Bob Woodward que divulg informaci del President dels Estats Units Richard Nixon implicat en l'afer Watergate.

Maig.

31 de maig - Govern espanyol, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona van arribar ahir a un acord sobre l'esborrany del que ser el projecte de Llei de la Carta Municipal de la Ciutat Comtal;
31 de maig - Un helicpter itali s'estavella al sud de la ciutat meridional iraquiana de Nasiriya amb un resultat de 4 militars morts. ;
28 de maig - El jove bergued de 22 anys, Josep Maria Isanta, s assassinat la nit de divendres a dissabte de Patum a Berga. Tot i que la versi oficial assenyala que l'acci es deu a un acte de violncia gratuta d'un grup de 13 delinqents comuns de la comarca (4 d'ells menors d'edat), altres fonts no descarten el mbil poltic de signe anticatalanista.
29 de maig - Referndum a Frana, sobre la Constituci Europea. Amb una participaci del 69,37 % de l'electorat, el no ha guanyat amb el 54,67% dels vots, enfront del 45,33% de partidaris del s.;
23 de maig - Izaskun Bilbao (PNB) s escollida presidenta del Parlament Basc sorgit de les eleccions celebrades el 17 d'abril d'enguany. Han calgut tretze votacions per a trencar l'empat a trenta-tres vots en qu es trobaven els candidats Juan Maria Atutxa (PNB) i Miguel Buen (PSE). La situaci s'ha desbloquejat en el moment en qu Atutxa ha renunciat a la candidatura i, en lloc seu, el PNB ha presentat la jove parlamentria Izaskun Bilbao que ha obtingut el vot decisiu dels parlamentaris del Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB).
14 de maig - El Futbol Club Barcelona es proclama vencedor per diferncia de punts del torneig de La Lliga 2004-2005.
8 de maig - La Princesa d'Astries anuncia el seu embars.
8 de maig - La Santboiana de rugbi conquereix el seu sis ttol de lliga.
5 de maig   Eleccions al Regne Unit. El Partit Laborista de l'actual primer ministre Tony Blair, obt la victria per tercera vegada consecutiva, circumstncia que no s'havia produt mai.

Abril.

28 d'abril   L'operaci Chuleta destapa una xarxa de frau en l'obtenci del carnet de conduir.
19 d'abril   Josef Ratzinger elegit Papa amb el nom de Benet XVI.
18 d'abril - Comena el Conclave. ;
17 d'abril - Avui es celebren eleccions al Pas Basc. Plana del Govern Basc sobre les eleccions (Basc, Castell, Francs, Angls);
2 d'abril - El Papa Joan Pau II s mort.
2 d'abril - Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Bahrain.

Mar.

31 de mar - Avui i dem 1 d'abril s celebra el III frum de seguretat de RedIRIS, que analitzar com protegir les xarxes informtiques basades en Windows a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que es retransmetr per Internet.  ;
28 de mar - Terratrmol a Sumatra, amb hipocentre a uns 30 km de profunditat, i una magnitud de 8,2. Pareix ser que s una rplica del sisme del mes de desembre, que hauria alliberat 30 vegades menys energia.
26 de mar - La candidatura d'Aukera Guztiak ha estat declarada illegal pel Tribunal Suprem.
13 de mar   Des de dijous passat la policia investiga una banda de blanqueig de diner a Marbella que podria haver blanquejat un 600 milions d'euros. Hi ha uns 40 detinguts.
12 de mar - Segons Diario de Mallorca la CIA utilitzaria l'aeroport de Son Sant Joan, de Palma (Mallorca) com a base del seu avi, un Boeing, per segrestar suposats terroristes islmics, i per portar-los a tercers pasos on sn torturats.
10 de mar   Els clergues musulmans espanyols han dictat la primera fatwa del mn contra Osama bin Laden.
5 de mar - Eslovquia derrota Espanya per 4-1 a la Copa Davis;
4 de mar   L'alliberament de la periodista italiana Giuliana Sgrena, segrestada des del 4 de febrer, acaba en una acci confusa en qu aquesta resulta greument ferida i mort un agent del servei secret itali. ;
3 de mar   Abandona la presidncia de l'Obra Cultural Balear el misser Sebasti Frau (Palma, 1953).
1 de mar - ha comenat el festival de la can de Sanremo.
1 de mar - coincidint amb el Dia de les Illes Balears comena l'emissi del canal autonmic IB3.

Febrer.

28 de febrer, Mar Adentro de Alejandro Almenbar guanya l'Oscar a la millor pellcula estrangera.
24 de febrer, El President del Congrs dels Diputats, Manuel Marn, no deixa expressar-se en catal als diputats de parla catalana entre ells els ms crtics han estat els d'ERC.
23 de febrer, El FC Barcelona jug contra el Chelsea FC per al pas a la segent ronda de la Lliga de Campions de futbol.  El partit enfronta al lder de la lliga anglesa contra el de l'espanyola. ;
22 de febrer, El Reial Madrid guanya a la Juventus FC 1 a 0 en el Santiago Bernabu en el partit de classificaci de la lliga de Campions de futbol.

Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;












































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27942" title="Semirecta" nonfiltered="1665" processed="1662" dbindex="11752">
Una semirecta s el conjunt de punts de l'espai que formen un punt d'una recta, anomenat origen de la semirecta i tots els punts d'aquesta recta que el segueixen segons un dels seus  sentits. Un punt contingut en una recta divideix doncs aquesta recta en dues semirectes, que anomenem oposades.

Aix, una semirecta t un primer punt, per no t cap ltim punt.

Vegeu tamb.
Pla;
Recta;
Segment;
Semipl;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27945" title="Grenada" nonfiltered="1666" processed="1663" dbindex="11753">



Grenada s un estat insular de l'Amrica Central, la ms meridional de les Petites Antilles. Inclou les illes Grenadines del sud (la principal de les quals s Carriacou), mentre que les Grenadines septentrionals pertanyen a Saint Vincent i les Grenadines, l'estat que es troba al nord de Grenada. Est banyada pel mar Carib a l'oest i l'oce Atlntic a l'est, i al sud t les costes de Veneuela i Trinitat i Tobago. s el segon pas independent ms petit de l'hemisferi occidental, desprs de Saint Kitts i Nevis. La capital s Saint George's.

Antiga colnia britnica, en va obtenir la independncia el 1974. L'any 1983 l'illa fou envada per l'exrcit nord-americ per treure-hi del poder el govern marxista que havia arribat democrticament al poder.















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27948" title="Joan Abrines Ramon" nonfiltered="1667" processed="1664" dbindex="11754">
Joan Abrines Ramon (Lloseta 1960) s cuiner i professor.

Professionalment es form amb Bartomeu Esteve i Antoni Pia. 

Juntament amb  Antnia Cantallops Ferragut i Joan Torrens va publicar Mallorca a la cuina:gastronomia i festes de l'illa poble a poble (1996). Tamb ha publicat nombrosos articles sobre cuina mallorquina en diversos mitjans de comunicaci.

Professionalment es dedica a l'ensenyament, essent professor a l'IES de Calvi i s membre de lAssociaci gastronmica pa i taca de Mancor de la Vall.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27951" title="Gallec" nonfiltered="1669" processed="1665" dbindex="11756">





El gallec s la llengua romnica actual parlada a Galcia. Descendeix del galaico-portugus, llengua medieval que va sofrir una evoluci secular independent a Galcia al marge de Portugal i va donar lloc als actuals gallec i portugus. Constitux un roman autnom per a les autoritats lingstiques oficials a Galcia, emparentat amb el portugus, mentre per a altres lingistes encara avui s una variant co-dialectal del diasistema lingstic gallec-portugus, formant una llengua comuna amb altres formes portugueses que existeixen al mn, com a Brasil, a Moambic o a Angola. 

Al capdavall, el gallec i el portugus provenen de la mateixa variant del llat, el galaicoportugus, desenvolupat a la provncia romana de Gallaecia. Al segle XIII es considera ja formada la llengua, com a resultat d'assimilaci del llat vulgar parlat pels conqueridors romans al segle II. Malgrat que l'estrdard oficial considera el gallec una llengua diferenciada, a hores d'ara existeixen uns corrents reintegracionistes i lusistes que defensen la homogenetat del sistema lingstic galaico-portugus, i advoquen per un acostament gramtic i ortogrfic d'ambds estndards d'una mateixa llengua, o cap a la plena adopci de la forma culta del portugus europeu, respectivament.

Fou llengua culta fora de Galcia i Portugal, escrivia en gallec, per exemple, el rei Alfons X el Savi, amb les seves "Cantigas de Santa Mara". El galaico-portugus tingu gaireb 700 anys d'existncia oficial i plena, per les derrotes que pat la noblesa gallega en prendre partit per bndols perdedors a les guerres de poder, al final del segle XIV i primeries del segle XV comencen els Sculos Escuros (Segles Foscos). Durant aquest llarg temps, simultniament a la introducci d'una noblesa i dominaci castellanes a Galcia, s'enceta una opressi i una desaparici pblica, oficial, literria, i religiosa del gallec fins al segle XIX. El portugus, per la seua banda, guany durant aquest perode una protecci i un desenvolupament lliure, puix que Portugal fou l'nic territori hispnic que romangu prcticament lliure del domini castell.

A l'actualitat el gallec s parlat per quasi tres milions de persones, com a llengua minoritzada amb ms gran comprensi i major percentatge d's a Espanya. s la llengua oficial (juntament amb l'espanyol) a la comunitat autnoma de Galcia. Tamb s parlada per una part important de la comunitat gallega a l'exterior, escampada per tot arreu del mn. Des del punt de vista lusista, a Galcia es parla una llengua que t 200 milions de parlants al mn, coneguda com a portugus. Tot i aix, al "gallec" del continent europeu, s'haurien d'incloure els parlars del nord de Portugal, ats que tenen el mateix substrat i norma lingstica d'auto-identificaci de l'Eurorregi Galcia-Nord de Portugal.

Cada any, i en honor a Rosala de Castro, el 17 de maig es celebra el "Dia de les Lletres Gallegues" (Dia das Letras Galegas), dedicat a algun escriptor en aquesta llengua (triat per la Real Academia Galega). Aquest dia s aprofitat pels organismes oficials per  sostenir l's i coneixement de la llengua gallega. 

A la darrera dcada del segle XX es descobr que en una vall de la provncia extremenya de Cceres -la Vall de Xlima- , sobrevivia en forma dialectal, el gallec-portugus, als tamb coneguts com Os Trs Lugares: Valverde del Fresno, Eljas i San Martn de Trevejo. Seria una variant del gallec antic portat per colons els segles XII i XIII, per ms aviat s portugus arcaic de la Beira.


]]

 Extensi .

A ms de ser usat en Galcia, tamb es parla i es permet el seu ensenyament reglat en l'occident de El Bierzo (Provncia de Lle) i en una petita zona de Zamora cridada As Portelas, ambdues de la Castella-Lle, segons un acord entre la Conselleria d'Educaci de la Junta de Galcia i la Conselleria d'Educaci de Castella-Lle. En el curs 2005-2006 cap collegi senabrs va sollicitar encara impartir l'assignatura optativa de gallec, enfront dels 844 alumnes que ja l'estudien en 9 municipis bercians, a crrec de 47 professors. A ms en l'Estatut d'Autonomia de Castella-Lle, en el seu article 4., s'indica: "Gaudiran de respecte i protecci la llengua gallega i les modalitats lingstiques en els llocs que habitualment s'utilitzin".

Tamb es parla als municipis limtrofs del Principat d'Astries pertanyents a la comarca del Eo-Nvia, anomenat eonaviec (eonaviego) o gallec-asturi.

Les comunitats de gallecs en Hispanoamrica, especialment en Buenos Aires (Argentina), Caracas (Veneuela), Montevideo (Uruguai), L'Havana (Cuba), Ciutat de Mxic (Mxic) i en Europa, el conserven amb bastant precarietat.


En tres municipis extremenys, fronterers amb Portugal, de la Vall del Xlima, (Valverde del Fresno, Eljas i San Martn de Trevejo) es parla la Fala de Xlima, modalitat gallegoportuguesa sobre la qual hi ha una certa polmica amb tints poltics, com a les altres fales frontereres galaicoportugueses: si s una tercera branca del galaicoportugus, un portugus antic de les Beires amb superestrats lleons i castell o un gallec amb superestrats lleons i castell, afirmant alguns historiadors que procedeix dels gallecs participants en la Reconquesta que es van assentar en aquestes zones. 

 Normativa ortogrfica .

L'ortografia gallega es va introduir l'any 1982 i la promulg desprs el 1983 la Real Academia Galega (RAG), es basa en un report de l'Instituto da Lingua Galega (ILG). Aquesta s motiu de conflictes per tal com alguns ciutadans prefereixen reconixer el gallec com una varietat del portugus, i per aix adoptar el seu sistema, o en tot cas, amb algunes adaptacions.

Actualment hi ha dues normatives diferents, per noms una s oficial. Aquesta l'ha aprovada la RAG i s'utilitza a les institucions oficials i l'educaci, com tamb la majoria d'escriptors. L'altre sistema, orientat cap al portugus i el moviment de reintegracionisme (reintegracionismo), utilitza un sistema conegut com a normativa de mxims ortogrfics (normativa de mximos ortogrficos), s promogut per l'Associaom Galega da Lngua (AGAL). Una altra posici ms enll del reintegracionisme s el lusisme (lusismo), que proposa d'inserir el gallec plenament a la normativa de la comunitat lingstica portuguesa.  
El 2003 va fer-se una revisi de la normativa oficial amb alguns canvis petits cap a la normativa portuguesa. Fins aquell moment hi havia una altra normativa que era un comproms de la reintegracionista i l'antigament oficial, per desprs de la revisi els seus seguidors han acceptat la nova oficial.

El 1986 i el 1990, hi hagu dues trobades dels pasos lusoparlants per tal d'iniciar una reforma ortogrfica. Galcia hi fou invitada, per el govern gallec (que defensa que el gallec no s portugus) va ignorar-ne la invitaci. No obstant aix, una comissi no oficial de lingistes hi va assistir en tots dos actes .
 Vegeu tamb .
 Literatura gallega;
 Defensa del castell;
 Castrapo;

 Enllaos externs .

MNL, Mesa pola Normalizacin Ligstica.
ILG, Instituto da Lingua Galega;
Real Academia Galega - Organisme oficial encarregat de l'estandarditzaci de l'idioma gallec.
Normas Ortogrficas e Morfolxicas do Idioma Galego - Normes ortogrfiques i morfolgiques de l'idioma gallec editat per la Real Acadmia Galega. Inclou una mplia argumentaci lingstica sobre les diferncies fonamentals entre gallec i portugus.
Associaom Galega da Lngua - Associaci reintegracionista;
Movimento Defesa da Lngua - Moviment reintegracionista;
Questione della Lingua v2;
Associaci Galcia Bilinge;
;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27964" title="Formatge" nonfiltered="1670" processed="1666" dbindex="11757">


El formatge (del llat, caseus formaticus) s un aliment slid producte de la coagulaci de la llet, seguida o no de fermentaci. Es pot utilitzar llet de moltes espcies animals, per les ms habituals al nostre entorn sn la de vaca, ovella i cabra. A altres indrets tamb fan servir la de camell, dromedari, bfal o iac.

s la conserva ideal doncs molt difcilment no s'espatlla amb el transcurs del temps ja que en assecar-se milloren les seves qualitats en relaci amb el pes. La llet s induda a quallar-se usant una combinaci de quall (o algun substitut) i acidificaci. Els bacteris s'encarreguen d'acidificar la llet, jugant tamb un paper important en la definici de la textura i el sabor de la majoria dels formatges. Alguns tamb contenen floridures, tant a la superfcie exterior com en l'interior.

La llet es fa quallar utilitzant un enzim d'origen animal (el recobriment de l'estmac de vaques, cabres, ovelles, etc.) o vegetal (figuera, herbacol). En alguns casos s'utilitza com a ferment la llet mig fermentada que cont l'estmac d'un be jove sacrificat una estona desprs d'acabar de mamar.

Per als antics grecs "el formatge era un regal dels dus". Hi ha centenars de varietats de formatge. Els seus diferents estils i sabors sn el resultat de l's de diferents espcies de bacteris i floridures, diferents nivells de nata en la llet, variacions en el temps de curaci, diferents tractaments en el seu procs i diferents races de vaques, cabres o el mamfer la llet del qual s'usi. Altres factors inclouen la dieta del bestiar i l'addici d'agents saborizants com herbes, espcies o fumat. Que la llet estigui o no pasteuritzada tamb pot afectar al sabor. 

 Per a alguns formatges es qualla la llet afegint-li cids tals com vinagre o suc de llimona. Tanmateix, la majoria s'acidifiquen en grau menor grcies als bacteris que se li afegeixen, que transformen els sucres de la llet en cid lctic, al que segueix l'addici de quall per completar el procs de quallat. El quall s una enzim tradicionalment obtinguda de l'estmac del lactant guanyat, per actualment tamb es produeixen substituts microbiolgics en laboratori. Tamb s'han extret qualls vegetals de diverses espcies de la famlia de cards Cynara.

La paraula formatge deriva del llat caseus. Tanmateix en l'poca romana es va fer fams el terme formaticum entre els legionaris, de caseus formatus que significa formatge emmotllat. Aix es t que en francs es digui fromage i en itali formaggio.

 Histria .
Es tracta d'un aliment antic els orgens del qual poden ser anteriors a la histria escrita. Descobert probablement a sia Central o a l'Orient Mitj, la seva fabricaci es va estendre a Europa i s'havia convertit en una empresa sofisticada ja en poca romana. Quan la influncia de Roma va decaure, van sorgir tcniques d'elaboraci locals diferents. Aquesta diversitat va assolir la seva cspide a comenaments de l'era industrial i ha declinat en certa mesura des de llavors a causa de la mecanitzaci i els factors econmics.

Des de les antigues civilitzacions, el formatge s'ha emmagatzemat per a les poques d'escassetat i se li considera un bon aliment per als viatges, sent apreciat per la seva facilitat de transport, bona conservaci i alt contingut en grassa, protenes, calci i fsfor. El formatge s ms lleuger, ms compacte i es conserva durant ms temps que la llet a partir de la qual s'obt. Els fabricants de formatge poden establir-se a prop del centre d'una regi productora i beneficiar-se aix de llet ms fresca, ms barata i amb menor cost de transport. La bona conservaci del producte permet als fabricants vendre noms quan els preus sn alts o necessiten diners. Alguns mercats fins i tot en paguen ms per formatges vells, just al contrari del que ocorre amb la producci de llet.

 Orgens .

Els orgens de l'elaboraci del formatge estan en discussi i no es poden datar amb exactitud, encara que s'estima que es troben entre l'any 8000 a.C. (quan es domestica l'ovella) i el 3000 a.C.

Existeix una llegenda que diu que va ser descobert per un mercader rab que, mentre realitzava un llarg viatge pel desert, va posar llet en un recipient fabricat a partir del estmac d'un be. Quan va anar a consumir-la va veure que estava coagulada i fermentada (a causa del quall de l'estmac del be i a l'alta temperatura del desert). Hi ha altres autors que assenyalen que el formatge ja es coneixia en la prehistria, extrem que no s'ha pogut comprovar.

Llegendes a part, probablement va sorgir com una manera de conservar la llet, aplicant-li sal i pressi, abans d'usar un ferment per primera vegada, potser en comprovar que els formatges fets a estmacs d'animals tenien una textura millor i ms slida. Les proves arqueolgiques ms antigues de la manufactura del formatge s'han trobat en murals de tombes del Antic Egipte, datades sobre el 2300 aC. Aquests primers formatges probablement tindrien un fort sabor i estarien intensament salats, amb una textura similar als formatges feta o mat.

Des de Orient Mitj, les habilitats en la manufactura del formatge es van introduir en Europa, on climes ms freds feien necessari menys quantitats de sal per a la conserva. Amb la reducci de sals i cids, el formatge es va convertir en un ambient propici per a bacteries i floridures, encarregats de donar-li el seu sabor caracterstic.

 poca clssica .
La mitologia de l'Antiga Grcia atribua a Aristeu el descobriment del formatge. A L'odissea d'Homer (segle VIII aC) es descriu a un ciclop fent i emmagatzemant formatges d'ovella i cabra.

En els temps de la Antiga Roma era un aliment que es consumia a diari, i el seu procs de fabricaci no distava massa a com es fa actualment fora de l'mbit industrial. En el Re Rustica de Columella (a prop del 65 dC) es detalla la fabricaci de formatges amb processos que comprenen la coagulaci amb ferments, pressuritzaci del quall, salat i curat. La Naturalis Historiae de Plini el Vell (77 dC) dedica un captol (XI, 97) a descriure la diversitat de formatges consumits pels romans del Imperi. Sostenia que els millors eren els galis procedents de Nimes, encara que no es podien conservar massa temps i havien de consumir-se frescos. Els formatges dels Alps i Apenins tenien una varietat tan considerable com avui en dia. Dels estrangers, Plini preferia els de Bitnia, en l'actual Turquia.

 El llegat de Roma a Europa .

Roma va estendre les seves tcniques en la manufactura del formatge per gran part d'Europa, introduint-les en regions sense coneixement d'elles fins al moment. Amb el declivi de Roma i el collapse al comer de grans distncies, la diversitat del formatge a Europa va augmentar sensiblement, amb diferents regions desenvolupant les seves prpies tradicions distintives. Frana i Itlia sn els pasos amb una major gamma de tipus de formatge distintius actualment, amb uns 400 tipus aproximadament cada un. Mostra d'aix s el refrany francs que sost que hi ha un formatge francs diferent per a cada dia de l'any, com tamb la citaci del president francs Charles de Gaulle "Com s possible governar un pas en el qual hi ha 246 classes de formatge?".

Malgrat tot, els avenos en l'artesania del formatge a Europa van progressar lentament en els segles posteriors a la caiguda de Roma. Molts dels que coneixem actualment van aparixer com a tals en la Baixa Edat mitjana o desprs. Es conserva un document de l'any 959 escrit en el monestir de Santo Domingo de Silos, a la provncia castellana de Burgos, consistent en una relaci dels formatges dispensats pel monestir de Rozuela (La notcia de kesos), i que suposa la primera manifestaci coneguda de la llenga romnica castellana derivada del llat. Formatges actual com el cheddar daten de l'any 1500, el parmesano del 1597, el gouda del 1697 i el camembert del 1791, per posar alguns exemples.


 Temps moderns .

Malgrat estar lligat a la cultura moderna europea, el formatge era prcticament desconegut en les cultures orientals, no havia estat inventat en les Civilitzacions precolombines, i tenia un s bastant limitat en frica, sent popular i estant desenvolupat noms a Europa i en les rees fortament infludes per la seva cultura. Per amb l'extensi, primer de l'imperialisme europeu, i desprs de la cultura euroamericana, a poc a poc el formatge s'ha donat a conixer i s'ha fet popular a tot el mn.

La primera fbrica per a la producci industrial del formatge es va obrir en Sussa en 1815, per va anar en els Estats Units on la producci a gran escala va comenar a tenir realment xit. Es considera responsable d'aix freqentment Jesse Williams, propietari d'una granja lletera de Rome, Nova York, i que al 1851 va comenar a fabricar formatge en una cadena de muntatge amb la llet de les granges properes. Durant dcades, van ser comunes aquest tipus d'associacions entre granges.

Els anys 1860 van mostrar les possibilitats de la producci de formatge, i sobre el canvi de segle la cincia va comenar a produir microbis purs. Abans d'aix, les bacteris s'obtenien del medi ambient o reciclant-ne altres ja usades. L's de microbis purs va significar una producci molt ms estandarditzada. Es van comenar a produir el que es denomina formatge processat.

La producci industrial de formatge va avanar a la tradicional en la Segona Guerra Mundial, i les fbriques es van convertir en la font de la majoria de formatges a Amrica i Europa des de llavors.

 Formatges famosos .



 Enllaos externs .
 Procs d'elaboraci dels formatges a les Illes Balears (d'Illes Balears Qualitat);
 Fortmatges de Catalunya, Web de la Generalitat;
 ACREFA - Associaci Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatges Artesans (Principat de Catalunya) i llistat de tipologies de formatges que s'hi elaboren;

 Vegeu tamb .
 Puigmal de la mitologia catalana que lliur el formatge als humans;
 Pasts de formatge;
 Fondue;
 Formatge de Tronchn;
 Selles-sur-Cher;
 Saint Marcellin;
 Llista de formatges d'Occitnia;


 Referncies .



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27968" title="Arma" nonfiltered="1671" processed="1667" dbindex="11758">
Una arma s un til o dispositiu concebut per neutralitzar, ferir o matar un sser viu, o causar destrucci dins una guerra o coflicte.

Armes de projectils.
Sn aquelles en qu l'arma projecta un objecte que danya l'objectiu. En aquest grup s'hi inclouen els arcs i ballestes per tamb les armes de foc, des d'aquelles armes que llencen una bomba o metralla fins al tanc.

Armes de foc lleugeres.
S'anomena armes lleugeres a les armes que poden ser transportades per una persona o un vehicle lleuger, el que inclou des de revlvers fins a llanadors porttils de mssils antiaeris. S'estima que al mn hi ha uns 500 milions d'armes lleugeres en circulaci, la gran majoria de les quals ha estat fabricada legalment, si b la seva distribuci ha passat en molts casos per transaccions illcites que permeten que siguin fcils d'aconseguir en molts llocs del mn, a baix cost i sense control, i aquesta proliferaci agreuja conflictes armats i les seves conseqncies. Estimacions recollides per l'OMSafirmen que cada any moren centenars de milers de persones per l'acci d'aquestes armes i que ms d'un mili resulten ferides, sovint amb seqeles permanents.

Armes blanques.
S'entn com a arma blanca tota aquella arma no basada en llanar projectils.

Les primeres referncies d'armes de qu disposem es basen en les restes del paleoltic quan les armes s'utilitzaven per a caar animals. Rpidament, per aquestes s'utilitzaven per atacar altres ssers humans. Aquestes primeres restes corresponen a puntes de llana, fletxes, etc. Aquestes doncs es varen comenar a utilitzar en atacs a distncia.

Durant el neoltic, la densitat de poblaci humana de la Terra havia anat creixent, apareixeren els primers assentaments estables (p.ex.: poblat ibric d'Ullastret i el treball s'especialitz. i s'an establint una forta competncia entre tribus venes. Aquest s el moment en que, grcies al domini de la metallurgia apareixen materials ms resistents i que permet l'elaboraci de les primeres armes metlliques. D'origen les primeres armes es deriven d'estris per a conrear la terra (p.ex.: fal, dalla).

Aix apareixen les armes de tall, d'una fa (ganivet) i biacials (espasa); les armes d'impacte o d'aixafament (maa, garrot) o les de dany mixte (tall/esclafament), com la destral i l'espasot. 

Espasa;
Ganivet;
Coltellina;
Punyal;
Atzagaia;
Javelina;
Llana;
Cimitarra;
Floret;
Sabre;

Armes qumiques.
Sn aquelles que usen una substncia qumica contra l'adversari. Es van comenar a desenvolupar a la Primera Guerra Mundial (que va ser tamb conflicte en qu ms extensament es van fer servir), essent les primeres el clor (emprat pels alemanys) i el fosfgen  (emprat pels aliats). Ambds sn gasos molt corrosius per la pell i les vies respiratries. 

Els moderns esprais atordidors tamb sn armes qumiques.

 Enllaos externs .
Website de la Conferncia de les Nacions Unides sobre el Comer Illcit d'Armes Petites i Armes Lleugeres en tots els Seus Aspectes      ;
El comer d'armes, a la web d'Intermon-Oxfam;

 Referncies .









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27970" title="Semipl" nonfiltered="1672" processed="1668" dbindex="11759">
Un semipl s el conjunt de punts de l'espai formats per una recta continguda en un pla, anomenada vora o marge del semipl  i tots els d'una de les dues regions en qu queda dividit el pla per la recta. 

Els dos semiplans en qu es divideix un pla per una mateixa recta continguda en aquest pla s'anomenen semiplans oposats.  

Vegeu tamb: pla, recta, semirecta, segment




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27971" title="Guardamar de la Safor" nonfiltered="1673" processed="1669" dbindex="11760">













Guardamar de la Safor s una poblaci de la comarca de la Safor. Tamb s coneguda com l'Alqueria de Guardamar o, ms rnegament, com l'Alquerieta.

El seu topnim fa referncia a la seua funci primitiva que seria la de vigilncia de la costa. Antiga alqueria islmica pertanyent a la jurisdicci del castell de Bairn, darrere la conquesta, en qu es va conixer com l'Alqueria de Tamarit, conserv la seua poblaci fins l'expulsi dels moriscos el 1609, data en qu comptava amb gaireb un miler d'habitants. Prcticament despoblada en les dcades segents, pass a ser possessi dels Borja  i, desprs, fou adquirida pel comte Trnor. El seu ltim senyor fou, fins l'abolici dels senyorius, el marqus de Mirasol.

En 2003 hi havia 132 habitants i l'Assemblea Venal va triar com a regidor a un membre del Bloc, que s el titular de l'alcaldia.

L'agricultura s l'nica font de recursos locals amb un 77,7% de l'extensi cultivada amb ctrics.

L'nic paratge a destacar del seu diminut terme (1,1 km2 ) s la platja, nica verge de la comarca, amb el sistema dunar intacte, condici que, pot ser, perdr aviat ja que s'est dotant a la mateixa de tota mena de serveis turstics.

El poble tamb s de redudes dimensions i compta amb dos edificis singulars:
 L'esglsia de Sant Joan Baptista. Construda en el segle XVII i reformada en el XIX, conserva una talla barroca de la Mare de Du de la Llet.
 Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casalot del segle XVII amb un excellent estat de conservaci que actualment s un establiment hostaler.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27972" title="Mario Salieri" nonfiltered="1674" processed="1670" dbindex="11761">
Mario Salieri s un dels directors ms destacats del cinema pornogrfic europeu i, sens dubte el de ms volada a Itlia. Destaca per la seva cuidada posada en escena, una illuminaci molt treballada i una escenografia acurada.

Filmografia.
La Dolce vita (2003);
Faust (2002);
Casino (2001) ;
Divina - Der Weg zum Ruhm (2001) ;
Mondo perverso delle miss, Il (2001) ;
Inferno (Teufelsmacht) (2000)  ;
Napoli (2000)  ;
Vi presento mia moglie (2000) ;
Stavros (1999)  ;
Stavros 2 (1999) ;
Fuga dall'Albania (1998)  ;
Racconti dall'oltretomba (1998)  ;
Concetta Licata 3 (1997)  ;
C.K.P. (1995);
Clinica della vergogna, La (1995)  ;
Eros e Tanatos (1995)  ;
Dracula (1994) ;
Sceneggiata napoletana (1994) ;
Adolescenza perversa (1993)  ;
House of Crooked Women (1993) ;
Mistero del convento  ;
Roman Orgies - Italian Perversions 2  ;
Arabika (1992) ;
Tutta una vita (1992) ;
Discesa all'inferno (1991) ;
Napoli - Parigi, linea rovente 1 (1991)  ;
Napoli - Parigi, linea rovente 2 (1991)  ;
Roma Connection (1991);
Roman Orgies - Italian Perversions (1991);

Enllaos externs.
;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27975" title="Tnatos" nonfiltered="1675" processed="1671" dbindex="11762">
Tnatos (       ,  mort ), en la mitologia grega, era la personificaci de la mort (equivalent a la Morta romana). Fill de Nix (la Nit) i germ bess d'Hipnos (el Son). Generalment, s imaginat com un jove provist d'ales i amb una espasa al costat. Se'l relaciona amb les Moires, que regeixen el dest (el dels humans solament pot acabar en la mort). Va donar nom a una de les forces psquiques de Freud, en oposici a l'instint d'atracci o Eros.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27977" title="Iran" nonfiltered="1676" processed="1672" dbindex="11763">
Per a la poblaci, vegeu: Iran (el Pont de Suert);


La Repblica Islmica de l'Iran s un pas de l'Orient Mitj. Fins al 1935 va ser conegut com a Prsia. 

Fa frontera amb els segents pasos: Turkmenistan, Afganistan i Pakistan a l'est; Iraq, Turquia, Azerbaidjan i Armnia a l'oest. Al nord s banyat pel mar Caspi i al sud pel Golf Prsic, del qual forma part l'estret d'Hormuz.

La majoria d'iranians sn musulmans: un 89% xites (la religi oficial de l'estat) i un 9% sunnites. Entre les religions minoritries destaquen la fe bah' (actualment perseguida), el zoroastrisme, el judaisme i el cristianisme.

Parts de l'actual territori de l'Iran va ser l'origen de diferents imperis de l'antiguitat: l'imperi mede,  l'imperi persa aquemnida, l'Imperi part i l'imperi sassnida (vegeu imperi persa per un panorama histric).

 Histria . 
 

 Prehistria .

Iran presenta vestigis d'ocupaci humana i restes culturals pertanyents a gaireb tota la Edat de pedra. Durant el neoltic es va desenvolupar un procs de sedentaritzaci, producci estable d'aliments i establiment de rutes d'intercanvi de curta distncia. 

 Protohistria .

L'edat del Coure, caracteritzada per l'aparici d'elements de coure i cermica pintada a Susiana (sud-oest de l'Iran) i a Sialk (centre-oest), s'estn al llarg del IV millenni aC, i s'han trobat restes arqueolgiques com la cermica amb formes animals o abstractes de gran qualitat, algunes dels quals tenien aparent un s ritual. Les rutes comercials guanyen en extensi i comencen a sorgir assentaments urbans, en un procs regional que es desenvolupa entre Anatlia, Mesopotmia, el complex arqueolgic de Bactriana-Margiana i la civilitzaci de la vall de l'Indus.

 Histria Antiga .

Al comenament del III millenni aC apareix a Susa una forma d'escriptura, possiblement derivada del sistema sumeri per a representar la llengua elamita, i l'imperi elamita sorgeix com el nou poder del sud-oest de l'Iran, en competncia amb els imperis vens de Babilnia i Assria. L'economia elamita es basava principalment en el comer, i la seva llarga tradici administrativa s'evidencia per la quantitat de tauletes i registres conservats.

Durant el II millenni aC arriben a l'altipl de l'Iran diverses onades de pobles iranians, provinents de l'sia Central. Aquests pobles parlaven una varietat de dialectes del persa antic, una de les llenges iranianes pertanyent a la famlia de llenges indoeuropees, emparentades amb l'avstic (irani antic oriental) i el snscrit vdic.

A mitjans del segle VII aC, grups de tribus iranianes identificades com els medes, establerts al nord i nord-oest de l'Iran, es deslliuren del jou assiri, establint el seu poder sobre la regi. A finals del mateix segle, els medes i els babilonis acaben amb el poder assiri, prenent Nnive el 612 aC. D'aquest mateix perode sn les fonts que esmenten Cir I, rei d'Anshan.

A mitjans del segle VI aC, Cir II el Gran, rei d'Anshan, conquereix Mitja, Elam, Brega, Babilnia i estn el seu poder des de l'Iran Oriental fins al mar Mediterrani. El seu fill, Cambises II, conquereix Palestina i Egipte. Darios I es va apoderar del tron de Prsia i va proclamar la seva pertinena a la famlia aquemnida a la Inscripci de Behistun. Darios ide (o va completar) l'organitzaci de l'administraci imperial, reorganitzant les satrapies de Cir i Cambises, i canviant les poltiques impositives, militars i administratives de l'imperi.

Durant el primer ter del segle V aC, perses i grecs van competir pel domini sobre les ciutats gregues d'sia Menor, les costes del Mediterrani i el control dels ports comercials, aix com l'accs al blat de les costes del mar Negre. Els anys 490 aC-480 aC van estar marcats pels conflictes fronterers coneguts com Guerres mdiques, que van comenar amb les revoltes jnies i van incloure la crema d'Atenes per part dels perses, en represlia per la destrucci de Sardes durant els aixecaments de principis d'aquest mateix segle.

Desprs dels fracassos militars de la Segona guerra mdica, els aquemnides van aturar la seva expansi i van perdre alguns territoris, mentre que els aixecaments i rebellions se succeen per tot l'imperi.

Alexandre el Gran va envair i va conquerir l'imperi aquemnida des de l'any 334 aC fins al 323 aC (any de la seva mort). Alexandre adopt costums orientals establint-se a Babilnia desprs de consolidar la seva conquesta en el territori que s'estn entre Egipte i el riu Indus. A la seva mort, els successors o didocs es van repartir els seus territoris, i l'Iran va passar a formar part de l'imperi selucida.

Una altra dinastia iraniana d'origen septentrional, la dels parnis, va donar origen a l'imperi part, que durant el segle I aC va funcionar com a intermediari entre l'antiga Roma i la Xina, i va lliurar una gran quantitat de batalles contra l'imperi rom.

L'any 226 sorgeix a Prsia l'imperi sassnida, que intenta redonar a l'Iran la glria dels aquemnides. L'ltim xa, Yezdegerd III, va ser derrotat pels rabs al segle VII, seguits pels turcs seljcides, els mongols i Tamerl.

 Histria moderna i contempornia .

El segle XVI va ser el de la independncia amb la dinastia safvida i segents que es van atorgar el ttol de xa. Al segle XIX, Prsia va iniciar sota la pressi de Rssia i el Regne Unit un procs de modernitzaci. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per ambdues potncies i es va celebrar la conferncia de Teheran. El 1953, el primer ministre Mohammad Mosaddeq, va ser expulsat del poder en intentar nacionalitzar els recursos petrolfers, en una operaci orquestrada per britnics i nord-americans. El xa Mohammad Reza Pahlavi va incrementar els seus poders dictatorials amb el suport dels Estats Units, que el consideraven el l'aliat ms important de la zona. L'any 1979 el descontentament de la poblaci va provocar la revoluci iraniana que va durar prop d'un any i que va desembocar en l'exili del xa i la instauraci de repblica islmica amb Ruhollah Khomeini com a mxim dirigent.

El 1980 es va iniciar la guerra Iran-Iraq que finalitzaria el 1988.

Desprs de la mort de Khomeini l'any 1989 el va succeir Ali Khamenei com a cap d'Estat, quedant la prefectura del govern oberta a unes eleccions cada quatre anys, en les quals s'ha manifestat una pugna entre el sector reformista liderat per Mohammad Khatami i el sector conservador.

L'Iran s una repblica islmica constitucional, el seu sistema poltic aquesta establert en la llei fonamental de 1979. L'Iran t diverses entitats governamentals  amb interconnexions complexes. Algunes d'aquestes entitats sn escollides de forma democrtica i d'altres ho sn segons les seves inclinacions religioses.

 Referncies .































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27978" title="Pistola" nonfiltered="1677" processed="1673" dbindex="11764">


La pistola s una arma de foc curta, dissenyada per a ser utilitzada amb una sola m, i que dispara bales a curta distncia. Va ser ideada per utilitzar-la com a defensa, malgrat tamb es pot utilitzar de forma ofensiva.

Desenvolupament de la pistola.
Antecedents.
Encara que les primeres pistoles es van crear en el segle XVI com a armes auxiliars de la cavalleria; en el segle XV el terme pistola es referia als petits punyals i dagues que es duien amagats entre la roba. En el segle XVIII comena a denominar-se pistoles a les armes de foc curtes empunyades amb una m.

La paraula prov del francs pistole, aquesta del txec p ala (flauta), per la forma de les armes antigues de les guerres Husites. Una altra teoria es refereix a la ciutat italiana Pistoia, on es manufacturaven les dagues.

Antigues pistoles.
Fins al segle XIX, la pistola empra bsicament els mateixos mecanismes de tir que els mosquets i fusells antics, mecanisme de roda en el XVI/XVII, d'espurna en el XVIII i primera part del XIX i de percussi en aparixer aquest tipus de mecanisme a principis del XIX.

Totes aquestes pistoles requerien la recrrega manual desprs de cada tir. La munici s'introdua per la boca del can (Arma d'avantcrrega) i consistia de plvora, munici i tac de paper (que servia de tap per a mantenir comprimits els dos anteriors dins del can). Aquest mtode de recrrega era molt lent i, generalment, els combatents desenfundaven els seus sabres o espases desprs de disparar, ja que les circumstncies no permetien recarregar novament la pistola.

Revlver.

La primera evoluci de la pistola capa de disparar diverses vegades abans de recarregar munici, va ser el revlver. Se'n coneixen models utilitzats per l'exrcit britnic a principis del segle XIX, fins i tot alguns que empraven un can per a cada recambra (models pepperbox); no obstant el revlver modern el va patentar Samuel Colt el 1835. Aquest sistema allotja la munici en un tambor desmuntable que gira amb el recorregut de tornada del gallet, collocant d'aquesta manera una nova recambra davant el percutor i del can.

A cada recambra del tambor s'introdua una porci de plvora negra (generalment DuPont), tac de paper, munici (plom) i es retacava amb una palanca situada sota el can. Per la part posterior de cada recambra del tambor es collocava un fulminant sobre una xemeneia com a primer detonant i que feia immflamar la polvora de la recambra.

A causa de ser lent i complex aquesta operaci, no era d'estranyar que els membres de cavalleria duguessin al damunt una dotaci de tambors pre-carregats per poder-los canviar rpidament.

La falta d'especialitzaci de la manufactura de les armes de l'poca i els baixos controls de qualitat, van propiciar una srie d'accidents en els quals no era rar lesionar-se seriosament les mans al moment de carregar i accionar les pistoles.

Comunament, el tambor t sis recambres per hi ha models que tenen entre cinc i nou.

Definici emprada a Mxic.
Generalment a l'actualitat, tret que sigui un pistola especial, les pistoles solen classificar-se pel seu disseny en 2 categories: revlver i automtiques. A Mxic, aquestes ltimes es coneixen per "escuadras" doncs el terme pistola abasta ambds estils.

Pistola semiautomtica.
Histria.

Quan es va estendre l's de les metralladores Maxim, diversos fabricants d'armes van decidir adaptar el mecanisme de tir automtic per a crear pistoles semiautomtiques. El primer model reeixit va ser la Bochardt creada per l'armer alemany Hugo Bochardt i apareguda el 1894. Era voluminosa, frgil, incmoda i difcil de maniobrar amb una m; es va caracteritzar per un enginys mecanisme d'assegurana semblant a l'articulaci del genoll, que era confiable. Utilitzava el potent calibre 7,63mm. Es van fabricar pocs exemplars del model.

El 1896 apareix el model C-96, creat per Paul Mauser. Tamb usava el calibre 7,63mm. Va ser el primer model semiautomtic usat en la segona guerra dels Bers a Sud-frica i en les revolucions russa i xinesa.

El segent model reeixit, aparegut aquest mateix any, va ser el Luger Parabellum creat per Georg Luger, i adoptada per l'exrcit alemany com la seva pistola oficial durant la Primera Guerra Mundial. Es va caracteritzar per millorar el mecanisme d'assegurana de la Bochardt i per ser el primer model a utilitzar el calibre 9mm Parabellum (tamb anomenat 9mm Luger o 9x19 mm), creat pel mateix fabricant. El seu model va sofrir diverses modificacions i va estar en producci fins a la Segona Guerra Mundial, quan l'exrcit alemany va adoptar una nova pistola reglamentria, la Walther P38, la qual oferia multitud d'avenos tcnics, alguns vigents encara avui en dia. Tot i que la Luger era una arma fora precisa i elegant, era molt costosa de fabricar i relativament delicada de funcionament, degut a la complexitat de les peces que l'integraven.

El primer armer nord-americ a crear pistoles semiautomtiques va ser John Browning que comen a desenvolupar les seves prpies pistoles d'acci simple, i el 1900 comen a collaborar amb la fbrica d'armes belga FN i la marca Colt per a la qual va dissenyar en aquests anys diversos dels cartutxos clssics ms coneguts per a pistola: el .25 ACP (6,35x16mm), el .32 ACP (7,65x17mm) i el .380 ACP (9x17mm o ms popularment 9 mm curt) que va emprar indistintament per als seus dissenys a Europa i Estats Units.

Tots aquests calibres ACP (acrnim dAutomatic Colt Pistol) van ser els ms populars per a pistola a Europa durant molts anys, encara que als Estats Units aviat es van veure eclipsats pel potent .45 ACP de Browning.

La Colt M1911 va ser el primer model en utilitzar el poders calibre .45 ACP, creat especficament per a aquest model pel seu fabricant. Un arma llegendria als Estats Units. Empleada per l'exrcit nord-americ durant 74 anys, fins que fou substituda per la Beretta 92F en calibre 9 mm Parabellum. El model 1911 noms va sofrir algunes modificacions el 1926 i es va canviar de nom a Colt M1911A1.

La primera pistola de doble acci va ser la Walther PP dissenyada el 1929 per a s policial i en diversos calibres de baixa potncia. El primer model de doble acci d's militar va ser la Walther P38, utilitzat per primera vegada pels alemanys en la Segona Guerra Mundial; podia recarregar-se la seva munici i deixar-se llesta per a disparar sense risc de tir accidental.

La pistola Browning High Power venuda per primera vegada el 1935, s la primera a tenir un carregador amb 2 fileres per a emmagatzemar ms munici. A ms de millors assegurances contra tirs accidentals i altres millores. Encara se segueix fabricant el model original i versions de doble acci. Juntament amb el model M1911A1 han estat possiblement les pistoles ms copiades i imitades de la histria. Com ancdota, l'arma va ser emprada a la Segona Guerra Mundial en els dos bndols, els alemanys la fabricaven en la Blgica ocupada i els britnics a Canad.

Definici.

El terme "pistola semiautomtica" s'empra perqu el mecanisme que colloca un nou cartutx a la recambra desprs de disparar s automtic, per com que noms es dispara un tret cada vegada que es prem el gallet no es considera una arma automtica, que seria aquella capa d'efectuar rfegues noms prement un cop el gallet.

Les pistoles semiautomtiques tenen una armadura fixa on va muntat el disparador (i el seu gallet), percutor, can i una part mbil, anomenada corredera, que encaixa sobre l'armadura i duu muntat una molla *recuperadora i una agulla percutora, aix com una finestra d'expulsi del casquet.

L'avantatge de les semiautomtiques respecte als revlvers radica en el seu carregador, el qual els permet allotjar una major quantitat de munici i tamb una recrrega potencialment ms rpida. No obstant aix, la major complexitat del mecanisme augmenta el seu cost de fabricaci i les fa ms susceptibles a les avaries, enfront de la simplicitat estructural dels revlvers.

Errniament s'han denominat pistoles automtiques pel seu mecanisme semiautomtic; una autntica pistola automtica seria aquella que mantenint premut el gallet, dispars contnuament una rfega. No obstant aix, existeixen pistoles que tenen un mecanisme per a triar disparar semiautomticament o b efectuar rfegues de trets prement el gallet un sol cop. Algunes d'aquestes sn la Beretta model 93 (9 mm Parabellum) o les antigues Mauser C96 (7,65 mm Parabellum).

Funcionament de les pistoles semiautomtiques.

Quan a l'interior de la pistola no t munici:

 S'insereix un carregador ple de munici o bales.
 S'estira la corredera cap enrere i es deixa anar. La molla recuperadora far que torni a la seva posici, arrossegant un cartutx til dins la recambra.
 Alhora el martell percutor s'haur quedat enganxat en la dent d'escapament; aix s anomenat amartellament (acci senzilla o acci doble).
 En prmer el gallet, s'allibera la dent d'escapament, el percutor retorna bruscament a la seva posici original i, copeja una agulla retrctil, anomenada agulla percutora, la qual impacta violentament el fulminant del culot del cartutx, provocant l'ignici de la plvora, tot impulsant la bala.
 La reacci provocada pel tret fa retrocedir la corredera i expulsa el casquet de l'interior de la pistola (amb la mateixa potncia que es llana la bala) grcies a l'ungla extractora, acoblada a la corredera, permetent immediatament l'accs d'un nou cartutx a la part posterior del can (recambra).
 La molla recuperadora torna a collocar la corredera en la seva posici original.
 Es pot disparar altra vegada fins a acabar la munici. ;

Carregador.

El carregador s una petita, llarga i prima caixa metllica que normalment s'insereix per la part inferior de l'empunyadura de la pistola. Serveix per a emmagatzemar i carregar la munici que utilitzar la pistola semiautomtica.

Posseeix una molla a la seva part inferior que empeny els cartutxos emmagatzemats cap amunt, de manera que s'aniran introduint d'un en un a la recambra immediatament desprs del tir.

Depenent del calibre, el nombre de fileres i dimensions, els carregadors emmagatzemen comunament entre 7 i 18 cartutxos. nicament els carregadors de pistoles de butxaca emmagatzemen 6 cartutxos.


Classificaci de carregadors.

Els carregadors es classifiquen pel nombre de fileres. Una filera s una fila vertical de cartutxos emmagatzemada dintre d'un carregador. Els carregadors poden ser:

De filera simple: que noms emmagatzemen una fila de cartutxos i per tant menys munici, al voltant de 7 a 10 cartutxos, d'acord al calibre.
De doble filera: que emmagatzema dues files de cartutxos, en zig-zag, i aix els permet ms munici, al voltant de 12 fins a 20 cartutxos.

Classificaci de pistoles.

Les pistoles semiautomtiques es classifiquen d'acord al seu mecanisme de tir en 3 tipus:

Acci simple: aquestes pistoles requereixen amartellar el percutor abans d'efectuar el primer tret, o en cas contrari no dispararan; aix noms s vlid quan hi ha un cartutx a la recambra i el percutor no est amartellat. Tradicionalment posseexen un fiador lateral accessible amb el polze, que en activar-se impedeix tant l'amartellament com l'alliberament del percutor.

Doble acci: poden disparar-se de dues maneres,

Amartellant-se abans d'estrnyer el gallet.
Estrenyent el gallet sense amartellar-se.

El mecanisme de doble acci amartella i retorna el percutor, amb noms estrnyer el gallet. I l'impuls del tir deixa amartellada la pistola per al segent tir.

Doble acci exclusiva: aquestes pistoles no necessiten amartellarse amb el polze, sin que solament s'estreny el gallet per a disparar. Desprs del tir, el percutor es queda sense retrocedir, tornant-se a amartellar i retornar en prmer de nou el gallet.

Pistoles actuals.

Tots els models actuals sn doble acci o de doble acci exclusiva. Se segueixen fabricant versions modernes de models mtics com la Colt M1911 i Browning High Power respectant el seu mecanisme original d'acci simple tant per a s defensiu com esportiu.

No obstant aix, les forces de seguretat i els exrcits noms usen les pistoles de doble acci que s'han ests en s en els ltims 30 anys.

Les pistoles de doble acci exclusiva se solen destinar per a defensa personal al ser el seu funcionament ms senzill, gaireb com un revlver.

Els canvis ms notables en les pistoles de les ltimes dcades han estat:

La majoria dels models estan elaborats amb altres materials diferents del acer tradicional per a alleugerir-les. (Inclouen aliatges, polmers i materials compostos).
Atenuaci dels efectes del retrocs de tir, per a millorar la punteria en tirs rpids.
Millores en les mires.
Millors sistemes de seguretat que fan gaireb impossible el tir accidental.

Marques populars.

Els fabricants europeus solen ser els ms avanats en el disseny i fabricaci de pistoles i per aix gaudeixen de bona reputaci mundial:

Heckler & Koch (HK);

Walther;

Sig-Sauer;

Star(desapareguda);

GLOCK;

Beretta;

Bersa;

Fabrique Nationale (FN);

 esk Zbrojovka (CZ);

Els grans fabricants nord-americans que segueixen fabricant productes de qualitat:

 Colt (desapareguda encara que se segueix fabricant variants del model 1911 per moltes fbriques);

Smith & Wesson;

Ruger ;

 Fabricants per pasos .

Alemanya;
 Carl Walther;
 Heckler & Koch;
 Mauser-Werke;
 Sauer;

Argentina;
 Fabricaciones Militares (FM);
 Bersa S.A.
 Hispano Argentina Fbrica de Automviles Sociedad Annima (HAFDASA);

ustria;
 GLOCK GMBH;
 Steyr-Mannlicher GMBH & Co;

Blgica;
 Fabrique Nationale (FN);

Brasil;
 Forjas Taurus SA;

Repblica Txeca;
 Arms Moravia;
  zesk Zbrojovka (CZ);
 Strojirna s.r.o.

Canad;
 Para-Ordnance Mfg.Inc.

Xile;
 FAMAE;

Colmbia;
 Indumil;

Corea del Sud;
 Daewoo;

Eslovquia;
 Grand Power s.r.o.

Espanya;
 Astra-Unceta y Cia. (desapareguda);
 STAR, Bonifacio Echeverra S.A. (desapareguda);
 Llama Gabilondo y Cia SA . (desapareguda);
 Fabrinor (desapareguda);
 S.P.S. Custom;

Estats Units;
 Browning Arms Company;
 Colt's Manufacturing Company LLC;
 Savage Arms Corporation;
 Ruger;
 Springfield Armory;
 STI;

Frana;
 Manufacture d'Armes de Saint-Etienne (MAS);
 Manufacture d'Armes de Chatellerault (MAC)(desapareguda);
 Manufacture d Armes de Tulle (MAT)(desapareguda);
 Manufacture d'Armes Automatiques de Bayonne (MAB)(desapareguda);
 Manufacture de Machines du Haut Rhin (Manurhin);

Finlndia;
 Sako Tikka;

Hongria;
 Fegyuver es Gepgyar (FEG);

Itlia;
 B.Bernardelli s.r.a.
 Fabbrica d'Armi Pietro Beretta S.p.A.
 Fratelli Tanfoglio SpA.
 Rino-Galesi-Rigarmi-Brescia;

Israel;
 Israel Military Industries (IMI);

Polnia;
 Prexer Ltd.
 Z.M.  ucznik Zak ady Metalowe  ucznik S.A.

Rssia;
 Izhmek Izhevsky Mekhanichesky Zavod;

Sucia;
 Husqvarna Vapenfabrik (fins el 1970);
 Frsvarets Fabriksverk  (FFV);

Sussa;
 Sweizerishe Industrie Gesellschaft (SIG);
 Sphinx Systems Ltd.

Turquia;
 Trabzon Arms Industry Corp.

Veneuela;
 CAVIM;


Calibres actuals.
Vegeu tamb: Llista de calibres per a pistola;

El calibre de pistola ms popular del mn s 9mm Parabellum. Es va popularitzar temps desprs que la OTAN l'establs com a reglamentari.

Als Estats Units amb la seva habitual obsessi pels calibres potents, apareix en els anys 80 un cartutx calibre 10mm, amb una potncia molt superior a la del 9mm Parabellum. Va ser adoptat per l' FBI, el que li va donar popularitat immediata fins que el seu s prctic va demostrar que la major part dels agents no tenen suficient fora per a controlar la punteria pel retrocs que provoca. Posteriorment va aparixer un nou calibre derivat del 10mm, el .40 Smith&Wesson, ms controlable, per encara ms potent que el 9mm Parabellum. Aquest s actualment el calibre de pistola ms popular als Estats Units, encara que tamb est molt ests el 9x19mm.

A Espanya per motius histrics (era el calibre de la primera semiautomtica comprada per l'exrcit, de fabricaci belga) l'exrcit i la policia van emprar fins als anys 1980 armes en calibre 9x23mm (ms conegut per 9mm llarg o .38 Super, una mica ms potent que el 9mm Parabellum) de manera que les armes havien de ser produdes per fabricants nacionals.

Durant la Guerra Freda es van imposar en tots els pasos del bloc sovitic dos calibres russos, el 7,62x25mm Tokarev primer i posteriorment el 9x18mm Makarov dissenyats ambds pels armers que els donen el nom. El Makarov segueix sent el calibre ms popular a Rssia encara que a la majoria de pasos ex-sovitics el 9mm Parabellum, ms potent, l'ha substitut gaireb en la seva totalitat.

La majoria dels calibres petits dissenyats per Browning a principis de segle segueixen en s per a petites pistoles de defensa personal, principalment el 9mm curt i el .32 ACP.

Encara s'empren diferents tipus de calibre .22 en les competncies de tir esportiu i en les prctiques de tir, per la seva baixa potncia i gran control de tir. Gaireb ning l'utilitza per a la defensa personal a pesar de ser mortfer.

 Bibliografies .
 De Florentiis, Giuseppe. (2001). Historia de la pistola. "Coleccin temas varios". Editorial De Vecchi. Barcelona, Pasos Catalans. ISBN 84-315-0612-1.

 Cintes de vdeo .
Barquilla Cozas, Julin. (2001). Pistola semiautomtica. Academia Caballero. Madrid, Espanya. ISBN 84-7023-391-2. (VHS);

 Vegeu tamb .
Revlver;
Munici;
Gallet;

 Enllaos externs .
  Pistola interactiva;
  Base de dades de les pistoles;
  Sobre les armes d'STAR Bonifacio Echeverra S.A.;
  Valor actual de les pistoles ASTRA;

Munici de pistoles.
  Munici de Winchester;
  Munici de Federal;
  Munici de Hornady;
  Munici de Remington;
  Munici de  de Cor-Bon/Glaser;
  Munici de CCI;
  Munici de PMC;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27979" title="Filologia" nonfiltered="1678" processed="1674" dbindex="11765">
La filologia s l'estudi dels textos i llenges antigues.  El terme originalment significa amor (Grec Filo-) d'aprendre i literatura (Grec -logia). En les tradicions acadmiques de moltes nacions, el terme "Filologia" descriu l'estudi d'una llengua junt amb la seva literatura i els seus contextos histrics i culturals, els quals sn indispensables per a una comprensi dels treballs literaris i d'altres textos culturals significatius. La filologia abraa aix l'estudi de la gramtica, la retrica, la histria o la interpretaci d'autors, aix com les tradicions crtiques associades a una determinada llengua.

Aquesta extensa definici est arribant a ser estranya avui dia, i la filologia tendeix a referir-se als estudis acadmics associats a un idioma, agrupant rees com la fontica, la morfosintaxi, la dialectologia, la lingstica histrica, etc. en la part de llengua i els diversos perodes de la literatura corresponent. 

Una branca de la Filologia s la lingstica histrica.  Similituds entre el snscrit i les llenges europees, foren observats primer en el segle XVIII i conduts al descobriment del Protoindoeuropeu. L'inters de la filologia en els idiomes antics va conduir a l'estudi de quins eren en el segle XIX els idiomes "extics" per la llum que podrien aportar en els problemes per entendre els orgens dels textos ms antics.

En els EUA, lAmerican Journal of Philology va ser fundat el 1880 per Basil Lanneau Gildersleeve, un professor de Clssics a la Universitat Johns Hopkins.

La Filologia tamb inclou anlisis de textos, l'anomenada crtica textual, que intenta reconstruir el text original perdut que serveix de model a cpies manuscrites posteriors. Per a aconseguir-ho, es basa en els errors de transmissi, en les variants locals i en l'anlisi exhaustiva tant del text com del seu suport per establir l'arbre genealgic de l'obra. Aquesta branca s el que s'entn com a filologia als pasos francfons, que prefereixen usar altres termes per a la resta de disciplines lingstiques. 

 Enllaos externs .
 Una Bibliografia de Literatura Terica, Crtica, i Filologia (ed. Jos ngel Garca Landa, Universitat de Saragossa, Espanya);
Gruppo04 - Index of useful web-resources for philological and comparative literary studies;
Asociacin de Jvenes Investigadores Fillogos de la Universidad Complutense de Madrid (AJIF-UCM);
Fillegs en Catal;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27982" title="Sim Ballester" nonfiltered="1679" processed="1675" dbindex="11766">
Sim (Tort) Ballester, (Manacor ??? - Palma 1457) va ser un dels cabdills de la Revolta Forana mallorquina (1450-1453).

Era pags i fill del majoral de Son Pere Andreu. Juntament amb Jaume Nicolau i Bartomeu Moner en va ser un dels homes clau, i dels ms radicals de la revolta.

Al juliol del 1450 va participar en el primer setge de Ciutat de Mallorca, com a cap d'un exrcit de 2.000 pagesos.
A principi de 1451 va fer negociacions a Manacor amb el governador Berenguer d'Oms, que hi havia anat expressament, per les negociacions fracassaren i a l'abril del 1451 es produ el segon setge de ciutat.
Fou cabdill de les tropes foranes contra 900 pagesos lleials al governador, comandats pel lloctinent Jaume Cadell.

Desprs d'un tercer setge al maig de 1451 el rei Alfons el Magnnim ced a les pressions dels privilegiats i es decid a intervenir amb molta duresa cap als forans.

A l'agost de 1452 envi un exrcit de mercenaris italians  (saccomani), del qual era Capit General el virrei de Sardenya Francesc d'Erill i de Centelles, que el derrot a una batalla entre Inca i Sencelles.

El 1456 se n'an a Menorca, d'on fou extraditat. Al 1457 va ser executat.

De la seva vida se n'han fet diverses obres :
 Simn Ballester el tuerto, de Miquel Bibiloni Corr;
 Lealtad mallorquina, de Joan Bosch Sureda;
 Els commoguts, de Joan Soler Antich;
 La companyia Els Capsigranys va representar a Manacor l'obra de teatre Anomenat lo Tort.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27984" title="Jian" nonfiltered="1680" processed="1676" dbindex="11767">
L'espasa anomenada Jian, s una arma blanca que es pot utilitzar punxant o tallant. Es una espasa recta amb dos talls. Principalment ha estat utilitzat per la noblesa xinesa. Des de l'antiguitat, s'ha usat en les Arts Marcials principalment en la prctica del tai txi txuan.

 Enllaos d'Inters .

Jian Espasa recta (en castell)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27985" title="Bast" nonfiltered="1681" processed="1677" dbindex="11768">



Un bast, s una eina o una arma, de canya, de fusta (lledoner, castanyer, noguer, cirerer, caqui, boix, bans...), de rotang o d'altres materials generalment lleugers com ara l'alumini, el grafit; principalment usat per caminar en llocs difcils, til per menar el bestiar, etc. Amb aquest til, determinats pobles, han desenvolupat tcniques de combat molt elaborades, ats que s un element que no crida l'atenci, s fcil de fabricar i no crea enveges ni sospites al poders.

Com a eina t multitud d'utilitats i funcions entre elles es poden destacar

Excursionisme, sn molt populars els bastons extensibles fets amb materials lleugers. ;
Ortopdia, a ms del bast tamb s'usa la crossa.
Esqu per ajudar-se a la impulsi. ;
Indumentria;
Smbol de Poder, llavors se l'anomena ceptre o bcul segons la seva mida.
Arts marcials , Bo, Jo, Tambo;
Al paleoltic Superior l'aparici de bastons de comandament fa suposar una certa estructura de societats amb la presncia d'individus lders. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27986" title="Bo" nonfiltered="1682" processed="1678" dbindex="11769">

Un bo s un arma en forma de bast allargat, generalment feta de fusta (com roure) o bamb. Existeixen d'una forma o altra en totes les cultures. Varen en el llarg, i en el pes, flexibilitat, o decoraci (poden ser tan rstics com una branca d'arbre o tan decorat como una obra d'art).

L'us primari del bo s el d'amplificar la fora utilizada per donar un per mitja de l'us de la palanca. El bo s utilitzat per arribar a objectius de mig abast.

l'art marcial japons dedicat a l'us del bo s conegut com a bojutsu, encara que l'escola Masakatsu Bo Jutsu, fundada per O Sensei Morihei Ueshiba sol practicar-se com a complement de l'Aikido.

Una versi ms curta del bo anomenada jo s tamb usada com arma en algunes arts marcials com l'aikido i el jodo.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27988" title="Pop" nonfiltered="1683" processed="1679" dbindex="11770">


Art: Estil artstic. Vegeu Art pop.
Geografia: ;
Vall del Pas Valenci que inclou els pobles de Benigembla, Murla i Parcent. Vegeu Vall de Pop.
Castell de Pop;
Muntanya de Pop o Cavall Verd;
Msica: Estil de msica popular. Vegeu msica pop.
Zoologia: Nom de diverses espcies de molluscs cefalpodes de l'ordre Octopoda. Vegeu polp.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27990" title="Polp" nonfiltered="1684" processed="1680" dbindex="11771">

Un polp o pop s un cefalpode de l'ordre Octopoda (en grec,         , que vol dir "vuit potes") que habita en diferents hbitats dels oceans, especialment en esculls corallins. El principal gnere s Octopus que comprn 289 espcies de pops diferents; aquesta xifra representa una tercera part del total d'espcies de cefalpodes.

 Fisiologia .
Els pops es caracteritzen per tenir vuit apndixs que cal anomenar braos i no tentacles. Els braos dels cefalpodes tenen ventoses en tota la seva extensi mentre que els tentacles sn ms llargs i tenen ventoses noms a la part final. Aix es pot observar molt clarament en el calamars, que tenen 8 braos i 2 tentacles.
 
A diferncia de la majoria dels altres cefalpodes, gaireb tots els pops tenen cossos sense esquelet intern. No tenen ni una closca exterior protectora com el nautilus, ni cap vestigi d'una closca interna com la spia o el calamar. El bec de la boca, similar al bec d'un lloro, s la seva part ms dura. Aquesta estructura flexible els permet passar a travs d'escletxes molt estretes entre roques submarines, la qual cosa s molt til quan estan fugint de morenes o altres peixos depredadors. Els pops del subordre Cirrata, poc coneguts, tenen dues aletes i una closca interna; per aix tenen menys capacitat de passar per espais petits.

Els pops tenen una vida relativament curta, i algunes espcies viuen uns sis mesos. Les espcies ms grans, com el pop gegant del nord del Pacfic (Enteroctopus dofleini), poden viure fins a cinc anys en circumstncies adequades. Tanmateix, la reproducci s una causa de mortalitat: els mascles noms poden viure durant uns quants mesos desprs d'aparellar-se, i les femelles moren poc desprs de la seva posta d'ous; deixen de menjar tot cuidant durant un mes dels seus ous.

Els pops tenen tres cors i com tots els molluscs, tenen brnquies. Dos cors bombegen sang a travs de cada una de les dues brnquies, mentre que el tercer bombeja la sang a tot el cos. La sang dels pops cont l'hemocianina, protena rica en coure. El transport d'oxigen de la hemocianina s un sistema menys efica que el de l'hemoglobina dels vertebrats, que usa el ferro. D'altra banda l'hemocianina es dissol en el plasma en comptes de formar part dels glbuls vermells i dna un color blau a la sang.

 Intelligncia .
 
Els pops sn molt intelligents, ms intelligents que qualsevol altre invertebrat. L'abast exacte de la seva capacitat d'aprenentatge s un tema de debat entre els especialistes (Hamilton, 1986; Stewart, 1997) per experiments amb solucions de problemes han mostrat que tenen memria a curt i a llarg termini. Algunes caracterstiques com la gran visi i la capacitat de manipulaci d'objectes (es podria pensar que t la forma d'un cap amb un cos que s una m) sn caracterstiques ms prpies dels vertebrats.

El pop t un sistema nervis molt complex, amb un bon cervell. Els dos teros de les neurones d'un pop es troben en les fibres nervioses dels seus braos, que tenen fora autonomia i amb una mplia varietat d'actes reflexos. Alguns pops, com el pop imitador Thaumoctopus mimicus d'Indonsia, mouen els braos imitant els moviments que observen en altres animals.

En experiments de laboratori, mostren que els pops poden distingir entre diferents formes i dibuixos. Tamb han estat observats en el que s'ha descrit com un joc, deixant anar ampolles o joguines a un corrent circular dels seus aquaris per desprs tornar-les a agafar. Els pops sovint s'escapen dels seus aquaris i de vegades visiten els aquaris propers a la recerca de menjar, com crancs i llagostes. Fins i tot han pujat a barques de pesca per a fer els seus pats.

En alguns pasos els pops apareixen a la llista d'animals de laboratori en qu la cirurgia no pot realitzar-se sense anestsia. A la Gran Bretanya tenen alguns privilegis reservats a vertebrats i estan protegits per normes contra la crueltat animal.

Una creena popular afirma que quan un pop pateix estrs pot comenar a menjar-se els  propis braos. La recerca sobre el tema ha mostrat que aquest comportament anormal, anomenat autofgia, pot ser causat per un virus que ataca el sistema nervis del pop i li causa un desequilibri neurolgic.

 Defensa .

Els pops tenen tres mecanismes defensius molt caracterstics: 
 expulsi de tinta,
 camuflatge;
 autotomia o capacitat de perdres membres del cos.

La majoria dels pops poden expulsar un nvol de tinta negra molt densa que els ajuda a escapar dels seus depredadors. El colorant principal de la tinta s la melanina, que s el mateix producte qumic que dna color als cabells i a la pell dels humans. Aquest nvol de tinta tamb afecta l'olfacte, element especialment til davant predadors com els taurons que per caar es guien per l'olor.

Les cllules especialitzades de la pell del pop sn les responsables de la capacitat de camuflatge. Aix, poden canviar el color, l'opacitat i els reflexos de l'epidermis. Els cromatfors contenen pigments grocs, taronges, vermells, marrons o negres. La major part de les espcies tenen tres d'aquests colors, mentre d'altres en tenen dos o quatre. Unes altres cllules que canvien el color sn iridfors reflexius, i leucfors (color blanc). Aquesta capacitat per canviar de color tamb la utilitzen per comunicar-se o avisar a als altres. El pop d'anells blaus (Hapalochlaena sp.) que s molt verins, quan s provocat canvia de color adquirint un groc brillant amb uns anells blaus molt peculiars.


Quan sn atacats alguns pops es poden desprendre dels seus propis membres, com ho fan, per exemple, les sargantanes que perden la cua per fugir. El tros de bra alliberat serveix per distreure l'enemic; aquesta habilitat tamb s'utilitza en l'aparellament.

Unes quantes espcies, com el pop imitador (Thaumoctopus mimicus), tenen un quart mecanisme de defensa. Poden combinar els seus cossos altament flexibles amb canvis de color transformant-se amb un altre animal, com els ms perillosos com el peix escorp (famlia Scorpaenidae), serps de mar i anguiles. Tamb s'ha observat que poden canviar la textura de la pell per aconseguir un camuflatge ms gran, prenent l'aparena d'una alga punxeguda, o la textura irregular d'una roca.

 Reproducci .
Quan es reprodueixen els mascles utilitzen un bra especialitzat anomenat hectocotylus que usa per introduir espermatfors (paquets d'esperma) a la cavitat del mantell de la femella. L'hectocotylus, normalment el tercer bra de la dreta, es desprn del mascle durant la copulaci. Els mascles moren uns quants mesos desprs d'aparellar-se. En alguna espcie, la femella pot mantenir activa l'esperma en el seu interior durant setmanes fins que els seus ous siguin madurs. Un cop fertilitzats, pot arribar a pondre fins a 200.000 ous tot i que aquesta xifra varia molt. 

La femella, segons l'espcie, penja els ous en cordes des del sostre del forat on es troba, o individualment els adjunta al substrat. Desprs de la posta es preocupa dels ous protegint-los de predadors i crea petits corrents d'aigua al seu voltant per oxigenar-los. Les larves del pop no surten fins al cap d'un mes i en tot aquest temps la femella no menja i finalment mor. Aquestes larves passen un perode de temps vivint en nvols de plncton, on s'alimenten de coppodes, larves de crancs  i d'estrelles de mar. Quan ja estan preparats baixen al fons del mar, on ms endavant repetiran el cicle reproductor. En algunes espcies que viuen a gran fondria, els joves no marxen. Cal tenir present que en el plncton sn molt vulnerables davant els atacs del molts animals que s'alimenten d'ell. La taxa de supervivncia s molt baixa.

 Sentits .

Els pops tenen una vista prodigiosa. Sorprenentment no semblen distingir els colors, encara que poden distingir la polaritzaci de llum. Connectats al cervell hi ha dos rgans especials, els estatocists, que sn un tipus d'rgan de l'equilibri que donen al pop informaci de la seva horitzontalitat. Una resposta autnoma mant els ulls de l'animal orientats de manera que l'escletxa de la nineta estigui sempre en posici horitzontal.

El pop tamb t un tacte excellent. Les seves ventoses tenen uns quimoreceptors que fan possible que pugui tastar el que toca. Els braos contenen receptors de tensi de manera que el pop sap si els seus membres s'allarguen. Tanmateix, el pop t un sentit propioceptiu molt pobre. Els receptors de tensi no sn suficients perqu pugui determinar la posici del cos o dels braos. Sembla que el seu cervell no pot processar la gran quantitat d'informaci que aquesta activitat requereix.

 Referncies .






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27993" title="Joanot Colom" nonfiltered="1685" processed="1681" dbindex="11772">
Joanot Colom (Mallorca ???, Palma 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.

Barreter d'ofici, vivia amb la seva famlia a Palma, davant l'esglsia de Sant Nicolau Vell.

Comenada la germania, el lloctinent Miquel de Gurrea va acusar-lo de conspiraci, i l'empreson el 6 de febrer de 1521. Aix precipit els esdeveniments i l'endem va ser alliberat per la fora. El 15 de febrer de 1521 part cap a Valncia per tal de conixer l'organitzaci de la Germania valenciana i per anar a la cort. Juntament amb Pau Casesnoves, cirurgi d'Inca, va donar suport a l'arbitratge fet per Ferran el Catlic (1521), favorable als forans.

Durant la revolta alliber els esclaus i intent l'ocupaci d'Alcdia, que resist diversos setges. L'octubre de 1522, s'enfront a les tropes reials, que havien desembarcat a Alcdia, a Son Fornari (sa Pobla) amb el resultat de ms de mil morts. Es refugi a Palma, juntament amb molts de forans, on resistiren el setge de l'exrcit reial fins al 7 de mar del 1523 que capitularen.

Joanot Colom fou empresonat dos mesos al castell de Bellver i degollat, arrossegat i esquarterat el 3 de juny. Els quarters del seu cos foren exposats damunt quatre pilars construts a diferents llocs de la ciutat, inclosa la Porta Pintada. En aquesta hi hagu el cap exposat durant segles dins una gbia posada a una forncula, perqu els veiessin els forans en arribar a la ciutat. La seva execuci encet la repressi contra la Germania. La casa de Colom fou enderrocada i el solar sembrat de sal i a l'indret actualment hi ha una lpida commemorativa collocada durant la I Repblica, on anualment es ret un homenatge als agermanats.

Enllaos externs.
 Lloren Buades Castell. La Germania de Mallorca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="27994" title="Client-servidor" nonfiltered="1686" processed="1682" dbindex="11773">
En informtica s'anomena arquitectura client-servidor, a la relaci establerta entre dues entitats, el servidor, ofereix un recurs de qualsevol tipus (fsic, de programar, de dades, etc) a l'altre (el client) per qu aquesta en tregui un profit o avantatge. El ms habitual s que d'una entitat servidora se n'aprofitin diverses o moltes entitats clients. 

Per a la comunicaci entre clients i servidors s'utilitza un protocol de comunicacions, que descriu com es poden comunicar i quines informacions es poden intercanviar (HTTP per a pgines web, Wi-Fi per a xarxes inallmbriques,...).

Caracterstiques d'un servidor;
 Passiu (esclau);
 Espera peticions;
 Al rebre una petici la processa i retorna una resposta;

Caracterstiques d'un client;
 Actiu (mestre);
 Envia peticions;
 Al enviar una petici espera una resposta i la processa;

Per exemple, un servidor de correu, cont el correu electrnic de mltiples clients. Un programa client de correu electrnic, demana al servidor de correu si hi han nous missatges per a l'usuari el servidor li pot contestar que si o que no, en cas afirmatiu el client demana al servidor que li envii aquests correus i el servidor els envia al client i els elimina de la seva base de dades.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28002" title="Corea (desambiguaci)" nonfiltered="1687" processed="1683" dbindex="11774">


 Corea s una pennsula del nord-est d'sia.
Pennsula de Corea, el territori que incloa Corea del Nord i del Sud fins l'any 1945;
Corea del Nord s un estat que es troba a la meitat nord d'aquesta pennsula.
Corea del Sud s un estat que es troba a la meitat sud d'aquesta pennsula.

 la badia de Corea s una badia dins la Mar Groga;

Corea: Grup de trastorns neurolgics caracteritzats per moviments involuntaris anormals:
Corea de Huntington.
Corea de Sydenham;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28005" title="Doshu" nonfiltered="1688" processed="1684" dbindex="11775">
Doshu s, per als aikidoka, el ttol hereditari que duen els membres de la famlia del fundador Morihei Ueshiba.

Vegeu:
Aikido;
Kishomaru Ueshiba;
Moriteru Ueshiba;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28008" title="Colnia" nonfiltered="1689" processed="1685" dbindex="11776">


 Geografia: ;
 Colnia (Alemanya), l'antiga Colonia Agrippinensis, s una ciutat d'Alemanya, la ms gran de l'estat de Rin del Nord - Westflia, que compta amb una clebre catedral gtica.
 departament de Colonia s un departament de l'Uruguai, amb capital a la ciutat de Colonia del Sacramento.
 Colonia (Yap) s la capital de Yap, un dels Estats Federats de Micronsia.
 Poltica: Una colnia s un establiment fundat pels habitants d'un pas que van a poblar-ne un altre d'allunyat i que continuen vinculats amb el pas originari. Vegeu: ;
Colnia grega;
Colnia romana;
colonialisme, per l'expansi imperialista dels estats europeus iniciat al segle XV.
 Indstria: Una colnia industrial s una installaci industrial fora dels nuclis de poblaci que inclou tamb habitatges per als obrers, esglsia, escola, etc. Tamb es coneix com a colnia txtil.
 Biologia: Una colnia (biologia) s un grup d'individus que viuen en una comunitat.
 Perfumeria: Colnia s el nom amb qu s coneguda tamb l'aigua de Colnia, utilitzada com a perfum i com a cosmtic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28010" title="Pequn" nonfiltered="1690" processed="1686" dbindex="11777">




Pequn (en xins   , en pinyin Beijing que vol dir la capital del nord).

La ciutat de Beijing s la capital de la Repblica Popular de Xina, i el centre cultural del pas. Es tracta de la primera ciutat en tenir categoria provincial, actualment n'hi ha tres ms.

Est situada al nord-est de l'estat, a l'esquena t la serralada YnShan (  ) i a l'est de la serralada TiHngShan (   ).

La histria de la ciutat t un 3400 anys aproximadament i tamb va ser la capital de Xina durant les dinasties Yuan (  ) Ming (  ) i Qing (  ).

 Histria .
La histria de la ciutat s molt antiga, es remunta a ms de 3000 anys enrere. Durant el perode de Primavera i Tardor i dels Regnes Combatents (770aC - 221aC) el regnat de Ji (  ) tenia la seva capital a on avui es troba Beijing. 

Durant les dinasties Qin ( ), Han ( ) i el perode dels Tres Regnes, Beijing estava en la frontera nord de l'imperi. Va canviar molts cops de nom: JiChng (  ), Ynduo (  ), YnJn (  ), YouZhou (  ) o (  ). Durant la Dinastia Tang ( ) es va anomenar YouZhou (  ).

Per va ser quan els mongols, que estaven conquerint tota la Xina i mig sia, funden la Dinastia Yuan (  ) que Beijing s refundada i es converteix en la capital de l'imperi.

 Geografia .
La ciutat est envoltada per la provncia de Hebei. s una ciutat interior envoltada de muntanyes pel nord i nord-oest, al sud s'estn el pla que forma part de les riqussimes terres de conreu del gegant delta del riu Groc. 

No la creua cap riu important, el ms proper s el Yong Ding.

 Clima .


Tot i que Pequn es troba aproximadament a 150 kilmetres de la costa, te a causa de la seva posici una forta influncia del cintur de vent Oest i dels Monsons, que li porten un clima continental moderat, es a dir, calent i humit a l'estiu i fred i sec a l'hivern. Les precipitacions de l'any ascendeixen de mitjana als 619 millmetres, d'aquests en cauen aproximadament un 70 per cent els mesos de juliol i agost.

A l'hivern regnen unes temperatures de fins a -20 C i un vent glacial, que bufa de les planes mongols. A l'Estiu (de juny fins l'agost) el clima es humit i calent amb temperatures de fins a 30 C, la primavera (abril i maig) se seca, per ventosa. Al setembre i l'octubre hi regna un temps sec i suau.

 Comunicacions .
Encara que geogrficament no est ben situada, disposa de molt bones comunicacions. 

T varies estacions de ferrocarrils amb enllaos a totes les provncies del nord de Xina.

L'Aeroport Internacional de Beijing est a uns 25Km al nord-est de la ciutat. s, juntament amb el de ShangHai, el principal nus aeri del pas.

Pequn disposa d'algunes autopistes de peatge que la comuniquen amb Tianjin, Badaling i l'aeroport.

 Poblaci .
Al 2003 la poblaci total era de 14,56 milions de persones, dels quals 11,49 milions tenien perms de residncia i 3,07 milions perms temporal de treball. A ms a ms, hi ha un nombre gran per indeterminat d'emigrants illegals.

La gran majoria de pequinesos sn d'tnia Han. Tradicionalment tamb hi ha Mantxs, Hui i Mongols.

L'emigraci estrangera ms recent s de Sud Coreans, que viuen per motius de negocis o d'estudi, i es concentren a les rees de Wangjing i Wudaokou.

 Cultura .

La gent de la ciutat parla el dialecte de Beijing, que pertany a la subdivisi del mandar. Aquest dialecte s la base del Mandar estndard, idioma oficial de la Repblica Popular de la Xina. A les rees fora de la ciutat es parlen dialectes propis de la provncia de Hebei.

L'pera de Beijing o Jingju (  ) es molt coneguda a tota la capital. s reconeguda com un dels exponents de la cultura xinesa. L'pera de Beijing s una combinaci de cant, dilegs, seqncies codificades com gests, lluites o acrobcies.
La majoria de representacions es fan en un dialecte arcaic molt diferent del Mandar estndard; aix fa que els dilegs siguin molt difcils d'entendre, encara que els teatres modern ofereixen subttols.


 Arquitectura .
Els siheyuan(    ) s un estil arquitectnic de Beijing. Com el seu nou indica, un siheyuan consisteix en un conjunt quadrat amb habitacions que tanquen un pati central. Aquest pati cont algun arbre, plantes en testos i fins hi tot un aquari.

Els Hutongs (  ) sn els carrers i carrerons que connecten tot l'interior de la part vella de la ciutat. Molts d'ells sn tant estrets que no permeten la circulaci de vehicles.

Abans els siheyuans i hutongs estaven per tor arreu, per estan essent substituts per blocs de pisos moderns. Aquest canvi t dues cares, d'una part els pisos ofereixen una qualitat de vida que els hutongs no tenen, com l'aigua corrent i sanitaris. Per altra part desfan la vida social que va associada als hutongs.

S'estan preservar alguns hutongs particulars per motius histrics o turstics.

 Gastronomia .
Com tota la cuina del nord de la Xina est basada en el blat (no en l'arrs).  

L'nec de Beijing, o nec lacat, s el plat ms fams i est considerat el  plat ms sabors del mn . Les seves dues varietats sn l'nec lacat penjat, especialitat del restaurant Quanjude, i l'nec lacat cuinat, especialitat del restaurant Bianyifang. 

Tamb sn comuns els plats d'origen Mongol o Mantx, com el ""Manhan Quanxi"". 

El te i les cases de te sn molt comuns.

Beijing, centre poltic, cultural i diplomtic de la Xina, no s noms un lloc ideal per assaborir la gastronomia tpica del pas, tamb s una capital internacional on es pot trobar restaurants de cuines de tot el mn. A la capital de Xina es produeix una interessant fusi entre cultures culinries provinents de totes les parts de la Xina i de la resta del mn. Per aquest motiu la  cuina de Beijing  resulta tan interessant, ja que s una amalgama de diferents tradicions culinries amb el toc nic que li dna la capital.
 
Els restaurants rabs esquitxen els carrers de Beijing, deixant flotar a cada cantonada la saborosa olor de la vedella i el be rostits. El  Hotpot de be  de Donglaishun t una llarga histria i molts habitants de la ciutat sn assidus clients d'aquests establiment.

 Monuments .

 Temple del Cel (  );

On l'Emperador celebrara cerimnies religioses.
 Palau imperial o Ciutat Prohibida (  );
Residncia dels antics emperadors.
 Palau d'estiu (   );
Residncia d'estiu dels emperadors, en gran part contruida per Cixi;
 Plaa Tiananmen (   );
Centre de la ciutat i smbol poltic. S'hi troba la tomba de Mao ZeDong, el Museu Nacional.
 Les tombes Ming (    );
Tombes dels emperadors de la dinastia Ming;
 Gran Muralla Xinesa (  );
Als afores de la ciutat.


 Jocs Olmpics 2008 .
Beijing ha estat proclamada seu dels Jocs Olmpics d'estiu 2008. 

Aquest fet, a banda de transformar la ciutat pel que fa a urbanisme i infraestructures, s un smbol de la fi de l'allament de la resta de mn a la que ha estat sotmesa la Xina des de finals de la dcada de 1940.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial dels Jocs Olmpics;
 Pequn.com: Gua turstica;















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28011" title="Llana" nonfiltered="1691" processed="1687" dbindex="11778">
La llana s una fibra natural obtinguda a partir del pl d'alguns animals. A Europa normalment s d'ovella, per a altres llocs tamb es fa servir la de llama, alpaca, vicunya, etc.

Cada any, quan amb la primavera la temperatura comena a pujar, a aquests animals se'ls talla la llana, i una vegada recollida, segons l's a que es destini s'ha de sotmetre a diversos processos, com neteja, filat, etc.

Amb la llana es fan matalassos, jerseis i tamb tela, amb la qual es confeccionen vestits.

La llana s un mal conductor del calor, i per aix s un bon allant per fer roba amb la qual protegir-se del fred.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28022" title="Taj Mahal" nonfiltered="1693" processed="1688" dbindex="11780">



El Taj Mahal (en hindi :        , en urdu :        ) s un gran mausoleu ubicat a la ciutat d'Agra a l'ndia, a la vora del riu Yamuna, construt per l'emperador mongol Shahjahan en honor a la seua difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, ms coneguda com Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu 14 fill.

El Taj Mahal s considerat el ms bell exemple d'arquitectura mogola, que sol combinar elements d'estil islmics, perses , indis i turcs . Se n'ha destacat especialment el carcter romntic de l'edifici.

Va ser construt entre el 1631 i el 1654, i s'estima que es van necessitar uns 20.000 homes per construir-lo. Tot i que el mausoleu cobert per la cpula de marbre blanc s la part ms coneguda, de fet el Taj Mahal s un conjunt d'edificis integrats.

El 7 de juliol del 2007, el Taj Mahal va ser reconegut com una de les Set noves meravelles del mn, una iniciativa privada sense el recolzament de la UNESCO.

 Origen i inspiraci .

L'emperador Sha Jahan va ser un prolfic mecenes, amb recursos prcticament illimitats. Sota la seva tutela es van construir els palaus i jardins de Shalimar a Lahore, tamb en honor de la seva esposa.

Mumtaz Mahal va donar al seu esps catorze fills, per va morir en l'ltim part i l'emperador, desconsolat, va iniciar gaireb de seguida la construcci del Taj com a ofrena pstuma. Tots els detalls de l'edifici mostren la seva naturalesa romntica, i el conjunt presumeix d'una esttica esplndida. En l'oportunitat d'una visita realitzada el 1663, l'explorador francs Franois Bernier va realitzar el segent retrat del Taj Mahal i dels motius de l'emperador per a construir-lo:

(...) Completar aquesta carta amb una descripci dels dos meravellosos mausoleus que atorguen total superioritat a Agra sobre Delhi. Un d'ells va ser erigit per Jehan-guyre (sic) en honor del seu pare Ekbar, i Chah-Jehan va aixecar l'altre, d'extraordinria i celebrada bellesa, en memria de la seva esposa Tage Mehale, de qui es diu que el seu esps estava tan enamorat que li va ser fidel tota la seva vida i a la seva mort va quedar tan afectat que no va trigar molt en seguir-la a la tomba.

 Sntesi histrica .

Poc desprs d'acabar l'obra al 1657, Sha Jahan va caure malalt i el seu fill Sha Shuja es va declarar a si mateix emperador a Bengala, mentre Murad, amb el suport del seu germ Aurangzeb, feia el mateix a Gujarat. Quan Sha Jahan, molt malalt ja, es va rendir als atacs dels seus fills, Aurangzeb li va permetre seguir amb vida en arrest domiciliari que va complir en el proper fort d'Agra. La llegenda diu que va passar la resta dels seus dies mirant per la finestra al Taj Mahal i, desprs de la seva mort al 1666, Aurangzeb el va sepultar en el mausoleu al costat de la seva esposa, generant l'nica ruptura de la perfecta simetria del conjunt.

Al final del segle XIX diversos sectors del Taj Mahal estaven molt deteriorats per falta de manteniment i durant l'poca de la revolta hind (1857) va ser danyat per soldats britnics, sipais i oficials del govern, que arrencaven pedres semiprecioses i lapisltzuli dels seus murs.

Al 1908 es va completar la restauraci ordenada pel virrei britnic, Lord Curzon, que tamb va encarregar la gran aranya de la cmera interior segons el model d'una similar que es trobava en una mesquita de El Caire. Curzon va fer remodelar tamb els jardins a l'estil angls que encara avui es conserven.

Durant el segle XX va millorar la cura del monument; al 1942 el govern va construir una bastida gegant cobrint la cpula, en previsi d'un atac aeri de la Luftwaffe i, posteriorment, de la fora aria japonesa. Aquesta protecci es va tornar a erigir durant les guerres entre ndia i Pakistan de 1965 i 1971.

Les amenaces ms recents provenen de la contaminaci ambiental sobre les riberes del riu Yamuna i de la pluja cida causada per la refineria de Mathura. Ambds problemes sn objecte de diversos recursos davant la Cort Suprema de Justcia de la ndia.

Al 1983, el Taj Mahal va ser triat per la UNESCO patrimoni de la Humanitat, i actualment s una important destinaci turstica.

Recentment, sectors sunnites van reclamar la propietat de l'edifici, basant-se que es tracta de la tomba d'una dona desposada amb un membre d'aquest culte islmic. El Govern indi ha rebutjat la reclamaci considerant-la sense fonament, ja que el Taj Mahal s propietat de la naci sencera.

 Disseny .
 Elements formals .
Els elements formals i decoratius sn empleats repetida i consistentment a tot el complex, unificant el vocabulari esttic.
Les principals caracterstiques del mausoleu es reflecteixen en la resta de les construccions:

 Finial: rematada ornamentat de les cpules, tamb usat en les pagodes asitiques.
 Decoraci de lotus: esquema de la flor de lotus esculpida en les cpules.
 Cpula asevada: tamb anomenada "amrud", tpica de l'arquitectura de l'Islam, i que seria usada ms tard a Rssia.
 Tambor: base cilndrica de la cpula, que serveix de suport i transici formal sobre la base de l'edifici.
 Guldasta: agulla decorativa fixada a la vora dels murs portants.
 Chattri: quiosc de columnes i cpula, tamb utilitzat en forma allada o exempta com monument commemoratiu.
 Sanefes: panells de tancament sobre arqueres.
 Calligrafia: escriptura estilitzada de versos de l'Alcor sobre les arquejades principals;
 Arquejades o portals: tamb anomenats pishtaq (paraula persa per als portals exempts).
 Daus: panells decoratius flanquejant els murs principals. ;

 Influncies .

El Taj Mahal incorpora i amplia les tradicions edilcies de l'Islam, Prsia, ndia i de l'Imperi Mogol.

El disseny general s'inspira en una srie d'edificis timurins i mongols, entre els quals es troben el Gur-i Amir (tomba de Tamerl), la tomba de Itmad-Ud-Daulah i la Jama Masjid, a Delhi. Sota el mecenatge de Sha Jahan, l'arquitectura mogol va arribar nous nivells de refinament. Abans del Taj Mahal era habitual edificar amb pedra arenosa vermella, per l'emperador va promoure l's de marbre blanc amb incrustacions de pedres semiprecioses.

 Simetria .
El conjunt del Taj Mahal, amb el seu eix principal perpendicular a la ribera del Yamuna (10), est constitut pels segents elements arquitectnics:  (Vegeu ubicaci a l'esquema de planta) 

 Portal d'accs;
 Tombes secundries;
 Patis;
 Pati (explanada) d'accs principal;
 Darwaza o fort d'accs;
 Jabaz;
 Mesquita;
 Mausoleu;
 Minarets;


Al centre, els amplis jardins dividits a quadres s'organitzen mitjanant la creu formada pels canals.

La superfcie de l'aigua reflecteix els edificis, produint un efecte addicional de simetria.

 Els jardins .

El complex se situa envoltat d'un gran chahar bagh que mesura 320 x 300 metres i inclou picapedrers de flors, senderes elevades, avingudes d'arbres, fonts, cursos d'aigua i piletes que reflecteixen la imatge dels edificis a l'aigua.

Cada secci del jard est dividida per senders en 16 canteres de flors, amb un estany central de marbre a mig cam entre l'entrada i el mausoleu, que torna la imatge reflectida de l'edifici.

El chahar bagh va ser introdut a l'ndia per Babur, el primer emperador mogol, segons un disseny inspirat en la tradici persa amb la finalitat de representar als jardins del parads. En els textos mstics de l'Islam en el perode mogol es descriu al parads com un jard ideal, ple d'abundncia. L'aigua juga un rol clau en aquestes descripcions, ja que assenyala quatre rius que sorgeixen d'una font central, constituda per muntanyes, que separen a l'edn en quatre parts segons els punts cardinals (nord, sud, est i oest).

La majoria d'aquests jardins mogols sn de forma rectangular, amb un pavell central. El Taj Mahal s inusual en aquest sentit, ja que situa a l'edifici principal, el mausoleu, en un dels extrems. Tanmateix, el recent descobriment de l'existncia del "Mahtab bagh" (Jard de la lluna) a la ribera oposada del riu Yamuna permet una interpretaci diferent, incorporant la llera al disseny global de manera que es converts en un dels rius del parads.

El traat dels jardins i les seves caracterstiques arquitectniques principals, com les fonts, les senderes de marbre i de ma, els picapedrers lineals del mateix material  similars al jard de Shalimar  suggereixen que poden haver estat dissenyats pel mateix enginyer, Ali Mardan.

Les descripcions ms antigues del jard esmenten la seva profusa vegetaci, amb abundncia de rosers, narcisos i arbres fruiters. Amb la declinaci de l'imperi mogol tamb decreix el manteniment, i quan els britnics assumeixen el control del Taj Mahal, introduxen modificacions paisatgstiques per a reflectir millor l'estil dels jardins de Londres.

Els visitants poden encara sorprendre's veient als jardiners tallar la gespa mitjanant una segadora tirada per bous.

 Edificis secundaris .

El complex est limitat per tres costats per un mur de castell de pedra vermella. El lmit del quart costat el forma el mateix riu Yamuna. Extramurs hi ha diversos mausoleus secundaris, incloent els de les altres vdues de Shah Jahan i el del servent favorit de Mumtaz. Aquests edificis, construts principalment amb pedra sorrenca, sn tpics de les tombes mogols de l'poca.

Del costat interior, els murs es completen amb una columnata amb arcs, caracterstica comuna dels temples hinds incorporada desprs a les mesquites mogols. A distncies fixes s'inclouen chattris i altres petites construccions que poden haver estat utilitzades com a miradors, incloent la que actualment es coneix com la "Casa de msica", utilitzada com a museu.

L'entrada principal, la "darwaza", s un edifici monumental construt en sorra vermella. L'estil recorda l'arquitectura mogol dels primers emperadors. Les seves voltes repeteixen les formes del mausoleu i incorporen la mateixa calligrafia decorativa. S'utilitzen decoracions florals en baix relleus i incrustacions. Els murs presenten elaborats dissenys geomtrics, similars als que hi ha en altres edificis del complex. Originalment l'entrada es tancava amb dues grans portes de plata, que van ser desmuntades i foses pels jats al 1764.


A l'extrem del complex s'aixequen dos grans edificis als costats del mausoleu, parallels als murs est i oest.

Ambds sn fidels reflexos entre un i l'altre. L'edifici occidental s una mesquita i el seu oposat s el jawab, el sentit original de la qual era balancejar la composici arquitectnica i es creu que va ser usat com a hostal o casa de convidats. Les diferncies consisteixen en qu el jawab no t minaret i els seus pisos presenten dissenys geomtrics, mentre que els de la mesquita estan decorats amb un disseny en marbre negre que marca la posici de les catifes per a que puguin resar 569 fidels.

El disseny bsic de la mesquita s similar a altres construdes per Shah Jahan, especialment la seva Jama Masjid a Delhi, que consisteix en una gran sala rematada per tres cpules. Les mesquites mogols d'aquesta poca divideixen el santuari en tres rees: un sector principal i dues ales laterals.

 El mausoleu .

El focus visual del Taj Mahal, encara que no es localitzi en el centre del conjunt, s el mausoleu de marbre blanc. Com la majoria de les tombes mogols els elements bsics sn d'origen persa; un edifici simtric amb un iwan i coronat per una gran cpula.

La tomba descansa sobre un pedestal quadrat. L'edifici consisteix en una gran superfcie dividida en multitud de sales, de les quals la central alberga el cenotafi de Sha Jahan i Muntaz. Actualment les tombes reals es troben en un nivell inferior.

El basament s essencialment una galleda amb vrtex aixaflanats, de 55 metres de costat. Sobre cada costat, una gran "pishtaq" o arqueria envolta al iwan, amb un nivell superior similar de balconades sota arcs. Aquests arcs principals s'eleven fins al sostre del basament, generant una faana integrada.

A cada costat de l'arquejada principal, hi ha arquejades menors a dalt i a baix. Aquest motiu es repeteix en les otxaves. El disseny s completament uniforme i consistent en els quatre costats del basament. A cada cant del pedestal base, un minaret complementa i reala el conjunt.


La cpula de marbre blanc sobre el mausoleu s a primera vista el ms espectacular del conjunt. La seva altura s gaireb igual al basament, al voltant de 35 metres, dimensi que s'accentua per estar recolzada en un tambor circular de 7 metres d'alt.

La cpula s del tipus "ceba" , nom que s'origina en la descripci de la seva forma. Els rabs anomenen a aquesta tipologia de cpula "amrud", s a dir, amb forma de poma.

El ter superior de la cpula est decorat amb un anell de flors de lotus en relleu, i en la rematada una agulla o "finial" orada combina tradicions islmiques i hinds.

Aquesta agulla acaba en una lluna creixent, motiu tpic islmic, amb els seus extrems apuntant al cel. Pel seu emplaament sobre l'agulla, el topall d'aquesta i els extrems de la lluna combinats formen una figura de trident, reminiscncia del smbol tradicional hind per a la detat Xiva.

El tronc del finial cont a ms una srie de formes bulboses. La figura central mostra una forta semblana amb el "kalash" o "kumbh", el vaixell sagrat de la tradici hind.

La forma de la cpula s'emfatitza tamb pels quatre chattris en cada cant. Les cpules d'aquests quioscos repliquen la forma de la central. Les seves bases columnades s'obren a travs del sostre del mausoleu i proveeixen llum natural a l'interior. Els chattris tamb estan rematats per finials.

En els murs laterals, les estilitzades guldastes o espires decorades ajuden a augmentar la sensaci d'altura de l'edifici.

El motiu del lotus es repeteix en chattris i guldastes.

A cada cant del pedestal s'eleva un minaret: quatre grans torres de ms de 40 metres d'alt que novament mostren l'afici del Taj pel disseny simtric i repetitiu.

Les torres estan dissenyades com a minarets funcionals, element tradicional de les mesquites des d'on l'almued flama als fidels islmics a l'oraci. Cada minaret est dividit en tres parts iguals per dues balconades que ho envolten com anells. En el topall de la torre, una terrassa coberta per un chattri repeteix el disseny del mausoleu.

Aquests chattris tenen tots els mateixos tocs de terminaci: el disseny de flor de lotus i el finial daurat sobre la cpula. Cada minaret va ser construt lleugerament inclinat cap a fora del conjunt. D'aquesta manera, en cas d'ensulsiada  alguna cosa no tan improbable en aquest temps per a construccions de semblant altura  el material cauria lluny del mausoleu.

 Decoraci .
 Exterior .
Prcticament tota la superfcie del complex ha estat ornamentada, i es troba entre les ms belles decoracions exteriors de l'arquitectura mogol de qualsevol poca. Tamb en aquest aspecte, els motius es repeteixen en tots els edificis i elements. En proporci a la grandria de la superfcie per decorar, la decoraci es torna ms o menys refinada i detallista. Els elements decoratius pertanyen bsicament a tres categories, recordant que la religi islmica prohibeix la representaci de la figura humana:

 Calligrafia;
 Elements geomtrics abstractes;
 Motius vegetals;
Aquestes decoracions es van executar amb tres tcniques diferents:
 Pintura o estuc aplicat sobre els murs;
 Incrustaci de pedres;
 Escultures;

Fitxer:TajGuldastaGeometricDeco.jpg|Decoraci geomtrica: "espina de peix".
Fitxer:TajSpandrel.jpg| Motius vegetals: detall del panell juntament a un arc.


 Calligrafia .
Els passatges de l'Alcor sn utilitzats en tot el complex com elements decoratius. Els textos creats pel callgraf persa de la cort mogol Amanat Khan sn molt flrids i gaireb illegibles. La signatura del callgraf apareix en diversos panells.

Les lletres estan incrustades en quars opaques sobre els panells de marbre blanc. Alguns dels treballs sn extremadament detallats i delicats, especialment els quals es troben en el marbre dels cenotafis de la tomba. Els panells superiors estan escrits amb calligrafia proporcionada per a compensar la distorsi visual en mirar-los des de baix.

Estudis recents suggereixen que Amanat Khan va ser tamb qui va seleccionar els passatges de l'Alcor. Els textos refereixen en general a temes de justcia, d'infern per als incrduls i de promesa de parads per als fidels. Entre els principals passatges, s'inclouen les segents azores: 91 (el sol) , 112 (puresa de fe) , 89 (descans diari) , 93 (llum del mat), 95 (les figueres), 94 (l'obertura), 36 (Ya Sin) , 81 (l'enfosquiment), 82 (l'esquerda), 84 (l'estrip), 98 (l'evidncia), 67 (el domini) , 48 (la victria), 77 (els enviats) i 39 (els grups).

 Decoraci geomtrica abstracta .
Les formes d'art abstracte sn utilitzades especialment en el pedestal del mausoleu, en els minarets, en la mesquita i la jawab, i tamb en les superfcies menors de la tomba. Les cpules i voltes dels edificis de pedra estan treballades amb traceria  per a crear elaborades formes geomtriques.

En les zones de transici l'espai entre elements vens s'omple amb traceria formant patrons en V. En els edificis de calcria vermella s'usa traceria blanca, i sobre el marbre blanc s'utilitza com a contrast traceria fosca o negra.

Els pisos i senderes usen mosaics de colors i formes diferents combinats en patrons geomtrics complexos.

La tcnica d'incrustaci sobre les plaques de marbre presenta una perfecci que les juntes entre les pedres i gemmes incrustades tot just es distingeixen amb una lent d'augment. Una flor, de tot just set centmetres quadrats, t 60 incrustacions o taracejades diferents, que oferixen al tacte una superfcie llisa.

 Motius vegetals .
Les parets baixes de la tomba mostren scols de marbre amb baix relleus de flors i vinyes, que han estat polits per a ressaltar l'exquisit treball.

Els scols i laterals d'arcs han estat decorats amb incrustacions de pedres semiprecioses formant dibuixos molt estilitzats de flors, fruits i vinyes. Les pedres incrustades sn marbre groc, jade i quars de colors, alineat i polit amb la superfcie dels murs.

 Interior .
La sala central del Taj Mahal presenta una decoraci que va ms enll de les tcniques tradicionals, i emparenta amb formes ms elevades de l'art manual, com la orfebreria i la joieria.

Aqu el material usat per a les incrustacions no s ara marbre o jade, sin gemmes precioses i semiprecioses. Cada element decoratiu de l'exterior ha estat redefinit mitjanant joies.

La sala principal cont a ms els cenotafis de Mumtaz i Sha Jahan, obres mestres d'artesania virtualment sense precedents en l'poca.

La forma de la sala s octogonal i encara que el disseny permet ingressar per qualsevol dels costats, noms la porta sud, en direcci als jardins s usada habitualment. Les parets interiors tenen aproximadament 25 metres d'altura, sobre les quals es va construir una falsa cpula interior decorada amb motius solars.

Vuit arcs apuntats defineixen l'espai a nivell del sl. Igual que en l'exterior, a cada mig arc se li superposa un segon a mitjan altura en la paret. Els quatre arcs centrals superiors formen balconades amb miradors a l'exterior. Cada finestra d'aquestes balconades duu una intricada pantalla de marbre calat, o jali.

A ms de la llum provinent de les balconades, la illuminaci es complementa amb la qual ingressa pels chattris en cada cant de la cpula exterior.

Cadascun dels murs de la sala ha estat bellament decorat amb scols en baix relleu, intricades incrustacions de pedreria i refinats panells de calligrafia, reflectint fins i tot a nivell de miniatura els detalls exposats en l'exterior del complex.

La tradici musulmana prohibeix la decoraci elaborada de les tombes, pel que els cossos de Mumtaz i Sha Jahan descansen en una cmera relativament simple sota la sala principal del Taj Mahal. Estan sepultats segons un eix nord-sud, amb els rostres inclinats cap a la dreta, en direcci a La Meca.

Tot el Taj Mahal s'ha generat al voltant dels cenotafis, que dupliquen en forma exacta la posici de les dues tombes, i sn cpia idntica de les pedres del sepulcre inferior.

El cenotafi de Mumtaz est emplaat en el centre exacte de la sala principal. Sobre una base rectangular de marbre d'aproximadament 1,50 x 2,50 metres hi ha una petita urna tamb de marbre. Tant la base com la urna estan incrustades en un fi treball de gemmes.

Les inscripcions calligrfiques sobre la urna identifiquen i oren per Mumtaz. A la tapa de la urna sobresurt una pastilla rectangular que assembla una tauleta o placa per a escriure.

El cenotafi de Sha Jahan est al costat del de Mumtaz  cap a l'Oest , formant l'nica disposici asimtrica de tot el complex. s major que el de la seva esposa, per cont els mateixos elements; una gran urna amb base alta, tamb decorada amb meravellosa precisi mitjanant incrustacions i calligrafia identificatria. Sobre la tapa de la urna hi ha una escultura d'una petita caixa de plomes d'escriure.

Fitxer:TajJoli1.jpg|Pantalla que rodeja el cenotafi, en marbre calat i amb incrustacions de pedres precioses.
Fitxer:TajCenotaphs3.jpg|Els cenotafis, les "tombes buides".


 Procs de construcci .
La construcci del Taj Mahal es va iniciar amb els fonaments del mausoleu. Es va excavar i va emplenar amb enderrocs una superfcie d'aproximadament 12.000 metres quadrats per a reduir les filtracions del riu. Tota l'rea va ser aixecada a una altura de gaireb 15 metres sobre el nivell de la ribera. El Taj Mahal t una altura aproximada de 60 metres, i la cpula principal amida 20 metres de dimetre i 25 d'altura.


A la zona del mausoleu es van cavar pous fins a trobar la napa d'aigua, i els hi va omplir amb pedra i enderrocs formant les bases dels fonaments. Es va deixar un pou obert en les proximitats per a controlar el canvi del nivell fretic.

En lloc d'utilitzar bastides de bamb com era com en l'poca, els obrers van construir colossals bastides de ma per fora i per dintre dels murs del mausoleu. Aquestes bastides eren tan enormes, que molts estimen en anys el temps que va demandar desmantellar-los. D'acord amb la llegenda, Sha Jahan va decretar que qualsevol podia dur-se maons de les bastides, i en conseqncia van ser desmantellats de nit pels camperols.

Per a traslladar el marbre i altres materials des d'Agra fins a l'obra, es va construir una rampa de terra de 15 quilmetres de longitud. D'acord amb els registres de l'poca, per al transport dels grans blocs es van utilitzar carretes especialment construdes, llenades per equips de vint o trenta bous.

Per a posar els blocs en posici es va requerir un elaborat sistema de corrioles muntades sobre pals i bigues de fusta. L'energia era proveda per juntes de bous i mules.

El procs constructiu va ser:
 El basament o pedestal.
 El mausoleu amb la seva cpula;
 Els quatre minarets;
 La mesquita i el jawab;
 El fort d'accs;

El pedestal i el mausoleu van consumir dotze anys de construcci. Les restants parts del complex van prendre deu anys ms.

Com el conjunt va ser construt en etapes, els historiadors de l'poca informen diferents dates de terminaci, a causa possiblement de les opinions divergents sobre la definici de la paraula "terminaci". Per exemple, el mausoleu en si va ser completat al 1643, per el treball va continuar en la resta del complex.

 Infraestructura hdrica .
L'aigua per al Taj Mahal va ser proveda mitjanant una complexa infraestructura que incloa sries de "purs" moguts a fora de bous, que duien l'aigua a grans cisternes, des d'on mitjanant mecanismes similars la hi elevava a un gran tanc de distribuci situat per sobre de la planta baixa del mausoleu.

Des d'aquest tanc de distribuci, l'aigua passava per tres tancs subsidiaris, des dels quals es condua a tot el complex. A una profunditat de 1,50 metres, alineat amb la sendera principal, corre un conducte de fang cuit que omple les piletes principals dels jardins. Altres canelles de coure alimenten a les fonts en el canal nord-sud, i es van excavar canals secundaris per a regar la resta del jard.

Les fonts no es van connectar en forma directa als tubs d'alimentaci, sin a un tanc intermediari de coure sota cada sortida, amb la finalitat d'igualar la pressi en totes.

Els purs no es conserven, per s la resta de les installacions.

 Elenc d'artesans .
El Taj Mahal no va ser dissenyat per una sola persona, sin que va demandar el talent de diverses persones. Els noms dels constructors de diferents especialitats que van participar en l'obra ens han arribat a travs de diverses fonts.

Dos deixebles del gran arquitecte otom Koca Mimar Sinan Agha, Ustad Isa i Isa Muhammad Effendi, van tenir un rol clau en el disseny del complex. Alguns textos en llengua persa mencionen a Puru de Benarus com a arquitecte supervisor.

La cpula principal va ser dissenyada per Ismail Khan de l'Imperi Otom, considerat el primer arquitecte i constructor de cpules d'aquella poca.

Qazim Khan, un natiu de Lahore, va moldejar el finial d'or slid que corona la cpula principal del mausoleu.

Chiranjilal, un artes de Nova Delhi, fou l'escultor principal i responsable dels mosaics.

Amanat Khan de Shiraz, Iran (l'antiga Persia), va ser el responsable de la calligrafia.

Muhammad Hanif va ser el capata de la mamposteria.

Mir Abdul Karim i Mukkarimat Khan de Shiraz, Iran, van supervisar les finances i van gerenciar la producci diria.

L'equip d'artistes va incloure escultors de Bujara, callgrafs de Sria i Prsia, mestres en incrustaci del sud de la ndia, talladors de pedra de Baluchistan, un especialista a construir torretes, un altre que gravava flors sobre els marbres, completant un total de 37 artesans principals. Aquest equip directriu va estar acompanyat per una fora laboral de ms de 20.000 obrers reclutats per tot el nord de la ndia.

Els cronistes europeus, especialment durant el primer perode del Raj britnic, suggerien que alguns dels treballs del Taj Mahal havien estat obra d'artesans europeus. La majoria d'aquestes suposicions eren purament especulatives, per una referncia del 1640, segons la carta d'un frare espanyol que va visitar Agra, esmenta que Geronimo Veroneo, un aventurer itali en la cort de Sha Jahan, va ser el responsable principal del disseny. No hi ha proves cientfiques demostrables per confirmar aquesta asseveraci, ni tampoc hi ha citat cap Veroneo en els documents relatius a l'obra que encara es conserven. I.B. Havell, el principal investigador britnic d'art indi en l'ltim Raj va descartar aquesta teoria per no trobar-ne cap prova i per resultar inconsistent amb els mtodes emprats pels dissenyadors.

 Materials .
El principal material empleat per a la construcci s un marbre blanc portat en carretes tirades per bous, bfals, elefants i camells des de les pedreres de Makrana, al Rajastan, situades a ms de 300km de distncia.

El segon material ms utilitzat s la pedra sorrenca vermella, emprat per a la construcci de la majoria dels palaus i forts musulmans anteriors a Sha Jahan. Aquest material es va utilitzar en combinaci amb el marbre negre en les muralles, l'accs principal, la mesquita i el jawab.

A ms, el Taj Mahal inclou materials portats de tota sia. Es van emprar ms de 1.000 elefants per a transportar materials de construcci des dels confinis del continent. El jaspi es va portar del Panjab, i el cristall i el jade des de Xina.

Des del Tibet es van portar turqueses i des de l'Afganistan el lapisltzuli, mentre que els safirs provenien de Ceilan i la carnlia d'Arbia. En total es van utilitzar 28 tipus de gemmes i pedres semiprecioses per a fer les incrustacions en el marbre.

 Cost .
El cost total que va suposar la construcci del Taj Mahal s'estima en cinquanta milions de rupies. En aquells temps, un gram d'or valia aproximadament 1,40 rupies, de manera que segons la valoraci actual, la suma podria significar ms de cinc-cents milions de dlars nord-americans. S'ha de tenir en compte, no obstant aix, que qualsevol comparana basada en el valor de l'or entre diferents poques resulta sovint molt inexacta.



 Llegendes i hiptesis .
 Origen del nom .
La paraula "Taj" prov del persa, llenguatge de la cort mogol, i significa "Corona", mentre que "Mahal" s una variant curta de Mumtaz Mahal, el nom formal en la cort d'Arjumand Banu Begum, el significat de la qual s "Primera dama del palau". Taj Mahal, llavors, refereix a "la corona de Mahal", l'estimada esposa de Sha Jahan. Al 1663 el viatger francs Franois Bernier va esmentar l'edifici com a "Tage Mehale", coincidint prcticament amb la fontica hindi del nom i que en catal seria "Tatx Maal".

 El Taj Negre .
Una vella tradici popular sost que es va preveure construir un mausoleu idntic en la ribera oposada del riu Yamuna, reemplaant el marbre blanc per negre. La llegenda suggereix que Sha Jahan va ser destronat pel seu fill Aurangzeb abans que la versi negra pogus ser edificada, i que les restes de marbre negre que poden trobar-se creuant el riu sn les bases inconcluses del segon mausoleu.

Estudis recents desmenteixen parcialment aquesta hiptesi i llancen nova llum sobre el disseny del Taj Mahal. Totes les altres grans tombes mogoles se situaven en jardins formant una creu, amb el mausoleu en el centre. El Taj Mahal, per contra, s'ha disposat en forma d'una gran "T" amb el mausoleu en un extrem. El rastre de les runes en la ribera oposada del riu estn no obstant aix el disseny fins a formar un esquema de creu, on el riu es convertiria en canal central d'un gran chahar bagh. El color negre sembla ser producte de l'acci del temps sobre els marbres blancs originalment abandonats all. Els arquelegs han denominat a aquest segon i mai construt Taj, com el "Mahtab Bagh", o "Jard de la llum de lluna".

 La tomba asimtrica de Sha Jahan .

Aurangzeb va situar la tomba i el cenotafi de Sha Jahan en el Taj Mahal, en lloc de construir-li un mausoleu propi com era caracterstic per al rang d'emperador. Aquesta ruptura de la simetria s atribuda per una llegenda complementria del Taj Negre a malcia o indiferncia d'Aurangzeb. No obstant aix, els avis d'aquest ltim havien estat ja sepultats en un mausoleu amb similar configuraci asimtrica.

El fill de Sha Jahan era un home piads, i l'Islam evita tot tipus d'ostentaci, especialment en l'aspecte funerari, i, en conseqncia, en lloc d'utilitzar un tat, era normal usar simplement un sudari per a sepultar als morts.

Els llibres islmics descriuen la sepultura en tats com "una despesa intil, que pot ser millor utilitzat a alimentar el famolenc o ajudar el necessitat". Segons la visi d'Aurangzeb, construir un mausoleu nou per a Sha Jahan hagus estat un balafiament. Per tant va sepultar al seu pare al costat de Mumtaz Mahal sense ms complicacions.

 Mutilaci dels obrers .
Moltes histries descriuen, sovint amb detalls horripilants, la mort, desmembrament i mutilaci que Sha Jahan hauria infligit a diversos artesans relacionats amb la construcci del mausoleu. Potser la histria ms repetida s la que com l'emperador va tenir a la seva disposici als millors arquitectes i decoradors, desprs de completar el seu treball els feia encegar i tallar les mans perqu no poguessin tornar a construir un monument que entels la primacia del Taj Mahal. Cap referncia respectable permet assegurar aquesta hiptesi, de la qual alguns creuen, per altra banda, que era una prctica bastant comuna en relaci a alguns grans monuments de l'Antiguitat.

 Elements robats .
Abunden les llegendes en relaci a molts elements robats pertanyents al Taj Mahal. Alguns han estat deteriorats pel temps, per molts dels supsits faltants sn noms llegendes.

Entre les falses prdues ms difoses, es destaquen:

 Les Fulles d'or, que suposadament cobrien tot o part de la cpula principal.
 La Barana daurada, que hauria envoltat els cenotafis, confonent possiblement els lmits provisoris collocats i desprs reemplaats en acabar les pantalles de marbre.
 Els diamants, suposadament incrustats en els cenotafis.
 El teixit de perles, que segons alguns cobria el cenotafi de Mumtaz.

No obstant aix, altres elements s es van perdre amb els segles, entre ells:
 Els portons de plata del fort d'accs.
 Els daurats a la fulla que cobrien les juntes metlliques de les pantalles de marbre al voltant dels cenotafis.
 Nombroses catifes que cobrien els interiors del mausoleu.
 Els llums esmaltats de l'interior.

 Pla britnic per demolir el Taj Mahal .
Una historia freqentment repetida narra que el Lord William Bentinck, governador de la ndia a la dcada de 1830, va pensar a demolir el Taj Mahal i vendre el marbre. En algunes versions del mite, la quadrilla de demolici estava llesta per a comenar el seu treball, per no va comenar la demolici perqu Bentinck va ser incapa de fer viable el projecte des del punt de vista financer. No hi ha proves de l'poca sobre aquest pla, que pot haver estat difs a finals del segle XIX quan Bentinck era criticat pel seu insistent utilitarisme i Lord Curzon emfatitzava la negligncia en el manteniment que havien incorregut els anteriors responsables del monument, presentant-se a si mateix com un salvador del patrimoni indi.

D'acord amb John Rosselli, bigraf de Bentinck, la histria es va inventar a partir d'altres fets certs, de molt diferent caire: la venda de marbre de descartament provinent del fort d'Agra i la d'un fams per obsolet can, en ambds casos amb fins benfics.

 El temple de Xiva .
El president de l'institut revisionista indi, P.N. Oak, ha asseverat repetidament que el Taj Mahal va ser en realitat un temple hind dedicat al du Xiva, usurpat i remodelat per Sha Jahan. Segons ell, el nom original del temple era "Tejo Mahalaya", que desprs va passar a "Taj Mahal" mitjanant corrupci fontica.

Oak assegura tamb que les tombes d'Humayun, Akbar i Itimiad-u-Dallah, igual que la ciutat del Vatic a Roma, la Kaaba a La Meca, Stonehenge, i "tots els edificis histrics" a la ndia, van ser temples o palaus hindis.

El Taj s noms una mostra tpica de com tots els edificis histrics i poblacions d'origen hind, del Caixmir al Cap Comorin, han sigut atributs a aquest o aquell govern musulm.


Desprs va asseverar que el Taj "no era" un temple de Xiva, sin que podria haver estat el palau d'un rei del Rajput. En qualsevol cas mantenia la seva acusaci sobre que el monument era d'origen hind, robat per Sha Jahan i adequat com a tomba. Oak aix mateix assegurava que Mumtaz no estava sepultada all.

Oak va assegurar tamb que els nombrosos testimoniatges de l'poca relatius a la construcci del Taj Mahal, incloent els voluminosos registres financers de Sha Jahan i de les seves directives sobre l'obra eren fraus elaborats per a ocultar l'origen hind.

Aquestes provocatives acusacions van fer que Oak fos conegut pel pblic a travs dels mitjans massius de comunicaci.

Va arribar a entaular demandes judicials per a assolir l'obertura dels cenotafis i la demolici de part de la maoneria del basament, ja que en aquestes "falses tombes" i en "sales segellades" s'havien ocultat diversos elements corresponents al Shivalingam o altre monument.

Les acusacions de Oak no sn acceptades pels especialistes, per aquests mites han estat igualment utilitzats per diversos activistes del nacionalisme hind.

Durant l'any 2000 la Suprema Cort de Justcia va rebutjar les peticions d'Oak relatives a declarar l'origen hind del Taj Mahal, i el va condemnar al pagament dels costos judicials.

D'acord amb Oak, el rebuig del govern indi a la seva petici s part d'una conspiraci contra el hinduisme.

Cinc anys desprs, la Suprema Cort d'Allahabad va rebutjar una petici similar, en aquest cas interposada per Amar Nath Misrah, un predicador i treballador social que assegurava que el Taj Mahal va ser construt pel rei hind Parmar Dev al 1196.

 Visions del Taj Mahal .

Al llarg dels segles, el Taj Mahal ha inspirat la prosa de viatgers, escriptors, i altres personalitats de tot el mn, posant en relleu la forta crrega emocional que produeix el monument:

 "A pesar de les seves decoracions severes, purament geomtriques, el Taj Mahal sura. El fons de la porta s com una ona. En la cpula, la immensa cpula, hi ha alguna cosa lleument excessiu, una mica que tot el mn sent, una mica dolors. Onsevulla la mateixa irrealitat. Perqu el color blanc no s real, no pesa, no s slid. Fals sota el sol, fals al clar de la lluna, espcie de peix platejat construt per l'home amb una tendresa nerviosa". (Henri Michaux);
 "El Taj Mahal sembla l'encarnaci de totes les coses pures, de totes les coses santes i de totes les coses infelices. Aquest s el misteri de l'edifici". (Rudyard Kipling);
 "Una llgrima en la galta del temps". (Rabindranath Tagore);

 Present i futur .
 Des del 1985 s'han vingut observant inconvenients en l'estabilitat estructural del mausoleu, incloent la inclinaci progressiva dels alts minarets. Les principals causes semblen ser la progressiva dessecaci de la llera del riu Yamuna, modificant el tenor d'humitat del sl, i la seva capacitat portant.
 S'ha denunciat la creixent deterioraci dels marbres del Taj a causa de la contaminaci ambiental. Les emanacions industrials en l'atmosfera produeixen l'acumulaci d'una ptina que corroeix les superfcies del monument. Seguint ordres judicials de protecci ambiental, s'ha restringit el trnsit vehicular en les proximitats del complex, i s'estudien altres mesures de conservaci.
 Les autoritats d'Agra permeten novament la visita en nits de lluna, passeig tradicional pel monument, que fossin prohibides des del 1984 per temor a atemptats a causa de la rebelli sikh d'aquella poca. El marbre blanc presenta caracterstiques de fluorescncia sota la llum de la lluna.
 El Taj Mahal va ser nomenat el 7 de juliol de 2007 com a part de les set meravelles del mn modern. Incomptables turistes han visitat el lloc  ms de 3.000.000 al 2004 segons la BBC , convertint-lo en una de les atraccions turstiques ms importants de la ndia.
 Tenint en compte que el complex inclou una mesquita, l'accs durant els dies de divendres es permet solament a fidels musulmans.

 Referncies i notes .


 Bibliografia .
 Asher, Catherine B. Architecture of Mughal India New Cambridge History of India I.4 (Cambridge University Press) 1992, ISBN 0521267285;
 Carroll, David (1971). The Taj Mahal, Newsweek Books, ISBN 0882250248;
 Gascoine, Bamber (1971). The Great Moguls, Harper & Row;
 Havel, E.B. (1913). Indian Architecture: Its Psychology, Structure and History, John Murray;
 Lall, John (1992). Taj Mahal, Tiger International Press, ISBN 1855015900;
 Rothfarb, Ed (1998). In the Land of the Taj Mahal, Henry Holt, ISBN 0805052992;
 Stall, B (1995). Agra and Fathepur Sikri, Millennium;
 Stierlin, Henri  & Volwahsen, Andreas (1990). Architecture of the World: Islamic India, Taschen, ISBN 3822893013;
 Tillitson, G.H.R. (1990). Architectural Guide to Mughal India, Chronicle Books;

 Vegeu tamb .

Mausoleu d'Humayun;
 El Taj Mahal va ser escollida com una de les  Set noves meravelles del mn;

 Enllaos externs .
 El Taj Mahal a la llista de la UNESCO ;
 Cronologia d'esdeveniments relacionats amb el Taj Mahal segons fonts del segle XVII ;
 Informaci sobre el Taj Mahal ;
 El Taj Mahal sobreviu a les debilitats humanes   article per B. Gautam, The Japan Times ;
 Fotografies panormiques del Taj Mahal ;
 Recorregut gratut en lnia ;
 Histria ;
 El mite del Taj Negre ;
 Berger Foundation (Fondation Berger) Lloc francs amb fotografies del conjunt ;
 Un arquitecte a la recerca de les llegendes del Taj per Marvin H. Mills ;
 Imatges del Taj Mahal Ms fotografies del Taj ;
 Taj Mahal en 3D al Google Earth ;
 Fotografies ;


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28023" title="Guatemala" nonfiltered="1694" processed="1689" dbindex="11781">
Per a la capital del pas, vegeu Ciutat de Guatemala.;



Guatemala s una repblica de l'Amrica Central que limita al nord i a l'oest amb Mxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a travs de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oce Pacfic.

Excepte a les regions costaneres, Guatemala s majoritriament muntanyosa, amb un clima tropical clid, ms temperat a les terres altes. La major part de les ciutats principals se situen a la meitat sud del pas; les ms importants sn la ciutat de Guatemala (la capital, amb vora un mili d'habitants, i ms de dos i mig a l'aglomeraci urbana), Quetzaltenango (130.000 hab.) i Escuintla (100.000 hab.). El gran llac d'Izabal s situat prop de la costa caribenya. 

T una extensi de 108.890 km i una poblaci (2003) de 13.909.384 habitants, amb una densitat de 119 hab/km.

Histria.
Des del segle IV fins al segle XI va ser el centre de la civilitzaci maia del Petn (regi situada entre Mxic i Belize), de la qual han quedat, entre d'altres, les runes de Tikal. El 1523 hi arriben els espanyols, que colonitzen la regi. Guatemala esdev independent el 1823, primer com a part de les Provncies Unides de l'Amrica Central, i a partir de 1840 com a repblica independent. La histria de Guatemala ha estat marcada per revolucions, cops d'estat, governs antidemocrtics i diverses intervencions dels Estats Units, la ms recent el 1954. Desprs d'una guerra civil de 36 anys, la violncia poltica va acabar el 1985 i s'hi va instaurar un rgim democrtic. El 1996 es varen firmar els Acuerdos de Paz, que inclouen disposicions que exigeixen responsabilitats a l'exrcit en les massacres. A partir del tractat la violncia no ha cessat del tot, el 1998 es assassinat el bisbe Juan Jos Gerardi, defensor dels drets humans.

Poltica.
La branca legislativa de Guatemala est representada per un congrs (Congreso de la Repblica, Congrs de la Repblica) compost per una cambra de 158 membres, elegits cada 4 anys. El president de Guatemala, elegit cada 4 anys, s el cap de govern i d'estat, i representa el poder executiu de la naci, assistit per el gabinet i els ministeris de la naci.

Subdivisi administrativa.
Guatemala est dividida en 22 departaments:




Economia.
Article principal: Economia de Guatemala;
El sector agrcola representa el 25% del Producte Intern Brut, 66% de les exportacions i el 50% de la fora laboral. El caf, el sucre i la banana sn els productes principals. La manfuactura i la construcci representen el 20% del Producte Intern Brut. Els acord de pau de 1996, els quals van finalitzar amb una guerra civil de 36 anys, van remoure els obstacles a la inversi estrangera, i han accelerat el creixement econmic del pas.

Demografia.
Els mestissos i els amerindis occidentalitzats (coneguts a Guatemala com a ladinos), representen el 56% de la poblaci. Els amerindis que no han estat assimilats i descendents del poble maia, representen el 43% de la poblaci. La majoria de la poblaci viu en rees rurals, encara que amb el recent desenvolupament econmic la urbanitzaci est sent accelerada.

La religi principal s el catolicisme. A les comunitats indgenes ha incorporat cultes tradicionals amerindis. El 40% de la poblaci s protestant. L'1% de la poblaci encara practica religions maies.

La llengua oficial s el castell, per no tota la poblaci el parla. A Guatemala encara es parlen diverses dialectes de la llengua maia, especialment a les comunitats rurals.
 
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28024" title="Ciutat de Guatemala" nonfiltered="1695" processed="1690" dbindex="11782">

La ciutat de Guatemala (el seu nom complet s La Nueva Guatemala de la Asuncin) s la capital i la ciutat ms gran de Guatemala.

La seva poblaci varia entre el mili aproximat d'habitants del municipi i els ms de dos milions i mig de l'aglomeraci urbana, que inclou ciutats com Mixco, Villa Nueva, Petapa, San Juan Sacatepquez i Villa Canales, totes amb ms de cent mil habitants. Se situa en una vall muntanyosa al centre sud del pas, una situaci que afavoreix que la polluci de l'aire es concentri sobre la ciutat.

Guatemala s la capital econmica, poltica i cultural de la repblica, i tamb la metrpoli ms gran de l'Amrica Central. A ms d'una gran varietat de restaurants, hotels i comeros, la ciutat t una trentena de galeries d'art i museus (que inclouen algunes destacades colleccions d'art precolomb). T cinc universitats, incloent-hi la Universidad de San Carlos, la tercera ms antiga del Nou Mn.

 Histria .
Dins de la moderna ciutat de Guatemala es troba l'antiga ciutat maia de Kaminaljuyu, que es remunta a uns 2.000 anys enrere i s coneguda pels seus contactes comercials amb la llunyana Teotihuacan, al centre de Mxic. El centre arqueolgic de Kaminaljuyu estava situat a curta distncia de la part antiga de la ciutat de Guatemala, i al final del segle XX la poblaci va crixer al voltant de les runes (i en alguns casos a sobre i tot, abans que fossin objecte de protecci). El centre cerimonial de Kaminaljuyu s ara un parc dins de la ciutat.

En l'poca colonial espanyola era una petita ciutat que comptava amb el monestir d'El Carmen, fundat el 1620. La capital de la colnia espanyola de l'Amrica Central fou traslladada desprs que un terratrmol destrus la vella ciutat coneguda com a Antigua Guatemala el 1775, que va comportar una gran expansi de la nova ciutat.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28026" title="Rambla de Catalunya" nonfiltered="1696" processed="1691" dbindex="11783">



La Rambla de Catalunya s un dels vials ms cntrics de Barcelona. Discorre per la Dreta de l'Eixample en direcci nord-sud i est situat entre el Passeig de Grcia i el carrer de Balmes, que li sn parallels.

Neix a la plaa de Catalunya i acaba a la Diagonal. s un bulevard bsicament comercial on hi abunden les botigues de moda. En l'actualitat hi ha dos cinemes: el Club Coliseum, al nm. 23, i l'Alexandra, que integra diverses sales i el petit cinema Alexis, al nmero 90. En el passat, als nmeros 2-4 s'hi aixec el desaparegut Teatre Barcelona, i al nm. 37 hi hagu fins a l'any 2006 el cinema Alczar, anteriorment anomenat Path Cinema, Lido i Actualidades. Al nmero 57-59 hi va haver, entre el 1994 i l'any 2000, la seu del Museu Egipci de Barcelona, de la Fundaci Jordi Clos.

s la continuaci de les populars Rambles cap a l'Eixample i, llevat del primer tram (plaa de Catalunya   Gran Via), on hi ha un aparcament soterrani, la resta t un magnfic passeig central vorejat de tillers amb una escultura a cada extrem: El toro assegut (o Meditaci), a la crulla amb la Gran Via, i La girafa coqueta, a la de la Diagonal. Totes dues sn obra de l'escultor Josep Granyer. Al punt central d'intersecci amb la Gran Via hi ha una font circular amb l'escultura Nena damunt un peix de Frederic Mars, que antigament decorava el brollador de la plaa de Catalunya.

L'any 1990 en varen ser eixamplades les voreres laterals i rehabilitat tot el passeig central. Una altra actuaci destacada s el tancament del trnsit, el 2006, els diumenges i dies festius. 

Tradicionalment s'hi celebra la fira de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de rams.

Edificis d'inters.
Tot i l'anomenada del ve Passeig de Grcia, la Rambla de Catalunya s el carrer ms densament poblat d'edificis modernistes de tota la ciutat.

Edificis del costat Bess.


La casa Dolors Calm (nm. 54), de Josep Vilaseca i Casanovas (1903), amb una gran tribuna de fusta i vidre. Allotja la Galeria Joan Prats , al local d'una antiga barreteria.
La casa Bonaventura Polls (nm. 72, a la cantonada amb el carrer de Valncia), de Bonaventura Polls i Viv (1892), amb tribunes i uns singulars balconets triangulars.
La casa Asuncin Belloso (nm. 74, a la cantonada amb el carrer de Valncia), de Josep Domnech i Estap (1909), molt modificada pel realat de tres plantes al capdamunt.
La casa Juncosa (nm. 78), de Salvador Vials i Sabat (1909), que fa pensar en la casa Calvet de Gaud.
La casa Francesc Farreras (nm. 86, a la cantonada amb el carrer de Mallorca), de Josep Prez i Terraza (1899), amb tribunes poligonals als angles del xamfr i un curis acabament en forma de teulada piramidal.
La casa Queralt (nm. 88, a la cantonada amb el carrer de Mallorca), de Josep Plantada i Artigas (1907), amb esgrafiats i detalls florals.
La casa Dolors Vidal de Sagnier (nm. 104), d'Enric Sagnier i Villavecchia (1894), residncia d'aquest arquitecte modernista.
La casa Antnia Costa (nm. 122), de Josep Domnech i Estap (1904), amb tribunes laterals de dalt a baix.
La casa Serra (nm. 126, a la cantonada amb el carrer de Crsega), de Josep Puig i Cadafalch (1908), seu de la Diputaci de Barcelona  des del 1987. Molt modificat, compta amb dos cossos units per una interessant torreta acabada en teulada cnica, rfecs pronunciats, una teulada de cermica vidrada i una gran ornamentaci escultrica, amb obres d'Eusebi Arnau i Alfons Juyol, entre d'altres. Al darrere s'hi va afegir l'edifici nou de la Diputaci, de Federico Correa i Alfons Mil (1981), de vidre i acer.

Edificis del costat Llobregat.
La casa Lloren Armengol (nm. 125), d'Adolf Ruiz i Casamitjana (1900), amb ornamentaci vegetal i coronament neogtic.
L'esglsia de Montsi (nm. 115), edifici medieval dels segles XIV-XV que fou traslladat en obrir-se el Portal de l'ngel entre 1882 i 1890, reedificat per Joan Martorell, que va modificar substancialment la nau gtica i va crear una nova faana neogtica amb rosassa, prtic i una escultura de la Mare de Du del Roser, de Maxim Sala.

La farmcia Bols, antiga farmcia Novellas (nm. 77, a la cantonada amb el carrer de Valncia), d'Antoni de Falguera i Sivilla (1902), als baixos d'un edifici de Josep Domnech i Estap.
La casa Fargas (nm. 47), d'Enric Sagnier i Villavecchia (1904), amb un interessant cos central de tribunes ondulades. En aquesta casa hi nasqu, visqu i mor el poltic Ramon Trias Fargas i actualment allotja la Fundaci Ramon Trias Fargas.
La casa Rodolf Juncadella (nm. 33), tamb d'Enric Sagnier (1891), remodelada el 1918, amb relleus de Pere Carbonell.
L'anomenada Illa d'Or, entre el carrer de la Diputaci i la Gran Via de les Corts Catalanes. Hi destaquen:
La casa Climent Arola (nm. 27), de Francesc de Paula del Villar i Carmona (1902); la casa Sebasti Pratjus (nm. 25), d'Antoni Serra i Pujals (1894), i la casa Jaume Moysi (nm. 23), de Manuel Comas i Thos (1895). D'esttica similar, amb una ornamentaci ms acadmica i classicitzant.
La casa Heribert Pons (nm. 19-21), d'Alexandre Soler i March (1909), una de les ms relacionades amb la Sezession vienesa, amb escultures d'Eusebi Arnau. Actualment s la seu del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.
La casa Pia Batll (nm. 17, a la cantonada amb la Gran Via), de Josep Vilaseca i Casanovas (1896), amb dues torretes angulars cobertes de teules vidriades.

Hotels.
Hotel Caldern , 4 *, al nm. 26;
Hotel Continental Palacete , 3 *, al nm. 30;
Hotel Onix Rambla , 3 *, al nm. 24;
Hotel Regente , 4 *, al nm. 76;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28027" title="Carrer de Balmes" nonfiltered="1697" processed="1692" dbindex="11784">


El carrer de Balmes (dedicat al filsof i religis catal Jaume Balmes) s una de les vies ms importants de la ciutat de Barcelona per la seva centralitat i llargria.

Juntament amb el carrer Muntaner s la via ms llarga en direcci mar-muntanya. Neix a la cantonada Pelai-Bergara i travessa tot l'Eixample i Sant Gervasi fins a morir a la plaa John Fitzgerald Kennedy molt prop d'on arrenca l'avinguda del Tibidabo i el traat del tramvia blau.  

El carrer de Balmes s la frontera entre la dreta i l'esquerra de l'Eixample. s un carrer especialment transitat en sentit muntanya-mar amb voreres laterals estretes, ja que t la mateixa amplada que la majoria de carrers de l'Eixample (20 m) per l'espai reservat als cotxes s ms gran. La part de l'Eixample no t arbres llevat d'alguns exemplars de lledoners a l'inici del carrer, prop de Bergara. De la Diagonal a la plaa Molina, coincidint amb l'nic tram que no t el subsol ocupat pel tnel dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, s'hi varen plantar braquiqutons (Brachychyton populneum) i entre travessera de Grcia i el carrer de la Granada del Peneds es poden veure alguns magnfics exemplars de palmeres datileres aprofitant un eixamplament del carrer. A l'extrem superior del carrer, entre la plaa de Joaquim Folguera i la plaa Kennedy el tnel del tren passa ms profund (degut a que el carrer t ms pendent que el tren) i aix permet que hi hagi pltans i oms.

A partir de la Via Augusta s de doble sentit de circulaci, i l'ltim tram (General Mitre-Kennedy) s mes ample.

Per damunt de la Plaa Molina, el seu traat coincideix amb el de l'antiga Riera de Sant Gervasi, motiu pel qual la urbanitzaci d'aquest tram, realitzada abans de la guerra civil fou posterior a la de la major part de la part baixa del barri. Fins que va existir aquest carrer, la comunicaci entre Barcelona i el nucli de principal Sant Gervasi (situat al voltant de l'actual Carrer de Sant Gervasi) es feia pel cam que seguia els actuals carrers d'Alfons XII, Atenes i Sant Gervasi (avui en dia interromput entre Sant Elies i Coprnic).

Al pla Cerd, del 1859, es preveia que arribs del carrer Pelai (on ara comena) fins a la Diagonal, i la seva prolongaci a Sant Gervasi no es va projectar fins el 1908, unint el tram existent amb l'avinguda del Tibidabo.

El nom de carrer de Balmes s el seu nom original, que va rebre el 1863 el tram barcelon (o sigui, el tram inferior que ja pertanyia en aquell temps al terme de Barcelona). A Sant Gervasi hi havia tamb un carrer de Balmes, molt ms modest, i en produir-se l'agregaci a Barcelona se li va haver de canviar el nom per l'actual de carrer de Munner, per evitar una duplicitat.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28028" title="Hrcules Club de Futbol" nonfiltered="1698" processed="1693" dbindex="11785">

L'Hrcules Club de Futbol s l'entitat esportiva ms destacada del futbol alacant. El seu camp s'anomena Jos Rico Perez i es troba al barri de Sant Blai. 

 Histria .

El club va ser fundat el setembre de 1922 a partir del Club Nataci Alacant per Vicent Pastor Alfosea, anomenat carinyosament El Gepa per una deformaci fsica provocada per una caiguda a l'escala quan noms tenia dos anys.

El 1932 va inaugurar el camp de Bardn i el 1935 debut a Primera Divisi. El mar de 1941 l'Hrcules es feu amb els serveis de cinc jugadors de l'Alacant CF: Martn, Del Pozo, Pina, Corona i Rey. Aquesta temporada l'Hrcules adopt el nom Alacant CD, adoptant el nom de la ciutat i l'Alacant CF adopt el nom de Lucentum CF. En finalitzar la temporada es retornaren als noms originals.

La seua poca daurada la va viure als anys 70 i de la m d'Arsenio Iglesias, quan l'equip valenci va estar diverses temporades en primera divisi. El 3 d'agost de 1974 es va estrenar l estadi Jos Rico Prez amb un partit amists contra el FC Barcelona que va acabar 0-4. La darrera temporada que l'Hrcules va estar a primera divisi va ser la 1996-97, en la qual va descendir malgrat les seues dues sorprenents victries contra el Bara.

 Dades del club .
 Temporades a Primera divisi: 19;
 Temporades a Segona divisi: 37;
 Major golejada a favor a Primera divisi: Hrcules 6 - Celta 1 (temporada 1939-40) ;
 Major golejada en contra a Primera divisi: Atltico de Madrid 9 - Hrcules 0 (temporada 1955-56);
 Millor posici a la lliga (1a divisi) : 5 (temporada 1974-75) ;
 Pitjor posici a la lliga (1a divisi): 21 (temporada 1996-97);

 Entrenadors .


  Alejandro Finning (1930-1931);
  Walter Harris (1931-1932; 1932-1933);
  Lippo Hertzka (1932-1933; 1933-1934);
  Manuel Surez (1933-1934; 1934-1935; 1935-1936);
  Luis Surruca (1939);
  Francisco Gamborena (1939-1940);
  Jos Quirante (1939-1940);
  Manuel Olivares (1940-1941; 1941-1942);
  Mauri Urgartemendia (1941-1942);
  Manolo Maci (1943-1944);
  Francisco Pagaza (1944-1945; 1945-1946);
  Luis Urquiri (1945-1946; 1946-1947; 1947-1948);
  Gaspar Rubio (1948-1949; 1949-1950);
  Bonet (1950-1951);
  Mundo (1951-1952);
  Gaspar Rubio (1952-1953);
  La Riva (1952-1953);
  Llopis (1952-1953);
  Pina (1952-1953);
  Amadeo Snchez (1953-1954);
  Patricio Caicedo (1954-1955; 1955-1956);
  Jos Iraragorri (1955-1956);
  Amadeo Snchez (1956-1957);
  Gallart (1957-1958);
  Echezarreta (1958-1959);
  Sierra (1958-1959);
  lvaro Prez (1959-1960);
  Satur Grech (1960-1961);
  Diego Lozano (1961-1962);
  Carlos Iturraspe (1961-1962; 1962-1963);
  Jos Bermdez (1962-1963; 1963-1964; 1964-1965);
  Pepe Milln (1964-1965);
  Luis Bell (1965-1966);
  Vicente Dauder (1966-1967);

  Eduardo Toba (1966-1967; 1967-1968);
  Sergio Rodrguez (1967-1968);
  Antoni Ramallets (1967-1968);
  lvaro Prez (1968-1969);
  Luis Ortega (1968-1969);
  Manolet (1968-1969);
  Csar Rodrguez (1969-1970; 1970-1971);
  Miguel Gonzlez (1970-1971);
  Sandor Kocsis (1970-1971);
  Ignacio Eizaguirre (1971-1972);
  Loves (inter) (1971-1972);
  Pepe Valera (1971-1972);
  Janos Kalmar (1972-1973);
  Arsenio Iglesias (1973-1974; 1974-1975; 1975-1976; 1976-1977);
  Felipe Mesones (1977-1978);
  Benet Joanet (1977-1978; 1978-1979; 1979-1980);
  Koldo Aguirre (1979-1980; 1980-1981; 1981-1982);
  Paquito Garca (1982-1983);
  Humberto de la Cruz (inter) (1982-1983);
  Pachn (1982-1983; 1983-1984);
  Humberto de la Cruz (inter) (1983-1984);
  Carlos Jurado (1983-1984; 1984-1985);
  Humberto de la Cruz (inter) (1984-1985);
  Antoni Torres (1984-1985; 1985-1986);
  Manolo Villanova (1985-1986);
  Alberto Ormaetxea (1986-1987);
  Garca Traid (1986-1987);
  Pepe Rivera (1986-1987; 1987-1988);
  Benet Joanet (1987-1988);
  Pepe Martnez (1988-1989);
  Marcel Domingo (1988-1989);
  Moncho (1989-1990);
  Juan Antonio Carceln (1989-1990);

  Jos Vctor (1990-1991);
  Vicente Carlos Campillo (1991-1992);
  Jos Vctor (1992-1993);
  Humberto de la Cruz (inter) (1992-1993);
  Quique Hernndez  (1992-1993; 1993-1994);
  Felipe Mesones (1994-1995);
  Humberto de la Cruz (inter) (1995-1996);
  Manolo Jimnez (1994-1995; 1995-1996);
  Ivan Brzi  (1996-1997);
  Quique Hernndez (1996-1997; 1997-1998);
  David Vidal (1997-1998);
  Sergio Egea (1998-1999);
  Periko Alonso (1998-1999);
  Manolo Jimnez (1998-1999; 1999-2000);
  Teo Rastrojo i Vicente Russo (1999-2000);
  Miquel Corominas (2000-2001);
  Joaqun Carbonell (2000-2001);
  lvaro Prez (2001-2002);
  Felipe Miambres i Ernesto Llobregat (2001-2002);
  Felipe Miambres (2002-2003);
  Josip Vinji  (2002-2003);
  Jos Carlos Granero (2003-2004; 2004-2005);
  Javier Subirats (inter) (2004-2005);
  Juan Carlos Mandi (2004-2005; 2005-2006);
  Paquito Escudero (inter) (2005-2006);
  Jos Bordals (2005-2006; 2006-2007);
  Josu Uribe (2006-2007);
  Paquito Escudero (inter) (2006-2007);
  Andoni Goikoetxea (2007-present);


 Referncies .


 Enllaos externs .
Hrcules CF;
Negre Lloma;
Hrcules Femen;
Asociacin Herculanos;
Web no oficial: Machohercules;
Web no oficial: Rincn Herculano;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28032" title="Centre d'Esports Sabadell Futbol Club" nonfiltered="1699" processed="1694" dbindex="11786">


El Centre d'Esports Sabadell Club de Futbol s el club esportiu ms representatiu del futbol de Sabadell i tercer de Catalunya en palmars. Va ser fundat el 1903. Actualment s equip de Segona Divisi B, desprs d'haver assolit l'ascens en la seva darrera temporada 2006-2007 a Tercera Divisi.

Histria.
El 1901, Joan Saus i un grup de joves entusiastes asidus al Centre Catal, creen el Centre d'Esports Sabadell CF, que no s legalitzat fins el 1903, tot i que l'acta fundacional s del 5 de juny de 1906. El primer president fou Joan Grau.

Pel que fa a l'uniforme, el 1910 jugava amb samarreta blanc-blava a ratlles i pantal blanc. Posteriorment adopt la samarreta alerquinada blanc-blava i pantal blau.

Els primers partits els disput en un camp d'herba, el Prat de Sant Oleguer. El 3-6-1906 inagura l'estadi de la Creu Alta, amb derrota enfront l'X SC per 1 a 4.

El 1913 arriba el primer gran xit a nivell esportiu del CE Sabadell. Es va assolir el ttol catal de 2a Categoria que va donar accs a participar en el Nacional d'aquesta categoria arribant a la final a Madrid on es va enfrontar amb el Cardenal Cisneros de Madrid, al qual va derrotar desprs de 4 empats i no presentar-se els madrilenys en el cinqu. Alguns dels protagonistes d'aquell primer ttol van ser: Saus, Aragay, Casas, Giravent, Caban, Pere Monistrol i Ramon Trabal.

L'abril del 1914 organitza els primers partits internacionals a la Creu Alta enfront el FC Montpellier (1-1 el dia 12 i 2-1 el dia 14).

El Sabadell visqu a la dcada dels 30 una de les seves millors poques. Aquesta comen la temporada 1929-30 amb l'assoliment del ttol de Segona Categoria. La temporada segent queda segon de Primera Categoria i de la Tercera Divisi espanyola. La temporada 1931-32 queda quart al campionat de Catalunya i primer al seu grup de Tercera Divisi espanyola, quedant eliminat en el play-off d'ascens. La temporada segent torna a ser segon a Tercera Divisi, per en les eliminatries per l'ascens queda campi i puja a Segona Divisi.

El 1933-34 aconsegueix el campionat de Catalunya absolut i el segent any el sotscampionat de copa, culminant aix una poca d'or del club. Els seus principals jugadors foren Joan Masip, Josep Morral, Giner, Salvador Blanc, Josep Argem, Valent Font, Francisco Tena I, Mota, Vicen Grcia, Garreta, Antoni Sangesa, Bertran, ngel Calvet, Miquel Gual i Josep Barcel. Foren presidents el senyor Antoni Tamburini i Josep Maria Marcet.

El Sabadell fou un autntic equip ascensor durant la postguerra combinant les temporades a Primera i Segona Divisi. Jugadors destacats foren: Joan Jugo, Font, Josep Bayo, Serra, Espiga, Vantolr II, Patro, Pino, Palls, Periche, Joan Sans, Csar Rodrguez i Juan Z.Velasco.

Als anys 50 destaquem alguns encontres internacionals jugats pel Sabadell l'agost de 1951: Girondins 2-Sabadell 0, Limburg 2-Sabadell 5, Maurits 2-Sabadell 3, NAC Breda 0-Sabadell 1, Ajax 2-Sabadell 4.

El 1967, el Sabadell, presidit pel senyor Ricart Rosson, inaugura el seu nou estadi, la Nova Creu Alta. Fou batejat amb una victria sobre el Barcelona per 1 a 0, gol obra de Josep Maria Vall.
Jugadors del Sabadell destacats a aquesta poca foren en Pedro Zaballa, Juan Seminario, Ramon Montesinos o Llus Vidal.

Selecci d'antics presidents.
   Joan Grau (1906-1910);
   Joan Saus (1911-1923);
   Emili Moragas (1923-1929);
   Antoni Tamburini (1930-1933, 1939);
   Josep Maria Marcet (1933-1934, 1939-1942, 1951-1952, 1952-1953);
   Joan Ricart (1953-1955);
   Ricart Rosson (1955-1958, 1965-1973);
   Francesc Valldeperas (1975-1983);
   Joan Soteras (1994-1996, 2006- );
   Miquel Arroyos (1996-2002);

Estadi.
La Nova Creu Alta s l'estadi del Centre d'Esports Sabadell inaugurat el 20 d'agost de 1967. L'estadi situat a Sabadell ha viscut la histria ms recent del club, destacant la participaci a la copa de la Copa de la UEFA i el pas per la Primera divisi. La direcci de l'estadi s Plaa Olmpia s/n, 08206 Sabadell, i les oficines del club es troben al mateix estadi.

Palmars.
 1 Participaci Copa de Fires (actual Copa de la UEFA) (1969-70);
 1 Subcampionat de Copa d'Espanya (1934-35);
 1 Campionat d'Espanya de segona categora (1913);
 1 Campionat de Catalunya (1933-34) ;
 1 Copa RFEF/Copa Federaci (1999-00);
 3 Campionat de Catalunya de Segona Categoria (1912-13, 1913-14, 1929-30);
 2 Campionats Segona Divisi (1941-42, 1945-46);
 6 Subcampionats Segona Divisi (1934-35, 1939-40, 1956-57, 1957-58, 1958-59, 1985-86);
 1 Campionat Segona B (1983-84);
 4 Campionats Tercera Divisi (1931-32, 1963-64, 1976-77, 1993-94);
 2 Subcampionats Tercera Divisi (1930-31, 1932-33);
 1 Subcampionat Copa Generalitat (1990-91);
 5 Torneig Nostra Catalunya (1978, 1979, 1988, 1989, 1990) ;
 2 Subcampionats Torneig Nostra Catalunya (1980, 1984);

 Classificaci histrica a Primera Divisi: 30;

 El Sabadell a Europa .


 1R = primera ronda;

Historial.


------------------
14 temporades a Primera Divisi;
39 temporades a Segona Divisi;
15 temporades a Segona B;
8 temporades a Tercera Divisi;

Plantilla.
Plantilla 2008-2009.


Plantilla 2007-2008.


Cos tcnic.


Selecci d'antics entrenadors.
  Velasco;
  Pasieguito;
  Pedro Mari Uribarri;
  Pepe Martnez;
  Antonio Jaurrieta;
  Pere Valent Mora;

Selecci d'antics jugadors.


 Jugadors amb ms partits a  Primera Divisi.

  Pepe Martinez: 151;
  Isidro Snchez: 142;
  Ramn Montesinos: 142;
  Ramn de Pablo Maran: 140;
  Pini: 138;
  Josep Palau: 115;
  Joaquim Navarro: 103;
  Llus Moz: 100;
  Antonio Vzquez: 92;
  Alberto Arnal: 86;
  Manuel Palls: 85;
  Ricard Pujol: 81;

 Mxims golejadors a Primera Divisi.

  Antonio Vzquez: 35;
  Manuel Palls: 27;
  Josep Palau: 26;
  Antonio Sangrador: 23;
  Juan Del Pino: 24;
  Jos Luis Garzn Sr.: 21;
  Josep Antoni Noya: 15;
  Josep Maria Vall: 15;
  Ramn de Pablo Maran: 15;
  Juli Gonzalvo: 14;
  Benjamn Telechea: 12;
  Periko Alonso: 12;

Himne. 
MP3 Hymn (Win Zip)

Cantem, cantem la joia indefinida
de veure el Sabadell entre els millors
desprs d'uns anys de lluita decidida
han assolit ress nostres colors.

Alcem la copa aix, ben alta
en honor del futbol de Sabadell.
Ciutat aimada que somriu i canta
donant goig i prestigi al joc ms bell.

Honor al Sabadell! Honor a la Ciutat!
i visca el nostre club sempre estimat!

Cantem,  cantem al Club de tanta histria
forjada amb tants neguits i tants afanys.
Lluitant per assolir aquesta glria
que ens ha portat l'esfor tants i tants anys.

Alcem la copa aix, ben alta
en honor del futbol de Sabadell.
Ciutat aimada treballadora
ben units el ms jove i el ms vell. 

Honor al Sabadell! Honor a la Ciutat!
i visca el nostre Club sempre estimat!



 Referncies .



Enllaos relacionats.
 Estadi de la Nova Creu Alta;

 Enllaos externs.
Web Oficial;
 CE Sabadell;

Web No Oficial;
 CE Sabadell.org;

Webs de penyes;
 @rlekinats.com;
 Penya Argentina CE Sabadell "Carles Fit-Toni Padilla";
 La Fora Arlekinada (Secci Jove @rlekinats.com);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28038" title="Edmund Percival Hillary" nonfiltered="1700" processed="1695" dbindex="11787">

Sir Edmund Percival Hillary, KG, ONZ, KBE, (Auckland, 1919 - Auckland, 2008) fou un explorador i alpinista neozelands, considerat el primer occidental que puj a l'Everest.

Hillary va nixer el 20 de juliol de 1919 a la ciutat neozelandesa d'Auckland, sent fill de Percival Augustus Hillary i Gertrude Clark. La seva famlia va anar a viure a Tuakau, al sud d'Auckland, l'any 1920, desprs que el seu pare, periodista de professi, hi fos enviat. Els seus avis foren colons del nord de Wairoa des de mitjans de segle XIX, desprs d'emigrar de Yorkshire (Anglaterra). Als 16 anys, en ocasi d'un viatge escolar a Ruapehu, se li va despertar la seva vocaci per l'escalada.

Durant la Segona Guerra Mundial va servir com a navegant a la RNZAF. Professionalment es dedicava a l'apicultura, per tenia molta experincia com a muntanyer i escalador.

Al 1951 va participar en l'expedici neozelandesa a l'Everest, que no aconsegu arribar al cim i al 1952 en l'expedici britnica al Cho Oyu.

Al 1953 fou escollit pel coronel Sir John Hunt per participar en l'expedici britnica a l'Everest.

Al maig de 1953, l'expedici, formada per escaladors, metges i cientfics, va arribar a mes de 6.000 metres d'altitud. Des d'all, juntament amb el guia Sherpa Tenzing Norgay va continuar l'ascensi, fins que a les 11:30 del mat del 29 de maig de 1953 assoliren per primera vegada el cim de l'Everest. La noticia va arribar a Londres el 2 de juny, mentre es procedia  a la coronaci de la reina. 

El 1957-1958 particip en l'expedici de la Commonwealth a l'Antrtida que dirigida pel doctor Fuchs, va arribar al Pol Sud el 3 de gener de 1958. 

Del setembre de 1960 al juny de 1961, realitz una expedici cientfica per l'Himlaia, durant la que s'ascend per primera vegada l'Ama Dablam (6.867 m), per fracassaren intentant el Makalu (8.515 m). Tamb es varen fer importants estudis sobre l'aclimataci en alada.

A partir de la dcada dels 70 va posar en marxa l'Himalayan Trust, un programa d'ajuda als habitants de les muntanyes del Nepal, construint escoles i hospitals que el govern de Nova Zelanda va ajudar a finanar. Tamb va influir per arribar a crear el Parc Nacional de l'Everest, i durant molts d'anys va ser Alt Comissionat de Nova Zelanda a la ndia.
 
La seva imatge s present en un bitllet de banc. Fou autor del llibre High adventure (1955).

Mor l'11 de gener de 2008 a la seva ciutat natal, Auckland (Nova Zelanda). 

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28039" title="Ricote" nonfiltered="1701" processed="1696" dbindex="11788">


Ricote s una vila i capital histrica de la Vall de Ricote, comarca del nord de la Regi de Mrcia, aproximadament al mig del histric Regne de Mrcia. T una poblaci de 1.723 habitants i posseeix un terme municipal de 87,7 km2, en el qual es troben pedanies com Vite, La Bermeja, Cuesta Alta i Patruena. Encara que poblada des de la prehistria, la seva primera constncia s cap al 730, data en la qual els rabs arriben al lloc. El punt ms alt s Almeces (1562 m).

Poblada des de la prehistria, la constncia escrita de la seva existncia ve del segle VIII, amb la invasi musulmana de l'antiga Cora de Todmir. Pansa a convertir-se en la capital de la zona. 

Va ser el lloc de naixena del cabdill Abn-Hud, que va tractar de reunificar la pennsula musulmana en 1229.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28048" title="Guinea (desambiguaci)" nonfiltered="1702" processed="1697" dbindex="11789">

Geografia:
Una regi de l'frica. Vegeu Guinea (regi).
Un estat de l'frica occidental, antiga colnia francesa (Guinea Francesa). Vegeu Repblica de Guinea.
Un estat de l'frica occidental, antiga colnia portuguesa  (Guinea Portuguesa). Vegeu Guinea Bissau.
Un estat de l'frica occidental, antiga colnia espanyola  (Guinea Espanyola). Vegeu Guinea Equatorial.
Una illa de l'oce Pacfic. Vegeu Nova Guinea.
Un estat que ocupa la meitat oriental de Nova Guinea. Vegeu Papua Nova Guinea.
Una part de l'oce Atlntic, a l'frica occidental. Vegeu Golf de Guinea.
Numismtica: Una moneda anglesa antiga. Vegeu Guinea (moneda).
Biologia: Un ocell fasianiforme (Numida meleagris). Vegeu Gallina de Guinea.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28049" title="Cixi" nonfiltered="1703" processed="1698" dbindex="11790">

Emperadriu vdua Cixi (xins:     ; transcripci de Wade-Giles: Tz'u-hsi) (29 de novembre de 1835 15 de novembre de 1908), coneguda pel poble a Xina com a Emperadriu vdua de l'oest (   ), i coneguda oficialment desprs de la seva mort com a Emperadriu Xiaoqin Xian (     ), va ser una figura potent i carismtica que va ser de facto el sobir de la dinastia manx dels Qing que va regnar sobre Xina a la fi del segle XIX i a l'inici del segle XX.

Els historiadors consideren que probablement va fer el millor que podia per superar les dificultats de la seva poca, per la seva actitud conservadora no la va ajudar molt i les potncies occidentals van seguir aprofitant el nivell de desenvolupament tecnolgic relativament feble del pas.

 Noms .

Cixi va tenir noms diferents en poques diferents de la seva vida, el qu pot ser una mica desconcertant. A ms, la majoria dels seus bigrafs occidentals, que generalment no llegien el xins, confonien molt sovint els seus noms, i les biografies de Cixi escrites en angls sn generalment plenes d'errors. Aqu teniu una llista precisa de tots els seus noms, tal com apareixen en les fonts xineses ms serioses (per exemple, els arxius de la Ciutat Prohibida i alguns altres treballs en xins).

El nom que duia Cixi quan va nixer encara s un enigma no resolt. Quan va entrar a la ciutat prohibida, va ser registrada com a "Dama Yehenara, filla de Huizheng" (  ). Aleshores va ser anomenada pel seu nom de clan, el clan Yehe-Nara, com era un costum pel que fa a les noies manx. Cixi era una persona bastant misteriosa, i parlava rarament de la seva infncia. Quan va accedir al tron, el tema de la seva vida abans de la seva entrada a la Ciutat Prohibida era tab, i la gent evitava de parlar-ne. No s gens sorprenent, doncs, que tant el record del seu nom original com el de la histria de la seva joventut es van perdre.

Quan va entrar a la Ciutat Prohibida el ms de setembre del 1851 (o juny del 1852, segons les fonts), Cixi va ser designada com a concubina de cinqu reng (  ), i va rebre el nom de Lan (  - que significa "orqudea"). Per tant, el seu nom era "Concubina de cinqu reng Lan" (   ). A la fi del desembre 1854 o a l'inici del gener 1855, va ser promoguda a concubina de quart reng ( ). El seu nom va ser canviat, i el nou nom que va rebre va ser Yi (  - que significa "bona", "exemplar", "virtuosa"), de tal manera que el seu nom va ser "Concubina de quart reng Yi" (  ). El 27 d'abril de 1856, va tenir un fill, l'nic fill de l'emperador Xianfeng (l'emperadriu consort no havia donat cap hereu), i va ser immediatament ascendida a "Concubina de tercer reng Yi" (  ). Finalment, el febrer del 1857 la van tornar a promoure i la van fer "Concubina de segon reng Yi" (   ). 

A finals de l'agost del 1861, desprs de la mort de l'emperador Xianfeng, el seu fill de cinc anys va esdevenir el nou emperador (conegut com a l'emperador Tongzhi a partir del 1862). Cixi va ser oficialment nomenada "Santa Mare Emperadriu vdua" (     ), un privilegi important sabent que mai havia sigut emperadriu consort quan l'emperador Xianfeng vivia. Va tenir el privilegi d'esdevenir emperadriu vdua noms perqu era la mare biolgica del nou emperador. Tamb va rebre un nom honorfic (  ) que era Cixi (  )  , el que vol dir "maternal i portadora de sort". Pel que fa a l'emperadriu consort, la van fer "Empress Mother Empress Dowager" (     ), un ttol que li donava preeminncia sobre Cixi, i li van donar el nom honorfic de Ci'an (  )   que significa "maternal i tranquilla". Com que estava allotjada a la part oest de la Ciutat Prohibida, Cixi va ser coneguda com a l'Emperadriu Vdua de l'oest (   ), mentre Ci'an, que vivia a la part est de la Ciutat Prohibida va ser coneguda com a Emperadriu Vdua de l'est(   ).

Enllaos externs.

 Dones histriques ;
 "Realesa: Tzuhsi", a Royalty.nu ;
 "Dones histriques: Tzuhsi", a Kings.edu ;
 Article sobre el llibre Cracking the Mystery of Cixi's Youth ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28050" title="Dactilologia" nonfiltered="1704" processed="1699" dbindex="11791">
La dactilologia (del grec "daktilos" -dit-, i "logia" -discurs-, "parlar amb els dits") s un sistema de comunicaci que transmet informaci mitjanant l's de dits de la m. Aquest sistema forma part de la querologia dels llenguatges signats, i tamb s'utilitza en signes artificials d'informaci (rbitres d'esports, senyals militars, etc...), en formes de clcul matemtic manual, etc.

Al llarg de la histria de la Humanitat hi ha constncies de diferents sistemes dactilolgics per a diverses finalitats, la gran majoria concebuts per a al recompte numric, la representaci d'alfabets, de sons musicals, o comunicacions xifrades. Tots aquestos s'han classificat en dos tipus principals de dactilologia:

 Dactilologia simblica: representa una srie de conceptes mitjanant la simbolitzaci de cada part diferent de la m o del cos, la qual s'assenyala. s a dir, aquest codi nicament s entenible si ja hi ha una idea preconcebuda o ensenyada que una part del cos signifique quelcom. Per exemple, en l'actual alfabet dialectolgic angls l'assenyalament amb el dit ndex de la m dominant sobre un dels dits de l'altra m significa una de les lletres vocals de l'alfabet llat. Noms aquells que hagen aprs prviament aquest codi podran entendre el seu significat, per tant, l'alfabet dactilolgic angls s de base simblica. Tamb serien de carcter simblic aquells sistemes dialectolgics utilitzats en el passat per a fer comunicacions xifrades.

 Dactilologia icnica: representa una srie de conceptes mitjanant una configuraci de les mans que mira d'imitar visualment el propi concepte (si s material) o un altre smbol grfic que representaria el mateix concepte. s a dir, aquest codi t alguna possibilitat de ser ents sense idees preconcebudes ni ensenyament, almenys de forma secundria, atesa la iconocitat del smbol. Per exemple, en l'alfabet dialectolgic de Bonet (emprat a Catalunya o al Pas Valenci), la configuraci d'una m amb la lletra "a" imita el smbol grfic del sistema d'escriptura emprat a la impremta, especialment en minscula, de tipus gtic, i itlica. Altres exemples podrien ser: la comunicaci no verbal dels futbolistes durant un partit, expressant el concepte material del bal amb les seues mans indicant la seua forma geomtrica; el signe de victria que es fa amb els dits de la m imitant la lletra "v"; etc.

 Vegeu tamb . 
 Alfabet dactilolgic;
 Llengua de signes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28051" title="Repblica de Guinea" nonfiltered="1705" processed="1700" dbindex="11792">


Guinea s una repblica de l'frica nord-occidental, de vegades coneguda amb el nom de Guinea Conakry per diferenciar-la dels altres dos estats homnims: Guinea Bissau i Guinea Equatorial. L'estat guine limita al nord-oest amb Guinea Bissau, al nord amb el Senegal, al nord-est amb Mali, al sud-est amb la Costa d'Ivori, al sud amb Libria i Sierra Leone i a l'oest amb l'oce Atlntic.

L'extensi s de 245,857 km i la poblaci d'uns vuit milions d'habitants. La capital s Conakry, amb ms d'un mili i mig d'habitants. Passen dels cent mil habitants les ciutats de Nzrkor, Kindia i Kankan.

El pas es divideix en quatre regions geogrfiques: una estreta faixa costanera, les terres altes del masss de Fouta Djallon, la sabana septentrional i la regi sud-oriental de bosc tropicals. El Nger, el Gmbia i el Senegal sn tres dels 22 rius de l'frica occidental que neixen a Guinea.

El clima s tropical, amb una temporada de pluges que va d'abril a novembre, temperatures relativament altes i uniformes i humitat alta. La regi nord-oriental, ms acostada al Sahel, t una estaci de pluges ms curta i grans variacions de temperatura entre el dia i la nit. 

Antiga colnia francesa, se'n va declarar independent el 1958. Dominada per la dictadura suposadament progresista de Sekou Toure i el seu delf, el rgim fou enderrocat pels militars, que van posar al capdavant a Lansana Conte; va tenir les primeres eleccions democrtiques el 1993 per Conte i els militars conserven el poder real.
 Poltica .

El dia 23 de desembre del 2008 va morir el president Lansana Cont va morir per causes desconegudes als 74 anys. Arran d'aquest fet, s'ha produt un cop d'Estat per part de l'Exrcit. Aquest ha susps la Constituci del pas. Tot i aix, el Govern actual ha cridat a la poblaci a que no accepti la sublevaci i que ells continuen sent el govern legtim. Aix ha provocat preocupaci als estats vens de Sierra Leone i Libria de que es pugui desastibilitzat la zona, que ja t un equilibri prou precari. La Uni Europea i la Uni Africana han criticat l'aixecament militar. Els Golpistes han proms eleccions democrtiques a l'any 2010.  Es suspengu la Constituci a travs d'un missatg per la televisi.

El 30 de desembre es va nombrar nou primer ministre a Kabin Komara.

Per a veure la informaci extensa d'aquest fet veieu: Cop d'estat a Guinea al 2008

 Referncies .





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28054" title="Conakry" nonfiltered="1706" processed="1701" dbindex="11793">
Conakry s la capital de Guinea. Situada a l'illa de Tombo, a la costa de l'oce Atlntic, s la ciutat ms gran de Guinea i el centre administratiu, econmic i de comunicacions. L'economia de la ciutat es desenvolupa majoritriament al voltant del seu port, que t modernes installacions per al trfic de mercaderies i l'emmagatzematge, i des del qual s'exporta alumini i bananes. Tamb hi t importncia la indstria alimentria i de l'autombil. L'any 1887, Conakry fou ocupada pels francesos.

La ciutat s coneguda pels seus jardins botnics, i tamb per l'Institut Politcnic de Conakry, que s el nom que rep la Universitat de Guinea. 

La poblaci, l'any 1996, era d'1.091.483 habitants.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28058" title="Guinea Bissau" nonfiltered="1707" processed="1702" dbindex="11794">



Guinea Bissau s una repblica de l'frica occidental que limita al nord amb el Senegal, a l'est i al sud amb Guinea i a l'oest amb l'oce Atlntic. 

T una extensi de 36.120 km2 i una poblaci (l'any 2002) d'1.345.479 habitants. La capital s Bissau.

Aquest petit pas tropical est format per terres baixes: el punt culminant es troba tan sols a 300 metres d'altitud. L'interior s una sabana, i la costa s una plana pantanosa. L'estaci plujosa alterna amb perodes de vents clids i secs provinents del Shara. A l'entrada de l'estuari dels rius Geba i Corubal s'estn l'arxiplag dels Bijags. 

L'antic regne de Gab, part de l'Imperi Mali, va subsistir fins al segle XVIII. Tot i aix, ja feia temps que la costa i els rius havien estat colonitzats pels portuguesos, que utilitzaven el territori per al trfic d'esclaus. Arran d'una llarga lluita comenada el 1956 pel Partit Afric per la Independncia de Guinea i Cap Verd (PAIGC), Guinea Bissau es va declarar independent de Portugal el 24 de setembre de 1973, independncia reconeguda pel govern revolucionari portugus de 1974. 




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28059" title="Bissau" nonfiltered="1708" processed="1703" dbindex="11795">
Bissau, amb una poblaci estimada de 197.610 (1991), s la capital de Guinea Bissau. La ciutat est situada a l'estuari del riu Geba, a l'oce Atlntic. s la ms gran del pas, el port principal i el centre administratiu i militar. L'economia es basa en l'exportaci, a travs del seu port, de cacauets, fusta, copra, oli de palma i cautx. 

La ciutat fou fundada el 1687 pels portuguesos per servir de port fortificat i centre comercial. El 1942 va esdevenir la capital de la Guinea Portuguesa, per fou reemplaada per Madina do Bo durant els anys 1973-74.

Bissau t l'Aeroport Internacional Osvaldo Vieiro.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28062" title="Guinea Equatorial" nonfiltered="1709" processed="1704" dbindex="11796">




Guinea Equatorial s una repblica de l'frica central, l'antiga Guinea Espanyola. 

Est composta per la part continental, anomenada Mbini o Ro Muni, que limita al nord amb el Camerun, a l'est i al sud amb el Gabon i a l'oest amb l'oce Atlntic, i inclou les illes adjacents de Corisco, Elobey Grande i Elobey Chico, situades davant la costa gabonesa; i per les illes atlntiques de Bioko (l'antiga Fernando Poo), que es troba a uns 40 km de la costa del Camerun, i Annobn, situada a 595 km al sud-oest de Bioko. 

La capital n's Malabo, antiga Santa Isabel, a l'illa de Bioko, amb uns 150.000 habitants. A la part continental es troba el port de Bata, la ciutat principal, amb uns 170.000 habitants.

T una extensi de 28.051 km2 i una poblaci de 523.051 habitants l'any 2004.

Histria.
L'illa de Bioko fou descoberta el 1471 per l'explorador portugus Ferno do Poo, ms conegut pel nom espanyol de Fernando Poo, quan buscava una ruta cap a l'ndia. Va anomenar l'illa Flor Formosa, per aviat va agafar el nom del descobridor europeu. Les illes de Fernando Poo i Annobn foren colonitzades pels portuguesos el 1474. Els portuguesos en van mantenir el control fins al 1778, quan les illes i els drets comercials amb el continent afric entre els rius Nger i Ogoou foren cedits a Espanya en canvi de territori a l'Amrica del Sud pel Tractat del Pardo. De 1827 a 1843, la Gran Bretanya va establir una base a l'illa per combatre el trfic d'esclaus. La part continental, Ro Muni, va esdevenir-ne un protectorat el 1885 i una colnia el 1900. La part continental fou reclamada des d'aleshores per Espanya, que en va dur l'administraci durant alguns perodes. Entre 1926 i 1959, tant Fernando Poo com Ro Muni van formar la colnia de la Guinea Espanyola. 

El 1968 va obtenir la independncia d'Espanya. Des de llavors, el pas ha tingut un rgim autocrtic dirigit per dos lders: Francisco Macas Nguema, antic alcalde de Mongomo sota el govern colonial espanyol, i el su nebot Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, que va protagonitzar un cop d'estat militar, va executar el seu oncle i est en el govern des del 1979.
 Geografia .
 Llenges .
Les llenges oficials o nacionals de Guinea Equatorial sn el francs i el castell.

El SIL International ha llistat un total de 14 llenges a Guinea Equatorial:  
Batanga: 9000 parlants a Guinea Equatorial. Tamb es parla al Camerun.
Benga: 3000 parlants a l'illa Corisco i al riu Muni. Tamb es parla a Gabon.
Bube: 40.000 parlants a l'illa Biombo i a Fernando Poo;
Fa d'ambu: 2500 parlants a l'illa d'Annobn. Tamb hi ha comunitats petites que viuen a Malabo, a l'illa de Bioko. Tamb es parla a Espanya.
Fang: 258.722 parlants sobretot al continent. Tamb es parla al Camerun, Repblica del Congo, Gabon i a Sao Tom i Prncipe.
Fernando Poo, crioll de l'angls: 5000 parlants, al nord de l'illa de Bioko. A prop de Malabo.
Francs: Sobretot es parla a les ciutats. Actualment s llengua oficial degut a que la majoria dels pasos del voltant sn francfils.
Gyele: 29 parlants a Guinea Equatorial, a prop de la costa, a la frontera del nord-oest.
Molengue: 1000 parlants al sud del pas. A prop del riu Benito.
Ngumba: 8500 parlants a la zona del riu Muni.
Ngumbi: 4000 parlants a la costa del riu Muni.
Seki: 11.000 parlants a Guinea Equatorial, a la costa. Tamb es parla a Gabon.
Castell: 11.500 castellano-parlants, sobretot a l'illa Biombo.
Yasa: 913 parlants a la zona del riu Muni.

A ms a ms, tamb es parlen llenges de Nigria, Europa i la ndia.

Economia.
La principal font de riquesa s el petroli i els minerals preciosos que posseeix en abundncia. Tamb exporta canya de sucre i caf. 

Com la majoria de pasos de la regi, pateix greus desigualtats en el repartiment dels ingressos dels recursos naturals. Tot i aix, el PIB ha augmentat molt en les darreres dcades, alhora qeue l'alfabetitzaci, que arriba a gaireb el 80% de la poblaci. 
Referncies.


Vegeu tamb.
Literatura en castell de Guinea Equatorial;

Enllaos externs.
 Els Pigmeus del Camerun i de la Guinea Equatorial Cultura i imatges dels primers habitants de la Guinea Equatorial;






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28063" title="Hendrik Johannes Cruijff" nonfiltered="1710" processed="1705" dbindex="11797">

Hendrik Johannes Cruijff conegut internacionalment com a Johan Cruyff (Amsterdam, 25 d'abril de 1947 Pasos Baixos) ex-jugador i ex-entrenador holands, histricament lligat al Futbol Club Barcelona.

Considerat per la FIFA un dels quatre millor jugadors de futbol del segle XX, juntament a Pel, Diego Armando Maradona i Alfredo Di Stfano, i el millor jugador europeu de tots els temps.

Biografia.

En la seva etapa de jugador destaquen els perodes amb l'Ajax d'Amsterdam, el seu club d'origen, i posteriorment al Futbol Club Barcelona. Simultniament va defensar els colors taronja de la selecci dels Pasos Baixos en 48 ocasions aconseguint 33 gols. Desprs del Mundial d'Alemanya de 1974 per, va decidir no jugar ms amb el combinat nacional holands.

Fou el primer jugador a guanyar en tres ocasions la pilota d'or (1971, 1973, i 1974), premi atorgat per la revista francesa France Football al millor futbolista de l'any a Europa.

Tamb va jugar en d'altres equips com Los Angeles Aztecs, Washington Diplomats, Llevant Uni Esportiva de Valncia, i al final de la seva carrera al Feyenoord, de Rotterdam.

La seva millor etapa com a jugador va ser a l'Ajax d'Amsterdam, equip amb el que guany 3 Copes d'Europa consecutives.

Com a entrenador els seus xits mes rellevants foren a la banqueta del Futbol Club Barcelona
amb el que va assolir quatre Lligues espanyoles consecutives i la Copa d'Europa de 1992

El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player holands com el futbolista del pas ms destacat dels darrers 50 anys . El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.  

L'any 2008 va negar-se a parlar en catal a Catalunya Rdio allegant que no el parlava perqu creia que calia ser ms internacional.

Trajectria.
Com a jugador.



Com entrenador.



Trajectria en clubs dels Pasos Catalans.



Palmars.
Com jugador.


Com entrenador.


 Referncies .


Enllaos externs.


Plana sobre Johan Cruyff ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28065" title="Tenzing Norgay" nonfiltered="1711" processed="1706" dbindex="11798">

Tenzing Norgay (vall de Kharta, 15 de maig de 1914 - Darjeeling, 9 de maig de 1986), muntanyista nepals/tibet, que assol ser el primer sser hum, juntament amb Edmund Hillary, a fer el cim de l'Everest. 

Biografia.
Norgay nasqu el 15 de maig de 1914 a la vall de Kharta, al Tibet.
La primera vegada que va anar professionalment a la muntanya va ser al 1936, amb l'expedici d'E. Shipton al Garhwal. Posteriorment prengu part en l'expedici britnica a l'Everest al 1938, al Nanga Parbat (1950), Nanda Devi amb els francesos (1951) i dues expedicions susses a l'Everest (1952) dirigides per en Raymond Lambert, que foren els primers intents seriosos de pujar a l'Everest pel costat nepals. A aquesta darrera expedici en Tenzing Norgay va arribar per primera vegada als 8.599 m, alada mai assolida fins aleshores.

Es va fer fams, quant a les 11:30 del mat del 29 de maig de 1953, va coronar l'Everest, juntament amb Sir Edmund Hillary, formant part de l'expedici britnica que dirigia Sir John Hunt.

Al 1978  va fundar una empresa dedicada a oferir serveis als nombrosos alpinistes i excursionistes que visitaven Nepal.

Es va casar tres vegades, la seva primera dona va morir jove, i amb ella va tenir un fill, que mor sent un infant, i dues filles, Nima i Pem Pem. La segona dona era Ang Lahmu. Va prendre la tercera muller quan la segona encara vivia, cosa permesa pels costums sherpes, i hi va tenir el tercer fill. El seu fill Jamling Tenzing Norgay ha continuat la tradici, i puj a l'Everest al 1996.

Norgay mor el 9 de maig de 1986 a la ciutat ndia de Darjeeling als 71 anys.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28070" title="Christiaan Huygens" nonfiltered="1712" processed="1707" dbindex="11799">

Christiaan Huygens (L'Haia, 1629-1695) fou un fsic i astrnom neerlands que va realitzar les seves grans aportacions en el camp de la dinmica i l'ptica. Va inventar el rellotge de pndol i va realitzar la primera exposici de la teoria ondulatria de la llum. Va descobrir els anells de Saturn i de Tit, el seu satllit major.

Va nixer al 1629 a L'Haia, fill de Constantin Huygens, una de les ms importants figures del renaixement als Pasos Baixos. Educat en la Universitat de Leiden, Christian va ser un amic proper de Ren Descartes, un convidat freqent a la llar del cientfic holands. La seva reputaci en els treballs sobre ptica i dinmica es va difondre per tota Europa i al 1663 va ser elegit soci fundador de la Royal Society. Per invitaci de Llus XIV va viure a Frana des de 1666, i mentre hi va romandre, Huygens va ser un dels fundadors de l'Acadmia de Cincies de Frana.

Al 1655 va trobar un nou mtode per a polir les lents, amb el qual va obtenir una imatge ms ntida, que li va permetre descobrir el major satllit de Saturn, Tit, i donar la primera descripci precisa dels anells d'aquest planeta. Tamb va estudiar les estrelles de la nebulosa d'Ori i les caracterstiques de la superfcie de Mart que el van dur a concloure la rotaci d'aquest planeta sobre el seu eix. Al 1656 va inventar un ocular de telescopi que duu el seu nom.

Al 1673, a Pars, va publicar l'obra "Horologium Oscillatorium", on va descriure una soluci al problema del pndol compost, per al qual va calcular la longitud del pndol simple equivalent. En la mateixa publicaci va obtenir tamb una frmula per a calcular el perode d'oscillaci d'un pndol simple i va explicar les seves lleis de la fora centrfuga per al moviment uniforme en un cercle.

De retorn als Pasos Baixos al 1681, va construir algunes lents de grans longituds focals i va inventar l'ocular acromtic per a telescopis. Poc desprs de tornar d'una visita a Anglaterra, on es va trobar amb Newton, va publicar el seu tractat sobre la teoria ondulatria de la llum. Per a ell, la llum era un moviment vibratori en l'ter, que es difonia i produa la sensaci de llum en ensopegar amb l'ull. Amb base en la seva teoria, va poder deduir les lleis de la reflexi i la refracci, i explicar el fenomen de la doble refracci.

Desprs de Newton, es troba entre els ms grans cientfics de la segona meitat del segle XVII, fou el primer a avanar en el camp de la dinmica ms enll del punt al que van arribar Galileu i Descartes. Va ser Huygens qui va resoldre en essncia el problema de la fora centrfuga. Home solitari, no va atreure estudiants o deixebles i trig molt a publicar els seus descobriments. Desprs d'una llarga malaltia va morir al 1695.

 Enllaos externs .








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28075" title="Giovanni Cassini" nonfiltered="1713" processed="1708" dbindex="11800">

Giovanni Domenico Cassini (1625-1712). Fams astrnom nascut a Itlia, el nom del qual est principalment unit a l'anomenada divisi de Cassini. Al 1650, amb noms vint-i-cinc anys d'edat, va ser professor d'Astronomia a la Universitat de Bolonya, arribant a ser catedrtic. En aquesta ciutat, a la catedral de Sant Petroni, va fer traar l'immens quadrant que travessa obliquament el sl de l'esglsia i per mitj del qual va corregir les taules del moviment del Sol.

Al 1665 va descobrir el moviment de rotaci de Jpiter al voltant del seu propi eix i va mesurar la seva durada, fent el mateix al 1666 amb el de Mart. Va calcular els perodes rotacionales de Jpiter, Mart i Venus, i al 1668 va elaborar les taules dels moviments dels quatre satllits de Jpiter descoberts per Galileu (Ole Rmer va utilitzar aquests resultats per a calcular la velocitat de la llum).

Al 1669 va ser nomenat director de l'Observatori Astronmic de Pars, convidat pel ministre francs Colbert. Aqu va descobrir, entre 1671 i 1674 , quatre satllits de Saturn (Jpet, Rea, Tetis i Dione), batejats per ell com "Ludovici" en honor del "Rei Sol"; i al 1675, va observar una discontinuitat (detectada 10 anys abans per William Balle) que ara es coneix com a divisi de Cassini.

Va observar durant diversos anys, juntament amb el seu deixeble Fatio, la llum zodiacal i per primer cop, al 1683, va posar en relleu la seva naturalesa extraterrestre i no meteorolgica. Va descobrir que l'eix de rotaci de la terra no estava situat perpendicularment a la eclptica, com s'havia cregut fins llavors, i que les seves posicions successives a l'espai no eren paralleles entre si; va afegir al satllit de Saturn descobert per Huygens quatre ms, i va presentar a l'Acadmia les seves investigacions sobre el calendari indi.

El seu xit ms important va ser establir el primer clcul ajustat a les dades d'avui dia (noms un 7% per sota del valor actual) de la distncia existent entre la Terra i el Sol. Va arribar a aquests resultats mitjanant l'observaci de Mart des de Pars (alhora que Richter feia el mateix des de la Guayana francesa a 10.000 km. de distncia). Va calcular la distncia de Mart a la Terra i va determinar les distncies dels altres planetes al Sol (basant-se en la tercera llei de Kepler). Va morir cec, probablement a causa de els llargs anys dedicats a l'observaci del cel, desprs d'haver dictat la seva autobiografia.

Com a director a Pars, el van succeir una dinastia de Cassinis: el seu fill Giacomo, anomenat Cassini II, desprs d'ell el seu nebot Cesss Francesco, Cassini III, i finalment el seu nebot-nt Giacomo Domenico, Cassini IV. Les seves obres s'han publicat amb el ttol d'Opera Astronmica.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28077" title="Eratstenes" nonfiltered="1714" processed="1709" dbindex="11801">



Eratstenes (Eratosthenes,            ) va nixer a Cirene (Lbia) l'any 276 aC. Va ser astrnom, historiador, gegraf, filsof, poeta, crtic teatral i matemtic. Estudi a Alexandria i Atenes.

Era fill d'Aglaos (seguns Suides) o de Ambrosi (altres). Va tenir de mestres a  Arist de Quios, Lisnies de Cirene i  Callmac (un filsof, un escriptor i un poeta). Va sortir d'Atenes convidat a Egipte per Ptolemeu III Evergetes I que el va posar al front de la biblioteca d'Alexandria al voltant de l'any 255 aC (en va ser el tercer director) i on va romandre fins el regnat de Ptolemeu V Epfanes. 

Va treballar amb problemes de matemtiques, com la duplicaci del cub i nombres primers. s fams el mtode per a llistar els nombres primers que porta el seu nom: el seds d'Eratstenes. Va escriure nombrososllibres dels quals noms es tenen notcies per referncies bibliogrfiques d'altres autors.

Mesura de la terra.
Una de les seves principals contribucions a la geografia va ser el seu treball sobre el mesurament de la terra que no va completar. Eratstenes en els seus estudis dels papirs de la biblioteca d'Alexandria, va trobar un informe d'observacions a Swenet (coneguda en grec com a Syene) l'actual Assuan, uns 800 Km al sud-est d'Alexandria, on es deia que els rajos solars al caure sobre una vara al migdia del solstici d'estiu (l'actual 21 de juny) no produen ombra.

Eratstenes llavors va realitzar les mateixes observacions a Alexandria el mateix dia a la mateixa hora, comprovant que la llum del Sol no incidia verticalment en un pou d'aigua el mateix dia a la mateixa hora. Va assumir de manera correcta que si el Sol es trobava a gran distncia, els seus rajos en arribar a la terra devien arribar en forma parallela. Si aquesta era plana, com es creia en aquelles poques, no s'haurien de trobar diferncies entre les ombres projectades pels objectes a la mateixa hora del mateix dia, independentment d'on es trobessin. En demostrar-se que si que ho feien, (l'ombra deixada per la torre d'Alexandria formava 7 graus amb la vertical) va deduir que la terra no era plana i utilitzant la distncia coneguda entre les dues ciutats i l'angle mesurat de les ombres va calcular la circumferncia de la terra en aproximadament 250 estadis (40.000 quilmetres, bastant exacte per a l'poca i els seus recursos).

Altres treballs.
Tamb va calcular la distncia al Sol en 804.000.000 estadis i la distncia a la Lluna en 780.000 estadis. Va calcular gaireb amb precisi la inclinaci de la eclptica en 23 51' 15". Un altre treball astronmic va ser una compilaci en un catleg de prop de 675 estrelles.

Va crear un dels calendaris ms avanats per a la seva poca i una histria cronolgica del mn des de la guerra de Troia. Va realitzar investigacions en geografia dibuixant mapes del mn conegut, grans extensions del riu Nil i va descriure la regi de Eudaimon (actual Iemen) a Arbia.

Va inventar el mesolabi, un dels primers instruments descoberts que serveix per fer clculs.

En geografia va escriure (Geogrfica (          , errniament anomenat               o          ) en tres llibres. Un altre llibre geogrfic en vers       tracta de la forma de la terra, les temperatures, les constellacions i similars. 

Un poema seu titulat         s esmentat per Long. 

En temes filosfics va escriure                      ,                         i             . Se li atriburen tamb                                  ,         i         , per no li corresponen. 

Ateneu esmenta una carta anomenada         i una anomenada        .

Va escriure tamb un llibre de cronologia histrica de nom             o             ; un llibre              esmenta als guanyadors de les olimpades i altres temes relacionats. 

Com escriptor fou de la vella comdia i va escriure una obra en 12 llibres dels que probablement les obres                i               en sn parts. 

Eratstenes, al final de la seva vida, va ser afectat per la ceguesa i va morir de fam per la seva prpia voluntat ja que havia perdut el desig de viure, al 194 aC a Alexandria. Tenia uns 80 anys. 

Se li atribu l'obra              , amb una descripci fabulosa de les constellacions i les seves estrelles, per desprs es va comprovar que tampoc era obra seva. 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28085" title="Xerpa" nonfiltered="1715" processed="1710" dbindex="11802">
Els xerpes sn una tnia del Nepal.

Dins el complex mosaic de la poblaci nepalesa, formen part dels pobles mongols i tibetans, i actualment habiten sobretot a Solu Khumbu, a l'est del Nepal, malgrat que tamb hi ha alguns pobles xerpes a la vall de Helambu, situada al nort de Katmand. La poblaci estimada s de devers 60.000 persones.

La seva capital s Namche Bazar, i Pangboche es considera el ms vell dels pobles xerpes del Nepal i se suposa que va ser construt fa 300 anys. Khunde i Khumjung sn dos pobles importants ms.

Els xerpes parlen un dialecte tibet, i com els tibetans tamb sn budistes. Tradicionalment feien de pagesos, traginers i comerciants, fins que a comenament del segle XX, i sollicitats per la seva bona adaptaci a la vida a les altures, varen comenar a fer de guies i portadors per anar a l'Himlaia.

s costum entre els xerpes que els posin com a nom el dia de la setmana en qu varen nixer:
dilluns:   Dawa;
dimarts:   Mingma;
dimecres:  Lhakpa;
dijous:    Phurbu;
divendres: Pasang;
dissabte:  Pemba;
diumenge:  Nima;

Durant molts d'anys l'allament de Solu Khumbu va ajudar a mantenir les seves caracterstiques i els seus costums, i ara, malgrat que estiguin en contacte amb gent de tot el Nepal i d'arreu del mn, mantenen els seus trets fsics grcies a una tradici de matrimonis entre membres de l'tnia xerpa per amb membres de clans (18) diferents al seu.

La paraula xerpa es va donar a conixer a tot el mn quan en Tenzing Norgay va pujar a l'Everest amb Sir Edmund Hillary al 1953.

Tamb s un xerpa Ang Rita Sherpa, el que ha pujat ms vegades a l'Everest, i dos xerpes ms, Pemba Dorjie i Lhakpa Gelu, competeixen per veure qui d'ells dos fa ms via a pujar-lo.

Actualment, malgrat que no tots els xerpes fan de guies o portadors d'alada, la paraula xerpa s'utilitza incorrectament a Occident per designar en general els guies i portadors, malgrat que no siguin xerpes.

  































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28087" title="Keikogi" nonfiltered="1716" processed="1711" dbindex="11803">

El keikogi s el vestit que s'utilitza en moltes arts marcials japoneses (aikido, judo, karate, jujutsu...).

Est compost per uns calons, que s'ajusten a la cintura amb una veta, i una jaqueta sense botons, que s'ajusta a la cintura amb un cintur anomenat obi.

Normalment sol ser de cot i de color crema (si no ha estat blanquejat artificialment), o blanc (si ha estat blanquejat). En les arts marcials que utilitzen armes (kendo, iaido, jodo, ect) sol ser de color blau fosc, i en el judo, els competidors en fan servir un de blanc i un de blau per que l'arbitre els pugui identificar.

Algunes arts marcials (aikido, kendo, iaido, kyudo, jodo, bojutsu ) tamb fan servir la hakama.

A occident s tamb anomenat errniament com a kimono.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28088" title="XUL" nonfiltered="1717" processed="1712" dbindex="11804">
XUL sn les sigles de XML-based User-interface Language, llenguatge basat en XML per la interfcie d'usuari. s un aplicaci de XML feta per Mozilla, i es fa servir en els seus projectes i en d'altres. Forma part de Gecko.

XUL noms proporciona la part grfica, per tant, s'ha de fer servir altres llenguatges de programaci per al funcionament d'un programa.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28089" title="Mosaic (informtica)" nonfiltered="1718" processed="1713" dbindex="11805">


Mosaic va ser el primer navegador grfic disponible per visualitzar pgines web. Va ser creat en el NCSA al gener de 1993 per Terry McLaren, Larry Jackson, Briand Sanderson, Tom Redman i Dave Thompson. La primera versi funcionava sobre sistemes Unix,  per grcies al seu xit a l'agost de 1993 es van fer versions per Windows i Macintosh.

Va ser la base per les primeres versions de Mozilla i Spyglass. Posteriorment va ser adquirit per Microsoft que li va posar el nom d'Internet Explorer.

Al gener de 1997 es va abandonar oficialment el desenvolupament d'aquest navegador.

Va ser el primer navegador en mostrar les imatges immiscuides en el text, i no en una pgina apart.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28090" title="Navegador web" nonfiltered="1719" processed="1714" dbindex="11806">

Un navegador web o explorador web, s una aplicaci que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext, generalment escrits en HTML, des de servidors web situats a qualsevol lloc del mn. Aquesta xarxa de documents s coneguda com Teranyina mundial o World Wide Web (WWW). Els navegadors actuals permeten mostrar grfics, seqncies de vdeo, sons, animacions i programes diversos a ms de text i enllaos.

La funci bsica d'un navegador web s mostrar documents de text, segurament amb recursos multimdia incrustats. Els documents poden estar ubicats a l'ordinador de l'usuari, per tamb poden ser a qualsevol altre dispositiu que hi estigui connectat (a traves d'internet, per exemple) i que tingui els recursos necessaris per a la transmissi (un programari de servidor web).
Aquests documents, habitualment anomenats pgines web, tenen hipervincles que enllacen una porci de text o una imatge amb un altre document.

El seguiment d'enllaos d'una pgina a una altre, ubicada en qualsevol ordinador connectat a internet s'anomena navegaci.

Estadstiques d's.

Els percentatges d'us dels navegadors van sser obtinguts durant el maig del 2007. Aquestes dades poden no ser correctes, donat que alguns navegadors fan servir l'identificaci d'altres per poder mostrar pgines amb codi HTML o guions JavaScript erronis, per sn indicatives de les tendncies generals en l'actualitat:


Entre aquests altres navegadors caldria destacar els navegadors web en mode text, que adapten les pgines web a un estil que sigui exclusivament text, d'aquesta manera, gent amb problemes visuals pot visitar les pgines web sense problemes. Un exemple seria el Lynux. Aix com els navegadors que no necessiten connexi a Internet, per veure les pgines que s'han descarregat prviament, i que es fan servir especialment als ordinadors de butxaca com ara el Plucker, tamb coneguts com navegadors off-line.

Referncies.





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28094" title="Tit (satllit)" nonfiltered="1720" processed="1715" dbindex="11807">

Tit s el satllit ms gran de Saturn i el segon ms gran del Sistema Solar (el primer s Ganimedes). Va ser descobert el 25 de mar de 1655 per l'astrnom holands Christiaan Huygens i va ser el primer satllit en ser descobert desprs dels satllits galileians de Jpiter.

Posseix un dimetre de 5.150 km i s l'nica lluna del Sistema Solar que compta amb una atmosfera significativa, descoberta per l'astrnom catal Josep Comas i Sol el 1908. L'atmosfera de Tit, densa i ataronjada, es compon principalment de nitrogen i s rica en met i altres hidrocarburs superiors. La seva composici qumica se suposa molt semblant a la de la primitiva atmosfera de la Terra de temps prebitics, ra per la qual Tit ha sigut objecte d'un gran nombre d'estudis cientfics. La temperatura a la superfcie, de prop de 90 K, hauria d'haver ajudat a preservar aquest primitiu entorn.

La primera missi espacial que va visitar Tit va ser la Voyager 1, l'any 1980. El 14 de gener de 2005 la sonda Huygens de la missi Cassini-Huygens va penetrar l'atmosfera fins a posar-se amb xit sobre la superfcie del satllit, aportant valuoses dades i imatges interessants de Tit.

 Descobriment .
El 1655, Christiaan Huygens va descobrir el primer i el major dels satllits de Saturn i l'anomen  Lluna Saturni. Huygens va publicar aquest descobriment, aix com les seves observacions dels anells del planeta, en una obra titulada Systema Saturnium publicada el 1659.

 Nom .
L'any 1847, l'astrnom britnic John Herschel (fill de William Herschel) public les seves observacions sobre Saturn on suggeria batejar els 8 satllits de Saturn coneguts aleshores amb els noms dels Titans de la mitologia grega. Els Titans eren els germans i les germanes de Cronos, que s el nom grec per a Saturn, du rom del temps. Herschel pensava que aquest seria un mtode ms efectiu que l'utilitzat fins llavors, que consistia en anomenar els satllits amb numerals romans seguint l'ordre de proximitat al planeta.

Visibilitat des de la Terra .
Tit t una magnitud aparent d'entre +7.9 i +8.7 i aconsegueix una distncia angular al voltant de 20 vegades el radi de Saturn. Ocupa un dimetre angular de 0.8" i, en general, pot observar-se amb telescopis xicotets (amb dimetre superior a uns 5 cm).

 Caracterstiques  fsiques .
 Atmosfera .
Tit s l'nica lluna coneguda amb una atmosfera densa. La presncia d'una atmosfera significativa va ser descoberta per Josep Comas i Sol el 1908 i confirmada per Gerard Kuiper el 1944 mitjanant tcniques d'espectroscpia. El 1981, la sonda Voyager 1 va demostrar que, de fet, l'atmosfera de Tit s ms densa que la de la Terra, amb una pressi en superfcie d'una vegada i mitja la del nostre planeta. 


L'atmosfera est composta aproximadament per un 93% de nitrogen i s l'nica atmosfera rica en nitrogen en tot el Sistema Solar, a banda del nostre propi planeta. Tamb presenta quantitats significatives de met i arg i petites quantitats d'hidrogen, monxid de carboni, diversos hidrocarburs com et, acetil, etil, prop, metilacetil i diacetil, compostos de nitrogen com cianur d'hidrogen, cianogen, cianoacetil i acteonitril i per ltim, dixid de carboni. Es pensa que estos hidrocarburs es formen en l'atmosfera superior de Tit en reaccions que sn el resultat de la dissociaci del met per la llum ultravioleta del Sol produint una capa de nvols ataronjada i espessa que oculta els trets de la superfcie de Tit. Aquests nvols tamb impedeixen que la major part de la llum del Sol penetri l'atmosfera, aix que s improbable que Saturn pugui ser vist des de la superfcie de Tit. La complexa fotoqumica de l'atmosfera superior podria convertir l'et en acetil i etil que combinats amb el nitrogen atmosfric podrien formar els blocs bsics per a l'aparici d'aminocids.

En l'atmosfera de Tit, el met complix el paper de l'aigua a la Terra: forma nvols en la seva atmosfera i quan condensa sobre els aerosols forma una pluja de met amb partcules que omple els torrents amb un material negre que flux. Es pensa que Tit pot posseir grans quantitats de lquids en la superfcie, principalment et mesclat amb altres hidrocarburs ms complexos. Per recents mesures de radar des de la Terra suggereixen que no hi ha cap gran oce d'et a Tit, per podrien existir nombrosos llacs i dipsits lquids.

L'octubre de 2004, mentre la nau Cassini, sobrevolava Tit es van fotografiar nvols alts i densos sobre el pol sud de Tit. Este tipus de formacions ennuvolades sn freqents en el pol sud de Tit tal com revelen les observacions amb el Telescopi Keck des de la Terra. Encara que inicialment es pensava que els nvols noms podien estar formats per la condensaci de l'abundant met atmosfric les observacions de major resoluci han plantejat alguns problemes a esta interpretaci pel que diversos estudis actuals sobre l'atmosfera de Tit pretenen determinar la composici dels nvols per a decidir si la nostra idea de l'atmosfera de Tit necessita ser revisada .  

Les observacions de l'atmosfera fetes per la nau Cassini el 2004 suggereixen que l'atmosfera de Tit gira molt ms rpid que la seva superfcie igual que ocorre en Venus, un rgimen dinmic de l'atmosfera que no es comprn en cap dels dos casos.

 Superfcie .
 
Actualment, els mapes de la superfcie de Tit sn molt poc precisos a causa de l'opacitat de l'atmosfera. No obstant aix, per mitj de les imatges d'infraroig del Telescopi Espacial Hubble i de la missi Cassini-Huygens, s'ha identificat una regi de la grandria de Austrlia que s'ha denominat, extraoficialment, Xanadu; no est clar el tipus de terreny que representa o si es tracta d'un oce de met (veure imatge).

S'havia pensat que llacs d'hidrocarburs podrien haver estat perceptibles observant llum del sol que es reflectix en la superfcie de qualsevol lquid, per no s'ha observat cap reflexi especular. A ha portat als cientfics a suggerir que la superfcie de Tit pot gelar-se completament o ser fangosa. La presncia o absncia de llacs no ha sigut encara demostrada; hi ha rees que tornen els signes que podrien esperar-se de superfcies lquides, per hi ha altres explicacions.

Les temperatures a la superfcie del planeta sn de l'ordre de 90 K (-180C) i la pressi prxima a 1,4 bar. En estes condicions el met estaria per davall del seu punt de saturaci i no existirien llacs o rius de met. Altres hidrocarburs formats a partir del met, com l'et s que podrien estar saturats i en estat lquid en la superfcie, constituint una analogia amb l'aigua a la Terra. Estos dipsits lquids podrien contenir importants quantitats de met dissolt.

Durant l'acostament de la nau Cassini a Tit del 26 d'octubre de 2004, es va observar una superfcie llisa amb pocs crters d'impacte. A suggereix que la lluna tinga una superfcie activa que es renova constantment. Les primeres imatges de radar han revelat un mn complex, amb unes rees rugoses i altres llises. Hi ha trets que pareixen d'origen volcnic, produts per volcans que probablement expulsen aigua mesclada amb amonac. Aquest tipus de volc funcionaria a baixes temperatures pel que s'ha denominat  crio-volc . La nau Cassini tamb ha descobert enigmtics trets lineals que alguns cientfics han suggerit que poden indicar activitat tectnica.

 Camp magntic .
Tit no t cap camp magntic i la seva rbita aconsegueix l'exterior de la magnetosfera de  Saturn exposant-se directament al vent solar. A pot ionitzar i endur-se algunes molcules del cim de l'atmosfera.

 Exploraci  espacial de Tit .
Les missions espacials Pioneer 11 en 1979 i Voyager 1 i Voyager 2 en 1980 i 1981 van realitzar sobrevols del sistema de Saturn. La Voyager 1 es va desviar i va abandonar l'eclptica per a fer un sobrevol ms prxim a Tit. Desgraciadament, la Voyager 1 no possea cap instrument per a penetrar la boira de Tit. Molts anys desprs, un procs digital de les imatges preses per la Voyager 1 amb el filtre ataronjat va revelar l'rea fosca coneguda com Xanadu. La Voyager 2 noms va tirar una mirada superficial a Tit, perqu l'equip de vol tenia l'opci de dirigir la nau espacial per a una exploraci en detall de Tit o usar una altra trajectria que li permetria visitar Ur i Nept. Donada la falta de trets de la superfcie vista per la Voyager 1, es va adoptar la segona opci.  

En els ltims anys les principals observacions de Tit han sigut realitzades per grans telescopis terrestres equipats amb ptica adaptativa com el Telescopi Keck.

Missi Cassini-Huygens.

La missi Cassini-Huygens, de les agncies NASA i ESA, es va posar en rbita de Saturn l'1 de juliol de 2004. Des de llavors ha estudiat el propi Saturn, els seus anells i els seus satllits, especialment Tit. La sonda Cassini va sobrevolar Tit el 26 d'octubre de 2004 i ha comenat el procs de traar la superfcie de Tit amb el radar.
  
El 14 de gener de 2005 la sonda Huygens va aterrar de manera satisfactria sobre la superfcie de Tit obtenint imatges durant el seu descens i en la superfcie. La panormica durant el descens mostra suaus tossals i una complexa xarxa d'estrets canals de drenatge. Els canals pareixen descendir des de les brillants muntanyes fins a regions mes baixes planes i fosques. Pareix incls veure's una zona de costa e illes, i el que pareix una mar de met, tot, enmig d'un ambient boirs. La superfcie s ms fosca del que s'havia esperat i consisteix en una mescla de gels d'aigua i hidrocarburs. Les evidncies d'erosi en la base d'estos objectes indiquen la possibilitat de certa activitat fluvial. No obstant aix, la presncia actual de lquids a Tit no ha estat confirmada.


Sabem que a Tit hi plou met perqu la sonda anava proveda d'un sensor en forma de bast, que va ser la primera cosa que va tocar terra i que desprs va penetrar en ella. Segons John Zarnecki de l'Open University, en un primer instant la sonda va trobar forta resistncia, del que es dedux que sobre la superfcie hi ha una crosta amb la consistncia de l'argila. Els sensors van detectar transferncia de calor i evaporaci de met. Els cientfics de la ESA estimen que la sonda podria haver descendit sobre la regi fosca. La imatge presa desprs de l'aterratge mostra una superfcie plana coberta per pedres en forma de cdols arrodonits. Els cdols podrien estar formats en la seva majoria de gels d'aigua . 

Una setmana desprs de l'aterratge, Martn Tomasko de la Universitat d'Arizona i responsable de les cmeres de la Huygens va declarar:  Ara disposem de la clau per a saber el que modela el paisatge de Tit. Les proves geolgiques de precipitacions, erosi, abrasi mecnica i activitat fluvial que han donat forma a Tit sn molt paregudes a les que han modelat la Terra.  Per a Jean Pierre Levreton:  La superfcie de Tit seria pareguda a un desert d'Arizona , per amb un sl de gel brut.

Tota esta informaci cal prendre-la amb cautela. Per a Jean Pierre Levreton:  No cal generalitzar massa el que mostren les imatges. Pot donar la casualitat que la sonda haja caigut en una zona totalment atpica de Tit. 

Malauradament, una part important de les dades es va perdre a causa d'un fallada de comunicaci a travs d'un dels dos canals de comunicacions de qu disposava la sonda.

Vegeu tamb .
Adiri;
Arcus;
Ganesa Macula;
Ligeia Mare;
Shangri-la;

 Enllaos externs .

Primera imatge en color de la superfcie de Tit.;
Imatges de Tit obtingudes per la missi Cassini-Huygens;
SolarViews (informaci general sobre Tit) ;
Sons de l'atmosfera de Tit;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28097" title="Tit" nonfiltered="1721" processed="1716" dbindex="11808">


Astronomia: Tit (satllit) s el major satllit de Saturn.
Mitologia: en la mitologia grega, els Titans eren unes divinitats, fills d'Ur i de Gea.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28106" title="Malabo" nonfiltered="1722" processed="1717" dbindex="11811">

Malabo s la capital de la Guinea Equatorial, situada a la costa nord-oriental de l'illa de Bioko (abans anomenada Fernando Poo). T una poblaci estimada de 150.000 habitants (2005). 

La ciutat fou fundada pels britnics el 1827, que van arrendar l'illa a Espanya durant el perode colonial. Anomenada Port Clarence, fou usada com a estaci naval en l'intent de suprimir el trfic d'esclaus. S'hi van establir molts dels esclaus acabats d'alliberar, abans de l'establiment de Sierra Leone com a colnia per a lliberts. Mentre que molts d'ells ms endavant van anar a parar a Sierra Leone, alguns dels seus descendents, anomenats fernandinos, encara es poden trobar a Malabo i la seva rodalia, on constitueixen un grup tnic propi, que parla el seu propi dialecte crioll afroportugus. 

Quan l'illa va tornar a estar definitivament sota control espanyol, Malabo va rebre el nom de Santa Isabel. Fou escollida per reemplaar la ciutat continental de Bata com a capital del pas el 1969, i va rebre el nom de Malabo el 1973 com a part de la campanya del president Francisco Macas Nguema de reemplaar els topnims europeus per noms "autnticament" africans.

Durant el seu "regnat de terror," Macas Nguema va dur a terme un quasi-genocidi de la minoria bubi del pas, que eren majoria a l'illa de Bioko, i va portar molta gent de la seva prpia tnia, els fangs, a Malabo. Durant els anys finals del seu mandat, quan la Guinea Equatorial era coneguda de vegades com l'"Auschwitz de l'frica", molta de la poblaci de la ciutat va abandonar-la, igual com va fer gaireb un ter de la poblaci de tot el pas. Malabo encara s'ha de recuperar de les seqeles d'aquell perode, tot i que el descobriment de petroli al pas ha fet duplicar la poblaci de la ciutat de pocs anys en.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28107" title="Txec" nonfiltered="1723" processed="1718" dbindex="11812">

El txec ( etina  en txec) s una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius. s la llengua oficial de la Repblica Txeca, s a dir de les regions de Bohmia, Morvia i d'una part de Silsia. s parlat tamb per minories als pasos del voltant i immigrants a l'Amrica del Nord.

Histria.
Els seus primers rastres escrits apareixen a l'entorn del segle IX. Va ser el reformador Jan Hus, cremat com a heretge el 1415, qui en va crear l'ortografia moderna, basada en una versi de l'alfabet llat a la qual va afegir d'altres lletres. A partir de la batalla de la Muntanya Blanca (Bl Hora) el 1620 i de la victria dels catlics sobre els hussites, la llengua txeca coneix una mena d'era de foscor: l'alemany esdev cooficial, i progressivament acaba dominant sobre el txec. Al segle XIX, per, comena la Renaixena txeca, i com en el cas de Catalunya, la llengua torna a trobar un cert prestigi, grcies a personalitats com Josef Dobrovsk i Josef Jungmann. El 1918, amb el desmembrament de l'Imperi Austrohongars el txec esdev una de les dues llenges oficials de la Repblica Txecoslovaca. Tanmateix, quan el rgim nazi crea el Protectorat de Bohmia i Morvia (1939), la llengua torna a experimentar un gran retrocs. Al finalitzar la Segona Guerra Mundial (1945) la poblaci d'origen alemany s foragitada del pas i el txec esdev novament l'nica llengua oficial. Enderrocat el Tel d'acer, Txecoslovquia se separa en els estats de la Repblica Txeca i d'Eslovquia el 1993, i el txec roman com a llengua oficial del primer.

Caracterstiques principals.
Posici dins el grup eslau.
El txec pertany al grup de les llenges eslaves occidentals, com el polons, l'eslovac i el srab (encara parlat per 50.000 persones a Alemanya oriental).

La seva llengua ms propera s l'eslovac: la intercomprensi s gaireb perfecta entre les dues llenges, degut a la seva proximitat i al temps de convivncia d'ambds llenges en un context histric recent en el qual ambdues llenges eren oficials, fins a tal punt que la llei txeca preveu que no es facin traduccions de textos eslovacs, fins i tot davant de les administracions. A la rdio, passen regularment canons eslovaques, signe que el lligam cultural no s'ha trencat entre ambds pasos. s una situaci comparable a la relaci entre el catal i l'occit, encara que no es tracti veritablement de llenges bessones, i que la diferncia entre aquestes sigui una mica ms gran.

Breu presentaci de la morfologia.
Hi ha tres gneres: mascul, femen i neutre, o fins i tot quatre, si es t en compte la distinci que es fa entre els mots masculins animats i inanimats.

Contrriament a les llenges llatines (excepte el romans, que conserva dos casos), i com la majoria de les llenges eslaves, el txec declina i ha conservat molts casos de l'indoeuropeu: el nominatiu, el genitiu, el datiu, l'acusatiu, el locatiu, l'instrumental i el vocatiu. Aix fa que en txec hi hagi moltes possibilitats per collocar els mots dins la frase, com en llat.

Pel que fa a les conjugacions verbals, s'ha de notar que en txec, com en totes les llenges eslaves, s capital la diferncia entre formes perfectives i no perfectives. Els seus models de conjugaci sn variats, i les excepcions no hi sn escasses, el qual contribueix a la percepci general de l'alta dificultat d'aquesta llengua.

Fonologia.
L'accent tnic cau sempre sobre la primera sllaba del mot, per en paraules llargues existeix tamb un accent secundari.

Hi ha deu sons voclics: a /a/, e / /, i-y / /, o /o/, u /u/,  /a /,  /  /, - /i /,  /o /, -  /u /. Hi ha cinc vocals breus i les seves variants llargues, per aquestes sn considerades fonemes individuals. Hi ha hagut certa discussi sobre si realment sn cinc o deu les vocals txeques. 



Cal remarcar que  s poc freqent, que  noms s'empra a principi de mot (en qualsevol altra posici apareix  , excepte en paraules prefixades) i que   (e s ha kem) s una variant de e conservada per motius histrics i no s considerada una vocal diferenciada.

Noms existeixen tres diftongs, dels quals noms un (ou) es troba en paraules d'orgen txec:
 ou /o  / : bouda, malou, nhodou, koupil;
 au /a  / : auto, autobus, restaurace;
 eu /e  /: pneumatika, neutralita;
Totes les altres combinacions de vocals es pronuncien com dos sons separats.

Generalment, i contrriament al polons, cada lletra correspon a un so, excepte el dgraf ch que es pronncia com en alemany, o com la j en castell ( en AFI). Noms hi ha una l (el qual no s el cas de les altres llenges eslaves, que distingeixen aquest so pel seu grau de palatalitzaci), i les altres consonants no sn gens difcils per un catalanfon, a l'excepci notable del  , que es podria dir que combina els sons catalans r i x. 

Les consonants es diferencien en suaus o palatals, i en dures o no palatals.
Les consonants suaus sn les segents:
 Cc /ts/;
    /t /;
    / /;
 Jj /j/;
    / /;
    /r /;
  / /;
    /c/;
  / /;

Seguits de les vocals i i  , n, t, i d es palatalitzen.

En un procs de canvi fontic histric, la lletra g, present a les altres llenges eslaves, desapareix gaireb per complet, i s substituda per h, que representa el so  en AFI, i que s una de les caracterstiques fontiques ms conegudes d'aquesta llengua.

El quadre de sons consonntics del txec queda aix:



Dialectes.
En el marc de la Repblica Txeca es parlen tres interdialectes que ms o menys es corresponen amb les seves corresponents rees geogrfiques: Bohmia (dialecte de Praga),  Morvia (com a la seva ciutat ms gran, Brno) i Silsia (sobretot a Ostrava). Sn diferents de la forma estndard escrita del txec, i entre elles existeix certa diglssia. Per exemple, la primera d'aquestes varietats, la que t un nombre ms gran de parlants, s la que es sol anomenar "txec com", parlada a Bohmia. Difereix de la llengua "oficial" en certs aspectes gramaticals, per sobretot en pronncia. Entre aquestes trobem la desinncia - que esdev -ej, - que esdev - o -ej) i la inserci d'una v- inicial als mots que comencen en "o-". Tamb hi ha canvis en la declinaci dels substantius, sobretot en el cas instrumental: en lloc d'haver-hi diverses formes en aquest cas, els bohemis fan servir una terminaci nica: -(a)ma. 

Vegeu tamb.
 Nom txec;
 Txec a Wikillibres;

Enllaos externs.

 Introducci a la llengua txeca;
 Bohemica.com;
 LocalLingo.com - portal del txec;
 Diccionari;
 Diccionari multilinge;
 Diccionari Webster transliterat;
 Txec a la BBC;
 La pgina web del lectorat de catal a Praga: www.epep.cz;
 Una nova paraula cada dia;
 Txec per a lingistes;
;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28108" title="Guyana" nonfiltered="1724" processed="1719" dbindex="11813">


Guyana s una repblica de la costa septentrional de l'Amrica del Sud. Constitueix la part occidental de l'extensa regi de la Guaiana (paraula amerndia que significa terra d'aigua abundant) i limita amb el Surinam a l'est, amb el Brasil al sud i a l'oest, amb Veneuela a l'oest i amb l'oce Atlntic al nord. Hi ha una disputa de fronteres amb Veneuela (el territori conegut com la Guaiana Essequiba), igual com passa amb la major part de la frontera sud amb el Surinam (al curs alt del riu Courantyne). Culturalment, Guyana s'associa principalment amb els pasos caribenys de parla anglesa, com  Jamaica o Trinitat i Tobago.

 Histria .
Els primers europeus que es van establir al territori, poblat per tribus amerndies (arauacs i caribs), foren els holandesos, que hi van establir tres colnies: Essequibo (1616), Berbice (1627) i Demerara (1752). En van assumir el control els britnics al final del segle XVIII, i finalment les tres colnies van esdevenir la Guaiana Britnica el 1831.

L'abolici de l'esclavitud el 1834 va comportar l'establiment de poblaci negra a les rees urbanes i la importaci de treballadors de l'ndia, la Xina i Portugal per treballar a les plantacions de sucre. Aquesta divisi tnica i cultural ha persistit i ha ocasionat turbulncies poltiques en diverses ocasions. Guyana va aconseguir la independncia del Regne Unit el 1966 i va esdevenir una repblica dins el Commonwealth el 1970.

 Geografia .
S'hi distingeixen tres regions: una faixa costanera atlntica estreta i pantanosa; la regi sorrenca adjacent, de bosc tropical i que cont la major part dels jaciments minerals de Guyana, i finalment les terres altes de l'interior, formades principalment per sabanes i muntanyes, la ms elevada de les quals s el mont Roraima (2.835 m). Els rius principals sn l'Essequibo, el Demerara, el Courantyne i el Berbice.

T un clima tropical, generalment clid i humit, tot i que moderat a la costa pels vents del nord-est. Hi ha dues estacions plujoses: la primera de maig a mitjan agost, i la segona de mitjan novembre a mitjan gener. 

La capital s Georgetown, amb 230.000 habitants. 





Economia.
Article principal: Economia de Guyana.;



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28109" title="Georgetown (Guyana)" nonfiltered="1725" processed="1720" dbindex="11814">

Georgetown, amb una poblaci estimada de 235,000 (2005), s la capital i la ciutat principal de Guyana.  Est situada a la costa de l'oce Atlntic, a la desembocadura del riu Demerara.  Georgetown originriament s'anomenava Stabroek quan els holandesos controlaven la regi. Va passar a dir-se Georgetown el 1812, desprs que els britnics ocupessin la colnia durant les guerres napoleniques.

A travs del port de Georgetown s'exporta sucre, fusta, bauxita, or i diamants.

Georgetown s la seu de la Universitat de Guyana. La catedral de St. George's s un bell exemple d'arquitectura victoriana en fusta. 

La ciutat est planificada en forma de retcula, amb nombrosos canals que permeten el drenatge ja que es troba sota el nivell de la marea alta. 





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28110" title="Georgetown" nonfiltered="1726" processed="1721" dbindex="11815">


Geografia:
Georgetown, nom de la poblaci menorquina des Castell durant la dominaci britnica. ;
Georgetown (Ascensi), la capital de l'illa britnica d'Ascensi.
Georgetown (Guyana), la capital de l'estat de Guyana;
Georgetown (Gmbia), nom d'una illa del riu Gmbia i tamb d'una ciutat gambiana anomenada oficialment Janjangbureh;
i nombrosos topnims arreu del mn, anomenats aix en honor d'algun dels reis britnics anomenats Jordi.

Escrit George Town es troba, entre d'altres:
George Town (illes Caiman), la capital de les illes Caiman, una dependncia britnica de l'Amrica Central.
George Town (Penang), la capital de Penang, un dels estats de Malisia.

Universitats: Universitat de Georgetown, la universitat catlica de Washington, la capital dels Estats Units;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28113" title="Antoni Barcel i Pont de la Terra" nonfiltered="1727" processed="1722" dbindex="11816">
Antoni Barcel i Pont de la Terra, (Palma, 31 de desembre de  1717 - 30 de gener de 1797) fou Tinent general de l'Armada Reial.

 Orgens .
Va nixer al Puig de Sant Pere (Palma), barri de pescadors i mariners de Palma. Son pare, Onofre Barcel era patr de xabec i a ms de fer la travesia del correu Palma- Barcelona, tenia patent de cors.  

Va comenar la seva carrera acompanyant al seu pare en el vaixell correu de Barcelona. Als 16 anys va treure el ttol de tercer pilot, i el 1735, als 18, va obtindre el de patr i manava una nau de les que feien la travessia Palma-Barcelona. Com el seu pare, tamb es va treure la patent de cors, cosa freqent a l'poca.

El 1737 es cas amb Francisca Bonaventura, filla de don Joan Jaume, de Calvi.

 Els primers combats .
El 1738  amb noms vint anys i com a recompensa per haver fet fugir dues galiotes argelines que intentaren assaltar el vaixell correu, el rei en Carles III el nomen Alfere de Fragata honorari. El 1749 va ser nomenat Tinent de Fragata sense sou.

El juny de 1753, juntament amb el xabec  del patr Bernat Cap, apresaren una galiota pirata, i en recompensa el Rei renunci a la seva part del bot, i el nomen tinent de navili honorari, i a en Bernat Cap alfere de frataga.

L'estiu del 1756, desprs de resultar ferit durant un abordatge davant la costa de Catalunya, el Rei el nomen Tinent de navili efectiu de l'armada, el que li supos enveges i algunes enemistats entre els oficials de carrera.

El 29 de juny de 1762, ascend a Capit de fragata, manant un estol de xabecs dedicats a protegit les comunicacions amb el continent i combatre la pirateria en el Mediterrani occidental. L'any 1763, navegant nicament amb el xabec El Vigilant, es trob amb tres naus barbaresques, i una rera l'altra les apress totes tres. Aquest dia fou ferit de bala, per va fer cent-seixanta presoners, entre ells Selim, temut cap de pirates.  

El 1769, i desprs de capturar El Cavall Blanc, un xabec barbaresc que opos molta resistncia, el Capit Antoni (com era conegut popularment) fou ascendit a Capit de Navili. 

 Expedici a Alger .
L'any 1775, particip en l'expedici a Alger, darrer reducte pirata del Mediterrani, que comandada pel general O'Reilly fou un complet desastre, noms minorat per la percia del Capit Antoni, que permet reembarcar les tropes. Aquell mateix any ascend a Brigadier de l'Armada.

 Bloqueig de Gibraltar .
L'any 1779 li fou atorgat el comandament de l'esquadra que havia de bloquejar Gibraltar, per el bloqueig s'allarg, i el 25 de mar de 1781, fou nomenat cap de l'esquadra el general Antonio Rodrguez de Valcrcel, que li obr expedient i el destitu.

El 1782 fou rehabilitat i nomenat altra vegada cap del bloqueig, fins que el 1783 es firm la pau sense haver pogut ocupar Gibraltar.

 Bombardeig d'Alger .
El dia 1 de juliol de 1783, part de Cartagena amb una esquadra de vuitanta-cinc embarcacions. El dia 1 d'agost comen el bombardeig d'Alger, que va durar fins el 9 d'agost. En recompensa per aquesta acci, el rei Carles III l'ascend a Tinent general.

El 1784 dirig el segon bombardeig d'Alger. L'esquadra, formada per cent-trenta naus, amb mil dos-cents cinquanta canons i catorze mil cinc-cents seixanta-dos homes, part de Cartagena el 28 de juny i el 12 de juliol s'inici el combat. Desprs d'aquest segon bombardeig les autoritats d'Alger es decidiren a pactar el fi de la |pirateria.

 Setge de Ceuta .
El 1790 , quant ja havia fet els 73 anys, el rei en Carles IV li don el comandament de la flota que es trobava a Algesires amb ordres d'ajudar a aixecar el setge que el sold del Marroc havia posat a Ceuta, per quan el Capit Antoni arrib, els marroquins ja l'havien aixecat. El 1791 es torn a repetir l'atac marroqu, per entre intrigues i indecisions, l'atac que tant desitjava dur a terme el Capit Antoni no es realitz, retornant a  Mallorca el 28 de juliol de 1792, on va passar els darrers anys de la seva vida.

Est enterrat a la capella de Sant Antoni a l'esglsia de la Santa Creu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28114" title="Corsari" nonfiltered="1728" processed="1723" dbindex="11817">
Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors. Aquest document els autoritzava a atacar els vaixells de pasos enemics i apoderar-se de la nau i de la seva crrega.

En molts casos aquesta activitat era complementria del trfic comercial per, en altres, va arribar a ser ms important que la primera, acabant amb dedicaci exclusiva al cors.

El corsari es diferenciava del pirata en qu no atacava qualsevol vaixell, com aquest ltim, sin nicament aquells que la seva patent autoritzava i mai els del propi estat. 

L'activitat dels corsaris es va abolir a Europa el 16 d'abril de 1856 amb la Declaraci de Pars, un document annex al Tractat de Pars (1856) que posava fi a la Guerra de Crimea, per que mai no va ser ratificat pels Estats Units.

 Corsaris famosos .
Sir Francis Drake;
Sir Henry Morgan;
Jean Bart;
Antoni Barcel i Pont de la Terra (1717-1797);

 Enllaos externs .
Pirati, Corsari e loro Cacciatori nel Mediterraneo (XIII secolo-XVII secolo): Dizionario biografico ;
Declaraci de Pars ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28116" title="Cap d'Hornos" nonfiltered="1729" processed="1724" dbindex="11818">



El cap d'Hornos (en espanyol Cabo de Hornos) s el punt ms austral de l'Amrica del Sud. Es troba localitzat a l'illa d'Hornos, una de les illes de Wollaston, a l'arxiplag de la Terra del Foc, i pertany a l'estat de Xile.

El cap fou descobert el 26 de gener del 1616 per una expedici holandesa encapalada per Willem Schouten i Jacob Le Maire, els quals el van denominar Kaap Hoorn per la ciutat d'Hoorn, lloc de naixement de Schouten que a ms havia patrocitat l'expedici. Els espanyols posteriorment modificaren el nom pel de Cabo de Hornos.

El cap d'Hornos s fams per les seves condicions climtiques, que feren naufragar molts vaixells. No obstant aix, les aiges obertes del pas de Drake, al sud del cap, permeteren ms maniobrabilitat que per l'estret de Magallanes, que s un pas tortus a travs de l'illa gran de la Terra del Foc.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28119" title="Arxiplag" nonfiltered="1730" processed="1725" dbindex="11819">
Un arxiplag s un conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcnic. 

 Llista d'arxiplags .

l'arxiplag de Chilo (Xile);
l'arxiplag d'Estocolm (Sucia) ;
l'arxiplag de Gteborg (Sucia);
l'arxiplag de Turku (Finlndia);
l'arxiplag de Nordenskild (Mar de Kara);
l'arxiplag de Fernando de Noronha (Brasil);
les Aores (Portugal);
les Bahames;
Cap Verd;
les Filipines;
les illes land (Finlndia);
les illes Aleutianes (Estats Units);
les illes rtiques (Canad);
les illes Balears (Espanya);
les illes Canries (Espanya);
les illes del Canal (Regne Unit i Irlanda);
les illes Fox (Estats Units);
les illes Galpagos (Equador);
les illes Hawaii (Estats Units);
les illes Kerguelen (Frana);
les illes Malvines o illes Falkland (Regne Unit));
les Illes rcades (Regne Unit);
les Illes Shetland (Regne Unit);
Insulndia (Indonsia, Malisia i Papua Nova Guinea);
el Jap;
Juan Fernndez (Xile);
els Keys de Florida (Estats Units);
les Maldives;
Malta;
la Polinsia Francesa;
Nova Zelanda;
la Terra del Foc;

 Vegeu tamb .
Geografia;
Geomorfologia;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28121" title="Cracvia" nonfiltered="1731" processed="1726" dbindex="11820">



Cracvia (en polons Krakw) s la capital del voivodat de la Petita Polnia (Wojewdztwo Ma opolskie) i la segona ciutat ms important de Polnia desprs de la capital, Varsvia. L'any 2003 tenia 757.427 habitants (els cracovians).

Situada a la riba del riu Vstula, la ciutat fou construda als peus de la fortalesa eslvica de Wawel. 
Cracvia tradicionalment ha estat un dels centres cientfics, culturals i artstics del pas. Temps enrere fou la capital nacional, i molts la consideren encara el cor de Polnia, a causa de la seva histria de ms de mil anys. La ciutat s tamb un important centre de turisme local i internacional, amb ms de set  milions (2005) de visitants anuals. 

 Etimologia .

Segons la llegenda, el nom de Krakw ve del duc Krak. Tamb s probable que el nom sigui d'origen cltic (Carragh).

Histria.
Edat Mitjana.
El primer assentament conegut a Cracvia s'establia al tur de Wawel al segle IV.

La histria de Cracvia comena abans de la creaci de l'estat polons en tant que capital del poble vstula. Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada pel cap d'aquest poble, Krak, sobre el tur de Wawel sobre l'antre d'un drac. Els primers escrits histrics parlen d'un poble eslau que s'installava sobre les vores del Vstula al segle VIII on s'hi batejava el prncep dels vstules. Aleshores Cracvia pertanyia a la Gran Morvia.

La primera menci del nom data de 966, quan ho esmentava Abraham ben Jacob com a centre comercial notable. 

Quan la Gran Morvia s destruda pels hongaresos, Cracvia passa a ser una de les ciutats administrades pels reis de Bohmia. Al final del segle X, Cracvia s un centre de comer i d'intercanvis important per s conquerida per Boleslau I Chrobry i passa sota el domini de la dinastia Piast. S'edifiquen els primers monuments de pedra en aquesta poca: un castell, esglsies romniques (de Sant Flix i Sant Aduakt), una catedral, i una baslica.

El 1038, Cracvia esdev la capital de Polnia. A partir del 1072, Sant Estanislau, patr de Polnia, s el bisbe de la ciutat. 200 anys ms tard, la ciutat fou gaireb totalment destruda per les invasions trtares. El 1257, s reconstruda amb el que es pot veure encara a la vella ciutat. Sota el regnat de Segimon de Luxemburg, es fa membre de la Lliga Hansetica. Els anys 1259 i 1287 torna a ser destruda aquesta vegada pels mongols.

Des del 1150, existeix una escola de llat sota la direcci del bisbat de Cracvia i Casimir III de Polnia (Casimir el Gran) hi funda el 1364 la Universitat Jagell (la segona universitat ms antiga de l'Europa central desprs de la de Praga).

El 1308, la rebelli dels ciutadans germanfons de Cracvia s aturada pel rei de Polnia, que perd Gda sk annexada per l'Orde dels cavallers teutnics. Aquests ciutadans germanfons amaguen les seves ambicions poltiques i intenten polonitzar-se el ms rpidament possible, aprenent el polons.

La ciutat entra en un perode d'esplendor sota el regnat de la dinastia lituana Jagell (1386 - 1572) que mantenia bones relacions amb els Habsburg. Capital d'un estat poders, es fa un centre bullicis de les arts i les cincies, admirada pels estrangers i encensada pels poetes. D'aquesta poca daten nombrosos monuments i obres artstiques del Renaixement.

El 1475, el duc Jordi el Ric de Baviera demana la m d'Hedwig, filla de Casimir IV Jagell i d'Elisabet d'Habsburg. Desprs d'un viatge de 2 mesos, Hedwig arriba a Landshut i contrau matrimoni en una gran celebraci (Landshuter Hochzeit).

Renaixement.
El 1468, el humanista i poeta llorejat de l'imperi Conrad Celtes funda la Sodalitas Litterarum Vistulana, una societat de savis basada en el model de les Acadmies Romanes. L'any segent l'escultor Veit Stoss de Nuremberg aporta un gran trptic a l'altar de l'esglsia de la Nostra Senyora. Acabar tamb el sarcfag de marbre per a Casimir IV. Nombrosos artistes (Francesco Florentino, Bartholommeo Berecci, Santi Gucci, Mateo Gucci, Bernardo Morando, Giovanni Baptista di Quadro etc.) treballaven a Cracvia. Abans del 1500, Haller estableix la primera premsa d'impremta a la ciutat.

Nicolau Coprnic estudi a la universitat de Cracvia (1491-1494)

El 1505, el Balthasar Behem Codex, amb el nom del canceller de Cracvia, descriu i reglamenta els estatuts de les corporacions dels ciutadans de llengua alemanya a la ciutat. El 1520, Johann Behem ordena la producci de la campana de Segimon que encara avui s la campana ms gran de Polnia. En aquesta poca, Hans Drer, el germ ms jove d'Albrecht Drer, pinta a la cort de Segimon I Jagell. Hans von Kulmbach acaba l'altar de l'esglsia Sant Joan.

El declivi.
La mort de Segimon II Jagell el 1572 posa fi a la dinastia Jagell.

El 1596, el rei Segimon III Vasa transfereix la residncia reial a Varsvia que ha estat annexada per Polnia (formava part abans del ducat de Masvia). Cracvia veu aix disminuir la seva influncia  encara ms debilitada pels pillatges de les invasions sueques i per la pesta que provoca unes 20.000 vctimes.

Polnia s'enfronta als desigs de potncia dels seus pasos vens,  Prssia i Rssia. Tadeusz Ko ciuszko llana un ltim moviment d'insurrecci des de Cracvia per intentar mantenir la independncia de Polnia per acaba fracassant i el 1795, el pas s compartit entre Prssia, Rssia i l'imperi austrac que hereta Cracvia (incorporada a la provncia de Galtsia).

L'any 1809 aporta l'alliberament de Cracvia que s integrat al Gran Ducat de Varsvia. Entre 1815 i 1846, esdev fins i tot una ciutat lliure (Ciutat Lliure de Cracvia). El 1846, desprs d'una nova temptativa de rebelli, la ciutat torna sota el control de l'imperi austrac. Desprs de la guerra austroprussiana del 1866, ustria concedeix l'autonomia a la provncia de Galtsia a canvi de la lleialtat polonesa. Cracvia s de nou un smbol nacional. Sent els austracs menys durs que els russos o els prussians, la ciutat es pot obrir i tornar a ser el centre cultural i artstic de Polnia. Clebres pintors, escriptors i poetes hi vnen treballar : Jan Matejko, Stanislaw Wyspianski, Stanis aw Ignacy Witkiewicz, Stanislaw Przybyszewski, Jan Kasprowicz, Juliusz Kossak i Wojciech Kossak. Es converteix aix en el principal centre del modernisme polons.

A Cracvia i Varsvia, encara hi han moviments d'alliberament nacional actius malgrat l'ocupaci i les mesures coercitives i descoratjadores preses per les potncies ocupants, amb la prohibici de l's del polons.

Segle XX.
En el moment de la Primera Guerra Mundial, les tropes de Cracvia combaten al costat de les potncies de l'Eix amb Alemanya i ustria per tal d'accedir a la independncia. El 1918, s'aconsegueix: Cracvia i Galtsia passen a formar part de Polnia.

El setembre de 1939, cau a les mans dels nazis com la resta de Polnia, sent la capital dels territoris ocupats polonesos. El governador Hans Frank condiciona camps de concentraci als voltants a Plaszow i Auschwitz. B que els ocupants van fer alguns danys, Cracvia va estar globalment preservada dels bombardeigs i de les destruccions massives per va patir la prdua de nombrosos habitants, sobretot amb la deportaci dels jueus. Ms de 150 professors i cientfics de la Universitat Jagell, reunits en una cimera, van ser detinguts i deportats al camp de concentraci de Sachsenhausen on la majoria van morir.


Els esdeveniments especfics que envoltaven el gueto jueu a Cracvia i els camps de concentraci prxims es descriuen a la pellcula biogrfica d'Oskar Schindler la llista de Schindler, basada en el llibre de Thomas Keneally titulat lArca de Schindler.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, l'URSS intenta disminuir la influncia dels cercles artstics i intellectuals de Cracvia per tal de facilitar el passatge de Polnia en un estat socialista. Es crea una  nova ciutat vena, Nowa Huta, on s'hi construeix la major fbrica de producci d'acer al mn en aquell temps (les seves emissions gasoses han malms el centre histric). L'objectiu era d'atreure treballadors socialistes per contrapesar el pes dels intellectuals capitalistes.

Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, la poblaci de Cracvia s'ha quadruplicat i la ciutat ha tornat a ser el centre cultural de Polnia. El 1978, la Unesco la inscriu a la llista del patrimoni de la Humanitat.

Fa tres segles, Cracvia obtenia el ttol honorfic de totius Poloniae urbs celeberrima que reflecteix el carcter nic i excepcional d'aquesta ciutat, antiga capital de Polnia, ciutat de l'astrnom Nicolau Coprnic i del papa Joan Pau II.

Cracvia jueva.

A semblana de diverses grans ciutats de Polnia, la histria de Cracvia est fortament marcada per la presncia d'una important comunitat jueva de la qual els primers rastres es remunten al segle XIII. Beneficiant-se d'una relativa protecci per part de les autoritats locals, els jueus van contribuir a la prosperitat econmica de la ciutat i al seu enriquiment social a travs de varies generacions.

Abans de la Segona Guerra Mundial, es considera que prop d'una quarta part dels habitants de Cracvia eren israelites, s a dir una poblaci jueva de 65.000 persones sobre un total de 250.000 habitants aproximadament.

Els jueus residien principalment al barri de Kazimierz en el qual s'hi trobaven un gran nombre sinagogues, escoles i institucions israelites aix com ara comeros i llocs comunitaris.

El carrer Szeroka, la sinagoga Remuh i el seu cementiri del segle XVI, les sinagogues Stara, Wysoka, Isaac i Kupa o incls la Plaa Nova constitueixen els ltims vestigis del que va ser, fa algunes desenes d'anys encara, un dels ms eminents lloc de la cultura jueva a l'Europa central.

Un 90 % dels jueus de Cracvia van ser assassinats pels nazis entre 1939 i 1945. L'holocaust va buidar la ciutat dels seus habitants israelites que van ser deportats, amb una rara crueltat, als camps de concentraci i d'exterminaci vens. 20.000 d'ells van ser temporalment tancats al gueto del barri de Podgorze situat a l'altra banda del riu Vstula.

Els pocs supervivents van xocar llavors amb la persistncia d'un viu antisemitisme com ho testimonia el pogrom que va tenir lloc l'11 d'agost de 1945 a la ciutat. Van ser igualment vctimes de manipulacions del rgim comunista que va intentar fer-los portar la responsabilitat dels seus fracassos durant els anys 1960 i va organitzar processos poltics inics.

Totalment abandonats durant els ltims cinquanta anys, el barri de Kazimierz coneix actualment un cert renaixement, principalment tenint com a base l'xit de la pellcula de Steven Spielberg, La llista de Schindler, realitzada en aquest barri. L'obra que tracta d'un industrial alemany que va salvar centenars de vides fent treballar els jueus que tenien una mort segura a la seva fbrica. Junt amb el farmacutic del gueto, Tadeusz Pankiewicz, ha rebut el ttol de just entre les nacions del Memorial Yad Vashem de Jerusalem.

Els turistes visiten ara els llocs del rodatge i hi descobreixen restaurants, cafs i llibreries trobant en el passat jueu de la ciutat una temtica original i un trgic escenari natural.

Patrimoni.
 Castell de Wawel;
 Catedral de Wawel;
 Baslica de Santa Maria;
 Esglsia de Sant Andreu;
 Sinagoga de Kazimierz;

 Universitats .
 Uniwersytet Jagiello ski ;
 Akademia Grniczo-Hutnicza ;
 Politechnika Krakowska ;
 Uniwersytet Ekonomiczny;
 Akademia Wychowania Fizycznego ;
 Akademia Muzyczna;
 Akademia Pedagogiczna;
 Akademia Sztuk Pi knych;
 Akademia Rolnicza;
 Akademia Wychowania Fizycznego;
 Papieska Akademia Teologiczna;
 Pa stwowa Wy sza Szko a Teatralna;
 Krakowska Szko a Wy sza im. A. Frycza-Modrzewskiego;
 Krakowska Wy sza Szko a Promocji Zdrowia;
 Ma opolska Wy sza Szko a Zawodowa;
 Wy sza Pedagogiczna Szko a Zawodowa im.  w. Rodziny;
 Wy sza Szko a Ekonomii i Informatyki;
 Wy sza Szko a Europejska im. Ks. Jzefa Tischnera ;
 Wy sza Szko a Filozoficzno-Pedagogiczna Ignatianum;
 Wy sza Szko a Handlowa;
 Wy sza Szko a Ochrony  rodowiska, Turystyki i Rekreacji ;
 Wy sza Szko a Ubezpiecze ;
 Wy sza Szko a Zarz dzania i Bankowo ci;

Personatges illustres.
Alexander Abusch;
Stefan Banach ;
Daniel Bogusz;
Boleslaw III;
Krzysztof Borek;
Carl Carl;
Ewa Demarczyk;
DJ Tomekk;
Robert Gadocha;
Mordecai Gebirtig;
Henryk Grossmann;
Ludwig Gumplowicz;
Friedrich Halm;
Wojciech Has;
Roman Haubenstock-Ramati;
Zvi Hecker;
Jerzy Hoffman;
Josef Hofmann;
Stanislaus Hosius;
Roman Ingarden;
Jan I.;
Holy Kasimir;
Jan II. Kazimierz;
Zygmunt Konieczny;
Ewa Lipska;
Franciszek Macharski;
Jan Matejko;
Edward Ochab;
Karin Reschke;
Jan Rokita;
Zygmunt II;
Jerzy Stuhr;
Grzegorz Turnau;
Karl Freiherr von Urban;
Vladislav II;
Wanda Wasilewska;
Wladyslaw II;

Administraci.
 Stare Miasto;
 Grzegrzki;
 Pr dnik Czerwony;
 Pr dnik Bia y;
 obzw;
 Bronowice;
 Bie czyce;
 Zwierzyniec;
 D bniki;
 agiewniki;
 Swoszowice;
 Wola Duchacka;
 Prokocim-Bie anw;
 Podgrze;
 Czy yny;
 Mistrzejowice;
 Gr ba w;
 Nowa Huta;

 Enllaos externs .

Pgina oficial de l'Ajuntament ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28124" title="Frederic el Gran" nonfiltered="1732" processed="1727" dbindex="11821">

Frederic el Gran fou un rei de Prssia, de la Dinastia Hohenzollern. Va nixer a Berln el 24 de gener de 1712, fill del rei Frederic Guillem I i Sofia Dorotea de Hannover. Frederic II va morir el 17 d'agost del 1786 en Sans Souci, sense deixar hereus, ja que la seva aversi per les dones no va deixar funcionar el matrimoni de convenincia que li va preparar el seu pare. El va succeir el seu nebot Frederic Guillem II. 

Joventut.
Durant la seva joventut va estar inclinat cap a la literatura francesa. Animat per la seva mare i els seus tutors va mantenir correspondncia amb filsofs de la Illustraci, el que contrastava amb el seu rebuix a la disciplina de la cort i a les tradicions militars. El prncep, de constituci delicada, topava amb tot amb les maneres rudes del seu progenitor. Desprs de qu fracassara en un intent per escapar a Anglaterra, fou condemnat a pres del (1730-32) (privat temporalment de la seva categoria de prncep hereu), i obligat a presenciar la decapitaci del seu cmplice i company sentimental, el tinent Katte.

Es va casar amb Elisabet Cristina, filla de Ferran Albert II de Brunswick, el 1733, el que li valer tornar a ser prncep hereu. El 1739 va publicar la seva obra "Anti-Maquiavel", en qu comdemnava a Maquiavel i advocava per una exigncia moral ms gran per als governants. Retirat durant set anys a Rheinsberg, on, estudiava filosofia i histria i mantenia correspondncia amb els filsofs, entre ells Voltaire.

Regnat.
Durant el seu llarg regnat (1740-86) es va convirtir en exponent del despotisme illustrat, introduint algunes reformes inspirades en aquesta corrent. Va impulsar la codificaci del Dret prussi, segons el principi pel qual la llei havia de protegir als ms dbils: abolici de la tortura o independncia judicial en sn alguns dels principis. Va fomentar la colonitzaci a base d'immigrants procedents de les zones ms despoblades i atrassades del regne. Va practicar el proteccionisme duaner per la seva indstria. 

Poltica exterior.

Les accions de Frederic II contribuiren a l'expansi territorial de Prssia, permetent fer d'aquesta, una gran potncia europea, capa de disputar-li la primacia a ustria dintre del Sacre Imperi Romanogermnic. Aprofit les dificultats de Maria Teresa I d'ustria per afirmar-se al tron austrac i s'annexion Silsia a costa de la Casa d'ustria, en el marc de la Guerra de Succesi Austraca (1740-48). Va conduir el seu exrcit a la victria de Mollwitz (1741) i Chotusitz (1742). En el Tractat de Breslau, Maria Teresa es vei obligada a lliurar el territori de Silsia exigit per Prssia. Frederic va aconseguir Frsia oriental al 1744, desprs de la mort del governant sense hereus del propi principat, i el 1745 va aconseguir una altra victria contra ustria, que va acabar amb la Pau de Dresden, que li va assegurar a Prssia la possessi de Silsia.

La rivalitat austroprussiana va degenerar en la Guerra dels Set Anys (1756-63), en qu Prssia, aliada amb el Regne Unit i Hanover, fu front amb xit a la coalici constituida per ustria, Saxnia, Rssia i Frana. La millor organitzaci i disciplina de l'exrcit prussi, li va permetre resistir als enemics numricament molt superiors; per hauria perdut la guerra, de no ser per l'arribada al tron rus de Pere III de Rssia. La seva admiraci per Frederic el port a retirar Rssia de la guerra (La Pau de Hbertusburg, 1763). Encara que aquesta no li va atorgar nous territoris a Prssia, si que la va reafirmar en els seves recents conquestes.

Successivament, Frederic segu una poltica exterior limitada a la defensa de l'equilibri europeu. El 1772 va participar amb ustria i la Rssia de Caterina II de Rssia en el primer repartiment de Polnia, a canvi de no obstaculitzar les ambicions territorials d'aquests dos pasos sobre el debilitat Imperi Otom; Prssia va obtenir aix un territori que unia la Prssia Oriental amb Pomernia i Brandenburg. La Guerra de Successi bavaresa que novament va enfrontar a Prssia amb ustria va portar a la firmma Tractat de Teschen de 1779 pel qual Prssia va obtenir els principats francfons de Baviera i ustria es va quedar amb una part de la Baixa Baviera.

El 1784 va organizar una Lliga de prnceps alemanys per salvaguardar l'statu quo a les Provincies Unides davant de les ambicions de Baviera.

Poltica interior.

Frederic supervisava la feina dels seus funcionaris i els exigia l'estricte compliment del seu deure. Durant el seu regnat apareixeren nous mtodes agrcoles i industrials. S'assecaren aiguamolls, que proporcionaren noves terres per al cultiu i la colonitzaci. El 1747 va promulgar un codi legislatiu, l'anomenat Codi de Frederic.

El gran desenvolupament de la indstria prussiana i un fort increment demogrfic, feren passar al pas de 2,5 milions d'habitants al comenament del seu govern a 6 milions al final. Va fundar el 1765, a Berln, el Banc Reial, que va establir filials a tot el regne. La seva creaci d'una Federaci de prnceps demostra la seva eficcia al finalitzar l'amistat amb Rssia, ja que ustria no va aconseguir beneficiar-se del debilitament prussi, i va servir de base al paper central de Prssia a Europa a finals del segle XIX. 

Anomenat el "Rei Filsof", va negar que la monarquia fos instituda per dret div i fou un gran protector de la cincia i la cultura, a les quals va impregnar d'influncies franceses: va refundar l'Academia de les Cincies prussianes, va donar suport a escriptors i artistes i va sancionar l'obligatorietat de la formaci primria. En canvi, no va abolir l'esclavitud, per tal de no debilitar la noblesa, que constitua la casta dominant que feia funcionar amb eficincia l'administraci i l'exrcit. A Sanssouci, Frederic tenia la seva cort, mantinguda amb austeritat, on rebia Voltaire i Johann Sebastian Bach. Va rebutjar la cultura alemanya, parlava francs a la cort, era flautista i va escriure obres per a aquest instrument. Tamb fou escriptor i les seves obres van ser publicades amb 30 volumens entre 1846 i 1857.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28125" title="Llengua de signes catalana" nonfiltered="1733" processed="1728" dbindex="11822">
La llengua de signes catalana o LSC s una llengua de signes utilitzada per unes 32.000 persones a Catalunya. Existeixen ms de 25.000 usuaris oients d'aquesta llengua (familiars, professors, intrprets, estudiants, etc...) i aproximadament ms de 7.000 persones sordes usuries.

Estatus oficial.
Des de l'any 1994 t reconeixement oficial per part de la Generalitat de Catalunya, en haver-se aprovat una proposici no de llei per a promoure-la i difondre-la. La utilitzaci de la LSC no es limita al pla de les comunicacions informals, ja que el seu s ha anat introduint-se en mbits on abans era ignorada o estava absenta, tals com l'educaci, els mitjans de comunicaci i les administracions pbliques.



Catalunya va ser la primera Comunitat Autnoma en aprovar (al 1994) una proposici no de llei sobre la promoci i difusi del coneixement de la LSC. Altres llenges de signes dels Pasos Catalans, com la valenciana o la balear no gaudeixen d'aquest estatus.

La FESOCA (Federaci de persones Sordes de Catalunya) s una ONG (Organitzaci no Governamental) sense nim de lucre fundada al 1979. s l'nica instituci representativa de la comunitat sorda en el seu conjunt a Catalunya. La seva finalitat s representar i defensar els drets d'associacions i persones sordes en general per tal d'aconseguir la seva plena participaci i integraci a la societat. En aquest sentit organitza nombrosos cursos, trobades i activitats per promocionar la LSC entre la comunitat sorda de Catalunya. 
La FESOCA demana al Departament de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya la seva implantaci i recolzament per elaborar un projecte de planificaci lingstica de la LSC que permeti iniciar el procs de normalitzaci. El 29 de novembre del 2004 la FESOCA va manifestar la importncia del reconeixement legal de la LSC al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya. 

Per, la LSC s un patrimoni histric, social i lingstic no noms propi de la FESOCA sin de tota la comunitat sorda i de tots els usuaris i usuries de la LSC. Hi ha diversos grups de recerca de la LSC com ILLESCAT (Centre d'Estudis de la LSC), que estudia l'evoluci de la LSC i en fa un estudi lingstic d'aquesta llengua, creant tamb neologismes (signes nous).

Existeix, alhora, a Catalunya una entitat social que lluita pel reconeixement social i poltic de la Llengua de Signes Catalana amb el seu prestigi i estatus com una llengua qualsevol, la Plataforma pels Drets Lingstics i Culturals dels Usuaris de la Llengua de Signes Catalana; tamb coneguda com a plataforma amb l'eslgan LSC, Ara!que t els segents objectius:

Avaluar l'evoluci de l's de la LSC (Llengua de Signes Catalana) en tots els mbits de la societat els ltims 10 anys: d'en de l'aprovaci pel Parlament d'una proposici no de llei sobre la promoci i difusi del coneixement de la llengua de signes el 30 de juny de 1994.
Vetllar per l'estatus de la LSC davant l'allau de productes audiovisuals en LSE (Llengua de Signes Espanyola), que causa interferncies en les produccions signades dels usuaris de la LSC.
Realitzar el paper d'oposici enfront d'acords, convenis i projectes que puguin anar en detriment de l's de la LSC en els mbits social, educatiu i de recerca.
Avanar, legislativament, cap a un nivell ms alt que el d'una proposici no de llei, privada per la seva naturalesa dels efectes vinculants de les lleis: cap al ple reconeixement de la LSC com a dret lingstic i cultural irrenunciable.

Legislativament, la Plataforma LSC, Ara! va realitzar un document-dossier per a tots els grups poltics del Parlament de Catalunya i pel Govern catal demanant la inclusi de la LSC al nou Estatut catal; fet que va tenir una positiva repercussi, car l'Estatut fou aprovat pel Parlament de Catalunya (BOPC a 3 d'octubre de 2005, n224) amb l'article 50.6 en el qual es reflexteix el segent: Els poders pblics han de garantir l's de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'sser objecte d'ensenyament,
protecci i respecte.

Relacions amb d'altres llenges.
Com succeeix amb la majoria de llenges signades la llengua de signes catalana no guarda cap relaci de parentiu amb les llenges parlades en el seu mateix territori. Les llenges de signes poden ser agrupades per relacions de parentiu amb d'altres llenges signades. En el cas de la llengua de signes catalana, s'estima un 50% d'intelligibilitat noms amb la llengua de signes espanyola i un percentatge similar amb la llengua de signes  valenciana.

Articles relacionats.
 Llenguatge signat;
 Dactilologia;
 Comunitat sorda;
 Sordesa;
 Alfabet dactilolgic;
Collecci Ginjoler;

Enllaos externs.
 Wiksign, Diccionari Wiki de LSC;
 FESOCA (Federaci de persones Sordes de Catalunya);
 un principi de vocabulari de LSC;
 Associacci per la Difusi de la Comunitat Sorda, ADCS-DifuSord;

 Bibliografia.
 Aprenem LSC!: manual per a l'ensenyament-aprenentatge de la Llengua de Signes Catalana .-- Barcelona: Illescat, 2002 .-- 2 v. : il. 30 cm + 2 vdeocassets;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28130" title="Moviment circular" nonfiltered="1734" processed="1729" dbindex="11823">

A cinemtica, un moviment circular es un model de moviment en el pla, on el cos que es mou t una trajectria circular al voltant d'un centre o eix de gir.

La seva formulaci i modelitzaci es realitza en coordenades polars, ja que d'aquesta manera resulta ms senzilla. 

Caracteritzaci del moviment circular.

Posici angular o fase.
Es representa per la lletra grega . Indica en quin punt de la trajectria es troba la partcula. La distncia lineal recorreguda es pot trobar amb la segent expressi: 
 on:
 s el radi de curvatura;
 s la distncia lineal recorreguda;
 s l'angle girat;

Velocitat angular.
Es representa per la lletra grega . s un vector perpendicular al pla on se situa el moviment. El seu mdul ens indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotaci. Per facilitar els clculs normalment es treballa com a escalar, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotaci, i es representa amb una fletxa giratria (veure la figura). Matemticament es defineix el seu mdul com la derivada de la fase respecte del temps.

;

La segent expressi ens defineix el vector velocitat lineal  en un MC com el producte vectorial de la velocitat angular  (perpendicular al pla) i el vector posici de la partcula  (que coincideix amb el radi de gir); d'aquesta manera la velocitat s sempre tangent a la trajectria i perpendicular al radi:

Vectorialment: ;

En mdul: ;

Si el seu valor s 0 no hi ha moviment.

Si el seu valor s constant i diferent de 0, tindrem un moviment circular uniforme (MCU).

Si el seu valor depn linealment del temps, tindrem un moviment circular uniformement accelerat (MCUA).

Acceleraci angular.
Es representa per la lletra grega . Ens indica la variaci de la velocitat angular en el temps. Matemticament s un vector perpendicular al pla de gir, que s'obt com la derivada del vector velocitat angular () respecte del temps.

;

Si el seu valor s 0, tindrem un moviment circular uniforme (MCU).

Si el seu valor s constant i diferent de 0, tindrem un moviment circular uniformement accelerat (MCUA).

Freqncia.
La freqncia () es defineix com la quantitat de voltes que es fan en un temps determinat. s, per tant, la inversa del perode.

;

Perode.
El perode () es defineix com el temps que triga el cos en fer una volta sencera. s, per tant, la inversa de la freqncia.

;

Dinmica del moviment circular.

Acceleraci tangencial i acceleraci normal.
En els moviments circulars l'acceleraci es pot descompondre en dues components: una de perpendicular a la direcci del moviment, l'acceleraci normal o centrpeta, i l'altra en la mateixa direcci que el moviment, l'acceleraci tangencial.

L'acceleraci tangencial () mesura el canvi de la velocitat del mbil en el temps. s un vector tangent a la trajectoria i, per tant, parallel al vector velocitat lineal. El seu valor pot ser zero (MCU). Matemticament es defineix com el producte vectorial de l'acceleraci angular () per la posici de la partcula ():

Vectorialment: ;

En mdul: ;

L'acceleraci normal () s aquella provocada per les forces centrpetes que originen el moviment circular. La seva direcci s perpendicular a la trajectria, apuntant sempre cap al centre de gir. s present en qualsevol moviment circular i el seu mdul es pot calcular segons la segent expressi:

;

Substituint la velocitat lineal  per la velocitat angular  (on ), obtenim:

;

Aquestes magnituds estan relacionades amb l'acceleraci total que soporta la partcula en moviment segons la segent expressi:

Vectorialment: ;

En mdul: ;



Fora centrpeta.
s aquella fora resultant que creen l'acceleraci normal. S'obt com la suma de totes les forces de direcci perpendicular a la trajectria, considerant positives aquelles que apunten cap al centre de gir i negatives les altres. s per tant perpendicular a la trajectria de la partcula. La seva existncia s imprescindible per obtenir un moviment circular. En mdul es pot expressar:



Moviment circular uniforme (MCU).

Moviment circular amb velocitat angular i mdul de la velocitat lineal constants. Les acceleracions angular i tangencial seran, per tant, 0. 

Per similitud amb el moviment rectilini, donat un angle inicial  i una velocitat angular  es pot expressar:



Relacionats amb la velocitat angular, s'acostumen a emprar dos conceptes en aquest model:

Moviment circular uniformement accelerat (MCUA).

Moviment circular amb velocitat angular i mdul de la velocitat lineal linealment dependents del temps. Les acceleracions angular i tangencial seran, per tant, constants i diferents de 0. 

Per similitud amb el moviment rectilini, donat un angle inicial , una velocitat angular inicial  i una acceleraci angular  es pot expressar:




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28132" title="Varsvia" nonfiltered="1735" processed="1730" dbindex="11824">




Varsvia (en polons Warszawa) s la ciutat ms gran de Polnia i la seva capital a partir de l'any 1596, quan el rei Zygmund III va traslladar la capitalitat des de Cracvia. Varsvia s tamb la seu de la Presidncia de la Repblica, del Parlament i de la resta de les autoritats centrals.

La ciutat s la seu de nombroses indstries (manufactureres, de l'acer, d'enginyeria elctrica, de l'autombil, etc.) i comprn 66 institucions d'estudis superiors (incloent-hi la Universitat de Varsvia, la Universitat Tecnolgica de Varsvia, l'Escola Superior de Negocis i l'Acadmia Mdica) i ms de 30 teatres que inclouen el Teatre Nacional, l'pera i l'Orquestra Filharmnica Nacional.

 Informacions generals .
Est situada al centre del pas, a la regi de Masvia (n's tamb la capital), a la riba del riu Vstula (Wis a), uns 100 msnm i a uns 350 km tant de la costa del mar Bltic com dels Crpats.

Ocupa una superfcie de 494,28 km2 i t 1,6 milions d'habitants (els varsovians). 

El 1980 el seu centre histric va ser declarat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

 Etimologia .
El nom Warszawa ve del possessiu del nom Warsz, s a dir Warszewa, Warszowa. Segons les llegendes el nom ve d'un pescador pobre, Wars, i d'una sirena, Sawa.

 Emblemes i colors .
A partir de la segona meitat del segle XVII, l'emblema de la ciutat s una sirena amb
l'espasa i un escut a les mans, que representa la criatura que  segons les llegendes  orden fundar la ciutat.

 Ciutats homnimes .
Hi ha altres ciutats anomenades Varsvia (en la seva forma anglesa, Warsaw) en diversos estats dels Estats Units: Carolina del Nord, Illinois, Indiana, Ohio i Virgnia.

Vegeu tamb.
Stare Babice;

Enllaos externs.
Ajuntament de Varsvia ;


























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28140" title="Buckminster Fuller" nonfiltered="1736" processed="1731" dbindex="11825">
Richard Buckminster Fuller o senzillament "Bucky" (Milton (Massachussets), 12 de juliol de 1895 - Los Angeles 1 de juliol de 1983) fou un nord-americ, visionari, dissenyador, arquitecte, inventor i escriptor.



Els treballs ms coneguts de Fuller sn les seves cpules geodsiques que es poden veure per exemple en edificis emblemtics, o en estacions de radar. La seva construcci es basa en l'aplicaci dels principis bsics per a construir estructures simples com tetredres, octedres,... a estructures esfriques ms complexes, extremadament lleugeres i estables.

Un tipus de molcules qumiques, formades exclusivament per toms de carboni, porten el seu nom, sn els fullerens i s'anomenen aix per la semblana d'aquestes molcules a les cpules que disseny Fuller.

Enllaos externs.

 http://www.bfi.org/ The Buckminster Fuller Institute (en angls);



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28141" title="Diacetil" nonfiltered="1737" processed="1732" dbindex="11826">
El Diacetil (IUPAC: buta-1,3-di o butadi) s un hidrocarbur insaturat  de frmula qumica C4H2. s un alqu, format per una cadena de quatre carbonis amb dos triples enllaos;
H-C C-C C-H;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28152" title="Fonologia" nonfiltered="1738" processed="1733" dbindex="11827">
La fonologia s la cincia que estudia els sons. s una branca de la filologia i actualment t relaci amb la sntesi de veu i la lingstica computacional. Estableix quins sn els fonemes d'una determinada llengua, s a dir, els sons distintius que serveixen com a trets bsics per diferenciar unes paraules de les altres. Tamb estudia els fenmens de contacte entre els sons i la seva constituci en sllabes. La transcripci fonolgica es posa entre // per distingir-la de la fontica, entre claudtors []. 

La fonologia disciplina que estudia el contacte entre els sons d una paraula, ens posa en alerta de quan un nen t problemes fonolgics importants i li cal un tractament logopdic individualitzat.
Fins els tres primers anys de vida els nens aprenen el codi lingstic i sovint trobem assimilacions, omissions i substitucions de carcter no estable per cal vigilar la seva evoluci.
Ms enll les quatre anys les omissions de les consonants inicials i intervocliques ja no es consideren evolutives i s convenient fer una valoraci del seu perfil fonolgic ( La Prova del desenvolupament fonolgic de la Laura Bosch s una prova molt adequada
) Si s observen trets greus en el seu perfil, seria necessari recomanar un tractament logopdic.
El nen que frontalitza els sons i transforma totes les velars ( /c/ /g/) i la fricativa ( /s/) en el fonema /t/ necessita una intervenci aviat.
Als cinc anys sn processosfonolgics preocupants la simplificaci dels grups consonntics directes, la  indiferienciaci entre els sons /l/ /r/ /d/, omissi de consonants i sllabes inicials i simplificaci de diftongs. 
Als sis anys el desenvolupament fonolgic ha d'estar completat perqu es necessari per l'adquisici de la lectoescriptura.

Arrticles relacionats.
Fontica;
Jean-Pierre Rousselot;

Referncies.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28153" title="Educaci" nonfiltered="1739" processed="1734" dbindex="11828">


L'educaci (del llat educare, "guiar", i educere, "extreure") s el procs d'ensenyament i aprenentatge d'una persona.

Tamb pot definir-se com:
 El procs multi-direccional mitjanant el qual es transmeten coneixements, valors, costums i formes d'actuar. L'educaci no noms es produx a travs de la paraula, est present en totes les nostres accions, sentiments i actituds.
 El procs de vinculaci i conscienciaci cultural, moral i conductual. Aix, a travs de l'educaci les noves generacions assimilen i aprenen els coneixements, normes de conducta, maneres d'sser i formes de veure el mn de generacions anteriors, creant a ms altres de nous.
 Procs de socialitzaci formal dels individus d'una societat.

Tamb es diu educaci al resultat d'aquest procs, que es materialitza en la srie d'habilitats, coneixements, actituds i valors adquirits, produint canvis de carcter social, intellectual, emocional, etc. en la persona que, depenent del grau de conscienciaci, ser per a tota la seva vida o per un perode determinat, passant a formar part del record en l'ltim dels casos.

L'objectiu de l'educaci inicial s:
 Incentivar el procs d'estructuraci del pensament, de la imaginaci creadora, les formes d'expressi personal i de comunicaci verbal i grfica.
 Afavorir el procs de maduraci dels nens en el *sensorio-motor, la manifestaci ldica i esttica, la iniciaci esportiva i artstica, el creixement soci afectiu, i els valors tics.
 Estimular hbits d'integraci social, de convivncia *grupal, de solidaritat i cooperaci i de conservaci del medi ambient.
 Enfortir la vinculaci entre la instituci educativa i la famlia.
 Prevenir i atendre les desigualtats fsiques, psquiques i socials originades en diferncies d'ordre biolgic, nutricional, familiar i ambiental mitjanant programes especials i accions articulades amb altres institucions comunitries.

En l'educaci sempre hi ha un/a mestre o mestra que dirigeix o collabora en el creixement hum i en l'adquisici dels coneixements dels/ de les alumnes. La cincia que estudia l'educaci s'anomena pedagogia, del grec "nen" i "guiar".

Un una de les possibles estructuracions, es parla de:
 Educaci formal, que s l'escolar, bsicament centrada en els nens i infants.
 Educaci no formal, que sn les institucions educatives fora de l'escola.
 Informal, que s quan no hi ha intenci explcita d'educar.  ;

L'educaci dura tota la vida, des que un nen neix i inicia la seva socialitzaci fins l'edat adulta. Alguns autors fins i tot defensen l'estimulaci durant l'embars. 

En altres sentits, s'assimila la paraula educaci als modals o bones maneres i a la cultura.

El dret a l'educaci s un dret hum fonamental. Des de 1952, l'Article 2 del primer Protocol de la Convenci Europea de Drets Humans obliga a totes les parts implicades a garantir el dret a l'educaci. A nivell mundial, el Pacte Internacional dels Drets Econmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides de 1966 garanteix aquest dret  a l'Article 13.

Vegeu tamb.
Educaci primria;
Educaci secundria;
ISCED;
Educaci fsica;
Aprenentatge virtual;
Educaci a distncia;
Educaci en drets humans;

Enllaos externs.

Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya;
Departament d'educaci de Catalunya;







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28159" title="Patent de cors" nonfiltered="1741" processed="1735" dbindex="11830">

Una patent de cors (del llat cursus, carrera) era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutats-estat pel qual el beneficiari (el corsari) obtenia llicncia de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics d'aquells. D'aquesta manera el beneficiari esdevenia part de la marina de guerra de l'estat que l'atorgava.

Les patents de cors foren molt utilitzades durant l'edat mitjana i l'Edat Moderna quan els estats no podien mantenir marines prpies o no prou grans. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28160" title="Alfabet dactilolgic" nonfiltered="1742" processed="1736" dbindex="11831">
L'alfabet dactilolgic o el sillabari dactilolgic s la representaci visual en l'espai d'una llengua oral mitjanant la seua representaci escrita amb els dits de les mans (dactilologia). S'utilitza en combinaci amb el llenguatge signat per a substantius, noms propis, adreces, o per a aprofitar una paraula oral d'una unitat semntica el signe del qual tampoc no es coneix. Tot i aix, no s'utilitza per a conversar normalment per la lentitud que implica en les converses.

En el cas de les llenges orals en qu el sistema d'escriptura s l'alfabet llat, existeix un signe per a cadascuna de les lletres del seu abecedari, algunes de les quals s'assemblen a la traa de la lletra. Aix, en el cas del catal consta de vint-i-nou posicions amb les seves variants de moviment de ma. En les llenges de signes dels Pasos Catalans l'alfabet dactilolgic es realitza amb la m dominant, principalment a l'alada de la barbeta, i es complementa amb l'articulaci oral, amb la cara i la boca visibles.

 Enllaos externs .

 Alfabets o silabaris dactilolgics:
 a Sucia.
 a Hongria.
 al Regne Unit, per a sordocecs.
 al Jap.
 als Pasos Baixos.
 dels valons;
 a Blgica;
 .
 a Alemanya.
 a Portugal.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28163" title="Compost organometllic" nonfiltered="1743" processed="1737" dbindex="11833">


Els compostos organometllics sn aquells que tenen un enlla metall-carboni. Tenen propietats molt diverses i el seu estudi est entre la Qumica Orgnica i la  Qumica inorgnica. Es consideren organometllics els compostos amb semi-metalls com el bor i el silici.

Des del punt de vista de la Qumica Orgnica els compostos organometllics sn molt tils en sntesi orgnica per aconseguir treballar amb un carboni nucleoflic molt o poc reactiu segons el metall que es faci servir, utilitzant-se principalment com a catalitzadors en la sntesi industrial i de laboratori.

Des del punt de vista de la Qumica Inorgnica s'estudia, principalment, els compostos organometllics dels metalls de transici, els quals es comporten segons la qumica de coordinaci per amb lligands orgnics.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28165" title="Moviment rectilini" nonfiltered="1744" processed="1738" dbindex="11834">
Un moviment rectilini s aquell moviment on el cos que es mou t una trajectria rectilnia. Per tant, la seva velocitat es mantindr constant en direcci i sentit -per no necessriament en mdul-, i l'acceleraci normal  causa de les variacions de direcci de la velocitat  ser nulla.

Moviment rectilini uniforme (MUR o MRU).

Es aquell moviment rectilini que es produeix quan el cos es mou amb velocitat constant. Tindr, com qualsevol altre moviment rectilini, l'acceleraci normal nulla; per altra banda, tamb ser nulla l'acceleraci tangencial, ja que la velocitat es mant constant.

Es pot expressar a partir d'una unica equaci, que ens dna la posici en cada instant si tenim dues incgnites(posici i temps), per tant, una funci:

;

On:

 = Posici: s el lloc on es troba un mbil respecte un sistema de referncia.
 = Posici inicial;
 = velocitat, que es mant constant;
 = temps;
 = temps inicial (quan );



Moviment rectilini uniformement accelerat (MUAR o MRUA).

Es aquell moviment rectilini on la velocitat varia de manera constant, o sigui, existeix una acceleraci tangencial constant i diferent de 0.

Frmules del MRUA.

Equaci de la velocitat.

;



Equaci de la posici.

;



Equacions no horries.

Tot i que no sn necessries per a la caracteritzaci i l'estudi d'un MRUA, a l'hora de resoldre problemes poden resultar molt tils ja que no incorporen el temps en la seva expressi (d'aqu el seu nom). S'obtenen a partir d'un sistema format per les dues equacions anteriors. 

Equaci no horria completa:

;

Equaci no horria simplificada: aconseguida considerant  i .

;



Cas particular de la caiguda lliure.

Es considera caiguda lliure al model de moviment on un cos cau a causa de l'acci de la gravetat. L'acceleraci en aquest cas s l'acceleraci de la gravetat, en la superfcie de la Terra g=-9.81 m/s2. No es t en compte la fricci de l'aire ni les variacions que sofreix la gravetat en la superfcie de la Terra. S'acostuma a agafar com a sistema de referncia aquell que consisteix en una lnia vertical on cap amunt es considera positiu, i cap avall negatiu. D'aquesta manera un cos que baixa t un desplaament negatiu, i un que puja t un desplaament positiu. En aquest sistema s important agafar l'acceleraci amb valor negatiu.

Si prenem h com alada, les frmules resulten:

;

;

;

;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28167" title="Metilacetil" nonfiltered="1745" processed="1739" dbindex="11836">














El Metilacetil (prop) s un alqu de frmula qumica C3H4 (H-C C-CH3). s un gas que es pot emmagatzemar en bombones i s'usa en soldadura i com a combustible per a cohets.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28169" title="Esquerra Republicana del Pas Valenci" nonfiltered="1746" processed="1740" dbindex="11837">



Esquerra Republicana del Pas Valenci (ERPV) s un partit poltic histric valencianista i d'esquerres fundat el 1933 i refundat al setembre del 2000 per mitj de la fusi de la federaci valenciana d'Esquerra Republicana amb part de militants del Front pel Pas Valenci. En la dcada dels 90, Esquerra Republicana al Pais Valenci va ser presidida per ngel Molina. Des de l'any 2000, el seu president s el diputat Agust Cerd i Argent que en les ltimes eleccions a les Corts Valencianes tamb va ser-ne el cap de llista per Valncia.

En una primera etapa durant la Segona Repblica Espanyola la implantaci d'Esquerra Republicana en el Pas Valenci es va produir sota el lideratge de Gaiet Huguet, a Castell de la Plana. En 1935, aquest dirigent va impulsar un procs d'unificaci amb el partit autcton Esquerra Valenciana, fundat en 1934 i dirigit per Vicent Marco Miranda (ex-alcalde de Valncia), Josep Benedito, Miquel Duran de Valncia i Manuel Sanchis i Guarner. Desprs d'aconseguir Vicent Marco en 1936 l'acta de diputat per Valncia dins de les candidatures del Front Popular ambds partits van formar un grup parlamentari conjunt en el Congrs dels Diputats espanyol amb el nom de Esquerra Catalana.

Entre 1935 i 1939 no es pot distingir entre la histria d'ERPV i EV ja que la primera organitzaci s'autodissolgu perqu els seus militants s'afiliaren en bloc a la segona.

Actualment Esquerra Republicana al Pas Valenci proposa l'autodeterminaci del Pas Valenci i la seua confederaci en igualtat en un estat independent i republic amb la resta de territoris de parla catalana, els anomenats Pasos Catalans.

Esquerra Republicana al Pas Valenci, ara mateix, no t representaci en les Corts Valencianes, encara que disposa de 5 regidors a tot el territori valenci i el 0,49% dels vots vlids.

Referncies.


Vegeu tamb.
Esquerra Republicana de Catalunya;
Joventuts d'Esquerra Republicana del Pas Valenci;

Enllaos externs.
Esquerra Republicana del Pas Valenci;
Joventuts d'Esquerra Republicana del Pas Valenci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28170" title="Hakama" nonfiltered="1747" processed="1741" dbindex="11838">


La hakama ( ) s una falda-calons que duien els samurais quant anaven a cavall per protegir-se les cames. No es va concebre, com alguns pretenen, per disimular les cames, ja que de fet la hakama s'arromangava i es fermava a la cintura quant s'havia d'entrar en combat, de la mateixa forma que les mnigues del kimono es fermaven amb una cinta de tela (tasuki).

La hakama fou la vestimenta tradicional de la noblesa durant tota la histria del Jap, i fou durant el perode Edo que va adoptar la forma definitiva que coneixem avui en dia.

La hakama s'utilitza normalment per la prctica de les arts marcials ms arrelades a la tradici (aikido, kenjutsu, kendo, iaido, kyudo, jodo, bojutsu). 


Els set plecs de la hakama simbolitzen les set virtuts del budo, que sn: jin ( , benaurana, generositat); gi ( , honor, justcia); rei ( , cortesia, etiqueta); chi ( , sabiduria, intelligncia); shin ( , sinceritat); chu ( , lleialtat); i koh ( , pietat). Trobem aquestes qualitats al samurai d'abans. La hakama ens incita a reflectir la vertadera naturalesa del bushido. El fet de dur la hakama simbolitza les tradicions que s'han perpetuat de generaci en generaci. Com que l'aikido ha sortit de l'esperit del bushido, ens hem d'esforar dins la nostra prctica per polir les set virtuts tradicionnals. (Morihei Ueshiba);

 Plegar la hakama .
hakama;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28174" title="Saint George's" nonfiltered="1748" processed="1742" dbindex="11839">
Saint George's s la capital de Grenada.  Exporta principalment cacau, nou moscada i macs, una espcia derivada de la nou moscada. 

Saint George's fou la capital de l'antiga colnia britnica de les illes de Sobrevent o Windward Islands.

El 1999 tenia una poblaci de 7.500 habitants.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28175" title="Accra" nonfiltered="1749" processed="1743" dbindex="11840">



Accra s la capital de Ghana. s la ciutat ms gran del pas i el seu centre  administratiu, econmic i de comunicacions. Hi t importncia la indstria alimentria, la de la fusta, txtil i qumica. T una poblaci d'1.661.400 habitants (2001), amb ms de tres milions a l'aglomeraci urbana. 

L'Accra actual es va desenvolupar entorn d'un parell de fortificacions, una de britnica i una d'holandesa, edificades al segle XVII. El 1877, Accra va substituir Cape Coast com a capital de la colnia britnica de la Costa d'Or. Desprs de la construcci del ferrocarril per comunicar l'interior miner i agrcola amb el mar, Accra va esdevenir el centre econmic de Ghana.

Accra s la seu del Museu Nacional, l'Acadmia Ghanesa de Cincies i Arts, l'Arxiu Nacional i la Biblioteca Central. Tamb hi s notable el castell de Christianborg, construt pels danesos al segle XVII. Als afores de la ciutat hi ha l'Achimota School, l'escola secundria principal del pas, i a 13 km al nord, a Legon, la Universitat de Ghana. La Comissi de Defensa de l'Organitzaci de la Unitat Africana (OUA) t la seu a Accra.

La ciutat disposa de l'Aeroport Internacional de Kotoka.





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28178" title="Geobotnica" nonfiltered="1750" processed="1744" dbindex="11841">
La geobotnica, o geografia vegetal, s la cincia que estudia la distribuci dels vegetals sobre la Terra i all que motiva aquesta distribuci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28179" title="Sant Toms" nonfiltered="1751" processed="1745" dbindex="11842">

 Hagiografia, hi ha diversos sants cristians amb el nom de Toms:
L'Sant Toms apstol, un dels dotze que acompanyaren Jess de Natzaret (? - 72 dC?);
Sant Toms d'Aquino, teleg i filsof itali (1225 - 1274);
Sant Toms Moro, jurista, escriptor i home d'Estat angls (1478 - 1535).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28182" title="Tbilisi" nonfiltered="1752" processed="1746" dbindex="11843">

Tbilisi (en alfabet georgi        ), tamb anomenada antigament amb el nom rus de Tiflis, s la capital de Gergia, situada a banda i banda del riu Mtkvari. La ciutat t 1.093.000 habitants (2005), i 1.280.000 a l'aglomeraci urbana. 

Tbilisi fou fundada al segle V pel rei de Gergia Vakhtang I Gorgasali (452-502), a l'emplaament d'un petit poble existent des del segle IV. Tbilisi ha estat ocupada per molts governants estrangers, entre els quals els perses, els rabs i els seljcides (turcs). El 1122, desprs d'una dura lluita, les tropes del rei de Gergia David el Constructor van entrar a Tbilisi. Desprs d'aquesta batalla David va traslladar la seva residncia des de Kutaisi fins a Tbilisi, i en va fer la capital del pas. El 1801, es va separar de Prsia i va passar a estar sota control de Rssia. Durant els anys 1918-1921 Gergia fou independent, i Tbilisi funcionava com a capital. El 1921 la Repblica Democrtica de Gergia fou ocupada per la Rssia sovitica. Tbilisi fou la capital de la Repblica Socialista Sovitica Federada de Transcaucsia, i ms tard de la Repblica Socialista Sovitica de Gergia. Des del 9 d'abril de 1991, Tbilisi s la capital de la Gergia independent.

A Tbilisi hi ha el Parlament i el Govern de Gergia, l'Acadmia Georgiana de Cincies, la Universitat Estatal de Tbilisi, la Universitat Mdica de Gergia, la Universitat Agrria de Gergia, la Universitat Tcnica de Gergia, la Universitat Pedaggica Estatal de Tbilisi, la Universitat Estatal de Llenges i Cultura de Tbilisi, el Conservatori Estatal de Tbilisi, l'pera Estatal de Tbilisi, el Teatre Acadmic Estatal Xota Rustaveli, el Teatre Acadmic Estatal Marjanixvili, molts museus estatals, la Biblioteca Pblica Nacional del Parlament de Gergia, el Banc Nacional de Gergia i altres institucions importants. A Tbilisi tamb s'hi troba la fortalesa de  Narikhala (segle IV aC), l'esglsia d'Antxiskhati (segle VI), la Catedral de Sioni (segle VIII), l'esglsia de Metekhi (segle XIII), etc.

Est agermanada amb Bristol, la ciutat principal del sud-oest d'Anglaterra, i amb Atlanta, capital de l'estat nord-americ de Gergia.

Enllaos externs.

Pgina en angls sobre la ciutat;






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28183" title="Problema dels universals" nonfiltered="1753" processed="1747" dbindex="11844">
En el curs de la filosofia medieval, el debat sobre els universals s un bon reflex de les dificultats per dotar de nous sentits les velles aspiracions sobre el coneixement.

Des del punt de vista histric, el problema t el seu origen en el problema de fons grec: la soluci al problema de la unitat vers la pluralitat (d'aqu universals, un-vers-alia, un vers els altres). Els inicis del problema es troben ja en el debat entre Plat i Aristtil: per Plat les Idees (com ara home, cavall o taula) existeixen realment, i els objectes concrets noms sn reflexes d'aquestes. Aristtil, per contra, rebutja aquest pensament idealista: tot i que mant la distinci hilemorfista entre matria i forma, no accepta que les Idees puguin existir com a entitats separades.

A partir dels comentaris de Porfiri a l'obra d'Aristtil, i de Boeci a l'obra de Porfiri, la problemtica arriba a l'poca medieval, en forma de pregunta tan epistemolgica com ontolgica: 'La realitat est constituda per conceptes universals o b pels individus als quals s'apliquen aquests conceptes?'.

Es tracta d'una confrontaci entre realitat ideal i material. En acceptar la primera opci, se salva el valor de la ra. Amb la segona, s'anteposa el coneixement sensible al racional.

 Realisme i nominalisme al segle XI .
Les dues postures s'enfronten finalment al segle XI-XII, en el debat entre Roscelin de Compigne i Sant Anselm.

Roscelin adopta un nominalisme radical que rebutja que els universals existeixin realment. El gnere i l'espcie no sn ms que flatus vocis (cops de veu, al sense significat).

Per contra, Sant Anselm adopta una postura realista, s a dir, creu que els universals existeixen realment fora de la ment com a models de les coses; els individus en sn realitzacions contingents.

Pere Abelard, coetani d'ambds personatges, defensa una postura denominada conceptualisme, una nova lnia propera al nominalisme.

 Realisme moderat del segle XIII .
Tant Siger de Brabant com Toms d'Aquino adopten una postura intermdia entre el realisme i el nominalisme.

Per Siger de Brabant, l'universal s un concepte que s'adquireix a partir de l'abstracci del particular. T un fonament en la naturalesa de les coses que queda reflectit en els judicis.

Toms d'Aquino afirma que els universals existeixen com a formes presents en l'intellecte div. Les formes es troben en tots els individus d'una espcie, per sn diferents, individuals i concretes per a cadascun.

 Nominalisme del segle XIV .

Al segle XIV, Guillem d'Ockham proposa un nominalisme extrem: l'universal no existeix en si mateix ni en cap altra cosa, i existeixen nicament els individus singulars. La seva proposta d'eliminar completament els conceptes universals no era tan sols per aplicar-lo a la lingstica, les conseqncies ontolgiques suposaven una simplificaci enorme. El principi responia al fams entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem, la navalla d'Ockham.

Amb diferents variants, el nominalisme d'Ockham es va difondre per Europa com a interpretaci moderna oposada a l'antiga de Toms d'Aquino.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28190" title="August" nonfiltered="1754" processed="1748" dbindex="11845">

Gai Juli Csar Octavi (Caius Iulius Caesar Octavianus), Csar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Npols, 19 d'agost de 14 dC) va ser el successor de Juli Csar i el primer emperador rom.

Nebot i hereu de Csar, s'impos a la Guerra Civil que hi hagu desprs de l'assassinat de Csar l'any 44 aC. Des de l'any 31 aC govern l'imperi de facto, tot i que fins l'any 27 aC no reb el ttol de prnceps de la Repblica per part del Senat, i fund la dinastia julio-cludia. Sota el lema de reinstaurar la Repblica (restitutio rei publicae) ell condu, de fet, la transici cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culmin amb un gran perode de pau, el qual se'l coneixeria ms tard amb el nom de Pax augusta.
  
 Noms i ttols d'August .

El nom de naixement d'August fou Caius Octauius Thurinus. Desprs de l'adopci testamentria que en fu Csar ell accept els seus noms Caius Iulius Caesar, probablement sense posar-hi l'addici, convencional en aquests casos, dOctauianus. No obstant aix, ell fou anomenat Octavi, en els temps de la seva ascensi, en la literatura histrica, per a diferenciar-lo de Csar. El ttol honorfic dAugust (El de bons auguris), el qual esdevingu el ttol fonamental de tots els emperadors romans, li atorg el Senat el 16 de gener de l'any 27 aC. Aquest fet ha marcat, tradicionalment, l'inici oficial de l'Imperi Rom. En el moment de la seva mort, tots els seus ttols eren Imperator Caesar Divi filius Augustus, Pontifex Maximus, Consul XIII, Imperator XXI, Tribuniciae potestatis XXXVII i Pater patriae.

 Biografia .

La biografia d'August gira, bsicament, al voltant de dues personalitats antittiques per perfectes: d'una banda, la d'un jove ambicis, de vegades un poltic ferotge, que en la lluita pel major poder no coneix ni lleis ni escrpols, de l'altra, la d'un emperador que, una vegada es troba en possessi d'aquest poder, l'usa assenyadament i que, amb el Principat, imposa un nou i durador sistema, desprs de 100 anys de conflictes civils, el qual enterra definitivament la Repblica Romana. 

 Naixement i joventut .

August era fill de Gai Octavi i la seva dona cia, una neboda de Juli Csar. La famlia del seu pare pertanyia a l'orde dels equites, la classe romana dels cavallers, propera a l'aristocrcia. Aix doncs, estaven ben situats, per tenien menys importncia poltica. Gai Octavi era, probablement, prestador de diners, per ascend posicions en el Senat i arrib a ser pretor. Desprs de la mort del seu pare, l'any 58 aC, el jove August se'n va anar a viure a la finca de la seva via Jlia, germana de Csar, a Velitrae, i desprs a casa del seu padrastre Luci Marci Felip. Desprs, Suetoni atura la seva narraci l'any 51 aC, en el panegric per la mort de la seva via, i reprn la seva biografia l'any 49 aC, any en el qual rep la toga masculina (toga uirilis).     


Juli Csar no tenia fills i s'encarreg del seu nebot i li permet participar, l'any 46 aC, en el seu Triomf amb motiu de la seva victria a la Guerra Civil. L'any segent el jove August acompany al seu oncle valenci a la seva marxa contra els fills de Pompeu a Hispnia, on Csar, evidentment grcies a la seva audcia, s'impos. Ell degu participar tamb en la campanya contra els parts com a magister equitum i va ser destinat ja, amb els seus amics Marc Vipsani Agripa i Quint Salvidi Rufus, a Apollonia, a l'actual Albnia. All li arrib la notcia de l'assassinat de Csar. Durant el seu viatge cap a Roma s'assabent que el seu oncle valenci, el dictador Juli Csar, l'havia adoptat mitjanant el testament i que l'havia designat hereu principal dels seus bens privats.

 Ascens al poder .

Una vegada arrib a Roma, August accept el testament aix com tots els crrecs per tal d'unir-los i s'anomen des d'aleshores en com el seu pare adoptiu, Gai Juli Csar. En el conflicte entre els partidaris de l'imperi, els quals s'agrupaven al voltant de Marc Antoni, i els republicans, enfrontats des de l'assassinat de Csar, ell no tingu cap mena d'importncia per a Gai Cssius Long ni per a Brutus i Dcim Juni Brutus.    

Marc Antoni reclam, com a subordinat de Csar i com a cnsol de l'any 44 aC, el lideratge del partit de Csar. Per tant, es neg, en un principi, a entregar el poder del dictador a Octavi. No obstant aix, aquest pag als llegats de Csar i a la poblaci de Roma. Per aix, August us les tropes segrestades d'Apollnia, destinades a la guerra contra els parts, per hagu de subhastar-se alguns bens. Aquesta manera de d'actuar li proporcion rpidament un bon nombre de seguidors i, per tant, pes poltic. L'influent senador i excnsol Marc Tulli Cicer, el qual no s'havia assabentat de la conspiraci per que simpatitzava amb la causa republicana, sostingu l'aparentment inexperimentat jove, amb l'esperana de poder-lo consolidar com a oponent poltic de Marc Antoni. Octavi desprs el mat. Per es recolz en alguns consellers erudits com l'acabalat Mecenes i segu amb els seus plans.                   

Aliana amb els assassins de Csar.

Mentre Antoni, l'any 43 aC, lluitava a la Gllia contra Dcim Brutus, Octavi reclut a Itlia un exrcit de veterans de Csar i s'apoder, mitjanant un cop d'Estat, de la ciutat de Roma. Sota pressi militar i a proposta de Marc Tulli Cicer, el Senat li assegur a Octavi un crrec militar acceptable per a ambds, li atorg el dret de senador i cnsol i li autoritz l'assumpci de tots els crrecs 10 anys abans de l'edat legal mnima per a poder assumir-los. Octavi va contreure fins i tot una aliana amb els republicans a partir d'aquell moment. De fet, aquell mateix any Octavi guany a Antoni a la Guerra Mutinense juntament amb un exrcit del Senat sota les ordres dels cnsols Hirti i Pansa.        

Ambds cnsols de la Repblica van morir durant la guerra i Octavi reclam un dels consolats per a ell. Com que el Senat s'hi negava, Octavi l'oblig a elegir-lo com a cnsol, el 19 d'agost de l'any 43 aC, amb l'ajuda de les tropes i la proposta dels assassins de Csar. Mentrestant, Antoni tenia cada vegada ms legions sota el seu comandament, fins a arribar a tenir les mateixes que tenia abans de la derrota. Per aix, mentre Octavi es mostrava en l'escenari poltic rom com al "venjador" del seu pare adoptiu, s'intercanviaren els papers i Marc Antoni va contreure una aliana amb els lders del partit dels populares, el partit de Csar. Aleshores, seguint l'exemple de Csar, Pompeu i Cras de l'any 60 aC, Octavi, Antoni i el cap dels genets Lpid formaren, l'octubre de l'any 43 aC, un Segon Triumvirat, la ratificaci del qual fou el casament d'Octavi amb la fillastra d'Antoni, Cldia.

 El Segon Triumvirat .

L'aliana de tres homes per al manteniment de l'ordre de l'Estat, tal i com s'anomenava oficialment el triumvirat, es basava en el poder militar dels triumvirs, sota el poder dels quals es trobaven la major part de les legions. Van necessitar la delegaci de poders dictatorials durant cinc anys per part del Senat, el 27 de novembre de l'any 43 aC, per a poder consolidar el Segon Triumvirat. Com en els temps de Sulla, s'obriren les llistes de proscripci, les quals, desprs dels allistaments, van ser anullades. Suetoni ens diu clarament que Octavi devia oposar-se des de bon principi a les proscripcions, les quals, per, no va executar amb tanta severitat com els seus companys. Desprs, i per iniciativa d'Antoni, massacr als adversaris poltics dels triumvirs, entre els quals hi havia Cicer.    

L'any segent Antoni i Octavi van anar a Grcia, on els assassins de Csar, Gai Cssius Long i Marc Juni Brutus, havien reunit les seves forces. La seva derrota a la batalla de Filipos, a Macednia, la tardor de l'any 42 aC, signific l'enfonsament definitiu de la repblica romana. La victria es devia, bsicament, a l'actuaci d'Antoni, la qual va fer crixer la seva importncia dins el Segon Triumvirat.  

Desprs de la victria a Filipos, els triumvirs van demarcar les seves esferes d'influncia, Antoni aconsegu, a ms de la Gllia Comata, l'antiga frica. Ms endavant, dispos d'una bona proporci de les riques provncies orientals. Lpid s'adjudic la provncia d'frica que li era contempornia, i que, en aquells temps, era el graner de Roma. Octavi aconsegu les dues provncies d'Hispnia i l'obligaci ms difcil, els veterans establerts a Itlia, s a dir, el triumvir dels quals els governaria a tots en com.

A causa de la repartici de zones d'influncia hi hagu expropiacions i desallotjaments per tot l'Estat, i no noms per a terratinents en concret, sin per a tota la poblaci. Per aix, Octavi era odiat per tots. Arran d'aix, hi hagu algunes diferncies entre Octavi i el germ d'Antoni, Lluci, al qual Octavi derrot en la Guerra Perusiana. Aleshores Antoni, a causa de la derrota del seu germ, torn a Itlia, ambds triumvirs refusaren emprar les legions, no obstant aix, lluitaren i renovaren l'aliana. El Tractat de Brindisi de la tardor de l'any 40 aC preveia la boda d'Antoni amb la germana d'Octavi, Octvia, fet que segellaria el nou pacte.     

Octavi s'havia casat aquell mateix any, desprs de la mort de la seva primera esposa Cldia, amb una parenta del fill de Pompeu, Sext Pompeu. Ella li don una filla, Jlia, la qual seria el seu nic fill biolgic. Per abans del naixement de Jlia ell rebutj la seva mare una altra vegada per a, l'any 38 aC, prendre com a muller a Lvia Drsilla. Per aix, l'escndol s'an engrandint, perqu Lvia es podia allotjar al seu palau encara que abans ella s'havia divorciat del seu anterior marit, el republic convenut Tiberi Claudi Ner. Aquesta dona, que es convert en la seva consellera ms ntima, pogu introduir al seus dos fills Tiberi i Drus a la famlia d'Octavi grcies al casament. Tot i que Octavi apost en un principi per Drus com al seu successor, desprs de la seva mort a Germnia design com a hereu a Tiberi.

Lluita pel poder.

En el Tractat de Brindisi tamb hi intervingu Sext Pompeu, l'ltim adversari dels triumvirs, el qual, amb la seva flota, encara representava un estimable poder militar oposat al triumvirat. Pompeu controlava Siclia i, per tant, posava en perill l'arribada del blat de les provncies a Roma, fet que soscavava l'autoritat d'Octavi. Com que Pompeu no abandonava la seva poltica de bloqueig, torn a trencar el tractat l'any 38 aC. Aquell mateix any la concessi de poders dictatorials es renov per cinc anys ms. Dos anys desprs, el 36 aC, el general d'Octavi, Marc Vipsani Agripa, aconsegu guanyar a Pompeu a la Batalla de Naulquia, al nord de Siclia. Octavi va arribar poc desprs, derroc a Lpid, les tropes del qual estaven plenes a vessar de soldats, i des d'aleshores domin tota la part occidental de l'imperi. En la lluita entre els triumvirs pel govern en solitari ja noms quedava Antoni.  

Mentre Octavi conduia, des de finals de l'any 35 aC fins l'any 34 aC, un exrcit ferotge per petites campanyes a Dalmcia, el seu rival liderava una guerra contra els parts que fracass. A part d'aix, Antoni va establir una relaci duradora amb la reina d'Egipte, Clepatra, fet que comport que, l'any 32 aC, ell rebutgs i abandons a Roma la molt popular Octvia. Octavi aprofit la conducta d'Antoni hbilment per a fer-se propaganda. En aquesta situaci es trobaven quan, aquell mateix any, Antoni entreg a Clepatra i als fills d'ambds algunes provncies orientals de Roma, la qual cosa el va conduir a perdre qualsevol suport a Roma. Octavi, per tal de fer els seus ltims partidaris infidels a Antoni, els intimid amb un sacrilegi: lleg el testament d'Antoni entregat a les vestals (possiblement falsificat) en pblic, en el qual declarava als fills de Clepatra els seus hereus. Arran d'aix, el Senat declar la guerra a Clepatra i enemic pblic a Marc Antoni.             

Aix doncs, Octavi havia aconseguit transformar la lluita contra un rival poltic en una guerra de Roma contra un enemic extern. El primer xoc entre ambds rivals dugu aviat la resoluci del conflicte. A la Batalla d'ccium, que ocorregu a l'entrada del golf ambraci de l'Epir el 2 de setembre de l'any 31 aC, Octavi guany a Antoni i Clepatra en un enfrontament entre les seves forces i les d'Agripa i Octavi, el qual , presumptament, es marej a la coberta del seu vaixell durant el combat. L'any segent, amb la conquesta d'Alexandria, l'annexi d'Egipte com a provncia romana i el sucidi d'Antoni i Clepatra, acab la guerra entre ambds pel poder i, tanmateix, un segle de guerres civils romanes. Com a smbol d'aquest fet, que per fi la pau imperava a tot l'Estat, s'enllest, el 12 de gener de l'any 29 aC, l'arc de triomf del du rom Janus al Frum rom. Aquest fet ocorregu fins a tres vegades en el darrer segle d'histria de Roma.

 Csar August  .

El 13 de gener de l'any 27 aC comen a Roma un acte d'Estat de diversos dies de duraci que oficialment pos fi a l'estat d'excepci de la guerra civil. Amb aquest fet es restaurava, formalment, l'antic ordre de la Repblica, per de fet s'establ un ordre monrquic completament nou: l'Imperi Rom sota la forma del Principat. A proposta del senador Luci Munaci Planc, el Senat rom entreg a Octavi aquell mateix 16 de gener el nou ttol honorfic d'August, el qual acabaria eclipsant el seu nom real.   

En els anys posteriors a ccium el nou emperador es top amb tres grans reptes: la construcci del nou Estat imperial, enfortir tan internament com externament la seguretat de l'imperi i garantir-se la successi, per a assegurar la continuaci de la seva obra desprs de la seva mort. I en aquell acte August ho aconsegu tot, aquell acte no noms marc l'inici dels seus 40 anys de govern com a emperador, sin que tamb marc l'inici d'una nova era de la histria de Roma.     

 La instauraci del Principat .

El problema.

Quan n'Octavi torn a Roma des de les provncies orientals l'estiu del 29 aC, es trob amb el mateix problema amb qu es trob Juli Csar 15 anys abans: el de crear una organitzaci de l'Estat que fos acceptable per a la ideologia republicana de feia ms de 400 anys que proporcionava als romans un bon enteniment dels seus drets i, tanmateix, la realitat era que el poder fctic, des de feia 70 anys, no depenia ni del Senat, ni dels cnsols ni d'altres institucions republicanes, sin que depenia dels comandaments de les legions. Des de Mrius i Sulla fins el Primer i Segon Triumvirat els comandants havien obtingut, cada vegada ms, un poder extraordinari. Per aix, per fer que aquest poder extraordinari dels dspotes militars ans a favor del nou l'ordre, calia encabir-los legalment en la, fins aleshores, estructura de l'Estat.       
El simple restabliment de l'antiga repblica aristocrtica era impossible per a Octavi amb dos motius que no estaven en dubte: per una banda hi havia l'estrat social que menava la Repblica, els patricis, que havia estat quasi b destrut per les guerres civils. De l'altra, l'expansi de l'Imperi necessitava d'un gran nombre de legionaris. Recaigu doncs en l'Imperi la tasca d'unir la majoria de les milcies romanes.

La soluci.

Desprs de l'anarquia de les dcades anteriors, els romans, tradicionalment oposats contra tot tipus de poder en mans d'un sol home, estigueren disposats a posar tot el poder militar en mans d'una sola persona. Llavors August s'avan, per prou intelligentment com per no reclamar el ttol de rei, sin que busc unir totes les forces republicanes al voltant seu, cosa que no li donava poders reials per que li permetia al mateix temps presentar-se com el cabdill de la Repblica. Com ja havia demostrat en el combat contra Marc Antoni, va tornar a mostrar que era un mestre de la propaganda.

Cap al final de la seva vida va fer aquesta descripci del seu rgim:
 En el meus sis i set consolat (s a dir: 28 i 27 aC), desprs que hagus posat fi a la guerra civil, jo, que havia arribat al poder amb el mxim suport pblic, vaig portar l'Estat fora de la meva influncia i de nou a la lliure elecci del Senat i del poble rom. Per aix, essent la meva recompensa, vaig ser anomenat August per decisi del Senat. (...);

 Realitat i propaganda .


De fet, quan Octavi torn a Roma el que buscava era reforar les antigues nissagues patrcies i reforar l'autoritat de les institucions republicanes. Per tal d'aconseguir-ho, expuls del Senat 190 membres que no hi encaixessin pel seu origen social (b perqu eren cavallers o plebeus designats per Csar) alhora que omplia els seients buits del Senat amb gent d'origen patrici. S'autoproclam princeps senatus, president del Senat, ttol que ja se li havia concedit anteriorment i que solament el designava com a primus inter pares, el primer entre els iguals. D'aquest ttol en sorg la designaci de Principat per designar l'era del govern d'August, que ms o menys significa el matiex que "el govern del primer dels ciutadans". El nou princeps caus un gran impacte entre la poblaci de Roma quan, l'any 28 aC, decid derogar totes les lleis del Segon Triumvirat.     

El 13 de gener de l'any 27 aC, el primer dia de l'acte d'estat que celebrava la fi de la guerra civil, Octavi pos de nou en mans del "purgat" Senat l'autoritat per damunt de totes les forces militars de les provncies. Amb aix, l'instaur de nou com a l'rgan de poder central de tot l'imperi. La repblica, formalment, havia sigut reinstaurada i la versi propagandstica d'Auguat arrib a ser tant convincent (i convenient), que arreu se'n parlava de la res publica restituta, la repblica reinstaurada. 

El mateix dia, emper, el Senat torn a confiar el govern sobre la meitat de les provncies a Octavi, i precisament era el govern de les provncies perifriques, all on hi havia estacionades les legions, el que li fou confiat. Com que Octavi, mitjanant els llegats, mantenia el comandament fctic sobre totes les legions, seguia sent de facto l'nic cap de l'exrcit i l'nic patr de la clientela de l'exrcit i tot aix ho fu dins de la legalitat vigent, tot i que forant-la i prcticament saltant-la. L'imperi, per tant, es divid entre les provcnies d'August i les prvncies del Senat. Amb el consolat vitalici que va obtenir l'any 19 aC, esdevingu tamb la mxima autoritat dels governadors.    

Un altre element republic del nou ordre fou la reinstauraci de la anualitat de les magistratures. Un dels dos consolats normalment era exercit pel princeps mateix. Aix canvi amb la revisi de la llei bsica del Principat de l'1 de juliol de l'any 23 aC, amb la qual August prescind del consolat durant dos anys. En comptes d'aix, s'atribu la tribunicia potestas vitalcia, per no del crrec pblic designat pels Comicis centuriats, sin noms de la seva autoritat. Fent aix obtingu el dret de consultar als comicis, de suggerir lleis i de vetar les decisions del Senat. Per tot aix, el Principat fou, de fet, una monarquia encoberta, un comproms difcil d'equilibarar: August prescindia del poder absolut i deixava als patricis del Senat prendre'n part, alhora que exercia en solitari les funcions ms importants de l'estat i el comandament de l'exrcit.

 Concessi del nom d'August .

El ttol honorific d'August que li conced el Senat l'ltim dia de l'acte d'Estat de l'any 27 aC es basava en els auguris, un acte de culte per interpretar la voluntat dels dus que el mite atribueix a Rmul. Per tant, aquest ttol igualava al seu possessor amb el llegendari fundador de Roma i dotava al mxim poder de l'Estat d'una aura sagrada que els cnsols de l'era republicana mai no van tenir. Aquesta tendncia de lligar el poder estatal amb el poder div se solidific quan, l'any 13 o 12 aC, mor Lpid, antic company d'August del triumvirat, el qual, desprs de ser desterrat, havia pogut mantenir el ttol de Pntifex Mximus. August va prendre tamb aquesta funci i, amb aix, tamb esdevingu el gran pontfex del culte estatal rom i pass a tenir competncia en totes les esferes de la religio romana. L'any 2 aC el Senat finalment li atorg el ttol de pater patriae (pare de la ptria) del qual n'estava especialment orgulls, ja que era molt ms que un simple ttol honorific. Sin que feia creure a tothom que l'emperador tenia la mateixa autoritat sobre tots els ciutadans de l'imperi que la que tenia un cap de famlia rom, un pater familias, sobre els seus.

 Acceptaci del nou rgim .

El nou rgim fou acceptat pels romans sense cap queixa. Noms les famlies patrcies de l'antic Senat republic, les quals veien en August a un membre ali a la seva classe, podien amb prou feines alegrar-se del seu derrocament hipottic. Algunes fonts diuen, que una vegada August s'arrisc a entrar noms amb una armadura sota la toga al Senat i que noms va rebre alguns senadors desprs d'haver-los escorcollat. Algunes conjures com la del cunyat de Mecenes, Auli Terenci Varr Murena, i Fannius Caepio, que va ser descoberta l'any 23 o 22 aC, mostren que la poltica d'August encara suscitava una oposici considerable desprs del seu nomenament com a princeps. Com que el moment exacte de la conjura no va ser datat, encara avui no s'ha aclarit si va ser el factor que va causar o b la conseqncia dels ajustaments de l'any 23 aC en el Principat.      

Noms es demostr, en part, que el nou rgim havia sigut finalment acceptat en el fet que August mostrava respecte a les institucions republicanes i als antics costums, els mos maiorum, i drets. Els romans podien dir que l'antiga repblica i les seves institucions seguien existint, per aquells qui hi estaven polticament interessats descobrien la propaganda d'August en aquestes afirmacions. Van ser decisives les simples realitats que el Principat funcions (a diferncia dels rgims de Sulla i Csar) i que no hi hagus cap alternativa realista a August. Un altre factor decisiu que no es pot subestimar s el temps: August va governar ms de 40 anys en solitari, ms temps que qualsevol altre predecessor seu. Els romans es van acotumar en tot aquest temps al rgim del primer ciutad. Quan va morir August, gaireb no hi havia romans que recordessin l'antiga repblica. Amb la creaci del Principat s'establ un llarg perode de pau interna i prosperitat. El nou rgim d'August hauria de perdurar 300 anys (fins a l'arribada de Diocleci al poder).

 Obres .

Res Gestae Divi Augusti - Autobiografia breu del seu govern;
 De vita sua - Autobiografia (perduda);
 Sicilia - oda pica en hexmetres;
 Ajax - Tragdia;

 Famlia d'August .


Gai Octavi, casat per primer cop amb Ancria i en segones noces amb cia (filla de Marc Aci Balb i de Jlia Major, germana de Juli Csar);
(de 1) Octvia Major;
(de 2) Octvia Menor;
(de 2) Octavi August, casat tres vegades amb Cldia, Escribnia i Lvia Drusilla;
(de 2) Jlia, casada amb Marc Marcel, Marc Vipsani Agripa i amb Tiberi: Fills noms amb el segon;
Gai Csar, casat amb Cludia Livilla (germana de Germnic Csar);
Luci Csar, proms a Emlia Lpida (mort sense casar-se);
Jlia, casada amb Luci Emili Paulle;
Emili Lpid, casar amb Drusilla (filla de Germnic Csar);
Emlia Lpida, promesa a Luci Csar, casada amb Appi Juni Sil i amb Drus Csar;
Agripina Major, casada amb Germnic Csar;
Ner Csar, casat amb Jlia Drusa, filla de Drus Menor, neta de Tiberi;
Drus Csar, casat amb Emlia Lpida;
Gai Csar "Calgula";
Agripina Menor, casada amb Gneu Domici Aenobarb;
Ner;
Drusilla, casada amb Luci Cassi i desprs amb Emili Lpid;
Jlia Livilla, casada amb Marc Vicini i amb Quintili Var;
Pstum Agripa;









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28196" title="Tir parablic" nonfiltered="1755" processed="1749" dbindex="11846">


El tir parablic s un model de moviment, que estudia com es mou un cos llanat sota els efectes de la gravetat. El cos descriu llavors una trajectria parablica.

En aquest model s'utilitza un sistema de referncia on l'eix x s horitzontal i l'eix y s vertical. L'origen del sistema se situa en el punt de llanament. S'utilitzen coordenades rectangulars.

El moviment es modelitza com la composici de dos moviments rectilinis, un per cada coordenada. La coordenada x noms es mou per l'acci de la velocitat inicial i per tant ser un moviment rectilini uniforme. La coordenada y sofreix l'acci de la gravetat i s un moviment rectilini uniformement accelerat.

Es considera que el cos es llana a una velocitat inicial  i amb un angle  concret.
Les velocitats del cos en les components x i y es troben com segueix:

;

;

Les components  i , compleixen la propietat:

;

La posici del cos en moviment es troba amb les dues expressions:

;

;

S'agafa el valor absolut de l'acceleraci de la gravetat,,per simplificar.

Amb aquestes dues expressions podem trobar l'equaci de la trajectria:

;

Dues dades que es calculen habitualment en tir parablic sn l'abast i l'altura mxima.

L'abast s la distncia horitzontal recorreguda pel cos quan torna a tenir alada 0. Per calcular-ho se substitueix per 0 la y a l'equaci de trajectria:

;

D'on s'extreu que  pot ser 0 (punt de sortida) o ser:

;

Aquest valor correspon a l'abast.

L'alada mxima s el mxim valor que agafa la coordenada y. Quan el cos arriba a l'alada mxima la velocitat vertical s nulla. La velocitat vertical segueix la segent expressi:

;

Si substitum  per 0 i allem 

;

Substituint t a l'equaci de l'alada i simplificant, s'arriba a que l'alada mxima s:

;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28217" title="Grau militar" nonfiltered="1756" processed="1750" dbindex="11847">
El grau militar indica la posici d'un militar dins la jerarquia d'un exrcit.

Cada pas i cada exrcit t el seu propi sistema de graus i distintius, per en general estan classificats en Generals, Oficials superiors, Oficials subalterns, Sotsoficials i Tropa.

Entre els pasos de l'OTAN hi ha un sitema de codis per homogenetzar i conixer l'equivalncia dels graus dels diferents exrcits que en formen part:


 Generals .
OF-10:Sol ser un grau honorfic. Segons els pasos s'anomena Capit general, Mariscal de Camp, General de 5 estels. ;
OF-9:Sol ser el mxim cap de les forces armades d'un pas, o d'una part important de les mateixes (terra, marina, aviaci, etc). Segons els pasos s'anomena General, General d'exrcit, general de 4 estels. A la marina se sol anomenar com a Almirall o Almirall general.
OF-8:General de cos d'exrcit. Tamb anomenat General de 3 estels o Tinent general i a la marina, Almirall, o Vicealmirall.  ;
OF-7:General de divisi. Com el seu nom indica, mana una divisi. En alguns exrcits s'anomena Major General i a la marina, Vicealmirall o Contraalmirall.
OF-6:General de brigada, tamb anomenat Brigadier, i a la marina, Contraalmirall o Comodor.

 Oficials superiors .
OF-5:Coronel i a la marina Capit de navili.
OF-4:Tinent coronel i a la marina, Capit de fragata.
OF-3:Comandant, i a alguns pasos, Major. A la marina, Capit de corbeta o Tinent comandant.

 Oficial subalterns .
OF-2:Capit, i a la marina, Tinent de navili.
OF-1:Tinent, i a la marina, Alferes de navili. En alguns pasos hi ha diverses categories com Tinent 1r, Tinent 2n, Sotstinent, Alferes.

 Sotsoficials .
OR-9:Sotsoficial major, sotstinent, ajudant major, major, sotsoficial de primera classe.
OR-8:Brigada, ajudant en cap o a vegades la genrica de sotsoficial.
OR-7:Sergent de primera classe o ajudant. A la marina a vegades t una denominaci especfica.
OR-6:Sergent, i en alguns pasos sergent de primera clase o sergent en cap.
OR-5:Caporal major o sergent, segons els pasos. A la marina a vegades t noms diferents.

 Tropa .
OR-4:Caporal de primera classe.
OR-3:Caporal. ;
OR-2:Soldat de primera classe o mariner de primera classe.
OR-1:Soldat o mariner.

 Vegeu tamb .
World Rank Insignia ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28228" title="Escut de l'Escala" nonfiltered="1757" processed="1751" dbindex="11848">


L'escut oficial de l'Escala t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r d'atzur una torre oberta d'or; 2n faixat d'or i de gules. Per timbre, una corona de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de setembre del 2004.

L'Escala va nixer com a barri de pescadors de Sant Mart d'Empries, antiga capital del comtat d'Empries, per aix l'escut de la vila porta, a la segona partici, el faixat d'or i de gules de les armes dels comtes d'Empries. La torre (de vegades representada com un castell) s un element tradicional de l'escut de l'Escala, i possiblement fa referncia a l'antic castell d'Empries, del segle XIII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28229" title="Quocient intellectual" nonfiltered="1758" processed="1752" dbindex="11849">


El quocient intellectual (abreviat QI o, en angls, IQ) s una xifra que resulta de la realitzaci d'unt test estandarditzat per a mesurar les habilitats cognitives d'una persona ( intelligncia ) en relaci amb el seu grup d'edat. S expresa de forma normalitzada de tal forma que el QI mitj d'un grup d'edat sigui de 100  s a dir, una persona amb un QI de 115 est per sobre de la mitjana entre les persones de la seva edat . La desviaci estndard ( ) dels resultats ms habitual s de 15 o 16, i els tests sn dissenyats de forma que la distribuci dels resultats sigui aproximadament la distribuci normal o gaussiana, s a dir, que segueixin la corba de campana.

Les puntuacions d'un test determinat i en una poblaci determinada han tengut tendncia a pujar al llarg de la histria dels tests de QI (l'efecte Flynn), aix que aquests tests requereixen una renormalitzaci continuada si els estndards anteriors s han de mantenir.

Els superdotats sn aquells que es troben dues desviacions per sobre de la mitjana.

Temes relacionats.
Intelligncia emocional;
Mensa;
 IQ test;
 Iq test non verbal culture fair;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28236" title="Artsakh" nonfiltered="1759" processed="1753" dbindex="11850">
Artsakh o Artzakh (a vegades Katshen) s el nom armeni d'una regi situada al nord-est de la Siunia i al nord-oest del Phaitakaran.

Hi apareix un nakharar de nom Varhan vers el 445 i un altre, Arshavir, va participar a la revolta nacional del 451.

Aterneseh de Siunia va conquerir l'Artsakh vers el 828 o 829. Desprs fou prncep el seu fill Abu Musa Isai, que es va titular rei dels Aghuans.

Actualment s el nom armeni de la Repblica d'Alt Karabagh, unilateralment separada de l'Azerbaidjan.

Vegeu tamb Askaran












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28238" title="Llengua pluricntrica" nonfiltered="1760" processed="1754" dbindex="11851">
Una llengua pluricntrica s una llengua amb diverses versions estndard. Aquesta situaci se sol donar freqentment quan una llengua i la identitat nacional o el nom (de part) del territori dels seus parlants no coincideix.

Exemples de llenges pluricntriques sn el catal, amb els estndards proposats per l'IEC i l'AVL; el castell, amb diferents estndards a Espanya i Argentina entre d'altres; l'angls, amb estndards diferents per al Regne Unit i els Estats Units d'Amrica, considerat un pluricentrisme simtric per la importncia d'ambds dialectes; o l'alemany, tamb una llengua pluricntrica, amb estndards diferents per a Alemanya, Sussa i ustria, per asimtrica, puix que l'estndard d'Alemanya s predominant.

 Vegeu tamb .
 Dialecte;
 Dialectes del catal;

Enllaos externs.
 Article de Rudolf Muhr sobre la dominaci en llenguatges pluricntrics (en angls) Language Attitudes and language conceptions in non-dominating varieties of pluricentric languages (by Rudolf Muhr).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28240" title="Banjul" nonfiltered="1761" processed="1755" dbindex="11852">
Banjul s la capital de Gmbia, amb una poblaci de 34.598 habitants (2005). Est situada a l'illa de Saint Mary, tocant a l'oce Atlntic, a l'estuari del riu Gmbia. s tamb la capital de la regi homnima, que comprn noms el municipi estricte de Banjul, de 12 km2 de superfcie.



Histria.
El 1816, els britnics van fundar Banjul com a centre comercial i base per a la supressi del trfic d'esclaus. Al comenament el seu nom va ser Bathurst, en honor de Henry Bathurst, el secretari de l'Oficina Colonial Britnica (British Colonial Office), per va canviar a Banjul el 1973.

Economia.
Banjul s l'rea urbana principal de Gmbia, i el seu centre administratiu i econmic. La principal indstria del pas est basada en el cacauet, per des del port de Banjul tamb s'exporten cera d'abelles, fusta i oli de palma, pells i cuiro.

Llocs destacats.
El mercat (Albert Market), la mesquita, l'oficina de Correus, la Casa del Govern i el Museu Nacional. 

A l'entrada de la ciutat hi ha lArch 22, un monument commemoratiu de la Segona Repblica, establerta el 22 de juliol de 1994 arran d'un cop d'estat. L'arc, situat al mig d'una gran plaa, fa 35 metres d'alt i alberga un museu txtil. 



 Ferri de Banjul .
Banjul resta allada i es comunica amb l'altre costat del pas (el nord) mitjanant un ferri. La comunicaci amb el sud, cap a Serekunda, es fa per carretera.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28241" title="Libreville" nonfiltered="1762" processed="1756" dbindex="11853">
Libreville, amb una poblaci de 419,596 (1993), s la capital del Gabon. Situada a l'estuari del riu Gabon, prop del golf de Guinea, s un port important i el centre comercial d'una regi rica en fusta.  Fou fundada el 1843 com a lloc d'intercanvi comercial; s'hi van enviar esclaus alliberats, i el 1848 fou anomenada Libreville (en francs "ciutat lliure").  Fou el port principal de l'frica Equatorial Francesa des de 1934 a 1946.

Libreville s la seu de l'Escola d'Administraci i de l'Escola de Dret. A prop de la ciutat hi ha l'Aeroport Internacional de Libreville, on es troba la seu d'Air Gabon.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28247" title="Creative Commons" nonfiltered="1763" processed="1757" dbindex="11854">



Creative Commons s una organitzaci sense nim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Aquesta organitzaci ofereix diferents llicncies que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini pblic. L'objectiu de Creative Commons s donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant aix a reduir les barreres legals de la creativitat mitjanant la nova legislaci i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".

Creative Commons va ser fundada l any 2001 als Estats Units, amb el suport del Centre del Domini Pblic, per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intellectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Estudiants del Berkman Center for Internet & Society a la Harvard Law School han ajudat tamb en el projecte. Lawrence Lessig n s l actual president i s professor de dret a la Universitat de Stanford, que s on s ubica actualment Creative Commons.

Creative Commons Internacional.
L any 2003 neix Creative Commons International (iCommons) amb la finalitat d adaptar i traduir les llicncies de Creative Commons, basades en la legislaci estatunidenca, a les jurisdiccions i mltiples idiomes de la resta d estats del mn.
La Universitat de Barcelona (UB), l any 2003, decideix buscar un sistema per publicar material docent seguint l exemple del Massachusets Institute of Technology (MIT). s aix com neix Creative Commons a l Estat espanyol, ja que la UB es decideix a utilitzar llicncies CC i es compromet a realitzar i liderar el projecte d adaptaci i traducci al castell, catal, basc i gallec.

Llicncies.
Amb la combinaci de diferents principis i restriccions, les llicncies autoritzen certs usos lliurement definits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bsiques:
   Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l autoria de l obra, aquesta pot ser reproduda, distribuda i comunicada pblicament.
  No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a finalitats comercials.
  Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
  Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicncia que l obra original.

Combinant les condicions obtenim les segents sis llicncies:
 Reconeixement (cc-by): Es permet l s comercial de l obra i de les possibles obres derivades, la generaci i distribuci de les quals tamb est permesa sense cap restricci.
  Reconeixement   NoComercial (cc-by-nc): Es permet la generaci d'obres derivades sempre que no se'n faci un s comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
   Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa):No es permet un s comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribuci de les quals s'ha de fer amb una llicncia igual a la que regula l'obra original. 	;
   Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un s comercial de l'obra original ni la generaci d'obres derivades.
  Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l's comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribuci de les quals s'ha de fer amb una llicncia igual a la que regula l'obra original.
  Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l's comercial de l'obra per no la generaci d'obres derivades.

 Projectes que utilitzen llicncies CC .

Alguns dels projectes ms coneguts amb llicncies CC

 La ficci de Cory Doctorow;
 El llibre de Lawrence Lessig, Cultura lliure;
 Groklaw;
 MIT OpenCourseWare - material de cursos acadmics del MIT;
 Tres dels llibres d'Eric S. Raymond, La catedral i el basar, El nou diccionari hacker, i L'art de la programaci UNIX.
 Public Library of Science;
 El recull de Terminologia oberta del TERMCAT.
 Doropaedia, recull monogrfic de diferents impressions al voltant d'un concepte. Projecte de la discogrfica Producciones Doradas.
 El portal Flickr de fotografia.
 El portal catal Msica Lliure.

Vegeu tamb.

 Cultura lliure;
 Programari lliure;
 Science Commons;
 Moviment per la devoluci;

 Enllaos externs .

 Creative Commons;
 Creative Commons Worldwide;
 Creative Commons Catalunya;
 Creative Commons: continguts digitals lliures;
 Ressenyes de Lawrence Lessig sobre Creative Commons;

 Eines per a descobrir continguts CC .
 Yahoo! Creative Commons Search - del Yahoo;
 Common Content;
 Jamendo - un arxiu d'lbums de msica sota Creative Commons;
 The Assayer - un catleg de llibres;
 Date a Conocer - Grups de msica amb canons que tenen llicencies Creative Commons;
 Cerca de Creative Commons al Flickr - fotos del Flickr;
 MozCC Extensi per a detectar contingut CC amb el Firefox i el Mozilla.

 Crtica .
 Creative Commons, llibertat i conviure amb les contradiccions;
  Quant a  Creative Commons : una crtica dels comuns;
  Cap a un estndard de llibertat: Creative Commons i el moviment del programari lliure;
  El frau de Creative Commons;
  El frau de Creative Commons: sentiments personals al respecte;
  Creative Commons, per qu no;
  Per qu els devolucionistes sn contraris a Creative Commons;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28252" title="Abd al-Rahman III" nonfiltered="1764" processed="1758" dbindex="11855">

Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Allah an-Nssir li-din-Allah (en rab                                                   , Ab  l-Mu arraf  Abd ar-Ra m n ibn  Abd All h an-N  ir li-d n All h) (mort 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Crdova (912-961).

Al segle X semblava que Al-Andalus s'havia de desmembrar a causa de les contnues revoltes i l'aven dels regnes cristians. Va ser aleshores que el jove prncep Abd al-Rahman III va posar fi a les rebellions internes, va enfortir el poder poltic i va vncer diverses vegades els enemics del nord (els cristians).

Primeres campanyes.
La seva primera campanya fou contra el rebel berber Fath ben Zenum revoltat a la serra d'Almadn, Caracuel i Qal'at Rabah. Els rebels foren derrotats; el seu cap va fugir amb un contingent de fidels, i fou assetjat a Uklish, i prop d'all, a Conca, fou assetjat un altre rebel, Kalb ben Hafsun, germ del cap rebel mulad de Bobastro. El governador de les Balears, Isam al-Khawlani fou cridat a Qurtuba.

El 913 va atacar cija, fidel a Omar ibn Hafsn. Tropes cordoveses van dominar les revoltes d'Ibn Al-Shaliya a la regi de Valdepeas. Desprs van fer l'anomenada campanya de Montelen, a terres de Granada i Mlaga dominades per Umar; el senyor mulad de Montelen, Said ben Hudayl (o Hudhayl), aliat d'Omar, va haver de capitular; van seguir altres fortaleses ms o menys vinculades a Omar: San Esteban, Pea Forata, Salobrea foren els principals; tamb van obtenir victries a les terres de Conca i Tulaytula. Muhammad al-Hadjdjadj de la dinastia dels Banu Hadjdjadj de Carmona (Karmuna), es va sotmetre a Crdova voluntriament, esperant obtenir a canvi el govern de Sevilla (que ocupava un cos seu) Tropes cordoveses i de Carmona van assetjar Sevilla (21 de desembre); quan fou ocupada no li fou concedit el govern i Muhammad es va revoltar altre cop. El 914 fou assetjat a la seva capital. Els cordovesos van fer una campanya a la serra de Ronda i van arribar fins a Mlaga i Al-Yazira al-Jadr . Aquest any hi va haver una gran sequera.

El 915 Muhammad de Carmona fou enverinat per la ciutat encara va resistir dos anys ms. Aquest any fou sotmesa la regi de Balansiya sense lluita. Al sud es va sotmetre Azomor (Muhammad ben Adeha) vali d'Alhama, a Jayyan, i Ubayd Allah, vali de Cazorla, a Elvira, i un altre vali, Ablapaz fou derrotat prop de San Esteban de Gormaz per desprs es va recuperar i va vncer a Mindnia. Mentre els lleonesos aprofitaren per ocupar alguns castells del Duero i Tajo, com per exemple el d'Alange.

El 916 Azomor d'Alhama es va revoltar altre cop a Ronda. Els Banu Ishaq, que dominaven la Kura de Tudmir foren sotmesos per les forces de l'emir; tamb fou derrotat i sotms Ibn Takit, que dominava la regi a l'est de Mrida.

El 917 es va fer una incursi al comtat de Barcelona i van arribar a ocupar la ciutat breument. Carmona, assetjada, va capitular finalment. Llavors l'emir es va dirigir contra Bobastro a la que va posar setge. Umar va morir al cap de poc i la ciutat es va rendir. Per els mulads dominaven a Tulaytula i el fill d'Umar, Kalib ben Umar, va assolir la direcci de la revolta junt amb els seus germans Djafar, Sulayman, Abd al-Rahman i Hafs. Kalib va morir a Tulaytula el 918 i el va succeir el seu germ Djafar, que es va convertir al cristianisme i fou assassinat, assolint la direcci de la revolta Sulayman 

El 918 els cordovesos van ocupar Ubbada. Els idrssides de Fes i els salhides de Nakur van demanar l'aliana (protecci) cordovesa; a Nakur l'emir havia estat deposat pels fatimites per els fills de l'emir deposat van recuperar el poder amb ajut cordovs, expulsant a la guarnici fatimita.

El 919 Azamor d'Alhama fou derrotat en diversos combats i es va refugiar al castell d'Alhama on finalment va haver de capitular. Aquest any es va fer una saifa contra el regne de Pamplona. L'emir dels miknasa, Masala ben Habus, per por dels fatimites es va acostar a Crdova. El 920 els tutxibites de Saraqusta, van ratificar el seu reconeixement a l'emir i els fou concedit el govern de la regi. Aquest any va comenar la campanya de Muez, en qu els cordovesos es van acostar a Tudela, domini Banu Qasi (ara lleials a l'emir) que patia l'atac de Pamplona. Els atacants foren rebutjats i Calahorra, que feia dos anys que els pamplonesos havien ocupat, fou recuperada. El rei de Pamplona, San I, fou assetjat a Arnedo, per va rebre ajut d'Ordoni II de Lle que va enviar un contingent des de Njera; es va lliurar la batalla de , entre les salines d'Oro i el castell de Muez, i els cordovesos van obtenir la victria, per desprs es van retirar i per aix els pamplonesos van poder ocupar els castells de Muez i Viguera. El 920 Crdova va ocupar una srie de fortaleses defensives al Duero: Osma, San Esteban de Gormaz i Clunia principalment. 

El 921 es van sotmetre els Banu Muhallab de Guadix i Baza i Mundhir ben Ibrahim, emir de Xers i Cadis. El 922 la ciutat de Petxina (rab Badjdjana, castell Pechina) que funcionava com una repblica comercial, es va sotmetre a l'emirat. El 923 els pamplonesos van ocupar Njera i altres castells. Pel costat de Lle fou recuperat el castell de Chaves als lleonesos.

El 16 de febrer del 927 va morir en combat el cap dels mulads de Tulaytula Sulayman ben Umar. Tulaytula fou ocupada i Abd Allah ben Khalid fou nomenat governador; per un germ de Sulayman, Hafs ben Umar, va continuar la revolta marxant a Bobastro on fou assetjat. El mateix 927 els fatimites van posar fi a la dinastia idrssida de Fes; alguns dels seus territoris al Rif van passar als salhides de Nakur; Melilla es va sotmetre poc desprs a Crdova. Una resta dels idrssides va subsistir a la regi d'Hadjar al-Nasr. La major part de les terres idrssides foren concedida a l'emir dels miknasa.

El 928 Hafs va capitular a Bobastro (19 de gener). Poc desprs fou derrotat un altre rebel, Al-Aslami, que dominava la regi de la moderna provncia d'Alacant. El 929 els cordovesos es van dirigir contra un dels ms poderosos i antics enemics, els Banu Merwan de Badajoz i Mrida; al Algarve van sotmetre a Ibn Abi-l Djawad (al nord) i als Banu Bakr (al sud). En canvi a frica els fatimites van ocupar l'emirat de Nakur.

Califa de Crdova.
Abd al-Rahman III es proclam califa l'any 929 i va trencar tots el lligams amb el califat de Bagdad. A ms va ser reconegut com a cap espiritual pels musulmans del nord d'frica amb el ttol d' amir al-muminin i el lakab de Al-Nasir li-dini Ilah. Aix va nixer el califat de Crdova, el perode de ms esplendor de l'ndalus.

El 930 Crdova va ocupar Badajoz eliminant als Banu Merwan. Tropes cordoveses van ocupar el 930 Melilla. El 931 l'emir dels Banu Eisam de Ceuta, Abul ben Kennum Aiyx al-Rida Va haver d'acceptar tamb la sobirania cordovesa. Ceuta incloa la zona de la rodalia, com Tnger. Al-Rida va haver d'abdicar i cedir els seus estats. L'emirat fou eliminat i el territori annexionat. Aquest mateix 931 Osca, tant de temps virtualment independent sota Muhammad al-Tawil, va tornar a sobirania de Crdova .

El 932 l'emir dels miknasa (dinastia Beni fia) Musa II ben Abi-l Afia, que dominava des de Tahart fins a la costa a l'oest de Fes, va proclamar la sobirania del califa cordovs. Abd al-Rahman hi va enviar una delegaci amb soldats i Ahmed ben Bekri fou nomenat governador de Fes. Aquest domini fou efmer i els fatimites van entrar a Fes al cap d'uns mesos (933) sota la direcci del general fatimita Humayd ben Yasal; Musa II va haver de reconixer al califa fatimita.

El 933 es va sotmetre l'emir berber de Santaver, Ibn Zennum . Va seguir el governador rebel d'Ucls Al-Fath, i l'emir o governador d'Huete, Mutarrif. Tulaytula, que estava altre cop en rebellia fou finalment ocupada aquest any.

El 935 els cordovesos van anar a Fes i van entrar altre cop a la ciutat; el contraatac fatimita els va deixar assetjats a la ciutat; la poblaci va obrir les portes als fatimites; l'emir Musa II fou destitut i proclamat Ibrahim. Musa II, que havia donat suport reiterat als cordovesos va fugir a Tsul (o Tesul) . 

El 937 l'emir de Santarem, Omayya ben Ishak al-Tobidji, es va sotmetre al rei de Lle. Els lleonesos van creuar el Duero i van arribar a Mrida i Badajoz derrotant als cordovesos prop de Lisboa; tamb l'emir de Saraqusta Abu Yahya, es va haver de reconixer vassall de Lle; alguns senyors sota la seva autoritat es van revoltar i va caldre ajut lleones per dominar la situaci. El 928 les tropes cordoveses es van presentar a l'emirat i van ocupar Qalat al-Ayyub i altres 29 castells dels tutxibites saragossans. Abu Yahya va capitular i es va sotmetre sent perdonat; desprs els cordovesos van seguir cap a Pamplona, on la regent Na Toda va haver de reconixer l'autoritat suprema del califa.

La campanya de l'omnipotncia.
El 939 els cordovesos van iniciar l'anomenada "campanya de l'omnipotncia". Les tropes rabs van atacar Simancas, defensada per lleonesos i castellans i fins i tot la regent de Pamplona Na Toda hi va enviar un contingent, el que implicava trencar l'anterior vassallatge. Una gran batalla es va lliurar el dia 21 de juliol que no va tenir un guanyador clar; desprs de la batalla els cordovesos van entrar a Zamora (5 d'agost). L'endem es va lliurar la batalla d'Al-Kaudik o Alhndega (6 d'agost) coneguda com batalla de les Fosses de Simancas en qu els cordovesos van patir una seriosa derrota. Zamora fou evacuada, i els cordovesos es van retirar perseguits pels lleonesos; la incursi lleonesa fou prou fonda, hi van arribar fins a Majerit (Madrid) a ms de repoblar llocs com Salamanca, Ledesma, Baos, Pearanda i altres.

El 942 hi havia un governador cordovs a Nakur, de nom Ahmad, el qual fou enviat contra Fes, amb el suport d'algunes tribus locals. La ciutat fou ocupada i restablert el domini califal cordovs.

El 944 es va pactar una treva de cinc anys amb Lle. Al final d'aquestos es van reprendre els combats amb les batalles de Talavera i de Xaenl (prop de Zamora) en general favorables als lleonesos. En aquest temps cal consignar que el califa va rebre oficialment a l'emir de Fraxinetum a la Camarga , que el reconeixia com a sobir; aquest emir es deia Kalra. 

El 950 en la guerra contra els lleonesos, la mort del rei Ramir II (5 de gener) fou molt favorable per Crdova. Ramir va deixar com a successor al seu fill Ordoni III. El Comtat de Castella es va fer independent. Les tropes cordovesos dirigides per Ahmad ben Said, van ocupar Setmnica (Salamanca) i van devastar Lle; els lleonesos per no estaven indefensos i van fer una correria fins a Lisboa (954); per la part de Castella els rabs van atacar el territori arribant fins a Burgos.

En la revolta general contra els fatimites, els Banu Ifran de Tlemcen els van desconixer i van fer la khutba en nom del califa omeia; tamb els miknasa i els idrssides de la regi de Fes van proclamar al califa; els magrawa (o maghrawa) van seguir els passos i un governador omeia, es va establir a Or (el magrawa Khair ben Muhammad). Per a l'any segent els seus vassalls idrssides de Fes van voler edificar una ciutat al lloc de l'actual Tetun, i com que per la seva proximitat a Ceuta era una amenaa per aquesta ciutat el califa no hi va donar el vist-i-plau. L'emir Abul Ayx es va revoltar i va desconixer al califa; el clan dels magrawa, Muhammad ben Djasar va seguir els seus passos allegant que se sentia tractat pitjor que el cap d'un altre clan; aix en poc temps Crdova va perdre bona part de les seves possessions al Magrib; Tlemcen va haver de fer la khutba en nom dels fatimites per el 955 va tornar a reconixer al califa cordovs. El 956 la marina cordovesa va desembarcar forces a Or i va recuperar aquesta ciutat sota la direcci d'Ahmed ben Said. Va avanar fins a Tunis que va arribar a assetjat i conquerir; per l'ofensiva fatimita del 958 dirigida pel general Djawhar  li va fer perdre tota la seva influencia.

El 960 el governador de Tulaytula Ahmad ban Yila va derrotar en alguns xocs als lleonesos.

Va morir el 16 d'octubre del 961 quan a frica noms conservava Ceuta-Tnger i Melilla. Als darrers anys la seva residncia fou traslladada a la Madinat al-Zahra (Medina al-Zahara) a les portes de Crdova. El seu successor va ser el seu fill Al-Hkam II.

 Notes .


 Referncies .
E. Levi-Provenal, Historia de la Espaa musulmana.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28329" title="Moviment harmnic" nonfiltered="1765" processed="1759" dbindex="11856">
A cinemtica, s'anomena moviment harmnic a aquell moviment on un cos passa peridicament pels mateixos punts de la seva trajectria.

 Moviment harmnic simple .


Quan el perode d'un moviment harmnic es constant, s'anomena moviment harmnic simple. 

La seva formulaci s la segent:

;

;

;

On:

 s l'amplada de l'oscillaci.

 s la velocitat angular, pulsaci o freqncia angular;

Es defineix com freqncia, , el nombre d'oscillacions que fa el cos en un temps determinat. El perode, , s l'invers de la freqncia, i es defineix com el temps que triga el cos en fer una oscillaci.

;

Es defineix la velocitat angular o pulsaci com a:

;

Existeix una correspondncia entre el moviment circular i el moviment harmnic simple. Si formulem un moviment circular uniforme en coodenades rectangulars, el resultat s el segent:

;

;

Les dues coordenades mirades separadament, es corresponen a un moviment harmnic simple. De la mateixa manera s pot considerar qualsevol moviment harmnic simple generat per un moviment circular uniforme, del qual noms es t en compte una coordenada. La velocitat angular, , i l'angle inicial,, corresponen a aquest hipottic moviment circular.

















 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28331" title="Fructosa" nonfiltered="1766" processed="1760" dbindex="11857">

La fructosa s un sucre simple (monosacrid) que troba en molts aliments i un dels tres sucres ms importants dels que es troben en la sang, juntament amb la glucosa i la galactosa. Contenen fructosa: la mel, les fruites i alguns tubercles, arrels i bulbs com ara la remolatxa, el boniato, la xirivia i la ceba; conjuntament amb sacarosa i glucosa. La fructosa tamb s'obt per digesti enzimtica de la sacarosa.

Pacients de diabetis mellitus o hipoglucmia consumeixen fructosa ja que t un ndex glicmic de 32, molt baix respecte al sucre. Aquesta propietat es deguda a que la via metablica encarregada de degrada la fructosa en el fetge s molt ms llarga i complexa, amb diferents passos de fosforilaci i molts ms enzims involucrats.

Estructura.
La fructosa, o levulosa, s un monosacrid levorotatori amb la mateixa frmula emprica que la glucosa per amb una estructura diferent. Tot i que la fructosa s una hexosa (6 toms de carboni), normalment es troba com a un hemiacetal anullar de 5 toms, classificant-se com una furanosa.
Una altra diferncia amb la glucosa s el fet que la fructosa cont un grup cetona -O- en comptes d'un aldehid i per tant s una cetosa.

Un apunt mnemotcnic: el primer -OH apunta en direcci oposada al segon i tercer -OH.

Isomerisme.
La D-fructosa t la mateixa configuraci en el seu penltim carboni que el D-gliceraldehid. Aquesta estructura isomrica fa que sigui ms dola.





Efectes sobre la salut.
La fructosa depn de la glucosa per tal d'sser absorbida als intestins i finalment passi al corrent sanguini. Els transportadors de membrana GLUT-5 i GLUT-2 sn els encarregats d'aquests fenmens de transport. L'absorci de fructosa en absncia de glucosa s molt baixa acumulant-se en l'intest gros on serveix d'aliment per a la flora que hi resideix produint gasos. La ingesta d'un excs de fructosa tamb afavoreix la retenci d'aigua. Aquests efectes donen lloc a l'expansi de l'abdomen, flatulncia, femtes no compactes i fins i tot diarrea depenent de les quantitats ingerides i d'altres factors.

S'ha implicat la fructosa en l'etiognesi de l'obesitat (Elliott et al 2002), i en elevar el colesterol LDL i els triglicrids produint l'anomenada sndrome metablica.

La fructosa tamb pot quelar minerals en la sang. Aquest efecte s especialment important pel que fa a micronutrients que es troben en molt baixes quantitats com el coure, el crom i el zenc. El quelatge d'una petita part d'aquests ions pot dur a una deficincia dels mateixos produint carncies, problemes del sistema immunitari i fins i tot resistncia a la insulina, un dels factors implicats en la diabetis mellitus de tipus II.

La fructosa s un sucre reductor, com tots els monosacrids. Tanmateix, es considera que s deu vegades ms activa que la glucosa a l'hora de glicosilar protenes. Per tant, el seu consum ha de ser limitat per tal de reduir els danys cellulars i moleculars derivats de la glicosilaci. Aquest efecte podria contribuir de manera substancial en moltes malalties associades amb l'edat.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28332" title="Ricard Viladesau i Caner" nonfiltered="1767" processed="1761" dbindex="11858">
Ricard Viladesau i Caner (Calonge, Baix Empord, 18 de gener del 1918 - Barcelona 26 de gener del 2005) va ser compositor, especialment de sardanes i havaneres, i un dels millors instrumentistes de tenora de Catalunya.

 Biografia.
Amb set anys entr a cantar al cor de l'esglsia de Sant Mart de Calonge, i comen a aprendre msica  amb els bardissencs Josep Gum, Josep Mercader (taper i msic) i Rafael Colom (fuster i msic). Amb 12 anys va comenar a tocar el flabiol, i als catorze la tenora, a la cobla La Principal de Calonge, d'on va passar a la cobla-orquestra Guxols de Sant Feliu (1934-1936), mentre rebia llions del tenora Josep Coll. Toc, a continuaci, a l'Antiga Principal de la Bisbal, fins a la Guerra Civil.

En tornar de la guerra, s'incorpor a La Principal de Palafrugell, per poc temps, per: el servei militar el port primer a Galcia, per desprs acabar tocant a la banda de la 42a. divisi, a Girona. Desprs d'una curta estada a la cobla As d'Angls, seria un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, que impuls entre els anys 1942 i 1949. La baixa de Ferran Rigau propici que s'incorpors a La Principal de la Bisbal, dirigida per en Conrad Sal. Era l any 1950 i en formaria part fins al carnaval del 1970. A aquesta cobla, en Viladesau va ser el solista indiscutit de la tenora, en un moment on tamb va coincidir amb el "Moreno" (Josep Puig) al fiscorn i l'ngel Pont al tible. Quan la Bisbal tenia formaci d'orquestra, en Viladesau tocava el saxfon, la viola i el viol. En aquell moment era considerat el millor tenora de Catalunya, i era l'nic capa d'interpretar determinades obligades de tenora, com la seva prpia composici Sa Roncadora.

El 1970 pleg de la "Bisbal" i marx a viure a Barcelona per entrar a l'Orquestra simfnica Ciutat de Barcelona, com a viola titular i tenora ocasional. Continu impartint a la seva nova ciutat les classes de tenora i tible que havia encetat a la Bisbal i a Girona, i les complement ara amb la publicaci del Mtode per a tenora. Pass els ltims anys de la seva vida a Llafranc i mor d'una afecci cardaca.

Pau Casals, quan era a l'exili, va tenir oportunitat d'escoltar La Principal de la Bisbal en diverses ocasions. Segons explicava Viladesau un dia tocvem al Palmarium de Perpiny, ens va venir a escoltar i li vam demanar que ens envis algunes fotografies. A mi me'n va enviar una que guardo molt ben guardada amb la dedicatria "A Ricard Viladesau, Prncep de la Tenora, amb l'afecte i admiraci de Pau Casals" Aix s un passaport mundial, a mi em va arribar a l'nima. Un altre reconeixement han estat les sardanes que altres compositors han dedicat a Viladesau, com Palams a Ricard Viladesau de Jordi Paul i Adu amic Ricard de Joan Llus Moraleda.

s un dels compositors ms interessants en la histria de la sardana, amb 244 composicions, algunes de gran xit, com Arenys de Munt, Colometa o Tossa bonica. Una seixantena en sn obligades per un o altre instrument de la cobla (no se'n va descuidar cap, i hi ha nombroses combinacions de dos instruments solistes: tenora i tible, tenora i fiscorn les ms corrents). Tamb conegu un gran ress la seva sardana Girona m'enamora, tant en la versi cantada com en la purament instrumental. A banda de la sardana, la seva obra compositora comprengu un gran nombre d'havaneres, ballables (boleros, valsets, fox) i fins i tot canons de bressol.

 Obra .
 Sardanes .
 A en Josep Coll (1948), obligada de tenora ;
 A en Pep de la tenora (1975), dedicada a en Pep Ventura;
 A en Ramon Rosell (1961), obligada de tenora;
 Aigua Xelida (1963);
 Alt Empord (1973);
 L'Antoni i la Montserrat (1982), premi Sardana de l'Any 1983;
 Arenys de Munt (1957);
 L'avi Enric (1975), obligada de tromb o de fiscorn;
 Bandera d'aplec (1964);
 Baralla de galls (1983), obligada de tenora i fiscorn;
 Barcelona 92 (1986), obligada per a 2 trompetes;
 Bufa-li l'ull, obligada de fiscorn;
 Cala s'Alguer (1975), obligada de tible;
 El carrilet (1976), obligada de tenora;
 Cel amunt (1986), obligada de tible;
 Centenari triomfant (1988), dedicada a La Principal de la Bisbal;
 Colometa (1986). N'ha ha versi cantada amb lletra de Josep Mart i Clar "Bepes";
 Com un passerell (1961), obligada de flabiol, amb variacions;
 En Jordi (1953), dedicada al seu fill;
 En Peret,"Barret" (1984), obligada de flabiol i dedicada als Montgrins i al seu fundador, Pere Rigau;
 Esperit calong (1974);
 Festeig (1964);
 El foc de Calonge, obligada de tenora, tible i fiscorn;
 Girona m'enamora (1989). N'hi ha versi cantada amb lletra d'en Viladesau;
 Girona 1808 (1963), amb la La Marsellesa i Els Segadors enfrontant-se musicalment. N'hi ha versi per a 2 cobles;
 El golfet (1968);
 Hermnia (1948);
 Heroica, obligada de tenora;
 Impetuosa (1948), obligada de tible;
 Lleida, ciutat pubilla (1972);
 Llibertat (1977), obligada de tenora;
 Mar de Tossa (1963);
 Marona;
 Mas Lloreda (1990);
 Niu d'amor (1985);
 Oca amb naps (1955), obligada de tenora i tible;
 Pal de paller (1986);
 Palams, ciutat pubilla (2004);
 Perd (1948), dedicada a la seva esposa. Obligada de tenora;
 Pic, repic i repic (1956), obligada de trompeta i fiscorn;
 Port de Llan (1967);
 Sa Palomera (1978), obligada de trompeta;
 Sa Roncadora (1960), obligada de tenora, amb tres variacions;
 Sal i pebre (1958), obligada de tenora i fiscorn;
 Salou, ciutat pubilla (1990);
 La sardana de Llafranc (1960);
 Tap i carabassa (1989), obligada de flabiol i contrabaix;
 El tarl de l'Argenteria (1971);
 Tenores flamejants (1978), obligada per a 2 tenores. Dedicada a Jordi Molina i Mart Cams;
 Tere gentil (1955), amb F.Feliu;
 Xerinola (1992), obligada per a dues tenores, inspirada en les canons infantils Quan el pare no t pa, Volem pa amb oli, El ball de la maniera i Tres, sis, nou;
 La sarsana del Rector (1995), obligada de tenora, gaireb sardana pstuma, dedicada al Rector de Sant Mart de Palafrugell Mn. Martiri Brugada;

 Msica per a cobla .
 Danses catalanes, suite en cinc temps;
 Ball de la morratxa, ballet;
 Ball de nans;
 Fragncia;
 La matana del poc;
 Va de vals;

 Canons .
 Havaneres .
Can de l'adu, Colometa, Et dono la mar, Llafranc, Mar de bonana, Marinesca, Nadal i La sardana de la mar amb lletra de Josep Mart i Clar, "Bepes"

Perd, lletra de Narcisa Oliver, Ulls verds, lletra de Josepmiquel Servi, Una havanera al Port Bo, lletra d'Albert Sbat, L'atrevit, lletra de M. Teresa Mestres, Rosa dels vents, lletra de Ricard Viladesau, Gavina bonica, lletra de Flix Graells, A s'Alguer, Ai capit, Anem a la mar, Bandera d'amor, Com ests Llafranc, Tnia

 Altres composicions vocals .
De vs, Senyor, lletra de Joan Periquito, El mar y tu: bolero - Fox (1951), lletra de Ricard Viladrau, Enamorada del mar (1955), bolero, Gondoler del amor (1948), bolero

Endavant! Cant del Club de Futbol Palafrugell (1976),  amb lletra de Josep Mart i Clara, "Bepes"

 Els goigs de sant Mart (2002), per ser cantats a Sant Mart de Palafrugell, amb lletra del s. XVIII

 Msica de ball .
Parar el tiempo, fox (1962), Pasa una caravana, rock lento (1962), Manolo, el gitano de la Costa Brava (1964), pas-doble

 Bibliografia .
 Ricard Viladesau i Caner Mtode per a tenora, Barcelona: Tenora, 1996;
 Enric Sabater, Ricard Viladesau i altres Quadern d'havaneres, Figueres: DASA, 1983;

 Pere Tobaruela i Martnez, Joan Tort i Donada Ricard Viladesau, la msica com a vivncia del paisatge , a Revista de Catalunya 184 (maig del 2003), p. 21-31;
 Robert Roqu i Jutgl Ricard Viladesau, prncep de la tenora, Girona: GISC, 1998;
 Martiri Brugada Ricard Viladesau, palafrugellenc illustre, a Revista de Girona 230 (maig juny 2005), p. 12-14;

 Enllaos .
 ndex de sardanes d'en Ricard Viladesau 1;
 ndex de sardanes d'en Ricard Viladesau 2;
 ndex de sardanes d'en Ricard Viladesau 3;
 Ancdota de la infantesa de Ricard Viladesau;
 Proposta pedaggica al voltant de la sardana Xerinola;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28333" title="Guillem d'Occam" nonfiltered="1768" processed="1762" dbindex="11859">

Guillem d'Occam va nixer l'any 1290 a Occam (Surrey) i va morir l'any 1347 a Munic, fou un filsof i teleg francisc angls.

 Biografia .
 Joventut .
Aproximadament entre els vuit i els tretze anys va ingressar a l'orde francisc en un convent de Londres. L'any 1306 va ser nomenat sotsdiaca i cap a l'any 1310 (quan tenia 20 anys) va comenar la formaci teolgica que va acabar l'any 1317 a Oxford. A partir de llavors fins al 1319 ensenyaria a Oxford i a Pars, tot i que mai va ser nomenat mestre degut a que les seves doctrines eren considerades gaireb hertiques pels membres de la facultat. s possible que fos alumne de John Duns Escot, per no se sap del cert. L'any 1321 va tornar al convent francisc de Londres on romania. Va comenar el programa de teologia a Oxford, per no el va acabar mai. Per aix se l'anomenava Venerabilis Inceptor (el venerable principiant).  
L'any 1323 Guillem d'Occam es present a la reuni del captol francisc de la provncia, que en aquell any tenia lloc a Bristol, per defensar les seves opinions, ja que era considerat sospits d'heretgia per alguns dels seus confrares.

 Cisma amb el papa .
El maig de l'any 1324 va ser cridat per la cria papal d'Aviny per respondre a acusacions d'heretgia fetes per un antic canceller d'Oxford (John Lutterel). Va romandre a Aviny sota arrest. Desprs de dos anys el papa acorda una sentncia massa benigna en la opini de l'acusador i el papa torna a revisar el cas. No va ser mai condemnat. 
Mentrestant, l'any 1327 l'emperador Llus de Baviera declarava el seu poder per sobre del del papa Joan XXII (el poder civil per sobre de l'eclesistic) i els franciscans espirituals s'enfrontaven amb aquest degut a que el papa rebutjava la seva doctrina de pobresa segons la qual Crist i els apstols no havien posset mai res i per tant totes les propietats havien d'estar "en s". Michele de Cesena, llavors el mxim dirigent de l'orde francisc, es coneix amb Guillem d'Occam i aquest s'adhereix al moviment espiritual francisc, donant-los suport. Llus de Baviera i l'antipapa Nicolau V (nomenat pel mateix emperador) adonant-se que els espirituals poden ser uns bons aliats, els recolzen.
El 26 de maig de 1328, Guillem d'Occam, juntament amb alguns altres espirituals i representants imperials fuig d'Aviny sentint-se amenaat i se'n van a Pisa, en aquell moment, propietat de Baviera, on l'emperador els acull i els protegeix. Hi ha una llegenda que diu que Occam es va posar sota la seva protecci dient: "Oh, emperador, protegeix-me amb l'espasa, que jo et protegir amb la paraula" (En llat: O imperator, defende me gladio, et ego defendam te verbo). El juny del mateix any Guillem d'Occam s excomunicat per abandonar Aviny sense el perms del papa. L'any 1329 se'n va a Munic amb Llus de Baviera perqu l'emperador no pot controlar als senyors italians del lloc. No es mour ms de Munic. Guillem d'Occam i els franciscans acusaran al papa d'heresiarca. Des d'all s'enfrontaran obertament a Joan XXII. Ell, escriur obres de crtica contra el papa i diversos tractats que analitzen el poder civil i l'eclesistic. Tot i que l'any 1334 Joan XXII mor, Guillem d'Occam i els franciscans espirituals continuen enfrontant-se amb el seu successor Benet XII.
Michele de Cesena mor l'any 1342 i Guillem es converteix en el cap dels espirituals oposats al papa ja que el seu antecessor l'havia nomenat vicari. Llus de Baviera s destitut l'any 1346 i mor l'any segent. L'any 1348 Guillem deman el perd del papa Climent VI. El papa li exig una srie de condicions a canvi. No se sap si li fou concedit. Guillem morir a Munic l'any 1347 vctima de la pesta negra. Va ser readms a l'esglsia l'any 1359 pel papa Innocenci VI.

 Obres .
Les obres de Guillem d'Occam es poden dividir entre filosfiques, teolgiques i poltiques. Aquestes sn les principals: 
  Filosfiques i teolgiques .
 Opera philosophica et theologica ;
 Summa logicae (1328): Tractat de lgica dividit en tres parts (Pars prima, Pars secunda i Pars tertia).  ;
 Quodlibeta septem (1327): Comentari de les Sentncies de Pere Llombart;
 Quaestiones in octo libros physicorum (1324): Tractat de fsica i principal obra d'Occam en aquesta matria;
 Major summa logices;

 Poltiques .
 Dialogus super dignitate papali regia (1338): Explica, amb forma de dileg, la autoritat eclesistica de la cort pontifcia.
 Tractatus de imperatorum et pontificum potestate (1347); On explica els poders de l'emperador i els del papa, segons com hauria de ser en la seva opini. ;
 Compendium errorum Johannis Papae XXII (1334): On enumera tots els errors del pontfex;
 Dialogus in tres partes diatinctus (1343);

 Doctrina filosfica .
En el debat dels Universals adopta una posici nominalista:
 L'Univers no existeix en si mateix ni en cap altra cosa, noms existeixen els individus singulars dotats de qualitats tamb singulars.
 L'Univers s un concepte mental amb el que ens referim a una pluralitat d'individus semblants.
 s un signe que ens remet i es refereix a les coses o entitats individuals.
 Apunta directament a la cosa i no al concepte, encara que hi estigui subordinat.

Occam proposa una veritable reducci lingstica i conceptual (Navalla d'Occam) de tot el que no s prou clar, com per exemple, els conceptes metafsics.

Amb diferents variants, el nominalisme d'Occam es va difondre arreu d'Europa, i constitu una interpretaci moderna que s'enfrontava a la ja antiga de Sant Toms d'Aquino.

Enllaos externs.

Guillem d'Occam a FiloXarxa.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28348" title="Escala de Richter" nonfiltered="1769" processed="1763" dbindex="11861">
L' escala de Richter s una tcnica matemtica emprada per quantificar la dimensi dels terratrmols.
Desenvolupada el 1935 per Charles Richter en collaboraci amb Beno Gutenberg, ambds del California Institute of Technology, l'escala de Richter assigna un nombre per quantificar la dimensi d'un terratrmol. Ms acuradament s'anomena escala ML (magnitud local). L'escala de magnitud local de Richter estava pensada originalment per un estudi particular a l'rea de Califrnia, i sobre sismogrames en un instrument en particular: el sismmetre per torsi de Wood-Anderson.

La magnitud de Richter s una escala logartmica obtinguda calculant el logaritme de l'amplitud horitzontal del desplaament ms llarg des de zero en un sismograma. La disminuci de l'amplitud deguda a la distncia del epicentre del terratrmol s corregida per sostracci del logaritme de la amplitud esperada per una magnitud 0 en aquesta distncia. Aquesta correcci per la distncia est pensada per fer de la magnitud local una mesura absoluta de la dimensi del terratrmol. Richter originalment calculava els valors segons el quart d'unitat ms prxim, per ms tard us nombres decimals.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28352" title="Enginyeria" nonfiltered="1770" processed="1764" dbindex="11862">


L'enginyeria es defineix genricament com la cincia al servei de la humanitat, o l'aplicaci prctica de la tecnologia. En l'enginyeria els coneixements de les matemtiques, les cincies naturals, i d'altres cincies, obtinguts a travs de l'estudi, l'experincia i la prctica, sn aplicats amb criteri i amb conscincia al desenvolupament de mitjans per a utilitzar econmicament amb responsabilitat social i basats en una tica professional, els materials i les forces de la naturalesa per a benefici de la humanitat. Les persones que es dediquen a ella reben el nom d'enginyers.

 Origen .
La paraula ve del llat "ingeniosus", i inicialment de "genius". Per tant, un enginyer hauria de ser una persona capacitada per a resoldre els problemes prctics que se'li plantegen. El terme va evolucionar ms endavant per a incloure totes les rees en qu s'utilitzen tcniques per a aplicar el mtode cientfic. En altres llenges com l'rab, la paraula enginyeria tamb significa geometria.

 Metodologia de l'Enginyeria .
L'enginyer ha d'identificar i comprendre els obstacles ms importants per a poder realitzar un bon disseny.  Alguns dels obstacles  sn els recursos disponibles, les limitacions fsiques o tcniques, la flexibilitat per a futures modificacions i addicions, i altres factors com el cost, la possibilitat de dur-ho a terme, les prestacions i les consideracions esttiques i comercials. Mitjanant la comprensi dels obstacles, els enginyers dedueixen quines sn les millors solucions per a afrontar les limitacions trobades quan s'ha de produir i utilitzar un objecte o sistema.

Els enginyers utilitzen el coneixement de la cincia i les matemtiques i l'experincia apropiada per a trobar les millors solucions als problemes concrets. Creant els models matemtics apropiats dels problemes que els permeten analitzar-los rigorosament i provar les solucions potencials. Si hi ha mltiples solucions raonables, els enginyers avaluen les diferents opcions de disseny sobre la base de les seues qualitats i trien la soluci que millor s'adapta a les necessitats.

En general, els enginyers intenten provar si els seus dissenys aconsegueixen els seus objectius abans de procedir a la producci en cadena. Per a aix, empren entre altres coses: prototips, models a escala, simulacions, proves destructives i proves de fora. Les proves asseguren que els artefactes funcionaran com s'havia previst.

Per a fer dissenys estndard i fcils, els ordinadors tenen hui dia un paper important. Utilitzant els programes de disseny assistit per ordinador (DAO, ms conegut per CAD -Computer Assisted Design-), els enginyers poden obtenir ms informaci sobre els seus dissenys. L'ordinador pot traduir automticament alguns models en instruccions aptes per a fabricar un disseny. L'ordinador tamb permet una reutilitzaci major de dissenys desenvolupats anteriorment mostrant-li a l'enginyer una biblioteca de parts predefinides per a ser utilitzades en els seus propis dissenys. Un cop realitzat el disseny geomtric, el programari de clcul (en angls CAE, computer assisted Enginiering), b sigui matricial per a clculs ms senzills, b sigui per elements finits per a clculs ms complexos, permet realitzar un prototipus o maqueta virtual (en angls, Digital MockUp)per a poder-hi fer proves virtuals.

 tica professional .
Els enginyers s'han de prendre molt seriosament la seva responsabilitat professional per a produir dissenys que es desenvoluparan com estava previst i no causaran un dany inesperat a la gent en general. Normalment, els enginyers inclouen un factor de seguretat en els seus dissenys per a reduir el risc de fallades inesperades.

 Relaci amb la cincia, la tecnologia i l'art .
La cincia intenta explicar els fenmens recents i sense explicaci, creant models matemtics que es corresponen amb els resultats experimentals. Tecnologia i enginyeria sn l'aplicaci del coneixement obtingut a travs de la cincia i produeix resultats prctics. Els cientfics treballen amb la cincia i els enginyers amb la tecnologia. Tanmateix, pot haver-hi punts de contacte entre la cincia i l'enginyeria. No s estrany que els cientfics es vegin implicats en les aplicacions prctiques dels seus descobriments. Al contrari, durant el procs de desenvolupar tecnologia, els enginyers es troben a vegades explorant nous fenmens.

Tamb pot haver-hi connexions entre el funcionament dels enginyers i els artistes, sobretot als camps de la arquitectura i del disseny industrial.

 Camps de l'enginyeria .
Les segents sn les principals branques d'estudi de l'enginyeria:

 Enginyeria administrativa;
 Enginyeria acstica;
 Enginyeria aeroespacial i aeronutica;
 Enginyeria agrcola;
 Enginyeria d'aliments;
 Enginyeria ambiental;
 Enginyeria de l'arquitectura;
 Enginyeria biolgica o bioenginyeria;
 Enginyeria civil;
 Enginyeria de control;
 Enginyeria electrnica;
 Enginyeria forestal;
 Enginyeria gentica;
 Enginyeria geotcnica;
 Enginyeria informtica;
 Enginyeria industrial;
 Enginyeria informtica;
 Enginyeria logstica;
 Enginyeria marina;
 Enginyeria mecnica;
 Enginyeria mecatrnica;
 Enginyeria mdica;
 Enginyeria dels materials;
 Enginyeria militar;
 Enginyeria minera;
 Enginyeria nuclear;
 Enginyeria d'organitzaci industrial;
 Enginyeria del paper;
 Enginyeria del petroli;
 Enginyeria qumica;
 Enginyeria de sistemes;
 Enginyeria de programari;
 Enginyeria de teixits;
 Enginyeria de telecomunicaci;
 Enginyeria del transport;
 Nanoenginyeria;
 Retroenginyeria;
 Tecnologia de la informaci;

 Vegeu tamb .

Mantenibilitat;
Cincia;
Tecnologia;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28367" title="Kabul" nonfiltered="1771" processed="1765" dbindex="11863">
Kabul (K bul, en persa     ) s la capital i la ciutat ms gran de l'Afganistan, i tamb la capital de la provncia homnima.

Muntanyes de Kabul, 2007

 

 La ciutat .

Es troba Situada estratgicament a l'estreta vall del riu Kabul, en terreny muntanys, abans d'arribar al pas de Khyber. Kabul est unit amb la frontera del Tadjikistan mitjanant un tnel sota les muntanyes de l'Hindu Kush. 

s un centre econmic i cultural de gran importncia. La part antiga de Kabul s plena de basars situats al llarg de carrerons estrets i tortuosos. Els productes principals sn la indstria de subministrament militar, la indstria txtil, la del moble i l agroalimentria remolatxa sucrera. La situaci de guerra contnua des del 1979 ha limitat la productivitat econmica de la ciutat. 



Kabul t una universitat, fundada el 1931, i diverses institucions educatives. Com a llocs d'inters cultural, cal destacar el Museu de Kabul i el Museu Nacional, la tomba i els jardins de Babur, el mausoleu de Nadir Shah, el Minar-i-Istiklal (o Columna de la Independncia) construt el 1919 desprs de la Tercera Guerra Afgana, la tomba de Timur Shah, i algunes mesquites d'importncia. Bala Hissar, una fortificaci destruda com a represlia per la mort de l'enviat britnic el 1879, fou restaurat com a acadmia militar. A les rodalies hi ha la ciutadella i l'antic palau reial de Dar ul-Aman.

Kabul s avui dia una de les ciutats ms plenes de mines del mn i est en procs de reconstrucci.


 Histria .

Kabul s una ciutat amb ms de 3.000 anys d'histria. Se l'ha identificada amb la Cabura d'Alexandre el Gran. Va ser capital de l'imperi mongol de Babur al segle XVI i s la capital de l'Afganistan des de 1773. Durant el segle XIX hi hagu diverses intervencions britniques fins que, finalment, el 1919 el rei Amanullah va proclamar la independncia des de la mesquita d'Id Gah. Al final del 1979 fou ocupada per l'Uni Sovitica. El 1992 va caure sota control de les guerrilles dels mujahidins i, el 1996, dels talibans. El 2001 fou ocupada per les tropes dels Estats Units, que hi van imposat un govern de transici.

El gener del 2004 s'aprova una constituci que defineix el pas com una repblica islmica. El resultat de les eleccions donaren la victria a Karzai. En l'actualitat, per, ni els esforos de la fora multinacional ni les tmides accions del govern de Karzai han aconseguit estabilitzar el pas, sotms des del mateix moment de la conquesta a una situaci de guerra constant.


 La provncia .

La provncia de Kabul s una de les 34 provncies de l'Afganistan, i tot i ser una de les ms petites, s la ms densament poblada. Est situada a l'est del pas, aprop de la frontera amb el Pakistan, on hi passa el riu Kabul. s un territori muntanys, eminentment agrcola, amb indstria a la capital. T una extensi de 4.462 km2 i una poblaci estimada de 3.140.000 habitants (2005).

 Vegeu tamb .

 Museu de Kabul;





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28376" title="Joaquim Amat-Piniella" nonfiltered="1772" processed="1766" dbindex="11864">

Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 22 de novembre de 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 3 d'agost de 1974). Fu els estudis de primria amb els seus pares, Joaquim Amat i Pal i Concepci Piniella i Blanqu, parella d'una extraordinria formaci inte lectual. Ja de ben jove particip en mltiples activitats periodstiques, culturals i poltiques de Manresa. En proclamar-se la Repblica, Amat, amb noms 17 anys, visqu intensament aquells anys de reconstrucci nacional i de revitalitzaci cultural. Durant el perode de la segona Repblica duu a terme una activitat cultural i periodstica, esdevescriptor i actiu dirigent d' Esquerra Republicana de Catalunya. Durant un temps, ho compagina amb la de secretari personal de l'alcalde de Manresa, Francesc Marcet i Artigas.

L'inici de l'etapa revolucionria, el 19 de juliol del 1936, suposa per a Amat haver d'intervenir en diverses ocasions prop del Comit Revolucionari Antifeixista per aturar algunes de les seves actuacions. Cal destacar en aquest sentit, el seu paper en defensa del salvament de la gran baslica gtica de la Seu de Manresa, que es trobava en perill imminent d'enderroc.
 
Es va fer voluntari de l'exrcit republic i va lluitar al front d'Andalusia durant la Guerra Civil Espanyola. Acabada la guerra, va fugir a Frana, on va ser internat al camp d'Argelers i el de Sant Cebri de Rossell, i desprs fou mobilitzat com a treballador fors de la "IX Companyia de Treballadors Estrangers" a Lorena, prop de la lnia Maginot.

El juny del 1940 fou empresonat per l'exrcit alemany i mesos desprs deportat al camp de concentraci nazi de Mauthausen i a d'altres camps de la ribera del Danubi, on hi romangu durant gaireb cinc anys, fins que el camp va ser alliberat per les tropes nord-americanes el maig del 1945. Llavors pass un descans a Andorra, entre el 1945 i el 1946; temps que aprofita per escriure l'obra K.L. Reich , gran nove la pica, gaireb autobiogrfica del que pat Amat-Piniella en un camp d'extermini nazi. 

A partir del seu retorn a Catalunya, el 1946, va viure marginat i silenciat, condemnat a l'ostracisme. De fet la seva obra no ser publicada fins l'any 1962. El mateix any, conjuntament amb d'altres companys ex-deportats, fund l'Amical de Mauthausen.

A ms d'aquesta obra, fonamental per comprendre el sistema repressiu nazi, s autor del poemari Les llunyanies (1940-1946), escrit ntegrament dintre del camp de Mauthausen (ustria). s autor tamb de El Casino dels Senyors (1956), Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966), d'evident regust existencialista.

Enllaos externs.
 Web de Joaquim Amat-Piniella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28377" title="Primera guerra pnica" nonfiltered="1773" processed="1767" dbindex="11865">
La primera guerra pnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres pniques ms importants entre Roma i Cartago, que a la fi van comportar la destrucci de la civilitzaci cartaginesa.

Comen amb la intervenci de Roma a Siclia; la ciutat de Messina els proposava una aliana a canvi de protecci. A Siclia, hi va arribar Appi Claudi Caudex, cnsol rom el 264 aC enviat pel senat de Roma, el qual va defensar Messina i va conquerir la ciutat de Siracusa i la Ciutat de Panormus, aquesta ltima dominada pels cartaginesos.

Context.
A mitjans del segle III aC els romans controlaven tota la pennsula Itlica, desprs d'haver derrotat tots els seus enemics -com els samnites i la lliga llatina- i d'haver refusat la invasi de Pirros de l'Epir.

Cartago era la potncia militar i comercial de la Mediterrnia occidental. La ciutat, situada en el que avui s Tunsia, era el centre d'un imperi que controlava la costa nord d'frica, Siclia, parts de la pennsula Ibrica, Crsega i Sardenya.

Inici.
L'any 288 aC els mamertins, un grup de mercenaris italians, van ocupar la ciutat de Messina, al nord-est de Siclia, matant tots els homes i prenent les dones. Des d'aqu es van dedicar al saqueig de les zones prximes.

Hier II, tir de Siracusa, arrib al poder l'any 265 aC i decid acabar amb el problema que suposaven els mamertins i assetj la ciutat de Messina. Llavors, el mamertins demanaren ajut tant als romans com als cartaginesos. Els romans no volien ajudar els mamertins, els quals havien pres la ciutat d'una manera injusta i acabaven de lliurar una guerra contra Pirros. D'aquesta manera, els primers en enviar tropes foren els cartaginesos.

Roma no podia permetre l'extensi de la influncia de Cartago i reaccion aliant-se amb els mamertins. L'any 264 aC, Roma despleg tropes a Siclia, essent el primer cop que les legions actuaven fora d'Itlia. Obligaren Siracusa a unir-se a la aliana i, d'aquesta manera, la guerra va quedar reduda a una disputa entre Roma i Cartago.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28380" title="Sllaba" nonfiltered="1774" processed="1768" dbindex="11866">
Una sllaba s un conjunt de sons que es pronuncien en un nic cop de veu. s cadascuna de les parts que composen una paraula.

La composici de les sllabes s'estudia bsicament en la fonologia, una branca de la lingstica. La distinci bsica en l'estructura s en obertura i rima. La rima s formada pel nucli i la coda. El nucli s l'nic element imprescindible i en catal ha de ser sempre una vocal. Les sllabes sense obertura es diuen obertes i les que tenen coda, travades. L'obertura i la rima poden ser simples o composts, segons que constin d'un segment o de ms d'un.

En catal hi ha els segents tipus de sllabes:

 Una sola vocal (a-mic, u-na). ;
 Uni d'una consonant, en posici d'atac i/o de coda, i una vocal (ti-na, du-txa).
 Aplecs consonntics, en posici d'atac i/o de coda, ms una vocal (prats).

La posici de consonant pot ser ocupada per una semivocal (mai, iot). Als aplecs consonntics podem trobar aquesta semivocal formant una obertura complexa, com a segon element (qual), i una coda complexa, com a primer element (caus).

Una sllaba pot ser tnica o tona segons si hi recau l'accent o no. Afecta a ms a ms els anomenats carcters suprasegmentals (aquells fenmens fontics que involucren ms d'un so) com el to, per exemple.

Segons el nombre de sllabes, una paraula es monosllaba, bisllaba, etc., cosa que afecta l'accentuaci. 

Bibliografia.
 Maria-Rosa Lloret, "Estructura sillbica", dins Joan Sol dir., Gramtica del catal contemporani I, Barcelona, Ed. Empries, Barcelona, 2002. ISBN: 84-7596-907-0;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28384" title="Filosofia renaixentista" nonfiltered="1775" processed="1769" dbindex="11867">
Als segles XV i XVI la cultura i la societat europees van experimentar una gran transformaci amb la invenci de la impremta (1453), la caiguda de l'Imperi Rom d'Orient (1453) i el descobriment d'Amrica (1492). Tamb, amb el desplegament de l'humanisme, que modifica radicalment les condicions de la cultura.

Un altre fet important s la Reforma de la teologia i la religi cristianes que, de la m d'Erasme i Luter, va desembarcar en la fragmentaci de la cristiandat occidental.

L'aparici dels Estats Nacionals (Frana, Anglaterra, Espanya), amb una gran extensi territorial i la concentraci del poder en un sobir portar Maquiaviel, Moro i Montaigne a fer un "balan crtic" de la dramtica experincia de l'poca, obrint noves vies al pensament poltic i social.

Podem afirmar que la filosofia moderna comena amb Descartes i el seu Discurs del mtode (1637), trencant amb la filosofia medieval de Sant Toms D'Aquino, el qual es basava en Aristtil. Descartes va criticar aquesta filosofia, tamb coneguda per Escolstica. L'Escolstica es basava en el sillogisme d'Aristtil (un mtode senzill per obtenir una conclusi a partir de dues premisses). Descartes creia que basant-se en el sillogisme noms s'obtenien veritats que ja es coneixien, i no se'n podien obtenir de noves. Una de les tasques de Descartes va ser redirigir la filosofia per poder aconseguir noves veritats.

Taula cronolgica dels principals filsofs del Renaixement.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28385" title="Temps Universal Coordinat" nonfiltered="1776" processed="1770" dbindex="11868">

En carregar aquesta plana, s 
(vegeu W3C Date and Time Formats)


Temps Universal Coordinat, o UTC, tamb conegut com a temps civil, s la zona horria de referncia respecte de la qual es calculen totes les hores corresponents a les altres zones horries del mn. s el successor del GMT (Greenwich Mean Time: Temps mitj de l'observatori de Greenwich, a Londres) encara que colloquialment algunes vegades se l'anomena aix. La nova denominaci fou creada per eliminar la inclusi d'una localitzaci especfica en un estndard internacional, aix com per basar la mesura del temps en els estndards atmics, ms que en els celests.

A diferncia del GMT, l'UTC no es defineix pel sol o els estels, sin que es mesura per rellotges atmics. Ats que la rotaci de la Terra s'alenteix, s'endarrereix respecte del temps atmic. L'UTC se sincronitza amb el dia i la nit de UT1, se li afegeixen o resten segons de salt (leap seconds) a finals de juny i de desembre. La posada en circulaci dels segons de salt ve determinada pel Servei Internacional de Rotaci de la Terra, d'acord amb les seves mesures de la rotaci de la Terra.

 L'hora a Internet .

L'UTC s el sistema de temps emprat per molts estndards d'Internet i de la World Wide Web. Ben mirat, el mateix servidor de la Viquipdia utilitza UTC com a base per a la seva llista d'actualitzacions d'articles.

Els territoris l'hora dels quals coincideix amb la UTC sn: Burkina Faso, Costa d'Ivori, Gmbia, Ghana, Repblica de Guinea, Guinea Bissau, Islndia, Libria, Mali,  Mauritnia, Marroc, Santa Helena, So Tom i Prncipe, Senegal, Sierra Leone, Togo, Illes Froe (Dinamarca), Illes Canries (Espanya), Irlanda,  Portugal i el Regne Unit.

 MET - Hora Central Mediterrnia .

Per contra, els Pasos Catalans ens trobem dins l'anomenada Central European Time (tamb anomenada MET - Middle European Time). Com que canviem l'hora dues vegades l'any (avancem una hora a la primavera i l'endarrerim a la tardor), a l'estiu, el nostre fus horari equival a UTC+2 (CEST), mentre que a l'hivern equival a UTC+1. Aix, per exemple, quan a l'estiu sn les 13:00 UTC, als Pasos Catalans sn les 15:00 (UTC+2), i quan a l'hivern sn les 9:00 UTC, a casa nostra sn les 10:00 (UTC+1).

 Vegeu tamb .
 Hora;
 Fus horari;

Enllaos externs.
 El "Real Instituto y Observatorio de la Armada", a San Fernando, Cadis. http://www.roa.es determina l'hora oficial a Espanya. La seva secci d'hora http://www.roa.es/Hora/Seccion_de_Hora.html;
Hora real: http://www.roa.es/cgi-bin/darhora;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28387" title="Erasme de Rotterdam" nonfiltered="1777" processed="1771" dbindex="11869">

Desideri Erasme de Rotterdam o en llat Desiderius Erasmus Roterodamus (27 d'octubre de 1466 (probablement) - 12 de juliol de 1536) va ser un erudit,  teleg i escriptor neerlands en llengua llatina.

Enviat a Deventer per a cursar estudis, va aprendre les ordres menors i va continuar la seva formaci al collegi de Montaigu (1495), a Pars. Ms tard, desprs d'una estada a Oxford (1498), va tornar a Frana i va publicar l'Adagiorum chiliades (1500), seguits de l'Enchiridion militis christiani (1504). El 1506 va marxar a Bolonya, va viatjar per Itlia i va residir un any a Roma. Va ser rebut a Londres per Thomas More el 1509 i all va compondre l'obra Encomium moriae (1509-1511). 

Va estar relacionat amb les figures ms destacades del seu temps, des dels pontfexs Juli II i Climent VII  fins a Mart Luter; la seua crtica lliure li va reportar l'enemistat de catlics i de protestants. Va refusar les tesis luteranes que negaven el lliure albir hum en el seu tractat De libero arbitrio diatribe sive collatio (1524). Abans, el 1518, van aparixer els seus Colloquia familiaria (edici definitiva de 1533), algunes proposicions de la qual van ser censurades per la Cria romana mitjanant la Sorbona. 

El seu ideal de tolerncia general i d'educaci moral el van convertir en precursor de determinades formes espirituals modernes; els seus esforos per mantenir-se en el si de l'Esglsia el van portar a repudiar la Reforma, i fins i tot el corrent humanista que ell mateix representava. A Espanya va exercir una gran influncia  mitjanant una selecta minoria, com Alfonso o Juan de Valds, J. de Vergara, El Arcediano de Alcor, A. de Virus. El 1559 Pau IV va prohibir totalment la difusi de l'obra erasmista, tant els escrits polmics com els satrics.

Obres destacades.

Adagiorum chiliades (1500);
Enchiridion militis christiani (1504);
Encomium moriae (1509-1511);
De libero arbitrio diatribe sive collatio (1524);
Colloquia familiaria (edici definitiva de 1533);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28390" title="Frum Universal de les Cultures" nonfiltered="1778" processed="1772" dbindex="11870">


El Frum Universal de les Cultures s un esdeveniment internacional de carcter peridic on a travs d'exposicions, espectacles i conferncies, es tracten temes d'actualitat, especialment all relacionat amb la diversitat cultural.

Frum Barcelona 2004.

El primer Frum va sser celebrat a Barcelona l'any 2004, i va girar sobre els eixos temtics del desenvolupament sostenible, les condicions per a la pau i la diversitat cultural. Va sser inaugurat el 9 de maig i es va prolongar durant 141 dies, fins el 26 de setembre. Durant aquest perode el recinte del Frum va rebre la visita de 3.323.123 persones. Les activitats, per, no es vren limitar al propi recinte, sin que es vren estendre per tota la ciutat, destacant especialment la Carnavalona de Carlinhos Brown i el Festival del Mar que vren congregar 500.000 i 400.000 persones respectivament.

El recinte del Frum es va ubicar en un espai proper a la desembocadura del riu Bess, construt especialment per a la celebraci de l'esdeveniment. Aquest espai consta de dos grans edificis (l'Edifici Frum i el Centre de Convencions Internacional de Barcelona) on es vren celebrar les conferncies (anomenades dilegs) i diverses exposicions de gran format. Sobre aquests edificis s'extn una inmensa plaa (la segona ms gran del mn, on es desenvolupaven les activitats principals de l'esdeveniment) que amaga al seu subsl una estaci depuradora i que s'aixeca parcialment sobre terreny guanyat al mar, destacant en un extrem una gran placa fotovoltaica. El recinte del Frum ocupava tamb un port esportiu que acollia diverses exposicions (destacant "Els Guerrers de Xi'an") i l'espectacle inaugural (Moure el mn). Finalment el constituien dos parcs i una zona de banys. Un dels parcs aprofita el desnivell que hi ha entre la plaa i el mar per generar un sistema de dunes artificials on s'integren dos auditoris a l'aire lliure. Tant els edificis com els diversos espais destaquen per la seva arquitectura d'avantguarda.

Frum Monterrey 2007.
La segona edici del Frum Universal de les Cultures es va celebrar a la ciutat mexicana de Monterrey durant la tardor de l'any 2007, Fou recolzat per l'UNESCO i la Fundaci Frum. El recinte principal va ser l'antic Parque Fundidora, representaci de la indstria de l'acer de la ciutat; annex a aquest recinte, en el Centre de Negocis Cintermex, es van realitzar durant 9 setmanes els Dilegs a favor del benestar de la Societat Mundial per establir bases fermes en la resoluci de problemes internacionals.

El Parc va ser dividit en 4 eixos temtics: Coneixement, Diversitat Cultural, Sostenibilitat i Pau. Amb recintes com el Teatre de Titelles, Batecs del Mn i Cabaret, va ser la seu d'esdeveniments de talla internacional.

Va comptar torn amb la collaboraci de 600 voluntaris que, vestits de color vermell, van ajudar la realitzaci dels ms de 1.000 esdeveniments durant els 80 dies que va durar aquesta segona edici de Frum.

Futurs Frums.

La tercera edici es realitzar a la ciutat de Valparaso , l'any 2010. Tamb est previst el Frum 2013 que es realitzar a Npols 
Altres candidatures per als futurs frums son les de les ciutats d'Amsterdam, Budapest, Alexandria i Fukuoka.

Notes.


 Enllaos externs .
Pgina Web Oficial de la Fundaci Frum;
Pgina Web Oficial del Frum Universal de les Cultures;
Pgina Web amb imatges del Frum Barcelona 2004;
Pgina Web Oficial del Frum Monterrey 2007;
Historia del Frum Universal de les Cultures;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28399" title="Flevoland" nonfiltered="1779" processed="1773" dbindex="11871">
Flevoland s una provncia al centre dels Pasos Baixos. Establerta l'1 de gener de 1986 amb Lelystad com a capital, s la ms jove de les 12 provncies neerlandeses. La seva poblaci era de 359.904 habitants el 2004, per una superfcie de 2412 km, dels quals un 41% correspon a aigua.

Situada al sud-est de l'IJsselmeer, est formada per terres guanyades al mar (plders), concretament a l'antic Zuiderzee. Tot i estar incialment planificada com una zona eminentment agrcola, la seva part occidental es considera ara una zona de futura expansi urbana: ha de permetre el creixement del Randstad. Aix, el municipi d'Almere, que voreja amb les provncies d'Holanda Meridional i Utrecht, s una vlvula d'escapament a la manca d'rees edificables a aquestes darreres.

s una de les moltes bajanades mediambientals d'un pas amb complex d'enanisme que es presenta de verd i de sostenible pel mn.

Municipis.

Almere;
Dronten;
Lelystad;
Noordoostpolder;
Urk;
Zeewolde;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28400" title="Randstad" nonfiltered="1780" processed="1774" dbindex="11872">


El Randstad (Ciutat de la Vora) s una aglomeraci urbana de l'oest dels Pasos Baixos. Tamb anomenada Deltametropool (Metrpoli del Delta, referint-se al delta conjunt del Rin i el Mosa), consisteix en una srie de ciutats que envolten una rea menys urbanitzada, anomenada Groene Hart (Cor Verd), i constitueix, amb 7,1 milions d'habitants, una de les aglomeracions ms importants d'Europa.

El Randstad abraa rees de les segents de 4 provncies: Holanda Septentrional, Holanda Meridional, Utrecht i Flevoland. Les ciutats ms importants hi sn (des del nord, i en sentit horari): Haarlem, Amsterdam, Almere, Utrecht, Rotterdam, Dordrecht, Delft, L'Haia i Leiden.

En aquesta rea s'hi concentra la gran major part de les infrastructures i riquesa dels Pasos Baixos, des d'aeroports com Schiphol, ports com el de Rotterdam o universitats com les de Leiden, Utrecht o Delft. Les provncies d'Holanda i Utrecht, per exemple, generen la meitat del PIB neerlands amb noms el 44% de la seva poblaci .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28401" title="La Rioja" nonfiltered="1781" processed="1775" dbindex="11873">

La Comunitat Autnoma de La Rioja s una autonomia uniprovincial d'Espanya. Limita amb el Pas Basc i Navarra al nord, amb Arag a l'est, Castella i Lle al sud. La capital de la comunitat s Logronyo, ciutat d'uns 150.000 habitants amb fesomia de capital del nord d'Espanya. Altres poblacions importants sn: Calahorra, Haro, Alfaro, Njera, Santo Domingo de la Calzada i Arnedo. s coneguda internacionalment per la fama dels seus vins, amb una denominaci d'origen que s'estn tamb pel sud d'laba.

La patrona de La Rioja s la Mare de Du de Valvanera, santuari ubicat a la serralada del Sistema Ibric. Aix mateix s important el monestir de San Milln de la Cogolla, on es troben els escrits ms antics que es conserven tant en llengua roman com en llengua basca.

Toponmia.
No se sap amb precisi l'origen del terme La Rioja. Existeixen dues tesis principals:
 La primera es basa en la traducci a l'uscar del topnim: Errioxa. Segons Fra Mateo d'Anguiano y Echevarra el nom es deriva d'herri que significa "terra" i egui que significaria "pa", i aix doncs, La Rioja voldria dir "Terra de pa". ;
 La segona hiptesi suggereix que el nom fa menci del riu Oja i aquest prov de l'arrel uscar oia, "bosc". ;

Histria.

En temps romans, el territori de La Rioja era habitat per les tribus dels berons, autrgons, i vascons. Era part de la provncia romana d'Hispnia Tarraconesis. Durant l'Edat mitjana va ser un territori disputat. Els visigots van crear el ducat de Cantbria que probablement incloa tot el territori de La Rioja, com a frontera amb els vascons. Desprs de la invasi musulmana del 711, La Rioja va annexionar-se als territoris d'Al-ndalus. 

A principis del segle X, San I de Navarra va conquerir la major part d'aquest territori, i el territori baix a prop d'Arnedo va quedar sota control dels seus aliats el Banu Qasi de Tudela. La Rioja va formar el regne independent de Viguera del 970 al 1005, data en qu va passar a formar part del Regne de Navarra. Njera, va ser, per un temps, la capital del regne. 

Desprs de la independncia de Castella el 1035, el nou regne va lluitar feroment contra Navarra per aconseguir els territoris de Bureba i La Rioja, entre altres. El 1076, desprs de la mort de San IV, Navarra es va dividir i Castella va annexionar-se La Rioja a ms d'altres terres navarreses. Garcia V el Restaurador i el seu fill San V van lluitar contra Castella per recuperar els territoris perduts. El 1179, van signar un acord de pau per mitj del qual van cedir La Rioja definitivament a Castella. 

El territori va estar dividit entre les provncies de Burgos i Sria fins la reforma administrativa de 1822 de Rafael del Riego que crearia la provncia de Logronyo. El 1980 la provncia va canviar el seu nom per La Rioja, i el 1982 es va constituir com a comunitat autnoma uniprovincial.

Geografia.

El territori de la Comunitat Autnoma de La Rioja s situat sobre la depressi de l'Ebre entre les ltimes serres de les muntanyes Basco-Cantbriques i el Sistema Ibric. S'hi poden distingir dues unitats orogrfiques:
 la depressi de l'Ebre: sobre aquesta depressi es troba la comarca natural de La Rioja (que s'estn fora dels lmits de la mateixa comunitat), i que es divideix en l'Alta Rioja i la Baixa Rioja.  ;
 les muntanyes ibriques, que i es poden dividir en diverses rees: La Demanda y Urbin, Cameros y Cebollera, i les serres orientales de les conques dels rius Cidacos, Alhama i Linares. ;

A les terres altes creixen roures, fajos i pins. Tamb hi ha boix, aranyons, grvols. Hi ha grans vessants amb fines pastures per a bestiars de cavalls i de bestiar bov. A les terres ms baixes s'hi troben alzines, oliveres i ametllers. I a prop de l'Ebre, a les planes, les terres es destinen per als conreus de cereal, remolatxa i patata, mentre que els pujols estan cobertes d'immenses vinyes de les quals ragen literalment els vins que donen fama mundial a aquesta regi.

Poltica i govern.

Amb la transici democrtica d'Espanya, la provncia de Logronyo, afirmant la seva identitat com a regi, va avanar cap a la idea d'autogovern, i no va acceptar cap altre futur, rebutjant una possible uni amb la Comunitat de Castella i Lle, amb Navarra, amb Euskadi i amb Arag. Aix doncs, el 4 d'octubre, 1979, l'ajuntament de Logronyo va sollicitar l'inici del procs autonmic de La Rioja per mitj de l'article 143 de la constituci espanyola. El 12 de desembre del mateix any, el nombre de municipis que s'havien adherit a la proposta ja havia superat els dos tercis requerits per la constituci. El 1980 va comenar a redactar-se l'Estatut d'Autonomia de La Rioja, aprovat per les Corts Generals el 1982. La bandera de la Rioja s la formada per quatre franges horitzontals i d'igual mida, dels colors roig, blanc, verd i groc.

De les institucions de La Rioja.
La Rioja exerceix el seu autogovern per mitj del Parlament, el Govern i la Presidncia:

 El Parlament de La Rioja: s l'rgan que exerceix la potestat legislativa del poder autonmic i representa el poble. Legalment ha de estar integrat per un mnim de 32 i un mxim de 40 diputats electes per sufragi universal cada quatre anys per mitj de la representaci proporcional. En l'actualitat n'hi ha 33.;
 el Govern de La Rioja: s l'rgan collegiat que exerceix les funcions executives i l'administraci de la comunitat. s integrat pel President de la Comunitat Autnoma, el(s) vicepresident(s) i els consellers. Llevat del president, no es requereix que la resta dels membres del Govern siguin diputats regionals. Els membres sn designats i cessats de llurs funcions pel president mateix. ;
 El President de la Comunitat Autnoma de La Rioja: s el cap de govern executiu de La Rioja. Dirigeix i coordina l'acci del Govern com a representant mxim de la comunitat que ostenta la representaci ordinria de l'Estat espanyol a La Rioja. s elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel rei d'Espanya.
Divisions administratives.

La Comunitat Autnoma de La Rioja es divideix tradicionalment en comarques. Aquestes no sn divisions oficials amb personalitat jurdica, per l'Estatut en preveu la creaci. Tradicionalment s'han usat els nou partits judicials histrics per a definir les comarques de La Rioja: Haro, Santo Domingo de la Calzada, Njera, Logroo, Torrecilla en Cameros, Calahorra, Arnedo, Alfaro i Cervera del Ro Alhama. De manera ms general, La Rioja es divideix, de manera no oficial, en tres regions: l'Rioja Alta, la Rioja Mitjana i la Rioja Baixa, segons el curs del riu Ebre. 

Oficialment, per a les seves funcions administratives, La Rioja es divideix en municipis, ens locals bsics amb personalitat jurdica prpia i autonomia per a la gesti dels seus interessos. En l'actualitat n'hi ha 174.

Economia.
El Producte interior brut (PIB) de la comunitat autnoma va superar els 6,7 bilions d'euros el 2006. El PIB per cpita en paritat de poder de compra de La Rioja s un 6,8% superior a la mitjana de la Uni Europea dels 25. En termes del Valor agregat brut, l'11,6% correspon a l'agricultura, 28,9% a la indstria, 7,7% a la construcci i 51,8% als serveis.

La indstria ms reconeguda de La Rioja s la producci de vi. Els seus vins lideren el mercat de vins amb denominaci a Espana, amb el 40,3% de les vendes totals. Les empreses que es dediquen a la recerca i desevnolupament representen l'1,33% del total. Quant al sector dels serveis, el percentatge ms gran correspon a l'hostaleria i les activitats immobiliries.  El comer s el segon sector ms representatiu de l'economia, sobretot la venda d'aliments, begudes i tabac.  

Demografia.
La Rioja s la comunitat autnoma menys poblada de l'Estat espanyol. El 2006, la poblaci estimada de la comunitat era de 306.377 habitants, dels quals gaireb la meitat (147.182) viuen a la capital, Logronyo. El segent municipi ms poblat s Calahorra amb tan sols 23.708 habitants, seguit d'Arnedo amb 14.254 habitants.

Referncies.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28409" title="Ungla" nonfiltered="1782" processed="1776" dbindex="11874">

En anatomia, l'ungla s el revestiment de naturalesa crnia que t la funci de protegir i revestir la part terminal dels dits de molts vertebrats terrestres. Els humans tenim vint ungles, una al final de cada dit, tant de les mans com dels peus.

Les ungles creixen una mitjana de 0,01 cm cada dia, de manera que una ungla es renova completament. A occident les ungles llargues i pintades sn un atribut tradicional de feminitat. En canvi a orient, significa noblesa, ja que les persones que poden tenir les ungles molt llargues vol dir que no treballen amb les mans. 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28410" title="Bak" nonfiltered="1783" processed="1777" dbindex="11875">

Bak (en zeri Bak  ; en persa      ) s la capital i la ciutat ms gran de l'Azerbaidjan. Est situada a la costa sud de la pennsula d'Apxeron (o Ab eron), a la riba del mar Caspi, on hi ha un port important i platges de renom. De clima assolellat i rid, ocasionalment hi bufen forts vents. La poblaci, segons clculs del 2005, s d'1.200.000 habitants; a l'rea metropolitana hi viuen uns tres milions de persones (a causa del gran nombre de refugiats i desplaats de la conflictiva zona del Caucas).

La ciutat fortificada de Bak, amb el palau dels Xirvanxs i la torre de la Donzella estan inscrits des del 1999 a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

 Histria .

Els seus orgens es remunten al primer mil lenni abans de la nostra era; de tota manera, noms se'n t constncia escrita des de l'any 885. Podria ser la Gangara o Gaetara de Claudi Ptolemeu per no se sap segur. Hi ha moltes teories sobre l'origen del seu nom, per les ms esteses sn les que diuen que Bak ve del persa "bagh kuh" (la muntanya de Du) o de "bad kube" (la ciutat dels vents). Quan s esmentada a partir del final del segle IX i al segle X es sota el nom de Bakuyah i ja era famosa per les seves fonts de petroli. Els russos van arribar a la "costa de la nafta i el petroli anomenada Bakuh" el 913/914. Posteriorment comena a predominar el nom Bak. El seu port era dest de vaixells de Gilan, Daylam i altres llocs i fins i tot d'Atil, la capital dels khzars. Tamb se l'esmenta com a port excellent. Era considerada en aquest temps com a part del Shirwan per al-Mukaddasi la considera un districte de separat de Shirwan i que igual que aquest formava part de l'Arran. Fou part dels dominis dels shirwanshahs probablement fins a la darrera dinastia de Shirwan, el 1550. La ciutat va guanyar importncia desprs del terratrmol que va destruir la capital del khanat de Xirvan, Xemakha, al segle XII, quan Ahistan I va fer de Bak la nova capital

Pel que fa a la resta de la seva histria, Bak, que depenia de Prsia des de la conquesta mongola, sota els Il-khan i dinasties successores, fou annexionada pels safvides el 1550. Va ser ocupada pels otomans dels 1583 al 1606.  El 10 de juliol de 1723 fou ocupada per Rssia que va annexionar el khanat el 12 de setembre de 1723.

Nadir Shah la va recuperar el 10 de mar del 1735 i la va conservar fins a la seva mort el 1747. Amb la descomposici de l'estat safvida s'havia creat un estat territorial amb centre a Bak que va tenir el poder sota el govern de Nadir Shah, i va esdevenir virtualment independent a la seva mort. 

El khanat fou annexionat per Rssia el 6 d'octubre de 1806. Durant la revoluci russa, els revolucionaris es van revoltar a la ciutat el 15 de novembre de 1917, i es van fer amb el seu control. El 12 d'abril de 1918 el partit Musavat, que dominava alguns districtes, va intentar establir-se a Bak, per se li van oposar els comunistes i esquerrans de la ciutat i altres llocs, que els van foragitar, i poc desprs es va constituir el govern conegut per Comuna de Bak (8 de maig de 1918), govern que s estenia a quasi tot l'Azerbaidjan menys tres districtes que estaven en poder del Musavat i on aquests tenien proclamada la Repblica de l'Azerbaidjan amb capital a Gandja. Els bolxevics de Bak volien obtenir el suport britnic (els britnics s havien establert a Prsia) per rebutjar als turcs que ara envaen Transcaucsia, i els armenis (membres del Dashnak) afavorien la intervenci. Els bolxevics dimitiren el 31 de juliol de 1918, i amb aix es va acabar el govern de la Comuna de Bak, que va donar pas a un nou govern conegut com la Dictadura de la Cspia Central tamb amb capital a Bak. Per combatre els musavatistes i als turcs otomans que avanaven per l'Azerbaidjan i cap al nord (Daguestan), el govern va sol licitar l'ajut britnic. El 17 d'agost tropes britniques entraren a Bak, on foren acollides pel primer ministre Iatxovski, un menxevic, i pel cap del Dashnak armeni Khatxaturov (un petit contingent britnic ja hi havia arribat el 4 d'agost). Els bolxevics, arrestats des de l'1 d'agost, foren deportats a Astrakhan, per els van afusellar pel cam, a Krasnovodsk (Turkmenistan). Els turcs i musavatistes entraren a Bak el 15 de setembre de 1918 i la Dictadura de la Cspia Central va desaparixer. 

Fou llavors la capital de la Repblica d'Azerbaidjan sota protectorat otom; la derrota dels otomans a la guerra (Armistici de Mudros, 30 d'octubre del 1918) va deixar a la repblica com independent. El desembre de 1918 un Parlament organitzat pel Musavat comen a funcionar a Bak. Un any desprs el novembre de 1919 els britnics van tornar a Bak i el 15 de gener de 1920 el govern de l'Azerbaidjan fou reconegut per les Potncies. El britnics van evacuar Bak l'abril de 1920; al cap de pocs dies (27-28 d'abril de 1920) esclat a Bak una revoluci bolxevic dirigida pel partit comunista Hummet, que es va fer amb el poder a l'Azerbaidjan (obligant el Parlament a renunciar als seus poders) i hi va proclamar la Repblica Sovitica. Immediatament tropes russes de l'Exrcit Roig arribaren a Bak.

El 30 de setembre de 1920  els comunistes de l'Azerbaidjan signaren un tractat d'aliana amb Rssia. Amb tropes russes a Bak, la repblica d'Azerbaidjan qued totalment satellitzada encara que formalment independent. El 12 de mar de 1922, l'Azerbaidjan, Abkhzia, Armnia i Gergia ingressaren a la Repblica Federal Sovitica de Transcaucsia. La Constituci formal es va verificar el 12 d'abril de 1922. El 12 de desembre de 1922 es va crear la Repblica Federativa Socialista Sovitica de Transcaucsia, que ingressa a la Uni Sovitica el 30 de desembre del mateix any com una de les entitats constituents de la Uni. Dins d'aquesta repblica (federal primer, federativa desprs) Bak fou capital de la Repblica Socialista Sovitica de l'Azerbaidjan i ho va restar quan la la RFSS de Transcaucsia va quedar dissolta el 5 de desembre de 1939. El 1991 va esdevenir capital de la nova Repblica independent de l'Azerbaidjan.

 Khans de Bak .
Dargah Quli Khan 1721 - 1728  ;
Mirza Muhammad Khan 1747 - 1768  ;
Fath  Ali Khan 1768 - 1770, tamb khan de Kuba i Shemaka;
Abd Allah Beg (tamb de Shemakha) 1770 - 1772  ;
Malik Muhammad Khan 1772 - 1783               ;
Mirza Muhammad Khan 1784 - 1791               ;
Muhammad Quli Khan 1791 - 1792 ;
Husayn Quli Khan 1792 -  1806       ;

 La ciutat avui .

La Bak actual sn tres ciutats en una: la ciutat vella (o   ri   h r), l'eixample i la ciutat construda en temps dels sovitics.

El centre de Bak s la ciutat vella, una antiga fortalesa. La ciutat emmurallada de Bak fou declarada per la UNESCO, el desembre del 2000, Patrimoni Mundial de la Humanitat. Encara se'n conserven moltes de les muralles i torres, que foren fortificades desprs de la conquesta russa el 1806. Aquesta part s molt pintoresca, amb un laberint de carrers estrets i empedrats i edificis antics. Hi destaquen el Palau dels Xirvanxs o  irvan ahlar Saray  (segles XV-XVI), dos caravanserralls (antigues fondes), la Torre de la Donzella o G z Galas  (del segle XI, amb una bonica vista sobre el port), els banys perses i la mesquita del Divendres (on hi havia el Museu de la Catifa i les Arts Aplicades, i ara novament mesquita... per cert, les catifes ara sn a l'antic Museu Lenin). La ciutat vella tamb t dotzenes de petites mesquites, molt sovint sense cap detall particular que les distingeixi de l'edifici ve.

L'eixample, al sud de la ciutat vella, fou construt desprs de l'inici de l'explotaci massiva del petroli ara fa un segle aproximadament, i t una interessant arquitectura historicista. Aqu s'hi troben museus de belles arts, d'histria i de literatura, tots situats en mansions de milionaris d'abans de la Revoluci Russa.

La Bak moderna s'estn ms enll de les muralles, amb els carrers i els edificis que pugen pels turons que encerclen la badia de Bak. La Gran Bak es divideix en onze districtes i 48 municipis. 

El Cementiri dels Mrtirs, abans Parc Kirov, est dedicat a la memria dels que van perdre la vida a la guerra contra Armnia i, tamb, de les 137 persones que foren mortes el 19 i 20 de gener de 1990 quan els tancs i les tropes dels sovitics van prendre els carrers de Bak. A cada tomba hi figuren les fotografies de les vctimes. Precisament el 20 de gener ha estat declarat diada nacional.

 Economia .
La base de l'economia de Bak s el petroli. Se'n coneixia l'existncia des del segle VIII. Cap al segle XV, l'oli de les llnties s'obtenia a travs de pous superficials. L'explotaci comercial va comenar el 1872, i cap a l'inici del segle XX el camp de petroli de Bak era el ms gran del mn. Cap a la fi del segle XX molt del petroli de terra ja s'havia exhaurit, i les prospeccions s'estenien cap a la mar Cspia. Bak s un dels principals centres de producci d'equipaments per a la indstria petroliera. La batalla de Stalingrad, durant la Segona Guerra Mundial, es va lliurar per determinar qui havia de tenir el control sobre els camps de petroli de Bak. Cinquanta anys abans de la batalla, Bak produa la meitat del petroli mundial.

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28411" title="Lema" nonfiltered="1784" processed="1778" dbindex="11876">
Un lema s una frase que serveix com a guia per a la persona que l'utilitza. Est relacionat amb el concepte de blas medieval. En un altre sentit, tamb s la paraula que serveix per encapalar una entrada de diccionari.

 Articles relacionats.
Lema nacional.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28412" title="Croades" nonfiltered="1785" processed="1779" dbindex="11877">

Les croades foren una srie de campanyes militars de carcter religis sostingudes pels estats cristians durant l'edat mitjana (entre els segles XI i XIII) en contra dels enemics externs i interns. La majoria de croades foren lliurades contra els musulmans, per tamb es varen lliurar croades en contra dels pagans eslaus, jueus, russos, cristians ortodoxos, mongols, hussites i ctars, com fou el cas de la Croada albigesa, aix com tamb contra els estats que s'oposaven a la discilpina papal, com fou el cas de la Croada contra la Corona d'Arag.

L'inici de les croades fou marcat amb l'objectiu de reconquerir Jerusalem i la resta de territoris anomenats Terra Santa, on van succeir fets destacats de la Bblia, de mans dels musulmans. El Papa animava els reis i senyors feudals a usar el seu poder militar per expandir els territoris cristians. Algunes de les batalles ms cruentes van tenir lloc a Jerusalem. Els croats rebien privilegis civils el perd dels pecats desprs de jurar un vot (el nom croada ve de prendre la creu).

Posteriorment els papes van aplicar el terme a diferents guerres empreses amb el seu suport, en principi en defensa de la religi o de l'autoritat papal, com la croada contra els albigesos. Per extensi, s'anomena croada a tota guerra feta en nom d'una religi o causa considerada espiritual, com la Reconquesta o l'aixecament de Franco. Actualment, sovint s'empra el terme en sentit despectiu.

Les croades, tot i ser convocades en nom d'ideals com l'honor o la fe, sovint van acabar en actes de brutalitat i saquejos indiscriminats. Van obrir noves rutes comercials i van afavorir el desplaament de poblaci, amb l'intercanvi cultural que aix supos. Els castells europeus van veure's fortificats per les croades, per l'amenaa que suposaven soldats d'ambds bndols. Van suposar tamb l'inici de les persecucions massives contra els jueus.

A l'Imperi bizant, la feblesa de l'emperador es va revelar amb la derrota a la Batalla de Manzikert contra l'Imperi Seljcida el 1071, que va reduir els territoris asitics de l'imperi a l'Anatlia occidental i Constantinoble. Un signe de la desesperaci bizantina va ser la crida d'Aleix I Comn al seu enemic, el Papa Gregori VII per obtenir ajut, per estant ocupat amb la querella de les investidures i no poder contar amb l'emperador alemany la croada no es va iniciar.

Primera Croada (1095 - 1099): El papa Urb II, successor de Gregori VII ms moderat, va veure una croada com una manera de reunir el cristianisme, reforar el papat i possiblement posar l'est sota el seu control. Al no poder comptar amb els alemanys ni els normands, va confiar en els seus compatriotes i en els francs. Convocada al Concili de Clermont (1095), durant la campanya conqueriren Nicea, la capital del Sultanat de Rum, i Dorilea el 1097, conqueriren Edessa i Antioquia el 1098 i finalment van entrar a Jerusalem el 15 de juliol de 1099 i creant-se diversos estats croats, entre ells el Regne de Jerusalem.

Croada de 1101 (1100 - 1101): L'xit de la Primera Croada fa que Pasqual II cridi reforos, especialment als que es van comprometre per no van enviar tropes, i a aquells que van abandonar-la a mitja campanya. Els croats van ser derrotats a la Batalla de Mersivan. ;

Segona Croada (1145 1149): Desprs d'uns anys de relativa calma, els musulmans reconqueriren el Comtat d'Edessa el 1144, sent el primer dels Estats croats, fundats durant la Primera Croada en caure. El Papa Eugeni III va cridar la croada impulsada entre altres per Bernat de Claravall, i els reis Llus VII de Frana i Conrad III d'Alemanya van marxar cap a Jerusalem el 1147, per fan fallar en els objectius, i van posar en perill ela resta dels estats croats amb un atac sucida a Damasc. El 1150 ambds lders van tornar a casa.

Croades Nrdiques: Els reis catlics de Dinamarca i Noruega i les ordes militars dels Teutons i els  Germans Livonians de l'Espasa i els seus aliats en les costes del bltic van empendre campanyes durant la segona croada per conquerir els territoris pagans del Bltic. La croada es va cridar formalment en 1193 pel Papa Celest III i va continuar de manera irregular fins el segle XVI.

Tercera Croada (1189 1192): El 1187 Salad, sold d'Egipte va reconquerir Jerusalem, i el Papa Gregori VIII va cridar la croada que va ser escoltada per Ricard Cor de Lle d'Anglaterra, Felip II de Frana i Frederic I Barbaroja de Sacre Imperi Romanogermnic. Barbaroja va abandonar a Cilcia el 1190 i els francesos el 1191, desprs de la captura de Sant Joan d'Acre, per tot i arribar a la vista de Jerusalem, els croats van haver de pactar amb Salad una treva i la seva retirada. ;

Quarta Croada (1201 - 1204): Promoguda pel Papa Innocenci III, amb la intenci d'atacar Terra Santa des d'Egipte, per els bizantins, creient que no hi havia possibilitats de vncer a Salad, van decidir mantenir-se neutrals. La reticncia bizantina a implicar-se en la Croada, la presa del control de l'expedici per part dels venecians ja que els seus dirigents no podien pagar el transport de les tropes i la cobdcia per part dels caps croats dels tresors de Constantinoble van fer que els croats prenguessin per assalt la capital l'any 1204, donant origen a l'efmer Imperi Llat de Constantinoble (1204-1261). El poder bizant qued definitivament debilitat, i l'autoritat imperial desaparegu, repartida i disputada entre el tres estats grecs hereus de l'Imperi: l'Imperi de Nicea, l'Imperi de Trebisonda, i el Despotat de l'Epir. Va ser la primera croada que no va anar exclusivament contra els musulmans;

Croada contra els ctars (1209-1229): La croada contra els ctars va ser cridada el 1209 per Innocenci III amb la intenci d'eliminar els heretges ctars d'Occitnia. El conflicte s'estengu durant dcades i va tenir ms a veure amb l'extensi del domini francs sobre Occitnia que per combatre l'heretgia. Al final del conflicte, amb la intervenci de la Inquisici, els ctars van ser exterminats, culminant amb la darrera la mort d'un perfecte a la foguera, Guillem de Belibasta el 1322.

Cinquena Croada (1217 1221): Promoguda pel mateix Innocenci III fou un intent de recuperar Jerusalem i la resta de Terra Santa conquerint el poders califat aibida d'Egipte. Desprs d'ocupar el port de Damietta, els croats van marxar cap a El Caire, per tornen enrere per manca de provisions i una pujada del Nil. Un atac nocturn del sold Al-Kamil va resultar en una gran prdua de tropa i la rendici de l'exrcit.

Sisena Croada (1228 1229): L'Emperador Frederic II d'Alemanya havia demanat repetidament una croada per no va reeixir en el seu esfor, i va ser excomunicat pel Papa Gregori IX el 1228. De tota manera va salpar de Brindisi, va desembarcar a Palestina, i mitjanant la diplomcia va aconseguir un xit inesperat: Jerusalem, Natzaret, i Betlem es van lliurar als croats per deu anys. Va ser la primera croada no comenada per un Papa.


Setena Croada (1248 1254): Els interessos papals representats pels templers van conduir al conflicte amb Egipte el 1243, i l'any segent els Corasmis van prendre Jerusalem. Els croats van lluitar contra ells a la batalla d'Harbiyah a Gaza i foren derrotats pels corasmis, marcant el punt final als estats croats. En resposta, Llus IX de Frana va organitzar una fracassada croada contra Egipte de 1248 a 1254.

Primera croada dels pastors (1251):

Croada de Jaume I (1269). Fracassat intent catal de conquerir Terra Santa. Quan arribaven a Sardenya una gran tempesta va dispersar totes les embarcacions i es va anullar l'intent.

Vuitena Croada (1270): Comandada per Llus IX de Frana va ser un fracs, on ell mateix va trobar la mort en el setge de Tunis.

Novena Croada (1271 1272): s considerada la darrera croada a Terra Santa. El futur Eduard I d'Anglaterra va iniciar una nova expedici el 1271, desprs d'haver acompanyat Llus IX de Frana a la Vuitena Croada, va aconseguir lleugers xits a Sria i es va retirar l'any segent desprs d'una treva. La novena croada es considera sovint una continuaci de la vuitena.

Croada contra la Corona d'Arag (1284-1285): Promoguda pel Papa Mart IV contra Pere el Gran en resposta a la intervenci catalana al Regne de Siclia desprs de les Vespres Sicilianes. Va acabar amb la derrota croada i la consolidaci de la partici del regne de Siclia i el Regne de Npols.

A partir d'aleshores, els estats llatins creats a Terra Santa arran de la primera croada, van anar desapareixent paulatinament fins al 1291, quan la fortalesa d'Acre, l'ltim basti croat, va caure en poder dels mamelucs.

Segona croada dels pastors (1320):

 Croada d'Alexandria (1365): Pere I de Xipre va passar tres anys reclutant soldats per tot Europa per salpar l'octubre de 1365, derrotant els defensors de la ciutat i saquejant-la, romanent en la ciutat fins l'arribada dels reforos mamelucs uns dies ms tard, que provoquen la fugida dels croats de retorn a Xipre, desprs que es neguessin a atacar El Caire.

 Croada de Nicpolis (1394) El 1393 la capital blgara va caure a mans dels otomans, i el papa Bonifaci IX va proclamar una nova croada per aturar l'avan turc a Europa, i encara que el Cisma d'Occident havia redut l'autoritat papal, els  anglesos i francesos, aturada temporalment la Guerra dels Cent Anys, Ricard II d'Anglaterra i Carles VI de Frana van unir-se a la croada de Segimon I, emperador romanogermnic, que va acabar amb la derrota a la Batalla de Nicpolis.

Notes i referncies.



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28415" title="Bandar Seri Begawan" nonfiltered="1786" processed="1780" dbindex="11878">

Bandar Seri Begawan, amb una poblaci estimada de 64.000 habitants (2005), s la capital del soldanat de Brunei, port situat al mar de la Xina Meridional. L'economia de la ciutat es basa en la producci de mobles, txtils, artesania i fusta. Hi destaquen el Palau del Sult de Brunei, un dels ms grans del mn, i la mesquita del Sult Omar Al Saifuddn.

Una de les curiositats de la ciutat s un poble proper, Kampung Ayer, construt sobre el mar, com una petita Vencia. 

La primera part del nom, Bandar, ve del persa     , que significa "port". 



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28416" title="Matrimoni" nonfiltered="1787" processed="1781" dbindex="11879">

El matrimoni s una relaci entre dues o ms persones amb un reconeixement social, cultural o jurdic.
T per fi proporcionar un marc de protecci mtua o de protecci de la descendncia. 
Pot ser motivat per interessos personals, econmics, sentimentals, de protecci de la famlia o com a mitj per a obtenir alguns avantatges socials.
El matrimoni pot ser civil o religis i depenent de la religi o de l'ordenament jurdic  els drets, deures i requisits del matrimoni sn distints.

 Caracterstiques generals .

La forma ms habitual de matrimoni s entre un home i una dona, encara que la definici precisa d'aquesta relaci varia d'unes cultures a altres. En distints temps i llocs s'han reconegut altres varietats. Estadsticament, les societats que permeten la poligmia com a varietat acceptada de matrimoni sn ms freqents que les que noms permeten la monogmia. Tanmateix, la monogmia s la prctica ms comuna fins i tot en les primeres.
			
El matrimoni es considera un concepte important perqu contribueix a definir l'estructura de la societat, en crear un lla de parentiu entre persones (generalment) no prximes en lnia de sang. Una de les seues funcions mpliament reconegudes s la reproducci i socialitzaci dels fills, aix com la de regular el nexe entre els individus i la seua descendncia que resulta en el parentiu, rol social i estatus.

En les societats d'influncia occidental se sol distingir entre matrimoni religis i civil, sent el primer una instituci cultural derivada dels preceptes d'una religi, i el segon una forma jurdica que implica un reconeixement i un conjunt de deures i drets legal i culturalment definits.

Segons l'Esglsia Catlica l'origen del matrimoni no s cultural sin que procedeix de la mateixa naturalesa de l'home en quant que -com diu el llibre de la Gnesi, en la Bblia- al principi Du els "va crear home i dona". El matrimoni seria, per tant, una instituci i no un producte cultural les principals caracterstiques -unitat del qual, indissolubilitat i obertura a la vida- vindrien definides per la mateixa naturalesa de l'amor entre home i dona que exigeix als esposos amar-se l'un a l'altre, per sempre i que aconsegueix la seua major expressi en el fill, fruit de l'amor. El reconeixement civil que les lleis fan del matrimoni ha de respectar la naturalesa d'aquesta instituci, d'ac l'oposici de l'Esglsia Catlica al matrimoni polgam, polindric i homosexual.

 Fonaments jurdics .

Les caracterstiques generals de la instituci del matrimoni incloses en alguns ordenaments jurdics, sn la dualitat, l'heterosexualitat i el contingut quant a drets i deures. A partir del segle XX, en les societats d'influncia occidental i procedent del liberalisme s'arreplega tamb el principi d'igualtat, amb un pes creixent en les regulacions derivades.

La dualitat del matrimoni s el principi pel qual la instituci est prevista, en principi, per a unir dues persones i vincular-les amb vista a la seua convivncia i procreaci. Una excepci molt important a aquest principi es troba en alguns ordenaments (en especial els de base islmica), que reconeixen la possibilitat que un home contraga matrimoni amb ms d'una dona; per fins i tot en aquest cas la instituci vincula una persona amb una altra, per tant les diverses dones que un musulm puga tindre no estan unides, en principi, per cap nexe jurdic ni tenen drets i obligacions entre si.

L'heterosexualitat matrimonial exigeix la pertinena de cada contraent a un dels sexes, de manera que un home i una dona sn els nics que, en principi, poden contraure matrimoni. Aquest principi est sent modificat en alguns pasos en favor del principi d'igualtat, a fi de  reconixer la paritat de drets i obligacions entre home i dona i estendre els beneficis que implica la instituci del matrimoni a parelles formades per persones del mateix sexe. ;

Pasos Baixos, Blgica, Espanya, Canad i Sud-frica, aix com l'estat de Massachusetts (EUA), han adms el matrimoni entre dues persones del mateix sexe. Aquests pasos modifiquen l'anterior definici legal del matrimoni en concebre'l com la uni de dues persones. Per a informaci ms detallada sobre l'obertura de l'accs a la instituci del matrimoni per parelles formades per persones del mateix sexe, vegeu l'article matrimoni entre persones del mateix sexe.

El contingut quant a drets i deures dels cnjuges varia en funci de l'ordenament jurdic de cada pas, per generalment tots els imposen l'obligaci de viure junts i guardar-se fidelitat, de socrrer-se mtuament, de contribuir a l'alament de les crregues familiars i d'exercir conjuntament la potestat domstica i la ptria potestat sobre els fills, que es presumeixen comuns excepte prova en contra. Les singularitats del contingut del matrimoni quant a drets i deures dels cnjuges deriven en cada pas de la seua prpia concepci cultural de la instituci, que ha donat forma a la mateixa en la seua legislaci positiva i en la seua prctica jurdica.

 Efectes del matrimoni .

El matrimoni produeix una srie d'efectes jurdics entre els cnjuges i enfront de terceres persones, dels quals els fonamentals sn les obligacions conjugals, el parentiu i el rgim econmic del matrimoni. A ms, en la majoria de pasos produeix de dret l'emancipaci del contraent menor d'edat, amb la qual cosa aquest queda lliure de la ptria potestat dels seus pares i podr d'ara en avant actuar com si fra major, encara que posteriorment es divorcie.


 Origen del terme .

La paraula "matrimoni" com a denominaci de la instituci social i jurdica deriva de la prctica i del Dret Rom. El seu origen etimolgic s l'expressi "matri-monium", s a dir, el dret que adquireix la dona que el contrau per a poder ser mare dins de la legalitat.

La concepci romana t el seu fonament en la idea que la possibilitat que la naturalesa dna a la dona de ser mare queda supeditada a l'exigncia d'un marit a qui quedar subjecta en eixir de la tutela de son pare i que els seus fills tinguen un pare legtim a qu estar sotmesos fins a la seua plena capacitat legal: s la figura del pater familias.

Aniversaris en la cultura popular.
La cultura occidental celebra els aniversaris de casament i els associa a un element material. Els ms comuns sn els segents:
1r aniversari: paper o cot;
5: fusta;
10: estany;
12: seda;
15: vidre o cristall;
22: bronze;
25: plata;
30: perla;
50: or;
60: diamant;
70: plat;

Vegeu tamb.

Matrimoni cannic;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28418" title="Monarquia constitucional" nonfiltered="1788" processed="1782" dbindex="11880">
Una monarquia constitucional s una forma de govern monrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat. Les monarquies constitucionals modernes sovint implementen el concepte de trias politica o "separaci de poders" en qu el monarca s el cap de la branca executiva o t noms un paper cerimonial o simblic. En les democrcies representatives que sn monarquies constitucionals, com ara el Regne Unit i Espanya, el rei s considerat el cap d'estat, per, s el primer ministre o el president del govern, electe democrticament per mitj de les eleccions directes o indirectes, el cap de govern.

En el seu sistema de govern, les monarquies constitucionals no difereixen gens de les democrcies parlamentries, llevat del fet que el cap d'estat no s un crrec d'elecci popular, sin hereditari. El funcionament de les institucions governamentals i la separaci de poders, sovint s idntic a les democrcies parlamentaris, i per tant, les monarquies constitucionals en sn una categoria. 

Vegeu tamb.
 Formes de govern:
sistema presidencialista;
sistema parlamentari;
sistema semipresidencialista;

 Monarquia absoluta;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28425" title="Clcul infinitesimal" nonfiltered="1789" processed="1783" dbindex="11881">
El clcul infinitesimal s una branca de les matemtiques, desenvolupada a partir de l'lgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'"integral" (clcul integral) i el concepte de "derivada" (clcul diferencial). Les dues operacions sn inverses i estan lligades pel teorema fonamental del clcul.

Els fundadors d'aquesta branca sn Isaac Newton i Gottfried Leibniz i els seus precursors John Wallis i Isaac Barrow. Posteriorment va ser Augustin Louis Cauchy qui va donar-li una forma ms rigorosa en afegir-hi el concepte de lmit. Aquesta branca de les matemtiques ha esdevingut la base fonamental de la fsica des de la qual es vertebra. El clcul t tamb aplicacions en qumica, enginyeria, economia i medicina.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28427" title="Magrib" nonfiltered="1790" processed="1784" dbindex="11882">


El Magrib (en rab       , al-Ma rib o              , al-Ma rib al- arab ), que significa "oest" en rab. El Magrib (tamb anomenat frica Nord-occidental o Tamazgha) s la part de l'frica del Nord que inclou el Marroc, Algria, Tunsia, el Shara Occidental, Lbia i Mauritnia (s a dir, en queda exclosa la vall del Nil). En l's ms habitual  i sobretot en l's que se'n fa en francs  aquest terme sovint es veu restringit als tres primers pasos. En rab, aquest mot es pot referir noms al Marroc. La part oposada es denomina Mixriq o Llevant.

Tamazgha o Tamaz a (en amazic escrit en alfabet tifinagh,        ; en amazic escrit en alfabet rab,        ) s un neologisme que fa referncia al territori en el qual han habitat i s'han desenvolupat les distintes cultures amazigues o berbers. Comprn una mplia franja de territori afric que s'estn des de les illes Canries fins a l'oasi de Siwa, actualment a Egipte, i des del mar Mediterrani fins al Sahel. Tamazgha en llengua amaziga es pot traduir literalment per "pas dels amazics". Esta denominaci s utilitzada pel moviment amazic en contraposici al terme Magrib, arabocentrista, aplicable aproximadament a la mateixa regi.

Tots aquests pasos tenen importants caracterstiques comunes com el mar, les serralades muntanyoses, el desert, i una arrel tnica comuna, la berber. Posteriorment s'hi van assentar els rabs i van prendre una religi tamb comuna, l'islam.

Al-Magrib s tamb el nom rab del Marroc, pas que en altre temps s'anomenava Al-Magrib al-Aqs, aix s, l'Extrem Magrib o Extrem Ponent. Per aquesta ra, en rab s'utilitzen actualment diferents expressions per a distingir al Marroc del Magrib, que han passat a altres llenges. La ms habitual s Gran Magrib, que tamb s'utilitza per a distingir el Magrib redut o histric (Algria, Marroc i Tunis) del que actualment es considera Magrib. Tamb s'utilitza l'expressi Magrib rab en el mateix sentit, encara que el seu significat s confs ja que dna a entendre que es contraposa a un Magrib no rab: en realitat aqu cal entendre Magrib no com nom propi sin amb el seu significat literal en rab; aix, la traducci exacta de l'expressi s Ponent rab, s a dir, la part ms occidental del Mn rab. 

Com a entitat poltica, existeix la Uni del Magrib rab (UMA), que agrupa a tots els pasos de la zona (el Shara Occidental com part del Marroc). Aquests cinc pasos es van unir desprs de mltiples intents el 17 de febrer de 1989. Per contraposici a Magrib, els moviments nacionalistes amazigs o berbers utilitzen el terme Tamazgha. 


Histria.

Territoris histrics del Magrib.
Abans de la partici en Estats, el Magrib es dividia en una srie de regions histriques, que sn les segents (amb els noms medievals):
Ifriqiya;
Djerid;
Sous;
Mzab;
Hodna;
Rif;
Marroc;
Tamesna;
Tripolitnia;

Antiguitat.

La regi del Magrib actual est poblada des de la prehistria pels berbers que han desenvolupat una cultura comuna. Sn els primers habitants de la regi i sn considerats com els ancestres dels moderns habitants del nord d'frica, tenen l'rab-berber com a llengua ..

Els fenicis funden colnies a partir del segle VIII aC, la ms prspera fou Cartago. Les guerres pniques enfronten a cartaginesos i romans que finalment prenen possessi del territori a partir del segle II aC, creant la provncia romana de Mauritnia.

En el segle V, un poble germnic i cristi de l'actual Polnia, els vndals, varen creuar l'estret de Gibraltar i van envair el Magrib, que representen al voltant de 80.000 persones. Es va fundar un regne que ser efmer destrut en el segle VI com una conseqncia de la derrota vndal davant els exrcits del general Belisari, que restitueix l'frica del Nord a l'Imperi Bizant.

Amb l'arribada dels rabs s'incrementa el contacte amb altres pobles africans i mediterranis i comena la islamitzaci de la regi, que continua vigent. El Magrib va passar posteriorment a ser dominat per l'Imperi Otom i desprs per potncies europees, especialment Frana i Espanya, dins la carrera del colonialisme.

Imperis musulmans.

Des del segle VII, la conquesta rab s fulgurant: que porta a la inclusi del Magrib en el mn rab-musulm i persegueix els romans que havien ocupat des de la caiguda de Cartago. des de feia ms d'un millenni abans. El 711, sota el comandament del general amazig Tariq ibn Ziyad, un magrib que es va convertir a l'Islam, les forces rab-berbers travessen de l'Estret de Gibraltar i ataquen la Pennsula Ibrica, fins llavors dominada per visigots. Fou l'inici d'un sumptus perode en la histria de la pennsula, que es va mantenir durant diversos segles en una de les zones ms riques i ms desenvolupades d'Europa en tots els mbits, econmic, cientfic, artstic i tecnolgic.
	
Desprs d'un perode de la unitat poltica en el marc del Aglbides (segle IX) al voltant de la ciutat de Kairouan, diverses dinasties se succexen en el Magrib: els fatimita, els Zrida (segle X). Desprs d'haver destronat els Almorvits en el segle XII, la dinastia Almohades va aconseguir la unitat poltica dels pasos del Magrib, l'estat s'estenia des de l'oest de Lbia al Marroc i una gran part de la Pennsula Ibrica.

La colonitzaci europea .
Al 1830, comena la colonitzaci francesa al Magrib. Es comenar amb la invasi d'Algria, Tunsia, ambds estats vassalls del Imperi Otom, i al final amb la conquesta de Marroc el 1912.



Durant la Segona Guerra Mundial, els pasos del Magrib utilitzat com un camp de batalla entre els Aliats i les potncies de l'Eix, s el teatre d'operacions de nombroses intervencions militars, com la Operaci Torxa. s des del Magrib, que servir com una base estratgica pels Aliats i que la ciutat d'Alger ser proclamada capital provisional de la Lliure francs, on l'exrcit Francs ser reestructurat i des d'on les tropes dels Aliats van desembarcar a Itlia el 1943 i a l'agost de 1944 el desembarcament a Provena, que fou l'alliberament de Frana per les tropes alemanyes. Centenars de milers d'africans del nord van prendre part en aquestes operacions.

Desprs de 1945, les reivindicacions independentistes aboquen a la independncia dels tres pasos, gaireb simultniament, per de diferents maneres. A travs de les negociacions, Marroc i Tunsia, obtenen la independncia al 1956, i una guerra d'Algria que es va iniciar l'1 de novembre de 1954, que conduir a la independncia d'Algria en 5 de Juliol 1962. Avui en dia, governs dels pasos del Magrib sn molt diferents i s'enfronten a l'oposici democrtica i dels islamistes.

Geografia.
Geografia fsica.
El Magrib est limitat pel mar Mediterrani al nord, l'oce Atlntic a l'oest i el desert del Shara al sud. La gran serralada de l'Atles s'estn per la seva zona occidental. El cim ms elevat s el Djebel Toubkal, amb 4167 m.  s una regi de clima mediterrani, amb escasses precipitacions, llevat a les zones muntanyenques.

Geografia humana.


Els habitants originals del Magrib eren els imazighen (sing. amazigh) que anomenem berbers. La seva llengua es diu genricament tamazight, encara que existeix desacord sobre si les seves diferents variants han de considerar-se dialectes o llenges. Amb l'arribada dels rabs en el segle VII la poblaci del Magrib es converteix a  l'islam i comena un procs d'arabitzaci lingstica i cultural. El Magrib ha rebut al llarg de la seva histria diverses onades migratries que han deixat petjada en les seves diferents cultures. A part de l'afluncia de pobles rabs procedents d'orient (com la clebre tribu dels Banu Hilal), s destacable la d'andalusins i moriscs, principalment assentats a Tunis i a zones especfiques del Marroc com Fes, Tetuan, Chauen o Rabat. 

La pertinena de gran part del Magrib a l'Imperi Otom, aix com les colonitzacions francesa (principalment), italiana a Lbia i espanyola en el nord del Marroc i el Shara Occidental han deixat tamb la seva petjada. En l'actualitat la major part dels magrebins sn de parla rab (uns 40 milions de parlants), encara que hi ha un gran percentatge de poblaci de llengua tamazight (uns 55 milions), principalment al Marroc, seguit d'Algria. L'rab parlat en el Magrib t notables diferncies amb els dialectes rabs orientals, i per la seva banda es compon de parles molt diverses, encara que intelligibles entre si. L'rab estndard o literal s llengua oficial en tots els Estats magrebins. La segona llengua s el francs en tots els Estats excepte a Lbia (amb un total d'uns 40 milions de parlants) i a la Repblica Saharaui constituda en l'exili; aquesta ltima t com segona llengua el espanyol.


Els magrebins pertanyen a la branca sunn de l'Islam, i habitualment practiquen el ritual malik. Les minories religioses sn molt minses: en el desert algeri existeixen petites comunitats musulmanes jariyins (branca de l'Islam antany molt present en la zona i avui gaireb extinta). Sobreviuen tamb petites comunitats jueves, que en altre temps van ser nombroses, sobretot al Marroc, per que van quedar molt redudes desprs de l'emigraci de la majoria dels seus membres a Israel, Frana o altres pasos a mitjan segle XX. Les escasses comunitats cristianes estan formades per europeus: a Algria queden encara petites congregacions religioses franceses, producte de l'poca colonial.

 Economia .
Al aconseguir la independncia els anys 1960, els governs del diversos pasos optaren per la planificaci econmica. El PIB per cpita progress, encara que l'economia del Magrib ha de fer front a nous dficits. Avui dia, com a tot el mn, els governs acaren la globalitzaci, que els ha conduit a privatitzar amplis sectors de les seves economies.

La crisi afecta al creixement del PIB, augmenta la dependncia alimentria i afavoreix les revoltes de carcter social (com les guerres del pa del 1983-1984) El desenvolupament econmic ha comportat una transformaci paisatgstica del litoral (estacions turstiques, agricultura intensiva i urbanitzaci accelerada). En l'mbit de la globalitzaci, els pasos que formen el Magrib han fet tmids acostaments en el marc de l'Uni del Magrib rab, encara que les relacions comunes semblen ben modestes en base a les diferncies poltiques dels seus membres.



 Sector primari .
 Sector secundari .
 Sector terciari .

Vegeu tamb.

Neoltic al Magrib;
frica del Nord;

Referncies.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28438" title="Dia juli" nonfiltered="1791" processed="1785" dbindex="11883">
El dia juli s el nombre de dies solars comptats correlativament des de l'1 de gener de l'any 4713 aC a les 12h del migdia fins a avui.  
Per a datar fenmens astronmics o histrics llunyans s difcil considerar els canvis que hi ha hagut en el calendari. En 1582 ocorre la Reforma Gregoriana per la qual se suprimeixen com anys bixestos  els anys  seculars no divisibles per 400 (aix 1700, 1800 i 1900 deixen de ser bixestos) i a ms se suprimixen 10 dias, els que van del 4 al 14 d'octubre de 1582. El calendari s el juli si la data s anterior al 4-10-1582 i el gregori si s posterior al 15-10-1582. Els deu dies intermedis van ser suprimits per la Reforma Gregoriana. Esta reforma no va ser acceptada immediatament pels protestants i els cristis ortodoxos encara usen el calendari juli. 
Si pretenem esbrinar l'espai de temps transcorregut entre dos eclipsis llunyans encara que siguen del mateix calendari cal portar compte dels bixestos transcorreguts i no diguem si un s del calendari juli i un altre del gregori. 
Per a en el mateix 1582 Josep Scaliger de Leyden va fixar una escala contnua de temps fixant el seu origen en l'1 de gener de l'any 4713 aC a les 12h del migdia (en esta poca el dia comenava a migdia i no com s costum ara, que el dia comena a mitjanit) i comptant els dies solars correlativament. Aquest  nmero s'anomena dia juli. El dia 11 de juliol de 1997 a les 12 h TU es completa el dia 2.450.641 
En el calendari histric no hi ha any zero, l'any anterior a l'1 dC s l'1 aC . Aquest  problema d'origen significa que si s'introdux per a la data 12,3, -3283 s'entn l'any 3284 aC. La primera forma de designar la data s'anomena astronmica i la segona data histrica. 

Hi ha un problema afegit a la no existncia d'any 0. El segle I comena amb l'any 1 i perqu transcorregueren 100 anys complets cal esperar que acabe l'any 100 que es converteix en l'ltim any del segle 1 mentre el 101 s el primer any del segle II. Per tant el segle XX no acaba fins que acabe l'any 2000. El segle XXI no va comenar  fins a l'1 de Gener del 2001 a les 0 h TU que correspon a la dia juli 2.451.910,5.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28445" title="Hait" nonfiltered="1792" processed="1786" dbindex="11884">



Hait (Ayiti en crioll haiti) s una repblica de l'Amrica Central situada al ter occidental de l'illa de la Hispaniola. Limita al nord amb l'oce Atlntic, a l'oest amb el pas del Vent (que el separa de Cuba) i amb el canal de Jamaica (que el separa d'aquesta illa), al sud amb el mar Carib i a l'est amb la Repblica Dominicana. Comprn tamb les petites illes de la Gonve, la Tortuga (Tortue), Grande Cayemite i Vache. 

T una extensi de 27.750 km i una poblaci de 7.500.000 habitants (2003). Port-au-Prince n's la capital i la ciutat principal, amb 1.200.000 habitants i ms de dos milions a l'aglomeraci urbana, seguida per Cap-Hatien, amb 135.000 habitants. 

El territori d'Hait s eminentment muntanys  culmina al pic de la Selle (2.680 m), a l'extrem sud-oriental del pas , amb l'excepci de les petites planes costaneres i les valls dels rius, entre els quals destaca l'Artibonite. La regi oriental i central s un extens altipl elevat. 

Antiga colnia francesa, va ser un dels primers pasos d'Amrica, desprs dels Estats Units, a declarar la independncia (1 de gener de 1804), quan la poblaci esclava d'origen afric es va revoltar contra la metrpoli i es va convertir en la primera "repblica negra" del mn. Des de llavors ha esdevingut l'estat ms pobre de l'hemisferi occidental, en bona part a causa de l'agitada vida poltica, amb dictadures corruptes i violentes durant la major part de la seva histria.

 Articles relacionats .
Ren Prval;
Roland Dorcely;

 Enllaos externs .

Article sobre la histria recent d'Hait;
Foto sobre Haiti;

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28447" title="Port-au-Prince" nonfiltered="1793" processed="1787" dbindex="11885">

Port-au-Prince, amb una poblaci estimada d'1.300.000 habitants (2005) i ms de dos milions a l'aglomeraci urbana, s la capital i la ciutat principal d'Hait. Est situada en una badia del golf de la Gonve. La ciutat exporta caf i sucre. Port-au-Prince t fbriques agroalimentries, de sab, txtils i de ciment. A ms, solia exportar sabates, pilotes d'esport, etc. 

Fou fundada el 1749 per plantadors de sucre francesos. El 1770, va substituir Cap-Hatien com a capital de la colnia de Saint-Domingue, i el 1804 va esdevenir la capital del nou estat independent d'Hait. Abans de la independncia fou capturada per les tropes britniques el 4 de juny de 1794. 

Hi destaquen els molls, la Universitat d'Hait, el Palau Nacional, el Museu Nacional i la baslica de Notre-Dame.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28449" title="Hondures" nonfiltered="1794" processed="1788" dbindex="11886">




Hondures s una repblica de l'Amrica Central que limita a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oce Pacfic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib. Belize (l'antiga "Hondures Britnica") est noms a 75 km enll del golf d'Hondures.

T una extensi de 112.090 km i una poblaci estimada de 6.500.000 habitants (2005). Tegucigalpa n's la capital, amb 850.000 habitants i una aglomeraci urbana d'un mili i mig, seguida de San Pedro Sula (490.000 hab.), que dins la seva aglomeraci urbana (690.000 hab.) cont la ciutat de Choloma (140.000 hab.); tamb passen dels cent mil habitants La Ceiba i El Progreso.

El territori hondureny s muntanys (punt culminant, el Cerro Las Minas, amb 2.865 m d'altitud), amb estretes planes costaneres i un litoral accidentat: a la costa caribenya s'obre el golf d'Hondures i la llacuna de Caratasca, i a la costa del Pacfic hi ha el golf de Fonseca. Pertanyen tamb a Hondures les anomenades Islas de la Baha (Roatn, Guanaja i altres). El clima varia de subtropical a les terres baixes fins a temperat a les muntanyes. 

Antiga colnia espanyola, Hondures va esdevenir un estat de les Provncies Unides de l'Amrica Central el 1823, i una repblica independent el 1840. Desprs de dues dcades i mitja de governs militars, el 1982 es va aprovar una nova constituci que consagrava el joc democrtic. Durant els anys 80 Hondures va ser un refugi segur per a la contra antisandinista que combatia contra el govern de Nicaragua i un aliat de les forces governamentals d'El Salvador en la seva lluita amb les guerrilles d'esquerra.

 Economia .
Article principal: Economia de Hondures.;

 Enllaos externs .
Govern d'Hondures.
Presidncia d'Hondures;
Congrs dels Diputats;

Informaci i Premsa.

La Prensa de Honduras;
La Tribuna de Honduras;
El Tiempo de Honduras;
El Heraldo de Honduras;
Honduras This Week en angls;



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28450" title="Tegucigalpa" nonfiltered="1795" processed="1789" dbindex="11887">

Tegucigalpa, amb 850.000 habitants i una aglomeraci urbana d'un mili i mig (2005), s la capital d'Hondures i la ciutat principal de la repblica. Est situada a la vall homnima, a uns 990 metres sobre el nivell del mar, a la riba del riu Choluteca. El nom significa 'muntanya de plata' en la llengua autctona local. Tegucigalpa tamb s la capital del departament hondureny de Francisco Morazn.

Les indstries de la ciutat sn la txtil, la del sucre i la del tabac. Tegucigalpa fou fundada al segle XVI, i era un centre miner de plata i or. La capital de la repblica independent d'Hondures va anar canviant entre Tegucigalpa i Comayagua fins que es va installar permanentment a Tegucigalpa el 1880. La Universitat Autnoma Nacional d'Hondures s'hi va establir el 1847. El Museu Nacional cont una notable collecci d'art precolomb. A la dcada de 1930, la ciutat de Comayagela (a l'altra banda del riu Choluteca) fou agregada a Tegucigalpa. 

Tegucigalpa t l'Aeroport Internacional de Toncontn, a 7 km del centre de la capital.

La ciutat va sofrir greus danys arran de l'hurac Mitch el 1998.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28460" title="Ferdinand de Saussure" nonfiltered="1796" processed="1790" dbindex="11888">

Ferdinand de Saussure (26 de novembre de 1857 - 22 de febrer de 1913) s un lingista sus, considerat el pare de la lingstica moderna. Estudi a Leipzig i Berln (Alemanya) el 1876-1878, i fou cap de l' cole pratique des Hautes Etudes del 1880 al 1891. Tamb se'l considera com el pare de la semitica.

Les dicotomies de Saussure.
Saussure, apartant-se de la gramtica histrico-comparativa, es dedica a estudiar els elements de les llenges per arribar a entendre'n el mecanisme i l'organitzaci. De les seves aportacions, destaquen les dicotomies, encara usades per explicar els fenmens lingstics.

La primera dicotomia separa el signe lingstic en dues parts: el significant (part fsica, perceptible, formada per lletres o sons) i significat (part mental, concepte associat). La relaci entre les dues parts s arbitrria, noms la convenci ha fixat que a una idea concreta correspongui una manera de dir-se i una prova s la diferncia entre llenges, que poden tenir diferents paraules per designar un mateix concepte. 

La segona separa la llengua de la parla. La llengua s el conjunt de signes i relacions d'aquests ja establerts, corresponent a la gramtica, i doncs l'objecte d'estudi dels gramtics. Mentre que la parla s l's concret de la llengua que fa cada individu segons la situaci comunicativa en qu es trobi. La llengua s el fet social, pertany al grup; la parla s el fet individual.

Tamb distingeix entre sincronia i diacronia. La sincronia estudia el moment present de la llengua, l's actual, mentre que la diacronia s'ocupa de l'anlisi histrica i evolutiva, mitjanant documents i inferncies a partir de comparacions amb altres llenges.

Per ltim distingeix entre relacions sintagmtiques i associatives (que desprs se'n dirien paradigmtiques), els dos eixos en qu s'organitza la llengua. El signe lingstic no apareix mai sol, la llengua no s un conjunt de mots, arrels i afixos sense relaci. Les relacions que el mot estableix amb el sintagma o l'enunciat on est inserit l'afecten (des de la concordana fins al significat). Sn relacions in praesentia i horitzontals. Per contra, una paraula estableix relacions amb el seu model categorial o paradigma en sentit vertical; aquestes sn relacions in absentia perqu si hi ha una forma verbal en present, per exemple, no poden ser-hi alhora altres formes de la mateixa 

conjugaci. 

 Obres .
 Mmoire sus le systme primitiv des voyelles dans les langues indoeuropennes (1879);
 De l'emploi du gnitif absolu en sanskrit (1880) doctorat a Leipzig. ;
 Cours de linguistique gnrale (1916) ;

 Enllaos .
Diccionari de Lingstica





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28462" title="Colnia Gell" nonfiltered="1797" processed="1791" dbindex="11889">


La Colnia Gell s un poble situat a la comarca del Baix Llobregat. Pertany al municipi de Santa Coloma de Cervell. Destaca per ser una de les colnies industrials de Catalunya amb una font important de natura i obra arquitectnica (de m de l'arquitecte Antoni Gaud i Cornet). T 775 habitants (2005).

Histria.
La Colnia Gell era una colnia industrial que es dedicava al txtil. Comen a construir-se el 1890 per iniciativa de l'empresari Eusebi Gell, propietari del terreny, l'antiga finca Can Soler de la Torre. Gell trasllad aqu totes les indstries que abans tenia ubicades a Sants (Barcelona).

Eusebi Gell encarreg a Gaud el projecte de la Colnia, que disposava d'hospital, fonda, escola, comeros, teatre, cooperativa i capella, a ms de les fbriques i els habitatges dels obrers, en una superfcie total d'unes 160 hectrees. Gaud s'encarreg de la planimetria del conjunt, per al que compt amb la co laboraci dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubi i Josep Canaleta. Personalment s'encarreg del disseny de l'esglsia, de la que tant sols es constru la cripta, ja que a la mort del comte Gell el 1918 els seus fills abandonaren el projecte.

La resta d'edificacions van crrer a crrec dels co laboradors de Gaud: Francesc Berenguer constru la Cooperativa (amb Joan Rubi, 1900) i l'Escola (amb el seu fill Francesc Berenguer i Bellveh, 1911-1916); Joan Rubi constru diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900); Francesc Berenguer i Bellveh constru tanmateix el Centre Cultural Sant Llus (1915-1917) i la Casa parroquial (1917).

Els successors d'Eusebi Gell van vendre la propietat el 1945 a la famlia Bertrand i Serra. La indstria txtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973.

 Galeria d'imatges .


Enllaos externs.

Web de la Colnia Gell;
Visita virtual de la cripta de la Colnia Gell (in English);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28467" title="Programa Erasmus" nonfiltered="1798" processed="1792" dbindex="11890">

El programa ERASMUS (conegut popularment com a la beca Erasmus o, simplement, lErasmus) s l'apartat dedicat als estudis superiors del programa Scrates II, del que en forma la major part. s un programa instaurat per la Comissi Europea per tal de promoure l'intercanvi d'estudiants dins de la uni. ERASMUS s la abreviatura de les sigles "European Community Action Scheme for the Mobility of University Students".

Va ser instaurat l'any 1987. L'any 1995, amb la fundaci del programa Scrates, va ser incorporat dins d'aquest. El 31 de desembre de 1999 el programa Scrates va ser reemplaat pel programa Scrates II i, igualment, l'Erasmus en pass a formar part.

L'objectiu del programa ERASMUS s fomentar la mobilitat acadmica, en l'mbit de l'ensenyament superior, tan de professors com d'estudiants entre els pasos que formen part de la Uni Europea, la Uni Econmica Europea i, tamb, amb els pasos candidats com Turquia.

Actualment en formen part 2.199 institucions d'ensenyana superior distribudes en 31 pasos.

L'any 2004 li fou atorgat el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional.

Enllaos externs.
  ESN - Erasmus Student Network;
  ErasmusOne - La Comunitat d'Erasmus Online;
  Erasmus Experiences;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 2004;
  Ajuda Erasmus;
  Erasmus Bloc Ginebra;
  Wikipedia Erasmus;
  Forum Erasmus;
  Eina;
  Com rear un Bloc Erasmus i enllaos a Blocs;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28473" title="Equaci de temps" nonfiltered="1799" processed="1793" dbindex="11891">
La equaci de temps s la diferncia entre el temps solar mitj i el temps solar vertader. Esta diferncia s major a principis de novembre, quan el temps solar mitj est a ms de 16 minuts per darrere del temps solar vertader, i a mitjan de febrer, quan el temps solar mitj va ms de 14 minuts per davant de l'aparent. Sn iguals quatre vegades  a l'any, el 15 d'abril, 14 de juny, 1 de setembre i el 25 de desembre


Vegeu tamb .
Fus horari;
Temps solar;

Enllaos externs .
Calculadora de l'equaci del temps i aquesta calcula a ms l'alba i la posta de sol ;
Explicaci de com es calcula l'equaci del temps;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28475" title="Jaime Salinas Bonmat" nonfiltered="1800" processed="1794" dbindex="11892">
Jaime Salinas Bonmat (Maison-Carre. Algria. 1925), escriptor i editor, s fill del poeta Pedro Salinas i Margarita Bonmat.

Tot i que nascut a Algria, va viure la seva infantesa a Sevilla i Madrid. L'esclat de la Guerra Civil Espanyola sorprengu la famlia Salinas a Santander i l'any 1937 emigraren als Estats Units on el jove Jaime acab els seus estudis secundaris.

Desprs va viure a Puerto Rico i s'allist a lAmerican Field Service. En acabar la Segona Guerra Mundial es gradu a la Universitat estat-unidenca de Johns Hopkins.

L'any 1954 retorna a Europa desprs de la mort del seu pare i viu una curta temporada a Pars fins el 1955 en qu s'installa a Barcelona en una torre del barri del Putget junt amb l'escriptor islands Gudbergur Bergsson. Treballa en una empresa editorial francesa i entra a Seix Barral on inicia la seva carrera com a editor.

El 1966 cofunda Alianza Editorial i el 1976 rellana Alfaguara. Fou director general del Llibre i Biblioteques en el primer govern socialista sorgit de les eleccions generals del 1982, crrec que ocup fins el 1995 en qu va dimitir. Posteriorment fou director de l'editorial Aguilar fins el 1991 en qu raons de salut l'obligaren a deixar el crrec i el mn editorial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28476" title="Meridi de Greenwich" nonfiltered="1801" processed="1795" dbindex="11893">



El meridi de Greenwich s el semicercle imaginari que unix els pols i passa per Greenwich, ms precisament per l'antic observatori astronmic d'aquest suburbi de Londres.

El meridi de Greenwich serveix de meridi d'origen: s a partir d'ell que es mesuren les longituds, en graus, s a dir que correspon a la longitud zero.

Un fus horari s'estn sobre 15 graus de longitud (perqu 360 graus corresponen a 24 hores i 360/24 = 15)).

La lnia oposada al meridi de Greenwich, s a dir el semicercle que el completa (per a formar un cercle) correspon a la lnia internacional de canvi de data, que travessa l' oce Pacfic. Per raons prctiques, concretament per a no tenir diversos fusos horaris en alguns arxiplegs , s'ha adaptat esta lnia a la geografia (ja no s recta en la superfcie del globus).

Antigament la majoria de les marines de Europa continental usaven el meridi de l'illa canria d' El Hierro. Tanmateix, van existir moltes altres referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28489" title="Nissaga de poder" nonfiltered="1802" processed="1796" dbindex="11894">


Nissaga de poder s una telenovella emesa per Televisi de Catalunya. La idea original fou de Josep Maria Benet i Jornet i Jordi Arcarazo. El repartiment, de ms de 30 actors principals, estava encapalat per Emma Vilarasau i Jordi Dauder, que a la srie feien d'Eullia i Mateu Montsols, dos germans propietaris d'unes caves al Peneds, membres d' una rica famlia. 

Argument.
L' argument gira en torn d' un incest entre Eullia i Mateu, del qual en naixer un fill, Eduard. Per els Montsols no es poden permetre aquest escndol, aix que hauran de guardar el secret i fer creure que Eduard s fill d' una relaci espordica entre el propietari, Mateu Montsols, i la masovera de les terres, ngela. 
En definitiva, la temtica de la srie es basa en els enganys, els assassinats, les juguesques, l' enveja... i les relacions ms trbules entre els membres d' una poderosa famlia enmig 
d' una atmosfera asfixiant. Fruit d' aix, Nissaga de Poder va ser una de les sries ms populars de TV3.

Actors.
Emma Vilarasau ...  Eullia Montsols;
Jordi Dauder ...  Mateu Montsols;
Eduard Farelo ...  Eduard Montsols;
Montserrat Salvador ...  Merc Aymerich;
Jordi Bosch ...  Raimon Montsols;
Muntsa Alcaiz ...  Slvia Ribalta;
Nina ...  Pilar Solano;
Mnica Lpez ...  Abril Montsols;
Olalla Moreno ...  Laia Montsols ;
David Selvas ...  Flix Montsols ;
Marta Padovan ...  Assumpci ;
Jordi Banacolocha ...  Toms  ;
David Bags ...  Amadeu Cabanilles ;
Enric Maj ...  Maurici Castro ;
Merc Sampietro ...  Montserrat Capdevila ;
Vctor Pi ...  Mossn David Sollerich ;
Merc Comes ...  Agustina Molins;
Llus Marco ...  Dr. Joan Vidal-Garriga;
lex Casanovas ...  Enric Cabanes;
Biel Durn ...  Toni Castro;
Merc Lleix ...  Llussa Solano;
Rosa Novell ...  Sofia Palau;
Nria Prims ...  Mariona Montsols;
Eva Santolria ...  Elisenda Castro;
Montse Mostaza ...  Laura Vilalta;
Alfred Lucchetti ...  Sebasti Vilalta;
Mingo Rfols ...  Roger Cnoves;
Cristina Dilla ...  Neus;
Boris Ruiz ...  Mrius Bertran;
Rosa Renom ...  Helena Savall;
Mnica Lucchetti ...  Clara Bellmunt / Isabel Pomes;
Llus Posada ... Josep / Raimn Tarrades;
Alcia Gonzlez ...  Ins;
Mart Milla ...  Xavier;
Pep Tosar ...  Jordi;
Artur Trias ...  Artur Rus;
Ignasi Abadal ...  Domnec Tubau;
Carles Arquimbau ...  Josep Mara Clariana "Xato";
Roser Batalla ...  Sargent Mayte Aguirre;
Anna Brians ...  Judit;
Sergio Caballero ...  Dami;
Ester Formosa ...  Pietat;
Carme Fortuny ...  Antnia;
Josep Linuesa ...  Maral Castro;
Merc Montal ...  Ldia Tur;
Pep Anton Muoz ...  Gerard Vilalta;
Mnica Randall ...  Aurora Jan;
Bea Segura;
Ernest Serrahima ...  Miquel Capdevila;
Miquel Sitjar ...  Gabriel Montsols;
Marcel Toms;
Pep Torrents ...  Dr. Isidre Mercader - Foraster;
Pere Ventura ...  Oriol Llongueras;
Arnau Vilardeb ...  Quim Balaguer;
Eullia Ramn ... Angels Estivill;

Nissaga l'herencia.
Amb la mort d'Eullia i Mateu Monsols s'acaba la serie. Malgrat tot, degut a l'xit de la telenovella va sorgir un any ms tard "Nissaga: L'herncia" temporalitzada uns anys ms tard de "Nissaga de Poder" de manera que els personatges eren ms grans. La serie per, no va tenir la mateixa acceptaci que la seva precedent.

Enllaos externs.
Pgina de la srie a TV3;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28512" title="Joaqun Baldomero Fernndez lvarez Espartero" nonfiltered="1803" processed="1797" dbindex="11895">

Joaqun Baldomero Fernndez lvarez Espartero (Grantula de Calatrava, provncia de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879). Militar i poltic espanyol. President del consell de Ministres (1837-1837), (1840-1841) i (1854-1854) i regent del regne de 1840 a 1843. 

Va comenar els seus estudis al seminari d'Almagro. Al 1808 s'allista a l'exrcit i participa en la Guerra del Francs. Des del 1810 est a Cadis assetjat pels francesos, mentre es feien les Corts constituents i on realitza estudis militars i d'enginyer. Durant la primera guerra carlina va estar del costat de la reina Isabel II d'Espanya.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28513" title="Antipapa" nonfiltered="1804" processed="1798" dbindex="11896">
Un antipapa s una persona que es proclama papa sense haver estat elegit cannicament. Considerar antipapa alg que hagi prets ocupar el crrec papal no vol dir pas que la seva doctrina sigui contrria a la cannica, sin que la seva proclamaci com a Papa s illegtima. Una llista completa dels antipapes:

Sant Hiplit (217-235) ;
Novaci (251) ;
Flix II (335-365) ;
Urs I (366-367);
Eulali I (418-419) ;
Lloren (498; 501-505) ;
Discor (530) ;
Teodor II (687) ;
Pasqual I (687) ;
Constant (767-769) ;
Felip (768) ;
Joan VIII (844) ;
Anastasi III (855) ;
Cristfor I (903-904) ;
Bonifaci VII (974; 984-985) ;
Joan XVI (997-998) ;
Gregori VI (1012) ;
Benet X (1058-1059) ;
Honori II (1061-1072) ;
Climent III (1080; 1084-1100) ;
Teodoric I (1100) ;
Albert I (1102) ;
Silvestre IV (1105-1111) ;
Gregori VIII (1118-1119) ;
Celest II (1124) ;
Anaclet II (1130-1138) ;
Vctor IV (1159-1164) ;
Pascual III (1164-1168) ;
Calixt III (1168-1178) ;
Innocenci III (1179-1180) ;
Nicolau V (1328-1330);
Climent VII antipapa de la lnia d'Aviny, (1378   1394);
Benet XIII de la lnia d'Aviny, (1394 1423);
Alexandre V de la lnia pisana, (1409 1410)  ;
Joan XXIII de la lnia pisana, 1410 1415;
Climent VIII de la lnia d'Aviny, 1423 1429;
Benet XIV, (Bernard Garnier), de la lnia d'Aviny, 1425 1430?
Flix V, duc Amadeu VIII de Savoia (1440-1449), electe al Concili de Basilea;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28514" title="Assimilaci" nonfiltered="1805" processed="1799" dbindex="11897">
L'assimilaci s un fenomen fontic en el qual un so adquireix caracterstiques del o dels sons contigus quant al mode i punt d'articulaci. Pot ser, llavors, una palatalitzaci, una velaritzaci... L'assimilaci es dna en l'actualitat en catal en la majoria de sons nasals i laterals, i en l'evoluci de l'idioma ha donat lloc a diversos aplecs consonntics.

Exemples:
 canvi (la n sona com una nasal bilabial , o labiodental si sou valencians o de certes zones del sud de Catalunya) -- canvi de punt d'articulaci;
 cangur (la n sona com una nasal velar [ ]) -- canvi de punt d'articulaci;
 atleta (la t sona com una lateral alveolar ) -- canvi de mode d'articulaci;
 ametlla (la t sona com una lateral palatal [ ]) -- canvi de mode i de punt d'articulaci;

L'harmonia voclica s un tipus d'assimilaci que en algunes llenges afecta les vocals d'una mateixa paraula.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28516" title="Ensordiment" nonfiltered="1806" processed="1800" dbindex="11898">
S'anomena ensordiment al fenomen fontic contrari a la sonoritzaci, pel qual un so sonor (en el qual vibren les cordes vocals) es torna sord, per l'acci del so o dels sons contigus. 

En catal sol passar:
 Dins d'una paraula, quan una oclusiva sonora o una fricativa sonora van seguides d'una consonant sorda. Exemples: absoluci (la b sona  sorda).
 Per a totes les oclusives a final de paraula, quan no van seguides d'una paraula comenant per una consonant sonora. Exemples: Exemples: "fred" (la d sona  sorda) ; per "fred glacial" (la d sona  sonora). Tamb quan van seguides d'una paraula comenant per una vocal. Exemples: "fred rtic" (la d sona  sorda).
 Per a totes fricatives a final de paraula quan no van seguides d'una paraula comenant per una consonant sonora o una vocal. Exemples:  "la mosca brunz tot el dia" (la z sona  sorda); per "la mosca brunz mentre dormo" (la z sona  sonora). En els dialectes balerics es donen ms casos, com "arxiv tots els fitxers" (la v sona  sorda); per "arxiv els fitxers" (la v sona  sonora).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28518" title="Sonoritzaci" nonfiltered="1807" processed="1801" dbindex="11899">
S'anomena sonoritzaci al fenomen fontic contrari a l'ensordiment, pel qual un so sord (en el qual no vibren les cordes vocals) es torna sonor, per l'acci del so o dels sons contigus. 

En catal sol passar:
 Dins d'una paraula, quan una oclusiva sorda o una fricativa sorda o una africada sorda van seguides d'una consonant sonora en una sllaba diferent. Exemples: "capgrs" (on la p sona ), "modernisme" (on la s sona ), "migdia" (on la g sona ). Per no pas a casos com "ample" on el grup pl s dins de la mateixa sllaba.
 Per fontica sintctica, quan una paraula acabada amb una fricativa sorda o una africada sorda va seguida d'una vocal o una consonant sonora. Exemples: "les altres" (on la s sona ), "les mateixes" (on la s sona ), "mig obert" (on la g sona ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28519" title="Emmudiment" nonfiltered="1808" processed="1802" dbindex="11900">
L'emmudiment s el fenomen fontic pel qual un so deixa de pronunciar-se. 


Per exemple, en catal la s no sona davant de r o x en casos com le'roques, le'xifres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28521" title="Gurdia Civil" nonfiltered="1809" processed="1803" dbindex="11901">

La Gurdia Civil s un Institut Armat fundat el 1844 pel Duc d'Ahumada, durant el regnat d'Isabel II. 
Altres forces similars a Europa sn els Carabinieri (Itlia) i la Guardia Nacional Republicana (Portugal).

 Histria .
Guerres carlines

Guerra civil espanyola

23 de febrer de 1981

 Organitzaci i missions .

Est organitzada de forma militar, i t presncia a la majoria de poblacions, fins i tot les ms petites. El destacament ms petit s'anomena puesto i sol estar manat per un sotsoficial. Diversos puestos, s'agrupen formant una lnea, sota el comandamanet d'un oficial, i les lneas s'agrupen en companyies manades per un Capit, que normalment se centralitzen als caps de partit judicial.

En molts dels casos els membres de la Gurdia Civil, anomenats gurdies civils, viuen a les casernes juntament amb les seves famlies.

En aquells llocs que no compten amb policia autonmica la seva tasca s la persecuci de tot tipus de delinqncia, sobretot als pobles petits on no hi ha comissaries de la Policia nacional. T les competncies exclusives en la persecuci del contraban, el trnsit a les carreteres i autopistes, la protecci de la naturalesa i el control d'armes i explosius.

 Membres histrics .
Capit Cortes;
Antonio Escobar Huertas;
Antonio Tejero Molina;

 Graus .
El mxim cap, amb el crrec de director general pot ser un civil o un militar.
Generals;
General de divisi;
General de brigada;
Oficials superiors;
Coronel;
Tinent Coronel;
Comandant;
Oficials subalterns;
Capit;
Tinent;
Alferes;
Sotsoficials;
Sotsoficial Major;
Subtinent;
Brigada;
Sergent 1r;
Sergent;
Classes de tropa;
Caporal major;
Caporal 1r;
Caporal;
Gurdia 1r;
Gurdia 2n;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28522" title="Regadiu" nonfiltered="1810" processed="1804" dbindex="11902">



El regadiu s l'aportaci d'aigua a la terra per a afavorir l'ptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. Aquesta aportaci ser suplementria a l'aigua de la pluja i el mtode d'aplicaci pot ser superficial (tamb nomenat per gravetat) o pressuritzat.

En el reg superficial o per gravetat l'aigua es mou per diferncia de cota (efecte de la fora de la gravetat) i per aquesta ra no requereix d'energia externa. Sn exemple d'aquest tipus de reg el reg a manta en eres, solcs, etc.

El reg pressuritzat requereix l'aportaci d'energia per a la seva operaci, ja sigui mitjanant grups de bombament o amb la pressi proporcionada per basses o dipsits elevats. Sn exemple d'aquests tipus de reg l'aspersi, la microaspersi o el degoteig.

 A manta .
A manta s el sistema de reg per gravetat amb molt baixa eficincia. s la forma ms antiga que encara se segueix utilitzant actualment. No requereix de mitjans tecnolgics complexes, per si d'aigua en abundncia.

L'aigua, procedent d'un riu o font, o treta d'un pou, mitjanant una snia o altres sistemes, es fa crrer per dins solcs fets a la terra amb aquest objectiu. Aix obliga a sembrar a la part alta que forma una cresta entre solc i solc. Quan l'aigua es fa crrer per tota l'extensi del terreny s'anomena inundaci.

 Aspersi .
L'aspersi s el sistema de reg presuritzat. Bsicament es tracta de fer ploure de forma artificial.

Per regar mitjanant el sistema d'aspersi, s'ha de disposar d'una installaci (fixa o mbil) de canonades que condueixin l'aigua fins els aspersors, dispositiu que s'encarrega de distribuir l'aigua sobre els cultius en forma de pluja. Es necessita molta energia, per la qual cosa s'ha de disposar de grups de bombament o de pressi a la xarxa proporcionada per basses o dipsits elevats.

T l'inconvenient de qu requereix uns mitjans costosos, i una despesa contnua d'energia, per en canvi permet cultivar sense fer solcs profunds i no cal sembrar a les crestes d'aquests, cosa que facilita la mecanitzaci del cultiu.

En casos de molt de fred, el sistema d'aspersi es pot utilitzar per combatre les glaades. En alguns casos tamb permeten l'aplicaci de productes agroqumics.

 Goteig .
El goteig s el sistema de reg pressuritzat amb molt alta eficincia de l'aigua. s un sistema dissenyat per aprofitar al mxim la despesa d'energia i aigua.

Aportaci d'aigua al terreny en la zona radicular de les plantes. L'aportaci d'aigua s'efectua mitjanant un sistema de petites canonades de molt baix dimetre les quals tenen petits orificis dels que surt el lquid gota a gota o a molt baix cabal. Optimitza el consum d'aigua, i es pot utilitzar per incorporar fertilitzants o altres agroqumics al cultiu.

 Fertirrigaci .
s una modalitat de les dues anteriors, en qu per augmentar la producci al mateix temps que s'optimitzen els recursos, s'incorporen fertilitzants a l'aigua de reg. Es pot utilitzar amb l'aspersi o amb el goteig, si b resulta ms efectiu amb aquest darrer

 Hidroponia .
Actualment l'hidroponia s la forma ms avanada de reg i de producci agrcola. Consisteix en una variant del goteig, a la que s'incorporen tots els nutrients que necessita la planta mitjanant el sistema de reg. 

Requereix d'una inversi important, per les produccions tamb augmenten fora. Les installacions de reg es complementen amb una srie d'instruments de control, com sondes, sensors, controls d'humitat i temperatura, que se solen centralitzar a un ordinador amb els programes de gesti adients. Tot aix posa en marxa un sistema preparat per incorporar els fertilitzants a l'aigua de forma automtica. Es va comenar a utilitzar en floricultura, per avui en dia s habitual en molts de productes hortcoles.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28523" title="Capit" nonfiltered="1811" processed="1805" dbindex="11903">
Capit s un crrec o grau que ostenta aquell que t un cert comandament.

 Exrcits .
Als exrcits de terra i aire i alguns cossos policials com la Gurdia Civil Espanyola, la Gendarmeria francesa, o els Carabinieri italians s el grau ms alt entre els oficials subalterns, situat per davall dels comandants i per damunt dels tinents. A la marina de guerra sol rebre el nom de Tinent de navili.

Dins els exrcits de terra, sol tenir el comandament d'una  companyia (infanteria), esquadr (cavalleria) o bateria (artilleria).

 Marina .
s qui mana un vaixell.

Dins la marina de guerra sn els oficials superiors, que estan per davall dels almiralls, i per damunt dels Tinents de navili. Hi sol haver 3 categories:
Capit de navili, equivalent a Coronell dels altres exercits.
Capit de fragata, equivalent a Tinent coronell.
Capit de corbeta, equivalent a Comandant. ;

Dins la marina mercant s el que mana i dirigeix sota la seva responsabilitat un vaixell de passatgers o mercaderies.

A la marina de pesca o d'esbarjo, s'anomena com a Capit de pesca o Capit de iot al que mana els vaixells mes grossos d'aquestes classes.

 Esports .


En els esports collectius es el portaveu de l'equip durant el joc o partit. Sol ser l'nic jugador en el camp amb dret a dirigir-se a l'rbitre per fer observacions o demanar aclariments. El capit participa en els sorteigs de camp o de sacada i firma l'acta del partit. En altres ocasions, com en els equips de Copa Davis de tennis el capit no s un jugador, sin una figura externa ms prxima a la d'un director o entrenador.

 Vegeu .
Grau militar;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28525" title="Viaducte de Millau" nonfiltered="1812" processed="1806" dbindex="11904">

El Viaducte de Millau s un pont atirantat multicable a l'autopista francesa A-75 (Clermont-Ferrand - Montpeller) que salva la vall del riu Tarn a prop de la localitat de Millau. El viaducte cobreix una distncia total de 2460 m mitjanant 6 llums de 342 m i dues ms de 204 m (les extremes). Fou inaugurat pel president de la Repblica Francesa, Jacques Chirac, el 14 de desembre de 2004 i obert al trnsit dos dies desprs. Amb la construcci d'aquesta estructura es van batre dos rcords del mn:
 La segona pila (comptant des de Clermont-Ferrant) s la pila ms alta del mn: 334 m.
 La rasant de la carretera just a sobre del riu Tarn (entre les piles 2 i 3) s la rasant de carretera situada a ms altura respecte el terra:  270 m, lleugerament ms alta que la del New River Gorge Bridge als Estats Units. De tota manera, cal tenir en compte que no s el rcord absolut en ponts ja que hi ha una passarella de vianants tamb als Estats Units, Royal Gorge Bridge, amb una altura superior: 321 m.

El projecte fou fruit de la collaboraci de diversos enginyers de camins, canals i ports del grup SETRA, dirigits per Michel Virlogeux, que van estudiar, durant anys diverses solucions. Les 5 solucions finalistes foren posteriorment depurades paisatgsticament per diverses enginyeries i estudis d'arquitectura, i finalment va ser escollida l'opci  depurada per l'enginyeria anglesa Ove-Arup i l'estudi d'arquitectura de Norman Foster. El projecte constructiu va ser desenvolupat per l'estudi GREISCH, encapalat per l'enginyer Jean Marie Crmer.



La construcci del pont fou a crrec de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, consorci compost per les empreses Eiffage TP, encarregada dels elements de formig, Eiffel per als d'acer i Enerpac, encarregada dels suports hidrulics. Gaireb 3000 persones van treballar en la construcci de l'estructura, que va costar 394 milions d'euros i va durar 36 mesos.

El pont ser de peatge, en principi, fins l'any 2080, sota concessi de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, que va finanar les obres. Les seves tarifes seran variables segons l'poca de l'any.

Les 7 piles sn de formig i presenten una secci en caix variable, que es desdobla en dos caixons, passada ja mitja altura, que acaben convergint al seu cap. D'aquesta manera es minimitzen els moviments de la pila al cap, requeriment fonamental per l'efectivitat de l'atirantament. Al peu, la secci mesura aproximadament 17 metres en el sentit longitudinal del pont i 27 en el seu sentit transversal. Aix, la inrcia de la pila en front accions longitudinals al tauler arriba a la mitjana dels 910 m4. Les piles, s'eleven gaireb 89 m per sobre de la rasant, d'on surten 11 tirants per costat.

El tauler s d'acer estructural S355J2G3 i t una amplada de 32 m i un cantell constant de 4.20 m. La secci s tricellular amb una rea de 1.152 m2 i la seva flexi transversal s reduda mitjanant unes gelosies transversals d'acer que es van succeint peridicament. La plataforma alberga dos carrils per sentit, de 3.5 m d'amplada, dues vorades de 3 m d'amplada i una mitjana de 4.5 m atravessada pels tirants.

El traat en planta presenta una lleugera curvatura per permetre als ocupants dels vehicles una bona panormica del pont. En alat, la calada presenta un pendent constant del 3.025 % (baixada en direcci Clermont-Ferrant). 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28526" title="Carlos Barral i Agesta" nonfiltered="1813" processed="1807" dbindex="11905">
Carlos Barral i Agesta (Barcelona 1928-1989) va ser editor i poeta i escriptor en llengua castellana. 

Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona el 1950 i desprs va impulsar l'empresa editorial de la seva famlia (Seix-Barral), aconseguint que esdevingus una de les ms importants de l'poca. Com a editor va crear premis i colleccions que varen permetre donar a conixer als lectors del moment els ms importants corrents literaris europeus i hispanoamericans del segle XX i alhora renovar la literatura espanyola dels darrers anys del franquisme.

Barral va formar part del grup d'intellectuals barcelonins dels anys cinquanta en el que tamb hi formaren Jaime Gil de Biedma, Joan Revents, Gabriel Ferrater i Alberto Oliart.

Casat amb Yvonne Hortet, una filla de l'alta burgesia barcelonina, la seva vida estigu fortament lligada al mar i a la localitat tarragonina costanera de Calafell on residia llargues temporades.

El 1952 public el seu primer llibre de poemes Las aguas reiteradas, al que seguiren, Metropolitano el 1957, 19 Figuras de mi historia civil el 1961 i Usuras y figuraciones el 1973. A partir de 1975 amb Aos de penitencia inicia la seva producci en prosa de carcter memorialista. Desprs publicaria tamb Los aos sin excusa.

El 1988 obtingu el Premi Comillas de Tusquets Editores en la categoria de Memries per la seva obra Cuando las horas veloces. Fou senador per Tarragona el 1982 i posteriorment parlamentari europeu pel PSC-PSOE. Va morir a Barcelona el 1989.

 Obres .
 Poesia .
 Metropolitano (1957);
 Diecinueve figuras de mi historia civil (1961);
 Usuras (1965) ;
 Figuracin y fuga (1966);
 Informe personal sobre el alba (1970);
 Usuras y figuraciones (1973);
 Lecciones de cosas. Veinte poemas para el nieto Malcolm (1986) ;
 Antologa potica (1989);
 Memries .
 Aos de penitencia (1975);
 Los aos sin excusa (1978) ;
 Cuando las horas veloces (1988);
 Libres de fotografies .
 Catalunya des del mar (1982) ;
 Catalunya a vol d'ocell (1985), ambds amb fotografies de Xavier Miserachs.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28527" title="Gauche Divine" nonfiltered="1814" processed="1808" dbindex="11906">
La gauche divine (divina esquerra) va ser un moviment d'intellectuals i artistes d'esquerra que es va estendre a la Barcelona dels anys seixanta i comenaments dels setanta.

La majoria dels seus membres provenien de la burgesia i les classes altes de la capital catalana.

L'escriptor i periodista Joan de Sagarra va ser qui va batejar el grup amb el nom de gauche divine a les pgines del peridic TeleExpres l'any 1969

Entre d'altres en formaren part, Teresa Gimpera, Oriol Bohigas, Gonzalo Herralde, Oriol Regs, Rosa Regs i Pags, Colita, Terenci Moix, Anna Maria Moix i Meseguer, Guillermina Motta, Beatriz de Moura, Jaume Perich i Escala, Xavier Miserachs, Josep Maria Carandell, Ricardo Bofill, Flix de Aza, Elsa Peretti i Serena Vergano.

La gauche divine va estar lligada al moviment cinematogrfic anomenat Escola de Barcelona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28530" title="Primer ministre" nonfiltered="1815" processed="1809" dbindex="11907">
El primer ministre s el ministre de ms alt rang del gabinet o Consell de ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari. Entre les seves tasques figura nomenar als altres ministres i presidir les deliberacions del Consell de ministres. Per damunt d'ells noms hi sol haver el cap d'Estat (un monarca o un president), que normalment t una funci representativa. El primer ministre sol ser nomenat pel cap d'Estat, prvia recomanaci o proposta del parlament, i normalment s el cap de files del partit ms votat a les eleccions legislatives. En la majoria dels casos, depenent de la constituci de cada estat, el primer ministre i la resta dels ministres del gabinet sn alhora membres del parlament. No obstant aix, en els sistemes semipresidencialistes un primer ministre s l'oficial que ha estat designat per a gestionar el servei civil i el govern interior de l'Estat sota les ordres del cap d'Estat (el president) amb qui comparteix el poder executiu actiu. 

Encara que tenen gaireb les mateixes caracterstiques i responsabilitats executives dels primers ministres, en alguns estats, aquest crrec pot rebre altres noms, com ara President del govern a Espanya, Canceller a ustria i Alemanya, President del Consell de Ministres a Itlia, Taoiseach a la Repblica d'Irlanda, o premier a les provncies constituents del Canad. 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28531" title="Parkinson" nonfiltered="1816" processed="1810" dbindex="11908">


 Medicina; Malaltia de Parkinson;
 James Parkinson, metge angls que descrigu per primera vegada la Malaltia de Parkinson.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28533" title="Pascal" nonfiltered="1817" processed="1811" dbindex="11909">



 Unitats de mesura ; El Pascal (unitat) (Pa) s una unitat de mesura de la pressi.
 Biografies ; Blaise Pascal (1623-1662) fou un fsic, matemtic i filsof francs.
 Informtica; El Pascal (Llenguatge de programaci) s un llenguatge de programaci.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28541" title="Compressi de dades" nonfiltered="1818" processed="1812" dbindex="11910">
La compressi, aplicada al mn de la informtica, consisteix en el procs de codificaci de dades utilitzant el mnim nombre possible de bits, o unitats d'informaci. Aix es pot aconseguir grcies a la utilitzaci d'esquemes de codificat o cdecs.
La compressi noms funciona si tant l'emissor com el receptor de la informaci del missatge han acordat a priori un esquema concret de codificat. Per exemple, podrem acordar que a partir d'aquesta lnia de text escriurem cp en comptes de compressi, aix ens estalviaria uns quants bits i faria que l'arxiu final ocupes menys. Per perqu el lector d'aquest article comprengui el significat de cp hem d'informar-lo amb anterioritat (ha de conixer l'esquema de codificat).

Principalment, la compressi s possible grcies al fet que al mn real, les dades sn molt redundants, o b sn representades en una  forma humana , s a dir, fcils d'interpretar per tots nosaltres per no representats d'una manera ptima.
La compressi s important perqu ens permet d'estalviar recursos que resultarien cars, com ara espai de disc o ample de banda en la nostra xarxa. Per aix s'han creat diversos tipus d'algorismes de compressi segons el tipus de dades que volem comprimir. Bsicament, es podrien dividir entre els que tenen prdues per a imatge, so i video, i els que sn sense prdua per desar dades, programes, o informaci que no pugui ser alterada.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28543" title="Cdec" nonfiltered="1819" processed="1813" dbindex="11911">
Un cdec (de l'angls coder/decoder, s a dir codificador/descodificador) s un esquema que regula una srie de transformacions en un senyal o informaci. Els cdecs tant poden transformar un senyal a una forma codificada (usada per la transmissi o encriptaci) com fer-ho al revs, donar la senyal adequada per a la seva visualitzaci o edici (no necessriament la forma original) a partir de la forma codificada.

Els cdecs sn utilitzats en arxius multimdia per comprimir udio, imatges o vdeo, ja que la forma original d'aquest tipus de dades s massa gran per processar-lo i ser transms pels sistemes de comunicaci dels que es disposen avui dia. Tamb s'utilitza en la compressi de dades per tal d'obtenir una mida de fitxer ms petita.

No s'ha de confondre el cdec amb el format d'arxiu, ja que aquests poden contenir diferent informaci codificada amb diversos cdecs. Un exemple d'aix pot ser que un arxiu avi pot contenir vdeos codificats amb els cdecs DivX o Xvid i tamb tenir codificat l'udio en Ogg o Mp3.

Podem divivir els codificadors en cdec amb prdues i cdec sense prdues, depenent si la informaci que es recupera coincideix exactament amb l'original.

Tipus de cdecs.
Bsicament hi ha dos tipus de cdecs, segons pel que han estat dissenyats.

Per una banda hi ha els cdecs sense prdues (en angls, lossless) caracteritzats per ser esquemes reversibles, s a dir, que les dades originals poden ser reconstrudes. Aquests cdecs sn usats quan mantenir la qualitat s essencial. La compressi sense prdues no pot garantir un grau concret de compressi per qualsevol informaci a reduir, ja que aquesta pot estar suficientment  empaquetada .

L altre tipus de cdecs sn anomenats cdecs amb prdues (en angls, lossy) i es basen en descartar informaci menys important o menys rellevant, per tant sn esquemes irreversibles. Sn utilitzats quan es necessita un grau de compressi ms elevat. Amb aquest mtode, la informaci comprimida pot ser diferent a l'original, per s  semblant  i encara reuneix els requeriments mnims perqu sigui til en determinades aplicacions.

Vegeu tamb.
Cdecs sense prdues;
Cdecs amb prdues;
Cdec d'udio;
Codificaci d'imatges fixes;
Cdec de vdeo;
Llista de cdecs;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28552" title="Violant d'Hongria" nonfiltered="1820" processed="1814" dbindex="11912">


Violant rpd, en hongars rpd Jolnta (Esztergom, Hongria, vers 1216 - Osca, Arag, 9 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Arag, de Mallorca i de Valncia, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omelads i vescomtessa de Millau (1235 - 1251). El seu nom de fonts era Andreua, que canvi ms tard pel de Violant. Violant s la forma en qu, en la historiografia catalana dels ltims segles, ha quedat fixat el nom medieval Iolant (o Yolant).

Ascendncia.

Violant pertanyia a la Casa reial d'Hongria (dinastia rpd).

Genealogia simplificada de Violant d'Hongria:









   

Npcies i descendncia.

El 1234, a proposta del papa Gregori IX, fou estipulat el seu matrimoni amb el rei Jaume I el Conqueridor. Segons s'acord als captols matrimonials, la nvia aportava en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els seus avis havien tingut a Nemours i Borgonya. Res de tot aix no s'arrib a fer efectiu i Jaume I li assign la senyoria de Montpeller, la baronia d'Omelads i el vescomtat de Millau per al manteniment de la seva casa.

El casament, que caus una gran sensaci a Europa, fou celebrat el 8 de setembre de 1235 a la catedral de Barcelona. 

Violant fou la segona esposa del monarca catalanoaragons, amb el qual tingu nou o deu fills:
la infanta Violant d'Arag (vers 1236-1300), casada el 1248 amb el futur Alfons X de Castella.
la infanta Constana d'Arag (1239-vers 1275), casada el 1256 amb l'infant Joan Manuel de Castella.
la infanta Sana d'Arag (? - desprs de 1275), que mor  a Jerusalem durant un pelegrinatge a Terra Santa.
Pere II el Gran (1240-1285), rei d'Arag i Valncia i comte de Barcelona.
Jaume II de Mallorca (1243-1311), rei de Mallorca.
la infanta Elisabet d'Arag (1247-1271), casada el 1262 amb el futur Felip III de Frana.
l'infant San d'Arag (vers 1248-1275), arquebisbe de Toledo.
la infanta Maria d'Arag (1248-1267), que fou monja.
l'infant Ferran d'Arag (1248-1251), mort prematurament als tres anys d'edat.
la infanta Elionor d'Arag (1251-?), morta prematurament (no recollida per molts autors).

Activitat pblica.

Violant fou una dona de talent i de carcter. Al costat de Jaume I, tingu un important paper en la poltica de la Corona d'Arag. Fou un dels consellers ms valuosos del rei, sobre el qual exerc una forta influncia malgrat les amants que aquest no deix de tenir durant el seu matrimoni. 

Intervingu decisivament en acords internacionals tan importants com el tractat d'Almirra amb Castella (1244), en les condicions signades amb Zayyan ibn Mardanix per a la rendici de la ciutat de Valncia, en la qual entr triomfalment amb el seu esps el 9 d'octubre de 1238, i en les diferents versions dels primers testaments de Jaume I. En les projectades particions del regne, intent sempre afavorir els fills propis i enemistar el monarca amb l'infant primognit Alfons, fill del primer matrimoni del Conqueridor amb Elionor de Castella.

Mort i enterrament.


Violant mor de febres al santuari de Salas, prop d'Osca, el 1251. Probablement, les hi havia encomanat el seu fill menor, l'infant Ferran, el qual havia vetllat fins que mor. 

Escoll sepultura al monestir de Vallbona de les Monges, del qual fou benefactora. El seu monument funerari, adossat al mur de la dreta del presbiteri, s d'una gran sobrietat. El sepulcre, alat sobre  dues pilastres decorades amb sengles creus patades d'or inscrites en cercles de gules, t la caixa de pedra rogenca i la coberta, a dues vessants, de pedra blanca. Les niques ornamentacions sn una creu patada al centre de la coberta, de les mateixes caracterstiques que les de les pilastres per  ms gran i sense color, i tres escuts amb les armes reials del seu esps al lateral visible i als dos extrems de la caixa. 

Les despulles de la reina foren traslladades a aquest sepulcre l'any 1275, tal com indica una inscripci al lateral visible de la caixa (Fuit translata donna | Violans regina | Aragonum | anno 1276). Violant s l'nic membre de la dinastia rpd les restes del qual romanen inviolades. 

L'any 2002 el govern d'Hongria finan la restauraci del seu sepulcre amb 12.000 euros, per la comunitat monstica deneg l'autoritzaci per estudiar-ne l'interior.

Iconografia.
Esttua de granit del segle XIII, que la representa dempeus, coronada i presentant els palmells de les dues mans. Catedral de Santiago de Compostella.

Posteritat.

T carrers dedicats, a partir del segle XIX, a Barcelona i a diferents ciutats dels pasos de l'antiga Corona d'Arag.

Segons la llegenda romntica, les fruites i verdures confitades que formen part del regal tpic de la Mocadorada de Sant Dons, celebrada anualment a Valncia per l'aniversari de la conquesta, tenen el seu origen en les fruites i hortalisses que els musulmans valencians van oferir a Jaume i Violant quan els rendiren la ciutat.

Els Gegants de Barcelona Ciutat reprodueixen les figures de Violant i Jaume I. La reina constitueix tamb un dels personatges principals de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castell de la Plana.

Bibliografia.
Deixant de banda la bibliografia sobre Jaume I i el seu regnat, es poden consultar les segents publicacions:
Ll. Cerver Mart, "El comte Dions d'Hongria, senyor de Canals, al seguici de la reina Violant: la descendncia de Dions als regnes de Valncia i d'Arag", a Jaime I y su poca: X Congreso de Historia de la Corona de Aragn (Zaragoza, 1979), vol. 1, Saragossa, Institucin Fernando el Catlico, 1980, pp. 559-577.
A. de Fluvi Escorsa, "Hongria i Catalunya: set segles de bones relacions", Paratge, 14 (2002), 83-85.
F. Mateu i Llopis, "El Rex Hungarie y el Rex Valencie: sincronismos monetarios y sigilogrficos en torno de doa Violante de Hungra", a Jaime I y su poca: X Congreso de Historia de la Corona de Aragn (Zaragoza, 1979), vol. 3, Saragossa, Institucin Fernando el Catlico, 1980, pp. 545-555.
F. Olivr-Brachfeld, Doa Violante de Hungra, reina de Aragn, Madrid-Barcelona, Ediciones de la Gacela, 1942 catalana: Violant d'Hongria, Barcelona, Associaci Cultural Catalano-Hongaresa i de Relacions Culturals Hongria-Catalunya, 1991; trad. hongaresa: rpd-hzi Jolnta, Aragnia kirlyneja, Szeged, Anderle dm, 1993.
R. Prez de Heredia Valle, La reina Doa Violante de Hungra: fragmentos de su vida y arraigo de su recuerdo en Castelln de la Plana, Castell de la Plana, Fundacin Dvalos-Fletcher, 2001.
M. C. Roca, Les dones de Jaume I, Barcelona, l'Esfera dels Llibres, 2008.

Enllaos externs.

Monestir de Santa Maria de Vallbona;
Santuari de Nuestra Seora de Salas;
Violant d'Hongria al Nomencltor dels carrers de Barcelona;
Germandat dels Cavallers de la Conquesta;
Gegants de la Ciutat de Barcelona;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28555" title="Carcassona" nonfiltered="1821" processed="1815" dbindex="11913">


Carcassona s una ciutat fortificada del sud-est de Frana (en occit Carcassona, pronunciat ; en francs Carcassonne). s la capital del departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 43.950 habitants.

Com a Narbona i Lesinhan de las Corbiras existeix una comunitat gitana de llengua catalana a Carcassona, al barri de baix, cap a la plaa Carnot.

Geografia.

L'any 1990 tenia una poblaci de 44.911 habitants. Est situada a 90 km de Tolosa, a l'rea compresa entre els Pirineus i el Masss Central francs, i est banyada pel riu Aude i el Canal del Migdia, o Canal du Midi.

Est dividida pel riu Aude en dues parts molt diferenciades: la ciutat baixa o Bastide Saint Louis (en occit, la Bastida Sant Los), i la ciutat alta o Cit (en occit, la Ciutat), conjunt monumental situat dalt d'un tur al peu de l'Aude i voltat de muralles de l'poca medieval.

La ciutat fortificada.



La Ciutat fortificada de Carcassona va arribar a uns extrems tals d'estat runs que el Govern francs va considerar seriosament de demolir les muralles. A tal efecte, es va fer un decret oficial el 1849, per se'n va derivar un gran rebombori: l'historiador Jean-Pierre Cros-Mayrevieille i l'escriptor Prosper Mrime van liderar una campanya per preservar la fortalesa com a monument histric. Durant aquell mateix any es va encarregar a l'arquitecte Eugne Viollet-le-Duc el projecte de renovaci de la ciutat alta. 

La fortificaci consisteix en una doble anella de muralles i 53 torres. Va ser afegida a la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO el 1997.

L'urbanisme de Carcassona ha servit d'inspiraci per al joc de tauler alemany anomenat Carcassonne.

 Histria .


Els primers indicis d'assentaments humans a la regi de Carcassona daten de vora el 3500 aC. Cap a l'any 800 aC, el lloc aturonat de Carsac va esdevenir un important centre d'intercanvi comercial.

Carcassona va passar a ser estratgicament important quan els romans van fortificar el cim del tur pels volts de l'any 100 aC. Carcaso i form part de la provncia de la Gllia i desprs la Gllia Narbonesa. Plini l'esmenta com Carcasum Volcarum Tectosagum i Ptolomeu diu que era una ciutat dels volques tectsages. Era a la vora del riu Atax (el actual Aude) . Va proveir a Csar molts soldats durant la campanya del 56 aC. Va esdevenir colnia amb el nom de Iulia Carsaco, ms endavant anomenada simplement Carcasum i Carcasso. La major part de les muralles septentrionals daten d'aquesta poca. Als itineraris es anomenada Castellum Carcaso.

Al segle VII, els visigots van ocupar la ciutat i hi van construir ms fortificacions, que encara es conserven. Van repellir amb xit els atacs dels francs. Els sarrans van prendre Carcassona l'any 725, per el rei Pip els en va expulsar el 759.

El 1067, a travs d'una uni matrimonial, Carcassona va passar a ser propietat de Ramon Bernat Trencavell, vescomte d'Alb i de Nimes. Als segles segents, els Trencavell es van anar aliant ara amb els comtes de Barcelona, ara amb els de Tolosa; per exemple, a la fi del segle XII el vescomte de Carcassona era feudatari del rei de Catalunya i Arag Alfons I. Els Trencavel van fer construir el Castell Comtal i la baslica de Sant Nazari.

Carcassona s famosa pel seu paper en la croada contra els albigesos, quan la ciutat era un feu ctar. L'agost del 1209 l'exrcit croat de Sim de Montfort va forar la rendici de la ciutat desprs d'un setge de quinze dies. Va ajusticiar els Trencavel i va esdevenir el nou vescomte. Va ampliar les fortificacions i Carcassona va esdevenir una ciutadella de la frontera entre Frana i la Corona d'Arag. El 1213, la batalla de Muret, que va guanyar Sim de Montfort contra el rei catal Pere el Catlic, va marcar el preludi de la dominaci francesa sobre Occitnia. 

El 1240, el fill del vescomte Trencavel va intentar reconquerir els seus vells dominis, per no se'n va sortir. La ciutat va passar definitivament sota el control del rei de Frana el 1247 i Llus IX va fundar la nova part de la ciutat al peu del tur, a l'altra banda del riu. Ell i el seu successor Felip III van construir les fortificacions exteriors. En aquella poca, la fortalesa es considerava inexpugnable. Durant la Guerra dels Cent Anys, Eduard, el Prncep Negre, no va aconseguir prendre la fortalesa de dalt del tur el 1355, si b les seves tropes van destruir la ciutat baixa.

El 1659, pel Tractat dels Pirineus la provncia fronterera del Rossell passava sota poder francs i la importncia militar de Carcassona es veia reduda. Les fortificacions es van abandonar i la ciutat va esdevenir sobretot un centre econmic concentrat en la indstria txtil.

Economia.
La ciutat baixa, a l'altra banda de l'Aude, compta amb indstria manufacturera de sabates, cautx i productes txtils. Tamb s el centre d'una important regi vincola. Per la major part dels beneficis prov del turisme relacionat amb la ciutat alta emmurallada: Carcassona rep uns tres milions de visitants l'any.

Vegeu tamb.
Bisbat de Carcassona;
Comtat de Carcassona;
Vescomtat de Carcassona;

Enllaos externs.

 Web oficial de la ciutat ;
 Web sobre histria de la ciutat ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28557" title="Califa" nonfiltered="1822" processed="1816" dbindex="11914">
Califa (de l'rab      , khalif, "succesor") fou el ttol que feren servir els lders de l'Islam durant alguns segles, desprs de la mort de Mahoma.

A la mort de Mahoma, l'any 632 no deix cap norma per a la seva successi. Aleshores va ser elegit el seu sogre Abu Bakr al-Siddiq amb el ttol de khalfatu Rasulillah (, successor del Missatger de Du). Desprs, tots els successius governants van ser anomenats califes.

Els califes eren al mateix temps governants terrenals i lders espirituals. Un de molt important va ser Harun al-Rasid.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28558" title="Comtat de Tolosa" nonfiltered="1823" processed="1817" dbindex="11915">
Tolosa fou un comtat que va existir des de finals del segle VIII fins a la meitat del segle XIII a Occitnia (Frana), que pren el nom de la ciutat de Tolosa.



Vegeu:Llista dels comtes de Tolosa

Primers temps del comtat .

La ciutat de Tolosa fou conquerida pels francs el 507 i el 630, el rei Dagobert la va convertir en el centre d'un ducat anomenat com d'Aquitnia. El 768, el ducat, quasi b independent, va quedar altre cop subjecte a Frana i el 778 es va crear el comtat, mentre que la ciutat es convertia en capital del regne d'Aquitnia, creat per Llus el Piets el 781.

El primer comte fou Corso, que va governar del 778 al 790, data en la qual fou confiat per Carlemany al seu cos Guillem, el qual era fill de Auda (i aquesta, filla de Carles Martell).
S'anomena Guillem I el gran o el sant, perqu fou santificat. Va governar sobre Tolosa (amb Pallars i Ribagora que foren suposadament conquerides al seu temps als rabs), sobre Narbona i les seves dependncies i va confiar als seus fills alguns comtats com el Rossell (a Gaucelm), Autun (a Teodoric) i Rass (a Ber). El fet que Ber fos fill seu s possible, per aix implica que va haver de casar-se amb la seva germanastra Romilla ja que sembla clar que aquesta era filla de Guillem. El domini sobre el Pallars i la Ribagora implicava una posici fronterera de Tolosa, i per aix, els comtes durant el segle IX es titulen marquesos.

Guillem es va retirar a un monestir el 806 i el comtat fou confiat al seu lloctinent Big, marit d'una filla natural de Carlemany. El 814, Berenguer de Tolosa fou investit amb el comtat, que fou conseller de Pip II. Dominava sobre Tolosa, Pallars i Ribagora per el 832 hi va adjuntar quasi tota la Septimnia i la Ghtia o Gtia, confiscades a Bernat de Septimnia, i fou cap del partit legitimista. La seva mort sobtada el 835 va permetre a Bernat de Septimnia, que havia recuperat el favor de l'Emperador, de retrobar-se amb les seves antigues possessions i les del seu enemic. Ell i el seu germ dominaren els mateixos territoris que Berenguer. Bernat fou executat el 844, per sembla que el comtat de Tolosa fou confiat pel rei Pip II al seu fill Guillem II de Tolosa per ja el 845, alguns historiadors sospiten que podria haver estar confiat a Frdol I de Roergue, que era nt del comte Gilbert de Roergue (a qui alguns fan fill de Thierry o Teodoric, comte d'Autun fins el 793) i fill de Fulcoald de Roergue i de Senegunda que era filla de un tal Frdol  missus  personatge possiblement diferent al comte Frdol (el  missus  es va casar amb una germana de Sant Guillem). L'nic cert que se sap s que Frdol era comte de Tolosa el 849, mentre Guillem havia tornat a Ghtia. El que no se sap s si ho era per haver conquerit el comtat contra Guillem, per haver-li cedit Guillem el govern o per concessi de Pip II, per aquesta darrera possibilitat sembla la ms plausible. Frdol devia ser tamb comte de Roergue des d'almenys el 849 a la mort del seu pare, Fulcoald. Tanmateix, els pagus de Pallars i Ribagora tamb pertanyien al comtat.

L'estiu del 849, Carles el Calb decid atacar Aquitnia. El comte Frdol li va obrir les portes de Tolosa i fou ratificat en el seu crrec; Guillem va morir el 850 i Frdol va morir cap el 852 i el va succeir el seu germ Ramon I de Tolosa.

La guerra dels tres Bernats.

El 863, Humfrid, marqus de Gtia i Septimnia ocupa Tolosa i el comte Ramon, fidel al rei, mor a la lluita. Desprs de la fugida d'Humfrid (864), els seus dominis foren repartits: el 865 Tolosa, Llemotges, Pallars i Ribagora foren donades a Bernat II (anomenat Bernat II de Tolosa, el vedell) fill del difunt comte Ramon I; Ermengol, comte d'Albi, va rebre el comtat de Roergue. Des del primer moment s'establ una lluita aferrissada per l'hegemonia del sud-est de Frana entre Tolosa i Carcassona, i ambds comtes sotmeteren la qesti al rei. Aquest va demorar la decisi, per el 872 Cales el Calb va crear un govern per a Aquitnia dirigit pel seu cunyat Bos, comte de Li i de Viena, al qual li va ser donat el comtat de Berry i els ttols de cambrer reial i magister ostiariorum, per tenint com adjunts Bernat de Gtia i Bernat Plantapilosa d'Autun, al qual es va donar el comtat d'Alvrnia. Com que Bernat de Tolosa quedava sense representaci se li van donar els comtats de Carcassona i Rass, dels quals fou desposset Oliba II, que es va aliar a Plantapilosa contra Bernat de Tolosa. Poc desprs, Bernat el vedell de Tolosa moria assassinat per un vassall de Bernat Plantapilosa (agost del 872) i Oliba II fou restitut en el comtats de Carcassona i Rass i Plantapilosa va governar Tolosa i Llemotges (encara que el vescomte, Fulcoald, germ de Bernat de Tolosa, va tenir el poder efectiu fins a la seva mort cap el 886 i va originar la dinastia vescomtal de Llemotges, origen d'altres dinasties vescomtals, especialment els vescomtes del Buon). Pallars i Ribagora s'escaparen del seu control, donat que els partidaris del comte assassinat crearen una dinastia nova.

Bernat Plantapilosa va morir el 886 i el va succeir el seu fill Guillem III el Piets com a duc d'Aquitnia, per Tolosa i Roergue foren confiades l'any 887 a Od I, germ de Bernat el Vedell, comte consort de l'Albi que va associar al seu fill Ramon II. Od va morir el 918 o 919 i el va succeir Ramon II de Tolosa, mentre que el seu germ Ermengol va ser comte de Roergue; l'Albi (Albigs), herncia materna, i el Carc, se'ls van repartir.

El comtat al segle X .

El 923 o 924 va morir Ramon II i el va succeir el seu fill Ramon III Pon I de Tolosa (que a ms seria comte d'Alvrnia) a Tolosa i part del Albigs i Carc. I a la seva mort, vers el 950, els seus dos fills Guillem IV Tallaferro de Tolosa, que per al seu matrimoni amb Emma de Provena va heretar el ttol de marqus de Provena i els comtats de Forcalquier i Aurenja i a ms es va repartir Nimes amb el seu parent, el comte de Roergue, corresponent a Guillem la part que des de llavors es va dir Sant Gli. Durant uns quants anys, Guillem va tenir associat al seu germ Pon II de Tolosa, per aquest va morir el 987 sense descendncia. 

El comtat al segle XI.

Guillem IV va morir el 1037 i el va succeir el seu fill Pon III de Tolosa, a Albigs, Alvrnia, Carc, Sant Gli, Velai, Forcalquier, Aurenja i marqus de Provena. Aquest va morir el 1060 i els seus dominis van passar al fill Guillem V de Tolosa, que a mes governaria els comtats de Lodeva, part de Carcassona, Perigord, Agens i Astarac.

Lluites amb Frana i Anglaterra .

A la data de la seva mort, (1088) va deixar els seus dominis al seu germ Ramon, a qui ja el pare li havia llegat Sant Gli i se'l coneix com a Ramon IV de Sant Gli. Guillem IX d'Aquitnia, marit de Felipa Matilde, filla de Guillem V, va envair el comtat (1098) allegant els drets de la seva dona, per va haver de retirar-se sota pressi del Papa (1100). El fill de Ramon IV, Bertran I de Sant Gli, el succe en el comtat el 1105 per va morir el 1112 i va passar al seu germ Alfons I Jord, que era menor d'edat. Guillem IX d'Aquitnia va tornar a reivindicar el comtat que va ocupar el 1114 en nom de la seva dona, per el 1116 o 1117 va morir aquesta, i la seva posici en front als magnat locals va esdevenir dbil, i finalment fou expulsat el 1119. El 1125 es va acordar el repartiment de Provena entre Tolosa i Barcelona. Els drets de Felipa Matilde van passar a la seva neta, Elionor d'Aquitnia, la qual es va casar amb el rei Llus VII de Frana, qui va reivindicar el comtat i va assetjar la capital el 1141. Per el casament posterior d'Elionor amb el rei Enric II d'Anglaterra va capgirar la situaci.

Enfrontaments amb Catalunya.

Quan va morir Alfons I, els seus dos fills, Ramon V i Alfons II, van governar conjuntament fins a la mort del primer, el 1183. El 1159, Enric II d'Anglaterra va reclamar el comtat i va ocupar Cahors avanant cap a Verdun-sur-Garonne i Castelnau, fins prop de Tolosa, per Ramon V i Alfons II van rebre ajuda del rei de Frana i van rebutjar l'atac. Enric ho va tornar a provar el 1162 i el 1164 i finalment el 1173 es va fer la pau provisional. Ricard Cor de Lle encara atacaria Tolosa el 1188 una vegada ms, sense xit. El 1176, Tolosa va cedir el comtat d'Arle a Alfons I de Catalunya-Arag, per finalment la guerra per l'hegemonia esclata entre ambds estats (gran guerra meridional) i els catalans van assetjar Tolosa sense poder prendre-la, i mentre Ramon Berenguer IV de Provena fou assassinat per emissaris tolosans.

La guerra dels ctars.

El 1194 va morir Alfons II i el comtat va passar al seu nebot Ramon VI de Tolosa i d'aquest al seu fill Ramon VII de Tolosa. Foren els anys de la guerra dels Ctars o Albigesos.

Final del comtat .

A la mort de Ramon VII sense fills mascles, la seva filla Joana I de Tolosa, casada amb Alfons de Poitiers va succeir el comtat fins el 1271, en qu varen morir tornant de la Vuitena Croada a Tunis, sense descendncia. En virtut d'un tractat de 1229 amb Frana (Tractat de Meaux-Pars) el comtat va passar a la corona francesa.

Veure tamb.
Llista dels comtes de Tolosa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28560" title="Bagdad" nonfiltered="1824" processed="1818" dbindex="11916">

Aquest article s sobre la capital de l'Iraq, per Bagdad tamb s una ciutat de Mxic.;
----

Bagdad s la capital i la ciutat ms gran de l'Iraq. T 5.772.000 habitants (2003) i s una de les ciutats ms poblades de l'Orient mitj (desprs d'El Caire, Teheran i Istambul). Est situada devora el riu Tigris.

s un creuer de comunicacions per tren i carretera, i t aeroport internacional.

L'any 762, el califa Al-Mansur (el Victoris) la va fundar a prop de les restes de l'antiga Babilnia i la convert en la capital de l'Iraq.

Aquest pas havia estat envat abans (des del 538 aC) per perses, grecs i romans i tenia com a centre a Damasc (capital de Sria).

Durant la primera (1991) i segona (2003) guerres del golf, va ser bombardejada i parcialment destruda.






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28561" title="DivX" nonfiltered="1825" processed="1819" dbindex="11917">
El DivX s un cdec de vdeo creat per DivXNetworks Inc., i s conegut per la seva capacitat de comprimir llargs vdeos en arxius petits. Ha estat certament polmic a causa del seu s en la cpia i posterior distribuci de DVDs amb copyright o drets d'autor. Alguns dels reproductors DVD de sobretaula ms avanats sn capaos de reproduir arxius comprimits mitjanant aquest cdec.

Histria.
El DivX es va publicar durant les primeres fases de desenvolupament de l'MPEG-4, quan aquest no era acabat del tot, a causa de la creixent necessitat dels usuaris de compartir vdeo a travs de la Xarxa informtica, aix va fer del DivX un format al comenament obert a les modificacions per part dels usuaris. Aquesta participaci va provocar l'aparici d'altres variants d'aquest format, tamb basades en l'MPEG-4, com l'XviD i el 3ivx, encara que el seu s no s pas tan ests.

El nom d'aquest cdec prov del sistema que lUS Retailor Circuit City van inventar per al lloguer de DVDs. Aquest projecte o sistema tenia el nom de DIVX. Aquest va fracassar estrepitosament i s per aix que els creadors del cdec DivX el van anomenar d'aquesta manera en les primeres versions:"DivX ;-)", on l'icona que pica l'ullet representa com se'n riuen del projecte o sistema DIVX i del la seua fallida

Aplicacions.
El cdec de vdeo DivX permet que d'un DVD d'entre 4 i 6 GBytes en surti un arxiu comprimit que pot tenir una talla reduda a 700 MBytes aproximadament,  que cap perfectament dins d'un CD-ROM, i tot aix amb un prdua de qualitat mnima .

Hi ha moltssims programes que permeten de convertir un DVD a un vdeo comprimit utilitzant el cdec DivX, i aix s grcies a la seva popularitat. Amb aquest arxiu es pot fer el que es vol, sigui desar-lo en d'un suport ptic (CD o DVD), dins del disc dur o b compartir-lo amb molts altres usuaris d'Internet (en xarxes peer to peer). A ms, el DivX s un cdec que es va millorant peridicament, per la qual cosa les noves versions com ms va ms qualitat i facilitat d's tenen.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de DivXNetworks;
 http://www.projectmayo.com ProjectMayo, pgina oficial de la versi oberta del DivX, l'OpenDivX;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28563" title="Mquina elctrica" nonfiltered="1826" processed="1820" dbindex="11918">

Una mquina elctrica s un tipus de mquina que es capa de convertir l'energia mecnica en energia elctrica, l'energia elctrica en energia mecnica o modificar la forma de l'energia elctrica. El transformador seria l'exemple del darrer tipus de conversi, un tipus de mquina electromagntica esttica (sense parts mbils) que pot modificar les caracterstiques de l'electricitat. Els convertidors basats en semiconductors no acostumen a ser considerats com a mquines elctriques.

 Tipus de mquines elctriques.



Totes les mquines tenen un circuit magntic i un circuit elctric, les mquines rotatries a ms tenen una part fixa, anomenada estator i una part mbil, anomenada rotor.

Les mquines elctriques consten d'una srie de pols.

Referncies.


Vegeu tamb.
Motor elctric;
Dinamo;
Alternador;
Transformador;
Convertidor rotatiu;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28564" title="Circuit magntic" nonfiltered="1827" processed="1821" dbindex="11919">
Un circuit magntic s un cam tancat pel qual passa el flux magntic, generalment s determinat per elements magntics com imants, materials ferromagntics i electroimants, per pot contenir espais ocupats per aire o d'altres materials.

Alguns exemples de circuits magntics sn:

 Imant de ferradura amb armadura de ferro (circuit de baixa reluctncia);
 Imant de ferradura sense armadura (circuit d'alta reluctncia);
 Motor elctric (circuit de reluctncia variable);

 Lleis dels circuits magntics .

Si   s el flux magntic d'un circuit, expressat en webers; F s la fora magnetomotriu (fmm) aplicada al circuit, expressada en ampere espira; i R s la reluctncia del circuit, expressada en amperes espires per weber, aplicant la llei d'Ampre tenim que:

;

Aix s anleg a la llei d'Ohm en els circuits elctrics, on el corrent s igual al voltatge o fora electromotriu dividir per la resistncia del circuit. Aqu el flux magntic, la fora magnetomotriu i la reluctncia sn anlegs respectivament al corrent, fora electromotriu i resistncia.

Si A s l'rea,   s la permeabilitat del material, i l s la longitud:

;

Aix s similar a l'equaci de la resistncia elctrica del materials. Formes geomtriques llargues i primes amb petites permeabilitats porten a una alta reluctncia. La baixa reluctncia s generalment la preferida, de la mateixa manera que en els circuits elctrics es prefereix la baixa resistncia.

El circuits magntics tamb obeeixen altres lleis que sn similars a les dels circuits elctrics. Per exemple, la reluctncia total  d'un conjunt de reluctncies ... en srie s:

;

El que segueix la llei d'Ampre i s anleg a la llei de les malles de Kirchhoff pel que fa a les resistncies en srie.

D'altra banda, la suma del flux magntic  a cada node s sempre zero:

.

Aix s equivalent a la llei de Gauss i s anleg a la llei dels nodes de Kirchhoff pel que fa a l'anlisi de circuits.

Les tres lleis citades formen un sistema complet per a l'anlisi dels circuits magntics, de manera similar als circuits elctrics. Comparant els dos tipus de circuits podem veure que:

 L'equivalent de la resistncia R s la reluctncia Rm;

 L'equivalent del corrent (o intensitat del corrent) I s el flux magntic  ;

 L'equivalent del voltatge V s la fora magnetomotriu F;

Referncies.

  Magnetic-Electric Analogs per Dennis L. Feucht, Innovatia Laboratories (PDF);



Vegeu tamb.

 Nucli magntic;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28565" title="Circuit elctric" nonfiltered="1828" processed="1822" dbindex="11920">


Un circuit elctric s un conjunt simple o complex de conductors i components elctrics o electrnics recorregut per un corrent elctric.

El que coneixem com corrent elctric no s una altra cosa que la circulaci de crregues o electrons a travs d'un circuit elctric tancat, que es mouen sempre del pol negatiu al pol positiu de la font de subministrament de fora electromotora. Potser hem sentit que el sentit convencional de circulaci del corrent elctric per un circuit s a la inversa, s a dir, del pol positiu al negatiu de la font de FEM. Aquest plantejament t el seu origen en raons histriques i no a qestions de la fsica, dut a terme en l'poca de formulaci de la teoria que explicava la fludesa del corrent elctric pels metalls, ja que els fsics desconeixien l'existncia dels electrons o crregues negatives.

Al descobrir-se els electrons com part integrant dels toms i principal component de les crregues elctriques, es va descobrir tamb que les crregues elctriques que proporciona una font de FEM (Fora Electromotora), es mouen del signe negatiu (-) cap al positiu (+), d'acord amb la llei fsica de la qual "crregues diferents s'atreuen i crregues iguals es rebutgen". A causa d'aquell desconeixement, la comunitat cientfica va acordar que, convencionalment, el corrent elctric es movia del pol positiu al negatiu, de la mateixa forma que haguessin pogut acordar el contrari, com realment ocorre. No obstant aix, a la prctica, aquest "error histric" no influeix per a res en el que a l'estudi del corrent elctric es refereix.(FEM).

 Components fonamentals d'un circuit elctric.

Per dir que existeix un circuit elctric qualsevol, s necessari disposar sempre de tres components fonamentals:

 Una font (E) de fora electromotora (FEM), que subministri l'energia elctrica necessria en volt. ;
 El flux d'una intensitat (I) de corrent d'electrons en ampere. ;
Existncia d'una resistncia o crrega (R) en ohm, connectada al circuit, que consumeixi l'energia que proporciona la font de fora electromotora i la transformi en energia til, com pot ser, encendre una lmpada, proporcionar fred o calor, etc. ;


Lleis elctriques.
A tot circuit elctric es verifiquen una srie de lleis:

Llei dels nodes : La suma dels corrents que entren a un node s igual a la suma dels corrents que en surten.
Llei de les malles : La suma algebrica de les diferncies de potencial elctric s nulla.
Llei d'Ohm : La tensi als contactes d'una resistncia s igual al producte del valor de la resistncia i del corrent que la travessa.
El Teorema de Kennelly : La possibilitat de simplificar un circuit elctric en estrella o triangle.
El Teorema de Norton : Qualsevol circuit resistiu s equivalent a una font de corrent ideal I en parallel amb una simple resistncia R.
El Teorema de Thvenin : Qualsevol combinaci de fonts de voltatge i resistncies amb dos terminals s elctricament equivalent a una nica font de voltatge V i una nica resistncia R.
El Teorema de Millman : En un circuit elctric de branques en parallel, cadascuna composada per una font de voltatge ideal en srie amb un element lineal, la tensi en els terminals de les branques s igual a la suma de les forces electromotrius multiplicades per l'admitncia de la branca, tot dividit per la suma de les admitncies.

Circuits de baixa tensi.
Els circuits de baixa tensi (BT) sn els que s'utilitzen a la indstria i els edificis.

Un circuit comena al quadre elctric a partir d'una sortida especfica amb una protecci independent dels altres circuits, s'utilitzen interruptors magnetotrmics. Generalment, cada sortida implica un nic cable i que els seus conductors tinguin una secci adequada.

La normativa aplicable als territoris de llengua catalana s:

Dins del territori de l'estat espanyol el Reglament electrotcnic per a baixa tensi. (BOE 224, del 18-9-2002 Text en catal ). La normativa que s'en deriva s a la norma UNE/EN/20460.
Dins del territori de l'estat francs el decret n 88-1056 del 14 de novembre del 1988 i la norma UTE C 18-510.
A Andorra cal tenir present el Decret de modificaci parcial del Reglament d'installacions elctriques de baixa tensi, publicat el 21/04/99 al Butllet Oficial del Principat d'Andorra (BOPA nm. 24 del 1999).

Circuits de molt baixa tensi.
Els circuits de molt baixa tensi (MBT) sn els dels autombils i l'aeronutica.

Els principis sn els mateixos que en el cas de la baixa tensi, per en aquest cas noms el conductor positiu pot ser protegit: la carrosseria s connectada al pol negatiu de la bateria i serveix com a conductor negatiu. Els magnetotrmics sn substituts per fusibles, sovint agrupats en una caixa de fusibles. Aquest tipus de circuits no necessiten una derivaci a terra.

Circuits electrnics.

Generalment noms es protegeixen els circuits de potncia ats que els altres impliquen corrents molt febles.
A ms dels circuits amb fils, a l'electrnica tamb trobem:
Circuit imprs : sn circuits elctrics en forma de pistes de coure sobre un suport pla de resina epoxi que connecta els diferents components. El conjunt del suport i el circuit tamb s'anomena, per metonmia, circuit imprs.
Circuit integrat : s un conjunt de components electrnics que fan una o diverses funcions, integrats en una petita pastilla fcil d'utilitzar.

Curtcircuit.

Un curtcircuit s un contacte entre dos conductors. Comporta que el corrent passi directament d'un conductor a l'altre sense passar pel circuit. Si s involuntari, es tractaria d'un defecte que comportaria un augment de la intensitat del corrent i de la temperatura dels conductors. Per evitar que el corrent del curtcircuit destrueixi el circuit d'alimentaci cal una protecci en forma de magnetotrmic, fusible o limitador de corrent. Un curtcircuit pot provocar un incendi. Un mal contacte entre conductors pot provocar arcs elctrics i un escalfament que poden provocar incendis, i no existeix cap tipus de protecci contra aquest tipus de defecte, per tant cal posar atenci a la qualitat de les connexions. 

Esquema elctric.
L'esquema elctric s una representaci grfica del circuit elctric, en la qual es mostren les connexions dels diferents elements representats per smbols.

Vegeu tamb.

Circuit en srie;
Circuit en parallel;
Electrnica;




kien lea esto me la kome entera

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28567" title="Fil esmaltat" nonfiltered="1829" processed="1823" dbindex="11921">
El fil esmaltat o de bobinar, s un fil recobert d'esmalt que sempre ve en rodets en els quals posa el  mm(diametre) sense esmalt.

Es fa servir per fer mquines elctriques. Es posa en les ranures havent-s'hi de posar sempre allants.

La secci del fil es mesura amb un palmer.

Els diametres (en mm) ms frequents sn (amb les seves respectives seccions en mm2):






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28568" title="Almirall" nonfiltered="1830" processed="1824" dbindex="11922">
Per a l'empresa vegeu Laboratoris Almirall.
Almirall s el grau militar amb que es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra. Equival als generals a l'exercit de terra. El nom ve de l'arab amir al-bahr, (rei de la mar). 

N'hi ha de diverses classes i reben diferents noms segons els pasos, per generalment estan dividits en cinc categories: 

 Categories (OTAN) .

OF-10 Almirall de la flota. Sol ser un grau honorfic equivalent al de Capit general o Mariscal de l'exercit de terra.

OF-9 Almirall o Almirall general. Es equivalent al grau de General d'exercit a l'exercit de terra, i normalment es el mxim cap de la marina de guerra d'un pas.

OF-8 Almirall o Vicealmirall (segons els pasos). Equivalent a Tinent general o general de corps d'exercit.

OF-7 Vicealmirall o contraalmirall (segons els pasos). Equivalent a general de divisi o major general.

OF-6 Contraalmirall o Comodor (segons els pasos). Equivalent a general de brigada o brigadier.

 Almiralls famosos .
 Roger de Llria ;
 Cristfor Colom;
 Horatio Nelson;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28569" title="Allant elctric" nonfiltered="1831" processed="1825" dbindex="11923">


Un allant elctric s un material o un objecte que no cont electrons lliures que puguin permetre el flux del corrent elctric. Aix significa que quan s'aplica una diferncia de potencial al llarg d'un allant elctric no es produeix cap flux de crrega ni de corrent. Un objecte o pea de material allant destinada a suportar o a separar els conductors elctrics sense que hi hagi pas de corrent entre ells rep el nom d'allador.

El terme allant elctric t el mateix significat que el terme dielctric.

Allants elctrics.

 Cinta de cot;
 Seda;
 Fibra de vidre;
 Resines sinttiques;
 Tela impregnada amb oli;
 Paper plastificat;
 Cartrons diversos;
 Cunyes de fusta;
 Materials plstics;
 Vernissos (eixugats a l'aire o eixugats al forn);
 Tubs impregnats d'oli (macarr);

Els allants poden servir a les mquines elctriques per protegir el circuit elctric del circuit magntic, tapant les ranures o b entre vries bobines.


Els cables elctrics d'interior porten un allant plstic que pot ser de colors diversos: Negre (Fase), Marr (Fase), Gris (Fase), Blau (Neutra) i el verd i groc junts (sempre per la presa de terra);  El vermell i altres colors d'allants poden ser usats per identificar que sn de maniobra.

 Altres articles relacionats .
 Allant trmic;
 Conductor elctric;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28570" title="Ranura" nonfiltered="1832" processed="1826" dbindex="11924">
Una ranura s un solc practicat en una pea de matria dura. 

En el cas de les mquines elctriques, s una part de l'estator on s'allotjen les bobines, les quals s'han de recobrir amb un allant.

N'hi ha que en tenen amb 12, 24, 28 o ms, encara que els nombres de ranures ms usats sn 18, 24 i 36.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28574" title="Jaume III de Mallorca" nonfiltered="1833" processed="1827" dbindex="11925">


Jaume III de Mallorca (Catnia, Siclia 1315 - Llucmajor, 1349), rei de Mallorca, comte de Rossell i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

 Famlia i descendncia .

Fill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II, i d'Isabel de Sabran, comtessa de Matagrif, nasqu a Catnia el 5 d'abril de 1315.

No conegu el seu pare, que mor a la batalla de Manolas (lide, Grcia) el 1316.

El 24 de setembre es cas a Perpiny amb Constana d'Arag, filla d'Alfons IV d'Arag amb la qual tingu dos fills:
l'infant Jaume IV de Mallorca (1336-1375), rei titular de Mallorca;
la infanta Elisabet de Mallorca (1337-1403), reina titular de Mallorca;

El 10 de novembre de 1347 es cas amb Violant de Vilaragut, amb la qual tingu una filla:
la infanta Esclarmunda de Mallorca (1348-1349);

 Herncia i regnat .
Als nou anys fou designat rei pel seu oncle San, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es form un consell de regncia, que nomen com a tutor l'infant Felip, germ del difunt rei San.

El rei d'Arag, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofit aquestes circumstncies per imposar unes dures condicions econmiques a canvi de la renncia.

Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assum la corona, es trob amb un regne despoblat i arrunat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i tamb a causa de l'epidmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligren a importar blat i assumir despeses financeres i militars.

Durant el seu regnat s cre el Consolat de Mar a Palma (1326) i es redactaren les Lleis Palatines (1337) que intentaren reorganitzar la cort.

El maig de 1343 Pere el Cerimonis conquist Mallorca, el 1345 el Rossell i la Cerdanya.

El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de Frana Felip IV, i posteriorment desembarc a Mallorca per intentar recuperar el regne, per fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, on tamb va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume.





 Enllaos externs .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28576" title="Revoluci per minut" nonfiltered="1834" processed="1828" dbindex="11926">
Les revolucions per minut (rpm, RPM o r/min) o voltes per minut s una unitat de freqncia, usada freqentment per a mesurar la velocitat angular. En aquest context una revoluci s una volta d'una roda, un eix, un disc o qualsevol cosa que giri.

La unitat de freqncia del SI s el hertz (Hz):
1 rpm = 1 r/min = 1/60 Hz;

La unitat de velocitat angular del SI s el radian per segon:
1 rpm = 1 r/min = 2  rad/min = 2 /60 rad/s = 0.10471976 rad/s;


Les revolucions per minut d'una mquina elctrica es calculen amb la segent formula:

r.p.m.=60f/p  on f s la freqncia del corrent elctric (a Europa 50Hz i als Estats Units 60Hz) i la p son parells de pols.

Cal tenir en compte que normalment la placa de caracterstiques de les mquines elctriques gaireb sempre porta indicades les revolucions per minut del motor quan aquest est subministrant la seva potencia total.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28579" title="Saint John's" nonfiltered="1835" processed="1829" dbindex="11927">

Saint John's s la capital de l'Estat d'Antigua i Barbuda. Amb una poblaci estimada de 22.000 habitants (1991), Saint John's s el centre comercial del pas i el port principal de l'illa d'Antigua. La ciutat ha estat el centre administratiu d'Antigua i Barbuda des que les illes foren colonitzades el 1632, i va esdevenir seu del govern quan es va assolir la independncia el 1981.

A Saint John's es troba l'Aeroport VC Bird.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28580" title="Andorra la Vella" nonfiltered="1836" processed="1830" dbindex="11928">



Andorra la Vella s la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parrquies en qu es divideix el pas (12 km i 20 724 habitants el 2002), essent-ne la ms petita i la ms poblada alhora. Est situada a la confluncia dels rius Valira del Nord i Valira d'Orient, on formen la Valira, i es troba a 1 013 m d'altitud. Forma una aglomeraci urbana d'uns 40.000 habitants amb les poblacions d'Escaldes-Engordany a l'est i Sant Juli de Lria al sud, i s'estn en sentit longitudinal seguint el traat de la carretera. 

La indstria principal s el turisme, tot i que tamb hi destaquen el comer i els rendiments que deixa el capital estranger que s'allotja a les seves oficines bancries, ja que Andorra s un pas on no es paguen impostos. S'hi produeixen mobles, tabac i conyac.

L'edifici ms emblemtic de la ciutat s la Casa de la Vall, casa forta del segle XVI que s la seu del Consell General (el Parlament andorr) des de 1702. L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Esteve, i conserva l'absis i el campanar romnics del segle XI. Al sud de la ciutat hi ha la interessant esglsia romnica de Santa Coloma, de campanar circular.

Histria.
Vegeu: Histria d'Andorra

Ja es t constncia de la presncia d'algun tipus de poblament a Andorra la Vella des d'abans de l'era cristiana. La parrquia d'Andorra s esmentada per primer cop a l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell, l'any 839. Ha estat la principal ciutat d'Andorra des del 1278, data de la signatura dels Pariatges, un acord segons el qual els bisbes d'Urgell i els comtes de Foix van decidir compartir-ne la sobirania. El sobrenom de "la Vella", derivat de "la Vila", es va afegir posteriorment per distinguir-la del Principat.

L'any 1978 se'n va escindir la parrquia d'Escaldes-Engordany.

El 1993, la primera constituci del pas va establir una democrcia parlamentria amb els tres poders (executiu, legislatiu i judicial) localitzats a Andorra la Vella.

Andorra la Vella va optar a ser seu dels Jocs Olmpics d'Hivern del 2010, els vint-i-unens de la histria olmpica moderna, que tindran lloc finalment a Vancouver (Canad). 

Atractius turstics.
Malgrat que gran part del turisme que visita Andorra la Vella dedica gran part del seu temps a les compres i l'esqu, la capital del Principat disposa de altres atractius turstics.
 Caldea: el centre termo-ldic i balneari ms gran del sud d'Europa.

 Poblaci .
La ciutat d'Andorra la Vella forma una aglomeraci urbana d'uns 40.000 habitants junt amb les parrquies d'Escaldes-Engordany a l'est i Sant Juli de Lria al sud. Aquesta aglomeraci s'extn en sentit longitudinal seguint el traat de la carretera.

Andorra la Vella compta amb 24.211 habitants, segons el cens del 2006.




|}























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28581" title="Motor elctric" nonfiltered="1837" processed="1831" dbindex="11929">

Un motor elctric s un aparell al qual se li aplica energia elctrica per obtenir-ne de mecnica. Fou inventat per Thomas Davenport el 1834.

N'hi ha de diversos tipus:
Motors de corrent continu:
Dinamo reversible a motor, pot ser: Srie, Parallel (shunt) o Mixt (compound), i s un rotor bobinat amb collector.
Motor universal de C.C. (electrodomstic de dos fils), es un rotor bobinat amb collector.
Motors de corrent altern:
Monofsics:
D'espira en curtcircuit, rotor gbia d'esquirol (poca potncia usats en petits ventiladors, tocadiscs...).
De fase partida, rotor gbia d'esquirol amb bobinat auxiliar que pot variar en tres:
Amb condensador.
Amb interruptor centrfug.
Amb condensador i interruptor centrfug.
Trifsics: ;
Normalment amb rotor gbia d'esquirol.
Excepci del motor trifsic amb rotor bobinat amb anells.
Motor universal de C.A. (electrodomstic de dos fils), es un rotor bobinat amb collector.
 Motor pas a pas;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28583" title="Cinctorres" nonfiltered="1838" processed="1832" dbindex="11930">

Cinctorres s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Ports.

 Geografia .
El municipi est emplaat en un petit altipl entre la muntanya del Bovalar i la vall del riu Calders.

Cinctorres, grcies a la seva situaci oferix unes espectaculars vistes paisatgstiques, per a aix solament s necessari acostar-se fins a la Roca Roja, des de la qual es pot admirar la Roca Parda, separada de l'anterior per la llera de la rambla Celumbres. Des d'aquesta posici es pot apreciar el vol dels voltors, que nien en els voltants d'aquestes roques.

Les seves muntanyes estan poblades en la seva majoria per pinassa, alzina, enebres, etc. A ms d'espcies aromtiques com l'espgol, farigola, te, poliol, camamilla o slvia. Compta amb una abundant fauna: llebres, conills, esquirols, teixons, guineus i senglars.

 Lmits .
Limita amb Portell de Morella, Castellfort, Morella, el Forcall, la Todolella i la Mata. 

 Accs .
S'arriba per la CV-125 des de Morella o des del Portell. Tamb per la CV-124 (de menys entitat) des de Forcall o des de Castellfort.

 Histria .
En el terme municipal es troben jaciments que reflecteixen el pas de diverses civilitzacions pel municipi. Aix, s han trobat restes de la Edat del Ferro, dels ibers, alguna xicoteta resta romana i tamb visigtica. Cal destacar la troballa de la placa d'un cintur visigot, que actualment es troba al Museu Provincial de Belles Arts de Castell. 

En els darrers segles de l'poca islmica es creu que la majoria de localitats dels terme de Cinctorres estaven ocupades. Estes localitats podien ser xicotets assentaments o b alguna fortificaci, situada en algun cim, com el Fossar dels Moros i els Castellets.

Cinctorres va ser conquerit el 1232 per en Blasco I d'Alagn, incorporant-se a les anomenades aldees de Morella. Les relacions amb esta poblaci mai van ser bones, estant en qualsevol conflicte Cinctorres del bndol oposat al de Morella, per si en cas de guanyar podien aconseguir la independncia. El 1358 Cinctorres es fortifica, amb motiu de la guerra de Castella. 

El 1369 el rei Joan I, davant les seues queixes els conced un marge d'autonomia. En la successi de Mart l'Hum, Morella es pos a favor de Ferran d'Antequera i la resta de aldees a favor de Ferran d'Antequera. Un atac de Morella a Cinctorres provoc la rendici de totes les aldees. 

Desprs de ms conflictes amb Morella, fou finalment el 1691 que Cinctorres assoleix la independncia amb la resta de vuit aldees aprofitant la falta de diners de la monarquia. Tot i que Morella s hi va oposar, el 9 de febrer de 1691 Carles II firmava el privilegi per les vuit aldees, que passaven a ser viles.

D especial rellevncia va ser el segle XIX per a Cinctorres, ja que en tota la comarca es van viure intensament les tres guerres carlines. 

Els finals de segle XIX i inicis del XX, Cinctorres, com en altres pobles de la comarca, veur un desenvolupament de la indstria txtil, en este cas especialment de la faixa. La figura del faixero, persona que es dedicava a vendre faixes per la resta d'Espanya aix com el sud de Frana, est estretament lligada a Cinctorres.

El segle XX, com a moltes altres zones rurals de muntanya, va ser un segle marcat per la despoblaci. Cinctorres pat una forta emigraci, especialment cap a Barcelona i rea metropolitana.

 Demografia .
El 1511 tenia uns 400 habitants.



 Economia .
La principal activitat econmica, igual que en altres localitats d'interior, s la ramaderia, existint un gran nombre d'explotacions de bestiar porc. En els ltims anys i donada la importncia que cada vegada ms va adquirint el turisme d'interior hi ha hagut un increment d'allotjaments rurals, com complement a l'activitat agrria. Al costat d'un redut nombre de comeros existeix a ms un creixement de les empreses de construcci i de serveis.

 Administraci .


 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Ermita de la Mare de Du de Grcia. Del segle XIX. s una esglsia historicista molt visitada pels vens de Cinctorres. Possea un important retaule gtic obra de Bernat Serra del que noms queden tres taules en una collecci particular. Es fa un romiatge en el mes de maig.
 Ermita de Sant Marc. Del segle XVI (1588).
 Ermita de Sant Pere. Del segle XVII.
 Ermita del Calvari. Del segle XIX.
 Ermita del Pilar. Del segle XVIII.
 Ermita de Sant Llus. Del segle XVII. Compta amb un gran prtic i unes interessants grafies en l'interior.
 Esglsia de Sant Pere Apstol. Del segle XVIII. D'estil neoclssic, consta de tres naus, un creuer i dues torres bessones que segueixen l'ordre arquitectnic de la faana. Amida 60 metres de llarga per 25 metres d'ampla. Es va comenar a construir en 1763 sent els mestres d'obres Jos Dolz i Jos Aiora, inaugurant-se en 1782. En el seu interior es troben frescos de Oliet i Cruella, aix com peces d'orfebreria, creus gtiques de plata dels Santalnea, punx de Morella del segle XV, un Calze de l'any 1597, un llen de l'any 1630 i el Lignum Crucis de l'any 1664. Tamb guarden rics ornaments litrgics i dos rosaris d'or portats des de Manila pel frare Jos de la Torre, en l'any 1754.

 Peir de Cap de Vila. Del segle XV. Antiga creu gtica de terme en pedra. s l'nica que s'ha conservat dels quatre que s'erigirien en el terme de Cinctorres. Situada originalment al sud-est de la poblaci, va ser traslladada en 1939 a la Plaa de l'Esglsia. La creu mostra una tipologia llatina i braos rectes les extremitats dels quals presenten rematada vegetal. En l'advers, apareix la figura de Crist crucificat acompanyat de dos ngels msics als seus peus. En l'inrevs, es disposa la figura de la Verge amb el Nen, sota la qual estan les figures de Santa Brbara i Santa Llcia.

 Monuments civils .
 Casa consistorial. Dels segle XV i XVI. Recentment restaurada, s'exposen taules d'uns retaules gtics del s.XV. Fa alguns anys, quan es realitzaven treballs de restauraci en l'Ajuntament de Cinctorres, van aparixer formant part del sostre, s a dir que s'utilitzaven com taulers per a aguantar la teulada, unes taules del segle XV, esquarterades i en un lamentable estat. Es va fer crrec del material oposat, el Servei de Restauraci de la Diputaci de Castell i va ser objecte d'una especial atenci, estudi i tractament per aquest Servei. Entre les diferents peces oposades, cap destacar el panell amb la figura de Sant Pere que ha estat identificat com un possible retrat del Papa Luna. Existeix en l'Ajuntament, un sal on estan exposades les taules i un complet estudi del "descobriment", del procs de restauraci amb les tcniques empleades, aix com fotografies del "abans" i del "desprs" del procs. Diuen que sn una obra mestra de la restauraci.

 Casa-palau de Sant Joan. Del segle XVII. Es tracta d'un exemple clssic de tipologia de palau urb, amb elements originals d'arquitectura gtica amb reestructuraci de finals del XVIII de carcter neobarroc. En el seu interior es pot admirar un veritable tresor artstic, constitut pel paviment d'una gran sala format per multitud de rajoles de cermica amb motius d'animals.

 Torreta dels Moros. Es troba situada en una petita lloma, entre cultius propis de la zona i matorral. Tradicionalment es considera una de les cinc torres a les quals es refereix la toponmia de Cinctorres. s de planta quadrada, de modestes dimensions (3,60 x 3,70 m), amb un espessor dels murs de 0,80 m, possex un portal adintelat en l'adrea nord de 1,10 x 0,70 m. Compta amb restes visibles de quatre plantes la segona amb finestreta, i la quarta o de coronaci on poden apreciar-se distintes filades d'habitacles a manera de catxaperes per a coloms, per aquest motiu la seva finalitat auxiliar fora la de colomer. Cap recordar que les torres-masies freqentment van associades a colomers, les fins dels quals eren d'avs i vigilncia. En el seu interior l'accs a les plantes altes es realitza mitjanant una escala de caragol amb esglaons solts incrustats en la part interior dels murs, avui prcticament desapareguda. Els murs estan realitzats amb maoneria presa amb morter de cal. En l'actualitat mancada una de les cantoneres.

 Casa dels Capellanets. Compta amb un impressionant rfec i portada de mig punt, casa pairal del segle XVII. Estatge dels Ferreres des de 1840.

 Casa del Fideb. De les mateixes caracterstiques que l'anterior.





 Llocs d'inters .

 Paratge de la Roca Parda i la Roca Roja. Es tracta d'un paratge de gran valor ecolgic, on les roques es troben separades per la Rambla de Sellumbres. Es pot gaudir d'espectaculars vistes, amb parets de roca que compten amb la presncia de voltors ja que molt prop est el menjador. Sense oblidar-nos de la Cabra hispnica, la qual pot donar senyals de presncia en el moment menys esperat.

 Paratge de la Mare de Du de Grcia. Este paratge es troba ubicat a l'ermita de la Mare de Du de Grcia. All poden trobar la zona d'acampada i el menjador, on es combinen els elements perfectes per a disfrutar d'un dia al camp.

 El Bobalar. Situat a les cotes ms altes del terme, paratge interessant des del punt de vista ecolgic i declarat Microrreserva de Flora.

 Rambla de Sellumbres. s un Paratge Natural Municipal dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.

 Festes .
 Sant Antoni. L ltim cap de setmana de gener o el primer de febrer se celebra com a molts altres pobles de la comarca Sant Antoni. El dissabte al mat es va al bosc a buscar la llenya per muntar la barraca (foguera). Per la vesprada es porta fins al poble, passejant la fusta pels carrers del poble amb cavalleries. A continuaci es fa la representaci teatral de la vida de Sant Antoni, que dna pas a la cremada de la barraca.

La primavera es poca de romeries a diverses ermites. En totes elles es beneeixen les primes i els termes, que s encarreguen de repartir els organitzadors de les romeries, anomenats majorals.
 El diumenge ms proper al 25 d'abril es fa la romeria a l'ermita de Sant Marc.
 El segent diumenge se celebra la romeria a Sant Pere. ;
 El segon dissabte del mes de maig t lloc la romeria a Sant Cristfol de Saranyana, i al dia segent, es fa la romeria a la Mare de Du de Grcia. ;

 Sant Cristfol dels xfers. El segon cap de setmana de juliol se celebra la festa que consisteix en la benedicci dels cotxes del poble i en un dinar popular.

 Festes Patronals. La ltima setmana d'agost sn les festes patronals en honor a la Mare de Du de Grcia. Serveixen per a reunir molts cinctorrans i cinctorranes que durant la resta de l'any viuen fora. Els actes ms importants sn la process del farolet, les novenes, els "bous de carrer" i les revetlles al sal de festes. Els dies previs a les festes es realitza una setmana cultural.

A ms, Cinctorres ha acollit l'Aplec dels Ports en quatre ocasions, els anys 1979, 1988, 1998 i 2007.

 Gastronomia .
La gastronomia cinctorrana s la tpica d'una zona de muntanya. Hi destaquen els embotits, el pernil i el frito, que consisteix en carn fregida i que es conserva durant tot l'any en oli.

En els dolos trobem pastissos, coquetes i almendrats, i la coll. 

 Enllaos externs .


 Web de l'ajuntament de Cinctorres;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28600" title="Tolosa (desambiguaci)" nonfiltered="1839" processed="1833" dbindex="11931">

Astronomia: Un asteroide. Vegeu 138 Tolosa.
Geografia:
Ciutat d'Occitnia. Vegeu Tolosa de Llenguadoc.
Localitat de Guipscoa. Vegeu Tolosa (Guipscoa).
Localitat d'Argentina. Vegeu Tolosa (Argentina).
Un pic proper a l'Aconcagua. Vegeu Tolosa (Andes).
Una edificaci del municipi de Navs. Vegeu Tolosa (Navs).
Histria: Regne de Tolosa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28601" title="Maniqueisme" nonfiltered="1840" processed="1834" dbindex="11932">

El maniqueisme s un corrent religis segons el qual hi ha dos principis fonamentals, el b i el mal, de la mateixa categoria i entitat. Els maniqueus creuen que una cosa depn de l'altra i per aix van ser rebutjats com a heretges pels cristians ortodoxos, ja que postulaven l'existncia d'un Du maligne al mateix nivell que el Du Pare dels cristians.

El seu nom deriva del fundador del corrent, Mani (o Ragis). Mani va predicar les seves doctrines sense ser cristi, i molts elements de la seva doctrina deriven del zoroastrisme, del budisme, del mitraisme i dels cultes babilnics (Ragis era adepte d'aquesta ltima). Es consider una heretgia quan comen a difondre's en els mateixos territoris que tractava d'introduir-se el cristianisme, per era realment una religi diferent.

Mani fou executat per ordre del rei de Prsia el 276. No obstant aix, la seva doctrina es va difondre a Prsia, sia Central (on va subsistir uns mil anys), Mesopotmia, Sria, Palestina, Egipte, frica, Hispnia, Gllia i Itlia. Un dels lders ms destacats va ser l'egipci Akuas (del qual una part dels maniqueus prengu el nom de akuanites), influint en altres heretgies com la dels priscillianistes, i ms tard en el catarisme, els valdesos i els bogomils.

Vegeu tamb.
Agust d'Hipona;
Evangeli Viu;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28603" title="Llat vulgar" nonfiltered="1841" processed="1835" dbindex="11933">
El llat vulgar s la varietat del llat parlada per la gent, en oposici al llat clssic propi de les classes ms illustrades, un llat molt ms cuidat i literari. El llat vulgar, com a idioma dels soldats de les legions romanes, va ser la mare de les llenges romniques.

Llat vulgar (en llat, sermo vulgaris) s un terme genric per referir-se als dialectes vernacles del llat que es van parlar a les provncies occidentals de l'Imperi Rom. L'evoluci del llat va portar a una creixent diferenciaci dels dialectes, fins al punt que el llat clssic va deixar de ser una llengua viva, i va conduir cap al segle IX a l'aparici de les formes primerenques del que avui anomenem llenges romniques.  

El llat parlat diferia de l'estil literari del llat clssic en la seva pronunciaci, el seu vocabulari i la seva gramtica. Diverses caracterstiques del llat vulgar apareixen en diferents perodes de l'Imperi i en diferents provncies, sigui per l'evoluci interna de tendncies que ja eren presents en el llat dels soldats i els colons romans, segons la seva procedncia social o geogrfica, o b sigui per l'adopci imperfecta del llat pels pobles sotmesos que van deformar-lo  fins a fer aparixer una mena de crioll, una llengua barrejada.

Els escriptors llatins no van entretenir-se pas a transcriure com parlaven el seus contemporanis. Els estudiosos del llat vulgar es veuen forats a seguir mtodes indirectes, i extreuen les seves dades de tres menes de fonts:
 El mtode comparatiu permet reconstruir estadis del llat vulgar a partir dels trets que comparteixen les llenges romniques i que difereixen del llat clssic.
 S'han conservat textos de gramtiques prescriptives de l'poca del llat tard que enumeren (i condemnen) els errors que solien fer els parlants del llat, i aix ens permet fer-nos una idea de com parlaven;
 Finalment, les ultracorreccions i altres usos que no sn clssics que de vegades apareixen en textos de llat tard tamb ens donen indicis de com parlava la persona que els va escriure.



Desprs del final de l'Imperi Rom d'Occident,
el llat vulgar va coexistir amb el llat tard escrit encara durant uns quants segles, perqu els parlants de les llenges vernacles escrivien fent servir la prestigiosa gramtica llatina tradicional, tot i que sovint se'ls colaven errors i desviacions de les normes llat clssic.

El tercer Concili de Tours de 813 va decidir que els preveres prediquessin en llengua vulgar per tal que els fidels els poguessin entendre. En aquest moment, doncs, ja hi havia una percepci clara de la diferncia entre la llengua que parlava el poble i el llat que s'escrivia.
El 842, menys de trenta anys desprs del Concili de Tours, el Jurament d'Estrasburg s el primer document escrit en una llengua romnica, que clarament ja no s el llat. 
El jurament reprodueix un acord entre dos dels germanastres hereus de Carlemany


Pro Deo amur et pro christian poblo et nostro commun salvament, d'ist di en avant, in quant Deus savir et podir me dunat, si salvarai eo cist meon fradre Karlo, et in aiudha et in cadhuna cosa. . . ;

(Per l'amor de Du i pel poble cristi i la nostra comuna salvaci, des d'aquest dia en endavant, mentre De em doni coneixement i poder, defendr el meu germ Carles i l'ajudar en qualsevol cosa. . .);

Els canvis en el sistema de sons.

El sistema de sons del llat vulgar va seguir tot de canvis que trobem desprs documentats en les llenges romniques que en van sortir.

El llat clssic tenia 10 vocals, les cinc vocals que coneixem A,E,I,O,U breus i llargues, i 3 diftongs: AE, OE, AU. A la major part de l'Imperi Occidental, aquests sistema basat en la llargada voclica va evolucionar cap a un sistema de 7 vocals basat en la qualitat voclica:
   breu i   llarga van confluir en a;
   llarga es va conservar com i;
   llarga es va conservar com u;
   breu i   llarga i el diftong OE van confluir en e tancada ;
   breu i   llarga i el diftong AU van confluir en o tancada;
   breu i el diftong AE van confluir en e oberta [ ];
   breu va passar a o oberta [ ];
Al seu torn, les noves vocals obertes e i o van tendir a diftongar-se o patir altres mutacions en determinats contextos en bastantes llenges romniques occidentals, per exemple:
 F CUS foc > feu (francs), fuego (castell), fuoco (itali), per foc (catal), fogo (portugus);
 F RRUM ferro > hierro (castell), per fer (francs), ferro (catal), ferro (portugus);
 CAELUM cel > ciel (francs), cielo (castell), per cel (catal), cu (portugus);

Entre les consonants, la palatalitzaci va afectar els sons , , i sovint , davant de vocals les posteriors E,I en gaireb tots els dialectes romnics, amb l'excepci del sard que s l'nic que ha conservat el so  velar davant de vocals posteriors. Per exemple:
 CAELUM cel > cel (catal);
 RATI NEM ra > raz (catal medieval) > ra (catal actual);
 GEN RUM gnere > gendre (catal actual);

Les semivocals V  i I  es van enfortir fins a esdevenir respectivament variants de la fricativa labiodental  i de l'africada palatoalveolar . (Nota: les lletres U i J sn afegits posteriors a l'alfabet llat. Els romans feien servir les lletres V i I tant de vocals com de consonants). Per exemple:
 V NUM vi > vi (catal), vin (francs), vino (castell);
 IANUARIUS gener > gener (catal);

Vocalisme tnic del llat clssic al catal.
 ,   > A > a.

s la vocal que ms s ha conservat en catal i rarament cau. Exemples: FABA > fava, CAPUT > cap, PILAT U > palau, CAPRA > cabra, PORTAT > porta, ACREM > agre.

Hi ha poques modificacions, per hi ha alguna modificaci de tipus dialectal:

 A + R > e + r: guiterra r ;
 A + R + consonant > e + r + consonant: Isarn > Isern, Guitart > Guitert, arranca > arrenca (l infinitiu t la vocal neutralitzada, cosa que pot dur a una vacillaci), nixer > nixer.

Joan Coromines, a Lleures i Converses (p. 250) formula un inici de regla:

 A davant a: FASCIA > faixa, CAPSA > capsa;
 A > e davant de e, u: FASC S > feix, TAXU > teix, NASCERE > nixer, PORTAMUS > portam (bal.) > portem (evoluci analgica);

A + iod

Normalment no es deixa influir per la iod menys en alguns casos on la iod est molt propera:

Sense inflexi	
 LY > P  L  A > PA LYA > palla (no afecta la vocal, per palatalitza la consonant);
 NY > A RA NE A > A RA NYA > aranya;

Amb inflexi
 -CT- > -YT-: FAC TU > FAY TU > f yt > fet;
 -X- > -S-: AX U > AYSU > eix (mettesi de la iod), BASIU > BAYSU > bes;
 Sufix  AR U > -AYRU >  y(r) >  (r) : FORNAR U > FORNAYRU > forner;
 Diftong AU > AU > o [ ] (l occit mant el diftong): AURU > or, FAUSTU > F st (coexistent amb la forma culta Faust), PAULU > Pol (coexistent amb la forma semiculta Pau), PAUPERE > pobre, RAUBA > roba;
 Diftong secundari (en llat no existia, ja que la llei fontica ja no era operativa): TA(B)ULA > taula, CADIT > cau, NAVE > nau;
 Iod no absorbida per la consonant: CAPIA > cpi(a), DORMIAT > dormi;

  >   >   [ ],    (vacillaci dialectal).

s   :

 Davant palatal lateral ll [ ]: S LLA > sella, VIT LLU > vedell, CAST LLU > castell;
 Davant U llatina: M U(M) > meu, BR VE > breu, *N VE > neu;
 Davant de velar: S CAT > sega, B CCU > bec, DIE-M RCORIS > dimecres, GRA CU > grec;
 Davant de labial: L VAT > lleva, L P RE > llebre, F BRE > febre, V SP RU > vespre;
 Davant de s : PR SSA > pressa,  ST > s, DE-EXPR SSU > desprs;
 Davant de r [ ] o tr :  RAT > era, M  LI  R E > MO LYE RE > muller, P TRU > Pere, P TRA > pedra;
 Davant nasal + consonant: S MPER > sempre, C NTU > cent, DEC MBER > desembre, T MPUS > temps, V NTU > vent;
 Davant n  + vocal: G NUS > gens, V NIS > vns, T NET > t, B NE > b;
 Davant grups consonntics d oclusives: M D(I)CU > metge, HER TICU > heretge;

s   [ ] davant:

 Davant l : G LAT > gela, CLU > cel, P L GU > plec;
 Davant de rr : T RRA > terra;
 Davant u d origen consonntic: D CE > deu, P DE > peu, S DE > seu, PR T U > preu, D (C )MU > deume > delme;
 Davant r + consonant no labial: OP RTU > obert, P RDERE > perdre;
 Davant grup N R: DIE-V N RIS > divenres > divendres, T N RU > tener > tendre, G N RU > genre > gendre;

S PTE > set (7) t una evoluci anmala perqu hauria de ser tancada.

Vacillacions dialectals:

 Davant t / pt: S PTE > set, N PTU > n t (oriental), n t (occidental), n t (balear);
 Davant r + bilabial: H RBA > h rba (Pallars), S RPE > s rp (Pallars);
 Davant dr: P TRA > p dra (Pallars i llocs del Pas Valenci);
 Davant s + consonant: F STA > f sta (Pallars), FIN STRA > fin stra (Pallars), V SPA > v spa (Pallars), N B(U)LA > neula (Pallars i altres llocs del catal occidental);

  >   + iod > i

P CTUS > P YTUS > pits, DEL CTU > DEL YTU > delit, F R A > F YRA > fira,  XIT >  YSIT > ix, S X > S YS > sis, CATH DRA > CAD YRA > cadira, M D U > M DYU > mig, D (D)I > D Y > di

Hi ha diferents teories sobre aquesta evoluci. L occit diftonga, per la diftongaci occitana s tardana (s. XII-XIII), mentre que l evoluci catalana ja apareix als primers documents catalans mig en llat (s. IX-X).

 ,  ,  >   >   [ ](balear ) >   (occidental, alguers, rossellons i zones de Girona) >   [ ](oriental).

  balear: Noms les zones que tenen la neutra tnica: Mallorca (excepte: Binissalem, Lloseta i Alar), la part occidental de Menorca i la part oriental d Eivissa. La resta fan una   com el catal central.

  alguers: per influncia del sard

  rossellons: han igualat la   i  

  giron: algunes zones del nord de la provncia de Girona

PL NU > pl  (oriental), pl  (balear), pl  (occidental i alguers   -, rossellons  - i algunes zones del nord de Girona)
D B TU > d ute (oriental), d ute (balear), d ute (occidental)
B B RE > b ure (oriental), b ure (balear), b ure (occidental)
PAR TE > par t (oriental), p ret (balear), par t (occidental)
INV D A > env ja (oriental), env ja (balear), env ja (occidental)
TR S > tr s (oriental), tr s (balear), tr s (occidental)

Hi ha hagut vacillaci amb l evoluci de  , i a vegades es troben textos (Vides de sants rosselloneses) que posen a en lloc de e.

Les formes cultes o svies tenen tendncia a pronunciar-se en   :
 Desprs del so [ ]: G BBU > gep;
 Seguida de iod : R GE > r i, r i (a Girona), L GE > ll i, ll i (a Girona);
 Seguida de n + palatal o velar: DIE-DOM N CUS > diumenge;
 Entre palatals: L GMA > llenya, SK LLA > esquella, P SCE > peix, MAM LLA > mamella;

Excepcions:
 Amb r/l + consonant >   (oriental i occidental) i   (balear): VIR DU > v rd, v rd, V LU > v l, v l, V LA > v la, v la, CAND LA > cand la, cand la, P LU > pl, p l, T LA > t la, t la, V RG NE > v rge, v rge;
 ACCU- STU > aqu st (oriental), aqu st (occidental i balear), ACCU- PSU > aqu ix (oriental), aqu st (occidental i balear), ACCU- LLU > aqu ll (oriental), aqu ll (occidental i balear);
 C N( )RE > cenra > c ndra;

  + iod 

 Sense inflexi >   (oriental),   (occidental i balear): MA L  T  A > MA LI TYA > malesa, CON S  L  U > CON SI LYU > consell, AP CULA > *APEC LA > ABEYLA > abella, CORR G A > corretja, VIND M A > VINNEMIA > verema (dissimilaci m-m > r-m), STR CTU > *STREYTU > estret, DIR CTU > dreit > dret, BAPT D AT > bateja;
 Amb inflexi > i (per metafonia, acci a distncia de  i): C  R  U > C  RYU > ceri > ciri, S PIA > spia, spia, N RV U > nervi, nirvi (balear), SENIA > snia, snia (balear), CMENT R U > cement ri (balear, terres de l'ebre), cementiri, MONAST R U > monast ri (balear), monastir, F CI > fiu (= vaig ser),  BI > hi, M HI > mi;

Altres casos de   > i 

 Disminuci de la vocal en hiat: D E > dia, S AT > sia, M A > mia, V A > via. -E(B)AT > -ia: TENE(B)AT > tenia, FA(C)E(B)AT > *FAEA > faa > feia;
   + nasal + grups consonntics (quan s tona no passa): C NCTA > cinta, C NGULLA > cingle, DE- NTUS > dins, DE- NTRO > dintre, SUB- NDE > sonvn > sovin (hi ha) > sovint;
 Reforament de la distinci de les dues vocals de -ea en -ia: T P DA > tbea > tbia (fem.) > tebi (masc.) ;
 Casos particulars (substitucions de       en llat vulgar): VEN NU > VEN NU > ver (dissimilaci n-n > r-m), RAC MU > RACT MU > ram, D G TU > dit, D CTU > D CERE > dit (verb dir), VIG NTI > vint;

  > I > i.

V VERE > viure, R VU > riure, V TA > vida, AM CU > amic, TR STU > trist

 Desplaament d accent: CO(C) NA > cona > cuina, BOV NA > buina (fems de bou), RE(G) NA > reina, B N D CTU > Benet i benet / beneit.

 ,   >   >   .

L PU > llop, R B RE > roure, J VENE > jove,  RSU > s, G TTA > gota, RATIONE > ra, TR NCU > tronc, L TU > llot, CANTI NE > can
 Excepci: MONTE > munt (central), m nt (Girona). No se sap si la O llatina s breu o llarga. El castell no diftonga, per tant, podrem pensar que es tractaria de  . A l edat mitjana s escrivia en U, per al Renaixement es va mirar molt la llengua antiga.

Hi ha una tendncia a obrir la o en sllaba inicial en catal central i occidental, per no en giron. El rossellons ho tanca en u: fl r / fl r, s l / s l, r ig / r ig, h ra / h ra.

  + iod >   (generalment sense inflexi)

P TEU > pou, M STIU > moix, ANG ST A > angoixa, C SC L U > coscoll, GEN  C( )LU > GENOC LU > GENOYLU > genoll, FEN C( )LU > fenoll, R BEU > ROBYU > roig, CIC N A > cigonya, COT N U > COTONYU > codony, VEREC ND A > vergonya, B XU > BOYSU > boix

Excepcions

  > u 

 Davant NG (+ e, i), GN, YN: M NGIT > muny, J NGIT > juny, P GNU > *POYNU > puny;
 Davant GY: F GIO > fuig;
 Davant de nasal + consonant: J NCTU > junt, P NCTA > punta,  NC A > onza > unza,  NG( )LA > ungla, J NCU > jonc (oriental) > junc;
 En hiat: S A > sua, D AS > dues, C (D)A > coa (balear) > cua;

  + U d origen consonntic >   (balear ),   (occidental),   (oriental)

CR CE > crou > creu, V CE > vou > veu, D CE > dou > deu, 

  + nasal + > u

P NCTA > punta, J NCTU > junt,  NCTARE > untar,  NGULA > ungla, J CAT > juga

 , AU > [ ].

M RTE > mort, GAUD U > goig, AUDIO > oig

  > U > u.

L MEN > llum (fanal), L CEM > luu (la llum: el mot va caure i la llengua va agafar l altre), F MU > fum, L NA > lluna, P L CE > pua

Excepcions:   > U >   

PL MA > pl ma, BR MA > br ma, FL MEN > flum > fl m, PL MBU > pl m; per LEG MEN > llegum (segurament per influncia de la nasal posterior i l absncia d una lquida davant)

Vocalisme ton del llat clssic al catal.
A > A > a (regla general).

CANTARE > cantar, APRILE > abril

Excepcions:

 Prdua de a quan queda en hiat: MA(G) STER > maestre > mestre, PLA(C)ERE > plaer > pler, PA(V) RE > paor > por, RAPHAELE > Rafael, Rafel ;
 Prdua en posici inicial absoluta: ANURIA > Nria, APIERA > Piera (el parlar popular t tendncia a fer-ho: vellanes a Tarragona);
 Tancament per la iod o so palatal: BASIARE > *BAYSARE > besar, LACTUCA > *LAYTUGA > lletuga, IACTARE > JAYTARE > gitar (Terres de l Ebre), xarop   xerop / xirop (dialectal);
 AU > o: AUCELLU > ocell, aucell, AUDIRE > oir, LAURENTIU > Lloren, AURICULA > orella, aurella. A vegades la O etimolgica es diftonga en au dialectalment.
 AU-O > A-O > a-o: AUG STU > AGOSTO > agost, AUSC LTARE > *ASCOLTARE > escoltar;
 El diftong romnic es mant: CA(D )RE > caure;
 Reducci de hiat A >   [ ]: CA(D) BAT > caa > queia, FACEBAT > fa(h)a > feia ;

E > E > e (regla general).

LEG MEN > llegum, SEC RU > segur, P SCARE > pescar

Excepcions:

 Tendncia a convertir la e > a: B LANC A > balana (e-a > a-a), RAMEN > aram,  MPORTARE > emportar (amportar en occidental), teulada   taulada (occidental), ferrer   farrer (occidental), terra   Tarrs (occidental), Miquel   Micalet (valenci).
 Tendncia a tancar la e > i: CMENTU > ciment, CERASIA > cirera, C BARE > * CIBATA > civada, C CONIA > cigonya (Coromines creu que aquest tancament s per influncia de la velar, Lleures, p. 195-197). El lleidat t tendncia a tancar desprs de s: senyor   sinyor, venir   vinir.
 Amb hiat: CREATURA > criatura, CREATA > criada;
Seguida de nasal + consonant:  NFLARE > inflar, CING(U)LARE > senglar   singlar (lleidat);
 Assimilaci i dissimilaci: TENENTE > tinent, FENESTRA > finestra;
 Tendncia a tanca la e > o (sobretot amb la nasal bilabial): REMANERE > romandre, IMPLIRE > omplir;
 Assimilaci e-o > o-o (sobretot en central): RESTUCULU > restoll > rostoll, GENUCULU > genoll   jonoll (central), ginoll (occidental), FENUCULU > fenoll (valenci), fonoll (oriental i occidental), RENIONE > reny (valenci i occit) > rony (oriental), ROTUNDU > *RET NDO > red (occidental) > rod (oriental);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28604" title="Llengua morta" nonfiltered="1842" processed="1836" dbindex="11934">
Una llengua morta s una llengua extingida, que no es parla per cap comunitat en concret sin que roman noms com a testimoni del passat o en documents escrits.

Exemples: fenici, indoeuropeu...

S'ha donat el cas de llenges mortes ressucitades, com el crnic i l'hebreu. Tamb hi ha llenges, com el llat, que s'han continuat usant en l'alta cultura, l'educaci, l'escriptura i la litrgia molt desprs de desaparixer en l's quotidi.

Vegeu tamb.
Llibre Roig de Llenges Amenaades;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28605" title="Vking" nonfiltered="1843" processed="1837" dbindex="11935">



Aquest article tracta del poble vking. Vegeu Viking per a altres significats.;
Els vkings, tamb anomenats normands, sn un grup tnic originari d'Escandinvia. El seu nom significa "homes de mar" o "del nord". Van ser coneguts a tot Europa pel seu domini naval, que els va permetre conquerir ciutats costaneres d'arreu, creant una llegenda d'incursions cruels i efectives, basades en els pirates. Durant molts anys van sotmetre Anglaterra, el nord de Frana (on s'establiren en l'actual regi coneguda com Normandia) i el sud d'Itlia; i van ser els primers europeus que van arribar al continent americ. Alguns vkings coneguts sn Eric el Roig o Leif Ericsson (primer europeu en arribar a Amrica, on hi fund la colnia de Vinland).

Pobles vkings.
Aquests pobles, igual com els grecs, habitaven una geografia molt segmentada que al costat del clima i l'amenaa (o temor) d'animals carnvors els hi feia molt difcil la comunicaci per terra. Aix els va obligar a navegar.

Poden distingir-se tres grups de vkings:
danesos: al principi tenien una organitzaci militar molt forta, van realitzar sovint rtzies, amb l'nica finalitat d'aconseguir un bot. Era tamb el poble ms nombrs dels tres. Habitaven a les pennsules de Jutlndia a l'Escnia a part de les illes que separen en mar Bltic del mar del nord entre ambdues pennsules. Aix els donava un gran avantatge estratgic que els permetia dominar les rutes de comer, igual com Constantinoble.
A Dinamarca s'han trobat restes de fortificacions, de finals del perode d'apogeu vking, on podien concentrar-se gran nombre de tropes. Les fortificacions tenen forma circular i estan dividides en quatre quadrants, amb edificis en quadre en cada un d'ells. Els recintes fortificats estan concebuts amb una precisi que testifica gran sentit del sistema i de l'ordre per part dels caps vkings, i tamb que, en el seguici del rei dans, hi havia gent amb profunds coneixements de geometria i agrimensura. Un exemple d'aquest tipus d'assentaments s l'antiga Haithabu.
noruecs: van comenar solcant els mars i rius amb finalitats pacfiques, que posteriorment canviarien per incursions a major escala que les dels danesos, amb finalitats de conquesta. Se'ls coneixia per ser molt bons navegants i va ser tamb a Noruega on es va conservar millor la tradici naval.
Es pot assenyalar que els noruecs van controlar el mar del Nord, van recrrer l'oce Atlntic i van arribar fins i tot a competir amb la influncia rab del mar Mediterrani, solcant grans rius igual com els suecs.
suecs: van realitzar grans viatges a travs dels mars entre els segles VIII i XI. Van recrrer tota Europa del nord i meridional, fundant la nova naci que avui es coneix com a Rssia. Es pensa que poderen haver arribat fins i tot a terres budistes, ja que entre alguns tresors, s'ha trobat una esttua de Buda.
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28611" title="Jaume IV de Mallorca" nonfiltered="1844" processed="1838" dbindex="11936">



Jaume IV de Mallorca (Montpeller 1335 - Sria 1375), rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rossell i la Cerdanya  (1349-1375 i rei consort de Npols (1362-1375).

Orgens familiars.

Fill i successor de Jaume III de Mallorca i de  Constana d'Arag. A la mort del seu pare a la batalla de Llucmajor (1349) esdevingu, al menys nominalment, rei de Mallorca. Era tamb prncep de Morea, comte de Clarena i bar de Matagrif.

Vida poltica.

Desprs de la batalla de Llucmajor, en qu fou ferit, Pere III l'agaf presoner, juntament amb la reina Violant de Vilaragut i la seva germana Elisabet. Va estar pres al castell  de Xtiva i al Castell Nou de Barcelona, fins el 1362, en qu Jaume de Santcliment l'alliber.

Posteriorment es va unir al Prncep Negre, fill d'Eduard III d'Anglaterra i particip en la invasi de Castella, on lluit  a favor de Pere I de Castella en contra d'Enric de Trastmara. 

Ms tard s'ali amb Llus d'Anjou, germ de Carles V de Frana, i amb el seu suport reclut un exercit de 6.000 mercenaris, amb els que va envair Catalunya. A l'agost de1374 travess els Pirineus per Conflent. Feu una guerra de sueix i destrucci, arribant a Sant Cugat del Valls

El febrer de 1375 emmalalt i es retir a Sria on va morir.

Npcies i descendncia.

El 14 de desembre de 1363 es cas a Castelnuovo (Npols) amb la reina Joana I de Npols, esdevenint el tercer marit d'aquesta. Per aquest matrimoni pass a ser duc de Calbria i rei consort de Npols, per no rei titular. D'aquest matrimoni no tingu cap descendent.

Design com a hereva la seva germana Elisabet de Mallorca, que no ho arribar mai a ser reina de fet.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28612" title="Agricultura de sec" nonfiltered="1845" processed="1839" dbindex="11937">
L' agricultura de sec s aquella en qu no es fa aportaci d'aigua per l'home, utilitzant noms la que prov de la pluja directament a damunt el cultiu.

 Histria i evoluci .
s la mes propera a la simple recollecci, i possiblement s el primer tipus d'agricultura que es va fer.

Inicialment era l'nica que es podia fer sense gaires infraestructures, i ha arribat fins a l'actualitat, encara que molt evolucionada tcnicament.

Actualment malgrat que no es faci aportaci d'aigua, s que es fan servir adobs i altres agroqumics (herbicides, fungicides, etc), aix com maquinria molt evolucionada i adaptada a cada tipus de cultiu.

 Cultius .
Alguns cultius que es poden conrear en sec degut a la seva resistncia a la falta d'aigua, encara que sempre produeixen ms si se'ls cultiva en regadiu, en les zones mediterrnies sn:
Cereals: Blat, civada, ordi, segol.
Lleguminoses: Cigr, fava, pesols.
Fruiters: Albercoquer, ametller, figuera, olivera. ;
Altres arbres: Garrofer, alzina. ;
Vinya;
Pastures: Encloa, margall.
Hortcoles: Melonera, tomaquera, cebes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28613" title="Palleter" nonfiltered="1846" processed="1840" dbindex="11938">


 Oficis: venedor de palletes o lluquets, vegeu palleter (ofici);
 Histria del Pas Valenci: Vicent Domnech, un palleter de la ciutat de Valncia, que declar el 1808 la guerra contra Napole. Per extensi, el nom de palleter s'utilitza hui dia, sobre tot al Pas Valenci, per a referir-se a un lluitador o revolucionari de les causes justes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28616" title="Vicent Domnech el Palleter" nonfiltered="1847" processed="1841" dbindex="11939">


Vicent Domnech, conegut com El Palleter (Paiporta, 1783), va ser un palleter de la ciutat de Valncia, que declar el 1808 la guerra contra Napole. 

Quan Ferran VII renuncia a la corona d'Espanya a favor de Josep Bonaparte, aplegant la notcia a Valncia, provoc manifestacions diverses entre el poble. Vicent Domnech, un palleter, desesperat a l'espera de que un gabinet es va reunir per a prendre una decisi sobre l'assumpte, agaf una canya i pos un tros de la seua faixa roja en forma de bandera, i enarborant-la, marx al mercat i, en arribar a una botiga on es venia el nou paper segellat pel govern francs, agaf un plec, el trenc, es pos damunt d'una cadira enmig d'una plaa i declar la guerra a Napole.
Se li atribueixen les paraules: "Un pobre palleter li declara la guerra a Napole. Visca Ferran VII i mort als tradors". A l'endem, el poble es rebell, va assaltar i va prendre per les armes la ciutadella.
El 25 de maig es constitu la "Junta Suprema de Govern del Regne de Valncia".

La revoluci havia triomfat, per temporalment. Poc ms tard, el mariscal Suchet, desprs de sotmetre el Principat de Catalunya, va atacar el Regne de Valncia, que passaria a mans de Napole.

El palleter s una figura que s'ha utilitzat reiteradament com a smbol d'insubmissi del poble pla, especialment en front dels poderosos i de les injustcies. Tamb s'ha utilitzat per associacions de tot tipus, com ara sectors del blaverisme poltic o associacions de vctimes, com ara les del cas Alcsser.

Existeix una esttua del palleter a Valncia, junt a les Portes de Quart de Valncia.

 Vegeu tamb .
 Francesc de Vinatea;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28618" title="Belmopan" nonfiltered="1848" processed="1842" dbindex="11940">

Belmopan, amb una poblaci estimada de 13.400 habitants (2005), s la capital de Belize. Est situada a una altitud de 76 metres sobre el nivell del mar. Belmopan es va construir a partir de 1967 a l'est del riu Belize, a l'interior, a 80 km de l'antiga capital, el port de Belize City, desprs que aquesta ciutat fos gaireb destruda per l'hurac Hattie el 1961. El govern es va traslladar a Belmopan el 1970, quan el pas encara era una colnia del Regne Unit amb el nom d'Hondures Britnica. L'edifici de l'Assemblea Nacional fou dissenyat a la manera d'un temple maia.

El nom que es va triar per a la nova capital s un acrnim format amb el nom del riu Belize, el ms important del pas, i el seu afluent Mopan, que desguassa al Belize prop de Belmopan. 

Belmopan s coneguda com la Ciutat Jard per la gran quantitat de vegetaci que la decora i l'envolta. 

A la ciutat s'hi ha installat la Universitat de Belize, cosa que hi far augmentar l'activitat comercial i la indstria terciria. Belmopan t un petit aerdrom i molt poca activitat industrial.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28619" title="Argentita" nonfiltered="1849" processed="1843" dbindex="11941">

L' argentita s un mineral produt de la combinaci de se Plata i Sofre.
 Frmula qumica: Ag2S;
 Classe: sulfur.

Hbit.
 Generalment es presenta en formes arborecents, rarament en forma octadrica o dodecadrica.

Acantita.
 L' acantita s la forma estable de la argentita per sota de 173C. La argentita correspon a la forma cbica i la acantita a la monoclnica.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28621" title="Transistor bipolar" nonfiltered="1850" processed="1844" dbindex="11942">

Un transistor bipolar (BJT, de l'angls bipolar junction transistor) s un tipus de transistor, un dispositiu que pot funcionar com amplificador o conmutador fet amb semiconductors dopats. El BJT est composat per diverses capes de material dopat, ja siga NPN o PNP. El centre de la secci s'anomena la base del transistor. Variant el corrent entre la base i un terminal anomenat emissor, es pot variar el corrent que flueix entre l'emissor i el tercer connector anomenat collector, fent que el senyal aparegui amplificat en eixe terminal. Els BJTs poden plantejar-se com a resistncies controlades per voltatge. La seua funci habitual s la de servir com a amplificadors de corrent.

Conceptualment, hom pot entendre un transistor bipolar com a dos dodes collocats de forma oposada. En estat normal, la uni emissor-base est polaritzada en directa i la uni base-collector est polaritzada en inversa. En un transitor de tipus NPN, per exemple, els electrons de l'emissor s'escampen (o es difonen) a la base. Aquests electrons en la base estan en minoria (hi ha una gran quantitat de forats electrnics) amb els que recombinar-se. La base sempre es fa prou fina per a qu la majoria d'electrons es difonguen pel collector abans que es recombinen amb els forats. La uni collector-base est polaritzada en inversa per a evitar el flux de forats, per els electrons es troben amb un cam ms fcil: sn escombrats cap al collector pel camp elctric que envolta la uni. La proporci d'electrons capaos de evitar "l'aspiraci" de la base i arribar al collector s molt sensible al corrent que passa a travs de la base. D'ac que un mnim canvi en el corrent de la base puga convertir-se  en un gran canvi en el flux d'electrons entre l'emissor i el collector. Per exemple el radi d'aquests corrents (Ic Ib normalment anomenada  ) en alguns transistors bipolars s de 100 o ms.


El diagrama que s'acompanya s una representaci esquemtica d'un transistor NPN conectat amb dos fonts de voltatge. Per fer que el transistor condueixca un corrent de C a E, s'aplica un voltatge menut (al voltant dels 0,7 volts) en la uni base-emissor. Aquest voltatge s'anomena . A fa que la uni p-n superior condueixca, permetent que un corrent major  flueixca al collector. El corrent total que flueix cap a dins del transistor ser per tant el corrent base  ms el corrent del collector . El corrent total que ix s simplement el corrent de l'emissor, . Aix com en tots els dispositius elctrics, el corrent que hi entra deu ser igual al que ix, d'ac que:
;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28623" title="Transistor IGBT" nonfiltered="1851" processed="1845" dbindex="11943">
El transistor IGBT (de l'angls Insulated Gate Bipolar Transistor, transistor bipolar amb porta aillada) combina les senzilles caracterstiques de la porta del MOSFET amb l'elevada intensitat i baix voltatge de saturaci dels transistors bipolars. Aix s'aconsegueix juntant en un nic dispositiu una porta aillada FET per al control amb un transtor bipolar de potncia actuant en conmutaci.

El IGBT s una invenci recent. Els dispositius de "primera generaci" que aparegueren en 1980 i principis dels 90 eren relativament lents en conmutaci i tendien a fallar. Els dispositius de segona generaci milloraren molt, per res comparat amb els actuals de tercera generaci, qu tenen una velocitat que hi rivalitza amb els MOSFETs, a ms d'una excellent duresa i tolerancia a sobrecrregues.

El IGBT s'usa principalment en fonts d'alimentaci conmutades i en aplicacions de control de motors. Els avanos en la segona i tercera generaci els feren tils en rees com la fsica de partcules, on comencen a suplantar a altres dispositius.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28625" title="Luanda" nonfiltered="1852" processed="1846" dbindex="11944">


Luanda s la capital i la ciutat ms important d'Angola. Banyada per l'oce Atlntic, s el principal port angols i el centre administratiu del pas. T una poblaci de 2.776.000 habitants (segons estimaci del 2005),  i de 3.662.300 a l'aglomeraci urbana. Tamb s la capital de la provncia de Luanda.

Com a productes manufacturats, hi destaquen els agroalimentaris, txtils, ciment i altres materials de construcci, plstics, metallrgia, tabac i calat. El petroli extret vora la ciutat es refina a Luanda, tot i que aquestes installacions han resultat danyades diverses vegades durant la guerra civil. Luanda t un port natural excellent que exporta caf, cot, sucre, diamants, ferro i sal. De tota manera, l'economia de Luanda es veu contnuament entrebancada pels constants conflictes militars d'Angola.

Els habitants de Luanda pertanyen essencialment a grups tnics africans, sobretot de les tribus ovimbundu, kimbundu i bakongo. La llengua oficial i ms estesa s el portugus, tot i que tamb s'hi parlen moltes llenges del grup bantu. Hi viu una petita poblaci d'origen europeu.

s seu d'un arquebisbat catlic. Hi destaquen la Universitat d'Angola, el Fort de So Miguel (del segle XVII) i el Palau del Governador.

Histria.

Fundada el 1575 pels portuguesos com a So Paulo de Luanda, la ciutat ha estat el centre administratiu d'Angola des de 1627 (excepte durant 1640-1648, durant l'ocupaci holandesa). De mitjan segle XVI a mitjan segle XIX fou el centre del trfic d'esclaus cap al Brasil.

Desprs de la independncia d'Angola (1975), una bona part de la nombrosa poblaci portuguesa va abandonar la ciutat i fou reemplaada per un gran nombre de cubans, molts dels quals eren soldats. 
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28629" title="Himlaia" nonfiltered="1853" processed="1847" dbindex="11945">



L'Himlaia s un masss muntanys d'sia que es reparteix entre Bhutan, l'ndia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina, on hi ha els cims ms alts de la Terra.

Forma un arc amb una llargria de 2.600 km d'est o oest i una amplria de 350 km de nord a sud.

 Geologia i formaci .

Malgrat que geogrficament estiguin ben diferenciades, en parlar de l'Himlaia moltes vegades s'hi inclou tamb el Karakoram (nord-oest), el Transhimlaia (al nord del Tibet) i el Prehimlaia, que el separa de les planures de l'ndia.

L'Himlaia es va formar fa devers 50 milions d'anys a l'era terciria: segons la teoria de tectnica de plaques, es va produir pel xoc de la placa ndia procedent de l'antic continent de Gondwana, i la d'Eursia, que provenia de la divisi de l'antiga Laursia.

 Geografia poltica i humana .
L'Himlaia es troba a cavall entre diversos pasos; la part nord del Karakoram pertany al Xinjiang (Xina), mentre que el sud pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakoram correspon al Caixmir, territori en disputa entre el Pakistan i l'ndia des de 1947. Pel que fa a l'Himlaia en sentit estricte, el vessant septentrional pertany al Tibet, pas ocupat per la Xina, i el vessant meridional es reparteix entre el Pakistan, l'ndia, el Nepal i Bhutan.

Els grups tnics del vessant nord de l'Himlaia sn principalment de tipus mongol i de religi budista, mentre que al vessant sud hi ha un mosaic tnic i cultural (noms al Nepal hi ha almanco 19 grups tnics principals) i de religi fonamentalment musulmana a l'oest, i hind al centre i est de la serralada.

 Cims de ms de 8.000 metres .

Himlaia
Everest, 8.848;
Kanchenjunga, 8.598;
Lhotse, 8.501;
Makalu, 8.462;
Cho Oyu, 8.201;
Dhaulagiri, 8.167;
Manaslu, 8.163;
Nanga Parbat, 8.126;
Annapurna, 8.091;
Shishapangma, 8.027;
Karakoram
K2, 8.611;
Hidden Peak (tamb anomenat Gasherbrum I), 8.068;
Broad Peak, 8.047;
Gasherbrum II, 8.035;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28636" title="Felip II (desambiguaci)" nonfiltered="1854" processed="1848" dbindex="11946">


Felip II de Macednia (382 aC 336 aC), rei de Macednia;
Felip II de Frana (1165 1223), rei de Frana;
Felip II de Navarra (1293 1322), rei de Navarra i rei de Frana;
Felip II de Tarent (1329 1374);
Felip II de Borgonya (1342 1404), duc de Borgonya;
Felip II de Savoia (1438-1497), duc de Savoia;
Felip II de Castella i I d'Arag i Portugal (1526-1598), rei de Castella, Arag i Portugal;
Felip II d'Arag i Portugal i III de Castella (1578 1621), rei de Castella, Arag i Portugal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28648" title="Transistor Darlington" nonfiltered="1855" processed="1849" dbindex="11947">

En electrnica, el transistor Darlington s un dispositiu semiconductor que combina dos transistors bipolars en un tndem (de vegades anomenat "parell Darlington") dins d'un nic dispositiu. A eleva el guany (normalment escrit  ) i requereix menys espai que usant dos transistors individuals en la mateixa configuraci. El guany total del Darlington s el producte del guany dels transistors individuals. Un dispositiu modern tpic t un guany de corrent de 1000 o ms. T un major desplaament de fase en elevades freqncies que un nic transistor, d'ac que puga passar a ser inestable fcilment amb una realimentaci negativa. El voltatge base-emisor tamb es major, donat que s la suma de ambds voltatges base-emisor (que per als transistors de silici sol ser >1.2 V). Aquesta configuraci (originariament efectuada amb dos transistors independents) fou inventada per l'enginyer dels Laboratoris Bell Sidney Darlington. La idea de ficar dos o tres transitors en un nic xip fou patentada per ell, per no la idea de ficar un nombre arbitrari de transistors, cosa que engloba tots els circuits integrats moderns.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28656" title="Panam" nonfiltered="1856" processed="1850" dbindex="11948">



La Repblica de Panam s un pas de l'Amrica Central, limitat a l'oest amb Costa Rica, al nord amb la mar del Carib, a l'est amb Colmbia i al sud amb l'oce Pacfic.

Histria.
A Manuel Amador Guerrero, president de l'Assemblea Nacional se li deu la independncia del Panam i va presidir la nova repblica del 1904 al 1908.

 Demografia .
Una de les principals tnies indgenes del pas sn els kuna.

 Economia .
Article principal: Economia del Panam.;



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28659" title="Nova Zelanda" nonfiltered="1857" processed="1851" dbindex="11949">




Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referncia a la provncia neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg nvol blanc) se situa a uns 2.000 quilmetres al sud-est d'Austrlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacfic Sud tenint una extensi una mica ms gran que el Regne Unit. El pas es compon de nou illes, sent l'illa del Nord i l'illa del Sud les que tenen ms extensi i importncia. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilmetres de distncia. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, aix com volcans, alguns d'ells encara en activitat, glaceres, llacs creats per explosions volcniques, termes, fiords, milers de quilmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innumerables rius.
Tot aix fa de Nova Zelanda un pas amb un atractiu natural incomparable, oferint zones naturals totalment disperses.

Histria.
Al voltant de l'any mil abans de la nostra era, els pobles lapita van emigrar a Nova Zelanda. Fugien de les guerres i de la fam. A Nova Zelanda van trobar un gran rebost animal i vegetal. Es va donar una segona poca d'assentaments, anomenat el Perode Maori Clssic. Aquests colons van desenvolupar l'agricultura en la nova terra. En el perode entre els segles XII al XIV, la necessitat d'aconseguir mes terra de cultiu va afavorir la proliferaci de guerres entre les diferents tribus maoris assentades a Nova Zelanda, moltes d'elles van ser massacrades i el canibalisme es va fer ms patent. 

El 1642 l'explorador holands Abel Tasman va arribar a terres neozelandeses trobant-se una forta resistncia per part dels maoris. Va cristianitzar la "Badia dels Assassinats" (avui Golden Bay) i va batejar la nova terra com Statenlandt, suposant que es tractava del continent austral que arribava fins a la Terra dels Estats, a Amrica del Sud. A les oficines de la Companyia Neerlandesa de les ndies Orientals es va canviar el nom, ja que acabaven de descobrir que la Terra dels Estats noms era una illa (avui illa dels Estats), i l'anomenaren "Nieuw Zeeland" en remembrana de la provncia neerlandesa, el comtat de Zelanda, separada pel l'estuari del Rin i del Mosa de la provncia d'Holanda, igual que Nova Zelanda est separada de Nova Holanda (Austrlia) pel mar.

L'explorador angls James Cook va navegar per tota la costa neozelandesa demostrant que est formada per dues grans illes. Cook va proclamar Nova Zelanda territori de la Corona Britnica. Els primers assentaments de colons es componien de pescadors i mariners que van introduir la prostituci i mltiples malalties, tamb canviaven armes de foc per pedres precioses amb els maoris provocant grans massacres entre diferents tribus que es van conixer com "les Guerres dels Mosquets". Aquests enfrontaments van portar a un dramtic descens de la poblaci autctona.

En 1838 Nova Zelanda era un territori sense llei, que unit al setge colonial francs va provocar el Tractat de Waitangi pel qual els habitants cedien la sobirania de la seva terra a la Corona Anglesa a canvi de protecci. Per les diferncies de significats entre la llengua maori i l'anglesa es van donar mals entesos d'all que s'ha pactat provocant grans conflictes: com la possibilitat de venda de terres a colons no anglesos al que els autctons es negaven fortament.

La situaci va finalitzar en una guerra entre ambds parts on els colons es van fer amb la gran majoria de les terres maoris durant tota la resta del segle XIX. Els maoris veien com la seva cultura tendia a desaparixer. Al final del segle XIX Nova Zelanda es va convertir en el graner del Regne Unit, exportant-se productes agrcoles aix com carn a diferents pasos europeus. No seria fins a 1947 que el pas va aconseguir la total independncia del Regne Unit. Les relacions entre els dos pasos van seguir sent molt estretes com es va poder veure quan les tropes neozelandeses van lluitar al costat britnic en ambds guerres mundials. Entre els anys 70 i els 80 de segle XX, Nova Zelanda va perdre el seu mercat europeu cosa que, ajuntada amb la crisi del petroli, va fer que l'economia del pas es ressents fortament. El 1984 es va firmar un tractat de lliure comer amb Austrlia.

 Geografia .

El territori de Nova Zelanda consisteix en un arxiplag principal amb dues illes grans i diverses illes a les seves costes, altres arxiplags menors i illes allunyats, i territoris autnoms.

L'arxiplag principal consta de les illes del Nord i del Sud, separades per l'estret de Cook.

 Illa del Nord (North Island, Te Ika a Maui en maori, el peix de Maui). s l'illa amb ms poblaci on hi ha la capital Wellington i la ciutat ms gran, Auckland.
 Portland, a la badia de Hawke.
 White, a la badia de l'Abundncia, anomenada Blanca perqu sempre estava envoltada d'un nvol blanc. En realitat s un volc.
 Alderman, grup d'illots a la pennsula de Coromandel.
 Mercury, grup d'illes a la badia de Mercury.
 Great Barrier, illa habitada que forma una barrera natural a l'entrada del golf d'Harauki.
 Hen and Chickens, grup d'illes al nord d'Auckland.
 Three Kings, sn tres illes davant del cap nord i el seu nom fa referncia als Tres Reis Mags d'Orient.
 Kapiti, a la costa oest, s una reserva natural d'ocells.
 Bay of Islands, s una badia amb 144 illes, declarada parc martim i histric, on s'hi fund la primera colnia.

 Illa del Sud (South Island, Te Wai Pounamu en maori, terra del jade verd). s l'illa ms gran, amb les muntanyes nevades dels Alps del Sud, glaceres, fiords i boscos exuberants.
 Stewart, s la tercera illa en superfcie, al sud de l'illa del Sud.

 Illes Chatham, arxiplag a 800 km a l'est de l'illa del Sud. Habitades pels moriori, poble d'origen incert de cultura polinsia, van ser envades pels maoris de l'illa del Sud el 1832, i incorporades a Nova Zelanda el 1842.
 Chatham.
 Pitt.

 Illes Kermadec, a mig cam entre l'illa del Nord i les Tonga, van ser incorporades a Nova Zelanda el 1887.
 Raoul.
 Macauley.
 Curtis.

 Illes sub-antrtiques.
 Bounty, illots descoberts pel vaixell Bounty abans del fams amotinament.
 Antpodes, illots situats just als antpodes del canal de la Mnega.
 Auckland, illots ocupats pels maoris el 1842, va ser una base balenera. Avui sn deshabitats.
 Campbell, s l'illa neozelandesa que es troba ms al sud.
 Snares.

 Territoris autnoms.
 Tokelau.
 Illes Cook.
 Niue.

Economia.
Article principal: Economia de Nova Zelanda.;

Articles relacionats.
Kotahitanga;



















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28662" title="Josep Borrell i Fontelles" nonfiltered="1858" processed="1852" dbindex="11950">

Josep Borrell Fontelles (La Pobla de Segur, Pallars Juss, 1947) s un poltic catal militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) que fou Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme entre 1991 i 1996. L'any 2004 fou escollit President del Parlament Europeu, crrec que ocup fins el gener de 2007.

Biografia.
Va nixer el 24 d'abril de 1947 a La Pobla de Segur, poblaci situada a la comarca lleidatana del Pallars Juss. Va iniciar els seus estudis d'enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona, per abandon aquesta universitat l'any 1965 per estudiar enginyeria aeronutica a la Universitat Politcnica de Madrid. Posteriorment es va doctorar en cincies econmiques a la Universitat Complutense de Madrid i ampli els seus estudis a l'Institut francs del Petroli de Pars i a la Universitat de Stanford (Estats Units d'Amrica). Interessat en la docncia fou professor en Anlisis Econmics a la Facultat de Cincies Econmiques de la Universitat Complutense de Madrid i catedrtic de matemtiques empresarials.

Divorciat de la francesa Carolina Mayeur, amb la qual ha tingut dos fills, en l'actualitat est unit sentimentalment amb Cristina Narbona Ruiz, actual Ministra de Medi Ambient. 

Activitat professional.
Installat a Madrid, entre 1972 i 1981 va treballar com a enginyer amb la Companyia Espanyola de Petrolis (CEPSA) i fou elegit com a representant sindical.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol l'any 1974, entre 1992 i 2004 fou membre de l'Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i entre 1997 i el 2000 membre de l'Executiva Federal del PSOE. 

L'any 1979 fou escollit regidor al municipi madrileny de Majadahonda, i entre aquell any i 1982 fou el responsable de poltica fiscal en l'etapa prvia a la constituci de la Comunitat de Madrid.  

L'any 1982 fou nomenat Secretari General d'Economia en el primer govern de Felipe Gonzlez, sent nomenat l'any 1984 Secretari d'Estat d'Hisenda per Miguel Boyer Salvador, crrec des del qual va iniciar una trepidant lluita contra el frau fiscal. En les eleccions generals de 1986 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Barcelona, crrec que repet en els eleccions de 1989,  1993,  1996, 2000 i 2004. L'any 1991 fou nomenat Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme en substituci de Javier Senz de Cosculluela, sent-li transferides tamb l'any 1993 les competncies en Medi Ambient. 

Primries socialistes.
Desprs de la caiguda del poder socialista a mitjans de la dcada del 1990, s'engeg dins el partit socialista una renovaci de base que el dugu a presentar-se com a candidat en les eleccions primries que el PSOE realitz per escollir el candidat a la presidncia del govern en les eleccions generals de l'any 2000. Borrell va guanyar aquestes eleccions primries el 24 d'abril de 1998, derrotant per un 55% de vots a Joaqun Almunia Amann, en aquell moment Secretari General del partit. Finalment per va acabar renunciant en favor d'Almunia, a causa de la falta de suport de la direcci del partit, i a la seva suposada responsabilitat en un escndol de frau fiscal per part d'Ernesto Aguiar i Jos Mara Huguet, dos antics collaboradors seus quan era Secretari d'Estat d'Hisenda. 

Entre 1999 i el 2004 fou president del Comit Parlamentari en Afers Europeus, l'any 2002 va ser un dels representants del Congrs de Diputats en la Convenci per al futur d'Europa encarregada d'elaborar l'esborrany de la Constituci Europea. Borrell va participar dintre d'aquesta en els grups de treball de govern econmic, Europa social, poltica exterior i defensa. 

Poltica europea.
Va ser cap de llista del PSOE en les eleccions europees de 2004, que va guanyar el seu partit, i que el convert en eurodiputat al Parlament Europeu. El 20 de juliol del mateix any fou escollit President del Parlament Europeu, obtenint 388 vots grcies a un acord entre el Partit Popular Europeu (PPE), i el Partit Socialista Europeu (PSE) per a compartir el control del Parlament en el seu mandat de cinc anys, i derrotant al polons Liberal Bronislaw Geremek (208 vots) i el francs comunista Francis Wurtz (51 vots). En virtut del pacte exerc el crrec fins el gener de 2007, moment en el qual fou succet per l'alemany Hans-Gert Poettering.

Enllaos externs.
  Informaci de Josep Borrell a elpais.com;
  Informaci de Josep Borrell al Parlament Europeu;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28666" title="Aliment" nonfiltered="1859" processed="1853" dbindex="11951">



Un aliment s qualsevol substncia, composta normalment de carbohidrats, lpids, aigua i/o protenes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer. Els objectes considerats aliments poden tenir un origen vegetal, animal o altres com ara els fongs o productes fermentats com l'alcohol. Tot i que moltes cultures eren recollectores i caadores, moltes de les actuals utilitzen l'agricultura, la ramaderia i la pesca, mentre que la caa, la recollecci i altres mtodes similars juguen un paper menys important.

La majoria de tradicions tenen una cuina caracterstica; es tracta del conjunt de tradicions, preferncies i prctiques culinries; la gastronomia estudia aquestes tradicions. Moltes cultures han diversificat els seus aliments per mitj de diferents mtodes de preparaci, cuina i manufactura. Aix tamb inclou un complex comer alimentari que permet anar ms lluny que una simple cultura de subsistncia.

Moltes cultures estudien els costums alimenticis (dieta). Tot i que els humans sn omnvors, elements socials i religiosos com ara la moralitat sovint determinen quins tipus d'aliments es poden consumir. La seguretat alimentria tamb s una qesti important, ja que les malalties provocades per aliments causen moltes morts a l'any. La paraula "aliment" t un sentit metafric o figurat en moltes llenges.

L'estudi dels aliments s conegut com cincia dels aliments.

Tipus d'aliments.

Gaireb tots els aliments sn d'origen animal o vegetal, tot i que hi ha algunes excepcions. Els aliments que no sn ni animals ni vegetals inclouen diversos fongs comestibles, com ara els bolets. Els fongs i els bacteris ambientals intervenen en la preparaci d'aliments fermentats o envinagrats com el pa llevat, el vi, la cervesa, el formatge, els cogombrets envinagrats o el iogurt. Moltes cultures mengen algues, una forma de protistes; o cianobacteris com ara la Spirulina. A ms, se sol usar la sal comuna per a donar sabor als aliments o conservar-los, i el bicarbonat de sodi tamb es fa servir per preparar aliments. Ambds sn substncies inorgniques, igual que l'aigua, un element important de la dieta humana.


Es consumeixen moltes plantes o parts de plantes com a aliment. Hi ha unes 2.000 espcies vegetals que es conreen com a aliments, i poden tenir diversos cultivars diferents. Es pot considerar que els aliments d'origen vegetal tenen els nutrients necessaris per al creixement inicial de la planta. Per tant, les llavor solen tenir un alt valor energtic, i sn bones fonts d'aliment per als animals, incloent-hi els humans. De fet, la majoria d'aliments que consumeixen els humans sn llavors. Alguns exemples en sn els cereals (com el blat de moro, el blat i l'arrs), llegums (com les mongetes, els psols i les llenties) i les nous. Se solen prmer les pipes per extraure'n oli. Algunes d'aquestes pipes sn les de girasol, colza i ssam.

Els fruits sn les extensions madures dels vegetals, on s'emmagatzemen les llavors. Els fruits sn atractius per als animals perqu aquests se'ls mengin i excretin les llavors a una distncia. Per tant, les fruites sn una part significant de les dietes de moltes cultures. Alguns fruits, com ara la carbassa o l'albergnia, sn consumits com a verdures. (Per ms informaci, vegeu llista de frutes.)

La verdura s un altre tipus de matria vegetal que es consumeix com a aliment. Les verdures inclouen tubercles (com les patates i pastanagues), les fulles de verdura (espinacs i enciams), les canyes (bamb i esprrecs) i vegetals d'inflorescncia (carxofes i brquils). Tamb es fan servir herbes i espcies com a condiments.

 Productes alimentaris ecolgics.

Els aliments ecolgics aporten uns valors nutricionals complets enfront als convencionals i els seus efectes en el cos nostre organisme seran sempre positius. Aquests aliments tenen entre un 40% i un 60% ms de vitamines i minerals que els productes convencionals i menys percentatge d'aigua, la qual cosa produeix ms resistncia al nostre organisme davant les malalties.

Articles relacionats.

 Congelaci d'aliments;

Referncies.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28671" title="Nepal" nonfiltered="1860" processed="1854" dbindex="11952">



La Repblica Federal Democrtica del Nepal s un estat de l'sia, situat entre l'ndia i el Tibet, al vessant sud de l'Himlaia. 

 Histria .
El Nepal t una histria millenria. Els kirati van ser un dels primers grups nepalis coneguts pels historiadors. Emigraren des de l'est en els segles VIII o VII abans de Crist. 

Siddharta Gautama va nixer a Kapilavistu (Lumbini) el 566 aC, i al 100 aC l'emperador Asoka va crear un gran imperi que incloa el nord de l'ndia i el Terai (actual sud del Nepal).

A l'any 200 l'imperi Budista va resultar desplaat pel domini hind amb la dinastia Licchavi, que al segle X, va ser substituda per la Thakuri i desprs per la Malla.

El Nepal modern va ser creat el 21 de desembre de 1768, quan el rei del petit principat de Gorkha, Prithvi Narayan Shah, va conquerir Kathmandu, i unific altres estats independents dels contraforts de l'Himlaia, per aquesta situaci no va durar, i al segle XIX els seus hereus varen ser incapaos de mantenir el control poltic efectiu, amb la qual cosa el Nepal va entrar en un perode d'agitaci que va culminar amb la guerra Anglo-nepal ( 1814-1816), amb la Companyia Britnica de les Indies Orientals. La guerra va acabar amb el Sugauli Treaty, amb el que el Nepal perdia Sikkim i el sud del Terai a favor dels britnics. 

Desprs de l'actuaci dels Gurkhas durant la Rebelli ndia de 1857, part del Terai es va retornar al Nepal.

La dinastia Shah es va acabar el 1846, quan en Jung Bahadur Rana agaf el control del pas desprs d'assassinar a diversos prnceps i centenars d'altres persones significatives a Kathmandu (Kot Massacre). Aleshores, els rana es convertiren en primers ministres hereditaris, amb un poder molt centralitzat, relegant al rei a un paper representatiu i aplicant una poltica allacionista que va mantenir al pas fora de les guerres colonials i lliure de les influncies estrangeres, per que al mateix temps imped el seu desenvolupament econmic.

El rgim dels Rana s'acab el 1948 quan la colnia britnica de l'ndia aconsegu la independncia. Aleshores, el rei Tribhuvan, descendent directe de Prithvi Narayan Shah, s'escap de la seva pres daurada per a anar a l'ndia i amb l'ajuda de Jawaharlal Nehru, recuper el poder i nomen un Primer ministre ali a la famlia Rana.

Durant els anys 1950, es va preparar un projecte de constituci instituint un sistema parlamentari basat en el model britnic i a partir de 1951 l'ndia va recolzar el Partit del Congrs del Nepal.

A comenament de 1959, el rei Mahendra, fill i successor del rei Tribhuvan, promulga la nova constituci, i s'organitzaren les primeres eleccions legislatives democrtiques. El Partit del Congrs Nepal, socialista moderat, guany les eleccions per majoria i el seu cap de files Bishweshwar Prasad Koirala form govern i es convert en Primer ministre.

Divuit mesos desprs, amb l'excusa de qu el sistema parlamentari havia fracassat, el rei Mahendra disol el govern de Koirala i el parlament, i el 16 de desembre de 1962 promulg una nova constituci que establia el sistema sense partits del panchayat (consells) que Mahendra considerava com una forma democrtica de govern ms propera a les tradicions nepals.

Com a estructura piramidal que partia dels pobles per arribar al Rastriya Panchayat (Parlament nacional), el sistema del panchayat instaur una monarquia absoluta i va installar al rei al front de l'estat amb una autoritat completa damunt totes les instncies governamentals, inclosos el Consell de Ministres i el Parlament.

El seu fill i successor, el rei Birendra va heretar el tron el 1972 i va continuar amb el sistema panchayat fins que el 1989 el Jana Andolan (Moiment del poble) va forar la monarquia a acceptar reformes constitucionals. Al maig de 1991, el Nepal va celebrar les primeres eleccions en 50 anys.

El 13 de febrer de 1996, el Partit Comunista del Nepal (Maoista) comen una revolta, que acab amb la Guerra Civil del Nepal, per derrocar la monarquia i converir el Nepal en una repblica socialista no democrtica. Aquesta guerra no es don per acabada fins el 21 de novembre de 2006, hi van morir 12,700 persones aproximadament. 

L'1 de juny de 2001, el germ de Birendra que es diu Gyanendra Shah va matar a tota la familia del seu germ. Per algunes ministres van declarar que el fill de Birendra(Dipendra Shah) va matar els seus pares i altres membres de la familia. Deien que ell volia casar-se amb una noia per els seus pares no li deixavan. Totes aquestes coses eren els plans de Gyanendra per ser rei de Nepal. 

El 4 d'octubre de 2002, el rei Gyanendra, proclam la llei marcial i va dissoldre el govern. El rei despleg l'exrcit nepals, per que la guerrilla maoista ja controlava el 80% del territori. Per l'11 d'octubre de 2002 torn a demanar la formaci d'un govern, presidit pel monrquic i conservador, Lokendra Bahadur Chand.

L'1 de febrer de 2005 el rei Gyanendra, torn a proclamar la llei marcial i va redissoldre el govern, i exerc tot el poder executiu per combatre contra els maostes. Els set partits parlamentaris (inclosos el maostes), vren organtizar un alament massiu del poble contra el rei Gyanendra. La gent va sortir al carrer i va inundar de manifestacions demanant la renncia del rei, en les concentracions moriren 21 persones. Finalment el 25 d'abril de 2006 el rei abol la llei marcial i convoc als set partits per a elegir un nou primer ministre, aquest seria el socialdemcrata Girija Prasad Koirala. 

El 18 de maig de 2006 el govern declar el Nepal era un estat secular. El 21 de novembre de 2006, grcies a un acord amb els maostes, es don per acabada la guerra civil. L'1 d'abril de 2007, Girija Prasad Koirala fou reelegit pel primer ministre pel govern, aquest govern contava amb la coalici de set partits i el Partit Comunista del Nepal (Maoista). El 23 d'agost de 2007 el govern nacionalitz els palaus reials. El 18 de setembre de 2007 els maoistes sortiren del govern, per que no se li concedien les promeses. El 24 de desembre de 2007 el govern anunci que havia arribat a un segon acord amb els maoistes, per abolir la monarquia abans de les eleccions que se cellebraren el 10 d'abril de 2008. Aquestes eleccions donaren la victria al Partit Comunista del Nepal (Maoista), amb una majoria simple de 220 diputats, el Partit del Congrs del Nepal n'obtongu 110 i el Partit Comunista del Nepal (Unificat-Marxista-Leninista), 103 diputats. 

El 28 de maig, el parlament vot a favor de la repblica, i es destitu al rei Gyanendra, i es pos a Girija Prasad Koirala, com a nou President de la Repblica i Primer ministre en funcions interines, fins a la redacci d'una nova constituci.  

El 23 de juliol, el parlament vot a favor de la investidura de Ram Baran Yadav i Parmanand Jha com a President i Vicepresident. El 15 d'agost, l'exguerriller maoista, Pushpa Kamal Dahal (lies Prachanda), prengu possessi del crrec com a nou Primer Ministre. 

Geografia.

El nord s molt muntanys, i t alguns dels cims ms alts de l'Himlaia i del mn, entre ells l'Everest (8.848 m) entre el Nepal i el Tibet i el Kanchenjunga (8.598) entre el Nepal i l'ndia.

La zona sud, fronterera amb l'ndia s ms plana, i de clima subtropical.

 Demografia .
Segons el cens de l'any 2001 hi ha 103 grups tnics, i es parlen devers 70 llenges i dialectes.

Els grups ms importants sn els chetri (12,8%), hill-baun (12,7%), magar (7,1%), tharu (6,8%), tamang (5,6%) i newar (5,5%).

El 49% de la poblaci parla nepals. Altres llenges importants sn: maithili (12,4%), bhojpuri (7,6), tharu (5,9%), tamang (5,2%), newar (3,6%) i magar (3,4).

Religions.
Hinduisme 86,2%;
Budisme 7,8%;
Islamisme 3,8%;
Altres 2,2%;
Vegeu tamb.
Organitzaci Nacional Mongol;

















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28673" title="Sana" nonfiltered="1861" processed="1855" dbindex="11953">

Sana (       , transcrit  an   , tamb coneguda com a Sana, San, Sanaa or Sana'a), amb una poblaci de 1,940,000 (2005), s la capital i la ciutat principal del Iemen. Est situada a 2.350 metres d'altitud; collocada estratgicament a la ruta entre Aden i la Meca, s el centre d'una regi vitcola. La ciutat vella de Sana est inscrita des del 1986 a la llista del patrimoni de la Humanitat.

El nom de Sana vol dir "plaa fortificada". Sana s una de les ciutats ms antigues de la pennsula d'Arbia i data d'poca preislmica: segons la tradici, va ser fundada per Sem, un dels tres fills de No. Al segle II era la guarnici ms important de les terres altes del regne de Sab. Va estar sota poder etop al segle VI, quan s'hi va construir una gran catedral bizantina, que fou destruda quan el Iemen es va convertir a l'islam al segle VII. La ciutat fou ocupada diverses vegades pels turcs. El 1918, quan el Iemen va recuperar la seva independncia, Sana en va esdevenir la capital, que fou traslladada a Ta'izz el 1948, per va tornar a Sana el 1962.

"La budda min  an   " (Sana s`ha de veure) sn les famoses paraules atribudes a l'imam Mu ammad ibn Idris al-Shafi i (768-820), que va visitar l'antiga capital diverses vegades. Com ell, molts viatgers de l'antigor quedaren impressionats per la bellesa de Sana. El conegut gegraf i historiador iemenita Al-Hamdani es meravellava de la netedat de la ciutat, i el vitager persa Ibn Rustah, contemporani seu, en destacava sobretot el menjar. La ciutat vella de Sana s considerada el museu a l'aire lliure ms gran del mn, i fou declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO el 1986: compta amb ms de cent mesquites, dotze hammams i 6.500 cases d'arquitectura molt especial, amb torres de pisos, tot plegat construt abans del segle XI. Hi destaquen tamb la ciutadella de Qasr al-Silah i el mercat de Bab al-Yaman.

La ciutat de Sana s un centre cultural musulm, amb una Universitat islmica i diverses mesquites i escoles alcorniques. 































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28688" title="Banyuls de la Marenda" nonfiltered="1862" processed="1856" dbindex="11954">


Banyuls de la Marenda (en francs Banyuls-sur-Mer) s un municipi del Rossell, a la Catalunya Nord, que administrativament pertany al departament francs dels Pirineus Orientals i a la regi de Llenguadoc-Rossell.

Limita amb les comunes de Cervera de la Marenda, Portvendres, Argelers i Cotlliure i amb els municipis de Colera, Rabs i Espolla a l'Alt Empord. El seu terme puja des dels 0 m al nivell del Mediterrani fins els 965 m a la serra de l'Albera. 

s una vila turstica situada a la Costa Vermella. Tradicionalment ha estat un poble agrcola (cal destacar la viticultura, s'hi fa una mena de vi dol muscat especfic) i mariner, actualment el turisme ha substitut la pesca. Sembla ser que fins temps relativament recents el contraban ha tingut un pes important a l'economia de Banyuls.


Banyulencs illustres.
 Arstides Maillol, nascut al 1861, considerat un dels ms grans escultors del segle XX. Un museu li ret homenatge a la casa de Banyuls on va viure a partir de 1910.

Enllaos externs.
Ajuntament de Banyuls de la Marenda;
 Informaci sobre el municipi ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28689" title="Els Encantats" nonfiltered="1863" processed="1857" dbindex="11955">

Els Encantats sn dues agulles  o dues puntes  d'una famosa muntanya situada als Pirineus, al sud de l'estany de Sant Maurici, a la riba dreta del riu Escrita, en sentit orogrfic. Forma part de la capalera de la Noguera Pallaresa. Administrativament el territori pertany al municipi d'Espot, al Pallars Sobir, i s incls al Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.

La punta oest (el Petit Encantat) t 2.734,3 metres d'alada i el Gran Encantat  2.748,1 metres, i sn separats per una gran bretxa o enforcadura a 2.624 metres.

Petrogrficament, la vall de l'Escrita s formada del mateix granit normal de l'eix axial pirinenc; malgrat aix, aquests dos pics sn de pissarres plegades i roca calcria, d'una qualitat no gaire bona, per que ha donat lloc a eixes espectaculars agulles.

Com moltes altres muntanyes, el seu nom neix entre antigues llegendes. En aquest cas la llegenda diu que aquestes dretes agulles eren de primer noms dos caadors que havien fugit de missa per ser els primers a batre l'isard i que van sser malets i varen quedar petrificats per sempre.

Les primeres ascensions sn atribudes, segons el pireneista Patrice de Bellefont, a Negrin, Romeu, Salles i Ciffre l'any 1901, aix pel que fa al Gran Encantat , per la que avui en dia s la via normal. El Petit Encantat va sser venut l'any segent per Astorg, Castagne i Brulle. Segons Bellefont, tamb la Canal Central (actualment la via normal a l'hivern) va sser remuntada per primer cop l'any 1936, per l'escalador itali Emilio Comici.

A Catalunya, per, tradicionalment s considerat mossn Jaume Oliveres el primer a pujar aquesta muntanya (el Gran Encantat), l'any 1910. El cert s que l'estiu de 1911, en solitari, va pujar l'Encantat Petit, havent de superar enormes dificultats i greus perills. Aquesta ascensi va tenir el ress que li havia mancat a les anteriors, a causa possiblement de la popularitat d'Oliveres en la societat catalana de l'poca. 

Per la seva situaci, dintre del Parc Nacional, els Encantats sn contemplats cada estiu per un gran nombre de persones i han donat lloc a una de les ms conegudes imatges publicitries dels Pirineus.

Altrament, sn nombrosos els alpinistes o escaladors que intenten algunes de les vies normals de pujada. La ms concorreguda s la de l'Encantat Gran per la vall de Monestero, amb una graduaci de "poc difcil", encara que amb trams fora aeris i perillosos. L'Encantat Petit es puja habitualment des de l'enforcadura, per l'escalada d'aquests cent metres s classificada ja de "molt difcil" (passos de 4), ja que es tracta d'una paret de forta verticalitat  i en roca no gaire segura. El descens es fa en rppel (doble corda) per la mateixa via de pujada.

A l'hivern o a la primavera s freqent la realitzaci d'ascensions per l'espectacular Canal Central fins a la bretxa que separa ambdues puntes. El pendent mitj es d'uns 50 i, si la qualitat de la neu s l'adequada, presenta dificultats noms al moment de la sortida a l'enforcadura, on les roques  ja prou difcils  acostumen a ser-hi cobertes de gel. El descens es fa per la via normal de l'Encantat Gran.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28708" title="Rectificador controlat de silici" nonfiltered="1864" processed="1858" dbindex="11956">
Un rectificador controlat de silici, tiristor o SCR (de l'angls silicon controlled rectifier) s un dispositiu semiconductor d'estat slid de 4 capes (NPNP o PNPN) que controla el flux de corrent. 

Posseeix tres entrades: node, ctode i porta. La porta s l'encarregada de controlar el pas de corrent entre node i ctode. El funcionament s paregut al del dode rectificador, per l'activaci sols es produeix quan apliquem un corrent en la porta. 



En l'estat normal d'apagat, el dispositiu restringeix el flux el corrent de fuita. Quan el corrent entre la porta i la font excedeix un cert punt, el dispositiu s'activa i condueix el corrent. L'estat dactiu segueix fins i tot desprs d'extingir el corrent de la porta mentre el corrent que passe pel dispositiu estiga per sobre del corrent de manteniment. Una vegada el corrent baixa d'aquest nivell el dispositiu s'apaga. Si el voltatge aplicat s'incrementa rpidament, pot induir el suficient corrent de fuita com per a fer que el dispositiu s'engegue, per a redueix la seua vida til.

Els SCRs s'usen en la indstria per a produir voltatges variables en corrent continu a partir d'una lnia de corrent altern per a alimentar motors de DC (normalment 5-100 HP). Tamb s'usen en alguns vehicles elctrics per a modular el voltatge de treball en un circuit Jacobson.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28712" title="Triac" nonfiltered="1865" processed="1859" dbindex="11957">
Un triac s un component electrnic equivalent a dos SCR units en anti-parallel (en parallel, per cadascun en un sentit) i amb les seues portes unides entre si. A produeix un commutador electrnic bidireccional que pot conduir corrent en qualsevol direcci quan s disparat (engegat). Pot ser disparat per un voltatge positiu o negatiu aplicat en la porta. Una vegada activat, el dispositiu continua conduint fins que el corrent que el recorre disminueix per sota d'un valor lmit, com puga ser la fi d'un semicicle d'un corrent altern. A fa del triac un commutador molt apropiat per a circuits AC, permetent el control de molta potncia amb una intensitat de l'escala de microampers. A ms, aplicant un pols d'activaci en un cicle AC permet controlar el percentatge de corrent que passar pel triac cap a la crrega (a s'anomena tamb control de fase).

Els triacs de baixa potncia s'usen en aplicacions com el control de llum, control de velocitat per a ventiladors elctrics i altres motors elctrics, tamb en el control computeritzat modern en moltes aplicacions domstiques. Tanmateix, quan s'usa amb crregues inductives com els ventiladors elctrics, s'ha d'anar amb compte per a assegurar-se que el triac s'apaga correctament a la fi d'un semicicle d'alterna. De vegades s'usa un circuit supresor per a ajudar en aquest propsit. Per a crregues ms elevades poden usar-se dos SCR en antiparallel en comptes d'un triac. Com que cada SCR tindr un semicicle de polaritat inversa aplicat a ell, es garanteix que s'apaguen, sense importar el tipus de crrega.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28716" title="Curtcircuit" nonfiltered="1866" processed="1860" dbindex="11958">

Un curtcircuit s la fallada en un aparell o lnia elctrica, per la que passa corrent elctrica directament del conductor actiu, o fase, al neutre o a la lnia de terra, entre dues fases en el cas de sistemes polifsics en corrent alterna, o entre pols oposats en el cas de la corrent contnua.

El curtcircuit es produeix normalment per fallades de l'allant dels conductors, quan aquestes lnies queden submergides en un medi conductor, com ara l'aigua, o per contacte accidental entre conductors aeris per conseqncia de fortes ventades o trencament dels pals de lnies elctriques.

Degut a que un curtcircuit pot causar importants mals en les installacions elctriques, fins i tot incendis en edificis o habitatges, aquestes installacions han d'estar dotades de proteccions com ara un fusibles o un interruptor magnetotrmic, amb la finalitat de protegir les installacions i el seu entorn.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28720" title="Repblica Popular de la Xina" nonfiltered="1867" processed="1861" dbindex="11960">


La Repblica Popular de la Xina (en xins simplificat:        , en xins tradicional:        ; Zh nghu Rnmn Gnghgu), o simplement la Xina, s l'Estat ms extens de l'sia Oriental i el quart ms extens del mn. Amb una poblaci de ms de 1.300 milions d'habitants, s el pas ms poblat del mn.

Situat a l'est d'sia, agrupa la major part dels territoris tradicionals de la Xina antiga, i alguns altres d'incorporats, com ara el Tibet. La seva extensi s de 9.561.000 km2 i els seus lmits terrestres sn: a l est, Corea del Nord; al nord-est, Rssia; al nord, Monglia i un altre tros de frontera amb Rssia; al nord-oest, el Kazakhstan, el Kirguizistan i el Tadjikistan; a l'oest, l'Afganistan, el Pakistan i l'ndia; al sud-oest, el Nepal, el Bhutan i altre cop l'ndia; al sud, Myanmar, Laos i el Vietnam. Pel que fa als lmits martims, a l oest la mar Groga separa la Xina de Corea del Sud, i la mar de la Xina Oriental la separa del Jap; al sud-oest, l'estret de Taiwan la separa de la Repblica de la Xina, i la mar de la Xina Meridional ho fa de les Filipines, Brunei, Malisia i Indonsia.

Les ciutats ms importants sn: Pequn (la capital) i Xangai, totes dues amb ms de deu milions d'habitants. Una quarantena de ciutats ms passen del mili d'habitants, entre les quals destaquen, com a ms poblades, Wuhan, Chengdu, Tianjin, Shenyang i Xi'an.
Les antigues colnies europees en territori xins, Hong Kong i Macau, tornen a estar sota jurisdicci de la Repblica Popular de la Xina.

El Partit Comunista de la Xina (PCX) ha encapalat el govern de la Repblica Popular de la Xina sota un sistema unipartidista des de l'Establiment de l'Estat comunista el 1949. s, doncs, un estat comunista que polticament es regeix per un rgim autoritari de partit nic, tot i que durant les passades tres dcades s'hi ha privatitzat considerablement l'economia; ara b, l'Estat en conserva un control poltic significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari. 

La Repblica Popular de la Xina disputa, des de la fi de la revoluci, la sobirania de Taiwan. El rival del PCX, durant la Guerra Civil Xinesa, el Kuomintang (KMT), es va refugiar a Taiwan i a les illes properes, desprs de la seva derrota en el 1949, reivindicant la legimitat del seu govern sobre la Xina contiental, Monglia i Tuva, com a Repblica de la Xina. El terme la Xina Continental, s'utilitza amb freqncia per designar les rees sota el control del PCX, per sovint n'exlou les dues regions administratives especials de Hong Kong i Macau. La Repblica Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seva 23a provncia i no reconeix la legitimitat de la Repblica de la Xina, coneguda tamb com la "Xina nacionalista", en contraposici amb la "Xina comunista", tamb anomenada la "Xina roja".

Atesa la seva gran poblaci, la seva economia creixent, i les inversions en recerca i desenvolupament, la Xina s considerada com una "superpotncia emergent". T el quart Producte interior brut ms gran del mn en termes nominals (el segn ms gran en paritat de poder adquisitiu). La Xina s membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i membre de la Cooperaci Econmica de l'sia-Pacfic. Tanmateix, la Xina s'enfronta a nombrosos probelmes econmics, com ara una creixent poblaci envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions rural i urbana, i la rpida degradaci ambiental.

La Xina t un paper molt important en el comer internacional. s el consumidor ms gran d'acer i concret, en consumir un ter de l'oferta mundial del primer, i la meitat de la segona. De tots els productes, la Xina s el tercer importador ms gran del mn i el segon exportador, ja que es beneficia d'una m d'obra barata i una moneda sobrevaluada. 

Geografia fsica.
La Repblica Popular de la Xina (RPX) s el segon pas ms extens de l'sia, desprs de Rssia, i el tercer o quart ms extens del mn. La incertesa quant a la seva superfcie s deguda a les disputes territorials entre la Xina i l'ndia, en especfic Askai Chin i l'Extensi Trans-Karakoram, i als mtodes utilitzats per calcular la superfcie dels Estats Units. La Xina t fronteres poltiques amb catorze nacions: Vietnam, Laos, Birmnia, l'ndia, el Bhutan, el Nepal, el Pakistan (en el territori disputat per l'ndia del Caixmir), l'Afghanistan, el Tadjikistan, el Kirguizistan, el Kazakhstan, Rssia, Monglia i Corea del Nord. 

Atesa la seva extensi territorial la Xina cont una gran varietat de paisatges i zones climtiques. A l'est, al llarg de la costa de la mar Groga i de la mar de la Xina Oriental, hi ha planes alluvials amb una alta densitat de poblaci. La zona costanera de la mar de la Xina Meridional s ms muntanyenca i al sud de la Xina domina l'orografia de petites serralades. Al centre de l'rea oriental hi sn els deltes dels rius ms grans: el riu Groc i el Yangzi. Altres rius importants sn el Riu de les Perles, el Mekong, el Brahmputra, l'Amur, el Huai He i el Xi Jiang. 

A l'oest dominen les grans serralades, sobretot l'Himlaia, la major altitud de la qual s el muntEverest, i pels altiplans que caracteritzen la major part del paisatge rid dels deserts del Takla-Makan i el Gobi. Atesa la sequera i les prctiques agrcoles perjudicials, les tempestes de sorra sn comunes durant la primavera. L'expansi del desert de Gobi s la causa principal d'aquestes tempestes que afecten el nord-est xins, i fins i tot Corea i el Jap.

Tot i les poltiques i regulacions ambientals aprovades des de 1979, el medi ambient a la Xina continua deteriorant-se, ja que les comunitats cerquen el desenvolupament econmic sovint a costa de l'ambient. A ms, encara que la Xina ha ratificat el Protocol de Kyoto, com a pas en vies de desenvolupament no t cap limitaci a les seves emissions de carb. Atesa la seva rpida industrialitzaci, la Xina s'est convertint en un dels emissors ms grans de gasos de carb que contribueixen a l'escalfament global.

Poltica i govern.
Estructura poltica.

La Repblica Popular de la Xina s un Estat comunista. El govern de la RPX ha estat descrit per diversos politlegs com a autoritari, comunista, socialista amb restriccions severes en moltes rees sobretot en la llibertat d'expressi, la llibertat d'assemblea, els drets reproductius i la llibertat de religi. Tot i aix, i arran de les reformes de finals de la dcada de 1970 que van posar fi a les poltiques de "portes tancades", l'ambient poltic i social s molt menys restrictiu, per no pot ser considerat democrtic. 

La quarta constituci de la Repblica Popular de la Xina, vigent des de 1982, atorga tot el poder legislatiu al Congrs Nacional Popular, integrat per ms de 3.000 membres, elegits indirectament per perodes de cinc anys per les provncies, les regions autnomes i els municipis, i al Comit Permanent El poder executiu s exercit per un Consell d'Estat, integrat pel primer minsitre i els ministres de govern. El Congrs Nacional tamb designa el president de la Re pblica. 

Tot i aix, tot el pdoer poltic resideix en el Partit Comunista Xins (PCX), garantit per la constituci mateixa. El PCX s l'nica organitzaci poltica permesa, tot i que en l'actualitat hi ha d'altres, molt petites, conegudes com a "partits democrtics" a la Xina, que participen en la Conferncia Consultiva Poltica Popular. El Comit Central, del PCX, elegeix un politbur de vint-i-dos membres i designa els candidats a les eleccions locals. 

Totes les eleccions xineses es realitzen per sufragi directe, perms a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han estat privats dels seus drets poltics.

Divisi administrativa.

La Repblica Popular de la Xina se subdivideix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 provncies (23 si s'hi inclou Taiwan), cinc regions autnomes, quatre municipalitats sota administraci directa del Govern central i dues regions administratives especials. La divisi administrativa ms comuna s la provncia. Les cinc regions autnomes estan associades amb les cinc minories tniques majoritries en el pas: els tibetans, els uigurs, els mongols, els hui i els zhuang. Les rees metropolitanes de les quatre ciutats de Pequn, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les anomenades municipalitats sota administraci directa del Govern central. 

Finalment, les antigues colnies europees de Hong Kong i Macau mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llur propi sistema econmic i judicial, a ms de moltes caracterstiques prpies d'estats independents, com la seva prpia moneda, domini d'Internet, prefix telefnic, bandera, etc. La Repblica Popular de la Xina considera tamb a Taiwan com una provncia ms, encara que en la prctica l'illa s independent, i es troba sota la sobirania del rgim de la Repblica de la Xina, Estat reconegut de manera oficial per noms 24 pasos del mn que no reconeixen a la Repblica Popular de la Xina.

A continuaci hi ha les provncies, regions autnomes, municipalitats i regions administratives especials de la Repblica Popular Xinesa, al costat dels noms xinesos en carcters simplificats. 

Provncies

(*) Reivindicada; independent de facto sota el rgim de la Repblica de Xina.

Regions autnomes

Municipalitats

Regions Administratives Especials


Drets humans.
Tot i que els controls econmics i socials s'han flexibilitat des de la dcada de 1960, les llibertats poltiques encara sn molt restringides i controlades pels governs central i local. La constituci de la Repblica Popular de la Xina declara que els "drets fonamentals" dels ciutadans inclouen la llibertat d'expressi, la llibertat de premsa, el dret a un judici just, la llibertat religiosa, el sufragi universal i el dret a la propietat. Tanmateix, aquestes provisions no sn respectades per l'Estat. La censura de la llibertat d'expressi poltica i d'informaci s rutinriament utilitzada per silenciar el criticisme cap al govern i al Partit Comunista Xins. Diversos governs estrangers i organitzacions no governamentals critiquen el govern xins per les violacions als drets humans, incloent-hi la detenci sense judici, les confessions forades, la tortura, el maltractament dels presoners, les restriccions a la llibertat d'expressi, la llibertat d'associaci, la llibertat religiosa, la llibertat de premsa, i les violacions als drets laborals. La Repblica Popular de Xina s capdavantera en l'aplicaci de la pena capital, amb el 90% de totes les execucions realitzades el 2004. El govern xins argumenta que la noci dels drets humans ha de prendre a compte el nivell de desenvolupament econmic del pas, i que hom s'ha d'enfocar ms en els drets a la subsistncia i al desenvolupament de les regions pobres.

Economia.



Des de finals de 1978, el lideratge xins ha comenat a reformar l'economia xinesa, d'una economia planificada centralment, a l'estil sovitic, a una economia, encara planificada centralment i sota el control rdig de l'Estat, per ms orientada al mercat. Les formes van reemplaar l'agricultura collectiva amb la privatitzaci de les terres, van augmentar la responsabilitat de les autoritats locals i els administadors industrials, van permetre que un gran nombre de petites empreses es creessin i creixessin i van promoure la inversi estrangera. Els controls dels preus es van flexibilitzar. Com a resultat el Producte interior brut, s'ha sextuplicat des de 1978. 

El govern s'ha enfocat en el comer internacional com a vehicle de creixement, i ha creat cinc zones econmiques especials:  Shenzhen, Zhuhai, Shantou, Xiamen i Hainan, dins les quals s'han flexibilitzat les lleis d'inversi per a atreure el capital estranger. Des de la dcada de 1990 aquestes zones econmiques especials s'han expandit per incloure les ciutats principals de l'Estat, incloent-hi Shanghai i Pequn. 

La Xina s'ha beneficiat d'una m d'obra molt barata, i una taxa de canvi fixa del iuan xins desfavorable, en estar sobrevalorada en relaci a l'euro i al dlar dels Estats Units. El 21 de juliol, 2005, el Banc Popular de la Xina va anunciar que crearia una banda de flotaci del 0,5% amb respecte al dlar i de 0,3% amb respecte a les altres monedes. A causa de la sobrevaloraci del iuan i alhora les restriccions de les companyies estatunidenques a invertir a la Xina continental, el dficit comercial amb els Estats Units s molt gran. Una de les preocupacions principals de la manfuactura xinesa i el comer internacional sn les violacions als drets d'autor de software i de la propietat intellectual. 

El 2006, la renda per capita, en paritat de poder adquisitiu va ser de 8.000 dlars nord-americans. El percentatge de poblaci sota el llindar de la pobresa, segons les xifres oficials, s del 10%. Tot i aix hi ha una gran disparitat entre les regions constaneres i la resta de l'Estat. Per reduir aquesta disparitat, el govern ha iniciat un programa de desenvolupament d'occident, del nord i del centre.

Geografia humana i societat.

Demografia i dinmica de poblaci.
El juliol del 2008, la poblaci de la Repblica Popular de la Xina era de 1.333.044.605 persones; la Repblica Popular de la Xina s l'Estat ms poblat del mn. La densitat de poblaci s elevada a les regions costaneres orientals i del sud, mentre que les regions muntanyenques de l'oest sn poc poblades. A prop del 20,1% de la poblaci tenia, el 2008, menys de 14 anys d'edat, el 71,9% tenia entre 15 i 64 anys, i el 8% tenia ms de 65 anys. La taxa de creixement poblacional el 2008 s'estima en 0,689%. En les ltimes dcades la pirmide de poblaci ha mostrat una disminuci en el percentatge de poblaci menor als 15 anys d'edat; des d'un 33,6% a un 20,1% el 2008. Aquesta disminuci s conseqncia de les mesures de control de la poblaci que el govern ha dut a terme, principalment la poltica del fill nic. A ms l'Estat ha expandit el nombre de clniques mdiques que proveeixen informaci sobre els mtodes de contracepci a preus molts baixos o gratuts. L'avortament s legal; de fet, les dones que ja han tingut un o ms fills sovint sn pressionades per la societat i el govern ha avortar, amb l'excepci de les minories tniques, algunes de les quals no han de complir amb la poltica del fill nic. La intenci original del programa del fill nic era reduir diversos problemes demogrfics, des d'alimentaris evitar fams fins els socials proveir de feina als milions de persones que joves que s'integren al mercat laboral cada any. Tanmateix el programa del fill nic tamb ha tingut altres efectes, principalment una sex ratio desproporcionada, amb ms homes que dones, ja que amb la nova tecnologia disponible per identificar el sexe del fetus, algunes famlies opten per avortar si esperen una nena, per assegurar el naixement d'un nen dins la famlia; i fins i tot, s'han reportat casos d'infanticidi. Les raons d'aquestes accions sn complexes i diverses; n'hi ha de religioses els homes sn responsables de les obligacions rituals de l'adoraci als ancestres i d'econmiques tradicionalment els fills cuiden dels seus pares quan sn vells, en especial dins un pas principalment rural i amb  pocs recursos de benestar social.

Etnografia.

La Repblica Popular de la Xina s un Estat multinacional, integrat per un gran nombre de grups tnics i lingstics. Els hans sn el grup ms nombrs representant el 91,5% de la poblaci total  i superen, en nombre, les poblacions de les nacionalitats minoritries en totes les provncies i regions autnomes llevat del Tibet i Xinjiang. A ms dels hans, el govern reconeix 55 altres grups tnics, que viuen en tres-quintes parts del territori xins. Les minories ms nombroses sn els zhuang (16 milions), els manchu (10 milions), els hui (9 milions), els hmong (8 milions), els uyghur (10 milions), els yi (7 milions), els tujia (6 milions) els mngols (5 milions) els tibetans (5 milions), els buyei (3 milions) i els coreans (2 millions). Les regions on les minories nacionals sn nombroses han rebut un grau o semblana nominal d'autonomia.

Histricament els hans xinesos han ests llur territori per mitj de la colonitzaci dels territoris adjacents, assimilant els altres pobles, allant-los o eliminant-los. El govern comunista ha continuat amb aquest procs, encoratjant l'assentament dels hans a les regions dels pobles minoritries, per tal de donar-los lideratge i assegurar-hi l'administraci de govern. Fins i tot, el govern xins va prendre el territoris del pobles minoritaris, assignant-los a una altra provncia vena; tal s el cas dels tibetans, que en l'actualitat no noms viuen a la regi autnoma del Tibet, ans tamb a les provncies limtrofs de Sichuan, Qinghai, Gansu i Yunnan. Tot i aix, el govern xins sovint fa notar els avanos econmics, educatius dels pobles minoritaris, aix com de les activitats de promoci de llurs llenges i cultures nacionals. La constituci del 1982 garanteix la protecci de les minories nacionals i el desenvolupament de llurs cultures; tanmateix, l'assimilaci cultural ha prevalgut. Les tres regions que ms s'han resistit a l'assimilaci cultural sn el Tibet, la Monglia Interior i el Turquestan Oriental (Xinjiang Iugur), per la qual cosa el govern ha dut a terme accions greus de repressi.

Llenges.
Vegeu tamb: Escriptura xinesa;
La llengua oficial de tot l'Estat s el xins, en especfic el xins mandar (Putonghua, el mandar estndard parlat a Pequn), parlat pel 70% de la poblaci. Tot i aix, hi ha diversos dialectes que, en el seu conjunt, sn parlats pel 90% de la poblaci de la Repblica. Aquests dialectes que, com el mandar, sn tonals, sn generalment mtuament inintelligibles, per comparteixen el mateix tipus d'escriptura. A ms del xins mandar i els seus dialectes, hi ha altres grups dialectals xinesos: els dialectes wu, els dialectes yue (tamb coneguts com el cantons), i els dialectes kejia. Altres llenges que s'hi parlen sn el mongol, el tibet, el miao, el yi, l'uigur i el kazakh. El govern xins promou el desenvolupament de l'escriptura per a les llenges minoritries que no en tenien cap, en fent s del pinyin, un sistema de transcripci fontica xins.

Tot i que el xins mandar s la llengua oficial de l'Estat, tamb hi ha llenges regionals cooficials, com ara el cantons a Hong Kong i Macau, l'angls a Hong Kong, el portugus a Macau, el zhuang a Guangxi, l'uyghur a Xinjiang, el mongol a la Monglia Interior, el tibet al Tibet, etc...

Religi.


Tot i que l'Estat s oficialment ateu, segons les doctrines bsiques del marxisme, l'Estat permet als ciutadans un grau limitat de llibertat religiosa. Tanmateix, l'Estat s tolerant noms amb aquelles organitzacions religioses amb aprovaci oficial i no pas a les altres religions que han de practicar-se d'amagat com ara l'Esglsia de casa. No hi ha xifres exactes sobre l'afiliaci religiosa, ja que no n'hi ha cap d'oficial. Tot i aix, el consens general s que la prctica religiosa ha tingut un augment els ltims vint anys El 2007 s'estimava que a prop de 300 milions de persones, o el 23% de la poblaci xinesa, tenen alguna creena o afiliaci religiosa, xifra que contrasta amb l'oficial de 100 milions. La majoria afirma que el budisme, el taoisme i les religions tradicionals xineses, sn les creences dominants. El mahayana ((  , Dacheng) i els seus subgrups d'amidisme, tantai i zen sn les denominacions ms practicades del budisme. Altres formes, com ara la therevarada i el budisme tibet sn practicades principalment per les minories tniques. S'estima que entre 660 i 1.000 milions de xinesos sn budistes, dels quals 400 milions sn taoistes. Tot i aix aquestes xifres poden ser inexactes, atesa l'ambigitat entre el que es considera un budista practicant i un individu que noms en segueix la filosofia sense creure en l'existncia de cap divinitat.

A ms de les religions tradicionals, hi ha un gran i creixent nombre d'adherents al cristianisme i a l'islam. Ambdues religions van ser introdudes a la Xina durant el perode de la dinastia Tang, el segle VII. La primera forma del cristianisme a arribar a la Xina va ser el nestorianisme, el 635 dC. Els missioners catlics franciscans hi van arribar el segle XIII; els jesutes el segle XVI; i el protestantisme el segle XIX. El cristianisme s la religi que ha experimentat el creixement ms rpid durant l'ltim segle, i s'estima que n'hi ha, de cristians, entre 40 i fins i tot 150 milions, tot i que segons les xifres oficials noms n'hi ha 16 milions. Per altra banda, les xifres oficials indiquen que hi ha a prop de 20 milions de musulmans a la Xina. Aquesta xifra es basa en la poblaci total de les nacionalitats tradicionalment musulmanes. El cens del 2000 report que 20,3 milions de persones pertanyien a les nacionalitats musulmanes de la Xina, dels quals el 96% eren hui (9,8 milions), uyghur (8,4 milions) i kazakhs (1,25 milions).

Cultura i oci.
Les arts i la cultura tradicional xinesa.

La Xina ha estat un dels bressols ms importants de la cultura i la civilitzaci mundial. La seva cultura es destaca per la seva durada, la seva diversitat, i la influncia que ha tingut en altres cultures asitiques venes. Un dels elements ms importants de la identitat cultural xinesa s la llengua escrita, en especial la calligrafia i la pintura literria, emfatizats en els exmens imperials antics. A causa d'aquesta mfasi, la percepci general era que aquestes dues eren formes artstiques ms elevades que no pas la dansa o el teatre. El primer llibre imprs de la Xina fou el Jingangjing (Sutra del Diamant), del 868. L'impremta va permetre el desenvolupament de la cultura xinesa i alhora la propagaci de noves idees, i va ser utilitzada pel govern que controlava i aprovava els texts. 

Els valors tradicionals xinesos es van derivar de les diverses versions del confucianisme i el conservadorisme. Diverses escoles de pensament autoritries i racionals tamb han estat influents, com ara el legalisme. Hi ha hagut conflictes entre les filosofies, com ara el neoconfucianisme individualista de la dinastia de Song, que proposava que el legalisme s'havia apartar de l'esperit original del confucianisme. Els exmens i la meritocrcia encara sn caracterstiques valorades en la cultura xina actual. En anys recents, el neoconfucianisme ha proposat que els ideals democrtics i els drets humans sn compatibles amb els "valors asitics" tradicionals. 

A partir del segle XX, a causa dels canvis poltics i revolucionaris de la Xina, molts xinesos van qestionar el valor de l'herncia cultural llur pas. Mao Zedong, fundador principal de la Repblica Popular de Xina, va establir que el deure de les arts s subordinar llur expressi a les necessitats de la lluita de classes i la construcci del socialisme. Els primers lders de la repblica eren influenciats pel Moviment de la Revoluci de Maig i els ideals reformistes, que volien canviar alguns dels aspectes tradicionals de la cultura xinesa com ara la propietat de la terra, el sexisme, l'educaci basada en el confucianisme, per volien preservar d'altres, com ara l'estructura familiar i l'obedincia a l'Estat. Des de la dcada de 1970 i l'obertura gradual de l'economia, les arts han tingut major llibertat, tot i que la influncia del govern encara s notable. En l'actualitat el govern xins ha acceptat diverses expressions culturals tradicionals xineses, com a part integral de la societat en considerar-les un gran assoliment de la civilitzaci xinesa, vitals per a la identitat nacional. 

Esports.
Xina ha estat una cultura que ha promogut els esports des de l'Antiguitat. De fet, hi ha evidncia de la prctica d'un esport similar al futbol a la Xina en temps antics. Alguns esports tradicionals sn les competicions del vaixell-drag (  ) durant el Festival del Vaixell-Drag. A la Monglia Interior es practica la lluita mongol. Al Tibet, el tir amb arc i l'hpica sn part dels festivals tradicionals. Les arts marcials tamb sn populars, aix com el taijiquan,el qigong, el xiangqi, el tai chi chuan i el weiqi. 

En l'actualitat, el futbol s un esport popular, aix com el tennis de taula, el bdminton i el bsquet. Perqun va ser seu dels Jocs Olmpics d'estiu del 2008.

Histria.
Vegeu l'article Histria de la Xina per a la histria de la Xina anterior a la Repblica Popular.;

Desprs de la Segona Guerra Mundial, la guerra civil xinesa entre els comunistes i el Guomindang va acabar el 1949 amb el control de la Xina continental per part dels comunistes i de Taiwan i altres illes petites de Fujian pel Guomindang. L'1 d'octubre, 1949, Mao Zedong va declarar la Repblica Popular de la Xina, establint un estat comunista.

Els partidaris de l'era maoista declaren que sota Mao, la unitat i la sobirania xineses van ser assegurades per primera vegada desprs d'un segle, i es va assolir el desenvolupament de la infraestructura, la indstria, el servei de sanitat i l'educaci, les quals van elevar la qualitat de vida del xins mitj. Tamb creuen que les campanyes, com el "Gran Salt Endavant" i la "Revoluci Cultural" van ser essencials per a arrancar el desenvolupament de la Xina i la purificaci de la seva cultura. Els partidaris tamb dubten de les estadstiques de les morts i els danys de les campanyes de Mao.

Els crtics del rgim asseguren que l'administraci de Mao va imposar controls estrictes sobre les activitats diries i creuen que les campanyes del Gran Salt Endavant i la Revoluci Cultural van produir milions de morts, van incrrer en severs costos econmics i va danyar l'herncia cultural xinesa. El Gran Salt endavant va precedir la massiva fam a la Xina, en qu, d'acord algunes fonts crebles, van morir entre 20 i 30 milions de persones.

Desprs dels dramtics fracassos econmics dels primers anys de la dcada de 1960, Mao va renunciar a la seva posici com a president de la Repblica Popular. El Congrs Popular Nacional va elegir a Liu Shaoqi com a successor de Mao. Mao va romandre com a cap del partit, per, a poc a poc va perdre l'administraci dels afers econmics, els quals serien controlats per un lideratge moderat sota la influncia dominant de Liu Shaoqi, Deng Xiapoing i altres que van iniciar reformes econmiques.

El 1966, Mao va iniciar la Revoluci Cultural, la qual s vista pels seus opositors (occidentals i xinesos) com un cop contra els seus rivals, aconseguint el suport dels joves del pas, i purgant el govern del lideratge moderat. Els seus partidaris afirmen que va ser un experiment de la democrcia directa un intent genu per purgar la societat xinesa de la corrupci i d'altres influncies negatives. Per, desprs d'un perode de desordre, les forces moderades sota el lideratge de Zhou Enlai gradualment van guanyar influncia.

Desprs de la mort de Mao, Deng Xiaoping, considerat el lder dels reformistes de l'economia, va assolir guanyar la lluita pel poder, i la vdua de Mao, Jian Qing, i els seus associats, els quals havien pres el control del pas, van ser arrestats i sotmesos a judici. A partir de llavors, el govern ha afluixat gradualment el control governamental sobre les activitats personals, i ha comenat a realitzar una transici d'una economia planejada a una economia mixta. Els partidaris de les reformes econmiques han ressaltat el rpid desenvolupament dels sectors de consum i de les exportacions, la creaci d'una classe mitja urbana, que avui dia constitueix el 15% de la poblaci, una millor qualitat de vida (la qual cosa es veu en l'increment del PIB per capita, les despeses dels consumidor, l'esperana de vida, l'alfabetisme, i la producci total de grans), aix com majors llibertats i drets individuals, encara que aquests assoliments sn recents. Els crtics asseguren que les reformes han causat disparitats en la riquesa, han provocat una severa contaminaci ambiental i corrupci i han elevat la taxa d'atur.

Malgrat les concessions a favor del capitalisme, el Partit Comunista de Xina roman en el poder i mant poltiques repressives en contra dels grups que considera sn amenaces, com ara el Falun Gong, i el moviment separatista del Tibet. Els partidaris d'aquestes poltiques, per contra, asseguren que estan conservant l'estabilitat de la societat, mentre que els opositors les consideren una violaci de les normes dels drets humans que la comunitat internacional reconeix.

El 1989, la mort del oficial reformista Hu Yaoban va produir les protestes de la Plaa de Tiananmen el mateix any, durant la qual diverses persones, entre ells estudiants, van demanar reformes democrtiques i ms llibertat. Les protestes van acabar el 3 de juny, data en qu les tropes de l'Exrcit Popular d'Alliberaci va entrar a la plaa matant a milers de persones. L'esdeveniment va ser condemnat arreu del mn, i es van aplicar sancions contra el govern del PCX.

Notes i referncies.




Enllaos externs.
 Xina.cat Portal catal sobre la Xina.
























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28721" title="Presa de terra" nonfiltered="1868" processed="1862" dbindex="11961">
La presa de terra o lnia de terra es fa servir en installacions elctriques, per a reduir el pas del corrent per l'usuari d'una installaci elctrica en cas de fallada d'algun dels allants dels conductors actius.

La presa de terra s en realitat un conductor de poca resistncia al pas del corrent elctric, per aix tancar el circuit a terra i, en estar en parallel amb la resistncia que representa el cos de l'usuari que s major, fer que la major part del corrent se'n vagi a terra. A ms s'augmenten els corrents de fuita fent saltar el diferencial.

Aquesta lnia de terra no es res ms que un conjunt de piquetes metlliques enterrades en el sl i de vegades acompanyades d'una barreja de sals en el cas que el terreny tingui una alta resistivitat. Les piquetes es connecten a la installaci elctrica mitjanant un cable.
En les installacions interiors s'identifica aquesta lnia pel seu allant de color groc i verd.

En les lnies d'alta tensi, per a protegir el transport d'energia elctrica, es colloca el cable de terra en la part superior de les torres o 'pals' d'alta tensi i es connecta elctricament amb l'estructura metllica d'aquestes, les quals, per la seva banda, tamb estan connectades a terra. En aquest cas, la lnia de terra cobreix la doble funci de protegir a les persones de la derivaci accidental dels conductors d'alta tensi i, per altra banda, en trobar-se ms amunt que els conductors, protegeix el conjunt de possibles descrregues atmosfriques que, d'aquesta manera, es deriven a terra sense causar danys a la installaci.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28724" title="Motor" nonfiltered="1869" processed="1863" dbindex="11962">


Un motor s una mquina capa de transformar l'energia emmagatzemada en combustibles, bateries o altres fonts en energia mecnica capa de realitzar un treball. Als autombils aquest efecte s una fora que produeix el moviment del vehicle.

Existeixen diversos tipus, sent com classificar-los en:

 Motors trmics, quan el treball s'obt a partir d'algunes diferncies de temperatura.
 Motors elctrics, quan el treball s'obt a partir d'un corrent elctric.
 Motors de combusti interna, quan el treball s'obt de combustibles fssils, com el petroli.

Als aerogeneradors, les centrals hidroeletriques o els reactors nuclears tamb es transforma algun tipus d'energia en un altre. Tanmateix, la paraula motor es reserva per als casos en els quals el resultat immediat s energia mecnica.

Altres usos de la paraula.
En certes ocasions la paraula "motor" s utilitzada per referir-se a entitats que desenvolupen determinades tasques (i no "treball" en el sentit fsic). Aquest s s particularment visible en informtica, on sn comuns termes com a motor de cerca, "motor SQL " o "motor de jocs". Com molts altres termes de l'argot informtic, sol emprar-se el seu equivalent en idioma angls, engine, especialment en alguns pasos de Llatinoamrica.

Articles relacionats.

Motor elctric; genera moviment a partir d'electricitat.
Motor de combusti; genera moviment durant la combusti de matria orgnica, generalment gasolina, gasoil o queros.
Motor inic; tipus de motor coet amb un gran impuls especfic.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28726" title="Subestaci elctrica" nonfiltered="1870" processed="1864" dbindex="11963">

La subestaci elctrica s una installaci industrial emprada per a la transformaci del voltatge del corrent elctric. Aquestes s'ubiquen en les immediacions de les centrals elctriques per pujar el voltatge a la sortida dels generadors i als afores de les poblacions i consumidors, per tornar-la a baixar.

La ra per fer aquesta elevada de tensi i desprs baixada, s el transport de la elctricitat a llarga distncia, si es puja el voltatge es redueixen les prdues de resistncia que depenen de la intensitat de la elctricitat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28727" title="Conductor elctric" nonfiltered="1871" processed="1865" dbindex="11964">

Un conductor elctric s un material fsic que permet amb facilitat el trnsit de crregues elctriques pel seu interior. El metalls (or, coure, plata, alumini, ferro, zinc, etc) sn especialment bons conductors, per tamb ho sn l'aigua, la terra o el cos hum. En funci del tipus de crrega que es mou es poden considerar dos tipus de conductors: els ms habituals sn aquells als que les crregues que es mouen sn els electrons, amb crrega negativa, per tamb hi ha d'altres conductors que poden portar crrega positiva en forma d'ions, com en el cas de l'electrlit de les bateries elctriques.

Els conductors metllics es caracteritzen per la presncia d'electrons lliures a la capa de valncia dels toms de la xarxa cristallina i la seva conductivitat pot ser interpretada a partir del model de l'enlla metllic.

 Generalitats .
Nota: El segent noms s aplicable al corrent continu. En el cas del corrent altern hi ha variacions de la direcci del voltatge i el corrent que provoquen l'aparici d'altres fenomens com la inductncia i la capacitncia.

Tots els conductors contenen crregues elctriques que es poden moure quan hi ha una diferncia de potencial elctric, que es mesura en volts, entre punts separats del material. Aquest flux de crregues, que es mesura en amperes, s el que coneixem com a corrent elctric. A molts materials, seguint la llei d'Ohm, la quantitat de corrent s proporcional al voltatge amb unes condicions de temperatura constant i sense variacions a la forma i estat del material conductor. La relaci entre el voltatge i el corrent s el que anomenem resistncia elctrica entre els punts entre el que hi ha la diferncia de potencial, que es mesura en ohms. La resistncia al llarg d'una massa i forma determinades d'un material a una temperatura donada s el que s'anomena resistivitat del material. Les inverses de la resistncia i la resistivitat sn, respectivament,  la conductncia i la conductivitat.



Els materials conductors ms habituals i coneguts sn els metalls, essent el coure el ms utilitzat per als cables elctrics i l'or quan es necessiten contactes de gran qualitat. Tanmateix hi ha molts materials no metllics que sn bons conductors, com el grafit, les solucions salines i tots els plasmes. Vegeu conducci elctrica per a ms informaci sobre el mecanisme fsic del flux de crregues als materials.

Els materials no conductors no tenen crregues movibles i, per tant, presenten una resistncia al flux del corrent elctric que causa la generaci de calor. De fet, tots els materials presenten alguna resistncia i generen una certa quantitat de calor quan hi ha un flux de crregues elctriques al seu travs. Per tant, el disseny d'un conductor elctric ha de tenir en consideraci la quantitat de calor que es generar per a una quantitat mxima de corrent per tal de prevenir danys. El moviment de les crregues tamb crea un camp electromagntic al voltant del conductor que exerceix una fora mecnica radial que comprimeix el conductor. Un conductor d'un determinat material i volum (longitud i secci) no t un lmit real respecte a la quantitat de corrent que el pot travessar sense ser destrut si s possible fer desaparixer la calor generada i pot resistir les forces radials. El problema de la calor s especialment crtic en el cas dels circuit impresos, on els conductors sn relativament petits, molts propers els uns dels altres i sn tancats en contenidors o caixes, de manera que la calor que es produeix pot produir la fosa de les pistes si no s'extreu.

Tots els conductors presenten una certa resistncia al moviment de les crregues elctriques i tots els allants deixen passar una certa quantitat de corrent, per tant no hi ha una lnia terica que divideixi els materials entre conductors i allants. Tanmateix hi ha una gran distncia entre la conductncia dels materials que poden transportar un corrent til a voltatges normals i els que noms poden ser travessats per una quantitat negligible de corrent, per tant, l'existncia de les categories allant i conductor si que t una utilitat prctica.

La conductivitat trmica i la conductivitat elctrica es presenten sovint plegades, molts metalls sn bons conductors tant de l'electricitat com de la calor. Per hi ha materials que sn bons conductors elctrics sense ser bons conductors de la calor.

 Vegeu tamb .
 Allant elctric;
 Conducci elctrica;
 Conductncia;
 Conductivitat elctrica;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28731" title="Suva" nonfiltered="1872" processed="1866" dbindex="11965">

Suva s la capital de les illes Fiji. Est situada a la costa sud-oriental de l'illa de Viti Levu. 

T una poblaci de 200.000 habitants segons l'estimaci del 2005 (167.975 habitants segons el cens de 1996), amb la qual cosa s la localitat ms gran del Pacfic Sud, fora d'Austrlia i Nova Zelanda. Hi viu una veritable barreja d'tnies (fijians, indis, xinesos, tongalesos, samoans, de les illes Salom, micronesis, europeus, criolls...). A la ciutat i a la rodalia hi ha esglsies cristianes, temples hinds i sikhs, mesquites musulmanes i fins i tot un cementiri jueu abandonat. 

Suva va esdevenir la capital de les Fiji el 1877. L'edifici ms alt de les Fiji, el del Reserve Bank of Fiji, t la seu a Suva. Hi destaquen tamb el mercat municipal, l'antic Ajuntament, l'Albert Park, el Grand Pacific Hotel i els Thurston Gardens, on es troba el Museu de les Fiji.

L'Escola de Medicina de les Fiji i un dels tres campus de la Universitat del Pacfic Sud (University of the South Pacific) sn a Suva.

T un aeroport internacional, tot i que l'aeroport fiji ms important es troba a Nadi.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28733" title="Majuro" nonfiltered="1873" processed="1867" dbindex="11966">
Majuro, amb una poblaci de 25.500 habitants (2005), s esmentada sovint com la capital de la Repblica de les Illes Marshall. La localitzaci exacta de la capital s a la comunitat formada per Dalap-Uliga-Darrit, situada a la punta est de l'atol de Majuro, que est constitut per 64 illes. L'atol de Majuro disposa de port i un aeroport internacional. El College of the Marshall Islands es troba a l'extrem oriental de l'atol.

L'atol t una extensi de noms 9,7 km  de terra ferma, per encercla una llacuna de 295 km . La pesca esportiva hi s popular, i l'rea atreu bussejadors submarins.  

Durant la Segona Guerra Mundial, el 30 de gener de 1944, les tropes dels Estats Units van envair Majuro, que estava en poder dels japonesos.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28734" title="Allant trmic" nonfiltered="1874" processed="1868" dbindex="11967">

Un allant trmic s un material caracteritzat per la seva alta resistncia trmica. Estableix una barrera al pas de la calor entre dos medis que naturalment tendirien a igualar-se en temperatura.

Grcies a la seva baixa conductivitat trmica i un baix coeficient d'absorci de la radiaci, el material ms resistent al pas de calor s l'aire i alguns altres gasos. Tanmateix el fenomen de convecci que s'origina en les cmeres d'aire, augmenta sensiblement la seva capacitat de transferncia trmica. Per aquesta ra s'utilitzen com allament trmic materials porosos o fibrosos, capaos d'immobilitzar l'aire confinat en l'interior de celles ms o menys estanques. Se solen utilitzar como allants trmics especfics materials combinats de slids i gasos: fibra de vidre, llana de roca, vidre expandit, poliestir expandit, espuma de poliuret, aglomerats de suro, etc. En la majoria dels casos el gas tancat s el aire.

Allants trmics.

 Aerogels;
 Poliestir expandit;
 Llana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28735" title="Allant" nonfiltered="1875" processed="1869" dbindex="11968">


 Electricitat: Un allant elctric s aquell material amb poca conducci elctrica i el seu objectiu s impedir el pas del corrent elctric, la llum, el so... No existeixen cossos absolutament allants o conductors, sin millors o pitjors conductors. Vegeu Allant elctric.
 Termodinmica: Material que presenta una oposici al pas de la calor. Vegeu Allant trmic.
 Acstica: Material que evita el pas del so. Vegeu Insonoritzaci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28737" title="Llocnou de Sant Jeroni" nonfiltered="1876" processed="1870" dbindex="11969">


Llocnou de Sant Jeroni s una poblaci de la comarca de la Safor.

 Histria .
Recents excavacions fetes al jaciment conegut com La Vinya de la Guapa, datat en els anys 40-80 han tret a la llum deixalles romanes. Romana tamb s la villa de la Sort on s'han fet importants troballes cermiques. El poble, per, t el seu origen en una alqueria rab anomenada el Rfol o Rafalet de Bonamira, al voltant de la qual es poden trobar senyals d'ibers i romans i que el 1361 pertanyia a Ximn Prez d'Arens. Aquest va vendre-la a Arnau Sarina, posteriorment pass als ducs de Gandia que la donaren, el 1424, al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

En 1505 els moriscos abandonaren el Rafalet, en 1609, desprs del definitiu despoblament de l'antic emplaament, els monjos donen carta pobla a tretze famlies d'Alfauir i dues de Castellonet per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicaci al topnim del poble.

A les primeries del segle XX els Pobils, que posseen l'almssera, i els Tonets, comerciants de vi, eren les famlies ms poderoses del poble. Fins 1953 no va assolir la independncia eclesistica de la parrquia d'Almiser, de qu era annex.

 Economia i demografia .
El gentilici dels seus 568 habitants (padr de 2004) s llocnouns. L'economia local es basa en l'agricultura dels ctrics i tamb, degut a la situaci geogrfica del poble hi ha molts llocnouns dedicats al transport.

 Geografia .
En els seus 6,5 km2 de terme, situat en els contraforts de la serra d'Ador i regat pel Vernissa, trobem les partides de la Cuta i l'Ombria on s'ha constitut la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la muntanya i tamb hi ha moltes fonts. 

 Edificis d'inters .
Del seu patrimoni tan sols destacar:
 La Granja. Antic lloc d'esbarjo i administraci dels monjos, que es troba al Rafalet.
 Esglsia de sant Roc. Edificada entre 1950-1956 amb la particularitat que el campanar no es va fer llavors i no es va acabar fins el 2002.

 Poltica .
En 2003 el Bloc obtingu la majoria absoluta amb 4 regidors. El PP en t 2 i el PSPV, 1.

 Enllaos externs .

 Web Ajuntament;
 Collectiu la Vall del Vernisa;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28741" title="Hammurabi" nonfiltered="1877" processed="1871" dbindex="11970">

Hammurabi (amorita Ammurapi, el Pare que cura) va ser rei de Babilnia, el sis de la I dinastia, vers 1793 a 1750 aC segons la cronologia ms acceptada. s fams per haver elaborat el codi de lleis que porta el seu nom. s un dels reculls legals ms antics que es conserven. En aquesta obra es poden llegir ms de 200 normes per regir la vida quotidiana de Mesopotmia i dels afers de govern i va ser un model per als juristes posteriors. El codi fou escrit en una estela que al segle XII aC fou bot de guerra dels elamites i va ser portada a Susa on es va trobar el 1901; avui s al Museu del Louvre.

Va nixer sobre el 1810 aC i va succeir a Sin-Muballit, suposadament el seu pare. Va tenir uns anys pacfics al comenament per vers el 1764 aC es va posar al front d'una coalici amb Elam, Assur (Assria), els Gutis, Eshunna i Malgium que el 1763 aC va assetjar Larsa que es va rendir el 1762 aC. Desprs es va girar contra els seus aliats i va conquerir la regi del Tigris fins Ekallatum que pertanyia a Assur. El 1759 aC va ocupar Mari i Malgium, i probablement Eshunna.  Va entrar en guerra amb Assria que en general fou victoriosa per Hammurabi, i vers el 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els segents estats: Eridu, Ur, Lagash, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kish, Malgium, Maskhamshapir, Kutha, Sippar, Eshunna, Mari, Tittul, Assur i Ninive (a part dels estats menors). 

Com a llegats del seu regnat estn les millores en el sistema d'irrigaci.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28745" title="Everest" nonfiltered="1878" processed="1872" dbindex="11971">

L'Everest, dins la serralada de l'Himlaia, s el cim ms alt del mn, amb 8.844,43 m. Est situat a la frontera entre el Nepal i el Tibet (Xina). En nepals el cim s'anomena Sagarmatha (       , el front del cel), i en tibet Chomolangma o Qomolangma (la mare de l'univers), del qual deriva el xins       (en transcripci pinyin: Zh ml ngm  F ng). El nom Everest l'hi va donar Sir Andrew Waugh, l'agrimensor general britnic de l'ndia, en honor del seu predecessor Sir George Everest.

Sobre l'altitud.

El dia 9 d'octubre de 2005, un equip de cientfics xinesos va donar a conixer el resultat dels darrers estudis de mesurament efectuats amb l'objectiu de conixer l'altitud exacta del cim ms alt del mn.

Segons aquest equip, l'Everest mesura 8.844,43 m. sobre el nivell del mar, aix s 3,7 metres menys del que es creia fins llavors. Les darreres mesures les havien efectuat, tamb els xinesos, l'any 1975, i havien establert que el cim es trobava a 8.848,13 m. L'estudi revelava, tamb, que al cim hi ha una capa de neu i gel de 3'5 metres de gruix, en comptes dels 90 cm que es creia. 

L'estudi va ser fruit del treball d'un equip de 50 cartgrafs i es va fer utilitzant tecnologies inexistents l'any 1975 (com ara el sistema GPS). Amb tot, els responsables admetien un marge d'error en els seus clculs de  21 centmetres.

 Histria .

 Exploraci i primers intents .
1852 El cim XV (8.840 m) podria ser el ms alt de la Terra.
1865 El cim XV s batejat Everest en honor de Sir George Everest.
1921 De juny a setembre, primera expedici britnica, dirigida per Charles Howard-Bury i que incloia a George Mallory entre els membres. Van reconixer els vessants nord, nord-oest i est i van veure factible una ruta pel coll nord i l'aresta nord.
1922 D'abril a juny, segona expedici britnica, encapalada per Charles Granville Bruce. Arriben a 8.320 m;
1924 D'abril a juny, tercera expedici britnica. Edward Norton en ser el cap. Tenien previst l'atac al cim per a mitjans de maig, per una forta tempesta els endarrereix fins a primers de juny. Un primer intent fou realitzat per Howard Somerwell (es retir per mal d'alada) i Norton que arrib fins els 8.570 metres. El 8 de juny George Mallory i Andrew Irvine feren un altre atac, per desapareixen prop del cim. Durant molts anys s'ha especulat amb la possibilitat que haguessin fet el cim.
1933 Expedici britnica dirigida per Hugh Ruttledge. Arribaren a 8.570 m.
1933 Primer vol en avi damunt l'Everest.

 Primera ascensi .
L'octubre de 1950 els xinesos envaeixen el Tibet, cosa que talla l'accs al vessant nord de la muntanya durant ms de 30 anys. Aix fa que calgui buscar noves rutes. Aprofitant que aquell mateix any el Nepal havia obert les seves fronteres a expedicions extrangeres es comena a estudiar la cara sud. El 1951 una expedici britnica encapalada per Eric Shipton veuen com aquesta ruta s possible i intentaren fer un intent per a l'any segent, per el Nepal no els dona perms, prqu aquest ja havia estat donat a una expedici sussa. Els sussos arribaren fins a 8.600 metres.

El 1953 els toca el torns als britnics. John Hunt en ser el cap. Un primer intent, el 26 de maig, per la cordada formada per Tom Bourdillon i Charles Evans, es qued a poc menys d'un centenar de metres del cim. 

El 29 de maig el neozelands Edmund Percival Hillary i el xerpa Tenzing Norgay es posaren en marxa a les 6h30' del mat i arriben al cim a les 11h30', aconseguint d'aquesta manera el cim ms alt del mn.

 Altres ascensions .
1960 Primera ascensi de la cara N per una expedici xinesa.
1960-1961 De setembre a maig, expedici i estudi dels lmits de l'organisme a gran altitud.
1975 Cientfics xinesos determinen que l'altura de la muntanya s de 8.848,13 metres.
1975 Junko Tabei, esdev la primera dona a fer el cim de l'Everest.
1978 Reinhold Messner i Peter Habeler fan la primera ascensi sense oxigen.
1980 Primera ascensi hivernal (17 de febrer) pels polonesos Leszek Cichy i Krzysztof Wielicki.
1980 21 d'agost, primera ascensi en solitari i sense oxigen del tirols Reinhold Messner.
1982 Primera expedici catalana, sense aconseguir el cim.
1985 El 28 d'agost fa el cim la primera expedici catalana per mitj dels alpinistes scar Cadiach, Toni Sors i Carles Valls.
1996 Araceli Segarra s la primera catalana en fer el cim.
1999 Es troba a la cara nord el cos de George Mallory, desaparegut a l'expedici britnica de 1923.
2003 El 23 de maig el xerpa  Pemba Dorjie Sherpa realitza l'ascensi ms rpida de la histria, en 12 hores i 45 minuts.
2004 El 21 de maig Pemba Dorjie Sherpa millora el seu temps ascendint en 8 hores i 10 minuts.
2005 Es descobreix que l'Everest t uns quants de metres menys del que s'havia calculat a causa d'una capa de gel al cim i dels moviments ssmics de la zona.
2006 El 18 de maig una expedici mallorquina formada per Tolo Quetglas, Joan Antoni Olivieri i Tolo Calafat fa el cim.

 Enllaos externs .
 L'Everest al web de National Geographic;
 Web de la Royal Geographical Society;
 Everest a Summitpost;
 Llista de les 3.050 ascensions a l'Everest fins a mar de 2007 (en format Excel);












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28750" title="El Perts" nonfiltered="1879" processed="1873" dbindex="11972">

El Perts (, estndard , en francs Le Perthus) s una petita poblaci nord-catalana del Vallespir. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28752" title="Mart Luter" nonfiltered="1880" processed="1874" dbindex="11973">


Mart Luter (originalment Martin Luder o Martinus Luther) (10 de novembre, 1483 - 18 de febrer, 1546) fou un teleg alemany i sacerdot qui va iniciar, per mitj dels seus escrits i qestionaments religiosos, la Reforma Protestant. 

Vida.
Luter va nixer a Eisleben (Saxnia) el 1483. Va estudiar a Magdeburg, Eisenach i Erfurt. Va exercir com a advocat, per el 1507 es va ordenar sacerdot. El 1508 va comenar a ensenyar teologia a la Universitat de Wittenberg, on va continuar els seus estudis i va rebre el grau de doctor en teologia el 1512. A ms de ser professor, Luter va ser predicador i confessor de l'esglsia del castell de la Universitat, de la capella, del monestir i de l'esglsia del poble. 

L'any 1517 va topar amb l'esglsia oficial i va exposar les seves tesis a l'esglsia del Castell de Wittenberg. Al comenament, ats que Luter tenia fora influncia sobre els prnceps alemanys, l'Esglsia Catlica va tolerar els ensenyaments luterans, per finalment va ser cridat a Roma com a heretge. La reuni es va fer finalment a Augsburg i es va negar a retractar-se. La distncia es va fer ms gran i el 1520 va cremar la butlla papal que el condemnava, i finalment va ser excomunicat el 1521. Els seus escrits sobre la grcia i la salvaci de l'home van influenciar el pensament religis de l'esglsies protestants que es van separar del catolicisme durant el segle XVI, encara que no sense controvrsia. El 1522 va traduir la Bblia a l'alemany, amb el qual va aconseguir l'estandarditzaci de la llengua alemanya. El 1525 es va casar amb Caterina de Bora. Va morir el 18 de febrer de 1546 a Eisleben.

Pensament.
Luter refus la teologia de la salvaci per mrits o penitncies del catolicisme i adopt com a principi de la Reforma la doctrina de la justificaci per la fe i de la grcia. Segons aquesta doctrina, les obres humanes no tenen cap valor per a obtenir la salvaci: l'home no pot, per ell mateix, complir la llei divina i fer-se just, noms la grcia de Du ho pot aconseguir. La salvaci, segons Luter, es pot aconseguir per mitj de la fe en el sacrifici expiatori (per lliurar a la humanitat dels pecats) de Jesucrist a la creu. Aquests pensaments i doctrines van quedar plasmades en els "cinc punts de la teologia protestant"

 Martin Luther - Eine Bibliographie (German);














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28753" title="Nicolau Maquiavel" nonfiltered="1881" processed="1875" dbindex="11974">

Nicolau Maquiavel, conegut simplement com a Maquiavel, s el nom amb qu s conegut el florent Niccol Machiavelli (1469 - 1527), que fou secretari de la Repblica de Florncia fins al retorn dels Medici al poder, que l'apartaren de la vida pblica.

Al seu retir va escriure El Prncep, un tractat poltic que ofereix una descripci realista de l'origen i el manteniment de l'Estat, del poder.

La concepci poltica de Maquiavel es basa en:
 El refs de les teories idealistes proposades per Plat i Aristtil: el bon poltic no s el que t bones qualitats morals sin el que sap arribar al poder.
 Recuperaci i actualitzaci del llegat poltic de la histria de Roma.
 Estudi empric de la realitat poltica sense illusions o enganys.
 Concepsi pessimista de la naturalesa humana: l'home es mou per ambici, les passions i els desitjos.
 Independncia de la poltica respecte de l'tica.
 La religi s bona o dolenta en la mesura que s polticament til o inconvenient.

El manteniment i la protecci de la convivncia, el governant ho porta a terme mitjanant:

 La prudncia poltica: capacitat per preveure situacions futures, que inclou sentit de l'oportunitat i acceptaci de les oscillacions de la fortuna (sort).
 La virtut: fora, intelligncia i valor del Prncep (governant) per imposar un ordre estatal lliure de corrupci.
 La fora: la seguretat ha d'estar garantida per un exrcit format per ciutadans i no per mercenaris.

Obra dramtica.
La fama de la seva obra filosfica i poltica han deixat en un segon terme la producci dramatrgica, de la qual destaca La Mandrgora (~1518), considerada una de les millors comdies del Renaixement itali. s seva tamb la comdia Clcia (1525).

Enllaos externs.
Il Principe at MetaLibri Digital Library.
Dossier Maquiavel (a cura de Ramon Alcoberro);
Maquiavel a l'Enciclopdia Catalana;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28755" title="Minut" nonfiltered="1882" processed="1876" dbindex="11975">
Un minut (de smbol min) s una unitat de temps que es divideix en 60 segons, i cada 60 minuts fan 1 hora.

 1 minut = 1 min;
 1 dia = 24 hores = 1.440 minuts;
 1 setmana = 7 dies = 10.080 minuts;
 1 any (que no sigui de trasps) = 525.600 minuts;

 1 minut = 60 segons;

Un minut (de smbol   ) tamb s una unitat de mesura d'angles en el pla, corresponent a cadascuna de les seixanta parts en qu es divideix un grau. Comprn 60 segons angulars.

Un minut centesimal s una altra mesura angular, que s la centsima part d'un grau centesimal.

 Origen .
V del llat "(pars) minuta prima" que vol dir primera part menuda (fraccionria), significant el primer dgit o part fraccionria en el sistema sexagesimal manllevat dels sumeris i babilonis. Aix mateix el "segon" prov del llat "(pars) minuta secunda" s a dir, segon dgit o part fraccionaria. 












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28756" title="Os (desambiguaci)" nonfiltered="1883" processed="1877" dbindex="11976">


Anatomia: l'os s un teixit de gran duresa, present en molts animals.
Geografia: Os de Balaguer s un municipi de la comarcacatalana de la Noguera.
Qumica: Os s el smbol de l'element qumic anomenat osmi.


 Parnims;
Zoologia: un s s un plantgrad carnvor fisspede de la famlia dels rsids.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28760" title="Congrs de Diputats" nonfiltered="1884" processed="1878" dbindex="11977">

El Congrs de Diputats s la Cambra baixa de les Corts Generals, l'rgan constitucional que representa al poble espanyol. Es reuneixen per a sessions al Palau de les Corts d'Espanya, situat a la ciutat de Madrid.

La Constituci Espanyola de 1978 estableix una organitzaci bicameral de les Corts Generals que estan formades pel Congrs de Diputats i el Senat. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, aproven els seus pressupostos, controlen l'acci del Govern i tenen les altres competncies que els atorga la Constituci.

No obstant aix, aquest bicameralisme no suposa una equiparaci completa entre el Congrs i el Senat. La Constituci reserva al Congrs una srie de funcions i facultats que posen de manifest la seva supremacia. D'aquesta manera, el Congrs autoritza la formaci del Govern d'Espanya, pot provocar-ne el seu cessament, coneix en primer lloc la tramitaci dels projectes legislatius i dels pressupostos i ha de confirmar o rebutjar les esmenes o vetos que pot aprovar el Senat sobre aquests textos legislatius.

Antecedents. 

El Congrs dels Diputats t el seu antecedent ms remot en l'Estatut Reial de 1834, atorgat per Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, regent durant la minoria d'edat d'Isabel II, i que va establir per primera vegada a Espanya la configuraci bicameral de les Corts, al dividir-les en dos Estaments: el de Prcers del Regne i el de Procuradors del Regne. L'Estament dels Procuradors del Regne tenia carcter electiu i una composici que corresponia netament a la representaci de les ciutats i burgs amb dret de vot en les Corts de l'Antic Rgim. 

En la Constituci de 1837, aprovada com a conseqncia del Mot de La Granja de San Ildefonso que va forar a la Reina Regent a sancionar-la, va recollir per primera vegada la denominaci de "Congrs de Diputats" per a la Cambra baixa de les Corts Generals. En les successives Constitucions de 1845, 1856, 1869 i 1876 van preservar la configuraci del Congrs com una Cmera de representaci popular, que en alguns casos va tenir atribuda preeminncia sobre el Senat en matria de forces armades i de contribucions i crdit pblic i control poltic als membres del Govern.

Naturalesa de la Cambra.

Composici.
El Congrs de Diputats est compost per un mnim de 300 i un mxim de 400 diputats, sent el seu nombre actual de 350 per determinaci de la Llei Orgnica de Rgim Electoral General, aprovada l'any 1985. 

Els Diputats sn escollits en cada circumscripci electoral, que t atribuda una representaci mnima inicial i un nombre addicional d'escons conformement a la seva poblaci; la circumscripci electoral ordinria s la provncia. En el cas de les Ciutats Autnomes de Ceuta i Melilla, que no estan enquadrades en cap provncia, formen una circumscripci cadascuna d'elles. Cadascuna d'aquestes ciutats est representada per 1 diputat. 

Encara que l'elecci es verifica conformement a criteris de representaci proporcional, la Llei Orgnica del Rgim Electoral General preveu l'aplicaci de dispositius correctors a fi d'evitar fraccionaments inconvenients per a l'estabilitat de la Cmera i del Govern que d'ella depengui. Aquests dispositius sn la barrera electoral que exigeix un percentatge mnim de vots rebuts per a participar en el repartiment d'escons. L'elevat nombre de circumscripcions suposa una cosina dels partits ms votats sobre els quals menys suport rebin, de manera que els primers reben un nombre superior de llocs en la Cmera. 

Mandat.
El mandat dels diputats finalitza quatre anys desprs de la seva elecci o el dia de la dissoluci de la Cmera, que pot tenir lloc conjunta o separadament de la dissoluci del Senat. Aquest dret de dissoluci correspon al cap d'estat d'Espanya, actualment el seu rei, que l'exerceix a petici del President del Govern i sota l'exclusiva responsabilitat d'aquest. 

rgans del Congrs. 
 
En exercici de l'autonomia que la Constituci reconeix al Congrs de Diputats, la Cmera es regeix pel reglament establert per ella l'any 1982 i que configura una srie d'rgans de govern per exercir les competncies corresponents. 

Aquests rgans sn, principalment: 
El President del Congrs, que ostenta la representaci de la Cmera i que s escollit pel ple per a la totalitat de la legislatura. Presideix tots els altres rgans collegiats del Congrs i les reunions conjuntes d'ambdues Cmeres de les Corts Generals. ;

La Taula del Congrs, integrada pel president, quatre Vicepresidents i quatre Secretaris escollits pel ple en funci de la importncia numrica dels diversos grups parlamentaris, la funci primordial dels quals s regir i ordenar el treball de tot el Congrs, sent l'rgan de govern intern. ;

La Junta de Portaveus, integrada pel president i el Portaveu de cadascun dels Grups Parlamentaris, ms un membre del Govern i altre de la Taula del Congrs, i el personal tcnic necessari. La seva funci primordial s fixar l'ordre del dia de les sessions del Ple. ;

Les Comissions, compostes per un nombre proporcional de diputats en funci de la importncia numrica dels diversos grups parlamentaris, i que poden ser de dos tipus: Permanents i No permanents. En el cas de les Comissions permanents, el Ple del Congrs pot conferir-los competncia legislativa plena en relaci a un assumpte, amb el que podran aprovar o rebutjar definitivament el projecte de Llei en qesti; i en el cas de les Comissions no permanents sn aquelles creades amb un propsit especfic i que la seva temtica i durada estan fixades per endavant pel ple del Congrs. ;

La Diputaci Permanent, composta per un nombre proporcional de diputats en funci de la importncia numrica dels diversos Grups Parlamentaris. Ha d'estar composta com a mnim per 21 membres (article 78 de la Constituci). s l'rgan que vetlla pels poders de la Cmera entre perodes de sessions o quan el seu mandat ha acabat per expiraci o dissoluci, sent presidida pel president del Congrs.

Funcions de la Cmera.
 
El Congrs dels Diputats t atribut per la Constituci Espanyola de 1978 l'exercici d'unes funcions determinades, que poden tenir un carcter concorrent, diriment o exclusiu: 

Exerceix en concurrncia amb el Senat espanyol la representaci del poble espanyol, la potestat legislativa, la funci pressupostria i el control de l'acci del Govern d'Espanya. ;

Exerceix amb carcter diriment la potestat legislativa, en els casos que el Senat introdueixi esmenes o oposi el seu veto a qualsevol projecte o proposici de Llei, devent en aquests casos reafirmar el projecte inicial a fi que pugui ser enviat al Rei d'Espanya per a la seva sanci, podent fer-ho per majoria absoluta desprs de la seva reexpedici pel Senat o per majoria simple dos mesos desprs d'aquesta reexpedici. ;

Exerceix amb exclusivitat les funcions d'atorgament i retirada de confiana en el Govern, de proposta al Rei del nomenament de 4 Magistrats del Tribunal Constitucional i de proposta al Rei del nomenament de 6 Vocals de el Consell General del Poder Judicial. ;

Funci poltica.
El Congrs de Diputats tria a el President del Govern, a proposta del Rei, en primera votaci per majoria absoluta i transcorregudes quaranta-vuit hores per majoria simple. 

Tamb controla l'acci del Govern mitjanant interpellacions i preguntes, que qualsevol dels seus membres pot plantejar al Govern i que poden donar origen a una moci en la qual la Cmera manifesti la seva posici, aix com adoptant una moci de censura o rebutjant una qesti de confiana que li pugui plantejar el Govern, que en ambds casos es veur obligat a dimitir si la Cmera vota desfavorablement. 

Les interpellacions i preguntes sn realitzades als membres del Govern, en Ple o en Comissi. Les proposicions no de llei, les mocions i les resolucions que, de ser aprovades, obliguen al Govern. ;

La moci de censura s aquella que pot plantejar una desena part dels Diputats i que en cas de ser aprovada suposa la retirada de la confiana de la Cmera en el Govern. La moci ha d'incloure el nom d'un candidat a la Presidncia del Govern, i en cas de ser adoptada, el que nicament pot tenir lloc pel vot favorable de la majoria absoluta de la Cmera, aquell s'entendr investit i el Rei procedir a nomenar-lo President. ;

La qesti de confiana s aquella en la qual el President del Govern sotmet al Ple del Congrs per a comprovar el suport que li oferix la Cmera davant una iniciativa o una qesti de poltica general. En cas de refs pel ple, el Govern haur de presentar la seva dimissi al Rei. ;

Funci legislativa.
 
El Congrs de Diputats t la iniciativa legislativa, juntament amb el Senat i amb el Govern, i a ms pot rebre proposicions de Llei remeses per les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autnomes o per 500.000 ciutadans majors d'edat. 

El Congrs tramita "projectes de Llei", s a dir, iniciatives remeses pel govern, aix com "proposicions de Llei", o sigui, iniciatives remeses pel Senat o originades al propi Congrs. En tots els casos pot introduir esmenes en els respectius textos. 

Aix mateix, el Congrs ratifica o rebutja les esmenes introdudes en els projectes i proposicions de Llei i accepta o aixeca el veto oposat pel Senat, en ambds casos immediatament per majoria absoluta o transcorreguts dos mesos per majoria simple. No obstant aix l'aprovaci de projectes i proposicions de Llei Orgnica requereix sempre el vot favorable de la majoria absoluta del Congrs de Diputats. 

Composici actual del Congrs.





Composici del Congrs dels Diputats a la IXa legislatura:





La majoria absoluta sn 176 escons

Grups parlamentaris per nombre d'escons i portaveus de cada grup:
Grup Socialista (PSOE, Jos Antonio Alonso): 169;
Grup Popular (PP, Soraya Senz de Santamara): 154;
Grup Catal al Congrs (CiU, Josep Antoni Duran i Lleida): 10;
Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB, Josu Erkoreka): 7;
Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Republicana de Catalunya (IU-ICV-ERC, Joan Ridao): 5;
Grup Mixt: 6;
BNG: 2;
CC: 2;
UPyD: 1;
Na-Bai: 1;

Vegeu tamb.

Eleccions generals espanyoles;
President del Congrs de Diputats d'Espanya;
Corts Generals;
Senat espanyol;

Enllaos externs.



  Portal del Congrs de Diputats;
  Reglament del Congrs de Diputats;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28765" title="Castell de Planes" nonfiltered="1885" processed="1879" dbindex="11978">
El castell de Planes s un castell situat al terme municipal de Planes (el Comtat), al bell mig del nucli urb i en una situaci estratgica, entre la confluncia de dos barrancs, el de l'Or i un afluent d'aquest.

 Histria .
D'origen musulm, el castell presenta elements arquitectnics dels segles XII i  XIII. Es creu que va donar servei fins els segle XVIII o XIX, per que mai va arribar a ser un important castell feudal.

Cal destacar la vital importncia de la fortificaci duran la conquesta de Castella de les terres del sud de la Corona d'Arag. Les forces aragoneses, fortificades en aquest emplaament, van aconseguir aturar les tropes castellanes en els alts del Llombo, molt prop de Planes, en 1363.

Al tossal on s'ubica el castell tamb s'han trobat restes de l'Edat del bronze.

 Estat actual .
La seua utilitzaci al llarg de la histria ha provocat un gran nombre de remodelacions. Per malgrat aix, actualment es conserva gran part de l'original construcci musulmana. La fortificaci presenta un recinte poligonal de 220 m. de permetre i una superfcie interior de 2900 m. 

El recinte musulm est bastit amb tapial de 1,30 m. de grossria i 0.84 m. d'altura, encara que la zona nord ha estat reconstruda en poca cristiana degut a un possible enderrocament fortut.
La torre ms gran de les presents s'ubica en la zona nord i encara conserva la primera planta. La torre est bastida de tapial de maoneria i cantonades de carreus. Tamb fou construda en poca cristiana.

Al recinte hi ha altres cinc torres molt semblants entre elles, per que cap d'elles conserva cap estncia, nicament s'hi romanen els basaments i altres restes. A banda dels elements descrits, en la fortificaci tamb s'hi poden trobar altres elements de menor importncia, com diversos contraforts i altres reformes cristianes, que varen anar readaptant el castell per a la situaci de cada moment.

 Bibliografia .
El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28774" title="?" nonfiltered="1886" processed="1880" dbindex="11979">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraicos   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 13ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 47 i ltim en el poema iroha, desprs de [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la tercera columna (  , "columna SA") i la tercera fila (  , "fila U").

El carcter   prov del kanji [[ ]], mentre que   prov de [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  .

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "su".
 ,   es romanitzen com a "zu".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra horitzontal.
 Tra vertical que talla el primer tra, forma un bucle a l'esquerra i al final es corba cap a l'esquerra.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra compost per una lnia horitzontal i una corba que va cap avall a l'esquerra, semblant al carcter [[ ]].
 Tra diagonal cap avall a la dreta.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:         ("el su de suzume", on suzume significa pardal) ;
 Codi Morse:      ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28782" title="Thomas More" nonfiltered="1887" processed="1881" dbindex="11980">


Thomas More o St. Toms Moro (Londres, 1478 - 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat angls. 

Joventut.

Amb tant sols 14 anys Thomas More ingress al Canterbury College d'Oxford on estudi doctrina eclesistica i oratria durant dos anys. No obstant aix, Thomas More marx d'Oxford sense graduar-se i entr a estudiar els fonaments del dret a New Inn de Londres i, posteriorment, en el Lincoln's Inn; instituci aquesta ltima molt lligada al seu pare. Es creu que aprengu francs durant aquesta etapa; idioma necessari tant pel treball diplomtic com pels tribunals de justcia anglesos

Comen escrivint poesies amb certa ironia, fet que li port fama i reconeixement. Fou amic dels principals humanistes de l'poca, arribant a ser ntim d'Erasme de Rotterdam.

Carrera poltica.

Entr al Parlament el 1504 i fou elegit jutge i sotsprefecte de Londres al mateix any, destacant-se per la seva imparcialitat i rigor. Amb l'arribada d'Enric VIII d'Anglaterra, protector de l'humanisme i les cincies, More entr al servei del rei i es convert en membre del seu consell privat. Finalment Enric VIII el nomen Lord Canceller el 1529. Amb tot, el divorci d'Enric VIII amb Caterina d'Arag provoc l'enemistat dels dos. Tot i que Thomas More accept que el Parlament declars a Anna Bolena reina d'Anglaterra, fu una dura crtica a la Llei de Supremacia i defens el dret de l'Esglsia catlica a legislar en matria religiosa a Anglaterra. Thomas More seria tancat a la Torre de Londres i decapitat per alta traci el dia 6 de juliol de 1535.

Thomas More seria canonitzat el 1935 pel Papa Pius XI.

Utopia.

La principal obra de More fou Utopia, on fa una crtica de la societat de la seva poca, especialment l'anglesa.
 Denuncia la pobresa de bona part de la poblaci.
 Censura de la concentraci del poder i de l'expansionisme estatal, que sn causa de guerres.
 Proposa un model d'organitzaci social que s'inspira en les societats aborgens acabades de descobrir i en alguns aspectes de La Repblica de Plat:
 s una societat justa, fraternal, igualitria i tolerant.
 El treball s obligatori per a tothom.
 L'educaci s universal.
 No hi ha propietat privada ni diners.
 Els crrecs sn per elecci.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28784" title="Zooflia" nonfiltered="1888" processed="1882" dbindex="11981">


La zoofilia (del grec zoo, animal, i philein estimar), animalisme o brutalisme s una paraflia que consisteix a tenir relacions sexuals amb animals.

Primerament podia distingir-se entre zooflia com a amor als animals
i bestialisme com a relacions sexuals amb animals per actualment s'ha extes tant el terme zooflia que es fa servir genricament per ambdues coses.

Exemples histrics.
A la obra de Les mil i una nits, es relaten dues escenes on es manifesta la zooflia.
A Frana, el 1601, Claudine de Culam, una noia de 16 anys, va ser penjada juntament amb el seu gos desprs d'un judici que la va declarar culpable de zooflia.
L'informe de Kinsey realitzat el 1950 indica que una poblaci entre el 4% i el 7% de nord-americans havia tingut al menys un contacte sexual amb un animal.
El 1969, Linda Lovelace participa en el primer film comercial que presentava escenes de zooflia.
El 1973, Nancy Friday, en My Secret Garden abordava fantasmes femenins sobre la zooflia i declara que aquesta classe de relacions sn bastant freqents.
El 2001, Marjorie Knoller, advocada de Los Angeles, va ser investigada: el seu gos havia assassinat la seva vena de 33 anys. Les investigacions conduren al descobriment de fotografies seves en ple acte sexual amb la seva mascota, de manera que la varen processar per bestialisme.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28787" title="Brutalisme" nonfiltered="1889" processed="1883" dbindex="11982">


Sexualitat: El brutalisme s la prctica sexual entre humans i altres animals.
Arquitectura: Brutalisme (arquitectura) s estil arquitectonic tpic de les dcades del 50 al 70.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28788" title="Smbol d'iteraci" nonfiltered="1890" processed="1884" dbindex="11983">
El smbol de repetici, o d'iteraci , es fa servir amb els carcters kanji japonesos per representar mltiples coses relacionades amb el plural. En japons no hi ha una idea estesa del plural en la parla per a vegades sorgeix. Aquesta caracterstica contrasta amb el japons, idioma en el que normalment es repeteixen carcters nicament per afegir mfasis.

Exemples:
  ("wareware", nosaltres);
  ("ware", jo);

A vegades el significat canvia per complet:
  - "tata", Molts, en quantitat gran (-"ta", molts);
  - "hitobito", Persones (-"hito", persona);
  - "tsugitsugi", Continu (-"tsugi", el segent);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28800" title="Tirana" nonfiltered="1891" processed="1885" dbindex="11984">


Tirana (en albans Tiran o Tirana) s la capital i la ciutat ms poblada d'Albnia. T una poblaci oficial estimada de 374.801 habitants el 2005, si b altres fonts l'eleven fins als 700.000. Fundada el 1614, va esdevenir la capital albanesa el 1920. 

Est situada a 41.33 N i 19.82 E al districte i el comtat homnims. L'altitud mitjana s de 90 meters sobre el nivell del mar. Les temperatures varien entre els 6,7C al gener i els 23,8C al juliol. La precipitaci anual s de 1.200 mm; els mesos ms secs sn juliol i agost.

Emplaada vora el riu Ishm, Tirana s el principal centre industrial i cultural d'Albnia. Les indstries ms importants inclouen els productes  agrcoles i la maquinria, els txtils, farmacutics i metallrgics. Tirana ha experimentat un rpid creixement i s'hi han establert moltes noves indstries des dels anys 20 del segle XX. 

Tirana actualment intenta desenvolupar la indstria turstica, tot i que aquests esforos es veuen entrebancats per la inestabilitat poltica de la regi, causada pels conflictes militars durant la dcada de 1990 a Albnia i els pasos vens Bsnia i Hercegovina, Kosovo i la Repblica de Macednia.



Elements culturals.


La mesquita d'Ethem Bey, comenada el 1789 per Molla Bey i acabada el 1821 pel seu fill, Haxhi Ethem Bey, besnt de Suleiman Paix, s un edifici remarcable. Un altre edifici interessant, situat prop de la mesquita d'Ethem Bey a la plaa Skanderbeg, s la Torre del Rellotge (Kulla e Sahatit), construda el 1830. El 2001 va finalitzar la construcci de l'esglsia ms gran de Tirana, la catedral catlica de Sant Pau. 

A Tirana tamb hi ha la Universitat de Tirana, fundada el 1957, i diversos edificis de caire governamental i pblic com l'Institut Albans de Cincies, l'Acadmia d'Arts, la Universitat Agrcola, l'Acadmia Militar, l'Institut del Ministeri d'Afers Interiors, l'Assemblea Popular i el Tribunal Suprem.

Histria.
Tirana fou fundada el 1614 pel general otom Suleiman Paix, que hi va fer construir una mesquita, una fleca i uns banys turcs, i la va anomenar "Tehran", en record de la seva victria militar a Teheran, a Prsia (l'actual Iran). La petita ciutat fou triada com a capital temporal d'Albnia (en una soluci de comproms entre l'Albnia del nord i la del sud) pel govern provisional sorgit arran del Congrs de Lushnj de gener de  1920. El novembre de 1944, el govern comunista d'Enver Hoxha es va establir a Tirana desprs de l'alliberament de la ciutat de les tropes italianes el 17 de novembre de 1944. 

La poblaci de la ciutat, estimada noms en 12.000 persones el 1910, va pujar fins als 30.000 en el cens de 1930 i a 60.000 el 1945, tot i els anys intermedis de l'ocupaci estrangera i la guerra. Durant la dcada del 1950 Tirana va experimentar un perode de rpid creixement industrial, que va fer pujar la poblaci fins als 137.000 habitants el 1960. Cap al final de la dcada del 1990 Tirana va experimentar l'augment de poblaci ms intens a causa de l'anada cap a la capital dels albanesos del nord amb l'esperana de trobar-hi una vida millor.

Actualment, la ciutat pateix problemes derivats de la superpoblaci com ara el tractament de residus i la manca d'aigua corrent i electricitat. El problema es veu agreujat per unes infraestructures obsoletes. Tot i amb aix, Tirana tamb ha experimentat un creixement molt rpid de la construcci de nous edificis, especialment als suburbis de Tirana, on a molts dels nous barris els carrers encara no tenen ni nom. Es diu que molts d'aquests edificis sn el resultat d'operacions de blanqueig de diners.

Durant els anys recents la contaminaci tamb ha esdevingut un problema molt gran per a Tirana, ja que el nombre de cotxes ha augmentat en una progressi espectacular. Es tracta de cotxes majoritriament vells i de motor disel que contaminen molt ms que els nous models que circulen arreu d'Europa. A ms a ms, la gasolina que es fa servir a Albnia cont ms quantitat de sofre i plom que la permesa als pasos de la Uni Europea. 

L'alcalde actual de Tirana, Edi Rama, ha intentat embellir el paisatge de la ciutat netejant les vores del riu Lana i pintant de nou els vells edificis.  

Al final de la dcada dels anys 1980 i comenament dels 1990 Tirana va ser el focus de violentes manifestacions que van donar com a resultat la caiguda del govern comunista.



Transports.

Tren.
Hi ha serveis regulars de passatgers cap a Durrs i Pogradec via Elbasan. L'estaci de tren s al nord de la plaa de Skanderberg, al bulevard Zogu. No hi ha cap lnia de tren cap a l'estranger per a passatgers, tot i que hi ha una ruta de mercderies que va a Montenegro passant per Shkodr (tot i que actualment est en dess).

Avi.
L'aeroport internacional de Tirana, conegut amb el nom de Rinas, est situat a 25 km al nord de la ciutat, a la carretera cap a Durres. Hi tenen la seu les dues companyies aries albaneses: Albanian Airlines i Ada Air. Tot i aix, el nombre de destinacions a les quals es pot viatjar no s gaire gran.

Ciutats agermanades.
  Ankara, Turquia;
  Podgorica, Montenegro ;
  Atenes, Grcia ;
  Sarajevo, Bsnia i Hercegovina;

Enllaos externs.

 Pgina oficial de la ciutat;
 Guia 2002 - Curiositats sobre Tirana;
 Mapa de Tirana (1,35 MB);
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28802" title="Castell de Travadell" nonfiltered="1892" processed="1886" dbindex="11985">
El castell de Travadell s un castell situat al terme municipal de Millena (el Comtat). A 2 km. del nucli urb, el castell s'ubica damunt d'un escarpat tossal a pocs metres de la serra d'Almudaina.

 Histria .
Malgrat que en el tur on s'assenta el castell s'han trobat restes de l'Edat del bronze, les deixalles cermiques trobades donen un origen indiscutible musulm, d'entre els segles XII i XIII. Les posteriors modificacions cristianes de la fortificaci la dotaren de l'actual torre.

Les troballes d'poca cristiana sn nombroses, i aix dna a pensar que l'ocupaci entre els segles XIII i XIV fou intensa. Encara que, la manca de cermica blava i daurada de reflex metllic denota un abandonament del lloc cap al segle XV.

 Estat actual .
El castell est composat d'un conjunt d'aljubs, paraments i tapials semi derruts. L'edifici principal s una torre poligonal amb una superfcie de 55 m., de la qual sols resta la paret nord-oest i part de la nord-est. Es pensa que la torre tenia dues altures. Els murs estan bastits amb el paredat de maoneria, amb una grossria de 0,6 m. Elements, com grossries variables d'alguns paraments, indiquen clares reformes d'poca cristiana.

 Bibliografia .
El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28805" title="Educaci formal" nonfiltered="1893" processed="1887" dbindex="11986">
L'educaci formal (de vegades tamb coneguda amb el nom educaci reglada) s l'ensenyament oficialment reconegut, normalment pel Govern d'un pas, que s'imparteix a escoles o centres similars. El seu nom ve per l'oposici a educaci no formal, la que s'adquireix fora dels centres escolars. Aquesta distinci s relativament recent, ja que abans noms s'assimilava educaci a collegi.

L'educaci formal t un currculum prescriptiu que guia els nivells d'aprenentatge, normalment estructurats per cursos o cicles, i les matries o continguts que s'han d'ensenyar a cada nivell. El mestre ha d'orientar als alumnes i facilitar els recursos necessaris perqu es produeixi un procs d'ensenyament i aprenentatge coherent amb les caracterstiques psicopedaggiques i amb el context sociocultural.

L'educaci formal actual a diferents pasos.

En la majoria de pasos cont quatre estadis:educaci infantil, educaci primria,  educaci secundria i superior, amb variants quant a l'obligatorietat i edats.



Vegeu tamb.
Sistema educatiu de l'Estat espanyol;

Enllaos externs.
Eurydice - Base de dades sobre l'educaci formal europea;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28808" title="Cereal" nonfiltered="1894" processed="1888" dbindex="11987">

Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) sn gramnies (famlia biolgica de les pocies), cultivades per les seves llavors (o gra) comestibles. Es cultiven arreu del mn, ms que qualsevol altre vegetal, i constitueixen la base alimentria tradicional de moltes cultures (arrs a l'Orient, blat a Europa i Orient Mitj, moresc a Amrica...). En algunes nacions en desenvolupament, constitueixen prcticament la totalitat de la dieta habitual.


Sn molt rics en hidrats de carboni (s a dir, en energia), per deficitaris en protenes o lpids.

Una vegada triturats, se n'obt farina (de blat, de blat de moro, ...) a partir de la qual s'obt el pa i altres aliments.

Alguns cereals sn:

 arrs;
 blat;
 civada;
 mill;
 moresc (blat de moro, pans);
 ordi;
 sgol;

Els cereals van ser, amb les lleguminoses, les primeres famlies de plantes que es van conrear al neoltic. Inicialment es plantaven les varietats salvatges, per amb la selecci es va produir la domesticaci d'aquestes espcies, o sigui, la transformaci en varietats domstiques ms profitoses, que en el cas dels cereals va conduir a plantes amb grans ms grans (augmentant per tant la productivitat) i que no queien de l'espiga (facilitant-ne la recollecci).

Referncies.


Articles relacionats.
Celiaquia;

 Enllaos externs .




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28811" title="Advocat" nonfiltered="1895" processed="1889" dbindex="11988">

Un advocat s aquella persona, llicenciada en dret i inscrita en un Collegi d'Advocats, que exerceix professionalment l'assessorament i consell en matria legal aix com la direcci i defensa de les parts en judici i tota classe de processos judicials i administratius.

Els advocats sn els principals cooperadors o agents que intervenen en l'administraci de justcia.

L'advocat al ser un professional especficament preparat i especialitzat en qestions jurdiques, s l'nica persona que pot oferir un enfocament adequat del problema que t el ciutad o 'justiciable'. Cal destacar que a ms de la seva intervenci en judici, una funci bsica i principal de l'advocat s la preventiva.

Amb assessorament, una correcta redacci dels contractes i documents, etc, s'eviten conflictes, de forma que l'advocat, ms que per als plets o judicis, serveix per a no arribar a ells.

D'altres collectius professionals presten serveis propers als dels advocats, i es tracta de professionals altament qualificats, per especialitzats en l'assessorament o la gesti de qestions o en matries molt concretes. L'nic professional habilitat per al trmit complet d'una qesti judicial s l'advocat.

A travs dels Collegis d'Advocats o dels organismes pertinents (segons els pasos) existeixen serveis d'assistncia jurdica gratuta per als ciutadans que no disposen de mitjans econmics.

L'actuaci professional de l'advocat es fonamenta en els principis de llibertat i independncia. El principi de bona fe presideix les relacions entre el client i l'advocat, que est subjecte al secret professional.

 Vegeu tamb .

Advocat defensor;
Fiscal;
Jutge;
Notari;

Enllaos externs.
Associaci Advocats a Internet;
Consell dels Illustres Collegis d'Advocats de Catalunya;
Directori d'Advocats a Internet;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28839" title="Robert Schumann" nonfiltered="1896" processed="1890" dbindex="11989">

Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810   29 de juliol de 1856), fou un compositor i pianista romntic alemany. Universitari i escriptor que funda una revista musical. Excellent pianista que es cas, amb l'oposici de tothom, amb Clara Wieck, filla del seu mestre Friedrich Wieck. Les seves composicions inspirades en: exaltaci i malenconia (amors, intents de sucidi, bogeria), apassionament, deliris, somnis...

Biografia.
Infantesa i adolescncia.

Va nixer a la ciutat alemanya de Zwickau, actualment en l'estat federal de Saxnia. 
Des que era infant va palesar un gran talent musical. Son pare, editor de professi, el va recolzar proporcionant-li un professor de piano. Als 7 anys va compondre les seves primeres peces musicals. Per en aquesta etapa de la seva vida no noms componia obres musicals sin que tamb redactava assajos i poemes, i de fet el jove Schumann s'identificava tant amb la literatura com amb la msica.  Als 14 anys va escriure un assaig sobre l'esttica de la msica. Des que estudiava al collegi va absorbir l'obra de Schiller, Goethe, Lord Byron, aix com els dramaturgs de la Grcia clssica; per la influncia literria ms poderosa i permanent va ser sens dubte la de Johann Paul Friedrich Richter. Aquesta influncia pot apreciar-se en les seves novelles de joventut Juniusabende i Selene, de les quals noms la primera va ser conclosa (1826).

El seu inters per la msica havia estat estimulat des d'infant en escoltar tocar a Ignaz Moscheles a Carlsbad, i l'any 1827 a travs de les obres de Franz Schubert i Felix Mendelssohn.

El seu pare, que tant havia fomentat l'educaci de Robert com a pianista i escriptor, va morir el 1826; la seva mare no aprovava la dedicaci a la carrera musical, i el 1828 el va enviar a estudiar dret a la Universitat de Leipzig, per no va trigar a abandonar els estudis per consagrar-se enterament a la msica.

L'aband de la carrera de concertista.
Cap a 1830, Schumann desitjava per damunt de tot convertir-se en un virtus i admirava l'execuci dels ms importants concertistes de la seua poca, com Niccol Paganini i Franz Liszt. Per tant, el jove Schumann, d'innegable talent com a pianista, va treballar a fons per a perfeccionar la seua tcnica al teclat, sent noms l'atzar o el dest all que el va obligar a abandonar aquest cam i esdevenir finalment un dels ms reconeguts compositors del seu segle.

Entre els seus amics es trobava Friedrich Wieck (pare de Clara, la seua futura muller), notable pedagog musical, que li va donar llions. Desprs d'abandonar a Wieck va prosseguir estudiant piano de manera autodidacta. Hi ha diverses fonts que difereixen respecte a com es va fer malb la seua m dreta l'any 1830, sent la ms acceptada la que estableix que per a enfortir el dit anullar va emprar un aparell que de fet l'hi va inutilitzar gaireb completament (la musculatura de l'anullar est connectada al tercer dit, convertint-lo en el dit ms feble). Altres fonts citen la cirurgia fallida, o fins i tot els efectes secundaris de la medicaci per a la sfilis. Sigui com sigui, les esperances de Robert Schumann d'emular als virtuosos, o tan sols d'arribar a destacar com a concertista, es van esvair.  

Des de la seva adolescncia Schumann havia compaginat les seves diverses activitats i estudis amb la composici i ja havia creat obres importants, sobretot per a piano, per tamb simfniques i de cambra. Des d'aquell moment es va entregar amb passi a la composici, comenant a estudiar teoria amb Heinrich Dorn, director de l'pera de Leizpig, i considerant la possibilitat d'escriure una pera sobre Hamlet.

Compositor i crtic.
En parallel a la seua nova activitat com a compositor, iniciava la seua obra de crtic musical, que va generar una abundant producci literria. La seu excepcional formaci i aptitud literries es plasmaven en crtiques musicals, en les que, a travs de personatges imaginaris, aprofundia a les obres dels seus contemporanis. Un fams exemple s el seu assaig sobre les variacions de Frdric Chopin sobre un tema de Don Juan, que va aparixer en el Allgemeine musikalische Zeitung l'any 1831. 

El seu Opus 2 Papillons ("Papallones") escrit l'any 1831 s un altre exemple excepcional de la fusi entre literatura i composici musical de Schumann. Es tracta d'una composici per a piano, que consta de diverses escenes de dansa inspirades en una festa de disfresses. Cada dansa tracta de retratar diferents personatges i no guarden relaci entre si, excepte l'ltima. Segons escriuria el mateix Schumann, est inspirada en l'ltima escena de l'obra Flegeljahre de Johann Paul Friedrich Richter i mescla el carcter festiu amb un extraordinari sentiment malenconis. Tamb l'any 1831 va compondre la seua Sonata per a piano en Si menor, una altra de les seues principals obres de joventut. 

La mort, l'any 1833, de la seua cunyada Rosalie i del seu germ Julius li van provocar una crisi nerviosa i un intent de sucidi. Les crisis, depressions, intents de sucidi i perodes de reclusi completa van ser freqents en la vida de Schumann i es van accentuar a partir de 1844, continuant en augment fins a la seua mort (fins i tot va arribar a escoltar veus i experimentar allucinacions). Aquest declivi psquic es va relacionar inicialment pels historiadors del segle XIX amb la sfilis (o amb el terrible tractament mdic a base de mercuri, habitual en l'poca i gaireb pitjor que la mateixa malaltiai), per la possibilitat ha estat descartada pel fet que els smptomes de desequilibri mental de Robert Schumann ja eren evidents des de la seua joventut, abans que qualsevol smptoma de la sfilis poguera haver-se manifestat. La teoria ms acceptada actualment s que patia de trastorn bipolar (malaltia manac-depressiva). Per la gran intensitat creativa de Schumann es concentrava en els seus perodes de lucidesa, de forma admirable. Tan prompte com es restablia d'un perode de malaltia, s'entregava frenticament a la composici, treballant de manera incansable. No noms componia les melodies principals ni es limitava a les obres per a piano, sin que tot i estar en un estat fsic i mental molt degradat, es feia crrec de la instrumentaci simfnica completa de totes les seues obres, fins a l'extenuaci.

Desprs de recobrar-se d'aquesta crisi, l'any 1834 va fundar la revista Neue Leipziger Zeitschrift fr Musik que va dirigir fins al fi de la seua vida. s en aquesta publicaci on va manifestar-se com un original crtic, considerat en aquella poca com a excntric, per que avui dia etiquetarem com a visionari. A principis del segle XIX, compositors com Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven i Carl Maria von Weber eren vistos com a figures menors, per la qual cosa es va considerar una excentricitat que Schumann els elevara a grans compositors, per no parlar del seu estimaci a figures contempornies com Chopin o Hector Berlioz.

A l'estiu de 1834 s'enamor d'Ernestine von Fricken, una noia de 16 anys amb qui va mantenir una breu relaci que ell mateix trencaria en acabar l'any. s durant aquest flirteig quan va compondre la seua obra ms aclamada, Op. 9, Carnaval. Es tracta de variacions sobre les notes que componen la paraula Asch (poble natal d'Ernestine) en la notaci alemanya. Tamb sn les lletres amb alguna nota equivalent en el propi cognom de Schumann. Cada variaci comena amb aqueixes notes i, ms que mai, Schumann empra per a la composici la illustraci musical d'una histria, amb personatges i gui ben definits. A ms consolida el format de composici que ja va iniciar en Papillons, creant temes molt breus i generalment no relacionats entre si, tot i que estiguen inspirats en la mateixa escena literria. La majoria de les composicions per a piano de Schumann estan formades per moviments que duren pocs minuts, o fins i tot menys d'un minut.

Va conixer personalment a Mendelssohn a casa de Friedrich Wieck l'any 1835 i li va mostrar la seua admiraci; poc desprs coneixeria a Chopin. Durant tota la seua vida Schumann va mostrar cap als seus companys msics una amistat sincera i una actitud de crtica constructiva, lliure de rivalitats, actitud poc freqent en un crtic musical que tamb s compositor. Aquesta actitud oberta i generosa li va permetre ser el "descobridor" de Johannes Brahms quan aquest noms era un jove i desconegut pianista de 20 anys. Brahms va esdevenir amic ntim de Schumann (i de la seua esposa Clara Wieck, especialment en els anys en qu la malaltia de Schumann es va agreujar) i es va veure clarament influt per la seua msica. 

Matrimoni amb Clara Wieck.

s tamb en casa de Wieck, el seu antic mestre, on va conixer a la seua futura esposa: Clara Wieck, la seua filla, i ja per a llavors famosa pianista. Clara havia estat una "nena prodigi", bastant famosa internacionalment en aquella poca, i de fet se la considera avui dia la pianista ms important del segle XIX.   L'any 1836 van iniciar una relaci amorosa en secret, fonamentalment per carta, segurament a causa de la diferncia d'edat entre ambds (Clara noms tenia 16 anys) i tamb perqu Clara es trobava de viatge constantment, actuant per tot Europa. s durant aquesta relaci clandestina quan Robert Schumann va compondre les Escenes de la infantesa, tal com cons en les cartes que li remetia a Clara. Un any ms tard Robert va demanar la m de Clara a son pare, per aquest li la va negar. Finalment es van casar l'any 1839, desprs de recrrer als tribunals en no comptar amb l'aprovaci de Friedrich Wieck. Van romandre junts fins a la mort de Robert i van tenir vuit fills.

Clara era una pianista excepcional i va tenir una gran influncia musical sobre Robert. Ella el va convncer de no limitar-se a la composici per a piano (en aquests anys va compondre Lieder i lbum per a la joventut), encoratjant-lo a compondre per a orquestra amb l'objectiu de consolidar-se com un gran compositor del seu temps. s precisament a partir de 1841 quan va comenar a compondre obertures simfniques i concerts, en els que, no obstant, el piano continua tenint un paper principal. 

El Conservatori de Leipzig li va obrir les portes l'any 1843 i va ser nomenat professor de piano i composici.

Els ltims anys.
L'any 1844, desprs d'un viatge a Rssia, va travessar un nou perode depressiu i va abandonar Leipzig per a installar-se a Dresden. Durant els anys segents la seua salut mental i fsica s'anava debilitant, la qual cosa no li va impedir treballar en multitud d'obres com les seues duess Sonates per a piano i viol el seu Concert per a violoncel i orquestra i la seua nica pera, Genoveva (que no va gaudir d'xit). Fins i tot quan, a partir de 1852, els seus episodis de bogeria el mantenien convalescent gaireb tot el temps, aconseguia aprofitar els seus moments de lucidesa per a completar la seua missa, el Rquiem, la Simfonia en Re menor i el Concert per a viol i orquestra.

El 27 de febrer de 1854, Schumann es va llanar al Rin i hi va ser rescatat a temps, per la seua ment ja s'havia perdut per sempre. Va ser internat en un sanatori privat a Endenich, prop de Bonn, on va romandre fins a la seua mort el 29 de juliol de 1856. Tenia noms 46 anys. Va morir vctima del sfilis. Va ser enterrat a Bonn, i el 1880 es va erigir sobre la seua tomba una esttua de l'escultor A. Donndorf.

Desprs de la seua mort, Clara es va entregar a donar a conixer per tot Europa l'obra de Robert, donant-li gran fama desprs de diverses dcades de gires.

 Obres .
Llista no exhaustiva
 Piano . 
 Op. 1, Variacions sobre el nom "Abegg" (1830);
 Op. 2, Papillons, (1829 1831);
 Op. 3, Estudis sobre els Capritxos de Paganini;
 Op. 4, Intermezzi (1832);
 Op. 5, Impromptus un tema de Clara Wieck (1833);
 Op. 6, Davidsbndlertnze (1837);
 Op. 7, Toccata (1832);
 Op. 8, Allegro en si menor (1831);
 Op. 9, Carnaval (1834 1835);
 Op. 10, 6 Suites de Concert sobre Capritxos de Paganini (1833);
 Op. 11, Sonata No. 1 en fa sostingut menor (1835);
 Op. 12, Fantasiestcke (1837);
 Op. 13, Estudis Simfnics, or tudes Symphoniques (1834);
 Op. 14, Sonata No. 3 en Fa menor (1835);
 Op. 15, Kinderszenen (1838);
 Op. 16, Kreisleriana (1838);
 Op. 17, Fantasia en do (1836);
 Op. 18, Arabeske en do (1839);
 Op. 19, Blumenstck en re bemoll (1839);
 Op. 20, Humoreske en si bemoll (1839);
 Op. 21, Novelletten (1838);
 Op. 22, Sonata No. 2 en sol menor (1833 1835);
 Op. 23, Nachtstcke (1839);
 Op. 26, Faschingsschwank aus Wien (1839);
 Op. 28, Tres Romances (1839);
 Op. 32, Scherzo, Giga, Romana i Fughetta (1838-9);
 Op. 56, Etuden in kanonischer Form fr Orgel oder Pedalklavier;
 Op. 58, Skittzen fr Orgel oder Pedalklavier;
 Op. 68, Album fr die Jugend;
 Op. 72, Vier Fugen;
 Op. 73, Peces Fantasia per a clarinet i piano (1849);
 Op. 76, Vier Mrsche;
 Op. 82, Waldszenen;
 Op. 99, Bunte Blatter;
 Op. 124, Albumbltter;
 Op. 126, Tres sonates per a piano per a joves;
 Op. 133, Gesnge der Frhe;
 Nordic Song;
 Variationen in Es-dur ber ein eigenes Thema o.op.  Geister-Variationen ;
 WoO 31, Etden in Form freier Variationen ber ein Beethoven'sches Thema (1831-32);

 Lieder, teatre i obres corals .
 Op. 24, "Liederkreis" (Heine), nou canons;
 Op. 25, "Myrthen", vint-i-sis canons (4 llibres) (1840);
 Op. 29, 3 Gedichte (op. 29);
 Op. 39, "Liederkreis" (Eichendorff), dotze canons (1840);
 Op. 42, "Frauenliebe und -leben" (Chamisso), vuit canons (1840);
 Op. 48, "Dichterliebe," setze canons sobre "Buch der Lieder" de Heine;
 Op. 50, "Paradise and the Peri", per a solistes cor i orquestra (1843);
 Op. 57, "Belsatzar," balada (Heine);
 Op. 64, Can, "Tragdie" (Heine) (1841);
 Balada,  Der Handschuh  (Schiller) -. probablement 1851 ;
 Op. 91, Canons sobre Wilhelm Meister i Requiem per a Mignon per a cor (1849);
 Op. 103, Der Knigssohn  (Uhland), per a solistes, cor i orquestra;
 Op. 112, Der Rose Pilgerfahrt   (Moritz Horn), per a solistes, cor i orquestra;
 Op. 123, Obertura Festival sobre el Rheinweinlied, per a orquestra i cor;
 Op. 135,  Vom Pagen und der Knigstochter,  quatre balades (Geibel) per a solistes, cor i orquestra;
 Op. 138, Spanische Liebeslieder (1849);
 Op. 139, "Des Sngers Fluch" (Uhland) per a solistes, cor i orquestra;
 Op. 143, "Das Glck von Edenhall", balada (Uhland), per a solistes, cor i orquestra;
 Op. 148, Missa per a cor a quatre veus i orquestra (1852);
 Msica per a Faust (1844  1853);
 Genoveva, pera (1848) ;
 Msica per a Manfred (1849);

 Msica de cambra .
 Op. 41, Tres quartets de corda en la menor, fa i la;
 Op. 44, Quintet amb piano en mi bemoll (1842);
 Op. 46, Andante i variacions per a dos pianos (1843);
 Op. 47, Quartet amb piano em mi bemoll (1842) ;
 Op. 63, Trio per a piano i corda en re menor (1847);
 Op. 70, Adagio i Allegro per a trompa i piano;
 Op. 73, Fantasiestcke per a clarinet i piano  ;
 Op. 80, Trio per a piano i cordes en fa (1847);
 Op. 88, Fantasiestcke per a trio amb piano ;
 Op. 94, Tres Romances per a obo i piano (1849);
 Op. 102, Cinc "Stcke im Volkston" per a piano i violoncel (1849);
 Op. 105, Sonata per a viol i pano en la menor (1851);
 Op. 110, Trio per a piano i cordes en sol menor ;
 Op. 113, "Mrchenbilder" per a piano i viola;
 Op. 121, Sonata per a viol i piano en re menor (1851);
 Op. 132, "Mrchenerzhlungen", quatre peces per a clarinet, viola i piano, probablement compostes el 1853;

 Orquestra .
 Op. 38, Simfonia nm. 1 en si bemoll, "Primavera", (1841) ;
 Op. 61, Simfonia nm. 2 en do (1845-46) ;
 Op. 97, Simfonia nm. 3 en mi bemoll, "Renana" (1850) ;
 Op. 120, Simfonia nm. 4 en re menor (1841; revisada el 1851) ;
 Op. 52, Obertura, Scherzo i Finale (1841; revisat el 1853);
 Op. 100, Obertura: La nvia de Messina (1850-1);
 Op. 115, Obertura Manfred (1848);
 Op. 128, Obertura Juli Csar (1851);

 Concerts i Konzertstcke .
 Op. 54, Concert per a piano en la menor (1841-45) ;
 Op. 86, Konzertstck per a quatre trompes i orquestra (1849) ;
 Op. 92, Introducci i Allegro Appassionato per a piano i orquestra (1849) ;
 Op. 129, Concert per a violoncel (1850) ;
 Op. 134, Introducci i Allegro per a piano i orquestra (1853);






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28843" title="Gnere" nonfiltered="1897" processed="1891" dbindex="11990">

Art: ;
Classificaci de l'art o gnere artstic;
 Distinci de la disciplina artstica o de les caracterstiques especfiques de l'autor, vegeu Llenguatge artstic;
 Distinci de la nacionalitat, l'tnia o l'afiliaci religiosa dels artistes, vegeu Art per condici humana;
 Distinci per la temtica de l'objecte de preocupaci, vegeu Tema artstic.
Biologia: classificaci dels ssers vius, vegeu Gnere (biologia).
Filosofia: una de les maneres de dividir els objectes i ssers segons Aristtil, vegeu Gnere (filosofia). ;
Gramtica: distinci que classifica les paraules variables en algunes llenges, vegeu Gnere (gramtica).
Literatura: classificaci dels gneres literaris, vegeu Gnere (literatura).
Matemtiques: propietat que distingeix certs objectes matemtics, vegeu Gnere (matemtiques).
Sexualitat: la propietat d'sser mascul o femen que tenen els organismes amb reproducci sexual, vegeu Gnere sexual.
Sociologia: construcci social d'all que es considera que s ser home o ser dona  Gnere (sociologia).
Msica: classificaci de les obres musicals, vegeu Gnere musical.
Cinema: classificaci dels arguments i estructures cinematogrfics, vegeu Gnere cinematogrfic.
Televisi: classificaci dels arguments i programes televisius, vegeu Gnere (televisi).
Informtica: classificaci de videojocs, vegeu Gnere de videojoc.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28844" title="Art gtic" nonfiltered="1898" processed="1892" dbindex="11991">

L'art gtic s l'estil predominant a la Baixa edat mitjana europea, entre els segles XII i XIV. A l'Illa de Frana es comencen a construir les primeres catedrals gtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un carcter internacional difonent-se pel  Sacre Imperi, Anglaterra, els regnes de la pennsula ibrica i de manera ms autctona als territoris que actualment conformen Itlia.

Origen.
L art gtic s un estil artstic que es va desenvolupar a l'Europa occidental des del segle XIII fins a la implantaci del Renaixement. El terme "gtic" va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per l'itali Giorgio Vasari, gran historiador de l'art. Amb aquest terme es referia, de manera pejorativa, a l'art dels brbars gots davant del gloris passat de l'Antiguitat Clssica. Posteriorment se somia amb un renaixement de l'art medieval, omplint-se de nou contingut al terme "gtic" que comena a distingir-se i separar-se clarament del romnic. L'entusiasme romntic i l'historicisme, porta a terme mplies restauracions d'edificis medievals, arribant-se a crear l'estil neogtic, arquitectura realitzada a imitaci de la gtica medieval.

Abast.
Actualment com gtic entenem un ampli perode artstic, que segons els pasos i les regions es desenvolupa en moments cronolgics diversos, per que de forma general podem establir des de mitjans del segle XII fins a comenaments del XVI. Oferint en el seu ampli desenvolupament diferncies profundes de pas a pas. A nivell arquitectnic, l'estil gtic va nixer entorn de 1140 a Frana, essent l'Abadia reial de Sant Dennis, edificada per l'abat Suger, conseller de Llus VII de Frana, considerada com el primer monument d'aquest moviment. Aquest estil s'ha definit durant molt temps de manera bastant superficial, exclusivament per la utilitzaci d'un dels seus elements, l'arc apuntat, al que sol anomenar-se ogival; per la utilitzaci d'un element no pot definir un estil de forma global, es tracta d'un problema ms ampli, d'una nova etapa histrica, una nova concepci de l'art i amb ell del mn. Un element estructural, per important que sigui, no pot resumir un concepte global sobre la vida. Els nous edificis religiosos es caracteritzen per la definici d'un espai que vol acostar als fidels, d'una manera vivencial i gaireb palpable, els valors religiosos i simblics de l'poca. La catedral es va a omplir de llum, i s la llum el que conforma el nou espai gtic. Ser una llum fsica, no figurada en pintures i mosaics, llum general i difusa, no concentrada en punts i dirigida com si de focus es tracts, alhora que s una llum transfigurada i acolorida mitjanant el joc dels vitralls (o vitreaux), que transforma l'espai en irreal i simblic. La llum est entesa com la sublimaci de la divinitat. La simbologia domina als artistes de l'poca, l'escola de Chartres considera la llum l'element ms noble dels fenmens naturals, l'element menys material, l'aproximaci ms propera a la forma pura. L'arquitecte gtic organitza una estructura que li permet, mitjanant una svia utilitzaci de la tcnica, emprar la llum, llum transfigurada, que desmaterialitza els elements de l'edifici, aconseguint clares sensacions d'elevaci i ingravidesa. 
Estava ple de finestres i vitralls de colors(vitraeux).
 El moviment gtic en la Literatura. 
El moviment gtic sorgeix a Xile a la fi del segle XVIII. El renaixement del gtic va ser l'expressi emocional, esttica i filosfica que va reaccionar contra el pensament dominant de la Illustraci, segons el qual la humanitat podia arribar al coneixement veritable i obtenir felicitat i virtut perfectes; la seva fam per aquest coneixement deixava de costat la idea que la por podia ser tamb sublim. Les idees d'ordre de la Illustraci van anar essent relegades i donen pas a l'afici pel gtic a Anglaterra i aix es va obrint el cam per a la fundaci d'una escola de la literatura gtica, derivada de models alemanys. Les narratives gtiques proliferen entre 1765 i 1820 , amb la iconografia que ens s coneguda: cementiris, erms i castells tenebrosos plens de misteri, malvats infernals, homes llop, vampirs, doppelgnger (mutants, o doble personalitat) i dimonis, etc. D'entre les caracterstiques del moviment gtic destaquen: 

s melodramtic, exagera els personatges i les situacions amb la finalitat d'accentuar els efectes esttics. ;
L'autor crea un marc sobrenatural que facilita el terror, el misteri i l'horror. ;
Existncia de llocs solitaris i espantosos que subratllen aix els aspectes ms grotescos i macabres de la producci. ;
Exaltaci de la relaci entre terror i xtasi. ;
Embelliment de la mort com un desig pel dolor. ;
Importncia d'escenari arquitectnic, per a enriquir la trama; les ombres i contorns de llum delimiten espais i recreen sentiments malenconiosos. ;
Referncies a la bogeria, falta de raciocini, bestialitat i altres situacions inhumanes o sobrenaturals. ;
La polaritzaci del b i el mal, aquest ltim sent interpretat per un home cruel que far de malvat ;
L'art gtic utilitza elements obscurs;

 El moviment gtic en les arts visuals. 
 En arquitectura es caracteritza per l'arc ogival, els florons, els vitralls i la propensi a la verticalitat, amb naus mplies i esveltes. Aix respon a les nsies d'uni amb Du dels artistes. ;
 En pintura, destaca el major realisme del retrat, abandonant la perspectiva totalment plana i augmentant el nombre de pigments utilitzats. ;
 En escultura, es comena a treballar amb les corbes i el contacte entre les parts de les figures. Els temes generals sn sobretot religiosos, tret propi d'una poca encara molt marcada pel teocentrisme.

Vegeu tamb.
Arquitectura gtica;
 Gtic catal;
 Pintura gtica;
 Vitrall emplomat;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28845" title="Fonema" nonfiltered="1899" processed="1893" dbindex="11992">


El fonema (del grec       , "so de la veu") s l'abstracci del so, s a dir, la realitzaci ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua t un nombre finit de fonemes, que actuen com a unitats mnimes per distingir significats entre paraules. Aix en catal la S sorda /s/ i sonora /z/ sn fonemes, ja que distingeixen per exemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentre que en castell aquesta distinci s una simple variant i no un fonema.

Els fonemes es poden transcriure segons l'alfabet fontic internacional (API -per les seves sigles en angls-), i constitueixen l'objecte d'estudi principal de la fontica, una de les branques de la filologia. 

Els sons consonntics.
Les consonats sn els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal). Si la consonant s sonora, la vibraci de les cordes vocals produeix un element sonor que s'afegeix al primer. Si la consonant s sorda, no hi ha vibraci de les cordes vocals: aleshores el so resulta generat exclusivament pel pas de l'aire per les esmentades cavitats superiors de l'aparell fonador. 

 Classificaci de les consonants .
Els factors de classificaci de les consonants sn bsicament quatre: la sonoritat, el punt d'articulaci, el mode d'articulaci i la nasalitzaci:

Mode d'articulaci.
El mode d'articulaci es refereix a la manera com s'obstrueix el pas de l'aire. Segons la posici que els rgans de la boca adopten per produir el so, els sons consonntics s'organitzen en:
 Oclusius: Sn els sons en els quals es produeix una obstrucci total de l'aire de la boca que es resol amb una petita explosi: , , [ ];
 Fricatius: Els rgans de la boca s'acosten sense arribar a tocar-se i l'aire passa fregant aquests rgans. El so surt en un flux continu del qual es pot controlar la durada.
 Africats: Tenen dues fases: primer una oclusi i desprs una fricci.
 Nasals: L'aire surt per la cavitat nasal.
 Laterals: L'aire surt pels dos costats o per un dels costats.
 Vibrants: Hi ha com una cadena d'explosions o vibracions petites.
 Aproximants: El pas de l'aire queda restringit per no hi arriba a haver una fricci molt forta.
 Rtics: El so est format per una srie de petites explosions.
 Laterals: El so es manifesta en forma d'un flux continu que surt pels costats de la llengua.

Punt d'articulaci.
El so d'una consonant s generat, parcialment o total, pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador. Per generar la consonant es produeix un obstacle al pas de l'aire que origina el so consonntic. Aquest obstacle es pot produir en un lloc variable que s'anomena punt d'articulaci. Segons on estigui situat el punt d'articulaci classifiquem els sons consonants en:
 Alveolars;
 Bilabials;
 Dentals;
 Faringis;
 Interdentals;
 Labiodentals;
 Mediopalatals;
 Palatals;
 Prepalatals;
 Velars;

Sonoritat.
Consonants sonores (hi ha vibraci de les cordes vocals);
Consonants sordes (no hi ha vibraci de les cordes vocals);

El trajecte de l'aire. Des d'aquest punt de vista hi ha sons:
 Orals (sense ressonncies nasals). La gran majoria de sons consonntics ho sn, per aix no s'explicita: , to;
 Nasals (amb ressonncies procedents de les cavitats nasals): , ni;

Les consonants poden ser nasalitzades si es deixa escapar l'aire pels forats del nas.

 Altres caracterstiques rellevants .
Algunes llenges tenen consonants que no comencen a articular-se amb l'aire dels pulmons, com passa per exemple en els clics, les implosives i altres sons reconeguts per l'alfabet fontic internacional (AFI). En determinats idiomes, s fonticament rellevant distingir entre consonants llargues i breus.

Els sons vocalics.
Mode d'articulaci.
Punt d'articulaci.
Totes les vocals sn fonemes sonors.
Nasalitzacions.

Enllaos externs.

IPA;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28898" title="Toms d'Aquino" nonfiltered="1900" processed="1894" dbindex="11993">

Toms d'Aquino (Rocaseca, Npols, 1225 - Fossanova, 7 de mar de 1274) fou un dels filsofs-telegs ms important de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotliques.

Hi ha hagut pocs estudis de Sant Toms d'Aquino com a personatge histric, en part per l'inters de l'Esglsia de presentar-lo com a personatge atemporal. Se sap que estudi amb Albert Magne, i que aquest influ notablement el seu pensament. Toms d'Aquino enseny a Roma, Bolnia i Npols.

Toms d'Aquino reb tamb influncies destacables de Plat (tot i que volia mostrar ms aviat un aristotelisme, hi ha una petja platnica en el seu pensament), Agust d'Hipona, i tamb Averrois i Maimnides, que prenia com a autoritats. Respecte aquest punt, s'observen moltes similituds entre la Guia de perplexos de Maimnides, i la Summa contra gentiles, de Sant Toms, en la necessitat d'imposar un cert ordre davant dels desorientats.

Les seves obres ms importants foren la Summa Theologica, on feu diversos comentaris a la filosofia d'Aristtil, la Summa contra gentiles, ja esmentada, on s'elabora una defensa (apologtica) de la fe cristiana en contra dels rabs, i el De ente et essentia, un opuscle.

Doctrina filosfica.

Epistemologia.
A Toms d'Aquino li interessa la separaci entre filosofia i teologia; sn dues cincies diferents, fins i tot quan s'ocupen del mateix subjecte. Ara b, no s'arriben a contradir, ja que ambdues cerquen la mateixa veritat, i per tant, no poden ser incompatibles: on no arriba una (perqu no li pertoca, no per una deficincia en el seu saber), arriba l'atra. La teologia s'ha de fonamentar en la Revelaci divina, mentre que la filosofia ha de fer-ho en la llum de la ra, per aquesta ha de consistir en elucidaci i prolongaci de la fe, i no trencar amb ella.

Accepta la divisi del coneixement hum en dues parts: una part sensible, que l'home comparteix amb els animals, i una part intellectual, que s prpia tan sols de l'home. La part sensible del coneixement s descrita com l'acci mitjanant la qual l'sser de l'objecte s'imposa al subjecte que coneix. El coneixement sensible copsa la particularitat de les coses, i la comunica a l'enteniment. Per tant, els sentits poden ser externs (els cinc sentits humans), o tamb interns (el sentit com, la memria i la imaginaci).

Pel que fa a la seva explicaci del coneixement intellectual, Toms d'Aquino parla de de diversos temes. Pel que fa al problema dels universals, adopta una postura realista, defensant que els universals existeixen in re (en la cosa), ante rem (en la ment de Du), i post rem (en la ment humana, per abstracci). Assimila, aix, un cert platonisme i aristotelisme en un realisme moderat.

Toms d'Aquino estableix tamb una divisi entre tres tipus d'enteniment intellectual:
Enteniment div, el propi de la ment de Du.
Enteniment anglic, que consolida l'intellecte div davant de l'hum. Ms endavant, Francisco Surez tamb elaborar un tractat sobre la figura dels ngels.
Enteniment hum, que tracta des d'un punt de vista aristotlic. En no sser material, noms pot moure's en l'immaterial, i percebre les Formes. Elabora una distinci entre intellecte agent i intellecte pacient, per afirma que no sn ms que dos aspectes del mateix tipus d'intellecte.

El judici en la ment es t com una operaci mental que combina dos conceptes o idees relacionades entre s, afirmant-se o negant-se. En el judici, la veritat es dna si s'expressa el que deb s el subjecte. En un sentit ms general, afirma que la veritat s adequatio rem et intellectus, adequatio intellectum et rei, l'adequaci entre la cosa i l'intellecte.

Delimita tamb unes determinades normes de demostraci i principis per a l'argumentaci: el principi de no contradicci (el ms important, i el ms caracterstic del tomisme), el de la ra suficient i el de causalitat. Els principis traspassen la barrera del subjecte, de forma que s'estableixen com a veritables principis ontolgics, en la lnia que busca Toms d'Aquino de fer correspondre l'ontologia i l'epistemologia.

Filosofia de la natura.
Toms d'Aquino planteja una jerarquia de l'univers cap a un fi, seguint un criteri finalista propi de la concepci teleolgica aristotlica. Intenta plantejar-ho com un desenvolupament de la natura vers una forma perfecta.

Estableix tamb una divisi del mn en mn inorgnic, mn orgnic i mn anmic.

Metafsica.

Toms d'Aquino estableix una distinci molt important entre essncia i existncia. Aquesta distinci suposa el canvi de mentalitat ms destacable que sorgeix amb el cristianisme en filosofia, com a confirmaci del pas entre la filosofia antiga, on tot el que succea al cosmos era necessari, cap a la mentalitat judeo-cristiana, on el mn s bsicament contingent (s com s, per podria haver estat d'una altra manera).

Aix, Sant Toms precisa que en els ssers contingents, l'existncia no s exigncia de la seva essncia: s, per podria no haver estat, mentre que en l' sser div, l'existncia s exigncia de la seva essncia (acceptant aix bsicament la teoria d'Al-Farabi).

L'ens s el singular que posseeix l'sser, i t, per tant, essncia i existncia (reuneix el que s i el fet d'existir). Tamb s el que s susceptible de coneixement.

Distingeix tamb entre substncia i accident, seguint la terminologia d'Aristtil. Substncia s all al qual correspon no existir en un altre. Sempre est en potncia respecte l'acte d'sser. L' accident s all que existeix en un altre, i no s per ell mateix. Existeix una substncia primera, que seria l'individu, i una substncia segona, que seria prpiament l'essncia.

L'obra de Toms d'Aquino (i de tot el moviment tomista) s especialment important perqu, en comentar aquestes divisions, ha marcat tota la interpretaci filosfica posterior de l'obra d'Aristtil, i la manera com s'entn fins i tot avui en dia.

Teologia.
La definici que Toms d'Aquino fa de Du s una assimilaci del motor immbil d'Aristtil a la idea de Du Creador i Provident. Defensa tamb una creaci del mn ex nihilo, del no-res, ja que creu que Du es val de les idees de la seva ment en l'acte de la creaci.

Toms d'Aquino considera que la Teologia s l'ltim dels sabers humans, ja que pressuposa els altres coneixements, ratificant, aix, la noci de Filosofia Primera d'Aristtil. Des d'un punt de vista teolgic, Sant Toms creu que Du s Un, en essncia, per una Trinitat en les persones divines.

Rebutja l'argument ontolgic de Sant Anselm, en considerar-lo a priori, i per tant, sense cap aportaci real. Proposa, doncs, un argument a posteriori, ms fcil d'entendre i que es basi en la via fsica, basant-se en el carcter d'indubtabilitat dels seus raonaments.

Es tracta de les conegudes cinc proves de l'existncia de Du, que sn descrites breument a continuaci:

Prova del moviment. Tot moviment o canvi suposa un moviment precedent. s inadmissible un moviment infinit, pel que cal un primer motor, al qual res no el mogui (tot t principi i final). A aquest primer motor l'anomenem Du.
Per les causes eficients de les coses. Tot efecte pressuposa una causa. No es pot admetre una srie infinita d'efectes i causes, aix que cal una primera causa eficient: Du.
Per la contingncia de les coses. Tot el que rep l'existncia d'un altre s contingent, s a dir, no necessari. El que s contingent no t en s la necessitat, l'existncia, ms que per un altre. Aix, doncs, cal un sser necessari en forma absoluta per generar tots els contingents.
Pels graus de perfecci. Les coses no sn perfectes, per participen d'una perfecci. Necessriament, ha d'haver-hi un sser en qu es concentri tota la perfecci, quelcom que sigui causa de l'sser, de la bondat, i de totes les perfeccions de qu participen els homes i la resta de criatures.
Per l'ordre de l'univers. El mn revela que hi ha una finalitat intelligent en l'univers: els ssers tendeixen a un b que alg ha hagut de crear, i pel qual totes les coses naturals siguin ordenades per a si. Aquest ordre no pot estar en la naturalesa, sin que ha de provenir d'una intelligncia ordenadora, Du.

Aquestes cinc vies per a l'existncia de Du ha generat molt debat entre els acadmics. Un primer punt de discussi s el fet que Sant Toms no es refereixi explcitament a Du, sin que demostra cada una de les propietats que li interessen, i afegeix et hoc dicimus Deum ("i a aix l'anomenem Du"). Es tracta d'una postura fideista o purament racional? Pel que fa a l'anlisi hermenutic, cal destacar que en les cinc vies es fan servir moltes termes aristotlics (especialment en les dues primeres). El quart argument suposa una acceptaci implcita dels arguments sobre la perfecci d'Agust d'Hipona i d'Anselm de Canterbury, en una lnia d'influncia ms platnica.

Moral.

Toms d'Aquino se centra ms en la filosofia d'Aristtil que en l'Evangeli, i en general, ms en la doctrina dels antics que en els ensenyaments de les Escriptures. A continuaci, es troba un breu resum de les seves creences ms notables en cada camp.

La Llei. La considera la manifestaci d'algun B. No crea el B, per el fa experimentar. El fi que cal perseguir s el B, que s la Felicitat.
Les virtuts teologals. Afegeix Fe, Esperana i Caritat, les virtuts teologals, a les ja descrites per Aristtil. La Grcia la considera un do atorgat per Du, que s necessari a l'home per poder assolir la Virtut.
El Mal s un defecte o privaci, producte de la llibertat de l'home. Du permet el mal per no negar la llibertat de l'home. Per tant, del Mal hom pot arribar al B.
Vida moral. La finalitat s la felicitat. Distingeix entre la felicitat objectiva: el B Suprem, Du, a qu l'home s'ha d'atansar, i la felicitat subjectiva, que s la participaci del summe B.
Moral econmica. L'economia ha d'estar relacionada amb la virtut de la Justcia, i ha d'estar feta per al servei de la moral.
Pel que fa a la propietat privada, considera que no procedeix del dret natural, tot i que no s'hi oposa. En tot cas, es tracta d'una funci, i no d'un dret absolut.
En el cas dels beneficis comercials, els considera lcits sempre que siguin justos. El diner ha de ser improductiu, i ha de ser servir tan sols per pagar coses. Aix, considera ilcits els interessos que pretenen cobrar els usurers.
Poltica. Creu que l'home est dotat d'una sociabilitat natural en la vida, material i espiritual, i que aquesta s el fonament de la societat civil. L'autoritat ordena els diversos components de la societat (individu, famlia, municipi) en una unitat superior, que s l'Estat. Es donen formes de govern justes i tamb altres de dolentes: tirania, oligarquia, demaggia. La llei poltica ha de ser: eterna, doncs ha d'estar basada en Du, i ser fonament del dret, natural, en pertnyer a la moral de l'home, i positiva, com a llei civil.

Enllaos externs.

Toms d'Aquino a FiloXarxa.
  Entrada de Sant Toms a la Stanford Encyclopedia of Philosophy.
  El llegat de Sant Toms en moral, poltica, i filosofia legal, anlisi accessible tamb des de la Stanford Encyclopedia.
  Anlisi del tomisme, al Jacques Maritain Center  (Universitat de Notre Dame).
  Corpus Thomisticum, recull de textos i material per a l'estudi de Toms d'Aquino.
  Obres de Sant Toms al projecte Gutenberg.
  Toms d'Aquino a l'Enciclopdia Catlica.










 
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28902" title="Rea (mitologia)" nonfiltered="1901" processed="1895" dbindex="11994">

En la mitologia grega, Rea s filla d'Ur i Gea, i representa la Terra, per en termes ms reduts que no pas els de la seva mare Gea. 

Sotmesa al seu germ Cronos, Rea infant la tercera generaci de dus, no sense problemes, ja que Cronos havia decidit menjar-se tots els fills per tal que ning el destrons, igual que ell va fer amb el seu pare. Al final, Rea, cansada de qu Cronos es mengs els seus fills, substitu al seu fill Zeus per una pedra, la qual es menj Cronos pensant que era el seu fill. Un cop adult, Zeus va lluitar contra el seu pare i el va derrotar. Rea va ser mare, entre d'altres, dels dus Hestia, Posid, Zeus, Hera, Dions i Hades, els anomenats dus de l'Olimp.

Rea i Cbele .
Segons Homer Rea es la mare dels dus, no com una mare universal com Cbele, la Gran Mare frgia, amb qui ms tard se l'identifica. El seu lloc original de culte estava a Creta. En temps histrics, la semblana de Rea i la Gran Mare asitica, Cbele Frigia, era tan evident que els grecs van fusionar les dues deesses, i explicaven que havia abandonat la seva llar original a Creta i fug a les terres inexplorades de sia Menor per escapar de la persecuci de Cronos. Tamb hi hagu una versi oposada, i es probablement cert que els contactes culturals amb el continent portessin a Creta, el culte de la Gran Mare asitica, qui es convertiria en la Rea de Creta.

Simbologia.
En la mitologia grega, el smbol de Rea es la lluna. En la romana el seu smbol es coneixia com el llunar. Tamb tenia altres com: el cigne, per ser un animal delicat, i dos lleons, suposadament els que estiraven del seu carro.

Referencies.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28907" title="Montpeller" nonfiltered="1902" processed="1896" dbindex="11995">


Montpeller (en occit Montpelhir; en francs Montpellier, nom oficial) s una ciutat del sud de l'estat francs, capital del departament de l'Erau (Hrault en francs) i de la regi de Llenguadoc-Rossell. Va ser la capital de la Senyoria de Montpeller que form part de la Corona d'Arag. Segons el cens de 1999 tenia una poblaci de 225.392 habitants (anomenats montpellerins), que a l'aglomeraci urbana era de 459.916; segons l'estimaci del 2005 la poblaci s de 244.500 al municipi i 509.077 a l'aglomeraci. La ciutat t un altre nom popular: lo Claps.

Geografia i economia.
La ciutat est situada en un terreny aturonat a 10 km de la costa mediterrnia, a 4337N 352E, vora el riu Lez. Al nom de la ciutat, originriament Monspessulanus segons el llat del segle XII, se li han volgut donar diverses etimologies:  mont pelat (s a dir, de vegetaci pobra), el mont del tur, mont pedrs, el mont de les espcies, etc. s un important centre industrial, on destaquen els productes txtils, metallrgics, alimentaris (vi), editorials i qumics.

Histria.
Vegeu tamb Senyoria de Montpeller;

Montpeller s una de les poques ciutats de la part occitana de l'estat francs que no t un origen rom. A l'alta edat mitjana la vena ciutat episcopal de Magalona era la poblaci principal de la zona, per els atacs dels pirates probablement van afavorir un assentament ms cap a l'interior. La ciutat es va fundar al segle VIII, per no fou fins al segle X que va adquirir una certa importncia com a centre comercial en poder dels comtes de Tolosa). Va esdevenir una possessi dels reis catalans mitjanant el casament de Pere el Catlic amb Maria de Montpeller el 1204. El 1349 Jaume III de Mallorca va vendre la senyoria de Montpeller al rei francs Felip el Bell per recaptar fons per a la seva lluita amb Pere el Cerimonis. 

Durant l'poca de la Reforma, molts dels seus habitants es van fer protestants (o hugonots, tal com foren coneguts a Frana) i va esdevenir un feu de la resistncia protestant a la Corona francesa, amb domini majoritriament catlic. El 1622, el rei Llus XIII va prendre la ciutat desprs d'un setge de vuit mesos. Durant el segle XIX el desenvolupament de la ciutat la va convertir en un centre industrial. A la dcada de 1960, la seva poblaci va experimentar un fort creixement a causa de l'arribada dels antics colons francesos que van haver de marxar d'Algria arran de la independncia del pas magrib.

Llocs d'inters.


La Universitat de Montpeller s una de les ms antigues de l'estat francs, ja que fou fundada el 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel papa Nicolau IV en una butlla de 1289. Fou suprimida durant la Revoluci Francesa per es va restablir el 1896.

La Facultat de Medecina de Montpeller, s la ms antiga en activitat del mn (la de Salerno va desaparixer a comenaments del segle XIX). Existeix a la prctica des del segle XII, encara que el seu primer marc institucional el va obtenir l'any 1220. Avui en dia pertany a la universitat de Montpeller, anomenada l'Universit Montpellier I. Al seu si van estudiar personatges illustres tals com Nostradamus, Franois Rabelais, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Guy de Chauliac o Guillaume Rondelet entre d'altres. 

Prop de la universitat hi ha la catedral de Sant Pere (segle XIV ), caracteritzada sobretot pel seu prtic poc usual, aguantat per dues altes torres que fan pensar en dos coets. A prop hi trobem l'arc de triomf, la Porta del Peyrou (1691), dissenyada en estil dric amb relleus posteriors que glorifiquen el rei Llus XIV de Frana. 

La ciutat t un remarcable jard botnic, el primer de Frana, fundat el 1593. 

L'aqeducte de Sant Climent (segle XVII) t una llargada de 880m i dos ordres d'arcades, corre pel barri de Les Arceaux i es feia servir per dur l'aigua des de la font de Sant Climent, a 14 km de la ciutat. L'aqeducte anava a parar a un gran dipsit situat prop de l'arc triomfal, des d'on l'aigua era distribuda tur avall cap a les fonts i safareigs pblics.

A Montpeller hi ha diversos projectes arquitectnics dissenyats per l'arquitecte catal Ricard Bofill, com l'anomenat Barri Antgona (Quartier Antigone).


El museu d'art ms important de la ciutat s el Museu Fabre.

Montpellerins illustres.
Montpeller va ser el lloc de naixement de:
 Jaume I, rei de la Corona catalanoaragonesa.
 Sant Roc.
 Antoine Jrme Balard (1802-1876), qumic;
 Alexandre Cabanel (1823-1889), pintor ;
 Frdric Bazille (1841-1870), pintor impressionista;
 Auguste Comte (1798-1857), un dels fundadors de la sociologia;
 Lo Malet (1909-1996), autor de novella negra ;
 Guillaume Mathieu, comte Dumas (1753-1837), militar;
 Charles Bernard Renouvier (1815-1903), filsof;
 mile Saisset (1814-1863), filsof;


Franois Rabelais (1493-1553) i Nostradamus (1503-1566) van estudiar a la Universitat de Montpeller (Facultat de Medecina).

Ciutats agermanades.
 Louisville, Kentucky, EUA, 1955;
 Heidelberg, Baden-Wurtemberg, Alemanya, 1961;
 Barcelona, Catalunya, 1963;
 Chengdu, Sichuan, Xina, 1981;
 Tiberades, Israel, 1983;
 Fes, Marroc, 2003;

Enllaos externs.


 Pgina oficial de l'Ajuntament ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28909" title="La Todolella" nonfiltered="1903" processed="1897" dbindex="11996">


La Todolella s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Ports. Hom sol anomenar el poble, popularment, la Tolella.

 Geografia .
Est situada en el sector central de la comarca, en el lmit amb la provncia de Terol.

Localitats limtrofes.
Olocau del Rei, La Mata de Morella, Cinctorres i el Forcall totes elles a la provncia de Castell i Bord i Castellot a la de Terol

 Histria .
La Todolella sembla ser d'origen musulm i desprs de ser conquistada per tropes del rei Jaume I va rebre del mateix i en favor de Ramon de Caldera, carta de poblament datada a Valncia el 2 d'agost de 1242.

En 1691, aconsegueix de mans de Carles II la independncia igual que els altres llogarets desprs de diversos segles de contnues lluites contra Morella per a aconseguir-la.

Durant la Guerra de Successi en 1710, La Todolella va ser escenari d'una batalla al pont del riu Cantavella, entre morellans i miquelets.

 Administraci i poltica .


Demografia.



Monuments.
Monuments religiosos.
Ermita de Sant Cristfol.;
Ermita de Sant Onofre.
Esglsia Parroquial. Dedicada a Sant Bartomeu.
Esglsia Parroquial de Saranyana. Esglsia parroquial del llogaret de Saranyana. Dedicada a Santa Quitria i Sant Miquel.

Monuments civils.
Castell de La Todolella. (Segle XIV). En el ms alt de la poblaci destaca per la seva grandesa un palau-castell de planta quadrangular i bon estil, va ser sens dubte la residncia dels seus primers senyors feudals.
Ajuntament. Edifici d'inters arquitectnic.
Pont. Prop de la poblaci hi ha el pont sobre el riu Cantavella construt al segle XV.
Forat del Lladre. Situat a la mola de la Todolella.
Mola de la Todolella. Situada en el terme d'aquesta poblaci.
La Pres. Situada a la plaa del poble.

Llocs d'inters.
Saranyana. Al terme municipal es troba Saranyana, Podria tenirpossibilitats de ser la ciutat romana de "Sarna" (esmentada en l'Ora Martima d Avienus, per de dubtosa existncia). Avui solament queden els murs i l'absis de la primitiva esglsia romnica, l'actual esglsia, l'antic ajuntament i algunes cases.

Festes locals.
Sant Antoni o Santantonada. El dissabte segent a la segona lluna vella d'hivern, s a dir, una setmana abans de Carnestoltes. ;
Les Tronques. El diumenge de carnestoltes en la plaa del poble es rosteix carn per a desprs subhastar-la entre els assistents.
Rogativa a Sant Cristfol. Se celebra el 1 de maig.
Festes majors. 24 i 25 d'agost.
Antiga festa major de Saranyana a San Miquel. Se celebra el 29 de setembre.

A ms, La Todolella va acollir la primera edici de l'Aplec dels Ports, l'any 1978. Des de llavors, s'ha celebrat en dues ocasions ms, els anys 1987 i 1997.

 Nota trgica .
Al febrer del 2005, la Todolella saltava a la primera plana dels successos. A causa d'una mala combusti a les estufes de but, van morir per asfixia 18 persones que estven a un alberg de la localitat. En record seu, Morella va acollir una missa a la qual assistiren 2.000 persones, incloent el President de la Generalitat, la Famlia Reial, i la vicepresidenta del govern central. 

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28912" title="Benimaclet" nonfiltered="1904" processed="1898" dbindex="11997">

Benimaclet s un barri i districte (nmero 14) de la ciutat de Valncia (antic poble annexionat), a la part nord-est de la ciutat, que limita amb el barri d'Orriols a l'oest, Alboraia al nord, la Universitat Politcnica de Valncia a l'est i la ronda de trnsits (Primat Reig) al sud. Benimaclet s, per extensi, el nom del districte 46020 de la ciutat de Valncia, que engloba el barri i les zones recentment urbanitzades al seu voltant, aix com la zona de la Universitat Politcnica de Valncia, que rep el nom de l'rea del cam de Vera. Amb la finalitzaci de la ronda Nord de Valncia i la requalificaci dels terrenys cap a Benimaclet, els ltims reductes de la seua horta desapareixeran als prxims anys.

El poble.
Completament absorbit per la ciutat, antigament gaudia d'entitat prpia, amb la seua esglsia, plaa major i una distribuci de carrers com d'altres pedanies que han estat absorbides per la capital. Encara existeixen antics cartells en alguns carrers en qu posa literalment "Pueblo de Benimaclet". Benimaclet va ser municipi, tenint alcaldia prpia i autnoma, des dels inicis del segle XVI fins al 1878, any en qu va ser annexionat a la Ciutat de Valncia obligat per la Diputaci de Valncia que no va voler ajudar-li a pagar els seus deutes. Des del 1878 fins al 1970 va ser pedania de la Ciutat de Valncia, tenint el propi alcalde pedani en el poble. La conscincia de poble queda patent escoltant els seus habitants, que quan es dirigeixen a fer compres al centre de la Ciutat de Valncia ho expressen dient: "Me'n vaig a Valncia"... o els habitants de la seua amenaada horta quan van a Benimaclet s'expressen dient expressions com ara: "Anem a missa al poble".

Actualitat.
Actualment s un barri molt viu, ple d'estudiants, per la seua proximitat a les universitats, i amb gran associacionisme, com ara l'Associaci de Vens de Benimaclet, els nombrosos casals fallers o la confraria del Crist de la Providncia de Benimaclet (entitat fundada al segle XVI i que actualment persisteix organitzant les festes patronals en el mes de Setembre). s tamb un dels barris de la ciutat on encara se sent parlar majoritriament el valenci en els comeros. Tamb s considerat per alguns com el focus ms important del nacionalisme jove de la ciutat de Valncia, amb activitats i festes com el fams Carnestoltes de Benimaclet, un dels ms importants de la ciutat.

El districte consta dels segents barris: 
Benimaclet: 24.673 habitants.
Cam de Vera: 5.775 habitants.

 Enllaos externs .
 Assemblea de Joves de Benimaclet;
 Portal sobre Benimaclet ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28913" title="Casal faller" nonfiltered="1905" processed="1899" dbindex="11998">
Un casal faller s el lloc on es reuneixen regularment els membres d'una comissi fallera per a celebrar les seues activitats falleres: sopars, assajos, obres de teatre, reunions, eixida a l'ofrena, etc. Normalment sol ser un baix d'alguna casa o edifici i sol estar prop d'on es planta la falla. Sol disposar d'un bar o similar privat per als fallers.

Durant les festes, generalment es planta al carrer una carpa i/o un entaulat, perqu les activitats al carrer fan aplegar moltssima ms gent al carrer que la que participa regularment durant la resta de l'any al casal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28920" title="Truc" nonfiltered="1906" processed="1900" dbindex="11999">


 so : per derivaci onomatopica, truc es refereix a un colp o topada de dues coses, especialment quan una s una pedra, bola o cdol, o quan es truca a una porta.
 jocs : Nom donat a diversos tipus de boles o pedres redones, com les de billar. Per extensi, nom de diversos jocs jugats amb boles que es llancen entre dos o ms jugadors.
 joc de cartes: Joc de baralla molt ests pel Pas Valenci. Vegeu Joc del truc.
 mgia: recurs enginys per a fer semblar alguna cosa que no s. Vegeu mgia.
 escoltisme: unitat escolta que comprn nois i noies d'entre 17 i 19 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28924" title="Jawaharlal Nehru" nonfiltered="1908" processed="1901" dbindex="12001">


Jawaharlal Nehru, Allahabad, Uttar Pradesh, 14 de novembre de 1989 - 27 de maig de 1964. Va ser un lder de l'ala moderada socialista del partit del Congres Nacional Indi. Es convert en el primer ministre de l'ndia des de la independncia el 15 d'agost de 1947 fins a la seva mort.

Fill de Motilal Nehru un destacat dirigent del Partit del Congres, desprs dels seus estudis a la Universitat de Cambridge va tornar a l'ndia per exercir d'advocat abans d'entrar en  poltica de la ma del seu pare, arribant a ser la ma dreta de Mahatma Gandhi i arribant a la presidncia del Partit del Congrs  per primera vegada el 1929. 

Despres dels successos de 1942 va passar 32 mesos a la pres, i desprs va formar el primer governo hind el juliol de 1946 amb  l'oposici de la Lliga musulmana que desitjava crear un estat separat (Pakistan), el 1947. Malgrat l'oposici de Pakistan va reclamar Caixmir, el que va ser causa de la primera guerra indo-pakistan (1947-49). Tamb es va annexionar  Hyderabad el setembre de 1948.

Com a primer ministre, Nehru va du a terme una poltica exterior de no alineament convertint-se en el fundador i dirigent d'aquest moviment, per al mateix temps va mantenir una poltica exterior de fermesa i anticolonialisme, annexionant-se la colonia portuguesa de Goa el desembre de 1961). 

El 1962 la ndia va entrar en guerra amb la Repblica Popular de la Xina, per va ser derrotada i des d'aleshores es realitza una  poltica de bons venats.

Atret per els plans quinquenals sovitics, va intentar aplicarlos a l'ndia, amb el desig d'aprofitar lo millor del capitalisme i del socialisme creant un Socialisme democrtic, per malgrat aix va ser incapa de treure al seu pas de la cova dels pasos en vies de desenvolupament.

La seva nica filla, Indira Gandhi, tamb es va dedicar a la poltica, convertint-se en Primer ministre a la mort de Lal  Bahadur Shastri el gener de 1966.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28925" title="Daft Punk" nonfiltered="1909" processed="1902" dbindex="12002">
Daft Punk s el projecte principal de Guy-Manuel de Homem-Christo (nascut el 8 de febrer de 1974) i Thomas Bangalter (nascut el 3 de gener de 1975), dos artistes de msica dance de Pars.

Este nom va sorgir d'una crtica en la revista musical britnica Melody Maker, que describia la seua primera collaboraci (Darling, grup inspirat en els Beach Boys) com un grup de punk ximple ("a bunch of daft punk"). El senzill de debut va ser The New Wave (Soma Records, 1993), encara que el primer xit comercial l'obtingueren amb el segon senzill Da Funk (1995).

El primer lbum Homework (Virgin Records, 1996) s una sntesi innovativa del techno, house, acid house i electro, i reconegut com un dels lbums de msica dance ms influents de la dcada dels 90. A part de Da Funk, Around the World va ser el senzill amb ms xit d'aquest lbum.

Discovery (2001), s el segon lbum, ms comercial i amb un estil synth-pop que contrasta amb el primer disc. El senzill One More Time va ser un xit als clubs. El ttol Discovery s pot interpretar com very disco (molt disco), ja que l'lbum cont referncies a este estil musical en els samples d'algunes canons. Homework tamb s podria veure com un referncia al house (home i house, casa en angls).

Daft Punk tamb sn reconeguts per preocupar-se de l'aspecte visual de la msica. Es van "convertir" en robots per al pblic i mitjans de comunicaci, amagant la seua cara real. Els vdeos per als senzills del Homework van ser dirigits per productors de vdeos de culte com Spike Jonze i Michel Gondry. Discovery s la banda sonora d' Insterstella 5555, una pelcula d' anime coproduda amb Leiji Matsumoto.

Els dos membres del grup tamb han treballat per separat. Thomas Bangalter particip en l'xit Music Sounds Better With You el 1998 baix el seu segell discogrfic Roul. El 2002 va produir la banda sonora per a la pellcula Irrversible de Gaspar No. Junt a DJ Falcon va crear el grup Together. Per altra banda, Guy-Manuel de Homem-Christo tamb t el seu propi segell musical Crydamoure, fundat junt a Eric Chedeville. Els dos tamb formaren el grup Le Knight Club.

El tercer lbum, Human After All, es public el 22 de mar de 2005. El seu primer senzill s'anomena Robot Rock. En el 2006 s'edita Musique Volum 1 que es un recopilatori de las seves millors canons, una cano nova (musique) i robot rock maximum overdrive amb el seu videoclip, el video de prime time of your life i remix de canons que no son de daft punk.En el mateix any comena la gira alive que portara amb ella el disc alive 2007.

Discografia.
lbums.
 Homework (1996);
 Discovery (2001);
 Alive 1997 (2001);
 Daft Club (Remix LP) (2003);
 Human After All (2005);
 Musique Volum 1 (2006);
 Alive 2007 (2007);



Vdeo.
 D.A.F.T. - A Story about Dogs, Androids, Firemen and Tomatoes (DVD/VHS, 1999);
 Interstella_5555:_The_5tory_of_the_5ecret_5tar_5ystem (Pellcula, DVD, 2003);
  Electroma (Pellicula, DVD, 2006);

Enllaos externs.
 "Daft Punk" a Acid Jazz Hispano.
 Web oficial;
 Daft Punk i grups relacionats;
 Discografia en Discogs.com;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28926" title="Budo" nonfiltered="1910" processed="1903" dbindex="12003">

En japons, bu significa "guerra" i do la "via" o el "cam".
Els budo sn les arts marcials japoneses aparegudes principalment entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX, com una evoluci de les antigues tcniques guerreres. Els budo ms coneguts a Europa sn el judo, el karate, el kenjutsu i l'aikido.

 Histria .
Les tcniques guerreres (bujutsu) desenvolupades durant l'edat mitjana japonesa es transformaren per tres causes:

 L'arribada de les armes de foc, que varen deixar obsolet el seu concepte de la guerra; les armes de foc (tepp) arribaren de Xina a la fi del segle XIV, per el seu s va ser molt limitat (essencialment utilitzades pels clans Hj i Takeda); varen ser els portuguesos, arribats a mitjans del segle XVI, qui les van difondre ja que eren de millor qualitat que les anteriors.
 Dos segles de pau interna del Perode Edo, durant els que les tcniques guerreres evolucionaren del combat de masses cap al refinament dels duels.
 La Restauraci Meiji, que provoc la desaparici del sistema feudal, i sobretot de la casta dels guerrers (bushi i buke, anomenats actualment samurai).
 Cap a mitjans del segle XIX, diverses persones (especialment Jigoro Kano, Morihei Ueshiba i Gichin Funakoshi) prenen conscincia de qu les tcniques guerreres tenien encara un paper educatiu i de promoci internacional. Va ser aix com els jutsu (tcniques) es convertiren en do (vies): el kenjutsu (esgrima) cediria el seu lloc al kendo, del jujutsu (tcniques de fludesa) naixerien el judo i l'aikido, les tcniques de boxa d'Okinawa donarien el karate, el kyujutsu deix pas al kyudo (tir amb arc zen)...

Malgrat aquests canvis, algunes arts marcials segueixen mantenint el seu sistema original tant d'ensenyament com d'organitzaci i transmisi; sn els Koryu bujutsu, que encara es practiquen avui en dia.

 Budo i espiritualitat .
En la seva forma original, els budo estan inpregnats de budisme zen, de daoisme i de xintoisme. 

 Des dels seus orgens, les diferents escoles (ryu) basaven les seves tcniques en principis secrets (mikkyo) i principis profunds (okuden) mstics, com per exemple la importncia de l'energia vital (ki), de la respiraci (kokyu), del ventre (hara), considerat la seu l'energia vital en l'organisme (seika tanden)...
 Per tamb a causa de la voluntat dels creadors d'aquestes noves escoles d'educar els joves segons els valors tradicionals i de no violncia.

Aquesta impregnaci filosfica es pot percebre en la concepci de "vacutat", que s una de les essncies de la prctica del budo. Aquesta noci es pot traduir per les actituds de:
 "No-pensament": no pertorbar l'esperit per no deformar la percepci del mn, oblidar la por per combatre eficament; l'esperit s similar a un llac reflectint el cel, si est agitat (per les emocions), es deforma la imatge percebuda (d'on ve l'expressi mizu no kokoro, el "cor semblant a l'aigua");
 "No-acci": no oposar-se a l'atac, per guiar-lo, percebre la intenci de l'adversari sense deixar aparixer les prpies intencions; aix l'atac s controlat en el mateix moment en qu l'adversari el formula dins el seu esperit, l'acci s'acaba abans d'haver comenat.

Aquesta dimensi en alguns casos s'ha deixat completament de banda, concretament en el judo de competici i el karate full-contact. En alguns casos, al contrari, se li dna molta importncia als nostres dies, especialment dins l'aikido i el kyudo.

 Classificaci .
Sense utilitzaci d'armes: Aikido, Judo, Karate.
Amb utilitzaci d'armes: Iaido, Jodo, kenjutsu, Kendo.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28927" title="Civada" nonfiltered="1911" processed="1904" dbindex="12004">


 Civada .
La civada s una planta herbcea anual, que pertany a la famlia de les gramnies, concretament dels cereals. S'utilitza com aliment per les persones i per els animals. Les varietats ms cultivades sn: avena sativa i avena byzantina.

s un conreu apte en llocs de terres cides, massa plujosos i d'estiu no prou clid per al blat com en el cas d'Esccia.

Segons els llocs se sembren a la tardor o a la primavera ja que no resisteix tant els freds de l'hivern com el blat o l'ordi.

A Catalunya la dita pagesa Civada rai indicava que era un conreu al qual se li prestava molt poca atenci.

 Etimologia .
El terme Avena prov del mot llat Avena i el terme sativa prov del mot llat Sativus- a- um, que significa el que es cultiva o planta.

 Ecologia .
Originria del sud- est asitic i naturalitzada als balcans. Actualment es troba cultivada en molts llocs del mn, sobretot a zones temperades, per on s ms abundant s al centre i al nord d'Europa i al nord d'Amrica. s una planta que tamb es trova sobespontnia en marges de camins i camps incults. Floreix entre juny i agost i la recollecci s'efectua a l'estiu.

 Descripci .
Terfit en forma de planta herbcia de fins a 1.5m d'alada. Rels reticulars i potents, ms abundants i profundes que en la resta de cereals.Tija gruixida i recta, buida per dins i poc resistent al bolc,formada per diversos entrenusos que acaben en nusos grans. Les fulles sn planes, lanceolades i allargades, amb un limbe de color verd ms o menys fosc i amb pls a la base que el fan aspre al tacte, sense estpules i amb una nervaci parallela i fora marcada. Poden arribar a fer uns 4cm de longitud i en la uni del limbe amb la tija presenten una lgula amb forma oval i de color blanquins, fora petita.La seva disposici a la tija s alterna. Les inflorescncies sn racemoses, en pancula. Consten d'un ram d'espiguetes, amb un parell de petites brctees a la base, anomenades glumes, sobre les quals s'hi disposen dues flors que adopten una posici curvada. Flors hermafrodites petites i amb simetria bilateral, cadascuna d'elles envoltada per dues brctees anomenades glumelles, de les quals o lemma sol ser ms gran i arestada i la superior o plea s ms petita. a l'interior d'aquestes hi ha dos brctees molt ms petites anomenades lodcules, blanques i semitransparents, que formen un verticil. Es diferencia la flor superior de la inferior perqu aquesta ltima posseeix una aresta ms llarga. L'androceu est constituit per tres estams de filaments llargs i prims i anteres grans de color groc. El gineceu s tricarpelar,unilocullar i amb un ovari sper. Aquest est coronat amb dos o tres estigmes llargs i molt plumosos. Els fruits sn caripsides fusiformes i pilosos,amb un solc ventral profund i d'una una mida aproximada de 8-11 x 2-2.5mm. Normalment es troben envoltats per la lemma i la plea.

 Composici qumica .
 Mid;
 Lpids;
 Abundants sals minerals (com ferro, zinc o magnesi);
 Flavones;
 Fitosterols;
 Vitamines (A, B1, B2, PP, E i D);
 Abundants sals silciques;
 Saponines triterpniques (avenacsids A i B);
 Carotenoids;

 Usos medicinals .
Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany:
 Dermatitis;
 Verrugues;
Tradicionalment s'ha utilitzat pel tractament d'ansietat, insomni, discinesia biliar, artritis, artralgia, gota, tos seca i grip.
Tamb s'ha utilitzat per via tpica per al tractament de conjuntivitis i impetigen.

Tamb ha estat molt utilitzada com un aliment important per al bestiar i fins  i tot s'ha utilitzat per a l'alimentaci humana en alguns pobles septentrionals.

 Accions farmacolgiques .
 Remineralitzant i vitamnic a causa de la presncia d'abundants sals minerals i diverses vitamines;
 Els fitosterols tenen un efecte diurtic i laxant;
 Tranquillitzant;
 Els avenacsids de les fulles tenen una acci fungicida;
 Popularment s'utilitza com a antiinflamatori;

 Toxicitat .
Cal tenir present el contingut alcohlic de l'extracte flud i de la tintura.

 Dades histriques .
Malgrat no tingus la mateixa imprtncia que el blat o  l'ordi, a sia central es cultivava en quantitat, malgrat per altres fos una mala herba.

En excavacions arqueolgiques s'han trobat proves de l's de civada a Europa central a l'Edat del Bronze. Tamb es trobaren grans d'aquest cereal a excavacions egpcies, per no es va poder provar que es cultivs.

 Dades nutricionals .
s un cereal ric en protenes d'alt valor biolgic, greixos i moltes  vitamines i minerals. s el cereal amb ms proporci de greix vegetal, un 65% de greixos no saturats i un 35% d'cid linoleic.

Tamb t hidrats de carboni de fcil absorci, sodi, potassi, calci, Fsfor, magnesi, ferro, coure, zinc, vitamines B1, B2, B3, B6 i E.  Tamb t molta fibra, que no s tan important com els nutrients per contribueix al bon funcionament de l'aparell digestiu.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28929" title="Palikir" nonfiltered="1912" processed="1905" dbindex="12005">
Palikir (amb una poblaci de 4.645 habitants segons l'estimaci del 2005) s la capital dels Estats Federats de Micronsia. Est situada a l'illa de Pohnpei.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28930" title="Asmara" nonfiltered="1913" processed="1906" dbindex="12006">

Asmara, amb una poblaci estimada de 563.948 habitants (2005), s la capital d'Eritrea. Els productes txtils, alimentaris (incloent-hi la producci de cervesa), el calat i la cermica en sn les indstries predominants. 

Asmara era un poblet fins a la dcada del 1880, quan va esdevenir un centre administratiu regional d'Abissnia. Va passar a ser la capital de la colnia italiana d'Eritrea l'any 1900. Cap a la fi de la dcada del 1930  els italians van canviar la fesomia de la ciutat i la van dotar d'una nova estructura i de nous edificis; Asmara fou anomenada "Piccola Roma" (la Petita Roma). Avui dia la major part dels edificis sn d'origen itali, i les botigues encara conserven els noms italians (Bar Vittoria, Pasticceria Moderna, Casa del Formaggio, Ferramenta, etc.).

Durant la guerra d'Eritrea per aconseguir independitzar-se d'Etipia, l'aeroport d'Asmara va ser clau en el conflicte i fou usat pels eritreus per obtenir armes i subministraments dels estrangers que els donaven suport. La ciutat fou alliberada pel Front d'Alliberament del Poble Eritreu (FAPE) el 24 de maig de 1991, i va esdevenir part d'Eritrea quan el pas va assolir la independncia (1993).













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28931" title="Roseau" nonfiltered="1914" processed="1907" dbindex="12007">
Roseau s la capital de Dominica. La poblaci estimada s de 16,570 (2005). Exporta llimes, suc de llima, olis d'essncia, fruites i verdures tropicals i espcies.

Est situada a la costa occidental (o de Sotavent) de Dominica, i s una combinaci d'arquitectura moderna i colonial (d'estil francs).

El paisatge de la rodalia s realment magnfic, amb cascades, fonts termals i altiplans des d'on es gaudeix de vistes excellents.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28934" title="Fotlisi" nonfiltered="1915" processed="1908" dbindex="12008">
La fotlisi s una reacci on la llum produeix la descomposici d'una substncia per trencament dels seus enllaos qumics.

La fotlisi s part de la fotosntesi, la qual t lloc als cloroplasts: la llum absorbida per la clorofilla s transformada en energia qumica la qual s alhora utilitzada per a trencar molcules d'aigua en hidrogen i oxigen.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28943" title="Hiplit" nonfiltered="1916" processed="1909" dbindex="12009">

Hiplit, segons la mitologia grega, era fill de l'heroi teb Teseu i de la seva muller Hiplita, reina de les amazones, o, pot ser, fill d'Antope, germana d'Hiplita. 

Hiplit era molt bon caador i auriga, devot d'rtemis, deessa de la caa. Hiplit menyspreava a totes les dones, i quan la seva madrastra, Fedra, se'n  va enamorar, ell rebutj les seves insinuacions. Desesperada per aix, Fedra es va sucidar, i deix una nota en la que acusava a Hiplit d'haver volgut violar-la. Teseu, que cregu que el seu fill era culpable, invoc a son pare: Posid, deu del mar, per que castigs a Hiplit. Quan el jove condua el seu carro aprop de la costa, Posid envi un monstre mar que espant els seus cavalls, que corregueren desbocats, per la qual cosa el carro s'estavell i es va fer bocins. Ferit mortalment fou duit a son pare, qui havia sabut per rtemis que el seu fill era innocent. Quan Hiplit mor s'havia reconciliat amb son pare.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28947" title="Arameu" nonfiltered="1917" processed="1910" dbindex="12010">


L'arameu (      , hebreu       ) s una llengua semtica parlada al Prxim Orient actualment parlada per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinci. s important perqu va arribar a ser la llengua de comunicaci ms important de la regi i l'idioma de Jess (i d'alguns escrits de la Bblia). Originriament contenia un alfabet particular, desprs es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots ells fontics). Un dels documents ms important per estudiar-lo sn els controvertits Rotllos del Mar Mort o manuscrits de Qumran. 

Enllaos externs.
llenges i alfabets del mn (en castell);
club des jeunes syriaques catholiques (grup arameu) (en francs i angls);





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28954" title="Ordi" nonfiltered="1918" processed="1911" dbindex="12011">

L'ordi (Hordeum vulgare) s un cereal de gran importncia tant per animals com per humans i s el cinqu cereal ms cultivat del mn (53 milions d'hectrees o 75 milions de quarterades).

L'ordi palmell (Hordeum distichon) s una espcie semblant que tamb es conrea.
 Cultiu .

Cicle de cultiu ms curt que el del blat, s el cereal que pot ser conreat ms al nord, suporta terres de poca qualitat i en determinades circumstncies dna ms rendiment en gra que el blat.

Els beduins del deserts i semideserts acostumaven a sembrar ordi desprs d'una pluja important i fer una petita collita uns tres mesos desprs encara que no torns a ploure.

Al Tibet s el cereal principal  i en forma de farina barrejada amb mantega de iac base de l'alimentaci tradicional.
Normalment se sembra a final de la tardor o comenament de l'hivern, i la collita sol ser a final de juny o comenament de juliol.
Una vegada batut, la seva palla es molt apreciada per alimentar el bestiar, mes que la del blat.

 Principals pasos productors .
Rssia  7,2 milions d'hectrees;
Ucrana  3,7 milions d'hectrees;
Turquia  3,6 milions d'hectrees;
Canad  4,5 milions d'hectrees;
Espanya  3,3 milions d'hectrees;
Austrlia  3,0 milions d'hectrees;
Marroc  2,3 milions d'hectrees;
Estats Units  2,1 milions d'hectrees;
Iraq  1,2 milions d'hectrees;
Iran  1,0 mili d'hectrees;

 Principals usos .
 Per l'alimentaci del bestiar es fa servir sencera per les ovelles, cabres, conills i aviram; esclafada per els cavalls; i en forma de farina per a porcs i bous.
Per l'alimentaci humana s'utilitza principalment per l'ellaboraci de la cervesa i modernament en forma de flocs per berenar o al mat.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28960" title="Leiden" nonfiltered="1919" processed="1912" dbindex="12012">


Leiden ( id n, id  AFI, antigament escrita com Leyden) s una poblaci de la provncia d'Holanda Meridional (Zuid-Holland en neerlands), als Pasos Baixos. Segons la informaci estadstica de l'Ajuntament de Leiden (enlla extern, en neerlands), l'1 de gener de 2006 la ciutat t 118.070 habitants (118.598 habitants l'any anterior), i s, desprs de Rotterdam, L'Haia (Den Haag en neerlands) i Dordrecht, la quarta ciutat ms poblada de la provncia. Forma part de l'anomenat Randstad.

El seu municipi s'estn (en el 2006) fins als municipis de: Leiderdorp per l'Est; Teylingen i Oegstgeest pel Nord; Katwijk, arribant fins a la costa pel Nord-est; Wassenaar i Voorschoten per l'Oest; Leidschendam-Voorburg i Zoeterwoude pel Sud.



Forma part de l'anomenada "regi Holanda Rennia" (regi Holland Rijnland), juntament amb Alkemade, Hillegom, Katwijk, Leiderdorp, Lisse, Noordwijk, Noordwijkerhoud, Oegstgeest, Teylingen, Voorschoten, i Zoeterwoude.

Les seves coordenades geogrfiques sn 5210 N 429 E (en forma decimal: 52,16N, 4,49E). Al sistema de coordenades neerlands RD (Rijksdriehoeksmeting): 94, 464.

 Smbols .



Informaci basada bsicament en dades de l'Ajuntament de Leiden. (enlla extern, en neerlands)

La ciutat de Leiden s anomenada la "Ciutat-clau" (Sleutelstad en neerlands). L'origen d'aquest smbol de la ciutat es remunta al 1293 quan ja hi havia documents amb un segell on apareix l'apstol Pere (sant patr de la ciutat), guardi de les portes del cel, portant una clau.

 Escut d'Armes .

La clau ha format part de Leiden des del segle XIII. Ms tard aquesta clau es va transformar en les dues claus creuades que encara es troben en l'Escut d'Armes. A ms de les claus, a l'Escut d'Armes apareix un lle combatent vermell sobre una muralla amb el text (en llat): "Haec libertatis ergo" ("Aix per la llibertat"). Aquest Escut d'Armes es remunta a la resistncia dels Pasos Baixos contra Espanya al segle XVI. L'urpa esquerra del lle descansa sobre un escut platejat amb dues claus vermelles creuades, i l'urpa dreta sost una espasa platejada amb mnec daurat.



 Bandera .

Les claus tamb apareixen al disseny de la bandera de la ciutat, que va ser aprovada el 1949 per l'Ajuntament. La bandera s de proporcions 3 x 2, amb tres bandes horitzontals d'igual amplada de colors vermell, blanc i vermell. Cap al costat de l'asta, hi ha un cercle vermell amb les dues claus creuades, tamb en vermell.


 Histria .

 Precedents .

Hi va haver una fortificaci romana a Leiden al segle IV. Per la suposada connexi de Leiden amb la romana Lugdunum Batavorum no s certa, ja que aquest campament rom s en realitat l'actual Katwijk.



La ciutat es va originar al peu d'una colina artificial, aixecada entre els anys 800 i 1150, en la confluncia dels anomenats Vell i Nou Rin (restes del vell curs del riu Rin). En la menci ms antiga, cap a l'any 860, el llavors poble era anomenat Leithon. En la mencionada colina es va edificar un castell (De Burcht, vegeu la secci "Fortificacions"), on residia inicialment un vassall del bisbe d'Utrecht, per al voltant del 1100 el castell va passar a mans del comte d'Holanda.

La ciutat va ser governada per vescomtes, els representants dels comtes d'Holanda, fins el 1420. L'assentament va rebre al 1266 confirmaci dels drets municipals ja anteriorment concedits, i es va desenvolupar amb una florent indstria de teixits fins arribar a ser una de les ciutats ms grans de la regi anomenada Holanda. El 1389, quan la poblaci havia crescut a uns 4000 habitants, la ciutat va haver de ser estesa amb l'ampliaci entre el canal Rapenburg (anteriorment era el marge sud de la ciutat) i el Witte Singel (part del canal circular al voltant de l'actual centre de la ciutat).

 Segles XV i XVI .

El 1420, en el marc d'una guerra civil (Hoekse en Kabeljauwse twisten en neerlands), Leiden  va ser conquerit pel duc Jan van Beieren. El duc amb el seu exrcit van marxar des de Gouda en direcci a Leiden per tal de conquerir la ciutat. L'exrcit estava ben equipat i tenia alguns canyons. Filips van Wassenaar, vescomte de Leiden, i els altres nobles locals (del bndol "Hoekse"), van assumir que el duc assetjaria Leiden primer i enviaria petites unitats per tal de conquerir les ciutadelles del voltant. Per Jan van Beieren va triar atacar les ciutadelles primer amb el seu exrcit. Tot disparant sobre les muralles i portes de la ciutat, les tropes van poder afeblir les ciutadelles una per una. En el transcurs d'una setmana Jan van Beieren va conquerir els castells de Poelgeest, Ter Does, Hoichmade, De Zijl, Ter Waerd, Warmond i De Paddenpoel. El 24 de juny l'exrcit va aparixer davant de les muralles de Leiden. El 17 d'agost del 1420, desprs d'un setge de dos mesos, la ciutat es va entregar a Jan van Beieren. El vescomte de la ciutadella, Filips van Wassenaar, va ser desposset dels seus crrecs i drets, i va passar els seus darrers anys captiu.

A finals del segle XV, els establiments de teixits de Leiden van ser molt importants.

L'esglsia ms gran de Leiden, la Pieterskerk (esglsia de Pere) tenia inicialment una de les torres ms grans dels Pasos Baixos. Tanmateix, degut a una tempesta, la torre de ms de 100 metres es va esfondrar l'1 de mar del 1512. La torre mai es va reconstruir. Aquesta esglsia, la primera de Leiden, est lligada amb l'origen del smbol de la ciutat: les dues claus creuades. Ja en el 1121 es va construir en aquest lloc una capella dedicada als apstols Pere i Pau (vegeu la secci "Esglsies").

La ciutat va jugar un paper important en la Guerra dels Vuitanta Anys. El 1572 la ciutat va triar estar de part de la rebelli antiespanyola. El Governador dels Pasos Baixos, Luis de Requesens, assetja la ciutat el 1574. El setge de Leiden va durar des de maig fins el 3 d'octubre del 1574, quan la ciutat es va alliberar grcies a la destrucci dels dics, possibilitant aix l'accs de bots amb provisions pels habitants de la ciutat. Desprs de la resistncia oposada al setge, es concedeix a la ciutat la universitat el 1575. La Universitat de Leiden s la universitat ms antiga de les Provncies Unides. Amb aix, lstadhouder Guillem d'Orange va mostrar el seu agrament i reconeixement als pobladors de Leiden, que havien resistit el setge per part dels espanyols en nom del rei Felip II. La tradici diu que se'ls va oferir als habitants de Leiden la possibilitat de triar entre la universitat i certa exempci d'impostos. L'alliberament de Leiden encara se celebra grandiosament, cada 3 d'octubre (vegeu la secci "Esdeveniments").

Des de llavors la universitat, els estudiants i les cases d'estudiants sn un factor dominant en la imatge de la ciutat.

 Segles XVII i XVIII .


Al segle XVII es produeix una gran prosperitat de la ciutat, grcies a l'impuls que refugiats dels Pasos Baixos espanyols van donar a la indstria txtil. Abans del setge del 1574, la ciutat havia comptat amb uns 15.000 habitants, dels quals aproximadament una tercera part van perdre la vida durant el setge; el 1622 Leiden va crixer fins els 45.000 habitants, mentre que cap el 1670 es va arribar fins i tot un nombre proper als 70.000. Al Segle d'Or Neerlands, Leiden era, desprs d'Amsterdam, la ciutat ms gran dels Pasos Baixos. El creixement de poblaci va fer necessria la construcci de canals i "canals circulars" (que envoltaven les ciutats, anomenats "Singel" en neerlands). L'actual centre de la ciutat de Leiden, reconeixedor pel disseny del "Singel", es va completar el 1659.

Leiden tamb s conegut com un dels llocs on alguns dels Pelegrins (Pilgrims), aix com alguns dels primers colons de Nova Amsterdam, van viure per un temps a comenaments del segle XVII, abans de la seva partena cap el Nou Mn.

Al segle XVIII decau la indstria txtil. Degut a mesures proteccionistes a Frana va empitjorar la posici de competncia. A ms a ms, els salaris havien de ser relativament alts, perqu el cost de la vida a la regi d'Holanda era alt degut a l'alta pressi fiscal. Els empresaris txtils de Leiden van traslladar parts del procs de producci a "terres de baix salari": Twente i els voltants de Tilburg.

El resultat va ser un constant descens del nombre d'habitants de Leiden, que a finals del segle XVIII havia baixat a 30.000 i cap el 1815 arribaria a un mnim de 27.000.

 Segles XIX i XX .


El 12 de gener del 1807 la ciutat va ser vctima d'una catstrofe quan va explotar un vaixell que carregava plvora, amarrat illegalment al costat est del canal Rapenburg. L'explosi va destruir centenars de cases, incloent-hi la de la famlia d'impressors Elsevier. Aproximadament 150 ciutadans van perdre la vida. El rei Lluis Bonaparte va visitar personalment la ciutat per tal de coordinar l'ajut per les vctimes. En el lloc de la "runa" originada per l'explosi es van construir el Van der Werfpark (Parc Van der Werff, vegeu "Rius, canals i parcs") i el Kamerlingh Onnes Laboratorium (Laboratori Kamerlingh Onnes).

A comenaments del segle XIX la manufactura de baieta s'abandona, encara que la indstria segueix sent la base per a l'economia de Leiden.

El 1842, la lnea de ferrocarril cap a Haarlem, molt important per Leiden, es va posar s. El 1843 es va realitzar la connexi amb L'Haia.

Durant el segle XIX es produiria alguna millora en la desolada situaci socioeconmica, grcies tamb a la lnea del ferrocarril, per el nombre d'habitants al voltant l'any 1900 encara no havia pujat molt per sobre dels 50.000. La recessi econmica es plasma vvidament en la caiguda de la poblaci: la poblaci de Leiden que s'estima que va arribar als 100.000 habitants el 1640, es va enfonsar a 30.000 entre el 1796 i el 1811, i al 1904 era de 56.044 habitants.

No va ser fins el 1896 que Leiden va comenar a estendre's fora dels canals circulars ("singels" en neerlands) del segle XVII. Particularment desprs del 1920 es van establir noves indstries en la ciutat, com la indstria conservera (part est del centre de la ciutat) i la indstria del metall (Hollandse Constructie Groep, Grup de Construcci Holandesa).

El 1866 la ciutat va ser afectada per l'ltima gran epidmia (el clera), que el 1868 va portar a l'inici de la construcci del nou Hospital Acadmic (Academisch Ziekenhuis, on ara se situa el Museu Nacional d'Etnologia, Rijksmuseum voor Volkenkunde).

El 1883 no noms Leiden es va espantar, tamb els Pasos Baixos sencers, per les notcies de l'arrest de la Goeie Mie ("La bona Mie", tamb coneguda com "La Barrejadora de Ver de Leiden", en neerlands: Leidse Gifmengster), que en el transcurs de diversos anys va fer al menys 27 vctimes.

Per gran pena de molts, en el cru hivern del 1929 l'ajuntament es va incendiar. De l'immoble noms es va mantenir dreta la faana que dna a la Breestraat. Molt poc abans de l'incendi, algunes pintures valuoses van ser traslladades a un altre lloc per restauraci.

Durant la Segona Guerra Mundial, Leiden va ser durament afectada pels bombardejos aliats. Els voltants de l'estaci i el Marewijk (actualment els voltants dels carrers Schuttersveld i Schipholweg) van ser devastats gaireb totalment.

La part ms important de la histria dels Pasos Baixos en la que Leiden va contribuir, va ser la Constituci dels Pasos Baixos. Johan Rudolf Thorbecke (1798-1872) va escriure la Constituci dels Pasos Baixos l'abril del 1848 a casa seva del carrer Garenmarkt, 9 a Leiden.



 Segle XXI .

Leiden t importants funcions com a centre de comer i de compres per a les comunitats al voltant de la ciutat. T el carrer comercial ms llarg de Leiden, dels Pasos Baixos, i possiblement d'Europa, la Haarlemmerstraat, amb gaireb un quilmetre de llarg.


 Fortificacions .

 el Burcht (el castell). En l'important i estratgic punt d'uni dels dos brancals del "Vell Rin" (Oude Rijn), s'aixeca el vell castell De Burcht, una muralla circular construda sobre un tur de terra. El tur va ser probablement un refugi contra la pujada de les aiges abans que una petita fortificaci fos construda al capdamunt al segle XI.
 dues portes de la ciutat. De les velles portes d'entrada a la ciutat de Leiden, noms en resten dues, la Zijlpoort i la Morschpoort. Totes dues daten de finals del segle XVII.
 el Gravensteen. Construt com a fortificaci al segle XIII, ha servit des de llavors com a casa, biblioteca i pres. En l'actualitat s un dels edificis de la Universitat. ;

Tret d'una petita torre de vigilncia al Singel, no hi resta res de les muralles de la ciutat. 

 Esglsies .

Desprs de qu Leiden s'allibers dels espanyols el 1574, els Calvinistes van instaurar el servei de culte a la ciutat. Les esglsies catliques es van transformar en les austeres esglsies protestants.

Les principals esglsies de les moltes que hi ha a Leiden sn:
 la Pieterskerk (Esglsia de Sant Pere), la ms antiga de Leiden (1315). Cont monuments a Scaliger, Boerhaave i altres famosos erudits. Pel setembre del 2001 van comenar les obres de restauraci (basades en investigacions que van comenar el 1993 per tal d'identificar els danys i catalogar els treballs necessaris), ja que un insecte anomenat escarabat del rellotge de la mort ha estat atacant l'estructura de la teulada, i tamb altres parts de l'esglsia necessiten restauraci. El 2006 les obres estan encara en curs, i es preveu treballar en la part superior de l'esglsia fins a comenaments del 2007. Vegeu tamb la referncia en la secci "Segles XV i XVI".
 la Hooglandse Kerk ("Esglsia de les Terres Altes", anteriorment esglsia i tamb catedral de Sant Pancraci), la ms gran que encara est en s en la ciutat. Va ser construda entre el 1380 i el 1535. T la nau transversal gtica ms gran del mn, amb els seus 65,70 m. Cont un monument a Pieter Adriaanszoon van der Werff.
 la Marekerk, esglsia del 1649, important histricament pel seu estil constructiu. Arent van 's Gravesande va dissenyar l'esglsia el 1639 (altres exemples del seu treball a Leiden sn De Lakenhal, que alberga el museu municipal, i la Biblioteca Universitria de Leiden - Bibliotheca Thysiana). La ciutat en creixement necessitava una altra esglsia i la Marekerk va ser la primera esglsia construda a Leiden (i als Pasos Baixos) desprs de la Reforma, adaptada al culte protestant per primera vegada en la histria de les esglsies dels Pasos Baixos. s un exemple de classicisme neerlands. En el disseny de Van 's Gravesande d'aquesta construcci octogonal, el plpit s la pea central de l'esglsia, amb els bancs al seu voltant. El plpit segueix el model del de la Nieuwe Kerk a Haarlem (dissenyat pel Jacob van Campen). L'edifici es va fer servir per primera vegada el 1650, i encara est en s (el 2006). Enlla extern a la pgina de la Marekerk.
 la Oud-Katholieke Parochie van de H.H. Fredericus en Odulfus, parrquia de l'Esglsia Catlica Antiga situada en el carrer Zoeterwoudsesingel, 49.













Enllaos externs.

 Pgina de l'ajuntament;
City Of Leiden;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28961" title="GNU Compiler Collection" nonfiltered="1920" processed="1913" dbindex="12013">


La GNU Compiler Collection (gcc) s un conjunt de compiladors de llenguatges de programaci realitzat pel sistema GNU (GNU's Not Unix). Aix doncs, s programari lliure distribut per la Free Software Foundation (FSF) sota la llicncia GNU General Public License(GPL), i s un dels components clau de les eines de GNU. Aquest conjunt de compiladors s l'estndard per a sistemes operatius de codi lliure similars a Unix (com Linux), i de certs sistemes operatius propietaris derivats dels primers com podria ser el Mac OS X.

Originalment s'anomenava GNU C Compiler, ja que treballava amb el llenguatge de programaci C, i ms endavant se li van afegir el C++, Fortran i d'altres.

General.
El GCC el va escriure originriament Richard Stallman l'any 1987 per usar-lo de compilador en el GNU i oferir-lo gratutament com a programari lliure.

El conjunt de compiladors GCC s mantingut actualment per un ample grup de programadors d'arreu del mn, permetent exportar-lo en ms tipus de processador i sistemes operatius que cap altre compilador.

Ha estat adoptat com el compilador principal usat per construir i desenvolupar un gran nombre de sistemes, incloent GNU/Linux, la BSDs, Mac OS X, NeXTSTEP, and BeOS.

L'avantatge del GCC s l's del mateix parser per a totes les plataformes, de manera que si el codi del programa compila correctament en una, hi ha moltes possibilitats que ho faci en totes. Encara que aquest fet pugui produir que s'executi una mica ms lentament, un cost de desenvolupament ms baix justifica el seu s.

Llenguatges de programaci.
Fins a la versi 4.0, el compilador estndard inclou el segent:
 Ada (GCC per a Ada o GNAT);
 C;
 C++ (GCC for C++ o G++);
 Fortran (GCC per a Fortran o GFortran);
 Java (GCC per a Java o GCJ);
 Objective-C;

El front end per G77 es va reemplaar pel del nou GFortran que suporta Fortran 95. Tamb existeixen front end per Pascal, Modula-2, Modula-3, Mercury, VHDL, PL/I i Objective-C++.

Referncies.
Richard M. Stallman: Using and Porting the GNU Compiler Collection, Free Software Foundation, ISBN 059510035X;
Richard M. Stallman: Using Gcc: The Gnu Compiler Collection Reference, Free Software Foundation, ISBN 1882114396;
Brian J. Gough: An Introduction to GCC, Network Theory Ltd., ISBN 0-9541617-9-3;

Enllaos externs.
 Manual ;
 GCC weekly news summary ;
 Building and Testing gcc/glibc cross toolchains ;
 Wendling's overview of trees ;
 GCC Wiki ;
 Article "Linux C and C++ Compilers - A comparison via benchmarks on Opteron and Pentium" de Scott Robert Ladd ;

Per llegir ms sobre el tema (angls).
 Arthur Griffith, GCC: The Complete Reference. McGrawHill/Osborne. ISBN 0-07-222405-3.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28967" title="Al-Riyad" nonfiltered="1921" processed="1914" dbindex="12014">

Al-Riyad o Ar-Riyad (en rab , , "Els Jardins"), de vegades tamb transcrit com a Riad o Riyadh, s la capital del regne de l'Arbia Saudita, situada a la regi de Najd, en un extens altipl al centre de la pennsula d'Arbia. T una extensi de 1.554 km i una poblaci, segons estimaci del 2005, de 3.500.000 habitants (el 14% de la poblaci total del pas). 

La ciutat s'aixeca en l'eix central de desenvolupament de l'Arbia Saudita juntament amb les ciutats de Buraida i Al-Kharj, tamb a la regi central. Les altres rees on es concentra la poblaci sn dues regions costaneres: la del mar Roig al voltant de Gidda i la Meca i la del golf Prsic entorn d'Al-Hufuf i Dhahran.

La ciutat es divideix en 17 districtes sota el control de l'Ajuntament d'Al-Riyad i de l'Autoritat per al Desenvolupament d'Al-Riyad, encapalada pel governador provincial d'Al-Riyad, el prncep Salman Bin Abdul Aziz.

Tot i estar situada en una regi extremament rida, la ciutat rep alguna precipitaci ocasional. Hi ha cinc preses que retenen l'aigua de pluja, i tamb 96 pous i 467 km de conduccions que porten grans quantitats d'aigua des de les plantes dessaladores del golf Prsic.


Histria.
A l'poca preislmica, el lloc era anomenat Hajar. Aquest antic emplaament estava situat a la confluncia d'uns quants rius (avui dia uadis, o rius intermitents), i encara avui el lloc disposa de molta aigua subterrnia. Histricament, la localitat era famosa pels seus dtils i horts. El topnim Al-Riyad deriva precisament del plural de l'rab rouda (horta). El nom modern de la ciutat primer noms s'aplicava a algunes parts on hi predominava l'horta. De mica en mica es va anar generalitzant a tot l'assentament.

Cap a la fi del segle XVIII, Al-Riyad formava part del Primer Estat Saudita, amb capital a Diriya. Desprs de la destrucci de Diriya el 1818 pels turcs, la capitalitat fou traslladada a Al-Riyad. Encara ara queden algunes restes de Diriya, una ciutat feta de maons d'argila.

El 1902, Abdul Aziz bin Abdul Rahman Al Saud es va emparar de la ciutat. Des d'all establia el modern Regne de l'Arbia Saudita el 1932, amb Al-Riyad com a capital de la naci. La capital diplomtica, per, no s'hi va traslladar fins al 1982 (des de Gidda). Recentment la ciutat ha tingut uns creixements de poblaci extraordinaris, un indicador de la pobra qualitat del desenvolupament experimentat des de la dcada de 1970.

Poblaci. 
1862 - 7,500 ;
1935 - 30,000 ;
1960 - 150,000 ;
1970 - 370,000 ;
1972 - 500,000 ;
1974 - 650,000 ;
1988 - 1,500,000 ;
1990 - 2,000,000 ;
1997 - 2,800,000 ;
2007 - 5,000,000 (estimaci) ;
2020 - 8,900,000 (estimaci);

Entre 1974 i 1992 la ciutat va crixer una mitjana del 8.2% anual.

Llocs d'inters.
Les construccions notables de la ciutat sn els edificis Al-Faisalia i Al-Mamlaka (les estructures ms altes de l'Arbia Saudita, amb 267 m i 302 m respectivament), l'Aeroport Rei Khalid, l'Estadi Rei Fahd, el Palau Al-Masmak, Sahah Al-Hukom i Qasr Al-Hukm.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28972" title="?sselmeer" nonfiltered="1922" processed="1915" dbindex="12015">

L' sselmeer (Llac  ssel en neerlands) s un estany artificial dels Pasos Baixos, envoltat per les provncies d'Holanda Septentrional, Frsia i Flevoland, fruit del tancament l'any 1932 de l'antic Zuiderzee (Mar del Sud, per oposici al Mar del Nord des d'una pespectiva de les illes Frisones) mitjanant l'Afsluitdijk, (Dic de tancament) que uneix el nord d'Holanda Septentrional amb Frsia.

 Objectius .
Reduir la longitud de costa a protegir dels embats del mar (amb el conseqent estalvi en construcci de dics) i augmentar la seguretat de totes les poblacions (sovint sotmeses a inundacions) de l'extint Zuiderzee (objectiu principal).
Augmentar la superfcie agrcola mitjanant la construcci de plders. Aix fou realitzat noms en part, notablement amb la construcci de la provncia de Flevoland, si b una creixent oposici ecologista n'imped la realitzaci en tota la magnitud originalment planejada.
Disposar d'una immensa reserva d'aigua dola.
Millorar les comunicacions entre Holanda i Frsia (aconseguida amb la construcci d'una autopista que travessa el dic).

 Hidrologia .
T una superfcie de 1.100 km2. Situat a una zona deltaica, s molt poc profund: la fondria mxima s de 5,5m, a Urk. s alimentat per d'entre d'altres l'IJssel i l'Utrechtse Vecht (ambds braos del Rin), l'Eem i l'Amstel.

L'aigua s evacuada cap al Mar de Wadden per mitj de dos complexos de rescloses, un prop de Den Oever i l'altre a Kornwerderzand. Ambds permeten a ms el pas de vaixells. L'evacuaci de l'aigua s'ha de fer amb marea baixa a mar obert, de manera que el nivell a l'interior del llac resulti ms alt i no calgui bombar l'aigua. Amb el futur canvi climtic per es preveu que el nivell mitj del mar de Wadden s'apugi 25 cm, cosa que unida a una previsible duplicaci de la quantitat d'aigua a evacuar pot fer ms complicat el procs i dur a reconsiderar les actuals rescloses.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28979" title="Miramar" nonfiltered="1923" processed="1916" dbindex="12016">



Miramar s una poblaci de la comarca de la Safor.

 Histria .
Fou un llogaret musulm pertanyent a la jurisdicci del castell de Bairn. Desprs de la conquesta fou donada a Sanxo Ximenis. En 1535 passa a pertnyer al ducat de Gandia, aqueix any obt independncia eclesistica. En el segle XVII va ser adquirit per la famlia Borja. Tingu com a annexes Tamarit i Daims, separada el 1902.

 Demografia i economia .
Durant el passat segle l'emigraci cap a Gandia, Valncia i Frana delm importantment la poblaci per des de finals de segle, al reds del turisme, ha tornat a augmentar i en 2004 se situava en 1675 vens, de gentilici milamarins. 

Tradicionalment s'ha dedicat al conreu de la canya de sucre i al seu treball en el trapig, a hores d'ara, per, l'activitat principal se centra en el sector serveis encara que l'agricultura suposa el 34.8% de l'activitat econmica i la indstria l'11.8%.

 Geografia .
Els 2,6 km2 de terme municipal s'assenten al bell pla de la Safor amb un paisatge dominat pel taronger i una urbanitzada platja de ms d'un kilmetre de llargria.

 Edificis d'inters .
El nucli primitiu de traat irregular ocupa les places de l'Esglsia, del Trapig i Raconet i els carrers Major i Abadia i l'nic monument ressenyable s l'esglsia de sant Andreu, apstol, bastida en el segle XVIII, en estil barroc, sobre la primitiva de 1535.

 Gastronomia .
A banda dels arrossos en qualsevol de les seues presentacions i el peix el plat tpic de Miramar s la  bossa de polp , elaborat amb polp, arrs, crella, penca i carlota.

 Poltica .
El PSPV governa l'ajuntament amb majoria absoluta, 7 regidors en les municipals de 2003 en qu Bloc i PP n'obtingueren un cadasc.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.

 Bibliografia .
Jess Eduard Alonso, Miramar histria prxima., Miramar, Ajuntament de Miramar, 2007. ISBN 978-84-606-4327-2;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28980" title="Palma de Gandia" nonfiltered="1924" processed="1917" dbindex="12017">


Palma de Gandia s un municipi de la Safor, al Pas Valenci.

 Poltica .


 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28981" title="Palmera (Safor)" nonfiltered="1925" processed="1918" dbindex="12018">












Palmera s un municipi del Pas Valenci de la comarca de la Safor.


 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28983" title="Potries" nonfiltered="1926" processed="1919" dbindex="12019">













Potries (IPA:) s un municipi valenci de la comarca de la Safor. 
 Localitzaci .

Potries es troba situat a 64km al sud de la ciutat de Valncia, a 7'5 km al sud de la capital de la comarca, Gandia, a 37,6 km al nord de la ciutat de Dnia, a 40,8 km a l'est de Xtiva i a 110 km al nord d'Alacant. Situat aproximadament a 30m sobre el nivell de la mar, pertany a la comarca de la Safor, al centre de la planura que forma el curs baix del riu Serpis. Prou ben comunicat amb els pobles vens, se situa a prop de dos vies de comunicaci importants; la N332 i l'autopista AP7 Tarragona - Sant Joan d'Alacant. El terme municipal, limita al N amb els termes municipals d'Ador, Benifl, la Font d'en Carrs, Palma de Gandia i Vilallonga

 Geografia .
La ubicaci de Potries en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis,fa que la totalitat del sl del seu terme municipal siga una planura d'argil.les constitudes per sediments quaternaris del perode Plistoc, encara que en l'extrem meridional del terme municipal afloren els primers contraforts de la Serra Gallinera, sn xicotets pujols que no arriben als 100 metres d'altitud i que se'ls coneix com els Tossalets de Potries 

El riu Serpis voreja el terme per l'oest, constituint el seu principal accident geogrfic.
El relleu de l'horta s pla, i va ascendint cap al S a mesura que ens apropem de les faldes de la Serra Gallinera. El municipi de Potries se situa a una altura per damunt del nivell de la mar de 65 m.

La climatologia es caracteritza per tenir uns hiverns relativamen suaus i uns estius calorosos. Les pluges es concentren sobre tot en la tardor i tamb en la primavera, amb una quantitat mxima anual de 500 mm. Les temperatures mitjanes al llarg de l any oscillen entre els 13 i els 25 graus.

 Histria .
Els vestigis arqueolgics donen testimoni de la presncia de comunitats humanes al terme municipal, almenys des de l edat de bronze. Restes d habitatges, tils de pedra o cermiques fetes a m formen part de les troballes a la muntanyeta dels Penyascals, a ms a ms d una necrpolis, de cronologia similar a la partida de la Casa Fosca-Horteta, amb enterraments-tmuls i coberta de cudols de riu. Es dna una continutat en l assentament de Penyascals durant el periode ber, que desapareix desprs de l ocupaci romana, dispersant-se la poblaci en assentaments de planura de tipus agrcola.

Un exemple paradigmtic d aquestes vil.les romanes s la vil.la de la Campina-Catorzena al terme de Potries, de dimensions imprecises per considerables, amb espais residencials, d explotaci i transformaci agrcoles, fins i tot tallers de fabricaci d objectes cermics per a la comercialitzaci dels productes. L poca visigoda comporta una ruralitzaci de l espai i una continuaci dels assentaments romans. Amb l arribada de l Islam es produx una concentraci de la poblaci rural en xicotets assentaments, s en estos moments quan es consolida el nucli urb de Potries com a tal.

Quan l any 1240, el monarca catalanoaragons, Jaume I pren possessi dels castells de la comarca i de les seues terres, Potries era una xicoteta alqueria ms de les que es disseminaven pel territori. El lloc de Potries estava dins dels dominis del Senyoriu de Rebollet i, junt a altres llocs, va ser donat pel rei a la familia Carrs, primers senyors de Potries. D esta manera la histria de Potries  transcorregu parallela a la d altres centres urbans de major entitat, com Oliva o la Font d en Carrs, i sempre dins d un context territorial ms ampli que es denominar Honor de Rebollet o Terme de Dalt. L any 1364 les hosts de Pere el Cruel de Castella arrasaren la comarca durant la guerra dels dos Peres, incloent-hi el lloc de Potries. Uns anys desprs, el 1368, Berenguer de Vilaragut, casat amb Alamanda Carrs, titulant-se senyor consort del Senyoriu de Rebollet, dna la Carta de Poblament de les seues possessions, a causa del deplorable estat en qu hi havien quedat desprs de la guerra. L any 1382 Ramon de Riusech s reconegut com a senyor dels estats d Oliva i Rebollet, que el succeeix el seu nebot Gilabert Centelles i Riusech quan va morir l any 1387. Els Centelles detindran el senyoriu d este lloc al llarg de molts anys. A mitjan del segle XV el senyor de Potries, Francisco Gilabert de Centelles, rep del monarca Alfons el Magnnim el ttol de Comte d Oliva, s l any 1449, queda aix Potries dins dels dominis del Comtat d Oliva. El matrimoni entre Carles de Borja i Magdalena Centelles, l any 1569, fa que el Comtat d Oliva i el Ducat de Gandia queden units en un estat dominat per una de les famlies ms importants de la seua poca, els Borja; ser Potries un lloc ms pertanyent a la poderosa nissaga dels Borja. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX, Potries com molts altres pobles, mantindr un llarg plet amb els Osuna per la seua independncia senyorial, emparant-se en les lleis desvinculadores de 1814, emanades de les Corts de Cadis.
Potries va estar habitat fins a 1609, data de l expulsi dels moriscos, quasi exclusivament per musulmans. Desprs d esta data, el municipi qued prcticament despoblat i no recuper la poblaci que tenia l any 1609 fins passats ms de cent anys. La principal riquesa del poble durant el segle XV era la canyamel, com a la resta de la comarca.

Quan a finals del segle XVII la canyamel entra en decadncia, el cultiu de la morera, per a la cria del cuc de seda, i el de la vinya junt a l oliverar adquireixen una certa importncia. Des de principis del segle XX assistim a la implantaci massiva del taronger, que a hores d ara s el principal cultiu del municipi. Encara que el poble s eminentment agrari, hi ha una caracterstica singular relacionada amb les artesanies, Potries s ha caracteritzat al llarg dels segles per la producci d objectes cermics.

 demografia .



 Poltica .




 Economia .
 Edificis d'inters .
 Cultura i festes .
 Gastronomia .
 Personatges illustres .
 Juan Grcia Escriv, pilotari.

 Enllaos externs .


 http://www.potries.org Pgina web de l'Ajuntament de Potries;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28984" title="Rafelcofer" nonfiltered="1927" processed="1920" dbindex="12020">


Rafelcofer (IPA:lko'fe ) s un municipi valenci de la comarca de la Safor. 

 Localitzaci .
Rafelcofer es troba situat a 74km al sud de la ciutat de Valncia, a 6 km al sud de la capital de la comarca, Gandia, a 34,2 km al nord de la ciutat de Dnia, a 42,5 km a l'est de Xtiva i a 106 km al nord d'Alacant. Situat aproximadament a 20m sobre el nivell de la mar, pertany a la comarca de la Safor, al centre de la planura que forma el curs baix del riu Serpis. Prou ben comunicat amb els pobles vens, se situa enmig de dos vies de comunicaci importants; la N332 i l'autopista AP7 Tarragona - Sant Joan d'Alacant. El terme municipal, limita al N amb els termes municipals de Bellreguard i Almoines, a l'E amb el de l'Alqueria de la Comtessa, al S amb la Font d'en Carrs i a l'O amb Beniarj i Benifl. Pertany al Partit Judicial de Gandia, Provncia, Audincia Territorial, Capitania i Bisbat de Valncia.

 Geografia .
La ubicaci de Rafelcofer en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis, fa que la totalitat del sl del seu terme municipal siga una planura d'argil.les constitudes per sediments quaternaris del perode Plistoc, excepte a la muntanya del Rabat, que s un muntijol allat de calcria, amb una longtud d'un quilmetre i una altura d'uns 176m, tpic en esta classe de planures al.luvials. El relleu de l'horta s pla, i va ascendint cap al SO a mesura que ens apropem de les faldes de la Serra Gallinera, amb una mitjana de 20m sobre el nivell de la mar. Les zones ms altes de l'horta se situen al SO del terme, a les partides de la Huitena, la Runa i el Caragol, i les ms baixes les de Sotaia -partida que t continuitat pels termes de l'Alqueria de la Comtessa i Bellreguard on la sendeta de Bellreguard en fa de frontera-, i la Vega. La partida del Rac podrem dir que fa de transici, ja que gran part d'ella es troba ocupada pel Rabat i a la seua part ms occidental on es troba situat el nucli de l'Alcudiola hi ha un xicotet muntijol nnex al Rabat, que t uns 50m d'alria i que la gent coneix pel nom del Calvari. 

El barranc de Palmera o (barranc de Beniteixir) entra pel sud al terme de Rafelcofer a prop de l'Alcudiola i seguix el seu curs tocant els extramurs de la part nord de Rafelcofer en direcci cap a l'Alqueria de la Comtessa. Rafelcofer participa en un sistema d'irrigaci fssil, ests per la planura costanera de la comarca, d'origen islmic, l'aigua procedix del riu Serpis, embassamada en l'assut dEn Carrs i dirigida cap a Rafelcofer per la squia Mare i Squia Comuna d'Oliva. Els dos partidors d'aigua, el del cano de l'Alcudiola i el del cano del Mig, distribuxen les aiges per tot terme coferer.

Localitats limtrofs.
El terme municipal de Rafelcofer, limita al N amb els termes municipals de Bellreguard i Almoines, a l'E amb el de l'Alqueria de la Comtessa, al S amb la Font d'en Carrs i a l'O amb Beniarj i Benifl.




 Toponmia .
Hi han topnims que sorprenen per la seua rotunditat fontica i la nostra llengua t excel.lents exemples d'esta rotunditat, aix ho permet la multiplicitat de terminacions consonntiques, i, a ms, set o huit sons voclics. Al topnim Rafelcofer es veu un exemple de cadncia de sons: una tonalitat arabitzant barrejada amb inflexions vocliques catalanes. La seua pronncia correcta s lko'fe . 

La primera volta que apareix donumentat el nom Rafelcofer s en l'any 1284, en un manament de la Cancelleria Reial d'Arag en temps del rei Pere el Gran, dirigit al procurador del Regne de Valncia perqu no permetera que Carrs, senyor de Rebollet, cobrara els rdits de l'alqueria de Rahalcofen que havien de ser percebuts pels marmessors de San Roi de Corella. En 1368 apareix el nom de Rafalcofer en la carta-pobla que el senyor de rebollet va concedir als rabs que l'habitaven. El topnim oscilaria entre diferents denominacions i grafies des del segle XIV fins al XVII; Rafalcofer, Rafelcoer, Rafelcoher, Refalcofer... per sembla que a partir del segle XVIII el topnim es fixa. Aix tenim Rafelcofer en el padr de 1793 i Rafelcofr en les "Observacions" de Cavanilles. El poblet de l'Alcudiola, en tots els documents histrics, figura sempre a part, com a alqueria independent, i noms desapareix de la documentaci oficial a partir de la seua annexi a Rafelcofer desprs de l'expulsi dels moriscs. 

Rafelcofer s un topnim d'origen rab (rhl qufair) amb una estructura bimembre: rafel i cofer. Rafel prov de la veu rab rahal, ja que la h aspirada, farngia, fricativa sorda dna en totes les posicions la f  labiodental, fricativa sorda del arabismes del valenci, i significa casa rural. De la mateixa arrel ixen Rafal, Real, Rafalet, Rfol i Rafel. Mentre que Qufair seria el propietari de l'esmentada finca. Mentre que Alcudiola, prov de la forma en diminutiu del terme tamb rab d' al-qdya, que significa  "tossal" o "pujol", referncia topogrfica a la xicoteta elevaci a la que va ser ubicada, unes desenes de metres ms alta que la resta de les alqueries dels voltants, als peus de la muntanya del Rabat.

 Histria .

Hi ha presncia de poblament al terme de Rafelcofer cap al segle II abans de Crist, a l'Edat del ferro, amb el jaciment ber excavat en la dcada dels huitanta de la muntanya del Rabat. Es tracta d'un recinte emmurallat, amb diverses obertures d'accs i restes disperses dels murs dels edificis. A les faldes del Rabat i a prop de la muntanyeta de Sant Miquel, a la vora del cam que anava des de Saetabis (Xtiva) fins al port de Dianium (Dnia), s'han trobat alguns punts de concentraci de material cermic ber pertanyents als segles II i I abans de Crist. De l'poca romana destaquen el jaciment de la muntanyeta de Sant Miquel i els seus voltans i la troballa de dos inscripcions funerries relacionada amb una probable existncia d'una necrpilis altimperial als voltants de la muntanyeta del Sant Miquel i el Cam vell de Xtiva. 

Rafelcofer i l'Alcudiola es constituiren com a assentaments humans a l'poca islmica, des de la conquesta cristina (1239) continuen sent llocs de poblament musulm i van lligats al senyoriu de Rebollet, i posteriorment al Comtat d'Oliva i Ducat de Gandia. El senyor d'Oliva va concedir la carta-pobla el 18 de mar de 1368. En 1535 va ser desmembrat d'Oliva, i erigit en Rectoria de moriscs, una espcie de mecanisme inquisitorial a escala reduda per tal de controlar els moriscs de les alqueries de la seua rea jurisdiccional, i li fan ser afegits com a annexos, l'Alqueria dels Frares, l'Alqueria de la Comtessa i l'Alcudiola del Rabat , amb esglsia parroquial a Rafelcofer. Cap a 1527 al terme hi vivien un 125 habitants, majoritriament moriscs. 

Desprs del decret d'expulsi dels moriscos, el terme de la Rectoria de Rafelcofer va quedar prcticament despoblat, per poc desprs es va iniciar una repoblaci, amb gent fonamentalment dels pobles vens. L'Alqueria dels Frares que havia sigut agregada a l'Alqueria de la Comtessa, no tornaria a ser repoblada. Esta situaci demogrfica i econmica gens favorable i les epidmies del segle XVII i la Guerra de Successi de principis del XVIII van fer que la poblaci del terme no cresquera fins al 1713 en qu ens trobem am uns 198 habitans. 

Desprs de la segregaci de l'Alqueria de la Comtessa (1733), l'Alcudiola quedava definitivament anexionada a Rafelcofer i se situava en uns 336 habitants. En 1768 passava a tindre 456 habitants i 562 en 1787. En la primera divisi provincial, va ser adscrit a la provncia d'Alacant i al partit judicial de Pego, fins a la seua inclusi definitiva a la provncia de Valncia el 1847. En 1826 iniciava el seu el boom demogrfic amb 750 habitans, i malgrat les epidmies de la pallola i del clera que aparegueren al llarg de tot el segle XIX, Rafelcofer situava la seua poblaci en 1877 a 1609 habitants, el 1891 tombava els portals que el tancaven i arribava ja en 1900 fins els 1769 habitants. L'epidmia de grip, l'esgotament de la terra i la crisi de finals dels anys 20 i l'inici de la guerra civil espanyola i la post-guerra van ver disminuir a poc a poc la seua poblaci a causa de l'emigraci constant. 

L'any 1960 tenia 1671 habitants. El fort creixement demogrfic dels 60 i 70 no va fer altra cosa que intensificar l'emigraci cap a Gandia i a altres nuclis emmagatzemadors de taronja. Amb un ndex d'envelliment de la poblaci important, amb un quasi nul creixement urbanstic durant els ltims vint anys, Rafelcofer pot quedar en una situaci compromesa de cara al seu futur: el de ser un poble-asil de la Safor front al corredor juvenil al llarg de la N332 amb centre indiscutible a Gandia.

 Demografia . 







Segons l'Institut Nacional d'Estadstica, Rafelcofer comptava en 2007 amb una poblaci de 1.505 habitants, dels quals 731 eren homes i 774 eren dones.

 Creixement urb .
Als recers de les faldes de les muntanyes, les ribes dels rius i barrancs o les planes de terres frtils sense accidents de relleu, sn trets generals dels pobles de l'Horta de Gandia. Com gran part dels nostres pobles, Rafelcofer era un poble-cam tancat amb uns grans portons enmig de l'horta gandiana, i el seu nucli originari s'estenia als voltants de l'esglsia i al llarg del sinus carrer Xiquet, que el travessa de SO a NO parallel i acoblat al traat del barranc de Beniteixir. 



L'esquema morfolgic de Rafelcofer es de tipus longitudinal amb una srie de carrers parallels. Rafelcofer obri els seus carrers a l'horta en 1891 derrocant els portals dels seus murs, i el fort creixement poblacional posterior al segle XVIII el va comenar a eixamplar cap al Sud, en direcci a l'antic Cam vell de Xtiva a Dnia continuant els esquemes longitudinals, tot i configurar el carrer Major en lnia parallela com a eix principal. Ms tard s'urbanitzaren els parallels carrers de l'Era (Reis Catlics), Nou (Mestre Cebri),  i Sant Antoni. Cap als anys cincuanta, el propi Cam vell de Xtiva i els carrers Cam Vell de Gandia (carrer Sant Diego) i Menndez y Pelayo delimitaven ja un casc urb rectangular on noms l'entorn de la plaa de l'Hort Tallat quedava sense urbanitzar. 

A principis dels anys huitanta, l'expansi urbanstica acabaria d'omplir esta zona del poble, i les edificacions consolidaven l'eix viari de circumvallaci que els carrers Xiquet, Menndez y Pelayo i Cam vell de Xtiva feien a la carretera de l'Alqueria de la Comtessa a la Font d'en Carrs. I a la partida de la Runa, a l'altra banda del barranc es va construir el poliesportiu municipal.

A partir dels finals dels anys huitanta, la urbanitzaci s'ha dirigit cap al SO, per tal d'integrar a l'Alcudiola a la resta del nucli urb de Rafelcofer, amb la primera fasse de la urbanitzaci del  Passeig de la Safor i el carrer 9 d'Octubre i ms tard el Carrer dAusis March i del botnic Cavanilles. Als inicis del present segle s'ha urbanitzat la segona fasse del Passeig de la Safor fins a la sendeta del Ravalet.

 Poltica .




L'ajuntament va quedar constitut, desprs de les votacions de 2003, per 4 regidors del PSPV 
amb 515 vots i el 48,7%, 3 del PP amb 320 vots el 30,2% i 2 del BLOC amb 216 vots i el 20,4%i va donar lloc per segona volta consecutiva a un govern bipartit del PP i el BLOC, i amb l'alcaldia compartida per ambds formacions.


A les eleccions de 2007 es va donar un canvi electoral i una redistribuci de regidors: PSPV 6 amb 595 vots i el 57,7%, PP 2 amb 274 vots i el 26,6%, BLOC 1 amb 150 vots i el 14,5%. Conformant-se de nou un govern amb majoria absoluta del PSPV.




 Economia .
Fins a finals del segle XIX va tindre relativa importncia el cultiu de la vinya moscatell per a la confecci de pansa, per, desprs de la filloxera i amb la introducci intensiva del taronger, ha sigut este arbre el que configura de forma exclusiva l'actual paisatge agrari. Els ctrics ocupen 161 ha en cultiu, 107 de taronger i les altes 54 de clementiners. El sec es refugia en el sud i es redux a una quinzena d'hectrees amb garroferes als vessants del Rabat, moltes d'elles no treballades, i el seu percentatge s insignificant i sense valor econmic. Rafelcofer s el municipi comarcal amb major proporci de terres cultivades, que arriben fins al 85% de la seua extensi. En les seues estructures presenta un elevat ndex de minifundisme. El reg es garantix mitjanant la Squia Comuna d'Oliva i Squia Mare provinents de Potries.

La seua economia est molt vinculada a la d'altres pobles adjacents ja que els recursos productius locals sn quasi exclusivament agraris. L'escassa indstria es limita a xicotets tallers de materials de construcci i magatzems de fruites emplaats b al mateix casc urb, b a l'adjacent polgon situat entre el barranc de Palmera i la carretera d'accs des de l'Alqueria. La construcci n's un dels sectors primordials com ho demostra el fet que el 20% hi treballa, front a un 40% que ho fa a la indstria, El 31% s'ocupen als serveis i la resta a l'agricultura. Esta situaci implica necessriament que la majoria dels actius locals es desplacen regularment a treballar fora.

L'absncia de treball en el poble motiva que es produsca un cert xode de la poblaci en edat de treballar, que emigra tant a viure com a treballar, cap a les zones fabrils i comercials d'Oliva i Gandia a la recerca de llocs de treball.

 Edificis d'inters .

Ermita de Sant Miquel Arcngel. En terme de l'Alqueria de la Comtessa i propietat de la parrquia de la Font d'en Carrs s un edifici gtic del segle XVI, per hi ha molta tradici entre els coferers fer peregrinatge el dia de Sant Miquel i sobretot els dies de Pasqua. ;

Esglsia Parroquial. D'estil neoclssic finalitzada en 1887. Dedicada a Sant Antoni de Pdua i Sant Diego d'Alcal. Va ser construda en el segle XIX en dos fases com a ampliaci de l'antic rectorat de moriscs (segle XVI), que constitux la capella de la comuni annexa. Encara que actualment ha sigut reformada, l'estil del conjunt s neoclssic. En l'interior podem trobar diferents imatges com la Divina Aurora, Sant Antoni de Pdua i Sant Diego d'Alcal, a part de tres retaules neoclssics en fusta tallada i decorada.

la Casa Abadia. Edificaci d'estil neogtic(1933), situada al carrer Major 47. El mestre d'obres va ser Batiste Vila Frasquet. En este edifici predomina clarament un estil neogtic (arcs apuntats i pinacles), encara que el scul, les reixes dels balcons i el rtol (Casa Abadia), es decanten ms cap al modernisme. Es tracta d'un edi extremadament inslit a la Safor.

el carrer Major. El carrer Major de Rafelcofer es caracteritza per tindre un traat amb corbes poc marcades que donen al conjunt una srie d'estretiments i eixamplaments ben peculiars dins de l'esquema de l'urbanisme del segle XVII i XVIII prpies de la zona. A ms, podem trobar edificis amb faanes molt riques en reixes i elements ornamentals tpics de l'arquitectura eclctica i modernista del segle XX.

Museu Arqueolgic Municipal. Est dedicat al jaciment ber del Rabat i a les diverses troballes del terme, disposa de tota una srie de restes arqueolgiques tant de l'poca ibrica com de la romana descobertes als voltants del Rabat, que sn de vital importncia per a conixer la cultura ibrica i la romanitzaci en la comarca de la Safor. Per a visitar el museu, cal confirmar cita prvia amb l'Ajuntament.

El Trinquet. El Trinquet de Rafelcofer, construt en 1936, s de propietat privada, i est en un estat ruins;

Mol del Mig o de Bas. Est documentat el seu funcionament almenys des del segle XVI, i tamb est en un estat semi-ruins;

la Muntanya del Rabat o de la Creu, propera al castell de Rebollet hi ha tota una srie de varietats de plantes aromtiques i medicinals, i una esplndida vista panormica, ja que des del seu cim s'albira tota l'Horta de Gandia. El Rabat s un dels majors nuclis de poblaci ibrica de la Safor, datat per les cermiques d'importaci entre la mitat del segle V a.C. I els primers anys del segle I a.C., encara que cal dir que este jaciment no es pot visitar, per s que podem contemplar tots els vestigis en el Museu Arqueolgic.

Instal.lacions i Serveis Municipals.

Instal.lacions Municipals.

 Escoleta infantil Els menuts, al passeig de la Safor.

 Col.legi Pblic Ausis March d'Educaci Infantil i Primria, on s'escolaritzen els xiquets i les xiquetes a partir dels 3 anys, amb lnia en valenci. El centre est situat a l'avinguda del Cam de Xtiva.

 Llar del Jubilat L'Amistat, ubicat al carrer del Mestre Cebrian (carrer Nou).

 Poliesportiu municipal amb piscines, camp de futbol, pista de tennis, frontennis, parc infantil, etc.

 Biblioteca Municipal, amb servei de prstec de llibres, consulta i sala de lectura, situada al carrer de la Pau.

 Museu Arqueolgic, que mostra una srie de restes arqueolgiques tant de l poca ibrica com romana descobertes a la muntanya del Rabat. Per a visitar el museu, cal confirmar cita prvia a l'Ajuntament.

 Casa de la Cultura amb un auditori per a 300 persones, situada al carrer Ausis March, on es programen tota classe d'actes: concerts de msica, teatre, conferncies, etc.

 Sala de gimns.

Serveis Municipals.

 Servei d'Orientaci Psicoeducativa i Familiar.

 Serveis Socials de Base.

 Agncia de Desenvolupament Local.

 Consell Agrari Municipal.

 Informaci Ajuntament: C/ Major 45, 46716 - Rafelcofer, Valncia - Espanya. Telfon: 96 280 03 68.

 Correu electrnic Ajuntament: rafelcofer@infoville.net

Cultura i Festes.
Durant tot l'any es programen diferents activitats culturals: danses, teatre d animaci infantil, teatre de carrer, sarsuela, concerts de msica, conferncies, espectacles de mgia, titelles, tallers infantils (fang, manualitats, mscares), taller de cuina, partides de pilota valenciana, etc

A Rafelcofer al llarg de l any se celebren les festivitats de base religiosa, com la de Sant Antoni del Porquet, Sant Vicent Ferrer, Sant Diego d'Alcal, les Festes Patronals i altres populars com la Setmana Cultural i el Dia de la Joventut. Pel mes de gener, en la festivitat de Sant Antoni Abat o del Porquet, els carrers que porten este nom, s'engalanen i fan una xicoteta festa en honor al seu patr, on se celebren les tradionals benediccions dels animalets i dels pambenets.

Per Sant Vicent Ferrer, el cap de setmana segent de Pasqua, el carrer del Pati o de Sant Vicent, s engalana i acull diferents activitats: teatres, revetles, actuacions del Grup de Dansa de Rafelcofer, mascletades i sopars populars. En quant als actes religiosos cal destacar la process dels combregants, on es porta la comuni als malalts i als impedits del poble. El mes de maig, comena amb el Dia de la Creu, abans es cuinaven bescuits i la gent anava a menjar-se'ls a la muntanya del Rabat. La creu del carrer Sant Diego s'engalana amb flors i la gent que havia fet promeses sol pujar fins a la creu que corona la el Rabat.

La primera setmana de juliol sempre t lloc la Setmana Cultural, la qual precedix les Festes Patronals. Durant esta setmana es realitzen activitats per a tots els pblics: tallers de manualitats per als xiquets; xarrades i conferncies per als majors, i activitats adaptades als diferents grups socials, com ara teatre, cinema, sarsuela, actuacions musicals i partides de pilota a raspall al carrer Major. Cal destacar la Festa del Fanalet, el dimarts, on tradicionalment els xiquets fan els seus fanalets amb un mel d Alger i desprs realitzen una cercavila pel poble.

Les Festes Patronals se celebren la segona setmana de juliol, de dimarts a dissabte, amb diferents activitats, com ara sopars populars a la plaa de l'Hort Tallat amb revetla, diverses processons religioses dedicades a Sant Antoni de Pdua (patr), el Crist de l'Empar (festa dels hmens), la Mare de Du del Carme (festa de les dones) i l'Aurora (festa de l'ajuntament). La festa comena amb la presentaci de la reina i la seua cort d'honor. Hi ha un concurs d'engalanament de carrers. Es fan despertades, cavalcades de disfresses, concurs de paelles, partides de pilota valenciana, ofrena de flors a la Mare de Du, cine a l'aire lliure, sopars populars, balls de disfresses i de revetles, correfocs i cordaes. Hi ha comparses de moros i cristians que fan la seua entrada el dijous, dia de Sant Antoni. El dia del Crist, la pirotcnia local dels Borred tira el seu castell de focs artificials ms espectacular. Hi ha qui assegura que el Crist multiplica miraculosament els coets i fa que parega que es crema ms plvora de la qu hi ha en realitat.

La festivitat de Sant Diego se celebra el tercer cap de setmana d agost amb sopars, revetles i danses populars al Ravalet de l'Alcudiola aix com amb la tradicional marxa ciclista popular pel terme coferer. Pel que fa a les activitats esportives, a Rafelcofer es realitzen xicotetes competicions com les de nataci, futbol i diversos jocs al Poliesportiu Municipal.

Gastronomia.

En quant a la gastronomia tpica coferera i alcudiolana, destaquem que s comuna a la dels pobles del sud de la Safor i molt influenciada per la gran referent i capital de la gastronomia saforenca que s la ciutat d'Oliva. 

Arrossos: destaca l'arrs al forn amb cigrons, l'arrs al forn amb tonyina negra, l'arrs calds, l'arrs amb fesols i naps, les diferents maneres de fer la paella (la valenciana; la de carxofes, faves i psols; la d'abadejo; la de flor-i-col; amb verdures; amb tonyina negra...) i les pebreres farcides. ;

Coques i pastissets: coca de tonyina, tomaca i pebrera, coca de ceba i psols, coques de dacsa, pastissets de verdura, pastissets de psols, pastissets de tomaca...

Sopes i olles: faves sacsades, flor-i-col amb abadejo, putxero, sopa de ceba... ;

Verdures: Albergina al forn, bajoqueta amb pernil, espencat, tomaques al forn...

Carn: Sang amb ceba, corder guisat, corder al forn, conill amb alls, figatells, pollastre amb verdures...';

Peix: mandonguilles d'abadejo, bontol al forn, aladroc amb vinagre, aladroc al forn, sardina en escabetx, abadejo amb ceba, abadejo amb pebrera i tomaca... ;

Sucreria: La llarga tradici sucrera de la comarca, heredada en gran part de la cultura islmica, ens ha deixat un ampli ventall de dolos: bra de gitano, corona de glria, bunyols de carabassa, calatrava, pa benet, bescuit, coca de llanda, coques cristines, fabioles, mones de Pasqua, pastissos d'almetl, pastissos de cacauet, coca de Nadal, la confitura de moniato o carabassa....

Segons l'poca de l'any o les diferents festivitats tradicionals, es cuinen diferents plats tpics, dels quals cal assenyalar els segents:

Al gener, per Sant Antoni, el berenar amb el pa benet.

Per la Quaresma, s tpic menjar la paella amb baejo, o tamb amb ceba, amb espinacs o amb alls tendres; l'arrs sec, en cassola de fang, amb baejo i trossets de crella, guisat de Dejuni i, finalment, les mandonguilles de baejo i la menestra de faves.

Per Pasqua, la mona i la coca regany. Per als xiquets, la mona xicoteta amb llonganissa seca i ou dur.

Al maig, el Dia de la Creu, s tradici fer bescuits.

A l'estiu, l'arrs al forn amb tonyina negra.

Pel Nadal, cal destacar la laboriosa Olla de Nadal i que en totes les cases hi ha pastissets d'almetl, de cacau o d'aiguardent, amb moniato o cabell d'ngel, coques cristines, mantecades i rosegons. ;

Durant tot l'any, altres menjars tpics sn l'arrs al forn, l'arrs amb crosta, el guisat de carn i el bontol al forn. Tamb sn tpics i molt apreciats els dolos casolans com la Corona de Glria, els rotllos d'aiguardent o d'ou, les mantegades, la coca de sucre o de llanda i la moca.

 Associacions culturals i festives .

Abans, les niques associacions que existien eren les religioses i la colombfila.
En les religioses, com a tradici o costum, estaven les Carmeles (dones casades) i les Filles de Maria (xiques fadrines), actualment a banda d'estes associacions, tamb estan les associacions esportives, musical, poltiques, culturals, etc. Les associacions i activitats culturals es concentren principalment al voltant de la Casa de la Cultura.

 Associaci Joves Coferers, es va crear en 2006, i pretn ser la representaci dels joves a Rafelcofer. Realitzen tallers, eixides, excursions, viatges, cinefrum, exposicions, concerts... La seua finalitat es dinamitzar el poble amb activitats juvenils i culturals.

 Associaci d'Ames de Casa de Rafelcofer, que desenrotllen durant tot l'any una srie d activitats: tallers de manualitats artstiques, gimnstica de manteniment, viatges culturals, conferncies, etc.

 Associaci de Jubilats i Pensionistes L'Amistat, que organitzen tota classe d activitats: sopars populars, conferncies, viatges culturals, etc. ;

 La Uni Musical Santa Ceclia de Rafelcofer, banda de msica refundada l'any 1999. Cal destacar, tamb, l Escola de Msica. Participen en totes les activitats festives i commemoratives del poble.

 Associaci de Danses Al Bell Mig, grup de danses populars valencianes, que participen en diferents activitats artstiques tant del poble com en altres poblacions.

 Associaci Ornitolgica de la Safor-Marina Alta amb seu a Rafelcofer, en la qual molts dels seus membres sn amants i criadors del canari, el verderol, la cadernera i altres ocells de cant.

 Associaci Cultural El Rebrot, creada en 2008 amb la voluntat de rebrotar la cultura i les tradicions del nostre poble.;

 Comissions de festes de la Mare de Du de Carme i del Crist de l'Empar;

 Comissi dels Festers i Festeres;

 Comissions de la festa de Moros i Cristians: Sol i Lluna, Al-Ben-Fadr i Cristians.

 Comissions de les festes de Sant Vicent, Sant Antoni del Porquet i Sant Diego.

 Associacions esportives .
 Rafelcofer Vlei. ;

 Penya Eurodis Rafelcofer. ;

 Rcing Club de Rafelcofer: El Rcing Club de Rafelcofer s'estrena en la categoria de segona regional amateur. Este equip s'ha format amb la il.lusi de tornar l'esport del futbol a est poble de llarga histria i tradici futbolstica.

Ja fa anys, es jugava molt a pilota valenciana, normalment al carrer Major, o al trinquet (del Tio Quico). Hui en dia quasi s'ha perdut, noms es juguen algunes partides per festes, el trinquet fa una trentena d'anys que es va tancar i els pilotaris coferers que queden van al trinquet de Bellreguard a jugar.

 Personatges il.lustres .

 Vicent Gonzlez Peir, Campi Mundial de Lletra Menuda de 1930.

 Fernando Ribes Molt, fundador de la Uni Musical Santa Ceclia de Rafelcofer en 1926.

 Valent Cebrian Navarro, mestre que va exercir el seu crrec a Rafelcofer des de 1847 fins 1906.

 Perot el Dolainer, dolainer popular coferer. Este coferer, sorprenentment, no t cap carrer que porte el seu nom, per s en t un, Menndez y Pelayo, que segurament no sabria pronunciar "Rafelcofer", nascut en Santander i que poca gent, incls d'eixe carrer, sap qui s i qu ha fet.

En tot el Regne sencer, no hi havia un dolainer, que puntes poguera fer, a Perot el Coferer.
 Vegeu tamb .
 L'Alcudiola;
 Rectoria de Rafelcofer;
 Trinquet de Rafelcofer;
 Uni Musical Santa Ceclia de Rafelcofer;
 Enllaos externs .
 http://www.rafelcofer.es Web de la Diputaci de Valncia per a Rafelcofer.(buida en contingut);
 Associaci Cultural El Rebrot;
 Associaci Cultural Joves Coferers;
 Rafelcofer Vlei;
 Penya Eurodis Rafelcofer;
 Societat Uni Musical Santa Ceclia de Rafelcofer;
 Rcing Club Rafelcofer;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca;
 Bibliografia i Referncies .
PELLICER VALERO, Jess  Agustn (autor). Rafelcofer : Estudios de Comunidades Rurales (3). Editorial Valencia, 1977. ISBN 84-300-5539-8.
MADOZ, Pascual (autor). Diccionario Geogrfico-Estadstico-Histrico. Pego, ... Fuente Encarroz, ... Oliva, ... Potries, Rafelcofer, ... Villalonga. Editorial Valencia : Pars-Valencia, 1995. (Reproducci parcial del : Diccionario geogrfico-estadstico-histrico de Espaa y sus posesiones de ultramar. Madrid, 1845-1850).
MAS, Manuel (direcci). Gran Enciclopedia de la Regin Valenciana. Editorial Valencia, 1972. ISBN 84-300-5539-8.
 GARCIA FRASQUET, Gabriel  (autor).  La tradici musical a Rafelcofer : teatre lric, cant litrgic, folklore i bandes de msica. Edita: Societat Uni Musical santa Ceclia, 1999.
 EGEA MARTNEZ, Joaqun (autor). La Safor un assaig d'anlisi urbana. Edita: Oliva (La Safor) : C.E.I.C. Alfons el Vell, 1986. .
 CASA D OFICIS CASTELL DE BAIRN.   Bairn i els castells de la Safor. Edita: (Gandia) : Casa d'Oficis Castell de Bairn, 1996. ;
 COSTA, Frederic (autor).  L'Alqueria de la Comtessa : geografia, histria, patrimoni. Edita: Ajuntament de l Alqueria de la Comtessa, 2005. .
 ALONSO I LPEZ, Jess Eduard (autor).  La Font d'en Carrs : La Safor. Edita: Valncia : Publicacions de l'Acadmia Valenciana de la Llengua , D.L. 2005. .
 ARXIU MUNICIPAL DE GANDIA .  Procs de Gandia, Oliva i la Font contra Palma i Ador sobre l'assut d'En Carrs : Restauraci del Nostre Patrimoni. Edita: Valencia : Conselleria de Cultura i Esport, 2008. ;
 MILLET PEIR, Francisco Borja (autor).  Una jurisdiccin inmemorial : el territorio de la Ermita de San Miguel. Edita: Ajuntament de La Font d'En Carrs, 2006. ;
AJUNTAMENT DE RAFELCOFER (direcci). Rafelcofer: Festes Patronals. Edita: Ajuntament de Rafelcofer, Edicions anuals des de 1980 fins a 2008. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28986" title="El Real de Gandia" nonfiltered="1928" processed="1921" dbindex="12021">













El Real de Gandia s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de la Safor.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28987" title="Rtova" nonfiltered="1929" processed="1922" dbindex="12022">


Rtova s un municipi de la comarca de la Safor situat a nou quilmetres de Gandia a la vora de l'autovia CV-60 a l'Olleria, en un lloc de pas tradicional entre les comarques costaneres i l'interior valenci i peninsular. 

Des de Valncia ciutat s'accedeix a aquesta localitat, per carretera, a travs de la N-332 per a enllaar amb la CV-686 i finalitzar en la CV-60.

Geografia.

Plaat damunt d'un tossal, a la vora dreta del Vernissa, s un poble de trnsit entre el pla alluvial i la muntanya. El seu nucli originari era allargat i caminer. S'estructurava a la vora del cam reial que arribava des de Gandia tocant un flanc de la casa senyorial o palau; esquema que es repeteix amb la carretera d'Albaida des de mitjan segle XX.
Situat en la zona meridional de la provncia de Valncia, al peu dels contraforts meridionals de la Serra Grossa, s drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d'W a E. El relleu presenta dues parts ben diferenciades: la part sud-est est ocupada per una plana aluvial constituda pels arrossegaments del riu Vernissa i el seu afluent per la dreta el barranc de les Daies, el qual s'uneix al d'Alfauir poc abans d'arribar al Vernissa.
El sector forestal, en part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori. La part ms baixa, prxima al riu, s dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat: 200 ha de tarongers; el sec es redueix a 25 ha (oliveres, garrofers, vinya i ametllers).  Hi ha magatzems de preparaci de fruita i el polgon industrial Les Masses.
El municipi comprn l'antic castell i terme de Borr, amb l'enclavament de l'Erm proper a Sant Jeroni de Cotalba.

Clima.
El clima s mediterrani plujs, amb molta humitat tant en hivern com en estiu. Les pluges, encara que sn prou abundants es concentren a la tardor.

Localitats limtrofs.

El terme municipal de Rtova limita amb les segents localitats: Ador, Alfauir, Almiser, Llutxent i Palma de Gandia, totes elles de la provncia de Valncia.





Histria.

En el seu terme abunden les troballes de restes prehistriques, entre les quals destaquen la cova de les Rates Penades, l'abric de la Penya Roja, la cova del Barranc Blanc i altres recers en procs d'estudi. Va aparixer una lpida romana, ara al Museu Arqueolgic de Gandia (MAGA), en construir les cases de darrere de l'Esglsia, potser en relaci a la villa situada entre Rtova i Alfauir.

Al llarg de la baixa edat mitjana hi va haver pobladors cristians que convivien amb els musulmans. Dins de l'antic terme del castell de Borr, havia de subjectar-se, no obstant, a la jurisdicci superior del castell de Palma. En el comenament del XV, el seu senyor, Joan de Fluvi, va tenir un gran projecte hidrulic per millorar la squia comuna de Rtova i Alfauir i va acordar amb els jernims de Cotalba la utilitzaci de les aiges del Vernissa. Des de 1546 es regeix per la carta de poblaci atorgada per Pere de Figuerola. Al capdavall, Rtova era un dels pocs senyorius que havia escapat a la cobdcia dels Borja, el qual canviava de mans amb una gran velocitat. Propietat de la famlia Vich en entrar al XVI, passaria desprs als Polop, als Baiarri, als Balaguer i finalment a mans de Josep Faus, qui el compra en la darrera dcada del segle XVII. L'any 1800, el seu descendent Lloren Bou de Penyarroja aconsegueix el ttol de comte de Rtova. 

Tenia una demografia limitada (18 cases habitades el 1646), unes rendes minses i escasses possibilitats d'expansi, voltat com estava per senyorius vinculats als jernims. No obstant aix, en el segle XVIII es va consolidar com el nucli ms important entre els pobles de la Vall del Vernissa. En la dcada dels vint del darrer segle va tenir lloc un cert creixement i es va obrar el barri de la Salut, per en conjunt, les darreres dcades han estat d'estancament i fins i tot recessi.

La parrquia s'independitz de Palma el 1535. Aleshores, el prior de Sant Jeroni s'obligava a posar un sacerdot secular per instruir els moriscos de Castellonet i Almiser. Li pertanyien aquests com a ajudes de primera i Alfauir com a annex. Per aquells anys va ser rector el que desprs esdevindr el venerable Miguel Lpez de Grez, d'origen navarrs. Des del monestir de Sant Jeroni, desprs de la desamortitzaci, es traslladen la imatge de la Mare de Deu de la Salut i el retaule major. La Verge de la Salut, procedent d'Onil, havia estat duta al monestir a conseqncia d'una epidmia esdevinguda el 1752. Actualment, la parrquia encara conserva Alfauir com a annex. T partides sagramentals des de 1620, corresponents a tots els pobles de la conca del Vernissa. Des de 1767, solament de Rtova i Alfauir. L'Arxiu Municipal engega les seues sries des de mitjan segle XIX.

Poblaci .

La poblaci, que havia tingut un increment fort al llarg del segle XIX, va tornar a crixer des del 1950 amb l'ampliaci de l'rea regada. Desprs s'ha estagnat. Any 2006: 1.285 habitants

Economia.

La seva economia es va centrar en la pansa i posteriorment en la recollecci i exportaci de taronges. Avui, molts dels seus vens treballen en empreses situades a Gandia i els seus voltants. Al poble hi ha el polgon industrial les Masses. El cultiu de regadiu s majoritari. La riquesa ramadera es centra en el bestiar bov i les gallines repartides entre granges avcoles.

Monuments.

 Esglsia Parroquial. Est dedicada a San Bartomeu Apstol i la seva capella de la comuni va ser afegida en 1901, en dedicaci a la Mare de Deu de la Salut;
 Palau dels comtes de Rtova. Casa senyorial en la qual hi trobem l escut nobiliari i una potent columna junt una original escala imperial de pedra calcria;

Festes locals.
 Sant Antoni Abat. Es celebra el 17 de gener, (abans amb la tradicional foguera) amb la benedicci dels animals.

 El Porrat de San Masi (Darrer cap de setmana d'agost)_;

 Festes de moros i cristians (Primer Cap de setmana d'agost);

 Festes Majors. Les festes patronals sn del 7 al 11 de setembre en honor de la Verge de la Salut, la Divina Aurora, el Crist de la Fe i San Bartomeu Apstol.

 Gastronomia .

 Arrossos. Paella, arrs al forn (amb fesol i nap, arrs amb crosta...), arrs de quaresma, entre d'altres;
 Coques de dacsa. Fetes de farina de dacsa i blat i farcides amb anxoves, ou, tonyina , o b a una sardina torrada.
 Dolos. Rotllos d ou, pastissos de moniato i ametla, de cabell d ngel, els pastissets a l aire, rotllets d aiguardent, els carquinyols, els rosegons, les mantecades, els bescuits, els mostatxons, etc;

 Bibliografia .
Jess Eduard Alonso. Rtova : La Safor. Valncia, Acadmia de la Llengua Valenciana, 1988. ISBN 84-482-4180-0;

 Enllaos externs .

 Collectiu Vall Vernissa;
 Espai informaci local;
 Registro entidades locales - Diputaci;
 Ajuntament de Rtova;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28989" title="Simat de la Valldigna" nonfiltered="1930" processed="1923" dbindex="12023">

Simat de la Valldigna pertany a la comarca de la Safor, i se situa a 55 km de la ciutat de Valncia, en una vall anomenada la Valldigna.

La Valldigna constitueix una subcomarca natural envoltada per les muntanyes de la serra de Corbera, al nord, i la del Mondver, al sud, i oberta cap a llevant, des d'on s'estn fins a la mar. 

Sn quatre el municipis que componen la Valldigna: Barx, Benifair, Tavernes i al fons, Simat de la Valldigna. 

Al poble de Simat de la Valldigna hi ha el monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna, basat en el Monestir de Santes Creus.

La Valldigna, on es troba Simat, s una vall oberta que mira cap a la mar, una vall plena de tarongers, car el sustent principal dels simaters s el conreu de la taronja. La industria s ms aviat escassa. A partir dels noranta es produeix un increment notable del sector de la construcci.

Histria.
Des de fa milers d'anys els territoris de Simat de la Valldigna estan habitats, com ho demostren les coves de Bolomor en Tavernes de la Valldigna, i Medalletes i Parpall en Barx. Tanmateix les primeres notcies histriques concretes pertanyen al perode musulm. La conquesta cristiana del segle XIII marcar una nova etapa en la histria d'aquesta poblaci. Jaume I va conquerir aquestes terres, per fou el seu net Jaume II qui les cediria a l'ordre del Cister. Jaume II, en tornar d'una expedici contra els regnes de Mrcia i Almeria a finals del segle XIII, passaren per la vall d'Alfndec, quan el rei, sorprs per la seua bellesa, es gir cap a l'abat del monestir cistercenc de Santes Creus i li digu: "Vall digna per a un monestir de la vostra religi!". Aquest respongu "Vall digna!". El dia 15 de mar de 1297 el rei fa donaci de la vall d'Alfndec al Cister perqu hi funde un monestir sota l'advocaci de Santa Maria. A partir d'aquest moment la vall d'Alfndec canviar la seua denominaci i s'anomenar Valldigna.

 Demografia .
Simat de la Valldigna compta amb 3.090 habitants (INE 2006).




Economia.
El sector agrcola s el predominant, concretament la recollida, manipulaci i comercialitzaci de la taronja. El poble compta amb dos cooperatives i un magatzem privat que donen treball a una part important dels seus habitants. 
La economia simatera es caracteritza per la xicoteta oferta i demanda de m d'obra qualificada, la pobra cultura emprenedora i l'allament geogrfic, que resta competitivitat al teixit empresarial. 
Simat s'ha fet servir de la immigraci (d'europa de l'est sobretot) per a cobrir la falta de noves generacions en la recolecci de la taronja, degut a un xode massiu de joves simaters en els ltims anys per a treballar fora del poble. 
Durant aquests ultims anys els diferents governs han intentat potenciar el Monestir com a referent turstic del poble, pero la despesa per visitant encara no s massa important. 
La excesiva dependncia d'un ctric en caiguda lliure, juntament amb l'actual context de crisi, fa preveure un futur econmic incert per a la polaci simatera.

 Cultura .


El monument ms emblemtic del municipi s el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Va ser fundat el 1297 per Jaume II el Just. Des d'un principi va restar com un dels monestirs ms importants de l'orde del Cister, filial del Monestir de Santes Creus a Tarragona. Tota la Valldigna era propietat d'aquesta comunitat monacal per ordre reial. El monestir fou habitat per monjos fins el 1835, quan una revolta popular a la Valldigna oblig als monjos a abandonar el monestir. La major part dels seus bns foren destruts o espoliats. Per sort, desprs de dcades d'aband, actualment el Monestir de Santa Maria de la Valldigna s, segons l'article 57 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, "temple espiritual, histric i cultural de l'antic Regne de Valncia, i s, igualment, smbol de la grandesa del poble valenci". Al mateix article es diu que "la Generalitat recuperar, restaurar i conservar el monestir (...) una llei de les Corts determinar el dest i utilitzaci del monestir com a punt d'encontre de tots els valencians i com a centre d'investigaci i estudi per recuperar la histria de la Comunitat Valenciana".

Simat de la Valldigna va ser el primer poble del Pas Valenci en demanar un domini .cat per al web del seu ajuntament. .

Climatologia.
Simat de la Valldigna es beneficia d'un clima privilegiat. Com que est situat al mig d'una vall i protegit per les muntanyes, conta amb un clima temperat d'estius clids i hiverns suaus.

 Poltica .
El quatre principals partits del municipi sn el PSPV (3 regidors), el PP (4 regidors), el Bloc Nacionalista Valenci (2 regidors), ERPV (1 regidor) i Arc Iris, coaligat amb EUPV (1 regidor).

L'alcalde s Eladi Mainar (PSPV), desprs de la moci de censura contra l'ex-alcalde Mahiques (PP), el 4 d'agost de 2008, presentada per PSPV, Bloc i ERPV. EUPV-ARC IRIS s'abstingu.



 Personatges illustres .
 Coeter I, pilotari;
 Francisco Luis Brines Ferrer, Coeter II, pilotari. Tamb es present a la llista del Bloc en Simat en les eleccions municipals de 2007.
 Luis Francisco Cucarella Mas, Loripet, pilotari;
 Terenci Miana i Andrs, pilotari;

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Monestir de Santa Maria de la Valldigna;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Simat de la Valldigna;
 Pgina web de Turisme, dependent de l'ajuntament;
 Valldigna som i serem;
 ValldignaDigital diari electrnic comarcal;
 interSIMAT Info de Simat;
 ValldignaEsports Portal simater de la pilota i l'esport;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28990" title="Vilallonga" nonfiltered="1931" processed="1924" dbindex="12024">




Vilallonga (en castell Villalonga) s una vila i municipi de la Safor al Pas Valenci, tradicionalment anomenat Vilallonga de la Safor.

Geografia. 

Situat en l'extrem sud-est de la provncia de Valncia, en les faldilles septentrionals de la serra de La Safor, que serveix de limit amb la provncia d'Alacant. El relleu ho forma una espaiosa vall pel centre de la qual discorre el riu Serpis en direcci nordest a la recerca del mar. 

El clima s mediterrani. 

Des de Valncia s'accedeix a aquesta localitat, per carretera, a travs de la N-332 per a enllaar amb la CV-680 

 Evoluci demogrfica .


Economia. 

El terreny conreat es reparteix entre sec. on es conreen oliveres i fruitals, i regadiu amb tarongers i hortalisses. 

L'exportaci de taronges, juntament amb la fabricaci del paper i amb l'empresa de dolos Dulcesol, constitueix la principal font de riquesa d'aquesta poblaci. 

Hi ha ramaderia, aix com algunes granges avcoles. 

La indstria conta amb fbriques de cermica i de materials per a la construcci. 

El comer s molt important, el centre comercial s el Passeig Prebisteri Giner, on hi ha diversos bars, entitats financeres (Bancaixa i Banesto) i un supermercat de la cadena Mercadona, agncies de viatges, innmobiliaries i quioscs de premsa.

 Administraci .




Monuments.

Esglsia Parroquial. Construda a l'any 1719 es va inaugurar el 6 de novembre de 1757.

Ermita de Sant Antoni Abad.
Capella de la Mare de Du de la Font ;
La font dels setze xorros;

 Enllaos externs .
 Web de l'Ajuntament de Vilallonga;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28991" title="Xeresa" nonfiltered="1932" processed="1925" dbindex="12025">


Xeresa s un municipi de la Safor, al Pas Valenci.

La seua activitat econmica se centra sobre tot en la indstria tarongera. Al seu terme hi ha el Mondver (841 m. d'altitud).

Histria.
En el seu origen fou una alqueria musulmana. Jaume I va donar-la a quatre famlies el 1249 i depengu eclesisticament de Gandia fins el 1535. El 1609 la seua poblaci era de 100 focs, que quedaren deshabitats amb l'expulsi dels moriscos. La seua repoblaci va comenar el 1611, i el 1646 comptava amb noms 25 cases. La poblaci va crixer rpidament en la primera meitat del segle XX, per a aturar-se desprs. 

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Revista local de Xeresa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="28999" title="Poder calorfic" nonfiltered="1933" processed="1926" dbindex="12026">
El poder calorfic s la quantitat de calor que, per la massa total, emet una substncia al sofrir un procs de combusti. Es defineix com la quantitat de calor que pot donar un cos. S'ha de distingir entre Poder Calorfic Superior(PCS) (que no considera la correcci per humitat) i Poder Calorfic Inferior(PCI) (que s la considera). s mesurat en unitats d'energia per masa (per ex.: cal/gr, Kcal/kg, Mcal/kg, MJ/kg ). Normalment es mesura amb un calormetre.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29000" title="Mar Roja" nonfiltered="1934" processed="1927" dbindex="12027">



La mar Roja, o el mar Roig  (en rab               al-Bahr al-Ahmar o vulgarment Bahr al-Kulzum; en hebreu        Yam Suf, en tigrinya         QeyH baHri), s un golf o bra de mar de l'oce ndic entre l'frica i sia. La connexi amb l'oce es troba al sud, a travs de l'estret de Bab al-Mandab i el golf d'Aden. Al nord hi ha la pennsula del Sina, situada entre el golf d'Aqaba i el golf de Suez (al fons del qual s'obre el canal de Suez, que connecta la mar Roja amb la Mediterrnia. El mar fa aproximadament uns 1.900 km de llarg, i al punt ms ample fa uns 300 km. El fons mar t una profunditat mxima de 2.500 m a la fossa central i una profunditat mitjana de 500 m, per tamb t plataformes poc fondes famoses per la seva vida marina i els coralls. La superfcie marina s d'uns 438.000 o 450.000 km. s l'hbitat de ms de 1.000 espcies d'invertebrats i de 200 de coralls. La mar Roja ocupa una part de la vall del Rift.

El nom.
La mar fou anomenada golf Arbic en la majoria de fonts europees fins al segle XX, nom derivat de les antigues fonts gregues. Herdot, Estrab i Claudi Ptolemeu anomenaven aquest bra de mar Arabicus Sinus, mentre que reservaven el terme mar Eritrea (o mar Roja) per a les aiges que banyaven el sud de la pennsula d'Arbia, conegudes actualment com el golf d'Aden, a l'oce ndic.

El nom del mar no indica pas el color de les aiges, ja que sn ben blaves vistes de lluny, i transparents a les mans. Pot ser que faci allusi a la floraci estacional dels cianobacteris vermellosos anomenats Trichodesmium erythraeum, que es troben prop de la superfcie de l'aigua. Alguns suggereixen que es refereix a les muntanyes vermelloses del voltant, riques en minerals, anomenades "        " ("muntanyes dels Edomites" o "muntanyes Rubi") en hebreu. 

Existeix tamb l'especulaci que el nom de la mar Roja procedeix d'una mala traducci del que havia de ser la "mar de les canyes" en la histria bblica de l'xode 13, 18. La mar de les Canyes (en hebreu        Yam Suf) sovint s traduda malament, com la "mar dels Joncs" o, encara pitjor, per "mar Roja" (potser per error en la traducci de l'angls: reed=canya i red=roig).

Propietats fsiques.
Les temperatures de l'aigua a la superfcie es mantenen relativament constants a 21-25C i la temperatura i la visibilitat sn bones fins a uns 200 m, per el mar s conegut pels seus forts vents i els perillosos corrents locals. La mar es va crear quan l'frica es va separar d'Arbia, un moviment que va comenar fa uns 30 milions d'anys. La mar Roja encara s'est eixamplant i a les parts ms fondes hi ha petits cons volcnics; es considera que en el futur el mar esdevindr un oce (segons el model proposat per Tuzo Wilson).

Turisme.
La mar Roja s coneguda pels seus indrets per a la prctica del submarinisme, com ara els segents d'Egipte: el cap Ras Muhammad, l'escull de Khawr ash-Shamm (o Elphinstone) o les illes Al-Akhawein (Brothers Islands); i els menys coneguts del Sudan: Sanganeb, Abington, Angarosh i Shaab Rumi.

La mar fou "descoberta" com a destinaci per als esports subaqutics per Hans Hass a la dcada de 1950, i per Jacques-Yves Cousteau ms endavant.

Pasos costaners.
Els pasos costaners de la mar Roja sn:
 Costa nord:
 Egipte;
 Israel;
 Jordnia;
 Costa oest:
 Sudan;
 Egipte;
 Costa est:
 Arbia Saudita;
 Iemen;
 Costa sud:
 Djibouti;
 Eritrea;

Ciutats.
Entre d'altres, a la mar Roja hi ha les segents ciutats costaneres: Assab i Massawa, a Eritrea; Port Sudan, al Sudan; Hala'ib, disputada entre el Sudan i Egipte; Port Safaja, Hurghada, Suez, Sharm el-Sheikh i Dahab, a Egipte; Eilat, a Israel; Aqaba, a Jordnia; Gidda, a l'Arbia Saudita, i Hudaida, al Iemen.

Vegeu tamb.
 El pas de la mar Roja;
 Llista de peixos de la Mar Roja;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29003" title="Mar Carib" nonfiltered="1935" processed="1928" dbindex="12028">


El mar Carib, tamb anomenat mar de les Antilles, s una massa d'aigua adjacent a l'oce Atlntic, al sud-est del golf de Mxic. Es tracta d'un mar continental que, al sud, banya les costes de Veneuela, Colmbia i el Panam; a l'oest, les de Costa Rica, Nicaragua, Hondures, Guatemala, Belize i la pennsula del Yucatn, a Mxic; al nord, les de les Grans Antilles (Cuba, la Hispaniola, Jamaica i Puerto Rico), i a l'est les de les Petites Antilles. 

Segons les llenges oficials dels estats i territoris que l'envolten, s anomenat Mar Caribe en espanyol, Caribbean Sea en angls, Mer des Carabes en francs i Caribische Zee en neerlands.

El mar Carib t una extensi de 2.754.000 km . La mxima profunditat n's la fossa de les Caiman, entre Cuba i Jamaica, a 7.500 m sota el nivell del mar. La costa caribenya t nombrosos golfs i badies, com ara el golf de Veneuela, el golf de Darin, el golf de Los Mosquitos i el golf d'Hondures.

L'rea sencera banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha, s coneguda simplement com el Carib.

Vegeu tamb.
el Carib;
les Antilles;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29005" title="Sintagma" nonfiltered="1936" processed="1929" dbindex="12029">
Una oraci no s una seqncia lineal de paraules, sin que aquestes hi apareixen formant agrupacions que tenen una unitat de funcionament; d'aquests conjunts de paraules se'n diu sintagmes. Els sintagmes sn les parts en qu es pot dividir tota oraci, i n'admeten de subordinats als principals. A ms, sn un dels principals objectes d'estudi de la Sintaxi. El terme s propi de l'estructuralisme

Estructura dels sintagmes.

Tot sintagma posseeix una ordenaci jerrquica, perqu es forma a l'entorn d'un nucli, que n's la paraula fonamental que organitza al seu voltant la resta de components de l'estructura sintagmtica. 

Relacions sintagmtiques.

Un sintagma s una unitat gramatical menor que la oraci i major que la paraula. A l'interior del sintagma es donen un seguit de funcions que tenen carcter secundari respecte de les primries o sintctiques que tenen lloc en el marc de cada oraci.

Hi ha tres tipus bsics de relacions sintagmtiques, tant a dins del propi sintagma com entre els elements d'una frase: la hipotaxi o subordinaci, la parataxi o coordinaci i la concordana.

Classes de sintagmes.   

Els sintagmes presents en la majoria de llenges romniques sn:

Sintagma nominal (en qu el nucli s un nom);
Sintagma verbal (en qu el nucli s un verb);
Sintagma preposicional (Sintagma Nominal precedit d'una preposici);
Sintagma adjectival (en qu el nucli s un adjectiu);
Sintagma adverbial (en qu el nucli s un adverbi);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29015" title="Sgol" nonfiltered="1937" processed="1930" dbindex="12030">

El sgol o segle (Secale cereale) s un cereal que es cultiva per extreure'n el gra, com a planta farratgera i per aprofitar un fong que el parasita.

Descripci botnica.
Pertany a la famlia de les gramnies que actualment s'anomena Poaceae i al gnere Secale el qual compta amb 5 espcies esteses per les regions florstiques mediterrnia, irano-turiana i de l'frica del Sud.

D'aquestes 5 espcies Secale montanum s la nica que es troba a la Pennsula Ibrica i va estar citada ,per no tornada a trobar, a l'Alta Cerdanya.

Secale cereale, el sgol, s una planta anual de 80 a 180 cm d'alada, que floreix, de maig a juliol, fent una inflorescncies en espiga d'uns 15 cm de llarg ( ms llarga que la del blat),fulles de 5 a 10 mm d'amplada. Glumes de les espigues de 6 a 15 mm sense comptar les arestes;lemna (glumella inferior) de 7 a 15 mm, amb aresta normalment de 2 a 5'5 cm. El fruit com totes les gramnies s en forma de cariopsi.

Es considera que Iran s el pas d'origen d'aquesta espcie.
Usos.
El gra del sgol s'utilitza per fer farina, tant per al consum hum (pa de sgol) com per animals (pinsos) i per a la fabricaci d'alguns whiskys i vodkas. 

Tamb es conrea per recollir el fong parsit de les seves espigues Claviceps purpurea (sgol banyut en catal, cornezuelo del centeno en espanyol i ergot del seigle en francs) i extreure'n els seus sis alcaloids: Ergotamina, ergosina, ergocristina, ergocriptina, ergocornina i ergobasina. S'utilitzen en medicina (obstretcia). Aquest fong era el responsable de moltes morts en temps passats, ja que si se n'acumula grans quantitats en la farina resulta txic.

A Espanya el conreu amb aquesta finalitat a partir de 1.942 va quedar intervingut per l'Estat.

La intoxicaci del pa fet amb farina amb restes d'aquest fong explica les repetides epidemies anomenades del "foc sagrat" que assolaven Europa des de l'antiguitat i va ser el metge francs Thuillier cap a 1670 que va descobrir l'origen en el sgol banyut de la malaltia.

Conreu.

s planta que necessita terres cides i oligotrfiques.

Necessita menys calor que el blat per a fer el seu cicle productiu. En les terres de climes freds se sembra molt aviat durant el mes de setembre per tal que abans de l'arribada de les glaades estigui en un estadi de desenvolupament que ja pugui resistir el fred. 

s el ms rstec dels cereals. Era tradicionalment conreat a l'alta muntanya catalana, on per les condicions ecolgiques ja no prosperava el blat, per ara est en regressi. Actaulment s molt conreat al Canad i als pasos bltics, escandinaus i Rssia. 

Les feines de conreu sn les mateixes que la resta dels cereals, adobat, desherbat mecnic o qumic i collita sempre mecanitzada actualment. El rendiment en quilos per hectrea que s'obt s molt menor que el del blat.

L'anomenat mestall s una sembra en la que es mesclen grans de sgol i grans de blat que actualment ha caigut en dess.
 
Modernament han estat produts uns hibrids de blat i sgol anomenats triticale i com sn ms productius es conreen tamb en la terra baixa i amb ms intensitat que el sgol.

El primer s conegut del sgol es remunta a Abu Hureyra al nord de Sria, a la vall de l'ufrates durant el paleoltic tard.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29019" title="Mar de Wadden" nonfiltered="1938" processed="1931" dbindex="12031">
El mar de Wadden (Wattenmeer en alemany, Waddenzee en neerlands, Waadsee en fris, Wattensee en baix alemany i Vadehavet en dans) s un mar situat entre les illes Frisones i el mar del Nord per un cant i les costes neerlandesa, alemanya i danesa per l'altre. Format per planes mareals, s molt poc profund, i durant la marea baixa consisteix en grans planes sorrenques interrompudes per canals de drenatge que evacuen l'aigua (de fet, s possible travessar-lo a peu, arribant del continent a les illes o viceversa). S'hi donen tamb grans corrents. Fa uns 450 quilmetres de llarg i entre 5 i 30 d'ample, amb una superfcie d'uns 10.000 km .

Enllaos externs.
Mapa del mar de Wadden (en dans);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29027" title="Espai" nonfiltered="1939" processed="1932" dbindex="12032">
Per altres significats vegeu: espai (desambiguaci)


La paraula espai t molts significats:

La definici d'espai dins la fsica s controvertida. Aquests sn alguns dels conceptes emprats per definir espai:

 Estructura definida per les relacions espacials entre objectes.
 Conjunt de totes les posicions on podem situar un objecte.

En fsica clssica, l'espai s un espai Euclide i tridimensional, on qualsevol posici pot ser descrita mitjanant coordenades. La teoria de la relativitat, interpreta el temps i l'espai com un tot unitari anomenat espai-temps, formant un sistema tetradimensional.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29028" title="Castell del Benicadell" nonfiltered="1940" processed="1933" dbindex="12033">
El castell de Benicadell o de Penacadell s un castell situat al terme municipal de Gaianes (el Comtat).

Just en el cim del Benicadell, el castell, completament derrut, s'ubica a sobre d'una plataforma des d'on es controlen les comarques del Comtat i la Vall d'Albaida. L'estat de conservaci s tan pobre, que fins i tot pocs excursionistes que accedeixen al cim se n'adonen de la presncia de les restes. En la plataforma, amb unes mesures de 3 x 4 m., s'hi poden detectar les restes d'un mur d'una grossria de 1,20 m., 1,60 m. de llargada i 0,60 m. d'altura.

Per les troballes cermiques d'origen musulmanes trobades a la zona, el castell es data entre els segles XII i XIII. D'poca cristiana les troballes han estat mnimes.

Els investigadors del Centre d'Estudis Contestans (una organitzaci experta en aquesta matria) sn molt crtics en qu les restes descrites siguen realment les restes del castell de Benicadell. En les cites histriques referents a les revoltes d'Al-Azraq, aquest castell es descriu com una pea clau en les comunicacions entre les valls de l'actual provncia de Valncia i les valls del nord de l'actual provncia d'Alacant. El castell es dibuixa com una fortificaci realment important amb un gran domini territorial i de les principals vies, la qual cosa seria molt difil, si ms no impossible,  des d'un lloc amb tan poca accessibilitat com el cim del Benicadell. A ms, hi han fortes contradiccions cronolgiques entre la dataci de la cermica apareguda i l'evoluci del lloc segons les fonts histriques.

 Bibliografia .
El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29029" title="Castell de Gaianes" nonfiltered="1941" processed="1934" dbindex="12034">


El castell de Gaianes s un castell situat al terme municipal de Gaianes (el Comtat), en la vessant sud de la serra del Benicadell, a 2 km del nucli urb. Localment tamb s conegut com el Castellet.

 Histria .
Les restes cermiques trobades al lloc, donen al castell una cronologia cristiana d'entre els segles XIII i XIV. Essencialment, es creu que el castell va ser un punt de recolzament, durant un curt perode de temps, del poder senyorial d'un xicotet assentament proper.
Les evidncies de qu la construcci mai no fou acabada i altres raons, demostren aquesta hiptesi.

 Estat actual .
El castell s una construcci de planta rectangular, de 13 x 8 m., ubicada a sobre d'una plataforma bastida amb tapial de maoneria. Els murs, d'una gran consistncia, tenen 1,96 m. de grossria i una altura de 0,84 m. Existeix un buit al mur que resta sense construir, en aquesta zona estaria situat l'accs.

 Bibliografia .
El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29041" title="Escaiola" nonfiltered="1942" processed="1935" dbindex="12035">

L'escaiola (Phalaris canariensis L.) s una planta gramnia, cultivada com cereal secundari per les seves llavors apreciades pels ocells. 

s una planta anual amb un tronc dret de 40 cm a 1 m d'alada.

Distribuci: Nord d'frica, Marroc, Illes Canries, Aores,Madeira. Es cultiva dins tot el mediterrani.

Usos.
 Alimentaci animal: Llavors per ocells, principalment canaris.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29043" title="Madeira" nonfiltered="1943" processed="1936" dbindex="12036">




Madeira (en portugus Arquiplago da Madeira) s un arxiplag portugus situat a l'Atlntic nord, situat entre els parallels  32 22' 20 i 33 7' 50 i en una longitud entre els 16 16' 30 W i els 17 16' 39 W. L'arxiplag consisteix en dues illes habitades anomenades Madeira i Porto Santo, tres petites illes deshabitades anomenades Ilhas Desertas i un altre grup ms petit de tres illes tamb deshabitades conegut com les Ilhas Selvagens o illes Salvatges, ms properes a les Canries que a Madeira. 

Descobertes i colonitzades per Portugal el 1418, actualment en sn una regi autnoma (en portugus Regio Autnoma da Madeira) i, alhora, una regi ultraperifrica de la Uni Europea.

 Illes .
 Madeira (741 km  );
 Porto Santo (43 km  );
 illes Desertas  Deserta Grande, Ilhu do Bugio i Ilhu Cho  (14 km  );
 illes Selvagens  Selvagem Grande, Selvagem Pequena i Ilhu de Fora  (2,73 km  );

 Geografia.



 Ciutats .

Funchal, la capital de l'arxiplag(pop. aproximada 100,000), es troba a la costa sud de Madeira, a  32 37' 45" N de latitud i 16 55' 20" O de longitud. 
Altres ciutats  sn: Vila Baleira (a l'illa de Porto Santo), Cmara de Lobos, Machico, Santa Cruz, Canio(ciutat in municipi de Santa Cruz) i Santana( l`illa Madeira).

 Aeroports .
Madeira/Funchal aeroporto internacional(FNC),in municipi Santa Cruz,illa de Madeira.
Porto Santo/Vila Baleira aeroporto(PXO),illa i municipi Porto Santo.

 Geografia fisica .
 
L'arxiplag es troba a uns 600 km de la costa de l'frica, a ms de 900 km de Lisboa, a uns 400 km de Gran Canaria i a uns 800 km de Santa Maria, la ms propera de les illes Aores.

Madeira s l'illa principal del grup, amb 741 km  , t una longitud de 57 km, una amplada mxima de 22 km i un litoral de 130 a 140 km. s travessada d'est a oest per una cadena de muntanyes amb altituds superiors als 1.200 m que culminen al Pico Ruivo (1.862 m), de les quals baixen profunds barrancs a banda i banda de l'illa.

Al sud queda ben poc del bosc originari que cobria tota l'illa (fins que els primers colons van decidir calar-hi foc per fer lloc per a les seves granges) i que li va donar el nom que t ara (Madeira vol dir "fusta" en portugus), per a la part nord en alguna de les valls encara hi creixen esponerosos arbres nadius de l'illa. Un llarg, estret i comparativament poc elevat promontori rocs (la Ponta de So Loureno) forma l'extrem oriental de Madeira, on es pot veure un tros de terreny de sorra calcria que cont petxines i altres fssils que s'assemblen a les arrels dels arbres, probablement produts per infiltraci.
La illa Porto Santo  menor i minos muntanyeosa,con platges de arena daurada.

 Clima .

La seva posici geogrfica i el paisatge muntanys permeten un clima molt plaent. Les temperatures sn d'uns 22 C a l'estiu i uns 16 C a l'hivern. Amb una humitat suau, el temps de Madeira s classificat com a subtropical. Influenciada pel corrent del Golf, la temperatura de l'aigua del mar s tamb d'uns 22 C a l'estiu, i d'uns 17 C a l'hivern. Les illes sn d'origen volcnic.

 rees Naturals .

L'arxiplag posseeix valuoses rees naturals, sobretot els boscos de laurisilva als estreps muntanyosos del nord de Madeira, que han estat declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.
Altres rees naturals:illas Desertas i illas Selvagens.

Municipis.
De la mateixa manera que els districtes de Portugal, Madeira tamb se subdivideix en 11 municipis:

Calheta;
Cmara de Lobos;
Funchal;
Machico;
Ponta do Sol;
Porto Moniz;
Porto Santo;
Ribeira Brava;
Santa Cruz;
Santana;
So Vicente;

Ciutats.
Funchal (100.526),Camara de Lobos (vora 16.000),Machico (vora 12.500),Canio (ciutat a municipi de Santa Cruz,vora 12.000),Santa Cruz (6.500),Santana (vora 3.500)  i
Vila Baleira , (vora 4.400).

 Cultura i poblaci .
Les illes sn conegudes per la producci del vi de Madeira. Sn famoses tamb per les seves flors i fruites subtropicals.

Hi ha uns 250.000 habitants (1991) a les dues illes principals, dels quals noms 4.800 viuen a l'illa de Porto Santo. La densitat de poblaci s de 337 habitants per quilmetre quadrat a Madeira i de 112 a Porto Santo. La majoria dels primers pobladors provenien de les regions portugueses de l'Algarve i el Minho. Les illes tenen monuments histrics, carrers i places (praas) amb jardins pertot arreu i petites ciutats molt tpiques.

 Histria .
S ha dit, tot i que no n hi ha proves concloents, que els fenicis van descobrir Madeira en una poca ben primerenca. Plini esmenta unes illes Porpres o Mauritniques, la posici de les quals amb referncia a les illes Afortunades o Canries sembla que vulgui indicar l'arxiplag de Madeira. Hi ha una histria romntica, de veracitat ms que dubtosa, que parla de dos amants, Robert Machim i Anna d'Arfet, que fugien d'Anglaterra cap a Frana el 1346 i es van desviar de la seva ruta a causa d'una violenta tempesta; van anar a parar a la costa de Madeira al lloc ms tard Machico, en record d'un d'ells. Segons es pot comprovar en un portol datat el 1351, que es conserva a Florncia, sembla que Madeira havia estat descoberta fora temps abans d'aquella data per vaixells portuguesos capitanejats per oficials genovesos. El 1419, dos dels capitans del prncep Enric el Navegant, Joo Gonalves Zarco i Tristo Vaz Teixeira, es van veure desviats per una tempesta cap a l'illa que van anomenar Porto Santo, en senyal de gratitud per  haver-se salvat del naufragi. L any segent es va enviar una expedici per poblar l'illa i, com que des d'all van albirar Madeira, tamb s hi van dirigir i en van prendre possessi en nom de la Corona portuguesa. Hi fundaren la vila de Funchal (de funcha, fonoll), 

La colonitzaci de les illes va comenar cap a 1432 o 1433. El 23 de setembre de 1433, el nom ILHA DA MADEIRA (illa de Madeira, o "illa de la fusta") apareix en un mapa, per primera vegada, dins un document.

El 1425 s inici la colonitzaci portuguesa, ja que, com les Aores, tenien fora importncia estratgica en el pas martim cap a Guinea. El 1451 Funchal va rebre la carta de vila o concelho, fur que fou ampliat el 1472, i a l'illa s hi introduren ceps de vinya de Xipre, Creta, Borgonya i del Rin, aix com la malvasia de Creta, els quals originarien el vi del pas. El 1452, endems, s introduiria des de Siclia el conreu de sucre de canya a Machico.

El 1502 Bethencourt descobr l'illa de Porto Santo per a Castella, per aquesta en renunciar en favor de Portugal. El 1508 el rei portugus Manuel I va concedir rang de ciutat a la vila de Funchal, mentre que el 1514 esdevenia seu episcopal.  Quan Felip II de Castella fou proclamat rei de Portugal el 1580, els espanyols ocuparen l'illa, que fou atacada per l'angls Preston, qui bombardejaria Porto Santo el 1592. Quan el 1640 els portuguesos es revoltaren contra els espanyols, Madeira tornaria a mans portugueses. 

El 1801 foren ocupades temporalment per la Gran Bretanya per tal que no les ocupessin els francesos, fet que repetiria del 1807 al 1814, any en qu foren tornades a Portugal pel Tractat de Versalles. Endems, el 1803 un fort temporal va destruir temporalment Machico. El 1828 participarien activament en la guerra civil entre Pedro I i els miguelistes, i el 1852 patiria una plaga d'odium que malmetria la collita de ram.

El 1873 tamb patiria una plaga de filloxera que provocaria una crisi econmica tan forta que molts maderesos emigraren massivament cap a Amrica del Nord i del Sud. El 1895-1898 es va suprimir temporalment el concelho de Porto Moniz i s iniciaren els primers moviments autonomistes, de manera que la metrpoli els va concedir un petit autogovern.

El 1921, l'emperador austrohongars Carles I fou deportat a Madeira, desprs d'un cop d'estat fracassat. Hi va morir un any desprs. El 1931 s hi van sublevar els militars antisalazaristes, que es rendirien merc la mediaci del bisbe de Funchal. I durant el 1940-1945 foren emprades com a base aliada, encara que amb una importncia relativa menor que les Aores.

Pel novembre del 1975, un cop triomf la Revoluci dels Clavells i va caure el govern salazarista, es fundaria el Frente de Libertaao do Arquipelago de Madeira (FLAMA), com a reacci per l'arribada al poder a Portugal dels comunistes i esquerrans, amb suport no gaire dissimulat dels emigrats als EUA. Com a resultat, el 1976 va rebre del govern portugus un fort estatut d'autonomia. Desprs del govern inter de Jaime de Ornelas Camacho (1911) de l'u d'octubre del 1976 al 3 de mar del 1978, a les primeres eleccions ven el socialdemcrata Alberto-Joao Jardim (1943).

Pel febrer del 1978 el FLAMA edita el diari separatista Jornal Insular, que rep suport dels maderesos americans; alhora, el Movimento Independentista de Madeira (MIM) rep el suport dels radicals africanista i aconsegueix que Madeira sigui integrada amb el grup d'illes que s havien d'independitzar seguint les pautes de l'OUA. Portugal, naturalment, rebutja el document.

Finalment, l'octubre del 1979, se celebra la Cimera de Funchal presidida per Alberto-Joao Jardim, amb membres de l'OUA i del govern portugus, i on es prenen els segents acords: definici de l'eix Aores-Madeira-Canries i reforar l'autonomisme per combatre l'independentisme.

Des d'aleshores, el moviment independentista s apaivag fora, i a les eleccions autonmiques del 1984 el PSD va obtenir 40 dels 50 escons maderesos, i A.J. Jardim fou reescollit president.
El 9 d'octubre del 1996 Alberto-Joao Jardim, president autonmic des del 1978, sempre amb majoria absoluta, va tenir una forta oposici dels comunistes del CDU, presidit pels capellans Edgar Silva (33 anys) i Mario Tavares, a qui acus de venut a l'esglsia, cosa que provoc els ires del bisbe de Funchal, Teodoro de Faria; i del l'extrema esquerra UDP, dirigida pel tamb capell Martins Junior (58 anys).

 Filatlia .
El 1868, Portugal va fer una edici especial de segells per a Madeira, que eren els segells en curs a Portugal amb el nom "MADEIRA" sobreimprs. Aquest sistema va continuar fins al 1928, quan va sortir una srie especial per a Madeira; per fou l'nica que fou produda fins al 1980 (els segells de Portugal van tenir validesa a Madeira fins al 1898), quan Portugal va comenar a imprimir segells amb la inscripci "Portugal Madeira" que eren vlids tant a Madeira com al Portugal continental, similars a l'edici que es feia per a les Aores.

 Comunicacions .
A les illes hi ha dos aeroports, l'un a Santa Cruz , a l'illa de Madeira, i l'altre a la ciutat de Vila Baleira, a l'illa de Porto Santo (PXO)}. Els vols cap a les illes surten majoritriament de Lisboa i Porto/Oporto(OPO),per tamb hi ha vols directes des d'altres importants ciutats europees. Els ciutadans de la Uni Europea provinents de l'rea del Tractat de Schengen poden entrar lliurement a les illes, mentre que els d'altres regions necessiten identificaci. La comunicaci entre les dues illes es fa a travs d'avi o de ferris que permeten el transport de vehicles. Visitar l'interior d'aquestes illes s molt senzill actualment, a causa de les importants infraestructures dutes a terme durant el boom econmic portugus. Hi ha modernes carreteres que arriben a tots els punts d'inters de les illes, i tamb una bona xarxa de transports. 

 Enllaos externs .

 Oficina de Turisme de Madeira;
 Parc Natural de Madeira;
 Vista en 3D de la ciutat de Funchal;
 Partit Socialista Democrtic Autnom Maderenc;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29062" title="Tamboret" nonfiltered="1944" processed="1937" dbindex="12037">

Un tamboret s una cadira sense respatller ni posabraos format per 3 o 4 peus depenent del tamboret; aquest pot tenir alades molt variades depenent de l's que s'en vulgui fer.

Els tamborets sn molt utilitzats en bars i discoteques ja que el poc espai que ocupen i l'alada que tenen els fa adients per pendre alguna beguda sobra la barra.

Tamb s habitual la utilitzaci d'aquests per tocar el piano encara que sn molt ms baixos que els citats anteriorment.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29067" title="Banc (moble)" nonfiltered="1945" processed="1938" dbindex="12038">


Un banc s un moble consistent en un seient amb o sense respatller, amb o sense reposabraos, pensats per a que hi cpiguen diverses persones.

Els bancs sn una part important del mobiliari urb de moltes ciutats, on es distribueixen pels carrers, especialment les places, rambles i passeigs. Tamb sn utilitzats en restaurants, en algunes discoteques i en festes privades de molta gent.

Al no delimitar l'espai per persona, com ho fan les cadires sn tils per quan hi ha molta gent, aix s redueix l'espai per persona.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29068" title="Segle de les Llums" nonfiltered="1946" processed="1939" dbindex="12039">


Veure l'article principal I lustraci

El Segle de les Llums correspon al segle XVIII europeu i es caracteritza pel moviment cultural de la I lustraci. Els intellectuals de l'poca creien que seria un segle de progrs, de domini de la ra que faria sortir la humanitat de la superstici (la foscor metafrica secular).

La filosofia va ocupar un paper central en aquesta tasca, sobretot a Frana, amb el moviment de l'Encyclopdie (com a compendi del saber hum) i noms com Voltaire, Denis Diderot o Jean-Jacques Rousseau.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29070" title="Signe lingstic" nonfiltered="1947" processed="1940" dbindex="12040">

El signe lingstic o paraula s un conjunt de sons o grafies (significant) que porten associat un contingut mental (significat) que comparteixen en els seus trets generals els parlants d'una llengua. 

Al llarg de la histria hi ha hagut diverses polmiques sobre la natura del signe, les ms destacades sn:
 Si la natura de la uni entre significant i significat s totalment arbitrria i convencional o si hi ha motivacions en l'estructura del mn o del propi llenguatge.
 Si el significat s realment com entre els parlants d'un idioma o noms s'accepta per facilitar la comunicaci.
 Si cal distingir ms components intermitjos.
 Si el signe modela la realitat o si la realitat motiva el signe.
 Si el significat d'una paraula es com a tots els ssers humans i en canvi els significants diferents es deuen noms a l'existncia de diversos idiomes.

La lingstica t en el signe lingstic un dels principals objectes d'estudi, per d'ell tamb s'ocupen la semitica i la filosofia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29073" title="Semntica" nonfiltered="1948" processed="1941" dbindex="12041">
La semntica, en un sentit ampli, s la part de la lingstica que estudia la paraula, concretament tot all relacionat amb el seu significat. El seu nom ve del grec "sema", que vol dir signe. Com a disciplina va nixer al segle XIX. 

Analitza quins sn els components del significat, com es transmet i la relaci entre mots segons el que representen. Segons com sigui aquesta relaci es parla de mots sinnims (significat semblant), antnims (oposats), homnims (dos mots diferents amb coincidncia de forma per evoluci histrica), polismics (amb ms d'un significat)... 

La semntica s una disciplina propera a la filosofia, per l'anlisi dels conceptes; a la psicologia, per l'estudi de la ment humana i de la comunicaci; a la lexicologia, perqu ajuda a definir els mots; a la sintaxi, ja que assigna papers temtics a funcions dins de la frase i a moltes altres branques del saber. De fet, des de l'anomenat "gir lingstic" del coneixement al segle XX, la semntica s'ha convertit en una cincia auxiliar til per a qualsevol apropament a la realitat.


 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29075" title="Aiora" nonfiltered="1949" processed="1942" dbindex="12042">



Aiora (Ayora en castell i oficialment) s un municipi del Pas Valenci i capital de la comarca de la Vall de Cofrents, la qual s'estn al voltant del seu castell que se situa sobre un tur a 64 m d'altitud. el d'Aiora s el segon terme municipal ms extens del Pas Valenci (desprs del de Requena) i la seua orografia s molt muntanyosa, est la muntanya La Palomera, 1.260 m i cim culminant de la comarca; La Hunde, una de les ms importants reserves naturals de la Pas Valenci, amb gran riquesa faunstica i vegetal.

Els seus moradors (5.489 en 2007), responen al gentilici dayorinos (aiorers en valenci) es reparteixen pels nuclis de poblaci d'Aiora, Casas de Madrona, San Benito i La Vega. 

En el cens de 2001 el 8,31% de la poblaci va declarar saber parlar valenci.

Entre llurs fills destaca Jaume Prez, bisbe auxiliar de Valncia, que inspir a Luter amb la seua obra sobre els Salms.

Dins del terme municipal de la vila destaquen els ports del Buitre (1.084 m.) i el d'Hunde (1.042 m.). 

Histria i orgens.
La seua histria s'emmarca en una dualitat complexa: a la seua oscillaci geogrfica i poltica entre el Regne de Castella i el de Valncia (menys de 40 anys), cal afegir-li la seua vinculaci religiosa (arxiprestat) a la dicesi de Cartagena primer (des del 1266), a la d'Oriola desprs (des del 1.564) i recentment a la de Valncia (1954); entre una vila de la Corona i un lloc de senyoriu; entre una economia eminentment agrria i una altra de ramadera (apicultura) i comercial en funci de la seua situaci fronterera; entre una poblaci de majoria cristiana amb existncia fins el s. XVII d'una moreria al seu casc urb i nuclis exclusivament mudjars al seu voltant; i amb coexistncia d'una petita noblesa, artesanat i professions mitjanes juntament amb les classes populars.

S'hi han trobat importants jaciments prehistrics, com ara, les Coves de la Tortosilla (12000-6000 aC); l'abric del Sordo (9000-6000 a d C), ambdues amb importants pintures rupestres, i, sobre tot, el Castellar de Meca (avui en mans privades) amb runes de la major metrpoli ibrica de les nostres terres, i una ciutat tallada en la roca a 1.100 m. d'altitud; tot el conjunt s monument histric. Tamb hi restes de l'ocupaci romana en La Hunde i San Benito.

Musulmana, fou conquistada per Jaume I i, pel Tractat d'Almizra, donada a poblar als castellans l'any 1244. En 1281, pel tractat de Campillo, signat entre Pere III d'Arag i Alfons X, el Savi, de Castell, roman definitivament integrada en el Regne de Valncia, conservant la parla castellana dels seus inicials pobladors. El 1271 Alfons X li concedeix les franqueses del fur de Conca, primera carta pobla. El 1272 assoleix el ttol de vila. El 1290 abasta el dret de celebrar mercat i el 1315 el de fira. El 1336 signa carta pobla als mudjars d'aquesta poblaci. El 1328 passa per donaci d'Alfons IV a sa muller Elionor i desprs al seu almirall Bernat de Sarri, per a revertir ms endavant a la Corona. El 1364 Pere IV li la concedia al duc de Gandia. El 1422, la mort sens successi del duc feia que tornara a passar a la Corona. El 1429 Alfons V la lliurava al futur Joan II, qui el 1431 la donar a Didac Gmez de Sandoval, comte de Castro i Dnia. El 1452 la possea per dot sa muller, Isabel Lladr, de la qual darrere diverses vicissituds passar el 1491 per renda a Roderic de Mendoza, marqus de Zenete, fill del cardenal, famlia que ostentar el senyoriu fins el segle XIX. Sa filla, Mencia de Mendoza, dona de gran influncia en el renaixement valenci, va donar empenta a la ciutat i al seu castell fins la seua mort sense descendncia, en qu va heretar-la sa germana Maria, esposa de Didac Hurtado de Mendoza. Amb el fil d'ambds la vila entra en el ducat de l'Infantado on roman fins el segle XIX. Desprs de l'expulsi dels moriscos el cabdill Turigi es proclam rei d'Aiora i la vall es converteix en reducte dels rebels. L'aventura de Turigi acab amb la desfeta de la sublevaci morisca i seua execuci a Valncia. El seu castell jug un important paper en la trista batalla d'Almansa, sent l'nic nucli de resistncia dels partidaris de l'arxiduc; la qual cosa va portar-li greus perjudicis econmics amb la victria i represlies del Borb. Tamb hagu de sofrir la invasi napolenica i, anys desprs, les incursions carlines, que cremaren el registre civil.

L'any 1979 es va declarar un dels ms paorosos incendis que s'hi recorden i que va consumir gran part de la massa forestal del terme municipal d'Aiora.

Economia.
Econmicament predomina l'agricultura de sec amb conreu de cereals, ram, olivera, pomeres i ametlers. Junt a una ramaderia en retrocs, hi ha un important centre d'apicultura i alguns tallers txtils, on es manufacturen mantes de llana i espardenyes d'espart, i fins i tot explotacions de tipus forestal. La seua industrialitzaci sempre ha estat feble i noms es crearen alguns llocs de treball i empreses amb la central nuclear de Cofrents, la construcci de la qual va ser fortament contestada per la societat civil valenciana.

Llocs d'inters.

Hi hagu convents de dominics i franciscans (s XVI) fins l'exclaustraci. Es conserva la moreria i la jueria. Els seus monuments ms importants sn:
Esglsia de Santa Maria la Mayor (Santa Maria la Major en catal) (1628), renaixentista.
Esglsia de l'Assumpci (1528-1628) Renaixentista. Monumental faana herreriana. Pintures de Yez de la Almedina i de Vicente Lpez.
Convent de Sant Francesc. Actual Casa de la Cultura.Construda en 1573 i reedificada en 1778;
Creu de Sant Anton. Creu de terme del segle XVI.
La Llotja, de 1892.
El carrer de la marquesa de Zenete.
El castell. Actualment en runes. Es pot apreciar la faana principal i la torre de l'homenatge.
Diverses ermites,com ara la de Sant Anton, Sant Blai, Sant Josep, Santa Llcia, Verge del Rosari i la del Sant ngel.
Museu Arqueolgic.
Menci especial mereix el Castellar de Meca, un dels poblats ibrics ms importants de l'Estat espanyol. S'hi troba en la serra del Mugrn i ja el cam d'accs que s'ha de fer obligatriament a peu impressiona per estar tallat en la roca, hi ha aljubs, escales tallades en la pedra, restes cermiques i camins de rodes, un dels exemples millor conservats de vies preromanes. Encara s'hi veuen part de les muralles que el voltava. Es creu que serien els romans els que acabaren amb ell.

Gastronomia.
La gastronomia aiorera s molt rica; hi destacarem: l'ajetao, un guisat fet de crelles i all; la gachamiga amb fetge i per damunt de tots tenen fama els gaspatxos. Bons embotits artesanals i dolos fets amb mel, tan abundant en la zona; especialment l'aiguamel feta amb carabassa cuita en almvar de mel.

Demografia.
Aiora compta amb 5.489 habitants (INE 2007).


Poltica.
El govern municipal es compon de 13 regidors. En les eleccions municipals de 2007, el PSPV en tragu 6 regidors, el PP 6 tamb i EUPV en tragu 1.





Festes.
Les festes patronals sn cap al 15 d'agost dedicades a la Verge de l'Assumpci.

Les carnestoltes estan abastant darrerament alguna importncia.

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'ajuntament d'Aiora ;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Guia turstica de la Generalitat Valenciana sobre la vall d'Aiora;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29076" title="Cofrents" nonfiltered="1950" processed="1943" dbindex="12043">


Cofrents (oficialment i en castell Cofrentes) s un municipi de la Vall d'Aiora. El topnim significa "confluncia" per ser punt de trobada del Xquer i del Cabriol, la qual cosa li dna la seua fesomia; en poca musulmana pertangu, entre 1147 i 1172 al regne de Mrcia, regit per Ibn Mardanisch. 

El terme, de 103.1 km 2 , s fora muntanys, solcat pel Xquer i el Cabriol i amb altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluncia del Cabriol al Xquer forma l'embassament de l' Embarcadero. A banda de la gran quantitat d'excursions a peu o amb bicicleta que s'hi poden realitzar cal remarcar l'inters espeleolgic del municipi amb diferents coves de qu destaca la Cueva Hermosa i el Volcn .

Histria i origens.

En zona fronterera entre els regnes rabs i les Corones de Castella i Arag, la Vall de Cofrents canvi constantment de mans durant el segle XIII, aix desprs de la conquesta Jaume I va cedir-la a Castella, sota el qual domini es va efectuar la repoblaci; en 1238 Alfons IX la dna al seu primognit l'infant Sanxo ; en 1281 Alfons X , de Castella i Pere III, el Gran, d'Arag pacten la cessi a Arag de la zona i aqueix mateix any nomenen batle dels castells de Xanals, Xerafuil i Cofrentes a Pere d'Agull ; en 1329 Alfons IV, el Benigne fa donaci a la seua muller, na Elionor, en 1369 passa al Patrimoni Real de Pere IV, el Cerimonis ; successivament continu passant de mans en mans de diferents senyors: el marqus de Villena, na Elionor de Villena ; el comte d'Oliva i el Duc de Gandia, durant tota aquesta poca la permanncia de gran quantitat de musulmans en la zona origin diverses fregades entre aquests i la poblaci cristiana; per exemple, en les Germanies els moros recolzaren els nobles en llur inters per sufocar l'aixecament; en 1574 obtingu independncia eclesistica Xarafull; en 1609 l'expulsi morisca supos un greu trencament demogrfic  tan sols hi romangueren 17 persones; el duc de Gandia , senyor aleshores de la Vall, dirig la repoblaci amb dures condicions de pagaments, en especial les referides a la partici de fruits; en Joan de Navarra, els marquesses de Demax, Isabel de Ladrn, duquessa de Castro; famlia Mendoza, Pere Centelles Borja continuen engrossint la nmina de propietaris del castell i la vila fins que el duc d'Osuna cedeix en cens emfitutic al plet que des de feia ms d'un segle mantenien els pobladors amb els senyors; va ser capital de la governaci o corregiment establert a ran de la instauraci borbnica, de qu eren partidaris els cofrentins, que comprenia tota la Vall d'Aiora i part de la Canal de Navarrs; el 24 de maig de 1812, a causa de l'oposici a la invasi el general napolenic Granier cremaren els arxius municipals, cremaren el pont afusellaren i segrestaren alguns cofrentins i arrunaren el castell; les guerres carlines tamb afectaren Cofrents on hi hagu diversos enfrontaments; el 1864 una forta riuada provoc la desaparici del conreu de la vinya en el municipi i provoc diverses epidmies en 1885, el clera; en 1890, el tifus; en 1892, la verola; ja en el segle XIX, durant el regnat de Ferran VII , s fort l'oposici de la poblaci de la Vall a seguir complint les exigncies senyorials; el segle XX marca una important caiguda demogrfica deguda a l'escs dinamisme econmic sofert per la comarca; la construcci de la central nuclear (1973-1982), que fou fortament contestat per la poblaci civil del Pas Valenci, no ha generat el procs de desenvolupament i de llocs de treball a la comarca que van prometre les autoritats per justificar l'ubicaci, si no ha sigut per la necessitat de peonatge i pel desenvolupament d'algunes activitats de serveis; bona prova n's que en 1974 hi havia un cens de 947 persones i el de 2003 tan sols creix fins els 950.

Llocs d'inters.

El casc urb creix al reds del castell i els seus carrers s'empinen cap a ell deparant al visitant gran quantitat de fonts. El patrimoni local presenta:
El Castell. D'origen rab ha sofert diverses destruccions, afegits i modificacions, la qual cosa fa que l'estat de conservaci siga diferent segons les zones. ;
Balneari de Los Hervideros . En funcionament des de 1902.
 Esglsia del Patriarca sant Josep. De 1621.
 Balc de Pilatos.
 Pont modernista. Aixecat en 1911 per a salvar el Cabriol.
Ermites de la Soledat i el Calvari.

Gastronomia.

La gastronomia es basa en els productes de la terra  destaquen les bresquilles-- i el seu pat ms conegut s l'olla cofrentina; la beguda local s el zurracapote. 

Festes.

Les festes patronals sn del 14 al 18 d'agost dedicades a l'Assunci de la Nostra Senyora, i el 17 de desembre per Sant Antoni.

Altres dades.

La denominaci oficial s Cofrentes , la parla castellana i l'ajuntament est governat des de les votades 2003 pel PP, amb 5 regidors; el PSPV en t 2.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29077" title="Cortes de Pallars" nonfiltered="1951" processed="1944" dbindex="12044">


Cortes de Pallars s un municipi de la Vall d'Aiora. A banda del Xquer reguen l'enorme terme, 235 km 2 , les rambles de La Morera, del Pozo, de Canillas ; de Los Gallegos , del Ral; el barranc d'Otonel, de Bujete i del Hornillo , voltat pel masss del Caroig, la Mola de Cortes, la serra Marts i la de Dos Aiges, presenta mantes paratges on gaudir del senderisme, el barranquisme, la bicicleta o el muntanyisme. La Mola de Cortes tamb compta amb la major reserva de caa major de l'estat.

Histria i origens.

Els indicis ms antics de poblament sn ibers i s'han trobat en La Pileta, el jaciment de la muralla, el castell de Chiret i a la serra Marts; tamb hi ha troballes d'poca romana, per la fundaci s musulmana, la qual poblaci es mantingu desprs de la conquesta cristiana; fou el centre de la baronia de Pallars, vinculada, prvia facultat reial, pels Pallars el 1232. Pass successivament als Pascual de la Vernica , als Frgola i als Escriv.

En 1609 els seus habitants es rebellaren davant el decret d'expulsi dels moriscos i, juntament, amb els habitants dels pobles dels voltants es van fer forts vora tres-mil moriscs a la Mola de Cortes, sota el comandament de Turigi , que acab sent executat el 16 de desembre ; desprs de mesos de durs enfrontaments amb les tropes reials de Felip III, van claudicar en el ms de novembre de 1609; el resultat fou la quasi total despoblaci del terme; a partir del segle XVIII experimenta un lent creixement demogrfic, a finals del XIX la baronia va anar aconseguint l'escissi del ttol en fins a quatre ms: la de Cortes, la de Castillo de Chirel, la de Bugete i la de Ruaya, cas probablement nic en la histria nobiliria de l'estat espanyol; a partir de 1930 l'emigraci dels seus habitants cap a nuclis industrials ha sagnat la demografia local importantment.

Llocs d'inters.

El poble conserva la trama morisca que li don origen amb els tpics carrers i atzucacs estrets i empinats. Paga la pena la visita a algunes de les aldees on es por trobar part del patrimoni local, que detallem tot seguit:

 Esglsia de nostra senyora dels ngels. En Cortes. Bastida en 1775 en estil barroc. El campanar fou reconstruit en 1893 i restaurat en 2000.
 Ermita de sant Roc. En El Oro. Segle XIX.
 Ermita del Sagrat cor de Jess. En La Cabezuela . De 1922.
 Castell de Chirel. Segle XV, gtic. Fou utilitzat en la lluita contra els moriscs. Conserva alguns elements per el seu estat s d'aband i runa.
 Castell de Ruaya. D'rigen rab, fou caseriu musulm. Noms es pot observar la base de la seua torrassa.
 Castell de la Pileta. Tamb musulm. Ocupava un lloc estratgic sobre el riu. Noms perviu una paret vertical de la seua torre.
 Castell d'Otonel. En el llogarret homnim.
 Fou caseriu morisc. Noms conserva alguns murs.
 Palau del Bar. Barroc, del XVIII. Conserva en la faana l'escut d'armes dels barons de Cortes.
 Antiga Venta de las Galletas . En Venta Gaeta. Ja en el segle XVI era parada de postes. Actualment s vivenda particular.
 Las Eras . Arreu del terme, construccions singulars del segle XVIII utilitzades aleshores en les tasques agrcoles.
 Antiga Cimentera. Es va construir a les primeries del segle passat amb motiu de la installaci de la Central Hidroelctrica.

Gastronomia.

Com a poble de muntanya, ofereix una gastronomia forta condimentada amb els productes de la terra: embotits, tajs de la orza, ajoarriero , coques de sardina i pernil, gaspatxos, mojetes , olla de poble, arrs amb herbes, etc.

Festes.
Les festes patronals sn del 15 al 17 d'agost, dedicades a la Nostra Senyora dels ngels.

Altres dades.

La parla s castellana, el topnim oficial Cortes de Palls , en 2003 s'hi empadronaren 913 persones i l'ajuntament est governat, desprs de les municipals d'aqueix mateix any, pel PSPV que t 5 regidors; el PP en t 2.

La poblaci es troba molt dispersa amb diverses aldees repartides pel municipi: Venta Gaeta, Castilblanques, La Cabezuela, Viuelas, Los Herreros, El Oro, Otonel i Las Vias.

Hi ha la Central Elctrica de Cortes-La Muela propietat d'Iberdrola que compta amb una de les ms modernes tecnologies d'Europa.

Dels seus fills mereix esment en Pasqual Frgola i Ahs, bar de Cortes (1822-1893), personatge que destac tant al Pas Valenci com a l'estat tant a la vida poltica com la social. 

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29078" title="Teresa de Cofrents" nonfiltered="1952" processed="1945" dbindex="12045">


Teresa de Cofrents s un municipi de la Vall de Cofrents. 113,9 km2 de terme integrats en el masss del Caroig donen lloc a espais naturals com els avencs de Las Quebradas, entre els barrancs de Carboneras i de l'Argonguea, els paratges del riu Reconque, la rambla de Murell, els alts del Caroig, de Tona, Pino Alto i la Pedriza, i les fonts del Bolo, Las Balsillas, del Bosque, de Velilla o de los Batanes.

Com a la resta de la comarca, els seus 698 habitants (cens de 2007) parlen castell.

Histria i origens.
El primer vestigi de poblaci, llevat de l'evidncia que els ibers hi estigueren, s el castell de Teresa, d'origen rom, per no s fins la dominaci musulmana quan es pot parlar d'una veritable poblaci que va pertnyer a les taifes de Xtiva i de Valncia. Res hem sabut sobre el moment de l'ocupaci cristiana per si sabem que el 1319 hom testimonia la propietat de l'infant Sanxo, primognit del rei Alfons de Castella. Ell 26 de maig del 1364 s entregat al comte de Dnia i Ribagora, i posteriorment a Alfons d'Arag, duc de Gandia. Vila important en l'explotaci del bestiar llaner, amb important indstria de la llana, com ho testimonia Cavanilles en el segle XVIII; la seua evoluci demogrfica des d'aleshores marca un important retrocs, amb una disminuci de la poblaci al llarg de tot el segle XX; aix, el 1910 reflecteix un cens de 2.080 habitants, que el 1920 havia baixat a 1.849, causat aquest descens, per la grip del 1918; a partir de 1960 es produeix un xode de poblaci devers la zona industrial de Valncia i Barcelona.

Llocs d'inters.
L'esglsia de l'Assumpci, bastida en 1636 sobre la mesquita rab cont un interessant retaule dedicat a Sant Blai; ha estat restaurada en 1997. No s l'nic monument que hi trobarem, tamb hi ha:

 Castell de Teresa de Cofrents. Sols resten escasses deixalles.
 Castell de Palaz.
 Ermita de la Santa Creu. De 1760.
 Ermita de Sant Apolinar. Aixecada en 1702, dna accs al cementeri, de 1816.

Festes.
Les festes patronals cauen entre el segon i tercer cap de setmana d'agost, i estan dedicades a la Verge de l'Assumpci.

Demografia.


Economia.
L'agricultura: bresquilles, pomeres, dacsa, alfals, olivera, ametler, cereals i ram; i la ramaderia: cabres, ovelles i abelles tiren de l'economia local.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29079" title="Xalans" nonfiltered="1953" processed="1946" dbindex="12046">


Xalans (en castell i oficialment Jalance) s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de la Vall de Cofrents. El terme (93,3 km2) es troba encaixat entre dos rius, el Xquer i el Cantaban i depara paratges de gran bellesa de qu destaca la Cova de Don Juan, una de les ms importants del Pas Valenci, on trobem sales amb estalactites i estalagmites i, tamb, restes arqueolgiques del Mesoltic i del Bronze. Altres paratges sn els canons del Xquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jvea i la Pea del Buitre. El terreny s esquerp i compta amb altures com ara el Villar Agudo (895 m), el pic de Sierrecilla (903 m), la lloma de los Corrales (890 m), el pic de l'guila (613 m), el Sapo i la Sapa (636 m), etc.

Histria.
Al barranc de la Pea i a l'abric de las Monteses podem observar pintures rupestres que marquen l'antiguitat del lloc en, com a mnim, cin segles aC. Els romans traslladaren el poble de la muntanya a la vora del riu; per els moros, en el segle XI, com que Xalans era frontera entre regnes de taifes, hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives. Jaume I va conquerir-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fou l'infant Manel, per el 1281, per pacte entre Pere el Gran i Alfons de Castella retorn al regne de Valncia. Deteniren el senyoriu Bernat de Sarri, el comte de Ribagorza, la reina Elionor  i son fill l'infant Ferran. El 1389 va comprar-la el duc de Gandia, Alfons el Vell, i a la mort de son fill, el 1425, retorn a la Corona. Lloc de moriscos depengu de Xarafull, fins el 1535, i de Cofrents fins el 1.564. Amb l'expulsi morisca --150 focs el 1609-- els cristians s'ensenyoraren del poble i convertiren la vella mesquita en l'actual esglsia. Durant les guerres carlines es van lliurar algunes batalles en el seu terme municipal com la que en 1836 oblig al poble a rebutjar els atacs del caporal revoltat Qulez. Les avingudes del Xquer de 1740 i de 1864 destruren horts i molins i arrossegaren, en ambdues ocasions, el pont sobre el riu.

Demografia.
Xalans compta amb 1.059 habitants (INE 2007).


 Poltica .


Llocs d'inters.
El casc urb mostra la seua antiguitat en els seus rosts carrers i en monuments com el castell que fou aixecat en el segle XI i que encara conserva alguns elements que sn objecte d'obres de manteniment, malgrat que l'estat actual es podria qualificar de runa. 

Els monuments ms destacats del poble sn:
Esglsia de Sant Miquel. Aixecada en 1736 sobre la mesquita, com ja s'ha indicat amunt.
Ermita de Sant Miquel. De 1880.
L'Arc. Antic ajuntament, de 1835.
Font de Los Cuatro Chorros, de 1913.

Altres llocs per visitar sn:
La cova de don Joan.
Els canons del Xquer.
Les pintures rupestres.

Gastronomia.

Per a menjar cuina tpicament castellana: morteruelo, torta mal hecha, ajitonto, patatas al monton, gaspatxos, etc.

Festes.

Hi ha diversos dies festius al llarg de tot l'any. El 3 de febrer per Sant Blai, el 17 de gener per Sant Antoni (dia dels quintos), el 15 d'agost dedicades a l'Assumpci i el 28 de desembre (el dia dels bojos), encara que les festes patronals i ms importants sn solament les festes per Sant Blai i per l'Assumpci.

Altres dades.
A Jalance, topnim oficial, es parla castell i en 2005 s'hi empadronaren 997 persones conegudes amb el gentilici de jalancinos/inas.

L'agricultura s l'nica activitat econmica de Xalans. Bresquillers, cereals i olivera sn els conreus ms extessos. Tamb hi abunda la caa, perdiu, conill i senglar, i la pesca, anguiles, barbs i llises.

 Enllaos externs .
 Web oficial de Xalans };
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29080" title="Xarafull" nonfiltered="1954" processed="1947" dbindex="12047">


Xarafull, en castell i topnim oficial Jarafuel, s un municipi del Comunitat Valenciana situat a la comarca de la Vall de Cofrents. El seu terme compta amb 107,5 km2 que s'escampen pel sector central de la Vall a la ribera esquerra del riu Cantaban, o de la Hoz, que creua el terme de sud a nord i rep les aiges del barranc d'Espaldilla. El relleu s esquerp i accidentat amb altures que superen els 900 m com , per exemple: el Castillico (1067 m), la mola de Juey (1.066 m), la mola del Puntal de la Cruz (961 m), i Majada Hueca (876 m) i Alcola (886 m) al masss del Caroig. Xarafull s rica en aiges, aix hi trobem els pous de la Juana, La Caada i Jabonero i un bon grapat de fonts de qu esmentarem, per citar-ne algunes, les del Ral, del Piojo, del Peral, de la Bocina, de la Carrasca, de la Figuera, de la Marfala, etc.

Histria.

Les primeres restes de poblaci sn les iberes del Castillico. El castell i la vila sn d'origen musulm, els quals l'anomenaren Al-Sarafa. Fou conquistada per Jaume I i entregad al rei de Castella, en virtut del tractat d'Almizra; el 1281 va retornar al Regne de Valncia. L'infant Sancho torn el castell a la Corona el 1319. El 1328 detenia el senyoriu l'almirall Bernat Sarri. El rei Mart l'Hum va donar-la a Alfons Cornell, el seu primer senyor territorial; desprs pass als ducs de Gandia. A la seua parrquia, que fou l'nica de la Vall que va dependre de la dicesi de Valncia fins 1535, van pertnyer Zarra, Teresa, Xalans i Cofrents, que se segregaren aquell any com a rectories de moriscs. Romangu despoblat desprs de l'expulsi morisca i el 1646 no passava de 85 cases. En 1854 es va declarar una epidmia de clera que es va estendre arreu de les comarques properes. En 1864 una srie de temporals de pluja causaren greus destrosses en camps i molins. En 1874 durant les guerres carlistes la partida de Santes assalt la vila.

Llocs d'inters.

Les restes d'un castell rab presideixen el poble, de carrers tamb moros: rosts, torts i estrets que contenen com a edifici ms important l'esglsia de santa Caterina, de 1689.

Gastronomia.

La gastronomia local, de marcat caire castell i prpia d'aquestes contrades fredes, ens ofereix plats com el calducho, farinetes de matana i gaspatxos. Els dolos ms caracterstics sn toas i grullos.

Festes.

Del 24 al 27 de novembre en honor a Santa Catalina i a Sant Coronat.

Altres dades.

A Jarafuel  topnim oficial es parla un peculiar castell de transici farcit de catalanismes i aragonesismes propis de les terres fronterisses. En 2005 s'empadronaren 871 persones. El gentilici s jarafuelino/ina. El PP governa amb majoria absoluta de 6 regidors per 1 del PSPV des de les votades de 2003.

L'nica indstria s la manufactura de bastons i forques amb lledoner, que exporten a tot l'Estat i, fins i tot, a l'estranger.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29081" title="Zarra" nonfiltered="1955" processed="1948" dbindex="12048">



Zarra s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de la Vall de Cofrents. 
Un relleu abrupte amb le serres d'Atalayas (982m) i del Puntal (887m) com a fites ms elevades i el pas del riu de Zarra configuren el terme, de 49,2 km2.

Histria.

Hi ha deixalles del neoltic a la cova Valle. Tamb s'esmenten troballes de lpides romanes i musulmanes al terme. T el seu origen en el castell musulm que Jaume I va conquerir i va donar a Castella en virtut del tractat d'Almizra, per a passar definitivament al Regne de Valncia el 1281. El senyoriu del lloc van mantindre'l-lo, des de mitjan segle XIV, els ducs de Gandia. Lloc de moriscos de la parrquia de Xarafull; fins el 1535, en qu es va separar. Va resultar molt afectat per l'expulsi d'aquests ja que comptava amb 240 focs el 1609; de la qual es va recuperar lentament. En el perode 1822-1833 va formar part de l'efmera provncia de Xtiva en virtut de la divisi provincial que van fer les Corts de Cadis.

Llocs d'inters.

L'nic edifici digne d'esment s l'esglsia de Santa Anna, del XVIII.

Altres dades.

S'hi parla castell. En 2005 hi havia un cens de 472 habitants. La batlia la det el PSPV que en 2003 va traure 5 regidors per tan sols 2 del PP.

Els segles XVIII-XIX tingu indstria manufacturera, i s tradicional la fabricaci de forques, bastons i altres instruments de fusta, especialment la de lledoner. La seua economia, per, es basa en l'agricultura tant de regadiu com de sec. Tamb s important la'portaci de la ramaderia: ovelles, pollastres i porcs, i la de l'apicultura, ms de 200 ruscs. D'indstria no hi ha cap.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29088" title="Simple Authentication and Security Layer" nonfiltered="1956" processed="1949" dbindex="12049">
SASL: Acrnim angls per a Simple Authentication and Security Layer.

SASL s un marc de treball per autenticaci i autoritzaci en protocols d'internet. Separa els mecanismes d'autenticaci dels protocols de l'aplicaci fent posible, en teoria, que qualsevol protocol d'aplicaci que faci servir SASL utilitzi qualsevol mecanisme d'autenticaci suportat per SASL. Malgrat que mitjanant SASL noms es controla l'autenticaci (i es requereixen altres mecanismes --com per exemple TLS-- per xifrar el contingut que es transfereix), SASL ens permet un s negociat del mecanisme escollit.

Un mecanisme SASL es modela com una successi de reptes i respostes. Entre els mecanismes definits per SASL  s'hi troben:

 "EXTERNAL", aqu l'autenticaci hi es implcita en el context (p.ex. per protocol que ja usen IPsec o TLS);
 "ANONYMOUS", pel accs d'invitats no autentificats.
 "PLAIN", un mecanisme de contrasenya simple en text pla;
 "OTP" pel sistema que va evolucionar de S/KEY i que est definit en RFC 2289;
 "NTLM";
 Hi s previst suportar els mecanismes GSSAPI dins una famlia de noms de mecanismes.

Els protocols definixen la seva representaci d'intercanvis SASL amb un perfil. Un protocol t un nom de servei com "ldap" en un registre compartit amb GSSAPI i Kerberos 

Entre els protocols que ara mateix utilitzen SASL s'inclouen IMAP, LDAP, POP3, SMTP i XMPP.

 Enllaos externs .
 El RFC 2222 defineix el marc de treball SASL.
 El SASL Working Group s'hi encarrega d'actualitzar les especificacions SASL.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29089" title="Nou Barris" nonfiltered="1957" processed="1950" dbindex="12050">

Nou Barris s un districte de Barcelona situat a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda de la Meridiana. Actualment es compon de catorze barris: Can Peguera, Canyelles, la Ciutat Meridiana, la Guineueta, Porta, la Prosperitat, les Roquetes, Torre Bar, Torre Llobeta, la Trinitat Nova, el Tur de la Peira, Vallbona, el Verdum i Vilapicina, tot i que oficialment noms se'n reconeixen tretze, ja que Vilapicina i Torre Llobeta estan integrades en el barri de Vilapicina - Torre Llobeta.



Aquests barris, que majoritriament estan situats en el que histricament constituen les rodalies dels municipis d'Horta (actual Horta-Guinard) i Sant Andreu de Palomar (i ms tard de Barcelona), van crixer al llarg del segle XX, especialment entre les dcades dels cinquanta, seixanta i setanta. 

El 1998 el districte tenia una superfcie de 600,3 hectrees i una poblaci de 168.837 habitants, havent perdut ms de vint mil habitants en poc ms de set anys. En els darrers anys, el districte ha tornat a ser una de les zones d'acollida del fort corrent immigratori des del 2000, degut al preu relativament ms baix de l'habitatge en el districte, transformant la composici tnica i la xarxa de botigues dels barris. L'any 2005 la seva poblaci era de 164.981 habitants. 

Durant els noranta, la inversi en educaci feta la dcada anterior va comenar a tenir efecte, i la xifra de poblaci sense estudis al districte va caure del 26,7% (1991) al 23,1% (1996), augmentant espectacularment el nombre de titulats en educaci secundria i superior. Quant al coneixement del catal, a mitjans de la dcada ja era comprs pel 92,8% de la poblaci, i dos teros el podien parlar. 

Polticament, el districte va viure una forta activitat liderada per les associacions de vens durant tot el franquisme, en resposta a l'urbanisme desordenat i els desequilibris del desarrollismo dels seixanta i setanta. Durant la democrcia, el districte ha estat un graner de vots socialistes, superant habitualment ms del cincuanta per cent dels sufragis. 

El nom del districte es va posar l'any 1984 quan l'Ajuntament de Barcelona aprov una nova divisi territorial de la ciutat, usant la denominaci de la revista de la primera associaci de vens de la zona a comenaments dels anys setanta. Es dna el fet que una part important de Nou Barris estava dins de l'antic Districte 9, juntament amb part de l'actual districte de Sant Andreu. En els primers projectes de divisi de la ciutat en els deu districtes actuals, per a aquest districte es proposava el nom de Ciutat Nord.

Una de les construccions ms imponents del districte va ser l'inicialment cridat Manicomi de la Santa Creu, i conegut ms recentment fins al seu tancament en 1986 com Institut Mental de la Santa Creu, l'actual seu del districte. La construcci original projectada pel dr. Emili Pi i Molist i per l'arquitecte Josep Oriol Bernadet, va ser un dels ms brillants exemples d'arquitectura de manicomi "moral" d'Europa. L'edifici va romandre ntegre fins al 1970 i el seu valor patrimonial era molt major que altres projectes d'Oriol i Bernadet com Can Ricart ara en curs de protecci patrimonial. Dissenyat entre 1855 i 1860 la seva construcci es va iniciar en 1886 i no va acabar fins a 1910-1915. Va estar envoltat d'una finca de 120 hectrees en la qual s'edificarien, desprs d'un procs especulatiu que es va iniciar en 1955 i va acabar en 1977 el barris de la Guineueta, Canyelles, part de Verdun i la zona de Peguera. dhuc avui roman la part de muntanya de la finca, coneguda per Can Masdeu. En l'actualitat, l'edifici est en s per l'Arxiu Municipal del Districte de Nou Barris, el Consell Municipal del Districte de Nou Barris i la Biblioteca Popular de Nou Barris, una de les ms grans de la ciutat.

Enllaos externs .
Noubarris.net;
Arxiu Municipal de Nou Barris;
Estadstiques de l'Ajuntament;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29092" title="Haarlem" nonfiltered="1958" processed="1951" dbindex="12051">

Haarlem s una ciutat al nord-oest dels Pasos Baixos, capital de la provncia d'Holanda Septentrional. Situada a les ribes del riu Spaarne, rep tamb el sobrenom de Ciutat de l'Spaarne (Spaarnestad). 

El terme municipal s de 32,12 km (dels quals 2,80 km corresponen a aigua), on viuen 147.343 habitants (2004).

Des de 1853 s seu d'un bisbat catlic.

L'holands Peter Stuyvesant fund el 1658 Nova Haarlem (Nieuw Haarlem) a la costa oriental d'Amrica del Nord, que (amb posteriors canvis de sobirania de neerlands a britnic a estatunidenc) acab formant part de la ciutat de Nova York, sota el nom de barri de Harlem.

Llocs d'inters.

Grote Kerk;

 Vegis tamb .
Setge de Haarlem













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29094" title="Provncia de Frsia" nonfiltered="1959" processed="1952" dbindex="12052">
Frsia (fris:Frysln, neerlands: Friesland) s una provncia del nord dels Pasos Baixos, corresponent a part de l'antiga regi de Frsia. El 2004 comptava amb 642.000 habitants. La seva capital s Ljouwert.

Fa frontera amb les provncies de Groningen, Drenthe, Overijssel i Flevoland. A ponent i al nord s envoltada respectivament per l'IJsselmeer i el Mar de Wadden, al nord del qual es troben una srie d'illes i bancs. Compta a ms amb una comunicaci directa amb Holanda Septentrional per mijt de l'Afsluitdijk.

s una provncia amb un marcat carcter agrari, on s'originaren les famoses vaques frisones. El turisme hi s una altra gran font d'ingressos, especialment al sud-oest de la provncia i a les illes. Aquest fet per, provoca una gran estacionalitat de l'activitat econmica, amb molt d'atur hivernal.

A la provncia hi sn oficials tant el fris com el neerlands.

 Ciutats i illes .
Bolsward (Boalsert);
Dokkum (Dokkum);
Franeker (Frjentsjer);
Harlingen (Harns);
Hindeloopen (Hylpen);
IJlst (Drylts);
Ljouwert (Leeuwarden);
Sloten (Sleat);
Snits (Sneek);
Stavoren (Starum);
Workum (Warkum);


 Ameland;
 Illes Frisones;
 Schiermonnikoog;
 Terschelling;
 Vlieland;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29096" title="Wyoming" nonfiltered="1960" processed="1953" dbindex="12053">



Wyoming s un estat de l'oest dels Estats Units d'Amrica, situat al nord de les Muntanyes Rocalloses. La seva capital s Cheyenne. Amb 493.782 habitants s l'estat menys poblat de la uni (d'entre els 48 contigus, ja que Alaska t menys habitants).

Fa frontera amb Montana al nord; Dakota del Sud i Nebraska a l'est; Colorado al sud; Utah a la seva cantonada sud-oest i Idaho a la resta de l'oest.

Al nord-oest de l'estat s'hi troben els parcs nacionals de Yellowstone i Grand Teton.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats 15.381 amerindis nord-americans (3,1 %). Les principals tribus eren els arapaho (4.285), xoixon (3.296), cherokee (1.263), sioux (1.153), chippewa (378), navaho (360), xeienne (289), crow (236), blackfoot (220) i apatxe (202).








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29097" title="Club Atltico Boca Juniors" nonfiltered="1961" processed="1954" dbindex="12054">


El Club Atltico Boca Juniors s un club esportiu argent, destacat en futbol, del barri de La Boca, a Buenos Aires. s un dels ms prestigiosos de l'Argentina.

 Histria .
El 3 d'abril de 1905, cinc immigrants italians del barri de La Boca, Esteban Baglietto, Alfredo Scarpatti, Santiago Sana i els germans Juan i Teodoro Farenga fundaren el Boca Juniors.

L'equip jug lligues locals i a la segona divisi amateur, abans d'assolir la primera divisi el 1913, quan aquesta fou expandida de sis a 15 equips. Boca mai fou descendit. Guany sis campionats amateurs (1919, 1920, 1923, 1924, 1926, i 1930). Amb la introducci del professionalisme, Boca guany el primer campionat el 1931.

D'acord amb la International Federation of Football History & Statistics s el millor club del mn de l'any 2004. Boca Juniors s l'equip que ms ttols internacionals oficials han guanyat del mn amb 16 (amb data 2006).

 Estadis .

Boca Juniors ha usat diversos terrenys de joc abans d'establir-se a l'actual estadi al carrer Brandsen. La construcci de l'estructura s'inici el 1938; temps en el qual disput els seus partits com a local al camp del Ferro Carril Oeste fins 1940. Un tercer nivell fou afegit el 1953, i el sobrenom de La Bombonera aparegu. Una nova ampliaci fou afegida el 1996. Les diverses seus al llarg de la histria han estat:
Drsena Sud: 1908 - 1912;
Wilde: 1914 - 1915;
Brins y Sengel: 1916 - 1924;
Brandsen: des de 1924;


 Palmars .
3 Copa Intercontinental de futbol:1978, 2000, 2003;
6 Copa Libertadores:1977, 1978, 2000, 2001, 2003, 2007;
2 Copa Sud-americana:2004, 2005;
3 Recopa Sud-americana:1990, 2005, 2006;
1 Supercopa Sud-americana:1989;
1 Supercopa Masters:1992;
1 Copa de Oro Nicols Leoz:1993;
29 Lliga argentina de futbol: 1919, 1920, 1923, 1924, 1926, 1930, 1931, 1934, 1935, 1940, 1943, 1944, 1954, 1962, 1964, 1965, 1969 (Nacional), 1970 (Nacional), 1976 (Metropolitano), 1976 (Nacional), 1981 (Metropolitano), 1992 (Apertura), 1998 (Apertura), 1999 (Clausura), 2000 (Apertura), 2003 (Apertura), 2005 (Apertura), 2006 (Clausura), 2008 (Apertura).
1 Copa de Honor: 1925;
1 Copa Argentina: 1969;

 Evoluci de l'uniforme .
El color original de l'uniforme era rosa, per fou rpidament abandonat per un blanc i negre a ratlles verticals. Segons diu la llegenda, Boca es jug aquests colors amb un altre equip en un partit el 1906 i en perdre va haver de canviar. Aleshores decid que adoptaria els colors de la bandera del primer vaixell que arribs al port de La Boca. Aquest fou un vaixell de Sucia, i el groc i el blau fou adoptat. Inicialment la franja groga era diagonal, ms tard canviada a horitzontal.


 Jugadors destacats .


 Altres seccions .
L'equip de basquetbol de Boca Juniors ha guanyat la lliga argentina de bsquet dos cops (1996~97, 2003~04), la copa argentina (2002, 2003, 2004, 2005, 2006), el Top 4 (2004), i el campionat sud-americ de clubs de bsquet (2004, 2005, 2006). El seu pavell s el Luis Conde Arena, tamb conegut com La Bombonerita.

L'equip professional de voleibol guany el campionat Metropolit el 1991, 1992 i 1996. L'equip fou ms tard desfet per la manca de patrocini, per tornat a ser endegat, assolint de nou la primera divisi el 2005.

En futbol sala, Boca ha guanyat 4 campionats: 1991, 1992, Clausura 1997 i Apertura 1998. L'equip femen de futbol ha guanyat 8 ttols: 1992, 1998, 1999, 2000, 2001 Apertura, 2002 Clausura, 2003 Apertura i 2004 Apertura.

El club tamb disposa de seccions de judo, karate, taekwondo, halteroflia i automobilisme.

 Enllaos externs .

Web oficial del club;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29099" title="Nou mtode austrac" nonfiltered="1962" processed="1955" dbindex="12055">
El nou mtode austrac, tamb conegut amb les sigles N.M.A. o N.A.T.M. (aquestes ltimes de l'angls New Austrian Tunneling Method), s una metodologia d'aplicaci de sosteniment de tnels excavats subterrniament que funciona b en roques i sls durs sobre el nivell fretic. A diferncia dels anomenats mtodes tradicionals (vegeu mtode belga, mtode austrac o mtode alemany) amb el N.M.A. s'avana (normalment amb voladures o fresadora) amb un front ampli sense sostenir i no s'intenta minimitzar la tendncia natural del terreny de tancar-se: nicament, es tracta de collocar noms el sosteniment mnim necessari per evitar el collapse del tnel, estalviant aix bona part dels sosteniments usats en altres mtodes. Aix, en un tnel excavat amb el N.M.A. es deixa que el propi terreny es vagi deformant, de manera que disminueixen les seves tensions i el terreny es converteix en un element ms de sosteniment.

Va ser desenvolupat entre 1957 i 1965, principalment per Ladislaus von Rabcewicz, Leopold Mller, i Franz Pacher i fou presentat el 1962 a Salzburg. Cal continuar usant l'adjectiu nou per diferenciar-lo del mtode austrac tradicional, mtode d'excavaci consistent en l'avan en petites  galeries independents (com en tots els mtodes tradicionals). D'aleshores en ha estat el sistema d'execuci de tnels de ms xit tot i els riscos que comporta si el terreny real no s el que s'ha previst.

La primera vegada que es va usar el N.M.A. als Pasos Catalans va ser en la construcci del tnel de la Rovira, a Barcelona.

 Descripci .
A mesura que s'avana en la perforaci d'un tnel excavat mitjanant el N.M.A. s'escull el sistema de sosteniment en funci de les caracterstiques del terreny travessat: tipus de roca, presncia de falles, classificaci geomecnica, etc. El mtode de sosteniment escollit ha de ser el mnim per evitar el collapse del tnel per no s necessari ni minimitzar les deformacions ni sostenir just al front com passa amb els mtodes tradicionals. De fet, la distncia mxima entre el sosteniment i el front s un dels parmetres a escollir segons el terreny travessat; s'anomena avan i pot arribar a ms de quatre metres en roques de bona qualitat.

Els possibles sistemes de sosteniment solen ser:
 Revestiment de la volta del tnel amb una capa de formig projectat d'entre 20 i 30 cm de gruix armada amb una malla electrosoldada. ;
 Revestiment de la volta del tnel amb una capa de formig amb fibres d'entre 20 i 30 cm de gruix, projectat i sense armar. ;
 Encavallades cada certa distncia (el perfil, la mida i l'interespaiat de les bigues es tria segons el terreny excavat).
 Tirants d'ancoratge (la densitat dels mateixos s tamb escollida segons el terreny travessat).
 Execuci d'una contravolta de formig a la solera del tnel.
 Alguna combinaci dels anteriors.

Si el front s molt poc estable, tamb s tpic avanar desprs de collocar un paraiges o b deixar el front en tals.

Un cop el sosteniment primer s collocat, es mesuren contnuament les deformacions del tnel. Si la volta es tanca de la forma prevista, no cal augmentar el sosteniment (tot i que se segueix auscultant). Si, en canvi, el tnel t tendncia a tancar-se sense tendir a l'estabilitzaci o ho fa ms rpidament del que es preveia, o fins i tot, si hi ha algun petit collapse en forma de xemeneia, s'augmenten els sistemes de revestiment de la zona (ms densitat de tirants d'ancoratge, encavallades i/o aplicaci d'una capa extra de formig projectat). D'aquesta manera, el sosteniment del tnel no noms s'adapta al que es t previst sin tamb a la resposta del terreny.

El N.M.A. permet avanar a secci sencera o en dues mitges seccions (primer en calota i seguidament en destrossa). El sistema d'avan pot ser amb fresadora o b amb voladures (si s'usen explosius cal tenir en compte l'alteraci que pateix la roca del contorn del tnel i tamb les possibles vibracions que puguin produir-se si s'est en zona urbana o b si hi ha alguna estructura que pugui ser danyada a prop).

Les subsidncies produdes en superfcie sn generalment ms elevades que les que es produeixen amb altres mtodes com els tradicionals o amb les tuneladores. Cal anar en compte doncs si s'est sota zona urbana.


 Accidents del mtode .
Tot i que el N.M.A. s'ha usat molt i a tot el mn tamb ha estat durament criticat des de la seva presentaci, sobretot pel fet de deixar el front de l'excavaci desprotegit. En efecte, l'experincia ha demostrat que s un sistema barat, adaptable, segur i senzill per a roques i sls durs i cohesius amb absncia d'aigua per les conseqncies poden ser desastroses si es travessen materials de ms baixa qualitat i no es detecta o quan apareix aigua. Aix s especialment problemtic amb el nou mtode austrac perqu s'avana amb fronts grans i totalment desprotegits.

En terrenys de mala qualitat sn freqents l'aparici de xemeneies per inestabilitat del front, xemeneies que poden convertir-se en collapses globals. Per la inestabilitat del front no ha estat l'nica causa dels collapses del mtode. Tamb s'han donat casos de collapses per una mala execuci de la contravolta (o per la seva no execuci), per deixar massa distncia entre calota i destrossa o b per excavar amb avanos massa elevats.

L'accident ms greu va ser el collapse d'un tnel que es construa pel metro de Munic el 27 de setembre de 1994. Van morir-hi diverses persones. El tnel s'excavava ntegrament en un estrat de margues relativament compactes, i segons els sondeigs, existia sempre un gruix de margues de ms de 1.5 metres sobre la clau del tnel abans d'arribar a l'estrat ms superficial de graves. Malauradament, els sondeigs no van detectar una disminuci d'aquest gruix en el lloc on es va produir l'accident quan s'estava excavant l'espai per la contravolta en bandes massa amples. El mecanisme creat va provocar un enorme esvoranc en superfcie on va caure-hi un autobs.

Als Pasos Catalans, l'accident ms greu fou l'esfondrament del Carmel (27 de gener de 2005) quan un tnel per a cua de maniobres de l'ampliaci de la lnia 5 del metro de Barcelona va collapsar. A conseqncia de l'esfondrament, el garatge del carrer Calafell 12 de Barcelona va desaparixer en un esvoranc de 18 metres de dimentre i 35 de profunditat. No fou un collapse dels ms freqents en el N.M.A., ja que la ruptura es va produir en el moment d'excavar-se una contravolta uns quants mesos desprs d'excavar el tnel. No hi va haver vctimes mortals ja que s'havien desallotjat dos immobles arran d'uns despreniments el dia anterior, per desprs del collapse global van ser desallotjades 1057 persones i es van haver d'enderrocar quatre immobles. L'episodi va provocar una greu crisi poltica.

 Enllaos externs .
 
  Animaci generada per ordinador del N.M.A. amb el mtode d'avan en calota i destrossa;
  Animaci generada per ordinador del N.M.A. amb el mtode d'avan a secci completa;
  Web de l'assignatura de Tnels i Excavacions subterrnies de la UPC;
  Web que inclou un taula amb la descripci dels principals accidents del NMA fins el 1994;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29112" title="Internet Explorer" nonfiltered="1963" processed="1956" dbindex="12056">

El Windows Internet Explorer abreviat sovint com IE o MSIE s un navegador web propietari desenvolupat per Microsoft i que es distribueix conjuntament amb els sistemes operatius Windows.

L'Internet Explorer s criticat sovint pels seus problemes de seguretat, relacionats sobretot amb la installaci no desitjada de programari adware, programari espia i programari malicis i la tecnologia ActiveX.

Segons diverses estadstiques, l'Internet Explorer s el navegador web ms usat a maig del 2008, per amb una tendncia decreixent en la quota d'usuaris per l'increment d's d'altres navegadors, principalment el Firefox.

L'ltima versi estable disponible s la 7.

 Referncies .



 Vegeu tamb .

 Guerra de navegadors;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29113" title="Mtode austrac" nonfiltered="1964" processed="1957" dbindex="12057">

El mtode austrac s un dels molts esquemes tradicionals d'excavar tnels amb tcniques poc mecanitzades (de fet, gaireb cada pas tenia el seu mtode particular). Com tots els mtodes tradicionals, consisteix en excavar el tnel mitjanant galeries independents (unes ms avanades que d'altres) que formen en el seu conjunt l'rea total d'excavaci. Cada galeria s'apuntala convenientment per sostenir el terreny provisionalment. Aquest apuntalament es fa just al front, de manera que no hi ha gaires assentaments en superfcie. Segons aquest mtode, la primera galeria en sser excavada s la del futur centre de la contravolta o solera. La segona se situa en la futura clau del tnel i seguidament s'uneixen mitjanant un tercer front. La resta d'rea a excavar es fa normalment en tres fases per banda, de dalt a baix i es combina l'excavaci i l'apuntalament amb l'encofrat del revestiment definitiu del tnel. En l'actualitat aquest mtode s'ha deixat d'usar del tot.

 El mtode austrac a Catalunya .
Va ser introdut a Espanya i a Catalunya a la dcada del 1920, per Esteban Terradas i Illa, enginyer catal que havia estudiat a Berln, per la construcci de Ferrocarril Metropolit Transversal de Barcelona. El primer tnel excavat mitjanant aquest mtode als Pasos Catalans fou doncs el primer tram de l'actual lnia 1.

Cal no confondre el mtode austrac amb el nou mtode austrac, molt ms modern i industrialitzable, que s una de les formes d'excavaci de tnels que ms s'usa en l'actualitat.

 Vegeu tamb .
 Histria del ferrocarril a Catalunya;
 mtode angls;
 mtode alemany;
 mtode belga;
 mtode de Sant Gotthard;
 tuneladora;
 escut;
 talp;
 pretall mecnic;
 nou mtode austrac;
 tnel;

 Enllaos externs .
  Terradas i la construcci del tnel del Metro Transversal de Barcelona (pdf).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29114" title="Netscape Navigator" nonfiltered="1965" processed="1958" dbindex="12058">


Netscape Navigator s un navegador web comercial, inicialment desenvolupat per Netscape Communications Corporation, que havia estat fundada per Marc Andreesen, un dels autors de Mosaic (informtica) quan es trobava al NCSA (Centre Nacional d'Aplicacions per Supercomuntadors) de l'Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign.

El seu nom clau, Mozilla sembla provenir, segons es llegia a alguns documents de les versions inicials, de la combinaci de Mosaic, el seu 'pare', i Godzilla, monstre molt apreciat pels autors.

Histria.
Desenvolupament inicial.
El Netscape va ser el primer navegador a incloure un llenguatge de script a les pgines web, al introduir a la versi 2 el JavaScript. Originalment, amb prou feines servia per quelcom ms que validar formularis, per es va anar expandint.

Al afegir-li les capacitats de llegir i enviar missatges, tan de correu electrnic com de netnews, va aparixer la versi Communicator i l'editor de pgines (Netscape Composer), introdut a la versi 3, que dna lloc a la denominaci Gold, a les distribucions que l'inclouen.

Va ser molt criticat pels partidaris dels estndards d'Internet per introduir al HTML gran quantitat d'extensions propietries (o netscapismes), s a dir, creades pels seus autors , sense respectar les recomanacions del World Wide Web Consortium, la qual cosa danyava la compatibilitat de les pgines web entre navegadors, i l'objectiu d'arribar a la web semntica. Entre les extensions propietries introdudes per Netscape destaquen els frames i els layers.

La versi 4 va introduir el CSS i l'HTML dinmic a travs de JavaScript i una extensi propietria d'HTML anomenada layers. Per desgrcia, aquesta versi estava plena d'errades, i la seva implementaci de l'HTML dinmic era inferior a la de l'Internet Explorer 4.0. Aix, unit a la integraci de l'Internet Explorer al Microsoft Windows va portar a l'anomenada guerra de navegadors entre les dues companyies, que van introduir moltes extensions prpies i incompatibles entre elles a l'HTML i al JavaScript. Aix va obligar a molta gent a crear dues versions de les seves webs, una per cada navegador.

El resultat d'aquesta guerra va ser la victria de l'Internet Explorer, que va aconseguir una quota del 98% en l's de navegadors, i la posterior desaparici del Netscape Navigator. Aquesta victria es va deure, majoritriament, a la inclusi de l'Internet Explorer com un component ms de Microsoft Windows, aix feia que la majoria d'usuaris que el tinguessin no es molestessin a buscar-ne un altre.

La versi 5 va estar en desenvolupament durant anys, per la dificultat de modificar el codi font per admetre la modificaci de les pgines desprs de la seva crrega, unida a les progressives prdues econmiques de l'empresa, va fer que sorts del mercat. Aix, Netscape va perdre la guerra dels navegadors en favor de l'Internet Explorer, que ja anava per la versi 5. Finalment, el seu codi va ser alliberat, amb el fi de qu la comunitat de desenvolupadors de programari lliure el pogus acabar. Aix va donar lloc a la Fundaci Mozilla, que va reescriure gaireb tot el codi, creant el navegador Mozilla, posteriorment Firefox.

Pas a programari lliure.
El mar de 1998, desprs d'adonar-se que havia perdut el mercat de navegadors i amb l'esperana que un navegador que no fos de Microsoft guanys l'atenci de la comunitat del programari lliure, Netscape va alliberar la majoria del codi de Netscape Communicator i el va fer lliure. El projecte es va anomenar amb el nom en clau Mozilla. S'estima que completar el codi font (els elements amb copyright propietari es van haver d'eliminar) en una nova versi del navegador, podria dur un any, i d'aquesta forma es va decidir que la prxima versi del navegador Netscape, la 5.0, es basaria amb aquest. Netscape va assignar els seus enginyers de desenvolupament del navegador perqu ajudessin al projecte.

Desprs d'un any, era evident que el desenvolupament de Mozilla no era tan rpid, per tant Netscape va reassignar alguns dels seus enginyers a la versi Netscape Communicator 4.5. Aix va redirigir part dels esforos en una lnia morta, mentre el navegador de Microsoft, l'Internet Explorer 5.0, encara s'estava desenvolupant. Els enginyers de Mozilla van decidir tirar el codi de Communicator i van comenar des de zero. La primera versi pblica del Mozilla, dos anys ms tard, no va tenir gaire acceptaci ja que molts ordinadors de gama mitja eren massa lents per executar un navegador que usava la seva prpia interfcie grfica i personalitzable amb el llenguatge XML.

Es va evitar la versi nmero 5 perqu el Microsoft Internet Explorer 5.0 estava disponible des de feia un any i mig. Hi havia plans per alliberar una versi 5.0 basada en el codi 4.x, per aquesta idea es va desestimar i es van usar tots els recursos per treballar en la versi 6.0 de Mozilla Netscape, alguns empleats de Netscape ho consideren un dels majors errors de l'empresa.

Amb fora publicitat, els nous propietaris de Netscape, AOL, van llenar Nestcape 6 el 14 de novembre del 2000, basat en el codi de la versi anterior de Mozilla. El producte va ser una gran decepci: enorme, lent, inestable, i (per la gran majoria) lleig. Res d'aix va ser una sorpresa, ja que el nucli de Mozilla no estava aprop d'estar disponible com una nova versi, i era molt inestable.

Netscape 6.1 i Netscape 6.2,  llenats el 2001, van solucionar els problemes d'estabilitat, per eren massa grans i lents, i no van millorar la reputaci de Netscape 6, per tant van ser bastant ignorats.

L'any 2002, AOL va llenar Netscape 7. Basat en el nucli de Mozilla 1.0, ms estable i notablement ms rpid, tenia diversos extres com l'AOL Instant Messenger integrat, ICQ i Radio@Netscape. El mercat va respondre que era una versi reempaquetada de Mozilla amb una srie d'eines integrades que permetien accedir als serveis gestionats per AOL, per tant va ser ignorat de nou. La competncia entre les alternatives que no fossin de Microsoft madures i competents com l'Opera i la distribuci de Mozilla va ser un factor decisiu. La versi Netscape 7.1 (basat en Mozilla 1.4) tamb va ser ignorada. De totes maneres, Netscape s una de les distribucions de Mozilla ms usades.

A la plataforma Windows, el navegador web Netscape ha sigut irrellevant durant bastants anys. Encara hi ha alguns usuaris de versions noves, per la majoria de persones no estan disposades, o no poden, a canviar el navegador des de les versions 4.x, ja que normalment els navegadors ms nous necessiten mquines amb ms potncia de clcul per un rendiment acceptable. En altres plataformes, amb les quals l'Internet Explorer no s compatible, com Linux, Netscape va mantenir la seva posici de navegador dominant durant ms temps. nicament en els ltims anys, l'aparici d'alternatives com Mozilla Firefox i Konqueror han suposat un increment de la competncia.

AOL va anunciar el passat 14 de juliol de 2003 que retirava tot el personal de desenvolupament que treballava a la versi de Netscape de Mozilla. Combinat amb l'acord entre Microsoft i AOL per usar la versi de Internet Explorer en les futures versions de programari, va marcar el final de Netscape com entitat i el va relegar a poc ms que una nota histria. El nom de la marca Netscape es mant en l'accs a Internet de baix cost com la trucada telefnica.

Nestcape 7.2 es va llenar el 17 d'agost de 2004; AOL va afirmar no continuar amb la divisi del navegador Netscape>.

Finalment Netscape va acabar deixant de desenvolupar-se, un punt en el qual AOL paga una empresa canadenca per compilar el codi de Mozilla i incloure'l al Netscape, per sense aportar novetats prpies.

Tot i aix, el maig de 2005 es va llenar una nova versi, Netscape 8.0, basada en el Mozilla Firefox, per oferint tamb el motor d'Internet Explorer per visualitzar certes pgines.

L'octubre del 2007 es va llenar la versi 9.0 del Netscape, que entre altres funcionalitats, permetia la integraci de les extensions del Firefox 2,.

Futur.
AOL va anunciar que a partir de l'1 de febrer del 2008 no hi hauria cap ms peda de seguretat ni noves versions del navegador oficials. Alhora recomenava als usuaris que quedarien orfes migrar al Firefox grcies a un conjunt de complements que s'ofereixen.

Historial de versions.
 Mosaic Netscape 0.9   13 d'octubre de 1994;
 Netscape Navigator 1.0   15 de desembre de 1994;
 Netscape Navigator 2.0   18 de setembre de 1995;
 Netscape Navigator 3.0   19 d'agost de 1996;
 Netscape Navigator 3.04   4 d'octubre de 1997;
 Netscape Navigator 4.0   juny de 1997;
 Netscape Navigator 4.06   17 d'agost de 1998;
 Netscape Navigator 4.08   9 de novembre de 1998 ;
 Netscape Communicator 4.5   19 d'octubre de 1998;
 Netscape Communicator 4.61   14 de juny de 1999;
 Netscape Communicator 4.7   30 de setembre de 1999;
 Netscape Communicator 4.79   2001;
 Netscape Communicator 4.8   22 d'agost de 2002;
 Netscape 6.0, 6.01   14 de novembre de 2000 (Basat en el Mozilla M18; primer a usar el codi de Mozilla);
 Netscape 6.1   8 d'agost de 2001  (Basat en el Mozilla 0.9.2.1);
 Netscape 6.2, 6.2.1, 6.2.2, 6.2.3 (Basat en el Mozilla 0.9.4.1);
 Netscape 7.0   29 d'agost de 2002 (Basat en el Mozilla 1.0.1) (ltima versi llenada en espanyol i xins);
 Netscape 7.01   10 de desembre de 2002 (Basat en el Mozilla 1.0.2);
 Netscape 7.02   18 de febrer de 2003 (Basat en el Mozilla 1.0.2);
 Netscape 7.1   30 de juny de  2003 (Basat en el Mozilla 1.4) (ltima versi llenada amb alemany, francs i japons);
 Netscape 7.2   17 d'agost de 2004 (Basat en el Mozilla 1.7);
 Netscape 8.0 (Basat en el Mozilla Firefox 1.0);
 Netscape 8.01 (Basat en el Mozilla Firefox 1.0.5);
 Netscape 8.1 (Basat en el Mozilla Firefox 1.5.x);
 Netscape 9.0 (Basat en el Mozilla Firefox 2.0.0.x);

Referncies.


 Enllaos externs .
Lloc web de Netscape ;
Netscape Espanya ;
Anunci del final del navegador Netscape ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29115" title="Netscape Communications Corporation" nonfiltered="1966" processed="1959" dbindex="12059">
Netscape Communications Corporation s una empresa de programari famosa per ser la creadora del navegador web Netscape Navigator.

Va ser comprada per America OnLine el 1999.

 Histria .
La companyia va ser fundada com a Mosaic Communications Corporation el 4 d'abril de 1994 per Marc Andreessen i Jim Clark i va ser una de les primeres companyies en treballar amb la naixent World Wide Web. Va llenar un navegador anomenat Mosaic Netscape 0.9 el 13 d'octubre de 1994. Aquest navegador va ser renombrat com a Netscape Navigator.

La companyia va canviar de nom per dir-se Netscape Communications Corporation el 14 de novembre de 1994.

Microsoft va llenar la versi 1.0 del Internet Explorer com una part del Pack plus de Windows 95, segons Spyglass (el desenvolupador d'Internet Explorer), aquest no va ser pres de Netscape com es creu, per hi havia una part de Mosaic en ell.

Desprs d'aix, Microsoft va llenar diversos navegadors, i tant Netscape com Internet Explorer van anar afegint noves funcionalitats (que no sempre funcionaven b).

Aix va ser conegut com la Guerra dels navegadors, en qu ambdues companyies destinaven una gran quantitat de recursos en els seus navegadors, perqu un fos millor que l'altre, per l'Explorer va comenar a agafar la davantera degut a la gran quantitat de diners que invertint. Mentre, els usuaris es comenaven a queixar per la gran quantitat d'errors i problemes que tenien deguts a la gran velocitat de desenvolupament, per tant la nova prioritat va ser que els navegadors funcionessin b, en lloc d'afegir ms funcionalitats.

 Programari lliure .
El gener de 1998 quan Netscape va comenar el projecte de codi lliure Mozilla. Netscape sabent que l'Internet Explorer era de lluny el navegador ms usat, va publicar el codi font de Netscape, amb l'esperana de qu es converts en un projecte popular de codi lliure. Aquest codi va ser alliberat sota la Llicncia Pblica Netscape, la qual s similar a la GPL, el Communicator 4.5 de Netscape es va enfoca a que pogus enviar correus electrnics i fos funcional per les empreses.

 Adquisici per part d'AOL .
America OnLine (AOL) va anunciar el 24 de novembre que comprava Netscape Communications per 4.2 bilions de dlars, tot i que diuen que AOL estava ms interessat en altres caracterstiques de Netscape que el navegador.

El 14 de novembre de 2000 AOL va llenar Netscape 6.0 basat en Mozilla 0.6 (la versi 5 se la van saltar). Desafortunadament, Mozilla 0.6 era lluny de ser estable, per tant l'efecte de Netscape 6.0 va ser allunyar encara ms als usuaris. No va ser fins l'agost del 2001 quan Netscape 6.1 va aparixer basat amb Mozilla 0.9.2 que era bastant ms robust i gaireb un any desprs va arribar el Netscape 7.0 (uns dies desprs de ser llenat el Netscape Communicator 4.8, mostrant que els esforos dels desenvolupadors de Netscape seguien dividits).

Desprs del cas on Microsoft va ser ser acusat de monopoli i va ser sentenciat a pagar 750 milions de dlars a AOL i a compartir algunes tecnologies, fins i tot deixar a AOL llicenciar i distribuir l'Internet Explorer gratis durant 7 anys. Aix va ser considerat la "Mort de Netscape".

El 15 de juliol de 2003 AOL es va desfer de la marca Netscape, va treure el seu logo de l'edifici i va despedir la majoria de programadors.

 Actualitat .
En l'actualitat Netscape noms s una marca dins d'AOL, que s usada per oferir Internet a baix cost. AOL va contractar a una empresa canadenca per llenar el Netscape 8.0 basat en Mozilla Firefox.

 Productes llenats per Netscape .

La lnia inicial de productes de Netscape:
 Netscape Navigator navegador web per  Windows, Macintosh, Unix y Linux;
 Netsite Communications servidor web, amb una interfcie de comunicaci basada amb web;
 Netsite Commerce web server, va simplificar les connexions segures (amb SSL);
 Netscape Proxy Server;

Altres productes de Netscape:
 Netscape Personal Edition;
 Netscape Communicator (navegador que inclou eines de correu, noticies, calendari i compositor per pgines web, a ms inclou AOL Instant Messenger i RealAudio);
 Netscape FastTrack and Enterprise, servidor web;
 Netscape Collabra Server;
 Netscape Directory Server;
 Netscape Messaging Server;
 Netscape Certificate Server;
 Netscape Calendar Server;
 Netscape Compass Server;
 Netscape Application Server;
 Netscape Publishing System;
 Netscape Xpert Servers;
ECxpert ;
SellerXpert ;
BuyerXpert ;
BillerXpert ;
TradingXpert ;
CommerceXpert;

Vegeu tamb.
Mozilla;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29116" title="Windows 2000" nonfiltered="1967" processed="1960" dbindex="12060">
El Microsoft Windows 2000 s l'evoluci del Microsoft Windows NT, versi de servidor del sistema operatiu Microsoft Windows.
Va ser posat a la venda l'any 2000 en 3 versions diferents: Windows 2000 profesional (per una estaci de treball), windows 2000 server (per mode de connexi concurrent), per fer-se servir com a sistema de servidor de bases de dades, fitxers, compartici de connexi, etc.) i el Windows 2000 business server, un invent de microsoft per integrar SQL server, i microsoft exchange server i altres aplicaciones per entorns empresarials.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29117" title="Windows NT" nonfiltered="1968" processed="1961" dbindex="12061">


El Windows NT va esser el primer sistema operatiu de la Microsoft utilizan un nucli micro-kernel. Com a tal tamb va esser el primer multi tasca. Va sortir en versi comercial a mitjans del 1993. Existien les versions 3.1, 3.5, 3.51 i 4.0. Va esser certificat per aplicacions d'alta seguretat per tenir una entrada amb usuari i contasenya xifrats. S'utilitz la combinaci de tecles Ctrl+Alt+Del per veure el gestor de tasques per primera vegada. S'utilitz sobretot en servidors. La seva tecnologia capdevantera comparada amb versions anteriors ha fet que es continuin a utilitzar els seus fonaments en totes les versions posteriors.


 Caracterstiques de Windows NT .

 Incorpora el sistema de fitxers NTFS.
 Multitasca, multiusuari i multiprocessador.
 Arquitectura de 32 bits.
 Compatible amb altres sistemes de xarxa.

 Desenvolupament .

Quan va comenar el desenvolupament el novembre de 1988, Windows NT (usant modus protegit) va ser conegut com a OS/2 3.0, la tercera versi del sistema operatiu desenvolupat en conjunt entre Microsoft i IBM. Addicionalment al treball de les tres versions de OS/2, Microsoft va continuar desenvolupant parallelament un ambient Windows basat en DOS i amb menys demanda de recursos (usant modus real). Quan Windows 3.0 va sortir al mercat el Maig de 1990, va ser tan exits que Microsoft va decidir canviar l'API per l'encara no comercialitzat NT OS/2 (com era conegud) d'una API de OS/2 a un API estesa de Windows. Aquesta decisi va causar tensi entre Microsoft i IBM, i la collaboraci es va acabar. IBM va continuar el desenvolupament de OS/2 pel seu compte, mentre Microsoft va continuar treballant en el nou anomenat Windows NT.

Microsoft va contractar un grup de desenvolupadors de Digital Equipment Corporation liderats per Dave Cutler per fer Windows NT, i incloure molts elements que reflecteixen l'experincia de DEC amb els VMS i RSX-11. El sistema operatiu va ser dissenyat per crrer en mltiples arquitectures, amb el kernel separat del maquinari per una capa d'abstracci. Les APIs van ser implementades com a subsistemes per sobre de la indocumentada API nativa; aix va permetre la futura adopci del API de Windows. Originalment va ser dissenyat un microkernel, subseqents versions han integrat ms funcions per millorar el rendiment del kernel. Windows NT va ser el primer sistema operatiu en usar Unicode internament.



 Versions .










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29118" title="Rotor" nonfiltered="1969" processed="1962" dbindex="12062">

Un rotor s la part mbil de les mquines elctriques.

L'estator n's la part fixa o immbil.

Alguns tipus de rotors:
Rotor bobinat amb collector.
Rotor gbia d'esquirol o rotor de gbia.
Rotor bobinat amb anells;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29122" title="Alta tensi" nonfiltered="1970" processed="1963" dbindex="12063">


L'Alta tensi s fa servir per anar de les centrals elctriques fins a les ciutats (o sigui subestacions elctriques)

L'Alta tensi va des de: tensions nominals superiors a 1.000 Volts en corrent alterna i tensions nominals superiors a 1.500 Volts en corrent contnua.

La qesti de fer servir Alta tensi es tan senzilla com el transport de la electricitat a llarga distancia, si es puja el voltatge es redueixen les prdues de resistncia que depenen de la intensitat de la electricitat.

Per fer efectiu aquest transport es necessiten els pals on reposen els cables recordant que hi ha d'haver prou separaci entre ells i les torres d'Alta tensi, les quals per seguretat tenen que dur una presa de terra (cada torre).

En una lnia elctrica, les prdues per efecte Joule sn prdues de potncia:

;

Classificaci de l'alta tensi (segons el reglament d'AT).
Dins de l'alta tensi (A partir de 1000 Volts, que s el mateix que 1 kilovolt), aquesta es classifica de la segent manera:

(M.T.) Mitja Tensi. Tensi superior a 1 kilovolt i fins a 50 kV.
(Generaci) Aquestes tensions sn molt poc freqents noms se solen fer servir a les centrals de generaci.
(Distribuci De 25-30 kV) Aquestes tensions sn les ms freqents (sobretot la de 25kV) i sn les que passant per dins la ciutat (soterrades) per fer distribuci d'una subestaci elctrica a una alta.

(A.T.) Alta Tensi. De 50 kV, passant per 220 kV fins a 300 kV.
(Transport)Aquestes tensions sn molt utilitzades per no per dins de ciutats sin com a medi de transport de llarg recorregut (entre ciutats o pobles).

(M.A.T) Molt Alta Tensi. De 300 kV fins a 800 kV.
(Transport)Aquestes tensions sn molt utilitzades per no per dins de ciutats sin com a medi de transport de llarg recorregut (entre la generaci i ciutats molt allunyades): per exemple que es fes a Frana i transcorregus fins a Barcelona.

(U.A.T) Ultra Alta Tensi. A partir de 800 kV.
(Transport)Aquestes tensions sn molt utilitzades per no per dins de ciutats sin com a medi de transport de llarg recorregut (entre la generaci i ciutats molt allunyades): per exemple que es fes a Frana i transcorregus fins al Marroc.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29125" title="Bah'u'llh" nonfiltered="1971" processed="1964" dbindex="12064">


----

Atenci:
Al final d'aquest article es pot veure una fotografia de Bah'u'llh, que, per ra de les  creences religioses bha's, pot ser pertorbadora per als fidels d'aquesta religi.

----

Bah'u'llh (Husayn-'Ali o nom complert Mirza Husayn Ali Nuri, el final un adjectiu de Nur, un lloc al Mazanderan) (1817-1892) s, segons els bah's, la Manifestaci de Du per a aquesta poca. El seu nom vol dir "la Gloria de Deu" o "el Esplendor de Deu". La seva religi pren el nom del seu propi nom i s coneguda generalment en persa com Amr-i Baha'i (Causa Bah') o Amr-i Allah (Causa de Deu). Els seus deixebles li van donar els noms de Djamal-i Mubarak (la Bellesa Beneida) i Djamal-i Kidam (L'Antiga Bellesa)

Va nixer a Teheran, Iran el 12 de novembre de 1817, fill de Mirz Buzurg-i-Nr (un reconegut ministre del govern del Xa de Prsia). Segons ell mateix confessa, no va estudiar mai. Els bah's afirmen que durant la seva infncia era conegut per la seva saviesa i que fins i tot el clergat islmic xita cercaven el seu consell sovint. Quan li van oferir continuar la feina de son pare, per, va declinar la oferta per ajudar els pobres i de seguida va ser conegut com al Pare dels Pobres.

Bah'u'llh va acceptar la Fe bab el mateix any de la seva revelaci (1844) (any en qu alguns grups cristians, com els adventistes, esperaven la tornada de Jesucrist) i es va convertir en un dels seus ms forts defensors. Per causa de les seves creences, desprs de l'atemptat contra Nasir al-Din Shah (1852) va ser empresonat (agost) a Siyah  al (Pou Negre, una pres de Teheran) i va restar presoner fins el 12 de gener de 1853. Segons va afirmar el mateix Bah'u'llh, va ser a la pres del Pou Negre, situada als soterranis del palau del governador, compartint pres amb lladres i d'altres malfactors, on va tenir una experincia mstica que li va empnyer a creure que tenia una missi religiosa que portar a terme; diu que les cadenes li feien mal i no el deixaven dormi i llavors va sentir una veu que li deia "nosaltres t'ajudarem per mitj de tu mateix i de la teva pluma; no tinguis por de res que ests segur; aviat Deu aixecar els tresors de la terra, es a dir dels homes, que et donaran socors per amor a tu i al teu nom pel qual Deu revifa el cor dels savis". Desprs de sortir de la pres se li van confiscar els bens i fou enviat a l'exili (amb la seva famlia) al Iraq on la seva influncia entre els exiliats babis no va parar de crixer mentre que la del seu germanastre Mirza Yahya (nomenat Subh-i Azal pel Bab) disminua.

Del 1854 al 1856 va visitar el Kurdistan on va viure com un dervix a la rodalia de Sulaymaniyya. De retorn a Bagdad la seva influncia va esdevenir dominant i el govern persa va haver de demanar el seu trasllat a Constantinoble. El Bab (fundador de la Fe bab) havia declarat que el seu principal objectiu era el de preparar la gent per a l'acceptaci d'una altra Manifestaci de Du per a tota la humanitat que apareixeria poc desprs d'ell. Bah'u'llh va arribar a la convicci que ell era aquesta nova Manifestaci de Du a la Fosa Negra i aix va declarar-ho pblicament per primer cop abans de sortir de Bagdad, el dia 21 d'abril de 1863, al jard de Nadjib Pasha (Najibiyyh, que els seguidors de Bah'u'llh anomenaren Ridvn, que vol dir "Parads", situat a les rodalies de Bagdad), va comunicar a un petit grup de fidels, dient que ell era "aquell que deu manifestar" que havia predit el Bab.  

Desprs va estar a Constantinoble (a partir d'agost), i  a Adrianpolis (el desembre); en aquesta darrera ciutat va fer publica la seva missi proftica, i va enviar cartes a nombrosos sobirans fent l'anunci i convidant-los a donar-li suport. Ja la major part dels babis s'havia declarat al seu favor per alguns incidents amb la minoria que seguia a Mirza Yahya, van aconsellar al govern otom d'enviar-lo exiliat a Acre junts amb els seus seguidors anomenats bah's, mentre els altres (anomenats ara Azalis) eren enviats a Xipre. Va arribar a Acre l'agost del 1868 i va romandre empresonat a la ciutadella fins el 1877 i desprs se'l va permetre installar-se a una casa de camp a Mazra'a. 

Del 1871 al 1874 va escriure el llibre  fonamental de la seva religi el Kitab-i Akdas (El llibre ms sant). El 1880 es va poder installar a Bahdji, prop d'Acre on va morir desprs d'una malaltia el dia 29 de maig de 1892.

Vegeu tamb.
`Abdu'l-Bah;
Babis;
Sayyid Ali Muhammad;

Link.
 The Life of Bah'u'llh - A Photographic Narrative;

----
----

 Fotografia de Bah'u'llh .

Atenci:
Aquesta imatge s controvertida. Tot i aix, la Viquipdia ha d'informar a tothom sense veure restringida la seva llibertat per conviccions religioses o ideolgiques particulars. Al principi de l'article s'ha inserit una nota que avisa de la foto per tal que, qui no vulgui mirar-la, no ho faci. Si penseu que aquesta imatge us pot ferir en les vostres conviccions religioses, no passeu d'aquest punt.


La foto va ser presa durant l'estada de Bah'u'llh a Adrianpolis, probablement per ser utilitzada en algun document oficial de l'Imperi otom. Els bah's prefereixen no veure la foto de Bah'u'llh, excepte en llocs determinats com ara la cpia que es conserva d'una de les fotos d'Adrianpolis al Centre Mundial Bah', on les autoritats d'aquesta religi pensen que pot ser contemplada amb la deguda reverncia i respecte. En una carta a un creient, l'Oficina d'informaci al pblic de la Casa Universal de Justcia va lamentar la publicaci de la fotografia tot i reconeixent que, si qui la publicava no era bah', calia respectar el seu dret a fer-ho.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29134" title="Escola" nonfiltered="1972" processed="1965" dbindex="12065">

Una escola o collegi s una instituci o centre encarregat d'educar o impartir docncia sobre unes determinades rees. 

El terme escola s'aplica a tots els nivells d'estudis: escola d'infants (o escoleta), escoles primries o secundries, escoles universitries, escoles d'estiu, escoles d'adults, autoescoles, escoles d'idiomes, de msica, etc.

El terme collegi s ms restrictiu i s'aplica generalment a les escoles d'educaci obligatria per a nens i joves. Actualment s'utilitza l'abreviaci CEIP, de Centre d'Ensenyament Infantil i Primria per a designar aquests centres. Tamb existeix el terme collegi major, que s una residncia d'estudiants, generalment universitaris.


 L'Escola en l'educaci bsica i obligatria .

El terme escola i collegi s'utilitza fonamentalment per a les institucions encarregada de donar una educaci formal als alumnes, sobretot nens i joves. Acostuma a tenir com a referents: un centre educatiu on es desenvolupen les classes, un conjunt de mestres o professors, un currculum educatiu a impartir (fixat en gran mesura per l'administraci poltica amb les competncies en educaci del territori) i un projecte educatiu que defineix els objectius i l'orientaci de l'escola. Les famlies deleguen en l'escola gran part de l'ensenyament dels seus fills i per tant l'escola es fixa com a metes l'adquisici d'aprenentatges bsics per a continuar estudiant (dividits en nivells o cursos) o b necessaris per inserir-se a la societat amb xit i una correcta socialitzaci a travs de les normes i les relacions entre els grups. 

Es fa distinci entre escola pblica, concertada o privada segons la financiaci i titularitat del centre. Tamb es pot classificar en comprensiva o no en funci del tipus d'alumnat i d'agrupaci. Moltes de l'escoles arreu del mn s'identifiquen amb una ideologia o religi determinada. I per ltim existeixen les anomenades escoles especials, centres on estudien alumnes discapacitats o especialment dotats en algun mbit.

 Vegeu tamb .

 Educaci;
 Universitat;
 Colnies escolars;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29135" title="Maastricht" nonfiltered="1973" processed="1966" dbindex="12066">



Maastricht (o Maestricht en francs i Mestreech en limburgus) s la capital de la provncia neerlandesa de Limburg. Situada a la riba esquerra del riu Mosa, a l'aiguabarreix amb el Jeker. s la ciutat ms meridional del pas. El 2007 comptava 118.378 habitants.

Histria.
El nom de la ciutat t un origen llat: Mosae Traiectum el que vol dir  gual al Mosa : un endret on la gent podia travessar el riu de peu quan el nivell d'aigua era baix. Aix no era gaire prctic pels exrcits de l'Imperi Rom i doncs al temps de Juli Csar, un primer pont es va construir connectant el nucli de la futura ciutat amb el vicus (Wyck).

Les proves indubtables de la presncia romana no han impedit que durant molt de temps la ciutat hagi rivalitzat amb Nijmegen pel ttol de  ciutat ms antiga dels Pasos Baixos . Tot i que Nijmegen en reb els drets a l'poca romana i Maastricht noms a l'edat mitjana, aquesta darrera estava ja habitada en temps dels celtes.

De 549 a 705 era la seu del bisbat de Maastricht, succesor del bisbat de Tongeren, quan Hubert de Lieja va transferir la seu a Lieja per a profitar l'atracci del lloc de la mort de Lambert de Lieja pels peregrins.

De la fi del segle XVI cap a 1795, la jurisdicci de la ciutat era compartida entre els Estats Generals de la Repblica de les Set Provncies Unides i el prncep-bisbe del Principat de Lieja. Tot i tenir un estatut especial, Maastricht no tenia cap representant als Estats Generals de Lieja.

La ciutat ha donat el seu nom a un tractat europeu que hi fou signat el 7 de febrer de 1992.
Fills predilectes de Maastricht.
Lambert de Lieja:  (635-705), tamb anomenat Lambert de Maastricht - bisbe de Maastricht de 669 a 705;
Benny Neyman: (1951-2008) - cantant;

Enllaos externs.

pgina municipal (en neerlands);
pgina de la Universitat de Maastricht (en neerlands i angls);
Wikimaas Wiki sobre Maastricht;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29144" title="Reinhold Messner" nonfiltered="1974" processed="1967" dbindex="12067">

Reinhold Messner, considerat per molts com un dels millors alpinistes de tots els temps, va nixer el 17 de setembre de 1944 a Villnss-Funes (Provncia de Bolzano - Itlia). Ha escrit alguns llibres i va entrar en poltica, esdevenint membre del Parlament Europeu del 1999 al 2004 amb els verds Federazione dei Verdi.

Juntament amb Peter Habeler va ser el primer que va pujar a l'Everest sense ajuda de bombones d'oxigen el 1978, i el primer que el va pujar en solitari (i novament sense oxigen auxiliar) el 1980.

Tamb s el primer en haver realitzat l'ascensi dels 14 cims de ms de 8000 metres.

Ultra aix, ha destacat tamb per creuar l'Antrtida.


 Bibliografia .

 Reinhold Messner, 1er vainqueur des 14 huit mille, ditions Denol.

 Enllaos externs .

 Pgina personal den Reinhold Messner ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29145" title="IKEA" nonfiltered="1975" processed="1968" dbindex="12068">

IKEA s una multinacional d'origen suec centrada en la venda de mobles i altres objectes domstics a preus reduts, que hom ha de muntar per si mateix.

El concepte consiteix en oferir articles de qualitat i disseny a un baix preu, per sense renunciar a certes exigncies en el procs de producci, com ara la prohibici del treball infantil (la presncia del qual en pasos asitics que el proveen amb catifes havia generat polmica a Sucia). El fet que hom compri els productes desmuntats els fa ms barats perqu redueix la m d'obra necessria aix com el volum de transport i emmagatzematge.
Considerat com a llibre, el catleg d'IKEA, que cont uns 12.000 productes, s el segon ms distribut desprs de la Bblia, amb cent milions de cpies produdes anualment.

 Histria .
L'empresa fou fundada el 1943 pel suec Ingvar Kamprad amb 17 anys d'edat, havent acumulat un petit capital amb la venda a petita escala de productes a pagesos de les rodalies. Durant els anys 50 l'empresa adopt l'actual estructura, amb local de mostra dels mobles comprables i auto-muntatge.
El 1963 s'obr la primera botiga fora de Sucia a Asker, un suburbi d'Oslo, Noruega.
El 1973, amb l'obertura d'un establiment a Zuric, IKEA traspass per primer cop l'mbit d'Escandinvia.
Actualment compta amb establiments a 35 pasos (hivern del 2005).

Estructura de la botiga.
IKEA tendeix a collocar-se als afores de les grans ciutats, a prop dels grans eixos de comunicaci, preferentment autopistes. El fet que el client s endugui i munti els mobles empeny cap a l's del cotxe com a mitj habitual de visita a l'establiment. Als Estats Units, l'obertura d'una nova botiga IKEA sol anar acompanyada d'un increment espectacular dels embussos de trnsit a l'rea del voltant.
Ultra un gran aparcament, l'estructura tpica de la botiga s darrerament un gran bloc blau amb poques finestres. Sovint est dissenyada amb un trajecte unidireccional obligatori, que fora els clients a travessar-ne totes les seccions abans d'arribar a les caixes. Tpicament, la boitga inclou tamb un restaurant de menjar suec.

Nom i curiositats.
IKEA s un acrnim format per les inicials del fundador (Ingvar Kamprad) i  la masia (Elmtaryd) i el poble (Agunnaryd) on ell va crixer: 
Ingvar Kamprad Elmtaryd i Agunnaryd.

A diversos pasos per, hom ha trobat altres possibles significats humorstics a aquest acrnim:
Ik koop echt alles (ho compro realment tot), als Pasos Baixos.
Idioten kaufen einfach alles o Idioten kaufen eben alles (idiotes compren realment de tot), als pasos de parla alemanya.

Vegeu tamb.
Ingvar Kamprad;
Alfragide;

Enllaos externs.

IKEA   Pgina oficial (en diverses llenges. Testimonialment en catal);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29147" title="Bateria elctrica" nonfiltered="1976" processed="1969" dbindex="12069">

Una bateria elctrica o pila s un dispositiu que genera energia elctrica mitjanant un procediment electroqumic, transforma l'energia d'una reacci qumica en energia elctrica. Una bateria s formada per dues o ms celles electroqumiques connectades en srie. Hi ha molts tipus de celles electroqumiques: galvniques, electroltiques, piles de combustible, voltaiques, ...

S'ha de distingir entre bateries recarregables (acumuladors) i bateries o piles d'un sol s. La diferncia fonamental entre ambds tipus s que les bateries recarregables permeten revertir la reacci qumica en la qual est basat el seu funcionament, mentre que les d'un sol s no, quan s'esgoten els reactius, s'esgota la pila.

 Principi de funcionament .
Dins d'una bateria elctrica es produeix una reacci qumica entre dues substncies, una que pot cedir fcilment electrons (material reductor) i una altra que els absorbeix (material oxidant). Una reacci d'aquestes caracterstiques rep el nom de reacci d'oxidaci-reducci.

Cada element de la parella oxidant-reductor es relaciona amb un dels dos elctrodes que en ser connectats a un consumidor d'electricitat provoquen la circulaci d'un corrent elctric, la reacci qumica que es desenvolupa provoca una circulaci de crregues (electrons, ions entre els elctrodes a travs del circuit extern connectat.

Una pila proporciona un corrent continu:
 El born negatiu (-) d'una pila correspon a l'node i s'hi produeix una reacci d'oxidaci que proveeix d'electrons.
 El born positiu (+) d'una pila correspon al ctode i s'hi produeix una reacci de reducci que consumeix electrons.

Aquest sistema s'utilitza a les piles i a les bateries recarregables amb diversos tipus de parelles de reactius electroqumics. La connexi en srie de diverses celles permet augmentar la tensi elctrica disponible als extrems o borns de la pila.

Relaci amb el medi ambient.
Les bateries estan fetes de metalls i composts qumics, molts dels quals sn perjudicials per al medi ambient. Per tal de no contaminar s important no llenar-les a les escombraries (en alguns pasos est prohibit) i portar-les a un centre de reciclatge. Actualment, la majoria dels provedors i botigues especialitzades (fins i tot alguns supermercats) tamb es fan crrec de les bateries esgotades.


 Vegeu tamb .
 Acumulador;
 Bateria AA;
 Bateria AAA;
 Bateria AAAA;
 Bateria alcalina;
 Bateria C;
 Bateria D;
 Bateria d'autombil;
 Bateria d'i liti;
 Bateria d'i liti en polmer;
 Bateria de plom i cid;
 Cella galvnica;
 Pila de nquel i hidrur metllic;
 Pila voltaica;
 Pila Daniell;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29148" title="Madeira (desambiguaci)" nonfiltered="1977" processed="1970" dbindex="12070">

Geografia: arxiplag de Madeira. Situat a l'oce Atlntic, s una regi autnoma de Portugal. Tamb s l'illa principal de l'arxiplag.
Enologia: el vi de Madeira, o simplement madeira, s un vi originari de les illes Madeira, usat com a vi de postres i per reduir salses.  ;
Hidrografia: el riu Madeira s un dels afluents de l'Amazones, a l'Amrica del Sud.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29161" title="Fe bab" nonfiltered="1978" processed="1971" dbindex="12071">
La Fe bab s una religi que va ser fundada el maig de 1844 quan un jove mercader de la ciutat ciutat iraniana de Shirz anunci que era el Proms Qa'im ("Qui s aixecar": nom amb el qual es coneix una figura proftica futura de l'islam xita). Aquest jove (de nom original Siyyid 'Ali-Muhammad) adopt el nom d' el Bb", un ttol que en rab significa "la Porta". La seva vinguda  va explicar el mateix Bb- representava el portal pel que prximament hauria d'aparixer el Missatger de Du que tota la humanitat esperava.
Tots els relats coincideixen en assenyalar que el Bb va ser un nen extraordinari. Nascut el 20 d'octubre de 1819 es deia que tenia una saviesa sorprenent i una noblesa que recordaven al jove Jess. Ja madur, el Bb va dedicar-se als negocis del seu oncle, propietari d'una firma comercial. La pietat i integritat del Bb es van convertir rpidament en objecte d'admiraci per altres mercaders. Tamb fou conegut per la seva generositat amb els pobres.

Desprs de proclamar ser el Proms Qa'im, el Bb va atraure rpidament un gran nombre de seguidors. L'espectacular creixement don lloc a l'oposici i persecuci, sobre tot per part del cleregat islamista, que veien amenaat el seu poder i prestigi. Durant aquesta persecuci el Bb va ser empresonat diverses vegades.

La seva obra ms important, el Bayn, eliminava lleis de l'Islam i les substitua per altres de noves. El Bayn es centrava en una moralitat exigent fonamentada en la puresa de cor i d'intenci. Tamb defenia la dona i els pobres, aix com l'educaci i aplicaci de les cincies tils.

El tema central del Bayn girava en torn a l'imminent arribada d'una segona Manifestaci de Du, que seria ms gran que el Bb la missi de la qual seria inaugurar l'era de pau i abundncia que temps enrere havia estat anunciada pel cristianisme, el judaisme i la resta de religions.

L'atreviment amb que el Bb proclam la seva missi i present l'ideal d'una nova societat van desembocar en la por per part de les autoritats religioses i seculars. La persecuci del Bb i dels seus seguidors va comenar immediatament.

Els qui s'hi van enfrontar van arribar a dir d'ell que no era un heretge, sin un rebel perills. Van decidir que havia de ser executat.
El 9 de juliol de 1850 s'acomplia la sentncia de mort en el pati d'un quartell de Tabrz, davant la mirada de 10.000 testimonis que fitaven des de les taulades de les cases contiges al quartell. El Bb i un jove seguidor seu havien estat penjats amb dues cordes clavades a la paret del pati. Un regiment armeni, compost per 750 soldats collocats en tres fileres de 250 fusellers cadascuna, va descarregar en ordre. El fum de la plvora i la pols resultants eren tan densos que el pati va quedar totalment fos.

Tal i com informa un relat del Ministre d'Afers Exteriors Britnic, una vegada es va dissipar el fum no hi havia restes del Bb. El Seu company, dret davant la paret, no havia estat vctima de cap bala. Aix s: les cordes estaven destrossades.

El Bb va ser trobat a la Seva cella mentre donava les Seves ltimes instruccions als Seus seguidors. Aquell mateix mat, quan els gurdies l'havien anat a buscar per a portar-lo al lloc de l'execuci, el Bb els havia avisat que no hi havia cap "poder terrenal" que pogus silenciar-lo fins que no hagus acabat de donar les instruccions. Ara, el Bb els deia: "Podeu complir la vostra fita".

Per segona vegada, el Bb i el Seu company van comparixer davant el contingent de soldats armeni. Aquest contingent es va negar a disparar i va haver de ser substitut per un de soldats musulmans. Aquesta vegada els cossos van quedar clivillats en una barreja d'ossos i carn. Sorprenentment, per, les seves cares van quedar intactes a l'atac.

A part de la seva execuci, ms de 20000 persones van ser mortes amb l'nic delicte de ser babs en tant sols 5 anys.

En declarar Bah'u'llh ser la Manifestaci de Du promesa pel Bb, tots els babs van declarar-se bah's, s a dir, van acceptar la Fe bah'.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29163" title="Bb" nonfiltered="1979" processed="1972" dbindex="12072">

El Bb, de nom real Siyyid 'Ali-Muhammad, va nixer el 20 d'octubre de 1819 a Shirz, Prsia (antic nom de l'Iran) i va morir afusellat el 9 de juliol de 1850 a Tabriz.

El 23 de maig de l'any 1844 va declarar ser el Q im que promet l'islam i el precursor del proms de totes les poques i religions ("Aquell a qui Du far manifest"), el qual hauria de portar la pau i unitat a tota la humanitat.

Amb aquestes ensenyances i altres, com el concepte que totes les religions tenen el mateix origen div per que han aparegut adaptats a les circumstncies i capacitat de la humanitat en cada poca (concepte conegut com revelaci progressiva) o com la igualtat entre homes i dones i la condemna de tota mena de prejudicis, va fundar una nova religi totalment independent de l'islam coneguda com la Fe bab. Els seus seguidors s'anomenaven babs.

La Fe bab va ser fortament perseguida per les autoritats perses i eclesistiques de l'Iran, que veien en la seva rpida expansi una amenaa al seu poder. El Bb va ser repetidament empresonat i finalment va se afusellat per 750 fusells el 9 de juliol de l'any 1850 a Tabrz. Ms de 20000 babs van ser martiritzats per les seves creences en els anys immediatament posteriors.
L'any 1863 Bah'u'llh va declarar ser el proms del Bb i de totes les poques ("Aquell a qui Du far manifest"). Prcticament tots els babs van acceptar la nova revelaci, anomenada Fe bah'.

Els bah's commemoren el naixement, declaraci com a Manifestaci de Du i el martiri del Bb com a dies sagrats.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29172" title="30 de febrer" nonfiltered="1980" processed="1973" dbindex="12073">

El febrer t 28 o 29 dies. Tanmateix, tres vegades al llarg de la histria, i noms en determinats pasos, hi ha hagut un 30 de febrer.

Sucia (llavors Finlndia era part del regne de Sucia) seguia el calendari juli, per anava a adoptar gradualment el calendari gregori. Per a aix, a partir de 1700 anava a ometre un dia cada any, per arribar finalment al calendari gregori el 1710 (Algunes fonts afirmen que anava a ometre els dies de trasps al llarg de 40 anys). Aix, es va treure un dia el 1700, per no es va fer cap reducci ms, de manera que l'anomenat calendari suec s'avanava per un dia al calendari juli, per encara tenia deu dies de retard respecte del gregori. La confusi va arribar a la seva fi quan, el 1712 hi va haver 'dos dies de trasps', car aquell any va tenir un 30 de febrer. Aquell dia correspon al 29 de febrer del calendari juli i a l'11 de mar del gregori. Al final, Sucia va adoptar el calendari gregori el 1753.

El 1929, la Uni Sovitica va introduir un calendari revolucionari que cada mes tenia 30 dies i els cinc o sis dies restants eren festes que no pertanyien a cap mes. El 1930 i el 1931, hi va haver un 30 de febrer a l'URSS, per el 1932 els mesos van tornar a ser els d'abans.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29173" title="?" nonfiltered="1981" processed="1974" dbindex="12074">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 14ena posici en el sistema modern de ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 46 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la tercera columna (  , "columna SA") i la quarta fila (  , "fila E").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  .

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "se".
 ,   es romanitzen com a "ze".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra horitzontal.
 Tra vertical curt que talla al primer tra i es corba cap a l'esquerra.
 Tra vertical a l'esquerra del segon que talla el primer tra i en la part inferior del carcter gira a la dreta. S'assembla a una L lleugerment corba.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra horitzontal encara que lleugerament ascendent que al final es tora cap avall a l'esquerra formant angle.
 Tra en forma d'una L lleugerament corba.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el se de sekai", on sekai significa mn) ;
 Codi Morse:      ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29186" title="Victria I del Regne Unit" nonfiltered="1982" processed="1975" dbindex="12075">

Victria I del Regne Unit (Londres 1819 - Palau d'Osborne a l'illa de Wight 1901). Reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda entre el 1837 i el 1901, i emperadriu de l'ndia entre el 1876 i el 1901. El seu regnat, que fou el ms llarg de la histria de les illes britniques, marc una poca en la vida quotidiana de la poblaci i de tot el llarg segle XIX britnic, el victorianisme.

Ms enll de valoracions poltiques o socials, el regnat de la reina Victria I signific la gran expansi colonial britnica vers l'frica i l'sia, la revoluci industrial del pas que malgrat que ja s'havia iniciat al segle XVIII fou en el segle XIX quan el procs es consolid i s'expand enormement. Dinsticament, Victria I fou l'ltim monarca de la casa dels Hannover que regn el pas i que don pas a la nova dinastia, tamb germnica, dels Saxnia-Coburg Gotha.

 Naixement i famlia .
Nascuda el 24 de maig de 1819 al Palau de Kensington essent filla del duc de Kent, Eduard del Regne Unit i de la princesa Victria de Saxnia-Coburg Saafeld. La princesa era nta per via paterna del rei Jordi III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz mentre que per via materna ho era del duc Francesc Frederic de Saxnia-Coburg Saafeld i de la comtessa Augusta de Reuss zu Ebersdorf und Lobenstein. 

El duc de Kent, igual que els seus germans, no es marid durant la seva joventut i ho fu a una edat madura quan el rei Jordi III del Regne Unit els sotmet a una enorme pressi per tal que es cassessin d'acord amb el seu rang i amb la necessitat de garantir la successi a la Corona britnica. 

La princesa Victria fou batejada al Palau de Kensington el mateix any 1819 essent els seus padrins el rei Jordi IV del Regne Unit, el tsar Alexandre I de Rssia, la princesa Carlota del Regne Unit que era muller del rei Frederic I de Wrttemberg i la duquessa viuda de Saxnia-Coburg Saafeld, la comtessa Augusta de Reuss zu Ebersdorf und Lobenstein. 

Malgrat que els seus pares no tinguessis ms fills, la princesa tenia dos germans per part de mare ja que la seva mare havia estat casada anteriorment amb el prncep Carles de Leiningen i d'aquest matrimoni havien nascut dos fills, els princeps Carles Frederic de Leiningen i la princesa Feodora de Leiningen, princesa de Hohenlohe-Lagenburg.

Als vuit mesos del seu naixement, el seu pare el duc de Kent, Eduard del Regne Unit moria d'una greu pneumnia i tan sols una setmana desprs moria el seu avi, el rei Jordi III del Regne Unit, la qual cosa convertia a la jove princesa en segona a la llista de successi a la Corona i presumpta hereva del prncep de Galles i futur rei Guillem IV del Regne Unit que no tenia fills.

En una primera etapa de la seva vida reb la formaci exclusivament en alemany que era la seva llengua materna i tamb amb la que es relacionava amb la seva institutriu. Posteriorment reb formaci en angls i altres idiomes com el francs, el llat, el grec i l'itali.

A l'edat d'onze anys mor el rei i padr Jordi IV del Regne Unit deixant la Corona al rei Guillem IV del Regne Unit d'edat avanada i sense fills del seu matrimoni amb la princesa Adelaida de Saxnia-Meiningen. La princesa es convert en hereva a la Corona i per l'Acte de Regncia de 1831 foren garantit els ttols de duquessa de Kent i de Strathearn al mare de la futura reina. 

 Matrimoni i descendncia .
L'any 1835 la princesa Victria coneixia al prncep que amb el llarg dels anys es convertiria en el seu esps i en l'amor de la seva vida, Albert de Saxnia-Coburg Gotha. Albert i Victria eren cosins en primer grau ja que el pare del primer i la mare de la segona eren germans carnals fills del duc Francesc Frederic de Saxnia-Coburg Saafeld.

Malgrat que es plantejaren importants contratemps en torn del matrimoni, l'oposci del rei que preferia un prncep holands o aquells que preferien un gran duc rus per la jove princesa, el partit encapalat per la princesa Victria de Saxnia-Coburg Saafeld, duquessa de Kent, i el rei Leopold I de Blgica, oncle de la princesa, guanyaren la partida. Es veia en Albert de Saxnia un jove educat en les millors universitats alemanyes, atractiu i molt capa, alhora pertanyia a una petitssima casa principesca alemanya que no contribuiria a crear obligacions extres al Regne Unit i no dominaria l'agenda de la futura reina. Albert es convert tamb en el candidat ideal per el Parlament.

El 10 de febrer de 1840 a la Capella Reial del Palau de Saint James de Londres es cas amb el prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha. En aquell mateix moment Albert adquiria el grau d'altesa reial i el ttol de prncep consort del Regne Unit. La parella tingu nou fills i es convertiren en all que els genealogistes han vingut a anomenar els avis d'Europa, junt amb el rei Cristi IX de Dinamarca.

SAR la princesa reial Victria del Regne Unit, nascuda a Londres el 1840 i morta a Berln el 1901. Es cas amb el kiser Frederic III de Prssia.

SM el rei Eduard VII del Regne Unit, nascut a Londres el 1841 i mort el 1910. Es cas amb la princesa Alexandra de Dinamarca.

SAR la princesa Alcia del Regne Unit, nascuda el 1843 a Londres i morta el 1878 a Darmstadt. Es cas amb el gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt.

SAR el prncep Alfred del Regne Unit, nascut el 1844 a Windsor i mort el 1900 a Coburg. Es cas amb la gran duquessa Maria de Rssia.

SAR la princesa Helena del Regne Unit, nascuda el 1846 a Londres i morta el 1923 a Londres. Es cas amb el prncep Cristi de Schleswig-Holstein.

SAR la princesa Llusa del Regne Unit, nascuda a 1848 a Londres i morta el 1939 a Londres. Es cas amb el duc John Douglas Sutherland Campbell, nov duc d'Argyll.

SAR el prncep Artur del Regne Unit, nascut el 1850 a Londres i mort el 1944 a Londres. Es cas amb la princesa Llusa Margarida de Prssia.

SAR el prncep Leopold del Regne Unit, nascut el 1853 a Londres i mort a Cannes el 1884. Es cas amb la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont.

SAR la princesa Beatriu del Regne Unit, nascuda el 1857 a Londres i mort a Brantridge Park al comtat de Sussex l'any 1944. Es cas amb el prncep Enric de Battenberg.

Descendents de la reina Victria sn: la reina Elisabet II del Regne Unit, la reina Margarida II de Dinamarca, el rei Carles XVI Gustau de Sucia, el rei Joan Carles I d'Espanya, el rei Harald V de Noruega, el rei Constant II de Grcia, el rei Miquel I de Romania, la gran duquessa Maria de Rssia, el prncep Alexandre de Iugoslvia i el duc Amadeu de Savoia-Aosta entre d'altres.

 Obra de govern .
 La qesti de Hannover .
L'any 1837 moria al Palau de Buckingham el rei Guillem IV del Regne Unit i immediatament es convertia en reina del Regne Unit la princesa Victria. Des de l'any 1714 els sobirans anglesos eren primer electors de Hannover i desprs reis de Hannover. No env fou l'elector de Hannover i que esdevindri el rei angls Jordi I del Regne Unit. La unitat dinstica dels dos territoris no es corresponia amb una unitat de fet en qestions de legislaci i a Hannover la llei slica encara hi era vigent mentre que al Regne Unit aquesta mai s'hi havia instaurat. D'aquesta forma, l'any 1837, a la mort del rei Guillem IV del Regne Unit, el regne de Hannover pass al duc de Cumberland, el rei Ernest August I de Hannover i els territoris britnics a la reina Victria. Els reis i els descendents hannoverians conservarien fins l'any 1917 tots els seus ttols britnics i fins a l'actualitat formen part de la llista successria a la Corona anglesa. L'actual cap de la casa dels Hannover s el prncep Ernest August de Hannover esps de la princesa Carolina de Mnaco.

 Els primers governs .
Quan Victria assol el poder, l'executiu era controlat pel partit liberal encapalat per Lord Melbourne. Melbourne exerc una forta influncia sobre una reina extremadament inexperta i poc preparada per les funcions de govern. El primer ministre esdevingu cada vegada ms impopular i se succeiren un seguit de revoltes al Canad i a Jamaica que feren que l'any 1839 caigus l'executiu Melbourne.

La reina va solicitar al conservador sir Robert Peel a formar govern. Malgrat tot, Pell es trob amb importants contratemps com a conseqncia de les dinmiques que s'havien generat durant ms de vint anys de govern liberal. L'anomenada crisi de les cambreres reials en fou un clar exemple ja que davant l'intent de Peel de substituir les cambreres de la Cort, majoritariment esposes de liberal per esposes de conservadores, aquestes exerciren una important pressi sobre la reina que no respongu a l'espectativa de Peel i mantingu els crrecs. Peel fou substitut l'any 1840 per Melbourne que fou subsituit de nou per Peel l'any 1841 desprs de perdre les eleccions.

Des de 1840 i fins el 1842 se succeiren quatre intents d'atemptat contra la figura de la reina cap d'aquests intents tingu xit i ni tan sols conseguiren ferir a la reina. 

Irlanda.
La predilecci de la reina Victria es fu patent des del moment que eleg pass les vacances a la vila de Killarney a Kerry. Aquesta elecci fou corresposta per els irlandesos que en un primer moment sentiren devoci per la jove monarca. Ara b, l'any 1845 esclat a Irlanda l'anomenada Fam de la Patata que va provocar la mort d'un mili d'irlandesos i l'emigraci d'un altre mili cap als Estats Units principalment. En resposta a la crisi la reina don de la seva prpia llista civil que rebia del Parlament la quantitat de 5000 per diversos obres de caritat. Malgrat aix, la dura poltica que establia el ministeri de Lord John Russell que empitjor la crisi va afectar greument la popularitat de la sobirana fins a l'extrem que el moviment republic creix considerablement i batej a la monarca com la "Reina fam".

La primera visita oficial a l'illa es produ l'any 1849 essent especialment organitzada per lord Claredon, el lord lieutenant d'Irlanda; s a dir, el cap de l'administraci britnica a l'illa, amb l'objectiu d'atraure l'atenci dels poltics britnics cap als greus problemes que patia Irlanda. La imatge de la reina segu durant els segents anys bastant deteriorada i aix la Corporaci de Dublin es neg a felicitar als prnceps de Galles pel seu matrimoni o pel naixement del seu primer fill, el prncep Albert Vctor. La reina pression a membres dels gabinets ministerials, lords lieutenant i incls membres de la famlia reial a establir la residncia a l'illa. 

L'ltima visita de la reina a Irlanda es produ l'any 1900, mesos abans de morir quan ella an a l'illa per tal d'apellar als homes irlandesos que s'allistessin a l'exrcit britnic per tal de lluitar a la Segona Guerra Ber. L'oposici nacionalista fu que Arthur Griffith establs una organitzaci anomenada Cumann na nGaedheal que un l'oposici britnica. Cinc anys desprs Griffith va emprar els contactes realitzats en la campanya en contra de la visita de la reina per forma un nou moviment poltic anomenat Sinn Fein.

Els anys centrals de Govern.
La dcada de 1850.
L'any 1851 es produ a Londres la Gran Exibici de 1851. Organitzada magistralment pel prncep Albert va ser ignaugurada oficialment per la reina l'1 de maig del mateix any. Tot i la por de molts, la mostra fou un rotund xit que consolid el Regne Unit a l'avanguardia dels nous ginys tecnolgics i com a pas punter en la revoluci industrial.  

L'any 1852 entr al Govern Lord Derby que no estigu durant gair temps a l'executiu ja que no pogu mantenir una cmode majoria parlamentria. La reacci de la reina fou d'ansietat per acabar amb la debilitat i poca durada dels primers ministres que ja arrossegava des de la Crisi de les Camareres de Cort de l'any 1842. Tant la reina com el prncep consort van encoratjar als poltics a formar grans coalicions que aportessin estabilitat a la vida poltica del pas. 
 
Lord Aberdeen arrib a l'executiu portant a terme una de les intervencions militar ms importants del regnat de la reina Victria a Europa, la participaci anglesa a la guerra de Crimea l'any 1854 al costat de l'Imperi Otom i en contra de Rssia. Abans de l'entrada a la guerra havien corregut forts rumors de certes preferncies reials per el bndol rus en contra de l'otom la qual cosa afecta la popularitat de la sobirana i de la famlia reial. Malgrat tot, el suport inequvoc de la reina Victria i de la famlia reial al complert a les tropes britniques que partien a la guerra i la instituci de la "Creu Victria" arran de la guerra com un premi al valor de la tropa van esvair els rumors existents.

La consecuci de les accions militars portades a terme per el ministeri de lord Aberdeen durant la Guerra feren que el Govern d'Aberdeen caigus l'any 1855. El lloc d'Aberdeen fou substitut pel de Lord Palmerston amb qui la reina s'havia reconciliat. Malgrat tot, Palmerston tamb caigu dos anys desprs com a conseqncia de la conducta portada a terme arran de la Segona Guerra de l'Opi.

Palmerston fou substitut de nou per Derby evidenciant l'existncia de governs inestables i poc capaos d'aglutinar suports populars i parlamentaris amplis. Derby aconsegu sufocar les rebelions de l'ndia i posar definitivament la colnia sota les mans de la corona anglesa. L'executiu de Derby no gaud d'una major consideraci que el que havia tingut durant la seva primera etapa de govern i aix l'any 1859 fou substiutt de nou per Parlmerston.

Vidutat.

El 14 de desembre de l'any 1861 moria al castell de Windsor el prncep consort Albert de Saxnia-Coburg Gotha causant una terrible depressi a la sobirana britnica. La reacci de la monarca fou la d'abandonar per complert la vida poltica, la pblica i restringir la seva presncia a un petit nucli familiar. Des de 1861 i fins l'any 1901, durant quaranta anys, la reina Victria vest ininterrompudament de color negre. 

Victria comen a incrementar la seva amistat amb un membre del servei de palau d'origen escocs, John Brown, relaci de la qual se'n dedu per part de l'opini pblica d'una histria d'amor o incls es parl d'un suposat casament en secret de la parella. Recentment s'han descobert diaris en el qual diverses persones testimonien l'existncia de l'esmentat matrimoni. Tot plegat fu que la reina fos coneguda amb el sobrenom de Senyora Brown.

L'allament de la reina de la realitat pblica va fer que la monarquia caigus en un important impopularitat en l'opini pblica i que els moviment republicans guanyessin gran quantitat d'adeptes. A ms a ms, ella no participava ni dels deures oficials ni del govern i es reclu a les residncies reials de Balmoral a Esccia o Palau d'Osborne a l'illa de Wight. Mentrestant una de les pricipals peces legislatives del perode victori fou aprovat al Parlament: L'Acte de la Reforma de 1867. Lord Palmerston es mostr enrgicament contrari  a la reforma electoral i en conseqncia hagu de dimitir l'any 1865 la qual cosa supos l'arribada al poder de Lord Russell i posteriorment de Lord Derby.

Gladstone i Disraeli.
El 1868, el conservador Benjamin Disraeli va entrar a l'executiu britnic. Amb el pas del temps mostraria ser el primer ministre preferit de la reina Victria. El seu ministeri, malgrat tot, aviat collaps, essent substitut pel Govern de Willian Gladstone membre del partit liberal. La reina mai mostr cap simpatia per Gladstone ni per les seves poltiques la qual cosa contribu a augmentar la seva preferncia per Disraeli. Fou durant el govern de Gladstone al principi dels anys 1870 quan la reina va comenar a emergir gradualment com una fortssima figura social i poltica abandonant l'allament. Amb el suport actiu de la seva famlia va esdevenir cada vegada ms activa.

El 1872, la reina Victria pat un sis atemptat en contra de la seva vida. L'atemptat provenia d'un irlands que demanava la llibertat pels presoners irlandesos, Arthur O'Connor. John Brown va ser capa d'interceptar la pistola abans que el propi O'Connor pogu cometre el regicidi que tenia preperat i en conseqncia reb la medall d'or a la valentia. O'Connor fou sentenciat a pres i a rebre cstigs corporals els quals eren permesos per l'Acte de 1842, malgrat aix, Victria condon gran part de la condemna.

Disraeli torn al poder l'any 1874 en un moment en qu els sentiments imperialistes eren en boga tant al Regne Unit com a Euorpa. El 1871 l'Imperi Alemanya havia estat proclament i la filla gran de la reina Victria, la princesa reial Victria, un dia esdevindria emperadriu de la principal potncia continental d'Europa esdevenint jerrquicament superior a la seva mare que tan sols era una reina.

Per tal de prevenir qualsevol anamolia diplomtica, l'any 1876 es va promulgar un nou Acte de Ttols Reial pel Parlament, acte en qu s'incloa el ttol d'Emperadriu de l'ndia com  a nou ttol dels sobirans anglesos alhora Disraeli fou creat comte de Beaconsfield.

L'administraci de Disraeli caigu l'any 1880 quan els liberals guanyaren les eleccions generals. Gladstone havia renunciat al lideratge dels liberals l'any 1876 i la reina havia convidat a Lord Hartington a formar un nou executiu. Malgrat tot, Hartington no accept formar ministeris sense el suport de Gladstone.

L'any 1882 es produ un nou atemptat en contra la vida de la reina. Un boig escocs, Roderic Maclean, va disparar en contra la reina que era sentada en un carruatge errant el tret. 

Des de 1880 i fins l'any 1885 el govern liberal de Gladstone introdu importants reformes sobretot en la llei electoral que malgrat que la reina no acceptava no tingu ms remei que donar el seu consentiment. El 1886 Gladstone fou substitut pel conservador Lord Salisbury que cre un nou marc legislatiu independent per l'illa d'Irlanda.


Els ltims anys.
El Jubileu d'Or.
L'any 1887, el Regne Unit va celebrar el Jubileu d'Or de la Reina Victria; s a dir, el cinquant aniversari de l'ascensi al tron. L'ocasi fou una brillant trobada de la ms important reialesa vinculada amb la reina que es reuniren en un important banquet en qu assistiren un important contingent de reis i prnceps europeus. 

Entre d'altres al Jubileu hi assistiren l'emperadriu Victria de Prssia, el kiser Guillem II de Prssia, la reina Sofia de Grcia i el seu esps el rei Constant I de Grcia; els prnceps de Galles; el gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt, la gran duquessa Elisabet de Rssia o la reina Maria del Regne Unit entre molts d'altres.

El Jubileu de Diamants.
L'any 1897 se celebr a Londres el jubileu de Diamants de la reina Victria per tal de commemorar el seixant aniversari de l'accs al tron de la sobirana. Una vegada ms la capital britnica fou el mxim aparador de prnceps i reis europeus que rendien tribut a la reina, mare i via de reis i prnceps, Victria.

L'any 1896ja s'havia convertit en la sobirania ms longeva del Regne Unit superant al rei Jordi III del Regne Unit, el seu avi.

Els ltims anys de la reina foren extremadament durs, l'any 1884 ja havia vist la mort del seu fill petit, el prncep Leopold del Regne Unit, com a conseqncia de l'hemoflia que patia i que li proporcion la mort al sud de Frana. Tamb havia vist a morir a dues de les seves filles i un altre fill seu, la gran duquessa Alcia de Hessen-Darmstadt l'any 1878, la mort de la princesa reial Victra de Prssia l'any 1901 i la mort del duc d'Edimburg, el prncep Alfred del Regne Unit. La mort de la princesa reial fou especialment dura per la reina ja que mantenia vincles estretssims amb la seva filla gran que sentia com una dona excepcional.

La reina tamb vei la mort de dos dels seus nts, el prncep hereu del prncep de Galles, Albert Vctor del Regne Unit, i la del prncep hereu Alfred del Regne Unit. La reina tamb vei com la seva filla petita, la princesa Beatriu del Regne Unit perdia el seu esps, el prncep Enric de Battenberg en una guerra africana i com dos dels seus quatre fills patien l'hemoflia.

El seu ltim acte pblic fou la collocaci d'una pedra que ignaugurava nous edificis que engradirien el Museu d'Albert i Victria de Londres.

El 22 de gener del 1901 la Reina moria a la seva estimada residncia de l'Illa de Wight (la residncia havia estat dissenyada pel seu esps), a l'edat de 81 anys desprs de 63 anys, set mesos, i dos dies de regnat. El funeral tingu lloc el dia 2 de febrer del mateix any enterrant la reina al costat del seu esps al Fragmore Mausoleum.

Fou succeda pel seu fill, l'etern prncep de Galles i rei Eduard VII del Regne Unit i la seva muller la princesa Alexandra de Dinamarca.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29189" title="Victria del Regne Unit" nonfiltered="1983" processed="1976" dbindex="12076">


Victria I del Regne Unit (1818-1901);

Victria del Regne Unit (reina de Prssia) (1840-1901);

Victria del Regne Unit (princesa del Regne Unit) (1868-1935);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29195" title="Lser" nonfiltered="1984" processed="1977" dbindex="12077">


El lser (acrnim angls de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation amplificaci de llum per emissi estimulada de radiaci) s una font de llum que utilitza un efecte quntic, l'emissi estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat. Aquestes propietats el diferencien d'altres fonts de llum habituals, que emeten sempre llum incoherent o de molt baixa coherncia. El primer lser funcional va ser un lser de rob, creat per Theodore H. Maiman el 1960 en el laboratori Hughes de Malib, Califrnia, i des de llavors ha conegut un desenvolupament extraordinari, introduint-se en nombroses aplicacions, des dels lectors de CD o lectors de codi de barres fins a sofisticats experiments de recerca en fsica. Per extensi s'anomena llum lser a la llum emesa per un lser.

 Principi de funcionament .

Tot lser es basa en dos fenmens fsics que es produeixen grcies a dos elements que el formen: un s el procs d'emissi estimulada que t lloc a l'anomenat medi actiu (el medi que provoca l'emissi lser) i l'altre el procs d'amplificaci i interferncia que t lloc a la cavitat ressonant.

Quan un fot interacciona amb un tom es poden produir dos fenmens: l'absorci o l'emissi estimulada. En el primer cas el fot s absorbit per l'tom i aquest augmenta la seva energia (un electr puja a un nivell energtic superior). En el segon cas l'tom disminueix la seva energia (un electr baixa a un nivell energtic inferior) i emet un fot d'energia, longitud d'ona, direcci i fase idntiques a les del fot incident, de manera que abans de la interacci tenem un fot i desprs en tenim dos d'idntics. En el medi actiu del lser s'aconsegueix, jugant hbilment amb els nivells electrnics dels toms, que el procs d'emissi estimulada superi el procs d'absorci; aquesta situaci s'anomena inversi de poblaci, s a dir, hi ha ms toms en estats excitats que en estats de menor energia, de manera que si inicialment partim d'un sol fot, desprs de passar a travs del medi actiu n'haurem obtingut una quantitat considerable. Per aconseguir la inversi de poblaci cal subministrar energia al medi actiu, procs que s'anomena bombeig i s'aconsegueix amb una descrrega elctrica o llum (un flaix, un altre lser, etc.). 
 
En aquest punt s on entra en joc la cavitat ressonant o interfermetre. Aquesta consisteix, en la majoria de tipus ms simples de lsers, simplement en dos miralls collocats als extrems del medi actiu; un d'aquests miralls s perfectament reflector i l'altre deixa passar una certa quantitat de llum, aquesta part de la llum s precisament la que surt del lser, la que es pot veure i utilitzar. La importncia dels miralls rau en el fet que si no hi hagus miralls el feix de llum que s'est amplificant noms passaria una vegada per l'interior del medi actiu; en canvi, collocant els miralls es confina el feix de llum i est obligat a realitzar un cam d'anada i tornada entre els miralls; a cada pas pel medi actiu el feix s'amplifica cada vegada ms grcies a l'emissi estimulada. Jugant hbilment amb la distncia entre miralls i la seva reflectivitat s'aconsegueix l'equilibri entre l'amplificaci del feix i la prdua d'energia a travs del mirall (la llum til aprofitable que emet). El procs d'emissi lser pot resumir-se amb l'esquema que es presenta a continuaci:
 El bombeig excita toms i ens crea inversi de poblaci: ms toms en estats excitats que en estats de menor energia.
 Els toms retornen a un estat inferior d'energia per emissi espontnia, emetent fotons de qualsevol fase i en qualsevol direcci. La majoria d'aquests fotons es perden sense ms efecte.
 Algun dels fotons emesos surt aleatriament en la direcci de l'eix de la cavitat ressonant i queda confinat pels miralls, viatjant endavant i endarrere per la cavitat.
 En aquest "viatge" provoca l'emissi estimulada de nous fotons en interaccionar amb els toms del medi actiu (que recordem segueix en inversi de poblaci a causa del bombeig).
 Les caracterstiques de l'emissi estimulada ens asseguren que els nous fotons seran idntics (en freqncia, en fase i en direcci) a l'original.
 Els nous fotons s'afegeixen al procs iniciat pel primer fot al pas 3.
 La quantitat de fotons generada creix exponencialment fins que el ritme de creaci s'equilibra amb les prdues de llum a travs d'un dels miralls (la llum lser que surt de l'aparell i que podem aprofitar).
 L'emissi espontnia (aleatria i omnidireccional) segueix tenint lloc, per s menyspreable comparada amb l'estimulada.

Caracterstiques de la llum lser.
Per la prpia naturalesa del procs d'emissi de la llum (l'emissi estimulada), aquesta s d'una gran coherncia (s a dir, totes les ones electromagntiques emeses estan en fase). D'altra banda, el feix dins la cavitat i el feix que surt, si no es condueixen per guies d'ones (com una fibra ptica), acostumen a ser feixos anomenats gaussians (s a dir, la intensitat de llum des del centre del feix cap als seus extrems t forma de campana de Gauss) i tenen una divergncia normalment molt petita (sn molt collimats, s a dir, s'obren molt poc); cal remarcar que no s possible crear un feix perfectament collimat a causa de la difracci. Per exemple, un feix d'un lser d'heli-ne habitual divergeix fins a un dimetre de 1,6 km a una distncia de 350.000 km (aproximadament la distncia de la Terra a la Lluna); en canvi, el feix d'un lser de semiconductor divergeix molt rpidament en un angle considerable (fins a 50).

En general els lsers emeten llum molt monocromtica, per alguns tipus de lsers, com els lsers de colorants i alguns lsers d'estat slid produeixen llum en un ampli espectre de longituds d'ona; aix els fa ideals per a generar polsos de llum extremadament curts, que actualment han assolit l'ordre d'un femtosegon (10-15 segons). La monocromaticitat, malgrat ser habitual en molts lsers, no n's una caracterstica definitria. Tamb cal remarcar que, tot i que els lsers ms habituals emeten llum visible, tamb existeixen lsers d'infraroigs i d'ultraviolats.

Mode continu i mode polsat.
La intensitat de sortida del lser pot ser contnua (anomenada CW, continous wave) o polsada, mitjanant tcniques com la commutaci Q (Q-switching), la sincronitzaci de modes (mode-locking) o la commutaci de guany (gain switching). Per a una mateixa energia del lser, el funcionament polsat permet obtenir potncies molt ms elevades (recordem que la potncia s energia dividida per temps, de manera que amb temps molt petits es poden assolir potncies molt altes). Actualment, s'aconsegueixen polsos extremadament curts, de l'ordre del femtosegon (10-15 s).

 Histria i desenvolupament .
La base del lser, l'emissi estimulada, fou establerta per Albert Einstein l'any 1926, quan deriv les equacions bsiques per als processos d'interacci radiaci-matria (l'absorci, l'emissi estimulada i l'emissi espontnia). Nogensmenys, la idea de combinar aquest procs amb una cavitat que l'amplifiqus no arrib fins desprs de la Segona Guerra Mundial.

El 1953, Charles H. Townes i els estudiants James P. Gordon i Herbert J. Zeiger van produir el primer mser, un aparell equivalent al lser per per produir microones i no llum visible. Aquest mser, per, no podia emetre radiaci de forma continuada. Al mateix temps, Nikolai Basov i Aleksandr Prokhorov solucionaren els problemes de l'emissi contnua i aconseguiren crear un estat d'inversi de poblaci permanent. Townes, Basov i Prokhorov guanyaren el Premi Nobel el 1964. A finals dels anys 1950 es comen a passar de les microones cap al visible, per intentar construir l'equivalent del mser per a la llum visible: el mser ptic. El mateix Townes i Arthur Leonard Schawlow, al mateix temps que l'equip sovitic de Basov estudiaren diverses aplicacions de nous nivells electrnics dels toms i nous dissenys de cavitats ressonants.

Finalment, el primer lser funcional el disseny i constru el 1960 Theodore H. Maiman als laboratoris de recerca Hughes, a Malib, Califrnia, avanant-se als equips de Townes a la Universitat de Columbia i de Schawlow als laboratoris Bell. Maiman disseny un cristall de rob amb un bombeig per flaix per produir una emissi lser vermella de 694 nm. Aquest lser, per, noms podia funcionar en rgim polsat. Ms endavant, l'irani Ali Javan, juntament amb William Bennet i Donald Herriot, constru el primer lser de gas utilitzant heli i ne.

La idea de lsers de semiconductors fou proposada per Basov i Javan, i el primer dode lser el constru Robert N. Hall el 1962. El lser de Hall estava format per un dode d'arseniur de galli i alumini i emetia a 850 nm (en l'infraroig proper). Poc desprs apareixien els primers lsers de semiconductors d'emissi en el visible. Inicialment tots aquests lsers de semiconductors funcionaven en rgim polsat; no fou fins el 1970 que aparegueren els primers en emissi contnua.

La primera aplicaci quotidiana dels lsers fou per a lectors de codis de barres, iniciada el 1974. Posteriorment els lectors de CD, introduts el 1982, foren els primers dispositius amb lser que es convertiren en un aparell domstic a gran escala.

Desenvolupaments recents.
El 1992 es va aconseguir per primera vegada l'emissi lser sense mantenir el medi actiu en condicions d'inversi de poblaci, en un gas de sodi, i una altra vegada el 1995 en un gas de rubidi, per diversos equips de recerca internacionals. Aix s'aconsegu utilitzant un mser extern per provocar "transparncia ptica" en el medi introduint i interferint, de manera destructiva, transicions electrniques fonamentals entre dos estats, de manera que s'anulls la probabilitat d'absorci per als electrons fonamentals.

Els objectius actuals en la tecnologia i recerca del lser passen per obtenir noves freqncies d'emissi (especialment a freqncies petites, com el blau, el violat i fins i tot l'ultraviolat), aconseguir polsos ultracurts, obtenir potncies ms elevades, tant en rgim polsat com continu, i millorar l'eficincia (s a dir el quocient entre l'energia obtinguda i la subministrada a l'aparell).

 Tipus de lsers .
Actualment existeix una gran diversitat de tipus de lsers, que es classifiquen bsicament segons el tipus de medi actiu utilitzat. Els diferents medis actius permeten obtenir diferents longituds d'ona de la llum emesa, diferents amplades de banda, diferents potncies o diferents graus de monocromaticitat, entre altres caracterstiques. Els tipus ms importants sn els segents:

 Lsers de gas: el medi actiu s un gas. Molt habituals, com el lser d'He-Ne o el d'arg, presents en espectacles i discoteques. Tamb el lser de CO2, que pot arribar a grans potncies.
 Lser d'heli-ne (543 nm i 633 nm);
 Lser d'arg (458 nm, 488 nm o 514,5 nm);
 Lser de dixid de carboni (9,6 m i 10,6 m) fins a 100 kW, utilitzat en soldadura i metallrgia.
 Lser TEA (llum ultraviolada, 337,1 nm);
 Lser de nitrogen;
 Lser de monxid de carboni, necessiten refrigeraci, fins a 500 kW.

 Lsers qumics: el medi actiu es bombeja amb l'energia obtinguda de reaccions qumiques.
 Lser de iodur d'oxigen (1.315 nm);
 Lser de fluorur d'hidrogen (2.700-2.900 nm);
 Lser de fluorur de deuteri (3.800 nm);

 Lsers d'estat slid: el medi actiu es un slid. El primer lser construt, el de rob, era d'aquest tipus.
 Lser YAG dopat amb neodimi o Nd:YAG (1.064 nm, es pot doblar en freqncia per donar 532 nm);
 Lsers dopat amb iterbi, com Yb:YAG, Yb:KGW, Yb:KYW, Yb:SYS, Yb:BOYS o Yb:CaF2 (al voltant de 1.020-1.050 nm) el Yb:YAG pot assolir altes potncies en polsos ultracurts.
 Lser YAG dopat amb erbi (1.645 nm i 2.940 nm);
 Lser YAG dopat amb tuli (2.015 nm);
 Lser YAG dopat amb holmi (2.097 nm) molt usat en medicina.
 Lser de safir dopat amb titani o lser de Ti:safir, molt sintonitzable i usat en espectroscpia.
 Lser de fibra dopat amb erbi, a partir de fibres ptiques i usat en telecomunicacions.

 Lsers de semiconductor: utilitzen les transicions electrniques en un dode semiconductor. Sn els ms abundants, s'utilitzen en els lectors de CD i DVD, lectors de codis de barres, etc.
Diodes lser (entre 405 nm i 1.550 nm);
 Lsers de cavitat externa.
 VCSEL o lsers d'emissi vertical, la tecnologia encara est en fase de desenvolupament.
 VECSEL, VCSEL de cavitat externa;
 Lsers de cascada quntica;

 Lsers d'excmers: lsers de gas que utilitzen molcules en estats excitats: F2 (157 nm), ArF (193 nm), KrCl (222 nm), KrF (248 nm), XeCl (308 nm) i XeF (351 nm);

 Lsers de colorants: Utilitzen un colorant orgnic com a medi actiu, molt sintonitzables. Alguns sn: Rodamina 6G, fluorescena, coumarina, estilb, umbelliferona, tetrac o verd de malaquita.

 Lsers d'electrons lliures: Utilitzen la radiaci de frenada (bremsstrahlung) dels electrons, confinats amb camps magntics.



 Aplicacions dels lsers .
Vegeu l'article principal Aplicacions del lser;

En el moment de la seva invenci, el 1960, els lsers es consideraven una soluci que buscava un problema. Des de llavors, s'han tornat omnipresents, trobant utilitat en milers d'aplicacions altament variades i en tots els mbits de la societat moderna, incloent-hi l'electrnica de consum, la tecnologia de la informaci, la recerca, la medicina, la indstria, l'aplicaci de la llei i les aplicacions militars. S'han considerat com un dels desenvolupaments tecnolgics ms influents del segle XX.

El 2004, excloent els lsers de dodes, a escala mundial es van vendre aproximadament 131.000 lsers, amb un valor de 2.190 milions de dlars (Kincade i Anderson, 2005). En el mateix any es van vendre uns 733 milions de lsers de dodes, valorats en 3.200 milions de dlars (Steele, 2005).

Els beneficis dels lsers en diverses aplicacions provenen de les seves propietats com la gran coherncia, l'alta monocromaticitat o la capacitat d'assolir potncies extremadament altes. Per exemple, un raig lser altament coherent es pot focalitzar fins al seu lmit de difracci, que a longituds d'ona del visibles correspon a noms uns pocs centenars de nanmetres. Aquesta propietat permet que un lser enregistri gigabytes d'informaci en els orificis microscpics d'un DVD. Tamb permet que un lser de potncia modesta es pugui focalitzar a intensitats molt altes i ser utilitzat per tallar, cremar o fins i tot vaporitzar materials. Per exemple, un lser de granat d'alumini i itri dopat amb neodimi (Nd:YAG) amb duplicaci de freqncia, que emet llum a 532 nm (verd) amb una potncia de 10 W, s tericament capa d'aconseguir una intensitat de megavats per centmetre quadrat.

Algunes de les aplicacions ms habituals dels lsers sn:
 Lectura i gravaci en suports ptics digitals (CD, DVD, Lser Disc, etc.);
 Lectura de codis (de barres, matricials, etc.);
 Mesura de distncies (telemetria);
 Mesura de velocitats;
 Medicina (cirurgia, oftalmologia, dermatologia);
 Tractament de materials (tall, soldadura, etc.);
 Impressi: plaques fset, etc.
 Telecomunicacions per fibra ptica;
 Caracteritzaci de materials;
 Fusi nuclear;
 Holografia;
 Espectacles so i llum;
 Transmissi entre satllits;
 Refredament de plasmes;
 Espectroscpia lser;

Classes de protecci.
Els lsers es classifiquen a partir de la longitud d'ona i la potncia mxima en quatre classes i algunes subclasses des de la dcada de 1970. Les classificacions tenien com a propsit categoritzar els lsers d'acord amb la seva capacitat de causar danys a les persones exposades.

Classe I: Tericament segur, dany ocular impossible. Aix es pot deure a la baixa potncia (el dany ocular s impossible fins i tot desprs d'hores d'exposici) o b degut a un mecanisme que impedeix obrir el contenidor del lser sense abans apagar-lo automticament (per exemple en reproductors de CD).

Classe II: El parpelleig de l'ull hum com a acte reflex impedeix el dany ocular, a menys que la persona miri directament i deliberadament cap al feix lumnic. La potncia arriba a 1 mW. Aquesta classe s exclusiva per a lsers de llum visible. Alguns punters lser pertanyen a aquesta categoria.

Classe IIa: Una regi a la part de menys potncia de la classe II, on el lser requereix 1000 segons d'exposici directa i contnua per a produir cremades a la retina. Els escnners de codis de barres presents als supermercats es classifiquen dins d'aquesta subclasse.

Classe IIIa: Els lsers pertanyents a aquesta classe sn perillosos amb instruments ptics que modifiquin el dimetre del feix. Potncia de 1 a 5 mW. Molts punters lser pertanyen a aquesta categoria.

Classe IIIb: Poden causar danys si el feix entra directament a l'ull o si es reflecteix directament en direcci a l'ull. Aquesta consideraci s aplicable als lsers amb potncia entre 5 i 500 mW. El reflex difs no es considera perills i el lser normalment no pot iniciar un foc.

Classe IV: Altament perillosos, fins i tot el fet de mirar indirectament el feix de llum pot causar danys oculars o a la pell. Els lsers que pertanyen a aquesta classe tenen una potncia superior als 500 mW o b produeixen pulsacions intenses de llum. Aquestes s'apliquen a lsers per a tallar i a lsers quirrgics; poden causar danys fins i tot sense ser ampliats per l'ptica de l'ull. Els reflexos difosos del feix de llum poden ser perillosos per a la pell i per als ulls.

Les potncies de lser mencionades sn valors tpics; la classificaci tamb depn de l'amplitud d'ona i de si el lser s pulsatiu o continu. A ms un lser de qualsevol potncia es pot classificar com a Producte Lser Classe I si la radiaci del lser no s accessible a travs de l's convencional.

En realitat, fins i tot els lsers de baixa potncia (amb noms uns pocs millivats de potncia de sortida) poden ser perillosos per a la visi humana. A les longituds d'ona visibles, que la crnia i la lent poden focalitzar b, la coherncia i poca divergncia del lser  impliquen que un feix lser pugui ser focalitzat per l'ull en un punt extremadament petit sobre la retina, provocant cremades localitzades i danys permanents en qesti de segons, o fins i tot menys.

Referncies.
En catal.
Orriols, Gaspar (2002). Lsers i fotnica, a Fsica de la quotidianitat, Caixa de Sabadell. ISBN 84-95166-42-9;

En castell.
Bova, B. (2004). Historia de la luz, Espasa Calpe. ISBN;
Tur, J.; Martnez, M. R. (1987). Tecnologa y prctica del lser, Marcombo Boixareu. ISBN;

En angls.
Siegman, Anthony E. (1986). Lasers, University Science Books. ISBN 0-935702-11-3;
Sifvast, William T. (1996). Laser Fundamentals, Cambridge University Press. ISBN 0-521-55617-1;
Svelto, Orazio (1998). Principles of Lasers, 4a ed., Springer. ISBN 0-306-45748-2;
Townes, C. H. (1999). How the Laser Happened: Adventures of a Scientist, Oxford University Press. ISBN;

Enllaos externs.

Sam's Laser FAQ, preguntes i respostes sobre el lser. ;
Encyclopedia of laser physics and technology. ;
Com funcionen els lsers?. Explicaci divulgativa a How Stuff Works? ;
Fundamentals of Light Sources and Lasers un curs introductori sobre lsers. ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29200" title="Burgesia" nonfiltered="1986" processed="1978" dbindex="12079">
La burgesia s una classe social , tal com l'entenen l'economia poltica i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producci, sobretot el capital, en les relacions econmiques. El terme que prov del francs Bourgeoisie, originriament significava "habitant de la ciutat", ja que els primers burgesos es van enriquir a partir del comer i dels oficis prpiament urbans, en oposici als terratinents rurals. 

Actualment, la paraula t una lleugera connotaci despectiva, que implica conservadorisme o immobilisme. Es lliga als empresaris adinerats. La burgesia sempre ha tingut un pes molt important a Europa des de la seva aparici a finals de l'edat mitjana, si b la seva eclosi va tenir lloc a l'Edat Moderna. Actualment s'entn com un grup social que pot indentificar-se pel seu paper en un mode de producci i per establir relacions de producci especfiques amb altres classes. En el cas de la burgesia es caracteritza per una posici en les estructures de producci i per posseir els mitjans de producci. La relaci entre treballador i burgs repercuteix a aquest en el gunay de capitals que sn l'origen del capitalisme.

 Origen del concepte .

El terme burgesia es comen a utilitzar en l'edat mitjana a Europa per anomenar el conjunt de mercaders que acumulaven riqueses provinents dels seus negocis. Es tractava de persones que no tenien privilegis nobiliaris per que tampoc es trobaven lligats a la servitud, desenvolupant un ofici o vivint de l'intercanvi mercantil i el prestamisme. Encara en el segle XVIII es trobaven multitud d'empremtes d'aquest significat.

Amb el desenvolupament de les xarxes d'intercanvi i les tcniques productives, el poder econmic d'aquests comerciants an creixent, mentre que el de l'aristocrcia feudal queia davant de monarquies centralitzades. En aquest context, i en l'aliana amb l'aristocrcia reial, la burgesia an obtenint un poder poltic cada cop major, que li va permetre destruir els privilegis nobiliaris i establir un mode productiu af a les seues necessitats: expansi de xarxes d'intercanvi, alliberament de la servitud per a comptar amb ms m d'obra, etc. Tot i que es tracta d'un procs gradual de transformaci social, sn notries les revolucions angleses del segle XVII i la francesa (1789-1799), com tamb altres revolucions europees.

 Histria de la burgesia .

La burgesia s una classe social caracteritzada perqu qui pertany a ella no practica un treball manual i mant un estatus econmic alt. El marxisme definix la burgesia com la classe dominant de la societat capitalista, propietria dels mitjans de producci.

La burgesia aparegu el segle XI al agrupar-se els artesans en les ciutats que eren dominis dels senyors feudals (Vejau feudalisme), el grup social integrat per comerciants i artesans lliures. Al romandre separats de la noblesa i de la poblaci rural mancaren d'un estatut jurdic propi que els hi facilitara els intercanvis comercials i l'accs a la configuraci del nou rgim municipal en les viles i ciutats on habitaven.

Aix s com el burg medieval establix basses jurdiques per un desenrotllament ampli del comer i de l'activitat gremial, i basses administratives per conquerir el rgim municipal que a partir del segle XII estigu dominat pel patriciat urb, vertadera oligarquia monopolitzadora del govern dels burgs. El patriciat i la burgesia exclosa del poder municipal s'enfronten per la conquesta del poder, protagonitzant la burgesia revoltes junt als estrats inferior de la societat com la dels Ciompi a Florncia i la dels barris populars de Pars i Londres. El resultat d'estos conflictes socials fou l'ampliaci dels consells municipals.

Des de l'arribada de la Renaixena, el comer colonial, d'una part, i la Reforma, d'altra, afavoriren el desenvolupament de la burgesia comerciant i l'arribada del capitalisme. Fins a finals del XVIII la burgesia es trova aturada per la rigidesa de la societat estamental, la poltica nacional absolutista i les llimitacions d'accs al poder.

Amb la Revoluci Francesa (1789) la societat estamental s reemplaada per la societat de classes, en la que jurdicament tots els ciutadans sn iguals. La burgesia, llavors, assumix un paper dirigent quan ocupa el poder poltic, implanta a poc a poc la democrcia parlamentria (Revoluci anglesa el 1688, amb l'aport teric del filsof i poltic, John Locke) i inicia amb xit les revolucions agrria, industrial i comercial. El pas dels llocs claus de la societat burgesa de classes no es bassa en privilegis de carcter nobiliari, sin en la propietat dels mitjans productius i l'accs a la qualificaci.

Vegeu tamb.
Lluita de classes;
Marxisme;
Capitalisme;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29209" title="Anna" nonfiltered="1987" processed="1979" dbindex="12080">


Anna s un municipi del Pas Valenci de la comarca de la Canal de Navarrs.

Limita amb Xella, Enguera (a la mateixa comarca), Estubeny, Xtiva i Llanera de Ranes (a la Costera) i Cotesi Sellent (a la Ribera Alta).

 Geografia .
Ocupa la part ms baixa i ampla de la comarca de la Canal de Navarrs, enclavament privilegiat en el que afloren gran quantitat d'aiges de l'aqfer del masss del Caroig que sn arreplegades pel riu Sellent. Anna destaca per les seues mltiples fonts i abundncia d'aigua a qu deu l'origen del propi topnim de la localitat, Yanna.

El seu clima s mediterrani temperat i la seua vegetaci tpica de muntanya, destacant el romer, el tim i espcies arbries com el pi o la carrasca.

S'accedix a este poble, des de Valncia, a travs de la a-7 prenent desprs la CV-590 per a accedir finalment per la CV-580.

 Histria .
L'origen d'Anna s anterior a l'etapa musulmana, encara que les primeres referncies documentals sn de mitjan del segle XIII. El 22 de setembre de 1244, Jaume I el Conquistador va donar la vila d'Anna a l'Orde de Santiago en recompensa a l'ajuda prestada en el setge de Biar. En 1332 va tindre lloc la rebelli de l'aljama sarrana d'Anna, a causa de l'embargament de certs bns d'estos per part del comanador Montalvn. Alfons el Benigne va absoldre els sarrans a fi de frenar el procs de despoblaci que estava patint el lloc. Anys ms tard, la vila va passar a les mans de Pedro de Vilanova i, posteriorment, als Borja. El Rei d'Espanya, Felip III va crear en 1604 el comtat d'Anna en la persona de Fernando Pujades i Borja, i que finalment va pertnyer als comtes de Cervelln.

Desprs de l'expulsi dels moriscos en 1609, Anna va ser repoblada amb cristians d'Enguera i d'altres llocs. Actualment s un dels pobles ms prspers de la Canal grcies al desenrotllament industrial experimentat en els ltims anys. L'origen del topnim de la Vila, t les seues arrels en el vocable rab Yanna, tal com podem trobar-lo en l'Alcor. De les distintes accepcions que possex ens centrarem en les que fan referncia a la relaci de la paraula amb el territori; d'esta manera i sense abandonar les altres variants, que d'altra banda ens portarien a conclusions semblants,ens trobem una accepci que utilitza el terme com a hort o jard, de la veu llatina Orti que els rabs van adaptar com al-Yanna, Alamedilla=l'horta. Esta accepci explicaria la presncia de restes arqueolgiques de l'poca romana en l'entorn i el paratge en qu es va fundar la ciutat, en l'Albereda, junt amb la primitiva fortificaci o castell.

 Demografia .


 Economia .
Tradicionalment, Anna ha sigut un poble eminentment agrcola, amb grans extensions d'oliveres, de tarongers i de cultius de regadiu que actualment es veuen afavorits pel modern sistema de "reg per goteig" que a poc a poc es va implantant en tot el terme municipal. El bestiar de llana i bov ha tingut, igualment, una certa importncia.

En els ltims anys han proliferat diverses indstries sobretot d'aliments i pastes congelades, de mobles i txtil.

El sector turstic va obrint-se cam sobretot per la recent promoci del turisme rural i l'atractiu que suposa el llac de "L'Albufera".

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de la Immaculada Concepci. Data de principis del segle XVI. Destaquen en ella diversos retaules de fusta, en especial el de l'Altar Major,on es troba la titular, s d'inspiraci barroca i substitux a l'original elaborat en 1702 per Miguel Aguilar.
 Ermita del Crist de la Providncia. s una de les ms belles del Pas Valenci. De planta cruciforme i coronada amb cpula, fou construda a mitjan XVIII (desprs del terratrmol de 1748). Destaquen dos peces repujades de coure de gran patetisme i dos pintures inspirades en obres de Rafael i Rubens. La fatxada principal s neoclssica i la lateral possex un rellotge solar tpicament valenci i uns versos dedicats al Crist.
 Palau dels comtes de Cervell. La primera referncia escrita que es t sobre este edifici, data del 2 de setembre de 1244 en la carta de donaci que fa el rei Jaume I de la Vila d'Anna i el seu castell a l'Orde de Santiago.

 Llocs d'inters .
 L'Albufera. Aproximadament a 1 Km. al sud-oest d'Anna i a una altitud de 195 m. sobre el nivell del mar, es troba el llac. Mesura uns 180 m. d'est a oest i 300 m. de nord a sud, sent la seua profunditat de 3 m. aproximadament i est rodejat de salzes i xops que a l'estiu produxen una acollidora ombra, on es refugien els seus visitants. Del seu fons brollen grans brolladors d'aigua cristallina, abundant nombrosos ullals o brolladors que contnuament l'alimenten.
 Gorg de l'Escala. En ell, el riu ha creat un gran can de profundes aiges cristallines a qu s'accedix a travs de 136 empinats escalons. Les seues aiges es precipiten en un llac, formant una gran cua de cavall que anomenen "El Bot". A causa de la seua situaci poc accessible als rajos del sol, este  t una de les aiges ms fredes d'Anna. Antigament donava vida a una xicoteta central hidroelctrica.
 Gorg Catal. Arreplega les aiges que naixen en la Font Negra que, per mitj d'una cascada, vnen a donar en este bell gorg. Est format per un estany molt profund que sol utilitzar-se com a lloc habitual de bany. Des del seu trampol pot llanar-se a les profunditats de les seues aiges.
 La Font Negra. D'abundant aigua potable que emana a flor de terra i ple de bells salzes que han nascut al seu empara. A ella acudix gran nombre de gent el dia 24 de novembre per a celebrar la "Catalineta".
 La Baixada del Mol. Ens condux a les proximitats del riu d'Anna, oferint-nos una bella panormica de la Muntanya Nero. Als seus peus, runes d'antics molins i velles fbriques es confonen amb l'hedra i, alant-se majestus apareix un om millenari (catalogat com a arbre monumental per la Generalitat).
 Font de mar. Rabeig d'aigua entre blanques roques modelades per les crescudes del riu.

 Festes locals .
 Sant Antoni Abad. Patr d'Anna. Se celebren durant la tercera setmana de gener coincidint alguns anys amb els dies 16 i 17 que sn els realment celebrats en la poblaci de Canals per les seues festes patronals; amb la repartida de pans beneits amb un xicotet obsequi per part dels festers a la vesprada i a la nit la tradicional foguera en la Plaa de l'Esglsia comenant sempre a les 21:00 hores (dissabte) i la Cavalcada del "Banderer" muntat a cavall repartint dolos i joguets (diumenge).
 Festes de les Eres. Se celebren depenent conforme siguen les dates cada any sent el dia principal de la festa el primer diumenge d'agost. Campionat de futbol sala a finals de juliol, revetles, ball de disfresses, concurs de paelles, concerts, celebracions religioses, "mascletaes" etc.
 Festes Patronals. Celebrades en honor al Santssim Crist de la providncia. Se celebren del 10 al 30 de setembre. Amb tres grups d'activitats: Moros i Cristians, al principi de la tercera setmana de setembre est la "Setmana mora i cristiana" on gran quantitat de comparses realitzen diversos actes conjunts durant eixa setmana amenitzat per xarangues, principalment destaquen dos actes : "l'entr falsa" celebrada Divendres amb disfresses en un to irnic un dia abans de "l'entr" celebrada Dissabte . Desprs es troba la setmana d'actes on destaquen el 21 i 22 de setembre, se celebren diversos actes litrgics i culturals. Per a concloure est la setmana taurina amb solta de vaquetes i bou embolat just desprs del dia 22 de setembre fins a finals de mes.

 Gastronomia .
Entre els plats tpics de la cuina d'Anna destaquen: casola d'arros al forn, casola d'arros i naps, arrs calds amb naps, llonganisses de Pasqua, xorios d'all, coques de piment i tomaca, coques de cansalada i embotit (usuals en les vesprades de vaquetes en Festes Patronals), coques de sal.

Entre els dolos destaquen: coques sanoses de Carnestoltes; mones de Pasqua; fogases amb anous, ametles, cacauets i panses; torr, casol d'ametles, cacauet i mel, pastissos de moniato.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29212" title="Bicorb" nonfiltered="1988" processed="1980" dbindex="12081">

Bicorb (oficialment Bicorp, en castell) s un municipi del Pas Valenci de la comarca de la Canal de Navarrs.

Limita amb Millars i Quesa (a la mateixa comarca), Aiora, Cortes de Pallars i Teresa de Cofrents ( a la comarca de la Vall de Cofrents). 

 Geografia .
Es troba situat entre el riu Escalona i el Masss del Caroig. Emplaat sobre un petit pujol, es troba envoltat gaireb en la seva totalitat per un meandre que forma el Barranc Bru.

El clima s mediterrani encara que presenta algun tret del clima continental, conseqncia de la ubicaci allunyada del litoral; els vents dominants sn sud-est i nord-est, aquest ltim provoca pluges, generalment de novembre a maig.

El patrimoni natural de Bicorb s abundant, presenta un gran masss muntanyenc on destaquen les grans masses forestals de pi blanc i roig. Zones de carrasca, freixe, amb sotabosc molt dens, predominant la coscolla, aliaga, roman, estepa, llentiscle, margall, espart, ginebre entre uns altres.

Cap al nord del terme municipal es troba la Reserva Nacional de Caa, que aprofitant la gran massa forestal, es va crear per a la pervivncia d'animals com la cabra o el mufl. Altra fauna caracterstica sn els senglars, conills, guineus, genetes, gat salvatge, llebres, perdius, guila real, falc pelegr, etc.

Transcorren pel terme municipal els rius Frare, Ludey, Cazuma i el barranc Bru.

Les altures ms significatives sn: Toro (893 m.), Sants (949 m.), Hongares (842 m.), La Cazmilla (986 m.), Mola de Bicorb (904 m.).

 Histria .
Antiga alqueria musulmana que fou incorporada al Regne de Valncia amb la conquesta de Jaume I (1208-1276); aquest va donar les alqueries de Bicorb i Benedriz, de l'rab Benidrix, (fill de Jons), el 1259, a Sanxo Martnez d'Oblites. El 1392 Mart Gutirrez Doriz  possea el lloc que posteriorment, prvia facultat reial, fou vinculat per Llus Castellar de Vilanova . Fou centre de la baronia de Bicorb i, des de 1574, rectoria de moriscs; en 1609 hi havia 180 famlies que es rebellaren contra el decret d'expulsi; durant aquesta rebelli el poble va sofrir l'assalt, el saqueig i l'incendi del castell. El senyor de Bicorb, Llus de Vilanova va participar en els combats del rei contra els agermanats a Xtiva. La baronia tingu com successius senyors als Castellv, els Frigola i els Lpez d'Aiala. L'11 d'agost de 1961 s'autoritza l'ajuntament a dotar-se d'escut herldic.

 Demografia .

 Economia .
L'agricultura i la ramaderia sn importants fonts de la seva economia. En l'agricultura es cultiva principalment oliveres, ametllers i en menor amidada vinya i garroferes. A ms tamb es conreen hortalisses i arbres fruiters com sn els tarongers, pereres, pomeres i cirerers entre uns altres. Quant a la ramaderia dir que ha prosperat molt, havent granges de porcs, de pollastres i de conills.

A ms existeixen altres fonts d'ingressos com una fbrica de filats, un taller de confecci i diverses empreses de construcci.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Joan Evangelista. Segle XVI.
 La Puerta del Castillo. Nom amb qu es coneixen les escasses deixalles de la casa del comte de Castellar, que s'aixec en el segle XVII sobre les restes del castell musulm.
 Fort de les Pedrizas. Fortificaci situada a prop dels casc urb aixecat per lluitar contra la revolta morisca. En absolut estat de runa.
 Azud de los Moros i Charco de los Morteros. Obra morisca.

 Llocs d'inters .
 Cova de l'Aranya, patrimoni de la humanitat, datada entre 1300- 1500 aC, s una de les ms importants representacions de l'art rupestre amb la seua famosa escena de la recollecci de la mel. ;
 Masss del Caroig (1125 m) al que, entre altres possibilitats, s'accedeix per una ruta ciclista de molta anomenada entre els practicants d'aquest esport.
 Poblats de Caldern, la Rotura i els Morcones, tots tres de l'Edat del Bronze.
 Rincn del Jinete. Microrreserva de flora;

 Museu .
 Ecomuseu de Bicorb. Creat per a la difusi i recuperaci dels recursos patrimonials.

 Festes i celebracions .
 Festes Patronals. En honor a la Santa Creu i a Sant Joan Evangelista, patrons de la poblaci. Es realitzen del 3 al 5 de maig (actualment han passat al primer cap de setmana de maig). s tpic el repartiment de rotllos benets en la porta de l'esglsia;

 Festes d'Agost. Tenen lloc del 10 al 20 d'agost, dedicades a La nostra Senyora de l'Assumpci, Sant Roc i Santa Cecilia, en les quals es fan cercaviles, processons i revetlles. El 18 d'agost es realitza una desfilada de moros i cristians.

 Fills illustres .
 Armando, pilotari;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Bicorb;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29215" title="Bolbait" nonfiltered="1989" processed="1981" dbindex="12082">


Bolbait s un municipi del Pas Valenci de la comarca de la Canal de Navarrs.

El terme municipal limita amb Xella, nguera, Navarrs i  Quesa.

Geografia.
Situat a la conca del riu Sellent, Bolbait es troba al centre de la comarca. La superfcie del terme s ondulada, alant-se d'est a oest, des dels 250 fins els 600 m.
	
S'arriba des de Valncia, a travs de la A-7 i la CV-580.

Historia.
Existeixen referncies d'haver estat poblat en poques prehistriques i tamb pels ibers. Per la fundaci del lloc s musulmana; ells li donaren el nom d'Albait que significa alqueria o caseriu. La conquesta tingu lloc en 1244 i el poble va mantenir la seua poblaci rab la qual, al comandament d'Azadrach s'aixecaren contra Jaume I (1208-1276) qui va derrotar-los i, desprs d'expulsar-los, va repoblar Bolbait amb moros fidels procedents d'altres contrades. Pasqual Maana, en maig de 1394, assol el senyoriu del lloc. En 1443 pass a mans de Joan Marrads amb la categoria de baronia. En 1535 s'independitza de la parrquia de Xella. Fou lloc de moriscs  el 1609 l 'habitaven 210 famlies  i desprs de la seua expulsi va quedar despoblat. Es va repoblar, segons la carta pobla del 1612, amb 16 famlies procedents d'altres llocs; durant aquest segle els senyors feudals van ser els Cabanyelles i els Pardo de la Costa, barons d'Alaqus; posteriorment pass a mans dels Fernndez de Crdova, comtes de Priego, els Lanti della Rovera i, finalment, als Manfredi.

 Demografia .

Economia.
En la zona d'horta es conreen principalment els ctrics, altres fruiters i hortalisses que es reguen amb aiges de la font de 'Las Fuentes'. Com a conreus de sec, si fan els garrofers i destaquen les plantacions d'oliveres que suposen ms del 50 % de la producci anual agrcola de sec. Cal mencionar l'excellent qualitat de l'oli d'oliva verge.

Administraci.


Monuments.
 Esglsia de Sant Francesc de Paula. Construda en 1521 i reconstruda, en estil barroc, en 1780.
 Ermita de Santa Brbara.
 Castell. Va haver de quedar arrunat ja en poca rab. Nogensmenys, en el segle XVI els senyors de Pardo Costa hi construren la seua casa palau. Actualment s propietat particular i l'ajuntament fa les gestions escaients per a la seua compra i rehabilitaci.

Festes locals.
Festes Patronals. Se celebren la setmana posterior a la Setmana Santa, en honor del patr San Francesc de Paula. Estes festes tenen gran tradici i desperten l'inters per la desfilada de Comparses de Moros i Cristians (el diumenge segent a la Pasqua).
Estiu Cultural. Del 22 de juliol al 13 de agost, amb activitats culturals, ldiques i esportives.
Santa Brbara. Se celebra el primer cap de setmana de desembre. ;

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29221" title="nguera" nonfiltered="1990" processed="1982" dbindex="12083">

nguera s un municipi del Pas Valenci de la comarca de la Canal de Navarrs.

 Geografia .
Situat en el sector oest de la comarca, entre el Masss del Caroig i la Vall de Montesa.

La superfcie s molt accidentada, estant ocupada gaireb totalment per la serra d'nguera. Les principals altures del terme sn: Arenals (1.019 m.), Matamoros (838 m.), Albarra (826 m.), Palmera (877 m.), Arenas (819 m.), tots ells vrtex geodsics de tercer ordre, i la Plana (618 m.), vrtex de segon ordre.

Les aiges del terme les recullen tres lleres principals: al nord, el riu Grande, que aflux a l'Escalona i rep, entre uns altres, els barrancs del Ribasn, la Quarentena i dels Chatos; al centre est el riu Mnguez, que va al riu Sallent i recull els barrancs del Saitn, Barbas i Gallardo; i en el sector sud el barranc de Boquilla, que desemboca en el Cnyoles, recull els barrancs subsidiaris de Barrona, Toro, Fal, Parral, etc. La superfcie no conreada est ocupada per pinedes i bosc baixa.

La vila es troba en terreny lleugerament ondulat entre el barranc de la Mota i la muntanya del Piquet. El seu clima s mediterrani de transici, continentalitzat de l'altipl, amb estius calorosos i hiverns freds que produxen algunes nevades en la seva serra i fins i tot de vegades en el nucli urb.

S'accedeix a aquest poble, des de Valncia, a travs de la A-7 prenent desprs la CV-590.

En el terme municipal d'Enguera es troba tamb el nucli de poblaci de Navaln. De forma errnia, sn molts els mapes que recullen els noms de Navaln de dalt (la zona on es troba l'Esglsia de NS de Betlem) i Navaln de baix (un caseriu prxim anomenat en realitat Cases de baix) Altres caserius adscrits a Navaln sn El Puntal, Santich i les Cases de Requena.

El terme municipal d'nguera limita amb les segents localitats: Anna, Xella, Bolbait, Quesa, Aiora, Almansa (Albacete), La Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Montesa i amb un petit enclavament de Xtiva.

 Histria .
A ms de l'aparici d'uns slex atpics en el Pla de Jes que podrien assenyalar una molt antiga ocupaci humana del terme d'nguera, existeixen dades concretes de l'establiment de gents a partir de l'Edat dels Metalls: del Neoltic final o potser ja de comenaments de l'Edat del Bronze sn els objectes i els ossos humans, famosos en la Prehistria espanyola des de l'any 1875 que van ser descobertsdescobrits, de les coves de la Carrasquilla i de les Calaveres, anomenada tamb cova d'nguera, de les Meravelles o dels Morts.

L'Edat del Bronze, representada per la cultura del Bronze valenci, va ser pel que sembla, un perode d'intens poblament en el territori enguer del que s'han descobert i estudiat un bon nombre de jaciments d'aquesta cultura, entre ells el ric poblat de Castillarejo, prxim a la cova d'nguera.

De l'Edat del Ferro, representada per la cultura ibrica, es coneix, a part d'alguna que altra troballa de menor importncia, l'interessant poblat situat en el tur de Lucena.

A partir dels temps d'August, la poblaci es va disseminar per les terres ms planes com es dedux de les nombroses restes de viles rstiques que s'han anat descobrint. Tamb s'han trobat restes d'poca romana en la Cova del Nio i en els abrics de Bill, aix com en diversos punts no localitzats del terme, entre els quals han de destacar-se unes monedes de les ceques de Celse i Carthago-Nova, de finals de les Repblica i comenaments de l'Imperi Rom. El territori, segons els tractats de Tudiln (1151) i Cazorla (1179), corresponia a la zona d'influncia aragonesa. Malgrat aix els castellans van ocupar la vila, al que es va oposar el rei Jaume I, reclamant els seus drets.

Pel tractat de Almizra (1244) es va incorporar al Regne de Valncia definitivament. Expulsats els musulmans en 1248, el rei va cedir el senyoriu a Pelai Prez Corretja, maestre de l'ordre de Santiago de Ucls. En 1394, Joan I va cedir diversos drets sobre la vila Pedro Maa de Lizana.

En 1584, Felip II va concedir la vila a Miguel de Borja, passant desprs als comtes de Cervelln. En 1784 un terratrmol va causar danys en la poblaci, esfondrant part de l'esglsia. Durant les guerres carlistes es van produir diverses accions en el terme.

El nom antic de la poblaci era nguera, nom que encara s usat pels pobles vens, que alterna amb la variant Engra.

 Demografia .
Compta amb una poblaci, a 1 de gener de 2006, de 5.635 habitants, dels quals 1.071 son d'origen estranger, en la seva majoria blgars, amb 898 ciutadans.



 Economia .
Els pilars bsics sn l'agricultura i en menor mesura la indstria i els serveis. En els ltims anys els cultius agrcoles, especialment l'oliva, han adquirit ms importncia, encara que el component complementari o de segona activitat de l'agricultura s evident.

El turisme rural: cmpings, cases rurals, hotel, restaurants, etc. va guanyant importncia. En l'extrem oposat la indstria. De la important indstria txtil de finals del segle XVIII s'ha passat gaireb al no-res. Unes poques empreses sobreviuen. Molts dels seus habitants treballen en la indstria o en el sector serveis per en localitats properes com Canals, Ontinyent, Xtiva o Valncia.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia Arxiprestal de Sant Miquel Arcngel. Declarada B d'Inters Cultural.
 Convent dels Carmelites Descalos ;

 Festes locals .
 Sant Antoni Abat.Se celebra el 17 de gener i en ella les tres famlies dels banderers de cada any reparteixen caramels i joguines i la crema de la tradicional foguera.

 Falles. A crrec de la comissi fallera "El Trampot";

 Festes Patronals. Les festes patronals d'Enguera en honor a Sant Miquel i la Verge de Ftima se celebren durant els ltims dies de setembre i en elles els quintos i festers junts amb la festera major i el president vesteixen de galla, color i msica els carrers del poble. Es celebren una fira, bous en el carrer, concerts, processons, concursos gastronmics, focs artificials, etc. Cal destacar l'ancestral presncia de les danses enguerines, que no s sin la mostra local de les danses o balls de plaa que des de fa segles sn ballats en terres valencianes al so de dolaina i tabalet. Des de finals del segle XIX aquestes danses s'interpreten amb un arranjament especial per a banda que les fa niques, distintes i diferents a les quals es coneixen en comarques venes.

Tamb a Enguera se celebra una festa nica en el Pas, cada 1 de setembre es benex en l'esglsia els rams de fonoll que engalanats pels ms petits competeixen pel ms artstic durant la process del protagonista Sant Gil.

 Fills illustres .
 Jos Mara Albiana Sanz (Enguera, 1883 - Madrid 1936). Fou un metge i poltic valenci, fill i nt de metges.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29225" title="Millars (Canal de Navarrs)" nonfiltered="1991" processed="1983" dbindex="12084">



Millars (Millares oficialment en castell) s un municipi del Pas Valenci de la comarca de la Canal de Navarrs.

Limita amb Bicorb i Quesa (a la mateixa comarca), Cortes de Pallars (a la Vall de Cofrents), Dosaiges (a la Foia de Bunyol) i Tous (a la Ribera Alta).

 Geografia .
Emplaat en el masss cretcic del Caroig, en l'esquerda oberta pel riu Xquer entre la Mola de Cortes, a l'oest, i la serra de Caballn, al nord-este.

El riu Xquer, el seu principal accident geogrfic, li serveix de lmit amb Dosaiges i Tous. A part del Xquer recorren el terme les rambles del Sabinat, Seca, Canilles i Pileta.

Entre les seves nombroses coves i abrics mereixen ser visitades la Cova de les Dones, gaireb en el lmit amb Quesa, la de les Colomes, propera a la poblaci, i l'abric del Barranc de les Canyes, amb pintures rupestres de tipus naturalista. Hi ha 25 abrics mes amb pintures rupestres descoberts per Jos Martnez Royo, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Tamb un important jaciment amb petjades de dinosauri, descobert per Jos Martnez Royo.

 Histria .
Al terme de Millars s'han trobat 21 abrics amb pintures del neoltic de qu destaquen la cova Donas, amb ms de 500 m de galeria, la de las Caas i la de las Ventanas i tamb 8 poblats de l'eneoltic; durant l'ocupaci rab abast molta importncia com ho demostra que en 1257, any de la conquesta cristiana, els mudjars contriburen amb 200 besants; va romandre amb un elevat percentatge de moriscs fins 1609 en qu l'expulsi provoc fora revoltes en les quals Millars tingu destacat paper; en 1535 obt parrquia independent en desvincular-se de la de Dosaiges; si b l'expulsi morisca no va despoblar-la la recuperaci no arribaria fins les primeries del XVIII; el mxim de poblaci el va abastar en les dcades dels vint i els trenta del segle passat, en qu arriba als 2.323 vens com a conseqncia de la construcci d'un salt d'aigua, desprs la tendncia ha estat sempre a la baixa.

 Demografia .

 Economia .
Es vivia antigament dels recursos naturals, agricultura de supervivncia, fustes de roure i carrasca, de pi, carb vegetal, espart, bestiar capr, apicultura, oli d'oliva i garrofes.

Hi havia molins fariners aprofitant els cursos d'aigua dels seus barrancs per a moure els seus queixals, posteriorment en la segona dcada del segle XX, En Francisco Jover construeix una microcentral hidroelctrica, i en 1928 va comenar la construcci per la Hidroelctrica Espanyola de la famosa i moderna central "Juan de Urrutia" amb 4 turbines francis de 25.000 cv. que donaven una potncia total de 80.400 kWh.

El seu fill, D. Angel Jover seguint l'habilitat tcnica del seu pare, construeix emissores de rdio, primer com afeccionat i desprs una emissora comercial amb una potncia en antena de 1 KW que va ser coneguda com Rdio Parroquial de Millars.

Quan l'ona de TVE arriba a aquestes comarques, va posar una antena en la seva casa i Millars va ser un dels primers pobles d'Espanya a tenir televisi.

Per la dcada dels quaranta, els germans Sez Merino van portar els primers telers per a la fabricaci de teixits de tot tipus, indstria que va crixer i possibilito el manteniment de la poblaci, la seva bona estabilitat econmica, amb la construcci de noves fabriques que al costat de la qual en 1977 de la famlia Martnez, va establir per a gneres de punt, eren qui proporcionaven els llocs de treball estables o temporals, que complementaven als de les empreses de construcci.

Quan es va parar la de telers en 1992, va comenar el declivi del municipi. Entre 1998 i 2002, s'efectua la substituci de l'antiga central Hidroelctrica en la llera del riu, per una moderna sala de mquines subterrnia, que Iberdrola ha dotat amb dos grups generadors, tamb amb turbines francis d'uns 35 Mwh cadascun, aprofitant la major part de les installacions de l'antiga central, per substituint o complementant-la amb equips de la mes avanada tecnologia.

Per fi, desprs d'una llarga etapa d'inactivitat, ha tornat a funcionar des del mes d'agost de 2007, l'alberg de turisme rural, que tan necessari s per a reactivar alguns aspectes del desenvolupament d'aquesta vila.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia del Sant Crist de la Salut.
 Ermita de Sant Roc.

 Castells .
 Castell de Miralles o Castillico . Petita fortalesa de qu romanen el recinte murat i part de la torre de l'homenatge.
 Castell de Coves, o de Caves. Talaia d'alt valor estratgic en un espectacular emplaament. En estat de runa absoluta, destaquen alguns llenos de muralla i restes de la torre major.
 Castell Vell de Millars. Construccions d'origen musulm que es troben integrats en les cases del poble i que constituen el palau senyorial.
 Castell de Corral Anton. Fortalesa auxiliar del Castillico de qu a penes resten deixalles.

 Llocs d'inters .
Enclavat en un gorg del Barranc de las Caas, ribera esquerra del Xquer, existeix un petit grup de pintures rupestres d'estil llevant. D'una ocupaci humana durant els primers temps de l'Edat dels Metalls, o potser alguna cosa abans, a fins del neoltic, queden restes en l'important jaciment de la Cova de Donas, on es troba igualment testimoniatges d'poca ibrica.

 Festes i celebracions .
Les Festes Patronals se celebren del 3 al 5 de febrer en honor de Sant Blai, i del 5 al 7 d'agost, en honor del Sant Crist.

 Enllaos externs .

 Villa de Millares (Plana personal);
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29226" title="Navarrs" nonfiltered="1992" processed="1984" dbindex="12085">

Navarrs s un municipi del Pas Valenci de la comarca de la Canal de Navarrs.

Limita amb Bolbait, Xella i Quesa (a la mateixa comarca) i Sumacrcer i Tous (a la Ribera Alta).

 Geografia .
Navarrs, al cor de la comarca, es troba situat en els voltants del riu Grande. L'anomenada Ceja del Rio Grande s el vessant del riu que transcorre per la carretera que duu el mateix nom. Aquest s un recorregut d'excepcional bellesa que permet apreciar la impressionant massa boscosa de pinedes i matorrals aromtics del citat riu.

En el nord-oest del terme municipal es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xquer, i recipient natural en el qual confluxen les aiges del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Proper a aquest punt es troben diverses coves d'inters turstic per la seva excellent conservaci d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber entre unes altres.

 Nuclis .
 Navarrs;
 Playamonte;

 Histria .
L'Ereta del Pedregal, considerat un dels jaciments ms importants de l'Eneoltic a la Pennsula i els diversos abrics i coves amb pintures rupestres des del paleoltic fins el Bronze sn testimonis del pas de la Histria pel municipi; ms recentment, Navarrs era un poblat rab ocupat per Jaume I (1208-1276), durant el seu setge a Xtiva, en l'any 1244; els seus primers propietaris van ser els Llria, desprs pass a Pasqual Maana i, finalment, va ser adquirit per Jaume Castell, el 1387; sent senyoriu de la famlia Tolsa va formar baronia amb Bolbait, Xella i Bicorb, la qual seria elevada per Felip II (1527-1598) al rang de marquesat, en 1560, acte en qu la dna a Pere Galceran de Borja, mestre de l'orde de Montesa, lloc de moriscs rest des habitat en 1609, no sense que hi haguera violentes revoltes com a resistncia al decret d'expulsi; el senyor, nogensmenys, fou indemnitzat per la prdua demogrfica i, per tant, econmica; altres famlies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'Almenara, els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, tamb marquesos de Caizar; els marquesos de Lazan i, per ltim, els comtes de Villapaterna.

 Demografia .

 Economia .
La riquesa del municipi es distribueix entre la ramaderia, conill i porc, i l'agricultura, de qu destaca la recent proliferaci d'hivernacles que han convertit el poble en un dels principals productors de flor del Pas Valenci; hi ha tamb magatzems d'alls i, referent a la indstria, una fbrica de pantalons i una de vidre.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de l'Assumpci. Reconstruda en el segle XVIII. Campanar aixecat en 1950 sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial.
 Ermita del Crist de la Salut. Del segle XVIII.   ;
 El Castell. Aixecat pot ser aprofitant els fonaments d'una fortalesa del Bronze, les runes de la qual es troben molt a prop. No queden d'ell ms que alguns llenos i part de dues torrasses .
 Abribador de los moros.
 La Tinaja. Almod d'origen rab.
 Font de la Marquesa o de Los 24 chorros. Ms de dos-cents anys d'antiguitat.
 Autntics tresors d'art prehistric en: Las Fuentes, Abrigo del Garrofero (pendents de declaraci de Patrimoni de la Humanitat), cova del Barbero, Las Carasetas (deu figuracions de cares humanes suposadament del Bronze).

 Llocs d'inters .
 Ceja del Rio Grande. El gorg caracterstic dels vessants muntanyencs del riu convida als turistes a realitzar activitats en la naturalesa que, de manera professional, es desenvolupen en aquest terme municipal: treeking, descens de barrancs, tcniques verticals de muntanya, espeleologia... ;
 Presa d'Escalona. En el nord-oest de terme municipal de Navarrs es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xquer, i recipient natural en el qual confluxen les aiges del Riu Grande, del riu Fraile i el Ludey.
 Avenc de les Graelles. LIC.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Amb tradicional foguera, "torr" de carn i embotit, balls, jocs populars, etc.
 Setmana Cultural. La primera setmana d'agost amb activitats esportives, culturals, ldiques, etc.
 Festes Patronals. Del 8 al 12 d'octubre en honor al Crist de la Salut i la Verge del Remei. Les celebracions abasten des les processons, plenes de gran devoci; les actuacions musicals, balls, cercaviles, concerts, ball i dansa clssica; Corals; exposicions d'artesania locals i foranes; fires artesanals; competicions esportives (futbol, raspall, tir al plat, escacs, etc.); ofrenes de flors; parcs infantils; teatre; focs artificials; concursos gastronmics, etc.

 Fills illustres .
 Joan Baptista Humet (Navarrs, 1950) Cantant.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Navarrs;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29227" title="Quesa" nonfiltered="1993" processed="1985" dbindex="12086">

Quesa s un municipi del Pas Valenci de la comarca de la Canal de Navarrs.

Limita amb Bicorb, Bolbait, Enguera, Millars i Navarrs (a la mateixa comarca) i amb Aiora i Tous (a les comarques de la Vall de Cofrents i la Ribera Alta respectivament).

 Geografia .
Emplaat en les estribacions de la Mola de Bicorb (Masss del Caroig) al descendir bruscament cap a la vall del riu Xquer. El seu terme s de forma allargada, seguint a direcci sud-oest nord-est. El relleu s molt accidentat. Trobem nombrosos barrancs, els llacs i cascades del riu Grande, coneguts con Los Charcos; la presa del riu Escalona; els paratges del riu Fraile, etc.

El mitj climtic s tpicament mediterrani.

 Histria .
Els fundadors musulmans l'anomenaren Queixen que significa quelcom paregut a  poble castigar pels vents de ponent ; Jaume I (1278-1296) quan l'ocupa en 1240 canvia el topnim pel de Quesa; en maig de 1250 el Llibre de Repartiment parla d'un tal Drag com beneficiari del municipi; torna posteriorment a la Corona on es mant fins 1387 en qu Pere IV el Cerimonis (1319-1387) obsequia a Pere de Xrica amb l'alta jurisdicci sobre Navarrs i Quesa; en 1604 don el ttol de comtat a Llus Castellar Vilanova, el qual canvia, sense xit, la denominaci de Quesa per la de Villa Castellar; els moriscs en ser expulsats el 1609 resistiren violentament en la partida anomenada de Los Arroces, on n'hi ha unes coves fins ser venuts; en els anys segents va predominar una recessi econmica deguda al buit deixat pels moriscs ja que en els preus dels arrendaments de delmes es posa de relleu un espectacular descens a Quesa i Bicorb; s per si eloqent el que en 1646 noms se sostingus per una poblaci de 15 cases; en 1690 una epidmia va morir tots els habitants llevat d'una famlia, els Garcia; en el segle XVIII, amb l'arribada d'una indstria sedera la poblaci experiment una certa recuperaci; a partir de mitjan segle passat l'xode s'ha fet ja imparable.

 Demografia .

 Economia .
La indstria, a part de la derivada de la comercialitzaci dels productes agrcoles, compta amb les extractives de guix i prfir en les pedreres del terme. En el segle passat existien dues mines de ferro i havia cert nombre d'habitants que es dedicaven a teixir llenos casolans, restes d'una antiga indstria de la seda que va florir en el segle XVIII.

 Administraci .

 Monuments .
 Castell. Molt petit i abandonat ja en els primers temps de la reconquesta. Escasses deixalles certifiquen el seu estat de runa absoluta.
 Esglsia de Sant Antoni Abat. Molt modificada des de la seua fundaci, la darrera intervenci va ser l'afegit, en 1980, del campanar.
 Ermita de la Santa Creu. Segle XVIII.

 Llocs d'inters .
 Los Charcos. El riu Grande, al seu pas pel paratge de Corbera, forma una successi de gorges i cascades naturals, batejats amb noms populars: Charco de las fuentes, de la baera, del chorro, etc. Tot l'entorn d'aquest paratge es troba condicionat per a la seva visita, mitjanant senderes, passarelles, fonts. Al costat d'ell estan situades dues zones d'acampada.
 Abric del Voro. Situat en el vessant del riu Grande, aquest abric mant en el seu interior diverses mostres de l'Art Rupestre Llevant, en molt bon estat de conservaci. Entre elles destaca l'escena dels quatre arquers.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. El cap de setmana ms prxim al 17 de gener es cremen diverses fogueres pels carrers i places de Quesa i desprs un ball popular.
 La Reserva. Celebrada el 14 de febrer, actualment es passa al cap de setmana ms proper. Aquesta festa t el seu origen en 1695. Cinc anys abans, una epidmia va assolar la poblaci deixant noms una famlia amb vida, els Garca. Durant aquest perode, el Santsim Sagrament, els Gots Sagrats i els llibres parroquials van ser traslladats a Bicorb, perqu en sigueu custodis. Passada la pesta, el 14 de febrer de 1695 van ser retornats a Quesa, celebrant-se aquesta data en aquest any i posteriors per la famlia supervivent, donant menjar i recer als visitants, amb l'objectiu de recuperar la poblaci. Actualment tenen lloc cercaviles, una missa commemorativa, i l'elaboraci de quatre paelles gegants, per a un total de 1.000 places, que sn repartides juntament amb pans, entre els vens i visitants d'aquesta poblaci.
 Festes patronals. Se celebren durant la primera setmana d'agost, dedicades a la Verge del Rosari, la Divina Aurora, el Santssim Crist de la Salut i la Santssima Creu; i un cinqu dia, dedicat a moros i cristians.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Quesa;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29228" title="Xella" nonfiltered="1994" processed="1986" dbindex="12087">


Xella s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de la Canal de Navarrs.

Limita amb Anna, Bolbait, Enguera i Navarrs (a la mateixa comarca) i amb Cotes, Sellent i Sumacrcer (a la Ribera Alta).

 Geografia .
El terme, fora muntanys, s'integra en el masss del Caroig, i s ric en coves i jaciments. Hidrogrficament es troba solcat pel riu Sellent i els barrancs del Lobo, del Turco, Malet, Rafes, Obrer, Sarsalet i alg ms. Les altures ms importants sn Soterrara  (324 m), Monto  (417 m) i Gallinero  (657 m). Tamb hi ha fora fonts: la dels tres xorros, la de las Clochicas, del Romeral del Cano, de la Mina, de los Chopos, etc. Altres paratges, que podem conixer recorrent el terme a peu per la xarxa de petits senders senyalitzats, son l'Abrullador , Salsalet, el Salto, el santuari de la Verge de la Paloma  i el Mirador.

 Histria .
Municipi d'alt inters arqueolgic per la gran quantitat de jaciments que s'hi han trobat. Al barranc del Lobo hi ha les coves Alta de las Conchas, la de la Pea Gorda, la de la Bellota, i la de Vicente Vaello que van des del Mesoltic fins l'Edat dels Metalls; de l'Eneoltic tenim les coves de los Baos; dels ibers restes de cermiques als Secanos Altos i en alguna altra localitzaci, i a la Pea del Turco es troben setze covetes de dataci indeterminada. Tamb d'poca romana s'han trobat diverses deixalles i, fins i tot, una fbrica de monedes falses. Dels musulmans coves destinades a ritus funeraris a la Pea del Turco. Durant l'poca medieval fou un xicotet senyoriu laic de musulmans que Jaume I (1208-1276) don a Pere d'Obit . El 1300 hi era senyor Jaume d'Oblites . En 1341 fou cedida pel rei a Tomeu d'Ulmis i el 1356 pass al comte de Dnia i als ducs reials de Gandia. A finals del segle XV era son senyor Gaspar Fabra, i pass desprs a la famlia Borja, quedant des d'aleshores incls en els estats del ducat de Gandia. Expulsats els moriscos el 1609, el duc Carles de Borja don carta pobla el 1611. El 1750 era senyor Josep de Bellvs, marqus de Blgida.

 Demografia .


 Economia .
Zona tradicionalment agrcola, al regadiu es conreen alls, blat, dacsa, cacaus, cebes i tabac; i al sec oliva, ram, garrofa i ametla. L'activitat artesanal continua estant prou arrelada i aix podem trobar manufactures de caliquenyos o randa de boixets. Tamb es treballa la pedra per a fabricar llambordes, xemeneies, etc.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de la Verge de Grcia. Segle XVIII. La cpula est sent estudiada per la sospita que Gaud (1852-1926) estigus rere el seu disseny.
 Ermita de Sant Nicolau.
 Convent de les Monges.
 Els Castillets. Deixalles d'origen rab.

 Festes i celebracions .
 Festes Patronals: se celebren en honor de Sant Blai i el Crist del Refugi, del 2 al 4 de febrer. En aquestes festes es poden gaudir de cercaviles, concerts, processons, festes nocturnes, vaques, etc...
 Moros i Cristians. Desfilada de les diferents comparses de Moros i Cristians, la primera setmana d'agost.

 Enllaos externs .

 Web extraoficial de Chella, enlla afegit per l'autor.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29236" title="?" nonfiltered="1995" processed="1987" dbindex="12088">

En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraicos   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 15ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 18 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la tercera columna (  , "columna SA") i a la conquena fila (  , "fila O").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  .

Existeix una versi hentaigana de  , , que prov del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "so".
 ,   es romanitzen com a "zo".

Escriptura.

El carcter   t dos glifs (representacions grfiques) segons si comena per una lnia recta () o diagonal descendent (). En el primer cas, t un tra que sembla una lletra Z i a sota (per en el mateix tra), una C.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra diagonal descendent que forma un angle d'uns 60 respecte de l'horitzontal.
 Tra corb que comena en la part dreta del carcter i va cap avall a l'esquerra.;
s important no confondre aquest carcter amb [[ ]], ja que la inclinaci del primer tra i la posici inicial del segon sn diferents.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:          ("el so de soroban", l'abac japons);
 Codi Morse:     ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29242" title="Reovrid" nonfiltered="1996" processed="1988" dbindex="12089">

Els reovrids (Reoviridae) sn una famlia de virus que n'incloue alguns que afecten el sistema gastrointestinal (com el Rotavirus), i alguns que causen infeccions respiratries. El material gentic dels virus d'aquesta famlia s la doble cadena d'ARN. El nom Reoviridae deriva de virus entrics respiratoris orfes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29246" title="Rotavirus" nonfiltered="1997" processed="1989" dbindex="12090">

Els rotavirus sn un gnere de virus pertanyent a la famlia Reoviridae. Tenen un genoma constent en 11 cadenes dobles d'ARN envoltades per una protena caracterstica de cpside.

El rotavirus infecta prcticament tots els nens als seus primers anys de vida i provoca vmits seguits de diarrea. Sovint la diarrea s tan severa que, si no es tracta, causa un xoc per deshidrataci amb resultat de mort (xoc hipovolmic).
S'estima que el rotavirus mata 610.000 nens cada any a tot el mn, una xifra que representa al voltant del 5 % de les morts de nens menors de 5 anys.

El rotavirus va ser identificat per primera vegada al 1973 per Ruth Bishop, una microbiloga que treballava en malalties gastrointestinals al Real Hospital Infantil de Melbourne: en observar al microscopi electrnic una bipsia de teixit extret del duod de nens greument malalts va veure que les cllules epitelials que entapissen l'intest estaven infestades de virus en forma de roda, els rotavirus. 

 Enllaos externs .
 : Center for Disease Control and Prevention of Food Illness Fact Sheet (en castell).
 : Hospital de nens de Barcelona. Informaci sobre la diarrea infantil.
 : Rotavirus Vaccine Program (en angls).

Referncies.
 GLASS, Roger I. Vacunas contra los rotavirus. Revista Investigacin y Ciencia: 357 - Junio 2006. Barcelona: Prensa Cientfica. ISSN: 0210-136X.
 PARASHAR, Umesh D., BRESEE, Joseph S., GENTSCH, Jon R., and GLASS, Roger I. Rotavirus. Emerging infectious diseases Vol. 4 Nm. 4. Octubre-Desembre 1998 ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29250" title="Arrianisme" nonfiltered="1998" processed="1990" dbindex="12091">

L'arrianisme s un corrent religis cristi del segle IV considerat heretgia pel catolicisme. Es basa en negar la divinitat de Jess com a fill de Du, doctrina condemnada al Concili de Nicea (entre d'altres), desprs del qual perd seguiment a orient, si b continu gaudint de popularitat entre els pobles germnics fins al segle VII. 

El seu iniciador, Arri, era un capell d'Alexandria.

Un fams seguidor modern de les idees de Arri fou Isaac Newton que negava la Trinitat.

 Arrianisme avui dia .
Un fams seguidor modern de les idees de Arri fou Isaac Newton que creia en un Du nic, El Pare i negava la doctrina de la Trinitat. Les idees de Newton van influir en alguns grups adventistes (Henry Grew i George Storrs) que igualment neguen la Trinitat. Aquests influren sobre Charles Taze Russell fundador dels Testimonis de Jehov, que assimilar la doctrina com a seva.

Vegeu tamb.
Arrianisme pur;
Semiarrianisme;
Unitarisme;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29252" title="Nestorianisme" nonfiltered="1999" processed="1991" dbindex="12092">
El Nestorianisme s considerat una heretgia cristiana. Va ser iniciat per Nestori, patriarca de Constantinoble al segle V. Predicava que Maria no era la Mare de Du, sin noms la mare de Jess, una persona que va allotjar el Fill div per que no s'hi havia de confondre (aix s'anomena la doctrina de les dues persones). El nestoriansime va tenir seguidors que van fundar la seva prpia esglsia i que sn importants sobretot per les traduccions dels textos grecs antics.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29253" title="Pelagianisme" nonfiltered="2000" processed="1992" dbindex="12093">
El pelagianisme s una heretgia que va tenir molt de pes a l'Edat Antiga. Va sorgir al segle V i va ser condemnat per l'Esglsia catlica el 417. Negava l'existncia del pecat original, ja que considerava que la falta afectava noms a Adam i no a tota la humanitat, i que per tant els nens naixien sense culpa. Aix contradiu un dogma bsic segons el qual el baptisme t, entre altres funcions, netejar el pecat original. A ms, considerava que la grcia no era necessria per a la salvaci, noms s'havien de considerar les obres, el bon exemple de Jess.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29254" title="Montanisme" nonfiltered="2001" processed="1993" dbindex="12094">
El montanisme s una heretgia cristiana predicada pel profeta Mont a Frgia l'any 155. Afirmava l'imminent retorn de Crist, per la qual cosa calia preparar-se portant una vida pura, seguint unes normes morals molt dures. Aquesta idea ha impregnat diverses esglsies i sectes al llarg de la histria, buscant dates per a l'Apocalipsi, per a la segonda vinguda de Jess. Els seguidors d'aquestes doctrines sempre creuen que noms s possible la salvaci dins de la seva esglsia i apliquen lleis molt estrictes de conducta.

Proclamava el poble de Pepuza com el lloc del Nou Jerusalem.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29255" title="Monofisisme" nonfiltered="2002" processed="1994" dbindex="12095">
El monofisisme s una heretgia cristiana que considera que l'nica natura de Crist s la divina. Va sorgir per primera vegada el segle V i va tenir diferents manifestacions al llarg de la histria, una d'elles la dels acfals . Les esglsies ortodoxes d'Eritreia i Etipia segueixen postures monofisistes.

S'oposa al dogma oficial catlic, que assegura que Jess reuneix en ell una doble natura: la humana (per l'Encarnaci) com a fill de la Verge Maria i la divina com a Fill de Du, doctrina establerta desprs de diversos concilis. Igualment s'oposa a l'heretgia oposada, el nestorianisme. 

Hi ha dos corrents bsics del monofisisme: el primer afirma que la natura humana que tenia Jess en nixer es va dissoldre dins la divina (defensat per utiques) i el segon no nega la natura humana per sost que est absolutament dominada per la divina, ja que la ra divina ha pres el lloc de la ment humana (com explicava, entre d'altres Apollinari de Laodicea).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29257" title="Edat antiga" nonfiltered="2003" processed="1995" dbindex="12096">
L'edat antiga o Antiguitat s el perode de la histria entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Rom el 476, que marca l'inici de l'Edat mitjana. s, per tant, el primer perode prpiament histric.

El desenvolupament varia moltssim en funci de la regi estudiada, per a grans trets es pot caracteritzar com l'poca de l'especialitzaci social, del naixement de la majoria de cincies i arts actuals i d'una enorme expansi demogrfica que va portar a crear grans imperis. No cal oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara a la prehistria (o protohistria) i un altre haver evolucionat molt

El rgim poltic ms abundant s la monarquia. Sorgeix el comer com a tal, amb l'aparici de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi.

L'Edat antiga cont dues poques:
 Antic Orient, amb l'auge de les primeres civilitzacions a l'Extrem Orient (Xina, ndia) i a l'Orient Prxim (Mesopotmia, Egipte).
 Antiguitat Clssica, amb el predomini de l'Antiga Grcia i Roma. ;

Antic Orient.
A l'Antic Orient s on va sorgir l'escriptura i, amb ella, la Histria prpiament dita. La cultura es va centrar sobretot a les valls dels grans rius de l'sia (com ara el Riu Groc, el Ganges, el Tigris i l'Eufrates) i al Nil.

Tant els pasos de l'Extem Orient (ndia, Tibet, Xina) com els del Prxim Orient (Egipte, Imperi Persa, Mesopotmia) van desenvolupar una gran varietat de cultures, amb molts idiomes (i sistemes d'escriptura), religions, sistemes poltics, etc.

Antiguitat Clssica.
L'Antiguitat Clssica o Mn Grecorom va significar l'origen d'Occident, en contraposici a l'Orient que havia prevalgut fins llavors. Els grecs i els romans van rebre les influncies dels pobles ms antics i les van elaborar per fer-ne una creaci original (sobretot els grecs).

Encara que la cultura grega va comenar abans, la importncia poltica de l'Antiga Grcia s resultat de la victria sobre l'Imperi Persa en les Guerres Mdiques. Ms tard, amb les conquestes d'Alexandre el Gran, la cultura grega es va escampar per gran part de l'Orient Prxim, i fins i tot va influir una mica en els pasos de l'Extrem Orient. Desprs, els romans van conquerir Grcia i la costa mediterrnia de l'Orient Prxim, a ms de nous territoris al nord dels Alps.

Fonts d'estudi per a l'Edat Antiga.
Els primers documents sn restes molt valuoses per a l'estudi d'aquesta edat. L'arqueologia, per, s la font principal, ja que l'escriptura no estava tan estesa com ms endavant i no recollia tots els aspectes de la vida d'aquell temps. Troballes importants sn les pirmides d'Egipte o la ciutat de Pompeia, entre altres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29262" title="Banc" nonfiltered="2004" processed="1996" dbindex="12097">


Economia; ;
Un banc (empresa) s una empresa o entitat que gestiona diners.
Banc de llavors;
Mobiliari; Un Banc (moble) s un seient.
Salut; Un banc d'esperma s una entitat que gestiona i emmagatzema esperma amb finalitats reproductives.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29264" title="?" nonfiltered="2005" processed="1997" dbindex="12098">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 19ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 35 en el poema iroha, entre l'[[ ]] i l'[[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la quarta columna (  , "columna TA") i la quarta fila (  , "fila E").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  .

Existeix una versi hentaigana de  , , que prov del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "te".
 ,   es romanitzen com a "de".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb un tra, que consisteix en una lnia horitzontal encara que lleugerament ascendent seguida d'una corba en forma de C.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra horitzontal.
 Tra horitzontal a sota del primer.
 Tra corb que comena en la part mitja del segon i es corba cap avall a l'esquerra.

Els carcters   i   poden anar acompanyats de la versi petita del carcter [[ ]] ( ) o dels carcters amb y ( ,  ,  ) per formar les sllabes ti, di, tya, ..., dyo per la transcripci de paraules preses d'altres idiomes. Per exemple,      (dyuaru, transcripci de l'angls dual, que es pronuncia dial).

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el te de tegami", on tegami vol dir carta);
 Codi Morse:      ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29284" title="Rdio per Internet" nonfiltered="2006" processed="1998" dbindex="12099">
La Rdio per Internet  s un servei de re-emissi de rdio que podem rebre a travs d'Internet. Degut a que la senyal de rdio es enviada a travs de internet a travs de la xarxa, ens s possible de accedir a estacions de qualsevol part del mn. Per exemple escoltar una rdio de Catalunya des de Austrlia.
Aix ha fet molt popular aquest servei entre emigrats o per gent que t gustos especials que no pot obtenir amb les seves rdios locals (per exemple 24hores de Msica Rock o de Msica Country)
Alguns dels serveis de radio per Internet que podem trobar, inclouen esports, noticies, etc.. tot el que podrem escoltar per una rdio tradicional ho podem trobar tamb a Internet.

Tecnologia de la radio per Internet.

No totes les emissores de rdio tenen una correspondncia amb alguna estaci de radio tradicional, enlloc d'aix noms existeixen en la xarxa de Internet, el fet de transmetre per internet en angls s'anomena generalment webcasting.

Una de les maneres mes comunes de distribuir radio per internet es a travs de streaming de so en format MP3. Que fa envia els fitxers amb el popular format de msica MP3, en petits paquets a travs de una connexi TCP/IP, que llavors sn ajuntats de nou i reproduts en els segents dos segons. Per tant les emissions amb aquest sistema tindran un retard de uns 2 segons.

En una emissi per internet, hi han tres components principals:
La font de emissi de contingut (la cadena de rdio);
Alg que distribueixi la emissi (servidor) ja que en general es necessita un equipament important;
Alg que torni a emetre el contingut (el rdio oient);

Entre els molts sistemes per emetre a la radio, ltimament estan sortint alternatives, de cara als usuaris que escolten msica per tal que automticament els usuaris puguin crear un perfil de les canons que ms els agraden, i aix crea una xarxa de gent amb gustos similars que rebrn la mateixa emissi de rdio. Un dels sistemes ms populars es el Last.fm. Per aix t un lmit ; la gent seleccionant noms el que coneix. No hi ha de reals possibilitats de descobrir Artistes i Grups pocs o pas mediatitzats a altres llocs...

Les dues xarxes rdio les ms importants sn SHOUTcast i Live365. Tenen uns funcionaments ben diferents.

Enllaos externs.
lloc web de Live365 (en angls);
Live365 a ViquipdiA (pgina en castell);
Live365 a ViquipdiA (pgina en angls);
lloc web de SHOUTcast (en angls);
pgina de KWFM.net a Live365 : exemple d'una webrdio funcionant amb Live365;

Vegeu tamb.
Podcsting;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29286" title="Llenges indories" nonfiltered="2007" processed="1999" dbindex="12100">

Les llenges indories sn una de les branques en qu se separaren les llenges indoeuropees. Van originar-se al voltant dels Urals i es van expandir cap al Sud, les terres de l'actual ndia.

Entre les llenges indories destaquen el snscrit (molt usat en lingstica comparada), l'urdu o idioma oficial del Pakistan, l'hindi (la llengua ms usada pels indis), el roman o llengua original dels gitanos i el persa, tot i que s una de les famlies amb ms representants. Els seus escrits es remu nten al 2000 aC, sobretot en obres administratives, literries i religioses.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29287" title="Llenges itliques" nonfiltered="2008" processed="2000" dbindex="12101">


Les llenges itliques sn un grup centum de les llenges indoeuropees. Est subdivit al seu torn en dues branques ms: la sabllica i la llatinofalisca (on es va originar el llat, origen al seu torn de totes les llenges romniques). Hi ha documents escrits d'aquestes llenges que daten del segle XII aC.

Els idiomes ms rellevants d'aquesta branca, a part del llat, sn l'osc (fams per les inscripcions de Pompeia), l'umbre (parlat al nord) i el falisc. Tots presenten una forta influncia d'altres llenges parlades a la zona, sobretot de l'etrusc.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29288" title="?" nonfiltered="2009" processed="2001" dbindex="12102">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 20ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el set en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la quarta columna (  , "columna TA") i la cinquena fila (  , "fila O").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  .

Existeix una versi hentaigana de  , , que prov del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "to".
 ,   es romanitzen com a "do".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra diagonal cap avall a la dreta, encara que ms vertical que l'horitzontal.
 Tra semblant a una C aixafada a l'esquerra, situat a sota del primer tra per tocant-lo.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra vertical.
 Tra diagonal cap avall a la dreta que parteix de la mitja part del primer tra.

Els carcters   i   poden anar acompanyats de la versi petita del carcter [[ ]] ( ) per formar les sllabes tu, du per a la transcripci de paraules manllevades d'altres idiomes.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el to de Tquio");
 Codi Morse:      ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29293" title="Llenges anatliques" nonfiltered="2010" processed="2002" dbindex="12103">

Les llenges anatliques formen una branca de les llenges indoeuropees, probablement una de les primeres en separar-se de l'idioma originari. Els idiomes ms coneguts d'aquest grup sn el lidi, el lici i, sobretot l'hitita. 

Aquests idiomes sn coneguts per inscripcions cuneiformes de la pennsula anatlica, d'aqu el seu nom. Tamb s'han trobat primitius alfabets i jeroglfics en llenges de la mateixa famlia. 

Gramticalment hi destaca l'existncia de noms dos gneres, l'animat i l'inanimat en comptes dels ms comuns (en les llenges indoeuropees) mascul, femen i neutre. Aquest fet sembla corroborar la teoria de certs especialistes que deien que els tradicionals tres gneres de les llenges indoeuropees eren de fet la derivaci d'un sistema ms antic que funcionava sobre la distinci entre animat (que don lloc al com mascul i femen) i inanimat (que don lloc al neutre).

La reduplicaci de monemes s un altre dels trets distintius d'aquestes llenges, que presenten declinacions de casos.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29295" title="Avstic" nonfiltered="2011" processed="2003" dbindex="12104">

L'avstic fou un dialecte irnic, molt af al vdic. s la llengua de la majoria de textos del zoroastrisme i el cnon de lAvesta. Es conserven pocs documents en avstic, sobretot per culpa de les successives invasions de la regi de l'antiga Prsia. Aquests documents estan escrits en un alfabet propi, consonntic. La gramtica demostra que s una llengua flexiva i tonal, amb gran llibertat de combinaci a la frase i un sistema verbal molt complex.

"Avesta" significa "all que s establert, text fonamental".

Juntament amb el persa antic, l'avstic s una de les dues llenges iranianes ms antigues amb testimonis escrits.

No s'ha de confondre el llenguatge avstic amb l'alfabet avstic, de creaci ms recent.

L'avstic, tal i com es veu a lAvesta, es divideix en dues formes diferents:
L'antic avstic o avstic gthic: amb aquesta forma del llenguatge varen ser composades les Gatha i les parts ms antigues de la Yasna. L'avstic gthic s una llengua arcaica amb una gramtica ben complicada. Entre altres caracterstiques posseeix vuit casos gramaticals i un elevat nombre d'inflexions en la declinaci dels noms. Es una llengua encara molt propera al snscrit vdic. La data ms probable en qu es va utilitzar aquesta forma de la llengua s cap al 1000 aC.
L'avstic nou: s la llengua utilitzada per a componsar la majoria de lAvesta, incloent molts dels Yasht, el Visprat, el Videvdad i parts del Yasna.

L'avstic nou t dues formes diferenciades: l'anomenada avstic nou original i l'avstic nou artificial. La primera forma s probablement l'evoluci natural de l'antic avstic i s molt propera a la llengua parlada cap al segle VIII aC. L'avstic nou artificial es una mena de corrupci del llenguatge parlat, una llengua que mai no va ser parlada i que va ser utilitzada noms per a la composici dels texts. El Vendidad est escrit en avstic nou artificial.

La relaci entre l'antic avstic i el nou avstic s comparable a la existent entre el vdic i el snscrit o entre el grec homric i el grec tic.

Classificaci.
L'avstic es classifica tradicionalment dins del grup de llenges irniques orientals. No obstant i degut a que la separaci entre les llenges irniques orientals i occidentals encara no est ben testimoniada i a que no resten testimonis de cap altre llengua irnica contempornia, aquesta classificaci s encara incerta.

El lloc geogrfic original de naixement de l'avstic tamb resta incert, considerant-se diverses zones com el nord-oest de l'Iran, nord-est de l'Iran, Xorsmia, Sistan i Bactria-Margiana.

Alfabet.
Desprs de la destrucci de la biblioteca del palau Aquemnida per Alexandre el Gran, l'any 330 aC., l'avstic es va seguir transmetent nicament de forma oral fins almenys els voltants del segle IV. A partir dels segles V o VI, en la darrera poca de l'Imperi Sassnida, es va desenvolupar l'alfabet avstic, que deriva de la forma cursiva de l'alfabet pahlavi. L'alfabet pahlavi constava de 16 lletres a les que s'en van afegir fins a 48.

Fonologia.
Els sons en avstic difereixen del persa antic principalment pel gran nombre de vocals. A diferncia del snscrit, l'avstic ret sons sibilants i un gran nombre de fricatives. Existeixen diverses convencions per a la transliteraci de l'alfabet avstic. La adoptada en aquest article s la segent:

Vocals: 
;
Consonants:
;
;

Les formes y i w son transcrites sovint com ii and uu, imitant l'ortografia de l'alfabet avstic.

 Consonants .


 Vocals .



Gramtica.
L'evidncia interna als Gatha junt amb l'evidncia paralella en llenges emparentades indica l'existncia dins de l'avstic antic d'un sistema similar al snscrit vdic. En etapes posteriors el to fou reemplaat per un accent tnic a la penltima sllaba si era llarga i si no a l'antepenltima.

L'avstic posseeix una facilitat per a formar paraules per mitj de prefixos i afegint sufixos a les derivacions primria i secundria.

Els noms i els adjectius tenen gnere (mascul, femen, neutre), nmero (singular, dual i plural) i cas (vuit).

Els pronoms tamb es declinen.

Els verbs tenen veus activa i mitja, i quatre modes: indicatiu, imperatiu, subjuntiu i optatiu, i tres temps: present, aorist i perfecte, que noms es distingeixen en el mode indicatiu. L'ordre en la frase es lliure.

T dues partcules negatives, una per a l'indicatiu (noit) i una altra per a l'imperatiu (ma). La resta de modes alternen les dues.

Utilitza preposicions i posposicions.
Noms.



Verbs.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29296" title="Tokhari" nonfiltered="2012" processed="2004" dbindex="12105">


El tokhari s una antiga branca de l'oest de l'actual Xina de la famlia indoeuropea. Hi ha poques restes d'aquests idiomes ja extingits: sn documents administratius escrits amb un sistema sillbic propi.

El conjunt de llenges tokhries s la branca ms desconeguda de les llenges indoeuropees. s format per dos idiomes mtuament inintelligibles, tokhari A (turfani, arsi o tokhari oriental) i tokhari B (kutxeu o tokhari occidental). Aquestes llenges es parlaren aproximadament entre els segles VI i VIII, abans que s'extingissin en assimilar-se els seus parlants amb les tribus uigurs.

Ambdues llenges es van parlar a la Conca Tarima de l'sia central, on avui hi ha la provncia xinesa de Xinjiang. El nom prov dels tokharis (en grec:        , "Tkharoi") i el terme Tokharistan normalment fa referncia a la Bctria del primer millenni. Un text turqus es refereix al llenguatge turfani (tokhari A) com twqry. La seva interpretaci es difcil, per F.W.K.Mller l'ha associat amb el nom dels tkharoi de Bctria.

Comparteix trets amb les llenges romniques, cltiques i indories.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29300" title="Llenges dravdiques" nonfiltered="2013" processed="2005" dbindex="12106">

Les llenges dravdiques formen una famlia lingstica que agrupa les llenges parlades en algunes regions de l'ndia. Pel seu gran nombre de parlants t una gran importncia al mn, tot i la seva poca extensi geogrfica. 

Els orgens d'aquestes llenges no sn del tot clars. Possiblement provenen d'una llengua parlada a la zona pels volts del 1800 aC. Hi destaca l'existncia d'alguns fonemes caracterstics, com les consonants retroflexes. Des del punt de vista morfolgic, es tracta de llenges aglutinants.

Els idiomes ms importants del grup sn el tmil i el telugu. S'escriuen amb un alfabet fontic d'influncia hind.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29302" title="Llenges caucsiques" nonfiltered="2014" processed="2006" dbindex="12107">
El terme llenges caucsiques s emprat informalment per referir-se a un grup gran i extremadament variat de llenges parlades per ms de 7 milions de parlants al sud-est de l'Europa oriental, entre el mar Negre i el mar Caspi. Estudis lingstics classifiquen aquestes llenges en diverses famlies amb poca o cap afinitat entre elles. Algunes d'aquestes famlies de llenges no tenen membres fora de l'rea del Caucas.

Famlies lingstiques.

Les quatre famlies de llenges parlades exclusivament a la regi del Caucas sn:

 Famlia caucsica meridional, tamb anomenada famlia caucsica del sud, famlia de llenges georgianes o llenges kartvelianes. Inclou:
georgi (llengua oficial de Gergia);
laz;
mingreli;
svaneti ;

 Famlia caucsica del nord-oest, tamb anomenada famlia abkhazoadigu o circassiana. Inclou:
abaz;
abkhaz;
adigu;
kabard;
txerks;
ubikh;
Alguns estudiosos inclouen en la famlia l'hatti, antiga llengua morta parlada a l'Anatlia.

 Famlia caucsica del nord-centre, tamb anomenada vainakh. Inclou:
bats;
ingix;
txetx;

 Famlia caucsica del nord-est o famlia daguestnica. Inclou:
agul;
akhvakh;
andi;
artxi;
var;
bagvalal;
bezhta;
botlikh;
budukh;
dargu;
gigatl;
godoberi;
hinukh (ginukh);
hunzib;
kakhtak;
karata;
khinalug;
krits;
kubatxi;
khvarxi;
lak;
lesgui (kuri);
rutul;
tabassaran;
tindi;
tsakhur;
tsez (Dido);
txamalal;
udin;
Alguns estudiosos han relacionat aquesta famlia amb l'extingida famlia hurritourrtia.

Altres llenges del Caucas es poden incloure en famlies amb una distribuci geogrfica ms mplia:
 Indoeuropees:
 armeni;
 llenges irniques:
osset;
talix;
judeotat;

 Altaic:
 trquic:
zeri;
balkar;
karatxai;
kmik ;
nogai;
 mongol:
calmuc;

Afinitats amb altres llenges.
Des del segle XIX aquest tema ha atret l'atenci de nombrosos investigadors. S'ha escrit molt sobre la classificaci de les quatre grans famlies de llenges del Caucas i la seva possible relaci amb d'altres grans famlies de llenges del mn. Tanmateix el tema s molt delicat a causa de la complexa situaci poltica i social de la regi, tant abans com desprs de la desaparici de la Uni Sovitica. Com en moltes altres regions del mn, arguments lingstics es fan servir sovint en disputes territorials i moviments separatistes. Amb motiu de la pobresa del coneixement lingstic i histric de la zona, les implicacions poltiques sovint dominen el debat.

Cap de les famlies o agupacions que vnen a continuaci tenen una mplia acceptaci en cercles lingstics.

Hatti.
Alguns estudiosos han vist afinitats entre les llenges caucsiques del nord-oest (circassi) i la llengua morta hatti. El hatti es va parlar a l'Anatlia (actual Turquia), a les rees adjacents a l'antiga Hattusa (actualment Bo azky), fins el 1800 aC, en qu va ser reemplaada per l'hitita, llengua indoeuropea.

Grup alarodi.
S'han trobat similituds entre les llenges caucsiques del nord-est (i potser tamb les del nord-centre) i les llenges hurritourartianes, tesi defensada principalment pels lingistes russos I. M. Diakonov i Serguei Starostin.

S'ha proposat el nom de famlia alarodiana per a aquest grup. La famlia tindria una antiguitat de 5.000 anys i una estructura semblant a aquesta:
 Llengua caucsica del nord;
 Llengua caucsica del nord-oest;
 Llengua alarodiana (Caspi);
 Llengua caucsica del nord-est;
 Llengua caucsica del nord-centre;
 Llengua hurritourartiana ;

La famlia de llenges caucsiques del nord no s acceptada per la majoria dels lingistes. Moltes de les paraules emparentades proposades podrien ser simples prstecs lingstics.

Grup hettoibric.
Aquesta famlia, proposada per l'historiador georgi Simon Khanixia, inclouria les llenges caucsiques del sud, els grups del nord, el hatti i altres llenges de l'antiga Anatlia. (El nom dibric fa referncia a la Ibria del Caucas, regne del segle IV aC al VI, centrat en la Gergia oriental; no est relacionat amb la pennsula Ibrica).

Iberocaucasi.
Les famlies caucsiques del nord i del sud no estan relacionades ni tan sols en la classificaci profunda de Greenberg. Tanmateix, alguns estudiosos, entre els quals destaca el lingista georgi Arnold Txikobava, han proposat el nom de llenges iberocaucsiques per agrupar les quatre famlies de llenges del Caucas. Tot i no existir evidncies lingstiques per afirmar-ne la unitat, l'agrupament esdev prctic com a terme geogrfic.

Basc.
Moltes de les llenges caucsiques tenen un sistema de declinacions conegut com a ergatiu, cosa que les distingeix de les llenges europees. El fet que el basc, llengua allada, tamb posseeixi un sistema ergatiu ha dut molts estudiosos a proposar la seva pertinena a algun dels grups caucsics. Tanmateix, les semblances entre les declinacions del basc i de les llenges caucsiques han esdevingut molt superficials. De fet, hi ha molts lingistes que afirmen que l'estructura subjacent en el georgi no s ergativa.

Denecaucasi.
Recentement, alguns lingistes com Merritt Ruhlen i John Bengtson han proposat una superfamlia anomenada denecaucasiana que inclouria, entre d'altres, les llenges caucsiques i el basc.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29304" title="Llenges sinotibetanes" nonfiltered="2015" processed="2007" dbindex="12108">
La famlia lingstica sinotibetana cont 250 llenges, aproximadament. s la segona amb ms parlants del mn, noms per darrere de la famlia de l'indoeuropeu.

La majoria d'aquestes llenges sn analtiques, monosillbiques i tonals. Geogrficament, ocupen el sud-est asitic. 

Els idiomes ms importants d'aquest grup sn el xins (en totes les seves variants), el tibet i el birm.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29305" title="Desviaci tpica" nonfiltered="2016" processed="2008" dbindex="12109">
La desviaci tpica tamb coneguda com a desviaci estndard s una mesura de dispersi feta servir en la teoria de la probabilitat i l'estadstica.
De fet especficament la desviaci tpica s "la mitjana quadrtica de llunyania dels punts de mostra respecte de la mitjana". Se sol representar com a S o amb la lletra sigma, .
Quan es refereix a una distribuci de probabilitats, variable aleatria o poblaci se sol anomenar desviaci estndard poblacional i se sol representar amb la lletra 
.
Quan es refereix a un conjunt de dades se sol anomenar desviaci estndard mostral o estimador de la desviaci estndard, ja que se sol emprar com a estimador de la desviaci estndard poblacional. 
La definici de la desviaci estndard poblacional s nica, per existeixen diverses frmules per calcular la desviaci estndard mostral.
En ambdos casos per, es calcula com l'arrel quadrada de la varincia.  

Per entendre la intuici darrera la desviaci estndard, cal recordar que la varincia s l'esperana matemtica de les diferncies entre els valors de la variable aleatria i la seva esperana matemtica, elevades al quadrat.
s a dir, la varincia est expressada en unitats al quadrat, i per tant la desviaci estndard s'expressa en les mateixes unitats originals de mesura.

La desviaci estndard s la mesura de dispersi estadstica ms com. Si la variable aleatria tendeix a prendre valors a prop de la seva esperana matemtica, la desviaci estndard s reduda. Si, pel contrari, pren valors lluny de l'esperana, la desviaci estndard pren valors elevats.


Definici.
Desviaci estndard poblacional.

La desviaci estndard d'una variable aleatria X es defineix com:

 ;

on E(X) s l'esperana matemtica de X.

No totes les variables aleatries tenen desviaci estndard, doncs aquesta esperana
matemtica pot no existir. Per exemple, la desviaci estndard d'una variable
aleatria distribuda d'acord amb la distribuci de Cauchy no existeix.

Per exemple, si X s una variable aleatria contnua i  s la seva funci de densitat de probabilitat, s possible calcular la desviaci estndard com la arrel quadrada de la integral:

 ;

on

;


 Desviaci estndard mostral .

Suposem que  sn els valors observats de la variable aleatria X.
La frmula ms com per a calcular la desviaci estndard mostral s:

;

on  s la mitjana mostral.
Aquest estimador de  
s no esbiaixat, s a dir, l'esperana matemtica de
S s .

Una altra frmula emprada amb menys freqncia ve donada per l'estimador mxim-versemblant
de :

.

s immediat demostrar que el valor esperat d'aquest altre estimador
s , i que per tant s esbiaixat.
Encara que aquesta frmula s correcta, en la prctica  interessa realitzar inferncies poblacionals, de manera que en el denominador en lloc de n, es fa servir n-1 (Correcci de Bessel).

Tamb hi ha una altra funci ms senzilla de realitzar i amb menys risc de tenir equivocacions: 

;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29306" title="Llenges niloticosaharianes" nonfiltered="2017" processed="2009" dbindex="12110">


Les llenges niloticosaharianes sn una de les famlies lingstiques tradicionals, amb uns 11 milions de parlants, especialment a la part alta de la conca del Nil, Nbia i el centre Est del Shara, a l'frica. Les estructures de parentiu entre cada llengua, les venes i els orgens comuns sn fora complexes. Per ser una branca poc estudiada, encara perviuen les controvrsies filolgiques i els prejudicis poltics en la seva classificaci.

Els idiomes d'aquesta famlia combinen l'escriptura alfabtica amb antics jeroglfics. A ms n'hi ha molts que sn de transmissi exclusivament oral. Algunes de les llenges ms esteses sn el nubi, el massai i el songhai.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29307" title="Inquisici" nonfiltered="2018" processed="2010" dbindex="12111">

La inquisici va ser una instituci judicial creada pel Pontfex Rom Gregori IX l'any 1231 per lluitar en contra de les heretgies.

Antecedents.
Ja en el III Concili de Toledo de l'any 589  s'ordenava als bisbes que investiguessin per extirpar el sacrilegi d'idolatria fermament implantat a Hispnia i Septimnia.

En el XVI concili (693), en va dir que "el bisbe que no es preocupi de la seva extirpaci" (referint-se al paganisme) "seria destitut i hauria de passar un any fent penitncia". 

Vegeu tamb Perode catlic visigot;

Inquisici episcopal.
L'any 1184 el papa Luci III incita els bisbes a establir tribunals per lluitar contra els ctars. Comena la Inquisici episcopal.

Cap al 1215  tamb l'arquebisbe de Tarragona Asprec de la Barca es determina a combatre el catarisme especialment a la zona del Montsant i Prades. El mtode no era el de la inquisici sin que mana als monjos de la cartoixa d'Escaladei que surtin de la seva clausura a predicar contra l'heretgia. L'xit no devia ser durador, ja que durant tot el segle XIII, i part del XIV, romanen ctars per aquesta zona. 

Durant aquesta poca els bisbes actuen sota el seu criteri

Inquisici pontifcia.
El 1231 Gregori IX, proclama la butlla Excommunicamus, origen d'una inquisici dirigida directament pel Papa. La missi encomanada era la de localitzar, processar i evacuar sentncia contra sospitosos. El papa nomenava als inquisidors, freqentment Dominics, per no sempre. Aquesta instituci reforava el poder del papa davant dels altres bisbes i per damunt de reis i prnceps.
 
L'autoritat religiosa es limita a inquirir i arriba a condemnar. La sentencia l'executa l'autoritat laica. Des de l'XI Concili de Toledo (675) hi ha tamb antecedents  de la prohibici de  "matar  mutilar ordenar a un altre que ho faci". s l'any 1252, quan el papa Innocenci IV en la butlla Ad extirpanda va autoritzar la tortura per tal que el processat confesss. Encara, per s'indica que sigui sense mutilar ni posar en perill la vida de l'acusat.

Aquesta Inquisici pontifcia es va consolidar a Occitnia, Provena, Mil, Gnova, Florncia   tamb a la corona d'Arag, on entre els inquisidors hi ha el dominic, i conseller reial d'alt nivell de cultura Sant Ramon de Penyafort. A l'entorn de 1230 arriben molts ctars des d'Occitnia a Catalunya. Els concilis de la provncia eclesistica Tarraconense se'n fan ress des d'aquest anys fins el del 1318. La Inquisici Papal va arribar aqu el 1235.

Coincidint en l'poca,  l'heretgia es continuava combatent amb prdiques, molt valorades pel poble senzill, especialment les dels franciscans, i ms tard tamb les dels carmelites. No hi ha notcies d'heretgies mes enll de l'any 1321, any de la darrera prdica carmelitana a les terres de Prades. La Inquisici mora per manca de feina.

La inquisici papal actuava de la segent manera quan el tribunal arribava a una poblaci es proclamaven dos edictes:
 L'Edicte de Fe, obligant als fidels a denunciar als heretges i simpatitzants.
 L'Edicte de Grcia, concedint als heretges i simpatitzants uns dies de termini per confessar.
 Passat el termini sense confessar, al presumpte heretge se li confiscava la propietat.

Els denunciats mai coneixien els delators suposant de qu n'hi hagus. L'acusaci exacta tamb es considerava secret sumarial.

El concili de Narbona de  1235, ordena que les sentencies es facin fonamentades en proves irrefutables, i sota criteri de qu es preferible un culpable en llibertat que un innocent condemnat. Se sap per de qu sovint els presos ignoraven fins i tots quins eren els crrecs. Tenien un advocat defensor, per que limitava la seva funci a recomanar la confessi dels crrecs. S'utilitzava la coacci i la tortura tot i la tradici cristiana.

Inquisici espanyola.
Molts anys ms endavant, el 1478 per iniciativa de Ferran el Catlic i amb la finalitat de combatre als jueus, es crea la inquisicin espaola, depenent directament de la corona. Va ser l'nica instituci com d'Arag i Castella durant molt de temps. Aquest fet va enfortir la monarquia. 

El primer perode va destacar pel seu rigor i virulncia. La seva activitat va ser alta durant les monarquies dels casa d'ustria, i minvant durant els Casa de Borb, va durar fins el 1834.

Inquisici romana.
El 1542 es va crear la Inquisici romana, coneguda per Congregaci del Sant Ofici, per a lluitar en contra del protestantisme. El procediment era diferent del de la inquisici papal. El Sant Ofici vetllava permanentment per la puresa de la fe en tota l'extensi de l' esglsia catlica. Era una congregaci d'altes dignitats. L'any 1633 hi fou processat i condemnat Galileo Galilei.

Des de l'any 1965 amb Pau VI, es converteix en la Congregaci per la Doctrina de la Fe, sota la batuta d'un  prefecte. El crrec el va ocupar des de 1981 fins que va pujar al soli pontifici el cardenal Ratzinger Benet XVI. Joan Pau II va ordenar el 1998 que s'obrissin els arxius secrets d'aquesta congregaci, on estaven recollides les actes dels processos de tota l'Europa catlica. A partir d'aquest fet, es podr analitzar amb mes objectivitat l'abast real, tant ideolgic com social i poltic de la inquisici.

Vegeu tamb.

Inquisici espanyola;
Inquisidor;
Inquisidor general;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29309" title="Llenges afroasitiques" nonfiltered="2019" processed="2011" dbindex="12112">

Les llenges afroasitiques conformen una famlia lingstica constituda per uns 375 idiomes i que, amb ms de 300 milions de parlants, s'estn des de les costes atlntiques de Mauritnia a l'oest fins a la provncia iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somlia al sud.

Classificaci.
Els membres de la famlia afroasitica sn classificats en sis subfamlies:

llenges berbers;
llenges txadianes;
llengua egpcia;
llenges semtiques;
llenges cuixtiques;
llenges omtiques;

a les quals s afegeix la llengua beja, de classificaci controvertida.

Histria de la classificaci de les llenges afroasitiques.






Gramtica comparada i reconstrucci interna.

Destaquen per tenir ms d'un fonema propi noms d'aquestes llenges i sons emfasitzants. L'ordre de la frase tendeix a collocar el verb al comenament de l'oraci. La morfologia derivativa hi s fora complexa.

Alguns idiomes importants del grup sn el copte (actualment usat noms com a llengua litrgica), l'rab, l'hebreu, el haussa i l'amhric.

Relacions de les llenges afroasitiques amb d'altres grups lingstics.
Vegeu tamb.
Protoafroasitic;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29310" title="Llenges australianes" nonfiltered="2020" processed="2012" dbindex="12113">
El terme llengua australiana designa un conjunt de llenges parlades a una extensi geogrfica determinada, i no una famlia lingstica prpiament dita, ja que es refereix al conjunt d'idiomes autctons (unes 200 llenges) parlats a Austrlia i que poden agrupar-se en diverses famlies. Inclou els idiomes de petites illes adjacents a Austrlia, per no de Tasmnia.

Gaireb totes aquestes llenges es troven amenaades per processos d'extinci a mida que s'imposa l'angls com a idioma de comunicaci. Per fer-se una idea del desastre val a dir que tan sols 5 o 6 compten amb ms de 1000 parlants i que prcticament la meitat d'elles no sn parlades per ms de 10 a 20 persones. Cada any passen a la llista de llenges extingides un nombre important i creixent d'aquestes llenges. Per aix s'ha de parlar sempre del "dia d'avui". A dia d'avui (any 2008) resten vives 220 de les quals 25 compten amb una nica persona parlant.

Es calcula que la llengua proto-australiana, de la qual derivarien totes les families i llenges australianes, es va parlar fins al IV milleni aC, data en qu comena a diferenciar-se.

No se sap el nombre exacte de llenges parlades a la arribada, a finals del segle XVIII, dels primers europeus, pero es calcula que n'han desaparegut ja tres quartes parts.

Els carcters llingstics comuns a les llenges australianes son:
 Les vocals son escasses, gaireb sempre a, i, u;
 Les paraules compten, gaireb sempre, amb ms d'una sllaba.
 Els noms distingeixen tres nmeros (singular, plural i dual). Sovint el plural es forma mitjanant reduplicaci.
 No existeix la numeraci ms enll del 3.
 Sn idiomes amb casos gramaticals i un nombre redut de fonemes. Els registres lingstics adopten varietats extremes, de forma que s'empra una llengua o una altra en funci del tema o de la persona que hi ha davant. ;

Famlies.

Tot i que hi ha controvrsia encara en la manera d'organitzar les diferentes famlies australianes, la mes generalment acceptada es la segent:

 Bunaban;
 Daly;
 Djamindjungan;
 Djeragan;
 Garawan;
 Giimbiyu;
 Gunwingguan;
 Laragiyan;
 Limilngan-Wulna;
 Nyulnyulan;
 Pama-Nyungan;
 Tiwian;
 Umbugarla-Ngumbur;
 West Barkly;
 Wororan;
 Yiwaidjan;

Llenges.


]]
Degut a la gran profussi de noms per a cada llengua conv adoptar un estndard. En aquest cas seguim el del SIL.

A.


B.


D.


E.


F.


G.


I.


J.


K.


L.


M.


N.


P.


R.


T.


U.


W.


Y.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29314" title="Llenges paleosiberianes" nonfiltered="2021" processed="2013" dbindex="12114">
Les llenges paleosiberianes sn un conjunt de llenges parlades a l'extrem nordoccidental d'sia que tot i no constituir cap famlia lingstica, s'agrupen sota aquest nom, per desconeixement dels fillegs en no poder ser encabides en els altres grups de la zona. Sn llenges diferents parlades a zones remotes de Sibria i que l'nica cosa que tenen en com s la suposici que sn anteriors a les llenges turqueses i les manx-tungs. Darrerament han estat desplaades totes pel rus. Est formada per quatre famlies:
 La famlia txukoto-kantxatka;
 Koriak;
 Txuktxi;
 Alutor;
 Kerek;
 Itelmen;
 Iucaghir;
 Ket;
 Nivkh;
Lingisticament es caracteritzen per:

 En sintaxi, afavoreix les construccions ergatives amb marques que indiquen l'agent o instrument de l'acci.
 En fonologia, tenen consonants postvelars (K no s q');
 Hi ha harmonia vocal de diverses classes i alternances consonntiques.
 T una forta tendncia a la composici o circumflexi, com al txuktxi ga-mor-k-orw-ima (el nostre trineu), ga-mor-k-tor-orw-ma (el nostre trineu nou) i ga-tor-orw-ima (al nostre trineu).

Tot i que no es parla a Sibria, hi ha qui considera l'ainu com a membre d'aquest grup. D'altres fillegs les relacionen amb el grup na-den o amb les llenges esquimo-aleutianes

 Lectura .
 Bernard Comrie (1981). The Languages of the Soviet Union. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-29877-6. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29319" title="Valor" nonfiltered="2022" processed="2014" dbindex="12115">

El valor d'una cosa s el conjunt de qualitats que la fan estimable. 

Valor tic.
En tica es diu que suposen un imperatiu d'acci, s a dir, obliguen a actuar d'una manera determinada segons es tinguin uns valors o uns altres. El valor s, doncs, el nucli de tota moral. Cada persona t uns valors determinats, al igual que cada cultura.

La cincia dels valors s l'axiologia, que s una part de l'tica. Determina quins criteris fan que una persona tingui uns valors o uns altres, quina jerarquia de valors existeix en cada comunitat i com influencia en l'acci.

Alguns dels valors tradicionals sn:
llibertat;
justcia;
solidaritat;
honestedat;
amor;
tolerncia;
responsabilitat;

Valor d'una acci.
En economia, el valor d'una acci pot sser 
Nominal;
Comptable;
Liquidatiu;
En borsa (cotitzaci);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29320" title="Text" nonfiltered="2023" processed="2015" dbindex="12116">

Un text s un conjunt de paraules articulades que formen un discurs unitari, s una composici lingstica amb intenci de comunicar un missatge. En sentit estricte aquesta composici pertany a la llengua escrita, per el seu significat s'ha ests, grcies a la semitica, a qualsevol unitat que transmet un significat. Per aix es pot parlar de textos orals o de costums i tradicions que actuen com a textos, en el sentit que poden ser llegits - interpretats- per alg altre i que vehiculen un missatge.

El text ha de tenir coherncia i cohesi per considerar-se ben format, de manera que existeixi una unitat temtica i d'estil que ajudi a la comprensi per part del receptor. 

Tipus de text.
Els textos es divideixen segons el tipus de llenguatge emprat, la modalitat textual i el tipus de pblic al qual van dirigits, que condiciona per exemple el registre o grau de formalitat i la selecci de conceptes.

Segons el llenguatge, un text pot ser:
Periodstic.
Literari, si usa les convencions d'estil i la doble figuraci de la literatura.
Cientfic, si apareixen tecnicismes i mots monosmics.
Administratiu o jurdic, amb abundncia d'abreviatures i frmules lexicalitzades provinents del dret.
Publicitari.

Segons la modalitat, es distingeix entre:
Descripci.
Narraci.
Text expositiu o divulgatiu (que inclou l'instructiu).
Text argumentatiu.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29321" title="Novella" nonfiltered="2024" processed="2016" dbindex="12117">
La novella s un text de narrativa relativament extens on s'expliquen fets de ficci a partir d'uns personatges, una ambientaci i un narrador. Poden aparixer descripcions i dilegs per embellir, aclarir o fer ms amena l'acci. El gnere com a tal sorgeix a l'Edat Moderna. 

El mot novella s un manlleu de l'itali novella (nova, novella). Tanmateix, l'itali novella designa una narraci curta, una mica ms llarga o complexa que un conte o relat, el que se sol anomenar en catal novella curta. En itali, com en altres llenges es diferencia novella de romanzo (la novella catalana), diferncia parallela a la del francs nouvelle/roman.

Elements de la novella.
Tot i que segons l'poca o el subgnere poden variar, hi ha una srie d'elements comuns en les novelles. 

Personatges: Hi ha un protagonista que centra la mirada de l'autor. Pot tenir un antagonista que li impedeixi realitzar les accions que t encomanades, a ms d'una srie de personatges secundaris amb trames paralleles o no;
Situaci: l'acci se situa en un espai i un temps determinat (tot i que puguin ser de fantasia) que ajuden a atorgar versemblana i que sn descrits directament o a travs de les accions dels personatges;
Narrador: hi ha una veu narrativa que pot estar en primera persona (si s un personatge de la histria) o en tercera persona (si s extern) i que pot ser objectiu o no respecte el que narra. En narratologia s'anomena focalitzaci;
Temporalitzaci: la histria es pot narrar de manera lineal i cronolgica o comenar in medias res (al mig de l'acci) per tornar enrere i explicar el que va passar;
Destinatari: la novella pot tenir un destinatari explcit, com passa amb les epistolars, o dirigir-se al lector ideal, al qual pot apellar l'autor;
Estructura: la novella sol estructurar-se en diversos captols (a vegades agrupats en parts o llibres) i aquests es divideixen en pargrafs o seqncies narratives. Les ms modernes, per, trenquen aquesta convenci ;

Histria de la novella.
Mon antic.
Els orgens de la novella estan en altres gneres narratius, des del text sumeri l'Epopeia de Gilgamesh, l'pica amb la Ilada i L'Odissea d'Homer, l'Eneida de Virgili; les narracions curtes d'aventures que sorgiren a l'poca hellenstica grega (habitualment conegudes com a novelles gregues o novelles bizantines), com ara Dafnis i Cloe de Longo de Lesbos i L'ase d'or d'Apuleu.

Edat mitjana.
A l'edat mitjana va sorgir la can de gesta i la novella de cavalleries, les primeres novelles prpiament dites. Copiaven el model clssic, narrant en vers la vida d'un personatge b perqu fos exemplar o b perqu estigus plena d'aventures curioses, que permetien la seva transmissi via oral. Durant els segles XIV i XV, grcies a l'emergent mercat del llibre, van comenar a aparixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificaci d'un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L'anomenada "matria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novellstic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona. Destaca l'autor Chrtien de Troyes. 

La invenci de la impremta per Johannes Gutenberg el 1440. va afavorir la difusi de les novelles, que van comenar a diversificar-se a partir de l'Edat Moderna. Dues grans tradicions van coexistir durant molt de temps: el vessant pardic, exemplificat per l'obra de Cervantes, i el que s hereu dels herois de l'antiguitat. Les dues tradicions van anar guanyant en realisme seguint les exigncies dels lectors.

Segle XVIII.
Al segle XVIII la novella va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficci per aprendre sobre la prpia existncia. En aquesta poca es va convertir en el gnere ms popular, fet que continua encara vigent. 

Segle XIX.
Amb el segle XIX i el Realisme, la producci de novelles es va disparar (per aix es considera aquest perode el segle d'or de la novella europea).

Segle XX.
Al segle XX s'ha posat en crisi el concepte mateix de novella, amb obres experimentals, barreges de gnere, irrupci de l'aspecte visual de la pgina, l'autobiografia real o fictcia... Tamb s'han multiplicat els subgneres segons l'estil i la temtica.

Gneres principals.
Hi ha dos grans gneres dels quals parteixen tota la resta: el d'aventures i l'histric, on importa respectivament l'acci o l'ambient. De les aventures medievals parteixen els llibres de viatges, els encontres amorosos (i d'ells la literatura ertica i rosa), aix com la fantasia i les novelles de mgia. Si les aventures afecten decisivamen el protagonista i l'important s justament aquesta evoluci, la novella s'anomena Bildungsroman o de formaci. 

De la descripci histrica, per altra banda sorgeixen els quadres de costums, la novella social i realista, aix com la utopia, la cincia-ficci, la novella de terror i fins i tot la novella de tesi, on a partir d'un retrat contemporani s'intenta extreure un ensenyament concret, de mode anleg a la faula. 

La novella experimental trenca conscientment els lmits dels gneres per crear un joc amb la llengua i la literatura on el lector s'involucra. Igualment la novella humorstica i les pardies de cada gnere usen les normes i convencions per crear un efecte cmic. 

Algunes novelles importants.
La plaa del diamant (1962) de Merc Rodoreda;
Segle XI, en japons - Genji Monogatari de Murasaki Shikibu;
1353, en itali - Decamer, de Giovanni Boccaccio;
1386-1400, en angls - Els contes de Canterbury, de Geoffrey Chaucer;
1490, en catal - Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell;
Amads de Gaula, de Garci Rodrguez de Montalvo;
Utopia, de Thomas More;
Gargantua i Pantagruel, de  Franois Rabelais;
Lazarilo de Tormes (annim);
El Quixot, de Miguel de Cervantes;
Robinson Crusoe, de Daniel Defoe;
Clarissa, de Samuel Richardson;
Tristram Shandy, de Laurence Sterne;
El roig i el negre, d'Stendhal (Henri Beyle);
Madame Bovary, de Gustave Flaubert;
Ulisses, de James Joyce;
Cent anys de solitud, de Gabriel Garca Mrquez;

Temes relacionats.

Novella de gnere;
Conte;
Faula;
Escriptor;
Gneres literaris;
Relat;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29322" title="Pargraf" nonfiltered="2025" processed="2017" dbindex="12118">

El pargraf s una unitat narrativa, una divisi del text. L'estudia la gramtica del discurs. Cada pargraf t un contingut nic i est separat grficament dels altres per un punt i a part, que tamb es pot marcar com  o  en tipografia. El smbol  neix de la uni de dues S (de "secci") i es pot crear amb la combinaci de tecles Alt + 0167. s tamb l'emblema de la policia polonesa. 

A la Viquipdia, el pargraf es crea deixant una lnia en blanc. 

Segons la posici i funci, pot haver-hi pargrafs d'introducci, de conclusi, d'explicaci, de descripci  Entre ells es coordinen mitjanant paraules d'enlla o nexes discursius. El pargraf estructura el text, per aix se sol buscar la idea central de cadascun per fer resums i constitueix l'eix de l'ensenyament de la redacci. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29323" title="Mestre" nonfiltered="2026" processed="2018" dbindex="12119">

Un mestre (o una mestra) s la persona que ensenya una cincia, un art, un ofici o t el ttol per fer-ho.

Mestre s qui poseeix una determinada habilitat i la sap transmetre a d'altres. Invertint la frase, el mestre s aquell de qui hom s deixeble

En educaci, s l'encarregat d'ensenyar uns continguts i uns valors als alumnes, normalment dins d'una escola. El mestre controla la classe, prepara la matria i l'avalua i acompanya l'alumne en el seu procs d'aprenentatge. Es basa en el currculum per saber qu ha de transmetre, usant una determinada metodologia o didctica per apropar el tema a l'altre.

El mestre posseeix algunes funcions fonamentals: actuar com a lligam generacional, ja que transmet els continguts socialment acceptats (incloses normes i problemes) als infants i joves; contribueix a millorar el nivell cultural d'un pas; serveix com a referncia adulta en tant que persona per a l'alumne; prepara els aprenents per aconseguir les seves fites mitjanant el coneixement i per ltim ajuda a la socialitzaci. 

Variants de la paraula mestre, amb connotacions diferents en funci del context i pas, sn professor, tutor, instructor i docent.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29330" title="Mitjana quadrtica" nonfiltered="2027" processed="2019" dbindex="12120">
La mitjana quadrtica s la arrel quadrada de la mitjana dels quadrats dels valors d'una variable.

La mitjana quadrtica es molt til quan es vol obtenir una avaluaci d'una variable que pot tenir valors positius i negatius, i per tant una mitjana de valor nul o prxim a zero.Per tant el que es fa s obtenir el quadrat dels valors, la qual cosa, transforma tant els valors positius com negatius en valors positius.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29331" title="Quadrat" nonfiltered="2028" processed="2020" dbindex="12121">


Aritmtica: ;
Quadrat (Potncia);
Arrel quadrada;
Geometria: Figura geomtrica. Vegeu Quadrat (polgon);
Estadstica:
Mnims Quadrats Ordinaris;
Onomstica:
Quadrat (pare apostlic), un dels pares apostlics dels primers cristians.
Canti Aule Juli Quadrat, cnsol el 105;
Asini Quadrat (poeta), poeta grec;
Asini Quadrat (historiador), historiador grec ;
Fanni Quadrat, poeta menor rom ;
Luci Ninni Quadrat, trib de la plebs el 58 aC ;
Luci Estaci Quadrat, cnsol l'any 142;
Gai Ummidi Quadrat, governador de Sria ;
Ummidi Quadrat (cnsol), nebot d' Anton Pius i cnsol;
Ummidi Quadrat (conspirador), conspirador contra Cmmode;
Gai Volus Quadrat,  militar rom i trib de la plebs el 43 aC.
Zoologia:;
Quadrat (os), un dels ossos del crani dels tetrpodes;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29332" title="Quadrat (Potncia)" nonfiltered="2029" processed="2021" dbindex="12122">
Quadrat s la segona potncia d'un nombre, s a dir, el resultat de multiplicar un nombre per ell mateix.

El quadrat interv en les equacions que donen la mida de les superfcies. 

En fsica el quadrat tamb apareix en moltes equacions. Per exemple, c al quadrat s la constant de transformaci de la massa en energia, la velocitat al quadrat apareix en las equacions que relacionen aquesta variable amb l'energia cintica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29335" title="Pocets" nonfiltered="2030" processed="2022" dbindex="12123">

El pic de Pocets, tamb conegut com a punta de Llardana, amb 3.375 metres s el segon cim ms alt dels Pirineus, desprs de l'Aneto. Situat al bell mig de la cadena, la vista que ofereix el fa un objectiu desitjable per a molts d'alpinistes.

Sembla ser que el nom de Pocets prov d'uns pous (posets, en benasqus) que hi ha a la seva vessant occidental, i s com es diu el pic a la zona de Gistain (Chistau); mentre que a Ests i Mont d'Astos (Frana) el cim es diu Llardana (cremat), per l'rid de la seva cara est. 

 Primera ascensi .
Va ser el 6 d'agost de 1856, desprs de l'Aneto. El primer alpinista que arrib al cim fou el britnic H. Halkett. Varen haver de pasar quasi vint-i-cinc anys per a la primera ascensi hivernal, que la van fer Roger de Monts i Clestin Passet.

 Ruta Reial .
s la ruta ms coneguda. Des del pont d'Espiantosa (1.505 metres) a la vall de Benasc, es pot anar en devers 1h 45' fins al refugi ngel Ors (2095 m). Des del refugi s'ha de partir cap al nord-oest seguint un caminoi molt ben marcat. En menys d'una hora es travessa el torrent i s'arriba a una pleta. Un poc ms amunt el cam es bifurca. Agafant el de la dreta s'entra a la canal fonda en qu quasi tot l'any hi ha gel. Conv dur grampons i piolet.

Abans de tres hores s's als peus de la Dent de Llardana (a la qual s'hi pot pujar). Seguint per la pedrera primer i per la cresta de blocs fcils desprs, arribarem al cim en devers 4 hores (des del refugi).

Per davallar pel mateix cam es triga devers 3 hores fins al refugi.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29339" title="Annapurna" nonfiltered="2031" processed="2023" dbindex="12124">

L'Annapurna s el nom d'una srie de cims de l'Himlaia, al Nepal, que s'estenen al llarg de 55km. El punt ms elevat del masss s l'Annapurna I, amb 8.091 m, cosa que el converteix en el des cim ms alt de la Terra. El nom Annapurna s snscrit i vol dir Deessa de les collites.

L'Annapurna I fou la primera muntanya de ms de 8.000 m en ser conquerida. Maurice Herzog i Louis Lachenal ho aconseguiren el 3 de juny de 1950. 

L'Annapurna tamb fou el primer vuit mil ascendit per alpinistes catalans, el 1974.

El Masss de l'Annapurna t sis cims principals que superen els 7.200m, a banda de molts altres cims secundaris i menors:

 Annapurna I, 8.091 m;
 Annapurna II, 7.937 m;
 Annapurna III, 7.555 m;
 Annapurna IV, 7.525 m;
 Gangapurna, 7.455 m;
 Annapurna Sud, 7.219 m;

 Ascensions .

Primera ascensi a l'Annapurna I.
1950: Maurice Herzog i Louis Lachenal, en una expedici francesa (composta tamb per: Lionel Terray, Gaston Rbuffat, Marcel Ichac, Jean Couzy, Marcel Schatz, Jacques Oudot i Francis de Noyelle), ho aconseguiren el 3 de juny de 1950. L'expedici anava acompanyada per vuit xerpes. ;

El 30 de mar marxaren de Pars. Desprs de setmanes reconeixent el terreny finalment es decid que la cara nord era la ms idnia per a l'ascens. Van escollir una via a travs de la Glacera de la Fal (pren aquest nom per la seva forma) que baixa des del cim. Desprs de muntar cinc camps d'alada, el dia 3 de juny Herzog i Lachenal aconseguiren fer el cim. La baixada fou difcil i llarga per culpa de la boira que se'ls tir al damunt i els smptomes de congelaci a mans i peus que patiren ambds.

Altres ascensions a l'Annapurna I.
1970: primera ascensi de la cara sud de l'Annapurna, a crrec de  Don Whillans i Dougal Hastond, membres d'una expedici britnica dirigida per Chris Bonington.
1974: El 29 d'abril en Josep Anglada, en Jordi Pons i n'Emili Civs, membres d'una expedici catalana, arriben al cim de l'Annapurna Est (8.012 m), el cim que forma l'extrem oriental de l'aresta cimera. s el primer 8.000 catal.
1984: Nil Bohigas i Enric Lucas fan l'Annapurna Central (8.051 m);
1987: El 3 de febrer, els polonesos Jerzy Kukuczka i  Artur Hajzer realitzaren la primera ascensi hivernal.
1987: Primera ascensi catalana del cim principal de l'Annapurna per Josep Maria Maix i Rafael Lpez, pel vessant nord, el 8 d'octubre;

Els altres cims.
  L'Annapurna II (7.937 m) fou assolit per primera vegada el 1960 per un equip britnic, indi i nepal, dirigit per Jimmy Roberts. s un cim isolat i allunyat 30 km del cim principal, per la qual cosa t consideraci de muntanya i no cim secundari.
 Annapurna III (7.555 m) fou escalat el 1961 per una expedici ndia encapalada per Mohan Kohli, per la cara nord-est.
 Annapurna IV (7.525 m), proper a l'Annapurna II, fou assolit el 1955 per una expedici alemanya liderada per Heinz Steinmetz.
 El Gangapurna (7.455 m) fou assolit per primera vegada el 1965 per una expedici alemanya encapalada per Gnther Hauser.
 L'Annapurna Sud fou assolit el 1964 per una expedici japonesa.

 Bibliografia .

 Al filo de lo Imposible. Annapurna. Madrid: TVE, 2000 (vdeo);
 HERZOG, M. Annapurna: primer 8.000. Barcelona: Ed.Juventud, 1953;
 LACHENAL, L. Cuadernos del vrtigo. Madrid: Ed.Desnivel, 2001;
 LAFAILLE, J.C. Prisionero del Annapurna . Madrid: Ed.Desnivel, 2005;
 MESSNER, R. Annapurna. 50 aos de expediciones a la zona de la muerte. Madrid: Ed.Desnivell, 2000;
 PONS, J. Annapurna Est. Un 8.000 verge. Barcelona: Ed.Juventud, 1976;
 SALE, R. i CLEARE, J. Los techos del mundo. Historia de las ascensiones a las 14 cumbres ms altas de la Tierra. Madrid: Ed.Desnivel, 2001;

 Enllaos externs .
 Mapa de la zona de l'Annapurna;
 L'Annapurna a Peakware;
 Mapa del Circuit de l'Annapurna;
 L'Annapurna I a summitpost.org;


Notes.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29340" title="Lionel Terray" nonfiltered="2032" processed="2024" dbindex="12125">
Lionel Terray (Grenoble, 25 de juliol de 1921 - Masss de Vercors, 19 de setembre de 1965) va ser un alpinista francs molt conegut tamb per sser autor d'un llibre clssic de muntanya: Els conqueridors de l'intil.

Va nixer el 25 de juliol de 1921 a Grenoble, molt a prop dels Alps i des de molt jove s'afecciona a la muntanya i a l'esqu. Als vint anys marxa a viure a Chamonix, atret com tants d'altres pel masss del Mont Blanc.

En arribar la guerra europea s militaritzat. s en aquell temps que entra en contacte amb Gaston Rbuffat, un altre apassionat de la muntanya. Va prendre part en accions de guerra, integrat en una esquadra d'esquiadors.

A partir del final de aquella guerra  i casat ja- es dedica gaireb completament a la muntanya, com instructor, guia i esquiador professional, cosa que el portaria a guanyar diversos campionats, tan a Frana com al Canad, on va viure curtes temporades. Per raons de subsistncia va treballar tamb a l'agricultura, en una granja de la seva propietat, a Les Houches, prop de Chamonix.

Company a muntanya de Louis Lachenal realitzaria amb aquest algunes ascensions d'extrema dificultat als Alps (vessant nord de les Grandes Jorases, de l'Eiger i el Nant Blanc, a la Verte).

Al 1950, amb el seu amic Lachenal, amb una expedici dirigida per Maurice Herzog, aconsegueixen el primer pic de ms de vuit mil metres de l'histria de l'alpinisme, l'Annapurna. Malgrat que ell mateix no arribaria a trepitjar el cim, la seva actuaci va sser determinant en l'xit de l'expedici.

Entre 1952 i 1962 participa en nombroses expedicions d'alta dificultat: Fitz Roy, Nevado Chararju,  Taullijaru, Aconcagua, als Andes; i el Jannu i Makalu a la serralada de l'Himlaia. 

Home de carcter temperat, no deixaria sin amics, en morir de resultes d'una caiguda al masss del Vercors, molt a prop de Grenoble, al 1965.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29341" title="Ang Rita Sherpa" nonfiltered="2033" processed="2025" dbindex="12126">
Ang Rita Sherpa (1948, Nepal) s un fams escalador. 

s l'nica persona que ha pujat 10 vegades a l'Everest sense utilitzaci d'oxigen suplementari. s conegut com a "El lleopard de les neus". Ha ascendit els cims ms alts i s reconegut com un dels millors alpinistes del mn.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29346" title="Alfred Hitchcock" nonfiltered="2034" processed="2026" dbindex="12127">

Alfred Joseph Hitchcock KBE (Londres, 13 d'agost de 1899 - Los Angeles, 29 d'abril de 1980) va ser un  cineasta britnic.

Despres d'un curs d'assistent tcnic, va aconseguir la seva primera feina a Londres, el 1920: crear els entrettols a les pellcules mudes. Va ser el 1925 que es va convertir en posador en escena, quasi per accident. 

El seu talent li va permetre una rpida ascensi dins l'ambient  cinematogrfic. La seva primera pellcula important,  The Lodger, es va estrenar el 1926. Dins aquesta pellcula, una rossa seductora s assassinada i les sospites es dirigeixen al nou llogater d'un apartament ve, malgrat que sigui innocent del crim.

Filmografia.
Les pellcules de Hitchcock mostren sovint persones innocents ficades dins situacions que no controlen i tampoc comprenen. Posen moltes vegades l'accent al mateix temps en la por i en la imaginaci, i sn coneguts pel seu humor negre. 

Downhill (1927) mostra un personatge acusat falsament: un jove acusat de robar dins la seva escola s caat pels seus pares. Ms tard, el jove s'enamora d'una dona major que ell i quan ella es desperta al mat, ell descobreix la seva cara rid, mentre uns homes entren un bagul per la finestra. Hitchcock far aparixer moltes vegades en les seves pellcules el lligam entre el sexe i la mort.

Murder (1930) s una pellcula un poc particular ja que materialitza la frontera entre el cinema mut i el cinema parlat. La parla (al cinema) estava encara als seus inicis i encara no es considerava universalment com una opci amb futur. La productora de la pellcula, que no desitjava crrer cap risc, impos que fos mut. En Hitchcock en canvi, estava convenut de l'inters del cinema sonor i rod discretament algunes escenes amb so. La pellcula va sortir primer en versi muda, desprs en versi parcialment sonora, quan el futur del so va ser mes evident.

Vertigen (D'entre els morts) (1950), interpretada per James Stewart i Kim Novak, s un thriller psicolgic sobre la culpa, el record i la inestabilitat mental. La filmaci inclou alguns aspectes i troballes formals (com ara l's del zoom) molt caracterstics del director angls.

Psicosi,(1960) interpretada per Janet Leigh i Anthony Perkins, un dels exits ms grans de la seva carrera. Un thriller en el qual la protagonista s assassinada a la dutxa d'un motel de carretera, en una de les escenes ms mtiques de la histria del cinema.

Els ocells (1963), pellcula de terror on els ocells d'una ciutat ataquen els seus habitants.

Va ser el productor David O. Selznick qui va proposar Hitchcock d'anar a fer cinema a Hollywood. Amb Rebecca (1940), Hitchcock realitz la seva primera pellcula americana i es quedar als Estats Units durant molts anys fins tornar a Anglaterra per finalitzar la seva carrera.

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29349" title="Borja" nonfiltered="2035" processed="2027" dbindex="12128">

Els Borja foren una famlia noble catalana, probablement sortida de Borja (Arag) i establerta a Xtiva. s una de les ms poderoses del Renaixement a la Corona d'Arag i  a Itlia. Lligats a la noblesa i a la jerarquia eclesistica, van collocar molts dels seus membres en els llocs de poder. Dos dels seus membres van arribar a ser papes: Alfons (Calixt III) i Roderic (Alexandre VI). A Itlia eren reconeguts com a catalans; s famosa la frase que profer el cardenal Pietro Bembo en arribar el primer Borja al papat: Oh Dio, la Chiesa romana in mani dei catalani! ("Oh Du, l'Esglsia romana en mans dels catalans!)

Inicialment assol fama universal en arribar Alfons de Borja al pontificat (Calixt III, 1456-1458); ms tard hi arrib tamb Roderic de Borja (Alexandre VI, 1492-1503). Posteriorment Sant Francesc de Borja, primer marqus de Llombai, lloctinent de Catalunya, duc de Gandia, esdevingu tercer general de la Companyia de Jess (1565-1572).

El nepotisme practicat per ambds papes (no diferent de l'existent en diferents nivells a l'poca i que no era motiu aleshores d'escndol), el ressentiment de la Cria romana (La Chiesa romana in mani dei catalani! esdevingu un tpic i cal llegir-lo dins del marc de la poltica de la Corona d'Arag a Itlia, especialment des d'Alfons el Magnnim) i la vida immoral d'Alexandre VI (no diferent de la que portaven altres personatges eclesistics) envolt la famlia d'una llegenda negra noms parcialment certa. El Diarium del seu mestre de cerimnies, Johannes Burckard (1445-1506), ha estat una de les principals fonts d'aquesta consideraci de la llegenda negra.

D Alexandre VI descendeixen les tres lnies principals de la famlia: la dels ducs de Gandia, dividida en cinc branques; la dels ducs de Valentins, originada en Csar Borja o Borgia i la dels prnceps de Squillace.

Altres membres de la famlia varen tenir un destacat paper poltic al Principat de Catalunya: Sant Francesc de Borja i Pere Llus Galceran de Borja i Castre-Pins foren lloctinents del Principat entre 1439-1442 i 1540-1587.

En destaquen sobretot: Sant Francesc de Borja, Lucrcia Borja, Csar Borja, Alfons de Borja i Roderic de Borja.

 Vegeu tamb .
 Palau dels Borja;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29352" title="Sant Francesc de Borja" nonfiltered="2036" processed="2028" dbindex="12129">

Francesc de Borja i d'Arag (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), bar i primer marqus de Lombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543) i jesuta que esdevingu sant.

 Antecedents familiars .
Era fill de Joan II Borja (fill de Joan Borja) i Joana d'Arag i, per tant, besnt d'Alexandre VI i de Ferran el Catlic.

 Npcies i descendents .
Es va casar amb Elionor de Castro el 1529 i van tenir set fills:
Ferran de Borja.
Alfons de Borja.
lvar de Borja.
Elisabet de Borja, casada amb Francisco Gmez, marqus de Dnia;
Joana de Borja-Arag, casada amb Joan Enrquez d'Almansa;
Carles de Borja, duc de Gandia.
Joan de Borja, primer comte de Ficalho;

 Biografia.
El 1530 l'emperador Carles V elev el seu ttol de bar al de Marqus de Lombai, com a cavallers major de l'emperadriu Isabel.

Nomenat duc de Gandia el 1542, en fou el quart, per en ingressar a la Companyia de Jess va abdicar en el seu fill Carles Borja. Va servir a l'emperatriu Isabel.

Durant el seu mandat com a lloctinent de Catalunya, va tenir diversos enfrontaments amb la Generalitat de Catalunya per problemes de competncies.
Es retir a Gandia el 1543. Ja viudo, profess als jesutes el 1548 i es doctor en teologia (1550) i se n'an a Roma on poc desprs refus ser cardenal. De tornada als regnes hispnics, assist a la mort de Joana la Boja (1554) i fou marmessor de Carles V (1558).

Va ocupar diferents crrecs dins l'ordre dels Jesutes, fins arribar a prepsit general (1565). Cre molt collegis a Europa i missions a Amrica. s autor d'obres d'espiritualitat. 

Va morir a Roma el 1572 i fou canonitzat l'any 1671 per Climent X.

 Duc de Gandia i Lloctinent de Catalunya .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29353" title="Calixt III" nonfiltered="2037" processed="2029" dbindex="12130">

Alfons de Borja (la Torreta de Canals,avui barri de Canals, poblaci que pertanyia aleshores a Xtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Esglsia Catlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458. Va ser diplomtic, professor i membre destacat de la cort de la Corona d'Arag.

Al servei d'Alfons el Magnnim.

Alfons de Borja era fill de Domnec de Borja i Francina Llanol. Doctor en ambds drets, professor a l'Estudi general de Lleida. En aquesta dicesi el trobem fent els primers passos de la seva carrera jurdica, al servei de la cria de Benet XIII d'Aviny.  El 1417 ingressa a la Cancelleria d'Alfons IV el Magnnim, amb el crrec de promotor de negocis de la cort; ms endavant consta com a regent la Cancelleria i el 1420 ja s vicecanceller. Membre del Consell reial. En l'exercici d'aquests crrecs segueix el rei en el seu periple catalano-aragons i itali, i forma part de diverses ambaixades a les Corones d'Arag i Castella, i a Itlia; s'especialitza en afers relacionats amb la poltica eclesistica del monarca. La seva primera missi important consisteix a rebre, amb Francesc Martorell, el legat pontifici Alamanno Adimari, cardenal de Pisa, que arriba el 1418 a la Pennsula per gestionar, infructuosament, el final del Cisma. Com a recompensa als serveis prestats, el Magnnim recolza activament la carrera eclesistica de Borja i intercedeix davant la cort pontifcia perqu sigui provet de dignitats i beneficis eclesistics. Hi hagu diversos intents per conferir-li un bisbat: el 1424 es fan gestions per aconseguir la seu de Mallorca, tot i que Borja s'haur d'acontentar a administrar-ne les rendes. Aix mateix, el rei el nomena canceller de l'Estudi general de Lleida el 1420, per b que finalment noms en ser vicecanceller, a causa de l'oposici del rectorat i la comunitat de l'Estudi, que tenien un candidat propi.

Per la confirmaci d'Alfons de Borja com a conseller reial en afers d'alta poltica internacional arriba amb la segona legaci pontifcia de Pere de Foix a la Pennsula Ibrica per solucionar definitivament el Cisma d'Occident. El 1429 Borja dirigeix a Penscola les operacions que acaben amb la resistncia d'aquest darrer reducte cismtic. Tradicionalment s'ha considerat que el nomenament com a bisbe de Valncia, l'agost de 1429, a mans del legat Pere de Foix, va ser una recompensa reial a la seva modlica gesti en aquest afer, una lectura que no s incompatible amb la voluntat del Magnnim de controlar, a travs d'un servidor de confiana, un dels bisbats ms rics de la Corona, les rendes del qual, com ja havien fet les del bisbat de Mallorca, subvencionaran algunes despeses de la  conquesta de Npols. 

Un altre dels afers internacionals en qu Borja s'especialitza, mentre s al servei del Magnnim, sn les relacions amb la vena Corona de Castella. Forma part de diverses ambaixades i comissions per discutir afers pendents de la treva signada el 1430 entre les dues corones i interv el 1436 en la conclusi del conflicte que les enfrontava.

Bisbe i cardenal.

L'activitat de Borja al costat del Magnnim en la campanya per conquerir el regne de Npols, el converteix en un bisbe absentista, per mant un contacte permanent amb Valncia: fa estades puntuals a la dicesi i en segueix la gesti a travs de vicaris generals i d'un grup de servidors de confiana, format per clergues que fan carrera a la seva ombra i per membres laics de la famlia Borja. Dels anys en qu exerceix com a bisbe de Valncia (1429-1458), s'ha destacat la defensa de les prerrogatives episcopals en els episodis que l'enfronten amb les autoritats municipals i els oficials reials; l'actuaci pastoral i la reforma del clergat, especialment la celebraci d'un snode dioces el 1432; les mesures contra els judatzants i la circulaci de Bblies tradudes al vulgar, i la gesti econmica de la dicesi. Desprs d'una breu estada en aquesta, el 1438 emprn el viatge definitiu cap a Itlia.

A partir de 1442 s a Npols, on s'encarrega de la reforma administrativa del nou regne conquerit pel Magnnim, i s en aquesta etapa que presideix el Consell reial. Va ser preceptor de Ferran, fill illegtim del monarca i futur Ferran I de Npols; el 1443 el rei Alfons encarrega al bisbe la redacci de les actes del parlament de Sant Lloren, en el qual Ferran s proclamat successor de Npols. Ambaixador d'Alfons al concili de Florncia (1439), ser un dels negociadors, amb el cardenal d'Aquileia Ludovico Scarampo, de l'acord entre el Magnnim i el papa Eugeni IV que culmina en la pau de Terracina (1443), per la qual el papa reconeix els drets del rei a la corona de Npols i aquest retira el seu suport al concili de Basilea. En recompensa a aquestes gestions, el maig de 1444 s nomenat cardenal del ttol dels Quatre sants coronats, s'installa a Roma i s'allunya del servei directe del Magnnim, per b que es converteix en un valedor dels interessos de la Corona catalanoaragonesa a la cort pontifcia i s'envolta d'un grup de servidors d'aquella procedncia. Els onze anys del cardenalat sn, encara, els ms desconeguts de la biografia de Borja. 

Va ser elegit Papa el 1455, a una edat molt avanada, com a candidat de comproms. El seu gran objectiu va ser el de formar una croada contra els Turcs, que havien capturat Constantinoble al 1453, per no va poder trobar resposta dels Prnceps Cristians a la seva crida tot i el seus grans esforos al respecte.
Tanmateix va aconseguir de recuperar Belgrad al 1456, i Albnia a l'any segent.
Una altra actuaci destacada va ser la revisi del judici a Joana d'Arc tot rehabilitant-li la memria.

Calixt III.

En el conflictiu conclave de 1455 que ha d'elegir el successor de Nicolau V, amb l'amenaa turca com a rerefons -Constantinoble havia caigut el 1453- i els enfrontaments entre faccions cardenalcies, la seva avanada edat i la defensa de l'ideal de croada el converteixen en un candidat de comproms. Un cop accedeix al papat amb el nom de Calixt III, tres eixos presidiran la seva poltica: la croada contra els turcs, l'equilibri entre les potncies italianes i la consolidaci de l'autoritat del papa als Estats pontificis. El projecte de croada presideix bona part de la seva actuaci, convenut com est que la providncia l'ha triat per acabar amb la presncia del turc en terres cristianes. Fou en aqueix any, el 3 de juny, quan canonitz Sant Vicent Ferrer.

En la lnia dels seus predecessors, apressa l'organitzaci d'una flota pontifcia, que s'hauria de coordinar amb un exrcit de terra que avanaria cap a Constantinoble. Malgrat alguns xits puntuals -campanyes de Jnos Hunyadi, especialment l'aixecament del setge de Belgrad-, el projecte no va aconseguir la collaboraci de la major part dels prnceps cristians, tal com el mateix papa reconeixia. L'acord inicial entre Calixt i el Magnnim per encapalar la croada fracassa, entre d'altres motius, pels interessos divergents de l'un i l'altre a Itlia. D'una banda, el monarca est lligat a les urgncies monetries i militars derivades de la seva poltica napolitana. De l'altra, les noves necessitats de Calixt com a responsable de la poltica pontifcia expliquen els punts de fricci amb el Magnnim, com ara la negaci papal de la investidura del regne de Npols i de la confirmaci de Ferran com a successor, afer en el qual Calixt seguia la tradicional poltica dels papes de mantenir un equilibri entre les potncies italianes que envoltaven els Estats pontificis; i l'enfrontament per la provisi de beneficis, per exemple del bisbat de Valncia, entre el seu nebot Roderic i Joan d'Arag. 

Tot plegat provoc un refredament en les relacions entre el rei i el papa - desprs d'haver collaborat prop de quaranta anys - i ambds van morir el 1458, amb pocs mesos de diferncia.

Papa estranger a Roma, Calixt s'envolt de servidors procedents de la Corona catalanoaragonesa i vetll per la promoci dels seus nebots: Pere Llus de Borja va ser nomenat capit general de l'exrcit pontifici, i Roderic de Borja (el futur Alexandre VI), cardenal i vicecanceller pontifici; Llus Joan del Mil tamb ser creat cardenal. El papa s'assegurava aix, seguint una prctica habitual en la histria pontifcia, la collaboraci d'un clergat fidel, cosa que li ha valgut acusacions de nepotisme. La seva mort va anar seguida d'atacs contra aquests servidors

Enllaos i referncies.

Institut Internacional d'Estudis Borgians: Alfons de Borja / Calixt III;
Centro Virtual Cervantes: Los Borja;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29357" title="Stupa" nonfiltered="2038" processed="2030" dbindex="12131">

Una Stupa (paraula que ve del snscrit) s una construcci prpia del budisme que es troba dins el subcontinent indi, d'on s original, per tamb a altres llocs d'sia on s'ha expandit el budisme, com el Nepal, el Tibet o Indoxina. s a la vegada una representaci de Buda i un monument en commemoraci de la seva mort o parinirv na.

Origen.
La stupa t l'origen en els tmuls i al principi consistia nicament en un caramull de pedres al cor del qual hi havia una relquia de Buda. Segons la tradici, desprs de la cremaci del Buda, les relquies varen ser repartides en vuit parts, que es distriburen als vuit reis vinguts a retre-li homenatge: Aj tashatru, rei de Magadha; els Licchav  de Vaish l , els Sh kya de Kapilavastu, els Buli d'Allakappa, els Koliya de R magr ma, el braman de Vethadipa, els Malla de P p  -P v  en pali- i els Malla de Kushin gar. Foren aquestes relquies les que varen ser guardades dins les primeres stupes.

Actualment, no totes les stupes contenen relquies. Generalment es classifiquen en quatre categories segons les seves caracterstiques:
 les dhatu-chaitya, que contenen relquies;
 les paribhoga-chaitya, que contenen objectes que han estat del Buda;
 les dharma-chaitya, que exposen la doctrina bdica;
 les uddeshika-chaitya, que simplement commemoren el parinirv na ;
(chaitya s una paraula snscrita que significa santuari).






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29358" title="Marcell Massana i Balcells" nonfiltered="2039" processed="2031" dbindex="12132">
Marcell Massana i Balcells, lies Panxo, (Berga, Bergued, 1918- Las Brdas sus Les, Arija, 1981) fou un guerriller antifranquista.

Biografia.
Marcell Massana nasqu a Berga el 3 d'octubre de 1918, al carrer Mossn Huch, nmero 8, fill de Marcell i Concepci, essent el ms petit de tres germans. Esdevingu orfe de mare als pocs dies del seu naixement i de pare als 5 anys d'edat, quan aquest darrer tingu un accident de treball a Viladomiu. En aquests primers anys de vida ocup el lloc de la mare la seva dida Filomena Sol, per qui sempre conserv un gran afecte. Des dels 7 als 13 anys es criar sota la tutella del seu oncle Joan Massana, sacerdot a Solsona, que l'ingress als Germans de les Escoles Cristianes (La Salle).

Ms tard aniria a viure al mas Recaus de Sallent amb el seu oncle Miquel Guit, a qui ajudaria treballant com a aprenent d'esmolet. Desprs entr a la fbrica de Can Rodergas de Berga, primer com a aprenent de mecnic i desprs com a oficial. Als 15 anys ja pertanyia al Sindicat  de la Metallrgia de la CNT del Bergued.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, s'integr ja el juliol del 1936, al Comit de Milcies Antifeixistes de Berga. L'agost s'enrolaria a la Columna Tierra y Libertad, que combat al Front de Madrid, passant desprs a la Columna Carot y Castan al Front d'Arag, on ascend a tinent de l'Exrcit de la Repblica el 1938.

Acabada la guerra les autoritats franquistes el condemnaren a 15 anys de pres. L'any 1942 fou alliberat i exerc de mecnic a Barcelona fins que l'exrcit el crid a files, la qual cosa l'empeny a fugir a l'Alt Urgell. A Organy i Montcalb treball de llenyataire i entr en contacte amb guerrillers amagats, als quals proveir de queviures i orientar.

Les primeres partides rurals d'obedincia anarquista a Catalunya es van situar al Llobregat alt i mig. La ms famosa durant els anys quaranta fou la dirigida per Marcell Massana, tinent de infanteria de l'exrcit de la Repblica durant la guerra civil espanyola. Com la majoria dels militars republicans desprs de la guerra, Massana es va convertir en visitant habitual de les presons, tribunals especials i casernes de la Gurdia civil. Massana, que fins i tot es va autoclassificar com a bandoler geners, va decidir enfrontar-se a l'aparell repressiu del franquisme a les comarques del Bergued, Solsons i Valls. L'agost de 1945, va entrar a Catalunya amb un grup de set homes. Ms realista que els maquis procedents de Frana i que ignoraven el que estava passant a l'interior d'Espanya, Massana i els seus companys no es presentaven com a alliberadors del pas sin com a "passeurs" i contrabandistes. Sabia que per als pagesos atemorits per la repressi, els contrabandistes resultaven menys compromesos que els guerrillers.

El grup es va especialitzar en sabotatges contra les torretes metlliques de conducci elctrica fent servir explosius plstics i detonadors portats de Frana. Tamb van estrenar oficialment una tctica que llavors repetirien els altres grups d'acci anarquistes i que consistia en realitzar una srie d'accions subversives i tornar a creuar la frontera. Acompanyat d'Antonio Torres  Gachas , Jordi Pons  Tarntula , Jaume Puig  Tallaveneres  i Jos Prez Pedrero  Tragapanes , entre d'altres, va realitzar nombrosos segrestos, atracaments i sabotatges durant diversos anys.

Van evitar en tot moment causar baixes a la Gurdia Civil, excepte quan era qesti de vida o mort, ja que atemptar contra gurdies civils no era operatiu, el rgim els substitua sense problemes i, a ms, augmentava la repressi. Aix, la partida de Massana, va assaltar l'oficina de la mina de lignits de Cercs, i s'emport els jornals d'una setmana, acci que va repetir en una altra ocasi. A principis del 1950 va realitzar un segrest a Can Xacs, del terme de Castellar del Riu, aconseguint 100.000 pessetes pel rescat.

L'estiu del 1950, Massana va efectuar l'ltima incursi a Espanya. En la seva explicaci de per qu va abandonar la lluita, va confessar que ho va fer perqu la Confederal es va desentendre dels maquis i perqu hi havia llibertaris que no es jugaven la vida des del 1939, per que anaven dient "que ms que un guerriller era un atracador que s'estava fent milionari". Fou reclamada la seva extradici pel govern espanyol, per grcies a Josep Ester Borrs i la oposici anarquista a l'exili evitaren aquesta extradici.

Va morir a Occitnia i es troba enterrat al cementiri del poble de Las Brdas sus Les (Arieja)

Segons Tllez, els plantejaments dels dirigents "van ser activitats estrils que van consumir als millors homes del moviment llibertari, van malgastar els escassos mitjans disponibles i van impossibilitar la creaci de organismes eficients capaos de desenvolupar la ofensiva a base de objectius concrets, immediats i escalonats".

Com a curiositat, hi ha una can dedicada a ell i a la seva lluita, es diu Massana i la canta el grup catal Brams.

 Referncies .
Ateneo virtual Originalment en castella i Copyleft;

Enllaos externs. 
Rutes Guiades: Marcell Massana;
El Punt Catal de l'Anoia: Marcell Massana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29361" title="Jacobinisme" nonfiltered="2040" processed="2032" dbindex="12133">
Durant la Revoluci Francesa, els jacobins eren els membres d'un club poltic, tot i que ja en aquella poca es titllava de jacobins als qui sostenien opinions revolucionries extremistes. Mes tard, i encara avui en dia, jacobinisme es refereix a una concepci centralitzadora  de la Repblica Francesa, fent de Pars el lloc essencial de l'exercici del poder. A Frana, s'entn per jacobinisme la doctrina poltica de centralitzaci poltica i administrativa d'un estat, o centralisme. A Frana, el jacobinisme ha dut a les poltiques seguides fins a mitjans del segle XX d'eradicar les llenges regionals, dites sovint despectivament "patois" (bret, basc, catal, occit, alsaci, francoprovenal i flamenc), per considerar-les un element reaccionari ja que al progrs i a la modernitat noms s'hi podia arribar mitjanant l's del francs.



 Histria .
El jacobinisme, era primer de tot un club: el Club dels Jacobins, creat al juny de 1789. s sobretot una ideologia de la que fou teric Maximilien de Robespierre. La histria del Club comena poc desprs de la convocatria dels Estats Generals i s'acaba el 12 de novembre de 1794 en qu va ser tancat per decret de la Convenci Nacional. Els Jacobins i la seva ideologia es confonen amb el Terror i la dictadura del Comit de Salut Pblica (de 1793 a la primavera de 1794) durant la Primera Repblica Francesa. s en part aquesta coincidncia entre jacobinisme i dictadura del Terror que ha exts la llegenda jacobina desprs de la desaparici del Club. Els segles XIX i XX, jacobinisme se sinnim de dictadura revolucionria, o dictadura de la llibertat.

Avui en dia, la ideologia jacobina s rebutjada pels lliberals, mentre que els republicans, al contrari, solen referir-se sovint als grans ancestres jacobins.

Amb la Repblica, a la fi consolidada (1880), el jacobinisme entra dins el patrimoni nacional (francs) per ja no s ms que un jacobinisme adaptat i consensuat.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29365" title="Rebelli ndia de 1857" nonfiltered="2041" processed="2033" dbindex="12134">
La rebelli ndia de 1857 o la revolta dels sipais (1857 a 1858) va ser un perode d'aixecaments dels sipais (les tropes d'indis nadius al servei de l'exrcit britnic) contra la dominaci britnica. La revolta va tenir lloc principalment al nord i al centre de l'ndia i a vegades se la considera com el primer moviment per la independncia del pas.

 Orgens .
No es tract realment d'un moviment noms contra les forces armades. El malestar creixia a l'ndia a causa de la campanya d'occidentalitzaci a marxes forades imposada per la Companyia Anglesa de les ndies Orientals i el governador general Dalhousie, convenuts de la seva superioritat.

Entre els motius de descontent es trobaven les intervencions dins la poltica interior dels estats indis sota protectorat:
 La doctrine du Lapse, definida per Dalhousie, imposava la validaci per l'autoritat anglesa dels successors adoptats, tradicionalment, per els dirigents hinds sense hereu mascul. Aquesta validaci evidentment no es produa, i els territoris eren  aix annexionats com Satara el 1848, Jhansi el 1853 i Nagpur el 1854 per la CAIO ;
 El ttol de Peshwa, primer ministre hereditari tradicional maratha, no va ser acceptat el 1853 a Nana Sahib, fill adoptiu de l'anterior peshwa, i la seva pensi es va suprimir;
 El darrer emperador mogol Muhammad Bahadur Shah s'adona que seria el darrer de la seva dinastia. ;

Els anglesos prohibiren tamb els matrimonis entre infants, la tradici de la sati i perseguiren els thugs.

Vegeu tamb.
The Rising: Ballad of Mangal Pandey, pellcula ndia del 2005 que tracta d'aquest tema.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29366" title="Muunilinst" nonfiltered="2042" processed="2034" dbindex="12135">
Muunilinst s un planeta en l'univers fictici de La Guerra de les Galxies.



Construccions de marbre recobrien les ciutats d'aquest planeta. Els Muun, vivien de l'Intergalactic Banking Clan, ja que els seus bancs eren els mes rics de la galxia. Aqu, al seu planeta natiu van acumular una gran quantitat d'Androides (situaci poc favorable per a la Repblica. Aix va ser descobert pels especialistes de la Repblica i van decidir llanar un atac liderat per Obi-Wan Kenobi i Anakin Skywalker. Milers d'Androides de Batalla (Battle Droids), Super Battledroids, Hailfire droids, Spider Droids i altres van defensar fins a l'ltim moment les ciutats de Muun.

Aqu en va aparixer una de les noves "adquisicions" de la Confederaci de Separatistes (Confederacy). El caa-recompenses Durge, era un imponent Gen'Dai, que no va vacillar a aixafar les forces de la Repblica Galctica. Va guiar un grup d'Androides IG Llancers i va destruir nombroses armes de la Repblica. Moments desprs es va enfrontar cos a cos al general Obi-Wan Kenobi i va sortir derrotat. Fent s de les seves capacitats regeneratives va continuar la seva cacera que li va aportar molts fruits.

Per finalment els Muun i la Confederaci van cedir i la republica va ser victoriosa comenant a inclinar la balana al seu favor en la guerra dels Clons. San Hill, el Muun lder del Clan Intergalctic de Bancs es creu que va ser capturat al final de la batalla.

Es t coneixement de qu Obi-Wan i Anakin no eren els nics Jedi que hi havia al planeta. El Cavaller Jedi Aliengena Voolvif Monn, va dirigir grups de clons en altres ciutats de Muunilinst.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29370" title="La Torre del Comte" nonfiltered="2043" processed="2035" dbindex="12136">


La Torre del Comte s una vila i municipi del Matarranya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29384" title="Reforma Protestant" nonfiltered="2044" processed="2036" dbindex="12137">
La Reforma Protestant va ser una srie de moviments religiosos que van sorgir el segle XVI, amb la intenci de renovar l'Esglsia Catlica a l'Europa Occidental. El comenament de la Reforma Protestant va ser la publicaci de les 95 tesis de Mart Luter. Encara que la intenci era la renovaci, els moviments van acabar amb l'escissi dels grups reformistes i amb l'establiment de noves institucions, principalment, el luteranisme, el calvinisme i l'anabaptisme. 
 
Histria.
Els moviments reformistes van sorgir des del segle XIII, amb el qestionament d'algunes prctiques i doctrines de l'Esglsia Catlica. Els ms radicals van ser exposats per John Wyclif a la Universitat d'Oxford, i desprs per Jan Hus a la Universitat de Praga. L'Esglsia Catlica va concloure oficialment el debat amb el Concili de Constana (1414-1418). El conclau va condemnar Jan Hus, qui va ser executat. El Concili de Constana va donar fora a la concepci tradicional medieval de l'Esglsia. No va resoldre les tensions nacionalistes ni teolgiques que van sorgir a Europa el segle anterior.

El comenament de la Reforma Protestant, per, va ser la publicaci de les 95 tesis de Mart Luter, un sacerdot agust de Wittenberg, qui va convidar als altres telegs i professors universitaris a reobrir el debat relacionat amb la venda d'indulgncies, el 1517. Parallelament, va sorgir un moviment a Sussa, encapalat per Huldrych Zwingli. Aquests dos moviments coincidien en els temes generals de la reforma, per, els seguidors de Zwingli creien que la Reforma luterana era massa conservadora, la qual cosa els va dur a prendre posicions ms radicals.

Desprs d'aquest primer perode de la Reforma, Luter va ser excomunicat de l'Esglsia, i el moviment va ser condemnat oficialment pel Papa. Els protestants varen comenar a organitzar-se com a institucions o esglsies independents. Els escrits de Luter i de Joan Calv van ser la influncia ms gran que va unir i definir la teologia protestant.

El protestantisme va ser rpidament condemnat pels catlics, fet que va portat a guerres religioses i a l'escissi d'Europa segons la confessi majoritria (a grans trets, el nord era protestant i el sud catlic). A l'apartat religis, la resposta catlica va suposar el naixement de la Contrarreforma.

Caracterstiques del pensament protestant.
Els trets generals de les esglsies protestants sn:
 Negaci de l'autoritat del Papa;
 La bblia s l'nica font d'autoritat doctrinal;
 "Sola Fide": la fe sola s necessria per salvar-se, no pas mitjanant les obres que sn tan sols conseqncia de la salvaci realitzada de forma gratuta per Du i immerescuda per l'home;
 Noms Crist s el mediador entre Du i l'home;
 Rebuig de diverses tradicions catliques com la intercessi dels sants, les indulgncies, la veneraci a la Mare de Du o l'existncia del Purgatori;
 Negaci d'alguns sacraments;

Dintre de les esglsies protestants destaquen els luterans, els anabaptistes, els calvinistes i posteriorment els anglicans.

Articles relacionats.
 Protestantisme;
 Mart Luter;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29385" title="Llenges khoisnides" nonfiltered="2045" processed="2037" dbindex="12138">

Les llenges khoisnides sn uns 30 idiomes, molts d'ells en perill d'extinci, que es parlen a l'frica, al sudest i a l'est. Aquest grup de llenges constitueixen un phylum, no una famlia, ja que la seva relaci no est provada. Actualment molts lingistes diuen que en realitat sn dos grups de llenges diferents, per manca documentaci suficient per establir-ho amb seguretat. La majoria d'escrits antics sn fets per missioners i no per parlants nadius i de moltes llenges no es posseeix cap registre.

Destaca la presncia de clics (s a dir, sorolls que es fan petant la llengua) com a fonema, que ha estat incorporat com a manlleu en altres famlies lingstiques de la zona. Tot el sistema consonntic s fora ric. 

Usen la declinaci, si b s ms important l'ordre de paraules dins la frase per determinar la funci sintctica. Hi ha tres gneres. La categoria gramatical depn del context i amplien el vocabulari amb compostos. No tenen ms de deu numerals amb una paraula prpia. 

El nama s la llengua khoisnida ms estesa i la parlen unes 250.000 persones; t la consideraci oficial de llengua nacional de Nambia. La llengua sandawe (de Tanznia) s la segona amb 40.000 parlants. I la llengua ju la tercera amb 30.000 parlants. Altres modalitats lingstiques khoisnides estan en perill de desaparici o ja han desaparegut.

L'origen del nom khoisan es troba en els dos pobles principals que parlen aquestes llenges, els khoikhois (sovint anomenats hotentots) i el que els antroplegs anomenen sans (boiximans, san s el nom que els donen els khoikhois i que ells rebutgen).

Bibliografia.
Khler, O. (1971) 'Die Khoe-sprachigen Buschmnner der Kalahari', Forschungen zur allgemeinen und regionalen Geschichte. (Festschrift Kurt Kayser). Wiesbaden: F. Steiner, 373 411.
Treis, Yvonne (1998) 'Names of Khoisan languages and their variants', in Schladt, Matthias (ed.) Language, Identity, and Conceptualization among the Khoisan. Kln: Rdiger Kppe, 463 503.
Vossen, Rainer (1997) Die Khoe-Sprachen. Ein Beitrag zur Erforschung der Sprachgeschichte Afrikas. Kln: Rdiger Kppe.
Westphal, E.O.J. (1971) 'The click languages of Southern and Eastern Africa', in Sebeok, T.A. (ed.) Current trends in Linguistics Vol. 7: Linguistics in Sub-Saharan Africa. Berlin: Mouton, 367 420.
Winter, J.C. (1981) 'Die Khoisan-Familie'. In Heine, Bernd, Schadeberg Thilo C. & Wolff, Ekkehard (eds.) Die Sprachen Afrikas. Hamburg: Helmut Buske, 329 374.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29438" title="Nomenclatura binomial" nonfiltered="2046" processed="2038" dbindex="12139">
En biologia, la nomenclatura binomial s una convenci estandarditzada per anomenar les diferents espcies. Tal i com la paraula 'binomial' suggereix, el nom cientfic d'una espcie est compost per la combinaci de dos mots: el gnere i l'eptet de l'espcie, aix dins un mateix gnere poden existir diferents espcies que mantenen el primer terme i canven el segon mot dins la nomenclatura binomial. El nom de gnere sempre comena amb majscula mentre que l'eptet sempre ho fa en minscula; ambds termes s'escriuen en cursiva, per exemple: Homo sapiens. El nom de gnere pot abreujar-se, per mai ometre's, si ja ha estat nomenat abans o pot deduir-se pel context en qu es troba (com ara H. sapiens). En alguns casos l's d'aquestes abreviacions s tant com que acaban fent-se servir de manera general, un exemple d'aquest fenmen el trobem en el bacteri Escherichia coli, que sovint s'anomena simplement E. coli.  

Origen dels noms.
El terme que descriu l'espcie ha de ser un adjectiu que diferenci l'espcie de d'altres membres del seu mateix gnere. El nom del gnere deriva normalment del llat. Tamb s'utilitzen paraules provinents del grec clssic, de llenges usades als indrets on es troba l'organisme a anomenar o b s'usa el nom d'aquell que ha descrit l'espcie. De fet, els taxonomistes empren noms de moltes altres fonts, fins i tot extretes de bromes i acudits. Tot i aix, els mots sempre se'ls hi apliquen les mateixes regles gramaticals com si  si fossin paraules llatines. Per aquesta ra la nomenclatura binomial es coneix popularment com el "nom en llat", encara que aquesta terminologia s rebutjada pels bilegs. En canvi, el terme "nom cientfic" es considera acceptable. Podeu consultar una Llista de paraules llatines i gregues sovint usades en taxonomia.

s i avantatges de la nomenclatura binomial.
Els avantatges de la nomenclatura binomial provenen principalment de la seva senzillesa i s generalitzat:
 El mateix nom pot usar-se en totes les llenges, evitant problemes de traducci,
 Cada espcie pot sser identificada de manera especfica i sense ambigitat amb noms dues paraules i,
 Aquest sistema ha estat adoptat internacionalment des de 1753 en botnica, 1758 en zoologia i 1980 en microbiologia.

Totes les accions relacionades amb l'establiment de la nomenclatura binomial tendeixen a afavorir l'estabilitat d'ella mateixa. En el cas que una espcie sigui tranferida d'un gnere a un altre (cosa que ocorre sovint mercs a l'adquisici de nous coneixements per part dels cientfics), el segon terme o eptet de l'espcie es conserva sempre que sigui possible. De la mateixa manera, si el que fins aleshores es creia que eren dues espcies diferents passa a considerar-se com a una de sola, els antics noms d'espcie esdevenen termes de subespcie.

Tot i aix, aquesta estabilitat no s ni molt menys absoluta. Un organisme pot tenir ms d'un nom cientfic en s, depenent de l'opini dels cientfics, la conservaci taxonmica respecte els codis de nomenclatura o els avanos en filognia molecular. Una altra font d'inestabilitat s la norma que estableix que la nomenclatura ha de respectar l'ordre en qu una espcie va ser descoberta i anomenada.

Les normes de nomenclatura regeixen com s'anomenen les plantes (inclosos els fongs i els cianobacteris), els cultivars, animals, bacteris i virus. Aquestes normes difereixen entre elles. Per exemple, el codi de nomenclatura de plantes ICBN no permet la tautonomia, mentre que el ICZN (per a animals) s. S'ha provat d'impulsar un codi general anomenat BioCode que substituiria tots els dems, unificant-los, per tamb s'est discutint la possibilitat d'un PhyloCode o codi filogentic que anomenaria totes les espcies i grups filogenticament.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29439" title="PSOR" nonfiltered="2047" processed="2039" dbindex="12140">
La  PSOR (Public Sex Offender Registry) s un registre pblic d'ofensors sexuals de l'Estat de Michigan (EUA). Aquest registre pot ser consultat des de qualsevol ordinador, i des de tot el mn, per Internet. Inclou les dades personals  Nom, sexe, raa, data de naixement, altura, pes, color dels cabells, color dels ulls, adrea, ciutat, estat, codi postal, tipus de delicte, descripci del delicte  de violadors, i altres criminals sexuals. Segons les lleis de Michigan una persona que mant relacions sexuals amb un menor de 16 anys pot ser considerat un delinqent sexual, car segons aquestes lleis, un menor d'aquesta edat t minvada la capacitat de donar el seu consentiment per tenir les relacions esmentades.

Enllaos externs.
La plana del PSOR;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29446" title="Frase" nonfiltered="2048" processed="2040" dbindex="12141">
La frase o oraci s el conjunt de paraules amb sentit complet (definici de Dions de Trcia) que est marcada per dues pauses. En catal s imprescindible la presncia d'un verb perqu hi hagi frase; si no, es parla d'enunciat o de sintagma. Les llenges s'agrupen segons l'ordre cannic dels elements de la frase (subjecte, verb, objecte en el cas de molts idiomes com el catal). Alguns elements poden estar elidits si se sobreentenen.

Segons la modalitat oracional, s a dir, la intenci del parlant, les frases poden ser enunciatives (expliquen o introdueixen un judici o un fet), interrogatives (pregunten alguna cosa), exclamatives (expressen una emoci) i exhortatives (ordenen quelcom). Alguna gramtica parla tamb de frases dubitatives, per exemple. Les niques que tenen un valor de veritat sn les enunciatives i per aix sn les ms comunes i objecte d'estudi de la lgica. 

La frase tamb pot dividir-se en simple (si t noms un verb) o en composta, i aquesta en coordinada, subordinada i juxtaposada. El tipus de verb (impersonal, transitiu, etc.) marca una altra classificaci de les oracions.

La frase s l'objecte d'estudi de la sintaxi, en totes les seves escoles: generativisme, estructuralisme... Com a element de formaci del pargraf, interessa tamb a la pragmtica i a la gramtica del discurs, ja que la frase dna el context adequat per entendre el significat concret de cada paraula que la forma.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29586" title="Genguis Khan" nonfiltered="2049" processed="2041" dbindex="12142">

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227) fou el primer emperador mongol. Utilitz la seva habilitat poltica i militar per unificar moltes de les tribus nmades de l'sia Central i aix fundar l'Imperi Mongol,  l'imperi contigu ms gran de la histria. Per aconseguir aix conquer la major part de l'sia i l'Europa de l'Est, incloent la Xina, Rssia, Prsia, l'Orient mitj. 

 Abans de morir design Ogodei com el seu successor i repart el seu imperi entre els seus fills i nts, en unes unitats territorials anomenades khanats. Mor el 1227 desprs de derrotar el tanguts i va ser enterrat en algun lloc desconegut de Monglia. Els seus descendents ampliaren l'imperi per una gran part d'Eursia, conquerint i/o creant estats de vassalls en el que seria l'actual Xina, Corea, el Caucas, els pasos asitics centrals, i porcions substancials de l'Europa oriental i l'Orient Mitj. El seu nt, Khublai Khan, fou el primer emperador de la dinastia Yuan de la Xina.

 Biografia .
 Data de naixement i joventut .
Temujin va nixer a la riba dreta del riu Onon, a la regi de Dln Boldaq, actualment en territori rus. Rashid al-Din situa el naixement de Temujin l'any 1155, per s ms probable que nasqus entre el 1162 i el 1167. El Yuanshi diu que va nixer el 1165. Ratchnevsky accepta el 1155, data que suposaria que no fou pare fins els 30 anys i que va dirigir personalment l'expedici contra els tanguts amb 72 anys; segons l'Altan Tobci, la seva germana Temulin era nou anys ms jove per la Historia secreta dels mongols diu que Temulin era una nena durant l'atac als merkits i Genguis Khan, si hagus nascut el 1155, hauria tingut 18 anys. Zhao Hong indica que els els mongols als que havia interrogat no coneixien la seva edat. El seu aspecte fsic s descrit pel xins Meng Hong i el persa Djuzdjani.

El seu pare Yesugei fou assassinat pels ttars vers el 1167, quan Temujin hauria tingut 12 anys, i el seu clan li va refusar obedincia per considerar-lo massa dbil; tot i els esforos de la seva mare Oelun (Oelun-eke = Oelun la mare), els darrers fidels el van abandonar i es van emportar els ramats. Temujin, desposset, va quedar amb la seva mare i els seus germans Qassar, Qatchiun i Temug i dos germanastres (fills d'una altra esposa), Bekter i Belgutai. Aquest grup va quedar redut a la misria, vivint a les fonts de l'Onon, en la zona de la muntanya Kentei (llavors anomenada mont Burkan Qaldun). La seva posici de cap de clan fou reclamada pels caps del clan tayitchi'ut, Tarquta Kiriltug i el seu germ Todoyan Girte, fills d'Ambaqa (Ambagai), que segurament tamb pertanyien a la descendncia del khan mongol Qaidu (Kaidu), els descendents del qual havien perdut la reialesa el 1161.

Temujin i els seus germans van sobreviure, per, grcies a la cacera i a la pesca; un dia, el seu  germanastre Bekter va arrabassar a Temujin un ocell i un peix i aquest darrer el va matar a cops de fletxa amb l'ajut del seu germ Qassar. Tarquta Kiriltug, que es pensava que havien mort de misria, es va assabentar que havien sobreviscut i es va inquietar pensant que li podien reclamar la successi. Aix que va enviar gent a la muntanya Kente i va capturar a Temujin, per aquest es va poder escapar amb l'ajut del cap de la tribu dels suldus, Sorkan Chira, i dels seus fills Tchila'un i Tchimba. 

A partir d'aqu Temujin va comenar a redrear la situaci dels seu clan. Va aconseguir tenir nou cavalls per vuit li foren robats per lladres de l'estepa; els va recuperar grcies a l'ajut del jove Bo'ortchu (o Bogortchu), fill d'un cap de la tribu arulat, que des d'aleshores va esdevenir el seu lloctinent ms fidel i ms tard un dels seus millors generals. De mica en mica va sortir de la misria. Va demanar al cap qongirat Dai-Setchen la m de la seva filla Borte (o Brt; Brta Udjin = la princesa Brt), matrimoni concertat des de llur infncia. Dai-Setchen hi va accedir i li va donar com a dot unes pells de lldria negra. Llavors Temujin va traslladar el seu campament de les fonts de l'Onon a les fonts del Kerulen.

 Vassall del khan dels kerait .

Vers l'any 1175, Temujin va anar al riu Tuul per a rendir homenatge al khan dels kerait, Togrul. Togrul havia estat ajudat pel pare de Temujin i el va acollir amb simpatia, fent-lo vassall seu. Un dia Temujin fou sorprs per una banda de mongols markit dirigits per un cap anomenat Toqto'a-bki (o Toktagha) i encara que va poder escapar-se, la seva dona Borte va ser feta presonera; llavors va obtenir l'ajut d'un cap mongol, Djamuqa de la tribu dels djadjirat, i tamb la del seu senyor Togrul dels kerait; els markit foren derrotats a la vora del Bu'ura, afluent del Selenga i van haver d'entregar a la presonera; uns mesos desprs Borte va donar a llum a un fill, Joci, i Temujin no va voler saber si era fill seu o d'un dels segrestadors markit (concretament del markit Tchilgerboko), per aquest dubte tingu un efecte notable en el paper de la descendncia de Joci. 

Temujin i Djamuqa es van fer "germans jurats" (anda), per desprs es van barallar. Tots dos aspiraven a ser khan i refer l'antiga reialesa en profit propi. Al cap d'un any de pasturar a la zona de Qorgunaq Djubur a l'Onon, es van separar i Temujin va anar cap a la muntanya i Djamuqa cap al riu. Temujin estava recolzat pels clans djelair, qiyat, ba'arin i alguns representants de l'aristocrcia mongola, com el seu oncle Da'aritai-otchigin i els descendents de Qabul Khan, incloent a Satcha-baqi, besnt de Qabul i nt d'Oqin-barqaq, i per Altan-otchigin, fill de Qutula kakhan, s a dir els hereus legtims de la reialesa.

Quan els mongols van elegir khan, Altan-otchigin va renunciar en favor de Temujin, pensant que era un tradicionalista i que seria un instrument dcil. Tamb s'havia creat una atmosfera religiosa en qu algunes prediccions dels xamans dictaminaven que Temujin seria el khan dels mongols. Altan i Satcha-baki foren els primers en proclamar khan a Temujin, en una data propera al 1194, el qual va prendre el nom de tchinggiz khan (Genguis khan) . Quan Altan es va adonar que el nou khan no seria un instrument a les seves mans es va voler revoltar, per no va tenir xit. Genguis esdevenia l'igual de Togrul, el khan kerait, per va tenir cura de declarar-se altre cop el seu vassall fidel.

Creaci de l'imperi .
 Primeres guerres .

Genguis va ser pressionat perqu es vengs dels ttars, els eterns enemics, que ja havien posat fi a la primera reialesa mongol el 1161 i havien entregat alguns membres de la famlia reial als Jin, que van morir executats (1167), i havien matat al pare de Genguis. Al capdavant del moviment en favor de la guerra contra els ttars hi havia el cap djelair Muqali o Muquli. El moment era favorable ja que l'antiga aliana entre els Jin i els ttars s'havia trencat i aquestos darrers atacaren contnuament les fronteres del regne Jin. La cort xinesa va decidir canviar el seu sistema d'aliances i donar suport al khan kerait Togrul Khan per anar contra els ttars. Genguis Khan, com a vassall de Togrul, el va acompanyar a la guerra. Els ttars de Buir Nor, agafats entre els Jin, els keraits i els mongols, van ser derrotats severament a la vora del riu Uldja, i el cap ttar Megudjin-seultu va morir. Aquest fets van passar aproximadament l'any 1198. Togrul va rebre el ttol xins de wang (rei o prncep), i des llavors fou conegut a la histria com a Wang Khan. Genguis tamb va rebre un ttol de la cort xinesa dels Jin, per, com a vassall del wang, el seu ttol fou de segon ordre.

Es possible que fos llavors quan Genguis va fer matar a alguns prnceps mongols que no l'havien volgut seguir a la guerra; foren executats Satcha-baqi  besnt de Qabul Khan i cap del clan jurqin , Taitchu i Buri-boqo. Els historiadors pensen que la manca de suport a la guerra fou una excusa i que Genguis els va fer matar per desfer-se de contrincants de la lnia legtima que podien aspirar a ser kakhans.

A la primavera del 1196  Togrul Khan fou enderrocat pel seu germ Erke-qara que tenia el suport d'Inantch-bilg, khan dels naiman. Togrul va fugir cap al riu Tchu en terres dels kara khitai als que, sense xit, va demanar ajut. Enfrontat al rei kara khitai va haver de sortir de la cort; va deambular pel Gobi i va acabar demanant ajut a Genguis khan. Les forces d'aquest eren encara petites per el va acollir i li va donar de tot d'acord amb el seu rang. Un altre germ de Togrul, Djagambu, va anar a buscar ajut a la cort dels Jin, per Genguis khan el va fer cridar al seu costat, i quan va tenir dificultats per creuar el territori markit, li va enviar soldats per a protegir-lo. Amb aquest ajut Erke-qara fou derrotat i Togrul va recuperar la direcci dels kerait.

Segons la "Histria secreta", Togrul Khan o Wang Khan no va reconixer aquests serveis. Sense consultar a Genguis, va iniciar una expedici contra els markit, i va fer fugir al seu cap Toqto'a per la desembocadura del Selenga cap a la costa sud-est del Baikal; va matar a un fill de Toqto'a i en va fer presoner a un altra, aix com un gran nombre de presoners i molt de bestiar i bot; contra les lleis de guerra Togrul no en va voler donar cap part a Genguis khan. Aquest ho va passar per alt i com a fidel vassall el va acompanyar a una expedici contra els naiman on el khan Inantch-bilg havia mort, i els dos fills  Taibuqa Khan  i Buyurug, s'havien repartit el territori. El primer governava sobre els clans de la plana, es a dir del costat dels llacs de la provncia de Kobdo, i el segon als districtes muntanyosos cap a l'Altai. El domini de Buyurug fou assolat per Togrul i Genguis Khan; Butyurug es va retirar cap al riu Urungu, perseguit fins al llac Kizilbach (segurament el llac Urungu on desaigua el riu Urungu) on finalment fou mort . A l'any segent el lloctinent de Buyurug,  el general Koksegu Sabraq, va fer un inesperat contraatac a Bayidarah-betchir . Wang Khan (Togrul) va aixecar el campament sense prevenir a Genguis que va haver de fer una perillosa retirada; una vegada ms Genguis Khan, segons la "Histria secreta", va deixar passar aquest acte i va restar un fidel vassall de Wang khan. Llavors els naiman van envair el pas kerait, i Djagambu (germ de Wang Khan) i Sangun (fill de Wang Khan) van haver de fugir. Wang va cridar en ajut a Genguis Khan que li va enviar als seus "quatre gran guerrers" (dorben kulu'ud) es a dir a Bo'ortchu, Muqali, Boroqul i Tchila'un,  que van salvar al darrer moment a Sangun, van expulsar als naiman de les terres kerait i van recuperar el bestiar agafat pels naiman. Qassar, germ de Genguis, va acabar la campanya amb una gran victria sobre els naiman.

Desprs d'aquesta campanya Wang Khan va fer una expedici contra els Tayitchi'ut  que foren derrotats a la vora del riu Onon. Un enemic d'infncia de Genguis Khan, el cap Tarkutai-kiriltug, va morir en la lluita a mans de Tchilaun. Al mateix temps fou mort una altra cap dels tayitchi'ut, Quduudur, i un tercer cap, Akutchu (o Autchu), va poder fugir.

Els triomfs de Wang Khan sobre els naiman i el tayitchi'ut va alarmar molts clans i es va formar una coalici en la que van entrar el qataqin, els saldji'ut, els dorben, els ttars i els qongirat. Per el sogre de Genguis, el qongirat Dai Sechen, va alertar al seu gendre, i quan aquest se'n va assabentar, es va avanar i va derrotar els colligats prop del llac Buyur. 

Poc desprs Wang Khan estava a punt de ser enderrocat per segona vegada, ara pel seu germ Djagambu; el complot fou descobert i Djagambu va fugir al pas dels naiman, mentre tres cmplices seus, Elkutur, Kulbur i Arin-taize, foren executats.

Wang Khan actuava encara com a prncep principal de Monglia amb Genguis Khan de vassall fidel; contra aquesta preeminncia es va aixecar el cap dels djadjirat, Djamuqa, en el que van entrar alguns clans mongols hostils a Genguis Khan, els tayitchi'ut, els qongirat, els iqirs, els qrlas,els drben, els qataqin, els sadji'ut, els markit, els oirat, els naiman i els ttar; aquestes tribus reunides en assemblea (en gran kuriltai) el 1201 a Alqui-bula, a la vora de l'Argun (curs inferior del Kerulen), van proclamar gurkhan (khan universal o emperador) de Monglia a Djamuqa.

La batalla decisiva es va lliurar a Koyitan. Genguis va rebre la decisiva ajuda de Wang Khan. Djamuqa es va haver de retirar cap el baix Argun. Desprs d'aquests victria Genguis va fer  una expedici final contra els tayitchi'ut, que foren derrotats, massacrats i els sobrevivents van esdevenir sotmesos, quedant restablerta la unitat de la tribu bordjigin. Entre els fets narrats d'aquest temps, hi ha el de la ferida de Genguis Khan, del que un fidel, Djelme, va xuclar la sang enverinada; o la mort del cavall de Genguis Khan a mans d'una fletxa d'un arquer tayitchi'ut (o yesut) al que Genguis va perdonar i fou conegut en endavant com a Djeb (la fletxa), arquer molt precs que va esdevenir un dels principals generals del gran khan, un dels ms famosos amb el seu company Subotai.

Genguis va decidir llavors (1202) castigar als assassins del seu pare, els ttars, dirigits per Tchagan i Altchi. Derrotats els ttars fonen massacrats en massa i els sobrevivents  repartits entre les tribus mongoles. Genguis es va quedar amb dues joves ttars, Yesui i Yesugan. Genguis havia donar orde de no saquejar, per alguns caps no la van obeir: Altan, fill de l'antic kakhan mongol Qutula Khan, va infringir la orde. Tamb ho van fer Qutchar i Daaritai, aquest darrer oncle patern de Genguis. Aquest els va castigar obligant-los a retornar el bot, i els tres homes no van tardar en passar al camp dels enemics del khan. Desprs de la victria sobre els ttars, la tribu menor dels solon, al riu Nonni, es van sotmetre i van pagar tribut.

El khan dels markit, Toqto'a, que havia estat expulsat per Wang Khan, va retornar de Transbaiklia, i es va aliar al usurpador del tron naiman Buyurug, i junts van obtenir l'aliana dels dorben, restes dels ttars, qataqin, i saldji'ut. Aquesta nova coalici va fer la guerra a Wang Khan i a Genguis Khan, per sense gaire xit.

 Conquesta dels kerait .

Genguis va demanar pel seu fill Joci la ma de la princesa Tcha'ur-baqi filla de Wang Khan per aquest li va refusar, Sembla que Wang, ja vell, volia acabar la seva vida en pau per fou forat a la ruptura pel seu fill Ilqa o Nilqa conegut pel seu ttol xins de  tsiang-kiun del que derivava la forma mongol sangun . Ilqa Sangun va aconsellar al seu pare de donar suport a la coalici formada per Djamuqa, que desprs de la seva derrota s'havia refugiat amb el khan kerait pels lligams que tenia precisament amb Ilqa. A aquest grup es va unir Altan-otchigin, l'hereu legtim de la reialesa que l'havia renunciat a favor de Genguis Khan. El 1203 es va produir la ruptura entre mongols propis i els kerait. Genguis fou convidat a una reuni de reconciliaci on havia de ser capturat, per la trampa fou descoberta i Genguis Khan se'n va escapar. El kerait i els seus aliats va iniciar llavors un atac, Genguis Khan es va retirar a la serralada de Maooundur i desprs cap a la muntanya Alan o Nga-lan , contrafort de la cadena del Khingan, prop del naixement del Khalkha-gol. La batalla decisiva es va produir poc desprs. Es van destacar Djurchedai noyan, cap del clan  uru'ud i Quyikdar, cap del clan mangud, aquest darrer va ferir a Ilqa Sagun, per la superioritat numrica d'aquestos va obligar a Genguis Khan a retirar-se al arribar la nit i poc desprs se li van unir les forces que dirigien el seu fill Ogodei (que va ser ferit) i els seus lloctinents Bo'ortchu i Boroqul. Genguis va iniciar la retirada seguint el Khalkha Gol . A la desembocadura del Khalkha Gol al Buir Nor hi vivien els qongirat, tribu de la dona de Genguis Khan; aquest va apellar al seus parentes i fou acollit per la tribu que finalment es va passar al seu bndol. Llavors va enviar un missatge a Wang Khan on li tirava en cara els serveis que li havia fet en el passat. 

Amb un grup de fidels Genguis Khan va arribar al Tura al sud de Chita. Va passar al Baldjuna l'estiu del 1203. Mentre tant la coalici enemiga s'havia dissolt i alguns dels caps planejaven l'assassinat del khan kerait Wang Khan. Aquest se'n va assabentar i va atacar als conspiradors (Daaritai, Qutchar, Altan i Djamuqa) i els va obligar a fugir; es van refugiar amb els naiman, excepte Daaritai que va anar a trobar a Genguis i es va posar al seu costat.

La tardor del 1203 Genguis va sortir del Baldjuna cap a l'Onon per iniciar la ofensiva. Va enviar al seu germ Qassar a Wang Khan per demanar un tractat que en realitat ja no volia, noms pretenia mantenir-lo confiat. Mentre Wang Khan enviava a Genguis Khan sang de bou (que servia pel jurament de lleialtat) el khan mongol feia una marxa secreta pel darrera i sorprenia als kerait a la muntanya Djedje'er-undur entre les fonts del Tula i del Kerulen. Destrudes les forces kerait, Genguis Khan va sortir triomfant. Wang Khan i el seu fill Ilqa Sangun van fugir cap a l'oest al pas dels naiman on Wang Khan fou mort per un oficial de nom Qorisubatchi, que no el va reconixer. Ilqa Sangun va poder fugir i creuar el Gobi, va portar una vida de bandit a la frontera del regne dels Si-Hia a la zona d'Etsin Gol i va acabar mort obscurament a Kutcha amb els uigurs. Els kerait es van sotmetre a Genguis Khan i foren repartits entre les diverses tribus mongoles. Especial tractament va rebre Djagambu, germ de Wang khan, del que una filla, Ibaqa-baqi, estava casada amb Genguis Khan  i un fill de Genguis Khan, el ms jove, Tului, estava casat amb un altre filla de Djagambu, la princesa Sorgaqtani.

 Conquesta dels naiman .

El nic poder important que restava, una vegada els kerait sotmesos als mongols, eren els naiman, que tenien com a khan principal a Tayang, que dominaven la Monglia occidental (Genguis Khan dominava la Monglia oriental). Tots els enemics de les guerres anteriors es van unir a Tayang, com el cap djadjirat Djamuqa, el markit Toqto'a-baqi, el oirat Qutuqa-baqi, i elements de les tribus dorben, qataqin, ttar, saldji'ut, i un dels clans del kerait. Tayang, conscient del perill de l'enemic va tractar d'obtenir l'ajut dels ongut, turcs establerts a la vora del Toqto, al nord del Shansi (el districte de Sueiyuan) on exercien com a gurdia fronterera dels Jin, i que eren nestorians de religi; el seu cap era Alaquch-tagin, per aquest va advertir a Genguis khan i des llavors fou el seu aliat..

Abans de iniciar la guerra Genguis Khan va promulgar diverses normes. Va convocar un kuriltai o assemblea a la primavera del 1204 prop del riu Yuan-che (T'ie-mai-kai a la "Histria Secreta"); es van formar dos corrents una decidida a atacar tot seguit i un altre que volia esperar a la tardor; no es clar quina va seguir Genguis. Potser fou a la tardor quan els dos exercits es van trobar, segons Abul Ghazi prop d'un riu de l'Altai de nom Altai-su. Tayang es volia retirar a l'altra costat de l'Altai per esgotar a l'exrcit mongol per grans marxes i llavors agafar-la per sorpresa en algun congost, per acusat de covardia pel seu lloctinent Qorisu-batchi, Tayang va ordenar el atac; al arribar la nit els mongols eren els guanyadors.  Tayang, ferit, estava a la vora de la mort, i els principals caps van anar al combat per anar a morir, i tots van caure en combat. Kutchlug, fill de Tayang, va poder fugir amb un grup nombrs cap al Irtish, per el gros del poble naiman es va sotmetre a Genguis Khan. El cap dels markit, Toqto'a-baki, va fugir junt amb Kutchlug. Un segon cap markit secundari, Dayir Ussun, es va sotmetre voluntriament a Genguis i li va donar a la seva filla Kulan en matrimoni. El guarda segells de Tayang, un uigur  va passar al servei de Genguis khan, i va formar l'embri de la cancelleria mongola dirigida per uigurs. Fou aquest uigur el que va ensenyar als fills de Genguis a escriure mongol en carcters uigurs i va establir que els actes imperials anessin signats i amb el segell imperial o tamgha ; el 1206 Genguis va incorporar com a gran jutge a un ttar de nom Chigi-qutuqu, que havia adoptat i criat, al que es va encarregar de recollir en escriptura uigur per llengua mongola, les decisions i sentencies judicials i els repartiments de poblaci entre els nobles mongols; les inscripcions es feien als anomenats "quaderns blaus" (Kk dbtr) que formarien una mena de codi de jurisprudncia.

El Yuanshi assegura que Kutchlug i el prncep naiman Buyurug (germ de Tayang) van dirigir la resistncia, i que Toqto'a-baki dels markit i Djamuqa dels djadjirat hi participaven a la zona de l'alt Irtish a la vora del llac Zaissan i les muntanyes Ulug tagh (es a dir a la zona muntanyosa entre l'Altai siberi, el Tarbagatai i les muntanyes Tchingiz), per que tots quatre van morir un darrera l'altra: Buyurug fou sorprs mentre casava a les muntanyes Ulug Tagh ; el 1208 Genguis khan va anar en persona a la zona de l'Irtish i pel cam se li va sotmetre el cap oirat Qutuqa-baki, que es va unir a Genguis i li va fer de guia i Kutchlug i Toqto'a foren atacats a la vora de l'Irtish i derrotats; el segon va morir en la lluita i el primer va aconseguir fugir a territori kara khitai; Djamuqa, que portava una vida de cap de proscrits esdevinguts bandits, fou entregat pels seus propis homes . Com que Genguis i Djamuqa eren germans jurats (anda) aquest darrer fou executat a la manera dels prnceps, es a dir sense vessar la seva sang, ja que segons la religi dels xamans, l'anima d'un home estava a la sang i si es vessava l'anima s'escapava. Les darreres bandes dels naiman foren aplanades poc desprs pel general mongol Subotai ; la victria final fou a la vora del riu Tcham o Djam . D'altra banda el kirgus de l'Alt Ienisei (regions de Tannu Ola i Minussinsk) es van sotmetre voluntriament el 1207.

 Proclamaci com emperador (kakhan) .

El 1206 Genguis va reunir prop de les fonts de l'Onon una gran kuriltai  o assemblea de les tribus turques i mongoles sotmeses i fou proclamat kakhan o khan suprem, que els viatgers occidentals, Plan Carpin, Guillaume de Roubrouck, Marco Polo, i Oderic de Pordenone, va traduir errniament per gran khan. principalment M. Pelliot a Les Mongols et la Papaut, Revue de l'Orient Chretien, 1923, i Notes sur les Turkestan, Toung pao 1930, on indica que el seu autntic  ttol era Tching-gis-qan o Tchinggiz-qan . La proclamaci com a kakhan o khan la va fer el xaman Koktchu o Tabatngri, fill del padrastre de Genguis khan . 

Tota la Monglia estava sotmesa i l'estendard de Genguis Khan, un estendard blanc (tuq) amb nou cues de yak  esdevingu l'estendard de totes les tribus mongoles i turcomongoles. Aquesta naci unida fou anomenada els mongols (Mongol ulus = Naci mongola), i algunes vegades tamb els mongols blaus o kk mongol . Alguna vegada els autors occidentals els van anomenar ttars o trtars per els mongols protestaven d'aquesta denominaci imprpia.

Durant un temps el xaman Koktchu va conspirar per dirigir l'imperi. Primer va provar de desfer-se de Qassar, el germ de Genguis Khan, del que va anunciar al sobir que si no es desfeia de ell, estava en perill; Genguis Khan el va empresonar i el va privar d'honors, per li foren restituts per intercessi de la reina mare Oelun-eke; desprs ho va provar amb l'altre germ, Temuch Otchigin, al que va insultar en pblic. Llavors Genguis Khan, aconsellat per la seva dona Borte, va permetre a Temuch de desfer-se del xaman; un dia que Koktchu va anar amb el seu pare Munglik a visitar al khan, Temug el va agafar i tres gurdies li van trencar la columna vertebral (es a dir el van matar sense vessar la seva sang). El seu lloc fou ocupat pel vell Usub, de la tribu ba'arin.

 Lleis .

El 1206 ja s'ha indicat que es va establir el registre de la legislaci, una mena de jurisprudncia al kk dbtr; al mateix temps tamb fou consagrat el yassaq (literalment larranjament) es a dir la llei de la costum  consagrat pel gran kuriltai del 1206. aquesta llei establia que el gran khan com a representant de la fora del cel, tenia autoritat sobre el poble i l'exrcit, amb una disciplina estricte: pena de mort per l'assassinat, el robatori greu, la conspiraci, l'adulteri, la sodomia, els maleficis, i altres; la desobedincia civil i militar rebia greus cstigs. Aquestes normes de la costum es va complementar amb uns dictats (bilik) de Genguis que s'han perdut. Aquestes lleis van canviar la societat mongola tal com descriu clarament el francisc Plan Carpin.

 Estructura social .

L'estructura social l'encapalava el gran khan i la famlia d'or (altan uruk) o famlia reial; els prnceps imperials (fills del gran khan) eren els kbegn. Les terres de pastura assignades a cada fill (els nutuk o yurt) esdevindran de fet futurs khanats. L'aristocrcia dels valerosos (bagadur) i dels caps (noyan) . Per sota estaven els guerrers o fidels, homes lliures (nkur, en plural nkud), els caminants que formaven el poble ms com (arat o qaratchu) i els serfs (unaghan boghol) que en principi eren de raa no mongola. 

 Exrcit .

L'exrcit en els seus llocs dirigents estava constitut pels comandants de dotzenes (arban), de centenes (djaghun) de milers (minggan) de deu-milers (lmen). Els alts comandaments estaven exercits pels membres de la classe noyan (nobles o caps). La resta de l'exrcit la formaven homes lliures que portaven el vell nom turc de tarkhan (mongol darqan) que tenien el privilegi de conservar el seu bot individual de la campanya o a les caseres; estaven a ms a ms exempts d'impostos. Alguns tarkhan, per mrits personals, van arribar a noyan. La gurdia personal del gran khan (kachik)  estava formada per uns deu mil homes ; els soldats (kchikt, plural kchiktn) es dividien en gurdies de dia (turqaq, plural turqa'ul) que eren un miler, i de nit (kbtal, plural kbtwut o kbt't) que eren inicialment 800 i desprs 1000; hi havia tamb els arquers (qortchin) que inicialment foren 400 i desprs1000. Un simple soldat de la gurdia tenia comandament sobre 1000 homes de la resta de l'exrcit, i d'aqu van sortir els principals generals de Genguis khan.

L'exrcit estava format per tres grans cossos: l'ala esquerra (djegn gar o djun gar = ma esquerra) se situava a la part oriental i va quedar inicialment sota el comandament del cap djelair Muqali. El centre (ql) sota el cap ba'arin Naya . I l'ala dreta (baraghun gar o barun gar = ma dreta) dirigida pel cap arulat Bo'ortchulo Bogurdji i situat a occident. L'exrcit mongol va arribar a 129.000 homes quan Genguis Khan va morir, distributs en 62.000 a l'ala esquerra, 38.000 a la dreta, i la resta al centre i la reserva 

 L'imperi .

 Regne de Xixia (o Dinastia dels Xia Occidentals) .

El primer objectiu militar de Genguis Khan desprs de la unificaci, fou el regne Xixia fundat pels tangut (parents dels tibetans) a la regi de l'Ordos i l'Alachan (al Kansu), que eren de religi budista i que per influencia xinesa havien arribar a una certa cultura, amb una escriptura particular escrita en carcters xinesos. El pas fou devastat (1206-1207) per les grans fortaleses i les capitals tanguts Ning Hia i Ling-tcheou van resistir. El rei si-hia Li Ngan-ts'iuan (1206-1211) es va reconixer tributari i va poder salvar el seu tron (1207). El 1209 els mongols van tornar i va assetjar Ning-Hia (llavors anomenada Tchong-hing); va fer modificar el curs del Huang-ho per conquerir-la, per aquesta obra d'enginyeria era massa complicada pels mongols i la inundaci no es va produir de manera favorable. Li Ngan-ts'iuan va salvar el tron per segona vegada obtenint la pau a canvi de donar la seva filla en matrimoni a Genguis khan (1209) , i esdevenint de fet un regne vassall.

 Regne djurtxet (dinastia Jin).

Llavors Genguis Khan es va dirigir contra els Jin o djurtxets, d'tnia tungs, la capital dels quals era Pequn i que governaven a Manxria i la Xina del Nord (al nord del Han i el Huai). Les capitals secundaries eren Ta-ting al Jehol, Leao Yang, Tat'ong al Shansi (Shanxi) i Kaifong a Honan (Henan). Genguis Khan portava un modest ttol xins que li havien donat els Jin, pels seus serveis contra els ttars. A la mort del rei Jin Ma-ta-kou (1189-1208) Genguis es podia considerar lliure de tota relaci de vassallatge i va refusar el reconeixement de la preeminncia al seu successor Tchong-hei (1209-1213) quan aquest va enviar a un ambaixador. El rei Jin fou tractat d'imbecil pel gran khan, i efectivament era un titella en mans dels seus generals, i no gaudia d'una autoritat forta. La Gran Muralla Xinesa del costat de la Monglia era vigilada per compte dels Jin, pel poble de turcs federats anomenats ongut, cristians nestorians ; el cap ongut Alaquchtagin, havia agafat el 1204 el partit de Genguis khan, i ara els ongut van obrir les portes al conqueridor  i li van entregar la marca fronterera de la que tenien encarregada la vigilncia (1211). Em premi Genguis Khan va donar a una de les filles en matrimoni a Po-yao-ho (fill d'Alaquchtagin) .

Els mongols anomenaven al sobir Jin amb el ttol de Altan Khan que vol dir rei d'or (jin = or). Genguis es presentava com el venjador dels seus parents, els oncles Oqin-barqaq i Ambaga, per tamb dels antics sobirans kitan , els quals van abraar amb entusiasme el partit mongol. Genguis khan va dirigir les operacions del 1211 i 1212, en qu foren saquejats sistemticament (sense poder ocupar les fortaleses) els districtes fronterers de Ta-t'ong (el Si-Jing dels reis Jin) a l'extrem nord del Shansi (Shanxi), i la regi de Siuan-hua (llavors Siuan-to) i la de Pao-ngan, al nord del Hopei. Un dels prnceps kitan, Ye-li Liu-ko, de l'antic clan reial de Ye-liu, es va revoltar el 1212 a favor de Genguis Khan a la regi del Leao-ho al sud-oest de Manxria, zona d'origen dels kitan, que va fer jurament de fidelitat al gran khan, i aquest li va enviar un exrcit de socors dirigit pel noble (noyan) Djeb. El gener de 1213 Djebe i Liu-ko van ocupar Leao-yang als Jin i el prncep es va installar als antics dominis dels seus ancestres com a rei de Leao sota sobirania del gran khan . Mentre Djeb conqueria Leao-yang, Genguis Khan no va aconseguir ocupar Ta-t'ong al nord del Shansi Fins el 1215 els mongols van assolar el regne Jin per sense reeixir mai a conquerir les fortaleses ben defensades pels guerrers tungs i protegides per la cincia xinesa en setges i fortaleses. El 1213 Genguis Khan va aconseguir dominar Siuan-hoa i va dividir les seves forces en tres cossos:

a) el primer, sota els seus fills Djoci, Txagatai i Ogodai, va penetrar cap al Shansi central en direcci a Tai-yuan i Ping-yang que presumiblement van ocupar  per van evacuar desprs per emportar-se el bot a zona ms segura al nord. 

b) El segon, sota el mateix Genguis Khan i el seu fill Tului, va baixar per la plana de Hopei on van conquerir Ho-kien-fu, i pel Shantung (Shandong) on van capturar Tsinan. Van sobrepassar viles fortificades com Baijing, Tcheng-ting i Ta-ming (al Hopei) i van arribar fins al sud de Shantung. .

c) El tercer, sota Qassar, germ de Genguis, i el seu germ petit Temug Otchigin, que van marxar pel golf de Petchili, cap a terres de Yong-p'ing i Leao-si 

Finalment les tropes mongoles es van reagrupar prop de Pequn per intentar al menys el bloqueig (1214). El rei Jin Tchong-hei havia estat assassinat uns mesos abans (1213) per un general de nom Hou-cha-hou que va posar al tron a un nebot del difunt, de nom Wu-tou-pu (1213-1223). Aquest rei va demanar la pau a Genguis Khan que la va acordar, conscient de no poder conquerir Beijing. Els Jin van pagar una gran indemnitzaci de guerra (or, seda, tres mil cavalls, nois i noies joves incloent una princesa per a Genguis khan) i el gran khan va retornar a Monglia pel Kalgan, amb el seu bot (1214). 

Just sortir els mongols, el rei Jin va traslladar la seva residencia reial a Kai-fong-fu. Aix va fer pensar a Genguis Khan que els Jin preparaven una nova guerra i immediatament va trencar la treva i va reiniciar les hostilitats. Hopei fou envat i el setge davant Beijing es va tornar a muntar. Un exrcit de refor Jin fou dispersat a Pa-tcheu entre Pekn i Ho-kien-fu. El governador de Beijing , el general Wan-yen Tcheng-huei, es va sucidar; els mongols van entrar a la ciutat i els habitants foren massacrats i la van incendiar (1215); la destrucci de la ciutat va durar un mes ja que els mongols no estaven interessats en posseir una ciutat. Aquestes morts i saquejos no sempre eren per sadisme o inters; els nmades estaven desconcertats i no sabien com actuar; i encara que els homes agafaven la seva part de bot hi ha casos com el del general Qutuqu, que va refusar rebre cap part del tresor Jin, que consider propietat del gran khan . El regne Jin va quedar redut a la comarca de la capital Kai-fong-fu al Honan, i alguns llocs al Shensi. Entre els que llavors es van sotmetre o van passar al seu bndol, Genguis Khan va agafar com a conseller al prncep kitan Ye-liu Tchou-ts'ai, que com a mongol ser capa de introduir als genguiskhnides en la cultura sedentria principalment xinesa.

 Darreres operacions a Xina .

El 1215 Genguis va deixar alguns generals al pas per va retirar les tropes per portar-les al Turquestan, i l'exrcit que va quedar a territori Jin noms va poder fer atacs parcials, que van afectar progressivament al regne per no li donaven el cop de gracia. El principal general que va restar a territori Jin fou Muqali o Muquli, un dels seus millors oficials, per amb forces redudes (uns 23.000 homes i uns 20000 auxiliars indgenes ). El 1216 el general Samuqa  va separar el Shensi i el Honan per la ocupaci de Tong-kuan que dominava la vall del riu Groc; per fou una conquesta temporal ja que els Jin desprs la van recuperar com van fer amb la major part dels seus antics territoris excepte Pekn- Llavors Muqali va agafar la direcci de les operacions i en una campanya de set anys (1217-1223) en els que va aconseguir reduir altre cop als Jin al Honan : el 1217 es va apoderar de Ta-ming a Hopei, fortalesa que havia resistit al mateix Genguis ; el 1218 va ocupar les capitals dels Shensi, Tai-yuan i Ping-yang; el 1220, fou reconquerida Ta-ming, que probablement havien perdut el 1219 o abans, i conquerida la capital del Shantung, Tsinan; aquest mateix any 1220 un dels seus lloctinents va ocupar Tchangto, al nord del riu Groc; el 1221 foren conquerides diverses ciutats del nord del Shensi com Pao-ngan i Fu Tcheu; el 1222 dominaven Chang'an, l'antiga capital del Shensi; el 1223 va reconquerir Ho Tchong (moderna Pu tchetou), a l'angle sud-oest del Shansi a un colze del riu Groc, que ja havien conquerit abans per els Jin havien recuperat en un atac sorpresa. En aquesta darrera operaci va morir Muqali; desprs de la mort del general els Jin van recuperar Ho Tchong i la lluita en aquesta zona, farcida de petites fortaleses, va esdevenir una inacabable guerra de setges. Ara els mongols es comportaven millor en els setges degut a l'ajut d'auxiliars kitan i jurchen passats al seu bndol, i pels serveis d'algun enginyers xinesos.

 Conquesta del Turquestan .

Mentre els kitan negres o kara khitai, un estat format per una aristocrcia mongola dels kitan que governava sobre les poblacions turques islamitzades, que tenien la seva capital a Balasagun, estaven dirigits per un sobir amb el ttol de gur khan (khan universal). Tenien com a vassalls a l'est als uigurs (turcs de religi budista i nestoriana) els sobirans dels quals portaven el ttol de iduq qut o idiqut (santa majestat) agafat dels turcs basmil que el portaven al segle VIII quan dominaven la mateixa regi; al nord als karlucs, turcs nestorians; al sud-oest als xas o shahs (desprs sultans) de Khwarizm (Corsmia), turcs musulmans de la Transoxiana. Sota el gurkhan Ye-liu Tche-lu-ku, (1178-1211) l'imperi Kara Khitai havia entrat en decadncia . El 1209 el idiqut Bartchuq dels uigur va rebutjar reconixer la sobirania del gur khan i va acceptar la de Genguis khan; el comissari del gurkhan a Uigria, Chaukam, que residia a Turfan o a Kara-Khodja, fou assassinat . Genguis khan, que tenia simpatia per la cultura uigur, va donar la ma de la seva filla Alaltun (o Altun-baki) al idiqul . El 1211 el sobir dels karlucs, Arslan, que tenia capital a Qayaligh, va desconixer tamb als kara khitai i va reconixer a Genguis khan; el mateix va fer l'aventurer turc Buzar, que s'havia creat un regne (el regne d'Almaligh, prop de la moderna Khuldja a l'Ili Superior).

A l'estat kara khitai s'havia refugiat Kutchlug, fill de Tayang el khan dels naimans. L'acompanyaven fidels naiman i alguns markit; aquestos es van anar a installar a Uigria per en foren expulsats pel sobir dels uigurs ; en canvi Kutchlug fou acollit al pas kara khitai per Tche lu-ku, a Balasagun, i li va donar la ma de la seva filla (1208). Aviat va planejar usurpar el tron del seu sogre i es va aliar a un dels vassalls d'aquest, el shah Muhammad de Khwarizm, per enderrocar al sobir i repartir-se els territoris kara khitai ; el 1210 el khwarizmshah es va revoltar i va atacar territori dels kara khitai; aquestos van contraatacar i van ocupar Samarcanda , per mentre Kutchlug es va revoltar a la zona de l'Ili, va entrar a Uzkend on el gur khan tenia el seu tresor i es va dirigir contra Balasagun; el gur khan el va anar a combatre i el va derrotar prop de Balasagun, per al mateix temps el seu general Tayanqu era derrotat pel khwarizmshah prop de Talas . L'exrcit kara khitai es va replegar cap a Balasagun per els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Per en el mig d'aquesta anarquia, Tche-lu-ku va ser fet presoner per Kutchlug (1211); el va tractar amb deferncia i fins a la seva mort el 1213 el va considerar el nominal sobir, per Kutchlug va assolir personalment les regnes del poder efectiu. Entre 1211 i 1213 es va enfrontar amb Muhammad de Khwarizm per la delimitaci de les fronteres entre ambds; Khwarizm va governar per un temps al nord de la lnea del Sir Darya cap a Otrar, Chah (Tashkend), i Sairam (Ishidjab), per finalment es va retirar al sud del riu.

Del 1211 al 1218 Kutchlug va governar l'imperi. A la Kashgria els reietons turcs musulmans de la famlia dels karakhnides, eren els seus vassalls. Quant governava, el gur khan Teche-lu-ku havia empresonat al fill del khan karakhnida de Kashgar Arslan khan Abul Modzaffer Yusuf, i a la seva mort el 1205 el seu fill Arslan khan Abul Fath Muhammad el va succeir per estava presoner; el 1211 Kutchlug el va alliberar i el va enviar com el seu representant (governador) als territoris karakhnides de Kashgar, per els emirs de la zona van refusar acceptar-lo i el van matar (1211 o 1212). Kutchlug va fer assolar llavors la Kashgria durant tres o dos anys (1211 o 1212 a 1213 o 1214), fins que la fam provocada per les lluites va obligar als emirs a reconixer l'autoritat de Kutchlug . Va seguir una persecuci religiosa. Kutchlug era probablement nestori (com els naiman) i la seva dona, filla del gur khan, era budista, i ambds volien fer renunciar als musulmans de Kashgar i Khotan de la seva fe, i els van deixar escollir entre budisme i cristianisme; quan el imam principal de Khotan va protestar, fou crucificat a la porta de la seva madrassa. Aquestes persecucions van abocar a la Kashgria a simpatitzar amb els mongols.

En una data desconeguda  el rei d'Almaligh, Buzar, que s'havia declarat vassall de Genguis khan, fou sorprs per gent de Kutchlug  mentre casava i va ser assassinat. Quan va atacar la ciutat d'Amaligh, la vdua, Salbak-Turkan, la va defensar i Kutchlug no la va poder ocupar. El fill del difunt Suqnaqtegin, va conservar el tron i va esdevenir un enemic de Kutchlug i un fidel aliat de Genguis Khan

El 1218 Genguis va decidir enviar contra Kutchlug al general Djeb (Fletxa), amb 20000 homes. En principi fou enviat per protegir Almaligh per quan hi va arribar ja Kutchlug s'havia retirat cap a la Kashgria. Balasagun i totes les ciutats de la actual regi de Semirechie, van obrir les portes al general mongol. Djeb es va dirigir a Kashgria on la poblaci musulmana el va acollir com a alliberador. Djeb va impedir el pillatge amb amenaces de cstigs severs i fou saludat com una benedicci . Kutchlug va fugir cap al Pamir per fou atrapat i mort a la vora del riu Sariq-qol . Aix tot el Turkestan oriental i el pas de l'Ili, Issiq Qul, Tchu i Talas va passar a Genguis khan, i a l'imperi dels khwrizmshahs  va esdevenir terra de frontera, una frontera que era tamb religiosa doncs del costat mongol quedaven els pobles nestorians, budistes i xamanistes, i noms la Kashgria era de religi musulmana (encara que de cultura turca).

La capital dels khwarizmshah s'havia installat a Samarcanda el 1212 i desprs a Urdjend, prop de Khiva. No hi havia una fora de clan o tnica darrera el sult, i les poblacions eren heterognies i l'imperi no s'havia consolidat. L'exrcit el formaven mercenaris reclutats aqu i all, especialment entre les tribus dels ghuz (oghuz) i els qanqli de l'estepa kirgus. La famlia reial estava dividida: la reina mare Turkan-khatun, mare de Muhammad, detestava al seu net Djalal al-Din, el fill preferit de Muhammad. Aquest volia erigir-se en un campi del islam contra els mongols pagans, i cridava a la guerra santa, per estava enfrontat amb el califa de Bagdad  i el califa Nasir (1180-1225) el considerava el seu pitjor enemic i preferia als mongols, Fins i tot a Transoxiana, Muhammad s'havia guanyat l'hostilitat del clergat musulm quan el 1216 va fer executar al xeic Medjd al-Din al-Bagdhd de l'orde religiosa dels sufites kubrawis.

La guerra era inevitable . La iniciativa fou de Khwarizm quan van detenir a una caravana mongola a Otrar a la frontera en la que viatjaven noms comerciants musulmans i el enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local Inatchiq conegut pel seu ttol de Qadir khan. Genguis khan va demanar reparacions i no li foren donades 

El 1219 els mongols van preparar el seu exrcit (estiu) a l'alt Irtish. A la tardor Genguis khan va arribar a Qayaligh al sud-est del Baikal en territori karluc, on se li va unir el rei Arslan khan amb les seves forces; desprs se li van unir Suqnaqtegin, rei d'Almaligh, i Bartchu, idiqut dels uigurs. Barthold pensa que l'exrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad disposava de ms forces per las va repartir en tota la lnea del Sir Darya i les fortaleses de la Transoxiana i aix en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis Khan va atacar per Otrar, on va quedar una divisi a les ordes de Txagatai i Ogodai, fills del gran khan ; un altre divisi sota comandant de Djoci,el fill gran de Genguis va baixar pel Sir Darya i va ocupar Sighnaq (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i Djend (porop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt Sir Darya, a l'oest de Tashkend i van assetjar Khodjend, on era governador Timur malik, que desprs d'una enrgica defensa va poder fugir en barca pel riu; i el propi Genguis Khan amb el seu fill Tului va avanar cap a Bukhar on va arribar el febrer de 1220; la guarnici turca va intentar escapar, per fou descoberta i massacrada. La poblaci es va rendir (10 o 16 de febrer de 1220); la ciutadella, defensada per 400 homes, fou conquerida i tots els defensor massacrats. La ciutat fou saquejada metdicament per la vida dels habitants fou respectada excepte la dels que intentaven resistir a la violncia i saquejos (generalment clergues musulmans). La ciutat fou finalment destruda per un incendi que Djuweyni pensa que fou involuntari.

De Bukhar Genguis Khn va avanar cap a Samarcanda on se li van unir Txagatai i Ogodei que acabaven de conquerir Otrar. Un intent de sortida dels defensors va acabar en desastre i al cap de cinc dies la ciutat es va rendir (mar de 1220). Igualment fou saquejada una vegada fou buidada dels habitants (per fer el saqueig ms fcil). Un part dels pobladors foren morts per els considerats tils com artesans o treballadors qualificats foren enviats a Monglia. La guarnici turca, que s'havia passat voluntriament als mongols, fou tot i aix massacrada. En canvi el clergat musulm no va oferir resistncia i fou respectat. Els que van sobreviure van poder tornar a Samarcanda, per noms quedava gent per omplir un barri.

A l'abril de 1220 fou conquerida la vella capital, Urgendj (Gurgandj) prop de Khiva, desprs d'un setge dirigit per Djoci i Txagatai, als que cap al final va anar a ajudar Ogodei. Tota la poblaci fou massacrada excepte els artesans qualificats que foren enviats a Monglia. La ciutat fou destruda fent passar per damunt de la poblaci les aiges del riu Amu Darya.

Muhammad va fugir a Balkh i de all cap al Khurasan occidental refugiant-se a Nishapur primer i desprs a Qazwin. Genguis va enviar en persecuci seva als general Djeb i Subotai. Balkh va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, per Muhammad ja havia sortit de la ciutat. Nishapur tamb es va rendir i va enviar una delegaci i Djeb anava despresa i no es va aturar acceptant la submissi. Subotai en canvi va saquejar Thus, Damghan i Semnan. Els dos generals van arribar a Ray (Rayy, Rai, Reyy, Reiy) on van massacrar a tots els homes  i van fer esclaus a dones i criatures. Van passar al costat d'Hamadan i finalment van atrapar a Muhammad a Qarun, per aquest va fugir al darrer moment i en van perdre el rastre. Llavors es van venjar i van retornar destruint Zendjan i Qazwin. Mentre Muhammad es va refugiar a un illot de la mar Cspia en front d'Abeskun on va morir de cansament el desembre del 1220.

Desprs d'aix Genguis Khan va creuar l'Amu Darya el 1221 cap a Afganistan i Khurasan perseguint a les forces del khwarizmshah. Balkh fou ocupada i tot haver-se sotms, fou destruda i cremada i els habitants massacrats. Al Khurasan Genguis khan  va enviar al seu fill Tului que va ocupar per capitulaci la ciutat de Merw on la major part de la poblaci fou assassinada. (febrer del 1221) en una matana presidida per Tului, de la que noms es van salvar 400 artesans; el mausoleu del sold seljcida Sandjar fou cremat i el sepulcre violat. La tradici diu que un clan nmada oghuz que pasturava per la regi va emigrar cap sia Menor on va rebre terres del sold seljcida de Rum i va acabar establint l'Imperi Otom.

Desprs Tului va anar cap a Nishapur que el novembre del 1220 havia rebutjat un atac del general mongol Toqutchar, gendre de Genguis Khan. Tului va conquerir la ciutat (10 d'abril de 1221) i la va destruir. La vdua de Toqutchar va presenciar la matana; per evitar simulacions els caps dels assassinats foren tallats i es van fer pirmides de caps humans. Fins i tot els gossos i gats van ser morts. Pop de Thus, els mongols van destruir el mausoleu del califa Harun al-Rashid. Desprs Tului es va dirigir contra Herat, on la guarnici romania lleial al khwarizmshah, per on la poblaci civil va obrir les portes als mongols; aquesta vegada els soldats foren massacrats per es va respectar la vida dels civils.

Tului es va reunir amb Genguis Khan a Talikan, on tamb van arribar Txagatai i Ogodai que venien de ocupar Urgendj. Talikan fou destruda i Genguis va creuar el Hindu Kush per anar a assetjar Bamian. En el setge fou mort Mutugen, fill de Txagatai i net preferit de Genguis. Fou aquest qui va comunicar a Txatai la noticia i la va prohibir plorar; la ciutat fou destruda fins als fonaments i no es va fer bot ni presoners, tot fou destrut i tots foren morts. El lloc de la ciutat fou declarat malet..

Djalal al Din Manguberti  fill del sold de Khwarizm Muhammad, havia pogut escapar del desastre de Transoxiana i Khurasan i va poder creuar un cord de tropes mongoles a Nish (Nissa) arribant a Ghazni on va poder reconstituir un exrcit. Va derrotar a un cos de l'exrcit mongol dirigit per Chigi-qutuqu a Perwan al nord de Kabul i Genguis Khan va voler venjar la derrota del seu general i va avanar cap a Ghazni, on Djalal al-Din no el va esperar; la ciutat no va oferir resistncia, i Genguis Khan, volent perseguir a Djalal al-Din, la van deixar en pau de moment, retardant per ms tard la seva destrucci. Finalment va atrapar a Djalal al-Din a la vora del riu Indus i el va derrotar totalment (24 de novembre de 1221 ) per Djalal va poder creuar el riu armat, tot i una pluja de fletxes i llances que intentaven matar-lo, i va poder refugiar-se a la cort del sold de Delhi (desembre de 1221). Sobre sol indi no fou perseguit fins el 1222 quan un destacament dirigit pel noble (noyan)  djalair Bala, va arribar en missi de reconeixement fins a Multan, per es van retirar per causa del calor. La famlia de Djalal al-Din va caure en mans dels mongols que van matar a tots els mascles.

Mentre la derrota mongola  a Perwan havia encoratjat la resistncia, Genguis khan va retornar a Ghazni on va matar a tota la poblaci excepte com sempre als artesans que podien ser enviats a Monglia. Herat, que desprs de la batalla de Perwan s'havia revoltat (novembre del 1221), va ser assetjada pel general mongol Aldjigidai que la va ocupar desprs de sis mesos (14 de juny de 1222); tota la poblaci fou degollada i aquesta feina va ocupar una setmana. A Merw els retornats a la ciutat van cometre la bogeria de matar al prefecte deixat per Tului, un persa, i proclamar a Djalal al-Din, i el general Chigi-qutuqu va anar a la ciutat i va matar fins al darrer habitant amb gran minuciositat. Fins i tot els mongols van fer veure que se'n anaven i es van amagar no gaire lluny, i quan els que s'havien pogut amagar sortien, foren sorpresos pels mongols i morts com la resta .

Els mongols ja no tenien dificultats per ocupar fortaleses. En part perqu com a salvatges, inspiraven un terror enorme a les poblacions, ms que als xinesos; per principalment per utilitzar a indgenes com escuts humans, que omplien les fosses defensives i protegien als atacants mongols, encara que morien a milers; sovint aquesta gent, reclutada als poblets a l'entorn de les ciutats emmurallades, eren vestits com a mongols i portaven banderes mongoles i aix tenia encara l'efecte de qu els assetjats veiessin un exrcit atacant molt ms nombrs del que era. Els escuts humans que se salvaven, be per poca resistncia o desprs de morir la major part, eren executats ja que no tenien cap utilitzat.

A les ciutats conquerides, privades de 4/5 parts de la poblaci, la resta (excepte algun cas) hi podia restar sota la direcci d'un funcionari civil anomenat darugatchi o daruqatchi, generalment uigur o persa, ajudat per alguns escrivans que poguessin mantenir els registres.

El maig del 1222 Genguis va rebre a Afganistan al clebre religis taoista Kieu Tch'ang-tch'uen (o Kieu Tch'uk)  que havia cridat de la Xina el 1220 i havia arribat des de Uigria, Almaligh, Talas i Samarcanda . Genguis va voler conixer les drogues de la immortalitat dels taoistes . Desprs Genguis Khan va tornar a Monglia travessant l'Amu Darya la tardor del 1222, passant per Bukhar (on es va fer explicar els dogmes de la religi musulmana que va aprovar excepte la peregrinaci a la Meca ja que considerava que tot el mon era la casa de deu). A Samarcanda va ordenar fer la pregaria musulmana en nom seu i va declarar exempts d'impostos als imams, cadis i resta del clergat; va passar el hivern a la ciutat i la primavera del 1223 era al nord del Sir Darya, Va establir una petita cort a la vall de Tchirtchik (afluent del Sir Darya) no lluny de Tashkend, amb tron d'or i va celebrar un kuriltai a les estepes de Qulan-bachi al nord de les muntanyes Alexandre. El estiu va passar per les estepes del Talas i del Tchu, i a l'estiu del 1224 a la zona de l'Irtish, per arribar a Monglia la primavera del 1225.

 Campanyes del Caucas i Rssia .

El 1220 Muhammad de Khwarizm va fugir a Balkh i de all cap al Khurasan occidental refugiant-se a Nishapur primer i desprs a Qazwin. Genguis va enviar en persecuci seva als general Djeb i Subotai amb uns 25000 homes. Balkh va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, per Muhammad ja havia sortit de la ciutat. Nishapur tamb es va rendir i va enviar una delegaci i Djeb anava despresa i no es va aturar, acceptant la submissi. Subotai en canvi va saquejar Thus, Damghan i Semnan. Els dos generals van arribar a Ray (Rayy, Rai, Reyy, Reiy) on van massacrar a tots els homes  i van fer esclaus a dones i criatures. 

Desprs del saqueig de Rayy amb la massacra de tota la poblaci el 1220  i a petici dels musulmans, van anar a destruir el focus xita de Qum, on van matar a la poblaci sembla ser que en part obligats per motius poltics. Van passar al costat d'Hamadan que es va sotmetre espontniament i els generals es van acontentar amb un fort tribut, i finalment van atrapar a Muhammad a Qarun, per aquest va fugir al darrer moment i en van perdre el rastre.

Llavors van tirar enrera i en venjana van destruir Zendjan i segurament van conquerir a l'assalt Kazwin (Qazwin) on tota la poblaci fou massacrada com a cstig. El darrer atabeg turc d'Azerbaidjan , el vell Ozbeg, va comprar la seva retirada del pas de Tauris (Tabriz).Per la plana de Moghan, els generals van anar el hivern a fer una incursi a Gergia on era rei Giorgi IV Lacha (el Brillant, 1212-1223); l'exrcit georgi fou derrotat completament prop de Tblisi (febrer del 1221) .

Tot i la victria els mongols no van restar al pas i desprs de l'xit  van tornar a Azerbaidjan i van saquejar Maragha utilitzant la tctica dels escuts humans, i amb massacra de la poblaci al final (mars del 1221). Ara els generals podien anar cap a Bagdad per destruir el califat, al mateix moment que els croats envaen Egipte i recuperaven Damietta , per finalment van decidir anar a Hamadan on van voler cobrar altre cop tribut; la ciutat, sense recursos, va resistir, i fou presa a l'assalt, i tota la poblaci massacrada; Hamadan fou cremada; seguidament van passar a Ardebil on igualment van saquejar la ciutat.

Llavors van retornar cap a Gergia; un altre cop els generals van derrotar els georgians, fent caure a la cavalleria georgiana  en un parany en el que fou destruda; els mongols van saquejar el sud del pas per Tblisi o Tiflis es va salvar. Tot seguir els mongols van anar cap a Shirvan, van saquejar Shamakha, i desprs, per Derbend, van descendir cap a les estepes del nord del Caucas on es van trobar en front d'una coalici dels pobles de la regi: alans d'tnia srmata i religi cristiana de ritus grec; lesguians, circassians, ambds pobles caucsics; turcs qiptchaq (cumans) (en vies d'esdevenir cristians) i altres menors. Djeb i Subotai van obtenir la defecci dels qiptchaq invocant la fraternitat turcomongol  i van derrotar els altres colligats en combats per separats amb cadascun. Llavors van atacar als qiptchaq, als que van derrotar i els van arrabassar el bot que els havien donat. Un dels seus cap (mort pels mongols el 1223) era Yuri Kontchakovitch, que portava per tant un nom cristi .

Abans de ser derrotat els qiptchaq havien cridat als russos. Un dels khans, de nom Kutan, la filla del qual estava casada amb el prncep Mstislav de Galitzia o Halicz, va aconseguir del seu gendre i d'altres prnceps, una intervenci collectiva contra els mongols. Un exrcit rus de 80000 homes conduit pels prnceps d'Halicz, de Kev, de Wladimir, de Txernigov i d'Smolensk va baixar pel Dniper i es va reagrupar prop de Khortitsa a la vora d'Alexandrov; els mongols van recular sense acceptar el combat fins que van veure a l'enemic cansat i que els diferents cossos d'exrcit s'havien separat prou un de l'altra. Llavors es va lliurar la batalla del riu Kalka, petit riu que desaigua a la mar d'Azov prop de Mariupol . El prncep d'Halicz i els qiptchaq van atacar sense esperar als contingents de Kev i foren derrotats i posats en fuita (31 de maig de 1222); Mstislav de Kev, atacat al seu campament, es va defensar durant tres dies, i finalment va capitular en condicions honorables, per els mongols no van respectar l'acord i els van matar a tots . Aquesta derrota no va tenir conseqncies greus ja que el gran prncep de Wladimir, Yuri, que no havia arribat a temps, va conservar intacte el seu exrcit; i els mongols no van avanar cap a Rssia  i es van acontentar de saquejar les factories genoveses de Sudak o Soldaja a Crimea, dependncia polticament de l'Imperi de Trebisonda . Desprs Djeb i Subotai van creuar el Volga i van anar cap a Tsaritsin on van derrotar els blgars del Kama, i als turcs qangli de l'Ural, i finalment es van reunir amb l'exrcit  mongol a les estepes al nord del Sir Darya.

 Mort de Genguis Khan .

L'hivern del 1225 Genguis Khan el va passar a Monglia i l'estiu del 1226 va formar un campament al riu Tula, afluent de l'Orkhon. El gran khan ja tenia 70 anys, i el seu fill gran Djoci havia rebut el govern de les estepes de la mar d'Aral i la mar Cspia. Sembla que el fill tenia idees prpies i desacords amb el seu el pare, per no van arribar a esclatar perqu Djoci va morir sobtadament (el febrer del 1227).

Genguis Khan va dirigir una darrera campanya contra el rei de Si-Hia (Xi Xia), el seu vassall, que havia evitat enviar un contingent per la guerra contra Khwarizm. L'ambaixador tangut Acha-gambou havia fet algunes observacions poc respectuoses  i Genguis Khan es va posar en marxa a la tardor del 1226 i a finals d'any va capturar Ling-tcheu; el febrer del 1227 va morir el seu fill Djoci al seu territori del Turgai i el Uralsk; a la primavera va iniciar el setge de la capital Si-Hia, la ciutat modernament coneguda com Ning-hia. Les represlies a tot el pas foren terribles com a altres llocs; a l'estiu Genguis Khan va acampar a la regi del riu Ts'ing-chuei i al districte de Long-to al oest de Ping-leang; all va morir el 18 d'agost del 1227 , amb 72 anys, pocs dies abans de la conquesta de la capital dels Si-Hia, i conforme a la voluntat del gran khan, quan la ciutat fou conquerida, tots els habitants de Ning-hia foren degollats. Una part de la poblaci tangut fou donada com a serfs a l'emperadriu Yesui, una de les esposes de Genguis, que l'havia acompanyat en la darrera campanya.

El cos de Genguis Khan fou enterrat prop de la muntanya sagrada de Burqan Qaldun (moderna Khentei). Genguis va morir sense saber llegir ni escriure, ni tant sols sabent parlar el turc, llengua parlada per una gran part dels mongols.

 Herncia .

Cadascun dels seus fills ja havia rebut en vida un cert nombre de tribus (s a dir un ulus) i un yurt (un territori) amb un indju, els ingressos necessaris pel manteniment de la cort, que sortia dels impostos pagats per les poblacions sedentries de les parts dominades de la Xina, Turquestan i Iran. El repartiment era exclusivament de les terres de pastura i les terres conquerides eren terres de l'imperi, que pertanyien segons el concepte mongol a la famlia reial per sota el poder del kakhan.

Les terres de pastura de Djoci havien passat al seu fill Batu o Batu Khan (Sain khan = el bon khan). El dret mongol reservava a la branca major les terres ms allunyades dels dominis paterns i aix Djoci havia rebut les estepes a l'oest de l'Irtish amb el Semipalatinsk, Aqmolinsk, Turgai o Aqtiubinsk, Uralsk, Adaj i el pas de Khwarizm amb Khiva i el dret de conquesta a l'oest del Volga, anomenat terra de Qiptchaq.

El segon fill, Txagatai, va rebre les terres dels kara khitai, es a dir les terres de l'Ili, Issiq Kul (Issiq Qul), Tchu superior i el Talas i secundriament la Transoxiana i la Kashgria com a terres de pastura, per amb Samarcanda i Bukhar i altres ciutats com a terres del gran khan. La seva residncia fou al sud de l'Ili.

El tercer fill Ogodai va rebre les terres a l'est del Balkai, l'Imil, el Tarbagatai, l'Irtish Negre i l'Urungu. El seu campament era normalment a Imil.

I el quart fill, Tului, el ms jove, era segons el dret mongol el otchigin o odjigin, guardi de la llar, i per tant hereu del patrimoni patern primitiu a la regi entre el Tula, l'alt Onon i l'alt Kerulen. Bon general, per alcoholitzat, va morir als 40 anys el 9 d'octubre del 1232, desprs d'una eficient campanya a Honan. La seva dona era una princesa kerait anomenada Soyurghaqtani o Sorgaqtani (neta de Wang Khan), que era nestoriana. Inicialment va rebre la regncia a l'espera de l'elecci d'un gran khan (1227-1229) i va rebre l'urdus patern (el palau i tendes del pare), 101.000 homes (la resta es van repartir en 4000 cadascun dels altres fills, 5000 al germ petit Temug, 3000 al fill d'un germ de Genguis, Qatchiun (Qhajiun), 1000 als fills de Qassar, i 3000 a la famlia de la reina mare Oelun-eke).

Tamb van rebre territoris els dos germans de Genguis khan: Qassar les terres de l'Argun i el riu Khailar; i Temug Otchigin a l'extrem oriental de Monglia, prop de l'antic pas djurchat (moderna provncia de Girin).

 Notes .


 Enllaos externs .
 Histria de Genguis Khan i Monglia;


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29605" title="Creu de Malta (mecanisme)" nonfiltered="2050" processed="2042" dbindex="12143">


La Creu de Malta, o roda de Ginebra, s un mecanisme d'un projector de pellcules cinematogrfiques.

Funcionament.
La pellcula arriba al projector, per diversos engranatges passa per la finestreta on es projecta la llum i pels lectors de so. Els engranatges giren contnuament, per la creu de Malta, no. Fa un moviment de gir i fa una aturada, sincronitzada amb unes paletes que tallen i deixen passar la llum, de manera que al moviment de gir la pellcula avana un fotograma i la paleta no deixa passar la llum, i en l'aturada la paleta s'obre, deixant passar la llum per la finestreta i projectant la imatge a la pantalla. Al cinema actual, aquest moviment es fa 24 vegades per segon.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29610" title="Kanchenjunga" nonfiltered="2051" processed="2043" dbindex="12144">

El Kanchenjunga (anomenat tamb Kangchenjunga, Kangchen Dz-nga, Kanchendzonga o Kangchanfanga) s un cim de l'Himlaia, situat a la frontera entre l'ndia i el Nepal, entre el districte de Taplejung, a l'est del Nepal, i l'estat indi de Sikkim. s el tercer cim ms alt del mon, amb una alada de 8.586 metres.

El seu nom significa "els cinc tresors de la neu", ja que t cinc cims:




Fins el 1852, va ser considerat el cim ms alt del planeta, per els clculs fets el 1849 pel Great Trigonometric Survey britnic van convertir l'Everest en el ms alt i el Kanchenjunga el tercer.

La muntanya s considerada sagrada per la gent de Sikkim, per la qual cosa quan el 25 de maig de 1955 George Band i Joe Brown aconsegueixen fer el cim per primera vegada es van aturar a pocs metres d'aquest en senyal de respecte. Aquest costum s'ha respectat per la major part d'expedicions posteriors.


 Ascensions .
1905 - Primera temptativa per part d'una expedici liderada per Aleister Crowley. Quatre morts. Arriben als 6.500 m.
1929 - Una expedici alemanya arriba als 7.400 m.
1930 - El sus Gunter O. Dyhrenfurth arriba al pic Jongsang, a 7.483 m.
1931 - Paul Bauer arrib als 7.700 m.
1955 - El 25 de maig, George Band i Joe Brown aconsegueixen fer el cim per primera vegada.
1978 - Primera ascensi del cim sud (Kanchenjunga II) per part d'una expedici polonesa.
1983 - Primera ascensi en solitari i sense oxigen del francs Pierre Beghin.
1986 - Primera ascensi hivernal, l'11 de gener, per part de Krzysztof Wielicki i Jerzy Kukuczka amb una expedici polonesa.
1991 - Marija Frantor i Joze Rozman intenten la primera ascensi femenina, per els seus cossos sn trobats davall la paret abans del cim.
1992 - Wanda Rutkiewicz mor desprs d'haver renunciat a tornar arrere a causa del mal temps.
1998 - Ginette Harrison es converteix en la primera dona a ascendir-lo.

Notes.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29611" title="Novosibirsk" nonfiltered="2052" processed="2044" dbindex="12145">

La ciutat de Novosibirsk ( en rus             , 1.425.600 habitants) s la tercera major aglomeraci de Rssia, desprs de Moscou i Sant Petersburg. 

 Situaci i clima .
Novosibirsk est situada al sud-oest del districte federal de Sibria, del qual s la capital. La ciutat s'estn damunt els dos costats del riu Obi, que ve de l'Altai, dins la planura de l'oest de Sibria. s el centre administratiu de la provncia de Novosibirsk.

El clima s marcadament continental, amb hiverns freds (de -18 a -20C, per es pot arribar a -40C) i amb moltes nevades, i estius temperats (de 20 a 22C) i secs. La diferncia entre la temperatura mnima registrada i la mxima s de 88C.

 Histria .
Novosibirsk es va fundar el 1893 com el futur lloc on construir-hi el pont del Transsiberi que havia de travessar el riu Obi. De 1893 fins a 1925, es deia Novonikolaievsk, en memria del tsar Nicolau II.

 Urbanisme .
Els dos monuments ms destacats sn l'estaci del Transsiberi i l'pera, que, amb un aforament de 600 places, s la ms gran de Rssia, i marca el centre urb vora la Krasni Prospekt (Avinguda Roja), l'artria principal de la ciutat.

Compta amb un servei de dues lnies de metro, de les quals una travessa l'Obi per un pont cobert. Novosibirsk s la tercera ciutat de Rssia (desprs de Moscou i Sant Petersburg) que va tenir servei de metro (es va inaugurar el 1985). A la ciutat hi ha l'aeroport de Tolmatxevo, amb vols regulars cap a Europa i sia i altres ciutats russes. A Tolmatxevo hi ha la central de Siberia Airlines, tamb coneguda com a Sibir.


 Bibliografia .
Nevzgodin, Ivan - The Architecture of Novosibirsk, Rotterdam: Episode Publishers, 2005, ISBN 9059730321

 Economia i serveis .
Les indstries principals sn la metallrgia i la fabricaci de maquinria. A ms, l'important trfic de mercaderies entre l'est i l'oest damunt la lnia del Transsiberi, que arriba fins a la Xina, fa que sigui un nus de transport, de logstica i de negoci important. 

La ciutat t una des les millors universitats del pas, molts d'instituts i centres de recerca cientfica (situats principalment a Akademgorodok, un barri a 30 km del centre). 

La vida cultural hi est molt present, principalment amb la companyia d'pera, el cos de ballet, les arts plstiques i l'artesania siberiana.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29613" title="General" nonfiltered="2053" processed="2045" dbindex="12146">
General s el grau militar amb que es coneixen els caps d'un exercit. Equival als Almiralls a la marina de guerra.

N'hi ha de diverses classes i reben diferents noms segons els pasos, per generalment estan dividits en cinc categories: 

 Categories (OTAN) .

OF-10 Sol ser un grau honorfic, que segons els pasos s'anomena Capit general o Mariscal de Camp.

OF-9 General d'exrcit. Normalment s el mxim cap de l'exrcit d'un estat o d'una part important del mateix.

OF-8 Tinent general o general de cos d'exrcit. Sol tenir el comandament d'algunes divisions (40 o 50.000 homes).

OF-7 General de divisi o major general. Sol comandar una divisi (de 10 a 15.000 homes).

OF-6 General de brigada o brigadier. Sol comandar una brigada (3.000 a 5.000 efectius).

 Generals famosos .
Juli Csar;
Napole;
Erwin Rommel ;
George Patton;
Bernard Law Montgomery;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29630" title="?" nonfiltered="2054" processed="2046" dbindex="12147">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 21ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 21 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la cinquena columna (  , "columna NA") i la primera fila (  , "fila A").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Existeix una versi hentaigana de  , , que prov del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "na".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb quatre traos:
 Tra horitzontal curt en la part superior esquerra del carcter.
 Tra quasi vertical que talla el primer.
 En la part dreta del carcter, un petit ganxo.
 A sota del tercer tra, un tra vertical que es corba a l'esquerra, formant un bucle.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra horitzontal.
 Tra vertical que al final es corba cap a l'esquerra.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:         ("el na de Nagoya") ;
 Codi Morse:    ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29636" title="StarCraft" nonfiltered="2055" processed="2047" dbindex="12148">

Starcraft s un videojoc d'estratgia en temps real, produt per Blizzard Entertainment el 1998. s similar a l'anterior joc de Blizzard Warcraft II, per ambientat en l'espai i amb un motor de joc totalment redissenyat. Va ser jugat per moltssims jugadors arreu del mn a travs d'internet, fins el punt que alguns usuaris asseguren que cap altre joc d'estratgia l'ha superat pel que fa a conceptes i estil de joc, i que noms ha estat superat en grfics grcies a l'evoluci de la tcnica. De moment, ha tingut una sola expansi l'Starcraft - Expansion Set - BroodWar ms conegut per StarCraft BroodWar, que encara millora l'original.

De lStarcraft en va sorgir un altre joc, l', que no va tenir el mateix xit que els seus predecessors, ja que s un joc de tctica-acci. A ms a ms, noms va sortir per a videoconsola, i no per a PC.

Sistema de joc.
El sistema de joc s caracteritza pel seu gran dinamisme, l'equilibri existent entre les tres raes que composen el joc (Terran, Zerg i Protoss) i la seva perfecta adaptaci al joc en lnia (noms 8 jugadors a la vegada).

Els Terran sn la raa humana del joc. s una raa que equilibra b tecnologia, evoluci i nombre d'unitats.
Els Zerg sn una raa aliengena, sense tecnologia, que basa la seva fortalesa en la seva estructura biolgica. Sn unitats febles, per amb gran poder de recuperaci, que costen pocs recursos, cosa que permet atacs massius.
Els Protoss sn una raa aliengena forta i poderosa, amb gran potencial d'atac, molta resistncia als danys i gran evoluci tecnolgica. Tanmateix, les seves unitats ocupen molt d'espai i no sn molts nombrosos a l'hora d'atacar. A ms, costen de fabricar.

Starcraft.
En el mode d'un sol jugador cal completar tres campanyes, una per cada raa:

Primera campanya Terran, t 10 nivells:
Segona campanya Zerg, disposa de 10 nivells:
Tercera campanya Protoss, 10 nivells:

Starcraft BroodWar.
En el mode d'un sol jugador cal completar tres campanyes, una raa. El fil argumental de la histria les fa continuaci de les primeres:

Quarta campanya Protoss, t 8 nivells:
Cinquena campanya Terran, inclou 8 nivells ms:
Sisena campanya Zerg, incorpora 10 nivells i un d'amagat que es desbloqueja en acabar el nivell 9 abans d'hora:


Trucs.
Durant el joc individual es prem intro i a continuaci s'escriu un dels codis segents (no funcionen en mode multijugador):
POWER OVERWHELMING - Proporciona invencibilitat.
OPERATION CWAL - Augmenta la velocitat de construcci dels edificis i de l'aprenentatge de les unitats de totes les raes.
THE GATHERING - Energia infinita.
NOGLUES - La mquina no fa servir energia.
GAME OVER MAN - Derrota i fi immediat de la missi.
THERE IS NO COW LEVEL - Victria immediata i pas al nivell segent.
STAYING ALIVE - Permet de continuar jugant en el mateix escenari desprs d'haver acomplert les condicions de victria.
SHOW ME THE MONEY - Proporciona 10.000 unitats de minerals i 10.000 de gas.
WHATS MINE IS MINE - Proporciona 500 unitats de minerals.
BREATHE DEEP - Proporciona 500 unitats de gas.
MEDIEVAL MAN - Totes les unitats prpies augmenten les habilitats a nivell mxim.
SOMETHING FOR NOTHING - Totes les unitats augmenten 1 punt en armes o armadures, varia segons la raa.
MODIFY THE PHASE VARIANCE - Permet construir qualsevol edificaci.
BLACK SHEEP WALL - Fa visible el mapa del joc.
WAR AINT WHAT IT USED TO BE - Elimina la boira de guerra.
FOOD FOR THOUGHT - Permet construir ms unitats que les autoritzades (ms de 200 crdits);
OPHELIA - Salt a la segent missi.

Enllaos externs.
Pgina oficial de l Starcraft;
Pgina oficial de lStarcraft BroodWar;
Pgina web autoritzada de mapes del l Starcraft;
Pgina oficial de l Starcraft Ghost;
StarCraft 2 trailer;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29656" title="El telfon" nonfiltered="2056" processed="2048" dbindex="12149">
El telfon s un joc infantil consistent en anar transmetent una frase (o paraula) oralment entre diferents persones, fins que aquesta esdev irreconeixible per a qui la formul originalment.

Els participants estan generalment disposats en fila, de costat. Es juga xiuxiuejant la frase a cau d'orella del jugador segent, de manera que per culpa del baix volum sovint es perd informaci en cada anella de la cadena, que ha de ser suplida per la imaginaci del jugador, que creu reconixer certes paraules (quan potser n'hauria d'haver ents d'altres de fonticament molt semblants). s aix com la frase muta.

El darrer jugador de la fila acaba dient en veu alta la frase que ell ha sentit, que sovint s molt diferent de la que el primer jugador dit.

Objectiu.

El joc no t cap objectiu, i cap guanyador. La diversi rau noms en comparar els missatges original i final. Fins i tot si no s'arriba al final de la fila, les darreres persones que han rebut la frase poden comparar-la amb l'original, i certes sn irreconeixibles noms amb poques transmissions.

Des d'un punt de vista educacional, el joc demana bon treball en equip per aconseguir una transmissi reeixida, a ms d'ensenyar com de senzill s tergiversar la informaci a travs de la comunicaci indirecta. Tamb pot servir per simular la propagaci de xafarderies i adonar-se dels seus efectes negatius.


Vegeu tamb: El joc dels disbarats

Altres noms.

Aquest joc s conegut en angls com a Chinese whispers ("Xiuxiueigs xinesos") o Telephone game ("Joc del telfon"), Stille post ("Correu silent")en alemany i Telefono senza fili ("Telfon sense fils") en itali.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29713" title="Estagell" nonfiltered="2057" processed="2049" dbindex="12150">


Estagell (en francs Estagel) s una vila i municipi del Rossell i una de les darreres localitats de llengua catalana del nord-oest de Catalunya.

Personalitats clebres.

Fills illustres d'Estagell sn els germans Arag:
Francesc Arag (en francs Franois Arago, 1786 - 1853), cientfic, el ms fams dels quatre. ;
Joan Arag (en francs Jean Arago, 1788 - 1836), general al servei de Mxic. ;
Jaume Arag (en francs Jacques Arago, 1790 - 1855), escriptor i explorador.
Esteve Arag (en francs tienne Arago, 1802 - 1892), escriptor i poltic. ;

Monuments.
 Ermita de Sant Vicen;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29714" title="Marcus Zuerius van Boxhorn" nonfiltered="2058" processed="2050" dbindex="12151">
Marcus Zuerius van Boxhorn (28 d'agost de 1612, 3 d'octubre de 1653) fou un erudit neerlands. Professor a Leiden, descobr la similitud entre llenges indoeuropees, que supos provinents d'una llengua primitiva que anomen 'sctic' (Scytisch en neerlands). 

Tot i que les llenges que originriament hi emparent foren noms el neerlands, el grec, el llat, el persa i l'alemany, posteriorment, i amb la realitzaci de moltes taules de comparaci de paraules, hi acab lligant tamb llenges eslaves, cltiques i bltiques. No hi inclogu per l'hebreu, cosa que mostra la bondat de la hiptesi.

La inspiraci per arribar a aquesta idea, per, sembla que s'esdevingu alhora que una recerca etimolgica que actualment es consideraria pueril: Van Boxhorn postul, que 'Zeeland' (Zelanda, literalment "terra del mar") provenia del mot eiland (illa), tot explicant la desaparici de la 'z' per analogia amb la desaparici a oom (oncle) de l'n inicial (noom). 

Enllaos extens.

Biografia (en neerlands);

Explicaci descoberta a la Universitat de Leiden (en neerlands);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29720" title="Enemy Territory" nonfiltered="2059" processed="2051" dbindex="12152">
El Wolfenstein: Enemy Territory, normalment dit 'Enemy Territory', s un videojoc d'acci en temps real, desenvolupat per SplashDamage, produt per ID Software i publicat per Acivision, INC, s multiplataforma (Windows, Linux i   Mac OS X) i s gratut.

s un videojoc multijugador de fins a 64 persones a la vegada i t la possibilitat de jugar en lnia o en LAN.

El joc est basat en la Segona Guerra Mundial, fins el punt que arriba el dia D. Els jugadors es divideix en dos gups: Aliats (allied) i forces de l'Eix (axis). Cada grup utilitza les armes que histricament li corresponen.

Enllaos externs.
Pgina oficial del Enemy Territory;
Pgina oficial per descarregar el joc gratutament ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29724" title="Dia D" nonfiltered="2060" processed="2052" dbindex="12153">


El terme Dia D (en angls D-Day) serveix, en termes militars, per a designar el dia en qu est previst iniciar un atac o una operaci de combat (conjuntament amb el terme Hora H). 

Quan estan utilitzats els signes D i H conjuntament amb figures de + i -, aquestes termes indiquen el punt de temps que precedeix o que segueix una acci especifica. Essent Aix, H-3 significa 3 hores abans de H-hora, i D+3 significa 3 dies desprs del dia D. 

El Dia D tamb ha estat utilitzat pel Regne Unit el 15 de febrer de 1971, per referir-se al dia en el que la lliura esterlina incorpor els decimals. Vegi's Dia Decimal per a ms informaci.

 Desembarcament de Normandia .
Histricament el Dia D s utilitzat per referir-se a la Batalla de Normandia, que va marcar l'inici de l'alliberaci de l'Europa continental ocupada per l'Alemanya nazi durant la Segona guerra mundial, en el qual hi varen participar els Estats Units, el Regne Unit i el Canad. Per aquesta batalla, el Dia D fou fixat el 6 de juny de 1944.



Enllaos Externs.
US Army FAQ: Quin significat t la "D" de D-Day, i la "H" de la H-Hora? (en angls);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29736" title="Provncia d'Utrecht" nonfiltered="2061" processed="2053" dbindex="12154">

La provncia d'Utrecht, s la provncia ms petita dels Pasos Baixos, localitzada al centre del pas. N's capital la ciutat homnima, Utrecht.

Amb un producte interior brut per cpita de ms del 50% de la mitjana de la Uni Europea, s la provncia ms rica del pas .

La seva meitat occidental constitueix, juntament amb el sud d'Holanda Septentrional i el nord d'Holanda Meridional, el Randstad.
Histria.
El territori coincideix aproximadament amb el de la provncia histrica de la senyoria d'Utrecht.

 Municipis .

Abcoude;
Amerongen;
Amersfoort;
Baarn;
Breukelen;
Bunnik;
Bunschoten;
De Bilt;
De Ronde Venen;
Doorn;
Driebergen-Rijsenburg;
Eemnes;
Houten;
IJsselstein;
Leersum;
Leusden;
Loenen;
Lopik;
Maarn;
Maarssen;
Montfoort;
Nieuwegein;
Oudewater;
Renswoude;
Rhenen;
Soest;
Utrecht;
Veenendaal;
Vianen;
Wijk bij Duurstede;
Woerden;
Woudenberg;
Zeist;

 Enllaos externs .

Pgina oficial de la provncia;
Mapes provincials mostrant les subdivisions municipals:
amb enlla per cada municipi incloses dades bsiques;
ms detallat, per sense enllaos (pdf, 900kb);
 Mapa detallat;
Transport Pblic:
Connexxion, regi Midden ;
BBA, regi Utrecht nordoest ;
GVU;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29744" title="Yellowstone" nonfiltered="2062" processed="2054" dbindex="12155">


Parc Nacional de Yellowstone: Primer parc nacional del mn, a ponent dels Estats Units.
Riu Yellowstone: Afluent del Missouri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29745" title="Riu Yellowstone" nonfiltered="2063" processed="2055" dbindex="12156">

El riu Yellowstone s un afluent del Missouri que neix a les muntanyes Rocalloses, a la zona del parc homnim. T una longitud de 1.080 km. Drena la part occidental dels estats nord-americans de Montana i Wyoming.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29746" title="Parc Nacional de Yellowstone" nonfiltered="2064" processed="2056" dbindex="12157">


El Parc Nacional de Yellowstone (en angls Yellowstone National Park) s un parc nacional dels Estats Units situat a les muntanyes Rocalloses. Es troba, principalment, a l'estat de Wyoming, i una petita part d'ell als estats d'Idaho i Montana. Fou la primera rea del mn que va rebre el tractament de Parc Nacional, el 1872. 

s conegut per les mostres d'antic vulcanisme, guisers i altres fenmens geotermals, aix com per la fauna salvatge: hi sn abundants els ssos, llops, rens i crvols. El paisatge est dominat pel bosc de pi lodgepole, que cobreix el 60% de la superfcie del parc (cosa que representa el 80% de la part boscosa). Les traces d'un immens incendi que arras el parc durant l'estiu de 1988 (particularment sec) encara hi sn ben visibles.

Dades geogrfiques.
Est situat a la capalera dels rius Yellowstone i Snake, que acaben drenant respectivament cap a l'Atlntic i el Pacfic. Est constitut per altiplans que ronden els 2.000 m d'alada, amb l'Eagle Peak (3.462 m) com a punt culminant. Al centre del parc s'hi troba la resta d'una antiga caldera volcnica de ms de 50 km de dimetre, omplerta ara en part per aigua, que constitueix el llac Yellowstone.
Administrativament, abraa territori dels estats de Montana, Idaho i, sobretot, Wyoming, del qual ocupa l'extrem nord-oest. La seva superfcie s de 8.980 km. 

Curiositats.
Serv d'inspiraci per al fonolgicament semblant Parc de Jellystone ("Pedra de melmelada"), que era l'escenari on transcorrien les aventures dels dibuixos animats de l's Yogui.

Enllaos externs.
Yellowstone National Park, Pgina oficial ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29747" title="L'nova" nonfiltered="2065" processed="2057" dbindex="12158">

L'nova s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Manuel, la Pobla Llarga i Rafelguaraf (a la mateixa comarca); i amb Barxeta i Xtiva (a la comarca de la Costera).

 Geografia .
La superfcie del terme s plana, llevat de la zona sud on s'alcen les suaus ondulacions en la Lloma del Baladre i el Cabeo. Hi ha un vrtex geodsic de tercer ordre en el Castellet (121 m.). Drenen el terme els barrancs del Poble, Llarg i Collado. Les terres del terme es reguen amb la squia Comuna de L nova, que pren aiges del riu Albaida, en terme de Xtiva, i l'antiguitat del qual es remunta al segle XIV. El poble est situat en la vessant de la muntanya.

 Histria .
El pas dels romans est suficientment demostrat per les troballes descobertes a la partida de Les Paretetes , on hi ha una vila, per la subsistncia de la qual s'hi est lluitant a hores d'ara ja que les obres del tren d'alta velocitat amenacen amb soterrar-la. Tamb hi ha unes pedreres i, fins i tot, a la serra s'han trobat rodades de carro. 

L'origen de la poblaci actual s una alqueria musulmana repoblada en 1248 per cristians, malgrat que el 1264 es va donar perms a Alfons de Mrcia per reintroduir pobladors moros; la crisi demogrfica soferta per l'expulsi de moriscs, en 1609, es va recuperar parcialment en els segles XVII i XVIII.

 Demografia .

 Economia .
Els seus 7,7 km2 de terme estan dedicats a l'agricultura , que s el motor de la seua economia. Segons Cavanilles en 1795 produa arrs, seda, blat, dacsa i hortalisses.

 Monuments .
 Villa romana, amenaada per les obres de l'AVE.
 Eglsia de la Mare de Du de Grcia, neoclssica, del segle XIX;
 Capella dels Sants, del XVIII.

 Festes .
 Sant Vicent Ferrer. 23 d'abril. ;
 Festa de l'Aurora. 27 de juliol. ;
 Festes Majors. Celebra les seves festes patronals el segon diumenge de setembre a la Verge de Grcia , Sant Felip Neri i Santssim Crist.

 Fills illustres .
 Enric Matal i Timoneda (Valncia, 1903-  1984) fou el cronista oficial de la vila.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29754" title="Audioscrobbler" nonfiltered="2066" processed="2058" dbindex="12159">
L'Audioscrobbler s un sistema basat en Internet per crear perfils personalitzats de gustos musicals tot fent servir un plugin (component) que l'usuari s'installa en el seu reproductor de msica preferit.
Aquest component del programa fa que sigui possible treballar juntament amb el programari del servidor de la pgina web d'Audioscrobbler. El sistema genera un perfil detallat dels gustos msicals de cada usuari, ensenyant els seus artistes i les seves canons "preferides" en una pgina personalitzable.

A ms de generar interessants i esttiques grfiques, basades en la recollida de les estadstiques, el servei ens proposa automticament nous artistes que escolten gent amb gustos similars als nostres.

s una gran manera de conixer nous grups, que al no ser comercials, d'altra manera passarien desapercebuts.

Un dels punts important a remarcar s que tota la filosofia de la pgina web est enfocada des del punt de vista de la llibertat de l'usuari, destacant:

Els components per els reproductors estan alliberats sota la llicncia GNU.
Tota la informaci que es genera dels usuaris, t llicncia Creative Commons.
En cap moment es demana a l'usuari de donar el mail o dades confidencials (noms de manera opcional).
Si l'usuari vol passar a ser membre privilegiat, la quota la decideix el mateix usuari, en forma de donaci.

Aquest projecte t un progecte germ que es diu Last.fm, i que ens permet escoltar a travs de rdio per Internet, una emisora personalitzada en el perfil d'alg.

Actualment podem trobar pluguins pels segents programes:
 Winamp;
 Windows Media Player;
 iTunes;
 foobar2000;
 Quintessential Player/QCD;
 XMMS;
 Amarok;
 Rhythmbox;
 AmigaAMP;
 beepmp;
 MPD;
 Mozilla Songbird;
 Banshee;

 Enllaos externs .

Pgina oficial;
Exemple d'un grup d'usuaris;
Exemple d'un perfil d'usuari;
Rdio per Internet Last.fm;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29759" title="Vector (matemtiques)" nonfiltered="2067" processed="2059" dbindex="12160">
Un vector s qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensi, d'un mdul sobre un anell comutatiu unitari. Cal doncs entendre que un polinomi, una matriu quadrada, una progressi aritmtica,  etc...  sn vectors de la mateixa manera que ho sn x  + y  en el pl i tamb x  + y  + z  en  ... amb tantes components com dimensions t l'espai vectorial.

Inicialment, el terme de vector era emprat en la geometria euclidiana per a representar el desplaament entre dos punts i la variaci entre les coordenades dels dos punts. Actualment es prefereix el terme de bipunt per referir-se, per exemple a , reservant el qualificatiu de vector pels vectors lliures.


En el pla o en l'espai tridimensional, s un segment orientat, que t una direcci (inclinaci del segment respecte als eixos de coordenades), un sentit (de l'origen fins l'extrem on es colloca la punta de la fletxa) i un mdul (llargada del segment, mesurant des de l'origen fins l'extrem)

 Representaci dels vectors .
Els vectors se solen representar en negreta (v), mitjanant una fletxa a sobre d'aquest (), amb una titlla () o b, generalment quan s'escriuen a m, subratllats (). Tamb si el context ho fa evident es pot obviar aquesta notaci quan s'escriu a m i escriure'l senzillament amb una sola lletra (). Mentre que en el camp de les matemtiques se sol optar per aquesta darrera possibilitat, en la fsica se sol usar l'opci de la fletxa a sobre, per, en general, aquest s varia en funci de factors diversos. En aquest article s'acostumar a donar preferncia a la primera forma esmentada.

En grfics i diagrames, els vectors del pla o de l'espai se solen representar com a fletxes, com podeu veure en aquest exemple:



On A s l'origen del bipunt  i B el seu extrem; s'escriu . El vector en canvi no est associat a cap punt.

En diagrames de dues dimensions, sovint es necessita representar vectors perpendiculars al pla del diagrama. En aquests casos, i per diferenciar els dos sentits possibles s'usa una notaci de punts o creus. S'utilitza el smbol de la creu ( ) per a indicar vectors que entren al pla de projecci del diagrama en el sentit contrari a l'observador. Per als vectors que surten del pla de projecci en direcci a l'observador s'utilitza un punt ( ).


En un espai euclidi d'n dimensions, els vectors poden sser representats com a combinaci lineal dn vectors unitaris, sempre i quan aquests vectors siguin generadors de l'espai. Per exemple, a , s'acostumen a anomenar els vectors unitaris parallels als eixos x, y i z com a ,  i  respectivament. Qualsevol vector  pot ser escrit com a , on aquests tres nombres reals a1, a2 i a3 deixen unvocament definit el vector. A vegades i per a simplificar la notaci, el vector  s'escriu com a  - matriu fila - o b amb la matriucolumna: 



Tot i que aquesta notaci no indica la dependncia de les coordenades a, 
a i a respecte a l'especfic sistema de referncia format per , , .

Operacions amb vectors a   i   .
Addici i subtracci de vectors.
La suma de vectors es defineix de la manera segent: les components del vector suma sn la suma de les components dels sumands. Com que restar s sumar l'oposat, i que l'oposat del vector  s el vector que t com a components l'oposat de les components de , la subtracci queda tamb definida. 
  
 En el pla, s'escriu aix: ;
 
  Si  =    i     = ;      =  +  = on  s el vector resultant, 

 i es representa aix: ;


Multiplicaci per un escalar.

Els vectors es poden multiplicar per un nombre real k, que s'anomena escalar (ja que no s un element de l'espai vectorial). El vector resultant t les components del vector original multiplicades per l'escalar. En el pla:
 Si  = ;     k = (k , k


Mdul d'un vector.
El mdul (longitud del segment que va de l'orgen a l'extrem en les unitats dels eixos de coordenades) es calcula aplicant el teorema de Pitgores a les seves components, ja que representen els catets del triangle.
  
El mdul d'un vector v s s'escriu ||||. En el pla, es calcula aix:
 Si  =  ; |||| = 



Aquestes operacions es poden generalitzar a un espai n - dimensional.


Vegeu tamb.
Vector (fsica);
Espai vectorial;
Mdul vectorial;
Producte escalar;
Producte vectorial;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29760" title="Muntanyes Rocalloses" nonfiltered="2068" processed="2060" dbindex="12161">

Les Muntanyes Rocalloses (Rocky Mountains o Rockies en angls) sn una cadena muntanyosa de l'oest de l'Amrica del Nord. Abracen ms de 4800 km des de Nou Mxic fins al nord de la Colmbia Britnica travessant els Estats Units i Canad. Estan englobades en el conjunt muntanys que ressegueix tot l'oest del continent, des del sud dels Andes a la Patagnia fins a les muntanyes de la pennsula d'Alaska. 

De nord a sud, travessen les provncies canadenques de la Colmbia Britnica, Alberta, i els estats estatunidencs d'Idaho, Montana, Wyoming, Utah, Colorado i Nou Mxic.

El seu pic ms alt s el Mont Elbert, a Colorado, amb 4.401m. 

Les seves muntanyes contenen bona part de la divisria continental nord-americana. Hi neixen els segents rius:

 Arkansas;
 Athabasca;
 Clark Fork;
 Colorado;
 Columbia;
 Fraser;
 Kootenay;
 Missouri;
 Peace;
 Platte;
 Grande;
 Saskatchewan;
 Snake;
 Yellowstone;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29761" title="Parc Nacional de Grand Teton" nonfiltered="2069" processed="2061" dbindex="12162">

El Parc Nacional de Grand Teton s un parc nacional dels Estats Units situat a l'oest de l'estat de Wyoming, al sud del Parc Nacional de Yellowstone. 

Rep el nom de les muntanyes Grand Teton, que dominen el parc. El nom d'aquestes prov d'un mot francs per dir pit, probablement referint-se a la forma dels pics. Fou establert com a parc nacional el 26 de febrer de 1929. Abraa una rea de 1,255 km. El seu punt culminant s el Grand Teton amb 4197 m d'alada.

Enllaos externs.
 Grand Teton National Park- Pgina oficial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29762" title="Philips" nonfiltered="2070" processed="2062" dbindex="12163">

Koninklijke Philips Electronics N.V. ms coneguda com a Philips s una companyia neerlandesa de productes electrnics. L'any 2004 tenia 161.500 empleats a ms de 60 pasos, i aconsegu vendes per valor de 30300 milions d'euros.

La companyia fou fundada del 1891 pels germans Gerard i Anton Philips a Eindhoven, ciutat sobre la qual tingueren una influncia cabdal. Incialment es dedicaren a la fabricaci de bombetes, per la seva producci es diversific amb el temps. La introducci el 1983 juntament amb Sony del disc compacte fou una de les seves grans fites.


Actualment la companyia est dividida en diverses seccions de negoci:
 Illuminaci (on s des de fa dcades el lder mundial en fabricaci de bombetes);
 Productes de comsum (vdeo, udio...);
 Aparells domstics i personals (amb mquines d'afaitar, depiladores, etc);
 Semiconductors;
 Sistemes Mdics ;

El 1913, per commemorar els 100 anys d'independncia neerlandesa respecte Frana, Philips cre un club d'esports per als seus empleats. Aquest fou anomenat Philips Sport Vereniging (Associaci Esportiva Philips, actualment conegut com a PSV Eindhoven).

Enllaos externs .

 Pgina oficial ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29763" title="Motxilla" nonfiltered="2071" processed="2063" dbindex="12164">
Una motxilla, en general, s un sac, generalment de tela, que hom porta a l'esquena, penjat per mitj de corretges que passen per sobre les espatlles, i que serveix per portar aliments i estris necessaris per a excursionistes, caadors, i altres persones que fan sortides al camp, si b als darrers temps tamb es utilitzada per altres proposits. L'esquena s preferida per portar objectes pesants durant molt de temps a les mans, per aix l'esquena sovint s usada per aix.

Les motxilles es poden dividir en dos models principals: les de carcassa interna, i les de carcassa externa. Les motxilles modernes tamb tenen una corretja que es posa en torn a la cintura. Poden tenir moltes butxaques, i el compartiment principal pot tenir diferents sub-compartiments verticals. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29768" title="Gavarda" nonfiltered="2072" processed="2064" dbindex="12165">

Gavarda s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Alcntera de Xquer, Antella, Beneixida, Crcer i Castell de la Ribera.

 Geografia .
La superfcie del terme s plana, excepte la part nord i nord-est que s una petita zona muntanyenca, on es troba el municipi nou de Gavarda, amb altures mximes de 150 m, amb les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal est situat a la vora del Xquer, en la zona sud-oest de la comarca. El riu juntament amb la Squia Real del Xquer envolten el poble.

 Histria .
Alqueria musulmana que rera l'ocupaci cristiana va veure com Jaume I, repartia quatre jovades de terra a cadasc de sis dels seus lloctinents i la don a poblar a catorze cristians. El 1364, Olfo de Prxida  va adquirir-la i en 1432, Alfons V  va donar la jurisdicci civil i criminal als successors d'aquell. 

En 1612, desprs de l'expulsi morisca, el duc de l'Infantat, va donar carta pobla a 30 cristians vells; a principis del segle XIX produa arrs, seda, blat, oli, vi, melons i altres fruites i hortalisses, a ms a ms comptava amb dues pedreres; com a conseqncia de la "pantan" del 1982 el poble fou construt de bell nou en cotes properes ms elevades; si b encara romanen un bon nombre d'habitants a l'antiga Gavarda.

 Demografia .

 Economia .
L'agricultura s l'activitat ms important. Est basada en el cultiu de la mandarina i la taronja i en el comer d'ambdues. Tamb hi ha cultius d'horta tradicional i tot just queden algunes oliveres i garroferes. A partir dels anys 60 del passat segle comena una important crisi, i l'agricultura entra en un perode de recessi. Ara es troba en una fase de transformaci. Pel que es refereix a la indstria, es redux a l'envasat i la comercialitzaci de les fruites i hortalisses i taronges i tamb existeix indstria txtil.

 Administraci .

 Monuments .




 Esglsia de Sant Joan Baptista i Sant Antoni. L'Esglsia parroquial del nucli antic de Gavarda va ser construda en 1870. s d'una sola nau amb capelles laterals. Destaca damunt de la portada una torre rematada per una escultura de Sant Antoni.
 Pont del Rei. Construcci de finals del segle XVIII (1786), s el fruit d'un projecte de noves vies de comunicaci del regnat de Carles III, el primer intent de construir una carretera sobre el riu Xquer. Se situa a l'esquerra de l'autovia Valncia-Albacete poc abans de travessar el riu Xquer. Quant a la construcci d'aquesta emblemtica estructura cal fer obligada referncia al denominat Nou Cam ral, obert entre els anys 1765 i 1778.
 La Bateria. Sn les restes d'una fortificaci del segle XVIII, reutilitzada durant la guerra de la Independncia. La seva planta s quadrada, amb torretes semicirculars en els cantons, amb contraforts de 0,95 m. d'alada i 0,62 m. d'amplria en la base i 0,30 m. en la part superior. L'amplria mitjana dels murs s de 0,60 m.
 Pont de Ferro. s de principis del segle XX (1917). Sobre ell passa la carretera Real de Valncia a Albacete dintre de l'itinerari de la N-340 entre Gavarda i Beneixida. Possex un arc de ferro de 70 m. de llum i 137 m. de longitud. Va ser construt per l'empresa Maquinista Terrestre y Martima per a creuar el riu Xquer. ;

 Festes .
 Festes de Sant Antoni. El 17 de gener es crema una gran foguera a la plaa.
 Festes majors a Sant Vicent i la Immaculada Concepci. Es celebren el cap de setmana desprs de Pasqua. Hi ha tres nits de festa amb tres dies plens d'activitats per a tots: Les  mascletaes , els focs d artifici, balls amb orquestra, el teatre infantil, les cercaviles i el festival de bandes de msica sn elements principals.
 Ball de Pinyata. s el carnestoltes de Gavarda. S'organitza el dissabte desprs del Dimecres de Cendra.

 Gastronomia .
Els arrossos, al forn, en paella o amb fesols i naps, i l'arnad, les coques de cacau i les cristines sn els menjars favorits dels gavardins.

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Gavarda;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29769" title="Guadassuar" nonfiltered="2073" processed="2065" dbindex="12166">

Guadassuar s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alzira, l'Alcdia, Algemes, Alginet, Benimodo, Carlet, Massalavs i Tous.

 Geografia .
Els 35,2 km 2 del terme de Guadassuar sn regats per la Squia Real del Xquer i pel riu Magre, afluent del Xquer i estan poblats amb vegetaci tpicament mediterrnia, carrasca, alzina, pi, garriga, roman, margall, etc.

La superfcie del terme s plana i tot just s'eleva per la seva banda sud, destacant la muntanya denominada La Garrofera. El terreny s de naturalesa argilenca, format pels sediments que han deixat els alluvions dels rius Magre i Xquer, especialment, del primer.

 Histria .
Existeixen diverses opinions sobre la toponmia del lloc; principalment n'hi ha dues: una que el fa derivar dels mots rabs wadi asuad que significa "riu negre" i, una altra, de wadi suar, "la part ms plana d'all el riu", bastant creble. Totes, per, coincideixen en l'origen rab del poble; nogensmenys l'existncia al terme municipal, fins les primeries del XVII, d'un llogaret anomenat Tarragona, de fundaci romana, testimonia el pas d'aquests. 

El 1242, amb motiu de la rendici d'Alzira, Guadassuar, com a propietat d'aquella, passa a l'rbita cristiana amb la condici que foren respectats el seus costums, llengua i religi, circumstncia que explica que el lloc no figure en el Llibre del Repartiment. De tota manera, les contnues baralles amb els cristians es va traduir en una emigraci dels musulmans cap a altres poblacions,i la seua total ocupaci per cristianas (sentncia de Jaume I de 1246), la qual cosa oblig a repoblar en 1270 amb 39 cristians vinguts del Principat, d'Arag i de Navarra, principalment. Pertany sempre a la Corona, sota la jurisdicci d'Alzira fins el 1581, en qu Felip II, per privilegi de 22 de desembre, li conced la independncia municipal amb el ttol de "Reial Universitat"; durant les Germanies va sofrir diversos saqueigs.

Segons Cavanilles , el 1795 produa arrs, seda, blat, dacsa, ordi, vi, oli i hortalisses. A hores d'ara continua sent una vila agrcola, dedicada al conreu dels ctrics i caquis, a ms dels conreus residuals de sec, com l'olivera i la garrofera.

 Demografia .

 Economia .
El sl conreat s gaireb en la seva totalitat de regadiu, amb aigua de la Squia Real del Xquer i de pous, i en ell es conreen tarongers i altres fruiters com presseguers, pruneres i albercoquers, aix com hortalisses, cacauets, blat i blat de moro. El cultiu de l'arrs va tenir certa importncia en el passat per avui est gaireb anullat. L'escs terreny de sec es dedica a la vinya, garroferes, ametllers i oliveres. Hi ha ramaderia llanar i bovina, aix com la domstica prpia de mitjans rurals.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Vicent Mrtir (B.I.C. Monument Histric). Ja apareix citada en 1340, per l'edificaci actual s de 1560, obra del picapedrer Joan Matal. Hi destaca la magnfica portada renaixentista exterior (1577-1578), del mateix equip. Al segle XVIII, s'efectuaren reformes segons l'estil barroc a partir de 1730, entre les quals destaca la cermica valenciana dels scols. El campanar descansa sobre la torre rab de l'alqueria de Guadassuar.
 Ermita de Sant Roc. Construda en 1648 i reedificada entre 1768 i 1789.
 La caseta del Can. s un sif de la Squia construt al segle XV (1401), quan arriba la squia reial al riu Magre.

 Festes i tradicions .
La tradici musical a Guadassuar est documentada des del segle XVI i actualment est encarnada en la Societat Musical Santa Ceclia.

El 22 de gener, en honor a Sant Vicent Mrtir es celebra la tradicional Fireta de Guadassuar. I el 6 d'agost, les festes en honor al Santssim Crist de la Penya.

Les Festes d'agost es celebren durant l'ultima setmana sancera d'agost amb la Setmana de les danses de Guadassuar. Durant tota la setmana, cada nit, en un carrer es balla la dans. La tradici comen quan Jaume el Conqueridor visit Guadassuar desprs de conquerir Valncia. Fins fa un temps, en l'ajuntament es conservava la cadira que li van traure per a que contemplara el ball que li havia preparat la gent de Guadassuar. Des d'aquells temps es conserva aquest ball.

 Fills illustres .
 Juan Cuevas Perales (Guadassuar, 1782-  Valncia, 1855) compositor i mestre de capella de la Catedral de Valncia.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Guadassuar;
 Web no oficial de Guadassuar;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 guadassuar.net Portal sobre Guadassuar made in Guadassuar.
 "AmicsdelesFalles.com" Web Primera comissi virtual fallera de Guadassuar;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29770" title="Llombai" nonfiltered="2074" processed="2066" dbindex="12167">


Llombai s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alfarb, Catadau, Montserrat, Montroi i Real de Montroi (a la mateixa comarca); i amb Dosaiges i Picassent (a les comarques de la Foia de Bunyol i l'Horta Sud respectivament).

 Geografia .
Situat als peus de la muntanya del Castellet, en un xicotet tossal que s'anomena en l'actualitat l'Era Alta. El terme municipal s troba en el denominat Vall dels Alcalans, antiga comarca histrica que s'integr posteriorment a la Ribera Alta com a subcomarca. El riu Magre serveix de lmit natural amb el terme de Montroi en una longitud de 3.600 metres i vessa les seues aiges al riu Xquer. La tipografia oscilla entre les quotes de 130 i 235 metres snm.

El poble forma prcticament una conurbaci amb Catadau i Alfarb.

 Histria .
Encara que els seus orgens poden remuntar-se a l'poca romana com ho testimonien les lpides i inscripcions trobades al seu terme, Llombai fou una alqueria musulmana, de la qual depenien Alfarb, Catadau i Aledua, ocupada per les tropes de Jaume I en 1238 i donada a Guillem de Galubia; de poblaci mixta de cristians i moros, el 1261 va comprar-la Roderic Martn d'Azagra, i el 1306 pertanyia a Gonal Garcia, senyor de Moixent. 

En 1329 es crea la parrquia; el 1338 pass als Centelles i el 1494 fou adquirida a aquests per la casa ducal de Gandia. El 1530, Carles I atorg el ttol de marqus de Llombai al primognit del duc de Gandia, Francesc de Borja i Arag, cavallers major de l'emperadriu Isabel. En 1522 els agermants d'Alzira saquejaren el poble i batejaren a la fora tots els moros; en 1525 es dna validesa d'aquests baptismes, es tanca la mesquita i s'obliga als conversos a lliurar les armes; Francesc de Borja va fundar-hi el 1545 el convent de dominics de la Santa Creu; els moriscs que hi romangueren pertanyien a la fillola d'Alberic i la seua expulsi va provocar la sublevaci dels del marquesat que elegiren rei a un morisc de Catadau, anomenat Tirigi. El 1611, Carles de Borja don carta pobla a cristians vells d'Aledua , que roman despoblat des de llavors; en segle XVIII el marquesat pass successivament als Pimentel, comtes-ducs de Benavent i als Tllez-Giron, ducs d'Osuna; segons Francesc Benlloch , governador del marquesat, el 1756 Llombai tenia 1.802 fanecades de regadiu i 2.994 de sec; els conreus i la seua partici amb el senyor eren: la fulla de morera (seda), 1/5 en regadiu i un 1/15 en sec; l'oli, 1/5; les garrofes 1/6; el vi i la pansa 1/12; el blat 1/6 i 1/11; el pans 1/6; en les guerres d'Independncia i carlistes fou testimoni de diversos enfrontaments. Al llarg de la seua histria ha pertangut a Alfarb i a Alginet.

 Demografia .

 Economia .
El poble es mant en un estat econmic acceptable a causa de les activitats relacionades amb la indstria de confecci en pell i a les activitats agrcoles i ramaderes. A ms s'est convertint en un benvolgut punt del turisme de l'interior grcies als seus paratges naturals.

 Administraci .

 Monuments .

 Esglsia de la Santa Creu. Construda en a l'antic convent dels dominics, fundat en 1545 per ordre de Sant Francesc de Borja, 1er Marqus de Llombai. Es tracta de l'ltim exemple del gtic rural valenci construt.
 Ermita de Sant Antoni Abad. Segle XVII.
 Castell d'Aldua. Bell exemple de construcci musulmana de defensa taifal, visible des de tot el Marquesat. Solament es conserva la torre principal i part del mur defensiu d'aquesta. s molt similar als altres castells de la zona, especialment, dels de Benifai (Torre Muza i Torre de la Plaa), Espioca i altres.

 Llocs d'inters .
 Cova de les Meravelles. Amb estalactites i estalagmites, va anar l'escenari de la llegenda del Morisc Texix amagat en La Cova, que va trobar el comte de Carlet Jorge de Castellv i altres. La histria ens confirma que Texix va ser trobat en la Mola de Cortes.
 Besori. Muntanya de 360 m. va ser vrtex geodsic per La triangulaci cartogrfica d'Espanya, que avui dna nom a nombroses associacions culturals.

 Festes .
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Festa de la Sang. El segon dimecres de juliol se celebra des de fa molts anys amb eixides al camp i la muntanya. Actualment les eixides es fan a les platges. s una festa que, tot i coincidir amb la festivitat de la Santssima Sang, no t cap component religis en aquest poble i en els vens d'Alfarb i Catadau.
 Festa del Roser. El primer diumenge d'octubre, en honor a la Mare de Du del Rosari, patrona cannica de la poblaci. Actualment noms s'hi celebra una missa i la solemne process en honor a la patrona. Des del 2004 la vespra s'hi celebra una "dans" a crrec de l'Escola de Danses d'Alfarb.
 Festes d'estiu. Del 17 al 26 d'agost.

 Fills illustres .
 Eliseu Climent i Corber (Llombai, 1940) s un empresari de l'mbit editorial.
 Vicent M. Cardona i Puig s un religis.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Llombai;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29771" title="Manuel" nonfiltered="2075" processed="2067" dbindex="12168">

Manuel s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta. 

Limita amb l'nova, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'nova, Senyera i Castell de la Ribera (a la mateixa comarca); i amb Xtiva (a la Costera).

 Geografia .
Situat en el sector meridional de la comarca en la marge dreta del riu Albaida. Per la part oriental penetra la serra Valenta, petita elevaci muntanyosa de 129 m. d'altitud, composta de calcries terciries, que s'obre cap al pla quaternari que ocupa tota la meitat nord del terme. El riu Albaida creua a aquest terme de sud-est a nord-oest i al seu marge esquerra s'aixequen els pujols de Les Salines, l'altura mxima de les quals tot just arriba a els 109 m.

El nucli urb es troba en la vessant del pujol que s'obre cap a la vall del Xquer, prop del riu Albaida, i es troba partit en dos per la lnia frria.

 Histria .
Antiga alqueria islmica de la qual, en 1467, le senyor territorial era Vicent Ferrer, cavaller de Xtiva; en 1496 pass a Joan de Tallada i en 1515 es vincula en baronia. Posteriorment fou propietat dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet. 

En 1609 romangueren deshabitades les 31 cases de moriscs que hi havia. En 1611 es dna carta pobla i en 1663 torna a haver-hi 40 cases habitades. Cavanilles ens conta que, en 1795, produa arrs, seda, forment i dacsa; des de 1782 s'explotaren, per orde de Carles III, unes salines que hi havia al seu terme.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Santa Anna. El seu estil s tosc. s l'nic monument resenyable, construda en el segle XVIII i restaurada desprs de la guerra de 1936-39 afegint-lo llavors una controvertida rematada al campanar. A la fi de la dcada dels 80 es va modificar completament la part superior del campanar i es va restaurar i va endrear el mateix fins a la seva base.

 Llocs d'inters .
 Les Salines. Declarat Paratge Natural Municipal.

 Festes .
El 2 de febrer, la Candelria i l'1 de setembre, Sant Isidre.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Manuel;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29772" title="Massalavs" nonfiltered="2076" processed="2068" dbindex="12169">

Massalavs (oficialment i en castell Masalavs) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta. 

Limita amb Alberic, Alzira, l'Alcdia, Benimodo i Guadassuar.

 Geografia .
Situat entre el riu dels Ullals o Verd i la Squia Real del Xquer. La superfcie s plana, formada per sediments quaternaris, i a una altitud mitja de 30 msnm, sense cap accident geogrfic digne de destacar. El poble est emplaat damunt d'un pujol des que la qual es pot albirar Alzira i fins i tot part de la muntanya de Cullera i tamb si el dia s clar s'observa el castell de Xtiva.

El riu Verd travessa el terme, aquest riu reserva del samaruc i llar d'una endmica espcie de caragol, est amenaat per la contaminaci.

 Histria .
Alqueria musulmana que fou donada a Pere del Mil el 1294; pass als Vilaragut, que la van vendre el 1462 a Joan Fernndez d'Herdia; el 1520 va adquirir-la Violant Exarch del Mil; el 1537 Carles I li va concedir el ttol de vila; fou senyoriu dels marquesos d'Albaida i dels ducs de Montellano i Arcos; segons Cavanilles, el 1795 produa arrs, seda, dacsa, ordi i hortalisses; lloc de moriscs , el 1510 tenia 60 cases i el 1609, 75; despoblat desprs de l'expulsi el 1633 tan sols tenia 33 cases.

 Demografia .

 Economia .
Fins a fa b poc l'economia de Massalavs estava sustentada per l'agricultura (a principis de segle de l'arrs i ms tard del taronger), a ms d'una poques indstries del moble. En l'actualitat l'obertura del polgon logstic ha donat un impuls al poble.

La proximitat amb la capital i les bones comunicacions afavoreix trobar treball en l'horta de Valncia.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Miquel. Va pertnyer eclesisticament a Alzira, de la qual es va desmembrar en 1534 per a ser erigida en rectoria de moriscs. El temple va comenar a construir-se en el segle XII, substituint a l'antiga mesquita, sent el primer lloc de moriscs de la dicesi que es va portar a terme tal canvi. Amb ms de 800 anys d'antiguitat, mostra un estil gtic tard. El retaule contenia una imatge de Crist suposadament miraculosa que per desgrcia va ser destruda durant la Guerra Civil espanyola quedant solament unes poques restes. L'esglsia de Massalavs est considerada esglsia de Roma sent l'nica fora d'aquesta ciutat que ostenta aquest ttol. Segons sembla, li va ser concedit quan el senyoriu pertanyia als Mil que eren parents dels papes Borja.

 Tamb es poden observar les restes de la Porta de Castell en el que abans era l'antic Ajuntament. ;

 Festes .
El 23 i 24 d'agost sn les Festes patronals en honor al Santssim Crist de Massalavs (patr de la vila), Sant Miguel i Santa Maria Magdalena.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Massalavs;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29773" title="Montserrat (Ribera Alta)" nonfiltered="2077" processed="2069" dbindex="12170">

Montserrat, tamb conegut com Montserrat d'Alcal, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Geografa.

Situat als peus de la muntanya del Castellet, en un xicotet tossal que s'anomena en l'actualitat l'Era Alta. El terme municipal es troba en el denominat Vall dels Alcalans: antiga comarca histrica que s'integr posteriorment a la Ribera Alta com a subcomarca. Aquesta estava formada pels municipis de Montserrat, Montroi, Real de Montroi, Llombai, Tors, Alfarb i Catadau.
  
El riu Magre serveix de lmit natural amb el terme de Montroi en una longitud de 3.600 metres i vessa les seues aiges al riu Xquer.

La tipografia oscilla entre las quotes de 130 i 235 metres sobre el nivell del mar. 

S'hi accedeix a aquest poble des de Valncia, a travs de la CV-405. 

 Localitats limtrofs .
El terme municipal de Montserrat limita amb Llombai, Montroi, Real de Montroi i Turs (a la mateixa comarca); i amb Picassent i Torrent (a l'Horta Sud).

 Histria .
A la serra del Castellet i a ambdues bandes del Portell s'han trobat eines i atuells del Bronze; tamb al Castellet i a la zona de l'Algroix hi ha restes d'edificis romans; alqueria i fortalesa islmica, fou donada per Jaume I el 1240 a Eximn de Tovi , segons consta en el Llibre del Repartiment on apareix en llat el nom del poble com Monteserratu; en 1245 Joan Brusca li atorga carta pobla; en 1307 el senyoriu recau en els Prez de Zapata  i en les seues mans romandr fins 1763; el 1349 li fou concedit el mer i mixt imperi a Raimon de Castellv ; en 1599 el rei Felip III va concedir a Llus Prez Zapata de Calatayud el ttol de compte del Reial; desprs de l'expulsi, vint moriscs es convertiren al cristianisme i hi romangueren junt als catalans i aragonesos que vingueren amb la nova carta pobla de 1611; en 1736 passa a ser propietat dels Villahermosa.

 Demografia .
La seus propera situaci a la capital de la provncia ha propiciat un espectacular creixement demogrfic en la darrera dcada.
 

 Economia .
Montserrat gaudeix d'una activitat econmica predominant en el domini de l'agricultura. Els cultius ms importants del poble han estat els de sec, tant de vinyes com de garroferes, per avui dia sn molts els camps que tenen com nic cultiu els tarongers regats per degoteig. Tamb s'ha de tenir en compte que sn pocs qui es dediquen a l'agricultura, ara els habitants treballen fora de la poblaci, dedicats al sector dels serveis o al de la construcci. A la Cooperativa s'hi produeix la "Mistela Nova" marca d'un producte que s'est exportant arreu de l'estat.

 Poltica i administraci .
 
Actualment, desprs de les eleccions municipals de 2007, a l'ajuntament de Montserrat estan representats el partit Gent d'Esquerres (5 regidors), el Partit Popular (5 regidors) i l'Agrupaci Independent General d'Urbanitzacions i Associacions-AIGUA (1 regidor).

 Monuments .
El poble conserva la fesomia morisca amb els tpics carrers i atzucacs torts i estrets. El patrimoni montserrat ens mostra:

 Castell d'Alcal o Castellet de Montserrat. Construt pels rabs sobre un emplaament ibric. Tingu molta importncia en poca taifal . Actualment, tot i estar declarat b d'inters cultural, no hi ha ms que alguns trossos de la muralla i dels fonaments de les torres.
 Esglsia de Nostra Senyora de l'Assumpci. Herreriana, de 1637. Alberga imatges i obres d'art interessants.
 El Psit. Antic edifici agrcola, de 1792. Actualment s la Biblioteca Pblica.
 Escoles Velles. De 1889. A hores d'ara alberga es dedica a diferents activitats pbliques.
 Barri de l'Era Alta. Des d'on es pot albirar un bon panorama.

 Llocs d'inters .


Hi ha diversos paratges naturals com ara la serra del Castellet, que per la seua morfologia, en forma de dents de serra, diuen que podria donar nom al poble; la cova Fumada, on es poden observar aus migratries; o les fonts del Pant , lloc d'esbarjo al reds d'un antic embassament del XVII; la de la Querncia i les de Birlongo i la de la Soroixa entre les quals es poden trobar fssils.

 Festes .
A Montserrat, com a tants indrets de la nostra geografia, es planten falles, per el detall que les caracteritza s que es fan dos diumenges desprs de sant Josep.

A banda, les festes oficials sn el 23 d'abril, Sant Vicent Ferrer, i el 16 d'agost, Sant Roc. A ms a ms, dins d'aquestes festes d'agost (les principals del poble), t lloc la Internacional de Msica de Cambra (SIMC) on tots els anys hi actuen prestigiosos musics de tot el mn de msica clssica.

 Fills illustres .
 Salvador Hervs Llcer, "Voro" (Montserrat, 1968) s un pilotari.

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Montserrat;
 Font d'informaci i opini del poble de Montserrat.;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29774" title="Montroi" nonfiltered="2078" processed="2070" dbindex="12171">

Montroi (oficialment i en castell, Montroy) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta. 

Limita amb Llombai, Real de Montroi, Tors i Montserrat (a la mateixa comarca); i amb Dosaiges (a la Foia de Bunyol).

 Geografia .
Situat en el centre de la Vall dels Alcalans, t un terme de 31,6 km2 en qu cal visitar els paratges de les serres del Caballn i Dosaiges.

 Histria .
Alqueria musulmana que en aqueixa poca abast prou importncia, amb la conquesta de Jaume I  fou donada el 1238 a Roderic de Liana; en 1307 pertanyia al mestre del Temple i posteriorment a Roderic de Corella, a Melcior Mercader i a Romeu de Corbera, mestre de Montesa qui va adquirir-lo en 1436 i va establir-hi una comanda; fins l'expulsi de 1609 fou lloc de moriscs que en 1510 tenia 38 cases, en 1609, 70 i en 1663, tan sols, 5.

 Demografia .

 Economia .
Segons Cavanilles, el 1795 produa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes. A hores d'ara l'economia continua depenent de l'agricultura.

 Monuments .
 Esglsia de Santa Maria. Va ser construda en el segle XVI. s de planta de creu llatina i compte amb tres naus. En l'interior es troba un excellent retaule barroc i una Pietat de Gregorio Fernndez.
 La Torre. D'origen musulm del segle XIII. Va ser construda amb motiu de la vulnerabilitat de la localitat des del mar. La dinastia Natzar, va construir aquesta torre de defensa. T 12 metres d'altura, est fabricada d'atov de terra i es compon de dues plantes amb finestres vigilants al mar i una terrassa. Formava part d'un antic Castell del que sols es conserven aquesta torre i les restes de la muralla.

 Festes i celebracions .
 Falles. Al mar, una setmana desprs del 19, se celebren les Falles en aquesta localitat.
 Sant Vicent Ferrer. El 23 d'abril.
 Festes Patronals. Sobre la tercera setmana del mes d'agost comencen les festes patronals en honor a Sant Bartomeu Apstol (el 24 d'agost) amb castells de focs artificials durant una setmana i revetlles a partir de mitjanit. L'ltima setmana d'agost comena la setmana taurina, de gran tradici en el poble.
 Fira Valenciana de la Mel (FIVAMEL). Al mes de novembre se celebra aquesta fira organitzada per l'ajuntament on es mostren els productes relacionats amb l'apicultura, cates de mel, concursos, etc.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Montroi;
 Pgina de la Falla de Montroi;
 Pgina oficial de FIVAMEL;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29775" title="La Pobla Llarga" nonfiltered="2079" processed="2071" dbindex="12172">

La Pobla Llarga s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Carcaixent, l'nova, Manuel, Rafelguaraf, Sant Joan de l'nova, Senyera i Castell de la Ribera (a la mateixa comarca).

 Geografia .
Al seu terme, d 10,2 km, destaca la Serratella (129 m) com a cota ms alta. Encara que el riu Xquer passa molt prop, no arriba a entrar en el terme. La principal corrent l'aporta el Barranc de Barxeta que creua el terme de nord a sud passant a travs del nucli urb.

El seu clima s tpicament mediterrani, suau i temperat normalment sense temperatures extremes.

 Histria .
A falta de troballes arqueolgiques anteriors, sn el Pont de l'Ase i la Via Augusta, romans, els vestigis ms antics que hi trobem; ms records hi ha dels musulmans, per fou Pere d'Esplugues, ardiaca de la catedral de Valncia, qui va edificar i poblar el lloc en obtindre dit privilegi del rei Jaume II el 1317. Originriament es va anomenar Pobla d'Esplugues, Pobla de Torrehermosa i, finalment, Pobla de l'Ardiaca, precisament per ser el nomenat ardiaca el seu primer senyor. Entre 1347 i 1348, la Guerra de la Uni hi port l'anomenada batalla de la Pobla d'Esplugues. Durant les Germanies, en 1522, moriren a mans dels agermanats el senyor vigent, Joan Corts, i molts pobletans. En el segle XVI adquir la denominaci actual de La Pobla Llarga, durant la guerra de Successi, la Pobla Llarga s'aline amb els Maulets i per aix fou vctima de la repressi borbnica: el topnim es castellanitz, perd la independncia municipal i pass a dependre de Carcaixent  situaci amb qu acabaren les Corts de Cadis--, va ser carregada amb forts imposts i alguns dels seus vens van ser exiliats; si b el 1646 tenia al voltant de 300 habitants, a finals del XVIII a poques penes sobrepassava els 400; aquest escs creixement demogrfic, motivat per les febres tercianes que des de finals del XVII afectaren a bona part de les poblacions de La Ribera, es correspon amb un lent creixement econmic, que no se superar fins que en el segle XIX es dessequen les terres pantanoses, fet que va possibilitar la introducci de nous conreus -hortcoles i ctrics, principalment-, amb la qual cosa es va entrar en una fase de prosperitat econmica i la seua poblaci es va quintuplicar en poc ms de cent anys; el 1919, un any especialment conflictiu, la Pobla Llarga fou escenari d'un important enfrontament entre obrers i Gurdia Civil que posava de manifest les miserables condicions de vida dels treballadors del camp; el ms de juliol, la Gurdia Civil i alguns propietaris dispararen contra una manifestaci, amb el resultat de cinc obrers morts i sis ferits, al temps que eren detinguts quaranta-sis manifestants.

 Demografia .


 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura. En 1798, es van iniciar en la localitat les primeres plantacions de taronger. Van ser escasses, ja que tota la producci era consumida a la mateixa poblaci; per en l'any 1829, prcticament tot el terme es dedicava a aquest cultiu i va comenar la construcci de magatzems per a la manipulaci i envasat de la taronja per a l'enviament al mercat interior i exterior.

 Administraci .

 Monuments .
El nucli urb conserva molts casalots nobiliaris i tamb cases d'estil modernista edificades a les primeries del XX per la incipient burgesia tarongera. Relacionem tot seguit el patrimoni del poble:

 Creu de terme, del segle XIII.
 Esglsia de Sant Pere. Aixecada en 1727 sobre un temple gtic de 1325.
 Magatzem de Ballester. Modernista, de principis del XX.
 Mercat. Modernista;
 Pont de l'Ase. Rom.
 Restes arqueolgiques d'una alqueria, d'una necrpoli i del Castell de Termes, tots tres musulmans.

 Festes i gastronomia .

Les festes locals sn el 16 de mar i el 29 de juny.

Arrs amb fesols i naps, calds, paella de pollastre i conill, el guisat de Setmana Santa sn els menjars tpics, que poden rematar-se amb el no menys tpic arnad de postre.

 Vens illustres.
 David Albelda (la Pobla Llarga, 1977) s un jugador de futbol del Valncia CF.
 David Bernabeu (La Pobla Llarga,  s ciclista professional, ha corregut en els equips professionals segents: Boavista, Comunitat Valenciana i Tenerife;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de la Pobla Llarga;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29776" title="Rafelguaraf" nonfiltered="2080" processed="2072" dbindex="12173">

Rafelguaraf s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Carcaixent, l'nova i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Barxeta i Xtiva (a la Costera); i amb Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

 Geografia .
Situat entre el riu Albaida i la serra de Serratilla. El relleu est accidentat per les seves parts sud i aquest, on s'aixequen els alts de Prez, els turons de la Penya Roja i Barxilla i altres de menor importncia com els de Benigame i el Serral.

Els principals accidents hidrogrfics sn el barranc del Poble i el de Matilde, aix com altres menors anoments de la Mina i Cabol.

Les zones nord i oest, ms prximes al riu Albaida, les aiges del qual s'aprofiten per al reg, presenten poques elevacions i sn les dedicades a cultius.

 Nuclis de poblaci .
 Berfull;
 Rafelguaraf;
 Riu-Rau;
 Tosalnou;

 Histria .
S'han trobat algunes deixalles de l'Eneoltic per Rafelguaraf era una alqueria islmica que desprs de la conquesta mantingu tota la poblaci morisca; fou senyoriu del comte de Cirat, del comte del Castellar i de l'Hospital General de Valncia; durant la revolta de les Germanies, el virrei va aposentar-hi el seu exrcit cam de Xtiva; l'expulsi morisca deix Rafelguaraf totalment despoblat (122 dels seus pobladors embarcaren a Dnia cap a l'exili; el 6 de juliol de 1626 Joana Eslava, comtessa del Castellar, atorg carta pobla; durant la guerra de Successi es va donar la curiosa circumstncia que el senyor de Rafelguaraf va recolzar els botiflers mentre que el de Berfull, aleshores encara independent de Rafelguaraf, recolzava els maulets; el 24 d'agost de 1846 va afegir-se Berfull i el 26 de juny de 1870 el Tossalet; segons Cavanilles, el 1795 produa arrs, dacsa, blat, seda i hortalisses; a mitjan segle XIX es comena a conrear el taronger; en 1871 es van desamortitzar els bens comunals del municipi que passaren a les mans dels Reig Bign.

 Demografia .


 Economia .
En la zona conreada predomina el regadiu amb taronges, blat de moro, hortalisses i fins a dates recents l'arrs. En sec noms mereix destacar les oliveres. La ramaderia s poc important.

El sector industrial es limita a la confecci d'objectes de vmet i filats, per en tan petites proporcions que resulten insuficients per a acaparar tota la m d'obra disponible, registrat certa emigraci cap a altres zones industrials.

 Administraci .

 Monuments .
 Ajuntament. Neoclssic, de 1896.
 Esglsia del Naixement del Senyor. Edificada en 1948 sobre l'anterior, cremada en la guerra de 1936-1939.
 Esglsia del Tossalet.

 Festes .
Del 4 al 7 d'agost sn les Festes patronals.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Rafelguaraf;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29777" title="Real de Montroi" nonfiltered="2081" processed="2073" dbindex="12174">

Real de Montroi s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Llombai, Montserrat i Montroi (a la mateixa comarca); i amb Dosaiges (a la Foia de Bunyol).

 Geografia .
Situat en la subcomarca de la Vall dels Alcalans. Dintre del seu relleu destaca el riu Magre, el curs del qual abraa en un meandre a la poblaci i el cabal de la qual s aprofitat per al regadiu de la seva horta. Entre les elevacions muntanyoses destaquen la Serreta, l'Espol, el Carretxal i les llomes del Penyal i del Sogroi.

 Histria .
Alqueria musulmana, amb l'important castell d'Els Alcalans, el 1240 fou donada a Eiximn de Tovi; El 1347 pass a Roderic San, i el 1616 Felip III conced el comtat a Llus Prez Zapata; lloc de moriscs, quasi despoblat el 1609, el 1646 tenia 24 cases; segons Cavanilles el 1795 produa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes.

 Demografia .

 Economia .
La seva economia descansa fonamentalment en una agricultura mixta de sec i regadiu. Els terrenys de regadiu es dediquen a tarongers, fruiters i hortalisses. El sec, en franca regressi, es dedica al cultiu de la vinya, a l'olivera i al garrofer. La producci vincola s elaborada per la cooperativa local subministrant a ms matria primera a una indstria de licors. La ramaderia conta amb diversos centenars de caps entre bov, llanar i porc; tamb est molt desenvolupada la avicultura.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Pere Apstol, del segle XVIII. s un edifici aixecat en 1587 segons els cnons de l'estil gtic florit, si b en la posteritat ha sofert nombrosos afegits i innovacions.

 Castell dels Alcalans. A la part alta d'un tur es conserven les restes del castell construt pels musulmans sobre algun probable assentament ibric si s'ha de jutjar pels vestigis cermics.

 Llocs d'inters .
 Serres de Marts i de l'Ave. Declarades LIC i ZEPA;
 Mola de Cortes. Declarada ZEPA.
Vegeu tamb: Espais Naturals Protegits del Pas Valenci

 Festes .
Com a curiositat comentarem que Real de Montroi crema falles per amb la particularitat que ho fa una setmana abans que la resta de pobles i ciutats que tamb ho fan; de manera que s la primera localitat en celebrar l'arribada de la primavera amb el ritus del foc.

El 12 i 13 de juliol sn les Festes patronals dedicades a Sant Pere.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Real de Montroi;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29778" title="Sant Joan de l'nova" nonfiltered="2082" processed="2074" dbindex="12175">

Sant Joan de l'nova s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Manuel, la Pobla Llarga, Senyera i Castell de la Ribera (a la mateixa comarca).

El 21 d'octubre del 2008 el DOCV nm. 5.875 publicava el Decret 160/2008 de 17 d octubre del Consell, pel qual s aprovava el canvi de denominaci del municipi de San Juan de nova per la forma exclusiva en catal de Sant Joan de l nova.

 Geografia .
El terme (1,9 km2) s totalment pla, regat pel riu d'Albaida i les squies de Mont-Olivet, Foies i Major i prcticament tot ell dedicat a l'agricultura en rgim de minifundisme.

Histria i origens .
Antiga alqueria musulmana, ms coneguda com Santjoanet; el 1415 pertanyia a Arnau Ferrer, i desprs pass successvament al senyoriu de Benitands, al marquesat de Blgida i als Montpalau; lloc de moriscs, el 1373 tenia 22 cases i el 1609, 33; despoblat desprs de l'expulsi, el 1663 tenia 20 cases; l'emigraci va minvar la poblaci progressivament des de la dcada dels seixanta del segle passat; actualment s'hi treballa en una urbanitzaci de 200 vivendes que duplicar la poblaci del poble en pocs anys.

 Demografia .

 Economia .
La seua economia es basa en l'agricultura: sobretot taronger, malgrat que tradicionalment era l'arrs el producte ms conreat. La cria de conills i gallines ajuda tamb l'economia santjoanera.

 Administraci .


 Monuments .
 Patrimoni del Marqus. Segle XVI, conserva bona part dels seus elements originals, es troba adossada per dues de les seues cares a vivendes actuals.
 Esglsia de Sant Joan Baptiste on es conserva una bona imatge de la Dolorosa.

Festes .
 Festes patronals. Del 22 al 24 de juny dedicades a Sant Joan.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Sant Joan de l'nova;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29780" title="Senyera (Ribera Alta)" nonfiltered="2083" processed="2075" dbindex="12176">

Senyera s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'nova i Castell de la Ribera (a la mateixa comarca).

 Geografia .
Situat en la marge dreta del riu Albaida. L'aigua per al reg procedeix d'aquest riu i s distribuda per diverses squies.

Histria i origens.
Alqueria islmica que amb la conquesta de Jaume I pass a dependre del castell de Benimeixs, el qual marquesat fou concedit el 1762 a Maria Ana de Trrega-San de la Llosa, i posteriorment pass als Pere i als Iturralde; segons Cavanilles, el 1795 produa arrs, seda, dacsa, oli i forment; lloc de moriscs (30 cases el 1609), rere l'expulsi li fou concedida nova carta pobla el 1611, per el 1646 noms tenia 18 cases.

 Demografia .

 Economia .
La seva economia s bsicament agrcola. Tota l'rea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalisses i blat de moro. L'exportaci de taronges s per tant la seva principal font de subsistncia. La ramaderia revesteix poca importncia i es redux a la familiar. Manca d'indstries i comercialment s'assorteix de Castell de la Ribera, aix com en altre tipus de serveis.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Santa Anna, del segle XVIII. ;
 Ajuntament de nova creaci s un edifici significatiu en el conjunt del poble.

 Festes .
El 26 de juliol, en honor de Santa Anna i en el mes d'agost al Crist de la Bona Mort. A ms, tamb compta amb una altra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres setmanes d'agost. 
A Senyera tamb podem trobar festes de moros i cristians, que se celebren conjuntament amb les festes patronals l'ltima setmana d'agost.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29781" title="Sumacrcer" nonfiltered="2084" processed="2076" dbindex="12177">

Sumacrcer s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alzira, Antella i Tous (a la mateixa comarca); i amb Xella i Navarrs (a la comarca de la Canal de Navarrs).

 Geografia .
Situat en la riba dreta del riu Xquer. El relleu es presenta bastant accidentat pels ltims graons de l'enorme masss cretaci del Caroig, desprs d'haver salvat la Canal de Navarrs. El riu Xquer s sens dubte el principal accident geogrfic i el qual dna vida al municipi, grcies a l'aigua que se li extreu per al reg. La vegetaci de la zona forestal est composta per algunes pinedes i muntanya baixa.

 Histria .
A la Senda Ved hi ha un abric amb pintures del Magdaleni; als peus del castell restes iberes i del Bronze; al Pla de Penilla i al Teular van ser els romans qui deixaren empremta; per l'origen del poble s una alqueria d'origen musulm que rera la conquesta fou donada per Jaume I a  Andreu d'Oiola  en la primera meitat del segle XIII donava el seu nom a un castell, el qual terme, inscrit dins del general de Xtiva, englobava unes 15 alqueries (ueca, Benafocen, Xrquia, Rfol, Antella, Garbia, Crcer, Cotes, Sellent, Alcntera, Beneixides i Rfol de Beneixides) la segona meitat del segle XIII el castell va ser abandonat, i la poblaci pass a l'actual emplaament junt al Xquer; es a partir d'aquest moment que el lloc passa successivament a diferents famlies: Prxida (1294-1327), Cervat (1327-1362), Muoz (1362-1410), Quintavall (1410-1426), Pardo (1426-1433) i Cresp de Valldaura, llinatge que ostentar el senyoriu fins la seua dissoluci ja en el segle XIX. Es coneixen cartes pobles de 1403 i 1417, aix com de 1610 i 1612 posteriors a l'expulsi dels moriscs. 

En 1431 el rei atorga privilegi per tenir barca i peatge per creuar el riu, aix va donar a Sumacrcer molta importncia en les relacions Castella-Valncia. En 1499, Ferran el Catlic, dna a Ausis Cresp, senyor vigent, la facultat d'extraure aigua del riu per a reg amb els molins i squies que fora menester construir a l'efecte. En 1593, Felip II, va autoritzar la construcci de la squia d'Escalona sense aplicaci de cap tribut als habitants del poble per l's de l'aigua. En 1663 es concedir a Ausis Cresp de Valldaura el ttol de comte de Sumacrcer. En 1694 es construeix la squia de Carcaixent. En 1695, Carles I va donar el privilegi de celebrar fira.

A l'ancestral conreu del lli, cep i morera, succeir en l'horta l'arrs en el segle XIX, per a passar ja en el XX al monocultiu del taronger en el reguiu, compartit en el sec amb el garrofer i l'olivera; no s fins ben entrat el segle XX quan se sustitueix l's de la barca per passarelles (1960, 1965, 1983) i ja en 1990 es construeix un pont. El 20 d'octubre de 1982 es produeix un dels fets ms dramtics de la histria sumacarcelera: les pluges torrencials que trencaren la pressa de Tous negaren el poble i sembraren la destrucci en cases i cultius.

 Demografia .


 Economia .
La seva economia descansa bsicament en l'agricultura de regadiu, acaparada gaireb en rgim de monocultiu pel taronger. El relleu escarpat fa que noms sigui conreat el 31,7% de la superfcie total del terme i que la meitat d'aquest percentatge estigui ocupat per sec.

En reg tenim tarongers, blat de moro i hortalisses per al consum de la poblaci. Els ctrics sn la base del comer exterior. En sec es troben l'olivera, els fruiters i la vinya quedant la resta per a cereals d'hivern. Taronges, oli i garrofes sn les principals collites. La ramaderia conta caps de bov, llanar i un nombre indeterminat d'aus i porcs.

La indstria est poc desenvolupada i es limita a la confecci de roba infantil, fabricaci de guants de pell, a part de la derivada de l'exportaci de ctrics i l'extracci d'oli.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Sant Antoni Abat, una de les ms monumentals de La Ribera, aixecada entre 1725 i 1750.
 Capella del Santssim Crist, amb bons frescs i escultures.
 Palau dels comtes d'Orgaz, renaixentista, del segle XV, recentment restaurat per allotjar entre d'altres dependncies l'ajuntament i el Museu Etnolgic.
 Castell de Sumacrcer, segles X-XIII, de qu tan sols resten restes de muralla integrades en les vivendes actuals i el cementeri, construcci de principis del segle XX.
 Ermita del Calvari, edifici del XVII, talaia sobre la Ribera.

 Llocs d'inters .
La proximitat de Sumacrcer al masss del Caroig dona lloc a diferents paratges dignes de visita, comenant per la ribera del Xquer des de l'Esgoletja, i seguint per l'avenc de les Graelles, la font de la Teula, la senda de la Costa, que voreja el barranc del Llop; el barranc de la Verge, tot aix recorrent algunes de les rutes a peu dissenyades al terme: la de la Mare de Du, la de la Pressa de Tous o la de la Senda Ved. Edificis:

 Festes .
 Festes patronals. El primer cap de setmana de setembre i dedicades al Santssim Crist de Sumacrcer.
 Festes de la joventut. El darrer cap de setmana de maig se celebra la festa en honor a la Immaculada, organitzada per la congregaci de les Filles de Maria i per la comissi del Monument de la Joventut. El dijous es planta un monument de cartr pedra que es crema al finalitzar la process a la Verge el diumenge a la tarda. El dissabte t lloc l'ofrena de flors i revetlla popular en la plaa Major.
 Moros i cristians. El darrer cap de setmana d'agost.
 Romiatge a l'ermita. L'1 de maig amb esmorar popular.

Gastronomia.
Al igual que en altres pobles de la Ribera Alta, es pot trobar: arrs al forn, amb fesols i naps, en paella, amb la varietat local amb carxofes, faves i costelles de porc; per tamb mengen putxero, els diumenges; gaspatxo manxec, conill i pollastre amb tomaca i pebre, mandonguilles de bacall, coca amb cansalada, esgarrat i embotits; de postre, taronges, arnad, i orelletes, i coca en llanda, i moixavena, i llepolies.

 Enllaos externs .
 Pgina antiga de l'Ajuntament de Sumacrcer;
 Pgina no oficial de Sumacrcer;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
Uni Musical "El Xquer" de Sumacrcer;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29782" title="Tors" nonfiltered="2085" processed="2077" dbindex="12178">

Tors (oficialment i en castell, Turs) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Montserrat i Montroi (a la mateixa comarca); amb Alboraig, Dosaiges i Godelleta (a la Foia de Bunyol); i amb Torrent (a l'Horta Oest).

 Geografia .
Situat en els confins amb la Foia de Bunyol encara que pertany a la Ribera Alta. El relleu s ondulat, com la majoria de la zona del piedmont de l'interior valenci, i tot just s accidentat per algunes llomes i turons d'orientaci ibrica i de materials cretcics. L'altitud mitja del piedmont en la part que correspon a Tors, es troba entre les corbes de nivell dels 280 m. i els 190 m., en descens d'oesta a est. 

Arrecerats a la ribera del riu Magre, la superfcie presenta cims que si fa no fa voregen els 300 m d'altitud com ara les serres del Castellet (342 msnm), del Canyamar, del Portell, la muntanya del Calahuet o els Molets. En els turons i muntanyes creixen alguns pins i mates.

Tors pertany a la subcomarca de la Vall dels Alcalans.

 Nuclis .

 Altury;
 Cortitxelles;
 Masia Pavias;
 Monte Tesoro;
 Blasques, Les;
 Montur;
 Vinyamalata;
 Canyada Font del Titot/ Caada Fuente del Pavo;

Histria i origens.
Als jaciments del Montrotn, l'Alt del Coll dels Barracons, l'Olivereta del Canyamar, Carncia, Sabotxa i del Castellet hi ha deixalles del Bronze valenci. Tamb hi deixaren petjada bers, romans i musulmans. 

Jaume I, el 15 d'abril del 1275, confirma a na Garcia Gombaldi la donaci del castell de Tors que feu a son pare, Gombald (altres citen Gerard) d'Entensa quan la conquesta. Consecutivament va passar pels senyorius de Pere d'Hjar, na Blanca, esposa de Jaume II; l'infant Alons; la famlia Mercader; el 18 de maig del 1355 l'infant Joan, lloctinent de Pere IV, va vendre a Raimon de Tors la jurisdicci del castell; desprs passa al duc de Gandia i, finalment, ja convertit en cap de la baronia del seu nom, al marqus de Blgida. 

L'expulsi morisca, com a la resta del Pas, fou desastrosa per a Tors, que va veure sortir 200 dels seus fills; desfeta que intentaren palliar amb sengles cartes pobles Carles de Borja (7 de mar de 1611) i Jaume de Borja i Centelles, catorze anys desprs.

 Demografia .

 Economia .
La seva economia es basa fonamentalment en l'agricultura. La superfcie conreada s'eleva al 73,1% de la total del terme. En els cultius de sec predominen vinyes, oliveres, fruiteres i cereals. La vinya s el principal cultiu i es destina tant a vinificaci com a ram de taula. El vi s embotellat per un celler cooperatiu a la qual estan associats la majoria de viticultors de la poblaci. En terrenys de regadiu, tant en la zona del riu Magre com en el pla de la Masia de la Calabarra es conreen tarongers, fruiters, blat de moro, hortalisses i altres productes. La ramaderia conta amb caps de bov, porc i ruscs. La indstria s poc important.

 Administraci .


 Monuments .
El casc antic, d'origen rab, mant la flaire d'aquells, els seus carrers estrets i costeruts on trobem l'ampuixarra i el castell, de petites dimensions i del qual noms resten els fonaments d'un parell de torres i restes de la muralla. De la resta del patrimoni toris citarem:
 Monuments religiosos .
 Esglsia de la Nativitat de Maria. Edificada entre 1767 i 1777 per l'arquitecte Antoni Gilabert Forns. De grans dimensions, s sens dubte una de les ms importants d'aquelles contrades. Presenta caracterstiques dels temples valencians d'aquella poca: planta rectangular, nau principal de quatre trams, capelles laterals, ampla cpula sobre tambor i petxines, capalera amb capella de comuni, sagristia, trasagrari rectangular i faana barroca romana.
 Ermita dels Dolors. De planta neoclssica, va ser aixecada en el XVIII sobre la primitiva esglsia. El seu interior va ser restaurat en 2000. Abans de la faana, trobem una reixa i un pati menut que presenta pilastres driques i un timp amb forncula que albergava una Verge de la Soletat.

 Monuments civils .
 El Castellet. Es tracta d un antiqussim castellet musulm, situat en un allargat tur. Estava format per un recinte extern on s trobava l antiga pobla i un recinte principal. Hui en dia encara es conserven restes de torres i la zona ms alta, la de la torre de l homenatge de maoneria. Durant l poca musulmana, la proximitat de nuclis com Valncia donava a aquestes construccions un carcter de primera lnia defensiva. ;
 Celler Baronia de Turs. Edifici modernista de 1920 original de l'enginyer Rafael Janini que tamb disseny l'Estaci Enolgica de Requena.
 Safareig pblic. De 1897 i, a hores d'ara, encara utilitzat per alguns vens i venes.
 El Pirul. Escultura que va plantar Miquel Navarro en 1986 i que va ser objecte de fortes controvrsies.
 Diverses cases modernistes repartides pel poble algunes de les quals estan protegides.
 La Carncia. s un jaciment ibric que es va descobrir l any 1887 situat a 3 km de la localitat. Desprs de les excavacions fetes en diverses fases, les ltimes investigacions apunten que podria tracttar-se de la prehistrica i coneguda ciutat del Kili. Han aparegut peces de pedra, metall, os i cermica i entre elles hi ha inscripcions sepulcrals, fbules, monedes, escultures, vasos i ponderals. Des d all s veu la mar, la costa de Valncia i l Albufera.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Se celebra sobre el 17 de gener.
 Falles. Al mar, una setmana desprs del 19, se celebren les Falles en aquesta localitat. Es planten 4 falles.
 Fira Agrcola Turs Agro. A principis de maig amb degustacions de productes tpics, sopars populars, exihibicions de Tir i arrossegament i expositors de sellers i altres empreses agroalimentries de la comarca i la resta del Pas.
 Festes Populars. Del 7 al 17 d'agost.

Gastronomia.
Els menjars tpics sn: paella de conill i pollastre amb pilotes, arrs amb bledes, paella de tomaca amb pimentons i caragols o la jaranga acompanyats pels vins del poble i complementats amb pastissos de moniato, coques fines o magdalenes.

 Galeria d'imatges .




 Enllaos externs .

 Ajuntament de Tors;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29788" title="Europol" nonfiltered="2086" processed="2078" dbindex="12179">

L'Oficina Europea de Policia o Europol (contracci dels mots anglesos European Police Office) s l'agncia de la Uni Europea (UE) destinada a gestionar la informaci criminal i de seguretat. 

La constituci de l'Europol fou acordada el 1992 dins del Tractat de Maastricht. L'agncia va comenar de manera limitada amb la creaci el 3 de gener del 1994 de l'agncia contra el trfic de narctics EDU (Europol Drugs Unit). L'Europol fou ratificada per tots els estats membres el 1998 i entr en vigor l'octubre del mateix any. 

La seu central de l'Europol est situada a la ciutat neerlandesa de La Haia i acull 263 treballadors i 63 oficials d'enlla. La mida reduda de l'Europol es deguda al fet que est en constant collaboraci amb la resta de forces de seguretat de la Uni.  

Actualment l'Europol cobreix 26 dels 27 estats membres de la Uni, a l'espera de la integraci efectiva de Malta.

Histria.

L'orgen de l'Europol el trobem al TREVI, un frum de cooperaci entre els ministres d'interior i justcia dels estats membres de la Comunitat Econmica Europea (CEE) des de 1975 fins a l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht el 1993.

Alemanya, amb el seu sistema federal de policia, estigu des de bon principi a favor de la creaci d'una organitzaci policial supranacional en el si de la Comunitat Europea (CE) i a la reuni del Consell Europeu realitzada a Luxemburg el juny del 1991 pos la proposta sobre la taula. Al desembre del mateix any, a l'article K.1(9) del Tractat de Maastricht s'establia la constituci de l'Europol.

Els retards en la ratificaci del Tractat de Maastricht port al TREVI signar el juny de 1993 lAcord Ministerial sobre la Unitat Antidroga de l'Europol. Aquest acord intergovernamental, fora del cos legal de la UE port a la creaci d'un petit equip liderat per Jrgen Storbeck que comen a funcionar mentre no entressin en vigor acords ms permanents.

Un cop entr en vigor el Tractat de Maastricht, comen el lent procs de negociaci i ratificaci de la Convenci de l'Europol. Mentrestant, la Unitat Antidroga de l'Europol (EDU) vei ampliades les seves competncies per dos cops (mar de 1995 i desembre de 1996) per incloure un major nombre de prctiques delictives a combatre. Durant aquest perode, l'intercanvi d'informaci noms podia dur-se a terme mitjanant acords bilaterals, pendent de l'establiment d'una base de dades centralitzada amb la ratificaci de la Convenci de l'Europol. La Convenci de l'Europol finalment entr en vigor l'octubre de 1998 desprs de la ratificaci dels parlaments nacionals dels 15 estats membres en aquells moments, si b degut a conflictes legals no pogu entrar en ple funcionament fins a juliol de 1999.
 
Funcions.

La finalitat de l'Europol s millorar l'efectivitat i la cooperaci entre les autoritats competents dels estats membres en la prevenci i la lluita contra el crim organitzat a escala internacional. 

Aquesta agncia no t poder executiu. s un servei de suport per a les agncies responsables del compliment de la llei dels estats membres. Aix significa que els agents de l'Europol no poden dur a terme investigacions ni arrestar sospitosos. Amb les seves eines   Intercanvi d'informaci, anlisis d'inteligncia, experincia i entrenament   l'Europol pot contribuir a millorar les mesures adoptades per les autoritats competents als estats membres.

L'Europol s una agncia multidisciplinar, que compren no noms oficials de policia sin tamb membres de les diverses agncies dels estats membres que tenen competncies en duanes, immigraci, finances, etc. A ms, l'Europol, intenta superar les barreres lingstiques en la cooperaci policial entre estats ja que cada cos policial dels estats membres pot adrear una solicitat a la seva Unitat Nacional de l'Europol (ENU) en la llengua o llenges oficials i rebre la resposta tamb en aquesta llengua.

Existeixen tres nivells de cooperaci: 
1r nivell: cooperaci tcnica o tasques de formaci i aprenentatge;
2n nivell: cooperaci sobre tendncies generals en el crim organitzat i les tcniques per combatre'l;
3r nivell: intercanvi de dades personals (requereix el compliment per part dels estats membres dels estandards que marca l'Europol en matria de protecci i seguretat de dades).

Direcci.
El director de l'Europol s designat per consens pel Consell de la Uni Europea:


Enllaos externs.

  Portal de l'Europol;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29790" title="Surinam" nonfiltered="2087" processed="2079" dbindex="12180">



Surinam s una repblica sud-americana situada entre la Guyana (a l'oest) i la Guaiana Francesa (a l'est), amb l'oce Atlntic al nord i el Brasil al sud. La frontera amb la Guaiana Francesa per la part de ms al sud est disputada en tot el riu Marowijne, mentre que la que anteriorment disputada frontera amb la Guaiana va ser arbitrada per la Convenci de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar el 20 de setembre del 2007. s el pas ms petit en termes d'rea i poblaci de l'Amrica del Sud.

El Surinam anteriorment s'anomenava Guaiana Neerlandesa.

Histria.

Encara que comerciants, els holandesos havien establert abans moltes colnies a la regi Guyana, per no van controlar el que s avui Surinam fins al Tractat de Breda, establint el final de la Segona Guerra Anglo-Holandesa. 

Desprs de ser una part autnoma del Regne dels Pasos Baixos el 1954, va atorgar la independncia el 1975. Un rgim militar dirigit per Desi Bouterse va regir el pas en els anys 80, fins que la democrcia va ser restablerta el 1988.

Geografia.

Surinam,s el pas ms petit de Sud Amrica, est situat sobre l'escut de la Guayana, el punt ms alt s: Julianatop (1.286 metres sobre el nivell del mar). La terra pot ser artificialment dividida en dues parts. La nord, rea costanera ha estat conreada, i la major part de la poblaci viu all. La part sud consisteix en selva humida tropical escassament habitada. 

Ja que est proper a la lnia de l'Equador, el clima de Surinam s ms b tropical, i les temperatures no varien molt durant l'any. L'any t dues estacions plujoses, de desembre a principis de febrer i de fins d'abril a mitjan agost. En el nord-est del pas es troba el llac W. J. van Blommesteinmeer, que va ser declarat reserva natural. 

Per tenir frontera amb Guaiana Francesa,Surinam limita amb la Uni Europea. 


Districtes.




Economia.

L'economia de Surinam s molt depenent d'altres pasos. Els seus principals socis de comer sn els Pasos Baixos, els Estats Units i pasos del Carib. 

Est basada en la producci d'alumini que representa aproximadament el 15% del PIB i dos teros de les exportacions totals. Els problemes econmics del pas sn greus, a causa de la forta dependncia del comer exterior en dos sectors que mantenen des del 2000 bruscs canvis de preus en el mercat internacional: al costat de l'alumini, el petroli. Aix deriva en modificacions molt notables de PIB, taxa d'atur, deute extern i inflaci d'un any a un altre. 

Els plans iniciats en 2001 per a reordenar el sistema econmic, obrir un procs de liberalitzaci i millorar l'estructura productiva han tingut efectes molt pobres. Algunes empreses nord-americanes i espanyoles realitzen noves prospeccions i explotacions petrolferes que estan donant bons resultats. Igualment, el pas disposa d'importants reserves mineres d'or i bauxita. 

El 2005, Surinam, al costat d'altres pasos de la regi, va subscriure un acord energtic amb Veneuela denominat Petrocaribe, a travs del com les condicions per a adquirir petroli i derivats sn ms convenients. 

El 20 de setembre de 2007, es va emetre la fallada per part de la Cort internacional d'arbitratge, que delimita de manera definitiva, la frontera maritima amb la Repblica cooperativa de Guaiana, quedant pendent les fronteres terrestres, que comprenen el territori del Rio Nuevo. 

Demografia.

La poblaci de Surinam est conformada per molts grups.El ms gran sn els hindustani (indostanes), descendents d'immigrants arribats el segle XIX des de la ndia i, que constitueixen a prop del 37% de la poblaci. Els "criolleros", barreja de blanc i negre representen el 31%, mentre que els Javanesos (descendents d'esclaus provinents de les ex ndies Orientals Holandeses) i "Maroons" (descendents d'esclaus africans que van aconseguir escapar) fan el 15 i 10 % respectivament. La resta est format per indis, xinesos i blancs. 

A causa del gran nombre de grups tnics del pas, no hi ha una religi majoritria ni predominant. El cristianisme (44%) (catlics 21,6% i protestants 18%), l'hinduisme (26%) i l'islam (18,6%) sn les religions predominants. 

El neerlands s la llengua oficial de Surinam. Malgrat l'existncia d'un idioma oficial, els surinamesos tamb parlen les seves prpies llenges: Sranang tongo (tamb conegut com surinams), javans i unes altres. Els caribes i arauacos nadius del lloc parlen els seus propis idiomes, com tamb els maroons, aucan i saramacn. A ms s'usen mpliament l'espanyol (de fet algunes sries nord-americanes transmeses en el canal ATV sn subtitulades en aquest idioma abans que en neerlands) i l'angls, especialment en botigues i establiments orientats al turisme. 

La gran majoria de la poblaci resideix a Paramaribo i els seus voltants o en la zona costanera. Hi ha una significativa poblaci surinamesa residint en els Pasos Baixos.
 



Cultura.

Surinam s un pas sud-americ, una antiga colnia dels Pasos Baixos amb forts llaos cap a aquest pas. El pas s molt conegut per a la msica kaseko, i per tenir una tradici d'Indo-Caribenca. 

El Kaseko probablement es deriva dels expressi "casser li corps" (descans el cos) que es va usar durant l'esclavitud per a designar un ball molt velo. Kaseko s una fusi de nombrosos estils populars i folklrics derivats d'Europa, frica i les Ameriques. s rtmicament complex, amb instruments de percussi incls el skratji (un tambor molt gran) i tambors parany, aix com el saxfon, trompeta i de vegades el tromb. 
Pot cantar-se en solitari o amb un cor. Les canons sn d'estructura tpicament dir i contestar, com ho sn els estils dels criolls de l'rea, com el winti i kawina. 

El Kaseko va evolucionar en els anys trenta durant festivitats que van usar grans bandes, sobretot bandes de vents, i que les hi va cridar Bigi Pokoe (msica del tambor gran). Les segents: Guerra Mundial 2, jazz, calipso i altres importants van arribar a ser populars, mentre la msica rock dels Estats Units aviat va deixar la seva prpia influncia en la forma d'instruments elctrics.

Esports.

L'esportista ms destacat en la histria de Surinam s el nedador Anthony Nesty, campi olmpic dels 100 metres papallona en els Jocs de Sel 1988 i bronze en aquesta mateixa prova a Barcelona 1992. Aquestes sn les niques medalles olmpiques guanyades per aquest pas. 

A pesar que el pas posseeix una associaci nacional de futbol (Surinaamse Voetbal Bond, SVB) creada el 1920, i adherida a la FIFA nou anys ms tard, la majoria dels seus jugadors nacionals desenvolupen les seves carreres professionals fora del pas. Molts d'aquests jugadors han aconseguit l'xit principalment en pasos com els Pasos Baixos. Alguns com Clarence Seedorf o Edgar Davids, nascuts al Surinam, juguen per a la Selecci nacional de futbol dels Pasos Baixos. Frank Rijkaard descendeix d'un ciutad de Surinam.

Enllaos externs.

BBC sobre Surinam

Pgina Surinam en neerlands

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29796" title="Andes" nonfiltered="2088" processed="2080" dbindex="12181">

La serralada dels Andes s'estn des de Veneuela fins a la Patagnia i travessa tot Amrica del Sud (Argentina, Xile, Per, Bolvia, Equador, Colmbia i Veneuela). En aquests dos darrers pasos es ramifica i arriba fins quasi el Carib. 

La seva part meridional serveix de frontera natural entre Xile i l'Argentina. A la zona central, els Andes s'eixamplen i formen una regi de terres altes coneguda com lAltiplano o Altipl And. L'Altiplano s compartit pel Per, Bolvia i Xile. La serralada s'estreny de nou al nord del Per i es torna a eixamplar a Colmbia.

La seva mxima altitud s el cim de l'Aconcagua, la muntanya ms alta d'Amrica, que queda just per sota de l'alada dels 7.000 metres, existint en canvi 102 pics amb ms de 6.000 metres d'alada.



 Principals cims .


Vegueu tamb.
 Accident aeri dels Andes;


 Enllaos externs.
 Els pics dels Andes de ms de 6.000 metres ordenats per alada;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29798" title="Ivar Aasen" nonfiltered="2089" processed="2081" dbindex="12182">

Ivar Andreas Aasen (5 d'agost de 1813 - 23 de setembre de 1896) va ser un filleg noruec que establ el segon estndard d'escriptura de la llengua noruega, el landsml (que posteriorment esdevindria el nynorsk). 

Aasen nasqu a rsta, a la costa occidental de Noruega, fill d'un pags. De 1843 a 1846 viatj per l'oest del pas recollint caracterstiques i paraules dels diferents dialectes que s'hi parlaven. A partir d'aquests establ una llengua escrita comuna, tot publicant-ne una gramtica (1864) i un diccionari (1873). Ell mateix empr el nou sistema en diversos poemes i guany rpidament suport. 

Enllaos externs.

 www.aasentunet.no;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29800" title="Protestes a Belize 2005" nonfiltered="2090" processed="2082" dbindex="12183">


Una srie de protestes ciutadanes van sacsejar Belmopan, la capital de Belize, entre el 13 i el 21 de gener del 2005. El motiu d'aquestes protestes era l'augment d'impostos als nous pressupostos generals per al perode 2005-2006. El descontentament tamb anava dirigit a l'actuaci el Partit Unit del Poble (PUP), pel deteriorament considerable de la situaci fiscal del govern de Belize.

El 13 de gener del 2005, el govern de Said Musa anunci el seu nou pressupost per al perode 2005-2006. El pressupost incloa grans augments d'impostos en diverses activitats i productes. Incloa un augment de l'11% de les taxes sobre les vendes de bns immobles , un augment del 5% per a les institucions financeres, un augment del 8% del tabac i un 100% d'augment sobre el rom. El govern argument que aquests augments sn similars als duts a terme el 1998 per l'anterior govern del Partit d'Uni Democrtica (UDP). No obstant aix, desprs de diversos anys de frustraci popular, atribuida a la mala gesti financera i a la corrupci duta a terme pel PDP, els nous pressupostos van encendre l'espurna de la protesta davant l'edifici de l'Assamblea Nacional el 15 de gener amb confrontacions entre els manifestants i la policia. Les manifestacions continuaren durant una setmana. 



El 20 de gener, els cercles empresarials i els sindicats feren una convocatoria de dos dies de vaga general a tot el pas. Fins i tot en algunes zones es va arribar a aturar el servei de subministrament d'aigua corrent. El 21 de gener, els mitjans de comunicaci locals informaven de mltiples manifestacions a Belmopan, la crema d'alguns edificis governamentals i l'aixecament de barricades per part dels manifestants. Els ministres foren atacats amb ampolles i pedres quan es dirigien a l'edifici del govern la qual cosa va provocar la intervenci de la policia. S'han installat cmares de seguretat al voltant dels edificis on es congregaven els manifestants i s'aixecaren barricades preventives davant els edificis governamentals. 

Aquesta fou la tercera ocasi en la qual a Belize succeeixen protestes d'aquesta magnitut. L'antecedent ms recent fou als anys 80 quan s'estudi la proposta de cedir una part del territori a Guatemala.

El 21 de gener tingu lloc a Belmopan una gran manifestaci organitzada per l'oposici. (El govern va organitzar tamb una contra-manifestaci). la manifestaci acab amb violncia. Els manifestants llanaren pedres contra les forces de seguretat i aquestes contestatern amb pilotes de goma i gasos lacrimgens. Els trets i les sirenes s'escoltaven a 1 km. Almenys s'escolt el so d'una explosi, fora ms gran que un tret, si b la causa no s'ha pogut determinar. Nombrosos manifestants foren detinguts. En principi la manifestaci acabava a les 3 de la tarda, per es conced una extensi d'una hora. Passada aquesta hora, les ordres de disoldre la manifestaci foren ignorades. Desprs s lleg la Riot Act i desprs de 40 minuts adicionals s'orden a la policia antidisturbis que disperses els manifestants, cosa que feren utilitzant gasos i bales de goma. Alguns sindicalistes es llanaren a terra i es negaren a dispersar-se; foren literalment arrosegats fora de la zona de la manifestaci.

Alguns mitjans informaren que les forces del ordre utilitzaren una fora excessiva i alguns manifestants declararen que no es llan cap pedra contra la policia fins que un manifestant no fou colpejat per un policia. 


Enllaos externs.
 Wikinews;

 Belize Times, 19 de gener del 2005. (diari pro-governamental);
 News 5 Belize, 20 de gener del 2005., ;
 7 News Belize, 20 de gener del 2005.;
 Only in Belize! - Blog personal d'un ciutad de Belmopan;
 Seattle Post Intelligencer;
 The Reporter;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29806" title="James E. Dougherty" nonfiltered="2091" processed="2083" dbindex="12184">
James E. Dougherty (12 d'abril de 1921, Los ngeles, Califrnia) fou el primer marit de l'actriu nord-americana Marilyn Monroe.

El 1942, quan era treballador d'una planta d'avions, a la edat de 21 anys, es va casar amb Norma Jean Mortenson, de la que fou el primer marit, i que desprs seria coneguda com a Marilyn Monroe. El matrimoni noms dur quatre anys, perqu es van divorciar el 1946. El 1947 es va casar amb Patricia Scoman, de la que es divorci el 1972, i amb la que va tenir 3 infants. Desprs va estar casat durant 32 anys amb Rita Lambert, fins que aquesta es va morir el 10 de juny de 2003. s autor de dos llibres sobre Marilyn Monroe:  The Secret Happiness of Marilyn Monroe, i To Norma Jeane With Love, Jimmie. Ha participat en un documental, Marilyn's Man, sobre la vida de l'actriu; i a The Many Loves of Marylin Monroe.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29813" title="Gichin Funakoshi" nonfiltered="2092" processed="2084" dbindex="12185">

Gichin Funakoshi (      Funakoshi Gichin) (Yamakawa, Shuri, prefectura d'Okinawa, Jap, 10 de novembre de 1868  - 1957) s el fundador del karate modern.

 Biografia .
Era descendent d'una famlia de samurais, que antigament havien estat vasalls de la dinastia Ryukyu.

A l'edat de 11 anys ja s'havia fet un nom dins l'estil d'art marcial ryukyu. Comenant la seva formaci amb el mestre Azato Anko, no va tardar gaire a igualar el seu mestre en habilitat i a compartir amb ell el sentiment de ser "l'artista marcial ms complet" dins la regi. Va aprendre tamb karate-jutsu (escrit amb els kanjis que signifiquen "l'art marcial de la m xinesa") amb el mestre Itosu Anko. Els seus dos professors quedaren impressionats per la seva noblesa de carcter.

Al llarg dels anys va continuar la seva formaci, desenvolupant continuament les seves extraordinaries qualitats. El mestre Funakoshi es convert en president de la Okinawa Martial Arts Society aix com en instructor a l'escola de formaci de professors d'Okinawa

 Obres .
 Rentan Goshin Karate Jitsu (1926);
 Karate-do, Kyohan (1935);
 Karate-do, Nyumon (1943);
 Krate-do, mi caminu (1956);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29814" title="Indira Gandhi" nonfiltered="2093" processed="2085" dbindex="12186">


Indira Gandhi (                           ) (Allahabad, 1917 - Nova Delhi, 1984) Poltica ndia, Primera Ministra de l'ndia des de 1966 fins 1977, i des de 1980 fins 1984. Va ser la nica filla de Jawaharlal Nehru, primer Primer ministre de l'ndia. Va prendre el cognom del seu marit Feroze Gandhi, per la qual cosa, malgrat de vegades es pensi, no tenia relaci familiar amb Mahatma Gandhi.




 













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29815" title="Illes Froe" nonfiltered="2094" processed="2086" dbindex="12187">




Les illes Froe (Froyar, 'Illes de xais' en feros; per potser tamb 'Illes llunyanes') sn un grup d'illes de l'Atlntic Nord situades a mig cam de les costes d'Islndia, Esccia i Noruega. Pertanyen al regne Dinamarca, del qual reberen autonomia el 1948.

Geografia.

Les illes Froe sn un arxiplag de 18 illes a 62 de latitud nord i 7 de longitud est (aproximadament sobre les Illes Britniques), i s'estenen 113 km de nord a sud i 75 d'est a oest. Tenen 1.117 km de costes. Les illes presenten una morfologia abrupta, rocallosa, amb penya-segats retallats per fiords (la distncia mxima des del mar a qualsevol punt de la illa s de 5km). El pic ms alt s el Slttaratindur, de 882 metres sobre el nivell del mar, a Eysturoy.

El clima s ocenic i est marcat per la influncia temperada de la Corrent del Golf, cosa que el fa molt suau si se'n considera la latitud. Aix, a Trshavn no s'hi observen mitjanes mensuals negatives, oscillant entre els 0,3 del gener i els 11,1 de l'agost, amb una mitjana anual de 6,7. L'amplitud trmica s doncs molt reduda, amb estius frescos i hiverns suaus. Pel que fa a les precipitacions, volten els 1.400mm l'any, amb un mnim relatiu en els mesos de primavera i estiu. El cel s, en general, ennuvolat i amb presncia habitual de boira i de forts vents.

Illes.
Totes les illes sn habitades excepte Ltla Dmun. Dades de poblaci corresponents al 31 de desembre de 2003.


Histria.

Desprs d'un  poblament celta de carcter intermitent i encara no del tot estudiat i establert, les illes Froe foren colonitzades per escandinaus provinents de Noruega al segle IX, a la que s'acabaren sotmetent durant el segle XI, alhora que el cristianisme fou introdut a les illes. Quan Noruega s'un a Dinamarca amb la Uni de Kalmar, les illes Froe passaren a la corona danesa, sota la qual restaren dhuc desprs del tractat de Kiel (amb la separaci noruega).
Durant la Segona Guerra Mundial, conquerida Dinamarca per l'Alemanya nazi, les illes foren ocupades pels britnics, cosa que foment el gust per un auto-govern perdut segles enrere, les demandes del qual cristallitzaren en l'autonomia que reberen el 1948. Les illes Froe no pertanyen a la Uni Europea, on rebutjaren entrar en fer-ho Dinamarca el 1973.



Poblament.
Del voltant de 48.000 habitants que tenen les illes, un 89,9% sn originaris de les illes, un 8,1% sn ciutadans nats a d'altres possessions de la corona (Dinamarca, Grenlndia). D'entre els estrangers, que el 2003 provenien de 77 estats diferents, els ms abundants sn els islandesos (0,4%) seguits dels noruecs i els polonesos (0,2% ambds).

Economia.

L'economia de les illes estava tradicionalment basada en la cria de xais i sobretot en la pesca (bacall, arengada). Aquesta pass per per una greu crisi a finals dels 80 i comenaments dels 90, amb una davallada de les captures. Tot i que actualment la situaci ha millorat (l'atur ronda el 4%), hom prova de diversificar l'economia tot promovent el turisme, les noves tecnologies o la renovaci de la prpia industria pesquera tot establint pisci-factories i noves plantes de processament de peix. Malgrat tot, el jovent tendeix a marxar a Dinamarca per anar a la universitat, tot privant les illes de la poblaci educada que en podria possibilitar la transformaci econmica. A banda d'aix, recents troballes de petroli a prospeccions properes a les illes obren la possibilitat d'una hipottica embranzida econmica motivada per l'or negre.


Articles relacionats.
Leirvk;
Smun av Skari;
Llista de muntanyes de les Illes Froe;


 Enllaos externs .
Faroeislands.dk - Pgina amb informaci de tots els seus pobles (en feros, dans i angls);
Oficina del Primer Ministre - Pgina oficial (en feros i angls);









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29816" title="Futur" nonfiltered="2095" processed="2087" dbindex="12188">
El futur s el temps que est per venir, el dem. La humanitat ha  esmerat, des de temps immemorial un gran esfor a intentar descobrir com ser l'esdevenidor i ha creat una muni d'arts i sabers endevinatris a tal fi; modernament, s'han desenvolupat disciplines que, des de la cincia han contribut a aquest esfor, la ms reixida s la prospectiva.

En moltes cultures aquests fenmens tenen gran rellevncia, sota la forma de prediccions, d'algun oracle o profecia o de llegendes explicatives. A Europa la cincia ha batejat aquestes tendncies com a superstici i no els atorga cap valor. Tenen gran xit, per, les profecies de Nostradamus i l'atribuda a Sant Malaquies sobre els Papes.

En gramtica expressa un accident de la conjugaci del verb present en la majoria de llenges. En catal, el futur verbal s'expressa a travs de les terminacions , s, , em, eu, an i en(titat) afegides a l'infinitiu (excepte en els verbs irregulars). Tamb existeix el futur compost, que es forma amb el verb "haver" en futur i el participi del verb a conjugar. Altres paraules, com els adverbis o els sintagmes nominals amb funci de circumstancial de temps, poden ajudar a expressar el futurs.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29818" title="CEIP Teresa Altet" nonfiltered="2096" processed="2088" dbindex="12189">
El CEIP Teresa Altet s una escola de Rub que imparteix estudis fins al grau de primria. Situada al carrer Mallorca, s una de les escoles amb un major nombre d'estudiants del municipi.

 Enlla .
 Plana del collegi al XTEC ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29826" title="Pres" nonfiltered="2097" processed="2089" dbindex="12190">
Una pres s un lloc (edifici o conjunt d'edificis) on es confina gent que ha estat privada de llibertat per no haver respectat certes normes d'una societat (a la majoria de pasos aquestes normes estan definides per les lleis).

Objectius.
Els objectius de les presons varien segons les poques i sobretot les societats. En general es tracta de:
 Protegir la societat d'individus que hom considera perillosos;
 Desencoratjar o dissuadir la gent de cometre actes prohibits per la llei;
 Re-educar el detingut de manera que pugui re-inserir-se;
 Fer callar els adversaris poltics. Aquest objectiu s especialment important a les dictadures, per les democrcies tamb l'empren i l'han emprat;
 Impedir la fugida de detinguts (que n'impossibilitaria el futur procs judicial);

Poblaci presa al mn.
Ms de nou milions de persones estan en presons arreu del mn. La poblaci presa s'ha incrementat notablement des de comenaments dels anys 90.

Per pasos, els Estats Units tenen la poblaci reclusa ms gran del mn, amb ms de 2 milions de presos, el 70% dels quals per raons relacionades amb l'anomenada "guerra contra les drogues", que penalitza el consum personal, la possessi i la comercialitzaci d'aquests substncies. 

Tant la Xina com Rssia tenen tamb ms d'un mili de persones a la pres.

Enllaos externs.

 Observatori Internacional de Presons;
 Llista de poblaci reclusa al mn ;
 Jorge Franganillo. "El bloc a la biblioteca penitenciria", 2006. Descripci d'un taller d'extensi cultural desenvolupat a una pres de joves.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29838" title="Kwame Nkrumah" nonfiltered="2098" processed="2090" dbindex="12191">
Kwame Nkrumah (1909 - 1972) va ser un del poltics lders de la independncia de Ghana. Va formar-se a Europa i Amrica, on va fundar diversos moviments panafricanistes, recolzant les necessitats dels seus companys estudiants i reivindicant el dret dels pasos africans a tenir un Estat.

Va fundar el Partit de la Convenci del Poble per aconseguir l'autodeterminaci, mentre promovia vagues, revoltes al carrer i protestes massives de la poblaci civil, per les quals va ser empresonat diverses vegades. 

Creia en un socialisme moderat per a l'frica, que no negus el capitalisme que havien portat segles d'imperialisme. Es va proclamar aliat de la Xina de Mao.  Com a cap de la nova Repblica de Ghana, va afavorir la industrialitzaci del pas, aprofitant els beneficis del comer de cacau.

En els seus diversos llibres el tema com era la lluita de classes i el deure dels africans d'oposar-se a ser colnies de pasos estrangers.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29855" title="Mantega de cacauet" nonfiltered="2099" processed="2091" dbindex="12192">

La mantega de cacauet s un aliment fet a base de cacauets torrats i mlts. En general, a ms, se salen, i a vegades s'endolceixen amb sucre.

Histria.
El 1890 George A. Bayle Jr.,  comen a vendre pasta de cacauet molt com un substitut proteic per persones sense dents. El 1893, el doctor John Harvey Kellogg s'invent una varietat primerenca de la mantega de cacauet a Battle Creek, Michigan. Kellogg, juntament amb el seu germ W.K. Kellogg patent el procs per fer mantega de cacauet el 1895, tot i que emprava cacauets fets al vapor, no torrats.

EL 1922, Joseph L. Rosefield desenvolup la mantega de cacauet moderna aconseguida a base de moldre ms finament, hidrogenar i un sistema per evitar que l'oli se separs de la pasta. Aix s'aconsegu una textura cremosa, per contrast a l'anterior que era ms aviat rugosa.

Presentaci.
En general es menja amb pa, empastifant-la sobre llesques. Als Estats Units s sovint barrejada amb melmelada per formar el tpic entrep de peanut butter and jelly. Als Pasos Baixos serveix sovint de base per adherir-hi petites partcules slides, siguin de fruita (esp. pltan) o de xocolata (hagel).

Nom i curiositats.
Tot i que en general el producte s conegut com a mantega, en neerlands s'anomena formatge de cacauet (Pindakaas).

La mantega de cacauet s un esquer millor que el formatge o la carn a l'hora d'atrapar ratolins. No noms perqu aquests animals hi mostrin preferncia, sin perqu la textura enganxifosa de la mantega redueix les possibilitats dels ratolins d'endur-se l'esquer sense ser agafats. 

Enllaos externs.
 Histria de la mantega de cacauet ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29856" title="Quinlan Vos" nonfiltered="2100" processed="2092" dbindex="12193">
Quinlan Vos s un personatge fictici de l'univers de La Guerra de les Galxies

s un Jedi originari dels planetes germans Kiffu i Kiffex. Va servir a la Repblica Galctica durant les Guerres Clon i va ser mestre de Aayla Secura. Durant un temps, la seva memria va ser esborrada i va romandre ignorant del seu passat com a Jedi, encara que conservant la seva afinitat amb la Fora i va atemptar contra la seva integritat donant un pas al costat fosc de La Fora. Finalment a mitjans de les Guerres dels Clons, va trar a la Repblica Galctica i es va unir als Separatistes (Confederaci).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29857" title="Repblica Galctica" nonfiltered="2101" processed="2093" dbindex="12194">
La Repblica galctica s un organitzaci poltica en l'univers fictici de La Guerra de les Galxies, de George Lucas.



Va ser l'organisme poltic que ms anys va durar a la galxia, fins que en un parell de setmanes es va esfondrar per la voluntat d'un home: Palpatine.

La repblica galctica va existir durant ms de quatre mil anys, permetent una digna i pacfica coexistncia entre la majoria de les espcies i planetes de la galxia coneguda. La seva seu va ser durant molt temps al planeta Coruscant, on el Senat Galctic, es reunia a discutir mesures per al benefici dels planetes i corporacions membres de la repblica.

Un organisme que va existir gaireb alhora amb la repblica, va ser l'orde jedi. Aquesta va existir com a protectora i facci activa per resoldre conflictes. La seu de l'orde jedi estava tamb en Coruscant, en el temple jedi, des d'on observaven acuradament les activitats poltiques. La repblica estava dirigida per un canceller suprem; assistit per un vicecanceller i un) secretari. Durant la batalla de Naboo, la repblica estava dirigida pel canceller Valorum i el vicecanceller Mas Amedda. Desprs d'una srie de moviments poltics, el canceller va ser deposat i Palpatine va pujar a la cadira, preparant el seu pla mestre.

El carcter no militar de la repblica va ser trencat davant de l'aparici d'una nova facci. Un grup d'exmembres de la repblica, molt disgustats amb la burocrcia havien format una confederaci de separatistes (Confederacy) i es preparaven per destruir el sistema poltic amb exrcits d'androides mecnics (Battle Droids). Tot seguit es va posar en discussi el crear un exrcit que protegs a la repblica i als planetes que la recolzessin. Aquesta va ser la ra bsica per la qual es creia que la Senadora Padm Amidala havia sofert diversos intents d'assassinat; ella era la lder de l'oposici a la creaci de l'exrcit de la republica.

Per misteriosament, deu anys enrere, alg havia donat l'ordre de creaci d'un exrcit de clons (Cloni Troopers) al planeta Kamino, suplantant a un Mestre Jedi mort. Aix va ser com la repblica va obtenir el seu exrcit i va guanyar les Guerres dels Clons, vencent els opositors de la repblica, sol perqu al final, Palpatine ordens als clons assassinar als jedi, declarant-los tradors. D'aquesta manera la republica va caure i va sorgir l'Imperi Galctic, caracteritzat pel seu regnat de terror i injustcia
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29859" title="Mir (estaci espacial)" nonfiltered="2102" processed="2094" dbindex="12195">

Mir (en rus    , que significa mn i pau) s una estaci espacial sovitica i desprs russa. Va ser la primera estaci espacial d'investigaci habitada de forma permanent de la histria. A travs de nombroses collaboracions, va ser accessible a astronautes internacionals. La Mir va ser muntada en rbita en connectar de forma successiva diferents mduls, cada un llanat de forma separada des del 19 de febrer de 1986 fins l'any 1996. Estava situada en una rbita terrestre mitjana entre els 300 i 400 quilmetres de la superfcie terrestre, orbitant completament la terra en dos dies. Va ser destruda de forma controlada el 23 de mar de 2001, precipitant-se sobre l'Oce Pacfic.

 Histria .
La Mir es va basar en la srie Salyut d'estacions espacials llanades amb anterioritat per la Uni Sovitica. Principalment va ser posada en servei per les naus tripulades Soiuz i els llanadors Progress. Inicialment es va preveure que fos la destinaci de vols de la llanadora espacial Buran (programa que va ser abandonat posteriorment). Els EUA havia planejat construir l'estaci espacial Freedom de forma homloga a la Mir, per retallades en el pressupost de la NASA van fer enrere el projecte. Passats els anys, al final de la Guerra freda, el programa Shuttle-Mir va combinar les capacitats de l'estaci Mir i les llanadores dels EUA; la Mir en rbita proporcionava un laboratori cientfic ampli i habitable. Les llanadores espacials visitants servien de mitj de transport de persones i subministraments, aix com ampliacions temporals de les zones de treball i habitatge, creant la major nau espacial de la histria, amb una massa combinada de 250 tones. Les visites de les llanadores americanes van emprar un collaret d'atracament modificat, dissenyat originalment per a la llanadora sovitica Buran. 

La vida til de l'estaci russa va acabar el 23 de mar de 2001, quan la Mir va tornar a entrar a l'atmosfera de la Terra prop de Nadi (illes Fiji) i es va submergir al sud de l'Oce Pacfic. Prop de la fi de la seva vida van existir plans d'inversors privats per comprar la Mir, possiblement per a usar-la com el primer estudi de cinema o televisi en rbita, per es va considerar que l'estaci era massa inestable per a ser usada durant ms temps. Part de la comunitat espacial pensava que era possible salvar una mica de la Mir i que a causa de els alts costos de collocar material en rbita, llanar-la a l'atmosfera era perdre una oportunitat. 

 Mduls de la Mir .

L'estaci espacial Mir va ser construda connectant diversos mduls, cadascun d'ells situats en rbita de forma separada. El mdul principal de la Mir (llanat en 1986) hostatjava les estades d'habitatge i el control de l'estaci. Kvant I (1987) i Kvant II (1989) contenien els instruments cientfics i les dutxes de la tripulaci, Kristall (1990) va estendre les possibilitats cientfiques de la Mir. Spektr (1995) va servir d'habitatge i espai de treball per als astronautes americans. Priroda (1996) dirigia el sensor remot de la Terra. El mdul d'atracament (1996) servia de punt d'ancoratge segur i estable per a la llanadora espacial. 

La Mir habitualment allotjava a tres membres d'una tripulaci, encara que a vegades allotjava a sis tripulants durant ms d'un mes. Excepte per dos curts perodes, la Mir va ser habitada de forma contnua fins l'agost de 1999. Abans, durant i desprs del programa Shuttle-Mir, l'estaci era atesa i proveda de material per les cpsules tripulades Soiuz i els llanadors Progress. 

 Noms dels mduls .
En rus, mir significa pau i t connotacions de comunitat. Kvant significa quntum (corpuscle), un nom derivat de la utilitat donada al mdul com lloc d'investigaci en astrofsica per a la mesura de espectres electromagntics i emissions de rajos X. Kristall significa cristall i la finalitat principal del mdul era desenvolupar tecnologies de producci biolgica i de materials en entorns espacials. 'Spektr' significa espectre, anomenat aix pels seus sensors atmosfrics. Priroda significa naturalesa. Soiuz significa uni anomenada aix per la URSS (Sovietskii Soiuz significa Uni Sovitica) i tamb perqu la nau era una uni de tres mduls ms petits. 

 Cooperaci Internacional .

Al juny de 1992, el president dels EUA George H. W. Bush i el president rus Boris Yeltsin es van mostrar d'acord a unir esforos per a l'exploraci espacial; un astronauta americ embarcaria en la Mir, i dos cosmonautes russos ho farien en la llanadora espacial americana. Al setembre de 1993 el vicepresident americ AL Gore i el primer ministre rus Viktor Txernomirdin van anunciar els plans per a una nova estaci espacial, la qual s'naomenaria posteriorment Estaci Espacial Internacional o ISS (de les seves sigles en angls, International Space Station). Es van mostrar d'acord en qu en preparaci d'aquest nou projecte, els EUA haurien d'involucrar-se en el projecte Mir, sota el nom en codi Fase U (la ISS seria la Fase Dos). Les llanadores espacials s'encarregarien del transport de persones i subministraments a la Mir i a canvi els astronautes americans viurien en la Mir diversos mesos. D'aquesta manera EUA podrien aprendre i compartir l'experincia russa dels viatges de llarga durada en l'espai. 

A principis de mar de 1995 set astronautes americans van passar de forma consecutiva 28 mesos en la Mir. Durant la seva estada en l'estaci espacial va haver diversos moments difcils degudes a emergncies greus. El 23 de febrer de 1997 es va produir un gran incendi a bord i el 25 de juny d'aquest mateix any es va produir una collisi amb una nau de crrega no tripulada Progress. En ambdues ocasions es va evitar l'evacuaci completa de la Mir (sempre existia una nau d'escapament Soiuz per a retornar a la terra) per un estret marge. El segon accident va deixar un forat en el mdul Spektr, el qual va haver de ser segellat de la resta de l'estaci. Es van necessitar diversos passejos espacials per reestablir de forma completa l'energia de l'estaci (un dels passejos espacials va ser dintre del mdul Spektr el qual estava sense aire a causa del forat que es va produir amb el xoc de la Progress).

La cooperaci entre Rssia i EUA va estar lluny de ser fcil. Discussions, falta de coordinaci, problemes de llenguatge, diferents punts de vista de les responsabilitats dels altres i interessos contraposats van causar molts problemes. Desprs dels accidents el Congrs americ i la NASA van considerar que EUA devia abandonar el programa per la falta de seguretat dels astronautes, no obstant aix l'administrador de la NASA Daniel S. Goldin va decidir continuar amb el programa. Al juny de 1998, l'ltim astronauta americ de la Mir Andy Thomas va deixar l'estaci a bord de la llanadora Discovery. 

L'estaci espacial Mir es va planejar en origen perqu fos seguida d'una Mir 2, i elements d'aquest projecte, incloent el mdul principal (ara anomenat Zvezda), el qual estava retolat com a Mir 2 durant algun temps en fbrica, forma part integral de l'Estaci Espacial Internacional. 

 Enllaos externs .

 http://www.astronautix.com/project/mir.htm;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29861" title="Concepcin" nonfiltered="2103" processed="2095" dbindex="12196">


Concepcin s una ciutat xilena capital de la Regi del Bo-Bo, capital al seu torn de la Provncia de Concepcin i nucli del Gran Concepcin. Aquesta ciutat va ser fundada per Pedro de Valdivia el 5 d'octubre de 1550 en l'actual emplaament de Penco, enfront de la Badia de Concepcin. Desprs del terratrmol i sisme submar del 25 de maig de 1751, que va destruir la ciutat, es va decidir el seu remplaament en el denominat Vall de la Mocha, ubicaci que mant actualment. 

Concepci s en l'actualitat la segona ciutat ms poblada de Xile, amb 912.889 persones (font del cens del 2002). 

Concepcin ostenta entre d'altres l'orgull de posseir la primera universitat d'origen privat del pas, la Universitat de Concepcin, fundada el 1919 per un grup de ciutadans entre els quals es troben don Enrique Molina, el seu primer rector. Noms molts anys desprs aquesta Universitat va comenar a tenir suport estatal formant part de les universitats tradicionals. A ms existeixen la Universidad Catlica de la Santsima Concepcin i la Universidad del Bo Bo que sn universitats tradicionals i la Universidad San Sebastin que s completament privada.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29865" title="Aviny (Valclusa)" nonfiltered="2104" processed="2096" dbindex="12197">

Aviny (en occit provenal Avinhon (norma clssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francs Avignon) s una ciutat del sud de Frana, a la Provena, que durant diversos anys va ser la seu dels papes de l'Esglsia Catlica. Est situada al marge esquerre del riu Roine, al departament de la Valclusa, a uns 650 km al sud-est de Pars i a 80 km al nord-oest de Marsella. T 90.800 habitants (anomenats avinyonencs, en occit avinhonencs), que pugen a 155.500 dins l'aglomeraci urbana.

Histria.
Es va convertir en la residncia dels papes el 1309, quan la ciutat es trobava sota el govern dels reis de Siclia pertanyents a la casa d'Anjou. El 1348, el papa Climent VI la va comprar a la reina Joana I de Siclia i va romandre com a propietat papal, governada per legats pontificis. De tota manera, la seva existncia fou ms aviat precria, ja que a l'altra banda del riu, a Vilanova d'Aviny, la Corona francesa hi mantenia una important guarnici militar. De fet, el 1663 i el 1688 el rei Llus XIV va ocupar l'adjacent Comtat Venaiss. El papat finalment va perdre la ciutat i el comtat el 1791, quan foren incorporats a Frana durant la Revoluci. 

A continuaci apareix la llista dels set papes que hi van residir des de 1309 fins al 1377. Aquest perode en qu els papes van establir la seva residncia a Aviny es coneix com el de la captivitat babilnica. Un cop acabada aquesta poca, va comenar el 1378 el Gran Cisma d'Occident, que no va ser resolt fins el 1417. 

 Climent V ;
 Joan XXII ;
 Benet XII ;
 Climent VI ;
 Innocenci VI ;
 Urb V ;
 Gregori XI ;
Els antipapes Climent VII i Benet XIII d'Aviny van continuar residint-hi encara desprs que els papes retornessin a Roma el 1377. Climent VII va romandre a Aviny durant tot el seu pontificat (1378-1394), mentre que Benet XIII va viure a Aviny fins que va fugir cap a la Corona d'Arag.

Cultura.
Aviny havia estat seu episcopal des de l'any 70, i va ser convertida en arquebisbat el 1476. S'hi van celebrar diversos snodes de menor importncia. La seva universitat va ser fundada pel papa Bonifaci VIII el 1303 i, a causa de la seva reputaci pels seus estudis en lleis, va tenir gran importncia fins a la Revoluci Francesa. 

A Aviny s'hi celebra anualment un reconegut festival de teatre. Fundat el 1947, el Festival d'Aviny comprn tant espectacles teatrals tradicionals com altres formes d'art com ara la dansa, la msica i el cinema, que aprofiten els monuments histrics de la ciutat.

Llocs d'inters.
Les muralles d'Aviny, en bon estat de conservaci, van ser construdes pels papes en els anys immediatament posteriors a la seva vinguda a la ciutat per residir-hi. El Palau dels Papes s un enorme edifici gtic amb murs de 5 a 5,5 m de gruix, que va ser construt entre 1335 i 1364. Desprs de retornar a Roma la cort papal, va ser utilitzada com a casernes i actualment s un ric i molt visitat museu. 

Al costat del palau es troba Nstra Dama des Doms, la catedral d'Aviny, l'edifici sagrat ms antic de la ciutat. Bastida entre el 1140 i el 1160 en estil romnic provenal amb una sola nau, es va acabar de construir al segle XIII. Sorprn pel seu campanar barroc, damunt del qual hi ha situada una esttua de plom de la Mare de Du, de 6 metres d'alada i 4'5 tones de pes. 


] 
Un altre punt d'inters a Aviny s el pont de Sant Beneset, sobre el riu Roine, del qual noms en queden quatre arcs dels 22 que inicialment tenia en els seus 900 m de llargada. El pont va ser construt entre 1171 i 1185, amb successives reconstruccions. Finalment, desprs d'una forta crescuda el 1660, el pont va quedar en les condicions que presenta actualment. s conegut arreu del mn per la can infantil francesa "Sur le pont d'Avignon", que descriu les danses populars que s'hi ballaven. De fet, la gent hi ballava a sota, i no a sobre com diu la can, concretament damunt l'illa de la Bartelassa (l'illa fluvial ms gran de Frana), que el pont travessava en el seu cam cap a Vilanova d'Aviny, a l'altra banda del riu.

Avinyonesos illustres.
Van nixer a Aviny els segents personatges: 

 Jean Alesi (1964), pilot de curses automobilstiques;
 Pierre Boulle (1912-1994), escriptor, autor dEl pont sobre el riu Kwai  i El planeta dels simis ;
 Ren Girard (1923), filsof i historiador;
 Bernard Kouchner (1939), metge i poltic, cofundador de Metges Sense Fronteres ;
 Mireille Mathieu (1946), cantant ;
 Olivier Messiaen (1908-1992), compositor de msica clssica;
 Alexandre de Rhodes (1591-1660), missioner jesuta ;
 Joseph Vernet (1714-1789), pintor ;

Enllaos externs.

 Ajuntament d'Aviny (en francs);
 Oficina de Turisme d'Aviny (en francs);
 Festival d'Aviny (en francs);




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29874" title="Makalu" nonfiltered="2105" processed="2097" dbindex="12198">


El Makalu (en nepals      ; en xins:     ; en pinyin: M k l  Sh n), amb 8.463m d'alada, s el cinqu cim ms alt del mn. Es troba situat a l'Himlaia, a la frontera entre el Tibet i el Nepal, a 22 km a l'est de l'Everest.

El Makalu t dos cims secundaris: el Kangchungtse, o Makalu II, de 7.678 msnm i el Chomo Lonzo, de 7.818 msnm.

El Makalu s considerat com una de les muntanyes ms difcils d'escalar. A la duresa de l'alada i el clima cal afegir una complicaci tcnica elevada, sobretot a la part final.

Primera ascensi.

El 1921 la muntanya havia estat fotografiat per la cara nord i oest durant el reconeixement a l'Everest que va fer Howard-Bury. El 1933 foren fotografiades, des d'un avi, les cares sud i oest. Amb tot el seu coneixement era molt limitat en el moment en qu hi arriben les primeres expedicions, el 1954. Aquell any hi hagu dues temptatives: la primera, a crrec d'una expedici nord-americana per l'aresta sud-est, que arriba fins als 7.100 metres. La segona, neozelandesa, no all ms enll.

A finals d'aquell any una expedici francesa, amb Lionel Terray i Jean Couzy exploraren la zona, tot preparant l'ascens que tenien pensat per a 1955. Durant aquesta exploraci assoliren el Kangchungtse i el Chomo Lonzo, els dos cims secundaris del Makalu.

El 15 de maig de 1955 tindr lloc la primera ascensi, feta per Lionel Terray i Jean Couzy, dins una expedici francesa dirigida per Jean Franco, per la cara nord i l'aresta nord-est. A les 7 del mat partiren del camp VI, a 7.800 m, i feren el cim a les 11 del mat. L'endem tres membres del grup arriben al cim, i encara el dia 17 de mar quatre membres ms aconseguien fer el cim. Era la primera vegada que tots els membres d'una expedici assolien fer el cim d'un vuit mil.

Altres ascensions.

 1970 - El 23 de maig, primera ascensi de l'aresta sud-est per part de dos escaladors d'una expedici japonesa. s la segona ascensi al cim.
 1971 - Els francesos Yannick Sagnier i Bernard Mellet, seguint l'aresta oest, fan el cim.
 1976 - Primera ascensi catalana per Jordi Camprub, amb dos txecs per l'aresta sud-est, amb oxigen.
 1990 - Primera ascensi femenina per l'americana Kitty Calhoum Grissom.
 2006 - El 27 de gener, l'escalador francs Jean-Christophe Lafaille desapareix mentre n'intentava fer la primera ascensi hivernal.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29882" title="?" nonfiltered="2106" processed="2098" dbindex="12199">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 22ena posici en el sistema modern de ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el quart en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la cinquena columna (  , "columna NA") i la segona fila (  , "fila I").

El carcter   prov del kanji [[ ]], mentre que   prov de [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "ni".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra vertical de dalt avall i lleugerament corb que s'acaba torant cap amunt.
 Tra horitzontal.
 Tra horitzontal sota del primer. Els dos ltims traos s'escriuen igual que el carcter hiragana [[ ]].

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra horitzontal.
 Tra horitzontal a sota del primer.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el ni de Nihon", on Nihon significa Jap) ;
 Codi Morse:     ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29887" title="Cop d'estat" nonfiltered="2107" processed="2099" dbindex="12200">
Un cop d'estat s la usurpaci del poder vigent i la vulneraci de la legalitat institucional a un Estat per part d'un grup de persones, generalment militars, i en alguns casos mitjanant l'ajuda d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder absolut i governar mitjanant una dictadura. En alguns casos aconsegueixen el poder rpidament, instaurant la dictadura, i en d'altres al no triomfar durant els primers dies poden generar una "guerra civil".  Quan es produeix el cas invers, en qu mitjanant una acci armada es pretn retornar als ciutadans el poder que els ha estat usurpat o quan el moviment reestructura progressivament les institucions de l'Estat es denomina "revoluci". 

 Cops d'estat involucionistes .
Sn els ms habituals, retallen les llibertats individuals, no respecten els drets humans i practiquen la repressi violenta dels opositors:
1917: Rssia;
1935: Grcia;
1936: Francisco Franco Bahamonde a Espanya;
1943: Argentina;
1947: Tailndia;
1952: Egipte;
1953: Iran;
1954: Paraguai;
1948: Veneuela;
1962: Argentina;
1964: Brasil;
1966: Argentina;
1967: Grcia ;
1969: Muammar el Gaddafi a Lbia ;
1973: ;
Juan Mara Bordaberry Arocena a Uruguai;
Augusto Pinochet Ugarte a Xile;
1976: Argentina;
1980: Turquia;
1981: intent del 23-F a Espanya;
1999: Pervez Musharraf al Pakistan;
2006: Tailndia;

 Cops d'estat evolucionistes .
Sn un cas poc habitual, i els solen realitzar militars progressistes per acabar amb dictadures o per reformar les institucions de l'Estat.

1910: Mxic, Revoluci Mexicana, el 10 de novembre;
1958: Veneuela, Revoluci del 23 de gener;
1974: Portugal , Revoluci dels clavells;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29888" title="Augusto Pinochet Ugarte" nonfiltered="2108" processed="2100" dbindex="12201">


Augusto Jos Ramn Pinochet Ugarte (Valparaso, Xile, 25 de novembre de 1915 - Santiago de Xile, 10 de desembre de 2006), fou un militar i ex- dictador xil.

 Infncia i joventut .

 Estudis i carrera militar .
Va entrar a l'academia militar l'11 de mar de 1933, amb disset anys. El 1937 va ser destinat com a subtinent d'infanteria a Concepcin, el 1939 a Valparaso i el 1940 va tornar a l'Escola d'infanteria desprs ja com a capit a Iquique. El 1953 ascend a comandant al mateix temps que acab els estudis de dret. El 1970 general de brigada, el 1972 cap d'estat major de l'exercit i el 23 d'agost de 1973 el president Salvador Allende li confi el crrec de comandant en cap de l'exrcit.

 Cop d'estat i accs al poder .
La seva etapa ms coneguda va ser la de la dictadura que s'establ a Xile despres del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973, i de la que en fou el cap visible.

Una vegada installat al poder com a president d'una junta militar, va comenar una etapa de durssima repressi cap a qualsevol tipus de dissidncia. Els opositors, foren detinguts, empresonats, torturats i assassinats massivament. La Comisin Rettig menciona 2.095 morts i 1.102 "detinguts desapareguts".

Centenars de milers de xilens cercaren l'exili, per en alguns casos aix no va ser suficient, ja que la DINA els va perseguir i alguns fins i tot foren assassinats a l'estranger seguint  l'anomenada Operacin Condor.

Procs internacional.
La Justcia Espanyola ha processat recentment el dictador xil, mentre que curiosament en el cas de Franco, la Constituci Espanyola de 1978 ha fet el mateix paper que la Llei de Punt Final xilena, s a dir garantir la immunitat de tots els delictes, inclosos els delictes de sang.

El 3 de mar de 2000, Pinochet va arribar a Santiago de Xile (Xile), desprs de ser jutjat a Londres acusat de crim contra la humanitat.

Mort.
El 3 de desembre de 2006 va ser internat a l'Hospital Militar de Santiago de Xile, desprs de patir un infart de miocardi i presentar un edema pulmonar que va obligar a sotmetre'l a una angioplstia. El 10 de desembre de 2006 el seu estat es va agreujar, i va morir a les 17:15 UTC. Les seves restes van ser incinerades per evitar profanacions de la seva suposada tomba.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29892" title="Dia internacional de la llengua materna" nonfiltered="2109" processed="2101" dbindex="12202">
A la Conferncia General de la UNESCO del novembre de 1999 es va aprovar la celebraci del Dia Internacional de la Llengua Materna. Es va fixar el 21 de febrer com a data escollida. En aquesta data s'entrega el premi Linguapax, en defensa del plurilingisme.

Enllaos externs.
Institut Linguapax;
Declaraci de l'Associaci Universal d'Esperanto ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29897" title="Pila" nonfiltered="2110" processed="2102" dbindex="12203">


 Tecnologia: Generador electroqumic d'electricitat. Vegeu Bateria elctrica;
 Informtica: Estructura de dades seqencial. Vegeu Pila (estructura de dades);
 Geografia: Antic voivodat i ciutat de Polnia, Vegeu Pi a;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29900" title="Jerzy Kukuczka" nonfiltered="2111" processed="2103" dbindex="12204">
Jerzy Kukuczka (24 de mar de 1948, Katowice, Polnia - 24 d'octubre de 1989, a lacara sud del Lhotse) fou un alpinista polons.

El 18 de setembre de 1987, en Jerzy Kukuczka (pron. yeh-zhee koo-kootch-kah), conegut per els seus amics com a Jurek (pron. yoo-r k), va ser el segon escalador en ascendir els 14 vuit mils (en Reinhold Messner havia completat la tasca un any abans). En Kukuczka els va ascendir al llarg de vuit anys, i durant el procs, va obrir nou noves rutes i va fer quatre cims durant l'hivern.

 1979 - Lhotse;
 1980 - Everest - nova ruta;
 1981 - Makalu - sol, estil alp;
 1982 - Broad Peak - estil alp;
 1983 - Gasherbrum II - nova ruta, estil alp;
 1983 - Gasherbrum I - nova ruta, estil alp;
 1984 - Broad Peak - nova ruta, estil alp;
 1985 - Dhaulagiri - primera ascensi hivernal;
 1985 - Cho Oyu - primera ascensi hivernal, nova ruta;
 1985 - Nanga Parbat - nova ruta;
 1986 - Kanchenjunga - primera ascensi hivernal;
 1986 - K-2 - nova ruta, estil alp;
 1986 - Manaslu - nova ruta, estil alp;
 1987 - Annapurna - primera ascensi hivernal;
 1987 - Shisha Pangma - nova ruta, estil alp;

 Bibliografia .

 My Vertical World: Climbing the 8000-Metre Peaks ISBN 0898863449;

 Enllaos externs .

 Everest History: Jerzy "Jurek" Kukuczka (en angls);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29901" title="Aconcagua" nonfiltered="2112" processed="2104" dbindex="12205">


L'Aconcagua s una muntanya dels Andes. Est situat a la provncia argentina de Mendoza i, amb els seus 6.962 m, s el cim ms alt de la serralada i, per tant, el ms alt de l'Amrica del Sud i de tot Amrica, i tamb s el cim ms alt fora d'sia. 

Al nord i a l'est limita amb el Valle de las Vacas, i a l'oest i al sud amb el Valle de los Horcones Inferior. T diverses glaceres, de les quals les ms importants sn la nord-oriental o Glacera Polonesa i la de l'est o Glacera Anglesa. Es troba dins el Parc Provincial de l'Aconcagua, i s un cim molt visitat per alpinistes de tot el mn.

La muntanya es va crear per la subducci de la placa de Nazca sota la placa sud-americana durant la geolgicament recent orognia andina. L'origen del nom s controvertit, ja que segons algunes opinions prov de l'arauc Aconca-Hue, i segons altres del qutxua Ackon Cahuak.

El 14 de gener de 1897 el sus Mathias Zurbriggen hi va fer la primera ascensi.

Enllaos externs.
 L'Aconcagua al portal Andes.org.uk ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29903" title="Katana" nonfiltered="2113" processed="2105" dbindex="12206">

La katana s un sabre que a l'poca feudal japonesa era el smbol de la casta dels samurai. T una longitud de devers un metre, corbada i amb un sol tall. Se solia portar juntament amb el wakizashi, i junts formen el daisho.

Malgrat a vegades s'anomena com a katana qualsevol espasa japonesa, el nom de katana es refereix a un tipus concret, diferent del Tachi i d'altres classes. Normalment es duia a dins una funda (saia) que es passava pel costat esquer de l'obi, amb el tall cap amunt. Per desenfundar, s'agafa amb la ma dreta, mentre l'esquerra aguanta la saia per guanyar velocitat i precisi.

El tipus de katana ms coneguda a l'actualitat s la coneguda com "Oda Nobunaga", en memria al shogun creador d'aquest tipus de model, de fulla corbada i amb una llargada aproximada al metre. 
 
Origen.
L'origen de la katana japonesa es remunta quan els xinesos de la dinastia Song van introduir al pas una espada anomenada "El desbudellador de cavall" (   ), nom donat ja que era una arma que s'utilitzava en combat contra la cavalleria pesada per desbudellar el ventre dels cavall quan entraven en una embastida. Aquesta espasa ms endavant va evolucionar a ser l'actual katana japonesa.

Caracterstiques.


La katana t una nica fulla i una mica corbat. s una arma que est pensada ms per tallar que no pas per fer una estocada, La seva curvatura dona a conixer la necessitat d'obtenir un tall efics quan es controla sobre un cavall; la fulla recta tendeix a "encastar-se" en el moment del tall, mentre que la corba sempre fonat un tall tangencial a la trajectria de l'arma i amb ell evita que la katana quedi bloqueixada.

La katana s utilitzada principalment per tallar i freqentment s considerada una "guillotina de m". Es desvaina amb el fil de la fulla cap amunt i es pot brandir amb una o les dues mans.

Tot i que l'art de la katana en el seu s actual ha quedat casi obsolet, en el kenjutsu ("Tcniques de sables") va donar origen a un gendai bud  - un art marcial modern. Mentre que l'essncia del seu maneig persiteix en el iaido (antigament iai jutsu), que s l'art de "desenvainar tallant" i kendo ("Via del Sable") que s l'art d'esgrimir una espada de bamb coneguda com shinai utilitzant com a protecci una mscara (Men) i una armadura (bogu). Les escoles originals del kenjutsu kory  encara existeixen i sn practicades, com Niten Ichi Ryu, (Kashima Shint  Ry , Kashima Shin Ry , Katori Shint  Ry ).

 Vegeu tamb .

Koryu bujutsu;
Budo;

 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29904" title="Koryu bujutsu" nonfiltered="2114" processed="2106" dbindex="12207">
Koryu bujutsu s el nom que reben a Jap les antigues escoles d'arts marcials, creades abans de la restauraci Meiji.

Es poden classificar en diversos tipus, per la ms habitual s per antiguitat o per les armes o formes de combat que estudien.

Amb la restauraci Meiji, en qu es va abolir la casta samurai com a tal i es va prohibir portar els dos sabres, algunes de les velles escoles es continuaren practicant com a forma de mantenir la tradici, aix com per els seus valors educatius, d'altres donaren lloc a diverses modificacions conegudes amb el nom genric de Gendai budo , i algunes altres s'han anat extingint.

 Jujutsu .
Araki-ryu (1573);
Daito Ryu ;
Hontai Yoshin-ryu (1660);
 Kenjutsu .
Araki-ryu (1573);
Kashima Shinto-ryu;
Katori Shinto-ryu;
Muso Shinden-ryu;
Bojutsu i Jojutsu.
Araki-ryu (1573);
Hontai Yoshin-ryu (1660);
Shinto Muso-ryu;




Hoki-ryu;
Hozoin-ryu;
Hyoho Niten Ichi-ryu;
Kashima Shin-ryu;
Mugai-ryu;
Muso Jikiden Eishin-ryu;
Owari Kan-ryu;
Suihasu-ryu;
Tendo-ryu;
Tennen Rishin-ryu;
Yagyu Shingan-ryu;
Yagyu Shinkage-ryu;

 Enllaos externs .
 Koryu.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29910" title="All" nonfiltered="2115" processed="2107" dbindex="12208">


All ( ) s tradicionalment la paraula arbiga utilitzada pels musulmans per anomenar a Du (s el "nom personal de Du"). Tanmateix, la paraula All no s especfica de l'Islam; els cristians i jueus rabs i els maltesos, majoritriament catlics, tamb la fan servir per referir-se a la detat monoteista. Si b "All" s'associa sovint amb l'islam, tamb era usat en els temps preislmics i en els escrits dels Savis Jueus que habitaren en terres de parla arbiga. All tamb es considera la traducci de Baal (principal detat mesopotmica) en la parla arbiga, aix com la traducci de Baalat (esposa de Baal) en rab s Allat (esposa de All). Tamb, segons en les religions pre-Islmiques, All s el pare de les tres detats de la Mecca, i les seves filles s'anomenen Manat, Uzza i Allat.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29911" title="Al" nonfiltered="2116" processed="2108" dbindex="12209">

Els alans (rab al-Lan, grec alanoi, llat alani o halani) singular al, sn un poble del grup irani del nord (escites, saka, srmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades sn esmentades com asians, roxolans, aorses, siracs i iaziges.

A les primeres noticies els alans estaven establerts al nord de la mar Cspia i la mar Negra i desprs van ocupar Crimea i i part del nord del Caucas. Eren un poble nmada i guerrer; els seus serveis com a guerrers (i especialment la cavalleria) eren utilitzats per altres tribus i per romans i parts i sassnides. Van participar a les guerres mitridtiques i a les campanyes romanes a Armnia, Mdia i Prtia.

 Del comenament de l'era cristiana fins a la gran migraci .

Els romans en van tenir noticia durant les guerres Mitridtiques, al pas que els grecs anomenaven Alnia i els romans van anomenar Albnia. Sembla que abans del segle I aC els alans ja vivien al nord del Caucas i encara que desprs van efectuar diverses incursions a territori rom (i a territori part) la major part seguien establerts a la zona al segle III fins que en foren expulsats pels huns al segle IV.

En temps de Vespasi el rei part d'Hircnia els va cridar i van devastar Mdia i Armnia. Durant el regnat d'Adri, una part dels alans havia emigrat a la regi del Danubi i va fer atacs a la frontera romana, i quasi al mateix temps la branca caucsica va arribar fins a Capadcia passant per Mdia i Armnia, i Arri, el governador provncial, escriu que les seves tctiques de guerra eren les mateixes que els srmates. Tolomeu, sota els Antonins, anomena a la branca europea Alans Skuthai (Alans Scythae) dels que diu eren un dels set pobles principals de Sarmcia (junt amb els Vends, Peucinis, Bastarnes, Iazigs, Roxolans i Hamaxobis); alguns s'havien establert a Pannia occidental. Tolomeu diu que el seu nom venia de la muntanya Alanus de Sarmcia, de situaci desconeguda. El 308 Dionis Periegetes diu que les seves terres estaven al nord del Taure, junt amb els Melanclens, Gelons, Hippemolgis, Neuri i Agathyrsis, per sembla que est parlant de les dues branques.

Ami Marcell (vers 350-400) els colloca al Tiras (Dniester) junt amb els Costobocis i altres tribus escites. Diu Ami Marcell que els alans eren molts, i estaven estesos per tots els pasos; els alans eren rossos, bonics i arrogants; consideraven una felicitat morir en la guerra i conservaven restes dels enemics morts, especialment la pell del crani que penjaven com trofeu del pitral dels seus cavalls; no adoraven a cap du i rendien culte a una espasa clavada en terra; les seves autoritats eren uns jutges nomenats entre els guerrers ancians ms valents. No coneixien l'esclavitud. Expulsats del Caucas (on va romandre una petita part del poble) es van unir als visigots i una part als ostrogots.

El moviment dels huns va abocar als gots cap a l'Imperi (376) i els alans formaven llavors dins aquest grup una confederaci en la que hi havia els Neuri, Budins, Gelons, Agathyrsis, Melanclens i els Andrfags (Androphagi).

De la gran migraci fins la invasi mongola .

La invasi dels huns els va dividir en dos grups, els europeus i als caucasians. 

La major part dels alans van quedar sotmesos als huns (387) i amb ells, com aliats, van avanar cap el regne d'Hermanric (vers 375), del qual rei una part dels alans europeus eren sbdits. Va esclatar la guerra entre Gots i Romans a Msia, i els huns i els alans es van aliar als gots, per foren derrotats per Teodosi (379-382). Van seguir als gots per estretament associats als vndals, amb els quals es van establir a Pannia, i el 405 es van unir a una confederaci organitzada entorn de Radagais que va fracassar. Els grups de sueus, vndals, alans i altres, que van quedar a l'altre costat del Rin, reforats desprs amb els que van tornar de la desafortunada expedici a Itlia, invadiren les Gllies el 406, i desprs van passar a Hispnia (409). Els alans van restar majoritariament a la Gallia per el 414 van passar a Hispnia, a la Lusitnia i Btica. El 418 els gots van conquerir Hispnia mentre el rei al Ataces va morir i el seu poble es va fusionar amb els vndals. A la mort del rei vndal Gunderic el 428, els alans van rebre part de Lusitnia i Cartaginesa, per al segent any van marxar a l'frica amb el rei Genseric.

Els alans, que havien restat amb els huns, van acompanyar a Atila en la seva invasi. El 451 a la Gllia, un cos d'alans era la guardi principal d'Atila. El rei d'aquests alans era Sangiban. La victria romana sobre els huns a Chalon-sur-Sane fou possible per la defecci dels alans. El rei Turismond els va sotmetre durant el seu any de regnat (451-452). Si be encara foren esmentats algun altre cop van desaparixer barrejats amb els gots. El 461 i 464 van fer incursions a Itlia; a la mort d'tila es van independitzar i les seves hordes es van establir al curs mitj del Loire a la Gllia sota el rei Sangiban, i al baix Danubi sota el rei Candac. Una teoria suggereix que els gots i alans establerts a Catalunya li van donar nom (Gtia i Alnia = Gotalnia = Catalnia = Catalunya). Un altre grup d'alans va restar a la zona de la mar Negra i Crimea

Els alans del Caucas van fer moltes incursions a territori persa i armeni. S'esmenta un rei Saroes vers el 572-573. Desprs foren sotmesos pels khzars. Es suposa que els actuals ossets (georgi owseti) sn els descendents dels alans. El nom derivaria de As (al seu torn derivat de l'antic aorsi, una tribu parenta dels alans, rab al-Arsiya). Els armenis anomenen als alans occidentals com ashtigor (as-digor) que sn una fracci dels moderns ossets.  El nom Asi el donen els ossets a la regi ms occidental  cap a les muntanyes Elbruz on segurament van arribar a viure antigament. La Repblica dels ossets porta des el 1991 el nom de Repblica d'Osstia del Nord - Alnia. 

Quan Justinia va conquerir el regne vndal de l'frica (534) va prendre el ttol de "rei dels vndals i els alans".

Els alans del Caucas ocupaven la zona fins al peu de la cadena principal entre el naixement del Kuban i el seu afluent el Zelenchuk al oest i el pas de Daryal a l'est. All es van fer sedentaris i es van dedicar a la agricultura i ramaderia, desenvolupant algunes ciutats i apareixent desprs elements d'una organitzaci estatal que va tenir llaos amb Bizanci, Gergia, Abkhzia, Khazria i Rssia. Alguns enllaos matrimonials es van produir amb aquests estats. La propaganda cristiana feta pels bizantins a partir del segle V, i desprs per Gergia, va portar als alans a adoptar el cristianisme al segle X, i es va crear un arquebisbat d'Alnia del que fins i tot es coneix un arquebisbe, Teodoros, al comenament del segle XIII.

El 737 Marwan ben Muhammad va arribar al pas dels khzars desprs de passar per Bab al-Alan (Darial) al pas al. Els alans es van convertir al cristianisme sobre el patriarca bizant Nicolau I el Mstic (entre 901 i 925) pero Masudi a l'obra Murudj diu que van fer apostasia el 932 i van expulsar als sacerdots i bisbes; Ibn Rusta diu que noms el rei era cristi, per posteriorment devien retornar a la fe. Els musulmans no esmenten cap ms pobles entre els alans i els territoris del Sahib al-Sarir (el rei dels avars del Dagestan, tamb cristi). Ibn Rusta esmenta a la tribu D.khsas o Rukhs-as com la ms noble dels alans i correspondria probablement als antics roxolans (roxolani); un altre tribu esmentada com els twlas (lectura probable twal-as) serien els tualtae que viuen ara a l'altra part del Caucas. La seva capital s esmentada com a M.gh.s que seria Magas.

El 857 el general del califa, Bugha, va envair Transcaucsia i el nord del Caucas, devastant Gergia, Abkhzia, Alnia i Khazria; els alans es van refer i van restaurar el seu estat i sn esmentat sovint a les crniques medievals. Els rabs els anomenaven Alans o As i els russos i hongaresos els anomenaven Yas. Al segle X el historiador Masudi indicava que el seu regne anava del Daguestan a Abkhzia i el definia com a molt prsper; el rei disposava de 30000 cavallers; milers de petits establiments propers un a l'altre donaven una gran heterogenetat al regne; molts alans eren cristians i altres adoraven dols; tenien al nord als magiars i als blgars (txuvaixos); al pas conegut generalment com Daryal se li va donar el nom de Porta dels Alans (Bab al-Lan, en persa Dar-e Alan, del que va derivar Daryal).  Ja els sassnides l'anomenaven Tro A'l'nn i Bb A'l'n'n que vol dir porta dels alans (i no dels aghuans o albans; Troa i Bba vol dir Porta) 

 Del segle XIII a la actualitat .

Al temps de la invasi mongola sn esmentats encara com "as" i eren cristians de ritus grec ocupant les terres fins a Derbent i l'estuari del Volga. Els russos els anomenaven yasi. L'estat fou destrut pels mongols al segle XIII; els alans foren massacrats pels mongols que tamb van atacar als cumans. Les restes dels alans es van dividir en tres grups: 

un que es va retirar a les muntanes del Caucas central va originar els ossets; els establerts a la part ms oriental anomenats els Ir, i els de la part occidental anomenats els digor. Aquest grup fou l'antecedent dels ossets, nom que derivaria d'una de les tribus i que els russos anomenaven osetiny i els georgians Os o Ovs i al pas Oseti.

un segon grup que va marxar amb els cumans cap a Europa i es va establir a Hongria a la regi de Jszsg (provncia de Yas), capital Jszberny. Van conservar la seva identitat fins al segle XV per desprs van  quedar assimilats.

El tercer grup va passar al servei dels mongols i van arribar a formar un contingent de trenta mil "As" per van morir a la guerra o van ser absorbits per les poblacions locals. Els mongols anomenaven als alans com As, plural Asut, adjectiu Asutai.

 Nom .

El nom al es derivat de la paraula iraniana arya = ari i per tant emparentada amb Iran. L'antiga llengua fou reconstruda parcialment a travs del modern osset excloent les paraules d'origen turc i caucsic. No va existir una llengua escrita alana i no existeix cap text en al excepte una inscripci en una tomba escrita en carcters grecs a les fonts del Kuban; Tzetzes recorda tamb algunes frases i a ms existeixen els noms de llocs, persones i grups. Es coneix tamb una inscripci en llat datada entre el 238 i el 244 es va trobar a Ribchester al Lancashire, feta per soldats srmates enviats a Britnia per Marc Aureli desprs del 175 quan va derrotar els srmates (el que li va valer el malnom de Sarmtic) i en va reclutar alguns per l'exrcit.

 Enllaos matrimonials .

Dos  enllaos matrimonials relacionats amb els alans tenen certa importncia: la reina Tamara de Gergia (1184-1212) fou filla del rei Giorgi III de Gergia i de la reina Burdukhan que era alana i germana del prncep osset Kuddan. Tamb el marit de Tamara, Soslan, fou un prncep al (osset).

Bibliografia .
 B. S. Bachrach, The History of the Alans in the West, Minnesota, 1973. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29913" title="Viena" nonfiltered="2117" processed="2109" dbindex="12210">






Viena (en alemany Wien , en hongars Bcs, en txec Vde , en eslovac Viede , en roman (llengua) Vidnya; serbocroat: Be ) s la capital d'ustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien). Est situat a l'est del pas, prop de la frontera amb Eslovquia, als marges del riu Danubi. Viena est envoltada per l'estat federal de Baixa ustria. Amb una poblaci d'uns 1,6 milions d'habitants, Viena s la ciutat ms gran d'ustria, aix com son centre cultural i poltic.

s seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre d'altres l'OSCE, l'OPEP i diverses agncies de les  Nacions Unides, aix com l'Agncia Internacional de l'Energia Atmica. Cada any l'1 de gener s'hi celebra el Concert d'Any Nou de Viena.

Urbanisme.
Establerta inicialment a alguns quilmetres de la riba del Danubi, sobre sa riba dreta, Viena se'n mantingu allunyada a fi de protegir-se de les seves crescudes. En ser canalitzat el riu entre els segles XVIII i XIX la ciutat pogu finalment acostar-s'hi, i posteriorment estendre's per la seva riba esquerra. Tot i aix, una important asimetria hi persisteix, amb la riba esquerra acollint noms 200.000 habitants. 

Un altre factor determinant en l'urbanisme de Viena fou el seu paper de ciutat fronterera del mn cristi durant diversos segles, pel qual Viena rest durant molt de temps encerclada per fortificacions que expliquen la densitat de son teixit urb central. Sa darrera muralla, desmantelada a mitjans del segle XIX, fou reemplaada per una srie d'avingudes concntriques conegudes sota el nom de Ring (anell en alemany).

 Principals atractius turstics . 
 La catedral gtica de Sant Esteve (Stephansplatz) i la Karlskirche. ;
 L'Ajuntament (Rathaus), el Parlament, i el Burgtheater. ;
 El Prater, amb la roda de la fortuna o snia gegant ms antiga del mn. ;
 Els carrers Krtnerstrasse i Gravin, amb els negocis de moda de les marques ms prestigioses (i cares) i agradables cafs i bistros (com el caf de l'Hotel Sacher, origen del pasts o pasts "Sacher") ;
 Palau de Schnbrunn (Bella font en alemany). ;
 Palau Belvedere. ;
 Palau Imperial de Hofburg (La Cort en alemany) , el Museu d'Etnologia (Museum fr Vlkerkunde) alberga el controvertit Plomall de Moctezuma, penltim emperador asteca).
 L'Esglsia Votiva (Votivkirche), que alberga l'altar de la Verge de Guadalupe ms gran fora de Mxic. ;
 Museus: el Museumsquartier, amb tres museus d'art modern amb el millor de la pintura de Gustav Klimt i Kokoschka; Museu d'Histria de l'Art, i Museu d'Histria Natural (Kunst- i Naturhistorisches Museum, respectivament); Galeria de la Acadmia de Belles Arts ;
 Hundertwasserhaus, que mostra l'arquitectura avantguardista de l'arquitecte austrac Hundertwasser. ;
 L'escola espanyola de equitaci (Spanische Hofreitschule) ;
 El mont Kahlenberg, part dels Boscos de Viena (Wiener Wald), amb el mirador ms espectacular del riu Danubi al seu pas per Viena ;
 Grinzing, zona de Heurigen, tavernes tpiques vieneses per a degustar bons vins de Dbling, Burgenland o del Weinviertel, aix com de carns fredes i embotits de la regi.

Enllaos externs.

Pgina oficial de la ciutat de Viena (institucional, en alemany i angls);

Guia audio de Viena -Austria (en espanyol, alemany, angls...);
Portal de la ciutat de Viena (alemany i angls);
Transports pblics de Viena (alemany);
Casal catal de Viena;
www.wienkultur.info panoramic pictures de Viena(alemany i angls) ;
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29914" title="Medi ambient" nonfiltered="2118" processed="2110" dbindex="12211">

S'entn per medi ambient l'entorn o suma total d'all que ens envolta i que afecta i condiciona especialment les circumstncies de vida de les persones o la societat en el seu conjunt.

Comprn el conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i un moment determinat, que influeixen en la vida de l'home i en les generacions venidores. s a dir, no es tracta noms de l'espai en qu es desenvolupa la vida sin que tamb comprn ssers vius, objectes, aigua, sl, aire i les relacions entre ells, aix com elements tan intangibles com la cultura. Aquesta accepci s menys habitual, per de gran transcendncia, ja que els materials reaccionen d'una manera o d'una altra, segons el medi en qu es puguin trobar. A nivell global, l'oxidaci (l'acci de l'oxigen) s la que s'aprecia com a quantitativament ms important. T tamb molt de ress la combinaci de determinats gasos (components del CFCs) amb l'oxigen, i n'ha propiciat el fenomen conegut com  el forat a la capa d'oz .

En la Teoria general de sistemes, un medi ambient s un complex de factors externs que actuen sobre un sistema i en determinen el seu curs i la seua forma d'existncia. Un medi ambient podria considerar-se com un superconjunt, en el qual el sistema donat s un subconjunt. Un medi ambient pot tenir un o ms parmetres, fsics o d'una altra naturalesa. El medi ambient d'un sistema donat deu interactuar necessriament amb ell.

En epidemiologia:

El medi ambient s el conjunt de factors anomenats factors extrnsecs, que influeixen sobre l'existncia, l'exposici i la susceptibilitat de l'agent a provocar una malaltia a l'hoste.

Aquests factors extrnsecs sn:
 Ambient fsic: Geologia, clima, contaminaci.
 Ambient biolgic: ;
 Poblaci humana: Densitat de poblaci.
 Flora: Font d'aliments, influeix sobre els vertebrats i artrpodes com a font d'agents.
 Fauna: Font d'aliments, hostes vertebrats, artrpodes vectors.
 Sl.
 Aigua.
 Ambient socioeconmic:;
 Ocupaci laboral o treball: Exposici a agents qumics, fsics.
 Urbanitzaci o entorn urb i desenvolupament econmic.
 Desastres: Guerres, inundacions.

 Desenvolupament histric del concepte de medi ambient: .
 Hipcrates (460-375 anys abans de Crist), a la seua obra "aires, aiges i llocs", ressalta la importncia del medi ambient com a causa de malaltia.
 Thomas Sydenham (1624-1689) i Giovanni Maria Lancisi (1654-1720), formulen la teoria miasmtica, en la que el miasma s un conjunt d'emanacions ftides de sls i aiges impures que sn causa de malaltia.
 En el segle XIX amb Chadwick, William Farr (1807-1883) amb la mortalitat dels miners, John Snow (1813-1858) amb "Sobre el mode de transmissi del clera", es consolida la importncia del medi ambient en epidemiologia i la necessitat d'utilitzar mtodes numrics.

En Ecologia:
La defensa del medi ambient aquesta unida al desenvolupament sostenible.

 Vegeu tamb .

Desenvolupament sostenible;
Educaci ambiental;

 Enllaos externs .
Portal Sostenibilitat;
Directori;
Organitzacions de medi ambient.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29915" title="Llengua oficial" nonfiltered="2119" processed="2111" dbindex="12212">
La llengua o idioma oficial d'un pas s l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell pas i d'altres. s la llengua de cada instituci i normalment respon a la llengua histrica de la zona.

s usual en molts pasos que convisquin diversos idiomes oficials en diversos graus de relaci: igualtat (en pasos bilinges, trilinges...), diglssia (quan un idioma predomina clarament sobre l'altre i s protegit, tot i el carcter oficial dels dos), compartimentaci (quan s'usa una llengua per a determinats afers oficials o l'altre per a altres diferents o quan un idioma nadiu conviu amb les llenges imposades amb el colonialisme).



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29917" title="Divisa" nonfiltered="2120" processed="2112" dbindex="12213">


Una divisa (herldica) s una figura herldica amb un lema que l'explica.
Una moneda (divisa) s la moneda estrangera en mans dels particulars o de l'estat, i tamb els ttols de crdit a curt termini liquidables en moneda d'un altre estat.
Una divisa (tauromquia) s un distintiu que porten els toros durant la cursa per identificar a quina ramaderia pertanyen.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29919" title="Groningen" nonfiltered="2121" processed="2113" dbindex="12214">




Groningen s una ciutat del nord-oest dels Pasos Baixos, capital de la provncia homnima. s a ms el principal centre urb del nord del pas, relativament poc poblat. El municipi compta amb una superfcie de 82,52 km i 179.185 habitants (1 de gener de 2004).

L'activitat econmica de la ciutat se centra en el comer i la indstria (entre d'altres, sucrera). s a ms seu d'una important poblaci estudiantil, grcies a la presncia de la Universitat de Groningen i la  Hanzehogeschool Groningen. 40.000 dels seus habitants hi sn estudiants.

Ciutats agermanades.
  Mrmansk, Rssia;

Enllaos externs.

 Pgina oficial;
 Rijksuniversiteit Groningen (Universitat de Groningen);



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29926" title="Mot primitiu" nonfiltered="2122" processed="2114" dbindex="12215">
Un mot primitiu s la paraula ms simple d'una famlia, la que cont l'arrel o lexema del que parteix qualsevol mot derivat sense cap afix o morfema. L'estudi dels mots primitius o derivats pertany a la morfologia. 

Aix, per exemple, taula s el mot primitiu de tauleta, que s un mot derivat, ja que al lexema taul, que aporta el significat bsic de moble que contenen tots els membres de la famlia lxica, tauleta afegeix un diminutiu eta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29927" title="Proposici" nonfiltered="2123" processed="2115" dbindex="12216">
El terme proposici aludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que s'usi, encara que tots tenen en com el fet de considerar una proposici com un conjunt de paraules amb sentit. 

Una proposici pot ser sinnim de frase o d'oraci en sentit ampli, si b alguns parlen de proposici com a cada part d'una oraci composta. En el camp de la lgica, una proposici s la frase enunciativa que formula un argument del qual es pot analitzar la veritat o falsedat.

En un sentit no gramatical, una proposici s un suggeriment, una invitaci o una demanda.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29929" title="Complement agent" nonfiltered="2124" processed="2116" dbindex="12217">
El complement agent s la funci sintctica prpia de les oracions en veu passiva. Consta d'un sintagma nominal o equivalent introdut per la preposici "per". En l'oraci activa corresponent fa de subjecte, i com que tradicionalment el subjecte sol tenir el paper de ser l'agent que realitza l'acci expressada pel verb, el complement de la passiva ha rebut aquest nom.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29932" title="Complement indirecte" nonfiltered="2125" processed="2117" dbindex="12218">
En gramtica tradicional el complement indirecte, o datiu, s una de les funcions sintctiques dins una frase. Consta d'un nominal (nom, frase o pronom) introdut per la preposici "a":

 Escric a la Maria;

Normalment va precedit d'un complement directe, o acusatiu:

 Enviar l'informe a alg;
 He donat el currculum a la secretria;

El complement indirecte de 3aPa s substituble per un pronom cltic:

 Quan s singular: per "li" (La Maria canta canons a en Jordi = La Maria li canta canons).

 Quan s plural: per "els" (Ella canta canons a les nenes = Ella els canta canons.


A part, en alguns dialectes, quan s singular i alhora el complement directe est substitut per "el, la, els, les": pel pronom feble "hi" (Ella canta la can a en Pere = Ella lhi canta, a ms d'Ella li'l canta)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29936" title="Rotterdam" nonfiltered="2126" processed="2118" dbindex="12219">





Rotterdam s una ciutat dels Pasos Baixos, la segona en nombre d'habitants desprs d'Amsterdam. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, s, amb prop de 600.000 habitants, la ciutat ms important d'Holanda Meridional, i un dels ports ms importants del mn.

El nom prov d'una presa o resclosa (dam) que fou feta al Rotte, un petit riu que s'uneix al Nieuwe Maas en aquell punt.

Arquitectura.

L'arquitectura de la ciutat, especialment el centre, s moderna i contrasta amb el tradicionalisme pre-eminent a la majoria de ciutats del pas. Aquest fet es deu en gran part al bombardeig de la Luftwaffe alemanya, que devast el centre de la ciutat la nit del 14 de maig de 1940, i que va ser el ms important sofert pels Pasos Baixos durant la Segona guerra mundial. Actualment, el centre compta amb nombrosos gratacels, entre els quals el ms alt dels Pasos Baixos, el Delftse Poort, de 151 m.

Port.
El port de Rotterdam s el ms important d'Europa i el segon en volum de mercaderies del mn, desprs del de Xanghai. El port deu la seva prosperitat a la tradici marinera del pas i a la situaci estratgica de la ciutat, al punt de confluncia dels rius  Rin i Mosa, que ha contribut a fer de Rotterdam un importantssim nus de comunicacions que canalitza l'intercanvi de mercaderies entre el continent i la resta del mn, mitjanant enllaos per carretera, barcassa (fluvial), tren i, sobretot, vaixell (ocenic).

Enllaos externs.

Pgina municipal;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29937" title="Fiord" nonfiltered="2127" processed="2119" dbindex="12220">

Un fiord s una vall que ha estat sotmesa a una forta erosi glacial, i que posteriorment ha estat envada pel mar, que n'ocupa el fons.

El mot s d'origen escandinau, on fjord s'empra, ms mpliament que en catal, per a tota entrada estreta costa endins.

Fiords al mn.
En general estan situats a costes muntanyoses occidentals (obertes cap a ponent) ms enll dels 48 de latitud a l'hemisferi nord i dels 42 al sud. Hom troba fiords a les costes de:
 Noruega;
 Islndia;
 Grenlndia;
 oest d'Esccia (on sn anomenats sea lochs);
 sud-oest de l'illa sud de Nova Zelanda ;
 oest de l'Amrica del Nord, des del sud de la Colmbia Britnica fins a Alaska;
 oest de Terranova;
 sud de Xile;

Els fiords ms llargs del mn sn:
 Scoresby Sund a Grenlndia, (350 km);
 Sognefjord a Noruega (203 km);
 Hardangerfjord a Noruega (179 km);


Les llargues badies semblants als fiords de Nova Anglaterra sn a vegades anomenades "fiards".

La badia de Lim, a stria, va ser creada per les forces erosives del riu Pazin ica, no per geleres, de manera que estrictament no hi s aplicable el nom de "Fiord de Lim" que a vegades se li aplica.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29940" title="Caramel" nonfiltered="2128" processed="2120" dbindex="12221">
 
Un caramel s un aliment preparat amb diferents tipus d'essncies o afegits que li atorguen gustos diferents, amb alt contingut de sucre.

El caramel s'aconsegueix  mitjanant la cocci del sucre. Aquest pot  consumir-se tant lquid, tal s el cas del caramel que s'afegeix per sobre del flam, com slid, cristallitzat. El caramel solidificat es consumeix popularment deixant-lo desfer a la boca. A aquests se'ls afegeixen sabors a fruites, herbes o altres aromes. Fins i tot, existeixen els caramels sense sucre.

Fabricaci.
A la fabricaci industrial de caramels s'acostumen a emprar com matries primeres sucre, glucosa i aigua, que es combinen a les proporcions adients per a generar un xarop (almvar) que posteriorment es cou a altes temperatures. Una evaporaci rpida produeix  l'eliminaci de l'aigua present al xarop cuit, romanent una pasta de caramel que pot sser modelada en diferents formes. El refredament ulterior provoca la cristallizaci de la  massa, formant el caramel prpiament dit al conferir-li rigidesa que el fa apte pel seu empaquetat

Depenent del  solvent (aigua o llet) ) i de la recepta, el resultat final pot anomenar-se d'una manera o altra. Quan es fa amb  llet, la reacci amb les protenes de la mateixa, genera compostos orgnics  cclics que atorguen nous sabors, al donar-se la reacci de Maillard.

La textura final depn de la temperatura a la que  bull l'almvar, aix com de la presncia  d'cids  durant la cocci (per exemple, l'agregat de vinagre als almvars  orientals dna com a resultat un producte menys viscs).  La presncia d'un solut en un lquid fa que augmenti el seu punt d'ebullici, i s per aix que quan ms percentatge de sucre n'hi hagi dissolt ms augmentar la temperatura d'ebullici.
 
Per quan ms s'escalfa la mescla l'aigua bull i s'evapora, i per tant augmenta la concentraci de sucre; aix fa que augmenti encara ms el punt d'ebullici de la mescla. 

Aquesta relaci s predictible, i portant la mescla a una temperatura en concret s'aconsegueix la concentraci de sucre desitjada. En general, a temperatures ms elevades (ms gran concentraci de sucre) resten caramels ms durs i  rgids mentre que les temperatures ms baixes produeixen caramels ms tous. s recomanable un termmetre par a controlar la temperatura.

Per a ms informaci sobre els punts d'ebullici i noms, vegeu almvar.

Comercialitzaci.
Poden trobar-se en botigues de dolos, de rebosteria o confiteria, o bomboneries.

s habitual que tinguin embolcalls de colors cridaners, i dhuc el propi caramel pot sser de molts colors. Tamb  es fan servir altres tcniques per a fer-los diferents de la resta, per exemple, fer que piquin  que a dins tinguin xiclet, o que incloguin un pal per agafar-los (pirulins o piruletes).

Histria.
Abans de qu s'emprs el sucre, ja es feien dolos amb altres substncies com la mel, el gingebre o la  regalssia.

Els caramels (i dolos en general) es coneixen amb molts noms: llaminadures, llepolia , pirul, papabenet, etctera.

Enllaos externs.

 Cmo hacer caramelos ;
 L'art de fer caramels ;
 La Cincia dels caramels ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29941" title="Joan March i Ordinas" nonfiltered="2129" processed="2121" dbindex="12222">
Joan March Ordinas "Verga", conegut tamb com el banquer de Franco (Santa Margalida, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de mar de 1962) va ser un contrabandista, poltic i financer mallorqu.

El 1926 fund la Banca March. Tamb desenvolup activitats d'espionatge a favor de diverses potncies, especialment Gran Bretanya.

Desprs de fer de porquer a Santa Margalida se'n va adonar que tenia unes excepcionals aptituds per els comptes i es dedic al contraban de tabac entre el Nord d'frica i la pennsula sovint amb vaixells de bandera britnica. Durant la Primera Guerra Mundial va subministrar combustible i provisions a les naus dels dos bndols malgrat l'estatus de neutralitat vigent.

El seu poder i influncia augmentaren durant els diferents governs de la monarquia d'Alfons XIII. Condemnat i empresonat per la Repblica, organitz una sonada fugida cap a Gibraltar, on fou ben rebut. Ms endavant esdeven un major organitzador i financer de la rebelli franquista, finanant personalment els avions italians que transportaren les tropes colonials des del Marroc fins a Andalusia, i tamb organitzant el vol del Dragon Rapide, que trasllad Franco des de les Canries fins al Marroc. 

Acabada la Segona Guerra Mundial, era la setena fortuna del mn. El febrer de 1948 aconsegu adquirir la companyia elctrica Barcelona Traction valorada en 10 milions de lliures esterlines per tan sols mig mili, a partir d'una sentncia d'un tribunal de Reus que encara avui s'estudia a tot el mn a l'hora de discutir els drets dels inversors internacionals. El 1944 va comenar la promoci de Don Juan de Borbn, que s'havia convertit a la causa aliada, al tron espanyol. Tamb tenia inversions i interessos en diaris i partits poltics.

D'acord amb documents desclassificats fa poc, l'any 1941 el govern britnic va decidir promocionar en el govern espanyol, mitjanant l'oferiment de diners, una actitud hostil cara a l'entrada en la Segona Guerra Mundial en el bndol alemany. March va ser l'encarregat d'apropar-se a un grup d'alts comandaments espanyols, i els seus arguments foren reforats per una suma de 10 milions de dlars americans de l'poca, posats a la seva disposici pel govern de Churchill.    

Vegeu tamb.
Partit Republic de Centre;
Verguisme;
Barcelona Traction, Light amd Power Limited;

 Bibliografia .
El ltimo pirata del mediterraneo, Manuel de Benavides, 1934;
Juan March y su tiempo, Ramon Garriga, 1976, Ed. Planeta.
La Irresistible ascensin de Juan March, Bernardo Daz Nosty, 1977, SEDMAY ediciones.
Seor monopolio. La asombrosa vida de Juan March, Arturo Dixon, 1985, Ed. Planeta.
Joan March. Els inicis d'un imperi financer, 1900-1924, Pere Ferrer Guasp, 2000, Edicions Cort.

 Enllaos Externs .
 Joan March, els negocis de la guerra (Programa 30 minuts, Televisi de Catalunya).;
 Pagina no oficial de Joan March Ordinas .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29942" title="Francesc Josep I d'ustria" nonfiltered="2130" processed="2122" dbindex="12223">

Francesc Josep I d'ustria ( Viena, Imperi Austrac 1830 - d., Imperi austrohongars 1916 ) fou emperador d'ustria, rei de Bohmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penltim sobir d'una de les famlies ms importants de la histria europea, la Dinastia Habsburg.

El seu regnat ha estat el tercer ms llarg de la histria d'Europa, desprs dels de Llus XIV de Frana i de Joan II de Liechtenstein.

Famlia.
Va nixer el 18 d'agost de 1830 al Palau de Schnbrunn, situat a la ciutat de Viena, sent fill de l'arxiduc Francesc Carles d'ustria i de Sofia de Baviera. Fou nt per lnia paterna de Francesc I d'ustria i Maria Teresa de Borb-Dues Siclies, i per lnia materna de Maximili I Josep de Baviera i Carolina de Baden. Fou germ de Maximili I de Mxic. 

Npcies i descendents.

Francesc Josep es cas el 1853 amb la duquessa Elisabet de Baviera, filla del duc Maximili de Baviera i de la princesa Llusa de Baviera, essent nta del rei Maximili I de Baviera. La parella tingu quatre fills:

SAI l'arxiduquessa Sofia d'ustria nascuda el 1855 a Viena i morta el 1857.

SAI l'arxiduquessa Gisela d'ustria nascuda a Viena el 1856 i morta el 1932 a Munic. Es cas amb el prncep Leopold de Baviera.

SAI l'arxiduc Rodolf d'ustria nat el 1858 a Viena i comt sucidi a Mayerling (ustria) el 1889. Es cas amb la princesa Estefania de Blgica.

SAI l'arxiduquessa Maria Valria d'ustria nascuda el 1868 a Budapest i morta el 1924. Es cas amb l'arxiduc Francesc Salvador d'ustria-Toscana.

Obra poltica.
Va assumir el tron el 1848, desprs que abdiqus el seu oncle, l'emperador Ferran I d'ustria. Els deu primers anys de regnat (1848 - 1859) vingueren marcats per la recuperaci de la pau interior malgrat que s'aplic una terrible repressi principalment a les privncies italianes i a Hongria. Referent a la poltica exterior el fet ms important s la no intervenci de l'emperador a la guerra de Crimea, aquest fet provoc un fort distanciament entre l'emperador i el tsar Nicolau I de Rssia que esperava una intervenci asutriaca desprs de l'ajuda russa arran de la revoluci de 1848.

L'any 1859 es produei el primer enfrontament del regnat de Francesc Josep en qu l'exrcit austrac ha d'intervenir directement. La guerra austrosarda significar la prdua de la rica provncia de la Llombardia en favor de l'incipient regne d'Itlia a la vegada que donava llum verda al Piemont-Sardenya perqu inicis la conquesta dels petits ducats de l'Itlia central molts dels quals es trobaven en mans de la famlia Habsburg (Parma, Mdena i Toscana). La derrota fou un cop psicolgic important per l'emperador, un cop que fu que abandons la vanitat que en part havia marcat la primera dcada del seu regnat.

L'any 1864 esclat un conflicte menor al nord d'Alemanya, al costat de la frontera danesa. Les pretensions danesos d'annexar-se els ducat d'Slesvig-Holstein provocaren la intervenci conjunta d'ustria i de Prssia. Una intervenci no desitjada pels austriacs que encara arrossegaven conseqncia de la guerra de 1859. Malgrat tot, Prssia empeny els austriacs i aquests assumiren Holstein com una provncia ms de l'Imperi. Prssia, per, declar la guerra a ustria l'any 1866 i aquesta conclogu amb una estripitosa derrota austriaca a la batalla de Sadowa i amb la prdua de la provncia de Vencia i l'expulsi d'ustria de la Confederaci Germnica. Per primera vegada en ms quatre-cents anys els Habsburg quedaven relegats als seus dominis austracs i fora de joc tant a Itlia com a Alemanya.

La desfeta de Sadowa provoc l'anomenat comproms austrohongars. L'Imperi es divid en dos territoris, ustria i Hongria. L'emperador assumia el ttol de rei d'Hongria i concedia plena autonomia poltica en els afers interns al territoris hongars. Els vincles entre els dos territoris es concentraven en la figura de l'emperador i en alguns ministeris conjunt com el d'afers exteriors.

Des de 1867, i principalment des 1871 fins el 1914 ustria s'hagu d'acontentar en jugar un paper secundari en els afers europeus. Allat de la cursa colonia segu veient en els Balcans el seu mercat i la seva expansi, dins d'aquesta lgica es produeix la incorporaci de la provncia de Bsnia al pas. Malgrat tot, el problema de les nacionalitats aparagu cada vegada amb ms cruesa i les reivindicacions nacionals s'estengueren per tot el pas per principalment als Balcans i a la Repblica Txeca. 

Mica en mica ustria s'acost a Alemanya per tal de garantir una portent aliana militar que amb el pas dels anys la portaria a la Primera Guerra Mundial. Francesc Josep declar la guerra a Srbia com a conseqncia de les pressions de l'Estat Major arran de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria a Sarajevo el 1914. L'emperador mor d'una pneumonia a Viena el novembre de 1916 evitant aix de veure la dissoluci de l'Imperi el 1918.

Viena, la capital de l'Imperi.

El regnat de Francesc Josep I ser de gran importncia en l'aspecte urbanstic i constructiu. Va fer destruir les muralles que rodejaven el centre urb de Viena, i va substituir aquest espai per la Ringstrasse, una mplia avinguda creada el 1858 que facilitava la integraci de la ciutat antiga a la xarxa viria de la ciutat moderna, i al mateix temps, s'aixecaven en aquest espai els principals edificis pblics de la ciutat, tot creant un espai ampli i fresc grcies a les seves avingudes i jardins. Una de les obres ms impactants de la Ringstrasse s el Burgtheater, aixecat entre 1874 i 1888 pels arquitectes Gottfried Semper i Karl von Hasenauer. Semper i Von Hasenauer van construir un edifici de clara inspiraci neorrenaixentista, ratllant gaireb el barroquisme, seguint aix les tendncies histriques caracterstiques de l'arquitectura de la segona meitat del segle XIX.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29944" title="Marqueteria" nonfiltered="2131" processed="2123" dbindex="12224">
La marqueteria s una antiga tcnica que ja s utilitzava a l'poca dels faraons egipcis consistent en l'elaboraci de motius figuratius o geomtrics, utilitzant fulloles de fusta de 5 dcimes de gruix. 

A causa de la gran varietat de tonalitats i textures de les diferents fustes, amb la marqueteria es pot realitzar qualsevol tipus de composici pictrica.

Es pot aplicar a sobres de taula, marcs de mirall, joies, mobiliari... actualment experimenta una renovaci conservant la tcnica antiga, per adaptant-se als dissenys ms moderns.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29945" title="Jordi Pons Sangins" nonfiltered="2132" processed="2124" dbindex="12225">
Jordi Pons Sangins (Barcelona, 1933), s un alpinista, esquiador, cineasta i escriptor catal.

s, de la seva generaci, l'nic alpinista que, a ms s un cineasta de primera qualitat, encara en actiu en ambdues especialitats.

s considerat un dels pares de l'actual generaci d'alpinistes i escaladors de Catalunya i de tot l'Estat espanyol, amb ascensions a parets mtiques com la cara Nord de l'Eiger o l'esper Walker de les Grandes Jorasses, al Masss del Mont Blanc, a l'Hindukush, a l'Annapurna, etc. Va formar part de la primera expedici catalana a l'Everest l'any 1982, organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC), de la que en queda com a testimoni el magnfic film Everest 82, primera expedici catalana.

L'any 2003, quan ja havia complert els 70, escal la paret del Dru, una de les ms difcils dels Alps, desprs de diversos intents al llarg de la seva vida d'escalador, de la que tamb en queda un testimoni grfic, el vdeofilm La inaccessible paret nord del Dru.

La seva obra cinematogrfica comprn ms d'una vintena de documentals dels que, ell diu poden ser presentats amb una certa dignitat, molts dels quals destacats amb premis al Festival de Cinema de Muntanya de Torell i als festivals internacionals de Trento o de Les Diablerets. D entre tots cal destacar els documentals de lAma dablam (1981) , el citat Everest 82, el Cho Oyu 8201 m (1984) i Mackinley, la muntanya polar (1987), tots ells rodats amb cinema 16 mm, la qualitat dels quals est molt per sobre d'aquell concepte d'una certa dignitat que ell usa modestament quan parla dels seus films i quan afirma que per fer sortir la gent de casa seva per a veure un documental noms es podia fer si hi havia un mnim de garanties de pensar que les imatges eren de prou qualitat per a fer perdre unes hores de son. Una cosa podria ser l'xit aconseguit sota el punt de vista alpinstic i una cosa molt diferent era plasmar-ho en el celluloide.

L any 2005 va rebre una medalla UNICA (Uni internacional de Cinema Amateur) de mans de la Secci de Cinema del CEC.

L'any 2007 va ser elegit membre honorfic de la UIAA (Federaci Internacional d'Alpinisme i Escalada). s la cinquena persona que obt aquesta distinci en aquesta organitzaci.

 Principals ascensions i expedicions .
1974 El 26 d'abril, juntament amb en Josep Manuel Anglada Nieto i n'Emili Civis Abad ascendeix l'Annapurna Est, primer 8.000 catal.
Expedici al Dhaulagiri;
1982 Primera expedici catalana a l'Everest;

 Llibres .
Annapurna Est (1976);

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29950" title="Veneuela" nonfiltered="2133" processed="2125" dbindex="12226">


Veneuela, oficialment la Repblica Bolivariana de Veneuela (en castell: Repblica Bolivariana de Venezuela) s un Estat de la costa nord de Sud-amrica. El territori veneol inclou, a ms, diverses illes localitzades al mar Carib. Veneuela limita amb Guyana a l'est, Brasil al sud, Colmbia a l'oest. Les illes de Trinitat i Tobago, Grenada, Saint Lucia, Barbados, Curaao, Bonaire, Aruba, Saint Vincent i les Grenadines i les Antilles sota el vent es troben a prop de la costa veneolana. 

Com a antiga colnia espanyola, Veneuela es va independitzar el 1821. Mant disputes territorials amb Guayana l'rea d'Essequibo i amb Colmbia al Golf de Veneuela. En l'actualitat, la Repblica Bolivariana de Veneuela s coneguda per la seva indstria petroliera i la biodiversitat ambiental del seu territori s un dels 17 pasos megadiversos del mn.

Veneuela s un dels Estat ms urbanitzats de Llatinoamrica, i de fet, del mn. La gran majoria dels veneolans viuen a les ciutats del nord, especialment a Caracas, la capital i la ciutat ms gran. 

Toponmia.
Es creu que el nom de Veneuela prov del cartgraf Amerigo Vespucci que, amb Alonso de Ojeda, va encapalar una expedici naval el 1499 a les costes del golf del nord-est que avui es coneix com el Golf de Veneuela. En arribar a la Pennsula Guajira, la tripulaci va observar els pobles constituts per construccions lacustres o palafits que els anyu havien construt sobre l'aigua. Per a Vespucci, aquestes construccions el feien recordar la ciutat de Vencia, i per tant, va batejar aquesta regi com a Veniziela (que es creu significava petita Vencia), que desprs es transformaria en Venezuela. Altres historiadors (principalment Francisco Herrera Luque) han suggerit que el sufix castell -zuela s pejoratiu (p.ex. mujerzuela) i no pas diminutiu. 

Per altra banda, el gegraf espanyol Martn Fernndez de Enciso, membre de la mateixa tripulaci, va escriure en la seva obra Summa de Geografa que la poblaci que havien visitat es coneixia com a Veneciuela i que estava construda sobre roca. D'acord amb aquesta teoria, el nom de Veneuela podria provenir d'una paraula amerndia.

Geografia fsica.
Veneuela s situada en l'Hemisferi Nord, tot i que l'extrem meridional continental es troba molt a prop de la lnia de l'equador terrestre. El seu territori continental est integrat per una massa compacta que s'estn d'est a oest i que pertany a la placa sud-americana; el territori insular comprn un conjunt d'arxipllags, illes i illots del mar Carib. Per la seva geografia hi ha una diversitat de recursos naturals, principalment energtics i minerals, i tamb una gran diversitat d'espcies i ecosistemes.

El pas limita al nord amb el mar Carib o el mar de les Antilles amb una extensi de costa de 2.813 km; t fronteres martimes amb les aiges territorials de Trinitat i Tobago, les Antilles Neerlandeses, Grenada, Puerto Rico i les Illes Verges. Comparteix 2.050 km de frontera terrestre amb Brasil al sud; 743 km a l'est amb Guyana i 2.250 km a l'oest amb Colmbia. 

Relleu.


El relleu veneol abasta tres unitats geogrfiques, una darrera l'altra d'oest a est:
 les cadenes septentrionals andines;
 les planes (llanos) de l'Orinoco;
 el sector occidental de l'altipl de Guaiana. ;

Els Andes septentrionals es bifurquen en dues cadenes muntanyenques, que s'aixecaren durant l'Era terciria, que se separen a l'extrem nord de la serralada oriental colombiana. La cadena occidental est constituda per la serralada de Perij en la frontera amb Colmbia, que assoleix una altitud mxima de 3.750 m. La cadena oriental forma la serralada de Mrida, que assoleix una altitud mxima de 4.980 m al Pico Bolvar, el punt ms alt del pas. Aquestes dues cadenes envolten la depressi del Llac de Maracaibo, que amb 13.280 km s el ms extens de l'Amrica del Sud. El llac ocupa una mplia depressi oberta al golf de Veneuela. El seu subsol cont nombroses reserves d'hidrocarburs. Entre el Llac de Maracaibo, la serralada de Mrida i el mar Carib s'aixequen les serralades i les valls profunds (hondonadas) del sistema Lara-Falcn format per tres alineacions orogrfiques orientades de sud-oest a nord-oest. Cap a l'est, la regi muntanyosa veneolana s'estn i envolta una vegada ms la costa del Carib, conformant la sistema muntanys del Carib que assoleix una altitud mxima de 2.765 m al Pico Naiguat i que est conformat per la serralada del Carib i la serralada de l'Interior, ambdues orientades d'est a oest, i enmig d eles quals es trba la depressi del Llac de Valencia. Finalment a l'est del sistema muntanys del Carib es troba el macs de Cuman que forma les pennsules d'Araya i Paria entre els golfs de Caraico i Paria. 
 
La regi de les planes de l'Orinoco ocupa la depressi central que s'estn entre les muntanyes andines al nord-est i la vall de l'Orinoco a l'est i al sud i que envolta l'altipl de Guaiana. Est integrada per una immensa plana que fou coberta pel mar en poques histriques antigues, i que han donat origen als jaciments d'hidrocarburs. A l'est i al sud de l'Orinoco es troba l'altipl de Guaiana que, a causa de l'erosi, ha creat un relleu secundari de petites serralades, que ascendeix a poc a poc fins formar el lmit amb el Brasil amb la cadena de serralades de Tairapec, Parima i Pacaraima; el mont Roraima, amb 2.810 n's el punt ms alt.

Hidrografia.
Veneuela t una gran quantitat de recursos hdrics. El 74,5% de les aiges fluvials desemboquen a l'oce Atlntic, el 20,7% al mar Carib i el 4,5% s'uneixen al riu Amazones. Una petit percentatge desemboquen en la conca endorreica del Llac de Valencia. Aix doncs, tres quartes parts del pas pertanyen a la conca de l'Orinoco, que desemboca a l'Atlntic a travs d'un gran delta. s el tercer riu ms cabals de l'Amrica del Sud. Els afluents ms importants de l'Orinoco sn el Ventuari, el Caron, el Cauri, l'Aro, el Guaviare, el vichada, el Meta i l'Apure. Una part de les aiges de l'Orinoco acaben a l'Amazones per mitj del canal natural de Casiquiare que comunica amb el riu Negro. Per altra banda, els rius ms importants de la conca del mar Carib desemboquen al Llac de Maracaibo: Cotatumbo, Escalante i Chamba, curts i cabalosos.

Fauna.
La fauna hi s diversa i abundant, amb presncia de mamfers caracterstics de la zona tropical. Veneuela s un dels pasos amb major varietat d'espcies d'aus. Els rptils hi sn tamb nombrosos, i s'hi troba una gran varietat de peixos. El 2004 hi existien 219 espcies en perill d'extinci, entre elles el Thripophaga cherriei.

Poltica i govern.
Organitzaci constitucional.
Les autoritats del Govern Nacional o Federal, es troben a Caracas, capital de la naci, dins el Districte Capital, seu dels rgans del Poder Pblic Nacional. El Govern est integrat per les institucions i rgans que, segons la constituci de 1999, formen cinc branques, independents i autnomes:
 El poder executiu, ostentat pel president i el vicepresident, aix com el Gabinet o consell de Ministres. El president s electe per pluralitat de manera directa; s el cap d'Estat, cap de govern i el comandant en cap de les Forces Armades Nacionals i cap directe de la Reserva. s electe per un mandat is anys, amb la possibilitat d'una sola reelecci. El president designa el vicepresident i els ministres del gabinet. T el dret a demanar a l'Assemblea la reconsdieraci de les lleis que consideri desapropiades, tot i que una majoria simple pot anular les seves objeccions. L'Assemblea pot atorgar-li, per majoria simple, poders legislatius especials per dictar decrets amb fora de llei. ;
 El poder legislatiu, ostentat per l'Assemblea Nacional. L'Assamblea s unicameral, integrada per 167 diputats, electes segons el mtode de representaci proporcional. Tres d'aquest diputats representen els pobles indgenes de Veneuela; i cada estat de Veneuela s representat per tres diputats. ;
 El poder judicial, encapalat pel Tribunal Suprem de Justcia, integrat per trenta-dos magistrats, distributs en set sales: constitucional, poltico-adminsitrativa, electoral, cassaci civil, cassaci penal, cassaci social i la sala plena. Cada sala est integrada per cinc magistrats, llevat de la sala constitucional que en t set. Els magistrats sn designats per l'Assemblea Nacional per un perode de 12 anys. ;
 El poder ciutad, conformat pel Ministeri Pblic, la Contraloria General de la Repblica i el Defensor del Poble. Totes tres constitueixen el Consell Moral Republic. ;
 El poder electoral, conformat pel Consell Nacional Electoral, integrat per cinc rectors principals i cinc suplents, designats per l'Assemblea Nacionals per un perode de set anys, amb la possibilitat de dues reeleccions. ;

La constituci de 1999 inclou el "referndum revocatori" per a tots els crrecs d'elecci popular. Els funcionaris poden ser sotmesos a una nova elecci a la meitat del seu mandat.

Subdivisi administrativa.
Veneuela es divideix en vint-i-tres estats, un districte capital la ciutat de Caracas , les dependncies federals i la Guaiana Esequiba, territori disputat amb Guyana. Els estats se subdivideixen en un total de 335 municipis que, al seu torn, se subdivideixen en un total de ms de mil parrquies. Els estats, tanmateix, s'agrupen en nou regions administratives, que es van establir per decret presidencial.  

Els estats veneolans sn:

Amazonas;
Anzotegui;
Apure;
Aragua;
Barinas;
Bolvar;
Carabobo;
Cojedes;
Delta Amacuro;
Falcn ;
Gurico;
Lara;
Mrida;
Miranda;
Monagas;
Nueva Esparta ;
Portuguesa;
Sucre;
Tchira;
Trujillo;
Vargas;
Yaracuy;
Zulia;

Economia.
Veure l'article: Economia de Veneuela;

La indstria petroliera domina l'economia veneolana, i representa un ter del Producte interior brut (PIB) de la naci, el 90% del valor de les seves exportacions, i ms de la meitat de la renda del govern. Des de la dcada de 1940 fins a la dcada de 1970, Veneuela era l'exportador de petroli ms gran del mn. Els jaciments principals es troben al Llac de Maracaibo i als estats del litoral. El govern veneol ha aprofitat les rendes obtingudes del sector petrolier per a promoure el desenvolupament econmic i diversificar l'economia. Veneuela s el proponent i membre de l'Organitzaci de Pasos Exportadors de Petroli (OPEP). El pas va ser afectat greument per la caiguda abrupta dels preus de l'hidrocarbur en la dcada de 1980, elevant els nivells de pobresa i desigualtat. El president Hugo Chvez, electe des de 1998, ha aplicat una srie de poltiques de carcter socialista que inclouen la nacionalitzaci de les principals industries del pas, incloent-hi les indstries del petroli, l'elctrica i de telecomunicacions. A ms, s'ha determinat reduir la influncia dels Estats Units sobre l'Amrica Llatina, per la qual cosa ha aprofitat les rendes petrolieres per atorgar prstecs generosos als seus vens. Els preus del petroli, que han arribat a mxims histrics, superiors als 100 USD per barril, han estat aprofitats pel govern de Chvez per emprendre poltiques de benestar social i de reducci de pobresa. Tanmateix, la inflaci s'ha disparat a ms del 20% anual, una xifra que tanmateix, ha estat acompanyada d'un sorprenent creixement del PIB a taxes superiors al 7%. El PIB per cpita el 2007 va ser de 12.200, el quart ms gran de l'Amrica Llatina en paritat de poder adquisitiu; tanmateix el 37,9% de la poblaci viu sota el llindar de la pobresa, un dels percentatges ms elevats de la regi.

Veneuela pertanyia a la Comunitat Andina de Nacions i al G3, per el president Hugo Chvez, ha anunciat la sortida del pas d'aquests blocs comercials, i ha optat per integrar-se al Mercosur com a membre ple encara falta la ratificaci del parlament del Paraguai i a la creaci de l'Alternativa Bolivariana de les Amriques i de la Uni de Nacions Sud-americanes.

Geografia humana i societat.

Demografia i llengua.
El 2008, la poblaci veneolana es va estimar en 26 milions d'habitants, amb una taxa de creixement poblacional de l'1.5%. La poblaci veneolana s altament urbanitzada: el 94% de la poblaci viu a les ciutats, el percentatge ms alt d'Amrica Llatina, i un dels ms alts del mn. Territorialment, el 71% de la poblaci viu entre la costa i el centre; noms el 6% de la poblaci viu al sud del riu Orinoco, una rea, tanmateix, de major extensi territorial. Les ciutats ms grans sn: Caracas, la capital, amb 3,5 milions d'habitats, seguida de Maracaibo, ciutat important de la indstria petroliera amb 2 milions i Valencia, capital manufacturera, amb 1,4 milions.  L'esperana de vida s de 73 anys; la taxa de fecunditat s relativament alta, de 2,5 nens per dona, i la alfabetitzaci s del 93%. Sn llenges oficials el castell i les llenges amerndies dels pobles autctons. S'hi parlen tamb diverses llenges dels immigrants europeus.

Etnografia i immigraci.
Veneuela s un pas d'immigrants, tnicament divers. La majoria de la poblaci, el 67% s mestissa o mulato-mestissa; el 20% s d'ascendncia europea descendents dels colonitzadors espanyols originals, aix com de la forta immigraci europea de la segona meitat del segle XX; el 10% s d'origen afric, i el 2% s amerndia.Abans de 1948, la poblaci era noms de 5 milions d'habitants. A partir d'aquesta dcada, i amb el boom petrolier el govern, que no havia encoratjat la immigraci no espanyola, va aplicar una poltica de immigraci oberta, atraient obrers d'Espanya, Itlia i Portugal, Colmbia, l'Argentina, Xile, l'Uruguai i dels Estats Units. El govern estima que hi ha 38 grups tnics amerindis, dels quals els ms nombrosos sn els guajiro (wayuu) i els warao (warrau).

Histria.
A Veneuela, el 1522 es fundava un dels primers emplaaments espanyols a l'Amrica del Sud (el primer n'era Santa Marta, en el que avui s Colmbia), i la major part del territori formava part del virregnat de Nova Granada. Parts del que ara s l'est de Veneuela van esdevenir la Nova Andalusia. Desprs de diversos aixecaments fracassats, el pas va independitzar-se d'Espanya el 1811 sota el lideratge del seu fill ms fams, Simn Bolvar. Veneuela va formar part de la Repblica de la Gran Colmbia juntament amb Colmbia, el Panam i l'Equador fins a 1830, quan l'estat veneol se'n va separar i va esdevenir una repblica sobirana.

Per la major part del segle XIX i del segle XX la histria veneolana es va caracteritzar per la inestabilitat poltica, lluites poltiques i governs dictatorials. Desprs de la mort de Juan Vicente Gmez i la caiguda del governs autoritaris, les lluites democrtiques van obligar a l'exrcit a retirar-se de la participaci directa en la poltica nacional el 1958. A partir de llavors, Veneuela ha tingut una tradici de govern democrtic, per, no sense conflictes. 

El 1992 el tinent militar Hugo Chvez va dirigir un cop d'estat per a remoure al president democrtic, electe dues vegades, Carlos Andrs Prez. El cop va fracassar, i Chvez i els conspiradors van ser encarcerats per traci. Per altra banda, el president Prez va ser acusat i declarat culpable de corrupci. Chvez es va convertir en un personatge molt popular per la classe baixa per resistir a un president corrupte. Va ser alliberat el 1994 per el successor de Prez, Rafael Caldera. 

Chvez va guanyar les eleccions presidencials de 1998 amb el 56% dels vots com a candidat d'un nou partit poltic, el Moviment Cinquena Repblica (Movimiento V Repblica en espanyol). Va a promoure la creaci d'una nova constituci, aprovada per referndum el 1999. Chvez va ser re-elegit el 2000 sota la nova constituci amb el 59% dels vots. Les reformes econmiques i poltiques que ha realitzat han estat fortament criticades per la classe mitjana i la classe alta. El desembre de 2001 es van realitzar vagues generalitzades del sectors petrolier i empresarial. Desprs d'un breu cop d'estat 2002 l'empresari Pedro Carmona es va autoproclamar president, per, va ser obligat a renunciar desprs d'un moviment popular pro-Chvez i el vicepresident Diosdado Cabello es va convertir en president inter d'acord a la constituci. Chvez va ser restitut com a president 48 hores desprs.

Notes i referncies.


Articles relacionats.
Llista de governants de Veneuela;
Guerra d'independncia de Veneuela;
Joropo;

Enllaos externs.

Pgina del Govern ;
 Foto Venezuela;










































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29953" title="Ucrana" nonfiltered="2134" processed="2126" dbindex="12227">



Ucrana (en ucrans        , transcrit Ukrana) s un estat de l'Europa de l'est. Limita amb Rssia al nord-est, amb Bielorssia al nord, amb Polnia, Eslovquia i Hongria a l'oest, amb Romania i Moldvia al sud-oest i amb la mar Negra al sud. 

Histria.
L'actual territori que forma Ucrana va ser la part meridional del primer estat eslau oriental: el Principat de Kev (o Rus de Kev). La seva capital era Kev. Aquest estat va ser fundat pels varegs, un poble vking procedent de Sucia. Els varegs van arribar conduts per Rurik, que, segons la tradici "normandista", va ser el fundador de Kev. Posteriorment els varegs van ser assimilats per la poblaci eslava local, composta per rutens i protoucranesos. Durant els segles X i XI el territori ucrans es va convertir en l'estat ms important d'Europa i es va forjar la identitat ucranesa que ha perdurat fins a l'actualitat.

Originriament, el terme rus feia referncia a tots els principats eslaus, per degut a les disputes internes i a les intrusions dels mongols i els trtars comenaren a definir-se les tres grans branques dels eslaus orientals: russos amb el centre a Vladmir (posteriorment Moscou), ucranesos als principats de Galtsia i Volnia (unificats el 1199 en un estat que dur fins el 1340 i desprs ocupats per Polnia) i posteriorment amb centre a Kev, i bielorussos als principats de Polsia-Minsk, Smolensk i Pinsk.

A mitjan segle XIV els lituans aprofitaren la debilitat dels trtars i van comenar a ocupar el principat. Posteriorment Polnia i Litunia s'uniren en un estat, i els territoris ucranesos van quedar subjectes a la dominaci polonesa. 

Ja a mitjan segle XVII, els serfs ucranesos que van fugir de Polnia crearen un estat independent al centre del pas, donant origen als cosacs. Desprs de les particions de Polnia de finals del segle XVIII entre Prssia, ustria i Rssia, la Ucrana occidental va quedar sota la dominaci austraca mentre que l'oriental va romandre sota la russa.

Durant aquest perode comena a revifar la conscincia nacional. Desprs de la Revoluci Russa del 1917, Ucrana va assolir una breu independncia en dos estats, units el 1920. El 1922 el pas torna a ser dividit, aquesta vegada entre Polnia i la Uni Sovitica. La part sovitica va ser una de les repbliques fundadores d'aquest estat sota el nom de Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana. 

El 1939 l'Ucrana polonesa fou ocupada per la Uni Sovitica. La invasi alemanya del 1941 va provocar l'assetjament de Kev. Durant els anys d'ocupaci i guerra la comunitat jueva va ser exterminada i la poltica de terra cremada duta a terme pels dos bndols va deixar el pas en runes.

El 1954 la regi de Crimea va ser transferida a Ucrana por decisi personal de Khrusxov.

Desprs de molts segles de dominaci estrangera, el 25 d'agost del 1991  poc desprs del cop d'estat fracassat de l'URSS  el parlament ucrans va declarar la independncia, decisi que va ser ratificada l'1 de desembre mitjanant un referndum popular. Unes setmanes desprs va passar a formar part de la CEI, una instituci amb poca efectivitat que vol mantenir els lligams econmics amb Rssia.


Ucrana fou considerada inicialment com una repblica amb condicions econmiques ms favorables que la resta de regions de l'antiga URSS. Tot i aix, el pas va experimentar una recessi econmica ms profunda que la resta de repbliques. Durant la recessi, Ucrana va perdre el 60% del seu PIB entre 1991 i 1999, i va patir taxes d'inflaci superiors al 1000%. Insatisfets amb les condicions econmiques, aix com el crim i la corrupci, els ucranesos van protestar i organitzaren vagues. L'any 1994, el president Kravtxuk va acordar avanar les eleccions presidencials, en les quals va perdre el crrec enfront l'anterior primer ministre del pas Leonid Kutxma.

Durant les dues legislatures de Kutxma, l'economia ucranesa es va estabilitzar i des de 2000 ha gaudit d'un creixement econmic constant, amb una mitjana anual aproximat del 7%, una de les majors taxes de creixement tant a Europa com arreu del mn. L'any 1996 fou aprovada una nova Constituci, que va establir un rgim semipresidencial i va dotar Ucrana d'un sistema poltic estable. Malgrat aix, Kutxma fou criticat per excs de poder, corrupci, transferncia de propietats pbliques a mans d'oligarques afins, atacs a la llibertat d'expressi i frau electoral.



L'any 2004, Vktor Ianukvitx, aleshores primer ministre, fou declarat guanyador de les eleccions presidencials, manipulades segons els observadors internacionals que hi havia presents. L'escrutini va causar un clam popular en suport del candidat de l'oposici, Vktor Iixtxenko, que va encapalar la pacfica Revoluci Taronja contra els resultats. Aquesta revolta impuls Vktor Iixtxenko i Ilia Timoixenko al poder, deixant Ianukvitx a l'oposici.

El mar de 2006 van tenir lloc les eleccions al Parlament ("Verkhovna Rada") i tres mesos ms tard es va constituir un govern de "Coalici anticrisi" format pel "Partit de les Regions", el "Partit Comunista d'Ucrana" i el "Partit Socialista d'Ucrana". El darrer partit s'havia separat de la "Coalici Taronja" amb "Nostra Ucrana" i el bloc de Ilia Timoixenko. La nova coalici va nomenar Vktor Ianukvitx per al crrec de primer ministre, que va tornar aix al crrec, mentre el lder del "Partit Socialista" esdevenia president del Parlament. Unes noves eleccions van tenir lloc el setembre de 2007, amb victria de la "Coalici Taronja" de Iixtxenko i Timoixenko.

Subdivisi administrativa.
Ucrana se subdivideix en 24 provncies (o blasti) i una repblica autnoma: Crimea. A ms les ciutats de Kev i Sebastpol tenen un estatus especial.



Geografia.


El paisatge ucrans est format, majoritriament, per frtils planes o estepes i altiplans, creuades per importants rius com el Dniper, el Dnister i el Bug Meridional que desemboquen a la mar Negra i la mar d'Azov. Al sud-oest, el delta del Danubi forma la frontera amb Romania. Les muntanyes noms es troben a l'oest i s'anomenen Crpats. El punt ms alt s el Hora Hoverla de 2.061 m. A Crimea hi ha una petita serralada a la zona costanera del sud. En realitat el pas forma part de la gran plana europea que va des d'Alemanya fins als Urals. 

Ucrana t un clima temperat continental, encara que el clima mediterrani s predominant a la costa sud de Crimea. Les precipitacions sn majors al nord i a l'oest. L'hivern s fred i a l'interior, a causa de la seva continentalitat, s'arriben a les temperatures ms extremes. Els estius sn calorosos, sobretot al sud.

Enllaos externs.

Lloc del president d'Ucrana   ;
Govern d'Ucrana   ;
L'nima dividida d'Ucrana;































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29955" title="Vernet" nonfiltered="2135" processed="2127" dbindex="12228">

Vernet o Vernet dels Banys (en francs Vernet-les-Bains) s un municipi francs del departament dels Pirineus Orientals i de la regi del Llenguadoc-Rossell. Histricament s un poble del Conflent en la Catalunya del Nord.

Vernet se situa a la dreta del riu de Cad. Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l'oest, vora el terme de Saorra, una mina d'espat fluor. El turisme s, per, la font de riquesa ms important, atret per la proximitat del Canig (que est dins del terme) i, sobretot, per la tradici balneria.

El nucli antic fou construt esglaonadament als vessants d'un tur, coronat per una torre de l'antic castell de Vernet i per l'esglsia parroquial de Sant Sadurn de Vernet, d'origen romnic. La poblaci cresqu sota el tur, vora el riu. El lloc s esmentat ja el 863. Els banys de Vernet pertanyien, almenys des del 1186, al monestir de Sant Mart del Canig. El 1834, els banys foren comprats per dos antics comandants francesos de la guarnici de Vilafranca de Conflent, que hi bastiren l'establiment conegut desprs per les Termes dels Comandants. El 1846 hi va residir el virrei d'Egipte, Ibrahim Baixa. Des del 1880 esdevingu una moderna estaci balneria, amb diversos hotels, un casino, un parc i nombroses villes. Fins a la Primera Guerra Mundial fou un lloc molt freqentat; hi sojornaren militars, aristcrates i escriptors de tot Europa, especialment anglesos (Rudyard Kipling, la reina mare d'Anglaterra, princesa de Battenberg, etc). El 1940 un aiguat destru una tercera part del balneari. Desprs de la Segona Guerra Mundial, es refu a poc a poc, fins a esdevenir un centre d'estiueig on resideixen nombroses famlies de militars.

Referncies.


Enllaos externs.
La Vall de Cad, un guia de butxaca turstica amb excursions a peu, de Vilafranca al Vernet i el pic del Canig.
Benvinguts a Vernet dels Banys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29957" title="Riu Tet" nonfiltered="2136" processed="2128" dbindex="12229">

La Tet s un riu  de la Catalunya Nord que neix prop del Carlit i tot seguint una direcci oest-est travessa el Conflent i la plana del Rossell per acabar desembocant a la Mediterrnia, desprs de 120 km. El curs de la Tet es veu modificat per l'existncia d'embassaments artificials com ho sn l'estany de la Bullosa, construt per generar energia hidroelctrica, i el pant de Vin

Travessa poblacions destacables com Montllus, Vilafranca de Conflent, Prada, Illa i Perpiny.

El 1940, la Tet va provocar l'aiguat, inundaci que va fer destruccions.

El seu nom antic fou Ruscino, i Pomponi Mela l'esmenta ja com Tetis o Telis. 

 Principals afluents .

 el Riberola;
 el Caran;
 el Mantet;
 la Rotja (Full);
 el Cad (Vernet);
 la Castellana (coll de Jau);
 la Lentilla (Vallestvia);
 el Vols;
 el Callan (Noedes);
 La Bassa (Perpiny);

 Localitats situades al seu curs.

 Montllus;
 Fontpedrosa;
 Oleta;
 Vilafranca de Conflent;
 Ri;
 Prada;
 Illa;
 Millars;
 El Soler;
 Perpiny;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29961" title="Bukkake" nonfiltered="2137" processed="2129" dbindex="12231">
El bukkake (del japons     ) s una prctica de sexe en grup que t com a punt referencial el fet que un nombre important d'homes ejaculen sobre el cos d'una dona. El que converteix el bukkake en un acte sexual s la fixaci de l'impuls ertic en el moment de l'ejaculaci final i la nombrosa dotaci d'individus del sexe mascul que hi resulten involucrats.

Origen i antecedents histrics.
L'opini ms estesa sobre l'origen histric d'aquesta prctica ens situa al Jap feudal i la seva funci era formar part del ritual de cstig per a esposes infidels. Quan una dona era enxampada sent infidel al seu marit, era exposada al bell mig de plaa del poble, nua i lligada de peus i mans a un pal, i tots els mascles de la vila es collocaven al seu voltant i es masturbaven davant d'ella fins a ejacular sobre el seu cos. Algunes fonts per, consideren aquesta explicaci com una simple llegenda.

Per a entendre la gestaci d'aquest fenomen, cal entendreque la societat japonesa s altament repressiva amb tot all que tingui a veure amb la representaci dels sentiments en general (com a herncia del codi Bushido dels Samurai durant l'etapa feudal del Jap, segles XIII a XVI dC i la restauraci Meiji d'aquells ideals a partir del s. XIX). No obstant, existia una llarga tradici de representaci sexual explcita (shunga) fins a finals de la Segona Guerra Mundial i el fet s que la religi budista-xintoista no deia res al respecte. Aix doncs els Estats Units d'Amrica van aconseguir introduir en el subconscient japons aquest tab am la imposici al Jap derrotat, una constituci dins la qual van introduir clusules que feien referncia explcita al tema del sexe, com la "prohibici expressa de mostrar el pl pbic i/o els genitals humans en representacions iconogrfiques o artstiques".

El bukkake en el cinema japons.
El cert s que al Jap de postguerra ning va posar un gran inters en debatre aquesta clusula, aix que la prohibici va ser absorbida per la ment dels japonesos com un tab natural (i aix ha continuat fins els nostres dies, tret d'una revisi menor de la llei al 1993).

No obstant, la prohibici no va evitar que al pas s'hi rodessin pellcules de temtica sexual. Per tal d'esquivar la prohibici d'exhibir els genitals, els directors van optar per diferents alternatives; tapar els plans amb genitals amb una piloteta blanca va ser durant molts anys el mtode de censura predominant. Podem apreciar una mostra del mtode a la pellcula de Nagisa Oshima de 1976 L'Imperi dels Sentits (Ai no Koriida). Cal mencionar aquest film tamb per la seva influncia posterior en el gnere japons no tan sols pornogrfic sin convencional i fins i tot en l'ideari collectiu nip (l'argument: una parella d'amants busca el plaer absolut a travs del sexe extrem i acaben recorrent a l'asfixia per a que l'home tingui una erecci major. Per l'home mor a conseqncia de la prctica. La dona, enfollida de plaer i alliberament, li mutila el penis i surt a passejar delirant pels carrers portant el membre a la m). Altres mtodes ms moderns han estat difuminar i pixellar en major o menor mesura els genitals un cop instaurades les taules de digitalitzaci, collocar caputxes de ltex opac sobre el penis, filmar directament l'interior de la vagina o b sortir del pas per a rodar al sudest asitic (especialment Corea i Vietnam), on aquesta legislaci no s'aplica. El 1993 es va derogar la prohibici pel que fa a la qesti del pel, per no la de mostrar els genitals.

La reacci general a la prohibici, no obstant, ha estat donar als films pornogrfics un tractament diferent al que coneixem en el nostre cinema. En comptes de la faluscrcia imperant en el cinema d'occident, el cinema japons per a adults ha derivat cap a noves expressions sexuals de carcter marcadament fetitxista. Argumentalment, les narracions sexuals sempre giren entorn d'arquetips tpics de la cultura japonesa (histries de geishes, fantasmes), sn el reflex oriental de les obsessions masculines clssiques (enlloc de "majorettes", noies d'institut uniformades) o b de formes extremes d'acte sexual (parafillies) com a reacci al tab. Sn recurrents les pellicules sobre sadomasoquisme, per tamb desviacions extremes com ara pederstia, bestialisme i violaci. Algunes d'aquestes ficcions sn conegudes internacionalment grcies al fenomen hentai (animaci per a adults). Per tot aix, el contingut narratiu habitual de les pelicules X japoneses acostuma a ser ms extrem als ulls occidentals, tot i no haver-hi representaci dels genitals.

s en aquest context que sorgeixen, a finals dels anys 70 (s. XX dC), una nova srie de pellcules que centraven la seva atenci en el moment de la ejaculaci. Les seqncies acostumaven a tenir l'estructura segent: una noia en posici de submissi, sovint de genolls, rebia les escorregudes de diversos homes. En les primeres pellcules del gnere la noia adoptava sovint un rol passiu, incls d'humiliaci, enfront dels homes que es limitaven a ejacular sobre la noia (que, pel que sembla, havia de mostrar la mnima emoci possible). Les primeres pellcules d'aquest tipus eren de la companyia M's Video Group i no passaven de ser un intent d'explorar un nou mercat. s probable que La Bestia (La bte - Walerian Borowczyk), una pellcula de 1975, hagi estat una de les grans influncies en el ressorgiment del gnere, car la pellcula va circular fora en el mercat underground del cinema ertic durant anys (es tracta d'un film ertic europeu tpic dels 70, per inclou un passatge onric on la protagonista somia que s violada per una bstia salvatge que ejacula copiosament sobre d'ella durant minuts). El terme temtic utilitzat en un primer moment per a referir-se a les noves pellicules era Zamen (Semen), per els hbils productors de vdeos van inventar una nova paraula, bukkake, i van idear una campanya publicitria en veure que les vendes d'aquests vdeos eren majors del que havien esperat. Cal avisar tamb que, a principis dels 90, els vdeos de cinema per a adults provinents d'sia van comenar a penetrar el mercat americ. Aix, els productors japonesos van fer circular la segent teoria aprofitant el desconeixement occidental sobre les costums japoneses: durant el Jap feudal, a les dones que cometien adulteri se les castigava lligant-les a un pal a la plaa major de la vila, on tots els homes de la comunitat (comenant pel seu marit) havien d'anar per a ejacular sobre d'ella en un acte d'humiliaci extrema. Al final del tractament, tot el poble passejava per la plaa per veure la dona en tan lamentable estat final, plorosa i degradada, per a riure's d'ella. Cal recordar que el paper de la dona al Jap poc menys que fins passada la Segona Guerra Mundial ha estat de submissi total a l'home, quasi esclavitud, aix que no ha de sorprendre especialment aquest concepte (de fet, segons aquesta teoria, sovint era l'home adlter el que denunciava la seva dona; per tant, lluny de veure afectat el seu honor, l'humilliaci en pblic de la dona li restitua l'honor perdut per l'adulteri, car tornava la dona a la posici ms baixa que li pertocava).

El fet s que aquesta teoria mai ha estat demostrada i t moltes possibilitats de ser una llegenda urbana afavorida pels productors japonesos. No obstant, en moltes planes web per a adults es dona per vlida i fins i tot ha donat lloc a hoaxes (falses noticies) com la de la descoberta arqueolgica d'una mmia de dona en l'interior de l'estomac de la qual s'hauria trobat esperma de ms de cent homes diferents, cosa que donaria valor a la teoria "histrica" del bukkake. Qualsevol historiador seris sap que una troballa aix hauria transcendit el mon submergit de la pornografia i seria noticia internacional de manera automtica (d'altra banda, els estudis d'adn en arqueologia humana de segles recents sn escassos per cars). Si analitzem etimolgicament la paraula, bukkake s el lexema del verb bukkakeru (esquitxar o abocar un lquid, normalment aigua). bukkake en s significaria esquitxada si es tracts d'una paraula normativa, per de fet al Jap s'utilitza la paraula per a descriure un tipus de cuina que s caracteritza per "dutxar" o ms aviat sucar l'aliment principal, normalment tallarines, en alguna salsa i desprs espolsar-lo per a treure l'excs. D'aquesta manera s'aconsegueix un decalatge subtil de sabors entre la salsa principal del plat i aquella en que s'ha remullat prviament la pasta o carn.

El Bukkake s'ha constitut com a fenomen en gran mesura per a la seva capacitat de penetraci en l'ideari collectiu del mercat occidental. Internet ha contribut a la popularitzaci del gnere de manera notable doncs va ser Shuttle Japan realment la companyia que va, grcies a la venda d'importaci per Internet a partir de 1991, exportar el gnere a la resta del mon. Pel que fa a les reaccions, rpidament s'ha establert com a un dels gneres favorits del pblic, especialment dels consumidors de planes de pagament. Aix ha provocat tot un seguit de variants autctones com a resposta de la indstria pornogrfica. Les primeres pellcules que es van produir fora d'sia van ser les del segell "American Bukkake". El cert s que van suposar un revulsiu del gnere al poder mostrar els genitals, per sobretot perqu a les pellcules americanes les actrius intervenen en el Bukkake de manera participativa i (com a mnim a la ficci) semblen gaudir de l'acte, ms que entendre'l com a una humiliaci ritual. Una altra productora important s l'alemanya GGG, que aposta per una lnia ms hardcore, propera al mn del sadomasoquisme i el bizarre. Una curiositat: per a protegir la potent indstria alemanya del porno, el govern de Helmut Khl va prohibir l'importaci de pellcules pornogrfiques japoneses. El Bukkake, doncs, s'ha convertit en una potent mquina de fer diners i les seves actrius tenen status d'estrelles de Hollywood a Alemanya i el Jap.

Modalitats de Bukkake.
Fins i tot un gnere tan especialitzat com el bukkake ha derivat en diversos subgneres. Els ms significatius sn:
Fila ndia: el clssic. Els primers films mostraven una dona submisa, sovint raptada, que era arrossegada fins al centre d'un altar. Tamb sovint, la receptora era custodiada per un parell de guardians i se li embenaven els ulls. La fila d'homes, en actitud ritual, demanaven perms als guardians per escorre's d'un en un sobre la vctima. El to d'aquests primers films era ttric i els participants no demostraven les seves emocions. Productores: M's Video Group, Shuttle Japan.
Cosplay (disfresses): la receptora del bukkake es vesteix com alguna herona de manga o b amb un uniforme ritual (geisha, estudiant d'institut, vestit de nataci, dependenta de mcDonalds, policia,etc.). Els models ms populars sn els de la coneguda srie Sailor Moon, aix com qualsevol altra srie de Bishoujo (herones adolescents). Productores: Shuttle Japan.
Gokkun: literalment, l'onomatopeia que es realitza al empassar un lquid. En comptes de deixar la protagonista blanquinosa per fora, l'objectiu s que s'empassi la major quantitat d'esperma possible. Tcnicament no seria Bukkake, donat que l'objectiu no s esquitxar. No obstant, les productores de vdeos Gokkun sn les mateixes que de Bukkake. Productores: Waap.
Bukkake en pblic: de les moltes variants del gnere, una de les ms populars consisteix en el bukkake exhibicionista. De fet, el divertit d'aquestes pellcules s veure com l'actriu passeja pel metro (les primeres pellicules exhibicionistes eren al metro de Tquio) o pel carrer tota recoberta inconfusiblement d'esperma mentre la gent s'esfora en no demostrar ni per un instant que estan sorpresos pel fet (recordis el tab japons de mostrar les emocions). Una pellcula trencadora del gnere, "Countdown Sperm", mostra una noia corrent pels carrers amb una xeringa plena de semen que va buidant sobre gent que passa pel carrer de manera aleatria. Productores: M's Video Group, Shuttle Japan.
Bukkake Americ: a diferncia dels vdeos japonesos, els americans han evitat des de sempre el factor d'humiliaci femenina a les pellcules i s'han esforat per a ensenyar-nos noies ben disposades e incls festives. En les pellcules, la dona participa activament i al final d'elles els protagonistes masculins acostumen a felicitar-se perqu ho han fet b. Una innovaci que han aportat s l's d'un embut especial per a la recollida i posterior degluci de semen ("cum bong"). Productores: JM Video, Anabolic.
Bukkake Alemany: els alemanys s'han proposat batre els japonesos amb la seva prpia medicina. Aprofitant que a alemanya la importaci de pornografia japonesa est prohibida, han reforat l'aspecte tenebrista i sadomasoquista de la prctica. Sn pellcules de sexe dur, de ritmes forats, en atmosferes de foscor i ltex. Algunes flirtegen amb l'escatofagia de l'orina. Productores: GGG, 666.
Bukkake Bath: es tracta d'una srie de pellcules especialment teatrals en que resulta evident que l'esperma emprat s fals. La protagonista queda sepultada, es rebolca, etc, en aquest esperma artificial. Series clau del subgnere sn "Bechonuru" i "Mydol Semen". Productores: sobretot Soft on Demand.
Bukkake Fetitxista: no s ms que un intent d'atraure pblic fetitxista al mercat bukkake. Els principals objectius sn les mans (tekoki), els peus (ashikoki) i els pits grossos (que als japonesos els resulten divertits), per tamb els cabells o les aixelles, les narius o les orelles tenen el seu pblic. Una curiositat s la pellcula de Mark Archer "The World's Biggest Footjob Gangbang", que podria considerar-se un crossover entre gnere bukkake i fetitxisme del peu.
Bukkake gay: la indstria homosexual tamb s'ha adaptat al nou gnere. Productores: Dolphin, Stud.
Violaci Ritual: lamentablement, aquesta s una fantasia recorrent en tot el gnere. Moltes pellcules comencen amb el segrest de la noia als boscos. ltimament el que es consumeix sn "violacions" per part dels companys d'oficina o d'una classe d'institut a la seva professora. El grau d'humiliaci varia (en algunes pellcules li regalen flors a la protagonista). El que s cert s que en la variant japonesa, aquestes pellicules inclouen ms penetracions que a la resta (un home surt de la penetraci per ejacular sobre la dona i un altre ocupa el seu lloc). Productores: la majoria de les japoneses.
Semen Play: el gnere ms innovador. La qesti s fer coses estrambtiques amb l'esperma enlloc de limitar-se a rebre'l a la cara. Des de barrejar-lo amb el menjar fins a netejar-se les dents amb ell, passant per fer figuretes amb ell sobre la taula o amb els dits com si fos una goma, beure'l amb canyetes, ficar-lo al caf i les torrades, ficar-se una mscara de submarinisme i tapar el visor o el tub amb el lquid, etc. Arran del fenomen dels reality shows estil "Big Brother" o "Aventura en frica", els productors bukkake han ideat conceptes com "Bukkake 24 hours" (la protagonista t cmeres per tot el pis i el club de fans entra i surt de la casa per donar-li lquides sorpreses) o "One Week of Semen" (la protagonista ha de sobreviure una setmana a base de semen). Productores: Soft on Demand.

Curiositats i projecci actuals del bukkake.
En moltes pellcules de Bukkake hi ha constants referncies al nombre d'homes i la quantitat d'esperma i escorregudes involucrats. A principis de 2003, la companyia d'internet Sexual World Records va anunciar la seva intenci d'establir un rcord oficial el 25 de juliol a Los Angeles. La noia protagonista seria l'actriu britnica Queeny Love, famosa per la seva desmesurada afici al sexe oral. En principi es comptava amb arribar a un rcord de 600 participants. L'esdeveniment en qesti va haver-se de suspendre, car dues setmanes abans es va comprovar que la Queeny no duia el visat en regla. Els organitzadors van organitzar una rpida recerca de noies americanes disposades a realitzar el bukkake, per no en van trobar cap fins a pocs dies abans de l'esdeveniment. Al final, el boicot de les institucions americanes locals (alcaldia de Los Angeles) i les dificultats van impedir que se celebrs.

Grcies en part a internet, han sorgit molts clubs privats de bukkake. Moltes dones (i homes) han fet declaracions sobre el seu gaudi de la prctica, com ara la sexloga americana Susan Block, la intellectual francesa Catherine Millet (galerista d'art, ex-parella de Ringo Starr i editora de la prestigiosa revista "Art Press") o el columnista Robin Patt-Corner. El Bukkake s'ha incorporat al mn de l'art i ha tingut exposicions a la galeria nacional noruega a Oslo al 2004. Tamb en el mn dels videojocs hi trobem referncies, com per exemple la inclusi d'un grup escultric dedicat a la deessa Bukkaka (consistent en la esttua d'una dona rodejada de quatre esttues masculines que hi tiren aigua pel fallus) en el videojoc Leisure Suit Larry: Magna Cum Laude. Fins i tot, l'autor musical DogHorse n'ha fet un tema de rock fora popular avui dia entre els internautes, amb videoclip de l'artista multimdia britnic Rob Manuel (no obstant, els pioners del bukkake musical sn els grups de grindcore com Nunwhore Commando 666 o els ms famosos Cattle Decapitation. I tamb dins el cinema no-pornogrfic trobem allusions a voltes tant explcites com el Bukkake-vendetta de la seqncia final de "Morfinfg", episodi del CODEX ATANICUS, pellcula del cineasta independent Carlos Atanes.

Advertncia.
El bukkake comporta risc d'infecci de malalties venries com la sida o l'hepatitis degut al possible contacte de l'esperma amb els capillars dels ulls.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29968" title="MySQL" nonfiltered="2138" processed="2130" dbindex="12232">


MySQL s un sistema de gesti de bases de dades relacional (angls RDBMS - Relational DataBase Management System) multi-fil (multithread), multiusuari, que usa el llenguatge SQL (Structured Query Language). 

Al contrari d'altres projectes com el servidor d'HTTP Apache, MySQL pertany a, i est esponsoritzat per, l'empresa Sueca MySQL AB. La companyia desenvolupa i mant el programari en la versi lliure i la comercial. Ofereix suport als clients, assistncia tcnica i documentaci. 

MySQL ha esdevingut molt popular grcies a la seva velocitat en executar consultes i el seu suport de forma nativa per part del llenguatge PHP (fins a la versi 4.X d'aquest llenguatge ja que a partir de la versi 5 deixa d'estar-ho), en l'elaboraci d'aplicacions web, en l'entorn del programari lliure. 

Es pot fer s de MySQL en aplicacions de tota mena (web, d'escriptori o d'altres) de forma lliure i gratuta sota les condicions de la llicncia GPL. Si es vol integrar MySQL com a part d'un producte privatiu cal adquirir una llicncia d's especfica per a aquest propsit.

MySQL s un dels components de l'arquitectura LAMP (de Linux - sistema operatiu) i la WAMP (de Windows - sistema operatiu). Les tres sigles que segueixen (A,M i P) fan referncia al conjunt format per Apache (servidor web), MySQL (base de dades) i PHP (llenguatge de programaci). Una plataforma per a la construcci de llocs web utilitzant programari lliure.

El 16 de gener del 2008, Mysql AB fou adquirida per Sun Microsystems.

Vegeu tamb.
 phpMyAdmin;

Enllaos externs.

 http://www.mysql.com  Pgina oficial.
 http://www.openoffice.org/  Inclou una interfcie grfica per a MySQL;
 http://www.mysqldevelopment.com  MySQL development;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29969" title="Georg Friedrich Hndel" nonfiltered="2139" processed="2131" dbindex="12233">

Georg Friedrich Hndel o en grafia anglesa George Frideric Handel (Halle, 23 de febrer de 1685   Londres, 14 d'abril de 1759), compositor Barroc britnic nascut a Alemanya. La seua obra ms coneguda s El Messies, tpica de l'poca nadalenca. Va influir profundament a altres compositors ms tardans, com Haydn, Mozart, i Beethoven.

Nasqu quatre setmanes abans que Johann Sebastian Bach, i des de petit va donar mostres de posseir facultats musicals. Una ancdota diu que, al graner de la casa on vivia, hi havia, arraconat un vell clavec: durant la nit se sentien sons harmoniosos que s'atribuen a un follet entremaliat. Per un dia, els estadants de la casa, decidits a aclarir el misteri, es van proveir d'un llum i de garrots, i es van encaminar cap al graner: van obrir la porta d'improvs i, davant la sorpresa general, van descobrir que el follet trapella no era altre que el petit Georg Friedrich Hndel, que, vencent el temor a la solitud i la foscor, deixava el seu llit per anar a recrear-se en l'abandonat instrument.

Malgrat els seus dots musicals, el seu pare, que era barber i cirurgi de la cort, pensava destinar-lo als estudis de dret, i noms a instncies del prncep de Saxnia, va accedir a dedicar-lo a la msica. El 1696 va visitar Berln. L'any segent va morir el seu pare.

El 10 de febrer de 1702, es va inscriure a la Universitat de Halle (Saxnia-Anhalt), per el 13 de mar d'aquest mateix any va ocupar el lloc d'organista a la Domkirche, i es dedic exclusivament a la msica. El 1703 va marxar cap a Hamburg, per tocar com a viol segon tocant a l'orquestra d'aquesta ciutat. Acompanyat de Matheson va fer un viatge a Lbeck per a escoltar l'organista Dietrich Buxtehude. El 1704 va compondre la Passi segons Sant Joan.

Va tenir un duel a espasa amb Matheson, en el qual va estar a punt de perdre la vida, per es va salvar perqu la punta de l'espasa del seu enemic es va trencar en topar amb un bot de la casaca. Immediatament es van reconciliar i van participar junts en els assajos dAlmira la primera pera de Hndel, que va ser estrenada amb xit el 8 de gener de 1705. El febrer del mateix any es va estrenar l'pera Nerone.

El 1706 emprn un viatge a Itlia. A Florncia estrena la seva cantata Lucrezia. L'any segent va arribar a Roma, admirant en tota la seva grandesa el cants de l'esglsia catlica; d'aquesta poca daten les anomenades Cantates Romanes, conjunt de cantates infludes per l'estil itali. De retorn a Florncia va representar la seva pera Rodrigo, que li va reportar, a ms d'un gran triomf, el favor del Gran Duc de Toscana i de la cantant Victria Tarquini. Desprs va anar a Vencia, considerada en aquella poca la metrpoli musical d'Itlia, que possea quinze teatres d'pera: all va conixer al prncep de Hannover, Ernst August, i el duc de Manchester, ambaixador d'Anglaterra, que l'anim a fer un viatge a aquest pas i establir-se a Londres.

Amb una gran popularitat, torn a Roma el 1708, i el marqus Ruspoli el relacion amb l'aristocrcia i la intellectualitat de la ciutat. All, a l'anomenada "Acadmia de l'Arcdia", va conixer els futurs pontfexs Climent XI, Innocenci XIII, Climent XII i Benet XIII, molts cardenals, els prnceps de Baviera i Portugal i la reina de Polnia. Entre els msics conegu Alessandro Scarlatti, amb el fill del qual, Domenico, va conrear una gran amistat, Arcangelo Corelli, Bernardo Paquini, etc. En aquesta poca va compondre les Cantates italianes, que es van popularitzar rpidament (una d'elles, Armida Abbandonata, va ser copiada per Johann Sebastian Bach), i els oratoris La Resurrezione i El triomf d'Apollo.

Aquell mateix any va marxar cap a Npols, on va rebre el nomenament de primer organista de la Capella Reial, i ms tard el de director (1709). Tamb va ser designat mestre al conservatori dels Poveri di Ges Cristo. Deix Npols, i va representar a Vencia la seva pera Agrippina, que va ser clidament aplaudida i elogiada.

El 1710 va ser nomenat mestre de capella de Hannover, per la seva inquietud el va obligar a demanar una llicncia per a anar a Londres, on va ser presentat a la reina Anna. Immediatament se li va encarregar la composici d'una pera, Rinaldo, que va estar acabada en 14 dies i duta a escena el 14 de febrer de 1711, amb gran xit. De retorn a Hannover va escriure els seus concerts per a obo, sonates per a flauta, lieder i cantates alemanyes amb poesies de Brakes.

El 1712 torna a Anglaterra, represent Il pastor Fido, i el desembre del mateix any compon, en pocs dies, l'pera Teseo que va ser estrenada el gener de 1713. Amb motiu de la Pau d'Utrecht va escriure un Te Deum (avui anomenat Te Deum d'Utrecht). Per celebrar l'aniversari del natalici de la reina Anna va compondre una Oda. Llavors ella mateixa li va encarregar un Te Deum i un Jubilate, que van ser estrenats el 7 de juliol. Aix aconsegu ser nomenat compositor de la cort, malgrat estar prohibit que un estranger escrivs msica per a actes oficials.

Hndel establia aix els fonaments del que seria el seu arrelament definitiu a Anglaterra i va renunciar al seu crrec de Hannover. El 1714 va morir la reina Anna i la succe Jordi I. Llavors emprengu una lluita per conquerir el seu favor. Aqu encaixa la llegenda segons la qual la seva Msica Aquatica va ser escrita precisament amb aquest objecte. La veritat s que Hndel va tornar a gaudir de privilegis i va ser nomenat mestre de capella de Hannover, lloc on va acompanyar el rei en el mes de juliol de 1716. De retorn a Anglaterra fou mestre de capella per al duc de Chandos, per al qual escriv els onze Chandos Anthems, tres Te Deum i vuit suites per a clavec.

El 1720 agaf la direcci de l'Acadmia de l'pera Italiana, i comena una nova fase de la seva vida, com a empresari operstic. Desenvolup una activitat plena de dinamisme, immune al cansament, al desnim i a l'adversitat. Desfu intrigues, lluit amb castrati i prime donne (entre elles les famoses Faustina i Cuzzoni, possedores d'una prodigiosa tcnica vocal), tot aix sense deixar de compondre amb sorprenent rapidesa, qualitat i mestratge.

El 20 d'abril del mateix any estren la seva pera Radamisto dedicada al rei. S'opos al compositor Giovanni Bononcini i es vei obligat a escriure una pera en collaboraci, Muzio Scevola, el primer acte de la qual va se compost per un msic  anomenat Pippo, el segon per Bononcini i el tercer  pel mateix Hndel. Els honors del triomf van correspondre al compositor itali fins que Hndel prengu la revenja amb la seva pera Ottone, a la qual van seguir Giulio Cesare (1724), Tamerlano, Rodelinda i Scipione (1725). 

El 1726 va succeir una cosa totalment imprevista en l'escena: en l'pera Alexandre les dues cantants abans anomenades representaven els papers de les amants del gran conqueridor, per la seva rivalitat va augmentar fins a tal grau que, no podent contenir-se, es van estirar dels cabells i van sostenir una violenta baralla davant de l'auditori, presidit per la princesa de Galles. Es diu que Hndel no va perdre la serenitat, ans al contrari, animava les contendents amb sonors redoblaments de timbals al mateix temps que deia: "Deixeu-les. Quan estiguin cansades, el seu furor caur per si sol".

Sempre actiu, segueix escrivint peres: Riccardo II, dedicada al rei Jordi I (a qui tamb va dedicar els seus Coronation Anthems), Siroe, Ptolomeo i Admeto, que va ser l'ltima obra representada en l'Acadmia, la qual es va veure obligada a tancar les seves portes en condicions de bancarrota. Llavors Hndel emprn un viatge a Itlia a la recerca de nous elements: aquest viatge va durar gaireb un any i va tornar amb cantants, llibrets i partitures italianes. Posa en escena Lotario, Partenope, repeteix Aci e Galatea amb cors, Ezio, Orlando, Deborah i Athalia. Els seus rivals musicals van ser Nicola Antonio Porpora i Johann Adolf Hasse.

El 1734 inaugura una temporada al Covent Garden amb l'pera-ballet Terpsicore. Sost lluites tremendes, fins que la nit del 12 al 13 d'abril pateix un atac de parlisi. La seva empresa va tancar. El seu estat general era deplorable: estava afectat del costat dret, amb el cervell lesionat i amb la m dreta paralitzada. La seva depressi era tan gran, acorralat pels deutes i el sofriment, que es negava a guarir-se. Per fi, alguns dels seus amics van aconseguir enviar-lo a les termes d'Aix-la-Chapelle: es va recuperar com si fos un miracle. Un dels seus bigrafs diu: "immediatament el gegant ressuscitat va reprendre la seva lluita".

Es lliur al treball amb febril dedicaci: el 15 de novembre comena Faramondo; del 7 al 17 de desembre escriu, per als funerals de la reina, el Funeral Anthem; el 24 acaba Faramondo i el 25 comena Serse. Per les contrarietats no cessen: els seus creditors l'amenacen amb tancar-lo a la pres i per a evitar-ho es veu obligat a acceptar fer un concert de beneficncia (maig de 1728). Per al mes segent rep el reconeixement pblic: en els jardins de Vauxhall, sobre el Tmesi, lloc de cita de la societat de Londres, se li aixeca una esttua. Encoratjat, comena Sal, que va ser estrenada el 27 de setembre.

El 7 d'octubre comena Israel in Egypt que acaba el dia 28 del mateix mes, encara que aquesta obra, en vida de Hndel sempre va fracassar. El 1741, abatut i descoratjat, decideix allunyar-se d'Anglaterra. El lloctinent d'Irlanda el va convidar a dirigir uns concerts a Dubln, i Hndel amb l'objectiu d'oferir a aquesta generosa naci una cosa nova va compondre, del 23 d'agost al 14 de setembre, el seu extraordinari oratori Messiah, que va ser estrenat el 12 d'abril de 1742. L'xit el va acompanyar des de la seva primera audici. La seva activitat no coneixia reps. Escriu successivament Samson, Semele, el Dettinger Te Deum (per celebrar les victries del duc de Cumberland sobre els francesos), Belshazzar i la tragdia Hercules.

Per el 1745 novament va estar a la vora de la runa: va caure en una postraci semblant a la de 1734, que li va durar vuit mesos. Un esdeveniment inesperat li va aixecar l'nim: el pretendent al tron, Carles Eduard, va desembarcar a Irlanda: tot el pas es va revoltar i l'exrcit de Highlanders va marxar sobre Londres. La capital es va consternar, per Hndel es va unir als seus habitants. El 14 de novembre, al Drury Lane, fa cantar un Himne per als enrolats voluntriament. Va escriure lOratori ocasional, en el qual convidava als anglesos a lluitar contra l'invasor; i Judas Maccabeus, escrit entre el 9 de juliol i el 11 d'agost de 1746. s com l'"himne a la victria" compost per festejar el triomf del Duc de Cumberland. A aquesta obra s'associa una feli circumstncia: Hndel s'havia convertit en el msic nacional d'Anglaterra, i aix s proclamat. A partir d'aquest moment no coneixer ms preocupacions materials: reprn la seva creaci amb Alexander Balus, Joshua, Solomon, Susanna, Msica per als reials focs d'artifici, etc.

El 1750 fa un viatge a la seva terra natal, Halle (Saxnia-Anhalt). All va rebre la notcia de la mort del seu gran contemporani: Johann Sebastian Bach. El 1751 s un any dolent per a Hndel: havia iniciat la composici de Jephtha i havia escrit el primer acte en tretze dies. Onze dies ms tard va arribar a la penltima escena del segon acte, per all va haver de suspendre'l: en comenar el fragment del cor final que diu "Quant ombrvols, oh Senyor, sn els teus designis", es va veure obligat a aturar-se. Va escriure: "He arribat aqu el dimecres 13 de febrer, impedit per continuar a causa de la meva visi de l'ull esquerre". El 30 d'agost havia perdut la vista. Va escriure: "Eclipsi total. El mn s'ha esborrat". Operat tres vegades de cataractes, l'ltima vegada el novembre de 1752, Hndel estava absolutament cec.

El 6 d'abril de 1759 encara tenia forces per tocar la part d'orgue de Messiah, per sofreix un desmai a la meitat de l'execuci. Va morir el Dissabte Sant, 14 d'abril. d'aquest mateix any. El dia 11 havia escrit: "Voldria morir el Divendres Sant, en l'esperana de reunir-me a Du, el meu dol Senyor i Salvador, el dia de la seva Resurrecci". Va ser enterrat a l'abadia de Westminster el 20 d'abril de 1759.

La msica de Hndel arriba a grans altures: els seus cors sn d'una grandiositat insospitada. Mozart, referint-se a ell deia: "Pressenteix l'efecte millor que tots nosaltres. Quan ho desitja, colpeja com un llamp". I Beethoven afirmava: "Heus aqu la veritat".

 Vegeu tamb .
 El catleg d'obres de Hndel: Hndel Werke Verzeichnis (HWV);
 La ;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29972" title="Muammar el Gaddafi" nonfiltered="2140" processed="2132" dbindex="12234">

Moammar Abu Minyar al-Qadhafi , Muamar Gadafi o Muammar el Gaddafi (  ; n. c 1942?) s un militar libi i lder del seu pas des de 1969.

Lder polmic. Ha rebut diferents intents de derrocament de part de governs dels Estats Units, com per exemple un bombardeig el 1986, en el qual va morir la seva filla Jana.

Origen i formaci.

Va nixer al desert de Sirte a Lbia, sense que es conegui amb certesa la data (pressumptament va ser el 1942). La seva famlia era beduna, i durant la seva infncia va rebre una profunda formaci islmica. En l'adolescncia va entrar en contacte amb la ideologia de Gamal Abdel Nasser i es va interessar en la lluita per la justcia social, el panarabisme i la defensa de l'Islam. Als 21 anys es gradu en Dret. Va ingressar a l'escola militar i va organitzar la "uni de militars lliures". El 1965 viatj a Gran Bretanya per assistir a cursos de perfeccionament.

 Cop d'estat .
L'1 de setembre de 1969 va participar en el cop d'estat que derroc el rei Idris i amb menys de 30 anys es va posar al capdavant de la junta militar i del Consell de la revoluci, proclamant els seus principis programtics:
Neutralitat exterior;
Unitat nacional (primera passa per a la uni rab) ;
Prohibici dels partits poltics;
Evacuaci de les bases militars britniques i nord-americanes;
Explotaci de la riquesa petroliera en benefici del poble;
 
Durant els dies que seguiren al cop d'estat va desaparixer de l'escena pblica. Oficialment va ser operat d'apendicitis i a l'hospital va conixer una infermera, que es va convertir en la seva segona muller.

 El socialista rebel .
El 1970 va exigir i obtenir la retirada de les bases estrangeres i la nacionalitzaci d'algunes empreses petrolieres, tamb es van inicar els plans agrcoles a la costa del pas, es va prohibir el consum d'alcohol i es impulsar la igualtat de la dona en la societat. El nivell de vida de la poblaci va augmentar rpidament amb els beneficis del petroli, convertint a Lbia en la naci africana amb major PIB.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29973" title="Lbia" nonfiltered="2141" processed="2133" dbindex="12235">


Lbia s una repblica del nord de l'frica. Limita al nord amb la mar Mediterrnia , a l'oest amb Tunsia i Algria, al sud-oest amb el Nger, al sud amb el Txad, al sud-est amb el Sudan i a l'est amb Egipte. T una extensi d'1.759.540 km2. El clima s mediterrani a la costa i desrtic a la resta del pas. 

La capital s Trpoli, amb ms d'un mili d'habitants, i les ciutats que la segueixen en importncia sn Bengasi (650.000 hab.) i Misratah (380.000 hab.).

Histria.

A l'Antiga Grcia, el nom de Lbia era usat en un sentit ms ampli, per designar tot el nord d'frica a l'oest d'Egipte. Fins i tot, de vegades passava a significar el continent afric sencer. Les tres parts tradicionals del pas sn la Tripolitnia, el Fezzan i la Cirenaica. En la mitologia grega, Dido vivia a 'Lbia'.

La Tripolitnia i la Cirenaica eren colnies romanes que foren conquerides pels musulmans al segle VII.  Al segle XIX era una provncia otomana cada vegada ms independent; i va passar a estar controlada per Itlia el 1911.

Desprs de la Segona Guerra Mundial Lbia va obtenir la independncia, com una de les condicions del tractat que els aliats van signar amb Itlia. Des de 1969 Lbia est governada pel coronel Muammar el Gaddafi, que va arribar al poder en un cop d'estat que va derrocar la monarquia lbia del rei Idris.

Actualment el pas es declara una repblica islmica rab i socialista i no sembla que hi hagi obertura democrtica.

Vegeu tamb.
Mandrus Mons;

Poltica.
Relacions internacionals.
Lbia ha estat molts anys allada del context internacional per la negaci del seu lder a condemnar el terrorisme. Estats Units ha promogut un embargament comercial i per ser un pas amb una economia socialista i on les empreses multinacionals tenien vedat el pas. Recentment, per, a partir de tmids gestos, la comunitat internacional accepta millor Lbia, com proven les diverses reunions de caps d'Estat.

Economia.
Lbia t una economia mitjana, en gran auge des de l'aixecament parcial d'algunes sancions. La seva balana comercial amb la UE s positiva. Els seus socis principals sn Itlia, Frana, Espanya i Alemanya. Exporta principalment petroli i gas i importa productes manufacturats i aigua. Per solucionar el perenne dficit hdric s'est construint un immens riu artificial, un dels projectes d'enginyeria ms espectaculars del moment. Igualment, s'han creat oasis artificials amb aigua subterrnia. El sector secundari i el terciari es reparteixen a parts iguals el pes del creixement. 

Demografia.
La poblaci, segons l'estimaci del 2005, s de 5.765.563 habitants, essent la costa la zona ms poblada (ja que gran part del pas s un desert). Gran part d'ells continuen tenint un estil de vida nmades (sn els berbers). En l'actualitat s un pas d'acollida d'immigrants d'altres zons d'frica, a causa del seu creixement econmic. La religi oficial s l'islam sunnita. s una poblaci jove (ms de la meitat t menys de 15 anys) i urbana.

Divisions administratives.

Lbia estava organitzada en uns quants muhafazat abans de ser dividida en 25 municipis (baladiyya). Actualment Lbia est dividit en trenta dos sha'biyah.

















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29975" title="Teodoro Obiang Nguema" nonfiltered="2142" processed="2134" dbindex="12236">

En Teodoro Obiang Nguema Mbasogo (5 de juny de 1942) s el president de Guinea Equatorial des del 3 d'agost de 1979.

 Biografia .

Va nixer a Akoakam-Esangui, districte de Mongomo, sent el 3r de deu germans. Als 8 anys va comenar a l'escola de Mongomo i desprs al grup escolar Cardenal Cisneros a Ebebiyin. Va seguir els seus estudis a una academia militar espanyola, essent anomenat tinent durant el mandat del seu oncle Francisco Macas Nguema.

 Cop d'estat i presidncia .
El 3 d'agost de 1979 amb un cop d'estat va derrocar el seu oncle Francisco Macas Nguema, a qui desprs va executar. Prohibix tot tipus d'activitat politica diferent a ell o al partit que va crear.

S'escomena una forta represi contra tot tipus d'oposici, moltes persones d'oposici al seu regim van ser apresades o executades.

El septembre de 1990 Amnistia Internacional va acusar Obiang de practicar la tortura.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29977" title="Torrevella" nonfiltered="2143" processed="2135" dbindex="12237">


Torrevella, antigament conegut com Torrevella de la Mata (en castell i oficialment Torrevieja), s un municipi valenci del sud, de la zona costanera del Baix Segura. Les activitats principals sn el turisme, l'extracci de sal i la pesca. s molt important el certamen anual d'havaneres i polifnia que es fa en aquesta ciutat i que compta amb molts anys de tradici.

Demografia.
El creixement de la ciutat als ltims anys s el ms fort de tot Espanya i ha motivat la urbanitzaci de la major part del terme municipal. La poblaci de dret ha passat de 25.014 en 1991, 60.172 en 2001, 75.530 en 2004 i 92.034 en 2006, per la qual s la cinquena ciutat del Pas Valenci, i la tercera ciutat de la provncia, superant a Oriola, capalera comarcal. En conseqncia, a hores d'ara s'hi veu immersa en un procs de creixement desorbitat, la qual cosa fa que la ciutat estiga contnuament en l'ull de l'hurac de l'especulaci, no sense acusacions de corrupci al seu alcalde Pedro Hernndez Mateo.

Nuclis de poblaci.
Els nuclis de poblaci sn Torrevieja (topnim oficial) i La Mata. 

Llengua.
Malgrat haver sigut antigament de parla catalana, a causa de la repoblaci histrica del Baix Segura la parla esdevingu castellana. Hi ha una dita valenciana molt popular de les xiques de Torrevella que diu aix: "Les xiques de Torrevella al cresol diuen candil, a la finestra, ventana, i al julivert, perejil".

Poltica.

L'ajuntament est composat per 15 regidors del PP, 8 del PSOE, 1 d'EUPV i 1 del BNV. 

Platges.
El terme municipal abasta 65,2 km2 i compta, com a accidents geogrfics ms importants, amb les platges de La Mata, Los Locos, El Cura, El Acequin i Los Naufragos, i les llacunes d'aigua salada de La Mata i Torrevella. De les platges, la ms destacada s la de la Mata. 

Economia.
Tradicionalment, la principal riquesa torrevellera ha estat l'extracci i comer de la sal provinent de les seues salines, antiga possessi reial, anteriors al segle XIII i les ms importants d'Europa. Avui, per, el turisme i totes les seues necessitats (construcci, hostaleria, serveis...) sn la base de l'economia local.

Gastronomia.
El plat tpic per excellncia s l'arrs amb psols i aladroc, amb el brou del qual preparen el caldero, variant autctona de l'arrs a banda; altres dinars torrevellers sn els guisats amb bacall, bontol, cavalla i altres peixos; calamar de potera, polp "en sangochao" i polp sec. Tamb hem comentat l'afici local als fruits de la mar en sala.

Festes.
Un dels actes culturals amb ms anomenada dels que s'hi celebren s el Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia, que t com a marc Les Eres de la Sal.

 Histria .
Fins el 1802 noms existia una antiga torre de guaita, que li dna topnim al lloc, i algunes cases de saliners. Eixe any l'administraci de les salines de Torrevella es trasllad a eixe lloc i es va autoritzar la construcci de cases. Fins el 1820 en qu es va constituir l'ajuntament, l'administrador de les salines era jutge ordinari de la poblaci resident a Torrevella. El 1829 fou totalment destruda pel terratrmol i reconstruda posteriorment. La producci i el comer de la sal han determinat i organitzat la vida en aquest lloc, convertit el 1931 en ciutat per privilegi atorgat per Alfons XIII. La producci artesanal es limitava en el segle XIX a la fabricaci amb lli, cnem i cot per al consum popular. Tot i que el fondejador dificultava el carregament de sal, el port no es va acabar de construir fins el 1954. A mitjan segle XIX, l'extracci de sal es dirigia fonamentalment a l'estranger a travs de bucs suecs i holandesos. El mercat nacional d'aquest producte era principalment el gallec i, en menor mesura, el valenci. La importncia del mercat exterior d'aquest producte s'ha mantingut en el segle XX: una quarta part s consumida a l'estat espanyol i la resta s exportada. Torrevella era tamb en el segle XIX l'eixida martima de les produccions agrries de l'horta d'Oriola.

 Patrimoni .

 Esglsia de la Immaculada Concepci. Aixecada en 1789 i reconstruda en 1844 aprofitant les pedres de la vella torre que donava nom al poble. D'estil neoclssic, allotja diferents obres d'art.
 Esglsia de Nostra Senyora del Rosari, de la Mata. Any 1772.
 Esglsia del Sagrat Cor. Construda en 1971 sobre una antiga ermita de 1921.
 Casino. Edifici modernista de 1896.
 Torre del Moro. O Cap Cerver, o Torre Cervera Torre guaita del segle XIV al voltant de la qual s'ha creat un parc d'esbarjo.
 Torre Vella. Prcticament desapareguda, no romanen ms que escasses restes dels seus fonaments.
 Plaa de l'Embarcador de la Sal. Complex d'origen rom on encara es poden observar els diferents elements necessaris per a la preparaci i comer del garum, sala del peix, molt apreciat pels romans i pels actuals habitants d'aquestes terres. En la mateixa plaa es troba la Torre de la Mata, del segle XIV, restaurada en 1982.
 Pont. Sobre l'Acequin, de 1482.
 Antiga Estaci de Ferrocarril. En dess i convertida en complex cultural.
 Mol de l'Aigua. Antic mol que ha estat aprofitat per crear al seu voltant un parc on es pot practicar el senderisme.
 Museu del Mar i de la Sal. En installacions provisionals a l'espera de la seua definitiva ubicaci en Les Eres de la Sal, conjunt histric monumental que data de 1777 i que fou utilitzat fins fa poques dcades com a embarcador i magatzem de la sal.
 Museu de Setmana Santa  Toms de Valcrcel".
 Museu Maestro Ricardo Lafuente. Dedicat al mestre Ricardo Lafuente Aguado director del cor i orquestra Salinas de Torrevieja i creador de nombroses havaneres.
 Submar S61 Delfn. Buc de l'Armada reconvertit en museu flotant.

 Enllaos externs .

 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Ajuntament de Torrevella ;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Portal de la Vega Baixa.;
 Portal del certamen d'havaneres;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29982" title="Hollywood" nonfiltered="2144" processed="2136" dbindex="12238">

Hollywood s una ciutat de Califrnia (Estats Units d'Amrica), a l'rea metropolitana de Los Angeles, situada al nord d'aquesta urbs i a l'est de Beverly Hills.

Hollywood i el cinema.
Coneguda com "la Meca del cinema", aquest eptet ve donat pel fet que des de la dcada de 1910 s'hi installaren aqu els estudis de producci i rodatge de les principals companyies productores del cinema estatunidenc. Entre aquests, cal destacar els de les companyies Paramount (inaugurats el 1914), Universal (coneguts com Universal City, i inaugurats el 15 de mar de 1915), Columbia, 20th Century Fox, Warner Bros. (1919), Metro-Goldwyn-Mayer (1924), i RKO. Des de 1927 hi ha la seu de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences que concedeix anualment uns premis de popularitat universal coneguts com a Oscar. Tot plegat va fer que creixs rpidament, passant de ser una rea de granges i conreus a una ciutat que, a finals dels anys 70, tenia prop de 110.000 habitants, ocupats majoritriament en les feines del cinema. Amb tot, la crisi provocada pel tancament dels estudis, va convertir-la, des dels anys 60, en una ciutat residencial. 


Urbansticament creuada per dues grans avingudes, Sunset Boulevard i Hollywood Avenue. Per als cinfils tenen inters els vells estudis, convertits actualment en parcs temtics, el Grauman's Chinese Theatre - amb les petjades sobre el ciment de les grans "estrelles" del cinema - i el Hollywood Bowl, la sala on es lliuraven els Oscar fins als anys 60, juntament amb el Passeig de la fama de Hollywood














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29983" title="Ateneu llibertari" nonfiltered="2145" processed="2137" dbindex="12239">
Un ateneu llibertari s una agrupaci cultural i poltica d'ideologia llibertria o anarquista, sorgida de la tradici educativa del moviment obrer. Van nixer durant la revoluci industrial, com a lloc de reuni per als obrers, de tots els tipus, per estudiar, opinar, parlar.

La seva proliferaci, especialment durant la Segona Repblica Espanyola, es va veure afavorida en bona part per la manca d'infraestructures educatives oficials per a la classe treballadora. Els ateneus sorgeixen com associacions culturals i es van convertir en una escola per a milers de persones sense recursos per a poder pagar un ensenyament privat. A ms l'ateneu llibertari era un focus d'expansi de les idees llibertries, mitjanant els seus butlletins informatius, conferncies i biblioteques de lliure accs. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29985" title="Verb impersonal" nonfiltered="2146" processed="2138" dbindex="12240">
Una oraci o un verb s impersonal quan no admet un subjecte que realitzi l'acci expressada. N'hi ha de diversos tipus.

Alguns verbs sn sempre impersonals, com els que alludeixen a fenmens de la meteorologia, per exemple, o altres com "caldre" i similars. Un altre grup de verbs sn impersonals noms segons el context, com s el cas de "truquen a la porta" o "fa calor". Per ltim, hi ha els casos on el morfema "se" determina la impersonalitat, com en "s'est molt b aqu"








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29986" title="Assaig" nonfiltered="2147" processed="2139" dbindex="12241">
L'assaig s un gnere literari dins del ms general de la didctica (vegeu gnere didctic).

 Definici i origen de l'assaig .

L'assaig s un gnere relativament nou. Els seus orgens es poden rastrejar des d'poques ms o menys remotes. Noms en l'edat contempornia ha arribat a assolir una posici central. s fora probable que en el seu desenvolupament i hegemonia, haja tingut una gran influncia el pensament liberal i el periodisme. 

Jos Ortega y Gasset el va definir com "La ciencia sin la prueba explcita". Alfonso Reyes, d'altra banda, va afirmar que "el ensayo es la literatura en su funcin ancilar", s a dir, com a esclava o subalterna de quelcom superior. El crtic Eduardo Gmez de Baquero, ms conegut com "Andrenio", va afirmar el 1917 que "el ensayo est en la frontera de dos reinos: el de la didctica y el de la poesa y hace excursiones del uno al otro". Eugenio D'Ors el va definir com la "poetitzaci del saber". El seu origen es troba en el gnere epidctic de l'antiga oratria grecoromana, i ja Menandro el Rtor, alludint-hi sota el nom de "xarrada", va exposar algunes de les seues caracterstiques als seus Discursos sobre el gnere epidctic: 

Tema lliure (elogi, vituperi, exhortaci).
Estil senzill, natural, amists.
Subjectivitat (la xarrada s personal i expressa estats d'nim). ;
Es barregen elements (citacions, proverbis, ancdotes, records personals). ;
No hi ha un ordre preestablit (es divaga), asistematisme. ;
Brevetat. ;
Est dirigit a un pblic ampli. ;
         
L'assaig, a diferncia del text informatiu, no t una estructura definida ni sistematitzada o compartimentada en apartats o llions, per la qual cosa ja des del Renaixement es va considerar un gnere ms obert que el medieval tractatus o suma i es considera distint d'ell tamb per la seua voluntat artstica d'estil i la seua subjectivitat, ja que no pretn informar, sin persuadir o convncer. Utilitza la modalitat discursiva expositivo-argumentativa i un tipus de raonaments "tous" que han estat estudiats per Cham Perelman i Lucie Ollbrechts-Tyteca en el seu Tractat de l'argumentaci.

 Histria de l'assaig .
Sn ja prcticament una collecci d'assaigs els Moralia de Plutarco, per el desenvolupament modern i ms important del gnere assagstic va venir sobretot a partir dels Essais (1580) de l'escriptor renaixentista francs Michel de Montaigne, tot i que els seus ltims precedents cal buscar-los en el gnere epidctic de l'oratria clssica. 

 Estructura .

 Introducci .
Es presenta un "tema", s a dir una realitat social, emprica, que encara no t una resposta vertadera. A es pot fer a travs d'una pregunta que t ms d'una resposta. Una hiptesi que pot definir-se com una soluci provisional (temptativa) per a un problema donat. Per exemple: Qu s la veritat?, Qu s el que s bo?, etc. s en aquesta part on es presenta, generalment (ja que pot ser exposada en la conclussi i, menorment, en el desenvolupament), la tesi del tema. Per tesi s'entn l'opini de l'autor sobre un determinat tema debatible. La introducci ha de ser redactada pensant en el lector.

 Bibliografia .
Arenas Cruz, M. Elena, Hacia una teora general del ensayo. Construccin del texto ensaystico. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 1997.
Aulln de Haro, Pedro, Teora del ensayo, Madrid,:Verbum, 1992.
Davis, Harold Eugene. Latin American Social Thought. Baton Rouge: Louisiana State University Press, 1972.
Daz, Oscar A. El ensayo hispanoamericano del Siglo XIX: Discurso hegemnico masculino. Madrid: Editorial Pliegos, 2001.
Earle, Peter G. & Robert G. Mead, J. Historia del ensayo hispanoamericano. Mxico: Ediciones de Andrea, 1973.
Gmez de Baquero, Eduardo,  El ensayo y los ensayistas espaoles contemporneos , en su El renacimiento de la novela espaola en el siglo XIX, Madrid: Mundo Latino, 1924;
Gmez-Martnez, Jos Luis. Teora del ensayo. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1981.
Jaimes, Hctor. La reescritura de la historia en el ensayo hispanoamericano. Madrid: Fundamentos, 2001.
Levy, Kurt L. & Keith Ellis. El ensayo y la crtica literaria en Iberoamrica. Toronto: Universidad de Toronto, 1970.
Marichal, Juan, La voluntad de estilo. Barcelona: Seix-Barral, 1957.
Oviedo, Jos Miguel. Breve historia del ensayo hispanoamericano. Madrid: Alianza Editorial, 1990.
Sacoto, Antonio. Del ensayo hispano-americano del siglo XIX. Quito: Editorial Casa de la Cultura Ecuatoriana, 1988. ;
Ward, Thomas. La resistencia cultural: la nacin en el ensayo de las Amricas. Lima: Universidad Ricardo Palma, 2004.
Weinberg, Liliana. El ensayo, entre el paraso y el infierno. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 2001.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29987" title="Liberalisme" nonfiltered="2148" processed="2140" dbindex="12242">
El liberalisme s un grup d'ideologies poltiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acci individual per sobre de la collectiva. Aix implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenci al mnim necessari per a garantir la convivncia, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passer (en francs: "deixar fer, deixar passar").

 Liberalisme poltic .

 Histria .

Tot i que les seves arrels s'enfonsen dins la nit del temps, amb una especial menci a l'Antiga Grcia, el liberalisme modern neix al voltant del segle XVIII com a afirmaci de les llibertats i els drets de l'individu davant la tirania de les monarquies absolutes de lAncien Rgime. Evoluciona de forma parallela a ambds costats del Canal de la Mnega, a Frana en la seva forma revolucionria i a Gran Bretanya en la variant reformista.

El primer gran pensador classificable com a liberal fou John Locke, filsof d'origen britnic. La seva obra Dos Tractats sobre el Govern suposa el comenament del liberalisme poltic, en ser aplicat arran de la Revoluci del 1688. En aquest assaig es nega l'origen div de l'autoritat del rei, defensant la teoria de qu aquest emana del poble, i per tant el sistema de monarquia constitucional i representativa. 

Continuant aquesta lnia, apareixen a Frana els pensadors illustrats, precursors de la Revoluci Francesa, entre els que destaquen Montesquieu (autor de la teoria de la separaci de poders), Rousseau (teric del contracte social) i Voltaire. Per la repressi poltica a Frana duu a molts liberals a l'exili angls, produint en aquest darrer pas un autntic intercanvi d'idees que donar l'impuls definitiu a la ideologia liberal. L'ajuda que els hi ofereix el reformador Jeremy Bentham (teric de l'utilitarisme) li val, al 1792, el ttol de Ciutad d'Honor de Frana.



El triomf relatiu en la conquesta del poder poltic marca l'inici de l'aplicaci sistemtica de la visi del mn liberal a la resta dels mbits socials, estacant la seva vessant econmica, iniciada per Adam Smith a la seva obra La Riquesa de les Nacions, continuada per David Ricardo i John Stuart Mill, i finalment completada per la teoria general de l'equilibri de Lon Walras.

L'poca hegemnica del liberalisme coincideix amb la modernitat, s a dir, el perode comprs entre el fracs de la Restauraci i la Primera Guerra Mundial, arran de la qual els grans desequilibris econmics (especialment al camp monetari i financer) convertiren el sistema econmic liberal en inviable. Com a conseqncia, es produeix un fort ascens dels nacionalismes i els totalitarismes.

D'aquest enfonsament del sistema liberal, culminat amb el Crac de 1929 i la Gran Depressi, sorgeix una nova efervescncia dins el pensament liberal (a part d'una aguditzaci de la lluita de classes), que acaba escissi en dos corrents: el Liberalisme Americ i el Liberalisme Austrac.

Aquest cisma es gesta des de principis del segle XX, arran de la discussi terica sobre el rigor dels agregats macroeconmics, d'una evident utilitat pragmtica, per discutible en els seus mtodes. Vilfredo Pareto arriba al fons de la qesti quan, desprs de llegir sobre una disputa entre un funcionari britnic i un braman sobre el Sistema de Castes de la ndia, nega l'intercomparabilitat de la satisfacci entre dos individus, trencant aix amb la tradici igualitarista de Bentham.

Segons Pareto, la satisfacci es una magnitud ordinal i personal, i per tant no se pot quantificar, ni molt menys sumar a la d'un altre individu. Aix no noms desbarata la possibilitat de realitzar-ne agregats de satisfacci social, sin que justifica les ms extremes desigualtats de base.

Amb la concepci de Bentham, seguint la Llei de Rendiments Decreixents, es pot demostrar que la distribuci de la renda ptima per a la societat es la completa igualtat. La nova teoria de Pareto negava aquesta conclusi, proposant una altra situaci ptima: quan ning pogus incrementar la seva satisfacci sense reduir-ne la d'un altre. Existeixen infinites situacions que compleixen aquest criteri, i van des del total acaparament de la riquesa per part d'una nica persona fins a l'ptim social igualitarista.

Tot i que el problema de fons s aquest, l'escenari de la ruptura definitiva fou molt ms superficial. El 1936 John Maynard Keynes public la seva opera magna: la Teoria general de l'ocupaci, l'inters i el diner, en la qual defensa la intervenci activa de l'Estat en l'economia per tal de garantir l'estabilitat de la demanda agregada, i amb aix l'ocupaci i el creixement econmic.

Aquesta deriva cap al socialisme i l'economia mixta no va agradar gens als pensadors austracs, liderats per Friedrich Hayek. Les disputes dialctiques acabaren en un gran distanciament entre els sectors ms progressistes i els ms conservadors dins del liberalisme.

L'Escola Americana, representant dels progressistes, va comenar a defensar la intervenci de l'Estat en matria macroeconmica, en promoci de la mobilitat social, control dels oligopolis que la creixent automatitzaci i producci en massa fomentava, etc.

Per contra, l'escola austraca culpabilitza de tots els trastorns macroeconmics a l'Estat, veu amb bons ulls les desigualtats socials i considera els oligopolis com a smbol de l'xit en la gesti. Alguns sectors, fins i tot critiquen el liberalisme poltic perqu segons ells duria als ms febles a instaurar un govern socialista totalitari.

Desprs de la Segona Guerra Mundial es produeix una divisi del mn en dos grans blocs: el comunista i el capitalista, passant a un perode anomenat Guerra Freda. Al bloc capitalista s'intenta reconstruir un sistema, prenent aquest un caire keynesi, molt influt per la por a una nova Gran Depressi i al comunisme. Aquesta por l'allunya dels postulats de l'economia liberal, per el liberalisme poltic i social es mant.

Ms endavant, la Crisi del Petroli, la neutralitzaci de l'amenaa comunista i, sobre tot, l'ascens a comenament dels anys 80 d'una nova generaci que no va patir la Gran Depressi, suposen un canvi de direcci brusc. Liderats per Margaret Thatcher al Regne Unit i per Ronald Reagan als Estats Units d'Amrica, els terics austracs arriben al poder, iniciant el que molts politiclegs ja qualifiquen com a nova era d'hegemonia liberal.

 Corpus ideolgic actual .

Per a una ideologia tan madura com el liberalisme, els anys han suposat la creaci d'un esquema d'idees radicalment coherent, o ms ben dit, diversos esquemes. Aix no vol dir, bviament, que tots els liberals ho siguin: de fet es com trobar-se amb gent d'ideologia no-liberal (auto)identificada com a "liberal" pel simple fet de compartir petits punts amb el liberalisme. Al mn anglosax l'escola americana ha propiciat una identificaci amb corrent de pensament socialistes, mentre que a l'Europa continental la influncia austraca l'ha emmarcat dins moviments reaccionaris i conservadors. Per exemple, a l'Estat espanyol s com trobar-se amb post-franquistes intentant fer-se passar per liberals, pel simple fet de sentir afinitat pel sistema capitalista i oposici al progressisme poltic.

Deixant de banda l's abusiu de la paraula, cal definir els fonaments dels corrents de pensament liberals, comenant per l'escissi en dues famlies, basades en dues concepcions diferents de l'home i la societat.

 Famlia paretiana .

Aquesta famlia es pot considerar actualment com a la ms genuna representaci del liberalisme, ja que duu fins a l'extrem els seus postulats bsics. A conseqncia de l'explicaci de Pareto de la satisfacci, el liberalisme pareti considera a l'individu finalitat en si mateixa, ignorant qualsevol consideraci social. L'individu es la base de tot, i la mesura de totes les coses. Per cal dir que els liberals paretians no escatimen a la incoherncia de recrrer a arguments socials i als indicadors macroeconmics que tant critiquen a la teoria, per qestions purament retriques, cosa que pot arribar a confondre a l'hora de classificar ideolgicament a aquesta persona.

Amb l'individu com a finalitat en si mateixa, neixen tres ideologies prpiament dites (cadascuna amb la seva diversitat interna): l'anarcocapitalisme, el liberalisme autoritari i l'autodeterminisme o poliarquia.

 L'anarcocapitalisme veu en l'Estat una amenaa permanent per a l'individu, i per tant advoca per la seva destrucci. Com a defensa de la seva propietat i integritat, cada individu s'haur d'espavilar, ja sigui armant-se, ja sigui pagant a "empreses de seguretat privada". Segons els anarcocapitalistes, aquesta "llei de la selva" s l'ordre natural de les coses. Molts terics consideren l'anarcocapitalisme com la vessant no-estatista del liberalisme autoritari (i per tant, part d'aquesta ideologia).

 El liberalisme autoritari considera l'Estat com a un mal necessari per a garantir un ordre liberal, s a dir, el rgim de propietat privada, l'espai de seguretat, etc. Per en cap moment ha de sortir d'aquests mbits, i per tant cal restringir fortament les llibertats poltiques d'aquells que defensen un major intervencionisme. Els ms moderats es limiten a prohibir constitucionalment la poltica social del govern, mentre que els ms radicals defensen l'abolici del rgim democrtic i la instauraci d'una dictadura liberal i un estat policac.

 L'autodeterminisme i la poliarquia son, segurament, els ms flexibles dels sistemes paretians, i per tant els ms propers a l'esperit del liberalisme clssic (pre-Guerres Mundials). De fet, l'origen d'aquesta ideologia parteix de la teoria del Contracte Social de Rousseau, segons la qual la sobirania emana de l'individu, i que aquest la delega mitjanant un pacte amb la resta de la societat. Amb aquest pacte, un determinat collectiu s'identifica com a Subjecte Constituent, i crea la seva prpia forma de govern. Seguint aquesta filosofia, ja que l'individu n's el propietari de la seva sobirania, qualsevol grup d'individus es podria posar d'acord i constituir-se com a Subjecte Poltic, amb la seva forma de govern particular.

 Les diferncies entre aquests dos corrents de pensament interns s que, mentre l'autodeterminisme defensa la territorialitat de la llei (estatisme), la poliarquia mant que la llei bsicament s'aplica a les persones i les seves propietats, i que per tant no ha de desenvolupar-se necessriament dins un mbit territorial determinat. Aix fa de la Poliarquia un corrent mes anarquitzant, i a l'hora ms tolerant cap a les formes totalitries de govern, ja que per fugir d'elles no s necessria l'emigraci.


 Famlia benthamiana .

Si hem de ser estrictes, no existeix la famlia ideolgica benthamiana, ja que aquesta no s ms que la vessant liberal d'una de ms gran: la collectivista. Per emmarcada dins el grup liberal pren plena autonomia i un carcter genunament propi.

El tret diferencial d'aquesta "famlia" respecte a altres collectivismes n's la convicci de qu l'acci individual , a la recerca de maximitzar la seva prpia satisfacci, resulta socialment ms eficient que la collectiva (tot i que el collectiu ha de vetllar per l'inters general), en garantir una major adaptaci a les preferncies dels seus membres.

Aix suposa que les accions del govern bsicament vagin encaminades a generar unes determinades condicions generals, favorables a que la totalitat dels individus puguin trobar el seu lloc a la societat independentment del seu origen (mobilitat social). A ms, en comptes de prohibicions i obligacions, tendeix a proposar incentius i penalitzacions, ampliant aix el marge de maniobra de les persones.

A l'hora de cercar diferncies entre pensadors, el fet d'acceptar l'existncia d'una satisfacci social fa de la famlia benthamiana un corrent fortament pragmtic, adaptant-se en cada moment a unes condicions histriques i socials determinades, cosa que dificulta una classificaci taxonmica de les ideologies que la formen. Bsicament en trobem dos: el social-liberalisme de dretes i el d'esquerres.

 El social-liberalisme de dretes s la ideologia menys intervencionista d'aquesta famlia, ja que considera que, excepte causes de fora major (catstrofes, malalties, etc.), l'individu forja el seu dest amb la seva prpia actitud. Per tant, noms aspira a garantir la total igualtat de partida, donant per suposat que la posterior actitud de l'individu anir assumint, de forma responsable i coherent, els sacrificis i beneficis entre els que, al llarg de la seva vida, haur d'elegir. ;

En conseqncia, tendeix a garantir una educaci bsica igual per a tots els ciutadans, a limitar l'herncia privada (substituint-la per una de collectiva) i a crear un sistema de seguretat social, s a dir, una assegurana de malaltia, accident o catstrofe.

 El social-liberalisme d'esquerres dubta de la coherncia i la responsabilitat de l'individu, assumint que una persona al llarg de la seva vida pot canviar de preferncies, i pot cometre greus error. Per tant, tendeix a donar una segona oportunitat a les persones que al llarg de la seva vida cauen en desgrcia, oferint un sistema de beneficncia ms o menys elaborat (que en alguns casos inclou la renda bsica), aix com nombroses possibilitats de reciclatge professional, a ms dels drets bsics oferts pel social-liberalisme de dretes.

Tamb destaca el fet que, en alguns casos, unes determinades estructures socials prenguin especial fora per damunt de la voluntat de l'individu, i que per tant fomentarien l'aparici de desigualtats i altres injustcies socials. Aquestes estructures, que s'identifiquen generalment amb grans empreses o grans sindicats, haurien de ser controlades per l'Estat, qui s'encarregaria de mesures d'arbitratge i de defensa dels ciutadans davant d'elles.

 Crtiques al liberalisme poltic .

La coherncia adquirida al llarg dels anys per part del liberalisme no hagus estat possible sense l'allau de crtiques que ha sofert al llarg dels anys, primer en la seva lluita contra l'absolutisme i desprs per mantenir-se com a sistema hegemnic, enfront de l'embat obrerista.

Aquestes crtiques es poden agrupar, de forma resumida, dins tres categories:

 Crtiques collectivistes .

La principal crtica de la famlia collectivista es centra en la concepci paretiana de l'home. Afirma, per tant, que la incomparabilitat de satisfaccions es una fallcia ja que s'ignora tcitament la nostra capacitat d'empatia, aix com nombrosos estudis psicolgics, sociolgics i biolgics. Per tant, existeix la possibilitat de comparar satisfaccions, i l'nica manera de justificar desigualtats seria a traves de diferncies en el sistema de preferncies (uns prefereixen descansar a tenir doblers, etc.).

Desprs, existeixen les crtiques internes de la famlia, dirigides contra aquells que accepten la igualtat de base dels ssers humans, per que aposten per l'individu. Bsicament, son les crtiques socialistes al social-liberalisme, segons les quals a un sistema liberal l'Estat es incapa de garantir la total igualtat de base (ja que, per exemple, escapa del seu control una part de l'herncia, i sobre tot la part de l'educaci que transmeten els pares als fills), i resalta que gran part dels xits i fracassos d'una persona depenen ms de factors casuals que de les seves eleccions. Per tant, l'nica forma de garantitzar la igualtat es mitjanant l'acci collectiva (socialitzaci dels mitjans de producci, etc.).

A ms, ressalta el fet de qu una gran part de la satisfacci provenen de coses que difcilment se poden sotmetre a rgims de propietat privada (o el seu equivalent no-mercantil), per que cal protegir davant d'externalitats. Aix ho accepten la majoria dels social-liberals, per a una escala fora ms reduda que els socialistes i els ecologistes.

Aix mateix, es destaca la gran quantitat de projectes que, per motius tcnics, econmics, etc. difcilment son viables fora de l'acci collectiva, per que beneficien a tothom de tal manera que son indispensables. Aquest podria ser el cas dels sistemes GPS o similars.

 Crtiques espirituals i moralitzants .

Durant el seu enfrontament amb els absolutistes, el liberalisme va rebre una srie de crtiques de carcter moralitzant. Aquesta lnia tamb es pot trobar entre alguns sectors marxistes, tot i que en el seu moment aquest moviment tamb va ser blanc d'aquests atacs.

De forma resumida, aquestes crtiques es basen en l'absncia d'una moral preestablerta al propi sistema, de forma que aquesta s definida per les accions dels humans. Aix implica que valors superiors als humans (religiosos, naturals, etc.) es deixen de banda.

En el cas de la moralitzaci pseudomarxista, la crtica prov de la no-fixaci de valors al propi sistema. Per al propi marxisme aquests valors tampoc estan fixats, sin que aquests son definits pel collectiu. Aquesta crtica, per tant, ve d'individus egocntrics que proposen convertir en sistema la totalitat de les seves prpies conviccions morals, negant la validesa de la dels altres.

Com a aclariment a aquestes paraules, cal dir que cap sistema manca de moral, per si que es cert que la moral liberal es molt ms laxa que la d'altres ideologies.

 Crtiques pragmtiques .

La crtica pragmtica fa incidncia en els problemes d'ordre prctic que pot oferir la ideologia liberal. s important no perdre de vista que el pragmatisme es el cam realista cap a un ideal, i que per tant no est exempt d'ideologia (ni en respon a una d'nica). 

Un exemple de crtica prctica ja ha estat mencionat a les crtiques ollectivistes, i versa sobre la impossibilitat (o gran dificultat) de sotmetre al rgim de propietat coses com el paisatge, l'aire (tot i que alguns en proposin la seva privatitzaci), les ones electromagntiques que pugui enviar un satllit de posicionament global (GPS), etc.

Per posar-ne un altre, hi podrem incloure problemes d'ordre pblic en cas d'aparixer grans desigualtats socials (argument de paretians pragmtics).

 Liberalisme religis .

El liberalisme dintre de l'mbit de la religi est lligat generalment a les esglsies del protestantisme (principalment l'anglo-sax) contrries als dogmes i que afirmen la llibertat del creient en qestions de fe. Aquesta afirmaci de la llibertat i dignitat personal ha portat a membres d'aquestes esglsies a ser capdavanters en temes socials com ara el dret de vot, la igualtat racial i de gnere, l'ordenaci de les dones, l'acceptaci del matrimoni homosexual i altres qestions de tipus social i moral. Sn esglsies liberals els ququers, els unitaris i els universalistes, aix com algunes branques dels anglicans i dels baptistes, entre d'altres.

Per extensi, es parla tamb de liberalisme per referir-se a moviments contraris al dogmatisme i al fonamentalisme a altres religions: aix es pot parlar de budisme liberal (tamb conegut com a "comproms", islam liberal (el ms disposat a acceptar els drets individuals reconeguts a la societat occidental), etc. 

Liberals.
La segent llista recull una breu relaci orientativa de liberals de gran rellevncia en la histria d'aquest corrent de pensament intellectual, acadmic i poltic. 


Vegeu tamb.
 Neoliberalisme;

 Enllaos .

 Internacional Liberal ;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="29989" title="Burjassot" nonfiltered="2149" processed="2141" dbindex="12243">


Burjassot s una poblaci de la comarca de l'Horta Nord (Pas Valenci).

 Histria .

El significat del topnim Burjassot s discutible. En el Llibre del Repartiment apareix Borjaot, Borgaot i Borgazot. Gaspar Escolano proposa un origen rab, Burjaote, que significa "Torre del soto", compost per borg, que significa "torre", i Sot, que s el mateix que "bosc". EL 1952 Nicolau Primitiu va interpretar burjac com a "castell", i el sufix -ot afegiria un mats augmentatiu, "castell gran". Cervellera Castro atribueix la torre o castell, burg, a l'ltim rei musulm de Valncia, Aben-Zeyan, conegut per Asoto. Borg Asot significaria "Torre d'Asoto". D'altra banda s "torre de l'assut", alludint al castell que havia de vigilar la confluncia de les squies de Tormos i Montcada. En 1981, el Departament de Lingstica Valenciana de la Facultat de Filologia apuntava l'etimologia del nom Burdj a una paraula rab que significa "torre". El segon component s el nom propi d'una persona, Asswad, per tant, Torre d'Asswad. (Font: Vctor Alonso Hueso)

Al seu terme s'han trobat peces d'un collar de petxines possiblement pertanyents a l'Eneoltic o al Bronze valencians. El municipi naix d'una alqueria musulmana que el 1237 apareix ressenyada al Llibre del Repartiment com a donaci a Garca Prez de Figuerola, donaci que el 1238 fou revocada per atorgar el lloc a l'abat del monestir de Ripoll, per reservant-se la Corona els drets sobre el forn i els molins. El 1258 pass de nou, per canvi, al seu primer propietari i ms tard a la Corona, la qual va retindre la seua possessi fins el 1360, any en qu fou atorgada a Sanxo Tena; l'any 1389 el jurista Domnec Masc compr els drets del ter delme i del morabat i posteriorment adquir la propietat del lloc. Aquest personatge realitz importants obres al Castell i el transform en palau, de l'esplendor del qual donen testimoni els artesanats mudjars que actualment s hi conserven. El 1401 Mart l'Hum sign els Furs al Castell. El 1425 pass per compra al captol de la catedral de Valncia. El 1525 fou mort a Burjassot el fams personatge de l'Encobert, a causa de la Guerra de les Germanies, desprs de fracassar en el seu intent i de buscar refugi al castell de Burjassot. El 1568 pass a propietat de Bernat Sim. Posteriorment fou heretat pel seu fill, Josep Alexandre Sim el 1582 qui, el 1600, el vengu al patriarca Joan de Ribera. Aquest, a la seua mort, ced les seues rendes i la jurisdicci civil i criminal al Reial Collegi del Corpus Christi, el qual hi exerc la plena jurisdicci fins l'abolici dels senyorius. Durant la Guerra de la Independncia, Burjassot pat el saqueig de les tropes franceses, les quals espoliaren els seus temples, d'on s emportaren tot all de valor que trobaren. El general Sempere hi establ, l'any 1823, una junta encarregada de dirigir les operacions militars durant la invasi de los Cien Mil Hijos de San Luis. L'any 1837, durant la Guerra Carlina, foren afusellats al Mas del Rosari, al terme de Paterna, prop a Burjassot, 37 oficials liberals que havien estat enxampats en "l Acci del Pla del Pou".

Quan ja Burjassot tenia Casa de la Vila independent, al voltant de 1870, destac per la seua poblaci agrcola al terme. Des de principi de segle s'establ molta gent de famlies acomodades de Valncia ciutat, que tenien nombroses villes i xalets. Ms tard, Burjassot reb una allau de poblaci immigrant de la part d'Andalusia i de Castella-la Manxa sobretot. Aquest corrent migratori, que arrib a la mxima expressi entre les dcades dels 50 i els 70, ha estat responsable de la gran transformaci que ha experimentat la vila, augmentant la poblaci en quasi uns 38.000 habitants.

La seua proximitat a Valncia ha fet que s'hagen desenvolupat al terme grans infraestructures com ara el Centre de Producci de Televisi Valenciana i el Campus Universitari de Burjassot de la Universitat de Valncia.

 Localitzaci, lmits i context espacial .


El terme municipal de Burjassot, t forma rectangular (1,5 km d'amplria els punts ms prxims i 2,5 els ms distants) i un permetre de vora 9 quilmetres. Limita al nord amb el municipi de Godella; al sud amb els barris valencians de Benicalap i Beniferri; a l'est amb les pedanies valencianes de Borbot i Carpesa;  i, a l'oest, amb Paterna. La superfcie del municipi s de 3,44 quilmetres quadrats. 

A una escala ms ampla, Burjassot se situa dins l'rea metropolitana de Valncia i amb els municipis de Torrent, Paterna i Mislata, s un dels ms importants pel que fa al nombre d'habitants. Representa, a ms, una crulla molt important des d'antic en les comunicacions entre Valncia i el rosari de poblacions que condueixen cap a Llria i Btera.

Pel que fa a la distribuci dels habitatges del municipi de Burjassot, cal dir que es tracta d'un continu quasi totalment urbanitzat que representa les tres quartes parts de la seua superfcie. L altra quarta part correspon a un espai d'horta que se situa a l'est del municipi, en el qual la urbanitzaci s mnima i noms correspon a alqueries i villes diseminades pels camps, aix com un escorxador i dos estables. Dins de la zona sud es troba un complex comercial (Parc Comercial Alban) que, a causa de la proximitat amb l'espai urbanitzat del municipi, aix com a les edificacions dutes a terme al ve municipi de Valncia (Palau de Congressos), conforma una rea que fa de lligam entre ambds municipis i que els gegrafs urbans anomenen conurbaci, noms separada per la CV-30 o avinguda Joan XXIII, prolongaci de la Ronda Nord. La conurbaci, per, es produeix de manera molt ms clara amb Godella i el barri valenci de Benimmet.

 Geomorfologia i geologia .



Pel que fa a la geomorfologia, el municipi de Burjassot es troba al cor de la Plana Central Valenciana i forma part, la quasi totalitat de la seua superfcie, dels ltims reductes del Sistema Ibric conservant la directriu principal d'aquesta formaci: nord-oest-sud-est. La part plana correspon a sediments d'origen alluvial quaternaris. Podem observar-hi dues zones diferents al terme municipal de Burjassot: una de terra baixa i uniforme, destinada al cultiu i a les rees comercials i que continua per l'est, sud i oest; i una altra ms alta que ocupa la part nord-centre on s ubica la poblaci. Aquesta ltima zona, en general, pren la forma d'un petit tossal amb pendents suaus i cap als costats, pel qual els carrers centrals queden un poc ms elevats que els laterals. A ms a ms, el terreny calcari s molt sec, sobretot en les terres ms elevades, sense evidncies d'humitat. Les pendents es van suavitzant a mesura que avancem cap al sud del municipi, arribant quasi a desaparixer als lmits amb l'horta. Aix, doncs, trobem pendents que oscillen entre el 10 i el 30% a les zones ms altes i, quasi imperceptibles com ms cap a Valncia ens aproximem. La seua altitud mitjana sobre el nivell del mar oscilla entre els 40 i els 45 metres. La zona agrcola no supera els 30 metres i el casc urb mai no baixa de 40 metres.

Pel que fa a la geologia del municipi, com ja hem dit anteriorment, hi ha dues zones caracterstiques que representen dos estadis geolgics: terciari i quaternari.

Terciari: mioc (5,2-23,3 milions d'anys). Est present a la zona ms alta i es tracta d'una estructura terrosa unida amb una petita proporci d'argila (terra rossa) i calcria compacta sense arribar a ser cristallina, formant capes de variable espessor constitudes quasi exclusivament per all que els antics porcers i paletes locals denominaven tap o tapat, i que es troben en quasi totes les excavacions que s hi realitzen. La procedncia d'aquestes calcries s lacustre tal i com es pot evidenciar a les restes orgniques que s han trobat amb extraordinria freqncia en estat fssil, tenint un analogia morfolgica amb els ssers que poblen l'Albufera de Valncia. Malauradament s prcticament impossible veure aquesta roca perqu l'edificaci i la pavimentaci dels carrers ho impedeixen. Quasi nicament trobem calcria a la Deveses del Castell, a l'Eixereta i al Jard d'El Mirador.
Quaternari: holoc (<10.000 anys) i Plistoc (<2 milions d'anys). L'Holoc es troba, en la seua prctica totalitat, a la part baixa del municipi, formant una superfcie d'una pendent molt suau que arriba a Valncia (cap al sud) i als pobles vens de l'est. Tenint en compte la ubicaci de Burjassot, podem afirmar que els sediments holocens quaternaris provenen de l'erosi de la Serra de Portaceli, transportats pel barranc del Carraixet en direcci NNO-SSE. El material sedimentari es pot apreciar perfectament als camps conreats de tot el municipi, aix com a les excavacions dutes a terme al sud d'aquest, on s hi diferencien molt b els diferents estrats, corresponents a diferents etapes climtiques, com aix ho assenyalen les diverses grandries de gra. El material plistoc, ms antic, el trobem a l'oest del municipi, seguint el recorregut del Barranc d'En Dol (avui irreconeixible degut a l'asfalt i els edificis), des de RTVV fins Cantereria, aproximadament.

 Hidrografia .

Dins d'aquest punt a Burjassot tan sols destaca el sistema de reg: pous i squies. Entre les squies que passen per l'horta de Burjassot cal destacar la Squia de Montcada. Es destacable, tant pel seu cabal, com per les innumerables preses que la regulen. Tamb cal destacar que la Squia de Montcada no est subjecta al Tribunal de les Aiges de Valncia, t una junta que es compon de sndics. Travessa tot el terme de Burjassot de punta a punta, cal destacar que s la primera que agafa aigua del llit del Tria amb destinaci a l'horta de Valncia per mig d'un assut. Exceptuant l'ltim tram, circula sempre prxim als tossals que tanquen la secci septentrional de la vega, primer d'occident a orient, des de l'assut fins a Burjassot.

Tamb te certa importncia la Squia de Tormos. Aquesta squia t el seu assut en terme de Paterna, circula per la dreta del Tria, entre les squies de Montcada i la de Mestalla. Segueix una direcci parallela a la de la Squia de Montcada, per en arribar a Benimmet es bifurca i el bra principal (anomenat Bra de Borbot) va cap a Burjassot. El Bra de Borbot segueix un recorregut quasi parallel al de la Squia de Montcada al seu pas pel terme de Burjassot, creuant abans pel sector sud de la pista d'Adems. L altre bra que es bifurca cap a Benicalap tamb passa pel terme de Burjassot, prxim a l'Alqueria de l'Arquebisbe. 

Tamb hi altres squies destacables a Burjassot, per amb menor importncia que les squies comentades anteriorment. La Squia del Bollo, que surt de la Squia de Montcada, i serveix de lmit amb Benimmet fins al cam Fondo, on es deriva en diversos ramals. La Squia de Fartamals, va ser construda per iniciativa de Sant Joan de Ribera al segle XVII. Partia prop del que actualment s l'estaci de Cantereria, i seguia per la partida de l'Almara derivant-se en diferents ramals, que antigament es ficaven pel que actualment es el casc urb, i desprs anaven a parar a la Squia de Montcada. El recorregut d'aquests ramals facilitava el funcionament de l'escorxador. La Squia de Ferrando, va perpendicular a la frontera de l'Alqueria de la Torre. El seu recorregut tamb serveix de lmit amb Valncia.

Pel que fa als pous han quedat obsolets, actualment estan merament com a histria de Burjassot. Destaquen el Pouet i el pou del Sagrat Cor. Tamb hi ha basses per al reg, construdes a la partida de la Coma. Antigament, on estan situades aquestes basses, hi havia pous. Cal destacar l'Aqeducte de la Covatella, que actualment ha desaparegut a causa del procs d'urbanitzaci. I tamb cal destacar la cisterna que hi havia a les Sitges, que va ser construda sobre l'any 1582. Amb aquesta construcci es pretenia proveir-se d'aigua d'una manera natural, i estalviar-se les despeses de la compra i transport de la mateixa. Aquesta cisterna ha quedat desfeta al cap dels anys, en temps de l'ltima Repblica, sobre els anys trenta.

Actualment la poblaci de Burjassot fa servir la xarxa d'aigua potable de Valncia per a avituallar-se n, per antigament es feien servir cisternes i aqeductes per a portar l'aigua a les cases.

El riu ms prxim s el Tria i el barranc a menor distncia a Burjassot, el del Carraixet.

 Vegetaci .

Actualment a Burjassot ja no queda prcticament res de vegetaci autctona, tan sols hi ha algunes espcies d'arbres i arbustos mediterranis al parc de l'Eixereta i a la devesa del Castell, aix com vora squia. D aquestes espcies en destaquen: les canyes que hi ha prximes a la Squia de Montcada, la Canya com (Arundo donax), alguns pins com el pi com (Pinus silvestris), i algunes moreres (Morus alba) repartides per alguns camps conreats. Cal destacar una varietat de figues nica a la ciutat de Burjassot: la varietat bordissot (blanca o negra).

El municipi, per compta amb mplies zones amb jardins i parcs, on destaca el parc de la Granja. Altres zones verdes destacables sn el passeig del Rajolar, el passeig de Sant Roc o la plaa de la Concrdia. Les installacions de la Universitat de Valncia (Campus de Burjassot) disposen d'una superfcie arbrada molt significativa.

 Clima .


A causa de la seua reduda superfcie, el municipi de Burjassot no presenta variacions espacials del clima. Segons l'Atles del Pas Valenci, Burjassot es troba dins el subtipus B dels climes valencians i no es diferencia quasi gens dels seus trets generals. Es caracteritza per una temperatura mitjana anual superior als 16C, ms concretament i per estacions, trobem que a l'hivern s'hi s entre els 9 i els 11C, a la primavera entre 15 i 16C, a l'estiu entre 24 i 25C i a la tardor entre 14,5 i 15,5C. Pel que fa a les pluges, aquestes es concentren a la tardor i la primavera, tenint mxims als mesos d'abril i octubre. L eixut estival comprn els mesos de maig, juny, juliol, agost i setembre, sent el mes d'agost el ms sec. La quantitat de pluja caiguda al llarg de l'any s, doncs, 458 mm. Aquesta situaci s deguda a la presncia del Sistema Ibric a ponent, la qual cosa fa que els sistemes frontals arriben esgotats a les nostres terres. Quan plou de llevant a la tardor, per, les pluges sn molt ms intenses, arribant a ploure una mitjana mensual a l'octubre de 74 mm. Altres mesures relatives al clima de Burjassot sn els 172 dies anuals en qu el cel est totalment sense nvols, aix com que la humitat mitjana anual s del 61%.

Segons la classificaci climtica de Kppen, el clima a Burjassot es correspon amb el tipus "Csa" (clima mediterrani). En aquesta classificaci es tenen en compte les variacions de temperatura i humitat, aix com la mitjana dels mesos ms clids i ms freds. Kppen afegeix fins a tres lletres a cada tipus de clima. D'aquesta manera, la primera lletra fa referncia al grup climtic, la segona al subgrup i la tercera (si escau) a la subdivisi. Per tant, analitzem el cas de Burjassot:

C (Climes temperats i humits): Temperatura mitjana del mes ms fred s inferior a 18C i superior a -3C i almenys un mes la temperatura mitjana s superior a 10 C.

s (Estaci seca a l'estiu): sol en posici alta.

a: La temperatura mitjana del mes ms clid supera els 22C

 Demografia .




El 2008 hi havia empadronats 37.667 burjassoters, en una superfcie de 3,44 quilmtetres quadrats. A fa que la densitat de poblaci siga de 10.949 hab./km. Per si tenim en compte que vora un 20% de la superfcie del municipi l'ocupa l'horta (hi viuen 19 persones), ens resta una superfcie urbanitzada de 2,72 km i una densitat de 13.848 hab./km2, una de les ms altes del Pas Valenci. A l'horta de llevant, per, la densitat s de 20 hab./km2. La concentraci humana s, en resum, exageradament alta i caractarstica de zones amb altes densitats.  A la poblaci de dret hi ha que afegir-hi una de nova i relativament important en nombre: els estudiants que s installen al municipi a causa de la presncia del complex universitari de la Universitat de Valncia. 

Pel que fa a l'evoluci demogrfica, les dades que utilitzarem corresponen a un periode de 147 anys, s a dir, del 1860 al 2008. Cal dir que el comportament demogrfic del municipi de Burjassot s molt semblant al dels pasos del mn desenvolupat i, ms concretament, al d'aquells muncipis que ms tard esdevingueren part d'una rea metropolitana. S hi diferencien cinc etapes en l'evoluci demogrfica del municipi. 

La primera comena a mitjans del segle XIX i conclou a finals de la mateixa centria. Correspon al cicle demogrfic antic o a la primera fase del model de transici demogrfica. Hi ha unes taxes de natalitat i de mortalitat  molt elevades que se situen entre el 35 i el 40 , per tant, la poblaci creix molt lentament o roman estable. Al 1900 la poblaci de fet s de 4.009 persones.

La segona fase arriba fins els anys trenta. La natalitat es mant estable, per la mortalitat cau, degut a mesures higienistes i a l'avan de les cincies sanitries. A finals del perode la poblaci ha experimentat un creixement significatiu, arribant l'any 1930 als 8.538 habitants.

La tercera fase correspon a la dcada dels anys 30 i 40 influenciada per la Guerra Civil espanyola. El creixement demogrfic es desaccelera degut al fre de la natalitat. La mortalitat s atura en un 20 , aproximadament. L any 1950 hi havia 12.134 persones.

La quarta fase comena a la dcada dels 50 i conclou a finals dels 70. s aquest perode el de ms espectacular i rpid creixement demogrfic. Hi intervingueren dos factors: l'increment de la natalitat, animada pel rgim franquista i la bona situaci econmica; aix com a la immigraci castellana i andalusa (principalment, encara que de quasi tot el territori espanyol), deguda a les grans possibilitats econmiques i laborals de l'rea metropolitana de Valncia i a l'autoexpulsi de les seues rees d'origen, a causa de l'empitjorament de les condicions de vida. La poblaci de Burjassot l'any 1980 era de 35.583 persones.

La cinquena fase coincideix amb l'arribada de la democrcia a l'Estat espanyol. Als anys 80 i 90 la natalitat cau i la mortalitat es mant. Aquestes taxes romandran estables ms tard i seran del 10 i del 8  respectivament. En l'actualitat Burjassot compta amb 37.667 habitants (segons l'INE, per a l'any 2008). L'any on ms habitants hi hagu empadronats de la histria de Burjassot fou el 2006, amb 37.756 persones. La pirmide de poblaci ens dna una proporci d'homes del 48,89% i de dones del 51,11%. La poblaci disseminada presenta una distribuci per gneres del 73,68% d'homes i del 26,32% de dones.



Pel que fa a l'estructura per edats de la poblaci de Burjassot, ens trobem davant d'una poblaci envellida (pirmide de l'any 2008). La poblaci compresa entre els 0 i els 14 anys s del 14,37%; la que t entre 15 i 64 anys representa el 70,76%; i la que en t 65 i ms, el 14,86%. Aquesta estructura se sembla molt a la del Pas Valenci. L'estructura dels nouvinguts, per, s ben diferent: 14,19% (menors de 16 anys), 84,32% (de 16 a 64 anys) i 1,49% (de 65 anys i ms). L'explicaci s ben senzilla:  els estrangers no han residit encara el temps suficient perqu hi haja hagut un envelliment en la seua subpirmide, ja que la migraci s selectiva i inclou principalment persones joves i de mitjana edat. Els grups ms nombrosos d'estrangers els representen romanesos (23%), seguits de colombians (11%), equatorians (10%), paraguaians (8%) i marroquins (6%).

El 9,11% dels habitants (2008) sn d'almenys 28 nacionalitats diferents. El percentatge d'immigrants, doncs, tant de la Uni Europea com de la resta de pasos del mn, s molt inferior al del Pas Valenci (16,7%) i lleugerament al d'Espanya (12,3%). 

Hui en dia la poblaci del municipi de Burjassot experimenta un creixement, encara que molt lent. En el futur la expansi demogrfica no ser significativa i incls podria arribar a retrocedir. La causa fonamental s la manca de sl urbanitzable. Nogensmenys, el sl frtil que encara s conreat podria tenir els dies comptats. Per altra banda, l'augment de la poblaci actual cal buscar-lo a les noves construccions a la perifria del municipi i a l'ocupaci d'habitatges buits.



 
 


 Poltica .












 Llenges .

Segons el cens del 1991, un 40,5% dels habitants saben parlar valenci, un 84% l'entenen, un 39,5% saben llegir-lo i un 13,5% saben escriure'l. Aix no obstant, el castell s la llengua absolutament dominant en les relacions socials. 

Pel que fa a la dialectologia, el valenci que es parla a Burjassot s l'apitxat. La srie dialectal seria, doncs, Catal>Catal occidental>Valenci>Valenci central o apitxat.

El municipi castellanoparlant ms prxim s Sant Antoni de Benaixeve, situat a noms 10 quilmetres de Burjassot, a la comarca vena del Camp de Tria. 

La retolaci dels carrers s nicament en valenci des de l'any 2007 ja que el consistori va decidir substituir les antigues plaques metlliques que podien trobar-se tant en valenci, en castell o en les dues llenges. Els rtols actuals sn de taulell blanc amb tipografia clssica de color blau, on veiem l'escut de Burjassot. La senyaltica que indica els punts d'inters o les direccions sn quasi totes en valenci, llevat d'antigues indicacions escrites en castell i que quasi mai respecten la toponmia oficial. Un cas a banda sn els senyals de trnsit que observem quasi exclusivament en castell, malgrat ser nous molts d'ells.

Pel que fa a les llenges nadiues dels nouvinguts, la castellana la parla vora la meitat d'aquests. Altres llenges sn el romans, l'rab, l'itali, el guaran, el berber, el ioruba, etc.

 Activitats econmiques .

De poble agrcola on a ms a ms s hi installaren moltes famlies acomodades a principis del segle XX degut a la seua proximitat a Valncia, ha passat, precisament per aqueixa proximitat que propici la recepci d'un gran contingent d'immigrants en les dcades dels cinquantes i els seixantes, a convertir-se en un municipi dinmic i superpoblat on la indstria (cermica, vidre, txtil, transformats metllics, fusta i mobles, alimentaci i confecci) i el sector serveis tiren amb fora de l'economia. Malgrat aix encara s hi conreen taronges i hortalisses. Tamb ha contribut al seu desenvolupament i modernitzaci la installaci del Campus de Cincies de la Universitat de Valncia i de Canal 9.

 Urbanisme .
En la segent taula, les dades de la qual s'han extret de l'INE, podem observar el nombre d'habitatges construts al municipi al llarg del segle XX. En destaquen les dcades del 60 i els 70, perode on hi va haver un creixement espectacular de la poblaci immigrant.



 Vies de comunicaci .
 Autovies .

Burjassot compta amb dues autovies: 

CV-35 o Carretera Valncia - Adems: Connecta Burjassot amb la ciutat de Valncia i amb els municipis de la comarca del Camp de Tria, principalment. s la via d'accs natural cap a la circumvallaci de l'Autovia de la Mediterrnia o A-7.

CV-30: Important tram d'autovia que tanca la Ronda Nord, provinent de Valncia. Passa pel sud de la ciutat de Burjassot i va, des de l'Avinguda de Joan XXIII de Valncia, cap a Paterna i Burjassot, buscant la V-30.

 Carreteres i grans carrers .

La carretera ms llarga s la de Llria (CV-3102), amb 1140 metres de longitud. Si juntem, per, els Carrers d'Isaac Peral, Colom i Blasco Ibez, que conformen un continu viari, trobem el carrer ms llarg del municipi, amb 1780 metres.

 Autobusos .
L'eTM s l'Entitat de Transport Metropolit de Valncia i est integrada per quatre empreses: MetroValencia i Rodalia Renfe, per una banda, i EMT (Empresa Municipal de Transportes de Valencia) i MetroBus, per l'altra.  



L'EMT (Empresa Municipal de Transports de Valncia) pertany a l'Ajuntament de Valncia i ofereix un servei d'autobs urb. Compta amb tres lnies per a cobrir la demanda de Burjassot: la nmero 63 que connecta el Campus de Burjassot amb la ciutat de Valncia, i la lnia nocturna N3 que no t parades al terme municipal per s molt a prop (Benicalap i Benimmet). La lnia 62, que fa part del recorregut de l'N3 i connecta Valncia amb Benimmet t quatre parades prximes al terme de Burjassot.



 MetroBus (Autobusos Metropolitans de Valncia) ofereix transport d'autobs interurb. L'operador que treballa a Burjassot s Edetania Bus i compta amb tres lnies.



 Metro .


Per Burjassot passa la lnia 1 de Metrovalencia. Quan les vies eixen del tnel trobem la primera parada: l'Empalme. Es tracta d'un nus important, ja que a ms del metro hi ha el tramvia i l'autobs.
La via, doncs, es divideix en dos ramals: un que va cap a Llria i un altre amb destinaci Btera. La via de Llria compta amb una parada al municipi: l'estaci de Cantereria. Aquesta estaci serveix els barris propers com ara el que du el seu mateix nom i a tots els vens a l'oest de la pista d'Adems, aix com tota la zona a est i oest del Parc de la Granja. D'aqu no massa temps tamb resultar propera a la nova rea urbana que substituir les ltimes hectrees de l'Horta de Ponent. Al ramal que va cap a Btera hi ha tres estacions: Burjassot, Burjassot-Godella i Godella. Actualment han comenat les obres de soterrament de les vies que afectar totes tres estacions. L'estaci de Burjassot la fan servir les persones que viuen al nucli antic i rodalies, majoritriament. La de Burjassot-Godella s la ms important perqu est situada a la zona amb ms densitat del municipi i, l'estaci de Godella, encara en terme de Burjassot, a l'extrem nord, tamb registra un nombre important d'usuaris. Segons un mapa isocrnic de mobilitat, cap estaci es troba a ms de deu minuts caminant des de qualsevol punt del municipi.

 Tramvia .


La lnia 4 del tramvia t sis parades al terme de Burjassot: l'Empalme, la Granja, Sant Joan, Campus, Vicent Andrs Estells i TVV. Santa Gemma, en la divisria amb el terme de Paterna, tamb serveix els vens de Burjassot. Hi ha vora quatre quilmetres de via procedent de Valncia i amb destinaci Mas del Rosari, Lloma Llarga-Terramelar i Fira. El tramvia s un mitj de transport de primer ordre per als estudiants que cada dia arriben al campus universitari i per als vens del sector ms occidental del municipi.

 Carrils bici .

Actualment Burjassot disposa d'alguns trams de carril bici, en concret metres. Aix no obstant, no podem parlar-ne d'una xarxa, sin de dos trams inconnexos.

El primer tram connecta amb el carril bici provinent de Paterna i comena al final de la Carretera de Llria, passa davant de les 613 vivendes, gira a la dreta per travessar el Passeig del Rajolar i continua pel Carrer d'Hernn Corts fins arribar a l'Avinguda Vicent Andrs Estells, on mor. El trajecte compta amb 960 metres.

El segon tram se situa a l'extrem oriental de Burjassot. Connecta amb la zona del Parc de Benicalap i amb l'Avinguda Joan XXIII de Valncia (Ronda Nord). Segueix el Cam Vell de Valncia passant les noves rotondes d'accs al municipi fins arribar al Carrer de Joanot Martorell. Mor a la Plaa del Portalet desprs de recrrer 970 metres.

Burjassot compta, doncs, amb vora dos quilmetres de carril bici. Segons la Guia 2006/2007 de Mobilitat Sostenible, de www.joves.net, hi hauria en projecte la construcci d'un tram de carril bici que uniria el tram nord i el tram sud, des del Passeig del Rajolar fins la Ronda del castell, passant per la Carretera de Llria i el Carrer Mariana Pineda. Des de la Ronda del Castell tamb eixiria un altre ramal que connectaria amb Cantereria.

 Camins rurals .
L'horta de llevant compta amb set camins rurals, quasi tots ramificats i asfaltats.



 Patrimoni .

El desordenat creixement urbanstic no ha impedit conservar-hi part del seu patrimoni, el qual detallem tot seguit:

 Les Sitges. Edificats des de 1573 per emmagatgzemar el blat de la ciutat de Valncia. Des d'aleshores fins 1806 suportaren diverses ampliacions i millories. Al seu costat hi ha l'ermita  de sant Roc, coneguda des de 1575 i reformada per ordre del Patriarca Joan de Ribera en 1605.

 Esglsia Arxiprestal de Sant Miquel Arcngel. Es la parrquia ms antiga del municipi, inaugurada el 1780. Conserva pintures de Vicent Lpez.

 Ermita de Sant Roc.

 Alqueries gtiques del Moro, del Pi i del Rosari. En un estat de conservaci lamentable.

 Mol de la Sal. Antic mol mogut per energia hidrulica.

 El Castell. Va ser una torre defensiva que don origen a la poblaci i les seues histries estan ntimament lligades. Actualment s propietat d'un Patronat fundat per Carolina lvarez Ruiz i alberga el Collegi Major Universitari de Sant Joan de Ribera. El seu jard, la Devesa del Castell, conserva exemplars botnics de gran inters i compagina al seu recinte tant els valors cientfics com els histrics i els paisatgstics.

 Galeria d'imatges .



 Referncies .

 LPEZ GARCA, Santiago (1989): Aproximacin a la historia de Burjassot y su entorno, Ajuntament de Burjassot, ISBN 84-404-9009-4;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Institut Nacional d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de Burjassot;
 PSPV-PSOE de Burjassot;
 Bloc Nacionalista Valenci de Burjassot;
 Esquerra Unida de Burjassot;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30016" title="Haaretz" nonfiltered="2150" processed="2142" dbindex="12244">

Haaretz (    , La Terra, en referncia a l'expresi Eretz Israel, "la Terra d'Israel") s un diari Israeli fundat el 1919 per un grup d'immigrants sionistes, la major part originaris de Rssia. Va ser comprat el 1935 per Zalman Schocken, un immigrant recent d'Alemanya.

Haaretz es publica en hebreu, tot i que una versi reduda en angls acompanya diriament a l'edici de l'International Herald Tribune distribuda a Israel. Tant la versi en hebreu com l'anglesa es poden consultar a internet.

La lnia editorial del peridic la va definir Gershom Schocken, qui fou el seu cap editorial entre el 1939 i 1990. Haaretz encara pertany a la famlia Schocken. L'editor actual s en David Landau, i el cap d'edici en Tami Litani, qui remplaaren a Hanoch Marmari i Yoel Esteron l'abril del 2004.

Comparat amb els altres quotidians en hebreu, Maariv i Yedioth Ahronot, Haaretz t un to ms seris, amb articles ms llargs, lletra ms petita, menys fotos, i seccions diries de cincia i literatura. La seva posici respecte del conflicte Israelo-Palest tendeix cap a l'esquerra, en particular els articles d'Amira Hass (periodista israeliana radicada a Ramall, Cisjordnia) aix com, fins a un cert punt, els de Gideon Levy. En temes religiosos, la posici del diari s decididament secular.

El peridic tamb tracta freqentment temes de justcia social tot i que, per contra, la seva posici en assumptes econmics s ms aviat liberal. Haaretz est a favor de la privatitzaci, del lliure mercat, de la reducci en la despesa social, de retallar impostos, i d'una poltica fiscal estricta.

D'acord amb dades del propi diari, la circulaci de la seva edici hebrea s d'unes 75000 cpies els dies de setmana (s a dir, de diumenge a dijous), i unes 95000 els divendres. Els dissabtes (dia de descans al calendari jueu i oficial a Israel) no es publica. Aquests nmeros representen al voltant d'un 10% del mercat israeli. Segons l'antic cap d'edici, Hanoch Marmari,  les edicions en internet reben al voltant d'un milli i mig de visites diries la hebrea, i unes 700000 l'anglesa, aquestes en la major part de fora d'Israel.

Enllaos externs.

Haaretz online (hebreu);
Haaretz online (angls);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30017" title="Katori Shinto-ryu" nonfiltered="2151" processed="2143" dbindex="12245">
Tenshin Sh den Katori Shint  Ry  (         ) s una de les ms velles koryu del Jap. La Tenshin Sh den Katori Shint  Ry  va ser fundada per en Iizasa Ienao.
 
L'actual (2005) Soke s en Iizasa Yasusada (        Iizasa Shuri-no-suke Yasusada). El representant, i nic instructor en cap (Menkyo Kaiden es en Otake Risuke (Narita, Chiba Prefecture). 

Referncies.
 Otake, Risuke (2007). Katori Shinto-ryu: Warrior Tradition, Koryu Books ISBN 978-1-890536-20-6;
 Otake, Risuke (1977). The Deity and the Sword - Katori Shinto-ryu Vol. 1, Japan, Japan Publications Trading Co. ISBN 0-87040-378-8 (El titul original en Japons per els tres volums de la seria es Mukei Bunkazai Katori Shinto-ryu).
 Otake, Risuke (1977). The Deity and the Sword - Katori Shinto-ryu Vol. 2, Japan, Japan Publications Trading Co. ISBN 0-87040-405-9;
 Otake, Risuke (1977). The Deity and the Sword - Katori Shinto-ryu Vol. 3, Japan, Japan Publications Trading Co. ISBN 0-87040-406-7;
 Sugino, Yoshio & Ito, Kikue (1977). Tenshin Shoden Katori Shinto-ryu Budo Kyohan  (Un llibre de text per estudiar Tenshin Shoden Katori Shinto-ryu ; publicat inicialment el 1941).
 Watatani, Kiyoshi (1967). (Zusetsu) Kobud shi, Tokyo;

Enllaos externs.
http://www.tenshinsho-den-katori-shinto-ryu.org/;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30019" title="Drus (Alps)" nonfiltered="2152" processed="2144" dbindex="12246">


Els Drus sn una famosa muntanya dels Alps, al masss del Mont Blanc, entre les glaceres d'Argentire i la Mer de Glace.

La seva alada s modesta, comparada amb altres pics que hi sn molt a prop. 

Els Drus sn formats per dos pics, separats per una bretxa a 3.698 metres, 
Gran Dru, de 3.754 metres, i ;
Petit Dru, de 3.733 metres.



Aquest darrer, el Petit, s una espectacular agulla grantica visible des de molts llocs de la vall de l'Arve (al municipi de Chamonix-Mont Blanc) i va atreure ben aviat l'atenci dels afeccionats a un nou esport: l'alpinisme.

Aix, la primera ascensi del Petit Dru es va fer el 1879, per part de Jean Charlet-Straton, Prosper Payot i Frdric Folliguet, una fita d'importantssim mrit en aquell moment. 

Les vies ms freqentades (molt poc freqentades, per) sn l'anomenada Via Directa Americana, amb una gradaci ED (VI), i la Via de la Cara Nord (MD+ (V)). A la base de la muntanya, al vessant de la Mer de Glace i accessible des de l'estaci del ferrocarril turstic de Montenvers, es troba el petit refugi de La Charpoua, que conserva actualment l'ambient que devia tenir quan es va construir, als temps dels primers alpinistes.

Roger Frison-Roche, guia de muntanya, explorador i novellista, va ambientar en aquest refugi la seva popular obra El primer de la cordada, i al Petit Dru es desencadena el drama tan encertadament relatat en aquesta novella.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30022" title="Yedioth Ahronoth" nonfiltered="2153" processed="2145" dbindex="12247">
Yedioth Ahronoth (              , ltimes Notcies) s un diari en hebreu i el de ms circulaci d'Israel. La mateixa empresa s propietria del web ms popular d'Israel, Ynet, que tamb t versions en rab i angls.

Va ser fundat el 1939 per Nachum Komarov i poc desprs fou comprat per Yehuda Moses, el fill del qual, Noah Moses, fou el seu primer director.

El 1948, degut a desacords amb alguns dels empleats, una part d'ells liderada per l'editor Azriel Carlebach va marxar i van comenar un altre peridic, Maariv. Herzl Rosenblum va remplaar Carlebach. Al present (2005), el diari est dirigit per Arnon Moses, fill de Noah Moses, i el seu editor en cap s Moshe Vardi, fill de Herzl Rosenblum.

Yedioth Ahronoth dna espai a les seves planes a un ample ventall d'opinions tant de comentaristes de dreta com d'esquerres.

El diari s propietat del Yedioth Ahronoth Group, que tamb controla diversos altres mitjans de comunicaci a Israel, incloent-hi canals de televisi, diverses publicacions locals en hebreu, rus i rab, el diari en rus Vesti, revistes, i altres companyies no relacionades amb la comunicaci. Arran d'aix, al 1996 i un altre cop el 1999 el govern israeli va declarar el peridic un monopoli.

Enllaos externs.

 Ynet (hebreu);
 Ynet (rab);
 Ynet (angls);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30033" title="Drus" nonfiltered="2154" processed="2146" dbindex="12248">


Geografia:
Els Drus (Alps), muntanya dels Alps francesos composta de dos pics, el Gran Dru i el Petit Dru.
Muntanyes del Djebel Drus;
Djebel Drus, estat autonmom de Sria sota mandat francs;
Biografies: nom llat ;
Drus (famlia), famlia romana de la gens Lvia;
Marc Livi Drus Emili , magistrat rom;
Gai Livi Emili Drus, cnsol el 147 aC ;
Marc Livi Emili Drus, tribu de la plebs el 122 aC i cnsol el 112 aC ;
Gai Livi Emili Drus el jove, magistrat rom;
Marc Livi Drus, magistrat rom;
Livi Drus Claudi, pare de Lvia Drusilla;
Marc Livi Drus Lib, cnsol el 15 aC ;
Luci Escriboni Lib Drus, conspirador rom;
Ner Claudi Drus (Drus el Vell o Drus Major), germ de Tiberi, casat amb Antnia Major;
Tiberi Claudi Drus Csar, l'emperador Claudi;
Drus Csar (Drus el Jove o Drus Menor), fill de l'emperador Tiberi;
Drus Csar, fill de Germnic i Agripina Major, germ de Calgula;
Drus Germnic, fill de l'emperador Claudi;
Dcim Drus, cnmsol en data desconeguda probablement cnsol sufecte el 137 aC;
Gai Drus, historiador rom;
Religi: membre d'una comunitat religiosa de l'Orient Prxim. Vegeu drusos.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30044" title="?" nonfiltered="2155" processed="2147" dbindex="12249">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 23ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el des en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la cinquena columna (  , "columna NA") i la tercera fila (  , "fila U").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "nu".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra que comena sent quasi vertical, per es corba cap a la dreta.
 Tra corbilini que comena a la part superior del carcter, baixa i a partir de all descriu un arc de circumferncia molt ample que acaba en un bucle. Tret de pel bucle, el carcter s exactament igual a [[ ]].

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra compost per una lnia horitzontal i una corba que va cap avall a l'esquerra, semblant al carcter [[ ]].
 Tra diagonal cap avall a la dreta. Contrariament a en [[ ]], els dos traos es tallen.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el nu de Numazu") ;
 Codi Morse:     ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30046" title="Saint Kilda" nonfiltered="2156" processed="2148" dbindex="12250">



Saint Kilda (Hiort en galic escocs) s un arxiplag allat de l'Atlntic Nord situat a ponent de les Hbrides, a 64 km de la illa de North Uist, s considerada la part ms isolada i ms occidental de les Hbrides Exteriors i d'Esccia.

Les seves illes principals sn Boreray, Soay, Dn i Hirta. Sn d'origen volcnic i molt abruptes. En total comprenen una superfcie de 840 ha. 

L'arxiplag t tamb diversos stacs, pilars verticals de roca que sorgeixen al mig del mar, els ms alts dels quals (An Armin i Lee) s'acosten als 200 metres d'alada.

T importants colnies d'ocells, amb espcies singulars que s'aprofiten dels seus penya-segats, cosa que l'ha dut a ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Hi ha controvrsia sobre l'origen del seu nom. Hom diu que potser prov de l'antic nrdic, on sunt kelda vol dir 'font dola'. Hi ha qui diu per que potser prov de Saint Hilda, o Hirta. En tot cas, sembla clar que mai hi hagu un sant amb aquest nom.

Habitada des de temps prehistrics, la poblaci fluctu fins que el 29 d'agost de 1930 els seus darrers 36 habitants permanents foren evacuats cap a Esccia. La seva llengua era el galic escocs amb forta influncia escandinava. Malgrat tot, destacaments militars continuaren ocupant l'illa principal de Hirta, on actualment tendeixen a ser reemplaats pels cientfics que estudien la flora i fauna locals.

Actualment tot l'arxiplag s propietat del National Trust for Scotland i administrativament forma part del Consell de Na h-Eileanan Siar.

Enllaos externs.
http://www.kilda.org.uk ;
http://www.culturehebrides.com/heritage/kilda ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30047" title="Amfiteatre" nonfiltered="2157" processed="2149" dbindex="12251">

Un amfiteatre s una gran edificaci descoberta de l'arquitectura romana clssica, normalment de planta oval amb terra de sorra, la qual estava envoltada per graderies.

El primer amfiteatre es va construir l'any 59 aC per ordre del mxim pontfex rom i cap d'obres pbliques, Gai Escriboni Curi. Els primers amfiteatres foren fets de fusta; posteriorment es van construir amb pedra.

El primer que es va construir parcialment amb pedra va ser el d'August, l'any 30 aC, abans que arribs a ser el primer emperador de Roma.

L'amfiteatre d'August va continuar essent l'nic que no estava construt totalment de fusta a la ciutat de Roma, fins que s'hi va construir el Colosseu o Amfiteatre Flavi l'any 80dc.

Vegeu tamb.
Llista d'amfiteatres romans;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30048" title="Drusos" nonfiltered="2158" processed="2150" dbindex="12252">
 
Els drusos (rab:     , hebreu:       ) sn una comunitat religiosa d'arrels musulmanes. Els adherents es consideren a si mateixos musulmans, opini que la resta del mn islmic no comparteix.

Es troben sobretot a Israel, el Lban, i Sria, essent una minoria oficialment reconeguda a tots tres pasos. Les estimacions del seu nombre varien entre uns 350000 i prop d'un milli segons les fonts.

La seva religi s monoteista, accepta la legitimitat dels profetes de les tradicions judeo-cristiana i islmica (entre d'altres), incorpora elements gnstics, i segons algunes fonts, creu en la reencarnaci.

La seva societat compta amb una estructura dualista, dividida en iniciats, homes i dones familiars amb la doctrina religiosa, i ignorants, els quals reben suport espiritual dels iniciats.

Els drusos coneixen, per, tant la litrgia musulmana com la cristiana i practiquen qualsevol d'elles per tal d'amagar la seva identitat quan la situaci ho demana, essent aquest un estratagema derivat de l'islamisme xita.

Com a totes les societats de l'Orient Mitj, la famlia t prioritat sobre l'individu, resultant en veritables clans que es reuneixen per prendre decisions i ajudar-se mtuament.

Aparegueren el 1017 en proclamar-se, el sis califa al-H kim, habitatge de la divinitat. El persa Hamza ibn Ati en fonament les bases doctrinals, i el turc Muhammad ibn Ism ' l Daraz  trob nombrosos seguidors (del seu nom deriv per a ells la denominaci de drusos). Els drusos en general s'identifiquen amb la nacionalitat del pas on resideixen i participen de la seva vida poltica i social. Intervingueren activament en la Guerra Civil del Lban del 1975-1980.

Enllaos externs.
 Comunitat drusa del Lban;
 American Druze Society - National;
 American Druze Society - Michigan;
 Comunitat drusa d'Austrlia;
 Comunitat Drus d'Austrlia Meridional;
 Institut d'Estudis Drusos;
 Israeli Druze Online - en hebreu;
 Societat Drusa Europea;
 Druzenet: en angls;
 Societat Drusa Canadenca;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30049" title="Determinant (llengua)" nonfiltered="2159" processed="2151" dbindex="12253">
Un determinant s la categoria morfolgica que acompanya a un nom o substantiu. Pertany a les categories variables, ja que admet flexi de gnere i nombre. 

N'hi ha de diversos tipus:
articles: actualitzen i precisen el substantiu.
-	Determinats: en, na, el, la, els, les i l'.
-	Indeterminats: un, una, uns, unes.
demostratius: indiquen la posici de l'objecte del discurs respecte a l'emissor.
-	Indiquen proximitat: aquest, aquesta, aquests, aquestes.
-	Indiquen llunyania: aquell, aquella, aquells, aquelles.
possessius: marquen la pertinena. Poden ser tnics (el meu, les seves...) o tons (mon, sa...);
- 1 persona:
meu, meva, meus, meves.(Un possedor)
nostre, nostra, nostres.(Molts possedors)
- 2 persona:
teu, teva, teus, teves.(Un possedor)
vostre, vostra, vostres.(Molts possedors)
- 3 persona:
seu, seva, seus, seves.(Un i molts possedors)
numerals: indiquen una quantitat precisa. Es divideixen en cardinals (un, dos, tres, quatre...), ordinals (primer, segons, tercer, quart...), partitius(mig, ter, quart,dcim...), multiplicatius (doble, triple, qudruple...)i collectius (parell, centenar, miler,...);
indefinits o quantitatius: es refereixen a una quantitat imprecisa (molts, totes, fora, qualsevol, bastant, massa...);
interrogatius i exclamatius: determinen la modalitat de l'oraci (quin...);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30050" title="Bouvet" nonfiltered="2160" processed="2152" dbindex="12254">

L'illa Bouvet s una illa sota sobirania noruega situada a 5425'S, 321'E, a l'Atlntic Sud.

Geografia.


s d'origen volcnic, si b actualment es troba coberta gaireb en la seva totalitat per geleres, possibles grcies a un clima humit i fred, amb mitjana anual de  1C. La seva superfcie s de 58.5 km, encerclada per una costa de 29,6 km sense ports ni badies. Les geleres s'acaben en precipis abruptes al mar o platges negres de terra volcnica. El punt ms alt de l'illa (Olavtoppen) s a 780 m sobre el nivell del mar.

L'illa s considerada un dels punts ms remots de la terra, amb les costes antrtiques de la Terra de la Reina Maud a 1600 km al sud i les costes africanes 2000 km al nord.

Histria.

L'illa fou descoberta el 1739 pel francs Jean-Baptiste Bouvet de Lozier. No fou per reclamada per cap estat fins el 1825, en qu el Regne Unit ho feu amb el nom de Liverpool Island. El 1927 una tripulaci noruega feu la primera estada perllongada a l'illa (un mes), cosa que n'assent les bases per a demanar-ne la sobirania, que el Regne Unit accept un any desprs.

El 1971 l'illa i les aiges que l'envolten foren declarades reserva natural. L'illa roman deshabitada, si b des de 1977 els noruecs hi installaren una estaci meteorolgica automtica.

El 22 de setembre de 1979 una assaig nuclear fou dut a terme entre l'illa de Bouvet i l'illa Prncep Eduard. Aquest fou detectat per satllits, que enregistraren un breu per intens esclat de llum, alhora que restes radio-actives foren trobades a l'aigua per cientfics del Territori Antrtic Australi. Cap pas ha adms mai ser el responsable de l'assaig, si b hom creu que foren o b Sud-frica o Israel.
 
L'illa posseeix el seu propi codi per domini d'internet (.bv) si b aquest no s emprat.

Enllaos externs.
 Informaci sobre l'illa de l'Institut Polar Noruec (en noruec);
 Informaci d'illes sub-antrtiques (en angls);
 Lleis referents a l'illa i altres territoris australs noruecs (en noruec);






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30053" title="Albert Boadella i Oncins" nonfiltered="2161" processed="2153" dbindex="12255">
Albert Boadella i Oncins (Barcelona, 1943) s un actor, dramaturg i director, de la companyia de teatre Els Joglars, catal. 

Biografia.

Va estudiar art dramtic a l'Institut del Teatre de Barcelona, al Centre Dramatique de l'Est d'Estrasburg i expressi corporal a Pars. Quan encara era estudiant, va formar part de la companyia de mim d'Italo Riccardi.

L'any 1962 quan noms tenia 19 anys, va fundar a Barcelona, juntament amb els seus companys Carlota Soldevila i Escandon i Anton Font, Els Joglars, la companyia on ha desenvolupat tota la carrera artstica. Amb Els Joglars ha estrenat ms de trenta muntatges. Les seves obres tenen una forta crrega crtica i satrica, especialment amb el poder establert i amb qualsevol poder fctic, la qual cosa li ha costat diversos problemes amb autoritats poltiques de signe diferent.

El primer gran problema amb les autoritats el va patir el 2 de desembre de 1977 quan, uns dies desprs de l'estrena de La Torna, va ser detingut, empresonat i sotms a un consell de guerra per un delicte de injries a l'exrcit. Posteriorment, va protagonitzar una espectacular fugida que li va forar a viure una temporada exiliat a Frana. Els altres membres de la companyia consideraren que aquest fet va provocar que perdessin la seva llibertat condicional.

Apart del currculum teatral, ha creat i dirigit diversos programes de televisi i s autor del llibre El rapto de Tala (DeBolsillo, 2000, en castell) i un llibre de memries, Memries d'un buf (Espasa, 2001).  

El 2003 va escriure el gui i va dirigir la pellcula Buen viaje, excelencia, una pardia dels darrers mesos de vida del general Franco.

El 2005 va estrenar al teatre Romea de Barcelona La torna de la torna, versi de La torna de 1977. Aix provoca un nou enfrontament amb els actors de la primera versi, que en reclamen la coautoria .

Ara com ara, compagina els seus projectes amb Els Joglars amb la seva feina com a professor de Dramatrgia i Direcci a l'Institut del Teatre de Barcelona, i s tamb un dels impulsors del partit poltic de caire contrari al nacionalisme catal Ciutadans de Catalunya, que critica les mesures preses per les institucions pbliques del catal per preservar el catal a Catalunya, tot i que actualment s'hi ha desvinculat de manera activa. s un dels primers firmants del "Manifest a Favor del Castell" de juny del 2008. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30054" title="Mosa" nonfiltered="2162" processed="2154" dbindex="12256">


El Mosa (Meuse en francs, Moze en val, Maas en neerlands) s un riu de l'Europa Occidental.

Neix a Pouilly-en-Bassigny a l'altipl de Langres (409 m d'alada), a Frana, i corre cap el nord passant per Xampanya i Lorena. Passa per Verdun, Sedan i Mzires, entra a Blgica passant per les Ardenes i a Namur rep el seu principal afluent, el Sambre i segueix al nord-est cap a Maastricht, on esdev riu de plana i fronterer, entra als Pasos Baixos regant el Limburg i Brabant del Nord. A la desembocadura s'uneix a un dels braos del Rin, el Waal, conservant el seu nom de Mosa i desaigua a la mar del Nord, prop de Rotterdam, formant un delta com i desprs d'un trajecte de 925 km. 

La seva conca t una rea de 36.000 km. El seu cabal mitj s de 230 m/s.

s de rgim essencialment pluvial, si b el desgla de neu de les Ardenes en pot fer crixer fora el cabal. Aix i tot, s en gran part navegable per a barcasses de tonatge decreixent amb la distncia des del mar (1.350 tones de Rotterdam a Givet,  250 fins a Freycinet).

Poblacions a les seves ribes.
Verdun, Sedan, Charleville-Mzires, Dinant, Namur, Lieja, Maastricht, Roermond, Venlo, 's-Hertogenbosch, Rotterdam (a travs del Nieuwe Maas).

 Referncies histriques .
Juli Csar diu que el riu Scaldis (actualment Escalda) desaigua al Mosa per aix se sens dubte erroni; diu que naixia al pas dels lingons als Vosges, i esmenta tamb a un afluent, el Sabis (Sambre) que s'uneix al Mosa a Namur. 

Afluents.
Els afluents ms importants amb la localitat de la desembocadura, en orde davall-damunt
Dieze (prop de 's-Hertogenbosch);
Niers (a Gennep);
Swalm (a Swalmen);
Roer (a Roermond);
Geleenbeek (prop de Maasbracht);
Geul (prop de Meerssen);
Jeker (a Maastricht);
Voer (a Eijsden);
Berwijn (a Moelingen, municipi de Voeren);
Llgia a Lieja;
Ourthe (a Lieja);
Hoyoux (a Huy);
Mehaigne (a Wanze);
Sambre (a Namur);
Bocq (a Yvoir);
Moligne (a Anhe);
Lesse (a Anseremme, entitat de Dinant);
Viroin (a Vireux-Molhain);
Semois (a Montherm);
Bar (prop de Dom-le-Mesnil);
Kuer (Chiers) (a Bazeilles);

Canals.
El Mosa s'enllaa amb 
el canal Albert a Lieja;
el canal de l'Ourthe a Lieja;
el canal de Monsin a Lieja;
el canal Haccourt-Vis a Vis;
el canal de Lanaye a la frontera neerlandesa;

Fotos.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30058" title="?" nonfiltered="2163" processed="2155" dbindex="12257">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 25ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 26 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (  , "columna NA") i la cinquena fila (  , "fila O").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "no".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb un sol tra. Consisteix en una corba que comena en la part superior del carcter, baixa i a partir d'all descriu un arc de circumferncia molt ample. El carcter s'assembla a un 6 caigut.

El carcter   s'escriu amb un sol tra, que s diagonal cap avall a l'esquerra, i lleugerament corb. S'assembla a la primera part del carcter  .

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el no de nohara", on nohara vol dir camp);
 Codi Morse:     ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30060" title="Universitat de Harvard" nonfiltered="2164" processed="2156" dbindex="12258">


La Universitat Harvard (en angls: Harvard University) s una de les institucions educatives ms prestigioses del mn i la ms antiga dels Estats Units d'Amrica. Fundada el 8 de setembre de  1636 com a New College a Cambridge, va ser rebatejada el 13 de mar de 1639 en honor a John Harvard, un dels seus principals mecenes.

Harvard s una universitat privada i compte amb el major pressupost manegat per una universitat en el planeta. Amb un percentatge d'admissi a vegades inferior al 10%, tamb s una de les ms selectives. De mitjana, Harvard t una poblaci estudiantil de prop de 6.650 estudiants de llicenciatura (primer cicle) i uns 13.000 a nivell postgrau (segon i tercer cicle).

 Harvard .

Harvard s generalment considerada com una de les ms prestigioses universitats dels Estats Units i del mn. T el fons ms gran dintre de l'mbit universitari, al voltant de 25.900 milions de dlars (2005). Compte amb 2.330 professors, 6.650 estudiants de llicenciatura i 13.000 de postgrau. Harvard t nou facultats.

La rivalitat entre Harvard i Yale s la ms antiga i intensa de la "Ivy League". La rivalitat involucra l'aspecte acadmic i esportiu, des de l'equip de rem fins al futbol nord-americ, esport inventat per un entrenador de Yale, i els seus equips femenins.

La Faculty of Arts and Sciences i la seva subfacultat Division of Engineering and Applied Sciences, que ajuntes tenen:

Harvard College, la part de pregraduats de la Universitat (1636);

La Graduate School of Arts and Sciences (fundada 4345);

La Harvard Division of Continuing Education, incloent Harvard Extension School i Harvard Summer School;

La Facultat de Medicina, incloent la Escola Mdica de Harvard (1782) i la Escola Dental de Harvard  (1867, la primera escola dental dels EUA U.S. dental school).

Harvard Divinity School (1816);

Harvard fireman School (1817);

Harvard Business School (1908), l'Escola de Negocis de Harvard.

La Graduate School of Design (1914);

La Graduate School of Education (1920);

La School of Public Health (1922);

La John F. Kennedy School of Government (1936), l'Escola de Govern John F. Kennedy.

Alumnes i personal destacat.
Barack Obama;
Benazir Bhutto;
David Rockefeller;
John Fitzgerald Kennedy;

Vegeu tamb.
Classificaci acadmica d'universitats;
Escola Mdica de Harvard;
Harvard University Mexican Association (HUMA);

Enllaos externs.


  Lloc oficial de la Universitat d'Harvard;

  Faculty of Arts and Sciences ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30062" title="Juan Ramn Jimnez" nonfiltered="2165" processed="2157" dbindex="12259">



Juan Ramn Jimnez (Moguer, Huelva 1881 - Santurce, Puerto Rico 1958 ) fou un poeta i professor universitari espanyol en llengua castellana guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1956, conegut sobretot per l'obra Platero y yo.

Biografia.
Va nixer el 23 de desembre de 1881 a la ciutat de Moguer, poblaci situada a la provncia de Huelva. Va estudiar a la Universitat de Sevilla la carrera de Dret per exigncia del seu pare, encara que no va finalitzar els seus estudis. Els poemes de Rubn Daro, el membre ms destacat del Modernisme en la poesia espanyola, el van commoure especialment durant la seva joventut. 

El 1900 va publicar els seus dos primers llibres de textos. La mort del seu pare aquell mateix any i la runa familiar li van causar una profunda preocupaci, viscuda intensament a causa del seu carcter hiperestsic, i el 1901 ingress a causa d'una forta depressi en un sanatori a la ciutat francesa de Bordeus, on va tenir una aventura amorosa amb la dona del seu psiquiatra. El 1905 retorn al seu poble natal i sis anys ms tard es trasllad a Madrid. Va fer diversos viatges a Frana i posteriorment als Estats Units d'Amrica, on es va casar amb Zenbia Camprub i Aymar. 

L'any 1936 es va veure obligat a abandonar Espanya a l'esclatar la Guerra Civil Espanyola, establint-se a l'illa de Puerto Rico, on tamb van viure exiliats artistes com Pau Casals o Francisco Ayala, i esdevenint professor universitari. El 1946 roman hospitalitzat vuit mesos a causa d'altra crisi depressiva. El 1956, tres dies deprs de ser-li concedit el Premi Nobel, mor la seva esposa a conseqncia d'un cncer, detectat ja el 1931. Jimnez mai es recuper d'aquesta prdua i mor el 29 de maig de 1958 a la ciutat de Santurce, situada a Puerto Rico. Posteriorment les seves restes foren traslladades a Espanya. 

Obra literria.
La crtica literria acostuma a dividir la seva trajectria potica en tres etapes: sensitiva; intellectual; suficient o veritable. 

L'etapa sensitiva (1898-1915).
Aquesta etapa se subdivideix en dues sub-etapes:
1898-1908: marcada per la influncia de Gustavo Adolfo Bcquer, el simbolisme i un modernisme de formes tnues, rima assonant, vers d'art menor i msica ntima. En ella predominen les descripcions del paisatge com un reflex de l'nima del poeta, un paisatge que no s natural ni fruit de passejos com el d'Antonio Machado, sin que est sotms a l'estatisme d'un jard interior, a l'intimisme d'un ordre. Predominen els sentiments malenconiosos, els records i somnis amorosos. Es tracta d'una poesia emotiva i sentimental on es pot observar la sensibilitat del poeta a travs d'una estructura formal perfecta. Pertanyen a aquesta etapa Rimas (1902), Arias tristes (1903), Jardines lejanos (1904) i Elegas (1907);

1908-1915: s'aboca en el vers d'art major (hendecasllabs i alexandrins), la rima consonant i l'estrofa clssica (sonet i sirvents). Denota una major empremta modernista, del simbolisme francs de Charles Baudelaire o Paul Verlaine i del decadentisme anglofrancs de Walter Pater. Pertanyen a aquesta etapa La Soledad Sonora (1911), Pastorales (1911), Laberinto (1913), Platero i yo (1914), el seu xit ms popular, i Esto (1916). Cap al final d'aquesta etapa el poeta comena a sentir el fastig de les vestidures sensorials del Modernisme i preocupacions relacionades amb el temps i la possessi d'una bellesa eterna.

L'etapa intellectual (1916-1936).
El seu primer viatge a Amrica i el contacte amb la poesia en angls de William Butler Yeats, William Blake, Emily Dickinson o Percy Bysshe Shelley marca profundament aquesta segona etapa, que el vincula al corrent literari del Noucentisme i que fuig totalment del modernisme. En aquesta etapa es produex un fet fonamental: el descobriment del mar com a motiu transcendental. El mar simbolitza la vida, la solitud, el goig, l'etern temps present. S'inicia aix mateix una evoluci espiritual que el duu a buscar la transcendncia. En el seu desig de salvar-se davant la mort, s'esfora per arribar a l'eternitat, i aix noms pot aconseguir-ho a travs de la bellesa i la depuraci potica. Suprimeix aix 
la musicalitat, ;
els arguments potics, ;
l'aparatositat externa i ornamental anterior per endinsar-se en all que ell considera essencial i bell. ;

D'aquesta poca destaquen Diario de un poeta recin casado  (1916), Primera antologa potica, (1917), Eternidades (1918), Piedra y cielo (1919), Poesa (1917-1923) i Belleza (1917-23). Amb els seus nous temes i formes obre un nou corrent potic, que ser explotat per alguns membres de la Generaci del 27. 

L'etapa suficient o veritable (1937-1958).
Pertany a l'poca suficient o veritable els seus escrits realitzats durant el seu exili americ. Juan Ramn continua replegat en si mateix a la recerca de la bellesa i la perfecci. La seva nsia per la transcendncia el duu a una certa mstica i identificar-se amb Du i la bellesa. La seva llengua potica es transforma en una espcie d'idiolecte poblat de mltiples neologismes. Desprs d'un perode de relatiu silenci, publica Animal de fondo (1949), Tercera antologa potica (1957), En el otro costado (1936-1942) i Dios deseado y deseante (1948-1949). 

L'any 1956 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva poesia lrica, que en llengua castellana constituex un exemple de gran esperit i de puresa artstica. 

Obra seleccionada.


1900: Almas de violeta;
1902: Rimas;
1903: Arias tristes;
1904: Jardines lejanos;
1907: Elejas puras;
1910: Baladas de primavera;
1911: La soledad sonora;
1911: Pastorales;
1913: Laberinto;
1914: Platero y yo;

1916: Esto;
1916: Diario de un poeta recin casado;
1917: Sonetos espirituales;
1918: Eternidades;
1919: Piedra y cielo;
1923: Belleza;
1936-1942: En el otro costado;
1942: Espaoles de tres mundos;
1949: Animal de fondo;
1948-1949: Dios deseado y deseante;


Bibliografa.
 E. Dez-Canedo, Juan Ramn Jimnez en su obra (Mxico, 1944).
 R. Gulln, Conversaciones con Juan Ramn Jimnez (Madrid, 1958).
 J. Guerrero Ruiz, Juan Ramn de viva voz (Madrid, 1961).
 M. P. Predmore, Juan Ramn Jimnez (Madrid, 1976).
 A. Campoamor Gonzlez, Vida y poesa de Juan Ramn Jimnez (Madrid, 1976).
 A. De Albornoz (ed.), Juan Ramn Jimnez (Madrid, 1981).
 A. Campoamor, Bibliografa general de Juan Ramn Jimnez (Madrid, 1982).
 F. J. Blasco, La potica de Juan Ramn Jimnez. Desarrollo, contexto y sistema (Salamanca, 1982).
 M. Juli, El universo de Juan Ramn Jimnez (Madrid, 1989).
 A. Pau, Juan Ramn Jimnez. El poeta en el jardn (Madrid, 1999).

Enllaos externs.
  Fundaci Juan Ramn Jimnez;
  Monografia del Centre Virtual Cervantes;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1956;
  Juan Ramn Jimnez al Projecte Gutenberg;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30064" title="Emona" nonfiltered="2166" processed="2158" dbindex="12260">
Emona o Aemona fou una ciutat de Pannia a la vora del riu Save, avui anomenada Ljubljana i abans Laibach.

D acord a la tradici grega fou fundada pels argonautes. Fou colnia romana amb el ttol de Jlia Augusta Emona.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30066" title="Her d'Alexandria" nonfiltered="2167" processed="2159" dbindex="12261">

Her d'Alexandria (Heron, ) (aproximadament any 10 dC. - cap al voltant de la dcada del 70) va ser un enginyer, inventor i escriptor grec, que va florir a Alexandria, possiblement en el segle primer. 

Fou deixeble de Ctesibi. Va viure en el regant de Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC). Detalls de la seva vida sn desconeguts i noms queda constncia per alguns relats de les seves invencions mecniques. 

Desprs de la decadncia de l'Imperi creat per Alexandre el Gran i amb ell la cincia grega, encara varen existir algunes espurnes de genialitat. Un d'aquests genis va ser Her, que va desplegar una actitud quasi moderna per a la mecnica, descobrient de forma arcaica la llei d'acci i reacci, mitjanant experiments amb vapor d'aigua a travs del globus giratori. Va descriure un gran nombre de mquines senzilles i va generalitzar el principi de la palanca d'Arqumedes. En matemtiques va passar a la histria sobretot por la frmula que porta el seu nom i que permet calcular l'rea d'un triangle coneguts els seus tres costats, apareguda per primera vegada en la seva obra "La Mtrica". En esta obra tamb s'hi troba exemples numrics de mesura de longituds, rees i volums, aix com alguna demostraci.

El experiment pneumtic anomenat "Font d'Her" fou un raig d'aigua mantingut per aire condensat, i li va donar popularitat i celebritat, que es va incrementar amb la invenci d'un motor de vapor que actuava per mitja d'una caldera amb uns forats i capa de girar al entorn d'un eix; el vapor produa pressi sobre les peces a l'altra costat que es movien en direcci oposada; ms tard aquest enginy va arribar a tenir una fora de sis cavalls.

Les obres d'Her, de les que queden alguns fragment, sn:
 .
 
Altres obres s'han perdut totalment: 
 ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30073" title="Blanca (Mrcia)" nonfiltered="2168" processed="2160" dbindex="12262">


Blanca s una vila situada a la comarca de l'Alt Segura, al territori histric del Regne de Mrcia. Malgrat la seva pertenena a aquesta comarca est fora relacionada historicament amb la de la Val de Ricote, limtrof pel sud amb aquesta mitjanant el terme municipal d'Oxs i per l'oest amb Ricote. T una superfcie de 87,7 qm2 i una poblaci de 5.987 habitants. Es troba a 10 quilmetres de la capital de comarca, Cieza. Limita al nord amb Abarn, a l'est amb Molina de Segura, a l'oest amb Ricote i al sud amb Ojs i Ulea.

Compta amb les entitats de poblaci de Bayna, Bulyla, Sanjoy i La Estaci (que compta amb una estaci de ferrocarril de la lnea Cartagena-Madrid). La entitat de poblaci de Sanjoy s limtrof amb la zona catalanoparlant de Mrcia, El Carxe, concretament amb la entitat de La Sarsa.

Fins al segle XIV va ser coneguda com a Negra, en honor de la gran pedra calcria d'aquest color que sobresurt sobre el poble. Existeix la creena que Blanca deu el seu nom a Blanca d'Anjou, ja que aquesta comarca va ser recolonitzada diverses vegades per aragonesos, amb la presa de la Vall de Ricote per part de Jaume II.

Entre els fets ms destacats ocorreguts en aquesta vila hi ha l'ltima expulsi dels moriscs murcians en 1615 cap a Algria, Valncia, les Balears i Itlia. A conseqncia d'aix, Blanca compte amb un dels millor conservats cascos histrics d'origen rab.

Va representar durant molts anys un dels orgens ms prestigiosos en l'exportaci de fruites cap a Europa, juntament amb la vena Abarn 

Blanca s el lloc de naixena de coneguts pintors com Pedro Cano, Luis Molina o Ral Box.

 Climatologia .

El clima de Blanca s'emmarca dintre del domini semirid, registrant uns 332 mm de precipitaci que es distribux en 38 dies, sent l'poca ms plujosa les estacions de primavera i tardor. Els mxims es produxen en el mes d'octubre amb una mitjana de 50 mm, sent, per contra, juliol, el mes ms rid amb una precipitaci mxima de 5 mm. A ms, les precipitacions es caracteritzen pel seu carcter torrencial, caient en solament unes hores, aix com per la irregularitat interanual, ja que existeixen anys ms humits que uns altres. 

Les temperatures elevades registren una mitjana anual de 18 graus amb un hivern suau i un estiu generalment calors. L'amplitud trmica s de 17,7 C i un terme mitj de seixanta dies de gelada per any, des de novembre fins a abril, trets d'una certa continentalitat climtica, malgrat la seva situaci mediterrnia.

Histria.

 Origens rabs.



No resulta fcil determinar quan es porta a terme el primer assentament rab a Blanca, encara que hagu de realitzar-se abans del segle XII, car el seu castell data d'abans d'aquesta poca. No obstant aix s'ignora el primer nom de la alquera rab, si b les primeres fonts cristianes la anomenaren Negra, potser en allusi a la Font Negra, que l'autor annim del cdex rab considerava com una de les meravelles del mn, o b el nom procedeixi de la Penya Negra, masss rocs d'aquest color que irromp entre les cases de la primitiva vila, precisament entorn de la qual es produx el primer assentament poblacional. 

Blanca apareix sempre vinculada a la Val de Ricote, i s per aix que la seva histria no pot ser separada del seu entorn i dels avatars d'aquest. La Val de Ricote adquireix notable importncia al comenament del segle XIII, en 1228 el cabdill rab Abu Abd Muhamad Ibn Yusuf Ibn Hud (Abn Hud) es revela contra els almohades en el paratge dels Peascales en un intent de reunificar la pennsula musulmana, fent-se fort en el castell d'Alarbona (Ricote). El governador almohade de Mrcia, Abulabas, s'enfronta intilment contrea el rebel, per Abn Hud assoleix una sonada victria, de manera que s proclamat emir sota l'autoritat espiritual de Almostansir, el califa abas de Bagdad. D'aquesta forma, el regne musulm de Mrcia es converteix en el centre de la pennsula que romania sota dominaci islmica. Es tracta, no obstant aix, d'un xit efmer, car dos anys ms tard Abn Hud cau vctima d'una emboscada a Almera i mor, iniciant-se la decadncia del regne murci, produint-se un perode anrquic. Les fonts castellanes i aragoneses de l'poca revelen que ms que un regne murci, existia ja una srie de senyorius tals com el de Crevillent, Alacant, Elx, Oriola, Alhama, Aledo, Ricote i Cieza (Ciea llavors).

 Conquesta castellana i etapa aragonesa .

Aquesta amenaa per partida triple entre Granada, Arag i Castella desemboquen en un pacte en 1243 amb els castellans. En Alcaraz es donen cita Ahmed i els senyors del fragmentat Regne de Mrcia, que estaven disposats a sotmetre's a vassallatge a Castella. Per part castellana, a ms del prncep Alfons estava el maestre Santiago Pelay Prez de Corretja i altres cavallers. S'arriba a un pacte de vassallatge en canvi de qu els castellans respectessin la religi i costums musulmans. No obstant aix solament Crevillent, Cieza i Alhama finalment accepten el vassallatge, ja que tant Alacant com la Val de Ricote es neguen a acceptar la dominaci castellana. Donada la situaci, Don Alfons va haver de recrrer a les armes per a imposar l'ordre castell en els territoris rebels. El 10 d'agost de 1266 Alfonso X signava a Sevilla un privillegi pel qual incloa a Blanca i les localitats ricotenques dintre del consell de Mrcia, atorgant a aquesta ciutat furs especials.

A fi de guanyar-se els favors de l'Ordre de Santiago, Sancho IV promet la Val de Ricote a aquesta ordre, en 1285. No obstant aix, s llavors quan es produx la conquesta catalano-aragonesa de la zona, aix com de gran part del Regne de Mrcia. Jaume II d'Arag lliura la vila de Blanca a Bernard de Sarri, encara que aquesta incorporaci tampoc s duradora, aconseguint el comendador Juan Lpez la prompta devoluci a l'ordre de Santiago, encara que el municipi havia estat poblat amb colons d'origen lleidat, igual que succea amb tota la franja oriental del Regne de Mrcia. Jaume II ordena des de Carinyena en 1303 que concedeixi a Juan Lpez quant demana. En l'ordre del rei, en llengua llatina, encara es coneix aquesta vila sota el nom de Negra. Aquest mateix any es lliurava la vila a Juan Osores, sota el domini de la qual es perd la denominaci de Negra. Negra passa a denominar-se Blanca, nom que duu en l'actualitat. 

Tanmateix a partir d'aquella poca, es produxen els primers esforos en cristianitzar la poblaci mudjar existent, fet interromput per la guerra entre Manueles i Fajardos que afectaria a tot el Regne de Mrcia. Blanca es veu compromesa a prestar homes, blat i vi per a la contesa. Desprs d'aquesta, es procedeix de nou a la cristianitzaci de la zona. De fet, ja al comenament del segle XVI es crea la parrquia de Blanca, edificada sobre l'antiga mesquita, gest inequvoc de la voluntat castellana d'evangelitzar als moriscs blanquenys i que seria presagi del que posteriorment seria una expulsi en tota regla d'elements rabs per a ser substituts per cristians vells d'origen catal, castell i aragons.

Ja en el segle XVI, la vila de Blanca queda inclosa, juntament amb la resta del Val de Ricote, en l'ajuntament de Caravaca, depenent del govern de Villanueva dels Infants, fins que mitjanant la real cdula de 1566, aquest ajuntament es converteix en sis: Caravaca, Aledo, Totana, Moratalla, Ricote i Cieza. s poc desprs quan Blanca assoleix el privilegi de ser reconeguda com villazgo, atorgat per Felip II en 1591. Mitjanant aquest privilegi, Blanca podria triar els seus propis alcaldes i altre personal administratiu. Aquesta situaci es mant fins a 1667 quan la Vall de Ricote queda sota la influncia de Cieza.

 Conversi i expulsi dels moriscs .

Molts moriscs, per a aquell llavors, ja s'havien convertit a la fe cristiana. Uns altres, malgrat els avantatges materials que comportava tan conversi, continuaven aferrats en secret a les seves creences, alimentant l'esperana d'una possible reconquesta rab. Aquesta realitat no era desconeguda pels cristians vells amb els quals convivien, els quals veien amb temor una possible aliana dels seus vens rabs amb els del nord d'frica. Aquesta possibilitat era ms real desprs de la rebelli en les alpujarres. Sobre la conversi dels mudjars de Blanca trobem opinions contradictries sobre els quals apostaven per la seva integraci en la fe i societat catlica, i aquells que preferien una expulsi total, ja que Blanca era considerada com un lloc particularment perills, al ser probablement l'assentament morisc de major grandria, per contra d'altres viles on ja predominava la poblaci cristiana (cas de Villanueva del Ro Segura). A ms, es considerava gaireb escandalosa la naturalitat amb la qual alguns moriscs practicaven la religi rab i la forma de conservar la llengua i tradicions. Finalment, i afegit a tot aix, cap destacar que l'origen d'aquests moriscs era granad, i no convers. Els moriscs d'origen granad constituen un continu problema tant per a Felip III com per als habitants cristians de la vila.

El religis Juan de Pereda en 1612 observar de primera m la situaci de Blanca en aquell any, destacant que les gents de la vila ja no parlaven l'rab, menjaven cansalada, bevien vi i altres costums prohibits per l'Islam, aix com duien bastant temps sense ser molestats per la Inquisici. Tot aix perqu en 1609 es determinava l'expulsi dels moriscs valencians, i a l'any segent els murcians castellans i andalusos. Aquesta expulsi va afectar directament als moriscs d'origen granad que vivien en la vila. L'expulsi dels moriscs de la Vall de Ricote es va deure, a ms, a l'estratgica situaci d'aquest enclavament i la proximitat de les viles que ho componien, el que feia tmer una revolta. Aix, Felip III va disposar una srie de navilis i uns 280 homes a Cartagena a fi de transportar a 2500 moriscs en 1613 cap a una destinaci, que si b en principi incert, s de suposar que serien les costes nord-africanes. Aix les coses, la poblaci de Blanca va sofrir un fort recs, que la va situar en uns 100 habitants. El procs de repoblaci va consistir en l'adjudicaci de bns dels moriscs als colons cristians que procedien d'Arag, Catalunya i Castella.

 Segle XVIII. Blanca pren part per l'arxiduc Carles d'Austria .



En el recompte poblacional de 1713, la poblaci de Blanca s'havia mantingut gaireb igual, no obstant aix seguia al capdavant dels municipis de la Vall. En la contesa d'anys enrere, Blanca va prendre partit per l'arxiduc Carles d'ustria contra la monarquia borbnica, per contra del que succea en la major part del regne. s Martn Molina De la Vega qui conven als vens que no collaborin amb Felipe V. Argumenta per a aix que amb la victria del arxiduc finalitzaria l'poca de penries de segles enrere i gaudirien d'una major llibertat. La prova ms evident s que Blanca no envia home algun a la defensa borbnica de Mrcia, en la famosa batalla de l'Hort de les Bombes, mentre que la resta de pobles de la vall si, en ple estiu de 1706. Molina De la Vega tracta de convncer, de forma intil a la resta de pobles de Vall. A ms, Molina va ser trat i l'encomana procedeix a embargar al poble com cstig a la seva collaboraci pro-austria.

En el cens de Floridablanca de 1787 la vila compta amb prop de 1800 habitantes i els habitatges es trobaven en bon estat, el que era smptoma de la creixent prosperitat del poble. La parrquia compta amb sacerdot propi i el poble amb cinc gentilhomes, un advocat, un escribans, sis estudiants, dinou pagesos, cinc comerciants i nou artesans.

 Segle XIX. Creiximent demogrfic i la fi del domini santiguista .

Continua el procs demogrfic ascendent, en gran mesura perqu la vila es veu lliure del brot de febre groga, que es cobra gran quantitat de vides a Mrcia i Cartagena, entre elles la del clebre escultor Francisco Salzillo. s per aquest motiu que el cor catadralici de Mrcia es refugia a Blanca fugint de la malaltia. Blanca comena a abandonar a poc a poc el costum d'enterrar als seus morts dintre de l'esglsia i es construx per primera vegada un cementiri, seguint les lleis de Carlos III, qui havia disposat aquest criteri. Durant el trienni liberal, el Regne de Mrcia es fragmenta entre conservadors i liberals. Blanca presa partit pel bndol liberal, sens dubte decisi influda pels anhels d'escapar definitivament del poder de l'Ordre de Santiago. A mitjan segle XVII l'encomana era governada pels infants. El papa havia concedit al Rei l'encomana de Ricote o la qual estims oportuna. En 1750 es decideix el rei per la de Ricote. AL morir l'infant Don Lus ocupen el seu crrec els infants Carlos Mara i Francisco de Paula. En 1810, la regncia del Regne, davant la necessitat de diners, decideix que tres quartes parts del producte de l'encomana s'inverteixin en les necessitats de l'estat, per en 1814 amb la tornada de Ferrn VII, novament els infants continuen percebent el total dels ingressos. Durant el trienni liberal se'ls despulla d'aquest privilegi, per en 1823, la nova regncia de Fernando VII anulla la decisi del govern constitucional. 

En el concordat amb la santa seu i el govern espanyol, les rectories de Calasparra, Caravaca, Yeste i Totana integren el bisbat de Cartagena, pel que Blanca queda per fi lliure del poder santiaguista i dels infants de la casa real. Es procedeix a la divisi de Mrcia en tretze partits, on Blanca quedar enquadrada en el de Cieza. 

Durant la dcada ominosa, Blanca queda lligada al partit de Mula fins a 1834 on Blanca queda, ja definitivament, en el partit de Cieza. La riquesa del poble en aquell moment estreba en l'exportaci de fruiteres a diversos punts d'Europa, desplaant a la tradicional indstria de l'espart.

 Tradicions .

 Da de la mona. Romiatge de Sant Roque .

Blanca aprofita qualsevol motiu per a venerar al seu patr, San Roque. Una prctica habitual s llanar coets, ja que la plvora, com succex en la vena Valncia, forma part arrelada dels festejos. El romiatge t lloc el divendres de Pasqua, una setmana desprs de Divendres Sant. La festa comena amb el toc de campanes i el llanament de "traques" i "carretons". La gent, abillada amb indumentria de camp es tira al carrer en la plaa major i, desprs de l'aparici del sant s'inicia la process fins al lmit del poble, on comena formalment el romiatge, en el recorregut del qual es menja la tradicional mico i es beu vi. Durant aquests dies sn tradicionals les cercaviles amenitzades pel popular "to de la pita".

 Bous al carrer . 

Aquesta festa, novament en honor a Sant Roque, t lloc a mitjan agost. De l'ambient del romiatge es passa a les calors de l'estiu i, amb ells, les revetlles i especialment els bous al carrer, el qual s considerat per la majoria d'habitants, la major de les festes del poble. La solta dels bous s sens dubte el moment lgid de les festes, on arriben a reunir-se ms de 30.000 persones vingudes de Mrcia, Alacant i de Valncia, en els pobles de les quals tamb s tradicional aquest tipus de festes. Tenen la declaraci de Festeig d'Inters turstic regional

Artesania. Catifes i espardenyes .

Mereix esment l'artesania de catifes que van constituir durant molts segles l'ocupaci quotidiana de molts habitants de Blanca. Les catifes solen estar fetes d'espart i cnem combinant colors, dibuixos i formes de trenat diverses. Posteriorment es va utilitzar la fulla de blat de moro com matria primera. Actualment el treball d'espart s bastant minoritari, ocupant a un sector petit i envellit de la localitat. Destaca tamb, dintre del treball amb espart, la fabricaci de les famoses espardenyes, tan tpiques des de Catalunya fins a la provncia almeriense

 Ciutats agermanades .



 Evoluci demogrfica .



 Enllaos externs .
Pgina de l'Ajuntament;
Mancomunitat de la Vall de Ricot;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30074" title="Blanca" nonfiltered="2169" processed="2161" dbindex="12263">


Numismtica: moneda medieval. Vegeu Blanca (moneda).
Biografies: nom femen habitual en el cristianisme.
Blanca d'Arag;
Blanca de Barcelona;
Blanca de Borb;
Blanca de Castella i d'Anglaterra (1187-1253), regent de Frana i esposa del rei Llus VIII;
Blanca de Foix-Castellb;
Blanca de Npols esposa del rei Jaume II de Catalunya, anomenat el Just.
Blanca I de Navarra;
Blanca II de Navarra;
Blanca de Siclia;
Toponmia: Municipi de Mrcia. Vegeu Blanca (Mrcia).
 Msica: Figura musical. Vegeu Blanca (msica);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30080" title="Mtode alemany" nonfiltered="2170" processed="2162" dbindex="12264">

El mtode alemany s un dels molts esquemes tradicionals d'excavar tnels amb tcniques poc mecanitzades (de fet, gaireb cada pas tenia el seu mtode particular). Com tots els mtodes tradicionals, consisteix en excavar el tnel mitjanant galeries independents (unes ms avanades que d'altres) que formen en el seu conjunt l'rea total d'excavaci. Cada galeria s'apuntala convenientment per sostenir el terreny provisionalment, de manera que el sosteniment arriba en tot moment fins al front d'excavaci. D'aquesta manera, els assentaments en superfcie sn mnims. Segons aquest mtode, les primeres galeries en sser excavades sn les de les cantonades inferiors. Les segents se situen immediatament a sobre de les primeres per facilitar la connexi de sosteniments. Seguidament, s'excava la futura clau del tnel, i desprs s'acaba d'excavar tota la part superior, clavant els sosteniments des de les galeries ja excavades. Amb tota la volta ja revestida, noms resta la part central inferior del tnel, que s'excava en l'ltima fase mentre es canvien els sosteniments provisionals pels revestiments definitius, normalment una capa de formig armat d'entre 80 i 100 cm de gruix.

Aquest s un dels pocs mtodes tradicionals (juntament amb el belga i el de Sant Gotthard) que ha sobreviscut al pas dels anys ja que encara s'usa (tot i que molt poques vegades).

 Vegeu tamb .
 mtode angls;
 mtode austrac;
 mtode belga;
 mtode de Sant Gotthard;
 tuneladora;
 escut;
 talp;
 pretall mecnic;
 nou mtode austrac;
 tnel;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30082" title="Judeoprovenal" nonfiltered="2171" processed="2163" dbindex="12265">
El judeoprovenal, tamb conegut com a shoadit (fr.: Chouadit) o hebraico-comtad, s una varietat d'occit actualment extinta.

Es tracta d'una combinaci de provenal vernacular, del qual pren la major part del seu vocabulari i caracterstiques lingstiques, hebreu, i altres particularitats especfiques. S'engloba dins del conjunt de llenges jueves caracteritzades per la seva combinaci d'elements de la llengua local i hebreu, com ara el judeorab, el judeoespanyol (o sefardita), o el judeoalemany (o jiddisch).

Tot i alguns documents anteriors, com el poema sobre la Rena Esther, composat per Crescas de Caylar en 1327, en llengua provenal per escrit amb l'alfabet hebreu, els primers testimonis consistents d'aquest parlar com a tal daten del segle XVI, quan era conegut al Comtat Venaiss amb el nom de roman. Des de llavors la seva presncia a les carriras ha estat continuada, produint-se tota mena de creacions literries tant de naturalesa artstica com litrgica, fins la uni de fet del Comtat amb Frana just abans de l'advent de la revoluci francesa, arran de la qual els jueus francesos van obtenir els mateixos drets que qualsevol altre ciutad, incls el de viure a qualsevol part del pas. Aix va provocar la dispersi dels habitants de les carriras i el comenament del procs de decadncia del judeoprovenal, procs que va esdevenir irreversible desprs de la Shoah.

Freqentment, l'escriptor provenal Armand Lunel (mort en 1977) s considerat l'ltim parlant de l'idioma. Tanmateix es t constncia de dues persones, Blanche Moss (curadora de la sinagoga de Carpentras desprs de la Segona Guerra Mundial), i una Madame Amado (nascuda Nasquet), el fill de la qual, Pierre Amado, va fornir valuoses dades sobre aquest subjecte a l'investigador Haim Vidal Sephiha en 1981.

El Shoadit s'escrivia ms o menys indistintament en caracters hebreus o llatins, tot i que sembla haver una certa preferncia pels primers als textos religiosos i pels segons als seculars.

Entre la seva producci literria destaca un gnere original conegut com a lis obros (les obres) en provenal o        (piutim, cntics) en hebreu, el qual consistia en poesies que alternaven un vers en llengua provenal amb un en llengua hebrea.

Referncies.

 Iancu, D. i Iancu, C., Les juifs du Midi, une histoire millnaire, d. A. Barthlemy, Aviny, 1995.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30084" title="Prsia (desambiguaci)" nonfiltered="2172" processed="2164" dbindex="12266">


Histria: ;
l'Imperi Persa Aquemnida de l'Antiguitat. ;
l'Imperi Part;
l'Imperi Sassnida;
El khanat dels Il-Khan;
L'imperi Safvida;
Nadir Shah;
Zand;
L'Imperi Qajar o Qadjar;
Geografia: Antic nom de l'estat d'Iran fundat l'any 1935. ;
Lingstica: la persa. ;
Etnologia: El poble de Prsia. ;
Zoologia: Un gat persa, una varietat de gats.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30090" title="Mtode belga" nonfiltered="2173" processed="2165" dbindex="12267">

El mtode belga s un dels molts esquemes tradicionals d'excavar tnels amb tcniques poc mecanitzades (de fet, gaireb cada pas tenia el seu mtode particular). Com tots els mtodes tradicionals, consisteix en excavar el tnel mitjanant galeries independents (unes ms avanades que d'altres) i eixamplaments d'aquestes que formen en el seu conjunt l'rea total d'excavaci. Cada galeria i eixamplament s'apuntala convenientment per sostenir el terreny provisionalment, de manera que el sosteniment arriba en tot moment fins al front de l'excavaci i aquest s sempre estable perqu la seva secci rarament supera els 5 m2. A ms, l'apuntalament gaireb instantani de totes les galeries limita de forma satisfactria les subsidncies i assentaments en superfcie i redueix considerablement la magnitud dels accidents. Amb aquest mtode rarament s'excaven tnels de ms de 8 metres de llum lliure (11 comptant els murs laterals), cosa que el fa apte per a tnels de ferrocarril, deixant excavacions subterrnies ms grans pel mtode alemany o l'austrac.

 Execuci del Mtode .

Segons aquest mtode, la primera galeria en sser excavada s la situada en la futura clau del tnel i t generalment una secci d'uns 3 m2, tot i que aquesta secci es pot reduir si el terreny s dolent. L excavaci es feia tradicionalment amb pics i, a partir de la dcada de 1960, amb l'ajuda de martells hidrulics. Juntament amb l'excavaci d'aquesta galeria, la part superior d'aquesta es va apuntalant amb taulons i puntals, si pot ser de fusta de pollancre perqu canta quan el terreny empeny i accepta deformacions importants abans de trencar. Lleugerament endarrera de l'excavaci de la primera galeria (aproximadament un metre i mig), es procedeix a l'eixamplament de la mateixa, cap als costats (o a vegades tamb cap ensota) per formar la calota (part superior de l'excavaci) sempre apuntalant immediatament o fins i tot abans (clavant bigues al terreny, si entren). Tots els puntals es recolzen sobre taulons per evitar que aquestes es clavin en el terreny. A ms, la primera galeria excavada serveix tamb com a reconeixement del terreny, de manera que es pot adaptar l'avan i la mida dels posteriors eixamplaments segons la qualitat del terreny excavat.

Un cop finalitzada l'excavaci de tota la calota, es procedeix a encofrar i seguidament a omplir l'anell buit de formig (d'uns, 80-100 cm de gruix), deixant perduts els taulons d'apuntalament (aquesta operaci es realitzava antigament amb maons en lloc de formig i no quedava res perdut). L encofrat se sol fer per anells d'aproximadament dos metres i mig com a mxim.

La part inferior del tnel (o destrossa) s'excava tamb per fases, amb un retard de 5 o 6 anells per garantir l'enduriment del formig. Hi ha per diverses variants en l'ordre d'efectuar aquestes ltimes fases.

Una de les qestions ms delicades s l'execuci dels murs laterals ja que s on s'ha de recolzar la volta, ja construda. Per tal de no descalar-la, l'excavaci i formigonat del mur es realitza mitjanant petits pous de recalar, d'aproximadament dos metres i mig de longitud, amb les precaucions segents: fer coincidir el centre de cada pou de recalar amb cada les juntes d'anells de la volta i mai no excavar dos pous en enfrontats. Aquesta operaci pot ser complicada i perillosa si el terreny t poca cohesi i hi abunda l'aigua: si el terreny es mou la volta s esquerda i pot arribar a trencar. Si es temen comportaments d'aquest tipus, l'nic remei s canviar el sistema d'execuci cap al mtode alemany, que conforma els murs laterals abans d'executar la volta, de manera que no cal recalar res. L excavaci s efectua modernament amb maquinria de moviment de terres, per sempre cal repassar la geometria a m.

L ltima fase s la d'execuci de la solera. Primerament s efectua una excavaci per encabir-la, donant-li la forma necessria perqu actu de contravolta si s necessari. Les excavacions solen comprendre tota la llum del tnel tot i que tamb es poden fer per meitats; solen tenir una longitud d'entre 2,5 i 5 metres segons les caracterstiques del terreny.

s molt important que l'excavaci sigui ininterrumpuda. D'altra manera,el terreny t tendncia a tancar-se i es produeixen subsidncies.

 Altres .

Per aplicar correctament el mtode, el tcnic ha d'escollir b els principals parmetres de l'avan: longitud d'avan, quantitat d'apuntalament, longitud de l'anell de la volta, etc. Per altra banda, un altre punt crtic en aquest mtode s aconseguir una adequada uni entre volta i murs laterals. Normalment, la uni s aconsegueix injectant el junt per garantir un bon recolzament. Si el recolzament no s bo, la volta pot descendir tot causant problemes de descompressi si el tnel s poc profund.

Els principals inconvenients del problema sn tres:
 Es necessita intensivament de m d'obra especialitzada. Aix pot comportar la impossibilitat d'atacar en gaires fronts per manca de personal amb experincia.
 Tot i la seguretat addicional que comporta l'avan en petites galeries, existeix un risc fora ms elevat que en el cas d'excavaci amb escuts.
 s un mtode amb rendiments fora ms baixos que altres mtodes i sn variables en funci del terreny atravessat. ;

Aquest s un dels pocs mtodes tradicionals (juntament amb l'alemany) i el de Sant Gotthard que ha sobreviscut al pas dels anys ja que encara s'usa (tot i que molt poques vegades). Per exemple, un exemple modern als Pasos Catalans el trobem en el tnel a Terrassa per al perllongament del ferrocarril d'ample internacional Barcelona - Sant Cugat del Valls - Terrassa.

El mtode tamb ha estat molt usat en el metro de Madrid on l'autoprohibici de construcci amb mtodes de front obert com el nou mtode austrac l'ha convertit en una de les tcniques ms usades des de les seves primeres excavacions fins a les modernes ampliacions. Les caracterstiques del subsl madrileny, han perms arribar a alts rendiments i costos molt reduits amb aquest mtode: Colombia - Nuevos Ministerios (1727 m en 17 mesos i 6 fronts), tram a Fuenlabrada (413 m en 9 mesos, 1 front), tram entre Fuenlabrada i Getafe (1193 m en 15 mesos)... s per aix que el mtode belga s conegut a Madrid com al mtode clssic (o tradicional) de Madrid.

 Vegeu tamb .
 mtode angls;
 mtode alemany;
 mtode austrac;
 mtode de Sant Gotthard;
 tuneladora;
 escut;
 talp;
 pretall mecnic;
 nou mtode austrac;
 tnel;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30091" title="Referndum sobre la Constituci Europea a Espanya" nonfiltered="2174" processed="2166" dbindex="12268">



El 20 de febrer del 2005, Espanya es convert en el primer pas de la Uni Europea en el qual es celebr un referndum sobre el Tractat que estableix una constituci per Europa signat el 29 d'octubre del 2004 a Roma pels caps d'estat dels estats membres.
Abans d'Espanya, Litunia, Hongria i Eslovnia ja ratificaren tamb la Constituci per ho feren mitjanant una votaci parlamentaria. Els 21 estats membres restants, tenen un termini que s'allarga fins al octubre del 2006 per a ratificar el tractat. 9 d'aquests pasos ja han anunciat que celebraran un referndum.

A Espanya el referndum fou no-vinculant, s a dir noms de caire consultiu com a carcter previ a la decisi que es pendr al parlament, si b el president del govern, Jos Luis Rodrguez Zapatero anunci pblicament que el govern acataria la decisi que prengus el poble mitjanant el referndum.

La pregunta de referndum fou la segent:
;
Aprova vost el Tractat per al qual s'estableix una Constituci per Europa?;

El resultat fou una clara victoria del SI (76,73%), per es registr una abstenci del 57,68%, la ms alta en qualsevol cita electoral des del restabliment de la democrcia a Espanya.


 La campanya .
Tant el partit de govern (Partit Socialista Obrer Espanyol), com el principal partit de l'oposici (Partit Popular) donaven suport explicit al Si. Tamb donaven suport al Si Convergncia i Uni i el Partit Nacionalista Basc aix com els dos sindicats majoritaris, Uni General de Treballadors i Comissions Obreres, i la patronal. Els partits que donaven suport al no foren Izquierda Unida, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds, Partit Aragonesista i Eusko Alkartasuna.

El ms descriptiu de la campanya fou l'apatia que provoc a la poblaci el Tractat Constitucional i el desconeixement general del mateix que qued pals en una enquesta del CIS que revel que el 90% dels espanyols tenia cap o poc coneixement sobre el text que se sometia a referndum. Per a combatre-ho el govern encarreg una campanya de publicitat en la qual personatges coneguts llegien alguns fragments de les parts primera i segona del tractat tant a la televisi, radio, premsa i publicitat esttica. A ms es distribuiren 5 milions de cpies del tractat (sense els anexos) amb la premsa del diumenge. Aquest desinters i desconeixement feia preveure, com acab succeint, una escassa participaci.

A finals de gener, algunes entitats que feien campanya pel No, presentaren una queixa davant la Junta Electoral Central sobre la campanya informativa governamental ja que consideraven que oferia una visi esbiaixada del Tractat.
El 14 de gener, ERC demana a la Junta Electoral Central que prohibeixi la campanya informativa del govern ja que s tendenciosa i ;
El 19 de gener, el Centre d'Estudis Jurdics Toms Moro i el collectiu Una altra democrcia s possible s'incorporen a la queixa inicial d'ERC.

En resposta a aquestes queixes, la Junta Electoral orden que la campanya governamental fs noms informativa i prohib alguns dels eslgans electorals:
La campanya que ha de dur a terme el govern, en tant que part implicada en aquest referndum, ha d'sser informar objectivament sobre els continguts del Tractat.  Tots els judicis de valors i eslgansutilitzats previament a la televisi, internet o altres mitjans (ex: "los primeros en Europa...") que puguin, directa o indirectament, influir en la posici o l'actitut dels ciutadans hauran d'sser eliminats.

Tamb es presentaren queixes sobre el repartiment dels minuts televisius i radiofnics gratuts de propaganda electoral ja que com que els dos partits majoritaris donaven suport al Tractat, el nombre de minuts de publicitat a favor del si era considerablement superior als del no. 

Als Pasos Catalans, els moviments socials i nombroses associacions i entitats de la societat civil prengueren part activa en la campanya i protagonitzaren una campanya pel no molt visible als carrers si b molt poc visible als mitjans de comunicaci.

 Resultats del referndum .



Aproximadament tres quartes parts dels electors (77%) van votar a favor de l'aprovaci del tractat. Un 17% van votar-hi en contra, i un 6% va fer-ho en blanc. La participaci fou del 42%, essent la ms baixa mai registrada a l'estat espanyol.

La valoraci dels resultats varia notablement i aix mentre les forces poltiques que defensaven el Si s'enorgulleixen de la victoria malgrat lamentar l'escassa participaci, els partidaris del no es feliciten de l'alta abstenci, que consideren una forma de rebuig i/o desinters en l'actual projecte de construcci europea, i consideren que amb el suport d'un 33% del total de la poblaci amb dret a vot el govern no te legitimitat suficient per ratificar aquest tractat.





Enllaos externs.
 Resultats oficials detallats del referndum;
 Pgina oficial del govern espanyol sobre el Tractat Constitucional ;
 Campanya contra la Contituci Europea del Pasos Catalans;
 Declaraci d'Omnium Cultural davant els resultats del referndum;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30096" title="Setmana jueva" nonfiltered="2175" processed="2167" dbindex="12269">
La setmana jueva consta de set dies, igual que la setmana del calendari gregori. A diferncia d'aquest, per, els dies del calendari hebreu comencen i acaben amb la posta de sol en comptes de fer-ho amb la mitjanit. Una implicaci d'aix s que els dies comencen cada dia a una hora distinta, i al seu torn aquesta hora varia segons la posici geogrfica.

Dies de la setmana jueva.
Els dies de la setmana, tret de xabat, sn numerats d'un a sis, similar al sistema portugus. El primer dia correspon al diumenge (en concret, de dissabte al capvespre fins diumenge al capvespre), i l'ltim a dissabte.




Notes.

 A la transliteraci, el dgraf "kh" indica un so fricatiu com el de la "j" espanyola de jardn o la "ch" alemanya de Nacht.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30099" title="Ojs" nonfiltered="2176" processed="2168" dbindex="12270">


Ojs (antigament coneguda com Oxox i Oxs s una vila de la Vall de Ricote, a la Regi de Mrcia, amb un terme municipal de 45 kms2 i 621 habitants, cosa que el converteix en el municipi menys poblat de la comunitat murciana. 

Limitrof amb els termes municipals de Blanca, Ricote, Ulea, Villanueva del Ro Segura i Campos del Ro.

El seu nom procedeix del vocable rab "Oxoxe", que significa "ambrossa d'horts". Tamb t una veu catalana del terme, Oxs. 

 Demografia .



Administraci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30100" title="Iom Kippur" nonfiltered="2177" processed="2169" dbindex="12271">

Iom Kippur (        , dia d'expiaci) s la celebraci ms important del calendari jueu (a part del Sbat). s l'ultim dels iamim noraim (           , dies terribles) i com indica el seu nom, el propsit de Iom Kippur s el penediment i l'expiaci del pecat. Se celebra cada any en el des dia del mes de Tixri, s a dir entre finals de setembre i comenaments d'octubre al calendari gregori.

Durant Iom Kippur s'observen les mateixes normes que en un Sbat. Addicionalment, no est perms de menjar ni beure absolutament res durant un perode de 25 hores, ni tampoc rentar-se o banyar-se, aplicar-se locions o cosmtics, o mantenir relacions sexuals, entre altres activitats.

Una litrgia molt ms extensa que la regular s'aplica per Iom Kippur, la qual inclou diverses confessions i oracions addicionals.

Per ra del dej, Iom Kippur s'observa durant noms un dia tant dins com fora d'Israel, a diferncia de la major part de festes jueves, que fora d'Israel se celebren durant dos dies (histricament, es feia per assegurar-se que s'estava celebrant el dia correcte en cas d'error de clcul).

Vegeu tamb.
Schofar;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30101" title="Llista de comunitats autnomes espanyoles per superfcie" nonfiltered="2178" processed="2170" dbindex="12272">
Llista de les autonomies d'Espanya espanyoles per superfcie



Articles relacionats.
Llista de comunitats autnomes espanyoles per poblaci;
Llista de comunitats autnomes espanyoles per representaci parlamentria;

Enllaos externs.
INE, font d'informaci;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30108" title="Archena" nonfiltered="2179" processed="2171" dbindex="12273">


Archena s una petita ciutat de ms de quinze mil habitants, capital econmica de la Vall de Ricote, a la Regi de Mrcia, situada en el seu extrem sud. Es troba a 30 quilmetres de la ciutat de Mrcia. Limtrof amb els municipis de Villanueva del Ro Segura i Ulea, i Lorqu i Ceut, ja en el Segura Mitj. 

Archena ha tingut una intensa relaci, que de vegades ha estat de pertinena, amb la Corona d'Arag, i de fet va ser repoblada amb un gran nombre de catalans i aragonesos. s dels pocs municipis de Mrcia que ha conservat la senyera en el seu escut i en la seva bandera. Coneguda des de l'antiguitat per les seves aiges termals, en l'actualitat han donat pas a un dels ms prestigiosos balnearis de Mrcia. Encara que histricament s'ha vinculat amb la comarca del Segura Mitj, actualment capitalitza la comarca de la Vall. La vila d'Archena s la ms recent de les 7 que componen la Vall de Ricote. El seu nom va aparixer cap al 1300.

Archena va ser el lloc de naixena del poeta Vicente Medina, autor de l'obra Aires murcianos.

s un dels muncipis murcians amb una major projecci i un major dinamisme en la seva economia, coneguda pel seu sector turstic, hortofruticola i industrial, amb una gran relaci a nivell comercial amb la resta de la Val de Ricote, la vega del Segura i el ve Pas Valenci, a escassos, 20 quilmetres de la seva frontera.

Pertanyen a Archena les entitats de poblaci de L'Algaida, Baos, Barrio Providncia, Otro lao, Serretilla, Torre de Junco o Arboledas. Cap d'aquestes esta a ms de 1 quilometre del centre urb, degut al fet que el terme municipal s molt redut.

----
"La Cansera" Vicente Medina

Pa qu quis que vaya? Pa ver cuatro espigas
arroys y pegs a la tierra;
pa ver los sarmientos rines y mustios
y esnas las cepas,
sin un grano d'uva,
ni tampoco siqui sombra de ella...
Pa ver el barranco,
pa ver la laera,
sin una matuja... Pa ver que se embisten,
de pels, las peas!...
Anda t, si quieres,
que a m no me quea
ni un soplo d'aliento,
ni una onza de fuerza,
ni ganas de verme,
ni de qu me mienten, siqui la cosecha...
Anda t, si quieres, que yo pu que nunca
pise ms la senda,
ni pu que la pase, si no es que entre cuatro,
ya muerto, me llevan...
Anda t, si quieres...
No he d'ir, por mi gusto, si en crus me lo ruegas,
por esa sendica por ande se fueron,
pa no volver nunca, tantas cosas buenas...
esperanzas, quereres, sures...
To se fue por ella!
Por esa sendica se march aquel hijo
que muri en la guerra...
Por esa sendica se fu la alegra...
Por esa sendica vinieron las penas!...
No te canses, que no me remuevo;
anda t, si quieres, y jame que duerma,
a ver si es pa siempre!... Si no me espertara!...
Tengo una cansera!...

 Enllaos externs .

Balneari d'Archena;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30110" title="Camp de Cartagena" nonfiltered="2180" processed="2172" dbindex="12274">


El Camp de Cartagena (en castell Campo de Cartagena) s una comarca natural del Regne de Mrcia corresponent exactament amb el sud-est peninsular (cap de Palos) i amb capital a la ciutat de Cartagena. Est formada pels municipis de Cartagena, Fuente lamo i La Unin, amb una poblaci total de 241.547 habitants, dels quals 199.571 viuen al municipi de Cartagena. Limita pel nord amb el Mar Menor i l'Horta de Mrcia, per l'est amb el Baix Guadalent, per l'oest amb el Baix Segura (Pas Valenci) i pel sud amb el Mediterrani.



Conegut pels romans com a Campus Espartarius, ha estat de sempre un lloc d'excellncia minera, a la ciutat de La Unin especialment, fins a la dcada de 1940. Des de la dcada dels seixanta es va caracteritzar per una forada industrialitzaci siderometallrgica a l'rea de la capital, Cartagena, i la vena Escombreras. Actualment el Camp de Cartagena s un dels principals productors d'hortalisses, amb una indstria agroalimentria molt desenvolupada a Torre Pacheco. 

El Camp de Cartagena va ser l'ltim reducte del catal a la Regi de Mrcia, la qual es va acabar per extingir cap a 1650.

Polmica amb el Mar Menor.
Encara que generalment es dna per fet l'existncia d'aquesta comarca, la seva validesa s molt discutida per sectors provincialistes cartageners, els quals opinen que el Mar Menor forma part de la comarca del Camp de Cartagena. Aix s degut al fet que efectivament en moltes comarcalitzacions realitzades en la provncia murciana, el Mar Menor constava com part del Camp de Cartagena. A ms, els municipis marmenorenses sempre han format part activa en l'rea d'influncia de la capital cartagenera. El cartagenerisme pretn la creaci d'una provncia per al Camp de Cartagena i el Mar Menor.

El municipi de Mazarrn tamb forma part histricament de la Comarca del Camp de Cartagena.

 Subcomarca del Mar Menor .
Encara que administrativament s partit judicial amb seu a San Javier i comarca prpia, pertany geogrficament al Camp de Cartagena. Sn pobles del Mar Menor San Javier, San Pedro del Pinatar, Los Alczares i Torre Pacheco, amb una poblaci d'uns 60.000 habitants. El municipi de Los Alczares va ser segregat del de Torre Pacheco en 1983 cosa que el converteix en el ms jove de la Regi de Mrcia, juntament amb el de Santomera.

La subcomarca del Mar Menor viu del sector serveis, i de l'agricultura a la seva part interior. Hi destaquen els nuclis turstics de La Manga del Mar Menor (pertanyent al terme municipal de Cartagena) i els pobles de ribera.


Pgines relacionades.
Cartagenerisme;

 Enllaos externs .
Ajuntament de Los Alczares ;
Ajuntament de San Pedro del Pinatar;
La Manga del Mar Menor;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30113" title="Llista de comunitats autnomes espanyoles per poblaci" nonfiltered="2181" processed="2173" dbindex="12275">
Llista d'Autonomies d'Espanya ordenades per poblaci 
(1 de gener de 2006).




Articles relacionats.
Llista de comunitats autnomes espanyoles per superfcie;
Llista de comunitats autnomes espanyoles per representaci parlamentria;

Enllaos externs.
 Font d'informaci: INE;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30115" title="Illes Salom" nonfiltered="2182" processed="2174" dbindex="12276">



Les illes Salom sn un estat insular d'Oceania, situat al sud del Pacfic, a l'est de Papua Nova Guinea; s part del Commonwealth i t la reina d'Anglaterra com a cap d'estat. T 28.450 km  d'extensi i una poblaci de 470.000 habitants (2004). La capital n's Honiara.

Est format per ms de 990 illes, entre les quals: Choiseul o Lauru, les illes Shortland, les illes de Nova Gergia, Santa Isabel o Bogotu, les illes Russel, les illes Florida, Malaita o Mala, Guadalcanal, Sikaiana, Maramasike, Ulawa, Uki, San Cristbal o Makira, Santa Ana, Rennell, Bellona i les illes Santa Cruz. L'arxiplag de les Salom consta tamb de les illes de Buka i Bougainville, pertanyents a Papua Nova Guinea. La distncia entre l'illa ms occidental i la ms oriental s d'uns 1.500 km. Especialment les illes Santa Cruz, al nord de Vanuatu, es troben apartades a ms de 200 km de les altres illes. 

En algunes de les illes principals hi ha volcans amb diversos graus d'activitat, mentre que moltes de les illes ms petites sn simples atols minsculs coberts de sorra, canyes i palmeres.

Antiga colnia britnica des de la dcada de 1890, les illes Salom van obtenir la independncia el 7 de juliol de 1978. 






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30117" title="Olof Palme" nonfiltered="2183" processed="2175" dbindex="12277">

Sven Olof Joachim Palme (30 de gener de 1927 - 28 de febrer de 1986)  fou el lder del Partit Socialdemcrata de Sucia des del 1969 i primer ministre de Sucia entre el 1969 i el 1976, i reescollit el 1982. Fou assassinat el 1986 mentre encara exercia el crrec de Primer Ministre: quan passejava en companyia de la seva dona desprs de sortir del cinema fou tirotejat per un descononegut.

Com a socialdemcrata, Palme va ocupar diversos crrecs ministerial abans d'esdevenir Primer Ministre el 1969. Mantingu punts de vista controvertits, criticant els Estats Units en relaci amb la guerra de Vietnam, les armes nuclears i la poltica de l'apartheid a Sudfrica, alhora que defensant l'OAP i Fidel Castro. Per sobre tot, el va caracteritzar la seua defensa del pacifisme i l'universalisme.

El seu assassinat, el 28 de febrer del 1986, segueix sense resoldre, de manera que encara sorgeixen teories sobre el fet. El 1988 fou detingut en relaci al cas Christer Pettersson, un alcohlic i toxicman suec que fou absolt per falta de proves. El crim prescriu el 28 de febrer del 2011, 25 anys desprs de l'assassinat.

Vegeu tamb.

Anna Lindh;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30118" title="Honiara" nonfiltered="2184" processed="2176" dbindex="12278">

Honiara, amb una poblaci de 30.413 habitants (1986), s la capital de les illes Salom.

La ciutat est situada a la costa nord de l'illa de Guadalcanal, i fou construda a l'emplaament de l'antiga capital, Tulaghi, al final de la Segona Guerra Mundial. 

A Honiara hi destaca un petit port molt pintoresc a Point Cruz; el Palau del Govern, reconstrut segons l'original; el Museu Nacional; el Parlament Nacional (1993); el Banc Central, i el Jard Botnic.  

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30119" title="Vapor" nonfiltered="2185" processed="2177" dbindex="12279">


S'anomena vapor a un gas que es pot condensar a temperatura constant, augmentant-ne la pressi. Per contra per convertir un gas no vapors a lquid, no n'hi ha prou en augmentar la pressi, sin que caldr augmentar-ne la temperatura.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30121" title="Brixola" nonfiltered="2186" processed="2178" dbindex="12280">


La brixola s un aparell de mesura i de navegaci que serveix per determinar qualsevol direcci de la superfcie terrestre per mitj d'una agulla imantada lliure que sempre s'alinea amb el camp magntic terrestre. A la brixola hi ha marcats els punts cardinals: Nord, Sud, Est i Oest. La brixola pot ser utilitzada en combinaci amb un cronmetre per tal de calcular la longitud geogrfica i amb un sextant per al clcul de la latitud. Aquest giny va millorar molt la seguretat i l'eficincia de la navegaci martima. La primera forma de brixola va ser inventada a la Xina al segle XI. La familiar brixola marina va ser inventada a Europa al voltant de l'any 1300 i d'ella derivarien la brixola amb l'agulla envoltada de lquid i el girocomps.

De manera ms tcnica, la brixola s un giny magntic que utilitza una agulla que indica la direcci del pol nord magntic de la magnetosfera del planeta. Qualsevol aparell de mesura  amb una barra o agulla magnetitzada capa de voltar lliurement sobre un piu per tal d'apuntar en la direcci del  Nord o del Sud pot ser considerat una brixola. 

Vegeu tamb.
 Magnetisme;
 Magnetmetre;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30123" title="La Unin" nonfiltered="2187" processed="2179" dbindex="12281">


La Unin s una ciutat i municipi de la Regi de Mrcia, comarca del Camp de Cartagena. T una poblaci de 14.692 habitants i un terme municipal amb 24,7 km2 que engloba pedanies com Roche i Portman. Tan sols s limtrofa amb el terme municipal de Cartagena. La Unin es troba a 7 quilmetres de la capital de comarca.

El nom de la localitat fa honor a la seva fundaci com a entitat local en 1869, de la uni dels pobles El Garbanzal i Herreras, que pertanyien a Cartagena. 

Va destacar des d'antic per la seva serra minera, la qual va tenir un auge especial en 1880 amb la concessi de llicncies per a l'explotaci minera a empreses angleses i franceses. La mineria va atreure a La Unin una gran quantitat d'immigraci procedent de l'Andalusia oriental, i la ciutat va arribar a tenir 40.000 habitants cap a 1910; en aquell moment era la quarta ciutat de la regi murciana. L'auge econmic de la ciutat va propiciar que la de La Unin fos una de les societats ms avanades de la Regi de Mrcia, pel cosmopolitisme i l'origen divers dels seus pobladors. La mineria va abandonar la zona cap a 1930, cosa que deix un important buit econmic que es va traduir en una crisi i emigraci generalitzada cap a Cartagena: la ciutat va perdre les 3/4 parts de la seva poblaci total. 

Actualment se la coneix pel seu festival del Cant de les Mines, declarat d'Inters Turstic Internacional. De l'poca de l'esplendor de les mines queden a La Unin una considerable arquitectura modernista, amb la mxima expressi en l'edifici del Mercat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30124" title="Narvik" nonfiltered="2188" processed="2180" dbindex="12282">


Narvik s una poblaci del comtat de Nordland, Noruega. El municipi, molt extens (2.029 km), comptava amb 18.542 habitants l'1 de gener del 2004.

Tot i estar situada a 68 de latitud nord, Narvik gaudeix d'un clima no excessivament fred, com el de tota la costa noruega, grcies a l'acci suavitzadora del Corrent del Golf. Aix, el seu port, lliure de gel tot l'any, permet un accs permanent al Mar de Noruega. s per aquesta caracterstica que hom constru una lnia ferroviria que connecta la poblaci amb Sucia (via de Kiruna i Lule), a fi de poder exportar el mineral de ferro que se n'extreu (el transport martim no s possible a travs del Golf de Btnia perqu aquest es gela a l'hivern). Narvik s juntament amb la poblaci russa de Murmansk el punt ms septentrional on arriba el ferrocarril.

Durant la Segona Guerra Mundial, fou escenari d'importants enfrontaments. Per la seva posici i funci estratgica, expedicionaris aliats units a la 6a divisi noruega la reconqueriren poc desprs de la invasi nazi de Noruega (9 d'abril de 1940), si b el posterior atac alemany contra Frana hi for l'enviament dels efectius estrangers el juny de 1940, deixant els noruecs incapaos de defensar-se, i capitulant novament als alemanys.

Enllaos externs.
 Pgina de l'ajuntament (en noruec);
 Informaci turstica (en noruec o angls);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30126" title="Taronger" nonfiltered="2189" processed="2181" dbindex="12283">

El taronger (Citrus sinensis) s l'arbre de la taronja. Pertany al gnere Citrus que forma part de la famlia de les Rutcies. Es tracta d'un arbre d'altura mitjana -encara que en ptimes condicions de cultiu arriba fins als 13 metres d'altura- , perenne, de copa gran, redona o piramidal,  amb fulles ovals d'entre 7 i 10 cm. de marge senceres i freqentment estipulades i branques usualment amb grans punxes (ms de 10 cm.). Les seves flors blanques, tarongines, neixen allades o en carrassos i produeixen una olor intensa.

Podem trobar gran cantitat de varietats diferents, fonamentalment per la qualitat del fruit i el gust, que varia del dol a l'cid. L'espcie C. aurantium produeix taronges amarges utilitzades per a l'elaboraci d'alguns licors, melmelades i confitures.

s originari de la Xina, dut a occident pels rabs.

Es troba en climes suaus i clids, i a la pennsula Ibrica es cultiva sobretot en el Pas Valenci i en zones de les Terres de l'Ebre on se solen regar per inundaci uns tres cops l'any. No suporta les glaades prolongades.

A aquest mateix gnere pertanyen la llimona, la mandarina, el pomelo, la llima agra, l'aranja. El kumquaten canvi pertany al gnere Fortunellade la mateixa famlia Rutaceae

Sistemtica.
El taronger es va considerar tradicionalment l'espcie C. sinensis del gnere Citrus. A aquest mateix gnere perteneixen la llimona, la llima i la taronja amarga. Investigacions gentiques recents han demostrat que la majoria d'aquests fruits sn en realitat hbrids produts a partir del pomelo, la mandarina i el cidro, per la qual cosa la nomenclatura cientfica correcta s Citrus x sinensis. L'antic nom, sense identificaci d'hbrid, continua emprant-se extensament.


Etimologia i origen.

Els tarongers tenen el seu origen a l'ndia, el Pakistan, Vietnam i el sud-est de la Xina i foren portats a occident pels rabs. En snscrit s'anomenava nranga (probablement d'origen dravdic, no ario; en llengua tami naru significa 'fragant'). on en provenal antic s'anomena naurange (pronunciat nornsh).

Cultiu i usos.
El cultiu d'aquesta espcie forma una part important de l'economia de molts pasos, com els Estats Units (Florida i Califrnia), la major part dels pasos mediterranis, Brasil, Mxic, el Pakistan, la Xina, l'ndia, l'Iran, Egipte, Turquia, Sud-frica. 
La trobem a regions de clima temperat i humid. Als Pasos Catalans en trobem sobretot al Pas Valenci on disposen de sistemes de regs molt moderns i el cultiu de la fruita s molt important per la zona. Tot i que s un cultiu que necessita de regadiu no suporta l'excessiva humitat o embalsaments, la qual cosa duria a la prdua de l'arbre. Les gelades prolongades per sota dels 0 repercuteixen principalment a la fruita tant en la baixa qualitat com en la seva prdua.


Producci.
Segons la FAOSTAT els principals productors de taronges (tones) el 2005 varen ser:



Varietats mengvoles.
Hi ha una gran quantitat de varietats diferents, fonamentalment per la qualitat del fruit i el sabor, que varia del dol a l'cid. L'espcie Citrus aurantium produeix taronges amargues utilitzades per l'elaboraci d'alguns licors, melmelades i confitures.


Grup Navel.

Caracteritzades per un fruit gran i sense llavors amb maduresa preco, amb melic a la zona oposada al pedncul. No s recomanable per elaborar sucs.


Varietats.

Bahianinha Baianina piracicaba. Arbre petit, probablement per mutaci espontnia de navel Bahia. Varietat brasilera. Bona adaptaci en regions clides.
Fishe;
Gillemberg. Es desconeix l'origen, fou descoberta per Gillemberg a 1985. Molt bon sabor.
Lane Late. Detectada el 1950 per mutaci espontnia de navel Washington a la propietat de L. Lane, a Austrlia. Prcticament el 50% de la producci de navel s Lane Lane.
Leng;
Navelate;
Navelina;
Newhall;
Palmer;
Skaggs Bonanza;
Thomson;
Baha o Washington;

Grup Blanques.

Varietats.


Ambersweet;
Belladonna;
Verna;
Cadenera;
Castellana;
Delta Seedless;
Hamlin;
Marrs;
Midknight;
Natal;
Ovale;
Parson Brown;
Pera;
Pineapple;
Salustiana;
Shamouti;
Trovita;
Valncia;
Westin;
Barberina;

Grup Sang.

Varietats.

Doble fina;
Maltaise sanguine;
Moro;
Sanguinelli;
Sanguinello;
Torocco;
Tomango;
Washington sanguina;

Grup Sucrenyes.

Varietats.

Succari;
Sucrea;
Llima;
Mosambi;

Enllaos externs.
Receptes amb taronges;
Fruites;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30128" title="Ameland" nonfiltered="2190" processed="2182" dbindex="12284">

Ameland s una de les illes situades entre el Mar del Nord i el Mar de Wadden, les illes frisones. A l'oest hi t Skylge mentre que a l'est Schiermonnikoog. Pertany a la provncia de Frsia, Pasos Baixos.

Est enterament ocupada pel municipi homnim, de 273,00 km, dels quals 57,57 km corresponen a terra ferma (essencialment dunes) i els restants 215,43 a aigua. Comptava amb 3.525 habitants l'1 de gener del 2004. T quatre nuclis de poblaci Ballum, Buren, Hollum i Nes.

Enllaos externs.

Pgina de l'ajuntament;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30147" title="Parlament Europeu" nonfiltered="2191" processed="2183" dbindex="12285">



El Parlament Europeu (Eurocambra o PE) s el cos parlamentari d'elecci directa de la Uni Europea (UE). Juntament amb el Consell de la Uni Europea forma la branca bicameral legislativa de les institucions de la Uni. El Parlament al costat del Consell formen el cos legislatiu de major rang a la Uni, no obstant aix els seus poders com a tals estan limitats a les competncies lliurades a la Comunitat Europea pels estats membres. 

El Parlament no t iniciativa legislativa, per pot presentar esmenes i poseeix dret de veto en determinades rees. En les rees en les quals no t competncies esdev un rgan de carcter consultiu. Tamb t competncia pressupostria: aprova el pressupost anual de la Uni Europea i t la darrera paraula pel que fa a les despeses considerades com a no obligatries (despeses no vinculades directament a les disposicions dels tractats institutius de les Comunitats.

El Parlament est integrat per 785 eurodiputats que constitueixen el segon electorat democrtic ms gran del mn (desprs de l'ndia) i l'electorat democrtic trans-nacional ms gran del mn (492 milions). Els seus membres sn escollits per sufragi universal i directe cada 5 anys. s l'nica instituci de la UE escollida directament pels ciutadans. 

La seu del parlament s l'Edifici Louise Weiss d'Estrasburg (Frana), seu oficial i on es realitzen les sessions plenries. La seva Secretaria General, per, est ubicada a la ciutat de Luxemburg i l'Edifici Leopoldwijk de Brusselles serveix per celebar-s'hi les sessions no plenries, sessions especials i reunions preparatries o complementries.

La representaci al parlament Europeu no est estrictament basada en termes de poblaci i aix els estats ms petits tenen proporcionalment ms pes del que els correspondria per criteris de poblaci. 

Ubicaci.

Si b Brusselles s generalment considerada com la 'capital' de la Uni Europea (UE) i les dues institutucions executives, la Comissi Europea i el Consell de la Uni hi tenen la seu, un protocol afegit al Tractat d'Amsterdam estableix que el Parlament Europeu ha de tenir, com a mnim, una sessi mensual a Estrasburg. Per aix a vegades hom es refereix al Parlament Europeu com al Parlament d'Estrasburg. Per motius prctics, per, el treball legislatiu preparatori i els comits de treball tenen lloc a Brusselles. Tanmateix, el Secretariat que ocupa la major part dels treballadors del Parlament est situat a la ciutat de Luxemburg. De fet, el Parlament noms passa uns quatre dies al mes a Estrasburg on realitza el plenari i les votacions finals. 

Histria.

La Comunitat Europea del Carb i l'Acer (CECA) establ la creaci d'una Assemblea Comunitria el setembre de 1952, els 78 membres de la qual provenien dels sis parlaments nacionals dels estats membres, reunint-se per primera vegada el 10 de setembre de 1952. Aquesta assemblea fou ampliada el mar del 1958 per tal de cobrir tamb la Comunitat Econmica Europea (CEE) i l'Euratom i s'adopt el nom dAssemblea Parlamentria Europea fins el 1962 que se substitu pel de Parlament Europeu. El 1979 el Parlament fou ampliat i els seus membres foren elegits directament per primer cop. Des d'aleshores, el Parlament Europeu s'ha anat expandint a mesura que s'han anat incorporant nous membres a la UE.

Poders i funcions.

Ni el parlament Europeu ni el Consell de Ministres posseeix iniciativa legislativa, poder reservat a la Comissi Europea. Tanmateix, les propostes de lleis i directives de la Comissi han de ser aprovades pel Parlament i pel Consell per poder entrar en vigor.

El Parlament pot esmenar i fins i tot bloquejar les iniciatives legislatives en aquelles rees que t competncies de codecisi. En algunes rees pot simplement acceptar o vetar les propostes de la Comissi i finalment en algunes altres rees noms t el dret d'sser consultat. 

El President de la Comissi Europea s elegit pel Consell Europeu, per ha d'sser ratificat pel Parlament. La resta de comissaris tamb han d'sser ratificats per el Parlament acostuma a acceptar o refusar la Comissi presentada pel President de la Comissi en bloc. 

El Parlament Europeu exerceix una funci de supervisi democrtica sobre les activitats de la UE i en especial sobre aquelles que duu a terme la Comissi Europea, tenint el poder de presentar una moci de censura a la Comissi (com a bloc, no s possible a ttol individual d'un dels comissaris). En aquest cas, la moci ha d'sser aprovada per una majoria de dos teros per tal de ser aprovada.

Composici.


Cada cinc anys, des de 1979, els electors europeus tenen una cita amb les urnes per a triar els seus eurodiputats per sufragi universal, que actualment representen a uns 455 milions d'habitants (dels quals 343.727.800 tenen dret a votar), no s'agrupen en blocs nacionals, sin en set grups poltics. La Uni Europea respecta els criteris de representativitat actius i passius dels Estats membres, aix doncs un ciutad francs menor de 25 no podr ser escollit membre del Parlament a Frana, per s a Espanya, on noms necessita tenir 18 anys. En pasos com Blgica i Grcia votar s obligatori. 


La xifra total d'escons parlamentaris s de 785, a partir de l'ampliaci de la UE el 2007. En les properes eleccions aquest nombre es veur redut fins a 736, tot i que el Tractat de Nia marca que no poden haver-hi ms de 710 eurodiputats. Igual que els Parlaments nacionals, el PE t comissions parlamentries que tracten qestions com els afers exteriors, pressupost, medi ambient etc. La representaci de cada pas dintre del Parlament t en compte factors demogrfics amb una certa ponderaci, aix doncs no existeix un sistema uniforme per a l'elecci dels eurodiputats i cada estat s lliure de elegir el sistema electoral que cregui convenient si b tots els estats utilitzen una mena o altra de sistema de representaci proporcional. 

Desprs dels Tractats de Maastricht i Amsterdam va deixar de ser una assemblea consultiva per a convertir-se en un rgan legislatiu amb poders pressupostaris i de control. 

El parlament aprova el nomenament del president de la Comissi Europea i del collegi dels comissaris mitjanant un vot de confiana; pot aprovar una moci de censura que obligui la Comissi a dimitir. 

Principals missions. 
Examinar i adoptar la legislaci europea. En virtut del procediment de codecisi el Parlament comparteix aquest poder per igual amb el Consell de la Uni Europea. ;
Aprovar el pressupost de la UE, juntament amb el Consell de la Uni Europea. ;
Efectuar un control democrtic de les altres institucions de la UE, creant si escau comits d'investigaci. ;
Donar el vistiplau a acords internacionals importants tals com l'adhesi de nous Estats membres de la UE o acords d'associaci i comer entre la UE i altres pasos. ;

L'assignaci de seients a cada estat membre es basa en el principi de proporcionalitat decreixent en funci de la poblaci per que ofereix als estats petits un major nombre de representants dels que els correspondria estrictament noms en funci de la poblaci. Com que el nombre de MEPs assignats a cada pas fou negociat mitjanant tractats no hi ha una formula per calcular el nombre de seients per a cada estat membre. Els canvis en la configuraci de la representaci dels estats membres ha d'sser amb el consentiment unnime de tots els estats membres.

Per a constituir un grup poltic sn necessaris 20 eurodiputats. Alguns diputats no pertanyen a cap grup (eurodiputatts no inscrits). Cap diputat membre d'un grup pot rebre un mandat obligatori de vot. 
Quan dos o mes pasos tenen els mateixos seients es posen en ordre alfabtic i no en ordre ideolgic

Grups i partits poltics.

Els partits poltics amb representaci al parlament Europeu estan organitzats en grups poltics, si b la disciplina de grup s molt laxa i tant les delegacions nacionals com els eurodiputats a ttol individual sn lliures d'establir aliances segons creguin convenient.

Actualment (2007) hi ha nou grups, aix com un conjunt d'eurodiputats no-adscrits a cap grup. A 1 de gener de 2007 la composici del Parlament Europeu era la segent:


rgans del Parlament.

Les principals oficines i rgans del Parlament sn els segents:
President - obligacions (en Angls);
Vicepresidents - obligacions (en Angls);
Bureau - obligacions (en Angls);
Conferncia de Presidents - obligacions (en Angls);
Quaestors - obligacions (en Angls);
Conferncia dels Presidents de Comit - descripci (en Angls);
Conferncia dels Presidents de Delegaci - descripci (en Angls);

Comits del Parlament.
Afers interiors
 BUDG - Comit de pressupostos;
 CONT - Comit de control pressupostari;
 ECON - Comit d'afers econmics i monetaris;
 EMPL - Comit de treball i assumptes socials;
 ENVI - Comit de medi ambient, salut pblica i seguretat alimentria;
 ITRE - Comit d'indstria, recerca i energia;
 IMCO - Comit de mercat interior i defensa del consumidor;
 TRAN - Comit de transport i turisme;
 REGI - Comit de desenvolupament regional;
 AGRI - Comit d'agricultura i desenvolupament rural;
 PECH - Comit de la indstria pesquera;
 CULT - Comit d'educaci i cultura;
 JURI - Comit d'assumptes legals;
 LIBE - Comit de llibertats civils, justcia i assumptes interiors;
 AFCO - Comit d'assumptes constitucionals;
 FEMM - Comit pels drets de la dona i la igualtat de gnere;
 PETI - Comit de peticions i demandes;

Afers exteriors 
 AFET - Comit d'assumptes exteriors;
 DROI - Subcomit de drets humans;
 SEDE - Subcomit de seguretat i defensa;
 DEVE - Comit de desenvolupament;
 INTA - Comit de comer internacional;

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial del Parlament Europeu;
Rplica no oficial del Parlament Europeu, en llengua catalana;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30149" title="Cartagena" nonfiltered="2192" processed="2184" dbindex="12286">



Cartagena s una ciutat de la Regi de Mrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.Tamb s el cap de la provncia martima del seu nom. Amb ms de 550 km2 d'extensi, el seu terme municipal compta amb 207.286 habitants censats (2007).

 Histria.
Poblada des de temps remot, el primer assentament urb t lloc cap al 1400 aC amb la fundaci de Contesta per part del rei Testa. Cap al segle III aC s colonitzada pels cartaginesos, poble que procedia de Cartago, al nord d'frica (a l'actual Tunsia), i que es disputava l'hegemonia del mediterrani amb Roma. Desprs de les guerres pniques que van enfrontar Roma i Cartago, Roma va aconseguir el control de la ciutat. Tenia mines de plata a les rodalies (on en temps dels romans treballaren fins a quaranta mil homes i aportaven 25000 dracmes al tresor rom). Fou capital dels dominis cartaginesos. 

El 211 aC fou atacada per Escipi quant noms tenia 1000 homes de guarnici i el 210 aC la va ocupar i va fer un gran bot. El 206 aC s'hi van celebrar uns jocs en honor del oncle de Escipi. Durant l'imperi fou colonia romana (Colonia Victrix Julia Nova Cartago) i seu d'un convent juridic amb 65 pobles a mes de les Balears. Aquest convent era el ms extens de tots i arribava a abastar fins i tot terres cntabres. Al hivern compartia la capitalitat de la Tarraconense amb Tarraco. El seu territori era anomenat Carcednia. Era punt central d'una via cap a Tarraco (al nord) i cap a Castulo (al sud). 

Posteriorment, amb la caiguda de l'Imperi Rom, Cartagena va ser territori visigot. Destruida al segle VI estava casi despoblada el 595 pero es va recuperar. Fou domini bizant i desprs va patir la invasi musulmana de 711. Amb els rabs Cartagena va passar a denominar-se Qartajannah Al-Halfa, alhora que va anar perdent la seva condici de capital en favor de la ciutat de Mrcia. 

Va ser reconquerida pels aragonesos i repoblada massivament amb catalans, castellans i valencians fins al seu pas definitiu a la Corona de Castella. Va passar llavors a convertir-se en el ms destacat port castell del Mediterrani. Carles III va ser un dels reis que ms va intervenir a Cartagena, ja que la va fortificar i la va envoltar de castells i forts i hi va installar una base naval que encara avui perdura (larsenal de Cartagena).

En 1873, durant la Primera Repblica, l'exrcit destacat a Cartagena es va aixecar en armes i va promulgar la independncia del Cant de Cartagena respecte a Espanya, la qual va durar entre sis mesos de setge que van deixar en lamentable estat la ciutat. Va arribar a encunyar-se moneda prpia (el duro cantonal). El lder del Cant de Cartagena va ser el murci Antonete Glvez. 

Cartagena va tenir un auge a la fi del segle XIX, amb l'arribada de capital estranger i de famlies europees benestants que hi van fer negoci amb les mines de la propera La Unin. Desprs del cessament d'aquestes mines en la dcada de 1930, Cartagena va rebre una gran massa de treballadors de les mines que havien quedat a l'atur, cosa que va contribuir a una crisi que es perllongaria fins a la dcada de 1960. 

En la Guerra Civil, Cartagena va ser base naval de la Repblica, i va romandre-hi fidel fins a l'abril de 1939. Va ser la ltima ciutat on va onejar una bandera tricolor, amb Alacant. 

En la dcada dels seixanta va ser industrialitzada bruscament en l'aspecte siderometallrgic, i tamb destacava per la construcci de vaixells en les seves drassanes. Aquesta situaci de la Cartagena industrial es va mantenir fins a la dcada dels noranta, quan una gran crisi va assolar la ciutat i va desaparixer gran part d'aquest teixit industrial. Malgrat aix, Cartagena continua sent el principal punt industrial del sud-est peninsular.

 Personatges Illustres .
sdrubal, 270 adC-221 adC. General cartagins, que refonc Qart Hadasht (Cartagena) sobre la ja existent Mastia en 227 adC. 

Anbal, 247 adC   183 adC. General cartagins que va partir de Cartagena al comandament d'un gran exrcit en el seu intent de conquesta de Roma. Sant Fulgenci, San Leandro, Santa Florentina, i, potser,San Isidoro, 560-636. Bisbe, teleg, compilador i sant hispanorromano en l'poca visigoda.Coneguts com els quatre sants de Cartagena.
 
Liciniano de Cartagena (554-602). Bisbe metropolit de Cartagena durant la dominaci bizantina. Lloat per S.Isidoro per la seva altura intellectual. s autor de diversos escrits filosfics i teolgics. 

Hazim al-Qartayanni (              ) (1284-1211), poeta en la cort del Bey de Tunis, autor de la "Qasida al-Maqsura," obra magna de la poesia arbic-andalus. 

Sebastin Raval, 1550-1604. Compositor renaixentista que va ser mestre de Capella dels Virreyes espanyols a Palerm (Siclia). 

Antonio d'Esc i Garca de Cceres, 1750-1814. Va ser un dels oficials de Marina ms preclaros del segle XVIII i heroi del combat naval de Trafalgar.
 
Isaac Peral, 1851-1895. Enginyer, mar i inventor cartagenero que va dissenyar el submar propulsado elctricament. 

Carmen Conde, 1907-1996. Escriptora cartagenera, va anar la primera dona a ingressar en la RAU; va fundar la Universitat Popular de Cartagena. 

Arturo Prez-Reverte, 1951. Novellista i periodista cartagenero. Membre de la Real Acadmia Espanyola 

Eduardo Zaplana
I altres
Articles relacionats.

 Cartagenerisme;
 Diputacions de Cartagena;
 Cant de Cartagena;
 Comarques de Mrcia;

Enllaos externs.


Ajuntament de Cartagena;
Port de Cartagena;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30179" title="Cant de Cartagena" nonfiltered="2193" processed="2185" dbindex="12287">


El Cant de Cartagena fou un ens de naturalesa nacional que va mantenir una independncia pel que fa a l'estat espanyol durant sis mesos de l'any 1873. Va sorgir com enrgica repulsa al rgim unitari de la Primera Repblica i a l'enviament de joves a les guerres colonials que mantenia Espanya, com la de Cuba de 1868.

El projecte federal dels republicans intransigents comprenia una idea d'Espanya federal articulada en 17 estats, Cuba i Puerto Rico incloses, que va anar rpidament rebutjada per la majoria unitria de la cmera. Aquest rebuig va sentar molt mal al contingent de la marina destacada a Cartagena, el qual es va acantonar proclamant la independncia, encunyant moneda prpia i arribant fins i tot a qestionar-se futurs plans en l'educaci que mai es portarien a terme. 

El projecte inicial dels cantonalistes, encunyat per Antonete Glvez (fundador del Partido Federal Murciano) i els seus primers seguidors de Beniajn i Torreagera (pobles serrans de l'Horta de Mrcia), era de la realitzaci d'un cant de municipis murcians i alacantins. Vilas com Jumella, Beniajn o Ceut van estar vivament implicades en la revolta cantonal. 

Desprs de sis mesos de setge de Cartagena, el general Serrano va assolir la rendici de la plaa, el que va suposar la condemna a mort dels revoltats o el seu exili, generalment a Algria.

Vegeu tamb.

Cantonalisme;
Cant de Almansa;
Cant de Cadis;
Cant de Valncia;
Revoluci Cantonal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30180" title="Sinnim" nonfiltered="2194" processed="2186" dbindex="12288">
Si busqueu el terme taxonmic, vegeu Sinnim (taxonomia).;
Dues paraules sn sinnimes quan tenen un significat igual o molt similar.  Els sinnims sn objecte d'estudi de la semntica. Totes les paraules poden tenir un sinnim potencial, si b les classes obertes tenen ms probabilitats de tenir-ne un o d'incorporar-lo (s a dir, s ms probable que un nom tingui un sinnim ara o en el futur que una preposici, per exemple).

De fet, la sinonmia total no existeix gaireb mai, perqu cada paraula aporta un mats nou o tendeix a usar-se en un context propi. Existeixen varietats geogrfiques (es prefereix un mot propi de la zona a un altre), per formalitat del discurs (els cultismes sn ms freqents en la llengua formal), per grup social de pertinena (no parlen igual joves que adults o membres de diferent classe), per connotaci... Per aix la psicosemntica i certs corrents de la lingstica cognitiva defineixen la sinonmia no per la similaritat de significats, sin justament com un fenomen de contarast, ja que hi ha cert sema de la paraula o certa convenci social sobre el seu s que fa que no sigui exactment igual que l'altra de la qual s sinnima.

Una perfrasi pot actuar com a un sinnim, de manera que s'usa una expressi en comptes d'una paraula, usualment per eufemismes o per evitar repeticions. 

Exemples:
Casa: llar, domicili, residncia, ...
Cotxe: vehicle, autombil, ...
Costum: hbit, prctica, s, ...
Persona: individu, sser ...
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30181" title="Feudalisme" nonfiltered="2195" processed="2187" dbindex="12289">


El feudalisme (segles XI-XIII) s el sistema poltic, econmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecci als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'esglsia i tenien una relaci de dependncia ms o menys forta amb el rei de cada regi. 

Orgens del feudalisme.
Durant el Baix Imperi Rom la vida urbana decau. Als segles IV-V es produeix un replec demogrfic i una ruralitzaci amb gran latifundisme, sistema que dna una tendncia a l'autosuficincia. En aquesta poca es desenvolupen les lleis del colonat, que convertiran els esclaus en colons, persones lliures per vinculades a la terra. Aquest procs de ruralitaci s producte de la creixent inseguretat, car les ciutats sn objectiu preferent de les incursions brbares, per tamb va associat a l'escassetat de moneda, a la seva continua prdua de valor i a la seva poca circulaci. La fi de l'expansi romana a ms havia provocat una certa escassetat d'esclaus i la seva pujada de preu, per la qual cosa es va haver de buscar una altra alternativa que assegurs fins a cert punt l'estabilitat de la m d'obra, i en aquest sentit vincular-la a la terra era una bona opci.

Es pot considerar el feudalisme des de sota, s a dir, que els camperols (i els que abandonen la ciutat) busquen seguretat i la troben en el vassallatge. Per tamb es pot considerar des de dalt, pel clientelisme merovingi i carolingi, que hi veia una forma d'assegurar el poder; i per l'obtenci de m d'obra per treballar els grans latifundis.

En qualsevol cas, sembla fora de dubte que la gnesi del feudalisme es troba en les primeres clienteles merovngies, que generalitzen el benefici i la tendncia a convertir els latifundis del Baix Imperi en dominis senyorials. El benefici o beneficium era una instituci romana consistent en l'atorgaci per part d'un individu del domini i el gaudi d'un b a un altre. Aquest b acostumava a ser una terra, per tamb podia ser un crrec o un dret. La seva duraci podia ser indefinida, per sempre era de carcter personal i, per tant, acabava en qualsevol cas amb la mort d'un dels dos implicats: atorgador o beneficiat. A ms era molt fcilment revocable. Es tractava d'una forma habitual de premiar els veterans de guerra, donant-los-hi terres en regions frontereres, de manera que al mateix temps es reforava la dominaci romana sobre aquella zona; per sempre es tractava d'un premi a posteriori, per serveis prestats. Per els merovingis comenaran a donar-lo a priori, com a recompensa a la fidelitat.

Als segles VIII-IX, en poca carolngia,les nombroses guerres civils multiplicaran el nombre de guerrers i vassalls, i ser en aquest context que es produir la uni de vassallatge i benefici, car aquest ja no es donar per serveis prestats, sin per assegurar la fidelitat i que quan se l necessiti acudeixi, o fins i tot per pagar els funcionaris davant l'escassetat de moneda. 
Carlemany crea la figura del vassi dominici, el vassall del senyor; per aquests crearan al seu torn els seus propis vassalls, la qual cosa debilita l'Imperi, que es va atomitzant a la vegada que els sbdits sn substituts per vassalls. I si b en un principi la uni de vassallatge i benefici ho ser de facto, amb el temps esdevindr de jure. I el mateix passar amb la immunitat senyorial, que era el fet que el domini noms depengus del senyor. s tamb ara quan apareix el jurament de fidelitat. I el 877, per fi, el benefici esdev hereditari mitjanant la capitular de Quiercy de Carles II el Calb.

Una vegada aix hagi passat, el sistema feudal es consolidar. Al segle X el benefici ser substitut pel feu, apareixer l'homenatge, augmentar la complexitat del contracte... per per a molts historiadors el moment clau s el 877, quan el benefici s ha tornat hereditari.

L economia feudal.
En el Baix Imperi i fins i tot durant l'poca merovngia es mantenia la distinci entre esclaus i homes lliures, tant si aquests eren colons com propietaris allodials. Per el continu descens del nombre d'esclaus va fer disminuir la productivitat, de manera que va acabar per augmentar el nombre de lliures vinculats a la terra, fins al punt que en poca carolngia menys del 15% dels camperols eren esclaus. Per aquesta majoria lliure s havia anat vinculant a la terra mitjanant els colonat, a la vegada que disminua la propietat privada, b per deutes, b per la lliure comenda a un gran senyor en busca de protecci, o b per la violncia dels grans senyors.

Fins el segle XII el burg s noms la residncia del bisbe o, per extensi, d'un gran senyor. s part d'un senyoriu i no t poder econmic. Els comerciants sn escassos i s el propi camperol qui ven els seus productes als mercats setmanals, encara que el comer de luxe es mant, sobretot vinculat als jueus.

Els artesans sn ocasionals. Els instruments de producci es construeixen al taller senyorial, mentre que el txtil s confeccionat a la llar del camperol.

L estructura econmica feudal de l'Europa medieval t com a cllula bsica el senyoriu, que tendeix a l'autosuficincia. Hi ha dos grans centres comercials: el comtat de Flandes, que controla el mar del Nord, i Vencia, que controla el comer amb Bizanci. Des d'aqu i des d'Al-Andalus arriben productes extics i de luxe per a la noblesa, per no s l'nic comer que hi ha: tamb es comercia amb els productes que el senyoriu no pot produir, com la sal, i per compensar en poques de penria o d'abundncia. Per tot i aix el comer s escs, ja que a la dificultat de les comunicacions s hi ha d'afegir la baixa demografia i el desordre monetari: encara que la plata s abundant, gaireb no hi ha or, i existeix una muni de monedes, per no totes s accepten a tot arreu. A ms, el seguit d'invasions que s havien anat produint des del Baix Imperi (musulmans, magiars, vkings...) havien creat un clima d'inseguretat que s havia tradut en una por a viatjar que havia redut encara ms el comer.

El rendiment del senyoriu s molt baix, per sota dels dos grans recollits per cada un plantat. La manca d'abonament obliga a practicar el guaret i els instruments de producci sn rudimentaris: arades sense giradores ni fulles ni rodes, fetes de fusta; escasses fals i aixades; poques dalles; etctera.

Existeixen les terres comunals, fonamentalment praderies i boscos dels quals recollir fusta i glans i on portar a pasturar la ramaderia. Per a partir del segle XII els senyors se n aniran apoderant de mica en mica mitjanant cercats.

Per al marge d'aquestes terres comunals hi ha un altre tipus, els propis senyorius, que es dividien en mansos i terra indominicata. Els mansos tenien tericament l'extensi suficient per alimentar una famlia, i la terra indominicata era la reserva senyorial. Es tractava de les millors terres i en elles hi havia la seva residncia i els establiments com el mol, la farga, el forn... pels quals el camperol havia de pagar i, sovint, tenia la obligaci d'utilitzar.

Factors que propicien el canvi cap al capitalisme.
Coincidint amb l'esplendor del feudalisme clssic comencen a donar-se canvis que acabaran propiciant la crisi del sistema. Es poden agrupar en tres factors principals, tot i que de fet s influeixen uns als altres.

L expansi agrria.
Des de mitjans segle IX assistim a una expansi agrria relacionada amb millores tcniques fonamentalment. S usar la fora motriu de l'aigua per installar molins de gr i d'oli ja des del segle X i, all on no se n puguin posar d'aigua, se n posaran de vent, provocant desforestacions. Aquests molins alliberaran una part de la m d'obra, especialment quan des del segle XII els molins tamb s usin per treballar el ferro.

D altra banda, els sistemes d'enganxament tamb milloren, i amb ells ho fa la tracci animal, fenomen relacionat amb l'extensi del cavall en detriment del bou. El jou equ s havia inventat a l'sia i al segle VII per fi es va anar difonent per Occident. Aquest jou permetia al cavall de carregar fins a cinc vegades ms que abans. L inconvenient era que el cavall necessitava civada, aix que la seva difusi noms va ser possible per la invenci del guaret triennal. Amb la invenci del balanc al segle XI, que permetia les longae carretae, la necessitat del cavall encara va augmentar ms, per ara vinculat al comer.

El guaret triennal noms era possible al nord del Loira, ja que a l'rea mediterrnia la sequera estival l'impedia. Aquest sistema permetia dues collites anuals: a la primavera, blat, sgol i ordi; a la tardor, llegums i civada. Aquest sistema aportava nitrogen al sl i augmentava les protenes de la dieta, i com que donava dues collites en poques diferents augmentava la seguretat. A ms a ms donava civada pels cavalls i redua la superfcie en guaret, augmentat la productivitat.

L utillatge tamb va millorar amb la substituci de la fusta pel ferro i amb la difusi del rastrell. L arada pesada, amb rodes i orellons, va ser inventada pels eslaus al segle VI, per no ser fins el X que es generalitzi. Aquest nou tipus pot amb els sls durs i amb els orellons remou els solcs, creant llargues fileres que s usen com canals de drenatge i fent innecessari el conreu creuat. L inconvenient s que en comptes de dos bous en necessita vuit per tirar-ne, de manera que noms les grans explotacions la podien utilitzar abans de la difusi del cavall, tot i que a Alemanya estan documentats casos de comunitats que la van adoptar mitjanant sistemes cooperatius vinculats a l'aparici de consells als pobles.

De fet, tot plegat es tracta de la creaci, per fi, d'una agricultura adaptada a les terres nrdiques. Tant bon punt com els pillatges de vkings i magiars van haver acabat, cap al segle X, es van comenar a notar els beneficis.

La producci i la poblaci.
Totes aquestes innovacions tcniques i d'altres, i sobretot la seva difusi, van augmentar la productivitat. Aix, les prestacions en treball necessries van disminuir, i els senyors van comenar a cobrar-les en diners, de manera que la seva capacitat de compra va augmentar, estimulant el comer.

D altra banda, una major productivitat del camp i la repartici de la collita en dues poques van fer disminuir les fams, de manera que les grans fams catastrfiques gaireb van desaparixer. L alimentaci va millorar amb ms varietat de productes, augmentant aix l'esperana de vida. Tot plegat va fer que entre l'any 1000 i la Pesta Negra la poblaci europea es tripliqus. De fet, l'augment poblacional ja havia comenat abans de manera molt lenta, per ara portar a la busca de noves terres. Per aix es practicaran rompudes, desemboscs, desmunts, dessecacions... sobretot entre els segles X i XI. El paradigma d'aquest fenomen s el Drang nach sten alemany.

Justament quan el nord atura el seu moviment innovador, Itlia en pren el relleu. Al segle XI es crea una xarxa de canals al nord d'Itlia que permeten introduir animals i cultius asitics. Arriben aix els bfals, amb la llet dels quals es far la famosa mozzarella; i els cucs de seda; per tamb els esprrecs, els albercocs, les mores i les carxofes. Aix dna una ms gran varietat a la dieta i estimula profundament el creixement demogrfic i el comer.

El renaixement comercial. 
Els desemboscs, les rompudes, les dessecacions van millorar els camins, la qual cosa va facilitar el comer a la vegada que augmentava el trfec de peregrins. Aix es va reflectir en el sorgiment de nous mercats i el desenvolupament de les viles situades en els tres grans camins de peregrinaci: a Roma, a Jerusalem i a Santiago de Compostela.

L aliatge de les monedes es va empobrir, en part degut a l'escassetat d'or. Encara que aix va provocar una lenta inflaci, va tornar molt ms manejables les monedes, estimulant aix la seva circulaci. Els mercaders van prosperar tant que van comenar a associar-se en gildes i hanses, a la vegada que les viles creixien com a centres d emmagatzematge vinculades a aquests comerciants.

El renaixement comercial es va donar en dos pols diferenciats: Itlia i el Mar del Nord.
Vencia i Gnova basaven la seva economia en el comer martim, per la qual cosa el fenomen de les croades va estimular enormement el seu creixement. La creaci de la xarxa de canals des del segle XI va fer que, a ms d'importadors, fossin tamb productors, aconseguint aix una posici privilegiada. Fins el 1300 mantindran vincles comercials amb el Mar del Nord fent servir la Xampanya com a intermediria, per desprs s hi establiran directament. I al segle XIII aconseguiran accedir al Mar Negre, fins a aquell moment monopoli bizant.
A la zona del Mar del Nord, fonamentalment a Flandes, s hi fabricaven teles en petits obradors, destinades al comer lluny. Aix va estimular el sorgiment de grans comerciants que controlaven tamb la producci, la qual cosa va acabar provocant greus conflictes socials al segle XIII. Les fries regionals flamenques es van centrar a Bruges, on s hi comerciava sobretot amb llana anglesa i colorant normand, fins el segle XII. Per les ciutats alemanyes que s anaven fundant al Bltic tenien un important comer i en aquest segle els seus comerciants es van associar per controlar el trfic martim des de Visloi. Al segle XIII se ls hi afegiran un gran nombre de ciutats, convertint-se aix en la Hansa o Lliga Hansetica.

El debat historiogrfic.
El terme feudalisme va comenar a utilitzar-se per part dels juristes francesos i anglesos de l'Edat Moderna, per referir-se a les relacions d'obligaci existents entre l'aristocrcia gerrera medieval, per va ser grcies a Montesquieu i el seu s al llibre De l'Esprit des Lois (Sobre l'esperit de les lleis) que es va fer popular i general.

El concepte s conflictiu i no tothom el concep igual. Els revolucionaris de 1789 hi van englobar tots els privilegis aristocrtics, d'on se n deriv la concepci jurdico-institucional decimonnica, que el defineix com un Estat basat en vinculacions personals. Per aix noms s estudiar una part del fenomen. El materialisme histric considera en canvi el feudalisme com un mode de producci entre l'esclavisme i el capitalisme, la qual cosa els porta a preguntar-se per la seva durada i per la naturalesa de la seva transici al capitalisme. I Marc Bloch i l'Escola dels Annales, en estudiar la societat feudal, ja no se centren en l'economia i les institucions, sin que veuen el feudalisme com un tipus de societat, no d'institucions.
El debat, doncs, afecta a la mateixa definici del concepte, per tamb al seu origen i les seves fronteres espacials i temporals, aix com a la transici al capitalisme.

El concepte ha estat vist de diferents maneres. Per al marxisme es tracta d'un sistema econmic de base agrcola, fonamentat en el domini senyorial, s a dir, en l'explotaci del serf pel senyor. En canvi, per a la historiografia del dret, amb autors com Ganshof, es tracta d'un conjunt d'institucions que creen i regeixen obligacions d'obedincia i servitud per part d'un home lliure, el vassall, vers un altre home lliure, el senyor, i obligacions de protecci i sosteniment del senyor vers el vassall. Aix, la seva caracterstica principal seria el desenvolupament dels llaos de dependncia, amb guerrers especialitzats en la cpula jerrquica, per en tindria d'altres: la possessi de la terra com a font de poder poltic, la fragmentaci extrema del dret de propietat, la jerarquia dels drets sobre la terra i la fragmentaci del poder pblic.

La visi de la histria socioeconmica, especialment de Marc Bloch i els annals, destaca la supremacia d'una classe social de guerrers professionals i la subjecci de la poblaci rural. Tamb destaca el gaudi de terres, drets, crrecs i funcions pbliques a canvi de fidelitat i serveis, molt lligat a l'existncia de relacions de dependncia pels vincles d'obedincia i protecci.

Per per a la teoria poltica el que s fonamental s el fraccionament territorial i el desmembrament dels poders, en total oposici a l'Estat centralitzat. I encara hi ha qui considera que l'nica caracterstica realment imprescindible s l'existncia d'una forta aristocrcia militar.

Pot semblar una baralla d'acadmics, per l'estudi del feudalisme varia molt segons quina definici se n faci. Autors com Cahen consideren que no ha existit de fet cap societat ntegrament feudal, seria noms un constructe. La societat que ms s acostaria al model seria l'Europa occidental medieval, per hi hauria altres societats amb trets feudals, com el Jap del shogunat o els khanats mongols.

Garca Valdeavellano en el seu llibre El feudalismo hispnico va demostrar que l'eterna controvrsia entorn a l'existncia de feudalisme a l'Espanya medieval o no (fora de Catalunya, on no hi ha cap dubte per la seva pertinena a la monarquia franca) de fet noms era el reflex de l'oposici entre dues formes d'entendre el feudalisme: la jurdico-institucional (exemplificada per les tesis de Claudio Snchez Albornoz i la socioeconmica.

Fins i tot dins les diferents escoles hi ha hagut diferents tendncies. Dins el materialisme histric alguns autors com Dobb caracteritzen el mode de producci feudal per tres aspectes bsics:
La servitud, l'obligaci imposada per la fora al productor de prestar serveis i/o pagar quantitats en diners o en espcie. Aquesta coerci s exercida pel poder militar, per tamb per la llei i el costum, amb el suport d'algun procediment jurdic. A diferncia de l'esclavisme, en la servitud el productor directe s el propietari dels mitjans de producci; per a diferncia del capitalisme t dependncia, no pot triar el seu patr.
L escs desenvolupament de les forces productives. La producci s individual i amb estris senzills i econmics; i el seu desenvolupament ser un dels factors de la crisi del sistema.
La descentralitzaci poltica extrema.
Per si en aquesta caracteritzaci el marxisme no ha divergit gaire, en parla de la transici al capitalisme s ho ha fet. El propi Dobb va plantejar una causa endgena: la ineficcia del feudalisme com a sistema de producci. Sweezy, en canvi, en va apuntar una d'exgena: l'aparici d'una economia monetria vinculada al comer a llarga distncia i la creaci en els centres de distribuci d'aquest comer de centres de producci. I Pierre Vilar apunt que, de fet, s hi donen les dues causes, per que el pas al capitalisme noms s decisiu quan hi ha revolucions poltiques que el sancionen. O el que s el mateix, quan noves classes dominen l'Estat.
Com veiem, es tracta d'un debat historiogrfic fonamental, potser el segon ms tractat desprs del de la Revoluci Francesa.

Vegeu tamb.
 Deseiximent.
 Adscripci.

=Enllaos externs=
Histries de Catalunya: El feudalisme;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30185" title="Dualisme" nonfiltered="2196" processed="2188" dbindex="12290">
El dualisme creu que l'origen de l'univers es pot trobar en dues substncies bsiques o dos dus. Tradicionalment, les religions dualistes parlen d'una divinitat masculina i una femenina o b d'un du benigne i un maligne (per exemple el maniqueisme defensa aquesta tesi)

Per extensi, el dualisme en filosofia s la creena que proposa que l'sser hum t una part fsica (cos) i una mental o espiritual (nima).
S'acostuma a destacar, com a representants caracterstics del dualisme tradicional, Plat i Descartes:

- Dualisme platnic: Segons Plat, l'home s un sser format per una nima immortal i divina, i per un cos mortal i imperfecte, que empresona l'nima. L'estat natural de l'nima s estar separada del cos, de manera que el cos noms aconsegueix pertorbar-la i molestar-la en el seu anhel de veritat i saber.

- Dualisme cartesi: Segons Descartes, l'home es combina de ment ( substncia pensant) i cos ( substncia extensa). La ment t al pensament com a atribut essencial, que s lliur i immaterial, en canvi el cos, est subjecte a les lleis de la matria. Les substncies sn alhora diferents i independents l'una de l'altra.

Vegeu tamb.
Dualisme de propietats;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30186" title="Art major" nonfiltered="2197" processed="2189" dbindex="12291">
En poesia, els versos d'art major sn aquells que tenen ms de set o vuit sllabes en la majoria de les llenges. s una de les divisions tradicionals de la mtrica pel que fa a la poesia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30197" title="Sel" nonfiltered="2198" processed="2190" dbindex="12292">
Sel s la capital de Corea del Sud, i, durant sis segles i fins al 1945, de tota Corea. La ciutat est situada prop de la costa oest de la Pennsula de Corea, travessada pel riu Han. s al sud de la Zona Desmilitaritzada, per tanmateix al nord-oest del pas, i prop de la frontera. La ciutat s el centre poltic, cultural, social i econmic de Corea del Sud. Tamb s un centre internacional de negocis, finances, corporacions multinacional i organitzacions globals, ja que s capital d'una de les economies ms importants d'sia.

D'acord amb l'ONU, Sel t 10,3 milions d'habitants, que repartits a una superfcie de 613 km 2 crea densitats de poblaci altssimes. L'rea metropolitana, que inclou el port d'Incheon, i la ciutat residencial de Seongnam, t ms de 20 milions d'habitants, una de les ms poblades del mn. En anys recents, el govern metropolit ha dut a terme un extens programa de neteja de l'aigua i l'aire de la ciutat, per, la contaminaci ambiental encara hi s severa.

El 1988 fou seu dels Jocs Olmpics d'Estiu.

 Administraci .
Sel est dividida en 25 gu (  "districtes"), els quals estan subdividits en 522 dong. Aquests dong es divideixen en 13,787 "tong", que al seu torn estan subdividits en 102.796 ban en total.



 Dobong-gu (   );
 Dongdaemun-gu (    );
 Dongjak-gu (   );
 Eunpyeong-gu (   );
 Gangbuk-gu (   );
 Gangdong-gu (   );
 Gangnam-gu (   );
 Gangseo-gu (   );
 Geumcheon-gu (   );
 Guro-gu (   );
 Gwanak-gu (   );
 Gwangjin-gu (   );
 Jongno-gu (   );
 Jung-gu (  );
 Jungnang-gu (   );
 Mapo-gu (   );
 Nowon-gu (   );
 Seocho-gu (   );
 Seodaemun-gu (    );
 Seongbuk-gu (   );
 Seongdong-gu (   );
 Songpa-gu (   );
 Yangcheon-gu (   );
 Yeongdeungpo-gu (    );
 Yongsan-gu (   );

Transport.
Aeroports.

N'hi ha dos: l'aeroport de Gimpo va ser l'nic aeroport de la ciutat fins l'obertura de l'Aeroport Internacional de Inchon.

Metro.
El metro de Sel, inaugurat el 1974, s un dels sistemes de metro ms extensos i amb ms trnsit del mn. A ms de connectar tots els districtes de la metrpoli, el metro de Sel cobreix la provcnia de Gyeonggi i la ciutat vena de Inchon, i el 2005 assol la provncia de Chungcheong del Sud. T un recorregut de 287 quilmetres distributs en nou lnies i s'estima que s'hi realitzen vuit milions de viatges cada dia.

Tren.


Sel est connectada amb tren amb totes les ciutats importants de Corea, i tamb amb la xarxa de trens d'alta velocitats coreans (KTM), que circulen a  ms de 300 km/h.

Trasllat de la capital.
L'11 d'agost del 2004 el govern de Corea del Sud anunci que la capital es traslladaria a l'rea de Gonju el 2007, i que el procs no s'acabaria abans del 2012. Tot i ser part del programa electoral, aquest pla ha generat una gran controvrsia. El 21 d'octubre del 2004 la Cort Constitucional declar que la llei especial de trasllat de la capital era anticonstitucional, ja que es tractava d'una gran qesti nacional que requeria un referndum o b una modificaci de la constituci.

















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30198" title="Assen" nonfiltered="2199" processed="2191" dbindex="12293">

Assen s una ciutat del nord de la provncia de Drenthe, als Pasos Baixos, de la qual s capital.

L'1 de novembre del 2004 comptava amb 62.800 habitants repartits a 89km .

s conegut pel circuit de carreres de motos, on s'hi cellebra una prova del Gran premi de motociclisme.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30199" title="Brabant Septentrional" nonfiltered="2200" processed="2192" dbindex="12294">
El Brabant Septentrional (Noord-Brabant en neerlands) s una provncia del sud dels Pasos Baixos, que fa frontera amb Blgica al sud, el riu Mosa al nord, la provncia de Limburg a l'est i Zelanda a l'oest. La seva capital s 's-Hertogenbosch, si b la ciutat ms grossa n's Eindhoven.

 Histria .
La provncia actual era una part del ducat de Brabant, una de les Disset Provncies que ser integrada el 1549 als Pasos Baixos espanyols i des del 1713 austracs. La repblica de les Set Provncies Unides va ocupar la part septentrional que va esdevenir una terra de la Generalitat, que noms al 1815 esdevindr la Provncia del Brabant Septentrional amb els mateixos drets de les provncies originals de la Repblica.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30202" title="Mar Menor" nonfiltered="2201" processed="2193" dbindex="12295">


El Mar Menor s una albufera o llacuna d'aigua salada al costat del mar Mediterrani situada a la Regi de Mrcia.



Les seves caracterstiques ecolgiques i naturals tan especials fan del Mar Menor un indret natural nic i el llac d'aigua salada ms gran d'Europa.

De forma semicircular, est separat del Mediterrani per un cord de sorra de 24 km de longitud i entre 100 i 1.200 m d'ample, anomenat La Manga del Mar Menor. L'albufera ha estat designada per les Nacions Unides com a Zona Especialment Protegida per al Mediterrani.  

En el permetre litoral compta amb 73 km de costa en qu es van succeint platges d'aiges transparents i poc fondes (la profunditat mxima no s superior als 7 metres), i amb 170 quilmetres quadrats de superfcie. 

En la seva part nord es troba el Parc natural de Les Salines i Arenales de San Pedro del Pinatar

Al sud d'aquesta petita mar s'aixequen els illots de La Perdiguera, Mayor, Redonda, Ciervo i Sujeto, que porten reminiscncies del seu origen volcnic.

El territori del Mar Menor pertany als municipis de San Javier, San Pedro del Pinatar, Los Alczares i Cartagena, i conforma una subcomarca del Camp de Cartagena.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30203" title="Garona" nonfiltered="2202" processed="2194" dbindex="12296">


Larriu Garona (en occit Garona, en francs Garonne, del llat Garumna) s un riu d'Occitnia que discorre per Catalunya i Frana.

Neix al Pla de Beret, a uns 1.870m d'altitud, per dirigir-se desprs cap a ponent i al nord tot travessant la Vall d'Aran. Desprs adopta un arc en direcci nord-oest que el duu a desembocar a l'oce Atlntic a travs de l'estuari de la Gironda. En el seu recorregut travessa les ciutats de Tolosa i Bordeus.

T una longitud de 647 km. La seva conca s de 55.000km, que permeten un cabal mitj a Bordeus de 700m/s.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30204" title="Escombreras" nonfiltered="2203" processed="2195" dbindex="12297">
Escombreras s una antiga pedania i un actual nucli industrial situat a dos quilmetres a l'est de la ciutat de Cartagena i pertanyent a aquest municipi murci. Destaca per la seva activitat petroqumica, amb una refineria de petroli. Tamb s port industrial de la ciutat de Cartagena.
Articles relacionats.
Illot d'Escombreras;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30206" title="Iamim noram" nonfiltered="2204" processed="2196" dbindex="12298">
Al Judaisme, els Iamim Noram (hebreu:            , es dir dies terribles), sn els deu dies entre Roix Haixan (        , el cap d'any al calendari jueu) i Iom Kippur, inclosos aquests.

El propsit dels Iamim Noram s el penediment, la reconciliaci i l'expiaci dels pecats de l'any anterior.  Durant aquests dies els creients demanen perd a Du pels pecats comesos contra ell, al mateix temps que cerquen la reconciliaci amb aquelles persones contra qui s'han coms greuges, car les faltes contra altres persones noms es poden expiar previ perd de la part agraviada.

Durant els Iamim Noram es treballa i es duen a terme les activitats d'un dia normal, excepte pels dos dies de Roix Haixan (1 i 2 de Tixri), Iom Kippur (10 de Tixri), i el Sbat que hi ha entre aquests.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30207" title="Diamant" nonfiltered="2205" processed="2197" dbindex="12299">

El diamant s un dels principals alltrops del carboni (el principal s el grafit).

El diamant s, en l'actualitat, la joia ms preuada del mn. L'explotaci de mantells diamantfers constitueix un ferma lnia per a la mineria i, finalment, la venda d'aquestes gemmes constitueix una font molt important d'ingressos.

La importncia del diamant no noms es xifra per la seva innegable bellesa, sin tamb per la seva gran utilitat en la indstria degut a la seva gran duresa. S'ha de dir que, sense el diamant, moltes activitats industrials estarien seriosament limitades.

Histria del diamant.


Des de fa milers d'anys, el diamant ha figurat entre les pedres precioses preferides per l'home. Foren les civilitzacions orientals les primeres en conixer aquesta gemma. L'ndia (el primer i ms extens productor) don al mn els ms preciosos diamants, com el Ko-i-nor (que tradut significa una cosa aix com "Tuc de llum") que pesava, en brut, 78,5 quirats. (El quirat s la unitat de pes usada en pedres precioses i equival a 205 millgrams.)

El nom del diamant prov del grec adamas o adamantem, que significa "l'invencible". En efecte, s'ha usat amb freqncia per a simbolitzar l'etern i l'infinit. Antigament li conferien tota classe de poders estranys.

El diamant arrib a Europa molt possiblement en el tercer segle abans de la nostra era, potser com a conseqncia de l'aparici de l'imperi d'Alexandre Magne, que provocaren un vigors intercanvi entre els ports del Mar Roig i els de la Costa de Malabar, a l'ndia.

Caracterstiques i propietats.
El diamant (la ms valuosa de totes les joies, usada per reis i dames famoses, causant cobejances i lluites) s, en els seus orgens, un carb: carb cristallitzat que, si se sotmets al foc, en quedaria noms cendres.

En efecte, el diamant s una de les formes del carboni elemental; l'altra s el grafit, fsicament diferent per qumicament idntic al diamant. Mentre el grafit s un material "tou", el diamant s el mineral ms dur que es coneix.

El diamant s carboni cristallitzat que usualment t forma cbica o rombodal. Pel general s una pedra transparent, a vegades es presenta combinada amb diferents colors com el blanc groguenc, rosat, verd o blavs, sent ms apreciada encara. L'ndex de refracci s tan alt que dona tots els matisos de l'arc iris. N'hi ha alguns que en estar tacats de gris o negre no serveixen com a pedres precioses, per sn utilitzats en la indstria.

Les caracterstiques geolgiques de la formaci del diamant sn molt diverses. Alguns estudiosos coincideixen en afirmar que es va crear a grans profunditats de l'escora terrestre i a conseqncia de pressions i temperatures molt elevades, superiors generalment als mil graus centgrads. Altres, assenyalen que la cristallitzaci dels diamants en la seva matriu de kimberlita (un tipus de roca) s producte de l'acci dels lquids en moviment (sense formar part del magma original), que ms tard sn lliurats per l'acci glacial i l'erosi i dipositats desprs en rius, barrancs i terres desgastades.

Regions riques en diamants.
Les regions del planeta ms riques en diamants sn l'ndia, el Brasil i Sudfrica, per les caracterstiques del substrat on es troben sn diferents en cada zona.

A l'ndia, per exemple, els trobem principalment en terres arenoses i conglomerats antics, probablement silurians (perteneixents al segon perode de l'era primria) i masses dels rius.

Al Brasil, en l'estat de Minas Gerais, els mantells es troben en una roca formada en gran part per quars i mica; en els estats de Bahia, Gois i Mato Grosso es troben en dipsits dispersos de crescudes i en les arenes dels rius.

A Sudfrica les condicions sn diferents: el diamant es troba en les arenes dels rius i en depressions crateriformes del sl, en una terra que en la superfcie s de color groguenc i ja en la fondria s gris blavosa, constituda per partcules d'una roca eruptiva anloga a la serpentina, procedent de la descomposici d'una roca d'olivina (anomenada kimberlita.)

Extracci i tall.


El procs d'extracci s tamb molt divers, ja que depn de la regi en la que el diamant s'exploti. Per, en general, les operacions de feineig es divideixen en tres parts: eliminaci dels elements estrils (terra i pedra que cobreix l'arena diamantfera), extracci i rentat.

Degut a qu el feineig d'aquestes mines s molt costs (de cada deu tones de mena, noms s'extrau un quirat de diamant) les companyies nicament inverteixen en aquelles zones que els garanteixen una producci abundant. Per norma general, extensos quilmetres de terreny sn excavats per obtenir una gemma de mida apreciable. Aix explica perqu el diamant t un preu tan alt en el mercat.

Un diamant captiva pels seus reflexos. La bellesa del seu resplendor es deu a que poseeix un alt ndex de refracci de la llum i un gran poder dispersiu: al penetrar, els raigs de llum sofreixen innumerables reflexions interiors i la llum blanca es dispersa, tornant a l'interior convertida en un ventall de mltiples colors. Els diamants i les gotes d'aigua funcionen com prismes al frenar, en major o menor grau, les longituds d'ona (violeta al mxim, vermell al mnim), fent que els colors s'estenguin en forma d'arc de sant Mart.

El grau de la bellesa de l'iris del diamant depn, en gran mesura, del tall i polit de la pea. Encara que naturalment els diamants tenen els seus propis reflexes, aquests poden ser millorats i multiplicats sota la m pacient d'un lapidari expert.

Per la seva extrema duresa, el diamant noms pot partir-se amb un altre diamant. Per aix, en el tallat i polit de la pedra un dels elements ms importants s el diamant mateix.

Abans de procedir a tallar, s'examina la gemma per determinar els seus plans de creuer. Desprs es traa sobre ella una lnia que marqui el permetre d'aquests plans. Sobre aquest es fa una petita ranura amb una especie de bast que porta en el seu extrem una aresta de diamant. Per aquesta obertura s'introdueix una finssima fulla d'acer, se li dona un cop sec i la pedra es parteix en dos.

Per al tallat, els lapidaris usen serres circulars de fsfor sobre el tall de les quals si posa pols de diamant barrejat amb oli d'oliva, tantes vegades com duri l'operaci (que, en ocasions, es prolonga durant dies dependent de la mida i la duresa de la gemma.)

Per no tots els diamants sn tils per la joieria. Qualsevol defecte pot treure'ls valor i llavors noms tenen aplicaci industrial. Generalment aix succeeix amb aquells que presenten en el seu interior bombolles o partcules estranyes, o b, amb els que estan irregularment formats o pobrament colorits.

Aplicacions en la indstria.
Hi ha dos tipus de diamants usats de forma comuna en la indstria: el carbonat i el bales. El primer presenta un marcat principi de cristallitzaci amb un gran nombre de puntets blancs lluminosos. El bales s de forma semiesfrica i superfcie granulenta. Per la seva extrema duresa s impossible lapidar-los.

Amb aquests diamants es fabriquen escarpes i moles per a polir eines. Tamb s'utilitzen per a perforar pous petrolfers i per tallar tot tipus de pedres.

Durant molt temps es va somiar amb aconseguir produir diamants artificialment. No fou fins el 1954 que la companyia General Electric va produir (encara que petits) autntics diamants al sotmetre una substncia carbonosa (rica en grafit) a una temperatura de 2.899C i una pressi de ms de 100.000 atmosferes (semblant a la que se suposa que existia en les profunditats de l'escora terrestre quant es formaren els mantells diamantfers.)

A partir de llavors, el diamant artificial es fabrica a gran escala. La seva major aplicaci s de tipus industrial, encara que tamb es fabriquen diamants per a joies. El seu preu s ms redut que el d'un autntic i, pot ser, que les seves caracterstiques siguin quasi idntiques al ms pur diamant. Tot i aix, encara la gemma extreta de la terra no ha sigut eclipsada per aquella, producte del laboratori. L'home encara compra els seus capricis a un preu molt alt.


 
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30214" title="Jamaica" nonfiltered="2206" processed="2198" dbindex="12300">




Jamaica s un estat insular de les Grans Antilles, de 240 km de llargada i un mxim de 80 km d'amplada. L'illa de Jamaica est situada al mar del Carib, a 150 km de Cuba i a 180 km de l'illa de la Hispaniola. s el tercer pas de parla anglesa ms poblat d'Amrica, desprs dels Estats Units i Canad. 

El nom de Jamaica prov d'una conjunci del terme que utilitzaven els nadius, Xaymaca o illa de les fonts. Ms tard sota domini espanyol s'anomen Santiago. I despres passa a ser colnia de l'Imperi Britnic, amb el nom de British West Indies Crown colony of Jamaica.

Histria.
Jamaica va ser descoberta per Cristfor Colom el 1494, i va ser posteriorment ocupada per Diego Colom (fill del descobridor), el 1509.

El 1655 va ser envada per Anglaterra, els quals van introduir-hi el cultiu de la canya de sucre. L'abolici de l'esclavitud, el 1833, va provocar grans problemes en el sistema de plantacions. La plantaci de pltans va ser introduda el 1870, fet que va marcar la installaci de grans empreses estrangeres dedicades a l'explotaci de la fruita com la United Fruit Company. 

Entre el 1958 i el 1962 va formar part de la Federaci de les ndies Occidentals. El 1962 va aconseguir independitzar-se del Regne Unit, dins de la Commonwealth.

Poltica.
Partits poltics a Jamaica

La Constituci jamaicana, promulgada el 1962, va establir un sistema de govern parlamentari, segons el model de la Gran Bretanya. El primer ministre s el cap de l'executiu. El monarca britnic s el cap de l'Estat i est representat per un governador general, el qual s nomenat segons el consell del primer ministre.

Subdivisi administrativa.
Jamaica est dividida en tres comtats i 14 parrquies:
El comtat de Surrey, a l est, consta de les parrquies: ;
Kingston ;
Portland ;
Saint Andrew ;
Saint Thomas ;
El comtat de Middlesex, al centre, consta de les parrquies: ;
Clarendon ;
Manchester ;
Saint Ann ;
Saint Catherine ;
Saint Mary ;
El comtat de Cornwall a l'oest, consta de les parrquies: ;
Hanover  ;
Saint Elizabeth  ;
Saint James  ;
Trelawny  ;
Westmoreland  ;





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30215" title="Laos" nonfiltered="2207" processed="2199" dbindex="12301">


La Repblica Popular Democrtica de Laos s un estat del sud-est de l'sia envoltat per Tailndia, Birmnia, la Repblica Popular de la Xina, Vietnam i Cambotja.




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30216" title="Haifa" nonfiltered="2208" processed="2200" dbindex="12302">


Haifa s una ciutat del nord-est d'Israel, la tercera del pas pel que fa al nombre d'habitants (al voltant de 300.000).

Est situada a la riba oriental del Mediterrani.

Al Mont Carmel hi ha el centre administratiu de la Fe bah' i el Santuari del Bb. s un lloc de pelegrinatge i tamb un important atractiu turstic.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30220" title="Gelderland" nonfiltered="2209" processed="2201" dbindex="12303">
Gelderland s una provncia de l'est dels Pasos Baixos, la capital del qual s la ciutat d'Arnhem. Dues altres ciutats, Nijmegen i Apeldoorn tenen ms habitants.

T una superfcie de 5137 km habitada per uns 2 milions de persones.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30221" title="Fets del Palau de la Msica" nonfiltered="2210" processed="2202" dbindex="12304">
Els fets del Palau de la Msica es van produir al Palau de la Msica de Barcelona, el 19 de maig de 1960, durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta catal Joan Maragall amb presncia de ministres de Franco.

L'homenatge va tenir no solament ress musical, sin tamb cvic, a causa dels aldarulls produts arran de la prohibici governativa d'interpretar El cant de la Senyera, inicialment previst al programa. Aquest dia l'Orfe no va interpretar  El cant de la Senyera, per una part del pblic s. Entre els diversos detinguts hi havia el futur president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, que tot i no ser al Palau era un dels organitzadors de la protesta, i que va ser sotms a un consell de guerra per ra del qual an a la pres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30225" title="Tor" nonfiltered="2211" processed="2203" dbindex="12305">



Tor (en itali Torino) s una important ciutat industrial del nord-oest d'Itlia, capital del Piemont, una regi situada majoritriament a l'oest del riu Po. La poblaci de la ciutat de Tor (segons el cens del 2007) s de 908.469 persones (els anomenats torinesos), cosa que la fa la quarta ciutat d'Itlia, per la seva rea metropolitana t un total de devers 1,7 milions d'habitants. La provncia s una de les ms grans del pas, amb 6.830 km , i una de les ms poblades, amb 2.165.619 habitants segons el cens del 2001.

 Histria .
El nom de Tor ve de TAU, paraula cltica que significa "muntanyes". En temps preromans, a l'rea s'hi establiren els taurins, un poble lgur d'origen celta anomenant Taursia a la ciutat. Al segle I de la nostra era, els romans hi van aixecar un campament militar (Castra Taurinorum), ms endavant dedicat a August (Augusta Taurinorum). La tpica trama urbana romana, amb carrers en angle recte, encara es pot observar en la ciutat moderna. Capital del ducat de Savoia des del segle XVI i del Regne de Sardenya-Piemont de 1720 a 1861, a partir d'aquest any Tor va esdevenir la capital de la recentment proclamada Itlia unida. El 1865 la capitalitat fou traslladada a Florncia, i des de 1871 es troba a Roma.

 Govern .
Sergio Chiamparino s l'actual alcalde (sindaco) de Tor, que s triat per elecci directa dels ciutadans cada quatre anys. Pertany a la coalici de centreesquerra.

 Geografia .
Tor s ala en una plana delimitada aproximadament pels rius Stura di Lanzo, Sangone i Po (que travessa la ciutat de sud a nord). Tamb est banyada pel Dora Riparia. El Po accentua la divisi entre les part aturonades de la ciutat i la part de la plana, compresa entre els 280 i els 220 metres sobre el nivell del mar que baixa d'oest a est. La ciutat est situada a 45 04  de latitud nord i 7 42  de longitud est.

 Economia .
La ciutat s actualment un important centre industrial, conegut sobretot per tenir la seu central i les principals lnies de producci de l'empresa automobilstica Fiat. A la ciutat es troba el fams edifici Lingotto, que a la seva poca fou la fbrica de cotxes ms gran del mn, i que ara funciona com a centre de convencions, sala de concerts, galeria d'art, centre comercial i hotel. 

Tor tamb s famosa per la producci de xocolata i dels bombons anomenats gianduiotto (el nom dels quals prov de Gianduia, un dels personatges locals de la Commedia dell'Arte). La ciutat ha vist nixer importants empreses italianes. A part de la Fiat, a Tor s hi han fundat tamb la companyia telefnica SIP (desprs Telecom Italia), l'EIAR (ms endavant RAI), Lavazza, Cirio, Lancia i bancs importants com l'Istituto Bancario San Paolo. Bressol del cinema itali, des de fa un temps s una localitzaci molt apreciada per a l'ambientaci i la producci de pellcules. 

 Llocs d'inters .
Un dels smbols principals de la ciutat s la Mole Antonelliana, on es troba el Museu Nacional del Cinema d'Itlia. La catedral de Sant Joan Baptista guarda el Sant Sudari, una antiga pea de roba de lli amb una cara d'home impresa, que es diu que era el llenol que va embolcallar Jess a la tomba. El Museo Egizio cont la collecci d'antiguitats egpcies ms important del mn desprs del Museu del Caire. 

Tor ofereix un circuit de gran inters histric i arquitectnic: les residncies dels Savoia (Residenze Sabaude). A ms del Palau Reial, residncia oficial dels Savoia fins a 1865 que inclou els Jardins Reials, dins el circuit hi trobem palaus, residncies i castells localitzats al centre de la ciutat i a les localitats de la rodalia. A Tor hi ha el Palazzo Chiablese, l'Armeria Reial, la Biblioteca Reial, el Palazzo Madama, el Palazzo Carignano, la Villa della Regina i el castell del Valentino.
A la rodalia de la ciutat, es poden visitar els castells de Rivoli, Moncalieri, Venaria, Agli, Racconigi i Govone. A Stupinigi es pot admirar el Pavell de Caa de Juvarra i tamb hi ha una residncia reial a Pollenzo. 
En molts d'aquests edificis (sobretot el de Rivoli, on es troba el museu homnim) tenen lloc esdeveniments, exposicions i iniciatives culturals no tan sols d'inters local.
El 1997, aquest complex d'edificis histrics fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Altres monuments interessants sn la baslica de Superga (pante dels Savoia), les Portes Palatines, el Borgo Medioevale (pavell de l'Exposici Universal de 1884) i el Palazzo Cavour.

 Cultura .
La ciutat s la seu de la Universit degli Studi di Torino 1 (http://www.unito.it/)], que el 2004 va celebrar 600 anys d'histria, i del Politecnico di Torino 2 (http://www.polito.it/)], ateneu universitari per a la formaci d'enginyers i arquitectes. 

A Tor tenen la seu algunes importants editorials italianes com UTET, Einaudi i Bollati Boringhieri, i l'orquestra simfnica nacional de la Rai.

Durant les festes de Nadal, les illuminacions especials de la ciutat s encarreguen a artistes contemporanis: sn les anomenades Luci d'Artista (llums d'artista), una manifestaci que s estn de novembre a mitjan gener.

 Esport .
La ciutat s famosa pels seus equips de futbol (la Juventus FC i el Torino), ifou la seu dels Jocs Olmpics d'Hivern del 2006. Un any ms tard, el 2007, hi tingu lloc la Universada d'hivern.

El 4 de maig de 1949, l'equip sencer de futbol del Torino (llavors el ms important de la lliga italiana), quan tornava d'un partit amists a Lisboa, va morir trgicament en un accident aeri quan l'avi va xocar contra la part posterior de la baslica de Superga, en un dels turons de Tor. Entre els que hi van perdre la vida hi havia Valentino Mazzola, pare de Ferruccio i Sandro Mazzola (que ms endavant arribarien a ser tamb grans jugadors de futbol).

 Poblacions properes .
Tor est voltada de diverses petites ciutats de la Provncia de Tor com Grugliasco, Rivoli, Orbassano, Moncalieri, Avigliana, Buttigliera Alta, Gassino Torinese, etc., la qual cosa en fa una de les principals rees metropolitanes d'Itlia. 

 Torinesos notables i personalitats relacionades amb Tor .
 Giovanni Agnelli, industrial i empresari, copropietari i director de la Fiat;
 Amedeo Avogadro, fsic, va enunciar la llei d'Avogadro;
 Camillo Benso, comte de Cavour, poltic, artfex de la unitat italiana;
 Norberto Bobbio, pensador i historiador poltic;
 Galileo Ferraris, enginyer, descobridor dels camps magntics rotatatius i inventor del motor elctric altern;
 Sonia Gandhi, poltica ndia nascuda prop de Tor, presidenta del Congrs Nacional Indi;
 Piero Gobetti, periodista i poltic socialista;
 Joseph Louis Lagrange, matemtic i astrnom, va posar les bases de la futura teoria de grups;
 Primo Levi, novellista, va relatar les seves experincies al camp de concentraci d'Auschwitz;
 Umberto Tozzi, cantant i compositor;
 Cesare Pavese, escriptor piemonts, conegut per la seva faceta de novellista i poeta;

Ciutats agermanades.
  - Chambry, Frana;
  - Cologne, Alemanya;
  - Detroit, Estats Units;
  - Glasgow, Esccia;
  - Volgograd, Rssia;
  - Rotterdam, Pasos Baixos;
  - Esch-sur-Alzette, Luxemburg;
  - Lieja, Blgica;
  - Lilla, Frana;
  - Campo Grande, Brasil;
  - Cordoba, Argentina;
  - Gaza, Palestina;
  - Salt Lake City, Estats Units;
  - Nagoya, Jap;
  - Quetzaltenango, Guatemala;
  - Shenyang, Xina;

 Enllaos externs .

Ajuntament de Tor;
Fotos de Tor;
Jocs Olmpics de Tor 2006 ;
Universada d'Hivern de Tor 2007 ;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30227" title="Atzeneta del Maestrat" nonfiltered="2212" processed="2204" dbindex="12306">


Atzeneta del Maestrat s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alcalatn. 

El seu terme municipal, de 71,26 qm2 es troba situat just en contacte amb la comarca de l'Alt Maestrat. Limita amb els termes municipals de Vistabella, Benafigos, Culla, Xodos, Llucena i les Useres. Les comunicacions sn fcils des de la capital castellonenca, a uns 47 quilmetres. 
  
 Geografia .
El municipi d'Atzeneta se situa en una cubeta a 400 m d'altitud, envoltat de muntanyes que tenen entre 700 i 1200 m. Les serres que tanquen la cubeta sn el masss de Penyagolosa (1.814 m) a l'oest, serra de la Creu al sud i serra d'En Segures al nord i Esparreguera a l'est. El pic ms elevat al terme municipal s el pic Nevera, a 1.194 m d'alada 

Aquest corredor afavoreix l'acumulaci de materials sedimentaris i est drenat per un gran nombre de barrancs i rambles el ms important dels quals s el riu Monlle que naix a terres de Terol per a vessar el seu cabal a la Rambla de la Vdua a pocs quilmetres del municipi.

El clima s de transici entre el mediterrani costaner i el de muntanya, si b s ha de tenir en compte que la situaci del municipi enfonsat en una cubeta, provoca freqents situacions d'inversions trmiques a l'hivern. Les temperatures mitjanes estan al voltant dels 14,5 C i les precipitacions s apropen als 645 mm anuals.

 Histria . 
El topnim "Adzeneta" s d'origen rab, deriva del seu primer senyor rab, Zanet, i la seua tribu barbaresca, Az Zanata. Encara que s'han trobat restes de l'Edat de Bronze, la histria documentada d'Atzeneta, s'inicia amb l'ocupaci dels berebers d'aquesta vall, essent Culla el cap d'aquest territori. Desprs de la conquesta fou donada per Jaume I (1208-1276) a Balasc d'Alagn  l'11 de maig de 1235, formant part del castell de Culla. Guillem d'Anglesola don carta pobla l'11 de gener de 1272 a vuitanta pobladors i el 1303 la ven a l'orde del Temple. A la dissoluci d'aquesta passa a la de Montesa, inclosa en la Setena de Culla. Des de 1587 els bns de l'orde pertanyien a la Corona per amb jurisdicci de l'orde sota senyoriu de la qual va romandre Atzeneta fins 1834 en qu s'aboleix el rgim senyorial. Durant les guerres carlines fou escenari d'alguns enfrontaments, el ms important dels quals va protagonitzar-lo el general O'Donell (1809-1867) quan va alar el setge de Llucena.

 Demografia . 


 Economia .
L'economia s'ha basat des de sempre en l'agricultura i la ramaderia, per la decadncia d'ambdues activitats obliga, a hores d'ara, el jovent local a buscar-se la vida lluny de sa casa. Actualment, Atzeneta depn en gran mesura de l'indstria taulellera de l'Alcora, Sant Joan de Mor, Onda, etc.

 Administraci .


Llocs d'inters.
La Cova Oscura. Paratge Natural Municipal.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Ermita de Sant Joan del Castell. Edifici del 1516 amb retaule del s.XV;
 Ermita de Loreto. Del 1602 t una coberta amb bancs de pedra a recer.
 Ermita de Sant Gregori. Construda aproximadament el 1725, s la ms gran de les ermites del poble. Es troba adossada al cementiri. Es conmemora la festa el 9 de maig, on s'hi acudeix en romeria i la benedicci del terme.
 Ermita de Sant Roc. A la part ms fonda de la Plaa de la Vila, construda a finals del segle XVIII o comenaments del XIX, probablement del 1775. La faana est rematada amb una espadanya neogtica, d'una etapa posterior a l'ermita.
 Ermita de Sant Josep del Mas de la Vila. Segle XVIII.
 Ermita del Pilar del llogaret del Mas del Terme.
 Esglsia de Sant Bertomeu. Temple d'estil renaixentista contrut probablement a finals del segle XV i reformat en diverses ocasions entre els segles XVII i XVIII. Destaca el retaule i decoraci barroca (1744). Tamb resaltar l'imatge del Crist de la Pietat (s. XVIII) i de la Verge de Belem (s. XV). ;
 El campanar de pedra del segle XVII, cronolgicament anterior a l'actual temple. s quadrat d'estil tosc. S'hi accedeix per la capella del Cor de Jess, per una escala de caragol. El segon cos, cont la primitiva sala del rellotge amb la corresponent esfera exterior que donava a la plaa fins l'any 1973. El tercer cos s la espaiosa sala de campanes, el qual s rematat pel compartiment superior popularment conegut pels perxets als que es puja per una escala de gat situada a la part esquerra del portal de la campana menuda. Els perxets sn un remat o chapitel superior, on trobem el rellotge amb esferes als quatre vents. ;
 Museu parroquial. Conserva peces valuoses, com ara el retaule de Sant Joan Bautista, taules centrals del Bautisme del Senyor, Sant Joan Bautista i Sant Onofre. Taules de la flagellaci de la Verge, amb fragments d'un retaule del segle XV.

 Monuments civils .
 Castell. Fortalesa musulmana del segle XI edificada sobre restes romanes. Situat a tres quilmetres del nucli urb d'Atzeneta des d'on es vigilava el pas cap al municipi des de la Serra de Llucena. nicament es conserven la torre de l'homentage i una ermita del segle XVI dedicada als sants Fabi i Sebasti i a la Verge de l'Esperana.
 Vila closa del segle XIV, que s l'antic casc urb que restava dins de les muralles, plena de cases amb portalades blasonades de clara influncia aragonesa.
 Torre de la pres es troba al centre de la poblaci, al costat de l'esglsia parroquial. Es creu que deuria formar part de les muralles de la poblaci, construdes durant la dominaci musulmana, ja que encara es conserven trossos de muralla ben a prop. s de planta quadrada, amb una porta i diverses finestres. A l'interior hi ha una escala que comunica amb les plantes superiors. Es conserva en un estat relativament bo.

 Festes i altres celebracions .
 Festes patronals. Durant la darrera setmana d'agost, la poblaci gaudeix de bous de carrer, balls, teatre, concerts, exposicions, esport, focs d'artifici, ... ;
 Romeria al Castell d'hivern. En gener es fa una romeria al Castell.
 Romeria al Castell d'estiu. Catorze dies desprs del dilluns de Pasqua repeteix la romeria al Castell;
 Dilluns de Pasqua. Al llogaret de Meanes es fa una festa on es reparteix pa i oli.
 Festes de la Placeta. Festes de la barriada de la Placeta, el 25 de juliol.
 Ball dels Quintos. El 7 de desembre a la nit es fa una gran festa i al dia segent, pel mat, es fa la process dels farolets.
 Fira Tradicional d'Atzeneta d'arts i oficis antics. 8 de desembre;

Altres.
Durant els dies 2, 3 i 4 de maig de l'any 2008 s'hi va celebrar la V Trobada d'Estudiants dels Pasos Catalans, organitzada pel SEPC.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 http://www.atzenetadelmaestrat.es;
 http://personales.ya.com/aleixbm/atzeneta/;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30229" title="Festival de la can de Sanremo" nonfiltered="2213" processed="2205" dbindex="12307">
El Festival de la can italiana de Sanremo  (en itali Festival della Canzone Italiana, o Festival di Sanremo) es comen a celebrar l'any 1951.

Se celebra anualment al Teatre Ariston de Sanremo (originalment la seu del Festival era el Casino de Sanremo), normalment en un temps que va des de la fi de de febrer al comenament de mar. Amb el curs dels anys ha canviat sovint la seva frmula, per bsicament es tracta d'una competici en qu alguns intrprets de canons originals, compostes per autors italians, sn votades per un jurat o pel pblic.

s el festival de canons ms fams d'Itlia, i s'ha convertit un dels principals esdeveniments meditics de la televisi italiana, que no para de produir debats i polmiques en totes les seves edicions. En el 1967 va tenir el dubts honor de protagonitzar la crnica negra quan el cantant Luigi Tenco va ser trobat mort a la seva habitaci, durant la XVII edici del Festival. Si b es parla generalment de sucidi, resten encara molts de dubtes sobre la vertadera causa de la mort. 

 Guanyadors del Festival .
1951: Nilla Pizzi - Grazie dei fior;
1952: Nilla Pizzi - Vola colomba;
1953: Carla Boni i Flo Sandon's - Viale d'autunno;
1954: Giorgio Consolini i Gino Latilla - Tutte le mamme;
1955: Claudio Villa i Tullio Pane - Buongiorno tristezza;
1956: Franca Raimondi - Aprite le finestre;
1957: Claudio Villa i Nunzio Gallo - Corde della mia chitarra;
1958: Domenico Modugno i Johnny Dorelli - Nel blu dipinto di blu;
1959: Domenico Modugno i Johnny Dorelli - Piove;
1960: Tony Dallara i Renato Rascel - Romantica;
1961: Betty Curtis i Luciano Tajoli - Al di l;
1962: Domenico Modugno i Claudio Villa - Addio addio;
1963: Tony Renis i Emilio Pericoli - Uno per tutte;
1964: Gigliola Cinquetti i Patricia Carli - Non ho l'et;
1965: Bobby Solo i New Christy Minstrels - Se piangi se ridi;
1966: Domenico Modugno i Gigliola Cinquetti - Dio come ti amo;
1967: Claudio Villa i Iva Zanicchi - Non pensare a me;
1968: Sergio Endrigo i Roberto Carlos - Canzone per te;
1969: Bobby Solo i Iva Zanicchi - Zingara;
1970: Adriano Celentano i Claudia Mori - Chi non lavora non fa l'amore;
1971: Nada i Nicola Di Bari - Il cuore  uno zingaro;
1972: Nicola Di Bari - I giorni dell'arcobaleno;
1973: Peppino Di Capri - Un grande amore e niente pi;
1974: Iva Zanicchi - Ciao cara, come stai?;
1975: Gilda - Ragazza del sud;
1976: Peppino Di Capri - Non lo faccio pi;
1977: Homo Sapiens - Bella da morire;
1978: Matia Bazar - ...E dirsi ciao!;
1979: Mino Vergnaghi - Amare;
1980: Toto Cutugno - Solo noi;
1981: Alice - Per Elisa;
1982: Riccardo Fogli - Storie di tutti i giorni;
1983: Tiziana Rivale - Sar quel che sar;
1984: Al Bano i Romina Power - Ci sar;
1985: Ricchi e Poveri - Se m'innamoro;
1986: Eros Ramazzotti - Adesso tu;
1987: Gianni Morandi, Umberto Tozzi, Enrico Ruggeri - Si pu dare di pi;
1988: Massimo Ranieri - Perdere l'amore;
1989: Anna Oxa i Fausto Leali - Ti lascer;
1990: Pooh i Dee Dee Bridgewater - Uomini soli;
1991: Riccardo Cocciante i Sarah Jane Morris - Se stiamo insieme;
1992: Luca Barbarossa - Portami a ballare;
1993: Enrico Ruggeri - Mistero;
1994: Aleandro Baldi - Passer;
1995: Giorgia - Come saprei;
1996: Ron i Tosca - Vorrei incontrarti fra cent'anni;
1997: Jalisse - Fiumi di parole;
1998: Annalisa Minetti - Senza te o con te;
1999: Anna Oxa - Senza piet;
2000: Piccola Orchestra Avion Travel - Sentimento;
2001: Elisa - Luce (Tramonti a nord est);
2002: Matia Bazar - Messaggio d'amore;
2003: Alexia - Per dire di no;
2004: Marco Masini - L'uomo volante;
2005: Francesco Renga - Angelo;
2006: Povia - Vorrei avere il becco;
2007: Simone Cristicchi - Ti regaler una rosa;
2008: Gi Di Tonno i Lola Ponce - Colpo di fulmine;

Enllaos externs.
Festival de la can italiana de Sanremo (itali);
RAI Tv (itali);
Ciutat de Sanremo (itali);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30231" title="Torino" nonfiltered="2214" processed="2206" dbindex="12308">


Geografia: Ciutat del nord d'Itlia, Tor.
Futbol: Club de futbol de la capital del Piemont, Torino Football Club.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30232" title="Naomi Klein" nonfiltered="2215" processed="2207" dbindex="12309">

Naomi Klein s una periodista i escriptora canadenca coneguda pel seu activistme poltic. Va nixer a Montreal el 1970 i viu a Toronto.

Tot estudiant a la Universitat de Toronto comen la seva carrera com a escriptora tot contribuint a The Varsity, revista estudiantil del centre.

Poc desprs de la tumultosa conferncia de l'OMC de 1999 Klein public el llibre No Logo, que esdevingu el manifest del moviment anti-globalitzaci. El llibre mostra els efectes negatius de la cultura consumista centrada en les marques tot descrivint les operacions de les grans multinacionals noms centrades en vendre la seva marca. Klein hi argumenta que els seus productes en converteixen els consumidors en mers anuncis ambulants i que aquestes multinacionals, a ms, exploten sovint treballadors dels pasos ms pobres del mn tot cercant d'augmentar encara ms els seus beneficis. El fet que Nike respongus a les crtiques que hi rebia fou un fet extraordinari.

El 2002 public Fences and Windows, una recopillaci d'articles i discursos centrats en l'anti-globalitzaci, els beneficis del qual sn canalitzats a una fundaci homnima. 

Contribueix habitualment a diaris anglo-saxons com ara The Nation, In These Times, The Globe and Mail, This Magazine i The Guardian. 

L'any 2004 present juntament amb el seu marit Avi Lewis un documental anomenat The Take sobre la represa i cooperativitzaci d'una empresa argentina de components auto-mobilstics per part de treballadors que n'havien estat acomiadats (i l'empresa tancada).

L'any 2007 public el llibre La doctrina del xoc. L'auge del capitalisme del desastre on presenta la tesi de que el capitalisme s'aprofita de les crisis per introduir impopulars mesures de xoc econmic que mai no haguessin estat acceptades pels pobles si aquests no es trobessin en una situaci anmala. Tamb fa una crtica del ms recent major exponent del lliuremercat, Milton Friedman. 
El llibre ha rebut fortes crtiques com per exemple la publicada pel Cato Institute escrita per Johan Norberg titulada La doctrina Klein: El auge de la polmica del desastre on exposa que l'autora ha fet un anlisi erroni tant del seu reps per la histria com de les teories de Milton Friedman.

Obres.
Llibres.
2000. No Logo: No Space, No Choice, No Jobs. ISBN 0312421435;
2002. Fences and Windows: Dispatches from the Front Lines of the Globalization Debate. ISBN 0312307993;
2007. The Shock Doctrine: The Rise of Disaster Capitalism. ISBN 0805079831 (publicat en catal La doctrina del xoc);

Filmografia.
The Corporation (com una de les entrevistades);
The Take;
The Shock Doctrine;

 Enllaos externs .

 http://www.nologo.org No Logo;
 Arxiu d'articles de Naomi Klein a The chive of Naomi Klein's articles at The Guardian;
  http://www.thetake.org Pgina oficial de The Take;
 http://www.vilaweb.tv/?video=4997 Entrevista a Vilaweb TV, Naomi Klein: "Democrcia i neoliberalisme no sn compatibles";
  La doctrina Klein: El auge de la polmica del desastre;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30240" title="Skagerrak" nonfiltered="2216" processed="2208" dbindex="12310">

L Skagerrak s un estret que separa el sud de Noruega de la Pennsula de Jutlndia, tot connectant el Mar del Nord amb el Mar Bltic via el Kattegat (estret ms al sud-est, a continuaci seu).

T una longitud de 240 km, entre 80 i 90 d'amplada i es fa ms profund cap a la costa noruega, arribant als 725m (molt superior a la mitjana del Mar del Nord, que ronda els 100 metres).

Histricament, ha demostrat tenir una gran importncia estratgica militar. Durant la Primera Guerra Mundial hi tingu lloc una gran batalla naval el 1916 i durant la Segona fou una de les raons que motivaren la invasi de Dinamarca i Noruega per part de l'Alemanya nazi. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30242" title="Sociolingstica" nonfiltered="2217" processed="2209" dbindex="12311">
La sociolingstica s la disciplina que estudia la relaci entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat usa la llengua com els trets culturals que es poden deduir del discurs. 

La sociolingstica s'ocupa tant dels usos efectius com dels simblics (connotacions, valors i actituds) aborda aix tots els canvis estructurals que sn l'objecte de la lingstica histrica i tracta d'explicar el fet mateix del canvi, mentre que la lingstica estricta es  limita a la descripci de la forma. 


Conceptes vinculats a la sociolingstica.
Dialecte: variants d'una mateixa llengua i estudi del seu s  ;
Diglssia:aspectes psicosocials de l's entre dialectes o entre llenges ;
Plurilingisme o bilingisme;
Conflicte lingstic;
Normativa lingstica;
Substituci lingstica;
Llengua minoritria ;
Llengua minoritzada;
Normalitzaci lingstica;
Estndard lingstic;
Secessionisme lingstic;

Histria.

El plurilingisme es considera una situaci que sempre ha existit per a certs individus o grups a totes les societats humanes. Ramon Llull s un clar exemple d'aquesta situaci ja que va utilitzar en els seus escrits l'rab, el catal, el llat i l'occit que reflecteix la situaci sociolingstica del segle XIV en certs mbits de la societat d'aquella poca.

Les reivindicacions lingstiques de la llengua catalana que es van repetint al llarg de l'anomenat perode de Decadncia, les preocupacions ortogrfiques o el procs de normativitzaci i normalitzaci posteriors expressen una actitud respecte a la llengua que encara no es pot considerar com pertanyent a la cincia sociolingstica com a disciplina autnoma dins un paradigma format a mitjans del segle XX als Estats Units.

Aix, abans de la implantaci de la recerca prpiament sociolingstica fillegs,gramtics i escriptors van treballar per modificar l'estat de l's del catal. Sn remarcables els noms de dels fillegs Joan Coromines, Manuel Sanchis Guarner, Francesc de Borja Moll, Jordi Carbonell, Joan Fuster, Manuel de Pedrolo, Joan Triad, Josep Meli, Francesc Vallverd, Pere Verdaguer.

La sociolingstica als Pasos Catalans.
 
El catedrtic Antoni Maria Badia i Margarit va ser l'introductor als pasos Catalans de les idees de la recent apareguda cincia sociolingstica. Tamb cal destacar els socilegs valencians Llus Vicent Aracil, Rafael Ninyoles i tamb Domnec J. Bernard a la Catalunya Nord. En bilingisme escolar van actuar principalment els pedagogs Alexandre Gal, Marta Mata, Miquel Siguan i L. Lpez del Castillo.

La problemtica pertanyent a la voluntat i els efectes de la integraci lingstica dels immigrants ha ocupat i dinamitzat la nova disciplina cientfica.  

Des del 1976 la sociolingstica forma part del programa d'estudis de la Universitat de Barcelona. El 1998 va ser creat a la mateixa universitat el CUSC - Centre Universitari de Sociolingstica i Comunicaci que impulsa la recerca interdisciplinria i publica actualment la revista en lnia LSC - Llengua, Societat i Comunicaci.

Referncies bibliogrfiques.

Bastardas i Boada, Albert (2007). Les poltiques de la llengua i la identitat a l'era 'glocal. Barcelona: Institut d'Estudis Autonmics, Generalitat de Catalunya. (En lnia: http://www.gencat.net/drep/iea/pdfs/IEA_50.pdf).
Bastardas i Boada, Albert (2005). Cap a una sostenibilitat lingstica. Barcelona: Ed. Angle / Centre d'Estudis de Temes Contemporanis. (Resum disponible a http://www.linguapax.org/congres04/pdf/Bastardas.Linguapax.pdf).
Bastardas i Boada, Albert (1996). Ecologia de les llenges. Medi, contactes i dinmica sociolingstica. Barcelona: Proa.
Ruiz i San Pasqual, Francesc; i altres (2001). Diccionari de Sociolingstica. Diccionaris de l'Enciclopdia. Barcelona: Enciclopdia catalana.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30247" title="Equador (desambiguaci)" nonfiltered="2218" processed="2210" dbindex="12312">


Geografia: La Repblica de l'Equador s un estat de l'Amrica del Sud.
Geografia: La provncia Equador de la Repblica Democrtica del Congo.
Astronomia: La lnia de l'Equador o lnia equatorial s el parallel ms llarg d'un cos celest, corresponent als 0.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30253" title="Dunkerque" nonfiltered="2219" processed="2211" dbindex="12313">


Dunkerque (en neerlands Duinkerke o Duinkerken) s una ciutat porturia del nord de Frana, al departament del Nord, situada a 10 km de la frontera amb Blgica. 

La poblaci del municipi era de 70.850 habitants segons el cens de 1999 i s'estimava el 2004 en 71300. Incloent-hi poblacions properes, la poblaci de tota la seva rea metropolitana era de 265.974 habitants.

El nom prov dels mots neerlandesos duin (duna) i kerk (esglsia), ja que la ciutat, centre del Flandes francs, havia estat neerlandfona, del dialecte flamenc occidental.

Histria.

Regi molt disputada entre Espanya, Anglaterra, els Pasos Baixos i Frana, no fou fins al 17 d'octubre de 1662 que pass definitivament sota sobirania francesa, quan Carles II d'Anglaterra la hi vengu per 40.000 lliures. Durant el regnat de Llus XIV serv de base per a un gran nombre de pirates, el ms fams dels quals fou Jan Bart, conegut per atacar vaixells neerlandesos.

Ja bombardejada durant la Primera Guerra Mundial, la ciutat pat especialment durant la Segona. El 1940 fou escenari de l'evacuaci de 300.000 soldats francesos i britnics cap a Anglaterra davant de l'avan alemany.

El 14 de desembre del 2002, el Tricolor, un vaixell noruec destinat al transport de cotxes, xoc amb el Kariba (registrat a les Bahames), i s'enfons, cosa que va representar un immens perill per a la navegaci al canal de la Mnega. Ja la nit segent el Nicola, vaixell alemany, toc el naufragi i hagu de ser remolcat per alliberar-se'n. L'1 de gener del 2003 el vaixell sota bandera turca Vicky embarranc amb les restes del Tricolor, per pogu marxar en pujar la marea.

Economia.

Dunkerque s el tercer port ms gran de Frana desprs de Le Havre i Marsella. Hi tenen tamb importncia les indstries metallrgica, alimentria, petroqumica i naval.

Dunkerque s, a ms, un important nus de comunicacions, amb enllaos per TGV amb Lilla i Pars (a ms de trens TER per la rodalia), per autopista amb Flandes i Calais i per ferri amb Ramsgate i Dover, a Anglaterra.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30255" title="Fuente lamo" nonfiltered="2220" processed="2212" dbindex="12314">


Fuente lamo s una vila i municipi de la Regi de Mrcia, comarca del Camp de Cartagena, amb una extensi de 272'70 km2, una poblaci de 11.273 habitants i una densitat de poblaci de 43'77 hab/km2. s el municipi menys poblat de la seva comarca i amb una menor densitat de poblaci. Limita al nord amb Mrcia, al sud amb Cartagena i Mazarrn, a l'est amb Torre Pacheco i a l'oest amb Alhama de Murcia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30256" title="Shetland" nonfiltered="2221" processed="2213" dbindex="12315">


Les illes Shetland sn un grup d'illes de l'Atlntic Nord situades entre les Illes Froe, el sud-oest de Noruega i Gran Bretanya. Lleugerament per sobre del 60N de latitud, representen l'extrem septentrional del Mar del Nord. Administrativament constituixen un dels 32 comtats d'Esccia.

Les illes totalitzen 1469km , amb una poblaci d'uns 22.000 habitants, dels quals uns 7.000 viuen a Lerwick, la capital.

El clima hi s humit i fresc (si b suavitzat per la influncia del Corrent del Golf). A Lerwick acumules 1.140 mm en 181 dies de precipitaci a l'any. Les temperatures, molt constants al llarg de l'any (per la latitud) sn de 7C de mitjana, amb 12C al juliol i l'agost i 3C al gener i febrer.

Histria i cultura. 
Desprs de ser colonitzades per escandinaus i formar part de Noruega durant l'Edat Mitjana, les illes passaren a la Corona Escocesa el 20 de febrer de 1472. Durant la Segona Guerra Mundial barques de les Shetland conegudes com a "Shetland bus" proporcionaren ajuda a la Noruega Ocupada, i n'evacuaren fugitius.

Com a llengua de la poblaci, l'antic norn fou suplantat per l'escocs, que al seu torn est sent substitut per l'angls. 

Economia.
La pesca i la ramaderia han vist perdre pes davant l'explotaci del petroli i gas natural dels jaciments propers.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30258" title="Caravaca de la Cruz" nonfiltered="2222" processed="2214" dbindex="12316">


Caravaca de la Cruz s una ciutat i municipi de la Regi de Mrcia, en la comarca de les Terres Altes, la qual capitalitza. Amb un terme municipal de 858,3 km2, t una poblaci de 24.782 habitants. Llinda amb Andalusia i els termes de Moratalla, Cehegn i Bulles. 

D'origen musulm, la seva importncia va arribar desprs de la reconquesta de la zona i l'aparici de la Vera Creu, cosa que la va convertir en centre de peregrinaci fins al dia d'avui.

Festes.

Caravaca de la Creu fan les festes dels cavalls del vi i fan un ritual tamb a la St. Vera Creu aquestes festes es celebren a la primavera normalment a principis n'hi han molta varietat de cosas i s un poble que n'hi ha molt de turisme habitualment fan el passeig de   moros y cristianos   hi solen participar moltes Pees com per exemple ( Pea Jeque ) etc ... donen premis als millors tratjes dels cavalls i tamb fan una cursa al santuari de la vera creu del poble que s diu la cursa dels cavalls del vi n'hi solen participar uns 12 cavalls l'any 2003 va ser l'any sant. I al carrer principal la gran via posen grades per els passeigs que fan. 

Els orgens de la festa van ser quan el poble de caravaca de la creu estava dominada pels rabs granadins a l'any 1250.
 
En aquella poca els templaris per falta d'aigua van haver-hi d'atravessar lnies enemigues per transportar aigua i vi amb els seus cavalls, d'aquestes histries els anomen aixi cavalls del vi.

N'hi han les romeries de cavalls que es quan s'agrupen totes les penyes del poble i fan una banda de cavalls a les fonts del marques, fan moltes activitats  al cap de setmana als dies seguents sn els dies de l'exaltaci de la santssima vera creu.

Vegeu tamb.

http://www.caravaca.org/home.html


http://www.regmurcia.com/servlet/integra.servlets.ServletLink?METHOD=CATEGORIAS&amb=74








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30260" title="Papa Joan II" nonfiltered="2223" processed="2215" dbindex="12317">

Sant Joan II (Roma ? - Roma 535), de nom Mercurius.

Es va convertir en Papa el 2 de gener del 533. Va ser el primer en adoptar un nou nom al ser elevat a Papa, sent el seu nom el d'una divinitat pagana. Va intentar independizar-se d'Atalaric, rei dels Ostrogots, mitjanant la confimaci del decret contra la simonia (compra-venda de crrecs eclesitics).

Va morir a Roma el 8 de maig del 535.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30265" title="Vitamina B" nonfiltered="2224" processed="2216" dbindex="12318">

La vitamina B en realitat s un grup de 8 vitamines relacionades amb el metabolisme. El nom conjunt va sorgir pel fet que en un principi es creia que solament n'hi havia una vitamina B per desprs es va descobrir que n'hi havien diverses amb funcions semblants. 

Sn hidrosolubles, de manera que es poden perdre en el procs de cocci dels aliments en aigua, i en cas de prendre'n en excs l'organisme les elimina per l'orina (fins a un lmit). 

 Complex vitamnic B .
 Vitamina B1: Tiamina ;
 Vitamina B2: Vitamina G (Riboflavina) ;
 Vitamina B3: Vitamina P o Vitamina PP (Niacina) ;
 Vitamina B5: cid pantotnic ;
 Vitamina B6: Piridoxina o Piridoxamina  ;
 Vitamina B8: Vitamina H o Vitamina Bw (Biotina);
 Vitamina B9: Vitamina M o Vitamina Bc (cid Flic) ;
 Vitamina B12: Cianocobalamina ;

Moltes de les segents substncies han estat considerades vitamines en el passat. La majoria sn vitamines en relaci a algunes plantes o animals. Encara que no siguin essencials per els humans (en el sentit d'essencial com per ser considerades vitamines), sn necessries per mantenir altres aspectes de la salut humana:

 Vitamina B4: Adenina ;
 Vitamina B7: Popularment anomenada Vitamina I ;
 Vitamina B10: Vitamina R (cid teroilmonoglutmic barrejat amb altres vitamines B) ;
 Vitamina B11: Vitamina S ;
 Vitamina B13: cid Pirimidinocarboxlic ;
 Vitamina B14: Una barreja de B10 i B11 ;
 Vitamina B15: cid Pangmic ;
 Vitamina B16 ;
 Vitamina B17: Amigdalina ;
 Vitamina B22: Se sap que s un dels components de l'Aloe vera  ;
 Vitamina Bh: Inositol;
 Vitamina Bt: L-Carnitina ;
 Vitamina Bx: tamb PABA;

Aliments que contenen vitamines B.
Aquestes vitamines es troben a molts aliments, per es perden fcilment en la cocci d'aquests i a causa del consum d'alcohol. El cos no les pot emmagatzemar (excepte la B12 i l'acid flic, que s'emmagatzemen al fetge). Aquests sn alguns dels aliments que ms en contenen:

B1 Tiamina: grans de cereals, llavors (especialment les de ssam), llegums, germen de blat, sndria, llevat i porc.
B2 Riboflavina: llet, iogurt, mat, pa integral, cereals, clara d'ou, vegetals verds, carn, fetge i rony.
B3 Niacina: carns magres, llet, ous, pa integral, cereals, nous, vegetals verds i tots els menjars que continguin protenes.
B5 cid pantotnic: fetge, rony, ous, carn, llevat, cacauets i llegums.
B6 Piridoxina: grans de cereals, llegums vegetals verds, peix, crustacis, carn, aviram, nous, fetge, fruita.
B8 Biotina: coliflor, rovell d'ou, cacauets, fetge, pollastre, llevat i bolets.
B9 cid flic: vegetals verds, llegums, llavors, fetge, aviram, ous, cereals i fruites ctriques.
B12 Cianocobalamina: fetge, carn, llet, formatge i ous (gaireb tots els aliments d'origen animal).

Dficit de vitamines B.
Alguns dels smptomes i malalties causades per la manca de vitamines B al cos:
B1 Tiamina: el dficit causa el beriberi. Els smptomes d'aquesta malaltia del sistema nervis inclouen la prdua de pes, problemes emocionals, encefalopatia de Wernicke, dolor i manca de fora a les extremitats, batec irregular del cor i edema. La deficincia crnica pot causar tamb el sndrome de Korsakoff, una psicosi irreversible caracteritzada per l'amnsia i la confabulaci.
B2 Riboflavina: el dficit causa ariboflavinosi. Els smptomes inclouen fissures als llavis, alta sensibilitat a la llum solar, inflamaci de la llengua, dermatitis seborreica, faringitis.
B3 Niacina: el dficit afegit a la manca de triptofan causa pelagra. Els smptomes inclouen agressivitat, dermatitis, insomni, debilitat, confusi i diarrea.
B5 cid pantotnic: el dficit pot causar acne i parentesia, encara que no s com.
B6 Piridoxina: el dficit pot causar anemia, depressi, dermatitis, hipertensi.
B8 Biotina: el dficit no causa cap smptoma en els adults, per pot causar problemes en el creixement i desordres neurolgics als infants.
B9 cid flic: el dficit causa nivells elevats d'homocisteina. En les dones embarassades pot causar defectes en el fetus.
B12 Cianocobalamina: el dficit causa anmia, prdua de memria i altres problemes cognitius. s ms probable que s'esdevingui en gent gran, ats que els budells n'absorbeixen cada vegada ms poc amb l'edat.

Enllaos externs.
How B Vitamins Work;
Better Health Channel - Vitamin B;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30266" title="Pius XII" nonfiltered="2225" processed="2217" dbindex="12319">



 Pius XII, de nom Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma 2 de mar de 1876 - 9 d'octubre de 1958), fou Papa des del 2 de mar del 1939 fins al 1958. Fou l'nic Papa del segle XX a utilitzar el dogma de la infallibilitat el 1950, establint el de l'Assumpci de la Verge en la seva encclica de 1950 Munificentissimus Deus. Les accions de Pius XII durant la Segona guerra mundial, han estat motiu de disputa. Va ser proclamat venerable, un pas en el cam de la santedat, pel Papa Joan Pau II a la dcada de 1990.

Havia redactat una carta de renncia, davant notari, per al cas que fos fet presoner pels nazis, cosa poc probable, ja que essent Secretari d'Estat amb Pius XI havia signat el Concordat amb l'Alemanya nazi, cosa que l'Esglsia catlica no havia fet amb la Repblica de Weimar ni amb cap rgim alemany anterior. Les bones relacions amb Hitler van arribar al punt de condemnar abans de la guerra les poltiques anti-catliques, per no el rgim dictatorial en s. El seu paper durant la Segona guerra mundial es molt discutit, aix com la seva condemna al comunisme que va incloure en ms d'una encclica.

Era hipocondrac, detestava les mosques i altres insectes, de manera que els jardiners del Vatic havien de mantenir els camins lliures de qualsevol bestiola inoportuna.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30267" title="Repblica de Moldvia" nonfiltered="2226" processed="2218" dbindex="12320">



La Repblica de Moldvia (Moldova en romans) s un pas sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucrana pel nord, l'est i el sud. 

Fins l'any 1991 era una de les repbliques de la Uni Sovitica. 

Histria.

El territori de l'actual Moldvia va ser habitat en temps antics pels dacis. Situada sobre una ruta estratgica entre sia i Europa, Moldvia ha estat vctima de nombroses invasions. 

Durant l'edat mitjana, la provncia de Bessarbia (que incloa gran part de l'actual Repblica de Moldvia per tamb alguns districtes cap al nord i el sud) va conformar la part oriental del principat de Moldvia. El principat va esdevenir tributari de l'Imperi Otom, per en 1812 el Tractat de Bucarest va transferir la Bessarbia a Rssia. La part occidental de Moldvia es va mantenir com a principat autnom i el 1859 es va unir amb Valquia per formar el regne de Romania. El 1878, pel Tractat de Berlin, el regne de Romania retorna a l'Imperi Rus.  

Desprs de la Revoluci Russa, Bessarbia es va convertir en una repblica independent el 24 de gener de 1918, per va ser annexionada al Regne de Romania el 27 de mar del mateix any 1918. El pacte Molotov-Ribbentrop va permetre a la Uni Sovitica prendre Bessarbia al juny de 1940 i, tot i ser-ne expulsades novament en 1941, les tropes sovitiques van reocupar l'rea a l'agost de 1944. Sota el govern sovitic, les regions del nord i el sud (habitades per ucranesos i romanesos) van ser transferides a Ucrana, i Transnstria (amb una important poblaci russa) es va unir amb la resta en una repblica sovitica anomenada Repblica Socialista Sovitica de Moldvia, la qual cobria l'actual territori de Moldvia. 

Quan la Uni Sovitica es va desintegrar a l'agost de 1991, Moldvia va declarar la independncia i es convertia en membre de la Comunitat d'Estats Independents al desembre d'aquell mateix any, igual que la majoria de les anteriors repbliques sovitiques. 

Inicialment va existir un moviment orientat a la reunificaci amb Romania, per un referndum al mar de 1994 va rebre una enorme majoria de vots a favor de la conservaci de la independncia.

Poltica.
El parlament unicameral moldau compta amb 101 escons i els seus membres sn elegits a travs del sufragi popular per terminis de quatre anys. El parlament desprs tria el president, que exerceix com a cap d'estat. El president nomena un primer ministre com a cap de govern, que al seu torn confecciona un gabinet, ambds sotmesos a l'aprovaci del Parlament. 

Subdivisi administrativa.
Des del 2003 (mitjanant una Llei aprovada el 19 de mar), Moldvia est dividida en 32 districtes o raioane, 3 municipis (Chi in u, B l i i Tighina) i dues regions semiautnomes (Gagasia i Transnstria). 






Anterioment (des del final dels anys 90 fins al febrer de 2003), Moldvia es dividia en 9 comtats o jude i, un municipi (la capital) i dues unitats territorials. 

B l i ;
Cahul ;
Chi in u (municipi) ;
Edine ;
Gagasia (unitat territorial autnoma) ;
L pu na ;
Orhei ;
Soroca ;
Stnga Nistrului (unitat territorial) ;
Tighina ;
Ungheni ;

Abans de ser dividida en comtats (durant l'poca sovitica i fins al final de la dcada de 1990), Moldvia es dividia en 40 districtes. Aquests canvis territorials i administratius en perodes de temps tan curts sn un simple reflex de les poltiques dels partits en el govern (per exemple, el Partit Comunista, ara al poder, va reinstaurar els antics districtes de regust sovitic dos anys desprs de la seva arribada al poder el 2001).

La part de Moldvia a l'est del riu Dnister (o Nistru en moldau), la Transnstria  ms industrialitzada que la resta i poblada per una gran proporci de russos i ucranesos , va proclamar la independncia el 1992, davant la por que Moldvia s'uns a Romania. Hi van intervenir forces de Rssia i Ucrana, que s'hi van quedar per mantenir la pau. L'OSCE s l'encarregada de les negociacions entre els lders de la Transnstria i el govern de Chis ina u.

Com que no hi ha cap altre estat que reconegui la Transnstria, nominalment s part de Moldvia, tot i que en realitat la regi no la controla el govern moldau.

Geografia.

El lmit occidental de Moldvia s delimitat pel riu Prut, el qual s'uneix al Danubi abans de desembocar al mar Negre. Cap a l'est, el Dnister s el riu principal, i travessa el pas de nord a sud; la franja entre el Dnister i la frontera ucranesa s la regi anomenada Transnstria. 

El pas no compta amb una sortida al mar, tot i que es troba ben a prop del mar Negre. La part nord del pas compta amb turons que no superen els 430 metres (la mxima altitud n's el Dealul B l ne ti).

Moldvia posseeix un clima continental temperat amb estius calorosos per hiverns moderats.

Les ciutats principals moldaves sn la capital Chi in u, al centre del pas i vora un mili d'habitants, i Tiraspol (a Transnstria), B l i i Tighina, totes amb ms de cent mil habitants.

Economia.
Moldvia s la naci ms pobra del continent europeu. 

Agricultura: girasol, tabac, cereals, vinya, hortalisses, remolatxa sucrera, patates. ;

Ramaderia: bovina, porcina, aus de corral. ;

Mineria: sal, petroli. ;

Indstria: alimentria, txtil, mecnica, del calat, d'aparells de precisi.

Demografia.
Composici tnica.
(segons el cens del 2004)
Moldaus: 78.2%;
Ucranesos: 8.4%;
Russos: 5.8%;
Gagasos: 4.4%;
Blgars: 1.9%;
Altres: 1.3%;

Religions.
(2000)
Cristians ortodoxos de l'est 98%;
Jueus 1.5%;
Baptistes i altres 0.5%;

Enllaos externs.

 Llenges de Moldvia;







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30269" title="Precisi" nonfiltered="2227" processed="2219" dbindex="12321">


En estadstica, cincia i tecnologia, la precisi d'un valor ve determinada per la dispersi de les diferents mesures realitzades, s a dir, la qualitat d'una mesura de donar valors propers entre s. Cal observar que un resultat molt precs pot no ser exacte, s a dir, prxim al valor real. Normalment la precisi d'un valor es quantifica mitjanant clculs estadstics com la desviaci estndard o algun derivat d'aquesta com la varincia o la desviaci estndard relativa i l'interval de confiana.

En metrologia s'entn per precisi la capacitat d'un aparell de mesura per donar resultats amb l'error mnim.

En qumica analtica s'entn que un mtode amb una precisi alta s aquell que permet uns alts graus de repetibilitat (variaci en tornar a fer la mateixa anlisi en les mateixes condicions) i de reproductibilitat (variaci del resultat en fer la mateixa anlisi una altra persona en condicions diferents).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30278" title="Kattegat" nonfiltered="2228" processed="2220" dbindex="12322">

El Kattegat s un estret entre Jutlndia i la costa oest sueca, que enllaa el mar Bltic amb el mar del Nord (via l'Skagerrak). S'estn durant uns 220 km seguint un eix nord-sud.

Pel fet que les illes de Sjlland i Finia gaireb en bloquegen l'estret meridional, es diu a vegades tamb que s una badia. La uni amb el Bltic, es fa, b per l'resund al sud-est (entre Sjlland i la pennsula Escandinava), b pel Gran Belt (Storeblt) al centre (entre Finia i Sjlland), o b pel Petit Belt (Lilleblt) al sud-oest (entre Jutlndia i Finia).

T diverses illes, les ms grosses de les quals sn Sams, Ls i Anholt, totes conegudes pel seu clima sec (segons els estndards danesos).

El seu nom prov dels mots neerlandesos o baix-alemanys kat (gat) i gat (forat), tot referint-se a les dificultats de navegaci que presentava per als capitans medievals per la seva estretor, puix que l'rea tenia molts bancs de sorra.

Actualment es pot evitar de passar-hi tot usant el canal de Kiel, que enllaa el mar del Nord amb el Bltic.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30279" title="Apartheid" nonfiltered="2229" processed="2221" dbindex="12323">

L'apartheid va ser una poltica (esdevinguda sistema) de segregaci racial duta a terme entre 1948 i 1990 a Sud-frica (i Nambia mentre rest sota tutela sud-africana).

El primer esment que se'n t del mot s en un discurs de Jan Smuts del 1917, l'aleshores primer ministre. Significa "separaci'" o ms literalment "apartament" en afrikaans i neerlands, per el terme ha estat adoptat per gaireb totes les llenges, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminaci racial, i reclamat amb ms o menys xit per diversos pobles o grups oprimits. Els sud africans negres no tenien els mateixos drets que els blancs com ara anar amb transport pblic per anar a escoles o platges.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30280" title="Durban" nonfiltered="2230" processed="2222" dbindex="12324">


Durban (antigament Port Natal; en zulu eThekwini) s una ciutat de Sud-frica dins la provncia de KwaZulu-Natal a la vora de l'oce ndic. Amb 2,7 milions d'habitants (4 a l'rea metropolitana) s la tercera ciutat del pas, darrere de Johannesburg i la Ciutat del Cap. s, a ms, la ms cosmopolita de totes tres, amb el zulu com a llengua que hi s ms parlada, seguit de l'angls, l'afrikaans i l'hindi.

s un centre turstic important, per alhora el port de Durban s el ms important de tot l'frica (entre els generalistes) i allotja la terminal de contenidors ms gran de l'hemisferi sud, a ms d'un substancial sector industrial.

Enllaos externs.

Pgina oficial;
Port de Durban;
Volta fotogrfica;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30281" title="Aiguille Verte" nonfiltered="2231" processed="2223" dbindex="12325">
L'Aiguille Verte s un esmolat pic dels Alps, al masss del Mont Blanc, que forma part de l'aresta que fa de parti entre l'Argentire i la Valle Blanche.  El seu cim es a 4.122 metres d'altitud.

s considerat un dels quatre mils ms difcils dels Alps, ja que no te cap via amb gradaci inferior a MD i els itineraris glacials sn prou drets i sostinguts per merixer tamb aquesta qualificaci.



Aquesta agulla va sser conquistada per Edward Whymper, C. Almer i F. Biener el 29 de juny de 1865. L itinerari triat  un corredor de neu que puja des de la base de la muntanya a l'aresta terminal  va sser anomenat a partir d'aquell moment Corredor Whymper. s un recorregut llarg, ja que supera uns 1.400 metres de desnivell, i difcil, ja que comena amb una inclinaci d'uns 45 graus i arriba fins als 55 graus. Val a dir, per, que aquesta darrera part ms pendent l'evitaren Whymper i els seus companys en aquella primera pujada, sortint cap a la seva dreta, a un terreny mixt de neu i roca.

Indubtablement, el precari material de l'poca (botes amb sola de cuiro clavetejada i crampons d'artesania) afegia un grau a la dificultat  ja considerable  d'un pendent tan exposat.

Sigui com sigui, l'xit assolit per Whymper en aquesta empresa va sser determinant per atorgar-li la convicci personal i el prestigi que li permetria  dues setmanes desprs  organitzar l'assalt victoris al ms cobdiciat dels trofeus alpins en aquella poca: el Cervino.

El Corredor Whymper va sser considerat per ms de cinquanta anys l'nica via possible de pujar la Verte. No s fins el 1925 que es completa el recorregut de l'aresta dels Grands Montets, un recorregut mixt de neu i roca accessible des de la Petite Verte.

Al 1926 s obriria una nova via d'escalada, des del refugi de la Charpoua, base tamb de les ascensions als Drus. Aquesta via remunta l'aresta sense nom fins al cim de la Verte. 

Al 1932 un nou itinerari glacial s obert per M. Couturier, A. Charlet i J. Simond, des de la gelera d'Argentire, al vessant oposat de la muntanya. Sn mil metres de desnivell amb una inclinaci estimada de 45 a 55 graus. Naturalment rebria el nom de corredor Couturier i s actualment la via ms freqentada.

Finalment, al 1935, quan ja semblava que aquesta muntanya havia rendit tots els seus secrets, una nova via, austera, sense sol, per de gran bellesa, va sser oberta a la seva cara mes ombrvola: el Nant Blanc, cosa que suposaria el preludi a una srie de conquestes de gran dificultat als Alps i que s estendrien rpidament a totes les muntanyes del mn.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30285" title="Papua Nova Guinea" nonfiltered="2232" processed="2224" dbindex="12326">



Papua Nova Guinea s un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la provncia indonsia de Papua). Est situat al Pacfic sud-occidental, al nord d'Austrlia (de la qual est separat per l'estret de Torres) i a l'oest de les illes Salom. Est banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salom a l'est i el mar del Corall al sud.

 Histria .
A Nova Guinea s'hi han trobat restes humanes d'uns 60.000 anys d'antiguitat. Probablement aquests antics pobladors provenien del sud-est d'sia i hi van establir una civilitzaci senzilla, basada en l'agricultura. Del pas se'n sap ben poc fins al segle XIX, tot i que l'illa ja havia estat descoberta per exploradors europeus al segle XVI. El nom del pas tamb ve d'aquella poca; Papua deriva d'una paraula malaia que descriu el cabell rinxolat melanesi, i Nova Guinea s el nom que li va donar un explorador espanyol a causa de la semblana amb la poblaci de la Guinea, a l'frica.

La meitat nord del pas va passar a mans dels alemanys a la fi del segle XIX amb el nom de Nova Guinea Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial, fou ocupada pels australians, que tamb passaren a administrar-ne la part sud amb el nom de Territori de Papua (l'antiga Nova Guinea Britnica). Els dos territoris foren units sota el nom de Territori de Papua i Nova Guinea, que ms endavant es va convertir en Papua Nova Guinea. 

El pas va aconseguir la independncia el 1975. A partir de 1988, a l'illa de Bougainville es va produir una revolta secessionista que va costar 20.000 vides, fins que es va produir una situaci de comproms el 1997.

 Geografia.
Papua Nova Guinea s un pas majoritriament muntanys (la seva mxima altitud s el mont Wilhelm, amb 4.509 m) i cobert de selva tropical; vora la costa hi ha petites planes. Situat en una lnia de falles, els terratrmols i els tsunamis subseqents hi sn relativament comuns. 

La part ms extensa del pas es troba a Nova Guinea (on hi ha la capital, Port Moresby, amb ms de 250.000 habitants, i la ciutat principal, Lae, amb uns 75.000); les illes principals de Papua Nova Guinea inclouen Nova Irlanda i Nova Bretanya, ambdues de l'arxiplag Bismarck, i Bougainville, on es troba la ciutat d'Arawa, la tercera del pas, amb 40.000 habitants.















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30291" title="Guglielmo Marconi" nonfiltered="2233" processed="2225" dbindex="12327">


Guglielmo Marconi ( Bolonya, Itlia 1874 - Roma, Itlia 1937 ) fou un enginyer elctric itali, premiat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1909 i conegut pel desenvolupament d'un sistema telegrfic. 

Biografia.
Nascut el 25 d'abril de 1874 a la ciutat italiana de Bolonya, fou el segon fill de Giuseppe Marconi, terratinent itali, i la seva dona d'origen irlands Annie Jameson. 

Estudi a la Universitat de Bolonya i Florncia, interessant-se en la fsica i l'experimentaci i on dugu a terme els primers experiments sobre l'us d'ones electromagntiques per a la comunicaci telegrfica. El 1896 els resultats d'aquests experiments foren aplicats a Gran Bretanya, entre Penarth i Weston, i el 1898 a l'arsenal naval itali de La Spezia. A petici del govern de Frana el 1899 feu una demostraci prctica dels descobriments, establint comunicacions sense fils a travs del canal de la Mnega, entre les ciutats de Dover i Wimereux.

Patent de la rdio.
Encara que molts inventors van contribuir a l'aparici de la telegrafia sense fils com Hans Christian Orsted, Michael Faraday, Heinrich Rudolf Hertz, Nikola Tesla, Thomas Alva Edison, Alexander S. Popov entre d'altres, Marconi s considerat com la persona que va aconseguir la patent de la rdio el 2 de juliol de 1897, per en nicament vlida a Anglaterra. Aquest fet l'acredita injustament com el pare de la rdio i de les telecomunicacions sense fil, i en anys posteriors aquesta paternitat va ser disputada per diverses persones. 

Altres pasos com Frana o Rssia van rebutjar reconixer la seva patent per aquesta invenci, referint-se a les publicacions de Popov publicades anys abans. Histricament, la primera persona que va fer un sistema capa de transmetre i rebre un missatge telegrfic sense fils va ser el professor i enginyer rus Popov. El 7 de maig de 1895 va presentar un receptor capa noms de detectar les ones electromagntiques, i deu mesos desprs, el 24 de mar de 1896 (un any abans de Marconi) va presentar un sistema complet de recepci-emissi dels missatges telegrfics aconseguint aix de transmetre el primer missatge telegrfic entre dos edificis de la Universitat de Sant Petersburg situats a distncia de 250 metres. El text del primer missatge telegrfic fou: "HEINRICH HERTZ". No obstant aix fou precisament Marconi el que va desenvolupar comercialment la rdio. 

Atret per la idea de transmetre ones radioelctriques a travs de l'Oce Atlntic va marxar a Saint John, situt a l'illa de Terranova, on el 12 de desembre de 1901 va rebre la lletra S en Codi Morse, transmesa per encrrec seu des de Poldhu (Cornualla) per un dels seus ajudants, a travs de 3360 km d'oce. Tot i aquest xit, la primera comunicaci transatlntica completa no es va fer fins l'any 1907. 

El 1903 va establir als Estats Units l'estaci WCC per a transmetre missatges d'est a oest, en la inauguraci de la qual van creuar missatges de salutaci el president Theodore Roosevelt i el rei Eduard VIII del Regne Unit. El 1904 va arribar a un acord amb l'Oficina de Correus britnica per a la transmissi comercial de missatges per rdio, engegant aquell mateix any el primer peridic ocenic -a bord dels bucs de la lnia Cunard-, que rebia les notcies per rdio. 

El 1909 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, que compart amb Karl Ferdinand Braun, ambds per les seves contribucions al desenvolupament de la telegrafia sense fils. 

El valor de la rdio en la guerra es va demostrar per primer cop durant la Guerra italo-turca de 1911. Amb l'entrada d'Itlia a la Primera Guerra Mundial el 1915 fou designat com a responsable de les comunicacions sense fils per totes les fores armades.

Fou nomenat membre vitalici del Senat itali el 1918 i el 1929 va rebre el titol de marqus. Marconi mor el 20 de juliol de 1937 a la ciutat de Roma.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1909;
  Marconi Calling;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30294" title="Moldau" nonfiltered="2234" processed="2226" dbindex="12328">

El moldau s, segons la Constituci del pas, la llengua oficial de Moldvia. Tanmateix, la filologia internacional considera que s exactament el mateix que el romans. De fet, ni tan sols hi ha caracterstiques dialectals prpies que permetin distingir-lo d'aquesta llengua. L'nica diferncia categrica era que, fins a 1989, el moldau s'escrivia en alfabet cirllic (era l'nica llengua romnica que ho feia), per a partir d'aquell any es va adoptar l'alfabet llat, cosa que encara els fa tots dos ms semblants. 

La causa d'aquesta divisi s essencialment de caire poltic, ja que l'assumpci d'aquesta llengua moldava serveix per no sentir-se identificats com a romanesos i integrar-se a Romania, la qual cosa seria motiu de secessi per part de la minoria eslava de l'estat, de parla ucranesa i russa.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30295" title="Valldoreix" nonfiltered="2235" processed="2227" dbindex="12329">



Valldoreix s una entitat municipal descentralitzada pertanyent a Sant Cugat del Valls. Est situada a l'extrem sud del terme, als contraforts septentrionals de la serra de Collserola. Cap al nord es troba unida a Mira-sol, un altre barri residencial de Sant Cugat, i cap al sud-est s'uneix amb la Floresta. 

Segons el cens del 2006 tenia una poblaci de 7.175 habitants.


La poblaci actual va nixer cap als anys 1916-1918 com a ciutat jard, o urbanitzaci residencial, entorn de l'antiga esglsia romnica de Sant Cebri i la parada dels Ferrocarrils de Catalunya, actualment Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. A part del tren, est comunicada per carretera local amb Sant Cugat i Barcelona i hi passa l'autopista C-16.

Antigament el seu terme, anomenat Aiguallonga, havia pertangut a la baronia de Canals, les runes del castell de la qual es troben al sud-oest del nucli urbanitzat, i a mitjan segle XIX fou agregat a Sant Cugat. El 1959 es va crear l'Entitat Local Menor de Valldoreix, precedent de l'actual entitat municipal descentralitzada.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Valldoreix;
 Canal Valldoreix Tv a Youtube;
 Canal Valldoreix TV;
 Metrovalles;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30297" title="Escut de Valldoreix" nonfiltered="2236" processed="2228" dbindex="12330">


L'escut oficial de Valldoreix t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una vall d'or amb una faixa ondada d'atzur, sobremuntada d'una domus d'argent oberta.

Histria.
Va ser aprovat el 22 de juliol del 2004.

La vall d'or s un senyal parlant referent al nom del poble; tamb la faixa ondada s un senyal parlant que alludeix al nom antic del terme, Aiguallonga. La domus, o casa forta, s una referncia a l'antic castell de la quadra de Canals, avui en runes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30298" title="Escut de Puigpelat" nonfiltered="2237" processed="2229" dbindex="12331">


L'escut oficial de Puigpelat t el segent blasonament:

Escut caironat: de sable, un mont de gules movent de la punta carregat d'una creu de Malta i sobremuntat d'un muntant d'argent sobremuntat d'una flor de lis d'argent. Per timbre una corona mural de poble.

Histria.

Va ser aprovat el 19 de novembre del 2004.

El mont s el senyal parlant tradicional que fa referncia al "puig" del nom del poble. El muntant i la flor de lis sn els atributs de la Mare de Du, a qui est dedicada l'esglsia parroquial. Finalment, la creu de Malta s l'emblema dels cavallers de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que encapalaven la comanda hospitalera (abans templera) de Sant Cristfol de Selma, a la qual pertanyia Puigpelat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30299" title="Escut de Biure" nonfiltered="2238" processed="2230" dbindex="12332">


L'escut oficial de Biure t el segent blasonament:

Escut caironat: d'or, una faixa ondada abaixada d'atzur acompanyada, al cap, d'un burro de sable, i a la punta, de tres cdols de gules. Per timbre, una corona de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 7 de juny del 2004.

El burro recorda el passat de Biure, quan aquests animals transportaven guix d'un cant a l'altre de les muntanyes. A sota, la faixa ondada representa el riu Ricardell, que passa per davant del poble. Els tres cdols del peu sn l'atribut del martiri de sant Esteve, patr de la localitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30301" title="Arties e Gars" nonfiltered="2239" processed="2231" dbindex="12333">

Arties e Gars s una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran, a la part sud-occidental del terme. Els dos pobles que la formen, Arties (el cap de l'entitat, amb 445 habitants el 2003) i Gars (142 habitants), estan situats al llarg de la Garona i de la carretera nacional C-28 que uneix Vielha amb Esterri d'neu pel port de la Bonaigua, entre Casarilh a l'oest i Gessa a l'est.

Arties i Gars, juntament amb altres pobles del municipi actual de Naut Aran, ja havien format part del ter de Gars, antiga batllia de la Vall d'Aran. Va tenir ajuntament propi fins al 21 de desembre del 1967, en qu es va fusionar amb Salard, Gessa, Treds i Bagergue per constituir el municipi de Naut Aran. El seu terme coincideix en bona part amb la conca del riu de Valarties i es correspon amb el de l'antic municipi d'Arties, d'uns 78,58 km. L'entitat municipal descentralitzada es va crear el 9 de juliol del 1970.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30305" title="Canal de la Mnega" nonfiltered="2240" processed="2232" dbindex="12334">



El canal de la Mnega (en angls English Channel; en francs La Manche ) forma part de l'oce Atlntic i el comunica amb el mar del Nord. Situat a l'oest d'Europa, separa el nord-est de Frana de l'illa de la Gran Bretanya.

El seu punt ms estret s al pas de Calais (tamb anomenat estret de Dover), on noms 34 quilmetres de distncia separen Dover del cap francs Gris-Nez.

Al sud-oest del canal, prop de la costa francesa de la Normandia, hi ha les illes Anglonormandes, pertanyents al Regne Unit. L'illa francesa d'Ouessant, davant la costa bretona, marca l'extrem occidental del canal. A la zona sud del canal hi destaca la pennsula de Cotentin.

El nom catal del canal prov del francs, en qu la Manche vol dir "la mniga". Aquest mateix significat s el que s'ha conservat en alemany (Der rmelkanal), en portugus (Canal da Mancha), en itali (la Manica) o en esperanto (Manika Markolo), a diferncia de l'angls, que l'anomena "canal angls" (English Channel) o el neerlands, que en diu simplement "el canal" (Het Kanaal); l'espanyol, curiosament, adapta la forma francesa tan sols fonticament per sense conservar-ne el significat originari, ja que Canal de la Mancha no fa referncia a cap mniga. 

Formaci del canal.
Abans del final de l'ltima glaciaci, uns 10.000 anys enrere, el conjunt de les illes Britniques formava part del continent europeu.

En retirar-se el gel de la glaciaci, es va formar un gran llac a la part sud-oriental de l'actual mar del Nord, que drenava cap a l'Atlntic a travs d'un petit canal a l'alada de Dover i Calais.

Al voltant del 6500 aC, una forta erosi va anar desgastant la roca calcria de l'estret i va crear definitivament el Canal de la Mnega. Des de llavors l'acci de les ones sobre les costes ha augmentat l'amplada de l'estret. Aquest mateix efecte continua avui en dia.

Importncia histrica.
El canal de la Mnega sempre ha estat la millor defensa de la Gran Bretanya: s l'accident geogrfic que li ha perms d'intervenir i d'evitar possibles entrades en conflictes europeus. Va impedir a Napole i Hitler la invasi del pas.

S'hi han succet moltes invasions (o intents d'invasi) com la conquesta normanda, l'Armada Invencible o la batalla de Normandia. Tamb hi ha hagut moltes batalles navals, com la batalla de Portland, la batalla de la Hougue i la topada entre lUSS Kearsarge i el CSS Alabama.

Al mateix temps, la Mnega ha servit com a vincle com cultural i poltic, des de les societats celtes, la cultura imperial romana, la fundaci de Bretanya pels colons provinents de la Gran Bretanya, fins a l'estat anglonormand.

El comer pel canal ha estat un altre element important per a les societats d'ambdues ribes des de temps prehistrics; producte d'aix hi ha un gran nombre de ports d'importncia a les dues bandes de l'estret:
 Dover;
 Calais;
 Dieppe;
 Southampton;
 Portsmouth;
 Le Havre;
 Cherbourg;

Rutes importants dels transbordadors:
 Dover   Calais;
 Newhaven   Dieppe;
 Portsmouth   Caen;
 Portsmouth   Cherbourg;
 Portsmouth   Le Havre;
 Poole   Saint-Malo;
 Weymouth   Saint-Malo;
 Plymouth   Roscoff;

A la importncia del trfic comercial i de passatgers que uneix les dues ribes del canal cal afegir-hi la que representa el que travessa el canal i que uneix les economies de l'Europa del nord amb la resta del mn. Tot aquest trfic martim combinat fa que el canal de la Mnega sigui una de les vies de comunicaci ms importants del mn, i una de les principals pel que fa al comer martim (algunes fonts consideren que concentra ms de la quarta part del comer martim mundial).

Els centres de vacances costaners, com ara Brighton i Deauville, inicalment fomentats per al turisme aristocrtic a comenament del segle XIX, s'obriren posteriorment a altres classes socials i han adoptat un estil de complex de lleure que ha influt notablement arreu del mn.

L'Eurotnel.
Ara mateix, moltes persones creuen el canal de la Mnega pel "Tnel del Canal", "Chunnel" o "Eurotnel". Aquesta enorme proesa d'enginyeria, proposada per primer cop per Napole, connecta la Gran Bretanya amb el continent mitjanant el tren o l'autombil.

Ara s normal viatjar entre Brusselles o Pars i Londres amb el tren Eurostar.

 Travesses importants del Canal.
El 7 de gener de 1785, el francs Jean-Pierre Blanchard i el nord-americ John Jeffries viatgen des de Dover (Regne Unit) fins a Calais (Frana) amb un globus aerosttic, i sn els primers a creuar l'estret per l'aire.

Matthew Webb s, el 1875, la primera persona que creua el canal nedant. El 6 d'agost de 1926, Gertrude Ederle s la primera dona a fer-ho, i supera el rcord mascul en dues hores.

El 1909, Louis Blriot, des de Frana, fou la primera persona a creuar l'estret amb avi.

El 1979, l'aeropl Gossamer Albatross guanya les 100.000 lliures de premi que hom havia reservat per al primer enginy que creus el canal mitjanant la fora humana. El pilot, Bryan Allen, pedala 3 hores per complir l'objectiu.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30307" title="Brusselles" nonfiltered="2241" processed="2233" dbindex="12335">


Brusselles (Bruxelles  en francs, Brussel en neerlands i Brssel en alemany) s la capital de Blgica, de la regi del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Uni Europea i l'OTAN.

Amb Brusselles hom fa referncia a tres ens diferents: 
 una de les tres regions de Blgica (que tenen cert nivell d'autonomia), ;
 el conjunt dels 19 municipis (commune en francs, gemeente en neerlands), i ;
 un d'aquests 19 municipis. ;


Capital de la regi i de l'Estat.
Brusselles comprn una aglomeraci urbana de la qual n's capital, per la qual cosa aquest topnim pot fer referncia tamb a la Regi de Brusselles-Capital. El municipi de Brusselles (en francs : Bruxelles-Ville o Ville de Bruxelles ; en neerlands : Stad Brussel) al qual es refereix aquest article, s un dels 19 municipis que formen la regi. Compta amb una poblaci de 144.784 habitants front als ms d'un mili del conjunt de la regi. L'rea metropolitana reuneix uns 2.090.000 d'habitants. 

Noms el municipi de Brusselles abans esmentat t l'estatut de capital del regne de Blgica, d'acord amb l'article 194 de la Constituci. Tot i que diverses institucions federals es troben de facto en altres municipis de la regi brussellesa, sols Brusselles ciutat t atorgat el ttol de capital de l'Estat. s important distingir-la, tot plegat, de la Regi de Brusselles-Capital que s una regi de propi dret, tal com Valnia i Flandes, 

La ciutat s la seu de les institucions de Flandes i a ms capital de les comunitats lingstiques francesa i neerlandesa.

Situaci geogrfica.
Brusselles ocupa una situaci relativament central a Blgica, ms propera al ter septentrional. En sentit de les agulles del rellotge, dista 90 km. del mar del Nord, 55 de la frontera sud dels Pasos Baixos, 115 de l'alemanya, 160 de la luxemburguesa i poc ms de 60 de la francesa. Es troba aliniada parcialment amb el riu Zenne i els canals Brusselles Charleroi i Brusselles-Escalda, en un punt d'encreuament de grans lnies d'importncia internacional.

L'aeroport internacional ms proper es troba a la regi flamenca al municipi de Zaventem al nord-est de la ciutat.

Situaci lingstica.
Article principal: Situaci lingstica a Blgica

La llengua vehicular a Brusselles va ser la varietat brabanona del neerlands fins les primeries del segle XX. Hores d'ara, tots els municipis de la regi brussellesa sn oficialment bilinges, per la poblaci autctona fa servir majoritriament el francs (85-90%, "lingua franca" de Brusselles) front a un 10-15% de natius neerlandfons o plenament bilinges.

Cal recordar que Brusselles es troba envoltada pel Brabant Flamenc, la qual cosa afavoreix que durant hores d'oficina i en manifestacions culturals el nombre de neerlandfons sigui molt significatiu.

D'altra banda, l'angls, que no disposa d'estatut oficial, s la llengua ms emprada a les institucions europees, a l'OTAN i un gran nombre d'empreses privades amb seu a Brusselles. Hi conviu amb destacades comunitats que tenen com a llengua materna l'rab, el turc, l'itali, el polons, el grec, l'espanyol, entre d'altres.

 Economia .
La ciutat s un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament de Blgica, sin tamb d'Europa. La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, i antic barri residencial i industrial, s el centre administratiu i comercial; els sectors oriental i septentrional sn principalment industrials; els sectors occidental i meridional sn constituts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i t tot un cintur de municipis agregats, que formen l'rea residencial suburbana. En el camp industrial, destaquen la indstria txtil, alimentria, d'articles de luxe, qumica i metallrgica.

 Institucions .
Brusselles s la seu de las tres institucions principals de la Uni Europea: la Comissi Europea, el Consell de la Uni Europea i el Parlament Europeu (per les sessions plenries tamb es realitzen a Estrasburg). Per aquestes raons Brusselles esta considerada oficiosament com la capital de la Uni Europea. Tamb s seu de govern de Blgica, de la Borsa i de nombroses organitzacions i organismes internacionals: quarter general de l'OTAN, comit de les regions de la Uni Europea, Confederaci Internacional de Sindicats Lliures i Confederaci Mundial del Treball i d'altres. Tamb s un centre d'ensenyament superior, ja que s seu de la Universit Libre de Bruxelles, fundada l'any 1834; de la  Vrije Universiteit Brussel, del 1970; de la Facult Universitaire de Thologie Protestante de Bruxelles, del 1942; i de les Facults Universitaires Saint-Louis, del 1858, i Universitaire Faculteit en Sint-Aloysius, fundada el 1968.

 Histria .
La ciutat ja era coneguda des del final del segle VII, per no adquir veritable importncia fins que, al segle XI, els comtes de Lovaina en feren llur residncia. Per la seva situaci a la ruta Bruges-Colnia, al segle XII es convert en un gran centre comercial, de manera que en el segle XIII ingress a la Hansa. La ciutat obtingu el 1229 una carta d'autonomia del duc de Brabant Enric I. 

Una srie de revoltes de menestrals obligaren a modificar la carta el 1425; la nova carta, que precisava els poders del patriciat i de les corporacions, estigu en vigor fins el 1795. Al segle XV fou capital del Brabant i, desprs de la seva annexi a la casa de Borgonya, dels Pasos Baixos. Tamb fou capital del domini espanyol i acoll Guillem d'Orange (1577), per l'any segent es convert en seu dels partidaris de la uni amb la corona espanyola. Fou capital dels Pasos Baixos austracs del 1714 al 1789, i del regne de Blgica des del 1830. Tamb fou ocupada per les tropes alemanyes durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.

Poc temps abans de la independncia, Brusselles era una ciutat demogrficament de parla flamenca (la noblesa i els funcionaris francoparlants constituen noms una tercera part de la poblaci), per culturalment era francoparlant, ja que el flamenc era la parla de les classes populars. Al final del segle XX, per, ms de 85-90% dels habitants eren francoparlants i menys d'un 10-15%, flamencs. 

Per tal de resoldre l'estatut de Brusselles, un dels problemes clau de la qesti lingstica belga, ja que era una de les reivindicacions histriques dels nacionalistes flamencs, la legislaci establ, amb les disposicions legals del 1970 i el 1981, un estatut bilinge per a l'aglomeraci de la ciutat (els 19 municipis), que s'ha conservat malgrat les protestes dels nacionalistes flamencs el 1995 en entrar en vigor la reforma constitucional dels Accords de la Saint-Michel que de fet convertia Blgica en un estat federal (1993), amb Brusselles i 19 municipis annexos com una de les tres regions (Regi de Brusselles-Capital).


 Monuments i llocs d'inters .
Catedral;
Arcs del Cinquantenari;
Atomium;
Grand Place;
Manneken Pis;
Borsa de Brusselles;
Museu d'instruments musicals;
Notre-Dame du Sablon;
Jard botnic;
Palau del Parlament Belga;
Palau reial;

Ciutats agermendades.


Enllaos externs.
Mapa interactiu de Bruselles;
Casal Catal de Brusselles;





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30308" title="Consell de la Uni Europea" nonfiltered="2242" processed="2234" dbindex="12336">

El Consell de la Uni Europea (CUE), anteriorment denominat Consell de Ministres de la Uni Europea, s el principal rgan legislatiu i de presa de decisi de la Uni europea.

En aquest Consell els representants dels governs donen valor a llurs interessos i estableixen els seus compromisos pel pervenir cap una decisi comuna, tenint en compte els punts de vista del Parlament Europeu i dels parlaments estatals. Les reunions del Consell es produeixen a Brusselles, exceptuant les realitzades a l'abril i a l'octubre que es fan a la Ciutat de Luxemburg.

Funcionament.
El CUE representa als Governs dels estats membres que, des del seu Parlament legislen per a la Uni, estableixen els seus objectius poltics, coordinen les seves poltiques nacionals i resolen les diferncies existents entre ells i amb altres institucions.

A cada reuni del Consell hi participen representants dels estats membres, amb rang ministerial. La Presidncia del Consell canvia entre estats membres cada sis mesos: de gener a juny i de juliol a desembre.

Els Governs treballen per mirar de manifestar-se amb una sola veu en qestions de poltica exterior, assitits per l'Alt Repressentant per a la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna, crrec actualment exercit per Javier Solana. 

La seu del Secretariat general es troba a l'edifici Justus Lipsius de Brusselles.

Atribucions.
El Consell s l'rgan decisori preeminent de la Uni Europea (UE). T funcions normatives: les principals decisions i opcions de poltica europees sn disposicions normatives seves. Principalment sn de la seva competncia les relacions exteriors de la Uni i el pressupost.

L'harmonitzaci dels interessos nacionals amb l'inters comunitari s tamb un objectiu d'aquest rgan.

Cronologia de les presidncies.




Previsions de la Constituci.
En cas de que aquesta fos aprovada, desprs de l'any 2009 no tonaria a haver una presidncia rotatria, donat que la Constituci Europea estableix la creaci d'una presidncia contnua elegida per un perode de dos anys i mig, renovables un sol cop. Addicionalmnet, qui dirigeixi la cartera de Relacions Exteriors de la Uni Europea tindr el crrec de Ministre d'Afers Exteriors de la Uni, i ocupar alhora el crrec de Vicepresident del Consell i ser el president suplent.

 Enllaos externs .
Consell de la Uni Europea;
Europedia: Guide to European policies and legislation  ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30310" title="Moiss" nonfiltered="2243" processed="2235" dbindex="12337">
Moiss (en hebreu          -        M e ben Amr m i en rab       M sa ibn Imran) s un personatge bblic que, segons el relat de l'xode, va alliberar al poble jueu de l'opressi que es veia sotms per Egipte. Va proporcionar segons el mateix relat la taula de les lleis de Du per al seu poble. 


Tret de les aiges.
Segons la histria de la Bblia, Moiss era fill d'Amram i Joqubed, una dona hebrea de la tribu de Lev. Quan va nixer, el fara havia promulgat un edicte segons el qual s'havien de matar tots els nou-nats jueus. D'aquesta manera, quan el nen havia complert tres mesos i veient que no podrien amagar-lo per ms temps, la mare va decidir posar-lo dins una cistella i el va confiar a les aiges del Nil.

La germana del nad, Mriam vigilava la cistella des de la riba del riu, quan va veure la filla del fara que, mentre es banyava al riu, va sentir els plors del nen. Se n'apiad i decid adoptar-lo com a fill seu.

Aleshores, la germana del nad va presentar-se a l'egpcia i se li ofer per portar-lo a una dida hebrea per a qu l'amamants. D'aquesta manera, el nen fou retornat a la seva mare que el cuid fins que fou ms gran i fou enviat de nou al palau. Fou llavors quan la filla del fara l'adopt formalment i li pos de nom Moiss, que significa L'he tret de les aiges. Aix, entr a formar part de la famlia reial i fou educat com un prncep d'Egipte.

L'exili a Madian.
Segons l'xode, captol segon, un dia Moiss estava passejant per unes obres que efectuaven els jueus quan vei un egipci maltractant un hebreu. Com que era un lloc apartat, el prncep mat l'egipci i l'enterr sota la sorra. L'endem, uns hebreus el reconegueren com l'egipci que n'havia matat un altre per defensar un jueu. Aleshores, Moiss s'espant i fug d'Egipte per por a veure's acusat per la justcia egpcia.

Arrib al pou de Madian on defens set jovenetes que discutien amb uns pastors. Desprs de socrrer-les, Moiss fou convidat a casa del pare de les noies, el sacerdot Jetr. Llavors deman per quedar-se a viure en aquelles terres i li fou concedida la m de la filla gran, Sipor, amb qui tingu un fill, Guerxom.

Passaren molts anys fins que, quan Moiss tenia vuitanta anys i estava pasturant els ramats del seu sogre, vei una bardissa que cremava sense consumir-se. S'hi acost i sent una veu que li digu: Jo sc el Du del teu pare, el Du d'Abraham, el Du d'Isaac i el Du de Jacob. Aleshores, Du li encoman la missi d'alliberar els jueus d'Egipte i el fara.

Moiss a Egipte.
En tornar a casa, prengu la seva muller i el seu fill i s'encaminaren cap a Egipte. De cam, es trobaren amb el germ de Moiss, Aaron i es presentaren junts als ancians del poble hebreu.

Al cap de poc van aconseguir audincia amb el nou fara, el monarca va escoltar les spliques de Moiss i Aaron per, en lloc de deixar marxar el poble d'Israel, els impos treballs encara ms durs.

Les deu plagues.
1a plaga: L'aigua convertida en sang;
L'endem al mat, estant el fara prop del Nil, Moiss orden Aaron tocar amb la punta del bast les aiges del riu i a l'instant, aquestes es convertiren en sang. Tot seguit, Aaron viatj per diversos rius, canals, llacs i cisternes convertint les aiges d'Egipte en sang. I aix van viure set dies, en qu les aiges es tornaren pestilents i tothom buscava qualsevol rac on hi hagus aigua potable.

2a plaga: Les granotes;
Quan les aiges es normalitzaren, Moiss deman novament al fara que deixs lliure els hebreus per fou en va. Aleshores, Aaron estengu la m sobre el Nil i a l'instant arrib una quantitat ingent de granotes que s'estengueren per tot arreu, des dels camps de cultiu fins a les cases, palaus. El fara deman la fi de la plaga a canvi de l'alliberament dels jueus per, un cop les granotes foren mortes, es neg a permetre-ho.

3a plaga: Els polls;
Aleshores, Moiss orden Aaron colpejar el terra amb el seu bast; per moments, aparegueren multitud de polls que infectaren totes les persones i animals d'Egipte. Els sacerdots egipcis aconsellaren al fara deixar marxar als israelites, per el monarca els ho deneg.

4a plaga: Els tvecs;
Quan va finir la plaga dels polls, Moiss es present al fara i l'avis que l'endem s'escamparia per tot Egipte, excepte la zona de Goixen (on vivien els hebreus), una plaga de tvecs. Quan es va complir tot el que Moiss havia dit, el fara va permetre el poble hebreu sortir al desert per pregar al seu du, per amb la condici que tornessin al cap de tres dies.

5a plaga: La mort del bestiar;
Poc temps ms tard, novament el clam del poble jueu arrib al fara per ell els neg la llibertat. Moiss es present al monarca i l'avis que tot el bestiar propietat dels egipcis moririen en qesti d'hores. El bestiar dels israelites qued immune d'aquesta plaga. Tot i aix, el fara no ced.

6a plaga: Les lceres;
Aleshores, Moiss i el seu germ Aar agafaren sutge d'uns forns i es presentaren al fara. Llenaren el sutge cap a l'aire i, en presncia del monarca, aquell fum pestilent s'escamp pel palau provocant lceres a totes les persones. Ning se salv d'aquella plaga per l'nim del fara continuava dur com una roca.

7a plaga: La pedregada;
Quan tothom estigu curat de les lceres, Moiss deman l'alliberament al fara i aquest es neg novament. Aleshores, Moiss al els braos i comena una pluja torrencial amb llamps i trons que de seguida es torn en la pedregada ms gran que mai havien vist a Egipte. El fara fu cridar Moiss i Aaron i els otorg la llibertat. Quan sortien de palau, Moiss atur la pedregada per, fou llavors quan uns emissaris del fara els digueren que aquest havia canviat d'opini i no els deixava lliures.

8a plaga: Les llagostes;
El fara els permet novament anar al desert a adorar el seu du, per solament les persones adultes. Aix enfurism Moiss qui suplic Du per una nova plaga; aquest cop les llagostes assolaren el pas i es menjaren tota la collita i tots els cultius dels canals del Nil. La devastaci fou terrible i Egipte es qued totalment arrunat. Els sacerdots i consellers del fara li suplicaren que deixs lliure el poble israeli per ell s'hi neg.

9a plaga: La foscor;
Quan les llagostes hagueren abandonat Egipte, Moiss al els braos i extengu una foscor total. Ning no veia absolutament res i durant tres dies, tothom rest a la seva cambra sense poder veure res ni ning. Passats els tres dies, el fara fu cridar Moiss i Aaron i els don un perms per anar al desert a pregar, aquest cop podien anar-hi totes les persones del poble d'Israel per no els permetria prendre bestiar per als sacrificis. Moiss no accept la decisi i el fara l'expuls del palau sota pena de mort si tornava a entrar-hi.

10a plaga: La mort dels primognits;
Aquells dies els jueus van celebrar la seva primera Pasqua tot seguint indicacions de Moiss. El dia segent de les celebracions, tots els primognits egipcis, des del primer fill dels humils esclaus fins al fill del propi fara, foren ferits miraculosament.

Sortida d'Egipte.
El fara els deman que marxessin, atacar el seu fill havia estat un cop massa dur. Tamb orden que se'ls entregus tot l'or i la plata d'Egipte. Fou aix com, l'endem de bon mat, el poble d'Abraham, Isaac i Jacob prengu totes les seves pertinences, el seu bestiar i tot l'or i la plata que pogueren agafar dels egipcis i se n'anaren d'aquell pas.

Moiss no els dirig cap a la terra de Canaan sin que els port en direcci al Sina, on ell havia vist l'esbarzer ardent. Van acampar a Sucot i posteriorment a Etam. Els guiava una columna de nvols durant el dia i una columna de foc durant la nit.

Pas del Mar Roig.
Aix arribaren a Piahirot, prop del Mar Roig i acamparen davant de Baal-Sefon.

El fara escolt els precs del seu poble que clamava venjana, arm el seu exrcit i comena un persecuci dels hebreus. Quan aquests sentiren el retronar de l'exrcit que s'acostava, es queix a Moiss ja que el mar els barrava la sortida. Aleshores, ell estengu els seus braos sobre el mar i comen a bufar un vent de ponent molt fort que enretir les aiges, quedant aquestes dividides i mostrant un pas segur per travessar-lo.

Rpidament, els hebreus van ficar-se dins i van comenar la travessia a peu sec. Quan van arribar els egipcis, el fara va decidir perseguir els israelians i tamb van entrar al pas del mar obert per Moiss. Quan tot el poble jueu va haver passat, Moiss va estendre de nou els braos sobre el mar i les aiges van tornar al seu lloc, ofegant aix tot l'exrcit egipci.

L'xode.
Deixant enrere el Mar Roig, es van endinsar al desert de Xur fins que, al cap de tres dies, van arribar a Mar, per l'aigua era amarga i no pogueren beure'n. El poble comenava a queixar-se a Moiss quan ell va llenar un tronc i l'aigua es va tornar dola i potable. Aleshores van acampar prop d'Elim, on hi havia dotze deus d'aigua i setanta palmeres.

Poc desprs van continuar la travessia pel desert per el poble d'Israel passava gana i novament present les seves queixes a Moiss i Aaron. A partir d'aquell moment, cada dia aparegueren miraculosament una muni de guatlles (al capvespre) i una pluja de mann (al mat), per noms podien agafar l'aliment necessari per a cada dia.

Estant acampats a Refidim, es trobaren que no hi havia aigua. Comenaren tot un seguit de discussions entre els ancians del pble per intentar trobar-hi una soluci. Quan el conflicte es gir contra Moiss, aquest colpej una roca amb el seu gaiato i a l'instant en sort un doll d'aigua de la qual en pogu beure tot el poble.

Un temps ms tard, foren atacats per la tribu d'Amalec. Moiss deman a Josu que arms els homes i sorts a lluitar. Ell es pos al cim d'un tur proper per veure la batalla. Succe que mentre Moiss tenia els baros alats invocant Du, els israelians guanyaven per quan els baixava per descansar, guanyava Amalec. Aaron i Hur, fill de Caleb, van adonar-se'n i van aguantar els braos alats a Moiss fins que Josu va aconseguir derrotar completament Amalec.

Continuaren amb la travessia fins que acamparen als peus de la muntanya sagrada. All, Moiss reb la visita del seu sogre Jetr, la seva muller Sipor i els seus dos fills, Guerxom i Elizer. Jetr li aconsell d'instituir la figura dels jutges, gent capacitada per impartir justcia, ja que fins aquell moment noms ho feia Moiss i no podia descansar mai. D'aquesta manera, es van escollir homes respectats i es van declarar caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena. Aix, solament les causes ms importants i que afectaven tot el poble d'Israel arribaven a Moiss.

Els Deu Manaments i el Vedell d'Or.

Al tercer dia, Du crid Moiss al capdamunt de la muntanya i prohib expressament que ning ms s'acosts a la muntanya sagrada. Aleshores Du va lliurar la llei a Moiss. Aquesta llei es resumia en els Deu Manaments, que Moiss escrigu davant de tot el poble.

Seguidament, Du orden pujar al cim Moiss, Aaron i els seus fills Nadab i Abih, i setanta d'entre els ancians d'Israel per rebre la benedicci del propi du. Posteriorment, Moiss es qued durant quaranta dies i quaranta nits al cim de la muntanya on reb unes taules de pedra amb els Deu Manaments escrits i tot un seguit de lleis i normatives per a la vida futura a la Terra Promesa.

Per a mesura que anaven passant el dies, el poble comenava a relaxar la seva moral fins que un dia, demanaren a Aaron que els fs la imatge d'un vedell amb l'or i la plata que havien manllevat d'Egipte, per poder adorar-lo i celebrar festes en honor seu. Aaron era reticent, per finalment fou convenut; fabric la imatge i tot el poble celebr una gran festa amb msica, menjar, beure i tot tipus de diversi. 

Aquella mateixa nit, Moiss baixava de la muntanya amb les taules de la Llei quan vei Josu que era l'nic que l'esperava prop de la muntanya i lluny del campament. Aquest li pregunt si eren crits de guerra els que se sentien, per Moiss, indignat, li respongu que eren crits de cants i festa.

En arribar al campament, vei el vedell i s'indign tant que llen les taules de la Llei sobre la imatge. Desprs l'esbocin, la fongu, l'escamp sobre l'aigua i en fu beure a tots els membre del poble d'Israel. Moiss s'enfad molt amb el seu germ Aaron i llavors pregunt al poble qui se'n penedia. El fills de la tribu de Lev es posaren de part de Moiss i aquest els orden agafar una espasa i matar els israelites idlatres. Moriren prop de tres mil homes aquella mateixa nit. 

L'endem, Moiss va apartar uns metres la seva tenda de la resta del campament, perqu tot el poble pogus veure-la i el tingus ben present. Noms a Moiss i al seu ajudant Josu, els era perms entrar-hi, la resta del poble no podia passar els lmits del campament. Du va manar Moiss tornar al cim de la muntanya sagrada amb dues taules de pedra i quan en va baixar, les dua escrites novament amb les lleis d'Israel.

Les van introduir dins de l'Arca de l'Aliana i Moiss va ungir el seu germ Aaron com a Summe Sacerdot d'Israel i els fills d'Aaron com a Sacerdots de l'Arca.

Quaranta anys pel desert.
El poble d'Israel va estar quaranta anys viatjant nmadament pel desert. Va morir multitud d'ancians i van nixer molts nadons, d'aquesta manera, el poble es va anar transformant. Van sorgir moltes dificultats degut a la vida del desert i a la impacincia dels hebreus, aix van patir diversos sofriments com plagues de clera, terratrmols o falta d'aigua i aliments.

Quan s'acostaven a la Terra Promesa, Moiss va veure morir als seus germans Mriam i Aaron. Volguent pressionar Moiss per entrar rpidament a Canaan, el poble es rebell contra ell per va aparixer una plaga de serps verinoses que delm la poblaci. L'nica manera de curar-se era mirant al bast de Moiss, en el qual ell hi havia fet escolpir una serp de bronze.

Mort de Moiss.
Moiss va morir als cent vint anys sense poder trepitjar la Terra Promesa per haver dubtat de la divinitat. Com que no li era perms creuar el riu Jord, va pujar al cim del mont Neb des d'on va albirar la terra de Canaan i on va morir. El seu ajudant Josu es va convertir en el nou lder d'Israel i va entrar amb els jueus a la seva llar.

La tradici islmica afirma que Moiss est enterrat a Damasc. En el cristianisme, l'Epstola de Judes relata que l'arcngel Sant Miquel i Satans es van discutir davant el cadver de Moiss, ja que el dimoni demanava la seva nima ja que Moiss havia assassinat un egipci en la seva joventud.

Cronologia de Moiss.
La seva histria se situa tradicionalment entre els segle XVIII aC i el Segle XIII aC. 

A la Bblia (1Reis, 6:1) es diu que "L any quatre-cents vuitanta desprs de la sortida dels fills d'Israel de la terra d'Egipte, l'any quart del regnat de Salom sobre Israel, (...)". Segons els historiadors William F. Albright i Gershon Galil, entre altres, Salom va comenar a regnar a la dcada del 960 aC, aix faria que la sortida d'Egipte esdevingus a la dcada del 1140 aC i, comptant que Moiss tenia vuitanta anys quan va tornar de Madian cap a Egipte, resulta que Moiss seria nascut aproximadament, i segons la Bblia, cap a la dcada del 1220 aC i hauria mort a la dcada del 1100 aC.

Hisoricitat de Moiss.
No resten proves cientfiques i/o arqueolgiques sobre l'existncia histrica de Moiss. Existeixen multitud de teories que intenten explicar aquest personatge:
Identificat amb un lder dels hikses, poble asitic semita que va governar l'Antic Egipte des d'aproximadament el 1750 fins el 1550 aC.
Un dirigent dels habiru, un poble que va ocupar diverses zones de Canaan durant el segle XV aC, tal i com es descriu a les denominades Cartes d'Amarna del fara Akhenaten.
Amenmesse, un suposat fill del fara Seti II que es va rebellar contra el seu pare a l'Alt Egipte.
Un noble de la cort del fara Akhenaten que va sobresortir en les lluites que van seguir a la mort del fara per les reformes monotestiques que havia introdut el difunt Akhenaten. ;
Tamb hi ha qui afirma que el relat de Moiss s molt posterior i que s una llegenda del judaisme que, en el segle VII aC, en plena deportaci a Babilnia per part de Nabucodonosor II, va voler mostrar esperances de retorn dels hebreus al Regne de Jud.







Vegeu tamb.
Pentateuc;
Gnesi ;
xode ;
Levtic ;
Llibre dels Nombres ;
Deuteronomi ;

Fonts.
L'enciclopdia lliure, d'on prov la primera versi d'aquest article.
La Bblia del 2000, traducci complerta de la Bblia al catal;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30311" title="Imperi Otom" nonfiltered="2244" processed="2236" dbindex="12338">





L'Imperi Otom domin els Balcans i l'Orient Mitj entre els segles XV i XX. S'autoanomenava La Sublim Porta (coneguda a Occident per "La Porta", simplement).  Fou l'ltim califat islmic.

Expansi.
Els turcs arribaren a Anatlia com part de la maregassa de tribus turques desallotjades per les invasions mongliques del segle XIII. El seu primer governant conegut s Orhan, fill d'Osman I (o Utman I Gazi), de qui deriva el nom de l'Imperi. Els otomans s'installaren a Bursa, i conqueriren la ciutat bizantina de Nicea el 1326. Posteriorment, inciaren una srie de campanyes militars que posaren la totalitat dels Balcans sota el seu control, en particular desprs de la derrota dels cavallers croats a la Batalla de Nicpolis el 1396. 

La derrota dels otomans a la Batalla d'Angora, en la que Tamerl captur a Baiacet el Raig retard un temps la seva ascensi, que fou represa a mitjan segle XV. 

Mehmet II o Mahomet II el Conqueridor conquer Constantinoble el 1453 i destru finalment l'Imperi Bizant, duent les fronteres otomanes fins a Europa Central. No obstant aix, l'aven otom en aquesta direcci acab quan Solim I el Magnfic fracass en el setge de Viena, el 1529. A l'Orient, per la seva banda, l'ascens de l'Imperi Safvida oblig Selim II a guerrejar amb Prsia, fet que el motiv a conquistar Egipte (1527). D'aquesta manera, l'Imperi Otom arrib a la seva mxima extensi geogrfica, que duraria fins el 1683.

Organitzaci.
Interiorment, els otomans organitzaren el seu imperi no segons el principi territorial, sin pel principi poblacional. D'aquesta manera, l'Imperi fou repartit entre musulmans, cristians ortodoxs, jueus, zoroastrians, etctera, cadascun dels quals conformava un millet amb la seva prpia autoritat a crrec. La noblesa otomana estava per sobre dels raiyeh (literalment, el 'ramat'), per no tingu crrecs en el govern sin fins que la seva pressi oblig a Soliman el Magnfic a admetre'ls, a mitjan segle XVI. L'administraci otomana estava en mans d'una Casa d'Esclaus, que era reclutada entre els no musulmans, i educada des de la infncia per a ocupar crrecs directius. Fins i tot el visir del sult era un simple esclau, que d'un moment a un altre podia ser desposset de la seva vida i bns. 

Decadncia.
La decadncia otomana comen desprs de la mort de Solim el Magnfic, el 1566. Una srie de governants ineficaos feren florir les intrigues de palau, fins que l'acci combinada del sold Murad IV (o *Amurates IV) i de la Casa de Koprulu motiv una intensa reforma administrativa. 

La derrota al Setge de Belgrad el 1456 i al Setge de Viena el 1529 va aturar l'avan de l'Imperi Otom cap a l'Europa catlica durant uns anys, fins que Selim II ataca diversos ports de la repblica de Vencia i per aturar les accions es va formar la Lliga Santa, contra la que l'Imperi fou derrotat a les costes del Pelopons el 1571 en la Batalla de Lepant. No obstant aix, l'Imperi Otom sofr un altre seris revs quan va comprometre tots els seus recursos en un nou assalt a Viena, que fracass el 1683 grcies a l'heroica resistncia dels polonesos. 

A partir de llavors, els otomans descobriren que el seu poder militar (basat en la disciplina de la infanteria de genssers i la cavalleria de sipahis) estava naufragant, i resolgueren obrir-se a la diplomcia occidental. D'aquesta manera, els comerciants cristians de Constantinoble (els fanariotes) s'obrien pas dins l'administraci otomana. Aquest procs dur tot el segle XVIII, per motiv el sorgiment de la Gran Idea de reemplaar l'Imperi Otom per un Imperi Grec. Els grecs s'alaren en armes al comenament del segle XIX i n'obtingueren la seva independncia el 1823, per mai arribaren a concretar la Gran Idea. Els otomans es tornaren ms fanticament musulmans que mai, i es van embullar irremissiblement en el joc poltic de les potncies colonials d'Occident, al mateix temps que sobrevivia a les revoltes que els seus propis joves oficials, educats en l'art de la guerra occidental, promovien en nom d'aquests mateixos valors occidentals que havien rebut. L'"home malalt d'Europa", com es qualific a l'Imperi, sobrevisqu encara tres quarts de segle ms, grcies al suport d'Anglaterra (que necessitava als otomans per a contrarestar les ambicions de Rssia d'arribar a la Mar Mediterrnia). Aix no imped que els otomans perdessin virtualment l'administraci d'Egipte, al mateix temps que els pobles cristians dels Balcans (Srbia, Crocia, Bulgria i Romania) s'anessin independitzant un darrere d'un altre.

Final.
Finalment, durant la Primera Guerra Mundial, l'imperi Otom forma l'anomenada Triple Aliana amb els imperis alemany i austrohogars. Desprs de la derrota dels imperis centrals, greument soscavat pel despertar rab provocat pels britnics amb les gestes de Lawrence d'Arbia, l'Imperi Otom es desplom en l'anarquia. Pel Tractat de Svres de 1920, imposat per les potncies aliades, rest redut a la zona europea d'Estambul i l'asitica de l'Anatlia. El descontentament creixent provoc una revolta militar i l'ascensi al poder del primer president de Turquia, Kemal Atatrk, el qual simplement abol el Sultanat i renunci a la idea imperial, de manera que la histria de l'Imperi Otom arrib a la seva fi el 1924.

Vegeu tamb.

 Oghuz;
 Ertu rul Gazi;
 S t;
 Osman I;
 Kay ;




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30312" title="Pulm" nonfiltered="2245" processed="2237" dbindex="12339">

Els pulmons sn un rgan parell, els ms importants de l'aparell respiratori, amb aspecte de con formats per un teixit esponjs de color rosa grisenc. Ocupen la major part del trax. 

Els pulmons estan coberts per una membrana anomenada pleura i estan separats l'un de l'altre pel mediast.

El pulm dret est dividit en tres parts, anomenades lbuls. El pulm esquerre t dos lbuls.

Tenen al voltant de 300 milions d'alvols, tenint una superfcie total del voltant de 140 m2 en adults (aprox. la superfcie d'una pista de tennis). La capacitat pulmonar depn de l'edat, pes i sexe- est en el rang entre. 4,000-6,000 cm3. Les dones solen tenir al voltant del 20-25 % ms baixa la capacitat pulmonar.

La funci dels pulmons s realitzar l'intercanvi gass amb la sang, per aix els alvols estan en estret contacte amb capillars. En els alvols es produeix el pas d'oxigen des de l'aire a la sang i el pas de dixid de carboni des de la sang a l'aire. Aquest pas es produeix per la diferncia de pressions parcials d'oxigen i dixid de carboni entre la sang i els alvols.

 Embriologia dels pulmons .

Des del punt de vista embriolgic, el pulm s'origina de l'intest anterior, a partir de l'endoderma. Ja en les primeres setmanes es forma un petit rovell de la qual es genera tot l'arbre trqueo-bronquial. El rovell s'envolta d'un estroma que donar origen a les estructures de sustentaci. Del mateix lloc, deriva una cavitat que formar les pleures.





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30314" title="Mar Groga" nonfiltered="2246" processed="2238" dbindex="12340">


La mar Groga, o el mar Groc (en xins   , Huang Hai; en core   , Hwang Hae), tamb anomenada mar de l'Oest a Corea (en core   , Seo Hae), s la part septentrional de la mar de la Xina Oriental, que al seu torn s una part de l'oce Pacfic. Banya la costa nord-oriental de la Xina i la costa occidental de la pennsula de Corea. El seu nom ve de les partcules de sorra que li donen aquell color a l'aigua, provinents del riu Groc o Huang He.

Ocupa una rea de prop de 417.000 km, tot i que s molt poc profund, ja que la seva profunditat mxima s de sols 105 metres.

Al nord-oest de la mar Groga, en una mena de raconada, hi ha el mar de Bohai (abans anomenat 'badia de Petxili', o 'Zhili'). En ell hi desemboquen el Huang He (que travessa la provncia xinesa de Shandong i la seva capital Jinan) i el Hai He (que passa per Pequn i Tianjin).

La badia de Corea, entre la provncia xinesa de Liaoning i la costa nord-occidental de Corea del Nord, tamb s una part de la mar Groga. El mar de Bohai i la badia de Corea estan separades per la pennsula de Liaodong, amb la ciutat de Dalian a la punta meridional.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30330" title="Canalda" nonfiltered="2247" processed="2239" dbindex="12341">


Canalda s un poble de la part oriental del municipi d'Odn, i forma una entitat municipal descentralitzada des del 1973. El seu terme t uns 18,31 km d'extensi.

Est situat al nord del Solsons, al vessant sud de la serra de Querol. Pel terme hi passen, entre altres,  la riera de Canalda, el torrent d'Urdoll, la rasa de Coll de Jou  i la rasa d'Encies. A l'est t la serra d'Encies, i a l'oest la del Puig Sobir.

Est comunicat per carretera comarcal amb Odn i amb Sant Lloren de Morunys pel Coll de Jou, i per carretera local amb Lladurs i Solsona.

L'esglsia parroquial, romnica, est dedicada a Sant Juli. Els absis, quadrats, sn del segle IX-X. El campanar, la nau central i la portalada sn del segle XII, mentre que la sagristia i el creuer sn barrocs, del segle XVIII.

Canalda, juntament amb la quadra d'Encies, ja havia tingut ajuntament propi a mitjan segle XIX, si b no es t constncia de quan es va incorporar a Odn. 

Segons el Diccionari Catal-Valenci-Balear, la seva etimologia s pre-romana, probablement cltica, ja que en l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell, a l'any 839, hi apareix amb el topnim Kanavita.


Enllaos externs.
Pgina oficial de Canalda;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30331" title="Quilla (constellaci)" nonfiltered="2248" processed="2240" dbindex="12342">


Carina (mot llat que vol dir quilla) s una constellaci que form part de la constellaci antiga Argo Navis,junt amb Vela i Puppis. Cont Canopus, el segon estel ms brillant del cel nocturn, i l'estel supermassiu eta Carinae un estel variable que fou observat per Halley en el 1677, quan tenia una magnitud de 4. Cap a 1843 es va fer tan brillant com Canopus, per des de 1900 la seva magnitud canvia entre 6 i 8.

Vora aquest estel hi ha una nebulosa de uns dos graus d'ample, molt fcil d'observar, incls amb prismtics. Dins aquesta constellaci tamb hi ha alguns cmuls oberts d'estels, algun bastant brillant.

Enllaos externs.
Plana sobre Carina;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30332" title="Escut de Canalda" nonfiltered="2249" processed="2241" dbindex="12343">


L'escut oficial de Canalda t el segent blasonament:

Escut caironat: de gules, una faixa semipal d'argent, acompanyada, al cap, d'un card d'or de tres flors.

Histria.
Va ser aprovat el 9 de maig del 2002.

El card d'or sobre camper de gules prov de les armes parlants dels Cardona, als quals pertanyia el castell de Canalda. La faixa semipal d'argent alludeix a l'etimologia del poble: Canalda ve del mot pre-rom Kanavita, que significa  el cam de la gorja , en referncia a la situaci geogrfica del lloc; la faixa simbolitza el cam, mentre que el pal es refereix a la gorja. Com s habitual en tots els escuts de les entitats municipals descentralitzades, el de Canalda no porta corona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30334" title="Gerb" nonfiltered="2250" processed="2242" dbindex="12344">


Gerb s un poble que forma una entitat municipal descentralitzada pertanyent al terme d'Os de Balaguer, a l'extrem sud-oriental del municipi. L'antic terme de Gerb, de 18,19 km, que es va dissoldre a mitjan segle XIX i que va existir tamb durant els anys 1937-1939, noms t continutat territorial amb el municipi d'Os de Balaguer en un sol punt, la Torreta dels Quatre Batlles. El funcionament d'una junta venal amb autonomia respecte a Os de Balaguer es remunta al 1904. Segons el cens del 2003 tenia una poblaci de 371 habitants.


Gerb es troba vora el barranc del Macip i prop del marge dret del riu Segre, a noms 3 km de la capital de la comarca, Balaguer, a la qual l'uneix una carretera local. Del poble surten dues carreteres ms, una cap a Sant Lloren de Montgai i Camarasa vora el Segre, i l'altra cap a Vilanova de la Sal.

Est situat al peu de l'antic castell de Gerb, bastit pel comte Ermengol IV d'Urgell cap al 1082 com a base per a la conquesta de Balaguer, i durant uns anys va ser la capital del comtat. Ms tard (1106) fou cedit a l'esglsia de Santa Maria de Solsona.

L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Salvador.

El president de l'entitat municipal descentralitzada de Gerb s Francesc Alcob i Pall.

 Enllaos externs .
Pgina web del poble de Gerb;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30336" title="Vilamitjana" nonfiltered="2251" processed="2243" dbindex="12345">

Aquest article s sobre la vila d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Vilamitjana (antic municipi) .;

La vila de Vilamitjana, o Vilamitjana de la Conca, fou cap d'un municipi independent fins el 1972, i ara s cap d'una entitat municipal descentralitzada pertanyent al terme municipal de Tremp.

s situat en una posici molt cntrica, dins de la seva comarca, a 4 km al sud-est del cap de Tremp, cap del municipi actual, a la riba esquerra del canal de Gavet i dalt d'un petit tur que domina la plana regada per la Noguera Pallaresa, a la Conca de Tremp. Davant seu mateix, a ponent i a l'altre costat de la Noguera Pallaresa t el poble de Palau de Noguera.

El nucli antic t una disposici urbana de vila closa, construda dalt d'un tossalet que domina la plana, amb les cases formant un clos accessible per diversos portals. El pas del temps ha fet que en la zona ms plana del sud-oest del clos de la vila s'ans desenvolupant un nucli ms modern, que arriba al lloc per on es va fer passar, ms modernament, la carretera.

La vila closa estava dominada pel castell, que era al capdamunt, a prop de l'esglsia de Santa Maria, en el lloc que encara es coneix amb el topnim del Castell.

 Etimologia .
Es tracta d'una vila del segle XII, probablement poblada ja en la seva fundaci amb la finalitat de ser un nucli comercial i defensiu important, per la qual cosa es va declarar vila des del primer moment.

La segona part del topnim, mitjana, no t res a veure amb la mida de la poblaci, sin en la seva situaci, mitjana entre les viles de Tremp i Figuerola d'Orcau.

 Histria .
Vilamitjana s esmentada ja en un document del 1172, com a domini del bisbe d'Urgell. Aquest domini va perdurar fins al segle XIX.

El 1378 hi consten 15 focs, que havien passat a 40 el 1553 (cal comptar una mitjana de 5 habitants per foc, o casa). El 1718 ja tenia 220, que havien ms que doblat el 1787: 489. El 1860 va veure el seu moment de mxim creixement: 577 habitants. A partir d'aqu comen una davallada, com es veu en la informaci que dna la Geografia de Carreras Candi: 217 edificis i 6 d'escampats, amb una poblaci de 407 habitants de fet i 429 de dret.

Aquest descens es va veure interromput per les obres de l'Embassament de Sant Antoni, ja que Vilamitjana fou triada com a lloc de residncia dels empleats de La Canadenca que s'encarregaven de construir la presa i les centrals. Vilamitjana assolia aix els 773 h. el 1930. Acabades les obres, per, torn a baixar el nombre d'habitants: 399 el 1940, per recuperar-se una mica en els inicis de la postguerra: 442, el 1960.

A partir d'aleshores ja vingu el descens de poblaci que ha viscut tota la comarca sencera, com es pot apreciar en el quadre segent:


L'any 2005 era el segon nucli ms poblat del municipi desprs mateix de la ciutat de Tremp.

 Festes i tradicions .
Antigament se celebrava la Festa Major el 14 de setembre, i s'hi feia una firaels dies 14 i 15 de novembre (el fet de celebrar fira era un dels privilegis inherents al ttol de vila). Actualment, per, la Festa Major ha estat traslladada al penltim diumenge d'agost.

 Comunicacions .
La carretera C-1412b}}, de Ponts a Tremp, travessa l'antic terme de Vilamitjana quasi en diagonal, al llarg de 3,5 quilmetres. De l'extrem sud-est de l'antic terme arrenca cap al sud la carretera LV-9123, que mena a Sant Serni passant abans per Fontsagrada i Gavet, i algunes pistes rurals en bon estat comuniquen la vila amb les diferents partides agrcoles del terme i amb Suterranya.

Vilamitjana compta amb servei pblic de transport interurb. T parada de l'autobs de la lnia Barcelona-la Pobla de Segur, amb un servei al dia en direcci a Barcelona, al mat ben d'hora, i un altre a mitja tarda en direcci a la Pobla de Segur. Tamb hi passa la lnia Barcelona-eth Pnt de Rei, amb dos cotxes a mig mat en direcci a la Vall d'Aran (un d'ells t final de trajecte a Esterri d'neu), i dos a primera hora de la tarda cap a Barcelona.

A ms a ms, dues de les lnies de transport escolar organitzades pel Consell Comarcal passen per Vilamitjana, per poder dur els nois i noies de la vila a l'escola o a l'institut de Tremp.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Vilamitjana". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 PLADEVALL, Antoni i CASTILL, Arcadi. "Tremp. Vilamitjana", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

  Enllaos externs .
 La web oficial de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Vilamitjana;
 Una altra web de Vilamitjana;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30338" title="Escut de Gerb" nonfiltered="2252" processed="2244" dbindex="12346">


L'escut oficial de Gerb t el segent blasonament:

Escut caironat: escacat d'or i de sable; ressaltant sobre el tot un castell de sinople tancat d'argent.

Histria.
Va ser aprovat el 9 de setembre de 1991.

El castell de Gerb (representat a l'escut) fou construt pel comte Ermengol IV d'Urgell el 1082, i durant uns quants anys va ostentar la capitalitat del comtat. L'escacat d'or i de sable sn les armes dels comtes d'Urgell. Com s habitual en tots els escuts de les entitats municipals descentralitzades, el de Gerb no porta corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30339" title="Escut de Vilamitjana" nonfiltered="2253" processed="2245" dbindex="12347">


L'escut oficial de Vilamitjana t el segent blasonament:

Escut caironat partit: 1r. de sinople; 2n. d'argent; ressaltant sobre la partici una flor de lis de l'un en l'altre.

Histria.
Va ser aprovat el 15 de novembre de 1991.

La flor de lis s l'atribut de la Mare de Du, a qui est dedicada l'esglsia parroquial. La partici de l'escut s un senyal parlant referent al nom del poble. Com s habitual en tots els escuts de les entitats municipals descentralitzades, el de Vilamitjana no porta corona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30341" title="Canopus" nonfiltered="2254" processed="2246" dbindex="12348">
Per a la ciutat d'Egipte i el personatge mitolgic grec, vegeu Canobus;

Canopus, o   Carinae, s l'estel ms brillant de la constellaci Carina, a l'hemisferi sud. s una supergegant blanc-groguenca, i es tracta del segon estel ms brillant del cel, amb una magnitud aparent de  0,62. Est situat a una declinaci de  52 42' (2000) i una ascensi recta de 06h 24m, s visible des de la costa africana del Mar Mediterrani.

Amb una brillantor 20.000 vegades superior a la del Sol, s l'estrella ms brillant en un radi d'uns 700 anys llum al voltant nostre. La dificultat de mesurar la distncia a qu est situada Canopus prov de la seva naturalesa poc usual. Canopus s una estrella de tipus espectral F0 IA, un tipus de supergegants poc abundants i de les quals no se'n sap gaire; poden ser estrelles que s'estan convertint en gegants vermelles o b que ja han passat per aquesta etapa. Aix fa difcil determinar-ne la magnitud absoluta i, per tant, la distncia. La determinaci de la seva parallaxi, grcies a les observacions del satllit Hipparcos), ha perms calcular la distncia sense necessitat de saber la seva magnitud absoluta, que, en canvi, ara es pot obtenir coneixent-ne l'aparent.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30342" title="Albalat de la Ribera" nonfiltered="2255" processed="2247" dbindex="12349">

Albalat de la Ribera s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de la Ribera Baixa. Tamb anomenat i/o descrit a vegades pels habitants com Albalat de la Ribera de Xquer (escrit en diversos estendards i segells municipals amb les sigles ARX), i sovint confs amb l'antic i desaparegut poble ve de Pardines i errniament anomenat Albalat de Pardines.

Geografia.
Albalat, que encara conserva el sentit etimolgic del topnim: 'parada en la calada' en rab (ja que per la poblaci passava la Via Augusta), s el punt de pas obligat entre els nuclis urbans del voltant, dels quals dista entre 5 i 10 quilmetres. A Valncia, a 32 quilmetres, es pot accedir fcilment, per l autopista A7, o per la carretera C3324, tamb mitjanant la lnia frria Xtiva-Valncia (des de l estaci d Algemes, a cinc quilmetres) o la de Gandia-Valncia (des de l estaci de Sueca, a 7 quilmetres). El riu Xquer i el llac de l'Albufera n'han determinat l'esdevenir histric.

Localitats limtrofes.
El terme municipal d'Albalat de la Ribera limita amb la localitat de Sollana al nord, amb Sueca a l'est, fent servir el riu Xquer com a boga meridional limita amb Poliny de Xquer al sud, i per acabar amb Algemes a l'oest. Totes aquestes sn poblacions de la comarca de la Ribera Baixa excepte Algemes, que s de la comarca vena, la Ribera Alta.

Histria.
Albalat de la Ribera t l'origen a l'poca preromana, i segurament ocupava els pujols ms elevats de la poblaci, l'rea on ara hi ha el carrer de la Torreta i els voltants; a partir d'aquest nucli hi hauria una srie d'aiguamolls, ja que abans d'arribar a Albalat, el Xquer es dividia en dos braos, un dels quals desembocava a l'Albufera. Com la totalitat del pas va romandre sota la dominaci islmica fins a la conquesta cristiana pel rei Jaume I l'any 1238; el qual abans de conquerir la ciutat de Valncia, i tot preparant el cam, practic unes quantes incursions pel territori valenci, i en una d'elles va arribar a Albalat on va romandre uns quants dies (segons el Llibre dels fets). 

Durant els segles XVIII i XIX, l'expansi demogrfica fou espectacular grcies a l'ampliaci constant dels regadius, a la colonitzaci de noves terres guanyades als pantans i al llac de l'Albufera i, ms que cap altra cosa, a les mesures de salubritat que van rebaixar les taxes de mortalitat infantil i general.

L expansi del conreu de l'arrs i del taronger i una bona cojuntura de preus fins als anys trenta van permetre un creixement demogrfic sense fre, de manera que cap al 1940 la Ribera Baixa havia assolit la xifra de 53.791 habitants, bona part dels quals eren fruit de la immigraci constant de m d'obra agrria.

Els anys de la postguerra foren anys d'aturada comercial i de caiguda de preus, cosa que unida a la mecanitzaci creixent de les tasques agrcoles (recollectores d'arrs, tractors, etc..) va produir un gran flux migratori de jornalers cap a Frana, Barcelona i Valncia, aix com a les maresmes del Guadalquivir per colonitzar aquelles terres amb nous arrossars.

A partir dels anys 60, va comenar a recuperar-se l'economia comercial agrria i anaren apareixent treballs alternatius com els relacionats amb la construcci, hi hagu un procs d'engegament industrial i Albalat no en fou cap excepci.

Demografia.
Segons el que es descriu al llibre Vila de Albalat de la Ribera de Xquer. Notcia General Recopilada en lo ay 1.704, i les dades de l'Institut Valenci d'Estadstica la poblaci ha evolucionat de la segent manera:





Cultura.
Centres d'ensenyament.
Collegi Pblic Ausis March;
Institut d'Educaci Secundria Sucro;

Biblioteca.
La biblioteca municipal Joan Fuster d'Albalat de la Ribera compta amb una superfcie de 419 m2, 70 llocs de lectura, 1.968 socis i 4.093 visitants anuals. (Dades extretes de l'IVE de l'any 2005)

Llengua.
La poblaci autctona, aproximadament un 85% s valencianoparlant, al voltant d'un 10% dels empadronats al poble sn estrangers, generalment de pasos africans i de l'est, i la resta de la poblaci s immigrant d'altres pasos de l'estat espanyol i sn castellanoparlants. El valenci parlat a Albalat de la Ribera conserva trets caracterstics dels subdialectes valenci meridional i apitxat.

 s del Valenci meridional a Albalat de la Ribera:
 Trets fontics i morfolgics:;
 Predomini de la variant perifrstica del passat: jo vaig anar en compte del passat simple jo an, tpic de l'apitxat.
 L'article plural mascul, no pas el femen, esdev "es" davant les paraulaes comenades per consonant: es llibres en compte de els llibres; no obstant no ocorre a en les formes els/les davant mots comenats per vocal: els albalatencs i les albalatenques.
 Es mant el pronom reflexiu "mos" (ens) mo'n anem, a diferncia del pronom reflexiu "vos" aneu-vo'n, . A Albalat de la Ribera existeix un recurs molt notable quant a l'expressi "anem-nos-en" que s l's de la contracci 'mone o 'nmon. (anem-nos-en -> anem-mos-en -> ane'-mo'n -> 'ne-mo'n -> 'mo-ne).
 Harmonitzaci voclica:;
 Sempre  (dona > , terra > ).

 s de l'Apitxat a Albalat de la Ribera:
 Trets fontics i morfolgics:;
 Ensordiment de les alveolars i palatals sonores, com ara en casa, tretze i metge 'tretse, 'met e. ;
 S'empra el pronom "se" en la segona persona del plural convertint-se aneu-se'n.
 Existeix la presncia de gran quantitat de formacions analgiques al verb, com per exemple: beguent per bevent, poguent per podent, veguem per veem o veiem, ploguent per plovent, etc.
 Neutralitzaci de b/v en /b/.
 Tendncia fontica al ieisme que fa sonar i semiconsonat la ll palatal lateral: dient iet en lloc de llet, bai en lloc de vall, etc.

 s com a quasi tot el Valenci:
 Trets fontics i morfolgics:;
 Es conserven les formes arcaiques del plural amb n original llatina, com ara hmens mens o jvens obens en lloc de homes o joves, caracterstica compartida amb altres dialectes del catal occidental, encara que a l'apitxat s'estn a moltes altres paraules: rvens, orgens, mrgens, etc.
 Existeix tamb una tendncia a la diftongaci de la o inicial tona (quan es constitueix en sllaba) per au: aulor (olor), aufegar (ofegar), aubrir (obrir), etc.

Msica i Dansa.
Ateneu Musical i Cultural d'Albalat de la Ribera;
Colla de dolainers i tabaleters d'Albalat de la Ribera "La Lloc";
Grup de danses "Segreny";

Festes.
Les Festes d'Agost sn les festes patronals del poble, i el dia gros s el 17, dia en qu se celebra la process del Crist de les Campanes:

Destaca la recuperaci de la festa del fanalet o de les llanternes de mel.
La cord s una festa estimada a Albalat de la Ribera. Celebrada tradicionalment en un dels carrers principals del poble (carrer del Santssim Crist de les Campanes) i, traslladada des de fa uns quants anys al poliesportiu per tal d'evitar desperfectes a les faanes del carrer i per motius de seguretat obvis.
Una festa tamb ms que consolidada s la Nit del Rock, anomenada des de l'any 2005 'Trobada de Msica Alternaliva Sucro Rock' (o Svcro Rock). Per aquest festival han passat multitud de grups, tant locals com de distints indrets del Pas Valenci, aix com tamb de la resta de l'Estat espanyol. I amb aquests, diversos estils musicals com rock, ska, reggae, punk, heavy metal, hardcore...
Un altre costum a les festes d'agost s el sopar popular, en el qual les taulades ocupen des de la Plaa de la Cort fins a mitjan carrer del Santssim Crist de les Campanes i al qual va una gran part del poble, que tasta sopars com la paella, fideu, truita gegant... ;

A mitjan octubre es celebren les Festes de Sant Roc, al principi noms eren les festes del barri que t aquest nom, per hui tot el poble les sent com a prpies.

Un dels actes ms importants, grcies al qual la festa s viva, s la desfilada de Moros i Cristians. En aquestes festes, els albalatencs i les albalatenques munten els tradicionals barracons als carrers ms importants del barri de Sant Roc, i en aquests es fan bons menjars i es juguen partides acarnissades de truc (veure joc del truc).

Altres costums: fogueres per Sant Antoni, el costum de fer els rotllos per Sant Blai i portar-los a beneir.

 Monuments i llocs d'inters .
En el nucli urb:
Casa de la Vila;
Casa del Bou;
Ermita de Sant Roc i Sant Sebasti;
Escorxador, hui Biblioteca municipal;
Esglsia de Sant Pere Apstol;
Font;
Gran via del Pas Valenci (Passeig);
Mercat;
Parc Tirant lo Blanc;
Pont: tamb anomenat pont de ferro va ser construt l'any 1917. Enllaa amb la carretera d'Alzira. Quan va ser alat va desaparixer la barca que servia de pont i que havia adquirit tal valor tradicional que es va fer figurar a l'escut de la vila. Temps desprs, modificacions en l'herldica albalatenca substituiren la barca amb perxador per una barca de vela llatina, utilitzada tpicament als aiguamolls de l'albufera. Encara es conserva l'antic escut en molts llocs del poble com ara l'entrada de la Biblioteca municipal i antic escorxador.

Al terme:
Ullal de la Mula;
Ullal de la Senillera;
Ullal Gros;

Gastronomia.
Albalat comparteix la gastronomia de la zona de la Ribera i l'Albufera, els arrossos i la gran varietat de receptes que hi ha, les anguiles, les ensalades i la verdura. Tamb sn un menjar tradicional a Albalat les rates de marjal. Menjar aquests animals s ms habitual quan es passen dies de cbila a les casetes del terme.

En festes es preparen coques escudellades i de sag, rollets d'ans i corones, dol tpic del poble, mones de carabassa i altres dolos.

 Poltica i Govern .
Histric del govern local des de les eleccions de 1979:



Desprs de les eleccions municipals de maig del 2007, governa el municipi el PSPV amb 6 regidors, amb Joan Baptista Ferrando i Miedes com a alcalde. El PP resta a l'oposici amb 4 regidors, aix com tamb EUPV-ERPV-Comproms per Albalat, amb 1.

 Agermanament .
Des del dia 22 de setembre de l'any 2000, Albalat de la Ribera est agermanat amb Mozac, una localitat amb una demografia semblant a l'albalatenca, que pertany al departament de Pui Domat, a la regi d'Alvrnia, Frana.

Altres dades.

Anteriorment l'activitat econmica principal era l'agricultura, ara ha passat a un segon pla, reemplaada per la indstria.
El conreu principal s el taronger, i a la marjal, l'arrs. Part del terme d'Albalat pertany al Parc Natural de l'Albufera.

 Enllaos externs .


 Pgina web d'Albalat de la Ribera;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Pgina web de l'Ajuntament;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30348" title="Almussafes" nonfiltered="2256" processed="2248" dbindex="12350">

Almussafes s una vila i municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Limita amb Sollana (a la mateixa comarca), amb Alginet i Benifai (a la Ribera Alta), i amb Silla i Picassent (a la comarca de l'Horta Sud).

 Geografia .
Situat al sud-oest del llac de l'Albufera. La seva superfcie s completament plana i de terres argilenques. El clima s mediterrani i els vents dominants sn els de nord, oest i aquest i s aquest ltim el qual ocasiona les pluges. Disposa de gran varietat de camps de tarongers.

Histria.
Encara que hi ha empremtes de poblaci en el neoltic. Almussafes est documentada per primera vegada en el s XI, quan el Cid va acampar en una zona anomenada Rayosa (l'actual Raxosa) i el gendre de Yucef, Abu-Beker ho va fer en la poblaci. L'origen, per tant, s musulm i el seu topnim prov de l'rab Maaf, que significaria quelcom paregut a  a meitat de cam  per qu era el lloc on es cobraven els tributs de peatge i almoixerifat a vianants, a les seues mercaderies, cavalleries i vehicles que entraven i sortien de Valncia.

Fou conquerida per en Jaume I en 1238 i cedida als soldats de Montpeller que l'ajudaren a conquistar-la. El 19 de maig de 1252, na Navarra, filla d'en Garca Danvero, atorg carta de poblaci a 20 persones d'Almussafes, sota dret emfitutic,i es va reservar la torre, el forn i d'altres regalies. El 17 d'abril de 1281, Garca Lope de Sentia i sa muller Toda Garcs, atorgaren altra carta de poblaci, establint nous colons que devien pagar delmes i primcies a l'esglsia i una quarta part del blat i grans i una sisena part del ram, oliveres i figues. El 1289 Pere Martnez d'Altazona va vendre la vila i el castell d'Almussafes a Eximn d'Urrea, amb els seus vassalls, cases, terres i dems drets feudals. Urrea torn a atorgar escriptura de venda aquell mateix any a Raimon Escana, qui va mantenir el lloc fins 1346, que el va comprar Joan Rodrguez de Corella. Els enfrontaments entre Rodrguez de Corella i Pere IV durant la Uni implicaren la confiscaci d'Almussafes i la seua donaci a Garca Lloris. Aquest va desistir de la donaci i el rei va vendre la vila el 1352 a l'abat del monestir de nostra senyora de la Valldigna, qui el retingu durant 451 anys, fins 1766, que va ser incorporada a la Corona, rere un plet aixecat per Almussafes davant el Consell d'Hisenda. En l'any 1788 es deslliga de la parrquia de Benifai i es converteix en parrquia.

 Demografia .




 Economia .
L economia ha estat tradicionalment sustentada en l'agricultura, s hi produeix dacsa, arrs, vi, oli, seda, fruits i ctrics. Per des de 1976, data de la implantaci de la multinacional automobilstica Ford, tant la morfologia com l'economia d'Almussafes es van veure sacsejades i transformades.

 Factoria Ford i indstries auxiliars .
L'activitat econmica d'Almussafes i les poblacions limtrofes es concentra al voltant de la factoria d'autombils Ford, inaugurada el 18 d'octubre de 1976, on s'han fabricat ms de 9 milions de vehicles. Esta factoria acobla en l'actualitat els models Focus, Fiesta, Ford Ka de la marca Ford i el Mazda 2. La producci mitjana diria s de 2.000 unitats.

La factoria de Ford oferix ocupaci directa a 7.000 persones, mentres que la indstria auxiliar ocupa a uns 21.000 treballadors addicionals. L'origen de la fbrica es remunta a 1973, quan la multinacional nord-americana llavors dirigida per Henry Ford II va decidir adquirir 636 horts en la comarca amb una extensi total de 270 hectrees.

Ms enll de la importncia de la companyia amb carcter local, la quota de Ford Motor en el Producte Interior Brut del Pas Valenci ascendix al 8,2%.

 Administraci .
Localitat de predomini de l' esquerra, El PSPV va governar des de 1979 fins 1995. De l' any 1995 fins 1997 governaren en coalici amb el Bloc Nacionalista Valenci qui regentaria l' alcaldia els dos anys segents. A les eleccions locals de 1999 el Bloc acced a l' alcaldia, aquesta vegada en solitari i en 2003 el PSPV-PSOE obtingu majoria absoluta. Els comicis de 2007 donaren 6 regidors al PSPV-PSOE, 5 al BNV i 2 al PP. L' actual alcaldessa, per dos anys, s M Carmen Santos-Juanes Fuster del PPCV.


 Monuments .
 Torre de Racef. Construda entre els segles VIII i XI, de planta quadrangular, 24 m d'alada, formava part del caseriu original i desprs va servir de pres. Actualment es troba en perfecte estat i integrada en la poblaci.
 Esglsia de Sant Bartomeu. Barroca de 1788, amb interior xurrigueresc i apreciables pintures.

 Festes i celebracions .
 Festes Patronals. Del 13 al 17 de juliol se celebren les festes en honor als seus patrons Sant Bertomeu i la Santssima Creu amb revetlles, espectacles pirotcnics, actuacions musicals, dances tradicionals valencianes, cercaviles, actes religiosos, etc. Destacar l`Homenatge a la Paella o la desfilada de Moros i Cristians.

 Fills illustres .
 Salvador Botella Rodrigo (Almussafes, 1929 -   Riba-roja de Tria, 2006) fou un ciclista professional.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30349" title="Tsunami de l'Oce ndic" nonfiltered="2257" processed="2249" dbindex="12351">


L'anomenat Tsunami de l'Oce ndic o Tsunami del Sud-est Asitic va ser un tsunami provocat per un terratrmol submar que s'origin a l'Oce ndic, prop de l'illa de Simeulue, al nord-oest de l'illa de Sumatra (Indonsia) el diumenge 26 de desembre de 2004, a les 00:58:53 UTC (01:58:53 hora catalana; 07:58:53 hora local).

El terratrmol va originar un seguit de tsunamis que devastaren les costes d'Indonsia, Sri Lanka, l'ndia, Tailndia i altres pasos amb onades gegants de fins a 30 metres d'altura que arribaren, fins i tot, a les costes d'frica, a 4.500 km de l'epicentre, convertint-se aix  en la catstrofe natural ms mortfera de la histria recent.

El sisme -que va tenir una magnitud de 9.0 graus en l'escala de Richter- s el quart terratrmol ms gran ocorregut des de l'any 1900. 

Es calcula que el desastre va causar ms de 300.000 vctimes, entre morts i desapareguts. Precisament, l'elevat nombre de persones desaparegudes port les autoritats dels pasos afectats a admetre la impossibilitat de poder donar mai una xifra final exacta de vctimes mortals, a les quals, a ms a ms, cal afegir les morts que van acabar provocant les malalties i epidmies que aparegueren com a conseqncia de les deficients condicions d'higiene i salubritat. 


Caracterstiques del terratrmol.

L'hipocentre del terratrmol es va situar a 3,307 de latitud Nord i a  95,947 de longitud Est, a uns 160 km a l'oest de l'illa de Sumatra, i a una profunditat de 30 km sota el nivell del mar . El terratrmol per si sol (deixant de banda els tsunamis que provoc) es va sentir en pasos tan allunyats com ara Bangladesh, Malisia, Myanmar,  Tailndia, l'ndia o les Maldives.

Inicialment es va dir que el terratrmol havia tingut una magnitud de 6.8 en l'escala de Richter. Fins i tot el prestigis Centre d'Avs per Tsunamis del Pacfic (PTWC) el va mesurar per sota de la seva magnitud real (8.5 graus). Mesuraments posteriors, per, van arribar a la conclusi que la magnitud final del terratrmol havia estat de 9.0 graus. No obstant aix i a manca d'una confirmaci final, noves anlisis fetes pbliques el febrer de 2005 apunten la possibilitat que la magnitud del terratrmol hagus estat, fins i tot, superior, podent arribar als 9.3 graus. 

La zona on es localitz l'hipocentre es troba a l'extrem occidental de l'anomenat Anell de Foc, un cintur ric en sismes i volcans que concentra el 81% dels terratrmols ms grans que tenen lloc al planeta. 

Cal dir que el terratrmol va ser inusualment gran pel que fa a l'extensi geogrfica. Es creu que va provocar una fractura dels fons de l'oce de 1.200 km de llargada per 15 metres d'altura. El trencament es va produir al llarg d'una zona de subducci pel xoc de dues plaques tectniques: d'una banda la placa ndica i, de l'altra, la placa birmana -que forma part de gran placa eurasitica-. Les dues plaques avancen en sentit contrari, de manera que la placa ndica s'enfonsa sota la birmana a una mitjana de 6 cm/any. 

El poder del terratrmol.

Una dada molt significativa per conixer el poder del terratrmol s saber aproximadament quanta energia es va alliberar.
Es calcula que el terratrmol de l'Oce ndic podria haver alliberat l'energia equivalent a uns 475 megatones. Si es t en compte que la bomba atmica d'Hiroshima equivalia a uns 20 kilotons, es pot deduir que l'energia alliberada durant el terratrmol s comparable a la produda per unes 23.750 bombes atmiques.

Tanta energia s'ha tradut en alteracions directes damunt la Terra. Per exemple, la NASA ha calculat que per culpa del sotrac del terratrmol la durada del dia s'ha escurat en 2.68 milionsimes de segon (2.68 s) . Igualment s'ha calculat que l'eix de rotaci de la terra s'ha inclinat 2'5 cm cap a l'est . Aquests canvis, per, sn imperceptibles i no afectaran el normal funcionament del planeta ni de la vida que en ell hi ha.

Ms espectaculars sn algunes transformacions de la superfcie terrestre que han estat mesurades per mitj d'imatges de satllit i l's del GPS . Per exemple, l'extrem nord de l'illa de Sumatra (Indonsia) s'ha desplaat uns 36 metres cap al sud-oest i algunes petites illes situades al sud-oest de Sumatra, s'han desplaat tamb uns 20 m en la mateixa direcci. Aquest moviment ha estat tant aviat horitzontal com vertical, ra per la qual algunes zones que fins a l'actualitat eren costaneres es troben ara sota les aiges del mar i difcilment es podran recuperar. El sisme tamb ha fet que el continent europeu s'aixequs 1 cm en relaci amb la posici que tenia fins ara, i que la placa continental europea s'hagi desplaat 2 cm cap al nord.

Rpliques i altres terratrmols.

En les hores i dies immediatament posteriors al gran terratrmol, la regi propera al lloc de l'hipocentre va registrar nombroses rpliques, la ms important de les quals es va produir prop de les illes Nicobar i va tenir una magnitud de 7.1 graus. 

Tres dies abans del terratrmol, n'hi va haver un altre de magnitud 8.1 graus en una zona deshabitada de l'Oce Antrtic, compresa entre l'illa Macquarie (Austrlia) i les illes Auckland (Nova Zelanda) . Els experts consideren molt estranya aquesta circumstncia perqu el ms habitual s que a tot el mn es produeixi noms un terratrmol a l'any amb una magnitud superior a 8.0 graus ; aqu, en canvi, se'n produren dos en tres dies. Alguns cientfics apunten la possibilitat que hi hagi una relaci entre els dos terratrmols, ats que es van produir en els dos extrems de la placa australiana . Altres cientfics neguen aquesta relaci i ho atribueixen a la casualitat. Tamb s una casualitat que el terratrmol de l'Oce ndic es produs just un any desprs del que va tenir lloc a la ciutat de Bam (Iran) .

Caracterstiques del tsunami.


El trencament i enfonsament del llit de l'oce provocat pel terratrmol del dia 26 de desembre  va desplaar un enorme volum d'aigua que origin un tsunami que arras la costa dels pasos situats a la riba de l'oce ndic, fins al punt que s'ha convertit en el tsunami ms devastador i mortfer de la histria.

Segons clculs cientfics, l'energia de les ones del tsunami del dia 26 de desembre de 2004, equivaldria a unes 5 megatones de TNT, que s la quantitat d'energia comparable al total de munici utilitzada durant la Segona Guerra Mundial (incloses les dues bombes atmiques d'Hiroshima i Nagasaki) .

Com que la fractura de 1.200 km produda pel terratrmol est orientada de nord a sud, la fora de les onades del tsunami es propag en direcci est-oest. Aix explica, per exemple, que Bangladesh, que s al nord del Golf de Bengala i relativament a prop de l'epicentre, tingus molt poques vctimes comparat amb Somlia, que tot i ser molt lluny de l'epicentre registr moltes ms vctimes perqu es trobava en la trajectria natural del tsunami (a l'oest de l'epicentre).



Les costes que quedaven a recer del tsunami haurien d'haver quedat tericament a resguard del seu atac. Tot i aix pot passar que les onades d'un tsunami experimentin una difracci. Una difracci es produeix quan les ones troben un obstacle o una petita obertura, deixen de propagar-se en lnia recta, i volten l'obstacle o b s'obren desprs de passar per l'obertura. Aix, doncs, les ones del tsunami es van desviar de la direcci que portaven i van acabar colpejant, per exemple, les ciutats de Colombo i Beruwela (a la costa oest de Sri Lanka) o l'estat indi de Kerala, que en principi estaven a recer de l'embat del tsunami.

La velocitat del tsunami.

Mar endins, i a una fondria de 4.000 m, el tsunami viatj a una velocitat de 200 m/s (720 km/h) i presentava una alada de noms uns pocs centmetres (de 3 a 60 cm). Per contra, quan la fondria del mar va passar a ser de noms 40 m, la velocitat del tsunami es redu als 20 m/s (72 km/h), per, en canvi, l'alada de l'onada que va acabar colpejant a la costa oscill entre els 10 m i els 30 m. Ho confirma el fet que els cientfics que han estudiat i avaluat l'impacte del tsunami a la regi indonsia de Banda Aceh (la ms castigada de totes) han trobat prou evidncies com per pensar que el tsunami assol una alada d'entre 24 i 30 metres  i que penetr fins a 2 km terra endins .

Amb aquesta velocitat el tsunami del 26 de desembre va trigar noms 30 minuts en arribar a la costa de l'illa de Sumatra (que s a 250 km de l'epicentre) i noms 7 hores a recrrer els 4.500 km que separen l'epicentre de les costes africanes de Somlia. Ara b, curiosament trig el mateix (2 hores) en arribar a Sri Lanka i a Tailndia, quan Tailndia s molt ms a prop de l'epicentre que no pas Sri Lanka. La ra s senzilla: a mesura que s'acostava a la costa tailandesa perdia velocitat perqu all l'Oce ndic s menys profund que no pas cam de Sri Lanka.

El tsunami ms mortfer de la histria.

Malgrat que el terratrmol del 26 de desembre fou un dels ms grans de la histria, va ser el tsunami que se'n deriv (i no el terratrmol en si) el que port la mort i la destrucci als pasos afectats.
Al llarg de la histria recent, es t constncia de nombrosos tsunamis amb vctimes mortals. Per el tsunami de l'Oce ndic s'haur convertit en el tsunami ms mortfer i devastador de la histria amb ms de 300.000 morts, superant, amb escreix, les aproximadament 100.000 vctimes mortals que s'havien cobrat sengles tsunamis ocorreguts a Awa, Jap (l'any 1703) i a Lisboa i el Marroc (l'any 1775).




Manca d'un sistema d'alerta per tsunamis.

Tot i que entre el terratrmol i l'impacte dels tsunamis va passar estona (fins i tot hores), el cert s que les onades gegants van agafar per sorpresa les vctimes. L'explicaci est en el fet que a l'Oce ndic no existeix una xarxa de sensors i boies que pugui detectar l'arribada d'un tsunami i, per tant, tampoc no existeix un sistema d'alerta que permeti avisar a temps la poblaci i evacuar-la en cas que se n'acosti un.

En canvi, els tsunamis s sn freqents a l'Oce Pacfic. Al llarg de l'anomenat Anell de Foc hi ha una completa xarxa de detecci. Per tot i que l'Anell de Foc arriba a l'Oce ndic mai no ha existit aquesta xarxa perqu rarament s'hi produeixen tsunamis. De fet, l'ltim gran tsunami registrat a l'Oce ndic, es va produir l'any 1883, amb l'erupci del volc Krakatoa.

Tot i la manca d'aquest sistema de detecci i alerta per tsunamis, la gran magnitud del terratrmol (9.0 graus) hauria pogut fer pensar els cientfics en la possibilitat que desencadens un tsunami. Per fins i tot aix va fallar, perqu inicialment es va creure que el terratrmol havia tingut una magnitud molt inferior (6.1, 8.5 graus). Dissortadament, quan es va determinar l'abast real del terratrmol, el tsunami ja havia devastat totes les costes.
Per tot plegat des de l'ONU s'ha constatat la necessitat de disposar d'un sistema d'alerta per tsunami a l'Oce ndic, tot i que hi ha qui suggereix que el ms convenient seria disposar d'una xarxa de detecci global per a totes les zones de risc: el Pacfic, l'ndic, l'Atlntic i el mar Carib.

Altres senyals d'avs.
 


Hi ha altres senyals que avisen de la possible arribada d'un tsunami. El primer s el terratrmol en si, tot i que hi ha dos inconvenients: d'una banda no tots els terratrmols originen un tsunami i, de l'altra, ha quedat clar que el tsunami pot arribar a milers de quilmetres de distncia, ra per la qual pot ser que el terratrmol no s'hagi sentit en aquell indret (per exemple, el terratrmol del 26 de desembre no es va notar pas a Somlia). 

Hi ha, per, un senyal que s inconfusible. Minuts abans de l'arribada d'un tsunami, el mar recula, es retira uns centenars de metres de la costa, deixant al descobert les roques i la sorra que hi ha en el fons del mar.

Les tres fotografies de la dreta illustren les fases d'aquest fenomen tan caracterstic. Corresponen a la platja de Kata Noi, a Tailndia, del dia 26 de novembre de 2004. La primera fotografia mostra la platja en condicions normals. En la segona s'observa com les aiges de l'oce comencen a retirar-se de la lnia de la costa fins a una distncia considerable. Minuts desprs, l'arribada del tsunami provoca que les aiges penetrin terra endins, arrassant tot el que troben pel davant.

La gent que viu a l'oce Pacfic i que est ms familiaritzada amb els tsunamis reconeix el fenomen i fuig a buscar refugi en zones elevades. Per a l'oce ndic gaireb ning no va entendre que aquell fet era el presagi de l'arribada d'una onada gegant, especialment els turistes que ho van interpretar com una simple baixada de la marea i els nens, que van crrer a agafar peixos i molluscs que havien quedat al descobert, ignorant el que arribaria en uns minuts. Curiosament, a la platja de Maikhao de l'illa de Phuket (Tailndia) una nena britnica de 10 anys va reconixer el fenomen perqu l'havia estudiat a classe de geografia. Ella i els seus pares van avisar tothom, es va evacuar la platja i no hi va morir ning.

Una de les poques zones costaneres que es va evacuar abans de l'arribada del tsunami va ser a l'illa de Simeulue, una de les ms properes a l'epicentre i que segurament va rebre l'impacte ms fort. El folklore de l'illa recull la histria d'un terratrmol i un tsunami que colpejaren la zona l'any 1907, de manera que quan els habitants van notar el terratrmol del dia 26 de desembre, van fugir de la costa i es refugiaren a l'interior de l'illa.

Vctimes i danys.

Com acostuma a passar en aquests casos, les primeres notcies arribades parlaven  noms  de centenars de morts. Als Pasos Catalans, el mateix mat del dia 26 de desembre, es quantificava en 3.000 el nombre de vctimes mortals. No obstant aix, la xifra va anar augmentant trgicament en dies i setmanes posteriors.

s difcil fer-se a la idea de les dimensions de la tragdia humana que va provocar el tsunami de l'oce ndic. Sens dubte hi ajuda que el nmero oficial de vctimes mortals, a dia 4 de mar de 2005, s'acosts a l'esferedora xifra de 285.000. Una xifra que s'incrementaria pel fet que encara hi havia milers persones desaparegudes. A aix cal afegir els milers de ferits, els 50.000 infants que es calcula que van quedar orfes; o els ms de 5 milions de persones directament afectades que es van quedar sense casa o sense mitjans per sobreviure.

Especialment esborronador s el balan que assenyala que una tercera part de les vctimes mortals eren infants. Les raons que expliquen aquesta circumstncia sn diverses: la principal s que els pasos afectats pel tsunami tenen una poblaci molt jove on els nens i les nenes representen un percentatge molt alt del total d'habitants. Una segona ra s que els infants van poder oposar menys resistncia a la fora de les onades i van ser arrossegats amb ms facilitat. Per ltim, alguns testimonis afirmen que molta canalla es va acostar encuriosida a les platges en observar que el mar es retirava (recordem que s un signe evident de l'arribada del tsunami), fet que els va deixar a merc de les ones.

Afegit a aix, dir que a finals de mar de 2005, l'organitzaci humanitria Oxfam Internacional va fer pblic un estudi segons el qual el nombre de dones que van morir a conseqncia del tsunami va ser fins a quatre vegades superior al d'homes; i que en determinades zones el nombre de dones supervivents no arriba al 20%. Les causes d'aquesta desproporci cal trobar-les en el fet que molts homes es trobaven terra endins, treballant els camps, o mar endins, pescant, ra per la qual van sortir-ne illesos. Per contra, moltes dones eren a casa, prop de la costa, o a les platges esperant l'arribada dels pescadors en companyia dels fills. L'estudi afegia que aquesta circumstncia podia portar greus desequilibris demogrfics, com ho posava de manifest la detecci de violacions, assetjaments i matrimonis forats fruit de l'escassetat de dones a la regi. 


La gran quantitat de morts i, sobretot, de persones desaparegudes ha contribut a un macabre i dispar ball de xifres segons la font que es consulta. Aix, per exemple, la CCRTV xifrava a finals de mar de 2005 en 600.000 el nombre de vctimes (300.000 morts i 300.000 desapareguts ).
A desgrat d'aquest ball de xifres que circula, el segent quadre recull la llista dels 12 pasos directament afectats amb el nombre -sempre provisional- de vctimes que es va produir en cadascun d'ells.



* Font: Organitzaci de les Nacions Unides (ONU)  


Ning no qestion que la tragdia del sud-est asitic va provocar un impacte a escala mundial. Les escenes de devastaci que es van poder veure per la televisi arribaren a tots els racons del planeta i no van deixar ning indiferent. s per aix que es parl de tragdia global, per la magnitud dels seus efectes i per la repercussi que va tenir arreu. A aquesta visi de tragdia global hi va contribuir molt el fet que entre els milers de vctimes s'hi trobessin prop de 9.000 estrangers (la majoria europeus) que, fugint del fred hivern de l'hemisferi nord, passaven les vacances de Nadal en aquest pasos de clima tropical. De tots, el pas que va perdre ms turistes fou Sucia. 
La segent llista recull els 53 estats que van perdre algun ciutad o ciutadana:



Pel que fa als danys materials, aquests van ser tan enormes que la comunitat internacional calcula el cost de la reconstrucci en uns 7.800 milions de dlars, que equivalen aproximadament a uns 6.027 milions d'euros (ms d'un bili de les antigues pessetes) . A ms a ms, els experts es posen d'acord en assenyalar que caldran anys, fins i tot dcades, per recuperar l'aspecte que originriament oferien les costes dels pasos afectats.

Enllaos externs.



Notcies.
Segurament la millor web amb informaci del tsunami. S'actualitza regularment. ;
Extensssima informaci, a crrec de la USGS, sobre el terratrmol que origin el tsunami del 26 de desembre de 2004. ;
Estudi acurat sobre els efectes del terratrmol i del tsunami amb nombrosos mapes i estadstiques. ;
Web de la FAO (Organitzaci de les Nacions Unides per l'Alimentaci i l'Agricultura) on s'informa de les tasques humanitries i de reconstrucci que s'estan duent a terme. ;

Vdeos.
Selecci dels 40 millors vdeos de l'arribada del tsunami a diferents indrets del sud-est asitic. Podeu descarregar-vos-els. ;
Selecci -aquesta ms limitada- dels millors vdeos sobre el tsunami. ;
Enlla a una web personal que cont un dels vdeos ms impactants de l'arribada del tsunami a l'illa de Phi Phi, Tailndia. ;
Excellent recull de prop de 80 vdeos del tsunami i de talls de noticiaris de diferents TV. ;

Fotografies.
Exhaustiu recull d'unes 2.000 fotografies amb imatges de l'arribada del tsunami, de les destrosses, de l'ajuda humanitria, etc. ;
Satllit
La web ms completa per conixer, mitjanant imatges satllit, els efectes del tsunami. ;
Atles del tsunami, editat per la FAO (Organitzaci de les Nacions Unides per l'Alimentaci i l'Agricultura) i des d'on podeu descarregar-vos gran quantitat de mapes i imatges satllit de diversos pasos afectats. ;
Universitat Nacional de Singapur. ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30351" title="Illes Anglonormandes" nonfiltered="2258" processed="2250" dbindex="12352">

Les illes Anglonormandes o illes del Canal (en angls Channel Islands, en francs les Anglo-normandes) sn un grup d'illes del canal de la Mnega situades a l'oest de la pennsula del Cotentin. Pertanyen a la corona d'Anglaterra, si b no formen part del Regne Unit (ni de la Uni Europea). Administrativament estan separades en dues batllies (bailiwicks): Jersey i Guernsey.

La seva superfcie total s d'uns 195 km2, en la qual viuen uns 150.000 habitants, repartits en les illes de:
Jersey ;
Guernsey (Guernesey en francs);
Alderney (Aurigny en francs);
Sark (Sercq en francs);
Jthou;
Herm;
Brecqhou;
Lihou;
 Orografia .
Les illes estan fetes de roques grantiques i de gneis. Tot l'arxiplag conforma una perllongaci de la pennsula de Cherbourg, a la Normandia, amb poques alries importants, per que sn molt rocalloses i accidentades. El relleu s pla, per de caire abrupte.  Hi ha alguns rierols d'aigua dola, moltes petites badies i d'altres accidents geogrfics.

Histria.
Les illes van ser annexades al ducat de Normandia el 933. El 1066 el duc Guillem el Conqueridor enva Anglaterra i en va esdevenir el monarca. Posteriorment, el 1204, la prdua d'altres possessions continentals deix les illes com l'nic reducte del que fou la Normandia originria de la monarquia anglesa (amb posteriors canvis de dinastia).

Durant la Segona Guerra Mundial les illes foren l'nica porci de sl britnic ocupada per Alemanya.

Cultura.
Tradicionalment la cultura dels habitants de l'illa havia estat normanda, aix s, els seus habitants parlaven el dialecte normand de la llengua d'Ol. A partir del segle XIX, una major facilitat de transport amb la Gran Bretanya hi propici l'assentament d'anglesos, que unit a ms comunicacions acabaren per anglicitzar les illes. Actualment, el normand ja est completament extingit a l'illa d'Alderney i a la resta el seu nombre de parlants no arriba al 10%, majoritriament d'edat avanada. Amb tot, el francs hi segueix sent una llengua (cerimonialment) oficial.

Economia.
El turisme s la principal font d'ingressos de les illes ms menudes (unit a un xic d'agricultura). Jersey i Guernsey, per la seva banda, han basat la seva economia des dels anys 60 en els serveis financers, si b Guernsey ha mantingut una certa agricultura (hivernacles, horticultura) i indstria lleugera.

Cada una de les batllies emet els seus propis bitllets i monedes, si b les divises del Regne Unit emeses pel Banc d'Anglaterra i d'Esccia tamb hi sn admeses.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30353" title="ndex de massa corporal" nonfiltered="2259" processed="2251" dbindex="12353">
L'ndex de massa corporal (IMC) s una  xifra que permet avaluar la corpulncia d'una persona tot relancionant-ne la seva massa amb la seva talla. 

Va ser desenvolupat pel belga Adolphe Qutelet mentre elaborava el seu sistema de "fsica social" entre els anys 1830 i 1850 (per tant, tamb es coneix com a ndex de Qutelet). La seva frmula s:

;

On m s la massa de la persona i h la seva alria; ambdues introdudes en unitats del S.I., s a dir, kg i m. La seva interpretaci s la segent (aplicable noms a persones adultes, per infants la classificaci s diferent):




Tot i ser una simple eina estadstica, s mpliament emprat com a mesura de l'obesitat o l'estat nutricional, fins i tot per part de l'Organitzaci Mundial de la Salut. Tot i ser una estimaci de la presncia de greix en una persona, no t en compte les  proporcions de massa ssia ni muscular. De fet, podria ser substitut per un assaig d'impedncia bioelctrica, per la realitzaci d'aquest s molt ms complexa, mentre que l'alada i el pes sn molt fcils de mesurar.

El seu valor potencial, a ms, varia amb l'edat i el sexe.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30356" title="Romania" nonfiltered="2260" processed="2252" dbindex="12354">




Romania s un estat del sud-est d'Europa. Fa frontera amb Ucrana al nord i al nord-est, amb la Repblica de Moldvia a l'est, amb Hongria a l'oest, Srbia al sud-oest i amb Bulgria al sud. A llevant, s banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 s de la Uni Europea juntament amb Bulgria. 

Culturalment, Romania s un illot de llatinitat dins d'un oce eslau. El seu nom ja fa referncia a Roma, o b a la Romnia, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Rom i, en poca tardana, al mateix Imperi en general. Amb un terme similar, Romnia, es fa referncia a l'rea d'Europa on es parlen les llenges romniques.

 Histria .
 Dcia .
El territori de l'actual Dcia ja estava habitat l'any 200 aC pel poble dels dacis, que formaven part de la tribu dels tracis. Aquest poble va evolucionar en diverses formes d'organitzaci. Sota la direcci del cabdill Burebista (70-44 aC) els dacis s organitzaren en un estat centralitzat que amenaava els interessos que el creixent Imperi Rom tenia a la zona. A l'any 44 aC Juli Csar va planificar un seguit de campanyes contra els dacis, campanyes que mai va poder dur a terme. El lder dels dacis, Buresbista, com succe a amb l'emperador rom, va morir assassinat i les tribus dcies es van dividir. Aquesta divisi perdur fins l'any 95 dC, on sota la direcci de Decebal el poble daci van tornar a ser un potent enemic dels romans. Per aquest motiu l'emperador Traj va comenar tot un seguit de campanyes contra els dacis i els seus aliats, els guetes, que es coneixen actualment com les Guerres Dcies (101-102 i 105-106). L emperador Traj per commemorar la seva victria sobre els dacis va manar construir la famosa columna de Traj que es troba al frum d'aquest emperador a Roma.

Amb la invasi romana es va constituir la provncia romana de Dcia, mentre que a les muntanyes i la part nord de l'actual Romania es trobava el territori de la Dcia lliure. Tot i aix el poble daci, tant el que es trobava en territori rom com el que es trobava ms al nord, va sofrir una profunda romanitzaci en tots els sentits.

L'any 271 l'emperador Lluci Domici Aureli va donar l'ordre a les legions romanes d'evacuar la Dcia que es trobava ms enll del riu Danubi, ja que per la seva orografia era un territori bastant difcil de defensar. Malgrat aix es van mantenir les caracterstiques romanes dels dacis. Al segle V aquests comenaren a patir les invasions dels pobles germnics que en el seu pas cap les fronteres de l'Imperi Rom s installaven a les plancies danubianes. Aix varen passar els visigots i els huns pel territori de la Dcia, mentre s anava avanant cap a la lenta transformaci que patiria la Dcia al llarg de l'edat mitjana.

 Els principats romanesos medievals .
Les invasions del segle V fins al segle XIII configuraren un taps multicultural molt ric en diversitat als territoris de l'antiga Dcia. Aix la presncia de gpids, avars, eslaus, petxenegs, cumans, alans, ttars, hongaresos i magiars van marcar considerablement les particularitats d'aquest territori.

L'actual Dobrudja va romandre dintre de l'Imperi Rom d'Orient (Bizanci) fins ben b el segle XIV. Per la seva banda a la actual Transsilvnia els magiars i hongaresos es van asentar, per tot i ser minoria imposaren la seva presncia als dacis romanitzats que subsistien majoritriament de l'agricultura. A la resta del territori romans, Muntnia, Oltnia i Moldvia, els dacis es van anar organitzant en febles estats feudals que van decaure enfront l'embranzida d'altres pobles com els blgars (segle XI) que ocuparen llurs territoris. Malgrat aix amb la descomposici de l'Imperi blgar els prnceps dacis, amb influncia del cristianisme ortodox i de l'herncia bizantina, es van organitzar de nou en diversos estats feudals que van anar consolidant-se amb el pas del temps i aix al segle XIII ja existeixen les primeres evidncies dels principats de Valquia (Muntnia i Oltnia) i Moldvia. Per la seva banda Transsilvnia es va integrar dins del catlic regne d'Hongria.

L'avan dels turcs otomans al llarg del segle XIV per la pennsula balcnica i el domini que van fer de la mateixa a la primera meitat del segle XV, juntament amb la caiguda de Constantinoble (1453), va situar en un crtica posici als febles estats romanesos medievals. Al llarg de la segona meitat del segle XV finalment els turcs van dominar als romanesos i aquest passaren a estar integrats dins de l'Imperi otom, tot i que els prnceps romanesos (voivodes) varen passar a ser vassalls del sult d'Istanbul, al que havien de retre homenatge i pagar un tribut. En aquest context es desenvolup la societat romanesa (tot i que encara es aviat per referir-nos a la identitat romanesa en aquest segles), el poble dominat pels turcs i l'elit dirigent havent de retre vassallatge als musulmans. A canvi de pagar el tribut anual a la porta d'or es mantenia una certa tolerncia religiosa i s'enviava els fills dels nobles romanesos perqu aquests fossin educats a Istanbul, assegurant-se aix els otomans la fidelitat dels futurs prnceps romanesos. Per la seva banda Transsilvnia esdevenia el camp de batalla d'un dbil regne d'Hongria, que aviat sucumbiria davant els otomans, passant tamb Transsilvnia a estar sota domini turc. 

D'aquest perode destaca la figura de Vlad  epe , prncep (voivoda) de Valquia (1448, 1456-1462, 1476), que amb el suport de la noblesa hongaresa va encetar tot un seguit de campanyes militars contra l'ocupaci turca. Aquest prncep es va destacar per la seva crueltat envers els seus enemics. El seu mite va inspirar a Bram Stoker per escriure la seva coneguda novella Drcula.

 Romania al llarg de l'edat moderna .


Al llarg del segle XVI es va mantenir l'ocupaci otomana de l'actual Romania, fins que el 1600 Miquel El Valent (Mihai Viteazul) va aconseguir unificar tots els principats romanesos sota el seu domini. Aquesta situaci, per, va durar molt poc i al cap d'uns pocs anys, desprs de l'assassinat del lder romans, la situaci continua mantenint-se: domini dels turcs a tot el territori romans.

A la segona meitat del segle XVII l'avan de l'imperi dels austracs Habsburg davant dels otomans va permetre la integraci del Regne d'Hongria i dels territoris de Transilvnia, que passaren a integrar-se dins dels territoris d'aquest imperi, convertint-se en una de les zones de confrontaci entre els dos imperis de la zona, l'austrac i el turc.

La societat romanesa de l'poca va continuar inamovible pel qu fa als avenos tcnics, econmics i l'estructura social. A la cspide de la societat romanesa de l'poca hi havia una oligarquia dirigent que s aliava amb aquell que permets la seva subsistncia i a la base hi havia el poble que es dedicava a l'agricultura dins d'explotacions de latifundis pertanyents als grans senyors feudals. Aquesta agricultura que no coneixia els avenos tcnics que es produen a Europa occidental, patia uns rendiments agrcoles que no permetien afavorir un creixement demogrfic ni una millora de les condicions de vida de la poblaci en general. Pel qu fa el desenvolupament de les ciutats, aquestes no foren tampoc grans centres de producci artesanal ni de intercanvis comercials. Noms les ciutats situades a la part nord dels Carpats (sud de Transsilvnia) i que havien estat ocupades al llarg del segle XI i XII pels saxons procedents de la actual Alemanya, van afavorir que a ciutats com Sighi oara, Timi oara i Bra ov es desenvolups una petita menestralia i un cert intercanvi comercial, afavorit sobretot pels mercaders alemanys i els jueus presents a aquestes zones. 

A inicis del segle XVIII Oltnia fou ocupada pels austracs i a la segona meitat del mateix segle va ser ocupada la meitat nord oest de Moldvia (Bucovina) pels austracs tamb, tot ax dins de les campanyes que el imperi austrac portava envers d'un ja decadent Imperi otom. Fruit de l'aven dels diversos imperis cristians al llarg del segle XVIII, la meitat ms oriental de Moldvia (Bessarbia) va ser ocupada pels russos al 1812.

 Renaixement nacional de Romania .


La ona d'agitaci i convulsi social i nacional que va significar a tota Europa la Revoluci Francesa (1789) i les Guerres Napoleniques (1806-1812) va arribar a Romania tamb a la dcada dels anys 20 al segle XIX fruit de la influncia que el liberalisme va exercir a l'alta i mitja classe de la societat romanesa. Aquest sentiment es va manifestar mitjanant el ressorgiment nacional que va digondre Tudor Vladimirescu (1821)que influenciat d'un romanticisme que s'inspirava en la figura del cabdill Mihai Viteazu va fer possible que aflors un sentiment nacional romans que s aniria desenvolupant i assentant al llarg de la primera meitat del segle XIX. Dins del context revolucionari que esclat a Europa l'any 1848 a Romania comen un moviment revolucionari que preconitzava la independncia del pas romans ( ara romaneasc ) que integrava Valquia i tamb la del principat de Moldvia. 

Aquest moviment independentista finalment va escenificar-se amb l'elecci de Alexandru Ion Cuza com a prncep de Valquia i de Moldvia (5 i 24 de gener de 1859), constituint-se el Principat de Romania (1862), que tot i no gaudir d'una independncia real si que la tenia de facte, tot i que tericament es mantenia sota domini turc. Mentre Transsilvnia es mantenia sota domini austrac, que es va afirmar al 1867 amb la creaci de la monarquia imperial austro hongaresa, deixant a Transsilvnia sota dominaci hongaresa que van seguir amb la seva dominaci d'aquell territori.

Al 1866 la majoria conservadora del parlament romans va obligar a Cuza a abdicar i es va designar prncep romans al prncep alemany Carol de Hohenzollern-Sigmaringen amb l'esperana de qu Alemanya afavoriria l'independncia de Romania. El 1877 i com a resultat de la guerra de Rssia envers l'Imperi otom, Romania va aconseguir que es reconegus la seva independncia, convertint-se el prncep Carol en el Rei Carles I de Romania.

 Regne de Romania .
 Ms informaci als articles Regne de Romania, Campanya de Romania (I Guerra Mundial), Gran Romania, Romania durant la Segona Guerra Mundial ;


El 9 de maig de 1877 Romania va aconseguir la seva independncia respecte al Imperi Otom l'any 1877, la mateixa va ser ratificada al Tractat de Berln (1878). Carles I va ser coronat rei oficialment al 1881. Per amb la seva independncia, respecte a l'Imperi otom, els romanesos van haver d'acceptar l'ocupaci russa de la meitat nord del principat de Moldvia (Bessarbia).

El nou estat romans (que comprenia Valquia i Moldvia) estava enquadrat entre els imperis rus, otom i austrac (que encara ocupava Transsilvnia). Frana va exercir una gran influncia cultural i social, fet que va afavorir un ressorgiment cultural de Romania. D aquesta poca destaca les aportacions de Mihai Eminescu, Ion Luca Caragiale, Nicolae Iorga i d'altres intellectuals que van afavorir el desenvolupament intellectual i cultural de Romania.

L'any 1914 va morir Carles I de Romania i el va succeir al tro el seu nebot Ferran I de Romania . Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial inicialment Romania va romandre neutral, per l'any 1916  va unir-se a la Aliana formada per Rssia, el Regne Unit, Portugal i Frana (1916), tot i que es creia que ho faria amb ustria-Hongria i Alemanya, fruit dels orgens germnics de Ferran I de Romania i de la forta presncia alemanya a Romania. Tot i que inicialment el territori romans va ser envat per les tropes austraques, al llarg de les hostilitats l'exercit romans es va refer, en part afavorit per la desfeta alemana i austriaca al front occidental i el declivi dels turcs enfront dels britnics. Amb la finalitzaci de les hostilitats el territori romans es va ampliar amb l'annexi de Transsilvnia (uni del 1 de desembre de 1918), Bucovina i de Besarbia, aix com una part de Dobrudja, que estava sota control blgar. Es configurava aix la Gran Romania (Romania Mare) que va existir al llarg del perode interbllic i fins el comenament de la Segona Guerra Mundial.



L any 1922 Ferran I de Romania era coronat Rei de tota la Gran Romania a la ciutat de Alba Iulia, escenificant aix la recuperaci de tots els territoris que histricament havien constitut la naci romanesa. Tamb al llarg de la dcada dels anys 20 i la primera meitat dels anys 30 del segle XX es va desenvolupar el sistema democrtic i parlamentari a Romania, on destacaven el Partidul National Taranesc Crestin Democrat (PNT-CD, "Partit Nacional Democristi Agrari") i el  Partidul National Liberal (PNL, "Partit Nacional Liberal"). Es va intentar a l'any 1921 la reforma agrria i es va donar la ciutadania romanesa als jueus i a les altres minories que es trobaven a Romania (alemanys, blgars, turcs, hongaresos, entre d'altres).

L any 1927 va morir Ferran I, deixant el tro al seu net Miquel I de Romania , descartant que pugs al tro el seu fill per la seva actitud dscola, (el futur Carles II). Aix va deixar Romania sotmesa a una dbil regncia. Aquesta situaci es va terminar l'any 1930, quan el parlament va revocar el testament de Ferran I i es va nomenar rei a Carles II). El creixent aven del feixisme a Europa i l'eminncia de l'esclat d'un nou conflicte bllic d'escala mundial, aix com la agitada vida poltica i social a Romania, en part provocada per la violncia que provocava la Gurdia de Ferro (antisemita i feixista), va provocar que Carles II abols el sistema democrtic i instaurs la dictadura, erigint-se ell com a dictador. Per la signatura del Pacte Molotov-Ribbentrop,(on Romania va haver d'acceptar la cessi de Besarbia i Bucovina a la URSS, del sud de Dobrudja a Bulgria i la meitat nord occidental de Transsilvnia a Hongria, liquidant-se aix la Gran Romania) aix com l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la violncia social va fer que al setembre de 1940 fos nomenat el general Ion Victor Antonescu primer ministre i Carles II abdiqus, essent entronitzat de nou Miquel I. 

Ion Antonescu, que es va autodenominar "cabdill" (en romans conduc tor), va proclamar l'estat legionari i  amb la intenci d'aconseguir recuperar els territoris ocupats per la URSS va portar Romania a la Segona Guerra Mundial al costat d'Alemanya i Itlia (juny 1941). Aix les tropes alemanyes ocuparen el pas i l'exrcit romans va participar a l'Operaci Barbarroja, l'atac que Adolf Hitler va llanar contra la URSS el 22 de juny de 1941, ocupant Odessa i arribant a participar activament a la batalla de Stalingrad.

Per els bombardejos aliats sobre territori romans (1943), aix com la desfeta de l'exrcit alemany a la batalla de Stalingrad i el collapse de l'economia romanesa com a motiu de la participaci a la guerra (1944) va fer que la classe poltica i la societat romanesa demanessin la sortida de Romania del conflicte mundial. L'evident derrota dels alemanys va fer necessari una reubicaci al conflicte. Aix comenaren un seguit de contactes diplomtics amb els Estats Units i el Regne Unit, que no van reeixir. Tot i aix el 23 d'agost de 1944 el mariscal Ion Victor Antonescu va ser destitut per Miquel I de Romania i va ser nomenat un nou govern de concentraci nacional (on els comunistes eren presents) i el 12 de setembre es va signar la pau amb les Nacions Unides (nom oficial dels aliats) declarant la guerra a Alemanya i a Itlia. Amb la signatura d'aquest tractat Romania recuperava Transsilvnia, per renunciava a Besarbia, Bucovina i a la Dobrudja blgara. Malgrat aix el territori romans va ser ocupat per les tropes sovitiques, que van esdevenir els grans dominadors de la vida poltica i social romanesa. 

A l'octubre de 1944 va constituir-se un govern de coalici on els comunistes controlaven els ministeris claus. Els anteriors governs de coalici havien caigut per la pressi dels sovitics. El 6 de mar de 1945 Stalin va pressionar per qu es constitus un nou govern liderat per Petru Groza que va convocar eleccions pel 1946. En aquest govern van quedar exclosos els partits tradicionals (PNL i PNT-CD). 

EL 19 de novembre de 1946 es van celebrar les eleccions. Quan totes les estimacions donaven per guanyador al PNT-CD per una amplia majoria, el govern, que es presentava al bloc dels partits democrtics (on els comunistes eren la fora ms important), va adulterar el resultat final, ja que els resultats demostraven la seva derrota i va declarar-se guanyador per una majoria del 70% dels vots emesos cap la coalici comunista. El 30 de juliol de 1947 el lder del PNTCD, Vintil  Br tianu, va ser detingut i al novembre del mateix any va ser condemnat. En mig d'aquest ambient d'instauraci d'una dictadura comunista, Miquel I va fer una crida intil als Estats Units i el Regne Unit perqu actuessin i evitar el que ja era una realitat. El 30 de desembre el president del govern Petru Groza va obligar a Miquel I a signar la seva abdicaci, obligant-lo a marxar a l'exili i instaurant-se la Repblica Popular de Romania.

 El perode comunista romans .




El Partit Comunista Romans (PCR), fins al final de la Segona Guerra Mundial no havia esdevingut cap formaci poltica important dins de la vida poltica de Romania. Els comunistes aprofitant la presncia de l'exrcit sovitic en territori romans van aconseguir fer-se amb els ministeris claus en els successius governs de concentraci que es van constituir al final de la Segona Guerra Mundial per poder manipular les eleccions de novembre de 1946, forar la caiguda del rei Miquel I de Romania i instaurar la Repblica Popular de Romania, que es collocava dins de l'rbita dels pasos satllits de la URSS.

El 1948 el conjunt de partits que es van presentar junts a les eleccions es van unificar en el Partit dels Treballadors i es va decretar la nacionalitzaci dels bancs, les propietats agrries i de la propietat privada. Tamb van comenar les persecucions dins d'aquells elements socials acusats de burgesos. Molts ciutadans romanesos van ser empresonats a les nombroses presons que els comunistes van construir arreu del territori romans. La majoria d'intellectuals, poltics i molts professionals i persones de gran vlua van ser represaliats i perseguits, aix com una bona part de la poblaci romanesa, que va ser vctima de la violncia fsica o psicolgica que exerciren els comunistes per instaurar el seu rgim. Aquesta persecuci tamb va afectar a alguns lders comunistes com Ana Pauker, Lucre iu P tr  canu que van ser empresonats pel president del govern i home fort del rgim, Gheorghe Gheorghiu-Dej, que seguia els dictats que es donaven des de Moscou. L'any 1958 les tropes sovitiques van abandonar territori romans i l'any 1964 davant de les pressions exteriors es van tancar les presons i la major part dels presoners poltics van ser alliberats. L'any 1965 va morir Gheorghe Gheorghiu-Dej i va ser elegit Secretari General del PCR Nicolae Ceau escu, un home amb molt poca cultura per que representava l'esperit de l'home comunista que sense una formaci slida aconseguia arribar al ms alt del sistema comunista.

Amb Ceau escu s'encetava un nou perode dins de la vida poltica romanesa. Ceau escu va afavorir una poltica d'obertura de Romania als pasos capitalistes d'Europa i a altres pasos com Iugoslvia i la Xina (enfrontats amb la URSS). Tamb va intentar guanyar una certa independncia respecte a la URSS no donant suport a la intervenci de les tropes del Pacte de Varsvia a Txecoslovquia, fet que li va reportar una certa fama a nivell internacional i li va permetre defensar una via nacional al socialisme, tot defugint a la tutela de la URSS per sense trencar definitivament amb la potncia comunista. 

Al llarg de la segona meitat dels anys setanta i durant la dels vuitanta Nicolae Ceau escu i la seva dona van afavorir un rgim desptic basat en el culte a la seva persona i que va perdre tot contacte amb la realitat. La degradaci de la vida a Romania, la corrupci, la caiguda del mur de Berln i la descomposici del bloc comunista van crear el clima idoni perqu el 1989 Ceau escu perds el suport que tenia a l'exrcit i dins del mateix PCR. 

Aix el desembre del mateix any es va produir un moviment popular a Timisoara on es demanava la convocatria d'eleccions generals i que es permets el multipartidisme. Aquest moviment, no va ser sufocat i el 21 de desembre en una manifestaci convocada pel mateix Ceau escu a Bucarest es van produir uns aldarulls que van ser l'inici de la fi del rgim comunista.

La nit del 21 al 22 de desembre el cap de les Forces Armades va morir en estranyes circumstncies. El 22 de desembre la poblaci de Bucarest es va llenar al carrer davant de la passiva mirada de l'exrcit que no va fer res per evitar la caiguda de Ceau escu. Aquest va sortir de Bucarest seguint consells dels militars. Aix va ser aprofitat per aquests per donar-li el poder al Front de Salvaci Nacional (FSN) que liderat pel membre del PCR Ion Iliescu va declarar la fi del comunisme i va organitzar un govern de concentraci. Ceau escu va ser detingut a Targoviste, on va ser jutjat i executat el 25 de desembre de 1989, juntament amb la seva dona, Elena Ceau escu.

 Romania del 1989 fins a l'actualitat .

Amb la desaparici del rgim comunista es va obrir a Romania una nova etapa en tots els mbits. Amb un pas en una situaci precria els reptes que s afrontava el nou govern eren enormes. Les eleccions del 20 de maig de 1990 el partit d'Ion Illiescu , el Front de Salvaci Nacional, va obtenir el 85% dels vots emesos, enfront dels partits tradicionals. Va ser designat primer ministre Petre Roman, que va comenar un seguit de reformes per preparar l'entrada de Romania dins d'una economia de lliure mercat i capitalista. Les tensions que aquestes reformes provocaren (marxa dels miners al juny de 1990)i les divisions internes dins del propi govern van provocar la caiguda de Roman i el nomenament del tecncrata Theodor Stolojan com a cap de govern (1 d'octubre de 1991). La nova constituci romanesa que sancionava la Repblica parlamentria i democrtica va ser aprovada en referndum el desembre de 1991. El 7 d'abril de 1992 el FSN es va dividir, d'una banda es va formar el Front Democrtic de Salvaci Nacional liderat per Iliescu i el Partit Demcrata Romania liderat per Petre Roman. A les eleccions legislatives de setembre de 1992 va guanyar el FDSN. Amb el suport parlamentari de la formaci pro-hongaresa (Uni Demcrata d'Hongaresos de Romania UDMR), de l'ultra nacionalista Partidul Romnia Mare (enctal Partit de la Gran Romania) i els antics comunistes organitzats en el Partidul Socialista Muncitoresc (Partit Socialista dels Treballadors), el FDSN va constituir un govern tecncrata (4 de novembre de 1992) liderat per Nicolae V c roiu que va romandre al poder fins al 12 de desembre de 1996, quan es van celebrar noves eleccions. Al llarg de tot aquest perode es van succeir nombrosos escandals poltics, econmics i socials mentre es privatitzava rpidament l'economia romanesa, s estenia la corrupci imparablement en tots els nivells i el nivell de vida dels romanesos s'enfonsava.   
    
Les eleccions de 1996 les va guanyar amb un 60% dels vots emesos la Convenci Demcrata Romanesa (integrada pel PNL, el PNT-CD i la UDMR) que estava liderada per Emil Constantinescu i amb el suport del Partit Demcrata Romans. Va ser nomenat primer ministre Victor Ciorbea que va encetar els trmits per adherir a Romania a l'OTAN i la Uni Europea. La degradaci espectacular del nivell de vida a Romania i la corrupci creixent i imparable va provocar la caiguda de Ciorbea (30 de mar de 1998), van nomenar a Gavril Dejeu primer ministre provisional (30 de mar de 1998 - 17 d'abril de 1998)i, posteriorment el nomenament de Radu Vasile com a primer ministre (17 d'abril de 1998). Aquest es va haver d'enfrontar a una nova marxa minera a Bucarest i a una crisis d'autoritat dins del seu propi govern, fets que no van fer ms que agreujar la ja crtica situaci de Romania. Aix al llarg de 1998 fins a 2000 es van succeir els intents fallits de reforma del govern Vasile i al 2000 la situaci de Romania era molt complicada pel qu fa a la capacitat de l'estat de fer front a la crisis econmica imperant.   
    
L'any 2000 el Partit Socialdemcrata d'Ion Iliescu va guanyar les eleccions i el PNT-CD va patir una desfeta que el va portar a perdre la seva representaci parlamentaria. Va ser nomenat Adrian N stase com a primer ministre, que va seguir amb els trmits d'adhesi a la OTAN i la UE, aix com un programa d'estabilitzaci econmica que va portar una certa millora de l'agitada vida social romanesa. Malgrat aix el nivell de vida no va millorar substancialment, tot i que es va aturar la seva caiguda, per es va constatar que a la societat romanesa es perdia la classe mitja, apareixent petits grups oligrquics que s enriquien rpidament mentre la majoria de la poblaci perdia nivell de vida.   
   
La data de integraci de Romania, sempre i quan compleixi els requisits establerts per les autoritats comunitries, a la UE es va establir pel 1 de gener de 2007, mentre que al llarg de 2004 s integrava de ple a la OTAN. Amb els fets del onze de mar de 2001 i el comenament del conflicte al Afganistan i posteriorment al Iraq, Romania va esdevenir un ferm aliat dels Estats Units en la seva creuada contra el terrorisme, cedint una base militar a Constan a.   
   
A les eleccions legislatives de novembre de 2004 la coalici del Partit Demcrata Romans i del Partit Nacional Liberal prcticament va empatar amb la coalici formada pel Partit Social Demcrata i el Partit Humanista. A la segona volta de les eleccions presidencials la coalici liderada per Traian B sescu va sortir guanyadora, convertint-se l'alcalde de Bucarest en nou President de la Repblica de Romania i C lin Popescu-T riceanu com a primer ministre. A la tardor de 2005 es va acusar a Romania de permetre l's del seu territori als Estats Units per installar bases on torturava presoners dins de la seva lluita contra el terrorisme islmic. Tamb al llarg de l'any 2005 es va oficialitzar la transformaci del Partit Humanista Romans (Partidul Umanista) en el Partit Conservador i la de un dels tradicionals partits romanesos, el Partit Nacional Camperol Cristi Demcrata (Partidul National Taranesc Crestin Democrat), en el nou Partit Popular Cristi i Demcrata (Partidul Popular Crestin Democrat).

 Poltica .
Romania s una repblica democrtica. El parlament romans t dues cambres: el senat (Senat, en romans), amb 137 membres (al 2004), i la cambra de diputats (Camera Deputa ilor), amb 332 membres (tamb al 2004), els membres de les quals sn elegits per sufragi universal directe cada quatre anys entre tota la ciutadania romanesa amb dret a votar (homes i dones majors de 18 anys). 

El president, cap del poder executiu, es elegit per sufragi popular cada cinc anys (fins al 2004 era cada quatre anys). El president nomena el primer ministre, qui nomena i encapala el govern, que depn de la confirmaci del Parlament.

Romania compta amb una constituci adoptada el 1991 i modificada l'any 2003.

 Divisi administrativa .
Romania est dividida en 41 provncies o en  romans jude e (jude , en singular) i el municipi de Bucarest, la capital.


Les provncies sn, per ordre alfabtic:





 Geografia .
 

Una gran part de la frontera de Romania amb Srbia i Bulgria est formada pel riu Danubi. Cap al final del seu recorregut, el Danubi s'ajunta amb el Prut, que marca el lmit amb la Repblica de Moldvia.

Els Carpats dominen la part occidental de Romania, amb pics de ms de 2.500 m d'altitud, el ms elevat dels quals, el Moldoveanu, arriba als 2.544 m.

Les ciutats principals sn la capital, Bucarest (que t una mica ms dos milions d'habitants), Ia i, Cluj-Napoca, Timi oara, Craiova i Constan a (totes amb ms de 300.000 hab.), i Gala i i Bra ov, que s'acosten a aquesta xifra.

 Vegeu tamb .
Rei de Romania;
100 Grans Romanesos;
Moviment per la unificaci de Romania i Moldvia;

 Enllaos externs .

   Govern de Romania;
   President de Romania;
 Romania a la UE (2007) Assaig fotogrfic amb texts donant una impressi general del pas a l'actualitat;







































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30358" title="Jutlndia" nonfiltered="2261" processed="2253" dbindex="12355">



Jutlndia (en dans Jylland, en alemany Jtland) s una pennsula de l'Europa nord-occidental que comprn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Schleswig-Holstein). A l'oest limita amb el mar del Nord, al nord amb l'Skagerrak, al nord-est amb el Kattegat i a l'est amb les illes daneses del Bltic.

El terreny s relativament pla, amb petits turons i torberes. T una superfcie de 29.775 km2 i s habitada per 2.491.852 persones (2004).

La part meridional forma part de l'Schleswig-Holstein, que ha anat variant de possessi danesa a alemanya a travs de la histria. El darrer canvi de sobirania tingu lloc desprs de la Primera Guerra Mundial, amb Dinamarca que va recuperar part de l'Schleswig (en dans Slesvig) per mitj d'un plebiscit.

El nom prov dels juts, poble germnic que s'hi install cap al segle V.

Ciutats a la Jutlndia danesa:
 rhus;
 lborg;
 Esbjerg;
 Randers;
 Kolding;
 Vejle;
 Horsens;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30359" title="Jacob Grimm" nonfiltered="2262" processed="2254" dbindex="12356">

Jacob Ludwig Karl Grimm, nat el 4 de gener de 1785 a Hanau (Hesse, Alemanya), mort el 20 de setembre de 1863, fou un lingista, lexicgraf i historiador de la mitologia alemanya.

Jacob Grimm figura entre els primers lingistes d'importncia: el 1822 descrigu la natura de les modificacions fontiques o lleis relatives a les consonants de les llenges germniques i que hom coneix com a llei de Grimm (primera mutaci consonntica).

El gran pblic el coneix sobretot per la seva feina de recollida de rondalles populars realitzada amb el seu germ Wilhelm, sota l'etiqueta comuna de germans Grimm.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30364" title="?" nonfiltered="2263" processed="2255" dbindex="12357">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 26ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el tercer en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (a la que dna nom:   , "columna HA") i la primera fila (  , "fila A").

El carcter   prov del kanji [[ ]], mentre que   prov de [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  ; aix com el handakuten:  ,  .

Existeix una versi hentaigana de  , , que prov del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "ha".
 ,   es romanitzen com a "ba".
 ,   es romanitzen com a "pa".

La partcula   no es pronuncia ha sin wa (que la resta de casos correspondria al carcter [[ ]]), per tant, se sol romanitzar wa.

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra vertical de dalt avall i lleugerament corbilini que acaba torant-se cap amunt.
 Tra horitzontal a la dreta del primer.
 Tra que comena essent vertical de dalt avall, talla el segon tra i acaba girant a l'esquerra i formant un bucle.

El carcter   s'escriu en dos traos:
 Tra diagonal cap avall a l'esquerra.
 A la dreta del primer tra, un nou tra diagonal cap avall a la dreta.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:         ("el ha de hagaki", on hagaki significa targeta postal) ;
 Codi Morse:      ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30380" title="Baruch Spinoza" nonfiltered="2264" processed="2256" dbindex="12359">

Benedictus de Spinoza (24 de novembre de 1632 - 21 de febrer de 1677), tamb anomenat Baruch Spinoza va nixer a Amsterdam al si d'una famlia jueva d'origen portugus. Educat per exercir de rab, acab expulsat de la comunitat jueva per la seva actitud crtica.

A causa del seu pensament s'enemist amb tots els estaments socials i religiosos: jueus, catlics i protestants.

Pensament de Spinoza.
La realitat.
Com tots els racionalistes entn la realitat com a substncia (all que no necessita de cap altra cosa per existir) per la porta a les seves ltimes conseqncies: no hi ha ms realitat o substncia que Du. Aix significa que les substncies creades no poden existir. Per, aleshores, qu s la natura?

Per Spinoza noms hi ha una resposta possible: Du s la naturalesa (Deus sive natura). Du s la causa immanent i no transcendent de l'Univers (concepci panteista de la realitat).

De l'nica substncia existent, all que l'enteniment en capta com a essencial sn els atributs. Du o la naturalesa t un nombre d'atributs infinit dels quals nosaltres noms coneixement el pensament i l'extensi.

D'altra banda, cada un d'aquests atributs es concreta en modes que sn els ssers particulars. Aix vol dir que les coses noms sn concrecions limitades de la substncia.

La naturalesa humana.
Cos i nima humanes sn modes de l'nica substncia que existeix. L'nima forma part de l'enteniment div i el cos de la seva extensi. I com que en Du hi ha un estricte parallelisme entre l'ordre de les idees i el de les coses, aquest tamb es dona en l'sser hum. D'aquesta manera, el problema de la comunicaci de les substncies desapareix.

Coneixement hum.
Com que l'sser hum no s Du, de la mateixa manera que la part no s el tot, no tots els nostres coneixements sn adequats. Spinoza planteja tres nivells de coneixement:
Sensible: coneixement imprecs de la realitat.
Racional: aporta veritats universals i necessries.
Intutiu: coneixement de les idees innates i del seu fonament com: Du.

Bibliografia atribuda a Spinoza.

Un llistat complet dels llibres de Spinoza podria ser el segent:

Principis de filosofia caresiana (1663).
Tractat teolgico-poltic (1670).
tica demostrada segons l'ordre geomtric.
Tractat poltic.
Tractat de la reforma de l'enteniment.
Breu tractat.

De tots els llibres de Spinoza, noms els dos primers d'aquesta llista foren publicats en vida del filsof (la resta sn pstums). Malgrat aix, el pensament de Spinoza fou fams a tota Europa, tenint aquest els seus admiradors (Leibniz) com bastants detractors. s un fet que el pensament de Spinoza fou mal vist per amplis sectors de la religi catlica, protestant i jueva. Tanmateix, tamb s indubtable que el pensament de Spinoza fou important en l'evoluci del pensament de Kant, i encara ms en el de Hegel.

L'tica.
Ltica demostrada segons l'ordre geomtric o senzillament tica, considerada generalment l'obra ms important de Spinoza. Fou publicada de manera pstuma el 1677, uns mesos desprs de la mort de Spinoza el mateix any.

Cont 5 captols:
 De Du.
 De la naturalesa i origen de l'nima.
 De l'origen i naturalesa dels afectes.
 De la servitud humana, o de la fora dels afectes.
 Del poder de l'enteniment o de la llibertat humana.

Bibliografia i Referncies.
- Beltrn, Miquel (1998): Un espejo extraviado. Spinoza y la filosofa hispano-juda. Riopiedras. Barcelona.

 Enllaos externs .

Dossier Spinoza (a cura de Ramon Alcoberro);
Spinoza a l'Enciclopdia Catalana;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30401" title="Cooperativa" nonfiltered="2265" processed="2257" dbindex="12360">

Les cooperatives sn empreses gestionades democrticament pels seus socis, per als quals l'adhesi voluntria a la cooperativa implica un comproms de participaci activa.

Aquestes empreses han d'acomplir els principis cooperatius, proclamats per l'Aliana Cooperativa Internacional el 1995, sn les pautes de gesti a travs de les quals les cooperatives intenten dur els seus valors a la prctica: adhesi lliure i oberta; gesti democrtica; participaci econmica dels socis; autonomia; educaci, informaci i formaci; cooperaci entre cooperatives i inters per la comunitat.

Els socis i les scies de les cooperatives participen activament en les decisions tcniques i productives que configuren la manera com es realitza el treball que cal dur a terme.

Tamb prenen les decisions estratgiques de l'empresa, assumint conjuntament els riscos econmics i socials que en comporta la titularitat. Aquesta participaci requereix un alt nivell de motivaci de les persones que en formen part.

Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econmic: creen ocupaci estable i de qualitat, i permeten als ciutadans tenir una influncia directa en els assumptes del mercat que els afecten.

El cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que sn en essncia universals: autoajuda, autoresponsabilitat, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparncia i responsabilitat social.

 Tipus de cooperatives.
 Cooperatives de primer grau: formades per persones que tenen uns interessos comuns i que s'agrupen per realitzar-los de manera consensuada. En funci de la seva activitat, poden ser:
 Agrries;
 Martimes, fluvials i lacustres;
 Assegurances;
 Consumidors i usuaris;
 Crdit;
 Ensenyament;
 Habitatges;
 Sanitries;
 Serveis;
 Treball associat;
 Mixtes ;
Cooperatives de segon grau: integrades per un mnim de dues persones jurdiques, una de les quals, almenys, ha d'sser una cooperativa.

 El cooperativisme a Catalunya .
Dades bsiques de la situaci del cooperativisme a Catalunya en l'actualitat:

Segons el Registre de Cooperatives del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, es tenen registrades 11.084 cooperatives a Catalunya, que ocupen ms de 40.000 persones treballadores i ms d'un mili de persones associades (socis de consum, de treball...).

A l'Estat Espanyol els ocupats a les cooperatives representen el 4 58% del mercat laboral.

Segons dades de la Uni Europea, les cooperatives aporten prop del 7% del PIB.

Vegeu tamb.

.coop;
Aliana Cooperativa Internacional;
Principis cooperatius;
Autogesti;

 Enllaos externs .
Entitats.
Fundaci Roca i Gals;
Aliana Cooperativa Internacional;
Cooperatives de Catalunya - Confederaci de Cooperatives de Catalunya.
FEVECTA - Federaci Valenciana d'Empreses Cooperatives de Treball Associat.
UCTAIB - Uni de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears.
COCETA - Confederacin de cooperativas de trabajo asociado. ;
UECOE - Unin Espaola de Cooperativas de Enseanza.
FCTC - Federaci de Cooperatives de Treball de Catalunya .
Aposta, SCCL- Aposta, Escola de Cooperativisme;
FCAC- Federaci de Cooperatives Agrries de Catalunya;

Documentaci.
75 aniversari de la llei de cooperatives (1931-2006) - Recull d'articles d'investigaci. ;
CIDEC - Centre d'Informaci i Documentaci Europea d'Economia Pblica, Social i Cooperativa.
Observatori del Cooperativisme de Catalunya;
Observatorio de la economia social ;

Legislaci.
Llei 18/2002 de cooperatives de Catalunya ;
Llei 8/2003 de cooperatives de la Comunitat Valenciana ;
Llei 1/2003 de cooperatives de les Illes Balears ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30409" title="Consell Nrdic" nonfiltered="2266" processed="2258" dbindex="12361">


El Consell Nrdic (en dans i noruec Nordisk Rd, en fins Pohjoismaiden neuvosto, en islands Norurlandar, en suec Nordiska rdet) s un frum de cooperaci entre els parlaments dels pasos nrdics. Fou establert el 1952, quan es va adoptar un mercat laboral i una seguretat social comuns i el lliure moviment de ciutadans a travs de les seves fronteres.

Els membres del Consell Nrdic (i el seu nombre de representants) sn:

 Dinamarca (16);
  Froe (2);
Grenlndia (2);
 Finlndia (18);
  land (2);
  Islndia (7);
 Noruega (20);
  Sucia (20);

El Consell t la seu a Copenhaguen. No t cap poder per se: els seus membres n'han d'implementar les decisions a travs dels parlaments de cada estat o regi autnoma.

El 1971 s'establ el Consell de Ministres Nrdic, que comparteix seu i personal amb el Consell Nrdic.

Enllaos externs.
Consell Nrdic - Pgina oficial       ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30411" title="Consell Europeu" nonfiltered="2267" processed="2259" dbindex="12362">


El Consell Europeu s una cimera de carcter intergovernamental conformada pels Caps d'Estat o de govern dels Estats membres de la Uni Europea (UE). No ha de confondre's amb el Consell de la Uni Europea ni amb el Consell d'Europa, organismes independents.

Histria. 

El Consell Europeu es va crear per decisi dels Caps d'Estat o de Govern dels estats membres de les Comunitats Europees reunits en una conferncia celebrada a la ciutat de Pars els dies 9 i 10 de desembre de 1974. La iniciativa va partir del president francs Valry Giscard d'Estaing i del canceller alemany Helmut Schmidt que van proposar als altres Caps de Govern institucionalitzar les cimeres que fins a llavors s'havien realitzat de forma irregular a petici d'algun dels estats membres i aix van acordar reunir-se almenys tres vegades per any, i addicionalment, totes les quals fossin necessries. 

El primer Consell Europeu es va celebrar a la ciutat de Dubln, al mar de 1975, sota la presidncia irlandesa. La primera vegada que l'rgan es va esmentar en un tractat fou en la signatura de l'Acta nica Europea realitzada el febrer de 1986, i posteriorment fou institucionalitzat pel Tractat de Maastricht l'any 1992 que li va dedicar un article en el Tractat de la Uni Europea.

Funci.
La seva funci s impulsar i definir les orientacions poltiques generals de la Uni Europea, i arbitrar o desbloquejar els temes ms difcils. Tamb t atribucions en la Poltica Exteriors i de Seguretat Comuna, cooperaci de la  jurisdicci i de la policia en matria penal, poltica econmica i monetria, aic com en l'ocupaci.

Seu. 
En principi les reunions se celebraven noms al final de cada presidncia i en territori de l'estat membre, pro amb el temps es van anar afegint reunions extraordinries vers la meitat de la presidncia que se celebraven a la ciutat de Brusselles. Finalment pel Tractat de Nia, i donades les dimensions que havien pres aquestes reunions, es va decidir que les reunions oficials se celebressin sempre en aquesta ciutat belga a partir dde l'1 de maig de 2004, on un nou edifici est sent construt expressament per a aix. 

Tamb es poden celebrar reunions "informals" en algun lloc de l'estat membre que ostenta la presidncia, la primera es va celebrar a Formentor (Mallorca) durant la presidncia espanyola de 1995. 

Composici. 
El Consell Europeu est compost pels Caps d'Estat i/o de Govern dels pasos membre, aix com pel president de la Comissi Europea, que possex veu  per no vot. Els Caps d'Estat o de Govern estan assistits pels seus ministres d'afers exteriors. Tamb acudeixen els comissaris, que tampoc tenen dret a vot. 

Excepcionalment, quan s'ha deliberat sobre matries relacionades amb la Unin Econmica i Monetria, tamb han estat convidats els ministres d'Economia i Hisenda, tal com est previst en la Declaraci 4 del Tractat de la Uni Europea. A la primera sessi de cada reuni es convida al President del Parlament Europeu. 

No s tracta prpiament d'una instituci de la UE, sin d'un rgan poltic. No t seu.

Presidncia. 
 
Es realitzen com a mnim dues reunions anuals presidides pel cap d'Estat o de Govern de l'estat membre que ostenta la presidncia semestral de la Uni Europea en aquell moment. 

En el Tractat pel qual s'establix una Constituci per a Europa es preveu el nomenament d'un president per un perode de dos anys i mig per a donar-li una major estabilitat i continutat als seus treballs.

Membres del Consell Europeu.


Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci del Consell Europeu;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30414" title="?" nonfiltered="2268" processed="2260" dbindex="12363">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 27ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 44 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (  , "columna HA") i la segona fila (  , "fila I").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  ; aix com el handakuten:  ,  .


Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "hi".
 ,   es romanitzen com a "bi".
 ,   es romanitzen com a "pi".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb un sol tra. Comena amb una lnia horitzontal curta, talla amb una corba semblant a una U lleugerament inclinada cap a la dreta i acaba en una lnia diagonal cap avall a la dreta.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra horitzontal encara que lleugerament ascendent.
 Tra en forma de L encara que sense formar un pic anguls. La part vertical arriba a tocar el primer tra.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:         ("el hi de hik ki", on hik ki significa avi) ;
 Codi Morse:       ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30430" title="Germanes Mirabal" nonfiltered="2269" processed="2261" dbindex="12364">

Les germanes Mirabal eren tres opositores al rgim del dictador dominic Trujillo. El 25 de novembre de 1960, quan es traslladaven a veure els seus marits a la pres on els tenien reclosos, perqu tamb eren opositors al rgim, agents de Trujillo els van provocar un accident mortal. Es deien Patria, Minerva i Maria Teresa i eren filles d'Enrique Mirabal i Maria Mercedes Reyes (Chea). Havien nascut el 1924, el 1927 i el 1935, respectivament, a la regi de Cibas, a la Repblica Dominicana.

En record d'aquestes tres dones lluitadores, el 19 d'octubre de 1999, les Nacions Unides van instituir el Dia mundial contra la violncia cap a les dones.

 Enllaos externs .
;
;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30431" title="Premi Nadal de novella" nonfiltered="2270" processed="2262" dbindex="12365">
El Premi Nadal de novella s el premi literari ms antic d'Espanya. Es concedeix des de l'any 1945, un any desprs de la seva instituci, per Ediciones Destino. S'entrega la nit del dia de Reis, cada any, a l'Hotel Ritz de Barcelona. A la mateixa vetllada s'entrega, des de 1968, el Premi Josep Pla.

Llista de Guanyadors. 
1944 Carmen Laforet (Espanya, 1921-2004) per Nada;
1945 Jos Flix Tapia per La luna ha entrado en casa;
1946 Josep Maria Gironella (Espanya, 1917-2002) per Un hombre;
1947 Miguel Delibes (Espanya, 1920) per La sombra del ciprs es alargada;
1948 Sebasti Juan Arb (Espanya, 1902-1984) per Sobre las piedras grises;
1949 Jose Surez Carreo (Espanya, 1915-2002) per Las ltimas horas;
1950 Elena Quiroga (Espanya, 1921-1995) per Viento norte;
1951 Luis Romero (Espanya, 1916) per La noria;
1952 Dolores Medio Estrada (Espanya, 1911-1996) per Nosotros, los Rivero;
1953 Luisa Forrellad (Espanya, 1925) per Siempre en capilla;
1954 Francisco Alcntara per La muerte sienta bien a Villalobos;
1955 Rafael Snchez Ferlosio (Espanya, 1927) per El Jarama;
1956 Jos Luis Martn Descalzo (Espanya, 1930-1991) per La frontera de Dios;
1957 Carmen Martn Gaite (Espanya, 1925-2000) per Entre visillos;
1958 Jos Vidal Cadellans (Espanya, 1929-1960) per No era de los nuestros;
1959 Ana Mara Matute (Espanya, 1926) per Primera memoria;
1960 Ramiro Pinilla (Espanya, 1923) per Ciegas hormigas;
1961 Juan Antonio Payno (Espanya, 1941) per El curso;
1962 Jos Mara Mendiola (Espanya, 1929-2003) per Muerte por fusilamiento;
1963 Manuel Meja Vallejo (Colmbia, 1923-1998) per El da sealado;
1964 Alfonso Martnez Garrido (Espanya, 1936) per El miedo y la esperanza;
1965 Eduardo Caballero Caldern (Colmbia, 1910-1993) per El buen salvaje;
1966 Vicente Soto (Espanya, 1919) per La zancada;
1967 Jos Mara Sanjun per Rquiem por todos nosotros;
1968 lvaro Cunqueiro (Espanya, 1912-1981) per El hombre que se pareca a Orestes;
1969 Francisco Garca Pavn (Espanya, 1919-1989) per Las hermanas coloradas;
1970 Jess Fdez. Santos (Espanya, 1926-1988) per Libro de las memorias de las cosas;
1971 Jos Mara Requena (Espanya, 1925-1998) per El cuajarn;
1972 Jos Mara Carrascal (Espanya, 1930) per Groovy;
1973 Jos Antonio Garca Blzquez per El rito;
1974 Luis Gasulla per Culminacin de Montoya;
1975 Francisco Umbral (Espanya, 1935) per Las ninfas;
1976 Ral Guerra Garrido per Lectura inslita de El Capital;
1977 Jos Asenjo Sedano (Espanya, 1932) per Conversacin sobre la guerra;
1978 Germn Snchez Espeso per Narciso;
1979 Carlos Rojas (Espanya, 1928) per El ingenioso hidalgo Federico Garca Lorca;
1980 Juan Ramn Zaragoza per Concerto grosso;
1981 Carmen Gmez Ojea (Espanya, 1945) per Cantiga de aguero;
1982 Fernando Arrabal (Espanya, 1932) per La torre herida por un rayo;
1983 Salvador Garca Aguilar (Espanya, 1924-2005) per Regocijo en el hombre;
1984 Jos Luis de Toms Garca per La otra orilla de la droga;
1985 Pau Faner (Espanya, 1949) per Flor de sal;
1986 Manuel Vicent (Espanya, 1936) per Balada de Can;
1987 Juan Jos Saer (Espanya, 1937) per La ocasin;
1988 Juan Pedro Aparicio (Espanya, 1941) per Retratos de ambig;
1990 Juan Jos Mills (Espanya, 1946) per La soledad era esto;
1991 Alfredo Conde Cid (Espanya, 1945) per Los otros das;
1992 Alejandro Gndara (Espanya, 1957) per Ciegas esperanzas;
1993 Rafael Argullol (Espanya, 1949) per La razn del mal;
1994 Rosa Regs (Espanya, 1933) per Azul;
1995 Ignacio Carrin Hernndez (Espanya, 1938) per Cruzar el Danubio;
1996 Pedro Maestre (Espanya, 1967) per Matando dinosaurios con tirachinas;
1997 Carlos Caeque (Espanya, 1957) per Quin;
1998 Luca Etxebarra (Espanya, 1966) per Beatriz y los cuerpos celestes;
1999 Gustavo Martn Garzo (Espanya, 1948) per Las historias de Marta y Fernando;
2000 Lorenzo Silva (Espanya, 1966) per El alquimista impaciente;
2001 Fernando Maras (Espanya, 1958) per El nio de los coroneles;
2002 ngela Vallvey (Espanya, 1964) per Los estados carenciales;
2003 Andrs Trapiello (Espanya, 1953) per Los amigos del crimen perfecto;
2004 Antonio Soler (Espanya, 1956) per El camino de los ingleses ;
2005 Pedro Zarraluki (Espanya, 1954) per Un encargo difcil;
2006 Eduardo Lago per Llmame Brooklyn ;
2007 Felipe Bentez Reyes (Espanya, 1960) per Mercado de espejismos;
2008 Francisco Casavella per Lo que s de los vampiros;
2009 Maruja Torres per Esperadme en el cielo;

Enllaos externs. 
Plana oficial de Ediciones Destino;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30432" title="Semitica" nonfiltered="2271" processed="2263" dbindex="12366">
Semitica i semiologia s l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relaci al llenguatge, per amb conseqncies en altres rees de les cincies socials on les qestions d'interpretaci sn de gran importncia. 

Histria.
Encara que la semitica t arrels profundes en la filosofia occidental, va rebre les seva formulaci recent a comenament del segle XX, en el treball del lingista sus Ferdinand de Saussure (1857 1913) i el filsof americ Charles Sanders Peirce (1839 1914).

Saussure considera que la lingstica formaria part d'una cincia ms general dels signes anomenada semiologia. Descriu el llenguatge com un sistema de significants (o patrons de so, que poden ser representats com a paraules) i significats (o els conceptes mentals o coses materials als que els significants fan referncia). El signe estaria format del significant i el significat. Saussure va qestionar les teories del llenguatge natural a l'afirmar que els signes no depenen de la cosa significada, sin de la relaci amb altres signes. En altres paraules, el sistema de signes s convencional i arbitrari enlloc d'estar arrelat en la relaci natural entre llenguatge i cosa. El llenguatge s estructurat, per tan, per oposicions i relacions diferencials entre signes.

Aquesta perspectiva ha tingut un efecte profund en la lingstica i en altres mbits d'anlisi cultural com la mitologia o el folklore. Claude Lvi-Strauss va aplicar aquest principi de l'estructuralisme en l'explicaci de l'organitzaci social en base a oposicions organitzatives bsiques com: cru i cuit, esquerra i dreta, exogmia i endogmia,... Yuri Lotman va expandir aquesta concepci, afirmant que tot el que envolta la persona s un signe susceptible de ser interpretat, per aix per a ell la realitat s una semiosfera.

La semiologia, per altra banda, va esdevenir un terme important en teoria cultural desprs del treball de Roland Barthes de les dcades dels 50 i els 60. Els seus Elements de Semiologia (1964) ofereixen un context teric per la seva prctica de decodificaci del contingut dels signes culturals i la localitzaci d'aquestes significacions dins d'estructures ms mplies del mite. Barthes fa servir els termes connotaci i denotaci per fer referncia als nivells de significaci manifests i latents. La seva versi de semiologia va influenciar un ampli ventall d'estudis culturals i de la comunicaci durant la dcada dels 70 i dels 80.

Charles Sanders Peirce va inaugurar una lnia d'investigaci semiolgica independent que emfatitzava una tercera posici, l'interpretant, en el procs de significaci. L'introducci d'aquest element emfatitza com els sistemes de signes son mobilitzats en actes comunicatius, donant lloc a una tradici anglesa i americana de teories d'actes de parla. Tamb va ser part d'un moviment filosfic ms general conegut com pragmatisme. La teoria de la comunicaci i el pragmatisme han estat de considerable importncia en les cincies socials, especialment mitjanant la teoria de l'interaccionisme simblic.

Un dels semilegs ms importants de l'actualitat s l'itali Umberto Eco amb les seves teories sobre interpretaci i el signe.

Dins de la semitica podem trobar diverses ramificacions, entre aquestes, la semitica visual i ms concretament la semitica fotogrfica, la semitica cultural i literaria, la semitica esttica, l'urbana y la biosemitica entre moltes altres.

Branques.
Biosemitica;
Computacional: reproduir aspectes de la comunicaci mitjanant la intelligncia artificial;
Cultural, la ms freqent;


 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30507" title="Mar Bltica" nonfiltered="2272" processed="2264" dbindex="12367">


La mar Bltica, o el mar Bltic, s una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oce Atlntic a travs dels estrets de Kattegat i Skagerrak. Els pasos que l'envolten sn (comenant per la Pennsula Escandinava i seguint en sentit horari):
Sucia;
Finlndia;
Rssia (regi de Sant Petersburg);
Estnia;
Letnia;
Litunia;
Rssia (regi de Kaliningrad);
Polnia;
Alemanya;
Dinamarca;

La seva superfcie s de 432.800 km, i inclou dues grans entrades: el golf de Finlndia, entre el sud d'aquest pas i Estnia, i el golf de Btnia, entre la costa oriental de Sucia i l'occidental de Finlndia. Tamb inclou alguna sortida com la pennsula de Jutlndia. Geolgicament, s molt poc antiga: noms existeix des del VI millenni aC. s molt poc profunda (la mitjana s de 57 m; la fondria mxima sn 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland), cosa que, unida a la poca obertura a l'oce, fa que la renovaci de les aiges sigui molt lenta i hi afavoreix els problemes de contaminaci.

La salinitat de la Bltica s molt baixa comparada amb la d'altres mars o oceans; de fet, es pot considerar intermdia entre l'aigua dola i la salada. Aquest fet s'explica per la seva alta latitud (no pateix gaire evaporaci), combinada amb una gran aportaci d'aigua dola per part de molts rius, que per culpa de la ja esmentada estretor de la seva comunicaci amb l'oce s molt difcil d'evacuar i renovar amb aigua salada. Aquesta baixa salinitat t unes fortes implicacions biolgiques, amb moltes espcies que sn diferents de les seves homlogues en altres mars.

Dels pasos que l'envolten, noms els Estats Bltics i Polnia hi desguassen enterament. A ms, tamb Txquia, Eslovquia, Ucrana i Bielorssia hi acaben aportant aigua (indirectament).

Noms.
La mar rep diferents denominacions depenent de la llengua:
 Mar Bltica s la forma habitual en les llenges romniques, les eslaves (polons, rus, caixubi), les bltiques i l'angls.
 Mar de l'Est s com l'anomenen totes les llenges germniques excepte l'angls, a ms del fins (que, tot i tenir els parlants majoritriament el Bltic a l'oest, aquests estigueren sota domini suec durant molts segles, i des de la perspectiva sueca s que queda a l'est, la mar).
 Mar de l'Oest s el nom que se li dna en estoni.

Els diversos noms de la mar en les llenges dels pasos que l'envolten sn, doncs: 
stersjn (suec);
Itmeri (fins);
                , Baltskoie More (rus);
Lnemeri (estoni);
Baltijas j ra (let);
Baltijos j ra (litu);
Morze Ba tyckie o Ba tyk (polons);
B t (caixubi);
Ostsee (alemany);
stersen (dans);

Tcit l'anomen Suevicum Mare, o mar dels Sueus.

 Ciutats .
Les grans ciutats costaneres bltiques, per ordre de poblaci, sn:
Sant Petersburg (Rssia), 4.700.000 hab.
Estocolm (Sucia), 743.703 hab. (rea metropolitana, 1.823.210 hab.);
Trjmiasto o les Tres Ciutats (Polnia) (rea metropolitana, 1.035.000 hab.), que inclou;
Gdansk (Polnia), 462.700 hab.
Gdynia (Polnia), 255.600 hab.
Hlsinki (Finlndia), 559.716 hab. (rea metropolitana, 980.000 hab.);
Riga (Letnia), 760.000 hab.
Szczecin (Polnia), 413.600 hab.
Tallinn (Estnia), 401.774 hab.
Kaliningrad (Rssia), 400.000 hab.
Malm (Sucia), 259.579 hab.
Kiel (Alemanya), 250.000 hab.
Lbeck (Alemanya), 216.100 hab.
Rostock (Alemanya), 212.700 hab.
Klaipeda (Litunia), 194.400 hab. (rea metropolitana, 240.000 hab.) ;
Turku (Finlndia) 175.000 hab.

Ports importants (tot i no ser grans ciutats):
Swinoujscie (Polnia), 50.000 hab.
Ventspils (Letnia), 44.000 hab.
Baltisk (Rssia), 20.000 hab.
Hanko (Finlndia), 10.000 hab.

 Referncies .
Ostsee.Tourist.Info (informaci turistica);































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30514" title="Escut d'Arties e Gars" nonfiltered="2273" processed="2265" dbindex="12368">


L'escut oficial d'Arties e Gars t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una perla ondada d'argent acompanyada al cap d'una flor de lis d'argent. 


Histria.
Va ser aprovat el 9 de maig de 1994.

L'escut representa la confluncia dels rius Valarties i Garona al poble d'Arties, que s simbolitzat per la flor de lis, l'atribut de la Mare de Du, patrona de la localitat. Igual com la resta d'entitats municipals descentralitzades, l'escut d'Arties e Gars no porta corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30523" title="Alfons I" nonfiltered="2274" processed="2266" dbindex="12369">


Alfons I d'Arag el Bataller (1073-1134), rei d'Arag i rei de Navarra;
Alfons I d'Astries (693-757), rei d'Astries;
Alfons I de Bragana (1377-1461), duc de Bragana;
Alfons I de Catalunya o Alfons el Cast (1154-1196), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Alfons I d'Empries (1489-1562), comte d'Empries;
Alfons I d'Este (1486-1534), duc de Ferrara;
Alfons I de Npols o Alfons el Magnnim (1416-1458), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Alfons I de Portugal (1109-1185), rei de Portugal;
Alfons I de Tolosa Jord (1103-1148), comte de Tolosa;
Alfons I de Valncia o Alfons el Franc (1265-1291), comte de Barcelona i rei d'Arag;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30527" title="Mein Kampf" nonfiltered="2275" processed="2267" dbindex="12370">

El Mein Kampf (en alemany "La Meva Lluita") s un llibre escrit per Adolf Hitler, combinant elements autobiogrfics amb una exposici de la ideologia poltica del nazisme.

La redacci del Mein Kampf.
El primer volum, anomenat Eine Abrechnung ("Una estimaci") va ser publicat el 28 de juliol del 1925; el segon volum Die nationalsozialistische Bewegung ("El moviment Nacional Socialista") va ser publicat el 1926. El ttol original que va triar Hitler fou "Quatre any i mig de lluita en contra de les Mentides, Estupidesa i Covardia."; el seu editor nazi, Max Amann, va decidir que aquest ttol era massa complicat i el va escurar a Mein Kampf (simplement "La Meva Lluita").

Hitler va dictar el seu llibre durant el seu empresonament a Landsberg a Emil Maurice, i desprs del juliol de 1924 a Rudolf He, qui desprs, amb diversa altra gent el van editar. S'ha dit que el llibre s repetitiu i dur de llegir i en part i com a resultat es va editar en una gamma de diverses edicions durant els segents vint anys.

Continguts.
El llibre perfila les idees principals que el rgim alemany duria a terme durant la Segona Guerra Mundial. Especialment prominent s el violent antisemitisme de Hitler i els seus socis, perfilant entre altres pensaments els Protocols dels Vells de Zion. Per exemple, denunciaven que la llengua internacional esperanto era part d'un complot jueu, i argumenta sobre la vella idea nacionalista alemanya de Drang nach Osten: la necessitat de guanyar Lebensraum ("espai vital") cap a l'est, especialment Rssia.

Molt del material era distorsionat o fabricat per l'autor. Hitler emprava les tesis principals del "Perill jueu", que parlava d'una presumpta conspiraci jueva per guanyar el lideratge mundial. Tanmateix explica molts detalls de la infantesa de Hitler i el procs en qu es tornava cada cop ms antisemtic i militarista, especialment durant els seus anys a Viena. En un primer captol, escrivia sobre com veia els jueus en els carrers de la ciutat i llavors es demana 'Era all un alemany?'

En termes de teories poltiques, Hitler anunci la seva aversi en el Mein Kampf en vers la creena del que eren els mals bessons del mn: el comunisme i el judaisme, i manifestava que el seu propsit era eradicar-los tots dos de la terra. Tamb anunci que Alemanya necessitava obtenir nou territori: Lebensraum. Aquest territori nou alimentaria  el "dest histric" del poble alemany; aquesta meta explica per qu Hitler envaeix Europa, tant per l'est com per l'oest, abans que llancs el seu atac contra Rssia.

Hitler es presentava a si mateix com el "bermensch", freqentment tradut com a "Superhome", terme que emprava Friedrich Nietzsche en els seus escrits, especialment en el llibre, Aix parl Zaratustra. Hi ha el dubte de si Hitler va llegir Nietzsche ms enll que superficialment ja que Nietzsche no fa s d'aquest terme en el mateix significat. Per a Nietzsche era un home que es podria vncer controlant els seus impulsos i podia canalitzar aquesta energia cap a alguna cosa creativa.

El Mein Kampf clarifica el punt de vista racista de Hitler dividint els humans en funci de la seva ascendncia. Hitler assegurava que els alemanys "Aris" amb cabell ros i ulls blaus eren al cim de la jerarquia (patr que no encaixava amb el d'ell mateix que tenia cabells marrons), i assignava el fons jerrquic els jueus, polonesos, russos, txecs i gitanos. Hitler arrib a dir que la gent dominada es beneficiaria de l'aprenentatge dels aris superiors. A ms afirmava que els jueus estaven conspirant per evitar que aquesta "raa mestre" aconsegus dominar el mn com era de justcia diluint la seva puresa racial i cultural i convencent a l'ari de viure en igualtat en lloc de en la superioritat que li corresponia. Va descriure la batalla per a la dominaci del mn i la batalla racial, cultural, i poltica entre aris i jueus.

Popularitat abans de la Segona Guerra Mundial.

Abans de l'elecci de Hitler el 1933, el llibre es va vendre molt lentament; per el 1933 va vendre 1,5 milioins de cpies d'un sol cop. Tot i que l'NSDAP (el Partit dels Treballadors Nacional Socialistes) reclamava que era un xit de vendes enorme documents trobats posteriorment a la Segona Guerra Mundial han revelat que era fals. Alguns historiadors han especulat que una ampla lectura podria haver alertat de l'esdevenir de la histria per noms es va publicar una versi abreujada en angls poc abans de la Guerra.  Tanmateix, l'editor va extreure alguns dels estaments antisemtics i militaristes. La publicaci d'aquesta versi va provocar que Alan Cranston, periodista nord-americ per la UPI a Alemanya i desprs senador de Califrnia, a publicar la seva prpia edici anotada, que creia que reflectia millor els continguts del llibre. El 1939 va ser demandat per Hitler per infracci de copyright i un jutge de Connecticut va haver de fallar en favor seu; la versi de Cranston es va haver d'aturar desprs d'haver-se venut 500.000 cpies.

Desprs de qu Hitler s'elevs en el poder, el llibre va guanyar enorme popularitat i virtualment esdevingu la Bblia de qualsevol nazi. S'exigia que cada parella que s'uns en matrimoni tingus la seva prpia cpia. Les vendes del Mein Kampf van fer guanyar milions a Hitler; tanmateix, una quantitat considerable dels que l'adquirien no el llegien, i molts el compraven per simplement mostrar la seva fidelitat a Hitler, guanyar posici en el NSDAP i evitar problemes amb la Gestapo. Al final de la guerra s'havien distribut a Alemanya aproximadament 10 milions de cpies del llibre.

Disponibilitat actual.
Avui, el copyright de totes les edicions del Mein Kampf excepte l'anglesa i l'holandesa sn propietat de l'estat de Baviera. El copyright finir el 31 de desembre del 2015. L'historiador Werner Maser, en una entrevista amb Bild am Sonntag ha manifestat que Peter Raubal, fill del nebot de Hitler Leo Raubal, tindria una base legal slida per aconseguir els drets d'autor si ho intents. Raubal, un enginyer austrac ha manifestat que no vol cap part dels drets del llibre que li podria fer guanyar milions d'euros.

El govern de Baviera, en acord amb el Govern Federal d'Alemanya, no permet cap cpia o impressi del llibre a Alemanya i s'hi oposa a qualsevol altre estat amb menys xit. Posseir i comprar el llibre s legal. Comerciar amb cpies antigues s igualment legal, llevat que es faci apollogia de la guerra o l'odi, que s generalment illegal. La majoria de llibreries alemanyes no en volen saber res de comerciar amb aquest llibre.

Als Pasos Baixos vendre el llibre fins i tot en el cas de ser una cpia antiga s illegal com fer apollogia de l'odi per no ho s ni posseir-lo ni deixar-lo. El 1997 el govern va explicar al parlament que vendre una versi cientficament anotada podria escapar de la prohibici.

El 1999, el Simon Wiesenthal Center va documentar que les majors llibreries virtuals com amazon.com i barnesandnoble.com venen Mein Kampf a Alemanya. Arran d'aix van aturar-ne les vendes.

Mein Kampf va ser un text influencial entre els activistes del Partit rab Ba ath. Una versi en rab va ser publicada al Lban.

Cpies de domini pblic del Mein Kampf es troben disponibles a diversos llocs d'internet; tamb alguns llocs d'internet venen cpies del llibre. Tanmateix les cpies editades sn d'una dubtosa fiabilitat ja que per exemple se substitueixen diverses referncies a la cristianitat per neopagans.

Seqela.
Desprs que el partit perds les eleccions el 1928 Hitler va creure que algunes raons de la seva prdua eren que el pblic no entengu plenament les seves idees. Es va enretirar a Munic per dictar la seqela del Mein Kampf que centr en la poltica exterior. El llibre mai es va publicar, segut o b al poc ndex de vendes del seu primer llibre o per qu revelava massa assumptes dels seus plans. El llibre el va guardar segur el seu editor i no va ser descobert fins al 1958.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30555" title="Gotland" nonfiltered="2276" processed="2268" dbindex="12371">

Gotland s una illa sueca del mar Bltic, situada a l'est de la Pennsula Escandinava i al nord de Polnia. Amb 2.994 km , s la major illa de Sucia i de tot el Bltic.

L'illa forma part d'un altipl de menys de 100 metres d'alada. Les costes sn retallades i formen penya-segats de 20 a 30 metres. La principal poblaci de Gotland s Visby, una antiga ciutat hansetica fundada al segle X.

Juntament amb altres illes menors (Fr, Karlsrna i Gotska Sandn) constitueix la provncia sueca de nom homnim. La poblaci s escassa (la densitat s inferior als 20 habitants per kilmetre quadrat), i es dedica principalment a l'explotaci forestal i a la pesca; hi destaca la ramaderia ovina i bovina. 

Fou el bressol de l'antic gtnic, una llengua escandinava actualment extinta.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30556" title="Che Guevara" nonfiltered="2277" processed="2269" dbindex="12372">

Ernesto Guevara, ms conegut com Che Guevara, o simplement conegut com El Che, (Rosario, Argentina, 14 de juny de 1928 - La Higuera, Bolvia, 9 d'octubre de 1967), fou un poltic, guerriller, escriptor i metge argent-cub.

Fou un dels lders de la Revoluci Cubana. A la dcada dels anys seixanta s'establ amb un petit grup de guerrillers a Bolvia on fou capturat i executat de manera clandestina per l'exrcit bolivi amb la collaboraci de la CIA. Pstumament, s'ha convertit en un smbol d'abast mundial; per als seus partidaris simbolitza la lluita contra les injustcies socials o la rebelli i l'esperit incorruptible, mentre que pels seus detractors es vist com un assass en massa i un criminal, acusant-lo, a ms a ms, d'una nefasta gesti com a Ministre d'Indstria. El contorn del seu rostre, obtingut a partir d'una foto d'Alberto Korda, ha estat denominada com "la fotografia i la icona grfica ms famosa del segle XX" segons l'Institut d'Art de Maryland.


 Biografia .
 
Cronologia bsica
1928 - Neix a Rosario;
1951 - Inicia una srie de viatges amb motocicleta amb el seu amic Alberto Granado al llarg d'Amrica del Sud;
1953 - Es llicencia de Medicina a Buenos Aires i s'aproxima a la ideologia comunista;
1956 - S'adhereix a la revoluci cubana;
1959 - Esdev ciutad cub;
1961 - Participa a la conferncia dels estats americans a Punta del Este;
1964 - Inicia un viatge a l'frica;
1965 - Dimiteix dels seus crrecs a Cuba. Viatja al Congo i prepara la guerrilla a Bolvia;
1966 - Comena a escriure el "Diario";
1967 - s capturat per l'exrcit a la selva boliviana i s afusellat sense judici;

Nasqu en el si d'una famlia burgesa de Rosario. Pareix ser que als dos anys emmalalt d'asma, que sofr tota la seva vida, per la qual cosa la seva famlia es va mudar a un lloc de clima ms sec, a Alta Gracia (Crdoba), Argentina, sense que la seva  malaltia millors. La seva educaci primria va ser a la seva llar, a crrec de la seva mare, Celia de la Serna. 

Estudi Medicina. Pass a Guatemala, on s'adher a les tesis populistes del president del pas Jacobo Arbenz, que fou derrocat pels filoimperialistes. Perseguit pels nous governants, deix Guatemala per passar a Mxic. All s'un al cercle revolucionari de cubans exiliats que encapalava Fidel Castro. Fou un dels supervivents de l'operaci "Granma", i juntament amb Castro i Camilo Cienfuegos integr la trada que comand el triomf militar dels revolucionaris contra el govern Batista (gener de 1959).

Dins del nou govern cub organitz i dirig el Instituto Nacional de la Reforma Agraria, des d'on institu noves lleis agrries, desprs d'expropiar als grans terratinents. Particip en el Departamento de Industrias i tamb fou nombrat president del Banco Nacional de Cuba. Fou la figura senyera de l'internacionalisme cub, i de la defensa de la solidaritat antiimperialista dels pasos d'Amrica, frica i sia, que queda reflectida en el seu discurs a Alger (1963). 

El 1965 sorprengu el mn amb la renncia als seus crrecs governamentals a Cuba, per dirigir la lluita revolucionria del Congo. Desprs d'aquesta experincia, es dedic a la lluita guerrillera a diversos pasos americans i, finalment, a Bolvia (1966). 

Capturat per l'exercit bolivi, amb la collaboraci de la CIA, fou assassinat. El 1997 les seves despulles, descobertes el 1995, foren soterrades a Cuba amb els mxims honors.

Che Guevara va esdevenir un mite, i molts joves el tenen com a dol. Se li han dedicat moltes canons com Hasta siempre comandante Che Guevara de Carlos Puebla i versionada per Boikot, o Cancin del elegido de Silvio Rodrguez.

 Curiositat .
 L'asma de Flix Rodrguez .
Flix Rodrguez, l'agent de la CIA que tingu una intervenci decisiva sobre la captura i l'assassinat del Che Guevara realitz, l'any 1992, el segent relat sobre l'efecte emocional que li caus el fet:
Al caminar amb l'aire fresc de la muntanya, em vaig adonar que panteixava i se'm feia difcil respirar. El Che estava mort per el seu asma, un mal que mai havia patit en la meva vida, se m'havia trasms. Encara avui la meva crnica falta d'al s unrecord constant del Che i de les seves ltimes hores de vida a l'aldea de La Higuera.ref>Anderson:691

 Pern i la seva opini sobre el Che .
Era un dels nostres, potser el millor: un exemple de conducta, de  despreniment, d'esperit de safrici i de renunciament. La profunda convicci en la justicia de la causa que l'abra, li don la don la fora, el valor, el coratge que avui l'elev a la categoria d'heroi i de mrtir...

 Ernesto Guevara y el ftbol .
El periodista i escriptor argent Hugo Gambini detall en el seu llibre "El Che Guevara" (de 1968) els inicis de la relaci d'Ernesto Guevara amb el futbol:

Llegia les crniques esportives per a informar-se sobre els campionats professionals de futbol i com a la majoria dels seus amics eren addictes als mateixos clubs (Boca Juniors o River Plate), Ernesto volgu elegir un diferent. Quan descobr l'existncia del Rosario Central, un club de la ciutat on ell havia nascut, s'adher fervorosament a la seva divisa. 
A partir d'aquell instant li encantava que li preguntaren de quin equip era, perqu li donava l'oportunitat de respondr amb certa altivesa: "De Rosario, de Rosario Central. Jo sc rosari".

Osvaldo Bayer, escriptor argent i fantic del Rosario Central, decid fer-li una entrevista a la prestigiosa germana del Che, Celia. Aquesta acced amb la condici que no li pregunts pel seu germ. L'entrevista transcorregu amena, per al final de l'entrevista Bayer li deman fer-li una pregunta sobre el seu germ; ella acced i li digu: Quedat tranquil Osvaldo, que Ernesto era del Central.

Alberto Granado, amic personal del Che i company de ruta en els seus viatge, ho confirm en diverses oportunitats. Explic que Ernesto sempre fou un afeccionat del Central per dues raons; la primera, perqu nasqu a Rosario, i la segona, perqu a Ernesto li encantava el jugar Chueco Garcia.

Avui dia, al Museu del Che de L'Havana descansa la samarreta blava i or de Rosario Central llistada vertical.

 Referncies .

Enllaos externs.

 Che, Gua y Ejemplo:  Photos, Songs(mp3) and Videos;
Plana sobre Ernesto 'Che' Guevara font inicial d'informaci, disponible sota llicncia GFDL;
Biografia;



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30557" title="Autoritat Palestina de Cisjordnia i la Franja de Gaza" nonfiltered="2278" processed="2270" dbindex="12373">

L'Autoritat Palestina de Cisjordnia i la Franja de Gaza o simplement Autoritat Nacional Palestina (en rab                           As-Sulta Al-Wataniyya Al-Filastiniyya, en hebreu:                 Harashut Hafalastinit) s una organitzaci administrativa interina que governa nominalment una secci de la Cisjordnia i la Franja de Gaza. Va ser establerta el 1994 com a resultat dels acords d'Oslo entre l'Organitzaci d'Allibertament Palest i Israel. Aquest acords declaren que l'Autoritat Nacional Palestina ha de tenir control dels afers civils i de seguretat a les rees urbanes de la Palestina (anomenades rea A), i noms control civil a les rees rurals (anomenades rea B). La resta dels territoris, incloent els assentaments israelians, la regi de la Vall del Jord, i els camins de pas entre les comunitats palestines, haurien de romandre sota el control israeli (anomenades rea C). 

L'Autoritat Palestina gaudeix del reconeixement internacional (encara que limitat) com a organitzaci que representa la naci palestina. Sota el terme "Palestina" el poble t un estatus d'observador a les Nacions Unides, com a "entitat i organitzaci intergovernamentals que ha rebut una convidada permanent per participar en qualitat d'observador en els perodes de sessions i en els treballs de l'Assemblea General i que mant oficines permanents a la seu de les Nacions Unides . L'estatus d'observador a les Nacions Unides dna dret a veu, per no a vot. Tamb rep suport financer considerable de la Uni Europea, dels Estats Units (ambds han amenaat redur el suport si Hamas guanys les eleccions) i d'altres pasos. L'aeroport Internacional de Gaza va ser construt per l'Autoritat Palestina a la ciutat de Raf, per, noms va funcionar per un breu perode abans de ser destrut per les forces isralianes desprs de la Intifada de Al-Aqsa del 2000. Tamb s'ha comenat la construcci d'un port a Gaza, que no s'ha completat. 

L'Autoritat Palestina mant un servei armat no uniformat, que t, d'acord a diverses fonts, entre 40.000 i 80.000 soldats (que de ser aix violaria els acrods d'Oslo que limiten la fora armada a 30.000 reclutes). Oficilament rep el nom de "fora de policia". 

La principal tasca que s'atribueix a l'autoritat palestina s la d'aconseguir el reconeixement internacional d'un territori perfectament delimitat. Per obtenir aquest objectiu, l'autoritat palestina desplega intenses activitats diplomtiques amb els pasos que considera els seus aliats, com a primera prioritat, i amb els altres pasos que simpatitzen amb la seva causa, encara que no siguin els seus aliats naturals.

Vegeu tamb.
Eleccions legislatives palestines de 2006

Enllaos externs.
Plana oficial de la Autoritat Palestina;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30558" title="Trshavn" nonfiltered="2279" processed="2271" dbindex="12374">



Trshavn s la capital de les Illes Froe, i, amb 18.420 habitants, la seva ciutat ms gran. Est situada al sud-est de l'illa de Streymoy tot mirant cap a Nlsoy.

El parlament feros, el Lgting, est situat a l'antic barri de Tinganes.

El seu nom (literalment: Port d'en Thor) fa referncia al du de la mitologia escandinava Thor.

 Enllaos externs .
torshavn.fo - Pgina municipal (en feros i angls);
visittorshavn.fo (en feros, dans i angls);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30561" title="Moci de censura" nonfiltered="2280" processed="2272" dbindex="12375">
Per mitj de la moci de censura un Parlament pot exigir la responsabilitat poltica al poder executiu.

La moci de censura segons la Constituci Espanyola.

Es coneix com a censura l's del poder, per part de l'Estat o d'algun grup influent, per a controlar la llibertat d'expressi. La censura criminalitza certes accions o la comunicaci de les mateixes. En un sentit modern, la censura consisteix en qualsevol intent de prohibir la informaci, els punts de vista o formes d'expressi com l'art o el parla vulgar. La censura es porta a terme amb la finalitat de mantenir el statu quo, controlar el desenvolupament d'una societat, o suprimir la disconformitat d'un poble sotms. Per aix, s molt com la censura en la religi, els clubs i grups socials, i els governs. No obstant aix, tamb existeixen molts grups en defensa dels drets civils, que s'oposen a la censura.

Segons l'article 113 de la  Constituci Espanyola el Congrs dels Diputats pot exigir responsabilitat poltica al Govern per mitj de l'adopci per majoria absoluta de la moci de censura, que ha de ser proposada per al menys una dcima part dels diputats, i ha d'incloure un candidat a la Presidncia del Govern. Entre la presentaci de la moci de censura i la seva votaci han de passar al menys cinc dies. Dins els dos primers dies es poden presentar mocions alternatives. Si la moci no es aprovada no es pot tornar a presentar dins el mateix perode de sessions. Si el Congrs nega la confiana al Govern aquest ha de presentar la dimissi al Rei, designant-se a continuaci un nou President de Govern. Si el Congrs aprova la moci de censura el Govern presentar la seva dimissi al Rei, i es nomenar al candidat incls en la moci.

La moci de censura a Catalunya.

En el cas de Catalunya el Parlament pot exigir el cessament del President de la Generalitat de Catalunya, i del Consell Executiu. La moci de censura ha de ser proposada per almenys la desena part dels diputats, i ha d'incloure un  candidat a la presidncia de la Generalitat, que ha d'haver acceptat la candidatura. Admesa a trmit, el president del Parlament ho comunica al president de la Generalitat, i als portaveus dels grups parlamentaris per si volen presentar mocions alternatives. Desprs es convoca un ple amb l'nica finalitat de debatre i votat la moci de censura i, si s'escau, les alternatives. Per ser aprovada ha de ser votada per la majoria absoluta dels diputats. En aquest cas el President i el Govern de la Generalitat cessen i el candidat a la presidncia es investit del crrec. Si la moci de censura, o les alternatives, no s'aproven pel Parlament, els signataris no en podran presentar cap ms durant el mateix perode de sessions. Per presentar una nova moci de censura ha de passar un mes des de la votaci de l'anterior.

L'impeachment.

Als pasos anglosaxons un procediment molt semblant rep el nom de  impeachment .

El Impeachment s el procs pel qual un cos legislatiu dirigeix acusacions contra un alt crrec del govern. L'impeachment no significa necessriament una destituci; es limita a una declaraci formal de les acusacions, relacionada amb un procs segons la llei criminal, i per tant es noms el primer pas dirigit a la destituci. Una vegada que un individu ha estat objecte d'un impeachment ha de fer front a la possibilitat de ser condemnat per una votaci en el si de l'orgue legislatiu, la qual cosa ocasiona la destituci del individu.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30568" title="Bermudes" nonfiltered="2281" processed="2273" dbindex="12376">


Les illes Bermudes (en angls Bermuda) sn un territori autnom d'ultramar pertanyent al Regne Unit, situat a l'Atlntic Nord, davant les costes de l'Amrica del Nord, a l'est de Carolina del Sud (EUA). 

 S'atribueix el descobriment a Juan Bermdez, de Palos de la Frontera (Huelva), a comenaments del segle XVI, probablement el 1503.

S'han convertit en un dels centres financers i turstics ms importants del mn. Les Bermudes sn considerades sovint un parads fiscal. Tenen 58,8 km  i una poblaci de 64.500 habitants (2003).

Les localitats principals sn Hamilton i la vila histrica de Saint George's, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Els homes d'aquestes illes acostumen a portar uns pantalons curts caracterstics que arriben fins al genoll, derivats de l'antic uniforme dels soldats britnics, que han passat a anomenar-se bermudes (en angls Bermuda shorts).

Histria.
El darrer governador angls de Bermuda fou George James Bruere que morir desprs de destapar un complot muy important durant la Guerra Revolucionaria Americana en 1780.  Ning fins a agost de 2008 sabia on era enterrat fins que un grup d'arquelegs norteamericans de la Universitat de Boston, trobaren la seva tomba sota la esglsia de St Peter de la ciutat de St. George (Bermudas) quan estaven cercant la tomba del capit de l'armada anglesa, Sir Jacob Weathe mort tamb en 1783 a St. George.  Aquesta trobada inesperada culmin amb la netetja de la placa de bronze que era al damunt de la tapa del sarcfag en la que es guardaven uns restes humans.  La placa informava amb detalls que les restes pertanyien al darrer governador angls.

Entre 1780 i 1783 Bermuda sofr una forta epidmia de febre groga que despoblar l'illa.




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30573" title="Gaston Rbuffat" nonfiltered="2282" processed="2274" dbindex="12377">
Gaston Rbuffat (Marsella, 7 de maig de 1921 - 1 de juny de 1985) fou un alpinista francs.

 Biografia .

Va descobrir l'escalada a les Calanques. Als 16 anys s'inscrigu al CAF (secci Haute Provence) on descobr l'Alta Muntanya i conegu n'Henri Moulin al qu consider com  el seu germ gran dins l'alpinisme . Descobr seguidament els Alps i el masss del Mont Blanc que es convert en el seu jard de joc.

 Durant anys, mentre vivia a Marsella, somiava ascensions. Cada hivern, esperava el mes de juliol amb impacincia. A la fi, arribava la partida cap a Ailefroide o cap a Chamonix.  Passava alguns dies per els cims, desprs, havia d'esperar un altre any. Aleshores, un dia, vaig decidir viure a la muntanya, me vaig convertir en guia. 

Un any abans de la seva mort s condecorat amb la Legi d'Honor.

Mes informaci.
  Plana oficial de G.Rbuffat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30574" title="Itsuo Tsuda" nonfiltered="2283" processed="2275" dbindex="12378">
Itsuo Tsuda (1914 - 1984) , va ser un escriptor, filsof i professor d'aikido japons i l'introductor del seitai a Europa.

A l'edat de setze anys es rebell contra la voluntat del seu pare, que el designava com a hereu de la seva fortuna (n'era el primognit); deix la seva famlia i es dedic a viatjar a la recerca de la llibertat de pensament. 

Desprs de la reconciliaci amb el seu pare, el 1934 s'install a Frana, on estudi amb en Marcel Granet i en Marcel Mauss fins a 1940, any del seu retorn al Jap. Desprs, el 1950,  s'interess en els aspectes culturals del Jap, estudi la recitaci del noh amb el mestre Hosada, el seitai amb el mestre Haruchika Noguchi, i l'aikido amb el mestre Morihei Ueshiba. 

Itsuo Tsuda torn a Europa el 1970 per difondre el moviment regenerador i les seves idees sobre el ki. 

 Llibres .
Va escriure 9 llibres originalment en francs:
Le Non Faire;
La voie du dpouillement;
La science du particulier;
Un;
Le dialogue du silence ;
Le triangle instable;
Mme si je ne pense pas, je suis;
La voie des dieux ;
Face  la science;

 Ms informaci .
Scuola della Respirazione a Mil (Itlia)    ;






 

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30581" title="ngel" nonfiltered="2284" processed="2276" dbindex="12379">


Un ngel s una presncia divina que entra en contacte amb els humans.  Segons de quina religi es tracti, els ngels sn esperits, dus o encarnacions del creador.

Caracterstiques.
Al catolicisme els ngels acompanyen Du al cel. Alguns ngels van desafiar Du i van seguir Llucifer o Satans, el qui tempta, en la seva caiguda cap a l'infern. Iconogrficament, se'ls sol representar com homes o dones amb ales, per significar que estan ms elevats que els ssers humans. La diferncia rau en qu l'home ve de lhumus, terra o pols d'estrella, i que ngel ve del grec angelos, missatger o sser enviat per Du. Tenen diferents missions, propsits o tasques, d'una manera similar als treballs o ocupacions. Els ngels no tenen sexe (ja que estan fets d'esperit i no de matria) per els seus noms s que estan marcats genricament.

La tradici popular catlica atorga un ngel per a cada persona amb la missi de protegir-la i acompanyar-la, s el que es coneix com a de la guarda.

Jerarquia.
L'angeologia medieval va establir una jerarquia entre els ngels, extreta en part de les mencions bbliques i en gran mesura de l'obra del pseudo-Dions, si b alguns telegs van proposar esquemes alternatius. La jerarquia constaria de tres esferes, i cadascuna d'elles amb tres tipus d'ngels (ja que tres s la xifra de la Trinitat). Com ms intervenci als assumptes humans, menys jerarquia. Aquest esquema es veu reflectit a la Divina Comdia, entre altres obres de l'poca.

L'esquema es presenta en ordre invers, de menys a ms important:
Tercera esfera;
ngels: sn els missatgers entre el Cel i la terra;
Arcngels: sn els prnceps o caps dels ngels, es mencionen a diverses epstoles. Influeixen en els grans esdeveniments humans;
Principats: s'encarreguen de nacions senceres i d'inspirar l'art ;
Segona esfera;
Potestats: s'encarreguen de les ideologies i de qestions intellectuals, se'ls representa amb un ceptre a les mans;
Virtuts: envien la Grcia;
Dominacions: manen sobre els altres ngels, no es manifesten directament als humans;
Primera esfera;
Trons: tenen l'aparena de rodes d'infinits colors, segons la visi d'Ezequiel;
Querubins: sn els encarregats dels astres, tenen quatre rostres (bou, lle, home i guila, els animals que passarien a ser smbols dels evangelistes);
Serafins: tenen sis parells d'ales, sn els ngels que envolten directament a Du i el lloen. Llucifer podria haver estat un seraf  ;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30582" title="Cabra domstica" nonfiltered="2285" processed="2277" dbindex="12380">


La cabra domstica s una de diverses espcies d'animals pertanyents a la subfamlia Caprinae de la famlia Bovidae. 

Originria de les muntanyes Zagros, fou domesticada el IX millenni aC.

A la Pennsula Ibrica hi havia quatre espcies de cabres salvatges, la ms emblemtica de les quals era la Capra pyrenaica pyrenaica, extingida l'any 2000.

Boc.

El boc s el mascle de la cabra, i tamb se l'anomena cabr.
A moltes tradicions de la riba de la Mediterrnia se l'ha identificat amb l'encarnaci d'una divinitat o b del dimoni. 

Aix no es limita pas a la regi mediterrnia, als Pasos enll del Mosa (una antiga entitat compartida actualment entre Blgica, els Pasos Baixos i Alemanya) el boc va inspirar la llegenda dels cavalcadors de bocs o Bokkenrijders.

Popularment i en un sentit figurat, tamb se li diu boc o cabr al marit d'una dona que li s infidel.

Races caprines catalanes.

 Blanca de Rasquera.
 Cabra catalana.
 Cabra rossellonesa.

Principals pasos amb ramats caprins.

(nombre de caps)

 Total Mundial : 764 500 000;
 Xina : 173 000 000 ;
 ndia : 124 500 000 ;
 Pakistan : 52 800 000 ;
 Sudan : 40 000 000 ;
 Bangla Desh : 34 500 000 ;
 Nigria : 27 000 000 ;
 Iran : 26 000 000 ;
 Indonsia : 12 450 000 ;
 Tanznia : 11 700 000 ;
 Kenya : 11 000 000;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30583" title="Imperialisme" nonfiltered="2286" processed="2278" dbindex="12381">
L'imperialisme s l'expansi del propi territori o de la prpia influncia  a base de dominar altres pasos i formar una unitat. La dominaci pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econmica. 

La crisi de 1873 va provocar el descens dels preus, i amb aix el proteccionisme, s a dir, la protecci dels productes propis de cada pas prohibint l'entrada d'articles estrangers o gravant-los amb impostos. Aix va donar lloc a la necessitat de trobar nous mercats que no estiguessin controlats per l'esmentat sistema. D'altra banda potncies capitalistes europees com Anglaterra, els Pasos Baixos i Blgica necessiten donar sortida al seu excedent de capital i ho fan invertint-lo en pasos d'altres continents establint prstecs, implantant ferrocarrils, installant ports, etc. A ms aquests pasos necessiten buscar matries primeres per a les seves indstries ja que ja comencen esgotar-se o a escassejar a Europa.

La relaci amb els pasos de l'imperi (nom tradicional d'aquest conjunt de territoris sota un matreix poder) s sempre asimtrica, ja que els conquerits han de renunciar progressivament a les seves normes i costums per adoptar el patr dominant, sota pena de guerra o sanci tcita. 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30584" title="Nom" nonfiltered="2287" processed="2279" dbindex="12382">

 Gramtica i onomstica:
 Nom com;
 Nom propi;
 Nom oficial;
 Nom propi de lloc o topnim;
 Nom de pila;
 Prenom hebreu;
 Cognom;
 Nom del mig;
 Nom txec;
 Nom no oficial;
 Renom;
 Malnom;
 Nom de casa;
 Nom artstic o pseudnim.
 Nom de ploma;
 Nom de guerra o lies.

 Nom rom;
 Nom tefor;
 Nom cientfic o nom binomial;
 Nom Anor, Personatge de la Guerra de les Galxies.

 Geografia:
Nom de Du (Colmbia), on l'any 1573 atac Francis Drake per a apoderar-se de la flota del tresor espanyola.

 Religi:
Nom de Du;

 Literatura:
El nom de la rosa;

 Cinema:
El nom de la rosa (pellcula);
Vegeu tamb.
;
Sinnim;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30585" title="Accent" nonfiltered="2288" processed="2280" dbindex="12383">


L' accent s la fora de la veu amb qu es destaca una part de la paraula. Aix, es pot distingir entre una sllaba tnica (si t accent) o tona (si no en t). No tots els mots tenen una sllaba tnica si es pronuncien dins la tira fnica. Per exemple, en la frase Ell es tombava al llit, els mots es i al no reben accent, resulten tons.

Moltes llenges, entre elles el catal, marquen la presncia de l'accent amb un signe grfic segons unes normes d'ortografia. L'accent grfic ajuda a pronunciar correctament el mot (per exemple, entre fbrica, fabrica, fabric) i a vegades a distingir entre dues paraules idntiques (en aquest cas es parla d'accent diacrtic, per exemple, Ella es creu jove / Ella s jove). 

En catal noms es pot accentuar una vocal, mai una consonant. La a porta sempre que s'hagi d'accentuar l'accent obert (`), la i i la u, l'accent tancat ( ) i la e i la o el poden portar obert o tancat segons la pronunciaci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30589" title="Ferrero" nonfiltered="2289" processed="2281" dbindex="12384">
Ferrero s una empresa agro-alimentria italiana, creada el 1946 a Alba (Piemont). Amb 50 anys d'experincia, el grup Ferrero s el 3r productor de dolos d'Europa i el 6 mundial del sector de dolos/xocolateria.

El seu volum de negoci va ser de 4.400 milion d'euros el 2002. El grup consumeix anualment 70.000 tones de cacau, 56.000 d'avellanes (de les quals n's el primer consumidor mundial) i 102.000 de llet 

Productes del grup Ferrero.

 Nutella;
 Kinder;
 Ferrero Rocher;
 Mon chri;
 Tic Tac;
 Raffaelo;
 Dublo;

Enllaos externs.
Ferrero Italia, pgina oficial




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30590" title="Nestl" nonfiltered="2290" processed="2282" dbindex="12385">
Nestl (nom oficial Socit des Produits Nestl S.A.) s la companyia agro-alimentria ms gran del mn. T la seu central a Vevey, Sussa. La gama de productes que Nestl ven inclou des d'aigua mineral, fins a menjar per animals passant per productes xocolaters i lctics. T ms de 200.000 treballadors arreu del mn.

L'empresa fou fundada el 1866 pel sus Henri Nestl que havia desenvolupat un menjar per nadons incapaos d'alimentar-se prenent el pit (o qualsevol dels substituts habituals a l'poca). L'immens valor de la troballa en possibilit una rpida expansi per Europa i Amrica, incrementada per la fusi el 1905 amb la Anglo-Swiss Condensed Milk Company, que tot i ser una empresa ms grossa adopt el nom de la petita perqu ja era molt fams.

L'empresa pat els inicis de la Segona Guerra Mundial, per a la llarga la inclusi del caf soluble Nescaf d'entre les racions estndard de l'exrcit nord-americ n'afavor la difusi enormement.

Darrereament, com moltes altres multinacionals, ha rebut crtiques i patit boicots ms o menys severs per culpa de les seves prctiques comercials, especialment en relaci amb pasos del Tercer Mn.

 Marques principals .
Les marques estan classificades per mercats i ordenades pels beneficis que proporcionen (majors com ms amunt).

 Caf .
 Nescaf;
 Taster's Choice;
 Ricor;
 Ricoffy;
 Nespresso;
 Bonka;
 Zogas;
 Loumidis;

 Aigua .
 Nestl Pure Life;
 Nestl Aquarel;
 Perrier;
 Vittel;
 Contrex;
 San Pellegrino;
 Acqua Panna;
 Levissima;
 Vera;
 Arrowhead;
 Poland Spring;
 Deer Park;
 Al Manhal;
 Ozarka;
 Hpar;
 Ice Mountain;
 Zephyrhills;
 San Bernardo;
 Quzac;

 Altres begudes .
 Nestea;
 Nesquik;
 Nescau;
 Milo;
 Carnation;
 Libby's;
 Caro;

 Productes no frescs (de prestatge) .
 Nestl;
 Nido;
 Nespray;
 Ninho;
 Carnation;
 Milkmaid;
 La Lechera;
 Moa;
 Klim;
 Gloria;
 Svelty;
 Molico;
 Nestl Omega Plus;
 Bear Brand;
 Coffee-Mate;

 Formatges i iogurts .
 Nestl;
 Sveltesse;
 La Laitire;
 La Lechera;
 Ski;
 Yoco;
 Svelty;
 Molico;
 LC1;
 Chiquitin;

 Gelats .
 Nestl;
 Frisco;
 Motta;
 Camy;
 Savory;
 Peters;
 Hagen Dasz;
 Mvenpick;
 Schller;
 Dreyer's;

 Menjar infantil .
 Nestl;
 Nan;
 Lactogen;
 Beba;
 Nestogen;
 Crlac;
 Neslac;
 Nestum;
 Guigoz;
 Good Start;

 Alimentaci per esportistes .
 PowerBar;
 Nesvita;
 Neston;

 Alimentaci mdica .
 Nutren;
 Peptamen;
 Modulen;

 Condiments .
 Maggi;
 Buitoni;
 Thomy;
 Winiary;

 Congelats .
 Maggi;
 Buitoni;
 Stouffer's;
 Lean Cuisine;
 Hot Pockets;

 Productes refrigerats .
 Nestl;
 Buitoni;
 Herta;
 Toll House;

 Xocolata i galetes .
 Nestl;
 Crunch;
 Cailler;
 Galak/Milkybar;
 Kit Kat;
 Quality Street;
 Smarties;
 Baci;
 After Eight;
 Baby Ruth;
 Butterfinger;
 Lion;
 Aero;
 Polo;
 Rolo;
Caramac;
Violet Crumble;

 Productes professionals .
 Chef;
 Davigel;
 Minor's;
 Santa Rica;

 Menjar per animals .
 Friskies;
 Fancy Feast;
 Alpo;
 Mighty Dog;
 Gourmet;
 Mon Petit;
 Felix;
 Purina;
 Dog Chow;
 Pro Plan;
 ONE;
 Beneful;
 Tidy Cats;

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30592" title="Gall" nonfiltered="2291" processed="2283" dbindex="12386">

El gall (Gallus gallus), s una au de corral criada per la seva carn (i pels seus ous en el cas de la femella, la gallina). La gallina es distingeix del mascle perqu s ms petita de mida, t la cresta ms curta i no t esperons. Es poden classificar les diferents races de gallines en espcies salvatges i espcies domstiques.

Gallines domstiques.

Les gallines arriben a la maduresa sexual sobre les 20 setmanes (depn de la raa). Llavors comencen a pondre ous i quan en tenen uns quants, es poden posar lloques (es mantenen molt de temps covant els ous, noms deixant-los per veure i menjar una mica). Als 21 dies neixen els pollets.

Les gallines pateixen una muda anualment.

Avui en dia hi ha races hbrides molt millorades per una srie de caracterstiques:

 la posta del mxim nombre d'ous;
 la desaparici de la fase de lloques;
 el rpid increment de pes en el cas dels pollastres per menjar;

Als Pasos Catalans encara es conserven algunes races autctones de gallines:

 Gallina del Peneds;
 Gallina del Prat;
 Gallina eivissenca;
 Gallina empordanesa;
 Gallina mallorquina;
 Gallina menorquina;
 Gallina nana flor d'ametller;
 Gallina Parads;

Pgines relacionades.

 El gall-gallet;

Enllaos externs.
Aviraut: informaci sobre les races d'aviram autctones de Catalunya;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30601" title="Louis Armstrong" nonfiltered="2292" processed="2284" dbindex="12387">


Louis Daniel Armstrong (4 d'agost de 1901   6 de juliol de 1971) (tamb conegut com a Satchmo) va ser un dels grans msics de jazz del segle XX. Armstrong va ser un personatge carismtic i un msic innovador que amb el seu talent musical i la seva personalitat transform el jazz en un estil de msica popular.

Tot i que primer va guanyar fama com a trompetista, tamb va ser conegut com un dels ms influents cantants de jazz.

Enllaos externs.
 Conferncia sobre Louis Armstrong per Big Mama;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30602" title="Benicull de Xquer" nonfiltered="2293" processed="2285" dbindex="12388">

Benicull de Xquer s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Limita amb Corbera i Poliny de Xquer (a la mateixa comarca); i amb Alzira (a la comarca de la Ribera Alta).

 Geografia .
El poble es troba situat al marge dret del riu Xquer, a la conca baixa, i sols t ms 3,56 km.

 Histria .
La primera vegada que apareix documentat el topnim Benicull s en 1914. S han trobat vestigis de poblament que van des de l'Eneoltic fins a l'Edat del Bronze en la zona coneguda com La Pedrera. A finals del segle passat s hi assentaren diverses famlies procedents de Benignim.

La histria de Benicull, com a municipi, s molt curta: obtingu la segregaci de Poliny de Xquer en 1987 per Decret de 23 de novembre (DOGV 714 d'1 de desembre) i es convert en Entitat Local; el reconeixement com a municipi independent s de 2003, Decret 153/2003 (DOGV 4577 d'1 de setembre). La batlia correspon al PSPV. Hi havia, en el moment de la constituci municipal, 855 habitants.

 Demografia .


 Economia .
Predomina l'agricutura amb el cultiu de ctrics.

 Administraci .
Benicull de Xquer compta amb alcaldia des del 2003, i ha estat ostentada per Jos Francisco Dami Bisbal (del PSPV) en les dues legislatures que han trascorregut fins al moment (2008).

 Monuments .
L nic monument s l'esglsia de sant Roc.

Pgines relacionades.
 Editorial 7 i mig;

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30603" title="Corbera" nonfiltered="2294" processed="2286" dbindex="12389">




Corbera s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

El topnim significa niu de corb ; els primers indicis de poblament es remunten a poques prehistriques com ho testimonien les troballes fetes a la Cova dels Gats, el Puntal de l'Agela, la Cova de les Ratetes, la Muntanya de Carles o el Poblat del Castell.

El terme, de 20,4 km 2 , depara els paratges que li dna la serra de Corbera; els cims ms elevats sn la Penya Roja (394 m) i el Cavall Bernat (584 m).

Histria.

L'origen de l'actual municipi, s rom, sobre el seu castell aixecaren els musulmans el seu que a l'poca musulmana i la Baixa edat mitjana tingu influncia sobre un gran territori que anava des de la ribera del Xquer i la serra de Corbera fins Alzira i Cullera abastant els termes dels actuals Favara, Llaur, Poliny de Xquer, Riola i Fortaleny, i una srie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms d'algunes partides dels distints termes municipals actuals, com Nacla, Alcudiola, Llber, Montsalv, Matada, Benihomer, Beniboquer; Jaume I, desprs de conquistar-la a Al-Azraq , va incorporar-la a la Corona el 1248 i va atorgar-la donacions i franqucies de terres i cases al voltant del castell, donat a Ramon de Rocafull ; successivament pass a propietat de Pere el Gran, fill de Jaume I (1263); de Joan d'Arag i d'Anjou, fill de Jaume II el Just ; de l'infant Joan , arquebisbe de Toledo (1322); de l'abat de la Valldigna (1330); a Pere de Xrica , per donaci de Pere II (1349); a Raimon Berenguer ; als Terranova i als Carrs de Vilaragut; el 1418 fou incorporada a la Corona com cap d'una jurisdicci (L'Honor de Corbera) que incloa Fortaleny, Riola i Poliny de la Ribera, que s'independitzaren el 1839; de 1519 a 1523   Revolta de les Germanies  el senyor d'aleshores, Joan Borja i Enrquez , duc de Gandia va fer front, ajudat pel lloctinent de Valncia, Didac Hurtado de Mendoza a les tropes de Joan Caro , capit dels agermanats i una vegada acabada la contesa va reconstruir el castell; en 1536 s'independitza de la de Riola i s erigida en rectoria de moriscs (Sant Cristfol) amb l'annex de Poliny; en 1596 el cardenal de Valncia, Joan Enrquez de Ribera , ordena construir el primer temple cristi; l'expulsi morisca, en setembre de 1609, com a la resta de la Ribera i del Pas, va afectar greument l'economia i la demografia; en 1889 va sofrir l'epidmia de clera;

Llocs d'inters.

Al poble es poden trobar encara moltes cases modernistes, reminiscncies de l'poca, comenaments del segle passat, de major esplendor econmic degut a la taronja, que tamb deix fora masies arreu del terme de qu encara es conserven un bon grapat.

La resta del patrimoni es concreta en:

 Ermita de sant Miquel. Segle XIII, sobre el tur del mateix nom i amb l'afegit d'una torre rab.
 Ermita del Santssim Crist.
 Esglsia de sant Vicent. Construda en el XVII, destruda en la guerra de 1936-1939 i tornada a aixecar entre 1940 i 1953. Conserva la imatge gtica de la Mare de Du del Castell.
 El castell, les vicissituds del qual ja hem comentat. Mant el seu impressionant aspecte encara que est en estat de runa.

Gastronomia.

La cuina mediterrnia t bon referent a Corbera on les amanides, els arrossos i els dolos en sn protagonistes.

Altres dades.

A les eleccions de 2003 el municipi estava governat pel PP  amb 6 regidors; el Bloc i el PSOE amb 2 i PSICV amb 1.Desprs de les eleccions de 2007 el municipi continua governat pel PP amb 5 regidors, i el PSOE i el BLOC tenen tres regidors cadascn. El cens de 2003 enregistr 3.066 habitants, de gentilici corberans/anes.


L'economia es basa fonamentalment en l'agricultura, sobre tot taronja i en menor mida i en regressi l'arrs; la indstria gira en torn a l'agricultura, envasament, distribuci i comercialitzaci i hi ha algunes fusteries i empreses de construcci.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30605" title="Quadratura (astronomia)" nonfiltered="2295" processed="2287" dbindex="12390">
Quadratura en astronomia t dues accepcions:

1a. Configuraci d'un planeta exterior tal que el planeta forma amb el Sol un angle de 90 vist des de la Terra. N'hi ha dues, una quadratura oriental i una quadratura occidental. Durant les quadratures el planeta presenta una fase mnima.

2n. Posici de la Lluna en els quarts creixent i minvant. En elles la Lluna forma amb el Sol un angle de 90 vist des de la Terra.
En esta configuraci l'instant de marea alta lunar coincideix amb el de marea baixa solar. Sent la primera ms important el resultat s que es produx la marea alta ms xicoteta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30606" title="Elongaci" nonfiltered="2296" processed="2288" dbindex="12391">


Fsica: Elongaci (fsica) s l'augment de la longitud d'una molla o altre slid en sotmetre'l a una fora.
Medicina: Elongaci (medicina) s l'augment, accidental o teraputic de la longitud d'un membre o un nervi.
Astronomia: Elongaci (astronomia) s l'angle entre el Sol i un planeta vist des de la Terra.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30607" title="Favara" nonfiltered="2297" processed="2289" dbindex="12392">




Favara s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

L'epnim Favara prov de l'rab "Fauuara", o siga "La Font" o "L'Ullal", pels nombroses brolladors d'aigua subterrnia situats al Nord-est del poble, ja en zona marjalenca, a la plancia litoral al delta del Xquer. La poblaci s posterior a la conquesta del Regne de Valncia feta per Jaume I, no apareixent Favara en cap document escrit fins desprs del Repartiment. Tampoc no hi han referncies de civilitzacions del Bronze o de la romanitzaci. 

La Favara d'aleshores depn del castell del Barranc, com coneixen el d'Alcal d'Alfndec, tamb anomenat de la Reina Mora, i les seues rendes contribueixen a palliar els deutes del rei i de l'Infant Pere, que havia donat els poblats d'Alfndec de Marinyn als jueus Vives Abenvives i els seus hereus, i el castell a l'escriv Perot de Sent Climent. 

Mes tard, el 1275, el feu va passar a mans de Constana (Anna) de Siclia. Ja fundat en 1297 el monestir de la Val Digna per Jaume II, i deixat en mans del monjos de Santes Creus, la dependncia d'Alcudiola d'Alfndec t per senyors els abats cistercencs de Santa Maria de la Valldigna, corrent vicissituds paralleles a Alfulell, Massalal, Benifair, l'Ombria, el Rfol, Simat, Tavernes i La Xara . D'aquest temps noms ens queda a Favara l'ermita de Sant Lloren. 

L'Alcudiola, dita tamb "de Favareta", fou separada en 1547 del Rfol d'Alfndec, i Favara d'aquella, estant poblades ambds per moriscs, sent erigida parrquia per Sant Joan de Ribera l'any 1568. L'Alcudiola de Favara fou repoblada, desprs de l'expulsi deis moriscs, en 1616. Favara encara seria possessi de Corbera, abans que quedar deserta totalment per dita expulsi de moriscs l'any 1609, que van eixir pel Grau i Dnia cap a l'frica. 

La poblaci tenia aleshores 22 focs de musulmans andalusins, dedicats a l'agricultura i l'artesania i que conservaven la religi islmica, malgrat els baptismes forats estipulats a la pragmtica del 1526, i parlant la seua llengua, l'algaravia, encara que el seu s i el costum jurdic musulm eren prohibits de del 1567. 

Favara pertangu fiscalment de la fillola de la Val d'Alfndec l'any 1602, amb Llaur, Beniomer, L'Alcdia, Massalal, Tavernes, l'Ombria, Benifair i Simat. Expulsats els moriscs el poble pateix la seua absncia, sobre tot en el cultiu de farros, que no va tenir collita aquell any. L'any 1611 Favara s repoblada per famlies cristianes, atorgant-li carta de poblament al lloctinent de Sardenya, Carles de Borja-Centelles i de Velasco, VII duc de Gandia, marqus de Llombai i comte d'Oliva, el 10 de juliol de 1611, mitjanant el seu procurador Caries de Rodar i actuant de notari Josep Maria Ortiz. 

Del matrimoni del Borja-Centelles amb Artemisa Dria nasqu Francesc de Borja-Centelles i Dria, hereu deis ttols i territoris paterns. Els 22 pobladors que son pare va establir a Favara mantingueren una poblaci estable durant molt de temps, car en 1715 la poblaci no superava els 31 vens, i aix es devia sobretot a les malalties sofertes pel cultiu d'arrs a la marjal. 

Favara passa desprs ais barons de Benifallim i senyors de Cenija i Rtova, els quals arriben a edificar un castell, del qual encara queden restes. Fins al 1707 el poble pertany administrativament a la governaci de Xtiva, anomenada tamb "dell Xquer", del des 1306. 

A partir de la Nova Planta pertangu al corregiment d'Alzira, fins al 1831. Dos anys desprs l'estat espanyol fou dividit en provncies. A llarg del 1734 comena a bastir-se l'esglsia parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat, a despeses del senyor de Rtova i Favara, Miquel Escriv i Faus, acabant-se el retaule de l'altar major i entronitzant-se la imatge del Sant en l'any 1748. L'arquebisbe Andreu Mayoral Alonso de Mella, amb la seua poltica de sanejament del cult i inversions en obres, va decorar-la a l'estil renaixentista, de l'any 1737, acabant-se totalment l'edifici parroquial l'any 1760. Set anys mes tard hom declara independent la parrquia de Favara. 

Donats els preus alts dels farros, Favara coneix un increment de poblaci, encara que per la gran mortaldat, a causa del cultiu arrosser, a penes si es nota en l'augment absolut. Favara t en 1794 90 habitants. El botnic Cavanilles ens diu que "ya quedaran pocos brazos para el cultivo (de farros) sin los advenidizos", i encara a les mateixes "Observaciones" afegeix que "en Favareta se renuevan (els pobladors) como en plaza sitiada por enemigos y las rebeldes tercianas talan a los vivientes". 

Durant aquestos anys els de Rtova, ja comtes des del 1799, durien a cap noves obres al seu castell de Favara, passant la jurisdicci senyorial, a finals del segle XVIII a mans del tinent coronel Lloren Bou de Penya-Roja i Cisternes d'Oblites, lim Escriv i Martnez de la Raga, heretant-los tots els ttols i possessions els Rodrigo i els Rovira, barons d'Antella i d'Uixola, sense participar Favara en cap esdeveniment histric remarcable. 

El cens de l'any 1860 ens dona 447 habitants, i s a partir d' aquest any que la poblaci comena a crixer, tenint aix 783 vens l'any 1900, sobretot en augmentar el cultiu de la taronja, les hortalisses i farros, que hui per hui son encara les fonts de riquesa econmica de Favara. Als 10 anys el poble t 168 cases habitades, amb un augment de 200 habitants, superant en un 35% els naixements a les defuncions. 

Installat l'enllumenat pblic de gas acetil i fent-se totes les aceres a Favara, aquesta entra en la modernitat, continuant incrementant-se la poblaci, que viu al llarg del segle XX en pau, dedicada a l'agricultura i alguna industria: plstics, formig, ferreria, mobles i agroalimentria; Favara t el 1930, 1.251 habitants, i trenta anys desprs 1.679, encara que la forta emigraci de m d'obra cap a Franca fa estable el cens, deturant l'increment des del 1965, car al 1970 sn 1.651 vens. Cap variable histrica endgena afecta especialment Favara, com per fer-ne referncia, llevat que sofreix amb la depressi de principis de segle un enduriment social, crisi que com a altres pobles de 1a Ribera duu a l'atomitzaci del republicanisme. 

D'altra banda Favara conta hui per hui dels serveis que una poblaci moderna requereix, alguns d'ells mancomunats amb la comarca.

La poblaci est agermanada amb la francesa Villelaure, amb franca correspondncia cultural i social. 

 Enllaos externs .
 Web del poble de Favara;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;

 Notes .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30608" title="Fortaleny" nonfiltered="2298" processed="2290" dbindex="12393">













Fortaleny s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30610" title="Elongaci (astronomia)" nonfiltered="2299" processed="2291" dbindex="12394">
1. Angle entre el Sol i un planeta vist des de la Terra. Per a un planeta interior com Mercuri i Venus l'elongaci adquireix un valor mxim sin Emax=r on r s la distncia del planeta interior al Sol en UA.
Per a un planeta exterior l'elongaci no t un valor limitat. Val 0 en la conjunci, 90 en les quadraturas i 180 en la oposici.

2. s l'angle entre un planeta i el seu satllit vist des de la Terra. Galileu Galilei va estudiar les canviants configuracions dels satllits de Jpiter mesurant les seves elongacions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30614" title="Llaur" nonfiltered="2300" processed="2292" dbindex="12395">














Llaur s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30615" title="Poliny de Xquer" nonfiltered="2301" processed="2293" dbindex="12396">













Poliny de Xquer, tamb conegut com Poliny de la Ribera, s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

 Geografia .
Situat a la planura al luvial formada pel riu Xquer. Un dels 11 municipis que formen la comarca. El seu terme s eminentment pla. La prctica totalitat del seu territori est dedicat a l'agricultura de regadiu.

Des de Valncia, s'accedix a aquesta localitat a travs de la N-332 per enllaar amb la CV-505.

Histria.

Al terme municipal de Benicull (Antic terme de Poliny) han aparegut vestigis d'poca neoltica (Sima de la Pedrera), poca romana (Altet de Cocasanta i partida de Gual), i  restes d'alqueries medievals. Per la seua histria com tal est unida a l'existncia de la Baronia de Corbera, ja que era un dels quatre pobles que la conformaven fins la seua desmembrament el 23 de setembre del 1836, moment en qu comena la histria de Poliny com municipi independent. El document ms antic conegut, fins ara, duu data de 7 d'abril de l'any 1254: s una escriptura de donaci de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de Valncia, a Raymundo Dolivella. La propietat s una mesquita amb hort.

Demografia.
La segregaci de la localitat de Benicull de Xquer en l'any 2003 ha incidit en el descens demogrfic produit a partir d'eixe any.


 Economia .

L'economia de la localitat est centrada en la taronja i un petit sector al voltant de la madera. Una petita part de la poblaci treballa en la industria de la comarca i en el sector servicis. Encara amb l'existncia d'una certa diversitat econmica, realment mnima, l'economia depen de l'evoluci del mercat de la taronja. Les poques industries localitzades en el terme tenen, la majoria, un oritge familiar i artesanal.

 Monuments .

Ermita de San Sebasti. Del segle XV. Reconstruda fa poc.

Esglsia Parroquial. Del segle XVIII.

La Casota. Antiga casa de camp que ha quedat dins la poblaci. Actualment s el local de l'Associaci Musical Polinyanense.

La Granja. Edificaci del segle XIV, que va pertnyer al Monestir de la Valldigna fins la desamortitzaci.

Mol de Monsalv. Antic mol de la baronia de Corbera, en funcionamient fins als anys 60 del segle passat.

 Gastronomia .

T l'arrs com element culinari primordial en totes les seus variacions, conserva dolos tradicionals pareguts als d'altres localitats de la comarca. Destaquen l'arrs al forn o amb caldo, l'arrs amb panses, cigrons i tallades de moniato: una combinaci de dol i salat al mateix plat sense recrrer a la cuina oriental. La paella, en tota la seua riquesa i variaci, s el plat festiu per excellncia per les possibilitats que ofereix. Un dels plats ms caracterstics s la "fenoll": ou, bacall i fenoll, bledes o espinacs; se solia menjar en Setmana Santa.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30616" title="Riola" nonfiltered="2302" processed="2294" dbindex="12397">


Riola s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30618" title="Sollana" nonfiltered="2303" processed="2295" dbindex="12398">



Sollana s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera.

 Geografia .

El terme municipal de Sollana es troba enquadrat dins la plancie que s'estn des de les estribacions de les llomes d'Espioca, l'Almaguer i Alginet fins el llac de l'Albufera: la geologia i la geografia coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aiges del mar Mediterrani; segons el catedrtic Eduardo Bosc, el sac del golf de Valncia arribava alguns kilmetres terra endins de l'actual vora del mar, on desembocaria directament el Xquer, el seu actual afluent el Magre i els barrancs, entre ells el de Catarroja, que ara ho fa directament a l'Albufera, i atribua la formaci d'este llac a la desembocadura del Xquer.

Refermant la mateixa teoria, Nicolau Primitiu diu que esta immensa plancie es form en anar omplint-se l'Albufera i les seues maresmes amb els desgasts de les muntanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu al llarg del temps, reduint-se cada vegada ms l'extensi ocupada per les aiges, ja que almenys algun bra del Xquer discorria pel terme i, una vegada desviat tot el curs del riu cap a Cullera, el solar de Sollana es complet amb els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el barranc del Tramusser i el dels Algadins. 

Hi ha la hiptesi que per la part septentrional del terme s'introdua la Via Augusta procedent dels Pirineus cap a Valncia, que ac travessava el Xquer i es desdoblava en dos vies ms: una principal que arribava a la Btica per Saetabis, i una altra secundria que arribava per la costa a Dianium.

 Histria .

El 13 d'abril del 1248 Jaume I va donar Sollana a Eximn d'Urrea per heretat lliure i franca. El 21 de setembre del 1270 se li concedix carta de poblaci: en este perode Vicent Saboya n'era el senyor i en 1609 pertanyia al duc de Pastrana; el seu ltim senyor territorial fou el comte d'xer. Va mantindre plets constants amb Sueca. L'any 1564 en va tindre un a prop de la compostura del cam que unix ambds llocs, i el 1568 sobre l'aprofitament de les aiges per a la collita de l'arrs. Des de les Corts de 1342 es controla el seu cultiu. per orde reial, en 1753 es va restringir el conreu de l'arrs als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir a la resta. Tamb es va donar orde al veguer d'Alzira i a l'alcalde de Sollana que controlaren el mollonament, desgua i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 fanecades). En 1789 esta xifra es va duplicar a causa de cometre frau, ja que es va conrear en terres de sec i d'horta. En les Corts valencianes del 1626 l'esglsia de Santa Maria Magdalena de Sollana deman l'exempci de pagar dret d'amortitzaci i segell de 800 lliures. Compta amb el convent de la Mare de Du de la Merc, que a mitjan segle XIX estava abandonat i en estat runs; en eixa poca tenia un hospital per a pobres. En 1510 tenia 57 famlies, que disminuren sensiblement desprs de l'expulsi dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitjans del segle XVIII el seu creixement demogrfic ha sigut constant: 582 habitants (sollaners) en 1787; 1.819 en 1900 i 4.467 en 1994 per a un terme de 37,3 km2.

L'any 2002 celebrava el 725 aniversari de la seua carta pobla.




 Sollaners illustres .

 Juan Jos Lpez Ibor, psiquiatra i sexleg nascut a Sollana en 1908;
 Pedro del Ro, actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila;
 Francesc Vera, fotgraf;
 Theo Gil, artista plstic de projecci internacional;

 Bibliografia .

 Div. autors: Carta pobla atorgada a Sollana per Eiximn d'Urrea en 1277 (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN: 84-606-3197-4;
 Moleres Ibor, Juan: Historia de Sollana (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN: 84-606-3245-8;

 Enllaos externs .



Webs locals.

 Biblioteca de Sollana web en BibliotecasPblicas.es;
 BLOC de Sollana i el Roman web de l'agrupaci local;
 Collectiu Ullal Associaci cultural;
 Sollana.es Lloc institucional;
 Sollana.org Lloc oficial;
 LOBSERVADORDESOLLANA Blog d'informaci d'Opci Nacionalista Valenciana Sollana;

Recursos.

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30620" title="Sueca" nonfiltered="2304" processed="2296" dbindex="12399">
 

Sueca s un municipi valenci que pertany a la comarca de la Ribera Baixa, de la qual s capital; el seu origen radica en una alqueria rab. El municipi es dedica principalment al cultiu de l'arrs; es considera que aquesta zona podria ser l'origen de la paella valenciana.

La ciutat alberga des de 1961 el prestigis Concurs Internacional de Paella Valenciana.

 Histria .
El nom de Sueca prov del mot rab "suayqa" que significa mercat petit, encara que les troballes humanes trobades al terme municipal es remunten al paleoltic superior.

La ciutat, va ser donada als hospitalaris en 1157 per Ramon Berenguer IV, queda incorporada a la civilitzaci cristiana occidental amb Jaume I i l'Orde de l'Hospitalet, que atorg Carta de Poblament en febrer de 1245.

L'Albufera qued incorporada al Patrimoni Reial pel citat monarca, fins l'any 1865, sent permesa la caa d'aus aqutiques des del regnat d'en Mart I l'Hum.

En 1337, Pere el Cerimonis autoritz el mercat local, i per Alfons V en 1457 es construeix la squia Major i es regula la Fira local. Del 1613 al 1836 hi hagu Convent de PP. Franciscans.

Esdev ducat el 1803, sent el primer duc Manuel Godoy, valido de Carles IV. Es construren les muralles en 1838. Fou declarada ciutat el 1899.

 Edificis d'inters .
 Esglsia Nostra Senyora de Sales (s. XVII). Es el santuari de la patrona de Sueca. L'arquitecte va ser Fra Francesc Cabezas. s destacable la seua cpula de teules visdriuades blaves. Es coneix com "El Convent". L'esglsia t: retaule a l'altar major, frescos, pintures, sagristia, camar octogonal de la Verge, imatge de la Verge, etc.

 Antic Convent de Franciscans. (1613-1836).

 Esglsia de Sant Pere (s. XVIII). Esglsia parroquial de Sueca. T una nau central amb dues laterals en planta de creu, i amb cpula blava de teules vidriades. ;

 Ermita de la muntayeta dels Sants de la Pedra. Any 1613. Des d'ac es t una vista panormica de l'Albufera. T un atri am aracdes ogivals del gtic de reconquesta (s.XIII), l'altar s neoclssic. Cont les imatges dels Sants de la Pedra, Sant Abd i Sant Senent del segle XVII, aix com cermica i vidrieres variades.

 Ateneu Suec del Socors. Edifici modernista.

 Asil d'ancians. Edifici construt en 1919 en un estil modernista-mudjar. L'arquitecte va ser Bonaventura Ferrando.

Demografia.




Poltica.


En les eleccions municipals de 2007, el PP va obtenir 8 regidors, el Bloc| 5, el PSPV 4, EUPV 2, ERPV 1 i CV 1. 

Aquests resultats van derivar en el que van anomenar "pacte pel futur o de progrs" que van subscriure Bloc Nacionalista Valenci, PSPV i EU (desprs IPV) atorgant-li l'ajuntament al valencianista Joan Baldov.

 Districtes rurals .
Al territori de Sueca es troben:
Bega de Mar.
El Perell.
Les Palmeres.
Mareny de Barraquetes.
Mareny Blau.
Mareny de Vilches.

Fills illustres.
Josep Bernat i Baldov, periodista i escriptor del segle XIX adscrit a la Renaixena popular, fams com autor de sainets.
Vicente Beltrn Grimal, escultor.
Josep Serrano i Simen, msic i compositor. Fams por ser l' autor de mes de cinquanta sarsueles  i del Himne de la Exposici Regional Valenciana de 1909 que ha estat adoptat oficialment com Himne de la Comunitat Valenciana.
Nicolau Primitiu Gmez Serrano, autor, editor i biblifil.
Bonaventura Ferrando Castells , arquitecte modernista autor entre d' altres  del Asil d' Ancians de Sueca, i del  Matader Municipal.
Joan Fuster i Ortells, escriptor i assagista nacionalista , autor del llibre "Nosaltres, els valencians".
Antoni Puchades Casanova, possiblement el millor futbolista valenci de la histria, i en la seua poca del mn. Milit al Valncia CF de centrecampista on encara s recordat. Tamb jug con la selecci espanyola i al Mundial de 1950 en Brasil va estar elegit al onze inicial.

Referncies.


 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Actualitat crtica del poble de Sueca i rodalies;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30642" title="Caudete de las Fuentes" nonfiltered="2305" processed="2297" dbindex="12400">


Caudete de las Fuentes s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Limita amb Fuenterrobles, Requena, Utiel i Venta del Moro.

 Geografia .
Situat en la vall alta del riu Magre. La superfcie del terme s bastant plana, encara que tenen elevacions que sobrepassen els 800 m. destacant els vrtex geodsics de tercer ordre de l'Ermita (850 m.) i Talaia de Caudete (860 m.). El riu Madre, afluent del Magre, travessa el terme d'oest a est.

 Histria .
A l'estar situat en una de les rutes naturals de comunicaci entre la Meseta i la Mediterrnia, aquest terme va ser poblat molt intensament des de l'Edat del Bronze.

Restes de poblat d'aquesta poca es troben en el tur de la Casa Doana i en el dels Villares, ambds amb importants establiments ibrics superposats, que van perdurar fins a poc abans del canvi d'Era i que han proporcionat interessants materials. En el dels Villares es va trobar tamb una gran quantitat de monedes ibriques i romanes.

De punts no determinats del terme procedeixen diverses joies d'or i plata, aix com una pea de plata decorada amb relleu, considerada generalment com un casc guerrer, per que b podria ser un bol semblant als d'or de Villena.

D'poca romana sn les restes que es troben en la zona nord d'edificaci Casa Doana, els d'una vila de baixa poca existent en La Solana.

s incorporada aquesta poblaci a la provncia de Valncia l'any 1851, havent pertangut des dels temps de la conquesta cristiana al territori castell. Tamb pertany al bisbat de Conca fins el 1957 i, desprs pass a l'arxidicesi de Valncia.

 Demografia .

 Economia .
Gaireb la totalitat dels cultius sn de sec, sent el principal la vinya. Altres cultius sn cereals, oliveres i patates. La ramaderia conta amb caps de bestiar lanar i porc.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de la Nativitat de Nostra Senyora. Va comenar a construir en 1731 i fou consagrat en 1735. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'estil neoclssic, construt en maoneria senzilla, cobert amb teula a dues aiges i amb una cpula octogonal sobre tambor elevat, rematada amb un petit pinacle amb bolinxo. Les dues ltimes torres del campanar foren construdes en els anys cinquanta.
 La Fuente Grande i La Fuente Chica. Sn les dues fonts ms importants que es conserven hui en dia.

 Llocs d'inters .
 Naixement riu Magre.
 Parc Los Realencos.
 Caada Honda. Microrreserva de Flora i Fauna.

 Festes i celebracions .
Entre les tradicions, s de destacar la Pasqua de Mones, que consisteix a sortir a la muntanya, passar el dia i menjar la tpica "Mona de Pasqua" el primer i segon diumenge de Pasqua. En Caudete de las Fuentes, existeixen dos paratges als quals s habitual acudir: el primer diumenge Los Pedriches, i el segon a Las Fuentecillas. No obstant que la majoria dels visitants que hi han acudeixen sn de Caudete degut a la proximitat al municipi, el primer paratge pertany a la Venta del Moro i el segon a Utiel.

Mereixen una molt especial atenci, per l'afluncia de pblic que congreguen, tres festivitats. Les dues primeres es corresponen amb la celebraci dels copatrons de la localitat: Sant Antoni Abad (amb tradicional crema de foguera en la Plaa Major al gener) i Sant Antoni de Pdua (amb un tradicional menjar de confraternitat per a tots els vens del poble al juny).

Per la ms destacada i popular de les festes sn les Festes Majors d'Estiu, la denominada Setmana de la Confraternitat , que pot arribar a congregar, en una nit, a ms de 7.000 persones. La seua popularitat radica en les populars revetlles a l'aire lliure, d'accs gratut, celebrades en el Passeig de l'Albereda.

 Galeria d'imatges .


 Enllaos externs .

 Ajuntament de Caudete de las Fuentes;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30643" title="Camporrobles" nonfiltered="2306" processed="2298" dbindex="12401">

Camporrobles s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Limita amb Fuenterrobles, Sinarques, Utiel i Villargordo del Cabriol (a la mateixa comarca); i amb Mira i Aliaguilla (a la provncia de Conca, Castella - la Manxa).

 Geografia .
Situat en l'extrem nord-oest de l'altipl d'Utiel en el lmit amb la provncia de Conca. La superfcie del terme s bastant plana, amb una altitud de 900 m. Per l'est est accidentat per la serra de la Bicuerca, les altures principals de la qual sn el tur de les Majuelas (1.106 m.), Cardete (1.128 m.). Altre sistema muntanyenc penetra pel sud, en el qual s'alcen la Piarona (1.028 m.), el bec de l'guila (841 m.), Cagarruta (886 m.) i Presilla (1.032 m.); pel nord-oest s'ala el Moln (1.124 m.). 

Recorre el terme un rierol, format al sud de la vila, que rep l'aportaci de diversos barrancs i al que se li dna el nom de riu Mare. La vila es troba en un ample pla.

El clima s continental. Els vents dominants sn el llevant i el ponent; les pluges es produxen a la tardor i primavera; neva al gener i febrer.

 Histria .
Es creu que es va fundar a mitjan segle XV, encara es coneix molt poc de la seua histria. De fet pocs gegrafs i historiadors antics la nomenen. S se sap de la seua activitat agrcola i ramadera que ha arribat fins avui. Va ser poblet de Requena fins l'any 1782 que s'independitz i s'integr en la provncia de Valncia el 1851, al mateix temps que la resta de la comarca. 

 Economia i demografia .
En l'poca contempornia la seua font de riquesa s la ramaderia (llanera i porquina) i l'agricultura de sec (cereals, ram, oliveres). Per la decadncia d'aquestes activitats front a la indstria i els serveis ha empentat la seua poblaci a emigrar cap a Valncia i Barcelona fonamentalment. A principis dels setanta la seua poblaci s'apropava als 2.000 habitants per en 1994 havia baixat als 1.471. 

 Monuments .
 Esglsia de l'Assumpci. Segle XVIII.
 Ermita de Sant Cristfol.
 Edifici Martnez de la Mata de Morella. Segle XIX.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Camporrobles (Plana actualitzada);
 Ajuntament de Camporrobles (Plana amb informaci);
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30644" title="Fuenterrobles" nonfiltered="2307" processed="2299" dbindex="12402">

Fuenterrobles s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Limita amb Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriol.

 Geografia .
Situat al nord-oest de la comarca. El terme municipal de Fuenterrobles t una superfcie de 49,50 Km. El terme est format principalment per dos valls o canals que tenen el seu origen en els plans de Camporrobles.

Pel sector est del terme s'ala la serra de Bicuerca, amb altures superiors als mil metres, destacant els vrtex geodsics del Cerro Pelado (986 m.), Talaia del Sabinar (923 m.) i Bicuerca (1.116 m.).

 Histria .
L'origen de la vila es remunta a l'Edat del Bronze (segles III i II a.C.), com ho demostren els jaciments ibers, amb deixalles de cermica, trobats a la cova dels Arendes del Cid. Igualment s hi trobaren restes de cermica romana. Fou municipi pertanyent a la provncia de Conca fins el 1851, any en qu es va produir la delimitaci de les provncies espanyoles, i en qu pass a formar part de la de Valncia, juntament amb tota la comarca, tal i com aquesta ho havia sollicitat al Govern.

 Demografia .
La seua poblaci, a l'igual que a la resta de municipis de l'interior, ha sofert, al llarg del present segle, un significatiu retrocs, amb emigraci de poblaci jove cap a les comarques costaneres i els focus industrials de Valncia i la Plana de Castell.

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura. La major part dels cultius sn de sec: blat, ordi, civada, olivera i vinya. Les hectrees de terres regades amb aigua de pous i deus tenen com cultius les hortalisses.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Santiago Apstol. Va ser edificada en 1757.

 Festes i celebracions .
 La Candelaria. El 2 de febrer se celebren les festes en honor de la patrona del poble, la Verge de les Caneles. L'acte ms destacat s la process de la Coca. Aquesta coca s una ofrena a la Verge i consta de dues parts. La coca prpiament aquesta i els pins. La coca, de forma circular, est realitzada a fora de torr elaborat amb ametlla, rovell d'ou i sucre. A ms es dibuixen sobre ella adorns amb bombons, anisets confits, etc. A la coca li acompanyen els pins, realitzats tamb a fora de torr, per de piny en lloc d'ametlla. Els pins, de forma cnica es colloquen sobre unes varetes metlliques al voltant de la coca, la qual s repartida entre els vens que prviament han abonat la seva porci. Cada any, la coca s realitzada en una casa distinta del poble.

 Los Mayos. La nit del 30 d'abril, totes les noies solteres del poble sn rondades pels quintos. El cant nic davant cada finestra s "el mayo", espcie de declaraci amorosa que t una finalitat especial en les parelles que es troben en fase de "pre-festeig", car encara que es canta a totes les dones solteres, en el cas de les nenes t un paper merament simblic i ritual, aix com en el cas de les noies amb nuvi.

 Romiatge a la Cova Santa. La Verge de la Cova s per a Fuenterrobles la protectora de la collita. El seu romiatge congrega a un bon nombre de vens el segon diumenge de maig, que peregrinen fins a aquesta cova, situada a 15 km del poble en un dels barrancs del riu Cabriol, una zona de dificil accs, el que fa que l'entorn no estigui danyat. El romiatge es divideix en dues parts, una religiosa, en la qual se celebra una missa en l'exterior de la cova i una ms ldica consistent en un esmorzar de tots els vens que dna pas a la msica i els balls populars.

 Dia del mel. El dia de la Verge d'Agost, el 15 d'agost t lloc aquesta celebraci, en la qual els Fuenterroblencs organitzen una sortida als afores del poble per a realitzar un dinar al camp.

 Festes Patronals. Durant la segona quinzena d'agost tenen lloc les festes ms importants del poble, en honor a Santiago Apstol i als "Santillos" de la Pedra.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Fuenterrobles;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30645" title="Requena" nonfiltered="2308" processed="2300" dbindex="12403">

Requena s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual s capital administrativa.

Limita amb Caudete de las Fuentes, Xera i Venta del Moro (a la mateixa comarca); Cofrents i Cortes de Pallars (a la Vall de Cofrents); amb Itova, Bunyol i Setaiges (a la comarca de la Foia de Bunyol); i amb Xelva i Loriguilla (a la comarca dels Serrans).

 Geografia .
Est situada entre la Meseta castellana i el Mediterrani del que tan sols la separen 67 Km. s un territori format per un altipl d'hiverns freds i estius calorosos, de bons recursos hidrulics i de grans belleses i contrastos. Es troba situada en la zona ms occidental de la provncia de Valncia, on el riu Cabriol la limita per l'oest i el sud amb profundes goles; per l'est i nord, la Serra de Juan Navarro i el Bec de El Tejo (1.250 m.) la separen de les regions muntanyenques del Tria.

El clima s continental, dels ms rigorosos de l'est peninsular. Els estius sn curts i ms calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament glids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu s freqent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes sn la tnica durant aquest perode i les pedregades i tempestes severes durant l'poca estival.

Abunden les pinedes, fonts i deveses, i el riu Magre s un dels accidents que ms marca aquesta plana. En tota la plana s'estenen zones de cultiu, predominant els vinyers, en els quals es basa l'economia local. Requena est considerada com una autntica porta de la Meseta.

 Nuclis .
Perteneixen al municipi 29 aldees, pedanies o partides: 
 El Azagador;
 El Barriete;
 Barri Arroyo;
 Caldern;
 Campo Arcs;
 Cases de Cuadra;
 Cases de Eufemia;
 Cases de Penen de Albosa;
 Cases de Sotos;
 Cases del Rio;
 Los Cojos;
 Los Chicanos;
 El Derramador;
 Los Duques;
 Hortunas;
 Los Isidros;
 Fuen Vich;
 Las Nogueras;
 Los Ochandos;
 Los Pedrones;
 El Ponton;
 La Portera;
 El Rebollar;
 Roma;
 Los Ruices;
 San Antonio;
 San Juan;
 Turquia;
 Villar de Olmos;

 Histria .
Es data la seva formaci per bers en el segle VII adC. Entre els segles II adC i II dC. s part de l'Imperi Rom. Entra a formar part dels regnes musulmans sent coneguda la ciutat com Rakka'na, el significat de la qual s "La forta". De l'any 1021 des d'ara es converteix en la ciutat fortificada que marca la divisria entre els regnes de Valncia i de Toledo.

 Reconquesta i Edat Mitjana .
Es creu que va ser presa en 1238 per Jaume I de forma pacfica desprs de la presa de Valncia. El 4 d'agost de 1257, desprs de l'ocupaci cristiana de la ciutat per castellans, rep de mans d'Alfons X de Castella la carta de poblament i el fur per al seu autogovern en qualitat de territori de realeng, entrant a formar part del Regne de Castella, convertint-se en duana de Castella. En 1264 rep la concessi de Port Seco i Almojarifat, pel bestiar, la llana i el blat que passava de Castella a Arag i viceversa.

s ocupada pel rei d'Arag Pere IV el Cerimonis en 1369; per va tornar a Castella amb Enric II en 1372 i gaireb cent anys desprs, en 1467, s novament presa pel marqus de Villena.

En 1355 Pere I (el Cruel, tamb conegut com el Justicier) segrega Utiel, atorgant-li la carta de poblament i el ttol de Lleial Vila.

Amb els Reis Catlics i la unificaci dels dos regnes acaben les guerres per apoderar-se de la ciutat.

 Era moderna .
A la fi del segle XVIII perd Venta del Moro, quedant territorialment com es coneix en l'actualitat.

En el segle XVIII arriba a tenir 800 telers de seda, convertint-se en el quart centre seder d'Espanya passant d'una poblaci de 4.000 habitants a gaireb 10.000.

En 1707 Felip V va concedir a Requena els ttols de Molt Noble, Molt Lleial i Fidelssima Vila, obtenint un primer escut de ciutat.

 Edat Contempornia .
En 1836 a causa del seu suport a Isabel II en les Guerres Carlistes se li concedeix el ttol de "Molt Noble, Leal i Fidelssima Ciutat de Requena", obtenint per tant el seu segon nomenament i escut com ciutat.

Al juny de 1851 passa a formar part de la provncia de Valncia en la nova divisi provincial espanyola. Les raons d'aquest canvi es van basar ms en motius geogrfics i comercials que en els histrics (histricament havia format part del Regne de Castella), ja que la gran producci vincola de la comarca de Requena - Utiel havia de sortir a travs del port ms proper (Valncia) cap al mercat europeu, principalment, cap a Frana, tal com ho testifiquen desprs de la Segona Guerra Mundial els continus viatges del carguer de bandera sussa Leman, i altres, que transportaven entre Valncia i el port francs de Sete, el que no era sin la manifestaci d'una srie de vincles comercials d'aquesta comarca amb la provncia i el port de Valncia. El municipi s totalment castellanoparlant.

 Demografia .




 Economia .
Desprs de la crisi del segle XIX de la indstria de la seda, sorgeix a Requena en 1910 l'ensenyament enolgic amb l'Estaci Enolgica de Requena dirigida per En Rafael Janini, qui prcticament defineix la trajectria econmica que hauria de seguir la ciutat per a poder sustentar-se en el vi.

Continuant la trajectria vitivincola, el 16 de novembre de 1961 s'inaugura i comena a funcionar la seva Escola d'Enologia (En aquella poca anomenada Escola de Capatassos, Bodeguers i Viticultors de Requena), una de les primeres escoles enolgiques d'Espanya, sent el seu primer director En Jess Antonio Snchez-Capuchino i Llorns.

Des de llavors la ciutat ha basat prcticament tota la seva activitat econmica en el cultiu de la vinya i la millora en la producci de vins, sent en aquests moments amb unes 18.000 hectrees el municipi d'Espanya amb major superfcie de cultius de vinyer i major producci vincola. Al costat dels seus pobles vens Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Setaiges, Sinarques, Utiel, Venta del Moro, i Villargordo del Cabriel conformen la Denominaci d'Origen Utiel-Requena dedicant en total ms de 40.000 hectrees al monocultiu de la vinya.

 Activitat principal: Agrcola.
 Cultiu principal: La vinya;
 Varietat de ram principal: Bobal.
 Producci mitja de vins: 1.500.000 Hl/any.

 Poltica i administraci .












 Monuments .
 Barri de La Villa. Recinte Medieval .







s el ms antic de Requena on es van registrar els primers indicis de poblaci. En poca almohade, La Villa adquireix l'estructura urbana que correspon al prototip de les ciutats hisp-musulmanes, en la qual es destaca: La Fortalesa, Plaza d'Armes, La Medina i El Raval. La Villa t la seva base en un promontori sobreelevat de toba calcria, la qual cosa li oferia un carcter de defensa natural. El seu entorn est envoltat per una muralla amb les seves corresponents torres defensives i les diferents portes d'accs a la ciutat. El Barri de La Villa va ser declarat en 1966 Conjunt Histric Artstic de carcter nacional a causa de els seus edificis i esglsies de gran importncia cultural i patrimonial.

Estan situats en La Villa els edificis o monuments que figuren a continuaci:

 Carrer de Santa Mara. s una dels carrers ms importants. En ella es van assentar els Cavallers de la Nmina del Rei, construint les seues casones, en les quals es poden apreciar els arcs amb dovelles de pedra, portes originals amb brancals, reixes i nombrosos blasons.

 Carrer de Paniagua. Tpic i fams carrer mor, en el qual es poden observar dos dels contraforts de l'Esglsia de Sant Nicolau, muntats sobre arcs apuntats de maons.

 Casa dels Pedrn. Casa noble amb dret d'asil des de la qual reis com Felip III i Felipe IV van assistir en diverses ocasions a les celebracions que es donaven lloc en la Plaa de La Villa.

 Casa de Santa Teresa. Situada enfront de l'Esglsia de Santa Mara, rep el seu nom perqu en l'antic habitatge es va allotjar Santa Teresa de Jess en una de les seves visites a la ciutat.

 Casa de l'Art Major de la Seda. Situada en un autntic atzucac musulm, en la seva faana es pot apreciar el retaule de Sant Jerni (patr dels seders). En aquesta casa era on es reunia el gremi de seders, car en el segle XVIII va tenir un gran auge a Requena la indstria de la seda. Requena va arribar a tenir en aquella poca prop dels 800 telers.

 Cuesta de les Carnisseries o de Sant Juli. Oberta en el segle XV, al tancar la porta de Fargalla, constitua una de les portes d'accs a la ciutat, orientada cap a Valncia.

 Cuesta del Castell. s la principal entrada actual al Barri de La Villa, est orientada al Nord i la unia a l'antic cam de Castella. Era l'antic accs al recinte de La Alcazaba.

 Cuesta del Crist. Porta de sortida del recinte amurallat cap al ponent. Destaca en ella l'ermita del Crist de l'Empar amb la seva mitjana taronja barroca.

 Cuesta i Porta de l'ngel. Era una de les portes d'accs al poblat amurallat. Orientada cap a Toledo per Iniesta. s de destacar la seva escalinata i les cases amb tpics balcons penjats.

 Coves de La Villa. Construdes pels rabs al perforar la toba calcria i penetrar en el subsl, extraient l'argila i formant les voltes de les coves. Aquestes coves recorren tot el subsl de la Plaa de La Villa i la majoria de les cases adjacents. Al visitar aquest impressionant laberint de coves i passadissos es poden observar els diferents usos que han tingut al llarg de la histria, com refugis en les diferents poques de guerra, com sitges per a emmagatzemar els cereals. Encara es conserven els elements bsics de l'elaboraci de vins com sn els trulls, les piqueres, les trulletes, els respiradors, aix com gran quantitat de tinalles de grans dimensions datades des del segle XII. ;

 Esglsia de Sant Nicolau. s la ms antiga de les tres esglsies de La Villa, data del segle XIII. El seu estil inicial era gtic, per a causa de una de les batalles que es va lliurar en 1702 en la Guerra de Successi, el seu prtic va quedar destrossat i gran part del temple en runes. En el segle XVIII es va reconstruir a l'estil neoclssic.

 Esglsia de Santa Mara. s la ms gran de les tres esglsies de La Villa. Datada en el segle XIV. D'estil gtic florit isabel, amb una sola nau i capelles adossades entre els seus contraforts. En 1931 va ser declarada Monument Nacional.

 Esglsia del Salvador. La seva fundaci s'atribux als temps del rei Alfons XI. Es va edificar sobre el solar d'una ermita dedicada a Santa Brbara. La seva obra es va iniciar en 1380 i va concloure en 1533. La seva fbrica s gtica amb tres naus. El prtic est realitzat en estil gtic florit isabel. En el segle XVIII, es van realitzar importants reformes i modificacions com la Capella de la Comuni, d'estil neoclssic, la Sala de Cabildo de Clergues i el Cor. El temple va ser declarat monument histric-artstic i pertany al Tresor Arxivstic Nacional, des del 3 de juny de 1931.

 La Alcazaba. Situada en la part ms elevada de La Villa, per raons defensives, i de la qual es poden apreciar les dues torres, la muralla i la porta d'accs al recinte, construdes pels almohades en el segle XI.

 La Fortalesa. A partir de finals del segle XII es construx La Fortalesa amb l'aspecte que avui oferix. L'estil, manera de construcci i materials empleats sn mudjars, els habitatges s'adossen a la muralla en la part sud, es reutilitzen les coves excavades en la toba en l'poca musulmana.

 La Jueria. Lloc d'intercanvi comercial, on es reunien els gremis d'artesans, orfebres, ferrers, etc., tant en la plaa com en els carrers adjacents per a realitzar el comer. Ms tard els carrers van prendre d'ells els noms dels oficis all desenvolupats.

 Medina. En aquest lloc comenava la medina que constitua la ciutat prpiament dita de La Villa, s a dir, on habitava la poblaci, constituint juntament amb La Alcazaba o fortalesa i les muralles amb les seves portes i torrasses les parts fonamentals de la ciutat medieval.

 Palau del Cid. Reconstrut en el segle XV, amb carreus de pedra, destaca el seu rfec. En la part superior es pot observar un precis blas pertanyent a la famlia dels Pedrn. La llegenda situa en l'antic solar que avui ocupa aquest edifici, la residncia que va habitar el Cid.

 Plaa de La Villa. Oberta en el segle XVI, era la Plaa Major de La Villa, en ella s'assentaven la majoria dels edificis ms importants. Era el centre neurlgic de La Villa i segueix sent-lo. En l'actualitat est dedicada al Coronel Ruiz de Barns.

 Plaza del Castell. Antic Pati d'Armes del Castell, en ella es van construir cases adossades a la muralla a la fi del segle XVIII. En recents excavacions arqueolgiques es van descobrir en aquesta plaa restes de l'Edat del Bronze que ens duen a reconsiderar l'antiguitat de Requena com assentament hum, ja que la documentaci ms antiga la datava en l'poca musulmana.

 Torre de l'Homenatge. Segons la tradici, construda en el segle X pels rabs en argamassa. Va ser reconstruda en el segle XV, pels cristians de Castella amb carreus de pedra, de construcci slida i traa senzilla.

 Altres barris de Requena .

 Convent de Sant Francesc. Situat en el Barri de Les Penyes. Construt en La Lloma en 1569. Va servir de forta, presidi i hospital, estant en l'actualitat sense s i en estat de runa.

 Estaci de Viticultura. Situada en el Barri de Raval. Edifici d'estil cubista, datat en 1910. En les seves installacions compta amb cellers d'elaboraci i envelliment de vins, disposa d'una planta pilot dotada de les ms modernes maquinries vitivincoles. L'estaci enolgica compta amb diversos laboratoris entre els quals cal destacar el recentment installat que reuneix els equips analtics ms sofisticats existents en el mercat, i que pot considerar-se com el ms modern d'Espanya.

 Font dels necs. Situada en el Barri del Raval. Constitux el centre de Requena, coneguda tamb en antany Piln o Abrevadero del Portal.

 Font dels Regidors. Situada en l'entrada oest de la poblaci, en la zona del Raval, era lloc de recepci oficial dels alts personatges que visitaven Requena.

 Fundaci Lucio Gil Fagoaga. Situada en el Barri de Les Penyes. edifici datat en el segle XVIII, va pertnyer al filsof En Lucio Gil Fagoaga. Rehabilitat en 1985 conservant la faana i respectant la distribuci interior, el pati-jard i el celler situat en una cova on es poden observar les antigues tinalles d'elaboraci i conservaci de vins. En l'interior de l'edifici es troba el museu-biblioteca que compta amb ms de 30.000 volums, alguns d'ells incunables.

 Esglsia de Sant Sebasti. Situada en el Barri de Les Penyes. Datat en el segle XIV, posteriorment va ser restaurat i ampliat en 1786. En 1999 amb motiu de la rehabilitaci del sostre, va ser descobert un precis artesonat mudjar de fusta.

 Esglsia del Carme. Situada en el Barri del Raval. Temple de l'antic convent de les carmelites. Construt en el segle XIII i acabat en el segle XVIII. s originriament d'estil gtic per el seu interior s barroc. Destaca el seu scol de taulelleria valenciana.

 Monument Universal a la Verema. Situat en el Barri del Raval. Construt en pedra noble i bronze i inaugurat en 1972. Va ser obra de l'arquitecte Ricardo Roso i l'escultor Esteve Edo. nic a Europa.

 Plaa de Bous. Es va comenar la seva construcci en 1877; per aquesta va haver de ser paralitzada dues vegades per motius de la guerra carlista i una epidmia de clera. T una preciosa faana neomudjar i va ser inaugurada el 17 de setembre de 1901.

 Teatre Principal. Construt en 1952 sobre l'antic Teatre Circ, constitux un clar exemple d'arquitectura racionalista.

 Estadi Toms Berlanga.  L'estadi on l'SC Requena juga els seus partits. Va ser inaugurat al 1983 i t un aforament de 3.500 espectadors, 3.000 asseguts i 500 de peu.

 Festes locals .
 Carnestoltes. Els carnestoltes que se celebren al febrer, han pres una gran fora grcies a alguns dels seus actes ms destacats com ho sn: les seues murgas, comparses, cercaviles, la proclamaci del Rei Ceps i el Soterrament de la Sardina.

 Sant Vicent Ferrer. Dilluns segent al dilluns de Pasqua.

 Festes patronals dels barris. A l'hivern les barriades o cofradies dediquen les seves festes als patrons respectius: Sant Antoni, en La Villa; Sant Sebasti, en Les Penyes; i la Verge de la Caritat, en Las Olleras. Aquestes festes es componen de fogueres, cercaviles del pa benet amb msica i petards, revetlles i les "pars".

 Setmana Santa. La Setmana Santa requenenca destaca per la seva sobrietat i el seu carcter auster, la qual cosa li confereix un recolliment profund i sentit.

 Festa de la Verema. Comena l'ltima setmana d'agost. Sn les festes ms importants de la ciutat. Els seus actes ms importants sn l'Ofrena a la Verge dels Dolors i la cavalcada. Tamb s molt famosa la popular nit de la Zurra. ;

 Gastronomia .
De la gastronomia requenenca destaquen: el gaspatxo, arrs en cassola, morteruelo, ajo arriero, bollo con magras, i els seus famosos embotits de porc.

La Fira de l'Embutit de Qualitat de Requena s una de les ms importants del Pas Valenci.

 Vegeu tamb .
Sporting Club Requena;
Estadi Toms Berlanga;

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30646" title="Sinarques" nonfiltered="2309" processed="2301" dbindex="12404">

Sinarques (oficialment, i en castell: Sinarcas) s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Limita amb Camporrobles i Utiel (a la mateixa comarca); amb Benaixeve i Toixa (a la comarca dels Serrans) i amb Talayuelas i Aliaguilla (a la provncia de Conca, Castella-la Manxa).

 Geografia .
Situat en els lmits amb la provncia de Conca. El relleu est constitut  per una mplia plana que s'obre cap a la zona de Conca, entre les serres d'Utiel, el pic de Ranera i la vall del riu Tria. Aquesta plana, coberta per sediments terciaris, s drenada per diversos rierols de rgim intermitent que donen origen a la rambla de la Torre, que corre cap al sud i penetra en terme d'Utiel fins a desembocar en el riu Magre. El poble es troba edificat sobre una lloma que corona l'esglsia parroquial.

El clima s de tipus continental sec i les muntanyes estan cobertes per vegetaci climax. Trobem roures, savines, romer i argelaga.

 Histria .
Rere la conquesta per Jaume I, aquest va entregar-la a Jaume de Xrica en 1255. En 1305 s'atorg carta pobla. En 1321, Jaume de Xrica, fill de l'anterior, deix en testament aquesta poblaci a son fill Jaume. En 1380 fou venuda a Raimon de Vilanova. En 1599 Felip II va concedir el ttol de Comtat de Sinarques, el qual possedor era Jaume Cefer Ladrn de Palls. En 1652 es va resoldre el plet mantingut entre Sinarques i La Iessa (els Serrans) sobre els lmits dels terme amb la delimitaci d'aquests.

 Demografia .

 Economia .
Agricultura, ramaderia, fusta i productes cermics i per a la construcci sn els seus principals recursos econmics. Predomina l'agricultura de sec encara que hagin hectrees d'horta (patates, blat de moro, farratges, cebes). La vinya s el principal cultiu i el seu producte s elaborat en un celler cooperatiu i exportat cap al nord d'Espanya i cap a pasos europeus a travs del port de Valncia. Segueixen a la vinya els cereals, el blat de moro i el girasol. El sector ramader, molt important, compta amb diverses granges avcoles i de porcs, a ms de ruscs i caps llanars. La riquesa en fusta sol ser exportada pels serradors d'Utiel i Requena. s important la fabricaci de teules, maons i altres materials per a la construcci.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Santiago Apstol. Comen a construr-se l'any 1600 encara que hi ha costncia de la realitzaci de diverses obres que han modificat la seva concepci original, la de 1959, quan es va fer el retaule actual, que no guarda unes proporcions amb la resta de l'edifici, ni amb el seu estil artstic general. L'actuaci ms respectuosa s'ha realitzat recentment. La planta de l'esglsia en la seva dimensi, doble de longitud que d'amplria, segueix les proporcions gtiques. La nau est coberta amb una volta de creueria biflia, excepte en l'absis que els fa amb volta de creueria amb terceletes i lligams. En el centre de l'absis est esculpit l'escut nobiliari dels senyors de Sinarques que ha estat adoptat com oficial per l'Ajuntament. D'estil renaixentista trobem els arcs forners de mig punt i les pilastres d'ordre dric les grans i tosc en les capelles. La porta ms antiga s la qual dna a la plaa Santa rsula.
 Ermita de Sant Marc.
 Ermita de Sant Roc.

 Cultura .
 Ecomuseu de l'Hbitat Rural Tradicional. Situat  a una casa del casc histric de Sinarques, que t tres altures i un corral on queden b diferenciades cadascuna de les dependncies de la casa:
En el segon pis la cmbra, on es guardava el gra, s'assecaven els embotits i emmagatzemaven els productes de l'horta.
En el primer pis La llar, ocupa la part central de la casa on es cuinava i feia les vegades de menjador i distribudor de les altres dependncies.
En l'entresl El celler, on hi ha algunes tonells, garrafes, etc.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener.
 Setmana Santa.
 Romiatge de San Marc. El darrer dissabte d'abril.
 Sant Isidre. Se celebra el 15 de maig.
 Festes Majors. Se celebren durant l'ltima setmana d'agost, en honor a Sant Roc i a Santa rsula.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Sinarques;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30647" title="Utiel" nonfiltered="2310" processed="2302" dbindex="12405">

Utiel s una ciutat valenciana que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Limita amb Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena i Sinarques (a la mateixa comarca); i amb Benaixeve i Xelva (a la comarca dels Serrans).

 Geografia .
El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altipl perllongat cap al sud i l'est tancada per vores muntanyenques pel nord-est i l'oest, mentre que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una petita vall de fons pla que s com un passads fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nord-est s'aixeca la Serra del Negrete o d'Utiel, poders anticlinal jurssic d'orientaci ibrica que separa a aquesta comarca de la dels Serrans. En aquesta serra es troba el pic del Remei, cim de la comarca amb 1.306 metres d'altitud.

El clima s continental, dels ms rigorosos de l'est peninsular. Els estius sn curts i ms calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament glids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu s freqent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes sn la tnica durant aquest perode i les pedregades i tempestes severes durant l'poca estival. Una mica ms extrem que en la part oriental de la comarca.

 Nuclis .
 Utiel;
 Las Casas;
 Los Corrales;
 Las Cuevas;
 Estenas;
 El Remedio;
 La Torre;

 Histria .
Els seus orgens es remunten al neoltic, amb jaciments bers i romans. Utiel va pertnyer al Regne Visigot, sent conquistada desprs pels rabs. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pere I de Castella el Justicier li va atorgar la Carta de poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felipe IV li va concedir el ttol de Ciutat en l'any 1645, sent doncs una de les ciutats ms antigues d'Espanya.

En la divisi provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la provncia de Conca; no obstant aix, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seva incorporaci a la de Valncia, de la qual va passar a dependre.

La inauguraci en 1885 del lnia ferroviria Valncia-Utiel (com primer pas per a la lnia Valncia-Madrid) va revolucionar el sector vincola de la zona degut al fet que la producci es podia transportar al port de Valncia per a ser exportada a tota Europa. Aix va generar un increment de l'activitat econmica i de la poblaci. En 1912 els vinyers d'Utiel van sofrir els atacs de la filloxera, per el ritme de repoblament va ser superior al de destrucci i va anar en 1950, estant l'epidmia ja superada, quan l'extensi de la superfcie de vinyers va ser mxima.

 Demografia .

 Economia .
L'autntic flux socioeconmic de la ciutat d'Utiel i les seves poblacions limtrofes, s el vi. Possex la ciutat un celler cooperatiu, possiblement la major del Pas Valenci, on s'elaboren uns excellents vins, predominantment negres; procedents de la varietat Boval. No obstant aix la introducci en els ltims anys de varietats internacionalment conegudes com Cabernet sauvignon, Merlot, Chardonnay i altres, han vingut a coadjuvar dintre del ms pur estil clssic, una posada al dia amb excellents brous, punta de llana en concursos internacionals i presncia en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en barrica i negres actuals com el tipus madurat en barrica.

El sector ramader compta amb diverses granges de porc, avcoles, caps de llanar i de bov.

La indstria es va iniciar durant el segle XVIII amb diverses destilleries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van malmetre en el segle XX, quan la recuperaci dels vinyers francesos va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produt en les alcoholeres.

 Poltica i administraci .











 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de l'Assumpci. D'estil gtic isabel. La seva construcci data de mitjan del segle XVI. En 1665, es va portar a terme una reedificaci, com ho testimonia la interessant pintura del tester que ocultaria el grandis altar barroc desaparegut. Tamb de mrit la imatge de Crist amb la Creu a coll, co-patr d'Utiel amb la Verge del Remei, i un esplndid terna renaixentista, amb figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la Capella de la Comuni, en pur art neogtic.
 Esglsia de la Merc. D'estil Neoclssic, va albergar a l'origen als Mercedaris des de 1635 fins a la desamortitzaci de 1835. La fbrica de la seva esglsia t planta rectangular amb una important nau central i laterals amb diverses capelles. El creuer s ampli, obrint-se el bra esquerre a un espais sagrari, presenta elevat presbiteri amb pintures al fresc i igual que les de la part superior dels braos del creuer fan referncia a l'orde dels Mercedaris i els seus fundadors. s significativa la seva cpula recoberta de teules vidriades blaves i blanques amb el gran escut de la seva faana, conservat en bon estat.
 Esglsia de Sant Francesc. Fundat en 1751, del mateix estil que la de la Merc, i anloga disposici, encara que de data posterior i ms petita. Edificada sobre un pujol, t esvelta torre campanar, que es converteix en fita de referncia que domina la part occidental del caseriu.
 Ermita del Remei. (segle XVI) gtic barroc i neoclssic.

 Monuments civils .
 Casc histric. El nucli antic, replet de sabor medieval i amb traats que denoten el seu passat rab, en els carrers com la d'Armes, Trinitat, Enmig i Beat Glvez, es poden trobar habitatges de planta baixa, que en el seu moment va ser vestbul i pis nic, amb volada i parets encofrades amb suports verticals de taules i bigues de cap llaurat. De major entitat van ser les casones pairals dels nobles i gentilhomes de les quals encara es conserven algunes amb els seus blasons en llindes i faanes. Altres residncies d'algunes famlies de llinatge nobiliari van ser construdes posteriorment en el que van ser ravals o extramurs com sn les de Medina, Crdova i Alamazn, aquesta ltima va ser restaurada recentment i s propietat municipal, en l'actualitat s'utilitza per a mostrar exposicions artstiques. Destaca la casa de Pasiego, construda en el passat segle, s una grandiosa mansi amb 24 balconades a l'exterior, planta baixa i dos pisos amb un important pati, jard i cotxeres. Al llarg de tot el nucli antic es poden admirar petites construccions tpiques amb portes tallades en les quals hi ha interessants baldes o picaportes, reixes de forja en rombes i la caracterstica mitja canya, sobre la qual descansen les tpiques balconades, que per sort ostenten encara moltes cases utielanes.

 Coves. Utiel conserva en el subsl un impressionant entramat de galeries subterrnies, moltes d'elles d'poca medieval, que van servir de refugi i magatzem durant la histria de la ciutat.

 Casa Consistorial. s un noble edifici de sbria i elegant arquitectura castellana, amb bella portada d'estil neoclssic. T planta baixa i dos pisos amb balconades de tpica traa. Sota el rfec l'escut Real Espanyol de l'poca dels Borb. En l'interior de l'Ajuntament es conserven diversos documents de l'poca medieval, entre ells la Carta de poblament concedida per Pere I de Castella a Utiel en 1355.

 Plaa de bous La Utielana. Monumental plaa, una de les ms antigues del Pas valenci, inaugurada en 1858, que el seua galeria amb capacitat per a 10.000 espectadors, est cobert en part de llotges i "nayas" per un gracis sostre sostingut per 108 columnes amb capitells de ferro de volutes jniques.

 Museus . 
 Museu del Vi. Situat en el fams Celler Rodona (seu del Consell Regulador de la Denominaci d'Origen Utiel-Requena), on alberga les nombroses marques de vi de la denominaci i utensilis de camp, al costat d'instruments utilitzats per a l'elaboraci del vi durant anys. En l'actualitat, es tracta d'un Museu permanent. Visitar aquest museu suposa endinsar-se en el coneixement d'una indstria de gran inters i tradici.

 El Almazar. s un dels Museus i Monuments emblemtics de la ciutat. Ac es pot admirar i conixer l'aparell destinat a l'extracci de la cera dels panals d'abella, prcticament l'nic que es conserva en el mn juntament amb un altre de Portugal. s la seu del Museu de la mel i de la cera.

 Festes i celebracions .
 Falles. Utiel celebra les seves festes a Sant Josep, en el dia de les quals es cremen falles al model de Valncia.
 Sant Joan Baptista. Se celebra el 24 de juny.
 Festes Patronals. Se celebren aquestes festes en honor de la Verge del Remei del 6 al 15 de setembre amb process des de l'ermitori fins a Utiel entre altres actes ldics i religiosos.
 Setmana Santa. Processons i actes religiosos.
 Carnestoltes.

 Fires .
 F.I.C.U. (Fira de la Indstria i del Comer d'Utiel). Organitzada pels empresaris i comerciants locals anualment des de 1998, al voltant de les festes patronals.
 Utiel Gratronmica. Fira d'alimentaci local on destaquen els vins i caves dels cellers integrats en el Consell regulador de la D.O. Utiel-Requena, els productes de carnisseries i forns que pertanyen a l'Associaci Marca de Qualitat Utiel Gastronmica, com mel, olis d'oliva, etc.

 Fills illustres .
 Gabriel Albiac (Utiel, 1950) s un filsof, escriptor i columnista.

 Vegeu tamb .
 Denominaci d'Origen Utiel-Requena;
 Mancomunitat de l'Interior Terra del Vi;

 Enllaos externs .

 Ajuntament d'Utiel;
 Turisme d'Utiel;
 Associaci Industria Come Utiel;
 Utiel Gastronmica;
 D.O. Utiel-Requena;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30648" title="Venta del Moro" nonfiltered="2311" processed="2303" dbindex="12406">

Venta del Moro s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Limita amb Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena i Villargordo del Cabriol (a la mateixa comarca); amb Casas-Ibez i Villamalea (en la provncia d'Albacete, Castella-la Manxa); i amb Minglanilla i Iniesta (a la provncia de Conca).

 Geografia .
El seu terme municipal, de 272,60 km s el tercer en extensi de la provncia de Valncia. 

La capital municipal es troba a una altitud sobre el nivell del mar de 725 metres, oscillant les altituds del terme municipal des dels, aproximadament, 500 metres de la ribera del riu Cabriol fins als 1.000 metres de la serra del Rubial, passant pels 700-800 metres dels plans on es troben les principals zones agrcoles. 

Es pot dir que el terme municipal est dividit en dues zones paisatgstiques molt diferents: la part oriental est composta per extenses zones de cultiu de vinya, esquitxades de petites extensions de pinedes, i l'occidental, que coincideix amb la serra del Rubial i la ribera del riu Cabriol, aquesta ltima ms agresta i muntanyenca, amb nombrosos barrancs, recull paratges de bellesa indescriptible com les espectaculars "Gorges i Ganivets del Cabriol", el pont de Vadocaas, construt en el segle XVI sobre una bassa d'origen rom, El Retorno, El Tete, Tamayo, Los Crceles, La Fonseca, etc.

 Nuclis .
 Casas de Moya;
 Casas de Pradas;
 Casas del Rey;
 Jaraguas;
 Los Marcos;
 Las Monjas;
 Venta del Moro;

 Histria .
La histria de Venta del Moro est fortament lligada a la de Requena, de la qual ha estat llogaret fins a la seva definitiva segregaci en 1836.

El primer document que ens parla sobre Venta del Moro s una visita pastoral datada en 1579 del Bisbe de Conca i cita Venta del Moro com un lloc de 7 vens i 24 persones de comuni que en altra visita pastoral de 1588 es convertirien en 6 vens. Per tant, la zona s de poblament recent (sobretot en el cas dels llogarets ms petits), encara que noms sembla endevinar-se un poblament ms antic de Jaraguas per trobar-se en un altell de carcter defensiu sobre la confluncia de tres rambles i per la seva proximitat a unes salines d'explotaci antiga. Tots els nuclis de poblaci es troben prop d'una font o rambla que actuaria com ra inicial de l'hbitat.

L'origen del topnim i poble de Venta del Moro es basa en la hipottica existncia d'una venda regentada per algun musulm en el cam que anava de Toledo a Valncia i que comunicava Iniesta amb Requena pel pont de Vadocaas.

 Demografia .


 Economia .
En l'actualitat es basa prcticament en el cultiu de la vinya, olivera i ametller, havent adquirit la viticultura un auge creixent per la cada dia ms important demanda dels extraordinaris brous que s'elaboren en la comarca sota la Denominaci d'Origen Utiel-Requena.

En els ltims anys s'ha originat un creixement important d'empreses vinculades amb el turisme rural (albergs, hostal, cases rurals, empreses dedicades a l'esport d'aventura).

 Administraci .

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Crist Rei. Casas del Rey.
 Esglsia de La nostra Senyora de Loreto. Edifici d'inters arquitectnic.
 Esglsia de La nostra Senyora del Carme. Las Monjas.
 Esglsia de Sant Antoni Abad. Casas de Moya.
 Esglsia de Sant Francesc Xavier. Jaraguas.
 Esglsia de Sant Gregori. Casas de Pradas.
 Esglsia de Sant Isidre Llaurador. Los Marcos.
 Monuments civils .
 Pont Vadocaas. D'inters arquitectnic.
 Pont Vell. D'inters arquitectnic.
 Plaa de Bous. Edifici d'inters arquitectnic.

 Llocs d'inters .
 Gorges del Cabriol. Parc natural.
 Jaciment Paleontolgic. Descobert a principis dels anys setanta del passat segle, possex una immensa riquesa en mamfers i en plantes fssils de l'poca del Mioc terminal (fa aproximadament uns 7 milions d'anys) que van ser trobats en argiles amb lignit i margues.

 Festes i celebracions .
 Setmana Santa.
 Los Mayos. Tradici ancestral molt arrelada en el poble i en algunes dels seus llogarets. Consisteix en uns cants populars que tenen lloc la nit del 30 d'abril.
 Sant Isidre Llaurador. T lloc el 15 de maig.
 Festes Patronals. Se celebren en del 5 a l'11 de desembre en commemoraci de la seva Patrona la Verge de Loreto. ;

 Enllaos externs .

 Asociacin Cultural Amigos de Venta del Moro;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30649" title="Villargordo del Cabriol" nonfiltered="2312" processed="2304" dbindex="12407">


Villargordo del Cabriol (oficialment i en castell, Villargordo del Cabriel) s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Limita amb Camporrobles, Fuenterrobles i Venta del Moro (a la mateixa comarca); amb Mira i Minglanilla (a la provncia de Conca).

 Geografia .
El municipi est situat en l'extrem occidental de la comarca de la Plana d'Utiel. La poblaci es troba edificada sobre un petit pujol en el lloc on acaben els camps conreats de l'altipl i comena la zona muntanyenca. 

El riu Cabriol rodetja el terme municipal per la part occidental, servint de frontera amb terres castellanes.

 Nuclis .
 Villargordo del Cabriol;
 Contreras;

 Histria .
Les restes ms antigues que l'home ha deixat en les terres que en l'actualitat formen aquest terme municipal pertanyen a l'Edat del Bronze i, gaireb amb absoluta seguretat a la cultura del Bronze Valenci, es troben en la cova de Mulatillas.

Fins a comenaments del segle XIX va pertnyer a la provncia de Conca fins a 1851 no va entrar dintre de la jurisdicci provincial de Valncia, ja que en 1833, per haver pertangut al regne de Castella, va quedar emmarcada, com la resta de la comarca, en la de Conca.

 Demografia .


 Economia .
La seva base econmica radica en l'agricultura de sec, a la qual cal afegir les fbriques de ciment i electricitat de Contreras. Dintre del cultiu de sec els cultius predominants sn la vinya i l'ametller. En el regadiu es cullen fruites i hortalisses. En l'actualitat la fbrica de ciment est tancada, per l'economia s'ha reactivat a l'obrir-se dues rees de servei en l'Autovia A-3, un camping i diverses cases rurals.

La ramaderia conta amb caps de llanar i granges avcoles i porcines.

 Llocs d'inters .
 Parc Natural de les Gorges del Cabriol. Es tracta d'un territori abrupte i allat que est protegit a banda i banda del riu, tant al costat valenci com al vessant castellano-manxec. Les formes sinuoses del barranc completen un paisatge nic al Pas Valenci que a la comarca anomenen Los Cuchillos. Aquestes gorges estn originades per l'erosi de les parts ms blanes de la roca que generen espectaculars crestes verticals.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Villargordo del Cabriol;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30650" title="Xera" nonfiltered="2313" processed="2305" dbindex="12408">

Xera (oficialment i en castell: Chera) s un municipi valenci que oficialment es troba a la comarca de la Plana d'Utiel, per geogrficament i histricament se'l considera part de la comarca dels Serrans.

Limita amb Requena (a la amteixa comarca); amb Xestalgar, Loriguilla i Sot de Xera (a la comarca dels Serrans); i amb Setaiges (a la Foia de Bunyol).

 Geografia .
La superfcie del terme s molt abrupta i muntanyenca, amb altures superiors als mil metres. Destacar les aliniacions de Picochera, del Burgal, de Enmedio i del Tejo; totes enmarcades al Sistema Ibric.

A l'entrada del congost de Tormagal est la presa de l'embassament de Buseo, que ocupa la vall del mateix nom i regula les aiges del riu Reatillo, de rgim pluvial mediterrani. Nombrosos barrancs drenen el terme, alguns amb curs permanent d'aigua, com el de la Hoz i altres d'aiges temporals: Rop, Agua, Ermita, Umbra, La Via, Palancar, Burgal i Covachuela.

Les roques calcries que conformen les muntanyes xeranes han estat excavades i modelades pel Reatillo i els seus afluents llaurant profunds congosts. En ocasions s'estrenyen formant estretes goles, com el barranc de la Hoz que forma nombroses basses d'aiges cristallines i transparents.

 Histria .
Xera va ser fundada pels almorvits, qui van construir el seu castell, situat sobre un promontori aigexes abaix del Tormagal i al costat del riu, en el segle XII. Sota el mateix riu es va formar un nucli de poblaci que va rebre el nom de Sot de Xera. En 1238 va passar a pertnyer al Regne de Valncia situant-se en la frontera amb el Regne de Castella. Van posseir el senyoriu els Lihory, fins que en 1371, Pere el Cerimonis l'hi va concedir a l'infant Mart. Desprs va passar a la famlia Mompalau.

Per la seva situaci, durant la Guerra de les fronteres va ser presa per tropes castellanes passant a formar part d'aquest regne fins a 1436, quan va finalitzar el conflicte. En 1525 s'expulsen els moriscs i queda despoblada fins a 1540 quan s'estableixen en ella 12 famlies cristianes. A partir de llavors s'unifiquen els regnes a Espanya, per el territori segueix pertanyent a una famlia valenciana fins al 1800, quan passa a les mans de la Duquessa d'Almodvar (Crdova), en 1814 passa al Bar de Cortes de Pallars, per ja a la fi del segle XIX un jueu madrileny (Jos Enrquez Juana) compra tots els terrenys del senyoriu, venent-los en 1921 a una famlia de Requena (Jord) i a sis xerans. Anys ms tard els Jord van vendre les seves terres a altres xerans.

 Demografia .

 Economia .
La seva economia es basa fonamentalment en l'agricultura. En el sec es conreen ametllers, oliveres, vinya i cereals. Els regadius reben aiges de les fonts de l'Ermita, els Oms i Gabriel, i en ells es conreen blat de moro, patates, cebes i altres hortalisses. Es cria bestiar llanar.

Destaca tamb el turisme d'interior, relacionat amb el reclam turstic de l'entorn natural.

 Administraci .

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Nostra Senyora dels ngels. La seva construcci es remunta a principis del segle XIX. En els ltims anys ha sofert una important restauraci.
 Ermita dels ngels. L'ermita va ser realitzada en 1681 a costa del senyor Vicente Jord.

 Monuments civils .
 Castell de Xera. s una fortalesa d'origen musulm, que es localitza en un tur situat a un quilmetre de la poblaci, des del qual es dominava l'horta circumdant, el congost de Tormagal i el viari a Requena. Es tracta d'una construcci de planta quadrangular amb alts murs, torrasses en els cantons i torre de l'homenatge en el centre, totes elles de secci quadrada. Aquestes torres es caracteritzen per la sobrietat de lnies, fabricades en tapial i maoneria. S'observen tamb trams de mur realitzats amb sillar, aix com altres tcniques constructives degudes a diferents etapes.

 Casa del Comte. Erigida per la famlia de Mompalau (Comtes de Xestalgar), data de finals del segle XVI o principis del XVII.

 Presa de l'Embassament del Buseo. De principis de segle XX, primer en construir-se en la conca del Tria.

 Llocs d'inters .
 Parc Natural de Xera-Sot de Xera.
 Embassament del Buseo. ;
 Parc Geolgic de Xera. Des de la seva inauguraci en 1999, el Parc Geolgic de Xera , constitux l'nic d'aquestes caracterstiques que existeix al Pas Valenci i el tercer que es realitza a Espanya, sent el ms complet de tots. Compta amb un museu on s'exposen colleccions de fssils, roques i minerals, aix com lmines i fotografies de les diverses estructures tectniques de l'entorn.

 Festes i celebracions .
Xera celebra les seves Festes patronals a la Verge dels ngels el 2 d'agost i a Sant Josep el 3 d'agost, per aix es declara una setmana de festes que comena el 1 d'agost i acaba el 6 d'agost habitualment. Tamb se celebren les Festes dels "Quintos", el dia 17 de gener (Sant Antoni) i la festa de "los mayos" el 30 d'abril.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Xera;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30651" title="Tractat d'Alcaovas" nonfiltered="2314" processed="2306" dbindex="12409">
El Tractat d'Alcaovas fou un tractat de pau, entre el Regne de Portugal i el Regne de Castella signat a la localitat portugesa d'Alcaovas el 4 de setembre de 1479 i entr en vigor posteriorment, quan fou ratificat a Toledo el 6 de mar de 1480.

Mitjanant aquest tractat:

 es posa fi a les hostilitats i dona inici a les bones relacions entre els Regnes de Castella i de Portugal desprs de la Guerra civil castellana.

 Alfons V de Portugal renuncia al tron de Castella.

 el casament de la infanta Isabel d'Arag amb el prncep Alfons de Portugal, fill del prncep Joan de Portugal. ;

 el casament de Joana la Beltraneja amb l'infant hereu de Castella, Joan d'Arag o b ingressar en un convent portugus renunciant als seus drets i ttols castellans. Joana la Beltraneja va escollir finalment aquesta ltima opci, restant reclosa fins a la seva mort el 1530.

 es reparteixen la influncia martima a l'Atlntic entre Castella i Portugal. Aix Portugal tindr l'hegemonia marttima per sota el Cap Verd, donant a Castella la sobirania de les Illes Canries, que no es va fer efectiva fins el 1496 amb la conquesta de Tenerife.

 es reparteix el Regne de Fes entre els dos regnes, delimitant les zones espanyoles i portugueses. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30652" title="Tramvia" nonfiltered="2315" processed="2307" dbindex="12410">




Els tramvies sn trens lleugers de superfcie i propulsi elctrica que circulen per rees urbanes, als propis carrers sense separaci de la resta de la via o amb separacions de petita alada.

A alguns pasos d'Europa Central i gran part d'Europa de l'Est han estat i sn un mitj de transport molt ests.

S'utilitzaren durant una part del segle XX a diverses ciutats dels Pasos Catalans com Barcelona o Valncia, per foren abandonats durant un llarg perode, i desprs tornaren a ser considerats i reintroduts a algunes ciutats a finals del segle XX.

 Infraestructura.

A la majoria de casos, els tramvies utilitzen un carril especial que permet pavimentar tots dos costats, per fer possible la circulaci dels cotxes. Uns altres cops van per una via separada del trnsit autombil. Poden utilitzar el mateix carril que els ferrocarrils (amb menys amplada i menys pes per metre linial), amb travesses i balast.  Les travesses poden ser de formig, de fusta i fins i tot metlliques.

L'energia elctrica la prenen d'un fil conductor aeri, mitjanant un trlei, que sovint s del model pantgraf, encara que n'existeixen alguns que la prenen d'un tercer carril.

Avantatges i inconvenients.

El tramvia t com avantatges: fa menys soroll, consumeix menys energia per viatger transportat que l'autobs, contamina menys (almenys al lloc per on circulen; la contaminaci pot ser a on es genera l'electricitat). Consumeix menys energia elctrica que el ferrocarril metropolit subterrani (no necessita illuminaci als passadissos ni a les andanes). La seva infraestructura s molt ms barata, cosa que fa que sigui ms econmic que el metro. En contra t: la rigidesa dels recorreguts, no poden evitar cap obstacle que hi hagi a la via. Tenen menys capacitat i menys velocitat que el metro (igual com el metro t menys capacitat i velocitat que un tren de Rodalia.

El tramvia a Barcelona.

El tramvia va ser un mitj de transport molt popular a Barcelona durant la primera meitat del segle XX. Cap als anys 60 la companyia Tramvies de Barcelona va comenar a suprimir-los amb el pretext que entorpien el trnsit automobilstic i que eren antiesttics, per substituir-los per autobusos. La matinada del 18 al 19 de mar de 1971 els tramvies de les dues ltimes lnies (la 49, Drassanes-Horta, i la 51, Drassanes-Via Jlia) van arribar a cotxeres per no sortir-ne mai ms. L'nica lnia que es va mantenir va ser la del Tramvia Blau, al Tibidabo.

El nou tramvia de Barcelona, recuperat el 2004, es diu Tram. Hi ha sis lnies numerades de la T1 a la T6, dividides en dues xarxes independents. Sumen 28 km de vies.

T1, T2, T3: Trambaix
T4, T5, T6: Trambess

Vegeu tamb.
Escndol dels tramvies americans, sobre la decadncia del tramvia com a mitj de transport pblic als Estats Units de la primera meitat del segle XX.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del Tram;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30653" title="Insulndia" nonfiltered="2316" processed="2308" dbindex="12411">
Insulndia, altrament anomenada l'arxiplag Malai, s un terme que fa referncia a un vast grup d'illes situat entre Indo-xina (al sud-est d'sia) i Austrlia. Aquestes illes constitueixen el territori d'Indonsia, les Filipines, Brunei, els estats malaisis de Sarawak i Sabah i el territori federal de Labuan, Timor Oriental i Papua Nova Guinea. Ara b, hi ha arguments per excloure'n aquest ltim pas tant per raons culturals com geogrfiques. Papua Nova Guinea, culturalment, s prou diferent dels altres estats de la regi, i l'illa de Nova Guinea mateix no es considera part d'sia, com s que ho sn les altres illes, sin d'Oceania, ja que forma un conjunt amb Austrlia.

L'arxiplag tamb s conegut de vegades com les ndies Orientals, per aquest terme acostuma a tenir un sentit molt ms ampli i inclou Indo-xina, el subcontinent indi i, fins i tot, rees tan allunyades com el Balutxistan irani.

Insulndia s l'arxiplag ms gran del mn, i engloba diversos grups d'illes que tamb es poden considerar arxiplags per ells sols. Els principals sn:

Les illes Grans de la Sonda;
Les illes Petites de la Sonda;
Les Moluques;
Les Filipines;

L'arxiplag t una extensi de ms de dos milions de quilmetres quadrats i s habitat per ms de tres-cents milions de persones, cosa que el fa tamb el ms poblat del mn. Les illes ms grans d'Insulndia sn Borneo i Sumatra (Nova Guinea en seria la ms gran si la hi inclogussim). L'illa ms poblada del grup s Java.

Juntament amb Austrlia, Insulndia marca la frontera tradicional entre l'oce Pacfic a l'est i l'ndic a l'oest.

Geolgicament l'arxiplag s molt interessant, i s una de les regions volcniques ms actives del mn. Arran dels moviments de la tectnica de plaques a la regi, s'hi han aixecat muntanyes impressionants que culminen en el mont Kinabalu a Sabah, amb 4.101 metres d'altitud (o el Puncak Jaya a Irian Jaya, de 4.884 m, si hi incloem Nova Guinea). 

El clima de l'arxiplag, a causa de la seva posici al llarg de l'equador, s tropical. De tota manera, s notablement ms plujs a l'oest que a l'est.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30655" title="Tunsia" nonfiltered="2317" processed="2309" dbindex="12412">



Tunsia s una estat musulm del nord d'frica que fa frontera amb Algria a l'oest i amb Lbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del pas. s el pas ms petit ubicat a prop de la serralada muntanyosa de l'Atles. Aproximadament el 40% d'aquesta naci est composada pel desert del Shara, mentre que la resta s sl frtil i perfecte per a l'agricultura, a ms a ms, t 1.300 km de costa.  

Histria.


El territori de la Tunsia moderna va ser administrada gaireb en la seva totalitat sota el nom de la provncia romana d'frica, i es va convertir en un dels graners de Roma. En el segle V, els vndals al comandament de Genseric, van envair la regi. En el segle VI, Belisari va recuperar la regi per a l'Imperi Bizant. En el segle VII es va convertir en part de la Dinastia Omeia i els abbssides, sota el nom de Ifriqiya, durant aquesta poca es va fundar la ciutat de Kairouan. Posteriorment els berbers nadius van arribar el poder amb el beneplcit del Califat fatimita, i es va enderrocar la dinastia aglbida, collocant-se en el seu lloc la dinastia dels Ziris. En el 1045, els ziris van renunciar al Xiisme, i els fatimites van enviar a Banu Hilal, una confederaci de beduns, a acabar amb els ziris. D'aquesta manera, la regi va ser devastada i la prspera indstria agrria es va arrunar.



En el 1159, els Almohades van dominar la regi, sent expulsats en el segle XIII pels hafsis, que van governar Ifriqiya. All es va refugiar i va morir Llus IX de Frana, quan anava de cam a les croades. A principis del segle XVI, Espanya va assolir controlar algunes ciutats costaneres, que van ser prdues rpidament davant l'Imperi Otom, que va governar Ifriqiya des del 1574. Els governants turcs, els Begs, van obtenir un grau d'independncia respecte a Turquia.

En el segle XIX els Begs van sollicitar grans sumes de diners com a prstec a Frana, que va comenar a contemplar la colonitzaci de Tunsia. El 12 de maig del 1881, Frana va declarar a Tunsia un protectorat, desprs d'un acord on va permetre l'ocupaci britnica de Xipre, no obstant aix, molt abans d'aquesta data el govern beg tunisi havia perdut la seva autonomia.

Durant la Segona Guerra Mundial, Tunsia va ser una de les colnies franceses lleials al rgim pro-alemany de Vichy, i tropes alemanyes es van atrinxerar en el seu territori, sent atrapades. Tunsia continuaria sota el control colonial de Frana desprs de la guerra i arribaria a la seva independncia el 1956.

El president Zine El Abidine Ben Ali va ser reelegit per a un tercer mandat el 1999 amb el seu partit l'Agrupaci Constitucional Democrtica (RCD) i va aconseguir 148 dels 182 escons del Parlament. Mohamed Ghannouchi va ser nomenat primer ministre. Tunsia va iniciar un perode de ms obertura a l'exterior. La IV Cimera Empresarial Centromediterrnea es va celebrar per primera cop a Tunsia, on el pas va apostar per una zona de lliure comer, que es va concretar en 2001 entre el Marroc, Egipte, Tunsia i Jordnia. Es va incrementar la cooperaci intermagribina arran de l'amenaa islmica, amb entrevistes amb el President algeri i libi, i el Rei del Marroc.

El 2001 l'Uni Europea va signar acords amb Tunsia per al control de l'emigraci clandestina, que es concretarien en el Grup 5+5 el 2002 (Portugal, Espanya, Frana, Itlia, Malta i Mauritnia, El Marroc, Algria, Tunsia i Lbia). Un grup terrorista vinculat a AL Qaeda va cometre un atemptat l'11 d'abril de 2002 en una sinagoga a la illa de Jerba, en el qual van morir 15 persones.

El 2002, l'Assemblea Nacional va aprovar una reforma de la Constituci que contemplava la creaci d'una segona cmera legislativa (Cmera de Consellers), major protecci dels drets i llibertats pbliques aix com l'eliminaci del lmit de mandats d'un president.

 Geografia .



Tunsia es troba en el nord de frica, entre el Mar Mediterrani i el Desert del Sahara, i entre Algria i Lbia. Gran part del seu territori s semirid i desrtic. En el nord, hi ha muntanyes i el clima s temperat, amb hiverns suaus i plujosos i estius calorosos i secs. El rang de temperatures en el nord oscilla entre 34 i 6C. En el sud, hi ha deserts que s'estenen fins al Sahara. No obstant aix, a pesar del seu del paisatge rid en el sud, en el nord existeixen boscos de pins en el nord-oest i prats, ideals per al bestiar, en el nord-est, aix com horts i vinyes al llarg de la costa oriental.

Noms el 19% de la terra s cultivable, encara que el 13% de la mateixa s irrigada (est. 1993).

El punt ms alt de Tunsia s la muntanya Jebel Chambi, al nord de la ciutat de Kasserine, i posseeix 1.544 m. La superfcie de la muntanya est coberta de pins.

Tunsia posseeix 965 km de fronteres amb Algria i 459 km de fronteres amb Lbia. A ms, posseeix una lnia costanera de 1.148 km de longitud, no obstant aix, el seu litoral est plagat de petites illes. Entre Siclia i Tunsia existeix una distncia de noms 130 km.

Els elefants, immortalitzats per Anbal en usar-los en les seves batalles, s'han extingit a Tunsia. Els lleons tamb van desaparixer fa segles, utilitzats pels romans en els seus espectacles. Els colons francesos gaireb van dur a l'extinci al crvol de Berberia i algunes espcies de gaseles. En el nord es poden trobar en els boscos senglars, mangostes, porcs espins i genetes. Els estruos, cabres salvatges i antlops sn protegits en el Parc Nacional de Bou Hedma. En el desert es pot trobar el rpid fenec, aix com escorpins i vbores cornudes. Una espcie de Var tamb habita al desert. El Parc Nacional de Ichkeul s un refugi de vida silvestre proper a la capital, on habiten aus aqutiques. Les aus migratries, falcons, cigonyes i guiles, arriben a la primavera i tardor. 

La capital de l'estat s la ciutat de Tunis, amb uns 700.000 habitants i ms d'un mili i mig a l'rea metropolitana. Tamb passen dels cent mil habitants les ciutats de Sfax (275.000), Sousse (164.000), Kairouan (120.000), Bizerta (115.000) i Gabs (110.000).

 Organitzaci poltico-administrativa .


Tunsia es divideix en 24 governacions o wilay t.



Vegeu tamb Partits poltics de Tunsia.

 Economia .

Tunsia t una economia diversa, on els sectors de major importncia sn l'agricultura, mineria, energia, turisme, petroli i empreses manufactureres. Mentre que roman el pes del control governamental sobre els temes econmics, s'ha anat reduint a poc a poc amb un creixement de la privatitzaci, una simplificaci de l'estructura en els impostos, i un enfocament ms adequat sobre el deute. El creixement real estava del 5,0% a la dcada de 1990, i la inflaci va seguir desaccelerant per al 2006. L'increment en el comer i en el turisme han estat els elements claus per a l'estable creixement econmic. L'associaci entre Tunsia i la Uni Europea, la primera entre la UE i un pas mediterrani, va entrar en marxa l'1 de mar del 1998. Sota aquest acord, Tunsia va acceptar facilitar el comer amb els Estats Units a la dcada del 2000. Major privatitzaci, i alliberament del codi d'inversions per a atreure inversions estrangeres, i desenvolupament en l'eficincia del govern sn els reptes per al futur de Tunsia. D'acord amb el British Philip's university atlas del 2000, Tunsia posseeix una reserva de fosfat en la part central del pas.

 Demografia .

Els tunisians actuals sn descendents dels indgenes berbers i dels nombrosos pobles i civilitzacions que han envat, emmigrat i han estat assimilats en la poblaci a travs dels millennis, entre els quals es compten els fenicis, romans i vndals.

En ser un protectorat de Frana des del 1881 fins a la seva independncia el 1956, conserva forts vincles poltics, econmics i culturals amb aquest pas.

Segons les estimacions de l'any 2003, Tunsia posseeix 9.924.742 habitants, una taxa de creixement poblacional de l'1,09% i una expectativa de vida en nixer de 74,4 anys. La major part de poblaci (98%) s musulmana. El grup tnic dominant s rab (98%), mentre que els europeus i jueus conformen el 2% restant.

L'idioma oficial s l'rab, encara que el francs t una gran importncia en l'mbit comercial. 

 Cultura .

A pesar de ser un pas islmic, la naci s bastant liberal, influenciada per la seva proximitat a Europa. En el pas existeixen petites minories jueves i catliques. Recentment la poligmia va ser illegalitzada i tamb el divorci per repudi. Tamb es va prohibir el matrimoni a les dones menors de 17 anys, i se'ls va atorgar el dret a rebutjar un comproms.

La taxa de persones amb el francs com a segona llengua s molt elevat, no noms pel passat colonial, sin perqu es continua ensenyant en les escoles.

 Esports .

   en els Jocs Olmpics;
  Selecci de futbol;

 Educaci .
Abans del 1958, l'educaci a Tunsia estava disponible per a una petita minoria (14%). No obstant aix ara s una prioritat molt important per al govern tunisi.

Universitats importants a Tunsia:

 Universitat Internacional de Tunsia;
 Universitat d'aviaci i tecnologia de Tunsia;

 Festes .



 Referncies .


 Enllaos externs .

Govern.
  Govern de Tunsia;
  Chamber of Deputies de Tunsia;

Notcies.
 The North Africa Journal (notcies de negocis);
 Tunisia Media Online (plana del govern);
    Notcies i imatges del Magrib;
 Tunsia a AllAfrica.com  ;
 Ms .
 Perfil del pas al BBC News;
 Encyclopedia Britannica, Tunsia;
 Tunsia a arab.net;
 CIA World Factbook;
 Open Directory Project Tunisia;
    informaci sobre el pas;

Turisme.
 ;
 Tunisia.com;
 De tot sobre Tunsia;
 Nawaat;
 TunisiaOnline;
 Tunisia Daily;
  Tunisia Today;
 Comunitat tunisiana (l'organitzaci entre tunisians i americans);







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30658" title="Carril" nonfiltered="2318" processed="2310" dbindex="12413">


S'anomenen carrils als llocs preparats per al pas de certs vehicles. Per exemple, els carrils a les vies, per possibilitar la circulaci de trens, que normalment s'ajunten mitjanant travesses i balats. O els carrils bici, carrils bus, carrils taxi, destinats a la circulaci de vehicles especfics.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30659" title="Drenthe" nonfiltered="2319" processed="2311" dbindex="12414">


Drenthe s una provncia dels Pasos Baixos, la capital de la qual s Assen. Est situada al nord-est del pas, al sud de Groningen, a l'est de Frsia i al nord d'Overijssel. A ponent fa frontera amb Alemanya.

L'any 2004 tenia 482.415 habitants, que repartits a una superfcie de 2.757km representaven una densitat de 173 hab/km, netament inferior a la mitjana estatal, tot pallesant el carcter rural de la provncia.

La provncia s coneguda pels seus dlmens. Dels 53 que se n'han trobat als Pasos Baixos, 51 sn a Drenthe (i els altres dos a Groningen).





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30661" title="Indonsia" nonfiltered="2320" processed="2312" dbindex="12415">



Indonsia s una repblica insular del sud-est d'sia situada a la Insulndia, l'arxiplag ms gran del mn, entre Indo-xina i Austrlia i entre els oceans ndic i Pacfic. s l'estat de majoria musulmana ms poblat del mn, i el quart del mn en termes absoluts (desprs de la Xina, l'ndia i els Estats Units. S'hi celebren eleccions lliures des que la revoluci indonsia de 1998 va derrocar el general Suharto, que va prendre el poder el 1965.

T fronteres terrestres amb Malisia (al nord de l'illa de Borneo), amb Papua Nova Guinea (a l'est de l'illa de Nova Guinea) i amb el Timor Oriental (a l'est de l'illa de Timor). Al nord-oest d'Indonsia, l'illa de Sumatra est separada de la Malisia continental per l'estret de Malacca; al nord-est, t a prop de l'illa de Clebes i les Moluques l'illa filipina de Mindanao, i al nord de Nova Guinea es troben els Estats Federats de Micronsia; al sud-est hi t Austrlia. Els lmits martims sn el mar d'Andaman, el mar de la Xina Meridional, el mar de Clebes, el mar de les Moluques i l'oce Pacfic al nord; el mar d'Arafura i el mar de Timor al sud, i l'oce ndic al sud i a l'oest.

Indonsia est formada per diversos grups d'illes: d'est a oest, Sumatra i les illes de la Sonda, Borneo, Clebes, les Moluques i Nova Guinea.

 Histria .
Sota la influncia de l'hinduisme i el budisme, es van formar diversos regnes a les illes de Sumatra i Java des del segle VII fins al XIV. Ms endavant, l'arribada de comerciants rabs de Gujarat (ndia) hi va portar l'islamisme, que va esdevenir la religi dominant desprs de la caiguda dels regnes hind i budista. 

Quan hi van arribar els europeus al comenament del segle XVI, hi van trobar una multitud de petits estats, que es van revelar com a vulnerables als nouvinguts, els quals hi venien per controlar el comer de les espcies. Al segle XVII, els holandesos en foren el grup dominant, que en va expulsar els espanyols i els portuguesos (excepte de la seva colnia del Timor Portugus, a l'illa de Timor). Els Pasos Baixos van governar Indonsia com a colnia fins a la Segona Guerra Mundial, primer sota el control de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals (VOC), i desprs, al comenament del segle XIX, sota el control directe del govern neerlands. 

Al segle XIX es va establir a Java el Cultuurstelsel (sistema de conreu), extenses plantacions i conreus forats que finalment van donar el rendiment que requerien els Pasos Baixos i que la VOC no havia aconseguit produir. En un perode de govern colonial ms liberal posterior al 1870, es va abolir el sistema de conreu. A partir de 1901 els holandesos van introduir-hi la Poltica tica, que incloa una reforma poltica limitada i un augment de les inversions a la colnia. 

Durant la Segona Guerra Mundial, amb els Pasos Baixos sota ocupaci alemanya, el Jap va ocupar la colnia holandesa. Una part de l'elit indonsia, i molts dels futurs lders de la Repblica independent, van cooperar amb els ocupants japonesos, ja que els veien com un bon canvi desprs del perode de govern holands. El 1945, amb la guerra a punt d'acabar, el Jap va proposar una comissi, liderada per Sukarno, per preparar la independncia, que fou declarada el 17 d'agost.  

En un esfor per reprendre el control de les seves antigues colnies, els Aliats hi van enviar els seus exrcits, juntament amb l'exrcit holands. La guerra d'independncia indonsia va durar de 1945 fins al 27 de desembre de 1949, quan, sota una forta pressi internacional, els Pasos Baixos van reconixer la independncia d'Indonsia mitjanant la signatura del Tractat de La Haia. Sukarno en va esdevenir el primer president, amb Mohammad Hatta com a primer vicepresident.

Els anys 1950 i 1960 van veure com el govern de Sukarno s'alineava, primer, amb el moviment emergent dels pasos no alineats i, ms tard, amb el bloc socialista. Als anys 1960 Indonsia va tenir una confrontaci militar amb la vena Malisia i sentia una frustraci creixent arran de les dificultats econmiques internes.

El general de l'exrcit Suharto va esdevenir president del pas el 1967 amb l'excusa d'afermar el pas davant una pretesa revolta comunista contra el cada vegada ms feble Sukarno. Arran del cop d'estat de Suharto, centenars de milers d'indonesis (la majoria d'origen xins), acusats de comunistes, foren assassinats o empresonats. L'administraci de Suharto s anomenada habitualment el perode del Nou Ordre. Suharto va propiciar importants inversions estrangeres a Indonsia, que van produir un creixement econmic notable, si b desigual. Suharto, per, es va enriquir ell i la seva famlia en un estat de corrupci generalitzada i es va veure forat a deixar el poder enmig de manifestacions populars massives i una economia en crisi el 1998.

Entre els anys 1998-2001, el pas va tenir tres presidents: Bacharuddin Jusuf Habibie, Abdurrahman Wahid i Megawati Sukarnoputri. En aquest perode es va produir la guerra per la independncia del Timor Oriental, antiga colnia portuguesa que Indonsia s'havia annexat el 1975; el conflicte es va radicalitzar el 1999 i el territori va obtenir la independncia el 20 de maig del 2002. El 2004, va tenir lloc la jornada electoral ms llarga del mn i la primera elecci presidencial directa, que va guanyar Susilo Bambang Yudhoyono.

Parts del nord de Sumatra, particularment Aceh (territori que des de fa anys lluita per la seva independncia), foren devastades per un fort terratrmol i el subsegent tsunami el 26 de desembre del 2004. 

 Geografia .

Les 18.108 illes d'Indonsia, de les quals unes 6.000 sn habitades, estan escampades a banda i banda de l'equador, cosa que confereix al pas un clima tropical. Les illes ms poblades sn Java, on viu aproximadament la meitat de la poblaci, Sumatra, Borneo (illa compartida amb Malisia i Brunei), Nova Guinea (compartida amb Papua Nova Guinea) i Clebes. T diversos mars interiors, com el mar de Java, el mar de Flores i el mar de Banda i, als lmits exteriors, el mar de Clebes, el mar de les Moluques, el mar d'Arafura i el mar de Timor.

Per la seva situaci a les vores de les plaques tectniques, Indonsia es veu colpejada sovint per terratrmols i els tsunamis subseqents. Indonsia tamb s una terra rica en volcans, el ms fams dels quals el desaparegut Krakatoa (o Krakatau), que estava situat entre les illes de Sumatra i Java. Tamb a causa dels moviments tectnics s'han originat muntanyes molt elevades com ara el Puncak Jaya, a Nova Guinea (4.884 m), la mxima altitud del pas.

La flora i la fauna difereixen notablement entre Borneo, Bali i les illes occidentals, per una banda, i Clebes, Lombok i les illes de ms cap a l'est per l'altra banda. Aquesta frontera biogeogrfica ha estat anomenada lnia de Wallace pel seu descobridor Alfred Russel Wallace i separa les regions biogeogrfiques asitica a l'oest (amb fauna i flora semblants a les de la ndia i el sud de la Xina)i l'australsia a l'est, amb fauna i flora semblants les d'Austrlia i Nova Guinea.

La capital s Jakarta, amb 8,500.000 habitants (i 17 milions a l'rea metropolitana, on hi ha tres ciutats amb ms d'un mili d'habitants: Bekasi, Tangerang i Depok). Tamb passen del mili d'habitants les ciutats de Surabaya (amb ms de dos milions), Medan i Bandung (amb ms d'un mili i mig), Semarang, Palembang i Macassar.

 Divisi administrativa .
Article principal: Provncies d'Indonsia.
Actualment, Indonsia est dividida en 33 provncies. Les provncies se subdivideixen en regncies (kabupaten) i en ciutats (kota), i tant les unes com les altres se subdivideixen en subdistrictes (kecamatan) i, aquests, en pobles (desa i kelurahan). Cada provncia t el seu propi govern local (Pemerintah Daerah Provinsi), encapalat pel governador (gubernur); i t el seu propi cos legislatiu (Dewan Perwakilan Rakyat Daerah). 

Les provncies d'Aceh, Jakarta, Yogyakarta i Papua tenen ms privilegis legislatius i ms autonomia que les altres. 

Les provncies sn les segents:
Aceh (territori especial);
Bali;
Bangka-Belitung;
Banten;
Bengkulu;
Borneo Central (Kalimantan Tengah);
Borneo Meridional (Kalimantan Selatan);
Borneo Occidental (Kalimantan Barat);
Borneo Oriental (Kalimantan Timur);
Clebes Central (Sulawesi Tengah);
Clebes Meridional (Sulawesi Selatan);
Clebes Occidental (Sulawesi Barat);
Clebes Septentrional (Sulawesi Utara);
Clebes Sud-oriental (Sulawesi Tenggara);
Gorontalo;
Illes Petites de la Sonda Occidentals (Nusa Tenggara Barat);
Illes Petites de la Sonda Orientals (Nusa Tenggara Timur);
Illes Riau (Kepulauan Riau);
Jakarta (territori especial de la capital);
Jambi ;
Java Central (Jawah Tengah);
Java Occidental (Jawah Barat);
Java Oriental (Jawah Timur);
Lampung;
Moluques (Maluku);
Moluques Septentrionals (Maluku Utara);
Papua (territori especial; abans, Irian Jaya);
Papua Occidental (Papua Barat, abans Irian Jaya Barat);
Riau;
Sumatra Meridional (Sumatera Selatan);
Sumatra Occidental (Sumatera Barat);
Sumatra Septentrional (Sumatera Utara);
Yogyakarta (territori especial);





























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30662" title="Zelanda" nonfiltered="2321" processed="2313" dbindex="12416">


Zelanda (Zeeland en neerlands, literalment "terra de mar") s una provncia del sud-oest dels Pasos Baixos, la capital de la qual s Middelburg. Est formada per una muni d'illes i pennsules aix com per Flandes Zelands un tros de terra fixa al sud que fa frontera amb Blgica, al estuari del riu Escalda. Actualment per, una muni de dics, ponts i tnels connecten tot el territori, fent-lo menys obert al mar (vegeu per exemple: Pla Delta, tnel de l'Escalda Occidental).`
Histria.
Zelanda s el succsor del comtat de Zelanda, del qual el territori concideix parcialment amb l'antic comtat del mateix nom.

La provnicia t una superfcie de 2684 km, dels quals un 38% correspon a aigua. El 2004 estava habitada per 379.028 habitants.
 
La part meridional de la provncia s coneguda amb el nom de Flandes Zelands (Zeeuws-Vlaanderen).

Nova Zelanda reb el nom en honor d'aquest regi neerlandesa en ser rebatejada per part d'oficials de la Companyia Neerlandesa de les ndies Orientals.
Vegeu tamb.
Neeltje Jans;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30664" title="Provncia de Groningen" nonfiltered="2322" processed="2314" dbindex="12417">
Groningen s una provncia dels Pasos Baixos situada al nord-est del pas, fent frontera a l'est amb Alemanya, al sud amb Drenthe a l'est amb Frsia i al nord amb el Mar de Wadden i, desprs de les illes frisones, el Mar del Nord. La seva capital s la ciutat de Groningen.

T una superfcie de 2967 km (2.1% dels quals sn aigua), on vivien 574.384 habitants el 2004.

s una provncia amb un carcter marcat, on se parlaren un dialecte baix alemany (grunnegs).


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30684" title="Jaume Matas Palou" nonfiltered="2323" processed="2315" dbindex="12418">
Jaume Matas Palou (Palma, Illes Balears, 5 d'octubre de 1956) s un poltic mallorqu, expresident del Govern de les Illes Balears i actual president del  PP de les Illes Balears.

Biografia.
Va estudiar economia i cincies empresarials, especialitzant-se en hisenda pblica, a la Universitat de Valncia. Posteriorment va ingressar al cos d'inspectors d'hisenda i va treballar als negocis familiars.

Activitat poltica.
President de les Illes Balears (1r mandat).
Entr en poltica el 1989, any en el qual fou nombrat director general de pressupostos del Govern Balear presidit per Gabriel Caellas (PP). 

El 1993 fou nomenat Conseller d'Economia i Hisenda, en una poca molt agitada pels escndols poltics (casos Tnel de Sller i Brokerval). Desprs de la dimissi de Gabriel Caellas com a president va formar part del breu govern de Cristfol Soler Cladera, assumint tamb la Conselleria d'Agricultura i Pesca. Amb la Dimissi de Cristofol Soler acab la legislatura com a President del Govern de les Illes Balears des del 1996 al 1999 quan perd la majoria absoluta a les eleccions autonmiques i la presidncia del govern a favor del socialista Francesc Antich encara que va obtenir ms del 40% dels Sufragis.

Poltica espanyola.
En la formaci del segon govern per part de Jos Mara Aznar fou nomeant Ministre de Medi Ambient, crrec que ocup entre el 28 d'abril de l'any 2000 fins el 3 de mar de 2003, i durant el qual dugu a terme el Pla Hidrolgic Nacional que va causar molta polmica, per tamb va contribuir a desenvolupar l'estratgia europea de desenvolupament sostenible, tot ratificant el Protocol de Kyoto i el de Cartagena.       

President de les Illes Balears (2n mandat).
El 2003 es torn a presentar a les eleccions autonmiques al Parlament Balear, que guany per majoria absoluta, per la qual cosa torn a recuperar la presidncia del govern. Com a president aprov les Directrius d'Ordenaci Territorial (DOT), la Llei General Turstica (LGT) i el Pla de carreteres, el de finanament d'obres hidruliques de l'Estat, aix com el nou Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, i anul el decret de l'ecotaxa. El darrer any de mandat s'ha caracteritzat per una disputa constant amb Maria Antnia Munar, presidenta del Consell Insular de Mallorca, aix com novament pels casos de corrupci urbanstica (Cas Andratx). 

Jaume Matas fou novament candidat a la reelecci com a cap de l'executiu Balear en les eleccions autonmiques de 29 de maig de 2007, perdent el seu partit la majoria absoluta i la possibilitat de formar govern. El 21 de juny de 2007 va anunciar que abandonava la poltica i que no ocuparia el seu esc al Parlament. Tot i aix continuar com a president del partit fins el congrs regional del 2008.

Processos judicials contra actes i persones del seu govern a Balears.

La Fiscalia Anticorrupci va obrir un procediment contra el govern presidit per Jaume Matas l'agost de 2008 per malversaci, suborn i pervaricaci, sent detingudes cinc persones arran d'una denncia presentada pel govern balear de Francesc Antich desprs d'una auditoria comptable.  El setembre de 2008 van ser detingudes altres dotze persones, en el marc de l'Operaci Scala, relacionades amb el govern balear en l'etapa de Matas, entre ells l'exdirector general de Promoci Industrial, Kart Joseph Viane, a ms d'empresaris de l'mbit de la publicitat , Per malversaci de cabals pblics, amb diversos registres a Palma de Mallorca, Binissalem i Calvi. Al jard de l'habitatge de l'ex alt crrecdel gover Matas: Antnia Ordinas, es van trobar enterrats 240.000 euros que la policia, que ho va atribuir a ingressos per suborns.    

L'acumulaci de processos va portar al Partit Popular a les Balears a demanar explicacions a Jaume Matas per medi d'un comit d'tica. 

Referncies.


Enllaos externs.
  Biografia poltica de Jaume Matas al Diario de Mallorca.
  Informaci sobre Jaume Matas al Portal de "El Pais";















 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30694" title="Conjunci" nonfiltered="2324" processed="2316" dbindex="12419">


Gramtica: La conjunci (gramtica) s una paraula que serveix per a enllaar dues oracions o dos elements d'una oraci.
Astronomia: La conjunci (astronomia) s quan dos astres observats des d'un tercer  (generalment la Terra) es troben molt prop en el cel.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30697" title="Conjunci (astronomia)" nonfiltered="2325" processed="2317" dbindex="12420">
Dos astres estan amb conjunci quan observats des d'un tercer  (generalment la Terra) es troben en la mateixa longitud celeste. Com la latitud celeste pot ser diferent els astres s'aproximen molt en el cel, encara que no coincideixen, passant un per damunt de l'altre.

La Lluna es troba en conjunci amb el Sol quan passa entre ell i la Terra, s a dir en la Lluna nova. Si les latituds no sn molt diferents, s a dir si la Lluna est prop dels nodes de la seua rbita, ocorrer un eclipsi de sol.

Els planetes interiors (Mercuri i Venus es troben en conjunci inferior quan passen entre el Sol i la Terra llavors el planeta es troba a la mnima distncia de la Terra i ens presenta el seu major dimetre i la seua cara no illuminada.
Si els planetes tenen una latitud xicoteta (estan prop de l'eclptica o prop del node de la seua rbita) llavors pot ocrrer un Trnsit d'estos planetes pel disc solar. Els planetes interiors estan en conjunci superior quan s el Sol el que es troba situat entre ells i el nostre planeta.
Estan llavors a la mxima distncia de la Terra i presenten el seu dimetre ms xicotet i la seua cara totalment illuminada. Sn difcils d'observar perqu al trobar-se prop del Sol ixen i es ponen amb ell.

Els planetes exteriors a l'rbita de la Terra (la resta) noms poden trobar-se en conjunci superior, que es denomina simplement conjunci, perqu el planeta no pot passar entre el Sol i la Terra.
No ha de confondre's amb oposici, que s quan la Terra passa entre el Sol i el planeta exterior.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30700" title="Alboraig" nonfiltered="2326" processed="2318" dbindex="12421">


Alboraig s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Bunyol, Dosaiges, Godelleta, Macastre i Itova (a la mateixa comarca); i amb Tors (a la Ribera Alta).

 Geografia .
El municipi d'Alboraig, on es parla castell, est situat en la marge dreta del riu Bunyol, sobre el cim d'un xicotet tur, a 304 metres sobre el nivell de la mar, al que circumden dos barrancs. La superfcie est trencada pels rius Bunyol i Magre, nombrosos barrancs i torrents i no posseeix elevacions notables. La part de major altitud s una estreta i allargada faixa de terreny que arriba fins la Serra de Dosaiges. Al costat de la xarxa de senderes rurals, en el terme d'Alboraig trobem infinitat de fonts, aix com bells paratges naturals com el popularment conegut com la Vall Feli. Tamb destaquen altres tals com el parc de Sant Jaume, el Lloc del Miracle, el Mol de la Llum i el Centre d'educaci ambiental (ACTIO). El terme municipal posseeix diverses zones molt riques en restes arqueolgiques d'poques romana i rab. Com exemples d'aquests llocs es poden citar els del Prat del Ball o el Regajo.

 Histria .
Alboraig va ser una poblaci rellevant durant la dominaci musulmana, rebent el nom de Al-buryj qu significa la Torreta, en honor a la torre islmica que presidia el municipi i que va ser progressivament destruda pels avatars bllics patits per la poblaci.

Conquistada als rabs, en 1245, per Rodrigo de Llinosa al servici del rei Jaume I, va ser llar de nombrosos moriscos que van romandre all fins la seua expulsi, quedant la seua poblaci reduda a la mitat. Va ser llavors quan Alboraig va obtindre la seua escriptura de carta pobla de mans del Comte de Bunyol, amb el nom d'Alboraig.

La misria provocada, al llarg dels segles XVII i XVIII, per l'opressi dels comtes de Bunyol, va acabar en 1836 amb el Reial Decret que va incorporar a la Corona Alboraig i els altres pobles del comtat.

 Demografia .


 Economia .
Malgrat la presncia dels dos rius i d'alguns barrancs la superfcie dedicada al regadiu representa una minsa part del total de terrenys conreats. El sec ocupa la major part, amb dedicaci principal a garrofers, oliveres i vinyes. Els cereals, el tabac i altres conreus, tenen una importncia secundria. Al sud hi ha rees destinades al pasturatge de bestiar local i transhumant. La indstria es compon de tres fbriques de paper, dues mecniques, una de puntes de boixets, dues derivades del ciment, una draperia i dos de la construcci, que no noms cobreixen la demanda d'ocupaci de la poblaci, si no tamb dels pobles vens, sobretot Macastre i Itova.

 Administraci .

 Monuments .
 Nucli urb. Al llarg del segle XIX el nucli urb d'Alboraig va crixer cap al nord-est, seguint diversos carrers el traat rectilini fins a la Plaa d'Espanya, aix com cap al sud-est, en parallel a la carretera de Tors.
 Esglsia de Santiago Apstol. Construda entre els segles XVII i XVIII i d'estil neoclssic.
 La Torre. Edifici fortificat bastit per a residncia dels senyors d'Alboraig, destinat actualment a alberg juvenil.
 Jaciments arqueolgics. Cal destacar els d'poca romana i rab.

 Llocs d'inters .
En el terme d'Alboraig hi ha infinitat de fonts i brolladors, aix com bells paratges naturals com el parc de Sant Jaume, Lloc del Miracle, Mol de la Llum, la Vall feli, etc.

 Festes locals .
 Festes de Sant Jaume. Del 23 al 27 de juliol, Festes en honor a Sant Jaume, Santa Anna i la Mare de Du del Rosari. Sn les festes ms importants. Comencen amb el "Dia de les paelles", que se celebra el primer dissabte i on participa tot el poble.
 Setmana taurina. Entre juliol i agost se celebra la Setmana Taurina. En estos set dies hi ha corregudes de vaquetes per carrers i places, bou embolat i de corda, aix com vaquetes d'aigua.
 Mare de Du dels Desemparats. A l'agost es festeja amb activitats religioses, cercaviles, mascletaes i balls.
 Falles. Des de l'any 2006 es Du a terme esta festa. Es reliatza una setmana abans que a Valncia. La falla esta feta per gent del poble.

 Gastronomia . 
Gastronomia mediterrnia d'interior: arrs al forn, gaspatxos de pastor, paella valenciana, mullet, carns torrades a la brasa amb allioli i, per descomptat, vins de la terra.

 Fills illustres .
 Jos Mara Cervera Lloret (Alboraig, 1910     Picassent, 2002) fou compositor, director d'orquestra i pedagog de la msica.

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alboraig;
;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30701" title="Bunyol" nonfiltered="2327" processed="2319" dbindex="12422">




Bunyol s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

El terme municipal de Bunyol limita amb el terme municipal de Xiva, Godelleta, Itova, Setaiges i Alboraig (a la mateixa comarca), i amb el de Requena (a la Plana d'Utiel).

 Geografia .
Ocupa una superfcie de 112,4 km i la seva poblaci (2006) s de 9.571 habitants. El terme municipal t una forma allargada d'oest a est, amb un angle prominent cap a l'extrem nord. Tota la Foia de Bunyol est formada per serres alineades de NO A SE, tallades per rambles que formen profunds congosts i deixen alguns altiplans allats o moles i turons allargats producte de l'erosi. Les serres ms importants del terme de Bunyol sn les de Malacara a l'oest (punt culminant: Nevera, amb 1118 m.s.n.m.) i la Serra de la Cabrera al nord-oest, amb gaireb 800 metres d'altura. Els vessants meridionals d'aquestes serres sn, bviament, les de solana, com ocorre amb la Solana de la Cabrera. AL sud-est de la ciutat es troben les terres ms baixes en la llera del propi riu Bunyol (uns 280 metres d'altitud) i en l'extrem oriental del terme es troba el vrtex geodsic de Miravalencia, a 442 metres d'altura, el nom de la qual s molt expressiu. El terme municipal de Bunyol es troba travessat pel riu Bunyol.

 Histria .
 Prehistria .
Els primers vestigis que coneixem de vida humana en la comarca es remunten fins a uns 50.000 anys abans de la nostra poca.

Els jaciments prehistrics ms antics sn
del Paleoltic Mitj, en el barranc de Carcaln;
del Paleoltic Superior (fa uns 20.000 anys) en la Cueva de las Palomas i en la Cueva Turche
del Mesoltic (fa uns 10.000 anys), en la Covalta de Ventamina;
i de l'Edat del Bronze (fa uns 3.000 anys) en el tur Mulet i Ruptura.

Els ibers van arribar desprs de l'Edat del Bronze, trobant-se cermica en el barranc de Monedi (Covalta); aix com restes de murs en el Collado Umn i en la partida de Turche. Potser anomenaren al seu poblat Bullon o Bili, que significava font.

 poca romana .
Durant l'poca romana (des de l'any 132 abans de Jesucrist al 711 de la nostra era) es produeix el primer assentament estable, a partir del qual es formar el poble actual, a qu van anomenar Bullion (focus d'aiges) o Balneolum (balneari).

Han aparegudes restes en el Partior (teules); en els rius (murs i rajoles); en les Cabrillas (monedes i esttues) i en l'Horta Baix (una lpida). Tamb sobre la roca del castell va haver-hi inicialment una fortificaci romana i potser el desaparegut poblat de Mirabonell siga d'origen rom.

 Familia Mercader .
Bunyol i tota la seua comarca es va incorporar al Regne de Valncia a mitjan segle XIII, durant la conquista de Valncia per Jaume I. Entre els que acompanyaven el rei estava el senyor Roderic de Lizana que "va merixer per ra dels seus molts serveis i gastos, rebre l'endem de mans del Rei, els Castells i Viles de Bunyol, Monroy i Amacasta" i tamb "els llocs d'Atava i Alboraig, amb els hmens i dones de qualsevol llei i condici, amb els seus termes i pertinences, la donaci dels quals va tindre lloc a 27 d'abril de 1238"; encara que la conquista d'estos pobles va durar fins maig de 1245.

Des de juny de 1304 fins a 1415 van passar de m en m entre la Corona d'Arag i l'aristocrcia, per mitj de successives donacions i compravendes, fins a arribar al rei Alfons V de Valncia, qui els va vendre ms tard al seu cambrer major Berenguer Mercader. D'esta forma, la famlia Mercader, una de les ms representatives de Valncia, es va vincular a La Foia de Bunyol des de 1245 fins a 1836, que el senyoriu va passar definitivament a la Corona.

Amb Felip III, Bunyol i la seua comarca es converteix en Comtat, sent el seu primer comte El senyor Gaspar Mercader i Carroz, el 3 de maig de 1604.

 Repoblacions .
Desprs de la conquesta de Jaume I, la comarca va continuar estant habitada per vens d'origen musulm, fins a tal punt que els cristians eren minoria (menys del 10%). Per aix l'expulsi morisca (1609) va crear una situaci de veritable i autntica catstrofe. Moltes aldees van quedar desertes des de llavors per a no tornar a poblar-se mai (entre elles Mirabonell) i Bunyol va quedar quasi desert.

El comtat de Bunyol va ser repoblat amb 1611 amb 81 nous pobladors procedents de Mallorca. A Bunyol 33; i 16 en cada u dels pobles d'Itova, Macastre i Alborache. Les repoblacions posteriors serien d'aragonesos, per aix tota La Foia parla castell.

 La corona .
Amb les Cartes Pueblas es regularien les relacions entre els nous pobladors i els seus senyors, sent la majoria d'elles molt desfavorables als primers. A va fer que hi haguera una contnua resistncia dels vassalls per al pagament de tributs, amb plets i revoltes antisenyorials; sobretot a partir del segle XVIII. Aix, en 1797, els vens del Comtat lluiten per incorporar-se a la corona, donant 12.000 florins al Marqus de Malferit, Comte de Bunyol, encara que els intents anteriors ja havien fracassat (com el de 1761). Vist i revist el procs, "sorolls plet que va durar 39 anys" el ministeri de Grcia i Justcia expedia la segent resoluci el 19 de gener de 1836: "S'hi declara haver lloc a la incorporaci de la vila de Bunyol i els llocs d'Itova, Alboraiche, Macastre i Setaiges amb la jurisdicci, regalies i drets que va disfrutar Malferit... entregant-se-li els 70.588 quinzets i 80 morabatins". Aix finalitzava el plet segons el "Memorial Ajustat" i s'incorporava el Comtat a la Corona. 

 Segles XIX i XX .
La primera part del segle XIX es caracteritza per les guerres. Primer contra la invasi francesa i desprs amb les guerres carlines ja que en ambds va estar Bunyol directament implicat per la seua importncia estratgica amb el port de les Cabrillas, com a accs natural cap a Valncia i amb el castell, utilitzat com a fortalesa i quarter, afectant molt negativament a la seua conservaci. 

Segons Pascual Madoz, en el segle XIX Bunyol produa en l'agricultura: blat, ordi, avena, dacsa, seda, ram, olives, garrofes, panses, llegums, fruites i hortalisses. Tenia bestiar de llana i cabrum i abundant caa (llops, rabosots, llebres, etc.). Quant a la indstria, t l'agrcola (vi, oli, seda...) set fbriques de paper, sis molins fariners i dos batans, per a batanejar les mantes i algun poc de drap bast. 

Al final del segle XIX es produir una gran expansi econmica derivada d'una srie de fets: la fi de les guerres carlines (1833-1876); l'emancipaci del domini senyorial (1836); la millora de les vies de comunicaci tant pel Cam Reial de las Cabrillas (1847) com per la via frria (1887); les innovacions tcniques en l'agricultura; i, sobretot, el definitiu desenvolupament de la indstria, tant de la paperera (la ms antiga que ve des de 1700); com de la txtil (filats i sedes, desprs en decadncia) fins que apareixen les cimenteres ja a principis del segle XX (1917). Bunyol es converteix aix en un dels municipis amb ms tradici industrial de la provncia de Valncia i nucli d'uns dels moviments obrers ms clssics i potents.

 Demografia .


 Economia .
Predominen els cultius de sec, especialment cereals, vinya, oliveres i garroferes. En els terrenys de regadiu es conreen cereals, tabac, blat de moro i arbres fruiters; es rega amb aiges del riu de Bunyol i de les nombroses fonts, aprofitades mitjanant basses.

Funcionen diverses fbriques de paper i una de ciment.

 Administraci .


 Castell de Bunyol .
Assentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i s'estn de nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud. La seva importncia estratgica es basava a estar en l'antiga frontera entre Castella i Valncia. La construcci ocupa el centre de la poblaci i est format per dos recintes situats sobre una cresta rocosa entre la fossa del riu de Bunyol i el barranc de Borrunes, separats per fosses artificials que se salven mitjanant ponts defensats per torres que fan la funci de portes. Una primera fossa separa el recinte militar de la zona de les Vendes, des de la qual d'una altra manera podria accedir-se a peu pla. La segona fossa alla la zona residencial, reforant la seva posici defensiva. El primer recinte s un polgon format per un llen recte, flanquejat per dues torres en els angles i una torre central d'accs que defensa la porta, i una muralla que corona els escarps de la penya. Queda aix defensat un espai ampli i pla, l'antiga plaa d'armes, el recinte fortificat de les quals es trobava dotat d'un cos de ronda perforat per sageteres. Actualment aquest espai est ocupat per modests habitatges adossats a les muralles, que emmascaren de manera eficient el carcter militar del lloc. Aquests habitatges sn, en tot cas, posteriors a 1845.


En el centre del castell, es troba la torre denominada 'de l'Homenatge', la ms destacada del conjunt, domina el pont i fossa, servint de comunicaci al seu travs al segon recinte del castell (recinte sud). La forma i disposici del pas, s una simple mina perforada en el nucli masss de la torre. A l'nica habitaci s'accedia per una porta des de les plantes altes del palau gtic avui desaparegudes. El recinte sud, alberga les installacions residencials de la fortalesa. Es conserva part del palau gtic -la sala del Oscurico-, s una sala rectangular, adossada per un dels seus costats a la cara oest de la torre de l'Homenatge. Pel que sembla originriament estava dividida en dos pisos per avui s una sola nau restaurada que alberga exposicions i esdeveniments culturals i l'nic vestigi de l'antiguitat del recinte sn els arcs ogivals que ho recorren pel seu interior. L'antiga dependncia-palau dels comtes s l'estructura de la faana sud, adossada per la seva capalera al capdavant oriental de la muralla, actualment en reconstrucci. I l'esglsia del Salvador, que avui alberga el Museu Arqueolgic, hagu de ser construda com la majoria de les dependncies que coneixem, entre la segona meitat del segle XIII i la primera meitat del segle XIV. s una nau amb volta de mig punt, llunetes i dos arcs que la divideixen en tres trams. Els tres edificis flanquegen una plaa grollerament triangular per la qual descendeix el carrer del Castell. Aquest recinte sud conserva tamb algunes cases encara habitades. El carrer del Castell es resol en una empinada costa que permet l'accs cap al barri antic del poble, el carrer de Mallorquins, desprs de travessar la porta fortificada denominada 'la Torreta'. s l'accs que la fortalesa t per la seva banda meridional. Est compost per una escalinata i la torre se situa en la cota ms baixa del castell. L'arquitectura del castell s relativament unitria i de bona factura. Combina repetidament els llenos de tapial i de fbrica de cadirat, el que unit a les contnues reformes i ocupacions fa difcil l'ordenaci cronolgica dels diferents elements i fases constructives. Al mateix temps, el carcter de residncia senyorial, primer, i la intensa ocupaci que va ser objecte des de la seva emancipaci, han contribut a mantenir i enriquir la seva sbria imatge.

 Festes .

 La Tomatina. ()La cita s a l'agost, el darrer dimecres, entre les 12 i les 13 hores, en el recinte de la Plaa del Poble. Festa en la qual milers de persones s'embullen a tomatades uns contra altres. La Tomatina s'ha convertit en l'acte que dna ms personalitat a la Fira i Festes de Bunyol. Festeig de gran projecci Nacional i Internacional.

 El Mano a Mano musical. Es realitza en l'Auditori de Sant Lluis, amb les dues bandes sinfniques locals, la Sociedad Musical La Artstica "Los feos" amb 150 msics, i el Centro Instrutivo Musical La Harmnica "Los litros" amb altres 150 msics. Existeix una gran rivalitat entre elles.

 Nit de Sant Joan.  Se celebra en divendres, al voltant del 24 de juny. En el marc d'una multitudinria revetlla, en el parc de Borrunes, es tria a la Reina de les Festes de Bunyol.

 Fira i Festes de Bunyol. Se celebra l'ltima setmana d'agost, en honor a Sant Lluis Bertrn i la Verge dels Desemparats, patrons de Bunyol. Durant aquests dies es realitzen multitud d'actes festius, carrera popular, processons, concursos gastronmics de paelles, mojete, gaspatxos, Festa del Mantn, Festa del Litre, Dies de les Msiques, etc.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Portal oficial de l'Ajuntament de Bunyol ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30702" title="Oposici" nonfiltered="2328" processed="2320" dbindex="12423">

Del llat oppositio. Acci i efecte d'oposar-se. Posici d'una cosa davant d'una altra. Contrast entre dos coses contrries.

Oposici (examen) s un concurs per a l'obtenci de certes ocupacions.
Oposici (poltica) s la minoria que, en els cossos legislatius, s'oposa als actes del Govern.
Oposici (astronomia) s quan dos astres es troben, en relaci a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats. Dos astres amb longitud celeste que difereix en 180.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30703" title="Dosaiges" nonfiltered="2329" processed="2321" dbindex="12424">

Dosaiges (oficialment, en castell Dos Aguas) s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Alboraig, Macastre i Itova (a la mateixa comarca); amb Catadau, Llombai, Montroi, Real de Montroi, Tous i Tors (a la comarca de la Ribera Alta) i amb Cortes de Pallars i Millars (a la Vall de Cofrents i a la Canal de Navarrs respectivament).

 Geografia .
Situat en la conca del riu Xquer. La superfcie del terme s completament muntanyenca, desenvolupant-se en la seva part nord la serra de l'Ave, que tamb pren el nom del municipi. Els seus cims ms elevats sn els vrtex geodsics de tercer ordre de l'Ave (949 msnm) i del Carcamal (834 msnm). Al sud-est s'ala la serra del Caballn, en la qual es troba el vrtex geodsic de segon ordre de Colaita (872 m). Aix mateix es troben en el terme els vrtex geodsics del Pulptico (610 m), en el lmit amb Itova i el Madroal (582 m), ambds de tercer ordre.

El riu Xquer serveix de lmit durant un llarg tros amb els termes de Catadau, Tous, Millars i Cortes de Pallars, discorrent encaixonat la major part del seu recorregut, que s molt sinus. Aboquen les seves aiges al Xquer els barrancs de Fleirn, de la Murta, de la Fuentecilla, del Bosc, la rambla de la Canal, que rep ms endavant el nom de barranc del Xal, i el del Caador. Cap a la conca del Magre aboquen les seves aiges els barrancs de Cairn, Garrogueras, Perell, del Purgatori, Cal, Orenetes i altres.


En el terme hi ha un gran nombre de boscos poblats de pins i altres conferes.

 Histria .
Hi ha evidncies de poblaci des de l'Epipaleoltic al neoltic en la cova de la Cocina; unes cermiques i uns atifells de slex constitueixen l'empremta deixada, al puig de la Ventolera, pels pobladors de l'Edat del Bronze; l'origen del poble s rab; rere la conquesta la poblaci musulmana es va mantenir i es va unir a la revolta d'Al-Azraq (1208-1276); desprs de l'expulsi les 50 cases de moriscs que hi havia en 1602 es van veure redudes a 12 de cristians. Fou comprada el 1325 per Francesc Scribe, i pass a Raimon Castellano el 1349, i a Antoni de Vilaragut i la famlia Roi de Corella en 1388, aquests van vendre-la a Llus Cornell el 1475; un fill d'aquest, Llus, la va vendre als Rabassa de Perell, un dels quals, Gins de Perell, va assolir el ttol de primer marqus de Dos Aiges; fou cap de la baronia i posterior marquesat homnims que comprenia les poblacions d'Ontanell, Cortes de Pallars, Roaya, Boxet i Millars; durant les guerres carlines fou ocupat en diferents ocasions per les tropes del pretendent; durant el segle passat l'emigraci, principalment cap a Catalunya, ha minvat la poblaci.

 Demografia .

 Economia .
D'economia tradicionalment agrcola (tamb hi tingu el seu arrel la carboneria), actualment el sector de la construcci ocupa el 48% de la poblaci activa; l'agricultura de sec, ametla i garrofa, i la mel complementen l'activitat econmica actual.

 Monuments .
 Esglsia de nostra senyora del Rosari. Segle XVI.
 Castell de la Matrona, o de Madrona. Del segle XII, musulm. Sols sn apreciables restes dels seus fonaments.
 Torre de Vilaragut. Segle XII. Forma part del castell dels Moros de qu s l'nica deixalla apreciable.
 Runes dels nombrosos molins que regaven el municipi.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. En els seus orgens celebrava les seves festes patronals del 15 al 20 d'octubre. Des de la segona meitat del segle XX les festes en honor als patrons de la localitat (Sant Roc, Verge del Rosari i Verge dels Dolors) se celebren en la segona quinzena d'agost sense l'establiment d'un calendari concret, sin ms aviat adaptant-se al calendari estival. s tradicional des de la segona meitat del segle XX i fins als nostres dies la celebraci de "bous al carrer", destacant l'espectacularitat dels tancaments pel peculiar del seu recorregut.
 Setmana Santa. Se celebra un Via Crucis vivent, representant els moments ms intensos del calvari cristi, amb la collaboraci de gran part dels vens de la localitat. ;

 Fills illustres .
 Hctor Barber (Dosaiges, 1986), motociclista subcampi del mn de 125c.c de 2004.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Dosaiges;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30704" title="Godelleta" nonfiltered="2330" processed="2322" dbindex="12425">

Godelleta s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Alboraig, Bunyol i Xiva (a la mateixa comarca); i amb Tors i Torrent (a les comarques de la Ribera Alta i l'Horta Oest respectivament).

 Geografia .
Situada en el sector sud-est de la comarca. La superfcie del terme comprn muntanya i pla, encara quan la seva orografia no s complicada. Pel nord-est penetren les estribacions de la Serra Perenxisa; ve desprs una zona ms baixa i plana que s'eleva conforme avana cap a l'oest, per on penetren les muntanyes de Xiva, l'altura de les quals, en el vrtex geodsic de Miravelencia, arriba a els 442 m., mentre que el pla es mant a una altura mitja de 200 m. De sud-oest a nord-est corren els barrancs de Villamalata, del Murtal i de Fuentecica.

Hi ha bastants fonts, com les de Calicanto, Murtal, Fuentecica, Carrasca, la Pieza, la Rulla i el Vizco.

La zona muntanyenca est ocupada per pins i forest baixa, i pastures a l'hivern.

 Histria .
La primitiva Godayla fou una alqueria musulmana que depenia de Xiva i de la qual encara es conserva la torre; desprs de la seua conquista Jaume I (1208-1276) va donar-la a Ximn Sanc de Gorriz l'any 1238, a ms d'atorgar terres als germans Garcia i Sanz Peris d'Osa; el 1563 comptava amb unes 25 cases; fou convertida en rectoria de moriscs amb parrquia prpia en separar-se de Xiva l'any 1574; la seua poblaci estava integrada en aquells moments per 18 cases de moriscs i unes poques de cristians vells; a partir del 1609 la vila rest quasib sense habitants, per la qual cosa el marqus d'Aitona, propietari aleshores del senyoriu, hagu d'estendre una nova carta de repoblament, a fur d'Arag, un any desprs a diverses faml i es vingudes de Les Alcubles, tot i aix en 1640 a poques penes arribava als 9 vens; en 1690 vingueren nous pobladors de Mislata, de parla catalana, per foren absorbits aviats pels alcublans tot i que hi introduren alguns modismes de la seua llengua que encara perduren; el 1874 Godelleta fou ocupada per les tropes carlines, capitanejades per Sants.

 Demografia .

 Economia .
L'economia local es basa fonamentalment en l'agricultura, especialment el sector vinater, representat per la Cooperativa Vincola , on el producte estrella s el Moscatell de Godelleta amb denominaci d'origen i reconeguda anomenada; l'augment del terreny regat ha donat pas als fruiters, tarongers i presseguers. El sector serveis abasta certa importncia ja que des de la dcada dels setantes del segle passat, Godelleta s'ha farcit d'urbanitzacions de segona residncia per als valencians.

 Monuments .
 La Torre Moruna. Embri del poble. Actualment s de propietat particular i es troba en estat de runa parcial. L'ajuntament pretn la seua adquisici per a restaurar-lo i convertir-lo en l'emblema de la localitat. Pot ser estiga comunicada amb l'esglsia, bastida sobre l'antiga mesquita, per un passads subterrani a hores d'ara afonat.
 Esglsia de Sant Pere Apstol. De 1830-1884. La primitiva parrquia es va erigir en rectora de moriscs en 1574. El temple actual va comenar a construir-se entre 1830 i 1835 i es va acabar en 1884, conservant encara algunes parts corresponents al segle XVIII. s un temple de senzilla factura i que ha estat recentment rehabilitat amb actuacions en la seva cpula, faana, sagristia i capella de la Comuni, ltima estada a ser restaurada i inaugurada al desembre de 2006.
 Ajuntament. De factura moderna va ser construt desprs de l'enderrocament de l'antic edifici. Record de l'anterior s una cermica amb la imatge de Sant Pere en la seva faana que fa allusi a les relquies que Godelleta i Roma possexen d'aquest sant i de Sant Pau. Destaca la font, installada fa una dcada, en el centre de la plaa d'Espanya.
 Celler Cooperatiu Sant Pere Apstol. Edifici situat a l'entrada del poble i clar exemple de l'arquitectura dels anys del "desarrollismo".
 Cases tpiques. Malgrat la destrucci de molts edificis singulars, l'ltim ha estat el Xalet Xirivella, encara es conserven algunes cases que ostenten reixes, balconades o cermiques en les seves portes dignes de ser admirades i posades en valor, evitant la desaparici del ja molt minvat patrimoni de la poblaci. ;

 Llocs d'inters .
 Font del Recreo, situada al final del passeig del mateix nom, compta amb un antic aveurador per a animals.
 Font del Murtal, sense s en l'actualitat i situada en el Passeig del Recreo. Va Ser construda desprs de ser canalitzades les aiges de la deu del mateix nom en 1926.

 Festes i celebracions .
 Sant Pere Apstol. El 29 de juny se celebren les festes en honor al patr del poble amb "bous al carrer" i actes religiosos.
 Festes d'estiu. Durant la segona quinzena d'agost, a Godelleta se celebren les festes en honor a l'Assumpci, Sant Roc, Verge del Carme, Crist del Perd i de la Bona Mort. Amb actes religiosos, ofrenes de flors, focs d'artifici, revetlles i una setmana taurina.
 Verge del Rosari. El 7 d'octubre se celebra la festa en honor a la patrona de Godelleta amb una missa i process.

 Esport .
Godelleta ha sigut tradicionalment un poble de gran afici a la Pilota valenciana, i ms concretament a la modalitat de la Galotxa. De fet compta amb un club molt actiu que ha sigut prepulsor de campionats i trofeus important per a l'histria d'aquest esport, com el Trofeu el Corte Ingls on ha quedat campi en diverses ocasions (2004, 2002 i la primera edici de 1976). Tamb ha guanyat el Campionat Autonmic Interpobles en les edicions del 2007, 2004 i 2003.

Cal fer esment a la seua canxa de pilota, o "carrer artificial", de grans dimensions i que ha acollit diferents finals dels campionats ms importants abans esmentats i que serveix de recinte per al desenvolupament de l'Escola de Pilota que compta amb una gran pedrera de jugadors. Un dels grans events de l'any s la disputa del Trofeu Moscatell, tant per a aficionats com per a professionals.

 Fills illustres .
 Francisco Cervera Gimnez "Fran", (Godelleta 1983) s un jugador professional de pilota valenciana.
 Ral Cervera Gimnez "Ral II", (Godelleta 1986) s un jugador professional de pilota valenciana.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Godelleta;
 Cooperativa Vincola;
 Unin Musical de Godelleta;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30705" title="Itova" nonfiltered="2331" processed="2323" dbindex="12426">

Itova (oficialment, Ytova en castell) s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Alboraig, Bunyol, Dosaiges i Macastre (a la mateixa comarca) i amb Cortes de Pallars i amb Requena (a les comarques de la Vall de Cofrents i la Plana d'Utiel respectivament).

 Geografia .
El poble de Itova, situat a la major altitud de la comarca de la Foia de Bunyol, est catalogat com poble d'alta muntanya. Se situa a 420 metres sobre el nivell del mar; per altra banda, s tamb el poble ms interior de la comarca. El nucli s'allotja als peus del Motrotn, una lloma arrodonida que fa d'emblema local. 

El riu Juanes que, a ms del toll de la Carbonera (on en altres temps va haver un balneari), drena les aiges dels tolls de la cova de las Palomas. A ms es gaudeix d'uns paratges naturals com la Serra Marts, Pardenillas, Tabarla, Mijares, embassament de Forata, etc.

 Histria .
En el cim del Motrotn i en el Pico de los Ajos hi ha jaciments ibers de l'Edat del Bronze; alqueria musulmana, coneguda com Atava, rera la conquesta cristiana fou donada per Jaume I (1208-1276), el 1238, juntament amb Bunyol, Macastre (Amacasta), Alboraig i Montroi, a Roderic de Liana, qui va cedir-la el 1279 a Hug de Folcaquer, tinent del gran mestre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem; Jaume II (1267-1327) va reincorporar-la a la Corona el 1304 per a donar-la a son fill en 1315; el qual en 1328 va cedir-la al seu fill Jaume, de Teresa d'Entena, juntament amb tota la Foia; va passar a Pere d'Arag, comte d'Urgell el 1348 i rera la seua derrota de nou a la Corona (1393); confiscada per Ferran I (1380-1416) fou venuda a Berenguer Mercader qui fundaria vincle i herncia de la baronia de Bunyol en el seu testament de 1467; posseeix parrquia independent de la de Setaiges des del 1530; el 1609, quan rest despoblada fins la seua repoblaci el 1611, seguia sent una aldea de Bunyol nomenada Safoya.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec. Predominen els cultius de garroferes, ametllers i oliveres.

 Monuments .
 Esglsia dels Sants Reis. s barroca, originari del segle XVII, si b sofreix una remodelaci en el segle XVIII, aquesta decorada al gust neoclssic, construda en l'antiga mesquita, en la qual es conserva la torre del campanar.
 El Pou de la neu. Segle XVII, s un diposit de neu que servia per a conservar els aliments, tcnica ja utilitzada pels musulmans. s un dels pocs edificis d'aquestes caracterstiques que es conserven en un nucli urb.
 Casc urb. Pels carrerons del poble podem trobar casones senyorials del segle XIX, l'antic safareig i escorxador rehavilitats en una sala polivalent on s'organitzen actes culturals. ;

 Llocs d'inters .
 Cova de las Palomas. Cascada d'aproximadament 20 metres d'altura i gran bellesa.
 Embassament de Forata.
 Riu Juanes. Neix en el terme municipal, destacant els seus paisatges, la seva flora i la seva fauna, prpia de la comarca.
 Tabarla. Paratge natural en el riu Magre. ;
 Vall del riu Mijares. Paisatge fluvial envoltat de masses boscoses.
 El Motrotn. s la muntanya emblemtica del poble, destaca sobre la resta del paisatge.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni Abad. Les festes en el seu honor se celebren a partir del 17 de gener.
 Falles. Tenen lloc el cap de setmana posterior a Sant Josep (19 de mar).
 Festes Patronals. El patr del poble s Sant Isidre Llaurador, celebrat el cap de setmana ms proper al 15 de maig amb una fira de maquinria agrcola.
 Festes Majors. Se celebren a mitjan agost. Destacant la cavalcada en la qual participen un gran nombre d'habitants del poble, les revetlles, i per descomptat el concurs de "Pisto", en el qual tots es disfressen i ballen fins a l'alba, donant pas a la setmana taurina amb "bous de corda", grans concursos de ramaderies i "bous embolats".

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Itova;
 Plana web personal de Itova;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30708" title="Macastre" nonfiltered="2332" processed="2324" dbindex="12427">

Macastre s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Alboraig, Dosaiges i Itova.

 Geografia .
Situat entre les conques dels rius Bunyol i Magre. El relleu s bastant accidentat i constituit per petites elevacions i llomes de materials cretacis integrats en el Sistema Ibric. En la meitat nord destaca el tur del Castell (430 m.), al peu de la qual s'estn la poblaci, desprs de salvar la rambla de la Hortera, el terreny torna a elevar-se com en el Puntal de Santa Brbara (400 m.) i el de la Foia de la Estanquera (429 m.); desprs sobrev la vall del riu Magre i a l'altre costat, en l'extrem sud, comencen les primeres estribacions de la serra de Dosaiges, de majors proporcions que les altures en terme de Macastre.

 Histria .
Les deixalles ms antigues que s'han trobat a Macastre corresponen a l'Edat del Bronze; de l'any 713 hi ha un tractat de capitulaci en qu ja es testimonia la presncia musulmana; del 1122 hi ha notcia de qu el rei d'Arag Alfons I (1073-1134) recaptava paries als almorvits; en 1232, rere la capitulaci de Valncia, els castells, viles i alqueries sn organitzats en feus i repartits per Jaume I (1208-1276) de manera que donen lloc al senyoriu de Bunyol que abraava, si fa no fa, els lmits de l'actual comarca de la Foia de Bunyol i que fou concedit, el 28 d'abril de 1238, a Roderic de Liana el qual va transferir-la a l'orde de l'Hospital; fins l'expulsi dels moriscs, el 1609, la poblaci creixia rpidament  64 famlies en 1563 i 98 en 1602, ajudada per la importncia estratgica del seu castell, a cavall dels regnes de Valncia i de Castella, per aquesta empenta demogrfica es va veure frustrada amb el desterrament d'aquests i, si b el 10 de novembre del 1611 es va concedir carta de poblaci a diverses famlies cristianes pel senyor territorial, en Gaspar Mercader i Carro, senyor de Macastre, aquests nous pobladors no abastaven la vintena de vens; fins el segle XVIII no es va produir la recuperaci demogrfica que, des d'aleshores sempre ha anat en moderat ascens amb una davallada en les dcades centrals del XX.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec amb predomini del cultiu de l'olivera, vinya i garrofera. Produx oli d'oliva d'excellent qualitat.

 Monuments .
La passejada pel poble permet gaudir de la Plaza de los rboles, amb arbres centenaris, la font del Bolot, realitzada en les primeries del XX amb rajoles d'estil modernista i una bona mostra de l'arquitectura rural d'interior. Del seu patrimoni:
 El castell. Bressol de la poblaci ja que la seua fundaci podria datar-se en el Bronze dhuc que el seu floriment s en poca islmica, segle XI. Actualment es troba en estat de runa i l'ajuntament est estudiant crear-hi un parc arqueolgic.
 Esglsia de la Transfiguraci del Salvador. Segle XVII amb bonic campanar barroc.

 Festes i celebracions .
 Festes Patronals. Es porten a terme durant la primera quinzena d'agost. En elles es combinen actes religiosos i de carcter pag. Estan dedicats als patrons San Salvador i Santa Brbara.
 Setmana taurina. Immediatament desprs, i durant tota una setmana, podem gaudir dels festejos taurins organitzats per la seva Comissi.
 Festes de les Filles de Mara. Sempre es realitzen el primer cap de setmana de setembre. En elles, a ms dels actes religiosos en honor a la Verge, es realitzen revetlles, cavalcades, ofrenes de flors, mascletades i castell de focs artificials.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Macastre;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30709" title="Setaiges" nonfiltered="2333" processed="2325" dbindex="12428">

Setaiges (oficialment, en castell: Siete Aguas) s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Bunyol i Xiva (a la mateixa comarca); amb Xestalgar (a la comarca dels Serrans) i amb Xera i Requena (a la Plana d'Utiel).

 Geografia .
Setaiges se situa en el gra muntanyenc que separa la comarca de la Foia de Bunyol de la Meseta de Requena.

El relleu s molt accidentat, irregular i muntanyenc. Les niques zones planes es troben cap a l'oest i sn una prolongaci de la conca terciria que constitux la Meseta de Requena.

En la zona septentrional s'aixequen diverses serres de nord-oest a sud-est. Pel nord-oest tanquen el terme les serres de Santa Mara i el pic del Tejo, amb altures superiors als 1.200 metres (Pearrubia de 977 m., l'Alt del Maln de 1.037 m. i el Santa Mara, de 1.137 m.), aix com la Serra de La Cabrera. Pel sud, i formant lmit natural amb el terme de Bunyol, s'aixeca la Serra de Malacara, un relleu calcari que supera els 1.100 metres d'altitud, composta per materials cretacis amb el seu punt ms elevat en el Pic Nevera, de 1.118 m. En les dues serres anteeriores predominen els plecs jurssics d'orientaci ibrica, molt rics en materials fssils.

 Histria .
Els jaciments neoltics del cim del Castellar, el del Castell de Raydon o la del Puntal del Capador sn testimonis de qu el municipi ha estat poblat des de temps immemorials; ms recentment foren soldats de Viriat (180 aC-139aC) qui s'hi establiren; els romans li donaren nom: Septem Aquis, sens dubte per la quantitat de fonts que brollen arreu, de la seua estada no s'han conservat gaires records arquitectnics; els visigots expulsaren El Cid (aprox.1043-1099) d'aquestes contrades, de fet est documentada, en 1102, l'estncia de les seues despulles mortals en el castell del poble en el seu trnsit cap a Castella; per van ser els rabs, que la denominaren Seb amantz, els que donaren entitat al lloc i a d'altres de la comarca que llavors no eren ms que masies musulmanes dintre de l'aleshores enorme terme setaiger, com ara Macastre, Alboraig, Itova i Bunyol; tamb els records dels musulmans s'han enderrocat amb el pas del temps; arrib el segle XIII i amb l'ocupaci cristiana amb Jaume I (1208-1276) al front; el rei decid respectar la poblaci musulmana i donar el senyoriu a Berenguela i Pere Ferrandis, una rebelli rab acab amb l'expulsi dels moros; el 18 d'agost de 1260 l'infant Jaume va donar el lloc a poblar a Miquel de Pere de Portaguerra qui va installar-s'hi amb altres 30 cavallers aragonesos; en 1304 s adquirida per Alfons IV el Benigne (1299-1336) de qui passaria, per herncia, al comte d'Urgell, l'infant Pere; el comproms de Casp determina el retorn a la Corona (29 de novembre de 1413) fins el 1425 en qu fou donada a Miquel Mercader; posteriorment s annexionada al comtat de Bunyol, fins l'abolici dels senyorius per les Corts de Cadis en 1812  durant la guerra de Successi recolz l'arxiduc la qual cosa li va costar el saqueig de les tropes del borb Felip V en 1706; en les guerres carlines fou escenari de mltiples afusellaments per part de les forces de Forcadell.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura, el complex de la seva orografia fa que noms unes 2.500 ha siguin cultivables en sec i unes 32 ha de regadiu. El clima i l'escassesa de pluges permet una producci agrcola molt diversificada.

En sec predomina el cultiu de la vinya, amb les varietats Bobal, Macabeu, Merseguera i Malvasia que donen lloc a l'obtenci d'extraordinaris vins d'agulla natural.

 Administraci .


 Monuments .




 Monuments religiosos .
 Esglsia de Sant Joan Baptista. 1780-1794. Renaixentista. Amb bona collecci d'imatges religioses.
 Creu Pairal. Gtica. Fins 1851 (any de la incorporaci de la Plana d'Utiel-Requena al Pas Valenci) feia de frontera entre Castella i terres valencianes.
 Ermita de Sant Blai.

 Monuments civils .
 Castell. Musulm. Totalment desaparegut engolit per les cases actuals, dels seus edificis originals noms es conserva el que fou Casa de Postes.
 Muralla. D'origen rom, les escasses deixalles que hi romanen estan integrades en les cases del poble.
 Torre del Mojn, o de la Contienda. Restes d'una torre guaita fronterissa entre els dos antics regnes.
 Font de Los Siete Caos. La ms coneguda de totes per trobar-se en el casc urb i ubicar-se en una peculiar construcci.
 Museu Municipal. Amb material paleontolgic trobat al terme.
 Masia de Venta Quemada.

 Llocs d'inters .
 Serra de Malacara. Amb les majors altures al Pic de la Nevera (1.118 m) i del Tejo (1.250 m).
 Fonts. A Setaiges es contabilitzen ms de 100 fonts repartides pel seu terme municipal i que poden ser visitades seguint la Ruta de les Fonts. Destaquen les fonts de la Gota, del Retiro, la Tejera o del Papn, etc.
 Ombria del Fresnal-Villingordo. Paratge natural que conserva una extensa fauna amenaada com el teix, el gat monts, la guineu, l'guila perdiuera, l'esquirol, l'estarrufo, o la cabra salvatge, entre moltes altres espcies cinegtiques.

 Festes i celebracions .
Les Festes patronals tenen lloc el 24 de juny en honor de Sant Joan Baptista. Hi ha revetlles, ofrenes, espectacles i castell de focs artificials.

Del 3 al 6 d'agost se celebren les festes en honor al Crist dels Afligits; i del 12 al 16 d'agost les de l'Assumpci de la nostra Senyora.

 Esport .
Destaca el Gran Fons Internacional de Setaiges que es realitza a l'agost. Es tracta d'una carrera popular on concorren tant atletes amateurs com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellesa i duresa que fan de la prova una de les ms belles del calendari internacional de proves de fons en carretera. La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m.

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Setaiges;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30710" title="Xest" nonfiltered="2334" processed="2326" dbindex="12429">

Xest (oficialment, en castell Cheste) s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita solament amb Xiva a la mateixa comarca; amb Bugarra, Xestalgar i Pedralba (als Serrans) i amb Loriguilla, Riba-roja de Tria i Vilamarxant (a la comarca del Camp de Tria).

 Geografia .
Situat entre la serra de Xiva i el Pla de Quart. La superfcie del terme s bastant plana, amb suaus ondulacions que s'eleven entre els 200 i 400 m. sobre el nivell del mar. Hi ha alguns monticles com el Portillo de San Roque (270 m.) vrtex geodsic de tercer ordre. En el nord-oest, en el sector que penetra en el terme de Xiva, conegut com La Manga es troben altures ms elevades: Bastos (576 m.), Alt de los Mojones (426 m.) i el vrtex geodsic de tercer ordre de la Cumbre (391 m.). Creuen el terme diversos barrancs: Cuchillo, Pedriza, Caadafra, Pearroya, Hondo, Grande i el de Xiva, que'l travessa d'oest a est.

La vila est edificada sobre terreny pla, encara que t una petita elevaci sobre la qual s'assenta l'esglsia parroquial.

 Histria .
Quant a jaciments prehistrics hi ha a dojo: El Castillarejo, la Serretilla, el Cabezo Redondo, el Altico del Ramat, Cuchillo i Loma Ferrer. Per sens dubte la troballa ms important s la del conegut com Tresor de Xest, o de la Safa, collecci ibera de monedes i joies, descobertes en 1864, que sn conegudes arreu del mn. Dels romans hi ha deixalles en la Rambla de la Canaleja, las Canales i Cambrillas. Durant el perode musulm era una petita alqueria que pertanyia a la Kor de Valncia i a l' hisn de Xiva.

Segons el Repartiment, Jaume I (1208-1276) la don el 1244 a Pere Cornell, per des del 10 de desembre de 1251 consta que fou el seu senyor Ximn Prez d'Arens com a conseqncia del canvi, de Xest per Onil i Castalla, que va pactar el rei amb Zayd Abu Zayd. Malgrat tot conserva els costums i pobladors moros. Jaume II d'Arag (1267-1327) va concedir el mer i mixt imperi amb tot el seu exercici. El 5 d'agost del 1320 van ser atorgades als seus pobladors unes franqucies i llibertats, segurament amb la intenci d'augmentar la seua poblaci, obligant-les solament a pagar delme, primcies i morabat, acudir a la host i cavalcada. A canvi tenien franqucia de tributs senyorials, de venda de vi, de cuir pa i d'altres monopolis senyorials. El 1330 Alfons IV (1299-1336) ratifica la jurisdicci de mer i mixt imperi sobre aquest lloc a Ximn Prez d'Arens, confirmada el 1337 pel rei Pere IV (1319-1387). El 10 de gener del 1371 fou atorgada per en Joan, comte de Prades i senyor de Xest pel seu matrimoni amb Sanxa Ximnez d'Arens, carta pobla als seus vens. En ella les condicions canviaren produint-se un enduriment del rgim senyorial. Els vassalls estaven obligats a realitzar prestacions personals com cuidar vinyes, conrear l'hort del senyor, entregar-li gallines, cabrits, i pagar forts tributs. 

El 18 de juliol de 1440 Joan de Valterra ven la baronia de Xest a al senyor de Xiva y Castellnou, Guillem Ramn de Montcada; en 1445 la seua filla Orfresina a Berenguer Mercader, senyor de Bunyol. Rera l'expulsi morisca fou repoblada, en 1611 per Cristfol Mercader que va imposar una dura carta pobla que va enfrontar els vassalls, vinguts de Castella i d'Arag, als Mercader durant ms de vuitanta anys. Durant la guerra de Successi va sofrir molt i com a premi a llurs treballs se li va concedir una setmana de fira anual. 

Durant l'ocupaci francesa fou ocupada per les tropes del general Suchet (1770-1826) fins l'agost del 1813. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra carlina, s'hi produ entre aquest terme i el de Xiva una batalla entre les tropes de Cabrera i les isabelines.

 Toponmia .
La toponmia de Xest, poble on es parla un peculiar castell de transici, s'ha prestat a nombroses interpretacions, des de la que l'atribueix un origen grec, Khests, una mida de capacitat, als que diuen que s rab, Xest, un personatge relacionat amb les mesquites; altra versi parla d'origen rom, Gestalcampo, nom d'un campament militar o, tamb, relacionat amb Sext, fent referncia a un punt quilomtric. Tamb se l'ha nomenat Chest, Chestalcampo, Miralcamp, Gestalcamp, Xest-al-Camp, Gestalcam, Gestelcam, Gest o Geste.

 Demografia . 

 Economia .
En la primera meitat del segle XIX produa vi, oli, garrofes, seda, dacsa, blat i verdures; actualment s'ha convertit en una important zona vitivincola, que ha donat, fins i tot, una denominaci d'origen que est produint excellents vins. A hores d'ara, a banda de l'esmentada activitat vincola, l'economia es basa en els conreus de sec i una incipient indstria.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de Sant Lluc evangelista. Segle XVII.
 Ermita de Nostra Senyora de la Soletat. De 1886.
 Ajuntament.
 Sindicat agrcola. De 1981, acull un bar-casino.
 Mercat municipal. Edifici de 1928.
 Bodega Cheste agraria. Celler cooperatiu, una de les primeres que es va crear al Pas Valenci.

 Llocs d'inters .
 Parc Municipal la Lomiquia. El parc municipal s'estn al voltant d'un ample terreny que alberga espcies de la flora local, elements d'inters histric recuperats aix com un espai dedicat a la ubicaci d'una escola taller i d'un llac de mitjanes dimensions. Aquest parc est situat molt prop de la poblaci, tot just a 200 metres del nucli urb disposant d'una gran accessibilitat per a totes aquelles persones interessades en aquest espai natural.
 Complex Educatiu de Xest. Dependent de la Conselleria de Cultura i Educaci, el Complex s un centre pblic en el qual s'insereixen institucions escolars, universitries i de formaci de professorat.
 Circuit de la Comunitat Valenciana: Ricardo Tormo. s una pista de curses construda l'any 2000 i t una capacitat per a 120.000 espectadors, amb 65.000 seients.

 Esport .
Al Circuit de Xest se celebra anualment el Gran Premi de motociclisme del Pas Valenci.

A ms, cal fer esment al front, modalitat de la pilota valenciana molt arrelada a la comarca i que a Xest ha tingut fora afici. Cada any se celebra un torneig amb les principals figures de l'esport al recinte del Front Bar de Xest. 

 Festes i celebracions .
Celebra les seves Festes patronals a la Verge de la Solitud el diumenge segent a la Pasqua de Resurrecci. En la segona quinzena d'octubre celebra festes a Sant Lluc Evangelista. Tamb s destacable la Cavalcada del dia de Sant Josep, per les carrosses que fan les dos falles de la poblaci. Els ltims anys l'ajuntament tamb ha muntat Festes d'Estiu i Fira Agrcola.

Tamb es podria esmentar com a festa la celebraci del Gran Premi de Motociclisme, amb tota la "moguda" que es munta en el poble.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Xest;
 Circuit de Xest;
 Complex Educatiu de Xest;
 Blog de Xest;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30711" title="Xiva (Foia de Bunyol)" nonfiltered="2335" processed="2327" dbindex="12430">

Xiva, (oficialment, en castell Chiva). s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Bunyol, Xest, Godelleta i Setaiges (a la mateixa comarca); amb Aldaia i Quart de Poblet (a l'Horta Oest), Xestalgar (Els Serrans), Riba-roja de Tria (Camp de Tria) i Torrent (l'Horta Sud).

 Geografia .
L'enorme terme municipal, el ms extensa de la comarca, est solcat pels barrancs de Xiva, Ballesteros, la Cueva Morica, Sechara i la Hoz. Hi ha les fonts de Marjana, Enebro, Umbra, Els Conills i Vista Alegre. La serra de Xiva, finalment, depara paratges com ara La Alhndiga, La Umbra i El Enebro.

 Histria .
En el terme de Xiva s'han trobat restes de l'Edat dels Metalls, de l'poca ibrica i de la romana. Conquerida cap el 1246 o 1247 als musulmans per Jaume I, hi va prevaler gran part de la poblaci musulmana i canvi constantment de mans senyorials als segles segents. Quan el 1519 esclata el moviment de les Germanies, encetat per sectors artesans i burgesos del litoral, aquesta poblaci s'hi confrontar, ja que els aixecats exigeixen el bateig dels musulmans. L'expulsi d'aquests elements moriscos el 1609 origin un despoblament quasi total del terme, que la carta pobla oferida per Gaston de Moncada, virrei d'Arag i senyor aleshores de la baronia de Xiva, no va resoldre de manera total. Cavaries, cap el 1797, constata una important recuperaci demogrfica lligada principalment al desenvolupament de l'agricultura tant de sec com de regadiu. El rebuig de les exigncies senyorials contribux a explicar el recolzament a l'arxiduc Carles en la Guerra de Successi, a primeries del segle XVIII, i l'afany d'incorporaci a la Corona en les dcades segents.

En el segle XIX, juntament a l'existncia d'alguns carlins, lligats a la defensa de l'Antic Rgim, s major en Xiva la presncia de liberals, interessats en una srie de canvis profunds de signe burgs, que formen milcies per combatre Cabrera i d'altres generals carlins que actuen a la zona. La informaci de Madoz cap el 1845-1850 revela algun desenvolupament industrial relacionat amb les activitats agrries, si b es l'arribada posterior del ferrocarril i l'expansi de la vid el que portar a una major vigoritzaci econmica.

En el segle XX es desenvolupa de manera important el moviment obrer, com ho demostra la repercussi que hi tingueren la vaga anarquista del 1911 i la de la crisi del 1917, aix com els bons resultats electorals del PSOE el 1919 i l'experincia collectivitzadora anarquista durant la guerra civil. El perode posterior del franquisme significar un tancament per al moviment obrer i una insistncia major en les frmules cooperativistes. Durant tot aquest segle, s'assisteix en Xiva a una major intensificaci dels conreus, major desenvolupament industrial i creixement demogrfic important.

 Demografia .
Durant el segle XX, la seua demografia ha sofert lleugeres oscillacions, si b amb un balan final positiu. Aix, dels 4.975 habitants que tenia en 1900, pass a 11.386 en 2005.



 Economia .
Xiva, per la seua proximitat a Valncia i les seues bones comunicacions s'ha convertit en una ciutat de segona i , fins i tot, primera residncia per als valencians de la capital la qual cosa fa que en la seua economia pese cada vegada ms el sector serveis. La indstria tamb hi s una important font d'ingressos. L'agricultura, cada vegada menys, per amb bons vins i oli d'oliva, i la construcci complementen l'apartat econmic del poble.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de Sant Joan Baptista. 1775. Amb pintures de Josep Vergara (1726-1799).
 Santuari de la Verge del Castell.
 Castell de Xiva o tamb conegut com El Castell. Runes romanes i rabs. Molt deteriorat en les guerres carlistes, es troba en estat d'abandonament.
 La Torreta de Xiva. rab. Segle XI. Adossada a vivendes modernes i en pens estat. S'estudia la possibilitat de restaurar-la i habilitar-la com a museu etnogrfic.

 Cultura .
La Societat Musical l'Artstica de Chiva s una banda sinfnica d'uns 90-100 msics. Fundada en l'any 1850, aquesta banda ha sigut bressol d'eminncies musicals com Luis Antonio Garca Navarro. En els ltims assoliments de la societat musical cap destacar el primer premi en el XXXV Certamen Internacional Vila d'Altea, a la batuta de Francisco Carrascosa Miguel. La societat tamb alberga a l'Escola d'Educands L.A.Garca Navarro i a la coral polifnica Verge Del Castell. En l'any 2007. va ser inagurada la casa de la msica, lloc on tenen cabuda l'escola d'educands i els llocs d'assaig i concert de la banda sinfnica i la coral polifnica.

 Festes i celebracions .

 Verge del Castell. Tamb conegudes com les festes de setembre, se celebren en honor a la Verge del Castell, patrona de Xiva. La celebraci d'aquestes festes t lloc aproximadament durant les dues primeres setmanes de setembre.

 El torico de Xiva. Se celebren a partir de la segona quinzena d'agost. Durant diversos dies, milers de persones es tiren als carrers i gaudeixen de la festa ms popular de la localitat.

 Setmana Santa i Diumenge de Resurrecci, comena el divendres anterior al divendres sant amb la process de la verge dels Dolors, el diumenge de Rams se celebra una breu romeria des del carrer Sant Isidre fins a l'Esglsia, el Dijous se celebra la process del silenci, en la qual es puja una creu a l'ermita de la verge on aquesta es troba amb la mateixa, el divendres se celebra la process del sant soterrament, el dissabte desprs de la viglia pascual es realitza la process de les torxes, i per a culminar els actes religiosos, el diumenge comena el dia amb "despert", missa, trobada de la verge i el ressuscitat en el passeig d'Argentina, posterior a aix process, festa de la flor i "masclet", aquest dia s conegut popularment com la "maanica de Pascua", a la tarda la gent en quadrilles surt a menjar la mona de pasqua, i mes tard acudir a la fira, situada enfront de l'escola d'adults antic escorxador.

 Fills illustres .
 Manuel Corachan i Garcia (Xiva, 1881 -  Barcelona 1942) Cirurgi valenci.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Xiva ;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30722" title="Manilla" nonfiltered="2336" processed="2328" dbindex="12431">
La manilla s un joc de cartes que va ser molt popular a Catalunya. A partir de la segona meitat del segle XX va comenar a jugar-se cada vegada menys i es va anar substituint per la botifarra.

La manilla tamb s el nom que rep la carta ms alta en els jocs de la manilla i la botifarra, i que s el 9. El seu valor s fins i tot superior a l'as.

Diferncies amb la botifarra.
El joc de la manilla es diferencia del de la botifarra en els segents punts:
No es pot escollir trumfo. El jugador que reparteix ha d'ensenyar la seva ltima carta que s la que marcar el trumfo. En conseqncia, mai es podr fer botifarra.
Quan es recull una m s'han d'ordenar les cartes de major a menor o de menor a major abans de collocar-les al pilot corresponent.
No es barregen les cartes al comenament de cada dat. Noms es poden fer escapades sense intercalar les cartes. Aquesta peculiaritat afavoreix el fet que els jugadors tinguin moltes cartes d'un mateix pal. Aquesta norma, juntament amb el fet que les cartes es recullen ordenadament fa que els ms hbils jugadors puguin deduir bastant acuradament les cartes dels altres jugadors, a partir de les seves, si recorden com s'han jugat al dat anterior.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30725" title="Francisco Macas Nguema" nonfiltered="2337" processed="2329" dbindex="12432">
En Francisco Macas Nguema (o Masi Nguema Biyogo), (Nsegayong, Ro Muni, 1924 - (Malabo, 29 de setembre de 1979) va ser el primer cap d'estat de Guinea Equatorial desprs de la seva independncia d'Espanya.

 Orgens .

Va nixer en una famlia pobra. 

El 1940 es va afiliar al Partit Socialista Guine.

Durant els darrers anys de l'poca colonial, va ser batlle de Mongomo i membre del parlament territorial.

El 1964, desprs d'alguns anys com a funcionari de l'administraci  colonial espanyola, va ser elegit vicepresident del govern autnom de Guinea Equatorial i el 1968 es va convertir en cap d'estat amb el suport del govern del General Franco.

 La dictadura .
Acte seguit comen a governar de forma autocrtica, i el 1972 es proclam president vitalici, primer ministre i ministre de l'Exrcit, Justcia i Finances. Poc desprs de la seva arribada al poder, l'ex primer ministre del govern autnom, Bonifacio Ond Edu fou empresonat, i posteriorment es va "suicidar" juntament amb altres liders de l'oposici.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30727" title="Slex" nonfiltered="2338" processed="2330" dbindex="12433">
El slex s una roca sedimentria, tamb anomenada pedrenyal en la seva varietat nodular de color negre.

 Composici i duresa .
Esta composta principalment per dixid de silici. s una roca de gran duresa (7 en l'escala de Mohs).

 Usos principals .
S'us en la Prehistria per l'elaboraci d'tils de pedra domstics de treball o com a armes, grcies a la seva capacitat per laminar-se en fractures concoidees, lmines rectes amb lleugeres corbes. Tamb s'us per la capacitat de crear espurnes al repicar amb altres pedres d'igual o de major duresa. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30728" title="Arrs negre" nonfiltered="2339" processed="2331" dbindex="12434">

L'arrs negre s un plat d'arrs sec, similar a la paella, per d'aspecte i sabor diferents, per la base de marisc i perqu sol contenir ceba i all, a diferncia de la paella valenciana.

La base del plat s la spia i el calamar, encara que freqentment el brou es pot fer d'altres peixos i mariscs. Sobre eixe brou s'afegeix l'arrs, que es deixa coure de ms a menys fins que l'aigua desapareix. L'aspecte negrot de l'arrs s per la tinta del calamar que s'hi afegeix.

Se sol menjar acompanyat d'allioli.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30732" title="U2" nonfiltered="2340" processed="2332" dbindex="12435">

U2 s un grup de rock, irlands, fundat l'octubre de  1976 a Dubln.
El grup est format pel cantant i guitarrista Bono (Paul David Hewson), The Edge (David Howell Evans) com a guitarrista i a vegades teclats, el baixista Adam Charles Clayton i el bateria Larry Mullen, Jr..

U2 ha estat un dels grups de rock mundialment ms populars al mn, des de la dcada dels 80. D'en de la seva aparici han venut ms de 170 milions de discos a tot el mn i han guanyat 22 Premis Grammy, ms que cap altre grup de rock a la histria. La banda ha esdevingut tamb molt coneguda per les seves nombroses campanyes a favor de diferents causes solidries.

Histria.
Formaci i primers lbums (1976-1983) .
En els inicis del grup, tots els seus membres eren adolescents i no tenien gaire experincia musical. La banda es va formar desprs de qu Larry Mullen Jr. pengs un anunci en el tauler d'anuncis del seu institut. La resta dels integrants de la banda hi respongueren i aix nasqu Feedback, un dels primers noms que adoptaren, amb prcticament els mateixos components que a l'actualitat. Ms endavant el grup es reanomenaria com a 'U2', en honor al popular avi espia Lockheed U-2 i fent a ms a ms un joc de paraules amb la pronunciaci anglesa (Iu two sna com You too que es tradueix com Tu tamb).

L'any 1980 grcies a un contracte amb Island Records van llenar el seu primer disc Boy, que encara que no va aconseguir gran repercussi, es considera un dels millors debuts d'una banda de rock de la histria. L'lbum, malgrat no tenir un gran nivell musical, va permetre veure el gran potencial d'aquest grup de jovenssims rockers. Els crtics alabaren tamb la gran labor de Bono com a showman. El segon disc October arrib l'any segent i aconsegu fora ms xit que el seu predecessor. Est clarament marcat per la fe cristiana que professen alguns dels integrants del grup (concretament tots tret de Clayton).

War, Under a Blood Red Sky i The Unforgettable Fire (1983   1985).

L'any 1983 aparegu War, un disc mitjanant el qual la banda pretenia "iniciar una croada a favor del pacifisme". L'lbum, de gran contingut poltic, incloa Sunday, bloody sunday, una de les canons ms conegudes del grup, una protesta en contra dels fets del Diumenge Sagnant de 1972. El disc va aconseguir situar-se el nmero 1 a les llistes dels ms venuts al Regne Unit.

Durant la mateixa gira de War, es va fer el llenament de Under a blood red sky que s alhora un vdeo i un disc en directe de la seva gira. Va tenir fora repercussi meditica i la MTV va mostrar un gran inters pel material, cosa que elevaria substancialment la popularitat de la banda.

Poc desprs, el grup va gravar el que seria el seu quart disc d'estudi, The Unforgettable fire llenat l'Octubre de 1983 que va assolir gran ress tant a Regne Unit (on van repetir nmero 1) com als Estats Units, on van assolir una notable popularitat grcies a la can homenatge a Martin Luther King, Pride (In the name of love).

El Juliol de 1985 varen participar en el concert de Live Aid a l'estadi de Wembley en el que va ser una de les millors actuacions de tota la histria del grup. Bono va aconseguir demostrar en directe davant de milions d'espectadors que tenia una profunda connexi amb el pblic i la data va esdevenir un moment decisiu en la histria del grup. Poc desprs la prestigiosa revista Rolling Stone escriuria el segent:
Cada cop hi ha ms fans del rock-and-roll que consideren que U2 s la banda ms important dels anys 80, potser fins i tot l'nica important.


The Joshua Tree i Rattle and Hum (1986   1989).
Un cop aconseguit l'xit internacional, la banda es va dedicar a reinventar la seva msica per tal de buscar un estil propi molt marcat. Van explorar el blues, el gospel i especialment el country i van establir amistat amb estrelles internacionals com Bob Dylan, Van Morrison o Keith Richards. El Mar de  1987 varen llenar un dels seus lbums ms celebrats, The Joshua Tree. El disc va ser el seu primer nmero 1 als Estats Units (on es va mantenir durant nou setmanes) i el tercer al Regne Unit i va guanyar dos Premis Grammy. Els dos primers senzills With or without you i I still haven't found what I've been looking for sn dues de les seves canons ms conegudes. Tots aquests xits els varen fer aconseguir una portada a la revista Time i nombrosos reconeixements. La gira The Joshua Tree Tour va omplir estadis a tot el mn.

Va ser justament durant aquesta gira en qu es grav un documental que es va llenar l'any 1988 amb el nom de Rattle and Hum que s'acompany d'un doble lbum amb nou peces d'estudi i sis actuacions en directe. Aquestes inclogueren collaboracions de Bob Dylan i B.B. King i foren molt ben acollides per la crtica. No pass el mateix amb el documental, al que els crtics acusarien de tenir massa referncies americanes. L'any 1989 el mateix Bono anunci que el grup havia arribat al final d'una era i que s'agafaven un descans.

El grup no va oblidar la seva faceta ms humanitria. L'any 1986 varen participar en una gira benfica organitzada per Amnistia Internacional i varen visitar pasos del tercer mon com El Salvador o Nicaragua.

Achtung Baby, Zoo TV, i Zooropa (1990   1993).
L'any 1990 la banda es va reunir a Berln per gravar un nou disc. El grup atravessava moments difcils, ferit per les crtiques a Rattle and Hum, i sorgiren moltes tensions. Per tal d'evitar anteriors errors, el grup realitz un canvi d'estil molt calculat. Incorporaren referncies dance i industrials, aix com de rock alternatiu. Aix el Novembre de 1991 va nixer Achtung Baby, al que es van referir en ocasions com el so de quatre homes derribant el Joshua Tree. El so ms aventurer de l'lbum va entusiasmar l'audincia i va aconseguir bones crtiques. Alguns dels seus millors senzills son Mysterious ways i One.


Entre 1992 i 1993 el grup va estar de gira i varen fer la presentaci de Achtung Baby. Aquesta gira es va anomenar Zoo TV Tour i va veure nixer innovacions evidents i molt celebrades, com pantalles de vdeo i decoraci extravagant. L'objectiu era revertir completament la tendncia de les anteriors gires, molt ms modestes i austeres. El paper de Bono com a showman va esdevenir sumament important en aquests concerts i acostumava a crear-se alter egos com ara The fly (la mosca) o The Mirror-Ball Man (l'home de la bola de mirall) que donaven molt de joc a l'espectacle. Era evident que el grup gaudia enormement amb aquells actes.

Fou durant una pausa del Zoo TV Tour que es grav i llen de forma precipitada l'lbum Zooropa, amb marcades influncies electrniques i techno. Dos dels seus senzills ms destacats son Lemon i Stay (faraway, so close). Malgrat no obtenir un gran xit de vendes, va aconseguir un Grammy l'any 1994. La majoria de les canons del disc foren tocades durant la gira, que continu per Europa, Jap i Oceania.

Aquesta etapa s recordada sovint com una de les ms exitoses i fecundes de la histria del grup.

Passengers, Pop i Popmart (1995   1998).

L'any 1995 la banda llen un lbum experimental anomenat Original Soundtracks 1 sota el pseudnim de The Passengers, fet pel qual pass molt inadvertit. Es tracta d'un disc d'alt contingut experimental i del qual destaca la can Miss Sarajevo, una celebrada collaboraci amb Luciano Pavarotti, que Bono ha destacat sovint com una de les seves preferides.

El segent disc data de 1997 i s'anomena Pop. Va aconseguir el nmero 1 en 35 passos i va rebre molt bones crtiques de la revista Rolling Stone, per els fans dels Estats Units el varen considerar de baix nivell pels estndards de U2. Bono va admetre en una ocasi que l'havien enllestit massa rpid per culpa de compromisos comercials, i que no aconseguia comunicar el que el grup pretenia.

La gira que segu el nou disc, Popmart, es mostrava continuista amb l'esttica i el missatge de Zoo TV Tour. Un dels moments estellars fou quan tocaren a Sarajevo poc desprs d'acabar-se la Guerra de Bsnia, esdevenint el primer grup important al mn en fer-ho. Larry Mullen Jr. en feu la segent valoraci:
...ha estat una experincia que no oblidar mentre visqui, si hagus estat durant 20 anys al grup noms per tocar en aquest concert, crec que hauria valgut la pena. 

All That You Can't Leave Behind i Elevation Tour (2000-2002).
Desprs de l'aparici de Pop i la seva acollida desigual, el grup va declarar en diverses ocasions que estaven intentant tornar a ser la millor banda del mon . Amb aquest esperit es va editar l'Octubre de 2000 el disc All That You Can t Leave Behind (Tot el que no pots deixar enrere), on s abandonaven els trets experimentals dels anys 90 i es retornava al caracterstic so de guitarres. Entre els temes de l'lbum trobem un dels grans xits del grup Beautiful Day, que va guanyar tres Grammys i es va convertir en un fenomen mundial. Tamb es van editar els senzills Walk On i Elevation. Es tracta d'un lbum molt comproms socialment. La revista Time el va considerar un dels tres millors treballs de la banda, juntament amb The Joshua Tree i Achtung Baby.

La gira en la que es present el disc, la Elevation Tour, s allarg entre Mar i Desembre de 2001 i va estar mancada de les caracterstiques escniques de les seves predecessores. Un moment especial foren les actuacions al Madison Square Garden de Nova York, poc desprs dels Atemptats de l'11 de setembre de 2001. Posteriorment Bono i The Edge van recordar aquests concerts com uns dels ms emotius de la seva vida.  D aquesta gira, que pass pel Palau Sant Jordi de Barcelona, se n editaren dos DVDs documentals.

How To Dismantle an Atomic Bomb i Vertigo Tour (2003-2007).

El segent disc del grup How To Dismantle an Atomic Bomb (Com desmantellar una bomba nuclear) es va llenar el Novembre de 2004.  El disc buscava un so ms rocker que el seu predecessor i se n van extreure senzills com Vertigo, Sometimes You Can t Make It On Your Own, City Of Blinding Lights i All Because Of You. El primer d'aquests es va llenar mundialment desprs d'una gran campanya comercial de iPod, que va voler associar la seva imatge amb la del grup. El videoclip del tema es va gravar parcialment al Delta de l'Ebre per simular que la banda es trobava en un desert. El disc va aconseguir ser nmero 1 en 32 pasos i va tenir molt bona acollida als Estats Units, rebent fins a 8 Premis Grammy pel disc i els seus senzills.

La gira de presentaci del disc, la Vertigo Tour es va prolongar fins al Desembre de 2006 i va cobrir actuacions a tot el mon, entre elles al Camp Nou de Barcelona, amb una gran afluncia de pblic. L estil de la gira s comparable al de Elevation Tour aix com els bons resultats obtinguts.

Entre concert i concert es va editar tamb un senzill juntament amb Green Day anomenat The Saints Are Comming. Els beneficis es destinaren a ajudar les vctimes de l'Hurac Katrina de Nova Orleans. Tamb va sortir a la venta la biografia U2 by U2 i un disc recopilatori U218 Singles.

Activisme social.

Al llarg de tota la histria de la banda, el grup i els seus membres en particular, s han mostrat molt interessats per collaborar amb diferents projectes humanitaris i afers poltics. Bono ha estat nominat al Premi Nobel de la Pau i son collaboradors habituals de Greenpeace i Amnistia Internacional entre molts altres. Tamb participaren en els concerts Live Aid (1985) i Live 8 (2005) destinats a combatre la pobresa i la marginaci. Han produt diversos senzills, el benefici dels quals es destin a diferents projectes solidaris com Do They Know It s Christmas? (Saben ells que s Nadal?), The Sweetest Thing (La cosa ms dola), Walk On (Segueix caminant) o The Saints Are Comming (Els sants vnen).

Discografia completa. 
Vegeu l'article principal sobre la Discografia d'U2
lbums d'estudi.
 Boy (1980);
 October (1981);
 War (1983);
 The Unforgettable Fire (1984);
 The Joshua Tree (1987);
 Rattle and Hum (1988);
 Achtung Baby (1991);
 Zooropa (1993);
 Pop (1997);
 All That You Can't Leave Behind (2000);
 How to Dismantle an Atomic Bomb (2004);

lbums en directe.
 Under a Blood Red Sky (1983);

Discs recopilatoris.
 The Best Of 1980-1990 (1998);
 The Best Of 1990-2000 (2002);
 U218 Singles (2006);

Bandes sonores.
 The Milion Dollar Hotel (2000);

Box sets.
 The Complete U2 (2004);

Gires.
 War Tour (1982-1983);
 Unforgettable Fire Tour (1984-1985);
 A Conspiracy of Hopee Tour (Juny de 1986);
 Joshua Tree Tour (1987);
 Lovetown Tour (1989-1990);
 Zoo TV Tour (1992-1993);
 PopMart Tour (1997-1998);
 Elevation Tour (2001);
 Vertigo Tour (2005-2006);

Enllaos externs.

 Pgina web oficial ;
 Lloc web d'un club de fans, inclou seguiment dels concerts del grup a Barcelona;
 Pgina web amb notcies, frums i material multimedia sobre el grup ;
 Pgina web de fans del grup amb tot tipus de material relacionat amb la banda ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30733" title="Qumica de coordinaci" nonfiltered="2341" processed="2333" dbindex="12436">

La qumica de coordinaci s la part de la qumica que estudia la sntesi, propietats i reactivitat dels complexos de coordinaci, formats per un tom o i central i uns lligands als seu voltant.

Dins la qumica de coordinaci distinguim la qumica dels elements representatius (que tot i que no s habitual trobar-los coordinats, poden estar-ho), la qumica dels metalls de transici i la qumica dels lantnids i els actnids.

Principis.
Els toms centrals sn normalment metllics (generalment cations de metalls de transici). 
El lligand ha de tenir, com a mnim, un parell d'electrons no compartits per a fer l'enlla amb un dels orbitals buits del metall. A l'tom on est situat aquest parell se li anomena tom donador. Els lligands sn tant espcies orgniques com inorgniques, i generalment sn molcules neutres o anions. Quan un lligand est unit al centre metllic per ms d'un tom donador, s'anomena lliguand quelant.

Les principals teories utilitzades en l'estudi dels complexos de coordinaci sn la Regla dels 18 electrons, la teoria del camp cristall (que considera la interacci metall-lligand bsicament inica) i la teoria del camp de lligands o d'orbitals moleculars (que considera la interacci metall-lligand bsicament covalent).

Camps de aplicaci.
La qumica de coordinaci s important per les seves aplicacions industrials (per exemple, en catlisi), un altre camp d'aplicaci d'inters s la qumica bioinorgnica, que estudia les interaccions entre els |ions metllics  i les biomolcules com, per exemple, les metalloprotenes, enzims on en el centre actiu s'hi pot trobar com a mnim un metall coordinat pels aminocids de la protena.

Nomenclatura dels complexos.
Per anomenar un complex de coordinaci se segueix el segent ordre
1. S'anomenen tots els lligands ordenats per ordre alfbetic. Quan un lligand estigui repetit s'ha d'escriure el prefix grec necessari (di-, tri-, tetra-,...), aquest prefix no es t en compte a l'hora d'ordenar alfabticament. El nom dels lligans neutres s, en general, igual al de la molcula. El nom dels lligands aninics s, en general, el nom de l'ani seguit d'una "o".
2. A continuaci es posa el nom del metall. S el complex t una crrega total negativa, s'ha d'afegir el sufix "at".
3. Finalment es posa entre parntesi i en nmeros romans l'estat d'oxidaci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30740" title="Centaure (constellaci)" nonfiltered="2342" processed="2334" dbindex="12437">


Centaurus (Centaure en llat) era una de les 48 constellacions ptolemaiques, i una de les 88 constellacions modernes. Aquesta constellaci del hemisferi sud s una de les ms extenses.

fets notables.
Centaurus s una constellaci brillant de l'hemisferi sud.
En aquesta constellaci hi ha Proxima Centauri, una nana roja que s l'estel ms prxim conegut (que no sia el Sol) a la Terra, aix com Alpha Centauri, un estel triple al qual Proxima Centauri est unit per la gravitaci.
Tamb hi ha BPM 37093, que es considera un estel degenerat format per carboni cristallitzat.
Objectes  notables del cel profund.
A Centaurus s'hi troba Omega Centauri, el cmul globular ms brillant.

Un dels objectes del cel profund de Centaurus s la nebulosa Boomerang, el lloc ms fred (1 kelvin, -272C) conegut per la cincia.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30746" title="MPEG" nonfiltered="2343" processed="2335" dbindex="12438">

MPEG (Moving Picture Experts Group - Grup d'experts en imatges en moviment) era originriament un grup encarregat del desenvolupament de normes de codificaci per a udio i vdeo, format al Comit Tcnic per a la Tecnologia de la Informaci ISO/IEC JTC 1, de l'ISO.

Des de la seua primera reuni al 1988, l'MPEG ha crescut fins incloure 350 membres de distintes indstries i universitats. La designaci oficial de l'MPEG s ISO/IEC JTC1/SC29 WG11.

L'MPEG ha normalitzat els segents formats de compressi i normes auxiliars:
 MPEG-1: estndard inicial de compressi d'udio i vdeo. Esdevingu la norma per als CD de vdeo, i tamb inclou el format de compressi MP3.
 MPEG-2: normes d'udio i vdeo per a la difusi amb qualitat de televisi. Utilitzat per les operadores de televisi per satllit i cable, i adaptat per als DVD de vdeo.
 MPEG-3: dissenyat originriament per a l'HDTV (televisi d'alta definici), per va ser abandonat en favor de l'MPEG-2.
 MPEG-4: amplia l'MPEG-1 per a suportar "objectes" udio/vdeo, contingut 3D, codificaci a baixa velocitat de transmissi de dades i suport per a la gesti de drets digitals (protecci de copyright).
 MPEG-7: sistema formal per a la descripci de contingut multimdia.
 MPEG-21: l'MPEG descriu aquesta norma futura com un "marc multimdia".





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30747" title="Pica d'Estats" nonfiltered="2344" processed="2336" dbindex="12439">

La Pica d'Estats s el cim ms alt de Catalunya. 

 Localitzaci .
La Pica d'Estats es troba entre la comarca del Pallars Sobir i el departament d'Arija, situada al final de la Vallferrera i de la ribera de Sotllo, formada per tres pics, poc separats l'un de l'altre. El pic central, el ms alt (3.143,1 m), el pic occidental o pic de Verdaguer (3.131 m) i el pic oriental o punta Gabarr (3.115 m), que s el vrtex geodsic. La paret sud de la muntanya forma el frontal del circ glacial on s'ubica l'estany d'Estats. La carena coincideix exactament amb la frontera entre Espanya i Frana, amb una orientaci general que va de nord, nord-oest a sud-est.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30749" title="Castell de Cabres" nonfiltered="2345" processed="2337" dbindex="12440">


Castell de Cabres s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat, que antigament formava part del antic terme de Morella. Depenent de la font, alguns consideren que el municipi forma part de la comarca dels Ports. s el lmit entre l'antic terme de Morella i la Tinena de Benifass. La Pobla de Benifass i Castell de Cabres, sn els nics pobles de la Tinena que mantenen municipi propi.

Limita amb Herbers, Morella, Vallibona i la Pobla de Benifass. Limita amb Pena-roja a la provncia de Terol.

 Geografia .
Hi abunden els pinars i els paratges pintorescs com ara, el Boveral, el riu Escalona, el cam de sant Cristfol, les antigues mines, la font del Raix i els mollons dedicats a diferents sants des dels quals es pot gaudir de magnfiques panormiques.
Est situat a 1140 metres sobre el nivell del mar. 

 Histria .
Vol la llegenda que el nom de Castell de Cabres provinga d'una batalla que els castellencs guanyaren omplint el castell amb moltes cabres i nugant una teia a cada una de les banyes de les cabres aconseguint d'eixa manera intimidar l'enemic que es pens que el castell estava ple de gom a gom i aixec el setge. En poca musulmana es trobava en el districte de Morella; fou conquistada en 1195 per Alfons II (1157-1196) , qui la ced al bisbat de Tortosa; en 1237 foren fundats al seu terme els llocs de Mola Escaboa i Vilanova, que aviat romangueren despoblats; en 1238 passa a formar part del domini del monestir de Benifass; fou poblada, el 6 de gener de 1239, per Balasc d'Alag; en 1423, a conseqncia de la guerra de Catalunya, rest despoblat.

 Demografia .


 Poltica i administraci .


 Economia .
L'economia castellenca s agrcola (sec), ramadera (porc, be i cabra) i apcola. Fins el 1957 s'explotaren mines de carb, que es distribua pels pobles de la zona, a la masia de Godes i al mas del riu.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Ermita de Sant Cristfol. Del segle XVI.
Actualment t completament destrut el sostre i els arcs s'han enfonsat a conseqncia d'un incendi en 1936 i del pas del temps, no obstant aix, encara queden en peus els murs i la porta que aquesta formada per un arc de mig punt dovelat, que es remata per un cord modulat que segueix l'arc. La portada est llaurada amb grans peces de pedra calcria del pas. Es tracta d'un exemple d'ermita de la Reconquesta de planta rectangular, que tenia una petita espadanya en el buit de la qual havia collocada una campana que va ser fabricada en 1767.

 Esglsia de Sant Lloren Mrtir. Del segle XVIII (1769). ;
s de planta claustral i acadmica aragonesa. Conserva interessants estucs i pintures al fresc de finals del segle XVIII, en origen tal vegada de Oliet, que representen els quatre evangelistes, els pares de l'Esglsia i les virtuts. Es conserva un calze sobredaurat gtic, punx de Morella, creu de rogacions gtica de finals del segle XV (1495), punx de Morella, atribut a Bernart Santalnia, creu processional major gtica (1480) atribuda a Joan Santalnia. Destaca la pila baptismal del segle XIII, i la seva torre campanar construt de cadirat i la creu que remata la seva coberta.

 Monuments civils .
 Castell.
Actualment el castell ha desaparegut prcticament per complet, i nicament poden apreciar-se escasses restes del que van anar les seves muralles. Hi hagu segurament un senzill castell roquer, amb torre central i muralla, lloc avanat de les ms grans fortaleses dels voltants.

Segons compte una vella llegenda de Castell de Cabres se li va imposar aquest nom, perqu en una guerra de fa moltssims anys, en el poble no quedaven ms que avis, dones i nens, perqu els homes barallaven en el camp de batalla. Cert dia al capvespre, un vell que estava de vigilncia en el Castell, va veure que s'acostaven al poble les tropes enemigues per a saquejar-lo a la nit: com no disposaven de mitjans humans per a impedir-lo, van fer pujar al castell totes les cabres que havia en el poble i els van lligar una tea encesa a cada banya. L'enemic va creure que tants punts de llum en la foscor de la nit eren torxes dutes per soldats, pel que, considerant que es tractava d'una emboscada va emprendre la retirada precipitadament. Amb aquesta estratgia es va guanyar la batalla i es va posar al poble el nom de "Castell" pel seu castell  i " de *Cabres" en homenatge a aquelles cabres que van arruixar a l'enemic.

 Pou de la Vila. ;
En un extrem de la Plaa de l'Esglsia se situa un antic pou d'aigua. Durant molts anys va servir a la poblaci de dipsit d'aigua que recollia l'aigua de la pluja. Aquesta aigua es recollia per mitj d'una galleda de cinc amb sistema de corriola tancada. Actualment, es pot observar el conjunt del pou i com es podia accedir a l'interior d'aquesta cisterna, per una petita porta que es tancava de l'exterior amb una reixa de creueria.

 Llocs d'inters .
 El Bovalar. Microrreserva de Flora.
 Font del Raix. Font romnica amb aveurador.
 Riu Castell de Cabres. Entre els termes municipals d'Herbers i Castell de Cabres, discorre aquest barranc entre formacions muntanyenques i un cam millenari que uneix a les poblacions anteriorment citades. Entre els mltiples atractius que presenta aquest itinerari destaca la vegetaci exuberant, les mines abandonades de Castell de Cabres i el Mol de la Rambleta.

 Festes i gastronomia .
 Sant Lloren. Se celebra la primera setmana de setembre.
 Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dissabte i diumenge desprs de Pasqua. El dissabte al mat les dones del poble preparen la tradicional "rosca de Sant Vicent", amb la massa es prepara un rectangle, el centre del qual es deixa buit, desprs es colloquen tres dotzenes d'ous durs sobre la massa, aquests ous s'adornen amb una corona feta de pasta i confits. Finalment es posa la rosca al forn. La finalitat de la rosca s rifar-la per a recaptar fons amb que pagar les festes. El diumenge es fa l'oferta, on se subhasten pel sistema de licitacions els productes tpics de la zona que regalen els vens.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30750" title="Anastasio Somoza Debayle" nonfiltered="2346" processed="2338" dbindex="12441">

Anastasio Somoza Debayle (5 de desembre de 1925 - 17 de setembre de 1980) va ser President de Nicaragua entre 1967 i 1972, i entre 1974 i 1979. Com a comandant  de la Guardia Nacional, va mantindre el poder efectiu durant el perode intermig. Va ser el darrer membre de la famlia Somoza que va exercir el poder, desprs del seu pare i el seu germ, una dinastia que havia comenat el 1936.

 Biografia .

Va ser el segon fill d'Anastasio Somoza Garca, que es convert en President de Nicaragua el 1936. El ms jove dels Somoza va ser educat a Florida i Long Island abans d'entrar a l'Acadmia Militar de West Point, on es va graduar el 1946. L'any segent, el seu pare el va nomenar cap de la Guardia Nacional.  

Desprs de l'assassinat del seu pare el 1956, el ms gran dels Somoza, Luis Somoza Debayle, va agafar la presidncia. El 1967, desprs de la mort del seu germ, Anastasio Somoza va ser  elegit president per primera vegada. Va haver de deixar el crrec el 1972 perqu la llei n'impedia la reelecci immediata.

El desembre del mateix any, un terratrmol va devastar la capital, Managua, deixant ms de deu mil morts i prcticament  tota la ciutat destruda. Es va decretar la llei marcial i Somoza, com a cap de la Guardia Nacional, es convertia en el dirigent de facto del pas. Posteriorment, es va descobrir que la famlia Somoza s'havia apropiat de la major part de l'ajuda internacional oferida desprs del terratrmol.
 
A pesar d'aix, en Somoza fou reelegit President el 1974. A partir d'aquell moment, fins i tot l'Esglsia Catlica comenava a estar en contra seva. A finals dels setanta, grups defensors dels drets humans denunciaven les violacions d'aquests drets comeses pel govern d'en Somoza. El suport als sandinistes creixia per tot el pas. La guerrilla del FSLN el va derrocar el 17 de juliol de 1979 i va haver de fugir a Miami. Va ser assassinat l'any segent a Asuncin (Paraguai).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30752" title="Nicaragua" nonfiltered="2347" processed="2339" dbindex="12442">



La Repblica de Nicaragua s un pas de l'Amrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oce Pacfic i a l'est amb el mar Carib.

 Histria .
En 1524 les dues primeres ciutats espanyoles (Len i Granada) van ser fundades en el que avui s Nicaragua. Va existir com colnia d'aquesta potncia europea fins a 1821, quan es va declarar la independncia de Centreamrica. En dues curts anys va passar de colnia a part d'un pas independent, a part de l'Imperi Mexic, a part d'un pas independent altra vegada. Les Provncies Unides de l'Amrica Central van sobreviure fins a 1840. Durant el segle XIX es van succeir diversos intents de reunificar Centreamrica, sense xit. Durant el segle XX la histria de Nicaragua va estar fortament influenciada per diverses intervencions armades dels Estats Units, algunes directes i altres indirectes (donant suport financera i militarment als "contras", els contrarrevolucionaris, durant els governs sandinistas). Els Somoza van governar el pas durant diverses dcades, fins a ser reemplaats el 19 de juliol de 1979 pel govern esquerr del FSLN, el Front Sandinista d'Alliberament Nacional. El govern sandinista va sofrir la seva primera derrota electoral a principis dels anys 90 i no va aconseguir tornar al poder fins a finals del 2006: En aquest interval (1990-2006) els tres presidents electes han estat de la "coalicion contrria al Sandinismo". Actualment, desprs de les darreres eleccions, el president de Nicaragua torna a ser el dirigent sandinista Daniel Ortega.

 Poltica .
Nicaragua s una repblica constituda per 4 poders: Executiu, Legislatiu, Judicial i Electoral. El poder executiu s exercit pel president el qual s triat per a un perode de 5 anys. El poder legislatiu est radicat en l'Assemblea Nacional (unicameral), formada per 90 diputats electes per 5 anys. Una Cort Suprema de Justcia s'encarrega de vigilar el sistema judicial. Les conteses electorals sn responsabilitat del Consell Suprem Electoral. Administrativament, Nicaragua est divideixi en 152 municipis aglutinats en 15 departaments i 2 regions autnomes.

Veure llista de Presidents de Nicaragua

 Subdivisi administrativa .
Est conformat per 15 Departaments (entre parntesis les seves capitals): Nova Segvia (Ocotal), Madriz (Somoto), Estel (Estel), Chinandega (Chinandega), Len (Len), Managua (Managua), Masaya (Masaya), Carazo (Jinotepe), Granada (Granada), Rivas (Rivas), Chontales (Juigalpa), Boaco (Boaco), Matagalpa (Matagalpa), Jinotega (Jinotega) i Riu San Juan (San Carlos); tamb hi ha 2 Regions Autnomes: Atlntic Nord (Bilwi) i Atlntic Sud (Bluefields).

Els departaments i regions autnomes es divideixen al seu torn en municipis, que actualment sn 152. L'ltim que es va crear va ser San Jos de Bocay, en el Departament de Jinotega, desprenent-se de l'antic municipi del Cu-Bocay, que actualment es denomina El Cu.

 Geografia.

T dos grans llacs : el Llac de Managua o Llac Xolotln i el Llac de Nicaragua o Llac Cocibolca.

Managua, la capital t ms d'un mili d'habitants. Les ciutats amb ms de 100,000 habitants sn: Estel, Chinandega, Len, Masaya, Granada, Matagalpa, Jinotega i Nova Guinea. Altres ciutats importants sn: Ocotal, Somoto, Jinotepe, Rivas, Juigalpa, Boaco, Bilwi (Port Cabezas), Bluefields i San Carlos.

La Zona del Pacfic del pas es caracteritza per ser la regi volcnica i lacustre del pas. El primer volc s el Cocigina, situat en la Pennsula Cocigina en el Golf de Fonseca, li segueix la cadena volcnica dels Maribios, que acaba amb el Momotombito, un illot en el Llac Xolotln, li segueixen altres volcans, com el Masaya, el Fustes i Concepcin, aquests dos ltims formen la Illa de Ometepe en el Llac Cocibolca. Els rius d'aquesta zona sn curts sent els principals: Riu Negre, Riu Estero Real, Riu Vell i Riu Tipitapa el qual uneix els dos grans llacs. El Llac Cocibolca serveix com font al Riu San Juan, que desemboca en el Mar Carib.

La Zona Nord del pas presenta regions seques en Les Segovias i muntanyenques i humides en Jinotega i Matagalpa. Aquestes zones serveixen de font a 2 grans rius: Riu Coco i Riu Gran de Matagalpa. La regi de Les Segovias presenta les cadenes muntanyenques de Dipilto i Jalapa que serveixen de frontera amb Hondures, en Jinotega es t a la Serralada Isabelia i en Matagalpa es troba la Serralada Dariense.

La Zona Central del pas s tamb muntanyenc i serveix de font per a altre gran riu: Riu Amagat, a travs de les seves tres fonts: Riu Siquia, Riu Mico i Riu Rama. Al llarg d'aquesta regi es desplaa la Serralada Chontalea.

La Zona de l'Atlntic del pas s una gran planicie coberta de grans boscos, presentant-se grans rius que corren per les seves terres. Entre els principals rius que corren i desemboquen aquesta regi es tenen: Coco, Wawa, Kukalaya, Prinzapolka, Bambana, Gran de Matagalpa, Kurinws, Amagat i els seus afluents Siquia, Mico i Rama, Punta Grossa i San Juan. En la part nord d'aquesta zona es troben part de la Serralada Isabelia i Dariense i en el Sud un branc de la Chontalea.

 Economia.
L'agricultura s la principal activitat econmica. Destaquen els cultius de cot, caf, canya de sucre, banano, blat de moro i ajonjol. La ramaderia s una activitat important. Els principals recursos miners sn el or, el cobri, la plata i el plom. T un escs nivell d'industrialitzaci. Els principals nuclis industrials estan situats en la zona occidental del pas.

 Demografia.
La composici tnica de Nicaragua s bastant homognia i es basa principalment en els segents grups:

Ladinos (descendents europeus o barreja de descendents europeus amb indgenes) que habiten les zones del Pacfic, Nord, Centre i el agunas zones del caribe, corresponen a mes del 90% de la poblaci. Nicaragua s un dels paises de centreamrica amb menor component indgena igual que Costa Rica.

Grups minoritaris mes o menys purs que corresponen a un 9% de la poblaci com sn els:

Descendents africans (provinents en la seva majoria de Jamaica) corresponen a prop del 8% de la poblaci i assenten particularment en la costa altlntica.

Miskitos que habiten principalment la Regi Autnoma Atlntic Nord, sobre les riberes dels principals rius com el Coco, Wawa, Prinzapolka, Bambana i Gran de Matagalpa;

Mayangnas que habiten en la Regi Autnoma Atlntic Nord en la zona de les mines i la Reserva de Bosaws en Jinotega, Creoles i Branques que habiten en la Regi Autnoma Atlntic Sud, en la zona de la ciutat de Bluefields.

Descendents d'immigrants Xinesos, Jueus, Sirios i altres nacionalitats rabs.

Geogrficament, la zona ms poblada s la del Pacfic, tenint grans ciutats com Managua, amb ms de 1 millon d'habitants, Len amb ms de 200,000 habitants i Chinandega, Masaya i Magrana amb ms de 150,000 habitants. En el Pacfic es troben les principals universitats, centres de producci, ports i aeroports. La zona Nord t ciutats amb ms de 100,000 habitants com: Estel, Matagalpa i Jinotega on existeix poblaci d'origen europeu, en la seva majoria descendents d'immigrants espanyols i alemanys. En zona pacfic sud incloent Managua tamb tamb es troba predomini de descendents europeus.

 Cultura .
Festes locals.
 19 de juliol; Triomf de la Revoluci ;
 14 de setembre; Batalla de San Jacinto ;
 15 de setembre; Independncia de Nicaragua;
 7 de desembre; Dia de La Pursima;

 Enllaos externs .

Directori obert;






















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30753" title="Over?ssel" nonfiltered="2348" processed="2340" dbindex="12443">

L Over ssel (Baix sax: Oaveriessel) s una provncia dels Pasos Baixos amb capital a Zwolle. Est situada a l'est del pas, fent frontera amb Alemanya, i entre Drenthe al nord i Gelderland al sud. A l'oest limita amb l'IJsselmeer, el riu IJssel i els turons del Veluwe.

La provncia t un terreny sorrenc, trencat per petits rius, excepte al nord-oest, on hi predominen els plders. El seu territori correspn ms o menys amb el de l'antiga Senyoria d'Overijssel, una de les Set Provncies Unides.

La seva superfcie s de 3.421 km, incloent-hi un 3% d'aigua; on viuen 1.105.512 habitants (1 gen 2004), amb una densitat de poblaci, 323 hab./km prcticament equivalent a la mitjana estatal.

Enschede s la principal ciutat de la provncia, ms grossa que la capital. Altres ciutats importants sn Deventer, Almelo i Hengelo.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30755" title="Repblica rab Siriana" nonfiltered="2349" processed="2341" dbindex="12444">



La Repblica rab Siriana o Sria (en rab                               Al-Jumhuria al-Arabia al-Suria o simplement       Suria) s un estat de l'Orient Mitj situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordnia, Israel i el Lban. T, a ms, una faana martima banyada pel Mediterrani a ponent.

 Histria .
La regi de Sria va ser el centre d'una civilitzaci semita de gran importncia al voltant de les ciutats d'Ebla i Ugarit. All va tenir lloc el descobriment del bronze. 

Terra de pas, el pas ha estat dominat per cananeus, hitites, hebreus, assiris, perses, grecs, imperi selucida, romans, rabs, mongols, otomans i francesos, fins a la seva independncia en 1946.

Durant els anys 1950 i 1960 van succeir-se diversos cops d'estat i les relacions exteriors estaven marcades per l'oposici a l'estat d'Israel. 

Al 1970 va ocupar part del Lban, fins la retirada de les tropes trenta anys desprs, quan va comenar un procs de reforma democrtica.

 Poltica .
Sria s una repblica sota rgim militar des del 1963. El 1973 es va aprovar en referndum la constituci vigent, que consagra un sistema de partit nic i que concentra el poder executiu i judicial en mans del cap de l'Estat. Des del 1970, el crrec presidencial es pot transmetre per herncia. 

 Geografia .
 

En el pas es distingeixen, d'oest a est, tres regions: a l'oest es troba una plana litoral, separada de l'interior pel Jabal Ansaria, una doble serralada a l'interior de la qual sorgeixen diverses valls; el centre del pas est format per un altipl accidentat amb diversos pics volcnics i que est recorregut de nord-est a sud-oest per una serralada en la qual es distingeixen diverses formacions: Jabal Abd al-Aziz, Jabal Visir, Jabal Buwaida, Jabal Saar, Jabal al Sarqi i Jabal Garbi; la regi de l'est est constituda per la vall de l'ufrates. Aquest s el principal riu que travessa el pas, que penetra per l'est i surt pel nord-oest; tamb sn importants els afluents Jabur i Orontes, a l'oest. En l'extrem nord-est, la frontera amb Turquia la forma el curs del Tigris. A la part oest del pas el clima s mediterrani, per conforme s'avana cap a l'est es torna ms sec i clid. 

La poblaci es concentra en els territoris situats en l'oest; la taxa de creixement vegetatiu s molt alta. Quant a l'economia, el pas est en vies de desenvolupament, encara que des de 1973, i a causa de problemes poltics que li han fet destinar part del seu pressupost a despeses militars, la inflaci ha frenat aquest progrs. 

La seva agricultura, afavorida des de 1978 per la construcci de la presa de Tabka, que permet regar mplies superfcies, es dedica prioritriament al cultiu de cereals, cot, oliveres i hortalisses. Compta amb ramaderia ovina, caprina i bovina. Del seu subsl s'extreu asfalt, sal gemma, petroli, fosfats i gas natural. La indstria, tamb en desenvolupament, s principalment txtil, alimentria, del ciment, de construcci i de refinatge de petroli. ltimament alguns pasos, com Romania o la Repblica Federal d'Alemanya, han fet inversions en les seves indstries sucreres, de ciment i de fosfats i gas natural; les extraccions de petroli, no obstant aix, no han donat els resultats esperats. 

 Economia .
Sria s un pas en vies de desenvolupament. Moltes de les empreses estan nacionalitzades. Exporta sobretot petroli. Rep ajuda dels pasos rabs. La base de la riquesa domstica rau en l'agricultura. Encara no s un dest molt explotat pel turisme. 

 Demografia .

La poblaci siriana s majoritriament d'origen rab (90,3%), si b al nord del pas conviuen les minories kurda, armnia i turca, cadascuna amb la seva prpia llengua. A ms, milers de palestins estan disseminats per tot el territori siri. 

La religi islmica s predominant: els musulmans obeexen principalment a l'ortodxia sunnita, encara que tamb hi ha drusos, alauites, xites i ismalites. El cristianisme en les seves diferents confessions (ortodoxos, maronites, catlics de ritu armeni, siracs, etc.) s minoritari i se circumscriu a les provncies perifriques i a alguns barris urbans. 

La poblaci es concentra en tres zones geogrfiques: la franja litoral i els seus relleus prxims, al llarg del curs del riu ufrates i en la frontera nord amb Turquia. El 51,8% dels sirians viu en nuclis urbans. El creixement del sector industrial i l'xode rural han comportat un rpid desenvolupament de les ciutats. 

La ciutat ms poblada s la capital Damasc, situada en el vessant oriental de les muntanyes de l'Antilban. Li segueixen en importncia Alep, en el nord-oest del pas; Homs i Hama, a la vora del riu Orontes; i Latakia, en la costa mediterrnia. 

Encara que s'ha moderat, la pirmide poblacional siriana tamb evidencia una estructura jove: el 38,6% dels habitants s menor de 15 anys. Aquest fenomen es deu a una fecunditat de 3,32 fills per dona, que situa el creixement anual de la poblaci en el 2,4%. Si aquest comportament demogrfic persisteix, Sria duplicar el nombre total dels seus habitants en menys de trenta anys.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30758" title="Mquina de fer rases" nonfiltered="2350" processed="2342" dbindex="12445">
Una mquina de fer rases s una mquina, normalment autopropulsada, concebuda especficament per a l'excavaci de rases per enterrar un determinat servei. Normalment s'usen a partir de rases de ms d'un quilmetre de longitud, ja que per distncies menors s econmicament ms rendible la utilitzaci de retroexcavadores. L's de retros s tamb obligat per a radis de curvatura petits. Si la rasa travessa una zona de roques dures l'excavaci de la rasa ha de ser mitjanant voladures.

Les mquines de fer rases acostumen a tenir un sistema de cintes transportadores per a evacuar lateralment el material excavat, que normalment ser usat per a tancar la rasa un cop s'hagi acabat la fase d'estesa del servei.

Es poden classificar en dues tipologies ben diferents:

 Mquines de fer rases de bra inclinable .

En aquest tipus de mquines, els elements de tall (que poden canviar-se segons l'excavabilitat del terreny) formen part d'una cadena que gira entorn un bra metllic inclinable per a controlar la profunditat de la rasa. L'amplada de la rasa pot arribar als 1.7 metres (de manera que es poden usar tant per l'estesa de cables com per a conductes) i les profunditats mximes que es poden assolir estan a l'entorn dels 4.5 m.


 Mquines de fer rases de roda .





En aquest altre tipus de mquines, els elements de tall sn solidaris a una roda rgida que va girant mentre s'excava. Les amplades de les rases oscillen entre els 45 i els 162 cm, de manera que s'usen preferentment per a estendre cables. Les profunditats mximes que permet assolir la roda sn de 3 metres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30765" title="Malts" nonfiltered="2351" processed="2343" dbindex="12446">
El malts s la llengua oficial de Malta, i una de les llenges oficials a la Uni Europea. Deriva de l'rab i hi est molt relacionada (sobretot a les varietats nord-africanes), per durant la seva histria ha manllevat mots i caracterstiques fontiques i fonolgiques de l'itali (especialment del sicili) i de l'angls. El malts s l'nica llengua semtica que s'escriu amb l'alfabet llat.

s oficial a Malta des del 1936, juntament amb l'angls. Abans d'aix, l'nica llengua oficial a Malta era l'itali. S'estimen uns 330.000 parlants de malts avui dia. Hi ha un nombre significant d'emigrants maltesos a Austrlia i Canad que encara empren aquesta llengua.


 Gramtica .
Tot i estar influenciada per les llenges romniques, la gramtica maltesa continua sent principalment semtica. Els adjectius van darrere el nom, no hi ha adverbis nadius formats separadament, i l'ordre de les paraules s fora flexible. Igual que en rab i en hebreu, tant el nom com l'adjectiu que el complementa (quan tenen un origen semtic) prenen l'article definit (per exemple L-Art l-Imqaddsa, literalment "La Terra la Santa = Terra Santa", compareu amb l'rab Alardh-ulmuqaddasa). Aquesta regla no afecta els noms i adjectius d'origen romnic.

Els noms tenen forma plural i tamb dual (un tret rar entre les llenges europees modernes, noms compartit per l'islands, l'eslov i el srab). Els verbs conserven el patr semtic triliteral, en el qual la conjugaci es fa amb prefixos, infixos i sufixos (per exemple ktibna, rab katabna, hebreu katavnu, "vam escriure"). Hi ha dos temps verbals: present i pretrit.

Un tret inusual del sistema verbal malts s que incorpora verbs d'origen romnic i hi afegeix els prefixos i sufixos arbics per conjugar-los (per exemple iddec idejna < (i)ddec ieda ("decidir") + -ejna (marca de "vrem"). L'rab rarament ho fa aix, tret d'alguns dialectes com el tunisi.

La gramtica maltesa generalment mostra dos comportaments: segons el model semtic i segons el model romnic, i fa l'efecte que hi coexisteixen dues gramtiques.

El model romnic s en general ms simple. Les paraules d'origen romnic se solen pluralitzar de dues maneres: afegint-hi -i o -jiet (p.ex. lingwa > lingwi "llenges"; arti > artijiet "arts"). Els plurals semtics, per contra, sn molt ms complicats; si sn regulars es marquen amb -iet/-ijiet (compareu amb l'rab -at o l'hebreu -ot) o amb -in (compareu amb l'rab -iin o l'hebreu -im). En el cas dels irregulars, entren a la categoria de pluralis fractus, a la qual una paraula s pluralitzada per canvis voclics interns: ktieb > kobta "llibres", rag el > irg iel "homes". Aix est molt refinat a l'rab i tamb ho mostra l'hebreu (sefer > sfarim "llibres").

 Vocabulari .

El vocabulari malts s una barreja d'arrels rabs i paraules de l'itali sicili (ms que del tosc). En aquest aspecte s'assembla a l'angls en els seus orgens (barreja de germnic i romnic) i al persa (barreja d'indoirani i rab).

Normalment les paraules que expessen idees i conceptes bsics sn d'origen rab, mentre que les paraules ms "adquirides" que tenen a veure amb idees i objectes nous, govern, llei, educaci, art, literatura, i aprenentatge en general, deriven del sicili. Aix, paraules com rag el "home", mara "dona", tifel "nen", dar "casa", xemx "sol", vnen de l'rab (compareu amb rajul, almar'ah, tifl, dar, xams), mentre que paraules com ara skola "escola", gvern "govern", repubblika "repblica", re "rei", natura "natura", pulizija "policia", c entru "centre", teatru "teatre", differenza "diferncia", deriven del sicili. S'estima que un 50 per cent del lxic s semtic, mentre que la resta s romnic.

Les paraules romniques normalment reflecteixen la pronunciaci siciliana, no la toscana. Aix, la o final esdev u (per exemple teatru, i no teatro com en tosc). De la mateixa manera, la e final esdev i (com a arti "art", fidi "fe", lokali "local"; compareu-ho amb el tosc arte, fede, locale).

Els manlleus de l'angls sn habituals, transliterats, com ara strajk (de "strike"), daljali (de "dial"); o no transliterats, com ara union, leave i bonus.













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30768" title="?" nonfiltered="2352" processed="2344" dbindex="12447">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 28ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 32 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (  , "columna HA") i la tercera fila (  , "fila U").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  ; aix com el handakuten:  ,  .

Existeix una versi hentaigana de  , , que prov del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "hu".
 ,   es romanitzen com a "bu".
 ,   es romanitzen com a "pu".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb tres o quatre traos:
 Tra curt diagonal cap avall a la dreta.
 Tra corbilini descendent semblant a un ganxo sota del primer tra. En ocasions els dos primers traos es fusionen en un similar en forma a un nmero 3.
 Tra diagonal cap avall a l'esquerra en la part inferior esquerra del carcter.
 Tra diagonal cap aball a la dreta a la part inferior dreta del carcter.

El carcter   s'escriu amb un sol tra compost per una lnia horitzontal seguida d'un tra corbilini semblant a un arc de circumferncia de 90 traat en el sentit de les agulles del rellotge.


Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:         ("el fu de Fuji-san", el mont Fuji) ;
 Codi Morse:      ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30769" title="Corrent elctric" nonfiltered="2353" processed="2345" dbindex="12448">

El corrent elctric s el flux o moviment de crregues elctriques, que poden ser negatives (electrons) o positives (forats). La unitat per al corrent elctric del Sistema Internacional d'Unitats (SI) s l'ampere (simbolitzat com a A), que equival al flux d'un coulomb de crrega per segon.

 Definici .
La magnitud d'un corrent elctric a un punt determinat s la derivada respecte al temps de la crrega elctrica: 

;

Formalment s'escriu com:

 o de manera inversa com ;

La quantitat de crrega Q que flueix per unitat de temps t s I, que s la intensitat del corrent.

 Intensitat del corrent elctric.

Anomenem intensitat del corrent elctric a la crrega Q que passa per una secci d'un conductor en cada unitat de temps establerta. 
En el SI s'expressa en C/s, unitat que es denomina ampere (A). Si la intensitat s constant en el temps, parlem del corrent continu; en cas contrari, s l'altern. Si no es produeix emmagatzemament ni disminuci de crrega en cap punt del conductor, el corrent s estacionari.


Com mesurar la intensitat del corrent. 
Per mesurar la intensitat del corrent elctric s'utilitza un aparell anomenat ampermetre, aquest nom ve d'amperes que s la unitat en qu es mesura el corrent elctric. 
Per a efectuar la mesura de la intensitat del corrent circulant l'ampermetre ha de situar-se en srie, s a dir, en una configuraci de connexi que els borns o terminals dels dispositius es connecten seqencialment, perqu tal que el dispositiu sigui travessat pel corrent. Aix implica que l'ampermetre ha de posseir una resistncia interna el ms petita possible, a fi que no produeixi una caiguda de tensi apreciable. Per a aix, en el cas d'instruments basats en els efectes electromagntics del corrent elctric, estaran dotats de bobines de fil gruixut i amb poques espires. En alguns casos, per a permetre la mesura d'intensitats superiors a les quals podrien suportar els debanaments i rgans mecnics de l'aparell sense destruir-se, se'ls dota d'una resistncia de molt petit valor collocada en parallel amb el debanament, de manera que solament passar per aquest una fracci del corrent principal. Aquesta resistncia addicional rep el nom de shunt.

Tipus de corrent elctric.

Hi ha dos tipus de corrent elctric: el corrent continu i el corrent altern. Tots els aparells elctrics que connectem a la xarxa elctrica s'alimenten amb corrent altern, per molts dels nostres electrodomstics, com ara el televisor o l'ordinador, tenen circuits electrnics que funcionen amb corrent continu i a voltatges relativament petits, per aix disposen d'un transformador que subministra les tensions requerides i circuits rectificadors que converteixen el corrent altern en corrent continu.

Corrent continu.

El corrent continu es caracteritza per un flux constant de crregues cap a una nica direcci. Una bateria connectada a un circuit produeix un corrent continu o flux continu de crregues que es mouen del born o terminal negatiu cap el positiu. Aquest tipus de corrent s simbolitzat amb les lletres CC tot i que s habitual trobar l'equivalent angls DC (Direct Current).

Corrent Altern.
El corrent altern es caracteritza perqu els seu flux canvia de sentit peridicament, de manera que el flux promedi s igual a zero, per no sempre t un valor nul. Aix implica que el generador del corrent canvia peridicament la polaritat, la periodicitat d'aquest canvi o freqncia s una de les caracterstiques que defineixen aquest tipus de corrent. Grcies a que pot arribar a grans distncies de manera fcil i sense grans prdues s el tipus ms utilitzat per al transport d'energia elctrica. Aquest tipus de corrent se simbolitza per CA, tot i que tamb s habitual trobar el seu equivalent angls AC.

Densitat de corrent.

La densitat de corrent s la quantitat de corrent per unitat de temps que travessa una unitat de superfcie. Es defineix com un vector la magnitud del qual s el corrent elctric per l'rea de la secci transversal, en el SI es mesura en amperes per metre quadrat.

La velocitat de deriva de les crregues elctriques.

Les partcules carregades que es mouen en un conductor ho fan constantment i en direccions aleatries. Per tal que hi hagi un flux net de crrega, les partcules s'han de moure tamb amb una velocitat de deriva conjunta mitja. Els electrons, que sn els portadors de crrega en els metalls, segueixen un cam errtic, passant d'tom a tom, per generalment fluint en la direcci del camp elctric. La velocitat a la qual flueixen pot ser calculada per mitj de l'equaci:

;
on
 s el corrent elctric;
 s el nombre de partcules carregades per unitat de volum;
 s l'rea de la secci transversal del conductor;
 s la velocitat del flux;
 s la crrega de cada partcula.

El corrent elctric en un material slid presenta tpicament fluxos molt lents. Per exemple, a un cable de coure amb una secci transversal de 0,5 mm, transportant un corrent de 5 A, la velocitat de deriva (velocitat mitjana a la que es mouen els
electrons dins d'un slid) es de l'ordre d'un millmetre per segon. Un altre exemple, dins del buit (gaireb buit) d'un tub de raigs catdics els electrons viatgen prcticament en lnia recta a una desena part de la velocitat de la llum.

Tanmateix, sabem que els senyals elctrics sn ones electromagntiques que es propaguen a una velocitat molt alta fora de la superfcie del conductor (movent-se a la velocitat de la llum, com es dedueix de les equacions de Maxwell). Per exemple, a les lnies de corrent altern (AC), les ones d'energia electromagntica es propaguen rpidament per l'espai a travs de l'espai que hi ha entre els fils, movent-se des de una font fins a una crrega distant, malgrat que als fils els electrons noms es mouen cap endavant i cap enrere a petites distncies. Al mateix temps que la velocitat de les crregues que flueixen s molt lenta, l'energia electromagntica associada viatja a la velocitat de la llum. La proporci (tant per cent) de la velocitat del senyal a travs del mitj respecte la velocitat de la llum al buit rep el nom de factor de velocitat; per exemple, un factor de velocitat de 0,43 indicaria que la velocitat del senyal seria del 43% de la velocitat de la llum.

La llei d'Ohm.

La llei d'Ohm descriu la relaci entre la intensitat i la tensi en un corrent elctric: la diferncia de potencial (V) s directament proporcional a la intensitat de corrent (I) i a la resistncia (R). Es descriu mitjanant la frmula:




Exemples.

A la natura trobem exemples de corrents elctric com ara els llamps o el vent solar, la font de les aurores polars. La forma ms familiar d'un corrent elctric artificial s el flux d'electrons als fils metllics, com en el cas de les xarxes elctriques que serveixen energia elctrica a grans distncies, o dels petits fils dels equips elctrics i electrnics. En electrnica hi ha altres formes de corrent com el flux d'electrons a travs de resistncies o a travs de buit de les vlvules de buit, el flux d'ions dins d'una bateria o el flux de forats en un semiconductor.


Electromagnetisme.

Qualsevol corrent elctric produeix un camp magntic, que es pot representar com un conjunt de lnies de camp circulars que envolten el fil conductor.

El corrent elctric es pot mesurar directament amb un galvanmetre, per aquest mtode comporta trencar el circuit, cosa que de vegades s un inconvenient. Per evitar tallar el circuit, es pot utilitzar la detecci del camp magntic que genera. Els aparells que utilitzen aquest mtode sn, entre d'altres, els sensors d'efecte Hall o la bobina de Rogowski.

Perills del corrent elctric.


Vegeu tamb.
 Electricitat;
 Crrega elctrica;
 Corrent altern;
 Corrent continu;
 Densitat de corrent;
 Diferncia de potencial;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30773" title="Cefeu (constellaci)" nonfiltered="2354" processed="2346" dbindex="12449">


Cepheus o Cefeu s una constellaci de l'hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andrmeda. s una de les 88 constellacions modernes, i tamb una de les 48 ptolemaiques.

 Fets notables .

  Cephei, tamb coneguda com Alrai, s un estel binari aproximadament a 50 anys-llum de la Terra. El sistema t una nana vermella. Degut a la precessi dels equinoccis, Alrai ser l'estel polar entre els anys 3000 i 5000, amb una gran aproximaci al pol nord celeste cap a l'any 4000.

Cephei s el prototip de variable cefeida. John Goodricke descobr que aquest estel era variable en el 1784. Varia entre la magnitud aparent 3,5  i 4,3 en un perode de 5,4 dies.

En aquesta constellaci hi ha tres supergegants vermelles que son visibles per l'ull nu.   Cephei fou batejat com l'estel granat per John Herschel, degut al seu profund color vermell. s un estel variable semiregular que varia entre la magnitud 3,4 i 5,1 en un perode de 730 dies. Aquest estel t aprop de 11,8 unitats astronmiques de radi. Si estigues al centre del nostre sistema solar, arribaria a l'orbita de Saturn. Com   Cep, VV Cephei tamb es variable, entre les magnituds 4,8 i 5,4 amb un perode de uns 20 anys. La tercera supergegant s HR 8164, d'una magnitud aparent de 5,66.

Kruger 60 s un estel binari de la dcima magnitud que consta de dues nanes vermelles. Els seus components s'anomenen Kruger 60 A i Kruger 60 B. Aquest sistema estellar es noms a 13 anys-llum de la Terra.

 Objectes notables del cel profund .

NGC 188 s un cmul obert que s el ms prxim del pol nord celeste, i un dels ms vells. NGC 6946 s una galxia espiral en la qual s'han observat set supernovae, ms que en qualsevol altra galxia.

 Enllaos externs .

Plana sobre la constellaci Cepheus, en castell;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30774" title="La Paz" nonfiltered="2355" processed="2347" dbindex="12450">


La Paz s la capital administrativa de Bolvia, i tamb la capital del departament de La Paz. Segons el cens del 2001, la ciutat de La Paz tenia una poblaci de prop d'un mili d'habitants, que pujaven a ms d'un mili i mig a l'aglomeraci urbana.  La Paz est situada en una fondalada sota un altipl, a una altitud de 3.600 metres, vora el riu de La Paz. Dalt de tot de l'altipl hi ha la ciutat d'El Alto, on se situa l'aeroport internacional. 

Fundada el 1548 per Alonso de Mendoza en un antic emplaament amerindi anomenat Chuquiago, el nom sencer de la ciutat fou, originriament, Nuestra Seora de La Paz. Aquest nom commemorava el restabliment de la pau desprs de la insurrecci de Gonzalo Pizarro i els seus companys conqueridors, dos anys abans, contra Blasco Nez Vela, el primer virrei del Per. El 1825, desprs de la victria decisiva dels republicans a Ayacucho sobre l'exrcit espanyol en el decurs de les Guerres d'Independncia Sud-americanes, el nom complet de la ciutat es va canviar i se'n va dir La Paz de Ayacucho.

El 1898, La Paz fou convertida de facto en seu del govern nacional, mentre que Sucre continuava tan sols com a capital nominal. Aquest canvi reflectia el pas d'una economia basada en les mines de plata de Potos, explotades fins a l'exhauriment, a una de nova basada en l'explotaci d'estany prop d'Oruro, i tamb era el reflex dels canvis derivats de la distribuci del poder econmic i poltic entre les diferents elits nacionals. 

Enllao externs.

Ajuntament de La Paz;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30775" title="Ensamada" nonfiltered="2356" processed="2348" dbindex="12451">

Una ensamada s una pasta feta amb farina de blat de fora, aigua o llet, ous, sucre, sam de porc (d'ac el nom), i llevat. Originria de Mallorca i exportada amb xit a d'altres indrets, est regulada com a Indicaci Geogrfica Protegida. T forma de caragol car es fa a partir de pasta que s'estira fins a fer-la molt prima, s'enrotlla per fer una corda i desprs es caragola. s habitual posar-hi sucre per sobre.

Una de les caracterstiques prpies de l'ensamada, que la diferencien d'altres pastes, s el fet de qu ha de tovar dues vegades.

s probable que sigui un derivat d'un dol jueu, amb l'afegit del sam de porc per a desjudatzar-lo.


 Recepta .
Per fer ensamades es mesclen en un recipient la farina, el llevat, i l'aigua, o la llet, fins que s'obt una pasta homognia. Es deixa en reps en un lloc temperat. Quan ha duplicat el seu volum s'hi afegeixen els ous, un per un, i si escau la resta de farina. Es pasta fins que quedi consistent. Es deixa reposar uns 20 minuts. Desprs s'estira la pasta fins que queda fina, s'hi posa un poc de sam i s'enrotlla. Es posa en forma d'espiral. Es deixa tovar, per segona vegada, a un lloc temperat fins que dupliqui el seu volum. Desprs es cou al forn calent, a foc mig, fins que sigui cruixent. Es treu del forn i quan refreda s'hi posa damunt sucre en pols.


 Varietats .

N'hi ha diferents varietats. A Mallorca, actualment, s freqent trobar l'ensamada sense cap altra guarnici. Pels darrers dies es fa l'ensamada de tallades, amb sobrassada i encarabassat. A tot temps es troba farcida de cabell d'ngel, de nata, o de crema. Quan s grossa sol anar farcida, per si s petita (individual) moltes vegades s de pasta sola. Al final de la primavera, quan s el temps d'aquesta fruita, es fa amb albercocs. Les ensamades petites de crema solen dur la crema per damunt, per quan sn grosses solen anar farcides. Tamb es pot trobar l'ensamada farcida de torr.

Tradicionalment es podien trobar amb o sense cabell d'ngel. Ara, a ms a ms, tamb se'n troben recobertes de xocolata, o d'albercoc i sobrassada i farcides de nata i xocolata, crema d'avellana o crema pastissera. Tamb se'n fan de diferents mides des de les comparables a una pizza fins a les que sn ms petites que un croissant i que es prenen de forma semblant.

La versi entrunyellada t la massa del cordill subcomposta de tres cordills trenats.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Consell regulador de l'ensamada de Mallorca;
 Recepta didctica ;
 L'ensamada a IllesBalears.es;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30777" title="Molina de Segura" nonfiltered="2357" processed="2349" dbindex="12452">


Molina de Segura s una ciutat murciana situada a 7 quilmetres de la capital, capital de la comarca del Segura Mitj, amb un terme municipal de 169 km2 i una poblaci de 54.381 habitants. Important des de sempre per la seva indstria conservera, actualment s'ha desplegat cap a una mplia gamma d'indstries que abasten els sectors ms diversos. Limita amb Las Torres de Cotillas, Alguazas, Lorqu, Ulea, Archena, Abarn, Blanca, Mrcia i Fortuna. 


Forma part de la conurbaci de la Ciutat de Mrcia, de ms de 550.000 habitants.

 Pedanies .


 Administraci .
;

Enllaos externs. 
 Ajuntament de Molina de Segura;
 Molina Digital;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30780" title="?" nonfiltered="2358" processed="2350" dbindex="12453">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 29ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el sis en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (  , "columna HA") i la quarta fila (  , "fila E").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  ; aix com el handakuten:  ,  .

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "he".
 ,   es romanitzen com a "be".
 ,   es romanitzen com a "pe".

La partcula   es pronuncia i generalment es romanitza e (vegeu: [[ ]]).

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb un sol tra. s un tra recte que es divideix en un primer tram ascendent i un segon tram descendent i ms llarg.

El carcter   s'escriu amb un sol tra, de forma idntica al carcter anterior. s habitual que en una font s'utilitzi exactament el mateix carcter per a vegades tamb t un aspecte una mica ms rgid.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el he de heiwa", on heiwa significa pau) ;
 Codi Morse:  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30794" title="Paraguai" nonfiltered="2359" processed="2351" dbindex="12454">



El Paraguai s un pas de l'Amrica del Sud localitzat entre les latituds 19 18' i 27 30' sud i les longituds 54 19' i 62 38' oest del meridi de Greenwich. s un dels dos pasos sud-americans sense sortida a l'oce.

El lloc ms occidental del seu territori es troba a Fortn d Esmeralda i l'extrem oriental est donat pel Salto del Guair. Al nord el punt ms extrem s el Fortn Coronel Sanchez i en el sud l'illa Talavera.  Els seus lmits sn: Al nord amb Bolvia; al nord-oest, amb Brasil i al sud-oest i a l'oest amb Argentina. 

Histria.
 poca precolombina .

El territori del Paraguai oriental, s a dir l'rea ubicada entre el riu Paran a l'est i el riu Paraguai a l'oest, es trobava habitat per diverses tnies indoamericanas que es trobaven en estat de guerra entre elles. Encara no se sap si els lgidos van ser els primers a ocupar el territori o si van ser precedits pels pampes. Ho documentat s que cap al s XV els amaznics ava coneguts comunament com guarans van aconseguir avanar des del nord i l'est grcies a la seva superioritat numrica ia la possessi d'una cultura material ms desenvolupada, ja que practicaven la horticultura de mandioca, blat de moro i man. La prctica d'una agricultura de frega els permetia excedents com per mantenir a una poblaci en continu augment demogrfic que requeria de nous territoris.

Grcies a la seva organitzaci econmica bsica ia la seva demografia, els "guarans" van arribar a organitzar-cuasiestatalmente, amb caps anomenatsmburuvichituvich. S'arriba a parlar d'una civilitzaci precolombina en el que avui s el Paraguai oriental. En efecte, s'han trobat grafismes (errniament confosos amb escriptures completes) en diverses zones de Paraguai (Tacuat, Paraguar, etc.), Encara que no es pot precisar la o les tnies que els van realitzar. El que ara s el Paraguai oriental consistia en nombroses tribus amerndies seminmadas parlants principalment l'idioma avae o guaran , que eren reconegudes pels seus feres tradicions guerreres. Practicaven una religi politeista mtica, que ms tard es va barrejar amb el cristianisme (en un primer moment els espanyols i altres europeus van ser anomenatskaraocara, paraula que antigament en guaran ludia a alg al qual se suposava dotat de poders sobrenaturals; desprs la paraulakaraes resignificaci com a sinnim de "senyor".

 Colonitzaci .

La primera trobada documentat dels "guarans" amb els europeus s el de Alejo Garca, explorador espanyol o en tot cas portugus nacionalitzat espanyol que desprs d'haver naufraga a la  en 1525, va liderar abans de 1533 a un fort contingent de "guarans" que, remuntant aproximadament el curs del riu Pilcomayo va arribar a les fronteres del Tawantinsuyu. D'aquesta expedici s que sorgiria en el Chaco Boreal l'tnia mixognica amb predomini guaran anomenada despectivament pels qutxues "chiriguano s". Aix, les aliances (gaireb sempre asimtriques) entre guarans i espanyols van proliferar en oposici a altres tnies, principalment contra les dels anomenats pejoratives "guaycur s" i "Mbaye s".

Desprs de la destrucci de la primera fundaci de la ciutat de Buenos Aires, gran part dels europeus procedents d'aquesta es van refugiar a lacasa fortaque va fundar Juan de Salazar i Espinosa. En efecte, l'explorador espanyol, natural de Espinosa de los Monteros, va fundar Assumpci en el dia de l'Assumpci, el 15 d'agost de 1537, en les proximitats del poblat liderat pel tuvichLambar.

Per l'aliana entre guarans i espanyols, els barons dels espanyols van arribar a practicar la poliginia. Per aix en els seus inicis Asuncin era coneguda com "El parads de Mahoma". Els fills mestissos d'espanyols van ser anomenats "mancebos de la terra" i-quelcom inslit a la resta de l'Amrica colonial-van ser considerats espanyols amb les prerrogatives de tal "casta". El motiu per a aix es troba en el valor estratgic que tenia el territori del Paraguai. Pocs anys desprs, Espanya repobl Buenos Aires amb "mancebos de la terra" nascuts a Asuncin i va fundar les ciutats de Santa Cruz de la Sierra, Corrientes, Santa Fe i les desprs destrudes de Ontiveros, Ciudad Real l'Guayr i Concepci de Bona Esperana.
 
En 1541 la monarquia espanyola va nomenar governador de "La Paraguaria" o Paraguai al clebre lvar Nez Cabeza de Vaca. Aquest infatigable andariego va arribar a L'Assumpci l'11 de mar de 1542, marxant des de l'illa de Santa Catarina, i en aquest trajecte va descobrir per als europeus les cataractes del Iguaz, desprs d'arribar a Asuncin va remuntar el riu Paraguai fins al actualment anomenat Gran Pantanal. Per, els asuncenos van considerar una "intromissi" la presncia de lvar Nez, per la qual cosa en 1544 el va destituir, empresonar i van remetre a Espanya i van designar a un ve com a governador. El rei va confirmar a Irala a tal ocupaci, de manera que els asuncenos van aconseguir el singular dret de nomenar als seus propis governadors durant 182 anys, fins 1735.

Durant el govern del afamado criollo Hernando Arias de Saavedra (Hernandarias), la ciutat d'Asuncin finalment va ser convertida per Reial Ordre del 16 de desembre de 1617 en el centre d'una provncia colonial espanyola, separada de la jurisdicci de Buenos Aires i altres territoris. Va ser una cosa paradoxal i contraproduent: si Juan de Garay des d'Asuncin i amb asuncenos refon la ciutat de Buenos Aires per que li servs al Paraguai com una "porta de la terra" s a dir, com una fcil sortida al Oce aprofitant la cmoda hidrova del riu Paran, la rpida prosperitat del port de Buenos Aires va induir a la monarquia espanyola que se li dons prpia jurisdicci. Aix van quedar Assumpci i el seu territori molt allats del circuit econmic mundial. D'altra banda, la relaci entre europeus criolls i "indis" guarans no sempre va ser idl lica, tal com ho demostra el gran alament liderat pel tuvich Obere entre 1579 i 1616, que es estendre des de la regi de Guarambar fins Asuncin i la conca del Ypan.

 Independncia .

La creaci del virregnat va obeir a la necessitat d'organitzar millor l'administraci de l'extens territori assetjat pel contraban i la constant penetraci dels portuguesos i lusobrasileos.

En 1782, es va establir en el virregnat el rgim de lesintendencias . Asuncin era, a la Provncia o Intendncia del Paraguai, l'nica poblaci amb categoria de ciutat. La zona al sud del riu Tebicuary ia l'est de la serralada de Caaguaz per la seva part corresponia a la Governaci de les Missions guarans (o Provncia Subordinada de les Missions) constituda amb les restes de les Missions Jesuticas que van poder quedar sota control espanyol.

En 1806 i 1807 es produeixen les Invasions Angleses que ocupen les zones del Virregnat del Ro de la Plata corresponents a la Banda Oriental ia gran part de Buenos Aires] ], des d'Asuncin i des Crdova es van enviar tropes que coadjuvar en la victria contra els atacants.

En 1810 va arribar a Buenos Aires la notcia de que Espanya havia estat ocupada per tropes franceses de Napole Bonaparte. Els patriotes argentins van preparar el moviment revolucionari. A Buenos Aires es van reunir en un Cabildo Obert i van establir la Primera Junta (25 de maig de 1810) amb l'objectiu de formar un congrs de totes les provncies del Virregnat del Riu de La Plata, s la Revoluci de maig..

En 1810, a causa de la Primera Junta independent de Buenos Aires, el governador realista de Asuncin, Bernat de Velasco va remetre a Buenos Aires una nota comunicant la separaci de la Provncia del Paraguai del Virregnat del Riu de La Plata, Velasco i els seus addictes van formar una junta del 24 de juny de 1810, junta que va reiterar la seva fidelitat a la monarquia espanyola de Ferran VII.

En 1811 les tropes al comandament del General Manuel Belgrano marxaren en una expedici per llibertat al Paraguai, per van ser derrotades en la batalla d'Tacuar (9 de mar de 1811) i en la de Paraguar pels realistes. ; El14 de maig 'de 1811, va esclatar el moviment revolucionari paraguai dirigit pel militar per el capit Pedro Juan Caballero i en el poltic pel governador Velasco, el componien ms  i Jos Gaspar Rodrguez de Frana. Velasco seria destitut abans d'un mes.

El 17 de juny de 1811 un congrs nomena una junta governativa presidida per Fulgencio Yegros. S'estableix un projecte de confederaci entre les Provncies Unides del Riu de la Plata i Paraguai, per els interessos contraposats de les elits porteas i asuncenas xoquen a despit de les intencions dels patriotes i els pobles, tal desinteligencia s incentivada pel Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve. El 12 d'octubre de 1811 es va signar amb l'enviat de Buenos Aires, el general Manuel Belgrano, un Tractat d'Amistat, Auxili i Comer.

El Segon Congrs Nacional es va reunir del 30 de setembre al 12 d'octubre de 1813. Les decisions d'aquest segon Congrs van ser les segents: es va escollir una nova forma de govern, el Consul ado al capdavant de Fulgencio Yegros i del Dr Jos Gaspar de Frana, adoptant el nom de Repblica que substitueix el de Provncia. Poc desprs Yegros s tret del poder i Frana pot declarar completament oposat a la confederaci paraguayoargentina ats que a Buenos Aires preponderaban els unitaris (en aquest cas els partidaris d'un govern centralitzat a Buenos Aires).
, Reunit el 3 d'octubre de 1814, va resoldre concedir el ttol de Dictador Suprem de la Repblica del Paraguai, per un perode de 5 anys, a Jos Gaspar de Frana. 
No complerts encara dos anys de la Dictadura Temporal, el Quart Congrs Nacional, reunit el 30 de maig de 1816, va declarar dictador perpetu a Jos Gaspar de Frana, crrec que va ocupar fins la seva mort el 1840.

El govern de Jos Gaspar de Frana que va durar 24 anys, va tancar prcticament el pas a la influncia estrangera. Aquest govern no tenia ministres, i no es va permetre a l'exrcit un grau ms gran que el de alferes. En els punts estratgics de la Repblica (Itapa, Pilar, Concepci, Villarrica, Missions, Fuerte Olimpo) mantenia delegats, encarregats d'informar i de fer complir les seves ordres.

En 1820, es va produir una conspiraci contra el Dictador, per va ser descoberta i noms van anar a pres, entre els quals hi havia alguns prcers de la independncia.

En l'aspecte econmic es va tendir a una autarquia. Es va incrementar l'agricultura, la ramaderia i la indstria casolana. Es van confiscar la major part de les grans propietats, repartint la terra per treballar. En l'aspecte educatiu es va tancar el col legi de San Carlos, l'nica instituci d'ensenyament superior. El Dr Frana va morir sense deixar cap disposici sobre la seva successi. Desprs d'un breu perode anrquic, un congrs va restablir un segon consolat a 1841, compost de la mateixa manera que el primer, per un militar, el comandant general d'armes Mariano Roque Alonso i un civil, Carlos Antonio Lpez (nebot de Gaspar Rodrguez de Frana).

Carlos Antonio Lpez, un dels cnsols, s elegit president en 1844 i es proclama una constituci, la primera del pas, que consagra un rgim de tipus presidencialista. Durant el seu govern cessa la poltica d'allament, s'organitza la instrucci pblica gratuta i obligatria, i s'inicia la construcci de camins, ferrocarrils i edificis.

Aconseguiu ms de ratificar la independncia paraguaiana i el suport del Brasil (primer pas a reconixer grcies a les facilitats duaneres que va donar Frana al comer brasiler, especialment en Itapa i Fort Olimp) desprs del qual va seguir el reconeixement de la .

D'aquesta manera els anys de formaci de l'estat paraguai van veure a tres forts lders (emparentats) que van establir la tradici del govern personal que va durar fins a 1869: Jos Gaspar Rodrguez de Frana qui desprs alliberar dels seus rivals Fulgencio Yegros] ] i Pedro Juan Caballero, va prendre el ttol de "Protector Suprem" i "Karay Guaz " (Gran Senyor), desprs li va succeir el seu nebot Carlos Antonio Lpez, i desprs el fill d'aquest: Francisco Solano Lpez.

 Guerra de la Triple Aliana .

El jove Lpez va ser el protagonista de l'anomenada "Guerra de la Triple Aliana" (1864 -1870) en la qual Paraguai va lluitar contra les forces reunides d'Argentina, Brasil i Uruguai, recolzades pel Regne Unit. Paraguai va perdre la meitat de la seva poblaci i el 90% dels homes majors de 15 anys, sent mort pels brasilers en aquest conflicte el mateix Francisco Solano Lpez combatent a Cerro Cor; aix tropes brasileres van ocupar el pas fins 1874.

Una successi de presidents va governar Paraguai sota l'estendard del Partit Colorado, partit que en els seus inicis representava als interessos brasilers, des de 1880 fins 1904, quan el Partit Liberal va prendre el control, governant amb noms una breu interrupci fins a 1940.
 	
 Segle XX .
	
Entre els anys de 1930 i 1940, les poltiques paraguaians van ser definides per la Guerra del Chaco (1935) contra Bolvia, la Guerra Civil Paraguaya (1947 ), dictadures militars, i perodes d'extrema inestabilitat poltica. El general Alfredo Stroessner va prendre el poder el maig de 1954. Elegit per completar el perode no expirat del seu predecessor, va ser reelegit president set vegades, governant gaireb contnuament sota la disposici d'estat de setge de la constituci amb suport dels militars i el Partit Colorado. Durant els 34 anys de regnat de Stroessner, les llibertats poltiques foren severament limitades, i els opositors al rgim foren sistemticament assetjats i perseguits sota l'estendard de la seguretat nacional i el anticomunisme. Encara que una constituci de 1967 va donar dubtosa legitimitat al control d'Stroessner, Paraguai es va allar progressivament de la comunitat mundial.

El 3 de febrer de 1989, Stroessner va ser enderrocat en un cop militar encapalat pel general Andrs Rodrguez. Rodrguez, com el candidat del Partit Colorado, va guanyar fcilment la presidncia en eleccions sostingudes al maig i el Partit Colorado va dominar el Congrs. En les eleccions municipals de 1991, no obstant, els candidats de l'oposici van guanyar diversos centres urbans principals, inclosa Assumpci. Com a president, Rodrguez va instituir reformes poltiques, legals i econmiques i va iniciar un acostament amb la comunitat internacional.

 Segle XXI .

	
El 3 de febrer de 1989 es va produir el cop d'Estat protagonitzat pel general Andrs Rodrguez contra el dictador Alfredo Stroessner. Amb ell acabava la ms llarga dictadura paraguaiana. Desprs de dissoldre el Parlament, el general Rodrguez va convocar eleccions per al 1 de maig i va anunciar la legalitzaci de tots els partits, exceptuant el comunista.

El 1 de maig de 1989, el candidat del Partit Colorado, el president Andrs Rodrguez, va aconseguir el 74,1% dels vots en l'elecci presidencial. Pel que fa a l'elecci per diputats i senadors, el Partit Colorado va arribar al 66,4% (majoria de 2 / 3). La constituci de juny de 1992 va establir un sistema democrtic de govern i va millorar considerablement la protecci dels drets fonamentals. El maig de 1993, el candidat del Partit Colorado, Juan Carlos Wasmosy, va ser elegit com el primer president civil de Paraguai en gaireb 40 anys en el que els observadors internacionals van considerar eleccions justes i lliures. El nou Congrs escollit amb majoria de l'oposici va manifestar amb rapidesa la seva independncia de l'executiu al rescindir la legislaci passada pel congrs dominat pel Partit Colorado. Amb suport dels Estats Units, L'Organitzaci d'Estats Americans, i altres pasos de la regi El 1992 van veure la llum dels treballs de la Convenci de Diputats Constituents, sorgida de les eleccions celebrades un any abans. Aix va permetre la sanci i entrada en vigor de la nova Constituci. El 1993 es van celebrar nous comicis presidencials, en qu tamb va triomfar el candidat del Partit Colorado, Juan Carlos Wasmosy, que es va convertir en el primer civil en arribar a la presidncia de l'Estat desprs de quaranta anys de governs militars.

Aquest fet no va resultar particularment favorable a les destinacions de la Repblica, el govern de Wasmosy es va revelar un dels pitjors de la histria paraguaiana. Durant el seu mandat va haver-hi dues greus crisis financeres, el 1995 i 1997 que van eliminar del mercat gaireb la totalitat de les empreses financeres locals, sobrevivint noms les entitats financeres d'origen estranger. La crisi tamb va afectar durament a la classe mitjana paraguaiana i va activar una crisi econmica de la qual el pas encara no ha sortit.

Conjuntament als mals resultats en camp econmic tamb es van veure afectats els abastos obtinguts desprs el cop del 1989 en camp poltic. L'enfrontament de Wasmosy amb el seu principal promotor poltic, el general Lino Oviedo, cap de les Forces Armades, que va acusar de voler encapalar un cop en contra ell, li va trencar encara ms el suport del Partit Colorado i va desencadenar una crisi poltic -judicial de la qual el pas va sortir noms en 1999 amb la renncia del president Ral Cubas.

En 1996 Wasmosy allunyar l'exrcit al Gral Oviedo sota l'acusaci de voler encapalar un cop en contra seu, i en 1997, desprs el cnel. Oviedo guanys la interna presidencials del Partit Colorado ho va fer empresonar i jutjar per un tribunal Militar pel mateix crim, el poble paraguai rebutjar un intent a l'abril de 1996 del llavors cap de l'Exrcit, el general Lino Oviedo d'expulsar al president Wasmosy, prenent un important pas per enfortir la democrcia.

La Condemna d'Oviedo ho va desactivar per a les eleccions presidencials del 1998 i en el seu lloc es candidat Ral Cubas, el seu delf poltic. Vicepresident va ser designat el Dr ARGAN, rival poltic d'Oviedo i aleshores aliat de Wasmosy.

Cubas grcies al suport d'Oviedo, aleshores molt popular, li va guanyar a l'oposici liberal-trobada amb el 56% dels vots i tres dies desprs d'haver assumit el crrec presidencial indult Oviedo llibre de la pres.

Els coloridos argaistas i wasmosistas i els partits d'oposici van contestar fortament el fet i van obtenir a travs de la Cort Suprema una anul laci de l'indult que Cubas no acata.

Aquest fet va provocar una comanda d'enjudiciament poltic del mateix davant del Congrs que per molts mesos, per falta de qurum, no va prosperar. Al mar de 1999 la tensa situaci poltica es va complicar encara ms, amb l'assassinat del vicepresident i rival de molts anys d'Oviedo Luis Mara Argaa el 23 de mar de 1999, l'oposici inculp del fet al Gral Oviedo. La plaa del Congrs es va omplir de manifestants en contra del govern, mentre el Judici poltic en contra de Cubas reprenia vigor. Portant a la Cambra de Diputats a jutjar Cubas al dia segent. L'assassinat del 26 de mar de vuit estudiants manifestants que van ser acabats a trets per desconeguts (suposadament franctiradors Oviedo o ms aviat policies) aix va fer clar que el Senat votaria per destituir Cubas el 29 de mar. Cubas renunciar al 28 de mar i es va anar a l'exili a Brasil. El mateix dia Oviedo va escapar a l'Argentina, on va obtenir asil poltic i desprs al Brasil. Malgrat els temors que els militars no permetrien el canvi de govern, el president del senat Luis ngel Gonzlez Macchi, un opositor de Cubas, va jurar pacficament com a president el mateix dia. Gonzlez Macchi va oferir posicions de gabinet en el seu govern a representants majors dels tres partits poltics en un intent per crear un govern de coalici. Mentre el Partit Liberal el va expulsar del govern el febrer de 2000, el govern de Gonzlez Macchi ha aconseguit un consens entre els partits en moltes matries controvertides, incloent-hi la reforma econmica. El liberal Juli Csar Franco va guanyar l'elecci d'agost de 2000 per omplir la vacant vicepresidencial. El desembre de 2001, el Brasil va rebutjar la petici de Paraguai per extradir a Oviedo per enfrontar un judici per l'assassinat de mar de 1999 i l'incident del "mar. Paraguai". L'agost de 2001, la cambra baixa del Congrs va considerar per no va passar una moci per jutjar Gonzlez Macchi per presumpta corrupci i govern inefica.

El 2003 Nicanor Duarte Fruits va ser elegit i va jurar com a president.

El 20 d'abril de 2008 en unes eleccions histriques, el Partit Colorado perd la presidncia desprs de ms de seixanta anys en el poder. L'ex-bisbe Fernando Lugo va jurar com a President de la Repblica el 15 d'agost de 2008.

Poltica.
El Paraguay s una repblica representativa, democrtica i presidencialista en la qual el president del Paraguai s el cap d'Estat i alhora cap de govern en un sistema multipartidista. El president exerceix el poder executiu; el poder legislatiu s ostentat pel Congrs Nacional, un cos bicameral. El poder judicial s independent de l'executiu i del cos legislatiu. 

Presidents.
2003 - 2008:  Oscar Nicanor Duarte Frutos, Partido Colorado.  
2008 - : Fernandeo Armindo Lugo Mendez (n. 1951), coalici Alianza Patriotica por el Cambio, que agrupa sindicats d'esquerra amb representants camperols i indgenes.

Subdivisi administrativa.

El Paraguai est dividit en 17 departaments i la capital:

Departaments:
Alto Paraguay;
Alto Paran;
Amambay;
Capital Federal (Asuncin);
Boquern;
Caaguaz;
Caazapa;
Canindey;
Central;
Concepcin;
Cordillera;
Guair;
Itapa;
Misiones;
eembuc;
Paraguar;
Presidente Hayes;
San Pedro;

Economia.
El Paraguai t una economia de mercat on el sector informal s predominant que inclou les reexportacions de productes de consum importats als pasos vens, i les activitats de les milers de mirco-empreses i dels venedors ambulants. Donada la importncia del sector informal, s difcil realitzar estimacions o mesuraments precisos de l'economia.

L'economia del Paraguai, per, depn fora del Brasil, el seu ve a l'est. La major part de les importacions ingressen al pas per mitj del port de Paranagu. La Ciudad del Este, s la tercera rea sense impostos ms gran del mn desprs de Hong Kong i Miami. Al pas es troba la pressa Itapiu, la qual s l'estructura de ciment ms gran, la pressa ms gran i la planta d'energia ms gran del mn.

El 60% del Producte Intern Brut prov del comer amb Brasil. La resta prov del comer amb Argentina i dels altres membres del Mercosur, del qual n's membre des de 1995.

Demografia.

tnicament, culturalment i socialment, el Paraguai t una de les poblacions ms homognies de Llatinoamrica. Prop del 95% de la poblaci es mestissa (descendents principalment d'espanyols i guarans). El 75% parla espanyol i el 90% entn el guaran; aquestes sn les dues llenges oficials del pas. Hi ha tamb descendents d'alemanys, japonesos, coreans, xinesos, rabs i brasilers que s'hi han establert i han conservat les seves llenges.

La poblaci del Paraguai est distribuda de manera desigual: el 56% dels paraguaians viuen en rees urbanes. La majoria de la poblaci viu a la regi est prop de la capital i la ciutat ms gran del pas, Asuncin, que concentra el 10% de la poblaci nacional. Per contra, al Chaco, ciutat que representa el 60% de la poblaci del pas, hi viu noms el 2% de la poblaci nacional.

Referncies.


Enllaos externs.

 Presidncia del Paraguai castell;
 Turisme en Paraguai castell;






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30797" title="Txad" nonfiltered="2360" processed="2352" dbindex="12455">



El Txad s una repblica de l'frica central sense sortida al mar, que limita al nord amb Lbia, a l'est amb el Sudan, al sud amb la Repblica Centreafricana, al sud-oest amb el Camerun i Nigria i a l'oest amb el Nger. T una extensi d'1.284.000 km i una poblaci de 9.253.493 habitants (2003). La capital s N'Djamena, amb ms de set-cents mil habitants; passen dels cent mil Moundou i Sarh.

Colnia francesa des del 1891, va esdevenir-ne independent el 1960. El 1965, hi va comenar una guerra civil com a conseqncia d'una revolta contra els impostos generada en el nord musulm. Aquesta llarga i dolorosa guerra va durar fins al 1996, en qu es redact una nova constituci i es va elegir Idriss Dby com a president.

Geografia.
El Txad t quatre zones climtiques: unes extenses planes rides al centre, el Sahel; al nord, la part corresponent del desert del Shara; una rida regi muntanyosa al nord-oest, el Tibesti, la mxima elevaci de la qual s l'Emi Koussi, amb 3.415 m, i terres baixes tropicals al sud. Noms el 3% del territori s cultivable, tot i que no hi ha conreus permanents enlloc del pas. A causa de la seva situaci geogrfica s terra de perills ambientals com els vents anomenats harmattan de la regi nord, calents, secs i polsegosos; les sequeres peridiques i les plagues de llagostes. El llac Txad, compartit amb el Camerun i Nigria, en una poca va ser el segon ms gran de l'frica, per ha anat minvant dramticament durant les ltimes dcades i ara no arriba ni al 10% de la seva forma originria. L'nic curs d'aigua important s el riu Chari, que desguassa al llac Txad, amb el seu afluent Logone.
 Llenges .
Les llenges nacionals o oficials de la Repblica del Txad sn l'rab Estndard i el Francs. El SIL International ha llistat 134 llenges al Txad. 2 d'aquestes estan extingides. 
Amdang: 41.069 parlants al sud-est de la sots-prefectura de Bitine, a l'est del Txad.
rab, Babalia Crioll: 3.937 parlants al nord d'Djamena. s una llengua criolla basada en l'rab.
rab Txadi: 754.590 parlants al Txad. Tamb es parla al Camerun, a la Repblica Centreafricana, Nger i Nigria.
rab estndard.
Assangori: 23.479 parlants a l'est del Txad, a nord-oest de la sots-prefectura d'Adr.
Bagirmi: 44.761 parlants al Txad, a les sots-prefectures de Massnya i de Bousso. Tamb es parla a Nigria.
Barein (llengua): 4100 parlans a la sots-prefectura de Melfi.
Bedjond: 36.000 parlants a les sots-prefectures de Koumra i Mossala.
Berakou: s una llengua que est gaireb extingida, ja que noms es van trobar 2 parlants a la sots-prefectura de Bokoro, a l'Oest.
Bernde: 2000 parlants a la sots-prefectura de Bitkine.
Besme (llengua): 1.228 parlants a les sots-prefectures de Klo i La, a prop del riu Logone.
Bidiyo: 14.000 parlants al sud de la sots-prefectura de Mongo.
Birgit (llengua): 10.398 parlants a les sots-prefectures de Abou Da i Am Timan.
Bolgo (llengua): 1800 parlants al sud-est de la Sots-prefectura de Melfi.
Bon Gula: 1200 parlants a la sots-prefectura de Melfi, al nord del llac Iro.
Boor: 100 parlants a la sots-prefectura de Moyen-Chari, a la ribera nord del riu Chari.
Bua (llengua): 7.708 parlants a les sots-prefecures de Sarh i de Melfi.
Buduma (llengua): 51.600 parlants a la sots-prefectura de Bol. es parla a les illes i a la vorera nord del llac Txad.
Buso (llengua(: s una llengua que est gaireb extingida a la sots-prefectura de bousa.
Llengua dels Signes, Txadi: 390 usuaris al Txad, sobretot a N'Djamena.
Dagba (llengua):
Daju, Dar Daju: 34000 parlants a la sots-prefectura de Mongo.
Daju, Dar Sila: 63.082 parlants a la sots-prefectura de Goz-Beda, a l'est de la frontera amb el Sudan, a on tamb es parla.
Dangalat: 45.000 parlants a les prefectures Central i Gura. ;
Day (llengua): 49.916 parlants a les sots-prefectures de Sarh i Mossala, al Sud-Oest del Txad.
Dazaga: 282.281 parlants a les sots-prefectures de Borkou i Ennedi, al Nord. Tamb es parla al Nger.
Disa (llengua): 2.366 parlants a la sots-prefectura de Kyab, al sud del Txad.
Fania (llengua): 1.100 parlants a la sots-prefectura de Melfi, a l'oest del llac Iro, al sud-est del txad.
Fongoro: 1000 parlants a la sots-prefectura de Goz Beida. Estan a una zona molt inaccessible.
Francs: 3000 persones el tenen com a llengua materna al Txad.
Fulfulde, Adamawa: 1298.000 parlants a la prefectura de Mayo-Kebbi, al Sud-Oest del Txad.
Fulfulde, Bagirmi: 24.000 parlants a les sots-prefectures de Bokoro i Massnya. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana.
Fulfulde, Kano-Katsina-Bororro: Es parla a les prefectures de Mayo-Kebbi i Chari-Baguimi. La parlen pobles nmades.
Fur (llengua): 1800 parlants al Txad.
Gabri (llengua): 34.387 parlants a la sots-prefectura de La, a la prefectura de Tandjil.
Gadang (llengua): 2500 parlants al nord-est de La, a la prefectura de Tandjil.
Gidar (llengua): 11.687 parlants a l'est de la sots-prefectura de Lr, a la prefectura de Mayo-Kebbi, al Sud-Oest del pas.
Gor (llengua): 75.000 parlants a la sots-prefectura de Doba, al voltant de Bodo, a la prefectura de Logone Oriental.
Goundo (llengua): s una llengua que est molt propera a l'extinci, ja que noms es van trobar 30 parlants a les sots-prefectures de La i Klo.
Gula (llengua): 10.251 parlants a la sots-refectura de Kyab, a la prefectura de Mig-Chari.
Gula Iro: 3500 parlants, d'entre varis pobles. Es parla al Sud-Est, a les prefectures de Mig-Chari i Salamat. Al voltant del llac Iro.
Gulay: 163.271 parlants a la provncia del Sud-Oest del Txad.
Herd: 40.000 parlants a les sots-prefectures de Pala i Lr.
Jaya (llengua): 2.200 parlants a la sots-prefecura de Bitkine, a la prefectura de Gura, al centre del pas.
Jonkor Bourmataguil: 1500 parlants a l'oest de la sots-prefectura d'Abou Dea, a la prefectura de Salamat.
Kaba (llengua): 11.000 parlants al Txad, al sud-est de Gor.
Kaba Deme: 40.000 parlants a les sots-prefecture de Sarh i Kyab.
Kaba Na: 35.000 parlants a la zona de Kyab.
Kabalai (llengua): 17.885 parlants a la prefectura de Tandjile, a la sots-prefectura de Lai, a la ribera sud de riu Logone.
Kajakse (llengua): 10.000 parlants a la prefectura de Ouadda, a la sots-prefectura de Am Dam. Tamb hi ha alguns kajakse-parlants refugiats al Sudan.
Kanembu: 389.028 parlants a les prefectures de Lac i Chari-Baguirmi.
Kanuri, Central: 93.638 parlants a Chari-Baguirmi i N'Djamna.
Karang (llengua): 1000 parlants a la prefectura de Logone Oriental, a la sots-prefecture de Baibokoum.
Karanga (llengua): 10.000 parlants a la prefectura d'Ouadda.
Kendeje (llengua):1859 parlants a la prefectura d'Ouadda, a les sots-prefectues d'Adr i Abch.
Kenga (llengua): 40.000 parlants a la prefectura de Gura, a la sots-prefectura de Bitkine.
Kera (llengua): 44.523 parlants a la prefecur de Mayo-Kebbi, a l sud de la sots-prefectura de Flanga, a prop del llac Tikem. Tamb es parla al Camerun.
Kibet (llengua): 18.500 parlants a la prefectura de Salamat i de Ouadda.
Kim (llengua: 15.354 parlants a la prefectura de Mayo-Kebbi, al sud-est de Bangor.
Kimr (llengua): 15.000 parlants a la prefectura de Tandjil, a la sots-prefectura de Klo.
Koke (llengua: 600 parlants a la prefectura de Gura, al sud-est de Melfi.
Kujarge (llengua): 1000 parlants. Al Txad i al Sudan. s una llengua no classificada.
Kulfa (llengua): 2200 parlants a la prefectura de Moyen Chari, a la sots-prefectura de Kyab, al sud-oest del llac Iro.
Kuo (llengua): 11.828 parlants a la prefectura de Logone Oriental a la sots-prefectura de Baibokoum.
Kwang: 16.805 parlants a la prefectura de Tandjil, al nord de La.
Laal (llengua): 749 parlants a la prefectura de Moyen-Chari, a la sots-prefectura de Sarh.
Lagwan (llengua): Es parla a la sots-prefectura d'N'Djamena, a prop de Logone-Gana.
Laka (llengua):55.143 parlants a la prefectura de Logone Oriental, a les sots-prefectures de Babokoum i Gor. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana.
Lele (llengua): 26.000 parlants a la sots-prefectura de Klo, a la prefectura de Tandjl.
Lutos (llengua):1.978 parlants al sud d'Ngam, a la sots-prefectura de Maro.
Maba (llengua): 250.000 parlants a la prefectura d'Ouadda, a les sots-prefectures d'Abch i An Dam; i ala sots-prefectura de Bitine.
Mabire (llengua): s una llengua que s'est a punt d'extingir, ja que noms es van trobar 3 parlants a la sots-prefectura de Mongo-Rural, al poblat d'Oulek.
Majera (llengua): Es parla a la sots-prefectura de Bongor, a la prefectura de Mayo-Kebbi. Al poblat Dogwea.
Malgbe (llengua): Es parla al nord d'N'Djamena, al llarg del riu Chari, a la prefectura de Chari-Baguirmi.
Mambai (llengua): 2000 parlants a la sots-prefectura de Lere.
Mango (llengua): 50.000 parlants al voltant de Bobo, a la sots-prefectura de Doba, a la prefectura de Logone Oriental.
Mararit (llengua): 42.888 parlants a les prefectures de Biltine i d'Ouadda.
Marba (llengua): 124.357 parlants a la sots-prefectura de Klo.
Marfa (llengua): De 5.000 a 10.000 parlants al sud dAbch.
Masalit (llengua): 66.710 parlants al voltant d'Adr. Tamb es parla al Sudan.
Masana (llengua: 109.093 parlants a la Regi Bongor, a lasots-prefectura Bongo, al llarg del riu Logone. Tamb es parla al Camerun.
Maslam (llengua): 473 parlants al nord d'N'Djamena, al riu Chari.
Masmaje (llengua): 25.727 parlants al sud-oest d'Oum Hadjer i al nord de Mubi, a la sots-prefectura d'Oum Hadjer.
Massalat (llengua): s una llengua que gaireb est extingida, ja que noms queden uns 10 parlants, d'una poblaci tnica de 30.000 persones. Es parla a les prefectures d'Est Batha i d'Ouadda.
Mawa (llengua): 6.560 parlants al sud-est de Mukulu, a la sots-prefectura de Bitkine.
Mbara (llengua): 1000 parlants a les prefectures de Chari-Baguirmi i de Mayo-Kebbi. A la zona del riu Chari, a prop de Gulengdeng.
Mbay (llengua): 80.000 parlants a la frontera amb la Repblica Centreafricana, a la sots-prefectura de Mossala. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana i a Nigria. ;
Mesme (llengua: 20.120 parlants entre Klo i Pala, a la prefectura de Tandjl.
Migaama (llengua): 20.000 parlants (2000 monolnges), d'una poblaci tnica de 23.000, a la prefectura de Gura.
Miltu (llengua): 272 parlants a la sots-prefectura de Bousso, a prop de la ciutat de Miltou.
Mimi (llengua): 5000 parlants al nord de Biltine. Tamb es pensa que es parla al Sudan.
Mire (llengua): 1400 parlants a la zona que hi ha entre Ndam i Kimr, a la sots-prefectura de Lai.
Mogum: 7000 parlants al sud de Bidiyo, a la prefectura de Gura del Nord.
Mpade: 2366 parlants al sud del llac Txad, i al llrg del Riu Logone, al nord d'N'Djamna.
Mser (llengua):  Es parla a la frontera amb Camerun, a la zona propera a N'Djamna.
Mubi (llengua: 35.277 parlants a la zona al voltant de Mangalm, a la prefectura de Gura. Es suposa que tamb es parla al Sudan.
Mukulu (llengua): 12.000 parlants als peus del masss de Gura, a la sots-prefectura de Bitkine.
Mundang (llengua): 160.880 parlants a la zona al voltant de Lr, a la prefectura de Mayo-Kebbi. Tamb es parla al Camerun.
Musey (llengua): 175.640 parlants a les prefectures de Mayo-Kebbi i de Tandjl. El seu centre comercial i administratiu s Gounou Gaya. Tamb es parla al Camerun.
Musgu (llengua): 24.408 parlants entre els rius Chari i Logone, a l'oest de Gunlengdeng.
Naba (llengua): 232.448 parlants (entre ells, 136.600 Bilala, 76.600 Kuka i 19.159 Medogo). Es parla a la prefectura de Batha.
Nancere (llengua): 71.609 parlants a les sots-prefectures de Br i Klo, a Tandjil.
Ndam (llengua): 6500 parlants al nord-est de La al sud-est de Bousso, a la prefectura de Tandjil.
Ngam (llengua): 43.743 parlants a la zona de Maro, a la prefectura de Moyen-Chari. Tamb es parla a la Repblica Centreafricana.
Ngambay (llengua): 750.000 parlants a la prefectura de Logone Occidental. Tamb es parla a la prefectura de Logone Oriental. Tamb es parla al Camerun i a Nigria.
Ngete (llengua): 10.000 parlants a l'est de Pala, a la prefectura de Mayo-Kebbi.
Niellim (llengua): 5.157 parlants al voltant de la ciutat de Niellim, a la sots-prefectura de Sarh.
Noy (llengua): s una llengua que est a punt d'extingir-se, ja que noms es van detectar 36 parlants a les sots-prefectures de Sarh i Koumra.
Nzakambay (llengua): 18.503 parlants a prop de la frontera amb el Camerun, a la sots-prefectura de Babokoum. Tamb es parla al Camerun.
Pana (llengua): 1000 parlants al Txad.
Pv (llengua): 30.000 parlants a Lam i la seva zona, a les sots-prefectures de Pala i Lr.
Runga (llengua): 21.479 parlants a les prefectures de Salamat i d'Ouadda.
Saba (llengua): 1.335 parlants a la prefectua de Gura.
Sango (llengua): Es parla al sud del Txad.
Sar (llengua): 183.471 parlants a la prefectua de Moyen-Chari.
Sarua (llengua): 2000 parlants entre bousso i Miltou, a la prefectura de Chari-Baguirmi.
Sinyar (llengua): 12.321 parlants a la prefectura d'Ouadda, al nord de Mongororo, a prop de les confluncies dels rius Kaja, Azum i Salih. Tamb es parla al Sudan.
Sokoro (llengua): 5000 parlants al nord i nord-oest de Melfi.
Somrai (llengua): 7.414 parlants al nord-est de La. El seu centre s a Domogou.
Surbakhal (llengua): 7885 parlants a la sots-prefectura d'Adr.
Tama (llengua): 62.931 parlants a prop de Gurda, a la prefectura de Biltine.
Tamki (llengua): 500 parlants al Txad. Tamb es parla a Lbia, Nger i Nigria.
Tobanga (llengua): 30.000 parlants al voltant de Deressia, a la sots-prefectura de La.
Toram (llengua): 8.456 al sud de Birgit i a l'est de Ter, a la sots-prefectura d'Abou Dea.
Tumak (llengua): 25.249 parlants a la sots-prefectura de Koumra, al sud-oest de Niellim.
Tunia (llengua): 2255 parlants al nord de Sarh, a la prefectura de Moyen-Chari.
Tupuri (llengua): 90.785 parlants, a prop de Flanga, a la prefectura de Mayo-Kebbi.
Ubi (llengua): 1100 parlants a la sots-prefectura de Mongo.
Zaghawa (llengua): 77.834 a la prefectura de Bitine.
Zan Gula (llengua): 5000 parlants al nord-oest del llac Iro.
Zirenkel (llengua): 2237 parlnts al Txad.

Tamb hi havia les segents llenges que s'han extingit:
Horo (llengua): Llengua extingida que es parlava al nord de Sarh.
Muskum (llengua): Llengua extingida que es parlava a la sots-prefectura de Bongor.

A ms a ms, hi ha uns 100.000 hausaparlants.

Economia.
Article principal: Economia del Txad.;
 Referncies .








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30798" title="Illes Scilly" nonfiltered="2361" processed="2353" dbindex="12456">



Les illes Scilly (en angls Isles of Scilly, en crnic Ynysek Syllan) sn un grup d'illes del nord de l'Atlntic situades al sud-oest de Cornualla (Gran Bretanya), a uns 45 km del cap de Land's End. 

Situades sota els 50 N, sn la part ms sud-occidental de tot el Regne Unit, amb un clima especialment temperat grcies a la influncia suavitzadora del corrent del Golf. Aix, les gelades o nevades hi sn molt rares (hom ho aprofita per al cultiu primerenc de flors), si b a vegades es veu sotmesa a espectaculars ventades i a temporals marins.

Cinc de les illes sn habitades, amb una poblaci total de 2.162 habitants (2002). A ms a ms, hi ha unes 140 illes i illots addicionals sense poblament hum. Actualment tenen un govern autnom conjunt.

Enllaos externs.
Centre d'Informaci Turstica;
Isles of Scilly Area of Outstanding Natural Beauty Website;
Llista de pgines web en relaci amb les illes ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30801" title="Kurt Diemberger" nonfiltered="2362" processed="2354" dbindex="12457">
Kurt Diemberger (1932, ustria), s un alpinista, cineasta, escriptor i conferenciant.

Es l'nica persona viva que ha ascendit per primera vegada 2 cims de mes de 8.000 metres.

Ha realitzat, al llarg de 3 dcades, ms de ving expedicions a les cadenes muntanyoses d'sia.
 Ascensions .
1957 1 ascensi al Broad Peak juntament amb en Hermann Buhl ;
1960 1 ascensi al Dhaulagiri;
1986 juntament amb na Julie Tullis varen ascendir el K2;

 Llibres .

 The Endless Knot : K2, Mountain of Dreams and Destiny, 1991. ISBN 0898863007;

 Summits and secrets, 1991. ISBN 0898863074;
 Spirits of the Air, 1994 ISBN 0898864089;
 K2 : Challenging the Sky, 1997 ISBN 0898865182;
 The Kurt Diemberger Omnibus, 1999 ISBN 1898573263;
 K2. Traum und Schicksal, 2001  ISBN 3765437557;


 Enllaos externs .
Diemberger;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30807" title="Texel" nonfiltered="2363" processed="2355" dbindex="12458">

Texel (Tessel en fris, pronunciat 'Tssel' en neerlands) s la ms gran de les illes frisones i tamb la ms occidental. Est situada entre el Mar de Wadden (a llevant) i el Mar del Nord (a ponent), al sud de l'illa de Vlieland i al nord de la provncia d'Holanda Septentrional, a la qual pertany administrativament. L'estret de Marsdiep la separa de Den Helder, ja a terra ferma.

Tota l'illa forma un sol municipi amb una superfcie de 585,96 km dels que 416,14 sn aigua. L'illa fa uns 20 km de llarg i 8 d'ample. El 2004 tenia una poblaci de 13.735 habitants.

 Texel i Eierland .
L'actual illa de Texel consisteix de fet en dues illes (antigament separades): Texel al sud i Eierland al nord. El 1630 s'acab el dic de sorra (Zanddijk) unint les dues illes. El 1835 Nicolas Joseph De Cock form amb altres una societat annima amb l'objectiu de convertir les planes mareals entre ambdues en plders. Al nou plder s'hi fund un poble, incialment amb el nom de Nieuwdorp (Poble nou o Vila nova), per que posteriorment fou rebatejat en honor del seu impulsor: De Cocksdorp.

 Enllaos externs .
 Texel Online Nieuws (Notcies);
 VVV Texel (Informaci turstica);
 Gemeente Texel (Ajuntament de Texel);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30808" title="Eierland" nonfiltered="2364" processed="2356" dbindex="12459">
Eierland (literalment terra d'ous) s la part ms septentrional de l'illa de Texel, als Pasos Baixos. 

Fins al segle XIII Eierland formava part de Vlieland, i estava separada de Texel per l'estret de l'Anegat (situat on ara hi ha de Slufter). A finals de segle es form l'Eierlandse Gat i Eierland rest separada de Vlieland, esdevenint una ms de les illes frisones. 

Durant el segle XVI l'estret canal entre Texel i Eierland s'an omplint de sorra, fins a tancar-se totalment, i entre les dues illes aparegu un banc de sorra que noms en circumstncies extremes (marea molt alta, temporals forts) estava sota l'aigua. El 1630 hom constru en aquest banc un dic de sorra (Zanddijk), tot comunicant les dues illes. El 1835, sota l'impuls de Nicolas Joseph De Cock, comenaren els treballs per polderitzar l'rea, on actualment hi ha els poblets de De Cocksdorp, Midden-Eierland i Zuid-Eierland. 

En aquest tros de Texel s on tingu lloc la Insurrecci Georgiana de Texel a finals de la Segona Guerra Mundial.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30810" title="Colonialisme" nonfiltered="2365" processed="2357" dbindex="12460">

Al darrer ter del segle XIX els pasos occidentals es van llanar al domini del mn, en un procs que es coneix com a colonialisme, basat en el domini cultural, poltic i econmic d'sia i frica per part de les potncies europees, com a culminaci de l'expansionisme iniciat al segle XV. 

Per el seu carcter va diferir de forma substancial de l'Edat Moderna. Mentre les colnies eren de tipus comercial o b d'establiment, les del segle XIX van ser bsicament d'explotaci sistemtica d'amplssims territoris. El ritme d'ocupaci va ser molt rpid i el nombre de pasos ocupats molt ms elevat. En darrer lloc, l'expansi va presentar un carcter ms be lics.

L Europa dominant.

L enorme desenvolupament econmic europeu a causa de la Revoluci Industrial va dividir el mn entre pasos industrialitzats i pasos no industrialitzats, imposant-se els primers sobre els segons. Aix, a principis del segle XX el 85% del mn era dependent d'Europa, que havia imposat els seus ideals econmics i ideolgics grcies a la seva superioritat tcnica, militar i comercial, i a la seva vitalitat demogrfica.

Causes econmiques.

L'imperialisme contemporani va sorgir quan les forces productives, especialment la indstria, van assolir un nivell de desenvojupament que va impulsar la recerca de nous mercats per als productes, primeres matries ms abundoses i barates, i un espai econmic en qu poguessin donar rendiments als capitals excedents. A causa de les rivalitats existents entre les grans potncies europees, aquests avantatges tan sols podien trobar-se als pasos llunyans i endarrerits, sense conscincia nacional, sense mitjans tcnics adequats i massa dbils per resistir l'assat de l'Europa industrialitzada. Per tant, el colonialisme va lligat a les necessitats de la indstria dels pasos desenvolupats a cercar nous mercats per als seus productes. Els pasos colonitzats havien de rebre productes de la metrpoli i alhora facilitar el provement de les matries primeres que no es podien produir a Europa. 

A finals del segle XIX es va produir una crisi econmica a Europa. Grcies als avenos del ferrocarril a Rssia i als EUA, arribaven a Europa grans quantitats de blat i farina que van obligar a abaixar els preus dels cereals europeus. Aquesta crisi va anar acompanyada d'una crisi de sobreproducci en tots els sectors: es van acumular reserves, va augmentar la competncia, i moltes empreses van haver de tancar. La indstria va sortir de la crisi innovant els sistemes de producci, duent a terme poltiques de defensa del mercat nacional mitjanant(aranzels) i ampliant els mercats en els pasos colonitzats i a altres territoris sense explotar, com l'sia, l'frica i l'Amrica Llatina. La permanent necessitat d'ampliar mercats s la ra bsica de l'entrada d'Europa a altres continents, i l'nica forma de fer rendibles les inversions necessries per al seu control era buscar noves regions on la m d'obra fs barata i hi hagus abundant matria prima.

Causes poltiques, ideolgiques i demogrfiques.

Actualment es considera que aquestes causes van ser igual d'importants que la causa econmica.

A partir de la unificaci d'Itlia i d'Alemanya les fronteres europees van quedar estabilitzades, i els desitjos d'ampliar el poder es van traslladar a altres escenaris d'ultramar. La intenci dels governs era ampliar el poder colonial tant com es pogus, per demostrar la seva capacitat d'influncia en el context internacional. s a dir, l'imperialisme reforava el prestigi de la metrpoli i aquesta va ser la ra per la qual de vegades es va colonitzar sense excessius beneficis econmics. El fet que la Gran Bretanya fs la primera potncia industrial i que posses l'imperi ms gran va ser decissiu en l'actuaci de les altres potncies que pretenien equiparar-se i van comenar una cursa per controlar els nous territoris abans que els rivals. Els poltics van considerar l'expansi colonial com una necessitat estratgica. El desenvolupament tcnic en transport, armes, comunicacions i en les construccions (com el canal de Suez) van permetre estendre el control militar i poltic en zones allunyades.

Per les causes profundes son incomprensibles sense les causes ideolgiques: el nacionalisme i el racisme. La idea d'una raa blanca superior, justificada per l'aven tecnolgic i la capacitat d'imposar-se a les altres es va donar com a fet cientfic. I tamb a causa de la imposici d'un nacionalisme que reivindicava la superioritat de la civilitzaci europea, i no idees com la independncia o la llibertat. La justificaci de dominar les altres races es defensava amb el pretext de difondre la civilitzaci occidental entre les races inferiors, abolint costums indgenes com sacrificis humans, i prohibint el comer d'esclaus. Rudyard Kipling, a Gran Bretanya, creia que  s responsabilitat de l'home blanc ajudar a educar i civilitzar els menys afortunats . Joseph Chamberlain defensava que  la raa britnica s la ms gran de les que ha governat al mn .

Per no tothom donava suport a l'explotaci imperialista, sin que alguns la criticaven en nom d'altres concepcions de la moral i del nacionalisme. A Frana aquest corrent estigu liderat per Clemenceau (radical) i Jaurs (socialista). Tamb la II Internacional va condemnar fermament l'imperialisme, encara que no va tenir massa influncia.

En darrer lloc l'enorme criexement de la poblaci europea va generar un flux migratori enorme i molta gent va emigrar als territoris colonitzats (Gran Bretanya hauria quintuplicat en lloc de triplicat la seva poblaci).

L imperialisme.

L imperialisme s, doncs, la culminaci del colonialisme iniciat al segle XV, encara que van ser etapes bastant diferents per diversos motius:

 Els vells imperis estaven ubicats a les dues Amriques, que al segle XIX gaireb estaven emancipades. En canvi el colonialisme del segle XIX es va ocupar sobretot l'frica, l'sia i el Pacfic.
 A les antigues colnies els emigrants havien creat societats similars a l'europea, mentre que les noves eren territoris d'ocupaci, on la minoria europea exercia el poder sobre la majoria, aliena a l'europetzaci.
 El ritme d'ocupaci de les noves colnies al llarg del segle XIX va ser molt rpid, i el 1914 el 85% de la superfcie terrestre estava controlada pels europeus.
 La primera ocupaci va donar lloc a pocs conflictes, al haver-hi noms interessos comercials, mentre que la segona ocupaci va causar guerres constants, ja que de l'expansi colonial en depenia l'economia de pasos sencers.

frica.

frica es un bon exemple d'aquest nou tipus d'ocupaci. Fins a principis del segle XIX els europeus noms havien establert petites colnies costaneres. La rivalitat entre europeus i l'esperit d'aventura van contribur a l'ocupaci d'frica.

A la segona meitat del segle XIX, les expedicions cientfiques a la recerca de noves terres inexplorades (Livingstone) i les missions religioses que anaven a convertir al cristianisme i a fer accions humanitries, com acabar amb l'esclavitud, van ser les primeres a descobrir la geografia bsica del continent. Les principals rees explorades van ser les conques dels rius Nil i Nger, i les terres de l'frica central: Sahara, Sudan, Congo... 

Als anys 1870-1880, Frana i Anglaterra es van llanar a la conquesta d'frica. El projecte angls tractava de connectar el nord amb el sud, mitjanant un ferrocarril d'El Caire a el Cap, i dominar la part oriental africana per a dominar tamb l'Oce ndic. Van obtenir alguns territoris rics en minerals, i el control d'Egipte, on van fer el Canal de Suez. Mentre els francesos pretenien dominar tot l'oest afric i des d'Algria i Tunsia van anar dominant el nord afric, fins a arribar al Sudan, on es van trobar amb els anglesos.

A la rivalitat entre anglesos i francesos s hi va sumar altres Estats. Alemanya va arribar amb retard al repartiment colonial i va obtenir escassos territoris (frica negra) per al potencial econmic que possea, fet que va ser causa de constants conflictes. Itlia, elsPasos Baixos o Blgica, que van explorar el Congo, els portuguesos (Angola iMoambic) van obtenir tamb petits bocins del pasts colonial. Rssia es va expandir per Sibria, el Caucas i el Turquestan; i les noves potncies, el Jap i els EUA, van entrar en escena ms endavant.

A la Conferncia de Berlin, el 1885, 14 pasos europeus van discutir les condicions de l'expansi colonial a l'frica i en van pactar els principis d'ocupaci.

L enfrontament entre interessos va ser inevitable, i van comenar una srie de conflictes:
l any 1890 els anglesos d'El Cap es trobaven amb l'oposici de dues petites repbliques (Transvaal i Orange) en mans dels holandesos africans (bers) que havien marxat d'El Cap, on vivien des del segle XVII, per l'ocupaci anglesa. Els anglesos van trigar 3 anys a envar aquests territoris on hi havia mines, i se l van annexionar. Anglesos i francesos tamb es disputaven Fashoda (1898), un territori al Sudan, i van estar a punt de comenar una guerra. Finalment els francesos es van retirar.

sia.

Des del segle XVI hi havia colnies europees a l'sia, per igual que a l'frica, eren punts a les costes, des d'on comerciaven. Fou al segle XIX quan es va comenar a ocupar grans extensions per part dels europeus. Per a diferncia del que va passar a l'frica, a l'sia no sols hi havia potncies europees lluitant pel control de les colnies: s hi van afegir altres pasos com Rssia, els EUA i el Jap. Els enfrontaments entre les grans potncies van ser constants: Frana, Anglaterra i Holanda es disputaven el Sud-Est asitic; Rssia i Anglaterra l'sia central (Prsia, Tibet); els EUA i Espanya es disputaven les Filipines; i el Jap i Rssia la Xina.

La colonitzaci britnica es va concentrar sobretot a l'ndia, on possea els ports de Madrs, Calcuta i Bombai. A partir de mitjans del segle XIX es va decidir que l'administraci es faria directament des d'Anglaterra, i que la reina Victria en seria proclamada l'emperatriu. Anglaterra va tenir que lluitar amb francesos i russos, que controlaven els territoris vens (Birmnia, el Tibet i l'Afganistan).
Frana va controlar principalment el Sud-Est asitic, on va crear el Regne d'Indoxina. Els anglesos tamb hi tenien interessos, i es van haver de disputar el control de la zona. Finalment es va acordar que el regne de Siam seria neutral, i que serviria de frontera. 

El cas de la Xina va ser atpic: cap pas no va arribar a dominar-la, per els anglesos hi comerciaven, canviant te i seda xinesos per opi indi, fins que els xinesos van prohibir el comer d'opi. Els anglesos en seguien venent, i aix van comenar les guerres de l'opi. Aquestes van acabar amb el Tractat de Nanquin (1842), pel que els anglesos van aconseguir el control de Hong Kong i el perms per a obrir 12 ports comercials. Entre el 1885 i el 1911 va haver-hi un espoli del territori asitic per part dels anglesos, fins que el 1911 una revoluci va alliberar la Xina del control imperial.
 
Oceania.

Els britnics tamb posseen Austrlia i Nova Zelanda, colnies de poblaci anglesa, que van acabar sent estats sobirans dins l'Imperi Britnic (Commonwealth).

Els holandesos controlaven part de la regi d'Indonsia, motiu que va causar algun conflicte amb els anglesos.

L administraci dels territoris: el model britnic.

L Imperi Britnic, el ms extens en territori, va implantar un model d'organitzaci que desprs es va generalitzar a la resta de colnies:
 Colnies: Depenien directament de la metrpoli, i l'autoritat depenia d'un governador i d'un equip de funcionaris; eren l'lit poltica. Aquests territoris eren els ms directament sotmesos als interessos econmics de la metropoli.
Protectorats: tericament hi havia un govern indgena respectat per l'administraci metropolitana, encara que aquesta exercia a la prctica el control d'algunes funcions. Era el cas de les colnies que ja tenien una estructura d'estat, com Egipte.
Mandats: Van nixer desprs de la I Guerra Mundial, per administrar els territoris depenents de les potncies perdedores (principalment Alemanya). Aix, una potncia colonial exercia la tutela d'una zona en representaci de la Societat de Nacions.
Colnies de poblament: On s assegurava una colnia permanent amb prou poblaci europea per a imposarse a la poblaci indgena. Van ser anomenats Dominis Britnics, i van disposar d'un govern propi, encara que depenien en algunes coses de la metrpoli. Es el cas del Canad (1867), Nova Zelanda (1854), Sud-frica (1872) i Austrlia (1890).

Conseqncies als pobles colonitzats.
Als pasos colonitzats es va experimentar uns canvis brutals, des de tots els punts de vista, que van afectar greument a la poblaci nativa. 

Econmicament, a excepci d'alguns aristcrates simpatitzants amb els colonitzadors, es va perjudicar la poblaci indgena, que va veure les seves terres expropiades. Els cultius de subsistncia es van canviar per monocultius: les plantacions, que responien a les exigncies dels colonitzadors: cautx a Indonsia, cacau a Nigria... Es va forar la productivitat, el comer amb la metrpoli i la introducci del paper moneda.

Demogrficament, va haver-hi un augment de poblaci grcies a la introducci de vacunes, hospitals... que va trencar l'equilibri natural i van aparixer problemes com la manca d'aliments sobretot a l'frica. En alguns llocs, per, hi va haver un descens de poblaci a causa dels treballs forats a que se sotmetia la poblaci.

L estructura social es va canviar, acabant amb el sistema tribal i el sistema de jerarquies locals (paper dels ancians, del mag...), introduint noves estructures socials, religions... Es van dividir unitats nacionals i es va obligar a conviure a pobles rivals. Es va forar alguns indgenes a ingressar a l'exrcit, i es va afavorir econmicament a determinats lits socials a canvi de la seva fidelitat, creant enfrontaments entre els mateixos indgenes.

Culturalment es van canviar les tradicions i les cultures populars per la nova cultura occidental. Els pobles indgenes van perdre part de la seva identitat. Els missioners van forar la introducci del cristianisme, que va acabar suplantant en alguns casos (a l'frica sobretot) els cultes que es practicaven. A l'sia, per, es va saber resistir millor l'assalt cultural europeu.

Aix la colonitzaci europea va trasbvalsar el sistema econmic i social dels pasos colonitzats i va crear una forta dependncia econmica que va impossibilitar un creixement autcton, fet que els va menar irrevocablement al subdesenvolupament.

Referncies.


Enllaos.
  Les darreres colnies espanyoles (1833-1975) ;

 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30812" title="Tractat de Versalles" nonfiltered="2366" processed="2358" dbindex="12461">
El Tractat de Versalles de 1919 fou el tractat de pau entre els Aliats i Alemanya que, oficialment, va posar fi a la Primera Guerra Mundial.

Desprs de sis mesos de negociacions a la Conferncia de Pars de 1919, el Tractat fou signat com a culminaci de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats. El Tractat exigia que Alemanya accepts la plena responsabilitat per l'esclat del conflicte bllic i pagus reparacions de guerra als Aliats. A ms, Alemanya tamb va perdre territoris en favor de pasos vens, aix com va haver de renunciar a les seves colnies a l'frica i acceptar la limitaci dels seus exrcits. Els representants del nou govern alemany, s a dir, de la Repblica de Weimar van ser obligats a signar el Tractat sota l'amenaa d'una represa del conflicte. El ministre alemany d'afers estrangers, Hermann Mller, va signar-lo el 28 de juny de 1919. El Tractat va ser ratificat per la Societat de Nacions el 10 de gener de 1920. A Alemanya, el Tractat caus commoci, que gener un fort moviment contra Versalles, el qual fou un dels factors que, anys desprs, acab duent al collapse de la Repblica de Weimar i a l'ascens d'Adolf Hitler al poder el 1933.

Condicions.

El Tractat va establir la creaci de la Societat de Nacions, un dels majors objectius del president dels Estats Units Woodrow Wilson. La Societat de Nacions fou concebuda com una instncia d'arbitratge de conflictes internacionals, la missi de la qual era evitar l'esclat de noves guerres. Al Tractat de Versalles, les exigncies de Frana van prevaler sobre la doctrina dels Catorze Punts de Wilson

Cessions Territorials.

 L'Alscia i la Lorena, territoris conquerits per Frana a principis del segle XVIII per amb una poblaci majoritriament alemanya, i posteriorment incorporats a Alemanya el 1871 per Otto von Bismarck, foren annexionats de nou a Frana (superfcie 14,522 km, 1,815,000 habitants (1905)). ;
 Schleswig del Nord a Tnder a Schleswig-Holstein, desprs del Referndum de Schleswig, fou cedit a Dinamarca (3,228 km or 3,938km);
La Provncia de Posen i  Pomernia Oriental (Prssia Occidental) conquerides per Prssia en els Repartiments de Polnia fou cedida a la nova Polnia independent establerta desprs del Gran Alament Polons (superfcie 53,800 km 4,224,000 habitants (1931) incloent-hi 510 km i 26,000 habitants de l'Alta Silsia)  ;
 Hulczyn, regi de l'Alta Silsia a Txecoslovquia (316 or 333 km i 49,000 habitants),
 La part oriental de l'Alta Silsia, desprs d'un referndum, a Polnia (superfcie 3,214 km 965,000 habitants) ;
 la regi de les ciutats d'Eupen, de Malmedy i de Sankt Vith incorporat al 1815 i el traat de la lnia ferroviria exclavada Vennbahn es cedeixen a Blgica;
 la regi de Soldau a Prssia Oriental (amb una estaci de tren a la lnia Vaarsvia-Gdansk ) a Polnia (superfcie 492 km),
 La part septentrional de la Prssia Oriental Memelland qued sota control de Frana, fins que fou cedida a Litunia;
 Desprs d'un referndum a la part oriental de la Prssia Occidental i al sud de la Prssia Oriental Warmia i Masuria, alguns pobles passaren a Polnia ;
 La provncia del Saarland qued sota control de la Societat de Nacions durant quinze anys, desprs calia celebrar-hi un referndum per decidir si el territori havia d'anar a Frana o a Alemanya ;
 A la ciutat de Danzig (actualment Gda sk, a Polnia) amb el delta del riu Vstula a la Mar Bltica hi fou proclamada Freie Stadt Danzig (la ciutat lliure de Danzig) sota control de la Societat de Nacions i parcialment sota autoritat polonesa  (superfcie 1893 km, 408,000 habitants 1929).  ;

L'Article 156 del Tractat va passar les concessions alemanyes a Xandong (Xina) al Jap, i no pas al govern xins.  Les protestes xineses contra aquesta disposici van donar lloc a manifestacions i a l'aparici del moviment cultural Moviment Quatre de Maig, i van dur la Xina a no signar el Tractat. Xina va declarar la pau amb Alemanya el setembre de 1919 i va signar-hi un tractat per separat el 1921.

Condicions militars.

Les dures condicions imposades a Alemanya en qestions militars derivaven del revengisme francs nascut desprs de la derrota de Frana el 1871 a la Guerra franco-prussiana; per altra banda, el gran nombre de vctimes i els greus danys econmics provocats per la guerra, que s'havia desenvolupat en territori francs, van generar a Frana el temor d'una nova agressi alemanya i n'accentuaren el revengisme. 

L'Exrcit Alemany fou redut a cent mil homes, sense tancs ni artilleria pesada. No havia d'existir a Alemanya cap servei militar obligatori com tampoc no havia d'haver-hi un Estat Major Alemany. La Marina Alemanya fou reduda a quinze mil homes sense submarins i amb noms sis vaixells de guerra, de menys de 10.000 tones, sis creuers i dotze destructors. Alemanya no podia tenir una aviaci de guerra  (Luftwaffe). Finalment, es va requerir a Alemanya de mantenir dins de l'exrcit tots els homes allistats durant dotze anys i els oficials durant vint-i-cinc, per aix aconseguir que noms un nombre limitat d'homes rebs instrucci militar.

Reparacions de Guerra i Clusula de Culpabilitat.

L'article 231 del Tractat (la clusula de la culpabilitat de la Guerra), que va considerar Alemanya com l'nica responsable per tots els danys i prdues patits pels Aliats durant la Guerra, fou la base per a les Indemnitzacions de la I Guerra Mundial. El valor total de les reparacions a pagar fou decidit per una Comissi Inter-aliada de Reparacions. El gener de 1921, aquest nombre fou estimat en 269 mil milions de marcs d'or, una suma que molts economistes consideraren excessiva. Posteriorment, durant aquell mateix any, la suma fou rebaixada a 132 mil milions de marcs d'or, que encara va semblar astronmica a molts observadors alemanys, tant per la quantitat mateixa com pel fet que els terminis imposats obligaven a estar pagant el deute fins 1987. Els problemes econmics ocasionats pels pagaments i el ressentiment alemany per la seva imposici, que a Alemanya foren un tema d'agitaci nacionalista, sovint es mencionen com a les causes del fracs de la Repblica de Weimar, l'ascens d'Adolf Hitler i l'esclat de la Segona Guerra Mundial. 

L'actitud dels EUA sobre el Tractat.
Els Estats Units mai no van ratificar oficialment el Tractat de Versalles. Desprs de les eleccions de 1918, el Partit Republic dels EUA va aconseguir majoria al Senat dels EUA, on va bloquejar la signatura del Tractat dues vegades el 19 de mar de 1920, alguns defensaven el tradicional allacionisme americ oposant-se a la Societat de Nacions i d'altres blasmaven les excessives reparacions de guerra imposades a Alemanya. Per aix, els EUA no van adherir-se mai a la Societat de Nacions i signaren un tractat per separat amb Alemanya: El Tractat de Berln de 1921, que confirm els deutes de reparacions de guerra i d'altres clusules del Tractat de Versalles per ometent les mencions a la Societat de Nacions.

 Les negociacions.

En les negociacions del Tractat de Versalles, els "Tres Grans" foren el primer ministre britnic Lloyd George, el primer ministre francs Georges Clemenceau i el president dels Estats Units Woodrow Wilson.  Vittorio Orlando hi va participar com a conseller d'Itlia i el comte Makino hi fou enviat pel Jap. Al Tractat de Versalles va resultar difcil arribar a una posici comuna perqu, dins dels Aliats, els objectius dels uns entraven en contradicci amb els dels altres. El resultat es considera com un comproms que no va agradar pas a ning.  Henry Kissinger va considerar aquest tractat un frgil acord entre l'utopisme americ i la paranoia europea.

Durant la Primera Guerra Mundial,Frana havia patit unes prdues humanes estimades en 1'24 milions de militars i 40.000 civils morts , i una gran part de la guerra havia tingut lloc en territori francs. Una gran part del pas estava en runes, amb danys a importants edificis histrics i infraestructures. Clemenceau volia que els alemanys paguessin les reparacions de 750.000 cases i 23.000 fbriques destrudes durant la Guerra. A ms, per evitar la reconquesta d'Alscia i Lorena, ocupades per Alemanya el 1871, Clemenceau va exigir la desmilitaritzaci de Rennia on haurien de patrullar tropes aliades; d'aix se'n va dir zona de seguretat; tamb volia una reducci drstica del nombre de soldats en l'exrcit alemany i, com a part de les reparacions, obtenir el control de moltes fbriques alemanyes.
 
A ms de castigar Alemanya, Frana, igual com el Regne Unit, tamb volia conservar el seu imperi colonial, mentre que els Estats Units defensaven el principi d'autodeterminaci. Clemenceau era un representant del revengisme francs que volia prendre venjana sobre Alemanya, fins al punt de voler imposar-li bloqueigs martims per controlar-ne les importacions i exportacions. En suma, l'objectiu de Clemenceau era la destrucci poltica, econmica i militar d'Alemanya. Dins dels "Tres Grans", Clemenceau era el ms radical, d'ac que li donessin el motiu de El Tigre. 

El Regne Unit no havia patit cap invasi per molts soldats britnics havien mort al front francs i, per aix, molts britnics eren tan revengistes com els francesos. Lloyd George va demanar tamb reparacions dures, per no tan dures com les dels francesos. El primer ministre britnic era conscient que si s'acceptaven totes les exigncies franceses, llavors Frana esdevindria molt poderosa a l'Europa Central, cosa que trencaria l'equilibri de poders a Europa, en un moment en qu de les cinc potncies (Frana, Alemanya, Gran Bretanya, ustria i Rssia) que havien regit Europa d'en de la Pau de Westflia de 1648, Rssia quedava fora de joc arran de la instauraci del comunisme pels bolxevics el 1917 i ustria desapareixia per la disgregaci de l'Imperi Austrohongars el 1918. Per aix, Lloyd George volia que els alemanys paguessin per sense arribar a una hegemonia francesa a Europa; per altra banda, el govern britnic tamb es mostrava contrari a l'autodeterminaci defensada per Woodrow Wilson ja que, igual com els francesos, volia conservar el seu imperi colonial. Lloyd George tamb va acceptar els bloqueigs martims contra Alemanya.

Abans de la fi de la Guerra, Woodrow Wilson havia proposat els Catorze Punts, unes condicions no tan dures amb Alemanya com les que defensaven Frana i Gran Bretanya. Com que noms havien entrat en la Guerra l'abril de 1917, els americans consideraven que havien de sortir del vesper europeu tan aviat com fos possible. Per la seva banda, el President Wilson volia instaurar una policia mundial per assegurar-se que mai ms no torns a esclatar una guerra com la de 1914-1918; per aix va impulsar la creaci de la Societat de Nacions, que hauria de protegir les nacions febles si una altra de ms forta les atacava. 

A ms, Wilson defensava el concepte d'autodeterminaci, que va encendre els sentiments patritics en pasos sotmesos al domini d'imperis; aquest concepte ha estat tamb una font de conflictes entre diferents grups nacionals. L'acceptaci de la idea d'autodeterminaci represent l'inici de la fi dels imperis, incloent-hi el francs i el britnic. A l'empara del principi d'autodeterminaci, es crearen nous estats a l'Europa de l'Est. Wilson no volia pas incrementar els territoris de Gran Bretanya, Frana o Itlia; aix, per exemple, es cre una Polnia independent despre s del Gran Alament Polons de Posen i dels tres alaments esdevinguts a l'Alta Silsia. Els canvis de fronteres s'havien de dur a terme per agrupar minories nacionals dins del seu propi estat, especialment en aquelles nacions dominades per l'Imperi Austro-hongars o l'Imperi Otom.

Els tractats secrets foren condemnats per Frana i Gran Bretanya desaprovaren el desarmament general de totes les nacions, ja que aix reduiria la capacitat de les flotes de provocar bloqueigs martims.

Els Tres Grans estaven d'acord a castigar Alemanya des de bon principi. Frana volia venjana, el Regne Unit volia una Alemanya relativament forta per fer de contraps a Frana a l'Europa Continental, i els Estats Units la creaci d'una pau permanent tan rpidament com fos possible aix com la destrucci dels vells imperis. El resultat fou un comproms que no va satisfer ning. Amb Alemanya no es va arribar ni a la reconciliaci ni a la destrucci, la qual cosa result perjudicial per al futur d'Alemanya, d'Europa i del mn sencer. El Tractat de Versalles va afeblir l'economia alemanya a principis dels anys 20 i la va fer vulnerable per als efectes de la Gran Depressi que comen el 1929, la qual cosa va afavorir-hi l'ascens del Nacionalsocialisme. Les reparacions de guerra van fracassar tamb en els seus propsits punitius ja que Alemanya en va treure profit deixant de pagar molts dels seus prstecs a l'estranger no completant el pagament de les indemnitzacions.

Les repercussions a Alemanya.

La idea que Alemanya qued seriosament afeblida i humiliada pel Tractat de Versalles ha estat discutida per alguns historiadors basant-se en els segents fets:

 Entre els canvis introduts a favor d'Alemanya hi ha la dissoluci de les comissions per supervisar el desarmament  i la reducci i cancellaci final dels pagaments de les reparacions de guerra. Aix la crrega de la reconstrucci va acabar caient sobre els pasos ocupats durant la Guerra.

 La indstria i el potencial econmic alemany quedaren menys afectats que els dels seus enemics europeus, i, malgrat haver quedat afeblida per la Guerra, Alemanya era ms forta que els seus enemics el 1919 que el que ho havia estat el 1913. ;

 La creaci de Polnia, tan escarnida pels crtics del Tractat de Versalles, va protegir Alemanya del seu adversari potencialment ms fort com ho era la Uni Sovitica . A la Batalla de Varsvia de 1920, els exrcits polonesos aturaren l'aven bolxevic cap a una Europa afeblida per la Guerra, en un moment en qu a Berln es patia l'amenaa d'una revoluci comunista alemanya. ;

 La situaci de postguerra als Balcans va deixar Alemanya amb una fora molt superior a la de qualsevol dels seus vens orientals o sud-orientals, els quals mai no van coaligar-se contra Alemanya. ;

 En total, Alemanya tingu ms fora per dominar Europa vint anys desprs de la seva derrota a la Primera Guerra Mundial. ;

 David Lloyd George no era pas tan inflexible com Clemenceau en el tema de les reparacions de guerra alemanyes.

Bibliografia.
  (tamb titulatParis 1919: Six Months That Changed the World i Peacemakers: Six Months That Changed the World) de Margaret Olwen MacMillan, John Murray, ISBN 0719559391;
 Peacemaking, 1919 de Harold Nicolson, ISBN 193154154X;
The Wreck of Reparations, being the political background of the Lausanne Agreement, 1932 de Sir John Wheeler-Bennett, Nova York, H. Fertig, 1972.

Articles relacionats.
 Conseqncies de la I Guerra Mundial;
 Tractat de Saint-Germain-en-Laye amb ustria;
 Tractat de Neuilly amb Bulgria;
 Tractat del Trianon amb Hongria;
 Tractat de Svres amb l'Imperi Otom;

Enllaos externs.
 Contents of the Treaty of Versailles;
 The Full Text of the Treaty of Versailles;
 The Treaty of Versailles and its Consequences;
 Full text of Treaty of Versailles as part of The Avalon Project at Yale Law School;

 



aIdAaAaN & nErEaAaa!TEQ.Text en cursiva



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30816" title="Revoluci Industrial" nonfiltered="2367" processed="2359" dbindex="12462">



La Revoluci Industrial designa un conjunt de canvis econmics (capitalisme), socials (ordre burgs) i tecnolgics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenos tcnics  sobretot la mquina de vapor , l'explosi demogrfica que s'inici a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revoluci en l'mbit de la indstria, que encapalaren els sectors del txtil, el carb i el ferro. 

Aquesta revoluci marc una ruptura en el curs de la histria i transform els ssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de mquines accionades per energia. Aix doncs, la Revoluci Industrial modific les bases econmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonament en la producci industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorg amb el maquinisme. L'existncia d'aquest nou estatus social, format originriament per camperols foragitats del camp, impuls l'aparici de noves ideologies liberals i socialistes, que configuraren el mn contemporani. 

Aquest procs, iniciat a la Gran Bretanya, s'an imposant lentament a la resta de pasos europeus, entre els qual cal incloure Catalunya  malgrat la manca de primeres matries i de mercats , els Estats Units i el Jap; progressivament s'estengu a altres parts del mn. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. A partir del 1870, es produ un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revoluci Industrial es fusion amb l'anomenada segona revoluci industrial. En aquesta segona fase, el progrs tecnolgic i econmic reb un gran impuls amb la construcci de mquines alimentades amb vapor  que foren incorporades a vaixells i trens , i a partir de 1873, l'aparici del motor de combusti interna i l'energia elctrica. 

Hi ha discrepncies entre els historiadors pel que fa al perode de temps que dur la Revoluci Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revoluci s'inici durant la dcada del 1780 i no es desenvolup plenament fins als anys 1830 o 1840,  mentre que T. S. Ashton mant que s'esdevingu, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.

 Definici .

El concepte de Revoluci Industrial defineix les grans transformacions econmiques i socials que modificaren la societat europea entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX, i tamb indica el gran desenvolupament industrial que comport el triomf del capitalisme i de la societat burgesa.

Actualment, la majoria dels historiadors coincideixen a assenyalar que la Revoluci Industrial fou quelcom ms que el naixement de la indstria moderna. Perqu tingus lloc i produs el gran creixement econmic que se'n deriv, calgueren una srie de canvis i de revolucions para leles que, interconnectades, constituren el complex fenomen que coneixem com a Revoluci Industrial. 

Els canvis que, de manera conjunta, transformaren tan radicalment la vida dels ssers humans foren fonamentalment: el creixement de la poblaci, la revoluci agrcola, la revoluci en el transport i el comer, l'aplicaci de la cincia a la indstria, i l'ampliaci de la utilitzaci de capital. Aquests canvis demogrfics, econmics i tecnolgics generaren transformacions socials de gran abast: la conversi de comunitats rurals en urbanes i l'aparici de noves classes socials. 

Quan es fa servir la denominaci en plural, les revolucions industrials designen les diferents onades d'industrialitzaci que s'anaren succeint, ja que la Revoluci Industrial fou un fenomen durador en el temps i amb una distribuci geogrfica mplia. El primer estat a industrialitzar-se fou la Gran Bretanya durant la primera meitat del segle XVIII. Ms tard, a la primera meitat del segle XIX, s'estn per Blgica, Catalunya, Frana, Alemanya i els Estats Units. A la segona meitat del segle XIX, arriba al nord d'Itlia, els Pasos Baixos i Rssia. Fora del continent europeu cal destacar el cas del Jap, que es comen a industrialitzar-se a partir de 1868.

 El procs d'industrialitzaci britnic .

La primera Revoluci Industrial fou un procs gradual que tingu com a primer escenari la Gran Bretanya de finals del segle XVIII. Aquesta revoluci represent el model clssic de transformaci d'una societat agrria en una d'urbana i industrial. 

Les causes que feren de la Gran Bretanya el bressol de la Revoluci Industrial sn mltiples i reflecteixen, per una banda, una srie de fenmens comuns en l'economia europea del 1700 i, per l'altra, la particular evoluci econmica, social i poltica com a conseqncia de les revolucions angleses del segle XVII. I s que a Anglaterra hi actuaren de forma combinada un seguit de factors molt diversos: una fora naval superior a la resta d'estats martims, l'establiment d'un imperi colonial que li don el control del comer mundial, el capital necessari per dur a terme investigacions cientfiques i tcniques, el mateix comer exterior, que li permet acumular cada vegada ms recursos, un sistema bancari desenvolupat, una gran llibertat comercial interior, una situaci geogrfica que la deix fora dels conflictes continentals, la desaparici de costums feudals en el seu sistema social, la doctrina de la igualtat davant la llei, la consolidaci dels valors de llibertat civil i religiosa i una aristocrcia dominant que s'adapt als canvis de les noves condicions econmiques.

Tot comen amb la mecanitzaci de la indstria del teixit, el desenvolupament de tcniques de fabricaci del ferro i l's de carb; posteriorment, les innovacions s'estengueren a altres sectors econmics. L'expansi del comer fou facilitada per la introducci de canals navegables, la millora de les carreteres i de la xarxa ferroviria. La introducci de la mquina de vapor, alimentada principalment per carb, fu possible uns increments espectaculars en la producci. 

Aix doncs, les transformacions demogrfiques i econmiques produdes poden concretar-se en quatre mbits:
 La revoluci demogrfica.
 La revoluci agrcola.
 La revoluci a la indstria, amb innovacions tcniques, en els sistemes organitzatius i en les fonts d'energia.
 La revoluci en el transport i en el comer.

 La revoluci demogrfica .

L'augment de la poblaci de la Gran Bretanya i d'Europa, en general, fou espectacular: el 1750, el continent tenia 140 milions d'habitants, que arribaren als 187 el 1800, i als 266 el 1850. El ritme de creixement fou particularment sensible a la Gran Bretanya, on es comen a notar a partir del decenni 1740-1750; entre aquesta dcada i l'any 1821 la poblaci es duplic, i el 1861 ja s'havia triplicat.

Aquest augment demogrfic fou el resultat d'un doble moviment: el retrocs de les taxes de mortalitat i el manteniment, o el lleuger augment, de les taxes de natalitat. La millora del nivell de vida afavor la natalitat, ja que increment el nombre de matrimonis, mentre que fu retrocedir la mortalitat. Una alimentaci ms abundant i regular, que no depenia tant de les fluctuacions en les collites, provoc un retrocs en la incidncia de les epidmies, i fu possible, prcticament, la desaparici en la mortalitat catastrfica, sobretot la infantil, com a conseqncia de la millora de les condicions sanitries i de l'alimentaci. Els progressos mdics i higinics foren cabdals per reduir la mortalitat infantil.
 
L'augment de la poblaci fou un estmul per al creixement industrial, ja que proporcion m d'obra abundant per a la nova indstria i incentiv els productors perqu promoguessin determinades innovacions en les tcniques de treball. D'altra banda, tamb comport la generalitzaci d'un altre fenomen demogrfic, l'emigraci, que es dugu a terme en dues grans direccions: la gent del camp marxava cap a la ciutat i, en un altre nivell, un gran nombre d'individus de la vella Europa emigrava a les colnies del Nou Mn. D'aquesta manera, l'excs de poblaci es compens amb aquest fenomen migratori cap a Amrica i a altres zones del planeta.

 La revoluci agrcola .

L'increment de la demanda de productes alimentaris provoc que els propietaris de les terres s'adonessin de la necessitat d'augmentar la producci. L'excessiva parcellaci de la terra, la seva irregular distribuci i els drets comunitaris de camps oberts (openfield) de l'antic sistema dificultaven la producci. En aquest sentit, calia aplicar nous mtodes que permetessin millorar la productivitat, i aix demanava una nova disposici del territori agrcola. En conseqncia, amb la nova mentalitat, els propietaris decidiren tancar els camps i crear unitats d'explotaci de la terra ms grans i completament individualitzades. Aix, entre el 1700 i el 1810, el Parlament angls vot centenars denclosures acts (lleis de tancament), que permeteren que els propietaris tanquessin les seves terres. Aquest procs comportava, d'una banda, la fi del vell sistema d'explotaci senyorial, i de l'altra, l'expulsi de molts pagesos o la seva conversi en jornalers, ja que no tots els propietaris disposaven de mitjans econmics per dur a terme el tancament; per aquest motiu, els petits propietaris es veieren obligats a vendre les seves terres i a emigrar cap a les ciutats, on es convertiren en obrers de les noves fbriques.

La nova estructura de la propietat agrria permet la introducci de noves tcniques de producci, que, en essncia, foren:
 
El conreu continuat en solcs. La sembra en solcs, que ja es practicava des del 1700, amb la collaboraci de l's de l'arada triangular, redu considerablement la m d'obra i el nombre d'animals utilitzats, ja que fu possible que es remogus la terra amb ms rapidesa i efectivitat. Tamb l's de la sembradora de Jethro Tull fou molt innovador; consistia en un dipsit ple de llavors, una reixa de ferro per obrir el solc i un rastell per empnyer la terra sobre el solc i cobrir la llavor. Aquest sistema permet enterrar la llavor i amagar-la dels ocells i, a ms a ms, permetia que el blat creixs en fileres rectes.

Les noves rotacions de conreus, amb l'eliminaci del guaret i una relaci ms profitosa entre l'agricultura i la ramaderia. De manera progressiva s'anaren abandonant les antigues formes de rotaci triennal de la terra i se substitu el sistema de guaret pel conreu de llegums i d'herbacis, un tipus de rotaci de conreus anomenat sistema Norfolk i que ampli la quantitat de terres en explotaci. ;

El conreu de llegums i d'herbcies feia possible que es pogus disposar de farratge per alimentar el bestiar a l'hivern, i alhora, en portar-lo a pasturar als camps s'augmentava, amb els fems, la fertilitat del sl. Aquestes transformacions agrcoles serviren per alimentar amb ms quantitat i qualitat la creixent poblaci dels centres industrials i augment el poder de compra de la poblaci rural, que, d'aquesta manera, pogu adquirir productes industrials, i tamb fu possible el subministrament d'una bona part del capital i de la m d'obra necessaris per engegar la industrialitzaci.;

 Noves tcniques, nous sistemes organitzatius i noves fonts d'energia .


Un dels factors que ms contribu al desenvolupament de la Revoluci Industrial fou la iniciaci d'un procs continu d'innovaci tecnolgica que tingu una aplicaci directa en el millorament del procs productiu. L'aplicaci mplia i sistemtica, com no s'havia produt en cap altre moment histric, dels avenos de la cincia i de la tecnologia industrial intensificaren i milloraren la producci industrial. 

La troballa clau de la Revoluci Industrial fou, sens dubte, la mquina de vapor, inventada ja l'any 1712 per Newcomen i que, el 1776, perfeccion de manera substancial James Watt. L'aplicaci de la mquina de vapor a la indstria txtil represent l'aprofitament de noves fonts d'energia basades en el carb que, grcies a la inversi en massa de capitals, fu possible que es pogus substituir o complementar l'esfor hum. Un altre material fonamental fou el ferro, que, alhora, provoc la intensificaci de les explotacions mineres, i que s'havia de tractar amb tcniques especials per al seu posterior aprofitament industrial.

La utilitzaci combinada d'aquests tres elements (mquina de vapor, carb i ferro) fu sorgir l'anomenat maquinisme: amb l'aplicaci de la mquina de vapor perfeccionada i el desenvolupament de la indstria de la metallrgia es construren mquines per a les mines, les indstries i el transport.

A ms del canvi tcnic, aparegu una nova organitzaci industrial. Abans, els fonaments del sistema econmic eren la manufactura, el taller i els gremis; en canvi, l'poca industrial represent el domini de l'organitzaci fabril, amb l'ajuda de la maquinria i la producci a gran escala i en srie, amb amos i obrers. Sorgiren, doncs, a travs d'un procs lent per ininterromput, les noves empreses industrials, amb caracterstiques completament diferenciades de les indstries artesanals. El treballador, ara, rest completament desvinculat del producte del seu treball i les relacions entre treballadors i empresaris es despersonalitzaren.

 El naixement de la indstria moderna: el txtil .

La manufactura del cot nasqu i es desenvolup de manera associada al comer colonial, especialment en l'mbit britnic. Fins al principi del segle XVIII, els productes de cot arribaren quasi exclusivament de l'ndia i foren comercialitzats per grans societats empresarials, com la poderosa Companyia Britnica de les ndies Orientals; aquestes companyies toparen amb l'oposici de les manufactures locals de la llana i la seda, que veien en el producte un perills competidor. Cap a l'any 1700, aquests productors de llana i seda aconseguiren la prohibici de la importaci de les indianes, nom amb qu es coneixien aquests primers teixits de cot. Amb aquesta llei es don via lliure a la formaci de manufactures d'indianes que importaven la primera matria, al principi de les colnies de les ndies occidentals i, des del 1790, de les plantacions conreades per esclaus del sud dels Estats Units.

En els seus inicis, una bona part de la producci txtil s'orient a cobrir les necessitats del mercat interior, assentant la base per a una economia d'intercanvis generalitzada i incentivant la millora del sistema de transport interior. Tanmateix, ben aviat la vertadera font de recursos per al creixement industrial fou el mercat exterior. Aquest nou mercat no presentava problemes de competncia i feia possible l'obtenci de beneficis molt elevats, fet que permet implantar de manera generalitzada la mecanitzaci de la indstria txtil i l'aparici d'invents revolucionaris. Les dates i les innovacions tcniques de la indstria txtil que tingueren un paper decisiu en aquest procs foren, principalment:
 El 1733, quan John Kay constru un teler que teixia ms rpid grcies a la llanadora volant.
 El 1767, quan James Hargreaves invent una mquina de filar manual, la spinning jenny.
 El 1789, quan es constru el primer teler de ferro propulsat per una mquina de vapor.

El capital necessari per finanar les primeres indstries provenia tant dels beneficis de l'agricultura transformada en empresa capitalista com dels guanys del comer ultramar amb les colnies. Els beneficis s'invertiren en la construcci de drassanes i en les mateixes fbriques txtils i meta lrgiques. En altres paraules, al principi la tecnologia de la indstria cotonera era tan simple que els capitals necessaris per posar-la en marxa foren relativament petits; en canvi, els beneficis eren tan elevats que permeteren que les empreses anessin creixent sense ajuts externs.

 La siderrgia .

Als inicis dels avenos del txtil, les mquines eren de fusta, fins que Abraham Darby (1732), per primera vegada, empr el carb de coc (hulla destillada dels seus elements suforosos) en un alt forn, cosa que don el primer gran impuls a la indstria siderrgica britnica. Tanmateix, calgu un segle perqu el carb mineral substitus el vegetal definitivament, perqu, malgrat l'invent d'A. Darby, la indstria siderrgica no fu un gran salt endavant fins al 1775, quan la mquina de vapor de Watt permet d'utilitzar l'energia mecnica per a la forja.

La demanda de ferro per a la construcci de maquinria agrcola i industrial, de material de guerra i de la xarxa ferroviria constitu l'estmul per fer crixer aquesta indstria i propiciar-ne la millora tcnica. Dues innovacions augmentaren la capacitat productiva de la indstria del ferro: el procediment de pudelaci, patentat per Henry Cort el 1783-1784, que millorava la qualitat del ferro quan es fonia, eliminant-ne el carboni i altres escries, i el laminatge que permetia la transformaci del ferro en barres. Aquestes tcniques es difongueren rpidament i fixaren la localitzaci de les indstries al costat de les carboneres: aix sorgiren vertaderes regions on la mina i l'alt forn es confonien amb el paisatge. El carb s'impos perqu era ms econmic, ms abundant i tenia ms potncia calorfica.

El 1740, un rellotger de Sheffield, Hutsman, introdu ferro cimentat en un gresol refractari, que segell i escalf en un forn de foneria. Amb aquest procs aconsegu fabricar acer de millor qualitat, per les peces encara eren petites i tenien un alt cost econmic.

El ferro es converteix en un element imprescindible per a la fabricaci de rails de les vies del ferrocarril, per a les noves eines de l'agricultura i per a mquines de qualsevol tipus. La producci de les foneries angleses entre 1750 i 1850 es multiplic per 100. La siderrgia fou el nou motor de creixement que rellev el cot pel que fa a produccions i a innovacions tcniques: el 1856 Bessemer fabrica un convertidor, aparell que insufla aire al ferro fos per obtenir un acer ms flexible. En qualsevol cas, els ndexs de producci de ferro i acer assenyalen el nivell d'industrialitzaci d'un Estat.

 La millora dels transports i les societats financeres .

La millora de les vies de comunicaci fou fonamental per crear les condicions adequades que permetessin una fcil circulaci dels productes agrcoles i industrials. Calia crear i millorar la xarxa de carreteres, incrementar la navegaci fluvial, construir canals i aplicar la mquina de vapor en el transport fluvial, martim i terrestre.

El desenvolupament de la navegaci de vapor constitu el factor principal de la transformaci dels transports durant la primera fase de la Revoluci Industrial. Des de finals del segle XVIII es vol aplicar el vapor a la navegaci, per noms a principis del segle XIX s'obtenen els primers xits: Robert Fulton, als EUA, l'any 1807, amb el Clermont, fu progressar la navegaci fluvial, i H. Bell, a Anglaterra, l'any 1812, amb el Comet, fu el primer servei comercial amb un vaixell propulsat amb vapor. El 1819 un primer vaixell de vapor creu l'oce Atlntic.

L'expansi rpida del ferrocarril correspon a mitjans del segle XIX. Tanmateix, comen al voltant de l'any 1814, quan George Stephenson constru la primera locomotora a vapor. Aquests intents culminaren amb la construcci del primer ferrocarril, de Liverpool a Manchester, que s'inaugur l'any 1830. A partir de la dcada dels trenta el triomf del ferrocarril s evident, i es generalitza el seu s. La primera locomotora signific un prodigi per l'estructura de la seva caldera i els seus procediments per avivar la combusti.

De retop, les necessitats del ferrocarril obriren una nova etapa de la Revoluci Industrial vinculada a la indstria sidero-meta lrgica i a la necessitat de disposar de grans quantitats de ferro per a la construcci de vies. 

Aquestes noves necessitats serviren tamb per crear un mercat financer encara inexistent, que havia de permetre que es pogus disposar de grans quantitats de capitals, indispensables per a la construcci del ferrocarril. Els grans beneficis obtinguts pels industrials anglesos del txtil i pels empresaris agrcoles pressionaven el mercat a la recerca d'inversions. Les possibilitats d'invertir en la indstria txtil i en la del ferro semblaven limitades. Els experiments de George Stephenson canalizaren el diner disponible (aproximadament els beneficis d'un any) a la construcci de la xarxa de ferrocarril. En vint anys, els capitalistes aconseguiren vertebrar una xarxa frria i obtenir grans beneficis, i a ms el ferrocarril permet que l'agricultura obtingus ms guanys perqu les regions van poder especialitzar-se en un nic producte.

Fou llavors quan es desenvolup intensament el paper dels bancs, que comenaren a crixer des del 1780, i de les societats financeres, que posaven en circulaci els recursos necessaris per al desenvolupament industrial.

 La Revoluci Industrial britnica: conclusi .

La Revoluci Industrial fou, doncs, un fenomen molt ampli, complex i de conseqncies imprevisibles en el moment en qu s'inici; noms es pot explicar si es t en compte la presncia simultnia de tota aquesta srie de canvis importants, canvis que, en definitiva, formaren part d'un mateix procs. 

En resum, des de mitjans del segle XVIII a la Gran Bretanya convergeixen simultniament o successivament diversos fenmens que inicien una transformaci radical: creixement de la poblaci; revoluci agrcola amb capitals sobrants i disposats a ser invertits en la nova indstria; noves primeres matries (cot i ferro) i noves fonts d'energia per moure les mquines (carb i vapor) de les indstries del txtil i de la siderrgica; innovacions tcniques constants, en qu les universitats escoceses d'Edimburg i Glasgow es converteixen en pioneres de les aplicacions prctiques de la cincia; la construcci de la xarxa de ferrocarrils, que suscit les inversions de capitals i l'expansi de la indstria siderrgica, permet l'especialitzaci agrcola regional i foment el comer; i, finalment, els canvis productius, que van esperonar canvis financers i de moviments de capitals.

 Efectes socials .
 En termes d'estructura social, la Revoluci Industrial represent el triomf dels industrials i dels homes de negocis sobre la noblesa i l'aristocrcia. El sistema fabril consolid, doncs, un accelerat procs de mutacions en el sistema econmic i en l'estructura de la societat. Mentre el capitalisme, com sistema econmic, s'imposava, la societat es polaritzava en dues classes socials: la burgesia i el proletariat. Els obrers trobaren feina a les fbriques per, a canvi, havien de viure en unes condicions laborals pssimes, amb llargues jornades laborals i un ritme de treball marcat per la cadncia de les mquines. Tanmateix, les dures condicions laborals ja predominaven molt de temps abans que arribs la revoluci industrial. En la societat preindustrial sovint les condicions laborals eren molt dures i les jornades laborals llargues.


 La concentraci urbana .

 El sistema de fabril fou, en gran part, responsable de les modernes ciutats i de l'emigraci a aquestes de nombroses famlies a la recerca de feina industrial. Mentre les formes de vida artesanal desapareixien, milers de treballadors es concentraven a les ciutats industrials a causa del fort augment de la demanda de m d'obra, necessria per les fbriques, i la mecanitzaci de les tasques agrcoles. Les indstries de la ciutat de Manchester, anomenada "Cottonopolis" i que en aquella poca fou la primera ciutat industrial del mn, i lustra de forma indiscutiblement aquest fenomen. Barcelona, una altra ciutat industrial, pass dels 175.000 habitants, el 1850, als 535.000, el 1900.

El creixement urb no fou noms fruit del flux de camperols que arrib com a m d'obra, sin tamb de l'increment de la natalitat a causa de la millora de l'alimentaci i de les condicions higiniques. Aquest fenomen canvi l'aspecte de les ciutats: s'enderrocaren les muralles i s'urbanitzaren noves zones, els anomenats eixamples, on s'utilitzaren nous materials de construcci, com el ferro i el formig, que fu possible aixecar edificis ms alts i confortables. A Barcelona, tiraren a terra les muralles i Ildefons Cerd disseny l'actual eixample, on s'install la burgesia industrial.

 Les pssimes condicions de vida .

La nova classe social obrera es vei sotmesa a unes condicions de treball que feien molt difcil la seva supervivncia. A l'inici de la industrialitzaci els obrers treballaven 12, 14 i 16 hores diries a canvi d'un sou que era fixat de manera unilateral i arbitrria pel patr. Molt sovint, la situaci higinica i l'intens ritme de treball que existia a les empreses txtils i a les mines, provocaren malalties difcils de guarir. 

L'Estat no don cap protecci a la nova classe treballadora, ni tampoc establ cap tipus de reglamentaci laboral. Per tant, els obrers no tenien cap mena d'assegurana i podien ser acomiadats sense cap compensaci ni atur. Inicialment, L'Estat noms intervenia quan la llei i l'ordre estaven amenaats, en cas de vaga o conflicte al carrer. Les primeres lleis que s'ocuparen de les condicions laborals foren promulgades pel Parlament britnic el 1802 i incid especialment en la limitaci de la jornada laboral dels nens, que es redua a 9 hores i s'imposava al patr l'obligaci de donar-los instrucci. A mitjans del segle XVIII, la majoria dels governs dictaren les primeres legislacions obreres; per exemple, el 1843, a Frana es prohib el treball dels menors de 8 anys.

El treball infantil i el de les dones s'havia generalitzat pel fet que cobraven salaris molt ms baixos que els homes. Els infants tenien poques oportunitats de rebre algun tipus d'educaci, i ms aviat s'esperava que treballessin. Els empresaris podien pagar a un nen menys que a un adult tot i que la seva productivitat era comparable; a ms no hi havia cap necessitat que el treballador tingus experincia en l's d'una mquina industrial.

Les condicions d'habitatge i d'alimentaci eren molt dolentes; amb un nivell de vida molt baix els obrers industrials vivien amuntegats en nuclis suburbans amb unes pssimes condicions d'habitatge: brutcia, contaminaci, fum, i una manca generalitzada de serveis pblics (clavegueram, aigua, neteja de carrers o sense espais oberts). Friedrich Engels descrigu les condicions d'habitatge com a deplorables on tota una famlia irlandesa s'amuntegava en un sol llit, amb cases de dues habitacions on vivien dues famlies o en soterranis humits d'un sol ambient on vivia ms d'una famlia, de dotze a setze persones, i s'hi apilaven en una atmosfera pestilent. A Barcelona les condicions no eren diferents: hi ha constncia que a una casa petita del carrer de Sant Antoni s'hi allotjaven cent quinze persones. A ms la impossibilitat de construir ms habitatges ni dins ni fora de les muralles provoc l'acumulaci d'una gran quantitat de persones, i aix facilit la propagaci d'epidmies. 

Els baixos salaris no donaven per a fer pats gaire abundosos i amb poques protenes. Amb el que cobrava un obrer casat, afegint-hi el sou de la seva muller, una famlia treballadora amb dos fills noms podia subsistir de manera miserable. L'atur fors per malaltia o accident imprevist significava la paralitzaci dels afers i la desatenci de les despeses del matrimoni.

A Catalunya, els obrers s'alimentaven a base de pa, llegums (faves, cigrons o mongetes seques), oli d'oliva i patates. La protena bsica provenia de l'arengada, la sardina seca o un tros de bacall un cop per setmana, porc i les deixalles de l'escorxador. Per beure, aigua i vi, encara que l'aigua podia estar contaminada i era millor no consumir-ne, alhora que el bacall i les arengades ressecaven la gola i indua als treballadors a veure vi i aiguardent .



 Les primeres respostes obreres .

La industrialitzaci rpida elimin molts treballadors d'ofici de les seves feines. A la indstria txtil molts teixidors es trobaren de cop i volta desocupats perqu no poguren competir amb mquines que noms exigien un treball relativament limitat i inexpert. Molts treballadors sense feina, teixidors i artesans, dirigiren la seva animositat contra les mquines que els havien pres les seves feines, que es concret en la destrucci de fbriques i de maquinria. Aquests atacants eren coneguts com luddites, s a dir, seguidors de Ned Ludd. Els primers atacs del moviment luddite comenaren l'any 1811; el moviment guany popularitat molt rpidament, i el govern britnic aplic mesures drstiques per a protegir la indstria. 

A Barcelona, la tarda del 5 d'agost del 1835, obrers de diverses fbriques de la ciutat anaren a El Vapor, la primera fbrica txtil que incorporava mquines de vapor, i mataren tres tcnics estrangers i desprs calaren foc a l'edifici per destruir la maquinaria. Vuit treballadors ms resultaren greument ferits. Les autoritats, desbordades pels esdeveniments, detingueren quatre obrers que, semblava, havien participat en els aldarulls i els penjaren. Aix, doncs, els motius dels obrers, a Anglaterra o a Catalunya, foren els mateixos: la por que les innovacions tecnolgiques els ports a l'atur i a la misria.

Ms enll de la destrucci de mquines, les pssimes condicions laborals i salarials foren una font permanent de conflictes que impulsaren les primeres formes d'organitzaci i de lluita i, a la llarga, originaren una conscincia obrera que definia noves formes econmiques, socials i poltiques d'organitzaci social. Les principals accions que dugueren a terme, per tal que les seves reclamacions fossin satisfetes, foren les vagues i les manifestacions.

El procs de formaci de la classe obrera industrial comport, doncs, l'aportaci d'ideologies noves, de noves formes d'organitzaci poltica i social i d'una conflictivitat que enfront obertament treballadors i capitalistes.

El dret dels treballadors d'associar-se en sindicats fou reconegut per primer cop a la Gran Bretanya el 1825. A Catalunya, el primer sindicat fou la Societat de Teixidors, que es constitu l'any 1840; per aviat fou illegalitzat i els seus dirigents empresonats. A l'Estat espanyol no es reconeix el dret a vaga fins el 1902. Dos anys ms tard, els sindicats aconseguiren que el diumenge fos declarat festiu. Fins l'any 1919 no obtingueren la jornada laboral de vuit hores diries, de dilluns a dissabte.

 La difusi de la Revoluci Industrial .

Les dcades centrals del segle XIX representaren l'extensi de la industrialitzaci al continent europeu. Frana, Blgica, Alemanya, els Pasos Baixos i Sussa foren els estats on primer es desenvolup la industrialitzaci. A la resta del continent, el procs fou molt desigual: els estats escandinaus i ustria tot just iniciaven el procs; l'Europa oriental continuava en ple Antic Rgim, llevat d'alguns nuclis industrials allats (Ucrana, Moscou, Sant Petersburg o Polnia) i, finalment, els estats de l'Europa mediterrnia patiren greus desigualtats entre el nord i el sud del pas. Aix, a Itlia tan sols aparegueren indstries al nord, mentre el sud continu endarrerit, i a l'Estat espanyol tan sols s'industrialitz Catalunya, el Pas Basc i Astries. La resta, especialment, Andalusia i Castella seguiren sent centres bsicament agrcoles .

 Catalunya .

Malgrat la manca de matries primeres, de fonts d'energia, d'un Imperi exterior que proporcions un comer de gran abast i d'una flota de vaixells prpia, Catalunya realitz la Revoluci Industrial al mateix temps que Anglaterra. Les raons socials i econmiques que facilitaren que Catalunya reeixs en la industrialitzaci sn variades. Francesc Cabana  Josep Fontana apunten les segents:
 Tradicionalment, Catalunya ha tingut tendncia a viatjar cap el nord i sovint ha importat all que semblava ms til.
 L'activitat industrial catalana fou una actitud vital de tota una societat, encapalada per industrials com Manuel Girona fundador del primer Banc de Barcelona, pels germans Bonaplata que install la primera indstria a vapor de la pennsula ibrica, per la Junta de Comer que cre escoles tcniques per suplir la manca d'universitats , pels poltics que saberen pressionar per tal que s'eliminessin les traves comercials amb Amrica, pels camperols que s'installaren filadores mecniques a les seves cases, ... Catalunya, collectivament, es llen a la modernitat..
 El capital s'aliment de les fortunes amassades amb el comer de l'aiguardent que servia per a comprar esclaus a Guinea i cot, cacau, tabac o sucre a Amrica. Altres comerciants installaren empreses prpies a Amrica, i molt especialment a Cuba; aquests empresaris injectaren capitals suficients al pas per endegar la industrialitzaci, invertint en maquinria nova, en comprar matries primeres, en obrir fbriques i en comercialitzar amb els pasos capdavanters de la industrialitzaci.
 Copiaren el model de revoluci angls malgrat que les condicions de partida no eren les mateixes. Aix, s'havia de comprar el cot a Gergia o Alabama, descarregar-lo al port de Barcelona, enfilar en mules el riu Llobregat fins a Berga i rodalies. Un cop filades es convertien en fusos i tornaven a les ciutats pel tissatge. En alguns casos, els catalans feren aportacions significatives a la Revoluci Industrial; seria el cas de Ramon Farguell, Jacint Barrau i Ferran Casablancas.

 Segle XVIII. Les fbriques d'indianes i la Junta de Comer .

Els orgens de la industrialitzaci catalana cal cercar-los al segle XVIII quan, finalment, s'autoritz el lliure comer de Catalunya amb Amrica, fet que augment la producci de la manufactura de la llanera, del ferro i del paper; base de l'activitat comercial i d'un nou tipus d'indstria: la fbrica d'indianes, dedicada a l'estampaci de teixits lleugers. Tanmateix,, com en el cas angls, fou la producci del cot la que don l'impuls modernitzador: 

Catalunya polticament enfonsada, personalment desfeta, ser alapremada i refeta pel treball. Les fbriques es multipliquen. El 1746 no es fabricava a Barcelona ni una sola vara de teixit de cot. Aquell any Joan Pau Canals, desprs bar de Vall-Roja, estableix la primera fbrica d'estampats d'indianes; el 1767, a Barcelona, solament, ja en funcionaven vint; el 1779, desprs de la pragmtica proteccionista de 1771, en funcionaven vint-i-cinc, ms nou de teixits de llana amb 3.000 obrers el 1792 la indstria cotonera n ocupava a Catalunya 80.000. Les indstries del cuiro eren tamb prsperes, i vers la fi del segle XVIII, Catalunya arribava a exportar a la resta d'Espanya i a les ndies 700.000 parells de sabates cada any. Mantenien una certa reputaci les fbriques de vidres de Barcelona, Matar i Palma de Mallorca. Era important la fabricaci d'aiguardents.

Catalunya no noms produa, sin que innovava. El 1760 es cre la Junta de Comer de Barcelona, autoritzada per Carles III. Tres anys desprs la Junta fou constituda definitivament, i la seva tasca consist en abraar els tres rams de l'activitat industrial, agrcola i mercantil. I no sols es preocup del comer amb Amrica, sin tamb del comer amb el Llevant; cre o ampli escoles com la de Nobles Arts, impuls investigacions erudites d'alta volada, sostingu institucions de beneficncia, estimul l'adaptaci d'invents a la indstria catalana, etc. Fou un dels principals artfexs del ressorgiment de Catalunya. 

Durant el segle XVIII es concatenaren altres factors que, tots junts, feren possible la Revoluci Industrial catalana: 

 Es produ un important increment de la poblaci, especialment a les comarques costaneres. ;
 Catalunya experiment un important augment de la producci agrria, particularment en la producci de vins, degut a millores en les tcniques i l'especialitzaci en el conreu de la vinya i la indstria de les destilleries. ;
 El comer interior i exterior dels productes agrcoles aport el capital necessari per estimular la demanda de teixits de llana i cot; s a dir, la comercialitzaci dels productes agraris produ uns beneficis que es reinvertiren en les noves fbriques industrials. ;
 Finalment, al llarg del segle XVIII, les fbriques d'indianes desenvoluparen la mecanitzaci de la indstria txtil. Aix, les primeres mquines, encara manuals, s'importaren d'Anglaterra, per aviat s'assol la capacitat d'innovar: el 1790 el fuster de Berga, Ramon Farguell, revoluciona els processos de filat amb la creaci de la maixerina o berguedana, una mquina que convert el Bergued en un dels principals centres cotoners del pas i prepar el cam cap a la mquina de vapor.

 Segle XIX. Fbriques i colnies industrials .

L'arrencada definitiva en el txtil esdevingu a partir de la tercera dcada del segle XIX. L'any 1832 s'install a Barcelona la primera fbrica de tot l'Estat espanyol que empr la mquina de vapor per moure les mquines de teixir i filar: El Vapor dels germans Bonaplata. El 1840, la famlia Gell constru un altre vapor, El Vapor Vell, a Sants. A partir de 1844 es fundaren altres vapors a diverses ciutats com, per exemple, El Vapor Nou  una fbrica que pertanyia a la societat de l'Espanya Industrial fundada a Sants l'any 1847 , La Fabril Igualadina, o La Fabril Cotonera a Reus. A ms, empreses de petites i mitjanes dimensions, juntament amb treballadors que realitzen tasques industrials en el propi domicili, sigueren els protagonistes que conformaren el procs de fabricaci txtil del pas. El segle XIX es caracteritz per la febre d'or i la industrialitzaci del pas.

Aquests importants centres fabrils toparen amb la manca de matries primeres com el ferro i el carb, que s'havien d'importar i que, de retruc, imped el desenvolupament d'una indstria siderrgica important; i tamb es trob amb la manca de mercats perqu, d'una banda, el mercat estatal tenia un poder adquisitiu molt baix i, de l'altra, la independncia d'Amrica havia comportat la prdua del comer colonial. Malgrat aquests problemes, els empresaris innovaren. Aix, la manca de carb esperon als empresaris a cercar una energia alternativa com fou l'aprofitament de la fora de l'aigua. El mecanisme s'aconseguia mitjanant la construcci de canals i rescloses per conduir l'aigua dels rius i amb la incorporaci d'una turbina a la roda hidrulica per multiplicar-ne la potncia i ajustar l'entrada d'aigua a un rendiment constant. Per aquest motiu, a la vora dels rius Llobregat, Ter, el Fluvi i els seus afluents s'installaren fbriques, especialment les de filats, mentre les de teixits es concentraven a Barcelona, Manresa, Vilanova, Sabadell, Terrassa, Reus, Salt de Girona i diverses poblacions del Maresme. Foren els "passadissos industrials catalans", artries puixants de circulaci econmica de Catalunya, impellits pel port de Barcelona.

En sntesi, el procs d'industrialitzaci catal va tenir unes caracterstiques que el vincularen a les economies ms avanades..



 La resta del continent europeu .

Diversos estats assajaren la innovaci tecnolgica i la producci a gran escala:. 
A Frana la revoluci industrial s'interromp a causa de la Revoluci Francesa i de les Guerres Napoleniques, que de retruc caus unes taxes de natalitat baixes i l'envelliment de la poblaci. Tanmateix, Frana es convert en una de les potncies industrials grcies als teixits i la siderrgia. La revoluci industrial es consolid a partir de 1850 a causa de les inversions en la xarxa ferroviria. El model d'industrialitzaci de Frana es fonament en el seu propi mercat rural.

Blgica s'industrialitz de manera notable a partir de la separaci del Regne Unit dels Pasos Baixos, fet que denota la importncia de tenir una poltica estatal dirigida a la industrialitzaci. L'any 1835 es constru el primer ferrocarril i el 1847 s'establ la primera lnia telegrfica entre Brusse les i Anvers.

A l'rea germnica la Revoluci Industrial fou ms complexa perqu Alemanya no qued unida fins el 1871. En conseqncia, hi havia diferents mercats, models poltics, situacions socials i possibilitats econmiques. La zona del Ruhr segu el model britnic, amb l'explotaci de mines i siderrgia com a sectors claus, amb capitals francesos i patents i tcnics anglesos. A la zona oriental, en canvi, la industrialitzaci no va eliminar l'agricultura. A tot el territori, l'increment demogrfic va serv d'estmul i la xarxa ferroviria jug el paper de motor perqu augment la producci de ferro, acer i carb.

A l'Imperi austrohongars, la regi de Bohmia i Silsia, rica en carb, es convert en el centre industrial provedor del mercat de Viena, mentre Hongria es mantingu com un estat agrcola i subministrador de primeres matries. ;

Rssia comen la industrialitzaci quan altres estats ja iniciaven la segona revoluci industrial. La procs rus es caracteritz per la intervenci estatal, poca presncia d'empresaris, un mercat feble i el paper fonamental del ferrocarril. Les importacions de bns d'equip i maquinria ferroviria exigiren una gran quantitat d'exportacions i de deutes, fet que oblig a vendre cereals. Aix, l'entrada de productes industrials s'equilibrava amb la contracci del consum de bns agrcoles que anaven a l'exportaci. Ras i curt, l'equilibri de la balana de pagaments i la industrialitzaci del pas s'aconsegu amb el sacrifici i l'austeritat obligada dels pagesos. A ms de de la xarxa del ferrocarril, es desenvolup la indstria txtil, la del metall (amb el descobriment de ferro i carb a Crimea i al mar d'Azov) i la del petroli (amb les troballes de petroli a Bak). A finals de segle XIX Rssia s el primer productor mundial de petroli.

  Estats Units i Jap .

Finalment, Estats Units, Canad i Jap s'industrialitzaren a la segona meitat del segle XIX. 

Els Estats Units es trob amb tres obstacles: un domini econmic de l'antiga metrpoli, la manca de m d'obra, i l'absncia de vies de comunicaci. L'impuls decisiu a la industrialitzaci americana foren el seu talent inventiu i la immigraci europea. La industrialitzaci comen a l'Est i el ferrocarril hi jug un paper decisiu en l'expansi cap a l'Oest.

Al Jap, la industrialitzaci d'un pas, tradicionalment agrari, es convert en una aspiraci del govern de l'Era Meiji. El govern dirig els seus esforos en diverses direccions: 
 cre d'indstries estratgiques, com la d'armament, a Tquio i Osaka, ;
 don prioritat al transport martim perqu, en un pas de muntanyes i moltes illes, el ferrocarril era car, i;
 foment la indstria pesada, les mines i el txtil de llana i seda. ;
El creixement econmic es bas en un creixement demogrfic notable; el Jap tenia 37 milions d'habitants el 1880 i el 1914 assolia els 50 milions. Els salaris eren baixos, fet que permet l'acumulaci de capital. L'Estat don suport a totes les iniciatives industrials i els empresaris tingueren una forta tendncia a la innovaci. En pocs anys aparegu la concentraci industrial i financera, fet que denota que Jap fusion la primera i la segona revoluci industrial en una de sola. Nota essencial de la industrialitzaci japonesa s el procs d'imitaci d'Occident ja que els japonesos s'esforaren a estudiar la navegaci anglesa, els mtodes administratius francesos, l'art militar i la medicina d'Alemanya i els mtodes comercials dels Estats Units. Aviat, per la seva capacitat d'observaci, foren cientfics japonesos els qui pogueren aportar innovacions i descobriments en diferents camps com la medicina, la fsica, les matemtiques, la biologia, o en armaments.

 La nova societat industrial .

 El liberalisme i la industrialitzaci .


Al darrer ter del segle XVIII, el model teric i ideolgic que sustent la nova estructura productiva i social fou acomplerta per un grup de terics, entre els quals destaquen Adam Smith, David Ricardo i Thomas Robert Maltus. 

El 1776, Adam Smith, en la seva obra La riquesa de les nacions, preconitz la presncia d'un estat que havia d'assegurar, d'una part, les seves prerrogatives i, de l'altra, havia de posseir funcions tutelars; no es tracta, doncs, d'un estat de mnims. Adam Smith parl tamb de la divisi del treball, font d'eficincia i de destresa i, per tant, d'una major productivitat. La divisi del treball s sinnima d'especialitzaci i d'interdependncia entre els agents econmics i, tamb, s un factor de generalitzaci del mercat.

Aquest liberalisme s, doncs, en l'origen de la generalitzaci del mercat, que ja abans existia per d'una manera marginal; i fou un factor decisiu en el procs d'industrialitzaci. Karl Polanyi  estim que el mercat havia funcionat de manera autoregulada, s a dir, sense intervenci de l'Estat, des de 1844, data en qu es consagr el lliure mercat de la m d'obra, fins a 1929, quan la crisi econmica oblig l'Estat a institucionalitzar el mercat.

Adam Smith indic els principis del liberalisme econmic: 
el mercat s'autoregula per la llei de l'oferta i la demanda; ;
els interessos de les empreses individuals s'equilibren entre elles i aix aconsegueixen els costos ms baixos; ;
i qualsevol intervenci estatal dificulta l'activitat econmica. ;
Smith teoritz sobre un capitalisme de lliure concurrncia fonamentat en qu cada individu ha de posar tot el seu esfor a cercar el mitj ms oport d'emprar, amb un avantatge ms gran, el capital que pot disposar. All que indiscutiblement es proposa s el seu propi inters, no pas el de la societat en com; i aquests mateixos esforos cap al seu propi benefici l'inclinen a preferir el que s ms til a la societat. s el principi de la m invisible, metfora que vol descriure el mecanisme pel qual un individu que pretn obtenir un benefici personal i que posa el seu esfor en aconseguir-ho, acaba estimulant l'economia de la seva comunitat; i amb aquesta acci, tamb acaba millorant el nivell de benestar d'aquesta, sense que aix forms part de les seves pretensions inicials.


 Els orgens del moviment obrer .


Des de finals del segle XVIII fins a les primeres dcades del segle XIX foren freqents els conflictes salarials i les primeres vagues obreres; es desenvolup una reacci antimaquinista generalitzada per part dels obrers, que consideraven que la mquina els prenia llocs de treball; i comenaren a aparixer els primers nuclis sindicals o societats d'ajuda mtua entre els obrers d'una mateixa localitat o d'una mateixa empresa. Tanmateix les organitzacions obreres, com a fora poltica independent, no aparegueren fins a les revolucions europees de 1848. 

Contriburen a l'expansi organitzada del moviment obrer la difusi de les primeres idees socialistes, que en els inicis possea un marcat caire utpic; per aix se l'anomena socialisme utpic. Aix, l'angls Robert Owen (1771-1858) creia que els problemes socials dels obrers es resoldrien amb la formaci d'associacions de productors i de cooperatives obreres. Charles Fourier (1772-1837), francs, imagin un estat societari ideal que havia de funcionar mitjanant associacions comunitries domesticoagrcoles. Louis Blanc (1811-1882) propugn un sistema d'autogesti obrera del treball a travs de la construcci d'empreses socials. Finalment, Saint-Simon (1760-1825) don importncia a l'organitzaci de la producci. 

Les revolucions de 1848 modificaren sensiblement aquesta situaci i posaren de relleu la necessitat d'una organitzaci obrera a escala mundial que agrupava totes les agrupacions sindicals i sociopoltiques ja existents; alhora crearen les bases per superar les idees utpiques, que progressivament deixaren pas a les noves idees socialistes i anarquistes.

Carles Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895) foren els fundadors del marxisme o socialisme cientfic. Per al marxisme el nou model econmic s fonamenta en la propietat privada dels mitjans de producci i dels bns produts. s a dir, s un sistema d'empresa privada en qu la propietat s patrimoni d'una classe social, la burgesia, mentre la majoria de la poblaci  el proletariat o classe treballadora  no t accs a aquesta propietat i noms disposa de la seva prpia fora de treball que ven a canvi d'un salari. La histria de la humanitat s una lluita permanent entre les classes opressores i les oprimides, conflicte o lluita de classes que ha existit al llarg de tota la histria. En la societat capitalista aquesta lluita es desenvolupava entre burgesos i proletaris, i noms podria culminar amb el triomf del proletariat. La victria obrera permetria la formaci d'un estat obrer -la dictadura del proletariat-, que aniria autodissolent-se fins arribar a formar una societat sense classes ni Estat, s a dir, esdevindria una societat comunista.

Contraposat al marxisme, aparegu l' anarquisme, que atac tota forma d'Estat i d'autoritat, com a origen de les desigualtats i injustcies socials. Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865) propos com una alternativa a l'Estat l'existncia d'una federaci de petits grups socials de productors. La seva afirmaci, "la propietat privada s un robatori", arrib a ser molt popular, aix com les seves crtiques a l'Estat i a les organitzacions poltiques. Mikhail Bakunin (1814-1876) sistematitz ms clarament les idees anarquistes; s'opos a Carles Marx i elabor un projecte de societat nova que es fonamentava en la lliure adhesi dels individus, i en el repartiment equitatiu de les riqueses en funci de les necessitats de cadasc.

Marxisme i anarquisme configuraren la construcci del moviment obrer internacional. La Primera Internacional  o Associaci Internacional de Treballadors  fou fundada a Londres el 1864 sota un programa marxista. Les contnues disputes que s'originaren entre els sectors marxistes, proudhonians i sindicalistes desemboc en la seva dissoluci, el 1876. 

L'any 1891, els sectors marxistes constituren a Pars la Segona Internacional que pretenia ser el gran Parlament obrer europeu. A les portes de la Primera Guerra Mundial agrup 3,3 milions d'afiliats i tingu representaci en diversos parlaments europeus. L'esclat de la primera guerra mundial (1914) paralitz la seva activitat, mentre que la revoluci russa configur la segona gran divisi del moviment obrer, car els qui donaren suport a la revoluci van abandonar els partits socialites i van crear els partits comunistes.

Als inicis del segle XX, la classe obrera experiment notables canvis: 
ms nombrosa i amb ms formaci poltica i intellectual, posse poderosos sindicats obrers i partits poltics; ;
pass per l'experincia de nombroses lluites i enfrontaments amb el poder; ;
acumul experincia en el poder, experincia que assol durant la insurrecci obrera de la Comuna de Pars (1871); ;
aconsegu que els Estats liberals burgesos, a travs dels respectius governs i parlaments, aprovessin una legislaci social, que millor substancialment les males condicions de vida i de treball preexistents.



La segona revoluci industrial (1870-1914).



L'poca que va des de finals del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial es coneix com a segona revoluci industrial, i es caracteritza pel gran progrs cientfic i tcnic, per l'aparici dels sectors elctric i qumic, la concentraci empresarial i la consolidaci del sistema capitalista. En aquesta nova fase d'industrialitzaci els Estats Units d'Amrica foren l'estat capdavanter, mentre que Catalunya va desplegar les indstries de l'electricitat, de la construcci i meta lrgica que es veieren afavorides per la repatriaci de capitals provinents de les colnies i per l'exportaci de productes vitcoles.

A manera de sntesi, els nous sectors i les principals innovacions foren:

 En el sector energtic, la segona revoluci industrial, es caracteritz per la descoberta de noves fonts d'energia. D'una banda, el petroli, que es comen a explotar el 1859 als EUA, i del qual s'obtenia gasolina i gasoil, pels motors de combusti interna i per a l'automoci; de l'altra, l'electricitat, que es comen a utilitzar, entre altres llocs, en les indstries, en l'enllumenat pblic i en les comunicacions. La indstria qumica es desenvolup a mitjans del segle XIX i fu possible la producci de nous materials com explosius, fertilitzants i tints.

 Diversos indicadors de l'alt nivell tecnolgic assolit per la indstria foren els nous aliatges i noves tcniques per a aconseguir metalls ms purs, que contriburen al desenvolupament de la indstria siderometallrgica. S'arrib a produir acer ms barat i ms pur, a generar acer inoxidable i a utilitzar l'alumini.

 En els transports, s'estengu la xarxa de vies frries que feren possible una rpida distribuci de les primeres matries i dels bns produts, alhora que contriburen a obrir nous mercats, cada vegada ms llunyans. Els antics clpers, els vaixells rpids de vela usats per al transport de bns colonials, foren substituts per vaixells de vapor, mentre l'obertura dels canals de Suez i de Panam aconseguiren que el comer martim fou molt ms rpid. ;

 Al llarg del segle XX, altres invents com la cmera fotogrfica, la mquina d'escriure, el telgraf, el telfon o l'autombil, arribaren a ser accessibles a molt usuaris i contriburen a consolidar la percepci de viure en una nova poca.

Aquest alt nivell tecnolgic assolit estimul un gran augment de la producci industrial i un rpid procs de concentraci empresarial que va menar a la creaci de monopolis, trust o crtel. Para lelament es produ una concentraci bancria ja que els bancs passaren a monopolitzar el capital monetari. Les conseqncies del procs de concentraci industrial i bancari modificaren el capitalisme de lliure competncia, generaren un increment dels beneficis que, de retruc, representaren la progressiva internacionalitzaci del capitalisme. D'aquesta manera, s'inici un moviment que cercava nous mercats on poder invertir capitals i productes manufacturats i d'on poder extreure primeres matries. Aquest fenomen produ una onada colonitzadora centrada fonamentalment en els continents afric i asitic.

 Referncies bibliogrfiques .


 Enllaos externs .
 Revoluci Industrial a nivell global .
First and second industrial revolution;
Internet Modern History Sourcebook: Industrial Revolution ;
Factory Workers in the Industrial Revolution;
"The Day the World Took Off" Six part video series from the University of Cambridge tracing the question "Why did the Industrial Revolution begin when and where it did.";
BBC History Home Page: Industrial Revolution;
Histria del mn contemporani;

 Revoluci Industrial als Pasos Catalans .
El Museu de la Cincia i de la Tecnologia de Catalunya  ;
La Revoluci Industrial anglesa i dels Pasos Catalans a Enciclopdia Catalana;
La Revoluci Industrial a Rac Catal;
Turisme industrial a Catalunya;

























 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30817" title="Societat de classes" nonfiltered="2368" processed="2360" dbindex="12463">
La societat de classes s la societat que apareix amb la revoluci industrial, i que es caracteritza pel fet d estar dividida en classes socials segons la riquesa de les persones (i no en estaments com era fins llavors.)

A les societats de classes hi podem identificar el puerro essencialment, dues classes: la classe dominant, i la classe dominada. 

La classe dominant est formada pels higo dels elements que posseeixen els mitjans de producci, associada tradicionalment a la Burgesia, mentre la classe dominada noms t la seva prpia feina: l'anomenat tamb Proletariat.

Amb el temps a les societats industrials ha aparegut la classe mitjana formada per individus benestants, no noms possedors de la seva feina, com els proletaris, sin que tamb tenen alguns bns.

Vegeu tamb.
Lluita de classes;
Moviment obrer;
Marxisme;
Clivella;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30819" title="Marxisme" nonfiltered="2369" processed="2361" dbindex="12464">



El marxisme s el conjunt de doctrines poltiques, econmiques i filosfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. La multitud d'aspectes que aquesta abarca fa que prcticament no existeixi branca de les cincies humanes sense la seva escola de pensament marxista. L'anlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista, estructuralista i dialctic del mn. L'aplicaci d'aquesta doctrina en el camp del Socialisme inici un nou corrent ideolgic anomenat socialisme marxista, que cresqu durant tota la segona meitat del segle XIX i s'an situant al poder al llarg del segle XX.

 Arrels hegelianes: marxisme, histria i societat .
El marxisme t com a element central de les seves construccions la filosofia i metodologia dialctica de Hegel, fortament historicistes i deterministes, segons les quals no creem les idees que tenim, sin que aquestes sn una conseqncia de les anteriors. Cada corrent de pensament surt en resposta (en oposici) a les contradiccions de l'anterior, i es forma aix una tesi i una anttesi, de les quals ha de sorgir una sntesi.

Karl Marx aplica aquesta teoria al camp social, i l'adapta al materialisme, de forma que en comptes que les idees formin les condicions materials, aix sigui a la inversa: els marxistes opinen que s el mn material el que crea les idees, i que les contradiccions d'aquestes sn reflex de les contradiccions materials. 

Aix, sorgeix un mtode d'interpretaci de la histria, l'anomenat materialisme histric, segons el qual el desenvolupament de les forces productives s el motor de les diferents fases histriques per les quals ha passat la humanitat. Aquestes formen diferents classes socials, i una relaci de domini d'unes sobre unes altres, la qual cosa desencadena una lluita de classes.

L'anlisi de les classes socials, els seus interessos materials i les relacions d'explotaci permeten no solament una anlisi de la histria, sin la creaci de tota una sociologia que permet interpretar el present i predir el futur.

Sota aquest esquema analtic, es realitza una primera "teoria del desenvolupament" que identifica totes les fases histriques de la humanitat:

 El comunisme primitiu, que formaven les tribus de caadors-recolectors.
 La societat esclavista, on una classe era propietria de l'altra i la obligava a treballar.
 El feudalisme, on una classe camperola era lligada a les terres d'un senyor que, a canvi, els oferia protecci militar.
 El capitalisme, fase contempornia a Marx, on la classe privilegiada es propietria dels mitjans de producci, la qual cosa obliga l'altra a vendre la seva fora de treball bruta per a sobreviure. D'aquesta manera, els capitalistes obtenen una plusvlua que els permet incrementar el seu benefici i acumular ms capital.
 La fase socialista, que hauria d'aparixer quan la classe dominada al capitalisme, el proletariat, es revolti contra el sistema i aconsegueixi la conquesta de l'Estat i la socialitzaci dels mitjans de producci.
 Retorn al comunisme, una vegada superada la fase transitria socialista.

Tanmateix, els incisos fets pel propi Marx sobre el mtode de producci asitic posen en dubte aquest esquema del desenvolupament, ja que es reconeixen especificitats culturals. Aix s la causa que gran part dels marxistes actuals considerin que la lluita de classes (i amb ella la histria) t un final obert; s, en conseqncia, una escletxa dins el determinisme histric marxista.

Tampoc falten els qui consideren impossible que, dins una lgica dialctica, es pugui arribar a una situaci final (la fase comunista), acusant Marx de contradictori i de crear mites amb finalitat propagandstica.

 Marxisme i economia .

Les tesis econmiques de Marx es troben a la seva forma ms perfeccionada dins la inacabada obra El Capital, obra magna del marxisme, on s'analitzen els mecanismes econmics i socials de capitalisme, les seves contradiccions i el seu futur.

Per a l'anlisi econmica, es basa en la teoria del valor-treball, segons la qual el valor d'una mercaderia s equivalent a la feina que costaria de crear-ne una d'igual. Tot i que aquesta tesi era generalment acceptada a la seva poca, l'autntic terratrmol poltic que va causar l'obra de Marx ha propiciat la recerca d'altres interpretacions, fins al punt que ara s considerada una teoria antiquada i el principal error del marxisme.

Segons Marx, l'economia capitalista es caracteritza per ser la primera on els diners, en comptes de ser una eina per a aconseguir les mercaderies desitjades, es tornen una finalitat en ells mateixos. s a dir, originriament el comer seguia una lgica M-D-M', canviar la mercaderia M per la quantitat D de diners, i utilitzar aquests per comprar la mercaderia M'. Al capitalisme, per, es comena a fer servir l'esquema D-M-D', que significa la compra amb els diners D d'unes mercaderies M, que posteriorment es venen per la quantitat D' de diners, superior a D. La diferncia entre D' i D s el que Marx anomen plusvlua.

Per, per tal que es pugui obtenir aquest benefici, no s possible simplement de revendre les mateixes mercaderies que abans s'havien comprat (aquests guanys resulten insostenibles i voltils, de component especulatiu), sin que han de sofrir un procs de transformaci que incrementi el seu valor. Amb la teoria del valor-treball, aix noms es possible si hi interv el treball hum.

Per tant, els capitalistes, per seguir l'esquema D-M-D', han de comprar l'nica mercaderia de la que disposa la classe obrera el  treball  i aportar aquelles que seran objecte de treball  el capital. D'aqu sorgeix una de les contradiccions del capitalisme, entre treball i capital, embri de la seva prpia destrucci.

Durant el procs de producci, el valor de les mercaderies de capital es transfereix ntegrament al producte final, i s'hi afegeix a ms el valor de la feina socialment necessria per a realitzar aquesta transformaci. Aquesta feina, que els capitalistes "compren", suposa per als treballadors un salari, equivalent a la feina necessria per a perpetuar la seva prpia existncia com a classe (s a dir, inclou aliment, educaci, descendncia, etc.). Aix s el que Marx anomen alienaci en el treball.

Cada treballador necessita un determinat temps de feina per a compensar aquest salari. A partir d'aquest punt comena el plustreball, que suposa un guany net per al capitalista que coincideix amb la plusvlua. Aquest excedent s el que mou al capitalisme, i la causa del seu formidable increment de la producci industrial.

El concepte anteriorment esmentat, de "socialment necessari", significa el temps mitj que la societat necessita per a obtenir una determinada mercaderia. Aquest terme va ser utilitzat per Marx per dos motius: un, perqu era conscient que el treball innecessari no genera valor. L'altre, perqu els capitalistes, per tal d'augmentar la seva taxa de benefici, sovint apliquen avanos tcnics que estalviaven treball. Aix suposa que, durant un temps, poden vendre una determinada mercaderia a un preu molt superior al de la feina que per a ells suposa, fins que aquest mtode de producci es generalitza.

Per la progressiva substituci de fora de treball per maquinria, que permet aquests guanys extraordinaris temporals, t a llarg termini un efecte depressiu sobre el benefici, cosa que ocasiona les crisis ccliques del capitalisme.

En substituir la fora de treball per maquinria, s'incrementa la relaci entre el capital que s'ha d'aportar i el benefici que s'obt del plustreball. Per aquest motiu, cada vegada menys capitalistes es troben en condicions de competir, es concentra la propietat, i s'augmenta la taxa d'explotaci de la classe treballadora (s a dir, s'augmenten les hores de plustreball). Aquesta tendncia aguditza les contradiccions del capitalisme, i t com a conseqncia inevitable que la classe treballadora s'aixequi contra la Burgesia, per apropiar-se dels mitjans de producci.

Desprs d'aquesta revoluci inevitable, el proletariat implantaria una dictadura i gestionaria els mitjans de producci de forma collectiva a travs d'un estat proletari. Ni Marx ni Engels concretaren la forma que tendria aquest nou sistema econmic, cosa que duu a diverses diferncies entre els corrents ideolgics marxistes.

 Marximes i religi .
El marxisme ha sigut tradicionalment oposat a totes les religions. Marx va escriure respecte d aix que la religi s l opi del poble (el text complet:  La misria religiosa s, d una banda, l expressi de la misria real i, per l altra, la protesta contra la misria real. La religi s el sospir de la criatura oprimida, el cor d un mn sense cor, aix com s l esperit d una situaci sense esperit. s l opi del poble.")
. El fonament filosfic del rebuig de la religi ha sigut desenrotllada pel d autorscom Engels i Lenin. Lenin.

En tot cas, hi ha hagut diversos terics autodenominats marxistes que consideren que ser marxista i religis s compatible. Dins d ells es pot assenyalar l irlands a], diversos autors dins de la  com).
la crtica terica cap a qualsevol religi es basa en qu esta s concebuda com el resultat de la producci de la superestructura de la societat, s a dir, de la fabricaci d idees ideolgiques que es fa una societat sobre els seus propis modes de producci econmics. Aix, la religi sempre s una concepci d idees poltiques que tendixen a reafirmar l estructura econmica existent.
Els textos marxistes on es pot trobar informaci sobre la concepci marxista de la religi sn: La ideologia alemanya de Karl Marx i Federico Engels i La Filosofia com a arma de la revoluci de Louis Althusser. Marx descriu a la religi com un ens alienador, el qual li posa com a meta aconseguir a Du, situaci impossible per a un hum perqu Du s l essncia humana s a dir la humanitat li ha donat les seues millors caracterstiques a Du. La religi fa conformista a l home i l obliga a no lluitar en este mn, perqu este s noms un preludi del verdader.

Vegeu tamb.

Socialisme marxista;
Comunisme marxista;
Ecosocialisme;

 Enllaos .
Enciclopdia del Marxisme;
ndex d'obres marxistes;
ndex d'autors marxistes;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30820" title="Ramon Berenguer II" nonfiltered="2370" processed="2362" dbindex="12465">

Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes  (1053 - la Perxa de l'Astor, Gualba 1082), comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rass (1076-1082).

Antecedents familiars.

Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germ, probablement bess, de Berenguer Ramon II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germ, ja que aquell no havia dividit l'herncia.

El seu sobrenom s deu a tenir una gran i espessa cabellera rossa.

Relacions amb Berenguer Ramon II.

Les relacions amb el seu germ foren sempre tibants, i intent disputar-li l'herncia. Segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situaci real per, era d'una certa preeminncia del Cap d'Estopes. 

En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedici vers Mrcia, es vei obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germ davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d'aquests comtats aix com el de Cardona. Al seu retorn el comte don al seu germ part de l'herncia contreta del seu pare, rebent la pria de l'Emirat de Larida.

Vers la fi del 1077 el Papa Gregori VII envi a Girona el seu legat Amat d'Oloron per donar impuls a les seves idees de reforma de l'Esglsia. s possible que aquest aprofits la seva estada per a intentar d'avenir els dos germans, que havien estat encomanats al Papa per llur pare en el seu testament. El pontfex escriv el 1079 al bisbe de Girona demanant-li d'actuar, juntament amb els abats de Ripoll, Sant Cugat i Sant Pon de Tomeres, per posar fi a les discrdies comtals. A causa d'aix el mateix any els dos germans es repartiren la ciutat de Barcelona amb les terres, castells i cases de la rodalia, del Llobregat al Bess, Castellvell i la seva marca, Olrdola, Vilafranca del Peneds, Vallmoll i els seus alous, Erampruny, Benviure, Gav, Pallej, Garrosa, les Franqueses del Llobregat i altres dominis; i convingueren que residirien alternativament, durant sis mesos, en el palau comtal o a les cases de Bernat Ramon. Un complement sense data feia divisi tamb de la residncia al castell de Port, i dels de Santa Perptua, Montagut, Pontons, Vilademger, Tamarit, Cubelles, Vilafranca del Peneds (torre Dela) i Vallmoll. Les funcions sobiranes restaven indivises, aix com les rendes dels judicis, lleudes, mercats, moneda i uns patis a Barcelona. Per Berenguer continu reclamant, i el 1080 obtingu del seu germ la definici de la meitat del castell de Barber, de la Bleda (Olrdola) i dels comtats de Carcassona i Rass. Ramon llavors promet de dividir totes les adquisicions futures, comprenent-hi les naus que es construssin i les que s'adquirissin. Restarien en indivs les naus que llavors tenien, per es repartirien per meitat les preses que fessin.

Lluita contra els sarrans.

Vers el 1077 realitz una expedici a Mrcia, en ajut del rei sarra de Sevilla contra els de Toledo, Valncia, Granada i Mlaga, que eren ajudats per Alfons VI de Castella. Aquesta expedici result un fracs. Posteriorment els comtats de Barcelona i d'Urgell i l'Emirat de Larida lluitaren contra el emir de Saraqusta i a conseqncia d'aix el perill islmic recul, tant pel cant de Lleida, on la colonitzaci cristiana arrib fins a Sidamon i Torregrossa, com per l'actual Conca de Barber, on el 1079 ja era repoblada l'Espluga de Francol.

En ocasi de la preparaci d'una expedici fallida el 1081, el Cid, enemistat amb el seu rei Alfons VI de Castella, an a Barcelona i ofer la seva collaboraci, que no fou acceptada; llavors es barall amb un nebot dels comtes i el fer. Tot seguit pass al servei dels reis sarrans de Saragossa, mentre que l'Emir de Larida es recolz en els navarroaragonesos primer i en els comtes de Barcelona desprs. Aix enfront Berenguer Ramon amb el Cid al voltant d'Almenar a l'estiu del 1082. El primer fou derrotat i caigu presoner. Un cop alliberat, degu sentir-se frustrat i aix agreuj el seu carcter. El 5 de desembre del dit any, anant el Cap d'Estopes de Barcelona a Girona, en passar per un lloc boscs i solitari, conegut desprs per la Perxa de l'Astor (Montnegre), fou mort per uns desconeguts, que potser foren els seus mateixos acompanyants. El cadver fou llanat al, desprs anomenat, Gorg del Comte o de la Perxa de l'Astor, i all fou descobert per l'astor que duia la vctima, que hauria guiat els qui el cercaven. 

La veu popular acus en aquell moment el seu germ com a instigador de la seva mort, motiu pel qual  Berenguer Ramon II s conegut com el Fratricida.

El cos de l'assassinat fou dut a Girona i sepultat a la catedral d'aquesta ciutat.

Npcies.

El 1078 es cas amb Mafalda de Pulla-Calbria, filla de Robert d'Hauteville i duc de Calbria. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 la infanta Almodis de Barcelona (v1078-v1140), casada desprs de 1105 amb Bernat Amat, vescomte de Cardona ;
 la infanta Mafalda de Barcelona, casada amb Arnau Guillem, vescomte de Fenollet;
 l'infant Ramon Berenguer III (1082-1131), comte de Barcelona;

El fill pstum del comte, Ramon Berenguer III, fou designat hereu el mateix any del seu naixement per tingu la tutela del seu oncle Berenguer Ramon II fins a la mort d'aquest el 1097.

La tomba de Ramon Berenguer II.

La tomba del comte Ramon Berenguer II de Barcelona, que es troba a la Catedral de Girona, fou construida per Guillem Morei per encrrec del rei Pere el Cerimonis. 

El novembre del 1982 es va procedir, a Girona, a obrir les tombes comtals de Ramon Berenguer II i de la seva besvia. Sn sarcfags llisos rectangulars amb tapes de dos vessants, l'nica decoraci exterior dels quals, molt ben conservada, consisteix en una successi de 17 tires verticals d'uns 5 cm., alternativament roges i daurades.

A la cota de malles de l'esttua jacent es troba el mateix senyal herldic que figura als escuts de la sepultura (els pals de gules sobre fons d'or), fet que demostra que el Cerimonis sabia que aquest era el senyal herldic dels comtes de Barcelona i no dels reis aragonesos, donat que Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, mai fou Rei d'Arag.

Els primitius sarcfags de Girona indueixen a suposar que el llinatge comtal de Barcelona tenia com a emblema pals rojos sobre un fons daurat abans que aparegus l'herldica a Europa (1141-42) i abans de l'uni del comtat amb el regne d'Arag.

Com s'esdevingu sovint a tot arreu, Ramon Berenguer IV, a partir del 1150, hauria tancat dintre del perfil de l'escut l'emblema usat pels seus avantpassats.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30821" title="Emperador" nonfiltered="2371" processed="2363" dbindex="12466">


L'emperador (mascul) s un monarca, el lder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial. El ttol d'emperadriu (femen) pot referir-se a l'esposa d'un emperador (emperadriu consort) o una dona lder i cap de l'imperi (emperadriu regnant). El ttol d'emperador s, sovint, superior al ttol de rei en honor i rang. 

 Diferncies entre rei i emperador .
Tant el reis com els emperadors sn monarques. No hi ha cap regla nica per distingir l'un de l'altre; diversos factors, com ara interpretacions dels historiadors, la grandria i les caracterstiques del reialme governat, i el ttol escollit pel monarca mateix sn utilitzats. Les caracterstiques generals que indiquen que un monarca hauria de ser considerat un emperador inclouen:

 El ttol del monarca es tradueix com a "emperador" en catal, i/o s'accepta que s una forma equivalent d'emperador en les relacions internacionals diplomtiques. ;
 El monarca governa, de facto o nominalment, sobre altres monarquies;
 El monarca governa dos o ms pasos anteriorment sobirans, o pobles de diferents nacions o tnies;
 El monarca assumeix una posici de carcter religis;
 En la tradici cristiana europea tamb sn emperadors els monarques de l'Imperi Rom, bizant o que diuen ser hereus d'aquests; o s una figura eclesistica suprema.

La paraula "emperador" prov del llat imperator, crrec que ostentaven els governants de l'Imperi Rom. Per el terme ha acabat extenent-se a qualsevol altre imperi. El terme originalment significava "el que mana sobre l'exrcit" per, donat que la majoria d'imperis han augmentat els seus territoris grcies al poder militar, ha acabat esdevenint sinnim de monarca.

Lnia d'honor dels ttols nobiliaris.


Vegeu tamb .
 Emperador asteca;
 Emperador bizant;
 Emperador inca;
 Emperador japons;
 Emperador de Mxic;
 Emperador rom;
 Emperador del Sacre Imperi Romanogermnic;
 Emperador de la Xina;
 Kaiser;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30823" title="John Locke" nonfiltered="2372" processed="2364" dbindex="12467">



John Locke (Wrington, a prop de Bristol 29 d'agost de 1632  Oates, Essex, 28 d'octubre 1704) fou un filsof empirista angls que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Locke estudi medicina a Oxford, ingress al cos diplomtic la qual cosa li va permetre residir a Frana un cert temps i contactar amb els cartesians. El 1683 es refugi a Holanda per evitar represlies poltiques. Desprs de la Revoluci Gloriosa de 1688 torn al seu pas i va publicar les seves obres ms importants:

Assaig sobre l'enteniment hum (de caire empirista).
Assaig sobre el govern civil (considerada el manifest del liberalisme modern).

LAssaig sobre l'enteniment hum comena amb una crtica demolidora a l'afirmaci de l'existncia d'idees innates en l'enteniment, preconitzada pels racionalistes. Quan naixem el nostre enteniment s com una pgina en blanc o tabula rasa. Com que no hi ha idees innates en nosaltres, aquestes no poden fonamentar la comprensi del mn. Com la resta d'empiristes, Locke considerar que el coneixement s'extreu de l'experincia (empiria en grec), a travs dels sentits.

El coneixement de la realitat.
Malgrat que no accepta les idees innates, s que accepta la divisi cartesiana de la realitat: pensament (jo), infinitud (Du), extensi (Mn) i afirma que les nostres idees sn un reflex de la realitat del mn, per que cal veure qu sn i com s'originen en l'enteniment.

Les idees sn "tot all que la ment percep en si mateixa o s objecte de percepci, pensament o enteniment", s a dir, qualsevol contingut mental s una idea, que sn un reflex del mn.

L'origen de totes les idees s l'experincia, que pot ser externa (de sensaci) o b interna (de reflexi), i ens informen del mn mitjanant les idees que aquest produeix en nosaltres, i que anomenem "idees simples".

La ment, a ms, t la capacitat d'associar i combinar aquestes idees simples, produint aix les "idees complexes", que poden ser:
de substncia - coses individuals que existeixen.
de mode - les que no existeixen en si mateixes sin en una substncia.
de relacions - que descriuen associacions d'idees.

Noms coneixem idees i aquest coneixement t dues vessants:
La passiva - conscincia dels continguts mentals.
L'activa - anlisi que en fa la ment.
En tots dos casos, l'experincia esdev l'element determinant i com a font de les idees, determina la possibilitat del coneixement i tamb els seus lmits; i com a nic element de contrastaci de les idees, s el que legitima el coneixement.

El Liberalisme.

John Locke s un dels pares del Liberalisme. En un principi accepta la visi del Pacte Social proposada per Hobbes, per amb molts matisos, tants, que la versi de Locke ser irreconeixeible. Hobbes considerava que els homes, per obtenir seguretat, renunciaven a la seva llibertat i capacitat d'autogovern, per permetre que els governants, actuin en nom dels ciutadans, dels quals en sn representants. Per segons John Locke, els ssers humans tenen drets als quals no hi poden renunciar, sent aquesta la base fonamental del sistema liberal: la necessitat de respectar els drets que els homes posseeixen de forma innata. Els governants no poden actuar com vulguin, han de respectar els drets individuals, estant aix limitats. El poder no s absolut, sin que ha de respectar els drets humans. 

Bibliografia.

Bermudo, J.M. La Filosofa moderna y su proyeccin contempornea. Barcanova. Barcelona 1983;
Russell, B. Historia de la Filosofa Occidental. Espasa. Madrid 1984;
Touchard, J. Historia de las ideas polticas. Tecnos. Madrid, 1988;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30824" title="Lexicografia" nonfiltered="2373" processed="2365" dbindex="12468">
La lexicografia s la disciplina que s'encarrega de determinar quines paraules sn vlides, estudiar-ne la forma i el significat i confeccionar diccionaris. Els seus problemes giren entorn de la definici de cada paraula, el seu s i la relaci amb altres mots. Tamb s'ocupa de determinar quins lemes o paraules a definir han de ser en un diccionari determinat.

La lexicografia sol ser una branca d'aplicaci prctica de la filologia i est molt lligada a les normes de les respectives Acadmies de cada llengua (institucions prescriptives sobre un idioma). Pel seu contingut, est en relaci amb la semntica i la morfologia. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30828" title="Emperador (desambiguaci)" nonfiltered="2374" processed="2366" dbindex="12469">


 Histria: cap d'un imperi. Vegeu Emperador.
 Zoologia i Pesca: nom amb el que es coneix al peix espasa.
 Zoologia: ocell mar. Vegeu Emperador (au).
 Geografia: poble de l'Horta Nord, que es coneix popularment amb el nom La Venta de l'Emperador. Vegeu Emperador (Horta Nord).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30830" title="Balena (constellaci)" nonfiltered="2375" processed="2367" dbindex="12470">



Cetus (referit a la balena o monstre mar de la mitologia grega) s una constellaci de l'hemisferi sud, en la regi coneguda com l'aigua, a prop de altres constellacions aqutiques com Aquarius, Pisces, i Eridanus.


Fets notables.

L'estel ms notable d'aquesta constellaci s Mira (o Ceti), el primer estel variable que fou descobert. T un perode de 331,65 dies varia de la magnitud 2,0, una de les ms brillants en el cel i fcilment visible a simple vista, a 10,1. La seva descoberta en el 1596 per David Fabricius abonyeg la incorruptibilitat dels cels i don suport a la revoluci copernicana.

Es pot esmentar tamb l'estel  , Menkar; i l'estel  , Deneb Kaitos, els ms brillants de la constellaci, i Ceti, el 17 ms a prop de la Terra.
L'eclptica passa molt a prop d'aquesta constellaci. Algun dels planetes pot estar en aquesta constellaci durant un curt perode. L'asteroide 4 Vesta fou descobert en aquesta constellaci el 1827.

Objectes del cel profund notables.

Cetus est enfora del pla galctic, per tant hi son visibles moltes galxies distants per no estar enfosquides per la pols de la Via Lctia. D'aquestes, la ms brillant s M77, una galxia espiral de la 9ena magnitud aprop de   Ceti.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30846" title="Mim" nonfiltered="2376" processed="2368" dbindex="12471">

El mim o pantomima (del grec pantmimos,  que tot ho imita ) s la part de les arts escniques que utilitza el gest com a forma d'expressi artstica. Els mims sn actors que no utilitzen el llenguatge parlat en les seves actuacions i, sovint, prescindeixen de qualsevol so o objecte per fer-se entendre. T elements de connexi amb la dansa i el circ. s una forma habitual d'art de carrer.

 Histria .

Els primers mims occidentals van aparixer als teatres de Grcia i Roma, al segle V aC. La mmica era un element important en els teatres de l'poca, on una part del pblic no podia sentir els actors. L estil i el contingut del mim modern t vincles clars amb la Commedia dell'arte, una forma popular de teatre que va aparixer a Itlia, durant l'edat mitjana. El cinema mut va popularitzar grans mims com ara Charles Chaplin o Buster Keaton.

 Mims destacats .

 Jean Gaspard Debureau (Pierrot);
 Charles Chaplin;
 Buster Keaton;
 Harpo Marx;
 Marcel Marceau;
 Jean-Louis Barrault;
 tienne Decroux;
 Jacques Tati;
 Tricicle;
 Vol Ras;
 Andrzej Leparski;
 Henryk Tomaszewski;
 Samy Molcho;
 Rowan Atkinson (Mr. Bean);
 Carlos Martnez;
 Pablo Zibes;
 Frederik Vanmelle;
 Peter Roberts;
----

 www.pantomimes-mimes.com;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30847" title="Conte" nonfiltered="2377" processed="2369" dbindex="12472">
Un conte s una narraci escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tan de carcter fictici com real.

Els contes tradicionals venen de la tradici oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos o ensenyar una lli moral. Tamb se'l coneix com a conte de fades

El conte literari, en canvi, es distingeix d'altres formes narratives com la novella bsicament per l'extensi (s'acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui llegir d'un sol cop, tot i que els lmits no sn exactes). Julio Cortzar el defineix pel seu efecte, mentre que el conte s d'efecte nic, ja que s'explica una histria, a la novella la voluntat s ms global.

 Autors destacats .

Charles Perrault;
Clive Staples Lewis;
Germans Grimm;
Hans Christian Andersen;
Jean de La Fontaine;
Jostein Gaarder;
Lewis Carroll;
Oscar Wilde;
Edgar Allan Poe;
Ernest Miller Hemingway;
Pere Calders;
Quim Monz;
Sergi Pmies;
Vicen Pags;




 Enllaos Exteriors .

Web TotContes.com Contes Clssics, Contes de Lectors i Contes en vers en catal, castell i occit.

 Vegeu tamb .

Novella;
Faula;
Contista;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30849" title="Santssima Trinitat" nonfiltered="2378" processed="2370" dbindex="12473">

La Santssima Trinitat s Du, d'acord als ensenyaments de les esglsies cristianes, a excepci d'alguns moviments unitaristes i restauracionistes. Aquesta doctrina estableix que Du s una sola entitat que existeix simultniament en tres persones distintes: Du Pare, el Fill (Jesucrist) i l'Esperit Sant. Encara que sovint s'utilitza com a sinnim del concepte de Trinitat, el terme "detat" s ms ampli, i inclou altres idees sobre la manera en la qual el Pare, el Fill i l'Esperit Sant estan relacionats.

Histria.
Histricament, el dogma trinitari, ha estat afirmat com un article de la fe en el Credo de Nicea (acceptat per totes les branques del cristianisme excepte l'Unitarisme o el restauracionisme), i el Credo d'Atanasi, els quals volien estandarditzar les creences sobre aquest tema. Aquests credos van ser formulats i ratificats per l'Esglsia del segle III i IV en oposici a les teologies heterodoxes de la naturalesa de la Trinitat. 

El Credo de Nicea, el qual s una frmula clssica d'aquesta doctrina, utilitza el terme grec homoousia que significa "de la mateixa substncia". L'ortografia d'aquesta paraula difereix per una lletra de homoiousia, que significa "de substncia similar". Aquesta altra paraula va ser utilitzada pels seguidors de dogmes no-trinitaris abans del Concili de Nicea.

Ms d'una doctrina en oposici va sorgir per qestionar el dogma o per diferents versions sobre la relaci i preeminncia d'un dels tres elements. Avui dia, la majoria dels  restauracionistes rebutgen el dogma de la Trinitat tal com ha estat formulat per la resta de les branques del cristianisme tradicional. Els testimonis de Jehov el rebutgen completament, ja que creuen que Jesucrist s un sser creat per Du, i els mormons creuen en un concepte ampli de "detat" dins el qual Du Pare i Jesucrist tenen cadasc un cos, i, amb l'Esperit Sant, formen una "detat" que noms est unida en propsit. Per la seva part, els unitaris rebutgen que Du pugui estar dividit en persones, aix com la naturalesa divina de Jess, i defensen una visi racionalista de la religi.

Per als crtics del cristianisme, el dogma trinitari sembla ser d'origen neoplatnic, del culte a la lluna en les seves diferents fases, o que prov d'altres religions babilniques o hinds (veure "Trimurti").

Possibles arrels mitolgiques.
Molts dus politeistes s'organitzaven en grups de tres, que si b no eren equivalents a la complexa relaci cristiana, podrien haver inspirat els primers pensadors sobre el concepte. Aquestes trades sn de diferents tipus:
trades: 3 dus que apareixen junts a les histries per representar conceptes relacionats, com la vida, la mort i la reencarnaci o els membres bsics d'una famlia celestial;
triuns: 3 aspectes del mateix du (la Trinitat n's l'exemple ms reeixit;
tripartits: un du amb tres parts que es poden manifestar separadament, per exemple monstres amb tres caps cadasc amb la seva personalitat;
triassociats: un du envia els seus atributs de tres en tres, com per exemple tres senyals o tres ocells;

Escut de la Trinitat.
Per exemplificar la doctrina de la Santssima Trinitat es va crear a l'Edat Mitjana un smbol que complia les regles de l'herldica: L'Escut de la Trinitat. Consisteix en un cercle central, amb el nom de Du, que s'enllaa amb tres cercles (Pare, Fill i Esperit Sant) amb barres en les que es pot llegir "s i no s", per significar que sn i no sn la mateixa entitat. Aquests cercles formen un triangle, smbol tradicional de la divinitat.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30850" title="Filosofia antiga" nonfiltered="2379" processed="2371" dbindex="12474">

La filosofia antiga s la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans. Suposa el naixement de la filosofia com a tal a Occident, a l'Antiga Grcia, partint dels mites. Dintre d'aquest perode es troben grans filsofs com Parmnides, Scrates, Plat o Aristtil. La filosofia immediatament posterior s la filosofia medieval.

Encara que els romans tamb van dedicar-se a la filosofia, la filosofia romana s ms aviat una imitaci de la grega, fins el punt que es pot considerar que filosofia antiga i filosofia grega sn sinnims. La filosofia romana ha estat important com a intermediria entre la filosofia grega i la cultura europea.

Disciplines filosfiques.
Els filsofs antics intentaven aplicar la ra per donar una explicaci satisfactria als grans misteris o preguntes existencials. Els interessos principals de la filosofia antiga van marcar la divisi de la filosofia posterior en disciplines filosfiques: fsica (orgens i essncia de les coses), tica (relacions entre l'home i el prosme), dialctica (el temps i el pensament). 

Relaci amb altres mbits.
La filosofia antiga estava lligada a les altres cincies, sobretot al principi. Donat l'origen mtic de moltes concepcions filosfiques, tamb es troben relacions amb l'art i la religi. Tanmateix, molts filsofs antics van ser acusats d'impietat: la condemna a mort de Scrates s el cas ms conegut, per tamb Protgores i Aristtil, entre d'altres, en foren acusats.

Taula cronolgica de filsofs de l'edat antiga.


 Enllaos externs .

Pierre Hadot: Elogi de la Filosofia Antiga  (traducci a cura d'Ignasi Boada. Publicat a la Revista Comprendre n V, Barcelona: 2003);


 

Vegeu tamb.

Filosofia hellenstica;
Escoles gregues;
Llista de filsofs de l'Antiga Grcia;

Perodes.
Filosofia presocrtica;
Sofistes, Scrates, Plat, Aristtil;
Filosofia hellenstica;
Filosofia neoplatnica (Plot);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30855" title="Educaci secundria" nonfiltered="2380" processed="2372" dbindex="12475">
L'educaci secundria s l'etapa de l'ensenyament formal, el del collegi, que prepara els alumnes per continuar estudis superiors o per accedir al mn laboral.

Segons els pasos pot ser una etapa obligatria o no; comuna a tots els estudiants o diversificada per vies o itineraris; amb ms o menys optativitat d'assignatures; impartida per mestres o altres. Les edats tamb son variables, per acostuma a cobrir l'etapa de l'adolescncia. Equival al nivell 2 d'instrucci segons l'ISCED. 

Les escoles d'educaci secundria reben noms especfics, sigui liceus, instituts, escoles preparatries, colleges, high schools... A Catalunya l'educaci secundria obligatria va implantar-se amb la LOGSE. Consta de dos cicles de dos cursos cada un d'ells. El primer cicle es fa el primer i el segon d'ESO i al segon cicle es fa el tercer i quart d'ESO

L'educaci secundria s'organitza al voltant de matries i sol estar impartida per professors especfics (llicenciats en cada rea de coneixement). 

Enllaos externs.
Eurydice - Base de dades sobre l'educaci formal europea;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30868" title="?" nonfiltered="2381" processed="2373" dbindex="12476">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 30ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el cinqu en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (  , "columna HA") i la cinquena fila (  , "fila O").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Poden dur l'accent dakuten:  ,  ; aix com el handakuten:  ,  .

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "ho".
 ,   es romanitzen com a "bo".
 ,   es romanitzen com a "po".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb quatre traos:
 Tra vertical de dalt avall i lleugerment corbilini que acaba torant-se cap amunt.
 Tra horitzontal a la dreta del primer.
 Tra horitzontal a sota del segon.
 Tra que comena en la part mitjana del segon tra, s vertical de dalt avall, talla el tercer tra i acaba girant a l'esquerra i formant un bucle.

El carcter   s'escriu amb quatre traos:
 Tra horitzontal.
 Tra vertical que talla el primer.
 Tra diagonal cap avalla l'esquerra en la part inferior esquerra del carcter, i que no toca cap de la resta de traos.
 Tra diagonal cap avall a la dreta en la part inferior dreta del carcter, i que no toca cap de la resta de traos.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el ho de hoken", on hoken vol dir segur, garantia) ;
 Codi Morse:    ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30869" title="?" nonfiltered="2382" processed="2374" dbindex="12477">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 31ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 30 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la setena columna (a la que dna nom:   , "columna MA") i la primera fila (  , "fila A").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "ma".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra horitzontal.
 Tra horitzontal a sota del primer.
 Tra que comena essent vertical de sota a amunt i acaba girant a l'esquerra i formant un bucle.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra horitzontal que es tora cap avall a l'esquerra.
 Tra diagonal curt cap avall a la dreta.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:         ("el ma de matchi", on matchi significa llum) ;
 Codi Morse:     ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30873" title="Scrabble" nonfiltered="2383" processed="2375" dbindex="12478">


L' Scrabble s un joc molt popular a Occident, creat per la casa Hasbro en la seva versi original. En la modalitat de joc original, els jugadors, entre 2 i 4, disposen d'unes fitxes amb lletres que han de combinar per formar una paraula vlida en el seu idioma. Les paraules es colloquen en un tauler lligades a les ja existents,formant una estructura travada com de mots encreuats. Cada lletra t un valor determinat i algunes parts del tauler multipliquen aquest valor. Guanya la persona que, en haver-se acabat les fitxes, suma ms puntuaci. Per validar una paraula jugada s'acostuma a fer servir un diccionari estndard. En catal, a la majoria de clubs de jugadors i tornejos oficials es fa servir el Diccionari Oficial de l'Scrabble en Catal.

La paraula Scrabble s una marca registrada per Hasbro, Inc. als Estats Units d'Amrica i al Canad i per Mattel a la resta del mn. L'Scrabble va ser marca registrada de Murfett Regency a Austrlia, fins el 1993 quan va ser comprada per J. W. Spear & Sons (ara una filial de Mattel). En alguns pasos el joc s coneix amb els noms de: Literati, Alfapet, Funworder, Skip-A-Cross, Scramble, Spelofun, Palabras Cruzadas i Word for Word.

El joc es ven en 121 estats i n'hi ha versins en 29 llenges diferents, entre elles el catal. 

 Histria .

El 1938, l'arquitecte de Nova York Alfred Mosher Butts va crear el joc com una variant d'un joc de paraules inventat prviament per ell, el Lexiko. Els dos jocs tenien el mateix nombre de fitxes i la mateixa distribuci de punts. Valors que en Butts va calcular meticulosament a partir d'una anlisi de freqncia de les lletres que apareixien a la portada del New York Times. El nou joc, que va anomenar "Criss-Crosswords", ja tenia el tauler de 15x15 i semblava uns mots encreuats. En Butts va fabricar uns quants jocs, per no va tenir xit en intentar vendre la idea al principals fabricants de l'poca.

El 1948, James Brunot, resident a Newtown, Connecticut, EUA - i un dels pocs propietaris d'un dels jocs orginals 'Criss-Crosswords' - va comprar els drets per fabricar el joc a canvi de la concessi d'una regalia a Butts sobre cada unitat venuda . Tot i que la majoria del joc (inclosa la distribuci de les fitxes) va romandre sense canvis, Brunot va reorganitzar lleugerament les caselles multiplicadores, tamb va canviar el nom del joc a "Scrabble", una paraula real que significa, ms o menys, gratar frenticament. El 1949, Brunot i la seva famlia van establir-se en una antiga escola reconvertida Newtown. Aquell any fabricaren 2400 unitats de l'Scrabble, per van perdre-hi diners per el joc anava guanyant popularitat.

Segons la llegenda, la gran oportunitat de l'Scrabble va arribar el 1952 quan en Jack Strauss, president de Macy's, va jugar-hi durant unes vacances. En tornar de vacances, es va sorprendre en veure que a la seva botiga no tenien el joc i en va fer una gran comanda ja que, segons ell, en un any "tot el mn havia de tenir-ne un". El 1952, incapa de satisfer la demanda per si mateix, en James Brunot va vendre's els drets de fabricaci a Selchow and Righter (un dels fabricants que, com Parker Brothers i Milton Bradley Company, havia rebutjat el joc quan en Butts els hi va oferir). 

Selchow & Righter va fabricar i comprar la marca del joc per als EUA i Canad el 1972. El 1986, Selchow & Righter va vendre el joc Coleco, que va fer fallida poc desprs. Els actius de l'empresa, inclosos els de Scrabble i Parchesi van ser comprats per Hasbro. 

El fabricant JW Spear & Sons comen a vendre el joc a Austrlia i el Regne Unit  el 19 de gener de 1955 i el 1968 en va comprar els drets de la marca a Brunot per a tot el mn (llevat dels EUA, Canad i Austrlia), posterorment tamb va comprar els drets a Austrlia. Des del 1994, JW Spear & Sons s una filial de Mattel, Inc.


 Histria de l'Scrabble en catal .
Des de l'any 1990 existeix la versi catalana de l'Scrabble. En un primer moment fou fabricada per l'editor mataron Borrs, amb llicncia del propietari de la marca en aquell moment, J. W. Spear & Sons. Posteriorment, l'any 1993, la versi catalana la fabricava la multinacional Jumbo i, finalment, l'actual propietria de la marca, Mattel

L'adaptacio al catal del joc va ser possible grcies a l'Oriol Comas, expert en jocs; en Llus de Yzaguirre, catedrtic en lingstica de la UPF; el fabricant de jocs Borrs i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que va aportar-ne el finanament.

 Versions internacionals.

L'Scrabble s un joc de tipus lingstic. Aix vol dir que no noms cal traduir les instruccions i el tauler per poder jugar en una altra llengua, tamb cal adaptar-lo a cada llengua en particular. En el cas de l'Scrabble, s necessari estudiar la freqncia d'aparici de les lletres i qualsevol altra particularitat ortogrfica. Aix s pot decidir quines fitxes tindr el joc en cada llengua i establir una frequncia i puntuaci a cada una de les fitxes. Per a algunes llenges, com el catal o el galls, es poden definir fitxes especials per a dgrafs. 

Cal tenir en compte que hi ha llenges on la mecnica del joc no permet fer l'adaptaci. Per exemple, el xins o el japons fan servir una escriptura de tipus basada en milers de signes, i aix fa que no es puguin adaptar b. En el procs d'adaptaci a aquest tipus de llenges, el fabricant Mattel ha optat per comercialitzar la versi amb les instruccions tradudes a la llengua d'adaptaci per amb les fitxes angleses de la versi original per a poder jugar en angls. 

El fabricant Mattel ha editat el joc en les segents llenges o variants: afrikaans, alemany, angls, angls (amb les instruccions en core), angls (amb les instruccions en japons), angls (amb les instruccions en xins),   angls en braille (versi en angls per a invidents on les fitxes tamb tenen els signes braille corresponents), rab, blgar, catal, castell, croat,  dans,   eslovac, eslov, fins, francs,  galls, grec, hebreu,  hongars, islands, itali, malai, neerlands, noruec, polons, portugus, rus, suec, turc i txec.  

El fabricant Hasbro noms comercialitza versions en: angls, francs i castell. La distribuci de fitxes de les versions en angls i francs coincideix amb la versi del fabricant Mattel en la mateixa llengua per la distribuci de fitxes de la versi en castell s diferent.

Per a ms informaci vegeu l'article Distribuci de fitxes de l'Scrabble.

 Distribuci de les fitxes en la versi catalana .

2 fitxes en blanc, anomenades escarrassos (tenen una puntuaci de 0 punts);
1 punt: E 13, A 12, I 8, R 8, S 8, N 6, O 5, T 5, L 4, U 4;
2 punts: C 3, D 3, M 3;
3 punts: B 2, G 2, P 2;
4 punts: F 1, V 1;
8 punts: H 1, J 1, Q 1, Z 1;
10 punts:  1, LL 1, NY 1, X 1;

No hi ha fitxes per a les lletres K, W o Y, ja que en catal noms apareixen en mots manllevats d'altres llenges. 

Durant el joc s'ignoren els accents i les diresis. Per exemple,  es juga com a A. Hi ha, per, fitxes especials per a algunes lletres o dgrafs: les fitxes  (ce trencada) , LL (ela geminada), i NY. 

Tot i que les regles originals del joc tracten la fitxa Q com una nica lletra, la majoria de clubs i associacions de jugadors de Scrabble en catal empren la fitxa Q com si fos el dgraf QU.

L'escarrs noms pot representar a una fitxa existent, aix doncs no es pot jugar una fitxa N seguida d'un escarrs (com a Y) per formar el dgraf NY, ni ajuntar una L i un escarrs per formar el dgraf LL. Dues fitxes L tampoc no formen una ela geminada.

Vegeu tamb.
 Campionat Mundial de Scrabble en Catal;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Uni Faristolaire, Club de jugadors i mantenidor de la classifaci BARRUF;
 Seu internutica del Diccionari Oficial de l'Scrabble en Catal;
 Ababols, Club Virtual d'Scrabble en Catal;
 Histria de l'Scrabble, al Club Scrabble Manresa;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30875" title="David Hume" nonfiltered="2384" processed="2376" dbindex="12479">



David Hume va ser un important filsof escocs del segle XVIII (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) de 1711 - 25 d'agost de 1776). Se'l considera el ms important dels empiristes britnics. Estudi dret per pressi paterna, per exerc molt poc temps aquesta professi degut a les seves afeccions literries i filosfiques. El 1734 an a Frana on va escriure la seva obra ms important, el Tractat sobre la naturalesa humana, que no va tenir l'acolliment que ell esperava. Tot el contrari va succeir amb el segon dels seus escrits, Assaigs morals i poltics. L'xit d'aquesta obra el port a reelaborar el Tractat fent una exposici ms senzilla en dos llibres: Investigaci sobre l'enteniment hum i Investigaci sobre els principis morals.

L'any 1763 torn a Frana i es relacion amb Rousseau i els enciclopedistes. El 1769 torn a Edimburg, on rest fins a la seva mort.

Per a Hume la filosofia no sap res amb certesa, perqu no s'ha ocupat adequadament de l'estudi d'aquella cincia de la que totes les altres depenen: la "cincia de l'home". Per aix afirma que cal investigar la naturalesa de l'enteniment hum per determinar l'origen, les estructures, les lleis i els lmits del coneixement. Hume esdevindr un precursor de Kant en algunes de les seves conclusions.

Epistemologia.
Idees bsiques.
Hume pretn amb la seva tasca filosfica donar resposta a preguntes fonamentals sobre l'home i el coneixement. Per aix, accepta postulats que anir ampliant amb la seva producci filosfica, dels quals els principals sn:
 Tot coneixement prov de l'experincia (rebuig de l'innatisme).
 Tota realitat ha de tenir una impressi associada.
 Tot coneixement s una combinaci d'idees ja allotjades a la ment i que sn causades per impressions.
 El coneixement consisteix en establir veritats.

Origen de les percepcions.
Havent considerat que tot coneixement del mn prov de l'experincia, Hume distingeix dos tipus de percepcions:
Impressions:
Senzilles: Sn les dades que arrepleguen els nostres sentits de l'objecte a percebre. ;
Complexes: Una agrupaci d'impressions senzilles conforma la impressi complexa, la interpretaci cerebral del objecte.
Idees: ;
Senzilles: consisteix en el record de la impressi complexa, el concepte.
Complexes: una idea senzilla sense impressi associada s una creaci humana que no cont smil en el mn sensible a partir de l'agrupaci de diverses idees senzilles.

Afirma que les impressions de sensaci apareixen en nosaltres per causes desconegudes i que les impressions de reflexi es deriven de les nostres idees. Totes les nostres idees simples, en la seva primera aparici, es deriven d'impressions simples, per no totes les idees complexes es deriven d'impressions complexes, perqu podem tenir idees de coses de les quals no hem tingut cap impressi directa. Per ats que totes les idees complexes es poden descompondre en idees simples, es pot afirmar que no es pot pensar res que abans no s'hagi donat en l'experincia. En altres paraules, les impressions, en paraules de Hume, sn ms vvides que les idees, i, referint-nos a l'ordre temporal, precedeixen sempre a les idees; llavors, aix equival a rebutjar en primer lloc l'innatisme i en segon lloc l'acceptaci d'ssers que no tenen equivalent en el mn fsic (crtica la metafsica).

L'associaci d'idees.
El pensament hum es resol en la capacitat de transformar les impressions en idees, fer-les reaparixer a la ment i, sobretot, de relacionar-les. La memria s'ocupa de la 1a funci i la imaginaci de la 2a.

L'associaci d'idees depn de la imaginaci, que no realitza aquesta tasca totalment a l'atzar, sin seguint uns principis, que Hume descriu com "una fora suau" que actua sobre una idea acostant-la de forma natural a una altra amb qualitats semblants.

Les qualitats associatives sn:
Semblana.
Contigitat en l'espai i/o en el temps.
Causa-efecte.
D'aquestes qualitats associatives se'n deriven les nostres idees complexes, que classifica en:
Idees de substncia.
Idees de mode.
Idees de relacions.
Aquestes ltimes sn les que es formen quan el nostre enteniment analitza i compara idees, establint judicis que van ms enll de la percepci immediata i que estructuren el nostre coneixement.

Les operacions de l'enteniment.
Raonar consisteix en descobrir relacions, que poden ser entre fets o entre idees.
Les relacions d'idees constitueixen l'mbit de la certesa demostrativa, perqu les seves proposicions poden ser dedudes a priori i sn sempre necessries: la seva veritat deriva de qu el seu contrari constitueix contradicci, per no ens informa de res real.
Les qestions de fet es fonamenten en la relaci causa-efecte i sn contingents, perqu no hi ha cap necessitat que els fets siguin com sn ni que es relacionin d'aquesta manera o de l'altra. Ens informen d'alguna cosa real i la seva veritat es fonamenta en l'experincia, s a dir, sn a posteriori.
De la mateixa manera, hi han dues maneres de tindre coneixement diferents: 
Per deducci (aplicar regles a premisses per obtenir una conclusi);
Per intuci: obtenir conclusions a partir de generalitzacions; observar casos i desprs generalitzar.
El primer mtode s el propi de les cincies matemtiques els quals enunciats sn necessaris i la deducci s prpia dels enunciats de les cincies empriques.

La relaci causal s un costum.
La major part els nostres raonaments sn sobre qestions de fet i es fonamenten en la relaci causal (causa-efecte). Aix, quan observem que a un cert fet en segueix regularment un altre, n'inferim que entre el fet-causa i el fet efecte hi ha una connexi necessria, de tal manera que esperem que sempre ser aix.

Per, com podem justificar la necessitat d'aquesta inferncia?
No ho podem justificar per l'experincia perqu s evident que tenim experincia del passat, per no en tenim del futur.
No ho podem justificar per una relaci d'idees, perqu la negaci d'una relaci causal no comporta cap contradicci.

Noms queda admetre que la guia el costum de relacionar les impressions en el mateix ordre que s'han presentat repetidament en el passat.

La causalitat, doncs, no s cap principi racional, sin una creena, fonamentada en aquest costum de la imaginaci, que "cap home assenyat pot deixar d'emprar", perqu amb ell expliquem el mn que ens envolta i com ens relacionem. No n'hi ha cap connexi sin noms contigitat espacial, successi temporal i conunci constant.

Aix doncs, la seva crtica al concepte tradicional de causalitat es resum amb la clebre frase filosfica "Tota adscripci de causalitat s una qesti de fet".



Hume posa a la seva obra l'exemple de les boles de billar com exemple per illustrar la seva teoria. Si es tira una bola de billar "A" contra una bola de billar "B" qu est en reps, qu ocorre llavors amb la bola "B"? La resposta ms illusria i corrent s dir que la bola "B" es mour, que el colp de la bola "A" s la causa de qu la bola "B" es pose en moviment. Aix no s correcte, doncs no observem cap uni/connexi, noms percebem que la bola "A" es comena a moure, toca la "B" i la "B" es comena a moure. La causa no s observada, no ms actua el nostre hbit.

Hume demostra que l'sser hum s irracional, ja que la creena o suposici no est justificada, i s producte de qu l'sser hum s instintiu i es deixa guiar amb lgica pel principi de regularitat de la natura i per l'hbit.

De la crtica de la metafsica a l'escepticisme.

Hume troba, a banda de "causa", altres conceptes i objectes d'estudi de la metafsica sospitosos de ser conceptes erronis que no tenen cap impressi associada i per tant un significat vlid. Per exemple:

1) "Mn", "Realitat Fsica"
La idea de mn no prov de l'experincia, perqu no es deriva de cap impressi particular; que tampoc s una inferncia de la ra, perqu ens s impossible inferir l'existncia de res que no sigui una percepci.
Noms la presncia continuada en la ment d'un conjunt d'impressions distintes, a les que la nostra imaginaci confereix constncia i coherncia, permet explicar la creena en l'existncia contnua del mn.

2) "Jo"
Del jo tampoc en tenim cap impressi concreta, sin que es deriva del flux continu de les nostres impressions, que la imaginaci associa generant la creena en la identitat personal.
No existeix l'nima: el suposat recipient on s'emmagatzemen els continguts mentals no existeix, s illusori, metafsic i noms hi existeixen els continguts.

3) "Du"
Del mn noms podem dir com el sentim i com el vivim i el Jo queca com l'estructura organitzada de la percepci que viu, sent, pensa i que no necessita de Du (de qui tampoc en tenim experincia) per justificar la seva experincia. En el seu anlisi de la creena Hume troba que l'idea s la mateixa amb o sense la creena, i aquest s l'error dels defensors de l'argument ontolgic (que defensa l'existncia de Du com un sser que per necessitat i harmonia ha d'existir).

4) Relaci nima/cos
Hume accepta o cau, segons es mire, en el determinisme, en la negaci del lliure albir, perqu, segons argumenta, a la naturalesa no n'hi ha indiferncia o voluntat sin necessitat; s a dir, els nostres actes no tenen causa, sn conseqncia de l'atzar o de la "llibertat"*1

D'aquesta manera, amb la seva aparent demostraci que el jo i el mn sn ficcions de la imaginaci, Hume vol dissoldre els postulats de la metafsica i adopta un escepticisme moderat.

(*1): Aquest terme s un dels discutits, confosos i potencialment contradictori a la teoria de Hume, ja que l'empra Hume en la seva obra per no amb significat de voluntat sin atzar, indeterminaci, necessitat, ...

tica: La moral es fonamenta en el sentiment.
Hume fa notar que no s possible demostrar racionalment que una cosa s bona o dolenta, ja que les qestions morals no corresponen a l'enteniment, perqu aquest noms pot realitzar dues operacions: relacionar fets o idees.

Si les qestions morals es poguessin tractar com a relacions d'idees arribarem a conclusions absurdes, com per exemple, qualificar el comportament de qualsevol sser (racional o irracional) de bo o de dolent.

Si les tractssim com a qestions de fet, resulta que no existeix res que s'anomeni bo o dolent.

En resum, la bondat o la maldat noms la descobrim quan al nostre interior hi trobem un sentiment d'aprovaci o de reprovaci d'una acci, per tant, les qestions morals no depenen de l'enteniment sin del sentiment, d'aqu la proposta d'una moral basada en les emocions. Aquesta postura filosfica s coneguda com emotivisme moral.

El sentiment moral s un sentiment d'aprovaci vers les accions. Els factors que determinen l'aprovaci d'una acci i la reproducci d'una altra sn, d'una banda el plaer, que regula el funcionament de les passions, i de l'altra la utilitat, o  no noms per l'inters propi, sin tamb com a utilitat per als altres.

Vegeu tamb.
Integraci conceptual;

Enllaos externs.
Tasca filosfica de David Hume.;
Introducci a Hume;
Dossier Hume en catal i espanyol;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30876" title="Gran Cisma d'Orient" nonfiltered="2385" processed="2377" dbindex="12480">
El Gran Cisma d'Orient s el esdeveniment que va dividir l'esglsia cristiana que acceptava la doctrina del Concili de Calcednia, en el cristianisme catlic rom occidental i el cristianisme ortodox de l'est. Normalment, la data de la divisi s considerada l'any 1054, quan el papa Lle IX i el patriarca Miquel I es van excomulgar mutuament. No obstant aix, el cisma va ser el resultat d'un perode extensiu d'allunyament entre les dues esglsies. La causa principal del cisma fou la disputa sobre l'autoritat papal: el papa deia tenir autoritat sobre els quatre altres patriarques, i aquests deien que la supremacia del patriarca de Roma era noms honorria, i que la seva jurisdicci noms era sobre la seva regi, l'occident. Hi havia altres causes menors que van produir el cisma, principalment petits conflictes doctrinals o de prctiques tradicionals de la litrgia.

Origen.
Des del comenament de l'expansi del cristianisme a l'Imperi Rom, les esglsies cristianes reconeixien la posici o autoritat de certs bisbes: el bisbe d'Alexandria, el bisbe d'Antioquia, el bisbe de Constantinoble, el bisbe de Roma i el bisbe de Jerusalem. Els cinc van ser confirmats com a patriarques pel Concili de Calcednia el 451. Els cinc patriarques tenien autoritat i precedncia sobre altres bisbes de l'esglsia. Dels cinc patriarques, per, el bisbe de Roma, va tenir un estatus major, per virtut de la seva posici com a successor de Sant Pere, a ms que Roma era la capital de l'Imperi. Encara que Constant el Gran va moure la capital a Constantinoble, el bisbe de Roma va conservar la seva posici de primer entre iguals (primus inter pares) en la jerarquia, per no tenia poder de veto sobre la resta dels patriarques.

La divisi de l'Imperi Rom va ser el primer ingredient en contribuir a la separaci de l'Esglsia. Altres factors van ser la qesti de la llengua de la litrgia, ja que la llengua dominant de l'est, des del temps de Jesucrist era el grec i a l'oest el llat. A ms de la desuni lingstica, les dues meitats del cristianisme comenaven a distanciar-se en ritus i interpretacions de les doctrines cristianes; com l's de pa amb llevat a per a l'eucaristia, i el sorgiment de la iconoclstia a l'est. 

Diversos conflictes van ocasionar l'excomuni mtua dels patriarques, per aviat es reconciliarien en el Concili de Calcednia. El concili els va unificar en teoria, per, de facto, les esglsies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, a ms de conflictes doctrinals, el ms important, una petita modificaci del Credo de Nicea que va fer el Papa en violaci al Concili d'Efes que establia que qualsevol modificaci al credo hauria de ser aprovada per un concili ecumnic. Aquest conflicte va provocar l'excomuni mtua del representant del papa Lle IX i el patriarca de Constantinoble, Miquel Cerularius el 1054, i la separaci de d'esglsies Catlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Ambdues esglsies consideren ser "l'esglsia nica, santa, catlica i apostlica". Cal esmentar que el terme catlic originalment significava "universal", encara que avui dia, es relaciona amb l'Esglsia Romana.

Reconciliaci.
El 27 de novembre, 2004, en un intent per "promoure la unitat cristiana", el papa Joan Pau II va retornar les relquies dels patriarques Joan Crisstom i Gregori Nazianz a Istambul. Es creu que les relquies van ser preses pels creuats el 1204. El patriarca ecumnic Bartomeu I amb altres caps de les esglsies autnomes orientals van assistir al funeral del papa Joan Pau II el 8 d'abril, 2005, per primera vegada desprs de molts segles, la qual cosa s considerada com un signe seris de qu la reconciliaci ha comenat.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30878" title="Riu Amazones" nonfiltered="2386" processed="2378" dbindex="12481">


L' Amazones s un riu d'Amrica del Sud que neix als Andes i desemboca a l'Atlntic desprs de travessar el Per i Brasil. 

Amb 219,000 m/s de cabal mitj a la desembocadura, s el riu ms important de la terra. Una expedici de cientfics, segons informa la BBC (2007), posa en dubte el que fins aleshores es creia: que el riu Nil s ms llarg del mn. De confirmar-se, l'Amazones seria el riu ms llarg del mn, amb uns 6.800 km . Tot i aix, si es consideren certs afluents de naixement interior and, la llargada total s d'uns 7.200 km. La seva conca, de 6.915.000 km  s tamb la ms grossa de la terra, abraant el 40% d'Amrica del Sud i comprn el Brasil (62.4%), Per (16.3%), Bolvia (12.0%), Colmbia (6.3%) i Equador (2.1%). Tot i nixer a 5.597 m, el riu es caracteritza durant bona part del recorregut pel seu poc pendent, baixant noms 60 m als darrers 3.000 km de recorregut. 

Bona part de la seva conca est coberta per una selva coneguda com a Amaznia.





 Rius ms llargs del sistema .


Referncies.


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30884" title="Ordre alfabtic" nonfiltered="2387" processed="2379" dbindex="12482">
L'ordre alfabtic, com el seu nom indica, s un mecanisme per ordenar els elements que pren com a referncia l'alfabet o abecedari. Aix, seran primers aquells el nom dels quals comenci per la primera lletra de l'abecedari, la A en el cas del alfabet llat. Quan hi ha dos noms amb la mateixa lletra inicial es considera la segona i aix successivament.

En catal, les lletres modificades i els dgrafs equivalen, a efectes de l'ordenaci alfabtica, a les lletres simples corresponents. Sn lletres modificades les que porten diacrtics: la ce trencada (), l'ela geminada (ll) i les vocals amb accent agut (, , , , ), greu (, , ) o diresi (, ).

En cas de parnims (mots de grafia similar), l'ordre s el segent:
La minscula precedeix la majscula.
Les lletres simples precedeixen les lletres modificades: placa abans que plaa, i cella abans que cella.
La preferncia de vocals accentuades s: sense accent, accent agut, accent greu, diresi i altres (p.ex. circumflex); i en cas de coincidncia t preferncia l'accent de final de mot. Aix, per exemple:
suplica, suplic, splica; beneit, benet;
conscienci, conscincia;
Els mots que duen guionet es classifiquen com si no en duguessin, excepte si el segon element comena per una majscula. En cas de parnims t preferncia el mot sense gui. ;

Referncies.
Les lletres, captol de la Gramtica de la llengua catalana de l'IEC.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30890" title="SNP" nonfiltered="2388" processed="2380" dbindex="12483">
En la gentica, els SNP (sigles de single nucleotyde polymorphysms, polimorfismes d'un sol nucletid), sn polimorfismes d'un gen que ocorren per variaci en un sol nucletid de la seqncia d'ADN. Els SNP contribueixen a les diferncies entre els individus.

Els SNP conformen el 90% de les variacions gentiques humanes. s calcula que n'hi ha una vora cada 300 bases. Poden ser degudes a l'intercanvi d'un nucletid per qualsevol altre per dues de cada tres mutacions constitueixen en el canvi d'una timina per una citosina. El fet de tenir un allel o altre amb la nica diferncia d'un SNP pot ser causa de ser ms o menys susceptible a diferents tipus de malalties o de presentar fenotips diferents.

Vegeu tamb.
 Mutaci;
 Contiguous Point Analysis;

Enllaos externs.
Base de dades i cercador d'SNP de la Biblioteca Nacional de l'NCBI;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30892" title="Argelers" nonfiltered="2389" processed="2381" dbindex="12484">

Argelers (en francs Argels-sur-Mer) s una vila i municipi del Rossell. Termeneja amb Elna, Palau del Vidre, Sant Andreu de Sureda, Sureda, Banyuls de la Marenda, Cotlliure i, a l'Alt Empord, amb Espolla. Recentment s'hi sol afegir un complement, 'de la Marenda', que no es justifica ni en l'aspecte histric o geogrfic,  probablement per influncia del complement francs sur Mer necessari en francs per tal de diferenciar-lo d'Argelrs-Banhras i d'Argelrs o Arguilrs (de Gasst) (en francs Argels-Bagnres i Argels-Gazost) i tamb perqu a l'Estat Francs molts de municipis han afegit aquest sur Mer a fi de valoritzar la vila i atreure turistes.

L'esglsia parroquial del segle XIV, amb un campanar destacat, s consagrada a Nostra Senyora del Prat.

Histria.
Una llegenda diu que Argelers va ser fundada per Hrcules. La presncia de dos dlmens i d'osseres indica que el territori del municipi ja era ocupat per humans des de la prehistria.

Histricament, la primera menci remunta al 879 com Villa de Argilariis. El nom es pot trobar al segle X amb les formes Argelarium, Argelaria o Argileria. Existeixen dues explicacions sobre el significat del nom:
Un lloc d'argelacs o argelagues, un arbust espins. Aquesta planta s a l'escut del municipi, per lingsticament s una etimologia dubtosa.
Un lloc argils.

La vila, desprs de ser sota dependncia dels comtes del Rossell, va entrar al domini reial catal. Va ser un centre de confrontacions entre els reis de Mallorca i els d'Arag, al segles XIII i XIV. El 1298 es va signar un tractat de pau entre Jaume II de Mallorca i Jaume II el Just, per va durar ben poc. El 1344 Pere el Cerimonis va assetjar la vila i va posar fi al regne de Mallorca. Al segle XV va tornar a ser assetjada pel rei francs Llus XI i, el 1793, per les tropes espanyoles del general Ricardos. El 1939, a la fi de la guerra civil espanyola, les autoritats franceses van tancar desenes de milers de refugiats en un camp de concentraci situat al nord de la platja d'Argelers.

Referncies.


Enllaos externs.
Ajuntament d'Argelers;
Informaci sobre el municipi ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30893" title="Salses" nonfiltered="2390" processed="2382" dbindex="12485">


Salses (en francs, Salses-le-Chteau) s una vila i municipi del Rossell. El nom prov del llat i fa referncia a la font salada al peu de les Corberes. s considerat el punt ms septentrional del Pasos Catalans, definits popularment entre Salses i Guardamar, malgrat que en realitat el ms septentrional s pol i Perells. 

Era un punt estratgic de la via Domcia entre Perpiny i Narbona. El poble va ser repoblat per Alfons el Cast que conced, entre altres privilegis, l'abolici dels mals usos. A partir del tractat de Corbeil, el 1258, la frontera entre el Principat i Frana va quedar establerta entre Salses i Leucata.

El 1497, Ferran II va fer construir el castell que encara es conserva avui. L'any 1502 els catalans van defensar Salses, atacada pels francesos.

L'afegit francs de le Chteau, en ocasions en catal com Salses del Castell, s del 1986 i noms correspon a una apellaci d'atractiu turstic. En realitat, Salses s una fortalesa o un fort militar i no un castell amb possible residncia senyorial. 

L'any 1798 hi havia 571 habitants, l'any 1877 hi havia 2.641 i al darrer cens de 1990, 2.444 habitants. 

Histria.
El topnim Salses estava esmentat ja a l Antiguitat. Al segle I de la nostra era, Pomponi Mela feia menci de "Salsulae fons", i al segle III, documents porten el nom de "Salsulis" que, segons sembla, era una estaci d etapa de la Via Domcia. De fet el topnim derivaria de les aiges salades, portadores de magnesi, que brollen en llocs diversos del terme. El nom de Salses es llegeix tot sovint en els textos medievals en llocs diversos.

Salses era un dels 21 "llocs reials" del Rossell perqu presentava avantatges nombrosos. Dos representants de le vila de Salses, que elegien els habitants, disposaven d un esc a les Corts de Barcelona.

A partir de mitjans de segle XI es fa esment d una famlia senyorial que duu el nom de Salses. El nom del primer s Guillem Oliba e Slsens


Edat Mijana.
El castell de Salses, que va estar construt al lmit nord de Catalunya amb Occitnia, s del segle XI. El primer document que en fa menci s de 1047, any en qu pertanyia als comtes del Rossell. En aquella poca, l abadia de la Grassa va adquirir noves terres dintre el terme de Salses : la font major i extrema de Salses, el seu mol aix com diverses terres (1095, el 1100 i el 1101). s en aquest lloc, que actualment s anomenat "Al damunt dels molins", on s'ala la Porta dels Pasos Catalans.

Per, Alfons I de Catalunya Arag, que havia heretat el comtat de Rossell i, per tant, del castell de Salses, va encarregar l abat de La Grassa de gestionar la major part de les seues propietats (1192), i va promoure la fundaci, al lloc de l antiga vila de Salses, d un poble nou al qual concediria privilegis i franqucies.

El rei Pere I, fill d Alfons, va afegir ms franqucies a la gent de Salses mitjanant una carta de privilegis (21 de febrer de 1213) que abolia el dret d exorquia, l impost sobre la venda del vi aix com d altres productes, cereals, sal, etc...

Els salsairots gaudien del dret perpetu de fer pixer llurs ramats a les pastures reials de les garrigues de Salses. Aquell dret va ser objecte de modificacions diverses durant el segle XIII. Per Salses sempre va ser vila reial fins a la fi de l Antic Rgim francs.

L any 1385 hi havia a Salses 69 llars que les pestes i les guerres de finals de l'edat mitjana van reduir considerablement. Tot aix va fer que, a finals del segle XV, noms hi quedessin 33 llars. L any 1515, noms n hi quedaven 10. Una de les causes majors d aquella despoblaci deu anar lligada amb l arrasament i el saqueig de la vila, per les tropes franceses, en temps de Ferran el Catlic (1496).

Edat Moderna.
L esglsia parroquial dedicada a sant Esteve que, tal com va passar a la vila, havia estat enderrocada el 1496 per les tropes franceses, va estar reconstruda entre 1552 i 1584, i restaurada sota el regnat de Llus XIV. La integritat de l edifici de l esglsia va tornar a patir per culpa de l afrontament que va oposar els teros catalans a l exercit francs el 19 de setembre de 1639. Aquell dia, sortint de Santa Coloma, que havia conquistat, fins al pont llevads, on arribaren el vespre, els catalans van vncer els francesos al crit de "Visca la Terra!".

El castell de Salses, que s al peu de la muntanya, vigila la plana del Rossell i l antic cam que anava de Perpiny a Narbona. Aquest seguia ms o menys l antiga via Domcia. En el lmit amb Occitnia, durant segles (del XIII al XVII), el castell va ser un punt estratgic de primera magnitud perqu, situat al lmit de les possessions franceses, era una de les claus d entrada a Catalunya.

El 1285 va resistir herocament, per en va, als croats de Felip l Ardit. La fortalesa actual va ser contruda a partir de 1497 per ordre de Ferran el Catlic que volia reforar la frontera de Catalunya de cara a la monarquia francesa. Poc temps abans de 1496 el castell i la vila havien estats arrasats i la vila saquejada per les tropes franceses obeint les ordres del mariscal de Saint-Andr. Les obres de la fortalesa prosseguiren amb grans mitjans, dirigides per l enginyer castell Ramrez i foren acabades el 1505. Fortalesa mestra del Rossell i clau del reialme de Catalunya-Arag, el fort de Salses, ja des d abans de ser acabat, va resistir un llarg i pens setge de l exrcit francs sota el comandament del mariscal Jean IV de Rieux el 1503
.

Durant el regnat de l emperador Carles V el fort va ser dotat de defenses noves, punt estratgic durant els constants enfrontaments amb Frana.

A la Guerra dels Trenta Anys, la guarnici del castell va retre les armes davant l exrcit de Llus XIII, condut pel duc d Halwin i pel prncep de Cond.La guarnici que era poc important (600 homes), va resistir quaranta dies malgrat la incompetncia del seu capats. Quan va capitular, l exercit de Llus XIII havia ja investit la part Est de la fortalesa. L any segent, el comte de Santa Coloma, lloctinent de Catalunya,  aconsegu reconquerir el castell, que era defensat per la guarnici francesa del governador Espenan. Aquella acci s coneguda com "el setge de Salses", malgrat l xit que constitu per als exrcits castellans, ajudats pel poble catal, no imped la definitiva ruptura entre el Principat de Catalunya i Felip IV de Castella, que desemboc pocs mesos desprs (1640) en la Guerra dels Segadors.

El mat del 1 de juliol de 1639 va ocrrer un esdeveniment significatiu. Un soldat de la fortalesa tenia un gos petit (d aquests que cacen els necs salvatges pels aigamolls de l estany). Havien cosit en el cuir del collar uns missatges secrets. El soldat encoman al gos d anar cap a la seva mestressa, la qual es trobava a Perpiny. En travessar l exercit francs que assetjava el castell, el gos va rebre una ganivetada. Per fi, va arribar a Perpiny i va trobar la seva mestressa (la dona del soldat) al Castellet. El gosset va fer moltes festes a la seva mestressa que, curant-lo, va descobrir els missatges del governador de Salses cosits dintre el collar. Un paper era per al capit general de la ciutadella, Joan de Dranessas, i l altre per al marqus de Coralt. Aquells missatges explicaven les posicions de l exercit francs, dels canons etc. i afirmaven que els assetjats havien ja matat al menys 4.000 francesos. Com a recompensa d aquella proesa, els Senyors de Manessas i de Coralt felicitaren la mestressa del gos. El bisbe de Perpiny li don 21 peces i mig de vuit i el marqus de Coralt va concedir al soldat, patr del gos, una renda de 4 rals tota la seva vida. Els cnsols li concediren la franqucia de tots els drets i el Senyor de Manessas es va comprometre a donar-li una feina.

La mateixa nit, la ciutadella de Perpiny va tirar tres coets per manifestar la seva alegria i va fer sis senyals de foc per avisar els soldats de la fortalesa...

El fort de Salses fou assejat de nou pels francesos el 1642, aleshores van obtenir capitulaci de les forces castellanes i el control definitiu de la fortalesa. Amb el tractat dels Pirineus, signat el 1659 per liquidar la guerra entre Frana i Castella, la frontera entre ambds reialmes es trasllad als lmits actuals, uns 50 km ms a migdia, amb la qual cosa la fortalesa de Salses perd una gran part de la seva antiga importncia militar. Tanmateix, el mariscal Vauban, que inicialment la volia destruir per la seva situaci al peu de la muntanya, conserv i millor la fortalesa. Aquesta, el 1682, va ser convertida en pres de l estat i hi foren empresonats dinou condemnats en l afer de les Metzines.

Economia.
L economia est basada en l agricultura. El predomini de la vinya s incontestable. S hi produeixen vins dolos, d aperitiu o de postres: Ribesaltes (moscatell), Costers del Rossell Vilatge (vins negres).Els altres productes agrcoles sn de fruita: albercocs, prssecs i ametlles. A ms, hi ha hortalissa: enciams, tomquets, carxofes, col-i-flors, julivert i esprrecs. Aquesta producci est en expansi, grcies a cultura en hivernacle. La Societat Cooperativa Agrcola dels vins es fa crrec de comercialitzar ms de 140.000 hl de vi.


Llocs d'inters.


Referncies.


Enllaos externs.
 Informaci sobre el municipi. ;
 Porta dels Pasos Catalans a Salses ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30894" title="Aleny" nonfiltered="2391" processed="2383" dbindex="12486">


Aleny (en francs Alnya) s un municipi del Rossell.

Situat a la planura costanera, prop de l'estany de Canet-Saint-Nazaire, entre el Reart i l'Agulla de Mar. Pertany al cant de la Costa Radiant, creat el 1982.

Municipis limtrofs: Sant Nazari, Canet, Sant Cebri de Rossell, Elna, Cornell del Brcol, Tes, Salelles.

Histria.

La primera menci es remunta a l'any 904, se la troba sobre un document inventariant les dependncies del captol d'Elna. Sota la forma Alignanum. La vila Alanianum, mbit pertanyent a Alanius (forma derivada d'Alanus). Es pot tanmateix dubtar entre Alanius i Hellenius. El nom s una transformaci de la paraula Ala en catal. s d'altra banda aquesta ala que s representada sobre el blas de la ciutat. 

Aleny no ha conservat vestigis de la llunyana poca prehistrica. Cal dir que el seu emplaament, sobre un sl massa cid, en una zona pantanosa durant molt de temps, no ha perms la conservaci d'ossaments ni tan sols d'eines. 

A assenyalar una menci ms antiga del 876 en la qual s'anomena el lloc de Boa (la villa Buacano cum ecclesia Sancti Martini), on al segle XV hi havia un castell i desprs la Masia Blan al segle XVI, del nom d'una rica famlia perpinyanesa (el topnim ha estat desprs deformat a Mas Blanc). El 1974 es destruren les runes del castell per construir un centre de vacances.

Al segle XIV pertanyia al vescomtat de Canet, per tenia la seva prpia senyoria, dominada de manera successiva per les famlies Aleny, Despuig, Desvivers, Sagarriga i Caramany.

El segle XIX va ser marcat per l'expansi de l'activitat vitcola del poble. Les vinyes, que existien sobre el terreny des de feia molt de temps eren un recurs d'ingressos no menyspreable. De fet una gran part de la poblaci depenia de la cultura del ram i de la seva transformaci en vi. Desprs de la crisi vitcola de 1907, es va crear un celler cooperatiu. Iniciat per Edouard Chichet el 1924, va servir a la gran majoria vinyataires del poble des de l'any segent. Aquest celler tenia per objectiu d'unificar la qualitat del vi i la lluita contra les ambicions dels compradors, negociants i altres corredors, acusats de fer abaixar els costos. A partir dels anys 50 va conixer un gran xit, que es va desfer poc a poc fins a 1985, any del seu tancament.

Demografia.



La poblaci s'estanc al segle XIX, per des de llavors la seva progressi ha estat important, en base a la situaci del poble, no lluny de Perpiny i prop de les platges. Aix, la progressi dels anys 90 s una de les ms fortes del departament.

Llocs d'inters.

Esglsia parroquial d'Aleny. Dedicada a les santes Eullia i Jlia, verges i mrtirs el culte de les quals va ser molt important al Rossell, seguint l'exemple de la catedral d'Elna. Mencionada per primera vegada el 1214, va ser reconstruda a partir de 1593, amb la faana rematada d'un elegant campanar coronat per una creu. Alberga diversos retaules barrocs, aix com una esttua gtica Mare de Du del Ram. La faana ha estat restaurada recentment.
Estany de Canet. s un objectiu de passeig.
Parc del Celler Ecoiffier. El conjunt s'ha transformat en un centre cultural i de lleure molt actiu. El barri de l'ajuntament i de l'esglsia conserva alguns carrers i cases antigues. A destacar les boniques plaques de carrers.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30895" title="Banyuls dels Aspres" nonfiltered="2392" processed="2384" dbindex="12487">


Banyuls dels Aspres s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30896" title="La Bastida" nonfiltered="2393" processed="2385" dbindex="12488">



La Bastida ( a vegades dita La Bastida dels Aspres o del Vallespir, i oficialment en francs: La Bastide) s un municipi de la Catalunya del Nord. Situat al lmit entre el Rossell, el Conflent i el Vallespir, la seva comarca pot variar segons les fonts. Antigament s'anomenava Mollet o Molletell, indicant el terreny moll. Depenia del vescomtat del Vallespir fins que s'hi va construir una bastida defensiva. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals.
El terme municipal conta a ms del cap municipal amb els nuclis de Serramitj i el Veinat.

Evoluci demogrfica.

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:500 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:550
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:100 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:25 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1836 text:1836
  bar:1901 text:1901
  bar:1962 text:1962
  bar:1968 text:1968
  bar:1975 text:1975
  bar:1982 text:1982
  bar:1990 text:1990
  bar:1999 text:1999
  bar:2005 text:2005

PlotData=
  color:barra width:30 align:left

  bar:1836 from:0 till: 509
  bar:1901 from:0 till: 403
  bar:1962 from:0 till: 109
  bar:1968 from:0 till: 80
  bar:1975 from:0 till: 70
  bar:1982 from:0 till: 65
  bar:1990 from:0 till: 64
  bar:1999 from:0 till: 61
  bar:2005 from:0 till: 95

PlotData=

  bar:1836 at: 509 fontsize:S text: 509 shift:(-8,5)
  bar:1901 at: 403 fontsize:S text: 403 shift:(-8,5)
  bar:1962 at: 109 fontsize:S text: 109 shift:(-8,5)
  bar:1968 at: 80 fontsize:S text: 80 shift:(-10,5)
  bar:1975 at: 70 fontsize:S text: 70 shift:(-10,5)
  bar:1982 at: 65 fontsize:S text: 65 shift:(-10,5)
  bar:1990 at: 64 fontsize:S text: 64 shift:(-10,5)
  bar:1999 at: 61 fontsize:S text: 61 shift:(-10,5)
  bar:2005 at: 95 fontsize:S text: 95 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font INSEE



Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30897" title="Bomps" nonfiltered="2394" processed="2386" dbindex="12489">


Bomps (en francs Bompas) s un municipi del Rossell.

Situat a la vora de la Tet, en el cam de Salses a Ruscino, s'anomenava abans Malps. El nom va ser canviat al segle XIII desprs de la construcci d'un pont sobre el riu.

 Geografia .
Bomps es troba dins de la plana del Rossell, a la vora nord de la Tet, a una desena de quilometres de la mar Mediterrnia.

 Administraci .
Bomps pertany al Cant Perpiny-7, i a la primera circumscripci del departament dels Pirineus Orientals. El consell municipal el formen vint-i-nou regidors.

 Darrers alcaldes de Bomps .
Gabriel Sol 1971-1989 UDF ;
Yves Mir 1989-1995 RPR ;
Joan Pau Batlle des del 1995 DVD;
 
Tendncies poltiques.
A Bomps, acostumen a treure ms bons resultats els partits de dreta; aix, formacions com ara la UMP o el Front Nacional hi acostumen a superar la mitjana francesa. El millor resultat obtingut per l'esquerra als darrers anys fou el 45% a les eleccions regionals del 2004.
 Eleccions presidencials franceses (2na volta) .
2007:  59,72 % per a Nicolas Sarkozy (UMP), 40,28 % per a Sgolne Royal (PS); participaci: 85,82 %.
2002: 68,73 % per a Jacques Chirac (RPR), 31,27 % per a Jean-Marie Le Pen (FN); participaci 82,24 %.
 Eleccions legislatives franceses (2na volta) .
2007: 60,30 % per a Daniel Mach (UMP) (elegit), 39,70 % per a Joan Vila (PCF); participaci: 59,85 % de votants.
2002: 55,91 % per a Daniel Mach (UMP) (elegit),  44,09 % per a Joan Vila (PCF); participaci: 59,92 %.
 Eleccions europees: llistes amb ms del 10% dels vots .
2004: 31,92 % per a Kader Arif (PS), 16,40 % per a Jean-Claude Martinez (FN), 15,48 % per a Alain Lamassoure (UMP), 12,23 % per a Jean-Marie Cavada (UDF); participaci: 38,17 %.
 Eleccions regionals (2na volta) .
2004: 45,71 % per a Georges Frche (PS), 34,12 % per a Jacques Blanc (UMP), 20,17 % per a Alain Jamet (FN), 73,09 % de participaci.
 Eleccions cantonals (2na volta) .
2004: 43,14 % per a Claudi Cansouline (PS), 43,01 % per a Joan Sol (UMP) (elegit), 13,84 % per a Josep Sampe (FN), 74,56 % de participaci.
1998 : 43,10 % per a Claudi Cansouline (PS) (elegit), 30,66 % per a Francesca Barate (RPR), 26,24 % per a Roger Chenaye (FN), 58,86 % de participaci.
 Eleccions municipals .
2008: 54,42 % per a Joan Pau Batlle (DVD), 34,75 % per a Joan Sol (UMP), 10,83 % per a Pere Casadevall (DVG), 77,48 % de participaci.
2001 : 55,39 % per a Joan Pau Batlle (UDF-RPR-DL), 27,09 % per a Bernard Constans (independent), 17,52 % per a Christiane Maillol (Gauche plurielle);
 Referndums .
 Constituci europea (2005 : 67,26 % No, 32,74 % Si, 72,49 % de participaci.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;
Ajuntament de Bomps ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30898" title="Cabestany" nonfiltered="2395" processed="2387" dbindex="12490">

Cabestany s un municipi del Rossell. Un fill illustre n's el trobador Guillem de Cabestany. Tamb dna nom a l'escultor medieval conegut com a Mestre de Cabestany, autor, entre d'altres, de la parcialment desapareguda portalada del Monestir de Sant Pere de Rodes.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30899" title="Calce" nonfiltered="2396" processed="2388" dbindex="12491">


Calce s un municipi del Rossell.

 Enllaos externs .
Informaci sobre el municipi ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30900" title="Canet de Rossell" nonfiltered="2397" processed="2389" dbindex="12492">


Canet de Rossell (, estndard , en francs Canet-en-Roussillon) s una vila i municipi nordcatal de la comarca del Rossell. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals capital del cant homnim.


Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30903" title="Cnoes" nonfiltered="2398" processed="2390" dbindex="12493">


Cnoes (, estndard , en francs Canohs) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament ;
Informaci sobre el municipi ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30904" title="Casafabre" nonfiltered="2399" processed="2391" dbindex="12494">


Casafabre (, en francs Casefabre) s un municipi del Rossell.

 Enllaos externs .
Informaci sobre el municipi ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30905" title="Cervera de la Marenda" nonfiltered="2400" processed="2392" dbindex="12495">


Cervera de la Marenda (en francs Cerbre) s un municipi del Rossell, a la Catalunya Nord, que administrativament pertany al departament francs de Pirineus Orientals i a la regi de Llenguadoc-Rossell.

Limita amb Banyuls de la Marenda i amb Portbou a l'Alt Empord. El seu terme puja des dels 0 m al nivell del Mediterrani fins als 643 m a les Alberes.

Forma part de la Costa Vermella.

Histria.

Al lloc que avui ocupa la comuna de Cervera s'han trobat nombroses restes prehistriques, tamb, s citada en documents tant de l'Edat Antiga com de l'edat mitjana, per ser al segle XIX quan la histria de Cervera far un tomb radical.

El 1864 es sign un acord entre Espanya i Frana per fer passar pel coll de Balistres el ferrocarril entre els dos estats i de construir les estacions frontereres de Portbou i de Cervera. L'estaci fou inaugurada el 1878. El trnsit rpidament va assolir una gran importncia i donat la diferncia d'amplada de les vies espanyoles i franceses va fer necessria la construcci de grans installacions per facilitar el transbordament de mercaderies. 

Va crixer considerablement la poblaci i el 1889 es va crear la comuna (municipi) de Cervera que no va parar de crixer fins ben passada la mitat del segle XX quan la mecanitzaci de moltes tasques, la competncia d'alters mitjans de transport i ms endavant la supressi de les barreres duaneres va suposar una certa reducci dels llocs de treball.

El paper econmic de l'estaci de Cervera continua essent fora importat, malgrat tot, com ho testimonien les 2,5 milions de tones de mercaderies (1998) o els 15.000 trens anuals que hi transiten.

Cal destacar tamb l'increment de les activitats turstiques.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30906" title="Clair" nonfiltered="2401" processed="2393" dbindex="12496">


Clair (en francs Claira) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30907" title="Cotlliure" nonfiltered="2402" processed="2394" dbindex="12497">


Cotlliure (en francs Collioure) s una vila i municipi del Rossell a la Catalunya Nord que administrativament pertany al departament francs de Pirineus Orientals i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 

Cotlliure s una vila turstica situada a la Costa Vermella, limita amb les comunes d'Argelers, Banyuls de la Marenda i Portvendres.
 
Antic poble de pescadors i vinyataires, conegut per les seves anxoves, Cotlliure ha estat tamb motiu d'inspiraci per pintors com Matisse, Derain, Chagall, Gris, Braque, Picasso, Dufy i Dal , entre d'altres, que han retratat el seu castell, els seus carrerons o el pintoresc campanar de la seva esglsia arran de mar. 
En el seu cementiri hi ha les tombes d'Antonio Machado i del novellista Patrick O'Brian, que hi resid entre 1949 i 2000.

Histria.
Durant la Guerra dels Segadors, el 1642, Cotlliure i el seu castell pateixen un setge intens. Les tropes del rei francs dominen els puigs i llur flota bloqueja el port. Arran de l'assalt de la ciutat i del castell per les tropes de Llus XIII de Frana (que constaven de 10.000 homes entre els quals Turenne, d'Artagnan i llurs mosqueters), les tropes espanyoles, privades d'aigua per la destrucci del pou, s'han de rendir.

Llocs d'inters.
 El Castell Reial de Cotlliure.
 L'esglsia Nostra Senyora dels ngels.
 La Torre de Madeloc.
 El Fort Sant Elm.
 El Claustre del Convent dels Dominicans.
 La tomba d'Antonio Machado;

Demografia.


Festivitats.
Les festes de Sant Vicent se celebren a Cotlliure del 14 al 18 d'agost. El punt lgid d'aquesta celebraci t lloc el 16 d'agost amb una process martima. La primera process d'aquesta mena ocorregu el 1701, per mor de celebrar l'arribada a la vila de les relquies de Sant Vicent. Es feu aquesta representaci anualment fins a la instauraci de la lacitat amb la llei francesa de Separaci de les Esglsies i de l'Estat en 1905. Des del 2001 (quan se celebrava el tricentenari de les festes), la process en mar es reviscol de bell nou.

Galeria.


Enllaos externs.

Web de l'Ajuntament;
Informaci sobre el municipi ;
Cotlliure al segle XVII a la Biblioteca Nacional de Frana;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30908" title="Corbera de les Cabanes" nonfiltered="2403" processed="2395" dbindex="12498">


Corbera de les Cabanes (antigament la Cabana, en francs Corbre-les-Cabanes) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30909" title="Corbera del Castell" nonfiltered="2404" processed="2396" dbindex="12499">


Corbera del Castell, o simplement Corbera (antigament els Cortals de Corbera, ms tard Corbera del Castell o del Mig, en francs Corbre) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30910" title="Cornell de la Ribera" nonfiltered="2405" processed="2397" dbindex="12500">


Cornell de la Ribera (en francs, Corneilla-la-Rivire) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30911" title="Cornell del Brcol" nonfiltered="2406" processed="2398" dbindex="12501">


Cornell del Brcol (en francs Corneilla-del-Vercol) s un municipi del Rossell.

Fills illustres.
Pere Jonqueres d'Oriola: Genet d'hpica, doble campi olmpic i campi del mn durant els anys 50 i 60.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament ;
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30930" title="lef" nonfiltered="2407" processed="2399" dbindex="12502">




La lletra  o lef s la primera lletra de l'alfabet hebreu. Tamb pren el valor numric d'un. La seva forma ve d'un cap de bou que li dna nom.

Usos de l'lef.
En la tradici jueva.
Com a una de les tres lletres "mares" l'lef simbolitza l'aire. En relaci amb el seu valor numric, l'lef tamb s un smbol de Du en referncia al monoteisme (Du s nic com l'lef s l'u). A ms a ms, hi ha diversos noms per a designar Du que tenen l'lef com a lletra inicial (Adonai       , Elohim       , ...). El nom del primer home (Adam    ) i el del primer patriarca (Abraham      ) tamb s'escriuen amb una lef inicial. L'lef simbolitza doncs el principi, el naixement de tota cosa. s en escriure la paraula     ("veritat", paraula amb lef inicial) al front del glem que se'l va portar a la vida. Quan se li va esborrar l'lef, noms quedaren les dues ltimes lletres que formen la paraula   , que significa "mort", llavors, el glem va morir-se.
En matemtiques.
Es referix al conjunt dels nombres infinits en matemtiques.
En literatura.
En l'obra de Jorge Luis Borges s sinnim de la totalitat.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30932" title="Generativisme" nonfiltered="2408" processed="2400" dbindex="12503">
El generativisme s un corrent de la lingstica tamb anomenat gramtica transformacional. Parteix de la idea que totes les frases d'una llengua sn en realitat l'estructura superficial, fruit de diverses transformacins, que reflecteix l'estructura real, la profunda, la que est al pensament.

Aix una frase pot alterar l'ordre, ometre elements, canviar de modalitat o interaccionar amb altres oracions; tot sn transformacions a partir d'una mateixa estructura mental que transmet la informaci bsica d'aquella frase. Aquesta estructura s'adapta als parmetres de la lgica i s comuna a tots els idiomes. El tipus i freqncia de determinades transformacions s el que marca les caracterstiques d'una llengua concreta. Per tant la feina de la lingstica s analitzar les dades de l'estructura superficial per arribar a l'estructura profunda de cada frase. 

Un dels principals defensors d'aquesta teoria s Noam Chomsky. 

Escoles generativistes.
El model original, sovint anomenat minimalista o teoria estndard, ha anat evolucionant fins a desembocar en diferents escoles. Totes elles comparteixen els principis de transformaci i innatisme, per difereixen quant a les regles de formaci de frases o categoritzaci. Algunes de les ms rellevants sn:
Teoria de recci i lligament;
Gramtica relacional;
Gramtica lxico-funcional;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30935" title="Careli" nonfiltered="2409" processed="2401" dbindex="12504">

El careli s una llengua uraliana parlada entre els territoris russos de la repblica de Carlia i finesos del nord.  S'escriu amb l'alfabet llat i est documentat des de l'edat mitjana. Actualment est en retrocs. Fins al principis del segle XX se'l considerava un dialecte del fins per ara se l'accepta mpliament com a llengua independent.
 Dialectes .
L idioma, endems, es podia dividir en tres dialectes:

 Karjalan, al Nord de Carlia;
 Livoni o Olonets (Aunus) a la Provncia de Tver, al NO del Ladoga, ms influt pel rus.
 Lude;

 Caracterstiques .
La llengua s molt similar al fins, de la qual molts en consideren un dialecte, i es caracteritza per:

 Presncia en l'inventari fontic de les sonores b, d, g, de les fricatives sh i zh, de l'africada ch (tsh);
 Presncia d'harmonia voclica, oposici entre vocals curtes i llargues i graduaci consonntica.
 Sistema morfolgic aglutinatiu, i la derivaci es fa mitjanant sufixos.
 Situaci actual .
Des del 1988 s ha reintrodut l'ensenyament en careli a les zones rurals, en una nova forma que empra l'alfabet llat (com el fins) en primer i tercer grau. El 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de careli de manera opcional, aix com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficilitzar el seu s en l'educaci, ampliada el 1995 a finesos i vepses, per no s ha comenat a aplicar fins el 1996. La producci literria (majoritriament poesia) s minsa, i algunes emissores de rdio n ofereixen alguns programes, aix com tres diaris i una revista infantil. Els d'Olonets editaren durant algun temps el diari Oma Mua (Terra Nadiua).

 Vegeu tamb .
 Literatura careliana;

 Enllaos externs .
 The Peoples of the Red Book: Carelians;
 Karjalaine leht - Pgina Carlia;
 Karjalan kirjakielest (fins);
 Ethnologue dels carelians;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30940" title="Camale (constellaci)" nonfiltered="2410" processed="2402" dbindex="12505">


La constellaci de Chamaeleon (el camale) fou nomenada per primera vegada pels navegants dels mars del sud, i descrita per Johann Bayer a Uranometria. L'estel   Cha s de magnitud 4,07 i tipus espectral F5.   Cha s de magnitud 2,26 i el seu tipus espectral s B5. L'estel   Cha s de magnitud 4,11 i de tipus espectral M0. Chamaeleon t molt pocs objectes celestes d'inters. 

Histria.

Donat que s un descobriment del segle XVII, i no va ser visible per les primeres cultures mediterrnies, no hi ha cap mite associat a la constellaci Chamaeleon.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30941" title="Meteor (astronomia)" nonfiltered="2411" processed="2403" dbindex="12506">

Un meteor  (del llat mete rus, i aquest del grec         , elevat en l'aire) s un fenomen llumins pel que les partcules de matria (meteoroides) que entren a l'alta atmosfera sn frenades, encalentides, i evaporades parcial o totalment, i constitueixen un canal de plasma. s sinnim d'estrela fuga, terme que s impropi, ja que no es tracta d'estreles que es desprenguen de la bveda celeste. 

Si la tossa de la partcula s prou grossa com per deixar una estella brillant (bola de foc) que illumina el paisatge, llavors s'anomena blid. Els blids a vegades poden explotar i fraccionar-se en d'altres ms petits, ja sigui quan encara estan a la baixa atmosfera o b al impactar amb el terra. Els blids sovint van acompanyats d'una ona sonora o espetec.

L'aparici de meteors s un fet tan freqent que tothom la presenciat multitud de vegades. En una nit fosca i clara podem veure de l'ordre de 10 meteors per hora. No totes les nits de l'any sn igual d'intenses quant a meteors. Les dates ms notables tenen lloc el 12 d'agost (Perseides) i entre el 15 i el 21 de novembre, aconseguint un mxim el 18 de novembre (Lenides). En el cas de pluges excepcionals, com en els anys 1966 i 1999, el nombre augmenta considerablement.

En anys normals, les Lenides produxen taxes de l'orde de 10-15 meteors per hora. S'ha comprovat que les trajectries dels diferents meteors, per un efecte de perspectiva, pareixen provindre d'un mateix lloc de l'esfera celeste, punt a qu s'ha donat el nom de radiant. 

Les pluges d'estrelles ms importants porten el nom de la constellaci que es troba en el radiant a qu s'afig la lletra grega de l'estrela ms prxima. Aix, per exemple, tenim les Lrides, les Perseides, les Lenides i les gamma Aqurides.

 Trajectria .
L'origen extraterrestre de les estreles fugaces, o meteors, no va ser demostrat fins a l'any 1800, quan dos estudiants alemanys van calcular l'altura a qu apareixen en l'atmosfera. El primer punt a examinar en l'estudi de les estreles fugaces s veure com es calcula l'altura a qu se les observa. Per a aix es colloquen dos observadors en llocs situats a uns trenta quilmetres de separaci anotant cada un la trajectria de l'estrela fuga en relaci amb les constellacions i fixant la seua posici aparent en una carta celeste. A causa d'un efecte de perspectiva, les trajectries no coincidiran i el clcul permetr conixer l'altura del meteorit en funci de la desviaci de les dos trajectries aparents. Generalment, esta altura resulta ser d'uns 140 Km. al aparixer el meteor i 50 en l'instant en qu desapareix, desprs d'haver recorregut uns 300 Km. Els meteors ms dbils donen una altura de 110 Km. en el moment de la seva aparici, 80 a la seva desaparici i 60 com a longitud de la seva trajectria, valors tots ells mitjans, perqu cada un pot apartar-se prou de eixes  xifres. Aix, per exemple, s'han observat meteors a 500 Km. d'altura. La seua desaparici t lloc a altures tant ms baixes quant major s el meteorit. No obstant aix, quan este s prou gran com per a arribar al sl, la seva velocitat disminux a causa del fregament amb les denses capes de l'atmosfera inferior, i la llum que l'embolica s extingeix a alguns quilmetres d'altura. Al arribar al sl, si el seu volum s prou gran, pot donar lloc a una explosi a causa de la compressi brusca de l'aire. 
En general, l'aparici acostuma a ser molt breu. D'uns segons - 3 a 5 generalment - les ms brillants fins una fracci de segon les ms dbils. S el meteor s molt gran, pot seguir-se la seva trajectria durant un espai de temps un poc major. 

 Distribuci horria .
Fa temps que s'ha comprovat que els meteors visibles en el transcurs d'una mateixa nit van sent ms nombrosos a mesura que avana la nit, sent la mitjana horria de les sis del mat doble que a les sis de la vesprada. Admetent que els meteors procedeixen de tots els llocs de l'espai, la Terra noms rebr els que van a la seva trobada, mentre que al mat trobar tots aquells que troba en el seu cam. A ms, els meteors de la vesprada sn menys velo que els del mat. En efecte, suposant que un corpuscle a una velocitat parablica de 42 Km. per segon troba a la Terra a la vesprada, tenint la Terra, com sabem, una velocitat de 30 Km. per segon, la velocitat resultant ser de 42-30= 12 Km/seg, mentre que al mat ser de 42+30= 72 quilmetres per segon. Encara que, en realitat, estos nombres han de modificar-se per efecte de l'atracci terrestre.

Al penetrar en l'atmosfera terrestre, la seva energia cintica es transforma en calor per fregament i el material meteric sublima, donant lloc al fenomen llumins que coneixem com a estrela fuga. 

 Origen: Els cometes .
Els eixams de meteors estan associats als cometes. Desprs de la gran pluja amb radiant en la constellaci del Lle (Lenides) de 1833, Olmsted i Twlning, de Newhaven, van reconixer (1834) que l'existncia d'un radiant podia explicar-se suposant que un eixam de corpuscles es movia al voltant del Sol en una rbita regular, anloga a la d'un cometa, i que esta rbita era travessada per la Terra.

En 1861, Kirkwood va afirmar que estos corpuscles eren restes dels cometes. Le Verrier va publicar l'rbita dels meteors de novembre, les Lenides, i quan Oppolzer va examinar l'rbita del cometa 55P/Tempel-Tuttle de 1866 (1866 I) es va fer evident la identitat d'ambds trajectries.

Tamb en 1861, Schiaparelli va demostrar que els Persids del mes d'agost seguien l'rbita del bell cometa Swift-Tuttle de 1862 (1862 III.  Galle i Weiss van demostrar que les Lrides del 19 d'abril recorren la mateixa ruta que el cometa de Thatcher (1861 I). Finalment, es va demostrar que les Aqurides del 30 d'abril es trobaven en la mateixa rbita del cometa Halley i que les Andromeides del 27 de novembre prov del cometa de Biela(1852 III) - d'ac el nom de Bilides - que es va trencar en dos trossos en 1845 i va desaparixer desprs del seu tornada en 1852. Ms recentment s'ha comprovat que la bella pluja d'estreles Dracnides del 9 d'octubre de 1933 estava relacionada amb el cometa Glacobini-Zinner (1933 III).

 Mecanismes de formaci .
Les Lenides, les Perseides i les Lrides han sigut observades centenars d'anys abans que fra descobert el cometa en qu estan associades. Amb la hiptesi del nucli congelat de Whipple es va poder produir una disgregaci lenta del nucli del cometa. Per, s aix suficient per a explicar l'immens nombre de meteors, que es deduxen de les observacions? 
La causa que els eixams estiguen ms o menys allargats i difusos est que els corpuscles que els constituxen s'estenen per grans espais. Aix, per exemple, l'eixam dels Persids dura 12 dies, almenys, durant els quals la Terra recorre 30 milions de quilmetres. J.-G. Porter va calcular que l'amplria de l'anell ha de sobrepassar els 7 milions de quilmetres. Les distncies dels corpuscles al Sol estan lluny de ser iguals i, en conseqncia, la duraci de les seues revolucions al voltant del Sol, d'acord amb les lleis de Kepler, sn diferents. L'eixam, segons a, es dispersar al llarg de tota l'rbita i amb el temps acabar per formar un anell de corpuscles en el qual els elements ms rpids aconseguiran als ms lents; com els corredors en una pista, que s a la partida formen un sol gran grup, desprs, a poc a poc, els ms veloos aconsegueixen als ltims al guanyar-los una volta. D'esta manera s'explica que es puguen trobar meteors el mateix abans que desprs del pas d'un cometa. 
Cada any, a l'arribar la Terra per la mateixa data al punt d'intersecci de la seva rbita amb la de l'eixam, s a dir, al seu node ascendent o descendent, troba meteorits. Si l'eixam s vell, els seus elements hauran tingut temps de dispersar-se al llarg de l'rbita i cada any tindr lloc una pluja anloga a les anteriors, com ocorre amb les Lenides; al contrari, si l'eixam s jove, de recent formaci, es presentar en bloc compacte i noms hi haur una pluja d'estreles en cas de trobar-se l'eixam i la Terra en el mateix punt, el que pot ocrrer molt de tard en tard s els perodes de revoluci de l'eixam i la Terra no sn commensuraves. 

El mateix eixam pot ser ms o menys ample i la seva rbita ms o menys inclinada respecte al pla de l'eclptica. La Terra tardar algunes hores, alguns dies, o alguns mesos, com ocorre amb les e Aritides, a travessar-lo. Els meteors estan llavors molt escampats i passen molts dies sense que es trobe el radiant. 

Les irregularitats anuals tamb tenen una altra causa: l'eixam pateix l'atracci dels planetes per qu passa prop i aix fa que canvie la seva rbita, la duraci de la seva, revoluci i la distncia dels nodes a l'rbita terrestre; canvis que sovint sn el prou importants perqu al arribar el nostre planeta en la trajectria de l'eixam noms trobe els elements marginals, poc nombrosos, o passe fora de l'anell corpuscular. No cal sorprendre's, perqu, de les grans variacions que a vegades s'observen d'un any al segent. Aix ocorre que un radiant ric en el passat, avui noms done alguns meteors o s'haja extingit; al contrari, tamb pot ocrrer que un altre radiant, habitualment pobre, ens reserve la sorpresa d'una abundant pluja meterica. 

S b s relativament fcil traar un catleg dels radiants coneguts, a penes s possible confeccionar un en qu preveja amb certesa les grans aparicions de meteors, ats que un eixam allargat presenta regions irregulars i de desigual densitat que canvien amb el transcurs dels anys. Camille Flammarion indicava a principis del segle XX: "El problema est, per tant, lluny de poder-se donar per resolt". 
No obstant la teoria de David Asher i Robert McNaught, que fixa la seva atenci en l'rbita dels meteors ms que en la dels cometes que els generen pot donar bones prediccions. 

D'entre els ms importants, noms hi ha uns pocs l'activitat dels quals es remunta a un passat lluny. Les Lenides, per exemple, han sigut assenyalades des de l'any 902; els Persids des de l'any 865 i les Lrdas des de fa cinc segles abans de la nostra Era. 

Els corpuscles espordics que es fan visibles a la seva trobada amb la Terra, a ra de 20 milions per dia durant tot l'any, estan separats, generalment, 260 Km. un d'un altre, segons els clculs de Porter. En els Persids, esta distncia es redux a 120 Km., i en la gran pluja de les Lenides que va tenir  efecte en 1853, que la mitjana horria va ser de 35 000, la separaci de les partcules era de l'orde dels 15 als 30 quilmetres. Com veiem, la distncia que separa als corpuscles s molta, i l'eixam ms compacte no pot comparar-se amb el nucli d'un cometa. 

Qualsevol pot arreplegar residus d'estreles fugaces. Basta fondre neu de muntanyes poc xafades per l'home i que haja roms en elles el major temps possible. Desprs de filtrar l'aigua resultant, en el filtre queden xicotetes partcules, generalment frries, separables per un simple imant. S'han d'observar amb una potent lupa, perqu les seves dimensions sn inferiors a 0,1 mm. 

Pel dia han d'haver-hi meteors per s difcil la seva observaci. Noms sn detectables amb tcniques de radioastronomia ja que les partcules que penetren a gran velocitat ionitzen els toms de l'atmosfera. Estos trajectes ocupats per ions reflecteixen les ones del radar detectant aix la presncia dirna de meteors.

 Quantitat .
Els estudis actuals sobre l'absorci de la llum en l'espai, la constituci de l'alta atmosfera, els orgens del sistema solar, etc., han donat una importncia cada vegada major a l'estudi de la quantitat de meteors i al clcul de les seves masses. 
El clcul de la quantitat no s difcil, sent prou comptar els que s'observen en un lloc donat i deduir el total per a tota la Terra. S'han utilitzat les observacions efectuades durant molts anys per nombrosos observadors, quasi tots aficionats a l'Astronomia, residents en diferents llocs del mn. 
Els visca el centre d'esports Sabadell de meteors visibles a simple vista fetes d'esta manera concorden amb els antics valors donats per H. A. Newton. El seu nombre aconsegueix els 24 milions fins a la quarta magnitud i dia. 


 Taula de meteors caiguts en 24 hores .





Enllaos externs.
Plana sobre les lenides;
Plana sobre les perseides;
Radiants de l'hemisferi nord;
Xarxa de Investigaci sobre blids i meteorits;
International Meteor Organization (IMO);
SOMYCE;

Vegeu tamb:.
Llista de pluges d'estrelles;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30947" title="Pressi fiscal" nonfiltered="2412" processed="2404" dbindex="12507">
Segons l'OCDE, la pressi fiscal es defineix com la part de la riquesa d'una economia que s recaptada per l'administraci pblica. Es calcula com el quocient de la suma d'impostos (directes i indirectes) ms cotitzacions socials respecte el Producte Interior Brut. Es diferencia de la pressi tributria pel fet que aquesta ltima no inclou les cotitzacions socials.

L'economia clssica i neoclssica associa una alta pressi fiscal amb una baixa competitivitat d'aquesta economia, per aquesta associaci s'ha demostrat que no s sempre certa ja que trobem economies, com per exemple Finlndia, amb una alta pressi fiscal i que, no obstant, encapalen les llistes de les economies ms competitives i, d'altra banda, economies com la nord-americana que malgrat tenir una pressi fiscal molt baixa sn poc competitives.

Des de mitjan dels anys noranta als pasos de l'OCDE la pressi fiscal s'ha estabilitzat al voltant del 36% desprs d'un augment de ms de 10 punts en els ltims quaranta anys del segle XX. Els pasos europeus tradicionalment han tingut una pressi fiscal ms elevada, associada tamb a una major despesa pblica i especialment a la creaci i consolidaci de l'estat del benestar i actualment se situa per sobre del 40% (si b amb l'ampliaci a l'Europa dels 25 la mitjana dismuneix ja que els pasos de l'Europa central i oriental presenten una pressi fiscal molt baixa).

Des de l'any 2000 en s'ha observat una disminuci en el creixement de la pressi fiscal i sobretot una importncia cada cop ms gran de les cotitzacions socials en detriment de la imposici personal en la composici dels ingressos pblics.


Pressi fiscal a Espanya.

A l'estat espanyol la pressi fiscal a l'ltim quart del segle XX ha experimentat un augment notable. Aix s'explica en bona part pels baixos nivells de partida. Actualment (2004) la pressi fiscal se situa al 37,1% del Producte Interior Brut.

En els ltims 10 anys, l'augment ha estat de 3,5 punts (33,6 % PIB l'any 1995). No obstant aix, aquest augment no ha estat simtric per als diferents components de la pressi fiscal. Els impostos indirectes (IVA, Impostos especials) han crescut 2,2 punts entre 1995 i 2004 mentre que els impostos directes (IRPF) han disminut 0,6 punts i les cotitzacions socials han augmentat 1,9 punts. D'aquesta manera el sistema fiscal espanyol s ms regressiu ara que fa 10 anys ja que els impostos indirectes fan recaure una major crrega impositiva en termes relatius sobre la poblaci amb menors nivells de rendes.

Malgrat l'augment experimentat en els ltims anys, la pressi fiscal espanyola continua estant per sota de la mitjana de l'Europa dels quinze.



Font: Ministeri d'Economia i Hisenda

Pressi fiscal a la Uni Europea.



Font: OCDE
(1): dades del 2002 

Vegeu tamb.
 Desequilibri fiscal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30948" title="Forques" nonfiltered="2413" processed="2405" dbindex="12508">


Forques (, estndard , en francs Fourques) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30949" title="Montescot" nonfiltered="2414" processed="2406" dbindex="12509">


Montescot s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Ajuntament de Montescot ;
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30950" title="Nefiac" nonfiltered="2415" processed="2407" dbindex="12510">


Nefiac (en francs Nfiach) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30951" title="Oms" nonfiltered="2416" processed="2408" dbindex="12511">



Oms (, estndard ) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30952" title="pol i Perells" nonfiltered="2417" processed="2409" dbindex="12512">


pol i Perells (en francs, Opoul-Prillos) s un municipi del Rossell. Es va formar el 1972 per agregaci dels pobles d'pol  i de Perells.

pol s el poble ms septentrional de la Catalunya del Nord, limitant amb Occitnia.

 El municipi s procedent de l'agregaci el 1972 del municipi d'pol (, estndard ) i del poble de Perells (, estndard ), situat a una desena de quilmetres ms amunt cap a la muntanya i prcticament desert des de la Segona Guerra mundial en base al seu allament (no disposa d'enlla a les xarxes d'electricitat ni d'aigua corrent).

Demografia .
Dades demogrfiques recents:


Referncies.


Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30953" title="Pi" nonfiltered="2418" processed="2410" dbindex="12513">


Pi s un municipi del Rossell, a la Catalunya Nord. Els seus habitants sn dits els pianencs.

Esport.

El Pi Rugby XIII s el club de rugby a XIII de la ciutat de Pi. Aquest club va ser fundat el 1960. Els jugadors de l'equip juguen a l'Estadi Daniel Ambert de Pi amb una capacitat de fins a 4.500 persones. El club s'ha emportat 3 Campionats de Frana els anys 1995, 2006 i 2007, aix com 3 Copes de Frana els anys 1975, 2006 i 2007.

Enllaos externs.
Ajuntament de Pi ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30954" title="Sant Hiplit de la Salanca" nonfiltered="2419" processed="2411" dbindex="12514">

Sant Hiplit de la Salanca (, estndard , en francs Saint-Hippolyte) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30955" title="Sant Lloren de la Salanca" nonfiltered="2420" processed="2412" dbindex="12515">


Sant Lloren de la Salanca (, o , en francs Saint-Laurent-de-la-Salanque) s una vila i municipi del Rossell. Abans el municipi arribava fins al mar, al Port de Sant Lloren. Un personatge nascut a la vila s Eloi Pino (1845-1907) que va fundar la ciutat de Djibouti.

Economia.	
Amb la desaparici de la ramaderia ovina la vinya s el conreu predominant. Hi ha una important cooperativa vincola i una destilleria.La vila s situada al mig de la plana, a 1 km al N de l'Agl. 

Histria.
La jurisdicci, que pertanyia als Santlloren (senyors del desaparegut castell de Sant Lloren), fou cedida al rei Pere I de la Corona d'Arag, el qual conced el 1213 una carta de franqueses molt semblant a la de Salses, confirmada per Jaume I el 1243. Fins l'any 1929 el terme arribava a la mar, on hi havia el Port de Sant Lloren, dit tamb del Barcars, que s'independitz administrativament.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament ;
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30956" title="Tur" nonfiltered="2421" processed="2413" dbindex="12516">


Tur (en francs Thuir) s un municipi de la Catalunya del Nord situat al Rossell.

Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, capital del cant de Tur i de la Mancomunitat municipal dels Aspres.

Els habitants de Tur tenen el sobrenom de "reguitnaires".

Situaci geogrfica.

Tur se situa a la plana del Rossell, a 13 quilmetres al sud-est de Perpiny. Es troba a la porta dels Aspres, una subcomarca que constitueix el piemont del Canig entre la Tet i el Tec. La vila s a 23 quilmetres de la mar Mediterrnia i a 35 quilmetres de la pica del Canig (2784 m). 

Es pot accedir a Tur per la carretera D612a a partir de Perpiny (per l'autopista: A9 E15 - sortida nmero 42; per avi: aeroport de La Llavanera Perpiny-Ribesaltes; per ferrocarril: estaci de Perpiny). Fins a la Segona Guerra Mundial, el tren arribava a Tur per una via inaugurada el 1911. Els viatgers l'havien anomenat "el mataburros".

Ara el seu antic recorregut serveix com a carril bici.

Indrets histrics.

 El Rec Reial de Tur.

Curiositats.

En aquesta localitat es troba la tina de fermentaci de roure ms gran de tot el mn.

Llista dels batlles de Tur.
  
1989 - 2008 Renat Olive PS;
1982 - 1989 Albert Passam   ;
1947 - 1982 Lle-Joan Grgory   ;
1945 - 1947 Llus Nogures   ;
1944 - 1945 Pere Baillette   ;
1944 - 1944 Llus Cormier   ;
1943 - 1944 Pere Baillette   ;
1941 - 1943 Llus Cormier   ;
1940 - 1941 Renat Puig   ;
1931 - 1940 Llus Nogures PRS  ;
1929 - 1931 Juli Descossy   ;
1906 - 1929 Jacint Marty   ;
1902 - 1906 Ramon Mric   ;
1892 - 1902 Francesc Ecoiffier   ;
1892 - 1892 Josep Calvet   ;
1885 - 1892 Pau Molini   ;
1885 - 1885 Joan Casenove   ;
1878 - 1885 Josep Bolte   ;
1878 - 1878 Josep Salses   ;
1874 - 1878 Llus Ripoll   ;
1873 - 1874 Josep Salses   ;
1872 - 1873 Francesc Gauze   ;
1871 - 1872 Carles Vaills;

Enllaos externs.

Informaci sobre el municipi ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30957" title="Torrelles de la Salanca" nonfiltered="2422" processed="2414" dbindex="12517">


Torrelles de la Salanca (en francs Torreilles) s un municipi del Rossell. El nom prov de les diferents torres de defensa.



Enllaos externs.
Oficina de turisme    ;
Informaci sobre el municipi  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30958" title="Toluges" nonfiltered="2423" processed="2415" dbindex="12518">


Toluges (en francs Toulouges) s un municipi nord-catal del Rossell. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals i capital del cant de Toluges.

En aquesta ciutat es va celebrar la primera  assemblea de Pau i Treva de Du dels comtats catalans, l'any 1027, sota la presidncia de l abat Oliba.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30959" title="Vilamulaca" nonfiltered="2424" processed="2416" dbindex="12519">

Vilamulaca (en francs Villemolaque) s un municipi del Rossell.

La histria de Vilamulaca est lligada primer a l'ordre dels templers de Mas Du, a Trullars, i desprs al Monestir del Camp de qui depenia fins a la Revoluci francesa. El monestir va passar a ser de propietat privada i el poble es va independitzar. L'economia del poble es basa en el monocultiu de la vinya.

Demografia.

 

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament ;
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30960" title="Vilanova de Ra" nonfiltered="2425" processed="2417" dbindex="12520">


Vilanova de Ra (, estndard , en francs Villeneuve-de-la-Raho) s un municipi del Rossell, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals.

Enllaos externs.
 Turisme;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30961" title="Vivers" nonfiltered="2426" processed="2418" dbindex="12521">




Vivers (, en francs Vivs) s un municipi nord-catal del Rossell. Situat al sud dels Aspres, en ocasions se'l situa a la comarca del Vallespir.

Administrativament, s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals.

Enllaos externs.

Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30962" title="Pollestres" nonfiltered="2427" processed="2419" dbindex="12522">


Pollestres s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Lloc web de l'ajuntament ;
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30963" title="Sant Esteve del Monestir" nonfiltered="2428" processed="2420" dbindex="12523">


Sant Esteve del Monestir (en francs Saint-Estve) s un municipi del Rossell. T una esglsia romnica del segle XI.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30964" title="Sant Cebri de Rossell" nonfiltered="2429" processed="2421" dbindex="12524">


Sant Cebri de Rossell (en francs Saint-Cyprien) s un municipi del Rossell, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa, capital del cant de la Costa Radiant, al departament francs dels Pirineus Orientals.

Enllaos externs.
Ajuntament de Sant Cebri de Rossell;
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30965" title="Ribesaltes" nonfiltered="2430" processed="2422" dbindex="12525">


Ribesaltes (en francs Rivesaltes) s un municipi del Rossell.

Va ser el lloc de naixement del general Joseph Joffre (1852-1931), qui va esdevenir fams a les batalles de la Primera Guerra Mundial.

Enllaos externs.




Web de l'Ajuntament ;
Informaci sobre el municipi ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30967" title="Picapoll" nonfiltered="2431" processed="2423" dbindex="12526">

El picapoll, o la picapolla, s una varietat de cep blanca autctona del Pla de Bages. El ram de cep picapoll s poc compacte, de gra menut i ovalat i de pell molt prima i tendra amb unes taques, o picades, d'on li ve el nom. s de maduraci tardana.

El vi de picapoll resulta lleuger, amb una graduaci i acidesa moderades, amb una aroma fruitada i d'un color groc brillant.

s una varietat escassa que es conrea sobretot a Catalunya i al sud de Frana. En francs s'anomena picpoul o folle blanche i s'utilitza en els vins destillats de les regions de Cognac i Armagnac.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30968" title="Pla de Bages" nonfiltered="2432" processed="2424" dbindex="12527">

El pla de Bages s una plana de la Catalunya central que conforma el nucli de la comarca del Bages, vorejada en els seus extrems per terres ms altes com ara les serres de Castelltallat a l'oest, Montserrat al sud, Sant Lloren del Munt al sud-est i l'altipl del Moians a l'est, entre d'altres. s una conca d'erosi formada pel Llobregat i els seus afluents, dels quals destaca el Cardener. La localitat principal n's la ciutat de Manresa.

Aquest terme geogrfic ha donat nom a una de les denominacions d'origen vincoles catalanes, la Denominaci d'Origen Pla de Bages, creada el 1995.

Enllaos externs.
 Consell Regulador de la Denominaci d'Origen;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30970" title="Pressupost municipal" nonfiltered="2433" processed="2425" dbindex="12528">
El pressupost municipal s una de les ordenances ms importants que han d'aprovar cada un dels municipis anualment. En el pressupost municipal s'han de veure reflectides quines seran les despeses i els ingressos de la corporaci municipal al llarg de l'exercici. A Catalunya, el pressupost segueix una estandarditzaci marcada per la Llei d'Hisendes Locals, i s'organitza en Captols i Partides.

Classificaci dels Captols en l'mbit de les despeses.
Captol 1 : Personal;
Captol 2 : Provisi de serveis;
Captol 3 : Despeses financeres;
Captol 4 : Transferncies corrents;
Captol 5 : (no existeix en l'mbit de despeses);
Captol 6 : Inversions;
Captol 7 : Transferncies de capital;
Captol 8 : Actius financers;
Captol 9 : Passius financers;

Habitualment el pressupost municipal sol aprovar-se durant els mesos de novembre i/o desembre de l'exercici anterior al qual aquest ha de tenir vigncia.

Classificaci dels Captols en l'mbit dels ingressos.
Ingressos corrents:
Captol 1 : Impostos directes;
Captol 2 : Impostos indirectes;
Captol 3 : Taxes i altres ingressos;
Captol 4 : Transferncies corrents;
Captol 5 : Ingressos patrimonials;

Ingressos de capital:
Captol 6 : Alienaci d'inversions reals;
Captol 7 : Transferncies de capital;

Operacions financeres:
Captol 8 : Actius financers;
Captol 9 : Passius financers;

(Extret dels pressupostos de Sant Cugat del Valls, de Sant Feliu de Llobregat, etc.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30976" title="Elna" nonfiltered="2434" processed="2426" dbindex="12529">

Elna ( o  quan es vol evitar l'hiat, en francs Elne) s un municipi catal de la comarca del Rossell, a la Catalunya del Nord. Oficialment s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals.

El seu origen s remunta a la vila ibera anomenada Illiberis o Iliberis al pas dels sordons a sardons a la vora del riu del mateix nom (avui Tec), al sud del riu Ruscino que tenia una ciutat  a la vora anomenada Ruscino. Fou la primera ciutat que va caure en mans d'Annbal desprs de creuar els Pirineus. Al segle III va rebre el nom de Castrum Helenae en honor a la mare de l'emperador Constant I, l'emperadriu Helena. D'Helena va passar a Helna i Elna. Fou all on Constan va ser assassinat per Magnenci.

T el ttol de ciutat des de l'edat mitjana, a causa de ser seu episcopal, tot i que amb el pas del temps la seva evoluci urbanstica i demogrfica s'ha allunyat de les habituals en les ciutats contempornies, i Elna ha quedat bastant reduda, tant d'extensi com de poblaci.

Va ser seu del Bisbat d'Elna entre el segle VI i el 1602, en qu el bisbe va traslladar definitivament la seva residncia a Perpiny. Tot i aix, el bisbat encara s'anomena bisbat d'Elna i Perpiny.

En anys recents, el nom d'Elna s'ha associat amb la maternitat que va haver-hi durant els anys posteriors a la Guerra civil espanyola i que va permetre salvar la vida de molts fills de dones republicanes dels camps de refugiats propers. La maternitat d'Elna era tamb anomenada la "maternitat sussa" ja que era obra d'una fundaci humanitria d'aquesta nacionalitat, la secci del SCI Servei Civil Internacional anomenada Cartell d'Ajuda Sussa als Nens de la Guerra Civil Espanyola. Va comenar a funcionar el novembre del 1939, fundada per l'Elisabeth Eidenbenz ajudant a dones dels camps de refugiats francesos i va deixar de funcionar l'any 1944 quan els nazis la van tancar durant l'ocupaci de Frana.

Geografia.

Elna est situat a la plana del Rossell, a 12 km al sud-est de Perpiny. La ciutat s a cinc quilmetres del mar, just al nord del Tec. El terme municipal t tamb un accs al mar. s una estreta banda de terra, rural i poc poblada, al llarg del marge esquerra del riu, per arribar a la vora de mar, al lloc anomenat com Gola del Tec, que era antigament la desembocadura del riu abans que aquest no es desvis. 

La ciutat en ella mateixa est construda a sobre i al voltant d'un petit tur (elevada en 65 metres, esc de la catedral), al nord del Tec, i envoltat de paisatges de camp i vinyes...

Elna t per municipis limitrofes : Palau-del-Vidre, Argelers,La Torre d'Elna, Sant Cebri de Rossell, Aleny,Cornell del Brcol, Montescot, Bages de Rossell i Ortaf. 

Demografia.

Patrimoni Histric.

 El clustre i la catedral d'Elna;
 Museu d'Histria;
 Museu d'Arqueologia;
 Maternitat d'Elna.

Personatges.

Andreu Alfonsello s un escriptor catal en llengua llatina.
Gilbert Grau poltic.
Roger Grau historiador.
Raymond de Lacvivier notari, corresponsal del IEC.
Camille Cabana poltic.
Elisabeth Eidenbenz infermera sussa, que cre la maternitat.
Paul Barrre jugador de rugby.




 Enllaos externs.

Web de l'Ajuntament;
Oficina de Turisme;
Informaci sobre el municipi ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30977" title="Portvendres" nonfiltered="2435" processed="2427" dbindex="12530">


Portvendres (, estndard , en francs Port-Vendres) s una vila i municipi del Rossell a la Catalunya Nord que administrativament pertany al departament francs dels Pirineus Orientals i a la regi de Llenguadoc-Rossell s la capital del cant de la Costa Vermella.

Portvendres (del llat Portus Veneris) s una vila turstica situada a la Costa Vermella, alhora s el port d'aiges profundes ms important de la zona. En altres temps va ser el principal punt d'embarcament cap Algria. 

Enllaos externs.

Informaci sobre el municipi ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30978" title="El Soler" nonfiltered="2436" processed="2428" dbindex="12531">


El Soler (en francs Le Soler) s un municipi del Rossell, situat al Riberal, a la dreta del Tet. Antigament estava dividir entre el Soler d'Amunt, sota jurisdicci del bisbat d'Elna, i el Soler d'Avall del vescomte d'Illa.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30979" title="Illa (Rossell)" nonfiltered="2437" processed="2429" dbindex="12532">

Illa (en francs Ille-sur-Tt) s una vila i municipi nord-catal de la comarca del Rossell. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. A vegades s'anomena amb un complement, "Illa de Tet", per influncia del francs, per no t ra de ser ni en catal ni en francs o b "Illa del Riberal". 

A l'edat Mitjana va ser la seu del vescomtat d'Illa.

Geografia.
Situada tot a vora del riu Tet, Illa s lloc de pas obligatori entre el Rossell i el Conflent. Com molts pobles del Riberal, disposa d'un llac d'esbarjo parallel al riu. El poble s fams pels seus terrers (dits en francs 'Orgues') Orgues, agulles de roca situats entre l'altipl de Sorni i la ribera del Tet. Es gaudeix d'una bona vista dels terrers i de la Plana del Rossell descendint per la carretera de Montalb cap a Illa. Es pot visitar per l'admissi s pagant.

Histria.
Durant la Guerra dels Segadors, del 23 al 29 de setembre de 1640 fou assetjada per les tropes castellanes de Juan de Garay Otaez, que foren derrotades pels 600 soldats francesos de George Stuart, el senyor d'Aubigny amb l'ajut dels vilatans.

Demografia.


Llocs i monuments.

 Hospici d'illa;
 El paratge dels terrers d'Illa;


Fills i filles illustres del municipi.
 Louis Amade nascut a Illa (1915-1992), Autor, lletrista;
 Pere Fouch, un dels lingistes rossellonesos ms importants.
 Josep Sebasti Pons, poeta cabdal a Catalunya del Nord i a la resta del pas.

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina web de l'Ajuntament ;
Informaci sobre el municipi ;
Sobre Louis Amade ;
Illa desde l'Institut Gographique National ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30980" title="El Vol" nonfiltered="2438" processed="2430" dbindex="12533">


El Vol (, estndard , en francs Le Boulou) s un municipi del Rossell.

El 1794, durant la Guerra Gran tingu lloc la batalla d'el Vol entre les tropes de Carles IV d'Espanya manades pel general Antonio Ricardos i la Primera Repblica Francesa, manades pel general Jacques Franois Dugommier, i que va acabar amb victria francesa.

Fills i filles illustres del Vol.

 Toni Montan: cantant i autor de temes de contingut humanstic i lric. ;

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30981" title="Salelles" nonfiltered="2439" processed="2431" dbindex="12534">


Salelles (en francs Saleilles) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament ;
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30982" title="El Barcars" nonfiltered="2440" processed="2432" dbindex="12535">


El Barcars (en francs Le Barcars) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Ajuntament del Barcars ;
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30983" title="Santa Maria la Mar" nonfiltered="2441" processed="2433" dbindex="12536">


Santa Maria la Mar (antigament Santa Maria de Pabirans, en francs Sainte-Marie o Sainte-Marie-la-Mer) s un municipi del Rossell, situat a la Salanca, a prop de la costa al nord del Tet.

Enllaos externs.

Web de l'Ajuntament ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30984" title="Bages de Rossell" nonfiltered="2442" processed="2434" dbindex="12537">


Bages de Rossell (en francs Bages) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30986" title="Pennsula" nonfiltered="2443" processed="2435" dbindex="12538">


Una pennsula s una extensi de terra voltada d'aigua pertot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme. En algunes regions, la poca altura de l'istme unida a una variaci notable de l'altura de l'aigua per culpa de les marees fa que algunes pennsules es converteixin en illes durant el perode de marea alta, com s el cas del Mont Saint-Michel, a Frana.

Algunes pennsules notables sn:

A Amrica
La pennsula de Baixa Califrnia, a Mxic.
La pennsula de Florida, als Estats Units.
La pennsula del Labrador al Canad.
La pennsula de Yucatn, a Mxic.

A sia
La pennsula de Corea.
La pennsula de Kamtxatka, a Sibria.

A Europa
La Pennsula Ibrica.
La pennsula dels Balcans.
La Pennsula Itlica.
La Pennsula Escandinava o pennsula d'Escandinvia.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30987" title="Borrassa" nonfiltered="2444" processed="2436" dbindex="12539">
Una borrassa s una tela de gran mida que cobreix tot el perimetre d'una olivera,  s'utilitza per aplegar totes les olives que cauen de l'arbre per l'acci de l'home o pel saccejat d'una mquina. Actualment son de teixit sintetic en forma de malla molt espesa,  predominen les de color verd.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30988" title="Istme" nonfiltered="2445" processed="2437" dbindex="12540">
Un istme (del grec       , isthmos) s l'estrenyiment o llengua de terra que uneix a travs de la mar dos continents o una pennsula amb un continent. En sser l'nica ruta terrestre que els uneix el seu control es considera de gran valor estratgic militar i comercial. En temps moderns la majoria d'istmes sn travessats per canals construts per l'home a fi d'evitar grans marrades en les rutes martimes, obrint pas directe entre els mars que l'istme separa.
El terme tamb s utilitzat per referir-se a la uni o estrenyiment que separa 2 objectes de qualsevol tipus. Per exemple, en anatomia, l'istme de les mandbules.

Com a istmes a destacar podem citar:
 l'Istme de Corint uneix la pennsula del Pelopons amb l'tica, a Grcia.
 l'Istme de Panam uneix els continents de l'Amrica del Nord i l'Amrica del Sud i s travessat pel canal de Panam.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="30992" title="Montardo" nonfiltered="2446" processed="2438" dbindex="12541">

El Montardo s un pic dels Pirineus Centrals, a la comarca de la Vall d'Aran. T una alada de 2.833,8 metres i per la seva vistositat i situaci s una de les muntanyes ms conegudes d'aquella comarca i de tot el Pirineu. Freqentment s anomenat tamb Montarto.

Tot i l'austeritat del seu aspecte quan es mira des del Valarties s un cim que t una ascensi fcil des del vessant sud. s per aix que no es coneixen dades sobre la seva primera ascensi, ja que, tot i el fort pendent dels seus darrers cent metres, el cim s fcilment accessible per un seguit de tarteres i pendents herbosos.

Als mesos d'estiu s assolit per nombrosos aficionats. Hi ha dos refugis (el de Ventosa i Calvell, a la Vall de Bo, i el de la Restanca, al capdamunt del Valarties) amb tots els serveis, que hi faciliten l'estada.

A l'hivern s tamb destinaci de nombroses ascensions amb esqu de muntanya. Els descensos es fan gaireb sempre per la mateixa via de pujada (la Restanca), encara que n'existeixen itineraris  ms difcils  per la vall de Rencules. Tamb s molt difcil  a ms de perills  l'itinerari que remunta la cara nord.

Per la seva posici, una mica desplaada de l'eix axial, s un mirador circular, esplndid punt de vista de tota la Vall d'Aran. Per aquesta mateixa ra, s molt coneguda la seva imatge des del Pla de Beret o des del poble d'Arties, al municipi de Naut Aran.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31007" title="Comps (constellaci)" nonfiltered="2447" processed="2439" dbindex="12542">


Circinus, en catal Comps, s una de les petites constellacions australs (declinaci de  50 a  60 graus).

Histria.

Aquesta constellaci fou descoberta en el segle XVII, i descrita per primera vegada, per Nicolas-Louis de Lacaille, que li don aquest nom durant la seva estada en el Cap de Bona Esperana, a la Sud-frica actual, entre els anys 1751 i 1752. L'especial fascinaci d'aquest autor per la cincia origin les pobres denominacions de moltes constellacions modernes. Com que va ser descoberta en el segle XVII, i no era visible per les cultures mediterrnies, no hi cap mite associat amb ella, s un comps anomenat Circ usat per escultors, paletes, arquitectes, i fusters a l'antiga Roma.

Fets notables.

  Cir s un estel variable que canvia de 3,19 a 3,22.   Cir s de magnitud 4,07, i de tipus espectral A3.   Cir t una magnitud aparent de 4,51.

Objectes notables del cel profund.

A Circinus hi ha pocs objectes celestes d'inters. Es poden esmentar: el cmul obert Pismis 20 d'una magnitud 7,8; el cmul obert NGC 5823 de magnitud 7,9; i el cmul obert NGC 5715 de magnitud aparent 9,8.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31008" title="Grist" nonfiltered="2448" processed="2440" dbindex="12543">
Grist (nom oficial castell, Eriste) s una poblaci de la vall de Benasc que pertany al municipi de Sanc, a la provncia d'Osca.

Es troba a una alada de 1.118 metres, a la vora de l'embassament de Llinsoles, on les aiges de l'Aigeta de Grist es troben amb les del riu ssera. s punt de partida per pujar al pic de Pocets o Llardana.

L'any 1991 hi havia censades 173 persones. L'esglsia de la plaa major, dedicada a Sant Flix, est construda sobre una esglsia romnica molt modificada.

Fins l'any 1846 pertanyia al municipi de Benasc, per se'n separ, juntament amb Erissu, en virtut dels nous districtes municipals creats aquell any.  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31009" title="Pesill de la Ribera" nonfiltered="2449" processed="2441" dbindex="12544">


Pesill de la Ribera (en francs Pzilla-la-Rivire) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31010" title="Sureda" nonfiltered="2450" processed="2442" dbindex="12545">


Els diferents significats de la paraula Sureda sn els segents:

 Sureda (Rossell): municipi de la comarca del Rossell, en francs Sorde.
 Sureda (bosc): bosc de sureres.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31011" title="Sant Andreu de Sureda" nonfiltered="2451" processed="2443" dbindex="12546">


Sant Andreu de Sureda (en francs Saint-Andr) s un municipi del Rossell.

Llocs d'inters.

 L'esglsia Sant Andreu, datada del segle X, s l'nic rastre encara visible de l'antiga abadia.
 El museu d'art Rommic.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31012" title="Sant Patrici" nonfiltered="2452" processed="2444" dbindex="12547">
Sant Patrici (461-17 de mar del 491 o 492) Patricius Magonus Sucatuss. s el patr d'Irlanda, la festivitat del qual se celebra el 17 de mar. Ats el gran nombre de descendents d'irlandesos que hi ha arreu del mn, aquesta festa se celebra a moltes ciutats amb grans desfilades. Les ms destacades sn a Dubln, Nova York, Manchester, Pars, Roma i moltes d'altres. Tamb s el patr de Nigria que va ser evangelitzat principalment per religiosos irlandesos.

Les seves tradicions figuren a lActa Sanctorum, a  la seva vida segons Jocel (un monjo de l'abadia de Furness a Lancashire al segle XII) i als annals irlandesos; les contradiccions sn tant grans que alguns fins i tot han negat la seva existncia. Un document ms fiable s la Confessio S. Patricii, a manera d'autobiografia, on dona un resum de la seva vida i fets.

Vida.
Nasqu a la costa oest de Gran Bretanya a la vila de Benaven o Bonavem Taberniae (identificada amb diversos llocs entre els quals el ms tradicional s el lloc de a moderna Kilpatrick), on de molt jove fou capturat per  pirates pagans i venut com a esclau a Irlanda; all fou pastor per un temps; es va escapar i va poder tornar a casa; al cap de pocs anys fou capturat altre cop per va obtenir la llibertat al cap de dos mesos; en veure la situaci moral dels irlandesos desenvolup una forta fe cristiana i va decidir ajudar-los; llavors va predicar l'evangeli i a aix va dedicar la resta de la seva vida. La seva tornada a Anglaterra, on desprs d'uns anys de residncia fou nomenat bisbe, o els viatges a Itlia o Frana, sn probablement imaginaris; segons una de les tradicions desprs de ser ordenat bisbe torn a Irlanda com a missioner.

Es diu d'ell que fu el miracle d'expulsar les serps d'Irlanda, tot i que tamb es diu que a Irlanda no hi ha serps i que s ms aviat una referncia a smbols pagans.

Les llegendes tamb associen a Sant Patrici l'ensenyament de la trinitat a travs del trvol de tres fulles, remarcant el dogma cristi de tres divinitats en un sol du. Actualment el trvol s un dels smbols irlandesos.

 Obres .
Algunes obres son considerades seves o directament relacionades:
 Confessio S. Patricii de Vita et Conversatione sua ;
 Epistola ad Coroticumn, o Epistola ad Christianos Corotici tyrani subditos;
 Charta s. Epistola de Antiquitate Avalonica;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31025" title="San Marino" nonfiltered="2453" processed="2445" dbindex="12548">

La Repblica de San Marino s una de les nacions ms petites del mn. s la repblica ms petita i antiga d'Europa. Est completament envoltada per Itlia.

San Marino s la capital judicial i administrativa d'aquest petit estat independent situat al nord-est d'Itlia. San Marino t una poblaci total de 30.321 habitants, dels quals 4.493 viuen a la capital (Ciutat de San Marino). La ciutat on hi viu ms gent s Borgo Maggiore, amb 5992 habitants. La part ms alta d'aquest petit estat s el "Monte Titano", amb una alada total de 740m. L'idioma oficial s l'itali, per cal dir que a San Marino tamb es parla un dialecte local. El parlament de la repblica s escollit pels ciutadans San Marinencs cada 5 anys, un cop escollit el parlament ser aquest qui escollir els dos capitans regents per un perode de 6 mesos. Aquests dos capitans regents ms el consell de ministres formen el poder executiu del pas. En canvi el poder judicial est format pel consell gran i general.

Subdivisi administrativa.

San Marino se subdivideix en 9 castielli;


Poltica.
Partit Socialista de San Marino;

Enllaos externs.
Musei di Stato della Repubblica di San Marino;







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31028" title="Al-Manama" nonfiltered="2454" processed="2446" dbindex="12549">


Al-Manama (en rab         Al-Man mah), tamb coneguda simplement com a Manama, s la capital de Bahrain i est situada al golf Prsic, al nord-est de l'illa de Bahrain. s la ciutat principal de l'estat, amb una poblaci aproximada de 150.000 habitants, la quarta part de la poblaci de tot Bahrain.

Al-Manama s esmentat a les crniques islmiques almenys des del 1345. Va ser presa pels portuguesos el 1521 i ms endavant pels perses el 1602. Ha estat governada, amb breus interrupcions, per la dinastia dirigent Al-Khalifa des del 1783. Al-Manama fou declarada port franc el 1958, i el 1971 va esdevenir la capital del Bahrain independent. 

La base econmica d'Al-Manama s la mateixa que la de tot Bahrain: el petroli, les refineries de petroli, la construcci de dhows, la pesca i la recollecci submarina de perles. Al-Manama t l'Aeroport Internacional de Bahrain a l'illa d'Al-Muharraq, a la qual est connectada per un dic. La ciutat tamb s la seu de la Universitat de Bahrain, fundada el 1986.

Al-Manama tamb fou un dels dotze municipis de Bahrain, i actualment forma part de la governaci de la Capital.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31033" title="Vicunya" nonfiltered="2455" processed="2447" dbindex="12551">

La vicunya (Vicugna vicugna), del qutxua wik'ua, s un camlid sud-americ de la tribu Lamini, ubicat a la famlia Camelidae, que viu a l'altipl and, en els actuals territoris del sud de Per, part de Bolvia, nord de Xile i nord-oest d'Argentina. La principal poblaci d'aquest camlid sudameric es troba a Per.

Referncies.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31034" title="Illes Frisones" nonfiltered="2456" processed="2448" dbindex="12552">

Les illes Frisones sn una cadena d'illes i illots que corre parallela a la costa occidental d'Europa des del nord dels Pasos Baixos fins al sud-oest de Dinamarca passant per Alemanya, contingudes en el territori de l'antiga Frsia, d'on reben el nom. Separen el mar del Nord del mar de Wadden. Aquest darrer, en buidar-se amb la marea baixa, permet l'accs a peu a alguna de les illes Frisones.

Constitudes per terrenys sorrencs i argilosos, tenen molt poca alada i sn de morfologia molt canviant. L'acci de l'onatge i els temporals excepcionals poden engrandir-les o fer-les desaparixer, o ajuntar-ne unes i altres (com fou el cas de Texel i Eierland). 

Tot i que antigament basaven la seva economia en l'agricultura (escassa), la ramaderia (vaques i xais) i la pesca, actualment el turisme hi s una font d'ingressos fonamental.

Es classifiquen en tres grups:
Illes Frisones Occidentals: des del nord d'Holanda (Texel) fins a Rottumeroog, a ponent de l'estuari de l'Ems; administravtivament pertanyents als Pasos Baixos.
Illes Frisones Orientals: des de l'estuari de l'Ems fins al del Weser; pertanyents a Alemanya.
Illes Frisones Septentrionals: des de la desembocadura de l'Elba cap al nord, fins a l'alada d'Esbjerg, paralleles a la costa de Jutlndia. Administrativament es troben separades entre Alemanya i Dinamarca.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31036" title="Fotografia" nonfiltered="2457" processed="2449" dbindex="12553">


La fotografia s la tcnica de gravar imatges fixes sobre una superfcie de material sensible a la llum basant-se en el principi de la cmera obscura. En la cmera obscura s'aconsegueix projectar una imatge ntida captada per una lent o un conjunt de lents sobre una superfcie. Per emmagatzemar aquesta imatge les cmeres fotogrfiques utilitzaven fins fa uns anys exclusivament les pellcules sensibles; en canvi, ara s'empren tamb sensor digitals.

La paraula fotografia prov del grec i significa "dibuixar amb la llum" (de phots , llum, i graphe, escriptura).

La fotografia es pot classificar sota la ms mplia denominaci de tractament d'imatges i, per aquesta ra ha fascinat tant a cientfics com a artistes des dels seus inicis. Els cientfics, sobretot, han aprofitat la seva capacitat per plasmar amb precisi tot tipus de circumstncies i estudis, com els de la locomoci humana i animal d'Eadweard Muybridge (1887). Els artistes tamb han estat seduts per aquests aspectes per han tractat sempre d'anar ms enll de la simple representaci foto-mecnica de la realitat.

Tecnologia i tcnica en la fotografia.
 La cmera fotogrfica;
Fotografia qumica;
Fotografia digital;
Composici fotogrfica;
Illuminaci en fotografia;
Fotografia en blanc i negre;
Fotografia en color;
Revelatge de la fotografia en blanc i negre;
Revelatge de la fotografia en color;
Acutncia;

 Aplicacions cientfiques de la fotografia .
La fotografia ha constitut des dels seus inicis un mitj de gran utilitat en la investigaci cientfica. Grcies a la seva utilitzaci en l'mbit cientfic es t la possibilitat d'enregistrar fets que no poden sser observats directament, com per exemple aquells que es desenvolupen en temps molt breus (fotografia ultrarrpida) o molt llargs (fotografia de baixa velocitat), aquells que succeeixen a escala microscpica, aquells que afecten a regions molt grans de la Terra o de l'espai (fotografia aria, orbital, astronmica), aquells relacionats amb radiacions no visibles per l'ull hum, etc.

Entre les ms importants aplicacions de la fotografia en el camp cientfic destaquen la fotografia ultrarpida i estroboscpica, la fotografia estereoscpica, la fotografia infraroja i ultraviolada, la fotografia aria i orbital o la fotografia astronmica.

Fotografia com a art.
Quan els coneixements en ptica van ser suficientment avanats, els pintors descobriren la manera de projectar una imatge sobre una pellcula de paper amb oli. Aix els permetia prendre notes rpidament, amb el desavantatge de la inversi de la imatge i la seva mida reduda. Aix coincideix amb el creixement del realisme en la pintura.

Ms endavant es descobriren tcniques usant aigua i clara d'ou que feien possible aconseguir que la imatge per si mateixa es queds gravada en paper. Aquesta tcnica es va anar perfeccionant grcies a la comprensi del fenomen qumic implicat i a una continua experimentaci amb materials alternatius. Ben aviat va sser possible tenir una caixa amb un paper fotosensible amagat de la llum, un can amb el qual enfocar-la i un obturador per fer passar la llum el temps suficient perqu s'impressions la pellcula.

La fotografia com a art, cincia i experincia humana foren evolucionant en parallel durant aquest temps. Quant va sser possible fer de la cmera un dipsit mbil fcil de fer servir, aparegu la possibilitat d'influir en l'espectador mitjancant la posici de la cmera i el seu enfocament, amb la qual cosa permetien traslladar la subjectivitat del fotgraf a la fotografia, a ms a ms d'anar construint un llenguatge artstic.

El llenguatge fotogrfic va partir de l'herncia de la pintura; nogensmenys, ampli rpidament el seu lxic grcies a la facilitat per fer enquadraments extrems (picats, contrapicats, etc.), la captura del moviment amb llargs temps d'obturador i la decisi del moment. La pressi sobre el fotgraf per marcar la seva subjectivitat en la fotografia forj un llenguatge ple de subtileses per perfectament comprensible, molt directe per a qualsevol observador.

Avui en dia la fotografia s practicada per milions de persones en tot el mn amb bones cmeres fotogrfiques. Es prefereixen actualment les cmeres amb bona ptica i moltes opcions que afegeixen flexibilitat. Pel contrari, en les destinades al consumidor, l'ptica i l'obturador sn dirigits per l'electrnica, treient gran part de la imprevisibilitat del fet de fer una foto. L'aparici de les cmeres digitals, cmeres mixtes amb vdeo i la fotografia en entorns de realitat virtual compliquen, enriquint, el futur d'aquest art.

Semitica de la fotografia. 
En la semiologia, un signe s una realitat que designa un altre afer real, es a dir, mant una relaci entre all designat, el designant i all representat i es divideix en tres tipus: icona, smbol i ndex. Des de la difussi de la fotografia, diversos corrents de pensament han discutit sobre la categoria semitica en la que s'ha d'ubicar, considerant la seva naturalessa com a signe grfic. El semitic francs Philippe Dubois, en el seu llibre El acto fotogrfico,  divideix aquestes tendncies en tres posicions epistemolgiques, basant-se en autors clebres com Roland Barthes o Charles Sanders Peirce:  

 La fotografia com espill d'all real: accentuant la capacitat de la fotografia per reprodur amb exactitut el que es vol representar, es considerada un signe icnic.
 La fotografia com a transformaci d'all real: on es considera la fotografia com a smbol, ja que est subjecta a una srie de concepcions culturals.
 La fotografia com a petjada de la realitat: la fotografia es inseparable a l'acte que li ha donat la vida, va unida al seu referent mitjanant una prolongaci fsica, es per tant, un ndex. Noms desprs de l'acte de prmer el disparador, pot arribar a adquirir semblana com a icona i sentit com a smbol, per mantenint per damunt de tot la seva qualitat inicial.

La fotografia es per naturalesa una imatge-acte que pertany a la categora dels ndex i mant una conexi fsica amb el seu objecte referencial, d'on es deriven una srie de consequncies: la singularitat de la imatge fotogrfica, la capacitat d'atestiguament i la designaci concreta d'all que volem plasmar. Al mateix temps, tamb implica unes caracterstiques particulars noms aplicables a l'ndex fotogrfic: La capacitat de ser una petjada separada, plana, lluminosa i discontnua.

 Drets d'autor .
El dret d'autor considera les imatges fotogrfiques amb la finalitat de tutelar les imatges de persones o aspectes, elements o fets de la vida natural o social obtingudes mitjancant l's d'un procediment fotogrfic o procs anleg.

Correspon al fotgraf, exceptuant algunes qestions relatives als relats fotogrfics, el dret exclusiu de reproducci, difusi i venda. Emper, si l'obra ha sigut obtinguda en el marc d'un contracte d'arrendament de serveis o de treball, aquest dret exclusiu correpon al responsable de l'encrrec contractual. La durada dels drets sobre la fotografia vnen determinats per la normativa legal d'aplicaci.

El dret tamb protegeix la privacitat del subjecte fotogrfic. De fet, est permesa la difusi de fotografies sense el perms del subjecte noms en els casos de personatges pblics, entenent-se com aquelles persones que per la seva feina o crrec pblic esdevenen de notorietat pblica. En la resta de casos, el fotgraf titular de l'obra ha d'obtenir el perms del subjecte per a la publicaci i exposici pblica.

Gneres fotogrfics.

fotografia artstica;
Periodisme fotogrfic;
fotografia cintfica;
fotografia de paisatge;
fotografia publicitria;
fotografia industrial;
fotografia de viatges;
fotografia d'aficionats;
fotografia arqueolgica;
 El retrat fotogrfic;
 fotografia de difunts;
 El nu fotogrfic;
 El pictorialisme;
 Els realismes fotogrfics;
Les vangurdies i la fotografia;
fotografia academicista;
fotografia de guerra;
 La fotografia i l'art contemporani;
 L'abstracci fotogrfica;
ltimes tendncies fotogrfiques;
Altres utilitats de la fotografia;

Fotgrafs.
Antoni Esplugas;
Josep Salvany;
John Gutmann;
Richard Avedon;
Robert Doisneau;
Man Ray;
Frank Hurley;
Felice Beato;
Kim Manresa;

Vegeu tamb.
 Fotografia digital;
 Diaporama;
 Lomografia;
 Festivals de fotografia;
 Histria de la fotografia;

Enllaos externs.


EnfoCAT. L'Exposici ms gran de fotografia en catal;
Flickr. Espai per publicar i compartir les teves fotografies;
Favshare. Espai per publicar les teves fotografies;
Fotografia estenopeica;
 http://fisheye.blogspirit.com/;




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31037" title="Erwin Rommel" nonfiltered="2458" processed="2450" dbindex="12554">


Erwin Johannes Eugen Rommel va nixer el 15 de novembre de 1891 a Heidenheim, un petit poble de Wurtemberg aprop   d'Ulm, i va morir el  14 d'octubre de 1944 a Herrlingen. Va ser un militar alemany que es guany el sobrenom de La Guineu del desert (Wstenfuchs) arran de les seves campanyes contra els aliats al nord d'frica durant la Segona Guerra Mundial

 Biografia .
Va participar a la Primera Guerra Mundial, primer com a alferes, ascendint desprs a tinent. Va combatre al front occidental i principalment als Alps, destacant principalment a la batalla de Caporetto, i en la presa de Longarone. En aquestes accions demostr gran habilitat per la infiltraci i les maniobres per sorpresa. Les seves actuacions li feren guanyar la Creu de Ferro de Primera Classe i la Medalla Pour le Mrite, mxima condecoraci prussiana i, per extensi, de l'Imperi Alemany.

Acabada la guerra, fou separat de l'exrcit fins el 1933. El 1935 li fou concedit el comandament del batall de la Cancelleria. Amb l'ascens al poder del partit nazi i la poltica hitleriana de rearmament la seva carrera va donar un gir radical. Ja amb el grau de general, form part del comandament central de'n Hitler des del comenament de la Segona Guerra Mundial.

Durant la campanya contra Frana (maig-juny 1940) se li va concedir el comandament de la 7a Divisi Panzer, que pels seus rpids avenos es guanyaria el sobrenom de "La divisi fantasma".
En aquesta campanya Rommel va estar a punt de morir en diverses ocasions per la seva obsessi d'anar sempre al davant de les seves tropes, cosa que li va fer guanyar bona fama a l'exrcit.

LAfrica Korps.
El febrer de 1941 les tropes italianes, que des de Lbia havien intentat envair Egipte, van ser ridculament derrotades per un exrcit britnic que no era ni la meitat de nombrs. 
Hitler va decidir enviar tropes alemanyes, que serien conegudes com l'frika Korps, per ajudar els italians. Rommel va ser nomenat comandant de totes les tropes de l'eix al Nord d'frica.

Des de qu va desembarcar, Rommel es va proposar fermament l'objectiu d'arribar fins al canal de Suez, expulsant aix els britnics d'Egipte. A Lbia, les tropes britniques havien ocupat els ports principals de la Cirenaica, Benghazi i Tobruk, per s'havien aturat per refer-se i aprovisionar-se. Rommel va atacar rpidament i va aconseguir expulsar a l'enemic de Libia, menys del port de Tobruk, que va quedar assetjat.

Llavors es va llenar la gran ofensiva alemanya contra la URSS i la campanya d'frica va quedar en segon pla per l'estat major alemany. A causa d'aix, els britnics es van refer i van tornar a ocupar la Cirenaica en els primers mesos de 1942. Amb moltes prdues Rommel es va quedar com al punt de partida, per no es va rendir.Malgrat que la manca de reforos i que els subministraments es tornaven escassos degut al control dels britnics del Mediterrani, l'Afrika Korps va llenar una victoriosa ofensiva que va expulsar els britanics de Lbia. Quan va caure Tobruk el 20 de juny de 1942, Rommel va ser ascendit a mariscal de camp.

Llavors l'Afrika Korps va entrar a Egipte i va aturar-se el dia 30 de juny a la lnia de l'Alamein, ltima defensa dels britnics per inetentar frenar l'avan alemany fins als seus objectius: el port estratgic d'Alexandria i el canal de Suez.

Rommel, per, mai veuria el seu somni acomplert. Quan les seves tropes es van aturar a la lnia de l'Alamein no tenien subministraments ni recursos i van haver de disposar-se a la defensiva.
Mentrestant Rommel va tornar a Alemanya, greuement malalt d'ictericia.

Sota el comandament del general Bernard Law Montgomery, els britnics, amb una gran superioritat de recursos tant materials com humans, van atacar l'Afrika Korps. Era el 24 d'octubre de 1942. Comenava la batalla ms decisiva de la campanya. Rommel, encara malalt va haver de tornar a fer-se crrec de la situaci, per quan va arribar, tot estava perdut.
Els britnics van capturar o matar a ms de la meitat de les tropes de Rommel, que durant els mesos segents va haver de retirar-se sota la constant pressi de l'enemic.

A ms a ms, el novembre de 1942, els nordamericans van desembarcar a Algria i al Marroc, envoltant-lo. Desprs d'una ltima resistncia a Tunsia, les tropes de Rommel van ser finalment derrotades i un gran nombre d'elles capturades la primavera de 1943.

La invasi de Normandia.
Rommel va fer-se crrec del grup B de l'exercit alemany per defensar el nord de Frana de la imminent invasi aliada. En aquella poca, totalment desenganyat de Hitler i el nazisme, va mantenir contactes amb els conspiradors que pretenien acabar amb el Fhrer. El dia del desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944), Rommel havia anat a alemanya, ja que era l'aniversari de la seva esposa i li volia regalar unes sabates. Les sabates que varen costar la guerra en dirien molts desprs.

A les primeres setmanes de lluites, Rommel va ser ferit en un atac aeri i es va fracturar el crani. Durant la seva convallescncia, els conspiradors van intentar matar a Hitler, per van fallar. Tot i no estar massa implicat en el pla, Rommel va ser blanc de les ires de Hitler que li va deixar escollir entre sucidar-se o ser jutjat i executat per un tribunal. Rommel, per protegir la seva famlia, va optar per sucidar-se.

Va ser molt plorat pels alemanys, que desconeixien la veritat de la seva mort, i pels comandants aliats que l'admiraven profundament.

 Promocions .
 Fhnrich - 19 de juliol de 1910.
 Leutnant - 27 de gener de 1912  (amb patent del 30 de gener de 1910);
 Oberleutnant   Setembre de 1915;
 Hauptmann - Octubre de 1917;
 Major   10 d'octubre de 1933;
 Oberstleutnant   1 de marc de 1935;
 Oberst - 1 d'agost de 1937;
 Generalmajor   1 d'agost de 1939 (amb patent de l'1 de juny 1939);
 Generalleutnant   1 de gener de 1941;
 General der Panzertruppen   1 de juliol de 1941;
 Generaloberst   30 de gener de 1942;
 Generalfeldmarschall: 22 de juny de 1942;

 Condecoracions .

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Brillants:
 Creu de Cavaller: (27/05/1940) (43) (com Generalmajor i Komm. der 7. Panzer-Division) ;
 Fulles de Roure: (20/03/1941) (10) (com Generalleutnant i Befehlshaber der Deutschen Truppen in Libyen) ;
 Espases: (20/01/1942) (6) (com Generalleutnant i OB. der Panzergruppe Afrika) ;
 Brillants: (11/03/1943) (6) (com Generalfeldmarschall i OB. der Heeresgruppe Afrika) ;
 Orde prussi Pour le Mrite (10/12/1917);
 Creu de Cavaller del Reial Orde Prussi de Hohenzollern amb espases ;
 Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (22/03/1915);
 Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (30/09/1914);
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (21/05/1940) ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (17/05/1940) ;
 Medalla del Mrit Militar en Or (Wrttemberg) (25/02/1915);
 Creu de Cavaller de l'Orde del Mrit Militar (Wrttemberg) (08/04/1915);
 Orde del Mrit Militar amb Espases de 4a Classe (Baviera) ;
 Creu de Cavaller de 1a classe amb espases de l'Orde de Frederic (Wrttemberg);
 Creu de 3a Classe del Mrit Militar amb distintiu de Guerra (ustria) ;
 Creu del Servei Militar Distingit de 2a Classe (Baviera) ;
 Insgnia de Ferits 1918 en Plata;
 Creu d'Honor dels Combatents del Front;
 Creu dels 25 anys de Servei;
 Medalla dels 12 anys de Servei;
 Medalla de l'1 d'octubre de 1938 amb barra "Castell de Praga;
 Medalla del Retorn del Distrite del Memel;
 Insgnia de Combat de Tancs en Plata;
 Medalla al Valor Militar en Plata (Itlia) (22/04/1941);
 Creu de Gran Oficial de l'Orde Militar de Savoia (Itlia) (1941);
 Creu de Gran Oficial de l'Orde Colonial de l'Estrella d'Itlia (Itlia) (28/04/1942);
 Insgnia combinada de Pilot Observador en Or i Diamants;
 Cinta de mniga d'frica;
 Orde de Miquel el Valent de 2a i 3a classe (Romania) (12/07/1944);
 Insgnia de Ferits 1939 en Or  (07/08/1944);
 Butllet de la Wehrmacht: 21/06/1942; 10/09/1943;

 Enllaos externs .
 Pgina sobre els oficials alemanys;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31038" title="Tambor" nonfiltered="2459" processed="2451" dbindex="12555">

El tambor s un instrument de percussi de dotze centmetres de longitud format per una caixa de ressonncia amb estructura metllica o de fusta recoberta de peces de pell. Es fa servir usualment per acompanyar el so del flabiol com per exemple en la sardana en la que marca el ritme.

Es duu penjat al bra esquerre i s tocat amb una baqueta que en aquest cas particular s'anomena broqueta.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31047" title="Vlieland" nonfiltered="2460" processed="2452" dbindex="12556">


Vlieland (Flyln en fris) s una de les illes Frisones pertanyents als Pasos Baixos, situada entre Texel i Skylge. El mar del Nord hi queda al nord-oest i el mar de Wadden al sud-est. 

T un total de 12 km de platja i 26 de carrils per a bicicletes. Disposa, a ms, d'una lnia d'autobs (la nm. 110).

Situaci administrativa i cultural.
L'illa constitueix un nic municipi de 320,50 km, dels quals noms 40,26 sn de terra mentre que els 280,24 km restants corresponen a aigua. Al comenament del 2004 tenia una poblaci de 1.157 habitants (amb una densitat, 35 hab/km, molt inferior a la mitjana estatal). 

Tot i que actualment noms t un sol poble (Oost-Vlieland), fins al segle XVIII en tenia tamb un altre: West-Vlieland, que fou definitivament abandonat el 1736 desprs de mliples inundacions i dels consegents intents de reconstrucci. 

Actualment pertany a la provncia de Frsia, si b fins a la Segona Guerra Mundial pertanyia a la provncia d'Holanda Septentrional (el canvi fou l'any 1942). Ja no s hi parla fris.

Enllaos externs.
 Pgina oficial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31050" title="Jerusalem" nonfiltered="2461" processed="2453" dbindex="12557">

Jerusalem (hebreu:               -Yerushalyim o Yerushalaim, llat Hierosolyma, grec:           , -Ieroslyma- o           , -Ierusal m-; rab:               , Urxalim al-Quds (Jerusalem la Santa); transcripci del nom jueu  Urshalim-:        ,) s la capital oficial de l'Estat d'Israel des de 1950. 
s una antiga ciutat, localitzada a l'Orient Mitj, de molta importncia per a les tres principals religions monotestes del mn: el cristianisme l'islamisme i el judaisme. A causa de l'annexi oficial de la part oriental de la ciutat amb la resta del municipi, acci no reconeguda per l'ONU, la majoria d'Estats van traslladar les embaixades a Tel Aviv el 1981.

L'estatus de la ciutat s disputat. El 1967, conclosa la guerra dels sis dies, Israel va conquerir Jerusalem Est i la regi de Cisjordnia, i va iniciar el procs per unificar els territoris, la qual cosa va fer oficial el 1980. El 1988 Jordnia va renunciar a la seva reclamaci de Cisjordnia, per noms reconeixer el control l'Autoritat Palestina sobre aquestes regions. Els palestins, per altra banda, volen que la ciutat sigui la capital del futur estat palest.

La ciutat antiga de Jerusalem i les muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.


Algunes caracterstiques fsiques de la Ciutat Vella .
El nucli de la Ciutat estava al lloc actualment denominat "Ir David" (Ciutat de David) a la vessant sud de la Muntanya del Temple, limitada per les valls d'Hinnom a llevant i del Tyropeon a ponent, que es junten al sud. Al nord hi ha el cim del Mont Mori, on el rei Salom constru el Temple de Jerusalem. Anguns segles ms tard fou afegit a la ciutat el tur occidental. En temps del Rei Herodes fou aixamplada cap al nord. 
Valls: al nord-oest la vall d'Hinnom, prop de la qual hi ha les tombes del reis a la vall de Jehoixafat, i la vall de Kidron.
Turons: la ciutat alta o Alta gora; Acra (Ciutat baixa); Tur del temple de Jerusalem; i turo de Bezetha o Ciutat nova; un turonet al nord-est del temple es diu Antnia (llat Antonia) del nom del castell all construt.

 Divisi de la ciutat vella .

Barri armeni, barri jueu ; barri musulm ; el Mont del Temple (en hebreu              Har ha-Bait, o Muntanya del Temple, i en rab               El-Haram-es-Sherif, o El Santuari Noble; Haret (barri) Bab al-Hitta i barri cristi (Ciutat nova al nord-oest del Mont Si).

 Monuments histrics de la ciutat vella .
El Cardo, la Ciutat de David, el complex del Mont del Temple, el cementiri jueu del Mont de les Oliveres, amb les Tombes dels Profetes, les Tombes dels Reis, el tnel del Xilah, els Murs del Mont del Temple (incls el Mur Occidental o dels Laments), el tnel del Mur Occidental.
 Histria .
Un establiment cananeu (dels jebusites suposadament, que eren la tribu que ocupava el lloc) va existir al lloc al tercer millenni aC per no es esmentada la ciutat fins un document egipci del segon millenni.  Llavors es deia Urualim (ciutat de pau). Des vers el 1600 aC els seus reis locals cananeus van reconixer la sobirania egpcia durant uns tres-cents anys. En aquest temps fou atacada pels habiru, probablement els hebreus que volien installar-se a Canaan. 

Segons la Bblia la ciutat fou conquerida pel rei David abans de l'any 1000 aC i fins llavors era dels jebusites. David la va engrandir i la va declarar capital del regne. El primer temple fou construt per Salom vers el 960 aC.

Fou atacada pel que la Bblia anomena Xixak d'Egipte que probablement era Shoshenq I vers el 925  aC. I uns anys desprs per els rabs de Zrah (vers 900), i desprs per les forces combinades de filisteus i rabs durant el regnat de Jehoram de Jud (vers 849 aC-841 aC) i altre cop desprs de la derrota del rei Amasies o Amaci (vers 800 aC-780 aC) davant els israelites a Betxmeix. 

Durant el regnat d'Ahaz (vers 730 aC-715 aC) fou atacada per Pekah d'Israel i Rezin de Damasc, i poc desprs, ja en el segent regnat per les forces de Senaquerib d'Assria (vers 713 aC); vers la meitat del segle VII aC fou segurament ocupada altra cop per el fet no s esmentat a la Bblia. 

Desprs de la batalla de Megiddo fou conquerida pel fara Nekau II d'Egipte vers el 609 aC que la va conservar uns dos anys fins que va tornar als babilonis que desprs de la batalla de Karkemish es van emportar al rei Jehoiakim i a tots els prnceps reials a Babilnia, per desprs el van retornar al regne com a vassall (605 aC). Desprs de tres anys el rei es va revoltar (vers 601 aC) i els babilonis van assetjar Jerusalem (598 aC). El rei va morir violentament i fou mostrat a les muralles per convncer al babilonis de la seva mort i la ciutat fou llavors ocupada pels babilonis (vers 598 aC). El fill del rei, Zedequies o Zedekiah, fou nomenat rei vassall per al cap de deu anys tamb es va revoltar i Nabucodonosor II va assetjar la ciutat altra cop (587 aC). El Temple de Salom fou destrut i les muralles demolides i la poblaci deportada a Babilnia. No van poder retornar fins el 537 aC, gracies al rei  persa Cir II el gran, que els va permetre tamb reconstruir el temple. 

Desprs d'Alexandre el Gran (que hi va ser el 332 aC), els ptolomeus i els selucides, amb Antoc IV Epifanes (174 aC-164 aC) el temple fou privat dels seus costosos recipients sagrats, el palau incendiat i les muralles demolides i es van aixecar altars als dols al mateix altar del temple, on es van fer sacrificis. Aix va provocar la revolta nacional dels macabeus que van establir el regne independent.  Antoc VII Sidetes (o Evergetes) 138 aC-129 aC, durant el regnat de Joan Hirc ve ocupar la ciutat (vers 135 aC) i les muralles que havien estat restaurades foren altra cop demolides.

Va passar als romans el 63 aC quant hi va entrar Pompeu, segons Estrab per intervenir en les disputes entre els germans Hirc i Aristbul II de Judea (fills d'Alexandre Janeu) que es disputaven la successi.  Pompeu va destruir altre cop les fortificacions i va cobrir una fosa que s'havia fet per defensar el temple; els tresors del temple no foren tocats, per els va saquejar Crassus el 54 aC en el seu cam cap a Prtia. La lluita pel poder entre Antgon, fill d'Aristbul, i Herodes, fill del governador asmoneu Antpater l'edomita, va permetre als parts saquejar la ciutat (40 aC). El Senat rom va crear el regne de Judea i en fa fer rei a Herodes el gran que noms va poder conquerir la ciutat a costa d'un setge en el que fou ajudat pel roma Sosius, lloctinent de Marc Antoni. Herodes el 19 aC va construir el segon temple (i va restaurar el primer)  i va erigir o al menys engrandir la fortalesa Antnia. A la ciutat es va construir un teatre i un circ i es van establir jocs cada cinc anys en honor del emperador. 

Herodes va morir el 4 aC i el seu fill Arquelau de Judea fou deposat el 6 dC i la ciutat fou incorporada a la nova provncia de Judea,  depenent de la provncia de Sria. El procurador de Judea residia normalment a la fortalesa Antnia per la ciutat de Cesarea i la de Jerusalem compartien la capitalitat. Coponius fou el primer procurador (7) dependent del prefecte de la provncia de Sria Cyrenius. El procurador Ponci Pilat (26-36) va construir un aqeducte que fou l'nic monument permanent deixat pels procuradors romans, i que portava l'aigua de les anomenades piscines de Salom fins a la ciutat .

La gran revolta jueva del 66 va provocar la destrucci del temple el 70 durant el setge de la ciutat per Titus que va tenir ocupats a milers de soldats romans durant cinc mesos (abril a setembre). Vegeu Setge de Jerusalem.

Vers el 130 fou visitada per Adri que va pensar en restaurar la ciutat i va deixar al seu amic quila per supervisar els treballs. Els treballs quedaren aturats durant la revolta nacional de Bar Kokhba, quant fou capital rebel per tres anys, i van intentar restaurar el temple; fou saquejada el 135. La ciutat fou llavors poblada per romans i es va fundar un temple al Jpiter Capitoli, del que la ciutat derivava el seu nom de Julia Aelia Capitolina. El temple i altres installacions religioses paganes (especial la capella de Venus) es van construir amb pedra del temple; el mont Si fou excls de la ciutat.

Sota l'emperador Constant el gran, Jerusalem, que ja era lloc de pelegrinatge dels cristians, fou dotada de noves installacions per l'emperador i la seva mare. L'esglsia del martiri i la resurrecci fou construda a partir del 326 i inaugurada el 336. 

El 451 el bisbat de Jerusalem fou erigit en Patriarcat.

Justini I hi va fer tamb algunes construccions cristianes i hospitals. El 614 fou ocupada pels perses i els jueus foren partidries dels invasors i van massacrar a la poblaci cristiana. Recuperada pels bizantins fou visitada per Heracli (629) i el patriarca Modest es va cuidar de la restauraci de les esglsies i va expulsar als jueus de la ciutat.

El 634 fou atacada pels rabs i al cap de quatre mesos va capitular davant del mateix califa Omar. Els jueus i cristians  van poder practicar la seva religi a canvi d'una taxa; els jueus que havien estat expulsats, van poder tornar a Jerusalem. El Califa Omar per un pacte amb l'emperador bizant va construir l'anomeda mesquita d'Omar (Masjid Umar).

El 1099 fou conquerida durant la Primera Croada i van morir molts dels seus habitants jueus i musulmans, fundant el Regne de Jerusalem ; el 1187 Salad la va reconquerir; El 1228, quan es va declarar la Sisena Croada i fins el 1244 va estar en mans de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic Frederic II, al que la va cedir Al-Kamil, de la famlia aibida. El 1260 va passar als mamelucs i el 1516 als otomans. 

Les tropes britniques del general Edmund Allenby la van ocupar el 1917 i fou integrada en el Mandat britnic de Palestina. El 1925 s'hi va fundar la Universitat Hebrea. El 1947 les Nacions Unides van recomanar la internacionalitzaci de la ciutat i que fou administrada per l'organisme, per mai es va posar en practica el pla i desprs de la guerra de 1948 va quedar dividida entre Israel i Transjordnia; la secci oest va restar ocupada per Israel, i la secci est de la ciutat (incloent-hi la Ciutat Vella), amb la regi de Cisjordnia, va quedar pels rabs i unida al Regne de Transjordnia. 

El 1967 Israel va ocupar la part jordana. Israel la va declarar capital del pas per aix no fou reconegut per la comunitat internacional (noms puntualment per alguns pasos).

Enllaos externs.

Lonely Planet - Jerusalem;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31052" title="Internacional Liberal" nonfiltered="2462" processed="2454" dbindex="12558">
La Internacional Lliberal s la federaci mundial de partits poltics lliberals.

 Membres als Pasos Catalans .
Uni Mallorquina, Mallorca;
PLA, Andorra;
Convergncia Democrtica de Catalunya (sota el nom Llibertat i Democrcia), Catalunya;
 Enllaos externs .
Internacional Lliberal;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31053" title="Coloma (constellaci)" nonfiltered="2463" processed="2455" dbindex="12559">


Columba, Coloma en llat, s una petita constellaci al sud de Canis Major i de Lepus, fou separada de la constellaci Canis Major per Augustin Royer, el 1679.

Mitologia.

Degut a que aquesta constellaci fou creada en el segle XVII amb parts llevades a constellacions ms antigues, no hi ha mitologia associada a aquesta constellaci com una entitat separada.

Fets notables.

El seu estel ms brillant s Phact, que vol dir  colom , i t una magnitud aparent de 2,64, i s del tipus espectral B7, est situada a 180 anys-llum del Sol. El seu estel   Col s Wezn, que vol dir  pes , s d'una magnitud aparent 3,12, i tipus espectral K2. L'estel gamma s de magnitud aparent 4,36 i tipus espectral B2. A Columba, entre altres objectes interessants, hi ha el cmul globular NGC 1851.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31055" title="Cabellera de Berenice" nonfiltered="2464" processed="2456" dbindex="12560">


Coma Berenices (Cabellera de Berenice en llat) era considerat tradicionalment un asterisme, que ha esdevingut una constellaci. Localitzat devora Leo, era considerat originalment la coa de Leo.


Fets notables.

Coma Berenices cont el Pol Nord  Galctic, a la ascensi recta 12h 51,42m i declinaci 27  07,8  ( 2000 de l'poca juliana).
Aquesta constellaci no s particularment brillant, i no t estels ms brillants que els de la quarta magnitud. Comae Berenices s l'estel ms brillant de la constellaci, amb una magnitud de 4,26 . Intrnsecament es noms un poc ms brillant que el nostre Sol, la qual cosa ens dona una idea de com es veuria el Sol des de noms 27 anys-llum.
El segon estel ms brillant de Coma Berenices s'anomena Diadema (  Comae Berenices), s de magnitud 4,32. Simbolitza la gemma a la corona de Berenice. s un estel doble, amb dos components de quasi igual magnitud. Hom sospita que s una binria eclipsant.
El darrer estel de la quarta magnitud a Coma Berenices s Gamma Comae Berenices, de la magnitud 4,36.

Objectes del cel profund notables.

Encara que Coma Berenices no s una constellaci extensa, cont vuit objectes Messier. Aquesta constellaci s rica en galxies, car cont la part nord del cmul de Virgo. S'hi poden veure molts de cmuls globulars. Aquests objectes son molt poc apagats per la pols degut a que la constellaci no est en la direcci del pla galctic.
Sigui com sigui, per causa d'aquest fet, hi ha alguns cmuls oberts (excepte en el cas del cmul de Coma Berenices, que domina la part nord de la constellaci), nebuloses difuses, o nebuloses planetries.

Cmul de Coma Berenices.

El Cmul de Coma Berenices no t una designaci Messier o NGC, per s al catleg Melotte de cmuls oberts, on s designa com Melotte 111 (Mel 111). s un extens, difs cmul obert d'estels de la quinta a la desena magnitud, incloent molts dels estels visibles a simple vista de la constellaci. El Cmul t l'aparena d'una regi enorme, ms de 5 graus, a prop de   Comae Berenices. La seva grandria aparent es deguda a que s relativament a prop, noms a un 270 anys-llum de la Terra.

Histria i mitologia.

Coma Berenices era coneguda com un asterisme des de els temps de l'antiga Grcia. Eratstenes es referia a la constellaci com Cabellera d'Ariadna i Cabellera de Berenice. Claudi Ptolemeu l'anomenava el Floc (de cabells); sigui com sigui, no la va posar a la seva llista de 48 constellacions, considerant-la una part de Leo. Per molts d'anys, Coma Berenices era considerat usualment com el floc a la coa de Leo, i a vegades com a part de Virgo. Durant el segle XVI, a alguns mapes del cel descrivien dues noves constellacions, una d'elles Coma Berenices. La creaci de la constellaci s'atribueix usualment a Tycho Brahe, llistada com a constellaci en el seu catleg de 1602. Tamb apareix a Uranometria de Johann Bayer el 1603.

Encara que aquesta constellaci s una constellaci moderna, est associada a una antiga llegenda. s una de les poques constellacions (amb Scutum) que deuen el seu nom a una figura histrica, en aquest cas la reina Berenice II d'Egipte, esposa de Ptolemeu III Evergetes I (246 aC   222 aC), el rei amb qui Alexandria esdevingu un important centre cultural.

El cas va ser que la reina havia ofert el sacrifici de la seva cabellera a la deessa Afrodita pel retorn del rei d'una expedici. Com que el rei va tornar sa i estalvi, la reina va complir el seu oferiment, se la va tallar i la va deixar al temple. Al mat segent la cabellera havia desaparegut. Per aplacar al rei i la reina, furiosos (i salvar la vida dels sacerdots del temple) l'astrnom de la cort, Conon, anunci que l'oferiment havia estat posat per la deessa al cel. Va indicar un cmul d'estels que en aquell temps era identificat com la coa de Leo, per que des d'aquell temps ha estat conegut com la Cabellera de Berenice.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31058" title="Estrella doble" nonfiltered="2465" processed="2457" dbindex="12561">

Una estrella doble sn dues estrelles tals que, vistes des de la Terra a ull nu, es troben tan prximes entre s que semblen una nica estrella. 

Hi han dos tipus d'estrelles dobles:
Si la proximitat entre les dues estrelles s noms aparent, deguda a un efecte de perspectiva, per en realitat es troben separades per una gran distncia de manera que no hi ha cap relaci fsica entre elles, s'anomenen dobles ptiques o binries ptiques.
D'altra banda, si les dues estrelles estan gravitatriament lligades entre s i giren al voltant del seu centre de masses com (s a dir, l'una al voltant de l'altra), llavors aix es coneix com una estrella binria. La gran majoria d'estrelles dobles sn tamb estrelles binries.

Les dobles ptiques es poden distingir de les estrelles binries observant-les durant un llarg perode de temps, normalment anys. Si el seu moviment relatiu sembla lineal es pot assegurar que s degut noms al moviment propi i que sn una doble ptica. Per contra, en el cas d'una estrella binria, l'angle de posici canvia progressivament i la distncia entre elles oscilla entre un mxim i un mnim. 

Algunes estrelles dobles es poden resoldre a ull nu si es t bona vista. La ms famosa d'aquestes s el parell ptic Alcor i Mizar a la constellaci de l'ssa Major que ja era utilitzat a l'antiguitat com un test d'agudesa visual. Tanmateix, el primer descobriment d'una estrella doble que a ms s binria es deu a Giovanni Battista Riccioli el 1650 quan es va anunciar que   Ursae Majoris (Mizar) era un estel doble format per Mizar A i Mizar B. Des de llavors la recerca d'estels dobles ha estat molt acurada, i cada estel fins a la dcima magnitud ha estat observat detingudament.



Enllaos externs.
Llista d'estrelles dobles i mltiples observades. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31061" title="Artificial Intelligence: A.I." nonfiltered="2466" processed="2458" dbindex="12562">
Artificial Intelligence: A.I. s una pellcula escrita i dirigida l'any 2001 per Steven Spielberg. Fou l'ltim projecte en el qual treball el cineasta Stanley Kubrick, en aquest cas com a productor.

Argument. 
 
Un nou model de robot amb forma de nen, es crea buscant un nou nnxol de mercat, el de substituir els fills, ja que en el futur fictici que planteja la pellcula, per problemes com la superpoblaci es restringeix el nombre de fills. I el robot protagonista de la pellcula que s el primer prototip d'aquesta nova lnia de robots, intenta convertir-se en un sser hum. 

Curiositats. 
Originalment la pellcula anava a ser produda per Stanley Kubrick. Va ser Kubrick qui va tenir la idea de fer-la i li va oferir a Spielberg dirigir-la. Spielberg i Kubrick van estar anys parlant sobre fer la pellcula, per a causa de la defunci de Kubrick, aquest no va poder produir-la, encara que en els crdits figura com una producci de Stanley Kubrick i Amblin. La pellcula se li va dedicar a ell. ;
La pellcula incorpora elements de l'obra italiana Les aventures de Pinotxo. ;
Es basa en el relat de cincia ficci Les superjuguines duren tot l'estiu de Brian Aldiss. ;
A la pellcula apareixen les Torres Bessones, malgrat haver deixat d'existir hagut dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, per al contrari del que va ocrrer amb la pellcula de Spiderman, en aquesta es va decidir mantenir-les en el film que es projectaria finalment en els cinemes. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31064" title="Engelsmanplaat" nonfiltered="2467" processed="2459" dbindex="12563">
Engelsmanplaat s una illot de la cadena d'illes Frisones neerlandeses, situat entre Ameln i Skiermntseach, a uns 5 km de la costa de Frsia (de la que la'n separa el Mar de Wadden).

La seva superfcie emergida s molt petita, de menys d'un km quadrat durant la marea alta. Sorrenc, est coberta de petites dunes, i no t habitants. 

A travs del temps l'illot ha anat canviant tant de mida com d'alada. Cap al 1500 encara era fora gros, per d'aleshores en, i sobretot a partir del segle XIX, ha patit molta erosi, a vegades ajudat per l'home. El tancament del Lauwerszee el 1969 tingu una gran influncia en tots els bancs entre Ameln i Skiermntseach, i per tant a Engelsmanplaat. A partir del 1985, s'observa erosi al seu costat est, cosa que fa pensar que l'illot podria acabar per desaparixer totalment d'aqu a 100 anys.

El seu nom prov probablement del fet que el 1708 hi embarranc el vaixell de Feye Willems Engelsman.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31110" title="Volta ciclista a Espanya" nonfiltered="2468" processed="2460" dbindex="12564">
La Volta Ciclista a Espanya s una competici ciclista en ruta per etapes disputada a Espanya.

La primera edici es va fer al llarg de 3.431 km. de recorregut i la va guanyar el belga Gustaaf Deloor en un temps de 150h 07'54", rodant a una mitjana de 28,591 km/h. Tony Rominger i Roberto Heras sn els ciclistes que han guanyat ms edicions, amb tres victries cadascun.

Llistat de guanyadors.


Enllaos externs.
Lloc web de la Volta a Espanya   ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31112" title="DINA" nonfiltered="2469" processed="2461" dbindex="12565">
La Direccin de Inteligencia Nacional, ms coneguda per l'acrnim DINA, va ser la policia secreta xilena durant la dictadura d'Augusto Pinochet Ugarte.  

Es va crear el juny de 1974 (malgrat que de fet ja funcionava des de finals de 1973), amb el decret llei Num. 521 , anomenant cap al tinent coronel d'enginyers Manuel Contreras. La DINA tenia facultats per detenir i empresonar persones als seus centres  durant els estats d'excepci. Com que aquesta situaci era gaireb permanent, la DINA va mantenir aquestes facultats durant tota la seva existncia.

La seva filosofia es basava en qu s'estava en guerra interna amb un enemic que no donava treva, la sedici marxista. Entrenats pels Estats Units a l'Escola de les Amriques, els agents de la DINA iniciaren una campanya de repressi, focalitzada principalment en el GAP (Grup d'Amics Personals de Salvador Allende, i la seva gurdia personal) amb 60 morts, el MIR (Moviment d'Esquerra Revolucionari) amb 400, el Partit Socialista amb 400 i el Partit Comunista amb 350.

La DINA empr el segrest, la tortura i l'assassinat. Molts dels detinguts segueixen encara desapareguts. Tenia tamb agents internacionals, el ms conegut dels quals era el nord-americ Michael Townley, que assassin el general Carlos Prats a Buenos Aires (Argentina) i a l'ex-ministre del govern d'Allende Orlando Letelier a Washington (EUA). El seu altre dispositiu internacional era l'Operacin Cndor, en la qual cooperaren diversos organismes d'intelligncia de les dictadures militars llatinoamericanes per lluitar contra l'oposici d'esquerres, alguns grups de la qual, partidaris del terrorisme i la lluita armada, es trobaven agrupats a la denominada Junta de Coordinacin Revolucionaria.

Les seves accions cessaren quan la DINA i el seu cap varen ser desplaats per la CNI (Central Nacional de Informaciones), comandada pel general Odlanier Mena. El general Contreras, ja retirat, fou empresonat a Xile a causa de les violacions dels drets humans perpetrades per la DINA (concretament, fou condemnat a 12 anys de pres per segrest, un delicte que no havia estat amnistiat).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31113" title="Libria" nonfiltered="2470" processed="2462" dbindex="12566">

Libria s un estat de l'frica occidental banyat per l'Atlntic al sud i al sud-oest, i que fa frontera amb Sierra Leone al nord-oest, Guinea al nord i Costa d'Ivori a l'est.

Fou fundat per antics esclaus dels EUA.

Recentment ha patit dues guerres civils (1989-1996 i 1999-2003) que n'han desplaat milers dels ciutadans i n'han destrut l'economia, que depn de les exportacions de minerals, bsicament del ferro o dels diamants. Actualment hi ha ms d'un 85% d'atur. Els seus socis comercials sn principalment pasos europeus, incloent-hi Espanya. 

El seu clima s tropical. T una gran barreja tnica i religiosa, amb predomini de diverses formes de cristianisme i creences locals. L'idioma oficial, l'angls, s conegut noms per una tercera part de la poblaci, la resta parla una vintena d'idiomes diferents. 

Libria havia format part, fins el 2007, de la llista de paradisos fiscals no cooperatius de l'Organitzaci Econmica per la Cooperaci i Desenvolupament (OCDE).































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31114" title="Riu Columbia" nonfiltered="2471" processed="2463" dbindex="12567">


El Columbia (en angls Columbia River), a vegades escrit Colmbia a la catalana, s un riu d'Amrica del Nord, el ms gran pel que fa a cabal d'entre els que desemboquen al Pacfic. T una longitud de 1.953 km., una conca de 415.211 km, i s el riu ms llarg del mn sense delta, ja que desemboca en un estuari.

Neix a les muntanyes Rocalloses de la Colmbia Britnica, al Canad. Desprs creua l'est de l'estat de Washington (EUA) i, finalment, durant els darrers 500 km, segueix una direcci oest tot fent de frontera entre Washington i Oregon. Entra a l'oce Pacfic entre les poblacions d'Ilwaco (Washington) i Astoria (Oregon), al nord de la ciutat de Portland.

s el riu d'Amrica del Nord que produeix ms energia en les centrals hidroelctriques. El seu principal afluent s el riu Snake.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31118" title="Pavell Olmpic de Badalona" nonfiltered="2472" processed="2464" dbindex="12568">


El Pavell Olmpic de Badalona (o Palau Municipal d'Esports de Badalona) s una installaci esportiva de Badalona dedicada essencialment al bsquet. s el smbol del reconeixement de la ciutat a un esport que ha evolucionat any a any. 

El palau es desenvolupa en 4 nivells diferents. L'inferior correspon a la pista central de jocs i pistes interiors d'entrenament, vestidors, sales de premsa, magatzems i installacions. El nivell immediatament superior, es destina per la zona d'administraci i comercial. El nivell principal, destinat al pblic i que dna accs a les grades , consta d'un ampli passads que dna la volta al recinte; al llarg d'aquest passads s'ubiquen vuit rees de bar i serveis, aix com deu sortides que faciliten una evaquaci cmode i rpida. Des del mateix passads s'accedeix al nivell superior del Palau que dna accs a la part alta de les grades.

Habitualment es refereix a la installaci com al Palau Olmpic, ja que va ser la seu de tota competici de basquetbol durant els Jocs Olmpics de Barcelona 1992. L'Olmpic va acollir el Dream Team, el combinat nord-americ considerat el millor equip de la histria, amb noms com Michael Jordan, Magic Johnson, Charles Barkley o Larry Bird. Des de la temporada 91/92, el pavell tamb acull els partits del primer equip del Club Joventut de Badalona. Tamb s escenari de nombrosos concerts i actes multitudinaris.

 Dades prctiques .
Inversi: 6.000 milions de ptes.
Inauguraci: 19 de septiembre de 1991;
Superfcie: 26.000 m. quadratrs;
Aforament grades fixes: 10.800;
Aforament grades mvils: 1.700;
Total aforament: 12.500 espectadors ;
Adrea: Av. Alfons XIII, s/n; 08921 BADALONA;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31119" title="Orgens del poblament prehistric a les illes Balears" nonfiltered="2473" processed="2465" dbindex="12569">
En la recerca dels orgens del poblament prehistric a les illes Balears, durant algunes dcades es va mantenir una visi de la primera presncia humana a les illes que es basava en 2 pilars bsics:
La primera ocupaci humana de les illes l'havien protagonitzat grups humans amb economies no productores, s a dir, de caador-recollector. Aix es datava a principi del V millenni aC com a molt proper. Aquesta ocupaci la van fer pobles amb una cultura epipaleoltica.
A partir de restes de cranis de Myotragus balearicus amb cornamenta tallada artificialment i d'acumulacions de coprlits del mateix animal en assentaments humans datats cap al V millenni aC, es va plantejar la hiptesi que els primers humans que van arribar a l'illa, a ms de caar aquesta espcie, haguessin assajat pautes per domesticar-la.

Ara, ambds pilars han demostrat que manquen de base emprica.
Malgrat s'han detectat episodis molt seguits de foc forestal amb datacions molt antigues (tot i que controvertides) els indicis ms slids que es tenen marquen la presncia humana a l'illa de Mallorca en algun moment imprecs entre el V millenni i el final del IV aC.
En els abrics estudiats es donen indicis d'activitat humana anteriors al desenvolupament de la metallrgia a les illes o, el que s equivalent, una ocupaci neoltica.
De tota manera, les primeres restes humanes s'han datat en l'interval 2880-2620 aC, tot i que no es pot descartar que siguin ms antigues.
Amb tot, i donat l'estat inicial en qu es troben les investigacions d'aquest perode, ara es pensa que abans del 3000 aC es devia donar una fase de freqentaci precolonial, sense assentaments estables (i per tant sense domesticacions).

En aquests moments (2004), el debat cientfic se centra en l'aprofundiment en els coneixements dels processos de descobriment, exploraci, freqentaci i colonitzaci de les illes abans que els primers grups humans que les van poblar comencessin a generar les primeres necrpolis entre 2900 aC i 2600 aC.
Aix porta a indagar igualment els motius pels quals les Balears constitueixen els nics territoris insulars on no es detecta una ocupaci equivalent a la que correspon a les cultures venes continentals: Les illes Balears constitueixen una excepci en el context de la Mediterrnia central.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31120" title="Charles de Gaulle" nonfiltered="2474" processed="2466" dbindex="12570">


Charles Andr Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - 9 de novembre de 1970) va ser un general i estadista francs.

Era fill d'un mestre d'escola i s'educ en una famlia molt catlica. Era descendent d'aristcrates procedents de Normandia i Borgonya, i un oncle seu fou un fams estudis celtista. Lleg Maurice Barrs, Henri Bergson i Charles Pguy. Del 1908 al 1912 estudi a l'Acadmia Militar de Saint-Cyr i fou destinat a al 33 regiment d'infanteria, on va romandre sota les ordres de Henri Philippe Ptain. 
 Primera Guerra Mundial .
En esclatar la Primera Guerra Mundial va obtenir el rangle de tinent i fou destinat a la Xampanya. Fou ferit a Dinant el 15 d'agost del 1914, i novament al Somme el 10 de mar del 1915. Nomenat adjunt del seu comandant, el 2 de mar del 1916 el seu regiment s gaireb destrut a Douaumont, vora Verdun, i ell mateix ferit greument amb una baioneta i presoner dels alemanys. Desprs de dos intents d'evasi, fou traslladat a la fortalesa d'Ingolstadt (Baviera), d'on no en ser alliberat fins al final de la guerra, malgrat vora cinc intents de fuga. Els anys de captiveri li deixaren un regust amarg, tot considerant-se un revenant, un soldat intil que no servia per a res. Tot i aix, el 1919 fou condecorat amb la Legi d'honor.

 Entreguerres .
Entre el 1932 i el 1937 fou destinat a la Secretaria General de la Defensa Nacional, on li pogu conixer la poltica francesa de preparaci per a la defensa nacional, amb la que va estar permanentment en fricci, ja que considerava que els exrcits moderns, i Frana n'havia de tenir un, s'organitzaven al voltant de grans cossos motoritzats i una bona aviaci, cosa que Frana no va fer, ja que els Caps d'Estat Major creien que el model de la guerra futura seria similar al de la Primera Guerra Mundial. Per aix la defensa es fonamentava en la Lnia Maginot, que restaria inservible si els alemanys, com van fer, atacaven per Blgica tot seguint el Pla Schlieffen (igual que van fer en la Primera Guerra Mundial). 

Per a exposar les seves idees va escriure L'arme de metier, on exposa la seva teoria. Tot i que va assolir molta notorietat, tamb es va guanyar molts enemics.

 Segona Guerra Mundial .
Durant la invasi nazi va intentar de convncer el govern que abandons Frana i s'establs en la Frana colonial, concretament en Alger, des d'on es recuperaria la Frana continental i es mantindria lliure del deshonor que suposava rendir-se als nazis. Desprs de la rendici de Frana davant Hitler, va abandonar el pas i assum el comandament de la Frana Lliure o Fran Combatent fins al triomf dels aliats. 

Va escriure el llibre L'Appel 1940,1941 i 1942, on explica la gran tragdia de l'ocupaci, l'espirit derrotista, l'entrega a l'enemic, la crida a no claudicar des de Londres, l'organitzaci de la Frana Lliure, la lluita per la dignitat en defensa de toda Frana i l'aportaci que aquests francesos van fer a l'esfor aliat, per tal d'ocupar amb dignitat un lloc entre les potncies vencedores.

Es va oposar a la Frana de Vichy de Ptain, qui va collaborar amb els nazis. Organitz la Frana Combatent i la Resistncia des de l'exili, i capitalitz la victria aliada en la Segona Guerra Mundial, tot salvant l'honor de Frana. Tamb va presidir, fins el 1946, el Govern Provisional de Frana.

 V Repblica .
Desprs d'uns anys apartat de la vida pblica, decid tornar a la poltica per tal d'intentar solucionar el problema poltic d'Algria. Per aix va crear el seu propi partit poltic, Union pour la Nouvelle Rpublique-Union Dmocratique du Travail, que exigia ms atribucions per al President de la Repblica francesa. Aquestes mesures desembocarien en la proclamaci de la V Repblica francesa, de la que en ser nomenat president el 8 de gener del 1959.

La seva etapa presidencial es caracteritz per la seva ferma oposici als EUA, mitjanant la reafirmaci de la sobirania francesa: sortida de les estructures integrades de l'OTAN (a les que tornaria ms tard) i petici de conversi en or de les reserves franceses en dlars, la qual cosa provocaria una crisi financera mundial, i que obligaria Richard Nixon l'agost del 1971 a suspendre la convertibilitat del dlar en or. Tamb inici una poltica de modernitzaci industrial (politique de grandeur), amb grans projectes que foren continuats pel seu primer ministre i ms tard successor Georges Pompidou.



D'altra banda, desprs d'una guerra no-convencional (guerrilles, atemptats) fora sagnant, Algria s'independitz el juliol del 1962, cosa que signific un gir radical en la poltica exterior francesa, que d'aquesta manera abandon definitivament les velletats colonials i centr les seves mirades en la construcci europea. Fins i tot ell mateix pat un intent d'atemptat a Pars de mans de l'Organisation de l'Arme Secrte (OAS). Aix, per, no li imped defensar el que ell definia francofonia, i provoc un incident diplomtic amb Canad quan va sortir al bal del govern de Montreal i crid Vive le Quebec libre el 1967, cosa que encoratjaria els nacionalistes quebequesos.

El 22 de gener 1963 Alemanya i Frana es reconcilien desprs que Charles de Gaulle i Konrad Adenauer signin el Tractat de l'Eliseu. En la seva etapa final (1969) va perdre un referndum sobre les regions a Frana, i va dimitir. Moriria l'any segent, al novembre de 1970.

De Gaulle ha deixat una empremta inesborrable a la poltica francesa, ja que bona part de les seves idees encara sn presents en la Frana actual, sota el corrent de l'anomenat gaullisme, representat pel partit poltic Rassemblement pour la Republique.


 
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31123" title="Joana d'Arc" nonfiltered="2475" processed="2467" dbindex="12571">


Joana d'Arc, tamb coneguda per Jeanne, la Pucelle d'Orlans (Joana, la donzella d'Orlans) (Dommrmy, cap el 1412 - Rouen, 1431) fou una mstica, esdevinguda herona i actualment patrona de Frana, aix com santa de l'Esglsia Catlica .

Dissortadament, es desconeix amb seguretat la data del seu naixement, per se sap que estaria entre els anys 1407 i 1412. Se sap amb ms certesa, per, que va morir a Rouen el 30 de maig de 1431 cremada pblicament acusada d'heretge.

Joana fou finalment rehabilitada el 1456 mitjanant un procs on van haver-hi molts testimonis i es van declarar heretges els jutges que l'havien condemnada; finalment, ja al segle XX, el 1909 fou beatificada i posteriorment canonitzada, s a dir, declarada Santa el 1920.

L'origen de Joana i el context del seu temps.

Del nom.

Seguint el fil conductor del procs fet a Rouen a Joana, entre gener i maig de 1431, ja podem dir d'entrada que no es deia Jehanne Darc sin que es feia dir "Dins el meu poble se'm deia Jehannette. A Frana, se m'anomenava Jehanne des de la meva arribada." D'aquesta manera, quan ella va ser preguntada pel nom i cognoms, ella no va dir ni el de la mare ni el del pare, com no havia fet mai. Aix, ella mateixa sempre es va fer dir Joana la Donzella. 

Sobre el mot "Darc" com a cognom, se li va afegir oficialment a posteriori de forma oficial per anomenar-la, terminologia que ens ha arribat fins avui. El fet de no posar l'apstrof a "Darc" perqu queds en "d'Arc" s degut a qu en l'edat mitjana no existia l'accent i per tant, haurem d'esperar a la seva aparici per trobar mots amb apstrof utilitzats amb la quotidianitat d'avui.

Arc, doncs, fou la paraula que es va agafar del cognom del pare d'ella, Jacques Darc, que a la vegada venia de les arrels familiars d'aquest, establertes possiblement en dos pobles, Arc en Barrois o Art sur Meurthe; dos pobles molt propers d'on es creu que va nixer la Pucelle (el 8 de maig de 1429, la Pucelle d'Orlans, grcies a l'aixecament del setge per aquesta). El cert, s que el nom varia (Arc, Ars, Ai ) donades les diferncies en la versi arcaica d'Art sur Meurthe (on es redueix l'R). I pel que fa a la C final, aquesta realment era ms que emprada en ocasions remotes, ja que molts escrivans podien posar una T o per exemple una E (Tarc, Dare, Day ). Ser grcies a un poeta d'Orlans fins ara desconegut el 1576 que trobarem ja la denominaci actual Jehanne d'Arc. Actualment el nom  Jehanne  s'entn com Jeanne.

Els seus pares.


La mateixa Joana, va dir sobre els seus pares el segent, en el procs: "El meu pare es diu Jacques Darc i la meva mare Isabelle". D'aquesta manera se sap que els seus pares varen ser Jacques Darc i Isabelle Rome. De totes maneres, Isabelle Rome no n'era pas el nom original, sin que era el sobrenom que es don a Isabelle de Vouthon (que pertanyia a la parrquia de Vouthon, avui al departament de Charente, el nmero 16), com es fu a d'altres una vegada realitzaven el pelegrinatge "de Puy" (de la muntanya) enlloc del de Roma. De fet, Joana no en va donar el cognom. 

El fet que Joana esments d'aquesta manera als seus pares, no tancaria definitivament les portes a la versi heterodoxa, si hom creu que ella els considerava pares, encara que adoptius, perqu era amb els que havia conviscut sempre o, simplement no sabia que era filla adoptiva; que en aquest cas explica que no tan sols ella no hauria nascut a Domremy sin que a ms a ms fra la filla adoptiva de Jacques i d'Isabelle, els seus pares reals, afirmen, haurien estat Isabeau de Bavire i Louis d'Orlans. Aquest ltim era germ del rei Carles VI de Frana, i aquests haurien dut la noia de noms dos mesos d'edat a la vila de Domremy, discretament; tal com estableix una carta del cavaller Perceval de Boulainvillers adreada al Duc de Mil, Philippe-Marie Visconti, el 24 de juny de 1429. Aix doncs, quan es refereix a la data de naixena de Joana com el 6 de gener de 1412, aquesta tesi concreta que el 6 de gener fou la data d'arribada de Joana a Domremy, a ms de donar suport al Papa Pius X en un decret del 6 de gener de 1904, on donava el 1407 com a any de naixement de Joana.

El naixement.

L'embolic i el profund debat en qu es veu involucrada la data de naixement de la Donzella d'Orlans, no l'aconsegu resoldre ella mateixa en el procs, quan li van preguntar en l'interrogatori d'identitat, quina edat tenia. Ella respongu el segent: "al voltant de dinou anys, penso". 

D'aquesta manera, tot i que no n'estava segura, l'historiografia ha agafat aquesta declaraci al peu de la lletra i d'aquesta manera, restant-la a la data en la que es va dur a terme aquesta pregunta al procs (24 de febrer de 1431), els comptes donen el 1412 com a data ms probable de naixement.

Del lloc, tericament s a Domrmy on va nixer, tal com ella va dir en l'interrogatori d'identitat del seu procs, el 21 de febrer de 1431; "Jo sc nata a la vila de Domrmy". A ms a ms va afegir que era una vila depenent de Greux (immediatament al nord de Domrmy) i que avui ha passat a anomenar-se Domrmy-la-Pucelle grcies a ella. Totes dues, pertanyen a la Mosa, a l'actual departament 55 de Frana, a la regi de la Lorena.

Domremy, a ms, va ser tamb el lloc on va rebre el bateig de mans de Mossn Jean Minet

El conflicte de la guerra dels 100 anys.

El context que va fer famosa Joana es remunta als inicis del segle X en una Frana molt vertebrada, com la resta de l'antic Imperi Rom on el predomini normand a les costes del nord francs, es feia cada dia ms evident; aquesta cultura nrdica, va arribar a vorejar tota la costa europea: Frana, la Pennsula Ibrica, altre cop Frana, fins a terres itliques. 

D'aquesta manera, el rei francs, Carles III el Gras, va decidir sotmetre el mxim dirigent normand, Rollon (forma llatino-francesa probablement de Gange-Rolf (en noruec) a la seva voluntat a canvi d'unes terres que prcticament ja havia aconseguit mitjanant la rapinya a la costa; aquestes eren les del comtat de Normandia. Gange-Rolf accept i n'esdevingu duc a ms a ms de vassall del rei. Aix, el seu descendent, Guillem el Conqueridor, obtingu una bona plataforma per atacar Anglaterra, en la batalla de Hastings, on mor llur rei, Harold, i aix a ms de Normandia, es fu amb la corona anglesa essent d'altra banda vassall del rei francs.

De les relacions franco-angleses, (matrimonis principalment) trobarem reis d'origen francs a la corona anglesa, com Plantagenet (Enric II) de la casa d'Anjou, i rei d'Anglaterra del 1154 al 1189 entre d'altres ttols com l'esmentat ducat de Normandia. Seria la seva dinastia, la que encetaria el desig de fer-se algun dia amb la corona de Frana i unir les dues corones.

Ja prop de l'esclat de la guerra dels cent anys, el 1337 els interessos ms que evidents d'unificar les corones, esclataren a la mort del rei francs Carles IV el 1328. Felip  de Valois, el francs i successor grcies a la llei slica (Carles IV no havia tingut descendncia masculina), es va proclamar rei de Frana el 27 de maig de 1328 (Felip VI de Frana, doncs). A la mort de Carles IV, ja n'havia esdevingut regent per ser un Valois i de la branca dels Capets com Carles IV, a ms a ms de ser-ne el primer cos, mentre esperaven el naixement del fill pstum del rei difunt, que va ser finalment una filla. El rei angls, Eduard III doncs, nebot de Carles IV perqu el seu pare, Eduard II estava casat amb la germana de Carles, Isabel de Frana el 26 de gener de 1340 en ple conflicte armat, es declara rei de Frana (Eduard III d'Anglaterra i tericament I de Frana) atenyent-se als seus pretesos drets a la corona francesa com a nebot de Carles.

Felip VI, el 1337 reclam el feu de la Gascoina a Eduard III (atenyent-se a la llei feudal) desprs d'incursions al canal de la mnega en l'intent de restaurar el rei David II de Frana (aliat francs exiliat a Frana des del juny de 1333) al tron escocs dient-li que no respectava el seu rei. A aix, l'1 de novembre respon Eduard III plantant-se a les portes de Pars mitjanant el bisbe de Lincoln declarant que ell era l'adequat per a ocupar el tron francs.

Anglaterra guanyaria batalles com Crcy (1346) i Poitiers (1356) ja amb el relleu de Joan II en lloc de Felip VI i la participaci del fill d'Eduard, el prncep Negre signant un domini angls creixent. A partir d'aqu, amb els relleus a les dues corones, s'entra en una situaci de guerra crnica, on aquesta esdev quotidiana, donada la seva gran llargada la qual cosa propiciava que hi haguessin poques de ms conflicte bllic que d'altres. 

Ja al segle XV, qui ocupava el tron angls era Enric V, mentre que a Frana hi havia Carles VI, aquest ltim amb una pretesa discapacitat mental (potser un desordre bipolar), que el fu signar el 1420, el Tractat de Troyes on reconeixia com a rei nominal l'infant Enric VI d'Anglaterra desprs de 1422. Probablement es deu a l'estrs que va patir desprs de les derrotes franceses de 1415 en endavant a mans del rei angls.


La malaltia del rei francs, fu engegar una lluita pel poder entre el seu cos Joan, duc de Borgonya o Joan sense Terra i el germ de Carles VI, Llus d'Orlans. El 23 de novembre de 1407, en els carrers de Pars i per ordre del borgony, hi ha l'assassinat de l'armanyac Llus d'Orlans. Les dues branques de la famlia reial francesa, doncs, estaven dividides entre els que donaven suport al duc de Borgonya (Borgonyons) i els que li'n donaven al d'Orlans i desprs de Carles VII el Delf (desheretat o illegitimat des de 1420); armanyacs (lligats a la causa d'Orlans a la mort de Llus). Amb l'assassinat de l'armanyac, tots dos bndols, esclataren en una guerra civil, on buscaren el suport dels anglesos. Els partidaris del Duc d'Orlans, el 1414, veieren rebutjada una proposta pels anglesos que finalment pactaren amb els borgonyons. 

Amb la mort de Carles VI, el 1422, es coron rei de Frana Enric VI d'Anglaterra (per tant Enric VI d'Anglaterra i I de Frana); mentre que els armanyacs no acotaren el cap i es mantingueren fidels al fill del rei, Carles VII a qui coronaren tamb el 1422 de forma nominal, a falta de veure si aconseguien imposar-lo com a rei legtim de Frana tot destronant l'angls.

La infncia de Joana.

Malgrat els esdeveniments que s'estaven produint al seu entorn, Joana va crixer com qualsevol altre noia tant del poble com d'aquella poca. Aix, seguint i prenent com a ms versemblants, les seves prpies declaracions al procs eclesistic, confirmarem, que va aprendre totes aquelles tasques domstiques de la seva mare i noms d'aquesta, com ella digu. D'aquesta manera, sabem que en matria de fe i en llengua vulgar, va aprendre el Parenostre, l'Ave Maria i el Credo que refus per tres vegades recitar sin era en confessi. 

Ms domsticament, aprengu a filar i a cosir, i de tant en tant a contribuir a la vigilncia de l'estable, tamb birbar i acompanyar el ganxo en el moment de llaurar i rasclar tot un seguit de tasques quotidianes. Tamb aprengu a muntar a cavall sense cap suport. Aix en un entorn rural i molt familiar, ple d'amics i amb alguns padrins com ara Jean Lingu, Barrey, Agns i Sibylle. A ms a ms sabem tamb que va tenir diversos germans; Jacquemin, Jean, Pierre, i Catherine essent ella la cinquena i ms jove filla del matrimoni.

De les experincies pietoses de Joana, sabem que es confessava al sacerdot de la seva parrquia, mentre combregava per pasqua i en absncia o indisposici del sacerdot, recorria a d'altres; d'aquesta manera en dues o tres ocasions va confessar-se a dos mendicants. El seu confessor principal, doncs, va ser l'agust Pasquerel del que n'aprengu a jutjar. Ella, ja coneixia tamb la moral del decleg cristi. Poc a poc, les creences de la jove es comenaren a desenvolupar ms i ms tot esdevenint ms sacralitzants.

Tanmateix, aix no volia dir que fos una nena diferent de les altres, ms estranya o potser especial. Tret del seu pietisme i seriositat, era una noia molt intelligent que tamb jugava, cantava, dansava  junt amb la resta de noies del poble, petit, on tothom es coneixia. Per tant, particip tamb en tradicions vilatjanes, de la vila. Aquests rituals, com per exemple algunes danses o l's de corones votives, foren agafats pels jutges de Rouen en una interpretaci sui generis per encaixar-les dintre d'un conjunt de prctiques religioses, prpies d'una bruixa (cal recordar que al final se l'acus d'heretge). Nogensmenys, ella no va caure en l'engalip i va remarcar que no havia pas vist mai cap fada, com tamb va ressaltar algun testimoni com ara Hauviette. Va dir que de totes maneres al poble hi havia un arbre anomenat  de les dames , que popularment li deien  de les fades . 

Els incidents a Domrmy.

El 1425, la vila on vivia Joana, va patir una incursi enemiga, d'acord amb la situaci del reialme francs, als tres anys de la coronaci nominal de Carles VII. Realment era una situaci que ja es preveia o potser es veia venir. Just dos anys abans, Jacques, havia pagat la protecci del poble a Robert de Sarrebruck, senyor de Commercy. L'atac probablement va ser ms proper a una rtzia, ja que la vila no es va veure en una situaci el suficientment crtica com per no refer-se, tot i que els efectius de Sarrebruck no van aconseguir estar a l'alada.

Aquest seguit d'incursions rpides als pobles, amb la intenci de calar-hi foc, i cometre d'altres atrocitats, debilitaren el bndol del Delf, per no el suficient com per acabar amb aquest. Aix, el juliol de 1428, Domrmy torn a ser vctima d'un altre atac en aquest cas borgonyona pel capitost Henri d'Orly, que ara s que provoc la fugida dels habitants a la fortalesa ms propera, Neufchteau, just a sota de Domrmy que vei cremada la seva esglsia. D'aquesta manera, els habitants van poder comprovar amb els seus propis ulls, quina era la situaci real del Delf, quina era l'amenaa i les noves que van comenar a arribar amb molta velocitat del setge d'Orlans amb la presa de les viles del Loire voltant aquest nucli.

La misticitat de Joana.

 Jo tenia tretze anys quan vaig sentir una veu de Du , va ser el que va declarar Joana a Rouen el dijous 22 de febrer de 1431. Aix va ser sobre el migdia al jard del seu pare. A ms a ms va afegir que la primera vegada que la va sentir not una gran sensaci de por. A la pregunta dels seus jutges, afeg que aquesta veu venia del cant de l'esglsia i que rarament no era acompanyada d'una gran claredat, que venia del mateix costat que la veu.

L'opini ms comuna a aquestes visions, sovint s'explica en base a allucinacions, algun tipus d'esquizofrnia o problemes mentals. Queda en un segon lloc el pensar que podien haver estat frut d'algun tipus d'obsessi desenvolupada per l'abundant assistncia a misses, confessions  i es descarta que ments.

Quan li varen preguntar com creia que era aquella veu, ella respongu que li va semblar un veu ben noble de tal manera que cregu que era enviada de part de Du ( i jo crec que aquesta m'ha estat enviada de part de Du ). Aix, quan la va sentir per tercera vegada li va semblar reconixer-hi, doncs, un ngel. Aix, tot i que de vegades no l'entenia gaire b, primer li va aconsellar que freqents les esglsies i desprs, que havia d'anar a Frana, i en aquest sentit la va comenar a pressionar. Aquesta, a ms, la sentia unes dues o tres vegades per setmana. No gaire desprs, revel un altre dels missatges clau que li va enviar, que seria el que ella aixecaria el setge en qu estava immersa Orlans:  ella em deia que jo faria llevar el setge d'Orlans 

El 27 de febrer, Joana va identificar aquestes veus; es tractaven de les veus de Santa Caterina d'Alexandria i de Santa Margarida d'Antioquia. Les quals eren les santes ms venerades del moment, si ens atenyem a la iconografia anterior a Joana.
Caterina, s definida de vegades com una figura apcrifa a cavall dels sigles III i IV que mor a una edat aproximadament similar a la de Joana, tamb erudita (patrona de moltes especialitats intellectuals) i havent persuadit l'emperador Maximili II que deixs de perseguir cristians. Desprs seria condemnada a morir per la roda (un sistema de tortura que esmicolava els ossos) es diu que ella en tocar-la es trenc i finalment la decapitaren. Per altra banda, la llegenda de Margarita, diu que fou una noia menyspreada per la seva fe catlica a qui se li va oferir matrimoni a canvi de la seva renncia a aquesta fe. De la seva negaci, ella fou torturada de manera que va escapar-se'n miraculosament diverses vegades, fins la seva mort definitiva. Per tant, a ms de morir verge, fou mrtir.

Joana, afirm que les havia reconegut perfectament, grcies a que elles mateixes s'havien identificat, la qual cosa ja havia declarat a Poitiers, quan l'interrog la cort del Delf sobre les visions. Per tant, es neg a donar-ne ms detalls, tot emplaant als jutges a anar a Poitiers si volien conixer ms detalls. 

Sobre l'any en qu aix va succeir, primer havia dit que va ser quan tenia tretze anys, i ara detall que feia set anys que aquestes veus l'aconsellaven i la protegien; per tant, restant set anys al dia de l'interrogatori, ens trobem que el 1424 fora aquell en qu se li haurien aparegut per primer cop les visions. I si tenia tretze anys, fent la resta podrem afirmar que va nixer el 1411. Sn dades que es podrien ajustar a les seves declaracions en l'interrogatori d'identitat on va declarar que tenia al voltant de dinou anys; per tant, no res ms lluny que vint anys.

Joana, explicaria doncs, abans d'esmentar el nom de les santes la missi que la veu li encarreg. Per va ser desprs d'anomenar aquestes, que els jutges li van preguntar doncs, de qui era la primera de les veus que havia sentit, aquella que li havia causat gran por set anys enrere. Ella, que tot el que anava responent ho feia amb moltes reserves i en comptagotes tot resistint-se diverses vegades, respongu que fou Sant Michel (Sant Miquel, protector del reialme de Frana); el qui vei amb els seus propis ulls i no pas sol, sin que acompanyat d'ngels del cel. Aix, per ordre de Du an a Frana.

La missi.

En les seves aparicions, les veus li van indicar qu s el que havia de fer. Va ser el fet detonant el setge de la ciutat d'Orlans, l'octubre de 1428. Una de les ms importants del moment, que va caure a mans dels anglesos el 1428. All, juntament amb les incursions enemigues a Domrmy, la va fer sortir de la seva reserva.

El fet essencial tractava de recrrer a Robert de Baudricourt, comandant de la guarnici armanyac, establert a Vaucouleurs, una mica al nord de Domrmy; la qual cosa ella va fer mitjanant el seu oncle, Durant Laxant. Es tractava d'obtenir una petita escorta per anar a trobar el Delf all on s'amagava, a Chinon. I s que per aix havia de travessar territori hostil, defensat pels anglo-borgonyons, en aliana. Aix, la Pucelle donaria un missatge secret al rei que li havia estat revellat per les veus. 

Va haver de passar prop d'un any fins que Baudricourt vers el gener de 1429 accept concedir-li l'escorta desitjada, davant la insistncia de la jove noia. Certament, ella ja havia fet l'intent una primera vegada per l'ascensi de 1428 (el 13 de maig, segons Poulengy), per havia trobat la resistncia de l'armanyac. Segurament hi hagu una altra entrevista a les darreries de l'any, fins que Baudricourt claudic. Aqu va ser quan els jutges van aprofitar per posar el dit a la llaga en una qesti fora transcendent en aquell moment, la discussi sobre les vestimentes d'home que havia fet servir la jove herona. La van interrogar sobre el motiu i ella va respondre que havia estat per ordre de Du el qual d'haver-li ordenat vestir d'una altra manera tamb ho hagus fet. Aix els jutges li preguntaren si no fou realment per odre de Baudricourt afirmaci que ella neg rotundament. Aix ella mateixa valor positivament haver vestit d'home ja que era el criteri i designi de Du. Altrament, per persuadir Robert de Baudricourt, li trasllad all que ja corria en boca de tothom; que la verge de Lorena (Lorraine), salvaria el regne perdut per una dona (segurament referint-se a la filla pstuma del difunt rei Carles IV).

El segon pas: el viatge cap a Chinon.

Robert de Baudricourt, envi Joana al Duc de Lorena, Carles I i Ren d'Anjou, que el succeiria a la seva mort el 1431 ja que estava casat amb la seva filla, l'hereva, Isabel de Lorena des del 1420. Ren, a ms era el cunyat del Delf, ja que la seva germana, Maria d'Anjou estava casada amb aquest (des del 18 de desembre de 1422). Joana, tenia el desig que Ren l'acompanys a Chinon, per en un primer moment noms en tragu bones paraules, argent i un cavall.

En el perode que Joana provava de treure'n l'escorta per anar a Chinon d'aquests poderosos, fou albergada durant prop d'un mes per la famlia Le Royer, Henri i Catherine Le Royer. Finalment, seria Baudricourt qui li concediria una petita escorta de sis homes que la farien iniciar el viatge a Chinon el 13 de febrer de 1429 aproximadament.  Entre ells, hi havia els dos que n'haurien de tenir cura: Poulengy i Jean Nouillompont, s a dir, Jean de Metz. 

Jean de Metz, (o Ms) i senyor de Nouillonpont (o Novelenpont), fou un dels homes forts en el recorregut epopic de Joana, ja que va estar al seu costat a totes les batalles a partir d'aquest moment. Poulangy, Bertrand de Poulengy (Poulangy o Polongy),  Pollichon , fou senyor de Grondecourt, llur famlia fou ennoblida el 1425 i com Jean de Metz, fou l'altre responsable de dur sana i salva a Joana a Chinon, a ms d'acompanyar-la al llarg de la seva trajectria militar. 

Jean de Metz va fer la seva declaraci al procs de nullitat el 31 de gener de 1456 ja amb una edat que rondava els 57 anys, mentre que Poulangy, una mica major, ho fu el 6 de febrer del mateix amb una edat aproximada d'una 63 anys. Tots dos declararen molt favorablement per Joana (Metz:  I quan li vaig preguntar qui era el seu senyor, em respongu que era Du. Aleshores li vaig concedir la meva f cap a ella, tocant-li la m,  i prometent-li que, amb la guia de Du, jo la conduiria cap al rei ) de la qual cosa se n'extreu la gran admiraci i estima per la que consideraren la seva herona. Pel que fa a Jacques Darc, el pare de Joana, fou el ms reticent a l'inici de la missi d'aquesta.

Vers el 13 de febrer de 1429, doncs, Joana emprengu el viatge que l'havia de fer travessar territori enemic. Aquest viatge, la faria ben famosa i tothom coneixeria la seva aventura, per des d'un primer moment, l'escorta assignada, no tenien realment una idea clara de quina era la missi ni de qui era Joana. 

s quan Joana an vestida d'home, com va dir per ordre de Du ( Tot el que jo faig s per ordre de Nostre-Senyor. Si ell m'ordens de prendre un altre d'hbit, jo el prendria, puix que seria per ordre de Du ). Jean de Metz, diria al respecte en el procs de nullitat:  Quan Jehannette era a Vaucouleurs, la vaig veure vestida amb un vestit vermell, pobre i gastat [ ] Li vaig preguntar si volia fer el viatge vestida com anava, i ella va respondre molt enrgicament que volia posar-se roba d'home. Aleshores li vaig donar el vestit i l'equipament d'un dels meus homes. Desprs, els habitants de Vaucouleurs, tenien un vestit d'home fet per ella, amb tots els requisits necessaris 

El viatge cap a la Frana del sud a travs de territori borgony, la va fer cavalcar de nit en hores intempestives per fer-se dissimular i no despertar l'atenci de cap destacament. Algunes de les ciutats ms importants per les que va passar foren les segents: Auxerre, Gien i Sainte Catherine de Fierbois. 

Del pas per Auxerre, sabem que va arribar a participar a una missa a la seva catedral, la qual cosa provava que circulava passant fora desapercebuda per una ciutat fora hostil. De Gien, no se sap amb prou certesa gaireb res del seu pas, per sembla ser que va passar als voltants del mateix febrer per l'nic pont sobre el Loire que restava a mans franceses, i fou el lloc on comen a circular el rumor que una donzella assegurava que alliberaria la ciutat d'Orlans del seu setge ms coronaria el Delf a Reims. Hauria tornat a passar als volts del 25 de juny del mateix any, 1429, per retrovar-se amb el Delf, ja i viatjar cap a Reims. Finalment, el pas per Sainte Catherine de Fierbois, per on hauria passat a finals de febrer, segurament el dia 22. Aquesta localitat era una vlua fora important, puix que es tractava d'un santuari miraculs de caire cavalleresc, de la banda del Delf i ornada amb ex-vots militars. Va ser all on va escriure la lletra a Carles VII anunciant la seva vinguda i on va restar a l'espera de la resposta de la cort que finalment la reb en audincia.

La malfiana del Delf.

Tot i la gran memria que hom atorga a la gent de l'Edat mitjana, donats els mitjans d'aquesta, a ms a ms de l'intelligncia de la Pucelle, s fora difcil de saber si realment sabia llegir i escriure. De proves grfiques n'hi han; de la seva signatura com a mnim. Per la qesti est en suspens tot i que s'acostuma a dir que en el perode que va estar a la cort del Delf, l'estiu de 1429, podria haver-ne aprs o b haver rebut vagues nocions.

Tanmateix, la lletra va arribar a la cort de Chinon acompanyada de la fama de la Pucelle. Aix va engegar un gran debat on es va discutir si era adient rebre-la, s a dir, si era cert tot all que deia ser o era alg que ordia una vilania, o un engany. Cal dir que no va faltar pas curiositat per veure aquella que deia portar la salvaci d'Orlans i la coronaci del propi rei. El factor detonant, per, fora la declaraci de Baudricourt, que era un home de confiana del Delf. D'aquesta manera, decidiren rebre-la. 



Aquesta fora la primera prova que li varen fer passar. Si el reialme de Frana depenia de com pogus reaccionar la cort de Chinon, no es podien arriscar a que una jove, potser illuminada, o potser mstica, es presents davant del rei i el pogus matar. D'aquesta manera, el Delf s'ocult entre la gent que ocupava la sala. 

El com Joana va aconseguir reconixer la figura del rei d'entre la resta ha suscitat una gran discussi posteriorment. Una de les tesis ms raonables i lgiques en aquest sentit, s la que apunta a qu ja se l'havien descrit prviament. El fet, per, s que Joana, en el procs va dir el segent:  Quan vaig entrar dins la cambra del rei, jo el vaig reconixer d'entre els altres, per consell i revellaci de la meva veu, i li vaig dir que volia anar a fer la guerra als anglesos . 

Amb habilitat, els jutges la van pressionar i li varen preguntar:  Quan la vostra veu us design el vostre rei, hi havia alguna llum?  al que ella va defugir respondre com a tantes d'altres preguntes amb un francs sec i tallant  passez outre . Aleshores van afegir si va veure algun ngel a sobre del rei, a la qual cosa va respondre de la mateixa manera. Amb aquestes respostes s'han creat molts punts d'opini per el fet s que la revellaci de la seva veu es podria haver produint abans d'anar a Chinon, s a dir que hagus tingut un coneixement previ com apunta la tesi de qu ja se l'havien descrit amb anterioritat, com podria ser que la prpia vestimenta el delats.

Finalment, el rei la va rebre sola i ella li hauria exposat una pregria per persuadir-lo que li dons un exrcit i la envis a Orlans; una de les curiositats ms buscades d'aquest tram de la seva vida. Grcies, per al testimoni del Duc d'Alenon, en el procs de nollificaci; un home de gran pes amb sang reial, hauria estat el segent: 

 Va ser el senyor i comte de la Vendme qui la port a l'apartament del rei. Quan aquest la mir, li pregunt el seu nom.  Senyor Delf , contest ella,  Em dic Jehanne, la Pucelle; i el rei del cel t'envia una paraula a travs meu, per la que tu sers consagrat i coronat a Reims, i que tu sers el lloctinent del Rei del Cel, que s ser Rei de Frana . Desprs que el Rei li havia fet unes quantes preguntes, ella li digu:  Amb els meus respectes, et dic que tu ets el vertader hereu de Frana i fill del Rei, i ell m'envia per guiar-te cap a Reims al final, on tu potser rebrs la teva coronaci i consagraci. Si tu vols . A l'acabar l'entrevista, el Rei digu que Joana li havia confiat secrets que no podien ser sabuts per ning, excepte per Du, qui hi havia posat molta confiana en ella. Tot aix he sentit sobre Joana, per no tinc testimonis, sobre aix .

Sembla ser, doncs, que segons el Duc d'Alenon aquestes haurien estat les paraules que van convncer el Delf; el qui aleshores la va dotar amb dos oficials, Ambleville i Guyenne, per protegir-la. Jean d'Aulon es varen encarregar de l'intendncia d'ella, mentre que Louis de Coutes  Minguet  i Raymond que li feren de patges. Tanmateix, el Delf no don carta blanca a Joana; car les pressions a ms de la seva cort estaven diversificades. Aix, varen decidir fer-li una espcie de procs a Poitiers, per verificar que fos qui deia que era. D'aquest procs, ella en fu moltes referncies a Rouen, davant els seus jutges, per el cert s que els documents de Poitiers s'han perdut, desprs d'haver passat per l'Universitat de Pars (reticent al Delf) i els propis jutges de Rouen.

Sobre Poitiers, el que en sabem s a travs de les declaracions en el procs de nullificaci, i aix sabem per comenar que la seva durada va ser de tres setmanes, i que Joana, va aconseguir deixar una bona impressi als telegs que la van examinar. Matre Franois Garivel, que era Conseller General del rei, don els primers detalls, dient que certament el procs dur tres setmanes i bsicament es tractava de plantejar-li moltes preguntes a Joana, per desprs poder examinar les seves respostes i la seva expressi; procs que va resultar satisfactori, ja que ella sempre es va mantenir dintre de les seves creences i amb gran fermesa, tot defensant que era una missatgera de Du i venia a dur el Delf a Reims per consagrar-lo; comenant perqu havia d'escriure una carta als anglesos demanant-los que es retiressin. Tamb va afegir que li va sorprendre, que ella sempre anomens al rei Delf, i quan li va preguntar perqu no li deia mai rei, obtingu aquesta resposta:  ella em va respondre que no l'anomenaria Rei fins que no fos coronat i untat a Reims, ciutat a la qual pretenia conduir-lo. 

A Poitiers, un dels punts clau, va ser la manera com Joana es va guanyar aquesta confiana demostrant la solidesa de les seves creences, a ms de treure'n un exrcit per treure Orlans del setge en qu es trobava. La pregunta dels jutges, naturalment, va ser que els hi dons algun senyal per a qu ells poguessin confirmar que ella realment era la missatgera de Du que deia ser. Ella, doncs va respondre que no hi havia pas cap altra manera que donant-li el nombre de soldats que el Delf cregus convenient, amb els quals ella mateixa aixecaria dit setge.

Gobert Thibaut, terratinent del rei de Frana i amic de Poulengey, va enriquir amb les seves declaracions, els detalls del procs a Poitiers, explicant que durant les tres setmanes, ella va ser allotjada a casa de Jean Rabateau. A ms de fer unes declaracions fora positives respecte a ella, va concretar que els doctors i jutges es varen creure a banda del fet que vingus de Du, les seves profecies tamb.

Matre Jean barbin, doctor en lleis i advocat del rei, va seguir en la mateixa lnia i va fer, per, un recordatori; una referncia a Maria d'Avignon  la gasque d'Avignon , una dona que va fer certes prediccions a inicis de segle, causant una gran commoci. Aquesta va dirigir-se al rei de Frana anunciant-li que al seu reialme se li venien a sobre grans calamitats per patir; i va parlar d'unes visions en les que veia el reialme desolat mentre en d'altres se li apareixia un exrcit que es posava a les seves mans. Ella result esporuguida de l'idea d'haver-se'n de fer crrec, per se li va dir que algun dia vindria una jove pagesa que prendria l'exrcit i salvaria Frana. Aix va concloure dient, que naturalment es varen pensar que Joana, era aquesta noia de la que parlava Maria.

Finalment testimoniaria el germ Seguin de Seguin, dominic, professor de teologia i deg de la Facultat de Teologia de Poitiers. Que va comentar com havia sentit de la m de Matre Jean Lombart l'aventura de Joana fins Poitiers, i desprs ell va explicar que va voler posar a prova la seva fe preguntant-li en quin dialecte li havien parlat les veus. La resposta que en va treure, fou:  Un de millor que el vostre . Aleshores li va demanar proves i ella, irritada, li replic demanant un exrcit, de nombre a decidir pel rei, amb el que es faria amb Orlans. Aleshores, ell com a valoraci personal, va expressar que realment havia vist complerts tals objectius sense cap mena de dubte.

La campanya del Loira: Orlans.

El setge.

Des de l'octubre de 1428, Orlans estava assetjada pels anglesos, que la voltaven tot controlant les viles del costat. Orlans era un punt estratgic molt important per fer-se amb el domini de les terres del Loira junt amb Angers, Tours o Blois. El Comte de Salisbury va arribar a Frana el juny amb 6.000 tropes. A aquestes, s'hi varen afegir 4.000 unitats ms de part del Duc de Bedford, que les va treure de la guarnici establerta a Normandia. D'aquesta manera es varen fer amb Chrtres a finals d'agost, com a ciutat ms important.

Finalment, el 8 de setembre de 1428, Salisbury es fa amb Meung, i el 26 del mateix mes, amb Beaugency, desprs d'estar en setge des del 20. Aix, el duc de Salisbury, per comenar a establir-se definitivament, envi William de la Pole, que no era altre que el Comte de Suffolk, per atacar Jargeau i Chteauheuf, amb la que es feu el 10 d'octubre desprs de 3 dies de resistncia. Aix, William i Salisbury es reuniren al sud de Orlans el 12 d'octubre de 1428 amb uns efectius d'unes 4.000 tropes, ja que s'havien hagut d'anar repartint entre els pobles conquerits. D'aquesta manera tenien ben acotada Orlans, i noms els faltava superar un ltim escull, donada la situaci geogrfica de la ciutat i el seu sistema defensiu: les Tourelles.

Al sud d'Orlans hi havia el riu Loira, i fins l'altre riba d'aquest hi havia una petita illa Ille Sant Antone enmig. La cara sud de la ciutat vorejava uns 364 metres amb el riu, doncs tenia un pont fins all, de dinou arcs de pedra, acabant en una petita estructura defensiva, mentre a l'altra banda de la riba, al nord d'aquesta hi havia una barbacana anomenat boulevard, que dificultava l'accs a la fortificaci on hi havia un passads que condua a un pont llevads, defensat per dues torres, les Tourelles. Obtenint aquest punt, es podia accedir a l'illa de Saint Antone seguint el pont i aix a la ciutat.

Va ser aquest el punt mitjanant el qual van atacar els anglesos durant dos dies; van iniciar un bombardeig sobre les Tourelles i el fort. El 23 d'octubre de 1428, els francesos abandonaren aquestes posicions. Un dia desprs, Salisbury puj a una de les dues torres, i des de les altures, tract de visionar els moviments francesos; per per malastrugana seva, una bomba francesa travess la finestra per on mirava, i reb un fort impacte a la cara morint una setmana desprs a Meung. Al relleu, el comte de Suffolk. Aquest, juntament amb Bedford, es dedicaren a reforar la zona i a guardar la posici. L'ltim va dur dos prestigiosos generals: Lord Talbot i Lord Scales que arribaren l'1 de desembre i reemplaaren Suffolk.

Lord Talbot, es va centrar en la cara oest d'Orlans, a la mateixa riba que la ciutat, on controlaven cinc punts en el mapa, que va connectar entre s, el ms important d'aquests, l'esglsia de Sant Laurent, que conformava una espcie de bastilla, la qual van reforar molt, esdevenint el seu quarter general de maniobres de la zona. Tamb es va fer amb l'illa de Carlemany, que estava enmig del Loira i tamb a l'oest de la ciutat, i ja a l'altra riba prengu l'esglsia de Sant Priv. Glasdale s'encarreg ara de la zona de les Tourelles, acordonant entre tots la ciutat d'Orlans, que es vei encerclada cada vegada ms a prop de l'atac definitiu; la zona nord est de la ciutat tampoc se'n va escapar, ja que all Suffolk fu una altra fortalesa, al voltant de l'esglsia de Sant Loup i una altra al voltant de Sant Leblanc (aquesta ja a l'altra riba).

Durant l'hivern, es varen dedicar a seguir reforant les seves posicions mentre rebien un subministrament de tropes d'unes 1.500 unitats de part dels borgonyons. Mentrestant, van provar d'ocupar un vas bosc que protegia la ciutat de forma natural, al nord est d'aquesta, el qual no van poder fer decantar al seu favor.

L'arribada de la resistncia.

Pel que fa a la defensa, malgrat la veterania dels soldats, noms es comptava aproximadament amb uns 500 efectius i aix varen decidir fortificar el possible la ciutat. D'aquesta manera, els vilatans es varen organitzar per defensar les 34 torres de defensa de la ciutat en 34 companyies. Nogensmenys, com a gran capitost, poc desprs de la mort de Salisbury, arrib le Btard d'Orlans, s a dir, Jean d'Orlans, el Bastard d'Orlans, se li diria desprs tamb el Comte de Dunois quan adquirs aquest ttol el 1439, acompanyat de 600 tropes. D'aquesta manera, se li encarregaria la defensa de la ciutat. Fins a sis milers de tropes aproximadament seguirien aquest cavaller de forma gradual, per ajudar en la defensa de la ciutat, aguantant aix fins el 12 de febrer de 1429, quan Carles VII envi reforos per interceptar un subministrament entre Rouvray i Janville angls que venia des de Pars. El fracs fou absolut, degut a una negligncia i es perderen sobre els 700 homes (Batalla dels arengs).

D'aquesta manera, les provisions de la ciutat francesa comenaren a expirar i una bona part de la noblesa decid abandonar-la en vista del futur desastre, mentre Carles VII s'ho mirava des de la distncia. Per el curs de la situaci, favorable als anglo-borgonyons, a causa d'un conflicte entre el Duc de Borgonya a finals de febrer, quan aquest ofer posar la ciutat sobre la seva protecci, Bedford rebutj i els borgonyons abandonaren les seves posicions de setge durant el mes segent.

Hi hagu, per, un altre fet determinat i s l'arribada a escena d'una joveneta que deia ser enviada per Du i, que posava com a prova el fet que fora ella qui deslliuraria Orlans del setge. Era Joana, que acabava de rebre el vistiplau a Poitiers de la m del rei. Joana, an armada amb una espasa que tragu de Sainte Catherine de Fierbois, el santuari dels cavallers i amb un estendard que va descriure aix en el procs  hi havia la figura del mn i dos ngels als costats. Aquest era de roba blanca d'aquella que anomenen boucassin. A sobre, duia escrit: Jhesus Maria, i em sembla que estava franjat de seda .

El rei, havia decidit proveir Joana amb uns deu o dotze mil homes segons va indicar ella al judici de Rouen, i decid entrar per la fortalesa de Saint Loup i desprs per la fortalesa del Pont. s a dir, que primer per la cara oest de la ciutat (riba nord) i desprs per les Tourelles. El propi Bastard ja va parlar en el procs de nullificaci de la imatge que va donar Joana en aquesta missi, cap altra que la de talism, favorable, si resultava efectiva, com va succeir ( Jo crec que Joana fou enviada per Du com tamb que el seu comportament en la guerra fou un fet div ms que hum. Hi ha moltes raons que em fan pensar aix ) Joana ja va comenar avisant amb una lletra als anglesos de la seva arribada i del prec que es retiressin, resposta dels quals no obtingueren res ms que injries. 

Abans de la seva arribada a Orlans, Joana va haver de superar un difcil periple. Primer va ser enviada amb unes tropes de refor a Blois, una de les viles del Loira ja a prop de Orlans; tot just a l'exterior del cercle que formaven les tropes angleses voltant Orlans. La segent ciutat sobr el mapa, era Beaugency i desprs ja venia Meung i Orlans. Des d'aquella ciutat, comen a aportar, donada la seva fama, l'autoestima necessria per a les tropes i la gent de les ciutats. Sense oblidar, per, que va demostrar tenir una gran habilitat per veure sobre el plnol les posicions i aix poder traar una bona estratgia, mes tenia el suport dels generals que l'acompanyaven. 

Els acompanyants de Joana cap a Blois, segons el Bastard, qui rebia puntual informaci dels moviments de Joana, foren gent fora destacada, l'arquebisbe de Reims (Regnault de Chartres desprs canceller de Frana) i el senyor de Gaucourt; que varen escortar un comboi format pel senyor de Rais (Gilles de Laval) i de Boussac a ms a ms de Coulent, Ambroise de Lore, i el mtic cavaller La Hire.

El viatge de Blois fins a Saint Loup, com va dir ella, no es podia fer d'altra manera que donant una immensa volta (seguint la ruta de Sologne) per les ciutats del sud del Loira, fins a arribar al nord est de Orlans; ella venia de l'oest (sempre seguint el riu Loira). El 28 d'abril, Joana arrib a Chcy, on passaria aquella nit, i el Bastard la pogu conixer en persona finalment. Donades les circumstncies adverses, a banda de la potncia dels anglesos, del vent en contra provinent de l'est, el Bastard fu retrocedir una mica les posicions per protegir les seves tropes i els reforos nouvinguts (amb Joana), que duien queviures i fren posar en petites embarcacions les quals aconseguiren amb dificultats.

El Bastard i l'alliberament de la ciutat d'Orlans.

Aix fu irritar la Pucelle, que ho va fer notar rpidament noms veure el Bastard. Ell qued sobtat, perqu va veure que el que ella pretenia no era el que s'havia trobat, s a dir que de ser ella qui hagus dirigit les tropes de reserva, hauria anat directament a les Tourelles per atacar Lord Talbot. El Bastard, digu  Aleshores Joana em digu;  ets tu el Bastard d'Orlans?   Si  vaig respondre  i estic molt content de la vostra arribada   ets tu qui has dit que jo havia de venir per aquesta banda del riu, i que no hauria d'anar directament al costat on hi ha Talbot i els anglesos?   Si, i gent ms svia que jo t  la mateixa opini, pel nostre major xit i seguretat   En nom de Du  va diraleshores  El consell del Meu Senyor s ms segur i sensat que el vostre    .

En aquell mateix moment, el vent comen a canviar de direcci essent favorable al Bastard, que probablement va comenar a creure que es tractava tot d'un miracle. Aix va ser, perqu aleshores el Bastard va ordenar entrar a Saint Loup, amb les esperances ara ms que mai posades en Joana. Aix, vencent, pogueren entrar a Orlans per la porta de la Borgonya el 29 de abril per la tarda.

Joana, seria allotjada en una de les millors cases de la vila, en aquest cas la del tresorer ducal, Jacques Boucher i pass els primers dies amb la gent d'Orlans. No pass el temps, per, en va, ja que es varen anar intercanviant insults amb els anglesos, que a l'altra banda de les muralles, podies fer arribar les seves veus des del silenci ambiental. El 30 d'abril es recorda l'episodi en qu es va intercanviar alguns crits amb el capit angls William Glasdale. Joana tamb assistiria a les misses i fins i tot a la process de la invenci de la creu, festa de la catedral (el 3 de maig).

L'1 de maig, el Bastard va abandonar Orlans en busca de l'Exrcit Reial, que estava a Blois, amb el qual arrib el dia 4. Amb aquests, atacarien la petita fortalesa de Sant Pouair, que duia a Pars, amb la que els anglesos per defensar-la varen haver de posar la petita guarnici que restava defensant Saint Loup, perdent totes dues. Els anglesos, es veurien perduts i varen decidir anar evacuant les seves petites fortaleses per a concentrar tots els recursos a la riba sud del Loira, s a dir, a les Tourelles i a Saint-Jean-le-Blanc.

Joana prengu la iniciativa el dia 6, desprs d'haver enviat unes tres missives als anglesos el dia abans, i sortint de la porta de la Borgonya, travess el Loira passant les petites illes (Iles des Martinets) que hi havien al mig i collocant-se a la ms gran, l'Ile aux Toiles. Des d'all llenaria un atac contra la fortificaci de Saint-Jean-le-Blanc. Els anglesos, en veure'ls venir, varen fugir a Les Augustins (convent), just a sota de les Tourelles, on es varen concentrar i van esperar l'atac francs llenat des de Leblanc.  

Mentre tot aix se succea, LaHire i Joana varen emprendre l'atac cap a l'oest, all on els anglesos es resguardaven, Les Augustins. All els anglesos tenien 500 tropes aproximadament, que varen poguer aguantar aquest primer atac mitjanant arquers i canonades essencialment. Durant la tarda d'aquell dia, els francesos varen atacar diversament intentant calar foc a les estructures de fusta que hi havien. Aleshores els anglesos varen iniciar un contraatac ja propers al vespre. Per La Hire (qui tenia per nom de pila Etienne de Vignolles) va respondre amb un atac amb homes armats a cavall que els fu tornar a les seves fortificacions. Finalment, s'hi varen afegir les tropes que havien anat creuant el Loira i es varen fer amb el convent fortificat de Les Augustins. Al mateix temps, Talbot qued desconcertat ja que no podia enviar ajuda per cobrir els atacs que el Bastard duia a terme a les fortificacions del nord oest; la que ms li interessava mantenir era la de Saint Laurent, la ms gran, per no se'n sort.

Talbot, la nit del sis al set, va provar de reordenar posicions per a una major i ms efectiva defensa, ja que havia perdut els llocs ms propers a les Tourelles. Va treure les tropes que tenia a Sant Priv i a l'illa de Carlemany i les va traslladar principalment a les Tourelles i a la barbacana adjunta. Mentrestant, Joana va passar la mateixa nit a Orlans.

El dia set, va ser el dia clau; de bon mat ja va travessar Joana el riu per reunir-se amb els altres capitosts que estaven a l'est de les Tourelles i la barbacana adjunta, un camp clos bastant impetus i emmurallat amb terra, fusta i pedra principalment, a ms en la seva vessant nord, disposava d'una fossa mentre al seu cant est hi havia un pont llevads sobre la fossa. Hi havia un segon pont llevads a la vessant nord mitjanant la qual es podia penetrar al cor de les Tourelles. Explica el Bastard que curiosament Joana li va pregar que espers una mica ms, aleshores ella va agafar el cavall i se'n va anar sola a una vinya a pregar per la victria durant mitja hora.

Quan va tornar, amb coratge i l'estendard, van emprendre l'atac. Joana, acompany els que pujaven les escales i tract de pujar-ne una; per una fletxa anglesa l'apart del combat ferint-la greument. Aquesta an a parar just per sota de l'espatlla i l'escot , la qual cosa fu descoratjar el francesos. La prpia Joana va dir a Rouen que ja sabia que seria ferida, perqu les seves veus li ho havien advertit.  Jo ho sabia b, i li havia dit al meu rei; per, malgrat aix, em va deixar continuar. All m'havia estat revelat per les veus dels dos sants, Santa Caterina i Santa Margarita .  Ms jo vaig tenir el gran confort de Santa caterina i vaig ser guarida  en quinze dies , havia dit prviament. En tot cas, el Bastard, va decidir retirar-se de la batalla per aquell dia i reorganitzar l'estratgia. Joana el va intentar persuadir per qu segus, encara que fos amb la seva absncia mentre ella es retirava a resar privadament.



s dit que un soldat anomenat  Le Basque  tot i que hi ha debat en afirmar si la mateixa Joana ho va intentar abans, va agafar l'estendard d'ella i amb aquest va anar a atacar el camp clos seguit de l'exrcit francs. Aix, veient l'estendard, la milcia prengu el coratge suficient com per a penetrar-hi aquell mateix dia, mentre per altra banda els francesos enviaven una barcassa cremant al pont que separava la barbacana de les Tourelles. Aix va afeblir el pont i va collapsar el capitost angls, que en un intent desesperat va provar de fer travessar a les tropes el pont, collocant-se a la petita estructura defensiva d'enmig. Amb habilitat, la gent de la ciutat sort i trenc les seccions del pont suficients per a que les tropes angleses no aconseguissin els seus objectius: ara la batalla ja estava decantada.

Finalment, el dia 8 de maig, els anglesos comenaren una retirada, no abans sense provar un ltim atac mitjanant els seus longbowmen, una especialitat d'arquers prpia dels anglesos caracteritzada per la llarga distncia que podien aconseguir llenant la fletxa causant efectes tan efectius com travessar cuirasses enemigues. Tanmateix, mitjanant la gent de les muralles, no van aconseguir el seu objectiu i varen haver de retirar-se de les seves petites fortificacions del nord oest de Orlans, dirigint-se a Meung, que era la ciutat que els quedava ms a prop seguint aquella direcci. A partir d'aquest moment, tothom va veure com el miracle que anunciava Joana s'havia acomplert. De fet, tot just acabava de comenar i d'aquesta manera es va guanyar el sobrenom de la Pucelle d'Orlans. A ms, actualment, la ciutat celebra la seva salvaci amb festes anuals cada maig. Tot just desprs de la fugida de les tropes angleses, Joana prepar una missa i unes pregries per els morts.

Les ciutats del Loira.

El segent pas de la campanya, va ser alliberar la resta de ciutats que els anglesos havien anat apoderant-se per tal d'encerclar Orlans i deixar-la sense el suport de les seves viles ms properes. Meung, Jargeau Beaugency i Patay, doncs, eren els objectius principals. Amb Orlans alliberada, el Delf assabentat va anar a reunir-se amb Joana el 10 de maig a Tours. Aquesta ciutat, estava al costat de Chinon, i a la riba nord del Loira tot just abans d'arribar a Blois, on havia passat ja prviament Joana abans d'arribar a Orlans. I s que el rei no podia fer passos substancials donada l'inseguretat permanent per la proximitat i la potncia de les tropes anglo-borgonyones. Joana, doncs, va anar al seu encontre mentre el Bastard, Ponton de Xantrailles i el mariscal de Saint Svre feren les primeres incursions a Jargeau, a l'est d'Orlans.

Desprs d'aquesta primera temptativa, varen anar a trobar-se amb el rei i Joana el mateix dia 13 ara a Loches i all van comenar a dissenyar una campanya per recuperar les terres del Loire: Jargeau, Meung i Beaugency. Joana durant aquest temps va estar fent visites, per exemple a la famlia del Duc d'Alenon, a Saint Florent ls Saumur. Finalment, tot just abans d'iniciar el setge, el dia 9 de juny Joana arrib a Orlans i es reincorpor a l'exrcit. All, viatj el mateix dia cap a Jargeau amb un exrcit segurament de ms de 6.000 homes, sota la direcci del Duc d'Alenon i el conestable Arthur de Richemont i es trobarien amb el Bastard i amb Florent d'Illiers que venien de Chteaudun amb ms reforos, segons comentava el Duc d'Alenon al procs de nullificaci. A Jargeau, els esperava, novament, Suffolk.

Durant dos dies els francesos van assatjar Jargeau fins l'alliberaci, el 12 de juny. El cam cap a l'assoliment de l'objectiu va ser la superaci el propi dia 10 d'una petita guarnici que va sortir a l'encontre dels francesos. Un cop derrotada, el dia segent, l'11, s'iniciaren els bombardeigs a Jargeau, la qual cosa rellan la campanya dels francesos pel Loira, aix relleva veient la successi seguida de les campanyes per les diferents ciutats i la persecuci que se'n fu dels anglesos fins la seva expulsi d'aquelles terres. 

Ja el 12, els anglesos patirien una gran derrota, per Suffolk fra un dia desgraciat, ja que els francesos aconseguiren pujar les muralles de la ciutat i dirigir un atac definitiu sobre aquesta. Joana, reb un cop de pedra al cap, amb la fortuna que el seu casc la proteg de la mort. Ella i el casc varen caure a terra, per rpidament, Joana, que havia estat al mig de la batalla en tot moment amb l'estendard alat, es va aixecar de seguida i va aportar l'adrenalina suficient a les tropes com per acabar vencent i, fins i tot, fent presoner a Suffolk al final del dia. El 1898, un escultor francs, Lanson, va erigir una esttua a Joana en la que aquesta es portava la m al cap, per recordar el cop. Aquesta esttua es pot trobar a la Place du Martroi, Jargeau. William de la Pole, el Comte de Suffolk, restaria tres anys presoner. Sortiria el 1431, per el 28 de gener de 1450, morira assassinat. John de la Pole, el seu germ, el succeiria.

Amb rapidesa, l'exrcit del Delf va aprofitar el rejoveniment d'nim de les tropes i en dos dies es varen plantar a Meung, el segent objectiu. Van fer un atac nocturn aquesta vegada, desprs d'haver-ho preparat acuradament el dia 13 a Orlans. El dia 14 es va produir un atac i, sense haver acabat aquest ni haver fet capitular la ciutat, es va passar a bombardejar el dia 15 la fortalesa de Beaugency, sempre des d'una de les illes de l'interior del Loira, estant protegits. Beaugency, va ser defensada per una guarnici anglesa de la m de William Gough. Al veure venir la derrota, els anglesos varen pactar la rendici i varen marxar lliurement el mat del 17 de juny. 

Tanmateix, el dia 13 de juny, havia sortit una expedici de prop de tres mil pagesos, des de Janville, al nord d'Orlans, passat Patay, encomanada per Bedford i dirigida per Sir John Fastolf. A ell, se li un John Talbot, que venia de Meung el dia 16 amb reforos. Els dos decidiren anar a atacar els francesos a Beaugency, amb el desconeixement que ja havia estat presa de bon mat. D'aquesta manera, baixant del nord, els anglesos varen topar amb l'exrcit de Joana, que venia d'alliberar Beaugency. Aleshores, varen formar files i es varen disposar a lluitar; amb la desgrcia pels comandants anglesos de qu les seves tropes no van voler pas entrar en combat, segurament ensumant-se la derrota, i varen fugir a Meung. Aix els armanyacs aquella mateixa nit varen tornar a Meung tamb, on els anglesos tenien una defensa ms ptima establerta, donat que estaven en una fortalesa. Per tot i els bombardeigs, no varen poder evitar la derrota, i amb la lli apresa, el 18 de juny varen marxar d'hora cap al nord, amb l'intenci de tornar a Janville, per un antic cam rom, probablement per esperar reforos des de Pars, la qual cosa volien evitar els francesos.

Les viles de la riba i de la vall del Loira havien estat, doncs, recuperades per l'exrcit de la Pucelle, per la gesta no va acabar aqu, ja que es temia que, deixant escapar els anglesos, aquests podrien tornar reforats. Aix que desprs de discutir qu calia fer, Joana va encoratjar els seus capitans a anar a l'encontre dels anglesos abans d'arriscar-se a patir unes hipottiques conseqncies desfavorables. Semblava una tasca difcil, per no sabien pas que els anglesos s'havien aturat no massa lluny de Janville, a reposar, concretament a Patay, tot i que el punt exacte no es coneix. D'aqu el nom de la Batalla de Patay.

Quan els dos exrcits es varen sentir a prop, es prepararen, Frana va posar tota la carn a la graella mitjanant la cavalleria pesant amb La Hire i Ponton dirigint-la; el Bastard i Alenon, en el cos de l'exrcit varen prendre part, mentre que Joana i Richemont es quedaren en un segon pl. La tctica francesa fou la de llenar la cavalleria a l'atac per eclipsar els prop de 500 arquers que van prendre les posicions davanteres per mirar d'aturar-los. La velocitat dels francesos aviat va superar el radi d'acci de les fletxes i aix els eclipsaren. La tctica havia sortit b, perqu superada la lnia d'arquers, varen poder dirigir-se al cor de la formaci anglesa on hi havia el segent escull: Fastolf.  

Els arquers havien estat dirigits per Scales i Talbot, que varen ser capturats mentre que ms enrere havia quedat Sir John Fastolf, que s'ho va veure venir i, superats els arquers fug en veure que les seves tropes no se'n sortirien, amb la poca tropa que encara restava darrere la protecci dels arquers i estava a punt d'entrar en combat tot derrotat cap al nord. Els anglesos havien patit la derrota definitiva a les terres de Loira i els camps de les rodalies, aquest ltim combat resolt fcilment en poca estona; obrint les portes definitivament a la consagraci de Carles VII com a rei de Frana a Reims. En aquest moment de glria, Joana va decidir no aprofitar-se'n i mostr pietat vers els presoners anglesos. Joana va demostrar aix que no tenia esperit de venjana tal com marquen les directrius de l'esglsia, ms en el judici a Rouen ja va dir que mai havia matat cap home, parlant dels motius pels que portava l'estendard:  Era jo mateixa qui portava l'esmentat estendard quan jo carregava vers els enemics, per evitar matar alg. Jo mai vaig matar un home .

 La confirmaci de la validesa de la paraula de Joana: Reims.

El viatge cap a Reims.

El viatge que havia de dur a Carles VII cap a la seva consagraci, es presentava fora difcil tot i la presncia de la Pucelle, la qual havia demostrat que grcies a la seva habilitat per encoratjar un exrcit anmicament derrotat donada la dinmica negativa de la qual venia que no mentia quan deia que l'nica prova per saber si era cert que era una enviada no era altre que ella treuria Orlans del seu setge i duria el rei a Reims, car Reims en aquell moment estava guardada per els borgonyons com bona part del trajecte que condua a aquesta ciutat. 

La comitiva de la cort que va iniciar el cam cap a aquesta ciutat, per es va trobar amb un panorama no esperat; la fama de la Pucelle s'havia ests per bona part del territori i all havia fet que l'exrcit armanyac del Delf fos temut. All va ser una sorpresa que es varen anar trobant al pas per les diferents viles de renom que hi havien a la ruta que portava a Reims, ben al nord de Frana. Aix doncs, Joana va passar sense gaires problemes per successives ciutats com ara Gien, Saint Fargeau, Mzilles, Auxerre, Saint Florentin i Saint Paul (ruta que an des de la victria de Patay el 18 de juny, fins el 5 de juliol a Troyes). 

Des de Gien, per exemple, es varen anar enviant invitacions a diverses autoritats per assistir a la consagraci del Delf qui volia fer saber a tothom que seria oficialment el nou rei legtim de Frana. Abans d'arribar a Mzilles, Carles ja va agrupar tots els contingents que formarien l'exrcit reial que l'havien d'escortar fins a Reims (29 de juny). D'Auxerre, es va arribar a preveure una guerra posat que hi havia una petita guarnici enemiga, per desprs de tres dies de negociacions, es va aconseguir extreure la collaboraci d'aquests amb Carles VII i les conseqents provisions per tal de proseguir la ruta (aproximadament l'1 de juliol).

El segent escull en el cam, era la ciutat de Troyes; una ciutat amb guarnicions borgonyones de ms de mig miler d'unitats. Aqui es varen presentar dues opcions: seguir o fer un canvi d'estratgia i encarregar-se d'arribar a Reims en un altre moment. La veu preponderant, la van portar els nobles de sang reial, que van intentar imposar el seu criteri. Aquests i la majoria dels capitans, varen creure convenient dur la batalla a la zona de Normandia com a segent pas, abans de passar per Reims. En aquest sentit varen persuadir el Delf. Joana, per, era contrria a aquesta decisi car va dir que les seves veus li havien indicat que el cam a seguir en aquell moment no era altre que la coronaci definitiva del Delf a Reims perqu all ajudaria a fer davallar l'autoritat, el suport i el poder dels seus enemics. I amb aquesta idea an a convnce'l, acompanyada de Jean d'Orlans, el Bastard a Troyes, desprs d'haver convenut la majoria dels capitans, segons el propi Bastard confessava en el procs de nullificaci.

Mentrestant, la ciutat de Troyes, es dividia entre la gent que estava disposada a aguantar, i els burgesos de la ciutat que tremolaven davant de l'arribada de l'exrcit reial i les dures conseqncies que podia tenir veure's involucrats en un setge. 

Fer cambiar el rei d'opini fra fora difcil, per Joana ho va aconseguir mitjanant l'argument de les seves veus. El Bastard, va recordar en el procs el segent:   Noble Delf  va dir ella  ordena a la teva gent que vagi i posi en setge el poble de Troyes, i no perdeu ms temps en tals llargs consells. En nom de Du, abans hagin passat tres dies, jo us portar cap a l'interior del poble, amb bones maneres o per la fora, i deixarem atnits de gran manera els falsos borgonyons.   D'aquesta manera, el rei accept i es decid avisar la vila de les intencions reials, amenaant-los; la qual cosa no fu atemorir des d'un primer moment la ciutat, creant aix un clima prebllic; Joana fins i tot va comenar a collocar estratgicament les tropes de manera perfecta, ja que va dir que dos o tres dels seus soldats ms experimentats no ho podrien haver fet millor. Una de les trobades ms importants, va ser entre Joana i el germ Ricard, enviat per els troyencs. D'aquesta trobada, Ricard, result convertit en un home ben fidel a la causa armanyac, segons un Burgs de Pars en el llibre titulat  Le Journal d'un Bourgeois de Paris . s un llibre annim, per se sobreentn que l'escriuria aquell qui es va posar en el ttol d'aquest.

A les portes de Troyes, doncs, l'exrcit va romandre durant cinc dies, amb les negociacions, del 5 al 10 de juliol. El 9 de juliol, es va permetre entrar el rei a la ciutat i el deu, penetr l'exrcit. La guarnici borgonyona va romandre quieta al centre de la ciutat amb certa passivitat. Pertant, van decidir no lluitar. Arrel de la ressoluci de l'entrebanc ms poders de la ruta, les segents viles varen suposar un espcie de cam de roses. El 12 de juliol s'arrib a Arcy i un dia desprs a Chlons, ciutat que espantada, no va dubtar a entregar rapidament les claus de la ciutat al Delf. Aquestes dues ltimes ciutats, amb Troyes, quedaven molt a prop en el mapa de Domrmy i Vaucouleurs, s pot dir aix que Joana havia tornat als seus orgens havent donat una volta pel reialme francs havent recollint tota una srie de triomfs que ella mateixa havia pronosticat i proms. Fou per aquests pobles en els quals Joana es va retrobar amb gent de Domrmy com ara un cos seu cistercenc dit Nicholas Rome, o Jean Morel, padr d'ella, entre d'altres vilatans.

El dia 15 de juliol, la Chevauche (la cavalcada) com aix es coneix en francs, va arribar al castell de Sept-Saulx no gaire lluny ja de Reims, on hauria d'esperar els esdeveniments que el permetessin entrar a la ciutat. No trigaren aquests pas massa a produir-se, ja que el mateix dia, el Delf va rebre en una carta la submissi formal de les autoritats de Reims a ell i el seu exrcit. Amb precauci, doncs, van desestimar l'opci de resistir sabent que un setge probablement no els comportaria gaires beneficis. El 16 de juliol entr la comitiva armanyac a la ciutat de Reims, doncs.

La coronaci del Delf a Reims.


Sabem que el dia de la consagraci definitiva del rei francs a Reims, va ser el 17 de juliol. No va ser la cerimnia ms esplndida del moment puix que les circumstncies de la guerra ho impedien, per el ritual es va dur a terme de totes maneres. Joana va assistir-hi, i sembla ser que en una posici ben privilegiada i amb el seu estendard, la qual cosa delata un dels moments claus en la histria de Joana, representat per alguns quadres. Aquest moment, s vist tradicionalment com el clmax de l'epopeia de Joana, el punt ms lgid.

La cerimnia en si, va estar mancada, doncs, d'alguns elements tradicionals que varen sser ben substituts, com per exemple alguns objectes simblics reials. El que si que es va aconseguir, sn els elements originals per a la unci; s a dir, la crema de la Santa ampolla duta de l'abadia de Saint Remy.

L'altra epopeia: el cam cap a Rouen.

La campanya a l'Illa de Frana.

Arribada fins a aquest punt, tericament Joana ja no tenia res ms a fer a l'exrcit. Havia complert la seva promesa perfectament, o segons ella, simplement havia complert correctament les ordres que li havien assignat les seves veus, s a dir, Du. Per ella, com molts d'altres, varen veure que mentre la ciutat de Pars estigus presa per les tropes angleses, difcilment el nou rei podria fer-se clarament amb el control del reialme de Frana, puix que Pars, n'era la capital.

El mateix dia de la coronaci, Joana va enviar una carta al Duc de Borgonya, fent una referncia a una altra enviada tres setmanes abans en la que li demanava que ans a la coronaci del Delf. D'aquella no en va obtenir pas resposta. Tanmateix, el motiu de la carta, era la demanda d'una treva a petici del nou Rei de Frana. Ella va ser respectuosa en el to de la demanda tot i que li va recordar, una cosa ben usual en aquella poca, potser intentant deixar-li entreveure una contradicci en les seves aliances contra l'armanyac:  ...com els cristians fidels haurien de fer; i si us complau de fer la guerra, aleshores aneu contra els Sarracens . D'aquesta manera s un testimoni ms que reflecteixen la presncia de les lluites entre cristians i islmics a l'edat mitjana. Aix, fins i tot per ella, l'objectiu islmic era normal i legtim, seguint el dogma cristi del moment, doncs.

El mateix dia de la coronaci, encara, varen arribar emissaris del Duc de Borgonya i s'iniciaren les negociacions per arribar a la pau, o a una treva, que s el que es va acabar pactant. No va ser la pau que va desitjar Joana tal com va expressar en la mateixa lletra, per com a mnim la va obtenir durant quinze dies. Tanmateix la treva, no va ser pas gratuta, ja que hi varen haver interessos poltics al rerefons d'aquesta.

Carles VII, doncs, necessitava fer-se amb Pars, per exercir de Rei amb poder efectiu sobre el reialme, a ms a ms de qu no tenia inters a crear un mala imatge d'ell mateix duent a terme una conquesta violenta de terres que aleshores passarien als seus dominis i un dia o altre li podrien passar factura; per per altra banda, el que va moure el Duc de la Borgonya a signar la treva, fou la necessitat de guanyar el temps suficient per refer-se. s a dir, poder fer un examen general de la situaci, resituar-se sobre el terreny i refer les aliances amb l'angls Bedford, regent en aquell moment d'Enric VI (que acab el 1437; havia nascut el 6 de desembre de 1421). 

Una treva amb el Duc borgony, no volia pas dir cessar les lluites contra els anglesos. D'aquesta manera, Carles, va decidir amb l'objectiu clarament fixat a Pars, aprofitar els jorns de treva duent l'exrcit reial en una espcie de tour per l'actual regi francesa d'Illa de Frana a l'espera d'anar-les vassallant poc a poc, aix sacrificava l'opci d'atacar directament la capital podent-ho fer desprs amb ms punts a favor. Aix l'Exrcit va passar successivament sense entrebancs per ciutats com Corbeny el 21 de juliol, Soissons el 23 de juliol, el Castell de Thierry quatre dies desprs, Montmirail ja l'1 d'agost, Provins el 6, Coulommiers un dia desprs, La Fert-Milon el 10 d'agost, i Crpy l'onze. L'objectiu, era anar collocant les seves tropes de forma estratgica per amenaar la capital del reialme. 

Els dies segents, el 12 i el 13 d'agost, Carles, provar des de Crpy estant, l'atac directe contra Pars. De la vila restant al nord est de la capital francesa varen fer un petit desplaament primer a Lagny le-Sec i desprs a Dammartin. Per la guarnici angloborgonyona, alerta, va fer una bona anticipaci sortint a l'encontre d'aquests i els va aconseguir aturar, fent-los retrocedir altre cop fins a Crpy. Aquella temptativa armanyac, va cridar l'atenci anglesa que mitjanant Bedford, els va enviar una ofensiva, un repte de duel el 14 d'agost a Montpilloy, al qual varen accedir els francesos d'anar-hi el dia segent. All els anglesos tenien una resistncia ben formada, capa de fer front a lexrcit reial francs condut enrgicament per Joana.

Montpilloy, era una vila que quedava enmig de Crpy i Pars, i all els anglesos varen estructurar la seva guarnici de la forma tradicional, amb els arquers a davant tot esperant l'adeversari. La batalla, va ser en s el suficientment estranya com per a provocar desprs de diversos atacs la retirada a Pars de les tropes angleses mentre el seu cap, Bedford, marxava a Rouen a sufocar unes revoltes que havien esclatat. De fet, els francesos que fins aquell moment no havien trobat una resistncia de certa entitat a l'Ile, havien preferit fer d'aquesta espcie de tour al voltant de Pars, d'una exhibici tot evitant enfrontaments directes amb els borgonyons. Aquesta actitud, no agradaria pas gaire a Joana. La batalla de Montpilloy va deixar entreveure que l'exrcit angls no mostrava una actitud massa diferent de l'armanyac.

D'aquesta manera, qui sortia guanyant en tot aix, a banda dels armanyacs fent-se amb Montpilloy, era Felip el bo, s a dir, el Duc borgony, a qui Bedford deixava la defensa de la capital francesa. El borgony se sortia amb el que buscava, doncs tenia a favor la prpia ciutat que era potencialment proborgonyona.

Pars.

Joana trepitjaria Compigne, una vila que toca l'Oise, un afluent del Sena estant en territori borgony, per primer cop a mitjans del mes d'agost, aproximadament el 18 juntament amb l'Exrcit i el rei. All la ciutat obr les portes a l'arribada d'aquests. La situaci va arribar a ser una mica peculiar, perqu l'avan de les tropes franceses cap a Pars, contrastava amb la prpia diplomcia armanyac que es dedicava a oferir pactes i enteses amb els borgonyons, els vertaders enemics en aquella zona. El 21 d'agost fins i tot es va arribar a una pintoresca treva que tenia per finalitat cessar els atacs durant quatre mesos a ms a ms de cedir alguns pobles al Duc de Borgonya, a ms a ms es va arribar a prometre un Conferncia de pau de cara a la primavera del segent any. Naturalment, es tractava d'una estratgia per confiar l'enemic borgony; ja que dos dies desprs de la treva, el 23, Joana i el Duc d'Alenon varen marxar de Compigne, deixant-hi el rei, per a atacar finalment l'objectiu final: Pars.

Amb un batall, en dos dies es varen plantar a Saint Denis (just a davant de la capital de Frana, seguint el curs del Senna); des d'all volien llenar els atacs contra les portes de la fortificaci parisenca. Per un atac contundent i definitiu, per, van haver d'esperar l'arribada del rei, que es va fer efectiva a Saint Denis el 7 de setembre. Aix, el dia segent, es va decidir atacar per la porta de Saint-Honor, que quedava al nord oest de la ciutat. L'ofensiva va resultar un fracs donada la resistncia borgonyona combinada amb la ja anticipada tendncia tamb proborgonyona dels seus habitants. A ms a ms, Joana, va ser ferida per una fletxa en una cuixa. Aix, va accelerar la decisi que el rei estava abocat a prendre: la retirada (efectiva el 10 de setembre. Aquesta decisi era totalment el contrari del que hauria volgut Joana, que com en la resta de batalles havia demostrat valor i valentia. 

Joana va retornar a Saint Denis el dia 9, on all va donar grcies a Du pel fet que no fra mortal. El Delf, ara Rei, a partir d'aquell moment va agafar plenament el control de la situaci en el s del seu exrcit i la seva cort, essent ell el mxim influenciador en les decisions d'ell mateix; passant per sobre de les veus que fins ara havia tingut en compte de Joana. Aix pos fr, va detenir la campanya militar. All seria un factor de tensi amb la prpia Joana a partir d'aquell moment. El Rei francs, amb aquella aturada no expressava pas l'intenci d'abandonar definitivament la lluita, sin que simplement optava per pensar i defensar l'opci de conquerir-la mitjanant la pau, tractats i d'altres oportunitats, doncs, en un futur. Precisament aquesta s la via que va decidir prioritzar com a mxim dirigent, el Rei de Frana, la via del pactisme.

El 21 de setembre dissoldria l'Exrcit reial a Gien; desprs de fer un recorregut que el va dur cam de la vall del Loire, sortint del nucli parisenc l'11 de setembre, i travessant ciutats destacades com Provins o Montargis.

Seguir per la via del pactisme, significava reafirmar-se en l'idea que Joana ja no li era necessria. Ella havia proms coronar-lo a Reims i aix havia estat. Un cop consagrat volia aplicar la poltica que ell creia convenient d'aplicar amb legitimitat per ser el Rei. El seu objectiu final era el de refer l'harmonia entre la noblesa de Frana, refer l'estructura familiar i arribar a la pau definitiva amb els borgonyons per tal d'afrontar amb molta ms fora a les espatlles l'expulsi definitiva de les presncia anglesa al seu reialme. Per fer aix, necessitaria el temps que estava disposat a passar allunyant-se d'incomodar els borgonyons tot humiliant-los amb victries militars sobre aquests. Segons la seva filosofia noms aix podria fer front a Enric VI (al 1435, finalment el Rei de Frana obtindria la ciutat de Pars de mans del Duc de la Borgonya, Felip el Bo mitjanant el Tractat d'Arrs). Aquesta estratgia mai la va fer saber a Joana, a la qual probablement no tenia pas cap obligaci de fer-se-la saber, com tampoc en tenien els seus consellers, donat que ella, de fet, mai havia pertangut al Consell Reial.

Les desavinences de Joana amb la Cort.

Joana va comenar a inquietar-se profundament davant la nova estratgia del Rei, pausada i sense l'urgncia dels ltims temps. Ella no podia pas acabar de comprendre sense cap explicaci com el Rei havia decidit deixar de banda el fet militar per els processos de treves. A banda, va decidir de separar els generals tot dividint-los i destinant-los a diverses regions. Aix, quan Joana volgu reemprendre la campanya militar, ho va haver de fer sense la presncia del Bastard ni del Duc d'Alenon; aquest ltim que a la seva vegada demanaria sense xit a la Cort que Joana l'acompanys en la campanya a Normandia. 

En aquest perode de treves, Joana va residir a Mehun-sur-Yvre amb la cort. All, Carles VII establiria la seva residncia favorita i el 1461 hi moriria. Mehun, s un castell que havia estat restaurat per l'oncle de Carles VII i que quedava fora lluny de Pars, a la zona d'influncia del Loira. Sola doncs, va preparar all un seguit d'enfrontaments amb la intenci de reemprendre la campanya militar en primer lloc a Saint Pierre-le-Motier i a La Charit-sur-Loire. Primer de tot, va haver de passar per Bourges, avui important ciutat travessada pel riu Cher per trobar els reforos necessaris. Jean d'Aulon, ho explicava al procs de nullificaci:  ...per aconseguir aix i reclutar homes, la Pucelle an al poble de Bourges, en el que ella va reunir les seves forces; i des d'all, amb un cert nombre d'homes armats, dels quals Lord Elbret n'era el cap, ella an a assatjar el poble de Saint Pierre le Moustier 

Sobre Saint Pierre, ciutat tamb de l'entorn del Loira com La Charit, Joana s'hi va dirigir a finals d'octubre, i es va fer amb ella tot just el 4 de novembre. Nogensmenys, havia fallit en un primer moment, segons explica Jean d'Aulon escuder i pertant testimoni dels fets: 

 ...i els que hi havien ho van fer el millor possible per prendre'l Pierre, per, a causa del gran nombre de gent al poble [ ] els francesos foren obligats i forats a abandonar [ ] i en aquest moment, el Testificant sempre va parlar autoanomenant-se  el Testificant , expressi extrapolable a  un servidor  i, expressant-se a ms, en tercera persona (recorrent en aquesta poca) com si estigus parlant d'una altra persona quan es referia a ell mateix fou ferit per un cop al tal, que no es va trencar, per el va deixar sense aguantar-se ni poder caminar: aleshores es va adonar que la Pucelle s'havia quedat acompanyada per un nombre molt redut de gent seva i d'altres: i, el Testificant, veient que el problema podia anar ms enll que una bona part de l'exrcit havia fugit, va muntar un cavall, i an immediatament al seu auxili, exigint-li qu estava fent all tota sola i perqu no havia marxat com la resta. Ella, desprs de treure's el casc del cap, replic que no estava pas sola, i que encara li restaven a la seva companyia cinquanta mil dels seus homes, i que no marxaren fins que no hagussin prs el poble.
I el Testificant digu que en aquell moment ella ja podia dir el que volgus que amb ella no hi haven ms que quatre o cinc persones en el sentit literal, bviament, sin referint-se a l'expressi  sou quatre gats , i aix ell ho coneix perfectament [ ] qui de manera semblant la veia  

Jean, li tornaria a exigir que es retirs del camp de batalla, en esposta de la qual obtindria l'ordre d'anar a buscar un grapat de fals i valles per a construr un pont que els permets travessar la trinxera amb el poble. Els pocs que quedaven, aix ho faren de forma eficient, amb la qual cosa n'obtindrien l'entrada i la victria sobre aquell poble llur resistncia fra ms reduda. Afegiria que aquelles accions crearien en ell una imatge molt ms divina de la Pucelle.

Abans de prosseguir amb La Charit, el 20 de novembre de 1429, Joana va adrear una carta al Rei, tot implcant a Catherine de La Rochelle, defensora del punt de vista de les treves, pertant un altre portaveu de les tesis del Rei (en contraposici amb Joana) amb qui s'havia entrevistat. Aquesta dona s'associava amb el germ francisc Ricard. En aquest cas, oana v respondre a les afirmacions de Caterina en les quals aquesta express que havia tingut unes visions en les que se li apareixia una dona vestida de blanc (en allusi a Joana) i amb unes sabates d'or dient que aniria per totes les ciutats reclamant-ne l'or i la plata, a l'igual que li ho reclamaria al rei (fent referncia, doncs a que finalment tot aquest metall aniria a parar a les mans de Joana en  gratitud  pels serveis prestats). Joana, doncs amb la carta va desmentir totes les afirmacions de Caterina i va recomanar-li que torns amb el seu marit, a les tasques domstiques i a criar la canalla. Aix, va afegir que quan veis el rei l'informaria de l'estat de  bogeria completament sense sentit  d'aquella dona.

Aleshores, tot seguit prepar l'assalt a La Charit, un assalt que es perllongaria profundament. Aquest s un dels punts ms rellevants en la histria de la marginalitzaci de Joana. El rei, li proporcion un exrcit que mai va estar a l'altura de la resistncia de la ciutat. No massa ben equipat i baix en nombre d'unitats. Joana va demanar uns reforos a les ciutats del voltant que mai varen arribar tret del material que va enviar Clermont-Ferrand. I finalment, el dia de Nadal, desprs d'un mes just i un dia, Joana va decidir-se a abandonar el setge vers aquella ciutat deixant-hi l'artilleria que restava. Les condicions climatolgiques, a ms, es varen anar fent ms difcils ja que poc a poc es penetrava dins les fases ms profundes de l'hivern, un perode tradicionalment poc donat a les guerres.

L'ennobliment de la seva famlia?.

Sobre aquest, novament tornem a trobar diversitat d'opinions per la qual cosa la discussi est oberta i novament un front entre els teoritzadors  clssics  i els  ortodoxos . Per comenar, per la majoria dels primers, acostuma a ser la prova que clarifica que hem d'anomenar Jehanne amb el cognom, s a dir,  Jehanne Darc  (avui d'Arc) amb la ximplesa del raonament de qu es tracta d'un document oficial. Aquesta afirmaci, ultrapassa la paraula de Joana en el procs, (anteriorment esmentada) declaraci d'aquesta que, defensen els  ortodoxos  tendint a afirmar que sobre aquest document, es tracta d'un frau i, per tant, s fals.

Tericament doncs, el 29 de desembre a Mehun, el Rei tramet una carta d'ennobliment a la famlia de Joana que englobava tamb la seva descendncia, masculina i femenina. Fins aqu, aquest s el pressumpte fet, que es considera per els defensors de la seva validesa com una espcie de recompensa per els serveis prestats.

Aix doncs, s'entra de ple en la polmica quan l'altre sector d'historiadors analitza el text. D'aquesta manera s'inicia doncs, a ms de la discussi per l'oficialitat del cognom  Darc  en vida d'ella, a discutir-se tamb sobre la paternitat i maternitat real de Jacques i Isabelle, que apareixen en el text com a pares d'ella; en un text suposadament oficial. Els punts ms rellevants que s'acostumen a argumentar per a demostrar que el text s fals i que, per tant, no hi hagu pas cap ennobliment, sn els segents:

En primer lloc, fent referncia al nom, (Jehanne Darc) ella mai va anomenar-se de cap altra manera que de la que va declarar al procs, s a dir,  Dins el meu poble se'm deia Jehannette. A Frana, se m'anomenava Jehanne des de la meva arribada.  El mateix jutge principal de Rouen, doncs, no la va anomenar pas de cap altra manera que  Jehanne, comunament anomenada la Pucelle  durant tot el procs. Joana, la Pucelle, s la frmula que sempre utilitz en totes les seves cartes ella mateixa, com tampoc li posarien cap cognom els vilatans declarants al procs de nullificaci.

En segon lloc, es posa en entredit la veracitat concreta de certs fragments, els ms discutits en els que es fa referncia a all que va fer Joana per la corona francesa: 
 s per aix que nosaltres fem saber amb tot, el present i l'esdevenir, que, tenint en compte all de ms amunt refereix als termes que s'havia expressat en el pargraf de ms amunt de la lletra, considerant a ms agradable els, molts i aconsellables serveis que Jehanne la Pucelle ja prestava i prestar en el futur, ho esperem, per nosaltres i pel nostre regne, i per altres certes causes que ens mouen, amb aix ennoblim la susdita Pucelle  

Aleshores la pregunta que es fan els detractors s la segent: perqu la lletra no descriu les campanyes, els mrits en s que l'han duta a aquest reconeixement? Afirmen, doncs, que tots els documents d'aquest tipus del segle XV contenen una detallada descripci dels fets que, en efecte, provoquen aquestes lletres d'ennobliment. En aquest cas, Joana va aconseguir conduir Carles a Reims desprs de les ja esmentades gestes que el propi Rei havia reconegut. 

En tercer lloc, es parla de l'ennobliment per tota la famlia tant en lnia masculina com en femenina:   i tot el seu parentiu i llinatge, i, en favor i contemplaci d'icelle Jehanne, tota llur descendncia masculina i femenina  . En aquest cas, hom es pot remetre a debatre aquesta sentncia afirmant que a Frana ja hi havia una llei slica i per tant, les dones no podien beneficiar-se d'aquests favors per lnia hereditria. Els  ortodoxos , afirmen que Carles V de Frana, el primer a utilitzar el ttol de Delf (que ve pel territori Delfinat), feia una ordenana el 1368 amb la que reforava que la noblesa nicament es transmetia per lnia masculina. Aix d'aquesta manera quedaria sense validesa, doncs el tema de la descendncia per lnia femenina. 

L'ltim punt que s'acostuma a criticar s el del segell que es va fer servir per la lletra. Els estudis realitzats ens diuen que es tracta del segell ordinari que el Rei feia servir, i no pas del Gran Segell, guardat per Regnault de Chartres, qui sembla ser que durant aquells dies no se'n va separar. El Gran Segell era obligatori per a les Cartes d'ennobliment. 

Finalment, els defensors de les afirmacions de qu la lletra s falsa, fan un salt en el temps i viatgen als anys 1550 amb Robert de Fournier, (bar de Tornebeu) i al 1600 amb Charles du Lys, els quals sembla ser que eren descendents de la famlia  Darc  i van reclamar els drets nobiliaris que tericament els pertanyien. Doncs b, sembla ser que varen haver de litigar per tal d'aconseguir-los; un fet una mica estrany ja que els haurien de venir d'herncia. 

Altres tesis sobre aquest fet, no responen necessriament a la  clssica ; es parla d'una confirmaci de la carta d'ennobliment amb Robert, bar de Tournebeu que l'octubre de 1550 fu una petici juntament amb el seu nebot Lucas de Chemin, senyor de Fron, tots dos descendents d'una filla de Pierre du Lys. D'altra banda, es diu que dels tres germans de Joana, dos tingueren descendncia: Jean i Pierre. Els descendents del primer van adoptar el nom  Du Lys , i del segon, en van sortir dos fills, del mateix nom: Jean. El primer va tenir una filla i el segon esdevingu Regidor d'Arrs. Aquest ltim tornaria a Frana i adoptaria tamb el nom  Du Lys  i tindria dos besnts, Charles du Lys i Luc du Lys, que reclamarien els drets. 

Encara una altra, ens diu que Pierre du Lys, germ de Joana, tingu un fill, Jean du Lys qui mor sense descendncia el 1501. Aix, durant els segles XVI i XVII aprofitant que un dels privilegis de l'ennobliment de les famlies, era l'exempci a l'hora de pagar els impostos, haurien aparegut falsos familiars o descendents de la famlia de Joana que haurien volgut aprofitar-se'n. Aix expliquen la demanda i els litigis de Charles du Lys i del bar de Tornebeu. Tamb s'afirma en aquest sentit, a l'hora d'explicar els litigis, que Carles IX (1550-1574), hagu suprimit els beneficis de transmissi per les dones i aix aquests hagueren de recolzar-se en la descendncia del germ de Joana, Pierre (du Lys), de l'nic que se sabia que havia tingut un fill. Provaren d'inventar-se una altra dona per a Pierre, que va tenir solament un fill, sense descendncia (Jean du Lys) i a partir d'aqu una srie de fills que no surten registrats en les enquestes de noblesa fetes de 1476 a 1551. Aix, l'ennobliment de Joana i la seva famlia segueix essent un misteri.

El declivi definitiu: les ltimes campanyes.

Joana pass la resta de l'hivern, desprs de l'abandonament de la campanya a La Charit, en el castell de Sully, el qual pertanyia a Georges de la Trmoille tot desprs d'algunes estades a Bourges i a Orlans. Mentre Joana feia la seva estada, seguien els trmits que duien el Delf i el Duc de la Borgonya amb Compigne. El Rei de Frana havia acceptat que aquesta ciutat que estava en territori borgony, passs a aquest, a canvi de la neutralitat del Duc. El Borgony, per, encara seguia amb les negociacions paralleles amb Anglaterra, la qual cosa no agrad gens al Rei, que li havia ofert la seva confiana i finalment decidiria tornar a prendre la ciutat, que ja tenia del seu favor en quant als seus habitants.

Aquest fora un dels motius de la tornada de Joana al panorama militar. Ella, seguia amb la intenci de fer el possible per expulsar definitivament els anglesos, sense passar per les treves que intentava portar Carles VII. Aquestes treves, acabaren el mar de 1430 i Joana, que pacientment les havia respectat, torn al camp de batalla, en direcci a Compigne amb un modest batall i ho fu sense esperar que el Rei li ho permets. Parallelament a aix, Joana dict diverses lletres desde Sully, dues dedicades als ciutadans de Reims (els dies 16 i 28 de mar) on els assegurava que els auxiliaria en cas de setge (aquests se li havien adreat abans tement-ne un) ) i una altra carta el 23, molt ms atrevida i desprs polmica, als hussites. De fet, es tractava d'un ultimtum en el que els tractava d'heretges (la carta anava dedicada als  hertics de Bohmia"). En aquesta els cridava a que tornessin a la fe catlica i aix a la llum verdadera si no volien que ella mateixa liders una croada en contra d'ells. La utilitzaci que se'n fu desprs per part dels seus detractors s la que es va voler posar en el lloc del Papa, que n'acabava d'anunciar una, en la que pretenien prendre part junts els borgonyons i els anglesos.

Sembla ser que aquesta carta amenaadora va dur l'empremta, o la influncia del germ Jean Pasquerel, que era el seu confessor, amb qui junt tamb amb el seu germ Pierre, Jean d'Aulon i el petit batall, partiren de Sully. El primer repte d'aquesta nova etapa en els camps de batalla, fou a Lagny-sur-Marne, a la vora del riu Marne, afluent del Sena molt a prop de Pars. All hi havien guarnicions angleses, i destacaments borgonyons. Joana els va poder derrotar, el 29 de mar grcies tamb a l'ajuda de les tropes mercenries itliques de Berthelemy Baretta que va reforar el regiment de Joana amb unes 200 unitats. 

Ja a l'abril del mateix any, Joana protagonitzaria l'ltima de les seves victries en el camp militar. Va ser amb un encontre amb les tropes borgonyones dirigides per Franquet d'Arras. Ella, va necessitar carregar tres cops contra la defensa mercenria borgonyona que havia sortit de Pars amb ms de 300 unitats, en front a les prop de 400 que dirigia Joana, sense reforos de part del rei. La batalla va acabar doncs amb la rendici d'Arras, que li va oferir la seva espasa com a prova. Aquest aspecte seria tractat al procs de Joana el 24 de mar de 1431, ja que ella va dir que a partir d'aquell moment utilitz l'espasa guanyada mentre que no va voler donar detalls de la que duia habitualment, la que havia rebut a Sainte Catherine de Fierbois. El dest d'Arras, fou l'esdevenir presonera, i d'aqu, la seva execuci desprs d'un procs d'uns quinze dies a Lagny mateix, a mans d'un oficial de Senlis de la justcia de Lagny. 

El 10 de mar de 1431, Joana declarava en el seu procs, que en la setmana de Pasqua de 1430 (es creu que el 22 d'abril), a Melun estant, les seves veus, les de Santa Caterina i Santa Margarita, li feien saber que seria capturada abans del dia de Sant Joan, s a dir, el 24 de juny, no tenia perqu patir, per perqu Du l'ajudaria a passar el trngol. A ms a ms, ella prov de demanar a quina hora seria presa en captivitat, per les veus no li ho varen dir.

El 24 d'abril, Joana arribaria a Senlis, on tericament esper per uns reforos del Delf. D'aqu fins ja el 14 de maig, no se sap amb certesa qu s el que va fer. Se sap que hauria passat per Crpy, Compigne i per Soissons (que no permet que Joana actus excusant-se amb qu la gent no volia problemes. Guiscard Bournel, el capit d'aquesta ciutat, vendria setmanes desprs de forma secreta aquesta ciutat als borgonyons), tornant el 14 a Compigne. Tanmateix, el que est ms clar, s que mentrestant l'aliana anglo-borgonyona es refeia i el Duc de Borgonya comenava a guanyar terreny amb l'afany de fer-se amb la ciutat de Compigne. L'objectiu era assatjar-la, ja que els ciutadans es mostraven proarmanyacs i no oferien la seva rendici. El 6 de maig, mentrestant, la cort armanyac reconeixia el desastre que havien produt les ltimes treves pactades amb els borgonyons, sobretot la treva de neutralitat amb Compigne (afirmaci reforada per l'Arquebisbe de Reims), que les havien aprofitat per refer-se i refer les aliances amb Anglaterra i iniciar un altre cop tot un seguit de batalles.

El Duc, aix, va aconseguir avanar fora durant el mes de maig amb l'objectiu d'arribar aviat a Compigne. Primer va prendre el pont de Choisy-au-Bac ciutat que va caure el 16 de maig, va seguir fent-se amb el monestir de Verberie i finalment va aconseguir arribar a Compigne a finals de mes, el 22, dia en qu la pos en setge. Joana, per la seva banda, se sap que del disset al vint-i-u de maig pass novament per Crpy, lloc del qual en va treure ms reforos per poder redirigir-se a Compigne tot contribuint a millorar la defensa dels vilatans. 

Just el dia que la ciutat cau en setge, Joana arriba amb els reforos ja de matinada, desprs de cavalcar amb els seus homes pels boscos propers fins a arribar a la vila. La resta de la nit la passaria a l'interior de la ciutat coneixent que aquesta estava essent assetjada tot i les recomanacions de perill dels seus propis soldats.

Compigne: la captura.

El mat del dia 23 de maig de 1430, Joana va anar a fer unes pregries a una de les esglsies de la ciutat. Compigne, estava capitanejada per Guillaume de Flavy i va ser amb aquest amb el que Joana va traar les seves ltimes estratgies per preparar la batalla que es lliuraria aquella mateixa tarda, en un pont a l'exterior de les muralles de la ciutat, el qual significava un enclavament de setge molt perills la qual cosa ja sabien els borgonyons que d'aquesta manera el volien prendre.

Les tropes franceses varen sortir de la ciutat, per es van trobar amb una coalici borgonyona ben forta a la qual van poder fer endarrerir diverses vegades. Es van trobar amb una espcie d'emboscada que les crniques narren com l'entrada dels anglesos en la lluita, la qual cosa fu retrocedir els armanyacs. Els anglesos, es varen posar entre l'exrcit de la Pucelle i el pont al mateix temps que una part dels borgonyons es collocaven darrere de l'exrcit francs, el qual quedava encerclat i amb molt poques opcions de resistncia tot i el mins suport des de les muralles dels arquers de la ciutat de Guillaume. 

Va ser quan la prpia companyia de Joana va reclamar-li que  Considereu de fer un esfor per tornar a la ciutat, o vs i nosaltres estarem perduts! . Segons les crniques, la Pucelle va tenir per a aix una resposta ben furiosa:  Quiets! La seva derrota depn de nosaltres. Penseu noms a atacar-los . Aleshores, per els anglo-borgonyons varen veure que Joana feia maniobres per tornar a la ciutat, amb un gran esfor s'afanyaren a prendre el pont, la qual cosa provoc una gran escaramussa a l'extrem d'aquest. 

Va ser aquest el moment en el que Guillaume de Flavy, capit de la ciutat, comet l'error ms gran de la seva vida, la qual cosa li va costar moltes crtiques i acusacions. El fet, s que davant de l'adveniment d'una predictible derrota, va agafar certa por i amb el propsit de protegir la ciutat per no perdre-la, orden tancar les portes de la ciutat de Compigne, amb la qual cosa ja ning no podria penetrar, ni tan sols la Pucelle. Naturalment, les valoracions posteriors sobre aquesta decisi sn difcils de fer i depenen de l'ptica amb qu s'enfoquin. Guillaume no va quedar, per, exempt d'acusacions de tradoria.

Segons les crniques, en aquell moment, Joana agaf les regnes de la batalla i es pos al capdamunt amb la major bravura demostrable tot ultrapassant els lmits de la seva naturalesa femenina. L'enemic, amb astcia va veure que els armanyacs estaven penjant d'un fil i restaven a la merc d'ells i varen donar ordres de treballar fort per capturar Joana. Ella, al seu torn, mostr una gran resistncia, per fou sorpresa per cinc o sis homes de la quals un li va posar la m a sobre mentre els altres sostenien el cavall i li cridaven que es rends resposta a la qual obtingueren la negativa de Joana enmig del forceig.

Els companys de Joana van provar de posar mitjans per tal de recuperar-la, per un arquer borgony del Bastard de la Vandonne l'aconsegu desenganxar del cavall definitivament i Joana hagu de rendir-se definitivament al Bastard, Lionel de la Vandonne, vassall del Duc de Luxemburg, Jean de Luxembourg donat que aquest que estava just al costat en el moment de la caiguda de Joana, era un noble. En aquesta mateixa captura, el germ de Joana, Pierre tamb fou fet presoner, (i alliber anys desprs) com Jean d'Aulon a qui se li permetria seguir amb l'intendncia de la Joana en captivitat.

La f del viatge: el procs a Rouen i la condemna definitiva.

L'ltim any restant de la vida de Joana, de maig de 1430 a maig de 1431, s dividit en dues parts, donat que ella encara va haver de passar per un malalts periple d'una vila a una altra essent venuda fins la seva arribada final a Rouen, on el bisbe de Beauvais, Pierre Cauchon, lideraria un procs eclesistic irregular, que ocuparia els ltims mesos de la vida de Joana, i que acabaria amb una sentncia de mort a la foguera desprs d'haver passat a justcia secular els dies restants de vida de la Pucelle; obviant de moment les tesis que parlen de la seva supervivncia. Aquest procs, doncs, seria un dels ms famosos de la histria la qual cosa convertiria la jove Donzella en un mite per Frana, a ms de la seva patrona.

La primera etapa de la captivitat de Joana.

La primera de les dues etapes, s'inici amb el seu trasllat a una localitat molt propera a Compigne, al nord est, la qual t per nom Claroix, on hi havia una fortalesa. All pass uns pocs dies, des de la seva captura el dia 23, fins el dia 27, on fora traslladada a Beaulieu-ls-Fontaines. Entremig del cam, a prop de la vila d'Elincourt, ella reb perms per anar a fer unes pregries a Santa Margarita, llur veu va dir que havia sentit. Entre els dies 27 i 28, Joana, es va entrevistar amb el propi Duc de la Borgonya, Felip el Bo. Joana, en aquells moments era propietat del Duc de Luxemburg. De l'entrevista entre Joana i el Duc borgony, dissortadament no se'n sap qu es varen poder dir.

Abans de prosseguir el seu periple en captivitat cap al nou punt geogrfic, Beaurevoir, Joana va passar per diverses experincies a Beaulieu. El 6 de juny varen arribar a la vila de Noyon Felip el Bo i la seva dona Isabelle de Portugal. Joana, va ser all traslladada, concretament al luxs Palau episcopal que hi havia el qual quedava a prop de la Catedral. All tamb hi va poder trobar al Comte de Luxemburg, Jean i la seva dona Jehanne de Bethune. No se sap tampoc qu va poder succeir, per s'apunta a que Joana va causar certa simpatia a la duquessa Isabelle, la qual fora l'artfex del seu trasllat a una pres ms digne, a Beaurevoir a final de juny o a principis de juliol. 

El mateix juny, per, no se sap ben b quin dia, Joana prov d'escapar-se per primera vegada de la torre on estava com a presonera a Beauvais, fou per, detinguda abans de sortir-ne. Mentrestant, l'Universitat de Pars, representada per Pierre Cauchon, proangls, bisbe de Beauvais i ara a l'exili a Rouen, anava fent escrits al Duc de la Borgonya, el ms conegut el del dia 22, reclamant la deportaci de Joana. A ms, van advertir que els armanyacs, que en aquell moment podrien estar negociant el retorn de la jove donzella, estaven fent tot el possible per rescatar-la. Es barreja la possibilitat tamb de qu el Bastard d'Orlans i La Hire, bons amics de la Pucelle, protagonitzessin diverses temptatives militars pel seu compte en base a l'objectiu d'intentar rescatar na Joana noms se sap que varen coincidir a Louvain el mar de 1430.

Joana finalment fora traslladada al Castell de Beaurevoir, on pass l'estiu tot i que empresonada, rebent l'amabilitat i el bon tracte de tres dames: Jehanne de Luxembourg que era la tia de Jean de Luxemburg, Jehanne de Bethune, l'esposa d'aquest, i Jehanne de Bar la fillastra del matrimoni. Joana, que, per odre de les seves veus vestia de home, intent ser persuadida per aquestes dones perqu reprengus els hbits femenins. Aquesta poca, Joana la passaria relativament amb tranquillitat. De fet, aquesta va ser la millor poca de la etapa com a presonera, sobretot en comparaci amb el que hauria de viure en el marc del procs eclesistic.

A partir de juliol, la seva estada amb les tres dames, casualment de mateix nom que ella, s tranquilla i no n'acab transcendint res durant els dos mesos segents, agost i setembre. Tanmateix, la documentaci torna a arribar l'octubre de 1430, quan es comenarien a multiplicar les negociacions per vendre Joana. De fet, Jean de Luxemburg, va aprofitar el fet que comptava amb una presonera molt valuosa i aix va utilitzar aquest fet per obtenir-ne el mxim rendiment poltic i econmic. Es creu, per que la seva dona, la duquessa Jehanne, en veure que el seu marit feia tractes amb els anglesos, l'hauria intentat persuadir de qu no la vengus als anglesos. Per desgrcia de Joana, la duquessa de Luxemburg moriria el 18 de setembre, la qual cosa donaria via lliure al seu marit per seguir negociant amb els anglesos.

Ser aproximadament pels volts de setembre a octubre, quan Joana far el seu segon i ltim intent de fuga, quan va provar de saltar una altura d'uns seixanta peus d'alada des de capdamunt de la torre on estava empresonada. Tot i el risc de mort, va sobreviure miraculosament sense ni tan sols trencar-se cap os, noms amb algunes contusions. Desprs confessaria que ho va fer encara que les seves veus li varen pregar que no ho fes, perqu sabedora de l'adveniment dels anglesos cap a Compigne, i de qu ella podia acabar venuda als mateixos, es va veure amb l'obligaci de prestar ajuda als ciutadans i amics de Compigne abans que acabessin massacrats a causa del setge que estaven patint. Va donar grcies als ngels per haver salvat la vida i va demanar perd a Du per haver pecat, el qual segons ella la perdon. Ella, quedaria, per estesa sobre el terra dels peus de la torre, inconscient i es creu que durant tres dies no va menjar ni beure, per que finalment es recuper perfectament.

Un altre fet destacable, al recuperar-se del xoc de la caiguda, s que Joana va advertir que les seves veus li indicaren que de totes maneres, el poble de Compigne rebria els reforos suficients per aixecar el setge als volts del dia de Sant Mart, que s l'11 de novembre. Certament, el setge sobre Compigne seria aixecat. Aix seria finalment, grcies principalment a l'arribada providencial de Ponton de Xantrailles, que junt amb un regiment d'homes armats, el 25 d'octubre amb l'ajut del poble, embogiren en un fort atac contra la bastilla anglesa de Pierrefonds. Aix els anglesos hagueren de fugir i la seva bastilla fou cremada.

El 2 de novembre iniciaria essent traslladada cap a Arras la deportaci definitiva cap a Rouen, efectiva un mes desprs, arran de la consolidaci de la seva venda definitiva als anglesos, a mitjans de novembre, desprs d'uns mesos de negociaci. Jean de Luxemburg n'extrauria unes 10.000 lliures torneses. Parallelament, s'ha discutit profundament l'actitud de Carles VII vers aquesta situaci. Lluny d'endinsar-se en judicis fcils sobre una possible tradoria del Rei sobre Joana, com s'ha acusat a Guillaume de Flavy, les circumstncies reals del Rei sn difcils de conixer.

Aix, a la pregunta de si el Rei de Frana va provar de rescatar Joana comprant-la a Luxemburg, ens hem d'atnyer a les dues opcions ms plausibles, la primera de les quals s si va intentar negociar per la compra de la seva llibertat i per altra banda, si Luxembourg estava disposat a retornar-la als armanyacs. La documentaci sobre aquest assumpte, manca, amb la qual cosa no es pot demostrar que ni tan sols s'haguessin iniciat les negociacions per provar de recuperar la Pucelle, la qual cosa pot fer pensar que els armanyacs podrien haver donat la causa per perduda, haguessin fet algun intent que no consta o l'haguessin abandonada a la seva sort. 

Per la seva banda, Luxemburg, va preferir fer-se de pregar un cert temps de forma hbil per intentar encarir la venda i aix treure'n ms beneficis. Altres opinions atribueixen l'endarreriment de tants mesos a les pressions que va estar rebent Luxembourg de part de dames com per exemple la seva dona, o les altres dues Joanes que varen passar l'estiu amb la Donzella d'Orlans.

Finalment, doncs, Joana passaria per pobles com Arras, Saint Riquier, Drugy i Le Crotoy on pogu contemplar per primera vegada en la seva vida l'oce, ja que aquesta vila est situada al canal de la Mnega, a la vora de Somme. A Le Crotoy, va poder anar a parar al mateix lloc on el Duc d'Alenon, havia estat empresonat per els anglesos desprs de la batalla de Verneuil, durant cinc anys, des del 14 d'agost de 1424. Ella sab que no tenia pas cap opci ja de sortir-ne amb vida a diferncia del seu amic. 

A Le Crotoy, poble que probablement abandon pels volts del 20 de desembre de 1430, tamb va rebre la visita d'unes dames procedents d'Abbeville, que quedaren meravellades amb la recepci que la jove Donzella els ofer. A ms a ms va poder conixer un altre presoner, Nicholas de Queuville, Canceller de la Catedral d'Amiens, amb qui li permeteren celebrar alguna missa.

El segent poble pel qual Joana pass en un viatge que estava essent fora discret, fou el de Saint Valry, per a aix hagueren de travessar el Somme en un trajecte que els estava fent fer una ruta de nord est a nord oest per tal de baixar una mica cap al sud vorejant la costa atlntica francesa fins a arribar a Rouen, dest final. A partir d'all, es desconeix quina ruta va seguir per arribar a Rouen ciutat que torna a quedar una mica terra endins, i dues opcions es perfilen com les ms probables; per una banda la ruta costanera: Saint Valry-Le Trepport-Dieppe-Rouen, o la que aniria directament terra endins: Saint Valry-Eu-Arques-Bosc-le-Hard-Rouen. En tot cas, les tropes que protegiren el trasllat de Joana cap a Rouen, hi arribaren la nit de Nadal, el 24 de desembre.

El Procs de Joana a Rouen.

El primer canvi que la jove Donzella, ara ja emmanillada, va poder notar, fou el lloc on la varen empresonar i el tracte que reb, que va ser el de presonera de veritat. Joana va ser tancada en una cella bastant fosca de forma hexagonal dintre d'una torre. Aquesta cella tenia una petita obertura que exercia de finestra i adjunta, una altra cella menor que servia de latrina. Mentrestant, una comunitat d'eclesistics, comenava a moure fils per preparar els punts bsics de l'acusaci de Joana, amb l'afany de revenja com desprs quedaria pals anys desprs en les diverses declaracions d'alguns dels membres, bona part dels membres del procs de Joana, estarien comprats, segons documents que han sobreviscut, la qual cosa cal afegir cim a argument d'invalidesa del procs a banda de qu oficialment deix de ser-ho ja, amb el procs de nullificaci. Aquests, estaven dirigits pel bisbe de Beauvais, Pierre Cauchon.

Mentre Joana era vigilada per cinc homes: Jean Baroust, Nicholas Bertin, Julian Floquet, William Mouton i William Talbot; sabent que ja havia intentat escapar-se dues vegades, i que era una veritable presonera de guerra de preu ben car, comenaria el 9 de gener de 1431, desprs de ser passada finalment a jurisdicci de la Inquisici de l'Esglsia, tal com reclamaven l'Universitat de Pars i Cauchon des de feia mesos amb el suport de molts teologistes sis dies abans, un procs que passaria a la posteritat i que convertiria a Joana en l'herona nacional per la manera com es va desenvolupar i el final de la jove i la llegenda de la qu avui encara s'intenta distingir-ne la realitat de la llegenda, com acostuma a passar en aquests casos. Aix i tot, Joana no va estar present en aquestes deu sessions preliminars que varen haver, fins la seva aparici enfront els seus acusadors el 21 de febrer del mateix any.

Abans de la seva entrada en escena, per, cal destacar les condicions en les que va veure's submergida la jove Donzella. La vigilncia per part de cinc homes, no va ser pas, passiva. Anna de la Borgonya, duquessa de Bedford, va haver d'amonestar i suplantar dos dels homes, per els intents de violaci a que varen sotmetre Joana, que fins aquell moment encara seguia sent una Donzella, ja que la mateixa Anna, la va sotmetre a un examen mdic el 13 de gener on una de les testadores, Anna Bavon corrobor la seva virginitat.

Joana, aniria vestida amb roba d'home, la qual cosa enfurismava els seus jutges, per es creu que aquesta vegada ho fu per protegir-se dels intents de violaci. Tericament era ms prudent dur la presonera, com ella mateixa va demanar, a ser reclosa en un ambient femen, la qual cosa evitaria les ambicions de certs homes. Aquesta petici no la voldrien entendre els jutges que s'entestarien a obviar les regles excepcionals de Sant Toms d'Aquino (1225-1274) per exemple, en la que contemplava certes excepcions en cas de necessitat a l'hora de vestir. Aix, mai va ser acceptada la petici de la jove.

Ja en matria judicial, es dit que el procs comena amb deu sessions preliminars el 9 de gener, que es varen succeir durant els segents dies:

Gener: Els dies 9, 13, 23;

Febrer: 13, 14, 15, 16, 19 (mat) 19 (tarda), 20.

En aquestes sessions, es varen presentar les proves de l'acusaci. Per els jutges, estaven a punt d'interrogar un personatge perills, de la que creien que es regia per forces diabliques o ocultes en referncia a les visions i les veus. Una espcie d'insubmisa i heretge, la qual cosa no deixa encara de sorprendre sabent de la religiositat de la Pucelle. Naturalment, estaven preparant meticulosament un procs d'Inquisici amb tots els ets i uts menystenint en certa manera la jove noia pel seu origen humil i camperol. Pels teologistes, doncs, es tractava d'una causa en matria de disciplina i teologia, molt important. I aix en les sessions preliminars van comenar exposant les causes de qu se l'acusava, principalment heretgia i l'assassinat al que ella declararia que havia preferit dur l'estendard per no haver de matar ning. Joana a aix prcticament no podria fer-hi res, ni tan sols apellant a l'autoritat del Papa de Roma ni al Concili de Basili (Desprs de Basili-Ferrara-Florncia).

El dia 20 de febrer, Joana va ser advertida que finalment, el dia segent faria ja la seva primera intervenci en el judici. Aix, ella va demanar que hi hagus equitat en quant al nombre de representants francesos com anglesos. Sabia, doncs, que segurament no prendria part en el procs ms imparcial i objectiu de tots. Aix, tamb deman d'assistir a missa abans de comenar el judici, peticions, ignorades.

Jean Massieu un oficial, finalment el dia 21 de febrer escorta Joana cap a la capella reial del Castell. A l'inici, la feren jurar que diria la veritat a la qual ella es resist com tantes d'altres vegades, el primer cop alludint a que no sabia de qu se l'interrogava  Ignoro la matria de l'interrogatori . Finalment, Cauchon la fu prestar jurament fent referncia a les matries tocant la fe. Aix iniciaria l'interrogatori d'identitat.

Els jutges, aviat van veure que tot i l'origen humil de la jove Donzella, i la seva educaci tradicional i tpica del camp, igual a la de les altres noies de la seva vila, no era pas mancada d'intelligncia. Ja ho va demostrar amb la resistncia que va oferir noms comenar. Al llarg del procs (decidit en sessions privades i pbliques), Joana poc a poc manejaria amb ms precisi la dialctica i la manera d'expressar les seves veus. El teric desavantatge del que partia en un inici era que estava poc habituada al maneig de la dialctica i dels conceptes. Els jutges, en quant al tracte, estigueren ben lluny de tractar-la amb menyspreu tant pel seu origen o formes, eren conscients de qui tenien al davant i de l'importncia d'aquell procs; no s'esperaven que arribs a oferir tanta resistncia com els podia haver semblat a priori.

Hi han diferents parts dintre de l'interrogatori, s a dir, diferents temtiques dintre de les preguntes que li varen fer. Ella, va demostrar un aferrament molt profund en les seves tesis i conviccions a ms de misticitat a la qual varen provar de fer entrar en contradicci mitjanant l'introducci d'alguns paranys en les seves formulacions, referint-se als senyals, les veus, els cultes, la personalitzaci dels tres sants que se li presentaven, el gust per vestir com un home  paranys als quals ella no va caure precisament, per la fermesa de la seva voluntat permetent-se, fins i tot, de demanar als jutges mes credibilitat en les seves acusacions. Joana, resistiria fins l'extrem sobre la certesa, per exemple, de les veus que va sentir llurs paraules ocultaren una missi que la va dur fins on era ara, en un judici.

Comenant ja les sessions amb una particular forma de fer el jurament previ, ja que sin fora impossible que jurs, Joana tamb va ser interrogada sobre l'esglsia militant de la qual els jutges deien representar-la, el 15 de mar. A aix, Joana va respondre no saber qu era i els jutges, propers a la desesperaci van creure que estava negant la jerarquia eclesistica i que ella es presentava com si fos una mediadora entre Du i la gent terrenal, la qual cosa venia a dir ella quan deia que havia sigut enviada per Du. Nogensmenys, se li varen explicar les diferncies entre l'Esglsia Militant i l'Esglsia triomfant.

El 24 de mar, s qestionada sobre el tema de la roba femenina al que ella va respondre que acceptaria dur un vestit si se la tornava al seu poble amb la seva mare. A ms a ms, va demanar perms per assistir a missa el dia segent, que era el 25 de mar, diumenge de rams. Aquesta petici, li seria denegada, per ella respondria que si era el seu ms gran desig, hi seria de totes maneres, ms que seguia els designis de Du a l'hora de vestir com un home.

Entre els dies 27 de mar i 28 de mar, Thamas de Courcelles fa la lectura dels 70 articles de l'acusaci de Joana, als que hauria de respondre i que desprs serien resumits en dotze el 5 d'abril. Aquests 70 articles, suposaven l'acusaci formal cap a la Pucelle buscant ja la condemna. Notaris i assessors, desprs del que es portava de judici, varen dubtar de la culpabilitat de Joana i el procediment del seu procs i fou el moment en qu proposaren recrrer al Papa, a la qual cosa estigu d'acord Joana. Davant del perill que suposava per als jutges que el Papa els desacredits, varen refusar la proposta.

El mateix 27 de mar, se li proposa d'entrar a l'Esglsia Militant, i d'escoltar els consells dels assessors del procs. A l'ltim dona les grcies per es remet als consells de Du, superiors. Sobre l'Esglsia militant, la rebutj de la segent manera:   i tinc la ferma creena que no he faltat a la nostra fe cristiana. Per el que no desitjo ser-hi  Aquesta qesti se li tornaria a presentar uns quants dies desprs, el 31 de mar i rebutj igualment la proposta. Una de les frases recurrents de Joana, quan sobreposava Du com a motiu principal per a justificar una acci presa, era l'expressi  Du primer servit! .

Com ja s esmentat, seguidament, els setanta articles foren resumits en la xifra de dotze. Aquest procs ocup tres dies, del dos al quatre d'abril de 1431, i el dia 5 sn tramesos a consulta, per no a l'acusada. Els canvis que es volgueren reintroduir, foren omesos. Sobre aquest aspecte, declar l'escriv Guillaume Manchon al procs de nullificaci, que efectivament s'havien proposat una srie de canvis que no s'acceptaren la qual cosa pogu demostrar. El mateix dia 5, Joana comena a perdre l'estat de salut ptim a causa de l'ingeriment d'aliment verins, la qual cosa la fa vomitar. All va alertar Cauchon i els anglesos que feren venir un metge. La volien mantenir viva, sobretot els anglesos perqu la volien executar pblicament. Durant la visita del metge, Jean d'Estivet acus Joana d'haver ingerit l'aliment essent-ne conscient per tal de sucidar-se.

Aquest procs malalts, aguanta aproximadament en el pitjor dels estats fins el 18 d'abril quan ella, es veu en perill de mort i demana la confessi i l'Eucaristia. Aix, reclama que el seu cos sigui incinerat i deixat en un camp sant. Si aix no es produeix, encomana el seu cos a Du. Tanmateix, Joana hauria de seguir la llarga agonia unes setmanes ms encara, i no de manera mdica, perqu poc a poc es va anar recuperant. Es tractava doncs, de l'evoluci del procs, que arribava a la fase final, l'ltim mes. Desprs de la malaltia, Joana va tornar a participar en una sessi el 2 de maig.

Aquell mateix dia, el 2, hi ha un enfrontament previ, el fet s que havia de respondre sobre els dotze articles de l'acusaci. Li havien requerit si volia corregir o millorar quelcom sobre la deliberaci dels jutges, ella va respondre:  Llegiu el vostre llibre  i tot desprs:  Jo m'atenc a Du, el meu Creador, de tot; jo l'estimo de tot cor . Desprs va afegir:  Jo m'atenc al meu jutge, ell: ell s el Rei del cel i de la terra . D'aquesta manera, en presncia del bisbe i de 63 testimonis, l'Arxidiaca d'Evreux J. De Chatillon proced a la lectura dels articles a espera d'algun comentari de Joana. Per desprs de fer la lectura, no n'obtingueren pas cap ms resposta i d'aquesta manera se l'endugueren altre cop a la cella. 

Joana, ja conscient de quin podria ser el seu esdevenir, desprs del procs que hi havia hagut, va entrar en una fase fora ms tancada, de la qual cosa el dia 2 de maig en fou una prova. Probablement a hores d'ara Joana ja ha dit tot el que havia de dir i sap que la sentncia ser definitiva per lo que no tindr cap opci d'escapatria. El dia 9 de maig, Joana s conduda a la cambra de tortures on se li ensenyen els instruments com a prova de fora, desprs, ella fu la segent afirmaci:  Veritablement, si vosaltres m'arranqussiu extremitat per extremitat i separssiu la meva nima del meu cos, jo no us diria res. I, si digus alguna cosa, desprs declararia que vosaltres m'ho heu fet dir a la fora.   

Desprs trobaren poc profits sotmetre-la a tals mquines de tortura. El dissabte 12 de maig, igualment es fu una votaci entre els jutges en la que va resultar per 11 vots a 3 guanyadora l'opci de no torturar-la. Els tres que varen votar en favor de la barbrie, varen ser Aubert Morel, Thomas de Courcelles i Nicolas Loisileur. El cas d'aquest ltim s curis, ja que abans de comenar el procs a la jove Donzella, junt amb un altre company, que no era altre que Jean d'Estivet, la varen intentar estafar de la segent manera: es varen fer passar per gent de la seva terra natal i Loisileur es fu passar per un confessor, per extreure tota la informaci possible a Joana. Aquesta no va pas caure en el parany i aquells no varen poder aportar res interessant en la maquinria  prvia al procs de Joana.

Arribats a aquest punt del judici, els anglesos varen acabar amb la pacincia que els havia fet passar amb discreci fins aquell moment. El Comte de Warwick va dir a Cauchon que el procs s'estava allargant ja massa. Fins i tot, el primer propietari de Joana, Jean de Luxembourg es va presentar a la cella de Joana i hi va tenir raons. Va ser un moment molt tens que podria haver acabat malament, per seguidament aparegu Warwick per refredar els nims. Jean li va fer la proposta de qu pagaria per alliberar-la si ella prometia no atacar ms als anglesos. Ella, li va respondre de la segent manera:  En nom de Du, vs us esteu mofant de mi, per s ben b que no teniu ni el poder ni la valentia per fer aix . Desprs d'unes quantes raons ms, Joana li va acabar dient:  Conec b que aquests anglesos em volen morta, perqu es pensen que desprs de la meva mort es faran amb el reialme de Frana. Per abans hi havia 100.000 Godons en argot per a denominar els anglesos ms dels que hi han ara presents, els quals no podran aconseguir ara el Reialme.  El Comte de Stafford, de seguida va posar la seva daga al coll de la Pucelle, per va ser quan Warwick intervingu.

La fase final: els ltims dies de Joana.

Les coses s'acceleraren ja a partir del 23 de maig. Joana va rebre l'ensima amonestaci de part de Pierre Cauchon, acompanyat pel vice-inquisidor i diversos membres ms, en una cambra del Castell de Rouen on pretenien que Joana claudiqus. A ms a ms va servir com un advertiment ja de la mort propera que l'esperava. Varen demanar-li que accepts el veredicte de la Universitat de Pars i dels jutges pel b d'ella, per ella refus dient que no tenia res ms a dir.   si jo estigus en el foc, fins i tot seguiria sense dir res ms, i voldria mantenir tot el que he dit en el procs fins la mort. No tinc res ms a dir . 

Aquestes serien les jornades en les que potser els jutges eclesistics es varen mostrar ms d'acord amb la seva f, s a dir, una mica ms caritatius i la varen advertir amb tota sinceritat de qu per una vegada els fs cas sino volia acabar entre les brases. Aquesta va ser l'amonestaci suavitzada, desprs de llegir-li els escrits que havien redactat la gent de l'Universitat de Pars, amb gran violncia. Finalment, aquell dia, es va fer una convocatria que tindria lloc el dia segent al costat del cementiri de Saint Ouen, es tractava d'una sessi pblica.

Un dia desprs, el 24 de maig, Joana fou traslladada prop de l'abadia Saint Ouen, al Cementiri que hi havia al costat. Loisileur, un dels que havia apostat fort per la seva tortura, aquesta vegada tamb es mostr fora caritatiu i quan arribaren li va fer el segent comentari  Joana, creu-me, si tu vols la teva vida es pot salvar. Pren aquest vestit de dona i fes tot all que se't digui; d'altra manera ests en perill de mort  Desprs d'aquestes spliques, i mentre els anglesos es fregaven les mans havent aplegat una massa de gent; tots varen escoltar el petit serm que va llegir Guillaume Erard, que va llegir uns passatges de Joan, concretament els 15:6. Seguidament va comenar a blasfemar contra el Rei de Frana, Carles VII, dirigint-se directament a Joana, que desprs de veure com l'home repetia una i altra vegada les crtiques amb suprbia tot apuntant-la amb el dit, no es va mossegar la llengua i respongu interrompent-lo:  No parleu del meu rei. Et repto a dir i jurar, en la meva vida, que ell s el ms noble de tots els Cristians, qui millor estima la fe i l'Esglsia, i no s com tu dius  

En aquell moment, Joana havia tallat el serm d'Erard que qued atnit i es pos nervis. Joana fu una altra referncia a Du, que era per qui ho feia tot passant pel Papa de Roma. Acte seguit, Pierre Cauchon es dispos a llegir la sentncia. En aquesta va llegir que la declaraven heretge i l'excomunicaven a la vegada que l'enviaven a la justcia secular. Un fet que no ha d'estranyar, ja que l'esglsia difcilment cometia els delictes de sang frut de les Inquisicions directament. Abans, enviaven els presos a la justcia secular, com varen fer en aquest cas.

Massieu, per, es va aixecar, davant la presncia dels anglesos, es va apropar a Joana i li va suplicar que signs uns papers, tericament la sentncia d'abjuraci. Ella no sabia qu era all que li demanaven, per l'urgncia corria i va signar amb una creu en un cercle, segons es creu. El document, no ha quedat per a la posteritat i les informacions sn controvertides. Al principi es creu que fora un document de desenes de lnies, mentre que ms tard, Massieu dir que anava de 6 a vuit lnies. En tot cas, Joana havia salvat la seva vida pel moment tot i que renunciant a totes les seves creences, segons havia signat, i aix, a ms, acceptava vestir-se altra vegada de dona. Una de les teories que podrien barallar-se, s que en la transcripci del judici, Cauchon hagus canviat la sentncia d'abjuraci llarga per la curta. En tot cas, Joana acabaria essent portada cap a la cella una altra vegada. Cauchon, per, abans, tindria un enfrontament amb els anglesos a qui no els agrad gens aquell ltim gest dels clergues, i acusaren Cauchon d'afavorir Joana mentre l'altre ho negava. Varen arribar a dir-li:  El rei ha malgastat els diners en tu . Warwick, diu a Cauchon que pot arribar a ser contraproduent per els anglesos aquest succs, ja que ella ara podria escapar-se. Per rpidament alg li fa saber el segent:  Senyor Meu, no us preocupeu, la tornarem a enganxar . Naturalment, ning havia quedat gens content amb el que havia succet aquell dia. Ni els anglesos havien obtingut el cop definitiu que buscaven mentre l'Esglsia sabia que havia obert una porta a la clemncia. Joana, en saber qu havia firmat, tampoc quedaria gens contenta ja que no podria suportar el pes d'haver negat tot all en qu sempre havia cregut i l'havia moguda a viatjar per tota Frana.

Dissortadament, per, el dia 28 de maig, Joana aparegu altra vegada vestida amb roba d'home, la que duia abans de tornar-se a posar de dona. Aquest fet es creu que s degut a que va ser forada a posar-se-la a causa dels anglesos, que haurien entrat a la seva cella, l'haurien despullada abans de migdia segons Massieu i li haurien deixat la roba d'home al costat, amb la qual cosa no va poder fer res ms que posar-se-la. Rpidament alg va fer cridar els jutges, i aquests varen poder comprovar visualment el fet. Remetent-nos al que ella va dir, va dir que havia reprs l'hbit d'home, perqu el preferia i que ho havia fet per prpia voluntat. Va dir que preferia morir abans que continuar aix, ms reafirm el que li havien dit les seves veus i la seva missi; Santa Caterina i Santa Margarita. Ella, realment seria condemnada si negava aquestes revellacions.

Condemnada per recaiguda, no hi hagu ms a fer; es diu que desprs de qu Cauchon comprovs de primera m que Joana s'havia sentenciat canviant-se novament de roba, al baixar de la torre, deix anar una frase a un Warwick triomfant:  Farewell , alegreu-vos-en, ja est fet.  Implicant aix a Warwick en la trama que havien ordit els anglesos per provocar la sentncia definitiva. Joana havia estat sorpresa amb roba curta, una capa, un gip i d'altres peces masculines. Un dia desprs, doncs, el 29 de maig, arribaria dins la capella de l'Arquebisbe a Rouen, l'ltima deliberaci. 

Com a declaracions ms destacades, N. De Vendres va condemnar-la per heretge a la justcia secular; pregant que aquesta la tracts ms dolament del que es mereixia. Gilles, abat de Fcamp, l'acus de reincident, de recaiguda, d'heretge i tamb va apellar pel bon tracte a la justcia secular. J. Pinchon, simplement va dir que era reincident i, que de la resta era cosa dels telegs.

Mort.

Place du Vieux March (Plaa del Vell Mercat), Rouen, a les 09:00 del mat del 30 de maig de 1431. Prviament, Joana havia estat escoltada en confessi per Jean Totmouille i Martin Ladvenu i li havien administrat els sagraments de la Comuni. Joana fu una petita declaraci que es pot interpretar de manera que ella podia haver estat violada o com a mnim agredida fsicament el dia 27, quan la van despullar per que no tingus mes remei que vestir com un home. Ladvenu (que desprs declararia que Joana havia mort injustament al seu semblar) li acabava de dir que seria assassinada a la foguera. A la poca estona, entr a la cambra Cauchon. Joana, desesperada, arremet contra ell amb dures paraules  Jo moro a travs teu  . Ell per respongu que la seva mort estava en les seves prpies mans. Per amb habilitat, tot i estar destrossada i terriblement desesperada va apellar a que si l'hagus empresonat en un pres eclesistica com ella va reclamar, amb gent competent, tot all no hauria passat pas. Aleshores, aparegu a la cambra el germ Pierre Maurice al que Joana s'adre en busca de confort tot demanant-li on seria aquella mateixa nit. Ell li pregunt si encara creia en Du, i aleshores ella afirm, i, que amb la bona voluntat de Deu, aquella nit ja seria al parads  Si, amb l'ajuda de Du, ser al parads , tal com li havien proms els ngels l'1 de mar. D'aquesta manera, la jove noia de noms dinou anys perd la por i es prepar pel repte definitiu.

Joana, doncs, emmanillada, ser escortada cap a una plaa a vessar de gent. Unes deu mil persones ms mil soldats anglesos ms, tots expectants a les nou del mat d'aquell dia. Anava vestida de blanc i duia alguns detalls en record a Jess. Al centre, hi havia una foguera muntada; una plataforma amb una estaca al mig mitjanant la qual seria lligada. Aleshores, un munt de branquillons de fusta per poder-hi calar foc als seus peus. Davant d'aquesta hi havia una taula amb un inscripci en la que es deia que Joana, la que a si mateixa es feia dir la Pucelle, havia coms tot un seguit de delictes i de pecats.

Mentre s'acabava d'enllestir la plataforma, Nicholas Midi (l'autor dels dotze articles de l'acusaci) comen a llegir un serm al qual Joana rest en silenci. Aquest acab amb la segent frase  Joana, ves en pau, l'Esglsia ja no et pot protegir pas ms i et lliura a les mans del bra secular . Joana, en aquell moment agenollada va realitzar unes pregries a Du amb constricci, penitncia i fervor de fe. Invoc a ms de Du, la Verge Maria, la Santssima Trinitat i tots els ngels del parads. Aix, tamb va invocar el perd pels mals que hagus pogut causar. Aix, ella s'hi estigu una mitja hora aproximadament, segons Jean Massieu. Alguns jutges i alguns anglesos, fins i tot ploraren veient que no era ms que una bona noia. Finalment, un soldat angls acab una petita creu amb dos pals que ella bes repetidament.

Li toc a Massieu acompanyar-la els ltims metres juntament amb el germ Martin. Ella segu resant i pregant a Sant Miquel i a d'altres divinitats. En aquell moment, Cauchon digu que Joana era enviada a la justcia secular, per ensima vegada  Com a membre podrit, t'hem desestimat i llenat de l'unitat de l'Esglsia i t'hem declarat a la justcia secular . Si b en aquell moment es podia esperar un sentncia secular; aquesta, mai fou pronunciada si mai va arribar a ser elaborada. Joana fou posada sobre la foguera i abans de ser flamejada, un soldat angls va interrompre amb un crit de fons cridant  Sacerdot! Ens deixars acabar la feina abans de l'hora de sopar?  . Aleshores, un algutzir don l'ordre d'execuci i el botx la port a l'estaca. L'estaca, duia un paper clavat en la part superior amb les paraules  heretge, reincident, apstata, idolatressa .

Com a ltim desig, Joana reclam que els Sacerdots alcessin una creu davant dels seus ulls fins que ella mors, perqu aix acabs els seus ltims moments acompanyada de Du. El germ Isambard de la Pierre an a buscar-la a Saint Sauveur, l'esglsia ms propera i torn sota les rialles dels anglesos, mentre ella invocava Santa Caterina, Margarita i Miquel. Joana aleshores crid:  Rouen, Rouen, pots patir per ser el lloc de la meva mort? . Pierre, puj a la plataforma i al la creu, i ja, entre les flames, ella encara li deman que baixs per tal que no s'emports cap disgust, per sempre amb la creu alada, per tal que fos l'ltim que ella veis. Aix ho fu i Joana va perdre's entre les flames. Encara, per va poder cridar la paraula del profeta  Jess!  diverses vegades. Amb una fogonada del botx, Joana seria rpidament reduda a les cendres, segons el ja esmentat diari d'un Burgs de Pars.

Al secretari del Rei d'Anglaterra, John Tressart, se'l va sentir exclamar  Estem tots perduts, perqu ha estat cremada una bona i Santa persona.  Desprs diria que va pensar que ara la seva nima restaria a les mans de Du. Sembla ser, segons diversos testimonis com Massieu, que de Joana, qued el seu cor, intacte i ple de Sang. El propi botx, Geoffroy Therage molt consternat an a trobar a Ladvenu i Isambard de la Pierre a una taverna i aix ho demostr dient que havia cremat una Santa. 

S'explica que les seves restes es llenaren al Sena. Algun soldat angls, tamb afligit, afirm haver vist l'nima de la jove marxant del cos, i alg altre afirm haver-hi vist el reflex de Jess, com d'altres digueren haver vist sortir un colom. Tamb s'apunta que alguns seguidors seus agafaren algunes restes del seu cos d'entre les cendres de la pira on fou cremada.

El llegat de Joana la Pucelle.

Joana, atenyent-nos a la multitud de testimonis que han deixat les crniques, ja no hi era. Tanmateix, en certa manera el seu procs encara no havia acabat, ja que seria el novembre del mateix any, el 1431, quan serien acabades les redaccions i les cpies del procs de condemna.

Aix, encara abans d'aix, el dia 7 de juny, Pierre Cauchon fu aparixer uns documents amb unes suposades declaracions o confessions de Joana el mat de la seva mort vers ell. Ning no les va voler aprovar per incloure-les al redactat del judici, per tampoc es poden descartar tan de pressa, ja que, cap de les persones presents a la cambra on era Joana, abans de ser executada, va voler declarar en el procs de nullificaci. S'ha volgut creure, pel contingut dels documents, que Pierre Cauchon amb la mala conscincia d'haver ensangonat el seu nom matant la Pucelle i, a banda per voler deslegitimar la divinitat que envoltava l'entronament del rei Carles VII, molgu rentar el seu nom inventant-se que Joana hagu dit en una ltima confessi que en aquells moments creia que les seves veus eren malignes. Joana hauria dit que ella hauria estat l'ngel i la coronaci noms una promesa que li feia.

El 14 de desembre de 1442, en tot cas, moriria Pierre Cauchon a Rouen sobtadament sense haver rebut l'extremunci; dessagnant-se. bviament, s'ha volgut pensar popularment que va ser un dels cstigs que va invocar des del cel Joana als seus jutges. El que si s cert, s que la famlia de Pierre, a la seva mort, es va voler desvincular tot desmarcant-se plenament de la seva obra i de la seva persona.

Pel que fa estrictament a l'obra de Joana, la promotora del rebrot militar del bndol armanyac; Carles VII finalment aconseguiria entrar a Pars el 12 de novembre de 1437. Aix va ser possible grcies al triomf real d'una de les seves treves amb els Borgonyons; el 10 de desembre de 1435 (el Tractat d'Arras), els Borgonyons i els armanyacs posaven fi a la guerra civil unint-se en una sola causa, per fer fora els anglesos i entregaven Pars a l'armanyac. Finalment, a l'ltima batalla de la Guerra dels Cent Anys, (la batalla de Castillon), en una temptativa del veteranssim John Talbot al voltant dels setanta anys ja, enviat pel Rei angls Enric VI d'Anglaterra, que varen desembarcar a la Guyenne, la qual com les ciutats del voltant, junt amb Bordeus, els obriren les portes, fent fora els francesos que s'havien fet amb aquesta ltima ciutat el 30 de juny de 1451.

Fins mitjans d'estiu de 1453 Carles VII no va enviar un exrcit a la Guyenne, ja que creia que els anglesos anirien a reconquerir la Normandia ara al seu poder. Lord de Lisle fill de Talbot, fu augmentar el nombre d'unitats angleses a unes 6.000, per els francesos, posaren com a cap de les tropes al mestre en artilleria Jean Bureau, ttol que no va voler dur tot i que utilitzar, i es va acompanyar d'alguns germans seus tamb artillers. La capacitat del can de Jean Bureau, don la victria als francesos i aix es considera aquesta batalla com una de les pioneres en quant a la capacitat de decisi utilitzant l'artilleria pesant. El 17 de juliol de 1453, acaba doncs la Guerra dels Cent Anys.

Tornant-nos a centrar en la figura de Joana, ja s dit que algunes tesis han apuntat a que realment Joana va sobreviure. Aquestes afirmacions, es fonamenten bsicament en l'aparici del que d'altres anomenen les  falses Joanes d'Arc . El cas ms conegut s el de Jehanne des Armoises, que es diu que aparegu segons un text molt posterior, de 1686, la Chronique du Doyen de Saint Thibault de Metz que el 20 de maig de 1436 Jehanne des Armoises aparegu a Metz, a la Grange-aux-Ormes i podria haver estat reconeguda per els dos germans de la Pucelle. El 2 de setembre a Aulon es casaria amb Robert des Armoises i diria que era filla de Llus d'Orlans i Isabeau de Bavire.

La dona de Robert, hauria tornat a Orlans el 1439 que l'hauria retribut amb uns dos milions, desprs de ser reconeguda per tothom, en agrament al setge aixecat. El 1440, probablement, hauria estat rebuda en audincia per Carles VII el qual hauria verificat que no era la veritable Pucelle ja que aquesta, no li va saber revelar el secret que havia sentit el Rei feia anys, aleshores s'hauria retractat en pblic, tot i que els partidaris diuen que fou obligada a fer-ho per Ren d'Anjou.

Aleshores, el 1457, apareixeria Jehanne des Sermaises a Anjou (Frana)Anjou i fou condemnada per utilitzar el nom de  la Pucelle d'Orlans . Rpidament, desapareixeria d'escena al no constar enlloc ms per la posteritat. Les confusions i la vaguetat de les informacions porten a afirmar diverses teories, dues de rellevants: L'una que defensaria que aquestes dues Joanes serien la mateixa; i una altra, que Joana hauria pogut realment escapar en una de les temptatives de la seva pres el 1430. La ms plausible fins el moment, s que eren impostores la qual cosa reforaria el pensament, a ms, dels terics  Du Lys  que s'haurien volgut aprofitar tamb, de la fama de la veritable Donzella al buscar l'ennobliment.

El procs de rehabilitaci o nullificaci.

Aquest procs, s amb el qual qued anullat de forma oficial el de condemna a Rouen el 1431. Poc desprs de la captura francesa de Rouen (1449), el 13 de febrer de 1450, Carles VII, demana una revisi sobre la validesa del procs de condemna de Joana. Aviat es va dir que el procs havia estat molt irregular, i tendencis en favor dels anglesos. Tanmateix, no hi havia dubte de qu l'nica instituci que podia confirmar oficialment aix, era la prpia que havia dictat sentncia: l'Esglsia. Aix, l'1 de juny de 1455, el Papa Calixte III, obriria una investigaci sobre el procs de Joana.

Per aquestes dates, el pare de Joana, Jacques, ja havia mort; i ho havia fet el mateix 1431, la qual cosa s'atribueix a la desesperaci per la mort de la seva filla, Joana. Aix el 7 de novembre de 1455, es faria portar des d'Orlans a la mare de Joana, Isabelle d'aproximadament una setantena d'anys, per a que dons el vistiplau per obrir la investigaci. En aquest procs hi varen intervenir els principals companys d'armes de Joana, molts vilatans, amics i familiars de la Donzella, que aportaren moltes dades i proves que decantarien la balana finalment en favor de la rehabilitaci de Joana el 7 de juliol de 1456. Un dels testimonis claus, sembla que va ser Guillaume Manchon, que havia estat un dels jutges de Joana el 1431 i aport moltes proves, com les notes que havia pres en francs abans del redactat final del procs (el novembre de 1431) en llat.

Santa Joana d'Arc.

Segles hagueren de passar fins que la instituci que segurament sentenci Joana al bra secular, s a dir, a la mort de forma indirecta, culmins el seu procs de Santificaci; nogensmenys, no s'havia parlat de la possibilitat de santificar la Donzella, ni tan sols en el procs de rehabilitaci, ja que tampoc se la va voler encaixar en els parmetres d'una terica dona premonitria, la finalitat del procs de nullificaci era aquest i no pas tractar de fer-la Santa. El 1869, es consideraria l'opci de fer-ho i aix es tir endavant. El Papa Pius X, beatificava Joana un 18 d'abril de 1909 i posteriorment, el 16 de maig de 1920, era canonitzada per Benet XV de la segent manera:   III. Observem, el moment del temps, llargament esperat per els bons homes, ha arribat quan la Santedat de Joana d'Arc, supereminncia amb tots els respectes, s ratificada per l'autoritat de Pere  .

El 1922, fora declarada patrona nacional de Frana. S'ha de dir, que el 30 de maig de 1931, coincidint amb el cinc-cents aniversari de la seva mort, una gran commemoraci plena d'autoritats es va celebrar a Rouen, fins i tot amb la presncia de l'Arquebisbe de Westminster, prelat de tota Anglaterra, que express la seva admiraci per les virtuts de Joana.

Les relquies de Santa Joana d'Arc.
La llegenda ms difosa explica que les seves restes foren llenades al Sena per evitar que ning les pogus venerar. Tot i aix, una altra versi apuntava que uns seguidors van aconseguir agafar algunes restes del seu cos d'entre les cendres de la pira per es desconeixia qualsevol altra detall d'aquests fets.

El 1867 es va descobrir una gerra plena de restes en una antiga farmcia de Pars amb la inscripci Relquies trobades a la foguera de Joana d'Arc, donzella d'Orleans. Rpidament, la gerra fou duta a l'Arquebisbat de Tours que se'n fu ress i deman, dos anys desprs, l'obertura d'un procs de beatificaci.  

A finals de segle XX, un equip de cientfics encapalats per Philippe Charlier van rebre l'autoritzaci per investigar les relquies. Desprs de catorze mesos d'investigaci i multitud de proves biolgiques, radiolgiques, toxicolgiques i de carboni, la conclusi fou categrica: les suposades relquies de Joana d'Arc no sn restes de l'herona francesa, sin d'una mmia egpcia.

L'explicaci segons Carlier fou que, a l'edat mitjana, alguns remeis medicinals feien servir restes de mmies egpcies i que, l'poca del descobriment de la gerra amb les suposades restes coincidia amb el perode en qu els historiadors francesos la van erigir en mite nacional.

 Taula Cronolgica .


Vegeu tamb.

Histria de Frana;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31124" title="Joc d'aguantar la mirada" nonfiltered="2476" processed="2468" dbindex="12572">

El joc d'aguantar la mirada s un joc competitiu en qu dues persones es miren els ulls mtuament i proven de mantenir l'esguard durant un perode ms llarg que el del seu contrincant. El joc s'acaba quan un dels participants desvia la vista (volgudament o no) i deixa de mirar els ulls de l'altre. La prohibici de no parpellejar (tot mantenint la vista clavada en els ulls de l'altre) n's una variant popular, tot afegint-hi un repte fsic (a ms del psicolgic). La majoria d'altres variants es basen en les dues ja descrites, a voltes prohibint gaireb tota altra acci que no sigui mirar (riure, fer ganyotes, assentir, parlar, tocar-se, etc) i a voltes permetent-ne l's com un mtode ms per aconseguir la derrota del rival.

Les raons per embrancar-se en un joc de mantenir la mirada sn diverses, si b l'avorriment i el festeig sn les ms habituals. Com que la mirada d'altri pot suscitar emocions profundes, sovint hom desafia al joc alg de l'altre sexe per qui se sent atret com a pretext per establir una relaci emocional - o simplement poder mirar-se alg a qui troben atractiu.

Tot estudiant els efectes del contacte visual entre humans, els cientfics han realitzat experiments on dos desconeguts de sexe contrari eren tancats dins una habitaci i se'ls forava a mirar-se els ulls mtuament tant com poguessin. L'experiment dur noms uns 5 minuts de mitjana per parella, per tot i aix desprs seu hom conclogu que els individus havien adquirit forts lligams emocionals (fins amorosos) amb aquell amb qui haguessin mantingut la mirada, tot i haver-se conegut just abans de comenar l'experiment. Per aquesta ra, el joc de mantenir la mirada, i el contacte visual en general, poden ser una eina social important i un mtode d'enfortir la relaci entre dos individus.

El joc de mantenir la mirada i els animals.

Una altra manera popular de jugar al joc s fer-ho contra animals (domstics o no). Aquests sn en general contrincants molt ms formidables que els humans, sigui en la variant que sigui. Els humans han associat complexos significats socials i culturals al contacte visual, cosa que els pot afeblir la capacitat de mirar els ulls d'alg altre gaire estona. Els animals, per contra, sovint perceben la mirada com un simple repte a la dominaci, enfortint la seva resoluci de mantenir el contacte visual. Els gats en particular s'embranquen sovint en el joc de la mirada contra humans, tot guanyant-los. 

Molts animals tenen mltiples parpelles transparents que els permeten de romandre ms estona sense parpellejar (aparentment). Tot i tenir-hi menys tirada que els mamfers, els peixos serien impossibles de guanyar en la variant de "perd qui primer parpellegi" ja que no tenen parpelles.

Vegeu tamb.

 Comunicaci no verbal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31126" title="Fan" nonfiltered="2477" processed="2469" dbindex="12573">

Fan s la ms septentrional de les illes Frisones, situada entre l'illa de Mand i la pennsula d'Skallingen, a l'est de Jutlndia.

Administrativament pertany a Dinamarca, on constitueix un municipi del comtat de Ribe. T una superfcie de 56 km2 on viuen 3.214 persones.

S'hi pot accedir amb transbordador des d'Esbjerg.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial;
 informaci turista;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31131" title="Chengdu" nonfiltered="2478" processed="2470" dbindex="12574">

Chengdu (en Xins   , en pinyin Chngd , en Wade-Giles Ch'eng-tu) s la capital de la provncia de Sichuan, situada al sud-oest de la Xina, bordejant el Tibet. Chengdu t una poblaci de 9,9 milions i una rea de 12.300 km2. El PIB per capita fou 20111 (ca. US$2430) en el 2003, situada en la posici 58 entre les 659 ciutats xineses.

 Histria .
Fa ms de quatre mil anys, la prehistrica cultura de l'Edat del bronze de S nx ngdu  (   ) (4800 3100 aC) es va establir en aquesta regi. La ciutat de Zizhu (    : Z zh Chng) va sser un dels primers assentaments. Alguns investigadors creuen que aquesta cultura est relacionada amb la cultura BA del Oest Asitic.

Als comenaments del segle IV, el rei de l'antic Shu mogu la seua capital a la localitzaci actual de la ciutat. Estigu inspirat per l'antiga histria del rei Tai de Zhou, avi del rei Wu of Zhou, que tamb trasllad la seua capital. Desprs d'aix, el rei Shu anomen la nova ciutat com "Chen Du", que en xins vol dir: "convertida a una ciutat".

Desprs de la conquesta de Shu per la Dinastia Qin en el 316, una nova ciutat fou fundada pel general Qin Zhang Yi, el qual marc el comenament de l'actual Chengdu. La ciutat fou renombrada Y Zh u (  ) durant la Dinastia Han.

Liu Bei fund el regne de Sh hn (  ) (220-263) en aquesta ciutat.

Durant la Dinastia Tang, ambds, el "Poet-God" L  B (  ) i el "Poet-Sage" D F  (  ) romangueren part de la seua vida a Chengdu. D F  constru el celebrat "C otng" (   o cabanya d'herba) en el segon any de la seua quarta estada (759-762). Per l'actual C otng, ms aviat una sumptuosa cas d'estil tradicional, fou inicialment construda en 1078 en memria de D F .

Chengdu fou el lloc de naixement del paper-moneda en el mn (Dinastia Song del Nord, sobre el 960 aC).

 Enllaos externs .

Web oficial ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31137" title="Palau de l'Almudaina" nonfiltered="2479" processed="2471" dbindex="12575">

El Palau Reial de l'Almudaina, o simplement, l'Almudaina s una de les residncies de la Famlia Reial Espanyola. Es troba situat a la ciutat de Palma de Mallorca, al costat de la Seu i fou la residncia histrica dels reis de Mallorca. La seva titularitat i administraci correspon a l'ens pblic Patrimoni Nacional, que gestiona els bens de l'Estat al servei de la corona. Actualment el Rei l'utilitza com a residncia oficial per a cerimnies i recepcions d'Estat durant l'estiu, establint la seva residncia privada estival al Palau de Marivent, a les afores de Palma.

El castell recull als seus murs l'histria de les Illes des dels assentaments megaltics. L'edifici, d'origen rom, s una modificaci del alcsser musulm iniciat en 1281, i que es va prolongar fins a 1343, durant els regnats de Jaume II, fill de Jaume I el Conqueridor, San I i Jaume III. L'Almudaina fou la su del regne mallorqu durant el segle XIV, fins que va passar a Arag amb Pere IV en 1349.

 Articles relacionats .
 Patrimoni Nacional;

Enllaos externs.

 L'Almudaina a patrimonionacional.es ;
 Visita virtual;
 Revista Ixent Cultural;
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31138" title="Les set meravelles del mn" nonfiltered="2480" processed="2472" dbindex="12576">


Les set meravelles del mn eren construccions considerades a l'antiguitat grecoromana com a monuments a la creaci i l'enginy hum. La llista clssica es basa en un breu poema d'Antpater de Sid (125 aC) o Antpater de Tessalnica (entre el 20 aC i el 20 dC) en qu el poeta alaba les Set Meravelles del Mn. Aquesta llista originalment mencionava les muralles de Babilnia en lloc del far d'Alexandria. Modificacions posteriors les van anar canviant. No se sap del cert si algunes d'aquestes construccions van existir de veritat ja que no es t constncia escrita excepte pel poema esmentat.

Aquestes set meravelles, ordenades segons el perode de la seva construcci, sn les segents:

La Gran Pirmide de Gizeh. Construcci acabada pels volts del 2860 aC com a tomba per al fara Kheops. Situada a Gizeh, Egipte. s l'nica de les set meravelles que encara es mant dreta.
Els jardins penjants de Babilnia. Construts entre el 605 aC i el 562 aC. Situats a Babilnia, Mesopotmia (a l'actual Iraq).
El temple d'rtemis a Efes. Construt devers els anys 550 aC i 325 aC. Situat a Efes, a l'actual Turquia.
L'esttua de Zeus a Olmpia. Esculpida devers el 430 aC. Situada a Olmpia, Grcia.
La tomba de Mausol (Mausoleu) a Halicarns. Construt devers el 353 aC. Situat a Halicarns, l'actual Bodrum, Turquia.
El Cols de Rodes. Construt entre el 294 aC i el 282 aC. Situat a l'illa de Rodes, Grcia.
El far d'Alexandria. Construt entre el 294 aC i el 283 aC. Situat a Alexandria, Egipte.

Existeixen altres llistes de set meravelles, tals com les set meravelles del mn modern, les set meravelles de la natura, etc.

Vegeu tamb.
Les set noves meravelles;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31142" title="Mand" nonfiltered="2481" processed="2473" dbindex="12577">

Mand s una de les illes Frisones Septentrionals situada entre Fan i Rm. Amb 8 km quadrats, s la ms petita de les illes frisones daneses que s habitada (tan sols per unes desenes de persones).

L'illa s accessible per mitj de dues carreteres que emergeixen amb la marea baixa.

Al cant oest t una cadena de dunes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31143" title="Illa de Vancouver" nonfiltered="2482" processed="2474" dbindex="12578">

L illa de Vancouver (en angls Vancouver Island) s una gran illa de la Colmbia Britnica, a la costa pacfica del Canad. s la ms gran de les illes de la costa oest d'Amrica, amb 32.134 km2.

Histria.
Poblada per tribus ndies des de fa uns 8.000 anys, pass a ser objecte de desig de les potncies europees (Rssia, Espanya i el Regne Unit) a partir del final del segle XVIII. L'illa va ser ocupada per la Primera Companyia de Voluntaris de Catalunya entre el 1790 i 1794 per, desprs d'un segle de rivalitats, pass definitivament a control britnic el 1794 per la Convenci de Nootka. Un capit angls, George Vancouver, coordin la cessi espanyola als britnics i acab proporcionant el nom actual a l'illa. Cal fer notar, per, que la ciutat de Vancouver no s a l'illa de Vancouver, sin al continent; i que la principal ciutat de l'illa de Vancouver, Victria, no s a l'illa Victria (una illa molt ms gran situada a l'rtic). Victria s, a ms, la capital de tota la Colmbia Britnica.

Poblament.
L'illa t una poblaci d'unes 750.000 persones (2002). Poc menys de la meitat viuen a Victria. Altres localitats importants sn Nanaimo, Port Alberni, Parksville, Courtenay i Campbell River.

Economia.
L'economia de l'illa (fora de la zona administrativa de Victria) est dominada per la indstria forestal, si b el turisme i la pesca tamb hi sn destacables. Moltes de les explotacions forestals sn per fer pasta de paper, i es realitzen en granges d'arbres de segona generaci que sn serrats en cicles de 30 anys. La tala de boscs verges hi s altament controvertida i suscita l'oposici de grups ecologistes (com s el cas dels de Clayoquot Sound).

Turisme.
L'illa de Vancouver atreu sobretot el turisme de natura. Es destaca com a punt d'observaci de cetacis. Des de Victoria surten viatges organitzats amb barca, llanxa i fins i tot vols amb hidroavi per anar a veure balenes. Un punt especialment notable s Tofino, situat a la costa Oest, en el Parc Natural de Pacific Rim. 
Altres atractius sn les excursions pel Rain Forest, sortides amb canoes, la pesca de salmons a Campbell River i visites guiades en busca de l's negre, lldrigues marines, foques i lleons marins, entre d'altres.







 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31144" title="Ovella Dolly" nonfiltered="2483" processed="2475" dbindex="12579">

L'ovella Dolly (5 de juliol de 1996   14 de febrer del 2003), va ser el primer mamfer en ser clonat satisfactriament a partir d'una cllula adulta. Va ser clonada a l'Institut Roslin d'Esccia on hi va viure fins que va morir als sis anys. El seu naixement va ser anunciat el 22 de febrer de 1997.

L'ovella va ser originalment anomenada amb el codi "6LL3". El nom "Dolly" prov d'un suggeriment per part dels professionals que van collaborar en la concepci en honor a Dolly Parton perqu la cllula de glndula mamria a partir de la qual va ser clonada. La tcnica es va fer famosa ja que el seu naixement es devia a una transferncia nuclear de cllula somtica,  en la qual s inserit un nucli en un ocit denucleat que s fusionat i esdev un embri. Quan la Dolly va ser clonada a partir d'una ovella de sis anys de vida va ser el centre de molta controvrsia que encara perdura fins avui. 

El 9 d'abril del 2003 el seu cos dissecat va ser collocat al Museu Reial d'Edimburg, un dels Museus Nacionals d'Esccia. 

Tcnica i procs.
La Dolly va ser creada per un equip de recerca liderat per en Ian Wilmut de l'Institut Roslin d'Esccia. La fita de la recerca havia de ser assegurar l'xit de la reproducci d'animals modificats genticament per a produir protenes teraputiques en la seva llet. Aquest equip ja havia aconseguit cultivar dos clons d'ovelles en laboratori a partir de cllules embrionries, anomenats Megan i Morag; el treball va ser publicat al Nature el 1996. La Dolly fou una ovella Finn Dorset, creada a partir de cllules mamries adultes absolutament diferenciades fent servir la tcnica anomenada transferncia nuclear de cllula somtica; la seva concepci va ser descrita en una publicaci del Nature del 1997. Aix doncs, la Dolly va ser el primer mamfer clonat a partir d'una cllula adulta.

Controvrsia.
Els resultats de la recerca varen ser publicats el 1999 al Nature suggerint que la Dolly podria patir envelliment prematur, a causa de l'escurament dels telmers caracterstic de les cllules adultes. Es va especular que aquests telmers van passar del seu progenitor que tenia sis anys i que per tant la Dolly havia nascut amb un material gentic sis anys ms vell. Aix s conseqncia que la llargada del telmer s reduda desprs de cada divisi cellular en les quals es requereix una duplicaci del material gentic. La polimerasa, enzim que forma part de la maquinria de duplicaci no pot arribar a la punta del cromosoma de manera que divisi a divisi es va quedant sense dividir-se i es va escurant. Tanmateix, el Dr. John Thomas va indicar que molts animals clonats tenen telmers de llargada normal i que en els clons en srie els telmers solen ser de majors dimensions a cada generaci. Aix s conseqncia del fet que l'enzim telomerasa s actiu en aquests clons protegint-los d'escurar-se. Tanmateix, la telomerasa pot ser la responsable de causar mutacions amb la seva activitat enzimtica que duguin al cncer. De fet en molts cncers humans en els tumors es produeix telomerasa la qual no s present en les cllules somtiques.

El gener del 2002, quan l'ovella tenia 5 anys, es varen anunciar signes que apuntaven possiblement cap a aquesta direcci. Havia desenvolupat una forma potencialment debilitant d'artritis inusual a tan poca edat. Aix va recolzar la teoria de la prematura senescncia, encara que per exemple, el Dr. Dai Grove-White de la facultat de Cincia Veterinria de la Universitat de Liverpool va enunciar, "s concebible que l'artritis sigui deguda a la clonaci per podria no ser-ho. Pel que se sap, es podria haver malms la cama saltant per sobre una porta desenvolupant-la en conseqncia."

L'artritis va alimentar la idea de qu aquest tipus de clonaci pot no ser apropiada per a mamfers i hi ha un ampli consens tant dintre com fora de la comunitat cientfica de qu en aquest punt, el risc d'efectes imprevists en els clons fa que els experiments relacionats amb la clonaci reproductiva en els humans siguin prematurs i mancats d'tica.

Defensors de l'aplicaci d'aquest mtode creuen que la tcnica simplement ha de ser refinada. Tanmateix, d'altres creuen que amb els pocs coneixements limitats del camp naixent de la gentica aplicada, els cientfics ni poden ni haurien d'intentar de manipular tants gens d'una sola vegada. Tamb hi ha molta gent, sobretot de fora de la comunitat cientfica que creu que experiments com els de la Dolly no s'haurien de tornar a repetir ja que la clonaci sempre s moralment reprobable i hauria d'estar prohibida.

Mort.
El 14 de febrer de 2003 es va anunciar que la Dolly tenia una malaltia progressuca del pulm. Una necrpsia va confirmar que patia d'un adenocarcicoma ov pulmonar (Jaagsiekte), una malaltia bastant habitual en les ovelles. Els cientfics del projecte indicaren que ells no creien que hi hagus cap connexi entre el fet d'haver estat un clon i haver patit la malaltia i que els altres ovelles de granja tenen dolncies similiars. Aquest tipus de malalties del pulm sn especialment un perill per les ovelles que estan tancades en els interiors com hi estava la Dolly per motius de seguretat.

Hi ha veus contrries, per, a aquestes conclusions.

Llegat.
Desprs que la clonaci es demostrs satisfactriament pels creadors de la Dolly s'ha pogut clonar d'altres grans mamfers com els cavalls i vaques. La clonaci s sovint considerada com a una eina prometedora per preservar les espcies en perill, normalment per aquells que no treballen en la conservaci d'espcies.

Hi ha hagut alguns intents i molts suggeriments per a clonar animals extingits, per en tots els casos on hi ha hagut recerca (thylacine, huia, Pyrenean Ibex i mamut) no s'han obtingut resultats. En conjunt, l'nic benefici real de la clonaci per a la conservaci animal existeix en els casos de grans mamfers on les tcniques de transferncia d'embri ja han estat establertes i la tcnica podria servir per preservar un llinatge gentic estrany com el banteng de San Diego.

Referncies.


Enllaos externs.
La clonaci i les cllules mare ;
L'ovella Dolly, 1996-2003 del Museu de la Cincia de Londres ;
Roslin Institute: Dolly i la transferncia de nucli ;
Fotos de la Dolly i altres animals clonats al centre Roslin ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31145" title="Trompeta" nonfiltered="2484" processed="2476" dbindex="12580">


La trompeta s un instrument de la famlia de vent-metall, constitut per una embocadura acoblada a un tub corbat que acaba en un pavell.
  
L'embocadura de la trompeta, com la del tromb, t una perforaci interior en forma de copa en U. Aix contribueix que la sonoritat de la trompeta sigui ms vibrant, i menys clida que la d altres instruments, com per exemple, la trompa. 
 
El tub de la trompeta, que pot sser de diferents aliatges (com per exemple de coure) tret de la part del pavell que s cnica, est constitut per un tub cilndric, fet que en combinaci amb les caracterstiques de l'embocadura li confereixen a l'instrument el timbre i potncia sonora caracterstica. 
 
L'origen de les trompetes, instruments als quals des de l'antiguitat se'ls va assignar un paper militar o cerimonial pel fet d'estar constitudes per un tub bsicament cilndric, caldria cercar-lo en els antics instruments de canya, fusta, etc. Un exemple en seria la trompeta d'escora. 

Instruments metllics d'aquestes caracterstiques ja es trobaven a l'antic Egipte, per els parents ms propers de les actuals trompetes foren el salpinx, mena de trompeta curta dels grecs, o la tuba, trompeta llarga dels romans,  ambdues destinades a un s militar, aix com en la gran trompeta sarrana, importada pels croats.
 
Amb una construcci inicialment recta, en el segle XV s'inicien els intents, primerament amb una rudimentria forma en S, que conduiran, ja a finals del segle XVI, a desenvolupar una tcnica ms depurada que permetr enrotllar el tub sobre ell mateix, moment a partir del qual l'instrument adquireix unes possibilitats tcniques ms destacades, amb l'afegit de cossos de recanvi que permetien modificar la llargada de l'instrument i, per tant, la tonalitat.
 

No ser fins al segle XIX que s'hi incorpori algun mecanisme per modificar la dimensi total del tub amb algun sofisticat sistema que allargava el tub principal mitjanant la inclusi de tubs complementaris pels quals es podia desviar l'aire. D'aquesta manera, s'ampliava enormement el nombre de sons que pot fer l'instrument. Si en un principi aquest mecanisme foren les vlvules giratries, posteriorment es van imposar arreu les vlvules de pistons, excepci feta de l'rea germnica, els quals permeten a l'instrument tocar dues octaves i mitja.
 
Hi ha diferents tipus de trompetes. Els ms emprats sn: la trompeta en si bemoll (instrument transpositor) i, el ms familiar per a nosaltres, la trompeta en do (no transpositora).
 
Les sordines, accessoris de metall o fusta que s'introdueixen en el pavell, permeten graduar, segons les necessitats expressives, tant la potncia sonora de l'instrument com la seva qualitat tmbrica. Aix, el jazz, estil de msica en el qual la trompeta ha assolit un paper destacat, ha donat peu a uns tipus especfics de sordines calibrats d'acord amb els gusts i esttiques propis d'aquest estil.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31146" title="Tromb" nonfiltered="2485" processed="2477" dbindex="12581">



El tromb de colissa s un instrument de vent-metall consistent en un cos bsicament cilndric, tret del pavell que t forma de campana, i que incorpora una pea, la vara o colissa, que permet allargar mitjanant un lliscament la longitud del seu tub. La vara substitueix en aquest cas la funci que en d'altres instruments, com la trompeta, fan les vlvules o pistons.
   
El seu so es fonamenta en el principi de la srie d'harmnics naturals. La vara, que permet allargar el cos del tromb quasi en dos teros, t set posicions definides a una distncia cadascuna d'un semit. Sobre aquestes notes fonamentals i a travs de la pressi d'aire que el/la instrumentista comunica a l'instrument per mitj de l'embocadura, es produeixen la resta de notes que s'inclouen en el tromb tenor, el ms habitual.
  
El tromb prov dels sacabutxos i s un dels pocs instruments que en l'actualitat conserva una forma prcticament igual a com originriament va ser creat.  
Els seus orgens es remunten a l'Edat mitjana, poca en la qual el sacabutx va ser un instrument molt emprat i que ja en el segle XVI va donar peu a tota una famlia d'instruments de forma quasi idntica als trombons actuals i per als quals es van escriure nombroses partitures.
 
La utilitzaci dels trombons a l'orquestra ha quedat prcticament reduda als trombons tenors, que en l'actualitat incorporen una clau que permet allargar l'extensi de l'instrument en el registre greu.

Existeix, tamb, el tromb de pistons que entre nosaltres t un s que prcticament queda circumscrit a la cobla.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31147" title="Filloxera" nonfiltered="2486" processed="2478" dbindex="12582">


La filloxera s un petit insecte emparentat amb el pug originari d'Amrica que fa de 0,5 a 1,5 millmetres de longitud. Els exemplars pters poden ser femelles partenogentiques i mascles sexpars els alats sn femelles sexpares. S'alimenta de la saba dels ceps que es troba al seu pas. Ataca en massa a les arrels dels ceps xuclant-los la saba fins a matar-los. Es pot identificar les plantes infectades degut a que es formen a les fulles unes galles. Aquestes galles es formen per les mossegades de la filloxera, que provoquen a la planta una reacci, fent que produeixi una gran quantitat de cllules. A l'interior hi ha les larves, que s'alimenten de la saba. Va ser descrita per primer cop pel nord-americ Asa Fitch el qual el va anomenar Pemphigus vitifoliae (1854). Ms tard, per, la va analitzar Henry Schimer i, veient diferncies amb els altres individus del gnere Pemphigus, l'anomena Dactylosphaera vitifoliae. Tamb va ser anomenat Rhizaphis vastatrix pel francs Planchon (1868). Actualment, per el nom utilitzat s Dactylosphaera vitifoliae.

Provoc la destrucci del mode de vida de molts agricultors al destruir les seves vinyes, generant un flux migratori del camp a les ciutats.

Hi ha una escala per mesurar el grau de resistncia de les diferents espcies de ceps envers la filloxera, l'anomenat ndex de Ravaz. Est numerat del zero (la resistncia del cep europeu, Vitis Vinifera) al vint (la del cep americ Vitis rotundifolia)

 Descripci .
La filloxera presenta caracterstiques diferents en cada membre, segons el seu sexe i la seva funci. Tot i aix, tots els individus sn d'un color groc verds.
Les principals caracterstiques de cada membre sn aquestes:

 Fundatriu: ptera. Entre 1 i 1,5 mm;
 Fundatrgenes: pteres. De 0,5 a 1 mm;
 Femelles ginfores i andrfores: Alades. 1 mm aproximadament tenint en compte les ales. ;
 Mascles i femelles sexuats: pters. Uns 0,5 mm aproximadament;
Els exemplars radiccoles sn ms allargats, i est ms segmentat. Els gallcoles, en canvi, sn ms "arrodonits" i no tenen el cap ben diferenciat de la resta del cos. 
 Cicle biolgic .
La filloxera presenta un cicle biolgic variat, amb perodes radiccoles (en els que s'alimenta de les arrels) i gallcoles (en que s'alimenta de les galles), partenogentics i sexuals. En el cep americ es pot produir el cicle complet, per a l'europeu noms en part (radcicola), degut a que li costa desenvolupar-se en la seva fulla.
 Cicle complet (gallcola i radiccola) .
Cap a finals de l'estiu el mascle fecunda a la femella. Llavors la femella pon un ou (l'ou d'hivern) a damunt l'escora. Aquest s'obrir a la primavera i en sortir la fundatriu (una femella ptera i partenognetica). La fundatriu s'alimentar xuclant la saba de les arrels del cep, creixer i en uns vint o vint-i-cinc dies, ja ser adulta. Llavors far diverses postes d'uns quants centenars d'ous a cada galla (aproximadament), d'on en sortiran femelles partenogentiques (fundatrgenes) i el cicle continuar aix durant unes quantes generacions. Aquestes s'installaran a les fulles i s'alimentaran de la saba de les galles. Tot i aix una part de les larves se n'anir a les arrels. A cada galla hi ha una larva que realitzar quatre mudes abans no sigui un exemplar adult. Els exemplars adults s'aniran traslladant contnuament i aix cada vegada s'infectar ms el cep. La ltima generaci de femelles (sexpara) ser alada (de la qual n'hi haur exemplars andrfors i exemplars ginfors. Les femelles andrfores els ous que pondran seran mascles i les ginfores, femelles) i pondran els ous damunt les fulles dels ceps, que donaran els exemplars adults i sexuats. Aquests no s'alimentaran, viuran uns quants dies, per poder copular i, en el cas de les femelles pondre l'ou d'hivern. Desprs moriran. Un cop eclosioni l'ou d'hivern, sortir la fundatriu i es repetir el cicle.

 Cicle radiccola .
El cicle radiccola s un cicle incomplet. En aquest cicle la reproducci que prospera s la partenogentica. Les larves un cop adultes (al cap de vint o vint-i-cinc dies) fan postes d'uns cent ous. D'aquesta posta en surten altres femelles partenogentiques, de les quals n'hi haur unes quantes generacions. Aquestes tamb faran diverses postes i aniran infectant les arrels del cep. s possible que una generaci sigui sexpara i gallcola, per encara que les seves cries puguin reproduir-se i pondre l'ou d'hivern, la fundatriu no aconseguir iniciar colnies gallcoles. 
Quan arriba el fred, les larves de filloxera hivernen i es despertaran a la primavera.

 La plaga de la filloxera .
La plaga de la filloxera va arribar accidentalment a Europa l'any 1860 des d'un carregament de cep americ que anava cap a Frana, ja que aquest s immune a l'odi, un petit fong que produeix a les fulles una mena de cendra. La filloxera s'estengu rpidament per Frana degut a la gran quantitat de vinyes franceses i la impotncia dels agricultors per aturar la plaga. Aix, amb relativament poc temps la plaga s'escamp arreu d'Europa tot i els controls que es feien en l'exportaci de ceps.  

Al segle XIX, la vinya era molt important a Catalunya. Quan es va conixer l'existncia de la plaga, es van dur a terme diferents mesures de seguretat. Totes les vinyes infectades es cremaven per evitar que s'estengus. Tot i aix, cap a finals del segle XIX i a inicis del XX, va arribar finalment la temuda plaga, que va fer desaparixer gran part de les vinyes catalanes. Com a conseqncia, comen a desenvolupar-se una important activitat industrial en especial al sector txtil i l'agricultura es traspass al conreu de blat. Actualment, la filloxera ha estat eradicada ja que empeltant als ceps autctons, el cep americ, es tornen immunes a la plaga, grcies al fet de qu els ceps americans ja hi estan adaptats.
 Cronologia d'extensi de la filloxera . 
 1863: Primera aparici a Europa a Pujaut (Frana). Tamb s localitzada a un hivernacle de Hammersmith, a prop de Londres ;
 1865: Segona aparici a Crau de Chteaurenard,  (Frana);
 1865: Primera contaminaci a la vall del Duero portuguesa  ;
 1866: Contaminaci a Floirac (Frana);
 1871: Primera contaminaci a Ginebra (Sussa) ;
 1872: Contaminaci a Frana a prop de Cognac ;
 1873: Aparici a Califrnia (EUA);
 1874: Primera aparici a Alemanya a prop de Bonn ;
 1876: Contaminaci d'Orleans (Frana) ;
 1875: Aparici a ustria;
 1875: Contaminaci a Austrlia;
 1877: Primera aparici a Girona i a Mlaga;
 1878: Es contamina la regi de Borgonya  ;
 1879: Aparici a Como (Itlia) ;
 1880: Dos nous focus a Itlia (Siclia i Gnova) ;
 1880: Aparici a Sud-frica ;
 1885: Primera aparici a Algria ;
 1888: Aparici al Per ;
 1894: Nova contaminaci a Frana, a la regi de Xampanya ;
 1899: Primera aparici al mes de juny a La Rioja al municipi de Sajazarra. Al 1904 tota La Rioja estaria infectada.
 1905: Aparici a Tunsia ;
 1914: Aparici a la Manxria;
 1919: Aparici al Marroc ;
 1980: Aparici a Turquia;

 Festivitats .
Cada 7 de setembre, se celebra l'escampada de filloxeretes pels carrers de Sant Sadurn d'Anoia a la comarca de l'Alt Peneds.
Cada 8 de setembre, se celebra la festa de la filloxera a la plaa de l'esglsia de Sant Sadurn d'Anoia a la comarca de l'Alt Peneds.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31148" title="Rachel Carson" nonfiltered="2487" processed="2479" dbindex="12583">
Rachel Carson (27 de maig de 1907 - 14 d'abril de 1964) fou
una biloga i escriptora dels Estats Units. Considerada la iniciadora del moviment ecologista als EUA, demostrant en els seus escrits els danys causats per l's indiscriminat d'insecticides com el DDT, i els seus perniciosos efectes en la cadena trfica, inlcoent-hi els humans.
Entre les seves obres, i fruit d'aquests treballs, destaca Silent Spring Primavera Silenciosa (1962), que contribu a forjar la conscincia ecologista contempornia.

En el seu honor es batej el gnere bacteri Carsonella.

 Llibres .
Under the Sea Wind, 1941.
The Sea Around Us, 1951.
The Edge of the Sea, 1955.
Silent Spring, Houghton Mifflin, 1962.
Silent Spring1962.
The Sense of Wonder, 1965, publicat pstumament;
Always, Rachel: The Letters of Rachel Carson and Dorothy Freeman 1952-1964 An Intimate Portrait of a Remarkable Friendship, Beacon Press, 1995.
Lost Woods: The Discovered Writing of Rachel Carson, 1998.

Enllaos externs.
pgina del Rachel Carson National Wildlife Refuge;
Pgina del Fish and Wildlife's Rachel Carson National Wildlife dels EUA;
pgina del The Rachel Carson Council;
RachelCarson.org;
Rachel Carson a Womens History;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31149" title="Primavera Silenciosa" nonfiltered="2488" processed="2480" dbindex="12584">
Primavera Silenciosa (Silent Spring en angls) s un llibre de Rachel Carson que advertia dels efectes perjudicials dels pesticides en el medi ambient i en culpava la indstria qumica. Molts cientfics el van qualificar de fantasis. D'altres van recolzar l'autora, i van aconseguir que el Departament d'Agricultura revisara la seva poltica sobre pesticides i que el DDT fos prohibit per la legislaci dels EUA.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31150" title="Jardins penjants de Babilnia" nonfiltered="2489" processed="2481" dbindex="12585">


Els jardins penjants de Babilnia (tamb anomenats els jardins de Semramis), en temps de Nabucodonosor II, i les muralles de Babilnia foren considerats una de les Set Meravelles del Mn. Tant els uns com les altres se suposa que van ser construts per Nabucodonosor pels volts de l'any 600 aC (a l'actual Iraq). De tota manera, hi ha dubtes que els jardins arribessin a existir mai fsicament. 

Els jardins de Babilnia es troben extensament documentats per historiadors grecs com Estrab i Diodor de Siclia, per d'altra banda hi ha pocs indicis que ens facin pensar en la seva existncia. Algunes restes poc significatives provinents de les excavacions del palau de Babilnia han estat sobredimensionades, i no casen de cap manera amb aquelles descripcions meravelloses. 

Algunes escoles de pensament creuen que, amb el pas dels anys, se'n va confondre la localitzaci amb uns jardins que s que van existir a Nnive, tal com ho testimonien unes taules procedents d'aquesta ciutat mesopotmica on es mostren clarament uns jardins. Els escrits d'aquestes taules descriuen el possible s de quelcom similar al cargol d'Arquimedes com a instrument per portar l'aigua fins a una altura determinada. 

Segons les antigues crniques, els jardins es van construir per alegrar Amitis, l'enyoradissa dona de Nabucodonosor. Amitis, filla del rei dels medes, s'havia casat amb el rei babilnic per crear una aliana entre les dues nacions. El pas d'on venia la noia, per, era verd i muntanys, i Amitis trobava el terreny pla i rid de la Mesopotmia molt depriment. El rei va decidir de recrear per a ella la seva ptria nadiua amb la construcci d'una muntanya artificial amb un acabament enjardinat.

Els anomenats jardins penjants probablement no estaven "penjats" en el sentit d'estar suspesos per cables o cordes. El nom ve d'una traducci del mot grec kremasts o del llat pensilis, que significa ms aviat que els jardins penjaven cap avall des dels extrems d'una terrassa o balconada. 

El gegraf grec Estrab, que va descriure els jardins al segle I aC, escrivia: "Es tracta d'unes terrasses amb volta aixecades l'una sobre l'altra, que se sostenen sobre pilars en forma de cub. Aquests pilars sn buits per dintre i estan omplerts de terra perqu s'hi puguin plantar arbres de l'espcie ms alta. Els pilars, les voltes i les terrasses estan fets de ma i asfalt." 

Si realment van existir, aquests jardins devien resultar una visi espectacular: una muntanya artificial, verda i esponerosa, enmig de la plana.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31151" title="Xintoisme" nonfiltered="2490" processed="2482" dbindex="12586">
El xintoisme o sintoisme o xinto (del japons    , "cam dels dus") s el conjunt de creences de l'arxiplag japons que existeixen des de temps molt antics. Sn unes creences que es refereixen a la fecunditat, els ritus agraris, i tamb al culte als morts i a unes divinitats anomenades kami o esperits de la natura. Alguns en sn molt locals i coneguts com a esperits o genis d'un lloc en particular, per altres representen objectes naturals majors i processos, com per exemple Amaterasu, la divinitat del Sol. Actualment, aquesta religi est dividida en un xintoisme culte, lligat a la casa imperial, i en un de popular, lligat als santuaris i a l'interior de les cases. Continua vigent al Jap actual i modern.

Caracterstiques.
El xintoisme s una religi tnica, que pot descriure's com una forma sofisticada d'animisme, profundament identificada amb la cultura japonesa. Tamb s una religi natural, en qu els llibres es limiten a descriure'n les creences i els fonaments. Dna ms importncia a l'aqu i a l'ara que no pas a un ms enll. Afirma l'existncia d'ssers espirituals (kami) que poden trobar-se a la natura o en nivells superiors d'existncia. No posseeix textos sagrats, ni una detat nica ni predominant, ni regles establides per a l'oraci, tot i que s compta amb narracions mtiques que expliquen l'origen del mn i de la humanitat, temples i festivals religiosos als quals acudeixen milers de persones en dates importants. 

Fou utilitzada com a ideologia legitimant durant la fase militar de la histria japonesa recent i fou religi d'Estat fins el 1945. Moltes de las "noves religions" japoneses tenen una forta influncia xintoista. Des de l'entrada del budisme al Jap al segle VI, aquest ha exercit una profunda influncia sobre el xintoisme, encara que l'ltim tamb ha modelat la tradici budista en aquest pas fins donar-li una forma caracterstica. De fet, ambdues religions defineixen la religiositat nipona i els japonesos solen practicar els ritus d'ambdues tradicions segons la naturalesa de l'ocasi (solen preferir el xintoisme per als rituals de naixement i matrimoni, i el budisme per als ritus funeraris). A causa que el xintoisme no pretn convertir, criticar ni entrar en conflicte amb altres religions, la seua expansi fora de les illes del Jap ha quedat limitada generalment a les comunitats nipones de l'emigraci.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31152" title="Zheng He" nonfiltered="2491" processed="2483" dbindex="12587">
Zheng He (1371-1435)(xins tradicional:   , xins simplificat:    , Pinyin: Zhng H, Wade-Giles: Cheng Ho) (1371 - 1435) va ser un almirall musulm xins, explorador i diplomtic nascut a Kunming, provncia de Yunnan.

Va ser un dels exploradors navals ms importants del segle XV, i va estar al front de set expedicions navals entre el 1405 i el 1433, considerades com les ms importants en la histria de la navegaci xinesa.

Durant els seus viatges, els quals van comenar a Nanjing, Zheng He va explorar el sud-est asitic, Sumatra, Java, Ceilan, ndia, Prsia i el Golf prsic, Arbia, el Mar Roig fins a Egipte i el sud d'frica fins el canal de Moambic.

Les seves missions van demostrar una gran capacitat organitzativa que de fet va anar acompanyada d'una gran sofisticaci tecnolgica, ara b, no es van produr grans activitats comercials ni tampoc anexions territorials ja que no era un conquistador ni un comerciant.

El nombre dels seus viatges depn del mtode de divisi, per va navegar i explorar com a mnim set vegades per l'Oce Occidental amb la seva flota. Les seves esquadres eren aproximadament formades per 30.000 homes i un nombre variable de vaixells, es parla d'entre cinquanta i tres-centes naus. Va dur a la Xina molts trofeus i embaixadors de ms de trenta regnes.

Els seus viatges no van tenir continutat i durant els segents segles la poltica exterior xinesa va patir un tancament. Tot i aix va deixar seva petja en la societat xinesa, i en general, en tot el sud-est asitic.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31154" title="Sammu-ramat" nonfiltered="2492" processed="2484" dbindex="12588">
La reina Sammu-Ramat, va governar Assria a finals del Segle IX aC. Va conquistar nombroses terres i va fundar la ciutat de Babilnia. Se l'identifica amb la deessa Semiramis.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31156" title="Isif Stalin" nonfiltered="2493" processed="2485" dbindex="12589">


Isif Vissarinovitx Djugaixvili (en georgi                              , Ioseb Besarionis Dze Jughashvili; en rus                                 ),  ms conegut pel nom que va adoptar, Isif Stalin (            ) (1880-1953), va ser el mxim dirigent de l'URSS entre els anys 1924 i 1953.
 
Pseudnims.
Tamb va ser conegut com a Koba (nom d un heroi popular de Georgia). Va emparar diversos pseudnims: David, Nijeradze, Chzhikov, Ivanvich, fins a adoptar el d  Stalin, que va utilitzar desprs de la Conferncia Bolxevic de Tammerfors (Finlndia). El nom Stalin deriva de la paraula rusa stal (acer) amb el mateix sufix possessiu personal in que va utilitzar Lenin.

Vida i obra.
Fill d'un humil sabater georgi, als 15 anys va ingressar amb una beca al seminari ortodox de Tbilisi, on es va revelar com un alumne brillant, tot i que va ser expulsat al ser sorprs repartint propaganda del Partit Socialista georgi, del qual n'era membre des del 1898. 
Tot i aix, va proseguir amb les seves activitats revolucionries, i el 1902 va ser detingut i deportat a Sibria. Dos anys ms tard va retornar a Tbilisi, on es va adherir a la part bolxevic del Partit Obrer Socialdemcrata Rus (POSDR). Va intervenir a la revoluci del 1905 i a les vagues de Bak de 1907, desprs de les quals va ser detingut altre cop i tornat a enviar a  Sibria, d'on va fugir el 1911. 

Stalin va ingressar llavors al comit central del POSDR i, designat president del Politbur, va viatjar a Viena, on va escriure El marxisme i la qesti nacional.

Va contactar amb Lenin i se li va encarregar l'edici de Pravda, per, detingut a Petrograd, va continuar a la pres fins el 1917, quan va esclatar la Revoluci Russa. Desprs del fracs d'aquesta i de la marxa de Lenin a Finlndia, Stalin va passar a dirigir el Pravda, al mateix temps que prenia part activa en la preparaci d'una nova revoluci.
Quan va esclatar la Revoluci d'Octubre Stalin va formar part del govern com a comisari de nacionalitats, crrec que va ocupar fins al 1922.

Durant la guerra civil, Stalin va collaborar en les defenses de Petrograd i Tsaritsin, ciutat que va rebre ms tard el nom de Stalingrad. Va ser escollit com a secretari general del Comit Central el 1922.

Desprs de la mort de Lenin, el 1924, es desencadena una lluita poltica i ideolgica dins el partit que es poden resumir aix:



 Els partidaris de Trotski i Zinoviev que defensen la tesis de la revoluci permanent, tot dient que el que cal s engegar altres revolucions a Europa perqu s impossible sostenir el socialisme a l'URSS (els koljoses i els kulaks serien els embrions del poder capitalista que enderrocaria als soviets), i d'altra banda defensava l'eliminac dels kulaks com a nica possibilitat per tirar endavant el socialisme a la URSS. s el corrent que seria titllat per Stalin d'"aventuristes d'esquerres", perqu una confrontaci tan directa amb tots els poders capitalistes era excessivament aventurer i poc realista.
 Els partidaris de Bukharin i Rikov que defensen la tesis de l'afebliment de la lluita de classes, tot dient que s innecessari preocupar-se per res perqu el socialisme iniciat s imparable (i per tant que la collectivitzaci del Koljoses i la lluita contra el kulaks no cal). s el corrent que seria titllat per Stalin d'"oportunistes de dretes" perqu subestimava d'una manera sospitosa a les forces capitalistes que encara residien a l'URSS.
 Els partidaris de Stalin i Kamenev que defensen la tesis del socialisme en un sol pas, tot dient que si que s possible el socialisme a l'URSS i s pel qu cal lluitar (i no continuar la revoluci, com assenyalen els del punt 1) per amb mesures cautelars i preventives (collectivitzant el Koljoses i perseguint al kulaks si s'oposen a aix, oposant-se als del punts 1 i 2). ;

Finalment, l'any 1927, en el 15 congrs dels soviets, on participaren 898 delegats amb veu i vot i 771 amb veu noms, representant a 887.233 afilliats i 348.957 aspirants, es van aprovar per majoria absoluta les tesis de Stalin i es va expulsar del partit als defensors de les tesis 1 i 2 qualificant-les d'antisovitiques. Aix els obligava a abandonar la lluita poltica, ja que la constituci de l'URSS aprovada per ells mateixos aix ho deia. Per aix no va passar, de manera que uns anys ms tard van ser detinguts i jutjats, A Trotsky se'l va perseguir fora del pas, tractat de terrorista i conspirador antirevolucionari. L'any 1938 escriu l'obra que influiria ms en els partits comunistes europeus de l'poca (i entre ells al "PSUC"): "El materialisme dialctic i el materialisme histric".

Al 1993, Alexandre Zinoviev va dir d'ell: Jo era un antistalinista convenut des que vaig tenir disset anys. L'idea d'un atemptat contra Stalin envaa els meus pensaments i sentiments. Estudivem les possibilitats "tcniques" d'un atemptat. Desprs vam passar a la seva preparaci prctica. Si m'haguessin condemnat a mort en 1939, aquesta decisi hagus estat justa. Havia concebut el pla per a matar Stalin, no era aix un crim? Durant l'poca de Stalin, jo creia en tot aix d'una manera, per avui, quan puc sobrevolar aquest segle, dic: Stalin ha estat la ms grandiosa personalitat del nostre segle, el poltic ms genial. Adoptar una actitud cientfica respecte a alg no significa comprometre's en una actitud personal.



El pacte de no agressi que Stalin va firmar amb Hitler el 1939 no va ser respectat, i Alemanya va envair l'URSS el 1941. Stalin va dirigir la guerra des del Kremlin, i es va negar a abandonar-lo tot i que el govern havia estat traslladat a Kibixev. I era, per espantar-se: Les tropes de Hitler van matar 5 milions de presoners que van anar fent a mesura que s'endinsaven en territori sovitic en l'operaci ms gran que mai cap exrcit ha engegat: l'operaci Barbarossa. Quan va acabar la guerra, el saldo de morts a les files sovitiques era de 23 milions. El pas estava devastat i noms un miracle podia refer tot all.

L'impuls de les collectivitzacions (1927, 15 congrs), i dels plans quinquennals (1929, 16 Congrs), en la poltica de kolkhozos i sovkhozos, van conduir al miracle. El pas va passar a convertir-se en la 2a economia mundial i per tant una superpotncia econmica i militar. A nivell social, la totalitat de la poblaci va ser alfabetitzada en el lacisme combatent. El sanejament i l'habitatge va ser universal, la jornada laboral va reduir-se progressivament a 37 hores, es va acabar amb la discriminaci de gnere secular, es va acabar amb les distincions i desigualtats per raons de raa o religi.

La repressi.

Les xifres dels arxius sovitics, desclassificats l'any 1989

En 1939 en camps i colnies hi havia un total de 2 milions de presos, dels quals 454.000 eren acusats de contrarevolucionaris. D'ells moriren 160.000 per causes diverses, especialment epidmies, malalties contagioses i manca de medicines. Desprs de la guerra, el 1950, el nombre de contrarevolucionaris presos va pujar a 578.000, per el percentatge de presos que en total acabaven llurs condemnes mai pass del 2,4% de la poblaci adulta d'aquella poca (com a referncia, actualment a Catalunya aquest percentage s del 0,2% i a EUA del 0,28%).

En el Gulag estaven compresos 105 camps de treball correccionals, 9 especials, i 97 departaments de camps i colnies de les repbliques de la uni, autonomies, regions i districtes.

Entre 1921 i 1953 passaren 4.060.306 persones pel sistema penal sovitic, incloses 799.455 que foren condemnades a afusellament. Al punt mxim s'arriba entre 1937-1938. En aquest perode foren condemnades 1,3 millions de persones, de les quals 681.692 foren executades.
Cal tenir en compte que no tots els sentenciats a mort foren efectivament executats. Una gran proporci de condemnes a mort foren commutades per penes en els camps de treball. Tamb s important distingir entre els delinqents comuns i els contrarrevolucionaris. Molts dels sentenciats a mort havien coms crms violents com assassinat o violaci. Fa 60 anys aquest tipus de delictes eren castigats amb la mort en molts pasos.

Diferents sectors socials foren objecte de represlies poltiques:
Kulaks: prop de 5 milions foren deportats a colonitzacions especials.
Clergat: ms de 200.000 persones.
Militars: 40.000 entre 1937 i 1941 i 994.000 durant la guerra, d'ells 157.000 afusellats.
Nacionalitats deportades: 14 pobles per complet, 48 parcialment.

La rehabilitaci.
La rehabilitaci comen amb Nikita Khrusxov l'any 1956 jutament amb el procs de desestalinitzaci. Ms de 500.000 persones foren "rehabilitades" en els anys 50 i 60. Altres 500.703 ciutadans foren rehabilitats judicialment desprs de qu s'aprovs la llei sobre "rehabilitaci de les vctimes de la repressi poltica" el 18 d'octubre de 1991.

En el mateix perode els fiscals revisaren 631.000 apellacions en les que es rehabilit a 165.717 i es declar perjudicades a unes altres 309.717. En 1999 es revisaren ms de 42.000 processos (1917-1960) que afectaren a 64.362 persones. A ms a ms foren rehabilitades 7.271 persones i unes altres 12.263 foren declarades perjudicades com a conseqncia d'interpellacions de ciutadans i organitzacions.

Dades consultades.
Agncia Tass, 30/10/2000;
ZIMOVIEV. Les confessions d'un homme en trop. : Olivier Orban, 1990, pp.104-120;
ZIMOVIEV. Interview Humo 25 febrero 1993, p.48-49.
WERTH, Nicolas. Goulag: les vrais chiffres. L'Histoire, 1993, n169, pp.38-51.
ARCH GETTY, J; RITTERSPORN, T.; ZEMSKOV, V. N. Victims of the Soviet Penal System in the Prewar Years: A First Approach on the Basis of Archival Evidence. American Historical Review, Oct. 1993. ;
SOUSA, M. Lies Concerning the History of the Soviet Union;

Vegeu tamb.
Desestalinitzaci;



Enllaos externs.

El marxisme i la qesti nacional;
Fonaments del leninisme;
El materialisme dialctic i el materialisme histric ;
La Uni Sovitica de Stalin;




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31158" title="Ganges" nonfiltered="2494" processed="2486" dbindex="12590">


El Ganges (Ganga, en els llenguatges de l'ndia) s un gran riu situat al nord de l'ndia, i que est considerat com a sagrat pels hinds.

Neix amb el nom de Bhagirathi des de la glacera Gangotri, a l'Himlaia, i s'uneix al riu Alaknanda prop de Deoprayag per a formar el Ganges. El Ganges desemboca al Golf de Bengala desprs de dividir-se en molts rius menors. Un d'ells s el riu Hoogli, prop de Calcuta; un altre s el Padma, riu que entra a Bangladesh. La regi limitada pel delta prop de les costes del golf de Bengala sn conegudes com els Sunderbans (Boscos bells)   una regi de boscos espessos de gingebre, i l'hbitat natural del tigre de Bengala.

El riu Yamuna, un riu prcticament sagrat, s un afluent del Ganges, i la seva uni queda prop de la ciutat sagrada hind de Prayag, avui en dia coenguda com Allahabad.

Al Ganges hi viuen dues espcies de dofins, el Dof del Riu Ganges i el Dof Irrawaddy. Tamb hi habita una espcie de taurons quasi desconeguda, el Glyphis gangeticus.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31159" title="Calcuta" nonfiltered="2495" processed="2487" dbindex="12591">


Calcuta s la capital de l'estat indi de Bengala Occidental. El seu nom oficial  s Kolkata (en bengal,       ), tot i que fins a l'1 de gener de 2001 era Calcutta. El seu nom original era Kolikata (en bengal,        ), nom que encara s'utilitza en alguns registres literaris cultes. Es coneguda com "la ciutat de l'alegria" i "la ciutat dels palaus". Tamb se la coneix com a Michhil Nagari (          ).

A data de 2008, la poblaci de Calcuta s de ms de 7.780.000 habitants, que suposa ser la quarta ciutat ms poblada de la ndia, desprs de Bombai, Bangalore i Delhi. Si es t en compte tota l'rea dels suburbis, aleshores la poblaci sobrepassa els 15 milions d'habitants, que suposa la tercera aglomeraci urbana ms important de la ndia, i la 14ena ms gran del mn.

Enllaos externs.


Pgina oficial de la Corporaci Municipal de Calcuta ;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31160" title="Bengal" nonfiltered="2496" processed="2488" dbindex="12592">
El bengal s una llengua indoeuropea del grup ndic oriental parlada per la majoria de la poblaci de l'estat de Bengala Occidental (ndia) i de Bangla Desh, on s l'idioma oficial. Poseeix un sistema sillbic d escriptura que t els seus orgens cap al 1100 aC (proto-bengal). La direcci de l'escriptura s d'esquerra a dreta.

Des de finals del segle XI aC, algunes inscripcions en nagari de l'ndia oriental mostren una evoluci que anuncia la moderna escriptura bengal. Es pot parlar d una escriptura proto-bengal, caracteritzada en particular per la presncia de petits triangles a la esquerra d algunes lletres.




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31161" title="Pakistan" nonfiltered="2497" processed="2489" dbindex="12593">



La Repblica Islmica del Pakistan (urdu:                       , isl m  jamh riya i p kist n), o Pakistan, (        en Urdu) s un estat ubicat en el centre-sud d'sia. Limita amb l'ndia, l'Iran, l'Afganistan, la Xina i el Mar arbic. 
T ms de 160 milions d'habitants, la majoria dels quals sn musulmans. L'Islam hi s la religi oficial.

La paraula Pakistan, s un acrnim ideat per Choudhary Rahmat Ali, i en urdu vol dir "pas dels purs".

 Histria .
Les terres de l'actual Pakistan eren, originriament, part de l'ndia que formava part de l'Imperi Britnic. De fet, la histria del Pakistan modern comena durant l'poca colonial britnica. Fou llavors quan alguns musulmans van comenar la lluita per tal d'obtenir un estat sobir. Entre els primers defensors de la idea en destaquen l'escriptor i filsof Allama Iqbal i Muhammad Ali Jinnah. Aquest darrer fou qui impuls als britnics a separar el territori en dos estats: l'ndia, de majoria hind, i el Pakistan, de majoria musulmana.

Des del 14 d'agost de 1947, data de la independncia, fins al 1971, el territori pakistans estigu dividit en dos per l'ndia. Aquest darrer any per, la provncia del Pakistan Oriental es rebell contra el govern d'Islamabad i, amb ajuda de l'exrcit indi, declar la independncia, configurant l'actual estat de Bangladesh.

D'altra banda, la histria del Pakistan modern es defineix pels conflictes que mant amb l'Afganistan per la lnia de Durand (convertida en punt clau per a la seguretat global), i el pols constant amb l'ndia pel territori del Caixmir. Poc desprs de la independncia, els dos pasos ja s'enfrontaren militarment per aquest territori. La guerra torn a esclatar posteriorment el 1965 i el 1971.

La histria poltica pakistanesa es troba dividida en perodes alternats de dictadures militars i governs democrtics civils. Malgrat la proclamaci de la Constituci i la declaraci del pas com a Repblica islmica el 1956, els militars van prendre el control del govern el 1958, mantenint-lo durant poc ms de deu anys. Poc desprs de la guerra indo-pakistanesa de 1971, s'establ un govern civil que seria interromput a finals dels 70 amb l'execuci pblica de Zulfiqar Ali Bhutto, sentenciat per la Cort Suprema per la mort d'un opositor poltic.

Als anys 80, el Pakistan va rebre l'ajuda de diferents pasos occidentals i de l'Orient Mitj per fer front a l'amenaa que significava l'invasi sovitica d'Afganistan. L'entrada de milers de refugiats afganesos al pas (considerada la major poblaci refugiada del mn) caus un fort impacte al Pakistan. El govern militar del general Muhammad Zia ul-Haq hagu de fer front a l'entrada de gran quantitat d'armes i drogues, aix com a l'expansi de la llei islmica. El 1988 el govern torn a mans dels civils, amb la mort del dictador i la segent elecci de Benazir Bhutto.

Durant deu anys, des de 1988 fins al 1998, el Pakistan fou governat per civils, alternant-se en la presidncia Benazir Bhutto i Nawaz Sharif. Tots dos van ser escollits en dues ocasions i retirats a continuaci acusats de corrupci. El creixement ecnomic dels primers anys va decaure a finals d'aqust perode, marcat per poltiques ecnomiques errtiques i associades amb la corrupci poltica i els favors a tercers. Tanmateix, tamb es va veure influenciada per la crisi financera asitica i les sancions econmiques rebudes arran de les proves nuclears de 1998.

A les eleccions de 1997, el partit de Nawaz Sharif va rebre un gran suport popular, el que li va permetre ser escollit com a primer ministre i tenir el recolzament necessari al Parlament per poder modificar la Constituci. Sharif introdu certs canvis a la Carta Magna per tal d'eliminar el balan i les verificacions formals que limitaven el poder del primer ministre. Un autoritarme creixent i la corrupci del gabinet, per, portaren a Sharif a ndexs de popularitat molt baixos. Finalment, el 1999, la intervenci de l'exrcit, liderada pel general Pervez Musharraf, pos fi al govern de Sharif i instaur la dictadura. A finals d'any, un nou conflicte amb l'ndia pel Caixmir va estar a punt d'esclatar en una nova guerra entre les dos potncies nuclears.

Economia.

El Pakistan s un pas en vies de desenvolupament que ha hagut d'enfrontar nombrosos problemes poltics i econmics. Tot i ser un pas molt pobre el 1.947, la seva taxa de creixement ha sigut superior a la mitjana mundial en les quatre dcades posteriors, per poltiques imprudents van conduir a un recs a finals dels anys 90. Recentment, les mplies reformes econmiques han resultat en una economia ms segura vista des d'inversors estrangers i ha accelerat el creixement sobretot en el sector secundari i el sector terciari. Hi ha hagut grans millores en el seu mercat de valors i una millora i enfortiment de la seva moneda. El deute extern per al 2005 era de 40.000 milions de dlars. Tanmateix, amb l'assessorament i assistncia del Fons Monetari Internacional (FMI), i una significativa condonaci del seu deute per part dels Estats Units.

Subdivisi administrativa.

Provncies:

 Balutxistan;
 Frontera del Nord-oest;
 Panjab;
 Sindh;

Territoris:
 Territori de la Capital Islamabad;
 rees Tribals Administrades Federalment;
 Dues provncies, la de la Frontera Nord-occidental i la del Balutxistan, tamb tenen rees Tribals Administrades Provincialment. Probablement esdevindran districtes provincials.

Zones del Caixmir administrades pel Pakistan:

 Azad Kashmir (Azad vol dir "lliure" o "independent" en urd);
 Territoris del Nord;



Articles relacionats.
Seraki;
Kalash;
























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31162" title="Golf de Bengala" nonfiltered="2498" processed="2490" dbindex="12594">
El golf de Bengala s un mar que forma la part nord-occidental de l'oce ndic. La seva forma s semblant a la d un triangle, i limita a l'est amb la pennsula de Malacca i a l'oest amb el subcontinent indi. Al "vrtex" septentrional del golf es troben l'estat indi de Bengala Occidental i Bangladesh, d'aqu el seu nom. Els extrems meridionals arriben fins a l'estat insular de Sri Lanka, a l'oest, i el territori indi de les illes Andaman i Nicobar a l'est.

Molts dels rius principals de l'ndia van de l'oest cap a l'est i desguassen al golf de Bengala: al nord, el Ganges (o Ganga), el Meghna i el Brahmaputra, i al sud el Mahanadi, el Godavari, el Krishna i el Kaveri (de vegades transcrit Cauvery). La selva de manglars dels Sundarbans est situada al delta que formen el Ganges, el Brahmaputra i el Meghna. El riu birm Irauadi (tamb transcrit sovint com a Irrawaddy) tamb desemboca al golf de Bengala.

Els principals ports indis del golf sn Chennai (abans Madrs), Vishakhapatnam, Kolkata (abans Calcuta) i Pondicherry.

Vegeu tamb: Illes Andaman
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31171" title="Canton" nonfiltered="2499" processed="2491" dbindex="12595">

Canton (en xins tradicional   , en xins simplificat   , en pinyin Gu ngzh u, en Wade-Giles Kuang-chou, en jyutping Gwong2zau1, en yale Gwngja ) s la capital de Guangdong, provncia meridional xinesa. L'any 2006 la poblaci urbana era de 6.253.300 habitants. 




 Geografia .

Situada vora el delta dels rius Xi, Bei i Dong, la ciutat s'estn al llarg de la vora esquerra del riu Zhu (o "de les Perles"). El nucli antic s el centre d'afers mentre que el sector modern es troba a l'oest de la ciutat, tamb hi ha un barri flotant d'embarcacions densament poblat.  Disposa de port per a vaixells ocenics, el qual s el ms gran del sud de la Xina, i s'encarrega de les exportacions de te, sucre, porcellana i seda.

 Nom .

L'abreviaci xinesa de Canton s Sui ( , en pinyin si, en jyutping seoi6, en yale seu h). Aquesta ciutat t els sobrenoms de Wuyangcheng (la ciutat dels cinc rams), Yangcheng (ciutat dels rams), Huacheng (ciutat de les flors) o Suicheng.

 Administraci .

Canton t jurisdicci directa sobre deu districtes i dues ciutats.


















 




El 28 d'abril de 2005, s'aboliren els districtes de Dongshan i Fangcun, i es van unir als districtes de Yuexiu i Liwan respectivament. El districte de Nansha es va establir desprs de la seva escissi de Panyu, i el de Luogang es va crear amb parts de Baiyun, Tianhe, Zengcheng i Huangpu.


 Economia .

El delta del riu Pearl s un dels majors centres de manufacturaci de la Xina. La renda per cpita fou de 38568 (US$4660) en el 2003. Situada en la posici 8 entre les 659 ciutats xineses. La fira de mostres Chinese Export Commodities Fair, tamb coneguda com Fira de Canton, s duta a terme dos voltes a l'any, en la primavera i a la tardor. Fou inaugurada en la primavera del 1957. s el major esdeveniment de la ciutat.

 Transports .

L'aeroport principal de Guangzhou s Baiyun International Airport, un centre de connexions de China Southern Airlines. El New Baiyun International Airport en el districte de Huadu fou obert el 5 d'agost de 2004.

Canton est connectat a Hong Kong per tren i serveis d'autocar. Hi ha un servei de trens express que cobreix el trajecte de 182 km fins a Hong Kong en aproximadament dues hores. El metro de Canton s'inaugur l'any 1999. 


 Histria .


Es creu que la primera ciutat fou construda en el 214 aC, i es deia Panyu (  ; els nadius ho pronunciaven en cantons Poon Yu) i ha tingut una ocupaci continuada des de llavors. L'any 206 aC, es convert en la capital del Regne Nanyue (  ), i la ciutat fou expandida. La Dinastia Han s'annex Nanyue en el 111 aC, i Panyu es convert en la capital provincial i aix ha continuat fins hui en dia. Panyu fou reanomenada Guangzhou en el 226.

Canton fou saquejada pels rabs i els perses en el 758 quan governava l'Emperador Suzong de la Dinastia Tang. Durant aquesta etapa, esdevingu el primer port d'arribada dels comerciants indis i rabs, per en la segent etapa, la de la Dinastia Song, s'aconsegu la prosperitat de la ciutat. Su Shi, un clebre poeta visit el Temple de Baozhuangyan (fundat en 537), i don un manuscrit anomenat "liu rong" (sis arbres banyan) al temple, s per aix que en l'actualitat aquest temple es coneix com el "Temple Liu Rong".

Ms endavant, es convert en el primer port xins visitat regularment pels europeus. Els portuguesos hi arribaren l'any 1514, els anglesos el 1699, els francesos el 1725 i els holandesos el 1762. L'any 1711, el British East India Company establ un lloc de comer en Canton.

A mitjans del segle XIX, el contraban de l'opi provoc violents incidents entre xinesos i britnics que van originar l'anomenada "Primera Guerra de l'Opi". Canton fou un dels cinc ports que restaren oberts al comer estranger pel Tractat de Nanjing, signat l'any 1842 entre el Regne Unit i la Xina, juntament amb els ports de Fuzhou, Xiamen, Ningbo i Shanghai.

Durant el segle XX, el port es convert en un focus d'entrada a la Xina d'idees i mtodes occidentals que convertiren la ciutat en un focus important en les revolucions que es produren al pas. El 1917 es convert en seu del govern republic establert per Sun Yat-sen, president del Kuomintang, i escenari d'un aixecament comunista reprimit per Chiang Kai-shek l'any 1927. Fou presa pels japonesos durant la Segona Guerra Mundial per retorn a la Xina l'any 1945.

 Vegeu tamb .

Llocs d'inters turstic.
 Illa Shamian;
 Museu Provincial de Canton;
 Museu de la Tomba del Rei del Sur de Yue en la Dinastia Han de l'Oest;
 Temple dels Sis Banians;
 Catedral Shishi del Sagrat Cor;

Cultura.
 Cantons;
 Cuina Cantonesa;
 Opera Cantonesa;

Universitats.
Universitat Jinan (    ) (fundada en el 1906).
Universitat Sun Yat-sen (    ) (fundada en el 1924).
Universitat de Tecnologia del Sud de Xina (      ).





 Enllaos externs .

 Pgina web oficial;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31172" title="Bonaventura Cavalieri" nonfiltered="2500" processed="2492" dbindex="12596">
Bonaventura Cavalieri (Mil, 1598 - Bolonya, 1647) fou un jesuta i matemtic itali, alumne de Galileu.

El seu inters per les matemtiques va ser estimulat pels treball d'Euclides i, posteriorment, en trobar Galileu, va considerar-se el seu deixeble. Va estudiar matemtiques en la Universitat de Pisa, com a alumne de Benedetto Castelli. En 1629 va ser nomenat professor de matemtiques en la universitat de Bolonya. Va ser qui introdu per primer cop a Itlia el clcul logartmic, per la seva celebritat es deu a la teoria dels indivisibles, exposada l'any 1635 en l'obra Geometria indivisibilibus continuorum quadam nova ratione promota. Aquesta teoria considera les magnituds geomtriques compostes per un nombre infinit d'element indivisibles, que sn els ltims termes de descomposici possibles; d'aquesta manera la mesura d'una magnitud (longitud, superfcie, volum,...) es converteix en una suma d'infinits indivisibles, el que suposa el principi del clcul de la integral definida. Se l considera tamb precursor de l'anlisi infinitesimal modern, i un dels primers en ensenyar la teoria copernicana dels planetes. Altres treballs seus sn el desenvolupament de la trigonometria esfrica i el descobriment de frmules relatives als focus d'espills i lents. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31173" title="Guerra freda" nonfiltered="2501" processed="2493" dbindex="12597">

Amb el terme Guerra Freda s'alludeix a l'enfrontament tcit entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, desprs de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda prpiament dita va comenar, per l'any 1947 desprs de molta tensi poltica entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mtua amenaa (incloent el desenvolupament de bombes atmiques) i en l'intent per expandir les rees d'influncia respectives, ja que arran del llanament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear. 

Els pasos de l'rbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsvia (1955). La Guerra Freda va afavorir l'espionatge, les curses espacial i armamentista aix com diversos conflictes armats de baixa intensitat (per oposici al possible enfrontament total entre els dos blocs). La guerra freda es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de l'URSS.

 Inici guerra freda .
Durant la guerra freda es van produir diversos conflictes poltics i militars. Els principals sn aquests:

 El bloqueig de Berln .


Desprs de la Segona Guerra Mundial i el repartiment d'Alemanya van comenar a sorgir problemes com a conseqncia de la divisi del pas. Anglaterra, EUA i Frana van instaurar-hi el Deutschemark i van intentar introduir-lo a l'Alemanya sovitica. Com a resposta l'URSS va fer el bloqueig de Berln (1948) evitant que hi arribessin subministres. Els aliats van crear un pont aeri per fer-hi arribar tot lo necessari i l'URSS va aixecar el bloqueig onze mesos ms tard. Ms tard, arran d'aix, es va dividir la Repblica Democrtica Alemanya i la Repblica Federal d'Alemanya i al 1961 es va construir el mur de Berln.

 La guerra de Corea .


L'any 1950 el dictador comunista Kim II Sung (de l'actual Corea del Nord) va atacar, instat per Stalin, a Corea del Sud. Estats units va respondre amb un atac de les Nacions Unides a Corea del Nord. Al final de la guerra (juliol 1953) les fronteres entre les dues Corees es van mantenir igual que abans de l'inici del conflicte

 La crisi dels mssils .


L'any 1962, els sovitics, van comenar a installar mssils de llarg abast a l'illa de Cuba, ja que, amb anterioritat, Fidel Castro havia fet gestos d'apropament al comunisme degut a la falta de recolzament de l'exterior. El govern nord-americ va detectar-los i va decidir bloquejar l'illa per impedir l'arribada dels materials necessaris per construir els mssils. Desprs d'unes quantes negociacions es va acordar que l'URSS retiraria els mssils de l'illa a canvi que els EUA fessin el mateix amb els que tenien installats a Turquia.

 La guerra del Vietnam .


Al final de la Segona Guerra Mundial Frana va perdre la seva colnia a Indoxina, que va dividir el Vietnam en un nord comunista i un sud capitalista. L'any 1964 un destructor nord-americ va declarar que havia estat atacat pel Vietnam del nord (incident de Tonkn). Els americans, tot i l'empenta inicial van ser derrotats principalment perqu la guerra del Vietnam era una guerra de guerrilles (com ara el Front Nacional d'Alliberament). Al 1973 es va firmar un tractat de pau i al 1975 els dos "Vietnams" es van unificar sota un govern comunista.

 Fi de la guerra freda .
Al 1990 Mikhal Gorbatxov, aplicant la Perestroika, va convocar unes eleccions pluripartidistes on van vncer els partits independentistes a Litunia (el nou govern de la qual va declarar la seva independncia), Letnia, Estnia i Moldvia. Llavors es produ un cop d'estat que va fracassar i les repbliques que formaven l'URSS van comenar a sortir-ne cosa que va provocar la dimissi de Gorbatxov, el desmembrament de la uni i la fi de la guerra freda.

Enllaos externs.
Article al Racocatal.com;






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31176" title="Illes land" nonfiltered="2502" processed="2494" dbindex="12598">

Les illes land (Ahvenanmaa en fins, land en catal antic) sn un arxiplag del sud del Golf de Btnia, al mar Bltic, situades entre les costes sueca i finlandesa.

La seva superfcie total s de 1527 km, repartits entre ms de 6.500 illes i illots, de les quals noms 80 sn habitades per 26.257 habitants (2002).

Les illes sn formades per una variant local de granit i prfir (Aland-Rapakin). Sn ms aviat baixes, i la principal alria, l'Orrdalsklint (129 metres), s a l'illa ms gran, land.

Tot i que els seus habitants sn de llengua sueca (el 95 % de la poblaci), pertanyen a Finlndia, de la qual constitueixen una regi autnoma i desmilitaritzada.

Estatus poltic de les illes.

Les illes land tenen l'estatus de provncia autnoma de Finlndia, i gaudeixen d'acord amb la Llei sobre l'autonomia d'land adoptada el 12 d'octubre de 1951, i confirmada el 1990, d'un estatus d'Estat lliure associat, disposant de la seva prpia bandera des del 1954, un parlament amb poders amplis, del dret d'emetre segells i conservar el suec com a llengua oficial.

Com a territori autnom, les land sn membres del Consell Nrdic, on disposen de 2 representants.

 Histria .
 Orgens .

Les illes van sorgir del mar potser en el 8000 aC, i cap el 4200 aC aparegueren els primers assentaments humans, de caire estacional, caadors i pescadors dels quals es conserva alguna terrissa. En el 2500 aC s hi estableixen gent de la cultura Ware que fan Jettblegoddesses, divinitats de fang amb forma humana. 

Durant l'edat de Bronze (1500-1000 aC) les illes foren poblades en la seva totalitat (cultura de Sundby), per els canvis climtics del 400 aC van provocar una disminuci forta de la poblaci, de la que no es recuperaria fins el 800.

Es creu que les illes ja foren poblades pels escandinaus durant el segle X, pels antics vkings suecs, i que formaren part del regne de Sucia. Es construiren granges i es va introduir el cristianisme. El 1300 passaren a format part de la batllia i del bisbat d'bo (avui Turku, Finlndia), i el 1388 s esmenat per primer cop el catell de Kastelholm. Cap el segle XV formarien part del ducat de Finlndia, que pertanyia a Sucia, i Kastelholm en ser la capital. El 1442 es ratific el codi legal del rei Cristfol, merc el qual els illencs noms podran comerciar amb bo i Estocolm.

El 1472 s esmentat per primer cop el monestir de Kkar, i el 1507 una flota danesa comandada per Sren Norrby arrass Kastelholm. El 1521-1523 les illes es van veure involucrades en la guerra sueco-danesa de Gustau Vasa. El 1556 el duc Jan de Sucia reb land i boland com a feu, i el 1571 el rei Eric VIX de Sucia i Karin Mnsdotter van restar com a presoners al castell de Kastelholm.

El 1634 les illes passaren a formar part del comtat d'bo i Bjrneborg, i des del 1638 s'estableix un servei de correu entre les illes amb Sucia i Finlndia, privilegi reial que hauran de pagar els pagesos. El 1639 s establ a Saltvik l'escola lands pedagogi.

 Ocupaci russa .

El 1714 el tsar de Rssia Pere I el Gran hi venc l'armada sueca en una batalla naval, i el 1743 foren ocupades temporalment pels russos. Les illes foren devastades i la major part de la poblaci decid fugir cap a Sucia. El 16718 suecs i russos signaren la pau de Vrd, i els suecs mantingueren la possessi de les illes. El 1765 els illencs reberen el privilegi de comerciar amb qui vulguessin. El 1795 F.W. Radloff en far el primer cens, i el 1796 es crear un telgraf ptic entre Grisslehamn i Signildskr.  Els governadors militars del territori foren:
 27 Jul 1714 - 30 Aug 1721  	Fyodor Matveyevich Apraksin   (1671 - 1728);
 Aug 1742 - 17 Aug 1743     	Pytor Lassy ;
 1808 - 1809                 	Pytor Ivanovich  Bagration    (1765 - 1812);

El 1808 els russos ocupen les illes i estableixen tropes a Kumlinge, cosa que provoca una forta sublevaci pagesa que els posa fora de combat. Per per la Pau de Friedricksham del 1809, com a tota la Finlndia, passaren a mans de Rssia. Formarien part del govern d'bo-Bjrneborg, dins del ducat de Finlndia. El 1820 el tsar Nicolau I de Rssia va fer construir la fortalesa de Bormasund a la vila de Skarpans; el 1828 es constru una oficina de correus a Ecker, i el 1835 una escola de navegaci a Godby. Els governadors del districte d'Aland foren: 
 1832 - 1853   Adolf Fredrik von Willebrand   1796 - 1853;
 1853 - 1880  	Carl Oskar Lignell             1815 - 1880;
 1881 - 1890  	Johan Frithiof Salvn          1836 - 1890;
 1890 - 1896   Alexander Stefanus Trskelin   1854 - 1896;
 1896 - 1897  	Thure Severin Granberg        ;
 1898 - 1906  	Reinhold Waldemar Blomqvist    1845 - 1906;
 1906 - 1913   Johan Axel Bergroth            1862 -;
 1913 - 1915   Robert Optatus Silander        1861 - 1917;
 1915 - 1916   Karl Fredrik Nummelin          1881 - 1916;
 1917          Aarne Nystrm Inha;
 1917          Robert Optatus Silander;
 1917 - 1919   Emil Valter Johansson;

Durant la Guerra de Crimea del 1854, la flota anglofrancesa, comandada pel francs Baraguay d'Hilliers, va destruir la fortalesa de Bormasund. Aix, per la Convenci d'Aland del 1856, signada per Rssia, Frana i Gran Bretanya, s'acord que les illes no serien mai ms fortificades i seran declarades zona desmilitaritzada i de lliure comer. Aix provocar un fort desenvolupament econmic dels camperols. Tot i aix, el 1908 el ministre rs Iswolski intentaria fortificar-les, per va desistir per les protestes angleses. La capital de l'illa, Marienhamn, no es fundaria fins el 1861, al voltant de la vila d'verns a Jomala. El 1886 tamb es formaria una colnia d'artistes suecs a nningeby, dirigida per Victor Westerholm, mentre que el 1895 comenaria a funcionar a Finstrm l'Institut Popular d'Aland.

Els russos, per, fortificarien les costes el novembre del 1915, en plena Primera Guerra Mundial, cosa que provocaria les protestes el maig del 1916 de Gustav Stefens, cap del Partit Activista Suec, qui demana aleshores la seva annexi a Sucia. 

Quan el 1917 es proclama la independncia de Finlndia, els alandesos reclamen el dret d'autodeterminaci per unir-se a Sucia a l'Ateneu d'Aland el 20 d'agost del 1917. Reberen el suport tant del govern com del poble suec. El 2 de febrer del 1918 els alandesos demanaren ajuda oficialment als suecs per tal que se ls annexessin, amb un plec de signatures de la major part de la poblaci adulta, ja que a Godby es produeixen enfrontaments entre els Gurdies Rojos i el Nystad (Uusikaupunki) Corps. Aix, el 23 de febrer Sucia hi envia 600 soldats i ocup militarment les illes, per les abandon el 3 de mar. Aix ho aprofitarien els alemanys per tal d'organitzar un govern proalemany a Ecker amb un parlament no escollit, per poder donar suport als independentistes finlandesos, i aix ocupar tamb les illes.

 Autogovern amb Finlndia .

El 10 de juny del 1919 els alemanys abandonaren Aland, que seran ocupades per Finlndia. Tres representants de les illes participaren en la Conferncia de Pars del 1919. El 1920 el govern finlands garant als illencs l'autonomia, per no el dret de secessi, de manera que la qesti fou transferida a la nova Societat de Nacions, ja que els activistes alanesos Julius Sundblom i Carl Bjrkman foren acusats d'alta traci i hagueren d'abandonar les illes. 

Pel juny del 1921 la SDN declara que Finlndia t la sobirania sobre les illes, per alhora diu que certes condicions pertanyents a la identitat nacional seran incloses en la legislaci autonmica oferida per Finlndia, i que les illes seran declarades zona neutral i no fortificada. D aquesta manera, el 9 de juny del 1922 (diada nacional de les illes) el govern finlands de Rafael Erich concedeix un fort grau d'autonomia als illencs a canvi que no donin suport a les reivindicacions sueques. Gaudiran d'un parlament autnom o Landsting i d'un govern propi presidit per un Lantrd (primer ministre); el suec ser cooficial i ser l'nic idioma a l'ensenyament.

Se celebraran tamb les primeres eleccions al parlament local. Julius Sundblom (1865-1945) en ser el primer president i lder del moviment popular de retorn a Sucia. El 1938 els governs suec i finlands aprovaren el Pla d'Estocolm per a militaritzar les illes, cosa que provoc les protestes dels illencs i del govern sovitic, ra per la qual al final no es va dur a terme. Tot i aix, es van construir fortificacions des del 1939 al 1944, i en acabar la guerra es van demolir.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, el 1947 es garantir per les noves grans potncies (EUA i URSS) la neutralitzaci i desmilitaritzaci de les illes. Alhora, el govern finlands aprova el 1951 una Llei de Revisi de l'Autonomia, merc la qual els dna independncia en la legislaci d'afers interns i control autnom sobre l'economia de les illes. Endems, aquesta llei no podr ser rebutjada o esmenada per l'Eduskunta finlands sense consentiment del Landsting alands. El 1954, endems, es va aprovar l's oficial de la bandera de les illes.

Des del 1970 l'arxiplag s membre del Consell Nrdic. El 1978 es va construir un nou edifici de govern, i des del 1984 rep autoritzaci per emetre segells de correu propis.

 Enllaos .
land - Pgina Oficial;
land Islands - Enllaos turstics en 10 llenges;
Parlament d'land;
Govern d'land;

Llei d'Autonomia d'land;
Rgim autnom d'land;

B7 Baltic Islands Network;

land - Pgina de Turisme;

Sobre les illes land;
land Online - Lloc suec sobre land (en suec);













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31184" title="Lelystad" nonfiltered="2503" processed="2495" dbindex="12599">

Lelystad s una ciutat del centre dels Pasos Baixos, capital de la provncia de Flevoland. 

Com la resta de la provncia, est construda sobre territori guanyat al mar: plders. 

Amb una superfcie de 764,70 km, Lelystad t el municipi ms gros dels Pasos Baixos. L'1 de gener del 2004 hi vivien 69.640 habitants.

Histria.
La ciutat va ser fundada el 1967. Fou batejada Lelystad (Ciutat d'en Lely) en honor de Cornelis Lely, promotor del tancament del Zuiderzee per mijt de l'Afsluitdijk a comenaments de segle XX, cosa que feu possible l'existncia de la Flevoland i per tant de la ciutat.

Enllaos externs.
 Pgina de l'ajuntament;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31193" title=" (lletra)" nonfiltered="2504" processed="2496" dbindex="12600">
"", or "", s una lletra representant una vocal als alfabets chamorro, dans, noruec, suec, istro-romans i val.

 Llenges escandinaves .
La lletra  representa en els alfabets nrdics el so que en catal anomenarem "o tancada". All per, la lletra pot correspondre a una vocal llarga (en general) o curta (si t dues consonants darrera, en general), distinci que no es fa en catal.

La lletra ha estat emprada en les llenges escandinaves des de l'adopci de l'alfabet llat a l'edat mitjana, en perjudici de les runes. Tot i que fou abandonada pel dans i el noruec per influncia de l'alemany i el neerlands (on sovint les paraules amb "aa" corresponen a escandinaves amb "", com per exemple: haar en neerlands, hr en noruec -cabells en catal-) fou mantinguda pel suec. La lletra fou reintroduda al noruec el 1917 i al dans el 1948.

En dans i en noruec, "Aa" s considerat equivalent a "" (per majscules; i "aa" per minscules enlloc d'""), sobretot si hom escriu en un teclat on / no est disponible. s a ms una forma molt comuna en noms antics, siguin geogrfics o de persones. En general, els primers han estat re-adaptats, per els segons no (vegeu per exemple, el cas d'Ivar Aasen, pare del nynorsk).

En totes tres llenges la lletra es colloca al final de l'alfabet llat habitual, si b en el cas del suec apareix tot just desprs de la "Z" (precedint  i ) mentre que en noruec i dans "" i "" la precedeixen, essent-hi la darrera lletra de l'alfabet, que s'acaba amb "...Z, , , ".

En totes tres llenges escandinaves,  t significat per si mateix, volent dir "rierol". En noruec, s a ms una marca de l'infinitiu:  synge -cantar-,  sove -dormir- (en l'estil de l'angls to: to sing, to sleep).

 Vegeu tamb .

/;
/;

 Enllaos externs .
 Explicacions sobre grafies escandinaves poc habituals (en angls);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31194" title="Nombre imaginari" nonfiltered="2505" processed="2497" dbindex="12601">

Un nombre imaginari, s un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real ms petit o igual que zero. Els nombres imaginaris van ser definits l'any 1572 per Rafael Bombelli. Inicialment molts matemtics eren reticents a considerar-los com a nombres, entre ells Ren Descartes que va encunyar el terme amb propsit despectiu.

Tots els nombres imaginaris poden ser expressats com a bi on b s un nombre real, i representem com a i la unitat imaginria, que t la propietat que i = -1. Com que qualsevol nombre negatiu -n es pot expressar com a -1n, resulta que  de manera que:.

Amb el conjunt de nombres imaginaris es pot estendre el conjunt dels reals fins al conjunt dels nombres complexos. Tenint-ho en compte podem definir tamb els nombres imaginaris com a aquells complexos de forma a+bi que tenen com a part real a=0.

En electrnica, aix com en moltes altres disciplines, per no confondre la i freqentment utilitzada per expressar les intensitats o altres magnituds fsiques, es fa servir la j com a indicador de la unitat imaginria.

Operacions amb nombres imaginaris. 

Suma i resta de nombres imaginaris.

Els nombres imaginaris se sumen i resten com si fossin nombres reals, conservant sempre la i indicador de nombre imaginari. 

 ai + bi = (a+b)i;

 ai - bi = (a-b)i;

Per exemple:

i + 4i = 5i;

2,3i  1,6i +5,7i = 6,4i;

Multiplicaci i divisi de nombres imaginaris.

En multiplicar dos nombres imaginaris o dividir un real entre un imaginari, s'ha de tenir en compte que ii = -1:

D'aquesta manera:

ai  bi = -(ab);

a  bi = (ab) i;


ai / bi = a/b;

ai / b = (a/b) i;

a / bi = -(a/b)i;

Si b s nul la divisi no est definida.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31197" title="Llista de volcans" nonfiltered="2506" processed="2498" dbindex="12602">

Llista de volcans del mn. La nota actiu significa, que hi hagu una erupci des de 1900.


frica.
Ascensi, illa.
 Illa Ascensi;

Camerun.
 Fako actiu;
 Manengouba;
 Ngaoundere Plateau;
 Oku Volc Field;

Cap Verd.
 Brava;
 Fogo;
 So Vicente;

Comores.
 La Grille;
 Le Kartala;

Congo, Repblica Democrtica del.
 Karisimbi;
 May-Ya-Moto;
 Nyamuragira;
 Nyiragongo actiu;
 Tshibinda;
 Visoke;
 Virunga-Vulkane inactiu;

Djibouti.
 Ardoukoba;
 Boina;
 Garbes;
 Tiho;

Guinea Equatorial.
 San Carlos;
 San Joaquin;
 Santa Isabela;

Etipia.
 Adwa;
 Afdera;
 Alayta;
 Ale Bagu;
 Alid;
 Alu;
 Alutu;
 Asavyo;
 Asmara;
 Assab Volc Field;
 Ayelu;
 Beru;
 Bilate River Field;
 Bishoftu Volc Field;
 Bora-Bericcio;
 Borale Ale;
 Borawli;
 Boset-Bericha;
 Butajiri-Silti Field;
 Chiracha;
 Corbetti Caldera;
 Dabbahu;
 Dabbayra;
 Dalaffilla;
 Dallol;
 Dama Ali;
 Dofen;
 Dubbi;
 East Zway;
 Erta Ale;
 Fentale;
 Gabillema;
 Gada Ale;
 Gedamsa Caldera;
 Groppo;
 Gufa;
 Hayli Gubbi;
 Hertali;
 Hobicha Caldera;
 Jalua;
 Kone;
 Korath Range;
 Kurub;
 Liado Hayk;
 Ma Alalta;
 Mallahle;
 Manda Hararo;
 Manda-Inakir;
 Mat Ala;
 Mega Basalt Field;
 Mousa Alli;
 Nabro;
 O'a Caldera;
 Sodore;
 Sorkale;
 Tat Ali;
 Tepi;
 Tosa Sucha;
 Tullu Moje;
 Yangudi;

Kenya.
 The Barrier;
 Central Island;
 Chyulu Hills;
 Emuruangogolak;
 Elmenteita Badlands;
 Homa Mountain;
 Mount Kenya;
 Korosi;
 Longonot;
 Marsabit;
 Mega Basaltfeld;
 Menengai;
 Namarunu;
 Illa del Nord de Turkana;
 Nyambeni Hills;
 Ol Doinyo Eburru;
 Ol Kokwe;
 Olkaria;
 Paka;
 Segererua Plateau;
 Silali;
 Illa del Sud de Turkana;
 Suswa;

Lbia.
 Haruj;

Madagascar.
 Ambre-Bobaomby;
 Ankaizina;
 Ankaratra Feld;
 Itasy Vulkanfeld;
 Nosy-Be;

Rwanda.
 Mount Karisimbi;
 Muhavura;
 Visoki;

So Tom i Prncipe.
 So Tome;

Sud-frica.
 Marion Island;
 Prince Edward Island;

Sudan.
 Bayuda Volc Field;
 Jebel Maara;
 Jebel Umm Arafieb;
 Kutum Volc Field;
 Meidob Volc Field;

Tanznia.
 Igwizi Hgel;
 Izumbwe-Mpoli;
 Kieyo;
 Kilimanjaro inactiu;
 Meru;
 Ngozi;
 Ol Doinyo Lengai;
 Rungwe;
 Usangu Basin;

Tristan da Cunha.
 Gough oder Diego Alvarez inactiu;
 Inaccessible inactiu;
 Queen Mary's Peak;
 Tristan da Cunha actiu;

Txad.
 Emi Koussi inactiu;
 Tarso Toh;
 Tarso Tousside;
 Tarso Voon;

Uganda.
 Bufumbira;
 Bunyaruguru Feld;
 Fort Portal Feld;
 Katunga;
 Katwe-Kikorongo Feld;
 Kyatwa Volcanic Feld;
 Muhavura;

Amrica.

Antilles.
 The Quill;
 Illa de Saba;
 Mont Pel actiu;

Argentina.
 Antofagasta de la Sierra;
 Antofalla;
 Aracar;
 Caldera del Atuel;
 Cerro Bayo;
 Cerro Bonete inactiu;
 Cerro el Condor;
 Cerro Escorial;
 Cerro Tuzgle;
 Cerro Volcanico;
 Cochiquito Volc Gruppe;
 Copahu;
 Cordn del Azufre;
 Domuyo;
 Falso Azufre;
 Huanquihue Gruppe;
 Lann;
 Lastarria;
 Llullaillaco actiu;
 Maipo;
 Palei-Aike Volc Field;
 Payun Matru;
 Peinado;
 Puesto Cortaderas;
 Risco Plateado;
 Robledo;
 Sierra Nevada de Lagunas Bravas;
 Socompa;
 Tipas;
 Trocon;
 Tromen;
 Tunpungato;

Bolvia.
 Acotango;
 Cerro Columa;
 Cerro Moiro;
 Cerro San Augustin;
 Cerro Santa Isabel;
 Cerro Yumia;
 Cerros de Tocorpuri;
 Escala;
 Guayaques;
 Irruputuncu;
 Licancabur;
 Macizo de Larancagua;
 Macizo de Pacuni;
 Nevado Anallajsi;
 Neuvo Mundo;
 Olca-Paruma;
 Ollague;
 Pampa Luxsar;
 Parinacota;
 Patilla Pata;
 Quetena;
 Sacabaya;
 Sairecabur;
 Sajama inactiu;
 Tata Sabaya;
 Uturuncu;

Brasil.
 Trindade;

Canad.
 Alligator Lake;
 Atlin Vulkanfeld;
 Fort Selkirk;
 Camp volcnic de Tuya;
 Camp volcnic d'Anahim;
 Nazko Cone;
 Chilcotin Plateau Basalt;
 Mount Garibaldi inactiu;
 Bridge River Cones;
 Mount Garibaldi;
 Garibaldi Lake;
 Mount Meager;
 Mount Price;
 Camp volcnic de Stikine;
 Mount Edziza;
 Eve Cone;
 Heart Peaks;
 Hoodoo Mountain;
 Iskut-Unuk River Cones;
 Lava Fork;
 Pyramid Dome;
 Spectrum Range;
 Tseax Cone;
 Volcano Mountain;
 Volcano Mountain East;
 Williams Cone;
 Camp volcnic de Wells Gray-Clearwater;
 Hyalo Ridge;
 Whitehorse Bluffs;
 Pyramid Mountain;
 Wrangell Vulkangrtel;

Colmbia.
 Azufral;
 Cerro Bravo;
 Cerro Negro de Mayasquer;
 Cumbal;
 Dona Juana;
 Galeras;
 Nevado del Huila;
 Nevado del Tolima;
 Nevado del Ruiz;
 Machin;
 Petacas;
 Purace;
 Santa Isabel;
 Sotara;

Costa Rica.
 Arenal;
 Barva;
 Cerro Tilaran;
 Irazu ;
 Miravalles;
 Orosi;
 Platanar;
 Pos;
 Rincon de la Vieja;
 Tenorio;
 Turialba;
 bushee;

Dominica.
 Morne aux Diables;
 Morne Diablotins;
 Morne Plat Pays;
 Morne Trois Pitons;
 Morne Watts;

Equador.
 Altar;
 Antisana;
 Atacazo;
 Carihuairazo;
 Cayambe actiu;
 Chacana;
 Chimborazo ;
 Corazn;
 Cotacachi;
 Cotopaxi actiu;
 Ilal;
 Illiniza;
 Imbabura;
 Mojanda;
 Pichincha actiu;
 Pululahua;
 Quilotoa;
 Reventador actiu;
 Rumiahui;
 Sangay actiu;
 Soche;
 Sumaco;
 Tungurahua actiu;

El Salvador.
 Apaneca Range;
 Cerro Cinotepeque;
 Cerro Singuil;
 Chinameca;
 Coatepeque Caldera;
 Conchaguita;
 El Tigre;
 Guazapa;
 Ilopango;
 Izalco;
 Laguna Aramuaca;
 San Diego;
 San Miguel;
 San Salvador;
 San Vicente;
 Santa Ana actiu;
 Taburete;
 Tecapa;
 Usulutan;

Estats Units d'Amrica.

 Alaska;
 Mount Adagdak;
 Mount Akutan;
 Mount Amak;
 Mount Amukta;
 Mount Aniakchak;
 Mount Atka;
 Mount Augustine;
 Black Peak;
 Mount Bobrof;
 Bogoslof;
 Mount Buldir;
 Buzzard Creek;
 Mount Carlisle;
 Mount Chagulak;
 Mount Chiginagak;
 Mount Churchill;
 Mount Cleveland;
 Mount Dana (Alaska);
 Mount Davidof;
 Mount Denison;
 Devils Desk;
 Mount Douglas;
 Duncan Canal;
 Mount Dutton;
 Mount Edgecumbe;
 Emmons Lake;
 Mount Fisher;
 Mount Frosty;
 Fourpeaked;
 Mount Gareloi;
 Great Sitkin;
 Mount Gordon;
 Mount Griggs;
 Mount Hayes;
 Mount Herbert;
 Mount Iliamna;
 Imuruk Lake;
 Ingakslugwat Hills;
 Mount Isanotski;
 Mount Kagamil;
 Mount Kaguyak;
 Mount Kanaga;
 Mount Kasatochi;
 Mount Katmai;
 Mount Kialagvik;
 Mount Kiska;
 Mount Koniuji;
 Mount Kukak;
 Mount Kupreanof;
 Kookooligit Mountains;
 Little Sitkin;
 Mount Mageik;
 Mount Makushin;
 Mount Martin;
 Mount Moffett;
 Novarupta;
 Nunivak Island;
 Mount Okmok;
 Mount Redoubt;
 Mount Roundtop;
 Saint Michael;
 Mount Pavlof;
 Pavlof Sister;
 Mount Recheschnoi;
 Mount Sanford;
 Mount Seguam;
 Mount Segula;
 Mount Semisopochnoi;
 Mount Sergief;
 Mount Shishaldin;
 Mount Steller;
 Snowy Mountain;
 Mount Spurr;
 Mount Stepovak;
 Mount Takawangha;
 Mount Tanaga;
 Mount Trident;
 Ugashik-Peulik;
 Ukinrek Maars;
 Mount Uliaga;
 Mount Veniaminof;
 Mount Vsevidof;
 Mount Westdahl;
 Mount Wrangell;
 Mount Yantarni;
 Mount Yunaska;
 Arizona;
 Sunset Crater;
 Uinkaret Field;
 Califrnia;
 Amboy;
 Big Cave;
 Black Butte;
 Brushy Butte;
 Clear Lake;
 Coso Volcanic Field;
 Eagle Lake Field;
 Golden Trout Creek;
 Inyo Craters;
 Lassen Peak;
 Lavic Lake;
 Long Valley Caldera;
 Mammoth Mountain;
 Medicine Lake;
 Mono Craters;
 Red Cones;
 Mount Shasta;
 Tumble Buttes;
 Twin Buttes;
 Ubehebe Craters;
 Colorado;
 Dotsero;
 Hawaii;
 Haleakala inactiu;
 Hualalai inactiu;
 Kilauea actiu;
 Kohala extingit;
 Loihi actiu;
 Mauna Kea extingit;
 Mauna Loa actiu;
 Idaho;
 Craters of the Moon;
 Hell's Half Acre;
 Shoshone Lava Field;
 Wapi Lava Field;
 Nevada;
 Steamboat Springs;
 Nou Mxic;
 Capulin;
 Carrizozo;
 Valles Caldera;
 Zuni Bandera;
 Oregon;
 Mount Bachelor;
 Mount Bailey;
 Belknap Crater;
 Blue Lake Crater;
 Broken Top;
 Cinnamon Butte;
 Mount Mazama (Crater Lake);
 Davis Lake;
 Devil's Garden;
 Diamond Craters;
 Four Craters Lava Field;
 Mount Hood actiu;
 Jackie's Butte;
 Mount Jefferson;
 Jordan Craters;
 Mount McLoughlin;
 Newberry Caldera;
 Saddle Butte;
 Sand Mountain Field;
 Mount Thielsen;
 Three Sisters;
 Three-Fingered Jack;
 Squaw Ridge Lava Field;
 Mount Washington;
 Saipan;
 Mount Tapochau;
 Utah;
 Bald Knoll;
 Black Rock Desert;
 Markagunt Plateau;
 Santa Clara;
 Washington;
 Mount Adams;
 Mount Baker;
 Glacier Peak;
 Indian Heaven;
 Mount Rainier;
 Mount Saint Helens actiu;
 West Crater;
 Wyoming;
 Devil's Tower;
 Yellowstone caldera;

Galpagos, illes.
 Alcedo;
 Cerro Azul;
 Darwin;
 Ecuador;
 Fernandina;
 Floreana;
 Genovesa;
 Marchena;
 Pinta;
 San Cristobal;
 Santa Cruz Island, Galapagos Inseln;
 Santiago Island, Galapagos Inseln;
 Sierra Negra;
 Wolf;

Grenada.
 St. Catherine;

===Grenlndia===
 Yali;
 Malia Vgethi inactiu;

Guadeloupe.
 Soufriere Guadeloupe;

Guatemala.
 Acatenango actiu;
 Agua;
 Almolonga;
 Volc d'Atitlan;
 Cerro Santiago;
 Chingo;
 Chiquimula Vulkan Feld;
 Cuilapa-Barbarena;
 Flores;
 Fuego;
 Ipala;
 Ixtepeque;
 Moyuta;
 Pacaya;
 Quezaltepeque;
 San Pedro;
 Santamaria;
 Santo Tomas;
 Suchitan;
 Tacana;
 Tahual;
 Tajumulco;
 Tecuambarro;
 Toliman;

Hondures.
 Isla el Tigre;
 Isla Zacate Grande;
 Utila Island;
 Lake Yojoa;

Martinica.
 Mont Pele actiu;
 
Mxic.
 Los Axlixcos;
 Barcena;
 Ceboruco;
 Cerro Prieto;
 Chichinautzin;
 El Chichon;
 Cofre de Perote;
 Colima;
 Comondu-La Purisma;
 Coronado;
 Las Cumbres;
 Duranco Vulkanfeld;
 La Gloria;
 Gudalupe;
 Los Humeros;
 Iztacchuatl inactiu;
 Jaraguay Vulkanfeld;
 Jocotitlan;
 La Malinche;
 Mascota Vulkanfeld;
 Michoacan-Guanajuato;
 Naolinco Vulkanfeld;
 Nevado de Toluca;
 Papayo;
 Paricutin actiu;
 Pico de Orizaba;
 Pinacate;
 Popocatpetl actiu;
 San Borja Vulkanfeld;
 Isla San Luis;
 San Martin;
 San Quintin Vulkanfeld;
 Sanganguey;
 Serdan-Oriental;
 Socorro;
 Tacana;
 Isla Tortuga;
 Tres Virgenes;
 Zitacuaro-Valle de Bravo;

Montserrat.
 Soufriere Hills actiu;

Nicaragua.
 Apoyeque;
 Cerro el Ciguatepe;
 Cerro Negro;
 Concepcion;
 Cosiguina;
 Estelli;
 Granada;
 Las Lajas;
 Las Pilas;
 Maderas;
 Masaya;
 Mombacho;
 Momotombo;
 Nejapa-Miraflores;
 Rota;
 San Cristobal;
 Telica;
 Volcan Azul;
 Zapatera;

Panam.
 Baru;
 El Valle;
 La Yeguada;

Per.
 Chupiquia;
 Coropuna;
 El Misti;
 Huaynaputina;
 Nevado Chachani;
 Nevados Casiri;
 Nevados Firura;
 Quimsachata;
 Sabancaya;
 Ticsani;
 Tutupaca;
 Ubinas;
 Yucamane;

Saint Kitts i Nevis.
 Mount Liamuiga;
 Nevis Peak;

Saint Lucia.
 Qualibou;

Saint Vincent i les Grenadines.
 Soufriere inactiu;

Sandwich del Sud, illes.
 Illa Bristol;
 Illa Candlemasd;
 Hodson;
 Illa Leskov;
 Illa Montagu;
 Illa Thule;
 Zavodovski;

Xile.
 Acamarachi;
 Acotango;
 Aguilera;
 Antillanca Gruppe;
 Antuco ;
 Arintica;
 Aucanquilcha;
 Cabaray;
 Caburgua-Huelemolle;
 Caichinque;
 Calabozos;
 Calbuco;
 Carran-Los Venados;
 Cayutue-La Vigueria;
 Cay;
 Cerro Azul;
 Cerro Chapulul;
 Cerro de Azulfre;
 Cerro del Leon;
 Cerro Escorial;
 Cerro Hudson;
 Cerro Pantoja;
 Cerro Pina;
 Cerro Tujle;
 Cerros Tocorpuri;
 Chaiten;
 Chiliques;
 Colachi;
 Collaqui;
 Copahue;
 Copiapo;
 Corcovado inactiu;
 Cordn Caulle;
 Cordn de Puntas Negras;
 Cordn del Azufre;
 Cuernos del Diablo;
 Rano Raraku;
 Falso Azufre;
 Fueguino;
 Guallatiri;
 Gauyaques;
 Descabezado Grande;
 Decabezado Chico;
 Hornopiren;
 Hualiaque;
 Huequi;
 Irruputuncu;
 Isluga;
 Lascar;
 Laguna del Maule;
 Laguna Marinqui;
 Laguna Verde;
 Lanin;
 Lastarria;
 Lautaro;
 Lexone;
 Licancabur;
 Linzor;
 Llaima;
 Llullaillaco actiu;
 Lomas Blancas;
 Lonquimay;
 Maca;
 Melimoyu;
 Mencheca;
 Mentolat;
 Maipo;
 Minchinamavida;
 Miniques;
 Mocho-Choshuenco;
 Monte Burne;
 El Negrillar;
 Nevado de Incahuasi;
 Nevado de Longavi;
 Nevados de Chillan;
 Ojos del Salado actiu;
 Olca-Paruma;
 Ollague;
 Osorno;
 Palena Volc Gruppe;
 Palei-Aike Volc Field;
 Palomo;
 Paniri;
 Parinacota;
 Planchon-Peteroa;
 Puchuldiza;
 Pular;
 Puntiagudo-Cordon Cenizos;
 Purico Complex;
 Putana;
 Puyehe;
 Puyuhuapi;
 Quetrupillan;
 Reclus;
 Resago;
 Robinson Crusoe;
 Sairecabur;
 San Felix;
 San Jose;
 San Pedro-Pellado;
 Sierra Nevada (stratovolcano);
 Sierra Nevada de Lagunas Bravas;
 Socompa;
 Sollipulli;
 El Solo;
 Tarapaca;
 Tacora inactiu;
 El Tatio;
 Tilocalar;
 Tinguiririca;
 Tolhuaca;
 Tupungato actiu;
 Tupungatito;
 Villarica;
 El Volcan;
 Yanteles;
 Yate;

Antrtida.

Antrtida.
 Mount Andrus extingit;
 Mount Berlin actiu;
 Bridgeman Island;
 Deception Island;
 Mount Erebus inactiu;
 Gaussberg inactiu;
 Muntanyes Hudson;
 Mount Melbourne actiu;
 Paulet;
 Penguin Island;
 Mount Siple actiu;
 Mount Takahe inactiu;
 Toney Mountain inactiu;
 Mount Waesche inactiu;
 Mount Overlord extingit	;
 Mount Terror extingit;
 Mount Discovery extingit;
 Mount Morning extingit;
 Mount Moulton extingit;
 Mount Sidley extingit;
 Mount Hampton extingit;
 Mount Steere extingit;
 Mount Frakes extingit;
 Mount Murphy extingit;

Balleny, illes.
 Buckle Island;
 Sturge Island;
 Young Island;

sia.

Afganistan.
 Grup Dacht-i-Navar;
 Grup Vakak;

Arbia Saudita.
 Harrat ar Rahah;
 Harrat Ithnayn;
 Harrat Khaybar;
 Harrat Kishb;
 Harrat Lunayyir;
 Harrat Rahat;
 Harrat 'Uwayrid;
 Jabal Yar;

Armnia.
 Agmagan-Karadag;
 Aragats;
 Dar-Alages;
 Porak;
 Tshouk-Karckar;

Corea del Nord.
 Ch'uga-ryong;
 Xianjindao;

Corea del Sud.
 Ch'uga-ryong;
 Halla;
 Ulreung;

Filipines.
 Illa Babuyan;
 Babuyan Claro;
 Camiguin de Babuyanes;
 Didicas;
 Illa Batan;
 Iraya;
 Luzon;
 Grup Ambalatungan;
 Amorong;
 Arayat;
 Banahaw;
 Bulusan;
 Cagua;
 Isarog;
 Iriga;
 Jalajala;
 Labo;
 Laguna Vulkanfeld;
 Malinao;
 Malinding;
 Makiling;
 Mariveles;
 Masaraga;
 Mayon;
 Natib;
 Panay;
 Patoc;
 Pinatubo actiu;
 Pocdol;
 Santo Tomas;
 Taal;
 Mindanao;
 Apo;
 Balatocan;
 Balut;
 Calayo;
 Camiguin;
 Hibok-hibok;
 Kalatungan;
 Latukan;
 Leonard Range;
 Makaturung;
 Malindang;
 Matumtum;
 Paco;
 Parker;
 Ragang;
 Arxiplag Sulu;
 Bud Dajo;
 Visayas;
 Biliran;
 Cabalan;
 Canlaon;
 Magaso;
 Mahagnoa;
 Mandalagan;
 Silay;

Iemen.
 Bir Borhut;
 Harra es-Sawad;
 Harra of Arhab;
 Harra of Bal Haf;
 Harras of Dhamar;
 Jabal el-Marha;
 Jabal Hamman Demt;
 Jabal Haylan;

ndia.
 Andaman Inseln;
 Barren Island, Andaman Insel;
 Narcondum;

Indonsia.
 Krakatau actiu;
 Rakata;
 Adonara;
 Iliboleng;
 Bali;
 Mount Agung;
 Mount Batur;
 Bratan;
 Bacan;
 Amasing;
 Bibnoi;
 Banda Archipelago;
 Banda Api;
 Manuk;
 Nila;
 Serua;
 Teon;
 Damar;
 Wurlali;
 Flores;
 Ebulobo;
 Egon;
 Ilimuda;
 Inielika;
 Inierie;
 Iya;
 Kelimutu;
 Leroboleng;
 Lewotobi;
 Ndete Napu;
 Poco Leok;
 Ranakah;
 Riang Kotang;
 Sukaria Caldera;
 Wai Sano;
 Halmahera;
 Dukono;
 Gamalama;
 Gamkonora;
 Hiri;
 Ibu;
 Jailolo;
 Mare;
 Moti;
 Tarakan;
 Tidore;
 Tigalalu;
 Tobaru;
 Todoko-Ranu;
 Java;
 Arjuno-Welirang;
 Baluran;
 Cereme;
 Danau Complex;
 Dieng Volc Complex;
 Galunggung;
 Gede;
 Guntur;
 Kawi-Butak;
 Kelut;
 Lawu;
 Karang;
 Kawah Kamojang;
 Kawah Karaha;
 Kelut;
 Kendang;
 Kiabares-Gagak;
 Ijen;
 Iyang-Argapura;
 Lamongan;
 Lurus;
 Malabar;
 Melang Plain;
 Merbabu;
 Mount Merapi;
 Papandayan;
 Patuha;
 Penanggungan;
 Perbakti;
 Raung;
 Salak;
 Semeru;
 Slamet;
 Sumbing;
 Sundoro;
 Talagabodas;
 Tampomas;
 Tangkubanparahu;
 Telomoyo;
 Tennger Caldera;
 Ungaran;
 Wayang-Windu;
 Wilis;
 Komba;
 Batu Tara;
 Lesser Sunda Inseln;
 Paluweh;
 Sangeang Api;
 Lomblen;
 Ililabalekan;
 Iliwerung;
 Lewotolo;
 Lombok;
 Rinjani;
 Pantar;
 Sirung;
 Sulawesi;
 Ambang;
 Colo;
 Klabat;
 Mahawu;
 Sempu;
 Soputan;
 Tongkoko;
 Sumbawa;
 Tambora actiu;
 Sumatra;
 Belirang-Beriti;
 Besar;
 Bukit Daun;
 Bukit Lumut Balai;
 Dempo;
 Geureudong;
 Gunung Kerinci;
 Gunung Tujuh;
 Helatoba-Tarutung;
 Hulubelu;
 Hutapanjang;
 Imun;
 Kaba;
 Kembar;
 Kerinci;
 Kunyit;
 Lubukraya;
 Marapi;
 Patah;
 Pendan;
 Peuet Sague;
 Pulau Weh;
 Rajabasu;
 Ranau;
 Sarik-Gajah;
 Sekincau Belirang;
 Seluwah Agam;
 Sibayak;
 Sibualbuali;
 Sinabung;
 Sorikmarapi;
 Sumbing;
 Suoh;
 Talakmau;
 Talang;
 Tandikat;
 Toba inactiu;

Iran.
 Bazman;
 Damavand;
 Qal'eh Hasan Ali;
 Sabalan;
 Sahand;
 Taftan;

Jap.

 Illa Hokkaido:
 Akan;
 Daisetsu;
 E San;
 Komaga Take;
 Kutcharo;
 Kuttara;
 Mashu;
 Nigorigawa;
 Nipesotsu Upepesanke;
 Niseko;
 Oshima Oshima;
 Rausu;
 Rishiri;
 Shikotsu;
 Shiretoko Iwo Zan;
 Shiribetsu;
 Tokachi;
 Usu;
 Yotei;
 Illa Honshu:
 Abu;
 Adatara;
 Akagi;
 Akita-Komaga-Take;
 Akita-Yake-Yama;
 Asama;
 Azuma;
 Bandai;
 Chokai;
 Fujisan inactiu;
 Hachimantai;
 Grup Hakkoda;
 Hakone;
 Haku-San;
 Haruna;
 Hiriori;
 Hiuchi;
 Iwaki;
 Iwate;
 Izu-Tobu;
 Kanpu;
 Kurikoma;
 Kusatsu-Shirane;
 Megata;
 Mutsu-Hiuchi-Dake;
 Myoko;
 Nantai;
 Narugo;
 Nasu;
 Niigata-Yake-Yama;
 Nikko-Shirane;
 Norikura;
 Numazawa;
 Oki-Dogo;
 Grup Omanago;
 On-Take;
 Osore-Yama;
 Sanbe;
 Shiga;
 Takahara;
 Tate-Yama;
 Tateshina;
 Towada;
 Washiba-Kumontaira;
 Yake-Dake;
 Zao;
 Illa Kyushu:
 Aso;
 Ibusuki Vulkanfeld;
 Kirishima;
 Kuju;
 Sakurajima;
 Sumiyoshi-Ike;
 Tsurumi;
 Unzen;
 Illa Izu:
 Aoga-Shima;
 Hachijo-Jima;
 Kozu-Shima;
 Mikura-Jima;
 Miyake-Jima;
 Nii-Jima;
 Oshima;
 To-Shima;
 Tori-Shima;
 Illa Ryukyu:
 Akuseki-Jima;
 Iriomote-Jima;
 Iwo-Tori-Shima;
 Kikai;
 Kuchin-Shima;
 Kuchinoerabu-Jima;
 Nakano-Shima;
 Suwanose-Jima;
 Illes volcniques:
 Iwo-Jima;
 Kita-Iwo-Jima;
 Nishino-Shima;

Monglia.
 Bus-Obo;
 Dariganga Vulkanfeld;
 Khanuy Gol;
 Middle Gobi;
 Taryatu-Chulutu;

Myanmar.
 Lower Chindwin;
 Popa;
 Singu Plateau;

Rssia.
 Azas;
 Balagan-Tas;
 Elbrs;
 Oka;
 Sikhot-Aln;
 Tunkin Depression;
 Udokan;
 Kamtxatka;
 Akadmia Nak;
 Akhtang;
 Alney-Chashakondzha;
 Alngey;
 Anaun;
 Asacha;
 Atlasova;
 Avachinsky;
 Bakening;
 Barkhatnaya Sopka;
 Belenkaya;
 Bely;
 Bezymianny;
 Bliznets;
 Boleshe-Bannaya;
 Bolshoi Palyapan;
 Bolshoi Semiachik;
 Bolshoi-Kekuknaysky;
 Cherny;
 Cherpuk Gruppe;
 Diky Greben;
 Dzenzursky;
 Eggella;
 Elovsky;
 Fedotych;
 Gamchen;
 Geodesistoy;
 Golaya;
 Gorely;
 Gorny Institute;
 Ichinsky;
 Iettunup;
 Iktunup;
 Ilyinsky;
 Kaileney;
 Kambalny;
 Kamen;
 Karymsky;
 Kebeney;
 Kekurny;
 Kell;
 Khangar;
 Khodutka;
 Kikhpinych;
 Kizimen;
 Kliuchevskoi;
 Kljutschewskaja Sopka actiu;
 Komarov;
 Koryaksky;
 Koshelev;
 Kostakan;
 Kozyrevsky;
 Krainy;
 Krasheninnikov;
 Kronotsky;
 Ksudach;
 Kulkev;
 Kurile Lake;
 Leutongey;
 Maly Payalpan;
 Maly Semiachik;
 Mashkovtsev;
 Mezhdusopochny;
 Mutnovsky;
 Olkoviy;
 Opala;
 Ostanets;
 Ostry;
 Otdelniy;
 Ozernoy;
 Piratkovsky;
 Plosky;
 Plosky Volc Gruppe;
 Pogranychny;
 Romanovka;
 Schmidt;
 Sedankinsky;
 Severny;
 Shishel;
 Shiveluch;
 Snegovoy;
 Snezhniy;
 Taunshits;
 Titila;
 Tolbachik;
 Tolmachev Dol;
 Tundroviy;
 Tuzovsky;
 Udina;
 Uka;
 Uksichan;
 Ushkovsky;
 Uzon;
 Veer;
 Verkhovoy;
 Vilyuchik;
 Visokiy;
 Voyampolsky;
 Vysoky;
 Zaozerny;
 Zavaritsky;
 Zimina;
 Zheltovsky;
 Zhupanovsky;
 Illes Kurils;
 Alaid;
 Atsonopuri;
 Baransky;
 Berutarube;
 Bogotayr Ridge;
 Chikurachki;
 Chirinkotan;
 Chirip;
 Chirpoi;
 Demon;
 Ebeko;
 Ekarma;
 Fuss Peak;
 Golets-Tronyi Gruppe;
 Golovnin;
 Goriaschaia Sopka;
 Grozny Gruppe;
 Ivao Gruppe;
 Karpinsky Gruppe;
 Ketoi;
 Kharimkotan;
 Kolokol Gruppe;
 Kuntomintar;
 Lomonsov Gruppe;
 Lvinaya Past;
 Medvezhia;
 Mendeleev;
 Milne;
 Neme Peak;
 Prevo Peak;
 Raikoke;
 Rasshua;
 Rudakov;
 Sarychev Peak;
 Shirinki;
 Sinarka;
 Smirnov;
 Tao-Rusyr Caldera;
 Tiatia;
 Tri Sestry;
 Urataman;
 Ushishur;
 Vernadskii Ridge;
 Zavaritski Caldera;

Sria.
 Es Safa;
 Sharat Kovekab;

Taiwan.
 Kueishanto;
 Pengchiahsu;
 Tatun Gruppe;

Turquia.
 Acigol-Nevsehir;
 Mount Ararat;
 Erciyes Dagi;
 Girekol;
 Gollu Dag;
 Hasan Dagi;
 Karaca Dag;
 Karapinar Field;
 Kars Plateau;
 Kula;
 Nemrut Dagi;
 Sphan Dagi inactiu;
 Tendurek Dagi;

Vietnam.
 Bas Dong Nai;
 Cu-Lao Re Gruppe;
 Haut Dong Nai;
 Toroeng Prong;

Xina.
 Baitoushan;
 Honggeertu;
 Jingpohu;
 Keluo Gruppe;
 Grup Kunlun Volc;
 Leizhou Bandao;
 Grup Longgang;
 Tengchong;
 Grup Tianshan Volc;
 Turfan;
 Wudalianchi;

Europa.

Aores.
 Agua de Pau;
 Cabeo Gordo actiu;
 Capelinhos a l'illa de Faial actiu;
 Monte dos Homens inactiu;
 Morro Alto inactiu;
 Furnas;
 Graciosa inactiu;
 Pico inactiu;
 San Jorge;
 Sete Cidades;

Alemanya.
 Rhn;
 Vogelsberg;
 Hohe Acht inactiu;
 Hohentwiel inactiu;
 Laacher See inactiu;

Espanya.
 Illes Canries;
 Teide (Tenerife) inactiu;
 San Antonio (La Palma) (1677);
 Siete Fuentes (Tenerife) (1704);
 Fasnia (volcn) (Tenerife) (1705);
 Montaa Negra (Tenerife) (1706);
 Timanfaya (Lanzarote) (1730-1736);
 Chahorra (o Narices del Teide) (Tenerife) (1798);
 Chinyero (Tenerife) (1909);
 San Juan (La Palma) (1949);
 Tenegua (La Palma) (1971);
 La Garrotxa;
 Croscat inactiu;
 Puig de la Costa inactiu;
 Puig de Martiny inactiu;
 Puig Jord inactiu;
 Santa Margarida inactiu;

Frana.
 Puy de Dme inactiu;
 St. Paul inactiu;

Gergia.
 Kabargin Oth Gruppe;
 Kasbek;

Gran Bretanya i Mar del Nord.
 Arthur's Seat, Edinburgh;
 Bodmin Moor;
 Borrowdale Volcanics;
 Dartmoor;
 Giant's Causeway;
 Lake District;

Grcia.
 Kos;
 Methana;
 Milos;
 Nisyros;
 Santorini inactiu;

Islndia.
 Askja inactiu;
 Baula inactiu;
 Blhnjkur inactiu;
 Brennisteinsalda actiu;
 Eldfell actiu;
 Esjufjoll;
 Eyjafjoll;
 Grimsnes;
 Grimsvotn;
 Heimaey;
 Hekla actiu;
 Hengill inactiu;
 Hofsjokull;
 Hverfjall inactiu;
 Hvannadalshnjkur inactiu;
 Keri inactiu;
 Kerlingarfjoll;
 Katla actiu;
 Krafla actiu;
 Krisuvik;
 Kverkfjll actiu;
 Laki-Krater inactiu;
 Langjokull;
 Ljosufjoll;
 Lysuholl;
 Oraefajokull;
 OK actiu;
 Prestahnukur;
 Snaefellsjkull inactiu;
 Surtsey actiu;
 Tindfjll inactiu;

Itlia.
 Etna actiu;
 Amiata;
 Campi Flegri;
 Ferdinandea inactiu;
 Ischia;
 Larderello;
 Lipari;
 Pantelleria;
 Stromboli actiu;
 Vesuvi actiu;
 Vulcano actiu;
 Vulsini;

Noruega.
 Bouvetoya;
 Beerenberg;

Oceania.

Austrlia.
 Illa Heard i illes McDonald;
 Big Ben actiu;
 Nova Galles del Sud;
 Mount Canobolas;
 Mount Warning;
 Queensland;
 Glasshouse Mountains;
 Mount Fox;
 Austrlia Meridional;
 Mount Gambier;
 Mount Schank;
 Victria;
 Lake Bullenmerrie;
 Mount Eccles, Parc Nacional.
 Mount Elephant;
 Mount Kooroocheang;
 Mount Macedon;
 Mount Neurat;
 Mount Napier;
 Mount Warrenheip;
 Tower Hill, a Tower Hill State Game Reserve.

Fiji.
 Koro;
 Taveuni;

Kermadec, illes.
 Illa MacCauley;
 Illa Raoul;

Mariannes, illes.
 Agrigan;
 Alamagan;
 Anatahan;
 Asunsion;
 Farallon de Pajaros;
 Guguan;
 Illa Maug;
 Illa Pagan;
 Sarigan;

Nova Zelanda.
 Rangitoto;
 Als voltants de Taupo:
 Cons volcnics:
 Ruapehu actiu;
 Tongariro actiu;
 Ngauruhoe actiu;
 Mount Edgecumbe (Putauaki);
 Tauhara;
 Waiotapu;
 Mount Tarawera;
 Kawerau;
 Illa White;
 Calderes:
 Lake Taupo;
 Okataina;
 Lake Rotorua;
 Taranaki inactiu;
 Lyttelton i Akaroa a la Pennsula Banks;
 Otago Harbour;
 Illes Antpodes;
 Illa Scott inactiu;

Papua - Nova Guinea.
 Illes Admiral;
 Baluan;
 St. Andrew Strait;
 Illes D'Entrecasteaux;
 Dawson Strait Gruppe;
 Goodenough;
 Iamalele;
 Nova Bretanya;
 Bamus;
 Bola;
 Dakataua;
 Garove;
 Garbuna Gruppe;
 Garua Harbour;
 Hargy;
 Langila;
 Lolo;
 Lolobau;
 Mundua;
 Narage;
 Pago;
 Rabaul;
 Ulawan;
 Walo;
 Nova Guinea;
 Crater Mountain;
 Doma Peaks;
 Hydrographer's Range;
 Koranga;
 Lamington;
 Madilogo;
 Managlase Plateau;
 Musa River;
 Sessagara;
 Victory;
 Waiowa;
 Yelia;
 Nova Irlanda;
 Ambitle;
 Lihir;
 Illes Vorgesetzte;
 Bam;
 Blup Blup;
 Boisa;
 Kadovar;
 Karkar;
 Long Island;
 Manam;
 Ritter Island;
 Sakar;
 Umboi;

Salom.
 Bagana;
 Balbi;
 Billy Mitchell;
 Kavachi;
 Loloru;
 Nonda;
 Savo Island;
 Simbo;
 Takuan Gruppe;
 Tinakula;
 Tore;

Samoa.
 Savai'i;
 Upolu;
 Ta'u;
 Ofu-Olosega;
 Tutuila;

Terres Australs i Antrtiques Franceses.
 Illa Nova Amsterdam inactiu;
 Ile aux Cochons;
 Ile de l'Est;
 Ile de la Possession;
 Illes Kerguelen (ex illes de la Dessolaci);
 Illa de Saint Paul;

Tonga.
 Fonuafo'ou;
 Fonualei;
 Kao;
 Lateiki;
 Niuafo'ou;
 Tafahi;
 Tofua actiu;

Vanuatu.
 Ambryn;
 Aneityum;
 Aoba;
 Epi;
 Gaua;
 Kuwae;
 Lopevi;
 Mere Lava;
 Motlav;
 North Vate;
 Suretamatai;
 Traitor's Head;
 Yasur;

Mart.
 Mont Olimp inactiu;
 Mont Arsia;
 Mont Pavonis;
 Mont Ascraeus;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31202" title="Sufragisme" nonfiltered="2507" processed="2499" dbindex="12603">
El sufragisme s el nom que rep el moviment poltic i social de caire feminista nascut al segle XIX a Estats Units i que buscava l'igualtat de vot entre homes i dones.

Les contnues manifestacions i protestes aix com fins i tot alguns suicidis escandalosos van acabar propiciant una pressi porpular cap al Govern que no va poder resistir-se i va haver d'atorgar el dret a vot a les dones.

En un principi el vot estava reservat a les dones majors de 30 anys, posteriorment l'edat va baixar als 21 anys (igualant-se als homes) i ms endavant baixant als 18 (actualitat).

La incorporaci de la dona a la feina durant la Primera Guerra Mundial, va fer que aquestes prenguessin conscincia del seu valor social, i las va alentar a demanar el dret al sufragi. Les primeres en fer aquestes reivindicacions, van ser les dones burgeses.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31207" title="Literatura romntica" nonfiltered="2508" processed="2500" dbindex="12604">
La literatura romntica, part d'un moviment ms gran de la histria de les idees que abasta tant diverses disciplines de les arts com tota una nova visi del mn i una filosofia, anomenat Romanticisme s la que es va donar a Europa, des de les darreres dcades 
del segle XVIII fins al segle XIX. 

Caracterstiques bsiques.

Existeix un punt com en totes les variants del romanticisme, i s que la imaginaci individual n's l'autoritat crtica, i aquesta nova llibertat permet als autors del moment l'exploraci d'un ampli ventall de sentiments i sensacions, des dels passionals fins als d'angoixa profunda, dins o ms enll de les formes establertes. Un dels seus trets ms caracterstics, doncs, s el predomini del sentiment trepidant i de la passi sobre la ra, cosa que es veu en l'exaltaci de la 
individualitat, la narraci d'amors impossibles i malenconiosos o la identificaci de l'nima amb el paisatge salvatge i desordenat, alhora que s'obre la porta a noves convencions i gneres com ara el terror i formes d'entendre l'existncia humana. Una altra caracterstica s la recerca de l'originalitat, el geni creador, l'admiraci per l'artista que trenca amb les convencions de la burgesia i dna veu als herois, als artistes, o als individus rebels i marginals, les 
vides i desitjos dels quals estan invariablement predisposats a xocar frontalment amb els d'aquells que els envolten, i solen estar abocats a la tragdia. 

Els escriptors rebutgen la realitat que els envolta i per aix sovint ambienten les seves obres en pasos orientals (orientalisme), extics o en el passat, sobretot a l'edat mitjana, de la qual n'ofereixen una visi enaltida.

Orgens.
La literatura romntica prpiament dita es va originar a l'Alemanya amb el moviment "Sturm und Drang" i va suposar una reacci contra la literatura neoclssica i molts dels preceptes del la Illustraci. 

Tot i que es va donar en tots els gneres literaris, va ser ms evident a la poesia, ja que el gnere lric s l'idoni per expressar aquesta nova galeria de visions tempestuoses. Cal buscar, per, els orgens estilstics del gnere en la prpia etimologia del mot. El mateix terme romntic prov de la paraula "roman", que s'havia fet servir per descriure el tipus de llargues narracions de l'edat mitjana que solen veure com a precursores de l'estil. Carlemany, Alexandre el Gran i el Rei Arts foren les figures centrals de "cicles" de romanos i novelles de l'poca que foren notables en el seu peculiar s d'elements mgics i una visi distintiva de caracterstiques personals com l'honor i el valor, aix com generalment el seu idealisme i la recerca d'un "nou mn". Segles ms endavant, un reviscut gust pel macabre, l'extic i l'emoci sinistra i nostlgica de les runes gtiques i medievals varen propiciar la resurrecci d'aquestes narracions i el seu contingut, per comenar a formar un subgnere conegut com a literatura gtica, que comena amb el relat El castell d'Otranto de Horace Walpole, l'any 1764. 

Dins de la literatura anglesa, extremament vital en aquest perode, Coleridge i Wordsworth, foren els veritables arquitectes del moviment, que va comenar amb les seves Balades Lriques el 1798, per la revifalla del roman en el sentit ms estricte de la paraula va ser precedit per un nou culte a la sensibilitat. El moviment del mn germnic Sturm und Drang (literalment "tempesta i impuls" en llengua alemanya), al qual ja ens hem referit, s generalment conegut per les aportacions al drama dels escriptors Friedrich Schiller i les primeres obres de Goethe, particularment la seva obra Gtz von Berlichingen, relat d'un cavaller medieval que es resisteix a qualsevol autoritat que no sigui la seva prpia (1773) i la seva novella Les penes del jove Werther, que va tenir un impacte internacional quan fou publicada. Aquesta tamb tractava d'un individu que sentia fortes contradiccions entre el seu propi mn interior d'intens sentiment i dolor, i el mn exterior que mai no el corresponia. Werther, embogit de dolor, finalment es sucida. En les seves darreres obres, per, Goethe va rebutjar el romanticisme en favor d'un nou tipus de percepci de l'harmonia clssica.



En llengua anglesa, el terme Romantick, tamb expressava experincies de culpa i d'invariable incapacitat d'arribar a abraar valors nobles, per en termes aliens als que tradicionalment els colloca el cristianisme. Aquests sentiments tan forts de lluita, visi i de l'existncia omnipresent de forces fosques sembla ms apropiada per als valors imperants de l'edat mitjana que pel perode de temps en el qual el romanticisme t lloc. A Alemanya i Frana, Herder exaltava el teatre de William Shakespeare perqu oferia nous models que no s'adherien del tot a les convencions clssiques aristotliques, tan influents en el perode anterior. Aparegueren traduccions prosaiques del dramaturg angls en altres llenges, fent les seves obres disponibles al pblic estranger, i aviat noves traduccions de caire ms intens, fetes per A.W. Schlegel (publicades dels anys 1797 al 1801 varen fer Shakespeare popular a tot arreu del mn de parla alemanya, i varen promoure les seves obres com l'eptome de la sensibilitat romntica.

A Rssia el romanticisme va suposar una revoluci lingstica ja que va servir per comenar a cultivar la llengua russa i a autoritzar-la per fer-la servir com a llengua literria culta. L'artfex principal d'aquesta nova tendncia fou Aleksandr Puixkin, fortament influt pel romanticisme francs juntament amb nombrosos seguidors i imitadors. La seva influncia literria, per, no es va limitar als altres autors del perode, sin que hi va perdurar ms d'un segle. 

Mentre que tots aquests precursors expliquen parcialment la fascinaci dels romntics pels segles medievals, els plaers derivats de les emocions intenses i de l'emoci de la determinaci ms intensa, la veritable expressi del propi moviment romntic es correspongu amb el sentit del canvi social rpid i dinmic que va culminar en moments dramtics com la Revoluci Francesa i l'era Napolenica. Aix doncs, seguint amb els canvis que anaren succeint durant el 
segle XIX, la recerca del passat, i de la identitat histrica varen ser factors claus en la segent evoluci del moviment. Dit aix, cal dir que la literatura romntica al que avui s Alemanya va precedir tots aquests fets histrics, i que els va transcendir.

La poesia del moviment romntic.

A la Gran Bretanya, el poeta escocs James Macpherson va influenciar el primer desenvolupament del Romanticisme a l'Europa insular amb el seu cicle de poemes "Ossian", histria d'Oisn, guerrer dels fianna en la mitologia irlandesa, publicat el 1762 que va ser font de gran inspiraci tant per Goethe com pel jove Walter Scott.  Robert Burns, l'altre gran poeta escocs, esdevingut el seu autor nacional, escrigu en llengua escocesa i 
fou un dels grans inspiradors del nacionalisme escocs i de l'adveniment principis de moviments poltics com el socialisme i el liberalisme. 

Una primerenca influncia alemanya vingu de Johann Wolfgang von Goethe, amb la seva novella Les penes del jove Werther, que va provocar molts casos de joves de tot Europa volent emular les accions i sentiments del seu protagonista, un artista de temperament sensible i apassionat. En aquell temps, Alemanya era formada per un bon nombre d'estats separats i independents els uns dels altres, i les obres de Goethe varen servir per conformar una base per a un sentiment nacionalista unificador als pasos de parla alemanya. L'obra Faust (1808-1832), parla de com l'home pot adquirir massa coneixement, de com l'home pot pactar amb el diable per accedir a aquest coneixement, i de com l'home es pot moure d'una experincia humana a una altra sense mai trobar la satisfacci.

La poesia romntica es va popularitzar amb els anomenats grans sis a Anglaterra: William Blake, Lord Byron, Samuel Taylor Colleridge, Percy Shelley, William Wordsworth i John Keats.

En termes estilstics, la poesia romntica cerca una nova llibertat no noms temtica, sin tamb de formes, i intenta crear un efecte veritablement emocional en el lector, aix com l's de fonts mtiques i tradicionals.

Romanticisme i Renaixena als Pasos Catalans.
Catalunya durant aquest perode encara es trobava en la decadncia, i la llengua catalana produa molt poques obres i de qualitat dubtosa. Les primeres obres romntiques catalanes (poc remarcables) foren en castell, per amb l'adveniment del nacionalisme i de la nova conscincia de naci, llengua i histria que va envair Europa durant l'poca, l's del catal va comenar a esdevenir un fet durant el moviment d'inspiraci romntica anomenat Renaixena. Els autors ms importants d'aquest perode foren Bonaventura Carles Aribau, i sobretot, Jacint Verdaguer, que va compondre dos poemes pics fundacionals, L'Atlntida i Canig.

Llista d'autors per llengua i nacionalitat.
Romanticisme alemany.
 Joseph von Eichendorff;
 Johann Gottlieb Fichte;
 Johann Wolfgang von Goethe;
 Heinrich Heine;
 E.T.A. Hoffmann;
 Friedrich Hlderlin;
 Heinrich von Kleist;
 Adam Mller;
 Novalis;
 Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling;
 Friedrich von Schiller;
 August Schlegel;
 Friedrich Schlegel;
 Friedrich Schleiermacher;
 Ludwig Tieck;
 Ludwig Uhland;
 Wilhelm Heinrich Wackenroder;

Romanticisme angls.
 William Blake;
 Lord Byron;
 John Clare;
 Samuel Taylor Coleridge;
 John Keats;
 Percy Shelley;
 Charlotte Smith;
 Horace Walpole;
 William Wordsworth;
 Thomas de Quincey;

Romanticisme brasiler.
 lvares de Avezedo;
 Castro Alves;

Romanticisme castell.
 Gustavo Adolfo Bcquer;
 Jos de Espronceda;
 Mariano Jos de Larra;
 Jos Zorrilla;
 Juan Eugenio Hartzenbusch;

Romanticisme catal (autors de la Renaixena).
 Bonaventura Carles Aribau;
 Seraf Pitarra;
 Jacint Verdaguer;

Romanticisme escocs.
 Robert Burns;
 James Macpherson;
 Walter Scott;

Romanticisme francs.
 Victor Hugo;
 Alphonse de Lamartine;
 Alfred de Musset;
 Grard de Nerval;
 Charles Nodier;
 Madame de Stal;
 Alfred Victor de Vigny;

Romanticisme gallec.
 Rosala de Castro;

Romanticisme hongars.
 Jnos Arany;
 Kroly Kisfaludy;
 Sndor Pet fi;
 Mihly Vrsmarty;

Romanticisme itali.
 Giacomo Leopardi;
 Alessandro Manzoni;

Romanticisme nord-americ.
 Washington Irving;
 Henry Longfellow;
 Edgar Allan Poe;
 Henry David Thoureau;

Romanticisme noruec.
 Olav Aukrust;

Romanticisme polons.
 Feliks Bernatowicz;
 Ryszard Berwi ski ;
 Stanis aw Bogus awski;
 Kazimierz Brodzi ski;
 Antoni Czajkowski;
 Micha  Czajkowski;
 Adam Jerzy Czartoryski ;
 Jan Czeczot ;
 Franciszek Salezy Dmochowski ;
 Gustaw Ehrenberg ;
 Aleksander Fredro ;
 Antoni Gorecki ;
 Seweryn Goszczy ski ;
 Klementyna Hoffmanowa ;
 Antoni Malczewski ;
 Teodor Tomasz Je  (Zygmunt Mi kowski);
 Kajetan Ko mian;
 Zygmunt Krasi ski ;
 Jzef Ignacy Kraszewski ;
 Teofil Lenartowicz ;
 Jadwiga  uszczewska;
 Adam Mickiewicz ;
 Maurycy Mochnacki ;
 Cyprian Kamil Norwid ;
 Wincenty Pol ;
 Mieczys aw Romanowski ;
 Henryk Rzewuski ;
 Lucjan Siemie ski ;
 Juliusz S owacki ;
 W adys aw Syrokomla ;
 Kornel Ujejski ;
 Maria Wirtemberska ;
 Tomasz Zan ;
 Narcyza  michowska ;

Romanticisme portugus.
 Manuel Maria Barbosa du Bocage;
 Almeida Garrett;
 Alejandro Herculano;

Romanticisme romans.
 Mihai Eminescu;

Romanticisme rus.
 Mikhal Lermontov;
 Aleksandr Puixkin;
 Fyodor Tyutchev;
 Vegeu tamb: Segle d'or de la literatura russa;

Romanticisme suec.
 Erik Johan Stagnelius;

Romanticisme txec.
 Karel Hynek Macha;

Romanticisme ucrans.
 Taras Shevchenko;

Vegeu tamb.
 Romanticisme;
 Roman;
 Art romntic;
 Romanticisme musical , Histria de la msica occidental;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31209" title="Riu Ripoll" nonfiltered="2509" processed="2501" dbindex="12605">

El Ripoll s un riu de la Depressi Prelitoral, al Valls Occidental, afluent del Bess pel marge dret.

 Geografia . 

El riu Ripoll neix a serra de Granera, al municipi de Sant Lloren Savall a 640 metres d'altitud dins el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac. Va cap al sud entre les serres del Farell i Sant Lloren del Munt, passa per Sant Feliu del Rac, Castellar del Valls, Sabadell, Barber del Valls, Ripollet, Cerdanyola del Valls i Montcada i Reixac, on s'uneix al Bess.

La longitud del curs principal del riu s de 39,2 km i la totalitat dels afluents tenen un recorregut de 181,5 km.

 Desenvolupament agrcola i industrial. 

A mitjan segle X, es van construir squies que encara avui contribueixen al reg de diversos horts. Poc temps desprs hi ha datats els primers documents on s'esmenta la construcci de molins de farina. 
Aquests molins es van anar reconvertint fins que es van utilitzar per a la fabricaci de paper, indstria que predominava al riu durant el segle XVIII. 
Durant el segle XX hi va haver un gran auge de les empreses txtils al Valls Occidental i va sorgir una important quantitat de grans empreses dedicades al txtil i als tints de teles al marge del riu per tot el seu recorregut. Aquest fet va significar una gran afluncia d'immigrants a les poblacions que travessa el riu. L impacte mediambiental de les empreses txtils va ser molt forta, la utilitzaci de substncies nocives, una ampliaci descontrolada de les indstries i un ms gran aprofitament de l'aqfer produt per la triplicaci dels habitants de poblacions com Sabadell en pocs anys van produir una contaminaci molt greu del riu. 

 Les inundacions del 1962. 

Durant les onades migratries de les dcades 1940 i 1950 es van construir rpidament barris sencers d'autoconstrucci a la riba i el llit del riu. El 25 de setembre de 1962 el Ripoll, un riu amb un cabal escs, va crixer entre quatre i sis metres i s'endugu tot el que trobava al seu pas. Aquell trgic dia, va caure una pluja breu, per molt intensa, i es registraren uns 225 litres per metre quadrat de precipitaci. El riu no estava canalitzat i als ulls dels ponts estrets s'hi va acumular pedres, arbres, cotxes i tota mena de ferralla. Tot va succeir durant la nit i van desaparixer barris sencers; la riuada va deixar un balan d'un miler de morts comptant les vctimes de tot el Valls Occidental.

 Espai d'oci . 

A la dcada dels 1990 es van produir inversions per a adequar les vores del riu i fer camins per a fer del Ripoll un lloc de passeig. Entre 1999 i 2006, l'Ajuntament de Sabadell, amb l'ajuda de la UE i l'Agncia Catalana de l'Aigua, va invertir 30 milions d'euros per a la construcci d'una nova estaci depuradora amb un cost de 12 milions d'euros, la depuradora de Cal Piteu. La resta de la inversi es va dedicar a la millora de la qualitat de l'aigua, amb noves mesures protectores i a la recuperaci de camins i de l'entorn paisatgstic. 

Referncies.


 Enllaos externs .

Web de l'associaci Amics del Ripoll;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31210" title="Literatura realista" nonfiltered="2510" processed="2502" dbindex="12606">
La literatura realista s la que va predominar a l'Europa de la segona meitat del segle XIX. El Realisme s una concepci que intenta plasmar en l'art com s la vida, la realitat, i com a tal es dna en molts moments de la histria, cosa que cal distingir del perode literari.

Les caracterstiques principals sn el detallisme en les descripcions, l's de frases llargues i una adjectivaci rica, l'adequaci del registre de llengua a cada personatge la intromissi del narrador en la ficci, la recerca de la versemblana i una pretesa objectivitat i l'atenci als temes d'inters de la burgesia. El gnere predominant s la novella. Una evoluci del realisme va portar al Naturalisme.

Alguns autors realistes importants sn Narcs Oller, ngel Guimer, Benito Prez Galds, Stendhal, Gustave Flaubert, Charles Dickens i Fidor Dostoievski. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31217" title="Submar" nonfiltered="2512" processed="2503" dbindex="12608">



El submar s un tipus d'embarcaci que permet de realitzar viatges per sota l'aigua. N'hi ha de militars i de civils.

El terme submar inclou un ventall de vehicles molt diferents, des de vehicles cientfics monoplaa que poden estar submergits poques hores, fins a submarins militars nuclears gegants que poden estar mesos sota l'aigua.

Els submarins han anat perfeccionant-se al llarg del temps fins arribar als submarins moderns, i tots aquests canvis van ser possibles grcies a les diferents situacions histriques i les necessitats del moment.

 Antecedents.

Ja en temps d'Alexandre el Gran, es diu que es va fer com un petit prototip del que seria un submar, que consistia en un barril de vidre tancat, el qual va permetre baixar a poca profunditat respecte a la lnia del mar. Aquest va poder veure'l i fer observacions durant una estona tot gaudint del paisatge submar de l'any 330 aC.

Ms endavant a l'any 1490 Leonardo Da Vinci va construir un enginy submergible, en el qual va anar per sota de l'aigua. Al segle XVI el bisbe d'Uppsala, va descriure un bot de cuir capa de moure's per sota l'aigua. 

Submar Drevel.
Segons les fonts de documentaci, entre 1573 i 1580 el matemtic i cap de l'Artilleria Naval de la reina Isabel, William Bourne, va descriure un vaixell el qual podia anar per sota de la superfcie del mar fins al fons, i sortir de la mateixa manera i facilitat amb la qual s'havia submergit, i que consistia en una coberta impermeabilitzada amb pell que es podia inflar i desinflar mitjanant un gat per modificar el moviment i el descens d'aquest artilugi que va per sota de l'aigua. L'aire arribava a l'interior a travs d'un mstil buit que estava a la superfcie i que es movia mitjanant uns rems. 
L'enginyer holands que estava al servei de la marina anglesa, anomenat Cornelius
Drevel]] o Van Drevel que es a qui se li atorga el mrit d'haver construt el primer submar, ja que cap a l'any 1620 constru un submar basat en el model de Bourne. Aquest consistia en una nau coberta de cuir suficientment gran per dur un subministrament d'aire d'unes quantes hores. El seu sistema impulsor eren els rems, que es projectaven a travs d'unes juntes hermtiques cobertes de cuir. Aquesta nau va recrrer entre 4 i 5 metres sota de la superfcie del Tmesi i es diu  que el rei Jaume I d'Anglaterra va fer una petita expedici a bord d'aquesta nau submarina. Es pot considerar que aquest va ser el primer submar creat que van aconseguir estar una estona i tenir moviment sota de la superfcie de l'aigua.

Cap a l'any 1776 aproximadament, l'enginyer nord-americ, de Connecticut, David Busthnell va construir un submergible que tenia forma d'ou i que es va batejar amb el nom de "Tortuga". Aquest submergible estava fet de fusta de roure i dissenyat amb la finalitat de passar per sota dels vaixells britnics amarats al llarg de les costes americanes per collocar en els cascs mines amb espoletes.
L'any 1779 l'inventor Nord-americ Robert Fulton invent un submar amb el nom de Nautilus i estava construt amb fusta amb coberta de ferro i coure.

Ictini.


L'Ictini fou creat pel catal Narcs Monturiol. Aquest submar anava propulsat manualment per quatre homes que tenien com a finalitat moure una hlix de quatre pales. L'inventor catal el dia 2 d'octubre de 1864 va botar la seva segon model, batejat com a Ictini II. Aquest submar estava dotat d'uns compartiments repartits estratgicament per tota l'embarcaci (a ambds costats de la nau), amb l'objectiu de fer de llast, de manera que quan aquests compartiments estaven buits permetien a l'embarcaci surar a la superfcie del mar i quan aquests estaven plens permetien enfonsar la nau es mantingus sota la superfcie. Una de les innovacions ms importants d'aquest submar fou la substituci de la fora de l'home per la de la mquina de vapor per al desplaament. Aix va resoldre el problema de la propulsi i va permetre facilitar el moviment de l'embarcaci.
Aquesta mquina de vapor utilitzava com a combustible una barreja de perxid de magnesi, zenc i clorat de potassi. La combusti d'aquesta barreja proporcionava, a part del moviment de l'embarcaci, oxigen per els tripulants de la nau i la illuminaci de la mateixa.

A ms a ms, a la nau li havia afegit altres dispositius i mecanismes inventats per ell com ara el sistema d'escapatria que permetia deixar anar el llast i sortir a la superfcie en cas d'emergncia, i l'invent ms important de Monturiol fou el motor anaerbic conjuntament amb la soluci del problema de la renovaci de l'oxigen en un contenidor hermtic. El motor anaerbic va anar desenvolupant-se fins ser reemplaat per l'aparici dels submarins nuclears.

Tamb es destacable l'estructura de la nau que t una forma esfrica amb la part davantera amb forma de punta esfrica i el que seria la cua duu els timons i l'hlix. A la part de dalt de la nau hi trobem el periscopi i tenint en compte aquesta breu descripci podem dir pel que respecta a la part del disseny, que tots els models actuals tenen com a referncia el disseny exterior de l'Ictini, aquest disseny ha anat variant i desenvolupant-se segons les necessitats de cada submar com per exemple Narwhal botat el 9 de setembre de 1967 el seu disseny s fora similar al de l'Ictini encara que t una forma molt ms allargada. Els timons i els alerons els t en diferent posici, i pel que respecta a la tecnologia aquest submar s el primer en el qual ja es comena a desenvolupar l'energia nuclear i el seu motor ja funcionava amb aquesta energia. Un altre cas d'adaptaci de l'Ictini fou el submar japons construt el 1996 anomenat Oyashio, en el que el seu disseny s mes similar al Narwhal i t el cap de l'embarcaci acabada en una forma de punxa esfrica; i els timons i els alerons estan ms o menys en la mateixa posici del submergible Narwhal. Aquest portava un motor disel i un altre d'electrnic, en comptes de dur una sola hlix en portava un parell, i segons les fonts aquest submar ja utilitzava grans radars als laterals entre altres coses. I d'aquest models van fer altres versions millorades cap al 2002. I tots aquests vaixells porten els llastres de una forma molt similar a la que va utilitzar Monturiol per a l'Ictini.

Aix doncs es pot dir que l'Ictini va ser el primer referent dels submarins actuals perqu tal com ja s'ha esmentat l'Ictini va donar pas a una millora en el mn dels submarins, ja que es va prendre com a model en el seu disseny, i per exemple la situaci del llastre encara es porta d'una manera molt semblant com ho va fer Narcs Monturiol, per s clar, amb la tecnologia d'avui dia. I tamb va donar lloc a que els submarins portessin motor, ja que va ser el primer submar el qual possea un motor de vapor. A partir d'aqu la tecnologia es va anar desenvolupant fins arribar a avui dia.

 Primers submarins bllics.

La primera vegada que un submar es va utilitzar per fer la guerra o per participar-hi va ser l'any 1775, a la guerra d'independncia dels EUA. El nord-americ David Bushnell va enginyar i construir amb l'ajuda d'altres personalitats, un artefacte ms o menys esfric, que el van anomenar: la Tortuga (the Turtle). El Turtle es movia lentament grcies a la seva hlix de cargol, tenia dos tancs de llast, dues bombes per treure l'aigua del mar, un regenerador d'aigua i un regulador de profunditat. Bushnell va resoldre, mitjanant les seves experincies, els principals problemes plantejats per la navegaci submarina. Per la tecnologia d'aquella poca no va permetre tenir un rendiment satisfactori, sin que van haver de passar uns anys per comenar a veure els submarins moderns. Noms admetia un passatger i aquest s'havia d'encarregar de ser alhora navegant, mariner i motor, ja que aquest artefacte anava propulsat i funcionava grcies a l'accionament d'una hlix, situat a la part davantera, sobre un eix horitzontal, per mitj d'una manivela. Tenia un nic perfeccionament tecnolgic: una bomba que permetia buidar els llastres.

L'objectiu militar que tenia el Turtle era fer naufragar i enfonsar els vaixells britnics, fent esclatar a prop seu una gran crrega de plvora. La veritat s que Bushnell no ho va aconseguir i els seu artefacte no va poder destruir cap vaixell britnic. Per desprs de Bushnell va venir Robert Fulton tamb americ. El successor de Bushnell volia alliberar Frana (era un gran partidari de la Revoluci Francesa) del bloqueig que practicava l'exrcit britnic sobre les costes franceses. Aix va sorgir el Nautilus (Nautile), construt a Pars. Era un submar de ferro, recobert de coure, d'uns 6,5 metres de longitud, i tamb era propulsat a m, per aquest cop es feia amb una ajuda: un sistema d'engranatges desmultiplicadors i propulsat mecnicament per una hlix de quatre pales. Tamb s'aplicaren dues noves innovacions tecnolgiques ms: l's dels timons horitzontals i verticals i l's de l'aire comprimit durant la immersi. Hi podien entrar noms quatre persones i sota l'aigua s'hi podia estar unes 4 hores. Un bolb de ferro i de cristall es feia servir de torreta d'observaci quan el submar estava sobre la superfcie del mar. El Nautile comenava amb molt d'entusiasme, fins i tot, es va acabar abans del previst. Per el Nautilus no particip en cap acci militar. Va ser el segon artefacte construt, el Nautilus II qui va ser l'encarregat d'efectuar missions militars. El seu viatge va comenar a la badia de Brest, en direcci a la flota britnica. Per .la missi va fracassar: Els vaixells anglesos, informats per algun espia o per la mateix experincia, van fer patrullar barques de rems permanentment al voltant dels seus vaixells i, per tant, el Nautilus no es va poder acostar a l'enemic. La missi d'enganxar els explosius que duia sota algun vaixell britnic fracass i, a partir d'aqu, Frana va perdre l'inters en aquest tipus d'artefactes marins, anomenats per ells:  barques-peix . 
Fulton, en ser refusat per Frana, es pass al bndol enemic, Anglaterra, el 1805. La seva demostraci experimental va ser un xit: va fer esclatar un vaixell on un submar li havia enganxat uns explosius, i a travs d'un cable elctric, havia fet esclatar la crrega explosiva. Per aix no pass d'aqu i Fulton va haver de tornar a casa. La primera victria militar que va aconseguir un submar fou dirigida pel capit Horace Hunley (americ sudista) i pels enginyers McClintock i Watson. Desprs de fer construir un submar del tipus Fulton, lleugerament millorat des del punt de vista tcnic (la propulsi, en aquest cas, anava a crrec d'un arbre de cigonyals accionat per vuit persones), l'anomenaren: Hunley. El Gymnote es va construir de bronze, un metall ms flexible que l'acer i ms resistent en la immersi. 

La seva invenci ve donada de l'admiraci exagerada que tenia Frana cap a l'any 1885 de produir petis vaixells de guerra armats amb torpedes. Van creure que el submar podria fer aquesta funci. El 1860 es va tornar a experimentar amb submarins. Pierre Joseph Bourgeois invent el Plongeur. Era un submar de 44 metres d'eslora i que tenia un motor d'un tipus completament nou: funcionava amb aire comprimit de 80 CV, per la seva velocitat encara era molt petita. Tenia forma de cigarret de dos metres de dimetre i tenia una hlix formada per quatre pales.

Tamb tenia tancs de llast d'on expulsava l'aigua mitjanant l'aire comprimit que assegurava la propulsi. Es podia submergir, com a mxim, fins a 12 metres. A partir d'aquest submar es va saber que el submar no seria possible fins que no tingus un motor de pes invariable durant el seu funcionament. Per aix es va esperar a la dinamo Gramme. El Plongeur va ajudar a l'evoluci dels submarins, grcies a les seves proves es va permetre construir els dispositius i sistemes indispensables per la realitzaci d'un submar amb bones prestacions, quasi com els actuals. Els tres personatges abans esmentats, van aconseguir enfonsar el vaixell Housatonic el 17 de febrer de l'any 1864. El Hunley s'enfons amb ell, ja que el casc del submar s'hi qued enganxat.

Encara que va acabar amb tragdia, aquest esdeveniment va fer que la imaginaci dels inventors i escriptors augments considerablement. Un exemple clar s Jules Verne, creador de l'imaginari i fams Nautilus. Desprs de tot aix, els projectes i els prototips de tot tipus de submarins es van multiplicar per molt a tot el mn. Per navegar el submar necessita els mateixos instruments auxiliars que els vaixells de superfcie. 

A banda el periscopi permetia veure l'horitz exterior quan navegava submergit, ja que sota de l'aigua a una certa profunditat la foscor comena a ser quasi absoluta. Segons sembla, el periscopi pels submarins va ser ideat per Drzewiecki, cap a l'any 1863. L'aparell consta d'un tub llarg i prim d'acer, que va connectat a un altre tub de major dimetre que aquest, que penetra el casc del submar. Normalment no supera els 7 o 8 metres de llarg; a l'extrem superior porta incorporat un sistema ptic complex (prisma-lent), que forma una imatge reduda de l'horitz. Aquesta imatge s enviada per una lent a la part inferior del tub ms gran del periscopi i dins del submar, s enviat a un altre sistema ptic molt complex, que dna la imatge real de l'horitz observat en la posici en qu estigui el submar. Tots els submarins porten, a ms, l'anomenat periscopi nocturn, que posseeix una gran lluminositat, el qual s apropiat per a l'observaci de la superfcie marina durant la nit. El canvi de segle i les noves invencions tecnolgiques conduiren a sorgiment del submar autopropulsat.

Autopropulsi.
El primer d'aquest tipus va ser construt el 1863 per l'enginyer francs Bourgois. Tenia uns 45 m. de longitud i el perfil ja s'acostava al dels dissenys actuals. Es va dir Plongeur i era propulsat per un motor d'aire comprimit de 80 CV (la seva autonomia era reduda ja que tenia una escassa capacitat de reserva d'aire comprimit). Altres submarins com l'IIctini el 1859 van tenir ms sort a l'hora de funcionar sota l'aigua.
A partir de la segona meitat del segle XIX es van intensificar els intens per a obtenir o crear un nova forma de propulsi eficient sota l'aigua. El 1885, Isaac Peral va construir el submar ms perfecte de tots els projectats fins llavors: una nau amb casc d'acer en forma de puro, de 22 m. d'eslora i 2,75 de mnega, era propulsat per dos motors elctrics de 30 CV cada un que estaven alimentats per una bateria d'acumuladors. Possea diversos dispositius i sistemes per poder regular la profunditat de la immersi sota l'aigua, l'horitzontalitat i l'equilibri una vegada submergit. Amb tot es va comenar a veure que aquell submar havia estat pensat per atacar o defensar-se. Duia un tub llanatorpedes a la proa, amb un sistema de comportes iguals que els que es fan servir avui en dia. Fins i tot, per facilitar el llanament d'aquests torpedes va idear un periscopi, fet de prismes i lents, on es podien veure les imatges de la superfcie. El submar Peral podia anar a uns 8 nusos i tenia una autonomia mxima de 700 quilmetres. Per el seu enginy no va prosperar i el govern d'aleshores va informar que  aquest submar tindria molt poca utilitat militar . No obstant aix, el seu projecte s que va ser admirat a d'altres pasos ja que va servir de base per a la majoria dels nous tipus de submarins construts desprs. 

Abans d'aquest invent per, Narcs Monturiol havia desenvolupat amb xit un sistema de propulsi a vapor en els seu segon submar Ictini. Altres tipus de submarins construts van ser els de vapor. Se'n van realitzar dos per separat, sense que tinguessin cap xit. El primer perqu havia d'apagar les calderes abans de la immersi, i per tant, el submar noms avanava grcies a la potncia del vapor emmagatzemat. El segon una mica ms perfeccionat, tenia grans problemes amb l'emmagatzemament de vapor.

El primer submar que va ser realment autnom va ser el Gymnote, ja que va aconseguir navegar correctament per sota l'aigua, totalment submergit i seguint una ruta constant. Funcionava sempre amb propulsi elctrica. propulsat per un motor elctric de 51 CV. Els seus principals creadors dels enginyers francesos Dupuy de Lme, Gaston Ramazzotti i Gustave Zd.

Abans de sortir el Gymnote, per, es van fer proves amb una altre submar (Goubert), que no va tenir xit. Estava propulsat per un motor elctric d'un cavall i anava armat amb mines. El submar no tenia estabilitat al mar i es va haver de pensar en una altre cosa. El Gymnote va iniciar les seves proves l'any 1888, i el Nautilus britnic s'havia llenat dos anys abans. Encara que el Gymnote ha de conservar el seu mrit: comenat a construir abans que el Nautilus, l'any 1869. Ms tard, al 1887, es va construir el Goubet I. Per no va servir de res perqu la comissi de la marina el va refusar per falta d'estabilitat. Encara que la propulsi elctrica va ser un xit (Gymnote), el sistema de la caldera no s'abandon fins al cap d'uns quants anys, ja que permetia assegurar una navegaci per la superfcie usant poca energia. Ms tard la invenci del motor Disel va suposar l'abandonament definitiu de la propulsi per mitj de vapor. Els inventors buscaven altres fonts d'energia pels submarins, com eren: l'aire comprimit, el vapor i l'energia elctrica. El primer submar prctic, i el que es va comenar a produir en aquells temps amb una font d'energia eficient, va ser creat l'any 1898 pel nord-americ John Philip Holland, qui va utilitzar un sistema de propulsi dual. Aquest estava format per un motor de gasolina (Disel de 50 CV) per moure's per la superfcie i d'un motor elctric per a fer-ho sota l'aigua. La nau s'anomen USS Holland. Una de les contribucions ms importants que es van fer al mn del submar pel seu desenvolupament, les va fer l'enginyer nord-americ Simon Lake, destacant la superestructura d'inundaci lliure, dissenyada per ell l'any 1898. El 1906 els alemanys comenaren a utilitzar motors disel en els seus submarins. Aix, pocs anys desprs, s'inventaren un dels components dels submarins ms importants des que es van descobrir: la invenci del radar i del torpede autopropulsat. A partir d'aqu, els submar es va convertir en un element fonamental de les forces navals.

 Els submarins a la Primera Guerra Mundial .
A l'agost de 1914, 10 dels 20 submarins tils de la flota alemanya van fer el seu primer creuer de guerra amb el propsit de localitzar la flota britnica. El 5 de setembre, l'U-21 va enfonsar al creuer d'exploraci Pathfinder, la primera embarcaci enfonsada per un submar en guerra des de la Guerra de Secessi nordamericana. A aquest va seguir l'enfonsament d'altres tres creuers britnics en l'espai d'una hora, el 22 de setembre, per l'U-29, El 20 d'octubre el submar U-17 va detenir, va registrar i enfonsar al vaixell mercant britnic Glitra a l'altura de Stavenger. Aquest va ser el primer enfonsament d'un vaixell mercant i va assenyalar el comenament de les incursions de guerra contra el comer martim. Al febrer de 1915, els alemanys van proclamar zona de guerra les aiges circumdants de Gran Bretanya i Irlanda, incls el Canal d'Irlanda, en les que, segons van anunciar, enfonsarien sense previ avs tots els mercants britnics que trobessin. Com que les mesures antisubmarins tant defensives com ofensives no es distingien aleshores per la seva eficcia, ms de 500.000 Tm de vaixells mercants van anar a parar al fons del mar en els primers quatre mesos fins a finals de juny. Durant els ltims sis mesos de 1915 els alemanys van destruir al voltant d'1.000.000 Tm de vaixells i en els primers quatre mesos de 1916, unes altres 700.000 Tm. Mentrestant, els alemanys van enfonsar tres vaixells de vapor de passatgers, el Lusitnia (El 7 de maig de 1915 amb 1.198 morts, 128 d'ells nord-americans), l'Arabio i el Sussex, en els que es van perdre moltes vides. Aix va donar lloc a un llarg intercanvi de correspondncia diplomtica entre Alemanya i Estats Units, a conseqncia del qual el Govern alemany es va comprometre a suspendre l'activitat dels seus submarins per un perode de sis mesos en totes les zones menys la del Mediterrani. Al maig de 1916, els alemanys tenien en servei actiu 58 submarins, que van augmentar a 111 al febrer de 1917 i a 140 l'octubre d'aquell mateix any per a descendir a 121 l'octubre de 1918. El febrer de 1917, els alemanys van proclamar una nova zona de guerra i, sense excloure ja als neutrals, van anunciar que totes les embarcacions que es trobessin dins de la mateixa serien enfonsades sense previ avs. Aquesta nova mesura va influir decisivament a l'entrada dels Estats Units en la guerra el mes d'abril.

La creixent amenaa submarina va induir als Aliats a adoptar el sistema de comboi. Per contrarestar les prdues es va intensificar la construcci de vaixells i es van idear dispositius antisubmarins. Els vaixells trampa, emmascarats de toscos vaixells de crrega o de goletes de pesca, van aconseguir enfonsar alguns submarins que van emergir a la superfcie per a canonejar-los a fi de no gastar la seva dotaci de torpedes. Es van perfeccionar les crregues de profunditat, es va equipar als caasubmarins amb aparells d'escolta, es van posar mines i xarxes antisubmarins; i es va ensinistrar als vaixells acomboiats a navegar en formaci de zig-zag. A pesar de totes les mesures antisubmarins, inclosos els avions d'exploraci i els petits dirigibles caasubmarins, la situaci va continuar essent crtica fins a finals de 1918, quan els dispositius antisubmarins van aconseguir eficcia i els alemanys es
van veure en l'impossibilitat de reemplaar les tripulacions especialitzades. Potser el factor decisiu en la neutralitzaci dels submarins no va ser un altre, no obstant, que el prodigis programa aliat de construcci naval, que proporcionava ms tonatge del qu podia enfonsar l'enemic.
Al febrer de 1917, els U-Boot van enfonsar 536.000 Tm, al mar 603.000 i a l'abril una xifra rcord (no superada durant la segona guerra mundial) de 881.000 Tm: en aqueix mes, sobre una flota de 128 U-Boot disponibles, de fet es trobaven patrullant els mars, de mitjana, 50. Durant els quatre anys i tres mesos de guerra els submarins van enfonsar 11.154.000 Tm de vaixells, la meitat dels quals van correspondre noms a l'any 1917. 


Balan dels submarins alemanys durant les dues Guerres Mundials 

Amb aquestes dades a la m es pot veure que en realitat els submarins alemanys de la Primera Guerra Mundial van demostrar un rendiment per submar moltssim ms elevat que els de la Segona Guerra Mundial, encara que el resultat final sigui lleugerament favorable a l'ala per la Segona Guerra Mundial. Lluny de ser la falta de desenvolupament dels submarins un problema va ser una  benedicci  pels alemanys que al ser rpidament desenvolupats no van trobar resistncia per part dels altres submarins menys efectius. Una altre avantatge fou la baixa efectivitat dels sistemes antisubmarins, ja que mai fins aleshores s'havien necessitat i per tant eren molt primitius.

 La Segona Guerra Mundial.
les batalles submarines de l'Atlntic i del Pacfic

Durant la Segona Guerra Mundial els submarins van tenir un paper molt destacat en les estratgies i tctiques d'ambds bndols.Per tal d'entendre aquesta importncia cal pensar que en aquell temps de guerra tot sovint noms es podien prover per mar algunes regions (ja que els avions encara no estaven prou desenvolupats ni eren suficients), preparar i executar desembarcaments o bombardejar posicions costeres, ciutats o posicions enemigues des del mar. Per aix tenir el control del mar fou una garantia d'xit, ja que al mateix temps que s'impedia el funcionament normal de la logstica de l'enemic, tamb es garantia la seguretat i bon funcionament de la prpia. En un inici aix s'aconseguia amb una flota de superfcie prou potent, per amb el temps es va demostrat que amb la invenci de la aviaci, aquesta mateixa flota de superfcie, s fora vulnerable, i a ms a ms pateix el risc de ser atacada per una altra flota de superfcie. En aquest context entraren en joc els submarins, que al poder anar per sota l'aigua eren molt difcils de detectar i per tant poden operar sense gaires limitacions ni perills, i en total secret, atacant vaixells desprotegits, eludir controls, trencar bloqueigs o transportar personal o informaci vital. Per tant, es pot arribar a entendre la importncia i rellevncia que poden arribar a prendre els submarins en l'estratgia i la clara avantatge que posseeia una naci amb una flota important i ms evolucionada de submarins. Aix els submarins van ser extremadament efectius o determinants a l'hora d'equilibrar la balana entre les potncies de l'eix i la coalici aliada durant el
desenvolupament de la segona Guerra Mundial.

 La guerra submarina a Europa .

Desprs de la desfeta de la primera Guerra Mundial Alemanya patia unes limitacions molt severes pel que fa al desenvolupament de l'armada alemanya o Kriegmarine i quan Hitler va arribar al poder el 1933 una de les seves mesures va ser incrementar el poder d'aquesta fou construir catorze submarins i posteriorment es van comenar a construir cinc creuers pesats, setze destructors i vint-i-vuit submarins per tal de recuperar la flota. Tamb es va dissenyar el Pla Z que preveia equiparar la Kriegmarine amb la Royal Navy a molt llarg termini, que, entre altres objectius, es preveia la construcci de 250 submarins abans de 1945. El pla Z mai es va arribar a realitzar, ja que la guerra va comenar l'any 1939 i tots els recursos es van destinar a la producci de submarins. En realitat la minsa armada alemanya no podia competir amb la immensa armada britnica i amb prou feines amb la francesa, i l'nic avantatge que disposaven eren els submarins. Amb aquest objectiu es va incrementar molt la producci d'aquests aparells que podien posar en perill la poderosa flota mercant anglesa, com es va produir durant la 1a Guerra Mundial. En comenar la guerra els vaixells de guerra alemanys suposaven una desena part dels de la marina anglesa.

El perfil del objectius dels submarins alemanys eren vaixells relativament desprotegits o grups d'aquests, especialment vaixells mercants. A tall d'exemple la primera  vctima  d'un atac submar de la guerra va ser, el 3 de setembre de 1939, el vaixell de passatgers angls Atenia a mans del submar U-30 (tipus VIIa) en el que van morir 1.400 passatgers. D'altra banda el capit del submar U 47 (del (tipus VIIb)) Gnther Prien va penetrar les defenses de Scapa Flow la nit de 14 d'octubre de 1939, enfonsant el cuirassat Royal Oak i el creuer Repulse i va escapar, causant gaireb mil morts entre les dues tripulacions i deixant atnits els anglesos, que reberen un cop molt dur. Altres vaixells van seguir el mateix dest al llarg de la guerra, el portaavions Corageous va ser torpedinat per un submar alemany i el cuirassat Queen Elizabeth va ser enfonsat per un torpede hum itali i aix fins a prop de tres milers de vaixells aliats, amb unes baixes estimades de vuitanta milers de mariners durant la Segona Guerra Mundial. Davant aquesta impunitat en qu es van moure els submarins de les forces de l'eix durant els primers mesos de guerra les forces aliades van adoptar mesures per reduir el gran desgast provocat per la U-Bootswaffe (secci submarina de la Kriegmarine). Una d'aquestes mesures, d'efecte provat durant la 1a Guerra Mundial, va ser l'ordre d'agrupar els vaixells mercants en combois, fet que redua el nombre d'objectius, en dificultava la localitzaci i en permetia una millor defensa. En un inici aquests combois acostumaven a anar protegits per tan sols una embarcaci especialment adaptada i armada que oferia una protecci deficient, per aix ms tard els combois foren escoltats per vaixells de guerra. Va ser especialment efectives l'entrada en escena dels portaavions escolta en els combois, ja que obligaven els submarins a restar submergits, amb la qual cosa aquests no podien seguir la marxa dels combois, ja que si s'exposaven a avanar per superfcie, que s el que feien la major part del temps, podien ser localitzats i abatuts des de les altures. Per altra banda la tecnologia ASDIC, l'actual sonar desenvolupat ja des d'abans de l'enfrontament bllic, i el radar cap al final de la guerra van permetre que els ASW (Antisubmarine Warfare), unitats antisubmarins, fossin eficaces a l'hora de buscar submarins per tot l'Atlntic mitjanant una srie de batudes sistemtiques i molt ben programades. Cal a dir que aix va ser possible grcies a la ajuda dels EUA.
Ms tard, amb l'entrada dels EUA a la Segona Guerra Mundial, les  Catalines , que eren
avions especialment dissenyats per detectar i destruir submarins, van acabar amb la estratgia alemanya. Amb aquestes mesures, el 14 de setembre de 1939, els alemanys van perdre per primera vegada un submar, l'U-39 (tipus IX), que acabava de llanar tres torpedes fallits amb espoleta magntica contra el portaavions Ark Royal i els seus 44 tripulants van ser capturats. No va ser un xit de l'ASW britnica, ja que va ser l'UBoot (nom genric dels submarins alemanys) qui va trobar el grup antisubmar, i no viceversa. El dia 20, per primera vegada dos destructors van donar caa i van enfonsar, grcies a l'ASDIC, un submar que havia enfonsat dos vaixells a l'est d'Esccia: era el U-27 (tipus VIIa*) i els 38 tripulants van ser capturats. Per altra banda, per contrarestar aquestes mesures i intentar prosseguir amb el ritme d'objectius de comenaments de la guerra els alemanys van desenvolupar una estratgia de caa de combois que va donar fora bons resultats. Aquest sistema s'anomenava  manades de llops  i consistia ni ms ni menys que en un grup de quinze a vint submarins que rastrejaven per separat l'oce, o en el seu defecte una zona d'aquest, en busca de combois. Llavors, un cop localitzat l'objectiu, els submarins, es reunien al voltant del comboi i l'atacaven tot seguit des de totes les direccions. La principal mancana per poder mantenir aquesta estratgia era la falta de submarins, ja que per poder mantenir un cert nombre de manades en actuaci constant s'havien de preveure els submarins en actiu, els que estaven en trajecte i els que estaven fent reparacions o reposant en els diferents ports, motiu pel qual es va acabar mantenint una flota permanent d'un mnim de tres-cents U-Boot. Una altra estratgia va ser la denominada  Vaca lletera , que mitjanant submarins vells o de transport proveen els submarins al mar permetent que aquests poguessin estar durant ms temps en acci. Altrament la invenci tardana d'un tub anomenat Snorkel, que consistia en un o dos tubs que arribaven a la superfcie des del motor disel que subministrava l'aire necessari per tal que el submar pogus navegar a profunditat de periscopi mitjanant els motors d'explosi i reservar les bateries per un cas de necessitat, va permetre un lleu repunt final en el nombre d'atacs. Aquesta flota es va poder mantenir i ampliar grcies a la extraordinria rapidesa de construcci de les drassanes alemanyes, que tot i que construen submarins mitjans
(tipus VII) i pesats (tipus IX) en detriment dels lleugers van poder ampliar durant un llarg perode la flota a l'hora que substituen les prdues de material. Les drassanes tamb van dissenyar noves unitats entre elles el model XIII que, d'haver entrat en combat, podrien haver canviat altre cop el smbol de la batalla de l'Atlntic. Per altra banda, i a part de la millor tecnologia i qualitat dels U-Boot el que els feia realment letals era la tripulaci dels submarins alemanys, que instruts en la millor escola de submarinisme del moment van ser ms valuosos que els mateixos aparells, ja que en contra de la capacitat de construir nous artefactes de la potentssima indstria alemanya van acabar sent irreemplaables quan el ritme de prdues va tenir el seu punt lgid. Noms cal veure que dels 40.000 oficials i mariners que van participar en el bndol alemany noms en va tornar una quarta part, morint-ne 30.000. Els tres camps principals de batalla submarina durant la Segona Guerra Mundial a Europa van ser el mar Atlntic, el Mar del nord i el Mediterrani on els submarins alemanys van enfonsar 2775 vaixells mercants aliats ms un nombre considerable de vaixells de guerra entre 1939 i 1945, any en qu van acabar les hostilitats submarines tot just
tres dies abans de l'armistici que donava final a la Segona Guerra Mundial amb un balan d'unes 3000 unitats aliades enfonsades a una prdua de submarins de 781 unitats de les 1162 construdes per les drassanes alemanyes, la resta dels quals o b van ser entregats o b ban ser barrinats i enfonsats deliberadament per les seves tripulacions respectives.

La batalla del Pacfic.

La batalla submarina del Pacfic va seguir l'exemple de la batalla submarina de l'Atlntic, encara que amb una intensitat i destrucci menors. Per la banda del Jap es van construir tant submarins gegantins, com els de la classe STO* que eren els submarins ms grans fins llavors, com minisubmarins tripulats per tan sols dos o tres persones. Tot i que el Jap possea una flota submarina fora completa al l'hora de la veritat aquesta va ser utilitzada majoritriament pel transport de subministraments vitals per les remotes posicions japoneses per tot el Pacfic i els enfonsaments importants de submarins japonesos van ser escassos. Per altra banda els minisubmarins van ser utilitzats amb una efectivitat molt mediocre ja que, encara que van enfonsar algun mercant, no van suposar un gran perill per la flota nord-americana. Els seus principals defectes eren una escassa autonomia i poc armament. Per altra banda, i quan la victria nord-americana ja era prxima els submarins kamikazes van aconseguir enfonsar alguns vaixells d'envergadura. L'autntic potencial dels submarins va ser aprofitat per l'armada nord-americana, que seguint l'exemple dels U-Boot alemanys van servir per atacar la flota mercant nipona, i aix la flota de submarins nord-americans va enfonsar, noms durant el ms d'octubre de 1944, una vintena part de la flota mercant japonesa, la qual al final del conflicte l'any 1945 va quedar relegada a una cinquena part del que havia estat. Aquesta desfeta va ser causada per la conjunci de diversos factors; l'escs tonatge, o nombre de vaixells, la incapacitat de reemplaar les unitats perdudes, la descoordinaci dels combois, a la practica inexistents i la gran eficcia dels submarins nord-americans. Tot aix va provocar un collapse total en la logstica martima nipona. El cas del Jap prova fins a quin punt, els atacs submarins, podien haver estat efectius per tal d'estrangular les comunicacions transatlntiques ja que en aquest cas si que van portar al collapse de la potentssima indstria japonesa. Aquest collapse va comportar que els recursos recent adquirits pels xits militars japonesos no es poguessin transportar a la metrpoli i que un cop acabada la 2a GM hi hagus prop de quatre milions de militars nipons que pel fet de no haver estat transportats havien quedat allats per mar sense haver-se enfrontat a l'enemic. La flota de submarins nord-americana tamb va tenir un paper molt destacat en l'anullaci de la flota japonesa quan diversos submarins van participar en l'enfonsament del cuirassat Yamato i d'alguns dels portaavions japonesos, veritables espines dorsals de l'esmentada flota. Com es pot observar en la Batalla de l'Atlntic la guerra submarina queda quasi com una exclusiva de l'armada alemanya ja que tot i no ser l'nic bndol en fer servir submergibles s que en va ser el ms clar exponent. De la mateixa manera en aquest fet hi ha una de les claus que van permetre que Alemanya arribs a dominar tot Europa i a quasi sotmetre Gran Bretanya, encara que no va evitar la runa final de l'estat alemany, per si que potser la va posposar. Per altra banda, i confirmant les paraules anteriors hi ha el desenvolupament de la batalla del Pacfic, on, els submarins si que van acabar sent claus per a la victria del que els va fer servir de la forma ms eficient.

El submar a la cultura.
Nautilus s el submar del capit Nemo a l'obra de Jules Verne.
La caa de l'Octubre Roig s una pellcula centrada en un submar, a l'igual que Das Boot.
Hi ha una can dels Beatles anomenada "Yellow Submarine" (el submar groc).
El professor Tornassol inventa un submar en forma de taur.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31220" title="Bozen" nonfiltered="2513" processed="2504" dbindex="12609">


Bozen (alemany: Bozen, itali: Bolzano, lad dolomita: Bulsan/Balsan) s la capital del Tirol del Sud, a la regi autnoma de Trentino   Tirol del Sud. Est situada al vessant meridional dels Alps.  

La poblaci de la ciutat el 2006 era de 99.007 habitants (98.057 habitants el 2005, i de ms de 115.000 l'aglomeraci urbana). Es troba a 265 m d'altitud, i ocupa una superfcie de 52,34 km . La poblaci s de parla italiana en un 73%, alemanya per 26% i ladina per 1%.

Bozen va ser sempre territori austrac, per pertany a Itlia des de 1918.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31221" title="Confuci" nonfiltered="2514" processed="2505" dbindex="12610">


Confuci (Kongzi   , prpiament    , transliterat Kong Fuzi o K'ung-fu-tzu que vol dir "Mestre Kong") (28 de setembre del 551 aC - 479 aC) fou un personatge cabdal dintre de la cultura xinesa i oriental en general. A partir dels seus ensenyaments es forma el confucianisme, molt posterior a ell, i que influir durant vint segles a molts llocs d'sia.

 La vida de Confuci .
De la vida de Confuci no en sabem prcticament res del cert, excepte que pertanyia a una famlia de nobles terratinents de la classe ms baixa anomenada shi, de l'estat de Lu. La paraula shi adquiriria posteriorment el significat de lletrat. La primera biografia va ser redactada per Sima Qian (c.145 -c 86 ac), tres segles desprs de la mort del Mestre, i cont molts elements llegendaris. Els Vestigis sagrats de la vida de Confuci, dos rotlles dels segles XVI i XVII, reprodueixen en forma cannica aquesta llegenda daurada.

Va viure a finals del segle VI aC. Nascut a la localitat de Qufu.
La seva vida va transcrrer durant el perode anomenat "Primaveres i Tardors" (  ) que es caracteritza pel fraccionament del poder poltic en diferents regnes. Confuci va comenar la seva carrera poltica com a conseller del rei de Wu, ms tard va prestar els seus serveis al regne de Wei. 

En la seva poca no va ser res ms que un conseller com tants d'altres, per alhora mestre de molts deixebles. Les seves ensenyances es basven en el coneixement dels Cinc Clssics (Wujing   ).

Els seus ensenyaments sempre van estar basats en els ritus i tradicions de les dinasties Shang i Zhou. I s en la seva interpretaci i idealitzaci de l'histria antiga d'aquestes dinasties que crea una escola de pensament.

 Conceptes clau de les Analectes .
Dao;
Representa el cam de la benevolncia i el cultiu mental que l'individu ren segueix com una formaci contnua, adaptant-se a  l'ordre natural de les coses . Dao representa per a l'individu una font de llibertat i mxima saviessa 
Shu;
Representa la simpatia i el  judici dels sentiments de l'altre a travs dels propis  i constitueix el  quadre de mesura  per a actuar envers l'altre.
Ren;
Representa el  sentit de l'hum , constitueix l'home com a entitat moral dins les relacions humanes, comporta l'altrusme i es relaciona amb els principis de zhong i shu ( equitat envers els altres  i  altrusme ) i la seva prctica sn el cam de ren i que a la vegada comporta yi (justcia). El ren encarna aix el conjunt de virtuts i configura  la virtut perfecta .
Yi;
Representa el sentit de justcia i el deure, la transformaci de l'inters personal en general de l'individu, que acta per aquest  imperatiu categric  de carcter moral,  fent el que cal i per si mateix . Els deures de l'individu sn per s mateixos antagnics a li (benefici propi) i, per tant, en la seva essncia tendeixen a ren (benevolncia), a  estimar els altres .
Li;
Representa l'etiqueta, les bones formes les quals asseguren l'harmonia (yue) en les relacions socials i es mant indissociable del ren. L individu pren conscincia d'ell mateix (disciplina el seu ego) i de la seva relaci amb els altres, diferencia l'hum d'all brbar, a travs del comportament ritual. L'associaci entre yi (ents com l'aportaci de cadasc amb l'humanitat) i li conformen  l'acte significatiu .
Junzi;
Representen els homes de poltica i coneixement com a idea d'home perfecte. El junzi confuci reuneix els tres valors fonamentals: aprendre continuament, sentit de l'hum i l'esperit ritual que el converteixen en una autoritat moral. El junzi porta a terme el que que s necessari sense buscar la recompensa, independentment de l'xit o fracs. s el coneixement de ming.

Bibliografia.
Confuci: Els Analectes de Confuci. Traducci i edici d'A. Prevosti Moncls. Fragmenta Editorial. 2007. ISBN 978-84-935695-8-7;

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31223" title="Accadi" nonfiltered="2515" processed="2506" dbindex="12611">
L'accadi s una llengua semtica ja extingida. N'hi ha documents escrits (usant signes cuneformes) des del 2300 aC. Va ser substitut per l'arameu en la zona de Mesopotmia on es parlava.

La morfologia es basava en la combinaci d'arrels de tres lletres i la sintaxi mantenia l'ordre tpic de subjecte, objecte i el verb al final de la frase. Hi havia tres casos bsics per a les declinacions (nominatiu, acusatiu i genitiu). Com a curiositat, no hi existia la vocal "o". 

Va ser una llengua de gran importncia en l'antiguitat, i hi trobem poemes com lEnuma Elish o un dels recopilatoris de lleis ms antic del qual es t notcia, el Codi d'Hammurabi.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31224" title="Bielors" nonfiltered="2516" processed="2507" dbindex="12612">

El bielors s una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Bielorssia i a parts de Polnia per uns 7 milions de persones (set milions a Bielorssia, mig mili a Rssia, unes 200.000 a Polnia i potser 150.000 a Ucrana). Mostra caracterstiques de transici entre l'ucrans i el polons, amb fortes influncies del litu. Es divideix en quatre dialectes: Nordest (a Polack, Viciebsk i Mahilou), Sudoest (Hrodnia, Baranovychi, Slutsk i Mozyr), Zabludov o central, que s ha emprat com a base de la llengua literria, i polesi. 

 Situaci de la llengua .
Segons dades del 1989, el 74,2% dels bielorussos tenien com a llengua materna el bielors, tot i que noms hi havia 0,8 llibres per capita en bielors (contra 6,8% en rus). Nogensmenys, aquest percentatge de parlar matern era del 83,5% el 1979 i del 93,2% el 1959, cosa que mostra un alt procs de russificaci lingstica. El fet que les dades de parlants de bielors del 1993 eren de 6.780.000 persones (el 65,7% de la poblaci), afegit a que tant la televisi com la major part dels diaris del pas s'editen en rus, i que l'educaci encara es fa majoritriament en rus (a Minsk noms hi havia una escola el 1989 que ensenyava en bielors), mostren que podria tractar-se d'una llengua en perill.
 
Vora el 20% dels bielorussos tnics tenen el rus com a llengua materna, mentre que el 79% dels bielorussos el tenen com a segona llengua, cosa que afecta moltssim a la recuperaci nacional i lingstica. Hi ha una autoidentificaci nacional fora alta, i endems el 16,5% dels bielorussos que no la tenen com a llengua materna la tenen com a segona llengua. Tanmateix, manquen referents simblics i histriconacionals autoidentificadors, i les alternatives nacional-burgeses sovint no es corresponen amb la realitat histrica objectiva, supeditada encara a la soviticorussode, i els s encara difcilment assumible.

 Caracterstiques .
El bielors no es va estandarditzar fins a l'edat mitjana, abans era noms una variant de la llengua eslava eclesistica. Actualment s'escriu amb l'alfabet cirllic, tot i que en diverses poques s'ha usat una modificaci de l'alfabet llat i fins i tot carcters rabs.  

Gramaticalment, hi destaquen els segents trets: existncia de sis casos, un accent mbil per marcar la sllaba tnica i un vocabulari proper a l'ucrans. Existeix la tendncia fontica de pronunciar les lletres e i o tones com a , un procs que s'anomena akannie (       ) i comparable a la neutralitzaci que podem veure en catal o en rus, per exemple, tot i que amb altres lletres i fonemes. Tamb es caracteritza per:
 El so U llarg d'una antiga U protnica amb valor sillbic (uborij, u syna) i d'una U per VU i VI (zdarovje-zdrowie-zdorov e);
 Abundncia de la vocal A;
 Gaudeix del so propi , que no apareix a altres parles eslaves;
 Forma els sufixos femenins chyn, chyna.
 Freqncia de sllabes AK o KA, del rus ovca passa al bielors avechka;
 Influncies lxiques del polons, del litu i de l'alemany;

Els casos bielorussos sn comuns a gaireb totes les altres llenges eslaves:
 Nominatiu (nazouny);
 Genitiu (rodny) ;
 Datiu (davalny);
 Acusatiu (vinavalny);
 Instrumental (tvorny);
 Locatiu (mesny);
 I un set cas, el vocatiu (klichny), tot i que aquest s rarament emprat en la llengua actual i es troba en un clar dess.

Alfabet cirllic bielors actual.

               (         )                                                                                 

A diferncia d'altres llenges que fan servir l'alfabet cirllic, el bielors hi afegeix un apstrof (') per tal d'indicar la no palatalitzaci. Compareu    '  amb la seva transliteraci Siamja (per indicar les dues maneres en les quals es pot realitzar fonticament el carcter  ).

A ms, abans de 1933, el bielors tenia una altra lletra, la Ghe (  ), que ha estat objecte de controvrsia ja que alguns lingistes opinen que s'hauria de tornar a afegir per oficialment encara no s'ha pres aquesta mesura ortogrfica.

Alfabet llat bielors.

Aa Bb Cc       Dd (Dzdz D d  Dd) Ee Ff Gg Hh Chch Ii Jj Kk Ll    Mm Nn    Oo Pp Rr Ss     Tt Uu    Vv Yy Zz    


Enllaos externs.

Padlaska cybervioska (alfabet llat);
;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31227" title="Jerarquia" nonfiltered="2517" processed="2508" dbindex="12613">
Una jerarquia s una ordenaci d'elements en qu hi ha superiors i subordinats en diferents estrats, capes, fases o crrecs. S'aludeix tamb a estructura vertical d'un sistema, organitzaci o estat de coses.

Normalment quan s'aludeix a la jerarquia hom es refereix a les persones que manen, com per exemple la jerarquia de l'esglsia o de l'Estat. En aquestes ocasions el terme pot tenir un mats despectiu, autoritari.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31236" title="Camell" nonfiltered="2518" processed="2509" dbindex="12614">

Els camells sn animals ungulats nadius de zones seques i desrtiques de l'sia. N'existeixen dues espcies, les dues pertanyents a la famlia dels camlids:

El camell bactri (Camelus bactrianus);
El dromedari o camell arbic (Camelus dromedarius);

Les dues espcies sn remugadors sense banyes, amb les obertures nasals situades oblquament, el morro superior dividit, mbil per separat i extensible.

El camell bactri es distingeix per tenir dos geps. s nadiu de l'sia Central i s una espcie en perill d'extinci. 

El camell es va utilitzar originalment com a animal de crrega (d'aqu ve per extensi la paraula "camell" com a venedor de droga)

El nom camell prov de l'hebreu gamal, que significa "tornar" , ja que el camell fa all que el seu amo li demana.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31243" title="Lle" nonfiltered="2519" processed="2510" dbindex="12615">

El lle (Panthera leo) s un mamfer carnvor de la famlia dels flids i una de les quatre feres del gnere Panthera. Els mascles excepcionalment grans arriben a 250 kg de pes, fent-ne el segon flid vivent ms gran desprs del tigre. Els lleons salvatges viuen a l'frica subsahariana i a sia, amb una poblaci en perill greu al nord-oest d'ndia, havent desaparegut del nord d'frica, el Prxim Orient i l'oest d'sia en temps histrics. Fins a finals del Plistoc (fa aproximadament 10.000 anys), el lle fou el mamfer terrestre gran ms ests desprs dels humans. La seva distribuci cobria la majoria d'frica, gran part d'Eursia des de l'oest d'Europa fins a l'ndia i, a les Amriques, des del Yukon fins al Per.

Si sobreviuen a les dificultats de la infncia, les lleones que visquin en un hbitat segur com ara el Parc Nacional Kruger poden arribar sovint a l'edat de 12-14 anys, mentre que els lleons rarament viuen ms de vuit anys. Tanmateix, es coneixen casos de lleones que visqueren fins a vint anys en estat salvatge. En captivitat, tant els mascles com les femelles poden viure ms de vint anys. Solen viure en sabanes i herbassars, tot i que poden ficar-se en zones arbustoses i boscoses. Els lleons sn inusualment socials en comparaci amb altres flids. Un esbart de lleons es compon de femelles que tenen una relaci familiar, les seves cries, i un nombre redut de mascles adults. Els grups de lleones solen caar junts, atacant principalment ungulats grans. El lle s un predador alfa i clau, tot i que pot tenir un comportament carronyaire si en t l'oportunitat. Tot i que els lleons, normalment, no cacen humans selectivament, alguns d'ells esdevingueren antropfags i busquen preses humanes.

El lle s una espcie vulnerable, i ha sofert un declivi de les poblacions possiblement irreversible d'entre un 30% i un 50% al llarg de les dues ltimes dcades, al seu mbit de distribuci afric; les poblacions no sn viables fora de les reserves delimitades i els parcs nacionals. Tot i que la causa d'aquest declivi no s ben compresa, la prdua de l'hbitat i els conflictes amb humans sn actualment les causes ms importants de preocupaci. S'han mantingut lleons en captivitat des del temps dels romans, i han estat una espcie molt buscada i exhibida en zoolgics arreu del mn des de finals del segle XVIII. Els zoolgics d'arreu del mn estan collaborant en programes de reproducci per protegir l'amenaada subespcie asitica.

Visualment, els mascles sn molt fcils de distingir grcies a la seva crinera. El cap dels lleons mascles s un dels smbols animals ms mpliament coneguts de la cultura humana. Apareix molt sovint en la literatura, l'escultura, la pintura, en banderes nacionals, i en pellcules i literatura contempornies.

Tanmateix, la lleona ha estat reconeguda com a eptom de l'habilitat caadora des dels primers escrits i representacions grfiques dels humans. Les lleones s'ocupen de caar pel seu grup, i capturen les preses grcies a un treball d'equip precs i complex. Cada lleona desenvolupa unes habilitats especfiques per jugar el seu paper en les tcniques de caa utilitzades pel seu grup, i sovint assumeix aquest paper en la majoria de caceres. Els membres de grups humans que viuen entre lleons en el seu hbitat natural han comprs aquesta caracterstica i sovint han triat la lleona per a representar la seva detat de la guerra i els seus guerrers ms ferotges, anomenant sovint els seus governants mascles com a "fill de la lleona". Alguns exemples que es remunten als primers registres escrits inclouen les detats egpcies Sekhmet, Bastet, Menhit i Tefnut. Aquestes detats podrien haver tingut precurors a Nbia i Lbia. Altres detats egpcies sn bastant complexes i assumeixen aspectes que inclouen humans amb cap de lleona, o que fan de lleones quan juguen papers especfics. Les primeres representacions de lleones caant en grups es remunten al Paleoltic superior, amb entallaments i pintures de les coves de Lascaux i de Chauvet.

Nom i etimologia.
El nom del lle, que s semblant en moltes llenges romniques, deriva del llat leo; relacionat amb el grec antic      (leon). El mot hebreu lavi (      ) tamb podria estar relacionat, aix com l'antic egipci rw. El lle fou una de les moltes espcies descrites originalment, com a Felis leo, per Carl von Linn en la seva obra del segle XIX Systema Naturae. S'assumeix sovint que el component genric del seu nom cientfic, Panthera leo, deriva del grec pan- ("tot") i ther ("bstia"), per aix podria ser una etimologia popular. Tot i que arrib al catal a travs de les llenges clssiques, panthera s probablement d'origen asitic oriental, amb el significat d'"animal grogs" o "groc blanquins".

Taxonomia i evoluci.

El fssil ms antic conegut semblant a un lle prov de Laetoli (Tanznia) i podria tenir una antiguitat de 3,5 milions d'anys; alguns cientfics han identificat el material com a pertanyent a Panthera leo. Aquests informes no estan ben substanciats, i tot el que es pot dir s que pertanyent a un flid similar a Panthera. Els informes ms antics confirmats de Panthera leo a frica sn uns dos milions d'anys ms recents.
Els parents ms propers del lle sn les altres espcies de Panthera: el tigre, el jaguar i el lleopard. Estudis morfolgics i gentics revelen que el tigre fou la primera en divergir d'aquestes espcies recents. Fa uns 1,9 milions d'anys, el jaguar se separ del grup restant, que contenia els avantpassats dels lleopards i els lleons. Posteriorment, el lle i el jaguar se separaren fa entre 1,25 i 1 milions d'anys.

Panthera leo evolucion a frica fa entre 1 mili d'anys i 800.000 anys abans d'escampar-se arreu de la regi holrtica. Aparegu per primer cop a Europa fa 700.000 anys amb la subespcie Panthera fossilis d'Isernia (Itlia). D'aquest lle s'origin el posterior lle de les cavernes (Panthera leo spelaea), que aparegu fa uns 300.000 anys. Durant el Plistoc superior, el lle s'estengu a Nord i Sud-amrica, i es desenvolup en Panthera leo atrox, el lle americ. Els lleons s'extingiren al nord d'Eursia i Amrica a finals de l'ltima glaciaci, fa uns 10.000 anys; podrien haver estat vctimes de l'extinci de la megafauna del Plistoc.

Subespcies.

Tradicionalment s'han reconegut dotze subespcies modernes de lle, la ms gran de les quals ha estat reconeguda com el lle bereber. Les diferncies principals entre aquestes espcies sn la situaci geogrfica, l'aparena de la crinera, la mida i la distribuci. Com que aquestes caracterstiques sn molt insignificants i presenten una gran variabilitat individual, la majoria d'aquestes formes sn discutibles i probablement invlides; a ms, sovint les distincions es basaven en material de zoolgic d'origen desconegut que podria haver tingut caracterstiques morfolgiques "sorprenents, per anormals". Actualment s habitual que noms se'n reconeguin vuit subespcies, per una d'elles (el lle del Cap, antigament descrit com a Panthera leo melanochaita) s probablement invlida.

Fins i tot les set subespcies restants podrien ser massa; la variaci mitocondrial entre els lleons africans recent s escassa, cosa que suggereix que tots els lleons subsaharians podrien ser considerats una nica subespcie, possiblement dividida en dos clades principals: un a l'oest de la Gran Vall del Rift i l'altre a l'est. Els lleons de Tsavo, a l'est de Kenya, sn molt ms propers genticament als lleons del Transvaal (Sud-frica) que als dels monts Aberdare de l'est de Kenya.

Recents.
Actualment es reconeixen vuit subespcies recents:
 P. l. persica, conegut com a lle asitic o lle sud-asitic, persa o indi, s'estenia antigament des de Turquia, passant el Prxim Orient, fins al Pakistan, l'ndia i fins i tot Bangla Desh. Tanmateix, el fet que viuen en grans grups i que sn animals dirns fan dels lleons asitics un objectiu ms fcil pels caadors furtius que els tigres o lleopards; actualment en queden uns 300 a l'interior i a prop del Bosc de Gir, a l'ndia.;
 P. l. leo, conegut com a lle bereber, est extingit en estat salvatge degut a una caa excessiva, tot i que encara en podrien quedar exemplars en captivitat. Fou una de les subespcies de lle ms grans, amb una llargada d'aproximadament 3-3,5 metres i un pes de ms de 150 quilograms. S'estenia del Marroc fins a Egipte. L'ltim exemplar fou mort al Marroc el 1922..
 P. l. senegalensis, conegut com a lle d'frica occidental, viu a l'oest d'frica, del Senegal a Nigria.
 P. l. azandica, conegut com a lle del Congo nord-occidental, viu a les parts nord-orientals del Congo.
 P. l. nubica, conegut com a lle Massai, viu a l'est d'frica, des d'Etipia i Kenya fins a Tanznia i Moambic.
 P. l. bleyenberghi, conegut com a lle de Katanga. Viu al sud-oest d'frica, Nambia, Botswana, Angola, Katanga (Zaire), Zmbia i Zimbabwe.
 P. l. krugeri, conegut com a lle del Transvaal, viu a la regi del Transvaal del sud-est d'frica, incloent-hi el Parc Nacional de Kruger.
 P. l. melanochaita, conegut com a lle del Cap, s'exting en estat salvatge a voltants del 1860. Els resultats d'investigacions de l'ADN mitocondrial no recolzen l'estatus d'aquest lle com a subespcie distinta. Sembla probable que el lle del Cap noms fos la poblaci ms meridional del lle sud-frica vivent avui en dia.;

Prehistriques.
En temps prehistrics existiren diverses subespcies ms de lle:
P. l. atrox, conegut com a lle americ, fou abundant a les Amriques, des d'Alaska fins al Per, durant el Plistoc fins fa uns 10.000 anys. Aquesta forma, igual que el lle de les cavernes, sn considerats en ocasions espcies diferents, per estudis filogentics recents suggereixen que en realitat sn subespcies del lle (Panthera leo). Sent una de les subespcies de lle ms grans que mai hagin existit, s'estima que la seva llargada corporal era de 1,6-2,5 metres.;
P. l. fossilis, prosper fa uns 500.000 anys; se n'han recuperat fssils d'Alemanya i Itlia.
 
P. l. spelaea, conegut com a lle de les cavernes, visqu a Eursia entre fa 300.000 i 10.000 anys. Aquesta espcies s coneguda de pintures rupestres (com la que es veu a la dreta), escultures de vori i busts d'argila del paleoltic, que indiquen que tenia unes orelles prominents, una cua peluda, possiblement unes lleugeres ratlles semblants a les dels tigres, i que almenys alguns mascles tenien un "collar" o crinera primitiva al voltant del coll. Com que aquest exemple illustra una escena de caa, s probable que representi femelles caant pel grup utilitzant la mateixa estratgia que les seves parents contempornies i que els mascles no formin part del tema.
P. l. vereshchagini, conegut com a lle de les cavernes de Berngia, s'estenia per Yakutia (Rssia), Alaska (EUA) i el Territori del Yukon (Canad). Anlisis dels cranis i mandbules d'aquest lle demostren que s una subespcie distinta   ms gran que el lle de les cavernes europeu i ms petit que el lle de les cavernes americ, amb proporcions cranials diferents.;

Dubtoses.
P. l. sinhaleyus,  conegut com a lle d'Sri Lanka, sembla haver-se extingit fa aproximadament 39.000 anys. Noms se'l coneix a partir de dues dents trobades en dipsits de Kuruwit. Basant-se en aquestes dents, P. Deraniyagala defin aquesta subespcie el 1939.;
 P. l. europaea, conegut com a lle europeu, era probablement idntic a Panthera leo persica o Panthera leo spelea; el seu estatus no est confirmat. S'exting a voltants de l'any 100 degut a la persecuci i la sobreexplotaci. Vivia als Balcans, la pennsula Itlica, el sud de Frana i la pennsula Ibrica. Era un objecte de caa molt popular entre els romans, grecs i macedonis.
 P. l. youngi o Panthera youngi , visqu fa 350.000 years anys. La seva relaci amb les subespcies vivents de lle s obscura, i probablement pertany a una espcie diferent.
P. l. maculatus, conegut com a marozi, en ocasions se'l considera una subespci distinta, per podria tractar-se d'un lle adult que ha conservat la seva coloraci tacada juvenil. Si fou realment una subespcie, i no un nombre redut d'exemplars amb una coloraci anormal, porta extingida des del 1931. Una identitat encara menys probable s que sigui un hbrid natural lleopard/lle, conegut habitualment com a lleop.;

Hbrids.

 
Es coneixen casos en qu lleons s'han aparellat amb tigres (habitualment les subespcies siberiana i bengala), creant hbrids anomenats ligres i tigons. Tamb s'han creuat amb lleopards per a produir lleopons,
</doc>
<doc id="31246" title="Kenneth Branagh" nonfiltered="2520" processed="2511" dbindex="12616">
Kenneth Charles Branagh ,director, guionista i actor de cinema i teatre britnic, va nixer a Belfast, Irlanda del Nord el 10 de desembre de 1960.

 Biografa .
El seu nom complet s Kenneth Charles Branagh. La familia es va traslladar a Reading, Inglaterra, quan ell tena 9 anys, per a escapar de la violncia i del terrorisme de la zona nord-irlandesa. En Kenneth va mantenir una identitat irlandesa a casa mentres adoptava l'accent angls a l'escola. Desde jove va mostrar un inters per la literatura, aix com pels esports. Per va ser als 15 anys quan, en veure a l'actor Derek Jacobi en el paper de Hamlet, va decidir que vola ser actor. 

Enlaos externs.
Pgina de Kenneth Branagh en angls;
Club de fans en angls ;
Pgina no oficial de K. Branagh en castell;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31248" title="Aikikai" nonfiltered="2521" processed="2512" dbindex="12617">
La Fundaci Aikikai s una organitzaci que es va crear el 1940 per Kisshomaru Ueshiba (tercer fill de Morihei Ueshiba) per promoure el desenvolupament de l'aikido. 

El seu principal objectiu s classificar, transmetre i donar difusi a l'ensenyament deixat per O Sensei.

Actualment i des de la mort del seu pare, la fundaci Aikikai est presidida pel Doshu Moriteru Ueshiba.

El dojo central de l'Aikikai es l'Aikikai Hombu Dojo, situat a Tquio.  


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Aikikai Hombu Dojo;
Federaci Internacional d'Aikido;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31251" title="Pragmtica" nonfiltered="2522" processed="2513" dbindex="12618">
La pragmtica s una branca de la lingstica que estudia la llengua des del punt de vista de l's que en fan els usuaris. Un tret fonamental de l'estudi pragmtic s la importncia que hi adquereix el context com a factor essencial per a assolir la comprensi del significat. Per aix, la pragmtica s'ha relacionat sovint amb altres disciplines que tenen en compte aspectes socials com la sociolingstica, la sociologia i la psicologia.

El fet que es tracti d'una disciplina relativament recent i l'heterogenetat dels plantejaments i els problemes atesos per les diferents escoles pragmtiques fa que la delimitaci del seu objecte d'estudi no sigui del tot clara. El pragmatista espanyol Jos Portols Lzaro sintetitza aix les tres grans tendncies dins la Pragmtica pel que fa a la concepci de l'objecte d'estudi:

 Pragmtica = Significat menys condicions de veritat: segons aquesta visi, l'objecte d'estudi de la pragmtica seria aquella part del significat lingstic que queda fora de l'anomenada semntica veritativa, s a dir, la part del significat que no pot ser avaluada en termes de veritat o mentida. Per exemple, un enunciat com "Jo us declaro marit i muller" no pot ser analitzat com a vertader o fals sin en termes d'acci. Aix, la pragmtica seria un mdul d'estudi gramatical que vindria desprs de la semntica. Aquesta perspectiva seria l'acceptada per la Gramtica generativa, la Teoria de la Pertinncia, filsofs del llenguatge com Paul Grice o tot un seguit de pragmatistes.

 Competncia pragmtica = Competncia comunicativa: aquesta perspectiva assumeix que l'objecte d'estudi de la pragmtica s tot all que t a veure amb l'anomenada competncia comunicativa, s a dir, tot el conjunt de recursos que el parlant t interioritzats en relaci amb la comunicaci i la interacci lingstiques. ;

 La pragmtica com a perspectiva: aquest corrent considera que la pragmtica no s un mdul d'estudi lingstic semblant a la fontica, la sintaxi o la semntica, sin una perspectiva d'anlisi que pot aplicar-se a qualsevol d'aquestes parcelles de la tasca lingstica. ;

Elements dctics.
Hi ha determinats elements que no tenen significat per ells mateixos, sin que depenen completament del context, sn els anomenats dctics. Els dctics per excellncia sn els pronoms, que canvien de sentit segons l'element que substitueixen, i aquest es dedueix del discurs precedent. Els demostratius i locatius tamb varien, ja que "aqu", per exemple, vol dir coses diferents segons s'adapti el punt de vista d'un interlocutor o un altre. Totes les paraules lligades al temps, l'espai o la persona sn proclius a ser dctics. 

No s'ha de confondre un dctic amb un element buit, com la preposici, que altera el seu significat segons la paraula a qui acompanyi perqu ella mateixa noms t sentit gramatical i no lxic. La pragmtica estudia com afecten els dctics a la comprensi del missatge i a l'estil (s'usen sovint per no repetir elements). Els dctics poden anar acompanyats d'elements de comunicaci no verbal com els gestos que precisen encara ms el seu significat.

Inferncies, pressuposicions i implicacions.
Els parlants donen per suposada molta informaci per un principi d'economia. La pragmtica analitza quina informaci es dna per suposada, com s'hi accedeix i quines interferncies de comprensi pot provocar. Les inferncies i pressuposicions sn frases o conceptes que l'emissor creu que el receptor posseeix i que, per tant, no cal mencionar-los. En canvi, les implicacions sn relacions lgiques que queden establertes en el mateix discurs.

La capacitat d'inferir correctament la informaci depn de molts factors: que el referent sigui conegut per tots els participants, que el nivell sociocultural sigui similar, que la memria a curt termini recuperi la frase adient per desencadenar el record i que el llenguatge no sigui ambigu. 

Perqu les inferncies funcionin, s necessari, a ms a ms, que la conversa respecti unes mximes o principis enunciats per primer cop per Grice:
mxima de quantitat: el receptor suposa que l'emissor dna la quantitat d'informaci necessria per a la comprensi, ni ms ni menys;
mxima de qualitat: se suposa la veritat d'all que s'afirma (confiana a priori en l'interlocutor);
mxima de rellevncia: el missatge a inferir t relaci amb el tema de conversa;
mxima de mode: l'emissor intenta explicar les seves idees en ordre i de la millor manera possible perqu els altres puguin reconstruir-ne els buits.
La transgressi de les mximes provoca la incapacitat de reconstruir les inferncies. Un cas excepcional s la ironia, on es viola la veritat de l'enunciat amb el consentiment de tots els participants i no afecta al missatge. La majoria de recursos literaris tampoc no s'ajusten a les mximes.

Actes de parla.
Austin i Searle van proposar la teoria dels actes de parla, segons la qual determinats verbs i paraules causen accions i no sols enuncien fets, per tant tenen implicacions pragmtiques que van ms enll de l'intercanvi d'informaci. En serien exemples "prometre", "preguntar", "lloar"...

 Referncies .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31252" title="Grups principals" nonfiltered="2523" processed="2514" dbindex="12619">
Els grups principals de la taula peridica sn els elements qumics corresponents als blocs s i p i es caracteritzen per no tenir cap subnivell d a mig omplir. Sn els grups 1 i 2 i del 12 al 18.

En Qumica inorgnica s'estudien les seves propietats per separat dels metalls de transici ats que varien de manera diferent al llarg dels grups i els perodes. Tot i aix representen la major part dels elements i les seves propietats sn molt diferents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31253" title="Signe" nonfiltered="2524" processed="2515" dbindex="12620">


 Un signe semitic, en la semitica, cincia dels signes (tamb anomenada semiologia segons algunes escoles), s qualsevol unitat de significat que est en lloc d'una altra, per aix pot ser una lletra, un codi, una imatge...

 Un signe lingstic, en lingstica, s un sinnim de paraula i t dues parts: el significat o contingut mental associat, i el significant o conjunt de lletres o sons amb els quals es representa. Dins de l'escriptura, s cada una de les unitats grfiques que s'usen per a transmetre un missatge lingstic, s a dir, les lletres, els signes de puntuaci (comes, punts, parntesis, etc.) o els diacrtics (accents, diresis, etc. Pot usar-se com a sinnim de gest, per aix es parla de llenguatge de signes;

 Un signe diacrtic, s'utilitza per alterar la pronunciaci o el significat d'un mot entre paraules homomorfes o homnimes.

 Un signe notarial.

 Un signe matemtic, en matemtiques, pot ser positiu o negatiu i es colloca davant de la xifra. Tamb es diuen signes a all amb qu s'indiquen les operacions bsiques: el signe de la suma o de la multiplicaci, per exemple.

 Un signe musical, en msica, s la representaci grfica de les notes d'una partitura.

 Un signe litrgic, en religi, s una manifestaci de quelcom que es considera div.

 Un signe zodiacal, en l'astronomia, s cada una de les 13 constellacions del zodac, de les que 12 sn utilitzades en l'astrologia per adecuaci als mesos de l'any.

 Un signe clnic, en medicina, s un senyal objectiu que indica una malaltia concreta, oposant-se als smptomes que poden ser ms subjectius.

 Un signe (biologia), en entomologia, s la formaci esclertica de la bossa copuladora femenina d'alguns insectes, com les libllules.

 Un signe ptic, en mineralogia.

 Signe (o Signy) s una de les herones de la Saga de Volsunga;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31255" title="Victoria Kent" nonfiltered="2525" processed="2516" dbindex="12621">
Victoria Kent Siano (Mlaga, 6 de mar de 1898 - Nova York, 25 de setembre de 1987) fou la primera advocada en exercir a Espanya, i la primera dona al mn que va intervenir davant d'un Tribunal Suprem de Guerra i Marina.

AL 1917, va anar viure a Madrid, per seguir els seus estudis universitaris. Va ser diputada del congrs espanyol, en una poca en qu aix era del tot inusual per una dona.

Durant la dictadura franquista, es va haver d'exiliar, primer a Mxic, i desprs als Estats Units, on va morir als 89 anys.

Enllaos externs.
Pgina web sobre Victoria Kent a EducaMadrid;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31256" title="Sealand" nonfiltered="2526" processed="2517" dbindex="12622">



Sealand s una micronaci no reconeguda per cap altra naci de les Nacions Unides. Est situada en una petita plataforma, construda durant la Segona Guerra Mundial al sud-est de la Gran Bretanya.

Vegeu tamb.
Bltia;

 Enllaos externs .

Pgina oficial del Principat de Sealand ;
Archival Sealand Homepage;
Website of Rebel Sealand Government;
Himne nacional;
Claimed transcript of the 1968 UK court case ;
Monedes de Sealand  ;
The Sea Forts;
HMS Roughs;
Declaratio Regius   The Kingdom of Playland ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31257" title="Mata Hari" nonfiltered="2527" processed="2518" dbindex="12623">

Mata Hari va ser el nom artstic de la ballarina Margaretha Geertruida Zelle. Va nixer el 7 d'agost de 1876, a la ciutat neerlandesa de Leeuwarden, a Friesland, filla de Adam Zelle, un comerciant neerlands de barrets, i Antje van der Meulen, tots dos nascuts i residents a Friesland.

Quan ella tenia 15 anys, la seva mare va morir, i com el seu pare era incapa de mantenir-los a tots, ella va marxar amb el seu avi, a Sneek. 

Va conixer el seu marit, Rudolf Mac Leod, a travs dels anuncis dels diaris, i es van casar en quedar-se ella embarassada del seu primer fill.

Mata Hari va rebre fora maltractaments de part del seu marit, i quan el seu segon fill va morir, va decidir dir-li adu d'una vegada, i van anar a demanar l'acta de separaci. Llavors es va dedicar a viatjar per Frana com a ballarina extica oriental. 

Va ser acusada de tradora, de doble espia (es va dir que passava informaci tant als alemanys com als francesos), i va ser afusellada el 15 d'octubre de 1917, amb noms 41 anys. 

La seductora ballarina va admetre rebre diners dels alemanys per va dir que aquests diners eren "per amor" o el que s el mateix, que li donaven a canvi dels seus coneguts serveis amorosos, que tant va utilitzar en un bndol com en l altre.

Avui en dia hi ha controvrsia sobre si realment va ser una agent doble, o sobre si realment la possible informaci que va transmetre era rellevant. Tamb hi ha historiadors que sostenen que el missatge xifrat interceptat pels francesos als alemanys, que va ser una de les proves per condemnar-la, era en realitat una trampa per enganyar a la intelligncia francesa i fer-li creure que Mata Hari era una espia.

El nom Mata Hari s d'origen malai o indonesi i significa "sol" (literalment ull de la matinada).

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31259" title="Illots de Menorca" nonfiltered="2528" processed="2519" dbindex="12624">
La segent taula s d'illots que jurdicament pertanyen al Consell Insular de Menorca, i que sn els que envolten Menorca.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31261" title="Literatura modernista" nonfiltered="2529" processed="2520" dbindex="12625">
La literatura modernista o el Modernisme literari s un moviment que es don a Catalunya a la darrera dcada del segle XIX i durant la primera del XX.

Rep el nom d'Art nouveau a altres pasos. Segons uns autors s una evoluci del simbolisme francs, segons d'altres s un estil hispanoameric de finals del segle XIX.

Les seves caracterstiques principals sn l'afany per la musicalitat, la presncia de la natura i d'allusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta, sobretot a nivell formal, per fugir d'una realitat hostil. L'artista es considera un bohemi que viu la veritable existncia, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes. 

A Catalunya, el Modernisme t un significat especial, perqu adquireix una dimensi reformadora i revolucionria. No es tracta sols de modernitzar, sin tamb de contraposar-se a una societat immobilista i antiquada. D'aquesta manera, el Modernisme es converteix en una eina transformadora i s'insereix en una realitat social. L'objectiu principal era situar la cultura catalana a nivell europeu. Tamb, presentava una reacci contrria a l'esttica i els plantejaments de la Renaixena. 

El Modernisme s'explica, en part, per la situaci de canvi de la societat catalana de l'ltim quart del segle XIX. La industrialitzaci havia generat una burgesia econmicament forta i ideolgicament conservadora. Alguns membres d'aquesta classe social, fills de la generaci anterior, s'inclinaren cap als oficis artstics i literaris, com una manifestaci ms de la modernitzaci que els impulsava i oposant-se a la voluntat paterna. La tria de l'art com un ofici comport presentar-lo com una activitat digna i fruit d'una vocaci: es contraposava el materialisme burgs amb l'idealisme de l'artista, que concebia l'art com una necessitat ntima, sense pensar en la compensaci econmica. Per tant, el Modernisme propos una nova relaci entre l'artista i la societat.

Entre les diverses tendncies esttiques hi ha el regeneracionisme (l'art com a eina per transformar la realitat) i l'esteticisme (l'art s el refugi de l'artista). Els artistes regeneracionistes, tamb anomenats naturalistes, miraven de presentar la realitat tal com era per provocar una transformaci. S'enfrontaven a la problemtica social, ja sigui de manera collectiva o individual.

La poesia modernista rebutjava la tradici jocfloralesca i enlla, bsicament, amb els corrents potics europeus en voga: simbolisme, decadentisme, parnassianisme, etc. Aix, a Catalunya es desenvoluparen dues tendncies principals: una de ms formalista, que t com a representants Jeroni Zann i Guillem Tell i Lafont, i una de ms espontnia, que t com a mxim representant Joan Maragall. L'obra potica de Maragall es caracteritza per l'enaltiment de la vida i per la descripci d'experincies vitals, mitjanant una poesia emotiva i directa i un lxic senzill i entenedor.

La novella modernista significa la superaci de la manca d'una tradici slida en aquest gnere i l'intent de trobar una tcnica narrativa adequada i un llenguatge efica. Oposant-se en part a l'esttica realista, recre ambients vagues i suggeridors, present individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn i ofer tot un mn de smbols definidors de la realitat adversa que envolta el personatge. Concretament, en el camp de la narrativa, destaca la novella rural, que mostra un home enfrontat a la natura; de fet, presenta les preocupacions tiques del modernisme lligades a la interrelaci entre l'home i el medi. D'altra banda, hi ha la novella decadentista (reproducci dels efectes de la realitat sobre l'artista) i la novella costumista, que s un retrat de la societat del moment. Algunes de les novelles modernistes ms representatives sn Solitud de Victor Catal, i Els sots ferstecs de Raimon Casellas.

Finalment, el teatre modernista manifest el canvi d'esttica que es produ damunt dels escenaris per tal de connectar amb el teatre europeu. En aquest nou teatre s'observen dues grans tendncies: el teatre ideolgic, que t com a model l'escriptor noruec Ibsen i que veiem representat en obres de Joan Puig i Ferreter o d'Ignasi Iglsias, i el teatre simbolista, que parteix de les creacions del belga Maeterlinck i que queda plasmat en les obres de Santiago Rusiol o d'Adri Gual.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31262" title="Llibre de Josu" nonfiltered="2530" processed="2521" dbindex="12626">

, episodi del Llibre de Josu.]]
El llibre de Josu s el sis de la Tanakh hebrea, i de l'Antic Testament de la Bblia cristiana. En la Tanakh s el primer llibre dels Profetes, la secci que cobreix la histria d'Israel des de la possessi de la Terra Promesa a la Captivitat Babilnica.  Les tradicions jueves i cristianes admeten l'autoria de Josu mateix, el successor de Moiss, qui va dirigir al poble d'Israel en la conquesta de la Terra Promesa, encara que els ltims 5 verses hi van ser afegits pel sacerdot Fineas.

Contingut.
El llibre de Josu cont la histria dels israelites des de la mort de Moiss a la mort de Josu. Desprs de la mort de Moiss, Josu, per virtut de la seva designaci com a successor de Moiss, va rebre de Du el manament de creuar el riu Jord a l'oest, i comenar la conquesta de la Terra Promesa. El llibre est dividit en tres parts:
 La histria de la conquesta de la terra;
 La distribuci de la terra a les tribus, amb la designaci de ciutats de refugi, la provisi als levites (que com a tribu sacerdotal no van rebre cap territori) i el retorn de les tribus de Rubn, Gad i la meitat de la tribu de Manasss als seus territoris designats a l'est del riu Jord.
 El comiat de Josu, i la seva mort.

Anacronismes del Llibre de Josu. 
El llibre de Josu documenta la conquesta i destrucci en el segle XIII a.C de les ciutats  de Laquix, Debir i Hazor. Algunes d'aquestes ciutats foren en realitat devastades avan o desprs del segle XIII a.C: 
Jeric fou arrasada en la Edat de Bronze (1550 a.C).  ;
La destrucci de Ai havia ocorregut 600 anys avan.
La evidencia arqueolgica indica que el procs de conquesta de Canaan fou llarg i completat quan David conquer el basti jebusita de Jerusalem a inicis del segle X a.C.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31263" title="Eclesiasts" nonfiltered="2531" processed="2522" dbindex="12627">

L'Eclesiasts o Cohlet (hebreu,        , Kohlet, "congregador"), tamb conegut com "Llibre del Predicador", s un llibre de l'Antic Testament de la Bblia i del Tanakh, dintre del grup anomenat sapiencial o didctic o  Ketuvim, ja que el seu contingut s un recull de lleis i proverbis populars que van sevir de guia als jueus. En l'ordenaci de la Bblia, l'Eclesiasts segueix als Proverbis i precedeix al Cantar dels Cantars, mentre que a la Bblia jueva es troba entre aquests dos mateixos llibres, per en ordre invers: abans t el Cantar dels Cantars, i desprs el dels Proverbis.

Autor.
Eclesiasts s un llibre post exili; l'autor s'anomena a si mateix  "Fill de David" i "Rei de Jerusalem" Eclesiasts 1:12, atribut tradicionalment, al rei Salom. 

Avui es creu que es tracta tan sols de figures retriques i no d'una veritat histrica, entre altres coses perqu era habitual atribuir a Salom tota obra filosfica eminent de la qual es desconeixia el seu autor, com era tamb normal atribuir a David qualsevol pea lrica en el mateix cas. L'estil literari i l's de la llengua l'ubica en temps del rei persa Cir. Els estudiosos no creuen que el llibre hagi estat compost ni per un rei de Jerusalem de la Casa de David ni per un fill d'aquest, i per tant avantpassat de Jesucrist.

Nom del llibre.
Eclesiasts no es un nom propi, sin un ttol que s'atribueix l'autor. Com ja s'ha dit, el nom del llibre en hebreu s Kohlet, derivat de kahal (     , "pblic, congregaci"); s a dir, "el que parla a l'assamblea de fidels" (llat, ecclesia) o "predicador". Nosaltres coneixem aquesta funci religiosa pel seu nom llat: Ecclesiastes o Eclesiasts.xa

Enllaos externs.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31264" title="Bors Skossyreff" nonfiltered="2532" processed="2523" dbindex="12628">
Bors Mihailovich Skossyreff Mawrusow (Vlnius, Litunia, aleshores part de Rssia; 12 de gener de 1896 - Boppard, Alemanya; 1989),                en rus, conegut tamb com a Bors I d'Andorra fou un aventurer rus que intent prendre el poder a Andorra durant els anys 30 del segle XX, proclamant-se rei d'aquest estat.


 Vida i orgens .

Bors Skossyreff, nascut a Vilnius (en aquells temps Rssia) el 12 de gener de 1896, pertanyia a una famlia de la petita noblesa russa que s'havia distingit en els exrcits del tsar.

Es tenen poques notcies de la seva vida aventurera abans de la seva arribada a Andorra. Se sap que, en esclatar la revoluci russa del 1917, busc asil poltic a Anglaterra, on s'enrol per dos anys a l'Armada britnica.
 
Prest ms endavant servei al Foreign Office en diverses missions, ms o menys secretes, que el portaren a Sibria, el Jap i els Estats Units. La distinci de la seva persona, empatia i el seu do per les llenges li guanyaven fcilment una gran simpatia.

El 1925 renunci al seu treball d'espia i, provet d'un passaport Nansen -el que s'entregava als aptrides- es trasllad als Pasos Baixos, on es desconeix qu feu durant un bon espai d'anys.
 
Anys ms tard, Bors pretenia haver treballat al servei de la Casa Reial -sense especificar en qualitat de qu- i assegurava haver estat recompensat per S.M. la Reina Guillermina I amb el ttol de comte d'Orange, ttol que sembla que s'invent ell mateix.

Es cas amb una marsellessa adinerada, Maria Llusa Parat, el 21 de mar de 1931. A la seva acta de matrimoni, suprimeix una  s  i bescanvia les dues  f  per una  w : Skosyrew, declarant-lo fill d'un tal Michel d'Skosyrew i d'Elisabeth Mawrusow.

La nvia era divorciada d'un sastre i deu anys ms gran que ell, fet que potser influ per a que Bors s'allunys rpidament de la seva esposa i, enamorat d'una bella adolescent anglesa, entrs per primer cop a Andorra.

Primera estada a Andorra .

Es va establir a la poblaci de Santa Coloma, prop de Sant Juli de Lria, en una casa que encara es conserva i que s'anomena la  casa del russos , anomenada aix per aquest mateix personatge i per un altre rus que tamb s'hi va estar i que, segons diuen, va introduir el primer cultiu del tabac a Andorra.

Bors, en contacte amb la realitat andorrana, comen a tramar el seu pla. Mantingu llargues converses amb els camperols, els artesans i els responsables de la poltica andorrana. Aviat s'adon de qu la revolta juvenil d'uns mesos abans de la seva arribada podia acollir favorablement les idees progressistes que garantissin una millora del nivell de vida.

El 17 de maig del 1934, Bors present un document al sndic i a d'altres consellers del Govern andorr en qu justificava les seves intencions. Per aquell dia la resposta que li donaren li fou fora adversa:
"que no se introdueixi en assumptes poltichs de les Valls, lo que en cas de reincidncia aquest se reserva lo dret de elevar las queixas a l'Autoritat competent perqu aquestas li apliquin les sancions que ser mereixedor lo citat recurrent".

Tot i aix acab rebent, el dia 22 de maig, l'ordre fulminant d'expulsi del territori andorr, decretada pel veguer (administrador de justcia) francs, i firmada tamb pel seu homleg episcopal.

Exili a la Seu d'Urgell.

Bors s "exili" a la Seu d'Urgell i s'install a l'Hotel Mundial on comen a comportar-se com un autntic monarca i inici una forta campanya de mrqueting que atragu l'inters de la premsa. Conced moltes entrevistes als mitjans com l'anaren a veure, i fins i tot algunes entrevistes telefniques al diaris The Times i The Daily Herald.

Del 29 de maig al 5 de juliol es va traslladar a Torredembarra, on project una nova ofensiva. En una entrevista al diari madrileny Ahora ell mateix confessava: "no tinc cap dret histric per a la meva pretensi. Ho faig nicament com a cavaller per entendre que defenso els drets dels espanyols que resideixen a Andorra i sn vexats per la Repblica vena".

Bors es pos en contacte amb diverses agrupacions legitimistes del sud de Frana. A Perpiny aconsegu de fer arribar els seus plans al representant del prncep Joan d'Orlens, duc de Guisa, pretendent al tron de Frana. La seva argumentaci es basava en qu els caps de l'Estat francs continuaven tenint els drets i funcions de coprnceps d'Andorra, domini privat de la Casa d'Orlans, com a hereva legtima de la dinastia de Foix.

Els legitimistes francesos feren ress de la pretensi en els seus butlletins. Mentrestant, el duc de Guisa, expectant, no va pronunciar-se, a l'espera del desenvolupament dels fets. Per Bors ja es titulava, sense cap indiferncia expressa lloctinent del rei de Frana.

Skossyreff conced visites, fu recepcions oficials i organitz nombrosos actes com ara una missa pel president Francesc Maci, traspassat l'hivern anterior, o b sessions fotogrfiques per a fer-ne postals monrquiques: tocat amb la barretina, treballant al seu despatx reial, passejant amb monocle i bast... feia un paper de monarca exemplar.

Escriv els seus esborranys per al Butllet Oficial del renovat Principat:

"Sa Altesa el Prncep ha concedit entrevistes al diari la Nacin, de Buenos Aires, i Ahora, de Madrid.
Amb l'assistncia de Sa Altesa el Prncep, es celebrar una missa pel descans de l'nima d'Ermessenda de Castellb, comtessa de Foix. Les honorables corporacions del pas estaran representades en l'acte"

El pretendent al tron fu imprimir uns fulletons que deien:

"Sa Altesa Reial el duc de Guisa demana als tribunals que li siguin restituts els bns i drets situats fora de Frana que li foren llegats pels seus antecessors, com a hereus dels comtes de Foix i de Bearn, prnceps d'Andorra. Els andorrans se senten administrats contra la seva voluntat pel senyor Lebrun, president de la Repblica francesa, que es fa dir coprncep i no s l'hereu de la Corona de Frana."

Es redact una innovadora Carta Constitucional andorrana que portava preparada i modificava substancialment el sistema poltic andorr tradicional. El Coprincipat tindria llibertats, modernitzaci, diners, inversions estrangeres i el reconeixement de parads fiscal.

Bors I imprim deu mil exemplars de la seva Constituci i els va trametre a les personalitats espanyoles i franceses. Un d'ells, que va anar a parar a les mans del bisbe d'Urgell, monsenyor Just Guitart, desencaden les hostilitats per part del prelat, que desautoritz totalment el pretendent en unes declaracions a la premsa lleidatana, on deia que els nics coprnceps d'Andorra eren ell i el senyor president de la Repblica Francesa.

Regnat de Bors I.

Diumenge 7 de juliol del 1934, el Sndic General de les Valls d'Andorra convoc el Consell General de les Valls a la Casa de les Valls.

El Sndic obr la sessi i pass a exposar l'assumpte. Bors Skossyreff, un rus exiliat que visitava amb freqncia el pas andorr i es proclamava "comte d'Orange" (per concessi personal de la Reina dels Pasos Baixos, segons assegurava) s'havia entrevistat amb ell per a proposar-li un revolucionari canvi de les estructures econmiques del Principat. A semblana del que havia passat a Mnaco, Liechtenstein, San Marino o Luxemburg -els restants principats europeus-, paradisos fiscals on els impostos eren quasi inexistents o sensiblement reduts, el dinmic foraster es comprometia a convertir Andorra, en un dels centres empresarials ms importants del mn on bancs, entitats financeres i companyies internacionals, no trigarien a installar-hi el seu domicili social aprofitant-se del rgim fiscal.

A canvi d'assegurar la felicitat i el benestar del poble andorr, Skossyreff deman una recompensa: que el Consell General el proclams Prncep d'Andorra. La proposta de Bors tingu la quasi total adhesi de la Cambra excepte un representant, el batlle d'Encamp, Cinto, qui vertaderament opos un ferm vet. Amb noms un conseller en contra de vint-i-quatre que formaven el Consell, la monarquia qued instituida.

Acompanyat d'un fidel grup de collaboradors adictes: la seva jove amant anglesa, la milionria nord-americana Florence Mazmon i el conseller Pere Torras Ribas; el candidat al tron andorr s'establ primer a la Fonda Calons de Sant Juli de Lria.

Tanmateix, si gran part del seu pla no va funcionar va ser per un home decisiu que si no hagus actuat potser la histria seria diferent: el batlle Cinto, conseller opositor, que va marxar cap a la Seu d'Urgell el dia 8 de juliol de 1934 i comunic al bisbe tota la trama amb detall.

Parallelament, aquell mateix dia, Frana va comunicar oficialment que no intervindria a Andorra; deixaria totes les decisions al Consell General i consideraria com a vlida la monarquia de Bors I, si s'aprovava.
El poc inters de Frana en l'assumpte i el panorama d'aquells dies segurament haurien perms a Bors instaurar la monarquia a Andorra. Fins i tot el Consell de Ministres d'Espanya va debatre el tema per aclarir-se una mica davant de tot aquell assumpte andorr.

Aix, el dia 9 de juliol s'anunci el Govern provisional i la nova Constituci, alhora es decret absoluta llibertat poltica, religiosa, i d'impremta.

El dia 10 de juliol, en una nova votaci al Consell, l'adhesi monrquica es repet amb igual resultat (23 a 1).

En una altra trobada amb periodistes,  Skossyreff afirmava que ja tenia preparada la llista del seu Govern provisional, i tamb el pla que havia d'impulsar en el seu nou regne: "protecci al necessitat, ensenyament per a tothom i esport, molt d'esport. Per res de jocs prohibits".

Detenci i exili definitiu.

El regnat del rei Bors noms dur uns dies.

El bisbe d'Urgell no va trigar a actuar per la fora: el 21 de juliol, quatre gurdies civils espanyols i un sergent, acompanyaren el monarca fins la frontera del seu regne. Els seus sbdits, no feren res per impedir-ho, veient-lo marxar cap a la Seu detingut i emmanillat. L'endem fou traslladat a Barcelona i posat a disposici del jutge especial, senyor Belln, encarregat dels casos relacionats amb la Ley de Vagos y Maleantes.
 
Fou ell qui comprov efectivament que el subjecte en qesti era el mateix que havia estat expulsat el 1932 de Mallorca quan vivia amb una milionria anglesa.

El dia 23 fou traslladat en tren cap a Madrid, acompanyat de dos agents que el vigilaven en un cotxe de tercera. Aix no imped que la seva arribada a la capital espanyola desperts una enorme expectaci que fu que els periodistes que l'esperaven s'esbatussessin literalment per a poder parlar amb ell i entrevistar-lo per als seus rotatius.

Ingress a la Model de Madrid, per continu adoptant l'actitud de monarca a l'exili. Arnau Gonzlez, un historiador que ha estudiat a fons la seva curiosa figura, explica que: "durant la seva estada a la Model de Madrid, Bors i els seus collaboradors van continuar interpretant els papers que tenien assignats. Aix, es reberen diversos telegrames a nom seu en qu es garantia que  tots els documents estaven segurs , i tamb va rebre un gir postal de 200 pessetes".

Aquella transferncia era realment fora enigmtica, donat que Bors fins i tot havia hagut de deixar la seva prpia secretria com a penyora de garantia de pagament a l'estana de l'hotel que li havia fet de palau reial a la Seu.

Poc desprs, seria expulsat tamb d'Espanya via Madrid cap a Portugal. Allunyat per sempre del seu Principat, al qual mai ms torn, Bors an sens rumb fix durant quatre anys per Lisboa, Tnger, Gibraltar...

El 1938 les autoritats franceses li permeteren tornar a Aix, on es reun amb la seva autntica esposa. El febrer del 1939 trobem a Bors en un camp d'internament francs amb antifranquistes espanyols, al costat d'antifeixistes italians i centreuropeus de les regions ocupades pel Reich abans de la Segona Guerra Mundial. S'ignora la ra i els crrecs que se li imputaven. Al camp de concentraci de Rieucros, se li perd la pista. Algunes fonts indiquen que mor el 1944.

Repercussions del seu regnat.

Amb la mort de Bors I no es van acabar les disputes sobre el Principat d'Andorra.

El mateix dia 21, en qu el monarca fou detingut, es va presentar als jutjats un home que reclamava la documentaci requisada. Quan li van demanar qui era, va respondre: "Jo? Bors II!".

El 22 de juliol, alguns mitjans de Madrid van rebre una carta de la Secretaria Poltica del Comtat d'Urgell. Assumptes d'Andorra, que criticava l'intent de Bors I i li treia legitimitat.

Finalment, el dia 27 apareixia al diari Informaciones una entrevista a un suposat Conde de Urgel,  que desprs de desqualificar l'aspirant, afirmava que noms ell tenia dret a reclamar el tron d'Andorra.

Recentment, el mateix rei Joan Carles va ser instat a substituir el bisbe d'Urgell altra vegada i convertir-se en coprncep per tres andorrans.
Divendres 24 de juny del 1988, el peridic Poble Andorr publicava a la portada, amb grans titulars:

TRES ANDORRANS ES POSEN SOTA LA PROTECCI DE JOAN CARLES DE BORB
i es reprodua la segent acta notarial:

Davant meu, Toms Salve Gonzlez, notari de l'illustre Collegi de Barcelona

COMPAREIXEN
Don Sim Duro Coma, solter, professor, ve d'Ordino (Andorra la Vella)
Don Jordi Llovera Massana, solter, enginyer, ve d'Andorra la Vella
I don Roger Rossell Villagins, casat, ve d'Engordany (Les Escaldes)

Tots majors d'edat i de nacionalitat andorrana

I EM DECLAREN

Que per causa de qu la seva participaci al "Grup Andorr pro Drets Civils i Estat de Dret", han sofert pressions, represlies i amenaces.
Que depenent les Institucions andorranes del poder personal del bisbe espanyol d'Urgell i del president de la Repblica Francesa, i no havent atorgat aquests la Convenci Europea de Drets Humans ni de l'Estat de Dret, es troben en situaci d'indefensa. Que posen les seves persones, famlies, interessos morals i materials sota la protecci personal i directa de l'actual comte d'Urgell, Sa Majestat Joan Carles de Borb.
Aix mateix em requereixen per a que notifiqui el contingut de la present acta al comte d'Urgell.

A Ponts (Lleida) 28 d'abril del 1988.

L'argumentaci dels progressistes era la segent: el bisbe es ciutad espanyol i la Constituci espanyola no preveu cap privilegi a favor seu.

s un anacronisme, doncs, que des del territori espanyol es legisli sobre Andorra. Per altra banda, Frana hauria de poder comptar amb un interlocutor, a l'altre cant de la frontera, que tingus similar estatut jurdic i tingus legitimitat democrtica.
I la persona que a Espanya reuneix els requisits de cap de l'Estat, s Joan Carles I. En ell podria abdicar el bisbe amb tota tranquillitat

A la Zarzuela la proposta fou molt ben acollida. Tamb s'addua que per dret de successi dels comtes d'Urgell, el rei d'Espanya era la persona correcta que aquells tres andorrans estaven cercant.

Van passar quatre anys i diumenge 9 de febrer del 1992, el diari El Mundo anunci en portada:

EL BISBE DE LA SEU D URGELL ES NEGA A CEDIR AL REI ELS SEUS DRETS DE COPRNCEP D ANDORRA. DON JOAN CARLES LI HA DEMANAT QUE RENUNCII ALS SEUS PRIVILEGIS FEUDALS PER FACILITAR EL PROCS DE REFORMA DE LES INSTITUCIONS ANDORRANES.

I el text de la notcia deia:

"El Rei don Joan Carles I manifest fa ja mesos al bisbe de la Seu d'Urgell, Joan Mart Alans, que veuria amb inters que renuncis al crrec de coprncep d'Andorra en benefici de la Corona espanyola. No obstant aix, monsenyor Alans no pensa renunciar de cap manera a aquest privilegi feudal, un dels pocs que encara subsisteixen a l'Esglsia amb significat poltic."

----

Repercussions meditiques.

Divulgaci

La revista d'histria Spiens va publicar  en el seu nmero 11 (setembre del 2003)- un article titulat  Bors I, rei d'Andorra , realitzat per Joan Morales amb l'assessorament de l'historiador Arnau Gonzlez.

Llibres

S han publicat alguns llibres amb apartats dedicats a Bors I d'Andorra, normalment estudiat des del punt de vista anecdtic i promocionat cada cop ms pel propi Govern del Principat d'Andorra com a reclam turstic (per b que la seva histria encara s fora desconeguda i no surt a la majoria de guies del Principat). Un important estudi biogrfic el fu el desaparegut periodista i estudis catal de dinasties reials, Joan Balans, a la seva obra Las coronas huecas (editat per Plaza-Jans, maig del 2003), on dedica el captol XI a Bors d'Skossyreff. La novella ms interessant s la d'Antoni Morell (Bors I, rei d'Andorra; Barcelona: La Magrana, 1984).

Cmics 

La figura de Bors I tamb ha arribat a inspirar cmics molt imaginatius, com ara un de titulat Les muntanyes voladores, elaborat (2004) pel dibuixant Jan a la seva srie sobre el personatge de Superlpez (s el nmero 43 de la collecci), on el protagonista s enfronta ni ms ni menys que amb un presumpte fill de Bors d'Skossyreff que planeja fer valer tots els seus drets dinstics per apoderar-se rpidament del Principat d'Andorra, restaurar la monarquia i restablir el llinatge que va fundar el seu pare. El malvat no dubta, en aquest cas, de proclamar-se Bors II, i far l'impossible per recuperar el tron andorr. Aliat amb el malvat Tchupn, el Senyor dels Xumets, Bors II projecta convertir Andorra en una illa voladora inspirant-se en l'illa de Laputa que apareix esmentada en un dels captols dels Viatges de Gulliver (de Jonathan Swift), i situar-la enmig de l'oce Pacfic. A ms a ms, tamb gaudeix del suport d'una constructora dirigida pel sr. Immobiliappulos, que pretn edificar fins a l'ltim rac d'Andorra quan el nou rei arribi al poder. Al cmic de Jan apareix Bors II installant-se a la Casa Museu Areny-Plandolit, des d'on  emulant el seu pare- redacta un nou manifest adreat als andorrans on demana novament que li cedeixen les regnes del pas. Adaptat a la realitat paisatgstica d'Ordino, el cmic recrea fidelment l'episodi histric de Bors I, i encara que sorprengui el lector, es basa en fets histricament verdics. El Com del Canillo, Andorra, fins i tot va repartir entre els vens una tirada de 1000 exemplars de "Les Muntanyes Voladores" amb traducci al catal de MDolors Alibs.

Teatre

El novembre de 2006 es va estrenar a Barcelona una obra de teatre  Bors I (el rei d'Andorra)- escrita per Beth Escud i basada en la novella homnima d'Antoni Morell, que repassava els episodis ms famosos de la histria de Bors d'Skossyreff; patrocinada pel Govern andorr en collaboraci amb els grups teatrals Somhi Teatre i Ennev Teatre, fou dirigida per Ester Nadal i estrenada al Teatre Tantarantana (c/de les Flors 22).

Els actors que encarnaven els protagonistes del regnat de Bors I anaven des del mateix noble rus fins a la seva coneguda amant nord-americana Florence Mazmon o el grup de collaboradors andorrans presidits pel conseller Pere Torras i Riba. Aquests intrprets eren I. Bres, H. Richter, M. Fonts, J. Godall i P. Toms.

L obra fou molt ben acollida pel pblic i demostr  novament- que la histria de Bors I encara sedueix a molts catalans i andorrans que la desconeixien.

Cinema

Ara per ara encara no s ha fet cap pellcula o telesrie sobre l'excitant vida d'un personatge tan atractiu com l'aventurer rus, per s un projecte que ha estat ltimament considerat pel Govern andorr i la televisi autonmica catalana, TV3.






Vegeu tamb.
Boris I, rei d'Andorra;
;

 Articles relacionats .
Histria d'Andorra












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31265" title="Espir de l'Agl" nonfiltered="2533" processed="2524" dbindex="12629">


Espir de l'Agl (en francs Espira-de-l'Agly) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament  ;
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31266" title="Vilallonga de la Salanca" nonfiltered="2534" processed="2525" dbindex="12630">


Vilallonga de la Salanca (, estndard , en francs Villelongue-de-la-Salanque) s un municipi del Rossell.

 Personatges clebres: .
 
 Joan-Pere Pujol (1946- ), escriptor, militant catalaniste, autor de llibres sobre l'esoterisme i el catalanisme.


Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31267" title="Sant Gens de Fontanes" nonfiltered="2535" processed="2526" dbindex="12631">

Sant Gens de Fontanes (en francs Saint-Gnis-des-Fontaines) s un municipi del Rossell.
Llocs d'inters.
Monestir de Sant Gens de Fontanes;

 Personatges clebres .
----
 Joan-Pere Pujol (1946- ), escriptor, militant catalanista, autor de llibres sobre l'esoterisme i el catalanisme.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;
 Plana informativa de la vila ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31268" title="Sant Nazari de Rossell" nonfiltered="2536" processed="2527" dbindex="12632">


Sant Nazari de Rossell (antigament Sant Nazari de Sols, en francs Saint-Nazaire) s un municipi del Rossell, situat a prop de l'estany de Sant Nazari o estany de Canet. El municipi es va unir amb Canet de Rossell, el 1975, per se'n va tornar a separar desprs d'un referndum el 1984.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31269" title="Baixs" nonfiltered="2537" processed="2528" dbindex="12633">


Baixs (en francs Baixas) s un municipi del Rossell.

 Evoluci demogrfica .

1962: 1.995 habitants;
1968: 2.057 habitants;
1975: 1.969 habitants;
1982: 2.104 habitants;
1990: 2.027 habitants;
1999: 2.217 habitants;

 Llocs d'inters .
L'Esglsia de la Mare de Du dels ngels (segles XII-XIV) amb un retaule barroc dels ms importants del Rossell.

Enllaos externs.

Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31270" title="Vegetaci potencial" nonfiltered="2538" processed="2529" dbindex="12634">
< Comunitat climcica

Tot ecosistema vegetal presenta una dinmica vegetal. Una dialctica entre la degradaci i la regeneraci, fatalment dirigida sempre vers la consecuci de la vegetaci ms competitiva i per tant ms estable de totes. Una vegetaci final que s'anomena vegetaci potencial. Es considera la vegetaci primitiva d'un indret, si el clima i el sl no han canviat massa.
La vegetaci actual d'un indret humanitzat sol ser un complex mosaic entre comunitats transitries i de restes de vegetaci primitiva (fragments de comunitats climciques i permanents), mosaic que tendeix vers una vegetaci uniforme i estabilitzada final semblant a l'antiga vegetaci primitiva.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31272" title="Imperi Persa" nonfiltered="2539" processed="2530" dbindex="12635">



Imperi Persa s la denominaci convencional per anomenar diversos imperis de l'Antiguitat en general i ms prpiament pels regits per dinasties perses originades a Prsia (aquemnida i sassnida). L'imperi Mede, l'imperi selucida i el part tamb seran descrits aqu, per com a estats invasors o ocupants de Prsia, no prpiament perses, encara que n'adoptessin els costums i tradicions.

 Histria .
 L'Imperi Mede (700 aC-549 aC).



L'Imperi Mede va ser fundat vers l'any 700 aC per Deioces de Mdia i enderrocat per la dinastia aquemnida encapalada pel nt del llavors rei Astages de Mdia, Cir II el Gran l'any 550 aC.

Els dominis de l'imperi foren estenent-se fins assolir els territoris de l'Orient Mitj antic, agrupant els principals centres culturals de l'antiguitat. En l'poca de mxima esplendor, vers l'any 450 aC, englob Grcia, Mesopotmia, Canaan, sia Menor, Egipte, Armnia i les ribes dels riu Indus i l'Oxus (hui Amu Dria)

 La dinastia aquemnida (550 aC 330 aC).



La dinastia Aquemnida va ser la primera dinastia persa que govern l'imperi. Fou fundada suposadament per Aquemenes i els membres de la dinastia van ser els reis dels perses, primer sota l'Imperi Mede i desprs com a Imperi Persa. El seu fill (segons Herdot) era Teispes el qual tingu dos fills: Ariaramnes i Cir. A la seva mort, Ariaramnes va rebre el ttol de rei de tots els perses i Cir el de rei d'Anshan, fundant aix dues lnies dinstiques diferents. El primer membre de la dinastia que assol el tron va ser Cir II el Gran (de la lnia de Cir), el qual, desprs d'enderrocar l'Imperi Mede estengu els seus territoris per tot l'Iran i bona part de Mesopotmia. Fou succet (530 aC) pel seu fill Cambises II de Prsia. Cambises conquer Egipte cap al 525 aC. Els perses aconseguiren l'aliana amb els beduns i aquests els hi donaren pas a les tropes. Segons Herdot, un cop mort el fara (Amasis II) els mercenaris grecs contractats pel difunt sobir van trair-los i aix els perses van aconseguir la victria. Mentrestant el germ de Cambises, Smerdis accedeix al tron (s molt probable que en realitat no fos ell sin un imitador (el mag Gaumata) ja que Cambises orden abans d'anar a Egipte que el matessin per por de qu aquest li prengus el tron). Quan Cambises se n'assabent, torn a Prsia per expulsar l'usurpador, per veient que no podria acabar amb la revolta es va sucidar. Gaumata va continuar governant en nom de Smerdis fins que l'any 521 aC Darios I el Gran el va assassinar i es va proclamar rei, fent aix que la lnia de Cir fos substituda en el govern per la d'Ariaramnes.

Darios I va ser, probablement el rei persa (521-486 aC) ms important de la dinastia aquemnida. Quan va pujar al tron es van produir diverses rebellions per part dels nobles que volien arrabassar-li el ttol de rei de Prsia, per van ser sufocades en poc ms d'un any. Un cop refermada la seva posici, va emprendre una srie de reformes administratives, la ms destacable s probablement la organitzaci de l'imperi en 20 satrapies i la construcci d'una nova capital, Perspolis substituint a Pasargada, l'antiga capital. Tamb va conquerir Trcia  Oriental (514 aC), assolint aix la mxima expansi de l'imperi sota el govern aquemnida. Tot i aix aquesta no va ser una conquesta completa, ja que no va aconseguir derrotar en la seva totalitat als escites. Desprs de la Revolta Jnica Darios I va decidir revenjar-se de les polis gregues i aix l'any 492 aC va enviar un exrcit comandat per Mardoni, iniciant-se aix la primera de les guerres mdiques que acabaria amb una desastrosa derrota persa en mans dels hoplites grecs. 
Darios I va morir a l'edat de 54 anys, quan es preparava per encapalar una expedici contra les ciutats gregues.

Va ser succet per Xerxes I. Desprs de reprimir les revoltes que hi va haver a la mort de Darios, Xerxes va iniciar la segona guerra mdica volent recuperar l'honor perdut a la primera. La segona guerra mdica va acabar amb la derrota persa, primer a la batalla de les Termpiles, desprs a la de Salamina i finalment, quan Xerxes torn a Prsia i derrot amb l'usurpador Samoserba a Babilnia va assabentar-se que l'exrcit persa havia estat derrotat definitivament a la batalla de Platea. 

Xerxes va ser assassinat per un capit de la gurdia l'any 426 aC i vingu un perode de la dinastia amb un govern fora dbil a l'Imperi, caracteritzat per la brevetat dels regnats o la poca activitat dels governants , el qual es podria definir podria ser considerat com l'inici de la decadncia aquemnida. Desprs se s Darios II (423-  404 aC) de Prsia, durant el regnat del qual, es van produir diverses revoltes, algunes amb ajuda estrangera (Atenes, principalment) i fins i tot dirigides pels seus familiars propers. Darios II va ser succet per Artaxerxes II de Prsia.

Tot i que noms pujar al tron Egipte es va independitzar (i el rei no faria cap intent de recuperar-lo fins l'any 379 aC, intent en el qual els perses foren rebutjats) Artaxerxes II va ser en general un governant fort que va saber administrar b l'Imperi. Va reprimir les nombroses revoltes que es van produir i va vncer una guerra contra els estats grecs apropiant-se aix, a instigaci d'Antlcides d'algunes illes i ciutats gregues. Va fortificar Ecbatana i va fer diverses construccions arreu de l'Imperi, sobretot a la capital. Artaxerxes va nomenar hereu de la dinastia  a Artaxerxes III Ocos. A partir d'aquest els governants que se succeren foren mediocres i es limitaren a reprimir les successives revoltes de l'Imperi fins a arribar a Darios III de Prsia, el qual fou derrotat per Alexandre el Gran.

 L'Imperi Selucida (312 aC   64 aC).



A la mort d'Alexandre, el seu imperi es va disgregar i el territori ocupat per l'antic imperi aquemnida fou substitut per l'imperi selucida, que era dirigit pels antics governants d'aquest territori, anomenats didocs (que van dirigir les diverses segregacions de l'imperi d'Alexandre quan es va desmembrar). Un d'ells era Seleuc I Nictor, el fundador de l'imperi i de la dinastia d'on ve el nom.

Els governants de l'imperi eren grecs, culturalment parlant, i van tenir un paper molt important en l'hellenitzaci dels territoris pertanyents a l'imperi i ms enll. 
L'imperi selucida tingu dues ciutats principals Antioquia i Selucia del Tigris (la qual va ser fundada per Seleuc) des d'on es controlava la ruta de la seda. La histria de l'imperi s una decadncia continuada fins a Antoc III el gran, que va recuperar Mdia, Armnia i va obtenir brillants victries contra els grecs i els parts. Desprs del seu regnat l'imperi va tornar a recaure en una profunda decadncia de la qual ja no en sortiria fins a la caiguda a mans de Gneu Pompeu Magne l'any 64 aC, quan cau l'ultim reducte selucida a Sria (les provncies perses passaren als parts).
L'Imperi selucida fou un imperi multicultural, cosa que provoc en bona part la seva caiguda. Per poder controlar-lo, doncs, van haver d'exercir el seu poder de forma molt semblant als seus antecessors aquemnides.
 L'Imperi Part (249 aC - 231 dC).


Els parts eren un poble originari del sud del Mar Caspi inicialment anomenats parnis. No va ser fins que no van envair als selucides la regi persa de Prtia que no van rebre el nom de parts. Aqu s'explicar nicament la histria des de la conquesta dels territoris perses de l'Imperi Selucida (inclosa Prtia) per part d'Arsaces I cap a l'any 249 aC, fundador de la dinastia arscida (la primera i l'nica dinastia regnant de l'Imperi part), s a dir quan es podria considerar que l'imperi part fou prpiament persa.

Tericament Arsaces I hauria estat succet pel seu germ Arsaces II, per historiadors moderns  dubten fins i tot la seva existncia. Cas que realment exists, el seu successor seria Artaban I, el qual l'any 209 aC l'emperador selucida Antoc III dugu a terme la invasi de Prtia, ocupant la capital Hekatompilos, i obligant a Artaban a acceptar la rendici i fent que els territoris parts depenguessin altre cop del Selucida, per s'independitzaren poc temps desprs, un cop mort Artaban sota el mandat del seu fill Fraapatios i comena aix l'imperi part.

Fraapatios fou succet pel seu germ Fraates I (181 aC - 173 aC), per el qu fou realment important va ser el seu altre germ, Mitridates el Gran. Mitridates el Gran l'any 164 aC enva Atropatene, i Baccassis, el strapa de la regi reconegu la seva autoritat. L'any 162 aC impos els dominis del sud d'Iran i l'any 148 aC prengu tota Bactriana excloent l'Indus i Kabulistan fins a eixamplar la frontera a l'Eufrates i el Tigris. El fill de Mitridates, Fraates II, continu les conquestes derrotant als selucides, per mor lluitant contra una gran invasi dels escites saques. Artaban II i Mitridates II acabaren amb l'amenaa escita i Mitridates els oblig a fer-se'n vassalls alhora qu es proclam Sahanu Sahi (Rei de reis) ttol del qual ms tard en derivaria el Shahansha sassnida. Durant el seu regnat es produ una guerra civil entre ell i Gotarces I de Prtia. Mort Mitridates (87 aC), el seu tiet Maukisres es proclam rei de Prtia. Maukisres continu la guerra civil, continuada des de l'any 80 aC pel seu fill Orodes I. La guerra continu fins qu Sanatrokes I de Prtia, germ del difunt rei Fraates II s'al i derrot tant a Orodes com a Maukisres, governant associat amb el seu fill (Fraates III de Prtia) fins a la seva mort (69 aC), quan Fraates govern ell sol. A la caiguda de la Sria selucida per part de Gneu Pompeu Magne, l'imperi part es convert en el ms gran enemic de Roma a la zona, disputant-se sobretot Armnia, la qual cosa produ nombroses guerres frontereres. 

Llavors vingu un perode fora inestable fins al regnat d'Orodes II de Prtia (52 aC- 37 aC). N's destacable la gran victria sobre l'exrcit rom a la batalla de Carrhae (53 aC), que establ la frontera entre l'Imperi part i el Rom a l'Eufrates, aconseguida en gran mesura per la superioritat de la cavalleria parta (vegeu ms avall). Orodes abdic en favor del seu fill Fraates IV de Prtia desprs d'haver estat derrotat diverses vegades per les forces romanes. Fraates IV intent ocupar Armnia elevant al tron com a rei pretendent a un membre de la dinastia arscida, sense xit, ja qu fou assassinat poc desprs. Durant al seu regnat, grcies a la mediaci d'Agripa, foren retornades a Roma les guiles i els presoners de la batalla de Carrhae. Fraates fou assassinat pel seu fill Fraates i comen un seguit de reis efmers: Fraates V de Prtia (2 aC- 5), Orodes III de Prtia (5-7), Vonones I de Prtia (8-10 de l'any 13 al 18 fou tamb rei d'Armnia) fins a arribar a Artaban III de Prtia (10-42) que expuls a Vonones del tron durant una breu guerra civil i amb el suport de la noblesa fou elevat al tron. Artaban fou succet pel seu fill Vardanes, per els seu germ adoptiu Gotarces entr en guerra civil amb ell fins a l'assassinat l'any 46 de Vardanes, quan es proclam Rei de reis. L'any 49, es present com a pretendent al tron Meherdates de Prtia, per fou enganyat i derrotat. Gotarces continu al tron fins l'any 51, quan mor sense descendents. Els nobles proclamaren a Vonones II, que era rei de la Mdia Atropatene, rei de reis, per mor al cap de dos mesos i fou succet per Vologs I (51-77), el seu fill. Vologs mantingu durant gaireb tot el seu regnat (51-65) un conflicte amb Sanabares de Prtia, pretendent al tron. Sanabares domin la zona nord-oriental de Prtia enfront a Vologs fins a l'any 65, any en qu fin.
Durant el regnat de Vologs, es reclam de nou el regne d'Armnia per als parts i desprs de diverses incursions, Vologs instaur al seu germ, Tiridates al tron, tot i qu desprs de la campanya del general Corbul es vei obligat a fer-se vassall de Roma.
Osroes I de Prtia (105-129) succe al seu germ, alhora germ de Vologs I, Pacoros I de Prtia, quan aquest mor. "Heret" del seu predecessor una guerra civil amb l'altre pretendent al tron, Vologs III de Prtia, amb el suport de bona part de l'aristocrcia, govern les regions orientals de l'imperi. 
Per llavors, amb l'Imperi Part en la qu seria una llarga guerra civil, Roma entr en guerra amb Prtia. La ra fou el fet de qu Osroes depos el rei d'Armnia Axidares i elev al tron a Partamasiris. Roma consider que aix era un trencament a la pau firmada entre ambds imperis a la campanya de Corbul i no va trigar a declarar la guerra a l'Imperi Part. L'imperi, totalment afeblit no va poder oposar resistncia a les poderoses i ben organitzades legions romanes. Aix Roma, sota el mandat de Traj, s'annex Armnia com a provncia romana.
L'imperi rom continu el seu aven i penetr profundament en territori part, baixant pel riu Tigris, ocupant Hit, Babel i altres ciutats fins a arribar al golf prsic. Totes aquestes regions van esdevenir provncia romana (Mesopotmia). Mentrestant, Mitridates IV, germ d'Osroes, es proclamava rei juntament amb el seu fill Sanatroikes II, per no pogueren resistir als romans. Traj va entrar a Selucia del Tigris i a Ctesifont el 116, quant el rei Osroes I ja havia fugit. Els romans proclamaren rei a Partamaspades, volent Traj convertir l'Imperi Part en un estat titella i acabar finalment amb l'enemic principal de Roma a l'Orient. Traj, per, mor l'any 117 i Partamaspades, sol i sense cap mena de suport ni dins del pas que governava ni des de l'estranger mort el seu principal valedor hagu de fugir a Roma, on li fou concedida la governaci de la provncia d'Osroene.
Mort Osroes (129) la noblesa parta s'inclin pel reconeixement de Vologs III que dominava la part oriental de l'imperi. No obstant aix, Mitridates IV s'al en armes i durant 20 anys va dominar algunes regions occidentals, per fou mort l'any 140 durant un atac a la provncia romana de Commagena. Llavors la noblesa dona el seu suport a Vologs III per ser rei de la Prtia unificada un cop acabada la guerra civil.
Vologs IV (147-191) successor de Vologs III enva Armnia l'any 161 i depos al seu rei, Sohemo, favorable a Roma i instaur al tron armeni a Pacoros. L'any 163 Marc Aureli envi al general Estaci Prisc, que ocup Artaxata i fu fugir a Pacoros restaurant al poder altre cop a Sohemo. En els segents anys, els romans ocuparen Osroene entraren a Mesopotmia creuant l'Eufrates i desprs el Tigris i arribaren a Susa. Selucia del Tigris i Ctesifont foren ocupades. En acabar la guerra Armnia, Osroene i Adiabene quedaren sota propietat romana.
El successor de Vologs IV, el seu fill Vologs V (191-208) va intentar recuperar el territori i el prestigi perdut en l'anterior guerra i aix els exrcits parts penetraren a Mesopotmia (193) i la van arrabassar als romans que noms conservaren la part occidental de la provncia, Osroene. Dos anys ms tard Septimi Sever recuper Mesopotmia de les mans dels parts. L'any 197 els romans conqueriren Ctesifont i Selucia del Tigris altra vegada. La guerra amb els parts continu fins el 202 i va acab amb Mesopotmia sota control rom, augmentant la provncia romana homnima.

L'ltim rei de Prtia fou Artaban V de Prtia el qual, desprs d'haver venut als romans en una guerra guanyant cinquanta milions de dracmes fou enderrocat per Ardashir I de Prsia de la dinastia sassnida, el qual refund l'imperi persa i les seves tradicions.

 L'Imperi Sassnida (226-651): Apogeu i fi de l'imperi .


La dinastia sassnida fou la segona dinastia prpiament persa que govern l'imperi. Recuperaren moltes tradicions i costums del perode aquemnida i igualment intentaren (amb xit) aconseguir l'esplendor d'aquest perode. La dinastia fou fundada per Sassan, sacerdot dels temple d'Anahita. Ardashir I, membre de la dinastia, i de bon principi aliat del rei part, Artaban V de Prtia, s'al en armes en contra d'ell i l'enderroc, elevant-se ell al poder, proclamant-se Shahansha i instaurant aix l'Imperi Sassnida. Ardashir inici una expansi cap a l'est i tamb a Armnia i les provncies venes, per no fou fins que puj al tron el seu fill Sapor I que no comen la veritable expansi de l'imperi, produint-se aix les primeres guerres contra l'Imperi Rom amb grans victries dels perses per sobre dels romans culminant en la batalla d'Edessa, el desastre ms gran de la histria militar romana. Sapor fou un governant tolerant amb totes les religions de l'imperi, a diferncia dels seus successors. Els emperadors que seguiren a Sapor en la direcci de l'imperi foren dbils i perderen territoris (com ara Armnia) en favor de Roma. 
La histria del perode sassnida se sol dividir en tres parts: la primera edat d'or, l'era intermitja, i la segona edat d'or. La primera edat d'or comena i acaba amb el regnat de Sapor II. 
Sapor derrot als rabs de les zones ms meridionals de l'imperi i comen a expandir-se per l'imperi rom. Aquestes incursions, per, quedaren frenades pels atacs nmades a l'oest de l'imperi i, com que el seu exrcit era massa petit per mantenir tant de territori, es vei obligat a firmar un tractat de pau amb Constant II on ambds pactaven no atacar-se l'un a l'altre durant un determinat perode de temps. Un cop derrotats els nmades, part d'sia Central pass a ser provncia sassnida i aix, amb forces renovades torn a atacar a Roma, arrabassant-li cinc provncies en la guerra (entre elles Armnia, sempre en constant disputa entre perses i romans). Quan mor Sapor II finalitz la primera edat d'or, havent deixat l'Imperi ms poders que mai ho havia estat amb un sistema administratiu i poltic efica, un exrcit fort i potent i un gran prestigi entre els altres pasos.   Quan finalitz la primera edat d'or comen, amb el regnat del seu germanastre Ardashir II, comenant aix l'anomenada era intermitja, un perode de certa estabilitat que dur des de la mort de Sapor (379) fins la segona coronaci de Kavadh I (498). L'era intermitja s caracteritza per ser un perode de continutat de les obres de Sapor, amb bons governants, per poc destacables pels seus fets.

 Religi .

 Economia .
 Societat .
Entre la noblesa de l'poca sassnida s'hi podien trobar les grans famlies senyorials, conegudes com a Vuzurgan (els grans). Els seus caps rebien el nom de Vaspuhran.

 Exrcit .
 Notes .


 Articles relacionats .
Vuzurgan;
Vaspuhran;
Shahrdaran;
Imperi Sassnida;
Zoroastrisme;

Enllaos externs.
 Imperi persa a la GEC. ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31273" title="Ullastrar menorqu" nonfiltered="2540" processed="2531" dbindex="12636">

L ullastrar menorqu (Prasio-Oleetum silvestris) s una mquia de carcter mediterrani meridional: densa, sovint impenetrable, que pot arribar als dos o tres metres d'alria. Est formada per plantes molt ben adaptades a la manca d'aigua, amb fulles perennes, dures, petites, fines i espinescents. Les espcies dominants sn l'ullastre (Olea europaea sylvestris), la mata (Pistacea lentiscus), l'aladern (Phyllirea media), l'arang bord (Prasium majus) i la vidalba balerica (Clematis cirrhosa balearica). s una comunitat pobra en endemismes, per molt diferent de les mquies que creixen en localitats anloges del litoral ibric, ja que no hi ha garrofer (Ceratonia siliqua) ni garric (Quercus coccifera). A ms, gaireb no hi ha herbes, mentre que a les mquies ibriques el llist (Brachypodium retusum) s molt abundant. L aspecte d'aquesta comunitat s el mateix al llarg de tot l'any, malgrat que a l'estiu les poques plantes herbcies que s hi fan estan seques. Aquesta monotonia estacional s deguda a que les flors dels arbusts dominants sn petites i a que noms algunes espcies secundries, con l'argelaga (Calicotome spinosa), perden les fulles a les estacions desfavorables.

Classificaci botnica.
El Prasio-Oleetum silvestris s una associaci vegetal que pertany a l'aliana Oleo-Ceratonion
s l'ullastrar que trobem a Menorca. Es caracteritza per tenir com a espcies dominants l'ullastre (Olea europaea var. silvestris) i el llentiscle (Pistacea lentiscus], all anomenada mata (nom que demostra la seva gran abundncia a l'illa).
Aquest fet li dna una gran semblana fisiognmica amb els ullastrars de la Provena francesa (bosc baix molt dens amb nombroses lianes). Per si es compara la flora acompanyant ens trobem que Menorca posseeix un bon nombre d'espcies meridionals absents all (Praesium majus, Clematis cirrhosa Chamaerops humilis, Succowia balearica, Asparagus horridus, Asparagus albus, etc.).

Comparaci amb la mquia mallorquina.
Malgrat tot, l'ullastrar s una mquia no tan seca com la de Mallorca (Cneoro-Ceratonietum). Un indici de la disminuci de la xeroflia s la presncia d'algunes plantes mesfiles, com Tamus, i d'algunes espcies herbcies: Geranium robertianum ssp. purpureum, Aetheorhiza, etc., rares a la mquia mallorquina, aix com la desaparici o la rarefacci de Ceratonia, Cneorum, etctera. Aix correspon al clima ms plujs de Menorca.

Ocupa, com a clmax o com a comunitat permanent, sobretot espais oberts al vent del nord (tramuntana), que porta petites quantitats de sal procedent de mar. Tamb fa la funci de comunitat substituent de l'alzinar menorqu (Cyclamini-Quercetum ilicis), aix sobretot en forma de mquia o garriga dominada per Pistacia lentiscus.

Si es compara l'ullastrar menorqu amb el mallorqu les diferncies sn menors (a Mallorca l'ullastre s menys abundant ja que tamb es barreja amb el garrofer). Tanmateix hi ha unes quantes espcies que caracteritzen aquesta associaci i sn:
Prasium majus;
Succowia balearica;
Carex halleriana var. bracteosa;
Phillyrea latifolia var. rodriguezii;
Pulicaria odora;
Euphorbia pterococca;
Es poden distindir dues varietats o sub-associacions del l'ullastrar menorqu:
Amb Euphorbia dendroides: T com a diferencials a ms a ms Asphodelus aestivus i Cistus monspeliensis. s una agrupaci relativament oberta, prpia d'indrets rocosos. En indrets calcfugs trobem Calicotome spinosa, Pulicaria odora i l'estepa negra citada, en canvi, en indrets calccoles apareix el Brachypodium ramosum i el Rosmarinus officinalis;
Amb Tamus communis: T com a diferencials a ms a ms Ruscus aculeatus i Euphorbia pterococca. s ms dens que l'anterior i colonitza els sls profunds.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31274" title="Indstria" nonfiltered="2541" processed="2532" dbindex="12637">

Es coneix com a indstria tant el procs d'elaboraci de productes a partir de matries primeres com les installacions i sistemes associats. 

La indstria es distingeix de l'artesania, que tamb elabora productes, en el sistema fabril, la producci en srie o en cadena i l's de maquinries. La indstria prpiament dita sorgeix amb la Revoluci Industrial a Anglaterra al segle XVIII, tot i que ara est estesa per tot el mn. 

La indstria s considerada el sector secundari de l'economia. Crea una nova classe social, la del proletariat o dels obrers, dintre del capitalisme.

Articles relacionats.
Indstria txtil;
Indstria paperera;
Indstria del calat;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31275" title="Educaci primria" nonfiltered="2542" processed="2533" dbindex="12638">
L'educaci primria s l'etapa de l'ensenyament formal que s'encarrega de l'alfabetitzaci de l'alumne i de transmetre-li els continguts culturals ms bsics de manera que pugui entendre el mn que l'envolta i motivar-se per aprendre. Equival al nivell 1 d'instrucci de l'ISCED. Els continguts inclouen lectoescriptura en la llengua de l'escola, clcul bsic, coneixements del medi social i natural i en la majoria de casos ensenyaments artstics elementals. Es pot introduir tamb un segon idioma.

En la majoria de pasos s una etapa obligatria, tot i que amb absentisme escolar per les condicions socioeconmiques i desigualtats entre nens i nenes (que pot arribar al 40% en alguns pasos subsaharians). Originriament est dirigida a infants (de 5 a 8 anys s la mitjana d'inici) fins a l'adolescncia. Evidentment, per, els mateixos continguts mnims s'han de poder ensenyar als adults per eradicar l'analfabetisme. A molts Estats s'hi distingeix una etapa d'educaci inicial, infantil o preescolar, no obligatria, que antecedeix l'educaci primria.  

Aconseguir una educaci primria universal com a garantia per a altres drets humans s un dels Objectius de Desenvolupament del Millenni per al 2015. Falta escolaritzar 121 milions de nens i nenes per a assolir-lo.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31276" title="Sant Feliu d'Avall" nonfiltered="2543" processed="2534" dbindex="12639">


Sant Feliu d'Avall (en francs Saint-Fliu-d'Avall) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31277" title="Alzinar menorqu" nonfiltered="2544" processed="2535" dbindex="12640">
L'alzinar menorqu s el bosc ms important a Menorca i pertany a l'associaci vegetal Cyclamini-Quercetum.

Distribuci.
De forma natural ocuparia totes les rees de l'illa amb sls profunds i ben formats, per actualment noms hi ha alzinars de certa extensi als voltants del Toro. A la resta de l'illa es troben petites taques relictuals.

Caracterstiques.
Es tracta d'un bosc dens i ombrvol dominat per l'alzina(Quercus ilex), un arbre de 10 a 15 metres d'alria adaptat a suportar condicions de moderada sequedat. L interior del bosc s molt humit i est ocupat per gran nombre d'arbusts, que formen un sotabosc dens. Una caracterstica de l'alzinar balear s que el sotabosc no s tan esps com el dels alzinars litorals peninsulars. A ms, hi manquen determinats arbusts molts caracterstics d'aquell, com el marfull (Viburnum tinus), degut a una forta sequera estiuenca.

La presncia del sotabosc crea quatre estrats situats a diferents alades.

El superior el formen les capades de les alzines.

L intermig t una alria d'entre 1,5 i 3 metres i est format per l'arbocer (Arbutus unedo), el llampgol (Rhamnus alaternus), el fals aladern (Phyllirea latifolia) i la mata (Pistacea lentiscus). A aquests arbusts s afegeixen plantes enfiladisses i lianes com l'heura (Hedera helix), la gavarrera (Lonicera implexa), el gatmaim (Tamus communis) i la vidalba (Clematis cirrhosa).

Per sota hi ha una altre estat de 50 a 100 centmetres d'alria, format per les cireres de Nadal (Ruscus aculeatus), l'esparraguera (Asparagus acutifolius) i la falguera (Asplenium onopteris), entre altres plantes.

Aquesta superposici de capes fa que arribi molt poca llum al sl i per tant l'estrat herbaci s molt pobre. Entre les poques herbes que es fan a l'alzinar cal destacar la rapa porquera o patata morenera (Cyclamen balearicum) i Carex halleriana var. bracteosa.

L'acci de l'home.
Tradicionalment, l'home ha utilitzat l'alzinar com a lloc de pastura dels porcs i per l'obtenci de carb vegetal. L activitat humana ha provocat l'eliminaci de part del sotabosc, donat lloc a un procs d'aridificaci que ha perms la invasi de l'alzinar per espcies prpies dels espais molt illuminats, com el crritx (Ampelodesmos mauritanica), els pins blancs (Pinus halepensis), el bruc boal (Erica arborea) en terrenys silcics o el bruc d'hivern (Erica multiflora) en terrenys calcaris. Es crea aix un bosc mixt del que finalment poden acabar desapareixent les alzines. Queda llavors un pinar que a davall hi t una marina de bruc en terrenys silcics o una marina de xipell i roman en terrenys calcaris. Aquest s actualment el tipus de bosc ms ests a Menorca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31279" title="Llupi" nonfiltered="2545" processed="2536" dbindex="12641">


Llupi s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31280" title="Hortaf" nonfiltered="2546" processed="2537" dbindex="12642">


Hortaf o Ortaf (en francs Ortaffa) s un municipi del Rossell.

Fills i filles illustres d'Hortaf.

 Maria Andrea: cantant. ;

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31281" title="Vilallonga dels Monts" nonfiltered="2547" processed="2538" dbindex="12643">


Vilallonga dels Monts (, estndard , en francs Villelongue-dels-Monts) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31282" title="Vilanova de la Ribera" nonfiltered="2548" processed="2539" dbindex="12644">
Per altres topnims relacionats, vegeu Vilanova i Ribera.;
----

Vilanova de la Ribera (antigament Vilanova de Roter, en francs Villeneuve-la-Rivire) s un municipi del Rossell.

Inicialment depenent de Ba, la primera menci documentada s del segle IX. El nom de Roter probablement seria el seu fundador o propietari, d'origen franc a partir de Rotardus o Rotarius. A partir del segle XV es comena a anomenar de la Ribera com tota la vall baixa de la Tet.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31289" title="Dubln" nonfiltered="2549" processed="2540" dbindex="12645">


Dubln (Baile tha Cliath en irlands i Dublin en angls) s la ciutat ms gran i la capital de la Repblica d'Irlanda. Est situada aproximadament a la meitat de la costa est, a la desembocadura de riu Liffey, que travessa la ciutat. s tamb la capital del comtat de Dubln. La ciutat t una poblaci de 495.000 habitants (2002), per en la seva indefinida rea metropolitana hi viu vora un mili de persones. El nombre d'habitants del comtat de Dubln era d'1.100.000 l'any 2002.

s la ciutat d'alguns irlandesos famosos, com ara els escriptors George Bernard Shaw, James Joyce i Oscar Wilde.



 Poblaci .
La ciutat de Dubln s l'rea administrada pel Dublin City Council, per el terme normalment fa referncia a l'rea urbana adjacent, que inclou Dun Laoghaire-Rathdown, Fingal i South Dublin. Aquests quatre municipis formen el que es coneix com a rea metropolitana de Dubln.

La poblaci de l'rea administrativa que li correspon al City Council era de 505.739 habitants el 2006. En aquest mateix cens, la poblaci de l'rea metropolitana era d'1.186.159, i la de l'rea d'influncia de Dubln era d'1.661.185. La poblaci de la ciutat creix molt de pressa: les previsions diuen que el 2021 se superaran els dos milions d'habitants. Avui dia, aproximadament el 40% de la poblaci d'Irlanda viu en un radi de 100 km. al voltant del centre de la ciutat.

Llocs d'inters.
The Spire (2003); alt monument en forma de punxa situat al centre comercial de Dubln. s visible des de molts punts de la ciutat.
Catedral de Sant Patrici (1192); situada prop de la font on el sant batejava als nous cristians. Entre altres personalitats, cont les restes de Jonathan Swift l'autor d'Els viatges de Gulliver.
Trinity College (1751); seu de la universitat ms important del pas.
General Post Office(1818); l'edifici de correus, fou tamb el centre neurlgic de l'Aixecament de Pasqua de 1916 que anys ms tard portaria a la Repblica d'Irlanda a la independncia de la Gran Bretanya.
Custom house (1791); centre poltic de Dubln.
Esttua de Molly Malone (1988), personatge que ha inspirat l'himne no oficial de la ciutat.
Castell de Dubln (segle XII), seu administrativa fins el 1922;

 Clima .
Dubln gaudeix d'un clima martim temperat que es caracteritza per hiverns suaus i estius frescos, sense temperatures extremes, i t unes precipitacions moderades. Contrriament a la creena popular, Dubln no t un ndex de pluges com el de l'oest d'Irlanda, que s el doble del de la capital. De mitjana hi ha menys dies de pluja que a Londres.

Ciutats agermanades.
  Barcelona, Catalunya;
  Liverpool, Anglaterra;
  San Jos, EUA;

Vegeu tamb.
Batalla de Dubln

Enllaos externs.

 http://www.dublincity.ie/ Pgina oficial de la ciutat  i ;
 http://www.catalansadublin.com Pgina que funciona com a punt de trobada dels catalans residents a Dubln.
 Webcam Dubln.;













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31290" title="El Quixot" nonfiltered="2550" processed="2541" dbindex="12646">

L'enginys cavaller Don Quixot de la Manxa (en castell, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha) s l'obra ms reeixida de Miguel de Cervantes i un dels llibres ms traduts de la literatura universal desprs de la Bblia. Cervantes crea un origen fictici de l'histria, fent veure que es basa en el manuscrit d'un tal Cid Hamet Benengeli, un historiador morisc inventat. s una novella escrita en dues parts, la primera publicada el 1605 i la segona en 1615. Entre les dues dates aparegu una segona part apcrifa escrita per Alonso Fernndez de Avellaneda.

Anlisi.
El primer llibre consta de 51 captols i el segon de 69. Els captols sn d'entre 4-7 pgines, cosa que en facilita la lectura.

La novella ha atret milers de lectors per la seva fantasia, el carisma dels personatges (que han esdevingut arquetipus literaris) i sobretot pels mltiples nivells de lectura.

Hi ha jocs narratius entre la realitat i la ficci basats en tres eixos: el suposat manuscrit rab que dna peu a la histria, la confusi del cavaller entre el que veu i el que passa realment i el dileg entre els personatges i el propi llibre, ja que a la segona part es refereixen a ells mateixos com a protagonistes de la primera o b es burlen d'Avellaneda i el seu llibre. 

La tcnica narrativa s realista i barreja diferents gneres: a la pardia de les novelles de cavalleries l'autor hi afegeix contes, dilegs teatrals, descripcions, reflexions filosfiques, referncies a coneguts... A la seva poca va ser rebut com un llibre d'humor per aquest fet, per successives relectures han trascendit aquests lmits, sobretot a partir del Romanticisme.

A mesura que avana la novella, la parella protagonista s'influencia progressivament; Don Quixot es contagia del sentit com i de la manera de parlar, plena de refranys, del seu amic i Sanxo Pana aprn a valorar l'idealisme i l'afany de canviar el mn del seu amo i ja no ho considera una simple bogeria.

La segona part de Cervantes s considerada per molts crtics molt superior a la primera. Amb un major aprofundiment en la caracteritzaci dels personatges, per les discussions que s'hi donen, sobretot entre Quixot i Sanxo, i per les reflexions filosfiques que hi ha sobre diversos temes.

El llibre va tenir un xit immediat i internacional, inspirant Gustave Flaubert, Jorge Luis Borges o Laurence Sterne entre d'altres. 

El dia de la enterrament de Cervantes, que coincideix per desfasaments de calendaris amb el de Shakespeare, ha estat designat com a Dia internacional del llibre, el 23 d'abril, Diada de Sant Jordi.

Argument.

El llibre narra les aventures de l'hidalgo Alonso Quijano, lies Don Quixot i el seu escuder, Sanxo Pana, per terres de Castella. S'obre amb una de les frases ms famoses de la histria, en la seva versi castellana: "En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme...". (A un poblet de la Mancha, que del seu nom no vull recordar-me, vivia, no fa gaire temps, un d'aquells hidalgos de llana arreconada, darga antiga, ross magre i llebre corredor.)

Quixot s un vell esprimatxat, esgroguet i llargarut. Munta sobre un magre Rossinant, que s una cavall de baixa qualitat. Per casc duu un bac de llaut que feien servir els barbers. Un personatge en veure'l diu que t una trista figura. Aix, el mateix Quixot, sense cap mena de vergonya, es fa nomenar com a pseudnim, "Cavaller de la Trista Figura", ja que ell ha llegit que tot cavaller n'ha de tenir un.

El protagonista, embogit per la lectura de nombroses novelles de cavalleries de l'poca i volent-ne emular els protagonistes, es fa nomenar cavaller. Per armar-se cavaller Don Quixot entra en un hostal que confon amb un castell, pren dues prostitutes com a donzelles, el porquerol pel trompeter que anuncia la seva arribada i l hostaler sorneguer com el governador del castell. La cerimnia s una burla, per Don Quixot s armat cavaller i marxa satisfet.

Aleshores surt a la recerca d'aventures per oferir-les a la seva princesa Dolsinea, figura que segons ell tot cavaller aventurer ha de tenir. Contnuament transforma la realitat: el seu encegament li fa veure castells on hi ha hostals, grans exrcits on hi ha un ramat de bens i una princesa on hi ha una pagesa. Fins que s venut a les platges de Barcelona i per ordre d'un batxiller, fent-se passar per cavaller, preocupat pel seu llastims estat, li ordena que se'n torni a casa, on mor un cop ha recobrat el seny. 

 Primera part.
Comena amb un prleg en el qual es burla de l'erudici pedantesca i amb uns poemes cmics, a mode de preliminars, compostos en llaor de l'obra pel mateix autor, qui no va trobar ning que volguera lloar una obra tan extravagant com esta, com sabem per una carta de Lope de Vega. En efecte, es tracta de, com diu el capell, una escritura desatada lliure de normatives que mescla lo "lric, pic, trgic, cmic" i on es fiquen entremig del desenrotllament histries de diversos gneres, com ara les de Grisstomo i la pastora Marcela, la novella El curioso impertinente, la histria del captiu, el discurs sobre les armes i les lletres, la de l'Edat d'Or, la primera eixida de Don Quixot i la segona amb el seu inseparable escuder Sancho Panza (la segona part narra la tercera i darrera eixida).

 Edicions .
La novella consta de dues parts: La primera, El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha, fou publicada el 1605. A l'agost d'aquell any hi havia dues edicions de Madrid, dues publicades a Lisboa, i una a Valncia. Una segona edici amb drets addicionals fou impressa pel regne d'Arag i Portugal. El 1607 se'n va fer una edici a Brusselles. La segona, intitulada Segunda parte del ingenioso cauallero Don Quixote de la Mancha, a finals del 1615. Aquesta segona part va ser impresa en la mateixa impremta que la primera, i fou reimpressa rpidament a Brusselles, Valncia (1616) i Lisboa (1617). Totes aleshores colnies sota domini espanyol. La primera part i la segona foren publicades a Barcelona com una de sola el 1617.

La inspiraci de Cervantes per a compondre esta obra va vindre, segons pareix, de l'anomenat Entrems de los romances, que era de data anterior (encara que a s discutit). El seu argument ridiculitza un llaurador que embogix creient-se heroi de romanos. El llaurador va abandonar la seua muller i es va llanar als camins, com va fer Don Quixot. Este entrems t una doble lectura: tamb s una crtica a Lope de Vega; qui, desprs d'haver escrit nombrosos romanos autobiogrfics en els quals contava els seus amors, abandon la seua muller i marx a l'Armada Invencible.

La primera part, en la qual s'allargava la prvia novella exemplar, es va repartir en quatre volums. Va assolir un xit formidable i va ser traduda a totes les llenges cultes d'Europa. Tanmateix, no va suposar un gran benefici econmic per a l'autor a causa de les edicions pirates. Cervantes noms va reservar privilegi d'impressi per al Regne de Castella, causa per la qual els regnes vens van imprimir Don Quixots ms barats que desprs vendrien a Castella. D'altra banda, les crtiques de carcter neoaristotlic vers la nova frmula teatral assajada per Lope de Vegada i el fet que s'inspirava en un entrems en qual se li atacava, supos atraure l'esqurria dels lopistes i del mateix Lope; qui, fins llavors, havia sigut amic de Cervantes. Aix va motivar que, el 1614, isquera una segona part de l'obra amb el nom d'Alonso Fernndez de Avellaneda.

Versi apcrifa d'Avellaneda.
Entre les dues dates aparegu una segona part apcrifa escrita per Avellaneda. En el prleg s'ofn greument Cervantes acusant-lo d'envejs, en resposta al greuge infligit a Lope, ofensa a la qual Cervantes respon a la segona part del seu llibre, on diu que per tal que no li tornin a plagiar l'obra, far que aquesta vegada Don Quixot mori al llit, sense que aix se'n pugui fer una continuaci.

L'identitat real ha estat subjecte de diverses teories, per no hi ha un consens entre els acadmics. L'important cervantista Mart de Riquer sospita que va ser un altre personatge real agreujat per la publicaci de la primera part, que apareix com a personatge fictici en l'obra, Gins de Pasamonte. La novella no s dolenta i s possible, fins i tot, que s'inspirara en la continuaci que estava elaborant Cervantes. Aix i tot, no s comparable a la que es va imprimir poc desprs. Cervantes jugaria amb el fet que el protagonista en la seua obra s'assabenta que hi havia un suplantador.

Relaci amb Catalunya.
Referncies dins el llibre.
Tirant lo Blanc.
Quan el rector del poble va a fer neteja dels llibres de cavalleries que havien embogit Don Quixot, desprs de topar-se amb desenes de llibres de cavalleries castellans, com Amads de Gaula, els quals llena per la finestra i ordena cremar, topa amb el llibre catal Tirant lo Blanc:
An a caure als peus del barber, qui, prenent-li desig de llegir son ttol, trob que deia: Llibre del valers e strenu cavaller Tirant lo Blanc. -Valga'm Du, exclam el rector, qui es trobi per ac Tirant lo Blanc! Doneu-me'l, compare, que faig compte com si hagus trobat un tresor de delcia i una mina d'entreteniment. s ac que parla del valers Kirieleyson de Montalb, de son germ Toms i del cavaller Fonseca, i no-resmenys que refereix les enginyoses sentncies de la donzella Plaerdemavida, les amors i falrnies de la vdua reposada, i com la senyora Emperadriu s'enamor del jove escuder Hiplit. Puc dir-vos amb veritat, senyor compare, que per son estil s aquest el millor llibre del mn: aqu els cavallers mengen, dormen i fins moren en llurs propis llits, fent testament ans de morir: encara s'hi troben moltes d'altres coses de qu estan desprovets tots els llibres d'orde consemblant. Amb tot, dec dir-vos que son autor, per tants despropsits com sens necessitat estamp, b mereixeria anar a les galeres per tota sa vida. Porteu-lo a casa, llegiu-lo i veureu com s veritat quant d'ell vos he dit.;

Perot de Rocaguinarda.
Abans d'arribar a Barcelona, el Quixot topa amb un tal Roc Guinard, que sens dubte es refereix al fams bandoler Perot de Rocaguinarda. Aquest li diu
No estigueu tan capficat, bon home, que no caigureu en les mans d'algun despiatat Ossiris, mes en les d'En Roc Guinard, les quals jamai han maltractat aquells de qui no ha degut ell prendre venja. ;

Alguns estudiosos han fet notar que en Perot de Rocaguinarda era l'enemic nmero 1 de la reialesa, i que per tant s grotesc pretendre que Cervantes sigui un noble (formant part de l'aristocrcia), tal com sost la historiografia oficial.

Barcelona.
L'nica ciutat que Don Quixot visita durant tota la novella s Barcelona, passatge que va del captol LVI fins al LXI. Quan ja en marxa, en parla en els segents termes:
archivo de la cortesa, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza nica;

 Traduccions del castell .
El mallorqu Jaume Pujol dugu a terme una traducci indita al catal d'aquesta novella entre 1835 i 1850. Eduard Tmaro va traduir la primera part del Quixot al catal (Barcelona, Impremta de Cristfol Mir, 1882). La primera traducci impresa gaireb ntegra del segle XIX fou la realitzada el 1891 pel catedrtic Antoni Bulbena i Tussell amb el ttol L'enginys cavaller Don Quixot de La Mancha; fou reimpresa el 1930 i el 2005. El sacerdot mallorqu Ildefons Rullan el tradu al dialecte mallorqu (L'enginys hidalgo Don Quixote de la Mancha, Felanitx, Impremta d'en Bartomu Rus, 1905-1906). Octavi Viader, el 1936 en fu tamb una traducci i Joaquim Civera i Sorman en va fer una altra a Barcelona (Editorial Tarraco, 1969)

Tanmateix, la nica traducci total, que inclou dhuc alguns poemes que els anteriors traductors havien deixat en castell, s la de l'advocat mallorqu i gran cervantista Josep Maria Casasayas, que hi dedic quaranta-vuit anys durant els quals la va reescriure vint vegades. En va imprimir noms vuit exemplars que regal a cadascun dels seus nts, ats que cap editorial va voler imprimir-la per al gran pblic. Aquesta traducci combina els diferents dialectes catalans i posseeix una mplia i erudita anotaci.

Una de les colleccions ms importants d'edicions del Quixot que existeixen al mn s la de la Secci Cervantina de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, que es basa en la collecci Bonsoms enriquida desprs per Joan Givanel.

Crtica.
Segons l'historiador Jordi Bilbeny i altres intellectuals, el Quixot forma part del conjunt de llibres censurats per la inquisici. Obligat a sser reescrit en llengua castellana. Segons ell, el procediment emprat fou el del desdoblament, tal com va passar amb Cristfor Colom. Aix, tot i que l'autor original fos un subdit de Valncia, aparegu un nou Cervantes castell, qui va morir amb tres llibres i els fills del qual foren analfabets. Altres fets dubtosos sn la partida de naixement, on es pot llegir Carvantes i es veu com la paraula Miguel hi s escrit al costat, possiblement posteriorment.



Referncies.


Enllaos externs.
L'ingenis hidalgo Don Quixot de La Mancha. Traducci online Eduard Tmaro;
El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha (ebook) ;
Audiobook: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha (1605) ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31292" title="Podarcis lilfordi colomi" nonfiltered="2551" processed="2542" dbindex="12647">

Podarcis lilfordi colomi s una varietat melnica de la sargantana gimnsia que habita a l'illa del Colomer, front a la costa Nord-Est de Mallorca.

 Estat de conservaci: .
Est protegida pel Reial Decret 439/1990, per la Directiva Hbitat i pel Conveni de Berna. 

 Consideracions sistemtiques/taxonmiques: .
Blanco i Gonzlez (1992) no consideren a aquesta subespcie.

 Descripci: .
Sargantana melnica de color negre metllic, ocelles blaus, amb puntuaci ventral i lateral blau ultramar; alt nombre d'escates dorsals i ventrals; mida intermitja, robusta (Mayol, 1985).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31296" title="Palau del Vidre" nonfiltered="2552" processed="2543" dbindex="12648">


Palau del Vidre (en francs, Palau-del-Vidre) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31297" title="Bula d'Amunt" nonfiltered="2553" processed="2544" dbindex="12649">


Bula d'Amunt (, en francs Boule-d'Amont) s un municipi del Rossell. S'hi troba el priorat de Santa Maria de Serrabona. Consta, a ms de Bula d'Amunt, dels nuclis  d'Arss i el Venat de Baix.

 Enllaos externs .
Informaci sobre el municipi ;
 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31298" title="Montoriol" nonfiltered="2554" processed="2545" dbindex="12650">


Montoriol (, en francs Montauriol) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31299" title="Terrats" nonfiltered="2555" processed="2546" dbindex="12651">


Terrats s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31300" title="Vingrau" nonfiltered="2556" processed="2547" dbindex="12652">

Vingrau s un municipi del Rossell. Situat al lmit entre la Catalunya del Nord i el Llenguadoc, el parlar s de transici vers l'occit. L'etimologia popular fa derivar el nom de vint graons en referncia al pas de l'Escala que separa la serra de Vingrau. El ms probable s que derivi d'un nom de persona germnic Winigaud.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31301" title="Cameles" nonfiltered="2557" processed="2548" dbindex="12653">


Cameles (, en francs Camlas) s un municipi del Rossell que consta del nucli homnim i de Polig i Vallicrosa.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31302" title="Bulaternera" nonfiltered="2558" processed="2549" dbindex="12654">


Bulaternera (ms correctament Bula de Terranera o tamb Bula d'Avall, en francs Bouleternre) s un municipi del Rossell.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31311" title="Llista d'illots de les Balears i les Pitises" nonfiltered="2559" processed="2550" dbindex="12655">
Relaci d'illots litorals agrupats per cada illa de les Balears i les Pitises:



 Enllaos externs .
Atles de les illes Balears;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31312" title="Nmada" nonfiltered="2560" processed="2551" dbindex="12656">

Es diu que una persona o un poble s nmada quan no t un territori fix com a residncia permanent, sin que se'n desplaa amb freqncia d'un lloc un altre. L'esmentat hbit s un estil de vida, una forma de subsistncia i t una organitzaci social, poltica, religiosa, administrativa i econmica adaptada a aix. El nomadisme en designa una de les formes de subsistncia ms antigues i llargues i desenvolupament hum i s objecte d'estudi de la histria, l'antropologia, l'arqueologia, la sociologia i l'etnografia, especialment. Si b la humanitat sencera va ser nmada durant tota la seva Prehistria i per a molts el nomadisme representa un estat primitiu del desenvolupament hum, el cert s que el nomadisme segueix vigent i al contrari s tan vlid i dignificant com el sedentarisme. s grcies al nomadisme que es va poblar el planeta durant millennis i grcies al mateix que la humanitat va sobreviure i es va adaptar a fenmens naturals com les glaciacions o territoris hostils com els deserts.

Tots els pobles prehistrics van ser nmades abans de desenvolupar-se l'agricultura i la ramaderia. Caadors i recollectors que viatjaven constantment desprs dels animals dels quals s'alimentaven, guiats principalment per la seva intuci. Si partim del fet que la Prehistria s el temps ms llarg de la humanitat (fins a 250 milions d'anys des de l'evoluci humana), es pot dir que l'sser hum ha viscut ms temps sobre el planeta com a nmada que com a sedentari. Si b nombrosos pobles de la terra es van assentar desprs del descobriment de l'agricultura a comenaments de l'Holoc (fa aproximadament 10 mil anys), aix no va significar l'extinci del nomadisme i en l'actualitat aquest existeix als cinc continents com recordo dels orgens ms primognits de la humanitat. Si b es diu que el nomadisme s el desplaament constant d'un grup hum, aix no vol dir que sigui indiferent a un determinat territori. En general els pobles nmades guarden uns certs lmits dins d'una regi i pel mateix no existeix en els nostres temps el cas d'una tribu nmada que sigui per exemple de l'Amazones i acabi a les Pampes argentines.

 Nomadisme .

El nomadisme s un sistema de vida d'alguns grups humans que es desplacen peridicament o constantment d'un lloc a un altre cercant condicions de vida millors, el que origina un tipus de poblament especfic. A l'origen seria la cerca d'aliments el que va motivar el desplaament de les persones, com a conseqncia d'una economia basada a la recollecci i la caa, per les grans societats nmades practiquen la ramaderia i la causa del desplaament cal trobar-la a la mobilitat del bestiar a la cerca de pastures. La humanitat va viure en estat nmada durant tot el paleoltic, i no va ser fins el mesoltic que poc a poc va comenar a esdevenir seminmada per comenar a sedentaritzar-se durant el neoltic.

El nomadisme s'associa habitualment a una organitzaci social de tipus tribal ats que avui noms aquest tipus de societats practica una economia nmada o seminmada. Alguns pobles del desert com els beduins o els tuaregs i tamb d'altres de les estepes de l'sia Central encara practiquen aquest mode de vida malgrat els estats que travessen els intenten sedentaritzar.

 Validesa .

El nomadisme no significa que un grup hum sigui retardat, primitiu o marginal. Si el nomadisme s ms antic que el sedentarisme, t la mateixa validesa que aquest ltim i pel mateix els pobles nmades mereixen el respecte per la seva identitat cultural i el seu estil de vida. El nomadisme est sovint relacionat amb una forma d'organitzaci tribal o el que els antroplegs anomenen una societat segmentria, s a dir una societat estructurada en llinatges, clans, tribus i eventualment confederacions tribals. Exemples d'aquests grups en l'actualitat sn els esquimals a Groenlndia, poblacions amazniques a Sud-Amrica, xiximeques a Mxic, els tuaregs al desert del Shara i algunes poblacions d'sia Central. Nombrosos grups del poble zngar practiquen tamb aquesta manera de vida a Europa, aix com els beduns rabs.

 Prehistria .

La Prehistria constitueix el temps nmada per excellncia. L'esmentat factor va permetre que tots els continents fossin poblats davant de l'aven de l'home primitiu a la recerca d'aliments per a la seva supervivncia o per alteracions de fenmens naturals (migraci de les espcies animals preferides, extinci de les mateixes, canvis geolgics i climtics). El desplaament hum es calcula va comenar fa uns dos milions sis-cents mil anys des de l'frica. Fa 1 mili 800 mil anys es trobava en el Orient Mitj. Fa 1 mili d'anys es trobava a sia i a Europa. Fa 50 mil anys va arribar a Amrica i fa uns 40 mil anys a Oceania, aquests dos ltims continents els de poblaci ms recent humana. Per tant, el poblament del planeta es va donar en un temps molt llarg i de manera molt lenta. Per exemple, perqu l'sser hum passs de l'frica al Mitj Orient va tardar 8 mil anys. Les formes de viure, el desenvolupament, la cultura i altres de l'home prehistric continuen sent un misteri i objecte de permanent estudi. El que se sap de com va viure la humanitat prehistrica s en part grcies als pocs rastres arqueolgics deixats i a l'observaci del comportament d'aquells pobles nmades que han continuat fidels a aquesta millenria forma de supervivncia.

 Poblats nmades actuals .




 Vegeu tamb .

 Sedentari;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31314" title="Pigment" nonfiltered="2561" processed="2552" dbindex="12657">
 
Un pigment s un material que canvia el color de la llum que reflecteix com resultat de l'absorci selectiva del color. Aquest procs fsic s diferent a la fluorescncia, la fosforescncia i altres formes de luminescncia, en les quals el propi material emet llum. 

Molts materials selectivament absorbeixen certes ones de llum, depenent de la seva longitud d'ona. Els materials que els ssers humans han triat i produt per a ser utilitzats com pigments en general tenen propietats especials que els tornen ideals per a acolorir altres materials. Un pigment ha de tenir una alta fora tenyidora relativa als materials que acoloreix. A ms ha de ser estable en forma slida a temperatura ambient. 

Els pigments sn utilitzats per a tenyir pintura, tinta, plstic, txtils, cosmtics, aliments i altres productes. 

La majoria dels pigments utilitzats en la manufactura i en les arts visuals sn colorants secs, usualment en forma de pols fi. Aquesta pols s afegida a un vehicle o matriu, un material relativament neutre o incolor que actua com a aglutinant. 

Per a aplicacions industrials, aix com artstiques, la permanncia i l'estabilitat sn propietats desitjades. Els pigments que no sn permanents sn anomenats fugitius. Els pigments fugitius s'esvaeixen amb el temps, o amb l'exposici a la llum, mentre que d'altres acaben per ennegrir. 

Generalment es fa distinci entre un pigment, el qual s insoluble en el vehicle (formant una suspensi), i un tint, el qual o s un lquid o s soluble en el vehicle (resultant en una soluci). Un colorant pot ser un pigment o un tint depenent del vehicle en el que s'usa. Tot i que a vegades la distinci entre uns i altres resulta confusa.

 Grups de pigments . 
 

Pigments d'arsnic: Verd de Pars ;
Pigments de carboni: Negre de carb, negre ivori, negre vinya, negre de fum;
Pigments de cadmi: Verd cadmi, vermell cadmi, groc cadmi, taronja cadmi ;
Pigments d'xids de ferro: Caput Mortuum, vermell xid, ocre vermell, vermell veneci ;
Pigments de crom: xid de crom verd, groc crom ;
Pigments de cobalt: Blau cobalt, blau ceruli, violeta de cobalt, groc cobalt ;
Pigments de plom: blanc de plom, groc Npols, albaialde, tetrxid de plom;
Pigments de coure: Verd de Pars, blau egipci ;
Pigments de titani: Blanc de titani, groc de titani, Negre de titani ;
Pigments de mercuri: Bermell ;
Pigments de zinc: Blanc de zinc ;
Pigments d'argila: Siena natural, siena torrada, ombra natural, ombra torrada, ocre ;
Pigments biolgics: Alitzarina, carmes alizar, anyil, cochinilla, prpura de Tir, ftalocianina;


Pigments en ssers vius.
Llista no completa
Melanina;
Hemoglobina;
Urea;

Altres pigments com a material.

Blau de Prssia;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31319" title="Illa del Rei (Ma)" nonfiltered="2562" processed="2553" dbindex="12658">

L'Illa del Rei s un illot del Port de Ma situat davant del Poble d'es Castell (al Sud) i de cala Llonga (al Nord), a Menorca.

Aix anomenada per ser l'indret on va desembarcar el rei Alfons III, l'any 1287, quan va arribar per conquerir l'illa als musulmans. 

La caracteritza la silueta de les runes de l'antic hospital militar, construt pels anglesos el segle XVIII. Durant la dominaci britnica va ser anomenada Bloody Island (illa sanguinolenta) per les seves funcions d'hospital. El recinte va funcionar fins a mitjans del segle XX, quan fou abandonat i va iniciar-se una profunda decadncia. 

Tamb es conserven encara les restes d'una baslica paleocristiana del segle VI dC.

Hi viu una sargantana endmica, la Podarcis lilfordi balearica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31321" title="Rm" nonfiltered="2563" processed="2554" dbindex="12659">

Rm s la ms meridional de les illes Frisones Septentrionals habitades que hi ha a Dinamarca. Est situada entre Sylt i Mand. T una superfcie de 130 km2 i hi viuen menys de 1000 persones. Administrativament pertany al municipi de Skrbk.

Un dic de 9 km uneix l'illa amb terra ferma. Hi ha tamb transbordadors fins a Havneby, poble de l'illa. Com les altres illes Frisones, Rm ha canviat de dimensions a travs de la histria. 

Durant molt de temps la pesca fou la principal font d'ingressos de l'illa. Amb el temps el comer hi guany importncia, tot i que avui en dia l'illa viu essencialment del turisme. Aix, actualment disposa de museus, monuments i un parc d'atraccions, a ms de les platges.

Enllaos externs.
Informaci turstica de l'illa (en dans, angls i alemany)


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31322" title="San Francisco" nonfiltered="2564" processed="2555" dbindex="12660">

 
San Francisco s una ciutat del nord de Califrnia, a la costa oest dels Estats Units. Est situada a una pennsula plena de turons que separa la Badia de San Francisco de l'Oce Pacfic. s la quarta ciutat ms poblada de l'estat amb 776.773 habitants, si b la seva rea metropolitana supera els 7 milions d'habitants, essent no noms de les ms importants dels Estats Units sin del mn sencer, on grcies a l'activitat de Silicon Valley ha estat pionera en la revoluci informtica.

Situada prop de la falla de San Andrs, la ciutat pateix terratrmols amb certa regularitat, el ms important dels quals fou el del 1906 i n'oblig una reconstrucci quasi total.


Histria. 
De 10.000 a 20.000 anys abans de l'arribada dels europeus l'rea de la badia estava ja habitada pels nadius americans. Quan van arribar els europeus van trobar la zona situada entre la costa entre Point Sud i la badia de San Francisco habitada per la tribu dels Yelamu. 

El temps i la geografia del lloc va dur als primers exploradors europeus, incloent Juan Rodrguez Cabrillo i Francis Drake (qui prendria terra unes poques milles ms al nord en Point Reyes) a passar de llarg el pas del Golden Gate i no entrar en la badia de San Francisco. 
 
Aix va canviar el 1770 quan una expedici espanyola dirigida per Gaspar de Portol va descobrir la badia, reclamant aquest lloc en el nom d'Espanya, i registrant-la en els mapes oficials. El 28 de mar de 1776, l'espanyol Juan Bautista d'Anza va crear l'actual ciutat de Presidi de San Francisco i la missi San Francesc d'Asss (coneguda en l'actualitat com "Missi Dolores"), on es van installar els missioners provinents del Convent de la Santa Creu de Santiago de Quertaro, Mxic 

El 1792 l'explorador britnic George Vancouver va establir un petit assentament prop de la vila de Yerba Buena que es va convertir en una petita base per a anglesos, russos i altres comerciants, exploradors i colons europeus. A causa de la distncia de la seva situaci i els consegents problemes logstics, l'rea estava allada, subdesenvolupada i dispersament poblada. Es va convertir en part de l'independent Mxic el 1821. 

El 1833 la Missi de San Francesc d'Asss va ser abandonada. Les tribus locals de Ohlone i Miwok virtualment es van extingir durant aquesta mateixa poca a causa de les malalties i guerres amb els colons europeus. 

El desenvolupament per part de la poblaci no hispana va comenar el 1822, quan Willian Richardson, un ballener angls, va reconstruir una part de Yerba Buena en el que ara s Portsmouth Square en el Barri Xins. Yerba Buena va romandre com una petita ciutat fins que va explotar la guerra Mxic-Estats Units el 1846. Una fora naval sota el comandament del comodor John D. Sloat va reclamar la zona per als Estats Units i va canviar el nom a "San Francisco" el 30 de gener de 1847. 

El 18 d'abril de 1906 es va produir un terratrmol devastador resultat de la ruptura de ms de 270 milles de la falla de San Andrs des de San Juan Bautista fins a Eureka amb epicentre en algun punt del mar proper a la costa de San Francisco. El United States Geographical Survey estima que el tremolor va tenir una magnitud de 7,8 en la Escala de Richter. Les canonades d'aigua es van trencar i els incendis que van seguir al terratrmol van estar sense control durant dies destruint aproximadament el 80% de la ciutat, incloent la major part del centre de la ciutat. Molts residents van quedar atrapats entre les inundacions i els incendis, l'evacuaci a travs de la badia va salvar milers de vides. 

 
Es van establir camps de refugiats a Golden Gate Park, Ocean Beach i altres zones subdesenvolupades de la ciutat. El nombre oficial de morts en aquella poca va ser de 478, encara que el 2005 va ser revisat a ms de 3000. El baix nombre de vctimes inicials va consistir en un engany creat per les autoritats estatals i federals qui van pensar que publicar el nombre real de morts podria danyar els esforos per a la reconstrucci de la ciutat, aix com tamb podria danyar a la moral del pas. 

 

San Francisco va adoptar ms tard unes normes constructives summament exigents quant a la protecci antissmica. El pont de la badia de San Francisco a Oakland es va obrir el 1936 i el Pont del Golden Gate el 1937. Durant la segona guerra mundial San Francisco va ser el principal punt d'embarcament per a la guerra del pacfic. 

El 1945 va tenir lloc en San Francisco la conferncia que va donar lloc a la Organitzaci de les Nacions Unides. La Carta de les Nacions Unides es va signar el 26 de juny.  

En els anys 90 San Francisco es va convertir en un formiguer de noves empreses de tecnologia que s'acumulaven sobretot en la zona de 3rd Street fins a 6th Street. Empreses com Oracle Corporation o United Airlines sn originries de San Francisco. Al ser la ciutat ms propera a Silicon Valley serveix d'atractiu per a moltes noves empreses que prefereixen treballar en un nucli urb.

Barris.
 Castro;
 ChinaTown;
 Cow Hollow;
 Fillmore;
 Financial District;
 Fisherman's Wharf;
 Haight Ashbury;
 Marina;
 Mission Bay;
 Nob Hill;
 New Fillmore;
 Pacific Heights;
 Potrero;
 Presidio;
 Richmond;
 Sea Cliff;
 South of Market (Soma);
 Showplace Square;
 Sunset;
 Telegraph Hill;
 Tenderloin;
 Twin Peaks;
 Western Addition;

LLocs d'inters.
 Pres d'Alcatraz;
 Pont del Golden Gate. ;
 Fisherman's Wharf. Port Turstic de la Ciutat;
 Lombard Street;
 Chinatown;
 Japantown;
 San Francisco Museum of Modern Art;
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31323" title="Sumo" nonfiltered="2565" processed="2556" dbindex="12661">
El sumo (  ) s un art marcial japons.



 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31324" title="Antonio Escobar Huertas" nonfiltered="2566" processed="2557" dbindex="12662">
Antonio Escobar Huertas (Ceuta, 14 de novembre de 1879 - Barcelona, 8 de febrer de 1940). Fou un militar espanyol.

Fill, germ i pare de militars i d'una monja adoratriu, era tinent coronel de la Gurdia Civil destinat a Barcelona quan es produ la sublevaci militar del 18 de juliol de 1936. Catlic i conservador, es mostr fidel al seu jurament al govern de la repblica, i result decisiu en la derrota de la sublevaci a Barcelona.

Al comenar la sublevaci, es pos immediatament a les ordres del president de la Generalitat Llus Companys i Jover.Sempre consider un error que no es desarmes a les milcies anarquistes desprs del  fracs de la sublevaci i s'oposa a que se'ls conceds el control casi total de la ciutat. La crema de convents i l'assassinat de religiosos que varen seguir al fracs de la sublevaci a Barcelona l'afectaren profundament, per va mantenir el seu comproms amb el govern republic legalment establert.

Havent guanyat la confiana del president Azaa, desprs de la transformaci de la Gurdia Civil en la Gurdia Nacional Republicana, n'Escobar s'incorpor a l'Exrcit del Centre, combatent a Talavera, Escalona i Navalcarnero intentant aturar l'avan de les tropes sublevades cap a Madrid. El varen ferir a la Casa de Campo de Madrid durant la batalla de Madrid, per la qual cosa es va estar en reps alguns mesos. Durant la seva convalescncia, va anar alguns dies al santuari de Lourdes a Frana, amb perms exprs del president Azaa. A pesar de tenir l'oportunitat de quedar-se a Frana, va tornar al territori republic. Un motiu de tristesa va ser saber que un dels seus fills que combat a l'exercit franquista (el seu fill, el tinent d'infanteria Jos Escobar Valtierra, moriria a la batalla de Belchite).

Posteriorment fou nomenat Director General de Seguretat de Catalunya, amb el que el govern de la Repblica es feia crrec de l'ordre pblic a Catalunya, el dia abans dels fets de maig de 1937. Acabat d'arribar a Barcelona va sser greument ferit en un atemptat. Una vegada recuperat, prengu part a la batalla de Brunete i en accions a la zona de Terol, formant part de l'exrcit de Llevant. El juliol de 1938 s ascendit a general en cap de l'Exrcit d'Extremadura. El 26 de maig de 1939, seguint ordres de la Junta de Defensa casadista, es rendeix amb les seves tropes al general Yage a Ciudad Real.

El general Yage li ofereix una avioneta per fugir a Portugal (Escobar era l'nic general de l'Exrcit Popular Republic que quedava a Espanya), per el general Escobar prefereix compartir la sort de les seves tropes.

Irnicament jutjat per rebelli militar, va ser condemnat a mort. Malgrat la petici de l'Esglsia Catlica (cardenal Segura) de qu fos indultat, en Franco no va cedir i el general Escobar va ser afusellat als fossars del castell de Montjuc el 8 de febrer de 1940. El propi Escobar dirig la seva execuci i el mateix escamot de la Gurdia Civil va retre honors militars al seu cadver.


 Obres bassades en la seva biografia .
 La guerra del general Escobar (1983), de Jos Luis Olaizola, ISBN 84-320-5561-1. Premi Planeta de 1983.
 Memorias del General Escobar (1984). Pellcula dirigida per en Jos Luis Madrid, protagonitzada per Antonio Ferrandis, Fernando Guilln i Jess Puente, amb gui del capit Pedro Masip Urios, ajudant de camp del general Escobar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31325" title="Mossos d'Esquadra" nonfiltered="2567" processed="2558" dbindex="12663">


La Policia de la Generalitat de Catalunya - Mossos d'Esquadra sn la fora de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia amb competncies integrals mitjanant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983 pel Parlament de Catalunya
. 

 Histria .

Els seus precedents es remunten al segle XVIII. Van ser creats com a Esquadres de Paisanos Armats amb la finalitat de mantenir l'ordre pblic en substituci del sometent i acabar amb els reductes dels Miquelets partidaris de l'arxiduc Carles. 

Van ser legitimats per un reial decret del Capit General de Catalunya amb data de 24 de desembre de 1721, i s per tant la fora de policia civil ms antiga d'Europa. El seu primer comandant fou el filipista Pere Anton Veciana.

Al llarg dels anys, ha passat per diverses vicissituds, i algunes poques ha estat sota el comandament militar espanyol, per des de 1980 est a les ordres de la Generalitat de Catalunya.

El 1994 va comenar un procs de substituci de les forces de seguretat de l'Estat en les funcions d'ordre pblic i seguretat ciutadana, quedant la Gurdia Civil i la Policia Nacional dedicades a combatre el terrorisme, la immigraci illegal i algunes altres funcions que sn de la seva exclusiva competncia. La primera competncia exclusiva del cos dels Mossos fou la del trnsit que fou assumida ntegrament l'1 de desembre del 2000. Aquest procs de substituci ha culminat l'1 de novembre de 2008 amb el desplegament del cos a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona assumint les competncies en matria de seguretat ciutadana.

 Desplegament territorial .


L'1 de desembre de  1994 va comenar a la comarca d'Osona el procs de substituci del Cos Nacional de Policia i de la Gurdia Civil en les funcions d'ordre pblic i seguretat ciutadana, quedant aquests cossos, a les comarques on successivament es va produint la substituci, dedicats a tasques relatives a les competncies exclusives de l'Estat, com la expedici dels documents oficials d'identitat, la immigraci o el control de fronteres entre altres tasques .

Un dels moments ms importants en el procs de substituci va ser el 1 de novembre de 2005, quant els Mossos d'Esquadra substitueixen a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a la ciutat de Barcelona. Desprs de 15 anys de l'inici del desplegament l'1 de novembre de 2008 es culmina amb la presncia de 14.150 agents distributs en nou regions policials.

Actualment (2008) el cos esta sota les ordres del Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participaci de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura.







 PDF Desplegament 2007;
 PDF Desplegament 2008;
 PPS Fi del desplegament: el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya 1994 - 2008;

 Uniforme de gala .

Un cop transferides les competncies sobre la secci de Mossos d'Esquadra a la Generalitat de Catalunya, l'any 1980, s'estableix en un decret de l'any 1981 que entre les funcions prpies del cos hi ha les de retre els honors corresponents d'acord amb les normes que el regulen. Posteriorment, l'any 1983, es modifiquen alguns elements de l'uniforme tradicional dels Mossos d'Esquadra: Amb motiu de grans solemnitats i ocasions especials portaran l'uniforme de gala, que ser idntic a l'uniforme tradicional, per amb barret de copa amb escarapella de Catalunya a la banda esquerra, espardenyes i guants blancs. Per finalitzar, el decret 184/1995 ja descriu l'uniforme de gala tal com el coneixem actualment.

Pel que fa al calat, especifica que consisteix en unes espardenyes amb cinta blava i mitjons blancs, o sabates, en circumstncies climatolgiques adverses, que han de ser de cuir de color negre i amb cordons. Si b l'aspecte que ms crida l'atenci sobre la uniformitat de gala s l's de l'espardenya de Valls i el barret de copa alta amb escarapella de Catalunya, aquest s un fet que respon a la tradici histrica. 

La llegenda popular i potica considera que els Mossos portaven espardenyes i barret de copa perqu en el seu ideari hi havia la doble voluntat de servir de la mateixa manera els pobres i els rics. Les espardenyes representarien els ciutadans ms humils, i el barret de copa, les classes ms afavorides. La segona versi, menys potica per amb ms concordana amb la realitat, diu que el calat tradicional a la Catalunya rural dels segles anteriors era l'espardenya de cnem trenat, i el barret de copa era la pea que es portava al cap a les ciutats del segle XIX. 

Un altre aspecte que destaca de la uniformitat s el cord de 90 cm de color blanc que penja a la dreta del cintur. Sn reproduccions de les manilles que feien servir els Mossos per immobilitzar els malfactors i brivalls de l'poca.

 Graus .

El cos s'estructura de la segent forma:

Escala Superior

 Comissari;
			
 Intendent;

Escala Executiva

 Inspector;

Escala Intermdia

 Sotsinspector;
			
 Sergent (<<);

Escala Bsica 

 Caporal (<);
 		
 Mosso				;


 Unitats i rees que formen el CME.

 Unitat de Seguretat Ciutadana (USC);
 Grup Especial d'Intervenci (GEI);
 Comissaria General d'Investigaci Criminal (CGIC);
 Policia cientfica;
 Brigada Mbil (antiavalots);
 Unitat de Trnsit;
 TEDAX (Desactivadors d'explosius);
 Subsol;
 Canina;
 Unitat subaqutica;
 rea Central de Policia Administrativa;
 rea d'escortes;
 rea de Comunicaci - Oficina del Portaveu;
 Unitat de medi ambient;
 rea penitenciria;
 Unitat de menors;
 Grup de Muntanya;


 Referncies i bibliografia disponible .

 Crnica d'un compte enrere: histria recent dels Mossos d'Esquadra. Pere Jan i Snchez; Dria Editors SL, 2003. ISBN 13: 978-84-95400-17-8.

 Enllaos externs .


Pgina oficial dels Mossos d'Esquadra;
Histria del cos;
Article titulat Los Mossos empiezan a substituir a la Polica y la Guardia Civil en la ciudad de Vic, publicat a La Vanguardia el 2/12/2008  ;
 Article titulat Els Mossos tornen a Barcelona publicat al diari El Punt el 6/11/2005 amb la histria del cos a la capital catalana;

 Vegeu tamb .
 Histria del Dret catal;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31326" title="Ciment" nonfiltered="2568" processed="2559" dbindex="12664">
El ciment s un conglomerant hidrulic artificial de naturalesa inorgnica (conglomerant hidrulic vol dir que endureix barrejat amb aigua). s un dels materials de construcci ms importants que hi ha, si b gaireb mai s'empra sol. Barrejat amb aigua i rids forma el formig. Si els rids de la barreja sn molt fins (sorra), hom anomena la barreja morter.

Per analogia, en geologia s'anomena ciment al material d'uni d'algunes roques sedimentries, principalment conglomerats. Aquest material sol ser carbonat clcic.

 Tipus de ciment .
Hi ha diverses menes de ciment:
Ciments amb addicions: Ciments prtland als quals s'han agregat altres substncies, en proporci superior al 5%, per tal de millorar-ne les propietats o reduir-ne el cost. Les substncies afegides al ciment en proporcions menors del 5% s'anomenen additius. Les addicions ms habituals sn el filler calcari (roca calcria molta) i les addicions formades per slice en estat amorf (microslice, escries d'alt forn i cendres volants).
Ciment d'aluminat clcic (tamb conegut com a "alumins"): Format per calcries i bauxites. Adquireix resistncia en un termini fora ms breu que el ciment prtland, per aquesta resistncia disminueix amb els anys, sobretot si l'elaboraci del formig o les condicions ambientals no han estat les adequades a aquest tipus de ciment. A ms, la protecci qumica que ofereix a les armadures s molt inferior a la que ofereix el ciment prtland. Actualment est molt restringit el seu s en estructures.
Ciments naturals: Sn ciments formats per clinqueritzaci de roques en qu de forma natural es troben barrejats el carbonat clcic i els silicats. En distingim els rpids i els lents:
 Ciment natural rpid o ciment rpid: Endureix en qesti de minuts i pastat noms amb aigua (sense rids) es fa servir com un morter de poca resistncia per treballs en qu sigui til aquest enduriment rpid, com ara les arestes per fer un arrebossat. ;
 Ciments naturals lents: Tenien propietats semblants al prtland per molt menys qualitat (sobretot una resistncia inferior). S'havien fet servir com alternativa ms econmica al ciment prtland, sobretot en fonaments, per actualment han caigut en dess.

Ciment Prtland.
El ciment prtland s format per silicats i aluminats clcics que han fet presa amb aigua. La seva resistncia mecnica augmenta amb el pas del temps. S'obt a partir d'una barreja de roca calcria i argiles, moltes finament, que se sotmeten al procs de clinqueritzaci, consistent en la cocci a altes temperatures, amb fusi parcial. El prtland i els seus derivats (els ciments amb addicions i el ciment blanc) es molen juntament amb una petita quantitat de guix com a regulador de presa (si no n'hi hagus, el ciment solidificaria rpidament en contacte amb l'aigua).
El ciment prtland s habitualment de color gris, degut a la presncia en la seva composici de silicats de ferro procedents de les argiles i calcries emprades en la seva fabricaci. S'obt ciment blanc fent servir matries primeres sense ferro i cuidant el procs de fabricaci per tal que no es contamini. Sobretot, cal evitar que els molins de cru (o sigui, els que molen les matries primeres conjuntament abans de la seva cocci) tinguin elements abrasius d'acer en contacte amb el material, ja que el seu desgast contaminaria el cru amb materials ferrosos. El ciment blanc s'empra per a fabricaci de formigons blancs o de colors, ja que admet diversos tints. Tamb es fa servir, normalment tenyit, per a la preparaci de beurades (pastes de ciment i aigua) per rejuntar enrajolats.

Producci del ciment prtland .
Les matries primeres del ciment prtland sn calcria (CaO), slice (SiO2), almina (Al2O3), i xid de ferro (Fe2O3). Aquests components es combinen apropiadament per produir els diversos tipus de ciment prtland. Les matries primeres seleccionades sn moltes, i es barregen en proporcions idnies per aconseguir la composici desitjada. La barreja es mant desprs en un forn rotatori on es calenta a temperatures entre 1400 i 1650 C. En aquest procs la barreja es converteix qumicament en un ciment endurit (clnker) que seguidament es fa refredar y es polvoritza. Una petita quantitat de guix es agregada al ciment per tal de controlar el temps de preparaci del formig. 

Tipus de ciments prtland .
 Tipus I. s el ciment prtland normal per s general. S utilitza on el formig no s exposat a un gran atac de sulfats d l aigua o del sl, o on no es produir un increment important de la temperatura degut al calor generat per la hidrataci del ciment. Aplicacions tpiques del formig del tipus I sn voreres, edificis, ponts, alcantarillat i embassaments de formig reforat.
 Tipus II s utilitza en llocs on pugui existir un atac moderat de sulfats, com les estructures de desgus on les concentracions de sulfat en aiges residuals son ms grans del normal. ;
 Tipus III, aquest ciment es un tipus de ciment de resistncia prematura que desenvolupa grans resistncies en un perode curt de temps. S utilitza quan el encofrats o motlles del formig es trauran rpidament.
 Tipus IV, s un ciment de baix calor de hidrataci que s utilitza quan la quantitat de calor ha de ser mnima. El tipus IV de ciment prtland  es reserva per estructures massisses de formig.
 Tipus V, s un ciment que s utilitza quan el formig est exposat a elevats atacs de sulfats com el formig exposat a terres i aiges residuals amb alt contingut en sulfat.

 El consum aparent de ciment com a indicador econmic .

El consum de ciment d'una economia reflecteix l'activitat econmica del sector de la construcci. Com que el consum de ciment s una dada difcil d'obtenir directament, es fa servir com a indicador el consum aparent de ciment, mesurat en milers de tones i que es calcula a partir de variables ms fcils d'obtenir:

Consum aparent de ciment = Producci de ciment i clnquer+ Importacions de ciment i clnquer - Exportacions de ciment i clnquer

 Enllaos externs .

 Agrupaci de Fabricants de Ciment de Catalunya;
www.cimento.org - The World of the Cement ;
www.cimentobrasil.com - Brazil Cement ;
Consum aparent de ciment a Catalunya i Espanya, a la plana de l'Idescat;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31329" title="ranos" nonfiltered="2569" processed="2560" dbindex="12665">
ranos o Ur (del grec        ) era un du primordial de la mitologia grega, la personificaci del cel. Un element mascul, el que fecunda a la terra (Gea), un element femen. Gea s la Mare Terra i ranos el Cel, i actuen com esposos ja que el cel cobreix Gea completament; s l'nic sser a la seva mesura. Els romans el van associar amb el seu du Caelus.

El mn abans de la seva creaci era el Caos, la buidor primordial abans que s'instaurs l'Ordre. Segons unes tradicions, ranos i Gea van nixer d'ter i d'Hmera, mentre que en unes altres apareixen com a fills de Nix (la nit) i fins i tot ranos apareix com a fill de Gea sense que intervingui cap element mascul, igual que les muntanyes i que Pontos.

Fills d'ranos i de Gea sn els sis Titans i les sis Titnides. I tamb els tres primers Ciclops, els tres Centimans i segons la tradici elegida tamb altres dus i deesses. ranos tenia por que algun dels seus fills el destrons i per aix els mantenia ocults dins del ventre de la seva mare. Per Gea va donar una fal a Cronos, un dels Titans, i aquest va tallar els genitals al seu pare. Del membre caigut al mar en va nixer Afrodita i de les gotes de sang que van rajar de la ferida en van sortir els Gegants, les Ernies i les Melades.

 Enllaos externs .
 http://mitosdelcielo.iespana.es/catala/uracat.htm;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31330" title="Jpiter (mitologia)" nonfiltered="2570" processed="2561" dbindex="12666">


En la mitologia romana Jpiter s el du suprem del cel i cap del pante. La seva figura evoluciona a partir del mem  de Dyeus havent estat molt influenciat per Zeus amb el que va ser identificat pels romans.

Vegeu tamb.
Consentes Dii;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31331" title="Afsluitdijk" nonfiltered="2571" processed="2562" dbindex="12667">



L'Afsluitdijk (dic de tancament) s un dic que connecta el nord d'Holanda Septentrional amb la provncia de Frsia, als Pasos Baixos, tot tancat l'IJsselmeer, separant-lo del Mar de Wadden.

T una longitud de 32 km amb una amplada de 90 m, i una alada original de 7,25 m sobre el nivell del mar. Tot i que inicialment estava previst que per sobre seu hi passessin tant una via de tren com una carretera, al final, l'espai de la primera fou aprofitada per l'eixamplament de la segona, que actualment s una autopista de dos carrils per banda (l'A7 o E22).

Histria i importncia.
El 1886 s'establ per part de notables locals l'Associaci del Zuiderzee ambl l'objectiu de determinar si era possible el seu tancament i polderitzaci. L'enginyer Cornelis Lely n'era un membre prominent i disseny el 1891 el primer pla de tancament. El 1913, mentre Lely era ministre d'obres pbliques, el programa de polderitzaci fou adoptat pel govern, malgrat les protestes del sector pesquer. El 1916 unes inundacions per culpa dels temporals i marees meteorolgiques que peridicament afectaven les localitats de la zona foren l'element detonant per a l'aprovaci del projecte, que s'esdevingu el 1918 al parlament neerlands.

El juny 1920 s'obr a concurs la primera part de les obres: la construcci d'un dic de 2,5 km connectant Holanda Septentrional amb l'illa de Wieringen. Amb aquest projecte s'adquir molta experincia per a la posterior execuci de la totalitat de l'obra.

La construcci del tram principal comen el gener del 1927. Es treballava a quatre llocs diferents: ambds extrems i dues illes especialment construdes per a l'obra: Breezand i Kornwerderzand, ja en el traat del dic. El material ms emprat foren heterognies restes morrniques glacials, que a ms d'haver-se demostrat millors que sorra o argila pures, tenien l'avantatge de ser bastament disponibles tant a Holanda com amb el simple dragatge del fons del Zuiderzee. Els fonaments del dic sn blocs de pedra enfonsats.

El mtode de construcci fou essencialment martim, amb vaixells abocant el material morrnic en dues lnies paralleles tot seguint el traat previst. L'espai entre elles era omplert amb sorra fins que emergia, i llavors es recobria amb encara una gruixuda capa de material morrnic. El dic naixent era llavors reforat des de terra amb roques basltiques i malles. Finalment, se n'apujava la cota amb sorra i argila, on es plantava herba.

La construcci progress ms rpidament que no estava previst; tres punts de la traa on hi havia profunds canals on els corrents de la marea eren molt marcats no resultaren tant problemtics com s'esperava. Per mitj d'una darrera cullerada de material morrncic, el 28 de maig de 1932, dos anys abans del que estava previst, el Zuiderzee desaparegu definitivament, esdevenit l'IJsselmeer (si b el canvi de nom no fou adoptat fins 4 mesos desprs, i encara era lgicament salat). Desprs dels treballs d'acabament i poliment, l'Afsluitdijk fou oficialment inaugurat el 25 de setembre de 1933. 

La quantitat de material emprada s'estima en 23 milions de m de sorra i  13,5 milions de m de material morrnic. Durant l'execuci, entre 4.000 i 5.000 obrers hi treballaren contnuament, tot alleujant els problemes d'atur que seguiren la Gran Depressi.

A l'poca en qu es realitz la construcci no hi havia ordinadors, i, en general, els mitjans emprats foren molt simples comparats amb els disponibles avui en dia. Com  a mxim, les rescloses i seccions foren primer construdes a escala i assajades. s per aix que aquesta es considera una de les fites de l'enginyeria civil, i establ definitivament els Pasos Baixos com un dels capdavanters en enginyeria martima arreu del mn.

Rescloses.

Als dos extrems t complexos de rescloses, que permeten tant el pas de vaixells com el l'evacuaci de l'aigua sobrant del Zuiderzee. Des de 1998 per, hom creu que la seva capacitat ja no s suficient, i des del 2001 s'est buscant una localitzaci per un tercer complex de rescloses. Les raons per a la seva realitzaci sn la pujada del nivell del mar (cosa que dificulta l'evacuaci de l'aigua), l'erosi del fons i un increment del cabal de l'IJssel que fora a augmentar les quantitats a evacuar. Desprs d'aplaaments per problemes financers per culpa de la mala situaci econmica del pas, hom preveu que les obres comencin el 2008 i estiguin acabades el 2013.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31333" title="Nova York (desambiguaci)" nonfiltered="2572" processed="2563" dbindex="12668">


Geografia:
Important ciutat dels EUA. Vegeu Nova York.
Un dels 50 estats dels Estats Units d'Amrica amb capital a Albany. Vegeu Estat de Nova York.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31334" title="Brno" nonfiltered="2573" processed="2564" dbindex="12669">




Brno  s la segona ciutat en importncia de la Repblica Txeca, amb una poblaci de 388 000 habitants aproxmadament. Est situada al sud-est del pas, a 40 km d'ustria i 60 d'Eslovquia, a la regi de Morvia, a l'aiguabarreig dels rius Svitava i Svratka. 

Enllaos externs.

 Pgina oficial   ;
enlla amb la pgina Wiki Espanyola: http://es.wikipedia.org/wiki/Brno





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31335" title="Schiphol" nonfiltered="2574" processed="2565" dbindex="12670">

Schiphol s el principal aeroport dels Pasos Baixos. Situat al sud d'Amsterdam, Schiphol s un dels principals aeroports europeus, competint en nombre de passatgers (uns 40 milions) i crrega amb l'aeroport de Heathrow a Londres (Regne Unit), l'aeroport internacional de Frankfurt (Alemanya) i l'aeroport internacional Charles de Gaulle a Roissy (Frana). El seu codi IATA s AMS, mentre que el de l'ICAO s EHAM. Est situat al municipi de Haarlemmermeer.

Schiphol va comenar com una petita base militar a principis del segle XX. Avui en dia, disposa de tres grans terminals de passatgers i 5 grans pistes d'enlairament, a ms d'una sisena per a avions petits. A causa de la seva gran intensitat de trfic, moltes de les companyies de vacances es dirigeixen ara a aeroports ms petits com Eelde, Rotterdam, Eindhoven i Beek. 

Els ferrocarrils neerlandesos tenen una estaci subterrnia a l'aeroport, on paren gaireb tots els trens que circulen per l'oest del pas, inclosos tots els serveis internacionals que provenen de Frana o Blgica (Thalys o no). A ms, tres autopistes hi dnen accs, entre d'altres l'A4, travessada per un pont on circulen els avions per anar cap a les pistes ms occidentals.

Schiphol s alhora un gran centre comercial. No noms hi compren persones que hagin de volar, sin tamb passatgers dels ferrocarrils, ja que el seu horari d'obertura s molt ms ampli que l'habitual als Pasos Baixos (amb supermercats oberts set dies per setmana fins a mitjanit, si b els darrers anys els horaris s'han tendit a ampliar arreu del pas, disminuint l'aventatge de l'aeroport).

Schiphol s l'aeroport ms baix del mn, 5 metres per sota del nivell del mar. La torre de control, de 101 m d'alada, era la ms alta del mn en ser construda el 1991.

Schiphol serveix de base a les companyies eries KLM, Martinair i Transavia. 

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'aeroport d'Schiphol (neerlands, alemany, angls o francs);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31336" title="Nederlandse Spoorwegen" nonfiltered="2575" processed="2566" dbindex="12671">


Nederlandse Spoorwegen (Ferrocarrils Neerlandesos, sovint abreujat NS) sn la principal companyia ferroviria dels Pasos Baixos. 

Antic monopoli estatal, la companyia fou "separada" en quatre empreses diferents dedicades a la gesti, l'explotaci, el manteniment de la xarxa. Posteriorment, i vista la negativa evoluci que havia tingut el servei de ferrocarril a Gran Bretanya desprs de la seva privatitzaci, les companyies foren refusionades a dues: NS, que es dedica a l'explotaci del material mbil, i ProRail que es cuida de les infrastructures fixes (manteniment, ampliaci i assignaci de vies).

Tot i cobrir tot el pas, la xarxa de ferrocarrils aix com el servei d'NS est clarament centrat en el Randstad, amb almenys quatre trens l'hora entre les 4 grans ciutats de l'rea: Amsterdam, Rotterdam, l'Haia i Utrecht (centre d'operacions d'NS).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31337" title="Bret" nonfiltered="2576" processed="2567" dbindex="12672">

El bret s una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a Frana. Est en retrocs tot i els intents per revifar-la, es calcula que el parlen unes 500.000 persones (ms d'un mili a principis del segle XX). Est documentat des del segle V i parteix de la llengua dels immigrants de l'Illa de Bretanya o Gran Bretanya, amb una petita influncia de la llengua de Gllia.

Com a caracterstiques lingstiques, cal destacar que els pronoms es fusionen amb les preposicions, i que l'ordre de la frase s molt flexible. Usen l'alfabet llat i s'utilitza majoritariament la grafia unificada o estndard per hi ha dos altres sistemes d'ortografia en s (l'elaborat pel canonge Fransez Falc'hun i l'altre anomenat interdialectal).

Els primers escrits en bret es remunten al segle IX. Actualment, per, l'estatus legal advers i l'exclusi total de la vida pblica i a l'escola han frenat considerablement la transmissi de la llengua. s per aix que l'Unesco considera el bret com una de les llenges europees ms seriosament amenaades d'extinci.

 Dialectes .
Es distingeixen dos grups dialectals:

 Occidental (que agrupa les regions de Bro Kernev, Bro Dreger, Bro Leon i Bro Gwened);
 Oriental (conformat bsicament per la regi de Bro Gwened);

Les diferncies dialectals, per, sn mnimes i se centren sobretot en la posici de l'accent tnic i la pronncia. El vocabulari i la gramtica d'ambds dialectes varien ben poc.

 Caracterstiques .
Pel que fa al nom, els substantius i noms propis tenen desinncies per als diferents casos gramaticals, per no hi ha veritables declinacions. El plural es construiex amb la desinncia ed  (p.ex. lampous-lampoued,  ocells; loen-loened, frares), per hi ha casos especials, com:
 ien (ion en gwenedeg)  en noms de professionals (skolaer-skolaerien, mestre).
 o i io  (eu i ieu en gwenedeg) pels objectes  (taolio, tauls; gweleo, llits).
 on en paraules poc freqents, com a laeron (lladres).
 Tamb hi podem sovint afegides una o ms vocals a l'interior d'un mot, com els casos de maen-mein (pedra), abostol-ebestel (apstol), louarn-lern (guineu). Aix podria ser tamb l'auxiliar d'un sistema participant, alhora que infecci voclica en l's de la desinncia, com en els casos de bag-bigi (vaixell), forn-ferniel (forn), moualc'h-mouilc'hi (merla) i kar-kerent (parent).
 Tamb hi ha paraules amb plurals irregulars, com a den-tud (home), marc'h-kezeg (cavall), buoc'h-saout (vaca) i ki-chas (gos).

Per altra banda, el gnere dual existeix per a uns quinze substantius, de membres orgnics que no fan servir el plural, com an daoulagad (els ulls), an daouarn (les mans) i an divhar (les cames).

Pel que fa a l'article, l'article definit t tres aspectes diferents, i endems t un article indefinit imitat del francs. Els tres aspectes sn:
 Davant dental, h muda i vocals  an i eun, com an arar/un arar (l'arada) i  an hent/un hent (la ruta).
 Davant L, al i eul  com al levr/ul levr  (el llibre).
 Davant Y i les altres consonants, ar i eur, com a ar penn/eur penn (el cap), ar c'hoar/ur c'hoar (la germana) i ar yar/ur yar (la gallina).

Pel que fa al verb, l'infinitiu es presenta sota la forma d'un simple radical monosillbic sense desinncia: mont (anar), lenn (llegir), koll (perdre) i chom (romandre). Sovint  derfiven d'un nom, amb una terminaci que varia d'un verb a un altre, com a c'hoarzhin (riure) i redek (crrer).  Hi ha dues conjugacions:
 Una d'impersonal, regida pels pronoms subjecte que acompanya una partcula i deixa intactes les perfsones verbals i les formes. P. Ex:  koustet  (dormir);
 Present:  Me a gousk, hi a gousk, te a gousk, e/hi a gousk, ni a gousk, c'hwi a gousk, int a gousk.
 Imperfet: Me a gouske, te a gouske, etc.
 Futur:    Me a gousko, te a gousko, etc;
 Una de personal, on la persona s designada per la desinncia particular que varia segons els dialectes.
 Present: Kouskan, kouskez, kousk, kouskomp, kouskit, kouskont.
 Imperfet: Kouslen, kouskes, kouske, kouskemp, kousket, kouskent.
 Futur:  Kouskin, kouski, kousko, kouskimp, kouskoc'h, kouskint.
 Pel que fa als verb irregulars, sn tres i poc usats en bret:
 Mont/monet (anar);  Present: an, ez, a, eomp, it, eont; Imperfet: aet; Futur: in, i, ay, imp, afet, int.
 Beza/bezout (sser) t quatre maneres sense doble s, com les altres: ;
 Conjugaci  corrent (subjecte, atribut i verb) An ti a zo bras (la casa s gran);
 Conjugaci emftica  (atribut, verb subjecte) Bras eo an ti   (Gran s la casa);
 Conjugaci de lloc   En ti ema an den (L'home s dins de casa);
 Conjugaci d'hbit 	En ti a vez e-pad an deiz   (Ell s a casa tot el dia);
 Ober (fer) que t paper de verb auxiliar; ainsi (llegeixo), lenn a ran (jo faig llegir), mont a ran (jo faig anar).

Pel que fa a ls pronoms personals, hi ha de dues maneres: els subjectes, procedents del verb per la conjugaci impersonal, i els combinats amb les preposicions gant (amb) i evit (per); per exemple, ganin, ganit, ganta, ganti, ganeomp, ganeoc'h, ganto (amb mi, amb tu, amb ell, etc.) i evidon, evidout, evita, eviti, evidomp, evidoc'h, evito (per mi, per tu, per ell, etc).

L'eptet s incls de manera invariable en gnere i nombre, oc'h per al comparatiu i a per al superlatiu. P. Ex:  brav-bravoc'h-brava  (bella, ms bella, la ms bella).

La numeraci s de caire vigesimal, i les unitats sn per vintenes amb mascul i femen:  daou-div (dos-dus), tri-teir (tres), pevar-peder (quatre). Els 10 primers nombres sn: unan, daou, tri, pevar, pemp, c'hwec'h, seizh, eizh, nav, dek.  I per fer els nombres compostos es prenen per unitats de vint: unan-warn-ugent (u sobre vint, 21), c'hwec'h-ha-daou-ugent (sis i dos vint, 46), naontek-ha-tri-ugent (dinou i tres vints, 79) i daou-warn-ugent (dos i vint, 22).

 Nombre de parlants .

Quan es va fer la primera enquesta lingstica a Bretanya, entre els anys 1886 i el 1914, es calculava que aproximadament hi havia 1.300.000 parlants, la qual cosa suposava el 95% dels habitants de la Baixa Bretanya. I pel que fa als lmits de la llengua, se sap per l'enquesta lingstica de Coquebert de Montbret feta el 1806, que els lmits eren els mateixos que tenia el segle XIV.

El 1952 es va fer un nou clcul aproximat pel professor Franois Gourvil, que sobre els habitants de la Baixa Bretanya don aproximadament:

 100.000  noms parlaven bret, principalment dones.
 700.000  s'expressaven principalment en bret, per entenien el francs.
 300.000  coneixien el bret, per s'expressaven principalment en francs.
 400.000  no entenien el bret i noms parlaven francs.

Posteriorment, se n'han fet de ms aproximats. El 1969 Galv calcul que el parlaven un mili de persones, per la meitat d'elles noms ho feia espordicament. Per a Fleuriot, el 1980 hi havia 700.000 bretonfons, inclosos els emigrats, per d'ells noms 250.000 parlaven habitualment el bret. I segons una enquesta feta el 1987 entre 1.200.000 habitants de la Baixa Bretanya:

 700.000   comprenien el bret;
 600.000   el parlaven;
 240.000   l'empraven sovint.

Per cada any moren 15.000 bretonfons i noms se'n formen 2.500, de manera que s'accentua la reculada de la llengua. Aix ho mostren enquestes ms detallades com la feta per Yann-Gristoff Bozec el 1974, separats per edats:



Aquesta xifra suposava el 44,3% dels habitants de la Baixa Bretanya. Una nova enquesta fou realitzada el 1983 per Jorg Gwegen, i els resultats foren:


 
Aquesta xifra ja suposava noms el 25,7% dels habitants de la Baixa Bretanya. Aquesta situaci tamb s agreujada per l'emigraci, ja que aproximadament 20.000 bretons abandonen cada any el seu pas, principalment bretonfons, ja que la Baixa Bretanya s la zona ms sotsdesenvolupada.  Aix provoca l'existncia d'illots bretonfons a Pars, Marsella i altres ciutats grans, on sovint organitzen trobades folklriques i concursos de poesia.  Es calcula que potser 300.000 bretonfons parlen llur llengua fora de la Bretanya. Entre ells, 32.722 als EUA. 

Les xifres de bretonfons, per, no fan ms que baixar. Segons una enquesta feta pel diari La Tlegramme el 1997, dels habitants de la Baixa Bretanya, uns 250.000 (el 20%) eren competents per parlar bret, per aquest percentatge es redua al 6% entre els menors de 40 anys i a l'1% entre els menors de 20 anys, tot i que uns 600.000 ms el podien entendre. Tot i aix, de 2.500 enquestats, el 88% eren partidaris d'incloure el bret en el sistema d'ensenyament.

 Ensenyament del bret .

Malgrat la bona disposici popular a l'ensenyament del bret (segons una enquesta, el 77 % dels bretons n'est a favor), la seva presncia a l'educaci encara s minsa.  Des del 1971 s'ensenya una hora setmanal, des dels 3 als 11 anys, merc la Llei Deixonne, i des del 1991 tamb s'ensenya alguna matria en bret.

El 1958, Armans ar C'halvez, un abat bret, fund la primera escola d'ensenyament en bret, l'escola catlica "Skol Sant-Erwan" que funcion entre 1958 i 1961. El 1977 s'obriren les dues primeres escoles-bressol Diwan (Germen) a Kemper i Bro Leon, amb un total de set infants, inspirades en les ikastolak basques i les yisgolion meithin galleses, amb l'ensenyament totalment en bret i de caire alternatiu.

Per altra banda, des del 1990 Frana ha creat tamb algunes escoles bilinges, de manera que el 1991 ja eren 545 alumnes a 13 escoles, aix com 400 universitaris.  Cap el 1996 ja eren 7.000 infants bretons els que havien estudiat en sistema diwan o bilinge

El curs 1997-1998 el nombre d'alumnes que estudiava en bret eren:



En el curs 1999-2000 uns 2.256 nens estudiaven en alguna de les 34 escoles diwan, mentre que 1.900 ms ho feien en les escoles Div Yezh (bilnges pbliques) i 1.400 ms a les escoles Dihun (religioses), un total de 5.556 alumnes, un 20 % ms que el curs anterior. El bret tamb s ensenyat com a llengua a alguns instituts de secundria de Pars, Versalles i Crteil.

 Presncia del bret a la premsa escrita .
La situaci s encara ms greu, degut al fet que al 1980 noms uns 8.000 bretons eren capaos de llegir correctament llur idioma, i uns 2.000 ms ho podien fer acceptablement.  Per aix les publicacions sn minses, amb poc tiratge i sovint bilinges.  Pel 1980 es calculava que hi havia 20 publicacions en bret i 10 ms bilinges, entre els que podem destacar Pobl Breizh(Poble Bret), rgan de l'Uni Democrtica de Bretanya, bilinge; Breman (Ara), rgan de Skol ar Emzav, d'informaci escolar, bilnge; Plenedenn (Destinat), del grup intellectual Ar Falz;  Al Liamm (El lligam), creada el 1968, de caire literari i histric; Yod Kerc'h, pornogrfica;  Sturier Yaouankiz, rgan dels estudiants catlics;  Preder (Reflexi), de carie literari i filosfic; Hor Yezh (La nostra llengua), de caire filolgic; Cholori (Xivarri), infantil;  Wanig ha wenig, creada el 1958, infantil;  Ar Vro (El pas), bilnge, de caire intellectual;  Bleun Brug (Flors de burc), catlica, una de les deganes, amb 2.000 subscriptors; Tabalao (Tbola), per a infants; An Lanv (Marea alta), tamb per a infants;  Breton News, en angls, recentment desapareguda, rgan dels exilats a Irlanda; Avel an Tre'ch, propera al Moviment autonomista bret i  L'Avenir de la Bretagne, en francs, per de contingut bretonista, rgan de l'antic MOB.  Cap el 1995 hi ha via 12 revistes, per noms tenien 915 subscriptors, i el 1983 noms es van publicar 3.000 llibres en bret.

 Presncia a la rdio i televisi .
Segons dades del 1995, hi havia les segents emissores emetent en bret:
 Radio France Bretagne-Ouest (93Mhz) : tots els dies mat, tarda i nit ;
 Radio Kreiz-Breizh (102,9 Mhz) : tots els dies 9-10h30, 18-19h ;
 Radio Bro Gwened (101,7 Mhz) : tots els dies 10h30-12h30, i dissabte 13-14h ;
 Radio-France Armorique (103,1 Mhz des de Rennes) : dijous 19h20 a 21h20 i dissabte 12h 00 a 14h00 en Radio Bleue (711 KHz) ;
 Alter Nantes (98,1Mhz) : dimars 19h 40, dilluns 21h30, dissabte 18h ;
 Radio Pays (93,1 Mhz des de Paris) : divendres 15-17h, 21-24h i dissabte 10-12h ;
 Frquence Mutine (103,8 Mhz des de Brest) : dissabte 11-14h ;
 Radio Sklaerder (100,6 Mhz des de St Brieuc; 102.10 Mhz Lannion) : dimars 17-17h 30 ;
 Radio glas (95,9 Mhz des de Lesneven) : dilluns a divendres : 8h 15-12 h ;
 Canal B (94,0 Mhz des de Rennes) : dilluns, 12-14h ;
 Radio Kerne : (90,4 Mhz des de Quimper), tots els dies ;

Pel que fa a la televisi, fins el 1998 noms emetia France 3 Bretagne:
 Alta Bretanya : diumenge de 11h 45 a 12h 30 ;
 Baixa Bretanya : el mateix horari, ms un informatiu de 5 minuts enmig de la setmana i un butllet meteorolgic les tardes.
Aquest panorama, per, canviaria amb l'aparici de TV Breizh el 1998.

 Altres articles .
 Gall;
 Literatura bretona;

 Enllaos .

 Ofis ar Brezhoneg;
 Escoles Diwan;
 Skolius / Geriadur ar skoliataer;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31338" title="Ortografia" nonfiltered="2577" processed="2568" dbindex="12673">
El terme ortografia ve del grec orthos (recte) i grafia (lletra) es refereix a la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua. L'ortografia s una convenci des del moment que no sempre hi ha una correspondncia unvoca entre un so i la lletra que l'hauria de representar. Les discrepncies poden ser ms grans en funci de si la tradici escrita d'una llengua s'aparta ms de la llengua parlada realment, i de si el sistema ortogrfic s menys regular i previsible.

Aix es podria dir que el castell t una ortografia relativament regular i previsible i bastant propera a la parla de la meitat septentrional de la pennsula ibrica (no seria el mateix cas per a un parlant andals o un d'argent, per).  En canvi, l'angls t una ortografia de les ms complexes perqu t moltssimes excepcions i sovint la pronunciaci d'una paraula no s del tot deduble de la seva forma escrita.

A ms a ms, cal tenir en compte els diferents signes que s'afegeixen per clarificar la pronunciaci, com els accents o signes de puntuaci. Per assegurar-se de quina s l'ortografia d'una paraula es pot consultar un diccionari normatiu.

L'ortografia s un aspecte clau de la normalitzaci d'una llengua quan t una gran dispersi dialectal o ha patit repressi histrica. De fet, s un dels trets clau de la llengua estndard.

 Veure tamb.

 Ortografia natural;
 Ortografia arbritria;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31339" title="Galls" nonfiltered="2578" processed="2569" dbindex="12674">

El galls s una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que s'estan fent esforos per recuperar-la, ja que s l'idioma cooficial de Galles i com a tal s'ensenya a l'escola. L'idioma est documentat des del segle VI dC, la seva literatura s de les ms antigues d'Europa. 

 Presncia als mitjans .
Avui en dia hi ha moltes escoles i universitats que ensenyen tant en galls com en angls. El govern de la regi i tamb tots els serveis pblics sn bilinges. Hi ha diversos peridics, revistes, i radioemissores disponibles en galls i tamb, des de 1982, un canal de televisi en aquest idioma, anomenat Sianel Pedwar Cymru o S4C.

 Nombre de parlants .
El galls era la llengua principal en totes parts de Galles abans que el rei Eduard I d'Anglaterra sotmetera la regi a la corona d'Anglaterra, durant el segle XIII, i eradiqus les seves institucions de poder i govern, assimilant la figura del prncep de Galles en la persona de l'hereu del tron angls. Des del 1870, per, la davallada de la llengua ha estat constant, tant per l'emigraci dels gallesos com per l'escolaritzaci en angls. El seu nombre ha anat baixant al llarg dels anys:
 1801 =   587.000 habitants dels quals 470.000 parlants (80 %);
 1891 = 1.700.000 habitants dels quals 898.914 parlants	(54,4 %);
 1901 = 2.015.000 habitants dels quals 929.824 parlants (46,15 %);
 1911 = 2.205.000 habitants dels quals 977.336 parlants (43 %);
 1921 = 2.660.000 habitants dels quals	929.183 parlants (37,2 %);
 1931 = 2.158.000 habitants dels quals	794.144 parlants (36,8 %);
 1951 = 2.597.000 habitants dels quals	737.548 parlants (28,4 %);
 1961 = 2.644.000 habitants dels quals 652.000 parlants (26 %);
 1971 = 2.700.000 habitants dels quals 542.402 parlants (20,84 %);
 1981 = 2.807.000 habitants dels quals 503.549 parlants (19,1 %);
 1991 = 2.914.000 habitants dels quals	572.102 parlants (19,63 %);

La gran davallada de l'idioma en els darrers anys no sembla que es degui tant a un hipottic aband de la llengua per part dels nadius, sin per la forta emigraci dels pagesos (que el parlen) i l'arribada d'immigrants anglfons que s'estableixen a les ciutats, procs ja iniciat durant els anys 20 i 30, aix com per l's exclusiu de l'angls en l'administraci i en la justcia fins fa molts pocs anys. Aix, les causes de la prdua de parlants entre el 1920 i el 1960 es deu a les segents causes:

 Forta immigraci anglesa;
 Creaci d'una xarxa d'escoles estatals unilinges en angls;
 Augment del prestigi de l'angls als mitjans de comunicaci;
 Despoblament rural;
 Implantaci del servei militar;
 Crisi religiosa amb davallada de la tradicional capella gallesa;
 Augment dels matrimonis mixtes, on s imposa l'angls.

Encara que l'angls s la llengua dominant a Galles en l'actualitat, l'idioma galls encara hi s important, i no posseeix risc de desaparici a curt termini. Segons el Cens de Poblaci del 1991, hi havia oficialment 508.098 parlants de galls a Galles. Tanmateix, les dades del Welsh Office del 1992 afirmaven que el total de gallesoparlants era de 930.200, d'ells, 467.300 eren capaos de parlar una mica de galls, 94.900 el parlaven de manera acceptable i 368.000 eren totalment gallesoparlants.  

Endems de tots aquests que ja s'han comptat, es calcula que hi ha uns 75.000 gallesoparlants a l'Argentina, d'ells 8.000 unilinges, a les 17 parrquies dels establiments de Cwn Hyfryd i Y Wlafda, a Chubut.  Tamb hi ha entre 200.000 i 500.000 parlants ms a la resta de la Gran Bretanya, sobretot a Shropshire i Hereford, aix com 35.000 a Londres. Tamb hi ha un nombre indeterminat d'emigrants als EUA, Canad, Austrlia, Nova Zelanda i Sud-frica que potser encara el parlen. 

Segons un cens de poblaci dut a terme l'any 2001, les zones del pas de Galles on hi ha un major nombre de parlants d'aquesta llengua sn, en aquest ordre, els comptats de Gwynedd (76,1%), Anglesey (70,4%), Sir Gaerfyrddin (63,6%) i Ceredigion (61,2%). A la capital del pas, Cardiff (anomenada Caerdydd en galls), s'hi troben un 16,3% de parlants.

Gramtica.
Gramaticalment, destaca el fet que moltes consonants inicials de mot canvien segons el context fontic, s a dir, es tornen una altra consonant si la segueixen determinats sons, i gramatical, quan la segueixen altres tipus de paraula, com ara (articles o determinants. Hi ha molta distncia, comparat amb altres idiomes, entre la llengua escrita i l'oral, fragmentada en diversos dialectes. A l'igual que el bret, els pronoms es poden "conjugar" amb determinades preposicions. Quant al vocabulari, el galls admet compostos molt llargs, que sobten els que no parlen la llengua.
Fonologia.

Consonants.
El galls t els segents fonemes consonants:


El fonema  noms apareix en paraules prestades no assimilades; els fonemes sords i nasals , ,  noms apareix com a conseqncia de la mutaci nasal.

Ortografia.


 h indica la sordesa en mh, nh, and ngh.
 ph apareix ocasionalment en paraules derivades del grec (e.g. phenol) per ms freqentment com a resultat de la mutaci aspirada (ex. ei phen-l);
 y indica  en paraules monosillbiques o sllabes no finals, per  o  en qualsevol altres cas.
 u i y es pronuncien sovint  al nord de Galles i  al sud.
 si indica  quan va seguida d'una vocal.
 Les lletres consitides en dos carcters, tanmateix, sn tractades com una sola lletra, encara que la mateixa combinaci de carcters poden de vegades arribar a una juxtaposici de dues lletres separades. Per exemple (ordenat en ordre alfabtic, no en ordre lxic): datysen, dathlu, dectant, dechrau, difywyd, diffaith, dynged, dylunio, dylluan, dyngarol, ddiwedd.

Les vocals tamb poden ser llargues quan aquestes estan marcades amb un accent circumflex.



Tamb t diftongs:

 La pronunciaci de l'esquerra al nord de Galles, l'altra de la dreta al sud de Galles.

Les segents noms s'utilitzen en paraules prestades extrangeres.



L'accent en el galls parlat s majoritriament invariable en la penltima sllba del mot; les poques excepcions estan indicades per un accent agut ( ), ex. ffarwl.

El posar una diresi (   ) damunt d'una vocal significa que el diftong es trenca i la vocal s'ha de pronunciar plenament, ex. copo (copiar) - pronunciat , i no *.  

El galls tamb utilitza un accent greu per a marcar les vocals que han de ser curtes quan se suposa que aqueixa vocal ha de ser llarga, ex. pas  'refredat', ps  'un passi/autoritzaci'; mwg  'fum',   'una tassa' .

La posici de l'accent significa que paraules relacionades o conceptes (i incls plurals) poden sonar un poc diferents quan les sllabes s'afigen al final de la paraula i l'accent es mou amb correspondncia, ex.:
Ysgrif    - un article o una redaccci;
Ysgrifen    - escrivint;
Ysgrifeniadau    - escrits;
Ysgrifenedig    - escrit (part. passat);
Ysgrifennu    - escriure;
Ysgrifennydd    - secretari;
Ysgrifennyddes    - secretria;
Ysgrifenyddion    - secretaris;

(Tingueu en compte que si s'afegeix una sllaba a ysgrifennydd `per tal de formar ysgrifennyddes canvia la pronunciaci de la segona "y". A s perqu la pronunciaci de "y" depn de si es troba o no en la sllaba final.)

La connexi entre la paraula gallesa ysgrif i la llatina scribo 'escric', d'on es deriva, s bastant clar, pren en consideraci els canvis diacrnics dels sons.

 Nombres, sistema numeral .

El sistema numric tradicional que es fa servir a la llengua gallesa s vigesimal, s a dir, basat en grups de vint, com en francs o en uscar (llengua de la qual, de fet, es deriva el sistema emprat pels francesos en l'actualitat). Aix doncs, els nmeros del 21 al 39 sn "1-19 sobre vint", el quaranta s "dos vints", 60 s "tres vints", etc. Tamb hi ha un sistema decimal, ms popular entre el joven i ms com al sud de Galles, i que tamb sembla ser el ms freqentment emprat al galls parlat a la Patagnia, on els nmeros esdevenen "x desenes y", per exemple, trenta-cinc en decimal s tri deg pump (tres deu cinc), mentre que en vigesimal s pymtheg ar ugain (quinze en si mateix en vint). Una complicaci afegida s el fet que mentre que noms hi ha una paraula per u, hi han formes femenines i masculines per als nmeros "dos", dau i dwy, "tres", tri i tair, i "quatre", pedwar i pedair, que s'han de correspondre amb el gnere gramatical dels objectes comptats.



 Mutaci .
La mutaci del so inicial de paraula s un element com de les sis llenges celtes parlades a l'actualitat. Aquest canvi no s noms fontic, sin que tamb t un rol gramatical dins de la frase. En galls, doncs, existeixen tres tipus de mutaci. Aquestes s'anomenen generalment mutaci suau (equivalent del que s'anomena eclipsi en galic), mutaci nasal i mutaci aspirada. Aix, doncs, segons on es trobi la paraula i segons el tipus de mot que la precedeixi, la primera lletra d'aquesta pot efectuar un canvi. Aquesta s una petita guia dels canvis fontics (comproveu-ne la pronncia a la taula del comenament de l'article)

Mutaci suau

 p - b;
 t - d;
 c - g;
 b - f;
 d - dd;
 g - (desapareix);
 m - f;
 ll - l;
 rh - r ;

Mutaci nasal

 p - mh;
 t - nh;
 c - ng;
 b - m;
 d - n;
 g - ng;

Mutaci aspirada

 p - ph;
 t - th;
 c - ch;

 Pronoms preposicionals .
Una altra de les caracterstiques que defineixen les llenges de la branca cltica s l'existncia de preposicions que es "conjuguen". s a dir, les preposicions canvien en funci del pronom personal que les segueix.
Per exemple:

am - sobre (forma bsica)

 amdana i - sobre mi;
 amdanat ti - sobre tu;
 amdano fe - sobre ell;
 amdani hi - sobre ella;
 amdanon ni - sobre nosaltres;
 amdanoch chi - sobre vosaltres;
 amdanyn nhw - sobre ell(e)s;

 Altres caracterstiques gramaticals .
 Possessius que es comporten com a pronoms de complement directe. L'equivalent galls d'una expressi com ara M'agrada en Rhodri seria Dw i'n hoffi Rhodri (lit. "m'est agradant en Rhodri"), per m'agrada ell seria dw i'n ei hoffi fe - literalment "Jo sc el seu agradant a ell" ;  "m'agrades" s dw i'n dy hoffi di ("Jo sc el teu agradant a tu"), etc.
 Un s significatiu de verbs auxiliars. Mentre que l'angls pot fer servir els verbs tant directament com amb l'ajuda d'un verb auxiliar (compareu I go i I'm going, per posar-ne un exemple clar), el galls s'inclina clarament cap a l's d'auxiliars. En les formes de present, tots els verbs sn emprats amb el verb auxiliar bod ("sser"), aix dwi'n mind s literalment "estic anant", per tamb pot significar senzillament "vaig". En les formes de passat i futur, hi han formes conjugades per a tots els verbs (que sn invariablement emprades al llenguatge escrit), per s molt ms com de fer servir avui en dia en la llengua parlada el substantiu verbal o berfenw, ms o menys equivalent a l'infinitiu en d'altres llenges, juntament amb formes conjugades del verb gwneud (fer), aix que "vaig anar" pot ser mi es o mi wnes i fynd, i "anir", pot ser tant mi a'i o mi wna i fynd. Tamb hi ha una altra forma de futur en la qual es fa servir l'auxiliar bod, resultant en fydda i'n mynd (la millor traducci del qual podria ser anir anant), i un temps d'imperfet, tamb fent servir el verb bod: aix doncs roweddwn i'n mynd, "anava".
 Marcadors d'afirmaci. Mi (principalment al nord) i Fe (sobretot al sud) es poden trobar sovint davant de verbs conjugats per mostrar que sn declaratius. s una formaci colloquial i no s pas freqent de veure en la llengua gallesa escrita o en un llenguatge ms formal.


 Expressions freqents .
Aqu podeu trobar una llista d'expressions d's habitual.

Salutacions i expressions quotidianes.
 Sut mae! - Hola!
 Bore da! - Bon dia!
 Prynhawn da! - Bona tarda!
 Noswaith dda! - Bona nit / vespre!
 Nos da! - Bona nit! (a l'anar a dormir);
 Sut dych chi? / Sut wyt ti? - Com va?
 Da iawn. - Molt b;
 Eitha' da. - Fora b;
 Iawn. - B;
 Dim yn dda. - No gaire b.
 Diolch - Grcies.
 Hwyl! - Adu!
 Da boch! - Adu-siau!
 Mae'n braf cwrdd  chi. - Encantat.

Frases bsiques.
 Pwy ydych chi? - Qui ets?
 Dafydd ydw i - Sc en Dafydd;
 Ble rydych chi'n byw? - On vius?
 Ryw i'n byw yn... - Visc a...
(Nota: desprs de la preposici yn ("a") cal que la segent paraula faci servir la mutaci nasal.)
 ...yng Nghaerdydd - ...a Cardiff (Caerdydd);
 ...ym Mangor - ...a Bangor (Bangor);
 ...ym Mhowys - ...a Powys (Powys);
 ...yng Nghymru - ...a Galles (Cymru);
 O ble rydych chin' dod? - D'on vens? / D'on ets?
(Nota: desprs de la preposici o ("de", "des de") cal que la segent paraula faci servir la mutaci suau.
 Rydw i'n dod o... - Vinc de... / Sc de...
 ...o Gymru - ...de Galles (Cymru);
 ...o Gaerdydd - ...de Cardiff (Caerdydd);
 ...o Ddyfed - ...de Dyfed (Dyfed);
 ...o Lundain - ...de Londres (Llundain);
 ...o Fangor - ...de Bangor (Bangor);

Vegeu tamb.
 Galls de la Patagnia;
 Literatura gallesa;

 Enllaos externs .
Curs de galls de la BBC

Gramtica, tamb a la BBC

Curs de galls

Web per a estudiants d'aquesta llengua
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31342" title="Escorp" nonfiltered="2579" processed="2570" dbindex="12675">
Aquest article s sobre l'animal. Per a l'article sobre la constellaci del zodac, vegeu: Escorpi;


Els escorpins (Scorpiones o Scorpionida) sn un ordre d'arcnids amb uns grans pedipalps en forma de pina y amb un agull verins a l'extrem del cos. Es coneixen unes 1.500 espcies repartides per tot el mn, excepte les regions polars, per amb una mxima diversitat a les regions tropicals. Algunes espcies assoleixen ms de 20 cm de llargada. Aparegueren per primer cop durant el Siluri, amb formes com l'enorme Brontoscorpio anglicus.

Caracterstiques.

El cos de l'escorp es divideix en dues regions o tagmes principals: el prosoma (cefalotrax) i l'opistosoma (abdomen); al seu torn, l'opistosoma es divideix en mesosoma i metasoma.

Prosoma: est recobert per una closca, y cont els ulls, els quelcers (peces bucals) i els pedipalps acabats en pina i els quatre parells de potes caminadores.

Mesosoma: el cos principal de l'escorp cont els seus pulmons, rgans digestius i rgans sexuals. Les pintes (rgans sensorials que semblen plomes). El mesosoma t una armadura de plaques quitinoses, les de la superfcie superior sn les tergites i les de la superfcie inferior sn les esternites.

Metasoma: la cua de l'escorp, est composada per 5 segments. L'ltim cont l'anus i porta el telson (l'agull) que comprn la vescula que sost un parell de glndules del ver, i l'aculi hipodrmic, la llengeta usada per injectar el ver.

 Ulls .
Els escorpins, en general, tenen:
 Ulls mitjans. En sn dos i situats a la part superior i central de la closca. ;
 Ulls laterals. Hi ha dos parells ms a cada banda de la part frontal del prosoma; el nombre varia segons les espcies. ;

Els ulls d'escorp sn rgans simples; noms sn capaos de detectar contrastos forts pel que fa a la intensitat de la llum. Els ulls, per, sn molt sensibles, i alguns han teoritzat que fins i tot permeten que l'escorp s'orienti seguint la llum dels estels. Els ulls sn importants en la regulaci del ritme diari dels escorpins. s dubts si els utilitzen en la captura de la presa.

Certes espcies d'escorpins que viuen en coves no tenen cap ull ja que s un medi fosc, i es basen purament en els seus altres sentits.

 Pedipalps . 
Els pedipalps sn un parell de les potes modificades que s'han desenvolupat en forma d'urpes. Les urpes s'utilitzen sobretot per a la captura de la presa, per tamb formen una part important en la dansa d'acoblament de l'escorp. Els pedipalps estan fets de ms de 6 segments. L'urpa mateixa est formada pel segment fix superior (tbia) i el movible inferior (tars). 

No obstant aix, una tendncia general s que com ms verins s l'escorp, ms prims sn els pedipalps. Els escorpins amb el ver menys potent utilitzen les seves tenalles ms grans per sotmetre la presa.

 Pectines o pintes.
Les pectines sn un parell d'rgans sensorials en forma de ploma, o a vegades de sol consistents en una fila de clavilles i els escorpins sn els nics que els tenen. Els pectines estan situats a la part de sota de l'escorp units a l'estern. Toquen constantment el terra i desenvolupen un paper important a l'equip sensorial dels escorpins. Els pectines estan coberts de milers de sensors qumics i d'escames que permeten que l'escorp detecti senyals qumics minsculs en el seu ambient, i desenvolupen probablement un paper important en la interacci, l'acoblament i la caa socials.

 Ver .
Totes les espcies d'escorp tenen ver i en general, s un neurotxic natural. Consisteix en una varietat de protenes petites aix com cations de sodi i de potassi, que serveixen per interferir amb la neurotransmissi qumica de la vctima. Els escorpins usen el seu ver per a matar o per a paralitzar la seva presa per poder-se-la menjar; en general actua rpid, permetent una captura efica de la presa.

Els verins d'escorp estan encaminats per actuar en altres artrpodes i, per tant, la majoria dels escorpins sn relativament inofensius per als ssers humans; les picades produeixen noms efectes locals com ara dolor, entumiment o inflamaci. Tot i aix, alguns escorpins, sobretot de la famlia Buthidae, poden ser perillosos per als ssers humans. 

Entre els ms perillosos hi ha Leiurus quinquestriatus, que t el ver ms potent de la famlia, i els membres del gnere Parabuthus, Tityus i Androctonus que tenen el ver tamb fort. Aquests escorpins i altres de la famlia Buthidae han estat responsables de moltes morts, encara que els escorpins no poden generalment llenar prou ver com per matar adults sans; les morts ocorren normalment en nens, gent gran o malalts. 

Llevat que se'ls molesti, els escorpins sn perfectament inofensius, i fan s de la picada noms amb la finalitat de matar la presa. Generalment, fugen del perill, o romanen molt quiets. No se sap si els escorpins tenen cura de no malversar el ver. No obstant aix, el ver no l'utilitzen sovint si no s que no poden sotmetre la presa amb les urpes. Moltes espcies d'escorpins com ara Pandinus i Hadogens, rarament o mai utilitzen el seu ver, i quan capturen la seva presa confien en els seus grans i forts pedipalps.

El mite del sucidi.

La creena que els escorpins se suciden picant-se quan els envolta el foc s d'una antiguitat considerable i s freqent on hi ha aquests animals. No obstant aix s fals, ja que el ver no t cap efecte en l'escorp mateix, ni en qualsevol membre de la mateixa espcie, llevat que el ver s'injecti directament en el gangli del nervi dels escorpins. 

El mite deriva del fet que els escorpins sn ectoterms i quan estan exposats a una intensa calor el seu procs metablic deixa de funcionar correctament. Aix causa a l'escorp un espasme violent i aquest espasme pot semblar com si l'escorp s'ataqus a si mateix; d'aqu prov el desenvolupament del mite.

Creixement.

Al contrari que la majoria d'arcnids, els escorpins sn vivpars. Els petits neixen de dos en dos, i la camada, que consta d'una dotzena o ms individus, viuen a la part posterior de la seva mare fins que els petits sn prou grans i forts com per a desplaar-se per si mateixos. Els joves, d'una manera general, s'assemblen als seus pares i no experimenten cap metamorfosi durant el creixement, que s'acompanya pel canvi peridic de la capa exterior sencera. La muda s'efectua per mitj d'una fractura en l'integument que tenen just a les vores de la closca, exactament com els crancs rei o les aranyes. Amb la muda, l'escorp jove va creixent gradualment, deixant la vella closca darrera.

Orgens.

Els escorpins sn molt antics. Les seves restes es troben sovint en dipsits de carb del perode carbonfer, i no s'ha descobert cap diferncia estructural essencial entre aquests fssils i les espcies actuals  que proven que el grup ha existit sense una modificaci estructural material des de fa milions d'anys. Aquests escorpins carbonfers van ser precedits per uns altres, i tenen certes afinitats amb els encara ms antics arcnids marins, que van viure al mar i exhibeixen evidentment algunes diferncies anatmiques que els marcaven com a grup diferent. L'afinitat testificada amb els arcnids marins encara ms antics, ens refereixen al grup Gigantostraca. Les seves cames eren curtes, gruixudes, afilades, i acabades en una sola urpa forta, adaptades, sembla ser, com les cames dels crancs de platja, per a mantenir-se ferms a les roques o a les algues malgrat la fora de les onades. El mtode de respiraci d'aquests animals antics no se sap del cert; per la respiraci s'efectuava probablement mitjanant les papades unides a les plaques ventrals del cos. En cap cas no s'ha detectat cap rastre d'estigmes respiratoris ni tan sols en material ben preservat. Aquests escorpins silurians, dels quals el gnere ms conegut s el Palaeopzonus, eren de mida petita, noms de dos a cinc centmetres de longitud.

Distribuci geogrfica.
Els escorpins estan distributs gaireb a tot el planeta per sota dels 45 N i la seva distribuci geogrfica demostra en molts detalls una correspondncia prxima i interessant amb el dels mamfers, incloent-hi la seva absoluta absncia a Nova Zelanda. La seva distribuci est en harmonia amb la hiptesi que es van originar a l'hemisferi nord i que van emigrar al sud en diverses poques. La seva absncia als pasos al nord de les latituds abans dites sn degudes, sens dubte, a la glaciaci comparativament recent d'aquestes rees. Quan van arribar a l'frica, Madagascar era part d'aquest continent; per la seva arribada a Austrlia va ser desprs de la separaci de Nova Zelanda de l'rea Austro-malaia del nord. D'altra banda, el fet d'haver-hi formes properes relacionades a Austrlia i Sud-amrica d'una banda, i a l'frica tropical i les parts del nord de Sud-amrica de l'altra, suggereix fortament que Sud-amrica va estar en una data primerenca connectada amb Austrlia per un pont transpacfic i amb frica per una zona de terra transatlntica ms al nord.

De conformitat amb la seva mplia dispersi, els escorpins s'han adaptat a condicions de vida diverses, a algunes que prosperaven en boscos humits, a d'altres en els plans oberts, a d'altres en deserts arenosos, i a algunes fins i tot en les altes altituds on la terra es cobreix amb neu durant l'hivern. A les zones tropicals, dormen durant les poques de sequera; i a les muntanyes passen els mesos freds de l'any en estat d'hibernaci.

Primer agafen la presa amb les urpes. Si la presa s forta, la paralitzen amb el seu agull. Llavors esquincen un tros, el paeixen i llencen cids per dissoldre la presa. Llavors la xuclen. Un menjar pren generalment un parell d'hores.

Escorpins i ssers humans.
Els escorpins i els ssers humans han compartit una relaci molesta. Envaeixen sovint les habitacions, queden ocults entre la roba i causen lesions. L'espcie africana del nord Androctonus australis es considera entre les espcies ms perilloses, i s responsable d'un nmero desproporcionadament alt de picades i de morts, particularment a Algria i Tunsia.

Les espcies trobades en els Estats Units, generalment del gnere Centruroides, sn relativament segures, i es comparen a una picada de la vespa. La vctima ha de romandre tranquilla. L'atenci mdica s generalment necessria noms per als infants i els ancians, o quan hi ha respiraci dificultosa. El gel aplicat a les vores de la picada aplaca el dolor immediatament, i hi ha qui diu que l'amonac s la panacea.

Els escorpins sn caadors, i les cases infestades sn generalment el resultat d'un escorp que troba una ruta fcil cap a dins. S'han de segellar totes les esquerdes, marcs de porta, els celoberts, i altres punts de l'entrada, tant a l'interior com a l'exterior, i tractar de tallar la cadena d'aliment per a qualsevol insecte dins de la casa. Els propietaris de la casa han d'utilitzar llavors un llum fluorescent a fora de la casa de seguida que es fa de nit. Els escorpins brillen intensament, i ajuda a detectar la seva presncia i on crien.

Els problemes es remunten sovint als pilars de fusta, a la terra rocallosa, i a les runes, i aquestes rees es poden netejar posant-hi una gespa densa al permetre de la casa. Els residents en rees endmiques han d'adoptar l'hbit de netejar les sabates a fora, i mirar els llits abans d'usar-los.

Alguns escorpins sn bastant dcils i es poden tenir com a animals domstics. El ms com d'aquests s l'escorp emperador, una espcie africana amb un ver bastant suau. La majoria dels escorpins, no obstant aix, sn ms agressius i/o tenen el ver ms potent.

Enllaos externs.

 http://www.scorpiology.de (Gran lloc d'informaci sobre l'escorp, per Gunther Witt);
 http://www.angelfire.com/tx4/escorpes/ (Pgines d'escorpins de Kari);
 http://www.ub.ntnu.no/escorp-files/index.php (Els arxius de l'escorp);
 http://www.goldenphoenixexotica.com (Informaci sobre escorpins i altres arcnids);




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31344" title="Zoroastrisme" nonfiltered="2580" processed="2571" dbindex="12676">

El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda) era la religi dels antics perses abans l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran. Actualment la segueixen encara els anomenats parsis.

LAvesta s el conjunt de llibres sagrats d'aquesta religi, si b noms s'en conserva una part molt fragmentria.

El zoroastrisme va substituir el politeisme indoeuropeu per un monoteisme dualista: l'entitat creadora suprema (Ahura Mazda o Ormazd) engendr l'esperit del b o principi de la Veritat (Spenta Mainyu) i l'esperit del Mal o principi de la Mentida (Angra Mainyu o Ahriman). Tots dos tenen els seus corresponents seguidors, sovint divinitats anteriors lleugerament transformades. Lluiten eternament pel domini del mn i sobretot per a convncer l'sser hum, l'nic amb llibertat per triar, perqu segueixi un cam o l'altre. Aquest combat acabar a la fi dels temps amb el triomf del b i una purificaci general pel foc.

L'home ha de seguir en la seva vida els principis del b, caracteritzats per la pietat i l'ordre. Quan mori ser jutjat segons les seves accions i viur en un parads o en un infern fins la gran lluita final. 

El zoroastrisme mantingu restes de l'antiga religi iraniana, com per exemple els sacrificis i el paper central del foc i la llum (que esdevenen smbols del b). Tanmateix el sacerdoci i la mgia tenen poca rellevncia en comparaci amb altres religions.

Desenvolupament histric.
El rei Darios I (cap al 500 aC) fou probablement el primer en adoptar l'ensenyament de Zoroastre com a religi oficial. Sota els seus descendents, per, el zoroastrisme es barrej amb les antigues creences politeistes, com ho reflecteixen els texts sagrats inclosos en aquella poca anomenats Yasht. Aquest texts sn lloances dirigides a detats menors.

Durant el regne d'Artaxerxes II (vers el 400 aC) es van construir els primers temples on s'hi veneraven Ahura Mazda, Mitra i  Anahita.

Sota els imperis d'origen grec i part (els selucides i els arscides), el zoroastrisme es va mantenir al costat de nous cultes estrangers. Durant aquest perode es van fer malb una bona part dels texts que composaven lAvesta, perdent-se per sempre ms.

Amb l'imperi sassnida (226-651), el zoroastrisme esdevingu de nou la religi oficial de l'Estat. Durant aquesta poca es va codificar el que restava de lAvesta i l'ensenyament original va rebre certs canvis fonamentals. El principal va ser la transformaci d'Ahura Mazda, que va passar de ser un principi creador abstracte i universal a la divinitat benfica contraposada a Ahriman, la fora malfica.

El sacerdoci es va estructurar, amb un mobadhan mobadh (cap suprem) al capdavant, els mobadh (caps de districte) com a caps territorials i els moghan (macs) com a baix clergue. El mobadha mobadh era el principal dirigent espiritual i la segona personalitat de l'imperi desprs del rei, al que tenia el dret de coronar. LAvesta era la seva guia escrita i Ardashir I en va escriure una edici completa per substituir a la reduda que havia fet el rei Vologs I de Prtia (51-77). Sapor I va reunir vers el 325 un concili per fixar els cnons. Molta informaci sobre l'organitzaci de la religi es troba a la carta de Tansar al rei de Tabaristan, que esta datada vers el 560 amb Cosroes I. Un dels mxims exponents de la filosofia zorostrica fou Adurbad

Amb l'arribada de l'islam, el zoroastrisme va desaparixer gaireb del tot. Alguns dels seus practicants, anomenats avui dia "parsis", van fugir cap al subcontinent indi, enduent-se els fragments restants dels texts sagrats. Vers el 2006, els practicants del zoroastrisme eren uns 155.000.

Referncies.


Fonts.
Microsoft tudes 2007 . Microsoft Corporation, 2006;

 Enllaos externs .

  Enciclopdia Irnica, Zoroastrisme ;
 UNESCO Parsi Zoroastrian Project;
 http://parsiana.com/;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31345" title="Avesta" nonfiltered="2581" processed="2572" dbindex="12677">
L'Avesta s el conjunt de llibres sagrats de la religi iraniana preislmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis. No es conserven en la seva totalitat ja que, segons una llegenda, Alexandre Magne els va fer cremar. 

"Avesta" deriva de la forma amb la qual s'anomena aquest conjunt de llibres en pahlav (una llengua iraniana mitjana): abastag, paraula que sembla venir d'un antic upa-stawa-ka (lloana). LAvesta est dividit en diverses parts (segons el que ha sobreviscut i la transcripci medieval ms fidel):

Yasna: Cont les normes per a la litrgia, sobretot instruccions per als sacrificis i uns himnes anomenats Gatha en honor del du suprem Ahura Mazda, l'autoria dels quals s'atribueix al propi Zoroastre.
Visprat: Texts tardans amb instruccions per als fidels i oracions.
Videvdad: Llibres molt heterogenis que parlen de la vida desprs de la mort, de la recta conducta i rituals contra el mal. Tamb inclou el text sobre la creaci del mn i l'elecci dels esperits del mal d'allunyar-se del b.
Yasht: Himnes dirigits a les divinitats secundries.
Khorda Avesta: Llibre resum de la totalitat de lAvesta, el que s'ensenya primer als que volen seguir la religi de Zoroastre;

L' Avesta cont texts de diverses poques en dues llenges (o dos dialectes d'una mateixa llengua): l'avstic antic (tamb anomenat gtic -llengua dels Gatha-) i l'avstic recent.  L'avstic ("la llengua de lAvesta") s la llengua iraniana ms antiga que es coneix: s una llengua indoiraniana (i per tant indoeuropea) amb prou semblances amb les llenges ndies antigues (vdic i snscrit) com per ajudar els estudiosos europeus del segle XVIII i actuals a la comprensi d'aquests texts i d'aquesta llengua.

Enllaos externs.
  Edici dels textos de Videvdad i la seua traducci (a ms de l'accs a molts manuscrits);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31351" title="Albuixec" nonfiltered="2582" processed="2573" dbindex="12678">

Albuixec (oficialment Albuixech) s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Horta Nord. El seu nom s d'origen rab: Abu-Saak. 

Limita amb Massalfassar, Museros, Albalat dels Sorells i tamb limita amb les pednies de Mauella i Tauladella, ambdues pertanyents al terme municipal de Valncia.

 Geografia .
Situat en la comarca de l'Horta Nord, es troba a 11 km de la capital Valncia. s un municipi de la zona costanera de l'Horta de Valncia. La costa dista 1'5 Km. del nucli urb. Aquesta costa est formada per pedres. Entre el nucli urb i la mar se situa l'horta, el polgon industrial del Mediterrani i l'autovia V-21.

 Histria .
Albuixec va ser una alqueria musulmana que es va cridar posteriorment Abu Xech, que era l'Alquera del Bosc, ja que tot el terreny que embolica el seu terme municipal era un gran bosc de matorrals amb vinyes i oliveres.

En aquells temps musulmans van ser la Tribu dels Ameires els qui van dominar tot el territori valenci i van establir els regnes Taifes de Valncia, del que depenia aquesta poblaci.

Zayd Abu Zayd era amo absolut d'Albuixec i de la majoria dels castells de Castell, entre ells els d'Eslida, Castro de Fondeguilla, Vilamalur i Arens. Ibn Hud de Mrcia, que pertanyia als Abbassies, va voler apoderar-se d'algunes propietats pertanyents a Abu Zayd, entre elles la d'Albuixec, per se li va obligar a signar un tractat de pau i desistir d'aquestes pretensions. Aix va facilitar la presa de possessi pacfica per part del rei Jaume I que don el lloc al bisbe de Valncia, Berenguer de Castellbisbal.

Teresa Gil de Vidaura va ser la senyora de la poblaci fins que rei Pere el Gran la va revertir a la Corona, deixant un petit feu a favor del Bisbat de Valncia. Alfons el Magnnim va nomenar administrador d'Albuixec al seu Recaptador de confiana Luciano Martnez Yunta.

El 15 de setembre de 1479 va passar a les mans de Juan Floc de Cardona i Joana d'Arag.

Albuixec va quedar sotmesa als Furs d'Arag amb data 5 de desembre del 1556 i va aconseguir ser municipi independent amb carcter general. Posteriorment el Ducat de Gandia va reclamar davant Felip II que la poblaci fos altra vegada administrada sota la seva propietat; per el rei va recusar aquesta proposta i va romandre depenent de la Corona.

Amb la Guerra de la Independncia , entre els anys 1808 i 1814, la poblaci va sofrir les seves desastroses conseqncies.

Es va veure tamb embolicada en Guerres Carlistes. En 1837, el general Cabrera va recrrer aquesta zona de l'horta valenciana.

Tamb amb l'ltima contesa espanyola de la Guerra Civil del 1936 - 1939 la poblaci d'Albuixec es va veure afectada per aquest conflicte armat.

Desprs seguira la mateixa evoluci que la resta de localitats costaneres, deixant els cultius d'horta i donant pas a la indstria al polgon del Mediterrani amb empreses tan importants com Vossloh (trens), Nudespa (elaboraci del pa) , Makro (hipermecat), Porcelanosa (cermica),....

En l'any 2007, l'especulaci urbanstica per part dels anteriors dirigents de l'Ajuntament cre un clima de tensi al poble que provoc que el PP perds la majoria absoluta deixant pas a nous temps de la m del nou alcalde: Pepe "el Muixo".

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura. Els cultius d'horta s'assoleixen en rotacions intensives molt variades que produxen tres collites anuals. El reg es realitza per les aiges de la Squia Reial de Montcada i les Squies del Rollet i Fila. Es produxen excellents melons, crelles, tomquets, cebes, tabac, etc.. El cultiu ms extensiu s el del taronger.

Actualment estan radicades nombroses indstries al Polgon Industria del Mediterrani.

 Monuments .


 Festes Locals .
 Festes Patronals. Entre el 21 y el 30 d'agost.
 San Ramn. A partir del 31 d'agost.
 "Bous al carrer" durant la major part dels dissabtes dels mesos de juny, juliol i septembre.

 Personatges illustres .
 Miguel Ambrosio Zaragoza "Ambrs". Dibuixant del fams cmic del Capitn Trueno.

 Accessos .
S'accedeix a aquesta localitat des de Valncia prenent la V-21 i desprs la CV-32. A ms, s'hi pot accedir per l'antiga carretera de Barcelona N-340.

Tamb compta amb estaci de ferrocarril de la lnia de rodalia C-6 de Valncia. (RENFE).

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Albuixec;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31352" title="Alfara del Patriarca" nonfiltered="2583" processed="2574" dbindex="12679">

Alfara del Patriarca s un municipi valenci que es troba a la comarca de la Horta Nord.

Limita amb Foios, Montcada (amb la qual forma una conurbaci), Vinalesa i Valncia.   

 Geografia .
L'escs terme municipal de dos km est situat en l'Horta de Valncia. Per aix els accidents geogrfics sn mnims sent tot ell prcticament pla estant situat el nucli urb a una altitud de 35 m. L'nica excepci s el barranc del Carraixet que travessa el terme municipal de nord a sud a escassa distncia del nucli urb. A pesar que normalment es troba sec la gran grandria de la seva conca provoca que siguin freqents els desbordaments quan es produxen episodis de fortes plutges a la tardor, salvaguardant-se el poble mitjanant l'obra histrica del "Paret". Tamb s destacable que el terme municipal es troba solcat per la Squia Reial de Montcada.

 Histria .
Histricament va pertnyer a la famlia del Crulles, a Bonifaci Ferrer i a Sant Joan de Ribera. La seua toponmia reflexa el seu origen rab, el significat de la qual no es coneix. El seu nom medieval era Alfara, nom que experiment diverses mutacions, com ara: Alfara dels fumerals (per la seua gran quantitat de fbriques de rajoles o bbiles, Alfara de la llibertat (durant la segona Repblica), Alfara de l'Horta (per la comarca a qu pertany). La seua economia, actualment, est basada en l'agricultura i els serveis. Al seu terme s'ha establert la universitat privada Cardenal Herrera-CEU. Compta, entre els monuments ms destacats, amb un palau gtic, un convent del s. XIV, de sant Ddac, de l'ordre franciscana i actualment abandonat, el campus de la universitat, el teatre municipal conegut com el Teatret, o un mur d'origen incert: la paret dels moros. El seu terme limita amb la vila de Montcada de l'Horta, amb Vinalesa i amb Valncia.

 Demografia .
Compte amb una poblaci de 2.858 habitants en 2007. El nucli urb es troba conurbat al de Montcada i aquest al de la pedania valenciana de Massarrojos formant una ciutat de fet de gaireb 25.000 habitants.


  Economia .
L'economia de la localitat ha deps tradicionalment de l'agricultura sent el 100% dels seus cultius de regadiu destacant els tarongers i llimeres, les crelles, la dacsa i diversa hortalisses.

No obstant en l'ltim segle s'ha desenrotllat una xicoteta indstria especialitzada en la fabricaci de mistos, materials de construcci o insecticides.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Bertomeu. Edifici barroc edificat en 1732 en el solar que ocupava l'antic temple gtic edificat per la famlia Jfer.
 Casa de la Sirena. s una de les escasses alqueries fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el nucli urb de Benifaraig forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominaci perqu en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la faana es troba en un relatiu bon estat l'aband de la finca est fent que es deteriore rpidament.
 Palau de Crulles. Este construcci senyorial de fortes torres en els seus cantons de qu noms queda una i tres plantes, es troba situada en el centre del nucli urb. Es troba en molt bon estat de conservaci encara que ha patit grans reformes. Actualment s propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha sigut declarat Monument d'Inters Cultural.
 Esglsia del convent de Sant Ddac. Eglsia de l'antic convent de franciscans  observants fundat el segle XVI. Amb la desamortitzaci va ser adquirit per la famlia Moroder qui hi va installar una fbrica de llumins "El Globo". Es conserva un rellotge de sol en una de les faanes del campanar.
 El Paret. Dic de contenci bastit al segle XVIII que es conserva en la part del Carraixet que llinda amb el poble.

 Festes .
Se celebren durant la segona desena d'agost en honor a Sant Bartomeu.

 Fills illustres .
En aquest poble va nixer el compositor valenci Manuel Palau i Boix, que fou conegut a tota Europa. Altres autors nascuts al poble sn el pintor Enric Catal, el dramaturg Manuel Molins i els escriptors Pau Marqus, M. Carme Arnau i Alfons Navarret. 

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31353" title="Almssera" nonfiltered="2584" processed="2575" dbindex="12680">

Almssera s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Alboraia, Bonreps i Mirambell, Meliana, Tavernes Blanques i Valncia.

 Geografia .
Situat al nord de la ciutat de Valncia, al marge esquerre del barranc de Carraixet. El terme s completament pla. El terreny s d'argila i sorres. El barranc de Carraixet creua el terme municipal d'oest a est i serveix de lmit amb Alboraia i Tavernes Blanques; normalment est sec, excepte en els perodes de pluja, en qu poden produir-se perilloses inundacions (com la de 1957, que hi va causar importants danys).

El clima s mediterrani.

 Histria .
Va ser una antiga alqueria musulmana donada pel rei Jaume I el Conqueridor en 1238 al bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles. En 1242 pertanyia a Mir de Ciutadella. Est documentat el manament d'un pagament de cinquanta slids a D.P. Marrades a data del 7 de maig de 1372 i un altre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre "Claveria Comuna".

Desprs, fins al 1610, va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels comtes de Parcent, fins a l'abolici dels senyorius en 1814.

 Etimologia.
El nom d'Almssera prov de l'rab amb el significat de "premsa d'oli".

 Demografia .

 Economia .
La superfcie conreada s de regadiu. Solen obtenir-se tres collites a l'any. Els principals cultius sn hortalisses. Es rega amb aiges de les squies de Rascanya i Reial de Montcada.

La principal indstria s la cermica.

 Administraci.


 Monuments .
 Esglsia Parroquial: La parrquia d'Almssera va ser annexa a la d'Alboraia fins al segle XIV. En 1699 va ser reconstruda. En 1792 es va comenar a edificar un altre temple, al costat de l'anterior, acabat en la primera meitat del segle XIX. En l'actual parrquia es conserva l'arquella de les Sagrades Formes del Miracle dels Peixets.
 Creu Coberta: Com b indica el seu nom es tracta d'una creu coberta perqu no es degradi per les inclemncies del temps.

 Festes i celebracions .
Les Festes Majors tenen lloc a les darreries d'agost, amb el seu dia clau el 4t diumenge d'agost, en qu se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte ms important durant aquest dia s la tradicional process del Corpus, en la qual participen nombrosos vens del poble interpretant a personatges bblics, al costat de les danses i la presncia dels gegants i cabuts.

Altres dies importants sn el dia del Crist de la Fe i la Providncia, amb solemne process; el dia de les Calderes, que posa fi a les festes amb l'espectacular preparaci d'aquest plat tpic, i el colof de "la Xop" que consisteix en una batalla d'aigua entre els vens.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Web Informaci sobre Almssera.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31355" title="Bonreps i Mirambell" nonfiltered="2585" processed="2576" dbindex="12681">

Bonreps i Mirambell s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord. 

Limita amb Almssera, Tavernes Blanques, la pedania valenciana de Cases de Brcena i Vinalesa.

 Geografia .
L'escs terme municipal d'1 km est situat en l'Horta de Valncia. La seua superfcie s totalment plana amb un lleuger pendent de nord-oest a sud-est sense que existixga cap accident geogrfic. El barranc del Carraixet exercix de lmit per l'oest i el sud del municipi. A la banda de llevant, hi ha l'antiga carretera de Barcelona.

El clima s mediterrani; els vents dominants sn els del nord, ponent i llevant; aquest ltim s el qual provoca les pluges, generalment de tardor a primavera

El principal nucli de poblaci s el poble de Bonreps, situat en la marge esquerra del barranc de Carraixet; el caseriu de Mirambell, forma gaireb un sol nucli urb amb Bonreps, i existix poblaci disseminada per diverses alqueries.

 Histria .
L'origen de la poblaci s l'alqueria musulmana de Bonreps que desprs de la conquesta per part de Jaume I va passar a ser territori de realeng. Proper a aquesta es trobava el caseriu de Mirambell que va ser poblat per moriscs fins a la seua expulsi del Regne de Valncia en 1609.

En 1472, Joan II dona les terres de Bonreps a Francesc Jard de Menaguerra. Durant el segle XVI es produxen diversos canvis d'amos passant a les mans dels Montoliu i els Mirasol i Talamantes. En 1574, Bonreps se segrega de la parrquia de Carpesa depenent d'ella Mirambell i Cases de Brcena.

Finalment, amb l'augment demogrfic del segle XX s'unifiquen els nuclis de poblaci de Bonreps i de Mirambell.

 Demografia .

 Economia .
L'economia de la localitat ha deps tradicionalment de l'agricultura sent el 100% dels seus cultius de regadiu, no obstant aix al llarg del segle XX han sorgit diverses indstries lleugeres. Hi ha bestiar bov, porc i diverses granges avcoles. Funciona una fbrica d'abonaments. 

 Administraci .

 Monuments .
 Ermita de Sant Joan de Mirambell. Construda durant el segle XVII, possiblement sobre el solar de la mesquita de l'antiga moreria, hi destaca el terra de mosaic Nolla i una talla barroca de Jess xiquet que es conserva a la sagristia.
 Esglsia de l'Assumpci de Nostra Senyora de Bonreps. Construda en la segona meitat del segle XVIII, destaca l'esbelt campanar de tres cossos i cupuleta. Decoraci barroca amb olis sobre llen en vals disposats sobre els arcs d'accs a les capelles. Illuminaci mitjanant vitralls de factura moderna. S'hi conserva una creu processional del segle XVIII amb lignum crucis.

 Festes i celebracions .
Les Festes Majors se celebren a octubre (paelles, calderes, correfocs i diverses activitats ldiques). En juny se celebren les festes de Sant Joan a Mirambell, amb la famosa "tomat".

 Accesos .
La manera ms senzilla d'arribar des de la ciutat de Valncia s a travs de la carretera N-340 que partix des de Valncia cap a Castell de la Plana i que passa per la localitat de Bonreps i Mirambell.

 Poblacions agermanades .
 Roccastrada (Toscana, Itlia) des de mar de 2006;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Bonreps i Mirambell.
 *Sociedad Musical de Bonreps i Mirambell;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Pgina de la Agrupaci local del PSPV-PSOE de Bonreps i Mirambell.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31356" title="Dagen H" nonfiltered="2586" processed="2577" dbindex="12682">
Dagen H (El dia H) va ser el diumenge 3 de setembre de 1967, en qu, a les 5:00 de la matinada Sucia canvi el sentit de cirulaci del trnsit tot passant de conduir per l'esquerra a fer-ho per la dreta. L'H prov de hger, dreta en suec. 

Raons.
Les raons pel canvi eren:
 A tots els pasos del voltant (incloent-hi Noruega, amb qui Sucia comparteix una frontera molt llarga) conduen per la dreta.
 La majoria de suecs conduen amb cotxes amb el volant a l'esquerra. Aquest fet provocava moltes collisions frontals quan els autombils avanaven en carreteres d'un carril per a cada sentit, les ms habituals a Sucia per culpa de la seva baixa densitat de poblaci.

Preparaci i desenvolupament.
Tot i aix, el canvi era impopular entre la gent. En els anteriors 40 anys havia estat repetidament refusat a les urnes. En un referndum del 1955 el 85% dels votants preferien continuar conduint a l'esquerra. El 1963, el Riksdag (el parlament suec) aprov el canvi i establ l'Statens Hgertrafikkomission (HTK) (Comissi estatal de trnsit  per la dreta) per dirigir-lo. Alhora s'implant un programa educacional de quatre anys aconsellat per psiclegs.

Es cre un logotip per al Dagen H i fou estampat a tota mena d'objectes commemoratius, fins i tot en  roba interior femenina.

En acostar-se el dia H cada crulla va ser equipada amb un joc extra de senyals (amb els corresponents pals) embolicats amb plstic negre (que obrers havien de treure el dia assenyalat). Anlogament, nous jocs de lnies parallels als ja existents foren pintats als paviments i tapades amb cintes negres. S'aprofit tamb per canviar-ne el color: fins llavors les lnies eren grogues; d'aleshores en, blanques.

El dia H tota circulaci no essencial fou prohibida entre la 01:00 i les 06:00. A Estocolm i Malm aquesta prohibici fou estesa per permetre als grups de treballadors de reconfigurar les interseccions: dur de dissabte a les 10:00 fins a diumenge a les 15:00. Tot vehicles que circuls durant aquelles hores havia de sotmetre's a una reglamentaci especial. A les 4:50 tot el trnsit s'havia d'aturar totalment i canviar de cant. A les 5:00 tenien dret de tornar a circular.

Els carrers d'un sol sentit presentaren problemes nics. S'hagu de construir parades d'autobs a l'altre costat del carrer. Calgu remodelar les crulles per permetre un bon flux del trnsit.

S'eliminaren els tramvies i foren substituits per autobusos, dels quals se'n compraren ms d'un miler amb portes al costat dret. A ms, cap a 8.000 dels antics foren remodelats per tenir portes a ambds costats. Tots els cotxes suecs van haver de ser modificats, fins i tot els que ja tenien el volant a l'esquerra, ja que hagueren d'ajustar-s'hi els llums (que fins llavors estaven reglats per no enlluernar cotxes provinents de la dreta i no pas l'esquerra, com en endavant caldria).

Balan i influncia.

El dilluns posterior al dia H hom comptabilitz 125 accidents de trnsit, nombre menor que el rang entre 130 i 198 dels anteriors dilluns. No s'imput cap accident mortal al canvi de sentit. Tot i aix, molta gent gran deix de conduir per mandra d'adaptar-se a la nova situaci. Els experts havien suggerit que canviar de costat de conduir reduiria el nombre d'accidents perqu hom tindria una visi millor de la carretera, i, certament, els accidents entre cotxes i amb vianants disminuren fortament desprs del canvi.

Tot i no tenir frontera fsica amb cap pas, Islndia en segu l'exemple i tamb canvi el costat de circulaci a la dreta el 1968.

Altres canvis a Sucia.
Aquest no fou l'nic episodi de canvi de convencions a Sucia. El 1712 tingueren un 30 de febrer per tal de coordinar i fer entrar en fase el calendari suec amb el juli. Per contra, un nou possible canvi, el de la moneda, fou recentment rebutjat en no aprovar-se un referndum sobre la subsituci de la corona per l'euro el 14 de setembre del 2003.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31359" title="Leopold Mozart" nonfiltered="2587" processed="2578" dbindex="12683">

Johann Georg Leopold Mozart (Augsburg, Alemanya, 14 de novembre de 1719   Salzburg, ustria, 28 de maig de 1787) fou un compositor alemany, postbarroc.

A la seva famlia no hi havia precedents de msica. El seu pare era relligador de llibres. Inicialment va estudiar la carrera de dret, per va guanyar en ell l'amor per la msica. Va fer de violinista al servei del comte de Thurr i, desprs, en l'orquestra del prncep Firmian de Salzburg.

Va escriure un mtode per a aprendre a tocar el viol que encara ara s apreciat per la seva originalitat i la claredat d'exposici. Del seu casament amb Anna Maria Pertl va nixer Wolfgang Amadeus Mozart, al qual va dedicar tot el seu temps, fins al punt que va deixar de compondre per tal de dedicar-se ms intensament a ensenyar-li msica.

Va escriure una simfonia, i darrerament es creu que tamb compongu la famosa Simfonia de les Joguines -fins fa poc d'anys atribuda a Joseph Haydn- pel seu fill Wolfgang quan la seva dona encara estava embarassada. En aquesta simfonia utilitza tota mena de recursos, amb instruments senzills com el xerrac, el tabal, el xiulet i d'altres per crear una atmosfera apropiada per a un nen. En tot cas, la seva autoria encara est disputada.

Va escriure tamb sis sonates, moltes obres per a piano i clavicmbal i alguns divertimentos per a orquestra de cambra. Una altra de les seves obres ms populars s Passeig amb Trineu, escrita amb motiu del carnaval d'Augsburg de 1796. Va ser estrenada en una taverna de la ciutat, el mateix any que va nixer el seu fill Wolfgang Amadeus.

Referncies.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31360" title="Dromedari" nonfiltered="2588" processed="2579" dbindex="12684">

El dromedari (Camelus dromedarius) s un gran ungulat nadiu del nord d'frica i de l'oest d'sia, i el mes conegut dels camlids. 

Enllaos externs.
A-Z dels camells arabics (angls);


 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31361" title="Iac" nonfiltered="2589" processed="2580" dbindex="12685">

El iac (Bos grunniens) s un gran bov originari del Tibet. All anomenen la femella nak i la seva llet s'utilitza per a fer iogurt i un formatge de gust molt fort.

 Caracterstiques .
Pot arribar a viure fins a 20 anys, i pesar entre 200 i 400 kg.
 Races .
Iac domstic (Bos grunniens grunniens Linnaeus, 1766) : ;
s un animal dcil que proporciona llana, pells, carn, llet i formatge. Les seves buines seques serveixen com a combustible.
Iac salvatge (Bos grunniens mutus Przewalski, 1883) : ;
s ms gros que el domstic. nicament habita al Tibet, i es una espcie amenaada.

 Enllaos externs .
 Informaci sobre el iac  (en angls);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31364" title="Gimnsies" nonfiltered="2590" processed="2581" dbindex="12686">

Les Gimnsies s com es denominen les dues ms grans illes de les Balears: Menorca i Mallorca.

s aix com denominaven els grecs a les illes habitades pels talaitics. Els grecs reclutaven als foners mallorquins i menorquins per formar llurs tropes lleugeres, que les anomenaven gymnetes (gymnos, en grec significa nu) alludint no tant a la completa nuesa, sin a l'escassetat del seu equip militar comparat, per exemple, amb els hoplites, d'armament pesant. Per tant, i segons els autors clssics com Licofront, les illes dels gymnetes no podien rebre altre nom que el de Gimnsies.

Les  fonts clssiques (Timeu) tamb expliquen que els seus habitants utilitzaven l'oli de llentiscle per ungir-se. Tamb ho feien els gymnetes (amb oli d'oliva, per) per fer exercicis fsics, igual que ho feien els gimnastes (gymnoi) d'Olmpia.

Segons l'expert en llengues antigues, Joan Nadal Caellas, el vocable "Balear" ve de l'antic pnic, idioma dels fenicis, i significa literalment "Mestres de Llanament", o sigui, "Foners".
Els primers grecs que arribaren a les illes les anomenaren: "Kromiusa" a Mallorca (illa de les cebes), "Meliussa" a Menorca (illa del animals), "Pitiusa" a Eivissa (illa dels pins) i "Ofiusa" a Formentera (illa de les serps).
Aix foren anomenades fins a l'arribada dels fenicis, els quals anomenaren Balears a les dues illes grans, que era a on ells reclutaven als foners, els quals tenien fama de ser els millors dins tota la mediterrnia.
Ms endavant, segon Joan Nadal, els grecs anomenaren "Gimnsies" a les illes majors que era aix com ells anomenavan als foners (soldats que lluitaven nus).

s debut als romans que les Balears fossin conegudes com el conjunt d'illes de l'arxiplag. Tot i aix, un  cop van passar a l'Administraci provincial romana es va utilitzar indistintament el topnim. Aix, Livi distingeix entre Baliaris maior i Baliaris minor, que posteriorment donaran lloc a les denominacion de Maiorica i Minorica, tot seguint l'accepci primignia de la paraula.

Modernament s'ha reprs la denominaci antiga de Gimnsies, sobretot en cercles acadmics i cientfics, on s habitual recrrer a les arrels greco-llatines per elaborar cultismes i tecnicismes.

Si b fa 2500 anys la necessitat era saber distingir entre les illes poblades i les depoblades, entre les conqueribles i explotables i les que noms podien ser objecte de transaccions o intercanvis, actualment la necessitat cientfica s una altra. La histria natural i l'ecologia de les illes fa necessari distingir dos tipus de realitats diferents: unes illes ms rides que estarien despossedes de vegetaci i ocupades per les aus (Pitises) i unes illes ms plujoses amb abundant vegetaci arbria i provedes de mamfers (Gimnsies). Curiosament, i potser per aix s'utilitzi la mateixa terminologia que els grecs, aquests fets naturals varen condicionar el poblament hum, i pertant, expliquen la distribuci restringida a les illes de Mallorca i Menorca de la cultura talaitica.

 Bibliografia .

BELENGUER, E. Histria de les illes Balears. Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. ISBN 84-297-5506-3 (volum I);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31366" title="Aritmtica" nonfiltered="2591" processed="2582" dbindex="12687">
La paraula aritmtica (del grec         = nombre)  es refereix comunment a la branca de les matemtiques que tracta de les propietats de certes operacions amb nombres. El seu s per part dels matemtics professionals s com a sinnim de teoria dels nombres.

Operacions.

Existeixen quatre operacions aritmtiques tradicionals, tamb anomenades les quatre operacions bsiques que sn:

addici o suma ;
subtracci o resta ;
multiplicaci o producte ;
divisi;

Altres operacions ms avanades que s'inclouen dins d'aquesta branca sn:

potncies;
arrels  ;
logaritmes.

Aquestes operacions sn derivacions de les quatre operacions bsiques.

Nombres.

En resum, es distingeixen els segents tipus de nombres:

 Nombres naturals;
 Nombres primers;
 Nombres enters;
 Nombres parells;
 Nombres imparells;
 Nombres perfectes;
 Nombres racionals;
 Nombres irracionals;
 Nombres reals;
 Nombres imaginaris;
 Nombres complexos;
 Quaternions;
 Nombres infinits tamb coneguts com Nombres transfinits;

 Nombres fonamentals: Nombre   i e;

L aritmtica dels nombres naturals, nombres sencers, nombres racionals o fraccionaris i nombres reals s estudia mitjanant algorismes manuals, tot i que desprs es fan servir eines com calculadores, ordinadors o bacs.

Utilitzada com a sinnim de teoria de nombres inclou les propietats dels nombres sencers relacionades amb nombres primers i divisibilitat aix com la resoluci d'equacions.

Ordre de les operacions.

Existeix una jerarquitzaci en una expressi matemtica que inclou varies operacions. Aquest s l'ordre amb que s'hauria d'operar:

1 Operacions que afecten noms a un nombre: potncies, arrels, logaritmes i tot tipus de funcions trigonomtriques o similars.
2 Productes i divisions.
3 Sumes i restes.

Aquesta jerarquia es pot trencar amb l's de parentesis. Tota operaci inclosa dins d'un partesis s'ha de realitzar abans que la resta d'operacions. Els parntesis es poden incloure dins d'altres parntesis.

Exemples:

;

;

;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31367" title="Guanac" nonfiltered="2592" processed="2583" dbindex="12688">

El guanac (Lama guanicoe) s un animal elegant, d'ossos fins. Igual que la llama, el guanac t una doble capa de pl ms forta al damunt i suau a la part d'avall. Aquest pl s fins i tot mes fi, curt i apreciat que el de l'alpaca, per ms llarg que el de la vicunya.
 
El color varia molt poc, i sol ser vermells, amb el cap mes fosc i la panxa i cames blanquinoses. El dimetre de la fibra oscilla entre 16 i 18 micrmetres. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31372" title="Jutge" nonfiltered="2593" processed="2584" dbindex="12689">
El jutge (o la jutgessa) s un funcionari d'administraci de justcia. Les seves funcions, formaci i nomenament poden varien segons els pasos.

A Espanya el jutge d'instrucci dirigeix les investigacions encaminades a resoldre els crims, mentre que a altres pasos aquesta tasca correspon als fiscals.

Normalment, als pasos que es regeixen pel dret rom, els jutges son funcionaris de carrera, mentre que en els anglosaxons, a vegades sn elegits.

 Classes i categories .
Jutge de pau;
Jutge de primera instncia;
Jutge d'instrucci;
Jutjat de primera instncia i instrucci;
Magistrat;



Vegeu tamb.
Exhort;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31380" title="Golf de Btnia" nonfiltered="2594" processed="2585" dbindex="12690">


El golf de Btnia (Bottniska viken en suec i Pohjanlahti en fins) s el bra ms septentrional del mar Bltic. Est situat entre la costa oest de Finlndia i la meitat nord de la costa oriental de Sucia. Les illes land en constitueixen l'extrem sud. La part nord, ms tancada, s coneguda com la badia de Btnia (Botten viken / Permeri), mentre que la part principal del golf s anomenada mar de Btnia (Bottenhavet / Selkmeri).

El fa interessant la seva baixa salinitat, que si b al sud ja t els valors reduts que presenta el Bltic en general, com ms al nord encara disminueix ms, fins al punt que hom ja no hi pot notar el gust de la sal i hi viuen molts peixos d'aigua dola.

Rius que hi desemboquen.
Ume o ngerman;
Lule;
Torne;
Kemijoki;
Oulujoki;
Kokemenjoki;

Ciutats.
Lule;
Hrnsand;
Sundsvall;
Gvle;
Pori;
Vaasa;
Oulu;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31383" title="Llama" nonfiltered="2595" processed="2586" dbindex="12691">

El llama  (Lama glama) s un gran camlid originari dels Andes (Amrica del Sud), particularment del Per. 

Llama s'utilitza a vegades, amb un sentit mes ampli, per a designar qualsevol dels quatre animals sudamericans emparentats de la famlia Camelidae: el llama, la vicunya, l'alpaca i el guanac.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31385" title="Tigre" nonfiltered="2596" processed="2587" dbindex="12692">

El tigre (Panthera tigris) s un mamfer de la famlia dels felins, dels quatre "grans felins" del gnere  Panthera. Els tigres sn depredadors carnvors. El tigre de Bengala s la subespcie ms com de tigre, constituint aproximadament el 80% de la poblaci de tigres, es troba a Bangladesh, Bhutan, Myanmar, Nepal, i la ndia.

Referncies.


Enllaos externs.
Sierra Club (A Tiger Conservation project) ;
Tiger Territory ;
Enchanted Learning Software - All About Tigers ;










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31386" title="Nombre complex" nonfiltered="2597" processed="2588" dbindex="12693">

El conjunt dels nombres complexos s l'extensi dels reals , on i, que s'anomena la unitat imaginria, compleix que . Els conjunt dels nombres complexos es representa per la lletra .

Intutivament, es tracta del conjunt de nombres que resulta de la suma disjunta del conjunt dels nombres reals i el dels nombres imaginaris purs.

Notaci.
Els nombres complexos es poden representar de dues maneres, com a suma de les components real i imaginria (representaci cartesiana), o com a mdul amb angle (representaci polar).

Notaci cartesiana.
En la seva representaci cartesiana, un complex pren aquesta forma: a + bi, on a s la component real, i b s la component imaginria. Per exemple: ; ;   o  sn nombres complexos.

Es pot veure grficament en uns eixos cartesians, on l'eix d'abcisses representa la component real, i l'eix d'ordenades la component imaginria.

Notaci polar.
En la representaci polar, un complex pren la forma: , on  s el mdul del nombre complex, i  s l'angle del complex (per, la notaci habitual s , on ).

Equivalncies entre notaci cartesiana i notaci polar.

Per passar d'un tipus de notaci a una altra s'utilitzen les segents expressions:

Pas de cartesiana a polar (part real no negativa):

A partir del Teorema de Pitgoras ( i entenent el nombre complex com un vector amb dues coordenades, (a, b) ), podem dir:

;

I sabent que el quocient entre el catet oposat i el catet contigu d'un angle  s la tangent d'aquest angle, tenim:

;

L'arctangent retorna angles entre  180 i 180, per tant per a complexos amb part real positiva l'angle es calcula com:
;
Si el complex t part real negativa es transforma en un complex de part real positiva prenent  1  com a factor com. . L'angle s'obt com:
;

Pas de polar a cartesiana;

;
;

Visi geomtrica.
Els nombres complexos, per a visualitzar-los geomtricament es poden identificar amb . Tenim una bijecci  que identifica el nombre  amb el vector . D'aquesta manera podem visualitzar el conjunt dels nombres complexos com un pla.

Operacions amb nombres complexos.
Les operacions amb nombres complexos demanaran una notaci cartesiana o polar, depenent de la operaci que es faci. Per aix, es important saber passar d'un tipus de notaci a una altra per poder operar amb nombres complexos.

Suma i resta.
Per sumar dos nombres complexos s'ha d'utilitzar la notaci cartesiana.

Notaci cartesiana:

Es sumen les components reals dels sumands i les components imaginries per separat:

;

Exemple: 

;

Per restar es fa de manera semblant:

;

Exemple: 

;

Multiplicaci.
Per multiplicar dos nombres complexos es pot utilitzar qualsevol de les dues notacions:

Notaci cartesiana:


;

Com que  i agrupant els sumands resulta que:

;

Exemple: 

;

Notaci polar;

;

Exemple:

;

Demostraci.

Passant de notaci cartesiana a polar s'obt:
;

Operant resulta:
;

Que, tenint en compte les identitats trigonomtriques del sinus i el cosinus de la suma d'angles i tornant a passar a notaci polar s'obt:


Divisi.
Per dividir dos nombres complexos s'utilitza normalment la notaci polar, per ser la forma ms fcil. Tot i aix tamb es pot operar amb la notaci cartesiana.

Notaci polar;

Com que per multiplicar es multipliquen els mduls i se sumen els angles, per trobar un nombre que multiplicat pel divisor doni el dividend (s a dir per a dividir el dividend entre el divisor i trobar el quocient) caldr trobar un nombre que multiplicat pel mdul del divisor doni el mdul del dividend (s a dir caldr dividir el mdul del dividend entre el mdul del divisor) i caldr trobar un argument que sumat a l'argument del divisor doni l'argument del dividend (s a dir caldr restar de l'argument del dividend l'argument del divisor).

;

Exemple:

;

Notaci cartesiana;

En notaci cartesiana, multiplicant el numerador i el denominador pel conjugat del denominador queda en el denominador un nombre real que es pot dividir per separat de la part real i de la part imaginaria.

;

;

Potncia.

El quadrat d'un nombre complex s tal com segueix:

En notaci cartesiana, cal emprar el Binomi de Newton; en concret, el quadrat (en potncia de 2) s:

;

Aquest procediment s feixuc i llarg (especialment en potncies de graus superiors a 2 o 3). En canvi, en notaci polar s fora ms senzill:

En notaci polar i generalitzant (on n=exponent):

;


Arrels.

En construcci...

Curiositats.
Els nombres complexos i els poledres regulars.
Donada la potncia d'exponent 1/n (arrel n, on n  ), les seves n solucions donaran lloc a n vectors del pla, que seran, alhora, vectors posici dels vrtexs d'un polgon regular de n vrtexs (i n costats).

 Vegeu tamb .

 Conjugat;
Mdul d'un nombre complex;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31403" title="Corona Austral" nonfiltered="2598" processed="2589" dbindex="12694">

Corona Australis (Corona Austral en llat) era una de les 48 constellacions Ptolemaiques, i tamb una de les 88 constellacions modernes. El nom fa contrast amb Corona Borealis.

Histria.

Aquesta constellaci ha estat considerada, a vegades, la corona de Sagitarius, que hauria caigut enterra per algun motiu.

Embolic en el nom.

El 1922 la Uni Astronmica Internacional a la seva primera Assemblea General public els noms de les constellacions, i l'abreviatura de tres lletres. Aquests noms, amb els lmits oficials de les constellacions, foren publicats en dos llibres de la UAI autoritzats per Eugne Delporte el 1930, Delimitation scientifique des constellations, i Atlas Cleste. 

Malauradament, la mateixa UAI don el 1932 una segona llista de noms amb una abreviaci alternativa de quatre lletres. En aquesta segona llista, Corona Australis esdevingu  Corona Austrina . Si b "Corona Austrina" encara apareix a la plana web de la UAI, el nom de Corona Australis s usat extensament.

Fets notables.

s una constellaci d'estels aparentment febles, el ms brillant s   , Alfecca Meridiana, de la magnitud 4,1. Alfa Coronae Australis, de color blanc, est a 129 anys-llum, i s 30 vegades ms brillant que el nostre Sol.

Situada al sud d'alfa, Beta s un supergegant groc, de magnitud 4,11, 450 vegades ms brillant que el Sol. La seva feblesa aparent es deguda a que est situada a 508 anys-llum del nostre sistema.

Gamma, de magnitud 4,30, es pot veure aprop de alfa, i molt prxima a Sagittarius. De color groc est a 58 anys-llum de la Terra. Aquest bell estel doble s 5 vegades ms llumins que el Sol.

Objectes notables del cel profund.

A Corona Australis hi podem trobar un bell cmul globular de magnitud 6,60,  NGC 6541, a 23.000 anys llum en direcci al centre de la Via Lctia. T un dimetre angular de 23' d'arc, i est format per estel de la 13ena magnitud.

Enllaos externs.

Plana de la UAI sobre els noms de les constellacions;
La llista de 1932;
Plana sobre l'embolic en el nom;
Plana sobre Corona Australis, en castell;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31410" title="Pinyin" nonfiltered="2599" processed="2590" dbindex="12695">
Pinyin (en xins   ) s un sistema de transcripci fontica de l'idioma xins que utilitza l'alfabet llat. 

D'una banda l'escriptura xinesa est basada en carcters, els quals no han variat gaire els ltims 2000 anys. D'altra banda el xins ms que una llengua s una famlia de llenges, amb una gran variaci de pronunciacions. Durant el segle XX es van impulsar diferents mtodes per a homogeneitzar les diferents pronunciacions. Un d'ells s la transcripci fontica en pinyin, que est basada en l'idioma putonghua (    o mandar) i en la variant dialectal de Pequn.

El pinyin va estar impulsat pel Partit Comunista Xins. 

D'altres transcripcions fontiques pel xins sn: 
 el sistema Wade-Giles, obsolet per la seva gran inexactitud;
 bopomofo (    ), utilitzat a Taiwan;


Encara que el sistema pinyin ignora completament l'Alfabet fontic internacional ha resultat molt efectiu. Avui en dia a ciutats com Pequn o Xangai es pot trobar escrit en molts llocs pblics, al costat del xins, per a facilitar la lectura als estrangers. El pinyin tamb es fa anar per a escriure els carcters xinesos als ordinadors amb teclats occidentals.

Pinyin en Unicode.

Aquesta taula mostra l'equivalncia Unicode dels carcters accentuats que fa anar el Pinyin.


New Edition Hanyu Pinyin Syllable Table;
Convert Chinese to Pinyin;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31417" title="Samoa" nonfiltered="2600" processed="2591" dbindex="12696">



Samoa (formalment Estat Independent de Samoa) s un estat de la Polinsia que comprn 4 illes habitades i 6 illots, situat a la part de ponent de l'arxiplag de Samoa, a l'oce Pacfic. La part oriental de l'arxiplag s un territori dels Estats Units.

Abans era conegut com a Samoa Alemanya (1900-1914) i posteriorment Samoa Occidental (en samo Samoa i Sisifo) (1914-1997). El canvi de nom, tot abandonant l'adjectiu Occidental, manifesta el desig de veure tot l'arxiplag reunit sota una nica sobirania.

Geografia.
Samoa est situat gaire b al centre de la Polinsia a l'est de la lnia internacional de canvi de dia i al sud de l'equador, a mig cam entre Nova Zelanda i Hawaii.

L'rea terrestre total s de 2.944 km . El 96% del total correspon a les dues illes principals: Upolu i Savai'i.

Destaquen els ciclons ocasionals, l'activitat volcnica, la desforestaci, l'erosi del sl, la invasi d'espcies i la sobreexplotaci pesquera.

 Illes .
L'Estat de Samoa consta de dues illes principals, dues illes petites habitades i sis illots prop de la costa:
 Savai'i, la ms gran i ms occidental.
 Upolu, la ms poblada, amb tres quarts de la poblaci total, i amb la capital Apia.
 Illes a l'estret d'Apolima que separa les dues illes principals a una distncia de 10 km:
 Apolima;
 Manono;
 Nu'ulopa, illot deshabitat.
 Illots deshabitats al voltant d'Upolu:
 Illes Aleipata, a l'est d'Upolu:
 Fanuatapu;
 Namu'a;
 Nu'utele;
 Nu'ulua;
 Nu'usafee, al sud d'Upolu, tamb anomenat illa del Dimoni ja que era un centre cultural samo.

A l'est de l'arxiplag es troben les illes del territori de la Samoa Nord-americana, ms petites i menys poblades.



 Geologia .

Les illes sn d'origen volcnic, amb muntanyes escarpades i rocoses a l'interior, i una estreta plana costanera. L'alada mxima de l'arxiplag s de 1.858 m al Mauga Silisili de l'illa de Savai'i. L'illa d'Upolu t una altitud mxima de 1.113 m al mont Fito.

 Clima .
El clima s tropical amb abundant precipitaci. L'estaci de pluges s de novembre a abril, amb una precipitaci mitjana anual de 2.880 mm. Els ciclons sn freqents i devastadors per l'agricultura. La temperatura mitjana oscilla entre el 20C i 30C.

 Fauna i Flora .
La fauna de les Samoa s escassa i poc diversa: serps, sargantanes i ocells.

La flora, en canvi, s molt rica amb espcies endmiques. A l'interior els boscos tropicals sn exuberants. A les costes es troben cocoters, pandancies i mangles. Els mariners polinesis, ja en temps antics, van portar arbres fruiters, com ara bananers i arbre del pa, i hortalisses com taro, nyam, tapioca i moniatos.

 Infrastructures .
Les Samoa tenen, a la capital Apia, un aeroport internacional i un gran port de passatgers i crrega. Disposen de servei internacional de telfon amb el codi +685, de telefonia mbil i d'accs a internet.

Demografia.

La poblaci total s de 176.848 habitants (cens del 2001). Noms a l'illa d'Upolu sn 134.024.
tnicament un 92,6% sn samoans, un 7% mestissos i 0,4% d'origen europeu.

Les llenges principals sn el samo i l'angls.

Economia.
Article principal:Economia de Samoa.;









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31429" title="Golf de Finlndia" nonfiltered="2601" processed="2592" dbindex="12697">


El Golf de Finlndia (fins: Suomenlahti, estoni: Soome laht, rus: Finskij zaliv) s un bra oriental del mar Bltic situat entre Finlndia (al nord) i Estnia (al sud) que s'acaba a l'estuari del Nev, a Rssia. All, a l'extrem oriental del golf, hi ha la ciutat de Sant Petersburg, la segona del pas. Altres ciutats importants banyades pel golf sn Hlsinki i Tallinn, capitals dels seus respectius estats.

s caracterstic per la seva baixa profunditat i salinitat.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31430" title="Gentrificaci" nonfiltered="2602" processed="2593" dbindex="12698">
La gentrificaci s un procs de transformaci fsica, econmica, social i cultural d'un barri (o rea/poblaci ms o menys extensa) antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitja-alta. Els edificis hi sn restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, ms pobres.

s un fenomen que s'est donant al centre de moltes ciutats d'Occident, especialment a Europa, canviant una tendncia ja secular de llurs classes dirigents, que n'abandonaven els centres en benefici d'eixamples ms salubres o suburbis distingits.

El terme (traducci de l'angls gentrification) fou inventat per la sociloga Ruth Glass el 1964, tot describint el que passava al districte londinenc d'Islington:

Un per un, molts dels barris obrers de Londres han estat envats per classe mijtanes. Cases rnegues i modestes -dues habitacions a dalt i dues a baix- han estat comprades, un cop els seus arrendaments s'han acabat, esdevenint residncies elegants (...). Un cop aquest procs de 'gentrificaci' comena en un barri, progressa rpidament fins que tots els seus antics habitants de classe obrera n'han estat foratgitats i tot el carcter social del barri capgirat.;

Una variant no urbana ni exactament amb les mateixes caracterstiques es dna als pobles de muntanya que sobtadament passen de l'aband a una renaixena com a nucli de segones residncies (cases restaurades).

 Enllaos externs .
Qu s la gentrificaci? (en angls, de la PBS);
Entenent la gentrificaci (en angls);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31433" title="Caracal" nonfiltered="2603" processed="2594" dbindex="12699">

El caracal (Caracal caracal, a vegades Felis caracal) s un fel de mida mitjana. S'assembla al linx amb el qual est emparentat. La longitud s de devers 65 cm, mes 30 de cua. El  color s variable: des de color de vi negre fins a gris o arens. 

Els Caracals habiten a l'frica i l'oest de l'sia.
 
 Subespcies .
Caracal caracal caracal, est, centre i sud de l'frica;
Caracal caracal algira, Nord de l'frica;
Caracal caracal damarensis, Nambia;
Caracal caracal limpopoensis, Botswana;
Caracal caracal lucani, Gabon;
Caracal caracal michaelis, Turkmenistan ;
Caracal caracal nubicus, Etipia, Sudan;
Caracal caracal poecilictis, Oest de l'frica;
Caracal caracal schmitzi, Est de l'sia, Iran, Arbia, l'ndia;

 Referncies .











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31434" title="Corona Boreal" nonfiltered="2604" processed="2595" dbindex="12700">



Corona Borealis (Corona Boreal en Llat) s una petita constellaci del nord amb els principals estels formant un arc semicircular. s una de les 88 modernes constellacions, i tamb una de les 48 constellacions de Ptolemeu, que es referia a ella com a Corona. El terme  Borealis  va ser afegit desprs per diferenciar-la de Corona Australis, la corona del sud.

Fets notables.

No t estels de la primera magnitud. L'estel ms brillant, Alfecca (tamb coneguda com a Gemma) s de la magnitud 2,2 (feble estel variable) i que es considera un membre del difs cmul obert de Ursa Major. Aquesta constellaci cont molts d'estel variables. Dos dels ms coneguts son R Coronae Borealis i T Coronae Borealis.

Notables objectes del cel profund.

Corona Borealis no t objectes dels cel profund brillants. Abell 2065 s un cmul galctic molt concentrat, amb ms de 400 membres, de la 16ena magnitud.

Mitologia.

A vegades es considera a Corona Borealis com la corona donada per Dions a Ariadna, la filla de Minos de Creta. Altres vegades es considera que pertany a Bootes, en cert sentit, sia el que sia el que aix vulga representar.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31439" title="Cangur" nonfiltered="2605" processed="2596" dbindex="12701">

El cangur s un marsupial que habita a Austrlia.

Un cangur s qualsevol dels grans macrpodes (la famlia dels marsupials que inclou tamb els ualabis, cangurs d'arbre i walarus amb 45 espcies en total). El terme cangur s a vegades utilitzat en un sentit ms ample per a referir-se a tots els membres de la famlia dels macrpodes.

Hi ha tres espcies de cangurs:

El cangur roig (Macropus rufus), el qual s el cangur ms gran i el ms gran dels marsupials existents en l'actualitat. Els cangurs rojos ocupen el centre rid i semirid del continent. Un mascle adult pot mesurar 1,5 m d'alada i pesar 85 kg. 

El cangur gris oriental (Macropus giganteus), menys conegut que el cangur roig, per vist ms sovint, ja que el seu rang cobrix l'rea oriental frtil del continent. 

El cangur gris occidental (Macropus fuliginosus), de grandria menor i trobat al sud de l'Austrlia occidental, sud d'Austrlia prop de la costa i en la conca del riu Darling. 

Els cangurs posseeixen grans i poderoses potes posteriors, grans peus dissenyats per a botar, una cua llarga i musculosa per a mantenir l'equilibri i un cap xicotet. Els cangurs sn herbvors i s'alimenten de pastures i arrels. Totes les espcies sn nocturnes i crepusculars, usualment passen el dia en quietud i s'alimenten durant les vesprades i nits fredes, generalment en grups. Tenen una esperana de vida de 18 anys aproximadament.
Popularment els cangurs sn coneguts com l'animal ms representatiu d'Austrlia. Com a tal, s molt com trobar cangurs en joguets i souvenirs del continent.



 Bibliografia .
Dawson, Terence J. 1995. Kangaroos: Biology of the Largest Marsupials. Cornell University Press, Ithica, New York. Second printing: 1998. ISBN 0-8014-8262-3.
Flannery, Timothy Fridtjof, i cols. 1996. Tree Kangaroos: A Curious Natural History. Reed Books, Melbourne. ISBN 0-7301-0492-3;
Underhill D (1993) Australia's Dangerous Creatures, Reader's Digest, Sydney, New South Wales, ISBN 0-86438-018-6;
Weldon, Kevin. 1985. The Kangaroo;

Referncies.


Enllaos externs.
The Kangaroo Genome Project at Australian National University;
Skippy Size Me 2004 ABC report on kangaroo industry;
Interesting facts on kangaroos;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31444" title="Espai-temps" nonfiltered="2606" processed="2597" dbindex="12702">
L'espai-temps s un concepte introdut per Hermann Minkowski el 1908, fusionant el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinries de  l'espai amb el temps. Si b en el seva concepci original s geomtricament "pla", matemticament s peculiar, ja que el temps es comporta com una coordenada espacial, per amb valors en els nombres imaginaris. La teoria de la relativitat general de 1915 introdu l'efecte de la gravitaci, la qual cosa suposa que l'espai-temps de Minkowski no s pla, sin que est corbat.

Vdeo Teoria de la relativitat  ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31451" title="Iang-Ts" nonfiltered="2607" processed="2598" dbindex="12703">



El Iang-Ts (en xins    , en pinyin Yngz  Ji ng, ; en catal tamb escrit Iangts, Iang-ts o Iang-Tse) s la denominaci tradicional d'un riu de l'sia oriental, actualment conegut tamb com a Chang Jiang (en xins   , en pinyin Chng Ji ng, ), que vol dir el Gran Riu. En tibet s anomenat Drichu (        ), o riu del iac femella. Altres noms que rep al llarg del seu recorregut sn els segents: Dangqu (  ), Tuotuo (   ), Tongtian (   ), Jinsha (   ) i, finalment, Yangzi (   ), que es com se'n diu del tram final entre Yangzhou i Zhenjiang a la provncia de Jiangsu, prop de la desembocadura. Com que aquest fou el primer nom que van sentir els missioners i comerciants occidentals, fou el que es va aplicar al riu sencer en les llenges europees. En xins, Yangzi Jiang es considera el nom histric o potic del riu.
A ms a ms, en els passos castellanoparlants, a Frana i Itlia, es denomina Riu Blau, probablement aquest nom se'l van inventar a Frana per diferenciar-lo de l'altre gran riu de Xina: el riu Groc.

s el tercer riu ms llarg del mn desprs de l'Amazones i del Nil i el segon de ms cabal desprs de l'Amazones. Neix a l'altipl del Tibet, creua la Xina d'oest a est completament i desemboca en un gran delta al mar de la Xina Oriental, al nord de la ciutat de Xangai. La seva conca cobreix un 18% de la superfcie d'aquest extens pas.

s navegable en milers de quilmetres; com a exemple, permet que la ciutat ms gran de la Xina, Chongqing, que s a ms de 1.000 km terra endins, hi tingui un port. T una gran importncia econmica, com a via de comunicaci, com a font de recursos naturals (pesca, mineria) i com a font d'aigua potable per als regadius i la poblaci.

Actualment s'hi est construint la presa de les Tres Gorges, una de les obres d'enginyeria ms grans que s'han fet mai i que est tenint un gran impacte econmic, social, ecolgic i poltic.



 Ciutats ms importants .
La conca del riu Iang-Ts creua aquestes grans ciutats:
 Chengdu;
 Chongqing;
 Wuhan;
 Nanjing;
 Shanghai;

 Vegeu tamb .
 Huang He o riu Groc;
 Gran Canal de la Xina;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31454" title="Cnid" nonfiltered="2608" processed="2599" dbindex="12704">

Els cnids (Cnidae) sn els mamfers  carnvors i omnvors coneguts vulgarment com a canins. Aix inclou els cans, llops, guineus, coiots, i xacals. Aquests animals son digitgrads, s a dir, caminen sobre els dits.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31456" title="Guepard" nonfiltered="2609" processed="2600" dbindex="12705">

El guepard (Acinonyx jubatus) es un membre atpic de la famlia dels felins, que caa grcies a la seva vista i velocitat. s un dels animals terrestres mes rpids: arriba fins als 110 km/h en carreres curtes.

Referncies.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31464" title="Jaguar" nonfiltered="2610" processed="2601" dbindex="12706">

El jaguar (Panthera onca) es un fel gros nadiu d' Amrica del sud i central. Es de la famlia Panthera com el lle, el tigre i el lleopard, i es el major dels felins d'Amrica.

Referncies.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31466" title="Flid" nonfiltered="2611" processed="2602" dbindex="12707">

Els flids o felins (felidae) sn mamfers carnvors. Tenen un cos esvelt, oda molt fina i excellent vista. Sn els mamfers caadors mes sigillosos. La majoria consumeixen exclusivament carn i ignoren qualsevol altre menjar que no sigui una presa viva: l'agafen amb les ungles i la solen matar d'una nica mossegada.

N'hi ha diverses subfamlies.

Cladograma.




 Felinae .
Carcal.
 Carcal caracal- Caracal;

 Catopuma .
 Catopuma temminckii;
 Catopuma badia;
 Felis .
 Felis aurata - Gat afric daurat ;
 Felis bieti - Gat del desert xins;
 Felis catus - Gat domstic;
 Felis chaus - Gat de la selva;
 Felis concolor - Puma o Lle americ  ;
 Felis lybica - Gat salvaje afric;
 Felis margarita - Gat del desert;
 Felis nigripes - Gat de peus negres;
 Felis serval - Serval ;
 Felis silvestris - Gat salvatge ;
 Felis temmincki - Gat de Temmincki;
 Felis viverrina - Gat pescador;
 Herpailurus .
 Herpailurus yagouaroundi - Jaguarundi  Eir;
 Leopardus .
 Leopardus pardalis - ;
 Leopardus tigrinus - ;
 Leopardus wiedii -  ;
 Lynx .
 Lynx canadensis - linx canadenc;
 Lynx lynx -  linx nrdic;
 Lynx pardinus - linx ibric  ;
 Lynx rufus - linx vermell;

 Oncifelis .
 Oncifelis colocolo - Colocolo ;
 Oncifelis geoffroyi - ;
 Oncifelis guigna - Huia o Gat Xil;
 Oreailurus .
 Oreailurus jacobita;
 Otocolobus .
 Otocolobus manul ;
 Prionairulus .
 Prionailurus bengalensis - Gat de Bengala;
 Prionailurus planiceps - Gat de cap pla;
 Prionailurus rubiginosus - ;
 Prionailurus viverrinus - Gat pescador;

 Pantherinae .
 Neofelis .
 Neofelis nebulosa - Pantera nebulosa ;
 Panthera .
 Panthera leo - Lle ;
 Panthera onca - Jaguar  ;
 Panthera pardus - Lleopard ;
 Panthera tigris - Tigre;
 Pardofelis .
 Pardofelis marmorata -;

 Uncia .
 Uncia uncia - Lleopard de les neus o Onza;

 Acinonychinae .
 Acinonyx jubatus - Guepard;

Referncies.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31473" title="Qin Shihuang" nonfiltered="2612" processed="2603" dbindex="12708">

Qin Shihuang o Qin Shihuangdi (259 aC - 210 aC) va ser el fundador de la Dinastia Qin (  ) i Primer emperador de la Xina.

Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys, any 221 aC, ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la histria, tot el pas.

Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandaritzar els carcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de poblaci per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla.

En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys.

Per l'obra ms gegantina que va emprendre va ser la construcci de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'Exrcit de guerrers de terracota. 

L'esfor necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revolts contra ell, acabant la Dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la Han.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31476" title="Xjump" nonfiltered="2613" processed="2604" dbindex="12709">
El Xjump s un videojoc de saltar on el jugador es troba en una torre que cau. El terra on ell es troba s'enfonsa amb la resta de l'edifici, el jugador morir tan bon punt el terra desaparegui per la part inferior de la pantalla. Per sobreviure haur de saltar a les plataformes superiors de la torre. Com que la torre sencera s'est enfonsant, les plataformes superiors aviat tamb desapareixeran, per tant el jugador ha de seguir saltant a plataformes superiors contnuament.

La puntuaci es compta segons el nombre de plataformes que el jugador ha saltat abans de caure intentant arribar a la segent plataforma o abans que la plataforma on ell es troba desaparegui.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31478" title="Criminologia" nonfiltered="2614" processed="2605" dbindex="12710">
La criminologia s la cincia que estudia el crim ents com a fenomen social i individual, incloent-ne les causes i les conseqncies que se'n deriven, el comportament criminal i l'impacte que aquest genera en la legislaci. La investigaci en criminologia en moltes ocasions posa en prctica mtodes cientfics per corroborar hiptesis i oferir prediccions a llarg termini, amb la fi de desenvolupar teories que puguin ajudar a explicar i comprendre els fets, les causes, les conseqncies i altres circumstncies al voltant del crim.

El 1885, l'itali, Raffaele Garofalo, professor de Dret, va encunyar el terme "criminology" (en itali, criminologia). Gaireb al mateix temps, l'antropologista francs, Paul Topinard, el va utilitzar per primera vegada en francs (criminologie).

Escola del pensament.
A mitjans del segle XVIII, va sorgir la criminologia quan els filsofs socials van comenar a reflexionar sobre el crim i els conceptes del dret. Amb els anys, s'han desenvolupat vries escoles del pensament.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31479" title="Conducta paradelinqencial" nonfiltered="2615" processed="2606" dbindex="12711">
Les conductes paradelinqencials sn aquells comportaments que sn propers als delictes, per que no sn tipificats com a tals per les lleis del pas en qesti.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31481" title="Bases de Manresa" nonfiltered="2616" processed="2607" dbindex="12712">

Les Bases per a la Constituci Regional Catalana, tamb anomenades Bases de Manresa, sn el document presentat com a projecte per una ponncia de la Uni Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de mar de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Llus Domnech i Montaner i Enric Prat de la Riba respectivament. La comissi encarregada de la redacci del document fou presidida per Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiraci en el model federal malgrat que, pel que feia referncia a l'autogovern, bevien de les antigues constitucions catalanes prvies a 1714.

El poder central era organitzat segons la separaci de poders, mentre el legislatiu estaria compartit entre el rei i una assemblea regional, l'executiu seria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seva banda hauria d'sser un tribunal suprem regional.

Del poder regional format per unes Corts reunides una vegada a l'any a diferents llocs del territori en sortiria un executiu format per cinc o set alts crrecs que haurien d'exercir l'administraci del pas. El poder judicial restaria en l'antiga Audincia de Catalunya que seria restablerta. La oficialitat nica de la llengua catalana i la condici de catal com a clusula obligatria per l'exercici de la funci pblica tamb hi eren considerades.

Vegeu tamb. 
 (Categoria);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31483" title="Anatomia" nonfiltered="2617" processed="2608" dbindex="12713">

L'anatomia s la branca de la biologia que estudia l'estructura i organitzaci dels ssers vius. Els estudis de la medicina moderna van comenar al segle XVI amb l'estudi de l'anatomia humana per part d'Andreas Vesalius a partir de l'estudi de cossos dels reus ajusticiats.


Es pot dividir l'anatomia entre ;
 Anatomia animal ;
 Anatomia vegetal;

Les principals branques de l'anatomia inclouen;
 Anatomia comparada,
 Histologia,
 Anatomia funcional.
 Anatomia de superfcie.
 Anatomia clnica.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31487" title="Combat d'Arbcies" nonfiltered="2618" processed="2609" dbindex="12714">





El Combat d'Arbcies es don entre forces locals partidries de l'arxiduc Carles d'ustria i tropes partidries del duc d'Anjou que tingu lloc prop de la riera d'Arbcies, davant d'un mol del segle XV prop de la vila del mateix nom, el 13 de gener de 1714 durant el conflicte de la Guerra de Successi. Les forces borbniques era un regiment de valons que es dirigien al castell d'Hostalric provinents de Vic i que foren totalment derrotades i perderen sis banderes. La llegenda popular diu: Gent d'Arbcies, gent d'astcies, mata valons a cop de bastons!



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31496" title="El Peridico de Catalunya" nonfiltered="2619" processed="2610" dbindex="12717">


El Peridico de Catalunya s un diari d'informaci general de pagament, i distribuci matinal, editat a Barcelona en doble versi catalana i castellana. Segons les dades de l'estudi de la Oficina de Justificaci de la Difusi (OJD) de gener de 2005, t un tiratge terme mitj de 220.186 exemplars diaris, i una difusi terme mitj de 171.211 exemplars diaris. Segons aquestes dades, s el segon diari de Catalunya ms venut en tota Espanya, desprs de "La Vanguardia",i en el primer diari ms venut a Catalunya.

Pertany al Grup Zeta i ideolgicament est considerat catalanista no nacionalista i progressista, prxim al PSC. Formalment es caracteritza pel gran tractament grfic i la impressi de totes les seves pgines en color.

El Peridico t la seva redacci en un edifici del carrer Consell de Cent, en ple districte del Eixample de Barcelona, i compta amb corresponsals propis en les principals ciutats de tot el mn.

En els ltims anys ha iniciat una poltica d'expansi, amb la creaci de capaleres germanes en diverses provncies espanyoles i a Andorra. Aix, ha impulsat la creaci de "El Peridic d'Andorra", "El Peridico d'Arag", "El Peridico d'Extremadura", "El Peridico Mediterrani" i "El Peridico La Veu de *Astrias". Tots aquests peridics comparteixen amb "El Peridico de Catalunya" les caracterstiques formals i grfiques, les informacions sobre Espanya i poltica internacional, els articles d'opini i alguns editorials, i es diferencien per la cobertura de les informacions locals i autonmiques.

A l'any 2006 "El Peridico de Catalunya" t un preu de 1 euro de dilluns a dissabte, i de 1,90 euros els diumenges, dia que inclou la revista "El Dominical", i diversos suplements temtics.

 Histria .

Fundat pel barcelon Antonio Asensio Pizarro, va publicar el seu primer exemplar el 26 d'octubre de 1978, en un moment que existien tretze capaleres en els *kioscos de Barcelona, tres d'elles esportives.

La primera redacci, situada en el carrer Roger de *Llria de Barcelona, va estar dirigida per un equip directiu dirigit per Antonio Franco Estadella i format pels periodistes Julin Llac, Enrique Arias, Juan Fermn *Vlchez, Fernando Juregui, Ramon *Miravitllas, Jos Luis *Erviti i Jos Luis *Orosa.

Des del principi va contar amb prestigiosos articulistes de tot l'espectre ideolgic: Emilio Romero, Manuel Martn Ferrand, Amando de Miguel, *Cndido, Montserrat Roig, Manuel Vzquez Montalbn, o Antonio lvarez-Sols.


La seva sortida al mercat va suposar l'aposta per un nou concepte de peridic imprs, al donar gran rellevncia als elements grfics, seguint el model que amb el qual el "USA Today" havia revolucionat la premsa dels Estats Units.

El Peridico va venir a ocupar un espai meditic buit en Catalunya: un diari, redactat ntegrament en castell, d'ideologia catalanista no nacionalista, i progressista. A ms, va donar des del principi gran cobertura informativa a les informacions sobre la ciutat de Barcelona i esportives, que no tenien tant espai en la resta de diaris generalistes. Aix va propiciar no noms la captaci de nous lectors no acostumats a comprar premsa, sin que va captar lectors d'altres diaris.

 Directors de "El Peridico" .
 1978-1982: Antonio Franco.
 1982-1985: Gins Vivancos.
 1985-1988: Enrique Arias-Vega.
 1988-2006: Antonio Franco.
 Des de 2006: Rafael Nadal.


Enllaos externs.
periodico.cat - Enquesta activa Considera fiable la informaci dels articles de la Viquipdia?;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31497" title="Avui" nonfiltered="2620" processed="2611" dbindex="12718">

L'Avui s un diari en catal d'informaci general publicat a Barcelona. 

Considerat com un rotatiu de signe catalanista, fou el primer que s'edit en llengua catalana desprs de la dictadura franquista. Tamb va ser el primer diari electrnic d'Espanya present a Internet (des de l'1 d'abril de 1995).

L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana, concedit per la Generalitat de Catalunya, pels 25 anys continuats i ininterromputs de publicaci diria en catal en un llenguatge normativament correcte i al mateix temps adequat a tots els sectors i franges d'edat dels lectors de les diferents seccions del diari, com un element imprescindible per a la normalitzaci lingstica de les terres de llengua i cultura catalanes.

Histria.
Orgens.
El diari Avui va comenar a editar-se el dia de Sant Jordi de 1976 per iniciativa de Jaume Vilalta i Gonzlez, Josep Maria Puig i Salellas i Josep Espar i Tic, entre d'altres. 

Crisi econmica.

El projecte editorial de lAvui ha estat amenaat en diverses ocasions per la seva falta de viabilitat econmica. Les administracions pbliques, i singularment la Generalitat de Catalunya, han invertit recursos (subscripcions, subvencions, etc.) al llarg dels anys per a sostenir el diari. Dintre del grup de la premsa en catal, l'audincia de L'Avui tamb s'ha ressentit de la competncia de mitjans com El Peridico de Catalunya, que des de 1998 mant una edici bilinge; o El Punt, mitj comarcal independent que ha guanyat terreny en els ltims temps. 

En l'ltima de les crisis del rotatiu catal, ocorreguda l'any 2004, l'empresa editora, Premsa Catalana es va veure obligada a presentar un expedient de fallida. La Generalitat de Catalunya, principal creditora de la companyia, va decidir llavors fer-se crrec del 20% de les accions del diari (mitjanant l'Institut Catal de Finances) i liderar una reordenaci accionarial en la qual es van incorporar el Grup Planeta i el Grup God (editor de La Vanguardia) com accionistes de referncia (40% de la propietat cadascun). Actualment l'empresa editora s la Corporaci Catalana de Comunicaci.

La nova etapa.
El 5 de novembre del 2007 Xavier Bosch pren possessi del crrec de director del diari, en substituci de Vicent Sanchis, i el 7 de novembre Toni Cruanyes en passa a ser el director adjunt. Alhora, Sanchis assumeix la presidncia del consell editorial de la Corporaci Catalana de Comunicaci.

L'1 de desembre del 2008 Toni Cruanyes s nomenat director en funcions del diari en substituci de Xavier Bosch, que dimiteix un any desprs d'haver arribat.

Enllaos externs.
Pgina oficial del diari Avui;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31498" title="La Vanguardia" nonfiltered="2621" processed="2612" dbindex="12719">

La Vanguardia s un diari en llengua castellana publicat a Barcelona. Va sorgir el 1881. Est editat pel Grup God i es considera de signe liberal i monrquic. s un dels dos rotatius amb ms difusi a Catalunya i el diari catal ms venut a Espanya.

Hi ha una pgina web alternativa amb una versi modificada del web de La Vanguardia tradut automticament al catal amb el traductor de Google.



 Enllaos externs .
 La Vanguardia;
 La Vanguardia en catal;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31499" title="Prssia" nonfiltered="2622" processed="2613" dbindex="12720">

Prssia (alemany Preuen, llat: Borussia, Prussia o Prutenia; polons Prusy; rus Prussija; litu Pr sija) fou el ms important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada. La superfcie total arrib a ser de 292.800 km durant el II Reich alemany (1871-1918). La Prssia originria s'origin a les ribes del mar Bltic als actuals estats de Litunia, Polnia i Rssia, i visqu al llarg de la seva existncia una important vorgine expansionista cap a l'Alemanya renana, a l'oest. 

Origen.
Histricament parlant, trobem els orgens de Prssia a l'actual ciutat de Kaliningrad (en alemany Knigsberg), a la riba de la mar Bltica a l'actual Rssia: el 1226, el duc Conrad de Masvia, per tal de fer front als mltiples atacs de prussians i borussians, crid a l'anomenat Orde Teutnic, que combat als atacants per tamb despla els qui l'havien sollicitat.

Al llarg dels segles XIII i XIV es visqu un perode de repoblament de la zona amb gent portada d'Alemanya i es bastiren nombroses fortaleses a la vegada que es crearen noves ciutats.

Al llarg de les nombroses lluites del segle XV, l'Estat Prussi s'hagu de convertir en feu del rei polons jurant-li fidelitat.

El 1525, el gran mestre de l'Orde Teutnica, Albert de Hohenzollern, s'adher a la Reforma protestant, secularitz l'Orde i convert els territoris teutnics d'un estat teocrtic a un ducat hereditari.

Brandenburg i Prssia (1618-1701).
El 1618, a la mort d'Albert-Frederic de Hohenzollern (fill d'Albert de Hohenzollern), el feu polons de Prssia pass en herncia a mans de l'elector de Brandenburg Joan Segimon (d'una altra branca de la famlia dels Hohenzollern), unint-se aix la marca de Brandenburg i el ducat de Prssia. 

L'enrgic duc-elector Frederic Guillem I sostragu Prssia del feudatge polons pel Tractat de Wehlau (1657) i la pau d'Oliwa (1660), tot reforant-hi els seus poders en detriment de les assemblees de burgesos i de notables.

Malgrat les posteriors adquisicions de Pomernia (1648 i 1720), no s'aconsegu fer de Prssia i Brandenburg un sol bloc territorial.

Regne de Prssia (1701-1918).
Frederic III (elector de Brandenburg des del 1688), grcies al suport de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermnic, esdevingu rei de Prssia l'any 1701 com a Frederic I de Prssia.

No obstant aix, no fou fins a la Guerra de Successi Espanyola i la seva fi mitjanant el tractat d'Utrecht que Prssia fou confirmada com un regne. Frederic Guillem I, primer rei de Prssia (1713-1740), va transformar al seu regne en una potncia militar. Es va veure embolicat en la disputa pel territori de Pomernia enfront de Sucia, part de la qual li va ser lliurada mitjanant el Tractat d'Estocolm en 1720. Va instaurar una cort austera i efica, centralitzant l'administraci financera. Federic sempre vestia uniforme militar i va dedicar gran part dels seus recursos al desenvolupament de l'exrcit. La creaci de la Gurdia de Potsdam va ser el seu assoliment major en aquesta rea. El seu fill i successor, Frederic II el Gran, es va aliar amb Frana (1740), aprofitant les dificultats de Maria Teresa per a afirmar-se en el tro austrac i es va annexar Silsia a costa de la Casa d'ustria, el que va deslligar la Guerra de Successi Austriaca (1740-48), al final de la qual va obligar Mara Teresa a reconixer l'annexi de Silsia (25.000 km i 125.000 habitants) per part de Prssia. Durant aquesta dcada va formar un exrcit de 150.000 homes que va convertir a Prssia en el pas militarment ms preparat del mn.

ustria, Frana, Rssia i Sucia es van aliar contra Prssia per a frenar el seu desenvolupament. Va comenar la Guerra dels Set Anys en la qual Prssia noms contava amb el feble suport d'Anglaterra, el que la va dur gaireb a sofrir la derrota, per desprs va rebre el suport de Rssia, grcies a Catalina la Gran, amb la qual es va repartir Polnia. En 1806 els triomfs de Napole Bonaparte contra Prssia en el marc de les guerres Napoleniques i la instauraci de la Confederaci del Rin van posar fi al sistema poltic multipolar del Sacre Imperi Rom Germnic. L'ocupaci francesa va acabar en 1808, les tropes van abandonar Prssia desprs de la Convenci de Pars, sota la condici que l'exrcit prussi es limits a un total de 42.000 homes.  

A partir de llavors comen una cursa d'adquisicions territorials que la portaren l'any 1871 a encapalar la unificaci alemanya. 

 Lluita per l'hegemonia alemanya .

En 1815, amb la derrota de l'emperador francs, Prssia es va annexar Rennia segons l'establert en el Congrs de Viena i els prnceps alemanys van crear la Confederaci Germnica de 39 estats independents, llevat en el camp de la poltica exterior. Dintre d'aquests estats, ustria i Prssia s'erigirien com a dominants i es perfilava novament una confrontaci entre ells. En 1834 Prssia va instaurar la Uni Duanera del Nord d'Alemanya (Zollverein) de la qual ustria en va quedar exclosa. En deu anys es va duplicar el comer entre els seus components. En 1864, ustria i Prssia van estar aliades en la Guerra dels Ducats contra Dinamarca. D'acord amb l'establert en la Convenci de Gastein, el ducat de Holstein va quedar sota domini d'ustria, i els de Slesvig i Lauenburg sota Prssia, per cap dels dos pasos va quedar satisfet amb l'acord.

A l'octubre de 1865, en una entrevista a Biarritz, el canceller prussi Otto von Bismarck va obtenir de Napole III que Frana es mantingus al marge d'un previsible conflicte austroprussi, mentre que Prssia es comprometia a donar suport al nounat Regne d'Itlia per a aconseguir l'annexi de la zona de Vencia. Napole va pensar que el conflicte seria llarg i li brindaria l'oportunitat d'actuar de mitjancer i tal vegada aconseguir avantatges territorials. L'emperador es va comprometre a intervenir davant els italians, el que es va aconseguir amb l'aliana ofensiu-defensiva contra ustria signada a l'abril de 1866. El canceller Bismarck va entorpir deliberadament la gesti de l'administraci austraca de Holstein i va enviar tropes a aquest ducat, quan ustria va protestar davant la Dieta de Frankfurt (assemblea de la Confederaci) i desprs d'assegurar-se la neutralitat de Rssia, i comptant amb la seva aliana amb el regne d'Itlia. Baviera, Hannover, Hesse-Kassel, Saxnia, Wrttemberg i altres estats van donar a ustria.

La disputa entre ustria i Prssia per l'hegemonia de la unificaci alemanya es va resoldre en 1866, amb la victria de Prssia en la Guerra de les Set Setmanes. Aquesta unificaci es va donar al voltant de la Confederaci d'Alemanya del Nord, concebuda per Bismarck, i que tamb va servir per a contenir el liberalisme. El Reichstag va ser inaugurat al febrer de 1867.

 Imperi alemany .


La Guerra francoprussiana va esclatar en 1870. La victria definitiva assolida per Prssia sobre els exrcits de Napole III en aquest conflicte va ser la culminaci que va permetre la unificaci alemanya sota l'Imperi alemany liderat definitivament per Prssia. El rei Guillem va passar a convertir-se en kiser Guillem I, oficialment en una cerimnia feta a la Sala dels Miralls del Palau de Versalles. Dins d'aquest segon Imperi Alemany (1871-1918), Prssia va seguir sent un regne, i els seus reis eren al mateix temps emperadors d'Alemanya. A partir d'aquest punt i fins a la fi de la Primera Guerra Mundial, la histria d'Alemanya i la histria de Prssia es confonen.

Vegeu tamb: Reis de Prssia

 Banderes de les provncies de Prssia .


Prssia desprs dels Hohenzollern.
En 1918 Guillem II, abdic i s exili, desprs que Alemanya capituls en la guerra. Prssia perd la seva dignitat de reialme i es convert en l'Estat lliure de Prssia (Freistaat Preuen) dins de la Repblica de Weimar (1919-1933), la primera repblica alemanya. Endems, el Tractat de Versalles estipula l'annexi de gran part del territori de Prssia a la recentment restablerta Polnia. Danzig i Memel (ciutats prussianes del Bltic) van ser declarades ciutats lliures. Aquestes mesures van dividir drsticament el territori prussi, i van deixar Prssia oriental totalment separada de la resta d'Alemanya. La situaci creada per aquesta divisi s un dels orgens directes de la Segona Guerra Mundial. El 24 d'octubre de 1938, el Govern alemany va sollicitar a Varsvia la devoluci de la Ciutat lliure de Danzig (unida duanerament a Polnia) i el perms per a estendre una lnia frria i una carretera a travs del corredor polons, sota l'estatut d'extraterritorialitat. Varsvia va rebutjar la sollicitud i d'aquesta forma es va precipitar la invasi de Polnia l'1 de setembre de 1939, la qual cosa va iniciar la Guerra Mundial

Prssia subsist com a territori autnom sota la Repblica de Weimar fins al 1934, ja que les Lleis d'Unificaci (1933-1935) del Tercer Reich li prengueren l'autonomia.   
 Dissoluci de Prssia .
Al final de la Segona Guerra Mundial, la major part de Prssia va passar a integrar el territori de Polnia -Pomernia-, mentre que la regi septentrional va ser annexada per la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS), incloent Knigsberg, que va ser rebatejada com Kaliningrad, en homenatge a Mikhal Kalinin. Per decisi dels Aliats, en 1947 Prssia com a unitat administrativa i Estat alemany s declarada oficialment dissolta. 

En 1949 el territori prussi que va passar a ser part de la Alemanya Oriental, va ser dividit administrativament entre Brandenburg, Saxnia-Anhalt i Mecklemburg-Pomernia Occidental. Aquest mateix any les forces d'ocupaci en l'oest del pas tamb realitzen una divisi administrativa, creant els estats de Rin del Nord-Westfalia (RNW), Baixa Saxnia, Hessen, Rennia-Palatinat, Slesvig-Holstein i Baden-Wurtemberg.

 Retorn de Prssia .

Desprs de la reunificaci alemanya, diversos entusiastes han llanat el projecte per a retornar-li oficialment el nom de Prssia a la regi compresa pels estats de Berln i Brandenburg. En 1996 en un referndum la majoria dels habitants de Brandenburg es pronunciaren en contra de la fusi dels dos estats, mentre que els de Berln ho fan a favor. Malgrat el revs, la iniciativa sobre la fusi ha continuat i es t prevista la seva realitzaci definitiva per a l'any 2009 desprs de ser novament sotmesa a referndum. No obstant aix no s segur que de ser aprovada la fusi, el nou estat resultant d'ella rebi el nom de Prssia i se sopesa la possibilitat d'anomenar-lo simplement Berln-Brandenburg. Tamb es projecta reconstruir el Palau Reial de Berln, on residiren els Hohenzollern fins a 1918. Mentre la regi continua endarrerida econmicament pel que fa a antics sectors de Prssia situats en l'occident d'Alemanya, malgrat les contnues subvencions del govern federal i la Uni Europea.    
 Enllaos externs .
Preuen: Pgina consagrada a Prssia. Cont mapes evolutius, imatges, videos i grabacions sonores.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31500" title="El Pas" nonfiltered="2623" processed="2614" dbindex="12721">


El Pas s un diari en llengua castellana publicat a Madrid. T cinc edicions territorials (Madrid, Andalusia, Catalunya, Euskadi i Pas Valenci), cadascuna amb un quadern especfic d'informaci local. 

Es caracteritza per ser un peridic de tendncia europeista, i socialdemcrata, i pel gran tractament que dna, en l'informatiu, a les notcies de carcter internacional, de cultura i d'economia, a ms de la informaci sobre Espanya. Compta amb columnistes i collaboradors puntuals provinents de diferents mbits socials, que acostumen a reforar la lnia editorial progressista del diari. s el diari ms llegit a Espanya i pertany al grup Prisa. 

En l'aspecte formal, El Pas es caracteritza per la seva sobrietat expressiva, tant en el tractament de la informaci com en l'esttic: pgines a cinc columnes en les quals predomina l'ordre i la clara distribuci dels diferents subgneres periodstics. La fotografia i la infografia compleixen un paper secundari de suport a la informaci escrita. Des de la seva fundaci sempre ha mantingut el mateix disseny, sense gaire evoluci, i amb la seva mateixa tipografia, Times New Roman.

Histria.
Fundat per Jos Ortega Spottorno sort a la llum el 4 de maig de 1976, i prompte es convert en un mitj fonamental en la transici democrtica a Espanya. El Pas va ocupar un buit existent en el seu moment i es va convertir en el peridic de l'Espanya democrtica, donant veu, entre d'altres, a antics lluitadors antifranquistes i als defensors de la democrcia a Espanya, en uns moments que el trnsit del franquisme a la democrcia estava encara en ple desenvolupament. El seu primer director, fins el 1988, fou Juan Luis Cebrin, que venia de dirigir els ltims informatius del franquisme el 1974. 

Quatre anys desprs de la seva fundaci, El Pas va demostrar el seu comproms amb la democrcia i la llibertat a Espanya, i es va guanyar definitivament la credibilitat com mitj de referncia per als demcrates, en detriment d'altres mitjans. En motiu del cop d'estat del 23 de febrer del tinent coronel de la Gurdia Civil Antonio Tejero. En plena incertesa a la nit del 23 de febrer de 1981, amb el govern i tots els diputats segrestats al Congrs de Diputats, amb els tancs de l'exrcit ocupant els carrers de Valncia, i abans que Televisi Espanyola pogus emetre el missatge institucional del Rei Joan Carles I condemnant el cop, El Pas va treure al carrer una edici especial del peridic titulada El Pas, amb la Constituci. Fou el primer diari que va sortir al carrer aquella nit posicionant-se clarament, i cridant als ciutadans a manifestar-se en en favor de la democrcia. Va ser molt comentat en mitjans periodstics que el llavors director de El Pas, Juan Luis Cebrin, va trucar per telfon al llavors director de Diario 16, Pedro J. Ramrez per a proposar-li que ambds peridics elaboressin una publicaci conjunta en defensa de la democrcia, i Ramrez es va negar allegant que preferia esperar unes hores a veure com es desenvolupaven els esdeveniments. Diario 16, finalment, va sortir al carrer desprs del missatge televisiu del Rei. 

El 1983 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats per la fervorosa defensa dels valors democrtics.

Disposa d'una edici electrnica, que en un primer moment fou gratuta, el 2002 pass a ser de pagament, i, finalment, el 2005 va tornar a oferir la majoria dels seus serveis de manera gratuta.

 Enllaos externs .
  Pgina Oficial d'El Pas;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1983;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31503" title="Traumatologia i cirurgia ortopdica" nonfiltered="2624" processed="2615" dbindex="12722">
En medicina, podem definir la Traumatologia i Cirurgia ortopdica com a l'especialitat que fa referncia a les malalties i les lesions de l'aparell locomotor (ossos, msculs, tendons, articulacions, nervis de les extremitats i columna vertebral).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31504" title="Josep Amat i Pags" nonfiltered="2625" processed="2616" dbindex="12723">

Josep Amat Pags (Barcelona, 1901 1991) fou un pintor, un dels principals representants de l' impressionisme catal del segle XX. 

Biografia.
1901 Neix a Barcelona el 13 d'abril, al carrer Muntaner n 29. Es el tercer de quatre germans. Cursa els estudis primaris ais Escolapis del carrer Diputaci.

1917 Inicia estudis de dibuix a l'Ateneu Obrer del Carrer Tallers, del que n's director Nicanor Vzquez Ubach 1920 Ingressa a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (Llotja).

1922 Participa per primera vegada en una exposici collectiva organitzada pel seu amic i condeixeble Carles Fages de Climent. Ven un paisatge, es la primera obra venuda pel pintor.

1924 Coneix el pintor Joaquim Mir i es l'inici d'una llarga amistat. A partir d'aleshores passa algunes temporades a la casa d'en Mir a Vilanova i la Geltr.

1928 Primera exposici individual a la Sala Dalmau, al Passeig de Gracia n 62. Exposa 28 obres.

1932 Exposa a les Galeries Laietana al Carrer Corts n 613, del 6 al 19 de febrer. Exposa a les Galeries Syra del Carrer Diputaci n 262, del 10 al 24 de desembre.

1933 Participa al Sal de Primavera, on es premiat el 1933, 34 i 35. Visita per primera vegada Sant Feliu de Guxols, on coneix a Isabel Girbau. Viatge per primera vegada a Pars, on hi retornar els anys 1934 i 1935.

1934 Exposici de dibuixos acolorits a les Galeries Syra, i presenta una exposici de pintures a La Pinacoteca, on tornar a exposar el 1936. Participa a l'exposici Nacional de Barcelona, on obt una medalla.

1936 Participa en una exposici collectiva a Pars. El 17 de juny es casa amb Isabel Girbau a Sant Feliu, en Joaquim Mir es padr de notes. El matrimoni s installi-la en una torreta de Sant Gervasi, al carrer de Juli Verne n 25. Degut a la Guerra Civil, deixa de pintar a l'aire lliure.

1938 Neix la seva filla Isabel.

1940 Primera exposici a la Sala Pares del carrer Petritxol. Inici d'una relaci permanent i a partir d'aquesta data hi exposa regularment les seves pintures fins el 1987, en qu realitza la seva 25a i ltima exposici. Neix el seu segon fill, Josep.

1941 Participa a l'exposici Nacional de Bellas Artes de Madrid, on obt la 3a medalla.

1942 Obt un diploma a l'Exposicin Nacional de Bellas Artes de Barcelona. Neix el seu tercer fill, Joan. Es nomenat professor de paissatge a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

1943 Exposa per primera vegada a Madrid, a la Sala Vilches on exposar tamb el 1948 i el 1955.

1944 Obt el premi de la Diputaci de Barcelona en la Exposicin Nacional de Bellas Artes de Barcelona.

1947 Participa en el concurs de pintura de Montserrat, on obt el segon premi de paisatge.

1949 Fa una llarga estada a Pars, on pinta intensament. Desprs ni tornar el 1967, 1968, 1972 i 1978.

1951 Obt el primer premi de dibuix a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte de Madrid. Exposa una col-les-hi de dibuixos acolorits a la Sala Vaireda.

1953 Es premiat a la Segona Bienal Hispanoamericana de Arte de la Habana, a Cuba. Viatge a Brusel-les, on exposa a les galeries George Giraux.

1955 Obt el Gran Premi de Pintura instaurat per la Diputaci de Barcelona.

1962 Es trasllada a viure a una torreta del Putxet, al carrer de Manacor n 10 ja que la casa del carrer Juli Verne ha de ser enderrocada per l'obertura de la Ronda del General Mitre. La seva esposa Isabel sofreix una caiguda a Sant Feliu i queda impossibilitada.

1963 Obt el premi Ynglada Guillot de dibuix. Exposici a la galena El Cisne de Madrid. Hi exposar peridicament fins 1982.

1970 Es jubila de professor de l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Exposici d'Homenatge a Sant Feliu de Guxols.

1975 Viatge a Nia i a Montecarlo.

1976 Viatge a Londres. Es trasllada a un altre pis del Passeig de Sant Feliu.

1978 Supera un atac de cor, i pot seguir pintant.

1980 L'Ajuntament de Sant Feliu de Guxols organitza una Exposici Antolgica i li dedica un carrer.

1981 Ingressa a la Real Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi. Participa en una exposici collectiva a Pars. Exposici Homenatge del Fons Internacional de Pintura, que li lliure la Medalla d'Or.

1985 Pateix una emblia que l'afecta el bra i la cama esquerra, el que li redueix la mobilitat i li dificulta el poder pintar. Tot i l'esfor, que li representa, segueix pintant.

1987 Exposici Antolgica a la Fontana d'Or de Girona.

1988 La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi. Exposici de dibuixos a la Sala Pares.

1990 El seu estat de salut empitjora. Mor la seva esposa. Pinta el seu ltim quadre el 29 de juliol.

1991 Mor a Barcelona el 17 de gener, i s enterrat a Sant Feliu de Guxols.

1997 El 14 de juny, l'Ajuntament de Barcelona li dedica una plaa de Sant Gervasi.

 Enllaos externs .
 Pgina de la fundaci del pintor Josep Amat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31506" title="Alejandro Amenbar" nonfiltered="2626" processed="2617" dbindex="12724">
Alejandro Fernando Amenbar Cantos s un director de cinema, actor, compositor de cinema i guionista espanyol i xil.

Va nixer a Santiago de Xile el 1972 de mare espanyola i pare xil, per tot just un any desprs la famlia es trasllad a Espanya arran de la inestabilitat poltica.

El 1990 ingress els estudis a la facultat de cincies de la informaci de la Universitat Complutense de Madrid (especialitat en imatge), que abandon un any desprs decebut davant la poca "prctica" que hi trob.

L'any 2005 guany un Oscar amb la pellcula Mar Adentro.

 Filmografia .

 Curts .
 1991 - La cabeza;
 1992 - Himenptero;
 1994 - Luna;

 Pellcules .
 1996 - Tesis;
 1997 - Abre los ojos;
 2001 - The Others;
 2004 - Mar adentro;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial  ;
 Mar Adentro ;
 Mar Adentro ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31507" title="Cirurgia ortopdica" nonfiltered="2627" processed="2618" dbindex="12725">
La cirurgia ortopdica (de orthos: adrear , corregir i paidos: nen) estudia i tracta els processos congnits (deformitats amb les que la persona neix) i adquirits (deformitats adquirides, processos degeneratius com l'artrosi, lesions tumorals i  processos infecciosos) de l'aparell locomotor.

El terme ortopdia va ser descrit, per primer cop, pel metge francs M. Andry al 1714, al fer referncia al tractament de les deformitats de la columna vertebral dels nens mitjanant la correcci postural. A ell se li deu tamb el smbol de l'ortopdia al representar-la com un petit arbre tort que s'intenta adrear lligant-lo a un pal dret.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31508" title="Termoparell" nonfiltered="2628" processed="2619" dbindex="12726">
Es denomina termoparell a la uni de dos materials conductors amb diferent composici metallrgica. El termoparell genera una fora electromotriu (f.e.m.) que depn de la diferncia de temperatura de la uni calenta (o de mesura) i la uni freda (o de referncia), aix com de la composici del termoparell. 

Els termoparells sn utilitzats com a sensors de temperatura, en sectors tan diversos com ara l'automoci, la indstria aerospacial, la biotecnologia o l'electrnica.

Normalment es trien els termoparells per aquelles aplicacions en qu les temperatures siguin superiors a 400C, quan es requereixi un temps de resposta rpid, quan es requereixi un termmetre molt petit o prim, o b quan s'esperen xocs o vibracions.

Funcionament.
Quan s'escalfa la uni calenta es produeix una transferncia d'electrons d'un metall a l'altre. Si es connecten els extrems no units a un circuit extern, hi circular un corrent continu que ser ms gran com ms ho sigui el gradient entre la uni freda i la calenta. Aix, un termoparell no mesura temperatures absolutes, sin que permet mesurar la diferncia de temperatura relativa entre l'extrem fred i l'extrem calent.

El seu funcionament est directament relacionat amb algunes lleis termoelctriques:
 Efecte Volta;
 Efecte Seebeck;
 Efecte Thomson;
 Llei de les temperatures intermedies;
 Lei dels metalls intermedis;

Compensaci per uni freda.
En general, la temperatura de la uni freda s detectada per un termistor de precisi en contacte amb els conectors de sortida de l'instrument de mesura. Aquesta segona lectura de temperatura, juntament amb la lectura del termoparell s emprada per l'instrument de medici per a calcular la temperatura vertadera en l'extrem del termoparell. Per aplicacions menys crtiques, la compensaci per uni freda es realitza mitjanant un sensor de temperatura semiconductor. En combinar el seal d'aquest semiconductor amb la seal del termoparell, la lectura correcta es pot obtenir sense la necesitat de registrar dues temperatures. Qualsevol error en la medici de la temperatura de la uni freda es tradueix en l'error de la temperatura mesurada en l'extremo del termoparell.

Per a triar els materials que formen el termoparell conv que la f.e.m. associada a l'efecte Seebeck sigui la major possible i la provocada per l'efecte Thomson sigui mnima o nulla. 

Linealitzaci.
A ms de la compensaci per uni freda, l'instrument de mesura haur de compensar el fet que la f.e.m. generada pel termoparell s una funci no lineal de la temperatura. Aquesta dependncia s'aproxima habitualment per un polinomi (de 5. a 9 ordre depenent del tipus de termoparell).

Tipus de termoparells.
Els termoparells estan disponibles com a sondes en diferents modalitats. En funci del tipus de metalls i aliatges utilitzats, els termoparells presenten uns voltatges generats i uns rangs de temperatures d's diferents.



Generalment es treballa amb dues classes de precisi:
 Classe limitada;
 Classe estndard;

 Vegeu tamb .
 Bolmetre;
 Termistor;
 Termopila;
 Termorresistncia;
 Termstat;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31509" title="Ciutat lineal" nonfiltered="2629" processed="2620" dbindex="12727">
La ciutat lineal s un model d'organitzaci de la ciutat inventat per Arturo Soria basat en la idea de la lnia.

Formulat a finals del segle XIX amb el transport i la dicotomia camp-ciutat com a principals preocupacions, el model proposa la construcci d'una ciutat allargassada de 500 metres d'amplada amb un corredor d'infrastructures al mig i el  camp  (que engloba tota cosa que no sigui aquesta  ciutat ) a banda i banda. La forma lineal es proposava com la millor manera de resoldre les necessitats de transport tot minimitzant la suma de trajectes entre tots els punts entre si. L autombil encara no inventant, el tren es concebia com el mijt de transport ms important, i s per aix que s hi reservava el tram central del llarg carrer vertebrador de 50 metres d'amplada. Petits carrers transversals havien de connectar aquesta espina central amb les cases a banda i banda. Tot creixement de la ciutat s'havia de fer longitudinalment, mai fora de la lnia.

A Europa la ciutat lineal havia d'acabar podent unir Cadis amb Sant Petersburg tot connenctant la major part d'urbs ja existents.

Tot i que acaba tenint algunes realitzacions prctiques creant-se n trossos a Lilla, Madrid (on don origen al barri de Ciudad Lineal), a Xile i a Blgica mai acabaren reeixint ja que s hi acab construint al voltant, abandonant-se doncs la  lnia .

A la Uni Sovitica el model fou adaptat i promogut per Nikolai Alexander Milyutin durant els anys 20.

A travs de la histria, tot i no estar explcitament planificades d'aquesta manera, moltes localitats han adoptat una forma semblant a la de la ciutat lineal, tot creixent als marges d'alguna carretera (o, a voltes, riu o canal).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31519" title="Arturo Soria Mata" nonfiltered="2630" processed="2621" dbindex="12728">

Arturo Soria Mata va ser un urbanista espanyol conegut especialment per la seva formulaci de la ciutat lineal. 

Nat a Madrid el 1844, fou de formaci autodidacta. Hom hi veu influncies d'Spencer i Cerd. Comenc a desenvolupar la seva teoria a partir de 1886.

Mor el 1920.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31527" title="Joc (desambiguaci)" nonfiltered="2631" processed="2622" dbindex="12729">


Oci: activitat recreativa, vegeu joc.
Esports: sistema de puntuaci d'alguns esports com el tennis. Vegeu joc.
Economia: terme d'economia, vegeu joc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31528" title="Tallinn" nonfiltered="2632" processed="2623" dbindex="12730">

Tallinn s la capital d'Estnia. La ciutat est situada al golf de Finlndia, davant per davant de Hlsinki, que s 80 km al nord. Compta amb uns 400.000 habitants, gaireb un ter de la poblaci total del pas.

Fou una ciutat hansetica.

El 1980, mentre encara formava part de la Uni Sovitica, acoll proves nutiques dels Jocs Olmpics que se celebraren a Moscou.



 Enllaos externs .

 Pgina oficial de la ciutat (en estoni, rus i angls);













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31529" title="Joc (sistema de puntuaci)" nonfiltered="2633" processed="2624" dbindex="12731">
Aquest article s sobre el sistema de puntuaci. Per a uns altres significats, vegeu joc (desambiguaci).;

Joc (set en angls) s'utilitza en el sistema de puntuacio de molts esports (per exemple, tennis o voleibol). Un joc es guanya amb un determinat nombre de punts, i el guanyador del partit es el que aconsegueix un cert nombre de jocs (tipicament dos o tres).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31530" title="Joc (economia)" nonfiltered="2634" processed="2625" dbindex="12732">
Aquest article s sobre el terme d'economia. Per a uns altres significats, vegeu joc (desambiguaci).;

En economia un joc s qualsevol situaci estratgica en la qual intervenen dos o ms agents econmics i el resultat final depn tant del que decideix cada agent econmic com de els decisions de la resta. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31535" title="Palncia" nonfiltered="2635" processed="2626" dbindex="12733">


Palncia s una ciutat de Castella i Lle, a Espanya, capital de la provncia del mateix nom. s situada a la Tierra de Campos, entre els rius Pisuerga i Carrin. El 1999 comptava amb 80.856 habitants, repartits als 94,71 km de municipi. 

Els seus 749 m d'altitud i el seu carcter interior, apartada de tota influncia martima, determinen que el clima hi sigui continental, amb una mplia oscillaci trmica. La temperatura mitja de gener s de 0,3C i la de juliol de 18C, per s'arriba a mnimes absolutes molt baixes i fins a dos mesos de gelades. Les precipitacions anuals sn normals amb una mitjana de 603,2 mm, amb un mxim a la tardor i un mnim estiuenc.

Antic mercat agrcola, amb fbriques de draps, avui t tamb tallers de metallrgia i fabrica armes i campanes. Posseeix la major superfcie enjardinada de Castella i Lle en relaci amb la superfcie que ocupa i s una de les majors d'Europa.

L'actual alcalde de la ciutat s Heliodoro Gallego Cuesta, del PSOE.

Histria.

Els orgens histrics de la ciutat queden incerts, per del que s que hi ha constataci arqueolgica s d'assentaments prerromans sota la ciutat actual, que els celtbers van denominar Pallantia. El poble que la va ocupar va ser el dels vacceus, el poble ms culte i avanat en l'agricultura de les tribus celtberes i amb una poderosa organitzaci militar.

Els romans fan de Pallantia una de les ciutats ms prsperes de la conca mitjana del Duero, fent desapareixer els celtbers l'any 70 aC, desprs del triomf de Pompeyo, que posa fi a les guerres celtibricas.

Amb la invasi romana, Pallantia va brillar notablement combatent contra els conquistadors del mn. Durant aquell perode de dominaci romana, els celtbers vacceos van combatre agosaradament per la independncia de la metrpoli. La ciutat va sofrir dos setges en represlia per l'ajuda prestada a Numancia; retuda aquesta, Palncia va crrer al final la mateixa sort. Al subsl de Palncia s'han trobat nombrosos vestigis de l'poca romana, mosaics, esteles, objectes de cermica, etc. 

Amb els monarques visigots va arribar l'etapa de major esplendor per a la ciutat, ja que la van constituir en seu de la cort, a ms que des del segle IV tamb era seu episcopal rellevant. A la provncia de Palncia es conserven dues de les escassssimes edificacions visigtiques: San Juan de Baos i la cripta de la Catedral, dedicada a San Antoln; tamb tenim el major nombre de necrpoli d'aquesta poca com l'antiga Pisoraca a Herrera de Pisuerga.

Els rabs van deixar tamb les seves empremtes, encara que ms difuses. En el seu pas per la pennsula, en el 711, van travessar la provncia de sud en nord. Aviat arribaria la despoblaci. El regnat d'Alfons II va estar ple d'enfrontaments amb els musulmans; pobladors cristians van arribar llavors a les terres del nord de Palncia; d'aquesta repoblaci van sorgir els primers llogarrets i una de les ms importants s Braosera, el fur ms antic que es coneix, datat de l'any 824.

Val la pena destacar el regnat de San el Major, rei de Navarra i Comte de Castella que va fer ressuscitar Palncia de les seves runes.

A partir de llavors va seguir una poca de preponderncia dels bisbes; Palncia va ser important seu episcopal, fet que afavoriria l'apogeu del Cam de Sant Jaume, que creua la provncia d'est en oest, fent possible la restauraci de la ciutat. El segle XII es van celebrar dos Concilis en 1113 i 1124 al que assisteixen els reis de Castella.

Aquesta capital assoleix el seu zenit sota el regnat de Alfons VIII de Castella, vencedor de la Batalla de les Navas de Tolosa. Va ser l'impulsor ms decidit de la ciutat, en concedir-li furs i el primer consell lliure, i establir l'any 1208, junt amb el bisbe Tello Tllez de Meneses, la primera Universitat d'Espanya que va comptar amb un alumne d'excepci: Domnec de Guzmn. Per diversos avatars posteriors, la Universitat s traslladada el 1239 a Salamanca.

El Cid va tenir un solar en aquesta ciutat, fundant la primera leproseria d'Espanya; en aquest lloc es troba avui l'esglsia de San Lzaro.

s al segle XIV quan la importncia i el volum que havia anat adquirint la ciutat obliguen a l'edificaci d'una catedral capa de satisfer les necessitats d'una poblaci en augment. Encara que la primera pedra de la nova catedral es va collocar en 1321, les obres no van concloure fins a finals del segle XVI.

No podem oblidar l'heroic episodi de les dones de Palncia contra les tropes del duc de Lancaster, quan l'any 1388 la ciutat es trobava desprotegida d'homes, ocupats en guerres lluny de les seves terres. Per aquesta gesta el rei Joan I va concedir a les dones d'aquesta terra llicncia per usar banda d'or sobre el cosset i lla del mateix color al cabell, costum que encara perdura al vestit regional de Palncia.

Particip en temps de Carles V en les lluites dels comuneros, pel que tota aquesta terra va viure terribles i sagnants episodis.

La decadncia histrica va comenar a finals del segle XVII, si b durant la guerra de la Independncia la ciutat va jugar un important paper, sent un dels seus fills, el General Amor, un dels herois en la lluita contra els francesos.

Un dels esdeveniments ms beneficiosos per a la vida de la ciutat durant el segle XVIII va ser la construcci del Canal de Castella per part de Carles III.

Les guerres del segle XX, com la I Guerra Mundial o la Guerra Civil Espanyola, van afavorir el desenvolupament econmic de la ciutat; les indstries farineres, llaneres i d'armes eren imprescindibles per a l'abastament dels belligerants.

Els anys segents van contemplar canvis urbanstics profunds a la ciutat, per a avui poder dir que Palncia s una ciutat agradable per viure amb bones comunicacions i un bon nivell de serveis.

Monuments i llocs d'inters.

La catedral.

Edificis civils.

 Edifici de correus, construt el 1916 segons el projecte de Jacobo Romero.

 Palau Barroc. Exemple d'arquitectura nobiliar est situat en el nmero 19 del carrer Major Principal. s un edifici barroc construt el segle XVIII.

 Collegi Villandrano. Edifici construt per Jernimo Rierol, compta amb un espectacular mosaic a la seva faana obra de l'artista Daniel Zuloaga.

 Palau de la Diputaci Provincial. Edifici neorrenacentista construt el 1914 segons el projecte de Jernimo Rierol.

 Mercado de Abastos. Construcci representativa de l'arquitectura de ferro i vidre, sense un sol punt de soldadura.

 Teatre Principal. s un edifici construt el segle XIX seguint el model dels teatres italians del XVII.

 Casa del Cordn. Del segle XVI, deu el seu nom al cord francisc que a tall d'alfiz, decora la seva portada de pedra.

Edificis religiosos.

 Convent de les Agustinas Cannigas. Antiga edificaci religiosa, ha passat a allotjar les dependncies administratives de l'Ajuntament de la ciutat i l'Arxiu Municipal. s un edifici de pedra i ma construt a comenaments del segle XVII.

 Monestir de Santa Clara. s una construcci gtica, aixecada en pedra a partir del segle XIV. A l'interior de l'esglsia s'hi troben diversos retaules realitzats entre els segles XVI i XVIII. D'especial inters s el retaule major, atribut a Pedro de Correas. Per potser la pea que crida ms l'atenci i s ms visitada s la imatge del Cristo yaciente de la buena muerte, pea a qu Unamuno dedica un dels seus poemes, fent un smil entre la sequedat del cos de Crist i la de la terra castellana.

 Convent de San Pablo. L'edifici original va ser aixecat el segle XIII, encara que la construcci que avui coneixem s bsicament dels segles XV i XVI, amb la faana dels peus remodelada el segle XVIII. A ms del Retaule Major, atribut a l'Escola de Felipe Vigarny, destaquen el sepulcre dels primers Marquesos de Bassal, les traces dels quals es deuen a la m de l'escultor Francisco Giralte.

 Esglsia de San Miguel. Una de les imatges ms caracterstiques de la ciutat de Palncia ve definida pel magnfic perfil de la torre d'aquesta Esglsia, que ens parla de les arrels medievals de la ciutat. s una torre del segle XIII amb aire entre religis i militar. S'aixeca als peus d'un temple comenat el segle XI, com testifica el seu absis romnic, i acabat a finals del segle XII; el que li confereix un estil romnic de transici. Sota de la torre es troba la portada principal, ja plenament gtica, amb sis arquivoltes i figures que contrasten amb l'estil romnic de la seva dreta. Les seves tres naus estan dividides per pilastres que sostenen sbries voltes de creueria.

 Esglsia de San Juan Bautista. Va ser construda a Villanueva del Ro Pisuerga, per en la construcci d'un embassament, es va decidir traslladar-la a la capital i installar-la al parc conegut com l'Horta de Guadin. s una petita ermita romnica amb una magnfica portada d'arc apuntat amb sis arquivoltes recolzades en columnes de capitells decorats.

 Esglsia de San Lazaro. Una inscripci sobre la porta recorda que el seu origen va ser en un llatzeret fundat pel Cid i que va ser reconstrut per un home molt influent en la vida de la ciutat i els blasons del qual campegen sobre els murs: el Senyor San de Castella.

 Nuestra Seora de la Calle. Va ser erigida per l'Ordre dels Jesuites a finals del segle XVI. Amb una planta de creu llatina d'una sola nau en la qual va adossada en ambds costats una srie de capelles connectades entre si, amb altars dels segles XVII i XVIII en els quals destaca un Cristo Crucificado de l'escola de Valmaseda. Des de 1768 s'hi guarda la imatge de la Virgen de la Calle, patrona de la ciutat i objecte de veneraci.

 Convent de San Francisco. Fundat pels Franciscans en el segle XIV, ha sigut residncia temporal de reis. La importncia que va anar adquirint l'ordre a la ciutat va exigir progressives reformes que van modificar el seu primitiu carcter gtic. Actualment s'entra al temple per les restes d'un claustre d'arcs ogivales recolzats en fines columnes pareadas. El ms impressionant sn els teginats de fusta policromada mudjars tardans, de finals del segle XV, que hi ha sota el cor i a la sagristia, barroca. Tamb barroc s el retaule major, atribut a Alonso del Manzano.

 Esglsia de San Bernardo. D'aquesta esglsia noms es conserva la faana. En aquest lloc Santa Teresa de Jess, a petici del bisbe lvaro de Mendoza, hi va fundar un convent, que ms tard va ser ocupat per religioses bernardas, d'on pren el nom.

Enllaos externs.
Pgina de l'ajuntament (en castell);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31536" title="Nom de Du" nonfiltered="2636" processed="2627" dbindex="12734">

En la tradici jueva, es considera que el nom d'una cosa cont part de la seva essncia. Per aquesta ra, el nom de Du s meritori d'un respecte especial.

El nom de Du, quan s'escriu, s'ha de tractar amb reverncia i s'ha de prendre cura de qu aquest, un cop escrit, no sigui esborrat ni desfigurat.  Per aquesta ra, molts observants eviten escriure'n el nom tot substituint o omitint lletres. Analogament, el nom de Du format per les lletres hebrees  Iod ( ), He ( ), Vav ( ), He, (tradicionalment conegut, sobretot per als cristians, com a Jehov) no es pronuncia, substituint-se durant la pregria per formes alternatives, com ara Mon Senyor (Adonai), o simplement El Nom (HaShem).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31538" title="Ginebra" nonfiltered="2637" processed="2628" dbindex="12735">




Ginebra (Genve en francs, Genf en alemany, Ginevra en itali i Genevra en romanx), s una ciutat de l'oest de Sussa, capital del cant homnim i centre de la zona de parla francesa del pas (ms prpiament, francoprovenal). Amb 184.758 habitants (2003) i 645.000 en l'rea metropolitana, s la segona ciutat del pas, desprs de Zuric. El 43,4% de la poblaci s d'origen estranger.

Est situada a l'extrem occidental de llac Leman entre els Alps i els monts Jura. El riu Roine la creua just abans d'endinsar-se a Frana. El riu Arve tamb passa per la ciutat i s'uneix al Roine. Es troba a una altitud de 373 m sobre el nivell del mar.

La ciutat s seu de diverses organitzacions internacionals, incloent-hi la Creu Roja, l'institut de recerca CERN, les Nacions Unides (seu secundria) i algunes de les seves agncies (Organitzaci Mundial de la Salut (OMS), Uni Internacional de les Telecomunicacions (UIT), Organitzaci Meteorolgica Mundial (OMM), entre altres).

L'emblema ms reconegut de la ciutat s el Jet d'Eau, un raig d'aigua de 140 metres d'alaria. Tamb podem trobar a la ciutat el Palau de les Nacions, seu de la ONU a Europa.

 Histria .

Fou fundada pel poble celta dels allbroges prop del lmit amb els helvetis, dels que estaven separats pel Roine; un pont sobre el riu a la ciutat de Ginebra connectava ambds dos pobles. Els romans l'anomenaren Geneva (lectura general a Juli Csar)  o Genua (opini d'alguns erudits) per la primera t un generalitzat suport. Altres lectures son Genoa, Genoua, Cenava, Cennava i Gennava. Fou teatre d'operacions militars de Juli Csar contra els helvetis. 

Els romans la van incorporar a la provncia de la Gllia Narbonesa i al segle III de la Gllia Vienesa. Al segle V fou part del regne dels burgundis i desprs del regne merovingi (534) i del imperi carolingi. El 888 Rodolf fou erigit a Ginebra en rei  de la Borgonya Transjurana, i esdevingu capalera d'un comtat (vegeu comtat de Ginebra).

El 1124 la ciutat es va constituir en ciutat lliure sota l'autoritat del bisbe.

Al segle XVI, fou el centre del Calvinisme i per aix considerada la "Roma dels protestants". L'antiga catedral de Sant-Pierre era la prpia esglsia de Joan Calv. L'1 d'octubre del 1534, amb la reforma religiosa,  la ciutat va assolir la forma republicana acabant-se aix el poder del bisbe; aliada amb Berna va poder conquerir Gex, Chablais i Ternier el 1536 que van quedar sota control de Berna (el Gex va passar a Ginebra el 1590 per el 17 de gener de 1601 fou cedit a Frana); l' 11 de juliol de 1603 la independncia de Ginebra fou reconeguda per Savoia; el 1648 es va confederar als cantons de la Lliga Helvtica, de la que no fou membre; el 14 d'abril de 1794 es va proclamar al Repblica sota els principis de la revoluci francesa i el 26 d'abril del 1798 fou annexionada a Frana, annexi efectiva el 13 de juny del mateix any; el 25 d'agost es va formar el departament de Lman que va durar fins el 30 de desembre del 1813; el darrer dia de l'any (31 de desembre de 1813) es va proclamar la Repblica de Ginebra per el pas de Gex va quedar en mans de Frana integrat al departament de l'Ain; el 19 de maig de 1815 va ingressar a la confederaci helvtica i Frana li va cedir (20 de novembre de 1815) un grapat de poblets per poder connectar amb la resta de la Confederaci de la que quedava separada.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la ciutat ;
Informaci turstica a Wikitravel ;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31539" title="Hebban olla vogala" nonfiltered="2638" processed="2629" dbindex="12736">

Hebban olla vogala s el comenament d'un dels texts ms antics que es coneix en neerlands. Fou trobat el 1932 al marge d'un manuscrit llat que provenia de l'abadia de Rochester (a Kent) si b es guardava a Oxford. Es creu que fou escrit el segle XII, tot i que podria ser encara ms antic.

El text complet s:
Hebban olla vogala nestas hagunnan hinase ic andu thu. Wat unbidan we nu?;
que es podria traduir al catal com:
Tots els ocells han comenat els nius excepte jo i tu. Qu esperem ara?;
Compari's el text original amb la versi en neerlands actual:
Hebben alle vogels nesten begonnen, behalve ik en jij. Waarop wachten we nu?;

Tradicionalment s'havia interpretat com a gargots fets per un monjo tot provant la ploma. Investigacions recents realitzades per Frits van Oostrum, de la Universitat d'Utrecth, aventuren per la possibilitat que tingui relaci amb poesia femenina, ms concretament d'origen morisc (de la Pennsula Ibrica); no per la llengua sin pel contingut. En tot cas, la seva antiguitat i precari estat de conservaci en fan la lectura difcil, i no est clar que cada lletra transcrita sigui la correcta.

Una altra possible interpretaci que en trenca la visi ortodoxa s la que sost el professor belga Luc de Grauwe, segons la qual les frases no serien neerlands sin angls antic. Cal recordar que l'angls actual est fortament influt per les llenges romniques, especialment el francs normand, i que pat una immensa simplificaci gramatical, per que originriament s'assemblava molt a una altra llengua germnica occidental, el fris.

Enllaos externs.
Notcia sobre el possible origen angls del text ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31577" title="Abella" nonfiltered="2639" processed="2630" dbindex="12737">


Les abelles sn insectes himenpters voladors de la famlia dels pids. Estan emparentades amb les vespes i les formigues. Viuen en ruscs i s'alimenten del nctar de les flors, a partir del qual elaboren la mel. Tamb recollecten pollen, destinat a la producci d'aliment per a les larves. Juguen un paper molt important en la pollinitzaci de les plantes amb flors.

Les abelles tenen una llengua llarga, o glosa, que fan servir per a obtenir el nctar de les flors. Posseeixen tamb petites antenes, formades per tretze segments en els mascles i dotze en les femelles. Tenen dos parells d'ales, el de darrere ms petit. El segon parell de potes est adaptat per a la recollecci de pollen, i l'apndix de l'abdomen es un fibl que usa per a defensar-se.

Existeixen prop de 16.000 espcies conegudes d'abelles, i s'estima que existeixen al voltant de 30.000 espcies en total. Les abelles poden ser solitries o viure en grans comunitats de diversos tipus.

Les ms avanades d'aquest tipus sn les colnies, o ruscs eusocials, que podem trobar entre les abelles de mel i les abelles sense fibl.

L'apicultura s la cria d'abelles, generalment per a l'obtenci de mel i d'altres productes apcoles, encara que a vegades l'objectiu pot ser la fecundaci de conreus.

Es creu que la socialitat ha evolucionat de forma separada en els diferents grups d'abelles.

Abelles eusocials.


Les abelles eusocials viuen en grans ruscs, cada una de les quals posseeix una sola reina junt amb les obreres i els abellots.

El cicle de vida dels abellots comena a la primavera, quant la reina desperta de la hibernaci. En aquest moment la abella reina s la que fa tota la feina perqu encara no existeixen abelles obreres. Ella cerca un lloc on construir el niu, i construeix les bresques de mel. Es tamb la que s'encarrega de la recollecci de nctar i el pollen. Les colnies d'abellots moren a la tardor, desprs de criar una nova generaci d'abellots reina, els quals sobreviuen individualment en punts amagats. Curiosament, algunes abelles reina busquen refugi a l'hivern en arnes o ruscs d'abelles de mel, on sovint sn localitzades mortes durant la primavera per l'apicultor, presumiblement mortes per les abelles de mel.

Amb les abelles de mel, supervivents de l'hivern com a colnia, la reina comena a desovar a l'hivern, preparant-se per a la primavera. Aix s'activa probablement per la duraci del dia i la temperatura. La reina s l'nica femella frtil, i la que diposita els ous d'on naixeran totes les altres abelles. Amb excepcions, com el seu vol d'aparellament o l'establiment d'una nova colnia, la reina mai ms no deixa el rusc desprs de ser fecundada. La reina diposita un ou en cada cella preparada per les abelles obreres. L'ou es trenca i es transforma en una petita larva que s alimentada per les abelles infermeres (abelles obreres que mantenen l'interior de la colnia). Passada aproximadament una setmana (depenent de l'espcie), s'omple la cella d'aliment (una barreja de nctar i pollen) i la larva s segellada dins. En aproximadament una altra setmana (novament depenent de l'especie), la larva emergeix ja com una abella adulta.

Tant les obreres com les reines s'alimenten de gelea reial durant els primers tres dies de l'estat larvari. Desprs, les obreres cambien per una dieta de pollen i nctar o mel diluda, mentre que aquelles larves elegides per ser reines continuen rebent gelea reial. Aix causa que la larva es converteixi en pupa ms rpidament, a ms d'augmentar la mida i desenvolupar-se sexualment. Els apicultors que es dediquen a la cria de reines consideren que una bona nutrici durant l'estat larvari s importantssim per a la qualitat de les reines criades, essent altres factors importants una bona gentica i un nombre suficient d'aparellaments. Durant els estats larval i pupal, diversos parsits, com la Barroa (barroa jacobsoni), poden atacar la pupa o la larva dins les celles, destruint-la o atrofiant-la.

Les reines no sn criades en les tpiques celles d'empollament horitzontals de la bresca, sin que les seves celles sn construdes especialment, en ser aquestes molt mes grans i estar en posici vertical. Quan la reina acaba la seva etapa d'alimentaci larval i es converteix en pupa, es desplaa a una posici de cap per avall, des de la qual desprs es menja la seva cella per sortir. Durant la etapa de pupa, les abelles obreres tapen o segellen la cella. Just desprs d'emergir de les seves celles, sovint les abelles reines produeixen un so reptant les altres reines acabades de nixer dins la mateixa colnia, a les quals busquen i intenten matar, ja sigui lluitant directament amb elles o clavant l'agull dins la cella, si encara no han nascut.

Les abelles obreres sn femelles infrtils. Tenen unes glndules per on segreguen la cera utilitzada per a construir el rusc, i sn les encarregades de netejar i mantenir-lo net, criar les joves, protegir la colnia i recollectar el nctar, el pollen i el prpoli.

L'abella a la cultura.

A la cultura micnica les abelles eren vistes com a pont amb l'altre mn (potser per influncia d'una deessa anomenada Ptnia, semblant a Demter). Representaven la variabilitat de la vida, ja que tenien el ver (amb la picadura) i fabricaven la mel. Tres dones-abella van oferir a Apolo el seu do proftic.

El seu carcter social i organitzat va fer que servissin per a nombrosos exemples i allegories, i per aix les trobem als escrits de Virgili, Shakespeare o Marx, entre altres. Napole les va adoptar com a emblema del seu poder.

Vegeu tamb.
Dansa de les abelles






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31578" title="Cetaci" nonfiltered="2640" processed="2631" dbindex="12738">

Els cetacis (Cetacea) sn un ordre dels mamfers placentaris. Molts cientfics els classifiquen actualment amb aquests en l'ordre dels cetartiodctils, quedant els cetacis com a subordre.

Estan adaptats per viure exclusivament en el medi aqutic i la majoria habiten en ambients marins. Hi ha dos subgrups, nou famlies i al voltant de noranta espcies.

Odontocets (cetacis amb dents). 

Platanstits Platanistidae.

Platanista gangetica - Dof del Ganges;
Platanista minor - Dof de l'Indus;

Inids Iniidae.
Inia geoffrensis - Inia o Dof de l'Amazones;

Zifids Ziphiidae.

Hyperoodon ampullatus;
Ziphius cavirostris - Zfid com o Zfid de Cuvier;
Mesoplodon densirostris - Zfid de Blainville;

Fisiterids Physeteridae.

Kogia simus - Catxalot nan ;
Kogia breviceps -  Catxalot pigmeu ;
Physeter catodon - Catxalot;

Monodontids.

Delphinapterus leucas- Beluga;
Monodon monoceros - Narval;

Delfnids Delphinidae.

Cephalorhynchinae
Cephalorhynchus commersonii - Dof de Commerson;
Lagenorhynchus albirostris - Dof de morro blanc ;
Lagenorhynchus australis - Dof austral ;
Lagenorhynchus obliquidens - Dof de costats blancs;

Delphininae
Stenella coeruleoalba - Dof ratllat;
Delphinus delphis - Dof com  ;
Grampus griseus - Cap d'olla gris;
Lissodelphis borealis - Dof llis boreal;
Orcaella brevirostris - Dof de l'Irrawaddy;
Orcinus orca - Orca;
Tursiops truncatus - Dof mular;
Stenella frontalis - Dof clapat atlntic;
Stenella longirostris - Dof de morro llarg;

Globicephalinae
Globicephala malaena - Cap d'Olla negre, Globicfal negre o Dof pilot;
Pseudorca crassidens - Falsa orca o Orca bastarda;

Focnids Phocoenidae.

Phocaena phocaena - Marsopa ;
Phocaenoides dalli - Marsopa de costats blancs;
Phocaena spinipinnis - Marsopa espinosa;

Misticets (cetacis amb barbes).

Balenes franques Balaenidae.

Eubalaena australis - Balena austral;
Eubalaena glacialis - Balena atlntica;

Rorquals Baleonopteridae.

Balaenoptera borealis - Rorqual boreal;
Balaenoptera edeni - Rorqual tropical ;
Balaenoptera musculus - Balena blava ;
Megaptera novaeangliae - Iubarta;

Eschrichtidae.

Eschrichtius robustus - Balena gris;

Vegeu tamb.
Evoluci dels cetacis;

 Enllaos externs .

Sons de cetacis i investigaci a Catalunya (bioindicadors, senyals acstiques, contaminaci acstica, trauma acstic);





































 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31580" title="Joc de tauler" nonfiltered="2641" processed="2632" dbindex="12739">
Els jocs de tauler sn jocs de taula que es juguen sobre un tauler de joc i en els quals s'utilitza algun tipus de fitxa.

Segons l'estudis Alex de Voogt cal que les possibles posicions de les peces al tauler siguin finites i discretes, o sigui, numerables. Aix, el carrom no s un joc de tauler i s que ho s el parxs, per exemple.

 Histria .
Els jocs de tauler tenen una histria llarga i s'han jugat en la majoria de les cultures i societats. Existeix un cert nombre de llocs histrics importants, artefactes i documents que ens illuminen sobre els primers jocs de tauler. Els ms importants d'aquests inclouen:

 La tomba reial de Merknera cont la primera mostra de l'antic joc egipci senet. El senet s el joc de tauler ms vell del qual se spiga que ha existit. Vegeu Okno fer svita deskovych ella per a una foto del fresc trobat a la tomba d'aquest fara.
 Les tombes reials d'Ur contenen, entre altres, el joc reial d'Ur. Les va excavar C. Leonard Woolley, per els seus escrits documenten poc els jocs. Gran part dels jocs que va excavar es troben ara en el Museu Britnic de Londres. Un dels conservadors d'aquest museu, Irving Finkel n'ha tradut les regles a partir de tabletes cuneformes.
 La llista de jocs de Buda s la primera llista coneguda de jocs.
 El manuscrit d'Alfons X de Castella Libro de axedrez, dados e tablas, tamb conegut simplement com a Libro de los juegos, s un text encomenat per Alfons X que tradueix a l'espanyol un gran nombre de documents rabs sobre jocs. Molts d'aquests documents rabs originals s'han perdut, aix el llibre d'Alfons X s la primera codificaci coneguda de molts jocs clssics.
 El sostre del temple a Kurna, Egipte, datat al voltant del segle XV aC, t set jocs de tauler gravats. Molts d'aquests taulers sn els ms antics coneguts del seu tipus.

Aquests sn alguns llibres anteriorment vistos com prominents en la seva cobertura de la histria de jocs de tauler:

 Board and table games from many civilizations de  R.C. Bell, en qu parla de jocs de tauler i alguns jocs de taula d'habilitat (tipus carrom) o jugats amb peces tipus dmino.
 Chess in Iceland de Willard Fiske, que en realitat no parla ni d'escacs ni d'Islndia.
 History of board games other than chess de H.J.R. Murray, durant molts anys considerat la Bblia dels jocs;
 Games ancient and oriental de Falkner;

Cal notar que aquests treballs pateixen de greus prejudicis culturals. s el cas del treball de Murray en particular, ja que malgrat que va ser la referncia estndard en aquesta rea tendeix a assumir una superioritat de les cultures occidental i xinesa.

 Alguns jocs de tauler .

Boggle;
Escacs;
Dames;
Dames xineses;
Go;
Hex;
Backgammon;
Marro de tres, un joc similar al tres en ratlla.
Marro de sis;
Marro de nou;
Marro de dotze, ms conegut per alquerc.
Marro de punta, ms conegut per dames.
Tres en ratlla;
Quatre en ratlla;
Jocs de mancala;
Aual;
Monopoly;
Trivial pursuit;
Els colons de Catan;
Puerto Rico;
Caylus;
Scrabble;
Futbol de taula;
Taules;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31584" title="Josep Vento i Ruiz" nonfiltered="2642" processed="2633" dbindex="12740">
Josep Vento i Ruiz (Valncia, 1925 - Madrid, 2005) va ser un pintor valenci cofundador del grup Hondo i impulsor de la Nova Figuraci durant la dcada dels cinquanta al segle passat.

Vento va cursar estudis a l' Escola de Belles Arts de Sant Carles a Valncia i posteriorment, grcies a una beca de la Diputaci de Valncia, els va ampliar a Madrid. Va fundar el grup artstic Z i va impulsar el grup Hondo juntament amb Juan Genovs. De 1954 a 1960 visqu a Madrid on va treballar en diverses pintures murals.

La seva evoluci pictrica pass d'un estructuralisme amb influncies de Paul Klee funs a un neoconstructivisme de subtils grafismes i va potenciar la Nova Figuraci a Espanya de la qual en va ser un dels cultivadors ms destacats.

Les seves obres poden veure's als Museus d'Art Contemporani de Madrid i Sevilla en el d'Art Modern d'Alexandria i en el de Belles Arts de ciutat de Valncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31587" title="Vetlla Pasqual" nonfiltered="2643" processed="2634" dbindex="12741">
En el calendari Cristi, la Vetlla Pasqual se celebra la nit del dissabte Sant, anterior a la gran celebraci del Diumenge de Pasqua de Resurrecci i es considerada com la celebraci central de l'Any litrgic. En ella es celebra la nit Santa de la Resurrecci del Senyor.

En la antiguitat era el moment destinat per a rebre els catecmens que havien de ser batejats.

Abans de que es converts en l'actual festa nocturna, les celebracions de la Vetlla es feien al mat i quan es cantava el Glria es tocaven les campanes,  d'aqu que s anomenara "Dissabte de Glria".

Es una celebraci rica en smbols, cerimnia de renovaci de l'aigua i el foc i plena de textos bblics que ens  recorden les pgines principals de la Sagrada Escriptura relatives a la Pasqua del poble d'Israel.

La celebraci es desenvolupa a partir del segent esquema:

Lucernari: es beneeix el foc fora de l'esglsia, i s encn el ciri pasqual;
Preg Pasqual;
Lectures de l'Antic Testament ;
Primera lectura: Gn1, 1-2,2  "Du vei tot el que havia fet, i era bo de deb.";
Salm 103 "Quan envieu el vostre al, Senyor, renoveu la vida sobre la terra";
Segona lectura: Gn 22, 1-18 "Sacrifici d'Abraham. El  nostre pare en la fe";
Salm 15 "Guardeu-me Du meu, en Vs trobo refugi".;
Tercera lectura: Ex 14, 15-15, 1 "Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar".;
Salm: Ex 15 "Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glria";
Quarta lectura: Is 54, 5-14 "El Senyor t'ha reclamat amb un amor etern".;
Salm 29 "Amb quin goig us exalo Senyor!;
Cinquena lectura: Is 55, 1-11 "Veniu amb mi i us saciareu de vida. Pactar amb vosaltres una aliana eterna";
Salm: Is 12 "Cantant de goig, sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvaci";
Sisena lectura: Ba 3, 9-15 "Avana pel cam que condueix a la claror del Senyor";
Salm 18 "Senyor, vs teniu paraules de vida eterna";
Setena lectura: Ez 36, 16-17. 18-28 "Abocar sobre vosaltres aigua pura i us donar un cor nou".;
Salm 41: "Tot jo tinc set de Du, del Du que m's vida; quan podr veure Du cara a cara?;
Lectura del Nou Testament;
Rom 6:3-11  Vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, per vius per a Du en Jesucrist".;
Salm 117:1-2, 16-17, 22-23;
Evangeli;
Cicle A: Mt 28:1-10 ;
Cicle B: Mc 16:1-8 ;
Cicle C: Lc 24:1-12;
Homilia ;
Litrgia baptismal: es beneeix l'aigua com a smbol de la presncia que t en la vida humana. ;
Litrgia Eucarstica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31588" title="Pila TCP/IP" nonfiltered="2644" processed="2635" dbindex="12742">

TCP/IP s un conjunt de protocols que cobreixen els diversos nivells del model OSI. Aquests protocols sn utilitzats per tots els ordinadors connectats a internet, de manera que aquests puguin comunicar-se entre si. Cal tenir en compte que en Internet es troben connectats ordinadors de classes molt diferents i amb maquinari i programari incompatibles en molts casos, a ms de tots els mitjans i formes possibles de connexi. Aqu es troba una dels grans avantatges del TCP/IP, car aquest protocol s'encarregar que la comunicaci entre tots sigui possible. TCP/IP s compatible amb qualsevol sistema operatiu i amb qualsevol tipus de maquinari.

Els dos protocols ms importants de la pila TCP/IP sn el TCP (Transmission Control Protocol) i el IP (Internet Protocol), que sn els quals donen nom al conjunt.

Nivells de la pila TCP/IP.
L'arquitectura del TCP/IP consta de cinc nivells o capes en les quals s'agrupen els protocols, i que es relacionen amb els nivells OSI de la segent manera: 

Nivell d'aplicaci.
Es correspon amb els nivells OSI d'aplicaci, presentaci i sessi. El nivell d'aplicaci s el nivell que els programes ms habituals utilitzen per comunicar-se a travs d'una xarxa amb d'altres programes. Els processos que tenen lloc en aquest nivell sn aplicacions especfiques que passen dades al nivell d'aplicaci en el format que internament utilitzi el programa i s codificat posteriorment d'acord amb un protocol estndard. 

Alguns programes especfics es considera que s'executen en aquest nivell. Proporcionen serveis que treballen directament amb les aplicacions d'usuari. Aquests programes i els seus corresponents protocols inclouen a HTTP (HyperText Transfer Protocol), FTP (File Transfer Protocol), SMTP, SSH, DNS entre d'altres.

Un cop les dades de l'aplicaci han estat codificades en un protocol estndard del nivell d'aplicaci sn transferides cap avall al segent nivell de la pila de protocols TCP/IP.

Nivell de transport.
Coincideix amb el nivell de transport del model OSI. Els protocols del nivell de transport poden solucionar problemes tals com la fiabilitat i la seguretat de qu les dades arriben al dest i ho fan en l'ordre correcte. En el conjunt de protocols TCP/IP, els protocols de transport tamb determinen a quina aplicaci van destinades les dades.
Els protocols d'enrutament dinmic, els quals tcnicament encaixen en el protocol TCP/IP (ats que funcionen sobre IP), sn generalment considerats part del nivell de xarxa; un exemple s OSPF (protocol IP nmero 89).

TCP (protocol IP nmero 6) s un mecanisme de transport fiable i orientat a connexi, el qual proporciona un flux fiable de bytes, assegura que les dades arribin complertes, sense danys i en ordre. TCP realitza contnuament anlisis sobre l'estat de la xarxa per evitar sobrecarregar-la amb massa trfic. A ms a ms, TCP intenta enviar totes les dades correctament en la seqncia especificada. Aquesta s una de les principals diferncies amb UDP i pot convertir-se en un inconvenient en fluxos a temps real (molt sensibles a la variaci del retard) o en aplicacions d'enrutament amb percentatges alts de prdua en el nivell d'interxarxa.

UDP (protocol IP nmero 17) s un protocol de datagrames sense connexi. s un protocol no fiable (best effort al igual que IP), no perqu sigui particularment dolent, sin perqu no verifica que els paquets arribin al seu dest ni tampoc dna garanties de qu arribin en ordre. 
UDP s'utilitza normalment per aplicacions d'streaming a on l'arribada a temps dels paquets s ms important que la fiabilitat o per a aplicacions senzilles del tipus petici/resposta com el servei DNS, a on la sobrecrrega de les capaleres que aporten fiabilitat s desproporcionada per la mida dels paquets.

TCP i UDP sn utilitzats en l'actualitat per donar servei a una srie d'aplicacions d'alt nivell. Les aplicacions amb una adrea de xarxa donada sn distingibles entre s pel seu nmero de port TCP o UDP. Per convenci, els ports ben coneguts (well-known ports) estan associats a aplicacions especfiques.

Nivell d'interxarxa.
s el nivell de xarxa del model OSI. Tal i com va ser definit originalment, el nivell de xarxa soluciona el problema de transportar paquets a travs d'una xarxa senzilla. Exemples de protocols d'aquesta capa sn X.25 i Host/IMP Protocol d'ARPANET.

Amb l'arribada del concepte d'interxarxa, es van afegir noves funcionalitats a aquest nivell basades en l'intercanvi de dades entre una xarxa origen i una xarxa dest. Generalment aix inclou un enrutament de paquets a travs d'una xarxa de xarxes coneguda com internet.

Dins de la famlia de protocols d'Internet, IP realitza les tasques bsiques per aconseguir transportar dades des d'un origen a un dest. IP pot passar les dades a un conjunt de protocols superiors; cada un d'aquests s identificat com un nic Nmero de protocol IP. Per exemple, ICMP i IGMP sn els protocols 1 i 2, respectivament.

Alguns dels protocols que es troben per sobre d'IP, com ara ICMP (utilitzat per transmetre informaci de diagnstic i control d'error sobre transmissions IP) i IGMP (usat per dirigir el trfic multicast), tot i trobar-se en nivells superiors, realitzen funcions de nivell de xarxa, cosa que mostra una cerca incompatibilitat entre els models d'Internet i el model OSI. Tots els protocols d'enrutament (com ara BGP, OSPF i RIP) tamb formen part del nivell de xarxa, tot i que ells pertanyen a nivells encara ms alts a la pila.

Nivell d'enlla.
La capa d'enlla no forma part realment de la pila TCP/IP per s el mtode utilitzat per passar paquets de la capa Internet d'un dispositiu a la capa Internet d'un altre. Aquest procs pot ser controlat tant per programari com per maquinari (hardware). D'aquesta manera es realitzen funcions d'enlla de dades tals com afegir una capalera al paquet per preparar-lo per a la seva transmissi i enviar-lo posteriorment per un mitj fsic. D'altra banda, la capa d'enlla s'encarrega de rebre trames de dades, extreure les capaleres d'aquestes i entregar els paquets rebuts a la capa d'Internet.

Nivell fsic.
Anleg al nivell fsic del OSI.

 Funcionament del TCP/IP .
Ats que en un sistema TCP/IP les dades transmeses es divideixen en petits paquets, aquests ressalten una srie de caracterstiques. 

La tasca de IP s dur els paquets d'un lloc a un altre. Les computadores que troben les vies per a dur les dades d'una xarxa a una altra (denominades enrutadores) utilitzen IP per a traslladar les dades. En resum IP mou els paquets de dades entre les mquines, mentre que TCP s'encarrega del flux de dades i assegura que les dades estiguin correctes. 

Mitjanant la pila TCP/IP, es poden compartir els canals de comunicaci entre diversos usuaris. Qualsevol tipus de paquet pot transmetre's al mateix temps, i s'ordenar i combinar quan arribi a la seva destinaci. El funcionament s completament diferent a la manera que es transmet una conversa telefnica: una vegada que s'estableix una connexi telefnica, es reserven alguns circuits per a l'emissor i no podran ser emprats per altres trucades (encara que no s'estigui transmetent res pel telfon) fins que no hagi acabat la connexi telefnica (s a dir, quan s'hagin penjat els respectius telfons). 

En canvi, en un sistema no orientat a connexi com el TCP/IP, les dades no han d'enviar-se directament entre dues computadores. Cada paquet passa de computadora en computadora fins a arribar a la seva destinaci sense que els paquets segueixin necessriament el mateix cam. Aquest, s clar, s el secret de com es poden enviar dades i missatges entre dues computadores encara que no estiguin connectades directament entre si. El que realment sorprn s que noms es necessiten alguns segons per a enviar un arxiu de bona grandria d'una mquina a una altra, encara que estiguin separades per milers de quilmetres i malgrat que les dades han de passar per mltiples computadores. Una de les raons de la rapidesa s que, quan alguna cosa camina malament, noms s necessari tornar a transmetre un paquet, no tot el missatge. 

Com s'ha comentat anteriorment, els paquets no necessiten seguir la mateixa ruta. La xarxa pot dur cada paquet d'un lloc a un altre i usar la connexi ms idnia que estigui disponible en aquest instant. No tots els paquets dels missatges han de viatjar, necessriament, per la mateixa ruta, ni necessriament han d'arribar tots al mateix temps. La flexibilitat del sistema fa que sigui molt fiable. Si un enlla es perd, el sistema usa un altre. Quan s'envia un missatge, el protocol TCP divideix les dades en paquets, ordena aquests en seqncia, agrega certa informaci per a control d'errors i desprs els llana cap a fora, i els distribueix. En l'altre extrem, el TCP rep els paquets, verifica si hi ha errors i els torna a combinar per a convertir-los en les dades originals. En cas de produir-se un error en algun punt, el programa TCP destinaci envia un missatge sollicitant que es tornin a enviar el paquet (o paquets) afectats per l'error.

Alguns protocols de la pila TCP/IP.
FTP (File Transfer Protocol). S'utilitza per a transferncia d'arxius. ;
SMTP (Simple Mail Transfer Protocol). s una aplicaci per al correu electrnic. ;
TELNET: Permet la connexi a una aplicaci remota des d'un procs o terminal. ;
RPC (Remote Procedure Call). Permet cridades a procediments situats remotament. S'utilitzen les cridades a RPC com si fossin procediments locals. ;
SNMP (Simple Network Management Protocol). Es tracta d'una aplicaci per al control de la xarxa. ;
NFS (Network File System). Permet la utilitzaci d'arxius distributs pels programes de la xarxa. ;
X-Windows. s un protocol per al maneig de finestres i interfcies d'usuari;

 Vegeu tamb .
Model OSI ;
Llista de nmeros de port;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31589" title="User datagram protocol" nonfiltered="2645" processed="2636" dbindex="12743">

User datagram protocol (UDP) s un protocol del nivell de transport del model OSI, basat en l'intercanvi de datagrames. UDP permet l'enviament de datagrames a travs d'una xarxa sense que s'hagi establert prviament una connexi, ja que el propi datagrama incorpora suficient informaci d'adreament a la seva capalera. El fet que no s'hagin de reconixer tots els paquets rebuts (mitjanant ACK), suposa un estalvi de dades (menys overhead) que el fa ms gil que altres protocols de la mateixa capa orientats a connexi com TCP. s per aix que s'acostuma a fer servir quan s ms important la rapidesa que la fiabilitat. Per exemple, per transmetre veu o vdeo, aplicacions on resulta ms important transmetre amb velocitat que garantir el fet que arribin absolutament tots els bytes.





Alguns protocols d'aplicaci habituals basats als datagrames UDP sn:
 Protocol de configuraci dinmica de host (DHCP);
 Servei de noms de domini (DNS);
 Protocol d'hora de xarxa (NTP);
 Protocol trivial de transferncia de fitxers (TFTP);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31590" title="Scachs d'amor" nonfiltered="2646" processed="2637" dbindex="12744">
Scachs d'amor, de ttol sencer Hobra intitulada scachs d'amor feta per don franci de Castelvi e Narcis vinyoles e mossen fenollar, s un poema escrit per Francesc de Castellv, Bernat Fenollar i Narcs de Vinyoles i publicat a Valncia a finals del segle XV.

Representa una partida d'escacs jugada entre dos poetes, Francesc de Castellv amb blanques (vermelles al poema, representant Mart i l'amor) i Narcs de Vinyoles amb negres (verdes al poema, representant Venus i la glria). D'rbitre i comentarista hi ha el tamb poeta Bernat Fenollar. Els colors vermell i verd sn encara els usats en els escacs xinesos.

El poema s'estructura en seixanta-quatre estrofes (mateix nombre que les caselles de l'escaquer) de nou versos. Les estrofes s'agrupen en grups de tres. La primera representa el moviment de les blanques. La segona, el de les negres. La tercera, un comentari de l'rbitre sobre les regles.

Les tres primeres estrofes sn de presentaci. La darrera, s el mat.

Se suposa que s la primera partida documentada (en qualsevol idioma) jugada amb les regles modernes dels escacs.



 Enllaos externs .
 Partida sencera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31598" title="Joc de mancala" nonfiltered="2647" processed="2638" dbindex="12745">


Els jocs de mancala sn una famlia de jocs de tauler que comparteixen tot un seguit de caracterstiques:

 Sn de dos jugadors;
 El tauler es compon de forats (metafricament parlant, poden ser rodones dibuixades en guix al terra, per exemple);
 Les peces s'agrupen als forats;
 Les peces sn indiferenciades ;
 No hi ha peces d'un o altre jugador;
 Al tauler alguns forats pertanyen a un jugador i altres a l'altre;
 Per moure s'agafen les llavors d'un forat propi i es van desant en altres forats, una a una, seguint un ordre predeterminat;

En un principi anomenarem jocs de mancala els que compleixen totes aquestes caracterstiques, per b, n'hi ha que no en compleixen alguna, especialment els jocs moderns. Les ms essencials s que als forats hi poden haver diverses peces i que aquestes es mouen sembrant-les

El joc de mancala ms conegut a Occident s l'aual

 Classificaci .

Els jocs de mancala es poden classificar depenent de les seves regles i el seu tauler:

 Jocs amb sembra encadenada;
 Jocs d'un cicle.
 Sembrem des del forat segent a l'inicial i continuem pel darrer ;
 Sembrem al forat inicial i continuem pel segent del darrer ;
 Jocs de dos cicles.
 Amb captura de llavors;
 Amb reintroducci de les llavors;
 Amb forats de canvi de sentit;
 Jocs amb sembra simple;

 Sembra simple .
Vol dir que s'agafen les llavors (peces) d'un forat (casella) i es van desant una per una seguint un circuit predeterminat. Quan s'acaben les llavors s'acaba el moviment.

 Sembra encadenada .
Vol dir que es fa una sembra simple i, segons les condicions en qu s'acaba, s'agafen les llavors del darrer forat (o l'immediatament posterior) i es torna a sembrar, i aix es va fent fins que en acabar una sembra no es deixen de donar les tals condicions.

 Un cicle .
Indica que hi ha un sol cicle o circuit compartit per tots dos jugadors, de manera que quan fan les seves sembres passen pels mateixos forats.

 Dos cicles .
Indica que hi ha dos cicles o circuits, de manera que cada jugador sembra noms per un d'ells.

 Distribuci .
La distribuci tradicional dels jocs de mancala es limita a l'frica, el sud i el centre de l'sia, el Carib i algunes parts de Sud-amrica.



Tamb n'hi ha a Oceania a la part occidental de l'illa de Nova Guinea, majoritriament degut a la poltica de colonitzaci feta pel govern indonesi i a les illes Mariana (portats pels espanyols des de les Filipines). A part, n'hi ha un de jugat al segle XIX a la zona del Bltic, que encara es mant a la part oriental d'Alemanya. Possiblement tamb n'hi ha de jugats a Bsnia i a altres zones de l'antic imperi otom.

 Etimologia .
Hi ha una certa discusi sobre com s'ha d'escriure el mot mancala, si amb c o amb q. 

L'origen del mot s rab i prov de l'arrel nql (naqala), que vol dir moure. Hi ha diversos jocs de mancala rabs que es diuen simplement aix, manqala.

Les lletres c i q, en transcriure de l'rab, representen sons diferents. La c el so ca i la q un so gutural. El so original rab s aquest darrer. 

Tanmateix el Termcat va acceptar aquesta paraula a la seva neoloteca com a mancala.

 Enllaos externs .

Informaci variada sobre jocs de mancala;
Wiki sobre jocs de mancala ;
Awale i altres jocs de mancala;
 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31611" title="Any litrgic" nonfiltered="2648" processed="2639" dbindex="12746">
L'Esglsia catlica celebra l'obra salvadora del Senyor en dies determinats al llarg de l'any. L Any Litrgic representa la celebraci actualitzada de les etapes ms important d'aquest pla salvador.

Cada setmana, el diumenge, commemora la seva resurrecci, i una vegada cada any la celebra especialment, juntament amb la seva passi, en la mxima solemnitat de la Pasqua. La Pasqua s ms gran de les festes cristianes. 

Des de l'any 325, la Pasqua se celebra el diumenge segent a la lluna plena (14 del mes de Nisan) desprs de l'equinocci de primavera i a partir d'aquesta data s'organitza el calendari de l'Any Litrgic. 

L'Any Litrgic s'inicia el primer diumenge d'Advent que s escau normalment a finals del mes de novembre o a principis de desembre i acaba la setmana 34 del temps ordinari.

Es fonamenta en dos ritmes que es completen entre si. 

Propi del Temps: que segueix els Misteris de Crist: Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua i Temps Ordinari.
Propi dels Sants: que recull les celebracions fixes en el calendari de la Mare de Du i els Sants. ;

El denominador com de tots dos s la celebraci del Misteri de Crist. 

Advent: 4 setmanes. Ornaments morats. ;
Nadal: Des de la nit del 24 de desembre fins a la festivitat del Baptisme del Senyor. Ornaments blancs. ;
Quaresma: Des del dimecres de Cendra al Diumenge de Rams. Ornaments morats. ;
Triduum Pascual: ;
Dijous Sant. Ornaments blancs. ;
Divendres Sant. Ornaments vermells. ;
Vetlla Pascual (Dissabte Sant). Ornaments blancs. ;
Temps Pascual: Des del Diumenge de Pasqua de Resurrecci (ornaments blancs), fins al Diumenge de Pasqua de Pentecosta (ornaments vermells). ;
Temps Ordinari: 33 o 34 setmanes que acaben en el Diumenge de Crist Rei. Ornaments verds.

L Esglsia Catlica ha establert tres cicles litrgics, A, B i C que se succeeixen repetidament i que permeten que es pugui llegir la major part de la Sagrada Escriptura. El primer diumenge d'Advent, inici de cada nou Any Litrgic, s inicia tamb un nou cicle.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31612" title="Rac Catal" nonfiltered="2649" processed="2640" dbindex="12747">


El Rac Catal s un portal d'Internet d'orientaci independentista catalana no associat a cap partit poltic, que funciona des de mar de l'any 1999. Tracta sobretot temes culturals, socials o d'actualitat dels Pasos Catalans. La seva llengua s la catalana.

A finals del 2008 comptava amb ms de 16.000 usuaris registrats i als seus frums interactius s'hi havien publicat ms de dos milions i mig de missatges al llarg de la seva histria.

El novembre del 2008 es trobava en la quarta posici de pgines en catal que disposen de mesurament via OJD interactiva.

Rac Catal ha rebut subvencions de la Generalitat (30.000 euros el 2005, 5.000 el 2006 i 11.000 el 2007).
 
s un web democrtic, ja que tot all que s'ha decidit es decideix conjuntament per l'equip directiu, i no una sola persona mitjanant votacions.
Hi ha unes normes clares de participaci, que en ser incomplides es penalitza gaireb sempre l'autor de l'incompliment.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Rac Catal;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31615" title="Aual" nonfiltered="2650" processed="2641" dbindex="12748">

L'aual s un membre de la gran famlia de jocs de mancala, que es juga tradicionalment al nord del Golf de Guinea, des del Camerun fins al Senegal, amb petites variants locals. Tamb es juga a les Antilles, on va ser portat pels africans que hi van anar a parar com a esclaus provinents d'aquestes mateixes zones. 

Actualment, de tots els jocs de mancala, s el ms ests i el ms estudiat. Se'n fan campionats habitualment a Antigua i Barbuda, a Ghana, Anglaterra, Frana, Nigria i Catalunya. 

Etimologia.
Degut a la gran varietat lingstica dels llocs on es juga, se'l pot trobar anomenat de moltes i diferents maneres: 

adi, aji, awari, awal, awl, awere, ayo, ayoayo, dagboprou, dagh, rhrh kale, ichwe, igori, kale, ma, ogori, oura, oure ngon, oware, shayo, urin, walu, wari, warri, wolo, wora, woro ;

En moltes s'hi poden reconixer les mateixes arrels, i en altres apreciem simples transcripcions diferents, tipus wolo i woro o adi, adji i aji. 

En els pasos anglosaxons se'l sol conixer com a wari, awari, warri o oware. En canvi, als francfons, com a awl o awal. En catal, donat que als Pasos Catalans n'han arribat taulers majoritriament a travs de comer amb l'frica francfona, s'hi ha adoptat la forma d'aual.

Material.

Es juga sobre un tauler consistent en dues rengleres de sis forats cadascuna. Opcionalment, pot haver-hi dos forats ms, ms grans, als extrems, que serveixen per desar-hi les peces capturades. A part calen 48 peces, habitualment llavors o cdols, que sn comunes als jugadors.
Objectiu.
Capturar ms llavors que el contrari.
 Instruccions .

 Preparaci.
Hi ha d'haver dos jugadors i cadascun controla la renglera de forats ms propera a ell (el seu camp).

Es comena amb quatre llavors per forat:
 (4) (4) (4) (4) (4) (4);
 (4) (4) (4) (4) (4) (4);
La renglera ms propera a cada jugador s el seu camp. 

Es juga per torns alterns.

 Sembra .
En el seu torn, cada jugador escull un forat qualsevol del seu camp que no estigui buit. N'agafa totes les llavors i les redistribueix (sembra), tot posant-ne una a cada forat correlatiu, seguint el sentit contrari al de les agulles del rellotge. 
(4) (4) (4) (4) (4) (4)
(4) (4) (4) (4) (4) (4)
Inici de torn

(4) (4) (4) (4) (5) (5)
(4) (4) (4) (0) (5) (5)
Final de torn.

Si en sembrar hi ha prou llavors per a fer la volta al tauler, en arribar al forat d'on ha agafat les llavors, aquest se salta i es continua normalment pel segent. El forat d'on s'ha comenat un moviment ha de quedar buit al final d'aquest. 
(0) (5) (4) (2) (0) (4)
(6) (0) (4) (14) (2) (4)
Inici de torn

 (1) (6) (5) (3) (1) (6)
(7) (1) (5) (0) (4) (6)
Final de torn.

Captura o collita.
Un cop sembrades totes les llavors si la darrera cau en un forat del camp contrari que en cont dues o tres, incloent-hi la que s'hi acaba de desar, el jugador les cull totes i les desa a part (en el seu dipsit, si el tauler en disposa). 

(7) (7) (1) (6) (0) (1)
(6) (2) (1) (0) (6) (6)
Inici de torn

(7) (7) (1) (6) (0) (2)
(0) (3) (2) (1) (7) (7)
Moviment

(7) (7) (1) (6) (0) (0)
(0) (3) (2) (1) (7) (7)
Captura. Jugador sud guanya 2 llavors

Si s'ha collit, es mira el forat anterior. Si aquest forat tamb s del camp contrari i cont dues o tres llavors, tamb es cullen i es mira l'anterior, i aix fins que es troba un forat que o b no t dues o tres llavors, o b no s del contrari. 

(8) (10) (3) (1) (1) (1)
(2) (7) (1) (1) (8) (0)
Inici del torn del jugador sud.

(8) (10) (3) (2) (2) (2)
(2) (0) (2) (2) (9) (1)
Moviment

(8) (10) (3) (0) (0) (0)
(2) (6) (2) (2) (9) (1)
Captura. Jugador nord guanya 6 llavors.

Si en un moment donat s'haguessin de collir totes les llavors del camp contrari, no se'n cull cap, ja que aquest no podria jugar.

Final del joc.
El joc s'acaba quan:
 Un dels jugadors ha capturat 25 o ms llavors. Es tracta de collir-ne el mxim; el que n'aconsegueix 25 o ms guanya automticament, car es juga amb noms 48 llavors. ;
 Un dels jugadors no pot alimentar al seu adversari i aleshores captura totes les llavors del seu camp. ;
 A vegades passa que quan noms resten dues o tres llavors en joc s'entra en un cercle vicis. Aleshores es pot decidir acabar la partida i cadasc es queda les llavors que hi ha al seu camp. En aquest cas cada jugador pren les fitxes del seu camp com a capturades. ;

El guanyador s qui ha acumulat ms llavors. 

 Enllaos externs .

Awale i altres jocs Mancala;
9 campionat d'aual de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31617" title="Gran Muralla Xinesa" nonfiltered="2651" processed="2642" dbindex="12749">



La Gran Muralla Xinesa (en xins   , Pinyin Chngchng), coneguda a la Xina com la Gran Muralla de 10,000 Li, s una antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques. Va comenar a construir-se al segle III aC, tot i que les fortificacions visibles actualment sn les construdes entre el segle XIV i el comenament del segle XVI, durant la dinastia Ming.

La Gran Muralla Xina, Chngchn, literalment significa Muralla Llarga, i que es troba a la Xina. 

La Gran Muralla s l'estructura ms llarga del mn construda pels humans pel que fa a superfcie i massa. La muralla s'estn, en forma d'arc que gaireb traa les fronteres del sud de Monglia, al llarg de 6.400 o 7.300 Km. Va des del congost de Shanhai o Shanhaiguan al golf de Bo Hai (a l'est), fins a Top Lur a l'oest o el congost de Jiayu a la provncia de Gansu (a l'oest), ja al lmit del desert de Gobi i dels oasis de la Ruta de la Seda.

Construda, reconstruda i restaurada entre els segles V aC i el segle XVI. La seva funci principal era protegir les fronteres del nord de l'Imperi Xins durant el regnat de successives dinasties. Des del segle V aC, s'han construt diverses muralles totes elles referents a la Gran Muralla. 

Al seu cim hi havia ms d'un mili d'homes que vigilaven les muralles de Ming. S'estima que van morir entre dos i tres milions de persones durant la seva construcci, el projecte ms llarg del mn que va durar segles. 

Hi ha la creena que s l'nica construcci humana que es pot apreciar des de l'espai exterior, per la realitat s que no hi ha cap construcci a la Terra observable a ull nu.

La Gran Muralla va ser declarada l'any 1987 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Origen.
Durant els perode de guerra entre estats, des del s. V a.C fins l'any 221 aC, els estats de Qi, Yan i Zhao van construir fortificacions llargussimes per defensar les seves fronteres. Es construen per resistir els atacs de petites armes com ara espases i llances. Aquestes muralles majoritriament es van construir incrustant sorra i grava entre marcs de fusta. 

Des del segle III aC es van anar construint diferents fortificacions contra els atacs de les poblacions nmades del nord, que habitaven les planures avui ocupades per Monglia i Manxria. Si b no impedia l'accs a les hordes nmades (te una alada mitjana de 7 m) s que impossibilitava l'accs a cavall. 

La muralla ms famosa es va construir entre els anys 220 - 200 a.C., pel primer Emperador Xins Qin Shi Huang, de la qual noms se'n conserva una petita part. Aquesta es va construir molt ms al nord que la muralla actual construda durant la dinastia dels Ming. Qin Shi Huang va conquerir tots els estats enfrontats, va unificar la Xina l'any 221 aC i va fundar la Dinastia Qin. Per tal d'intentar imposar una dinastia centralitzada i prevenir la reaparici dels senyors feudals, va fer destruir totes les muralles que dividien el seu imperi. Per protegir l'imperi contra les intrusions de la gent de Xiongnu provinents del nord, va ordenar construir una nova muralla que connects les fortificacions que encara es conservaven al llarg de la frontera nord del nou imperi. 

Com que era complicat transportar la gran quantitat de material que es necessitava, els constructors sempre van intentar fer servir els recursos que trobaven al seu territori. Feien servir les pedres de les muntanyes en les zones muntanyoses i la terra en les planes. Els camperols que morien durant la seva construcci s'enterraven dins de la muralla, ms tard desenterrats pels arquelegs. No es conserva cap document histric que confirmi la longitud i traat exacta de les muralles de la Dinastia Qin. Ms tard, les dinasties Han, Sui, del nord i Jin van restaurar, reconstruir i expandir parts de la Gran Muralla per defendre's dels conqueridors del nord.

Ampliacions i modificacions.
La Muralla ha sofert 4 grans re-estructuracions:
Al 208 aC per la dinastia Qin;
Durant el segle I per la dinastia Han;
Entre el 1138 i 1198;
Al 1368 per la dinastia Ming;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31622" title="Nil" nonfiltered="2652" processed="2643" dbindex="12750">




El riu Nil (del grec "Nelios", vall de riu,       en rab) s el major riu d'frica, a ms de ser considerat freqentment el riu ms llarg del mn. Amb una longitud de 6.671 Km des del seu naixement a Burundi fins a la seva desembocadura en el Mar Mediterrani, flueix a travs d'Uganda, Congo, Sudan, Etipia i Egipte. El Nil t dos afluents principals, el Nil Blanc i el Nil Blau. El Nil Blanc s'inicia a la regi dels Grans Llacs d'frica central mentre que el Nil Blau sorgeix del Llac Tana a Etipia.  

Etimologia.
La paraula Nil (de l'rab 'n l) prov del terme grec Neilos (      ), que significa Vall de riu. En l'antiga llengua egpcia, el riu era anomenat  'p  o iteru, que significa Gran riu, representat por jeroglfics com els que mostra la imatge (itrw). En l'idioma copte, la paraula piaro (Sahdico) o phiaro (Bohirico) significa El riu (literalment El gran canal).

Turisme.
Turisme cultural.
A la Vall del Nil;
La vall del Riu Nil s una subregi dins el continent afric que destaca per la seva oferta de turisme cultural i de natura.

La principal oferta turstica d aquesta zona (que compren Egipte i el Sudan) s de turisme cultural, degut als grans conjunts arqueolgics del Caire (pirmides, esfinx, temples, etc.) aix com a tot el llarg del riu Nil.

Turisme de natura.
A tota la zona del Mar Roig s ha desenvolupat fortament el turisme de natura y ha esdevingut el parads dels submarinistes, que t com a centre neurlgic Sharm el Sheik. Aquest dest s l'espai ms a prop d Europa en el que es pot fer submarinisme en aiges on hi ha flora i fauna tropicals, per aquest motiu ha esdevingut un dest preferent per a tots els practicants d aquest esport.

Galeria.


Referncies.



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31624" title="Caragol (enginyeria)" nonfiltered="2653" processed="2644" dbindex="12751">

Un cargol, caragol, vis o pern, s un element mecnic utilitzat per fer una uni desmuntable de peces diferents. Tamb es pot utilitzar com a element de transmissi mecnica. 
Bsicament s un cilindre amb rosca helicodal i cap, freqentment acompanyat de la corresponent rosca.



 Orgens histrics .
Els primers antecedents de la utilitzaci de rosques es remunten al cargol d'Arqumedes, desenvolupat pel savi grec als voltants del 300 aC, usant-se extensament ja en aquella poca a la vall del Nil per a l'elevaci d'aigua.

Durant el Renaixement les rosques es comencen a usar com a elements de fixaci en rellotges, mquines de guerra i en altres construccions mecniques diverses. Leonardo da Vinci en aquell temps desenvolupa mtodes per al tallat de rosques. Malgrat aix, es continuaran construint a m i sense cap tipus de normalitzaci fins ben entrada la Revoluci industrial.

El 1841, l'enginyer angls Joseph Whitworth va definir la rosca que porta el seu nom, William Sellers va fer el mateix als Estats Units a l'any 1864. Aquesta situaci es perllong fins 1946, quan l'organitzaci ISO defineix el sistema de rosca mtrica, adoptat actualment a prcticament tots els pasos. Als EUA se segueix utilitzant la norma de la (Society of Automotive Engineers, SAE).

 Roscats .
Nomenclatura.

Els roscats poden ser exteriors o mascles o be interiors o femelles, les magnituds han de coincidir per a que es puguin enroscar.





Sentit de la rosca.

En funci del moviment relatiu entre el cargol i la torca, existeixen cargols (i rosques) a dretes que sn els que al girar-los en el sentit contrari al de las agulles del relotge surten de la rosca i es desenrosquen (a), i a esquerres, que sn els que en girar el cargol en el sentit contrari al de les agulles del rellotge, entra a la rosca enroscant-se (c). Normalment es fan anar rosques a dretes.

ROSQUES NORMALITZADES. TIPUS I DESIGNACI
Rosca triangular.;

Mtrica: M   (dimetre exterior de la rosca  en millmetres).
Mtrica fina: M xp (pas p en mm).

Whitworth: " (dimetre exterior de la rosca  en polsades).
Whitworth fina: W xp (pas p en polsades).
Whitworth de tub: R " (dimetre nominal del tub  en polsades).

Rosca trapezodal: Tr &Oslashxp (dimetre exterior de la rosca &Oslash i pas p en mm).

Rosca rodona: Rd &Oslashxp (dimetre exterior de la rosca &Oslash i pas p en polsades).

Usos.
Els roscats triangulars s'usen en cargols de fixaci; si es talla la punta es facilita les operacions de desmuntatge, per per contra disminueix l'estanquitat de la uni. Els roscats fins (amb pas menor del normal) s'usen quan la longitud de la uni atornillada es petita, per exemple en unions de parets primes de tubs; tamb es poden utilitzar quan es vol evitar l'afluixament de la uni, ja que el major nombre de filets de contacte entre el cargol i la rosca incrementa el fregament.

Per a l'enroscat de tubs s'utilitzen els anomenats roscats de gas derivats del sistema Witworth, caracteritzats per una elevada estanquitat (el filet no est tallat) i una relaci profunditat/dimetre petita per a no debilitar la paret del tub.

Per a cargols de transmissi s'usen roscats trapezodals simtrics o en forma de dent de serra en aquells casos en els que la fora aplicada tingui un sol sentit.

Els roscats rodons, malgrat les seves bones qualitats mecniques s'usen poc degut a la seva dificultat de fabricaci, i es clar, elevat preu. S'usa en aplicacions en els que la uni hagi de suportar impactes.

Dibuixos de rosques.



 Caps de caragols (tipus).


Hi ha caps de diferents formes: hexagonal (a), rodona (b), cilndrica (d, g), avellanada (c, e, f); combinades amb diferents mtodes d'apretada: hexagonal (a) o quadrada per clau anglesa, ranura o entalla (b, c, d) i philips (f) per tornavs, forat hexagonal (e) per clau Allen, molletejat (g) per collar manualment, etc.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31625" title="Metabolisme" nonfiltered="2654" processed="2645" dbindex="12752">

El metabolisme s el conjunt de reaccions qumiques que tenen lloc dins un organisme per a mantenir-lo en vida. Aquests processos permeten als organismes crixer i reproduir-se, mantenir les seves estructures, i respondre al seu medi. El metabolisme se sol subdividir en dues categories. El catabolisme descompon matria orgnica, com per exemple per a extreure energia en la respiraci cellular. L'anabolisme, d'altra banda, utilitza energia per a construir components de les cllules com ara protenes i cids nucleics. 

Les reaccions qumiques del metabolisme s'organitzen en rutes metabliques, en qu una substncia qumica s transformada en una altra per una seqncia d'enzims. Els enzims sn crucials pel metabolisme, car permeten que els organismes duguin a terme reaccions desitjables per termodinmicament desfavorables acoblades a reaccions favorables. Els enzims tamb permeten la regulaci de les rutes metabliques en resposta a canvis en el medi de la cllula o senyals d'altres cllules.

El metabolisme d'un organisme determina quines substncies li sn nutritives i quines li sn verinoses. Per exemple, alguns procariotes utilitzen sulfur d'hidrogen com a nutrient, per aquest gas s verins pels animals. La velocitat del metabolisme, el ritme metablic, tamb influencia la quantitat d'aliment que necessita un organisme.

Una caracterstica sorprenent del metabolisme s la semblana de les rutes metabliques bsiques fins i tot entre espcies molt diferents. Per exemple, el conjunt d'cid carboxlics que sn coneguts com a intermedis del cicle de Krebs estan presents en tots els organismes, i existeixen en espcies tan diverses com l'eubacteri unicellular Escherichia coli i organismes multicellulars enormes com ara els elefants. Aquestes semblances sorprenents en el metabolisme sn probablement el resultat de la gran eficincia d'aquestes rutes, i de la seva aparici primerenca en la histria evolutiva.

Substncies bioqumiques clau.


La majoria d'estructures que formen els animals, plantes i microbis es componen de tres tipus bsics de molcula: els aminocids, els carbohidrats i els lpids (sovint anomenats greixos). Com que aquestes molcules sn essencials per la vida, el metabolisme es concentra en la manufacturaci d'aquestes molcules, en la construcci de cllules i teixits, o descomponent-les per a utilitzar-les com a font d'energia, en la digesti i l's d'aliments. Moltes substncies bioqumiques importants poden ser unides per a formar polmers com ara l'ADN i les protenes. Aquestes macromolcules sn parts essencials de tots els ssers vius. La taula segent llista alguns dels polmers biolgics ms comuns.



Aminocids i protenes.
Les protenes es componen d'aminocids arranjats en una cadena lineal i units per enllaos peptdics. Moltes protenes sn els enzims que catalitzen les reaccions qumiques del metabolisme. Altres protenes tenen funcions estructurals o mecniques, com ara les protenes que formen el citosquelet, una mena de carcassa que mant la forma de la cllula. Les protenes tamb sn importants en la senyalitzaci cellular, la resposta immunitria, l'adhesi cellular, el transport actiu a travs de membranes i el cicle cellular

Lpids.
Els lpids sn el grup de substncies bioqumiques ms divers. Els seus usos estructurals principals sn com a part de membranes com ara la membrana cellular, o com a font d'energia. Els lpids solen definir-se com a molcules hidrfobes o amfiptiques que es dissolen en dissolvents orgnics, com ara el benz] o el cloroform. Els greixos sn un gran grups de compostos que contenen cids grassos i glicerol; una molecula de glicerol unida a tres sters d'cids grassos s un triacilglicrid. Existeixen diverses variacions d'aquesta estructura bsica, incloent-hi nuclis alternatius com ara la esfingosina en els esfingolpids, i grups hidrfils com ara els fosfats en els fosfolpids. Els esteroides com ara el colesterol sn un altre gran grup de lpids manufacturats dins les cllules.

Carbohidrats.

Els carbohidrats sn aldehids o cetones de cadena recta amb molts grups hidrxils que poden existir com a cadenes rectes o com a anells. Els carbohidrats sn les molcules biolgiques ms abundants, i fan nombroses funcions, com ara l'emmagatzemament i transport d'energia (mid, glicogen) o formar components estructurals (la cellulosa en les plantes, la quitina en els animals). Les unitats bsiques de carbohidrats reben el nom de monosacrids i inclouen la galactosa, la fructosa I, la ms important, la glucosa. Els monosacrids poden unir-se per a formar polisacrids de manera gaireb illimitada.

Nucletids.
Els polmers ADN i ARN sn llargues cadenes de nucletids. Aquestes molcules sn essencials per l'emmagatzemament i l's de la informaci gentica, a travs dels processos de transcripci i biosntesi de protenes. Aquesta informaci s protegida per mecanismes de reparaci de l'ADN i es propaga per mitj de la replicaci de l'ADN. Alguns virus tenen un genoma d'ARN, com ara el VIH, que utilitza la transcripci inversa per a crear una plantilla d'ADN a partir del seu genoma vric d'ARN. L'ARN en ribozims com ara els spliceosomes i els ribosomes s similar als enzims, car pot catalitzar reaccions qumiques. Es formen nuclesids individuals per mitj de la uni d'una base nitrogenada a un sucre ribosa. Aquestes bases sn anells heterocclics que contenen nitrogen, i es classifiquen com a purines o pirimidines. Els nucletids tamb actuen com a coenzims en reaccions metabliques de transferncia de grups.

Coenzims.


El metabolisme implica una immensa varietat de reaccions qumiques, per la majoria cauen dins uns quants tipus bsics de reaccions que impliquen la transferncia de grups funcionals. Aquesta qumica comuna permet a les cllules utilitzar un conjunt redut d'intermedis metablics per a transportar grups qumics d'una reacci a l'altra. Aquests intermedis de transferncia de grups reben el nom de coenzims. Cada tipus de transferncia de grups s realitzada per un coenzim determinat, que s el substrat d'un conjunt d'enzims que el produeixen i d'un conjunt d'enzims que el consumeixen. Per tant, aquests coenzims estan sent fabricats, consumits i reciclats contnuament.

Un coenzim essencial s el trifosfat d'adenosina (ATP), la "moneda" universal d'energia de les cllules. Aquest nucletid s utilitzat per a transferir energia qumica entre diferents reaccions qumiques. Noms hi ha una petita quantitat d'ATP dins les cllules, per com que es regenera contnuament, el cos hum pot utilitzar el seu equivalent en pes en ATP cada dia. L'ATP actua com a pont entre el catabolisme i l'anabolisme; les reaccions catabliques generen ATP i les anabliques en conseixen. Tamb serveix com a portador de grups de fosfats en reaccions de fosforilaci.

Una vitamina s un compost orgnic requerit en petites quantitats que no pot ser fabricat dins les cllules. En nutrici humana, la majoria de vitamines funcionen com a coenzims desprs de la modificaci; per exemple, totes les vitamines solubles en aigua sn fosforilades o enllaades a nucletids quan se les utilitza a les cllules. El nicotinamida adenina dinucletid (NADH), un derivat de la vitamina B3 (niacina), s un important coenzim que actua com a acceptor d'hidrogen. Centenars de tipus diferents de deshidrogenases retiren electrons del seu substrat i redueixen NAD+ en NADH. Aquesta forma reduda del coenzim esdev aleshores un substrat per qualsevol de les reductases de la cllula que necessitin reduir els seus substrats. El nicotinamida adenina dinucletid existeix en dues formes relacionades dins una cllula, NADH i NADPH. La forma NAD+/NADH s ms important en les reaccions catabliques, mentre que la forma NADP+/NADPH s utilitzada en reaccions anabliques.



Minerals i cofactors.

Els elements inorgnics juguen papers crtics en el metabolisme; alguns sn abundants (per exemple, el sodi i el potassi) mentre que d'altres funcionen a concentracions mnimes. Aproximadament el 99% de la massa d'un mamfer es compon dels elements carboni, nitrogen, calci, sodi, clor, potassi, hidrogen, fsfor, oxigen i sofre. Els compostos orgnics(protenes, lpids i carbohidrats) contenen la majoria del carboni i del nitrogen, i la majoria d'hidrogen i oxigen estan presents en forma d'aigua.

Els abundants elements inorgnics actuen com a electrlits inics. Els ions ms importants sn el sodi, el potassi, el calci, el magnesi, el clor, el fsfor i l'i orgnic bicarbonat. El manteniment de gradients precisos a travs de les membranes cellulars mant la pressi osmtica i el pH. Els ions tamb sn essencials pels nervis i els msculs, car els potencials d'acci en aquests teixits es produeixen per l'intercanvi d'electrolits entre el fluid extracellular i el citosol. Els ellectrolits entren i surten de les cllules a travs de protenes de la membrana cellular denominades canals inics. Per exemple, la contracci muscular depn del moviment de calci, sodi i potassi a travs de canals inics de la membrana cellular i tbuls-T.

Els metalls de transici solen estar presents com a elements traa en els organismes, i el zinc i el ferro sn els ms abundants. Aquests metalls sn utilitzats en algunes protenes com a cofactors i sn essencials per l'activitat  d'enzims com ara la catalasa o protenes portadores d'oxigen com ara l'hemoglobina. Aquests cofactors estan units fermament a una protena especfica; tot i que els cofactors enzimtics poden ser modificats durant la catlisi, els cofactors sempre tornen al seu estat original quan s'ha completat la catlisi. Els micronutrients metllics sn portats als organismes per transportadors especfics, i units a protenes d'emmagatzemament com ara la ferritina o la metallotionena quan no se les utilitza.

Catabolisme.

El catabolisme s el conjunt de processos metablics que descomponen molcules grans. Aix inclou la descomposici i oxidaci de molcules d'aliments. L'objectiu de les reaccions catabliques s proveir l'energia i els components que necessiten les reaccions anabliques. La naturalesa exacta d'aquestes reaccions catabliques varia entre un organisme i l'altre; els organtrofs utilitzen molcules orgniques com a font d'energia, mentre que els littrofs utilitzen substrats inorgnics i els fottrofs capturen la llum solar com a energia qumica. Tanmateix, totes aquestes formes de metabolisme depenen de reaccions redox que impliquen la transferncia de molcules donadores redudes (per exemple, molcules orgniques, aigua, amonac, sulfur d'hidrogen o ions ferrosos) a molcules acceptores com ara l'oxigen, un nitrat o un sulfat. En els animals, aquestes reaccions impliquen la descomposici de complexes molcules orgniques en molcules ms senzilles, com ara el dixid de carboni o l'aigua. En els organismes fotosinttics com ara les plantes i els cianobacteris, aquestes reaccions de transferncia d'electrons no alliberen energia, sin que sn utilitzades com un mode d'emmagatzemament de l'energia absorbida de la llum solar.

El conjunt ms com de reaccions catabliques en els animals es pot separar en tres fases principals. En la primera, molcules orgniques grans com ara les protenes, els polisacrids o els lpids sn digerides en components ms petits a l'exterior de les cllules. Desprs, aquestes molcules ms petites sn absorbides per les cllules encara ms petites, sovint acetil coenzim A (CoA), que allibera una mica d'energia. Finalment, el grup acetil del CoA s oxidat en aigua i dixid de carboni en el cicle de Krebs i la cadena de transport d'electrons, alliberant l'energia que est emmagatzemada per mitj de la reducci del coenzim nicotinamida adenina dinucletid (NAD+) en NADH.

Digesti.

Macromolcules com ara el mid, la cellulosa o les protenes no poden ser absorbides rpidament per les cllules i cal descompondre-les en unitats ms petites abans que puguin ser utilitzades en el metabolisme cellular. Diversos tipus comuns d'enzims digereixen aquests polmers. Aquests enzims digestius inclouen proteases que digereixen protenes en aminocids, aix com glicsid hidrolases que digereixen polisacrids en monosacrids.

Els microbis simplement secreten enzims digestius al medi que els envolta, mentre que els animals noms secreten aquests enzims de cllules especialitzades al seu intest. Els aminocids o sucres alliberats per aquests enzims extracellulars sn posteriorment bombejats dins les cllules per protenes especfiques del transport actiu.


Energia a partir de compostos orgnics.

El catabolisme dels carbohidrats s la descomposici de carbohidrats en unitats ms petites. Els carbohidrats solen ser portats a les cllules un cop han estat digerits en monosacrids. Un cop a dins, la ruta principal de descomposici s lagliclisi, en qu sucres com ara la glucosa i la fructosa sn transformats en piruvat i es genera una mica d'ATP. El piruvat s un intermedi en diverses rutes metabliques, per la majoria s convertit en acetil-CoA i injectat al cicle de Krebs. Tot i que es genera ms ATP en el cicle de Krebs, el producte ms important s el NADH, que es forma a partir del NAD+ quan s'oxida l'acetil-CoA. Aquesta oxidaci allibera dixid de carboni com a residu. En condicions anaerbiques, la gliclisi produeix lactat quan l'enzim lactat deshidrogenasa reoxida el NADH en NAD+ per a reutilitzar-lo en la gliclisi. Una ruta alternativa per la descomposici de la glucosa s la ruta de la pentosa fosfat, que redueix el coenzim NADPH i produeix sucres pentosa com ara la ribosa, el component sucrs dels cids nucleics.

La hidrlisi catabolitza els lpids en cids grassos lliures i glicerol. El glicerol entra en gliclisi i els cids grassos sn descomposts per mitj de beta oxidaci per a alliberar acetil-CoA, que s posteriorment injectat al cicle de Krebs. Els cids grassos alliberen ms energia en oxidar-se que els carbohidrats perqu aquests ltims contenen ms oxigen a la seva estructura.

Els aminocids o b es fan servir per a sintetitzar protenes i altres biomolcules, o b sn oxidats en urea i dixid de carboni com a font d'energia. La ruta de l'oxidaci comena amb la retirada del grup amino per una transaminasa. El grup amino s injectat al cicle de l'urea, deixant un esquelet de carboni deaminat en format de cetocid. Alguns d'aquests cetocids son intermedis en el cicle de Krebs; per exemple, la deaminaci del glutamat forma  -cetoglutarat. Els aminocids glucognics tamb es poden transformar en glucosa per mitj de la gluconeognesi (explicada ms avall).

Transformacions energtiques.
Fosforilaci oxidativa.


En la fosforilaci oxidativa, els electrons retirats de molcules d'aliment en rutes com ara el cicle de Krebs sn transferits a l'oxigen i l'energia alliberada s utilitzada per a crear ATP. En els eucariotes, aix ho fan una srie de protenes de les membranes dels mitocondris anomenades la cadena de transport d'electrons. En els procariotes, aquestes protenes es troben a la membrana interior de la cllula. Aquestes protenes utilitzant l'energia alliberada pels electrons que passen de molcules reductores com el NADH en oxigen per a bombejar protons a travs d'una membrana.

El bombeig de protons a l'exterior dels mitocondris crea una diferncia de concentraci protnica a la membrana i genera un gradient electroqumic. Aix empeny els protons de nou dins els mitocondris a travs de la base d'un enzim anomenat ATP sintasa. El flux de protons fa que la subunitat de la tija roti, fent que el lloc actiu del domini de la sintasa canvi de forma i fosforilitzi difosfat d'adenosina   convertint-lo en ATP.

Energia a partir de compostos inorgnics.

La quimiolitotrfia s un tipus de metabolisme, observat en els procariotes, en qu s'obt energia de l'oxidaci de compostos inorgnics. Aquests organismes poden utilitzar hidrogen, compostos reduts de sofre (com ara sulfur, sulfur d'hidrogen i tiosulfat), ferro ferrs (FeII) o amonac com a fonts de poder reductor, i obtenen energia de l'oxidaci d'aquests compostos amb acceptors d'electrons com ara l'oxigen o el nitrit. Aquests processos microbians sn importants en cicles biogeoqumics globals com ara l'acetognesi, la nitrificaci i la desnitrificaci, i sn essencials per la fertilitat del sl.

Energia a partir de la llum solar.

L'energia de la llum solar s utilitzada per les plantes, els cianobacteris, els bacteris prpura, bacteris verds del sofre i alguns protists. Aquest procs est unit sovint a la conversi de dixid de carboni en compostos orgnics, com a part de la fotosntesi, que s tractada ms avall. Tanmateix, els sistemes de captura d'energia i de fixaci de carboni poden funcionar per separat en els procariotes, car els bacteris prpura i els bacteris verds del sofre poden utilitzar la llum solar com a font d'energia, tot alternant entre la fixaci del carboni i la fermentaci de compostos orgnics.

La captura de l'energia solar s un procs que s similar en principi a la fosforilaci oxidativa, car implica l'emmagatzemament d'energia en forma de gradient de concentraci de protons, i l's d'aquesta fora mecnica dels protons per a alimentar la sntesi d'ATP. Els electrons requerits per a fer funcionar aquesta cadena de transport d'electrons venen de protenes recollectores de llum anomenades centres de reacci fotosinttics. Aquestes estructures es classifiquen en dos tipus segons el tipus de pigment fotosinttic; la majoria de bacteris fotosinttics noms tenen un tipus de centre de reacci, mentre que les plantes i els cianobacteris en tenen dos.

En les plantes, el fotosistema II utilitza l'energia lumnica per a treure electrons de l'aigua, alliberant oxigen com a residu. Aleshores, els electrons flueixen vers el complex del citocrom b6f, que n'utilitza l'energia per a bombejar protons a travs de la membrana de tilacoide del cloroplast]. Aquests protons tornen a travessar la membrana, alimentant la sntesi d'ATP, com abans. Aleshores, els electrons flueixen a travs del fotosistema I, i poden servir o b per a reduir el coenzim NADP+, per a usar-lo en el cicle de Calvin que s tractat ms avall; o b per a generar encara ms ATP.

Anabolisme.

L'anabolisme s el conjunt de processos metablics constructius en qu l'energia alliberada pel catabolisme s'utilitza per a sintetitzar molcules complexes. En general, les molcules complexes que formen les estructures cellular sn produdes pas a pas a partir de precursors petits i senzills. L'anabolisme inclou tres fases bsiques. Primerament, la producci de precursors com ara aminocids, monosacrids, isoprenoides i nucletids. Segonament, la seva activaci en formes reactives utilitzant energia de l'ATP. Tercerament i final, l'assemblatge d'aquests precursos en molcules complexes com ara protenes, polisacrids, lpids i cids nucleics.

Els organismes presenten diferncies en la quantitat de molcules de les cllules poden produir ells mateixos. Els auttrofs com ara les plantes poden produir les molcules orgniques complexes com ara els polisacrids i les protenes a partir de molcules senzilles com el dixid de carboni i l'aigua. Els hetertrofs, en canvi, requereixen una font de substncies ms complexes, com ara monosacrids i aminocids, per a produir aquestes molcules complexes. Els organismes tamb es poden classificar segons la font ltima de l'energia; els fotoauttrofs i els fotohetertrofs obtenen energia de la llum, mentre que els quimioauttrofs i els quimiohetertrofs obtenen energia de reaccions oxidatives inorgniques.

Fixaci del carboni.



La fotosntesi s la sntesi de carbohidrats a partir de la llum solar, el dixid de carboni (CO2) i l'aigua, produint oxigen com a residu. Aquest procs utilitza l'ATP i la NADPH produts pels centres de reacci fotosinttics, com es descriu ms amunt, per a transformar CO2 en 3-fosfoglicerat, que desprs potser transformat en glucosa. Aquesta reacci de fixaci del carboni s catalitzada per l'enzim RuBisCO com a part del cicle de Calvin Benson. Existeixen tres tipus de fotosntesi en les plantes: la fixaci del carboni C3, la fixaci del carboni C4 i la fotosntesi MAC. Es diferencien en la ruta que prn el dixid de carboni per arribar al cicle de Calvin; les plantes C3 fixen el CO2 directament, mentre que la C4 i la fotosntesi MAC incorporen primer el CO2 en altres compostos, com a adaptacions per a afrontar una intensa llum solar i condicions rides.

En els procariotes fotosinttics, els mecanismes de fixaci del carboni sn ms diversos. Poden fixar el carboni per mitj del cicle de Calvin Benson, un cicle de Krebs invers, o la carboxilaci d'acetil-CoA. Els quimioauttrofs procariotes tamb fixen CO2 per mitj del cicle de Calvin Benson, per utilitzen energia de compostos inorgnics per a alimentar la reacci.

Carbohidrats i glicans.

En l'anabolisme dels carbohidrats, es poden convertir cids orgnics senzills en monosacrids com ara la glucosa, i desprs es poden fer servir per a produir polisacrids com ara el mid. La generaci de glucosa a partir de compostos com ara el piruvat, el lactat, el glicerol, el 3-fosfoglicerat i els aminocids rep el nom de gluconeognesi. La gluconeogsi transforma el piruvat en glucosa-6-fosfat per mitj d'una srie d'intermedis, molts dels quals tamb es troben en la gliclisi. Tanmateix, aquesta ruta no s simplement una gliclisi conduda en sentit invers, car alguns passos estan catalitzats per enzims no glicoltics. Aix s important, car permet que la formaci i descomposici de la glucosa siguin regulades per separat i evita que ambdues rutes funcionin alhora en un cicle ftil.

Tot i que el greix s una manera habitual d'emmagatzemar energia, en els vertebrats com per exemple els humans, els cids grassos aix emmagatzemats no es poden transformar en glucosa per mitj de la gluconeognesi, car aquests organismes no sn capaos de transformar acetil-CoA en ]; les plantes poden, per els animals manquen de la maquinria enzimtica necessria. Com a resultat d'aix, desprs d'un perode llarg de fam, els vertebrats necessiten produir cossos de cetona a partir d'cids grassos per a substituir la glucosa en teixits com ara el cervell, que no poden metabolitzar els cids grassos. En altres organismes, com les plantes i els bacteris, aquest problema metablic s solucionat per mitj del cicle del glioxilat, que se salta el pas de la descarboxilaci del cicle de Krebs i permet la transformaci d'acetil-CoA en oxaloacetat, on pot ser utilitzat per a produir glucosa.

Els polisacrids i glicans es formen per l'addici seqencial de monosacrids per la glicosiltransferasa des d'un donador sucre-fosfat reactiu com ara l'uridina difosfat glucosa (UDP-glucosa) a un grup hidroxil acceptor al polisacrid creixent. Com que qualsevol dels grups hidroxil de l'anell del substrat poden ser acceptors, els polisacrids produts poden tenir una estructura recta o ramificada. Els polisacrids formats aix poden tenir funcions estructurals o metabliques per si mateixos, o poden ser transferits a lpids i protenes per enzims anomenats oligosacariltransferases.

cids grassos, isoprenoides i esteroides.


Els cids grassos sn formats per cid gras sintases que polimeritzen i desprs redueixen unitats d'acetil-CoA. Les cadenes acil dels cids grassos sn esteses per un cicle de reaccions que afegeixen el grup actil, el redueixen a un alcohol, el deshidraten en un grup alqu i el tornen a reduir en un grup alc. Els enzims encarregats de la biosntesi d'cids grassos es divideixen en dos grups; en els animals i els fongs, totes aquestes reaccions de les cid gras sintases sn fetes per una nica protena multifuncional de tipus I, mentre que en els plastidis de les plantes  i en els bacteris, cada pas de la ruta s dut a terme per un enzim de tipus II diferent.

Els terpens i isoprenoides sn una gran classe de lpids que inclou els carotenoides i forma la classe ms gran de productes naturals de les plantes. Aquests compostos es formen per l'assemblatge i modificaci d'unitats d'isopr donades pels precursors reactius isopentenil pirofosfat i dimetilallil pirofosfat. Aquests precursors es poden produir de diferents maneres. En els animals i els arqueobacteris, la ruta del mevalonat produeix aquests compostos a partir d'acetil-CoA, mentre que en les plantes i els eubacteris, la ruta del no-mevalonat utilitza piruvat i gliceraldehid 3-fosfat com a substrats. Una reacci important que utilitza aquests donadors d'isopr activats s la biosntesi dels esteroides. En aquest cas, les unitats d'isopr sn fusionades per a crear esqual i posteriorment plegades i arranjades en un conjunt d'anells per a produir lanosterol. El lanosterol pot ser transformat posteriorment en altres esteroides com ara colesterol o ergosterol.

Protenes.

Els organismes varien en la seva capacitat de sintetitzar els vint aminocisds comuns. La majoria de bacteris i plantes poden sintetitzar-los tots, per els mamfers noms poden sintetitzar els deu aminocids no essencials. Per tant, han d'obtenir els aminocids essencials del seu aliment. Tots els aminocids sn sintetitzats a partir d'intermedis en la gliclisi, el cicle de Krebs, o la ruta de la pentosa-fosfat. El nitrogen s subministrat pel glutamat i la glutamina. La sntesi dels aminocids depn de la formaci de l'cid alfa-ceto apropiat, que desprs s transaminat per a formar un aminocid.

Els aminocids sn transformats en protenes quan sn units en una cadena per enllaos peptdics. Cada protena diferent t una seqncia diferent de residus d'aminocids; es tracta de la seva estructura primria. Igual que les lletres de l'alfabet poden ser combinades per a formar una varietat gaireb infinita de paraules, els aminocids poden ser units en seqncies variables per a formar una enorme varietat de protenes. Les protenes estan formades per aminocids que han estat activats per uni a una molcula d'ARN de transferncia per un enlla ster. Aquest precursors d'aminoacil-ARNt s produt en una reacci dependent de l'ATP realitzada per una aminoacil ARNt sintetasa. Aquest aminoacil-RNAt esdev aleshores un substrat pel ribosoma, que enganxa l'aminocid a la cadena proteica creixent, utilitzant la informaci seqencial continguda a l'ARN missatger.

Sntesi i salvament de nucletids.

Els nucletids sn formats d'aminocids, dixid de carboni i cid frmic en rutes que requereixen grans quantitats d'energia metablica. Per conseqent, la majoria d'organismes tenen mecanismes eficients per a salvar nucletids ja formats. Les purines sn sintetitzades com a nuclesids (bases unides a una ribosa). Tant l'adenina com la guanina es formen a partir del nuclesid precursor inosina monofosfat, que s sintetitzat mitjanant l's d'toms dels aminocids glicina, glutamina i cid asprtic, aix com metanoat transferit del coenzim tetrahidrofolat. Les pirimidines, d'altra banda, sn sintetitzades a partir de la base orotat, que es forma a partir de glutamina i aspartat.

Xenobitics i metabolisme redox.

Tots els organismes estan constantment exposats a compostos que no poden utilitzar com a aliment i que serien perjudicials si s'acumulessin dins les cllules, car no tenen cap funci metablica. Aquests compostos potencialment perjudicials reben el nom de xenobitics. Els xenobitics com ara les drogues sinttiquess, els verins i els antibitics sn desintoxicats per un conjunt d'enzims metabolitzadors dels xenobitics. En els humans, aquests enzims inclouen citocrom P450 oxidases, UDP-glucuronosiltransferases, i glutati S-transferases. Aquest conjunt d'enzims actua en tres fases, comenant per l'oxidaci del xenobitic (fase I), conjugant grups solubles en aigua a la molcula (fase II). El xenobitic, modificat perqu sigui soluble en aigua, pot ser bombejat aleshores a l'exterior de les cllules, i els organismes multicellulars poden metabolitzar-lo encara ms abans d'excretar-lo. En ecologia, aquestes reaccions sn especialment importants en la biodegradaci microbiana de contaminants i la bioremediaci de terres contaminades i vessaments de petroli. Moltes d'aquestes reaccions microbianes es troben tamb en els organismes multicellulars, per degut a la seva increble diversitat, els microbis poden actuar sobre una varietat molt ms gran de xenobitics que els organismes multicellular, i degradar fins i tot contaminants orgnics persistents com ara compostos d'organoclrids.

Un problema relacionat pels organismes aerbics s l'estrs oxidatiu. Processos com ara la fosforilaci oxidativa i la formaci d'enllaos disulfurs durant el plegament proteic produeixen espcies reactives de l'oxigen com ara el perxid d'hidrogen. Aquests oxidants perjudicials sn eliminats per metablits antioxidants com ara el glutati i enzims com ara les catalases i peroxidases.

Termodinmica dels organismes.

Els organismes han d'obeir les lleis de la termodinmica, que descriuen la transferncia de calor i de treball. La segona llei de la termodinmica estableix que en qualsevol sistema tancat, la quantitat d'entropia (desordre) tendeix a crixer. Tot i que la fascinant complexitat dels ssers vius sembla contradir aquesta llei, la vida s possible perqu tot els organismes sn sistemes oberts que intercanvien matria i energia amb el seu medi. Aix doncs, els sistemes vivents no es troben en un equilibri, sin que sn sistemes dissipatius que mantenen el seu estat d'alta complexitat causant un major increment en l'entropia del seu medi. El metabolisme d'una cllula fa aix acoblant els processos espontanis del catabolisme als processos no espontanis de l'anabolisme. En termes termodinmics, el metabolisme mant l'ordre per mitj de la creaci de desordre.

Regulaci i control.

Com que els medis de molts organismes estan en canvi constant, les reaccions del metabolisme han de ser regulades amb precisi per a mantenir un conjunt de condicions constants dins les cllules, anomenat homestasi. La regulaci metablica tamb permet als organismes respondre a senyals i interactuar activament amb el seu medi. Dos conceptes estretament relacionats sn importants per a comprendre com sn controlades les rutes metabliques. Primerament, la regulaci d'un enzim en una ruta s la manera en qu la seva activitat augmenta i disminueix en resposta a senyals. Segonament, el control exercit per aquest enzim s l'efecte que tenen aquests canvis en la seva activitat sobre el ritme general de la ruta (el flux per la ruta). Per exemple, un enzim pot presentar grans canvis en l'activitat (est altament regulat), per si aquests canvis tenen poc efecte sobre el flux d'una ruta metablica, aleshores aquest enzim no est implicat en el control de la ruta.


Hi ha mltiples nivells de regulaci metablica. En la regulaci intrnseca, la ruta metablica s'autoregula en resposta a canvis en els nivells de substrats o productes; per exemple, una disminuci en la quantitat d'un producte pot augmentar el flux per la ruta per a compensar-ho. Aquest tipus de regulaci sol implicar una regulaci allostrica de l'activitat de diversos enzims de la ruta. El control extrnsec implica que una cllula d'un organisme multicellular canvi el seu metabolisme en resposta a senyals d'altres cllules. Aquests senyals vnen sovint en forma de missatgers solubles com ara hormones  i factors de creixement, i sn detectats per receptors especfics de la superfcie cellular. Aquests senyals sn posteriorment transmesos a l'interior de la cllula per sistemes de segons missatgers que sovint impliquen la fosforilaci de protenes.

Un exemple molt ben comprs de control extrnsec s la regulaci del metabolisme de la glucosa per l'hormona insulina. La insulina s produda en resposta a augments en el nivell de glucosa a la sang. La uni de l'hormona amb receptors d'insulina de les cllules activa una cascada de protena cinases que fa que les cllules prenguin glucos i la transformin en molcules d'emmagatzemament com ara cids grassos i glicogen. El metabolisme del glicogen s controlat per l'activitat de la fosforilasa, l'enzim que descompon el glicogen, i la glicogen sintasa, l'enzim que el fabrica. Aquests enzims sn regulats de manera recproca; la fosforilaci inhibeix la glicogen sintasa, per activa la fosforilasa. La insulina causa la sntesi de glicogen activant protena fosfatases i provocant una reducci en la fosforilaci d'aquests enzims.

Evoluci.

 
Les rutes metabliques essencials descrites ms amunt, com ara la gliclisi i el cicle de Krebs, estan presents en els tres dominis de la vida, i es trobaven en l'ltim avantpassat universal. Aquesta cllula ancestral universal era un procariota i probablement un metanogen que tenia un extens metabolisme dels aminocids, nucletids, carbohidrats i lpids. La conservaci d'aquestes rutes antigues durant l'evoluci posterior podria ser la conseqncia del fet que aquestes reaccions sn una soluci ptima al seu problema metablic particular, car rutes com ara la gliclisi i el cicle de Krebs produeixen els seus productes finals molt eficientment i en un nombre mnim de passos.
Les primeres rutes del metabolisme basat en els enzims podrien haver estat parts del metabolisme de nucletids de purina, i les rutes anteriors haurien format part de l'antic mn d'ARN.

S'han proposat molts models per a descriure els mecanismes pels quals evolucionen noves rutes metabliques. Aquests models inclouen l'addici seqencial de nous enzims a una ruta ancestral curta, la duplicaci i posterior divergncia de rutes senceres, o el reclutament d'enzims preexistents i el seu assemblatge en una nova ruta de reacci. La importncia relativa d'aquests mecanismes s incerta, per estudis genmics han demostrat que els enzims d'una mateixa ruta comparteixen probablement una descendncia comuna, suggerint que moltes rutes han evolucionat pas a pas, amb la creaci de noves funcions a partir de passos ja existents de la ruta. Un model alternatiu ve d'estudis que segueixen l'evoluci de l'estructura de les protenes en xarxes metabliques; aquest model suggereix que els enzims sn reclutats de manera invasiva, manllevant enzims perqu duguin a terme funcions similars en rutes metabliques diferents (evident a la MANET Database). Aquests processos de reclutament resulten en un mosaic enzimtic evolutiu. Una tercera possibilitat s que algunes parts del metabolisme existeixin com a "mduls" que poden ser reutilitzats en rutes diferents i que duen a terme funcions similars en molcules diferents.

A ms de l'evoluci de noves rutes metabliques, l'evoluci tamb pot causar la prdua de funcions metabliques. Per exemple, en alguns parsits, els processos metablics que no sn essencials per la supervivncia han desaparegut, i el parsit pot robar aminocids, nucletids i carbohidrats ja formats del seu hoste. En els organismes endosimbitics s'observen unes capacitats metabliques redudes de manera similar.

Investigaci i manipulaci.


Tradicionalment, el metabolisme s estudiat amb un mtode reduccionista que es concentra en una nica ruta metablica. s especialment til l's de traadors radioactius als nivells d'organisme, de teixit i de cllula, que determinen les rutes des dels precursors fins els productes finals per mitj de la identificaci d'intermedis i de productes etiquetats radioactivament. Els enzims que catalitzen aquestes reaccions qumiques poden ser purificat i les seves cintica i respostes davant d'inhibidors poden ser investigades. Un procs parallel s la identificaci de les petites molcules d'una cllula o un teixit; el conjunt complet d'aquestes molcules rep el nom de metaboloma. En general, aquests estudis ofereixen una bona visi de l'estructura i la funci de rutes metabliques senzilles, per no sn apropiats a l'hora d'aplicar-los a sistemes ms complexos com ara el metabolisme d'una cllula completa.

La imatge dna una idea de la complexitat de les xarxes metabliques en cllules que contenen milers d'enzims diferents. La imatge presenta les interaccions entre noms 43 protenes i 40 metablits (a la dreta); les seqncies genmiques ofereixen llistes de fins a 45.000 gens. Tanmateix, actualment s possible utilitzar aquestes dades genmiques per a reconstruir xarxes senceres de reaccions bioqumiques i produir models matemtics ms holstics que puguin explicar i predir-ne el comportament. Aquests models sn especialment tils quan se'ls utilitza per a integrar les dades sobre les rutes i els metablits obtingudes pels mtodes clssics amb les dades sobre l'expressi gnica obtingudes mitjanant estudis de protemica i xips d'ADN. Utilitzant aquestes tcniques, s'ha creat un model del metabolisme hum, que guiar la recerca farmacolgica i bioqumica del futur. Aquests models estan sent utilitzats actualment en anlisi de xarxes per a classificar les malalties humanes en grups que comparteixin protenes o metablits comuns.

Una dels principals usos tecnolgics d'aquesta informaci s l'enginyeria metablica. Organismes com ara llevats, plantes o bacteris sn genticament modificats per a fer-los ms tils en biotecnologia i contribuir a la producci de medicaments com ara antibitics o productes qumics industrials com ara el 1,3-propanediol o l'cid siqumic. Aquestes modificacions solen tenir com a objectiu la reducci de la quantitat d'energia utilitzada per produir el producte, l'augment del rendiment i la disminuci dels residus produts.

Histria.

El terme "metabolisme" deriva del grec                "Metabolismos", que significa "canvi", o "enderrocament". La histria de l'estudi cientfic del metabolisme abasta diversos segles i ha passat de l'examinaci d'animals sencers en estudis inicials a l'examinaci de reaccions metabliques individuals en la bioqumica moderna. El concepte de metabolisme es remunta a Ibn al-Nafis (1213-1288), que afirm que "el cos i les seves parts estan en un estat constant de dissoluci i nutrici, de manera que inevitablement experimenten un canvi permanent." Els primers experiments controlats sobre el metabolisme hum foren publicats per Santorio Santorio el 1614, a la seva obra Ars de statica medecina. Descrigu com es pesava abans i desprs de menjar, dormir, treballar, mantenir relacions sexuals, fer dejuni, beure i excrementar. Descobr que la majoria d'aliments que ingeria desapareixien en el que ell anomen "perspiraci insensible".

En aquests primers estudis, els mecanismes que regien aquests processos metablics no havien estat identificats, i es creia que una fora vital animava els teixits vivents. Al segle XIX, mentre estudiava la fermentaci del sucre en alcohol pel llevat, Louis Pasteur arrib a la conclusi que la fermentaci era catalitzada per substncies de les cllules del llevat que anomen "ferments". Escrigu que "la fermentaci alcohlica s un acte correlacionat amb la vida i l'organitzaci de les cllules del llevat, no amb la mort o putrefacci de les cllules." Aquest descobriment, juntament amb la publicaci el 1828 per part de Fiedrich Whler la sntesi qumica d'urea, demostr que els compostos orgnics i les reaccions qumiques de les cllules no presentaven cap diferncia en principi respecte a la resta de processos qumics.

Fou el descobriment dels enzims a principis del segle XX per part d'Eduard Buchner el que separ l'estudi de les reaccions qumiques del metabolisme de l'estudi biolgic de les cllules, i marc els inicis de la bioqumica. El coneixement de la bioqumica augment rpidament a principis del segle XX. Un dels ms prolfics d'aquests bioqumics moderns fou Krebs, que fu grans contribucions a l'estudi del metabolisme. Descobr el cicle de l'urea i ms endavant, treballant amb Hans Kornberg, el cicle de Krebs i el cicle del glioxilat. La investigaci bioqumica moderna ha estat impulsada pel desenvolupament de noves tcniques com ara la cromatografia, la difracci de raigs X, l'espectroscpia NMR, l'etiquetatge radioisotpic, la microscpia electrnica i les simulacions de dinmica molecular. Aquestes tcniques han perms el descobriment i l'anlisi de detallada de moltes molcules i rutes metabliques de les cllules.

 Referncies .


Bibliografia.
Introduccions
 Rose, S. i Mileusnic, R., The Chemistry of Life. (Penguin Press Science, 1999), ISBN 0-14027-273-9;
 Schneider, E. D. i Sagan, D., Into the Cool: Energy Flow, Thermodynamics, and Life. (University Of Chicago Press, 2005), ISBN 0-22673-936-8;
 Lane, N., Oxygen: The Molecule that Made the World. (Oxford University Press, USA, 2004), ISBN 0-19860-783-0;

Bibliografia avanada
 Price, N. i Stevens, L., Fundamentals of Enzymology: Cell and Molecular Biology of Catalytic Proteins. (Oxford University Press, 1999), ISBN 0-19850-229-X;
 Berg, J., Tymoczko, J. i Stryer, L., Biochemistry. (W. H. Freeman and Company, 2002), ISBN 0-71674-955-6;
 Cox, M. i Nelson, D. L., Lehninger Principles of Biochemistry. (Palgrave Macmillan, 2004), ISBN 0-71674-339-6;
 Brock, T. D., Madigan, M. T., Martinko, J. i Parker J., Brock's Biology of Microorganisms. (Benjamin Cummings, 2002), ISBN 0-13066-271-2;
 Da Silva, J.J.R.F. i Williams, R. J. P., The Biological Chemistry of the Elements: The Inorganic Chemistry of Life. (Clarendon Press, 1991), ISBN 0-19855-598-9;
 Nicholls, D. G. i Ferguson, S. J., Bioenergetics. (Academic Press Inc., 2002), ISBN 0-12518-121-3;

Vegeu tamb.
 Metabolisme antropognic;
 Metabolisme basal;
 Calorimetria;
 Error innat del metabolisme;
 Teoria del mn de ferro-sofre, una teoria de "primer el metabolisme" sobre l'origen de la vida.
 Respirometria;
 Efecte trmic dels aliments;
 Metabolisme de l'aigua;
 Metabolisme del sofre;

 Enllaos externs .

Enllaos externs







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31626" title="Reglament dels escacs" nonfiltered="2655" processed="2646" dbindex="12753">
Mentre que l'origen exacte dels escacs s incert, el reglament dels escacs moderns va comenar a formar-se a Itlia durant el segle XVI. Les regles no es van modificar significativament fins al segle XIX, quan van adquirir la seva forma actual.

Introducci.

Es comena la partida amb les fitxes collocades a les caselles que s'explicaran. Els jugadors mouen alternativament una de les seves fitxes (excepcionalment dues en el cas de l'enroc), d'acord amb la forma que s'explicar a l'apartat sobre el moviment de les peces; comena el jugador que t les blanques. En una mateixa casella noms hi pot haver una nica fitxa, mai ms d'una simultniament: si una casella est ocupada per una pea prpia, no n'hi podem posar una altra; en canvi, s que podem ocupar una casella que prviament estava ocupada per una fitxa del contrari: la nostra fitxa ocupar aquesta casella i la fitxa del contrari es retirar del joc: aquest fet s'anomena capturar o matar aquesta fitxa del contrari per part de la nostra fitxa. Guanya la partida el jugador que primer aconsegueix matar el rei de l'adversari sense que aquest tingui escapatria. El nombre d'altres peces que un jugador hagi aconseguit matar o que li hagin matat s intranscendent, tot i que matar peces de l'adversari acostuma a ser el primer pas per a matar-li el rei.

Una posici en la qual el rei pot ser capturat s'anomena escac. Quan es fa escac, cal que ho advertim al nostre adversari; un jugador no pot posar mai el rei en escac: per aix, si ho fa el nostre adversari, tamb li ho hem d'advertir, per tal que faci una altra jugada.

Quan es fa escac al rei d'un dels jugadors, aquest sempre l'ha de rescatar obligatriament d'aquesta posici. Per fer-ho t tres opcions:

 Capturar la pea que amenaa el rei propi; aix noms es pot fer si es t una pea en la posici adequada per fer la captura i si s l'nica pea que amenaa el nostre rei (ja que a vegades, amb una descoberta, ens poden fer escac amb dues peces).
 Moure el rei a una casella lliure d'escac.
 Posar una pea al davant del rei que impedeixi la captura: aquesta acci s'anomena tapar.

Si no fa cap d'aquestes tres coses, l'altre jugador li ho ha d'advertir. Si no pot fer cap de les tres coses, s'esdev l'escac i mat i ha perdut. En els campionats el guanyador de la partida s'emporta un punt i el perdedor cap.

Posici inicial.
Els peons blancs es posen a la fila 2 i les altres peces a la fila 1:
    P P P P P P P P
    T C A D R A C T

(P s un pe, T s una torre, C s un cavall i A s un alfil, D s la reina i R s el rei).
Les peces negres es colloquen simtricament a les blanques, amb els peons a la fila 7 i les altres peces a la fila 8. Cal remarcar que, tant per blanques com negres, la reina es collocar a la casella que sigui del seu mateix color i el rei es posar en una casella de color contrari. D'aquesta manera, el jugador blanc t el seu rei a la dreta de la reina, i el negre a l'inrevs.

Moviment de les peces.
Cada pea t la seva manera de moure's, que conserva al llarg de tota la partida, amb l'nica excepci de les jugades especials: la captura al pas del pe i l'enroc.

El pe.
s l'nica pea que es mou d'una manera quan mata i d'una altra diferent quan no mata. El pe pot capturar una pea adversria que es trobi en una de les dues caselles situades als dos vrtexs anteriors de la seva; entenem per vrtexs anteriors els dos del costat del jugador adversari. El pe es pot moure sense captura a la casella situada al costat anterior de la que ocupava anteriorment, s a dir, al costat immediat, avanant una casella de la columna en direcci cap al nostre adversari. En els escacs moderns, en la primera jugada que fa un pe, pot avanar una casella o b dues, sempre que no capturi cap pea adversria (i no pot saltar).

El cavall.
s l'nica pea que pot saltar, s a dir, que pot anar de la casella d'inici a la de dest sense que li ho pugui impedir cap pea interposada, ni del contrari ni prpia. Es mou en forma de 'L': avana dues caselles en qualsevol dels quatre sentits ortogonals (seguint una fila o una columna), i una casella perpendicularment a les anteriors.

El rei.
Es pot moure a qualsevol de les vuit caselles que envolten la casella en qu es troba: les quatre contiges als costats i les quatre contiges als vrtexs. El rei no es pot moure a una casella si aquesta est amenaada per una pea de l'adversari.

La torre.
Es pot moure al llarg d'una fila o d'una columna (per no successivament en una mateixa jugada); se la pot fer avanar tantes caselles com es vulgui, per no pot saltar per damunt de cap altra pea, ni prpia ni contrria.

L'alfil.
Es pot moure al llarg del que vulgarment s'anomenen diagonals, s a dir, la successi de caselles del mateix color alineades de tal manera que l'una toca el vrtex de l'altra. No pot canviar de "diagonal" en una mateixa jugada, ni tampoc no pot saltar per damunt de cap altra pea, ni prpia ni contrria.

La reina.
s la pea ms poderosa. Es pot moure alhora com una torre i com un alfil, per no pas en la mateixa jugada; tampoc no pot saltar per damunt de cap altra pea, ni prpia ni contrria.

Jugades especials.
La captura al pas del pe .
En els escacs antics el pe sempre avanava noms una casella cada jugada. Per tal d'agilitzar el joc, es va decidir, en un determinat moment, que la primera vegada que es juga un pe, hi hauria la possibilitat d'avanar dues caselles. Aquest fet, per, comportava que es pogus burlar la capacitat defensiva d'un pe contrari. Per tal d'evitar-ho, s'establ aleshores aquesta jugada especial: la captura al pas del pe.

Posici dels peons per poder fer aquesta jugada;

Pot fer aquesta jugada el jugador de blanques que t un pe a la fila 5 i el el seu adversari t un pe a la fila 7 (la d'origen per als peons negres) en una columna contigua a la del pe blanc.

Acci del contrari que permet aquesta jugada;

Amb la posici esmentada, que l'adversari avanci dues caselles el seu pe, cosa que pot fer, ja que el t a la casella d'origen del pe. Tots dos peons quedaran costat per costat, s a dir, en la mateixa fila i en columnes contiges.

Mecanisme de la jugada;

La jugada consisteix a matar el pe negre, per el blanc no ocupar pas la casella que deixa buida el negre (ja que aix implicaria de fer un moviment que el pe t prohibit): la casella que ocupar el pe blanc s la contigua al vrtex anterior del costat del pe negre capturat, s a dir, la mateixa que hauria ocupat si el pe negre noms hagus avanat una casella i nosaltres l'hagussim capturat en aquesta posici. Com s obvi, les negres tamb poden matar al pas en una posici simtrica a l'explicada per a les blanques.

Condici per fer la jugada;

La captura al pas del pe noms es pot fer immediatament, s a dir, en el torn segent a l'avan de dues caselles per part del pe adversari. Si no es fa immediatament, desprs ja no es pot fer.

L'enroc.
s l'nica jugada en qu es mouen dues peces, l'nica en qu el rei avana dues caselles i tamb l'nica en qu la torre pot saltar per damunt d'una altra pea. Consisteix a moure el rei dues caselles en direcci al rac (on es troba la torre) i en la mateixa jugada fer saltar la torre per damunt del rei i situar-la a l'altre costat seu. Hi ha dues menes d'enroc: el curt (que se simbolitza O-O, en les anotacions de les partides) i el llarg (que se simbolitza O-O-O). En l'enroc curt la torre se situa en la casella de l'alfil de rei, i en el llarg en la de la reina. s aconsellable enrocar-se tan aviat com es pugui.

L'enroc noms es pot fer si es donen totes les condicions segents:
 Que no hi hagi cap pea entre el rei i al torre.
 Que el rei no estigui en escac.
 Que cap de les caselles per a les quals ha de passar el rei o la casella que ocupar finalment estigui amenaada per una pea de l'adversari.
 Que no s'hagi mogut el rei ni la torre amb la que es vol fer l'enroc. Si el rei o la torre s'ha tret de la casella d'origen i hi ha tornat, hom tampoc no es pot enrocar.

Observaci: cal recalcar que s que es pot enrocar si la torre est amenaada per una pea adversria.

Es considera que l'enroc s una jugada del rei, per tant, aquest s'ha de moure primer i desprs la torre.

Coronaci.
La coronaci s'esdev quan un pe aconsegueix arribar a la vuitena casella de la columna, al costat del tauler que hi ha tocant al nostre adversari. Aleshores el pe s'ha de canviar per qualsevol altra pea, excepte un rei o un altre pe.

El final de la partida.
Una partida d'escacs pot finalitzar de diferents maneres.

 Escac i mat: un jugador guanya la partida quan ha amenaat el rei contrari de tal manera que aquest no s pot defensar, cosa que provocaria la captura del rei a la segent jugada.
 Taules: s com s'anomena l'empat en els escacs.
 L'adversari abandona: si un jugador declara que abandona, perqu no es veu amb possibilitats de guanyar o de fer taules, el seu adversari guanya la partida.

Les taules.
Hi ha diverses situacions que comporten que la partida sigui taules. En els campionats, es dna mig punt per a cadascun dels jugadors. Vegem-ne els casos ms habituals.

 Rei ofegat: algunes vegades s'esdev que essent el torn d'un jugador, i sense estar el rei en escac, el jugador no t cap moviment possible. Es diu llavors que el rei est ofegat.
 Insuficincia de material per a fer el mat: s'arriba a aquesta situaci quan s'esdev que no hi ha prou peces perqu cap dels jugadors pugui fer el mat a l'altre.
 Triple repetici: es produeix quan la mateixa posici es repeteix com a mnim tres cops. Es considera que s'ha produt una repetici triple quan s el torn del mateix jugador que la provoca, totes les peces es troben en les mateixes caselles i els moviments possibles d'aquestes peces sn els mateixos. Un exemple de triple repetici s l'anomenat escac continu que es produeix quan un jugador fora la repetici fent escac al rei contrari.
 La partida no avana: un jugador pot reclamar les taules quan en els ltims 50 moviments d'ambds jugadors no s'ha mogut cap pe ni s'ha capturat cap pea. Hi ha determinats finals en qu no hi ha taules per insuficincia de material, per el mat presenta una gran dificultat d'execuci, i s'ha d'aconseguir de fer en aquestes 50 jugades.
 Taules pactades: sempre que sigui el torn de joc d'un jugador, aquest pot proposar taules a l'adversari: si les accepta la partida es considera acabada i sn taules; altrament, la partida continua.

Pgines que s'hi relacionen.
Escacs;
Federaci Internacional d'Escacs;
Campions d'escacs del mn.

Enllaos externs.
Reglaments de la Federaci Catalana d'Escacs;
Reglament oficial de la FIDE;
Lleis dels escacs de la FIDE;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31628" title="SAI" nonfiltered="2656" processed="2647" dbindex="12754">
Per a l'sser mitolgic vegeu Sai.;



Un SAI s l'acrnim, per Sistema d'Alimentaci Ininterrompuda (en angles UPS). Est format per bateries, una etapa de continua que les mant en crrega i una etapa de potncia que genera el senyal de sortida (tensi 220V o 380V alterna a 50Hz) a partir de la tensi de les bateries, de forma que davant d'una fallada de la tensi d'alimentaci (companyia elctrica), la tensi a la sortida del SAI no es veu afectada. El temps que dura un SAI en descrrega (sense tensi de companyia), depen de la capacitat de les bateries emprades i del consum dels equips connectats al SAI. Normalment, un SAI est recolzat per un grup electrogen, de forma que el SAI noms ha de funcionar uns segons, fins que el grup electrogen es posa en marxa.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31635" title="GIF" nonfiltered="2657" processed="2648" dbindex="12755">
GIF (acrnim de Graphics Interchange Format, Format d'intercanvi de grfics), s un format per a la compressi d'arxius d'imatge ms populars a Internet i fou desenvolupat per CompuServe.

Es tracta, d'un esquema de compressi sense prdua per a reduir la grandria de la imatge, basat en una variant de l'algorisme Lempel Ziv Welch propietat de Unisys Corporation. Aquest sistema funciona molt millor en imatges amb zones de color homogeni, quants menys colors tingui la imatge millor funcionar l'esquema de compressi.

Existeixen diverses versions, per les ms emprades sn el GIF87A i el GIF89A. El format inicial suportava fins a 256 colors (8 bits). Aquest estndard fou revisat l'any 1989, donant com a resultat un de nou que permetia emmagatzemar ms d'una imatge, amb la qual cosa ja es podien fer animacions senzilles. A ms, permet definir un color com transparent i la forma de crrega al web pot sser normal o entrellaada. El color de transparncia pot originar problemes si s'utilitzen tcniques de suavitzat, ja que, a priori, la imatge no coneix el color que hi ha a sota i, per tant, no pot fer el suavitzat adequadament.

A ms, s un format patentat i qualsevol programador que vulga fer-ne s ha de pagar a la companyia creadora tant del format com de l'algorisme que empra.

Fins fa poc la patent de gif ha cedit, i ara ja s un format lliure.

Vegeu tamb.
PNG;
JPEG;
Codi obert;
Programari lliure;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31636" title="Nomenclatura orgnica" nonfiltered="2658" processed="2649" dbindex="12756">
La nomenclatura dels compostos orgnics s complexa i menys sistemtica que la inorgnica atesa la major complexitat dels compostos i la existncia de molts noms tradicionals no sistemtics (provinents de la seva particiapci en el mn biolgic).

En els casos ms generals, la nomenclatura sistemtica utilitzada per la IUPAC es basa en la indicaci dels grups funcionals enganxats a una cadena principal. En aquests casos, en tal d'anomenar correctament la majoria de compostos orgnics es poden seguir els segents passos:

 Observar tots els grups funcionals i localitzar aquell o aquells principals (segons l'ordre de importncia dels grups funcionals establert);

 Considerar la cadena d'toms de carboni ms llarga que inclogui els grups principals (localitzats en el pas anterior). Aquesta ser la cadena principal.
Si hi ha dues o ms cadenes possibles d'igual longitud s'ha de triar aquella que presenti les cadenes laterals ms senzilles.

 Numerar els toms de la cadena principal de manera que el nombre corresponent al grup principal sigui el ms petit possible. En cas d'haver-hi dues possibilitats es tria aquella en qu la suma dels nombres corresponents a tots els grups presents sigui menor.

 Anomenar cada grup funcional o cadena lateral utilitzant el nombre de l'tom de carboni on s'enganxa a la cadena principal, un gui i la forma indicada com a prefix aqu. Si un grup est present varies vegades al seu nom s'afegeix el prefix grec corresponent (di, tri, tetra, penta, hexa,...) i es posen els nombres corresponent a totes les posicions separats per comes.

En tal d'escriure el nom se segueix el segent ordre:
Els grups funcionals i cadenes literals ordenats per ordre alfabtic, el prefix grec usat si hi ha ms d'un no s t en compte a l'hora d'establir l'ordre.
El nombre de toms de carboni presents en la cadena principal seguint l'equivalncia: 1:met, 2:et, 3:prop, 4:but, 5:pent, i seguint amb els prefixos numerals grecs.
Els enllaos dobles indicats com a "-en-" (o "-"). El nombre del primer tom dels dos que uneixen s'indica abans del nom de la cadena principal (part d'abans). Si escau indicar ms d'un doble enlla s'utilitza la mateixa forma que en els grups i cadenes laterals.
Els enllaos triples indicats amb el sufix "-in-" (o "-"). El nombre del primer tom dels dos que uneixen s'indica desprs de "-en-" o (si no hi ha dobles enllaos)abans del nom de la cadena principal (part d'abans). Si escau indicar ms d'un enlla s'utilitza la mateixa forma que en els grups i cadenes laterals.
El grup principal indicat amb la forma donada com a sfix aqu. La posici del grup, si cal, es colloca tot just abans del sufix (si hi ha enllaos mltiples) o davant del prefix corresponent a la cadena principal;
 
NOTES

 Els nombres per indicar les posicions noms s'indiquen quan s necessari. Per tant, no caldr especificar el 2 en la 2-butanona, ats que una cetona no pot estar mai en la posici terminal i les dues altres posicions son equivalents; aix doncs s'anomena butanona;

 Els ters no segueixen l'esquema proposat abans sin que s'anomenen les cadenes carbonades com a cadenes laterals o radicals i s'afegeix "ter" al final.

 El grup nitro, els halgens i les cadenes carbonades laterals no sn mai el grup principal;

 Respecte al grup nitril, cal tenir en compte que quan s el grup principal s compta el seu carboni a l'hora de nombrar la cadena principal. Quan s'utilitza en nom com a prefix, per, el nom ciano ja t en compte el carboni unit al nitrogen pel triple enlla i no cal nombrar-lo a part. El mateix passa amb els cids carboxilics quan fem servir el prefix carboxi-;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31637" title="Camp de concentraci nazi" nonfiltered="2659" processed="2650" dbindex="12757">


Els camps de concentraci nazis sn els camps de concentraci que s'utilitzaren inicialment com a element dissuasiu a l'Alemanya nazi davant la possible oposici comunista i com a presons dels quadres dirigents de les forces subversives. La seva transformaci en un univers concentracionari del terror, la tortura i la mort per a milions de persones tingu lloc en el curs de la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945).

La doctrina totalitarista del nazisme no pot acceptar l'existncia de cap manifestaci d'independncia en relaci a l'ideologia oficial del rgim. Aquesta determinaci ideolgica es materialitza en aquestes insta lacions.

Entre 1933 i 1939 es desenvolupa el sistema concentracionari nazi, on es confinen els opositors, reals o suposats, al rgim (comunistes, socialistes, demcrates...). Sn detinguts en virtut dels poders que Hitler otorga a la policia desprs de l'Incendi del Reichstag, segons el sistema de la detenci preventiva de seguretat, que permet l'internament arbitrari, sense possibilitat d'ape laci. A l'inici de la guerra, el 1939 en els camps de concentraci nazis hi havia unes 8.000 persones.

Inicialment l'organitzaci i manteniment dels camps sn confiats a les SA (Sturmabteilung -Tropes d'Assalt-), per a partir de 1937 passen a ser responsabilitat de les SS (Schutzstaffel - Escamots de Protecci-). El seu cap era Heinrich Himmler. La inspecci general dels camps es troba en aquest moment a Orianenburg, de la que depenen els tres camps existents, Sachsenhausen, Dachau i Buchenwald. A partir de 1938 comencen a ser deportats els resistents dels territoris incorporats pel Reich: ustria, Txecoslovquia, (actuals Txquia i Eslovquia), el que requereix l'apertura de nous camps: Neuengamme, Ravensbrck i Mauthausen. En aquest camp va estar recls Francesc Boix, fotgraf catal que va testificar en els judicis de Nuremberg.

En la viglia de la guerra, l'univers concentracionari es troba sota direcci de les SS, amb els seus reglaments i les seves previsions punitives que preveuen la mort per qualsevol detingut que es revolti o porti a terme actes de sabotatge. S'organitza una jerarquia d'executors (executants), triada entre els interns de dret com. Es preveu l'eficincia i automanteniment del sistema mitjanant l'aprofitament del treball forat de la poblaci reclusa.

L'esclat de la guerra extendr per tota Europa el sistema dels camps nazis, i modifica els seus objectius. S'obren nous camps: Stutthof, prop de Danzig el 1939, Flssenburg i Auschwitz el 1940, Gross Rosen, a Struthof (els Vosges), Majdanek i Theresienstadt el 1941, Belzec i Treblinka el 1942, o Bergen-Belsen el 1943. Als alemanys o ciutadans de pobles annexats el 1938 - 1939, s'hi afegeixen polonesos, belgues, holandesos, francesos, grecs, iugoslaus i els presoners de la guerra sovitica. El 1941 representa un any decisiu en la histria dels camps de concentraci. La necessitat de mobilitzaci de tots els alemanys en edat de portar armes, suposa a Alemanya un problema de m d'obra que transforma els camps en una reserva de treballadors al servei de la indstria: l'explotaci del treball dels detinguts esdev la prioritat absoluta. Desprs el 1941 s'experimenta amb els presoners sovitics el gas cyclon B, que permet l'exterminaci sistemtica de grups sencers. Finalment amb el decret anomenat Nit i boira, de desembre de 1941, es preveu l'exterminaci immediata en els camps on sn confinats en secret els resistents dels pasos ocupats.

Entre 1942 i 1945 els camps de concentraci reben l'apelatiu de camps de la mort per l'increment de morts entre els presoners. Es tracta, d'una banda, d'extermini per treball. Una disposici de 30 d'abril de 1942 prescriu el recurs sistemtic del treball dels detinguts, sense lmit de temps, per tal d'obtenir la mxima producci, encara que el treball sigui esgotador. Des de llavors els "grups de treball" foren objecte mercantil dels dirigents de l'economia, que s'esforaren per explotar-los al mxim. Un altre aspecte de l'organitzaci dels camps d'extermini fou la recerca d'eficincia en la mort industrialitzada. Els dirigents nazis van incrementar l'eficincia del procs d'assassinat en massa. L'eliminaci eficient dels cadvers eren objecte d'estudi en termes econmic, cercant la mxima eficcia. s aquest fet deshumanitzador, la industrialitzaci de l'assassinat, el que produeix ms horror en el sistema de camps d'extermini nazis, on la logstica de les fbriques de cadvers anir a crrec d'Adolf Eichmann.   

Els jueus foren objecte d'exterminaci sistemtica, i certs camps foren especialment determinats per aquesta tasca: Auschwitz, Chelmno, Treblinka, Belzec, Majdanek, Sobibor... La major part dels jueus sn assassinats des de la seva arribada, asfixiats amb cyclon B a les cambres de gas, o en camions de gas. Els seus cossos eren cremats en forns crematoris. Al voltant de 6 milions moriren d'aquesta manera, aix com gitanos, i altres grups diversos que foren objecte, el 1944, d'assassinats massius i indiscriminats. 

Els efectes que el funcionament dels camps de concentraci tenia en els presoners era alienant. El psicleg i expresoner de Buchenwald i Dachau, Bruno Bettelheim , ha realitzat treballs centrats en la resocialitzaci. Aquesta es caracteritzava per la ruptura de valors i models de comportament previament acceptats i per la subsegent adopci d'altres radicalment diferents. En les situacions de gran estrs els canvis d'apariencia i personalitat que comporta aquesta resocialitzaci assoleix dimensions dramtiques.

 Conceptes relacionats .
Holocaust;
Genocidi;
Llista dels camps de concentraci nazis;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31642" title="Borkum" nonfiltered="2660" processed="2651" dbindex="12758">

Borkum s la ms occidental de les illes frisones orientals. 

L'illa est situada entre dos estrets, el Westereems a l'oest (separant-la de Memmert) i l'Ostereems a l'est (a l'altra banda del qual hi ha Rottumeroog). Al nord hi t el Mar del Nord, mentre que al sud s banyada pel Mar de Wadden. Tot i estar davant de la costa de la provncia neerlandesa de Groningen, pertany a l'estat de Baixa Saxnia (Alemanya). Les seves coordenades sn: ).

T una rea de 30,6 km i una poblaci de 5.583 habitants (2003), concentrada en un nic poble que tamb es diu Borkum. 

Noms els residents tenen dret de circular-hi amb cotxe.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31643" title="Cmera fotogrfica" nonfiltered="2661" processed="2652" dbindex="12759">

Una cmera fotogrfica s un dispositiu emprat per prendre fotografies, b sigui individualment o en seqncia. El seu nom prov del llat camera obscura, que significa "cambra fosca" i es refereix a un mecanisme antic per projectar imatges en el que una habitaci (o cmera) funcionava de forma similar a com ho fan actualment les cmeres. Les cmeres poden trebalar amb l'espectre visual o qualsevol rang de l'espectre electromagntic.

Tota cmera s una mena de cambra tancada amb una obertura en un dels extrems perqu la llum hi entri i un gravador o superfcie de visualitzaci per capturar la llum a l'altre extrem. El dimetre de'aquesta obertura s controllat habitualment per un mecanisme d'iris tot i que hi ha cmeres amb mida fixa.



Mentre que l'obertura i la lluminositat  de l'escena controlen la quantitat de llum que entra a la cmera durant la fotografia, el disparador controla la llargada del temps que la llum incideix a la superfcie enregistradora. Per exemple, en situacions de baixa lluminositat, la velocitat d'obturaci hauria de ser menor (ms temps obert) per permetre a la pellcula captaurar la poca llum present.

Hi ha diverses maneres d'enfocar acuradament una cmera. Les cmeres ms simples tenen lents fixes (focus free lenses) i utilitzen una petita obertura i unes lents de gran angular per assegurar que tot all que est a una distncia de les lents (normalment des dels tres metres fins a l'infinit) est enfocat raonablement. Aquest tipus s el que es troba en les cmeres d'un sol s i d'altres cmeres barates. La cmera tamb t forca limitat el rang d'enfoc, indicat en el cos de la cmera. L'usuari haur d'endevinar o calcular la distncia a la que es troba el subjecte i ajustar el focus en conseqncia. En algunes cmeres aix s indicat mitjancant smbols (tors; dos persones d'en peus; un arbre; muntanyes).  

Les cmeres amb telmetre enfoquen grcies a una unitat acoblada de parallelatge en la part superior de la cmera. Les cmeres reflex amb lents simples permeten al fotgraf determinar l'enfoc i la composici visualment utilitzant les lents de l'objectiu i movent un mirall per projectar la imatge en un micro-prisme de plstic o vidre inferior. Les cmeres reflex amb lents bessones empren les lents de l'objectiu i una unitat de lents d'enfoc  (habitualment idntiques a les lents de l'ojecitu) en un cos parallel per a la composici i enfoc. Les cmeres de visi empren una pantalla inferior de vidre que es retira i reemplaca per una placa fotogrfica abans de l'exposici.

Les cmeres tradicionals capturen la llum en una pellcula fotogrfica o placa fotogrfica. Les cmeres de video o digitals usen components electrnics habitualment aquests sn charge coupled device (CCD) o fins i tot sensors basats en CMOS per capturar imatges que poden ser transmeses en una cinta o |memria de l'ordinador (Random Access Memory) a l'interior de l'aparell i que permet la reproducci o processament a posteriori.

Les cmeres que prenen varies imatges en seqncia sn conegudes com a cmeres de moviment o cin cameras a Europa; aquelles que sn disenyades per prendre imatges separades sn conegudes com cmeres esttiques (still cameras). Tot i aix, aquestes categories es superposen ja que les cmeres esttiques sn utilitzades habitualment per capturar moviments amb efectes especials i les modernes cmeres digitals fcilment poden treballar com a cmeres esttiques o de moviment. Una videocmera s una categoria de cmeres de moviment que enmagatzema les imatges en una cinta magntica (utilitzant tecnologia analgica o digital). 

Les cmeres que prenen fotografies en tres dimensions sn conegudes com estreo cmeres. Per realitzar aquest tipus de fotografies, les cmeres disposen de dues lents una al costat de l'altre. Per fer fotografies lenticulars disposend de 3, 4, 5, o fins i tot ms nmero de lents.

Algunes cmeres tenen la capacitat d'imprimir la data en el negatiu.

Components d'una cmera.

Els components bsic d'una cmera sn:
Objectiu;
Diafragma (fotografia);
Obturador;
Pellcula fotogrfica o en el cas de les digitals un CCD;

Tipus de cmeres.
Cmera rflex;
Cmera d'un sol s;
Cmera compacta;
Cmera digital;

 Fabricants de cmeres .
Leica;
Zeiss Ikon;
Hasselblad;
Sinar;
Konica;
Rolley;
Olympus;
Nikon;
Minolta;
Pentax;
Sony;
Polaroid;
Lomo;
Contax;
Canon;

Vegeu tamb.
Cmera de video;
Fotografia;
Video;
Fotografia digital;
Lent fotogrfica;

 Enllacos externs .
Lloc web genric sobre fotografia;
Lloc web sobre fotografia estenopeica o cmara obscura simple;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31645" title="Corrent altern" nonfiltered="2662" processed="2653" dbindex="12760">

El corrent altern (CA o AC, de l'angls Alternating current) s un tipus de corrent elctric que es caracteritza per canviar al llarg del temps, ja sigui en intensitat o en direcci, a intervals regulars. 

El voltatge varia entre els valors mxim i mnim de maner cclica, el valor del voltatge s positiu la meitat del temps (semicicle positiu o semiperode positiu) i negatiu l'altra meitat. Aix significa que la meitat del temps el corrent circula en un sentit, l'altra meitat de temps en l'altre sentit. La forma ms habitual de l'ondulaci segueix una funci trigonomtrica tipus sinus, ats que s la forma ms eficient per a transmetre energia. Tanmateix hi ha certes aplicacions a les que s'utilitzen altres formes d'ona,  coma ara l'ona quadrada o l'ona triangular.

De manera general el corrent elctric es distribueix en forma de corrent altern a Hz (50 canvis per segon). Un exemple de corrent altern s el que hi ha als endolls de casa, de 230 volts i 50 hertzs. Aix vol dir que la tensi va de -230* 2  volts a +230* 2  volts i torna, 50 vegades per segon.

 El corrent sinusodal .


L'electricitat que es distribueix a travs de la xarxa elctrica que s'utilitza en electrotcnia presenta una forma sinusodal perqu aquesta forma es deriva directament de la manera de treballar dels alternadors i de la llei de la inducci electromagntica. La fora electromotriu produda per un alternador t la forma que descriu l'equaci:

;

on  s el valor mxim constant de la fora electromotriu, o dit d'altra manera, l'amplitud del senyal,  s la pulsaci, relacionada amb el perode T  i a la freqncia  ;  s el desfase o fase inicial.

Freqncia i perode.
El nombre d'oscillacions per unitat de temps es mesura en hertz (nmero d'oscillacions per segon). El perode s el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscillaci, equival al temps necessari per completar una oscillaci i es mesura en segons. El perode es calcula com la funci recproca de la freqncia ( ):



El corrent habitual a les nostres llars t un perode de
;

El clcul de la pulsaci o frequncia angular   es fa a partir de la freqncia:

 

Amb un alternador funcionant a 50 Hz tindrem:
 (radians per segon);
Si suposem un alternador amb noms dos pols, durant un perode ( 20 ms) el rotor donaria una volta completa (360 = ).

En conseqncia el corrent altern tindr la forma:



 Valor efica .
Per definici, ats que la meitat del temps s positiu i l'altra meitat negatiu en oscillar entorn de zero, una magnitud sinusodal t un valor mig durant un perode T igual a zero. Per aquest motiu la magnitud mesurable s el que s'anomena valor efica ents com la mitjana quadrtica:

;

Del que es deriva que el valor del corrent efica depen del valor mxim:

;

Per a la tensi tenim:

;

La tensi efica  permet d'escriure el mdul de la potncia elctrica com

;

que s una expressi similar a , que correspondria a un rgim constant, altrament dit corrent continu.

Per  exemple, el corrent elctric domstic, de tipus monofsic, t una tensi efica Vef = 230 V, per a la que hi ha una tensi de cresta  Vc=325 V i una tensi cresta a cresta Vcc=650 V.

 Efectes biolgics sobre els ssers humans .


 Vegeu tamb .
 Alternador;
 Cable elctric;
 Corrent continu;
 Electricitat;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31646" title="Rif (Frsia)" nonfiltered="2663" processed="2654" dbindex="12761">
Rif s un ample illot sorrenc del Mar de Wadden, prop de l'illa de Schiermonnikoog.

En origen un banc de sorra, actualment t una alada que arriba al metre i mig sobre el nivell mig del mar, amb, des de fa uns quants anys, tendncia lleugera a la formaci de dunes. El banc aparagu arran del tancament del Lauwerszee el 1969, que disminu el flux d'aigua a l'estret entre Ameln i Schiermonnikoog, pel que el canal que les separava s'an omplint de sediments i esdevenint menys profund. La platja occidental d'Schiermonnikoog va crixer, i un antic baix proper esdevingu un banc: el Rif. 

Tot i no acollir encara vida vegetal, l'illa serveix de punt de nidificaci per a molts ocells durant l'poca reproductora (maig a agost), pel que el seu accs hi s llavors prohibit. s a ms un lloc de descans de foques.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31650" title="Camp de concentraci" nonfiltered="2664" processed="2655" dbindex="12762">
Un camp de concentraci s una installaci destinada al confinament de persones, sense judici previ. Sol ser habitual en rgims totalitaris, i s'han utilitzat per tancar-hi intellectuals i poltics dissidents, presoners de guerra, minories tniques, grups religiosos, homosexuals, i altres grups de persones. 

Els primers casos on es va utilizar aquest terme fou a Cuba, el 1896, on s'hi confinaren els guerrillers anti-espanyols, i a Sudfrica, on foren utilitzats pels britnics, durant la Segona Guerra dels Boers. El cas ms conegut, per la seva extensi i crueltat, s el dels camps de concentraci nazis, on milions de persones, la majoria jueus, foren exterminats. Tamb fou significatiu el gulag, el sistema de camps de concentraci de la Uni Sovitica.

La 3a Convenci de Ginebra establia els camps de concentraci com a sistema de confinament per presoners de guerra, i el tractament que havien de rebre. Desprs dels abusos comesos durant la Segona Guerra Mundial, la Quarta Convenci de Ginebra tracta de la protecci dels civils durant conflictes armats.

Llista de camps de concentraci.
Camp de Gurs (Frana);
















































http://en.wikipedia.org/wiki/Rab_concentration_camp
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31666" title="Bombeta elctrica" nonfiltered="2665" processed="2656" dbindex="12763">

Una bombeta d'incandescncia, llum d'incandescncia, o lmpada d'incandescncia, anomenada normalment bombeta (o, en valenci, pereta, per la forma de fruita), s un llum elctric format per una ampolla de vidre a l'interior del qual hi ha un filament metllic, generalment de tungst, que produeix llum per incandescncia en circular-hi corrent elctric.

El 1878 va ser patentada per Thomas Alva Edison qui, desprs d'experimentar amb ms de mil materials diferents, aconsegu industrialitzar-la amb filament de bamb carbonitzat. Des de llavors, en el mn dels cmics el smbol de la bombeta s'associa a tenir una idea o una ocurrncia. 

 Parts d'una bombeta .
Una bombeta elctrica s una font de llum que est formada pel cos de vidre o plstic, un casquet metllic i un filament tamb metllic:
El vidre o plstic pot ser de diferents colors per a filtrar els colors.
El casquet fa de contacte amb el dispositiu que administra el corrent d'alimentaci. El casquet consta d'un nucli i una vora, tamb anomenats pols positiu i negatiu.
El filament s un fil prim, habitualment de tungst. En passar-hi el corrent, la resistncia del material en provoca l'escalfament. L'elevada temperatura del filament fa que aquest emeti energia en forma d'irradiaci de calor segons la llei de Joule. Aquesta irradiaci apareix en tot l'espectre electromagntic, del qual els ssers humans noms n'aprofiten l'espectre visible per a veure-hi.

 Bombetes de baix consum .

Les bombetes de baix consum,utilitzen la tecnologia dels fluorescents per a generar llum amb un millor rendiment energtic que les bombetes d'incandescncia, per amb una aparena de bombeta. Algunes de les bombetes de baix consum, incorporen a ms una rosca compatible amb la de les bombetes d'incandescncia.

La potncia lumnica de les bombetes, se sol expressar en watts. Les bombetes de baix consum generen la mateixa llum que les bombetes d'incandescncia amb menys Watts.

La potncia consumida per les bombetes d'incandescncia domstiques sol variar entre els 40 W (poca llum) fins a 100 W (ms llum), mentre que les de baix consum consumeixen noms entre 7 i 23 W i fan la mateixa llum que les d'incandescncia.

 Bombetes halgenes .
En l'entorn domstic tamb s'utilitzen bombetes halgenes (un tipus de bombeta d'incandescncia) amb potncies que solen variar entre els 25 W i els 50 W. El seu rendiment s semblant al de les bombetes convencionals i, per tant, no sn de baix consum.

 Altres tipus de bombetes .

Per a la illuminaci de vies pbliques, se solen utilitzar altres tipus de bombetes. Totes elles es poden considerar de baix consum;
Bombetes de vapor de sodi de baixa pressi (VSBP) (menor consum);
Bombetes de vapor de sodi d'alta pressi (VSAP) ;
Bombetes de vapor de mercuri  (major consum);
Actualment, les bombetes de vapor de mercuri de les vies pbliques sn en vies de substituci per les de vapor de sodi, car el seu consum s menor encara.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31669" title="Corrent continu" nonfiltered="2666" processed="2657" dbindex="12764">
 

El corrent continu (CC o DC Direct current) s un tipus de corrent elctric on el flux de crregues elctriques s constant. El flux de crregues es produeix a travs d'un conductor, com podria ser un fil metllic, per tamb es podria establir a travs d'un semiconductor, un allant o fins i tot al buit com passa a un tub de raigs catdics. En aquest tipus de corrent elctric les crregues elctriques flueixen en la mateixa direcci, essent un tret caracterstic front el corrent altern. Un sinnim en dess de corrent continu s corrent galvnic.

La primera xarxa elctrica comercial, desenvolupada per Thomas Edison a finals del segle XIX, utilitzava corrent continu. Avui dia, a causa dels avantatges del corrent altern en quan a possibilitats de transformaci i transport, les xarxes de transport i distribuci utilitzen gaireb de manera exclusiva corrent altern. En el cas d'aplicacions que necessiten corrent continu, com en el cas del ferrocarril que utilitza el sistema de tercer rail, el corrent altern arriba a una subestaci que utilitza un rectificador per convertir-lo en corrent continu.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31671" title="Punt cec" nonfiltered="2667" processed="2658" dbindex="12765">
El punt cec s la regi de la imatge que es forma a la retina que coincideix amb el disc del nervi ptic. Donat que al disc ptic no hi ha cllules sensibles a la llum, la imatge que es forma queda indefinida en aquest punt.



Explicaci del fenomen.

El nervi ptic recull els axons de les neurones fotorreceptores que formen la retina (cons i bastons) per dur el senyal visual des de l ull  cap al cervell. Les cllules receptores, que s escampen per la retina per formar la imatge, estan orientades, curiosament, amb els axons cap dins de l ull i no cap enfora com es podria esperar per simplicitat. Aix fa que un cop format el feix d axons que s el nervi ptic, aquest hagi de sortir atravessant la prpia retina de cam al cervell. 

Tanmateix, la visi normal no es veu afectada pels punts cecs. La manca de llum en un punt de la imatge a cada ull s reparada pel cervell en reconstruir la imatge. La visi bifocal permet que el que no veu un ull ho vegi l altre i el cervell quina informaci processa. Mirant amb un sol ull, la imatge corresponent al punt cec s emplena promitjant la imatge que l envolta. Aix, mirant amb un sol ull una paret blanca amb un topo vermell, es pot enquadrar la imatge de manera que el topo vermell forma la imatge sobre el punt cec i, en conseqncia desapareix de la vista.

Els gats, per contra, no reparen la imatge i mouen els ulls i el cap per evitar els punts cecs.









Evoluci.

L anterior s vlid per l ull hum i per altres animals per no pas tots. L evoluci de l ull comena fa 540 millions d anys i en fa 2 millions que l aparici del primer ull amb genuina formaci d imatge provoca una forta competici que afavoreix l evoluci simultnia de diversos tipus d ulls. L ull de calamars i spies s un exemple d ull molt semblant a l ull hum que evita el punt cec. D altra banda, aquests dos ulls demostren l evoluci convergent i una llunyana ascendncia comuna (pre-Cambri).














Experiment.

Amb un senzill experiment es pot provar l'existncia del punt cec i dibuixar-ne el mapa.
Instruccions: obre la imatge a mida real i apropa la cara a trenta centmetres de la pantalla. tanca l'ull dret i amb l'esquerre mira la taca grossa. jugant amb la distncia a la pantalla i amb la inclinaci del cap, trobars que hi ha  una posici per la qual la taca petita desapareix.





 
 



 
 
 
 

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31672" title="Nervi ptic" nonfiltered="2668" processed="2659" dbindex="12766">


El nervi ptic s el conjunt de nervis agrupats que porten els senyals nerviosos de l'ull cap a la part posterior del cervell, on comena la zona del cervell que processa les imatges captades.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31674" title="Federaci Internacional d'Escacs" nonfiltered="2669" processed="2660" dbindex="12767">
La Fdration Internationale des checs o Federaci Internacional d'Escacs, les sigles de la qual sn FIDE, fou fundada a Pars el 20 de juliol de 1924. Actualment est formada per 161 pasos.

El seu propsit s la difusi i desenvolupament dels escacs per tot el mn.
s l'encarregada del reglament dels escacs i de l'organitzaci dels campionats mundials i continentals, tant individuals com per equips.
Atorga els ttols de Gran Mestre Internacional, Mestre Internacional, Mestre FIDE, i els equivalents femenins, aix com el d'rbitre internacional.

Presidents de la FIDE.
 1924 - 1949 Alexander Rueb;
 1949 - 1970 Folke Rogard;
 1970 - 1978 Max Euwe;
 1978 - 1982 Fridrik Olafsson;
 1982 - 1995 Florencio Campomanes;
 1995 - fins l'actualitat (2005) Kirsan Ilyumzhinov;

Pgines que s'hi relacionen.
Escacs;
Reglament dels escacs;
Campi del mn d'escacs;

Enllaos externs.

Federaci Internacional d'Escacs;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31676" title="Bokml" nonfiltered="2670" processed="2661" dbindex="12768">


El bokml (llengua del llibre) s un dels dos estndards de la llengua noruega, fruit de la norueguitzaci del dans. Escrit habitualment per gaireb el 90% de la poblaci, s clarament la forma escrita preponderant a Noruega, molt per davant del nynorsk.

Conegut fins el 1929 com a riksml (llengua del pas) el bokml s una adaptaci del dans, que dominava tots els mbits oficials i literaris de Noruega fins que el pas se separ de Dinamarca a inicis del segle XIX, a la varietat dialectal de la classe alta d'Oslo. A partir de la dcada de 1840 la sintaxi comen a ser adaptada a la parla local, si b no fou fins a l'adopci el 1907 d'unes reformes ortogrfiques promogudes anys abans per Knud Knudsen que canvi de manera substancial.

Malgrat mantenir-se proper al dans, el bokml n'ha divergit amb detalls notables (o simplement ha acceptat dues possibles formes de dir quelcom). N's un exemple la manera de dir els nombres a partir de 20, que antigament s'estructuraven "unitat+i+desena" (tpic del dans, i en ell potser per influncia de l'alemany i el neerlands) i que ara accepten tamb l'ordre "desena+unitat". Aix, per exemple, per dir "vint-i-u" hom pot triar entre enogtyve ("u-i-vint") o tjueen ("vint-u").

En bokml hi ha, tericament, tres genres per als substantius: mascul, femen i neutre (com l'antic nrdic o al nynorsk). A la prctica per s'accepta que tots els mots femenins es conjuguin com els masculins, tal i com es fa en el dans (i per tant tamb en la versi ms conservadora (=danitzant) del bokml, el riksml), de manera que els gneres es reduiexin a dos: com i neutre.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31678" title="Uni Astronmica Internacional" nonfiltered="2671" processed="2662" dbindex="12769">
La Uni Astronmica Internacional (International Astronomical Union, en angls, o Union Astronomique Internationale en francs) est formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el mn. s membre del Consell Internacional de la Cincia. s l'autoritat en matria de noms d'estels, planetes, i altres objectes celestes, i fenmens, aix com dels estndards en astronomia. 
La UAI va ser fundada el 1919 com una fusi de diferents projectes internacionals, entre ells, la Carte du Ciel, la Uni Solar, i l'Oficina Internacional del Temps. El seu primer president fou Benjamin Baillaud. El seu actual president s Catherine J. Cesarsky.

 Disciplinas principales .

La UAI coordina 37 comissions i 85 grups de treball sobre diferents temes astronmics agrupades en 12 disciplines principals.





 Assemblees Generals .
L'Assemblea General de la UAI es reuneix cada tres anys. 

La XVIIth General Assembly est planejada pel 2009 a Rio de Janeiro, Brasil.
La XXVIIIth General Assembly est planejada pel 2012 a Beijing, Xina. 


Enllaos externs.
Plana de la UAI;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31690" title="El pou i el pndol" nonfiltered="2672" processed="2663" dbindex="12770">


El pou i el pndol (en angls The Pit and the Pendulum) s un conte d'Edgar Allan Poe, publicat el 1842 a Filadlfia. 

El relat, en primera persona, arrenca ja d'una manera inquietant : Sentia basques, basques de mort desprs de tan llarga agonia. Desprs, i sense donar gaires dades al lector - noms sabem que el narrador est tancat en una cella per la Inquisici espanyola -, l'autor ens porta a un procs terrorfic de descoberta de l'entorn on es troba tancat, i que va del perill de caure en un pou profund fins a ser esquarterat per un gran pndol que porta una grossa ganiveta i que va baixant lentament. Al final, i quan ja est a punt de caure - Vaig sentir que trontollava al caire del pou..
Vaig desviar la mirada... -, s alliberat, en el darrer pargraf, per l'arribada de tropes franceses. Narraci perfecta per la dosificaci d'elements angoixants, on tot est mesurat i el "tempo" del relat culmina amb el clmax del pndol, s tamb una histria quasi abstracta, una mena de malson que, segons alguns crtics, podria estar influda per l'opi. 

Segons A.H. Quinn es podria tractar d'una reescriptura d'un captol dEdgar Huntley de Charles Brockden Brown, escriptor a qui Poe admirava. El 1961 se'n va fer una adaptaci al cinema, dirigida per Roger Corman i protagonitzada per Vincent Price.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31696" title="Citaci" nonfiltered="2673" processed="2664" dbindex="12771">
Una citaci s una referncia a un altre document o font amb influncia o autoritat. Hi ha moltes regles a favor del format i s de tals citacions en diferents camps:

En precedents legals.
En citacions teolgiques.
En l'establiment de bases cientfiques.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31697" title="Benavarri" nonfiltered="2674" processed="2665" dbindex="12772">


Benavarri s una vila i municipi de la Baixa Ribagora a ms de ser la capital d'aquesta comarca i la capital histrica del comtat de Ribagora.







Geografia.
Est situat al Prepirineu, a 782 m d'altitud, en un petit sinclinal entre els rius sera i Cajgar.La major part del territori per pertany a la conca de la Noguera Ribagorana. Al nord trobem la Serra del Castell de Llaguarres i al sud la Serra del Montsec.
Situat a la Franja de Ponent(pass a formar part de la provncia d'Osca el 1834) ha estat sempre un lloc de pas i de converncia de cultures; pel seu terme passa la carretera N-230 que arriba fins a la Vall d'Aran.


Activitat econmica.
Gran part del territori es dedica a l'agricultura bsicament de sec i a la ramaderia (principalment ov i porc). Les industries que hi havia lligades a l'agricultura, com l'espardenyeria i la farinera, han prcticament desaparegut. Darrerament ha crescut el sector de la construcci degut a que la vila ha estat tradicionalment una zona d'estiueig.

Llocs d'inters.
El castell dels comtes de Ribagora, antiga fortalessa d'Ibn Awar.
Esglsia gtica.
Casc urb medieval.
Ermita de Sant Medard.
Esglsia de Sant Rom d'Estanya;
Esglsia de Sant Esteve d'Estanya;
Sant Jaume d'Entensa;
Sant Salvador d'Entensa;
Santa Maria de Calladrons;
Santa Anna de Calladrons;

El municipi.
T una superfcie de 157 km quadrats i consta dels segents nuclis de poblaci:

Benavarri;
Aler;
Calladrons;
Castill del Pla;
Entena;
Estanya;
Pilz ;
Purroi de la Solana;
Siscar;

 Festes locals.
Las festes patronals en honor a San Medardo sn el 8 de juny, d aquestes festes destaca la famosa pastorada entre l amo i el ramad, i el tpic "ball dels palitrocs".
Es realitza la "Baixada dels Carricotxes",  un concurs de guarniment de carrosses.
El 9 d'agost es fan les segones festes, on podem veure "El ball dels Salvatges", una representaci recentment recuperada de teatre i ball amb la finalitat de conquerir una dama.

Enllaos externs.
 Pgina de l'ajuntament ;
 Descripci;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31700" title="Ronaldo de Assis Moreira" nonfiltered="2675" processed="2666" dbindex="12773">

Ronaldo de Assis Moreira (nascut a Porto Alegre, Brasil, el 21 de mar de 1980), ms conegut com a Ronaldinho (el petit Ronaldo en portugus) o Ronaldinho Gacho, s un futbolista professional de l'AC Milan.

Tot i que la seva carrera com a jugador encara t molts anys per endavant, Ronaldinho s considerat per alguns seguidors, un dels genis ms grans que ha donat el mn del futbol, comparat amb els clssics mestres de la histria d'aquest esport com Pel, Maradona i Cruyff). 

A nivell de tcnica individual, Ronaldinho Gacho ha fet possible sobre el camp de joc genialitats palesant un domini conjunt del cos i la pilota vist noms en molt pocs futbolistes.Les seves condicions fsiques i tcniques l'han perms realitzar en partits oficials passades de pit, espatlla, i fins i tot esquena que han aconseguit que la premsa i el pblic el consideri un autntic virtus del futbol.    

 Biografia .
Nascut a l'estat brasiler de Rio Grande do Sul, Ronaldinho s conegut com a Gacho (gautxo), apellatiu que reben els mestissos d'aquell estat.

Comen a jugar a futbol a les categories inferiors del Grmio de Foot-Ball Porto Alegrense, club on jugava el seu germ Roberto, debutant l'any 1992 al torneig de futbol sub-13 d'Alegrete.

Malgrat la seva aparent timidesa la premsa el destaca pel seu carcter alegre i el seu esperit d'equip.

Ha popularitzat el gest dels surfistes, amb el puny tancat i els dits petit i polze estirats, rotant el canell.

 Els clubs de Ronaldinho .
 Grmio Foot-Ball Porto Alegrense (1997-2001) .
Ronaldinho debut en el futbol professional l'any 1997 a l'equip de la seva ciutat, el Grmio de Foot-Ball Porto Alegrense.

En aquest club hi jug 3 temporades que l'impulsaren a la seva selecci i d'aqu al futbol europeu.

Tot i que sort del club amb problemes per fitxar pel PSG, el seu balan al Grmio s de 35 partits oficials i 14 gols.
 Palmars .
1 Campeonato del Estado de Ro Grande do Sul (1999);

 Paris Saint Germain (2001-2003) .
El seu pas de dues temporades pel Paris Saint Germain no comen b pel jugador. L'anunci precipitat del seu fitxatge el mantingu quatre mesos sense jugar. El PSG hagu de pagar 5 milions d'euros pel trasps, desprs que la FIFA determins aquesta quantitat com a compensaci al club d'origen. D'altra banda, a l'entrenador Luis Fernndez li va costar acceptar la singularitat de la jove estrella que tenia a l'equip i sovint varen tenir topades

El seu debut es produ el 4 d'agost de 2001 contra l'Auxerre, en el minut 62 de partit. El resultat final del partit va ser d'empat a un.(lliga francesa)

A la seva trajectria al futbol francs no assol cap ttol, (exceptuant la Copa Intertoto de l'any 2002), per jug la final de la Copa de Frana la temporada 2002-2003, perdent-la contra el mateix Auxerre pel resultat de 2-1.

Aconsegu 9 i 8 gols a la lliga, per cadascuna de les temporades que jug.
 Palmars .
1 Copa Intertoto (2002);

 Futbol Club Barcelona (2003-actualitat) .

La seva arribada al Bara, l'any 2003, coincid amb la victria a les eleccions a la presidncia de Joan Laporta. El president el port com a un element capa de trencar el cercle vicis en qu es trobava el club per portar-lo cap a un cercle virtus. El cost del seu trasps des del PSG s'elev a 25 milions d'euros.

Temporada 2003-2004: Grcies a la seva rpida connexi amb el pblic i la espectacularitat de les seves jugades Ronaldinho es convert rpidament en un dels nous dols del Camp Nou. L'equip malgrat tot noms va aconseguir la Copa Catalunya en la seva primera temporada on el brasiler va aconseguir marcar 15 gols a la lliga. L'arribada del crack brasiler va ser el comenament d'una nova etapa d'xits a la histria del club blaugrana ja que al voltant de Ronaldinho es va confeccionar un gran equip comparable al Dream Team i considerat actualment un dels millors equips del mn.

Temporada 2004-2005: Amb un equip ms consolidat la segona temporada de Ronaldinho al Bara fou menys espectacular per ms efectiva. L'equip va aconseguir la Copa Catalunya, la Lliga espanyola i el gautxo va marcar 9 gols a la lliga i mltiples assistncies. 

Temporada 2005-2006: L'equip va seguir augmentant la seva autoritat aconseguint el campionat de Lliga i la Champions League desprs d'una disputada final amb l'Arsenal. El brasiler va aconseguir 16 gols a la lliga, va rebre la denominaci de millor jugador de la competici, va fer el millor gol de la Champions League (premi otorgat per la UEFA) i posteriorment va rebre la pilota d'or atorgada per la revista France Football (un dels guardons ms prestigiosos per a un futbolista a ttol individual).


Desprs d'una llarga crisi de joc, el jugador va fitxar pel Milan l'estiu del 2008. Pel trasps, el club llombard va pagar 21 milions d'euros ms 4 milions segons variables.

 Palmars .
 3 Copes Catalunya (2003, 2004 i 2006);
 2 Lligues espanyoles (2004-2005 i 2005-2006);
 2 Supercopes d'Espanya (2005 i 2006);
 1 Copa d'Europa (2005-2006);

 La selecci del Brasil .
Ronaldinho va debutar amb la seleao el 26 de juny de 1999 en un partit de la Copa Amrica contra Veneuela, marcant un gol desprs de fer un barret a un defensa. Brasil acabaria emportant-se aquell campionat.

L'any 2002 Ronaldinho jug un paper protagonista en la victria brasilera del Copa del Mn de Futbol de Corea i  Jap. Hom recorda especialment el gol des de 35 metres que marc als quarts de final contra Anglaterra, superant el porter David Seaman.

El juny de 2005 capitanej la seva selecci a la Copa Confederacions jugada a Alemanya, que novament s'endugu amb comoditat, guanyant l'eterna rival Argentina a la rival pel resultat de 4-1.

A les categories inferiors de la selecci, Ronaldinho conquer el campionat del mn sub-17 l'any 1997, i es convert en el mxim realitzador i se'l designat millor jugador del torneig.

Fins a l'actualitat Ronaldinho suma 34 participacions oficials amb la seva selecci absoluta, en les que ha marcat 13 gols.

 Palmars .





1 Copa Amrica (1999);
1 Torneig preolmpic (2000);
1 Campionat del Mn (2002);
1 Copa Confederacions (2005);

 Guardons a ttol individual .
 2 Fifa World Player (2004 i 2005);
 Pilota d'or (2005);
 Incls a la llista FIFA 100;
Millor jugador de la Lliga de Campions 2005-2006, per la UEFA.
 Millor gol de la Lliga de Campions (2004-2005);
 Millor davanter de la Lliga de Campions (2004-2005);
 Millor jugador sud-americ de la lliga esanyola (2004);
 Pilota de plata brasiler (2000);
 Millor jugador de la Copa Confederacions (1999);
 Mxim golejador de la Copa Confederacions (1999);
 Mxim golejador de l'estat de Ro Grande do Sul (1999);

Referncies.


 Enllaos externs .

Lloc web oficial de Ronaldinho , ,  i ;
Futbol Club Barcelona;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31712" title="Capricorn" nonfiltered="2676" processed="2667" dbindex="12774">


Capricornus ( ) que vol dir el boc en llat, s una de les constellacions del zodac. Anomenat vulgarment Capricorn, especialment en astrologia. Anomenat a vegades el boc de la mar, perqu est en una part del cel anomenada el mar. Capricornus s una de les 88 constellacions modernes, i tamb una de les 48 constellacions ptolemaiques. En els seus lmits moderns est vora Aquila, Sagittarius, Microscopium, Piscis Austrinus i Aquari.


Trets notables.

Aquesta constellaci s la ms feble en el zodac desprs de Cancer. Els seus estels ms brillants formen un triangle que t com a vrtex a Giedi ( ), Deneb Algedi ( ), i   capricorni.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31713" title="Baza" nonfiltered="2677" processed="2668" dbindex="12775">


Baza s un municipi de la provncia de Granada. Dialectalment s conegut per ser l'nic que zezeja quan els municipis del voltant siseixen. s molt conegut per les seves restes arqueolgiques romanes, i sobretot, per la Dama de Baza. Tamb s un dels municipis ms extensos d'Andalusia i est format per les segents unitats de poblaci:


Font: INE. (2007);

 Origen etimolgic . 
Baza prov del nom que li van posar els romans a la ciutat,  Basti , pel que sembla continuaci del nom amb que era coneguda en poca ibrica, ja que era cabdal de la regi antiga  "Bastetnia" o "Bastitania". Els rabs van transformar el nom en  medina Bastha  o  Batza  com la va escriure Abd -el- Aziz a l'incloure Basti entre les ciutats conquistades. 

 Demografia .



 Alcaldes de Baza .
Per ordre cronolgic, del segle XX i XXI:

Restauraci borbnica 

 Francisco de Paula Morcillo Fernndez (?-1907) ;
 Manuel Camacho Gonzlez (1907)  ;
 Nicols Lpez de Hierro y Martn Montijano (1907) ;
 Antonio Santaolalla Tauste (1907) ;
 Nicols Lpez de Hierro y Martn Montijano (1907) ;
 Jos Funes Yages (1907-1909) ;
 Manuel Santaolalla Tauste (1909-1910) ;
 Juan Pedro Morcillo Fernndez (1910) ;
 Manuel Santaolalla Tauste (1910-1913) ;
 Luis Morcillo Fernndez (1913) ;
 Luis Grisola Barroeta (1913-1914) ;
 Nicols Lpez de Hierro y Martn Montijano (1914) ;
 Antonio Martnez Bonillo (1914-1915) ;
 Luis Grisola Barroeta (1915-1916) ;
 Manuel Garca Garca (1916-1917) ;
 Vicente Alcn Nomdedeu (1917) ;
 Manuel Garca Garca (1917-1919);
 Nicols Lpez de Hierro y Martn Montijano (1919-1923) ;
 Alonso Garca Garca (1923-1923);

Dictadura de Primo de Rivera

 Manuel Jimenez Navas (1923-1924) ;
 Servando Segura Fernndez (1924-1928) ;
 Jess Domnguez Valdivieso (1928-1930);

Crisi de la Restauraci borbnica '

 Francisco Laiglesia Santaolalla (1930-1931);

Segona Repblica

 Jos Funes Navarrete (1931-1932) ;
 Francisco Morcillo Gonzlez (1932-1933);

Franquisme

 Antonio Navarro Santaolalla (1951-1955) ;
 Jess Domnguez Valdivieso (1956-1966) ;
 Fernando Martos Mateos (1966-1969)  ;
 Julin Ferre Ferre (1969-1974);

Transici

Luis Morcillo Vita (1974-1979);

Monarquia Parlamentria

 Diego Hurtado Gallardo (1979-1985) ;
 Antonio Martnez Martnez (1985-1987) ;
 Diego Hurtado Gallardo (1987-1995) ;
 Manuel Urquiza Maldonado (1995-1999) ;
 Antonio Martnez Martnez (1999-2007);
 Pedro Fernndez Pealver (Des de 2007);

 Enllaos externs .

http://www.ayuntamientodebaza.es/ Ajuntament de Baza;
http://www.webdebaza.com/cdbaza.htm Club Deportivo Baza;
http://www.diocesisdeguadixbaza.org/ Dicesi Guadix-Baza;
http://www.ideal.es/granada/local/baza/ Baza Noticias. Ideal.es;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31714" title="Francesc Boix i Campo" nonfiltered="2678" processed="2669" dbindex="12776">

Francesc Boix i Campo (Barcelona 1920- 1951)

Francesc Boix va nixer al barri del Poble Sec a Barcelona el 14 d'agost de 1920. Va combatre en la guerra civil espanyola en el bndol republic. Un cop acabada la guerra s'ha d'exiliar, i s capturat pels alemanys i deportat al camp de concentraci de Mauthausen.

En el camp Boix s destinat al Erkennungsdient (servei de identificaci del camp) degut als seus coneixements de fotografia. Amb la collaboraci d'altres presos van aconseguir amagar unes 2.000 fotografies i negatius. Moltes d'aquestes

Boix va ser l'nic testimoni espanyol judicis de Nuremberg. Les fotografies de Boix van ser proves grfiques que es van utilitzar per demostrar els crims del genocidi nazi.

Va morir l'any 1951 de tuberculosi.

Enllaos externs.
Nuremberg Trial Proceedings Volume 6: Fortieth Day (01-22-46) to the Fiftieth Day (02-04-46) Declaraci de Francesc Boix als Judicis de Nuremberg  ;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31720" title="?" nonfiltered="2679" processed="2670" dbindex="12777">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 32ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i la 41ena en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la setena columna (  , "columna MA") i la segona fila (  , "fila I").

El carcter   prov del kanji [[ ]], mentre que   prov de [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "mi".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra que consisteix en una lnia horitzontal seguida d'una corba que va cap avall, forma un bucle en la part esquerra del carcter i al final s horitzontal cap a la dreta.
 Tra vertical que talla a la part final del primer tra. Al final es corba cap a l'esquerra.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra horitzontal encara que lleugerament descendent.
 Tra similar a l'anterior situat a sota.
 Tra similar a l'anterior situat a sota.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el mi de Mikasa") ;
 Codi Morse:      ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31722" title="Superfluid" nonfiltered="2680" processed="2671" dbindex="12778">

Un superfluid s una fase o estat de la matria caracteritzat per l'absncia total de viscositat; de manera que, en un circuit tancat, fluria interminablement sense cap fricci. La superfludesa va ser descoberta el 1937 per Pyotr Leonidovich Kapitsa, John F. Allen i Don Misener i al seu estudi se l'anomena hidrodinmica quntica.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31724" title="Tra" nonfiltered="2681" processed="2672" dbindex="12779">
Un tra s cada una de les parts d'una lletra o carcter manuscrit.

Es pot entendre per tra cada una de les rectes i corbes que componen un carcter (cas en el que la lletra L es compon de dos traos) o b el conjunt de rectes i corbes que s'escriuen sense aixecar el llapis (o un altre instrument d'escriptura) del paper (segons aquesta definici l'L s'escriu amb un sol tra).

Aquesta ltima definici s la que es fa servir per comptar el nombre de traos d'un carcter xins. En xins i japons, la classificaci dels carcters se sol fer segons el nombre de traos que tenen; a ms, l'ordre dels traos en el que s'escriu cada carcter s molt important.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31729" title="Pontaniana" nonfiltered="2682" processed="2673" dbindex="12780">
L' Acadmia Pontaniana s una una instituci que va ser fundada cap al 1440 a Npols, amb la primitiva denominaci de Porticus Antonianus, per Antonio Beccadelli sota la protecci del rei catalano-aragons Alfons el Magnnim. Es va dedicar prioritriament als treballs filolgics i va reunir les principals figures literries de la ciutat (Sannazzaro, etc). Va ser dissolta a mitjans del segle XVI, per ressorg al comenament del XIX amb altres objectius.

 Enllaos externs .
Pgina web oficial






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31730" title="Basement Jaxx" nonfiltered="2683" processed="2674" dbindex="12781">

Basement Jaxx s un duo britnic de msica house format per Felix Buxton i Simon Ratcliffe que es va fer popular a finals dels noranta. El grup va comenar el 1994 en Brixton, al sud de Londres.

Atlantic Jaxx Recordings s una compilaci de canons del seu segell Atlantic Jaxx des de 1994 fins a 1997. Inclou dos xits d'esta primera poca: "Samba Magic" i "Flylife".

En 1999, Basement Jaxx va llanar el seu primer lbum, Remedy, que inclou els xits "Red Alert", "Rendez Vu", "Jump N' Shout", i "Bingo Bango". "Red Alert" es va usar en un anunci de Coca-Cola. Tamb va llanar Jaxx Unreleased, una compilaci de cares B, remescles i altres.

El seu segent lbum en 2001, Rooty, inclou "Romeo", "Just 1 Kiss", "Where's Your Head At?" i "Get Me Off". El vdeo musical de "Romeu" s una pardia de les pellcules de Bollywood. "Where's Your Head At?", que utilitza un sample de "M.E." de Gary Numan, es va convertir en un gran xit internacional en 2002, i es considera una de les seues millors canons.

En 2003 va aparixer el seu tercer lbum, Kish Kash, amb contribucions de Lisa Kekaula (Bellrays), Me'shell Ndegeocello, Dizzee Rascal, Cotlyn Jackson, J C Chasez, Siouxsie Sioux, i Phoebe. Kish Kash va guanyar el Grammy al millor lbum de msica dance en 2004.

Discografia.
lbums.
 Remedy (1999);
 Rooty (2001);
 Kish Kash (2003);

Compilacions.
 Atlantic Jaxx Recordings: A Compilation (1997);
 Jaxx Unreleased (1999);
 The Singles (2005);

Enllaos.
 Web oficial (en angls);
 Discografia en Discogs.com (en angls);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31731" title="Nynorsk" nonfiltered="2684" processed="2675" dbindex="12782">



El nynorsk (neonoruec) s un dels dos estndards de la llengua noruega, hereu i barreja dels dialectes de l'oest del pas (que foren els que ms lliures restaren d'influncia danesa durant la uni amb Dinamarca). s emprat per vora el 12% de la poblaci, corresponent per a l'mbit del 27% dels municipis (2002).

Histria.
El nynorsk comen a ser desenvolupat a mitjans del segle XIX per Ivar Aasen, que desprs de viatjar extensament per tot el pas recopilant-hi el parlar de la gent (amb especial tirada per la costa oest, que veia amb un parlar ms pur) i desprs de comparar-lo amb l'evoluci que havien experimentat altres llenges escandinaves occidentals (especialment l'islands) public Det norske Folkesprogs Grammatik (1848, gramtica) i Ordbog over det norske Folkesprog (1850, diccionari). Aquests dos llibres significaren la base d'un estndard per a la llengua que ell anomen landsml (llengua de la terra).

El parlament conced al landsml un estatus igual al del dans el 1885.

Tot i ja ser la forma escrita de noruec ms propera a les varietats dialectals de molts dels habitants del pas, el nynorsk era vist com a molt arcatzant, i successives reformes es proposaren de fer-lo ms accessible als parlants que no fossin de la costa oest, sovint deixant moltes alternatives per escriure quelcom.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31732" title="Hangul" nonfiltered="2685" processed="2676" dbindex="12783">


El hangul ( 
 ) s l'escriptura nadiua coreana. L'altra escriptura usada a Corea s la iconogrfica hanja, manllevada de la Xina.

Tot i que el hangul t una "aparena" logogrfica a ulls no avesats s en realitat fonemtic. Cada bloc sillbic del hangul consisteix de com a mnim dues lletres alfabtiques, anomenades jamo. Aquest sistema compta amb 24 signes bsics, 14 consonants  i 10 vocals, que combinats donen 5 consonants dobles i 11 diftongs. Histricament n'hi havia ms que han quedat obsolets

 Repertori .
 Inicials .


 Vocals .


 Finals .


Vegeu tamb.
Genealogia dels sistemes d'escriptura derivats del protosinatic;
Llista de blocs sillbics moderns del hangul;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31733" title="Crsega" nonfiltered="2686" processed="2677" dbindex="12784">


Crsega (en cors Corsica, en francs Corse) s una illa mediterrnia de 8.748 km2, situada a latituds (entre 41 i 43 de latitud Nord) sensiblement idntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. T una superfcie de 8.680 km2 i una poblaci de 272.000 habitants (2004). Administrativament pertany a l'Estat francs, del qual forma una regi que comprn dos departaments: Alta Crsega i Crsega del Sud. La capital histrica i cultural s Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat ms gran i capital poltica s Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econmica s Bastia. Altres ciutats sn Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).

Geografia.
Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provenal (Frana), a 82 km de la costa toscana (Itlia) i a noms 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest venatge cal tamb remarcar les illes i illots de l'arxiplag tosc: Elba, Capraia, Gordona, Pianosa, Montecristo, Giglio. El bra de mar entre Crsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), s poc profund, en canvi el que la separa de l'arxiplag tosc s ms marcat (de 400 a 500 m de profunditat). Amb una orografia molt accidentada, el punt ms alt de l'illa s el mont Cinto amb 2 706 m.

Geologia.
Crsega s una veritable muntanya dins la mar Mediterrrnia, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geolgics:
Crsega cristallina;
Crsega alpina;
Depressi central;
Plana oriental;
Crsega calcria;

 Histria .
Vegeu tamb: Histria de Crsega, Nacionalisme cors i Moviments armats a Crsega.

En l'antiguetat els escriptors clssics parlen dels cors com un poble pobre amant de la justcia. Els esclaus eren dcils i s'adaptaven a la vida civilitzada. Sneca que fou exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC) parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels cors.

Modernament s'organitzen en clans familiars.

Tot seguit alguns dels fets cabdals de Crsega amb relaci a Catalunya:
El 1297, el Papa Bonifaci VIII conced Crsega  a Jaume II de Catalunya-Arag. La seva bandera s un cap de sarra, ja que segons la llegenda un sarra va salvar la vida al rei Jaume II.
L'any 1353, Pere el Cerimonis garant una autonomia legislativa al regne de Sardenya i Crsega amb la delegaci dels poders reials a un virrei. ;
El 23 de juliol de 1409, el rei Mart I de Catalunya-Arag nomen regent de Crsega el jurista catal Hug Bonapart.
El 1448, el Papa Nicolau V va cedir els drets sobre Crsega als genovesos i declar caducats els drets catalans.



Gastronomia.
La gastronomia corsa s mediterrnia i de muntanya. Els principals productes deriven de la castanya, els ctrics,  la xarcuteria de porc i la llet i formatge d'ovella. Els productes que tenen una denominaci protegida sn:
El vi de Crsega, amb nou denominacions d'origen.
La mel corsa (mele di Corsica), amb sis varietats diferents.
El brocciu, formatge de llet de cabra i d'ovella.
L'oli d'oliva (oliu di Corsica) amb dues denominacions: verge i extra verge.

Altres productes tradicionals sn:
 En xarcuteria: figatellu (salsitxa de fetge), prizuttu (pernil sec), coppa, lonzu, panzetta.
 El civet de senglar.
 En formatges: bastilicacciu, calinzanu, niolincu, venachese i sartinesi.
 En pastiseria: la pulenda (farina de castanya), els nicci (crpes a base de farina de castanya) i els canistrelli (galetes de llimona, ans i castanya);
 En begudes: cervesa amb aroma de castanya i licors de cidra, de castanya, de cirera d'arbo...

Bibliografia.
GAMISANS, J.: La vgtation de la Corse. Ais de Provena: disud, 1999. 391 pgs. ISBN 2-7449-0083-4;
 Robrt Lafont (1968) La revoluci regionalista Ed. Aportaci Catalana, Barcelona.
 Robrt Lafont (1969) Per una teoria de la naci Edicions 62, Collecci a l'Abast, 72] Barcelona.
  Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minoritries europees Selecta, Barcelona.
 GARCIA, Xos Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Crua.
 Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana,  Barcelona;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Sntesis,  Col. Historia Universal Contempornea, 26  Madrid.
 Felipe Fernndez-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona;
 Janine Renucci (1982)  La corse PUF, Col. Que sais je, 81  Pars.
 Paul Arrighi (1973)  Histoire de la Corse PUF  Col. Que sais je, Pars;
 Ghjacumu Thiers, Aureli Argem i Roca; Jordi Baeres Dossier Crsega Altres Nacions nm 6  1984;
 Farrandu Ettori Populu, nazionalit e nazioni: per una revalutazioni de a Storia de  Corsica a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 agost 1977 Crsega-Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
 Ghjacumu Thiers U francisme in Corsica in u seculu scorsu a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 agost 1977 Crsega- Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
 Pasquale Marchetti A Corsica oghje a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 d'agost 1977  Crsega- Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31734" title="Bibliografia" nonfiltered="2687" processed="2678" dbindex="12785">

La bibliografia s l'estudi de referncia de textos.
La bibliografia enumerativa, descriptiva, i textual, constitueixen unes classes de bibliografia de referncia mitjanant sistemes de signes cap als textos (embranquen amb els camps de la senyaltica i de la semitica). La bibliografia analtica, tanmateix, forma una clase diferent de referncia, que t ms a veure amb la interpretaci dels documents i els seus conceptes que amb el fet de llistar-los. Dins aquesta ltima, trobem la bibliografia histrica i la bibliografia sociolgica.

De fet, canvis recents de la teoria de la bibliografia, la relacionen amb altres teories relacionades amb la gramtica, com la lingstica, la semitica, i la psicologia de lectura i escriptura, amb la teoria de la informaci i estudis de comunicacions, amb l'estat dels textos i les formes de llur transmissi. Tot aix representa un desafiament formidable a la prctica tradicional, i que pot tamb donar al principi bibliogrfic una posici central fora nova quant a objecte de ser i la seva funci. Aix doncs, i segons aix, una definici menys tradicional i ms actual de bibliografia podria ser la d'una disciplina que estudia textos sota formes de coneixement registrades, i llurs processos de transmissi, incloent-hi la seva producci i recepci.

En un sentit ms clssic i ms restrictiu, la bibliografia s'estn com una visi de conjunt de  totes (o una quantitat considerable) les publicacions en alguna categoria:

obres d'algun autor.
publicacions sobre algun tema especfic.
publicacions editades en algun pas especfic;
publicacions editades en algun perode especfic;
publicacions esmentades o relacionades amb una obra particular (una bibliografia d'aquest tipus, de vegades anomenada llista de referncia hauria d'aparixer normalment al final de qualsevol article en la literatura cientfica).

Una bibliografia prova de donar una visi de conjunt completa de la (important) literatura en la seva categoria. s un concepte oposat a un catleg de biblioteca, que noms llista elements trobables en la biblioteca. Tanmateix, els catlegs d'algunes biblioteques nacionals tamb serveixen de bibliografies nacionals, ja que (gaireb) totes les publicacions d'aquell pas sn continguts als catlegs.

Les bibliografies es poden ordenar d'unes quantes maneres, similars a catlegs de biblioteca.

Les bibliografies anotades donen descripcions aproximades de com pot ser d'til cada font per un autor construint un protocol o argument. Creant aquestes anotacions, normalment unes quantes frases, s'estableix un resum que expressa la pertinncia de cada font abans d'escriure.

Composici d'una bibliografia.

 Fonts .
 www.elsports.org;
 www.hortadesantjoan.cat;
 www.termcat.cat/productes/documents/citaciobiblio.pdf Normativa vigent en mbits acadmics catalans;

Creaci d'una citaci.

Les citacions sn les referncies d'altres autors o obres incorporades en el document que s'elabora.

Citacions textuals.
Segons les condicions de publicaci de la Societat Catalana de Comunicaci (SCC), membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), les citacions textuals s'escriuen en rodona i entre cometes. 

La referncia s'escriur desprs de les cometes.

Si les citacions sn ms llargues de 3 lnies, s'escriuen en un pargraf independent, sagnat 1cm a l'esquerra i el cos de lletra 1 punt ms petit (normalment 11 p.) que la del cos del text (si aquest s de 12). L'interlineat ha de ser senzill.

La referncia de la citaci va al final, abans del punt final.

Les supressions de text en les citacions, cal indicar-les amb tres punts entre claudtors:.

Referncies bibliogrfiques.

Qualsevol referncia d'una altra obra, cal ressenyar-la convenientment o b a peu de pgina, o b al final del captol o al final de l'obra.

Hi ha tres sistemes principals de citacions:
a) les citacions numriques
b) les citacions en notes
c) les citacions d'autor i any 

Citacions numriques.
Les crides de nota del text remeten a la citaci de l'obra de procedncia mitjanant un nmero que es refereix a una llista d'obres citades al final del captol o del llibre, ordenada numricament.

Citacions en notes.
Les crides de nota del text remeten a notes (situades a peu de pgina, al final del captol, o al final de l'obra) que contenen les referncies bibliogrfiques. De vegades aquestes notes porten la citaci abreujada que remet a la bibliografia final de l'obra.

Citacions d'autor i any.
Es tracta de posar directament al text, entre parntesis, el primer element (gaireb sempre l'autor), l'any d'edici de l'obra de referncia i, si cal, la pgina o pgines.
Exemple: (Ldtke, 1988), (Ldtke, 1988: 1633).

Quan aquestes referncies apareixen al final d'un perode, han d'anar sempre desprs del signe de puntuaci.
Exemple: s clar que el sistema de codificaci ms estndard actualment s el TEI (Burnard, 1995) i, com a tal, ...

Si hi ha ms d'una referncia, s'escriuen totes dins dels mateixos parntesis, separades per punt i coma (Barry i Fourcin, 1992; Pan et al., 1993).

Si en el text ja se cita l'autor, noms cal escriure l'any entre parntesis.
Exemple: Tal com diu Burnard (1995a), el sistema de...

En el cas de citar ms d'una obra del mateix any del mateix autor, les obres s'enumeren amb lletres minscules desprs de l'any, sense deixar cap espai.
Exemple: (Burnard, 1995a).

Si a ms de l'obra es vol anotar la pgina o les pgines concretes, la referncia s'escriu desprs de l'any, precedida de dos punts i un espai.
Exemple: (Burnard, 1995: 53-56);

Criteri ISBN orientat a la catalogaci.
El Comit Permanent de la Secci de Catalogaci de la Federaci Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecries (que s l'organitzaci internacional de biblioteconomia) elabora una normativa internacional de referenciaci bibliogrfica (ISBD).

La Descripci Bibliogrfica Internacional Normalitzada (ISBD) presenta diferents apartats, segons es tracti de material cartogrfic, llibres en general, material no llibrer, material musical, recursos electrnics, publicacions seriades, etc.

Normes editades.
 FEDERACIN INTERNACIONAL DE ASOCIACIONES DE BIBLIOTECARIOS Y BIBLIOTECAS. ISBD(CM): descripcin bibliogrfica internacional normalizada para material cartogrfico. Ed. rev. Madrid: ANABAD. Arco-Libros, D.L. 1993.
 FEDERACIN INTERNACIONAL DE ASOCIACIONES DE BIBLIOTECARIOS Y BIBLIOTECAS. ISBD(G): descripcin bibliogrfica internacional normalizada general. Ed. rev. Madrid: ANABAD. Arco-Libros, D.L. 1993.
 FEDERACIN INTERNACIONAL DE ASOCIACIONES DE BIBLIOTECARIOS Y BIBLIOTECAS. ISBD(NBM): descripcin bibliogrfica internacional normalizada para materiales no librarios. Ed. rev. Madrid: ANABAD. Arco-Libros, D.L. 1993.
 FEDERACIN INTERNACIONAL DE ASOCIACIONES DE BIBLIOTECARIOS Y BIBLIOTECAS. ISBD(PM): descripcin bibliogrfica internacional normalizada para msica impresa. Ed. rev. Madrid : ANABAD. Arco-Libros, D.L. 1994.
 FEDERACIN INTERNACIONAL DE ASOCIACIONES DE BIBLIOTECARIOS Y BIBLIOTECAS. Pautas para la aplicacin de las ISBD a la descripcin de partes component: ANABAD. Arco-Libros, D.L. 1994.
 FEDERACIN INTERNACIONAL DE ASOCIACIONES DE BIBLIOTECARIOS Y BIBLIOTECAS.: ISBD(ER) : International Standard Bibliographic Description for Electronic Resources. Mnchen : Saur, 1997. Disponible tambin en: http://www.if;
 FORMATO IBERMARC para registros bibliogrficos. 6 ed. Madrid : Biblioteca Nacional , 2001;
 REGLAS de catalogacin. Ed. nuevamente rev. Ed. refundida y rev. Madrid: Ministerio de Educacin y Cultura, Centro de Publicaciones : Boletn Oficial;
 REGLAS de catalogacin. Ed. nuevamente rev. Madrid:   Ministerio de Cultura, Centro de Publicaciones. 1999.

Criteri ISO orientat a l'edici.
L'ISO (Organitzaci internacional de normalitzaci) s l'entitat internacional encarregada de produir els estndards normatius en els camps industrials i comercials.

La normativa ISO 690 s la que s'ocupa d'establir una normativa internacional d'edici de referncies bibliogrfiques.

Pautes a tenir en compte:

La norma ISO 690 ens dona uns camps determinats que hem d'anar seguint en la mateixa seqncia. Alguns d'aquests camps sn opcionals i altres sn fixos.

Aix, la persona que fa una llista bibliogrfica ha de tenir en compte que sempre s han de seguir les mateixes pautes en els camps opcionals.
Per tant, si s opta per incloure tots o alguns dels elements opcionals, s haur de mantenir aquest criteri uniforme al llarg de tot el treball.

Citaci de monografies.
s aquell document en qualsevol suport, ja sigui llibre, enregistrament sonor, video,..., que no ha estat publicat en srie. s una publicaci que es completa en un o ms volums.
Els camps que es faran constar sn: 
Ttol;
Responsabilitat secundria: Traductors,  (Camp opcional);
Edici: Nm d'edici;
Dades de publicaci: Lloc d'edici, editorial i any;
Descripci fsica: Pgines del document (Camp opcional);
Collecci: Collecci i nmero (Camp opcional);
Notes (Camp opcional);
Numero normalitzat: Nmero ISBN (Camp opcional);
Si hi ha alguna obra que no t traductor o collecci o alguna nota,...es passa a descriure el camp segent. ;

Puntuaci:
Desprs de l'autor: Punt espai ;
Desprs del ttol: Punt espai;
Entre ttol i subttol: Dos punts espai;
Desprs de la responsabilitat secundria: Punt espai ;
Desprs de l'edici: Punt espai;
Desprs del lloc d'edici: Dos punts Espai;
Desprs de l'editorial: Coma espai;
Desprs de l'any de publicaci: Punt espai;
Desprs de les notes: Punt espai;
Abans del nom de la collecci: Obrir parntesi;
Desprs del nom de la collecci: Punt i com espai;
Desprs del nmero de collecci: Tancar parntesi punt;
Desprs de notes: Punt espai;
Desprs del nmero normalitzat: Punt;
Tota la puntuaci ha de ser exacta. s totalment important seguir els mateixos espais. En cas contrari, la cita bibliogrfica seria incorrecta. D aquesta manera, la cita bibliogrfica quedaria de la segent manera:

COGNOMS DE L AUTOR, Nom de l'autor. Ttol del llibre; Subttol del llibre. Nm d'edici. Lloc de publicaci: Editorial, any. Nm pgines. (Collecci; Nm. de la collecci). Notes. ISBN xxxxxxxxxx.

Exemples:
TORO, Josep. El cuerpo como delito: Anorexia, bulimia, cultura y sociedad. Barcelona: Editorial Ariel, 1996. 353 p. (Ariel Ciencia). ISBN 84-344-8023-9.
LAZARUS, Richard S.; FOLKMAN, Susan. Estrs y procesos cognitivos. Trad. de Mara Zaplana. Barcelona: Martnez Roca, 1986. 468 p. (Biblioteca de Psicologia, psiquiatra y salud. Serie Universidad; 3). ISBN 84-270-1013-3.

Tipografia:
Els ttols dels llibres sempre van subratllats o en cursiva. Quan s adopta una de les dues formes, sempre s ha d'utilitzar la mateixa. ;
En els esborranys mecanografiats, la lletra cursiva s indica subratllant la paraula o frase corresponent, que en passar a impremta, s haur de compondre en cursiva.

Utilitzaci de les diverses llenges en els camps:
Hi ha camps on s utilitza la llengua en qu est escrit el document i n hi ha d'altres que s utilitza la llengua de la persona que fa la cita bibliogrfica. Els camps que s utilitza la llengua en qu est escrit el document sn: Autor - Ttol - Responsabilitat secundria - Edici - Dades de publicaci - Collecci;
Els camps que s utilitza la llengua de la persona que fa la cita bibliogrfica sn: Descripci fsica - Notes;

Regles, excepcions i variants dels diferents camps.
Autor o autors.
De vegades ens podem trobar que l'obra no t un nom d'un autor determinat sin que figura noms el nom d'una entitat. En aquest cas:
Mirarem si s una obra que tracta prpiament de l'entitat (memria, pressupostos, repertori, catleg... de l'entitat). Si s aix, l'autor ser l'entitat.
COLLEGI OFICIAL DE PSICLEGS DE CATALUNYA. Memria 1997. Barcelona: Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya, 1998. 91 p.
En cas contrari, s entra la cita bibliogrfica directament pel ttol. Exemple:
Pla de salut de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1997. 492 p. Inclou un full solt amb una fe d'errades. ISBN 84-393-4242-X.
Hi ha altres obres on no hi ha autor/s, sin que hi ha un editor literari. En aquest cas, l'editor literari es considera autor de l'obra sempre que el seu nom estigui clarament especificat a les fonts d'informaci. En aquest cas es posa el nom de l'editor seguit de (ed.) o (eds.). Exemple:
DUNNETTE, Marvin D. (ed.). Handbook of industrial and organizational psychology. New York : John Wiley & sons, 1983. 1740 p. ISBN 0-471-88642-4.
Tamb pot ser que hi hagi dos o tres autors, o dues o tres entitats autores. En aquest cas, s anoten una darrere l'altra separades per ; espai. Exemple:
GREENSPAN, Stanley I.; LIEFF BENDERLY, Beryl. El crecimiento de la mente y los ambiguos origenes de la inteligencia. Traduccin de Ernesto Thielen. Barcelona: Paids, 1997. 401 p. (Paids transiciones; 8). ISBN 84-493-0505-5.
Quan hi ha ms de tres autors en una mateixa obra (ja siguin persones o entitats), l'obra es referencia amb el nom del primer dels autors, de la forma convencional, afegint-hi al.. Exemple:
En l'obra Manual de tcnicas e instrumentos de formacin en la empresa, els autors sn: Federico Gan, Eva de Francisco, Beatriz Alonso i Santiago Puyol. Per tant, la cita quedaria de la segent manera:
GAN, Federico al.. Manual de tcnicas e instrumentos de formacin en la empresa. Barcelona: Ediciones Apstrofe, 1995. 384 p. (Apstrofe itinerario). ISBN 84-455-0111-9.

Ttol.
El ttol s ha de posar igual que apareix a la font. En alguns casos ens poden trobar que hi hagi un ttol i segueix tipogrficament amb una altra frase. Aquesta altra frase s anomena subttol.
a) El subttol el posarem desprs del ttol seguit de : espai. El subttol s'ha d'escriure exactament com aparegui en el llibre (tenint en compte si la primera lletra s majscula o minscula). Exemple:
ROSEN, David. El Tao de Jung: Una va a la integridad. Traduccin de Alicia Snchez Millet. Barcelona: Paids, 1996. 237 p. (Paids Junguiana; 1). ISBN 84-493-0520-9.
b) Tamb ens podem trobar que hi hagi un ttol i al costat la seva traducci en altres llenges. Aix s anomena ttol parallel. A la cita bibliogrfica ho posariem desprs del ttol i desprs la puntuaci: Espai = espai. Exemple:
Psicologia = Psychology. Londres: Association of psychology, 1996. 345 p. ISBN 56-562-5896-3.

Designaci general de material.
Quan estem descrivint un material que no s un llibre (ex.: un vdeo, cassette, CD, ) farem constar a darrera el ttol, el tipus de material que s.

La designaci general de material est concretat per una srie de paraules que sn les segents. Sempre s utilitzar una d'aquesta paraules. No s correcte utilitzar altres paraules o sinnims.

Llista de paraules per designar el material:Enregistrament de vdeo, enregistrament sonor, material grfic, microforma, multimdia (Multimdia s utilitza quan el material el formen diferents materials. Per exemple un llibre que a ms porta un cassette, un joc i un manual d'instruccions). Aquestes paraules sempre aniran entre claudtors. Exemple:
El sistema catal de serveis socials de vdeo. Barcelona: Escola Universitria de treball social, 1996.

Lloc de publicaci.
Si en posar el lloc de publicaci hi hagus ms d'un nom (ex: Buenos Aires, Barcelona, Madrid) s posa en primer lloc el que es troba primer i desprs . Exemple: 
Buenos Aires ;
Si, tot al contrari, no hi consta el nom del lloc, es posa . Exemple: 
: Eumo, 1998.

Editorial.
En cas que no consts el nom de l'editorial es posa . Exemple: 
Barcelona: , 1998.

Com citar congressos, conferncies, fires, exposicions,....
A l'hora de citar congressos, conferncies, fires,. exposicions, es posa el ttol i desprs del ttol s obre parntesi i s especifica el nmero del congrs , l'any i el lloc on es va fer. Finalment es tanca parntesi. Cada element d'aquesta informaci anir separada per : espai. Exemple:

Congreso de servicios sociales municipales : conferencias y ponencias. (1r.: 1995: Sitges). Barcelona: Diputaci de Barcelona, 1996. 397 p. ISBN 84-7794-442-3.

Citaci de captols o fragments de llibres.

Els camps, en aquest cas, serien els segents:

Autor del captol o fragment;
Ttol del captol o fragment;
Element d'enlla: L element d'enlla s, si estem fent la cita en catal, "dins".; si estem fent la cita en castell, "en";
Ttol del llibre;
Edici;
Dades de publicaci: Lloc d'edici, editorial i any;
Pgines: Pgines on s l'article;

La puntuaci desprs de cada camp quedaria de la segent manera:
Desprs de l'autor del captol o fragment: Punt espai;
Desprs del ttol del captol o fragment: Punt espai;
Desprs de l'element d'enlla: : espai;
Desprs del ttol del llibre: Punt espai;
Desprs del lloc d'edici: Dos punts espai;
Desprs de l'editorial: Coma espai;
Desprs de l'any de publicaci: Punt espai;
Desprs de les pgines: Punt;

La cita bibliogrfica quedaria de la segent manera:

COGNOMS, Nom de l'autor. "Ttol del captol: Subttol del captol". Dins: Ttol del llibre: Subttol del llibre. Lloc d'edici: editorial, any. Pgines.

Exemple:

MORAGAS MORAGAS, Ricardo. "Biologa". Dins: Gerontologa social : envejecimiento y calidad de vida. Barcelona: Editorial Herder, 1995. p. 45-69.

Tipografia:
El ttol del captol o fragment sempre va entre cometes, mentre que el ttol del llibre va en cursiva o subratllat.

Publicacions en srie.
Per a revistes o altres tipus de publicacions seriades.

Cal tenir en compte que quan diem citaci de publicacions en srie ens referim a tota una revista sencera, s a dir, a tota la revista (amb tots els nmeros). Si volem citar un nmero concret d'una revista aniria en un altre apartat que explicarem a continuaci.

Els camps sn:

Ttol ;
Autor;
Edici;
Designaci dels nmeros: El primer nmero que va sortir amb la seva data de publicaci i l'ltim nmero amb l'ltima data de publicaci. Si s una publicaci que encara es publica es deixa en blanc l'ltim apartat. (Camp opcional);
Dades de la publicaci: Lloc d'edici, editorial i any;
Descripci fsica: Nmeros de qu consta la collecci (Camp opcional);
Collecci (Camp opcional);
Periodicitat;
Notes (Camp opcional);
Nmero normalitzat: Nmero ISSN (Camp opcional);

Desprs de cada camp hi ha la segent puntuaci:
Desprs del ttol: Punt espai;
Desprs de l'autor: Punt espai;
Desprs de l'edici: Punt espai;
Desprs del primer nmero: Obrir parntesi, posar la data d'aquest primer nmero, tancar el parntesi i posar un gui;
Desprs de l'ltim nmero: Obrir parntesi, posar la data de l'ltim nmero, tancar parntesi i punt espai. Si la revista encara es publica es deixa un espai en blanc.
Desprs del lloc d'edici: : espai;
Desprs de l'editorial: Coma espai;
Desprs de l'any de publicaci: Punt espai;
Desprs de la descripci fsica: Punt espai;
Desprs de la collecci: Punt espai;
Desprs de la periodicitat: Punt espai;
Desprs de les notes: Punt espai;
Desprs del nmero normalitzat: Punt;

La cita bibliogrfica quedaria de la segent manera:

Ttol de la revista o diari. Nmero del primer exemplar (data d'aquest nmero) - Nmero de l'ltim exemplar (data d'aquest nmero). Lloc d'edici: editorial, any del primer nmero - data de l'ltim nmero. Nmeros de qu consta la srie. Nom de la collecci. Periodicitat. Notes. Nmero normalitzat.

Exemple:

Full Informatiu. Nm. 1 (setembre 1986) - . Barcelona: Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya, 1986 - . Mensual. ;

Tipografia:
Els ttols de revista sempre van subratllats o en cursiva. s el mateix cas que amb els llibres.

Revista o diari.

Els camps serien:
Nom de la revista;
Lloc de publicaci;
Any ;
Nmero;

La puntuaci que aniria desprs de cada camp, s:
Desprs del ttol: Punt espai;
Desprs del lloc d'edici: Coma espai;
Desprs de l'any de publicaci: Coma espai;
Desprs del nmero: Punt;

La cita bibliogrfica quedaria de la segent manera:

Ttol de la revista. Lloc d'edici, any, nmero.

Exemple:

AEDIPE. Madrid, 1998, nm. 5.

Tipografia:

Igual que els ttols de monografies i publicacions en srie. Sempre anir subratllat o en cursiva.

Articles dins d'una revista o diari.

Els camps per citar articles de revista o diaris sn:
Autor de l'article;
Ttol de l'article;
Ttol de la revista o diari;
Edici;
Nmero de la revista i data;
Pgines;

La puntuaci desprs de cada camp aniria de la segent manera:
Desprs de l'autor de l'article: Punt espai;
Desprs del ttol de l'article: Punt espai;
Desprs del ttol de la revista o diari: Punt espai;
Desprs de l'edici: Punt espai;
Desprs del nmero de revista: Obrir parntesi;
Desprs de la data de la revista: Tancar parntesi coma;
Desprs de les pgines: Punt;

La cita bibliogrfica seria:

COGNOM, Nom de l'autor. "Ttol de l'article". Ttol de la revista. Edici. Nmero (data), pgines.

Exemple:

GARRIGA, Concepci. "Els abusos sexuals en el context de la relaci teraputica". Full Informatiu. Nm. 106 (setembre 1998), p. 2.

Tipografia:
El ttol de l'article sempre anir entre cometes, mentre que el ttol de la revista o diari sempre anir en cursiva o subratllat.

Ordenaci de la bibliografia.
Quan s noms una cita bibliogrfica, es pot posar el nom de l'autor directament (nom i cognom), per generalment es fa una llista amb cites bibliogrfiques. En aquest cas, els noms dels autors aniran ordenats alfabticament. Per tant s entrar: COGNOM, nom.

El sistema d'ordenaci s paraula per paraula.

Altres criteris.
La norma ISO 690:1987 (UNE 50-104-94) s el marc internacional que dna les pautes mnimes per a les citacions bibliogrfiques de documents impresos i publicats. Prenent com a referncia aquesta norma, cada consell editorial, cada societat cientfica, cada universitat... elabora el seu propi manual d'estil.

Criteri de l'IEC.
Segons les condicions de publicaci de la Societat Catalana de Comunicaci (SCC), membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la bibliografia recomanada i/o amb la qual s'ha treballat ha de seguir la segent forma: 

Un llibre o captol d'un llibre:

Autor del captol, en majscules, l'any de publicaci, entre parntesis, punt, el captol entre cometes punt, A: autor del llibre, en majscules, punt, el ttol del llibre, en cursiva, punt, el lloc d'edici: editorial, coma, pgines.

Exemple:
DAZ NOSTY, B. (1989). La proyeccin multimedia en Espaa. A: TIMOTEO LVAREZ, J. . Historia de los medios de comunicacin en Espaa. Madrid: Ariel. (Ariel Comunicacin), p. 60-120.
 
Un article en una revista:

Autor de l'article, en majscules, punt, l'any, entre parntesis, punt, el ttol de l'article, entre cometes, punt, el nom de la revista, en cursiva, coma, el lloc de la publicaci entre claudtors, coma, el nmero de la revista, coma, i les pgines on trobar-lo.

Exemple:
BUSTAMANTE, E. (1995). El sector audiovisual. Grandes expectativas, profundas incertidumbres. Telos, , nm. 41 (mar), p. 12-25.

Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT).
El Centre de Terminologia de la Generalitat de Catalunya ha elaborat uns criteris de citaci bibliogrfica que es basen en la norma ISO 690 i en la descripci bibliogrfica normalitzada internacional (ISBD).

Modern Language Association (MLA).
Aquesta associaci americana s una entitat molt important d'indexaci bibliogrfica (sobretot en llengua anglesa). Ha publicat diferents llibres que tracten sobre les normes d'estil en bibliografies. S'utilitza molt en literatura, arts, i humanitats.

American Psychological Association (APA).
s l'associaci americana de psicologia. T la vocaci de representar als psiclegs de tot el mn.
L'abast internacional de l'organitzaci de la publicaci de les seves normes d'estil ha donat peu que serveixin de referncia en el camp de la salut (psicologia, medicina) i en general en totes les cincies socials.

Universitat de Chicago/Turabian.
Aquesta universitat (juntament amb Kate L. Turabia) ha emps les normes d'estil en el camps del periodisme, la histria i les humanitats.

AMA.
L'American Medical Association elabora un manual d'estil que ha servit d'estndard per les disciplines que s'ocupen de medicina, salud, i cincies biolgiques.

CBE.
D's en l'mbit cientfic universitari (sobretot als EUA).

Manual:
CBE Style Manual Committee. (1994). Scientific style and format: The CBE manual for authors, editors, and publishers. 6th ed. Cambridge; New York: Cambridge University Press.

National Library of Medicine (NLM).
D's en l'mbit mdic i per extensi en cincies.

Manual:

Patrias, K. (1991). National Library of Medicine recommended formats for bibliographic citation. Bethesda, MD: National Library of Medicine Reference Section.

Abreviatures.
Les referncies bibliogrfiques que utilitzen abreviatures d'origen llat van entre claudtors. Moltes llenges han tendit a substituir-les pel seu equivalent vernacular:

 circa, precedeix una data de publicaci aproximada;
al. et alii, indicaci de l'omissi d'autors desprs del primer;
 id est, precedeix una data de publicaci corregida;
 sine loco, s utilitza quan no es coneix el lloc de publicaci;
 sine nomine, s utilitza quan no es coneix el nom de l'editor;
 segueix una incorrecci;

Abreviatures tpiques:

(a.d.) alta densitat;
art. article;
cap. captol;
coll. collecci;
comp. compilador;
coord. coordinador;
cop. copyright, precedeix la data extreta del copyright;
(d.d.) doble densitat;
dir. director;
DL dipsit legal, precedeix la data extreta del dipsit legal;
ed. editor o director literari;
nm. nmero d'exemplar de publicaci en srie;
p. pgina/es;
v. segueix el nombre de volums d'una monografia;
Vol. precedeix el nmero del volum citat;
 pargraf;

Referncies.


 Enllaos externs .
Normativa vigent en mbits acadmics catalans;
Harvard Reference Generator;
Author Bibliographies;
Internet Information Reference Center;
myBiblio citation creator;
EasyBib;

Citaci d'un recurs electrnic.
Com citar recursos electrnics;
Extractos de la norma ISO 690-2: Informacin y documentacin. Referencias bibliogrficas. Parte 2: documentos electrnicos y partes de los mismos.);
International Standard Bibliographic Description for Electronic Resources;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31735" title="AIFF" nonfiltered="2688" processed="2679" dbindex="12786">
AIFF (Audio Interchange File Format, Format d'arxiu per a l'intercanvi d'udio)  s un tipus d'arxiu de msica per a l'ordinador. Este format va ser desenvolupat per Apple Computer i Electronic Arts, i s principalment usat en ordinadors Macintosh.


Audio Interchange File Format (AIFF  Format de Arxiu de Intercanvi de udio) es un estndard de format de udio usat per vendre dades de so per computadores personals. El format va ser co-desenvolupar per Apple Inc. en 1988 basat en el IFF (Interchange File Format) de Electronic Arts, usat internacionalment en els ordinadors Amiga i actualment s utilitzat en els ordenadors Apple Macintosh. AIFF tamb es l'utilitzat per Silicon Graphics Incorporated.

Les dades de udio en l'estndard AIFF no sn comprimits, emmagatzemant-se les dades en big-endian i empra una modulaci per impulsos codificats (PCM). Tamb hi ha una variant del estendard on s que existeix compressi, coneguda com AIFF-C o AIFC, amb mltiples cdecs definits.

El estendard AIFF es un dels formats lideres, juntament amb SDII y WAV, utilitzats a nivell professional per aplicacions d'udio ja que, a diferencia del conegut format amb prdues MP3, aquest format s comprimit sense cap prdua, qui ajuda a un rapit processat del senyal per amb la desavantatge del gran espai en disc que suposa: al voltant de 10MB per un minut d'udio estreo amb una freqncia de mostreig de 44.1kHz y 16 bits. A ms l'estndard dona suport a bucles per notes musicals per us d'aplicacions musicals o samplers.

Les extensions d'arxiu pel format estndard AIFF s .aiff o .aif. Per las variants comprimides se suposa que es .aifc, per les anteriors tamb sn acceptades per las aplicacions que suporten aquest tipus de format.

 Vegeu tamb .
 AAC.
 MP3.
 Ogg Vorbis.
 WAV.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31738" title="MP4" nonfiltered="2689" processed="2680" dbindex="12787">

MP4 Format contenidor multimdia estndard, especificat com a part de Mpeg-4.



Usualment s'utilitza per emmagatzemar udio i vdeo digitals, especialment
aquests definits per MPEG, per tamb es pot utilitzar per emmagatzemar altres dades tals com subttols i imatges. Els contenidors de ms moderns de formats MPEG-4
permeten fluxos o descrregues d'Internet.

El nom oficial de les extensions MPEG-4 es mp4, aquest contenidor sovint es refereix simplement com MP4. Els dispositius electrnics que reprodueixen aquests arxius sn els reproductors MP4.

 So: MP3 i AACcom a principals;
 Vdeo: MPEG-4, MPEG-3 i MPEG;
 Fitxer: JPG i PNG;
 Subttols: XMT;



Histria del MP4.

Aquest format estava basat en el contenidor de formats Quicktime de Apple.  MPEG-4 es idntic a la de Quicktime MOV, per formalment especifica suport per IOD o altres caracterstiques MPEG.

Extensions .MP4 contra .M4A :

L'existncia de dos tipus diferents d'extensions de dades per nombrar l'udio MP4 va crear una confusi als usuaris i al programari. Des d'aix MPEG-4 s un contenidor de formats, les dades MP4 poden contenir qualsevol nombre d'udio, vdeo i subttols corrents, fent impossible determinar el tipus de corrents en dades MP4 basat en el seu nom d'arxiu, solament de l' extensi, com s'esperava, no hi havia diferncies entre el format dels seus arxius. Normalment el programari es capa de crear udio MPEG-4 per qu l'usuari tamb pugui elegir el nom de l'extensi de les dades de MPEG-4 creades. 

Mentre que l'nica extensi d'arxiu oficial definida per l'estndard es .mp4, diverses extensions d'arxiu sn d's general:

 Els arxius d'udio MP4 tenen generalment una extensi de .m4a.
o MP4 amb els corrents d'udio xifrades per la gerncia dels drets de FairPlay Digital segons la venda amb l's de la memria dels iTunes la extensi de .m4p.
Tamb contenen metadades incloent-hi marcadors, imatges, i hipervincles del captol, poden utilitzar l'extensi .m4a, per utilitzen ms comunament l'extensi de .m4b. Un arxiu udio de m4a  no bookmark  en un iPod, mentre el que fan els arxius de l'extensi de m4b.

Els usuaris poden renomenar les extensions d'arxius de mp4 m4a m4b per activar aix i ms rpidament per escoltar les caracterstiques de l'iPod.

 Arxius MP4 amb s d'udio i de vdeo generalment les extensions de .mp4 i de .m4v, sovint .mp4v. Per agregar als bitstreams (cadenes de bits) visuals a vegades es nomenen .m4v.

 Els telfons mbils utilitzen 3GP, una versi simplificada MPEG-4 de la part 12 (els medis baixos de la ISO MPEG-4/JPEG2000 arxiven formats, MPEG-4 la part 14 tamb es un derivat del format del arxiu de la ISO), amb les extensions .3gp i .3g2. Aquests arxius tamb emmagatzemen les dades non-MPEG-4 (H.263, Amr, TX3G).

El camp com, d's no estndard de les extensions .m4a i .m4v es degut al renom del iPod d'Apple i del magatzem dels iTunes.

Cadenes de dades.

Gaireb qualsevol tipus de dades pot ser MPEG. L'ampli suport addicional de cdecs i els fluxos de dades sn els segents: 

 Vdeo: MPEG - 4 Part 10 (tamb conegut com H.264 i MPEG - 4 AVC), MPEG - 4 Part 2, MPEG - 2 i MPEG - 1 ;

 udio: AAC (tamb conegut com MPEG - 2 Part 7), MP3 (tamb conegut com MPEG - 1 udio Layer 3), MPEG - 4 Part 3, MP2 (tamb conegut com MPEG - 1 udio Layer 2), MPEG - 1 udio Layer 1, CELP (veu), TwinVQ (molt baixes taxes de bits), SAOL (MIDI). ;

 Subttols: MPEG - 4 Timed Text (tamb conegut com 3GPP Timed Text). Alguns exemples inclouen flux privat de la utilitzaci de Nero subttols DVD (Vobsub) en MP4 arxius.

Notes.

El M4p s normalment usat com el format per a la msica de iTunes Store DRM copiar els continguts protegits, mentre que M4a est sent utilitzat pel DRM de iTunes Store lliurement, sense protecci d'arxius de la msica. 

Vegi's tamb

Contenidors format (digitals) i la definici de l'article ;
 Comparana de (udio / vdeo) de contenidors formats ;
 Llista de multimdia (udio / vdeo) cdecs ;
 font oberta cdecs i contenidors ;
 Comparana dels cdecs de vdeo ;
 Comparana dels cdecs d'udio;

Conflicte de les tecnologies 

DivX Mitja Format de DivX, Inc (usos. Divx com extensi), inclou suport per a DVD -;
 Matroska (MKV) de codi obert (usos. Mkv com extensi) inclou suport per a DVD -;
 Flux de transport MPEG ;
 NUT lliure de patents de codi obert i extensibles multi medis contenidors.
 Ogg ;
 OGM (vdeo estndard de contenidors per a cdecs Xiph.org) ;
 RatDVD de codi tancat basat en el format propietari VOB (DVD - vdeo format contenidor);
 VOB els contenidors utilitzats en format DVD - vdeo (usos. VOB. IFO i. BUP combinat amb extensions) ;

Programari compatible
 3ivx ;
 Amarok ;
 Reproductor de msica Banshee ;
 Foobar2000 ;
 GOM Player ;
 De iTunes ;
 JetAudio ;
 KSP Sound Player ;
 Mitja Player Classic ;
 MPlayer ;
 Nero Burning ROM (Nero ShowTime) ;
 QuickTime Player ;
 RealPlayer ;
 Songbird (de programari) ;
 El KMPlayer ;
 VLC Mitja Player ;
 Winamp ;
 Xbox Mitja Center ;
 Xine ;


Maquinari compatible 
 IPod de Apple | Apple iPhone ;
 BlackBerry 8100 | 8300 | 8800 ;
 PlayStation 3 ;
 PSP (Playstation Portable) ;
 Xbox 360 ;
 Zune ;
 Sony Ericsson Walkman Phones ;
 Sony Walkman ;
 AT & T Tilt ;
 Sansa Connect (amb actualitzaci de firmware);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31739" title="Advanced Audio Coding" nonfiltered="2690" processed="2681" dbindex="12788">
L'AAC (Advanced Audio Coding) s un format d udio digital comprimit amb prdua, amb aquest  procs s eliminen algunes de les dades d udio per poder obtenir el major grau de compressi possible, encara que es produeix un arxiu de sortida molt semblat al original.

Desenvolupat pel Institut Fraunhofer conjuntament amb AT&T, Nokia, Sony i Dolby i dissenyat per reemplaar al MP3. Per un mateix nombre d impulsos per segon (bitrate) i una mateixa mida de fitxer MP3, el format AAC es ms estable i t ms qualitat, 
produint un so ms cristall

El format AAC correspon l estndard internacional  ISO/IEC 13818-7  com una extensi de MPEG-2: un estndard creat per MPEG (Moving Pictures Expert Group).
Degut al seu excepcional rendiment i la qualitat, la codificaci d udio avanada (AAC) es troba en el nucli del MPEG-4, 3GPP i 3GPP2 d especificacions i es el cdec d udio d elecci per Internet, inalmbriques i de radiofusi digital Arenes.
Aquest format AAC ha sigut escollit per Apple com a format principal per als iPods i per el seu software iTunes]. Tamb es utilitzat en altres aplicacions com Ahead Nero, Winamp, etc.

 Caracterstiques .
L AAC utilitza una variable de la freqncia de bits (I/BR), un mtode de codificaci que adapta el nombre de bits utilitzats per segon per a codificar dades d udio, en funci de la complexitat de la transmissi d udio en un moment determinat.

AAC es un algoritme de codificaci de banda ample d udio que t un rendiment superior al del MP3, que produeix una major qualitat en arxius petits i requereix menys recursos del sistema per codificar i descodificar. 

Aquest cdec esta orientat a utilitats de banda ample i es basada en l eliminaci de redundncies de la senyal acstica, aix com en compressi mitjanant la transformada del cosinus discreta modificada (MDCT), molt semblant com en el MP3.

No compatible amb MPEG-1.

Freqncia de mostreig: 24 kHz, 22.05 kHz, 16 kHz.

Mxima qualitat entre 320 y 384 kbps (5 canals)

Tres opcions:
 
Mxima qualitat (resoluci a 23.43 Hz i 2.6 ms);
No predicci;
Freqncies de mostreig escalables ;



Diagrama de blocs d un MPEG-2 AAC codificador.


Anomenem les parts del diagrama de blocs:

Control de guany;
Model perceptiu del sistema de codificaci perceptiu.
Bancs de filtres: Basat en MDCT. S utilitza per descompondre la senyal en components espectrals (temps / freqncia);
TNS (Temporal noise shape);
Intensitat/Acoplament;
Predicci: predicci lineal per senyals estacionaries. Aconsegueix una millor eficincia de codificaci;
M/S coding;
Escala de factors;
Quantificaci:Les components espectrals estan quantificades amb l objectiu de mantindr el soroll. ;
Control de flux/distorsi;
Codificaci sense soroll;
Multiplexor trama de bits.

Avantatges d AAC amb respecte a MP3:.
L AAC permet sons polifnics amb un mxim de 48 canals independents, aix que es converteix en un cdec apropiat per so evolvent (Surround) avanat, encara que en MP3 noms tenim dos canals (estreo).

Per una altre part tamb ofereix freqncies de mostreig que varien de 8 Hz a 96 KHZ., MP3 noms suporta de 16 Hz fins els 48 kHz i ens proporciona una millor resoluci d udio.

Una altre caracterstica important es que obtenim la mateixa qualitat d un MP3 ocupant menys quantitat d espai, ens permet una reducci de mida important sense prdua de qualitat. Per exemple un MP3 que ocupi en el disc dur 5Mb pot ser convertit a AAC (sense prdua de qualitat) a un arxiu de 1 8 Mb.
Els arxius AAC, que tenen l extensi .mp4 (per MPEG-4), .m4a (per MPEG-4 udio) o .m4p (per MPEG-4 protegit), sn, al final, ms petits que els arxius MP3. 

Tamb tenim una millora de l eficincia de descodificaci, que requereix menys potencia de processament per descodificar.





Vegeu tamb.
 MP3;
 Ogg Vorbis;
 WAV;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31740" title="WAV" nonfiltered="2691" processed="2682" dbindex="12789">
WAV (o WAVE, Waveform audio format), s un format d'udio digital normalment sense compressi de dades, desenvolupat i propietat de Microsoft i d'IBM, que s'utilitza per a emmagatzemar udio en el PC. s una variant del format RIFF, mtode per a emmagatzemat en "paquets", i relativament paregut a l'IFF i al format AIFF usat per Macintosh. El format t en compte algunes peculiaritats de la CPU Intel, i s'usa principalment al Windows.

A pesar que el format WAV pot suportar quasi qualsevol cdec d'udio, s'utilitza fonamentalment amb el format PCM (no comprimit) i al no tindre prdua de qualitat pot ser usat per professionals.

En Internet no s popular, fonamentalment perqu els arxius sense compressi sn molt grans. Sn ms freqents els formats comprimits amb prdua, com el MP3 o l'Ogg Vorbis. Com estos sn ms xicotets la transferncia a travs d'Internet s molt ms rpida. A ms existixen cdecs de compressi sense prdua ms eficaos com Apple Lossless o FLAC.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31743" title="Minix" nonfiltered="2692" processed="2683" dbindex="12790">

Minix s un clon del sistema operatiu Unix distribut junt amb el seu codi font i desenvolupat pel professor Andrew S. Tanenbaum el 1987. L'ltima versi de Minix s la 2.0.

Fou creat per a ensenyar als seus alumnes el disseny de sistemes operatius en la Vrije Universiteit d'Amsterdam. La ra per la qual el cre fou perqu Unix estava sota restriccions de llicncia d'AT&T, era massa complicat i corria sobre mquines complexes.

Grcies a la seua reduda grandria, un disseny basat en el paradigma del micronucli, i la seua mplia documentaci, resulta prou apropiat per a persones que desitgen installar un sistema operatiu compatible amb Unix en la seua mquina personal aix com aprendre sobre el seu funcionament intern. Minix fou desenvolupat per a crrer sobre IBM PC amb processador Intel 8088 o superior, encara que s'han creat conversions per a altres sistemes.

A causa de l'enfocament purament educacional de Minix, Tanenbaum no permetia que aquest fra modificat massa ja que a complicava el sistema i dificultava que els seus estudiants l'entengueren en un semestre. Per aquests motius, Linus Torvalds decid escriure el seu propi sistema operatiu compatible amb Unix (Linux), que ha guanyat protagonisme a Minix en el camp dels Unix per a ordinadors compatibles amb l'IBM PC pel fet que la seua llicncia (GPL) permet la seua modificaci. Actualment, Minix es distribueix amb una llicncia semblant al domini pblic, la qual cosa permet la seua modificaci.

Per a una persona poc familiaritzada amb els elements interns d'un sistema operatiu, Minix s una bona opci que li permet entendre quasi tots els elements del sistema amb noms alguns mesos d's i estudi.

 Vegeu tamb .
 Linux;
 Unix;
 Xenix;

 Enllaos .
 Web oficial mantinguda per Tanenbaum (en angls);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31764" title="Estat de conservaci" nonfiltered="2693" processed="2684" dbindex="12791">
L' estat de conservaci de les espcies s un indicador de la dificultat de les espcies per seguir sobrevivint. Alhora de classificar les espcies en les diverses categories es valoren diversos factors: no noms el nombre que en queda, sin la taxa de creixement i decreixement de la poblaci en el temps, taxes d'hibridaci, etc...


La llista d'estat de conservaci ms coneguda arreu del mn s la Llista Vermella de la ..., per n'hi ha de molt ms especialitzades.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31767" title="Mancomunitat de Catalunya" nonfiltered="2694" processed="2685" dbindex="12792">

La Mancomunitat de Catalunya va ser una instituci que agrup les quatre diputacions catalanes  Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Es va formar el 6 d'abril de 1914, si b el procs per a la seva creaci va comenar el 1911. El congrs la va aprovar per amb competncies molt retallades. En canvi el senat no ho va fer. El 18 de desembre de 1913 el rei sign el dret de mancomunitats provincials.

 Antecedents .
La Mancomunitat responia a una llarga demanda histrica dels catalans, en significar la federaci de les quatre diputacions catalanes i en el sentit d'equivaler a la devoluci de les antigues Corts Catalanes.

 Significat poltic .
Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competncies no anaven ms enll de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importncia poltica: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.

Estava integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell, format per vuit consellers i el President. La seva acci poltica va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.

Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914 - 1917) i desprs per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925), tots dos de la Lliga Regionalista, i va dur a terme una important tasca de creaci d'infraestructures de camins i ports, obres hidruliques, ferrocarrils, telfons, beneficncia o sanitat. Tamb va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrcoles i forestals introduint millores tecnolgiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnolgics necessaris per a la indstria catalana.

 L'obra de la Mancomunitat .

 La construcci d'infraestructures .
La Mancomunitat de Catalunya va crear l'any 1914 el Servei Geogrfic i un Servei Geolgic per a la realitzaci del Mapa de Catalunya a escala 1:100 000. Malgrat l'impuls dels primers anys, amb l'arribada de la dictadura el Servei Geolgic fou suprimit, mentre que el Servei Cartogrfic va subsistir a dures penes. Desprs de la Guerra civil espanyola pass a dependre de la Diputaci de Barcelona i fou traspassat, l'any 1983, a l'Institut Cartogrfic de Catalunya.

L'any 1916 es cre la Secci de Telfons de la Mancomunitat de Catalunya, que havia de fer arribar el telfon fins a tots el racons de Catalunya. Estava dirigida per Esteban Terradas i Illa, que guany el concurs per ocupar-ne la direcci. La Secci install, l'any 1924, la primera central automtica a Balaguer.

L'any 1918, es cre la Secci de Ferrocarrils Secundaris de la Mancomunitat, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar per qu el 13 de setembre de 1923 va esclatar la Dictadura de Primo de Rivera. Esteban Terradas va ser triat per dirigir-la.

El 31 de mar de 1921, l'Institut d'Estudis Catalans va crear el Servei Meteorolgic de Catalunya, dedicat a la informaci i la recerca meteorolgica, durant 18 anys, fins que el rgim franquista va tancar-lo el 1939.

Ms tard cre el Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, per la construcci del Ferrocarril Metropolit Transversal de Barcelona, inaugurat l'any 1926 i les d'altres lnies de ferrocarrils de Catalunya.

 L'assistncia social .

 L'obra cultural i la reforma educativa .
Va crear i consolidar un conjunt d'institucions culturals i cientfiques amb la finalitat de donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada ms gran, com ara l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Industrial, l'Escola Superior de Belles Arts, l'Escola Superior d'Alts Estudis Comercials o l'Escola del Treball. 

Sota l'impuls de la Mancomunitat, l'Institut d'Estudis Catalans promulg les Normes ortogrfiques de Pompeu Fabra l'any 1913, la Gramtica catalana l'any 1918, i el Diccionari general de la llengua catalana l'any 1932.

 Reforma de l'administraci local .
Prat de la Riba va crear, tamb, l'Escola d'Administraci Local, d'on havia de sorgir un cos de funcionaris catalans.

 Renaixement del sentiment d'identitat catalana .

L'any 1918, la Mancomunitat impuls una campanya a favor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Una altra fita important de la Mancomunitat va ser la promoci de l'obra de Pompeu Fabra, qui va normativitzar la llengua catalana.

 Dissoluci de la instituci .
L'activitat de la Mancomunitat de Catalunya va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera de l'any 1923, la qual la va dissoldre poc desprs (el 20 de mar del 1925) i intent desfer-ne l'obra.

 Resum cronolgic.
1907. La Diputaci de Barcelona, sota la presidncia d'Enric Prat de la Riba, crea l'Institut d'Estudis Catalans.

1914. Constituci de la Mancomunitat de Catalunya.
Inauguraci de la Biblioteca de Catalunya.

1917. La Lliga Regionalista encapala el moviment de l'Assemblea de Parlamentaris. 
Amb la mort de Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch esdev president de la Mancomunitat.
La Lliga Regionalista entra per primer cop al govern de l'Estat.

1918-1919. Campanya a favor de l'autonomia de Catalunya.

1923. El capit general de Catalunya Miguel Primo de Rivera instaura la dictadura militar.

1925. El general Losada s nomenat president inter de la Mancomunitat; posteriorment el substitueix Alfons Sala, comte d'Egara.

1925. La dictadura dissol la Mancomunitat.

 Presidents de la Mancomunitat .


Vegeu tamb.
 Histria de la telefonia a Catalunya;
 Histria del ferrocarril a Catalunya;
 Generalitat de Catalunya;

 Enllaos externs .
Histries de Catalunya: La Mancomunitat de Catalunya;
Institut d'Estudis Catalans;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31771" title="?" nonfiltered="2695" processed="2686" dbindex="12793">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 33ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el 23 en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (  , "columna MA") i la tercera fila (  , "fila U").

El carcter   prov del kanji [[ ]], mentre que   prov de [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "mu".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra horitzontal.
 Tra vertical que talla el primer, forma un bucle cap a l'esquerra, segueix baixant, gira i segueix horizontalment cap a la dreta. En la part final es pot apreciar un "pic" cap amunt.
 Petit ganxo a la part dreta del carcter.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra compost per una lnia diagonal encara que molt inclinada cap avall a l'esquerra i una lnia quasi horitzontal encara que lleugerament inclinada cap amunt.
 Tra curt diagonal cap avall a la dreta (encara que lleugerament corb) que toca la part final del primer tra.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el mu de musen", on musen vol dir sense fils o rdio) ;
 Codi Morse:  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31773" title="Pere Joan Sala" nonfiltered="2696" processed="2687" dbindex="12794">
Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ?   Barcelona, 1485) va ser el cabdill dels remences radicals que va encapalar la segona guerra remena, que comena amb l'Alament de Mieres el 1484.

La segona guerra remena va ser motivada per l'intent d'actuaci judicial contra els bns dels remences que es negaven a pagar els censos senyorials. Addicionalment, cal valorar que havia hagut una coincidncia d'interessos i de suport entre els remences durant la seva primera revolta i el rei Joan II en la guerra civil catalana. Varen coincidir en el temps (1462-1472) i en l'adversari: la Generalitat i la noblesa. No obstant aix, en acabar la guerra civil catalana, el rei es va desentendre de la causa remena.

El lloctinent de Catalunya va intentar frenar la revolta, sense xit, i el conflicte es va estendre per tot el Principat de Catalunya.

Al gener de 1485, al capdavant de 400 pagesos, Pere Joan Sala va derrotar l'host del veguer barcelon a Montorns del Valls amb l'ajut del seu nebot Bartomeu Sala. Posteriorment, va prendre la vila de Granollers, des d'on la revolta es va estendre pel Valls, el Maresme i el Baix Llobregat. Quan l'amenaa sobre Barcelona va ser evident, les autoritats van reaccionar i el van vncer a Llerona grcies a l'exrcit del lloctinent, el 28 de mar de 1485. El revoltat va ser fet presoner i executat pblicament a Barcelona el mateix any.

Aquesta revolta remena va aconseguir que la monarquia, ara regnant Ferran II, fill de Joan II, s'impliqus en el cas dels remences i dicts la Sentncia Arbitral de Guadalupe. La sentncia va perdonar els revoltats per va ser implacable amb els caps de la revolta.

 Enllaos externs .
Web sobre els remences;
Histries de Catalunya: Bandolers i corsaris;
Web sobre la Vall de Llmena, terra de remences;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31777" title="micron" nonfiltered="2697" processed="2688" dbindex="12795">

micron (majscula  , minscula  , literalment "o petita") s la quinzena lletra de l'alfabet grec. En el sistema numeral grec t el valor de 70.

A causa de la seva similitud amb la "o" llatina, l'micron rarament es fa servir com a smbol matemtic independent. Tanmateix, les notacions de O gran i o petita tenen el seu origen en la lletra micron.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31778" title="Palau Sant Jordi" nonfiltered="2698" processed="2689" dbindex="12796">


El Palau de Sant Jordi s un pavell d'esports de Barcelona, construt en motiu dels Jocs Olmpics de 1992. Va estar enllestit l'any 1990, dos anys abans de l'esdeveniment. El seu arquitecte va ser el japons Arata Izosaki. El Palau, emplaat a la muntanya de Montjuc, sobre un antic abocador d'escombraries, va ser concebut com un espai polivalent on a ms de les competicions esportives s'hi desenvolupen espectacles diversos com espectacles musicals i teatrals i trobades socials. Est considerat la joia de l'anomenada "anella olmpica de Montjuc", que tamb integren installacions de l'Estadi Olmpic Llus Companys, la Piscina de Salts de Montjuc o les Piscines Bernat Picornell. s la installaci olmpica ms utilitzada de Barcelona. Per a esdeveniments esportius t una capacitat de 17.000 espectadors (tots asseguts, encara que ocupant nicament els dos laterals i el fons nord, ja que en el fons sud no s'habiliten graderies), mentre que per a concerts t una capacitat mxima superior als 24.000 espectadors (habilitant localitats de peu en la pista o platea).

Va ser inaugurat el 21 de setembre de 1990. Est considerat una obra mestra de l'arquitectura i l'enginyeria moderna. La seva estructura i materials mecanitzats li confereixen una gran flexibilitat que permet adaptar el recinte per a acollir els ms variats esdeveniments.

El Palau Sant Jordi va ser el principal pavell cobert dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992, acollint les finals de les competicions de gimnstica.

El Palau Sant Jordi acull regularment espectacles esportius de tot tipus, des de bsquet fins a exhibicions de motocrs, incloent esports no habituals de practicar en pavellons no especialitzats com la nataci. I s que, amb motiu dels Campionats del Mn de Nataci de 2003, celebrats a Barcelona, es va installar una piscina reglamentria de 50x25 metres on es van disputar les principals proves dels campionats.

A ms dels grans espectacles esportius, el Palau Sant Jordi s un dels llocs ms sollicitats de Barcelona per a l'organitzaci d'espectacles musicals i teatrals, a causa del seu gran aforament, comoditat, i una excellent sonoritat del recinte. Com a exemple, cal esmentar que l'artista nord-americ Bruce Springsteen va escollir el seu concert del Palau Sant Jordi a l'octubre de 2002 per a editar el DVD oficial de la seva gira mundial. Tamb han actuat en el Palau Sant Jordi grans artistes del pop-rock internacional com U2, Queen, Coldplay, Iron Maiden, Mecano o solistes com Shakira, Avril Lavigne, Madonna, Prince, Alejandro Sanz, Joan Manuel Serrat o Enrique Bunbury.

Esdeveniments celebrats en el Palau Sant Jordi.
Grans esdeveniments esportius celebrats en el Palau Sant Jordi.
 Octubre de 1990: Open McDonald's de Bsquet.
 Any 1991: WWF World Tour;
 Juliol-Agost de 1992: Jocs Olmpics de Barcelona 1992.
 Mar de 1995: Campionat Mundial d'Atletisme en Pista Coberta de 1995.
 Juliol de 1997: fase final del Eurobasket;
 Abril de 1998: "Final Four" de la FIBA Euroliga de bsquet.
 Desembre de 2000: Final de la Copa Davis de tennis entre Espanya i Austrlia.
 Abril de 2003: "Final Four" de la Euroliga de bsquet. Bara campi d'Europa.
 Juliol de 2003: Campionats del Mn de nataci.
 Octubre 2003: Partit amists de bsquet FC Barcelona-Memphis Grizzlies.
 Octubre 2006: Partit amists de bsquet FC Barcelona-Philadelphia 76ers.
 Octubre 2008: Partit amists de bsquet Washington Wizards-New Orleans Hornets.

Grans esdeveniments musicals.
 1991 (14 de juny): concert de Sopa de Cabra, Sau, Els Pets i Sangtrat. 22.104 espectadors;
 1991 (1 i 2 d'octubre): concert de Mecano, de la gira "Aidalai", Tour: 1991-1992.
 1992 (18 de maig): concert de U2, de la gira "Achtung baby".
 1993 (agost): concert de Prince. 24.200 espectadors (rcord del recinte).
 1997 (23 d'abril): concert de Maria del Mar Bonet. 14.000 espectadors.
 1998 (14 de mar): concert d'Spice Girls, de la gira "SpiceWorld Tour".
 1998 (18 i 19 de juny): concert d'Alejandro Sanz, Tour MAS: 1998;

1999.
 (9 d'abril): concert de Bruce Springsteen. 20.800 espectadors.
 (27 d'abril): concert d'homenatge a Carles Sabater.
 (1 de juliol): concert de Jarabe de Palo.
 (2 de juliol): macroconcert "Catalunya per Kosovo" amb l'actuaci de diversos cantants i grups.
 (6 de juliol): concert de Mike Oldfield.
 (12 de juliol): concert de Metallica.
 (13 i 14 de juliol): concert de Backstreet Boys.
 (15 de juliol): concert d'Aerosmith i Black Crowes.
 (5 d'octubre): concert de Luis Miguel.

2000.
 (29 d'abril): concert de Ricky Martin.
 (20 de maig): concert de Carlos Santana. 19.500 espectadors.
 (25 de maig): concert de Pearl Jam.
 (23 de juliol): concert de Iron Maiden. Gira Brave New World Tour.
 (7 de setembre): concert de Miguel Bos i Ana Torroja. Gira "GiraDos".
 (22 d'octubre): concert de Britney Spears.

 2001.
 (9 i 10 de juny): concerts de Madonna, en el marc de la seva gira "Drowned World Tour". 36.136 espectadors entre els dos dies.
 (3 i 4 de juliol): concert d'Alejandro Sanz.
 (8 d'agost): concert de U2. crnica i fotos.
 (11 d'octubre): concert d'Ana Betlem i Vctor Manuel.
 (24 d'octubre): concert de Roxette.

2002.
 (9, 10 i 11 d'abril): tres concerts consecutius dels integrants d'Operaci Triomfo.
 (10 de maig) : concert de Roger Waters In the flesh.
 (16 d'octubre): concert de Bruce Springsteen.
 (14 de novembre): cerimnia de lliurament dels MTV Europe Music Awards.
 (11 de desembre): concert de Shakira - "Tour De la Mangosta". 17.800 espectadors. crnica;
 (21 de desembre): concert de David Bisbal.
 (11 de desembre): concert d'Alice Cooper.

2003.
 (20 de maig): concert de Bon Jovi. 18.000 espectadors.
 (11 de juny): concert de Iron Maiden. Gira Give me Ed til I m Dead Tour.
 (22 d'octubre): concert de Christina Aguilera - Stripped Tour.
 (24 d'octubre): concert de Robbie Williams - tour 2003: 18.000 espectadors.
 (3 de desembre): concert de Joan Manuel Serrat.
 (21 de desembre): concert d'Elton John. 15.000 espectadors.

2004.
 (2 de juny): concert de Sting. 10.000 espectadors.
 (24 de mar): concert d'Eric Clapton.
 (6 de juny): concert de David Bisbal.
 (14 de juny): concert de Lenny Kravitz.
 (17 de juny): concert d'Estopa. 18.000 espectadors.
 (1 de juliol): concert de Phil Collins.
 (7 de setembre): concert d'Alejandro Sanz. 16.000 espectadors.
 (14 de setembre): concert de Chayanne.
 (7 d'octubre): concert de David Bisbal.
 (22 de desembre): concert de Melendi.

2005.
 (9 de gener): concert de R.E.M.. 18.000 espectadors.
 (27 de gener): concert de Bryan Adams.
 (2 d'abril): concert de Queen.
 (7 d'abril): concert de Mark Knopfler;
 (23 d'abril): macroconcert amb Dept, Llus Llach, Feliu Ventura, Quimi Portet, Lax'n'Busto, Obrint Pas, Mesclat i La Carrau.
 (27 de maig): concert d'Avril Lavigne.
 (11 de juny): concert de Destiny's Child.
 (16 de juny): concert de Miguel Bos.
 (8 de juliol): concert de Rod Stewart.
 (14 de juliol): concert de Hombres G i El Canto del Loco.
 (7 de setembre): concert de Juanes.
 (15 de setembre): concert de Amaral.
 (1 d'octubre): concert d'Antonio Orozco.
 (17 de novembre): concert d'Andrs Calamaro.
 (20 de novembre): concert de Coldplay.
 (12 de desembre): concert de Michael Bubl.

2006.

 (11 de febrer): Depeche Mode en concert.
 (8 de mar): concert d'Alejandro Fernndez.
 (22 d'abril): Festival CAS '06 amb Rauxa, Glissando*, Ara Mateix, Lax'n'Busto, Gerard Quintana, Gossos, Cris Joanico, Companyia Elctrica Dharma, Dr. Calypso i La Gossa Sorda.
 (17 de maig): concert de Il Divo.
 (23 de maig): concert de The Eagles.
 (30 de maig): concert de Red Hot Chili Peppers.
 (9 de juny): concert de El Canto del Loco.
 (15 de juny): concert d'Estopa.
 (28 de juny): concert de Shakira - "Fijacin Oral Tour". 18.500 espectadors.
 (29 de juny): concert de Joaqun Sabina.
 (7 de setembre): concert d'Ana Torroja.
 (16 de setembre): concert de La Oreja de Van Gogh - Gira "Guapa 2006";
 (23 de setembre): concert de George Michael.
 (14 d'octubre): concert de Sensation White.
 (15 d'octubre): concert de Marc Anthony.
 (24 d'octubre): concert de Bruce Springsteen.tpcadd;
 (30 de novembre): concert d'Iron Maiden amb Trivium i Lauren Harris. Gira A Matter of Life and Death World Tour. 17.890 espectadors.
 (1 de desembre): concert de Fito y los Fitipaldis.

2007.
 (21 d'abril) : concert de Roger Waters The Dark Side of The Moon Live.
 (28 d'abril) : concert de Operacin Triunfo 2006.
 (30 d'abril) : concert de Luis Miguel.
 (12 de maig)  : concert de Marea.
 (27 de maig) : concert de Beyonc.
 (17 de juny) : concert de Il Divo.
 (26 de juny): concert de Man.
 (6 de gener) : concert de RBD. * (30 juny) : concert de RBD.
 (3 de juliol)) : concert de Ricky Martin.
 (4 de setembre)) : concert de Alejandro Sanz.
 (14 de setembre) : concert de David Bisbal.
 (5 d'octubre) : concert de Dos pjaros de un tiro, de Joaquin sabina i J.M. Serrat.
 (13 d'octubre) : concert de El Sueo de Morfeo.
 (18 d'octubre : concert de Mika.
 (20 d'octubre) : concert de Take That.
 (16 de novembre) : concert de Fito & Fitipaldis.
 (17 de novembre) : concert de Fito & Fitipaldis.
 (22 de decembre)) : concert de las Spice Girls The Return of the Spice Girls. 26.000 espectadors;

2008.
 (6 de mar): Mting PSC-PSOE.
 (10 de mar) : concert de The Cure.
 (29 i 30 de mar) : Japan Weekend - Esdeveniment de Manga i cultura japonesa on va participar l'excellent banda Sexy Mafia;
 (2 d'abril) : concert de Mark Knopfler.
 (1 de juny) : concert de Bon Jovi;
 (13 de juny) : concert de Estopa;
 (25 de juny) : concert de Juanes.
 (26 de juny) : concert de Miguel Bos.
 (27 de juny) : concert de Tokio Hotel - 1000 Hotels European Tour.
 (28 de juny) : espectacle de Fama a bailar!.
 (29 de juny) : concert de Marc Anthony.
 (4 de juliol) : concert de El Canto del Loco.
 (12 de juliol) : concert de la gira de Operacin Triunfo 2008.
 (25 d'agost) : concert de RBD - Tour Empezar Desde Cero.
 (6 de setembre) : concert de Coldplay.
 (9 de setembre) : concert de Juan Luis Guerra.
 (3 d'octubre) : concert de Amaral.
 (11 d'octubre) : concert de Enrique Bunbury.

Altres esdeveniments socials.
 2004 (3 de novembre) de : 25+25. Festa de celebraci del 25 aniversari del grup teatral Tricicle i el diari Sport.
 2007 (10 de setembre) : Conferncia pblica "L'Art de la Felicitat" Dalai Lama.
 2008 (29 i 30 de mar) : Japan Weekend - Esdeveniment de Manga i cultura japonesa   Japan Weekend;
 2008 (8 i 11 de maig) : BioCultura Barcelona - enlla;
 2008 (29 al 31 d'agost) : Lancelona V1 - enlla;
 2009 (6, 7 i 8 de mar) : II Japan Weekend - Esdeveniment de Manga i cultura japonesa   Japan Weekend;

Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31779" title="Arata Isozaki" nonfiltered="2699" processed="2690" dbindex="12797">

Arata Isozaki (1931, Oita, Jap) s un arquitecte japons.

El 1961 aconsegueix el doctorat en Arquitectura per la Universitat de Tquio, treballa amb l'arquitecte Kenzo Tange i dos anys ms tard s independitza per fundar Arata Isozaki & Associates.
Conegut mundialment pel Palau Sant Jordi de Barcelona (1990), el Museu d'Art de la Provncia de Gumma, a Takasaki, Jap (1978) i el Museu d'Art Contemporani de Los Angeles, EUA (1986), Isozaki ha distingit els seus edificis per les formes i els colors agosarats i els detalls d'inventiva. Els seus dissenys s han inspirat sovint en conceptes tpicament orientals, como la filosofia del yin-yang aplicada a la definici d'un espai negatiu i un altre de positiu (la seu de la corporaci Disney, o Team Disney Building, a Orlando, EUA, 1991).
Isozaki ha fet nombroses obres dins i fora del seu pas, per les quals ha rebut premis com el de l'Institut d'Arquitectura del Jap (1970), la medalla d'or del Royal Institute of British Architects (1986) o el Lle d'Or de la Biennal d'Arquitectura de Vencia (1996).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31784" title="Olga Xirinacs Daz" nonfiltered="2700" processed="2691" dbindex="12798">


Olga Xirinacs Daz, nasqu a Tarragona el 1936, ciutat on viu i  treballa. s escriptora  i professora de piano. La seva slida formaci artstica dona profunditat a la seva obra literria. Autora verstil, ha escrit poesia, novella, contes i assaig tan en llengua catalana com en castellana.

Collabora habitualment en premsa peridica: La Vanguardia, Avui, Foc Nou. Impart cursos de narrativa a l'Aula de Lletres i a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona.

Molts dels seus llibre han guanyat els premis ms importants de la literatura en llengua catalana com ara: el Sant Jordi, Sant Joan, Josep Pla, Ciutat de Palma, Ramon Llull o el Carles Riba entre d'altres. Al 2006 publica la seva primera novella escrita en llengua castellana, El hijo del tejedor. 

Ha escrit ms de tres cents contes, 250 para adults i altres per a nens. Fins al 1996 se n havien editat  tres volums.

s la nica dona Mestre en Gai Saber per els Jocs Florals de Barcelona desprs de Merc Rodoreda i Gurgui. Al 1990, la Generalitat de Catalunya li conced la Creu de Sant Jordi. 


 Obra en prosa .
 
 Msica de cambra. Barcelona 1982. ;
 Interior amb difunts. Premi Josep Pla 1982. Barcelona 1983.
 La mostela africana i altres contes. Barcelona 1985.
 Al meu cap una llosa.  Premi Sant Jordi 1984. Barcelona 1985. ;
Zona martima. Premi de Novella Ramon Llull 1986. Barcelona 1986. ;
 Relats de mort i altres matries.  Barcelona 1988. ;
 Mar de fons.  Barcelona 1988. ;
 Tempesta d'hivern.  Barcelona 1990. ;
 Enterraments lleugers.  Premi Sant Joan 1990. Barcelona 1991. ;
 Cerimnia privada.  Barcelona 1993. ;
 Josep Sala. Tarragona 1993. ;
 Sense malcia.  Premi Ciutat de Palma de Novella 1993. Barcelona 1993 ;
 Sucant el melindro.  Barcelona 1996. ;
 La Via Augusta. Vint pobles fan el Tarragons. De Llevant a Ponent. Barcelona 1997. ;
 Viatge d'aigua. Un passeig per la Costa Daurada.  Barcelona 1999. ;
 La tarda a Vencia.  Barcelona 1999. ;
 L home que mossegava les dones.  Barcelona 2000. ;
 Pavana per un taur.  Barcelona 2001. ;
 No jugueu al cementiri. Premi Srie Negra de Novella 2001. Barcelona 2002. ;
 Els 7 pecats capitals. La peresa   ertica-  . Barcelona 2002. ;
 Setmana de difunts . Barcelona 2003;
 El viatge. Dietari 1986-1990 . Barcelona 2004;
 El hijo del tejedor. Barcelona 2006;
 Trens. Barcelona 2006;
 El balcn de los suicidas. Barcelona 2007;
 Los viajes de Horacio Andersen. Tarragona 2008;

 Obra potica .

 Botons de tiges grises.  Barcelona 1977. ;
 Clau de blau (Tarraconis vrit amor). Tarragona 1978. ;
 Llenol de noces.  Barcelona 1979. ;
 Tramada. Collectiva con el grup l'Espiadimonis. Tarragona 1980. ;
 Preparo el te sota palmeres roges. Premi Caravella 1980. Barcelona 1981. ;
 Versifonies. Collectiva amb el grup l'Espiadimonis Tarragona 1987. ;
 Llavis que dansen.  Barcelona 1987. ;
 La pluja sobre els palaus.  Barcelona 1990. ;
 La muralla. Barcelona 1993. ;
 Mansardes. Collectiva amb el grup l' Espiadimonis Tarragona 1997. ;
 Grills de mandarina . Lleida 2004.
 El sol a les vinyes/El sol en los viedos.Il vangelo, Pasolini in memoriam. Edici bilinge. Barcelona 2005;
 Eterna.Edici bilinge. Barcelona 2006;
 La casona del parque. Barcelona 2007;

 Literatura infantil i juvenil .

 
 Marina. Illustracions d'Asun Balzola. Barcelona 1986. ;
 Patates fregides.  Illustracions de Carme Sol. Barcelona 1994. ;
 Sc un arbre.  Illustracions de Asun Balzola. Barcelona 1994. ;
 El far del capit.  Illustracions de Carme Sol. Barcelona 1994. ;
 Xocolata.  Barcelona 1994. ;
 El meu pare s capit.  Illustracions de Gemma Sales. Barcelona 1995. ;
 Final d'estiu.  Barcelona 1996. ;
 Wendy torna a volar.  Barcelona 1996. ;
 El vol de Drcula.  Illustracions de Francesc Infante. Barcelona 1996. ;
 Mmies.  Barcelona 1996. ;
 Triangles mortals o la sala dels difunts. Illustracions de Merc Canals. Barcelona 1998. ;
 Marina / Cavall de mar. Illustracions de Asun Balzola. Barcelona 1998. ;
 La nvia adormida.  Barcelona 1998. ;
 La Vaca Xoria.  Illustracions de Laia Soler. Barcelona 1998. ;
 Un cadver per sopar. Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2000. Barcelona 2000. ;
 L escrivent de lpides.  Barcelona 2002.
 Aprn l'abecedari amb endivinalles/Aprende al abecedario con adivinanzas. Barcelona 2007;
 

 Obra traduda .
 Al castell.

 Zona martima. Novella. Traducci de Sara Pujol. Barcelona 1987. ;
 El faro del capitn. Madrid 1994.
 Fin de verano. Traducci de l' autora. Madrid 1996. ;
 El vuelo de drcula. Madrid, 1996. ;
 El rbol de mi patio. Illustracions d'Asun Balzola. Traducci de l'autora. Barcelona, 1996. ;
 Marina y Caballito de mar. Traducci de l'autora. Madrid, 1998. ;
 La novia dormida. Traducci de l'autora. Barcelona, 1998. ;
 El escribiente de lpidas. Traducci de Pau Joan Hernndez. Barcelona, 2002.
 Mi padre es capitn. Barcelona, 2003.

 A altres llenges .

 Diversos contes traduts a l'alemany, al basc, al castell i al rus.
 Lips that dance (poesia) traduda a l' angls  per Hillary J Gardner. Universitat de Washington.
 Poemes al francs en revistes diverses de Frana i el Canad;
 Jardines sobre el mar Antologia bilinge de poemes. Traducci al rus d'Elena Zernova. Universitat de Sant Petersburg. 2003;

Enllaos externs.

 Blog de l'autora;
 Pgina de l'autora a l'Associaci d'escriptors en llengua catalana;
 ISBN de l'autora;
 Tarragona lletres. Pgina de l'autora;
 Olga Xirinacs. Dossier elaborat per la Biblioteca Pblica de Tarragona;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31786" title="Weimar" nonfiltered="2701" processed="2692" dbindex="12799">

Weimar s una ciutat situada al land de Turngia a la Repblica Federal d'Alemanya amb 64.631 habitants. Es troba a la lnia central de ciutats que conformen d'oest a est: Eisenach, Gotha, Erfurt, Weimar i Jena. 

Weimar fou un dels grans centres culturals d'Europa, acollint genis com Bach, Goethe, Schiller i Herder que acudiren a la ciutat atrets pel prestigi cultural que havia assolit i pel finanament que dispensava la famlia ducal. 


Ciutat capital de l'antic gran ducat ernesti de Saxnia-Weimar-Eisenach des del segle XVII fins l'any 1918. La ciutat cresqu grcies a la cort gran ducal, que era l'autntic motor de creixement, tant de la ciutat com dels seus voltants. 

Fou la ciutat on es redact la primera constituci democrtica d'Alemanya que don lloc a la Repblica de Weimar, tot i que la capital de l'Estat continu sent Berln, com a la RDA. 

Des de 1945 form part de la Repblica Democrtica d'Alemanya. Des de 1988 i durant els dos segents anys la poblaci de Weimar es vei reduda en ms de 4.000 persones (un 7%) com a conseqncia d'una intensa emigraci a l'Oest. A partir de 1990, a diferncia d'altres ciutats de Turngia, la poblaci ha augmentat.

A partir de 1990 Weimar s'ha convertit en un magnfic aparador de les poltiques de restauraci de cascs antics que la RFA fa a les antigues ciutats de l'Est. Actualment  s un centre universitari, industrial i turstic.

La ciutat posseix un admirable casc histric que no fou tant maltractat per la guerra com ho foren les venes ciutats de Dresden o Dessau. Entre els principals monuments que hi destaquen hi ha el Deutsches Nationaltheatre i el Gran Palau Ducal, a ms a ms de la famosa Biblioteca de Weimar, que pat un incendi recentment, que est en vies de restauraci, i que es troba al Palau d'Anna Amlia.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31787" title="Nebraska" nonfiltered="2702" processed="2693" dbindex="12800">

Aquest article s sobre l'Estat dels Estats Units. Per altres significats de Nebraska, vegeu Nebraska (desambiguaci);


Nebraska s un estat de la part central dels Estats Units d'Amrica. 

La seva capital s Lincoln, si b Omaha s la seva ciutat ms gran.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 22.204 amerindis nordamericans (1,5 %). Per tribus, les principals sn els sioux (5.344), omaha (3.386), cherokee (1.933), winnebago (1.691), ponca (661), chippewa (340), ioway (280) i fox i sauk (69).














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31788" title="Cova del Drac" nonfiltered="2703" processed="2694" dbindex="12801">
La Cova del Drac fou un local musical barcelon, especialitzat en jazz, que flor com a centre cultural en la dcada del 1960.

Inaugurada el novembre de 1965 al soterrani de la cafeteria Drac Drug-Store va ser el suport dels Setze Jutges, d'altres cantants catalans de la Nova Can i de cantants i grups de pop i rock.
tamb progamava sessions de jazz i espectacles literris.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31790" title="Annabel Lee" nonfiltered="2704" processed="2695" dbindex="12802">
Annabel Lee fou l'ltim poema escrit per Edgar Allan Poe abans de la seva mort. Publicat pstumament el 9 d'octubre de 1849. 

En sis estrofes, el poeta fa una rememoraci del seu amor impossible per una donzella que podeu conixer/pel nom d'ANNABEL LEE ("That a maiden there lived whom you may know/By the Name of ANNABEL LEE"), de la qual el separen i que, a la quarta estrofa, mor. Les dues darreres estrofes sn un cntic a l'amor per damunt de la mort i que acaben amb uns versos d'exaltaci romntica, tpics de l'obra de Poe, en qu el poeta es queda al costat de l'estimada:


I ve la nit, que s l'hora d'ajeure'm a la vora
de l'amor meva - amada meva - esposa meva i vida meva,
en el sepulcre que t el mar ve -
la tomba ran del brogent mar ve.

And so, all the night-tide, I lie down by the side
Of my darling - my darling - my life and my bride,
In the sepulcre there by the sea,
In her thomb by the sounding sea.


Hi ha traducci al catal de Xavier Benguerel.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31791" title="George F. Kennan" nonfiltered="2705" processed="2696" dbindex="12803">

George Frost Kennan (Milwaukee (Wisconsin, 16 de febrer de 1904 Princeton, Nova Jersey, 17 de mar de 2005) conegut com "el pare de la contenci" fou una de les figures ms prominents de la Guerra Freda. Els seus escrits influiren en la Doctrina Truman i en la poltica exterior dels Estats Units de "contenci" envers la Uni Sovitica i el convertiren en una atoritat en la Guerra Freda. El seu "Llarg telegrama" des de Moscou el 1946, i el conseqent (1947) article "Les raons del comportament sovitic" a la revista Foreign Affairs (escrit sota el pseudnim "X") argumentava que el rgim sovitic era intrnsecament expansionista i que la seva influncia s'havia de "contenir", especialment a les rees d'importncia estratgica per als Estats Units. Aquest texts es consideren texts fundacionals de la poltica de la Guerra Freda i expressen la poltica antisovitica de l'administraci Truman. Kennan particip tamb en la formulaci i fundaci dels programes i institucions nascuts de la Guerra Freda, com ara el Pla Marshall.

Poc desprs que les seves idees cristalitzessin com a poltica oficial dels EUA, comen a esdevenir crtic de les poltiques que ell mateix havia ajudat a configurar. A mitjans de 1948, Kennan estava convenut que la situaci a l'Europa Occidental havia canviat i que calia iniciar negociacions amb Moscou. Aquestes suggerncies no foren escoltades per l'administraci Truman i la influncia de Kennan fou cada cop ms marginal especialment desprs del nomenament de Dean Acheson com a Secretari d'Estat el 1949.

A mesura que els Estats Units assumien una estratgia militar ms agressiva, Kennan va alertar que s'havien malinterpretat els seus escrits. Kenan mai estigu d'acord amb la cursa armamentstica associada a la Guerra Freda ja que ell no considerava la Uni Sovitica un rival, ni una amenaa, militar (ja que era un pas molt desgastat per la guerra) sin un fort rival ideolgic i poltic. 

El 1950, abandon el Departament d'Estat dels Estats Units, excepte per dos breus perodes en els quals fou ambaixador a Moscou (1952) i Iugoslvia (1961-1963) i esdevingu un crtic de la poltica exterior dels EUA. Continu la seva tasca com a expert i creador d'opini en afers internacionals fins a la seva mort a l'avanada edat de 101 anys al mar del 2005. 

Fou autor de disset llibres, dos dels quals gunayaren el Premi Pulitzer, i nombrosos articles sobre relacions internacionals.

 Enllaos externs .
Obituaris:
 Obituari publicat a Washington Post ;
 Obituari publicat a The Economist ;

Altres recursos:
 Collecci de tots els articles de Kennan publicats a Foreign Affairs ;
 Pgina web dedicada a George F. Kennan ;
 biografia a Traces.org ;






























 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31792" title="Adjectiu" nonfiltered="2706" processed="2697" dbindex="12804">
L'adjectiu s una de les categories que comprn la morfologia tradicional. Un adjectiu s la paraula que explica com sn les coses, persones, idees o qualsevol entitat que pugui ser designada amb un nom substantiu. Com a categoria independent, s una de les ms tardanes en aparixer, ja que abans es considerava un tipus de nom i durant segles se'l relacionava amb el verb (pels participis).
  
Tradicionalment s'ha considerat que l'adjectiu t tres graus: positiu o pur, quan l'adjectiu est usat en la seva forma ordinria; comparatiu, quan s'usa per contrastar dues realitats (cas de major, per exemple); grau superlatiu, quan expressa el punt mxim o mnim d'una gradaci (com ptim o divertidssim, per exemple). En algunes llenges els graus de l'adjectiu suposen paraules diferents, com en angls, en d'altres el grau s'expressa mitjanant construccions determinades, com el castell. 

En catal, l'adjectiu t flexi de gnere i nombre; per aix hi ha adjectius de dues terminacions (com alt - alta) i uns altres invariables, que tenen la mateixa forma per al mascul que per al femen (com amable). Tamb hi ha adjectius que posseeixen una sola terminaci en singular i dos en plural (com vora - voraos - voraces). 

Pel que fa a la sintaxi, l'adjectiu pot fer de complement del nom (la funci ms usual), d'atribut o de complement predicatiu. Si est substantivat mitjanant un determinant, llavors pot adquirir les funcions prpies del nom.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31793" title="Embarbussament" nonfiltered="2707" processed="2698" dbindex="12805">
Un embarbussament s un joc de paraules que juga amb la dificultat de pronunciar determinats mots o frases en base a la similitud dels sons que contenen, que fa que el parlant els intercanvi creant un efecte cmic. 

L'embarbussament en catal ms conegut s "setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat".

Exemples. 

 En Pere i en Pau pintors, premiats per portugal,pinten pots i potinguetes per posar pebre picant;

 Setze jutges d'un jutjatmengen fetge d'un penjatsi el penjat es despengs es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l han jutjat.

 Setze jutges d'un jutjatmengen fetge d'un heretge,setze jutges d'un jutjatmengen fetge d'un penjatque encara penja. ;

 M'han dit que tu has dit un dit que jo no he dit;el dit que tu has dit, jo no l'he dit, perqu si jo hagus dit que tu l'has dit,fra ben dit per haver-lo jo dit.

 Plou poc, per quan plou plou prou.

 Plou poc, per pa lo poc que plou plou prou. ;

 El cel est endormiscat.Qui el desendormiscar?El desendormiscador que el desendormisquibon desendormiscador ser.

 Codonys colliala tia Maria de genollons,collia codonys de genollons. ;

 En Pere i en Pau pintors,premiat per Portugal,pinta pots i potinguetesper posar pebre picant;

 Paula,para la taula,para-la b que el pare ja ve.

Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becaricava tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.Si la polla no hagus sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.

 Un plat blanc pla ple de pebre negre est.

 De genollons codonys colliade genollons collia codonys.

 Un carro carregat de rocs, corria per la carretera, i el carreter carregat de rbia li corria al darrera.

 Duc pa sec al sac, m'assec on sc i el suco amb suc.

 Al Marroc un marrectira un roc i cau al rec.Un ric li diu: Rocno siguis ruc que jo no ric.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31796" title="Mar Negra" nonfiltered="2708" processed="2699" dbindex="12806">





La mar Negra (o el mar Negre, rab Bahr Buntus) s una mar continental que trobem entre Europa i sia, coneguda a l'antiguitat clssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrnia (a travs de la mar de Mrmara) pel Bsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogrfic de les seves costes s la pennsula de Crimea.

A travs del Bsfor hi ha una afluncia d'aigua marina de 200 km  nets anuals; l'afluncia d'aigua dola (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) s d'uns 320 km  nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen sn el Danubi, el Dniper i el Dnister. La mar Negra t ms de 400.000 km  de superfcie i una profunditat mxima de 2.210 m.  

El clima s variable entre el de la part nord, ms fred i propi de l'estepa russa, i el del sud, que recorda el mediterrani. Les costes oest (Gergia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, ajudades no noms per la circulaci global oest-est sin per la presncia de muntanyes just darrere, amb qu es creen precipitacions orogrfiques.

Els pasos banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, sn: 
 Turquia (Trebisonda, Samsun i Zonguldak; Istanbul s'hi troba a tocar, a la riba del Bsfor);
 Bulgria (Burgas i Varna);
 Romania (Constan a);
 Ucrana (Odessa, Sebastpol, Ialta i Kertx);
 Rssia (Novorossisk i Sotxi);
 Gergia (Sukhumi i Batumi);

Segons les llenges oficials dels estats costaners, la mar Negra rep els noms segents: Karadeniz en turc,            (Txerno More) en blgar, Marea Neagr  en romans,            (Txorne More) en ucrans,             (Txrnoie More) en rus i           (Shavi Zghva) en georgi.

 Formaci de la mar Negra .
On actualment hi ha la mar Negra, hi havia una vall frtil amb un petit llac prop del Bsfor. Al voltant de l'any 5600 aC es va produir un augment del nivell del mar com a conseqncia de la fi de l'ltima era glacial. 

Aix, va comenar a entrar aigua provinent de la Mediterrnia i de la mar Egea per la zona del Bsfor i, davant la tromba, aquest no va poder resistir i s'ensorr, per la qual cosa es creu que van entrar tones d'aigua que, en qesti de dies, haurien format l'actual extensi d'aigua que es coneix com la mar Negra.

Aquesta immensa inundaci podria ser la base histrica del Diluvi Universal (i l'Arca de No) que recullen les tradicions de l'rea de Mesopotmia i Palestina (tesi defensada pels gelegs William Ryan i Walter Pitman, de la Universitat de Columbia).









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31800" title="El Mundo" nonfiltered="2709" processed="2700" dbindex="12807">


El Mundo s un diari en llengua castellana editat a Madrid. T un suplement per a Catalunya i una edici per les Illes Balears, dirigida per Agustn Pery.
Fou publicat per primera vegada el 1989 i fou fundat per Alfonso de Salas, Pedro J. Ramrez, Balbino Fraga i Juan Gonzlez.

El Mundo s un dels diaris espanyols, amb una tirada mitjana de 350.297 unitats diries. s un diari de dretes molt proper al Partit Popular i  crtic amb el catalanisme i la reforma de l'Estatut.

A partir de l'atemptat del 11-M a Madrid ha estat un dels grans divulgador de la teoria de la conspiraci que partir de prpies investigacions i sense suport judicial, intenta demostrar que l'atemptat fou una conspiraci per fer fora el president Jos Mara Aznar.

 Histria .

Va aparixer per primera vegada el 23 d octubre de 1989 i va ser fundat per Alfonso de Sales, Pedro J. Ramrez, Balbino Fraga, Juan Gonzlez i Melcior Miralles.
Seguint l estela de l anterior peridic dirigit per Pedro J. Ramrez, Diari 16, El Mn ha dedicat des de sempre importants esforos a la investigaci periodstica. En este sentit, van desvelar els escndols de corrupci en el govern de Felipe Gonzlez, com el cas Ibercorp i el terrorisme d Estat del GAL. Estes revelacions van tindre una repercussi significativa en l opini pblica i van influir en el desgast de l expresident i la victria de Jos Mara Aznar en 1996.
El diari va recolzar en lnies generals al govern d Aznar. No obstant va qestionar algunes de les seues accions, especialment les que podien afavorir De Pressa  des de l etapa de Gonzlez ambds es van convertir en rivals. El Mn tamb va criticar seriosament la Guerra d Iraq.
El diari va donar un vot de confiana a Jos Luis Rodrguez Zapatero i va aprovar accions com retirar les tropes d Iraq o, amb indecisions sobre la seua denominaci jurdica, l aprovaci del matrimoni entre persones del mateix sexe. Per va mantindre una lnia crtica amb el govern socialista, que actualment s predominant. Entre les seues crtiques estan els pactes amb els nacionalistes perifrics, que segons El Mn van portar a reformar l Estatut d Autonomia de Catalunya o la temptativa de negociar la pau amb ETA. Quant a la seua labor investigadora, El Mn s un dels mxims promotors de les teories que qestionen la instrucci judicial dels atemptats de l 11 de mar de 2004, mostrades com a intents d aclariment d aspectes que, al seu parer, estarien sense resoldre.
Segons l OJD, este diari est retallant distncies amb El Pas, podent arribar a avanar-li en lectors dins de poc de temps si la tendncia es mant.

Collaboradors.
Antonio Gala, Eduardo Mendicutti, Francisco Umbral, Arcadi Espada, Victoria Prego, Federico Jimnez Losantos, Ral del Pozo,  Gabriel Albiac,  Javier Ortiz,  Carme Rigalt;

Enllaos externs.
Pgina principal ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31805" title="Eix de la terra" nonfiltered="2710" processed="2701" dbindex="12808">
L'eix de la Terra s la lnia imaginria que passa pels pols i sobre el qual el planeta gira una vegada cada 23  hores i 56 minuts aproximadament (dia sideral). 

L'eix de la Terra no s perpendicular respecte al pla de l'eclptica sin que es troba inclinat, formant un angle de 66 30' o, el que s el mateix, 23 30' respecte a la normal. 

L'eix de la Terra apuntaria sempre al mateix punt de l'espai si no fos perqu existeix un moviment de precessi. La precessi s un moviment harmnic que segueix una superfcie cnica, el vrtex de la qual es troba al centre de la Terra, i que descriu un cercle complet cada 25.000 anys. Se'l coneix com a precessi de l'eix de la Terra, o precessi dels equinoccis. Aquest moviment va ser descobert per Hiparc de Nicea el segle II aC, quan va comparar la posici de Spica (vegeu Verge) amb els registres deixats per Timorachis i Aristil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31806" title="Significant" nonfiltered="2711" processed="2702" dbindex="12809">
El significant s la part del signe lingstic que es pot transmetre mitjanant un conjunt de sons o grafies. s la part fsica que vehicula el significat, part mental, representaci. Aix, per a un mateix significat (planta superior amb tronc i copa), el catal t un significant (arbre), el castell un altre (rbol) etc. Aquesta distinci es va popularitzar amb Ferdinand de Saussure. La relaci entre significant i significat s immotivada o arbitrria (excepte en casos especials com el de l'onomatopeia). El relativisme lingstic, per, afirma que el significat mai no s igual si varia el significant, perqu cada cultura t associades una srie de connotacions a cada paraula.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31808" title="Dinou" nonfiltered="2712" processed="2703" dbindex="12810">


El dinou, denou, o dnou s el nombre que segueix al divuit i pecedeix al vint. S'escriu 19 en xifres rabs, XVIV en les romanes i    en les xineses.

Propietats matemtiques:

El 19 s el vuit nombre primer, desprs del 17 i abans del 23. La seqncia segueix amb 29, 31, 37...

Tamb s un nombre de Keith, ja que apareix a la seqncia de Fibonacci comenada pels seus dgits en base 10: 1, 9, 10, 19... 

El dinou s un nombre hexagonal centrat, i un nombre octadric.

Ocurrncies del dinou:
s el nombre atmic del potassi.;
El nombre d'ngels que vigilen l'infern segons l'Alcor.
Designa l'any 19 i el 19 aC.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31810" title="Crisi del Carmel" nonfiltered="2713" processed="2704" dbindex="12811">
La Crisi del Carmel fou la crisi social i poltica ocasionada per l'esfondrament d'un bloc de pisos al barri del Carmel de Barcelona a causa d'unes obres en un tnel de l'ampliaci de la lnia 5 del metro.



 L'esfondrament .
Article principal: Esfondrament del Carmel

El 27 de gener del 2005 al mat es va enfonsar el tnel de l'ampliaci de la lnia 5 del metro de Barcelona ocasionant un esvoranc d'uns 35 metres de profunditat i 30 de dimetre, on hi va desaparixer un garatge situat al carrer Calafell, 12.

L'esmentat garatge i l'edifici del nmero 10 del mateix carrer van ser desallotjats dos dies abans arran d'uns primers despreniments al tnel. D'aquesta manera, les destrosses ocasionades per l'esfondrament noms varen provocar prdues materials.

 Conseqncies . 
Com a conseqncia de l'esfondrament, el mateix dia 27 es van desallotjar les famles de 84 edificis (500 habitatges) i 2 collegis, essent un total de 1.057 les persones afectades. L'endem, alguns vens van poder recollir alguns dels seus objectes personals. 

El dia 31, 350 vens van rebre perms per tornar als seus domicilis, per no tots ho s'hi van traslladar ja que temien per la seva seguretat. El dia 2 de febrer, molts vens afectats van rebre tres certificats garantint la seguretat del subsl. L'endem per va haver-hi un segon collapse, de molta menys magnitud que el primer, per que va obligar a desallotjar de nou molts vens que ja havien estat reallotjats. La invalidesa dels certificats i els redesallotjaments va fer que els vens perdessin la confiana amb el Govern catal i l'Ajuntament i es comencessin a demanar dimissions. El dia 4, la Generalitat va informar que tres edificis estaven greument afectats i s'haurien d'enderrocar. Dies desprs, s'enunciaria l'enderrocament d'un quart immoble. 

Les feines d'estabilitzaci del terreny es van iniciar el dia 4 de febrer. Van consistir en el reblert de l'esvoranc amb formig i una extensa campanya d'injeccions. 

El dia 6 de febrer, Pasqual Maragall i Joan Clos van visitar la zona. L'endem, el president de la Generalitat va comparar l'esfondrament del Carmel amb el desastre del Prestige. L'anunci de l'arribada de recursos europeus, va ser desmentida el dia segent.

El dia 9 de febrer, el conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, Joaquim Nadal va comparixer al Parlament. Els grups del govern van votar en contra de la creaci d'una comissi d'investigaci.

A mitjants de febrer, alguns vens van poder veure els nous pisos del carrer Garcilaso.

El 26 de febrer el Partit Popular va presentar una moci de censura al president, Pasqual Maragall, que no va prosperar. Maragall per va acusar el govern de CiU de rebre comissions illegals de les constructores a canvi de contractar-les. Esclatava la crisi del 3%. A part de la investigaci judicial per esclarir les responsabilitats de l'esfondrament, finalment, es va crear una comissi d'investigaci, que va aprovar les seves conclusions el dia 25 de maig.

A nivell venal, les conseqncies directes van ser la creaci del Partido Azul, per representar els vens del Carmel a les eleccions, i la constituci de la plataforma AVE pel litoral, davant de la por a nous esvorancs al centre de la ciutat com a conseqncia de les obres del TGV.







 Enllaos externs .
Especial del Carmel de l'Ajuntament de Barcelona;
Especial del Carmel de la Generalitat de Catalunya;
Pgina dels afectats;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31814" title="Klaksvk" nonfiltered="2714" processed="2705" dbindex="12812">



Klaksvk s una localitat de l'illa de Boroy, al nord de les illes Froe. Les seves coordenandes sn 62 13' 26 N 6 34' 43 W.

Amb 4.794 habitants (2002), s la segona poblaci ms gran de tot l'arxiplag, i el seu principal port pesquer.

Histria.
Al lloc on ara hi ha la vila hom hi trobava originriament quatre granges, que amb el temps cresqueren fins a esdevenir quatre llogarrets que acabaren ajuntant-se. El que realment n'acceler el desenvolupament fou l'obertura d'un lloc de l'administraci centralitzada per a totes les illes properes (septentrionals).

Enllaos externs.

Klaksvik.fo - Pgina oficial (en feros);
 Faroeislands.dk: Klaksvk (Fotografies i informaci);
 klhavn.fo - Pgina oficial del port de Klaksvk ;
Webcam a Klaksvk;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31819" title="Terra d'Eirik Raudes" nonfiltered="2715" processed="2706" dbindex="12813">

La Terra d'Eirik Raudes s el nom que es don a una porci de Grenlndia que Noruega ocup entre 1932 i 1933. Aquesta fou batejada en honor d'Eirik Raude (Eric el Roig), que colonitz Groenlndia el 985.

Noruega considerava Groenlndia com una antiga possessi seva i no reconeixia la sobirania danesa sobre les rees no habitades de l'illa. El llavors ministre de defensa noruec Vidkun Quisling orden a la Marina Reial Noruega que ocups aquest tros deshabitat de l'est de Groenlndia el 27 de juliol de 1931. L'rea ocupada estava situada milers de quilmetres ms enll de les rees prviament habitades.

Noruega declr l'annexi de l'rea el 12 de juliol de 1932. Dinamarca, dugu l'assumpte al Tribunal Internacional de Justcia, que resolgu que l'ocupaci era ilegal. Noruega ho accept i se'n retir el 5 d'abril de 1933.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31828" title="Acrnim" nonfiltered="2716" processed="2707" dbindex="12814">

Un acrnim (del grec      , punt ms alt, i      , nom) s una abreviaci formada per lletres o segments  d'altres paraules, per exemple TERMCAT, pxel, etc.

Les sigles (que es formen ajuntant les inicials de les paraules), tant si es llegeixen com un mot ordinari com si no, sn acrnims. Per exemple OTAN, UNESCO, etc.

Els acrnims poden escriure's en majscules o minscules, per sempre sense punts ni barres entre els seus components.

s freqent que els acrnims acabin perdent la seva condici i esdevinguin paraules d's corrent, habitualment substantius. s el cas, per exemple, de lser, radar, mdem o informtica. Noms se'n coneix un exemple en angls al segle XIX: la paraula colinderies o colinda, acrnim de la Colonial and Indian Exposition celebrada a Londres el 1886 i que s'empr durant poc temps des d'aquell any.

No sn acrnims sin smbols els codis de noms d'aeroports de la IATA i ICAO, perqu representen els noms d'una paraula mitjanant la lletra inicial de cada sllabes (ALC, Alacant), la inicial d'una part de les sllabes (VLC, Valncia-Manises; BCN, Barcelona-El Prat); i els noms de ms d'una paraula amb algunes de les lletres, sense cap criteri fix i fins i tot afegint-hi alguna lletra que no es troba al nom (PMI, Palma; PGF, Perpiny).

Acrnims i etimologia popular.

No s rar sentir usar els acrnims com a origen, etimologia popular, d'una paraula. Aquestes etimologies no tenen cap base cientfica per sn corrents en la cultura popular i la difusi sol tenir una funci humorstica. En catal, el nom de la revista infantil TBO s'interpret a Mallorca com "Tomeu Barcel Obrador".

Tab i acronmia.

Hi ha casos d'ocultaci d'una expressi tab mitjanant l'acronmia: NPI ("ni puta idea"), pronunciant els noms de les letres; cagondena (dena < du nat).  En angls, les paraules tab solen tenir una etimologia popular: fuck es fa venir de "for unlawful carnal knowdlege".  L'empresa fabricant de roba French Connection al principi empr FCUK per referir-se a si mateixa, s'entenia que amb el valor de "French Connection United Kingdom." Aleshores disseny samarretes i campanyes publicitries que jugaven amb la semblana de l'acrnim amb el mot tab "fuck". D'altres empreses han fet el mateix amb FUCT o FUKT ("fucked"). 

Acronmia i disseny.

S'ha fet fams l'acrnim NYC (New York City).

Histria.

L'expansi de l's dels acrnims, sigles i contraccions s un fenomen relativament modern, que es fu cada cop ms pals a partir de la segona meitat del segle XX. Els acrnims es difongueren primer com a abreviatura dels noms d'institucions (per exemple els departaments del govern dels Estats Units creats per Franklin D. Roosevelt durant la New Deal). A mesura que augmentaren els avenos cientfics i tecnolgics i es fu ms i ms complexa la terminologia, l'abreviaci dels termes esdevingu cada cop ms til.

Els primers cristians de Roma empraven la figura d'un peix com a smbol de Jess com a representaci de l'acrnim grec       (ichthys, peix), en substituci de                                (Iesous CHristos THeou (h) Uios Soter: Jesus Crist, Fill de Du, Salvador). Se'n troben mostres d's als segles II i III conservades a les catacombes de Roma.

Durant segles l'Esglsia ha emprat la inscripci INRI dalt de la creu, amb el valor del llat Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum ("Jess el Natzar, Rei dels Jueus"). Procedeix de la narraci de la crucifixi de Jess dels quatre evangelistes, segons la qual el text tamb es pos en grec i hebreu. Algunes esglsies ortodoxes empren les sigles INBI del text grec de la inscripci a la creu,                      B                    . Alguns han canviat el text per   B                   (El Rei del Mn). En hebreu la frase s                        (Yeshu'a HaNatserat Melech HaYehudim/ AFI: u'  h  
  erat  mele  h  jehui m]), per pot ser que el ttol estigus escrit en arameu, i no en hebreu.

Les sigles tamb s'empraren a Roma des d'abans de l'era cristiana. Per exemple, el nom oficial de l'Imperi Rom, i primer de la Repblica, s'abreujava en SPQR (Senatus Populusque Romanus, El Senat i el Poble de Roma).

L'etimologia del mateix mot alfabet ve de llat tard alphabetum, que al seu torn procedeix del grec antic alphabetos, de alfa i beta, les dues primeres lletres de l'alfabet grec. Correspon als mots populars abecedari (acrnim dels noms de les tres primeres lletres de l'alfabet llat: A, B, C) i beceroles (contracci de abeceroles, derivat de abecedari).

Articles relacionats.
 Abreviaci per procediments irregulars;

 Enllaos externs .

 GlobalAcronyms;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31830" title="Sant Francesc d'Asss" nonfiltered="2717" processed="2708" dbindex="12815">

Sant Francesc d'Asss (nascut a Asss, Itlia l'any 1182; mort el 4 d'octubre de 1226) va fundar l'orde francisc. s el sant patr dels animals i el medi ambient.

Va ser batejat com a Giovanni Bernardone, per va ser conegut comunament com a Francesco. El seu pare, Pietro, va ser un mercader de teles reeixit. Poc s sabut sobre la seva mare, Pica. Francesc va tenir molts germans. 

El nom Francesco ("home de Frana") amb el qual el seu nom baptismal va ser reemplaat, t diverses explicacions contradictries sobre el seu origen. Una suggereix que li va ser donat pel seu pare al poc temps d'haver nascut, quan aquest tornava a Asss d'un viatge a Frana. D'acord amb un altre relat es va deure al seu primerenc aprenentatge de l'idioma francs. No obstant aix, tal vegada el relat ms factible sigui el que el relaciona amb el seu inters per la literatura francesa, de la qual el fascinaven particularment els trobadors. Resulta interessant notar la similitud entre l'estil de vida dels trobadors, lliures de tota possessi (l'anttesi de la vida que el seu pare volia per a ell), i l'estil de vida que ms tard seguiria pel seu compte. 

Rebel cap al negoci del seu pare i el seu inters per la riquesa, Francesc passaria la major part de la seva joventut llegint llibres (irnicament els diners del seu pare li va garantir una excellent educaci i es va convertir en poliglota, parlant amb fludesa diversos idiomes, incloent-hi el llat) o bevent i gaudint la companyia dels seus amics, els quals eren en la seva majoria fills de nobles. Poc desprs es trobaria desillusionat amb el mn al seu al voltant. Un relat de la seva joventut conta que en una ocasi els seus amics i ell es van trobar amb un captaire en tornar a les seves cases desprs de divertir-se. El captaire els va demanar ajuda, davant el que el seus amics tant sols van ignorar les seves paraules. Francesc, per contra, va donar a l'home tot el que tenia a les seves butxaques. Els seus amics ho van prendre a burla per la seva estupidesa i, en tornar a casa seva, el seu pare el va reptar enardit. 

L'any 1201 es va unir a una expedici de l'exrcit contra Perusa. Va ser pres presoner i va romandre captiu durant ms d'un any. s probable que els seus pensaments ms seriosos sobre la seva conversi hagin brollat gradualment durant aquell any. 

Es diu que quan va comenar a abandonar els esports dels seus antics companys i ells li van preguntar jocosament si pensava casar-se, ell va respondre: "S, amb una nvia molt ms digna de la que hgiu mai vist". Francesc es referia a la "Dama Pobresa", com desprs l'anomenaria. 

Va passar molt temps en llocs solitaris, sollicitant a Du que l'illumins. Desprs de la seva graduaci, Francesc va acudir a cura de les vctimes ms repulsives en la casa de Lltzer, prop d'Asss. 

Desprs d'un pelegrinatge a Roma, on va pregar a l'esglsia que obrs les seves portes als pobres, va tenir una visi en qu va escoltar una veu que li va indicar que devia restaurar l'esglsia de Du que havia caigut en decadncia. Francesc es va dirigir a la capella de Sant Dami, prop d'Asss, decidit a establir-s'hi per a la seva comesa. La capella es trobava llavors molt deteriorada i desprs d'una nova visi, en la qual Jess li encomana la restauraci de la capella, Francesc va vendre el seu cavall i teles del mercat del seu pare per fer complir el seu objectiu. 

El seu pare, Pietro, indignat va intentar fer-lo entrar en els seus cabals, primer mitjanant amenaces i desprs tancant-lo en la pres familiar, castigant-lo corporalment. Desprs d'una entrevista en presncia del bisbe, Francesc va renunciar a tota expectativa del seu pare, deixant fins i tot les peces per ell atorgades i per un temps es va convertir en captaire. Temps ms tard va retornar a la capella de Sant Dami per a acabar de restaurar-la. Francesc rest sempre diaca sense sser ordenat sacerdot. Iniciada la predicaci, apleg un grup de seguidors que reberen l'aprovaci del papa Innocenci III el 1210, i que foren coneguts com a franciscans. El 1219 s un a la croada d Egipte i visit Palestina. De retorn a Itlia centr tota la seva doctrina en la pobresa i per la seva peculiar manera de predicar, la figura de Francesc s una de les ms emotives del cristianisme: cantava a les places, estimava la natura, predicava als ocells i apaivagava les feres. El 1224 va ser marcat emb els estigmes de la passi de Crist, al mont Verna. Mor el 1226, malalt i cec. El 1228 fou canonitzat pel papa Gregori IX. 

A Francesc li devem la primera representaci del pessebre, que ho va fer en una cova de Greccio. Poc abans de morir va compondre el seu himne al germ Sol o de les Criatures, que vist amb una perspectiva actual, hom pot considerar-lo tot un cntic a l'ecologisme:


Himne al germ Sol o de les Criatures


Lloat siguis per tota criatura, Senyor,

i en especial lloat pel germ Sol,

que illumina, i obre el dia, i s bonic en la seva esplendor,

i porta pel cel notcia del seu autor.


I per la germana Lluna, de blanca llum menor,

i les estrelles clares, que el teu poder va crear,

tan netes, tan boniques, tan vives com sn,

i brillen al cel: lloat, el Senyor!


I pel germ vent, i per l aire i el nvol,

i el ser i per tot temps, pels quals

a les criatures dnes sosteniment: lloat, el Senyor!


I per la germana aigua, preciosa en el seu candor,

que s til, casta, humil: lloat, el Senyor!


Pel germ foc, que illumina en anar-se'n el Sol,

i s fort, bonic, alegre: lloat el Senyor!


I per la germana terra, que s tota benedicci,

la germana mare terra, que dna en tota ocasi

les herbes i els fruits i flors de color,

i ens sustenta i regeix: lloat, el Senyor!


I pels que perdonen i aguanten pel teu amor

els mals corporals i l'atribolament:

felios els qui pateixen en pau amb el dolor,

perqu els arriba el temps de la consolaci!


I per la germana mort: lloat, el Senyor!

Cap vivent escapa de la seva persecuci;

ai si en pecat greu sorprn al pecador!

Benaurats els qui compleixen la voluntat de Du!


No provaran la mort de la condemnaci!

Serviu-li amb tendresa i humil cor.

Agrau els seus dons, canteu la seva creaci.

Les criatures totes, lloeu el Senyor.

Amn.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31832" title="Lleopard de les neus" nonfiltered="2718" processed="2709" dbindex="12816">

El lleopard de les neus, tamb anomenat pantera de les neus (Uncia uncia) s un gran fel nadiu de les muntanyes d'sia central. La seva aparena es la d'un lleopard, per s un poc ms petit.

T entre 1 i 1,3 m de longitud corporal i la cua oscilla entre 0,8 i 1 m de llarg i l'utilitza per mantenir l'equilibri en moure's per zones rocoses i per abrigar-se.

El cos est cobert per un pelatge llarg i esps, a sota del qual hi ha una altra capa de pl ms curt i suau. La coloraci general s gris pllida, amb taques negres distribudes de forma irregular i amb una lnia de pl negre que li recorre el dors. Les parts inferiors sn blanquinoses.

Fins fa poc molts de taxonomistes l'incloen dins el gnere Panthera juntament amb altres felins, per no s un vertader lleopard. 

Caa sobretot animals silvestres, per lo que realitza desplaaments estacionals determinats pels moviments de les seves preses. A l'estiu habita entre els 2.700 i els 6.000 metres d'altitud, on caa muflons, cabres, crvols, mamfers petits i aus. Amb l'arribada de l'hivern, els herbvors descendeixen a zones ms baixes i el lleopard de les neus els segueix. 

Es coneix poc de la biologia d'aquesta pantera. s un animal d'hbits nocturns i sembla que s molt territorial. El perode de gestaci s d'entre 93 i 100 dies, i a la primavera solen tenir dues cries, per poden arribar fins a 5. Les cries passen l'hivern segent amb la mare i se'ls considera adults als 2 anys. Poden arribar a pesar fins a 75 kg.

La pantera de les neus es un animal qualificat en perill d'extinci, encara que es desconeix quina quantitat queden en estat salvatge, s'estima que no ms de 5.000 exemplars. Son caats per la seva pell, i tamb pels pagesos, ja que per ells representa una amenaa degut als atacs que fa al bestiar.

Referncies.


Enllaos externs.
PBS Nature: Silent Roar: Searching for the Snow Leopard;
Snow Leopard Conservancy;
International Snow Leopard Trust;
 







lleopard de les neus (uncia, uncia)












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31836" title="El Caire" nonfiltered="2719" processed="2710" dbindex="12817">




El Caire (en rab ; al-Q hirah, literalment "la Victoriosa" o "la Triomfant") s la capital d'Egipte. Est situada al nord del pas i la creua el riu Nil. s capital de la governaci del Caire. Malgrat que el Caire s el nom oficial de la ciutat, en rab egipci se l'anomena Masr, que s el nom que rep tot el pas, Egipte (en rab    , pronunciat Misr en rab clssic).

T una poblaci de 8 milions. s, doncs, no noms la ciutat ms gran d'Egipte, sin tamb de tot frica i del Prxim Orient. El 90 % de la poblaci s musulmana i la resta sn cristians ortodoxos, coptes.

El Caire est ubicada als marges i les illes del riu Nil al nord-est d'Egipte. Cap a l'oest es troba la ciutat de Giza i l'antiga necrpolis de Memfis sobre l'altipl de Giza, amb les grans pirmides incloent la Gran Pirmide de Giza. Al sud es troba el lloc de construcci de l'antiga ciutat de Memfis. La ciutat actual es divideix en grans zones o barris, entre els que cal destacar Ataba (centre de la ciutat), Zamalek (zona residencial situada a l'illa de Zamalek, habitada des de principis del segle XX), Mohandesin (residencial construt sobre les hortes del Nil als anys 50-60 del passat segle), Helipolis (residencial construda sobre el desert que ha complert recentment el seu centenari), Ciutat Nasr (construda els anys 70 com a barri militar), la Ciutat Jard i Maadi (ambdues zones residencials), entre d'altres.

El Caire disposa d'interessants monuments i museus: entre aquestos, el ms important es el Museu Egipci, situat a la plaa Taharir, que alberga la millor collecci d'objectes del mn de l'Antic Egipte. Actualment s'est planejant traslladar-lo a un edifici ms gran a la zona de Giza.

El Caire s l'nica ciutat africana amb metro. L'aeroport internacional del Caire es troba a la zona est de la ciutat.

Patrimoni de la Humanitat.
El 1979 el centre histric del Caire va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, amb el nom del Caire Histric.

Tamb hi ha el barri cristi, amb la baslica de Sant Sergi o de la Sagrada Famlia, edificada fa mil cinc-cents anys sobre la cripta on, segons la tradici, va pernoctar la Sagrada Famlia en fugir de la matana d'Herodes a Israel. Actualment pertany al ritu ortodox copte.

Polluci.


El Caire s una ciutat en rpida expansi, el que ha provocat diversos problemes mediambientals. La polluci de l'aire a El Caire s tema de seriosa preocupaci. Els nivells extrems d'hidrocaburs aromtics voltils hi sn ms elevats que en altres ciutats similars. Les mesures de la qualitat de l'aire a El Caire tamb han palesat perillosos nivells de plom, dixid de carboni, dixid de sofre i elevades concentracions de partcules en suspensi, deguts a dcades de manca de regulaci de les emissions dels vehicles, emissions industrials i a la crema incontrolada de deixalles. Hi ha al voltant de 2 milions de cotxes als carrers de El Caire, el 60% dels quals t ms de 10 anys i per tant no disposen de dispositius moderns de supressi d'emissions. El factor de dispersi a El Caire s molt baix, degut a l'absncia de pluja i el seu paisatge d'edificis alts i carrers estrets, que impedeix els corrents d'aire. 
Un misteris nvol negre (tal i com els egipcis l'han batejat) apareix sobre El Caire cada tardor, causant als habitants serioses malalties respiratries i irritaci dels ulls. Els turistes que no estan avesats a aquest nivell de polluci poden necessitar cures addicionals.

A El Caire hi ha nombroses foneries no registrades de plom i coure, que contribueixen significativament a la contaminaci de la ciutat. El resultat de tot plegat es una permanent calitja sobre la ciutat que ateny el triple del nivell considerat normal. Hom ha estimat que cada any moren a El Caire entre 10.000 i 25.000 persones a causa de malalties relacionades amb la polluci. L'any 1995 es van prendre les primeres mesures mediambientals i sembla que la situaci ha millorat un poc, amb la introducci de 36 estacions de mesura de la qualitat de l'aire i tests d'emissions en cotxes.

La ciutat tamb pateix de contaminaci causada per les 10.000 tones de deixalles que produeix cada dia, 4.000 de les quals no sn ni recollides ni gestionades. Aix provoca un greu perill sanitari, i el govern egipci est intentant donar-li soluci. L'Agncia de Neteja i Embelliment de El Caire va ser fundada per recollir i reciclar les deixalles; no obstant treballen amb els Zabbaleen (o Zabaleen ), una comunitat que s'ha dedicat a la recollida i reciclatge de de les deixalles de El Caire des de l'inici del segle XX i que viuen en una rea coneguda localment com Ciutat Deixalles . Ambds treballen plegats per recollir tantes deixalles com siga possible dins dels lmits de la ciutat, tot i que continua sent un gran problema.

La ciutat tamb pateix de contaminaci de les aiges perqu el clavegueram no dna l'abast. De vegades, el cabal d'una claveguera ha inundat els carrers, provocant una alerta sanitria. S'espera que aquest problema se solucione amb un nou sistema de clavegueram finanat per la Uni Europea. Actualment els egipcis es mostren ms interessats en els temes mediambientals.

 Referncies.


 Enllaos externs .

 El Caire;





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31839" title="Medea" nonfiltered="2720" processed="2711" dbindex="12818">




En la mitologia grega, Medea (del grec:       , "virilitat") s una brbara de l'actual Capadcia que s'enamora de Jas i l'ajuda en la seva empresa d'aconseguir el Vell d'Or.

S'escap amb ell per en arribar a Grcia Jas l'abandona per casar-se amb l'hereva del tron de Corint. Medea se sent dolguda i trada i segons la versi d'Eurpides decideix venjar-se matant els dos fills que tenien en com i l'hereva de Corint. Tanmateix no noms els mata per gelosia envers el nou amor de Jas, sin que tamb per a Medea, s una traci molt greu, que havent-se quedat sense la terra ptria, el marit l'abandoni en una ciutat estranya. A ms a ms, Medea tenia fama de fetillera, pel que Creont, que senyorejava la ciutat de Corint i que dna la filla a Jas, la desterra tamb de Corint, condemnant-la a l'exili altra vegada, davant la mirada impassible de Jas.

L'exili pel grecs era la prdua absoluta de qualsevol dret, encara que hi hagus alguna altra ciutat que acolls al desterrat. Per aix Medea decideix matar, no noms als seus fills, sin tamb a la filla de Creont i a l'anci pare.

Aix no s'ha de veure com un acte cruel i desnaturalitzat. Cal tenir en compte que en l'antiga Grcia es tenia la creena que la mare no intervenia en el procs fecundador i els fills pertanyien noms al pare. s de suposar que a Medea li cost fora matar els seus fills per el mal era molt major per Jas ja que es quedava sense promesa i sense fills que eren els que l'haurien d'haver mantingut i tingut cura d'ell en la seva vellesa.

Referncies.

 Medea d'Eurpides i el Viatge dels Argonautes d'Apolloni de Rodes.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31841" title="Clima de Noruega" nonfiltered="2721" processed="2712" dbindex="12819">
El clima de Noruega s ocenic de transici des de temperat fins a rtic a travs de la seva latitud a la costa i de tendncia ms continental a l'interior. La gran longitud del pas, que abraa 13 graus de latitud (equivalent a la distncia fins al Mediterrani des del sud del pas), aix com l'orografia abrupta faciliten la variaci climtica, amb diferncies notables entre llocs propers.

En general el clima s suau per la latitud en qu es troba el pas (equivalent a la d'Alaska, Groenlndia o Sibria), grcies a l'efecte del Corrent del Golf, que hi porta aire clid i humit des de l'Atlntic.

Un altre factor important s la gran diferncia de radiaci solar entre les diferents estacions, especialment al nord del pas, situat per sobre del Cercle Polar rtic. 

 Temperatura .
Les temperatures a Noruega presenten suavitat i poca variaci estacional a la costa oest i valors ms freds per ms extremats a l'interior.

Tota la costa des de Vest-Agder fins a les Lofoten t temperatures mitjanes hivernals superiors als 0C, mentre que, per exemple Oslo, tamb a la costa per molt ms l'est (i amb un clima de tendncia ja ms continental) t una mitjana de gener de -4,5C.

A Finnmarskvidda, a l'interior de Finnmark, la mitjana de gener s de -15C, mentre que la mnima temperatura mai enregistrada fou de -51,4C a Karasjok l'1 de gener de 1886.

La zona ms clida del pas s la costa del sud-oest. Skudeneshavn, a l'illa de Karmy t la mitjana anual ms alta amb 7,7C.

 Precipitaci .
Les precipitacions sn en general prou generoses i regulars com per no perqu el pas no presenti dficits hdrics, si b la seva quantitat presenta una tendncia a la disminuci tot anant de sud a nord i d'oest a est. En funci del seu origen poden ser classificades en tres menes diferents: frontals, orogrfiques i tempestes. 

La distribuci de les precipitacions a travs de l'any coneix tamb una diferncia geogrfica, amb un mxim clar d'estiu a les zones interiors del nord (atribuble a les tempestes) i l'est, i amb ms regularitat a la resta, sotmesa essencialment a pluges frontals i orogrfiques, amb un mxim de tardor i hivern i mnim (lleu) de primavera. 

El mxim de precipitaci es dna a la costa oest del pas, concretament a l'rea entre el fiord de Hardanger i Mre, molt exposada als vents humits i amb un fort efecte pantalla per part de les muntanyes properes. L'observatori de Brekke, prop de la boca del Sognefjord t el valor ms alt amb una mitjana anual de 3575 mm. Es creu per que a les rees properes s'hi arriben a sobrepassar els 5000 milmteres anuals, cosa que situa la zona d'entre les ms humides d'Europa, en competncia amb la costa sud-occidental de l'Adritic. Bergen, amb ms de 2000 mm l'any i gaireb 200m dies de pluja a l'any s de les ciutats ms humides del continent.

ygarden, al municipi d'Skjk, a Oppland t la mitjana anual ms baixa amb noms 278 mm, si b valors semblants (al voltant de 300 mm) es dnen a l'interior de Troms i Finnmark al nord del pas.

 Taula de valors a poblacions seleccionades .
La segent taula mostra el valor de les segents mitjanes per a diverses poblacions noruegues:
precipitaci mitjana anual (en mm);
precipitaci mitjana al mes ms humit (en mm);
precipitaci mitjana el mes ms sec (en mm);
nombre de dies de precipitaci;
temperatura mitjana anual (en C);
temperatura mitjana del mes ms clid (en C);
temperatura mitjana del mes ms fred (en C);




 Fonts .
Meteorologisk institutt (en noruec)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31842" title="Mar de Barentsz" nonfiltered="2722" processed="2713" dbindex="12820">

La mar de Barentsz (en noruec Barentshavet, en rus               , Brentsevo more) s una mar de l'oce rtic situada al nord de Noruega i Rssia, batejada en honor del navegant neerlands Willem Barentsz. s una mar continental bastant profunda (t una fondria mitjana de 230 m) que limita a l'oest amb la mar de Noruega, al nord-oest amb l'arxiplag noruec de Svalbard i al nord-est i a l'est, respectivament, amb les illes russes de la Terra de Francesc Josep i Nova Zembla, que la separen de la mar de Kara. Al sud-oest, entre les pennsules de Kola i Kanin, s anomenada mar Blanca.  

Per efecte del corrent del Golf molts dels ports de les seves ribes sn lliures de gel tot l'any. La ciutat ms gran banyada per aquesta mar s Mrmansk, a Rssia.

El 12 d'agost del 2000 s'hi enfons el submar atmic rus Kursk, que s'emport la vida de 118 mariners.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31845" title="Jos Saramago" nonfiltered="2723" processed="2714" dbindex="12821">


Jos de Sousa Saramago ( Azinhaga, Portugal 1922 ) s un escriptor portugus guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1998.

Biografia.
Va nixer el 16 de novembre de 1922 a la poblaci d'Azinhaga, situada al municipi de Goleg i al seu torn a la districte de Santarm. Tot i que el registre oficial del seu naixement situa el seu naixement el dia 18, aquest fet es deu a un error en l'anotaci per part del funcionari, que alhora el va inscriure amb el nom de Jos Saramago i no pas Jos de Sousa, cognom del seu pare. 

El 1924 la seva famlia es va traslladar a Lisboa, on el seu pare va comenar a treballar de policia. Als dotze anys va iniciar els seus estudis a l'Escola Industrial de Lisboa, estudis que no va poder finalitzar al no poder seguir pagant la matrcula. Aquest fet provoc que el jove Saramago entrs a treballar en una ferreria mecnica, sense oblidar per la seva nova passi: la lectura. Va canviar de feina i entr a formar part de l'administraci de la Seguretat Social.

Posteriorment entr a treballar en una companyia d'assegurances i simultanej les seves collaboracions com a periodista al Dirio de Notcias, un peridic d'abast nacional, per que per raons poltiques ben aviat en fou expulsat. Crtic literari de la revista Seara Nova, va formar part de la primera direcci de l'Associaci Portuguesa d'Escriptors. 

Membre del Partit Comunista Portugus des de 1969, va patir la persecuci i censura durant els anys de la dictadura de Antnio de Oliveira Salazar. Posteriorment va sumar-se a la Revoluci dels Clavells que va portar la democrcia a Portugal l'any 1974. Des de 1976 es dedica exclusivament al seu treball literari, i actualment comparteix la seva residncia entre Lisboa i l'illa de Lanzarote (Illes Canries).

Obra literria.
Les seves obres destaquen per la denncia dels mals de la societat actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar qu passaria i posar-lo de relleu. Sempre hi ha algun protagonista que s'oposa a deixar-se anar, s l'arquetip de l'heroi. Pel que fa a l'estil, usa frases llargues, amb un estil de puntuaci propi. El 1944 inici l'escriptura de la seva primera novella, Terra do pecado ("Terra del pecat", 1947), que no va tenir gens d'xit. La seva segona novella Claraboia no pogu ni tan sols publicar-la. Aquest fet provoc que abandons la literatura durant vint anys.
Senzillament no tenia res a dir i quan no es t res a dir el millor s callar.

La seva primera gran novella fou Levantado do chao (1980), un retrat fresc i vvid de les condicions de vida dels treballadors de la poblaci de Lavre, situada a la regi d'Alentejo. Amb aquest llibre Saramago aconsegu trobar la seva veu prpia, amb l'estil gaireb potic que el caracteritza. 

La novella O Evangelho Segundo Jesus Cristo ("L'Evangeli segons Jesucrist", 1991) el catapulta a la fama a causa d'una polmica sense precedents a Portugal (que es considera una repblica laica), quan el govern veta la seva presentaci al Premi Literari Europeu d'aquell any, allegant que "ofn als catlics". Com a acte de protesta Saramago abandona Portugal i s'installa a l'illa de Lanzarote (Illes Canries). El 1995 publica Ensaio sobre a cegueira ("Assaig sobre la ceguesa") i el 1998 s guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra que amb parboles sustentades per la seva imaginaci, compassi i ironia ens permet contnuament observar una nova realitat illusria, esdevenint el primer autor en llengua portuguesa en rebre aquesta distinci.

Premis.

 Premi Cidade de Lisboa, 1980 (Levantado do Cho);
 Premi Ennio Flaiano (Itlia), 1992 (Levantado do Cho);
 Premi Pen Club, 1983 (Memorial del Convent);
 Premi Literario Municpio de Lisboa, 1983 (Memorial del Convent);
 Premi Pen Club, 1985 (L'any de la mort de Ricardo Reis);
 Premi da Crtica (da Assoc. Port de Crticos), 1985 (L'any de la mort de Ricardo Reis);
 Premi D. Dinis (Fundao da Casa de Mateus), 1986 (L'any de la mort de Ricardo Reis);
 Premi Grinzane - Cavour (Alba, Itlia), 1987 (L'any de la mort de Ricardo Reis);
 The Independent Foreign Fiction Award (Anglaterra), 1993 (L'any de la mort de Ricardo Reis);
 Grande Premio de Romance e Novela da Assoc. Port. de Escritores, 1991 (L'evangeli segons Jesucrist);
 Premi Literario Internacional Mondello (Palerm, Itlia), 1992 (Assaig sobre la ceguesa);
 Premi Brancatti (Zafferana , Itlia), 1992 (Assaig sobre la ceguesa);
 Premi Vida Literaria da Associao Portuguesa de Escritores, 1993;
 Premi de Consagrao de Carreira da Sociedade Portuguesa de Autores, 1995;
 Premi Cames, 1995.
 Premi Nobel de Literatura, 1998.

Obra publicada.


Novella.
1947: Terra do pecado;
1977: Manual de pintura e caligrafia;
1980: Levantado do cho;
1982: Memorial do convento ;
1984: O ano da morte de Ricardo Reis;
1986: A jangada de pedra;
1989: Histria do cerco de Lisboa;
1991: O Evangelho segundo Jesus Cristo;
1995: Ensaio sobre a cegueira;
1996: A bagagem do viajante;
1997: Cadernos de Lanzarote;
1997: Todos os nomes;
2001: A caverna;
2002: O homem duplicado;
2004: Ensaio sobre a lucidez;
2005: As intermitncias da morte;

Viatges.
1981: Viagem a Portugal;


Poesia.
1966: Os poemas possveis;
1970: Provavelmente alegria;
1975: O ano de 1993;

Crniques.
1971: Deste mundo e do outro;
1973: A bagagem do viajante;
1974: As opinies que o DL teve;
1976: Os apontamentos;

Diaris.
2000: Cadernos de Lanzarote I-V;

Teatre.
1979: A noite;
1980: Que farei com este livro?;
1987: A segunda vida de Francisco de Assis;
1993: In Nomine Dei;
2005: Don Giovanni ou O dissoluto absolvido;

Contes.
1978: Objecto quase;
1979: Potica dos cinco sentidos - O ouvido;
1997: O conto da ilha desconhecida;

Memries.
2005: As Pequenas Memrias;



Obra traduda.


Novella.
1982: Memorial del Convent (Proa) ;
1984: L'Any de la Mort de Ricardo Reis (Edicions 62);
1989: Histria del Setge de Lisboa (Edicions 62);
1995: Assaig sobre la Ceguesa (Edicions 62);
1997: Tots els Noms (Edicions 62);
2001: La Caverna (Edicions 62);
2002: L'Home Duplicat (Edicions 62);
2004: Assaig sobre la Lucidesa (Edicions 62);
2005: Les Intermitncies de la Mort (Edicions 62);

Viatges.
2005: Viatge a Portugal (Edicions 62);


Poesia.
2005: Els Poemes Possibles (Edicions 62-Empries);

Diaris.
1997: Quaderns de Lanzarote II (Edicions 62);

Teatre.
1995: La Nit; In Nomine Dei (3i4);

Contes.
2000: Objecte Quasi (Proa);

Memries.
2007: Petites Memries (Edicions 62);



Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1998;
  Vdeo entrevista;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31849" title="Sants-Montjuc" nonfiltered="2724" processed="2715" dbindex="12822">


El districte de Sants-Montjuc s el Districte III, un dels deu en els que es divideix la ciutat. s el ms extens de Barcelona amb una superfcie de 2.090 hectrees. 

Trobem els segents barris: Hostafrancs, La Bordeta, Poble-sec, Font de la Guatlla - Magria, Sants, Sants-Badal, La Marina del Port i La Marina del Prat Vermell. El seu territori inclou tamb el polgon industrial de la Zona Franca, una part del port de la ciutat i la muntanya de Montjuc. L'1 de gener de 2005 hi vivien 177.636 habitants.



 Situaci .
El districte de Sants-Montjuc est situat al sud de la ciutat de Barcelona. s fruit de la divisi territorial de la ciutat feta l'any 1984, la Barcelona dels 10 districtes. S'agruparen bsicament els antics districtes II (Montjuc,  i el Poble-sec) i VII (Sants - Hostafrancs - La Bordeta).

Els lmits actuals de Sants-Montjuc sn els termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat; l'avinguda de Madrid i el carrer de Berln que limiten amb el Districte de Les Corts; els carrers de Numncia, de Tarragona, l'avinguda d'en Josep Tarradellas i el Parallel, que marquen la separaci amb els districtes de l'Eixample i Ciutat Vella, i el mar.

 Histria .
Desprs de la nova divisi territorial, una part del vell districte VII, el barri de Sol de baix, ms vinculat al barri de Les Corts, fou segregada en benefici d'aquest antic municipi. Aix va canviar l'actual lmit de Sants amb Les Corts, passant a ser l'avinguda de Madrid en lloc de la Travessera de Les Corts com era anteriorment.

Enllaos externs.
Districte de Sants-Montjuc;
Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta;
Coordinadora d'Entitats del Poble-sec;
BarriSants.org (portal de notcies i informaci diversa de Sants);
Sants 3 Rdio 103.2 FM- La rdio local del nostre barri;
EL 3 - Portal de Notcies de Sants-Montjuc;
Nria Feliu - Cantant santsenca;
Uni Esportiva de Sants;
S.E.Mercat Nou Magria;
Assocaci de Disminuts de Sants-Montjuc;
Parrquia de Sant Medir;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31862" title="Pascal Comelade" nonfiltered="2725" processed="2716" dbindex="12823">
Pascal Paul Vincent Comelade, ms conegut com a Pascal Comelade (Montpeller, 30 de juny de 1955) s un dels msics catalans ms reconeguts internacionalment.

 Biografia .

Nascut el 1955 a Montpeller, de petit per casa seva van passar molts msics del costat Sud de la frontera.

La seva mare, Eliane Thibaut-Comelade, s cuinera i autora de diversos llibres sobre cuina, especialment cuina (medieval) catalana. Son pare, Pere Comelade, s psiquiatre.

Del 1974 al 1978 va viure a Barcelona, a casa de Llus Llach. Hi va conixer, entre altres, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra i Toti Soler, i va fer amistat amb Ovidi Montllor i Vctor Nubla (msic experimental, membre de Macromassa).

Desprs d'uns anys a Montpeller va tornar una altra temporada a Barcelona, concretament a Grcia on va entrar en contacte amb una certa bohmia, representada principalment pel poeta Enric Casasses, amb qui continua collaborant, o el dibuixant Max.

Actualment viu a Ceret.

 Msica .

Pascal Comelade s un msic difcil de definir. s compositor i multiinstrumentista. Les seves obres sn sovint molt curtes, de 2 o 3 minuts, i gaireb sempre instrumentals. D'ell s'ha arribat a dir que s un rocker ultra minimalista o un clssic post-modern. Fa msica d'avantguarda sense oblidar les arrels.

Sobre com altres el qualifiquen, afirma: Estic fart de ser el fill d'Erik Satie, el nebot de Nino Rota i el no s qu de Kurt Weill.

Gaudeix d'un gran reconeixement a Frana i al Jap. S'han editat recopilatoris especialment per a aquest darrer pas, i fins i tot existeix una banda japonesa, anomenada Pascals que han editat dos discos, Pascal Comelade presents Pascals i Abiento. El primer s de versions del msic catal i el segon inclou, a ms de dues versions d'ell, diverses composicions prpies i un parell d'adaptacions d'altres msics, sempre passats per un seds comeladi.

Ha actuat per tot Europa i el Jap.

Ha collaborat amb infinitat de msics. Com a exemple, a nivell catal amb Toti Soler i Gerard Jacquet i a nivel internacional amb PJ Harvey (que ha posat veu a la genial Love too soon), Robert Wyatt i Richard Pinhas i Cathy Claret. Fa temps que afirma que far un disc amb la cantant britnica PJ Harvey. Va collaborar amb Sisa en la composici de l'lbum d'aquest Visca la llibertat. A part, un dels seus lbums, El Cabaret Galctic, es diu igual que una can del cantautor galctic.

Ha fet diverses bandes sonores, especialment per a films francesos, i msica per a dansa i teatre. Per exemple per als espectacles Zumzum-ka i Psitt!!, Psitt!! de la companyia de Cesc Gelabert i per a l'adaptaci teatral de La plaa del diamant feta per Joan Oll.

Malgrat el seu xit a nivell de crtica, potser la composici seva ms coneguda a Catalunya s Sense El Ress Del Dring, i tot just per qu va ser el fons musical de la campanya de promoci de la programaci d'estiu de TV3 del 2004.

 Versions .

Una de les constants en els seus lbums s el fet d'adaptar melodies d'altres al seu estil. Fins i tot hi t un lbum sencer dedicat, Danses et Chants de Syldavie, amb, per exemple, Honky Tonk Women dels Rolling Stones, Brand New Cadillac dels The Clash, Egyptian Reggae, The Third Man Theme, Mexican Theme from Rio Bravo, Amapola, The Godfather Waltz, Bsame mucho o The Midnight Special.

Tamb ha adaptat msica tradicional catalana, com en els lbums Msica Pop - Danses de Catalunya Nord i els dos volums de Pop Songs del Rossell, amb Gerard Jacquet. A part, no s estrany de trobar sardanes als seus discos, com L'espinosa tica de la santa espina, de la Santa espina d'Enric Morera, o la Sardana dels desamparats.

Ha versionat tamb diversos himnes revolucionaris, com A las barricadas, Hijos del pueblo,  Pozo M Lusa o La bella Ciao.

A nivell de msics catalans ha versionat diverses vegades Homenatge a Teresa, d'Ovidi Montllor, amb el ttol Teresa i diverses canons de Sisa, com lHome dibuixat, aix com una ms que conmovedora i sensual versi de la can "Noia de Porcellana" de Pau Riba, en l'homenatge que organitz la revista Enderrock pels 35 anys de la publicaci del disc "Dioptria", per molts el primer i millor disc de la msica en catal.

 La Bel Canto Orquestra .

Pel que sembla, el fet de sentir Music for Amplified Toy Pianos, de John Cage, el va afectar bastant i va decidir explorar aquest cam.

Per a molta gent, Pascal Comelade s "aquell msic boig que toca amb instruments de joguina". Tanmateix, en realitat el que fa s, per una banda, usar joguines com a instruments, i per una altra tocar pianos i guitarres reduts, no realment joguines.

La Bel Canto Orquestra s l'orquestra amb qui sol tocar aquestes (i altres) composicions en directe. Les gravacions les sol fer tot sol o acompanyat per (uns pocs) msics diferents en cada tema.Va ser fundada en el 1983 pel Pascal comelade, Cathy claret y Pierre Bastien.

Per la Bel Canto Orquestra hi han passat multitud de msics diferents, entre els que podrem destacar Pep Pasqual, de la Vella Dixieland Jazz Band. Un altre membre bastant habitual s el poeta Enric Casasses que hi toca el triangle. A part, declama els poemes a qu Comelade ha posat msica.

 Ttols de canons .

Les composicions de Pascal Comelade sn, en la seva immensa majoria, instrumentals i abstractes. Aix doncs, els ttols no volen dir res, a part de ser una etiqueta per a identificar-les. Segons ell, quan li ve al cap el que podria ser un ttol interessant pet a una composici, l'apunta i quan fa un disc recupera aquestes llistes de ttols.

s habitual que siguin jocs de paraules o semblin trets d'una sessi de cadvers exquisits. A ms, no tenen una llengua determinada, podent-se trobar en un mateix disc ttols ens catal, francs, angls... i fins i tot no s estrany que un ttol sigui una barreja de mots en diversos idiomes, tipus L'Orquestra del Titanic plays "That's amore" o La plaza d'orient as locus solus.

Un exemple de ttols de canons pot ser: 

4 Rroses pour marie;
A hard Mordadelo's a gonna Filemon fall;
Anemic cinema;
Ava, in a palindromic garden;
Dali's mustache with gitano's chussure;
Don't touch my blue yster shoes;
El zoot-horn rrotllo enmascarado;
Hyparxiologi del rocanrol;
Il ventilator della F.A.I.;
L'espinosa tica de la Santa Espina;
La cathedrale des cure-dents;
Nyigo-nyigo;
Patafisiskal Polska;
Seor Draminsky's danish lonely hearts club Orquestra;
The blank invasion of schizofonics bikinis;
The Skatalan Logicofobism;
To be dammit ornette to be;
Toti al Soler;
Un la minimal nu;
Your eyes like Juan Gris cubist Guitars;
Zas llast vals;

=== Discografia ===

Pascal Comelade s capa de publicar un parell o tres de discs per any, de manera que s ben difcil de seguir la seva discografia. A ms, sovint fa edicions diferents a Espanya i Frana, i edicions especials per a, per exemple, el Jap.

Segons ell els seus discs pertanyen a dues sries diferenciades, una major i una menor. A la major hi hauria discos de llarga durada tipus El Cabaret Galctic o Cent Regards. A la menor, discos ms temtics i de curta durada, com Msica pop, un disc de menys de 25 minuts, amb versions personals de danses tradicionals de la Catalunya Nord. 

A part, t diverses bandes sonores de pellcules, com Andr le Magnifique o La Isla del Holands, msica per a dansa contempornia, com  Zumzum-Ka, i directes com Live in Lisbon and Barcelona ninetynine.

La seva darrera aventura s un cmic-CD realitzat amb el dibuixant MAX: "Lo piano vermell/El piano rojo" que inclou una narraci grfica de Max de 64 pgines a color i un CD indit de Pascal gravat amb la Bel Canto Orquestra durant l seua gira de 2006 per diverses localitats catalanes. S'han publicat versions en catal i castell.

La segent llista encara  no s completa.

Fluence (1975);
Squences Paiennes(1978);
Vertical Pianos(1978);
Paralelo (1980);
Ready-Made(1980);
Slow Music(1981);
Sentimientos (1982);
Irregular Organs (1982);
Fall Of Saigon (1983);
Logique du Sens (1983);
Back to Schizo (1975-1983) ;
Dtail Monochrome (1984) ;
La Dialectique Peut-Elle Casser des Briques ? (1984) ;
Bel Canto Orquestra (1984) ;
Milano Enharmonisto (1984) ;
Prcis de Dcomposition Bruitiste (1984) ;
Scnes de Musique Ralentie (1984) ;
Bel Canto (1986);
El Primitivismo (1988);
Impressionismes (1988, per al mercat japons);
Rock del Veneno (1988);
33 Bars (1990);
Cent Regards (1990);
Ragazzin' the Blues (1991);
Pataphysical Polka (1991);
Haikus de Piano (1992);
Topographie Anecdotique (1992);
El Ermitao (1992);
Traffic d'Abstraction (1992);
Yo quiero un Tebeo (1993);
Danses Et Chants de Syldavie (1994);
El Cabaret Galctic (1995);
Tango del Rossell (1995);
Musiques Pour Films V.2 (1996);
Un Samedi Sur La Terre (1997) BSO;
Un Tal Jazz (1997);
Oblique Sessions (1997);
L'Argot Du Bruit (1998);
Zumzum-Ka(1998);
Bel-Canto Orquestra In Concerto (1998);
Live in Lisbon and Barcelona ninetynine (1999);
Swing Slang Song (1999) ;
Musiques de Genre (1999);
Oblique Sessions II (2000);
September Song (2000);
Andr le Magnifique (2000)  BSO;
Pop Songs del Rossell, amb Gerard Jacquet (2000);
Aigua de Florida Classes de Msica a la Granja - amb Lloren Balsach (2000);
La Isla del Holands (2001) BSO;
Pop Songs del Rossell 2, amb Gerard Jacquet (2001);
Psictic Music'Hall (2002) ;
Sense el Resso del Dring (2002);
Msica Pop - Danses de Catalunya Nord (2003);
Logicofobisme del piano en minscul (2004);
La filosofia del plat combinat (2004);
Espace Dtente (2005);
La manera ms salvatge (2006);
Espontex sinfonia (2006);
Stranger In Paradigm (2006);
Ceret de toros (2006);
Alex Barbier chante (2006) amb Alex Barbier;
Monofonicorama (2007);
Abril 04 (2007) amb Llus Llach;
Mtode de Rock and Roll (2007);
Lo piano vermell/El piano rojo (2008) Cmic de MAX amb disc indit de Pascal.
Compassi pel dimoni (2008);

 Publicacions .

Ha escrit Pascal Comelade : crits monophoniques submergs i tamb, disponible per Internet, Enciclopdia Logicofobista de la Msica Catalana. s coautor, juntament amb Joan-Llus Llus i Aleix Reny del Manifest Revulsista Nord-Catal.

El KRTU n'ha publicat el llibre/disc Pascal Comelade i la seva orquestra d'instruments de joguina. Aquest llibre s el catleg de l'exposici homnima que es va estrenar al Museu del Joguet de Catalunya, de Figueres. Comelade hi ha collaborat sovint, amb aquest museu.

 Enllaos externs .
Lloc oficial ;
MySpace;
Concert de 97 min. al Gamatzem amb Enric Casasses, Pep Pascual i altres en mp3;
Quatre peces de Pascal Comelade en mp3 per a l'ltim nmero de Cave Canis.;
Biografia;
Discografia amb comentaris  ;
Entrevista ;
Crtica d'una actuaci;
Entrevista a Transversal Web;
Article amb motiu de la publicaci dArgot du bruit;
Article amb motiu de la publicaci de Psictic Music'Hall;
Text sobre ell de Joan-Llus Llus;
Article molt interessant sobre la seva msica, malgrat petits errors, tipus que va nixer a Espanya;
Concert de Pascal Comelade i Enric Casasses a Barcelona;
Entrevista amb Pascal Comelade a VilaWeb TV;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31870" title="Harissa" nonfiltered="2726" processed="2717" dbindex="12824">
L'harissa s una salsa espesa d'origen tunisi. Acompanya molts plats de la cuina rab i, en concret, el cuscs. Els ingredients ms importants sn el pebre vermell picant sec, alls, menta, oli d'oliva i sal. Es comercialitza envasada en llaunes.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31871" title="Temple dels Sis Banians" nonfiltered="2727" processed="2718" dbindex="12825">

El Temple dels Sis Banians s un antic temple budista construt en el 537 durant la dinastia Liang a Canton, al sud de la Xina.

Fou originalment anomenat el temple Baozhuangyan, per durant la dinastia Song del Nord, un escriptor anomenat Su Shi escriv la poesia Liu Rong (Sis Banians) pels sis arbres banians que hi havia. Des de llavors, el temple s'ha anomenat aix.

El temple fou cremat i reconstrut per la dinastia Song del Nord. La pagoda Florida, la principal estructura del temple, fou construda el 1097, i fou anomenada aix pel seu colorit exterior.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31875" title="Gendarmeria" nonfiltered="2728" processed="2719" dbindex="12826">
Gendarmeria s un nom genric per designar una fora de policia amb organitzaci militar present a alguns pasos:

 Europa .
ustria;
Blgica (al 2001 es va fusionar amb la policia civil).
Creta;
Espanya, Gurdia Civil Espanyola;
Frana, Gendarmeria Nacional Francesa;
Pasos Baixos, Koninklijke Marechaussee;
Itlia, Carabinieri Italians;
Portugal, Gurdia Nacional Republicana portuguesa;
Romania;

 Amrica .
Argentina, Gendarmeria Nacional Argentina;
Brasil, Policia Militar;
Canad, Policia Montada del Canad;
Xile, Carrabiners de Xile;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31878" title="Troms" nonfiltered="2729" processed="2720" dbindex="12827">

Troms s una ciutat del nord de Noruega, capital del comtat de Troms.

Geografia. 

Est situada a l'est de l'illa de Tromsya, uns 350 Km per sobre del Cercle Polar rtic, concretament a les coordenades (69 40  33  N, 18 55  10  E). El sol de mitjanit hi s visible des del 21 de maig fins el 21 de juliol (hauria de ser des de 18 de maig fins el 26 de juliol, per les muntanyes que l'envolten ho impedeixen). El perode sense sol va del 21 de novembre fins el 21 de gener.

El municipi de Troms s, amb 2557 km, el ms gran de Noruega, mentre que els seus 61.897 habitants (2004) la situen a la setena posici pel que fa a poblaci. 

Troms compta amb diferents serveis que sn els ms septentrionals del mn: la universitat, la cerveseria, el jard botnic i el planetarium.

El pont Troms i un quatre tnels conecten la terra ferma amb Tromsya per carretera, i, en el costat occidental de la ciutat, el pont Sandnessund connecta l'illa de Tromsya amb la de Kvalya.


Histria.

Restes arqueolgiques suggereixen que l'rea tenia poblament des de fa 9000 anys. Einar stmo classifica aquesta regi com a cultura Corded Ware. Aix s l'ltim neoltic a la primera edat de bronze. Durant l'edat de ferro, la costa exterior estava poblada per nrdics i samis, mentre que les rees d'interior del municipi de Troms era tot sami.

Els nens que jugaven en una rea suburbana a l'estiu del 2005, descobrien un tresor d'argent que s'havia enterrat des de l'poca dels vkings.

Quan el 1252 s'hi constru la primera esglsia, era la ms septentrional del mn. S'anomenava "Sancta Maria juxta paganos", s a dir Santa Maria a costat dels pagans. 

Se li conced el ttol de ciutat el 1794, amb una poblaci que llavors era de 80 habitants.

La conquesta de l'rtic, des de Novaya Zemlya al Canad, comenava al voltant de l'any 1820. Per el 1850 Troms era el centre essencial d'aquesta recerca, avanant l'anterior centre d'Hammerfest, i la ciutat estava comerciant des d'Arkhangelsk fins a Bordeus. El 1803 Troms es convertia en la seu d'un bisbe, i el 1848, s'inaugurava la universitat. Al final del segle XIX, Troms s'havia convertit en un centre de comer rtic essencial a partir del qual s'originaven moltes expedicions. Exploradors com Roald Amundsen, Umberto Nobile i Fridtjof Nansen utilitzaven els coneixements existents a Troms sobre les condicions de l'rtic, i sovint reclutaven la seva tripulaci a la ciutat. L'observatori per l'observaci de l'aurora boreal es fundava el 1927.

Durant la Segona Guerra Mundial serv breument de capital del pas. La guerra, per, no hi produ grans destrosses fsiques. El cuirassat alemany Tirpitz s'enfonsava prop de l'illa Tromsy el 12 de novembre de 1944, morint prop de 1000 soldats alemanys. Al final de la guerra, la ciutat rebia milers de refugiats de la provncia Finnmark, evacuada per forces alemanyes a l'poca en que s'esperava l'ofensiva de l'Exrcit Roig.

L'expansi posterior ha estat rpida. El 1964 s'hi obr l'aeroport, que servia per transportar 1.447.000 passatgers el 2004, i la universitat el 1972.

S'hi est promovent una candidatura per acollir els Jocs Olmpics d'Hivern el 2014.

Clima.

Troms s fams a Noruega per la seva quantitat de neu a l'hivern, tot i que varia d'un any a l'altre. A l'hivern de 1996/97 va ser tot un rcord quen el 29 d'abril de 1997 l'estaci meteorolgica sobre Tromsya podia - amb una mica de dificultat - anunciar que tenien 240 cm de neu. La temperatura ms freda mai enregistrada s de -18.4C, i la mitjana de gener s noms de -4C. Aix s a causa dels efectes d'escalfament dels corrents de l'Atlntic Nord. La proximitat al mar modera les temperatures; Sommary a la costa oest de Kvalya t de mitjana el gener de -1.9C.

L'estiu s bastant fresc, amb un juliol amb una mitjana a les 24 h de 12C; les temperatures de dia varien molt (de 9C fins a 25C). L'estiu de 1972 tingu la temperatura mxima de 30C.

Llum i foscor.

La localitzaci geogrfica, aproximadament 350 km al nord del Cercle Polar rtic, fa que Troms tingui tant sol de mitjanit com nit polar.

El sol de mitjanit s damunt l'horitz del 18 de maig al 26 de juliol. Per les muntanyes al nord bloquegen la vista uns quants dies i pticament noms es pot veure el sol des de sobre 21 de maig al 21 de juliol. A causa de la posici sobre el globus, no hi ha gens de foscor entre finals d'abril i mig agost.

El sol roman per sota l'horitz des del 26 de novembre al 15 de gener, per igualment a causa de les muntanyes, el sol s absent des del 21 de novembre fins el 21 de gener. El retorn del sol s una ocasi per a celebraci. A causa del crepuscle, hi ha una mica de llum natural per a un parell d'hores fins i tot a l'hivern, sovint una llum blavosa especial. Els dies s'allarguen de pressa, i abans de 21 de febrer el sol s damunt l'horitz de 07:45 a 16:10, i 1 d'abril de 05:50 a 19:50 

La combinaci de coberta de neu i sol sovint crea condicions de claror molt intenses des de finals de febrer fins que la neu es fon cap a finals d'abril). A causa d'aquestes condicions de claror diametralment diferents a l'hivern, els noruecs sovint el divideixen en dues estacions: Mrketida (el temps fosc) i Seinvinter (a finals de l'hivern).

Troms s al mig de l'aurora boreal i s de fet un dels millors llocs al mn per observar aquest fenomen. A causa de la rotaci del planeta, Troms es trasllada a la zona d'aurora al voltant de les 6 de la tarda, i marxa una altra vegada al voltant de mitjanit. A causa de la claror, cap aurora no s visible entre finals d'abril i mitjans d'agost.

Poltica.

El govern poltic ms important s l'Ajuntament (Bystyret), que elegeix una junta de govern, el Formannskapet i cinc comits poltics.

El partit poltic ms gran s el laborisme dirigit per Reinhold Fieler. Herman Kristoffersen s l'alcalde de Troms.

Hi ha una discussi de si presentar constituir un parlament de ciutat, com es fa a la resta de ciutats noruegues ms grans. El laborisme est defensant aquest sistema poltic, mentre que l'Esquerra Socialista s'hi est oposant.

Poblaci.

Ms de 100 nacionalitats es representen en la poblaci, entre les minories amb ms poblaci hi han els russos i els finlandesos. La mesquita ms septentrional del mn es troba a Troms. Aix mateix, la seu del bisbe catlic ms septentrional del mn tamb es troba a Troms.

La minoria sami s'est fent valdre una altra vegada, desprs de dcades de repressi, i hi ha una guarderia sami i classes de llengua sami a escola. Aquesta llengua era parlada antigament a tot Troms, per desafortunadament s una llengua que est completament en dess. Esperanadorament, aix s'ha contrarestat amb l'establiment recent d'un centre de llengua sami a Ullsfjord. Molts parlants sami a Troms han emigrat aqu d'altres rees de sami-parlants del Nord. Els suggeriments per fer un municipi bilinge a Troms s'han trobat per ara amb l'aprovaci limitada entre els ciutadans.

Ciutats agermanades.

Troms t deu ciutats agermanades: 


Referncies.


Enllaos externs.

Pgina oficial;
Troms 2014 - Pgina de promoci dels Jocs Olmpics;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31879" title="Singapur" nonfiltered="2730" processed="2721" dbindex="12828">




Singapur s una ciutat-estat del sud-est asitic que engloba 64 illes (la principal de les quals, Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la pennsula de Malacca.

Desprs d'uns orgens com a centre comercial i administratiu del domini colonial britnic a la zona durant el segle XIX, i desprs d'un breu perode d'integraci a la Federaci Malaia o Malisia, Singapur experiment un fulgurant creixement econmic que el feu passar del tercer al primer mn en poc menys de 30 anys. s un dels Tigres asitics.











































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31880" title="Clusteritzaci de dades" nonfiltered="2731" processed="2722" dbindex="12829">
La clusteritzaci de dades s una tcnica molt comuna en l'anlisi estadstic de dades. Bsicament s la classificaci d'objectes similars en diferents grups, o ms precisament, la partici de les dades en diferents subconjunts (o clsters). Aix doncs, les dades de cada subgrup idealment comparteixen un tret com.

A grans trets, podem dividir els algorismes en jerrquics o particionals. 

En els primers, es generen clsters successius a partir de clsters ja establerts prviament. Aquests poden ser aglomeratius si cada element es considera un clster diferent i posteriorment van agrupant-se. O b divisoris, si a partir del conjunt sencer es procedeix a dividir-lo en subconjunts ms petits.
En el segon cas, tots els clsters es determinen en una passada, sovint optimitzant-ho segons un criteri determinat. Al final del procs, es pot tornar a ubicar algunes de les entitats en altres clsters. 

Per altra banda, cal destacar les tcniques de cerca per densitat i de 'clumping'.
En les primeres, les entitats es consideren com a punts en un espai mtric i normalment es prima la incorporaci de nous elements en clsters ja existents abans que crear-ne'n de nous.
Les segones es caracteritzen per permetre l'existncia de clsters que no siguin disjunts, aix s, que els elements puguin incloure's en diferents subgrups simultniament.

 Referncies .

Everitt, B. (1974) Cluster Analysis. (1a ed). Heinemann Educational Books Ltd. ISBN 0-435-82297-7


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31882" title="Pilot-DB" nonfiltered="2732" processed="2723" dbindex="12830">
El Pilot-DB, o abreviadament DB, s una base de dades relacional, com ara ThinkDB o JFile, de programari_lliure, amb llicncia GNU, disponible en catal, pensada per a ordinadors de butxaca Palm OS.


Hi han diverses aplicacions per crear, editar i exportar arxius Pilot-DB o importar arxius de diversos formats com ara arxius CSV, Excel, ASCII i OpenOffice a l'ordinador de taula. DB s una potent base de dades amb moltes prestacions, entre altres inclou connectors (plugins) per a JFile3, DB, Db2, DB3, MobileDB i la Llibreta de notes.
Trobareu els connectors (plugins) per importar al escriptori diversos formats com ara CSV, Excel, arxius ASCII i OpenOffice, a la pgina del projecte (en angls). Hi ha una nova versi 1.1 dels connectors per a processadors ARM (per als ordinadors de butxaca amb Palm OS5: Zire, Tungstens, etc.)


 Caracterstiques .

Algunes de les seves caraterstiques sn:

Alta resoluci, amb noves icones i ms definici.

Permet ms registres, fins a uns 3.000.

Filtres avanats.

Seqncies (scripts) globals per a ordenaci.

Noves funcions de seqncia amb MathLib.

Nova installaci per a Windows multillengua.

Referncies.
 Aquest article treu material del corresponent article de PalmCAT.cat.

 Vegeu tamb .

PalmCAT - Collectiu responsable de la localitzaci del Pilot-DB al catal;
Palm OS - Sistema Operatiu del Pilot-DB en catal;

 Enllaos externs .

 Manual de camps calculats en Pilot-DB;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31883" title="DLL" nonfiltered="2733" processed="2724" dbindex="12831">
DLL (Dynamic Link Library, Biblioteca d'Enlla Dinmic) s un format de fitxer de codi executable que s carregat a petici d'un programa per part del sistema operatiu. Esta denominaci es referix als sistemes operatius Windows i s l'extensi amb qu s'identifiquen els fitxers, encara que el concepte existix en prcticament tots els sistemes operatius moderns.

Avantatges.

Les DLL es poden veure com l'evoluci de les biblioteques esttiques i de forma anloga contenen funcionalitat i/o recursos que utilitzen altres aplicacions. Tanmateix, el seu s proporciona alguns avantatges:

 Reduxen la grandria dels arxius executables: Gran part del codi pot estar emmagatzemat en biblioteques i no en el propi executable, facilitant la modularitzaci.
 Poden estar compartides entre diverses aplicacions: Si el codi s prou genric, pot resultar d'utilitat per a mltiples aplicacions (per exemple, la MFC s una biblioteca dinmica amb classes genriques que recobrixen l'API grfica de Windows i que usen gran part de les aplicacions).
 Faciliten la gesti i aprofitament de la memria del sistema: La crrega dinmica permet al sistema operatiu aplicar algoritmes que milloren el rendiment del sistema quan es carreguen estes biblioteques. A ms, a l'estar compartides, n'hi ha prou amb mantindre una cpia en memria per a tots els programes que la utilitzen.
 Sn ms flexibles als canvis: s possible millorar el rendiment o solucionar xicotets errors distribuint nicament una nova versi de la biblioteca dinmica. Novament, esta correcci o millora ser aprofitada per totes les aplicacions que compartisquen la biblioteca.

Problemes.

Tanmateix, no tots sn avantatges. En els sistemes Windows, les DLL sn molt comuns i molts programes usen les mateixes DLL. Per a causa de l'evoluci, cada una de les DLL evoluciona incorporant-se millores per modificant-les de tal forma que deixen de ser compatibles. A pot produir dos efectes no desitjats:

 La installaci d'un programa reemplaa una DLL amb una nova versi incompatible;
 La desinstallaci del programa esborra una DLL compartida;

En ambds casos, el resultat s que deixen de funcionar els programes que utilitzaven la vella versi. Aquests problemes es denominen en angls DLL Hell (l'infern de les DLL).

Les versions ms modernes de Windows i els nous scripts d'installaci MSI aborden este problema. Tanmateix, el problema es mant quan s'utilitzen altres installadors (versions antigues) o es realitzen modificacions manuals.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31885" title="Sefardita" nonfiltered="2734" processed="2725" dbindex="12832">

Els sefardites (de l'hebreu       , "espanyols") sn els descendents dels jueus que van viure a la Pennsula Ibrica fins al 1492, en qu van ser expulsats. Sefarad s el nom que ells donaven a Espanya. Van conviure pacficament amb els musulmans i cristians durant molt temps i la seva cultura va prosperar ms que a cap altre lloc. Durant l'edat mitjana, els hispanojueus foren reconeguts com els lders de la fe i la cultura jueves d'aquells segles. Un lideratge religis, per sobretot cultural, que es perllong durant diversos segles ms enll de l'expulsi.

Expulsats el 1492 pels Reis Catlics (Isabel i Ferran), els jueus espanyols es van establir al nord d'frica, al sud de Frana i, sobretot, a l'antic Imperi Otom, a on van fundar comunitats i van conservar el seu patrimoni cultural.

s destacable el manteniment de la seva llengua, coneguda com "espanyol sefardita", "judezmo", "haquitia", "judeoespanyol" o "ladino". El seu origen es troba en l'espanyol de finals del segle XV, per fou evolucionant amb el pas dels segles i va mantenir una gran vitalitat fins a l'Holocaust, que va representar l'extermini de molts dels seus parlants i va provocar el desplaament de molts dels supervivents. En l'actualitat, diverses institucions d'Israel estan treballant per recuperar l's d'aquesta llengua.

Malgrat que sovint es parla dels jueus de la corona d'Arag com a jueus espanyols, aquests no ho eren ni s'hi sentien. Cal tenir en compte que els jueus parlaven de Sefarad referint-se la pennsula sencera, des dels Pasos Catalans fins a Portugal, passant per Castella i els regnes musulmans com el de Granada. Tot i ser molt poc estudiat i conegut, sembla que els jueus de Catalunya i de Mallorca parlaven una llengua coneguda com judeocatal tamb anomenada catalnic o qatalanit .

Existeix tamb una Viquipdia en Ladino.

Referncies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31886" title="Montcada (Horta Nord)" nonfiltered="2735" processed="2726" dbindex="12833">

Montcada (oficialment Moncada, i popularment pronunciada com "Munc" o "Monc") s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Albalat dels Sorells, Foios, Museros, Alfara del Patriarca i la pedania valenciana de Massarrojos amb els quals forma una conurbaci (a la mateixa comarca de l'Horta Nord); i amb Nquera i Btera (al Camp de Tria).

 Geografia .
El relleu del terme municipal est format per una plana quaternria sobre la qual s'eleven suaument en les parts nord i oest del terme algunes llomes terciries, prolongaci de la Serra Calderona, i que arriben a la seva mxima altura en el Tos Pelat (92 m.), tur situat en el lmit entre els termes de Btera, Valncia i Montcada. Les llomes es perllonguen fins al mateix nucli urb que ja ha comenat a ocupar la lloma de Santa Brbara.

El barranc de Carraixet penetra per la seva banda nord-oest i travessa transversalment el terme per a sortir per la seva banda sud-est, al costat d'Alfara del Patriarca.

 Nuclis .
 Montcada;
 Masies;
 Sant Isidre de Benaixeve (Vegeu els artcles de Benaixeve i Sant Antoni de Benaixeve);

 Histria .
Al seu terme s'han trobat deixalles ibriques (Tos Pelat) i d'poca romana (Les Paredetes dels Moros i La Partida del Pou, on es va rescatar un important mosaic). 

Alqueria musulmana proveda d'una torre islmica que, segons el Llibre dels Feyts, era una de les millors de l'horta de Valncia. L'alqueria fou donada pel rei conqueridor a Pere de Montcada. Posteriorment, va tornar a formar part del patrimoni de la Corona que, el 1246, va permutar-la a l'orde del Temple per l'alqueria de Russafa. El 1248, el comanador dels templaris atorg carta pobla. Poc desprs, es va crear la Batlia de Montcada que pass a ser propietat de l'orde de Montesa a comenaments del segle XIV. La Batlia incloa inicialment els llocs de Carpesa, Borbot i Massarrojos, als que ms tard s'afegirien Benifaraig, Rocafort i Godella (Rocafort s'independitz a mitjan segle XVI, Godella el 1625 i la resta dels llocs el 1750, en extingir-se el crrec de Batle de Montcada). 

 Demografia .

 Administraci i poltica .












 Monuments .
 Esglsia de Sant Jaume. Temple consagrat en 1696. s de planta rectangular i la seva decoraci interior ha sofert nombroses reformes, segons els estils i gustos predominants en cada etapa histrica.

 Ermita de Santa Brbara. Construda en els primers anys del segle XVIII, la qual est dedidaca a la seva Patrona Santa Brbara, sobre altra anterior de proporcions ms redudes dedicada a Sant Pon.

 Seminari Metropolit de Valncia, situat entre la ciutat i el barranc de Carraixet.

 Casa de la Comuna dels regants de la Squia Reial de Montcada, que guarda important documentaci histrica.

 Llocs d'inters .
 El Tos Pelat. Petit tur on trobem importants restes arqueolgiques beres.

 Squia Reial de Montcada. Infrastructura hidrulica que creua el terme municipal.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Donen comenament el dia 1 de setembre i tenen la seva fi el dia 10 amb la festivitat del patr Sant Jaume Apstol. En elles es festegen a diferents sants com Sant Llus, la Verge d'Agost, la Immaculada, la Verge dels Desemparats i Santa Brbara, la patrona.

 Porrat de Santa Brbara. T lloc el dia 4 de desembre, el qual el poble de Montcada festeja a la seva patrona Santa Brbara. El dia de Santa Brbara als voltants de l'ermita dedicada a ella es munta la tradicional fira del porrat, el la qual es poden comprar les coses tpiques com nous, torrons, porrat...; tamb es fa el romiatge cap a l'ermita amb la imatge de Santa Brbara i en l'ermita se celebra la solemne missa en el seu honor. s tpic pujar a l'ermita per a besar la relquia de Santa Brbara que consisteix en un tros de falange d'un dit de la mrtir.

 Vegeu tamb .
 Squia Reial de Montcada;
 Setmana Santa de l'Horta de Valncia;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Montcada;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31888" title="MPEG-1" nonfiltered="2736" processed="2727" dbindex="12834">
MPEG-1 s el nom d'un conjunt d'estndards de codificaci d'udio i vdeo acordat per l'MPEG (Moving Pictures Experts Group). El format Video CD fa servir l'MPEG-1 video. La qualitat d'imatge a un nivell de compressi habitual s aproximadament la d'un magnetoscopi domstic. MPEG-1 audio layer 3 s el nom complet del popular format d'udio MP3.

MPEG-1 compren les segents parts:
 Sincronitzaci i multiplexatge de vdeo i udio.
 Cdec de compressi per a senyals de vdeo no entrellaat.
 Cdec de compressi per a la codificaci perceptiva de senyals d'udio. L'estndard definix tres "capes", o nivells de complexitat, de codificaci d'udio:
 MP1 o MPEG-1 Part 3 Layer 1 (MPEG-1 Audio Layer 1);
 MP2 o MPEG-1 Part 3 Layer 2 (MPEG-1 Audio Layer 2);
 MP3 o MPEG-1 Part 3 Layer 3 (MPEG-1 Audio Layer 3);
 Procediments per a proves.
 Programari de referncia.

Vegeu tamb.
 AAC;
 JPEG;
 MPEG;
 MPEG-2;
 MPEG-4;

Enllaos.
ISO/IEC JTC1/SC29/WG11 (Juny 1996, en angls)



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31890" title="Alabama" nonfiltered="2737" processed="2728" dbindex="12835">

Alabama s un estat dels  Estats Units d'Amrica situat al sud-est dels Estats Units; la poblaci d'Alabama s de 4.447.100 habitants.

 Orografia .
Els altiplans de Cumberland i del Piedmont, separats pel Great Valley apalatxi, flanquegen l'estat pel NE; la resta forma part de la Plana Costanera del Golf, accidentada d'E a W per cinturons de turons (Black Belt, Red Hills). Els rius sn aprofitats per a l'energia elctrica i com a vies de comunicaci. El Tennessee drena la regi septentrional; l'Alabama la regi central i sud-oest i s'ajunta amb el Tombigbee per formar el Mobile. El clima varia del temperat al subtropical amb pluviositat regular.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 1.155.930 afroamericans (26 % de la poblaci) i 45.663 amerindis nord-americans (1 %). Per tribus, els principals sn cherokee (18.781), creek (4.728) choctaw (3.354), blackfoot (567), apatxe (473), seminola (240) i chickasaw (184). Tamb hi ha 76.000 hispans (1,7 %).

Religi.
Les principals religions d'Alabama:

Cristi   92%;
Protestants   79%;
Baptistes   49%;
Metodistes   10%;
Presbiterians   3%;
Episcopalians   2%;
Esglsia de Du   2%;
Esglsia de Crist   2%;
Pentecostal   2%;
Luterans   2%;
Altres protestants   7%;
Catlics   13%;
Altres religions   1%;
No religiosos   7%;

 Economia .
Els terrenys sedimentaris (margues, argiles, calcries) permeten un gran desenvolupament agrcola. Tradicionalment, el cot era la primera font de riquesa de l'estat, per el 1915 una epidmia oblig a diversificar els conreus (cereals, soia, horta, cacauets, pastures i boscs). T una gran ramaderia bovina i porcina. Els jaciments de ferro i de carb del nord de l'estat han estat la base de la industrialitzaci, centrada en la siderrgia i la metallrgia de Birmingham. Posteriorment, l'energia barata obtinguda amb la installaci de plantes hidroelctriques afavor el creixement d'altres branques (maquinria, plstics, txtils, qumica, etc.). Hi ha un complex de centrals nuclears a Bellefonte i un centre de recerca i indstria espacial a Huntsville.



 Histria .
Durant els segles XVII i XVIII britnics, francesos i espanyols es disputaren la regi, enfrontant-se als creek i choctaw. El 1817 fou creat el Territori d'Alabama, que dos anys ms tard pass a formar part de la Uni. Degut al seu tarann agrari que el feia dependre dels esclaus negres, durant la Guerra civil americana (1861-65) s'arrengler amb els Estats Confederats d'Amrica, dels quals en fou un dels ms representatius (uns 120.000 soldats d'Alabama lluitaren a la guerra). 
En acabar la guerra va patir un rgim d'ocupaci militar. El 1868 es reintegr a la Uni, per fins a la dcada el 1960, en qu fou un dels centres de la lluita antiracista (marxa de Selma a Montgomery, dirigida pel pastor Martin Luther King), Alabama mantingu una legislaci segregacionista. 

Referncies.
 Atkins, Leah Rawls, Wayne Flynt, William Warren Rogers, and David Ward. Alabama: The History of a Deep South State (1994);
 Flynt, Wayne. Alabama in the Twentieth Century (2004);
 Owen Thomas M. History of Alabama and Dictionary of Alabama Biography 4 vols. 1921.
 Jackson, Harvey H. Inside Alabama: A Personal History of My State (2004);
 Peirce, Neal R. The Deep South States of America: People, Politics, and Power in the Seven Deep South States (1974) solid reporting on politics and economics 1960-72;
 Williams, Benjamin Buford. A Literary History of Alabama: The Nineteenth Century 1979.
 WPA. Guide to Alabama (1939);


Enllaos.
Alabama.gov - Pgina Oficial.
Associaci de Consells Regionals d'Alabama;
TourAlabama.org - Departament de Turisme i Viatges d'Alabama ;
Archives.state.al.us - Department d'Arxius i Histria d'Alabama;
All About Alabama a la pgina del Departament d'Arxius;
Alabama National Guard - Gurdia Nacional d'Alabama;
Codi d'Alabama 1975 - a the la pgina de la Cambra d'Alabama;
Alabama QuickFacts extret de l'U.S. Census Bureau;
County Maps of Alabama - Mapes en color. Llista de ciutats, comtats i capitals de comtat;
Alguns hotels d'Alabama;
Alabama Literature de la Southern Literary Review;













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31891" title="Arizona" nonfiltered="2738" processed="2729" dbindex="12836">

Arizona s un estat del sud-oest dels Estats Units, el 48 adms a la Uni. En aquest estat es troba el Gran Cany del Colorado.

 Orografia .
Format principalment per roques sedimentries, gaireb horitzontals i molt erosionades, que constitueixen el desert de Gila al sud-oest, i els altiplans de Colorado i San Francisco al nord, amb els famosos caones provocats per l'antic treball erosiu dels rius, entre els quals destaca sobretot el Gran Cany. La faixa central s formada per les roques eruptives de les muntanyes de San Francisco, que arriben als 3 862 m (Humphreys Peak). La xarxa hidrogrfica es redueix al riu Colorado, al lmit amb Califrnia, i els seus afluents: Gila, Petit Colorado i Williams; les rescloses construdes per al regatge han originat els llacs artificials de Mead i Havasu, i tamb les rescloses de Roosevelt (sobre el Salt River) i Coolidge (sobre el Gila). El clima s rid, amb menys de 250 mm de pluja mitjana anual; l'aridesa del clima noms fa possible una vegetaci pobra i xerfila, amb moltes espcies de cactus.

 Poblaci .
La densitat s baixa: 13,5 h/km el 1994, mentre que la mitjana dels EUA se situa en 27,3 h/km. Predomina el poblament urb, que s molt concentrat en unes poques ciutats: Phoenix i les ciutats adjacents Glendale, Scottsdale, Mesa i Tempe, que inclouen ms de la meitat dels habitants de tot l'estat, i Tucson. Les reserves per als indis ocupen 79.590 km del territori. 

Segons el cens del 2000, hi havia censats a l'estat 158.873 afroamericans (3,1 %) i 297.896 amerindis nord-americans (5,7 %). Les tribus ms importants sn els navaho (131.166), apatxe (25.676), ppago (16.692), pueblo (12.227), yaqui (12.128), cherokee (9.785), pima (7.895), yuma (5.054) sioux (3.011), choctaw (2.517), chippewa (1.522), indis del riu Colorado (1.472), iroquesos (1.110), i blackfoot (1.061).

Segons el mateix cens, les llenges ms parlades eren: 3.523.487 angls (74,14 %), 927.395 espanyol (19,51 %), 89.951 navaho (1,89), 30.109 altres llenges autctones, 25.103 alemany, 17.111 xins, 15.663 francs, 10.049 tagalog, 9.999 vietnamita i altres.

 Economia .
Pel que fa a l'agricultura, hom ha hagut de compensar la manca d'aigua amb la construcci d'embassaments (Hoover, Roosevelt, Glen Canyon), i amb la installaci de sistemes d'irrigaci, que permeten uns alts rendiments en conreus com ara el cot, cereals (ordi), melca i tarongers i d'alfals. Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina. s important l'extracci i el refinatge del coure (50% de la producci dels EUA) i de carb. Des dels anys cinquanta la font d'ingressos ms important, per, s la indstria electrnica, aeronutica i de transformaci de l'alumini. El turisme hi s considerable, per tal com l'estat disposa d'alguns dels parcs naturals ms espectaculars dels EUA (Gran Cany).

 Histria .
El territori de l'actual estat d'Arizona fou explorat primerament per Vzquez de Coronado, i va formar part del virregnat de Nova Espanya fins la independncia mexicana. 
Durant aquest perode el territori atragu escassa poblaci blanca. Pel tractat de Guadalupe Hidalgo (1848), Mxic ced gran part del territori actual d'Arizona als EUA, junt amb Califrnia, Nevada, Nou Mxic i Colorado. La compra Gadsden (1853) engrand l'estat cap al sud. 
Compresa inicialment dins el territori federal de Nou Mxic, Arizona fou primer organitzada en territori a part, el 1863, i finalment admesa com a estat federat el 14 de febrer de 1912. 



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31894" title="Foios" nonfiltered="2739" processed="2730" dbindex="12837">

Foios (pronunciat amb la primera o oberta) s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

 Geografia .
L'allargat terme municipal de Foios limita pel sud-oest mitjanant el barranc del Carraixet amb la localitat d'Alfara del Patriarca. Al sud s'endinsa fins tocar les ltimes cases de Vinalesa, arribant a l'extrem de exercir juridicci sobre la Venda del Sombrerer, llogaret prxim a Vinalesa. Cases de Brcena (Valncia) i Meliana la limiten pel sud-est, Moncada per l'oest i Albalat dels Sorells i les pedanies de Mahuella i Teuladella (Valncia) pel nord.

La seua superfcie s plana, amb un lleuger pendent de nord-oest a sud-est sense que existisca cap accident geogrfic destacat. La cota mxima est situada a uns 64 metres d'altura descendint lentament fins a la riba de la mar. El municipi disposa d'una longitud de costa d'uns cinc-cents metres si b no s accessible des del nucli urb ja que es troba allada per l'autopista V-21. Actualment, i a causa de la construcci de diversos espigons i ports esportius la lnia de costa est situada uns dos-cents metres mes a l'interior que fa tot just cinquanta anys. 

Sobre l'hidrologia del municipi, a banda del Carraixet, cal destacar el barranc de la Rambleta que, amb una longitud de 12km (la mateixa que la del propi terme municipal), constitux un vessament autnom de les terres altes de Foios, des de la Lloma fins a la mar. Creua la poblaci pel Carrer Major, antic Carrer de Valncia i continua pel cam de la creu, i pel cam real fins a arribar al barranquet entre els termes de Meliana i Valncia. La llera ha desaparegut totalment, no obstant aix, recull les aiges sobrants del Carraixet i de la Squia de Montcada en les grans avingudes, inundant la poblaci, fins a cotes superiors al metre en alguns carrers i paratges on l'aigua discorre a gran velocitat.

Altre element hidrolgic caracterstic s la Squia Reial de Montcada i els diversos braos que reguen l'horta de Foios, tals com la Squia del Roll, que creua la poblaci pel centre d'Oest a Est. A occident es troba la Squia dels Alcavons, que s una de les poques situades en el marge esquerre de la squia major. Totes aquestes squies es troben connectades entre s, permetent el reg de poc mes de la meitat del terme municipal de Foios, unes 314 has. En temps no molt llunyans, el com denominador d'estes squies era la contaminaci que patien, ja que les aigeres del poble de Foios estaven connectades directament a esta xarxa de squies. Hui, grcies als esforos econmics realitzats, esta contaminaci a disminut en gran quantitat ja que les xarxes de clavegueram s'estan separant, la qual cosa ens permetr, a poc a poc, acabar amb la contaminaci de les aiges. 

 Nuclis urbans .
Foios est compost per diversos nuclis urbans on es distribux, encara que de manera desigual, la poblaci de la localitat; stos sn:
Ciper: es tracta d'un llogaret a vora mar, s a dir, en l'extrem est del terme municipal. Prop d'ell, circula la AP-7, aix com les vies de trens de rodalies, s per all que Ciper compartix amb Roca una estaci de rodalies.
La Lloma: es troba en l'extrem oest del terme municipal, damunt d'una xicoteta alcdia o tossal, pel que rep el nom de lloma. A ms, en un futur, constituir la zona verda de la poblaci.
Venda del Sombrerer: situat al costat del lmit municipal amb la localitat de Vinalesa, ms concretament, amb el barri de Gafat de dita poblaci.
Foios, (nucli central): anomenat de manera irnica i colloquial com "Pars Xicotet". Est situat en la part central, aproximadament, del terme municipal, a ms constitux el nucli urb amb major nombre d'habitants. Tamb, per dins d'ell transcorre la lnia 3 del metro de Valncia, fent parada en la poblaci. Per altra banda, lantiga carretera de Barcelona o Cam Real fa el seu pas pel costat est del nucli central de Foios.

 Histria .
El 1237 Jaume I don a Lupo Eximn de Luna el llogaret de Foios. El 1247, Jaume I concedeix a Guillem Escrib la vila de Foios amb la jurisdicci civil i criminal. El 20 de gener del 1301, Jaume I dna el ter delme al convent de Santa Maria Magdalena de Valncia. El 1348, Pere IV confisc aquest lloc al seu amo, Mart Roderic d'Isurre, i el ven a Blasco Fernndez d'Herdia. En juliol del 1368 fou redut a la Corona i incorporat a la jurisdicci de la ciutat de Valncia. En les Corts Valencianes del 1626, l'esglsia de Foios demana l'exempci de pagar el dret d'amortitzaci i segells de 800 lliures. El 1572 tenia 44 famlies el 1609 eren 85 (uns 380 habitants). En 1787 comptava amb 948 habitants (foiers); en 1900, 1.548 i en 1994, 5.475.

En la primera meitat del segle XIX produa dacsa, blat, seda -- que exportava a Valncia -- , oli i vi; i melons que exportava fins l'Alger, Cadis i Frana. Tenia quatre fbriques de teixes i rajoles (una de les quals encara permaneix oberta), una fbrica de jute (La Yutera) i diversos molins, pous i motors d'aigua a la llarga de tot el terme municipal.

 Demografia .


 Economia .
L'economia de la localitat ha deps tradicionalment de l'agricultura sent el 100% dels seus cultius de regadiu no obstant aix al llarg del segle XX han sorgit diverses indstries lleugeres.

 Administraci.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Temple de l'Assumpci de Nostra Senyora, S.XVIII. La seua construcci s'inicia el 1728 davall la direcci del mestre Josep Mnguez i s una de les ms magnfiques de l'Horta. Destaquen el monumental campanar, la faana i dues obres d'art que s'hi custodien: un oli sobre taula atribut al cercle de Macip, les "Lamentacions a la Mort de Crist" i la talla de la Mare de Du del Patrocini, datable entre els segles XIII i XIV.  ;
 Ermita del Santssim Crist de la Sang. Situada prop del punt on la Squia Reial de Montcada creua la carretera de la Lloma. T un calvari  al seu recinte i va ser construida en 1942.
 La Creu de Terme. Es tracta d'una de les quatre creus de terme histriques que es conserven a la comarca. Est datada cap el 1530 i el seu estil de transici del gtic al renaixement. Com sol ser habitual en aquestes creus, t una cara de Crist crucificat i en l'altra la Mare de Du amb l'infant. En el capitell hi ha l'escut reial de les quatre barres. Enderrocada durant la Guerra civil espanyola, va ser recuperada i restaurada el 1984 grcies a la investigaci de Josep Corell.
 Ermita de la Mare de Du del Patrocini.

 Monuments civils .
 La Yutera. Important installaci industrial establerta a Foios el 1926 per a la fabricaci de sacs de jute i que, fins el seu definitiu tancament el 1988, ha donat feina a un nombrs contingent de treballadors i treballadores provinents de tota la comarca, ms de 2000 durant els anys quaranta i cinquanta.
 Casa del Poble.
 Casa de Cultura. ;
 Llar de la Msica. ;
 Alqueries. ;

 Festes i celebracions .
Les Festes Patronals se celebren del 15 al 18 d'agost en honor de l'Assumpci de la Verge, Sant Roc, Verge del Patrocini i Crist de la Sang. Se celebra tamb festa en el dia propi del Patrocini de la Verge en novembre, aix com a Sant Antoni Abad en gener.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Foios;
 Notcies de Foios;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31895" title="Godella" nonfiltered="2740" processed="2731" dbindex="12838">


Godella s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

 Geografia .
Situat en l'Horta de Valncia, al nord-oest de la capital. El terreny participa de la plana de l'horta i dels pujols calcaris que s'eleven cap a l'interior, fins a arribar a una altura superior als 120 m en Les Colnies i Camarena, en l'extrem nord-oest del terme. El relleu accidentat ve constitut per l'ltim esgla del suau anticlinal calcari que separa les conques del riu Tria i del barranc del Carraixet.

La part baixa de l'horta est formada per sediments quaternaris. El barranc dels Frares s l'accident de major importncia.

El terme municipal de Godella limita amb les segents localitats: Btera, Burjassot, Paterna, Rocafort i Valncia, totes elles de la provncia de Valncia.

 Histria .
Dels primers temps de l'Edat dels Metalls (eneoltic) procedeixen les restes ms antigues trobats fins a ara en el terme de Godella. Procedeixen de la Covatella i formen un nivell inferior, possiblement d'un soterrament collectiu, sobre el qual es troba altre estrat de l'poca romana. Els restants vestigis arqueolgics sn tots ells d'poca romana.

En temps de la reconquesta cristiana era una alqueria rab de les dues que apareixen amb el nom de Godayla en el Llibre del Repartiment. Jaume I la don a l'aragons Pedro Maza en 1238, per tamb va donar terres pertanyents a aquesta alqueria a Sancho Prez de Novailes, a Pascual Castellet i a Pedro Azlor. Pass desprs a propietat de Sancho Tena, i a principis del segle XVI, a Bartolom Almenar. Va passar desprs a les mans de la famlia Juli Muoz, i finalment als barons de Santa Brbara.

L a historiografia tradicional afirma que l'expulsi dels moriscs, en 1609, va deixar gaireb sense habitants a Godella, per va ser repoblada abans que altres llocs, donada la seva proximitat a la ciutat de Valncia.Per Godella no qued despoblada desprs de l'expulsi dels moriscos ja que era un poble de "cristians vells", s a dir, sense moriscos, tal i com ho relaten les relacions de l'poca (Relacin de las casas de christianos viejos y nuevos...(1609). Tampoc en els documents del segle XVI o anteriors s'esmenta cap habitant morisc. Si Godella perd poblaci a l'inici del segle XVI s, tal i com s'afirma, per exemple,  als Querns de Godella n1, perqu el senyor del lloc Cristfol Munyoz se'n dugu vassalls de Godella als pobles d'Aioder i Fuentes que s que havien quedat despoblats desprs de l'expulsi dels moriscos (carta pobla d'Aioder i Fuentes de 1614. ARV. Real Justcia L.807, pp 591-612

 Administraci .



 Demografia .
La principal caracterstica de Godella sn les diverses urbanitzacions existents en el seu terme municipal que han fet que es produsca una forta corrent d'immigraci de classe mitjana-alta des d'altres municipis de la comarca. Compta amb una poblaci de 12.911 habitants en 2006.



Economa.

La principal activitat econmica del poble s l'agricultura. La terra cultivada representa aproximadament el 58% del total. Tamb hi ha activitat industrial (fonamentalment de l'indstria de la fusta) i comercial.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Eglsia Parroquial de San Bertomeu Apstol, d'estil renaixentista, amb una sola nau i creuer. Va ser inaugurada en 1754. En 1954 se li va incorporar, com a capella de la comuni, la primitiva esglsia d'estil ogival, amb arcs de pedra i artesanat mudjar, del segle XIV, de gran riquesa ornamental. En el seu interior es troba una escultura del Crist de la Pau, obra d'Ignasi Pinazo Martnez.

 Esglsia Parroquial del Salvador. Edificada en 1730 sobre les restes d'un antic ermitori. En els seus voltants s'estn el Viacrucis, amb els seus casetons, jardins i escalinates.

 Monuments civils .
 Casa-palau de Serdanyola. Es conserva una esvelta torreta del segle XVIII adquirida per l'ajuntament. ;

Sn dignes d'esment la casa-estudi del pintor Pinazo Camarlench, avui convertida en Museu, aix com un monument erigit al mateix pintor en 1921. Tamb un altre monument al tenor i pintor Lamberto Alonso, de 1930.

Pgines relacionades.
Associaci Ferroviria de Godella

 Poblacions agermanades .
 Noisy Le Roi (Frana) des d'agost de 2006;

 Enllaos externs .

Plana web de l'Ajuntament de Godella;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31896" title="Massalfassar" nonfiltered="2741" processed="2732" dbindex="12839">

Massalfassar s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Albuixec, Massamagrell, Museros i les pedanies valencianes de Mauella i Tauladella.

 Geografia .
Situat en la zona septentrional de l'Horta de Valncia, al costat de la mar Mediterrnia. La superfcie s completament plana, replenada de sediments quaternaris del perode Holoc. La marjal es va transformar artificialment, a l'haver estat colmatada i elevada el seu nivell.

 Histria .
T el seu origen en una antiga alqueria musulmana; Jaume I desprs de la conquesta, va concedir terres del seu terme, i va donar el senyoriu de la alqueria, el 1266, a Berenguer Dalmau. El 1349 era el seu senyor Antigo de Codinats, i el 1411 pertanyia a Pere de Lecha. Posteriorment pass a la famlia Exarch i, successivament, als Belvis, Sobregondi, Muoz, Jofr i Valeriola. El 1400 el rei Mart l'Hum conced el delme a la cartoixa de Valldecrist (Altura, Alt Palncia).

 Demografia .


 Economia .
Les terres conreades estan dedicades per complet a productes de regadiu, servint-se de les aiges de la squia Reial de Montcada, i produint hortalisses, taronges, fruiteres, etc. Tamb s molt important la indstria en aquesta localitat amb el seu polgon industrial del Mediterrani.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Lloren Mrtir. Va ser construda en el 1461. En el mes de maig del 2007 va ser inaugurada per l'arquebisbe de Valncia. Tamb compon l'edifici parroquial un bell campanar.

 Festes i celebracions .
Celebra les seves Festes Majors entre els dies 5 i 12 d'agost a Sant Joan, Inmaculada Concepci, Verge del Carmen, Sant Lloren, patr, i al Santssim Crist de la Protecci. Tamb se celebra la tercera setmana de gener la festa de Sant Antoni i en el mes d'abril la festa de la Verge dels Desemparats.

La Colla de Dimonis de Massalfassar celebra el seu tradicional correfoc per Sant Joan. El cap de setmana anterior o posterior a Sant Joan ho celebren, divendres amb el correfoc infantil i el dissabte fan el correfoc gran amb revetlla i festa.

 Fills illustres .
 Javier Sans Len "Javi" (Massalfassar 1984), s un jugador professional de pilota valenciana.

 Accessos .
Compta amb estaci de ferrocarril de la lnia de rodalia C-6 de Valncia. (RENFE).

Tamb s'accedeix a aquesta localitat des de Valncia prenent la V-21 i desprs la CV-32. A ms, s'hi pot accedir per l'antiga carretera de Barcelona N-340. 

Al ve poble de Museros hi ha parada de la lnia 3 del Metro de Valncia.


 Enllaos externs .

 Ajuntament de Massalfassar;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Colla de Dimonis de Massalfassar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31897" title="Massamagrell" nonfiltered="2742" processed="2733" dbindex="12840">

Massamagrell s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

El terme municipal de Massamagrell limita amb les localitats de Massalfassar, Museros, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol i Valncia.

 Geografia .
Est situat a la part septentrional de l'Horta de Valncia, junt a la costa, amb una platja de tan sols 100 m de longitud, queda una zona de marjal. El terreny s completament pla, menys en la zona situada a l'oest de la poblaci, en la qual s'aixequen uns turons d'uns 40 m d'altitud. El terra est constitut per dipsits quaternaris.

S'hi accedeix des de Valncia, per carretera, agafant la V-21 per enllaar amb la CV-300. Tamb compta amb una estaci de tren. (Lnia 3 de Metro) de FGV.

 Histria .
Va ser una alqueria rab que, un cop acabada la conquesta, va ser concebuda pel rei Jaume I a Sancha Prez de Aguilar al 1238, per desprs la va canviar per una altra i va donar la de Massamagrell a Snchez Vera, Pedro Eximn i Fortn Snchez.

Al 1271 es va atorgar carta-pobla, tenint el domini l'Orde de Calatrava. Al 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Raimond Bol, la seva famlia va obtindre anys desprs, al 1426, tamb els de Calatrava i onze anys ms tard la jurisdicci criminal. El marqus de Dos Aiges va ser el seu ltim senyor territorial.

Tenia 105 cases (500 habitants) al 1646, casi mig segle desprs de qu els moriscs siguessin expulsats. Al 1794, contava ja amb 230 cases (ms de 1000 habitants). Un segle ms tard, en 1897, la poblaci s'havia casi triplicat, arribant als 2852 habitants. El cens oficial de 1900 era de 2613 habitants.

 Demografia .

 Economia .
La ramaderia t certa importncia al sector porc i avcola. Tot i tenir costa, no es practica la pesca. La indstria rivalitza amb l'agricultura com a font de riquesa, i a ella es deu el fort augment de poblaci experimentat en els ltims anys.

 Administraci .

 Monuments .
Esglsia Parroquial. Est dedicada a Sant Joan Apstol. s espaiosa, claustral, amb una faana neoclssica a la que s'accedeix per les escales i el campanar quadrat.

 Festes locals .
Festes Majors. Celebra les seves festes a la Verge del Rosari, Immaculada Concepci i Sant Joan Evangelista, a finals de setembre.

 Personatges rellevants .
 Lluis Amig Ferrer (1854-1934), religis de l'orde dels caputxins, bisbe de Solsona i Sogorb.
 Francisco Javier Garca Atienza, Oate II, pilotari.
 Joaqun Lizondo Vergara, Ferreret, pilotari.
 Hctor Rodrguez Mestre, Hctor II, pilotari.
 Francesc Soro Juan, Soro III, pilotari.
 Salvador Vicente Mormeneo, Salva, pilotari.

 Esports .
La pilota valenciana est molt arrelada a Massamagrell, tant en la modalitat de galotxa per a aficionats, com en els professionals de l'escala i corda, nogensmenys hi ha el Trinquet Tio Pena.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Massamagrell;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31898" title="Meliana" nonfiltered="2743" processed="2734" dbindex="12841">


Meliana s un municipi de la comarca de l'Horta Nord, al  Pas Valenci.

 Geografia .
Un poble proper a la costa, al nord de la ciutat de Valncia, que ha crescut a la vora de l'antiga carretera de Barcelona i del "trenet" que uneix el Cap-i-Casal amb Rafelbunyol, que actualment pertany a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). El terme es allargat d'est a oest i limita al nord-est amb el terme de Foios, a l'oest amb els termes de Foios i Les Cases de Brcena (pedania al nord de Valncia), a l'est amb la mar Mediterrnia, al sud-oest amb el terme de Valncia i al sud amb els termes d'Almssera i Alboraia.

El nucli urb de Meliana es troba a l'oest del terme municipal i ocupa una superfcie de 75,70 ha. Uns altres dos nuclis urbans a tenir en compte sn: Roca (amb 9,30 ha) i Nolla (amb 4,80 ha).

 Histria .
L'nica dada arqueolgica que es coneix d'aquest terme s la troballa espordica, en les proximitats de la poblaci, d'una destral de pedra polida, de difcil classificaci cultural i cronolgica, de la qual noms es coneix la dada que amidava 12,5 cm. de llarg.

Els rabs, probables fundadors de la Meliana actual, van anomenar a aquest poble "Miliana". El rei Jaume I conquistaria aquestes terres en 1238 i del succs de la batalla de Puig va quedar memria a Meliana amb l'erecci de l'ermita de la Misericrdia, en la porta de la qual existia un retaule de rajoles, traslladat posteriorment al nou ermitori.

En 1646, gaireb mig segle desprs de l'expulsi dels moriscs, Meliana comptava amb 90 cases (uns 450 habitants). En 1794, segons Cavanilles, tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el segle XIX el creixement va ser molt considerable.

Entre 1834 i 1885 va sofrir diverses vegades la presncia de la clera.

Demografia.
Meliana hi s ara en plena expansi urbanstica pel desplegament de les unitats d'execuci del Pla Urbanstic de 1991, fet que aportar un creixement de la poblaci. 


 Economia .
Meliana ha sigut tradicionalment un poble agrcola, encara que en els darrers anys a perdut importncia donant pas a altres activitats. Els cultius predominants sn les hortalisses (crelles (patates), sndries, carxofes, cebes i tomques), xufes per a fer orxata i, en menors proporcions, el tabac i alguns fruiters. L'horta es rega amb la Squia Reial de Montcada, que es deriva en tres squies principals (braos), denominats: De la Plaa, Xinxoler i Botifarra. Existeixen aix mateix, diversos pous de reg.

A pesar de tenir costa, Meliana no s un poble de pescadors. L'activitat industrial supera en l'actualitat a l'agrcola, tant pel valor de la seva producci com per la m d'obra.

El polgon industrial de La Closa, ha perms la installaci de xicotetes i mitjanes empreses que ajuden el creixement i ocupaci de la poblaci.

L'activitat econmica es completa amb el comer, un sector consolidat i en creiximent, que ha fet d' alguns carrers de Meliana un centre comercial, i que es dinamitza des de l'Associaci de Comerciants i Professionals de Meliana (MAC). Destaquen els 100 anys de funcionament de la Cooperativa Elctrica. Poc a poc, Meliana s'ha consolidat com un poble de serveis, prxim a Valncia i ben comunicat.

Des de 1995 se celebra amb gran xit la FIMEL, Fira Comercial i Agrcola de Meliana i l'Horta Nord. La FIMEL fa de  Meliana un centre de referncia comercial de la comarca, on dona a conixer una oferta comercial completa i de qualitat.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia parroquial dels Sants Joans. Va ser construda a mitjan segle XVI segons els cnons renaixentistes. En el segle XVIII va ser recoberta amb elements xuriguerescos, destacant la srie de rajoles que recobrixen el scol.

 Palau Nolla. Tamb conegut com "Vila Ivonne" i "Palauet dels Nolla", s una mansi construda a la fi del segle XVIII com habitatge del director de la fbrica Rajoles Nolla. Ms tard la va habitar una famlia francesa, d'aqu la seva segona denominaci. Posteriorment, amb la desaparici de la fbrica de Nolla i la seva substituci per la de Gardy va ser usada de magatzem. Finalment va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana.

 Ermita de la Verge de la Misericrdia.

 Ermita del Crist de la Providncia.

 Cultura .
Tamb destacar la activitat cultural i associativa de Meliana. En l' aspecte cultural, la creaci en 1989 del IMC (Institut Municipal de Cultura) permet una oferta cultural extensa (Teatre, plstica, literatura, investigaci, msica...) que t una acceptaci comarcal important. A ms, Meliana compta amb un conservatori de msica. Hi ha un alt grau d'associacionisme al voltant de grups juvenils, les falles, las penyes taurines, els esports i entitats de tipus social com l'Agrupament Escolta Jaume I o l'ASID.

Meliana alhora s una localitat moderna i activa, mostres d'a s per exemple l'Hortanet Lan party, una event informtic pioner en la comarca.

 Festes i celebracions .
Festes Majors. Celebra les seves festes entre els dies 11 al 14 de setembre en honor a la Verge de la Misericrdia i al Crist de la Providncia. Una setmana abans se celebren les festes de Moros i cristians en la qual les comparses mores i les cristianes desfilen per alguns carrers de Meliana.

 Esports .
Amb xit en diverses modalitats, especialment la galotxa i el front, el Club de Pilota de Meliana mant viva la pilota valenciana a Meliana.

 Fills illustres .
 Toni Moll (Meliana, 1957) s un escriptor i filleg.
 Josep Rausell Sanchis (Meliana, 1229) s professor i escultor.

 Vegeu tamb .
 Hortanet;
 Alqueria de Roca;
 Club de Pilota de Meliana;
 Roca-Ciper;

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Meliana;
 Institut Municipal de Cultura;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Hortanet, LanParty celebrada a Meliana;
 Bsquet Club Meliana;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31899" title="Elisenda de Montcada" nonfiltered="2744" processed="2735" dbindex="12842">



Elisenda de Montcada i de Pins ( v 1292 - Barcelona 1364), reina consort de Catalunya-Arag (1322-1327)

 Antecedents familiars .
Era filla de Pere II de Montcada, senescal reial i bar d'Aitona, i la seva segona muller Elisenda de Pins.

 Biografia .
El 1322 va esdevenir la quarta i ltima muller del Rei Jaume II el Just, desprs de la mort de Maria de Xipre el 1319. El casament amb Elisenda convenia aleshores a les relacions del comte-rei amb la branca menor del poders clan dels Montcada. 

El 1326, Elisenda va fundar i dotar el monestir de monges clarisses de Pedralbes. Un any desprs va quedar vdua i es va retirar 37 anys en un palau inmediat al monestir de Pedralbes, on s enterrada (meitat de la tomba dna al claustre -vestida com a monja- i meitat a dins de l'esglsia de Santa Maria de Pedralbes -vestida com a reina-). 

Els anys 70 Maria Assumpta Escudero i Ribot va descobrir les restes del Palau dins del mateix monestir de Pedralbes.

Plana sobre el Casal de Barcelona;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31901" title="Museros" nonfiltered="2745" processed="2736" dbindex="12843">

Museros s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Albalat dels Sorells, Albuixec, Emperador, Massalfassar, Massamagrell, Montcada, Rafelbunyol i amb la pedana valenciana de Mauella i Tauladella (a la mateixa comarca); i amb Nquera (al Camp de Tria).  

Geografia.
El terme municipal es troba a la zona septentrional de l'Horta de Valncia, comptant amb un clima mediterrani. La seua superficie s plana amb lleugera pendent de nord-est a sud-est. Els nics accidents geogrfics es troben a la zona nordoccidental del terme en els lmits d'aquest amb els de Rafelbunyol i Nquera on es troben les llomes que alcancen uns 96 metres d'alada que sn les darreres estribacions del sistema ibric.

Histria.
Corresponents al perode de plena romanitzaci es coneixen diversos punts amb importants vestigis que poden atribuir-se a viles rstiques. Al Pla de Montalt de la partida de la Snia; a Maquives  junt al Cam Vell de la Calderona; en un montcul de la Marta, entre el Pont de la Gombalda i la masa de Bernals; en el Pinxo, prxim al ltim lloc citat, entre el Pont de la Gombalda i la Squia Reial de Montcada. Tamb s'han trobat restes de la plena romanitzaci a la bassa de Garr al nord-oest de la Marta en la caseta dels Pels, en el Xopar, en la Huitena, en la Lloma de Montalar, en el Mas del Palmiter i en la Pinada del Tort.

L'investigador Nicolau Primitiu Gmez Serrano assenyal restes de conduccions d'aigua en distints punts d'aquest terme. Els ms destacats s'apreciaven junt al Cam Vell de la Calderona.

L'origen de la actual localitat es islmic ssent conquerida la torre de Museros per Jaume I en juny de 1235, juntament amb la de Montcada. La vila fou donada a l'Orde de Sant Jaume que li va concedir carta pobla a fur de Valncia el 1279. Posteriorment, al 1553, l'Orde de Sant Jaume atorg nova carta pobla si b es reserv el castell, els forns i l'esglsia. 

Es diu dels muserencs i muserenques "Museros, pocs i punyeteros... i els que queden/venen embusteros".

 Demografia .

Economa.
La seua riquesa econmica es troba centrada en l'agricultura, ssent el principal conreu el taronger, amb ms de 700 ha de les 1200 en regadiu. Altres conreus sn les tomaques (que van ser el conreu predominant fins al 1960, amb el tradicional mercat de les tomaques), les carxofes, dacsa, cebes... L'aigua per al reg prov de la Squia de Montcada i els pous. Cal agrair la gran tasca y conscincia dels llauradors que han invertit en el regadiu localitzat a les seues parcelles, amb sistema de reg per degoteig, substituint l'antic sistema de "reg a manta".

Al sec trobem garroferes, ametlers i vinya.Compta a ms a ms amb ramaderia vacuna, porcina i granges avicoles.

La recent construcci de polgons industrials ha fet que la indstria adquirisca una gran importncia destacant els sectos de la metalrgia, l'alimentaci, magatzems de fruita i la construcci.

Administraci.

Monuments.
 Esglsia de Santa Maria o de l'Assumpci. Es claustral i s'acab al 1734. ;

 Masia de Sant Onofre. Antic convent dominic fundat en 1471, del que va ser prior Sant Llus Bertran. Desprs de la desamortitzaci va passar a mans privades.
 
 Ermita de Sant Roc. Fou construda en 1692 en estil barroc. ;

 Casa jard de Teodor Llorente. Lloc de descans del fams poeta on es guarden diversos documents de l'escriptor de la renaixena.

 Llocs d'inters .
 Squia Reial de Montcada. Construda l any 850 pels reis romans Espero i Atles, fou denominada amb aquest nom per Jaume I. Rega les terres de 28 municipis.

 Via Augusta. Antic pas entre Sagunt i Valncia, va ser reconvertida pels romans en immillorable via. El Cid, Jaume I i el mariscal Suchet se n beneficiaren per als seus plans de conquesta.

 Jaciments arqueolgics. A la partida dels Germanells, apareixen troballes arqueolgiques centenries, que ens indiquen l origen del primer establiment hum a Museros. En l actualitat, el nucli es troba uns quilmetres ms prxim al mar Mediterrani.

Festes locals.
Festes Majors en honor de Sant Roc i la Mare de Du d'Agost (15, 16 i 17 d'agost). Dia del bou (14 d'agost. Altres festes: Sant Vicent, la Purissima, Falles, Sant Antoni, 9 d'octubre. 

Accessos.
antiga carretera N-340, de Barcelona; CV 32 o carretera de la Gombalda que comunica la V21 (Valncia - Sagunt) amb l'A7 (bypass). CV300, lnia 3 del metro de Valncia.

Enllaos externs.
 Pgina web de Ajuntament de Museros;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31902" title="La Pobla de Farnals" nonfiltered="2746" processed="2737" dbindex="12844">

La Pobla de Farnals (popularment coneguda com La Creu) s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Massamagrell, el Puig i Rafelbunyol.

 Geografia .
Situat a la part septentrional de l'Horta de Valncia, a mitant cam entre la capital i Sagunt, el relleu es totalment pla i el clima mediterrani.

A la marjal abans cultivada d'arros, creix ara una vegetaci de joncs i canyes molt exuberant.

 Nuclis .
 La Pobla de Farnals;
 Platja de la Pobla;

 Histria .
T el seu origen en una antiga alqueria musulmana, Farnals, al voltant de la qual hi sorgiren dos barris, la Creu del Puig i Moratall, que va dependre d'El Puig fins 1608. Desprs de la conquesta, en 1238, Jaume I ced a Guillem d'Alcal l'alqueria. Amb l'expulsi dels moriscos, Moratall romangu despoblat.

 Demografia .

 Economia .
La poblaci, tradicionalment agrcola, ha abandonat quasi per complet aquesta activitat per a dedicar-se a la indstria, per sobretot als serveis, i ms concretament al turisme.

El terme est cultivat majoritriament amb ctrics (taronja, llima) mentre que la resta est ocupat per cultius intensius de diverses hortalisses. L'aiga de reg procedeix de la Squia Reial de Montcada.

El sector industrial ocupa quasi un miler de treballadors, repartits entre una gran empresa alimentria i altres empreses de metalrgia. A ms de petits tallers de construcci, cermica, etc.

La indstria hotelera, amb un fort carcter estacional, dona treball a unes 150 persones. El sector turstic s'ha desenvolupat de forma destacada en els darrers anys, sobretot al voltant del Port Esportiu on ha sorgit un vertader nucli urb amb fesonomia similar a la de Benidorm (edificaci vertical), per de dimensions infinitament menors. 

 Enllaos externs .

 Ajuntament de la Pobla de Farnals;
 Plana personal;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31903" title="Puol" nonfiltered="2747" processed="2738" dbindex="12845">

Puol s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb el Puig al sud, i amb Sagunt al nord (Camp de Morvedre).

 Geografia .
El terme municipal est situat en l'extrem septentrional de l'Horta de Valncia en contacte amb la Comarca del Camp de Morvedre. S'estn des d'una zona muntanyosa, passant per una franja plana, on es troba la major part del terme municipal, fins a arribar a la zona costanera. 

 Nuclis .
 Puol;
 Els Monestirs;
 Platja;
 Alfinach;

 Histria .
Jaume I don el lloc a Asalit de Gudal, qui la don a poblar a 40 cristians el 29 de novembre del 1242. El maig de 1243, aquest la torn a vendre al rei per 18.000 sous. El rei, en novembre d'aquest any, don l'alqueria i lloc de Puol, repartint una meitat al bisbe i Cabildo de Valncia i l'altra, al convent de Roncesvalles, al qual va comprar la seua part del Cabildo per 9.000 sous el 1244. El 1262 s'atorga una carta pobla per a 27 pobladors. El 1288 el bisbe de Valncia, Romuald Peset, adjudic les rendes de Puol a la casa de l'Almoina.
 
El 1317 l'arquebisbe de Valncia atorga carta pobla de Puol per a 39 pobladors i llurs successors, donant tres jovades de terres de regadiu, a ms d'hortes. A canvi els pobladors deven donar al senyor entre una setena i una onzena part dels fruits que recullen i unes gallines; tanmateix, hauran de pagar un cens, la fadiga i el lluisme. En les Corts Valencianes de Ferran II, el bra eclesistic demana l'exempci per a la Universitat de Puol del tribut de sopar, que ja l'havia concedit Jaume I, per que des del rei Mart es venia exigint. 

En les Corts de Carles I del 1537 demana franqucia de pagar maridatge i coronatge i d'altres drets reials. En les del 1522 demana es mantinga la concrdia que atorga a Puol la llibertat d'entrar la meitat de la collita del vi sense pagar sisa. En les del 1604 es torna a demanar que es mantinga la franqucia de pagar lleuda, peatge o qualsevol altre dels drets reials. A les Corts del 1626 l'esglsia demana exempci de pagar el dret d'amortitzaci i segell de dues mil lliures. 

L'esglsia parroquial, dedicada a sant Joan Baptiste, es va bastir el 1607, sobre una altra antiga del 1359. A finals del segle XVIII i principis del XIX la principal producci de Puol es basava en el cep, hi produa uns 42.000 cnters de vi, a ms de tenir cultius com ara garroferes, oli, blat, seda, tota classe de fruites i llegums. Comptava amb set almsseres, dos molins fariners, cinc forns de cuir pa.

 Demografia .

 Economia .
La seva riquesa econmica, principalment agrcola fins a 1950 s'ha vist posteriorment transformada per una srie d'indstries que s'espera augmentin davant la proximitat de la Planta Siderrgica del Port de Sagunt. Dintre de l'horta es troben en sec ametllers, oliveres, garroferes i vinyers. La vinya va anar en segles passats el principal dels seus cultius. En l'actualitat els ctrics ocupen la major part del terreny que hi ha de regadiu, el que li situa en el primer lloc dels cultius, tant per extensi com per significaci econmica. La resta de l'horta es dedica a fruiteres, hortalisses vries, tomquet, i cebes, blat de moro i patates en proporcions ms petites. Existeix ramaderia de llana, i de bov.

El sector industrial compta amb una gran planta de fabricaci d'electrodomstics i altres ms diverses que van des de les metalrgiques fins a l'exportaci de ctrics, passant per fleca, brioixeria, llunes per a cotxes, volquets per a cami, olis de motor...

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia dels Sants Joans. Construida l'any 1607 per Joan de Ribera. Aquest monument s un temple esbelt d'amplssima nau amb un magnfic altar daurat d'estil barroc amb capelles laterals. El seu exterior s caracteritza per la gran elegncia en la disposici d'elements clssics.
 La Torre Talaia es va construir al voltant del segle XIV amb la finalitat de protegir-se contra les revoltes dels moros, bandidatge i pirates que aguaitaven la pau de la poblaci camperola. Aleshores alaren aquesta torre des d'on es podia vore des de la mar fins les vessants muntanyoses que envolten la poblaci. La torre d'estil moro s de forma prismtica de base quadrangular medint les cares laterals 5,50 metres d'ample i al voltant de 10 metres d'altura la qual s de pertinena privada des de fa un segle i est considerada com la casa ms antiga del poble. Avui en dia aquesta torre est restaurada, el seu exterior de pedra, teula i rajola de fang s bona prova del conglomerat de cultures que l'anaren composant. Definitivamet s un monumento histric que Puol deu consevar com a testimoni d'esdeveniments i smbol de cultura.
 Mur del Palau Arquebisbal. Puol fou durant molts anys senyoriu de l'arquebisbat de Valncia aleshores en 1607 es va construir junt a l'esglsia actual, el Palau Arquebisbal del que avui en dia sols ens queda el vell mur de maoneria amb torretes semicirculars coronades amb teula cermica de color blau i blanc que mostra lnies barroques.
 Mol de Vent. D'poca incerta encara que alguns estudiosos el daten d'poca sarra. El Mol de Vent deix de funcionar a la primera meitat del segle passat essent una construcci d'inters histric ja que s un dels pocs molins d'aquestes caracterstiques que existeix al Pas Valenci.

 Llocs d'inters .
 Finca Municipal de La Costera. En la part oest del Nucli urb. La Finca s de 517.245 m2 de titularitat Municipal i possex un alberg juvenil amb capacitat per a 25 persones, zones de recreaci i zones repoblades amb pins i vegetaci autctona. Ha sigut declara Paratge Natural Municipal.
 Platja. S'ha obtingut la bandera blava desprs de tenir diversos anys el certificat de Qualitur de qualitat de l'aigua i oferint serveis a la comunitat turstica. Tamb s'ha creat l'oficina d'atenci al turista de Tourist info Puol. En la platja durant l'estiu s'oferixen diverses activitats ldiques i serveis, des de ludoteca, atenci sanitria, mercat ambulant, ombrelles gratutes, socorristes, aerbic, etc. Actualment la platja conta amb ms de 1000 habitants, dels quals ms de 300 sn de primera residncia o de segona en temps parcial d'almenys 5 mesos de l'any.
 Marjal dels Moros. ;

 Festes i celebracions .
 Festes Populars i Patronals. Se celebren de l'1 al 9 de setembre en honor a la Verge al Peu de la Creu. Les Festes es componen d'actes populars i actes religiosos. Comencen l'ltim diumenge d'agost amb la Romeria al Cabeol, a partir d'ac es combinen les actuacions musicals, exhibicions esportives, actes religiosos i, en general, activitats destinades que tots els pblics.
 Festa de Sant Joan. Del 22 al 24 de juny s'organitzen actes culturals, taurins, festius i centrats en la tercera edat. El de Sant Joan s el primer bou de l'any, parlem del  bou al carrer .

 Fills illustres .
 Josep Maria Ribelles i Llobat (Puol, 1932 -   1997) poeta.
 Jos Claramunt Torres "Pep Claramunt" (Puol, 1946) futbolista centrecampista del Valncia CF.
 Vicent Soriano Serra (Puol, 1953), empresari i president del Valncia CF.
Manel Alonso i Catal (Puol], 22 d'agost de 1962) escriptor, editor i periodista;
 Vegeu tamb .
 Uni Esportiva Puol;
 Squia Reial de Montcada;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Puol.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31906" title="El Puig (desambiguaci)" nonfiltered="2748" processed="2739" dbindex="12846">

Geografia:Un topnim emprat per;
Diversos cims:
el Puig de Rodony.
el Puig de Valls.
el Puig de Jorba.
el Puig entre l'Aleixar i Castellvell del Camp.
el Puig a Sant Juli de Cerdanyola.
el Puig d'Esparreguera.
el Puig de Montell i Martinet.
el Puig entre la Pobla de Crvoles i Vilanova de Prades.
el Puig a Canet d'Adri.
el Puig a Als de Balaguer.
el Puig a Vilademuls.
el Puig a Pradell de la Teixeta.
el Puig a la Riba.
el Puig a Estars.
el Puig a Montoliu de Segarra.
el Puig a Caseres.
Diversos nuclis de poblaci:
el Puig, municipi de l'Horta Nord, conegut tamb com el Puig de Santa Maria.
el Puig a Gelida.
el Puig a Cercs.
el Puig a Sant Mart Vell.
el Puig a Planoles.
Diversos edificis:
el Puig a Maanet de Cabrenys.
el Puig a Terrades.
el Puig a Rubi.
el Puig a Gai.
el Puig a Rajadell.
el Puig a Sallent.
el Puig a Sant Feliu Sasserra.
el Puig a Capolat.
el Puig a la Pobla de Lillet.
el Puig a la Vall de Bianya.
el Puig a Malla.
el Puig a Muntanyola.
el Puig a Olost.
el Puig a Roda de Ter.
el Puig a Sant Pere de Torell.
el Puig a Santa Maria de Corc.
el Puig a Taradell.
el Puig a Santa Coloma de Farners.
el Puig a Gallifa.
el Puig al masss del Montseny.
A ms de participar en el nom compost d'altres topnims:
el Puig Alt a Sant Feliu de Pallerols;
el Puig Barutell a Peralada.
el Puig Cgol a Torrelavit.
el Puig de Baga a Gisclareny.
el Puig de Baix a Olot.
el Puig de Bellver a Sant Celoni.
el Puig de la Balma a Mura.
el Puig de Mei a Vilanova de Mei.
el Puig de Rialb a la Baronia de Rialb.
el Puig de Sant Gens a Orist;
el Puig de Sant Ramon a la Bisbal d'Empord.
el Puig de Santa Maria, nom amb qu s conegut tamb el municipi del Puig, a l'Horta Nord.
el Puig d'en Boronet a Sitges.
el Puigbal a Albany.
el Puigdamunt a Olot.
el Puiggrau a Vilafant.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31907" title="Rafelbunyol" nonfiltered="2749" processed="2740" dbindex="12847">

Rafelbunyol (oficialment, de forma bilinge Rafelbunyol/Rafelbuol) s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Massamagrell, Museros, la Pobla de Farnals i el Puig (a la mateixa comarca); i amb Nquera (a la comarca del Camp de Tria).

 Geografia .
Situat en la part septentrional de l'Horta de Valncia, el seu terme t forma d'un rectangle molt allargat, de direcci nord-oest sud-est i acabant en la seva part nordoccidental en un triangle.

La squia de Montcada divideix el terme en dues parts i que creua transversalment pel nucli urb. A la seva dreta, "l'horta" prpiament dita; a la seva esquerra el sec, actualment transformat en regadiu de motor. La superfcie del terme s fonamentalment plana, elevant suaument la seva altitud des dels vint metres a la vora de la squia de Montcada, fins als seixanta, en els vessants de Els Germanells.

T un clima tpicament mediterrani, caracteritzat per una marcada estacionalitat, amb estius secs i calorosos, hiverns temperats i plujosos i estacions intermdies amb humitat constant.

 Nuclis .
 Rafelbunyol;
 Urbanitzaci Lladr;

 Histria .
Va pertnyer al Reial Patrimoni fins el 25 de maig de 1465, en qu fou venut a Mossn Jaume Darts. El 1609 era propietat d'Antonio Belvs. El 1665 es reuniren Manel Exarch de Belvs, marqus de Benavites, i els oficials municipals per a pactar uns captols amb qu governar la poblaci: fan referncia als perjuis que causen els animals en el camp, a la vigilncia del terme, prohibici de jocs, danys de les collites, cura de les squies, administraci de l'Ajuntament i d'alguns comeros (forn, carnisseria, taverna). El 1676 Carles II conced la suprema jurisdicci (civil i criminal) a canvi de 27.820 quinzets de vell. El 1775 els diputats del com i el sndic presoner estaven en plet amb el marqus de Blgida per la llibertat de vendre alguns queviures independentment de les botigues que eren propietat o regalia del senyor. 

 Demografia .

 Economia .
Emmarcat en una comarca histricament agrcola. Originriament, la major part del terme municipal, era terra de sec, llevat de una zona situada al sud-est de la poblaci, regada per les aiges de la Squia Reial de Montcada. En l'actualitat, l'explotaci de les aiges subterrnies mitjanant els tretze pous de reg existents i l'aplicaci de les tcniques de reg heretades dels rabs, ha fet que canvi la fisonomia agrria del municipi. Del cultiu de la vinya, el garrofer o l'olivera s'ha anat passant a un cultiu de ctrics, principalment taronger, i, en menor proporci, hortalisses, guanyant aix terr al sec fins a quedar redut a una porci de terreny prcticament insignificant, situada al nord del terme municipal.

A partir de 1986 s'establix en el terme municipal un nucli relativament important d'indstries. Es tracta d'una activitat industrial molt diversificada, enquadrada majoritriament dintre de la tipologia de la indstria lleugera que produx alimentaci, prefabricats de formig, txtils, productes de bellesa.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Sant Antoni.
 Casa del Canonge.

 Monuments civils .
 El Sindicat. ;
 Jaciments Arqueolgics. El dels Germanells s el de major importncia. La seva adscripci cultural s la del poblat de l'Edat del Bronze. Els materials trobats sn: dent de fal i diversos milers de comptes plans discoidals de pedra negra. Fragments de cermica. Dos ganivets, un destral plana, quatre puntes de fletxa, un punx de desecci quadrada, un pinzell, punxons d'ossos i escasses restes constructius.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni abat. Aquesta festa se celebra el cap de setmana ms prxim al 17 de gener amb els actes tradicionals: "plant" de la foguera, "crem" de la foguera, "coet" i el sopar popular. A l'endem es procedeix a la benedicci dels animals.

 Setmana Santa.

 Sants de la Pedra. El 30 de juliol se celebra la festivitat en honor als patrons del poble: els Sants de la Pedra, Sant Abd i Sant Senent;
 
 Festes patronals. Se celebren en honor dels Sants de la Pedra i Verge del Miracle iniciant-se el primer diumenge de setembre.

 Esports .
Rafelbunyol s l'nic poble de l'Horta Nord que juga a raspall, i amb xit, com es demostra a l'Autonmic al carrer.

 Fills illustres .
 Jos Bellver Gamn "Canari" (Rafelbunyol 1978), pilotari professional.
 Francisco Jos Camarasa Castellar "Paco Camarasa" (Rafelbunyol, 1967) s un ex-futbolista del Valncia CF.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Rafelbunyol;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31908" title="Rocafort" nonfiltered="2750" processed="2741" dbindex="12848">


Rocafort, tamb conegut com Rocafort de Campolivar, s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Godella i amb la ciutat de Valncia.

 Geografia .
Situat al nord-oest de la capital valenciana. El seu terme presenta una forma estreta i allargada de nord-oest a sud-est. El nucli urb divideix el terme en dues parts de relleu i utilitzaci del sl molt diferenciades. La part que segueix al nord-oest l'ocupen una srie de llomes suaus l'altura de les quals mai arriba a superar els 90, d'altitud i on els cultius de sec (garroferes, oliveres i vinya) han estat substituts per urbanitzacions de tipus de descans i estiueig. Des del nucli urb primitiu cap al sud-est el sl s completament pla i d'origen sedimentari i est ocupat per cultius de regadiu amb aigua procedent de la Squia Reial de Montcada.

El clima s mediterrani, encara que lleugerament ms fresc que en la capital provincial a causa de l'altitud dels seus pujols.

 Histria .


No hi ha documents que certifiquin que Rocafort exists com a poble abans del segle XIV. Les probes indirectes indiquen que no existia a l'poca musulmana ni a la romana (el poble no s anomenat al Llibre del Repartiment de l'antic Regne de Valncia) ni baix noms rabs ni llatins. De tota manera, encara que no hi ha proves de que Rocafort exists en eixes poques, s que es van trobar vestigis del pas de l'home pel seu territori, fins i tot de l'poca prehistrica. Es van trobar restes humans i objectes materials del eneoltic a la Cova de Rocafort (avui dia exposat al Museu de Prehistria de Valncia).

De l'poca romana, avui dia noms es va trobar un aqeducte per la partida de l'Horteta, i de l'poca musulmana noms es va trobar els restes d'una finca presumiblement d'eixa poca, per que no va ser demostrat inequvocament.

En el segle XIV pertanyia a Francesca Gamella, i ms tard a Mateu Llanol, els bns dels quals foren venuts pel rei a Pere Malet en 1341. En el segle XV, foren els seus senyors Raimon d'Almenar i els Mercader, que el veneren el 1527 a Toms Ribot. En 1610, Cristfol Muoz de Funes apareix com a senyor, i posteriorment el va succeir Joan Muoz, per a integrar-se el 1799 al patrimoni dels barons de Santa Brbara.

El nom.
El nom del poble te origen geogrfic, i s genunament valenci. Prov de la roca on la qual est assentat el nucli principal de la localitat. El motiu pel qual s Rocafort i no Rocaforta s que prov de les paraules "Roca fort" (que no Roca forta, perqu en valenci antic els adjectius no tenien versi femenina).

 Demografia .


 Economia .
La seua economia descansa en l'agricultura, la indstria i els serveis de la zona residencial. La ramaderia s escassa. La indstria conta amb diverses fbriques de pell, un taller de marbre i diversos de derivats de la fusta, aix com alguns vestigis de carcter artesanal de les seves antigues fbriques de seda i brodats.

Les seves pedreres de pedra i marbre es troben ja en perode d'extinci, encara que cap el valor histric d'haver contribut a la construcci de les Torres de Serrans i del Micalet de Valncia.

 Monuments .

 Esglsia Parroquial. Data de 1434 i va pertnyer durant molts anys als picapedrers de la Fbrica de Murs i Valls, passant desprs a les mans dels frares agustins de Valncia. El seu estil s neoclssic.

 Convent agust. Destaquen el claustre i una galeria superior tamb de 12 arcs sostinguts per pilastres.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Celebra les seves festes a la fi d'agost en honor a Sant Agust , Santa Brbara, La nostra Sra. del Rosari, Crist de la Providncia i Verge d'Agost.

 Fills illustres .
Josep Dolz i Montesinos (Rocafort, 1903) msic, compositor.
Pasqual Roig Silvestre (Rocafort, 1872   1957) va ser un cantant.
Vicent Soler i Marco (Rocafort, 1949) s un economista i poltic.

Bibliografia.
Prez i Marco, Albert: Crnica de Rocafort. Rocafort: Ajuntament de Rocafort, 1988. ISBN 84-5058306-3;
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Valncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-47-4;

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31909" title="Tavernes Blanques" nonfiltered="2751" processed="2742" dbindex="12849">

Tavernes Blanques s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Alboraia, Almssera, Bonreps i Mirambell i amb la ciutat de Valncia.

 Geografia .
Encara que oficialment dista 3 quilmetres del centre de Valncia, els nuclis urbans d'ambdues poblacions formen una conurbaci. L'nic aspecte significatiu del relleu est constitut pel barranc del Carraixet, la llera del qual discorre pel lmit nord del terme municipal. La resta del terme resulta sensiblement pla.

 Histria .
De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una referncia a la possibilitat de l'existncia d'unes tavernes en les quals es consentia la venda no noms de vi sin tamb d'aiguardents o "beguda blanca" la qual cosa va poder donar lloc a la seua denominaci. D'altra banda existix la possibilitat que aquestes tavernes estigueren pintades amb cal i el color de les mateixes condicionara la seua denominaci. Tamb es comenta la possibilitat que el nom es deguera a l'existncia en la poblaci de "blanquers" o curtidors de pell, la qual cosa tamb podria haver donat lloc a la denominaci del lloc. Finalment s'estima altra idea fonamentada en la suposici que el sl en el qual s'assentaven les primeres construccions locals anara d'un color blanquins, aquest fet juntament amb l'existncia de les tavernes tamb podria haver determinat l'origen del nom de la poblaci.

A partir del segle XV, Tavernes Blanques va constituir un senyoriu, concedit en 1445 a Bernardo Peris. N'Alfons d'Arag, posteriorment, ho va cedir en el seu testament al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba a Gandia, que va exercir el senyoriu del lloc durant ms de tres segles fins que, en 1835 l'Estat confiscara les propietats, exclaustrara als monjos i, desprs de la desamortitzaci, els senyorius s'aboliren en 1837. L'escut oficial de Tavernes Blanques, aprovat pel ministeri de la Governaci en 1951, fa referncia als Peris (tres peres en camp de gules) als pares Jernims (una cornucpia curulla) i a les armes dels Fabra (llunes menguants i estreles) a ms dels camps amb les quatre barres de la Corona d'Arag.

La denominaci oficial Tavernes Blanques va ser establida en substituci de l'anterior "Tabernes Blanques" per un decret del Consell de data 25 de gener de 1982, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana d'1 de febrer de 1982 i en el Butllet Oficial de l'Estat de 20 d'abril de 1982.

 Demografia .

 Economia .
A pesar de les originries tavernes, l'activitat econmica del municipi es va centrar en la indstria crnia. A diferncia dels pobles confrontants, caracteritzats per una activitat econmica lligada a les explotacions agrcoles i amb amplis termes municipals, Tavernes Blanques es va dedicar a l'explotaci de bestiar porc i bov, amb l'establiment de criadors de porcs (coneguts popularment com "porcateres"), escorxadors i carnisseries. L'existncia del conegut vulgarment com "filato" o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el lmit urb de la ciutat de Valncia) feia que el comer de carn fora del seu lmit resultara ms econmic. Aix, grcies a la proximitat entre ambdues poblacions, es justifiquen les activitats d'engreix de bestiar porc i bov, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorxador de Jos Marqus Cuat, van persistir fins a ser seu de marques molt conegudes en el sector, com "Oscar Mayer" i desprs "Primayor". La carnisseria de Ramn Guanter va ocupar l'edifici que desprs es va destinar a seu administrativa i segon supermercat del grup Mercadona. No en va la famlia Roig va ser propietria d'alguns criadors en Tavernes. L'activitat d'altra famlia, els Montaana, va donar lloc a l'establiment de dues indstries de refrescs les marques comercials dels quals, "El Siglo" i "EKO", van arribar a ser molt populars, encara que no tant com "La Casera" que tamb va disposar d'un centre de producci i distribuci en Tavernes: "Carbnica Valenciana, SA".

L'activitat industrial ha cessat quasi per complet en el municipi, amb l'nica excepci de "Lladr". La pressi demogrfica de la vena Valncia i l'auge del mercat immobiliari han convertit a Tavernes Blanques en un espai quasi exclusivament residencial.

 Lladr .

A pesar de l'anterior, la indstria de major projecci de les nascudes a Tavernes Blanques s l'empresa de porcellana decorativa. Encara que els germans Juan, Jos i Vicente Lladr sn originaris del ve poble d'Almssera, on van installar el seu primer taller en 1953, la seua producci industrial es va iniciar en una nau de Tavernes en 1958. Va ser all on van inaugurar la seua escola de formaci professional en 1962 i on, el 2 de novembre de 1967 es va iniciar la construcci de la seua Ciutat de la Porcellana, un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la signatura la primera fase de la qual es va inaugurar el 13 d'octubre de 1969. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors.

 Monuments .
 Monuments religiosos .


Esglsia de la Trinitat: Inaugurada en 1948 desprs dels nou anys que va romandre el poble sense lloc de culte (1939-1948). Exteriorment, destaca tamb per la seua senzillesa, realitzada amb ma cara a vista. Interiorment, el temple presenta una planta rectangular a banda i banda estan situades les imatges, que es van realitzar mentre el culte es realitzava en el Casino.
Ermita de la Mare de Du dels Desemparats: (1447). es troba situada al costat del barranc del Carraixet, el seu origen sembla datar ja des dels temps en els quals els ajusticiats en la Plaa del Mercat de Valncia (enfront de la Llotja), eren soterrats, en el cementeri dels Ajusticiats, just enfront del monument, on trobem una replaa tancada. Perqu aquests tingueren el "privilegi de ser soterrats", es va fundar la  Cofradia dels Desemparats , i amb ella l'Ermita.

 Monuments civils .


Ajuntament: La data de construcci s anterior a 1862, la primera finalitat del qual va ser les escoles i habitatges per als mestres. L'estil arquitectnic de la faana s eclctic, amb elements neoclssics, modernistes i barrocs.
Mercat: Va ser construt al voltant de 1934, desconeixent-se qui va ser l'arquitecte. L'estratgica situaci, en la mateixa carretera a Barcelona, afavoririen al comer dels productes. La seua estructura s de ferro colat tamb cridat fosa, fabricat en els alts forns, i al seu torn est cobert de fustes de manera que la seua estructura resulta ms evolupant. Desprs de la seua demolici, va tornar a ser construt en 1988, ampliant la seua superfcie, i conservant la seua fisonomia, sent l'autor del projecte l'arquitecte Vicente Casanova Carratal.
Casino "la Altruista": Es va acabar de construir a la fi de 1931, encara que els orgens de la Societat de Socors Mutus, coneguda per tots com  La Altrusta  van ser anteriors (1905). El Casino va nixer amb les aportacions dels diferents socis que formaven la  Altrusta , la seua funci, com totes les societats que van naixer a principis del segle XIX a Espanya, era la d'incrementar les relacions entre els socis, que comenaven a tindre notables inquietuds, aix com tindre un lloc per a l'oci, destacant sempre la convivncia pacfica entre els membres, sense tindre en compte ideologies poltiques, creences religioses o la posici social de cadascun dels socis. ;

Quant al seu edifici, des del punt de vista arquitectnic, es tracta d'un espai summament auster, sense ms que el prpiament necessari. La seua senzilla faana, al costat de l'Ajuntament i la esglsia, est composta per dos cossos units entre si per pilastres de ma rstic, l'inferior d'ells format per una porta central de forma ogival i dos grans arcs de mig punt en l'interior del qual s'alberguen sengles ventanals. I en el cos superior altres tres ventanals, enquadrats, de la mateixa forma que els anteriors, per arcs.

Dins de la seua histria, va servir de temple, durant nou anys, ja que l'anterior havia estat totalment devastat durant la Guerra Civil Espanyola, i per tant es van celebrar en ell batejos, noces, festes patronals i altres celebracions, fins que en 1948 va ser inaugurada l'actual esglsia.

 Festes i celebracions .
 Les festes patronals se celebren en honor de La nostra Senyora dels Desemparats i de Sant Roc. Tenen comenament el dissabte anterior al tercer diumenge del mes d'agost, amb "la Passa", trasllat de la imatge de la Verge dels Desamparats des de l'ermita del Carraixet a la parrquia de la Santssima Trinitat.

 Vegeu tamb .
 Carraixet (grup musical);

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Tavernes Blanques;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31910" title="Vinalesa" nonfiltered="2752" processed="2743" dbindex="12850">


Vinalesa s un municipi valenci que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Limita amb Alfara del Patriarca, Bonreps i Mirambell, Foios i amb Valncia.

 Geografia .
Vinalesa est edificada a l'esquerra del barranc del Carraixet i el seu casc urb forma un gran arc a travs de la carretera que va de Meliana a Montcada. El territori que ocupa s pla, amb una pendent suau de nord-est a sud-est i est situat a una altura de 21 metres.

El terme municipal t una extensi de 159 ha. En l'actualitat, 137 ha corresponen a sl rstic dedicat a l'agricultura de regadiu. El sl urb est ocupat per 22,4 ha el que suposa el 14,4% del total del terme.

El clima de Vinalesa pertany al tipus mediterrani, amb temperatures suaus a l hivern i caloroses a l estiu. Les precipitacions sn escasses donant-se pluges de forta intensitat horria a la primavera i la tardor. T una temperatura mitjana de 17,3.

 Histria .
Alqueria musulmana que fou propietat de Bertomeu Matoses, a qui li va ser confiscada a causa dels deutes que havia contret. El 1394, va comprar-la la seua vdua, Castellana, casada en segones npcies amb Pere Busquets. L'any 1472, el senyoriu era del metge Gabriel Garcia, a instncies del qual es va desmembrar la capella, que fins aleshores havia pertangut al municipi de Foios i pass a ser independent. L'esglsia actual es va acabar de construir l'any 1779. Des de l'any 1694 hi existeix la Confraria de la Mare de Du del Rosari. A finals del segle XVIII hom instal.l la important fbrica de filats Lapayesse.

 Demografia .

 Economia .
L'agricultura ha estat l'activitat histricament principal. Al segle XVIII, el francs Joseph Lapayesse construiria la que seria una de les ms importants i modernes fbriques de seda del Pas Valenci, en un context de important desenvolupament d'aquesta activitat a Valncia (Vegeu: Indstria sedera de Valncia). Destacaria per l'innovadora font d'energia en l'industria: la fora motriu de l'aigua de la Squia Reial de Montcada i per l'integraci de les dones a la plantilla de treballadors. Els propietaris foren diversos durant la seua histria: Jos Casadevn o la famlia Trenor. Tamb va patir la crisi de la seda i es va reconvertir en fbrica de jute i espart. 

La fbrica de sacs de jute Rafia Industrial S.A pren el testimoni d'aquesta histrica fbrica. Amb la recent construcci del polgon industrial s'espera desenvolupar l'activitat industrial i de terciria.

 Administraci.


 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Sant Honorat. Va ser construda en el segle XVIII en estil neoclssic amb elements barrocs. Destaca la gran faana amb front corb a l'esquerra de la qual se situa una torre amb dos cossos i una petita cpula mentre que a la seva dreta es troba el cos d'una torre inacabada.
 Ermita de Santa Brbera. T un aire senzill. La faana amb rematada de front llux el seu un petit campanar en el vrtex i una finestra quadrada sobre una boga recta. Es tracta d'una nau central nica i de carcter i s religis, amb una antiguitat entre 250 i 300 anys.

 Monuments civils .
 Antiga Fbrica de la Seda. Aquest edifici de finals del segle XVIII va ser el primer centre fabril valenci utilitzant la fora motriu de l'aigua de la Squia Reial de Montcada. Actualment s'utilitza com edifici per a diversos serveis socials de l'ajuntament.
 Escoles Velles. Estan formades per dues naus rectangulars i idntiques en estil modernista amb murs de maoneria i coberta de teula rab. Recentment s'han restaurat per a allotjar (en un futur) un Centre de Dia per a ancians.
 Alqueries. Sn un exemple de l'arquitectura tradicional. Les alqueries (o popularment "alcries") inventariades a Vinalesa, totes elles de propietat privada, sn les segents: Alqueria de Pls, Alqueria del Ser, Alqueria del Pic i Alqueria del Naso. Tenen unes caracterstiques arquitectniques comunes i estan orientades cap a llevant per a aprofitar la brisa del mar i la llum del sol. Algunes estan habitades, per majoritriament estan en estat runs.




 Llocs d'inters .
 La Devesa. Era una casa de cultiu i oci que constava d'una casa, corrals per a animals diversos, un petit jard i una horta adjunta que s'estenia aproximadament des de la plaa de l'Ermita fins a l'Anell de la Squia Reial de Montcada. En total unes 75-80 Ha. Actualment, constitux un paratge natural format per un passeig i un rea natural el smbol de la qual s el Pi de l'Anell. Actualment, els terrenys sn de propietat municipal on s'ha construit el Poliesportiu Municipal.
 Barranc de Carraixet. Separa el terme municipal de Vinalesa amb el d'Alfara del Patriarca i de Valncia. Transcorre pegat al nucli urb i ha sigut lloc d'encontre i passeig per als vinalesins. Les peridiques "barrancades" que histricament afecten el poble han alimentat diverses llegendes al voltant d'ell relacionant-lo amb miracles del patr Sant Honorat.
 El Cano. Sif per on la Squia Reial de Montcada creua el Carraixet, entre Alfara i Vinalesa. Datable entre poca romana i musulmana.

 Festes Locals .
Pel que fa a les festes o cellebracions de carcter religis, cal parlar de les Festes de Sant Honorat (patr de Vinalesa), de Santa Brbera, Verge del Pilar i Verge del Roser, que es cellebren durant la primera quinzena del mes d'octubre, quan tamb es cellebra la festivitat del 9 d'octubre, de carcter cvic. Les Festes d'octubre estn farcides d'elements religiosos com misses, processons, cants d'aurores, etc.; grans sopars populars on tot el poble es reuneix al pati del Centre Cvic, activitats culturals dedicades a la gent major, als xiquets o el concert de la Societat Renaixement Musical de Vinalesa; discombils, orquestres, ball de disfresses i altres activitats dedicades als joves. Les famoses  calderes d'arrs calds amb fesols i naps  tamb sn un element que aglutina i identifica a altres pobles de l'Horta Nord. 

 Gastronomia.
La gastronomia del municipi t una gran autenticitat. A banda, de tots els plats valencians que s elaboren, com totes les modalitats d arrs i hortalisses hi ha uns quants menjars autctons i propis de Vinalesa. 

 Calderes. s un plat amb molta tradici histrica i possiblement Vinalesa sigu el primer poble on es comenaren a fer. En els seus orgens era el menjar que es repartia per als pobres. Actualment, s ha convertit en tot un ritual. L elaboraci del plat s prou costs, ja que els cuiners comencen de bon mat a fer-les. La vesprada d abans un grup de dones, anomenades les  pelaores , es dedica a pelar totes les verdures necessries per a fer les calderes. Normalment, es solen fer quinze o setze calderes. El nom correspon a l aparell en qu es couen que, com el nom diu, s una gran caldera. El plat s anomena arrs amb fesols i naps, que sn els ingredients bsics. A ms, tamb porta crella, nap i col, penca, botifarra, carn de corder i ossos, tanda de porc i cansalada, orella, cua i morro de porc.
 Coques Cristines. s un dol tpic de Vinalesa fet a base d ametla i sucre en forma de coca.

 Personalitats destacades .
 Josep Blat i Gimeno, mestre;
 Jos Enrique Gutirrez, ciclista;
 Vicent Pardo, escriptor;
 Francesc Xavier Puchol i Ruiz, pilotari;
 Vicente Gil, nedador paralmpic.
 Honorat Ros i Pardo, membre de l'Acadmia Valenciana de la Llengua;
 Honorat Resurreccin Ros, filleg i escriptor;

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Vinalesa;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31911" title="Rom" nonfiltered="2753" processed="2744" dbindex="12851">
Per a l'acrnim ROM vegeu ROM.

El rom o canya s un licor alcohlic destillat (45-49), que s'obt de la melassa de la canya de sucre. De fet, s un subproducte de la fabricaci del sucre de canya.

Histria.
Arrib a sser un producte important de les Antilles desprs de la introducci de la canya de sucre el 1493 per Cristfor Colom. S'esmenta per primera vegada en documents que provenen de les Barbados el 1650 i hom l'anomena kill-devil (mata diables) o rumbullion (paraula de Devonshire, Anglaterra que significa 'gran tumult'. Passa a anomenar-se simplement rum el 1667.

El rom fou un factor econmic boiant als segles XVII i XVIII. Des de les Antilles sortia cap a Europa i fou emprat al trfic d'esclaus africans i al negoci de pells amb el pobles Amerindis de l'Amrica del Nord. La seva exportaci tamb es duia a terme cap a les colnies angleses americanes. Grcies a la forta demanda de seguida s'establiren destilleries a altres punts de continent, com Nova York o Nova Anglaterra al segle XVII. A partir d'ah, la zona de les Antilles es limit a exportar-ne sols la melassa. El 1763 trobem ms de 150 destilleries a Nova Anglaterra. Al voltant d'un 80% de la producci es destinava al consum dins el mateix continent americ, mentre que la resta era destinat al comer amb l'frica com a producte de bescanvi per esclaus, marfil o or.

Molt prompte es convert en el principal licor destillat als Estats Units durant els primers anys desprs de la independncia. D'ac sorgeixen noves variants, com s el blackstrap, mesclat amb melassa o el stonewall, mesclat amb sidra.

Als pasos productors es beu sense mesclar, per a la resta, generalment, es consumit mesclat amb altres begudes. Tamb s'utilitza per a preparar plats de cuina, sobretot postres i per donar sabor al tabac.

Elaboraci.

El rom s'elabora seguint un procs de fermentaci amb la melassa, que s un lquid residual que s'obt de la cristallitzaci del sucre de la canya de sucre. Tamb s'obt una melassa ms impura, sobretot al pasos que no disposen d'un indstria sucrera, que dna origen a una variant que no s'arriba a considerar rom anomenada tafi.

El sucre necessari per a la fermentaci ja es troba a la melassa, i per a que el rom conserva el sabor original a diferncia d'altres licors. Tanmateix, el que determina ms concretament el seu sabor, sobretot des del punt de vista de les diferents variants, s el mtode de destillaci, el tipus de llevat que s'empra en la fermentaci i les condicions d'envelliment.

El podem classificar en dos tipus:

Suaus i lleugers (Repblica Dominicana, Cuba i Puerto Rico): la seva producci comena el segle XIX. El procs d'envelliment triga entre 1 i 4 anys. Podem trobar dos subtipus, el d'etiqueta blanca, clar i de sabor fora suau; i el d'etiqueta daurada, amb un to mbar, ms dol i fort per l'addici de caramel.

Pesant i sabors (Jamaica, Barbados i Guaiana): sn els ms antics, obscurs i tenen molt de cos. La melassa enriquida atreu espores de llevat de l'aire que produeixen una fermentaci natural. No obstant aix, grcies a la lentitud d'aquest procs el rom pot prendre tot el sabor. A continuaci, es destilla dues vegades i durant el procs d'envelliment absorbeix substncies de la fusta dels tonells. Finalment, s'afegeix caramel per donar-li un to ms fosc.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31914" title="Ertzaintza" nonfiltered="2754" processed="2745" dbindex="12852">
L Ertzaintza s la policia integral autonmica del Pas Basc(Espanya). Va ser creada en 1982, en desplegament del Estatut d Autonomia del Pas Basc de 1979. Es denomina ertzaina a cada agent de l Ertzaintza. En l actualitat, el 90% dels agents dels 8.000 que disposa el cos en tot el Pas Basc, sn hmens. Disposa de 25 comissaries desplegades en les distintes comarques basques.

Actualment l Ertzaintza t totes les competncies en orde pblic, seguretat ciutadana, trfic i jocs i espectacles del Pas Basc. El cos depn del Departament d Interior del Govern Basc, el mandatari del qual s Javier Balza.

 Antecedents .

Els orgens de l Ertzaintza actual, com a fora policial integral basca, poden remuntar-se a les velles milcies municipals, que eren organitzacions populars al servici dels ajuntaments, creades per a satisfer la necessitat de la seguretat pblica. No obstant aix, no va ser fins al quan], deixant de costat esforos voluntaristes, s arriba a la creaci del cos com una policia professional. Va ser una resposta resolta al bandidatge, que era conseqncia de les convulsions poltiques i socials de final del segle XVIII. El context decisiu per a la seua configuraci es va donar durant la Primera Guerra Carlina, quan els Miqueletes de Biscaia i de Guipscoa i els Minyons d lava van comenar les seues activitats.

Durant la Guerra Civil, el primer Govern Basc de Jos Antonio Aguirre, assumint les seues competncies de manteniment de la pau social i l orde pblic, dissol els cossos de seguretat existents i crega una nova organitzaci policial que es cridaria Ertzaa encara que el seu primer nom va ser Policia Militar d Euzkadi. Estava formada per l Ertzaa de peu i l Ertzaa Igiletua, o secci motoritzada. El conseller de Governaci (Interior) era Telesforo Monzn i la seua seu es trobava en el palauet d Ibaigane de Bilbao (actual seu del Athletic Club de Bilbao).

La paraula Ertzaia (Atenci del poble) va ser creada per Esteban Urkiaga Lauaxeta, fams escriptor nacionalista basc afusellat pels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola.

 Acadmia de l Ertzaintza: Arkaute .
En un primer moment, en 1980 es va establir un camp provisional d entrenament per als "Berrozi", embri de l actual cos policial. Amb el pas del temps es va crear una acadmia estable en Arkaute (lava) per a les segents promocions. Sent lehendakari Carlos Garaikoetxea i conseller d Interior Luis Mara Retolaza, es va inaugurar en 1982 la seua actual seu. El seu primer director va ser, durant quatre anys, Juan Porres Azkona.

Fins a 2007, han passat per l acadmia 20 promocions d agents. Per a la 21a promoci, convocada a l abril de 2007, es van oferir 120 places, que per primera vegada s han separat en 60 places nicament per a dones i altres 60 places mixtes. La missi d esta nova promoci no s una altra que la d aconseguir la xifra dels 8.000 agents acordada entre el Departament d Interior del Govern basc i el Ministeri d Interior del Govern d Espanya en 2004.

A l estiu de 2007 una interlocutria del Tribunal Suprem ha resolt el recurs del Govern Basc sobre la presncia o no de la bandera espanyola en l exterior de l acadmia, obligant a la instituci basca a qu ondege el dit smbol sempre que s ice qualsevol bandera, havent d estar en eixe cas totes presents. Des d octubre del 2007 la bandera d Espanya est hissada en l Acadmia junt amb la ikurria i a la bandera de l Ertzaintza.

 Formaci .
En l actualitat (2007) el curs bsic t una duraci de nou mesos, en els que els futurs agents, desprs d haver superat un perode d oposici de prop d un any, aprenen les diferents disciplines que els seran tils en el seu futur laboral. Desprs d un perode mnim de 12 mesos de prctiques prestant servici actiu en els carrers, els agents sn designats funcionaris de carrera. En la 19a promoci, per exemple, per a un total de 250 places, que finalment serien ampliades a 450, es van presentar  prop de 3.000 aspirants, i desprs de superar les diferents proves de preselecci i els nou mesos d acadmia, tan sols van eixir al carrer uns 400, ja que superar el perode d oposici no significa superar l acadmia.

A pesar de tindre gran importncia, el coneixement del uscar no s requisit indispensable per a accedir al curs.

 Graus de l Ertzaintza .

 Superintendent ;
 Intendent;
 Comissari;
 Subcomissari;
 Oficial;
 Suboficial;
 Agent 1r;
 Agent;

 Divisions o grups especials de l Ertzaintza .
 Seguretat ciutadana;
 Seguretat ciutadana, operatiu;
 Seguretat ciutadana, patrulla rural;
 Unitats de trfic;
 Unitats de trfic, motorista;
 Brigada mbil, Secci de Rescat de Muntanya.
 Brigada mbil, Secci de Rescat de Busseig.
 Brigada mbil, Antiavalots;
 UDE desactivador d explosius;
 Berrozi, escortes, Intervenci i subsl;
 Unitat d helicpters, pilot  ;
 Grup operacional can;
 Grup d estupefaents;
 Grup de delictes informtics;
 Grup de protecci personal (escortes, violncia de gnere, etc.);
 Anlisi Grup d intelligncia ;
 Grup de jocs i;

Enllaos externs.

Pgina oficial de l'Ertzaina













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31916" title="Orde de Sant Joan de Jerusalem" nonfiltered="2755" processed="2746" dbindex="12853">

L'orde de Sant Joan de Jerusalem (conegut tamb com l'orde dels germans hospitalers, orde hospitalari o orde de Malta) va ser fundat amb fins benfics i purament pietosos, per convertir-se desprs en un cos armat que va adquirir gran fama per les fetes blliques en les quals va participar. 

Els orgens d'aquest orde de cavalleria es remunten a l'any 1084, quan uns mercaders de la ciutat d'Amalfi, al regne de Npols, van decidir fundar un hospital per a pelegrins al costat de l'esglsia del Sant Sepulcre de Jerusalem sota l'advocaci de Sant Joan Baptista. La proximitat d'aquest temple va fer que el nou orde rebs el nom d'Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem. 

Desprs de la conquesta de la Ciutat Santa pels croats el 1099, el primer mestre de l'orde, Gerard de Sant Genis, nascut a la Provena, que els documents citen indistintament com a fundador i prior, va decidir estendre l'obra per Palestina, Sria i Europa mateix, amb qu va esquitxar d'hospitals la ruta del pelegrinatge a Terra Santa. 

Es va adoptar la regla de Sant Agust, l'hbit negre i una creu de drap blanc amb vuit puntes, les vuit benaurances. L'orde de Sant Joan de Jerusalem es va convertir en una fora militar que va intervenir contnuament contra l'Islam. No noms aix, sin que, per la cobdcia d'alguns dels seus mestres, emprenia expedicions de conquesta per apoderar-se de terres i riqueses. 

Per la dominaci cristiana a Jerusalem va ser efmera: el sold Salad va conquistar la ciutat, per l'orde va conservar algunes fortaleses a Palestina i, juntament amb els templers, va continuar guerrejant. El 1291, el sold Melec va emprendre una gran ofensiva per fer fora definitivament els cristians. L'exrcit format pels ordes de Sant Joan de Jerusalem i el Temple va combatre ferotgement, per finalment no va quedar ms remei que embarcar cap a Xipre.

Reorganitzat l'orde, va tornar a intentar la reconquesta de Palestina i fins i tot van arribar a prendre Damasc, per van haver de reembarcar-se. 

L'orde desitjava una seu i va emprendre la conquesta de l'illa de Rodes, cosa que va aconseguir el 1310: va ser a partir d'aleshores que els hospitalers van comenar a anomenar-se Cavallers de Rodes. Com que l'orde del Temple va ser dissolt i el seu gran mestre i els principals cavallers foren executats sota l'acusaci d'heretgia, una bona part de les seves riqueses van anar a parar al de Sant Joan, que es va convertir en el ms ric i opulent.

Desprs de perdre el domini de l'illa, novament l'orde havia de buscar un lloc on establir-se. El gran mestre hospitaler es va dirigir a l'emperador Carles I per sollicitar-li que els ceds una terra on fixar-hi la residncia. L'emperador els va oferir l'illa de Malta. Es va signar la cessi el 1530 i l'orde va prendre possessi de les illes de Malta, Gozo i Trpoli. L'orde de Sant Joan de Jerusalem, que ja comenava a denominar-se com a orde de Malta, va armar galeres i no va cessar en la seva lluita contra les naus turques. Va ser una poca d'incessants combats navals. Anys desprs, l'orde de Malta va participar en la batalla de Lepant. 

Va anar transcorrent el temps i no van ser els turcs qui van expulsar els antics cavallers de Rodes de l'illa de Malta, sin els francesos, una vegada que van enderrocar la monarquia de Llus XVI i van establir la repblica. El dia 6 de juny de 1798 va ser l'ltim del poder i l'opulncia de l'orde hospitaler. Nomenat el general Bonaparte cap de l'expedici francesa a Egipte, es va presentar davant Malta, hi va desembarcar els seus soldats i es va apoderar de l'illa.

El gran mestre Ferdinand von Hompesch es va retirar a Trieste amb aquells que van voler seguir-lo; per, havent mort assassinat l'any 1801, es va proclamar protector de l'orde el papa Pius VII, que va nomenar gran mestre Bartolomeo Francesco Maria Ruspoli, el qual va establir la seva residncia a Catnia, una antiga poblaci de Siclia. 

El 1845 l'orde podia considerar-se virtualment dissolt, a mesura que en cada pas existia i s'organitzava de distinta manera. Se'n considera el successor el Sobir Orde de Malta, establert a Roma.

El seu nom complet s Sobir Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta.

A Catalunya.

A Catalunya l'orde de Sant Joan de Jerusalem va fundar i administrar nombrosos hospitals, com el de l'Espluga de Francol (des de l'edat mitjana fins a l'any 1851), entre molts d'altres.

La Comanda dels Hospitalers incloa reis i comtes en les seves files, convertint l'orde en subjecte d'importants donacions, privilegis i concessions que van suposar la base del poder poltic i econmic que va assolir l'Orde del Temple en els cent setanta-cinc anys que va durar el seu assentament a Catalunya.

La Comanda dels Hospitalers a Catalunya va passar a estar organitzada a partir de l'any 1150 sota la jurisdicci de la Castellania d'Amposta, ja que Ramon Berenguer IV els va concedir el castell d'Amposta, com a recompensa per la seva ajuda en les seves campanyes militars. El gran Mestre de l'orde a Catalunya tenia el ttol de castell d'Amposta i des del seu castell comandava l'orde a la Corona d'Arag. A partir del 1280 la seu de la castellania d'Amposta va deixar d'estar en aquesta vila, ja que el rei Pere II els va permutar el seu castell per els d'Onda i Gallur, per el gran mestre de l'orde va continuar conservant el ttol de Castell d'Amposta.

Les comandes estaven habitades per frares que podien sser cavallers, servents o sacerdots. El comanador era el cap de la comunitat de la comanda, tant en l'ordre administratiu, militar i religis, i li corresponia l'administraci dels drets i les propietats. Una part de les rendes, per, havien d'sser transferides a Orient. Els bns de les comandes podien ser materials (terres, castells i molins...), i jurdics (drets senyorials i jurisdiccionals sobre diverses poblacions).

Al contrari, l'orde del Temple va quedar en descrdit degut a l'acumulaci de riqueses, la prctica de cerimnies secretes, la prdua de possessions a Orient com Sant Joan d'Acre (1291),fins que finalment fou suprimida i les seves possessions i bns (de Catalunya, Arag i Mallorca) lliurats a l'orde de l'Hospital (a final del 1317).

D'aquesta manera l'orde dels hospitalers va aconseguir una gran concentraci de possessions que els va fer extremadament poderosos tant socialment i econmicament com polticament. La comanda, per, amb el pas del temps va anar a menys, defenent noms la jurisdicci de les cases i les terres que posseen i administrant els bns dels templers.

Vegeu tamb.
 Castellania d'Amposta;
 Priorat de Catalunya;
 Llista de castellans d'Amposta;
 Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31919" title="Ltla Dmun" nonfiltered="2756" processed="2747" dbindex="12854">


Ltla Dmun (Petita Dmun) s la ms petita (0,8 km) de les 18 illes que constitueixen les Fer-Oer. Est situada entre Suuroy i Stra Dmun. 

El ter sud de l'illa est format per penya-segats, elevant-se fins als 414m de l'Slttirnir (muntanya que culmina l'illa). Noms s'hi pot desembarcar amb molt bona mar.

Amb una important colnia d'ocells i uns 270 xais (2004), Ltla Dmun no t habitants permanents. Els propietaris del bestiar ov per, hi han installat cordes per facilitar l'escalada dels seus vessants.

L'illa apareix a la Saga Faereyinga (Saga de les illes Froe) del segle XIII com el lloc d'una batalla.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31920" title="Skype" nonfiltered="2757" processed="2748" dbindex="12855">


Skype es una xarxa de telefonia per Internet, fundada per Niklas Zennstrm i Janus Friis, els creadors de Kazaa. El codi i protocol d'Skype sn tancats i protegits, per els usuaris interessats poden descarregar gratutament l'aplicaci del lloc oficial. Els usuaris d'Skype poden parlar entre ells gratutament. L'aplicaci tamb inclou un servei anomenat SkypeOut que permet als usuaris trucar a telfons convencionals, per aquest servei no s gratut. Les tarifes oscillen entre els 0,017 i els 0,55 al minut, depenent de si les trucades sn a un telfon fix, a un mbil, o a altres pasos.
Skype s multiplataforma. Funciona sota els sistemes operatius: MS Windows 2000/XP, GNU/Linux, Mac OS X i Pocket PC, aix com tamb  a la PSP de Sony. Recentment, ofereix en alguns passos telfons mbils que, mitjanant una xarxa Wi-Fi, es conecten al sevidor de trucades, aix com tamb aparells similars als telfons convencionals que es poden utilitzar com a fixos, mantenint les tarifes de l'Skype, conectats a l'ordinador.

 Enllaos externs .
Lloc oficial;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31921" title="Bornholm" nonfiltered="2758" processed="2749" dbindex="12856">



Bornholm s una illa danesa del mar Bltic. 

Situada entre Sucia, Polnia i Alemanya (i uns 150 km a l'est de Copenhaguen), s el ms gran remanent de l'antiga sobirania danesa sobre Escnia desprs de la Pau de Roskilde.

Coneguda tamb com a Klippeen (L'illa dels penya-segats) per les seves costes abruptes, t forma de rombe amb els  costats nord i sud d'uns 30 km cada un i els est i oest de 20.

Administrativament, tota l'illa constitueix un nic municipi de 588 km i 43.040 habitants (2007). Totes les seves viles sn a la costa i tenen un port excepte Aakirkeby. Rnne s la ms gran. 

Unes petites illes anomenades Ertholmene, tamb daneses, rauen 18 km al nord-est de Bornholm.

D'antiga tradici pesquera (molt minvada per la contaminaci del Bltic) actualment el turisme n's la principal font d'ingressos.

Enllaos externs.
 Bornholms Regionskommune (Pgina oficial de l'administraci);
 Bornholms private Turistportal;
 Bornholms Turistportal;
 Velkommen til Bornholm;
 Mapa de Bornholm;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31926" title="Felip IV" nonfiltered="2760" processed="2750" dbindex="12858">


Reis d'Espanya: Felip d'Anjou, IV d'Arag i V de Castella Felip V de Castella (1683-1746);
Reis d'Espanya: Felip d'Habsburg, III d'Arag i IV de Castella Felip IV de Castella (1605-1665 );
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31929" title="Partit Nacionalista Basc" nonfiltered="2761" processed="2751" dbindex="12859">


El Partit Nacionalista Basc (en uscar: Euzko Alderdi Jeltzalea, EAJ), s un partit poltic basc fundat el 1895 per Sabino Arana.

El PNB s un partit nacionalista basc, d'ideologia demcratacristiana. Fou fundat el 1895 per Sabino Arana, per a defensar les seves tesis en pro de la raa basca, la recuperaci dels furs i la defensa de la independncia de la "confederaci basca", encara que ms tard Ramn de la Sota el va dirigir ms al conservadurisme regionalista. Originriament redut el seu radi d'acci a Biscaia, al llarg del segle XX es va estendre a tots els territoris bascs (incloses Navarra i el Pas Basc del Nord). Parallelament, a mesura que el sistema bipartidista espanyol ho permetia, es va anar fent lloc al mapa poltic basc, fins a convertir-se en la fora hegemnica, posici que mant en l'actualitat. 
Desprs d'haver suavitzat els seus plantejaments inicials, ha participat de manera decisiva en el procs autonmic basc (tant durant la Segona Repblica Espanyola com en la transici democrtica), essent el principal partit de govern en totes les experincies autonmiques d'Euskadi des de la fundaci del partit. Actualment, el partit s dirigit per Iigo Urkullu, i governa juntament amb Eusko Alkartasuna i Ezker Batua la Comunitat Autnoma Basca, amb Juan Jos Ibarretxe com a lehendakari. Ha patit dues escissions principals, els anys 50 amb ETA (grup d'extrema esquerra independentista que fa s de la lluita armada per aconseguir els seus objectius) i el 1986 amb Eusko Alkartasuna (partit independentista de tendncia esquerrana).

Els joves del PNB sn els EGI (Euzko Gaztedi Indarra).

Histria del PNB .
  
Origen.- Desprs de les guerres carlines, l abolici dels furs i l auge de la industrialitzaci que va comportar una forta immigraci i un gran canvi en poc de temps per a la societat biscana, Sabino Arana, va interpretar el nacionalisme romntic fent-se eco del corrent nacionalista europea i va fundar el PNB en 1885 amb la finalitat d aconseguir la independncia de "Euzkadi", els territoris bascos, i fundar un estat basc sobir.

Enllaos externs.
Pgina oficial del Partit Nacionalista Basc;
EGI, joves del PNB;
Sabino Arana Fundazioa;
Izaronews;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31931" title="Francesc Antich Oliver" nonfiltered="2762" processed="2752" dbindex="12860">


Francesc Antich i Oliver (Caracas,  Veneuela, 28 de novembre de 1958).
Poltic balear. Nasqu a Caracas perqu era la ciutat a la qual emigraren els seus pares. Llicenciat en dret per la Universitat de les Illes Balears, durant la seva infncia es mud al poble nadiu dels seus pares, Algaida (Mallorca), del qual fou batlle entre el 1990 i el 1995 pel PSIB-PSOE. Anteriorment, durant l'etapa del govern municipal socialista de Palma presidit per Ramon Aguil, havia estat tcnic de l'Institut Municipal de l'Habitatge. Tamb havia estat regidor del mateix municipi pel PSM, per abandon el partit perqu, segons ha dit ell en algunes ocasions, els treballadors sn primer que els interessos nacionals. s el President del Govern Balear des del 6 de juliol de 2007.

El 1995 aconsegueix un esc al Parlament Balear i al Consell Insular de Mallorca, del qual ser nombrat Conseller de medi ambient en aquesta mateixa legislatura sota el govern de Maria Antnia Munar. El 1998, desprs d'unes eleccions primries en el si del partit, s nomenat secretari general del PSIB-PSOE i prxim candidat socialista a la presidncia del Govern de les Illes Balears a les eleccions de 1999.

No aconsegueix guanyar les eleccions (de fet el PSIB-PSOE disminueix el nombre d'escons al Parlament Balear respecte a les eleccions del 1995), per aprofitant la prdua de la majoria absoluta del PP (que havia governat la Comunitat Autnoma de manera ininterrompuda des de la seva creaci el 1983), sign l'anomenat Pacte de Progrs amb PSM, EUIB, Els Verds i UM, que possibilit que compts amb la majoria necessria per a presidir el nou govern de les Illes Balears fins el 2003, any en qu el PP recuper la majoria absoluta i, per tant, el govern de la Comunitat Autnoma. Malgrat aix, el PSIB millor els seus resultats, pel que la seva imatge com a lder dels socialistes balears qued reforada. El seu govern destac per la introducci de poltiques a favor d'un creixament urbanstic i econmic sostenible i compatible amb el medi ambient (aplicaci de l'ecotaxa, foment del transport pblic i creaci del Parc Natural de Llevant), aix com de la gran descentralitzaci que dugu a terme a favor dels Consells Insulars (Llei dels Consells Insulars). Fou fortament atacat per la dreta, que l'acusava de provocar una crisi econmica introduint mesures poc afavoridores pels empresaris dedicats al sector turstic. Tampoc no va saber tenir un dileg flut amb el govern espanyol (llavors encapalat pel conservador Jos Mara Aznar), que es neg a subvencionar noves lnies de ferrocarril o de desdoblament de carreteres. Malgrat tot, el 2001 s'arrib a un acord pel transps de les competncies en sanitat a la Comunitat Autnoma, que es va fer efectiu l'1 de gener de 2002, amb els quals el sostre competencial previst a l'Estatut de 1983 qued prcticament assolit.

En el Congrs Federal del PSOE de 2000 fou un dels ms forts suports a la candidatura de Jos Luis Rodrguez Zapatero a la secretaria general del partit. Un cop Zapatero sort elegit, Francesc Antich pass a formar part de l'executiva federal.

El 2004 encapal la candidatura del PSIB-PSOE a les eleccions a Corts del 14 de mar, com a persona de confiana i consens entre totes les famlies del socialisme, de les quals el partit empat a diputats amb el Partit Popular i sort elegit diputat al Congrs dels diputats per les Illes Balears.

Va ser candidat a les eleccions de 2007 i la seva llista augment un esc al Parlament. La prdua de la majoria absoluta del PP propici les negociacions amb UM i el Bloc que el portaren a ser investit al capdavant del govern.

Actualment, s el President de les Illes Balears.

Enllaos externs.
 Fitxa al Congrs dels Diputats;
 Web oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31933" title="PNB (desambiguaci)" nonfiltered="2763" processed="2753" dbindex="12861">

Poltica: PNB sn les sigles del Partit Nacionalista Basc;
Economia: PNB s l'acrnim de Producte Nacional Brut ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31936" title="Calot" nonfiltered="2764" processed="2754" dbindex="12862">



Els calots sn una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i ms suaus, que es fan grillar calant-les a mida que creixen.

Sobre l'origen del calot hi ha diverses versions per la ms coneguda s la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX, la invenci d'aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.

De llavors en el consum dels calots o calotada ha esdevingut una festa gastronmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i mar, es couen amb llenya provinent de sarments o rodals de vinya i es consumeixen acompanyats d'una salsa tpica, l' anomenada salvitxada, o b amb romesco.

No fou fins mitjans del segle passat que el calot va donar-se a conixer fora de l'Alt Camp, especialment per la divulgaci feta per la colla artstica i humorstica l'Olla. 
La festa del calot de Valls, que se celebra el darrer diumenge del mes de gener, va cumplir 100 anys l'any 1996. Tres sn els concursos que hi tenen lloc: el concurs de cultivadors de calots, el concurs de salsa de la 'calotada' i el concurs de menjadors de calots. 

Els calots de Valls estan registrats com una Indicaci Geogrfica Protegida de la Uni Europea.

Propietats alimentries.
La ceba en general s una planta amb contingut de vitamines i minerals molt ampli. Se li atribueixen propietats tonificants, dirtiques, digestives i afrodisaques. En el cas del calot s'ha comprovat que t un contingut interessant en compostos anticancergens.
El dimetre del calot pot arribar a fer entre 1,7 i 2,5 centmetres i la cama blanca entre 15 i 25 centmetres.

Mtode de cultiu.
El procs de cultiu d'aquest producte t dues fases diferenciades. La primera fase s l'obtenci del bulb que es fa a partir de la sembra de llavor a finals d'any, es trasplanten les cebetes a principis de primavera i s'arrenca el bulb a l'estiu.

La segona fase s la obtenci del calot a partir de les cebes. La plantaci de les cebes es realitza durant la segona quinzena del mes de setembre. Abans de plantar-la cal tallar-li la part superior per aconseguir que els calots creixin ms espaiats. A mesura que els brots de la ceba van sortint es van calant, aix vol dir colgar el brot amb substrat per tal que quedi ms blanquejat.

El cultiu del calot s tpic del Camp de Tarragona, properes al mar i amb un hivern suau. Malgrat aix, el calot tamb es pot cultivar en zones d'interior on les glaades no siguin massa permanents. En aquests casos, per, la collita del calot s'endarrerir unes setmanes respecte a les zones de clima ms suau.

Els calots es degusten normalment en una calotada: cuits al foc i sucats en salsa de calots.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31937" title="Calotada" nonfiltered="2765" processed="2755" dbindex="12863">

La calotada s la manera ms tradicional de menjar els calots, amb fortes connotacions de festa i trobada. A Valls, la ciutat d'on s originria la calotada se celebra a finals de gener, des de l'any 1982 la calotada popular de ms renom. Les calotades se solen fer des de finals de l'hivern fins al mar o principis d'abril, segons la temporada. 

El primer plat del men tpic de calotada sn els calots (normalment entre 10 i 20 per persona), servits en teules per mantenir-ne la temperatura, amb la salsa tpica que els acompanya, la salvitxada. Desprs se sol menjar carn a la brasa amb torrades, acompanyada de vi negre o cava.

Com que els calots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, s habitual posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba.

 Histria .
Tot i que a Valls i comarca la calotada se celebra des de principis del segle XX, aquest pat va comenar a popularitzar-se a partir de mitjans del segle passat. Aix, amb el pas dels anys, la calotada ha esdevingut una menja tpica de la comarca de l'Alt Camp i s'ha ests tamb a les comarques venes (Tarragons, Baix Camp, Conca de Barber i Peneds).

L'origen d'aquest pat es creu que est a la poblaci de Valls. A finals del segle XIX un pags d'aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer crixer la ceba blanca: es plantava de forma que noms queds mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acci, que es coneix com a calar, s la que dna nom al calot.

 Preparaci .
Abans de coure els calots, se'ls escurcen les fulles ms llargues i se'ls talla un tros d'arrel. A continuaci, i sense rentar-los ni treure'ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva, tradicionalment de sarments de ceps. Una vegada cuits s'emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d'estovar-se i mantinguin la calor. S'acostumen a servir encara embolicats i posats sobre una teula. 

Enllaos externs.
Ajuntament de Valls - Gran Festa de la Calotada;
Tota la informaci sobre els Calots i la Calotada;
Recepta de la Calotada;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31940" title="Carmona" nonfiltered="2766" processed="2756" dbindex="12864">


Carmona s una ciutat de la provncia de Sevilla, (Andalusia, Espanya), tot i que existeixen altres poblacions denominades Carmona a Cantbria, Mrcia i La Corunya.

Actualment t una poblaci de 27.578 habitants. El seu terme t una extensi de 924,50 km2. La seva economia es basa principalment en l'agricultura, tot i que des de fa uns anys est explotant el seu immens llegat histric i cultural per potenciar el turisme, tant nacional com internacional. Actualment est en procs de convertir-se en Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Est situada a 30 km. de Sevilla, sobre la darrera cota d'importncia de Los Alcores a 235 m. d'altitud, dominant la dilatada Vega del riu Corbones.
 
Carmona s una de les ciutats amb ms histria de la provncia. Les seves diferents denominacions demostren la importncia de la ciutat a travs dels temps. El seu nom s d'arrel semita KAR que significa ciutat i s'explica per la seva ms que probable fundaci fencia.  Els romans la denominaren CARMO, i els rabs QARMUNA.

La fertilitat de la zona i la fcil defensa del tur sobre el que se situa la ciutat, va fer de Carmona un nucli de poblaci important al llarg de tots els temps.

Els seus orgens es remunten al neoltic, perode del que s'han trobat rics jaciments arqueolgics als seus voltants.

Posteriorment, va tenir una participaci molt activa a la Segona Guerra Pnica (218-202 aC), va ser intensament romanitzada, arribant a tenir el privilegi d'encunyar moneda.

Per Carmona passava la Via Augusta, utilitzada i coneguda durant l'edat mitjana amb el nom d'El Arrecife, i de la que es conserven algunes restes i un pont. La ciutat actual reprodueix, amb algunes variants, l'organitzaci urbanstica romana. Va ser aquest perode el ms brillant de la histria de Carmona, conservant innumerables mostres arqueolgiques. Les dues portes principals del recinte emmurallat (les de Sevilla i Crdova) sn romanes.

Carmona va conservar la seva importncia durant l'poca musulmana. Fins i tot va arribar a ser, durant els primers regnes de Taifa, capital d'un d'ells. El 1247 es va rendir a Fernando III el Sant, que la va repoblar i dotar de Fur propi. El propi Rei la va descriure: Sicut Lucifer lucet in Aurora, sic in Wandalia Carmona (Aix com l'estel brilla a l'aurora, a Andalusia brilla Carmona), dita que encara perdura al seu escut municipal. El seu fill, Alfons X el Savi, va realitzar la delimitaci del seu terme municipal.

Durant el regnat de Pere el Cruel, Carmona va ser objecte de predilecci reial. Va engrandir i convertir en residncia reial el seu Alczar de la Porta de Marchena. En aquestes dependncies es van refugiar els seus fills, desprs de la mort violenta del rei a Montiel.

Durant els regnats de Joan II i Enric IV, Carmona va ser escenari de les rivalitats de les cases nobiliries dels Ponce de Len i els Guzmn.

La participaci de Carmona a la guerra de Granada va ser molt notable, com es pot comprovar a l'abundant documentaci conservada a l'Arxiu Municipal.

L'any 1630 Felip IV va atorgar a Carmona el ttol de ciutat. El 1869 va ser posada a prova en un dels primers intents d'implantaci de la Repblica Federal.

Monuments.

 Puerta de Sevilla del segle IX aC Conjunt histric format per una part de la muralla i un alcsser.
 Puerta de Crdoba del segle I.
 Necrpolis, descoberta en 1.868. Conjunt funerari dels segles I aC - IV dC format per diversos centenars de cambres sepulcrals, excavades a la roca. Es conserven restes de la decoraci mural de les parets.
 Plaa de San Fernando, amb edificis del segle XVI entre els que destaca una casa d'estil mudjar decorada amb rajoles i l'antic ajuntament.
 Diverses edificacions d'estil mudjar dels segles XV i XVII.
 Edificacions d'estil Neoclssic: antiga Cilla del Cabildo, de 1.790, i la Plaza de Abastos, de 1.842.
 Esglsia de San Felipe del segle XIV d'estil mudjar, artesanat, frontal rajoles del XVI i un retaule major del XVIII.
 Esglsia de San Pedro del segle XV d'estil barroc.
 Esglsia Prioral de Santa Mara del segle XV d'estil gtic, capelles i orfebreria;
 Convent de Santa Clara del segle XV d'estil mudjar;
 Convent de Concepcin del segle XVI;
 Hospital de la Caridad del segle XVI, sala capitular, d'estil mudjar.
 Convent de las Descalzas del segle XVIII.
 Alcazar de la Puerta de Sevilla d'origen Cartagins.
 Restes de la muralla, principalment d'origen rom, per amb modificacions medievals, islmiques i cristianes.
 Alczar de Arriba, d'origen almohade, tot i que ha patit nombroses reformes al llarg de la histria efectuades per Pere I el Cruel, els Reis Catlics, i les del segle XVII. Actualment alberga el Parador de Turisme Alcazar del Rey Don Pedro.

Enllaos externs.

Pgina oficial de l'Ajuntament de Carmona. ;
Turista virtual de Carmona. ;
Carmona, hacia el Patrimonio Mundial. ;
Informaci estadstica de Carmona del Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andaluca ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31944" title="API" nonfiltered="2767" processed="2757" dbindex="12865">

Una Interfcie de Programaci d'Aplicacions (Application Programming Interface, API), s un conjunt de declaracions que defineix el contracte d'un component informtic amb qui far s dels seus serveis.

Al moment de construir un sistema informtic o llibreria de programaci, per donar suport a les invocacions a serveis fetes per un altre programa, cal oferir una API, tant als programes externs (que podran usar els serveis oferts), com al programador (que disposa del manual indispensable per poder treure el mxim suc del component que ha adquirit).

Sovint, una API s una part del Kit de Desenvolupament d'una Aplicaci (SDK).

L'API en si mateixa s abstracta en tant que especifica una interfcie i no est lligada als detalls de la implementaci. Quan un programari proveeix la funcionalitat descrita per una API, llavors diem que s una implementaci de l'API. 

En aquesta abstracci apareixen la llista de variables pbliques, funcions i procediments (o mtodes, si parlem de programaci orientada a objectes), que el component informtic ofereix.

Les APIs sn diferents de les interfcies binries d'aplicaci, en qu les APIs estan especificades en termes de Llenguatge de programaci que pot ser compilat quan es construeix l'aplicaci, en lloc de ser una descripci explcita de baix nivell de com es distribueixen les dades en memria.

Alguns exemples d'APIs conegudes sn:

 Single Unix Specification;
 API de Windows;
 API de Java;

El terme API pot ser usat segons dos significats relacionats:
 Una interfcie coherent, consistent en diverses classes o diversos conjunts de funcions o procediments relacionats;
 Un simple punt d'entrada, com ara un mtode, funci o procediment.

Models de disseny.
Hi ha diversos models de disseny per APIs. Les interfcies que persegueixen la mxima velocitat d'execuci  sovint consisteixen en un conjunt de funcions, procediments, variables i estructures de dades. Tanmateix, tamb hi ha d'altres models - com ara l'intrpret usat per avaluar expressions en ECMAScript/JavaScript o a la capa d'abstracci- que allibera el programador de la necessitat de conixer com es relacionen els nivells ms baixos d'abstracci amb les funcions de l'API. Aix possibilita el redisseny o millora de les funcions de l'API sense afectar el codi que n'usa els serveis.

Algunes APIs, com ara les estndards d'un sistema operatiu, estan implementades com llibreries de codi a part que es distribueixen juntament amb el sistema operatiu. D'altres requereixen distribudores de software per poder integrar la funcionalitat de l'API directament a l'aplicaci. Aix afegeix una nova distinci als exemples dalt esmentats. L'API de Windows ve amb el sistema operatiu, perqu qualsevol la pugui usar. El software pels sistemes incrustats, com pugui ser una consola de videojoc, cau generalment a la categoria d'aplicaci-integrada, en lloc de la d'aplicaci que ofereix serveis. Mentre un document oficial de l'API de la PlayStation pot ser interessant de llegir, s poc til sense la seva corresponent implementaci, com a llibreria o kit de desenvolupament de l'aplicaci

Una API sobre la que no es carreguen drets d'autor per l'accs i l's, s anomenada "oberta". I tot i que sovint les APIs sn provedes amb "implementacions de referncia" autoritzades (com fa el Windows de Microsoft per l'API del Win32), poden aparixer implementacions alternatives. Per exemple, la major part de l'API de Win32 pot ser proveda sota un sistema UNIX usant un software anomenat Wine.

Als pasos amb patents de software, s legalment recomanable analitzar implementacions de l'API per produir-ne una de compatible. A aquesta tcnica l'anomenem enginyeria inversa orientada a la interoperabilitat. Encara aix, la situaci legal continua sent sovint ambgua, aix que cal tenir cura i comptar amb assessorament legal, abans de tirar endavant aquesta tcnica. Per exemple, mentre que les APIs no tenen un status legal clar, podrien incloure patents que no haurien de ser usades fins que, i si,   qui atresora la patent dna el seu perms. Als pasos on no s'atorguen patents de software, l'nica protecci que pot ser aplicada a una API, s la del copyright.  

Poltiques de llanament.
Dues lnies generals sobre les poltiques de publicaci d'una API.

 Algunes empreses protegeixen la informaci sobre les seves APIs del pblic general. Per exemple, Sony va posar noms a disposici dels desenvolupadors certificats de PlayStation, l'API de PlayStation 2. Aix va capacitar PlayStation per controlar qui programava jocs de PlayStation 2. Aix aportava inherentment la capacitat d'exercir un control de qualitat, aix com tamb la possibilitat de recollir beneficis per les llicncies.
 Algunes empreses fan que les seves APIs siguin lliurement disponibles. Per exemple, Microsoft fa pbliques la majoria de les seves APIs, de manera que el software que basat en aquestes APIs podr crrer sobre plataformes  Windows.

Alguns exemples d'APIs.
 La  interfcie de crida a la BIOS del PC;
 Single UNIX Specification (SUS);
 API de Microsoft Win32;
 Java Platform, Enterprise Edition APIs;
 ASPI per SCSI d'interconnexi de dispositius;
 Carbon i Cocoa pel OS de Macintosh ;
 API multiplataforma d'OpenGL ;
 DirectX per Microsoft Windows;
 Simple DirectMedia Layer (SDL);
 API de Google Maps;

Referncies.


Vegeu tamb.
 Interfcie binria d'aplicaci (ABI);
 Definicions d'Interfcie de Servei Obert (OSID);
 Plugin;
 Document Object Model;
 Serveis Web;
 Mashup (aplicaci web hbrida);

Enllaos externs.
 Com dissenyar una bona API i per qu importa -PDF en angls;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31945" title="Agncia d'Investigacions de Projectes Avanats de Defensa" nonfiltered="2768" processed="2758" dbindex="12866">
L'ARPA (en angls, Advanced Research Projects Agency) s una Agncia de Projectes d'Investigaci Avanats. Fou creada pel Departament de defensa dels Estats Units el 1958. El projecte ms conegut desenvolupat per aquesta agncia fou ARPANET, precursora de l'actual Internet.

Histria.
 1962 .
El mn va estar al caire d'una guerra nuclear entre la Uni Sovitica i els Estats Units, fet que es va denominar "la Crisi dels mssils de Cuba". A causa d'aix, una de les preocupacions de l'exrcit dels Estats Units eren aconseguir que les comunicacions fossin ms segures en cas d'un eventual atac militar amb armes nuclears. Com a soluci va entrar en consideraci noms el procs de dades en forma electrnica. Les mateixes dades s'haurien de disposar en diferents computadors allunyats uns dels altres. Tots els computadors entrellaats haurien de poder enviar-se en un perode curt de temps l'estat actual de les dades noves o modificades i, a ms, haurien de poder comunicar-se entre tots de diverses maneres. L'esmentada xarxa tamb hauria de funcionar si un o ms computadors fossin destruts per un atac de l'enemic.

En Joseph Carl Robnett Licklider va escriure un assaig sobre el concepte de Xarxa Intergalctica, on tot el mn estava interconnectat per accedir a programes i dades des de qualsevol lloc del planeta. L'Octubre d'aquell any, Lickider va ser el primer director de l'ARPA (Advanced Research Projects Agency), o Agncia de Projectes d'Investigaci Avanada, una organitzaci cientfica creada el 1958 com a contestaci a la posada en rbita per part dels russos del primer satllit conegut com Sputnik.

 1966 .
L'organitzaci cientfica ARPA es va decidir a connectar els seus propis ordinadors a la xarxa proposada per Baran, prenent novament la idea de la xarxa descentralitzada. A finals de 1969 els primers quatre computadors ja estaven connectats a la xarxa ARPA, i tres anys ms tard ja n'eren 40. En aquells temps era, tanmateix, la xarxa prpia d'ARPA. En els anys segents la xarxa va ser anomenada ARPANET (xarxa ARPA), i el seu s era purament militar.

 1969 .
L'organitzaci ARPA juntament amb la companyia Rand Corporation van desenvolupar una xarxa sense nodes centrals basada en commutaci de paquets tal com havia proposat Paul Baran. La informaci es dividia en paquets i cada paquet contenia la direcci d'origen, la de destinaci, el nombre de seqncia i una certa informaci. Els paquets en arribar a la destinaci s'organitzaven segons el nombre de seqncia i s'ajuntaven per donar lloc a la informaci. En viatjar paquets per la xarxa, era ms difcil perdre dades ja que, si un paquet concret no arribava a la destinaci o arribava defectus, el computador que havia de rebre la informaci noms havia de sollicitar al computador emissor el paquet que li faltava. El protocol de comunicacions es va anomenar NCP. Aquesta xarxa tamb va incloure un gran nivell de redundncia (repetici) per fer-la ms fiable.

ARPANET va connectar els ordinadors centrals via ordinadors de passarella petits, o "routers", coneguts com Interface Message Processors (IMPs). L'1 de setembre de 1969 el primer IMP va arribar a UCLA. Un mes desprs el segon va ser installat en Stanford. Desprs en UC Santa Barbara i desprs en la Universitat d'Utah.

 1973 .
ARPA canvia el seu nom per DARPA, inicia un programa per investigar tcniques i tecnologies per interconnectar xarxes de tipus diferents i es llancen dues noves xarxes: ALOHAnet, connectant set computadors a quatre illes, i SATNET, una xarxa connectada via satllit, enllaant dues nacions: Noruega i Anglaterra.

Lawrence Roberts es proposa interconnectar a DARPA amb altres xarxes, PRNET i SATNET, amb diferents interfcies, mides de paquets, retolats, convencions i velocitats de transmissi.

 1979 .
ARPA crea la primera comissi de control de la configuraci d'Internet. El 1981 s'acaba de definir el protocol TCP/IP (Transfer Control Protocol / Internet Protocol) i ARPANET l'adopta com a estndard el 1982, substituint NCP. Sn les primeres referncies a Internet, com "una srie de xarxes connectades entre si, especficament aquelles que utilitzen el protocol TCP/IP". Internet s l'abreviatura d'Interconnected Networks, s a dir, Xarxes interconnectades, o xarxa de xarxes.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31946" title="Active Server Pages" nonfiltered="2769" processed="2759" dbindex="12867">
L'ASP (en angls, Active Server Pages) s una tecnologia propietat de Microsoft que permet crear planes web amb contingut dinmic des del servidor i que es desenvolup amb el propsit de substituir la tecnologia CGI ja obsoleta. Encara que la major part d'aquest tipus de planes s'han programat amb Visual Basic Script, tamb es poden utilitzar altres llenguatges de programaci com el JScript. 

La tecnologia ASP, s molt semblant quant a nivell tecnolgic, al llenguatge PHP, per aquest ltim t l'avantatge que s programari lliure. A principis de la dcada del 2000,  Microsoft, va presentar l'evoluci de la tecnologia ASP, l'ASP.NET un llenguatge de programaci totalment orientat a objectes.


 Exemples de codi .


<%
' Totes les lnies que comencen amb un apstrof sn comentaris que s'ignoren

Response.Write("Viquipdia") ' Aquest codi escriu escriu "Viquipdia" al navegador.

%>



<% 
' Exemple d'una clusula condicional
Dim X     ' Amb Dim estem dimensionat la variable X abans d'usar-la

X = 1     ' Assignem un valor a la variable X

If X = 1 Then
%>

X t un valor d'1

<% Else %>

X no t un valor d'1

<% End If %>




   
   

<%
' Dimensionem una variable i li assignem el valor del camp "Nom" del formulari
Dim strNom
strNom = request.querystring("Nom")

If strNom <> "" Then ' Si la variable "strNom" cont qualsevol text, llavors:

   ' S'escriu un text que depen del valor entrat al formulari

   Response.write "Benvingut a la Viquipdia " & strNom

End If
%>








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31948" title="BMP" nonfiltered="2770" processed="2760" dbindex="12868">
L'anomenat BMP (en angls, Bit-map) s un tipus d'arxiu per a grfics basat en el mapa de bits. Es l'estndar dels sistemes operatius de Microsoft. Cada pxel t associat un nombre determinat de bits per a representar el color que cont. De fet, en funci d'a, podem distingir diversos formats: blanc i negre (1 bit), 16 colors (4 bits), 256 colors (8 bits), 16 milions de colors (24 bits), etc.


L'estructura interna dels fitxers BMP es la segent:

 Capalera de l'arxiu;
 Capalera d'informaci;
 Paleta de colors (noms per als arxius de 8 bits);
 Dades;

Encara que aquest format permet la compressi no se sol usar ja que hi ha altres tipus de fitxers grfics que permeten una relaci qualitat/compressi molt millor (veure per exemple JPG). 

El principal avantatge d'aquest tipus de fitxers s que la seva crrega i lectura s extremadament rpida. Si a aix se li sumen que es capa d'aconseguir una profunditat de color de 24 bits (aproximadament 16,7 milions de colors) s fcil d'explicar el seu xit en el mn del ordinadors personals.

L'nic problema d'aquest format s el fet de no apareixer habitualment en la seva versi comprimida, i per tant, la seva mida el fa inviable per al seu s en entorns com per exemple Internet, on la mida de les imatges s fonamental.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31955" title="Multiplataforma" nonfiltered="2771" processed="2761" dbindex="12869">
Multiplataforma s un terme informtic que s'utilitza per definir al programari, ja sigui un sistema operatiu, llenguatge de programaci, programa, etc.. que pot sser executat en diverses plataformes. Una aplicaci multi-plataforma pot executar-se en totes les plataformes ms comunes o simplement en ms d'una.

Per exemple una aplicaci multi-plataforma seria capa d'executar-se a Windows, Linux i Mac OS X, ja sigui en un PowerPC o un X86.

Alguns exemples de programes multiplataforma sn: OpenOffice, Mozilla Firefox, GIMP, Plucker, Skype.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31956" title="Intel" nonfiltered="2772" processed="2762" dbindex="12870">
Intel s una empresa multinacional fundada per Andrew Moore i Robert Noyce el 1968, que fabrica microprocessadors, circuits integrats especialitzats i altres dispositius electrnics.

Andrew Moore y Robert Noyce volien anomenar a l'empresa 'Moore Noyce', per no sonava gaire b per a una empresa de components electrnics,   Moore Noyce s'assembla fonticament a 'More Noise': ms soroll on 'soroll' en l'electrnica significa interferncies no desitjades (parasitries)   i decidiren agafar les sigles de 'Integrated Electronics' (Electrnica Integrada). Aquest nom estava registrat per una cadena hotelera, i hagueren de comprar els drets per a poder utilitzar-lo.

La companyia comen com a fabricant de memries abans de donar el gran salt cap als microprocessadors. El primer microprocessador dIntel fou creat el 1971 per facilitar el disseny d'una calculadora. En comptes d'haver de dissenyar diferents circuits integrats per cada part de la calculadora, en dissenyaren un que segons un programa emmagatzemat a la memria feia unes accions o unes altres (un microprocessador). Avui en dia es continua debatent sobre l'autoria del primer microprocessador. Alguns diuen que fou Intel i altres que fou Texas Instruments.

Durant els anys 80, Intel fou la responsable de moltes de les innovacions tecnolgiques, incloent-hi el bus PCI i el bus USB.

Intel domina el mercat dels microprocessadors x86. Actualment, l'nic competidor important dIntel en el mercat dels microprocessadors x86 s Advanced Micro Devices AMD, empresa amb la qual Intel arrib a un acord per tal de compartir tecnologia: cada soci podia utilitzar les innovacions tecnolgiques patentades per l'altre sense que aix represents cap cost. 

Els principals productes de Intel han estat, fins el moment:
 Intel 8085;
 Intel 8086 : processador el conjunt d'instruccions del qual es va convertir en l'estndard actual.
 Intel 286, 386 i 486: els models d'ordinadors personals ms extesos;
 Pentium, Pentium MMX i Pentium Pro: el mrketing arriba a la informtica de consum;
 Pentium II, Pentium III i Pentium 4: lluita aferrissada amb AMD;
 Celeron: primers processadors de baix cost;
 Xeon i Itanium: processadors especfics per a servidors;
 Core duo i Core 2 duo: l'entrada de l'usuari domstic al mn del multiprocs (Multi core) ;


Actualment, Intel destaca per l'arquitectura  Core 2, amb el processador de quatre nuclis Core 2 Quad, comercialitzat a partir del novembre de 2006.

Enllaos externs.
Intel;
Intel Technology;
Histria d'Intel;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31958" title="Ruby" nonfiltered="2773" processed="2763" dbindex="12871">


El llenguatge de programaci Ruby va ser creat per Yukihiro "Matz" Matsumoto l'any 1993. s un llenguatge de guions totalment orientat a objectes. Est molt orientat al tractament de fitxers i per manteniment del sistema. s simple, extensible i portable.

ltimament se n'est parlant molt grcies al projecte Ruby on Rails.

 Programa d'exemple .
Programa que escriu Hola mn per la sortida estndard.

   print "Hola mn!"

 Tot sn Objectes .
A Ruby tot sn objects i per tant tot t mtodes, aquesta caracterstica fa molt elegant el llenguatge.
Un exemple d'aix:

   1.upto(10) 

Obtenim:
        v
       vi
       viq
      viqu
      viqui
     viquip
     viquipe
    viquiped
    viquipedi
   viquipedia

Enllaos externs.
Ruby Adrea principal de Ruby.
Ruby central Recursos sobre Ruby en Angls.
Rubies Comunitat hispana d'usuaris de Ruby.
Programming Ruby,  David Thomas y Andrew Hunt. Llibre publicat sota la llicencia Open Publication License v1.0.
Ruby on Rails ens facilitat la creaci de productes web en Ruby, creat per David Heinemeier Hansson.
Full Ruby on Rails Tutorial - A complete beginners intro to Ruby on Rails;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31959" title="Cho Oyu" nonfiltered="2774" processed="2764" dbindex="12872">
  

El Cho Oyu s la sisena muntanya ms alta del mn. Est situada a l'Himlaia, uns 20 km a l'oest de l'Everest. Cho Oyu significa Deessa Turquesa en tibet.

El Cho Oyu fou escalat per primera vegada el 19 d'octubre de 1954 per part de Herbert Tichy, Joseph Joechler i el xerpa Pasang Dawa Lama, formant part d'una expedici austraca. El primer intent de pujar el Cho Oyu fou el 1952 per part d'una expedici dirigida per l'angls Eric Shipton, per es van haver de fer enrere a ms de 6.650m.

Pocs kilmetres a l'oest del Cho Oyu es troba el Nangpa La (5.716m), un pas gelat que serveix  de ruta comercial entre el Tibet i la zona del Khumbu. Grcies a la proximitat del Cho Oyu amb aquest pas els escaladors consideren el Cho Oyu com el vuitmil ms fcil de pujar. 

El Cho Oyu fou el cinqu vuitmil en ser escalat, desprs de l'Annapurna (juny de 1950), Everest (maig de 1953), Nanga Parbat (juliol de 1953) i K2 (juliol de 1954).

Primera ascensi.

Aquesta muntanya havia passat inadvertida i fins el 1952 no se'n far el primer reconeixement de la cara nord-oest. Edmund Hillary, Eric Shimpton i W. Lowe arribaren a 6.800 m.

El 19 d'octubre de 1954 Joseph Joechler, Pasang Dawa Lama i Herbert Tichy van aconseguir la primera ascensi per l'aresta i la cara oest. Formaven part d'una petita expedici austraca. Aconseguiren fer el cim a les tres de la tarda, desprs d'haver pujat 1.220 metres de desnivell des del camp IV, d'on havien marxat a les 6 del mat. Era la primera ascensi d'un vuit mil un cop finalitzat el mons i la primera realitzada per una expedici tan petita.

Altres ascensions.

1958 - Una expedici ndia realitza la segona ascensi. El xerpa Pasang Dawa Lama Arriba al cim per segona vegada. Primer mort al Cho Oyu. ;
1959 - Quatre persones moren a causa d'una allau durant una expedici internacional formada per dones.
1964 - Controvertit tercer ascens per part d'una expedici alemanya degut a que no s'aportaren proves d'haver assolit el cim. Dos mutanyencs moriren d'esgotament al camp 4, a 7.600 metres d'altura. ;
1978 - Els escaladors austriacs Koblmuller i Furtner fan cim per la dificilssima cara sudest.
1982 - Mort de l'alemany Reinhard Karl durant una temptativa per la cara sud-est. ;
1983 - En Reinhold Messner fa cim en companyia de l'itali Hans Kammerlander i de l'alemany Michel Dacher per la cara sud-oest.
1984 - Primera ascensi femenina a crrec de les txeques Vera Komarkova i Margita Dina Sterbova.
 1984 - Primera ascensi catalana per Antoni Llasera i Carles Valls per la via normal, seguits a un dia per Jordi Pons amb el francs Jean Clemerson.
 1985 - El 12 de febrer, una expedici polonesa, amb Jerzy Kukuczka, aconsegueix fer la primera ascensi hivernal.
 1989 - Primera ascensi femenina catalana per Mnica Verge i Magda Nos amb el nepals Ang Phurri per la via normal. s el primer vuit mil femen catal.
1992 - El 30 de setembre en Tolo Quetglas aconsegueix la primera ascensi mallorquina;
2004 - El 26 de setembre Emili Duran i Daniel Duran  aconsegueixen el cim, convertint-se en el primer pare i fill que assoleixen junts aquest cim a tot l'estat i els segons en la histria d'aquesta muntanya ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31961" title="Filosofia de la cincia" nonfiltered="2775" processed="2765" dbindex="12873">
La filosofia de la cincia s una branca de l'epistemologia que intenta estudiar la validesa dels enunciats cientfics i provar si aquesta s'adequa a la realitat.

En general, una teoria cientfica s un conjunt d'enunciats que pretn descriure la realitat (o una part d'aquesta), a partir d'un nombre parsimonis (tan redut com sigui possible) d'hiptesis. Amb l'ajut d'eines matemtiques, dels enunciats de la teoria se'n dedueixen conseqncies que justifiquen les observacions o els resultats experimentals. Generalment, tamb se'n dedueixen altres conseqncies que encara no han estat observades; aquestes han de ser verificables o contrastables amb la realitat. Si una sola d'aquestes conseqncies es comprova falsa, la teoria (o algun dels enunciats que la composen) queda invalidada. En aquest cas haurem falsat la teoria.

La majoria dels cientfics consideren imprescindible per a que una teoria cientfica tingui algun valor que hom pugui falsar les seves prediccions, s a dir, contrastar-les amb la realitat, sia per experiment o per observaci.

Alguns filsofs que han contribut especialment en aquest camp sn: Thomas Kuhn, Karl Popper, Paul Feyerabend, Imre Lakatos.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31962" title="Ceba" nonfiltered="2776" processed="2766" dbindex="12874">

La ceba (Allium cepa L. ) s una planta herbcia bulbosa de la famlia de les lilicies originria de l'sia central, amb un nic bulb gran, de forma ovoide. El seu desenvolupament s biennal i arriba fins a 1 m de llargria. Les seves fulles sn semicilndriques i neixen d'un bulb subterrani, provet d'arrels superficials. La seva tija s erecta i habitualment s'origina en el segon any de maduraci de la planta. Al seu extrem t una umbella de flors blanques o rosades.

En sser tallat, el bulb desprn un oli voltil sulfurat que produeix llagrimeig per irritaci de la conjuntiva.

T fama com a planta medicinal, i ha estat utilitzada en el tractament de l'asma, la diabetis, la hipertensi, etc.

Cultiu de la ceba.

T una forta resistncia a la secada encara que no li pot faltar l'aigua en el perode crtic durant l'engruiximent del bulb. Quan es fa en rgim de sec ,per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilitzen les varietats primerenques que ja es cullen al maig o al juny abans de les fortes calors de l'estiu. Si les cebes passen una excessiva penria d'aigua resulten molt coents i amb bulb poc desenvolupat.

Actualment en agricultura extensiva es conrea mitjanant sembra directa per tradicionalment es feia un planter que es trasplantava al cap de uns dos mesos a finals de tardor o a finals d'hivern i principi de primavera.

Un problema fisiolgic molt corrent s que algunes cebes s'"espiguin" (creix el tlem floral) quan passen fred a l'hivern i aleshores ja no fan el bulb.

Problemes fitosanitaris.

Les larves de la mosca de la ceba ataquen les arrels i el bulb. El principal problema de conreu s la podridura per fongs.



 Components actius principals .
Els principals components sn (entre parntesi, les quantitats aproximades en 100 gr. de ceba): 	 
 Minerals: cont principalment potassi (170 mg), fsfor (29 mg), calci (25 mg), magnesi (10 mg), sodi (4 mg), sofre i, en quantitats menors, ferro (0'3 mg), mangans, zinc, coure i seleni. 	 ;
 Vitamines: C (7 mg), E (0'14 mg), K (0'4  g), B1 (0'046 mg), B2 (0'027 mg), B3 (0'116 mg), B6 (0'12 mg), B9 (0'02 mg). 	 ;
 Oli essencial amb molts components sulfurosos: disolfuri d'atilpropili, metilallina i cicloallina, entre d'altres. 	 ;
 cid tiopropinic 	 ;
 Quercetina 	 ;
 Allina, en menor quantitat que l'all.

Vegeu tamb.
 Ceba de Figueres;
 Calot;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31963" title="Bulb" nonfiltered="2777" processed="2767" dbindex="12875">


El bulb s un rgan, generalment subterrani, format per fulles carnoses i una tija molt curta i del que surten les arrels de determinades plantes.

Exemple de bulbs: la ceba, els calots, l'all...



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31964" title="pat" nonfiltered="2778" processed="2768" dbindex="12876">
L pat s cadascuna de les menjades d'una certa importncia que es realitza diriament a hores fixes. Aquests sn el desdejuni, l'esmorzar, el dinar, el berenar, el sopar i de vegades el ressop. En funci de l'hora, el context social i cultural els plats que s'hi consumeixen tendeixen a variar.

Tamb s anomena pat els esmorzars, dinars, berenars o sopars que es realitzen per a celebrar una festa, una trobada, etc. en honor d'alg o d'alguna cosa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31965" title="Maria Antnia Munar i Riutort" nonfiltered="2779" processed="2769" dbindex="12877">

Maria Antnia Munar i Riutort  s una poltica balear nascuda l'any 1955 a Barcelona.

Doctora en dret per la Universitat de les Illes Balears, durant la transici democrtica s'afili a la UCD, i es present candidat d'aquest partit a la batllia de Costitx (Mallorca) durant les eleccions municipals de 1979, crrec que aconsegu i que ocup fins el 2007, quan no es present a la reelecci. Persona de gran confiana del lder de la UCD a les Illes Balears, Jeroni Albert, desprs de la desaparici del partit el 1982 fund amb ell i altres dirigents destacats del partit, Uni Mallorquina, un nou partit de centre-dreta i regionalista.

Desprs del Congrs del 1990 d'UM, Maria Antnia Munar succe Jeroni Albert en la presidncia del partit.

Com a destacada membre d'aquest partit va aconseguir mantenir la batllia de Costitx i fer-se amb la Conselleria d'Educaci i Cultura del Govern Balear durant el govern popular de Gabriel Caellas Fons entre el 1990 i la seva destituci l'any 1993.

L'any 1995 i grcies a successius pactes amb partits d'esquerra (1995 i 1999) es fu amb la presidncia del Consell Insular de Mallorca, crrec que revalid l'any 2003 desprs d'un pacte aquest cop amb el PP. 

En les eleccions autonmiques del 2007, Munar mant negociacions amb Jaume Matas i amb Francesc Antich, per a la formaci del nou govern. Finalment decideix donar suport al segon, formant-se aix un govern de centre-esquerra format per PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, i Uni Mallorquina. En virtud d'aquest acord, Munar es nomenada presidenta del Parlament.

El 10 de Novembre de 2007, en el sopar pel 25 aniversari d'UM, Munar informa que no es presentar a la reelecci com a presidenta del partit en el proper congrs.
 
Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31968" title="Tabac" nonfiltered="2780" processed="2770" dbindex="12878">

El tabac (Nicotiana tabacum) s una planta de la famlia de les solancies, herbcia anual o perennant d'1 a 3 m d'alada, de fulles fins de 50 cms. de llarg, ellptiques o amplament  temperades.

Tamb s el nom donat a les fulles de la tabaquera un cop seques i preparades convenientment.
Conreu.
Es tracta d'un conreu delicat ja que les llavors sn molt petites i normalment cal fer un planter previ i efectuar un trasplant. Un cop les plantes han crescut sn de grans dimensions de 2 metres d'alt o ms. Necessita terres flonges ms aviat arenoses i de bones qualitats agronmiques. Generalment es conra en reguiu i s'escullen manualment les fulles que s'han de portar a installacions o s'assequen o fermenten de manera controlada.

A Andorra es conrea fins a 1500 metres d'altitud

Tot i aix, existeix un creixement evolutiu en la planta tabaquera. s veritat que Biehrir afirmava una relaci contigua entre la existncia condicional de la nicotina amb l'evoluci continua de l'hidrogen produt per la clorofila del tabac. Per Hans va ser prou intelligent per desmentir aquesta teoria i va propulsar una nova corrent de pensament sobre el canvi fsic i ambiental de la clorofila en ambient term. s per aix que a prouta altitud (com podrien ser els 1500 metres andorrans) es pot conrear la planta tabaquera sense perjudicar el nivell de nicotina existent a la planta.

 Histria de la propagaci .
Fumar (inhalar i exhalar el fum del tabac) era una de les moltes varietats de consum a Amrica del Sud. A ms de fumar-se, el tabac s'aspirava pel nas, es mastegava, es menjava, es bevia, s'untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en nemes. S'usava en ritus com bufar-lo sobre el rostre de guerrers abans de la lluita, s'espargia en camps abans de sembrar, s'oferia als dus, es vessava sobre les dones abans d'una relaci sexual, i tant homes com dones ho utilitzava com a narctic.

Utilitzat pels maies per a celebracions rituals i religioses, va ser descobert pels occidentals en 1492. Segons va observar Cristfol Colom, els indgenes del Carib fumaven el tabac valent-se d'una canya en forma de pipa anomenada tobago, d'on deriva el nom de la planta. En 1510, Francisco Hernndez de Toledo va dur la llavor a Espanya, cinquanta anys desprs ho va introduir a Frana el diplomtic Jean Nicot, al que la planta deu el nom genric (Nicotiana). En 1585 ho va dur a Anglaterra el navegant sir Francis Drake; l'explorador angls Walter Raleigh va iniciar en la cort isabelina el costum de fumar el tabac en pipes com a smbol d'elegncia, aristocrcia i distinci.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31971" title="Arkansas" nonfiltered="2781" processed="2771" dbindex="12879">


Arkansas s un estat dels Estats Units d'Amrica, situat al sud del pas. Els cens de 2000 don una poblaci de 2.673.400 habitants. Fou adms a la uni el 1836.== Poblaci ==Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 38.427 amerindis nord-americans (1,6 %). Per tribus, les ms nombroses sn els cherokee (17.074), choctaw (3.560), creek (698), blackfoot (628), apatxe (571), sioux (462) i chickasaw (428).










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31972" title="Carolina del Nord" nonfiltered="2782" processed="2772" dbindex="12880">



Carolina del Nord (en angls North Carolina) s un dels estats que conforma els Estats Units d'Amrica. Va ser una de les 13 colnies britniques secesionistes i la llar de la primera colnia britnica de les Amriques. Aquest estat limita al sud amb Carolina del Sud, amb Gergia al sud-oest, amb Tennessee a l'oest, amb Virginia al nord, i amb l'Oce Atlntic a l'est. El nom de l'estat va ser triat pel rei Carles I d'Anglaterra. Carolina del Nord possex 3 rees metropolitanes les poblacions de les quals superen el mili d'habitants. A 1 de juliol de 2006, la seva poblaci estimada s de 8.856.505 habitants, un 10% ms que a l'abril de 2001. s el tercer estat ms poblat del sud-est del pais, per darrere de Florida i de Gergia. A causa de la varietat d'elevacions, de nivell del mar en la costa fins a 2.000 metres a les muntanyes, Carolina del Nord t un dels climes mes variats dels estats al sud-est de la naci. El clima en la costa i el centre de Carolina del Nord s similar al clima de Gergia i Carolina del Sud, mentre que el clima en les muntanyes de l'oest s similar que el de Nova Anglaterra. 


 Poblaci .

Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 133.409 amerindis nord-americans (1,6 %). Per tribus, les principals sn els lumbee (47.062), cherokee (23.997), haliwa-saponi (2.582), iroquesos (2.189, d'ells, 1.266 tuscarora) waccamaw (1.559), blackfoot (1.302), coharie (1.186), sioux (972), apatxe (683), catawba (204) i canadencs i llatinoamericans (2.944).

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31974" title="Oposici (astronomia)" nonfiltered="2783" processed="2773" dbindex="12881">
Oposici s quan dos astres es troben, en relaci a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats. Dos astres amb longitud celeste geocntrica que difereix en 180. Noms els planetes exteriors i la Lluna poden trobar-se en oposici al Sol. La Terra es troba entre el Sol i el planeta. Quan ocorre el planeta passa pel meridi del lloc a mitjanit. El planeta s visible durant tota la nit i ocupa una posici el ms prxima a la Terra pel que el seu dimetre s el major possible i les condicions d'observaci telescpica sn idnies. 

Les oposicions lunars ocorren en Lluna plena. Si la Lluna est prop dels nodes de la seva rbita, ocorrer un eclipsi de Lluna.

Les oposicions es repeteixen cada perode sindic del planeta.

Per l'observaci des de la ms remota antiguitat sabem que els perodes sindics dels planetes sn:
 
Com el moviment de translaci de la Terra i dels planetes al voltant del Sol no s uniforme sin que seguix la Ley de les rees de Kepler, el temps transcorregut entre dos oposicions varia. Si calculem el valor mitj trobem el valor anterior.

La taula d'oposicions del planeta Jpiter durant una volta del planeta en la seva rbita:

 

La taula d'oposicions del planeta Mart durant una volta del planeta en la seva rbita:

 

Des del punt de vista de l'observaci telescpica si l'oposici t lloc prop del periheli del planeta (oposicions perihliques) la distncia del planeta a la Terra s mnima i l'observaci molt favorable. Al contrari, si l'oposici ocorre prop del afeli s molt desfavorable.

A causa de l'elevada excentricitat de Mart en la seva rbita aquest efecte s especialment important en les Oposicions de Mart. Estes es produxen cada 2 anys i 50 dies, aix si una oposici ocorre a una longitud, la segent ocorrer a una longitud 48,8 superior (l'angle que avana la Terra en 50  dies). Aix en 7 u 8 oposicions les longituds peguen una volta completa. Quan la longitud de l'oposici s prxima a 335 (longitud del periheli de la rbita de Mart) l'oposici s perihlica i molt favorable. A significa que cada 15 anys o 17 anys hi haur una oposici perihlica. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31976" title="Afeli" nonfiltered="2784" processed="2774" dbindex="12882">
L'afeli s el punt de l'rbita d'un objecte al voltant del Sol, en qu aquest es troba a la mxima distncia del Sol. En els elements orbitals, es representa amb la lletra . Si  s el semieix major de l'rbita i  l'excentricitat, llavors l'afeli es calcula aix:

;

Vegeu tamb.
Periheli;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31977" title="Periheli" nonfiltered="2785" processed="2775" dbindex="12883">
El periheli s el punt de l'rbita d'un objecte al voltant del Sol, en qu aquest es troba a la mnima distncia del Sol. En els elements orbitals, es representa per la lletra . Si  s el semieix major de l'rbita i  l'excentricitat, llavors el periheli es calcula aix:
 ;

Vegeu tamb.
Afeli;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31980" title="Goigs" nonfiltered="2786" processed="2776" dbindex="12884">

Els goigs sn composicions potiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Du, a Crist o als sants. Es canten collectivament, en el marc d'un acte religis de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una process... La seva finalitat consisteix a donar grcies pels bns rebuts, o b com a pregria per demanar la salut fsica o espiritual de la comunitat. 

Altres accepcions.
D'altra banda, la paraula goigs tamb designa l'imprs en qu aquestes poesies s'imprimeixen. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, per els ms antics que es conserven sn del XVII. Sn impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composici tipogrfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla  formada amb elements tipogrfics o b dibuixada  emmarca el ttol, el text, la imatge de l'advocaci i la msica, que no apareix impresa fins al segle XVIII. 

Orgens.

La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs s a la Crnica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs sn els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries  especialment la del Roser  popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.

La cultura catalana s el marc on aquest gnere ha nascut, i on s'ha desenvolupat sense interrupci al llarg dels segles fins als nostres dies, essent un testimoni ms de la pervivena i de la unitat de la llengua catalana. No hi ha capella, parrquia o ermita que no disposi  o hagi disposat fins a temps recents  de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa.

Colleccionisme i estudi.
Aquesta florida de fulls de goigs ha donat peu  ja des de la Renaixena  al seu colleccionisme i al seu estudi. Algunes biblioteques posseeixen mplies colleccions de goigs. En destaquen la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pblica Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat i l'Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona.

A la vegada, han sorgit associacions de colleccionistes, que fomenten el coneixement dels goigs i la seva popularitzaci. Destaca entre aquestes entitats els Amics dels Goigs, fundada el 1922 per Mn. Francesc de P. Baldell, que publica un butllet trimestral i compta tamb amb una important collecci de goigs. Tamb hi ha entitats de gogistes a Sabadell, Tarragona i altres llocs.

El fenomen dels goigs dna peu a estudis en disciplines diverses: la literatura i msica populars, l'antropologia cultural, la histria de la impremta...

 El contingut dels goigs .

Forma potica.


En la seva forma ms habitual, els goigs es presenten en versos heptasllabs. La primera i ltima estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos ltims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos. 

Aquesta forma potica dels goigs prov de les canons de dansa de la potica trobadoresca: la dansa i la balada, que a Catalunya era coneguda com a ball rod. (Al Llibre vermell de Montserrat, del segle XIV, es troba la Balada dels goigs de Nostra Dona en vulgar catalan a ball redon.) La dansa repetia la tornada a la fi de cada estrofa, tal com ho fan encara avui en dia els goigs.

Pel que fa al contingut potic, els goigs primitius commemoraven les set alegries o goigs ms importants que tingu la Mare de Du (l'Anunciaci, el Naixement de Crist, l'Adoraci dels Reis, la Resurrecci, l'Ascensi, la Vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpci). Per aviat va eixamplar-se la temtica i tamb les advocacions a qu es dedicaven: els sants i Crist tamb sn objecte dels goigs.

Els goigs dedicats a sants solen descriure'n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecci per a una localitat o una professi, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb ms popularitat podem esmentar sant Roc i sant Sebasti, contra la pesta; santa Llcia, per la vista, o sant Blai pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, citem a tall d'exemple sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, sant Benet dels bibliotecaris...

Lletres, msiques i illustracions.
La gran majoria de goigs ens han arribat de manera annima, i probablement sn obra d'autors populars o poc rellevants. Per tamb hi ha hagut poetes d'anomenada que han conreat aquest gnere: Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Mn. Pere Ribot, Osvald Cardona... A Catalunya tamb hi han hagut dones que han participat d'aquest gnere com ara Clementina Arderiu.

Una cosa semblant ha passat amb la msica: la majoria s d'origen popular, annima. I molta s'ha perdut, perqu no es feia constar en els fulls impresos. Per aix hi ha goigs diversos que es canten amb la mateixa msica. Les melodies sn senzilles, amb pocs elements, i acostumen a tenir un aire repetitiu per gil alhora. Tanmateix, tamb hi ha hagut msics cultes que han creat belles msiques de goigs: Mn. Francesc Baldell, Joan Llongueras, Mn. Josep Maideu, Llus Millet, Joan M. Aragons...

Els motius ornamentals caracterstics dels goigs sn la imatge a la qual sn destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reprodut la imatge. Quan la tcnica ho ha perms, tamb s'ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix... Entre els artistes contemporanis que han excellit a donar imatges als goigs podem esmentar Enric C. Ricart, Josep Obiols, Antoni Gelabert, Antoni Oll Pinell, Josep M. Subirachs...








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="31982" title="Perode orbital" nonfiltered="2787" processed="2777" dbindex="12885">
El perode orbital s el temps que tarda un planeta o un satllit (o un altre objecte celeste) en completar la seva rbita.

Hi ha dos tipus de perodes orbitals d'objectes que peguen voltes al voltant del Sol:
El perode sideri s el temps que tarda un objecte a pegar una volta completa al voltant del Sol, respecte de les estreles. Este es considera l'autntic perode orbital de l'objecte.
El perode sindic s el temps que tarda un objecte en tornar a aparixer en el mateix punt del cel respecte la Terra. Este s el temps que transcorre entre dos conjuncions superiors o inferiors successives amb el Sol si el planeta s interior; i dos conjuncions o oposicions successives si el planeta s exterior. El perode sindic diferix del perode sideri, ja que la Terra dna voltes al voltant del Sol. La veu sindic, en grec, significa  reuni  o  conjunci . Des de l'antiguitat es coneix tal perode per a tots els planetes.

 Relaci entre el perode sideri i el perode sindic .

Coprnic va desenvolupar una frmula matemtica per a relacionar els perodes sideri i sindic d'un planeta.

En avant s'empraran els smbols segents:
P = perode sideri del planeta;
S = perode sindic del planeta;
T = perode sideri de la Terra;

Al passar un temps S, la Terra recorre un angle de (360/T)S (supose's una rbita completament circular) i el planeta es mou (360/P)S.

Considerem el cas d'un planeta interior, s a dir, un planeta que tarda menys que la Terra a donar un retorn al Sol.

(360)/P)S = (360/T)S + 360;

Usant el lgebra obtenim

1/P = 1/T + 1/S;

Per a un planeta exterior es procedeix de forma anloga:

1/P = 1/T - 1/S;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32003" title="Lleis de Kepler" nonfiltered="2789" processed="2778" dbindex="12887">
Les lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per a descriure el moviment dels planetes en les seues rbites al voltant del Sol.

1a Llei  (1609): Tots els planetes  es desplacen al voltant del Sol descrivint rbites ellptiques, estant el Sol situat en un dels focus de la dita ellipse.
2a Llei (1609): El radivector que uneix el planeta amb el Sol, agrana rees iguals en temps iguals. El planeta es desplaa ms rpidament quan est en el periheli que quan est en l'afeli. Aquesta llei s conseqncia de la llei de conservaci del moment angular, la qual s conseqncia de les lleis de Newton.
3a Llei (1618): Per a qualsevol planeta, el quadrat del seu perode orbital o temps que tarda a donar un retorn al Sol, s directament proporcional al cub de la distncia mitjana amb el Sol: P2 = k.a3. (sent P= perode orbital; a=distancia; k' aproximadament igual a 1 any2/UA3). Com major s la distncia mitjana entre un planeta i el Sol, ms temps tarda a completar la seua rbita.

Aquestes lleis s'apliquen a qualsevol cos orbitant al voltant d'un altre (per exemple la Lluna o els satllits artificials i la Terra), sempre que negligim la influncia de tercers cossos. Quan no parlem d'orbitar al voltant del sol, la constant k esmentada a la tercera llei prendr un altre valor, que ser proporcional a la massa del cos central.

 Formulaci de Newton de la III llei de Kepler.

Kepler no va presentar les seues lleis en forma neta i concisa, sin en llibres que contenien gran quantitat de detalls i incls especulacions metafsiques.
Va ser Isaac Newton el que va extraure les lleis dels seus escrits, i les va relacionar amb els seus propis descobriments, donant-li sentit fsic al que eren simplement  lleis empriques.
Newton va deduir: 

;

on:
P = Perode orbital ;
a = semieix major;
G = Constant gravitatria universal;
m1 = massa del primer cos;
m2 = massa del segon cos;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32005" title="Oposici perihlica de Mart" nonfiltered="2790" processed="2779" dbindex="12888">
El 29 d'agost, la Terra passa entre el Sol i el periheli de l'rbita de Mart. Si el planeta es troba en eixe moment en el seu periheli, nosaltres podrem observar una oposici perihlica i Mart distaria llavors noms 55,8 milions de quilmetres de la Terra, el veurem brillar esplendorosament en la constellaci d'Aquari i, vist a travs d'un telescopi, apareixeria com un disc roig ple de mcules, amb un dimetre aparent de 25". Visible durant tota la nit, estaria en les millors condicions per a la seva observaci. Per mai una oposici s exactament perihlica, i la que va tenir efecte el 28 d'agost del 2003 va ser de les ms favorables.




Cada dos anys hi ha una oposici de Mart amb un retard de 2 mesos. La seva revoluci sideral s d'1 any 322 dies, o siga de 2 anys menys 43 dies, i la seva revoluci sindica de 2 anys i 50 dies (780 dies), sent la major de les revolucions sindiques dels planetes principals. En realitat, l'interval entre dues oposicions successives pot diferir prou dels 780 dies a causa de l'excentricitat de l'rbita; entre dues oposicions prximes al periheli no hi ha ms que 764 dies i arriba a 810 dies per a dos oposicions prximes a l'afeli. Les mateixes condicions es reproduxen cada 7 o 8 oposicions (aproximadament, cada 15 anys o 17 anys). Aix, l'observaci de Mart s favorable cada 26 mesos durant un perode de temps limitat. Si l'oposici es produx prop del periheli de la seva rbita, s a dir una vegada cada 15 anys, l'observaci s molt favorable.
 
Com acabem de dir, les oposicions ms favorables a l'observaci fsica del planeta sn les d'agost o setembre, que ens presenta el seu hemisferi sud. Quan una oposici t lloc al febrer o mar, estant Mart prxim a l'afeli, la seva distncia a la Terra mai s inferior als 101 milions de km i el disc del planeta t un dimetre aparent no major dels 14", sent llavors l'hemisferi nord el que es veu. Per aix no s estrany que en l'poca telescpica conegurem  millor les configuracions australs que les boreals. 
En el tauler que segueix donem les dates d'oposicions perihliques de Mart compreses entre 1862 i 2035:

 

Per les caracterstiques de les rbites cada 15, 32, 47, 79, 284 i 353 anys es produxen oposicions perihliques molt importants. El 28 d'agost de 2003 Mart es trobava a la mnima distncia a la Terra en 60.000 anys (quan els neandertals habitaven Europa) quan va passar a noms 55,76 milions de km de la Terra, aconseguint una magnitud de -2,9. L'estrella ms brillant, Srius, t una magnitud de -1,4 mentre que la Lluna plena aconseguix -12,7. Les mximes aproximacions recents van ser en 1971 i 1988. La prxima vegada que Mart estiga tan prop ser l'any 2287 i s'aproximar 70.000 km ms.

 Descobriments en les oposicions perihliques  .

La discussi pel descobriment dels pretesos canals de Mart per Giovanni Schiaparelli durant l'oposici de 1887, va ser llarga i sovint activa i animada.  Aquest astrnom itali va veure, o va creure veure, en les regions ms clares del planeta, un entrecreuament de lnies d'aspecte geomtric que en certes poques pareixia que es desdoblaven. Per a les persones sensates, estes lnies no eren ms que una esquematitzaci de detalls reals d'estructura ms complexa. En els llocs en qu Schiaparelli dibuixava una recta, els observadors ponderats no veien ms que una srie de taques irregulars. La situaci es va omplicar al traduir a l'angls la paraula italiana canali, es va escollir canals, que implica una obra artificial a channels, que implica una formaci natural, de manera que molta gent va anar ms enll que el que havia gosat el mateix Schiaparelli: els canals havien sigut construts per ssers intelligents per a irrigar les extenses regions desrtiques a qu Mart deu el seu color roig. Un dels ms fervents partidaris d'aquesta teoria fou l'astrnom Percival Lowell. Estos apassionats observadors descobrien constantment nous canals, de manera que els seus mapes marcians apareixien coberts d'una xarxa inextricable. Amb les excellents fotografies en Flagstaff i en el Pic du Midi, confirmades per les observacions visuals efectuades amb el gran telescopi de l'Observatori de Meudon, en les oposicions perihliques de 1907 i 1909 quasi van acabar amb la controvrsia al revelar la vertadera naturalesa de les configuracions marcianes. Avui en dia est adms que els irregulars contorns dels accidents observats es deuen al joc de les forces naturals i no als treballs d'un exrcit d'enginyers.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32006" title="Ada" nonfiltered="2791" processed="2780" dbindex="12889">

Ada s un llenguatge de programaci estructurat i fortament tipat que fou dissenyat per Jean Ichbiah de CII Honeywell Bull per encrrec del Departament de Defensa dels EE.UU. s un llenguatge d's general, orientat a objectes i concurrent, podent arribar des de la facilitat de Pascal fins a la flexibilitat de C++.

Fou dissenyat pensant en la seguretat i amb una filosofia orientada a la reducci d'errors comuns i difcils de descobrir. Per aix es basa en el tipat fort i en verificacions en temps d'execuci (desactivables en benefici del rendimient). La sincronizaci de tasques es realitza mitjanant la primitiva rendevouz.

Ada s'usa principalment en entorns en els que es necessita una gran seguretat i confiabilitat com pot ser la defensa, l'aeronutica (Boeing o Airbus), la gesti del trnsit aeri (com Indra a Espanya) i la indstria aeroespacial entre d'altres.

El seu nom prov d'Ada Lovelace, la qual s considerada, sovint, com la primera escriptora de programes d'ordinador.

 Programa d'exemple .
Aquest programa escriu "Hola, mn!" al dispositiu de sortida per defecte (habitualment el monitor).














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32008" title="Ensenyament" nonfiltered="2792" processed="2781" dbindex="12890">
L'ensenyament s l'acte de transmissi de coneixements i hbits per part d'un mestre a uns alumnes. Acostuma a designar-se amb aquesta paraula l'acci del professor en l'educaci formal, o la de l'oficial o expert en una feina o afici. 

Tradicionalment, consta dels segents elements: docent, alumnes, avaluaci, currculum o matria a ensenyar i escola o marc d'aprenentatge. 

Avui dia s'associa ensenyament noms a la transmissi de continguts, per aix es prefereix parlar d'educaci, que s un terme ms ampli, per referir-se als aprenentatges.

L'ensenyament virtual sn situacions totalment a distncia desenvolupades al voltant de les xarxes telemtiques.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32009" title="Sentiment" nonfiltered="2793" processed="2782" dbindex="12891">


Un sentiment s l'estat interior d'un animal o una persona que experimenta una emoci. La psicologia busca analitzar els components fisiolgics dels sentiments al cervell, a banda de la seva importncia com a condicionants de la ment. El sentiment vincula el subjecte amb un objecte, l'ordena i el configura, ja que la persona no pot ser mai neutre davant el mn. 

Hi interv la memria humana, ja que les experincies passades amb estmuls similars provoquen reaccions afectives concretes, que noms varien si canvia la vivncia. Per aix s falsa la dicotomia entre ra i sentits, ja que tota vinculaci s alhora afectiva i cognitiva, en tant que l'sser hum s reflexiu i no pot evitar pensar i sentir respecte els seus propis sentiments.

Els antics creien que el sentiment era una alteraci de l'nima i ms endavant es va associar al cor com a rgan (mentre que el pensament racional seguia al cervell). D'aqu que moltes expressions per definir els sentiments parlin del cor. En realitat, per, el sentiment afecta a la ment i a tot el cos, es poden trobar smptomes d'alteraci a tot l'organisme quan s'experimenta una emoci intensa. La intensitat d'un sentiment est en relaci inversament proporcional a la seva duraci, per un mecanisme de defensa del cos, que tendeix a l'homeostasi o equilibri.

Els sentiments sorgeixen amb l'etapa de socialitzaci i acaben afectant l'escala general de valors de l'individu. L'educaci pot reprimir o fomentar determinats sentiments segons estiguin acceptats a cada comunitat.

Sentiments i cultura.
No tots els sentiments sn idntics. N'hi ha alguns considerats bsics, per ser ms simples i a partir dels quals es deriven la resta. Per exemple la por s ms bsica que el terror. Els sentiments considerats bsics varien segons els autors, com es veu en la segent llista no exhaustiva:
Li Chi: alegria, rbia, por, amor, agradar i desagradar;
Descartes: admiraci, amor, odi, desig, alegria i pena;
Baruch Spinoza: plaer, desig i dolor;
Thomas Hobbes: inters, desig, amor, aversi, odi, alegria i dolor;
Paul Ekman: rbia, disgust, por, felicitat, tristor i sorpresa (nmina posteriorment ampliada);

Cada cultura potencia uns sentiments, evita d'altres i admet unes formes d'expressar-los, com en el dol per la mort d'un estimat, sotms a costums dictats per la comunitat. Fins i tot hi ha sentiments que sn especfics d'una cultura i que no existeixen en les altres. Aix, la vergonya aliena s tpica de l'mbit hispnic, l'"amae" s un sentiment de dependncia japons que enforteix la comunitat o el "fago" dels pobles micronesis, que barreja amor, pena i pietat.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32010" title="guila (constellaci)" nonfiltered="2794" processed="2783" dbindex="12892">

Aquila s una de les 48 constellacions Ptolemaiques, i una de les 88 constellacions en qu es va dividir el cel per la Uni Astronmica Internacional. Est poc ms o menys en l'equador celeste. L'estel alfa, Altair, s un vrtex del conegut Triangle d'Estiu. L'origen del nom d'aquesta constellaci es troba a la mitologia grega, com es pot veure ms avall.

Estrelles principals.

Vegeu la llista d'estrelles d'Aquila;

Situada sobre la Via Lctia, Aquila t nombroses estrelles.

Altair (  Aql).

Altair (  Aql), etimolgicament ve del nom rab al-nars al-tair que significa  L'guila en vol , es pot comptar entre les estrelles ms brillants del cel (la 12ena per ser ms exactes). s el centre d'un alineament quasi perfecte de tres estrelles, les Ales de l'guila, a vegades confoses per error amb el cintur d'Ori. Les altres dues estrelles d'aquesta lnia sn Alshain i Tarazed (  i   Aql).Altair s tamb un dels vrtex de l'asterisme conegut amb el nom de Triangle d'Estiu, amb Vega (  Lyrae) i Deneb (  Cygni).

Altair s una estrella de la seqncia principal, volta rpidament en noms 6,5 hores. La rapidesa de la seva rotaci s tan gran (arriba a l'equador a 210 km/s), ms de 200 vegades la del Sol) que l'obliga a adoptar la forma d'un ellipsoide aixafat.

Altair s una estrella doble.

Alshain (  Aql).

Alshain (  Aql) no s pas la 2a estrella ms brillant de la constellaci, com es podria fer pensar el seu lloc dins la designaci de Bayer, sin la 8a. Deu la seva   al seu alineament amb Altair i Tarazed.

Com Altair es tracta d'un sistema doble. La seva companya s una nana vermella.

Tarazed (  Aql).

Tarazed (  Aql o tamb Reda) s una de les rares estrelles en qu el nom no prov de l'rab. El nom de Tarazed s d'origen persa que significa el canastr de la balana i designava originalment un asterisme format per  ,   i   Aquilae.

Tarazed s una estrella gegant, 2960 vegades ms brillant que el Sol i 110 vegades ms gran. s una estrella doble en la que la companya s de la magnitud +10,7.

Deneb Al Okab (  i   Aql).

Deneb Al Okab, la Coa de l'guila en rab, est composta de dues estrelles: Deneb Al Okab Borealis i Deneb Al Okab Australis Aql.

Altres estrelles.

Aql s una de les variables cefeides ms brillants. La seva magnitud aparent varia gradualment en un cicle de 7,177 dies, entre 3,48 i 4,39.

V Aql, un poc al sud de Aql, s una de les estrelles ms vermelles del cel (temperatura de superfcie: 2.115 K).

Objectes celestes.

NGC 6709: cmul obert de magnitud 6,7;
NGC 6755: cmul obert de magnitud 7,5;
NGC 6760: cmul globular de magnitud 9,1;
NGC 6781: nebulosa planetria de forma molt arrodonida, distncia 2.600 anys-llum;
NGC 6803: nebulosa planetria, distant 5.200 anys-llum;

Dues novae majors han estat observades a Aquila: la primera el 389 aC, descrita com a ms brillant que Venus, la segona, V603 Aquilae, fou breument ms brillant que Altair en el 1918.

Histria.

La constellaci de l'guila fou possiblement identificada com a una au des del segle XII aC. Pels grecs representava l'guila de Zeus. Fou esmentada pels astrnoms grecs Eudoxe de Cnidos (segle IV aC) i Aratus (segle III aC).

A la mitologia hind, Altair, Alshain i Tarazed representaven l'empremta del peu de Vishnu. 

A l'antiguitat europea, les estrelles de la part sud de l'guila eren anomenades Ganmedes, del nom del coper dels deus grecs que hauria estat elevat als cels per l'guila de Zeus.

Dins la histria xinesa de Qi Qiao Jie, Niu Lang (Altair) i els seus dos infants (Alshain i Tarazed) sn separats de sa mare Zhi Nu (Vega) que est situada a l'altre costat de la Via Lctia.

La constellaci de l'guila, amb els seus asterismes caracterstics, visibles des de les latituds de la mediterrnia, fou esmentada per Claudi Ptolemeu a son Almagest per l'anomen Antinous i la seva guila, Antinous era un esclau grec que esdevingu el favorit de l'emperador Adri. Antinous fou integrat definitivament a l'guila per Johann Bode.

Articles relacionats.
Llista d'estrelles d'Aquila;

Enllaos externs.

APOD en catal, el Triangle d'Estiu;
Plana del Chandra, an angls;
Plana sobre la constellaci, en angls;
Imatge NASA-Harvard;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32012" title="Aquila" nonfiltered="2795" processed="2784" dbindex="12893">


Astronomia:  s una de les . Vegeu guila (constellaci).
Geografia: nom d'una ciutat i una provncia italianes:
L'Aquila;
Provncia de L'Aquila;
Histria: nom de dos reis visigots:
quila I;
quila II;
 Zoologia:
 Aquila (ocell) s un dels quatre gneres de les guiles.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32014" title="Fraga" nonfiltered="2796" processed="2785" dbindex="12894">




Fraga s una localitat situada a l'extrem sud-est de la provncia d'Osca, en l'ltim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida). El seu municipi s un dels ms extensos d' Espanya; s cap de partit judicial i capital de la comarca del Baix Cinca.

Fraga t un clima mediterrani-continental amb temperatures mitjanes anuals de 14,7 i amb una mitjana de precipitacions de 384 mm, recollits a la primavera i, especialment, a la tardor.

La ciutat constitueix un important centre del sector serveis, que ocupa un ter de la poblaci activa.

s considerada de forma oficiosa la capital de la Franja de Ponent.



 Imatges de Fraga .

Fitxer:Fraga - Vista general con iglesia de San Pedro.JPG|Vista general de la ciutat. Esglsia de sant Pere al centre. Barri nou al fons 
Fitxer:Fraga - Capitel de la portada de la iglesia de san Pedro.JPG|Capitell romnic de la portada de la esglsia de sant Pere
Fitxer:Fraga - Portal romnico de la iglesia de san Pedro.JPG|Un dels dos portals romnics de la esglsia de sant Pere. Entrada a la sacrista.
Fitxer:Fraga - Arquera en plaza de san Pedro.JPG|Arqueria a la plaa de sant Pere
Fitxer:Fraga - Puerta de entrada el palacio Montcada.JPG|Porta d'entrada del Palau dels Montcada. Antiga zuda i palau reial 
Fitxer:Fraga - Monumento a la dona de faldetes con ayuntamiento al fondo.JPG|Monument a la dona de faldetes amb l'ajuntament al fons. Representada amb cantrs per recordar la costum d'anar a recollir aigua al riu Cinca 
Fitxer:Fraga - Casa Cabrera.JPG|Casa Cabrera. Un dels molts exemples de casa solellada en el casc antic
Fitxer:Fraga - Antigua puerta de entrada a las murallas .JPG|Antiga porta d'entrada a les muralles de la ciutat (desaparegudes).
Fitxer:Torre dels Frares.jpg|Torre dels Frares
Fitxer:Smbolo templario en la Torre dels Frares.jpg|Smbol templer situat damunt de l'arc de la entrada a la Torre dels Frares


 Enllaos externs .
 Ajuntament de Fraga;
 Ruta del rei d'Espanya des de Fraga a Barcelona al segle XVII a la Biblioteca Nacional de Frana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32017" title="Fugloy" nonfiltered="2797" processed="2786" dbindex="12895">


Fugloy (Illa dels ocells) s la ms oriental de les illes Froe situada al nord-est de l'arxiplag, la ms petita d'entre les Illes del Nord (regi de les Froe). Amb una rea d'11,2 km, s muntanyosa, amb tres pics notables: Mikla (420 m), Klubbin (620 m) i Norberg (549 m). Uns penya-segats de 448 m marquen la costa est.

T dos poblets: Kirkja a la costa sud i Hattarvk a l'est, totalitzant una poblaci de 46 habitans (2003).

Enllaos externs .

Faroeislands.dk: Hattarvk (informaci i fotografies; en feros, angls o dans);
Faroeislands.dk: Kirkja informaci i fotografies; en feros, angls o dans);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32018" title="Dames" nonfiltered="2798" processed="2787" dbindex="12896">


Les dames sn un grup de jocs de tauler jugats sobre un escaquer en qu es mou en diagonal i es menja saltant.

 Histria .
Hi ha qui, basat en noms evidncies arqueolgiques de peces d'un sol tipus i dos colors diferents, li atribueixen un origen a l'antiga Prsia o abans, per tot apunta a un naixement ms modern. L'opini generalitzada s que les dames van sorgir d'unir les regles de l'alquerc amb un tauler d'escacs. Alguns estudiosos afirmen que tamb prov d'unir-ho amb unes peces d'un joc de tauler (aix s, de la famlia del backgammon). Tant les dames com l'alquerc tenen dotze peces per jugador, mentre que el backgammon en t quinze. Aquesta uni, segons els espanyols es va produir a Espanya i segons els francesos a Frana. Pel que sembla, va passar entre Valncia i Occitnia.

Al Museu Britnic hi ha dipositat un manuscrit escrit per un filleg rab valenci, ibn Dihya (1149-1235), que anomena el joc farisia (nom que fa referncia al visir del xatranj, avantpassat de la reina dels escacs). A la Crnica de Philip Mouskat (1243) es parla del joc de fierges, que s com s'anomenava a l'poca la reina dels escacs. En la literatura catalana medieval se les anomenava marro de punta, on marro gaireb equivaldria a joc de tauler i de punta insinuaria el moviment en diagonal.

La primera referncia escrita amb el seu nom actual apareix al Livre de deablerie d'loi d'Amerval (1508). El primer llibre sobre aquest joc va ser publicat a Valncia el 1547 per Antonio de Torquemada amb el ttol El ingenio,  juego de Marro, de punta,  Damas.

Hi ha una certa polmica entre els estudiosos dels escacs i les dames sobre qui li va donar el nom a qui, si la pea dels escacs al joc de les dames o a l'inrevs. Hi ha qui creu que el nom de dames prov del germnic damm, que vindria a dir presa, mur de contenci, i faria referncia a la darrera renglera del tauler, on es coronen les peces. Sovint s'han considerat les dames el germ pobre dels escacs, insinuant que qui val juga a escacs i qui no a dames.

Segons sembla, la regla que obliga a, si es pot, capturar, va nixer a Frana l'any 1535. Al segle XVII van nixer les anomenades dames internacionals, aleshores dites poloneses.  L'apellatiu polons ms que res volia dir extic, igual que passar al segle XX amb les dames xineses.

 Regles tradicionals .
Les dames sn jugades per dues persones en un escaquer de 8x8 escacs. La casella a la dreta de cada jugador s blanca. Cada jugador disposa de 12 peces d'un mateix color (l'un blanques, l'altre negres) que al principi de la partida es troben a les caselles negres de les tres files ms properes a ell. Es juga per torns alterns. Comena a jugar el qui porta les blanques. En el seu torn cada jugador mou una pea prpia. Les peces es mouen (quan no mengen) una posici endavant en diagonal a la dreta o a l'esquerra, a una posici adjacent buida.

 Captura .
Quan es menja, les peces salten per damunt d'una pea contrria situada en una casella adjacent endavant, i van a parar a la casella immediatament segent, que cal que estigui buida. Les captures es poden encadenar. Aix s, si se salta una pea i des de la posici on ha acabat es pot saltar una altra, es fa. Les peces menjades no es retiren del tauler fins a acabar el moviment.

Si es pot, el jugador est obligat a menjar (totes les peces possibles). Davant de diverses opcions, est obligat a menjar el mxim de peces possibles. Davant de diverses opcions en qu es menja la mateixa quantitat de peces, cal triar el moviment en qu es mengi el mxim de dames (vegeu la secci La dama).

En el joc ms formal, si un jugador no fa una captura possible o no fa la captura mxim l'altre jugador l'adverteix i est obligat a capturar (el mxim). En el joc ms familiar, en aquest cas, l'altre jugador el deixa fer i quan ha acabat de fer el moviment erroni l'altre li bufa la pea amb qu podia menjar (ms). Aix s, l'agafa i la treu del joc. Sovint fa el moviment teatral d'apropar-se-la als llavis i bufar-li literalment. En el cas que hi hagi dues peces susceptibles de ser bufades pot triar-ne la que vulgui, per noms una. El bufar una pea no constitueix moviment. O sigui, desprs de bufar una pea contrria fem el nostre moviment normal.

 La dama .
Quan una pea acaba un moviment en la darrera renglera de caselles, esdev una dama. Aix se sol indicar posant-hi una altra pea al damunt (normalment, les peces de jugar a dames sn planes).

Les dames es mouen seguint les diagonals, per tantes caselles buides com vulguin.

Per a capturar salten per damunt d'una pea contrria que pot estar separada de la dama per una lnia de caselles buides, i poden acabar el salt en qualsevol de les caselles buides que hi hagi darrera de la pea capturada. Com les peces normals, les dames encadenen les captures, i com elles no treuen les peces capturades fins a haver acabat totes les captures. Aix ara t ms sentit, ja que una pea de les capturades, si la retirssim abans de temps, podria permetre de capturar-ne altres. 

Com sempre, cal capturar el mxim de peces i en cas de poder triar, on hi hagi ms dames. Si es juga a bufar, les dames tamb es bufen.

 Final de partida .

Perd qui es queda sense peces sobre el tauler.

Si quan arriba el torn d'un jugador aquest no pot moure, ja que totes les peces que li resten en joc estan bloquejades, la partida es considera taules. En algunes variants locals o familiars, qui no pot moure perd.

 Variants .

Hi ha moltes variants locals de les dames. Aqu en presentem unes quantes.

 Dames angleses .

Les dames angleses (o americanes) es diferencien en:

 Les dames (en diuen kings) mouen com una pea normal, noms que tamb cap enrere;
 Davant dues opcions de captura no cal triar la que captura ms peces, ni de ms rang. Aix s, si comencem una captura i es pot continuar, ho hem de fer.
 s obligatori capturar. No existeix el bufar.
 Si un jugador no pot moure, ha perdut.
 Comencen les negres;
 A nivell ms anecdtic, les peces solen ser vermelles i negres.

 Dames espanyoles .

Les diferncies sn:

 Amb el tauler posat igual, les peces van a les caselles blanques.
 A nivell oficial, no es bufa.
 Si un jugador no pot moure, ha perdut.

 Dames italianes .

Les diferncies sn:

 Amb el tauler posat igual, les peces van a les caselles blanques.
 Captura obligatria; no es bufa.
 Si un jugador no pot moure, ha perdut.
 Les peces normals no poden capturar dames.
 Davant de mltiples possibles captures, cal triar:
 Aquella amb qu es capturen ms peces;
 En cas d'igualtat, abans capturar amb una dama que amb una pea normal.
 En cas d'igualtat, la que captura ms dames.
 En cas d'igualtat, la que captura abans una dama.

 Dames internacionals .



Les dames internacionals (o dames poloneses malgrat no haver-hi nascut - era una manera de dir-ne extiques o diferents) van nixer el segle XVII als Pasos Baixos per van ser realment internacionalitzades des de Frana a partir del segle XVIII. Sn les dames ms jugades en general i de les que es fan torneigs internacionals.

Les diferncies sn:

 Es juguen en un tauler de deu per deu caselles amb vint peces per jugador.
 Les peces normals mouen noms endavant per per a capturar tamb ho poden fer enrere, fins i tot combinant captures mltiples endavant i enrere.
 Per a coronar dama cal haver acabat el moviment a la darrera fila. Si en mig d'una captura estem a la darrera fila, per podem seguir capturar cap enrere, ho hem de fer i no coronem.
 Qui no pot moure, perd.
 Hi ha preferncia per a la captura amb ms peces, per davant el mateix nmero de peces s igual si sn normals o dames.
 Com a dada anecdtica, normalment els colors del tauler sn blanc i verd.

 Dames canadenques .

Les dames canadenques es juguen al Canad per tamb a diversos pasos del Carib, com Antigua i Barbuda i la Repblica Dominicana.

Les regles sn iguals a les de les dames internacionals, per jugades en un tauler de dotze per dotze caselles amb trenta peces per jugador.

 Dames brasileres .

Les dames brasileres sn iguals que les dames internacionals per jugades en un tauler de vuit per vuit amb dotze peces.

 Pool checkers .

Les pool checkers es juguen al sud dels EUA. Sn iguals a les dames brasileres, amb la diferncia que davant diverses opcions de captura no cal fer la que captura el mxim de peces i que comencen les negres.

 Dames russes .

Les dames russes sn iguals que les pool checkers amb la diferncia que si en mig d'una captura s'arriba a la darrera fila es corona i se segueix la captura com a dama i que comencen les blanques. S'hi juga a parts de l'antiga Uni Sovitica i a Israel.

 Dames turques .

Les dames turques, de nom original dama es juguen a les mateixes zones que les dames russes i a Turquia. Sn les ms diferents de totes les altres dames.

El tauler s de vuit per vuit caselles sense escacar. Cada jugador t setze peces, que estan collocaques, al principi, en la segona i la tercera fila ms properes a cadascun.

 Les peces mouen ortogonalment, una posici endavant o als costats, no enrere.
 Es captura saltant, tamb als costats o endavant.
 S'encadenen les captures. Tal com es van capturant, es retiren les peces capturades.
 Quan una pea arriba a la darrera fila es corona dama.
 Les dames mouen qualsevol nombre de posicions buides endavant, enrere o als costats.
 Les dames capturen igual que les peces normals, per poden capturar peces separades d'elles per una lnia de caselles buides i anar a parar a qualsevol casella de darrera de la pea capturada, seguint una lnia de caselles buides.
 Capturar s obligatori. Cal capturar el mxim nombre de peces.
 Guanya qui captura totes les peces del contrari, l'immobilitza o el deixa amb una sola pea contra, com a mnim, una dama.



 Desfent malentesos .
 Les dames no sn una variant dels escacs.
 Les dames xineses no tenen res a veure amb les dames.

 Enllaos externs . 

Web sobre les dames espanyoles;
Web sobre les dames espanyoles;
Federaci mundial de dames;
World Mind Sports Games;
Web sobre les dames internacionals;
Web sobre les dames turques;
Federaci italiana de dames;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32020" title="Coneixement" nonfiltered="2799" processed="2788" dbindex="12897">
El coneixement s el conjunt de dades, conceptes i prctiques al voltant d'una matria o assumpte, un sinnim de saber. Tamb es pot entendre com les informacions i veritats obtingudes a partir de la realitat o de l'ensenyament d'un mestre. 

Per a la cincia, s el resultat de l'aplicaci de la ra i el mtode experimental a l'estudi de la realitat. Per a la psicologia, s el contingut de la ment, el que s fruit d'un procs d'aprenentatge, i per tant inclou tamb l'experincia vital i les creences, no sols les dades empriques i ms o menys objectives.

L'epistemologia s la branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi del coneixement: qu s i com s'obt. Assumeix que el coneixement s'organitza d'una manera determinada al cervell i aquesta estructura en modifica la percepci i la interacci amb el mn.

El saber s el conjunt de coneixements que produeixen un pensament continu de records dels coneixements adquirits al llarg del temps.

Altres perspectives.

El coneixement comena pels sentits, i desprs a l'enteniment i acaba a la ra. D'igual manera que en el cas de l'enteniment, hi ha un s formal d'aquest, s a dir, un s lgic ja que la ra fa abstracci de tot un contingut, per tamb hi ha un s real.

Conclusions sobre el coneixement:

1: El coneixement s una relaci entre subjecte i objecte.

2: Si a un sser se li considera com un objecte s per la relaci a un objecte, i si a d'altri se'l considera subjecte s per la relaci a un subjecte.

3: El coneixement s un fenomen complex que implica els quatre elements (subjecte, objecte, operaci i representaci interna) de tal manera que si fos un d'aquests, aquell no existeix.

4: La representaci interna s el procs cognoscitiu (s l'explicaci del teu propi criteri).

En Cincies de la Informaci, s'acostuma a definir un continu progressivament complex, integrat per les dades, la informaci, el coneixement i la saviesa. Aix, es defineix al coneixement com el conjunt organitzat de dades i informaci destinades a resoldre un determinat problema.

La cincia obt coneixement seguint un mtode anomenat mtode cientfic o mtode experimental, i al coneixement aix obtingut se l'anomena coneixement cientfic.

Tanmateix, el concepte de coneixement s ms general que el de coneixement cientfic. Les creences religioses constitueixen un tipus especial de coneixement, diferent del cientfic, encara que s s font de coneixement

Segons Plat, el coneixement es caracteritza per ser necessriament vertader (episteme). D'altra manera, la mera creena i opini (ignorant de la realitat de les coses) queden relegades a l'mbit d'all probable i aparent. Una certesa que l'endem provar de ser falsa, realment mai haur estat coneixement. I de fet, aquesta vinculaci entre coneixement-veritat-necessitat forma part de tota pretensi de coneixements filosfics, cientfics, en el pensament occidental.

En general, perqu una creena constitueixi coneixement cientfic no n'hi ha prou amb que sigui vlida i consistent lgicament, aix no implica que sigui veritat. Aix, per exemple, un sistema lgic deductiu consistent i vlid. 

Tipologia del coneixement.
Podem establir diverses classes de coneixement (algunes ms generals i altres ms profundes)

 El coneixement a priori s independent de qualsevulla experincia, veritat universal i necessria.

 El coneixement a posteriori deriva de l'experincia dels sentits. Pot refusar-se sense necessitat d'una contradicci.

 El coneixement pot ser codificat si es pot emmagatzemar o especificar formalment de manera que no es perdi cap informaci. Per contraposici el coneixement no codificat s el que no pot ser codificat ja que s difcil expressar o explicitar.

 El coneixement pot ser pblic si s fcil de compartir, i consisteix en un coneixement creat/difs per la societat. En canvi, si s personal ha estat construt pel propi individu; s la base del coneixement pblic.

 Quan es creua la cultura amb la localitat espacial i l'ecolgic, parlem de coneixement local, s a dir, un coneixement desenvolupant al voltant d'una rea geogrfica definida. En canvi, el coneixement global s el que s'ha format mitjanant xarxes o comunitats, pertanyents a llocs geogrfics separats.

 El coneixement pot ser orientat si fa referncia a les relacions causals entre conceptes, i ser axiomtic quan es refereixi a explicacions per causes finals o a priori de successos.

 El coneixement s explcit si pot ser transms d'un individu a altri mitjanant algun mitj de comunicaci formal. Si el coneixement s difcil de comunicar o de formalitzar, parlem de coneixement tcit o implcit, normalment arraigat a experincies personals o models mentals.

 El coneixement s empric si ha estat assumit collectivament a travs de certs resultats als quals no s'ha arribat aplicant-hi cap mtode formal. Si, altrament, s'ha seguit una metodologia, estem davant de coneixement cientfic. Com en aquest darrer cas existeixen lleis i principis que ho demostren (les que ens han perms arribar-hi) podem concloure que aquest coneixement sempre s cert.

 El coneixement ser cultural quan en una organitzaci s'emprin termes, nomenclatures i procediments que hagin estat acordats internament. Quan aquests elements tinguin una base bibliogrfica parlarem de coneixement de diccionari.

Finalment, considerant una organitzaci, empresa, grup, o sistema, el coneixement pot existir en un mbit individual o en un mbit collectiu.

La teoria del coneixement o epistemologia s la que s'encarrega d'estudiar el coneixement i les seves formes d'adquirir-ne, va estar dividit en escoles que sn: jnica, pitagrica, eletica, atomista, eclptica i sofista.

El saber o coneixement pot ser teric o prctic. El coneixement teric pot ser cientfic o vulgar. El coneixement cientfic es divideix en: cientfic en sentit estricte, filosfic i teolgic. El coneixement prctic es divideix en art i tcnica, atenent a la seva bellesa.

Vegeu tamb.
Coneixement a priori;
Gesti del coneixement;
Informaci;
Coneixement lliure;

 Enllaos externs .

Teoria del Coneixement explicada per Ramon Alcoberro




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32025" title="Mgia" nonfiltered="2801" processed="2789" dbindex="12899">


Mgia sn les arts, coneixements i prctiques amb que es pretn produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o b amb la intervenci d'ssers fantstics. La mgia est considerada un art ocult que pretn produir efectes a partir d'elements sobrenaturals o de la natura. Hi ha una variant anomenada illusionisme, que es fonamenta en l's explcit de trucs i sovint en un llenguatge teatral.

 Generalitats .

El terme mgia ve de "magi", un dels elements religiosos de Babilnia relacionat amb els conjurs, herbes medicinals i sortilegis. Les religions monoteistes perseguien la mgia per pagana i perqu anava contra els designis divins , ja que noms Du podia alterar la natura. Per aix es va produir una persecuci d'endevins, bruixes i suposats mags.

La mgia, s l'acte o representaci explcita per la qual l'individu creu demostrar el seu reconeixement de l'existncia d'una o diverses detats o forces que tenen poder sobre la seva destinaci, a qui obeeix, serveix i honra. La mgia seria una forma de pensar que permet el pensament i de vegades la vida de l'individu, des de simplement triar un color determinat a una vocaci. 

En la majoria de les religions, segent estadi al de la mgia, que pot no desaparixer en la religi, vam trobar cultes fllics i sexuals, ritus de fertilitat i culta a la famlia, relacionats amb el instint sexual, social i de reproducci, que busquen sublimar en energia espiritual. Aquesta energia s'expressaria en forma d'impuls sexual, i sublimada s'expressaria en forma de germanor i de solidaritat. Ja Freud en la seva teoria del eros, va insistir a posar a d impuls sexual sublimat, com origen de religi i cultura. 

Des d'un punt de vista ms ampli, mgia designa les creenas metafsicas, l'element central de la qual i difernciador s la capacitat humana de modificar la realitat sense mitjans estrictament causal. La mgia en general s tamb designada sovint com bruixeria. Molts invents moderns sn mgia per a les societats primitives, i supleixen les capacitats buscades pels antics mags. 

El pensament mgic origen de la mgia, sn certes creenas freturoses de lgica. Sol estar basat en percepcions psquiques subjectives de l'individu/collectiu, podent haver estat condicionat per altres persones que hagi conegut o acceptant d'alguna manera les teories d'aquests individus amb aquestes creences. En psiquiatria, diverses malalties mentals i trastorns de personalitat es caracteritzen per diversos graus de pensament mgic. 

Estudis sobre el pensament mgic: 

 Ocultisme, s l'estudi de les doctrinas ocultes de les diverses religions i filosofies, posant l'accent en els fenmens paranormals i els poders ocults del ser hum.

 Esoterisme, s l'estudi i la prctica de tradicions esotriques, s a dir, vinculades a corrents religiosos i filosfiques importants, per (almenys en origen) desconegudes o secretes per al gran pblic. ;

 Pseudociesi (falsa cincia; del llat pseudo: fals i scientia:coneixement ) s un terme que adona d'un conjunt de suposats coneixements, metodologies, prctiques o creences no cientfiques per que reclamen dit carcter. Aquest concepte s utilitzat pels enfocaments epistemolgics preocupats pel criteri de demarcaci de la cincia i t major consens entre les cincies exactes i naturals. ;

 Superstici s la creena, no fonamentada, o assentada de forma irracional en l'home, que certes accions voluntries com: resos, ensalmes, conjurs, encisos, malediccions o altres rituals), o involuntries: com la caiguda de sal al sl o l'arribada d'un dimarts 13), poden alterar la destinaci o la sort d'una persona. S'inclouen entre les supersticions la a divinaci i les seves diferents disciplines astrologia, quiromncia, cartomncia o tarot, geomncia o feng-shui, espiritisme etc. i el curanderisme. Tamb utilitzat per a referir-se a fenmens que no tenen una explicaci racional. L'inexplicable pot ser mgic. De vegades per a referir-se a sentiments com l'amor, la felicitat, quan hi ha una mica que no es pot definir hi ha mgia. ;

 Histria .

El terme mgia deriva de magi, un dels elements religiosos incorporats pels mags en l'antiga Babilnia. Va haver mags en Roma, en Grcia i en gaireb tot el mn occidental i oriental de la Antiguitat, quan la mgia o fetilleria populars estaven relacionades amb antics ritus de fertilitat i iniciaci en el coneixement en els pobles anomenats brbars, principalment els xinesos. La mgia i la fetilleria estaven lligades tamb a les creences de pobles orientals molt antics, en els quals el mag o bruixot era alhora un sanador i un coneixedor del mn invisible d esperits i ocupava un paper preponderant en la comunitat. 

En Grcia i Roma els endevins i mags no tenien ja gens que veure amb els xamans, encara que eren consultats sobretot pels poders de endevinaci dels quals es creia estaven dotats. En la Europa medieval la mgia va estar relacionada amb la alqumia i l'astrologia, activitats ocultes considerades demonaques per la Esglsia Catlica, i que van ser objecte de persecuci especialment durant la Baixa edat mitjana i la Edat Moderna. 

Unes 500.000 persones van resultar processades i gran part executades per tribunals civils i religiosos, acusades de bruixeria, al llarg de gaireb cinc segles. Va haver processos per bruixeria fins al segle XIX, tant en Europa com en Amrica del Nord. En Europa el Tribunal de la Santa Inquisici va desenvolupar un paper preponderant en aquests fets. Ha d'assenyalar-se que cap de les grans religions accepta la mgia, i pel que fa a la religi judeocristianisme en particular, ja es troben referncies negatives als mags en el Antic i Nou Testament. 

L'antropologia distingeix avui dia entre mgia i religi, i colloca a la mgia en un plnol parallel al de l'evoluci de les religions. La interrelaci dels mites antics de les ms diverses culturas, les seves similituds i relaci amb les religions animistes, en les quals la mgia ocupava un paper central, van ser estudiades per l'antropleg britnic James George Frazer en la seva obra monumental La branca daurada. 

Van merixer tamb una mplia consideraci per part del psiquiatra Carl Jung, qui va desenvolupar la teoria del inconscient collectiu. El hermetisme (cridat l'antiga cincia en l'edat mitjana) va influir en el pensament del Renaixement. Aquesta pseudociesi es vincula, en alguns aspectes, amb el manteniment d'antigues creences que, com la mgia, conduen al coneixement i maneig de les lleis espirituals de l'univers. En 1463, Cosme de Mdici va encarregar la traducci de l'obra de Hermes Trimegisto, que se suposava escrita en l'antic Egipte per que, per a molts, data dels primers segles de l'era cristiana i que s la pedra angular del moviment hermtic o gnstic (de gnosi, coneixement). L'endevinaci mitjanant el tarot va ser una activitat freqent en el naixement de la Edat Moderna i els sistemes de smbols desenvolupats pels cartomncies per al coneixement de la realitat present i futura sn clarament deutors d'altres mtodes d'endevinaci practicats pels mags, entre ells la lectura del vol de les aus i de les entranyes dels animals sacrificats.

Prctiques de simple fetilleria, endevinaci, astrologia, lectura de baralles i de llibres oraculars com l'antiqussim I Ching, dels xinesos, o el alfabet rnic dels escandinaus, aspectes del hinduisme, el yoga i fins a la creena en la divinitat de civilitzacions extraterrestres i la seva presncia entre els humans van constituir des de mitjans del segle XX un conglomerat feblement articulat que es va conixer com moviment de la Nova Era (en angls New Age). La mgia ha estat molt perseguida en la Histria (per corrents religiosos o socials) i, encara avui, contrastant les seves teories per mitj del mtode cientfic; encara que en altre temps hagus significat la mort per al mag. 

 La mgia en l'Antropologia Simblica . 
 La mgia segons Frazer . 
 
Segons Frazer, el Pensament en el qual es fonamenta el concepte de la mgia, un conjunt de prctiques i creences als quals individus d'una societat recorren, per a crear-se un benefici, per a una consecuci de fins, relacionant-les al seu torn amb cert ordre en la naturalesa, ja sigui com grup, com quan una limitant-me natural afecta severament en l'organitzaci social del grup, per exemple una sequera o la infertilitat (fetilleria), o a nivell individual, com quan es necessita desfer-se d'un enemic que amenaa la vida (tab). 

Els evolucionistes van distingir notablement les professions pbliques sota les quals es constitua una o altra societat:
 
 La funci del mag va ocupar en moltes societats un paper fonamental en la presa de decisions importants.
 
 Els consells d'ancians, distingint-se en general la tendncia als consells d'ancians, que representaven el cap de govern de les societats salvatges. Va representar un punt medullar en els estudis que van tractar de comprendre l'organitzaci de societats no occidentals que contrastaven amb les occidentals. Es pot dividir en dos vessants d'anlisi pels processos mentals, segons els principis abstractes en els quals es basa la prctica de la mgia, sota una llei denominada d'empatia. ;

s per aquesta ra que en est lnia de pensament la mgia s predecessora de la religi en una escala evolutiva, s a dir, que la mgia correspon a un estadi de grau de evoluci de certes societats considerades salvatges i la religi a unes altres que se suposen amb major grau de civilitzaci. He aqu l'inters del seu estudi, que va tractar de comprendre el punt que la mgia deixa de ser tal per a convertir-se en religi i aix marcar un avan social cap a altre estadi evolutiu. 

Frazer entn a la mgia com l'expressi de regles que determinen la consecuci d'esdeveniments en tot el mn, com mgia terica; i considerada com una srie de regles que els hum compliran a fi d'aconseguir les seves fins, com mgia prctica. Aquesta es divideix en dos tipus, cadascun d'ells es funda sota els principis de semblana i contacte: 

 Mgia imitativa. Relacionada que el semblant produx el semblant, homeopatia. Aix es refereix als efectes provocats a alguna cosa o a alg assemblessin a les causes que ho van provocar, es pot abastar des de qui usa la mgia, qui la practica, fins a amb que fins. ;

 Mgia contaminant. Que es refereix a les coses que una vegada van estar en contacte s'actuen recprocament a distncia unint-los per sempre un lla, desprs d'haver estat separats, tamb present en la homeopatia. ;

Per a arribar a un enteniment s necessari recrrer a exemples que puguin figurar dintre d'aquests esquemes. En La Branca Daurada de Frazer, en tot moment refereix exemples de societats extiques, per aix cridar-los, que fins a cert punt semblen estar intactes davant el mn occidental. El que s cert s que estes societats ja tenien contacte amb l'home occidental, que estava colonitzant els seus territoris. 

s de rellevncia esmentar la conseqncia colonial del mestissatge, que no noms s de manera racial, com s'abordaria en el punt de vista biolgic, sin primordialment respon a un intercanvi sociocultural. 

A manera d'exemple podem prendre a la cridada santeria, un conjunt d'elements procedent del catolicisme i les tradicions iorubas que van importar els esclaus negres que eren capturats en Nigria per a ser traslladats a Cuba.

Aquesta conjugaci de sistemes religiosos segueix sent practicada fins als nostres dies en diverses parts de Llatinoamrica, que no noms s regida per la devoci als sants identificats amb els orishas, sin que implica una jerarquia sacerdotal. Un exemple clar de la mgia contaminant s quan per a la iniciaci d'un sacerdot, li s lliurada certa quantitat de collarets durant el ritus que li permetran que representi certa quantitat de orishas, i estar en contacte amb ells a travs del sacrifici d'animals, com les cabres. Aquestes creences i prctiques tamb impliquen que resoldre certs problemes, per exemple que se li retorni la salut a alg que ho va sollicitar, que quan s'assoleixi es deur al fet que es va invocar l'esperit dels seus ancestres, que es va dur l'ofrena a l'orish indicat...etc aix s mgia imitativa. Aix implica creences animistes.

 El pas de la mgia a la religi . 
Frazer considera que els principis d'associaci d'idees aplicats de manera errnia produxen la mgia, a la qual fins i tot considera com germana bastarda de la cincia. Frazer considera que el primer cop que va transformar a la humanitat per a desistir de la mgia com regla de fe i prctica, va anar al reconixer la seva impotncia per a manejar a plaure certes forces naturals que fins a llavors s'havien suposat dintre del seu mandat. 

Dintre d'aquesta concepci s possible entendre que la intelligncia dels homes comenava a percebre que la prctica de la mgia no produa precisament els resultats esperats, que amb anterioritat significaven una realitat. A aix li va continuar un llarg perode de temps d'un pensament reflexiu que va fer la transici cap a la religi de manera gradual, pel major coneixement de les forces amb un poder superior al de l'home i el desenvolupament del coneixement. Frazer conclou que el pas definitiu de la mgia a la religi es dna en la confessi de la sencera i absoluta dependncia de l'home pel que fa al div, culmina amb la submissi de l'home davant la immensitat de l'univers. 

Sistemes de mgia. 
 
L'antropologia distingeix la fetilleria tradicional de les primeres societats. D'ella n'han derivat molts sincretismes: 

 Bruixeria. Correspon al bruixot, que es considerava vinculat amb la mgia negra.

 Bruixeria diablica: influenciada pel cristianisme, s aquella en la qual es ret culte al Diable.

 Fetilleria . 
s la forma ms simple de mgia practicada en les societats antigues. Es basa en la manipulaci de la matria i en l'analogia. El fetiller recorre a pocions, fetitxes, animals i diferents objectes per a assolir les seves fins. En el seu vell origen la paraula farmcia, del grec pharmaka, es referia a la preparaci de pocions i vers. Desprs va passar a l's actual d'auxiliar de la medicina, de pharmakon, medicament. 

 Animisme . 
 
L'Animisme engloba diverses creences en les quals ssers personalitzats sobrenaturals (o esperits) habiten objectes animats i inanimats. Si b dintre d'aquesta concepci caben mltiples variants del fenomen.


 Xamanisme . 

 
El Xamanisme es refereix a una classe de creences i prctiques tradicionals similars a l'animisme que asseguren la capacitat de diagnosticar i de guarir el sofriment del ser hum i, en algunes societats, la capacitat de causar-lo. Sistema que va donar origen a diversos cultes i religions i l'origen de les quals remunta a l'edat de Pedra. El xaman s una espcie de remeier, amb poders mgics especials.
 
 Candombl . 
 
Sistema semblant al Vud, s popular en Brasil. Consisteix en la invocaci de certes detats cridades Orixs.
 
 Vud . 
 
Sistema popular en Haiti. Semblant al Candombl.
 
 Umbanda . 
 
Fusi de les religions afrobrasileres, especialment el Candombl, amb l'espiritisme kardecista, amb predominana d'aquest ltim. Difereix del Candombl, tamb, per considerar diversos tipus de rixs com esperits de persones mortes. 

 Quimbanda . 
 
Sistema de mgia que tracta de la invocaci d'entitats cridades Exus, podent-se amb l'ajuda d'aquestes entitats fer tant el b com el mal. 

Wicca. 
 
s una religi creada per Gerald Gardner, que perseguia, en la seva base, la prctica de la mgia en auxili de l'evoluci humana. Moviment neopag, que inclou el culte de suposats poders subjacents de la Naturalesa, a ms de l'endevinaci.

 Mgia clssica, Teosofia i Noves mgies contempornies . 

La mgia contempornia troba les seves arrels en el treball d'iniciats com Eliphas Levi i Papus. La teosofia, o la moderna teosofia, t com un dels seus fundadors Helena Petrovna Blavatsky, que va anar a buscar a orient la font del seu sistema filosfic. Aquest sistema no es presenta exactament com els sistemes utilitzats pels estudiosos de mgia, mes, abans, pretn transmetre el coneixement esotric universal que estaria contingut en totes les tradicions filosfiques o religioses. Blavatsky considera, per exemple, que tots els homes sn mags en el sentit ltim de la paraula, doncs tots poden utilitzar el poder creador div, sigui a travs del pensament, la paraula o l'acci. 

 Mgia sexual . 

S'agrupen en aquest tpic diversos sistemes: Thelemita, gnstic, etc., que ha de ser certament diferenciat del Tantra amb el qual guarda alguns punts de relaci. La base d'aquests sistemes s el concepte que el sexe s sagrat. La mgia sexual es divideix en diversos sistemes diferents i amb divergncies, alguns d'ells derivats del sistema originalment desenvolupat per Paschal Beverly Randolph i despues per Theodor Reuss en la Ordo Templi Orientis (O.T.O.) i per Aleister Crowley, Kenneth Grant i per l'artista Austin Osman Spare. Citem entre els diversos sistemes de mgia sexual: 
 Ansaritic: Creat pels Ansarichs o Alautes (en angls: Ansaireth o ainda Nusairis) en la Sria antiga. ;
 Eulis: Creat per Pascal Beverly Randolph, un iniciat entre els Alauites ;
 Sistema de la 0. T. 0.: Sistema de mgia sexual que guarda alguna relaci amb algunes branques de Tantra Oriental.
 Sistema dna Fraternitas Saturni: derivat d'O.T.O. ;
 Sistema Maatiano: Creat per dissidents d'O.T.O. ;
 Sistema dna 0. T. O. A.: Derivat d'O.T.O., fa s de prctiques astrals de mgia sexual ;
 Caos: Sistema mgic basat en acte mgia sexual ;
 Moviment Gnstic Cristi Universal: Sistema de mgia sexual accentuadament asctic fundat pel neogtic Samael dhuc Weor ;
 T.O.T.O. Corrent Thelmica Tifoniana desenvolupada per K. Grant. ;
 Zos Kia Cultus. Sistema de Fetilleria inventat per A.O.S. ;

 Thelema . 
 
Filosofia, Culte o Religi, depenent del punt de vista, creat per Aleister Crowley a partir del Liber AL vel Legis (el llibre de la llei). Amb la recepci d'aquest llibre es va iniciar una nova era, En de Horus, on l'sser hum es percep com centre del seu propi univers. Thelema, en grec, significa voluntat.
 
 Samael dhuc Weor . 
 
Samael dhuc Weor, fundador del Moviment Gnstico Cristi Universal, prenent la mgia sexual com un dels pilars fonamentals del que va cridar Revoluci de la Conscincia. La seva principal caracterstica s el que el propi autor crida d'asctica revolucionria de l'Era d'Aquari. D'acord amb l'autor, metafsicament, el seu procs consisteix en barreja intelligent de l'nsia sexual amb l'entusiasme espiritual, aquesta consisteix, en suma, en la connexi dels rgans genitals masculins i femenins cridats pels termes orientals Lingam i Yoni, evitant-se l'orgasme, tant mascul com femen, i la prdua del semen.
 
 O. T. O. .
La Ordo Templi Orientis, fundada per Theodor Reuss i Karl Kellner al principi del segle XX es va basar inicialment en l'aplicaci del tantra sexual amb una estructura que recorda la maoneria. Quan l'ocultista angls Aleister Crowley va passar a tenir el control d'aquesta ordre, els seus rituals i filosofia bsica van ser reformulats per a ser interpretats i treballats sota la cridada llei de thelema. L'O. T. O. va acabar sent l'origen de diverses dissidncies que van adoptar diferents perspectives sobre la mgia. D'entre les dissidncies que realitzen una labor considerada seriosa podem citar l'Ordo Templi Orientis Antiqua (O. T. O. A.) i a la Ordo Templi Orientis Tifoniana (Typhonyan O. T. O. o TOTO).

 Mgia lluciferina . 
Sistema de Fraternitas Saturni. s un sistema semblant al de OTO, centralitzant les seves prctiques en la mgia sexual (especialment en les prctiques del sender de l'esquerra) i en la mgia ritualstica. La diferncia principal en relaci a l'O.T.O. s que, en tant que aquesta cerca la fusi individualitzada amb l'energia creadora, com idea central, la Fraternitas Saturni busca elevar l'esperit hum a una condici de divinitat, representada per Lucfer. El sistema posseeix 33 graus. 

 Mgia enoquiana .
La mgia enoquiana s un sistema simblicament complex, que consisteix en l'evocaci d'ngels enoquians, descobert pel astrleg John Dee i pel seu vident, Edward Kelley. El sistema va ser posteriorment estudiat a lAurora Daurada (Golden Dawn) i per Aleister Crowley. 

 Mgia musical . 
Creat per l'ocultista Juanita Wescott, estudiosa del sistema de Franz Bardon. El sistema de la mgia musical fa s de l'] i de la cbala.

 Vegeu tamb .
 Mgia negra;
 Illusionisme;
 Harry Houdini;
 Mgia blanca;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32026" title="Carolina del Sud" nonfiltered="2802" processed="2790" dbindex="12900">



Carolina del Sud s un estat dels Estats Units d'Amrica, situat al sud-est del pas. La provncia de Carolina del Sud va ser una de les 13 colnies que es va revoltar contra els britnics durant la Revoluci americana. El nom de Carolina es va ficar en honor al rei Carles I d'Anglaterra. A l'any 2000, la poblaci de l'estat era de 4.012.012 d'habitants.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 28.226 amerindis nord-americans (0,5 %).  Pel que fa a les tribus, les principals sn els cherokee (7.893), catawba (1.401), tribus de l'est (1.261), lumbee (1.178), choctaw (340) i creek (278).

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32028" title="Colorado" nonfiltered="2803" processed="2791" dbindex="12901">


Colorado s un estat dels Estats Units d'Amrica, situat a l'oest dels Estats Units. Colorado s conegut perqu t els pics ms alts de les Muntanyes Rocalloses que dominen la part occidental de l'estat, en canvi la part oriental de l'estat sn plans. La capital de l'estat s 
Denver; l'rea metropolitana de la capital t la meitat de la poblaci de l'estat (2,5 de 4,3 milions d'habitans). El nom de l'estat ve del Riu Colorado que en espanyol vol dir riu vermell.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 82.953 amerindis nord-americans (2 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (13.326), navaho (6.858), sioux (4.897), apatxe (4.438), ute (3.312), choctaw (2.016), blackfoot (1.564), chippewa (1.555), pueblo (1.474), iroquesos (995) i xeienne (692).













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32030" title="Palm Pilot" nonfiltered="2804" processed="2792" dbindex="12902">


Palm Pilot era el nom orginal donat als primers models d'ordinadors de butxaca fabricats per Palm, Inc. (quan era una filial de US Robtic o 3Com). Els models recents de d'ordinadors de butxaca fabricats per PalmOne no s'anomenen Pilot a causa de plets de violaci de nom causats pel Bolgraf Pilot la Corporaci, per "Palm Pilot", o simplement "Palm", son termes que s'han introdut com a sinnims d'ordinador de butxaca, sense tenir en compte la marca.

Els inventors originals del Palm Pilot eren Jeff Hawkins, Donna Dubinsky, i Ed Colligan, que van fundar Palm, Inc.. Es diu que Hawkins va portar un bloc de fusta, de la mida del Palm a la seva butxaca durant una setmana, abans de comenar el seu desenvolupament.

Com que Palm, Inc. era una filial de 3Com, els fundadors es van decepcionar per que no tenien prou control sobre el producte de Palm. Com a resultat, es van separar de Palm i van fundar Handspring el juny de 1998, que va produr el Handspring Visor, un clon del Palm Pilot  que utilitzava una versi modificada del sistema operatiu Palm_OS. Handspring es va fusionar altra vegada amb Palm per formar PalmOne el 2003.

Els Palm Pilots inicialment feien servir els populars processadors Dragonball, un derivat del Motorola 68000. Els ms nous, igual que molts altres ordinadors de butxaca, cursa que utilitza una variaci de l'arquitectura d'ARM (normalment referida per la marca Intel Xscale). ARM s una classe de microprocessadors RISC molt utilitzats en dispositius mbils i sistemes integrats, i el seu disseny estava molt influt per una CPU molt els anys 1970 i 1980, la Tecnologia MOS 6502.

Sembla que els Palm Pilots s'estn comenant a fusionar amb els smartphones, o ordinadors de butxaca amb telfon incls. El Treo 650 s l'ltima oferta que combina un Palm Pilot amb un Telfon mbil, correu electrnic, SMS, i missatgeria instantnia.
Es preveu que els Palm Pilots com a dispositius sense telfon vagim sent sustituts pels Palm Pilots multi-funci com el Treo 650 a mida que aquests baixin de preu.

Referncies.
 Aquest article treu material del  de la Wikipedia en llengua anglesa. ;

 Vegeu tamb .
 Palm_OS;
 Ordinador de butxaca;
 Informtica de butxaca;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32042" title="Hlsinki" nonfiltered="2805" processed="2793" dbindex="12903">

Hlsinki (Helsinki en fins, per pronunciat amb la tnica a la primera sllaba, cosa que en justifica la present transcripci catalana; Helsingfors en suec) s la capital de Finlndia. 

Geografia.
La ciutat est situada al sud del pas, a la riba nord del Golf de Finlndia, entre  6010  N i 2456  E. T  559.177 habitants (2004), si b ajuntant-hi les poblacions d'Espoo, Vantaa i Kauniainen (amb les quals forma una sola conurbaci anomenada "rea capital"), el nombre augmenta a 1,2 milions. 

Com que Hlsinki est situada a la costa del mar Bltic i t molts quilmetres de costa, molts dels seus districtes ms importants estan a prop de la platja. Hlsinki s una ciutat molt martima i l'anomenen "la filla del Bltic".

Hlsinki s el centre fins de poltica, economia, cultura i cincia del pas. L'aeroport principal del pas, Helsinki-Vantaa, es troba a l'rea capital.

Histria.
Hlsinki va ser fundada el 1550 pel rei de Sucia Gustaf I. Fins al segle XIX era una ciutat petita i insignificant. El 1812, desprs de la guerra de 1808-1809 quan Finlndia va ser conquerida per la Rssia Imperial, el tsar Alexandre I va designar a Hlsinki com a capital del Gran Ducat Autnom de Finlndia, fins al 1917 quan Finlndia va declarar-ne la independncia.


Llocs d'inters.
Hlsinki s una ciutat petita i reconfortant. La seva mida s l'ideal per andarejar, per anar als cafs, supermercats, anar al teatre i a l'pera
L'esplanada central Pohjoisesplanadi i Etelesplanadi amb molts edificis classicstics;
El barri governemental;
El museu d'art contemporani Kiasma;
El parlament;
El museu d'art Ateneum;
El centre d'arts Annantalo;
Ooppera (pera);
Suomenlinna: un petit arquiplag de fortificacions suecs, russos i finesos a la badia d'Helsinki;
El zoolgic;
Les catedrals;
Els teatres fins i suec;

Ancdota.
Al maig de 2007 es va celebrar a la ciutat el Festival de la Can d'Eurovisi, grcies a la victria de Lordi.

 Galeria d'imatges .



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32043" title="Bratislava" nonfiltered="2806" processed="2794" dbindex="12904">




Bratislava ( en hongars Pzsony, en alemany Pressburg) s la capital d'Eslovquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat ms gran del pas. A les ribes del Danubi, la ciutat est situada a l'est del pas, molt a prop de les fronteres amb ustria i Hongria, pasos que n'havien dirigit els afers poltics durant molt de temps.

 Enllaos externs .

 Web oficial de la ciutat;
 Ponts de Bratislava (hongars);


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32052" title="Angle de fase" nonfiltered="2807" processed="2795" dbindex="12905">
L'angle de fase s l'angle entre el Sol i la Terra vist des del centre d'un planeta. Est relacionat amb la fase d'un planeta o porci del disc illuminat tal com es veu des de la Terra.
Per a un planeta interior com Mercuri i Venus l'angle de fase adquirix qualsevol valor, essent 0 en la conjunci superior, 180 en la conjunci inferior. Per a un planeta exterior l'angle de fase est limitat per senet Fmax=1/r on r s la distncia del planeta exterior al Sol en UA. Adquirix este valor mxim en les quadratures i val 0 en la conjunci i en la oposici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32060" title="Temps sideri" nonfiltered="2808" processed="2796" dbindex="12906">
El temps sideri local o l'hora sidria local s l'angle horari que forma el punt ries amb el meridi de l'observador.  El temps sideri local s la ascensi recta d'un astre ms l'angle horari de tal astre.
Com a cas particular per a Greenwich s'establir el temps sideri de Greenwich de gran importncia en Astronomia.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32061" title="Temps solar" nonfiltered="2809" processed="2797" dbindex="12907">
El temps solar s una forma de mesurar el temps basada en el moviment aparent del Sol sobre l'horitz del lloc on ens trobem. Pren com a origen l'instant en qu el Sol passa pel meridi, que s el seu punt ms alt en el cel, anomenat migdia. A partir d'aquest instant es van comptant les hores en intervals de 24 parts fins que es completa un cicle dirn.

No obstant aix, el Sol no t un moviment regular al llarg de l'any, i per aquesta ra el temps solar es divideix en dues categories:

El temps solar aparent est basat en el dia solar aparent, que s l'interval entre dues tornades successives del Sol al meridi local. El temps solar pot ser mesurat amb un rellotge de sol.

El temps solar mitj est basat en un sol fictici que viatja a una velocitat constant al llarg de l'any. La duraci del dia solar mitj s de 24 hores i s constant durant tot l'any.

La duraci d'un dia solar aparent varia al llarg de l'any. A se deu al fet que l'rbita terrestre s una ellipse, i no un cercle, i que la Terra en el seu moviment de translaci es mou ms rpid quan es troba a prop del Sol i ms lentament quan n'est allunyada (veure Lleis de Kepler). A causa d'a, a l'hemisferi nord, els dies solars aparents sn ms curts al mar i al setembre que al juny o al desembre. A l'hemisferi sud es produeix el fenomen invers.

La diferncia entre el temps solar aparent i el temps solar mitj s'anomena equaci de temps i a vegades arriba a ser de 15 minuts. 

Vegeu tamb.
Any de trasps;
Hora;
Rellotge;
Temps;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32068" title="Deep Throat" nonfiltered="2810" processed="2798" dbindex="12908">


Cinema: ;
Deep Throat: pellcula pornogrfica de l'any 1953.
Histria: ;
Deep Throat o Gola Profunda: pseudnim de Mark Felt, agent de FBI que actu d'informador secret en el cas Watergate.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32070" title="PSAN-provisional" nonfiltered="2811" processed="2799" dbindex="12909">
El Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional (PSAN-Provisional) neix el 1974 com una escissi del PSAN arran de les crtiques sobre la incapacitat del partit per crear un moviment prpiament independentista. Aquestes crtiques desembocarien en un conjunt de tensions les quals acabarien creant el PSAN-P, el qual deu el seu nom a la IRA-Provisional. Entre els seus principals dirigents hi destac Carles Castellanos. 

Aquest nou partit era ms partidari de la lluita armada, la qual cosa oblig a exiliar-se una part important de la direcci. El PSAN-P, amb un carcter rupturista, de vocaci nacional-popular i d'enfrontament directe contra l'Estat, firma un tractat d'acord amb ETA i la Union do Pobo Galego per collaborar, conjuntament, amb els respectius moviments d'alliberament nacional. En aquest sentit, impuls el Collectiu d'Obrers en Lluita (COLL) i tota una srie d'organitzacions sectorials. Tamb l'OLLA era vinculada a elements del partit.

Fou el Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional, juntament amb altres forces poltiques, qui cre el Comit Catal contra la Constituci Espanyola, per molts, el primer pas cap a l'independentisme combatiu i revolucionari al territori catal.

Posteriorment, enel Congrs de Ri (Conflent) de 1979, l'organitzaci es fusionar amb d'altres grups, com OSAN (Organitzaci Socialista d'Alliberament Nacional), donant pas a IPC (Independentistes dels Pasos Catalans), organitzaci que al seu torn participar en la creaci del Moviment de Defensa de la Terra, el 1986

Vegeu tamb.
Arxiu (organitzaci);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32071" title="Deep Throat (pellcula)" nonfiltered="2812" processed="2800" dbindex="12910">


Deep Throat s la pellcula porno ms famosa de la histria pornogrfica nordamericana i que contribu a titllar, per sempre, com a empassadora de cltoris bucofarngic la seua protagonista, la desapareguda Linda Lovelace (Boreman de naixement i Marchiano de matrimoni).

Per Deep Throat ("Gola pregona") no deixa de ser una comdia coral, innocent i, per a qu enganyar-nos, un xic maldestre. Narra la histria d'una xiqueta anorgsmica, a travs de la expedici personal i sexual que emprn amb l'antull de posar fi al seu problema, que l'afona en una desesperana constant (el concepte de recerca s una constant al cinema de Gerard Damiano i els segents films, en sn una prova evident: The Devil in Miss Jones, Story of Joanna, Never So Deep...). 

s la pellcula ms rentable de la historia cinematogrfica, doncs en la seva producci noms va costar 25.000 dlars i van tenir uns beneficis de 600.000 dlars.


 Sinopsis .

La pellcula comena amb una relaxada panormica que ens mostra a Linda conduint amb rostre tranquil cap a casa seua on descobrir la seua companya de pis (Dolly Sharp fent de Helen) exercitant la xona a la cuina en ple exercici sexual. Amb posterioritat al clau ambdues tenen una conversa al voltant del petit problema de Linda i arriben a la conclusi que la millor soluci viable s organitzar una petita orgia per tal de veure in situ com reacciona Linda.  

Desprs d'experimentar aquesta manera de socialitzar-se sexualment, a la recerca de l'orgasme perdut, Linda roman insatisfeta, pel que Helen recomana una visita urgent al  Dr. Young (Harry Reems), un psiquiatra erotman que, ajudat de la seva   infermera rossa i calenta (Carol Connors), revisen i atenen els casos ms inaudits  en matria sexual encara que, evidentment, aix no s excusa per fornicar entre visita i visita.  

s el propi Dr. Young qui descobreix que Linda t el cltoris allotjat a la gola, un delicis punt bucofarngic que cal ser tractat i acariciat amb un membre mascul. Quina? Doncs la del propi Reems, que per alguna cosa s l'expert i el mestre que la guiar en l'art de transformar-se en empassasabres. Linda no triga en sentir-se atreta pel doctor, que no deixa de fregar el seu membre contra els baixos de la infermera rossa. Per les seues nsies sexuals no impedeixen que, al mateix temps, s'encarregui de buscar l'estabilitat emocional i teraputica per Lovelace.


 Bibliografia .
Luis Miguel Carmona y Toms Prez Nio - Los 100 mejores filmes erticos de la Historia del Cine. Cacitel. Madrid, 2004. ISBN 84-87754-77-5.
Legs McNeil, Jennifer Osborne y Peter Pavia - The Other Hollywood: The Uncensored Oral History of the Porn Film Industry. Regan Books 2005. ISBN 0-06-009659-4.

 Enllaos externs .
;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32072" title="Independentistes dels Pasos Catalans" nonfiltered="2813" processed="2801" dbindex="12911">
Els Independentistes dels Pasos Catalans (IPC) neixen l'any 1979 arran de la fusi entre dues formacions poltiques: el PSAN-Provisional i l'Organitzaci Socialista d'Alliberament Nacional (OSAN), una formaci que considerava la Catalunya Nord el seu mbit principal d'acci, endems d'antics integrants de Comunistes Catalans Independents (CCI).  Carles Castellanos en fou el dirigent ms destacable. El 1981 se li unir el sector balear dirigit per Joan Quetgles.

Va mantenir unes estretes relacions amb altres formacions independentistes, molt especialment basques (Herri Batasuna) i gallegues (Unin do Povo Galego). El seu rgan fou Lluita (diferent de l'rgan homnim editat pel PSAN-oficial). Promogu la fomaci, b en solitari, b amb d'altres organitzacions independentistes, d'un seguit de plataformes sectorials de base mplia, com ara els Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), els Collectiu d'Obrers en Lluita (COLL), els Grups de Defensa de la Llengua, Dones Independentistes.

A partir de 1983 particip en el procs de formaci d'una organitzaci independentista de masses, materialitzada el 1985 en el Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Les tensions entre IPC i el PSAN  provocaren la ruptura del MDT el 1988, escindit en dues plataformes del mateix nom (MDT-PSAN i MDT-PIC). Posteriorment, va diluir-se dins el Moviment de Defensa de la Terra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32074" title="Moviment de Defensa de la Terra" nonfiltered="2814" processed="2802" dbindex="12912">
El Moviment de Defensa de la Terra sorg de la confluncia entre el PSAN i Independentistes dels Pasos Catalans (abans anomenats PSAN-Provisional).
 Antecedents .
El 1982 i el 1983 es van celebrar les V i VI Trobades Independentistes a Sant Pere de Ribes i a Arts respectivament, en les quals van participar membres organitzats en el camp de l'ecologia, de la lluita antirepressiva, de defensa de la llengua, de collectius comarcals... Es va fer balan del moviment independentista i de la situaci de la llengua catalana. Tant el Grup de Defensa de la Llengua com els Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans convoquen un comit de treball per a posar les bases per la creaci del futur Moviment de Defensa de la Terra (MDT), que pretenia tornar a ajuntar els dos PSAN i que fos el pal de paller del moviment independentista. L'11 de setembre de 1982 aplegaren 8.000 manifestants al fossar de les Moreres.

En l'aplec del Puig de 1983 es presenten les bases del futur Moviment. Un any ms tard, al gener de 1984, durant la segona Assemblea de Terra Lliure, es decideix definitivament crear un moviment poltic unitari de l'esquerra independentista extraparlamentria, un moviment, segons la seua proposta de principis, comproms amb la lluita contra l'opressi i l'explotaci capitalista, que lluita per defensar el pas de les agressions constants que rep a nivell ecolgic, urbanstic, social, cultural i lingstic. 
 Fundaci .

L'11 de mar de 1984 es va convocar l'Assemblea de Reus per constituir el MDT. El PSAN hi va participar, per IPC, molt afeblit, abandon el projecte perqu consider que no neixia com un organisme unitari, i amb poc esperit de debat. IPC va acusar el PSAN d'intentar burocratitzar la construcci del Moviment de Defensa de la Terra en lloc de construir un moviment on totes les classes de lluita hi fossin acceptades, i els seus representants abandonaren la sala. 

Finalment, l'estiu del 1984 neix el Moviment de Defensa de la Terra a la VII Trobada Independentista celebrada a l'Alforja. Aquell Onze de Setembre ja fou convocat per l'MDT, el qual va comptar amb un comunicat d'adhesi de Terra Lliure i un minut de silenci per la mort de Toni Villaescusa.

Un any ms tard, el 1985, el MDT es convert en la casa comuna de tot l'independentisme. Es propos ser el pal de paller de l'independentisme combatiu i organitzar l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Catal, que aplegaria PSAN, IPC, CSPC i Terra Lliure. Tamb apareix la proposta de principis per al MDT:
 Cal lluitar per defensar el pas de les agressions ecolgiques, urbanes, socials, culturals i lingstiques.
 L'mbit del Moviment s el de la naci catalana, i promour una base organitzativa comarcal.
 Proposa fomentar la conscienciaci i mobilitzaci del poble treballador dels Pasos Catalans, mitjanant l'agitaci i la propaganda.
 Considera Frana i Espanya agents de la destrucci del pas i denuncia els partits sucursalistes.
 Lluita contra la repressi i assumeix la lluita dels CSPC.
 Lluita contra l'opressi i explotaci capitalista. Proclama la seva solidaritat amb les lluites a les empreses i al camp.

El context histric, a ms a ms, ajudava, ja que el 1986 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), dirigida per ngel Colom, antic militant de la Crida, adoptava l'independentisme en el seu programa. Altres opcions independentistes com el Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional (BEAN) i Nacionalistes d'Esquerra (NE) s'havien enfonsat desprs de patir uns resultats electorals molt baixos. Tamb la Crida es declar independentista el mateix 1986.

Convocaren actes de protesta per la detenci dels militants de Terra Lliure Jaume Fernndez i Calvet i Pere Bascompte, empresonat a Tolosa de Llenguadoc el 1985. Propos l'abstenci en el referndum per l'OTAN del 1986, malgrat la crtica de Terra Lliure, els CSPC i la Crida.
 
El cap del PSAN, Josep Guia, pretenia convertir el MDT en un front patritic per  aglutinar el vot de l'independentisme sociolgic. D'altra banda, IPC, juntament amb presos de Terra Lliure i collectius de barris presentava Poltica Independentista de Combat (PIC), que, a ms de la independncia proposava prefigurar un nou model de societat amb les propostes de les classes populars. Per per aix calia que el MDT s'enforts i madurs polticament.

 Divisi .
En la II Assemblea Nacional del MDT de desembre de 1986 va vncer la postura del PSAN, per no es van discutir les esmenes. Endems, el MDT-PSAN va convovar irregularment a Valncia la segona part de l'Assemblea, mentre que les altres les van fer a Barcelona.

AIx el 1987 les tensions entre els membres procedents de IPC i els del PSAN varen esclatar. L'MDT es va fraccionar en dos grups: el Moviment de Defensa de la Terra-PSAN (MDT-PSAN) i el Moviment de Defensa de la Terra-IPC (MDT-IPC). El primer va tornar a actuar desprs d'un intens debat intern sota el nom de Catalunya Lliure i el segon va mantenir el nom i va propiciar la formaci de l'Assemblea d'Unitat Popular (AUP) amb gent de la Crida.

A les eleccions europees del 1987 el MDT-IPC va donar suport la candidatura d'Herri Batasuna, que va obtenir 53.000 vots a Catalunya. Per l'atemptat a l'Hipercor de Fabra i Puig del 19 de juny del 1987, aix com els enfrontaments (fins i tot fsics) entre els membres de les dues fraccions al fossar de les moreres els onzes de setembre de 1987 i 1988 afebliren el moviment i restaren suport independentista a Terra Lliure.

En la IX Trobada Independentista a Garraf l'estiu de 1988 ambds sectors intentaren aproximar postures, per fracassaren. El desembre del 1988 se celebr la III Assemblea del MDT,  on els que hi queden defineixen el projecte d'Unitat Popular a partir del PIC, i reben el suport dels presos de Terra Lliure. Redacten una proclama basada en sis punts:
 Defensa dels drets poltics del poble catal;
 Defensa dels drets de les classes populars;
 Defensa de la terra;
 Defensa de la llengua i la identitat nacionals;
 Defensa dels presos independentistes, contra la repressi;
 Solidaritat internacional: Europa de les Nacions ;

Aquests punts foren ampliats en la IV Assemblea del MDT de desembre del 1990 i en la V Assemblea de gener del 1993. Per la seva banda, a les eleccions del 1989 el MDT-PSAN, amb sectors dels Maulets i del Front Nacional de Catalunya, s'hi present amb el nom Catalunya Lliure.

 Bibliografia .

Deulonder, Xavier: Histria de l'MDT. Una organitzaci independentista radical durant els anys 80 i 90. Barcelona, Llibres de l'ndex, 2005. (Neoptria, 7) ISBN 84-95317-X;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32075" title="Connecticut" nonfiltered="2815" processed="2803" dbindex="12913">


Connecticut s un estat dels Estats Units d'Amrica, forma part de la regi de Nova Anglaterra.
Connecticut va ser una de les 13 colnies que es va aixecar contra Gran Bretanya a la Revoluci Americana.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia 25.184 amerindis (0,8 % de la poblaci). Per tribus, hi havia cherokee (2.961), pequot (1.410), mohegans (1.154), iroquesos (885), narragansett (436), micmac (382), nipmuc (247), passamakoddy (175), blackfoot (906) canadencs i llatinoamericans (1.634), entre d'altres.

Ciutats Pricipals.
Bridgeport,New Haven,Hartford,Stamford,Waterbury, 
Danbury,Norwalk i New Britain.

1:Demcrata Independent.









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32076" title="La Reixa" nonfiltered="2816" processed="2804" dbindex="12914">
La primera organitzaci armada que va aparixer a Catalunya durant el segle XX fou La Reixa. Aquesta fou una entitat poc coneguda per reivindicada pels independentistes com la primera organitzaci armada del segle passat. La Reixa va ser una organitzaci benfica l'aparici pblica de la qual fou l'11 de setembre de 1904 per que tingu una actuaci purament activista a l'intervinir en enfrontaments clarament armats. Amb La Reixa es va comenar a teoritzar que per aconseguir l'alliberament nacional de Catalunya calia passar per la lluita armada. Alhora, aquesta organitzaci comen a considerar el Pas Valenci com germ en aquesta lluita. Era vinculada tant a Uni Catalanista com a l'Aplec Catalanista.

Aquesta organitzaci es va emmirallar en els moviments independentistes filip i cub els quals, en el 1898, van aconseguir la independncia del regne d'Espanya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32077" title="Nosaltres Sols!" nonfiltered="2817" processed="2805" dbindex="12915">

L'Agrupaci Nacionalista Nosaltres Sols! fou la primera organitzaci estrictament poltico-armada del segle XX. Va nixer l'any 1916 aprofitant el local de la Uni Catalanista. L'nic objectiu de l'organitzaci fou enfrontar-se a aquells qui ells consideraven els enemics de Catalunya. El seu fundador i dirigent principal fou Daniel Cardona i Civit.

Nosaltres Sols! es transform en l'Organitzaci Militar Nosaltres Sols! en proclamar-se l'estatut de Nria ja que l'organitzaci el considerava massa suau. El mes de juny de 1936 Nosaltres Sols s'integr dins Estat Catal gaudint d'autonomia interna i, acabada la guerra civil espanyola, els militants de Nosaltres Sols! -la majoria dels quals eren fora joves- juntament amb els d'Estat Catal van participar en la creaci del Front Nacional de Catalunya (FNC), mentre que d'altres collaboraven en l'Organitzaci de Resistncia Nacional.

L'any 2007 es va crear una nova organitzaci anomenada Nosaltres Sols!, que actualment sn les joventuts d'Unitat Nacional Catalana.

Enllaos externs.
 Articles de Daniel Cardona a la plana web d'Estat Catal;
 Articles de Daniel Cardona al frum d'Estat Catal;
 Vdeo amb imatges de Nosaltres Sols!;
 Histria de Nosaltres Sols (per Enric Ucelay-Da Cal);
 El pensament de Daniel Cardona i Civit;
 Bloc de Nosaltres Sols!;
 Web d'Unitat Nacional Catalana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32078" title="Dakota del Nord" nonfiltered="2818" processed="2806" dbindex="12916">



Dakota del Nord s un estat dels Estats Units d'Amrica, situat al nord del pas , a la zona de les Grans Planes. El nom de Dakota ve de la tribu Sioux. 

Dakota del Nord fa frontera al nord amb les provncies canadenques de Saskatchewan i Manitoba, a lest amb l'estat de Montana, al sud amb Dakota del Sud, i a l'est (a l'altra banda del rius Red del Nord i Bois de Sioux) amb Minnesota.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 35.683 amerindis nordamericans (5 %). Per tribus, les principals sn els chippewa (14.803), sioux (9.219), les tres tribus afiliades hidatsa-mandan-arikara (2.852), hidatsa (566), arikara (439), mandan (219) i cherokee (283).
 Ciutats .
Bismarck;
Fargo;
Linton;
Carrington;
Cavalier;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32079" title="Front Nacional de Catalunya" nonfiltered="2819" processed="2807" dbindex="12917">

Front Nacional de Catalunya (FNC) fou un front patritic i desprs un partit poltic nacionalista catal fundat el 1940 i que va subsistir fins a finals dels setanta.
 Origen .
A l'abril de 1940 va nixer a Pars el Front Nacional de Catalunya com un front patritic de les mans de diversos exiliats nacionalistes militants d'Estat Catal i pertanyents a tots els diferents sectors que corresponien als antics partits i organitzacions que ingressaren a EC quan aquest abandon ERC el maig de 1936. Entre els fundadors hi ha: Joan Cornudella i Barber i Antoni Andreu i Abell, de la directiva d'Estat Catal; Manuel Cruells i Pifarr, de les Joventuts d'EC; Marcell Perell i Domingo, del sector de l'antic Partit Nacionalista Catal, Jaume Martnez Vendrell i Joan Massot, del sector de l'antic Nosaltres Sols!, i Enric Pags i Montagut, Francesc Espriu i Joan Fortuny, del sector de l'antiga FNEC. Daniel Cardona i Civit, malalt, no hi va assistir. La idea era aplegar en un front ampli tots els partits nacionalistes. A la prctica, per, la resta de partits nacionalistes (ERC, AC, etc.) no en formarien part com a tals i la seva presncia al FNC seria a travs de militants allats. Estat Catal i tots els sectors que el componien mantindrien la seva autonomia organitzativa dins el FNC, per b que els diversos sectors dins EC s'anaren diluint amb el pas del temps. 

Els membres del FNC es proposaven dur a terme una resistncia per la llibertat de Catalunya, la dignitat humana i un model de societat avanada. Tamb pensaven que les tropes aliades ajudarien la resistncia catalana a acabar amb el govern espanyol franquista. Volia ser l'unificador independentista antifranquista tant dins com fora de Catalunya. Van reclutar militants dels partits nacionalistes, antics mossos d'esquadra i policies de la Generalitat de Catalunya. Tamb aplegaren antics militants d'ERC i d'Acci Catalana, gaireb inexistents a l'interior. 

Els mancava finanament, per des del 1945 formaren un Comit d'Ajut als Combatents del FNC amb diners dels catalans d'Amrica. A Londres el seu delegat Pere Mitj va fundar-hi l'Agrupaci Nacionalista Catalana a la Gran Bretanya. El seu rgan era Opinions i el front era integrat per obrers, petits propietaris i botiguers.

 Lluita armada .
L'agost del 1940 Andreu, Cornudella, Cruells, Xammar i d'altres entraren a Catalunya clandestinament i es dedicaren a fer tasca d'espionatge per a la Gran Bretanya. Josep Benet era el correu amb l'exterior.  El 1944 foren condemnats a sis anys de pres sis militants del grup. Jaume Ribas i Surinyac va contactar el 1943 amb l'Intelligence Service britnic, qui els va donar armes i una emisora de rdio,  i Gregori Font amb el Deuxime Bureau. Tamb organitzaren la cadena d'evasi de Sussa a Lisboa per les Alberes. Manuel Valls de Gomis i Jaume Cornudella i Oliv ajudaren a fugir uns 800 aviadors aliats, mentre que Josep Rovira i Canals (ex Estat Catal i POUM). n'organitz una altra per Palafrugell, Vic i Barcelona. Tanmateix, el 1941 havia 126 detinguts a l'interior.

La branca militar del Front Nacional de Catalunya, dirigida per Jaume Martnez Vendrell (del sector d'EC de Nosaltres Sols!), es considerava com l'exrcit catal d'oposici a l'exrcit ocupant. Va patir un cop molt dur amb l'anomenada Caiguda dels 50 a finals de 1943. Joan Cornudella i Antoni Andreu van refer-lo a finals de 1944.

A l'exterior, el 1943 van contactar amb el Consell Nacional de Catalunya de Carles Pi i Sunyer, i quan aquest es va dissoldre, van formar part del Consell Nacional de la Democrcia Catalana. El 4 de gener del 1945 s'adheriren al Bloc Nacional Catal format per ERC. Tanmateix, quan el president Josep Irla i Bosch va formar el seu govern el 14 de setembre de 1945 no va consultar el FNC, la qual cosa supos la seva marginaci en l'alta poltica a l'exili. Aix els far volcar-se en accions a l'interior.

Fins el 1943 Manuel Cruells i Joan Cornudella s'encarregaren de la direcci. D'en del 1944 l'esquema del FNC fou
 Consell Executiu;
 Consell de Barcelona Ciutat;
 Consell de Barcelona Circumscripci;
 Consell d'altres contrades catalanes;
 Delegaci a Frana, amb seu a Perpiny  (Jaume Cornudella);
 Delegaci a Londres;
El 18 d'abril del 1946 se celebr la I Conferncia del FNC a Dosrius (Maresme), en la qual es va reestructura l'organitzaci. Es calcula que disposava d'uns 3.000 militants:
 Consell executiu, compost per un president (Antoni Andreu i Abell) un secretai general (Jaume Martnez Vendrell) i cinc consellers (premsa, propaganda, acci social, organitzaci, serveis i joventut) entre ells Manuel Vius i Camps i Antoni Malaret i Amig.
 Consell Nacional, amb una secci per Barcelona ciutat i una altra per comarques.
 Ajut Catal, pels repressaliats;
Tamb advocaren per la solidaritat social, la llibertat de conscincia, una poltica social de benestar collectiu, dret a la independncia i conformitat amb la Carta de l'Atlntic.

Alhora, multiplicaren les accions a l'interior, sobretot la penjada de senyeres i pintades, ja que fins a finals del 1946 no van disposar d'armament suficient per a realitzar accions de resistncia organitzada. L'11 de setembre del 1944 un escamot dirigit per Martnez i Vendrell va penjar una senyera al transbordador aeri del port de Barcelona. El 23 d'abril del 1945 van penjar una senyera a la Sagrada Famlia i el novembre del 1945 al Palau de la Msica. Pel febrer del 1946 van posar un petard i pintades a la Universitat de Barcelona i crearen el Front Universitari Catal (1942), que s'enfront sovint als membres del Sindicato Espaol Universitario de Pablo Porta Busoms.

El gener del 1946 passaren armes i explosius per la frontera, cosa que enfort la secci militar, mentre que l'abril Jaume Cornudella i Manuel Valls de Gomis van comenar a emetre amb una rdio d'ona curta. El 24 de mar del 1946 van posar un explosiu al Monument de la Victria, i el 6 de juny desplegaren una senyera a l'estadi de Montjuc, per el 8 de juny del 1946 van patir un cop molt dur amb la caiguda de la secci militar del FNC, amb 14 detinguts i quatre ms en contumcia, i els fou incautat la major part de l'armament. Jaume Martnez Vendrell fou condemnat a 20 anys de pres, i Josep Serra i Estruch a sis anys. Aix els supos la prdua de l'impremta i bona part de l'armament.

 La decadncia .
Endems, el resultat del Referndum de la Ley de Sucesin en la Jefatura del Estado, que va obtenir un 92,94 % de vots afirmatius malgrat l'sfor de l'oposici, va desmoralitzar fora l'oposici antifranquista. L'agost del 1947 Cruells marx a Frana amb Josep Pallach (MSC) com a representant del FNC al Consell Nacional de la Democrcia Catalana. Quan va retornar el 15 d'octubre del 1950, el partit estava en descomposici. El 1948 Vius i d'altres marxaren tamb cap a Frana, d'on ja no en tornarien. Estat Catal, que fins aleshores havia gaudit d'autonoma organitzativa, abandonava el Front Nacional de Catalunya el 1947 a causa de discrepncies amb els sectors que volien convertir el FNC en un partit poltic. 

L'octubre del 1947 se celebr la II Conferncia del FNC a Sant Just Desvern, on es desenvoluparen les tesis de la I Conferncia. Abandonaren definitivament la concepci del Front per a esdevenir un partit poltic, ja que consideren que amb l'estratgia frontista no podien enderrocar el franquisme. El manifest Per una poltica catalana es declara partidari d'un rgim democrtic, l'autodeterminaci dels Pasos Catalans, del socialisme democrtic i de la llibertat religiosa.

Des del 1948 el FNC va llanguir i la seva presncia en actes reivindicatius fou mnima. Van repartir alguns pamflets durant la vaga de tramvies de 1951 i llenaren octavetes al Teatre del Liceu. Del 1954 al 1959 Per Catalunya fou repartida clandestinament i el 1957-1958 s'hi incorporaren nous militants ms joves, com Joan Cornudella i Feixa (fill de Jaume Cornudella), Joan Colomines i Puig, Joaquim Ferrer i Mallol i Josep Ferrer.

El 24 d'abril de 1960 el Consell Nacional del FNC va redactar un informe sobre la situaci actual i una declaraci poltica de principis, on proposa una revifalla nacionalista i l'interclassisme d'esquerres amb una acci enrgica, sostinguda i no violenta. Joan Cornudella i Barber es mant com a president, per s'incorporen a la direcci Jordi Vila i Fortuny, Joaquim Ferrer i Mallol i Josep Ferrer. Cap el 1964 s'hi incorporarien Joan Colomines i Puig, Joan Armet, Antoni Malaret i Enric Padrosa, i el 1963 intentaren organitzar una secci sindical i un Servei de Coordinaci Comarcal. 

EL 13 de gener del 1965 foren detinguts i torturats els joves militants Carles Castellanos, Agust Barrera i Joaquim Ferrer i Mallol. El sector ms jove del partit es decant poc a poc pel marxisme, molts d'ells ingressaren a Comissions Obreres i al SDEUB, i l'abril del 1966 Josep Ferrer public Sobre la teoria i prctica del FNC on l'acusa de no connectar amb la realitat del pas i de no desenvolupar la feina de conscienciar les bases populars, ra per la qual s minoritari, alhora que planteja l'independentisme com a reivindicaci real. 

El gener del 1967 el Consell Executiu del FNC intent reimpulsar la poltica unitria de l'oposici antifranquista sense excepcions, i proposa accions reivindicatives de caire no violent. El juny de 1968 mantindria contactes amb el Partit Socialista Valenci, per alhora el sector ms immobilista es va moure per a expulsar el sector ms jove del partit, que havien presentat un document on proposaven una nova estratgia basada en unir la lluita nacional i la lluita social en l'mbit total dels Pasos Catalans. Tanmateix, mentre que el FNC s partidari d'una poltica de pactes i assolir poder en institucions democrtiques, el sector escindit s partidari d'una poltica socialista i independentista de base popular. El mar del 1969 els joves escindits (Ferrer, Castellanos, Armet) formarien un nou partit, el PSAN.

Aix fou un cop durssim pel partit del qual ja no se'n va refer. El 1970 es va crear dues noves seccions del FNC, una en l'ensenyament, el Bloc Catal d'Estudiants, i l'altra el sindical, la Joventut Obrera del FNC. El 1971 tamb formaren part de l'Assemblea de Catalunya. Molts militants del FNC van donar, posteriorment, suport a grups armats que apareixerien com l'Exrcit Popular Catal (EPOCA) o el Front d'Alliberament Catal  o Front d'Alliberament de Catalunya - (FAC) , els quals ja assumien les tesis d'un moviment d'alliberament nacional amb influncies marxistes-leninistes.  

L'agost del 1974 va celebrar-se el I Congrs del FNC, on es mostraven partidaris del marxisme i del socialisme autogestionari, per no van poder evitar la fuga de militants cap a altres formacions (Joan Cornudella marx al Partit Socialista de Catalunya-Congrs). A les primeres eleccions generals espanyoles de 1977 va donar suport a la coalici Pacte Democrtic per Catalunya, posteriorment a Nacionalistes d'Esquerra i finalment va desaparixer.

 rgans .
A l'interior, el FNC publicava Per Catalunya, fundat el 1945 per Antoni Andreu i Abell i Manuel Vius i Camps, amb un tiratge de 5.000 exemplars, i Horitzons, editat del 1945 al 1946 per Esteve Albert i Corp, militant d'Estat Catal del sector Nosaltres Sols!. A l'exili publicaren a Perpiny Papers, dirigit per Jaume Cornudella i Gaiet Rahola, amb un tiratge de 4.000 exemplars, i Opinions, tamb amb 4.000 exemplars, amb dibuixos de Josep Pic i on hi collaborava tamb gent d'Estat Catal i Josep Maria Batista i Roca.  Del 1964 al 1980 tamb van publicar Ara

 Bibliografia .
 Daniel Daz Esculies El Front Nacional de Catalunya (1939-1947) (1983) Edicions La Magrana;
 Ferm Rubiralta Casas Orgens i desenvolupament del PSAN, 1969-1974 (1988) Edicions La Magrana;
 Vegeu tamb .
 Organitzaci de Resistncia Nacional;
 Enllaos externs .
 El Front Nacional de Catalunya (1939-1977);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32080" title="Bandera Negra" nonfiltered="2820" processed="2808" dbindex="12918">
Bandera Negra (Santa Germandat Catalana) fou la sub-organitzaci armada i secreta d'Estat Catal, fundada el 3 de maig de 1925. 

El seu nom feia referncia a la bandera negra que duia Rafael de Casanova l'11 de setembre de 1714. Marcell Perell afirma que era la que identificava els escamots que hostilitzaven les tropes borbniques desprs de la caiguda de Barcelona. 

Tenia aproximadament uns dotze membres dirigents i alguns simpatitzants, el cap ms visible de l'organitzaci era Marcell Perell i Domingo, juntament amb Jaume Compte i Canelles (tamb militant del CADCI). En foren membres destacats: Miquel Badia i Capell, Daniel Cardona i Civit (cap a l'exterior), Ramon Xammar, Emili Granier Barrera, Jaume Juli, Joan Bertran i Deu i Jaume Balius i Mir. Aquesta sub-organitzaci d'Estat Catal tingu comits a Besiers i a Buenos Aires.

Bandera Negra va protagonitzar l'atemptat contra Alfons XIII a les costes del Garraf (complot de Garraf) i alguna altra acci amb algun ress, com ara un atemptat amb bomba contra la casa del bar de Mald . La repressi que l'organitzaci va patir a conseqncia d'aquests atemptats va influir molt en la radicalitzaci del moviment nacionalista catal.

Enllaos externs.
Plana web d'Estat Catal Estat Catal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32081" title="ORMICA" nonfiltered="2821" processed="2809" dbindex="12919">
L'Organitzaci Militar Catalana (ORMICA) fou una societat de caire militar nacionalista fundada el 1926 per Josep Maria Batista i Roca  a partir de la Societat d'Estudis Militars (SEM) durant el regnat d'Alfons XIII. L organitzaci, la qual fou ms terica que prctica, va veure la necessitat de construir un Exrcit Catal per assolir la independncia del pas.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32082" title="Front d'Alliberament de Catalunya" nonfiltered="2822" processed="2810" dbindex="12920">
El Front d'Alliberament de Catalunya -o Front d'Alliberament Catal- (FAC) fou la primera organitzaci armada que defensava les tesis dels moviments d'alliberament nacional d'influncia marxista-leninista als Pasos Catalans i va nixer al 1969. El FAC, el qual es va definir com una organitzaci que lluitava per l'alliberament nacional i de classe, neix amb la uni d'independentistes veterans que provenien del Consell Nacional Catal (CNC) i joves independentistes que provenien de l'excursionisme enquadrats a les Joventuts Obreres d'Estat Catal. En un principi noms van fer algunes pintades per, aprofitant les excursions al Garraf i al Montseny, el sector ms jove de l'organitzaci va comenar a proveir-se d'explosius i de les primeres armes. 

Hem de tenir en compte, doncs, que, de la mateixa manera que havia passat amb  el Front Nacional de Catalunya , el FAC donava prioritat a l'acci per sobre de la ideologia i l'estratgia. La tctica del Front d'Alliberament de Catalunya consistia en la creaci de grups armats que havien de forar la situaci per tal de provocar una insurrecci armada del poble catal. 

Pel que fa a la ideologia del FAC, els militants creien que la lluita nacional i social havien d'anar unides. Per altra banda, tamb incloen la possibilitat d'una unificaci de tots els Pasos Catalans si el moviment hagus prosperat en els altres territoris. Tot i aix, el Front d'Alliberament de Catalunya tan sols tingu implantaci al Principat de Catalunya. 

Entre el 1969 i el 1972 el FAC va realitzar ms de cent atemptats. Aquestes accions es feien contra institucions de tot tipus properes al rgim franquista, com el diari La Vanguardia, els Jutjats, repetidors de TVE, casernes de la gurdia civil i oficines d'Hisenda, per, al mateix temps, es procurava no causar cap mort. El primer atemptat conegut fou el 15 d'octubre de 1970 a les oficines de Radio Nacional de Espaa al Passeig de Grcia de Barcelona. El Dia de la Victoria de 1971 dinamitaren l'encreuament ferroviari de la plaa de les Glries, paralitzant els trens tot el dia. El 1972, per, en foren detinguts els militants Carles Garcia Sol i Ramon Llorca, i la resta s'exiliaren. El 1974 fou detingut Pere Mora Len a Santa Coloma de Gramenet.

Al 1973 el FAC va experimentar una profunda transformaci interna. Segons Jaume Renyer  amb la Primera Assemblea del FAC es va canviar totalment els esquemes de l'organitzaci: de ser un front ampli on tenien cabuda les diferents opcions d'esquerra (...) es convert en part de l'avantguarda del proletariat que cercava la creaci del Partit Comunista de Catalunya (PCC)  , partit amb una definici marxista-leninista d'inspiraci maoista. Aix fou degut a la incorporaci de militants trostskistes i d'Izquierda Revolucionaria de l'rea de Terrassa i Sabadell. El Front d'Alliberament de Catalunya distribua una publicaci peridica anomenada Catalunya Roja.

El 1976 es va crear el Moviment Revolucionari de Catalunya (MRC) que pretena ser el bra poltic del FAC. Amb la democrcia el FAC va desapareixer de fet el 1977 i la seva branca poltica, el MRC, en els mesos segents. 

Alguns dels militants ms destacats del grup foren Josep Dign i Balaguer i Jordi Vera.

 Fonts .
 Jordi Vera  La lluita armada als Pasos Catalans: histria del FAC (Sant Boi de Llobregat, Edicions Lluita, 1985);
 Marxists.org (sota llicncia GFDL). ;
 Histria del FAC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32083" title="EPOCA" nonfiltered="2823" processed="2811" dbindex="12921">
L'Exrcit Popular Catal o EPOCA fou una organitzaci armada d'alliberament nacional catalana que va actuar entre el 1976 i el 1980. Se la considera antecessora de Terra Lliure, ja que molts dels seus militants en passaren a formar part quan es va dissoldre.

 Formaci .
EPOCA t tres intents de naixement: l any 1964, un altre el 1968 i definitivament a partir de 1970-1971 com a organitzaci d alliberament nacional. Segons Arcadi Espada la va inspirar Josep Maria Batista i Roca en unes xerrades a joves independentistes, en base a les experincies de la Societat d'Estudis Militars, d'ORMICA i dels fets del sis d'octubre de 1934. Es calcula que el nombre dels seus militant fou d'uns 50, disposaven d'una infraestructura legal de 200 persones, 4 per militant. La majoria dels militants provenia, bsicament, del Front Nacional de Catalunya. 

Jaume Martnez Vendrell, antic oficial de l'exrcit republic i lder de la branca militar del Front Nacional de Catalunya, fou l'encarregat d'entrenar militarment els militants donant-los formaci prctica i terica a partir de les armes aconseguides a travs d'un catalano-sus conegut com Sporri. Van aconseguir unes 20.000.000 pessetes en un atracament a la Residncia de la Vall d'Hebron de Barcelona.

 Els atemptats Bult i Viola .
EPOCA va tenir gran ress pblic amb l'atemptat a l'industrial de Cros S.A., Josep Maria Bult, el 9 de maig de 1977, qui va morir en esclatar-li la bomba que li van posar al pit. El juliol de 1977 foren detinguts i acusats dels fets lvar Valls, Carles Sastre, Josep Llus Prez i Montserrat Tarrag. Amb totes aquestes detencions, es cre el Socors Catal, que va impulsar la campanya Llibertat Patriotes Catalans, que va durar tot l estiu i que va ser un dels eixos de l'acte independentista del Fossar de les Moreres de Barcelona durant la diada nacional de Catalunya de 1977. Nogensmenys, als quatre implicats els fou aplicada en primera instncia, la llei d'amnistia del 15 d'octubre de 1977 i foren alliberats aquella mateixa tardor.

Desprs del retorn de Josep Tarradellas i de la constituci oficial del Consell Executiu de la Generalitat (octubre - desembre de 1977), el governador civil de Barcelona, Rodolfo Martn Villa, retir l'amnistia als quatre alliberats, que hagueren d'exiliar-se. Aleshores, el gener de 1978 EPOCA atempt mitjanant el mateix sistema contra l'ex-alcalde de Barcelona, Joaquim Viola i Sauret i la seva esposa Montserrat Tarragona, que van morir en esclatar-los la bomba al pit.

 Desarticulaci del grup .
El gener del 1979 fou detingut Jaume Martnez i Vendrell, Llus Montserrat i Sangr, Maria Teresa Sol i Cifuentes, Joan Mateu Martnez, les germanes Concepci i Montserrat Vall Pla, i Xavier Manzano Prez. La policia espanyola situa l origen de l'organitzaci el 1967 , atribuint-ne la creaci i la direcci a Josep Maria Batista i Roca (mort el 1978), la direcci de l ala militar a Martnez Vendrell i a una dotzena ms la pertinena. Tamb demanen l'extradici de Manuel Vius. A partir d'aquestes detencions es formen els Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. L'octubre de 1980 foren detinguts Xavier Barber, Joan Casas, Concepci Duran, Ferran Jabardo, Anton Massaguer, Rosa Naval, Abel Rebollo, Ramon Subirats, Dolors Tubau i Maria Tubau, acusats de pertnyer a EPOCA, de la mort de Josep Maria Bult i d estar preparant un atemptat contra el president de la Generalitat Jordi Pujol. Desprs d'aquestes detencions, EPOCA es pot considerar desarticulada i els seus membres actius com Montserrat Tarrag i Carles Sastre, passaren a Terra Lliure.

 Els judicis .
En el judici, Jaume Martnez i Llus Montserrat admeteren la seva pertinena a una organitzaci independentista inspirada per Batista i Roca. Llus Montserrat treballava en l'aparell de propaganda, i Jaume Martnez s'encarregava de la formaci terica militar, per no assum en cap moment cap crrec del que se ls acusava i neg la participaci en els atemptats. Foren alliberats el maig del 1980. Joan Casas, Concepci Duran, Rosa Naval i Maria Tubau foren alliberats desprs de 10 dies de detenci l'octubre de 1980.

Xavier Barber, Ferran Jabardo, Anton Massaguer, Abel Rebollo i Dolors Tubau foren empresonats, essent coneguts a partir de llavors com els inculpats del cas Batista i Roca. La famlia Bult va recrrer la sentncia i el Suprem condemn novament Jaume Martnez Vendrell a dotze anys de pres, cosa que l'oblig a marxar a l'exili per a no complir la condemna.

El 15 de gener del 1982 foren condemnats Xavier Barber a 36 anys i 3 mesos, Anton Massaguer a 36 anys, Ferran Jabardo a 12 anys, Abel Rebollo a 2 anys i 3 mesos, i Dolors Tubau a 2 anys i 3 mesos. Tots ells foren traslladats a complir la condemna a la pres de Lleida-2. Els advocats defensors allegaren fora irregularitats en el judici i que les confessions havien estat arrencades sota tortura, ra per la qual recorregueren la sentncia davant la Comissi dels Drets Humans a Estrasburg, qui el 1984 la va admetre a trmit.

 Epleg .
El 16 d'octubre de 1986, la Comissi Europea va donar avs a Espanya per possible existncia de la violaci dels drets humans. Davant la negativa del govern espanyol, la Comissi el 23 de setembre va dictar per unanimitat que s havia violat l'article 6.1 de la Convenci Europea, i invitava Espanya a reparar la violaci.

El 1988, la nova oposici del govern espanyol, va obligar a presentar una denncia davant del Tribunal Europeu, sentenciant el 6 de desembre, que l Estat havia violat l article 6.1 en el judici i en els recursos. Finalment el 29 de juny de 1989 l'Audincia Nacional dicta ordre de llibertat, reduda 15 dies desprs a llibertat provisional. 

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32084" title="OLLA" nonfiltered="2824" processed="2812" dbindex="12922">
L'OLLA (Organitzaci de la Lluita Armada) fou una organitzaci armada amb origen parcialment d'un grup sorgit l'any 1972 del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) anomenat Resistncia. A finals del 1973 decideixen actuar sense cap sigla i OLLA s el nom que reberen de la policia. Un cop policial l'abril de 1974 acab amb l'activitat del grup amb la detenci de Nria Ballart, Ramon Carrin, Joaquim Nicolau, Joan J. Vinyoles, Guillem Garcia i Ricard de Vargas Golarons.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32086" title="Frederic Bentanachs i Chalaux" nonfiltered="2825" processed="2813" dbindex="12923">
Frederic Bentanachs i Chalaux va nixer el 1956 a Barcelona. Fill de famlia republicana i nacionalista va passar la seva joventut a cavall de la ciutat de Barcelona i la Segarra. Treballador al ram de duanes, militant del Collectiu d'Obrers en Lluita i desprs de Solidaritat d'Obrers de Catalunya va desenvolupar les tasques del sindicalisme nacional i de classe dins de la duana de Barcelona. Fundador i activista de Terra Lliure quan l'organitzaci era Arxiu, va ser posteriorment fundador del Moviment de Defensa de la Terra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32088" title="Endavant" nonfiltered="2826" processed="2814" dbindex="12924">

Endavant (Organitzaci Socialista d'Alliberament Nacional) s una organitzaci independentista i socialista. Defensa el desenvolupament d'una estratgia d'Unitat Popular amb altres organitzacions de l'esquerra independentista. Neix al juliol de 2000 a partir de persones provinents de la dissoluci de la Plataforma per la Unitat d'Acci i d'altres organitzacions i collectius independentistes.

Ha prioritzat el treball amb moviments socials i en lluites de l'esquerra catalana com la lluita contra la precarietat laboral, ha participat en la Campanya contra Constituci Europea, arran del referndum del febrer de 2005, criticant-ne aspectes socials pel seu carcter neoliberal, i la manca de reconeixement dels drets nacionals catalans.
Ha format part tamb de coordinadores com la Xarxa contra els Tancaments d'Empreses i la Precarietat, que agrupa sindicats i collectius d'esquerra. 

Ha donat suport a les eleccions municipals a les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) i hi ha participat en diferents localitats. Tamb dna suport a Pasos Catalans Insubmisos, iniciativa independentista de desobedincia civil.

Les principals mobilitzacions, igual que la resta de l'esquerra independentista, les ha convocat en diades com l'Onze de Setembre, el Nou d'Octubre, el 23 d'abril o el 25 d'Abril i el Primer de Maig. 
Edita la revista Tanyada. 

En el referndum del a Constituci europea va demanar el No en considerar que aquesta no reconeixia els drets nacionals dels Pasos Catalans i reforava el procs de construcci europea des de posicions econmiques de caire neoliberal. L'any 2006 es va oposar a les reformes dels estatuts d'autonomia del Principat de Catalunya, el Pas Valenci i les Illes en entrendre que no contemplaven el dret democrtic a l'autodeterminaci i suposaven, al seu parer, continuar amb el model de l'estat de les autonomies sorgit del procs de reforma franquista. En aquest context va demanar el vot negatiu en el referndum del Principat, al costat de la resta de forces independentistes.

Des de l'abril de 2007, impulsa conjuntament amb la resta de forces de l'Esquerra Independentista, com Maulets, la CAJEI o el Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans, la campanya "300 anys d'ocupaci, 300 anys de resistncia", que reclama la independncia dels Pasos Catalans, coincidint amb el tercer centenari de la batalla d'Almansa que acabaria amb la prdua de les llibertats catalanes arran de la imposici dels decrets de Nova Planta. Tamb ha participat activament en diferents campanyes de desobedincia com la que dugu a desenes d'independentistes als tribunals espanyols per la crema de retrats dels monarques espanyols. 

Des del 2007, ha impulsat, de forma conjunta amb altres organitzacions independentistes, la coordinaci i les mobilitzacions conjuntes a nivell nacional en la Coordinadora de l'Esquerra Independentista, i a nivell local i comarcal en diferents coordinadores  com la del Camp, Valls Oriental, Barcelons o les comarques del Sud del Pas Valenci, entre altres.

 Enllaos externs .
Endavant;

Algunes pgines de nuclis locals i comarcals d'Endavant-OSAN:

Assemblea Sant Andreu-Nou Barris;
Assemblea Sabadell;
Assemblea Peneds;
Assemblea Girona;
Assemblea Valls Occ.;
Assemblea Baix Llobregat;
Assemblea Osona;
Assemblea Tarragona;





	


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32090" title="Mart Marc i Bardella" nonfiltered="2827" processed="2815" dbindex="12925">


Mart Marc i Bardella (1959-1979) va militar a les JERC i a Socors Catal i va fundar l'Agrupaci Unitria d'Esquerres (AUE) i l'Exrcit d'Alliberament Catal (EAC). Ms endavant va participar a la fundaci de Terra Lliure. El 26 de gener de 1979 fou mort per la policia quan intentava fugir amb Quim Pelegr i Frederic Bentanachs amb un cotxe. Mart Marc va rebre dotze bales.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32091" title="Flix Goi i Roura" nonfiltered="2828" processed="2816" dbindex="12926">
Flix Goi i Roura (El Prat de Llobregat, 24 de novembre de 1958 - Barcelona, 2 de juny de 1979) fou un militant de Terra Lliure mort en acci.

Militant de les Joventuts Revolucionries Catalanes i posteriorment del PSAN-provisional, va formar part com a independent de la candidatura del PSAN a les eleccions municipals de 1978 d'El Prat de Llobregat.

Juntament amb Quim Pelegr, era l'encarregat de posar la bomba a un concessionari de cotxes Renault. Frederic Bentanachs i  Griselda  feien de grup de suport als activistes vigilant a la plaa Galla Placdia, cantonada amb Travessera de Grcia. Quan a en Flix Goi i Quim Pelegr, que venien del carrer Regs, els faltaven pocs metres per arribar a l'objectiu, la bomba que transportava Flix Goi va esclatar causant la mort de l'activista i deixant greument ferit el company d'escamot. A en Quim Pelegr li varen haver d'amputar dos dits, un testicle i un ull. L'explosi havia estat causada pel fet que el militant independentista portava el temporitzador i l'interruptor en la mateixa bossa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32093" title="Quim Snchez i Nez" nonfiltered="2829" processed="2817" dbindex="12927">
Quim Snchez i Nez (1964-1985) fou militant de Terra Lliure. Va morir la matinada del 16 de desembre del 1985 al carrer Aldana a l'Eixample de Barcelona quan li va explotar un artefacte que transportava mentre estava fent una trucada en una cabina telefnica, segurament per preguntar sobre el funcionament de l'artefacte. La cabina va desaparixer com a conseqncia de la forta explosi. Era nascut a Extremadura i acostumava a llegir publicacions sobre armes. Fou el fundador del Moviment de Defensa de la Terra a El Prat de Llobregat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32094" title="Sant Vicen de Cardona" nonfiltered="2830" processed="2818" dbindex="12928">

Sant Vicen de Cardona s una esglsia romnica situada a Cardona (el Bages). L'arquitecte de l'obra s desconegut tot i que sabem que el seu comitent fou el vescomte Bermon. L'obra fou construda entre el 1029 i el 1040. Actualment, l'esglsia es troba en un perfecte estat de conservaci.

Analitzant l'organitzaci de l'espai, l'esglsia disposa dels elements caracterstics del romnic catal. L'espai interior est dividit en tres naus: una nau central amb una mida fora considerable i dues naus laterals ms estretes. A una de les zones ms orientals de l'esglsia, les naus es veuen creuades per un transsepte, el qual, encara que s una mica ms ample que les naus, s fora curt i no sobresurt gaire de la planta. Aquest transsepte dna a l'esglsia la tpica forma de creu llatina. Per acabar, les tres naus desemboquen, en la zona ms oriental de l'obra, en tres absis semicirculars de diferent mida que varia segons la mida de les naus.

El material utilitzat per a la construcci de l'obra s la pedra i el sistema constructiu s l'arquitravat amb volta .

En l'espai exterior hi destaca, principalment, la lnia recta, exceptuant els absis i les finestres. La distribuci de volums exteriors s molt ordenada. Trobem, doncs, el cimbori octogonal que correspon a la cpula, tres semicercles que es corresponen amb els absis, i paralleleppedes que corresponen amb el transsepte i les naus. 

Sant Vicen de Cardona disposa dels elements propis de l'estil romnic catal, un estil que es diferencia de l'art llombard. Aquests elements sn la planta de creu llatina amb tres naus, el transsepte i els absis. Alhora, per, disposa d'alguns elements tpics de l'arquitectura carolngia. Cal afegir, per, que l'esglsia no va ser pensada a escala humana, la qual cosa ens deixa un edifici de ms de dinou metres d'alada preparat per a impressionar a qualsevol que s'hi apropi. 
 Cripta .

Tot el cos del presbiteri i de l'absis central queda elevat, ja que en el seu espai inferior es troba una cripta, la planta d'aquesta consta de tres naus dividides per dues fileres de columnes monoltiques amb capitells piramidals sense ornamentaci. Sobre seu es troben uns blocs de pedra que serveixen de base per a l'arrencada de les voltes per aresta que cobreixen la cripta.
 
Al tractar-se d'un temple de culte, el nombre d'elements simblics que podem trobar tant en la distribuci de l'espai com en la decoraci s altssim. 

Es creu que al 1019, Bermon, reactiv una comunitat cannica que habitava una abadia situada en l'actual emplaament de l'esglsia. La comunitat, la qual acab esdevenint agustiniana, estava formada per un abat, dotze canonges i alguns sacerdots.

L'esglsia va ser concebuda amb una finalitat eminentment religiosa, com a edifici de culte. Ms tard, al 1794, va ser convertit en caserna militar per l'exrcit espanyol.   

Aquesta baslica constitueix un dels mxims representants de tota l'arquitectura romnica catalana.

 Enllaos externs  .

 Monestirs de Catalunya. Cannica de Sant Vicen;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32100" title="MDT" nonfiltered="2831" processed="2819" dbindex="12930">

 Moviment de Defensa de la Terra, moviment poltic.
 Mountain Daylight Time, el temps observat desde Mountain Time Zone;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32101" title="IPC" nonfiltered="2832" processed="2820" dbindex="12931">

Poltica; IPC s l'acrnim de; Independentistes dels Pasos Catalans;
Economia; IPC s l'acrnim de; ndex de Preus de Consum;
Informtica; IPC sn les sigles del terme angls InterProcess Communication; Comunicaci entre processos;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32112" title="GEO" nonfiltered="2833" processed="2821" dbindex="12932">
El Grupo Especial de Operaciones ( Grup Especial d'Operacions  en castell; sovint conegut pel seu acrnim GEO) s una unitat del Cos Nacional de Policia especialitzat en intervencions d'alt risc (detenci de terroristes, rescats d'hostatges, protecci de personalitats, etc).

El seu homoleg a Catalunya es el GEI del Cos de Mossos d'esquadra.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32114" title="Policia Foral" nonfiltered="2834" processed="2822" dbindex="12933">
La Polica Foral de Navarra s un cos de seguretat creat per la Diputaci Foral de Navarra el 1929.

Inicialment s'anomen Polica de Carreteras i es dedicava nicament al control del trnsit per les carreteres, que histricament eren competncia de la diputaci.

Al 1964 va canviar el nom per l'actual de Policia Foral, pasant a protegir els edificis de la diputaci, i a partir del 1982 
va aumentar les seves competncies.

Juntament amb els Mossos d'Esquadra a Catalunya i l'Ertzaintza al Pas Basc sn les niques forces de policia autonmica que existeixen a Espanya. Actualment (2005) t uns 600 membres per atendre una poblaci de 575.000 habitants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32115" title="Memria flaix" nonfiltered="2835" processed="2823" dbindex="12934">



La memria flash o flaix,  s un tipus de memria EEPROM que permet esborrar posicions de memria en una operaci programable. En altres paraules s un xip de memria que mant el seu contingut sense tensi d'alimentaci. s molt utilitzat en cmeres digitals, ordinadors personals porttils i PDA's, telfons, reproductors de msica, videoconsoles, i altres aplicacions electrniques.  Tenen una gran capacitat de re-gravabilitat, emmagatzematge, petita, i compleix els requisits de medi ambient.

La tecnologia flash s usada per diferents formats de targeta, entre ells:
Alguns exemples de memria flash;
 Dispositius de memria USB;
 Targeta Secure Digital que sn un dels tipus ms utilitzat en l'actualitat.
 Targeta Compact Flash;
 Targeta Memory Stick;
 Targeta Multi Media Card;

 Targetes de memria a les videoconsoles .
Moltes de les videoconsoles tenen particularment targetes de memria per desar dades.
Les mides i la capacitat sn les caracterstiques ms importants.
 La lnia de Xbox de Microsoft:
 Xbox - Unitat de memria (8 MB);
 Xbox 360 - Unitat de memria (64MB, 256MB versi anunciada);
 La lnia de Nintendo:
Nintendo 64 Controller Pak (256 KB, dividit en  123 pgines);
Nintendo GameCube Memory Card (59- (512KB), 251- (2MB) i 1019-bloc (8MB)) Aquesta memria s simplement una modificaci d'una targeta SD.
Wii Nintendo GameCube Memory Card compatible i Secure Digital;
Sega Dreamcast Visual Memory Unit (VMU) (128 KB dividit en 200 blocs);
Sega Saturn - la unitat de memria pot desar 20 blocs de partides de jocs.
La lnia de la Sony PlayStation:
 PlayStation Memory Card (1 Mb/128 KB dividit en 15 blocs);
 La PocketStation pot utilitzar la Memory Card de la PlayStation;
 PlayStation 2 Memory Card (8 MB);

 Vegeu tamb .
 Comparaci de targetes de memria;

Enllaos externs.
Sistemes d'arxius Flash per a sistemes integrats (en angls);
Totes les targetes de memria ;
Detalls sobre Memria Flash i Targetes de memria ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32116" title="Targeta Secure Digital" nonfiltered="2836" processed="2824" dbindex="12935">

La Targeta Secure Digital, (tamb coneguda com a targeta SD) s un format de targeta de memria flash. Les targetes SD es basen en l'antic format Multi Media Card (MMC) de Toshiba, per afegeixen caracterstiques d'encriptaci DRM i permeten transferncies d'arxius ms rpides i sn lleugerament ms gruixudes. Els dispositius que fan servir targetes SD admeten tamb les targetes MMC, tot i que el contrari no s possible. Les mides normalitzades de les targetes SD sn 32mm per 24mm per 2.1mm.

Normalment, una targeta SD s'utilitza com a mitj de comunicaci i d'emmagatzematge per a un dispositiu porttil, que es pot treure fcilment per a l'accs per un PC. Per exemple, una cmera digital pot utilitzar una targeta SD per a emmagatzemar arxius d'imatge. Amb un lector de targetes SD (normalment una capsa petita que es connecta mitjanant USB o alguna altra connexi en srie), l'usuari pot copiar les fotografies fetes amb la cmera digital al seu ordinador. Els ordinadors moderns, tant porttils com de taula, sovint tenen ranures SD incorporades.

Actualment hi han targetes SD en mides fins a 2 GB, i s'utilitzen en gaireb tots els contexts en els quals s'utilitzen targetes de memria, sn el format ms utilitzat en gaireb totes les aplicacions. El suport de SD s estndard directament en ordinadors de butxaca, de les firmes Dell, PalmOne, HP, Toshiba, i altres, que inclouen ranures SD en tots els seus ordinadors de butxaca. Les cmeres digitals (incloent-hi les cmeres de Kodak) tamb tendeixen a fer servir cada cop ms targetes de memria SD, encara que Olimpus i Fuji (amb targetes xD) i Sony (amb el seu Memory Stick) afavoreixen els seus propis formats patentats, i moltes cmeres professionals donen suport al format Compact Flash, a ms a ms o en comptes del SD, per permetre als fotgrafs professionals utilitzar micro-discs de gran capacitat. Les targetes SD tamb es  troben en reproductors mp3 amb memria flash, receptors de GPS, el alguns telfons mbils i sistemes de joc porttils.

SDIO.

Actualment els dispositius que fan servir targetes SD es poden fer servir per altres aplicacions. Els dispositius que permeten SDIO (normalment ordinadors de butxaca, per tamb alguns ordinadors porttils o telfons mbils) poden fer servir petits dispositius amb la mateixa mida que les targetes, amb funcions de receptor de GPS, adaptadors WiFi o Bluetooth, o cmera digital.

Referncies.
 Aquest article treu material del  de la Wikipedia en llengua anglesa. ;

Enllaos Externs.
 Secure Digital Association;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32122" title="Ole Rmer" nonfiltered="2837" processed="2825" dbindex="12936">

Ole Christensen Rmer va ser un astrnom dans .

 Biografia .
Va nixer el 25 de setembre de 1644 en la ciutat de Copenhaguen, i en 1672, merc a la intervenci de Picard, va anar a Frana, ingressant en la acabada de crear Acadmia de Cincies de Pars. La dita acadmia va ser creada en 1666 durant el regnat de Llus XIV.

El seu ministre Colbert es va advertir de la importncia que Frana es convertira en primera potncia cientfica i, amb fons aparentment illimitats, va aconseguir que Christian Huygens, Jean Picard, i sobretot Giovanni Domnico Cassini s'uniren al projecte.

Merc a la influncia de Rmer es va introduir el calendari gregori a Dinamarca l'any 1710.

El 19 de setembre de 1710, a l'edat de seixanta-sis anys, va morir Rmer a conseqncia d'un clcul.

Quasi tots els manuscrits de l'illustre astrnom es van perdre en el terrible incendi que va destruir l'Observatori de Copenhaguen el 20 d'octubre de 1728.

 Les llunes de Jpiter.

Les observacions efectuades per Rmer i Giovanni Domnico Cassini del primer satllit de Jpiter, van indicar un desigualtat, que els dos savis van creure poder atribuir a la propagaci successiva de la llum (Observatori Pars any 1676). Cassini no va tardar a rebutjar eixa idea tan justa; al contrari Rmer la va mantenir, unint d'esta manera el seu nom a un dels ms grans descobriments que enorgulleixen a l'astronomia moderna.

S'ha fet notar que desprs de la idea tan feli d'atribuir les diferncies que s'observen entre les voltes del primer satllit de Jpiter als lmits del con d'ombra durant la primera i la segona quadratura del planeta i de la propagaci de la llum, Rmer, inexplicablement, va desdenyar demostrar que en la mateixa hiptesi es trobava l'explicaci de les desigualtats notades tamb en els altres tres satllits.

Podria estranyar que no hi haja tractat, ms exactament del que ho va fer, d'avaluar la velocitat de la llum. Horrebow, el deixeble predilecte de Rmer i el seu ms fervent admirador, fixa en 14m10s en compte de 8m13s el temps que tarda la llum a travessar la distncia que separa al Sol de la Terra.

 La lent meridiana .
Rmer, que havia sigut testimoni a Pars de les dificultats per a fer moure en el pla del meridi la lent d'un quart de cercle mural, s a dir, una lent equilibrada sobre un eix molt curt i obligada a aplicar-se contnuament sobre un limbe imperfectament fet, va imaginar i va construir la lent meridiana.

Aquest instrument, que avui en dia pot veure's en qualsevol laboratori, li'l devem, per tant, a la inventiva de l'astrnom dans.

 El micrmetre .
Se li deu tamb un enginys micrmetre, de us molt com en l'observaci dels eclipsis, cap a finals del segle XVII. Amb aquest  micrmetre es podia augmentar o disminuir la imatge del Sol o de la Lluna fins estigueren entre dos fils situats prop de l'ocular.

Vegeu tamb.
Grau Rmer;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32132" title="Moviment d'alliberament nacional" nonfiltered="2838" processed="2826" dbindex="12937">


Un moviment d'alliberament nacional s un moviment que sorgeix en pobles o nacions no reconeguts pel poder oficial, per que en un passat histric havien disposat d'institucions poltiques prpies.

Les caracterstiques dels moviments d'alliberament nacional, segons Jaume Renyer, sn les segents: 

- Els moviments d'alliberament nacional disposen d'una ideologia clarament d'esquerres amb connotacions marxistes-leninistes. Els grups independentistes comenaran a associar la seva lluita independentista amb la lluita de classes ja que consideren als burgesos autctons com aliats dels colonitzadors. 

- Els moviments d'alliberament nacional tenen una concepci de lluita independentista entesa en un context de lluita anticolonial, s a dir, consideren el seu pas colonitzat per una metrpoli, per un Estat imperialista. 

- Els moviments d'alliberament nacional justifiquen la utilitzaci de la lluita armada per combatre als Estats opressors ja que l'entenen com quelcom avantguardista. La direcci del grup armat ser, tamb, qui dirigeixi el conjunt del moviment independentista. 

Tots els moviments d'alliberament nacional -seguint el mateix autor- tindrien les fases segents:

- La primera fase s l'anomenada fase de propaganda i agitaci armada. Si aquesta aconsegueix un suport popular prou ampli i, alhora, un moviment poltic que li doni suport, es passa a la segona fase. 

- La segona fase consisteix en radicalitzar el tipus d'accions i l'estratgia. Si el suport, altrament, s suficient es passa a la tercera i ltima fase.

- La tercera fase, i ltima del procs, consisteix a disputar una lluita directa i sense palliatius contra l'Estat considerat opressor.

L'exemple clssic d'un moviment d'alliberament nacional va ser el Front d'Alliberament Nacional algeri, que aconsegu la independncia davant la metrpoli francesa en la dcada dels 60 del segle XX desprs d'una llarga lluita.

Un exemple actual dels moviments d'alliberament nacional s l'Exrcit Zapatista d'Aliberament Nacional


 Fonts .
 RENYER, Jaume: L'Estat contra els Pobles. Tarragona: Ariola editors, 2002;

 Vegeu tamb .
 Nacionalisme;
 Nacions sense estat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32133" title="Diari personal" nonfiltered="2839" processed="2827" dbindex="12938">
El diari personal s un tipus de text on l'autor escriu les seves experincies, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia. En un principi serveixen per portar un registre d'esdeveniments vitals i sn per a s privat, tot i que molts es publiquen, constituint un gnere de la literatura. Hi ha diaris de tot tipus, temtics, epistolars, com a esborranys de les memries i els ms moderns diaris a Internet, que han adoptat el format de bitcola (weblog).



 Enllaos externs .
 LIPADP (Llicencies Individuals per a Documents Personals);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32134" title="Tres en ratlla" nonfiltered="2840" processed="2828" dbindex="12939">
El tres en ratlla, s un joc de tauler , on l'objectiu s aconseguir posar tres peces sobre el tauler (de 3 per 3 posicions) de manera que estiguen en lnia recta. Els jocs de tres en ratlla sn uns dels ms estesos pel mn.

 Histria .

Els seus orgens es perden en l'antiguitat. Hi ha documentats jocs de tres en ratlla a l'antic Egipte (3000 aC), Creta, Grcia i Roma. Posteriorment es troben mostres a Xina (500 dC) i Sri Lanka.

 Extensi .

Existeixen al mn molts noms i varietats del joc:

Marro, tres en ratlla, mol de tres (Valncia, Catalunya i Balears);
Akidada, nepelle (Nigria);
Achi (Ghana);
Driesticken (Holanda);
Drs ath-thal tha (pasos rabs);
Tre-guti (ndia);
Nerenchi (Sri Lanka);
San-noku-narabe (Jap);
Tripp trapp trull (Sucia);
Tic tac toe (Gran Bretanya i Estats Units d'Amrica);
Three Men's Morris (Gran Bretanya);
Alquerque de tres, tres en raya, Castro (pasos de parla castellana);
Smerelli, mulino, filetto, riga di tre (Itlia);
Mrelles, carr chinois (Frana);
Luk tsut qi (Xina);
Tapatan (Filipines);
Carabaug (Somaliland a Sudan);
Pitarilla, Bidaria (poblacions indgenes de Nou Mxic);

 Diferents maneres de jugar-hi .



 Cada jugador t tres peces i les va posant sobre el tauler. Cal fer tres en ratlla (horitzontal o verticalment, no valen les diagonals). Si en posar les peces no s ha fet 3 en ratlla es van movent les peces pel tauler seguint les ratlles fins aconseguir-ho.
 Igual que l'anterior per s valen les diagonals.
 Cada jugador t quatre peces, si en posar les peces en el tauler no s aconsegueix fer tres en ratlla la partida queda en taules i es torna a comenar.
 Quatre peces per jugador, el primer t l'obligaci de jugar a la posici central, una volta posades les peces, es poden moure totes excepte la central.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32145" title="Dakota del Sud" nonfiltered="2841" processed="2829" dbindex="12940">



Dakota del Sud s un estat del Estats Units d'Amrica situat a les planes altes del Mig Oest. El seu nom prov d'una tribu dels indis Lakota (Sioux). 
Dakota del Sud, juntament amb Dakota del Nord, va ser admesa a la uni el 2 de novembre de 1889.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 69.052 amerindis nordamericans (9 %). Per tribus, les principals sn els sioux (55.644), chippewa (796) i cherokee (505).





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32146" title="Delaware" nonfiltered="2842" processed="2830" dbindex="12941">


Delaware s un estat dels Estats Units d'Amrica. Es coneix com el "Primer Estat" perqu va ser la primera colnia, de les 13 que es van revoltar contra Gran Bretanya, en signar la Constituci dels Estats Units.
La ratificaci es va produir el 7 de desembre de 1787.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi vivien 6.182 amerindis nord-americans (0,9 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (1.134), nanticoke (662), lenape (285), blackfoot (206), iroquesos (125) i canadencs i llatinoamericans (407).










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32147" title="Gergia (Estats Units)" nonfiltered="2843" processed="2831" dbindex="12942">

Gergia s un estat dels Estats Units d'Amrica situat al sud de la costa atlntica. La provncia de Gergia va ser una de les 13 colnies que es van revoltar contra Gran Bretanya durant la Revoluci Americana.
El 2 de gener de 1788 va ratificar la Constituci americana. La poblaci de Gergia era, l'any 2000, de 8.186.453 habitants.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 54.711 amerindis nord-americans (0,55 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (17.481), creek (2.038), blackfoot (1.124), choctaw (1.022) i canadencs i llatinoamericans (3.143).









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32148" title="Lon Foucault" nonfiltered="2844" processed="2832" dbindex="12943">

Jean Bernard Lon Foucault (18 de setembre, 1819- 11 de febrer, 1868) fou un fsic francs conegut per haver demostrat experimentalment la rotaci de la Terra per mitj d'un enorme pndol (el pndol de Foucault).

La demostraci va ser realitzada el 26 de mar de 1851 en el Pante de Pars (Le Panthon). Va oficiar de pndol una bala de can de 25 quilos, penjada de la cpula de l'edifici per mitj d'un cable de 68 metres de llarg, i que tardava setze segons per a anar i tornar cada vegada. Adherit a la bala, en la seva part inferior, hi havia un xicotet estilet i el sl del Pante estava cobert d'arena. En cada anada i tornada l'estilet deixava una marca diferent en l'arena, cada una d'elles uns dos millmetres a l'esquerra de l'anterior perqu la Terra girava. 

Entre altres contribucions va mesurar la velocitat de la llum, va descobrir el corrent de remol anomenat tamb Corrents de Foucault, va fer les primeres fotografies del Sol i va inventar el giroscopi.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32150" title="Praga" nonfiltered="2845" processed="2833" dbindex="12944">


Praga (Txec:Praha) s la principal ciutat i la capital de la Repblica Txeca. Situada a la vora del riu Moldava (Vltava), a la Bohmia central, t 1,2 milions d'habitants. Se la coneix com la ciutat de les cent cpules, o la ciutat daurada, la mare de totes les ciutats i el cor d'Europa, i des de 1992 el centre histric s considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Fundada a finals del segle IX, Praga ben prest es va convertir en la capital dels reis de Bohmia, alguns dels quals regnaren com a  emperadors del Sacre Imperi Rom. Bohmia va formar part dels dominis dels Habsburg i Praga es va convertir en capital d'una provncia austraca. Els quatre municipis independents que formaven la seva extensi es van unir en una sola denominaci urbana l'any 1784. Durant la dominaci austrohongaresa, el segle XIX, Praga es va convertir en el centre del romanticisme i nacionalisme txec i la seva activitat cultural i intellectual va ser brillant.



Va ser capital del nou estat de Txecoslovquia el 1918.  Va ser ocupada pels alemanys el 1938 i fou alliberada el 1945. Aquell mateix any, degut a un error de clcul, 15.000 habitants de la ciutat moriren en un atac aeri de l'exrcit dels Estats Units que va confondre la ciutat amb Dresden. L'Exrcit Roig ocup la ciutat el 1945, i el 1948 s'hi va imposar el comunisme. El 1968 va esclatar la revoluci coneguda com a Primavera de Praga, d'oposici a la Uni Sovitica, que va ser durament reprimida.

Del 16 de novembre de 1989 fins el dia 29 de desembre del mateix any, es va dur a terme la Revoluci de Vellut (sametov revoluce), comenant amb una manifestaci pacfica d'estudiants a Praga que va ser durament reprimida per les forces policials i que va acabar amb vora 500.000 manifestants - aquesta dugu a la caiguda del rgim comunista. 
El 1993 va ser designada com a capital de la Repblica Txeca, desprs de la divisi pacfica de Txecoslovquia en dos estats.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la ciutat;
 Hotel Praga;
 Informaci sobre Praga i la Repblica Txeca en espanyol, feta des de Praga per a residents i turistes;






























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32154" title="Mesquita de Crdova" nonfiltered="2846" processed="2834" dbindex="12945">

La Mesquita de Crdova, convertida des del segle XIII en l'actual Catedral de Crdova s el monument ms important de l'art hispano-musulm. El seu arquitecte es desconegut per sabem que la mesquita fou construda entre el 785 i el 788 sota el regnat d'Abd al-Rahman I a partir de una esglsia cristiana del segle V, la Baslica de San Vicen Mrtir, a la ciutat andalusa de Crdova. Ms tard, Abd al-Rahman II, Abd al-Hakam II i Almansor hi van seguir amb les reformes per convertir-la en mesquita. Unes reformes que daten del 833, del 855, entre el 962 i el 966 i, finalment, del 987. Actualment la Mesquita de Crdova es troba en un perfecte estat de conservaci, tot i que al segle XVI s hi va acabar de construir una catedral cristiana a la part central de l'edifici i el minaret es convert en un campanar cristi. 

La sala d'oraci, o haram, la qual est formada per un bosc de 514 columnes utilitza el sistema constructiu de l'arquitravat i el voltat. L interior disposa d'una adequada illuminaci grcies a la gran alada que aconsegueix el nivell de l'edifici. Les columnes, les quals tenien una llargada fora reduda en comparaci amb el conjunt arquitectnic, disposaven, sobre seu, de dues arcades superposades amb les quals es pogu arribar als 11,5 metres de la mesquita. Aquestes dues arcades  de fet, arcs de ferradura que tenen la funci de contrafort- s aixequen sobre una pilastra i permeten establir un segon nivell d'arcs de mig punt ms amples. Els arcs estan formats de pedra blanca i de ma roig i el sostre es de fusta.

El motiu de la curta alada de les columnes s el segent: els materials utilitzats per a construir el primer edifici, el d'Abd al-Rahman I, foren fusts de granit, jaspi i marbre que provenien d'altres edificis ms antics construts pels romans i els visigots, i per tant, no disposaven d'un excs de material. Aix va fer que els fusts fossin de diferents mides i grossors, uns ms llisos i altres estriats verticals o en espiral, per amb unes caracterstiques similars. 

La part exterior est monopolitzada, principalment pel pati, a banda de la muralla ja comentada. En el pati de tarongers, o sahn, podem trobar-hi quatre fonts rituals, o sabils, que serveixen per a les ablucions dels fidels. S anomena pati dels tarongers ja que est ple d'aquest arbres fruiters plantats de manera ordenada, els quals reprodueixen la distribuci dels suports interiors de la sala d'oraci. Finalment, per acabar amb la part exterior, cal citar el minaret clarament inspirat en la mesquita de Damasc. 

Finalment, per acabar amb l'anlisi format de l'obra arquitectnica citar els elements decoratius dels quals disposa la mesquita: mosaics de finssimes decoracions vegetals, amb versicles de l'alcor i figures geomtriques a la part interior de la mesquita. El terra estava decorat amb catifes. 

Continuem, doncs, amb l'anlisi formal i significaci de la mesquita de Crdova. L estil de la mesquita s, com s lgic, art islmic, i dins d'aquest art emiral i califal, el qual constitueix la primera etapa de l'art musulm a la pennsula. Aquest estil correspon amb la dinastia dels omeyes. L estil el podem identificar per la planta, la superposici dels suports i dels arcs, l'alternana de dovelles, columnes, arcs de ferradura i l's de contraforts exteriors. 

Aquesta mesquita, per, va rebre moltes influncies d'altres mesquites del nord d'frica i de l'arquitectura romana, de la qual va copiar el sistema ornamental. De fet, la mesquita de Crdova pretenia ser una copia de la mesquita de Damasc adaptada a les necessitats dels ciutadans cordovesos. La funci de la mesquita, per la seua banda, era, clarament, religiosa, tot i que, alhora, disposava d'una finalitat poltica amb les seues oracions. 

En un edifici religis, com s el cas de d'aquesta mesquita, podem trobar-hi diversos elements simblics. A la zona situada ms a l'est, direcci a la Meca, hi ha situat un mihrab, el qual s el punt central de la mesquita i s on est dipositat l'alcor i des d'on es dirigeix l'oraci. Per la seua banda, l'orientaci de les naus s, alhora, un element simblic.

Per acabar amb l'anlisi estilstic i significatiu, noms citar la relaci de l'obra amb la cultura de l'poca. Hem de contextualitzar aquesta mesquita a comenament de segle VIII, en plena esplendor, a tota la pennsula de Crdova, i el domini, per part dels musulmans, de gaireb la totalitat dels antics regnes visigots. La mesquita, doncs, mostra la importncia econmica, poltica i cultural de la qual disposava la ciutat a l'poca. 

La mesquita de Crdova representa una meravella per al conjunt de la Histria de l'art. De fet, s la tercera mesquita ms gran del mn, desprs de la mesquita de la Meca i de Casablanca, servi de model per a totes les construccions posteriors en l'mbit de l'Islam occidental.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32155" title="Kurdistan" nonfiltered="2847" processed="2835" dbindex="12946">


El Kurdistan s una naci indoeuropea, probablement descendent dels antics medes. Els kurds mai no han tingut un estat propi. Habiten en un territori situat estratgicament a l'Orient Mitj i la seva extensi total s d'uns 500.000 km. La poblaci total kurda oscilla entre uns 27 i 30 milions d'habitants. 
 Territori .
Els kurds estan dividits en cinc estats: 
 Iran, 125.000 km a les provncies de Kurdistan, Kermanshah, l m i Azerbaitjan Occidental;
 Iraq, 76.000 km a les governacions d'Arbil, Suleymaniya i Dahuk, que formen la regi autnoma del Kurdistan iraqui, aix com a part de la d'At-Ta'mim.
 Turquia, 215.380 km a les provncies de Hakkri, Bitlis, Van, Mu , Siirt, Diyarbakir, Bingl, A r , Tunceli, Erzincan, Malatya, Elaz  , Erzurum, Kars i I d r.
 Sria, uns 19.000 km a la governaci d'Al Hasakah;
 Armnia i en unes petites regions del sud de Gergia i Azerbaidjan. ;

Tamb hem de citar la gran quantitat d'exiliats kurds a Europa, principalment a Alemanya i a Itlia. La naci kurda est situada, doncs, a la meitat est de l'estat turc, en petites zones del nord de Sria, al nord de l'Iraq, a la meitat est de l'Iran, en una bona part d'Armnia i en unes petites regions del sud de Gergia i Azerbaidjan.

 Geografia .
El pas s molt muntanys, encara que tamb s travessat per molts rius, cosa que comporta una gran riquesa agrcola que ha marcat l'economia i la histria del territori, puix que ha estat crulla de pobles, civilitzacions i imperis; compta amb les principals unitats de relleu:

 L Ararat o Cyay Agir, en la frontera amb Armnia, amb el Gran Ararat (5.165 m), el Petit Ararat (3.925 m) i els cims Gori, Culamerg, Cusha i Balburt.
 L Antitaure, a la part turca, que domina gaireb tot el pas. Entre les alries ms importants cal destacar els Sphan Da   (4.434 m), Tendrek Da   (3.542 m), Armas Da   (3.550 m) i Cito Da   (4.168 m).
 A la part siriana i iraquiana, les Kurd Dagh, zona semirida on destaquen les muntanyes de Sinjar (1.400 m) i el Pusht-i-Kuh.
 Els turons de Kermansan, que constitueixen una perllongaci dels Zagros (amb el Hasan-rost de 3.237 m) i arriba als 3.287 metre amb l'Elvend.

Els principals zeyk (rius), tots ells de gran cabal i amb gran capacitat aqfera, sn el  Tigris (kurd Dicle) i Eufrates (kurd Firat) (dels qual en dominen les fonts) aix com els seus afluents Duzan, Gran Zab, Petit Zab, Diyala Occidental, Khabour i Qareh Su. Pel que fa als gol (llacs), no n hi ha gaires, i els principals sn el Van i Urmia, i d'altres menors com el Drxand-i Khan.

 Poblaci .
Les estimacions del nombre total de kurds de cada pas varien, degut a que la gran major part de la poblaci kurda no est censada, i a conseqncia d'aix, les xifres que donen els estats sn menors a la quantitat de kurds que en realitat habiten en diferents pasos. Les estimacions ms acurades sn:
 A Turquia, potser 25.000.000;
 A Irak, uns 8.000.000;
 A Iran, uns 10.000.000;
 A Sria, uns 3.000.000;

 Enllaos extern .

 Centre d'Informaci i Recerca sobre el Poble Kurd (CIRK);
 Histria, llenges i partits del Kurdistan;
 Enciclopdia del Kurdistan;
 Kurdistan silav.net;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32156" title="Ignasi Riera i Gassiot" nonfiltered="2848" processed="2836" dbindex="12947">
Ignasi Riera i Gassiot nasqu a Barcelona l'any 1940, s nebot de Joan Oliver. Ha dedicat tota la seva vida, a parts iguals, a l'escriptura i a la poltica.Estudi filosofia i teologia Fou professor a l'Escola Tcnica Professional del Clot. Ha estat regidor de Cultura de l'Ajuntament de Cornell de Llobregat (1979-1994) pel PSUC, ciutat on resid molts anys, i fou diputat al Parlament catal per Iniciativa per Catalunya (IC) el 1988-1992 i 1995-1999.  La seva figura, polticament parlant, s'ha mantingut sempre fidel als plantejaments d'esquerra. Avui dia collabora en diversos diaris i revistes, i s tamb conferenciant i tertuli radiofnic. Ha collaborat a les publicacions Serra d'Or, El Pas, El Temps, Nous Horitzons, Taula de Canvi i El Punt i s membre de l'AELC, del que en fou secretari general del 1983 al 1991.

Com a escriptor ha aportat ms de trenta obres tan literries com d'assaig. Al 1984 li varen donar el premi Ramon Llull per a la seva novella El rellotge del pont d'Esplugues, com ja havia rebut el 1980 el Premi Andrmina de narrativa per Honorable mster R. Ha tradut al catal les obres del pedagog Celestin Freinet. Des del 2003 viu a Madrid.

 Obres .
 Narrativa .
 Pries, sindicalistes, demagogs (1986);
 La pobra Norma Litz i altres contes (1988);
 Bla, bla, bla .  (1989);
 Un diputat per no res (1994);
 Natlia i altres contes (1995);
 Els contes de la rdio (1996);
 La revolta dels avis. (2005);
 La infelicitat. Un estat de plenitud (2006);
 Les set vides del gat Giovanni (2006);
 Novella .
 Honorable Mr. R. (1980);
 No arrenqueu els geranis (1984);
 El rellotge del pont d'Esplugues (1984);
 Esposa al forn amb cebes (1986);
 El pacte de Formentera (1987);
 Poesia .
 Poemes d'amor i d'estalvi (1989);
 Biografies .
 Candel, Paco o Francesc  (1988);
 Joan Oliver / Pere Quart: l'inventor de jocs (2000);
 Jordi Pujol : llums i ombres (2001);
 Llus Llach (2002);
 Assaigs .
 El meu oncle Pere Quart (1992);
 Un patriota exemplar (1997);
 Els catalans de Franco (1998);
 Un catal a Madrid. (2004);
 Memries d'un nen golut (2006);
 Descripci i viatges .
 Viatgers de Barcelona. (2000);

 Enllaos externs .
 Biografia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32157" title="Laia Berenguer i Puget" nonfiltered="2849" processed="2837" dbindex="12948">
Laia Berenguer i Puget (Sant Feliu de Codines, 18 de gener de 1920) ha estat una militant poltica exiliada a Frana i posteriorment empresonada a Espanya, que del 1988 al 1990 va ser alcaldessa de Sant Feliu de Codines.

El 1936 comen a militar a les JSUC (Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya), les joventuts del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). 

Desprs de la Guerra Civil espanyola es va exiliar a l'Estat francs i, quan torn a Catalunya, fou vigilada de prop per l'administraci franquista. Finalment, el 1965 qued absolta de tots els crrecs poltics. 

El 1971, quan es cre l'Assemblea de Catalunya, ella en va formar part. El 1973 la van tancar a la pres amb les 113 persones que estaven a l'Assemblea de Catalunya. Finalment va sortir de la pres el 1977 i continu la seva carrera poltica governant el seu poble com a alcaldessa del PSUC.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32162" title="Hapkido" nonfiltered="2850" processed="2838" dbindex="12949">

El hapkido (en core     escrit en hangul, i     escrit amb hanja) s un art marcial core.

A primera vista s una combinaci de tcniques de taekwondo amb altres d'aikibudo. La seva ensenyana est molt enfocada a la defensa personal.

 Histria .
La histria del hapkido s bastant confusa, per moltes fonts l'atribueixen a dos coreans: Choi Yong Sul (1904-1986) i Ji Han Jae (1936-). Quan era nin, en Choi va anar al Jap, on va fer feina de criat per al mestre del Daito ryu Aiki jutsu, Sokaku Takeda.

En Choi demostr qualitats en el Daito-ryu Aiki-jutsu i freqentment en Takeda l'enviava a enfrontar-se amb altres practicants d'arts marcials. De tornada a Corea, en Choi comen a donar classes d'arts marcials. Un dels seus alumnes, Ji Han Jae, incorpor tcniques coreanes tradicionals de coces i cops de puny (derivades del Tae Kyon i el Hwarang Do) i al repertori de tcniques resultant li va donar el nom de hapkido el 1959.

A ms de'n Choi i en Ji, moltes escoles d'arts marcials coreanes han tingut participaci en el desenvolupament de diverses tcniques que han contribut al hapkido tal i com se'l coneix actualment.

 Enllaos externs .
Sin Moo Hapkido a Espanya (castell);
Pgina oficial (angls);
Asociacin Espaola Yang Hum Kwan Hapkido Castell;
Pgina oficial Sin Moo Hapkido a Frana;
Pgina de la Hapki Yu Kwon Sul de Euskadi(castell);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32165" title="Xatranj" nonfiltered="2851" processed="2839" dbindex="12950">
El xatranj s el resultat de l'evoluci de l'antic joc de tauler indi del xaturanga que es creu que va arribar a Prsia provenint de l'ndia cap al 530, esdevenint el xatrang.

En els segents 50 anys va ser conegut tant pels rabs (ja com a xatranj) com pels bizantins. Per totes dues bandes hi ha la possibilitat que el joc arribs a Europa, per la ms probable s la via rab. D'aqu van sortir els escacs occidentals. Les regles del xatranj (les explicades aqu ens sn conegudes a travs dels rabs medievals) sn molt similars a les que tenien els escacs originriament.

 Regles .



El tauler consisteix en una quadrcula de vuit per vuit. Els quadrats sn tots iguals. Com a peces, se'n poden fer servir unes d'escacs.

La posici inicial s la segent: cada jugador, a la seva segona fila hi t vuit baidaq (peons) i a la primera un ruhk, un faras (cavall de guerra), un fil (elefant), un xa (rei), un firz (primer ministre) i un altre cop un fil, un faras i un ruhk. Un color t el xa a l'esquerra i l'altre a la dreta.

Es juga alternativament, movent una pea prpia segon les segents normes:

El shah mou una posici en qualsevol direcci i sentit.
El firz mou una posici diagonalment en qualsevol sentit.
El fil mou dues posicions diagonalment en qualsevol sentit (la posici central pot estar ocupada).
El faras mou dues posicions ortogonalment i una altra perpendicular a aquestes (els quadrats del mig poden estar ocupats).
El ruhk mou tantes posicions com vulgui ortogonalment (el cam ha de ser lliure).
El baidaq mou una posici "endavant", per captura diagonalment "endavant". Quan arriba a la darrera fila del tauler, es transforma en un firz.

No podem moure a una posici ocupada per una pea prpia, per s a una ocupada per una pea contrria, que capturem i traiem del tauler.

Si en un cert moment no podem moure cap pea sense deixar el xa amenaat, o noms podem moure el xa, i totes les caselles on pot moure estan amenaades, o ocupades per peces prpies, podem, en lloc de moure normalment, intercanviar-lo amb una altra pea prpia qualsevol, que no estigui amenaada. Si en una situaci aix totes les peces amb qu podrem intercanviar el xa estan amenaades, perdem la partida.

Tamb guanya qui captura el xa contrari, o qui deixa l'oponent amb noms el xa, tot tenint ms peces.

Malgrat haver-hi tres maneres de guanyar, moltes partides acaben en taules.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32166" title="APIC" nonfiltered="2852" processed="2840" dbindex="12951">
APIC, acrnim en angls dAdvanced Programmable Interrupt Controller.

s un controlador d'interrupcions, incorporat a la placa base i dissenyat per al multiprocs, concretament per a poder incorporar mltiples microprocessadors a la placa base. Proporciona capacitat multiprocs, ms IRQ i maneig ms rpid de les interrupcions. Algunes plaques base suporten "Local APIC" a pesar de ser plaques monoprocesador. L'avantatge s un millor (i ms rpid) maneig dels IRQ.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32167" title="Empresa" nonfiltered="2853" processed="2841" dbindex="12952">
Una empresa s una organitzaci amb personalitat jurdica (definida a l'escriptura), la qual disposa dels necessaris mitjans de producci i es dedica a combinar-los per obtenir bns o serveis destinats al canvi, tot procurant respectar el principi d'economicitat en les seves actuacions.

En una economia de mercat, les empreses compleixen diverses funcions:
 Interpreten els desitjos dels consumidors respecte els bns que cal produir, i es dediquen a produir-los.
 A travs dels corresponents mercats, posen els bns produts a disposici dels consumidors i perceben en compensaci la quantitat de diners corresponent al valor de les seves vendes (el preu).
 Adquireixen o contracten (tamb a travs dels corresponents mercats) els factors productius precisos per a desenvolupar la seva activitat productiva, als quals retribueixen amb diners.

Referncies.
 Tarrag Sabat, F. (1989): Fundamentos de Economa de la Empresa. 2 ed. Barcelona, Hispano Americana.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32168" title="Algoritme recursiu" nonfiltered="2854" processed="2842" dbindex="12953">
Un algorisme recursiu s aquell que fa s de la recursivitat. En la prctica, s un algorisme implementat en una funci que es crida a si mateixa. Li cal una condici de parada per a no entrar en un bucle infinit. Alguns algorismes recursius es poden reescriure com algorismes iteratius.

Alguns exemples de recursivitat:
En un text:
Per a saber qu s la recursivitat, primer s'ha de saber qu s la recursivitat.
En un acrnim:
Qu s GNU? -> GNU No s Unix.
Qu s PHP? -> PHP: Hipertext Preprocessor;
En matemtiques:
f(x) = x * f(x-1);
En un algorisme:
El clcul del factorial d'un nombre es pot implementar amb un algorisme recursiu. En pseudocodi s:

 FUNCI F := FACTORIAL (SENCER:N)
     SI N = 0
         F := 1
     SIN
         F := N * FACTORIAL (N - 1)
     FI_SI
 FI_FUNCI

s a dir: El factorial de zero val 1; per a nombres ms grans que zero, el factorial del nombre s aquest mateix nombre multiplicat pel factorial del nombre sencer immediatament ms petit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32169" title="Economia de mercat" nonfiltered="2855" processed="2843" dbindex="12954">
L'economia de mercat s un sistema econmic en qu les decisions clau (qu produir, com produir-ho i per a qui produir-ho) es prenen a travs dels mercats, en el funcionament dels quals tenen un paper essencial els preus

L'economia de mercat acostuma a estar lligada al capitalisme i a un tipus d'Estat que no interve. S'oposa doncs a les economies planificades i a les antigues economies d'excedents o familiars































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32174" title="Alquerc" nonfiltered="2856" processed="2844" dbindex="12955">

L'alquerc (de l'rab al qirkat) o marro de dotze s un joc de tauler similar a les dames que  se suposa que va nixer a l'antic Egipte, i n'hi ha taulers gravats en pedres de diversos temples de la Mediterrnia antiga. Arribat amb els rabs a la Pennsula Ibrica, en arribar a Occitnia es va fusionar amb el tauler d'escacs i va donar lloc a les dames. s molt possible que tamb hagi donat lloc al joc malgaix fanorona.

La primera menci del joc en la literatura s de finals del segle X, quan Abu al-Faraj al-Isfahani en parla a la seva obra Kitab al-Aghani (El llibre de les canons). Tot i aix les regles ms antigues conegudes sn les que apareixen al segle XIII a l'obra Libro de axedrez, dados e tablas, d'Alfons X de Castella.

 Regles .
El tauler est format per quatre quadrats posats de manera que en formen un altre de ms gran, tots ells amb les diagonals i les meitats horitzontal i vertical marcades. A ms calen 24 peces, 12 d'un color i 12 d'un altre.

Es comena amb les peces posades com indica la figura. Alternativament, els jugadors mouen una de les seves peces a una posici buida adjacent, unida per una recta. En lloc de moure, tamb podem capturar. Es fa amb un salt curt sobre una pea contrria, la qual traurem del tauler. Les captures es poden encadenar, sempre amb la mateixa pea inicial. En segons quina versi de les regles s obligatori capturar. Aix, si en el nostre torn no ho fem, l'oponent t el dret de bufar-nos la pea amb qu ho haguessim pogut fer, que es retira del joc.

Guanya qui captura totes les peces de l'oponent o li impedeix moure-les.

 Variants .
L'alquerc ha donat lloc a un gran nombre de variants, com el fetach marroqu o el terhch indi, ambds amb taulers quadrats com els de l'alquerc original, lawithlaknannai dels indis zuni de Nou Mxic, amb un tauler rectangular, o el perali kotuma de Ceilan.

Altres variants, com el srand o dahmet sahrau i el dablot prejjesne lap, sn derivacions ms complexes, amb tres tipus de fitxes en el segon cas o restriccions de moviment i coronament de les fitxes que arriben a l'extrem oposat (com a les dames) en el primer cas.

Referncies.
Comas, Oriol. El mn en jocs. La Magrana, Barcelona 2005. ISBN 84-7871-327-1 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32176" title="Hawaii" nonfiltered="2857" processed="2845" dbindex="12956">


Hawaii (en hawai: Hawaii) s l'arxiplag de les illes Hawaii a l'Oce Pacfic. Hawaii constitueix el 50 estat dels Estats Units d'Amrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una poblaci de 1.211.537 habitants. 

Honolulu s la ciutat ms gran i la capital de l'estat.

Geografia.
Vegeu l'article principal: illes Hawaii

L'arxiplag de les illes Hawaii est format per dinou illes i atols al llarg de 2.400 km alineats de nord-oest a sud-est al Pacfic Nord. Les illes principals sn les vuit illes de l'extrem sud-est de l'arxiplag: Hawaii, Maui, Kahoolawe, Lanai, Molokai, Oahu, Kauai i Niihau. La resta sn illots i atols al nord-oest que formen les illes de Sotavent.

Les illes sn d'origen volcnic formades per un punt calent geolgic. Un punt calent s una zona de la litosfera travessada per una columna de magma. Les erupcions de lava formen un con volcnic i una illa, per com que la placa tectnica es va desplaant cap el nord-oest i el punt calent es mant fix, es van formant nous volcans. Aix explica perqu els volcans actius sn a l'extrem sud-est, a l'illa de Hawaii. L'ltima erupci fora de l'illa de Hawaii va ser al Haleakala de Maui al segle XVIII. El ms jove s el volc submar Loihi davant de la costa sud de l'illa de Hawaii.

L'allament de les illes Hawaii al mig del Pacfic, i les condicions ambientals que es donen a les illes altes als trpics, ha donat com a resultat un ample ventall de flora i fauna endmica. L'activitat volcnica i la subsegent erosi han creat unes caracterstiques geolgiques peculiars. Per exemple, el Mont Waialeale de Kauai s el lloc ms humit del mn, amb una mitjana d'11.700 mm de precipitaci anual. 

El trasllat de la famlia reial hawaiana de l'illa de Hawaii a Maui i desprs a Oahu explica la formaci de les ciutats. La ciutat principal s Honolulu a Oahu. Va ser escollida pel rei Kamehameha III com la capital del seu regne per la seva situaci en un port natural. Les altres ciutats principals sn Hilo, a Hawaii, Kahului, a Maui, i Lihue, a Kauai.

Llenges.
Vegeu l'article principal: Hawai

L'estat de Hawaii t oficialment dues llenges: el hawai i l'angls. La Constituci de Hawaii del 1978 permet l's legal del hawai en tot tipus de documents i promou l's oficial. La tercera i quarta llengua ms parlada sn, respectivament, el tagalog i el japons.

Abans de l'arribada dels europeus, el hawai era una llengua colloquial. El primer alfabet va ser creat pels missioners durant el segle XIX. Dos carcters tpics del hawai sn la pausa glotal, okina, i el macr per les vocals llargues, kahak. Per exemple, l'illa de Lanai, en hawai, porta els dos carcters: Lnai.

Avui el hawai s una llengua minoritria. La majoria de parlants nadius sn a l'illa Niihau, on s'ha preservat la cultura tradicional. De totes formes, hi ha un creixent inters en la seva recuperaci social i s'han engegat programes escolars d'immersi lingstica.

L'angls hawai s l'estndard angls utilitzat oficialment a l'estat de Hawaii. Es basa en l'angls americ excepte en els topnims i les paraules d'origen hawai que s'escriuen i en pronuncien en hawai, incloent la okina i el kahak. Un exemple paradigmtic s el mateix nom de l'estat. Les illes, que eren conegudes com illes Sandwich, van ser admeses com a estat dels Estats Units amb el nom de Hawaii, pronunciat a l'anglesa com en catal. Aquest s el nom utilitzat en relacions federals i internacionals. A les illes s'utilitza oficialment, i tamb de forma habitual entre angloparlants residents, la forma Hawaii amb pronunciaci de ve labiodental i una pausa glotal semblant a una g sorda. Com a estndard escrit, l'angls hawai s utilitzat en totes les publicacions estatals i mpliament en els mitjans de comunicaci escrits.

El pidgin, o crioll hawai, s una llengua que va sorgir entre els immigrants treballadors de les plantacions durant el segle XIX. s una barreja de hawai i d'angls amb aportacions dels seus llocs d'origen: Xina, Jap, Corea, Filipines i Portugal. Avui s una llengua que es parla per tot l'estat i s un mitj d'integraci social de diferents tnies i grups socioeconmics.





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32180" title="Damrod" nonfiltered="2858" processed="2846" dbindex="12957">
Damrod s un personatge literari creat per John Ronald Reuel Tolkien en la seva obra El Senyor dels Anells. Apareix com a soldat de Gondor a les ordres de Faramir juntament amb Mablung.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32181" title="Mablung" nonfiltered="2859" processed="2847" dbindex="12958">
Mblung (Mablung en la transcripci original anglesa) s un personatge literari creat per John Ronald Reuel Tolkien en la seva obra El Senyor dels Anells. Apareix com a soldat de Gndor a les ordres de Framir juntament amb Damrod.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32182" title="rkenbrand" nonfiltered="2860" processed="2848" dbindex="12959">
rkenbrand s un personatge literari creat per John Ronald Reuel Tolkien en la seva obra el Senyor dels Anells. s el senyor del Fold Oest. Tot i no tenir una importncia molt gran a la histria, s un personage clau en el llibre Les Dues Torres, on porta els ltims soldats que queden dispersos per les terres de Rhan fins a la Gorja d'en Helm per aturar l'atac dels uruk-hai.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32183" title="mrahil" nonfiltered="2861" processed="2849" dbindex="12960">
mrahil (Imrahil enla transcripci original anglesa) s un personatge literari creat per John Ronald Reuel Tolkien en la seva obra el Senyor dels Anells. s el prncep de la ciutat de Dol Amroth, una de les ms importants juntament amb Minas Tirith. Fa una breu aparici a el Retorn del Rei quan dirigeix juntament amb Gndalf, la defensa de Minas Tirith durant l'assalt dels orcs. Comanda un grup de genets sota l'emblema del cigne i el vaixell blanc.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32186" title="EMule" nonfiltered="2862" processed="2850" dbindex="12961">


eMule s un programa P2P basat en la xarxa eDonkey i que va nixer al 2002 de mans d'un noi anomenat Merkur (Hendrik Breitkreuz) i altres desenvolupadors. La seva idea era millorar eDonkey, afegint-li funcionalitat i una interfcie agradable. Grcies a la seva poltica de codi obert sn molts els desenvolupadors que s'animen a contribuir en el projecte, fent que la xarxa sigui ms efica a cada nou llanament. 

El nom eMule ve de mula (mule en angls), que en certa manera s'assembla a un burro (donkey en angls).

 Llicncia .
eMule s programari lliure distribut sota la llicncia GPL. Aix afecta igualment a tota modificaci del programa original.
En conseqncia, eMule s gratut. Qualsevol web que vengui eMule per diners ha de ser considerada falsa.

Funcions claus de l'eMule.
Compartir parts. Els arxius es poden compartir encara que no estiguin completament baixats. Un cop un usuari t una part (chunk) de 9.28 MB que ha pogut ser verificada, eMule la posa a disposici d'altres nodes. ;
Detecci d'errors. eMule utilitza algorismes de detecci d'errors. D'aquesta manera s gaireb impossible baixar arxius malmesos per culpa del propi programa de compartici d'arxius. El sistema AICH (Advanced Intelligent Corruption Handling) utilitza el mtode de hashtree per a individualitzar trossos de fitxer ms petits de 9500KB, disminuint molt notablement la quantitat de dades que cal tornar a baixar per a corregir un error de transmissi.
Independncia dels noms d'arxiu. En altres programes, quan es renomena un arxiu, aquest ja no s considerat el mateix. eMule en canvi, permet canviar els noms, car utilitza un sistema que reconeix els arxius pels seus continguts i no per la denominaci. s possible consultar tots els noms que sn assignats al mateix arxiu.
Sistema de crdits i cues. Es recompensa als nodes que han pujat ms dades donant-los ms prioritat a l'hora de progressar dins de la cua d'espera. ;
Comentaris per als arxius. eMule permet qualificar la qualitat d'un arxiu i escriure comentaris sobre cada arxiu fent que altres usuaris els puguin llegir. Grcies a l's de la xarxa Kad, aquests comentaris sn visibles fins i tot desprs d'haver-se desconnectat el seu creador.
Fitxers de Collecci. eMule permet crear fitxers en un format especial anomenat collecci d'eMule. Aquest fitxer cont un conjunt de vincles d'eMule. s possible baixar i guardar tota la collecci de fitxers com un conjunt, tot i que cada baixada es gestiona independentment.
Filtre d'adreces. eMule t la possibilitat de prohibir qualsevol mena d'accs per part de determinades adreces IP. La llista d'aquestes adreces pot ser mantinguda automticament per eMule. El propsit del filtre d'adreces s impedir la descrrega de fitxers falsos (fakes). L's del filtre d'adreces no millora l'anonimat en l's de l'eMule.
Previsualitzar fitxers multimdia. eMule permet la visualitzaci de diversos tipus de fitxers, com per exemple audio i video, encara que el fitxer no hagi acabat de baixar del tot. El visualitzador de preferncia s Videolan, tot i que eMule pot ser configurat per l'usuari per a usar qualsevol altre programa.
Client IRC. eMule cont un client per a xat a les xarxes IRC.
Servidor Web. eMule cont un servidor web. Un cop activat per l'usuari es pot controlar les funcions bsiques de l'eMule des de qualsevol navegador web, des de qualsevol lloc del mn.
UPnP. Unplug and Play: eMule t la capacitat d'obrir ports d'entrada a un enrutador extern que tingui activada la capacitat UPnP. Els ports oberts es tornen a tancar quan s'apaga eMule.
Multilinge. eMule pot funcionar en molts idiomes diferents incls el catal. La traducci catalana es mant des de la pgina oficial de l'eMule. Grcies a la implementaco d'unicode, eMule pot funcionar en qualsevol idioma inclosos el idiomes ideogrfics, i els d'escriptura de dreta a esquerra.
Obfuscaci de protocol. eMule t la capacitat d'ocultar el seu protocol dividint les dades entre dues connexions diferents. Aix dificulta la seva identificaci i per tant impedeix que els ISP puguin regular l'ample de banda en funci del protocol usat. ;

eMule ha estat dissenyat per a funcionar millor amb arxius grans. Es pot considerar que un arxiu s gran si ocupa ms de 10 Mb i petit en altre cas. Per aquest motiu s millor agrupar els fitxers petits utilitzant programes empaquetadors com per exemple winzip.

 Funcionament de les xarxes .
Actualment, eMule disposa de dues xarxes: la xarxa clssica basada en servidors eD2k i una xarxa completament nova (Kad) que no fa s de servidors i est basada en Kademlia. A continuaci s'expliquen els conceptes bsics de funcionament, i posteriorment com aconsegueixen aquests objectius cada una de les dues xarxes. 

Identificaci de fitxers. Tots el fitxers tenen associat un valor de hash, una clau alfanumrica que identifica de forma nica un fitxer, encara que aquest tingui diversos noms, de manera que un mateix fitxer que tinguin diferents usuaris, encara que algun d'ells n'hagi modificat el nom, continua sent el mateix fitxer. A ms, tot fitxer se separa en blocs de 9,28 MB (9500 KB), i cada una de les parts t el seu valor hash, de manera que el valor hash final de l'arxiu s una combinaci dels valors hash de totes les seves parts. ;
Identificaci d'altres clients. Cada usuari t assignat un valor hash nic i permanent que es troba protegit mitjanant un algorisme d'encriptaci de clau pblica. ;
Descrrega de dades. Un cop un client ha trobat una font per a la descrrega d'un cert fitxer, s'hi posa en contacte per a demanar un lloc a la seva cua de descrregues. La font reserva un lloc a la seva cua, que cal mantenir contactant peridicament amb la font (es requereix un cop cada mitja hora). Quan la posici a la cua arriba al primer lloc, la font obre una connexi amb el client per a procedir a pujar el fitxer.

 Xarxa de servidors .
Per a connectar-se a aquesta xarxa cal conixer l'adrea IP del servidor.
Un cop connectat a un servidor, aquest servidor ens pot informar de l'existncia d'altres servidors. Per tal de mantenir actualitzada aquesta llista, els servidors estan connectats entre s.
Quan un node es connecta a un servidor li comunica els fitxers que vol compartir.
Per a cercar un fitxer s'envia la consulta a un o ms servidors. Cada servidor respon amb la llista de fitxers que ell coneix i compleix el criteri de cerca.
Per a conixer les fonts d'un determinat fitxer, se li demana aquesta informaci a un o ms servidors. Cada servidor respn amb una llista de nodes que comparteixen el fitxer sollicitat.

Existeixen servidors falsos que es dediquen a recollir informaci sobre qui comparteix quin fitxer. Per aquest motiu es recomana obtenir les llistes de servidors de fonts solvents. La descrrega d'una llista de servidors es pot fer automticament.

A setembre de 2007, han deixat de funcionar la majoria dels servidors de la xarxa ED2K. Es recomana usar Kad.

 Xarxa Kad .
La xarxa Kad s una xarxa totalment descentralitzada on tots els nodes sn iguals. Ha estat dissenyada per a que eMule pugui sobreviure a una possible caiguda de la xarxa de servidors.
Per a connectar-se a aquesta xarxa cal conixer l'adrea IP d'un altre node, per s possible connectar-se a partir dels nodes obtinguts de la xarxa de servidors.
Cada node coneix una petita part de la xarxa, de manera que la mida de la xarxa pot crixer tant com calgui sense afectar al rendiment.
Quan un node es connecta, emmagatzema els identificadors dels fitxers que vol compartir a dins d'altres nodes, escollits en funci de l'identificador del fitxer.
Quan es vol baixar un fitxer, es localitzen els nodes que l'indexen i aquests nodes retornen la llista de fonts per a aquest fitxer concret.
La cerca per nom funciona d'una manera semblant, guardant el nom del fitxer dins d'altres nodes escollits en funci de cada paraula del nom. Una cerca a Kad s'executa sempre contra tota la xarxa.

Les darreres versions d'eMule incorporen l'obfuscaci i moltes millores de seguretat en la xarxa Kad.

 Intercanvi de fonts .
Quan un node es connecta a un altre node que s font d'un fitxer, li pot demanar la llista d'altres fonts que ell coneix. Aquesta manera d'obtenir fonts s molt eficient i allibera la crrega de feina de les xarxes de servidors i Kad.

 El sistema de crdits .
Les xarxes P2P necessiten dels usuaris per funcionar. Si els usuaris no compartissin els seus arxius, no serien possibles. Sovint ens trobem amb usuaris que volen descarregar, per decideixen no compartir els seus arxius. Per evitar aquest tipus de "frau", eMule va incorporar un sistema de crdits per premiar i donar preferncia a aquells usuaris que ms descarregaven i penalitzar als usuaris que decidien no compartir. A ms, el lmit de baixada s proporcional al lmit de pujada perms. 
Cada client que es connecta a tu per algun motiu, s recordat pel seu userhash (no pel seu ID o la seva IP). Si tu descarregues d'aquest client o aquest client descarrega de tu, eMule guarda els bytes transferits en el fitxer clients.met. 

Cada cop que un client et demana un fitxer, el valor dels bytes que li has transferit i els que t'has baixat d'ell, sn utilitzats per calcular un modificador que afecta a la posici en la cua d'espera. 

L'equaci que calcula el modificador s la segent: 

Modificador = (2*trasferit cap a tu)/descarregat de tu 

Aix, si per exemple tenim un client X que ha descarregat 2 Mb de tu, i tu has descarregat 3 Mb d'ell, ell t un modificador de (3*2/2)=3.0. Aix significa que el client X esperar a la teva cua 1/3 del que hauria d'esperar un client Y (desconegut). Tanmateix, el modificador no pot ser ms gran de 10 o ms petit d'1 (significaria que el client mai no arribaria a descarregar de tu). 

Tots els clients amb un modificador ms gran que 1 es mostren amb una icona groga a la finestra d'uploads. 

Els crdits sn individuals, sn entre un usuari concret i un altre. Els teus crdits es guarden a l'ordinador d'un altre usuari i tu graves en el teu ordinador els crdits d'altres clients. D'alguna manera guardes a qui li "deus" arxius. 

Per tant, realment, si has pujat molt a alg de qui no et vols descarregar res, aquest sistema et posa davant d'altres usuaris en les mateixes condicions que aquell qui no puja mai res. 

No es poden veure els crdits propis, ja que sn escampats per tots els usuaris a qui has pujat arxius. En les estadstiques hi ha les relacions de pujada/baixada, que sn orientatius de quants crdits pots tenir (a l'estar relacionats), per no tenen perqu ser aix. 

Per tal d'evitar que clients fraudulents facin servir l'userhash d'un altre usuari i aprofitar-se aix dels crdits que no els corresponen, l'userhash est protegit per un sistema criptogrfic de clau pblica. Aix garanteix que quan alg s'ha connectat a un node amb un determinat userhash, ning que es connecti altre cop a aquest mateix node amb aquest userhash podr utilitzar els crdits acumulats sense conixer la clau criptogrfica corresponent.

 Buscar arxius .
Buscar arxius a l'eMule significa normalment que tots els servidors a la llista de servidors sn preguntats si coneixen a algun client que tingui un arxiu que coincideixi amb els termes de la cerca. Els propis servidors no emmagatzemen cap arxiu, noms generen una llista dels arxius dels usuaris connectats. La funci de cerca avanada de l'eMule permet fer cerques precises per als arxius de la xarxa. Una cerca realitzada amb precisi s millor, ja que les cerques suposen una considerable crrega per als servidors. Per aquest motiu, eMule noms busca un mxim de 201 resultats de qualsevol cerca, o 300 si el servidor i la nostra versi suporten compressi gzip. 

eMule ens permet entrar diferents opcions de cerca, tals com la mida mxima o mnima, els tipus d'arxiu, etc. Una de les opcions que podem seleccionar s el mtode de cerca, s a dir, la manera que eMule utilitzar per fer les cerques. Hi ha quatre mtodes: 

Servidor. Noms es buscar al servidor on el client est actualment connectat. ;
Global (Servidor). Tots els servidors de la llista sn preguntats. Cada servidor s preguntat individualment. ;
Kademlia. Es busca a tota la xarxa Kademlia. Amb aquest mtode no es buscar a la xarxa eD2k. Si una expressi de cerca popular no retorna resultats, llavors s possible que el port UDP estigui bloquejat per un tallafocs o un enrutador. ;
Filedonkey. Motor de cerca basat en web. ;

El resultat d'una cerca pot ser filtrat per a visualitzar noms alguns dels resultats trobats.

Existeixen planes web que contenen vincles en el format ed2k://. Al fer clic sobre un d'aquests enllaos, s'afegeix automticament la descrrega a l'eMule.

 Freqncia d'actualitzaci .
eMule s ja en versions considerades estables. Ara mateix est sortint una nova versi oficial cada sis mesos aproximadament. Poc abans que surti cada versi s possible baixar-la com a beta per a que es pugui comprovar el funcionament correcte abans que es distribueixi massivament.

 Mods .
Es diu "Mod" a una modificaci de la versi original. Com que eMule est disponible com a codi obert (llicncia GPL), qualsevol que vulgui pot modificar el programa per a adaptar-lo a les seves necessitats o afegir-hi noves funcions.
Noms els Mods que compleixen una srie de requisits, sobretot el respectar el criteris bsics de la xarxa eDonkey, poden ser distributs des de la pgina oficial de l'eMule.
Algunes de les funcions afegides darrerament a la versi oficial havien estat desenvolupades abans en Mods. Algun dels desenvolupadors de Mods (Modders), ha passat a ser membre de l'equip de desenvolupament oficial.


Vegeu tamb.

 aMule;
 eDonkey;
 MLDonkey;
 BitTorrent;
 P2p;

Enllaos externs.
Pgina oficial del projecte eMule ;
eMule a SourceForge (SourceForge) ;
KademliaSkins.Net - Skins per eMule.
eMule MoDs - Mods per eMule.
eMule catal - Descrrega, ajuda i informaci de l'eMule en catal.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32189" title="Hidromel" nonfiltered="2863" processed="2851" dbindex="12962">

L'hidromel o aiguamel (vi de mel) s una beguda obtinguda per fermentaci de la barreja d'aigua amb mel o de most amb mel, amb addici posterior de diverses espcies com ara nou moscada o canyella.

s la primera beguda alcohlica que es coneix. Produa als qui la bevien un estat d'xtasi molt semblant al que provoquen les begudes alcohliques de l'actualitat quan se n'abusa. per aquest motiu era considerada un nctar div.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32191" title="Amor" nonfiltered="2864" processed="2852" dbindex="12963">


L'amor s un gran afecte cap a altres persones, objectes o ssers. Segons la intensitat i l'objectiu del sentiment, s'hi distingeix:
 amor d'amics o amistat;
 amor filial, maternal o qualsevol que es dna entre membres de la mateixa famlia;
 amor cap a les coses, llocs, animals...
 amor cap a una idea, sovint dintre de termes amb el sufix grec "filia";
 amor de parella;

L'amor de parella s el que ms important ha estat histricament, on es barreja l'estimaci, el sexe i altres sentiments. s un dels grans temes de la literatura. La caracteritzaci d'aquest amor pot ser:
 amor platnic o idealitzant;
 amor corts, propi de l'edat mitjana;
 amor com a Romanticisme;
 amor passional;
 amor conjugal, enaltit pel protestantisme sobretot;

Els smbols ms freqents d'aquest amor han estat el cor i l'anell. L'enamorament i la seducci acostumen a ser les fases preliminars de l'amor de parella, fases que estan associades qumicament a les feromones.

L'amor a la filosofia.
Empdocles creia que tot el cosmos estava regit per forces d'atracci o amor i de repulsi, per tant les persones se sentien atretes igual que qualsevol altre cos. Per a Plat l'amor era una manera d'arribar al coneixement, ja que les persones buscaven la bellesa com a record de la idea suprema que la seva nima recordava i a travs de la passi per les coses belles anava ascendint. Els medievals creien que l'amor era la manifestaci a la Terra de l'Esperit Sant, que impulsava els homes a buscar el b. Per als moderns, en canvi, s un dels pilars de la felicitat ja que cobreix necessitats psquiques de l'individu.

L'amor a la mitologia.
La majoria de cultures creu que l'amor s una fora csmica que atreu les persones com els astres o els cossos s'atreuen. Aquesta fora es troba relacionada amb un du de l'amor. El ms fams fou Eros, amb les seves fletxes, per altres mitologies tenen com a divinitat amorosa Oshun (els africans), Xochipili (els asteques), Erzuli (de la mitologia del caribenya), Aonghus (celta o Ishtar).

Vegeu tamb.

Teoria triangular de l'amor;
Arquetip amatori;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32194" title="Joan Pau II" nonfiltered="2865" processed="2853" dbindex="12964">

Joan Pau II (* Wadowice, Polnia, 18 de maig de 1920 -   Ciutat del Vatic, 2 d'abril de 2005). Fou el Papa nmero 264 de l'Esglsia catlica. El seu nom de naixement fou Karol Jzef Wojty a (hom pronncia ). Fou, fins avui, l'nic papa polons en la histria i un dels pocs que no nasqueren a Itlia.

El seu pontificat de 26 anys ha estat el tercer ms llarg de la histria de l'Esglsia Catlica, desprs de Sant Pere (hom creu entre 34 i 37 anys) i el de Pius IX (31 anys).

En 1981, mentre saludava als fidels a la Plaa de Sant Pere, Joan Pau II pat un atemptat contra la seua vida perpetrat per Mehmet Ali Agca, qui li dispar a escassa distncia des de la gentola. Mesos desprs, aquest fou perdonat pblicament. El 6 de gener de 1995 les policies de Manila i Filipines hi detectaren l'Operaci Bojinka, que perseguia el mateix objectiu.

La seva salut s'empitjor als primers mesos de 2005, quan hagu de ser ingressat per una sndrome de dificultat respiratria, a l'Hospital Gemelli (Roma). Se li va fer una traqueotomia a mitjan mar. A finals del mateix mes el seu estat s'agreuj i entre el 31 de mar i l'1 d'abril pat una septismia per complicaci d'una infecci de vies urinries.

Mor el dia 2 d'abril a les 21.37 hores (hora del Vatic). Pocs minuts desprs, el Cardenal Vicari de Roma, Camilo Ruini, don la notcia als pelegrins que ompien la Plaa de Sant Pere i a tot arreu del mn, declarant-se la vacant papal. La seva ltima paraula fou "Amn!".

Relacions internacionals.
Al comenament del pontificat de Joan Pau II, la Santa Seu tenia relacions diplomtiques amb 84 Estats. En morir aquest Papa, el nombre augment fins 173 Estats. Igualment, participa com a membre de ple dret o com observador en diversos organismes internacionals i regionals.

Les 104 visites internacionals de Joan Pau II han estat realitzades majoritriament en la seua doble qualitat de Cap d'Estat i de Cap de l'Esglsia Catlica. Per a el gest del Cap d'Estat del pas receptor (si s de cultura cristiana) de fer la doble salutaci protocolria primer amb l'encaixada de mans (tractant-se de dos caps d'estats) i eventualment desprs amb la clssica reverncia i besamans.

Fou un extraordinari polglota, ja que no noms arrib dominar el polons, grec clssic, llat, itali, francs, castell, portugus, angls, i alemany, sin que tamb tingu prou coneixements de txec, litu, rus, i hongars, a ms d'alguna cosa en japons, tagal, i diverses parles africanes. Fou un gran esportista en la seua joventut, i fou capa de fer avanar l'hora de la cerimnia de nomenament papal per no interferir amb un partit de futbol que estava previst emetre's per televisi.

Ha estat el primer Papa en fer s intensiu dels mitjans de comunicaci i, en especial, d'Internet per a fer arribar el seu missatge, a banda de ser el primer en fer acostaments amb lders de religions com la jueva, musulmana, ortodoxa, i budista (amb el Dalai Lama), entre d'altres. Fou criticat per haver visitat pasos de rgimen dictatorial, per excomulgar el Bisbe francs Monsenyor Marcel Lefevre el 2 de juliol de 1988, qui invest a quatre bisbes sense la seva autoritzaci, i per la canonitzaci al 2002 del controvertit fundador de l'Opus Dei, Josemara Escriv de Balaguer.

 Biografia .



Fou el segon dels dos fills del matrimoni integrat per Karol Wojty a i Emilia Kaczorowska. La seua mare mor a l'any 1929. El seu germ gran, Edmund, qui era metge, mor en 1932; i el seu pare, un sots-oficial de l'exrcit polons, mor en 1941, durant l'ocupaci militar de l'Alemanya nazi.

En acabar els seus estudis d'ensenyament mitj, es matricul a la Universitat Jagellnica de Cracvia i tamb en una escola de teatre. Quan les forces d'ocupaci alemanyes tancaren la Universitat, en setembre de 1939, el jove Karol hagu de treballar a una pedrera i desprs a una fbrica qumica (Solvay), per a guanyar-se el pa i evitar ser deportat a Alemanya. Fitxat per la Gestapo, es refugi a una golfa de Cracvia. En aquesta poca, s'un al grup del cllebre actor polons Mieczyslaw Koltarszyk, creador del teatre Rapsdic, amb qui interpret papers de contingut patritic.

Tamb particip en la resistncia contra Alemanya per a ajudar salvar a famlies jueves. Posteriorment, la seua situaci es complic a Polnia i hagu d'amagar-se als soterranis de l'Arquebisbat de Cracvia.

Educaci pastoral.
En 1942 ingress al seminari clandest que havia fundat Monsenyor Sapieha, cardenal arquebisbe de Cracvia, comenant la carrera de Teologia. Fou ordenat com a sacerdot l'1 de novembre de 1946 a la capella privada de Sapieha.

Poc desprs es trasllad a Roma per a assistir als cursos de la Facultat de Filosofia del Pontifici Ateneu "Angelicum", i hi obtingu el doctorat en Teologia amb la tesi L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu.

En 1948 torn a Polnia i hi exerc el seu primer ministeri pastoral com a vicari coadjunt de la parrquia de Niegowic, als envoltants de Cracvia, durant tretze mesos. En novembre d'aquest mateix any obtingu l'habilitaci per a exercir la docncia a la Facultat de Teologia de la Universitat Jagellonica. El 17 d'agost de 1949 es trasllad com a vicari de la parrquia de Sant Flori, a Cracvia, des d'on exerc el ministeri durant dos anys, alternant-lo amb la seua feina de conseller dels estudiants i graduats de la Universitat pblica d'eixa ciutat.

Nomenat professor de Teologia Moral i tica Social del seminari metropolit de Cracvia, el dia 1 d'octubre de 1953, comen en 1954 impartir classes d'tica a la Facultat de Filosofia de la Universitat Catlica de Lublin, on dos anys desprs fou nomenat director d'aquesta Ctedra. El 4 de juliol de 1958, el Papa Pius XII li nomen bisbe auxiliar de l'arquedicesi de Cracvia, sota l'administrador apostlic, l'arquebisbue Baziak.

A partir de l'11 d'octubre de 1962, el jove bisbe comena prendre part activa al Concili Vatic II, destacant les seues puntualitzacions sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. El 8 de desembre de 1965 pass formar part de les Congregacions per als Sacraments i per a l'Educaci Catlica, i del Consell per als Laics. En 1962, en morir l'arquebisbe Baziak, fou nomenar vicari capitular i el 30 de desembre segent el Papa Pau VI li nomen Arquebisbe de Cracvia. El 29 de maig de 1967 fou nomenat Cardenal, la qual cosa li convert en el segon ms jove de l'Esglsia Catlica, amb 47 anys d'edat.

Pontificat.
En agost de 1978 mor Joan Pau I, desprs d'un pontificat de 33 dies, i el 16 d'octubre de 1978, finalment Wojty a fou triat successor de Sant Pere, amb el nom de Joan Pau II, convertint-se d'aquesta manera, amb 58 anys, en el Papa ms jove del segle i el primer no itali des de l'holands Adri VI (1552). Tres dies desprs de la seua elecci viatj a Castel Gandolfo i el 5 de novembre visit Ass, el primer dels seus 144 viatges per Itlia.

El 3 de desembre de 1978 visit la parrquia romana de San Francesco Saverio, la primera de les ms 300 visites en aquesta ciutat.

El 25 de gener de 1979 comen a Mxic i la Repblica Dominicana el primer dels seus 104 viatges a l'exterior. L'ltim fou el 14 d'agost de 2004 al sanctuari mari de Lourdes, a Frana.
 
Al llarg dels seus gaireb 27 anys de pontificat nomen un total de 232 cardenals, d'ells un "in pectore", s a dir, que mant el seu nom en secret mentre aix ho considere el Papa. (Es creu que a es deu a la posibilitat de pressi poltica per a aquest, obrint pas a especulacions que el cardenal secret fs, de fet, de nacionalitat xinesa)

Com a Papa, Wojtyla impos un estil informal en menysprear la cadira gestatria feta servir pels seus predecessors per a mostrar-se en pblic, es colloc al mateix nivell del carrer i de la gentola, mostrant les seues simpaties pels nens i adolescents. Els seus diversos viatges a l'estranger li guanyaren el nom de l'"atleta de Du", especialment a Amrica Llatina, "el caminant de l'Evangeli" i el "Papa pelegr".

Poeta, filsof, polglota i esportista, Joan Pau II, en el seu llarg manament, super nombroses marques: no noms fou el Pontfex ms viatger, sin tamb qui proclam ms sants i beats, de tots els temps i de tots els orgens. Des dels inicis del seu pontificat, Wojtila havia escrit l'obra teatral El taller de l'orfebre, convertida en pera rock i va ser presentada a Barcelona als inicis dels anys 80.

Des de l'atemptat que pat el 13 de maig de 1981 comen patir diversos problemes de salut: a banda de les dificultats que tingu per a recuperar-se de les ferides de bala que pat a l'estmac i a una m, estigu afectat d'un cncer d'intest, tingu una fractura del fmur i de l'espatlla i, des dels anys 90, hagu d'endurar la malalatia  de Parkinson, de causa gentica. Malgrat tot, a no imped que, a finals dels anys 80, la seua actuaci a Polnia i la seua influncia als esdeveniments que es produen a l'antic bloc comunista contriburen de manera considerable a la caida d'eixos rgimens de l'Europa de l'Est, segons coincideixen nombrosos historiadors.

Una dcada desprs, tot i el seu continuat empitjorament fsic, al mar de 2003 Joan Pau II s'opos fermament i contudentment a la invasi d'Iraq encapalada pels Estats Units d'Amrica. En aquesta missi deix evidncia de la mateixa determinaci que havia mostrat a l'inici del seu pontificat, quan interced entre Argentina i Xile quan es trobaven al caire d'un enfrentament armat.

Amb la mateixa energia es dedic allar i neutralitzar els defensors de la Teologia de l'Alliberament, a Amrica Llatina, i per a alentir el desenvolupament de la influncia de moviments ultraconservadors, com l'Opus Dei, que arribaren ocupar un lloc destacat al Vatic. Un exemple en va ser la canonitzaci de Josemaria Escriv de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, malgrat dels testimonis en contra d'aquest procs.

Entre els principals episodis del seu pontificat es troben la primera visita d'un Papa a una esglsia luterana (Roma, 1983), la primera a una sinagoga (Roma, 1986), la Jornada mundial d'oraci per la Pau (Ass, 1986), i l'excomuni de l'arquebisbe Marcel Lefebvre (1988). En el mateix any es produ un fet histric: Joan Pau II visit l'ortodoxa Atenes i entra a una mesquita i hi va orar, a Damasc, cosa que per primer avegada ho feia un Pontfex rom.

Tamb destaca la trobada amb l'ltim president de la URSS, Mikhal Gorbatxov, el desembre de 1989, que marc el final dels rgims comunistes europeus i la normalitzaci de l'Esglsia catlica en eixos pasos; i la visita realitzada en gener de 1998 a Cuba, on fou rebut amb tots els honors pel president Fidel Castro.

En la primavera de 2000 viatj a Terra Santa, on visit el Mont Nebo, on el profeta Moiss vegu la Terra Promesa abans de morir, segons l'Antic Testament; Betlem, Jerusalem, Natzaret, i diverses localitats de Galilea. Durant aquest viatge, Joan Pau II, el primer en reconixer en 1986 "els drets nacionals" del poble palest i entablir relacions diplomtiques plenes amb Israel en 1994, ofici missa a la Plaa del Pessebre de Betlem, deman perd al Mur de les Lamentacions i al Museu de l'Holocaust de Jerusalem pels errors comessos pels cristians que perseguiren als jueus, i celebr missa al Sant Sepulcre. Cal esmentar que tamb deman perd per les injustcies comesses pel Vatic contra el clebre cientfic Galileo Galilei.

A mitjan de mar de 2004 pass ser el tercer Papa que ms temps romangu al tro de Sant Pere. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, en una decisi extraordinria, per la seva tasca a favor de la uni europea.

En concloure el seu pontificat amb la seua mort, enmig de grans patiments, Joan Pau II deix pendents dos viatges: un cap a Moscou, on la seua trobada amb el Patriarca Aleix II suposaria un gran pas a la unitat dels cristians i un altre cap la Xina que hi hauria significat la represa de les relacions diplomtiques amb el Vatic, supeses des de 1949.

Mort.
En ser anunciada la seua mort, enmig de l'oraci del Rosari, el pblic present a la Plaa de Sant Pere prorromp en sorollosos aplaudiments. Les llums de la seua habitaci al Vatic s'apagaren per un instant per a comunicar d'aquesta manera el moment de la seua mort. La seua mort es produ a les 21:37 hores d'Itlia el 2 d'abril de 2005 a causa d'una septismia i un colapse cardiopulmonar irreversible, agreujat per la seua malaltia de Parkinson. En la seua agonia, dict al seu secretari, Stanislao Dzwiwisz, una carta en qu deia:

"Soc feli, sigueu-ho tamb vosts. No vull llgrimes. Orem plegats amb satisfacci. A la Mare de Du n'hi confie tot feliment". En els seus ltims moments, dedic unes paraules a la gentola, sobretot a la gent jove, reunida a la Plaa de Sant Pere: Jo els he buscat i ara ells vnen a buscar-me. La seua ltima paraula fou: "Amn" fent el gest de benedicci cap la finestra de la seua estana, cap els fidels que es trobaven a la Plaa de Sant Pere.

 Registre del Pontifici .
 Tercer pontificat ms llarg de la histria.
 3 Llibres escrits.
 6 Snodes de Bisbe realitzats.
 6 Ingressos hospitalaris.
 9 Consistoris.
 11 Constitucions Apostliques.
 14 Enccliques.
 14 Exhortacions Apostliques.
 28 Motu proprio.
 52 Cerimnies de canonitzaci.
 77 Matrimonis comunitaris celebrats.
 104 Viatges.
 129 Nacions visitades.
 145 Cerimnies de beatificaci.
 226 Primers Ministres rebuts en audincia.
 232 Cardenals nomenats.
 274 Uncions de malalts.
 300 Confessions.
 301 Parrquies visitades.
 321 Bisbes ordenats.
 482 Sants proclamats.
 697 Ciutats visitades.
 703 Entrevistes amb Caps d'Estats.
 740 Visites a la Dicesi de Roma.
 1060 Audincies pbliques.
 1339 Beats proclamats.
 1378 Baptismes administrats.
 1595 Confirmacions.
 2125 Sacerdots ordenats.
 2412 Discursos pronunciats.
 1.163'865 Quilmetres de viatge.

 Discografia .
Joan Pau II s el primer Papa que ha utilitzat els mitjans fonogrfics per a difondre el seu missatge, b en forma de discursos, oracions (com el Rosari) i cants gregorians entonats per ell mateix. A continuaci es mostra una relaci aproximada de les seues gravacions, totes en format de CD.



A continuaci es mostra una altra relaci de la discografia sobre Sa Santedat Joan Pau II.



Enccliques.
Ecclesia de Eucharistia, (17 d'abril de 2003);
Fides et Ratio (14 de setembre de 1998);
Ut Unum Sint (25 de maig de 1995);
Evangelium Vitae (25 de mar de 1995) ;
Veritatis Splendor (6 d'agost de 1993);
Centesimus Annus (1 de maig de 1991);
Redemptoris Missio (7 de desembre de 1990) ;
Sollicitudo Rei Socialis (30 de desembre de 1987) ;
Redemptoris Mater (25 de maig de 1987) ;
Dominum et Vivificantem (18 de maig de 1986);
Slavorum Apostoli (2 de juny de 1985);
Laborem Exercens (14 de setembre de 1981);
Dives in Misericordia (30 de novembre de 1980) ;
Redemptor Hominis (4 de mar de 1979);

 Enllaos externs .

  Su Santidad Juan Pablo II, Breve Biografa (Servidor del Vaticano);
  Juan Pablo II, biografia oficial;
  Escritos Pontificios de Juan Pablo II;
  Condols per la mort del Papa Joan Pau II;
  Premi Interncional Carlemany, edici 2004;
















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32196" title="Mod" nonfiltered="2866" processed="2854" dbindex="12965">

Els mods van ser el resultat de la immigraci jamaicana cap al Regne Unit a mitjans de la dcada dels 50, i els teddy boys anglesos, nois de classe treballadora que vestien extravagantment amb vestits italians i montaven motos Vespa o Lambretta. 

Els Mods tenien un concepte racial molt ms avanat que el dels teddy, totalment tancats cap a la immigraci jamaicana, usaven el seu temps de lleure al mxim, usaven drogues com les amfetamines o les drogues allucingenes i tenien un estil idealitzat. Amb el temps el moviment va ser dividit en dos blocs: Beatniks i Hard Mods. Els Beatniks es convertirien en "nens de casa bona" que abusaven del LSD i que aviat esdevindrien hippies. Per altra part, els Hard Mods es convertirien encara ms en fervents admiradors de la msica negra i afirmarien el seu odi antiracista, deixant enrere l'esttica mod i adquirint una esttica ms urbana preludi dels skinheads.

Bibliografia.
Carles Vinyes, Skinheads de Catalunya, Ed. Proa 2004.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32201" title="Gabriel Garca Mrquez" nonfiltered="2867" processed="2855" dbindex="12966">
 

Gabriel Garca Mrquez, conegut popularment amb el nom de Gabo, ( Aracataca, Colmbia 1928 ) s un escriptor i periodista colombi guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1982.

Biografia.
Va nixer el 6 de mar de 1928 a la ciutat de Aracataca, poblaci situada al Departament de Magdalena. Fill de Gabriel Eligio Garca i de Luisa Santiaga Mrquez Iguarn, va ser criat pels seus avis materns, el coronel Nicols Mrquez i Tranquilina Iguarn. L'any 1936 va morir el seu avi, motiu pel qual es va desplaar a Sucre amb els seus pares, per a mesos desprs traslladar-se a la ciutat de Barranquilla a estudiar. Va cursar els primers graus de secundria al Collegi San Jos des de 1940 per a desprs viatjar a Zipaquir per finalitzar el seu batxillerat al Liceu Nacional amb una beca. El 1947 es trasllad novament, aquest cop fins a Bogot amb la intenci d'estudiar Dret i Cincies Poltiques a la Universitat Nacional de Colmbia, carrera de la qual va desertar. 

Desprs del succs anomenat "Bogotazo" el 1948, cruents disturbis que es van produir el 9 d'abril del mateix any a causa de l'assassinat del lder popular Jorge Elicer Gaitn, quan es van cremar alguns dels seus escrits en la pensi on residia va decidir traslladar-se a Cartagena d'ndies i va comenar a treballar com a periodista del diari El Universal. A finals de 1949 es trasllada a Barranquilla per treballar com a columnista i reporter de El Heraldo, i posteriorment, a petici d'lvaro Mutis, retorna a Bogot el 1954 per esdevenir reporter i crtic de cinema al diari El Espectador. El 1958, desprs d'una estada a Europa, Garca Mrquez retorna a Amricad el Sud, installant-se a Veneuela. 

Entre 1959 i 1961 va co-fundar i treballar en l'agncia cubana de notcies "La Prensa Latina", establint-se inicialment a Nova York, ciutat que abandon al sentir-se observat per la CIA arran del seus escrits esquerrants. En les dcades de 1960 i 1970 es va exiliar a Mxic i Espanya degut als seus enfrontaments amb el dictador Laureano Gmez i el seu successor el general Gustavo Rojas Pinilla. Desde 1975 la seva residncia radica entre Mxic, Cartagena d'ndies, L'Havana i Pars. Des de 1998 s president del Consejo Editorial i un dels propietaris de la Revista Cambio de Colmbia.

Obra literria.
Les obres de Garca Mrquez han aconseguit una gran xit degut a una personal barreja de fantasia i realitat, sent un dels principals exponents del "Realisme Mgic". Aquesta frmula narrativa entronca amb la tradici literria llatinoamericana, iniciada amb les crniques dels conquistadors, plagades tamb de llegendes i elements sobrenaturals originats pel profund xoc entre el mn conegut i la cultura dels espanyols que emigraven i l'exuberant i estranya presncia del continent llatinoameric. El 1954 va publicar la seva primera novella, La hojarasca, en la qual ja apuntava els trets ms caracterstics de la seva obra de ficci, plena d'una desbordant fantasia. La seva narrativa va entroncar amb la tradici literria hispanoamericana, al mateix temps que trobava en alguns creadors nord-americans, sobretot en William Faulkner, noves frmules expressives. Reafirm la seva condici d'excelent escriptor amb les seves obres posteriors Relato de un nufrago (1955) i El coronel no tiene quien le escriba (1961. El 1965 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura de Colmbia. 

L'any 1967 public a l'Argentina Cien aos de soledad, una de les novelles ms importants de la literatura universal del segle XX. En aquesta obra recrea a travs de la famlia Buenda la peripcia histrica de Macondo, poble imaginari on s'amaga el seu propi poble natal i el temps del seu pas i continent. De perfecta estructura circular, el relat s una recreaci mtica del mn real de Llatinoamrica on s'hi troben constantment elements realistes i fantasiosos. 

Desprs d'una temporada a Pars el 1969 s'installa a Barcelona, on es relaciona amb intellectuals com Carlos Barral i Mario Vargas Llosa. La seva estada a la capital catalana va ser decisiva per la concreci del que es va conixer com "boom" de la literatura hispanoamericana, del qual en fou un dels seus majors representants. L'any 1972 fou guardonat amb el Premi Rmulo Gallegos, en la seva segona edici, per la seva obra Cien aos de soledad.

El 1982 va rebre el Premi Nobel de Literatura per les seves novelles i histries curtes, en les quals la fantasia i la realitat es combinen en un compost i ric mn imaginatiu, reflectint la vida d'un continent i els seus conflictes. 

Obra publicada.
 1955 La hojarasca;
 1961 El coronel no tiene quien le escriba;
 1962 Los funerales de la Mam Grande;
 1962 La mala hora;
 1967 Cien aos de soledad;
 1970 Relato de un nufrago;
 1972 La increble y triste historia de la cndida Erndira y de su abuela desalmada;
 1973Cuando era feliz e indocumentado;
 1974 Chile, el golpe y los gringos;
 1974 Ojos de perro azul (inclou els primers contes);
 1975 El otoo del patriarca;
 1976 Todos los cuentos (1947-1972);
 1981 Crnica de una muerte anunciada;
 1982 Viva Sandino;
 1982 El olor de la guayaba;
 1982 El secuestro;
 1983 El asalto: el operativo con el que el FSLN se lanz al mundo;
 1994 Diatriba de amor contra un hombre sentado;
 1985 El amor en los tiempos del clera;
 1986 Las Aventuras de Miguel Littn Clandestino en Chile;
 1989 El general en su laberinto;
 1992 Doce cuentos peregrinos;
 1994 Del amor y otros demonios;
 1996 Noticia de un secuestro;
 Obra periodstica 1: Textos costeos (1948-1952);
 Obra periodstica 2: Entre cachacos (1954-1955);
 Obra periodstica 3: De Europa y Amrica (1955-1960);
 Obra periodstica 4: Por la libre (1974-1995);
 Obra periodstica 5: Notas de prensa (1980-1984);
 2002 Vivir para contarla;
 2004 Memoria de mis putas tristes;

Activitat poltica. 
Amic personal del lder cub Fidel Castro i partidari dels grups revolucionaris de l'Amrica Llatina durant les dcades de 1960 i 1970, ha estat molt crtic amb el posicionament del govern colombi vers les Forces Armades Revolucionries de Colmbia (FARC) i l'Exrcit d'Alliberament Nacional (ELN). A comenaments de la dcada del 1980 va ser oficialment convidat pel govern del seu pas a tornar per exercir d'intermediari amb la guerrilla.

Gabriel Garca Mrquez va brindar el seu suport i es va unir a l'mplia llista de prominents figures de l'Amrica Llatina que han manifestat el seu suport a la independncia de Puerto Rico a travs de la seva adhesi a la "Proclama de Panam" aprovada per unanimitat en el "Congrs Llatinoameric i Caribeny per la Independncia de Puerto Rico" celebrat a la ciutat de Panam el novembre de 2006. Entre aquests autors que van donar el seu suport inequvoc al dret de Puerto Rico a exercir el seu dret a la plena descolonitzaci i lliure determinaci, es troben entre d'altres: Pablo Armando Fernndez, Ernesto Sbato, Mario Benedetti, Eduardo Galeano, Thiago de Mello, Frei Betto, Carlos Monsivis, Pablo Milans, Ana Lydia Vega, Mayra Montero i Luis Rafael Snchez. 

Enllaos externs.
 Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1982 ;


 
 











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32204" title="Homenatge a Catalunya" nonfiltered="2868" processed="2856" dbindex="12967">
Homenatge a Catalunya s el relat personal de George Orwell sobre la Guerra Civil Espanyola, escrit en primera persona. La primera edici es va publicar l'any 1938.

Orwell va estar a Catalunya des de desembre de l'any 1936 fins al juny del 1937. En la seva obra relata com, arribant a Barcelona amb la idea d'escriure articles periodistics, s'uneix a la milcia del POUM (Partit Obrer d'Unificaci Marxista - de caire revolucionari i antiestalinista) i viu, a part de la guerra al front d'Arag, la lluita interna entre republicans, socialistes i comunistes per una banda i anarquistes i comunistes del POUM per una altra. D'aquesta manera, l'obra d'Orwell dna a conixer la visi no convencional de la Guerra Civil Espanyola, desde la revoluci social de caire anarquista que es va dur a terme a Catalunya i Arag fins a la brutal repressi d'aquesta i dels seus autors pel govern republic.

 Enllaos externs .
Homage to Catalonia, edici en lnia ;
Homenaje a Catalunya, edici en lnia ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32208" title="Moscou" nonfiltered="2869" processed="2857" dbindex="12968">


 Per al Moscou flamenc veieu Moscou (Gant);



Moscou (en rus        , transcrit Moskv) s la capital de Rssia. Est situada vora el riu Moskv, a l'oest del pas, concertament a 55 45' N 37 37' E. s la capital de la provncia de Moscou per, arran del seu estatus de ciutat federal (com a capital de la Federaci Russa), s'administra independentment de la provncia.

La poblaci de la ciutat t un creixement rpid, i el 2004 s'hi comptaven 11.200.000 habitants (anomenats moscovites), en un territori de 878,7 km2. 

La ciutat es troba al districte federal anomenat Rssia Central (que, tot i aix, est situat a l'oest de Rssia). Era la capital de l'antiga Uni Sovitica i del principat de Moscvia, la Rssia preimperial. Avui s la ciutat ms gran d'Europa, l'rea metropolitana de la qual t ms de 13 milions d'habitants. 

s travessada pel riu Moskv, a una altitud mitjana de 120 m. Moltes particularitats del relleu sn conseqncia dels canvis introduts per l'activitat de la poblaci al llarg dels segles. El clima s moderadament continental, amb una temperatura mitjana de -10C (gener) i de 18C (juliol). La diferncia entre la temperatura del centre de la ciutat (ms elevada) i la de la perifria pot arribar, a l'hivern, a 12-10C. Al Moskv conflueixen el Iauz, que travessa la ciutat pel NE i desemboca al Moskv en el punt ms antic de la ciutat, que li don origen, i el Setun, per l'extrem oest de la ciutat.

Alberga la famosa ciutadella del Kremlin, seu del govern rus i de les catedrals de la Dormici, l'Anunciaci i de l'Arcngel Sant Miquel. Moscou tamb s ben coneguda per la catedral de Sant Basili, amb les seves cpules de coloraines en forma de bulb, situada a la plaa Roja, vora el Kremlin. Disposa de quatre aeroports. Hi destaca igualment el metro, amb les seves antigues estacions monumentals.

s la seu del govern central de Rssia, establert al Kremlin de Moscou, i s tamb el principal centre cultural, amb l'Acadmia de Cincies de Rssia, les acadmies de medicina, de pedagogia, d'agricultura, d'art i d'arquitectura, amb un gran nombre d'instituts d'investigaci i de centres d'ensenyament superior i, sobretot, amb la universitat, que porta el nom del cientfic Mikhal Lomonsov. Hi ha tamb nombroses biblioteques, entre les quals es destaca la Biblioteca Estatal de Rssia, la ms gran del mn, que aplega fons antigament esparsos en altres biblioteques. Moscou s rica en museus i galeries i en teatres, el ms clebre dels quals s el Bolxoi. El 1980 fou seu dels Jocs Olmpics.
 

Moscou posseeix una gran concentraci industrial. La part corresponent a les construccions mecniques sobrepassa el 50%, amb predomini de les branques ms complexes i qualificades (torns, aparells de precisi, maquinria complexa, autombils, etc). Tot i la preeminncia de la indstria pesant, Moscou conserva el seu paper de gran productora en la indstria lleugera i alimentria. La indstria qumica produeix tints, vernissos, medicaments, etc. La indstria pesant s distribuda a les zones sud i est, prop del ferrocarril de circumvallaci, per on arriben les principals primeres matries i el combustible.

El patriarca de Moscou s el cap de l'Esglsia Ortodoxa Russa.





Vegeu tamb.
Llista dels Prnceps de Moscou;
Uni sovitica;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32211" title="Alfanumric" nonfiltered="2870" processed="2858" dbindex="12969">
En general el terme alfanumric es refereix a qualsevol cosa que consisteix noms en lletres i nombres, i a vegades alguns altres carcters com smbols matemtics elementals i marques de puntuaci. Per exemple "ABC123"  i "a+b=39" sn expressions alfanumriques. 

Histricament, cada carcter alfanumric s representat per un byte d'informaci, podent aix representar un total de 256 carcters diferents (el codi ASCII). Actualment, la necessitat d'usar molts ms carcters, lletres accentuades, ideogrames,... ha motivat la utilitzaci de ms d'un byte d'informaci per cada carcter.

El terme alfanumric, s'usa a vegades per a distingir una informaci de les que noms sn numriques "0123456789" i les que noms sn textuals "a"-"z" i "A"-"Z".










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32212" title="Protocol de transferncia d'hipertext" nonfiltered="2871" processed="2859" dbindex="12970">

El protocol de transferncia d'hipertext o HTTP (HyperText Transfer Protocol) estableix el protocol per a l'intercanvi de documents d'hipertext i multimdia al web. Apareix el 1990 amb la versi referida com a HTTP/0.9 com un protocol pensat per a la transferncia simple de dades a travs d'Internet. No s fins a la versi referida com a HTTP/1.0 quan els missatges transferits sn enviats en format MIME, el que implica l'enviament de metainformaci conjuntament amb les dades transferides aix com la capacitat de precisar el propsit de les consultes (requests en angls) entre el client i el servidor.

La versi actual d'HTTP s la 1.1 i est especificada en el document RFC-2616.

HTTP disposa d'una variant xifrada mitjanant SSL anomenada HTTPS.

 Funcionament general .

HTTP segueix un model client-servidor on el client (generalment un navegador) inicia la petici d'informaci establint una connexi TCP/IP al port 80 d'una mquina remota. El servidor espera una petici (consulta o request) amb el mtode i la versi del protocol utilitzat: p.ex. "GET / HTTP/1.1". A continuaci, mitjanant una semntica especfica, s'envien una srie de capaleres amb extensions MIME que donen metainformaci sobre el tipus de document multimdia demanat, estat de connexi, etc. a un recurs d'Internet, la referncia al qual es fa mitjanant les URI (Universal Resource Identifier), com a lloc mitjanant URL (Universal Resource Locator) o com a nom mitjanant URN (Universal Resource Name). 

La resposta del servidor s un Acknowledge seguit del fitxer demanat, un missatge d'error, etc. El mtode GET s el ms com i permet fer lectures de pgines, per tamb existeixen POST, PUT, etc.

La connexi establerta s tancada al finalitzar la transferncia i la informaci no s emmagatzemada enlloc. Aquesta caracterstica ha fet proliferar l's de Cookies com a sistema per guardar paquets d'informaci tils sobre cada usuari i aix fer possible que el servidor el reconegui en quan torni a fer-li una consulta.

 Missatge de petici .
El missatge de petici est format per:

 Lnia de petici, com GET /images/logo.gif HTTP/1.1, que solicita un recurs anomenat /images/logo.gif al servidor;
 Capaleres, com ara Accept-Language: ca;
 Una lnia en blanc;
 El cos del missatge (opcional);

La lnia de petici i les capaleres han d'acabar totes amb  (s a dir, Carriage Return (retorn de carro) seguit per un Line Feed). La lnia en blanc noms ha de ser , sense cap espai. En el protocol HTTP/1.1 totes les capaleres, excepte Host, sn opcionals.

Una lnia de petici que noms contingui la ruta del fitxer s acceptada pels servidors per tal de mantenir la compatibilitat amb els clients HTTP anteriors a l'especificaci HTTP/1.0 .

 Mtodes de petici .

Mtodes segons l'especificaci RFC 2616 que correspon a HTTP/1.1 .

L'HTTP defineix vuit maneres (a vegades anomenats "verbs") d'indicar l'acci destijada que s'ha de dur a terme sobre el recurs. El que el recurs representa depn de l'implementaci de cada servidor. Normalment per, aquest recurs s el contingut d'un fitxer, o la sortida d'un executable resident al servidor.

 HEAD;
 Solicita una resposta, idntica a la que es generaria amb una consulta GET, per sense el cos de la resposta. Aquesta comanda s til per aconseguir les meta-dades incloses en la capalera de la resposta, sense haver-se d'enviar tot el contingut.

 GET;
 Solicita una representaci del recurs especificat. Noti's que GET no s'ha d'usar per operacions que tinguin efectes colaterals, com ara accions sobre aplicacions web. La ra d'aquesta restricci s que molts robots o web crawlers fan servir GET arbitrriament, sense tenir en compte els efectes coletarals que les seves peticions poden causar.

 POST;
 Envia dades per a ser processades (p. ex, en un formulari HTML) a un recurs especfic. Les dades s'inclouen en el cos de la petici. Aix pot implicar la creaci d'un nou recurs o l'actualitzaci d'aquest si ja existeix (o ambds).

 PUT;
 Apuja una representaci del recurs especificat.
 DELETE;
 Esborra el recurs especificat.
 TRACE;
 Retorna la consulta rebuda, perqu el client pugui veure quines coses estan afegint o canviant els servidors intermitjos.
 OPTIONS;
 Retorna els mtodes HTTP que el servidor suporta per a una URL determinada. Es pot fer servir per esbrinar la funcionalitat del servidor web indicant '*' enlloc d'un recurs especfic.
 CONNECT;
 Converteix la connexi de petici en un tnel TCP/IP transparent, normalment per facilitar comunicacions xifrades amb SSL (HTTPS) a travs d'un proxy HTTP no xifrat.

Els servidors han d'implementar com a mnim els mtodes GET i HEAD i, quan sigui possible, tamb el mtode OPTIONS.

 Referncies .

 Vegeu tamb .
 Servidor web;
 Negociaci de contingut;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32213" title="Protocol de comunicaci" nonfiltered="2872" processed="2860" dbindex="12971">
Els protocols estableixen una descripci formal dels formats que han de presentar els missatges per poder ser intercanviats entre diferents equips. Defineixen tamb les regles que han de seguir per aconseguir-ho. 

Els protocols estan presents en totes les etapes necessries per establir una comunicaci client-servidor entre equips, des de les etapes de ms baix nivell (p.ex. la transmissi de fluxos de bits a un medi fsic) fins a aquelles etapes de ms alt nivell (p. ex. el compartir o transferir informaci des d'una computadora a una altre dins de la xarxa). 

Per cada capa o nivell existeixen un o ms protocols interactuant. Els protocols sn entre parelles (peer to peer, o p2p), s a dir, un protocol d'algun nivell dialoga amb el protocol del mateix nivell en la computadora remota. 

Vegeu tamb.
TCP/IP;
Bluetooth;
QSIG;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32215" title="Prncep de Girona" nonfiltered="2873" processed="2861" dbindex="12972">

Ttol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Arag, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona (Girons) i de la vegueria de Girona.

 Histria .

El ttol de prncep de Girona era el propi de l'hereu de la Corona d'Arag. Ara b, si el ttol de l'hereu sempre va recaure sobre la ciutat i la regi de Girona no sempre va tenir la mateixa expressi concreta.

El ducat de Girona.

El rei Pere el Cerimonis va crear els ttols de duc de Girona (1351) i de comte de Cervera (1353) per enaltir la figura del seu primer fill mascle, l'infant Joan, com a hereu de la Corona. El ducat de Girona i el comtat de Cervera comprenien els territoris i les rendes reials de les vegueries de Girona i de Cervera, respectivament.

Pere va optar pel rang de duc i no pel de prncep pels escrpols protocollaris que, en el segle XIV, encara comportava aquest ltim a Catalunya, que era oficialment un principat, per en el qual el "prncep" o sobir ostentava el rang de comte (de Barcelona), rang que tamb ostentaven altres nobles catalans vassalls d'aquest ltim. Aix, el de duc va semblar el rang intermedi ideal. La situaci a Frana, on ja es reconeixia una dignitat especial a l'hereu de la corona, tamb hi devia influir: si b l'hereu francs ostentava el ttol de delf (dauphin de Viennois) des de 1349, en vida del rei Pere els fou atorgat tamb el ttol de duc de Normandia.

Es tractava, per, d'uns ttols atorgats a la persona de Joan com a hereu i no en cap cas de ttols hereditaris. A la mort del monarca regnant, havien de revertir a la Corona, fins que el nou rei decids atorgar-los al nou hereu, si ho considerava pertinent. Aix es va esdevenir el 1387, en morir Pere el Cerimonis i pujar al tron Joan I. 

El delfinat de Girona.

Joan I, per, no va atorgar el ttol de duc de Girona al seu hereu, l'infant Jaume, sin que diverses fonts (no s'ha localitzat la carta d'atorgament) indiquen clarament que el transform en delf de Girona. Efectivament, per exemple, al volum I de les Constitucions i altres drets de Catalunya, a l'apartat de Genealogia dels Reis d'Arag i Comtes de Barcelona, es cita, a la genealogia de Joan I, que aquest tingu amb Violant de Bar un fill anomenat Jaume, "lo qual intitularen delph de Girona" (i comte de Cervera). Les raons cal cercar-les en la influncia francesa, per una banda, i en la voluntat del rei d'atorgar al seu fill i hereu un ttol singular i superior al que ja havia donat al seu germ Mart, duc de Montblanc des de 1387, per l'altra.

El delfinat de Girona, per, fou tan efmer com la vida de l'infant Jaume (1384-1389). El segent fill mascle de Joan I, l'infant Ferran, de vida encara ms efmera (visqu noms uns mesos de l'any 1389), no arrib a tenir assignat cap ttol. Potser per prevenci contra aquesta mala fortuna, i perqu Mart s'havia installat a Siclia, el nou infant Pere (que tamb va viure noms uns mesos de 1394), va rebre de seguida els ttols de duc de Girona i de comte de Cervera. Els ttols propis de l'hereu de la Corona ja no foren utilitzats fins al canvi de dinastia produt arran del Comproms de Casp, ja que Mart l'Hum acced al tron de forma inesperada i el seu fill, Mart el Jove, ja possea, per matrimoni, un ttol de rang superior, el de rei de Siclia.

El principat de Girona.

El 1414 (amb confirmaci oficial a Girona el 1416) el nou rei, Ferran d'Antequera, orind de Castella, on des de 1388 s'emprava el ttol de prncep d'Astries per a l'hereu, decid modificar-lo. Tot i mantenir l'assignaci tradicional a Girona i a Cervera, elev el ducat a principat i orden que el seu fill i hereu, l'infant Alfons, fos intitulat prncep de Girona. La cerimnia d'investidura, efectuada durant la coronaci de Ferran, fou recollida pel cronista Jernimo Zurita als seus Anales de la Corona de Aragn (XII, 34):
Y estando en su trono rei Ferran lleg el infante don Alonso y vistile el rey un manto y psole un chapeo en la cabeza y una vara de oro en la mano, y dile la paz y ttulo de prncipe de Girona por su primognito, como antes se llamaba duque; porque ya en el reino de Castilla y Len se haba dado al sucesor en el reino el ttulo de prncipe de Asturias a imitacin del reino de Inglaterra, porque en l al heredero que suceda en el reino llamaban prncipe de Gales, de donde vino este ttulo.

L'hereu d'Alfons el Magnnim, el seu germ Joan, era rei de Navarra per matrimoni i, a la Corona d'Arag, duc de Montblanc i senyor de Balaguer, i mai no ostent els ttols oficials de l'hereu catalanoaragons. S que els empraren, en canvi, els seus hereus: primer Carles de Viana i, mort aquest el 1461, el fins llavors duc de Montblanc i senyor de Balaguer, l'infant Ferran. En la persona de Ferran  s'uniren els quatre ttols que en els dos segles posteriors, durant la monarquia dels ustries, identificaren l'hereu de la Corona d'Arag: prncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer. 

Amb la supressi de la Corona d'Arag arran de la Guerra de Successi (1701-1714), amb els consegents decrets de Nova Planta i l'annexi dels territoris que la conformaven a la Corona de Castella, els monarques de la Casa de Borb no van sentir cap necessitat d'emprar els vells ttols catalanoaragonesos.

El 1771 l'ajuntament de Girona va sollicitar infructuosament a Carles III que recupers l's del ttol per al seu hereu. El 1860 es torn a sollicitar el mateix a Isabel II i el 1871 a Amadeu de Savoia, amb el mateix efecte. El 1880 Alfons XII torn a negar-se a reinstaurar-lo, adduint que 
todas las dems provincias de la Monarqua espaola comprendern fcilmente que no pudindose usar tan varia denominacin a un tiempo (la de Asturias, por Castilla y Len; la de Gerona, por el heredero de la Corona de Aragn, y Viana por Navarra), natural es que se adopte la ms antigua (es decir, el Principado asturiano). 

Durant la dictadura de Franco, Joan de Borb, comte de Barcelona i cap de la Casa Reial espanyola a l'exili, va decidir que el seu fill Joan Carles utilitzs el ttol de prncep de Girona (polticament menys comproms que el de prncep d'Astries pel llarg perode de dess) al seu passaport. El 1961, en el comunicat de la Casa Reial del comproms de Joan Carles amb Sofia de Grcia, s'anomena al llavors prncep com a prncep d'Astries, de Girona i de Viana, amb el designi de reivindicar el pluralisme hispnic que el desenlla de la Guerra de Successi havia anorreat i que, en el marc de l'oposici al franquisme, resultava polticament molt convenient.

 Situaci actual .
Des del 21 de gener de 1977 els ttols de l'hereu de l'antiga Corona d'Arag sn de fet ostentats pel prncep Felip de Borb, si b el reial decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) noms esmenta explcitament el de prncep d'Astries i afegeix y otros ttulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de Espaa. En la mateixa lnia, la Constituci espanyola de 1978 (ttol II, art. 57.2) indica: 
El Prncipe heredero, desde su nacimiento o desde que se produzca el hecho que origine el llamamiento tendr la dignidad de Prncipe de Asturias y los dems ttulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de Espaa. 

El 1990, en una visita oficial a Girona, Cervera i Balaguer, i el 1996, a Montblanc, el prncep Felip de Borb assum els ttols respectius en sengles cerimnies d'homenatge popular, si b no en fa cap mena d's pblic ms enll de les visites a Catalunya.

 Llista de ducs i delfins desprs prnceps de Girona .
Dinastia del Casal de Barcelona, (1351-1410)
 Joan I de Girona (Joan el Caador), 1351-1387, duc de Girona;
 Jaume I de Girona (infant Jaume d'Arag), 1387-1388, delf de Girona;
 Pere I de Girona (infant Pere d'Arag), 1394, duc de Girona;

Interregne (1410-1412)

Dinastia Trastmara (1412-1504)
Alfons I de Girona (Alfons el Magnnim), 1412-1416, prncep de Girona;
Carles I de Girona (Carles de Viana), 1458-1461;
-Guerra Civil Catalana (1462-1472)
Ferran II de Girona (Ferran el Catlic), 1461-1479;
Joan II de Girona (infant Joan d'Arag), 1479-1497;
Joana I de Girona (Joana la Boja), 1497-1504;

Dinastia Habsburg (1504-1700)

Carles II de Girona (Carles I d'Arag i V d'Alemanya), 1504-1516;
Felip I de Girona (Felip I d'Arag i II de Castella), 1527-1556;
Carles III de Girona (Carles d'Habsburg), 1556-1568;
Ferran III de Girona (Ferran d'Habsburg), 1571-1578;
Ddac I de Girona (Ddac d'Habsburg), 1578-1582;
Felip II de Girona (Felip II d'Arag i III de Castella), 1582-1598;
Felip III de Girona (Felip III d'Arag i IV de Castella), 1605-1621;
Carles IV de Girona (Baltasar Carles d'Habsburg), 1626-1640;
-Guerra dels Segadors (1640-1652)
Felip IV de Girona (Felip Prsper d'Habsburg), 1657-1661;
Carles V de Girona (Carles II), 1661-1665;

Ttol vacant (1700-1961)

Dinastia Borb (1961-)

Joan Carles I de Girona (Joan Carles I d'Espanya), 1961-1975;
Felip V de Girona (prncep Felip de Borb), 1977-;

Bibliografia.
Jaume Riera i Sans, "El dalfinat de Girona (1387-1388)", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 29 (1987), 105-128.;

 Vegeu tamb .
Duc de Montblanc;
Comte de Cervera;
Senyor de Balaguer;
Prncep d'Astries;
Prncep de Viana;

 Enllaos externs .
Biografia oficial de Felip de Borb, actual prncep de Girona ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32216" title="Protocol de transferncia de fitxers" nonfiltered="2874" processed="2862" dbindex="12973">

El protocol de transferncia de fitxers o FTP (de l'angls File Transfer Protocol) s un programari estandaritzat per enviar fitxers entre ordinadors amb qualsevol sistema operatiu. Forma part de la capa d'aplicaci del model TCP/IP.

L'FTP s un protocol client-servidor de 8 bits, que pot gestionar qualsevol tipus de fitxer sense processar-los. Malauradament, es tracta d'un protocol amb un llarg temps de latncia. Es pot utilitzar directament des d'un terminal de sistema operatiu, tot i que existeixen gran quantitat de clients grfics.

Els servidors l'acostumen a utilitzar sobre els ports 20 i 21. El port 20 envia el flux de dades entre client i servidor, mentre que el port 21 s'encarrega de transportar el flux de control i les comandes. Quan s'est enviant informaci pel canal de dades (port 20), el canal de control es queda pausat, fet que pot provocar problemes amb transferncies de fitxers molt grans. Aix s degut a que certs tallafocs donen per fet que ha passat massa temps des de l'ltima comanda i tanquen la connexi.

Altres dels seus desavantatges principals sn que les contrasenyes viatgen sense xifrar i que s'utilitzen moltes sessions TCP/IP per a gestionar cadascuna de les seves funcionalitats.

Existeixen molts servidors FTP arreu d'Internet, als quals es pot accedir de manera annima, utilitzant l'usuari anonymous, i la contrasenya buida.

Referncies.

El protocol est estandaritzat per l'associaci IETF, en el RFC 0959

 RFC 0959 File Transfer Protocol (FTP). J. Postel, J. Reynolds. Oct-1985. (Format: TXT, 147316 bytes, Web: http://www.ietf.org/rfc/rfc959.txt).

Vegeu tamb.
 Servidor FTP;
 Client FTP;
 FTP Segur, FTP sobre SSH;
 Trivial File Transfer Protocol;
 FileZilla;

Enllaos.
Filezilla Client d'FTP per a Windows, de lliure distribuci GPL.
FTP i tallafocs Llista de problemes provocats per servidors d'FTP i tallafocs, i maneres de solucionar-ho (en angls).































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32217" title="Simple Mail Transfer Protocol" nonfiltered="2875" processed="2863" dbindex="12974">

SMTP s l'acrnim de Simple Mail Transfer Protocol, s a dir protocol simple de transferncia de correu i s un protocol de xarxa basat en text utilitzat per a l'intercanvi de missatges de correu electrnic entre ordenador i/o diversos dispositius (PDAs, mbils, etc). Per poder adaptar-se a les necessitats sorgides del creixement i la popularitat d'Internet s'han creat diverses ampliacions d'aquest protocol, com ara poder enviar text amb format o fitxers adjunts. 

SMTP es basa en el model client-servidor, on un client envia un missatge a un o a diversos receptors.

En el conjunt de protocols TCP/IP, l'SMTP va per damunt del TCP i utilitza normalment el port 25 al servidor per establir la connexi.

 Exemple de comunicaci .
En primer lloc cal establir una connexi entre l'emisor (client) i el receptor (servidor). Aix es pot fer automticament amb un programa client de correu o mitjanant un client TELNET.

        Servidor:       220 Servidor ESMTP
        Client:         HELO
        Servidor:       250 Hello, please meet you
        Client:         MAIL FROM: jo@dominio.com
        Servidor:       250 Ok
        Client:         RCPT TO: destinatari@sudomini.com
        Servidor:       250 Ok
        Client:         DATA
        Servidor:       354 End data with .
        Client:         Subject: Camp d'assumpte
        Client:         From: jo@domini.com
        Client:         To: destinatari@subdomini.com
        Client:         
        Client:         Hola,
        Client:         Aix s una prova.
        Client:         Adu.
        Client:         .
        Servidor:       250 Ok: queued as 12345
        Client:         quit
        Servidor:       221 Bye

A l'exemple es poden veure les ordres bsiques d'SMTP: 

HELO per obrir una sessi amb el servidor ;
MAIL FROM per indicar qui envia el missatge ;
RCPT TO per indicar el destinatari ;
DATA per indicar l'inici del missatge, que finalitzar quan hi hagi una lnia amb tan sols un punt. ;
QUIT per tancar la sessi ;


Les respostes que dna el servidor poden ser de diverses classes: 

2XX per a una resposta afirmativa ;
3XX per a una resposta temporal afirmativa ;
4XX per a una resposta d'error. S'espera fins que es repeteixi l'instrucci ;
5XX per a una resposta d'error ;

Un cop el servidor rep el missatge finalitzat amb un punt el pot:

Emmagatzemar si s per a un destinatari que pertany al seu domini ;
Retransmetre'l a un altre servidor perqu finalment arribi a un servidor del domini receptor;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32218" title="Telnet" nonfiltered="2876" processed="2864" dbindex="12975">

En informtica, TELNET s un protocol que emula un terminal remot per a connectar-se a una mquina multiusuari. Igual que amb el protocol FTP, cal el programari necessari i un protocol especfic per aquest servei. 

El port que s'utilitza s generalment el 23.

Noms serveix per accedir-hi en mode terminal, s a dir, sense grfics, per va ser una eina molt til per arreglar problemes a distncia. Tamb s'ha fet servir per consultar dades a distncia, com dades personals accesibles a travs de la xarxa, informaci bibliogrfica, etc.

Els requisits per accedir a aquest servei sn molt senzills: conixer el nom i l'adrea del servidor remot i estar habilitat per a poder utilitzar-lo mitjanant un identificador d'usuari i una contrassenya. 

Normalment es crida a una aplicaci externa que s la que realitza la connexi. En aquest cas s'ha d'indicar la mquina i el login: telnet://maquina.domini@login.

El seu principal problema s de seguretat, ja que tots els noms d'usuari i contrassenyes necessries per entrar a les mquines viatjaven per la xarxa sense xifrar. Aix feia que qualsevol persona que espies el trfic de la xarxa pogus obtenir aquestes dades i d'aquesta manera accedir tamb a les mquines. Es va deixar de fer servir quasi totalment, fa uns anys, quan va aparixer i es va popularitzar l'SSH, que es pot descriure com una versi xifrada de TELNET.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32219" title="Protocol trivial de transferncia de fitxers" nonfiltered="2877" processed="2865" dbindex="12976">


El Protocol trivial de transferncia de fitxers o TFTP (de l'angls Trivial file transfer protocol), s un protocol de transferncia molt simple similar a una versi bsica d'FTP. El TFTP sovint s'utilitza per a transferir petits arxius entre ordinadors en una xarxa, com quan una terminal X Window o qualsevol altre client lleuger arranca des d'un servidor de xarxa. 

Alguns detalls de TFTP: 

Utilitza UDP (port 69) com a protocol de transport (a diferncia d'FTP que utilitza el port 21 TCP). ;
No pot llistar el contingut dels directoris. ;
No existeixen mecanismes d'autentificaci o xifrat. ;
S'utilitza per a llegir o escriure arxius d'un servidor remot.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32220" title="Ethernet" nonfiltered="2878" processed="2866" dbindex="12977">


Ethernet s el nom d'una tecnologia de xarxes locals (LAN) d'ordinadors basada en l'enviament de trames. Ethernet va ser estandarditzada com IEEE 802.3 que determina com les mquines de la xarxa envien i reben dades sobre un medi fsic compartit que es comporta com un bus lgic, independentment de la seva configuraci fsica. Ethernet va ser desenvolupada als anys 70 al Xerox PARC, per Robert Metcalfe. Actualment Ethernet s l'estndard ms utilitzat en xarxes locals. Des de els anys 1990, utilitzem freqentment Ethernet per les connexions entre clients. Aquesta configuraci a desplaat altres estndards con Token Ring, FDDI y ARCANET. Desde fa alguns anys, les variables sense fils d'Ethernet(<<Wi-Fi>>)han experimentat un fort xit, tant com les installacions personals com professionals 


 Funcionament .
Originalment va ser dissenyada per a enviar dades a 10 Mbps, tot i que, posteriorment, s'ha perfeccionat per treballar a 100 Mbps, 1 Gbps o 10 Gbps i es parla de versions futures de 40 Gbps i 100 Gbps. Utilitza el protocol de comunicacions CSMA/CD (Carrier Sense Multiple Access / Collision Detect - Accs mltiple amb detecci de portadora i detecci de collisions). 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32221" title="Maine" nonfiltered="2879" processed="2867" dbindex="12978">



Geografia: ;
Maine (EUA) s un estat del Estats Units d'Amrica. La seva capital s Augusta. Est situat a l'extrem nord-est del pas. s fronterer amb el Canad pel nord, per l'oest amb l'estat de Nova Hampshire i la costa, al sud, est banyada per l'oce Atlntic.
Maine (Frana) s una regi de Frana.
Riu Maine a Frana.
Histria: USS Maine fou un vaixell cuirassat dels EUA. El fet que s'enfonss a La Habana, va ser l'excusa dels EUA per declarar la guerra de Cuba a Espanya.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32222" title="Duc de Montblanc" nonfiltered="2880" processed="2868" dbindex="12979">

Ttol del regne creat el 1387 per Joan el Caador, en esdevenir rei, per al seu germ, l'infant Mart, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barber) i de la vegueria de Montblanc annexes.

 Histria .
La intenci del nou monarca era dignificar la persona del seu germ amb un ttol inferior al de rei, per superior al de tots els nobles. Es tractava d'un ttol vitalici i no hereditari, que havia de revertir a la corona quan l'infant deixs d'usar-lo. Aix es va esdevenir quan, inesperadament, Mart va accedir al tron el 1396. 

El nou rei no va tornar a atorgar el ducat. S que ho va fer, en canvi, el seu successor Ferran d'Antequera, que el confer el 1415 al seu secundognit, l'infant Joan. 

Quan aquest va succeir el seu germ i va esdevenir rei el 1458, el ducat va tornar a revertir a la corona i el monarca l'atorg novament al seu secundognit, l'infant Ferran. 

Quan per la mort de Carles de Viana el 1461 Ferran va ser reconegut com a prncep de Girona, el ducat de Montblanc va quedar unit al ttol de l'hereu del tron de la Corona d'Arag, les vicissituds del qual en endavant va compartir.

 Situaci actual .
Des del 21 de gener de 1977 els ttols de l'hereu de l'antiga Corona d'Arag sn de fet ostentats pel prncep Felip de Borb, si b el reial decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) noms esmenta explcitament el de prncep d'Astries i afegeix i altres ttols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya.  

Des del 8 de setembre de 1996, diada de la Mare de Du de la Serra en l'any del 7 centenari de la seva arribada a Montblanc, el ttol de Duc de Montblanc correspon al Prncep de Girona Felip de Borb, que s de fet el primer Borb que l'ha ostentat en assumir-lo sense cap cerimnia oficial d'investidura. 

El Prncep Felip de Borb, va fer una visita de quatre hores a la comarca de la Conca de Barber i a Balaguer. Acompanyat per l'alcalde de Montblanc, Andreu Mayayo, Felip de Borb assist a una missa oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella i Cascante. Posteriorment, es despla al monestir de Santa Maria de Poblet. 

Des de la supressi de la Corona d'Arag a principis del segle XVIII, s el primer hereu reial que l'ostenta, si b no en fa cap mena d's pblic ms enll de les visites a Catalunya.

 Llista de ducs de Montblanc.
Dinastia del Casal de Barcelona, (1387-1396).
 Mart I de Montblanc (Mart l'Hum), 1387-1396;

Ttol vacant (1396-1415)

Dinastia Trastmara (1415-1516).
Joan I de Montblanc (Joan el Gran), 1415-1458;
Ferran I de Montblanc (Ferran el Catlic), 1458-1462;
-Guerra Civil Catalana (1462-1472)
R Ferran I de Montblanc (Ferran el Catlic), 1472-1479;
Joan II de Montblanc (Infant Joan d'Arag), 1479-1497;
Elisabet I de Montblanc (Infanta Elisabet d'Arag i Castella), 1497-1498;
Miquel I de Montblanc (Infant Miquel de Portugal), 1498-1500;
Joana I de Montblanc (Joana la Boja), 1502-1516;

Dinastia Habsburg (1516-1700).
Carles I de Montblanc (Carles V, emperador romanogermnic), 1516-1527;
Felip I de Montblanc (Felip I d'Arag i II de Castella), 1527-1556;
Carles II de Montblanc (Carles d'Habsburg), 1556-1568;
R Felip I de Montblanc (Felip I d'Arag i II de Castella), 1568-1571;
Ferran II de Montblanc (Ferran d'Habsburg), 1571-1578;
Ddac I de Montblanc (Ddac d'Habsburg), 1578-1582;
Felip II de Montblanc (Felip II d'Arag i III de Castella), 1582-1605;
Felip III de Montblanc (Felip III d'Arag i IV de Castella), 1605-1626;
Carles III de Montblanc (Baltasar Carles d'Habsburg), 1626-1640;
-Guerra dels Segadors (1640-1652)
R Felip III de Montblanc (Felip III d'Arag i IV de Castella), 1605-1626;
Felip IV de Montblanc (Felip Prsper d'Habsburg), 1657-1661;
Carles IV de Montblanc (Carles II), 1661-1700;

Ttol vacant (1700-1996)

Dinastia Borb (1996-).

Felip V de Montblanc (prncep Felip de Borb), 1996- ;

Vegeu tamb.
 Prncep de Girona;
 Comte de Cervera;
 Senyor de Balaguer;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32227" title="Xarxa (pesca)" nonfiltered="2881" processed="2869" dbindex="12980">
Aquest article tracta de les xarxes de pesca. Vegeu xarxa (desambiguaci) per d'altres significats;
Una xarxa s un ormeig de pesca constitut d'un teixit de fils nuats formant una retcula quadrada o rombal. Els fils utilitzats avui dia sn de fibres sinttiques com el polietil. 

Les xarxes sn documentades al segle IX aC, i actualment s un estri de pesca utilitzat al mn sencer, essent el mtode principal de la pesca moderna per a la captura de peixos i crustacis.

El funci de l'espcie a capturar i el tipus de pesca que hom vol fer s'utilitza una xarxa de mides diferents. La mida de malla ha de ser l'apropiada per l'espcie a capturar i acostuma a estar regulada. Per exemple: una xarxa d'arrossegament pelgic acostuma a mesurar uns 150 metres de llarg i presenta una obertura d'entre 50 i 70 metres en sentit vertical i uns 80 metres en sentit horitzontal. Amb aquest tipus de xarxa es captura anxova, sardina, sorell o verat entre d'altres espcies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32228" title="Histria d'internet" nonfiltered="2882" processed="2870" dbindex="12981">

La histria d'Internet es remunta als inicis de les xarxes de comunicacions. La idea d'una xarxa d'ordinadors que permets la comunicaci entre usuaris de diferents ordinadors, s'ha desenvolupat passant per mltiples etapes. La interuni d'aquests desenvolupaments, ha perms crear Internet, tamb anomenada la xarxa de xarxes. Aix inclou la fusi d'avanos tecnolgics amb les infraestructures de xarxes existents i els sistemes de telecomunicacions.

La prehistria d'Internet es basa en la xarxa de carcter militar creada pel departament de defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET

Tcnicament el naixement d'internet, es produ l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa  de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials.

Durant la dcada del 1990, la xarxa guany densitat. Lagost de 1991 el CERN public el projecte World Wide Web, i dos anys desprs Tim Berners-Lee inici la creaci de l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputaci a la Universitat d'Illionis desenvolup el primer navegador web el Mosaic versi 1.0.

 1971 .

Es va crear el primer programa per enviar correu electrnic. Fou Ray Tomlinson, del BBN, i combinava un programa intern de correu electrnic i un programa de transferncia de fitxers. Tamb aquest any un grup d'investigadors del MIT van presentar la proposta del primer "Protocol per a la transmissi d'arxius a Internet". Era un protocol molt senzill basat en el sistema de correu electrnic per va establir les bases per al futur protocol de transmissi de fitxers (FTP).

Les institucions acadmiques es van interessar per aquestes possibilitats de connexi. La NSF va donar accs als seus sis centres de supercomputaci a altres universitats a travs de l'ARPANET. A partir d'aqu es van anar connectant altres xarxes, evitant l'existncia de centres, per preservar la flexibilitat i l'escalabilitat.

 1974 .
Vinton Cerf, conegut com el pare d'Internet, junt amb Bob Kahn, publiquen "Protocol per a Intercomunicaci de Xarxes per paquets", on especifiquen en detall el disseny d'un nou protocol, el Protocol de control de transmissi (TCP, Transmission Control Protocol), que es va convertir en l'estndard acceptat. La implementaci del TCP va permetre a les diverses xarxes connectar-se en una verdadera xarxa de xarxes al voltant del mn.

Es crea el sistema Ethernet per enllaar a travs d'un nic cable a les computadores d'una xarxa local (LAN).

 ARPANET .
Internet apareix, com bona part de les invencions i descobriments, en l'mbit bllic. En tota guerra la informaci s vital, i precisament l'origen d'Internet va ser la necessitat d'un sistema de comunicacions que sobrevisqus a un conflicte. El nucli conceptual i fundacional d'internet es deu a DARPA (Deparment of Advanced Research Project Agency, rgan d'I+D pertanyent al Departament de Defensa dels EUA), que va crear ARPANET com a continuaci lgica dels seus estudis en xarxes descentralitzades i intercanvi de paquets. 

Una xarxa descentralitzada, no jerrquica presenta ms robustesa davant de prdues dels seus elements constituents que una xarxa centralitzada. Tot i la seva intencionalitat militar, la idea de la descentralizaci s fruit de la poca fiabilitat oferida pels mtodes d'enlla i encaminament del moment,i no noms de la por nuclear. 

La idea inicial d'ARPANET considerava unir tots els seus ordinadors mitjanant cablejat telefnic, que va evolucionar a la introducci d'ordinadors que gestionessin els enllaos entre circuits fins finalment ser materialitzada com una xarxa de commutaci de paquets.

 Xarxes Heterognies .
El progrs, augment i diversificaci d'ARPANET va promoure la generaci de xarxes basades en tecnologies innovadores, sobre tot (bviament producte de la University of Hawaii) la xarxa ALOHAnet, precursora d'Ethernet, que transmetia paquets a travs de radio. La necessitat de relacionar xarxes heterognies dona peu al concepte d'internet. La conscincia de qu les diferents iniciatives donarien xarxes amb arquitectures radicalment diferents entre elles i caldria relacionar-les fomenta la creaci del protocol TCP/IP , que reemplaaria l'NCP,protocol inicial d'ARPANET. 

A comenaments dels anys vuitanta, MILnet(una subdivisi restringida i d'informaci classificada d's estrictament militar) se secciona d'ARPANET, i es comena a desenvolupar el Domain Name System o DNS. La National Science Fundation estableix un backbone per comunicar les seves supercomputadores i recull el testimoni de la connectivitat entre ordinadors als Estats Units quan ARPANET s desarticulada degut a que el departament de defensa considera que els seus objectius d'investigaci ja han estat assolits. Internet es converteix, doncs, en una xarxa civil que passa a privatitzar-se progressivament, augmentant en mida, usuaris i prestacions fins el dia d'avui. 

 1990 .
Tim Berners-Lee va idear l'hipertext per crear la World Wide Web (www) una nova manera d'interactuar amb Internet. El seu sistema va fer molt ms fcil compartir dades per Internet. En Berners-Lee tamb va crear les bases del protocol de transmissi d'hipertext HTTP, el llenguatge de documents HTML i el concepte de les URLs.

 1996 .
 Es va crear l'Internet2, ms rpid que l'Internet original, el qual permet el maneig d'arxius molt grans i aplicacions en videoconferncies, telemedecina i moltes altres coses impossibles per Internet 1. Va ser el resultat de la uni de 34 de les principals universitats dels Estats Units.

 2005 .
Els usuaris d'Internet amb connexi de banda ampla superen als que utilitzen mdem a la majoria dels pasos desenvolupats.

 Enllaos externs .
Una breu histria d'internet contada pels protagonistes




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32229" title="Domain Name System" nonfiltered="2883" processed="2871" dbindex="12982">

El Domain Name System o DNS (en catal sistema de noms de domini) s una xarxa global de servidors que tradueix noms de nodes a IPs. Per exemple, el servidor de la Viquipdia t l'adrea IP 207.142.131.203, per amb DNS, es pot utilitzar l'adrea ca.wikipedia.org en comptes d'haver de recordar-se d'aquests nmeros.

El DNS ofereix un servei vital a Internet i sense ell la navegaci seria molt complicada (per no dir impossible), ja que les xarxes treballen amb IP per realitzar tasques com l'adreament o l'encaminament, mentre que per als humans s molt ms senzill treballar amb noms, com els que posem a les URL o a les adreces de correu electrnic.


 Implementaci inicial .
Va ser dissenyat inicialment per Paul Mockapetris al 1984 per amainar els problemes d'escalatge que suposava l's d'adreces IP (difcils de memoritzar i associar al seu contingut). En una primera aproximaci el DNS consistia en un sol arxiu, conegut com taula de host, que era mantingut per l'Stanford Research Institute's Network Information Center (SRI-NIC). El sistema era fora simple: quan alg registrava un domini s'afegia a la taula i els administradors dels sistemes havien d'actualitzar la seva versi de la taula via FTP.

bviament aquest sistema va quedar obsolet un cop la xarxa va comenar a crixer ja que, tot i acomplir els seus objectius, distava molt de ser un mtode eficient de distribuci a ms de tenir un elevat cost de manteniment. Sense una bona infraestructura pel DNS l'accessibilitat d'Internet quedava fora minvada, aix que Mockapetris i alguns collegues van comenar a treballar en el sistema actual.

 Implementaci actual .
La nova implementaci del DNS es va pensar ja sobre la natura de la prpia Internet, cosa que li ha perms mantenir-se fins el dia d'avui: Un sistema de bases de dades distribudes, interconnectades, del que cap organitzaci en solitari n's directament responsable. Donada la seva arquitectura, DNS est preparat per un creixement prcticament illimitat. Abans d'analitzar-la cal familiaritzar-se amb el domain name space. Aquesta estructura descriu un arbre de dominis, permetent diferents dominis dins un mateix.

Un servidor DNS se simplement un ordinador corrent programari DNS. Donat que la gran majoria de servidors sn UNIX el programari ms ests es BIND, tot i que hi ha d'altres grans opcions per aquesta i d'altres plataformes (incloses PC i Mac).

El programari DNS est compost normalment de dues grans parts. Per una banda el servidor de noms, que no deixa de ser una taula que permet fer conversions nom-IP. Per una altra el  resolver , que s'encarrega de llanar peticions a altres servidors de noms en cas de disposar de la resposta en el propi. Veiem el funcionament amb una mica ms de detall:

Quan escrius una URL el navegador envia una petici al servidor DNS ms proper. Si aquest ha resolt alguna petici anteriorment referent a aquest mateix domini (dintre d'un perode de temps definit per l'administrador, a fi d'evitar que les adreces caduquin) localitza l'IP corresponent a la seva cache i l'envia al navegador. Si el servidor no pot respondre a la petici consulta al servidor immediatament superior a ell segons l'arbre del domain server space. En cas de qu aquest tampoc ho spiga repetir el procediment. I aix fins arribar a solucionar l'adrea en qesti (quan un servidor pot respondre sense consultar-ne un altre se'n diu Servidor Autoritzat).

 Problemes amb el DNS .
Tot aquest procs hauria de trigar dcimes de segons (i normalment ho fa), per en algunes ocasions pot trigar fins i tot ms de 15 segons. Aix pot provocar que un domini existent respongui com un no existent si el navegador es cansa d'esperar una resposta. Tot i aix, donada l'arquitectura del DNS reenviant la petici s molt possible que rebem contestaci, car algun servidor entremig pot haver rebut la resposta a temps. En cas de la caiguda d'un servidor DNS totes les adreces de les que era Servidor Autoritzat passarien a no respondre donant la sensaci d'estar desconnectat, quan en realitat estan plenament operatives.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32232" title="IP" nonfiltered="2884" processed="2872" dbindex="12983">

Internet Protocol;
IPv4;
IPv5;
IPv6;
Adrea IP;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32233" title="Rabassa morta" nonfiltered="2885" processed="2873" dbindex="12984">
Sembla ser que pel contracte de rabassa morta s'establia un conreu emfitutic semblant a un arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condici de restar dissolt en haver mort dos teros dels primers ceps plantats, anomenat tamb establiment a primers ceps.

Al segle XVIII es va produir una augment del valor de les terres, i, alhora, una inflaci creixent, els propietaris es consideraven perjudicats per la millora dels mtodes agrcoles que prolongaven la vida dels ceps, mentre l'arrendament perdia valor i s'estenia per diverses generacions.

El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l'Audincia de Barcelona, que fall el 1756 que el contracte es dissolia per la mort dels ceps, o als cinquanta anys. Aquest sistema fou origen de moltes disputes amb l'arribada de la filloxera, originaria d'Amrica del Nord a finals del segle XIX i principi del XX. Tamb en sortiren perqu els rabassaires sostenien que els cep que resulta del capficat era el mateix cep antic, en contra de l'opini dels propietaris, perqu la qual podia arribar a perpetuar la vida del cep.

L'article 1.656 del Codi Civil de 1889, malgrat admetia les operacions de colgat i capficat, consagrava la durada de cinquanta anys pel contracte. El pagesos s'uniren en la Uni de Rabassaires. El Parlament de Catalunya, amb la llei de Contractes de Conreu,  el 1934, havia de permetre als rabassaires, mitjanant prvia indemnitzaci als terratinents fer-se els amos de la terra, per aquesta llei fou abolida per l'arribada al poder de la CEDA, i la Guerra Civil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32238" title="Idaho" nonfiltered="2886" processed="2874" dbindex="12985">


Idaho s un estat dels Estats Units d'Amrica situat al nord-oest del pas, vertebrat per les Muntanyes Rocalloses. Al nord fa frontera amb Canad, mentre que a l'est amb Montana i Wyoming, al sud amb Utah i Nevada i a l'oest amb Oregon i Washington. 

La seva capital s Boise.

Al sud-est d'aquest estat hi ha una franja del Parc Nacional de Yellowstone (contingut en la seva major part a l'estat de Wyoming).

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 28.021 amerindis nord-americans (2,2 %). Entre les tribus ms nombroses, destaquen els xoixon-bannock (4.335) cherokee (3.598), nez perc (2.310), sioux (989), coeur d'alene (894), navaho (886), chippewa (664), xoixon (579), blackfoot (571), choctaw (541), paiute-xoixon (473), apatxe (433), colville (204), paiute (151) i kutenai (120).









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32239" title="Illinois" nonfiltered="2887" processed="2875" dbindex="12986">


Illinois constitueix el 21 estat dels Estats Units d'Amrica, situat a l'antic territori del nord-oest. El nom li van donar els exploradors francesos en honor al poble Illiniwek, un consorci de tribus algonquines que poblaven aquesta rea. En l'idioma indgena la paraula  Illiniwek significa "Tribu d'homes superiors".

La capital d'Illinois s Springfield encara que la ciutat ms gran s Chicago, a la riba del Llac Michigan. La major part de la poblaci de l'estat viu a Chicago i la seva rea metropolitana.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats a l'estat 75.022 amerindis nord-americans (0,6 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (15.320), chippewa (2.410), blackfoot (2.310), sioux (2.085), choctaw (1.466), iroquesos (1.354) apatxe (1.297), shawnee (225) i canadencs i llatinoamericans (6.674).














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32242" title="Collserola" nonfiltered="2888" processed="2876" dbindex="12987">


La serra de Collserola s una part de la Serralada Litoral compresa entre els rius Bess i Llobregat, amb una superfcie d'unes 11.000 ha. Separa el pla de Barcelona de la depressi del Valls i culmina a 516,2 m d'altitud, al cim del Tibidabo. D'altres cims importants sn el Tur del Puig (477,2 m), el Puig d'Olorda (436,4 m), el Tur de Valldaura (421,3 m), el Tur de la Magarola (o del Maltall) (431 m), Sant Pere Mrtir (389 m) i el Puig Madrona (342 m).

Cont una ampli ventall d'ambients naturals mediterranis, predominantment boscos, que juntament amb formacions de vegetaci baixa, acullen una variada fauna. Gaireb totes les espcies animals del bosc mediterrani hi sn presents.

La vegetaci potencial predominant s l'alzinar amb marfull, i, en bona part del vessant obac, l'alzinar amb roure cerrioide, si b a causa de l'alteraci humana (incendis, pasturatge, etc.) trobem la major part de la serra coberta per pinedes de pi blanc.

L'empremta humana s present a la Serra, no noms pel que fa a la modificaci del paisatge, sin tamb per la quantitat de restes arqueolgiques i construccions que s'hi troben, les quals constitueixen un patrimoni molt valus.

El nom de Collserola ve de Coll (de) s'Erola, amb un s arcaic de l'article salat, que s l'antiga denominaci del coll de l'Erola, entre el Tibidabo i el Tur de Santa Maria, per on passa actualment la carretera de l'Arrabassada.

Geologia.

La serra est formada majoritriament per roques metamrfiques (licorelles, esquits i pissarres) de l'era primria plegades intensament, a diferncia dels trams contigus de la Serralada Litoral: el massissos de l'Ordal i el Garraf sn formats per roques sedimentries secundries i la Serra de Marina i la del Corredor sn majoritriament grantiques.

Per sota de les roques metamrfiques, hi ha un scol grantic producte d'una intrusi de magma durant l'orognia herciniana. L'augment de pressi i temperatura causat per aquest magma calent va alterar les roques del voltant (s el que s'anomena metamorfisme de contacte), formant una aureola metamrfica que arriba a uns dos quilmetres d'ample en molts llocs com els voltants del Tibidabo. Aix es pot observar al vessant barcelon, al peu del qual trobem, de manera discontnua, afloraments grantics, seguits ms amunt de la srie de roques metamorfosades: a l'aureola interna corneanes (en contacte amb el granit) i micacites, i a l'aureola externa filites, que passen gradualment a les pissarres menys metamorfosades de la resta de la serra. A la base del vessant valles, reapareix el granit entre el Papiol i Valldoreix, explotat a la Mina Berta.

Per damunt de les licorelles, trobem en alguns llocs afloraments calcaris, com el del Puig d'Olorda i el Tur de Montcada, explotats per fbriques de ciment.

El Parc de Collserola.

Per preservar aquest espai, el 1987 es va constituir el Parc de Collserola, que t una superfcie de 8.465 hectrees. Es tracta d'un Espai d'inters natural, i est gestionat pels nou municipis que comprn el Parc (Barcelona, Cerdanyola del Valls, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Valls, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern) i per la Diputaci de Barcelona.
Actualment s'est negociant la creaci del Parc Natural de Collserola.

Torre de Collserola.

Dalt del tur de la Vilana, a 445 m d'altitud, s'hi aixeca la Torre de Collserola, torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 en motiu dels Jocs Olmpics de Barcelona. La promotora del projecte i actual propietria s la Societat Annima Torre de Collserola (els seus accionistes sn Telefnica amb un 30,40%, Retevisin, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci de la Generalitat de Catalunya amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport amb un 5%). La torre fa 268 metres d'alada i l'autor del projecte fou l'arquitecte britnic Norman Foster.

Barri de Collserola.
El barri de Collserola integrant del Districte Sarri-Sant Gervasi de Barcelona est format pels segents territoris:

Vallvidrera;
Les Planes;
Tibidabo;

Agressions a la serra de Collserola.
 
Collserola pateix d'agressions, incompatibles amb la conservaci del seu espai natural:

 L'abs urbanitzador .

S urbanitza en tots els municipis de l entorn de Collserola en els espais qualificats com a reserves de sl per a vivendes o equipaments, especialment en zones agrcoles ... El Pla CAUFEC, ara dit Portal de Barcelona d Esplugues, la nova urbanitzaci a la mateixa riera de Vallvidrera (Rierada-Vallpineda) a Molins de Rei, les noves atraccions al cim del Tibidabo, o les amenaces no resoltes a les Valls de Sant Just Desvern, Sant Cugat, ...

 L allament .

Les conseqncies de la urbanitzaci no es limiten a la prdua d espai, sin que allen definitivament Collserola dels espais naturals propers com Sant Lloren del Munt, Garraf-Ordal o la Serra de Marina ... La urbanitzaci salvatge de la Plana del Castell i de les 340 hectrees del Centre Direccional de Cerdanyola (3540 nous habitatges, desdoblament de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat, nova carretera pomposament anomenada Eix de la Cincia, nou abocador de residus per a 3 milions de tones, reserva de sl per al tnel d Horta) tot en nom de la cincia i la sostenibilitat, representa el tancament definitiu del principal connector biolgic de Collserola.

 Fragmentaci .

Els tnels de Vallvidrera, aix com els previstos: Vial de Cornisa, tnel d Horta i tnel central o de Sant Medir, amenacen de convertir l espai natural de Collserola en unes taques forestals allades entre vials i urbanitzacions,... 

 Contaminaci i degradaci .

Les cimenteres de Sant Feliu i de Montcada i Reixac, les extraccions (com la mina Berta del Papiol i Sant Cugat), la xarxa elctrica desmesurada, la contaminaci de rieres (com la riera de Vallvidrera), sn alguns dels exemples que pateix Collserola i que les administracions no solucionen.

Referncies.


Vegeu tamb.
Pant de Vallvidrera;
Pant de Can Borrell;

 Enllaos externs .
 Web del Parc de Collserola;
 Web de rutes en bicicleta pel Parc de Collserola;
 Web de la Plataforma Cvica per a la Defensa de Collserola, formada per un grup d'entitats que treballen per aconseguir un nou marc de protecci per a la serra de Collserola. Aquestes entitats sn dels diferents municipis, nou en total, que envolten la serra. La web inclou un plnol de Collserola.
 Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.
 Web Fonts de Collserola . Grup d amics, amants de la natura, a qui agrada fer excursions i anar amb bicicleta, han fet una recerca de 200 fonts del Parc de Collserola. En el web disposeu de recorreguts amb GPS ;
 Rutes a cavall per Collserola;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32250" title="CamelCase" nonfiltered="2889" processed="2877" dbindex="12988">


CamelCase s la prctica d'escriure frases o paraules compostes eliminant els espais i posant en majscula la primera lletra de cada paraula. El nom ve de la semblana d'aquestes majscules, entre el reste de lletres, amb les gepes d'un camell.

Hi ha dos tipus de CamelCase:
UpperCamelCase, quan la primera lletra de totes est en majscula. Ej: UpperCamelCase;
LowerCamelCase, quan la primera lletra de totes est en minscula. Ej: lowerCamelCase;

s un estndar en alguns llenguatges de programaci i en les primeres eines wiki; tamb es fa servir a vegades per a noms d'empreses o companyies. Fora d'aquest context no s molt utilitzat.

Un exemple d'utilitzaci s el llenguatge de programaci Java, on els noms de les classes s'escriuen fent s del UpperCamelCase, mentre que pel nom dels mtodes i les instncies de classe es fa servir el LowerCamelCase.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32263" title="Sant Petersburg" nonfiltered="2890" processed="2878" dbindex="12989">


Sant Petersburg (en rus      -          , transcrit Sankt-Peterburg), coneguda colloquialment com a       (transcrit "Pter") i abans coneguda com a Leningrad (          , 1924 1991) i Petrograd (          , 1914 1924), s una ciutat de la Rssia nord-occidental, situada al delta del riu Nev, a l'extrem oriental del golf de Finlndia, al mar Bltic.

Fundada pel tsar Pere el Gran el 1703 com la "finestra d'Occident", va funcionar com a capital del pas durant el perode imperial de la seva histria fins al 1918. Amb uns 4.700.000 habitants (2002), actualment s la segona ciutat ms gran de Rssia, la quarta ms gran d'Europa, un important centre cultural europeu i el principal port rus al Bltic.

Sant Petersburg s la ciutat ms septentrional del mn amb ms d'un mili d'habitants. El centre urb fou declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat; la ciutat, que durant ms de 200 anys va ser el centre poltic i cultural de Rssia, actualment s encara impressionant, i sovint s anomenada "la capital del Nord" (                ). Entre els seus monuments destaquen l'antic Palau d'Hivern (que alberga el museu de l'Ermitage), la fortalesa Petropvlovskaia (o de Sant Pere i Sant Pau), les catedrals de Sant Isaac, Kazan i Smolni i l'esglsia de la Resurrecci (o del Salvador, o del Vessament de la Sang).

Sant Petersburg s el centre administratiu de la provncia de Leningrad i del districte federal Nord-occidental (      -                          ).


Evoluci de la poblaci de la ciutat de Sant Petersburg:





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32265" title="Tablut" nonfiltered="2891" processed="2879" dbindex="12990">

El tablut s un joc representatiu de tota una famlia de jocs de tauler del nord d'Europa, des de Galles fins al cercle polar. Aquests jocs tenen tots noms que inclouen, d'una manera o una altra, la paraula tafl, que vol dir tauler, i possiblement provenen del joc rom ludus latrunculorum.

Tota la famlia de jocs tafl sn asimtrics, on unes forces enemigues intenten capturar un rei, que ha d'intentar escapar. En concret el tablut s propi dels sami de Lapnia i en aquest cas les peces del joc representen l'exrcit del principat de Moscou que vol atrapar el rei de Sucia. Va ser descrit per Linnaeus l'any 1732, concretament el 20 de juliol, durant una expedici al pas dels saami.

 Instruccions .
El tablut es juga en un tauler quadriculat de nou per nou caselles, amb nou peces per a un jugador (vuit suecs i un rei) i setze per a l'altre (els moscovites). El quadrat central s'anomena konakis i cap pea, tret del rei, hi pot estar, noms hi poden passar. 

Es comena la partida amb el rei al konakis, els suecs a les vuit caselles marcades al seu voltant i els moscovites a les setze marcades a la perifria. Els primer en moure sn els suecs. Les peces es mouen en lnia recta ortogonal tantes caselles buides com es vulgui. Es captura una pea del contrari tot deixant-la entre dues de prpies. El rei, per, per a ser capturat ha de ser envoltat per tots quatre costats, o per tres si un d'ells s el konakis. Qualsevol pea es pot posar entre dues de contrries sense ser capturada. Si fent un moviment es deixen diverses peces del contrari entre la pea moguda i sengles peces de qui ha mogut, les captura.

Els moscovites guanyen si capturen el rei. Els suecs si aquest aconsegueix arribar a alguna casella de la vora del tauler. Si el rei t un cam lliure cap a la vora del tauler ha d'avisar dient raichi! (sona /rihi/). Si en t dos (ha guanyat) tuichi! (/twhi/). 


 Variants .
En alguns llocs juguen de manera que el rei noms guanya si arriba a una de les quatre cantonades. En altres tamb pot guanyar si arriba a la vora, per noms a les caselles que al principi de la partida no tenien cap moscovita. 

 Hnefatafl .
El hnefatafl era un joc de tauler sax, molt popular a l'edat mitjana. Se n'ha trobat un fragment de tauler en una tomba a Wimose, a l'illa de Fyn, a Dinamarca, de l'edat del ferro (que finalitz al voltant de l'any 400). D'altra banda, un manuscrit angls del segle X t un diagrama i unes explicacions del joc, ents com una allegoria religiosa. Se suposa que es jugaria amb les mateixes regles que el tablut.

 Tawlbwrdd .
El tawlbwrdd s un joc galls mencionat a les lleis d'Howel Dha, el segle X. Se suposa que es jugaria amb les mateixes regles que el tablut.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32271" title="Roger de Flor" nonfiltered="2892" processed="2880" dbindex="12991">
Rutger von Blum (conegut pels catalans com a Roger de Flor) (pels bizantins, Rontzerius) (Brindisi, Itlia; 1266 - Adrianpolis, Imperi Bizant; 4 d'abril del 1305); d'origen italo-germnic, va ser monjo templer i capit de la nau templera "el Falco", vice-almirall de la flota de Siclia, almirall  de la flota de Bizanci (Megas Doux), i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient. Havent deixat l'Orde del Temple es convert en mercenari de fortuna i lluit al mar a les ordres de Frederic II de Siclia. Finalitzada la Guerra de Siclia cre la Companyia Catalana d'Orient per servir a l'emperador bizant i de la qual en fou comandant en cap fins que fou assassinat en un complot ordit per Xor Miquel Paleleg, fill de l'emperador bizant Andrnic II Paleleg, i Girgon, comandant en cap de la Companyia de mercenaris alans. 

Llinatge.
Roger de Flor era el segon fill d'un noble alemany anomenat Richard vom Blum i d'una dama italiana d una famlia benestant de la ciutat de Brindisi.

Matrimoni i descendents.
En data desconeguda es cas amb una dama de Xipre. D'aquest matrimoni nasqu un filla:
 ? de Flor, promesa en matrimoni amb Corberan d'Alet i desprs amb Bernat de Rocafort ;

El 1303 es va casar amb Maria de Bulgria. D'aquest matrimoni nasqu un fill:
 Roger de Flor;

Infncia.
El seu pare va ser falconer de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic i va morir a la Batalla de Tagliacozzo quan defensava el Regne de Siclia contra la invasi francea de Carles d'Anjou. Desprs de la victria francesa, Carles d'Anjou decid confiscar tots els bns d'aquells que havien lluitat en contra seva. Per aquesta ra, Roger de Flor i la seva mare varen perdre tots els seus bns i restaren en la pobresa a Brindisi.

Sergent de l'Ordre religis del Temple.


Quan Roger de Flor tenia quinze anys, arrib al port de Brindisi un cavaller francs de l'Orde del Temple anomenat Vassall, que era el capit de la nau "El Falc", la millor nau de l'Orde del Temple. Fra Vassall acoll Roger de Flor sota la seva protecci i l'educ per a que aquest es converts tamb en monjo templer i en un bon almirall. 




Va navegar durant uns anys fins que fou adms com a monjo l'Orde del Temple amb el grau de Fra sergent, el grau inferior al de Fra cavaller. A partir d'aleshores la fama del monjo i capit Fra Roger de Flor no deix de crixer tot al llarg de la mediterrnia oriental. Malgrat aix, els dies de l'Orde del Temple estaven a punt de finalitzar. El 1291, desprs d'un setge ferotge, es va produir la Caiguda de Sant Joan d'Acre, el darrer basti dels Croats a Terra Santa. Fra Roger de Flor va lluitar heroicament i davant la caiguda inminent de la ciutat va aconseguir evacuar molts cristians abans que els musulmans conquerissin la ciutat. 

Per Fra Roger de Flor no tant sols va evacuar persones sin que, tractar-se Sant Joan d'Acre de la darrera fortalesa croada a Palestina, tamb va evacuar els tresors que els templers mantenien ocults a la ciutat. Desprs de la desfeta total que signific la caiguda de Sant Joan d'Acre i malgrat que l'Orde del Temple havia perdut tota ra per existir, el Mestre de l'Orde li man que retorns tots els tresors de l'Orde del Temple. En negar-s'hi, s'inici un procs contra Fra Roger de Flor acusant-lo de robatori. Aix provoc que Fra Roger de Flor deixs l'Orde del Temple i es converts en mercenari de fortuna. Tot i aix, la intuci de Fra Roger de Flor es demostr correcte: pocs anys desprs, el 1307, el Mestre de l'Orde del Temple era acusat d'heretgia i cremat viu, mentre que l'Orde del Temple era dissolta i els seus membres eren perseguits i assassinats.

Mercenari de fortuna en la Guerra de Siclia.

En tenir notcia de les acusacions que se le feien, Fra Roger de Flor sort del port de Marsella i es refugi a Gnova. All cerc l'ajut dels seus amics i en particular de Ticin d'Orla, amb qui arm una galera. Amb 25 anys, a partir d'aleshores, i durant els segents 12 anys de la seva vida (1291-1303), Roger de Flor es convert en mercenari de fortuna. Desprs d'uns anys de lluitar per iniciativa prpia, l'esclat de la Guerra de Siclia li ofer un nou marc en el que prestar els serveis. 

Primerament an al Regne de Npols i ofer els seus serveis a Robert I de Npols, Duc de Calbria i fill de Carles d'Anjou. Tot i que Robert I de Npols s'estava preparant per lluitar contra Frederic II de Siclia, aquest rebutj els serveis del l'antic monjo templer acusat de robatori. Aleshores Roger de Flor ofer els seus serveis a l'enemic de Robert I de Npols, Frederic II de Siclia. Aquest en canvi, mancat de recursos i efectius, s que accept els seus serveis de Roger de Flor. A partit d'aleshores Roger de Flor es convert en un mercenari al servei del rei Frederic II de Siclia (el fill petit de Pere III d'Arag "el Gran" i germ de Jaume II d'Arag "el Just"). Roger de Flor destac al llarg dels tres darrers anys de la Guerra de Siclia, i Frederic II de Siclia, en reconeixement per les seves victries, el nomen vicealmirall de tota la flota del Regne de Siclia.

Creador i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Durant la Guerra de Siclia, Roger de Flor va entrar en contacte amb la resta de tropes que Frederic II de Siclia tenia el seu servei. A l'igual que ell, es tractava de tropes mercenries i procedents de la Corona d'Arag constituen un soldats que mai no havia vist anteriorment; es tractava dels almogvers. Aquestes atpiques tropes d'infanteria lleugera ja havien excellit en el 1200's durant la Conquesta de Mallorca i la Conquesta de Valncia. I ara, durant el 1300's collaboraren en consolidar la presncia de Casa d'Arag al Regne de Siclia, lluitant contra la Casa d'Anjou. 

El 1303 l'emperador de Bizanci, Andrnic II Paleleg, va demanar ajuda per fer front a l'assetjament dels turcs. Fadric li va enviar la Companyia Catalana d'Orient, una expedici d'uns 4.000 almogvers i 39 naus sota el comandament de Roger de Flor, que aleshores tenia 37 anys. L'historiador Guergios Paquimeres , ens descriu la figura de Roger de flor a la seva arribada a Constantinoble:




La fama de Roger de Flor ja era coneguda a la cort bizantina, quan Roger era cavaller del Temple havia prestat serveis, amb la seva galera "El Flac", a l'emperador Andrnic. I s sabut que dominava el greguesc. En el pacte que fu l'emperador amb la companyia, Roger obtingu la m de la neboda del emperador, Maria de Bulgria, filla de la germana d'aquest, Irene Paleleg  i de Joan III Assan, rei de Bulgria (destronat i exiliat a Constantinoble).  I fou nomenat Megaduc.

Els almogvers van contraatacar eficament des del 1304, guanyant Filadelfia, Magnsia i Efes, tot obligant als turcs a retirar-se cap a les muntanyes del Taurus. Guanyant d'aquesta manera els territoris perduts a mans dels turcs. Tot oblidant per necessitat els abusos i crueltats dels soldats catalans vers la poblaci de l'Imperi Bizant i l'ambici de Roger, quan aquest es va voler erigir en sobir de l'sia Menor, l'emperador Andrnic va negociar amb ell el nomenament de csar, concedint-li en feu gran part del territori reconquerit.

Cal remarcar que Roger fou sempre fidel al seu basileus (Andrnic), per per sobre de tot, fou fidel als seus homes. Parquimedes reconeix aquesta doble adhesi i l'afecte que sempre el lliga als seus, tot i la seva ascensi als ms alts rancs de l'imperi. Aix mateix, Parquimeres reconeix, amb igual franquesa, que les repetides grcies imperials en el fons intentaven distanciar-lo dels seus homes. Amb tot Roger refus grans oferiments per part de l'emperador amb cap altre fonament que la lleialtat als seus homes. Parquimeres ens indica que ell era molt afectat als interessos de sos soldats i que qualsevol que volgus deslligar-lo d'ells provocaria la seva indignaci. Un exemple d'aquest tret de la seva personalitat, el trobem en el fet que inicialment rebutj el ttol de Csar, que li ofer Andrnic, exhortant-lo a pagar primer els sous que es devien als almogvers Antonio Rubi y Lluch ,El record dels catalans en la tradici popular, histrica i literria de Grcia,Cap 2.  

Aix mateix, la lleialtat que Roger de Flor mostrava vers l'Emperador i el seu fill Miquel, corregent de l'Imperi, el portar a la perdici. Miquel IX mostr sempre la seva enemistat vers els catalans. Ramon Muntaner ens el descriu com un home valers per al mateix tems rancors i cruel. Malgrat les mostres d'enemistat, el 1305, abans d'emprendre una nova campanya Roger decideix de desplaar-se a Adrianpolis a retre homenatge al coregent, tal i com va fer l'any anterior, malgrat que en aquella ocasi Miquel refus rebre'l.

Aix doncs, i en contra del consell de la seva dona i sa sogra, cosina i tieta de Miquel respectivament, Roger decideix salpar a rendir homenatge al seu prncep hereu. Conta Muntaner que Roger fou rebut amb grans honors per Miquel. Al set dia, el 4 d'abril de 1305, de l'estada Miquel fa venir a Adrianpolis a Gicorn, cap dels Alans, i Melic, cap del Turcoples, reunint-se uns 9.000 homes a cavall. El mateix dia Miquel convida a Roger a un banquet en el transcurs del qual Gicorn entra al palau i mata al Csar i tot el seus acompanyants Crnica, cap. CCXV. Tant Muntaner com Paquimeres indiquen que el cos de Roger fou esquarterat. 




En represlia, la resta dels almogvers, sota el comandament de Berenguer d'Entena, van atacar l'Imperi i van arrasar tot el que van trobar en el seu cam fins a Constantinoble (fet conegut com la Venjana Catalana). Posteriorment, es van implicar en una srie de lluites internes que van aprofitar els senyors de la zona per conquerir el ducat d'Atenes i fundar el ducat de Neoptria, que passarien a la Corona d'Arag sota el Regne de Siclia.

Roger de Flor com a figura heroica.
Roger de Flor va aconseguir una gran popularitat entre els seus contemporanis grcies a la crnica de Ramon Muntaner. La seva figura, convertida en mtica, va ser el principal model de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell i es referenciada la seva figura en altres obres.

 Tirant lo Blanc .
Els parallelismes entre Tirant i Roger de Flor sn evidents: Tirant recluta les seves forces a Itlia per anar a salvar els grecs que havien quedat quasi reduts a senyorejar Constantinoble, nomenat Csar del imperi i casant-se amb una filla del basileus, sorprs per la mort (no violenta) a Adrinapolis enmig de les seves victries, s clarament un reflex idealitzat de la figura de Roger de Flor.
 Altres Obres.
 Joaquim Rubi i Ors Roudor del Llobregat  sia Los Catalanes en Grecia (Barcelona, 1842). Poema pic en tres cants;
 Antoni de Bofarull Roger de Flor o El manto del templario. drama histric en tres actes i vers, representat en el Teatro Nacional ;
 Dmaso Calvet de Budalls Son ells!. Poesia premiada amb l'Englantina d'or els Jocs Florals de Barcelona de 1859;
 Joaqun Guichot El adalid almogvar Ed. La Maravilla (Barcelona 1864). novella histrica original basada en l'expedici a Orient.
 Antonio Garca Gutierrez Venganza catalana (Madrid 1864). Drama en quatre actes;
 Rafael del Castillo Roger de Flor o Venganza de Catalanes Ed.La Maravilla (Barcelona, 1864). Novella histrica;
 Juan Justiniano y arribas Roger de Flor. Poema heroic dedicat a Isabel II (Madrid 1865). Nova edici (Badajoz 1892).
 J.J.Uguet Los almugvares Impr.Tassa (Barcelona, 1867);
 Roger de Flor. pera en 4 actes del mestre Chap. drama del sr. Capdepon tradut a l'itali pel sr. Palermi (Madrid, 1878). Fou estrenada al Teatro Real de Madrid el mes de gener de 1878 per les festes de les noces reials d'Alfons XII;
 Francesc Pelai Briz L'Orientada (Barcelona, 1881). Poema;
 Josep Feliu i Codina Catalans a Orient. Gatada en dos actes i vers, estrenda al teatre Romea el 8 de desembre de 1886;
 (alemany) Otto Denk zwei Waffenbrnder. Ein historikes Gemlde aus dem vierzehnten Jahrhundert (regensburg, 1894);
 ngel Guimer Lo cam del sol (Barcelona, 1904). Tragdia en tres actes i vers, estrenada al teatre Romea el 9 de febrer de 1904. La figura de Roger de Flor, presentada amb gran noblesa, s la que omple per complert aquest drama fins la darrera escena, quan cau ferit tradorament.
 E.Girbal Jaume La fi dels almugvers (Barcelona, jocs Florals de 1909);

 Referncies i notes .


 Bibliografia .
 Enciclopdia Catalana: Roger de Flor;
  i  Georgius Pachymeres, De Michaele et Andronico Palologis libri tredecim: Rontzerius s. Rogerius Italus;
  Die geschichte des templers von Brindisi Rogers von Flor lezten Csaren der Romer in Anatolien;

 Enllaos externs .
Ramon Muntaner, Les Almogavres. L'expdition des Catalans en Orient, ditions Anacharsis, 2002., L'expedici a Orient de la Gran Companyia traduda al francs per Jean-Marie Barber;








|-


|-
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32272" title="Indiana" nonfiltered="2893" processed="2881" dbindex="12992">


Indiana s un estat del Estats Units d'Amrica. Indiana significa la terra dels indis. 
La seva capital s Indianpolis.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 40.646 amerindis nord-americans (0,6 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (11.427), miami (2.377) blackfoot (1.626), sioux (1.196), chippewa (923) i potawatomi (597).

 Comtats .
Llista dels comtats d'Indiana:













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32277" title="Texas" nonfiltered="2894" processed="2882" dbindex="12993">


Texas s un estat dels Estats Units d'Amrica situat a l'est de l'estat de Nou Mxic i a l'oest de Louisiana. Limita al nord per l'estat d'Oklahoma, a l'est pels de Louisiana i Arkansas i pel golf de Mxic, al sud per la Repblica de Mxic i a l'oest per l'estat de Nou Mxic.  El Rio Grande fa de frontera amb Mxic. La capital de Texas s Austin i t una extensi 691.000 km. 

Va formar part d'Espanya, desprs va formar part de Mxic, ms endavant va ser estat independent i finalment pass a formar part dels Estats Units.

 Geografia .
La plana costanera s formada per terrenys secundaris i terciaris. Cap a l'interior s'estn una plana constituda per terrenys ms antics, que es va aixecant cap al nord-oest, fins a convertir-se en un gran i desrtic altipl de 1.000 m d'altitud, que va fins al lmit amb l'estat d'Oklahoma. Cap a l'extrem oest comprn una part de les muntanyes meridionals de les Rocalloses. Hidrogrficament, els rius Ro Bravo, San Antonio-Guadalupe, Colorado, Brazos i Salve sn tributaris directes del golf de Mxic; el Red i l'Arkansas ho sn a travs del Mississip. El clima s de tipus subtropical a l'E, continental a l'interior i desrtic al N i a l'W. 



 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats a l'estat 222.036 amerindis nordamericans  (1 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (45.151), choctaw (18.780), apatxe (6.454), chickasaw (4.428), creek (3.559), comanxe (3.339), navaho (3.214), blackfoot (2.857), navaho (2.799), pueblo (2.301), chippewa (1.664), iroquesos (1.651), seminola (1.310), alibamu (1.164), osage (1.150), kiowa (889), lenape (792), kickapoo (795), shawnee (531),caddo (454), yaqui (457), tunica-biloxi (159), wichita (67), tonkawa (25) i canadencs i llatinoamericans (17.257).

Segons el mateix cens, 13.230.765 parlaven angls (68,76 %), 5.195.182 parlaven espanyol (27 %), 122.517 vietnamita (0,64 %), 91.500 xins (0,48 %), 82.117 alemany, 62.274 francs, 39.988 tagalog, 38.451 core, 36.087 llenges africanes, 32.978 urdu, 32.909 rab, 20.919 hindi, 19.140 gujarati i altres.

Ciutats importants.
Austin (capital de l'estat);
Brownsville;
Corpus Christi;
Dallas;
Eagle Pass;
El Paso;
Fort Worth;
Houston (ciutat amb ms poblaci);
Laredo;
Lubbock;
Marshall;
McAllen;
Midland;
Odessa;
San Antonio;
Tyler;

 Poltica .
Segons la constituci del 1876, el governador exerceix el poder executiu amb dret a vet i auxiliat per un subgovernador, secretari, tresorer, fiscal i comissari. El legislatiu correspon al Senat de 31 membres i a la Cambra de Representants de 150, els membres de les quals sn escollits per a perodes de 4 i dos anys. El poder judicial s exercit pel Tribunal Suprem.
Els principals partits poltics de l'estat sn el Demcrata i el Republic, igual que a la resta dels EUA. Hi ha un moviment independentista, el Republic of Texas Movement (RTM) de Richard Mac Laren, de caire ultradret i contrari a la intervenci estatal en els afers interns.
 Histria .
Veure Histria de Texas i Governadors de Texas

 Enllaos externs .

 American Institute for Catalan Studies, a Texas;




















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32278" title="Estat d'Iowa" nonfiltered="2895" processed="2883" dbindex="12994">




Iowa s un estat dels  Estats Units d'Amrica situat al nordest de la federaci.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 18.884 amerindis nordamericans (0,6 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (2.768), sioux (2.352), fox i sauk (1.287), chippewa (632), winnebago (600), omaha (486), blackfoot (441), i ponca (83).











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32285" title="Josep Comas i Sol" nonfiltered="2896" processed="2884" dbindex="12995">

Josep Comas i Sol (Barcelona, 19 de desembre de 1868 -  2 de desembre de 1937) fou un astrnom i divulgador cientfic catal, impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya.

  Treballs de joventut .
De sempre va mostrar una gran predilecci pels estudis cientfics. Tenia 15 anys quan va estudiar un meteorit que va caure a prop de Tarragona, i public el resultat de la seua recerca en la revista francesa L'Astronomie. Tamb de jove va realitzar alguns treballs sobre un eclipsi de Lluna i de la pluja de meteors de les Andromdides del novembre de 1885. En 1886 comen els estudis de fsica i matemtiques a la Universitat de Barcelona, fins a obtenir la llicenciatura; i tot just acabar la carrera va iniciar les seues investigacions astronmiques.

En 1890 va comenar les seues observacions de Mart amb un telescopi Bardou de 108 mm el resultat de les quals va ser la confecci d'un mapa d'aquest planeta, que va presentar a la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona. Amb este telescopi va estudiar tamb Jpiter i el Sol. Cal destacar que Comas es va oposar al corrent liderat per l'astrnom estatunidenc Percival Lowell que proposava l'existncia de canals que travessaven la superfcie del planeta.

 Carrera cientfica professional .
Una vegada acabada la carrera, comen a preparar el doctorat i treballar com a professor substitut a la Facultat de Cincies, per va abandonar la carrera a la universitat per una feina que se li va oferir el 1897: astrnom de l'Observatori Catal de Sant Feliu de Guxols. Aquest observatori havia estat construit per l'industrial i astrnom aficionat Rafael Patxot i Comas i Sol hi trob unes installacions de qualitat on comen a realitzar observacions interessants. Comas i Sol hi treball des de 1895 a 1897, realitzant un viatge d'estudi a Itlia i a Siclia dos anys ms tard, on visit els principals observatoris i els volcans Vesuvi i Etna.

 Eclipsis de Sol de 1900 i 1905 .
La Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona li va encarregar l'organitzaci d'una missi en Elx per estudiar l'eclipsi de Sol del 28 de maig de 1900. Va ser un impulsor de la fotografia i el cinema aplicades a l'astronomia. Aprofitant l'eclipsi de Sol de 1905, una missi de l'Observatori Fabra es va desplaar fins a Vinars (Plana Baixa) per a observar el fenomen. Comas es va servir d'un cinematgraf Gaumont i adaptant-li un prisma de l'espectrgraf, va registrar en cine, per primera vegada al mn, l'espectre de la cromosfera solar.

Va determinar el dimetre de Mercuri observant el seu trnsit per davant del Sol de 1907 i 1909.

 Observaci de Jpiter i Saturn .
A principis del segle XX, va centrar la seua atenci en el planeta Jpiter, les seues nombroses observacions planetries li van permetre descobrir la interacci entre la Banda Temperada Sud (STB) i la Gran Taca Vermella de Jpiter. Observant  els seus satllits , va arribar a resoldre els seus discos i detectar detalls d'albedo en els mateixos, detectant el casquet polar de Ganimedes, 

Respecte a Saturn, les observacions d'este planeta van ser continuades per Comas i Sol des de 1890 fins a 1937. Entre els resultats ms importants podem citar la seua teoria de les variacions lluminoses de l'anell en funci de la diferncia d'azimuts, amb relaci al seu pla, del Sol i de la Terra; el descobriment del perode de rotaci de la taca blanca de Barnard (1902) i  la rotaci diferencial (l'equador gira ms rpid que el pol) de l'atmosfera de Saturn (1903).

 L'atmosfera de Tit .
Menci a banda sn les observacions en 1908 de Tit, que van demostrar l'existncia d'atmosfera en este satllit. Comas i Sol va poder observar una propietat de les atmosferes planetries denominada enfosquiment del llimb. La llum difosa i reflectida pel llimb travessa un cam ms llarg a travs de l'atmosfera, sent aix ms atenuada que la radiaci difosa per la resta del disc. L'efecte de d'enfosquiment de Tit, i per tant l'existncia d'una atmosfera en el major satllit de Saturn,  noms va poder ser confirmat en 1944 per Kuiper, el qual ho va corroborar espectroscpicament. Estos treballs van ser publicats en la prestigiosa revista Astronomische Nachrichten el 1908 (179 (4290), p. 289-290)

Comas va observar i va fotografiar amb regularitat el retorn del cometa Halley l'any 1910, estudiant la seua activitat, canvis de la seua estructura de les cues i erupcions gasoses. Desprs d'analitzar les adreces i el radiant dels meteors de la pluja del 9 d'octubre de 1915, va deduir que estos procedien del cometa Giacobini-Zinner, rebent la pluja el nom de Giacobnides.

 Els asteroides .
Tamb va destacar pels seus estudis dels asteroides, ideant un procediment fotogrfic per a reconixer-los, descobrint-ne aix onze, el primer en 1920, que sn: (804) Hispania, (925) Alphonsina en honor a Alfons X el Savi, (945) Barcelona asteroide peculiar per la seua gran inclinaci del pla de l'rbita, (986) Amelia dedicat a la seua segona esposa, Amlia Sala, (1102) Pepita,  (1117) Reginita, (1136) Mercedes, (1188) Gothlandia, (1626) Sadeya, (1655) Comas Sol i (1708) Polit.

Tamb va desenvolupar un nou mtode pel clcul de les rbites d'estos astres. Va poder aportar els element orbitals (que determinen amb exactitud l'rbita de l'asteroide) per a 8 dels astres. Els altres 3 no van poder ser redescoberts fins ms tard, 1927AA va ser observat en 1960 per l'observatori de Cincinnati i anomenat posteriorment Sadeya, quedant dos sense nom (A1929SHA i 1929WG) al morir Comas abans que pogueren ser retrobats.

Comas va retrobar (193) Ambrosia (del que no es tenien notcies des del seu descobriment, 37 anys abans) i (629) Sernardina i va aportar moltes mesures que van permetre determinar amb exactitud les rbites d'altres asteroides.

 Cometa peridic 32P/Comas Sol .
Se li deuen igualment estudis sobre els cometes, descobrint en 1925 quasi simultniament amb l'astrnom Schain, el denominat Schain-Comas Sol (C/1925 F), d'rbita hiperblica, que pass pel periheli el 6 de setembre de 1925.

El 4 de novembre de 1926 Comas va trobar un cometa peridic i que amb una rbita ellptica s'acosta a la Terra cada 8,83 anys. Anomenat  inicialment 1927f (el sis cometa trobat aquell any) va rebre el nom del seu descobridor un vegada confirmada la seua rbita: 32P/Comas Sol.

 Astrometria i estrelles variables i dobles .
En la vessant fotogrfica, Comas va preparar un atles de 43 fotografies de gran camp titulat Atlas Fotogrfico de la Zona Eclptica, considerat el primer atles fotogrfic d'esta zona del cel; tamb va practicar la fotografia estereoscpica desenvolupant tcniques que li permeteren obtenir mesures astromtriques de gran precisi i descobrir un parell d'estrelles variables, entre les que cal destacar una variable cefeida a la constellaci de Libra (TV Librae) i una altra a Ori. Va realitzar mesures micromtriques d'unes 200 estrelles dobles.

En el camp de la sismologia se li deu una estadstica sismolgica completa, resultat de les seues observacions efectuades en l'Observatori Fabra i en una estaci sismolgica prpia des de 1913, aix com una porci d'estudis i treballs, entre els quals fem menci del Clculo de la profundidad hipocentral de los terremotos, procediment ideat per ell per a determinar esta profunditat valenta simplement de les dades d'un sol sismograma i eliminant aix, les inevitables discrepncies horries que tant influxen en els mtodes de l'hodgraf.

 El seu paper en la societat .
Va ser director de l'Observatori Fabra des de la seua creaci l'any 1904. Va fundar en 1911 la Sociedad Astronmica de Espaa, posteriorment anomenada Sociedad Astronmica de Espaa y Amrica (SADEYA), de la que va ser nomenat president, crrec que va ocupar fins a la seva defunci. Esta societat es va crear en clar antagonisme amb Salvador Raurich i Eduard Fontser, els quals havien creat un any abans (1910) la Societat Astronmica de Barcelona, coincidint amb el pas del Cometa Halley. Els dos cientfics van portar aix la seua rivalitat cientfica i personal al pla associatiu, per val a dir que si ms no este fet va permetre l'extensi i la divulgaci de l'astronomia a molta gent. Tamb va ser director del Servei d'Astronomia de la Generalitat durant la II Repblica i membre d'honor de nombroses societats astronmiques de l'rea d'Europa.

Moltssimes de les seues observacions van ser efectuades des del seu propi observatori de Villa Urnia. Al morir el 2 de desembre de 1937 a causa d'una broncopneumnia, va llegar sa casa Villa Urnia i terrenys i els seus valuosos aparells astronmics a la ciutat de Barcelona. Per la seua popularitat, el seu enterrament va ser un dels mes multitudinaris vistos mai a Barcelona. Per potser seran les incomptables visites guiades al Fabra i a l'observatori de Villa Urnia el que mes van fer per difondre i acostar l'astronomia entre els barcelonins.

Tamb forma part del llegat Comas i Sol la collecci completa dels articles de Comas i Sol  publicats per l'Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona i donada per Francisco  Almor a Aster, Agrupaci Astronmica de Barcelona.

 El seu paper divulgador .
Comas i Sol, va tenir una important faceta de periodista i divulgador cientfic deixant un enorme cabal de literatura cientfica i treballs de divulgaci astronmica. En 1896 comena a escriure una columna quinzenal d'astronomia al diari La Vanguardia, activitat que no es va interrompre fins a la seua mort en 1937.

Entre els seus treballs de divulgaci destaquen la seua obra Astronomia (1935) i se citen sovint les seues obres:
El cielo, El Cometa Halley, El espiritismo ante la ciencia (una mirada escptica a la florent moda espiritista de principis de segle), Teoria elemental de sustentacin de los aeroplaons, Ensayos de Filosofia Cientfica, Estadstica sismolgica de Catalua i Geografa sismolgica de Catalua mostrant els diferents camps cientfics que interessaven a Comas i Sol. Tamb va publicar ms de 600 articles en el diari La Vanguardia.

En memria de la seua aportaci a l'astronomia el selengraf angls H. P. Wilkins va donar el seu nom a un crter de 65 km de dimetre que es troba situat al sud de Serralada Montes i a l'oest del crter Lagrange; al sud-oest de la cara visible de la Lluna, molt proper al limbe del nostre satllit. En 1973 la Uni Astronmica Internacional (IAU), organisme responsable entre altres coses de donar els noms a oficials a astres i als seus detalls geogrfics, va reformar el nomencltor de la Lluna perdent Comas Sol el seu crter per a guanyar-ne un a Mart. El crter Comas Sol de Mart s un crter de 132 km de dimetre, situat a  15 S i 165 W.

 Llibres . 
 J. Comas i Sol: Astronoma y Ciencia General (1907);
 J. Comas i Sol: El cielo. Novsima astronoma ilustrada (1929, Casa Editorial Segu). Ha estat durant molts anys una referncia permanent pels aficionats a aquesta cincia.
 J. Comas i Sol: Astronoma (1952, Editorial Labor, S.A., ISBN 84-335-5201-5);
 J. Comas i Sol: Astronoma (1970, Editorial Ramn Sopena, S.A., ISBN 84-303-0169-0);
 J. Comas i Sol: Astronoma, tom 1 (Espasa-Calpe, S.A., ISBN 84-239-6722-0) ;
 J. Comas i Sol: Astronoma, tom 2 (Espasa-Calpe, S.A., ISBN 84-239-6723-9);
 J. Comas i Sol: El espiritismo ante la ciencia: estudio crtico sobre la mediumnidad (1986, Alta Fulla Editorial, ISBN 84-86556-10-4);

 Referncies .
 Josep Comas i Sol, astrnom i divulgador (Ajuntament de Barcelona, 2004, ISBN 84-7609-432-9).
 A. Roca Rosell: "J. Comas i Sol, astrnomo de posicin. La irrupcin de la ciencia en la vida pblica catalana". Mundo Cientfico 6, nm. 56, pg. 290-303.

Enllaos externs.
 Collecci completa dels articles de Josep Coma i Sol, conservats a Aster, Agrupaci Astronmica de Barcelona;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32288" title="Ans" nonfiltered="2897" processed="2885" dbindex="12996">

L'ans, o matafaluga,  s una planta herbcia anual (Pimpinella anisum), de llavors aromtiques, que s'utilitza per fer el licor del mateix nom.
Tamb s'anomena ans estrellat el fruit de la badiana.

 Gastronomia .


A la gastronomia tradicional dels Pasos Catalans, la matafaluga ocupa un lloc destacat, formant part de diversos plats i especialment de les postres.

Tamb s'utilitza per a l'aromatitzaci de l'anomenat licor d'ans, producte de la maceraci de la planta  en un solluci hidroalcohlica ensucrada.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32291" title="Montevideo" nonfiltered="2898" processed="2886" dbindex="12997">
Montevideo (coneguda antigament en castell com San Felipe y Santiago de Montevideo, i en portugus com Montevidu) s la capital, la ciutat ms gran i el port principal de l'Uruguai. Amb 1,3 milions d'habitants, i dues vegades ms gran que qualsevol altre ciutat del pas, Montevideo s el centre econmic, poltic, cultural i financer del pas. Segons un report del Mercer Human Consulting, Montevideo va ser la primera ciutat de l'Amrica Llatina en qualitat de vida. s situada a la zona sud del pas, sobre el Riu de la Plata dins del departament homnim.

Encara que existeixen discrepncies amb Buenos Aires, Montevideo s habitualment considerada la capital d'un estat sobir ms austral d'Amrica - i la tercera al mn, desprs de Wellington i Canberra, les capitals de Nova Zelanda i Austrlia, respectivament. s la seu administrativa del Mercosur (organisme comercial, cultural i social format per l'Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai i Veneuela) i de l'ALADI (Associaci Llatinoamericana d'Integraci). La seva poblaci s de 1.325.968 habitants (2004) per, considerant la seva rea metropolitana, Montevideo arriba als 1.668.335 habitants, aproximadament la meitat de la poblaci total del pas.

 Geografia i clima .


 Emplaament .
Situada a la costa del Riu de la Plata, sobre el nivell del mar, Montevideo s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures dels rius Santa Luca, a l'oest, i dels Paran, Paraguai i Uruguai, al sud i sud-est, que formen la conca del Riu de la Plata. Es troba limitada per l'oest pel departament de San Jos; pel nord, nord-est i est pel departament de Canelones, i pel sud i sud-est per la lnia de la costa. 

El tur de Montevideo (132 metres) s el punt ms alt de la ciutat i del departament. All es va construir una fortalea el 1717, que el fundador de Montevideo i llavors governador de Buenos Aires, el colonitzador basc Bruno Mauricio de Zabala, va anomenar Fuerte de San Miguel. Aquest fort va servir per a proteger els dominis espanyols dels invasors portuguesos en temps de l'poca colonial. Montevideo t, a ms, rius subterranis i alguns rierols com el Miguelete, el principal curs fluvial de la ciutat.

 Lmits .

Noms el 40% de la superfcie total del departament es troba urbanitzada, s a dir, 240 km. El terme municipal de la ciutat limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els municipis i barris rurals de Casab-Pajas Blancas, Paso de la Arena, Los Bulevares, Rincn del Cerro, Santiago Vzquez, Lezica, Melilla, Coln, Abayub, Manga, Toledo Chico, Villa Garca, Punta de Rieles, Bella Italia, Baados de Carrasco, Carrasco Norte i Carrasco.

 Clima .

Montevideo t un clima temperat amb hiverns curts, frescos i humits (als mesos de juliol i agost les temperatures ronden els 10 C) i estius secs, llargs i clids (al gener i al febrer les temperatures acostumen a superar els 25 C. La mxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 36,4 C, a l'Estaci Carrasco, i la temperatura mnima va ser de -5 C, registrada al mateix observatori. Per la seva situaci geogrfica sobre el mar, Montevideo s una ciutat humida, a diferncia d'altres punts del pas amb un clima semi-tropical i temperatures que superen els 40 C.

Histria.

Abans de la creaci de la ciutat i de l'arribada dels europeus, la zona es trobava habitada per petites tribus nmades d'amerindis, probablement en la seva majoria pels charras. Entre 1680 i 1683, per tal de desafiar la sobirania espanyola de la regi, els colonitzadors portuguesos de Brasil van establir diversos assentaments a les costes del Riu de la Plata, enfront de Buenos Aires, com la Nova Colonia do Sacramento. Malgrat tot, els espanyols no van intentar desallotjar els portuguesos fins al 1723, quan aquests van reforar les alades que envoltaven la badia de Montevideo. Una expedici espanyola provinent de Buenos Aires i organitzada pel governador espanyol en aquella ciutat, Bruno Mauricio de Zabala, va obligar als portuguesos a desallotjar la zona, en la que els espanyols, finalment, comenaren a poblar la nova ciutat. El 20 de desembre de 1726 es va confeccionar un cens d'habitants i, finalment, el 24 de desembre es va confeccionar un plnol delineatori de la ciutat a la que es va anomenar "San Felipe y Santiago de Montevideo", nom que posteriorment va ser abreujat. El 1828, la ciutat va ser designada com la capital de l'Uruguai.

Origen del nom.



Existeixen, al menys, dues explicacions al voltant de l'origen del nom "Montevideo". La primera diu que el nom prov de l'expressi portuguesa "Monte vide eu", que vol dir "jo veig la muntanya". La segona diu que els espanyols anotaren la situaci geogrfica del lloc com "Monte VI De Este a Oeste". El nom complet de la ciutat s San Felipe y Santiago de Montevideo.

 Monte Vidi. - Origen documental.-  Prov del "Diari de Navegaci" del mariner portugus de l'expedici de Fernando de Magallanes, Francisco de Albo, qui va escriure: Dimarts de la dita (mes de gener de 1520) estvem en dret del Cap de Santa Mara (Punta del Este), d'all corre la costa "leste" (est) oest i la terra s sorrenca (i) en dret del cap "a" (hi ha) una muntanya feta com un barret al com vam posar nomeni "Montevidi". Aquest s el ms antic document espanyol que s'esmenta al promontori amb un nom similar al que designa a la ciutat per en ell no es fa cap esment al suposat crit del "viga".

  Monte Yvity Deus .  Origen nadiu i documental.- Prov del llibre Yumaranei del jesuta Lucas Marton (1746). Desprs d'explicar l'inters dels invasors en esborrar els noms nadius, exposa l'encert d'alguns historiadors a camuflar o interpolar expressions d'origen nadiu amb les llenges europees. Desprs diu: Sabut s, que els primers homes que fa millennis van arribar a aquest continent, van detenir el seu cam en la forest que ells van cridar  Forest de Du , i ho van prendre per sagrat. Avui els nadius li diuen Yvy ty (del guaran) "La Forest de l'Esperit". No va faltar avesat traductor portugus, qui amant de la veritat i destriant la posteritat, s'avancs a vetllar tan sagrat nom de tan sant lloc, en Munti-Yviti/-Deus, en perfecta combinaci de portugus i guaran. Results aix sent Montevideo, la senzilla forma de nomenar a la forest que avui dna nom a la ciutat que es gesta als seus peus". ;
 
 "Monte vide eu".  (Jo vaig veure una muntanya, en castell monte). - Origen espontani.- La ms difosa, per descartada per la majoria dels experts per considerar-la insostenible per la barreja de diferents dialectes que l'expressi tanca. Segons aquesta versi el nom provindria de l'expressi en portugus que significa "Jo vaig veure una muntanya" (Yo vi un monte), frase pronunciada per un mar annim pertanyent a l'expedici de Fernando de Magallanes a l'albirar el Tur de Montevideo. ;

  Monte-VI-D-E-O . (Monte VI De Este a Oeste).- Origen acadmic.- Aquesta versi diu que els espanyols van anotar la situaci geogrfica en un mapa o carta portulana, ja que el tur s la VI forest (he visto) que es veu sobre la costa navegant el Riu de la Plata d'est a oest. Amb l'esdevenir del temps es van unificar aquestes paraules i vaig ser Montevideo. No s'han trobat proves contundents que permetin corroborar aquesta hiptesi acadmica, tampoc es pot assegurar amb certesa quins eren les cinc forests que s'albiraven abans que el Tur. ;

  Monte Ovidio . (Monte Santo Ovidio; en catal, Muntanya de Sant Ovidi).- Origen religis.- Aquesta tercera hiptesi mai va contar amb massa adherents. Sorgeix d'una interpolaci que apareix en el ja esmentat  Diari de Navegaci  de Fernando de Albo, on s'establix que "corruptament anonenan ara Sant Vidio  quan es refereixen a la muntanya com un barret a la qual van posar per nom Munti Vidi, s a dir, al Tur de Montevideo, Ovidio havia estat el tercer bisbe de la ciutat portuguesa de Braga, on va anar per sempre venerat, i a qui se li va erigir un monument en l'any 1505. Donada la relaci que els portuguesos van tenir sempre amb els orgens de la ciutat de Montevideo  descobriment, fundaci- i, malgrat que aquesta hiptesi com les anteriors, manca d'una documentaci contundent, va haver qui van relacionar el nom del Sant Ovidi o Vidio que apareix en alguns mapes de l'poca i, la conseqent derivaci del vocable  Montevideo  per a designar a la regi des d'aquells primers anys del segle XVI.

 Del segle XIX al XX .



El 1807 els anglesos van indavir Montevideo i van lluitar contra els espanyols i els revolucionaris de Buenos Aires que, al costat dels habitants de la ciutat i de la resta de la llavors Banda Oriental, aconseguiran expulsar als britnics i desallotjar Montevideo desprs de vuit mesos de guerra. Tres anys desprs, quan les Provncies Unides del Riu de la Plata lluiten per la seva independncia d'Espanya, el govern de Montevideo roman subms i lleial a les tropes espanyoles que van aconseguir refugi i asil en la seva fortalesa, amb l'empara i protecci de les autoritats locals. Per a aquesta poca la ciutat s'estenia des de la Ciutat Vella (Ciudad Vieja), passant per la Porta de la Ciutadella, fins a la franja porturia i la fortalesa armada del tur, noms ocupada per tropes militars.  

El 1816 les tropes portugueses van invadir el territori i van proclamar la Provncia Cisplatina, amb el suport de Frana i d'Anglaterra, i la van annexar a la seva corona, la del Regne de Portugal, Brasil i l'Algarve. Montevideo s, doncs, governada pels portuguesos fins a l'any 1822, quan el Brasil s'independitza. No obstant aix, la revoluci dels trenta-tres orientals, amb Juan Antonio Lavalleja com el seu lder, que provenia des de la ja independent Argentina, va enderrocar als invasors brasilers i va assetjar la ciutat, creant un front de guerra entre exrcits revolucionaris i els lleials a Brasil. Amb la independncia de l'Uruguai, el 1828, Montevideo va ser triada com la seva capital, la seu de govern i el port comercial del nou pas. 

El 1839 va comenar la Guerra Gran, un conflicte bllic que va involucrar als dos partits poltics tradicionals de l'Uruguai (el Colorado i el Nacional) i als seus respectius capdavanters i representants, Fructuoso Rivera i Manuel Oribe. Durant el conflicte, que es va estendre fins a 1852, la ciutat va ser escenari de sagnants disputes entre bndols enfrontats i entre dos governs aleatoris i simultanis, encapalats per Joaqun Surez i el propi Manuel Oribe, que desafiava la seva autoritat. La guerra va involucrar ms tard a faccions del govern argent, als brasilers i a francesos, anglesos i italians, sota el seguiment de Giuseppe Garibaldi. 

El 1888 es va registrar un terratrmol que va afectar part de l'arquitectura de Montevideo. Cap a l'any 1900 va comenar a arribar una onada d'immigrants europeus, sobretot espanyols i italians, per tamb alemanys, francesos i d'altres pobles del pas i de la regi. La ciutat va comenar a crixer estrepitosament, fins a superar tres vegades el seu lmit original.

 Primera meitat del segle XX .


Montevideo va tenir el seu perode de major creixement econmic durant les primeres tres dcades del segle XX. L'arribada d'immigrants europeus va ocasionar que la ciutat s'expands i quintupliqus la seva poblaci. La construcci, l'edificaci i la installaci de bancs, empreses i indstries txtils i porturies, va assegurar una poca de prosperitat financera. Polticament, Montevideo tamb va recobrar la pau desprs dels enfrontaments del passat segle, i va albergar a nombrosos collectius d'immigrants que arribaven amb vaixell a travs del port. S'estima que la poblaci estrangera, de diversos pasos europeus, va arribar a sser del 30%, la ms alta registrada en tota la histria de la ciutat i del pas.

El 1925, l'urbanisme va comenar a projectar noves construccions a semblana de les europees. Va arribar l'asfalt i la senyalitzaci de carrers i avingudes. Es van construir places i collegis. L'any va acabar amb la inauguraci de l'emblemtic Palau Legislatiu (seu del parlament nacional), per a commemorar els cent anys de la primera declaraci d'independncia.

El 1930 es va crear l'Estadi Centenario que, com el seu nom indica, va reflectir el centenari de la independncia de l'Uruguai, i va albergar el primer mundial de futbol de la histria, amb una final entre les seleccions d'Argentina i Uruguai, i amb victria d'aquest ltim equip.

Montevideo es va mantenir neutral durant les primeres dues guerres mundials. No obstant aix, els aliats, encapalats pels Estats Units, van utilitzar en algunes ocasions el port de Montevideo i van combatre contra bucs alemanys en aiges del Riu de la Plata, desprs de la negativa argentina de concedir el seu port a les flotes en conflicte.

Dictadura i tornada a la democrcia.


El pas va travessar diverses dictadures des de la seva independncia, com la de Gabriel Terra, Lorenzo Latorre o Mximo Santos, entre d'altres. La ms important, no obstant aix, va ser la qual va tenir lloc entre els anys 1970 i 1980. La dictadura de Bordaberry i els seus successors, fins al retorn a la democrcia el 1985, amb el president Julio Mara Sanguinetti, va provocar un clima d'inestabilitat social, endarreriment econmic i persecuci civil. Montevideo va ser escenari d'enfrontaments entre guerrillers tupamaros i militars. Va haver molts detinguts i milers de desapareguts i afusellats. Els moviments d'esquerra van comenar a ressorgir de forma clandestina i centenars de persones van fugir i van buscar exili en pasos vens o a Europa. La ciutat va veure truncat el seu creixement i no va poder recuperar-se fins a recentment. La immigraci es va detenir i va comenar l'emigraci. La universitat va ser clausurada durant algun temps i el panorama econmic de prosperitat es va veure seriosament afectat.

Amb el retorn de la democrcia, el 1985, la ciutat es va anar recuperant i van comenar a ressorgir partits poltics i grups radicals, tals com el Partit Socialista de l'Uruguai (PSU). La poblaci es va mantenir en la seva lnia regular i no va haver major creixement. D'altra banda, els immigrants que havien arribat al comenament de segle ja havien deixat la seva empremta en la ciutat, en la seva gent i en la seva arquitectura i estil de vida.

En els instituts va comenar a ensenyar-se la llengua dels avantpassats europeus. L'itali va cobrar fora i el francs era llengua de curs obligatori durant els primers tres anys d'ensenyament secundari obligatori.

 Esdeveniments .

 1726 Bruno Mauricio de Zabala, colonitzador espanyol i governador de Buenos Aires, funda el primer assentament amb famlies de Buenos Aires i les Illes Canries.;
 1751-1814 Es crea la Governaci de Montevideo, pel Tractat de Madrid de 1750. El militar i poltic espanyol Jos Joaqun de Viana es proclama com el primer governador de la ciutat. ;
 1764 Neix Jos Gervasio Artigas, heroi nacional. ;
 1778 Es crea el Correu Ultramar Montevideo-La Corunya. ;
 1807 Els anglesos, al comandament de Sir Samuel Auchmuty, envaxen Montevideo.
 1810 Durant la Revoluci de Maig, a l'Argentina, les autoritats de Montevideo sn fidels a Espanya. Les tropes espanyoles, amb el suport de les forces locals, ataquen a Buenos Aires des del port de Montevideo. ;
 1816-1822 Els portuguesos invadeixen Montevideo. Es crea la Provncia Cisplatina. ;
 1828 Es crea la primera Constituci de l'Uruguai a Montevideo, desprs de la seva independncia. Montevideo es converteixe en la capital del nou pas. ;
 1843-1852 La Guerra Gran i la lluita entre els dos primers partits poltics del pas.
 1849 Dmaso Antonio Larraaga crea la Universitat de la Repblica.
 1866 Arriba el telgraf.
 1867 Epidmia de febre groga. ;
 1888 Es registra un fort terrotrmol. ;
 1889 Fundaci del barri Reus. ;
 1894 Es crea el nou port de Montevideo. ;
 1897 El llavors president Juan Idiarte Borda s assassinat.
 1900 Comena l'arribada d'immigrants europeus (espanyols, italians, alemanys i francesos, entre d'altres).
 1901 Fundaci de la Rambla.
 1908 Es crea l'Intendncia Municipal de Montevideo, l'ajuntament de la ciutat.
 1925 Es crea el Palau Legislatiu, seu del Parlament de l'Uruguai.
 1930 Es crea l'Estadi Centenario, seu del primer mundial de futbol de la histria, amb victria de l'Uruguai sobre l'Argentina per 2-1.
 1960 Es crea l'ALALC (Associaci Llatinoamericana de Lliure Comer), pel Tractat de Montevideo.
 1972-1984 La dictadura militar deixa milers de desapareguts i morts.
 1980 Es signa el Tractat de Montevideo. Es crea l'ALADI, formada pels pasos de Llatinoamrica, amb seu a Montevideo.
 1985 Tornada a la democrcia.
 1991 Es crea el Mercosur, amb seu diplomtica a Montevideo.
 1994-1995 Es celebra el torneig ATP de tennis de Montevideo. Des d'aquesta data fins a l'actualitat es celebra el Torneig Challenger.
 1995 Es celebra la final de la Copa Amrica de futbol, amb victria de l'Uruguai sobre el Brasil per 2-1.
 2003 Es crea la Torre Antel, obra de l'arquitecte Carlos Ott.
 2006 Es celebra la XVI Cimera Iberoamericana: Migracions, un desafiament global.

 Evoluci demogrfica .


El 1860 Montevideo contava amb 57.913 habitants, passant abans de 1880 a tenir quatre vegades ms, principalment per la gran immigraci d'europeus. Per aquest temps, el comer era la principal font d'ingressos de la ciutat, sent el seu principal rival en aquest sentit Buenos Aires.

A principis del segle XX molts europeus, sobretot d'Espanya i Itlia per, a ms, diversos milers de centreeuropeus van immigrar a la ciutat i, abans de 1908, el 30% de la poblaci era estrangera.

Desprs de mitjan del segle XX la dictadura militar (1973-1985) i l'estancament econmic van causar una declinaci dels efectes residuals de la qual dhuc avui continuen. Molts pobres de les zones rurals van immigrar a la ciutat.

Recentment, la recuperaci econmica i llaos comercials ms forts amb els vens d'Uruguai han condut al desenvolupament econmic i a les esperances renovades de major prosperitat futura.  

A l'abril de 2006, Montevideo va ser qualificada per la consultora Mercer Human Resources Consulting com la ciutat a Amrica Llatina amb la millor qualitat de vida, al lloc 76 en el mn sobre un total de 350 ciutats.

 Poltica .


A Montevideo hi ha presents dues administracions poltiques, amb diferents nivells de responsabilitat i competncies: 
 La Presidncia, el Parlament (amb seu al Palau Legislatiu) i la Suprema Cort de Justcia. Els ministeris tamb funcionen a Montevideo, aix com altres organismes nacionals i internacionals (ALADI, Mercosur, etc). Aquests primers organismes tenen competncies a nivell nacional, per ser l'Uruguai un Estat unitari. ;
 L'Intendncia Municipal de Montevideo (IMM), govern departamental de Montevideo, amb seu al Palau Municipal, t mplies competncies sobre la gesti de la ciutat, en diferents mbits, des d'educaci, assumptes socials, trnsit, determinaci de poltiques econmiques i de comer, etctera. L'Intendncia s tamb la responsable de l'urbanisme de la ciutat i del departament. Montevideo s la capital de l'Uruguai, i seu de totes les seves institucions i organismes. Al barri de l'Aguada hi ha el Parlament de l'Uruguai, i al Prado hi ha la residncia presidencial. El govern de Montevideo s'escull per sufragi universal en eleccions celebrades cada quatre anys en tots els municipis del departament. ;

Des de les primeres eleccions democrtiques, l'any 1984, desprs de la caiguda de la dictadura, l'Intendncia de Montevideo ha estat dirigida per intendents del Partit Colorado i el Front Ampli (FA) en diferents coalicions amb d'altres partits quan no ha obtingut una majoria suficientment mplia. Els seus intendents en aquest darrer perode democrtic han estat Aquiles Lanza, Juan Jos Elizalde, Julio Iglesias lvarez, Tabar Vzquez (actual president del pas), Tabar Gonzlez, Mariano Arana, Adolfo Prez Piera i l'actual Ricardo Ehrlich.

 Economia .


Montevideo va ser durant molt temps una ciutat industrial, dedicada a la tasca porturia per la seva condici de port natural sobre el Riu de la Plata. Els sectors industrials ms representatius de Montevideo sn la indstria agropecuria, txtil, farmacutica, electrnica, i d'impremta. En serveis Montevideo destaca per les activitats informtiques i culturals.

La badia de Montevideo s el seient del port de la ciutat i una de les raons per les quals es va fundar la mateixa. Dna resguard natural a les embarcacions, encara que avui existeixen dues esculleres que protegeixen l'entrada del port de l'onatge. Aquesta caracterstica de port natural ho fa molt competitiu amb l'altre gran port del Riu de la Plata, que s el port de Buenos Aires.

La proximitat del port ha afavorit la installaci de diverses indstries en l'rea de la badia, especialment exportadors/importadors o relacionades a l'activitat porturia o naval. Es troba en aquesta zona la central termoelctrica Jos Batlle y Ordez, la refineria de petroli de La Teja, frigorfics, molins de grans, dipsits navals, etc. Aquesta concentraci d'indstries ha generat la situaci que, si b des del punt de vista paisatgstic s un rea amb gran potencial, els habitants de la ciutat no la tenen entre els seus llocs preferits per a viure. Aix, certes zones del barri de L'Aguada, a pocs minuts del centre de la ciutat, amb tots els serveis urbans (illuminaci, transport, etc.) tenen una densitat de poblaci relativament baixa.

Paisatge urb.

Barris.
 
Montevideo t 60 barris. Els nombres entre parntesis es corresponen amb el nombre de la situaci geogrfica en el mapa. Alguns dels ms importants sn:
Zona Sud:


 Ciudad Vieja (1): comprn els lmits de l'antic establiment colonial. Acaba en la Porta de la Ciutadella. Possex l'arquitectura ms antiga de la ciutat, amb carrers estrets, llambordes, i construccions dels segles XVIII i XIX. L'Iglesia Matriz, aix com el Registre Civil i altres oficines governamentals, operen en aquest barri. ;
 Centro (2): s el barri comercial, cultural i empresarial per excellncia de Montevideo. Les principals marques, diversos instituts, centres recreatius, restaurants, cinemes, hotels, bancs, places i residncies se situen en aquest barri que t a l'Avenida 18 de Julio com el seu eix principal. ;
 Barrio Sur (3): s un barri residencial, amb edificis i antigues construccions. T l'ndex ms elevat de poblaci d'origen afric del departament. T costes martimes i desemboca en la Rambla. Moltes celebracions associades amb la cultura africana (candombe) tenen lloc en aquest barri. ;
 (La) Aguada (4): s un barri comercial i residencial, amb gratacels i habitatges familiars. Possex diverses avingudes i carrers importants. Destaca l'Avenida Libertador. Alberga al Palau Legislatiu, seu del Parlament, les facultats de Qumica i Medicina, algunes entitats bancries, un canal de televisi, places i diverses institucions. s humit i t un dipsit d'aigua subterrani. Tamb s la seu del club de bsquet del mateix nom, rellevant en la lliga esportiva nacional. ;
 Cordn (6): igual que el Centro, t oficines, comeros i residncies. s un barri urbanitzat, cntric, i que serveix de nexe entre la zona residencial i la industrial. ;
 Parque Rod (8): s un petit barri que es troba al costat de Punta Carretas. T habitatges, platges, una zona boscosa i parcs de diversions. Rep el seu nom de l'escriptor Jos Enrique Rod. ;
 Tres Cruces (9): s un barri cntric i ampli. Alberga la terminal d'autobusos i el centre comercial del mateix nom.
 La Comercial (10): s un barri prxim al centre de la ciutat. T residncies i mercats artesanals. Alberga l'esglsia on es venera a Sant Pancracio. ;
 Parque Batlle, Villa Dolores (13): possex una mplia zona residencial, amb molts arbres i passatges comercials. Alberga el zoolgic de Montevideo, alguns hospitals, i s'estn fins a la zona de l'Estadi Centenario. Destaca l'avenida de Catalua. Rep el seu nom del dues vegades president del pas, Jos Batlle y Ordez. ;
 Pocitos (14): s un barri residencial, un dels ms cars de la ciutat, i amb mplies costes sobre la Rambla, amb platges sobre el Riu de la Plata. Aqu funcionen hotels, restaurants i algunes oficines. ;
 Punta Carretas (15): s gran en extensi i t un ampli centre comercial, avingudes i habitatges. s un dels barris ms poblats de Montevideo. Antigament funcionava un centre penitenciari que va ser suprimit i substitut per un centre comercial. ;
Zona Est:

 Unin (16): o La Unin, s un barri comercial amb rellevncia histrica. Va ser escenari de nombroses batalles durant la Guerra Gran del segle XIX. Destaca l'Avenida 8 de Octubre. ;
 Buceo (17): t una mplia zona porturia, una costa martima amb platges, edificacions, comeros, instituts i un dels cementiris ms importants de la ciutat. s un barri molt transitat. ;
 Malvn (18): representa una vasta zona residencial amb parcs i places. Possex una costa martima amb unes de les platges ms freqentades del departament, i es troba a deu minuts del centre de Montevideo. ;
 Punta Gorda (21): barri costaner que serveix de nexe entre Carrasco i la zona edificada de Montevideo. Destaca la Rambla. ;
 Carrasco (22): s'estn sobre el litoral sud-est del departament i limita amb una srie de balnearis del departament de Canelones. Possex una mplia franja costanera amb platges, terrenys verges, residncies i un centre comercial. Destaca l'Avenida Italia i la seva proximitat a l'aeroport internacional del mateix nom.  ;
 Maroas (26): barri obrer i rural amb petites urbanitzacions i un important hipdrom.
Zones Nord i Oest:

 Sayago (46): s important des del punt de vista del transport per ferrocarril, no sol per la seva estaci sin perqu aqu es situa l'entroncament entre les vies frries que es dirigeixen al nord i litoral oest de l'Uruguai i les quals es dirigeixen a la zona est i nord-est. ;
 (El) Prado (35): s un dels barris ms verds de la ciutat. T nombrosos parcs, places, residncies i museus. ;
 La Teja (39): s un barri obrer i industrial, amb habitatges humils. Aqu opera la refineria petrolfera Ancap.

Passejos.



Existeixen passejos, sortides, llocs d'entreteniment i diverses atraccions. Com amplis passejos verds, tant dintre de la ciutat com en la perifria, es destaquen el barri Parque Rod que conta amb un ampli parc de 25 hectrees; el Parc Batlle, amb diversos quilmetres d'extensi situat a la zona de Villa Dolores, on es troben l'Estadi Centenario (seu de partits clssics com els de Pearol i Nacional), lloc on es va realitzar el primer mundial de futbol de la histria; dos estadis de futbol ms i el veldrom de la ciutat, aix com la pista d'atletisme; el barri del Prado tamb oferix amplis espais verds i naturals; al barri del Cerro, mirant a la costa est el Parque Dr. Carlos Vaz Ferreira juntament amb el club de golf del Cerro; en la zona de Santiago Vzquez, en el lmit oest amb el departament de San Jos, est el Parc Zoolgic Lecocq i al sud del mateix el Parc Artigas.

A ms, la ciutat t importants museus, entre els quals es destaquen el Museu Torres Garca , el Museu Jos Gurvich, el Museu Nacional d'Arts Visuals i el Museu Juan Manuel Blanes. En l'exterior del Museu Juan Manuel Blanes es pot visitar un pintoresc jard japons amb un estany on s'aprecien ms de cent carpes (peixos). 

Els centres comercials s'han convertit en una important atracci per als habitants locals i els turistes, els quals fan les seves visites i compres de tot tipus d'articles i artesanies nacionals i importades.

Diverses fires desperten l'inters dels visitants: Tristn Narvaja (diumenges), en el cntric barri de Cordn; Villa Biarritz i La Teja (dissabtes i dimarts), Parque Rod (diumenges), Piedras Blancas i Belvedere (tamb els diumenges), on es poden trobar des d'obres d'art originals fins a "aquella" rosca que necessitem per al rellotge antic.

Diverses signatures multinacionals tamb tenen la seva participaci a Montevideo. Entre elles, per noms esmentar algunes, es troben: cases de menjar rpid (Burger King, Mc Donald's, Il Mondo della Pizza), botigues de roba i calats (Zara, Hush Puppies, Dolce & Gabani), hipermercats (cadena comercial USA, Corte Ingls), centrals informtiques (Starmedia), companyies de mitjans de comunicaci (Telefnica, Movistar), hostaleria catalana (Barcel), etctera.

La majoria dels comeros importants i del moviment empresarial es concentra en l'avinguda principal de la ciutat: la 18 de Julio (que rep el seu nom de l'aniversari del Jurament de la Constituci Nacional), i s considerada una de les avingudes ms cares i elitistes de Sud-amrica. No obstant aix, existeixen altres passejos com el de l'avinguda 8 de Octubre (al barri de la Unin), la Rambla (declarada monument histric nacional), el Mercado del Puerto, Boulevard Artigas, Plaa Independencia (on descansen les restes del cabdill i heroi nacional, Jos Gervasio Artigas, cabdill de les Provncies Unides del Riu de la Plata (avui Argentina i Uruguai) amb l'entrada al barri histric o Ciudad Vieja, mitjaant la Puerta de la Ciudadela, Plaza Cagancha, Plaza del Entrevero, Bulevar Espaa, Avenida Italia, Avenida Libertador Juan Antonio Lavalleja, Avenida Rivera, i Avenida General Venancio Flores, entre d'altres. 

Entre els monuments histrics ms rellevants es troben: la Fortalesa del Tur de Montevideo, escenari de batalles entre governs provisoris, rebels, i realistes espanyols i portuguesos durant els segles XVIII i XIX, es mant fidel a l'poca, amb murs improvisats de pedra, armes, un mirador de la costa de la ciutat, i documents d'ampli valor antropolgic; la Ciudad Vieja, que abasta el que era la ciutat de Montevideo durant l'poca colonial, amb cases de pedra, carrers estrets i empedrades, fanals, etctera. 

D'altra banda, tamb destaquen la ja esmentada Plaa Independencia, el Mausoleu d'Artigas, l'Esglsia Matriz (on va ser batejat Artigas, i on jeuen les restes mortals d'alguns lders de la independncia), la Catedral de la Sagrada Famlia, el Palau Legislatiu (fundat el 1925, al complir-se cent anys de la independncia del pas, i que funciona actualment com seu del Parlament), el Palau Salvo, el Teatre Sols (el ms antic i extens de l'Uruguai, ha estat sempre l'escenari de les obres teatrals ms importants de la regi, al costat del Teatre Coln, de Buenos Aires. En ell va debutar l'actriu  uruguaianocatalana Margarida Xirgu, i va fer del teatre Sols el seu punt de partida per a transformar la comdia nacional durant els seus llargs anys d'exili en territori uruguai); i, finalment, i a menor escala, el Jard d'Infants nm. 260, fundat el 1892 per la tamb pedagoga uruguaianocatalana Enriqueta Compte y Riqu, i que avui s considerat el ms antic de Sud-amrica.

Arquitectura.




Montevideo conta amb una valuosa collecci d'arquitectura, que va des d'ho neoclssic fins a ho post-modern de la Torre de les Telecomunicacions (tamb coneguda com Torre d'ANTEL l'altura de la qual arriba a els 162 metres, sent el gratacel ms alt del pas) o de les torres bessones del World Trade Center Montevideo.

En aquesta extensa ciutat es pot situar el qual va anar el gratacel ms alt d'Amrica Llatina quan va ser aixecat, el Palau Salvo, edifici que domina l'horitz de la Badia de Montevideo juntament amb l'abans nomenada Torre de les Telecomunicacions. Viatjant en el temps, les dues primeres grans obres, desprs d'aixecat el Fort de San Miguel, sn la Catedral Metropolitana i l'antic Ajuntament, ambds amb faana a la Plaza Matriz, ara situada en un dels passejos ms agradables de la ciutat, la Ciudad Vieja, abans Ciudadela, compresa entre les muralles. Al barri de Pocitos, entorn de la platja del mateix nom, van florir molts habitatges, realitzades pels constructors Bell i Reboratti entri 1920 i 1940, amb la seva rbrica i la seva barreja d'estils. No obstant aix, l'auge de la construcci dels anys 1970 i 1980 va transformar la cara d'aquest barri, convertint-lo en un conglomerat d'edificis d'apartaments de classe alta i mitjana alta.

Gratacels.



Tot i que Montevideo no s una ciutat coneguda per tenir grans gratacels, s cert que en els darrers anys, sobretot desprs de la tornada a la democrcia, se n'han construt alguns. 



Cultura i espectacles.



La ciutat de Montevideo s, al costat de Buenos Aires, el bressol del tango, el candombe i la murga uruguaiana, i compte amb diverses activitats relacionades amb aquests estils musicals. A Montevideo existeixen moltes opcions en aquest sentit. La ciutat conta amb un nombre important de sales amb una gran oferta d'espectacles que van des de cinema experimental fins a les pellcules comercials que s'exhibeixen en tot el mn.

La Biblioteca Nacional, fundada pel cura Dmaso Antonio Larraaga a comanda de Jos Gervasio Artigas, alberga milers de volums i importants colleccions. Montevideo s, a ms, l'nica ciutat universitria del pas. s la seu de la Universitat de la Repblica (UdelaR), de carcter pblic i laic, de la qual es desprenen nombroses facultats i escoles tcniques per alguns dels seus barris principals. Malgrat que s'han portat a terme projectes per a estendre campus universitaris a altres ciutats uruguaianes, noms Salto ho ha aconseguit, en menor mesura. Tamb es poden trobar universitats i escoles privades (Universitat de Montevideo, Univesitat Catlica de Montevideo, Dickens Institute, Centro Anglo-Uruguayo, etctera), centres de formaci docent (IPA) i entitats governamentals, totes elles operatives a Montevideo.

En la gastronomia predominen els plats sobre la base de carn bovina, les pastes italianes, i alguns plats locals com el chivito al pan (pa amb carn bovina, pernil, tomquet, formatge, bacon, ou fregit, etctera). Des de fa uns anys la "moguda nocturna" de Montevideo s'ha traslladat a la Ciudad Vieja, on es troba una gran concentraci de locals.

Existeixen nombrosos vincles culturals, socials, poltics i comercials que Uruguai mant amb altres pasos del mn, principalment d'Europa, Llatinoamrica, Xina i Jap.

Del vell continent, i degut al fet que la poblaci de Montevideo es compon principalment d'immigrants espanyols i italians, la ciutat ha establert vincles molt estrets amb aquests dos pasos. La llengua italiana s'ensenya en batxillerat d'humanitats, i existeixen, a tal extrem, nombroses cases de menjar tpic d'Itlia. Hi ha una mplia avinguda que duu el seu nom, i un hospital pblic que rep el nom dOspidale Italiano Re Umberto I (1890). A ms, nombrosos presidents uruguaians van dur cognoms italians, i diverses marques i empreses d'aquest pas tenen seu a l'Uruguai.

Respecte a Espanya, lAsociacin Espaola de Socorros Mutuos, Casa Galcia, i altres centres hospitalaris i culturals deixen entreveure la influncies dels immigrants espanyols en la ciutat. El Centre Gallec, que amb ms de 35.000 gallecs associats i 125 anys des de la seva fundaci, s el ms antic del mn en relaci als immigrants d'aquesta comunitat autnoma en l'exterior; Casal Catal de Montevideo, amb festivitats, activitats culurals i cursos de catal en tres nivells (bsic, mitj, avanat) i amb 40 alumnes, Centre Basc (Eusko Sare) i Centre Asturi, segueixen sent, actualment, centres d'acollida d'immigrants i les seves descendents, i lloc on es porten a terme activitats culturals prpies d'aquestes terres.

Alguns de les comeses ms importants per part dels immigrants catalans va ser la fundaci de la Plaa Llus Companys i Jover, on s'erigeix un monument a la seva memria, i enfront del com tots els anys se li rendeix tribut en la data de mort
.

Altres pasos amb els quals existeix un vincle important sn Alemanya, Argentina, Brasil, Frana i Anglaterra.

Turisme.

El turisme s molt important a l'Uruguai i tamb a la seva capital, Montevideo. Compte amb una variada oferta que inclou passejos histrics, centres nocturns, platges i turisme agropecuari (estades turstiques, cellers) en els seus afores.

La major part dels turistes que rep sn argentins, brasilers i xilens, encara que el nombre de visitants  europeus i d'altres orgens creix any a any, grcies a l'arribada de creuers de luxe al port de Montevideo.



Agermanaments.


La ciutat t un pacte d'agermanament amb Barcelona i amb les seguents ciutats:

Badalona ;
Bogot ;
Buenos Aires  ;
Cadis ;
Crdova ;
Madrid ;
Melilla ;
Montevideo, Minnesota ;
Miami ;
La Plata  ;
Quebec  ;
Qingdao  ;
Sant Petersburg ;
Berln ;

Referncies.

Galeria fotogrfica.


Enllaos externs.

Ajuntament de Montevideo ;
Informaci general sobre Montevideo ;
Fotos de Montevideo, 360;
Uni Llatina;
Ms fotos de Montevideo ;
Universitat de Montevideo ;
Diari de Montevideo ;
Diari uruguai El Pas, amb seu a Montevideo ;
Administraci Nacional de Ports de l'Uruguai: Montevideo ;
Casal Catal de Montevideo;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32298" title="Jordnia" nonfiltered="2899" processed="2887" dbindex="12998">

Jordnia (en rab      /urdun/), es un pas de l'sia situat a l'Orient Mitj. T fronteres amb l'Iraq, l'Arbia Saudita, Israel i Sria. Comparteix amb Israel les costes de la Mar Morta i amb l'Arbia Saudita i l'Egipte el golf d'Aqaba.

Histria.
A la fi de l'Imperi Otom, part dels dominis britnics de Palestina van rebre el nom de Transjordnia, per estar ms enll del riu Jord. El 1946 aquestes terres van passar a ser oficialment Jordnia, sota la monarquia d'Abdulah I, proposat pels anglesos. Desprs de disputes fronteres amb Egipte i Israel, va acabar fixant el seu territori amb els lmits actuals. La seva poblaci ha augmentat drsticament pels refugiats palestins.

 Sistema de govern .
Jordnia s una monarquia constitucional dotada d'una Assamblea Nacional bicameral. El Rei i el Consell de Ministres representan el poder executiu, tot i que s el Rei qui sanciona les lleis. Tot i aix, el seu poder de veto pot ser anullat per una majoria de 2/3 del Parlament.

El Rei nomena i destitueix als jutges mitjanant decret, aprova esmenes a la Constituci, declara la guerra i comanda les fores armades. Les decisions del gabinet de ministres, les sentncies judicials i l'emissi de moneda sn realizats sota el seu nom. El Consell de Ministres s presidit pel Primer Ministre, i el Rei est obligat a destitur a un membre especfic del gabinet ministerial si el Primer Ministre ho sollicita.

El Consell de Ministres respon a la Cambra dels Diputats en matria de poltica general, i el gabinet ha de renunciar si l'organisme legislatiu mencionat li denega la confiana, amb un vot contrari de 2/3 de la cambra.

Les 12 governacions de Jordnia sn administrades pels seus respectius governadors, nomenats pel Rei.

A la Constituci es preveuen tres tipus de Corts: Civil, Religiosa i Especial.

A banda de les Fores Armades, el Rei controla el Departament General d'Intelligncia, qu s l'agncia d'intelligncia jordana.

 Subdivisi administrativa .
Jordnia est dividida en dotze districtes (muhafazah), amb un governador escollit pel rei a cadascun d'ells. Sn les niques autoritats per a tots els departaments de govern i per als projectes de desenvolupament a les seves rees respectives.



Aquests districtes estan alhora dividits en unes cinquanta-dues nahia (unitats administratives).








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32300" title="Morihiro Saito" nonfiltered="2900" processed="2888" dbindex="12999">
Morihiro Saito (31 de mar de 1928 - 13 de maig de 2002) fou un professor japons d'aikido, alumne directe d'O Sensei.

Va comenar a practicar aikido amb el fundador Morihei Ueshiba (tamb anomenat O-Sensei), a Iwama el 1946 desprs d'haver practicat kendo, judo i karate, i va viure de forma permanent al costat del dojo fins a la mort d'O Sensei (1969), passant despres a serne el responsable fins a la seva propia mort.

 Alumnes destacats .
Ulf Evenas;
Paolo Corallini;
Patricia Hendriks;
Tristao da Cunha;
Hitohiro Saito;
Daniel Toutain;
 Emllaos externs .
Aikido Journal;
Enciclopedia de l'Aikido;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32302" title="Triatl" nonfiltered="2901" processed="2889" dbindex="13000">

El triatl s una prova multiesportiva que consta de tres segments que se succeeixen sense pauses, que sn, normalment i per aquest ordre, nataci, ciclisme i cursa a peu, i dues transicions: una entre la nataci i el ciclisme, i una altra entre el ciclisme i la cursa a peu, configurant el conjunt de totes aquestes parts com un tot.

Hi ha diferents distncies:
Distncia Sprint: 0,750 Km Nataci, 20 Km Ciclisme, 5 Km Cursa a Peu.
Distncia Olmpica "A": 1,5 Km Nataci, 40 Km Ciclisme, 10 Km Cursa a Peu.
Distncia "B": 3,0 Km Nataci, 80 Km Ciclisme, 20 Km Cursa a Peu.
Distncia "C": 4,0 Km Nataci, 120 Km Ciclisme, 30 Km Cursa a Peu.
Distncia Ironman: 3,8 Km Nataci, 180 Km Ciclisme, 42,195 Km Cursa a Peu.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32303" title="Protocol" nonfiltered="2902" processed="2890" dbindex="13001">

 Un protocol s una recopilaci anual de documents notarials. Vegeu Protocol notarial;
 El protocol s una manera d'ubicar-se segons la precedncia, de comportar-se i d'actuar en una situaci social, especialment en el camp de la diplomcia. Vegeu Protocol (precedncia);
 Actualment el terme protocol s'aplica en moltes situacions com a sinnim de procediment. Vegeu Protocol (procediment);
Protocol d'emergncia;
Protocol mdic;
 Per a anomenar tractats internacionals. Vegeu Protocol (tractat);
 Protocol de Kioto. ;
 Tamb s'ha fet com el seu s en telecomunicacions i informtica. Vegeu Protocol (informtica);
protocol de comunicaci;
Protocol de transferncia d'hipertext;
Protocol trivial de transferncia de fitxers;
protocols de seguretat.
Protocol invers de resoluci d'adreces;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32305" title="Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic" nonfiltered="2903" processed="2891" dbindex="13002">
L'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE, o OECD segons les sigles en angls) s una organitzaci internacional formada pels pasos desenvolupats que accepten els principis de democrcia participativa i lliure mercat. Es va originar el 1948 com a Organitzaci per a la Cooperaci Econmica Europea (OCEE), per tal d'ajudar en l'administraci del Pla Marshall per a la reconstrucci europea desprs de la Segona Guerra Mundial. Posteriorment es va ampliar a estats no europeus, i el 1961 es va reformar i es va convertir en l'organitzaci actual. 

La seu de l'OCDE s a Pars (Frana) i ocupa el Chteau de la Muette, que fou adquirit a la famlia Rothschild. Des de 1996 el canadenc Donald J. Johnston, n's el secretari general. El mexic ngel Gurra ha estat elegit per a succeir a Johnston l'1 de juny, 2006, i s el primer secretari d'un "pas del sud" que hi s elegit. 

Objectius.
L'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic s un frum nic, en el qual els governs de 30 democrcies de mercat desenvolupades s'uneixen per a discutir sobre els reptes dels canvis econmics i socials de la globalitzaci i les seves oportunitats. L'organitzaci permet que els governs comparin experincies amb poltiques econmiques i cerquin respostes als problemes comuns, que identifiquin poltiques internes i externes reeixides.

L'OCDE dona suport als governs per a encoratjar la prosperitat i combatre la pobresa per mitj del creixement econmic, l'estabilitat financera, el comer i la inversi, la tecnologia, la innovaci, el desenvolupament i la cooperaci. Aix assegura el creixement econmic, el desenvolupament social i la protecci ambiental tots junts. Altres propsits sn crear treballs per a tots, aix com equitat social, i un govern transparent i efectiu.

L'OCDE t com a propsit entendre i donar suport als governs per a respondre als nous desenvolupaments i les preocupacions derivades d'aquests. Alguns nous desenvolupaments inclouen el ajustament estructural, la seguretat d'internet, i els reptes per a reduir la pobresa als pasos en vies de desenvolupament. Per ms de 40 anys, l'OCDE ha estat una de les fons ms grans i ms precises amb dades estadstiques, econmiques i socials. Les bases de dades de l'OCDE inclouen rees diverses com ara comptes nacionals, indicadors econmics, fora laboral, comer, ocupaci, migraci, educaci, energia, sanitat, indstria, impostos i l'ambient.
 
 Estats membres .
Actualment en sn trenta, els membres de ple dret. D'aquests, 24 sn considerats pasos de renda alta segons el Banc Mundial l'any 2003. 

Estats membres i any d'admissi:


S'han comenat els anlisis per estudiar la possible inclusi d'altres Estats com ara Xile, Estnia, Israel, Rssia, i Eslovnia. 

La Comissi Europea tamb participa de les sessions de treball parallelament als estats membres de la Uni Europea.

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'OCDE;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32307" title="Flamisell" nonfiltered="2904" processed="2892" dbindex="13003">

El Flamisell s un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa pel marge dret, de 34 km de longitud.

s un riu torrents, amb canvis fora bruscos del seu cabal. Al seu naixement, dins el municipi de la Torre de Cabdella, rep les aiges que desguassen de diversos estanys pirinencs (Tort, Mar, Gento, Colomina, etc.), en un dels espais lacustres ms remarcables d'Europa. Transcorre per la Vall Fosca, passa per Cabdella, Espui, la Torre de Cabdella, la Pobleta de Bellve i Senterada i s'ajunta amb la Noguera Pallaresa al seu pas per la Pobla de Segur.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32314" title="Brugent" nonfiltered="2905" processed="2893" dbindex="13004">

 afluent del riu Ter, vegeu Brugent del Ter;
 afluent del riu Francol, vegeu Brugent del Francol;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32315" title="Brugent del Ter" nonfiltered="2906" processed="2894" dbindex="13005">


El Brugent s un riu de les comarques de la Selva i la Garrotxa; s afluent del riu Ter per l'esquerra. La seva conca s'estn bsicament pels municipis de Sant Feliu de Pallerols, les Planes d'Hostoles i Amer i queda emmarcada entre les muntanyes ms orientals de la serralada de Collsacabra i la vessant occidental de la cadena muntanyosa que conformen la Serra de les Medes i els Cingles de Sant Roc.
Com a afluent destaca per ser el primer en desembocar en el riu Ter dins del seu curs baix i de ser un del ms importants en aportaci hdrica. 

Afluents importants.
Riera de Cogolls;

Poblacions que travessa.
Sant Feliu de Pallerols;
Les Planes d'Hostoles;
Amer;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32319" title="Brugent del Francol" nonfiltered="2907" processed="2895" dbindex="13006">


El Brugent s un afluent del marge dret del Francol. Neix a les Muntanyes de Prades. Les seves aiges eren molt aprofitades per a molins de gra i molins paperers.

 Poblacions .
Capafonts;
la Riba;
Farena;

 Afluents .
Barranc de la Llenguaeixuta;
Barranc de la Lldriga;
Riera del Barral;
Barranc de l'Escolta;
Barranc del Tossal Gros;
Barranc del Mas d'en Verd;
Barranc de Comallonga;
Barranc del Tous;
Barranc de Pinr;
Mal Torrent;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32322" title="Francol" nonfiltered="2908" processed="2896" dbindex="13007">


El Francol (Tulcis per als romans) s un riu de Catalunya que desaigua al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i s el riu ms important dels que neixen a les comarques de Tarragona.

Origen del nom.
L'origen del seu nom t diverses etimologies possibles:
De l'au francol.
D'un tipus d'alou (propietat territorial lliure i exempta de tota crrega i dret senyorial, a l'edat mitjana), consistent en terres de les quals el senyor directe noms rebia els censos, anomenat "francol".
Del llat flumicolinum, diminutiu de flumen, "riu".
De l'antropnim germnic Francolinus o Franculin.

 Naixement .
El punt de naixement del Francol no est del tot establert; s'acostuma a dir que neix a la Font Major de l'Espluga de Francol (Conca de Barber), per el riu ja s'anomena "Francol" abans d'arribar a l'Espluga; en aquesta poblaci noms s'hi ajunta el riu Sec, molt a prop de la Font Major. L'aigua que brolla en aquesta cova no s ms que la part infiltrada de les rieres i torrents que baixen de les muntanyes de Prades. Aix, el veritable naixement del Francol seria dins del terme municipal de Vimbod, on el barranc dels Torrents s'ajunta al riu Milans. De fet, algunes fonts donen com a origen del Francol el barranc de Biern, tot i que aquest barranc s solament un afluent del Milans.

 Cabal .
Com altres rius catalans que desaigen a la Mediterrnia, s de cabal molt irregular; durant molts mesos l'any el cabal s nfim mentre que a vegades es desborda completament originant fortes riuades; l'ltima fou la de l'octubre de 1994, que es va endur el pont de la carretera de Montblanc a Prenafeta que travessava el riu i va fer grans destrosses al barri del Serrallo de Tarragona. El cabal a Montblanc en aquell moment va assolir els 443m3/s, xifra propera al cabal mitj de l'Ebre quan penetra a Catalunya.

Per tal d'aprofitar-ne l'aigua per al regadiu, a finals dels anys 40 del segle XX s'hi va projectar un embassament, la presa del qual estaria situada al congost de La Riba (Alt Camp), per on el riu penetra al Camp de Tarragona, i que negaria el poble de Vilaverd, per l'any 1958 encara no se n'havien contractat les obres i finalment se'n va desestimar la construcci.

 Conca .

La conca del Francol abasta la Conca de Barber estricta, s a dir, el sectors centre i sud de la comarca (excepte el municipi de Senan), la meitat occidental de l'Alt Camp i la part central del Tarragons. Tota l'aigua del vessant nord i nord-est de les muntanyes de Prades alimenta el Francol, i es pot situar la cota mxima de la seva conca, doncs, al Tossal de la Baltasana (1.203 m), que s el punt ms alt de les muntanyes de Prades i on neix el barranc del Tillar que dna origen al riu Sec.

A ms de les comarques esmentades, ocupa part dels municipis segents:
La Selva del Camp, Baix Camp (1);
Prades, Baix Camp (2);
Tarrs, Garrigues (2);
Vilaplana, Baix Camp (3);

Part del municipi pertany a la conca de les rieres del Baix Camp; (2) Part del municipi pertany a la conca del Segre; (3) Part del municipi pertany a la conca del Segre i a la de les rieres del Baix Camp;

Limita al sud-oest amb la conca de les rieres meridionals de Tarragona, a l'oest i al nord amb la de l'Ebre, a l'est i sud-est amb la del Gai i al sud amb la Mediterrnia.

 Fauna aqcola .
En alguns punts del Francol, com tamb dels seus afluents Glorieta, Brugent i Anguera s'hi poden trobar algunes espcies de peixos:
Anguila (Anguilla anguilla);
Barb cua-roig (Barbus haasi) ;
Bagra (Leuciscus cephalus);
Truita comuna (Salmo trutta);
Carpa (Cyprinus carpio);
Truita arc iris (Oncorhynchus mykiss);

Tamb s'hi troben alguns amfibis i rptils com ara:

 Gripau corredor (Epidalea calamita);
 Ttil (Alytes obstetricans);
 Reineta (Hyla meridionalis);
 Granota verda (Rana perezi) ;
 Tortuga de rierol (Mauremys leprosa o Mauremys caspica, segons les fonts);
 Colobra escuronera (Natrix maura);
 Serp verda (Malpolon monspessulanus);

 Afluents .
Milans;
Sec;
Anguera;
Brugent;
Torrent del Puig;
Torrent de Vallmoll;
Riu de Glorieta;
Riera de la Selva;

 Municipis que travessa .
Vimbod;
L'Espluga de Francol;
Montblanc;
Vilaverd;
La Riba;
Picamoixons;
La Mas;
Constant;
Tarragona;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32325" title="Riu Anoia" nonfiltered="2909" processed="2897" dbindex="13008">


L'Anoia s un riu de Catalunya, afluent del Llobregat pel marge dret. T quatre naixements entre Calaf i Argenola; quan s'ajunten al municipi de Jorba es pot parlar prpiament de riu Anoia. Desemboca al riu Llobregat al municipi de Martorell.

 Poblacions .
Jorba;
Igualada;
Santa Margarida de Montbui;
Vilanova del Cam;
la Pobla de Claramunt;
Capellades;
Sant Sadurn d'Anoia;
Gelida;
Martorell;

Economia.
El riu Anoia va ser un eix vertebral de la indstria paperera a  Catalunya. En el moment de mxim esplendor van arribar a conviure 65 molins paperers, entre ells els de Capellades, per exemple.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32344" title="Manises" nonfiltered="2910" processed="2898" dbindex="13009">


Manises s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Oest. Compta amb 29.717 habitants (2006) i es fams per la seua cermica i per albergar al seu terme municipal l'aeroport de Valncia.

 Geografia .
Situat a l'extrem occidental de l'Horta de Valncia, a la ribera dreta del riu Tria.

Des de Valncia, s'accedeix a aquesta localitat per carretera a travs de la A-3 i la V-11. El metro (lnies 3 i 5) uneix la localitat i l'aeroport, siti en aquesta, amb Valncia.

Localitats limtrofes.
El terme municipal de Manises limita amb les localitats de 
Quart de Poblet, Paterna, i Riba-roja de Tria,  totes de la provncia de Valncia.

Histria.
No hi ha dades segures d'una ocupaci humana d'aquest terme anteriors a la romanitzaci. D'aquesta poca son testimoni, a ms d'una moneda trobada al camp de golf i de fragments de gots de terra sigillata apareguts al Rac, les restes d'una posible vila rstica que hi ha en la partida del Collado, on es veia el fust d'una columna de calcria d'un metre de dimetre.

L'origen de la poblaci s musulm, si b s'han trobat indicis de l'poca romana. Els musulmans crearen un centre cermic molt important que, desprs de la seua conquesta, fou donat en 1237 pel rei Jaume I el Conqueridor a Artal de Lluna. La seua familia continu en la possessi fins finals del segle XIII, quan pass a poder de Pere Bol, majordom i tresorer de Jaume II. Els musulmans seguiren vivint a Manises, treballant el fang cuit, tcnica que ensearen als cristians, els quals la perfeccionaren.

Demografia.
Compta amb una poblaci de 28.866 habitants en 2005. Un 4,95% del seus habitants era, segons el mateix padr, de nacionalitat estrangera.



Poltica i administraci.


Economia.
La cermica de Manises.
Cal dedicar un captol especial a la cermica manisera. Al comenament del segle XIV, regnant Jaume el Just, el senyoriu de Manises fou adquirit por la familia Bol, que introdu en la seua nova possessi la cermica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Mlaga.

La cermica manisera de reflexos daurats i blaus s'impos en tot Europa fins finals del segle XVI, sent coneguda en moltes parts amb els noms de "obra de Valncia" o "de Mallorca", per l'origen dels navegants que comerciaven amb ella.

Desprs de cobrir les necessitats de la corona aragonesa, la cermica s'exportaba a Frana, Itlia, i sobretot, a Npols, on Alfons el Magnnim volgu crear una cort brillant i luxosa. En ser un gran consumidor de cermica de Paterna i Manises, far de Npols un acusat centre d'influncia per a la resta de les corts italianes. Calixt III i Alexandre VI demanaren continuament a Valncia peces i taulells per a les sales del Vatic. L'exportaci es va estendre tamb a Siclia, Vencia, Turquia i Xipre, i fins i tot a Flandes i els pasos del Bltic. Els palaus de totes les corts d'Europa s'enriquiren amb la cermica manisera. Molt pintors la reproduren als seus quadres: aix es pot veure en l'obra d'Humberto i Juan Van Eyck i en la tabla central del trptic de Hugo Van der Goes que es conserva en el Museu dels Oficis de Florncia. En aquesta ciutat existixen uns frescos de Chirlandajo en els quals apareix la pisa morisco-valenciana.

El comer de la cermica don lloc a companyies d'exportadors, primer italianes, xipriotes i turques; desprs catalanes i mallorquines, que transportaven els taulells i diverses peces amb molta cura, embalades en grans gerres o cossis revestides de corda i palla. Del Grau de Valncia eixien contnuament naus amb aquesta crrega i es pagava un impost per l'eixida d'aquestos productes. 

Clima.




Monuments.
Esglsia Parroquial. Est dedicada a Sant Joan Bautista. L'actual temple va comenar a construir-se en 1734, sent inaugurat el 1751. El vell temple va quedar abandonat per al culte i va comenar a ser enderrocat el 1817. Es va respectar tan sols la capella de la Verge del Rosari. s d'estil neoclssic, amb vestigis del barroc, la planta s de creu llatina, d'una sola nau, amb una gran cpula d'estil bizant sobre el creuer i revestida de reflex metllic per l'exterior, el retaule major s de 1951, d'estil barroquizant. ;
Museu Municipal. Inaugurat en 1969 i installat en la casona llegada a l'Ajuntament per la famlia Casanova Dalf-Sanchis Causa. S'exhibeixen en ell conjunts de rajoles dels segles XV i XVIII, de reflexos daurats, panells de rajoles, cermica popular i una sala-cuina d'estil tpic valenci, imitaci del segle XVIII. ;

Festes locals.
Cavalcada de la Cermica: 18 de juliol;
Santes Justa i Rufina: 19 de juliol;

 Vegeu tamb .
 Trinquet de Manises;

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'Ajuntament de Manises ;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on s'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 manises.com Portal web de la ciutat de Manises ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32346" title="Paterna" nonfiltered="2912" processed="2899" dbindex="13011">

Paterna s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Burjassot, Benimmet (Valncia), Manises, Godella i Quart de Poblet (a la comarca de l'Horta; i amb Riba-roja de Tria , l'Eliana, Btera i Sant Antoni de Benaixeve (al Camp de Tria). 

 Geografia .          
El terme municipal de Paterna comprn 40 km, sent de 13 km la distncia mxima entre els seus extrems. L'altitud del municipi va des dels 50 fins als 140 m sobre el nivell del mar. El nucli principal de poblaci se situa al marge esquerre del riu Tria.

 Nuclis .
 Paterna (barris d'Alborg, Campament i Santa Rita);
 La Canyada;
 La Coma;
 Cruz de Grcia;
 Terramelar;

 Clima .
El seu clima s mediterrani amb unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscillen entre els 12C de mitja, de gener i els 27C de juliol, aconseguint-es tots els estius temperatures maximes per damunt dels 35C . 

 Histria .
 Orgens .
Els primers indicis d'activitat humana en el municipi es remunten al neoltic i l'edat de bronze, a causa dels jaciments d'esta poca trobats en les partides de la Vallesa i "Despenyaperros".

Durant l'poca ibrica els nuclis anteriors van anar creixent, com es demostra en el poblat de la Vallesa, situat prop del riu Tria, on s'han trobat nombroses mostres de cermica ibrica i de molins que s'utilitzaven per a triturar el gra.

En l'poca romana, es pot comenar a parlar del primer poblat situat en l'actual promontori en qu es troba Paterna, ja que s'ha trobat un gran forn datat en el segle I que es dedicava a la producci cermica. A, unit als jaciments que demostren l'existncia d'un vila romana del Baix Imperi, i la presncia d'un aqeducte en el terme municipal, demostren la importncia que va tindre el lloc durant l'poca. D'aquest perode procedix la toponmia originria del poble, ja que el nom de Paterna procedix de la paraula llatina "paternus", el que fa pensar que el nom de l'assentament en aquella poca va ser Paternal.

 Edat Mitjana .
Durant l'poca musulmana, Paterna aconseguira certa esplendor econmica, a causa del desenvolupament de la indstria cermica i manufacturera, l'expansi del cultiu de regadiu grcies a la construcci de noves squies i la introducci de nous cultius com l'arrs, la morera, etc. Aix com a esplendor arquitectnica amb la construcci de la mesquita (actual esglsia de Sant Pere) i la Torre, utilitzada com a lloc d'observaci i defensa contra invasions martimes.

Posteriorment amb la conquesta de Valncia per part de Jaume I , Paterna, com diuen els cronistes es va rendir de forma pacifica a l'abril de 1237, i va ser entregada a la Famlia Lluna, que va governar el poble durant els segles XIII al XV. Perode durant el qual la cermica de Paterna es va fer famosa fins al punt d'aparixer en nombrosos palaus de la noblesa europea.

Al segle XVI, el poble passa a mans del Duc de Sogorb, poca en la qual la producci cermica es va reduir drsticament, a unit a la repressi pel moviment antisenyorial de les Germanies i posteriorment l'expulsi dels moriscos en 1609, va produir un deteriorament econmic del que la vila no es recuperaria fins al segle XIX.

 Edat Contempornia .
Al segle XIX, la poblaci es dedicava exclusivament a l'agricultura, poca en qu s van construir gran quantitat de Coves per a l'habitatge, ja que no necessitaven quasi materials de construcci. A partir de la segona part del segle l'economia experimenta una recuperaci grcies a la construcci del ferrocarril i la canalitzaci de les aiges, aix com una expansi urbanstica a causa de la immigraci.

Ja en el segle XX, Paterna es va veure immersa en la Guerra civil espanyola des que els soldats fidels a la repblica van impedir la presa dels quarters per part dels forces revoltades, fins que posteriorment amb la victria dels nacionals el cementeri de Paterna es va convertir tristament en lloc d'afusellament de republicans d'arreu del Pas Valenci.

Ja a partir dels anys 60, amb la creaci del polgon industrial de la Font del Gerro i del flux migratori , es produiria un canvi enorme en el panorama econmic, social i urbanstic, que ha portat a l'actualitat a Paterna a ser un poble amb mes de 50 mil habitants, amb diversos polgons industrials, un Parc Tecnolgic, i zones residencials com La Canyada, Terramelar, La Coma, Mas del Rosari, Valterna..., respectant al mateix temps zones verdes com els boscos de la Vallesa.

 Demografia .

 Economia .
Encara que l'economia paternera s'ha basat histricament en el sector primari: cereals, hortalisses i tubrculs de regadiu primer, moreres desprs i Tarongers al final ; i en el secundari: Indstries artesanals de cermica i seda primer i productes manufacturers desprs, en l'actualitat l'economia es basa en el sector terciari o de serveis, representat este al 56% de la poblaci activa, enfront del 43% del sector secundari i l'1% de l'agricultura.

A ms, Paterna s'enclava en una de les rees industrials ms importants del sud d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polgon Industrial Font del Gerro, el Polgon Industrial de l'Autovia d'Adems, la ciutat de negocis Tctica , el parc Tecnolgic de Valncia, part de la Fira de Mostres de Valncia i els centres comercials i d'oci de Carrefour Paterna i Heron city.

 Poltica i administraci .


Les eleccions de 2007 donaren 15 regidors al PP, qui governa en solitari, romanent a l'oposici el PSPV amb 8 regidors i IPV amb 2.












 Monuments .
 Monuments religiosos .
Esglsia de Sant Pere. Alada en el segle XIV en part en el lloc que va ocupar la mesquita, l'esglsia dedicada  a Sant Pere va ser remodelada en el segle XVIII , per a donar cabuda a la creixent poblaci de Paterna. s una construcci d'una planta amb volta de can i una srie de pilastres que donen pas als altars laterals.

El Calvari. Zona d'esbarjo que possex unes grans vistes sobre el riu, l'horta i els pobles prxims, actualment esta ocupada en el seu centre pel rellotge de la vila, per en el passat el lloc va ser ocupat pel Castell de Paterna, el qual es demolit definitivament en el segle XVIII per a aprofitament de materials.

 Monuments civils .
 La Torre. Monument de major importncia i el major senyal d'identitat del poble, la Torre, d'origen rab, s'utilitzava com a element defensiu de la poblaci, a causa de l'excellent visibilitat que t dels seus voltants. T una forma lleugerament troncocnica, les seues dimensions sn: 19,5 m d'alada, entre 12,7 i 9,6 m de dimetre i l'amplada dels murs d'entre 2,5 i 3,3 m. Possex tres plantes i la terrassa superior. En l'actualitat la Torre esta integrada en el parc Urb de la Torre i el Palau.

 Les Coves. Tipus de vivenda excavada en sls poc compactes aprofitant la topografia del terreny en els desnivells de les zones rocoses del monticle en qu es troba la poblaci. Este tipus de vivendes van ser introdudes pels moriscos, per no va ser fins a la crisi econmica dels segles XVIII i principis del XIX , que es construren a Paterna.  Amb el temps s'ha produt un enorme retrocs del nombre de Coves des de les 2.420 existents en 1940, fins a les 106 actuals, les quals es dividixen en 6 nuclis: Coves del Palau, la Torre, Alborx, Bat, la Mina i carrer de Godella.

 El Palau. Palau senyorial construt pels comtes de Vila de Paterna en 1760, va ser residncia dels comtes inicialment, per a desprs ser utilitzat per a diversos fins, fins a 1983 que va ser adquirit per l'ajuntament per a installar all la seu de la casa consistorial.

Gran Teatre "Antonio Ferrandis". Teatre construt a finals dels anys 20 , es va convertir en el lloc d'oci i exparciment dels paterners durant diverses dcades, fins que a principis dels anys 80 tanca a causa de la competncia de la televisi i d'altres locals. Posteriorment va ser adquirit per l'ajuntament per a ser rehabilitat i inaugurat davall el nom actual en 2000 per a desenvolupar un ampli ventall d'activitats culturals.

Caf Teatre Capri. Inaugurat en 1924 amb el nom de teatre nou de Paterna i conegut popularment com a Teatre del Bata, va seguir el mateix cam que el Gran Teatre, utilitzant-se per a diversos usos, fins a 1998 que s adquirit per l'ajuntament per a la seua rehabilitaci i reinauguraci l'any 2000.

Els Molins. Construts a partir de l'edat mitjana per a aprofitar la fora de l'aigua que passava per la squia de  Montcada en les produccions de farineres, arrosseres i txtils. Va ser a partir del segle XIX quan es va produir la seua expansi fent que Paterna es convertira a finals del segle XIX en el major productor de farina de Valncia. Posteriorment, els  avanos tecnolgics en electricitat, la industrialitzaci i la major urbanitzaci de l'horta van suposar el progressiu aband d'estos molins;

 Paratges Naturals .

El paratge natural ms important de Paterna sn els Boscos de la Vallesa, situats entorn del riu Tria, estan formats per una gran extensi que alberga una abundant poblaci de pins i matolls integrat per les tpiques associacions del bosc mediterrani sobre substrat calcari com a tim, romer, carrasca, llentiscle, coscoll, argilaga, etc. 

Aquests boscos estan esperant s'han declarat en 2007, junt amb els dels municipis de la contornada, el Parc Natural del Tria.

 La Cermica de Paterna .
A partir de l'edat mitjana i fins al segle XVI, Paterna va ser un dels principals centres productors de cermica competint amb notables centres com Terol o Manises, arribant a distribuir-se per tot el Mediterrani i exposant-se en cases senyorials de tot Europa. 

Sn conegudes les cermiques com a plats, escudelles, pots de farmcia pintades en blau i daurat i les decorades en verd i mangans. Les decoracions d'esta cermica sn d'origen islmic amb interpretacions tant per al mn musulm com a cristi, els motius sn molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals, herldiques, geomtrics o arquitectnics. 

Els socarrats, fabricat a partir del segle XV s la pea ms caracterstica de la cermica paternera. Sn peces de fang cuit de forma rectangular amb diversos motius que s'utilitzaven per a la decoraci de rfols, sostres i parets.
Tota aquesta cermica es feia i es fa en forns rabs que s'han mantingut en el temps de generaci en generaci de mestres alfarers.

 Festes .
A banda de la festa de les Falles que s celebrada en la setmana del 19 de mar, La festa major de Paterna se celebra la segona quinzena d'agost en honor al Crist de la Fe, perode en qu se celebren esdeveniments com: 
 Els Moros i Cristians;
 Cavalcades;
 Correfocs;
 La Pessa ("Cord" al estil antic);
 "Mascletaes" i "Despertaes";
 La Cercavila de coets de luxe;

La Cord.  Festa de focs artificials en qu en el carrer major sn collocats caixons plens de coets i femelletes, de diferents classes i models, en un tram de 120 metres de llarg per 8 d'ample. En cada caix se situen tres persones que una de les quals ha de ser veterana i s'encarrega d'extraure els coets de manera que s mantinga un ritme constant de foc. El pas del Coeter Major amb la bengala verda suposa l'inici, de forma que junt amb la preliminar traca lenta de femelletes i coetons de foc seguit, s cremen entorn a 35.000 coets fins que el Coeter Major torna a passar amb la bengala roja marcant el final de l'esdeveniment.
 "Les Recordaes" (Xicotetes "cordaes" que es fan al coetdrom quasi tots els dies de la festa i desprs de la Cord.
 Castell de focs d'artifici.

Al barri de La Canyada tamb se celebra la tradicional festa en honor a Sant Vicent Ferrer tots els dilluns de Pasqua, una setmana abans que a Valncia. Aquestes festes consisteixen en dues representacions, una el diumenge de resurrecci al vespre i una altra el dilluns de Pasqua al mat. Un grup de xiquets representen en un escenari al carrer un dels molts miracles que segons la tradici popular va fer el sant valenci al seu pas per les rodalies de La Canyada. Tamb hi ha una "masclet".

 Gastronomia .
A banda de la gastronomia tpica valenciana, amb plats com la Paella, Arrs al forn o Fideu, el dol tpic de Paterna s el Catxap, dol de pasta fullada farcit d'una crema especial patentada per un dels forns de Paterna. Cal destacar tamb la tradici orxatera que hi ha al barri de La Canyada, sobretot per les rodalies de l'estaci de metro, on trobarem orxateries i gelateries amb molta tradici, a les quals acostumava a anar el fams actor valenci Antonio Ferrandis.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Paterna;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Edici local de Paterna de Vilaweb;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32347" title="Picanya" nonfiltered="2913" processed="2900" dbindex="13012">


Picanya s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta sud.

Limita amb Alaqus, Catarroja, Xirivella, Paiporta, Torrent i la ciutat de Valncia.

 Geografia .
El terme municipal se situa en una planura amb una altitud mitjana de 15 metres a sobre del nivell de la mar.

Del paisatge destaca el Barranc de Torrent, que travessa la poblaci dividint en dos el nucli urb. L extensi del terme municipal s de 7.12 km, ocupat en gran part per diverses explotacions agrcoles, amb predomini de ctrics i cultius de temporada, aix com vivers de plantes i flors i dos polgons industrials (Moret i Raga) ocupats i en producci, que suposen un total de 43,57ha de sl industrial.

 Histria .
Alqueria musulmana que fou atorgada per Jaume I (1208-1276) a l'Orde de l'Hospital juntament amb la de Vistabella, que el 1851 fou annexionada al lloc; els hospitalaris, atorgaren carta de poblaci l'any 1248; dintre del seu terme es trobava el lloc de Benger, que juntament amb el de Faitanar han donat nom a la squia de Benger-Faitanar, derivada de la de Quart, per organitzada autnomament; el barri de la Florida pertany al municipi fins que va ser incorporat al de Paiporta, en l'any 1964. Va ser el primer poble del Pas Valenci en sollicitar l'estatut d'autonomia i va obtenir el ttol d'Honorable Vila. 

 Demografia .


Nota: Entre el Padr de 1857 i l'anterior creix el terme muncicipal de Picanya perqu s'hi incorpora Vistabella, l'any 1851.

 Economia .
Amb una agricultura, basada en la producci de ctrics i cultius de temporada, i una indstria amb un gran auge productiu.

Picanya t dos polgons industrials (Alqueria de Moret i Raga).

 Monuments .

 Esglsia de la Mare de Du de Montserrat del segle XVII.


 Poltica .


 Festes i celebracions .
 Sant Antoni Abad. T lloc el 17 de gener amb la tradicional benedicci dels animals. Acudeix gent d'altres pobles amb cavalls i carros.

 Falles. A l'actualitat existeixen tres Falles i una Junta Local Fallera. Per ordre d'antiguitat, la primera falla en aparixer va ser la Falla Barri del Carme, que com el seu propi nom indica, est ubicada al barri del Carme de la poblaci, un barri que pertany al casc antic del poble. Posteriorment, va aparixer la Falla Plaa del Pas Valenci, i per ltim la falla Avinguda Santa Maria del Puig. Cal assenyalar, que des del 1981 fins el 1993 va existir una quarta falla anomenada Falla Colon, que va acabar desapareguent. D'entre les tres falles, destaca la Falla Barri del Carme, a ms de per ser la ms veterana, per ser la que ms primers premis ha aconseguit fins el moment. En quant a la Junta Local Fallera, es va fundar l'any 1981 i des d'eixe moment, s'encarrega de marcar les pautes que han de seguir les Falles als diferents concursos i actes. La Junta Local, compta amb el President Nat, que s l'alcalde que estiga governant en eixe moment, i que t un paper, ms be simblic. A ms, est el President Executiu i els seus delegats, que pertanyen a las tres comissions. Per ltim, s important ressaltar que la Junta Local, compta cada any amb dos falleres majors del poble, que sn la mxima representaci al mn de les falles picanyer i que es trien de manera rotativa entre les tres Comissions de Falla, de manera que totes puguen estar representades. Les Falleres Majors cada any estan acompanyades de les seues respectives Corts d'Honor, pertanyents a totes les Falles. ;

 Corpus Christi. Aquest dia es fa una enramada de ptals de flors al llarg dels carrers pels quals transcorre la process. Aquesta festa s d'antigussima tradici i en ella ballen els grups de danses propis d'aquesta process (moma, magrana, nanos, etc.).

 Festes Majors. Se celebren en honor a "La Sang" (Ecce Homo) i a la Verge del Montserrat, el segon dimecres desprs de Sant Pere i el 8 de setembre respectivament. Al voltant d'aquests dies hi ha cercaviles, actuacions musicals i de teatre, cavalcades, processons, ofrenes de flors, etc.

 Fills illustres .
 Francisco Valero i Sim (Picanya 1895 - 1969) fou empresari i advocat.
 Cipri Cscar Casaban (Picanya, 1946) s un advocat i poltic.



 Galeria d'imatges .


 Referncies .


 Enllaos externs .


 Ajuntament de Picanya;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32348" title="Quart de Poblet" nonfiltered="2914" processed="2901" dbindex="13013">


Quart de Poblet s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Aldaia, Xirivella, Manises, Mislata i Paterna (a l'Horta); amb Xiva (Foia de Bunyol), Riba-roja de Tria (Camp de Tria) i la ciutat de Valncia.

 Geografia .
Situat entre l'Horta de Valncia i el Pla de Quart, la superfcie del terme s completament plana. El riu Tria creua el terme pel nord; per l'oest circula la rambla del Poyo. El clima s mediterrani, amb pluges a la tardor i primavera; els vents dominants sn els de l'oest i l'est.

 Nuclis .
 Quart de Poblet;
 Capellans;
 Porta;
 Sant Josep artes;

 Historia .
D'origen rom com ho demostra el seu primer topnim: Quartum i les deixalles de l'aqeducte dels Arquets. En l'edat mitjana el Cid va lliurar l batalla de Quart de Poblet contra els Almorvits i apareix en el Cantar del Mio Cid. 

En 1244, Jaume I  fa donaci del castell i la vila de Quart, juntament amb l'alqueria de Ladea, a Sant Vicent. En 1279 Pere III conced a Berenguer de Conques, membre de l'hospital del monestir de Sant Vicent, de Valncia, el lloc i el castell. El 1282 el rei concedeix les rendes d'aquest lloc a l'abat de Sant Victori. El 1285 el castell de Quart passa a Pere Rei i finalment el 1287 el castell i el lloc de Quart quedaren adscrits al monestir de Poblet i a l'hospital del monestir de Sant Vicent fins la desamortitzaci de Mendizbal, el 1835. El 1295, Jaume II confirma la donaci feta al monestir de Poblet. En 1358 Pere IV don franqucia als pobladors de Quart de pagar lleuda, peatge i d'altres imposts del Regne de Valncia. 

En un principi estava habitada per musulmans, per el 1334 l'abat de Poblet atorga carta pobla a 52 famlies catalanes i aragoneses en rgim d'emfiteusi per reservant-se el domini de les vinyes del sec i els monopolis del forn, del mol, dels banys, de la carnisseria i de l'almssera. 

En les Corts valencianes del 1645 l 'esglsia parroquial, dedicada a la Purssima Concepci i reedificada en el segle XVIII, demana la franqucia de dret d'amortitzaci de mil lliures. En 1773 Aldaia va guanyar el plet que va obligar a la partici del terme. El 27 de juny del 1808 s'hi va lliurar la batalla de Sant Onofre (junt a l'ermita que porta el seu nom) que va marcar una important fita en la guerra de la Independncia; a les primeries del segle XIX produa blat, oli, garrofes, vi, fesols, cnem, seda, fruites i hortalisses; comptava tanmateix amb tres fbriques de teixa i rajola, i amb tres molins fariners; la transformaci ms radical del municipi tingu lloc en el segle XX, d'una banda les actuacions del Pla Sud que es va iniciar arran de les trgiques riuades de 1957 i que havia de desviar el llit del Tria per a evitar noves inundacions a la capital i a la resta de la comarca; d'altra banda la installaci d'un dels primers i ms importants polgons industrials de la comarca va atraure-hi un allau d'immigrants provinents d'Andalusia, Arag, Mrcia i Castella-La Manxa, la qual cosa propici un creixement urb i demogrfic espectacular.

 Demografia .


 Economia .
L'economia es basa, com a la resta de les ciutats del cintur industrial de Valncia, en la construcci, la indstria i els serveis, deixant per a l'agricultura un lloc gaireb testimonial.

 Administraci i poltica .











 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de la Purssima. Construda al segle XIV, va ser remodelada a finals del segle XVII i principis del XVIII. La faana principal s d'estil clssic sobri, amb portada adintelada flanquejada per dues columnes de capitell jnic. El campanar s una robusta torre de planta quadrada. La decoraci interior del temple s barroca. El Retaule de l'Altar Major tamb s barroc. La Capella de la Comuni s de construcci posterior, estil neoclssic, obra de l'arquitecte Vicente Gasc.

 Ermita de Sant Onofre. Els orgens d'esta ermita es remunten a 1321. En aquell moment es tractava d'un eremitori d'estructura molt senzilla, l'aspecte del qual va canviar substancialment amb les intervencions realitzades desprs de l'ampliaci de l'edifici original el 1547. Va ser restaurada recentment. El 23 d'octubre de 2003, l'arquebisbe de Valncia, Agustn Garca-Gasco va presidir la cerimnia de dedicaci i consagraci de l'ermita, que acull la parrquia de la Mare Santssima de la Llum des del 13 de juliol de 1971.

 Monuments civils .
 Cisterna medieval.  Quart de Poblet conserva una de les poques cisternes medievals que encara es poden visitar a Valncia. La Cisterna, datada al segle VII, va ser declarada B d'Inters Cultural i inscrita en l'Inventari General de Jaciments Arqueolgics de la Comunitat Valenciana. Actualment s utilitzada com a sala d'exposicions. Segons els testimonis histrics, la Cisterna s'omplia amb l'aigua que li arribava des del Tria, a travs de la squia de Quart, una vegada a l'any. A bastava per a abastir a la poblaci durant dotze mesos. S omplia en la nit de lluna vella del mes de gener. Com eren necessries de 10 a 20 hores per a realitzar l'operaci, aquesta es perllongava durant dues nits, des de les onze fins a les quatre de la matinada.

 Auditori Mol de Vila. El 6 de desembre de 1997, Dia de la Constituci, va ser inaugurat aquest auditori, que conserva l'estructura de la casa de Salvador Vila Bellver. s el segon ms important de la comarca, compta amb una capacitat de 470 places i disposa de tres plantes amb 1.822,20 metres quadrats de superfcie construts. Pel seu escenari han passat grans noms de la msica, la dansa, el teatre i el cine del pas. Parallelament, funciona com a espai cultural a disposici de nombroses entitats del municipi. En el vestbul de l'Auditori s'han installat les pintures murals de Jos Estruch (1835-1907) recuperades de l'antic xalet Vila Carmen.

 El Casino. s una construcci de principis del segle XX amb una terrassa encerclada per una bella reixa. La gran sala del caf t una socolada d'estil modernista amb escenes allegriques a l'agricultura, a la indstria i a les belles arts. El Casino compta amb un teatre de 325 butaques.

 Llocs d'inters .
El riu Tria ha sigut una pea clau en la vida i la histria de Quart de Poblet. Punt de reuni en dates tan assenyalades com Pasqua i l'estiu, els abocaments incontrolats van deteriorar la qualitat de les seues aiges i les seues riberes fins al punt de perdre la seua condici de lloc d'oci i esplai. Des de l'any 2000, l'Ajuntament t en marxa un procs de regeneraci que ha perms recuperar ms de 30.000 metres quadrats de ribera. Passejar, i incls pescar, pel riu torna a ser possible.

 Cultura .
 Agrupaci Musical l'Amistat de Quart de Poblet. Aquesta societat musical dna suport a una Banda de Msica, Escola d'Educands, grups de cmera etc,i la seua trajectria est plena de grans xits destacant els premis obtinguts en Kerkrade i el Certamen de Valncia;

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener.
 Falles. Al mar.
 Mare de Du de la Llum. Se celebra l'1 de juny.
 Sant Onofre. T lloc el 10 de juny.
 Festes Majors. Celebra les seves festes patronals durant els cinc dies segents al primer divendres de setembre.
Festes Moros i Cristians. Celebra les seues festes el segon cap de setmana de Setembre;

 Festes Moros i Cristians .

El seu origen es remunta a 1.985. Es realitzen en commemoraci de la batalla que el Mio Cid va lliurar contra les tropes Almorvits acabdillades per Muhammad, nebot de l'emir del nord d'frica Yusuf ibn Tashfin, al Pl de Quart que va suposar l'alliberament de Valncia de les amenaces musulmanes d'aquella poca per un breu perode de temps, a ms de ser la primera derrota de l'exrcit almorvit en la pennsula de mans cristianes. 

Avui en dia, la festa es troba regida per l'Associaci de Festes de Moros i Cristians de Quart de Poblet, i est conformada per sis comparses. 

Bndol Moro
 Faitanar;
 Al Ben Bufat;
 Hussun Kaaba;
 Almah Ben Jov;

Bndol Cristiano
 Almogavars;
 Piratas;

La festa es realitza els segents dies:

 Dijous(nit) Preg de Festes;
 Divendres(nit) Estafeta, Ambaixada Mora, i Batalla;
 Dissabte(nit) Entr Mora i Cristiana;
 Diumenge(mat) Desfilada Infantil;
 Diumenge(vesprada) Aliana, estafeta, Ambaixada Cristiana, i Batalla;

 Fills illustres .
 Alberto Arnal, "Xiquet de Quart" (Serra 1913 -   Quart de Poblet 1966) va ser un pilotari d'Escala i corda.
 Josep Antoni Villaescusa i Martn (Quart de Poblet, 1957 - Alzira,   1984), militant independentista catal, i membre de Terra Lliure.
 Laura Gallego Garca (Quart de Poblet, 1977) s una escritora de literatura juvenil.

 Vegeu tamb .
 Agrupaci Musical l'Amistat de Quart de Poblet;
 Porta de Quart;
 Mancomunitat Intermunicipal Barri del Crist;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Quart de Poblet;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
Web Comparsa Mora Almah Ben Jov;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32349" title="Montserrat" nonfiltered="2915" processed="2902" dbindex="13014">



Montserrat s, segons la tradici, la muntanya ms important i misteriosa de Catalunya. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca una abadia benedictina consagrada a la Mare de Du de Montserrat, una marededu trobada. 

El nom prov de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llat serra, que s el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Precisament en les representacions herldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt.

Com a advocaci mariana, Montserrat tamb s usat com a nom propi femen, habitualment abreujat Mont, Montse, Muntsa, Serrat o Rat. Fins al segle XIX tamb va ser un nom propi mascul.

La muntanya de Montserrat.

s un masss de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.  Altres cims montserratins sn el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgrs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservaci.

Al llarg dels millennis, els moviments tectnics, els canvis climtics i l'erosi han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, els agents fsics hi han obert coves, avencs i torrenteres.

El bosc mediterrani per excellncia s tamb el tipus de vegetaci predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d'altres. Pel que fa als mamfers, hi destaquen l'esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, aix com les cabres salvatges.


L'espiritualitat.

Des que, segons la llegenda, es va trobar la imatge de la Mare de Du a la Santa Cova, des de la fundaci del monestir, des de sempre, Montserrat ha estat vinculada a l'espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya cont un bon nombre de petites esglsies i d'ermites abandonades, com Santa Ceclia, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel, Sant Jeroni, etc.  

La marededu, anomenada familiarment "la Moreneta" pel seu color fosc, s una talla romnica de fusta del final del segle XII; el seu color s el resultat de la transformaci del verns a causa del pas del temps.

La llegenda.
L'any 880, un dissabte al vespre, uns pastorets van veure baixar del cel una gran llum, acompanyada d'una bella melodia. El dissabte segent, la visi es repet. Els quatre dissabtes segents els hi acompany el rector d'Olesa i pogu constatar l'esmentada visi.

Un cop assabentat de l'esdeveniment, el bisbe, que es trobava a Manresa, hi organitz una anada, en la qual van veure una cova on van trobar la Santa Imatge. El bisbe els va proposar traslladar-la a Manresa, per noms de treure-la la marededu es va fer tan pesant que no la van poder moure. El bisbe va interpretar aquest fet com el desig de la Mare de Du de restar en aquell indret i man construir-hi una capella.

La festivitat.
El dia 27 d'abril se celebra la diada de la Mare de Du de Montserrat, patrona de Catalunya.

El monestir.

Article principal: Monestir de Montserrat.
Entre les diverses construccions del monestir de monjos benedictins, la sala capitular, el claustre neoromnic i el refetor hi destaquen per la seva peculiaritat i el seu estil arquitectnic, renovat al 1925 per Josep Puig i Cadafalch.

La comunitat actual de Montserrat est formada per uns vuitanta monjos que segueixen la regla de sant Benet (segle VI). 
L'objectiu principal de la comunitat s continuar fent de la muntanya un lloc de trobada i pregria.

Cultura.
La cultura tamb forma una part important de Montserrat, ja que el monestir compta amb una biblioteca amb gaireb 300.000 volums, uns escolania de nois cantors (considerada el conservatori infantil ms antic d'Europa) i un museu amb obres d'artistes com el Greco, Picasso o Dal. Fins i tot, tresors de l'antic Egipte, entre els quals destaca una mmia. 

El monestir de Montserrat s a l'origen d'iniciatives del mn editorial com les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i la revista Serra d'Or.

Accessos i transports.

Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. Tamb hi pugen des de Monistrol un telefric (lAeri) i un tren cremallera pertanyent als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. A aquesta empresa pblica de transports pertanyen tamb els dos funiculars que surten des del monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan. La muntanya tamb s travessada per diversos senders de gran recorregut i altres de secundaris.

Vegeu tamb.
 Mare de Du de Montserrat;
 Monestir de Montserrat;
 Escolania de Montserrat;
 Santa Cova de Montserrat;
 Rosari Monumental de Montserrat;
Entronitzaci de la Mare de Du de Montserrat de 1947;
Referncies.


Enllaos externs.
 Abadia de Montserrat (pgina oficial);
 Monestir de Santa Maria de Montserrat ;
 Pgina del Consell Comarcal del Bages ;
 Fotografies de Montserrat;
 Plataforma Salvem Montserrat;
 Turisme Associaci Cultural del Montserrat;
 VilaWeb Montserrat;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32351" title="Xirivella" nonfiltered="2916" processed="2903" dbindex="13015">


Xirivella s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Alaqus, Aldaia, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i la ciutat de Valncia.

 Geografia .
Xirivella se situa en l'Horta de Valncia, a l'oest de la capital. El clima s mediterrani.

La seva situaci en el Pla de Quart li confereix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originriament el riu Tria no banyava el seu terme municipal i la seva horta era banyada per la squia de Faitanar, la qal contnua en funcionament. Desprs de la riuada de 1957, es va modificar la llera del riu Tria i es va construir la nova llera mitjanant el projecte "Pla Sud". A partir de llavors, Xirivella va veure dividit el seu territori en dues parts: una pegada a Valncia ciutat, a l'est, i el gruix del terme municipal, a l'oest.

 Nuclis .
 Xirivella;
 Barri de la Llum;

 Histria .
Els romans fundaren i batejaren el lloc almb el nom de Silvella  petit bosc  encara es conserven romanalles al Mas del Castell i unes bases de columna al poliesportiu, i, fins no fa tant de temps, hi havia calada i canalitzacions que desaparegueren sota el polgon industrial. 

Dels moros hi ha, a banda de la squia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa. L'ocupaci cristiana arrib el 1238 en la persona del lloctinent de Jaume I, Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanys i vicemestre de l'orde de Calatrava que va prendre possessi del senyoriu per cessi reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. Al llibre de Repartiment se la cita repetidament al llarg de 1238. El 16 d'agost de 1238, Jaume II va autoritzar la pignoraci que per onze anys feien els de l'ordre a favor de Pere de Bol i Castellar  i la seua muller, Caterina Diez; aquesta pignoraci fou renovant-se tcitament fins que el papa Climent  va donar definitvament el senyoriu als Bol. Durant el segle XIV, va residir-hi, amb la seua dona, Valenona Castell, Ramon Muntaner, on va comenar a escriure  La Crnica  obra senyera de l'autor i de les lletres medievals. 

En les Germanies alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats. L'any 1609, desprs de l'expulsi dels moriscs, el lloc romangu despoblat i hagu de tornar a repoblar-se amb gents vingudes de diferents llocs mitjanant carta pobla de 17 de juliol de 1611. En 1811 passa a senyoriu del marqus de Llanera i en 1814 al del de Dos Aiges fins l'abolici dels senyorius aqueix mateix segle. En 1812 a punt estigu de caure presoner a Xirivella el mariscal francs Suchet  (1770-1826) en la seua ocupaci de la vila. Durant la guerra hi tingu lloc una insurrecci cantonalista.

 Demografia .


 Economia .
La conurbaci amb Valncia dona una economia basada, com la de la gran urbs, en la indstria i els serveis que atrauen una forta immigraci. Malgrat tot encara s'hi cultiven crelles, dacsa, cebes i ctrics.

 Poltica i administraci .











 Monuments .
 Casa del Dau (altres en diuen de Du), on es pagaven els arrendaments a l'orde de Calatrava.
 Ermita de la Salut. ;
 Esglsia de la Mare de Du de la Salut.
 Esglsia de Sant Francesc de Paula.
 Esglsia de Sant Ramon Nonat.
 Esglsia de Sant Vicent Ferrer.

 Festes i celebracions .
 Falles. Igual que a Valncia i altres localitats valencianes properes, celebra la festa de les Falles entre els dies 15 i 19 de mar.
 Sant Vicent Ferrer.
 Festes Majors. Celebra les seves festes patronals en la primera quinzena de setembre a la Verge de la Salut i al Crist de la Llum. La nit del dia 7 de setembre se celebra la "Nit de les figues" on la gent sopa i gaudeix de la festa en el carrer tota nit. ;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Xirivella;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32356" title="Dream Theater" nonfiltered="2917" processed="2904" dbindex="13016">
Dream Theater s un grup de rock progressiu dels Estats Units.

Histria.
El van formar dos estudiants de l'institut de msica de Berklee, John Myung i John Petrucci, al 1986. De seguida varen trobar un bateria amb qui compartir el projecte, Mike Portnoy.
S'hi van afegir el teclista Kevin Moore i el cantant Chris Collins. En aquella poca, el grup encara es deia Majesty. 

El quintet va comenar a gravar algunes maquetes i varen editar The Majesty Demos. Aquesta maqueta va tenir molt d'xit ja que se'n van vendre ms de 1000 en els primers sis mesos. 

L'any segent a l'edici de The Majesty Demos, el cantant, Chris Collins, va abandonar el grup. El va reemplaar Charlie Dominicci l'any 1987. Va ser llavors quan el grup va decidir signar per la distribuidors Mechanic Records. Varen comenar a treballar amb el que seria el primer lbum de deb: When dream and day unite. 

Per desgraciadament, un grup de Las Vegas que ja es deia tamb Majesty, va obligar al grup a canviar de nom. Va ser llavors quan Dream Theater va nixer, en honor a un antic cinema de California.

Desprs de When dream and day unite, els fundadors del grup van veure que si volien avanar, havien de buscar una distribudora ms gran, i un cantant amb ms talent. Varen abandonar Mechanic Records i van fer fora a Charlie Dominicci. Van trigar molt a trobar un nou cantant, per el van trobar: James Labrie.

Van signar per ATCO Atlantic per al seu segent disc, Images and Words, que va sortir al 1992. 
El teclista no duraria gaires albums ms. En concret va seguir en el grup durant la gravaci de Live at the Marque i del tercer lbum del grup: Awake.

El va substituir Derek Sherinian, per no de manera permanent. Els fundadors del grup volien aconseguir a Jordan Rudess per aquest estava en un altre grup, Dixie Dregs.

Al 1995 va sortir A change of seasons, que inclou una pica can de 23 minuts. Tamb inclou versions dels grups que ms han influenciat a Dream Theater.

L'ltim disc en qu Sherinian va participar, Falling into infinity, va ser gravat al 1996. Aquest cop, Rudess estava lliure per ser reclutat pel quartet virtus. I aix va ser. Amb Rudess als teclats, el grup ha gravat encara cinc albums ms: Scenes from a memory (1999), Six degrees of inner turbulence (2002), Train of thought (2003), Octavarium (2005) i Systematic Chaos (2007).

Discografia.
Systematic Chaos (2007);
Score (2006) (Concert);
Octavarium (2005);
Live at Bodokan (2004) (Concert);
Train Of Thought (2003);
Six Degrees Of Inner Turbulence (2002);
Live Scenes From New York (2001) (Concert);
Through Her Eyes (2000) (Single);
Scenes From A Memory (1999);
Once In A Livetime (1998) (Concert);
Falling Into Infinity (1997);
Hollow Years (1997) (Single);
A Change Of Seasons (1995);
Awake (1994);
The Silent Man (1994) (Single);
Lie (1994) (Single);
Live At The Marquee (1993) (Concert);
Another Day (1992) (Single);
Images And Words (1992);
When Dream And Day Unite (1989);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32363" title="Capa de transport" nonfiltered="2918" processed="2905" dbindex="13017">


En informtica, la capa de transport es troba entre la capa d'aplicaci i la capa de xarxa del model TCP/IP. Dins del model de referncia OSI, la capa de transport es trobaria entre la capa de sessi i la capa de xarxa.


 Funcions de la Capa de Transport .
La capa de transport s la part del protocol TCP/IP encarregada de garantir la transmissi de les dades.

La capa de xarxa transfereix datagrames entre dos ordinadors per la xarxa utilitzant com a identificadors les adreces IP. La capa de transport s l'encarregada d'afegir la noci de port.
Dins d'una mateixa computadora hi pot haver ms d'una aplicaci que estigui accedint simultniament a la xarxa (podem tenir l'Emule funcionant, i el Messenger, i la pgina del correu electrnic, i...). Per aquest motiu, quan s'envia un datagrama no en tenim prou amb l'adrea IP de la mquina de dest, necessitem tamb indicar a quina aplicaci estem enviant la informaci. Cada aplicaci que estigui esperant un missatge utilitzar un port diferent; estar a l'espera d'un missatge en un port concret (escoltant un port). S'utilitzar tamb un port concret per a l'enviament de missatges. 

Els ports tenen una memria intermitja (buffer, en angls) situada entre els programes d'aplicaci i la xarxa, de tal manera que les aplicacions transmeten la informaci als ports, aqu es van emmagatzemant fins que pugui enviar-se per la xarxa. Un cop transms arribar al port dest on s'anir guardant fins que l'aplicaci estigui preparada per a rebre-la. 

A ms, la capa de transport proporciona un mecanisme per intercanviar les dades entre sistemes finals. El servei de transport orientat a connexi assegura que les dades s'entreguin lliures d'errors, en ordre i sense prdues ni duplicacions. s ms, la capa de transport pot estar involucrada en la optimitzacci de l's dels serveis de xarxa. Es a dir; pot proporcionar la qualitat del servei que s'hagi solicitat. Per exemple, l'entitat de sessi pot solicitar una tasa d'error determinada, un retard mxim, una prioritat i un nivell de seguretat donat. 

Existeixen dos protocols principals dins d'aquesta capa: 
TCP (Transfer Control Protocol). Ofereix una transferncia fiable i orientada a connexi. ;
UDP (User Datagram Protocol). Ofereix una transferncia no fiable i no orientada a connexi. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32370" title="Port (informtica)" nonfiltered="2919" processed="2906" dbindex="13018">
En informtica, un port s una forma genrica de denominar a una interfcie per la que diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta interfcie pot ser fsica o a nivell de programari (per exemple, els ports que permeten la transmissi de dades entre diferents ordinadors).

Cada sistema operatiu ofereix una interfcie i uns mecanismes per a que els processos puguin utilitzar els ports. Generalment l'operatiu assigna una cua finita per anar desant els missatges que arriben a un determinar port. L'accs sol ser sncron (el procs queda blocat si llegeix dades d'una cua buida). 

El fet de permetre o denegar accs als ports s important perqu les aplicacions servidores (que accepten connexions) han "d'escoltar" en un port conegut d'avantm per a qu un client (que inicia la connexi) pugui connectar-se. Aix vol dir que quan el sistema operatiu rep una petici per un port concret, li passa a l'aplicaci que escolta per aquell port i a cap altre. Si no hi hagus cap aplicaci escoltant pel port no es podria establir la connexi. 

Tipus de ports.
Port de maquinari.
Un port de maquinari (o port de maquinari) permet acoblar a un sistema fsic un connector o cable. Per exemple, la majoria dels ordinadors personals tenen un port pel teclat i un altre pel ratol a on sn connectats aquests perifrics. Els ports de maquinari poden gaireb sempre dividir-se en dos grans grups: els que poden enviar i rebre noms un bit a l'hora a travs d'un cable (anomenats ports srie) i els que poden enviar diversos bits a la vegada utilitzant un conjunt de cables (anomenats ports parallels).

Port de xarxa.
Un port de xarxa s una interfcie utilitzada per comunicar-se amb un programa a travs d'una xarxa. Els ports de xarxa acostumen a estar numerats i una certa implementaci de protocol de transmissi de xarxa (com TCP o UDP) assigna algun d'aquests nmeros de port a la informaci que envia; la implementaci del protocol en el dest far servir aquest nmero per decidir a quin programa entregar les dades rebudes.

A TCP i UDP la combinaci d'un nmero de port i una adrea de xarxa (adrea IP) acostuma a anomenar-se socket.

Els nmeros de ports de les aplicacions client sn assignats dinmicament i generalment sn superiors al 1024. Quan una aplicaci client vol comunicar-se amb un servidor busca un nmero de port lliure i el fa servir. ;
Les aplicacions servidores utilitzen nmeros de ports prefixats, inferiors a 1024, els anomenats ports well-known (ben coneguts), car sn els mateixos en tots els hosts. Aquests ports estan definits a la RFC 1700, que sn els documents on es va comenar a publicar l'estndar TCP/IP, i es poden consultar a . ;

En una URL (Universal Resource Locator) els ports es denoten amb ':' a continuaci del nom de la mquina. Per exemple http://www.ccd.uab.es:80/material/24998-rmi-pract.pdf vol dir que estem demanant el document "24998-rmi-pract.pdf" mitjanant HTTP connectant-nos al port 80 d'aquest servidor. Com que 80 s el port per defecte per a HTTP es pot ometre. 

Port d'E/S (entrada/sortida) o port mquina   E/S mapejada a memria.
Gaireb totes les families de processadors fan servir les mateixes instruccions en ensamblador per accedir tant a la memria com als registres de maquinari. Tot i aix, els microprocessadors Intel tenen instruccions (de IN i OUT) les quals sn utilitzades especficament per E/S. Aquestes instruccions decideixen amb quin dispositiu del maquinari comunicar-se grcies al concepte de port E/S (o port mquina), els quals estan numerats basant-se en el dispositiu maquinari al que fan referncia.

Els processadors Intel normalment permeten enviar o rebre un octet (byte) a cada instrucci. El dispositiu de maquinari decideix com interpretar aquesta informaci que li va ser enviada i amb qu respondre al processador.

Estat dels ports.
Un port pot estar: 
Obert: Accepta connexions. Hi ha una aplicaci escoltant pel port. Aix no significa que es tingui accs a l'aplicaci, noms que hi ha la possibilitat de connectar-s'hi. ;
Tancat: Es rebutja la connexi. Probablement no hi hagi cap aplicaci escoltant o no es permet l'accs per algun motiu. Aquest s el comportament normal del sistema operatiu. ;
Bloquejat o silencis: No hi ha resposta. Aquest s l'estat ideal per a un client a Internet, d'aquesta manera ni tan sols se sap si l'ordinador est connectat. Normalment aquest comportament es deu a un tallafocs o a que l'ordinador estigui apagat. ;

El perill dels ports oberts.
Els ports no deixen de ser portes d'accs a aplicacions funcionant en un ordinador. Tot i que en teoria no s un problema, aquestes aplicacions poden tenir vulnerabilitats que poden ser aprofitades per altres usuaris. Des del punt de vista de la seguretat s recomanable permetre l'accs noms als serveis imprescindibles, ja que qualsevol servei exposat a Internet s un punt d'accs potencial per a intrusos. 

Tamb s recomanable el funcionament bloquejat per a no donar facilitats als hackers. Alguns hackers escanegen aleatriament IPs i ports, intentant identificar les caracterstiques dels sistemes connectats i creant bases de dades amb aquestes dades. Quan es descobreix una vulnerabilitat estan en disposici d'atacar rpidament a la mquina en qesti. 

Existeixen diversos escanejadors de ports que informen de l'estat dels ports, permetent-nos conixer si som vulnerables a atacs remots (ports oberts), o si alguna aplicaci no desitjada (Troians) estan fent servir els nostres ports sense que ho sapiguem.

Vegeu tamb.
 USB;
 Bluetooth;
 Wi-Fi;
 Port parallel;
 Port srie;
 Llista_de_nmeros_de_port;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32372" title="Orient Prxim" nonfiltered="2920" processed="2907" dbindex="13019">

L'Orient Prxim (tamb anomenat Prxim Orient i Orient Mitj) s la part de l'Orient que est ms a prop d'Europa (Occident). Es contraposa a l'Extrem Orient o Orient Lluny. El nom dOrient Mitj s'utilitza per influncia de l'angls Middle East, que es refereix a una divisi de l'Orient antiquada, per que desprs de la caiguda de l'Imperi Otom ha comenat a ser ms utilitzada en angls i traduda a moltes llenges.

Sn molts els factors que han fet d'aquesta zona una de les ms conflictives del mn, per molts autors coincideixen a remarcar que el factor desencadenant de la conflictivitat va ser el repartiment de les possessions otomanes desprs de la Primera Guerra Mundial, moment en qu es va predeterminar el traat de les fronteres i el naixement de l'Estat d'Israel. Un altre factor segurament s'hauria de trobar en les seves riqueses naturals, sobretot de petroli. 

Geografia.


Degut a diferncies de criteri a l'hora de definir l'area geogrfica que compren, aquesta seria la mxima interpretaci de l'Orient Mitj:

 Estats al Sud del Caucas;
 Armnia, Azerbaidjan;
 Prxim-Orient (Mar Mediterrani):
 Anatlia (Turquia);
 Xipre;
 Sria, Lban, Jordnia;
 Israel, Palestina (Franja de Gaza i Cisjordnia);
 Sina (Egipte);
 Costa del Mar Roig;
 Eritrea, Djibouti;
 Arbia Saudita, Iemen;
 Estats del Golf Prsic;
 Oman, Emirats rabs Units, Bahrain, Qatar, Kuwait;
 Iraq, Iran;

Histria.
Coneixem la histria d'aquesta regi sobretot pels escrits de l'Antic Testament i dels historiadors grecs, i per les excavacions que hi ha fet l'Arqueologia des del segle XIX. La zona est poblada des del 8000 aC, com proven les restes de Jeric. 

Al llarg de la histria, els pasos d'aquesta part del mn sovint han experimentat els mateixos canvis. Per exemple, les conquestes de l'Imperi Persa, d'Alexandre el Gran i de l'Islam. Posteriorment va formar part de l'imperi otom i de les colnies britniques. 

Aquesta s una de les zones que han estat ms conflictives del segle XX. Durant aquest segle, el Prxim Orient ha viscut sis conflictes bllics de rellevncia (quatre guerres arabo-israelianes, la guerra entre l'Iraq i l'Iran i la Guerra del Golf i els seus successius episodis), una guerra civil al Lban, i la revoluci islmica de Khomeini a l'Iran amb importants repercussions per a tot el mn musulm.

Situaci actual.
Actualment, aquesta regi s predominantment islmica. La producci de petroli hi s molt important. Els Estats Units n'han ocupat alguns pasos. Un dels conflictes ms importants de l'Orient Prxim s el que hi ha entre Israel i els pasos rabs.

El procs de pau de conflicte arabo-israeli, encetat a Madrid el 1991, va obrir una petita porta a l'esperana per a la regi.

Cultura.
A la regi es parlen llenges de la famlia indoeuropea, afroasitica i l'rab. Aquest idioma predomina a la literatura culta i s la llengua de la religi majoritria a la zona, l'Islam, si b hi ha creients jueus i cristians.













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32378" title="Capa de xarxa" nonfiltered="2921" processed="2908" dbindex="13020">


La capa de xarxa, tamb anomenada capa d'internet, es troba entre la Capa_d'enlla_de_dades i la capa de transport en el model TCP/IP i s'encarrega d'adrear missatges i traduir adreces lgiques i noms en adreces fsiques. Tamb determina la ruta des de l'origen cap al dest i gestiona problemes de trnsit i controla la congesti de paquets de dades.

Aquesta capa s la que permet als clients posar paquets de dades dins d'alguna xarxa i viatjar als seus destins. s a dir, ofereix el servei d'encaminament dels missatges i de traducci de les adreces lgiques en adreces fsiques. Tamb efectua el control de la congesti de la xarxa i la reordenaci de paquets un cop arribats a la mquina de dest. 

s aqu on es defineix un format de paquet oficial i un protocol anomenat IP. 

Exemples.
IP;
DVMRP;
ICMP;
IGMP;
PIM-SM;
PIM-DM;
SLIP;
IPSec;
IPX;
RIP;
NLSP;
X.25;
X.75;
DDP;

Vegeu tamb.
 Enrutador;
 DECnet;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32379" title="Capa d'aplicaci" nonfiltered="2922" processed="2909" dbindex="13021">


En informtica, la capa d'aplicaci s el nivell ms alt del model de capes TCP/IP i tamb del model OSI, tot i que ofereixen serveis diferents. El model OSI defineix, en els nivells ms alts, a part de la capa d'aplicaci, les capes de sessi i presentaci. A TCP/IP, la capa d'aplicaci reflecteix la funcionalitat de les tres capes esmentades del model OSI.

La capa d'aplicaci s l'encarregada de fer d'interficie entre l'usuari i la xarxa. Interactua directament amb els programes d'aplicaci dels usuaris, fent s de |protocols d'alt nivell que resolen aspectes de representaci, codificaci i control de dileg. 

En aquesta capa apareixen diferents protocols que donen suport a les tasques de xarxa ms comunes. Sn els segents: 

HTTP: Hypertext Transfer Protocol. Proporciona el servei de pgines web, mitjanant el qual podem sollicitar-les a un servidor i visualitzar-les en navegadors clients. ;
FTP: File Transfer Protocol. Aquest protocol permet l'accs al sistema de directoris d'un ordinador remot, aix com l'enviament, la descrrega i la pujada de fitxers. Com a mesura de seguretat, l'accs a aquests directoris est protegit per un sistema de control d'accs de l'estil usuari-contrassenya. ;
SMTP: Simple Mail Transport Protocol. Proporciona el servei de correu electrnic, permetent aix l'enviament de missatges a altres usuaris de la xarxa. Aquests missatges s'envien primer a uns equipc servidors especials (servidors de correu), des d'on poden ser descarregats pel destinatari final. ;
DNS: Domain Name Service. Proporciona el servei de traducci de noms de domini en direccions IP reals. ;
TELNET: Protocol de Servei de Connexi Remota. s un emulador de terminal que permet accedir als recursos i executar programes en un ordinador remot, actuant sobre ell com si hi estigussim fsicament connectats. ;
TFTP: Trival File Transfer Protocol. Semblant al protocol FTP, per ms simple. No implementa el sistema de control d'accs.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32387" title="Columna" nonfiltered="2923" processed="2910" dbindex="13022">


Una columna s un element arquitectnic de suport, molt ms alt que ample, caracteritzat pel fet d'sser de secci circular a diferncia del pilar que s de:
ordre dric: Els capitells drics sn formats, primerament per un bac, que s un element que corona el capitell i un equ, constitut per u;
 element 1;
 element 2;
 element 3na motllura convexa (tamb es manifesta als capitells d'ordre jnic). Aquesta tipologia es manifesta, per exemple, en el Parten #REDIRECT ;
Article dest]](els autors foren Ictinos i Callcrates, es constru durant els anys 447-432 aC i fou edificat a l'Acrpolis d'Atenes). La seva base es formada per un esterebat, el qual s un basament esglaonat i per un estilobat, que s el gra superior de l'esglaonament citat anteriorment.
ordre jnic: t el capitell format per volutes que sn uns elements decoratius en forma d'espiral. T una base, damunt de la qual s'ala el fust columnari. El fust es troba entre l'estilobat i el capitell i s constitut amb estries d'aresta viva. Exemples d'aquest ordre sn: Nike  bnm,ptera (arquitectura grega: autor Callcrates), Erecton (arquitectura grega: autor Mnsicles, 421-406 aC), Altar de Zeus a Prgam (arquitectura grega: autor desconegut, ~188 aC.
ordre corinti: el capitell corinti s constitut amb fulles d'acant  i acabat amb la base on a sobre seu s'ala el fust. Exemple d'aquesta tcnica en trobem a l'arquitectura romana, la Maison Carre (autor desconegut, 16 aC).
ordre compost: de caire rom, amb elements del capitell jnic i corinti.Un exemple d'aquest tipus seria el Pante de Roma (autor desconegut, 118-125 dC). ;
ordre Tosc: de caire rom, semblant al dric, per amb el fust llis i amb base. Un exemple d'aquesta tipologia seria el Coliseu, d'autor desconegut i creat durant els anys 72-80 dC.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32395" title="Miquel de Palol i Muntanyola" nonfiltered="2924" processed="2911" dbindex="13023">
Miquel de Palol i Muntanyola (Barcelona 1953) s un arquitecte, poeta i narrador catal, nt del tamb escriptor Miquel de Palol i Felip.

 Biografia .

Miquel de Palol i Muntanyola va nixer a Barcelona el dia 2 d'abril de l'any 1953, en una casa del carrer Arag, tot i que visqu a Valladolid fins als 17 anys, on el seu pare, Pere de Palol i Salellas, feia de catedrtic d'arqueologia a la universitat de la mateixa ciutat. Miquel de Palol torn a la seva ciutat natal per estudiar arquitectura. Als 19 anys inici la seva carrera literria com a poeta. En aquest camp, destaca El porxo de les mirades, obra amb la qual obtingu el premi Carles Riba 1982 i el premi Crtica de Serra d'Or.

L'any 1989, Miquel de Palol s'estren com a narrador i public la seva primera novella: El jard dels set crepuscles, obra amb la qual guany cinc premis: Crexells 1989, Premi Crtica Serra d'Or 1990, Premio Nacional de Crtica 1990, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1990, Premio Ojo Crtico II Milenio de Radio de Espaa. Segons l'autor, El porxo de les mirades i Indiferncia sn els antecedents naturals dEl jard dels set crepuscles. El jard dels set crepuscles est tradut a l'itali, l'alemany, l'holands i el castell.

L'any 1994, guany el premi Ciutat de Barcelona amb la novella gur Nebl. L'any 1997, grcies a El Legislador, obtingu el premi Josep Pla. L'any 1998, guany el premi Sant Jordi amb El Quincorn: una histria romntica. El 2006, Palol fou guardonat amb el Premi Joanot Martorell per la novella Un home vulgar.

L'any 1991, Miquel de Palol deix de fer d'arquitecte per dedicar-se exclusivament a la literatura i la poesia.
Ha collaborat en diversos mitjans de comunicaci i revistes cientfiques i culturals com Tarotdequinze, Serra d'Or, El Pont, La Vanguardia, El Pas, ABC, El Peridico de Catalunya, El Mundo, El Triangle, Intervi, El Urogallo, Avui, entre d'altres. s membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN catal.

 El jard dels set crepuscles .

El llibre consta de tres parts. Al llarg de set jornades, set narradors diferents, expliquen, des de punts de vista diferents, la seva versi d una mateixa histria, en el Palau de la Muntanya (l'autor juga aix amb els seus propis cognoms: Palol i Muntanyola), un refugi nuclear situat en una serralada que podria molt ben ser als Pirineus o a l Himlaia. Els hostes, es refugien d una guerra nuclear devastadora, el motiu de la qual no s altre que la disputa de la possessi d una joia de valor i poders incalculables.
Aquests set narradors expliquen la histria de com la Banca Mir aconsegu aquesta joia, i com la Banca pass a mans de la famlia Cros. Se ns narra el conflicte d interessos al voltant de la Banca i la joia i com la joia fou robada.
La tcnica narrativa s molt peculiar. A la histria inicial, hi ha els narradors, tots relacionats d'alguna manera o altre amb la famlia Cros i el seu entorn, que expliquen les histries, i dins d aquestes histries apareixen nous personatges que expliquen d altres histries i aquest procs es repeteix successivament fins a vuit vegades, creant aix una espcie de joc de nines russes. Per aix no s tot, ja que, cada histria que s explica, es fa amb un objectiu molt determinat: el de poder buscar l aproximaci ms fidel a la veritat dels fets que envoltaren el robatori de la joia, conixer la histria de la Banca Mir i la dels Cros. s a dir, tot i que pugui semblar que cada vegada ens allunyem ms de la histria inicial, de fet, el que passa s que cada vegada veiem els mateixos fets des de punts de vista diferents. Apareixen els mateixos personatges amb canvis de noms, etc. Per tal de poder seguir el fil de la narraci, cal una participaci activa del lector, la qual cosa, s el que fa que Palol sigui un escriptor tan genial.
El mateix Miquel de Palol afirma que no sap si El jard dels set crepuscles s la seva millor novella per s que sap que s la novella que li ha aportat ms satisfaccions.

 Grafomquia .

L'any 1993, public Grafomquia. Es tracta del llibre central de l'obra de Miquel de Palol, punt de trobada on es recullen totes les experincies anteriors i cont l'artilleria de les properes, les quals es desenvolupen seguint un procediment coherent i lgic. Grafomquia explora de manera sistemtica diferents procediments d'autoreferncia i simbolisme, que afecten tant la pea mateixa, com el llibre i com el conjunt de l'obra de l'autor, i que es basen en la msica, la geometria, el llenguatge, la filosofia, les matemtiques, en els enigmes i jocs. El temps s tractat topolgicament i s'exploren les diferents possibilitats. La fragmentaci del discurs tamb s important a Grafomquia, tot i que s una constant en tota l'obra de l'autor (com ja passava amb El jard dels set crepuscles). Grafomquia i l'obra de Miquel de Palol en general sn hereus d'un gnere procedent dels grecs antics, i que actualment sustenten principalment autors nord-americans. El subttol de l'obra s ben significatiu: "Grafomquia, o sigui el contrapunt aplicat a l'escriptura, en 36 invencions seguint diferents procediments formals, en diversos graus d'abstracci, i en els quatre gneres." Contes en forma de L, en certa manera, segueix el mateix procediment formal de Grafomquia, tot i que a ms a ms, en una de les narracions s'obtenen les respostes que van quedar a l'aire a gur Nebl i en altres captols s'expliquen ms coses del mn de El Troiacord.

 gur Nebl .
La novella, que es pot situar en el conjunt de les antiutopies, explica l ascens social d gur Nebl com a Cavaller amb la posterior conquesta de l ltim Laberint d un Imperi amb un ideal panhumanista obsolet. L Emperador s amaga i la lluita pel poder aboca l Imperi a una guerra civil. L administraci totalment burocratitzada i perfectament jerarquitzada no pot evitar el caos permanent i arreu. La justcia i l economia depenen de parmetres tan arbitraris com l atzar i el joc i la sensaci d inseguretat s permanent tamb per a les classes dirigents. Amb tot, el Cavaller Nebl no pot evitar de pensar que el seu rpid ascens i els seus xits formen part d una planificaci estudiada fins al ms mnim detall. Un cop superat el Laberint, a conseqncia de la burocrcia, gur Nebl no es reintegra al lloc que li correspon com a vencedor de l ltim Laberint i finalment la caiguda de l heroi s inevitable.
A Contes en forma de L, hi ha una prolongaci de la novella, en la qual es torna a deixar obert el dest del Cavaller Nebl.

 El Troiacord .

L'any 2001, Palol public El Troiacord, novella total, novella d'idees i obra mestra de la literatura catalana, aix com de la literatura occidental. (Veure Editorial Moll, Contes en forma de L). Es tracta del projecte literari ms ambicis de l'autor. De fet, Consulta a Ripseu (on Ripseu s un anagrama de Espriu, fent honor aix a Salvador Espriu, amb qui Palol mantingu amistat, explicada a Dos Poetes), es tracta d'un conte filosfic publicat l'any 1997, el qual s el prtic d'entrada a El Troiacord. El Troiacord est format per cinc volums i ms de 1.300 pgines (Tres passos al sud, Una altra cosa, Les ales egpcies, Leandre no s'hi ha negat, El combat amb l'ngel). Tot i que El Quincorn i El legislador van ser publicats abans que El Troiacord, en realitat van ser escrits desprs. El Quincorn i El Legislador, sn dues novelles que estan molt relacionades amb El Troiacord, tant pel que fa als personatges com per la temtica. De fet, segons l'autor, El Quincorn podria ser considerat com un sis volum de El Troiacord. L'any 1992, fou publicat Amb l'Olor d'frica, un recull de contes on hi destaca en especial, sobretot perqu s un dels pilars fonamentals de El Troiacord, un "conte" que l'autor anomena com a Fragments d'una Epifania; discurs d'ingrs a l'Acadmia de Bones Lletres del Dr. Sebasti Romb. Els Exercicis sobre el punt de vista, no sn altra cosa que una extensi del mn dEl Troiacord. Hom pot interpretar el conjunt de l'obra de l'autor com una gran novella que integra totes les seves obres i personatges. Palol ha creat un univers immens, i cada novella s una petita part d'aquest mn. El Troiacord fa referncies a ancdotes, personatges, histries, objectes i idees de les obres anteriors i posteriors de Palol, com poden ser El jard dels set crepuscles, gur Nebl, Grafomquia, Contes en forma de L, L'ngel d'hora en hora, El Legislador, etc. Es podria comparar l'obra de Miquel de Palol amb la Comdia Humana de Balzac.
La novella El Troiacord explica la histria d uns personatges que conformen un grup de poder importantssim, o una secta, segons com es miri, i que sn descendents i hereus d antigues lgies que es dedicaven a activitats poc conegudes i que giraven al voltant d un joc anomenat  Joc de la Fragmentaci  i d una entelquia metafsica anomenada  El Troiacord . Ja des dels seus inicis estaven envoltades pel secretisme ms absolut. s en el conte de Fragments d una Epifania, discurs d ingrs a l Acadmia de Bones Lletres del Dr. Sebasti Romb, en qu s expliquen uns fets cabdals per l esdevenidor de la histria, succets a finals del segle XVIII i que les seves conseqncies es prolonguen fins al present de la novella. Tots els individus relacionats amb el Troiacord conformen un grup molt tancat, del qual s prcticament impossible sortir-ne un cop alg hi ha entrat, i tenen per objectiu la consecuci del Troiacord.
L obra segueix una estructura geomtrica que s identifica amb un pentgon estrellat, on cada vrtex del pentgon indica una de les diferents escenes de la narraci, amb una curiosa relaci espai-temps. Aquesta complexitat estructural justifica l'extensi de l'obra, la qual tamb es pot identificar amb un fractal per la repetici de l'estructura del pentgon estrellat en una histria dins la mateixa novella. Amb tot, el Troiacord, un artefacte literari d'alta precisi, defineix un nou concepte de novella. (Veure Referncies)

 Exercicis sobre el punt de vista .

Desprs de la publicaci de El Troiacord, Miquel de Palol inici un cicle narratiu anomenat Exercicis sobre el punt de vista, compost per nou obres, de les quals n hi ha tres que a dia d avui sn encara indites. Cada obra est identificada amb un gnere diferent:


I    Les Concessions (Nouvelle);
II   Un home vulgar (Apleg);
III  Contes en forma de L (Figuracions);
IV   Gallifa (Conte);
V    L Illa dels Morts (Novella)(Indit);
VI   Dos Poetes (Histria);
VII  Aire Pllid / Palimpsest (Faula);
VIII Deudans i Flodencens (Mithistrema)(Indit);
IX   El Testament d Alcestis (Cinta a la Xinesa)(Indit);


Malgrat que El Testament d'Alcestis s encara indit, ja se'n coneix el criteri estructural que tindr (segons ha escrit l'autor a La poesia en el boudoir). De nou, seguir el model del pentgon estrellat, per aquesta vegada, a ms de considerar els vrtexs del pentgon, tamb inclour els vrtexs del pentgon interior que conforma l'estrella interior. Palol conclour aix un discurs narratiu que comen amb El Jard dels set crepuscles, que tingu el seu punt lgid amb El Troiacord i que culminar amb El Testament d'Alcestis.

 Bibliografia.

Poesia.
Lotus (1a part). Barcelona: Revista Serra d'Or, 1972  ;
Lotus (2a part). Girona: El Pont, 1973  ;
Delta. Barcelona: El Mall, 1973 ;
Llet i vi. Barcelona: l'autor, 1974 ;
Arxiu de Poemes independents. Barcelona: Prtic, 1975;
L'Aneguet lleig. Barcelona: l'autor, 1977;
Quan?. Barcelona: Proa, 1979;
La flor de l'atzavara de Can Coris (1980);
Encara mor aquella primavera. Barcelona: El Mall, 1981;
Salam. Palma de Mallorca: Tafal, 1981;
Rapsdies de Montcada. Valncia: El Cingle, 1982 ;
El porxo de les mirades. Barcelona: Proa, 1983;
El viatge misteris. Barcelona: Taller de Picasso, 1983;
Indiferncia. Barcelona: Proa, 1986;
La nit italiana. Valncia: Gregal, 1986;
Quintern. Mlaga: ngel Caffarena, 1992;
Estudis en menor. Palma de Mallorca: El Cantor, 1995;
El sol i la mort. Barcelona: Proa, 1996;
Gralles al galliner. Barcelona: Proa, 1996;
Nombra y tendrs. Madrid: Visor, 1998;
Nocturns. Barcelona: Columna, 2003;
Miquel de Palol. Lleida: Universitat de Lleida, 2002;
Fot-li, que som catalans! (Miquel de Palol, Xavier Bru de Sala, Juli de Jdar) Barcelona: L'Esfera dels Llibres, 2005;

Narrativa.
El jard dels set crepuscles. Barcelona: Edicions Proa. Primera edici: Biblioteca A tot vent, 273-5, mar de 1989. Reeditat tamb en un sol volum.
Sense comproms de perversitat (amb Maria de la Pau Janer). Barcelona: Tanagra, 1991;
Les Tres Ties. Barcelona: Destino, 1992 ;
Amb l'olor d'frica. Barcelona: Proa, 1992;
Grafomquia. Barcelona: Proa, 1993;
gur Nebl. Barcelona: Proa, 1994;
L'ngel d'hora en hora. Barcelona: Proa, 1995;
El legislador. Barcelona: Destino, 1997;
Consulta a Ripseu. Barcelona: Proa, 1997;
La fortuna del senyor Filem. Barcelona: Crulla, 1997 ;
La Venus del Kilimanjaro (amb Xavier Moret). Barcelona: Crulla, 1998 ;
Contes per vells adolescents. Barcelona: Proa, 1998;
El Quincorn: una histria romntica. Barcelona: Proa, 1999;
El Troiacord. Barcelona: Columna, 2001 (El Troiacord consta de cinc volums, els ttols dels quals sn: Tres passos al sud, Una altra cosa, Les ales egpcies, Leandre no s'hi ha negat, El combat amb l'ngel);
Tancat per vacances (2003) (amb Sebasti Alzamora, Llus Calvo, Gemma Lienas, Andreu Martn, Isabel Olesti, Eva Piquer, Maria Merc Roca, Care Santos i Llus Maria Tod);
Les concessions. Barcelona: Columna, 2004 (Tots els Ets i Uts havia de ser el ttol d'aquesta obra, per per motius aliens a la voluntat de l'autor, el llibre es va publicar amb el ttol de Les concessions.);
Contes en forma de L. Palma de Mallorca: Moll, 2004;
Gallifa. Barcelona: Columna, 2006;
Un home vulgar. Barcelona: Edicions 62, 2006;
El Lle de Bcklin i sis contes ms. Lleida: Pags editors, 2006;
Aire pllid/Palimpsest. Barcelona: Columna, 2007;

Assaig/Prosa de no ficci/Fotografia.
Descubrir Espaa (1999);
L'artista al seu taller II: fotografies de Francesc Serra (2002);
Quadern de treball: La fortuna del senyor Filem;
Els proverbis. Barcelona: Ara Llibres, 2003;
La poesia en el boudoir. Barcelona: Columna, 2003;
Jacint Verdaguer. Barcelona: Edicions Omega, 2003;
Antologia de Verdaguer (2003);
Dos poetes. Barcelona: Columna, 2006;
Fot-li ms que encara som catalans! (Miquel de Palol, Xavier Bru de Sala, Juli de Jdar) Barcelona: L'esfera dels llibres, 2006;
Invocacions (amb Valent Gmez). Barcelona: Ara Llibres, 2007;

 Obra traduda al castell .
El Jardn de los Siete Crepsculos (1992);
Las tres tas (1992);
Entre las hlices (traducci de Amb l'Olor d'frica) (1993);
Igur Nebl (1994);
El ngel de hora en hora (1997);
La fortuna del seor Filemn (1998);
Grafomaquia (1998);
La Venus del Kilimanjaro (2004);
El legislador;
El Quincornio (2001);
Jacint Verdaguer (2002);
Invocaciones (2008);

 Obra traduda a l'itali, holands i alemany .
De Tuin der Zeven Schemeringen (Traducci a l'holands de El jard dels set crepuscles);
Igur Nebli (Traducci a l'holands de gur Nebl);
Im Garten der sieben Dmmerungen (Traducci a l'alemany de El jard dels set crepuscles);
Il giardino dei sette crepuscoli (Traducci a l'itali de El jard dels set crepuscles);

 Premis literaris .
Festes Pompeu Fabra de Cantonigrs de poesia, 1974: Quan?;
Flor Natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana d'Amsterdam, 1974: Amoris, dins Quan?;
Carles Riba, 1982: El porxo de les mirades;
Crtica Serra d'Or de poesia, 1984: El porxo de les mirades;
Joan Crexells, 1989: El jard dels set crepuscles;
Crtica Serra d'Or de novella, 1990: El jard dels set crepuscles;
Premi de la Crtica de narrativa catalana, 1990: El jard dels set crepuscles;
Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, 1990: El jard dels set crepuscles;
Premio Ojo Crtico II Milenio de Radio de Espaa: El jard dels set crepuscles;
Ciutat de Barcelona, 1995: gur Nebl;
Josep Pla, 1997: El Legislador;
Vctor Catal, 1997: Contes per vells adolescents;
Sant Jordi, 1998: El Quincorn;
Josep Antoni Samaranch de poesia esportiva, 1998: Olmpia;
Premi Rosalia de Castro, 1998; pel conjunt de la seva obra.
Crtica Serra d'Or d'Assaig, 2004: La poesia en el boudoir i Els proverbis;
Premi Joanot Martorell, 2006: Un home vulgar;
7lletres, 2006: El Lle de Bcklin i sis contes ms;
IV Premis Mallorca de Creaci Literria, 2008: El testament d'Alcestis;

 Obres dramtiques representades .
Selima (Lleida: L'Escorxador, 2000);
Selima, un conte del recull Contes per vells adolescents, va constituir, l'any 2000, el llibret d'una pera del compositor Albert Sard, estrenada a Lleida i interpretada pel grup Sitges 94.

 En preparaci .
L'Illa dels Morts;
Deudans i Flodencens;
El testament d'Alcestis;

 Referncies .

 Article publicat al diari Avui, dissabte 22 de febrer de 2002: "Miquel de Palol: el ms gran (entre molts petits)" per Hctor Lpez Bofill.
 Article publicat a  El Pas  el 31/01/02 per Pon de Puigdevall: Una pica intellectual ;
 Article publicat al diari  Avui  el 24/01/02 de cura de Manel Oll: Un meglit dreat al futur ;
 Article aparegut a  El Pas , el 05/11/01 a cura de Xavier Moret ;
 Article publicat a  La Vanguardia  21/12/01: Un bello sacrificio ;
 Article publicat a  La Vanguardia  21/12/01 a cura de Juli Guillamn: Palol sin medida;

 Enllaos externs .

 Pgina dedicada a Miquel de Palol, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32396" title="La Tordera" nonfiltered="2925" processed="2912" dbindex="13024">


La Tordera s un riu de Catalunya. Neix al Montseny entre les Agudes i el Matagalls i desemboca al mar Mediterrani formant el delta de la Tordera entre Blanes i Malgrat de Mar. 

La Tordera neix a la Font Bona, en el Coll de Sant Maral al Montseny. T un recorregut de 65 km i s de rgim torrencial. El seu delta t una superfcie de 8 km. 

La conca de la Tordera i els seus afluents tenen una superfcie total de 895 km. Els corrents subterranis sn molt ms importants que els superficials, ja que a l'estiu no porta aigua a la part baixa(superficialment), i d'ell en treuen l'aigua molts dels pobles propers.

El riu era ja conegut en l'poca romana tal com ho testifiquen alguns historiadors com Plini el Vell, Estrab i Claudi Ptolomeu, malgrat que no coincideixen en el nom, essent potser el ms conegut el de Flumen Tarnum. Durant l'poca medieval es coneix com Tordaria o Torderia.

 Espais Naturals .
 Parc Natural del Montseny;
 Parc Natural del Montnegre i el Corredor;
 Zones PEIN a Tordera (Bra esquerre del riu Tordera, la Jlia, l'Estany de can Torrent, l'Estany de cal Raba, la roureda de can Verdalet i els prats d'en Gai).

 Afluents principals .
Riera d'Arbcies;
Riera de Santa Coloma;
Riera del Pertegs;

 Poblacions principals .
Montseny;
Sant Esteve de Palautordera;
Santa Maria de Palautordera;
Sant Celoni;
Viabrea;
Hostalric;
Tordera;
Malgrat de Mar;
Blanes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32398" title="Cintur de Kuiper" nonfiltered="2926" processed="2913" dbindex="13026">

El cintur de Kuiper s una rea del sistema solar que s'est des de l'rbita de Nept (a 30 UA) fins a 50 UA del Sol. Aquesta rea cont diversos cossos celestes (fins ara se n'han descobert uns 800) alguns dels quals de ms de 1000 km de dimetre. Els objectes del cintur de Kuiper (KBO per les sigles en angls de Kuiper Belt Objects), juntament amb els objectes del disc dispers i els del nvol d'Oort formen el grup dels objectes transneptunians. Al seu torn, els objectes del cintur de Kuiper es divideixen en diversos grups, principalment en plutins, cubewanos i twotinos.

 Orgens .

Es creu que durant els primers temps del sistema solar, la interacci de Nept amb diversos cossos menors va modificar l'rbita del planeta allunyant-lo del Sol. En el procs, Nept va escombrar, gravitacionalment, tots els cossos que es trobaven a menys de 40 UA del Sol, excepte aquells que fortutament es trobaven en una ressonncia orbital 3:2 amb el planeta. Aquests cossos ressonants van formar els plutins i els cossos desplaats els cubewanos.

Els primers astrnoms que van suggerir l'existncia d'aquest cintur van ser Frederick C. Leonard el 1930 i Kenneth E. Edgeworth el 1943. El 1951, Gerard Kuiper no noms va postular l'exitncia del cintur sin que tamb va suggerir que era la font dels cometes de perode curt (els que tenen un perode orbital de menys de 200 anys). Al G. W. Cameron el 1962, Fred L. Whipple el 1964, i Julio Fernandez el 1980 van continuar perfilant la teoria sobre l'existncia del cintur. Finalment, l'any 1992, es va descobrir el primer objecte que formava part d'aquest cintur, (15760) 1992 QB1. Des de llavors el cintur s'anomena cintur de Kuiper o, a vegades, cintur d'Edgeworth-Kuiper. Alguns grups de cientfics recomanen fer servir el nom de objecte transneptuni per a evitar controvrsies sobre el crdit del descobriment, per aquest nom no s un sinnim ja que inclou tamb els objectes situats ms enll del lmit de 50 UA.

 Classificaci i trajectries orbitals .

Segons la definici actual, els KBO sn els objectes amb semiexos majors entre les 30 i 50 UA del Sol. Inicialment, es pensava que el cintur de Kuiper era "pla" (format per objectes amb rbites amb baixa inclinaci) en oposici a les altes inclinacions dels objectes del disc dispers. Actualment, la distribuci de les inclinacions orbitals forma dos pics al voltant dels 4 i els 30-40, donant origen a una divisi en dos grups: els objectes "freds" (baixa inclinaci) i els "calents" (alta inclinaci). El grup "fred" s'hauria originat a l'exterior de l'rbita de Nept mentre que els cossos "calents" haurien migrat cap a l'exterior degut a la interacci gravitacional amb el planeta. La terminologia fred/calent prov de l'analogia amb les partcules en un gas, on quan la temperatura augmenta tamb ho fa la velocitat relativa entre les partcules.

La forma ms habitual de classificar els objectes del cintur de Kuiper s segons la seva ressonncia orbital amb Nept, encara que la majoria d'aquests objectes no tenen cap ressonncia. Segons aquest sistema, podem distingir els segents grups:

Plutins (~180 membres): el seu nom significa Plutons petits.  Tenen semiexos majors al voltant de les 39,4 UA i ressonncia orbital 2:3. L'rbita de Plut compleix aquests requisits i d'aqu prov el nom del grup. ;
Cubewanos (~625 membres): tamb anomenats "objectes del cintur de Kuiper clssics". s el grup ms nombrs. Tenen semiexos majors entre les 42 i les 48 UA i no tenen cap ressonncia orbital. El primer membre del grup que es va descobrir va ser (15760) 1992 QB1. QB1 en angls es pronuncia kiubeuan i d'aqu prov el nom del grup. L'apellatiu "clssics" prov del fet que la majoria tenen excentricitats baixes tal com s'esperaria segons la teoria actual que explica la seva formaci a partir de l'aglomeraci d'objectes en un disc dinmicament fred.
Twotinos (14 membres): nom no oficial per descriure els objectes amb ressonncia 1:2 (47,7 UA).
Altres ressonncies on s'han descobert objectes sn: ;
1:1  (30,07 UA): Troians de Nept (4 membres ).
4:5  (34,89 UA) (4 membres). ;
3:4  (36,42 UA) (4 membres).
3:5  (42,27 UA) (4 membres).  ;
4:7  (43,66 UA) (8 membres).
5:9  (44,50 UA) (2 membres). ;
3:7  (52,90 UA) (1 membre).  ;
2:5  (55,39 UA) (14 membres).  ;
1:3  (62,55 UA) (1 membre).
Altres TNO (~115 membres):Objectes del cintur de Kuiper que no compleixen cap de les anteriors caracteristiques.
El lmit exterior.
La frontera exterior del cintur de Kuiper no est definida de manera arbitrria, tot el contrari, a partir d'una certa distncia (50 UA) s'observa una desaparici real i sobtada d'objectes. Aquesta zona de vegades s'anomena "forat de Kuiper" o "singlera de Kuiper". La causa de l'existncia d'aquest lmit es desconeix per existeixen diverses explicacions possibles:

La pertorbaci gravitacional causada pel pas d'una estrella a 150 UA del Sol fa milers de milions d'anys. ;
La presncia d'un objecte de la mida de la Terra o Mart que escombraria les restes.
La mxima distncia a la que els objectes van ser desplaats desprs de la migraci de Nept.
El lmit reflexa una deficincia en el nombre d'objectes de gran mida, i per tant ms fcilment observables, a partir de certa distncia. s a dir que existeixen altres objectes ms enll del lmit per sn massa petits per a ser observats amb els mtodes actuals. En els ltims anys, aquesta explicaci ha perdut fora ja que tots els intents de trobar objectes ms distants han fallat.

Objectes dispersos del cintur de Kuiper.
Superposant-se amb el lmit exterior del cintur de Kuiper i estenent-se fins a una gran distncia cap a l'exterior dels sistema solar hi ha objectes amb rbites molt excntriques e inclinades anomenats "objectes del disc dispers" o SDO (scattered disk objects). Per contra, a l'interior del cintur de Kuiper trobem el grup dels centaures. Alguns astrnoms creuen que els centaures i els SDO tenen un origen com en el cintur de Kuiper: mentre que els primers sn objectes que van ser expulsats cap a l'interior del sistema solar, els segons ho van ser cap a l'exterior. A ms, objectes en rbites intermitges com (29981) 1999 TD10 fan la classificaci encara ms borrosa i, de fet, el Minor Planet Center llista els centaures i els SDO junts. En reconeixement a aquesta classificaci borrosa, alguns cientfics utilitzen el terme objecte dispers del cintur de Kuiper o SKBO scattered Kuiper belt object per a classificar tant els centaures com els objectes del disc dispers.

 Mida i composici .
La majoria de KBO estan formats per gel amb matria orgnica (detectada amb espectroscpia). Tenen, per tant, la mateixa composici que els cometes.

No es fcil estimar el dimetre dels KBO. Pels objectes amb rbita molt ben coneguda (com Plut o Caront), els dimetres es poden mesurar per ocultaci. Per als KBO grans, els dimetres es poden estimar amb mesures trmiques (d'infraroigs). 

 Objectes descoberts fins ara .

S'han descobert ms de 800 objectes del cintur de Kuiper, gaireb tots a partir de 1992. Les dues niques excepcions sn el planeta Plut (el 1930) i Caront, el ms gran dels seus satllits (el 1978). Durant molts anys no es va considerar aquests dos cossos com a membres del cintur de Kuiper. L'any 1992, el descobriment de 
(15760) 1992 QB1 va desencadenar el descobriment de molts altres objectes en rbites semblants a la de Plut o ms llunyanes, fet que va portar a alguns astrnoms a considerar Plut com a part del cintur de Kuiper, convertint-lo, simplement, en el seu membre ms gran. A pesar d'aix, la Uni Astronmica Internacional continua classificant Plut com a planeta en espera d'una decisi definitiva sobre la definici de "planeta", un tema que actualment s'est discutint.

Els primers objectes descoberts tenien noms un pocs centenars de quilmetres. Per, a partir de l'any 2000, s'han identificat alguns objectes amb dimetres propers o fins i tots superiors als 1000 km, ms grans que (1) Ceres, el ms gran dels asteroides. Actualment l'objecte del cintur de Kuiper ms gran continua sent Plut amb 2300 km de dimetre. A continuaci trobem a 2005 FY9 i a 2003 EL61, el descobriment dels quals es va anunciar el 29 de juliol de 2005. Altres objectes de gran mida sn: (90482) Orcus, descobert el 2004; (50000) Quaoar, descobert el 2002; (28978) Ixion, descobert el 2001; i (20000) Varuna, descobert l'any 2000. 

L'objecte transneptuni ms gran descobert fins ara s 2003 UB313, que amb 3000 km de dimetre s fins i tot ms gran que Plut. Per aquest objecte est classificat com a objecte del disc dispers i no com a verdader objecte del cintur de Kuiper. Un altre objecte de gran mida (90377) Sedna, descobert el 15 de mar de 2004 i de 1800 km de dimetre, est classificat com a possible objecte del nvol d'Oort.

 Descobertes ms importants .
Alguns dels KBO coneguts ms grans sn, en funci del dimetre mesurat:



Enllaos externs .
En catal:
Astrogea;
En angls:
Dave Jewitt's page @ University of Hawaii;
The belt's name;
The Kuiper Belt Electronic Newsletter;
Wm. Robert Johnston's TNO page;
Minor Planet Center: Plot of the Outer Solar System, illustrating Kuiper gap;
13 Things That Do Not Make Sense - The Kuiper Cliff;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32402" title="Boroy" nonfiltered="2927" processed="2914" dbindex="13027">


Boroy s una de les 18 illes que constitueixen les Froe, situada al nord-est de l'arxiplag.

T una superfcie de 95 km2.

L'illa t 5 muntanyes: Lokki (755 m), Hfjall (647 m), Boroyarnes (392 m), Depilsknkur (680 m) i Hlgafelli (503 m). 

Poblaci.
Hom creu que aquesta fou la primera illa de les Froe a ser habitada. Actualment compta amb 8 assentaments habitats (entre els quals hi ha Klaksvk, segona poblaci en nombre d'habitants de l'arxiplag) i 3 de deshabitats al nord.

Llista de viles de l'illa (entre parntesi, nombre d'habitants el desembre del 2002):
Klaksvk (4645);
Noryri (72);
nir (18);
rnafjrur (59);
Strond;
Nortoftir (8);
Depil (2);
Nordepil (169);
Sklatoftir (abandonada);
Mli (abandonada);
Foss (abandonada);

Adminsitrativament, l'illa est dividida en dos municipis, el de Klaksvk i Hvannasund.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32403" title="Nvol d'Oort" nonfiltered="2928" processed="2915" dbindex="13028">
El nvol d'Oort, tamb anomenat nvol d'pik-Oort, s un nvol esfric de proto-cometes (nuclis de cometes) que es creu que es troba en el lmit ms exterior del sistema solar, a una distncia aproximada de 100.000 unitats astronmiques del Sol. Encara que fins ara no s'ha pogut observar directament, basant-se en observacions de les rbites dels cometes coneguts s'ha estimat que el nvol d'Oort s la font dels cometes de perode llarg (els que tenen un perode orbital de ms de 200 anys). S'ha calculat estadsticament que pot haver-hi entre un i cent bilions (1012-1014) de nuclis de cometes en aquesta regi. La interacci gravitatria de les estrelles prximes desvia els proto-cometes de les seves rbites i els envia cap al Sol, on el vent solar els converteix en vertaders cometes.

Formaci.

Es creu que el nvol d'Oort s el que queda de la nebulosa original que va collapsar per a formar el Sol i els planetes fa 5.000 milions d'anys. La hiptesis ms acceptada sobre la seva formaci considera que els objectes del nvol d'Oort inicialment es van formar molt ms a prop del Sol, com a part del mateix procs que va formar els planetes i els asteroides. La interacci gravitacional amb els gegants gasosos com Jpiter els va expulsar cap a l'exterior del sistema solar en rbites extremadament ellptiques o parabliques. Aquest mateix procs tamb va dispersar els objectes fora del pla de l'eclptica, explicant aix la forma esfrica del nvol. Amb el temps, i mentre es trobaven en la regi ms allunyada del Sol, la interacci gravitatria amb les estrelles properes va modificar encara ms les seves rbites fent-les ms circulars. 

Formulaci de la teoria.
L'existncia del nvol d'Oort va ser inicialment postulada per l'astrnom estoni Ernst pik el 1932, qui va proposar que els cometes de perode llarg provenien d'un nvol extens de material en les fronteres del sistema solar. El 1950 aquesta idea va ser represa per l'astrnom holands Jan Hendrik Oort per a explicar una aparent paradoxa: sabem que els cometes sn destruts desprs de diversos passos prxims al Sol, si els cometes que avui observem haguessin existit des dels orgens del sistema solar, a hores d'ara ja haurien d'haver estat tots destruts. Oort va estudiar les rbites de 19 cometes, va esbrinar d'on procedien i va descobrir tres caracterstiques notables:

 No s'ha observat cap cometa amb una rbita que indiqui que prov de fora del sistema solar (s a dir, de l'espai interestellar),
 La mxima distncia al Sol (afeli) dels cometes de perode llarg sol ser d'unes 50.000 UA i,
 Els cometes poden provenir de qualsevol direcci (no hi ha cap direcci preferent).

Aix va portar a Oort a postular l'existncia d'un nvol de proto-cometes en els lmits del sistema solar, a una distncia d'entre  50.000 i 150.000 UA. Aix s aproximadament entre 1.000 i 4.000 vegades la distncia entre Plut i el Sol, entre 1 i 2,5 anys llum o entre 1/4 i 1/2 de la distncia entre el Sol i Prxima Centauri, l'estrella ms propera al Sol. El lmit interior del nvol estaria a 25.000 UA, on la interacci de les estrelles prximes s massa dbil per haver circularitzat les rbites dels proto-cometes. El lmit exterior vindria donat per la mxima distncia on l'atracci gravitatria del Sol pot mantenir els objectes lligats a ell sense perdre'ls degut a l'atracci de les estrelles prximes, unes 200.000 UA.

Encara que, segons Oort, el nombre d'objectes del nvol seria d'uns 1011, les estimacions actuals donen un nombre fora ms elevat: al voltant dels 1013 objectes, que es mantenen estables perqu la radiaci solar s molt dbil a aquelles distncies. Quan una estrella passa relativament a prop del nvol, el camp gravitatori de l'estrella modifica les rbites d'alguns objectes i els llana cap a l'interior del sistema solar. Aix, el nvol proporciona una font contnua de material cometari que reemplaa als cometes destruts. Actualment, s'estima que la massa total de cometes en el nvol d'Oort podria ser d'unes 40 vegades la massa de la Terra.

Cal remarcar que el nvol d'Oort noms seria la font dels cometes de perode llarg (P > 200 anys). Es creu que la font dels cometes de perode curt (P < 200 anys) seria el cintur de Kuiper.

Objectes del nvol d'Oort.

Els objectes del nvol d'Oort sn tan llunyans que de moment tan sols s'ha descobert un possible candidat a formar-ne part: s l'objecte transneptuni (90377) Sedna, descobert el novembre del 2003 des de l'Observatori del Mont Palomar a Califrnia. Sedna posseeix una rbita ellptica molt excntrica que el porta de 76 a 902 UA del Sol, molt ms a prop del que s'esperaria d'un objecte del nvol d'Oort per massa lluny per a ser considerat objecte del cintur de Kuiper o del disc dispers.

Per a explicar l'rbita de Sedna, els seus descobridors han proposat la hiptesi de qu el nvol d'Oort s'estn fins a una distncia molt ms propera al Sol del que es pensava fins ara. Aquest "nvol d'Oort intern" estaria situat al mateix pla que el cintur de Kuiper i s'estendria fins a tan sols uns pocs centenars d'unitats astronmiques del Sol. De ser certa, aquesta hiptesi implicaria que, durant la seva formaci, el Sol no era una estrella allada sin que formava part d'un cmul d'estrelles properes entre s. Durant la formaci del nvol d'Oort, els objectes que eren expulsats pels gegants gasosos cap a l'exterior del sistema solar, com per exemple Sedna, s'haurien vist afectats per la interacci gravitatria amb aquestes estrelles tan prximes i les seves rbites s'haurien estabilitzat a una distncia molt ms propera al Sol del que prediu la teoria actual.






Referncies.
Oort, J. H., The structure of the cloud of comets surrounding the Solar System and a hypothesis concerning its origin, Bull. Astron. Inst. Neth., vol. 11, p. 91-110 (1950) Article en pdf;

 Vegeu tamb .
Objecte transneptuni;
Cometa;
Cometa Hale-Bopp, cometa de perode llarg;
Cometa Ikeya-Seki, cometa de perode llarg;
Gran cometa de 1811, cometa de perode llarg;

 Enllaos externs .
 Astrogea: el nvol d'Oort;
 Nineplanets: The Kuiper Belt and the Oort Cloud;
 Solarviews: The Oort Cloud;
 Representaci del nvol d'Oort;
 Pgina de Mike Brown sobre (90377) Sedna;























 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32404" title="Louisiana" nonfiltered="2929" processed="2916" dbindex="13029">


 Per al territori histric de la Nova Frana, vegeu Louisiana (Nova Frana).

Louisiana (del francs Louisiane) s un estat dels Estats Units d'Amrica situat al sud del pas. La seva capital s Baton Rouge, mentre que la seva ciutat ms gran i coneguda s Nova Orleans. Aquesta va patir greus danys i va quedar en bona part inundada al pas de l'hurac Katrina (finals d'agost 2005). L'estat de Louisiana juntament amb el de Mississip van ser declarats zones catastrfiques.

L'estat fa frontera per l'oest amb l'estat de Texas, pel  nord amb Arkansas, per l'est amb Mississip i pel sud amb el Golf de Mxic. 

Entre tots els estats dels Estats Units, Louisiana t una cultura particular deguda a la seva herncia de la colonitzaci francesa. Per exemple, encara que no hi ha un idioma oficial la llei reconeix tant l'angls com el francs. Avui en dia per la majoria de la poblaci fa anar l'angls i noms queden algunes influncies del francs en dialectes locals.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 45.872 amerindis nord-americans (1 %). Per tribus, les principals sn els houma (7.284), cherokee (7.048), choctaw (4.563), apatxe (1.983), chitimacha (1.793), creek (608), alibamu (514), caddo (507), biloxi (397) i tunica (282).







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32405" title="Kansas" nonfiltered="2930" processed="2917" dbindex="13030">


Kansas s un estat del mig oest dels Estats Units d'Amrica. Kansas s una paraula sioux que significa "gent del vent del sud".

 Poblaci .
 
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 49.236 amerindis nordamericans (1,5 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (14.215), potawatomi (2.922), choctaw (2.076), sioux (1.523), creek (1.252), blackfoot (927), navaho (898), kickapoo (886), apatxe (861), osage (711), iroquesos (718), lenape (616), chickasaw (517) i kaw (240).












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32407" title="Kentucky" nonfiltered="2931" processed="2918" dbindex="13031">



Kentucky s un estat dels Estats Units d'Amrica considerat un estat del sud. Va ser el 15 estat adms a la uni.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 25.227 amerindis nordamericans (0,6 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (9.456), blackfoot (754), sioux (487), choctaw (418), apatxe (395), iroquesos (280) i chippewa (271).










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32408" title="Massachusetts" nonfiltered="2932" processed="2919" dbindex="13032">


Massachusetts s un estat dels Estats Units d'Amrica situat a la regi de Nova Anglaterra. La capital s Boston.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 39.089 amerindis nordamericans (0,5 %). Per tribus, les principals sn cherokee (4.037), wampanoag (2.546), micmac (1.554), blackfoot (1.521), iroquesos (1.464), nipmuc (710), abnaki (696) i pequot (135).










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32411" title="Wisconsin" nonfiltered="2933" processed="2920" dbindex="13033">


Wisconsin s un estat dels Estats Units d'Amrica situat al nord del pas, entre els llacs Mchigan i Superior.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 70.657 amerindis nord-americans (1,4 %). Per tribus les principals sn els chippewa (16.560), iroquesos (9.671), menominee (7.423), winnebago (3.832), cherokee (3.679), stockbridge-munsee (1.725), potawatomi (1.502), sioux (1.398), brotherton (703), i oneida de Wisconsin (485).





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32412" title="Cometa" nonfiltered="2934" processed="2921" dbindex="13034">


Els cometes (del llat Cometa i aquest del grec Kometes, cabellera), junt amb els asteroides, planetes i els seus satllits, formen part del Sistema Solar. Sn cossos slids molt semblants als asteroides per amb distinta composici, i descriuen rbites tan allargades, que  aquells que rodegen el Sol, tornen al cap de molts anys, tants que fins i tot alguns noms se'ls ha vist una nica vegada. Altres sn destruts  per l'acci de la gravetat del Sol, a causa de la seua xicoteta massa.

Els astrnoms han trobat que els cometes provenen principalment de dos llocs; el Cintur de Kuiper, localitzat ms enll de la rbita del planeta Plut i el nvol d'Oort, situat encara ms lluny, a la meitat de distncia entre la Terra i Alfa Centauri (l'estrela ms prxima al Sol.)

 Estudi i composici .
Va ser desprs de l'invent del telescopi que els astrnoms van comenar a estudiar als cometes amb ms detall, advertint llavors que la majoria d'estos tenen aparicions peridiques. Edmund Halley va ser el primer a adonar-se d'a i va pronosticar l'aparici del cometa Halley en 1758, per al qual va calcular que tenia un perode de 76 anys. Desafortunadament, va morir abans de comprovar la seua predicci. Els cometes a causa del seu xicoteta grandria  i rbita molt allargada, fa que els vegem molt poc de temps i noms quan estan prop del Sol.

Els cometes estan compostos de aigua, dixid de carboni (gel sec), amonac, met (gas natural), ferro, magnesi i silicats. A causa de les baixes temperatures dels llocs on viuen, estes substncies que componen al cometa es troben congelades, ra per la qual es diu comunament que estan compostos de gel brut. Arriben a tenir dimetres d'algunes desenes de quilmetres -la muntanya ms alta en la Terra, l'Everest, t aproximadament 9 quilmetres d'altura.

Quan es descobreix un cometa es veu aparixer com un punt llumins, amb un moviment perceptible del fons d'estreles, anomenades estreles fixes.  La primera cosa que es veu s el nucli o cap. Desprs, quan l'astre s'acosta ms al Sol, comena a desenvolupar el que coneixem com la cua del cometa, que li confereix un aspecte fantstic. Els fotons que provenen del Sol  fan que les substncies que formen al cometa es comencen a calfar i se sublimen, passant directament de gel a gas, a causa de la subtilesa dels gasos originats en la cabellera i el xoc amb la llum solar o vent solar (el Sol produx un vent constitut de partcules que sn dispersades en totes direccions), aquells es projecten cap arrere, el que motiva la formaci de la cua, la qual sempre apunta en direcci oposada al Sol. El xoc dels fotons que rep el cometa com una pluja, a banda de calor, aporten llum, sent visible a l'exercir el cometa de pantalla.

Les cues dels cometes arriben a ser de grandries considerables, aconseguint milers i fins i tot milions de quilmetres. En el cas del cometa Halley en la seva aparici de 1910, la seva cua va arribar a mesurar prop de 30 milions de quilmetres - la Terra t un dimetre d'aproximadament dotze mil quilmetres. Cada vegada que un cometa passa prop del Sol es desgasta, pel fet que el material que va perdent ja mai s reposat. S'espera que, com a mitjana, un cometa passe unes dues mil vegades pel Sol abans d'evaporar-se completament. Al llarg de la trajectria d'un cometa, este va deixant grans quantitats de xicotets fragments de material. Quan la Terra travessa l'rbita d'un cometa, estos fragments cauen a l'atmosfera en forma de estreles fugaces o tamb anomenades pluja d'estreles. Al maig i octubre es poden observar les pluges d'estreles produdes pels fragments que va deixar el cometa Halley.

De la cabellera emergeixen, espentades per la intensa radiaci solar, dues cues tnues i brillants: una de gas i una altra de pols, estenent-se milions de quilmetres. Els astrnoms suggereixen que els cometes retenen, en forma de gel i pols, la composici de la nebulosa primitiva amb qu es va formar el Sistema Solar i de la qual es van condensar desprs els planetes i les seues llunes. Per esta ra l'estudi dels cometes pot donar indicis de les caracterstiques d'aquell nvol primordial.

 Histria de l'estudi dels cometes .
 Estudi d'rbites .
No es va establir definidament fins en el Segle XVI si els cometes eren fenmens atmosfrics o objectes interplanetaris, perode en qu Tycho Brahe va realitzar estudis que van revelar que estos havien de provindre fora de l'atmosfera terrestre. Desprs en el Segle XVII, Edmond Halley utilitza la teoria de la gravitaci, desenvolupada per Isaac Newton, per a intentar calcular les rbites de  els cometes. Permetent-li descobrir que un d'ells tornava a la proximitat del Sol cada 76 o 77 anys aproximadament. Prompte, este va comenar a anomenar-se Cometa Halley, i de fonts antigues se sap que ha sigut observat per humans des de 66 DC.

El segon cometa que s  va descobrir que tenia rbita peridica va ser el Cometa Encke, en 1821. Com el cometa d'Halley, va tenir el nom del seu calculador, el matemtic alemany i fsic Johann Encke, que va descobrir que era un cometa peridic. El cometa d'Encke t el ms curt perode d'un cometa, noms 3.3 anys, i per consegent  t el nombre ms gran d'aparicions registrades. Va ser tamb el primer cometa l'rbita del qual era influenciada per forces que no eren del tipus gravitacional. A pesar de tot, ara s un cometa molt tnue per a ser visible a simple vista, va poder haver sigut un cometa brillant alguns milers d'anys arrere, abans que la seva superfcie de gel fra evaporada. No obstant aix, no s'ha sabut si ha sigut observat abans de 1786, per anlisi millorada de la seva rbita primerenca suggereixen que correspon a observacions mencionades en fonts antigues.

 Estudi de les seves caracterstiques fsiques .
No va ser fins al perode de l'era espacial que la composici dels cometes va ser provada. A principis del Segle XIX, un matemtic alemany, Friedrich Wilhelm Bessel va originar la teoria que havien objectes slids en estat de evaporaci: de l'estudi del seu brillo, Bessel va exposar que els moviments no-gravitacionals del Cometa Encke van ser causats per forces de doll creades com a material evaporat de la superfcie de l'objecte. Esta idea va ser oblidada per ms de cent anys, i desprs Fred Lawrence Whipple independentment va proposar la mateixa idea en 1950. El model proposat per ambds prompte va comenar a ser acceptat per la comunitat cientfica. Va ser confirmat quan una armada de vehicles espacials va volar a travs del nvol llumins de partcules que rodejaven el nucli congelat del Cometa Halley en 1986 per a fotografiar el nucli i van observar els dolls de material que s'evaporava. Desprs la sonda Deep Space 1 va volar prop del Cometa Borrelly el 21 de Setembre del 2001, confirmat que les caracterstiques del Cometa Halley sn comuns en altres cometes tamb.

 Cometes famosos .
Alguns dels ms famosos cometes:
cometa Biela: a finals del segle XIX es va partir en dos, i ms tard en fragments minsculs, donant lloc a una pluja d'estreles, amb el que va perixer per sempre.
cometa Borrelly;
cometa Coggia: Va obtenir molta fama a causa de la seva extraordinria bellesa.
cometa Encke;
cometa Hale-Bopp;
cometa Halley: descriu la seva rbita cada 76 anys. El 1910 la seva aproximaci a la Terra va comportar que la seva cua fregus amb les capes superiors de l'atmosfera.
cometa Humason;
cometa Hyakutake;
cometa Ikeya-Seki;
cometa Luxell: al passar prop de Jpiter, va perdre part de la seva massa i va patir pertorbacions importants en la seua rbita.
cometa Mrkos;
cometa Shoemaker-Levy 9: El 1993 es va fragmentar per l'intens camp de Jpiter i va acabar impactant el juliol de 1994 contra ell.
Gran cometa de 1811;
cometa 1843;
cometa 1882;
cometa Tempel 1: la sonda espacial Deep Impact va llanar un projectil sobre aquest cometa per a estudiar la composici del seu nucli.
cometa Tempel-Tuttle Cometa que dona lloc a la pluja d'estreles anomenada Lenides;
cometa Kohoutek;
cometa West;

 Ancdotes .
Sn els astres que ms han cridat l'atenci dels homes, tant per la seva bellesa com per la seva sobtada aparici i misteriosa destrucci o desaparici, amb el resultat que els van atribuir malignes influncies, o se "concretaven"  en la realitzaci d'alguna profecia. Estes errnies creences han perdurat en algun sector de la societat fins als nostres dies a pesar que fa molt de temps que es coneix la naturalesa exacta dels cometes. Els retorns del cometa Halley tamb han provocat al llarg de la histria curioses ancdotes. 

Histricament l'aparici d'un cometa va ser considerat un presagi important:

 A Xina .
En el segle XXVII abans de la nostra era, l'emperador Huang-Ti va fer construir un observatori i en el segle XXIV abans de la nostra era els astrnoms Ho e Hi van establir un calendari basat en els astres amb un any de 366 dies. En el segle XXII a. C. Ho e Hi (no es tracta dels mateixos astrnoms, potser eren noms de famlies, o ttols) pareix que entregats als plaers de la beguda, van perdre la vida per no predir un eclipsi solar. Tamb astrlegs de la Xina antiga van perdre la seva posici o vida per no haver sigut capaos de predir l'aparici, al cel, d'algun cometa.

 poca grega .
L'any 372aC va aparixer un cometa del qu Aristtil afirma que tenia una cua de 60, per a Diodor de Siclia anunciava la decadncia dels lacedemonis, i segons for la destrucci pel mar de les viles d'Hlice i Bura en Aquea. Plutarc relata que per a Timolen de Corinti el cometa de l'any 343aC va ser el presagi de l'xit de l'expedici contra Siclia. Naturalment per als sicilians el presagi va resultar ser funest. Del cometa que va aparixer l'any 134aC es va dir que anunciava el naixement del rei Mitridates. Els historiadors Sozomeno i Scrates compten que l'any 400dC va aparixer un cometa amb forma d'espasa, que va brillar sobre Constantinoble en el moment de les grans desgrcies, que l'amenaava la perfdia de Gainas.

 poca romana .
L'any 66aC, com relata l'historiador Flavius Josefus, quatre anys abans de la destrucci de Jerusalem va aparixer un brillant cometa, avui sabem que es tracta del cometa Halley. Els romans van creure que el cometa que va aparixer a la mort de Juli Csar l'any 44aC era la seva nima. L'historiador Seutonio atribux a la maligna influncia dels cometes els errors comesos per Ner, aconsellat per l'astrleg Babilus, qui va assegurar que la mort de Claudi havia sigut anunciada per un cometa. A pesar d'all que s'ha arrelat d'estes creences, va haver-hi gent en l'antiguitat que no van acceptar l'influx cometari sobre les persones, un d'ells s l'emperador Vespasi: Quan els metges el van reprendre perqu trobant-se greument malalt despatxava els assumptes d'estat els va respondre: s necessari que un emperador mori dempeus. Al veure que els cortesans contemplaven el cometa  va dir rient-se: aquesta estrela amb cabellera no m'afecta; ms prompte amenaa al rei de Prtia que tamb en t, mentre que jo soc calb. A causa del seu estat de salut, no del cometa, Vespasi va morir poc desprs l'any 79dC.

 poca medieval  .
En temps medievals va continuar la por als cometes que van continuar anunciant morts de reis, arribant-se incls a crear cometes imaginaris per a justificar-les. Un d'ells va ser el de l'any 814 -inexistent- que es va dir va anunciar la mort de Carlemany. El retorn de l'Halley l'any 837, va anunciar la mort del rei Llus I de Frana. Aix s, ho va fer amb tres anys d'anticipaci perqu el monarca va morir l'any 840. El pintor itali Giotto va posar un cometa (probablement el del Halley) en el seu Naixement de Jess. Paracels en 1664 assegurava que el cometa que va aparixer era una advertncia a Alfons IV rei de Portugal.En el Segle XVII Kepler creia que els cometes eren emanacions de la Terra, s a dir un fenomen atmosfric. Amb estes idees queda clar que el que hi havia establit les lleis amb qu es movien els planetes, no es preocupara del moviment dels cometes. Es deu als esforos de Tycho Brahe, Isaac Newton i Edmund Halley que l'estudi dels cometes a la categoria de moviments planetaris. Newton va inventar un procediment per a determinar els elements de les rbites cometaries amb poques observacions. Edmund Halley va coronar el seu treball calculant les rbites de 24 cometes de qu es tenien dades suficients. Al comparar-les entre si, va veure que algunes eren tan paregudes que pareixien correspondre al mateix astre. El cometa de 1682, acabat d'observar, va parixer ser el mateix que els de 1607 i o 1531,  pel que va predir la seva tornada per a finals de 1758 o principis de 1759. Newton i Halley ja difunts no van poder observar la tornada del cometa.

 poca moderna .
Per a precisar ms la tornada del cometa Halley el matemtic francs Alexis Clairaut va usar frmules matemtiques perfeccionades. Ell es va encarregar de determinar l'lgebra del problema per a saber com els planetes influen amb la seva acci gavitatoria en la tornada del cometa. La tasca del clcul va anar a crrec de l'astrnom francs Joseph Lalande i de la matemtica Hortensia Lepaute. Desprs de dedicar durant mig any tot el seu temps a calcular van trobar junt amb Clairaut que, Jpiter retardava la tornada del cometa 518 dies i Saturn uns 100 dies, aix que est revoluci de l'Halley seria quasi dos anys mes llarga que l'anterior. Van calcular el pas pel periheli per a abril de 1759 amb un error d'un mes. El cometa va fer el seu pas el 12 de mar de 1759 i des de llavors se'l coneix  com cometa Halley en honor al seu primer calculador.

L'astrnom Guillaume Li Gentil de tornada de l'ndia on havia anat a observar el Trnsit de Venus de 1761, va portar d'all una nova planta encara sense nom en Europa, en honor a la matemtica que havia collaborat en el clcul de la tornada de l'Halley li va posar el nom de hortnsia.

Del cometa Halley, es coneixen 31 aparicions des de l'any 2315aC fins a la ms recent de 1986. on va ser observat per sondes espacials.
El fams astrnom Joseph Lalande en la seua obra Rflexions sur les comtes conta que en certs casos els cometes poden arribar a xocar amb la Terra, molta gent va entendre que havia predit que un cometa provocaria la fi del mn i es va provocar un temor  de grans proporcions el que va forar el rei a donar l'orde al cientfic que explicara per al gran pblic el sentit del seu escrit.

El retorn del cometa de Carles V va ser anunciat per al 13 de juny de 1857. Eixe dia el cometa havia de xocar amb la Terra i produir la fi del mn. En els pobles i incls en Pars es parlava del cometa amb horror. Tamb es va anunciar la destrucci de la Terra el 12 d'agost de 1872.
En temps mes recents, com la tornada de l'Halley a principis del segle XX, la proximitat del seu pas va crear una por que va impulsar la creaci d'un important mercat per a "mscares anticometa" i altres artefactes suposadament dissenyats per a protegir-se d'unes possibles emanacions txiques. Va haver-hi gent que es va sucidar a Europa central i oriental, per la psicosi creada pels peridics que en el moment en qu la Terra passara per dins de la cua del cometa les persones de la Terra quedarien enverinats. En 1997 en el pas del cometa Hale-Bopp es van escampar rumors que una gran nau extraterrestre estaria seguint el seu pas, el que va incitar un sucidi en massa entre els seguidors de la secta de La Porta del Cel.
A pesar que la cincia ha aclarit la naturalesa dels cometes, encara hi ha segments de la poblaci que tenen creences astrolgiques, en les quals un cometa apareix com un presagi. D'altra banda, en la cincia-ficci els autors i directors els representen equivocadament com a objectes candents, en compte de gelats.

 Vegeu tamb .
 Astrogeologia;










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32414" title="Racisme" nonfiltered="2935" processed="2922" dbindex="13035">




El racisme s l'actitud o manifestaci que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, que aquestes diferncies poden ser amidades o catalogades jerrquicament, i que resulten en l'avantatge econmica, poltica i social d'un grup en relaci als altres. Histricament, el racisme ha servit per a justificar l'imperialisme, l'esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l'etnocentrisme i el 'chauvinisme' cultural. La creena que el carcter i les habilitats dels individus estan correlacionades amb la seva raa no s necessriament racisme, ats que aquesta diferncia pot afirmar-se sense implicar una falta d'equitat de valor. Per l'aplicaci d'aquesta creena al bregar amb membres d'aquesta raa, especialment sense prendre en compte les variacions dintre de les "races", s conegut com prejudici racial. El racisme s generalment un terme aplicat a les accions d'un grup dominant en una societat sobre els altres. Els grups ms febles tenen menys probabilitats de manifestar racisme pblicament en contra d'un grup ms poders per raons prctiques. Atorgar o retenir drets o privilegis basant-se en la raa o refusar associar-se amb persones per la seva raa es coneix com discriminaci racial. 

El mateix terme "racisme" s confs. Les primeres classificacions de raa, com va fer Linnaeus en el seu moment, sostenien que havia quatre races: la blanca (europea); la negra (africana); la vermella (americana) i la groga (asitica). Amb posterioritat alguns antroplegs van proposar altres classificacions, basades en combinacions de les seves caracterstiques. Aix, segons el proponent, es van arribar a trobar fins a vint-i-nou races. Altres autors ms actuals, formen solament tres grans grups humans: caucasoides, mongoloides i negroides, que es descompondrien, al seu torn, en mltiples races i sub-races. Ara comena a acceptar-se ms el criteri tnic i no pas el racial per a classificar a l'home i el seu comportament social. En els escrits de Charles Darwin (editats a Londres en 1838), es troben apreciacions que avui ens resulten sorprenentment racistes, donada la categoria intellectual de l'investigador. Descriu als indis 'fueguinos' (ymanas) de la segent forma: "Les criatures ms abjectes i miserables que mai veis" (...) "empastifaven de blanc els seus rostres repelencs, la seva pell era bruta i grasosa, els seus cabells un embull, les seves veus eren dissonants, el seu idioma inarticulat, els seus gestos violents, mancats de dignitat" (...) "el seu instint mereix ser comparat amb el de l'animal". 

Els reconeixia, aix s, algunes qualitats: "... eren hbils per a la caa i la pesca" i tenien una "notable capacitat per a imitar els gestos dels anglesos i repetir les seves frases". Com diu un estudis en el tema: "Per imitar no s aprendre, i remet a l'instint animal, ms que a l'hum". 

Aix, amb aportacions d'aquest tipus, va forjar-se el racisme modern, amb pretensions "cientfiques". Ja deixaven de ser prejudicis, passant a la categoria de 'irrefutables proves cientfiques'. Darwin condemnava als indis a una sort de "subespcie" destinada, segons el seu parer, probablement a desaparixer. Efectivament, els indis que Darwin havia estudiat es van extingir, per no per les suposades debilitats biolgiques dels autctons, sin com a conseqncia de l'acci dels conquistadors en aquelles terres. 

Una curiosa, per no dir divertida tesi, va ser oferta per Jeff Hanks, un missioner d'una comunitat de l'esglsia Mormona d'Estats Units. "Jo no sc racista, per la nostra doctrina considera que els negres sn ssers que tenen aquest color de pell a causa de la seva imperfecci. Quan es vagin purificant aniran tornant-se blancs. De la mateixa manera, els blancs que no sn bons es reencarnen amb la pell fosca, fins i tot completament negra." 

La UNESCO va donar clara doctrina: "Els grups nacionals, religiosos, geogrfics, lingstics i culturals no coincideixen necessriament amb els grups racials i els aspectes culturals d'aquests grups no tenen cap relaci demostrable amb els carcters propis de la raa ". Es defineix llavors la identitat tnica com una versi no biolgica de la identitat racial: es tracta, en el cas dels individus, d'una actitud personal positiva d'integraci amb un grup amb el qual es comparteixen caracterstiques socioculturals i lingstiques. Els estudis biolgics han destrut totes les concepcions "cientfiques" del racisme. Malauradament, encara queden molts exponents d'aquestes teories "cientfiques" que es neguen a veure la realitat. 

A la major part del mn han quedat marginades les idees simplistes sobre "races humanes pures", el determinisme gentic dels carcters racials, les jerarquies racials, i la idea que el mestissatge produx degradaci fsica i moral. En l'actualitat, les argumentacions per a justificar les prctiques agressives posen l'accent en les diferncies culturals. Sota aquesta premissa es persegueix a grups dels quals, les formes de vida, tradicions i costums es consideren distintes, ms primitives o inferiors que les del pas receptor d'immigrants, o del grup dominant en la societat. Les actituds segregacionistes i xenfobes acaben, a la prctica, per confondre el racisme prpiament dit, amb les diferncies culturals. 

Algunes vegades racisme es refereix a creences, prctiques i institucions que discriminen contra la gent sobre la base de la seva agrupaci racial percebuda o afirmada. Hi ha una opini creixent, per una mica controvertida, que el racisme s un sistema d'opressi, una xarxa de creences racistes (ja siguin aquestes explcites, tcites o inconscients), prctiques, organitzacions i institucions que es combinen per a discriminar i marginalitzar una classe de persones que comparteixen la mateixa designaci racial, basant-se en aquesta designaci. Tamb es diu racisme a la pseudocincia, com doctrina antropolgica o ideologia poltica, que defensa l'existncia de diverses races d'ssers humans i la inferioritat d'unes respecte a unes altres. En alguns pasos es diu que les acusacions de racisme provenen dels simpatitzants del relativisme cultural i el polticament correcte per a estigmatitzar als seus adversaris a causa de l'associaci entre racisme i la violncia extrema viscuda en parts del Segle XX. Des de l'ltim quart del Segle XX, hi ha hagut pocs, en els pasos desenvolupats, que es descriuen a si mateixos com racistes, aix que la identificaci d'un grup o persona com racista s gaireb sempre controvertit. El racisme s vist per molts com una afrontament a la dignitat humana bsica i una violaci dels drets humans. Un elevat nombre d'acords internacionals han tractat d'acabar amb el racisme. Les Organitzaci de les Nacions Unides utilitza una definici de discriminaci racial assentada en la Declaraci sobre l'eliminaci de totes les formes de discriminaci racial 

No existeix consens entre els historiadors respecte a quan va emergir el concepte de "raa". Alguns pensen que aspectes de la idea sempre han existit entre els humans, mentre que uns altres ho situen com un concepte separat a la desconfiana general en les "diferncies" (en aquest cas hauria sorgit en l'Era dels descobriments o inclusivament tot just al segle XIX). En tot cas, molt abans que es forms qualsevol tipus d'estigma ja es practicava la divisi de la gent en grups distintius, generalment a partir de caracterstiques anatmiques externes o suposat origen geogrfic, aix com teories sobre com "classificar" aquestes races entre si, o quantes n'hi havia.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32415" title="Corb (constellaci)" nonfiltered="2936" processed="2923" dbindex="13036">


Corvus (Corb en llat) s una petita constellaci austral de noms 11 estels visibles a simple vista (de brillantor major que la magnitud 5,5). s una de les 48 constellacions de Claudi Ptolemeu, i tamb una de les 88 constellacions modernes.

Trets notables.

 ,  ,  , i   formen l'asterisme 'vela'; i   i   serveixen d'indicador vers Spica.

Objectes notables del cel profund.

Corvus no cont objectes de Messier. La galxia peculiar Antennae resultat, possiblement, de la collisi de NGC 4038 i NGC 4039, pareix tenir la forma d'un cor tal com es veu des de la Terra.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32416" title="Esperit (desambiguaci)" nonfiltered="2937" processed="2924" dbindex="13037">


Un sser espiritual: Esperit Sant, fantasma, ngel, dimoni, etc.
L'esperit (nima) s la part racional de l'nima d'una persona.
Predicci del futur que algunes persones intutives fan amb encert.
El terme esperit tamb s emprat ocasionalment com a sinnim de personalitat o carcter.
Vigor natural o fortalesa que fa obrar: nim, valor, al, esfor, vivacitat, ingeni.
A qumica per anomenar la proporci ms pura (Ex: Als alcohol esperit de vi=et; esperit de fusta=metanol) i a altres compostos com resultats de reaccions qumiques (oli de vitreol=cid sulfric), o els seus vapors.
En grec s un signe ortogrfic.


Vegeu tamb.
 Espiritisme;
 Espiritualitat;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32417" title="David Lynch" nonfiltered="2938" processed="2925" dbindex="13038">

David Lynch (Missoula, Montana, EUA, 20 de gener de 1946) s un director de cinema dels Estats Units. 

David Lynch s, a dia d'avui, un dels representats clars de la corrent surrealista dintre del cinema. Les seves pellcules sempre ens han trasllat a un mn de somnis, un mn de misteri, un mn surrealista... La seva primera pellcula va ser "Eraserhead", una pertorbadora i aterridora histria de surrealisme dut al lmit. Per abans ja havia rodat 4 curts, el primer d'ells al 1966: Six Figuris Getting Sick, que comen sent un projecte artstic d'esculptures de relleu i va acabar essent un curtmetratge d'un minut de duraci. Desprs tenim L'Alfabet o La Mare. 

En 1990, va aconseguir atrapar a ms de 50 milions de telespectadores noms d'Amrica amb la inoblidable Twin Peaks, al mateix temps que rodava  Cor Salvatge  (Wild at heart) (pellcula en la qual tamb va participar Duwayne Dunham, responsable de diversos episodis de la mtica srie), la qual va ser cancellada en 1992 a causa de la mesura que s'anava acostant al mn de Lynch la srie baixava de audincia, tot el contrari que a Europa. Per va dirigir una pellcula el mateix any per a concloure la srie i servir tamb de precuela, es tracta de l'inquietant film Twin Peaks: Fire walk with me.

Desprs de perdre fora pblic en les seves darreres pellcules, Lynch va dirigir el 1999 una histria fora diferent del que havia rodat fins a ara, es tracta del drama The Straight Story.  Afortunadament, i per als detractors de Lynch, aquest mateix any va tornar a sorprendre'ns amb el film "Mulholland Drive" (2002), una pellcula que aconsegueix atrapar a l'espectador i que ha fet histria dintre del mn de l'art surrealista.

Filmografia.

Six Figures Getting Sick (1966);
The Alphabet (1968);
The Grandmother (1970);
The Amputee (1974);
Eraserhead (1978);
The Elephant Man (1980);
Dune (1984);
Blue Velvet (1986);
Wild at Heart (1990);
Twin Peaks (srie de televisi) (1990-1991);
Twin Peaks: Fire Walk With Me (1992);
Lost Highway (1997);
The Straight Story (1999);
Mulholland Drive (2001);
The Short Films of David Lynch (2002);
Darkened Room (2002);
Rabbits (srie d'internet) (2002);
Inland Empire (2006);

 Cites i curiositats .

Segons el director, "En una ciutat gran em vaig adonar que havia molta por. Venint del nord-oest, aix et copeja amb la fora d'un tren." "Crec que era un noi completament normal," recorda. "Per descomptat, a tots ens agrada pensar que un s diferent i nic... Segons els meus records, vaig tenir una infncia feli, sense massa problemes. Per els nois tenen els sentits particularment alertes, els ulls molt oberts, les orelles molt atentes, i el mn els mana una cataracta d'informacions i sensacions... Els nois perceben les coses de manera molt forta, per tenen tamb una imaginaci que pot amplificar els esdeveniments ms insignificants, els detalls ms nfims. 

Engrandit per la imaginaci d'un nen, un petit esdeveniment pot convertir-se en la ms bella o la ms horrible de les histries. Quan era noi aquesta percepci de les coses podia ser formidable, per, al mateix temps, turbadora i inquietant. Per exemple, poder entrar a una casa i, sense buscar gens en particular, sense imaginar-te res de res, sentir que hi ha una mica rar en aquesta casa. Com un nvol malvat que sura en l'aire i t'indica de manera confusa que en aquesta casa alguna cosa camina malament. Hi ha gent adulta, tot sembla normal, per sentiu que hi ha una mica amagat, que en la casa regna un cert malestar subterrani que els quals viuen aqu no volen que els altres vegin... En la meva casa tot era molt tranquil, molt normal. Els meus pares mai es van barallar, fins a tal punt que de vegades fins a m'hauria agradat que es barallessin un poc, que hagus en la casa un poc de moviment. Per mai va passar gens. La nostra casa era un lloc slid, estable, tranquilitzador. Potser quan des del principi es possex una estabilitat tan gran, un fonament ben slid, un es troba ms inclinat a sortir de si mateix. Mentre que si un creix en la inseguretat, desprs busca desesperadamente la seguretat, sense arriscar-se tant. Des d'aquest punt de vista, creo que vaig tenir sort." 

"Quan era un adolescent, intentava divertir-me 24 hores al dia. No vaig comenar a pensar fins que vaig tenir 20 o 21. Feia coses estpides i comunes. No va succeir molt en el pis de dalt fins als 19. La meva mare es va negar a donar-me llibres per a acolorir quan era nen. Probablement m'hagi salvat, perqu si ho penses, el que fa un llibre per a acolorir s destruir completament la creativitat." Aix fins que va complir 19 anys. O sigui, edat en la qual va comenar la seva anar i venir per diferents escoles d'art, les quals abandonava. 

En l'any 1965, no obstant aix, va ingressar a la Pennsylvania Academy of Fini Arts (PAFA), de Philadelphia. "Era un temps magnfic per a estar en l'Acadmia," assegura. "Les escoles tenen ones, i va succeir que jo li vaig pegar a una ona creixent i gegant. Havia tanta gent bona en l'escola. I aquest va ser el comenament de tot. Se'm van aclarir les coses en termes de pintura, i el meu estil va trobar el seu cam." "La casa a la qual em vaig mudar quedava enfront de la funerria, al costat de Pop's Diner. L'rea tenia un ambient grandis -fbriques, fum, autopistes, diners, els personatges ms estranys, les nits ms fosques. "Jo vivia en el carrer 13 i Wood. s un lloc molt industrial. A les 5:00 ja no hi ha ning en el barri. Ning viu aqu. I m'agrada molt aix. s bell, si ho veus de manera correcta." "Vivem barat, per la ciutat estava plena de por. Un nen va ser baleado en el nostre carrer i les marques de guix que envoltaven el lloc en el qual havia jagut van quedar en la sendera durant cinc dies. Ens van robar dues vegades, ens van disparar a les finestres i ens van robar l'acte." Entre les seves obres de l'poca havia una complexa i entretinguda taula de pool elctrica i una srie de "dones mecniques", aix s, clar, dones que es convertien en mquines d'escriure. 

s all on va trobar la seva veritable vocaci. Va gaudir moltssim aquesta etapa al costat d'uns altres amb inquietuds artstiques. La seva inclinaci per la pintura es va fer manifesta. Desprs de passar per escoles d'art, en 1965 Lynch i un amic, Jack Fisk, van viatjar a Europa per a estudiar amb el pintor expressionista Oskar Kokoschka a Salzburg, ustria. Van viatjar a Pars, i finalment a Atenes, Grcia, per van regressar als Estats Units als 15 dies. "No em va agradar Europa," assegura.

"Pensava tot el temps, aqu s on vaig a pintar. I no havia cap tipus d'inspiraci all per a la classe de treball que volia fer. Tenia la intenci de quedar-me tres anys. En canvi, m'hi vaig quedar 15 dies! Me'n recordo d'estar ficat al llit en un soterrani a Atenes amb llangardaixos que grimpaven a les parets, i pensava que estava a 7.000 milles de McDonalds!" De tornada en Alexandria, va aconseguir (i va perdre sistemticament) una srie de treballs: en una cigarrera, en una botiga d'art, en una oficina d'enginyeria i en una marquera, l'amo de la qual es cridava, apropiadament, Michelangelo. "Quan era acomiadat, aix em duia a altra part, a noves experincies. Cada vegada que em tiraven, estava feli de la vida!", recorda. "Per desprs de netejar un bany tapat (un treball que ning ms volia) per cinc dlars, hauria anat a qualsevol part amb la condici de sortir-me d'aqu."

 Enllaos externs .
Pagina oficial de David Lynch;
Pgina web espanyola sobre David Lynch;
David Lynch Faculty Website European Graduate School;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32418" title="Llenges germniques occidentals" nonfiltered="2939" processed="2926" dbindex="13039">
Les llenges germniques occidentals sn un subgrup de la branca germnica de les llenges indoeuropees, el ms important pel que fa al nombre de parlants. 

A diferncia de les llenges escandinaves, les germniques occidentals no provenen d'una llengua originria comuna. Tanmateix el fet d'agrupar-se no s noms per convenincia geogrfica (al sud del mar del Nord, entre les escandinaves, les cltiques, les romniques i les eslaves) sin tamb per moltes similituds i caracterstiques compartides.

Classificaci.
Tot i la jerarquitzaci mostrada a continuaci, les llenges germniques occidentals presenten sovint un continu dialectal que en fa difcil la separaci, essent dialectes fsicament propers de llenges tericament diferents intelligibles entre si.
 Grup nglic (provinent de l'anglosax);
 Angls (amb una significativa influncia del francs, especialment en el vocabulari);
 Escocs;
 Fris;
 Baix alemany ;
 Baix frncic;
 Neerlands;
 Afrikaans (amb influncies africanes i malaies);
 Baix sax;
 Plautdietsch;
 Alt alemany;
Llenges centreoccidentals ;
Mittelfrnkisch ;
 Luxemburgus;
Rheinfrnkisch (Pflzisch, Hessisch);
Llenges centreorientals;
Thringisch-Oberschsisch;
Berlin-Brandenburgisch ;
Ostmitteldeutsche Dialektgruppe (Lausitzisch-Schlesisch);
Ostfrnkisch ;
Mainfrnkisch;
Sd-Rheinfrnkisch;
 Alamnic;
Suabi (Schwbisch);
Alsaci;
Alemany sus;
Bairisch ;
Sdbairisch;
Mittelbairisch;
Nordbairisch;
 Jiddisch;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32423" title="Seda" nonfiltered="2940" processed="2927" dbindex="13040">


La seda s una fibra txtil natural. El seu filament de la seda prov d'unes proteines (fibrona i sericina) segregades per les glndules salivals del cuc de seda, s a dir, l'eruga de la papallona de la seda i alguns artrpodes.  

Els primers en descobrir aquesta substncia i elaborar el teixit foren els xinesos i, tant la valoraven, que es diu que estava prohibit treure cucs fora de l'Imperi, castigant amb la mort a qui ho intentes. Tot i l'estricta vigilncia es diu que alguns europeus aconseguiren treure alguns exemplars amagats entre el seu equipatge. Posteriorment, el seu comer es va generalitzar a partir de la Ruta de la seda.

Obtenci del fil o filatura.

Quan la bava que segrega el cuc de seda de manera continua entra en contacte amb l'aire, se solidifica formant el capoll. Desfent-lo s'obt un filament molt fi i de gran longitud, de 400 a 1500 m.

Primer s'ofega el cuc perqu no foradi el capoll; a continuaci es fa el debanatge, torat i retorat del filament. Desprs t lloc el descruatge, blanqueig i, si s'escau, el tint dels fils.

Obtenci de la tela o tissatge.
En teixits de calada (fets en el teler) es fan robes llises i laborades, damassos, espoli-mats...

En gnere de punts es fan blondes, gases, mitges...

Propietats de les fibres i dels teixits.
La fibra i el fil de seda s molt resistent, llis, i molt brillant. Es descompon a 170 C i quan s crua (quan surt del debanatge) t un tacte aspre i cruixent. Els teixits sn molt resistents, allants i amb una bona presncia, molt suaus i lluents.

Aplicacions.
Articles de luxe com llenceria fina, roba interior, bruses, camises, fulards, vestits de dona i actualment d'home.

Per a la llar es fan robes per a tapisseria i decoraci. Antigament s'hi feia la indumentria litrgica, aix com algunes peces de la indumentria tradicional i tamb els paracaigudes.

 Vegeu tamb .
Indstria sedera de Valncia



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32426" title="Santiago de Compostella" nonfiltered="2941" processed="2928" dbindex="13041">

La ciutat de Santiago de Compostella, tradicionalment anomenada Sant Jaume de Galcia (en gallec Santiago de Compostela) s la capital de Galcia. Compta amb 92.298 habitants, segons el padr del 2004.

El casc antic de Santiago de Compostella s Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1985. Alguns monuments importants sn la Catedral, lHostal dos Reis Catlicos, el Pazo de Raxoi, el Museu de Bonaval i l'esglsia de San Martio Pinario. s seu del govern autnom gallec (Xunta de Galcia), a ms important nucli de peregrinaci cristiana, desprs de Jerusalem i Roma.

 Demografia .
Santiago compta amb 92.919 habitants de dret (INE, 2005, 148.000 en l'aglomeraci urbana), on la ciutat vella, o zona monumental, es fusiona amb l'eixample o zona nova. Inclou els antics municipis de Conxo (incorporat en 1925) i Enfesta (al voltant de 1970).




Topnim.
Compostella s un dels topnims ms discutits perqu la possibilitat de relacionar-lo amb el sepulcre de l'apstol Sant Jaume (Santiago), descobert suposadament en el segle IX per Teodomiro, fa emotius els raonaments. El lloc va deure estar habitat en poca prerromana com demostra el topnim precltic Sar, "corrent d'aigua", l'existncia d'una mmoa  porta da mmoa  i dos topnims cltics, Callobre, primitiu nom del Castro, i Troia de Turobriga, "ciutat forta". I dels primers temps de la romanitzaci poden ser algunes inscripcions funerries i molts sepulcres que es collocaven al costat dels camins. Aquest lloc va tenir tres noms: Libredn, que per a alguns seria cltic, "castro del cam", i per a uns altres deriva de liberum donum, "lliure concessi (d'un terreny)"; entre els segles IX i XI se li crida Arcis Marmoricis, que presenta el topnim Arca, gaireb sempre indicador de sepulcre en mmoa. Per en el segle X els documents comencen a parlar d'un suburbio Compostella, s a dir, una part de la vila que es diu aix i alguns situen en l'actual zona del carrer Ra do Franco. Des del XI el nom de la zona s'estn a tota la vila. Des de sempre va haver interpretacions d'aquest topnim. Popular va ser el de campus stellae, "camp de l'estrella", estrella que miraculosament indica a Teodomiro el lloc. El Cronicn Iriense (s. XI-XII) ho deriva de compositum tellus, "terra composta o bella". En el segle XII la Crnica de Sampiro diu Compostella, id est bene composita. En el Cdex Calixt (s. XII) es conta la histria d'una dona anomenada Compostella presumptament vinculada a la prdica de l'Apstol. Per sempre va ser ms acceptada la interpretaci de "vileta (-ella) b feta", com potser la deixaria la reconstrucci i fortificaci del XI desprs de la destrucci d'Almansor en el 997. Per Amor Ruibal, recordant el significat de compositum, "enterrat", que ja apareix en Virgili, ho va interpretar com "lloc on est enterrat". Crespo Pou i Luis Monteagudo, per fi, ho consideren prejacob, perqu apareixen ms compostelas per Galcia (i hi ha una compostilla en el Bierzo) i ho consideren un compost cltic de comboros, "enderrocs", i steel, "ferro", significant "escorial de mines i ferreries", i tamb relacionant-lo amb el barri de la ciutat la Estila.

Llocs d'inters.
Plaa de lObradoiro.
La Plaa de lObradoiro s el lloc, en el casc vell de la ciutat, on es troben els monuments ms importants.

Catedral.
s barroca, del segle XVIII. Dalt en el centre est Sant Jaume, un nivell ms baix, els seus dos deixebles, Atanasi i Teodor, tots vestits de pelegrins. Al mig pot veure's la urna i l'estrella entre ngels i nvols. En la torre de la dreta est l'esttua de Mara Salom, i en la de l'esquerra, el seu esps i pare de Sant Jaume Zebedeu. Sobre la balaustrada, es veu a l'esquerra a Santa Susanna i Sant Joan i a la dreta a Santa Brbara i Sant Jaume el Menor. L'edifici de la dreta de l'espectador s el claustre. El de l'esquerra, el Pazo de Xelmrez, segle XII.

 Hostal dels Reis Catlics .
Es va construir com a conseqncia de la visita realitzada pels Reis Catlics a Santiago en 1486 i va ser destinat a Hospital, per a atendre als pelegrins que per l'poca recorrien el cam de Sant Jaume. Amb el temps, els Reis Catlics van manar la construcci d'una gran hospedera amb l'ajuda de les rendes rebudes en la victria de Granada. Els papes van oferir indulgncies a quants cooperessin. Les obres van durar 10 anys. s d'estil renaixentista plateresc. En la seva faana podem veure el segent: Esquerra de baix a dalt: Adam, Santa Caterina i Sant Joan Baptista. Dreta de baix a dalt: Eva, Santa Llcia i Maria Magdalena. Fris: Els 12 Apstols. En les eixutes: medallons d'Isabel i Ferran. A l'esquerra de la finestra central: Jesucrist, Sant Jaume i Sant Pere. A la dreta de la finestra central: Verge amb el Nen, Sant Joan i Sant Pau. En els pinacles de dalt: 6 ngels amb instruments musicals. Dos grans escuts flanquegen la portada, amb les armes de Castella i als seus flancs, la creu en un cercle que s l'emblema de l'Hospital. Rica cornisa de pedra amb diferents labors. En l'interior pot visitar-se l'esglsia que t una important reixa d'entrada. Quatre patis l'envolten, 2 renaixentistes i 2 barrocs.

 Pazo de Raxoi (Palau de Rajoi).
s un edifici del segle XVIII, que forma el quart costat que delimita el parvis del Obradoiro. Realment es tracta d'una operaci de rifascimento sobre diversos volums ja existents la disposici dels quals no s'ajustava a l'ordenaci axial simtrica de la plaa presidida per la Catedral. L'obra va ser manada fer per l'arquebisbe Raxoi sota els cnons clssics per a diverses funcions: Seminari de Confessors (eren els quals atenien als pelegrins en la catedral, i a ms eren lenguajeros perqu parlaven diversos idiomes), per a residncia dels Nens del Cor de la catedral, per a Casa Consistorial, per a pres. La seva faana s simtrica, amb un scol encoixinat porticado, pilastres d'ordre gegant a partir de la balconada de la planta noble, i cornisa coberta en el seu tram central per un front recte els relleus del qual reproduxen la Batalla de Clavijo, coronat per una esttua de Santiago Matamoros, i en els trams laterals, per dos frontons corbs amb els escuts de l'arquebisbe inscrits.

 Colexio de San Xerome (Collegi de Sant Jeroni).
Actual Rectorat, fundat per l'arquebisbe Alonso de Fonseca en el segle XVI per a estudiants pobres. La portada, romnica, va pertnyer a l'antic Hospital de la Azabachera. 
Portada: Esquerra: Sant Jaume (Santiago), Sant Joan i Sant Francesc. Dreta: Sant Pere, Sant Pau i Sant Marc. Sobre l'arquivolta escut del fundador. Envoltant la catedral ens trobem amb el:

 Pazo de Xelmrez (Palau de Gelmrez).
Segles XII i XIII, monument important de l'arquitectura civil romnica. En el menjador els nervis de la volta descansen sobre unes mnsules que en conjunt representen un banquet de l'poca. Hi ha una gran cuina amb el seu rebost. Els 2 pisos superiors sn del Palacio Arzobispal actual. Des d'aqu, l'arquebisbe pot passar directament a la catedral.

 Praza de Abastos (Plaa d'Abastaments) .
Mercat d'Abastaments de la ciutat, un dels cinc ms importants d'Espanya, i segon monument ms visitat de la ciutat. Est situat entris les esglsies de Santo Agostio i San Fiz de Solovio. El mercat actual data de 1941, i est edificat en el mateix emplaament que l'anterior mercat, que era de 1870. En ell es desenvolupa una important activitat referent al producte fresc de Santiago i de la comarca.

 Plaa de lAzabachera o Inmaculada .
Faana nord de la catedral o dAzabachera.
En el segle XVII, desprs d'un incendi, es va desmantellar l'antiga portada romnica. Alguns relleus estan avui en la portada d'Argenteries. Es cridava Porta del Parads i per ella obstaculitzen els pelegrins. s del segle XVIII. Destaca en la coronacin l'esttua de Santiago i 2 reis orantes: Alfonso III i Ordoo II, als seus peus. En el centre es veu l'esttua de la Fe. 

San Martn Pinario.
Monestir benedict del segle XI. L'edifici actual s barroc. Sobre la porta pot veure's: Sant Benet, una balconada, escut d'Espanya i dalt un grup escultric que representa a Sant Mart de Tours partint la seva capa. Des de l'escalinata hi ha una bella perspectiva de la catedral: 2 torres de la faana, cimborri i la torre del rellotge. Entre aquestes 2 ltimes hi ha un piloncillo rematat pel Agnus dei que duu sobri el seu llom la Creu dels Farrapos.

Praza da Quintana.
Es diu tamb dels Literaris, en memria del Batall Literari, estudiants que van combatre contra Napole. T 2 nivells: Quintana de Mortos, que ocupa fins a l'escalinata i Quintana de Vius, la part superior. Una Quintana s una porta o plaa davant del camposanto on es venien queviures. 

Casa de la Parra.
Est en la Quintana de Mortos i s del segle XVII. En la teulada pot veure's la caracterstica xemeneia compostelana de l'poca. 

Monestir de San Paio de Antealtares.
L'immens Convent de les Pelayas, de clausura, es va construir al mateix temps que la baslica de Santiago. Una lpida sobre la seva faana a la Quintana recorda als Literaris. El carrer lateral, d'entrada al convent, s la Via Sacra. T magnfics retaules barrocs i un rgan del segle XVIII. Se celebren en ella concerts de msica barroca. 

Casa cannica o da Conga.
Frontera amb la Casa de la Parra. Habitatge de canonges. Boniques xemeneies. 

Faana est de la catedral o de la Quintana.
T dues portes. La Porta Santa, la ms propera a les escalinates de la plaa, generalment est tancada amb una reixa, va anar una de les 7 portes menors i va estar dedicada a San Paio, el monestir del qual est just davant. La funci que t ara data del segle XVII. Sobre ella pot veure's a Sant Jaume (Santiago) i a les seves costats als seus deixebles Teodor i Atanasi. A banda i banda de la porta estan collocades 24 esttues sedentes d'apstols, patriarques i profetes, tots ells procedents del cor romnic construt pel maestro Mateo. Per aquesta porta s'accedeix a un petit pati al fons del qual est la veritable Porta Santa per la qual s'entra a la girola de l'absis. S'obre el 31 de desembre de l'any anterior al Sant. El privilegi de l'Any Sant data del segle XII, mitjanant butlla del papa Alexandre III. La segona porta d'aquesta faana s la cridada Porta Real, per ser la porta per la qual els Reis d'Espanya fan la seva entrada en la catedral. Sobre la seva llinda es veu l'escut real.

Plaza de Plateras (Plaa d'Argenteries).
Est delimitada per la catedral i el claustre en dos dels seus costats. Frontera a la catedral est la Casa del Cabildo. 

Faana sud de Plateras.
T adossada a la seva esquerra la torre del Rellotge, la part inferior del qual s gtica, per amb cossos telescpics barrocs en la superior. Dues portes romniques abocinadas amb sengles rosasses en l'ordre superior. En el timp de l'esquerra est representada la temptaci de Jess en el desert, hi ha una dona semidesnuda amb calavera en la falda. El timp de la dreta representa escenes de la passi i l'Adoraci dels Reis. En el fris central, el Salvador, Abraham i escenes vries. La disposici original dels elements iconogrfics va quedar desvirtuada des que en el S. XVIII van ser allotjades aqu nombroses imatges recuperades de la desmantellada faana de Azabacheras. El brancal de l'esquerra representa al rei David tocant la vihuela. 

Lateral del claustre.
A nivell del carrer hi ha dependncies per a botigues d'argenteries. Ornamentacin: Santiago Matamoros en la Batalla de Clavijo, Escut Real, la Translaci del cos a Galcia, el Sepulcre amb l'estrella, i en el cant, una gegantesca venera. 

Casa del Cabildo.
Meravella del barroc, del segle XVIII. Es va construir com front ornamental. T molt poc fons. En el centre, sobre la cornisa, estan altra vegada l'urna i l'estrella. En els cantons, dos grgolas amb forma de can. 

Ra do Franco.
Carrer dels vins que va des de l'edifici de Correus a la Porta Faxeira. Zona de bars, marisqueras i pulperas. 

Plazuela de Fonseca i Collegi Major de Fonseca.

Capella i font dels bous.
Al final del carrer arribem a la Praza do Toural, amb el Palau dels Marquesos de Bendaa, del s. XVIII. Sobre l'escut remata un Atlante amb l'Orbe sobre els muscles. 

Ra do Vilar.
Porticada en alguns trams. Les ordenances del segle XIX aconsellaven la supressi de porxades en edificis nous, per a eixamplar el carrer. Cap a la meitat del carrer (nombres 51-53) es troba la sala de cinema i de teatre "Yago". En els nombres 1 i 3 est la Casa del Den amb faana que dna a la Plaa d'Argenteries. 

Ra Nova.
Hi ha diversos palaus. En el n 21 es troba el Teatre Principal. Esglsia de Santa Mara Salom, romnica. En el n 40, el Pazo de Pedrosa. La Casa de la Balconada dna a la Ra de Xelmrez. Al final, en els parells surt el carrer de Entrerras que dna al Vilar. 

Ra das Orfas.
Amb el Convent de Donzelles rfenes, del segle XVII. Seguint el carrer fins a la Porta da Mmoa s'arriba a la Plaa de Galcia, on est el Caf Derby, instituci de literats i intellectuals. 

Casa-pazo de Vaamonde.
Edifici del segle XVIII. Actual seu del Consorci de Santiago. Destaca un escut situat en la faana. A la seva dreta es troba el carrer de Entrerras, el ms estret de Santiago.

Enllaos externs.

Pgina web oficial de Santiago de Compostella;
USC - Universitat de Santiago ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32427" title="Crtica literria" nonfiltered="2942" processed="2929" dbindex="13042">
La crtica literria s la valoraci sobre un llibre o article mitjanant un escrit argumentatiu publicat en un mitj de comunicaci o en revistes especialitzades. El crtic recomana la lectura o no, en diu els punts ms importants a tenir en compte, guia la interpretaci del lector i contextualitza l'obra.

Pot ser cientfica o impressionista, amb moltes variants dins cada corrent. La primera s'inscriu en una escola, com l'estructuralisme o la deconstrucci. Per tant adapta els mtodes i presupsits d'una teoria literria concreta a la valoraci d'una obra actual per decidir qu t de literria i de qualitat. La segona, en canvi, defensa la subjectivitat, escriu sobre les sensacions que ha tingut el crtic en llegir el llibre i si el pblic sintonitza amb els tarann d'aquella persona, ho considerar un criteri suficient. s tamb la crtica espontnia que fan els no professionals.

Tamb es pot diferenciar entre crtica acadmica i d'actualitat (cadascuna d'elles pot ser impressionista o cientfica). La crtica acadmica s tasca dels estudiosos de la filologia, t un pblic ents que coneix prviament l'obra (o en t referncies), actua sobre el detall, t en compte la bibliografia existent i usa un llenguatge tcnic. Per contra, les ressenyes d'actualitat solen ser ms breus, estar lligades als mitjans de comunicaci i pretenen crear una opini sobre obres encara no sancionades per les institucions, de manera que actuen com a intermediaris entre una novetat i els lectors potencials.

La crtica pot fixar-se en qualsevol dels elements del procs comunicatiu que suposa una obra literria: pot focalitzar-se en l'autor (i llavors estudia el context social, el moviment literari al qual pertany o les traces biogrfiques que es detecten a l'escrit); pot centrar-se en el text (com el formalisme rus o l'estilstica) o pot estudiar les interpretacions que en fan diferents lectors, segons el context de recepci.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32428" title="Instituci" nonfiltered="2943" processed="2930" dbindex="13043">
Una instituci s una plataforma per actuar conjuntament dotada d'un determinat poder i de mecanismes especialitzats. Les creen els actors que actuen autnomament (reactius, cognitius, creatius) en una situaci de multidependncia. 

Els actors que actuen conjuntament s'enfronten a situacions que han de superar. En els casos ms complicats cal que estructuren les relacions entre ells per coordinar-se, aquesta s la ra de la instituci. Necessiten crear unes normes, regles i en definitiva un rgim de coordinaci per regular les seues accions i actuar collectivament.

Les institucions tenen una doble dimensi. Per una banda permeten participar als individus i per altra els exclouen. Tamb t una cara externa (manera de presentar-se al mn) i una cara interna (manera de treballar internament).

Les institucions fan que el Govern deixe de ser qui governa. Es creen sobre institucions ja existents, les societat no sn taules rases, per tant ja existeixen taules de comportament.

Si partim de la base de qu les institucions sn els mitjans pels quals actuen collectivament els exemples d'institucions podrien ser molts i de molt variada temtica. Per exemple l'esglsia, l'escola o l'exrcit. 

s un dels principals objectes d'estudi de la poltica, sociologia i tamb de la histria, ja que la seva evoluci classifica els diferents perodes o sistemes aix com les relacions i la forma d'actuar collectivament dels individus.

 Vegeu tamb .

 Instituci Social;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32429" title="Etapa preagrria" nonfiltered="2944" processed="2931" dbindex="13044">
L'etapa preagrria designa el perode histric on l'home encara no ha descobert l'agricultura i la ramaderia i per tant s nmada. Les persones s'organitzen en hordes o clans que busquen menjar, sn les anomenades societats caadores-recollectores de la prehistria. 

Tamb es pot aplicar el terme a qualsevol grup hum actual no sedentari. Segons com s'utilitzi pot adquirir un mats despectiu, ja que s'associa a connotacions com "primitiu".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32430" title="Etapa agrria" nonfiltered="2945" processed="2932" dbindex="13045">
L'etapa agrria s una divisi de la histria que comprn des de la revoluci neoltica fins a la revoluci industrial. El seu nom ve perqu l'economia est basada en l'agricultura, el sector primari en general, amb un progressiu auge del comer d'excedents. s el perode histric ms llarg. S'aplica tamb en l'actualitat a aquelles societats que no viuen en un estil de vida industrial, que coincideixen sovint amb les classes ms pobres dels pasos subdesenvolupats 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32431" title="Revoluci neoltica" nonfiltered="2946" processed="2933" dbindex="13046">
Es designa amb el nom de revoluci neoltica el conjunt de canvis i transformacions que van tenir lloc durant el neoltic, a la prehistria, i que van suposar el pas d'una vida nmada a una vida sedentria. Amb el descobriment de l'agricultura, la domesticaci de determinats animals o el perfeccionament de la tcnica, l'home va poder establir-se en un lloc fix i assegurar a partir dels seus recursos la seva supervivncia.

Es van crear grans ciutats, va fomentar-se una forta divisi del treball, van sorgir estructures de poder ms sofisticades i van comenar els grmens dels grans imperis de l'edat antiga. 

La revoluci neoltica va comenar, al voltant del 8000-7000 aC, a les ribes dels gran rius, a Mesopotmia i Egipte. La resta de pobles va trigar segles a assolir el seu grau de desenvolupament, per aix es qualifica de "revoluci". De fet, no es va produir un canvi que afects de forma similar les condicions de vida de la poblaci humana fins la revoluci industrial. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32432" title="La Meca" nonfiltered="2947" processed="2934" dbindex="13047">

La Meca, en rab Makka (, Makka al-Mukkarama), s una ciutat de l'oest de la pennsula Arbiga. Antigament es va anomenar Makoraba. En aquesta ciutat va nixer Mahoma i s la ms important de totes les ciutats santes de l'islam, visitada cada any per nombrosos pelegrins.

Histria.
La primera vegada en la histria que es menciona la Meca, amb el nom de Makoraba, s en el segle II pel gegraf egipci Claudi Ptolemeu.

Abans que Mahoma prediqus l'islam ja era una ciutat santa per als pelegrins, amb diversos llocs d'importncia religiosa, el ms important dels quals s la Kaaba.

En el segle XVI va quedar sota domini dels turcs, que van deixar que la continuessin administrant els descendents de Mahoma i del seu gendre Al ibn Abi-Tlib, fins que l'any 1916 van ser expulsats per Husayn ibn Al, qui ms tard seria rei del Hijaz.

Pelegrinatge.

La ciutat de la Meca (i el seu entorn) s la destinaci final del Pelegrinatge sagrat de la fe islmica. La ciutat acull, cada any, milers de pelegrins vinguts d'arreu del mn amb la finalitat de complir el cinqu precepte de l'Islam.

El Pelegrinatge pot acomplir-se de dues maneres diferents: la visita estricta als llocs sants de la Meca (Pelegrinatge Menor o Umra), o b la visita combinada dels llocs sants de la Meca i del seu terme sagrat (Haram) durant el mes de Dhu al-Hijja, consagrat a aquest efecte (Gran Pelegrinatge o Hajj).

LUmra t l'objectiu essencial de la visita al temple de la Kaaba, la casa de Du, que, per als musulmans, s el centre del mn. Per a ells, Du va comenar per crear l'emplaament sagrat de la Kaaba i desprs, en cercles concntrics, el terme de la Meca, el territori sagrat que l'envolta i, finalment, la resta del mn. 

Quan Adam, expulsat del parads, per perdonat per Du, vingu a habitar la Terra, Du va fer baixar del cel, per a ell, a l'emplaament de la Kaaba, una tenda feta d'un rob a fi que hi practiqus al voltant girs i curcumvallacions a imitaci dels que fan el ngels al voltant del tron de Du. Ms endavant, va ser Abraham el primer que va construir en aquell precs lloc un temple per a la divinitat i, en agrament, Du va fer baixar del cel la pedra angular de l'edifici, la clebre Pedra Negra, blanca originriament, per ennegrida per efecte del palp dels homes durant segles. Aquest lloc es converteix en el punt de mira de la pregria dels musulmans de tot el mn.

Per tot aix, els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritus del tawaf, s a dir, donar set voltes al voltant de la Kaaba, la qual, majestuosament coberta de vels de vellut amb or brodat, es troba al centre d'una permanent multitud de fidels que gira sense aturador al voltant seu i que recita insistentment la frmula ritual de la talbiyya.

Tamb en aquest mateix indret, l'Islam hi situa tant l'escenari del sacrifi d'Abraham com el lloc on Hagar i el seu fill Ismael van ser repudiats i gaireb van morir de set enmig del rigors clima del desert. Un ngel, per, va fer brollar la mtica font de Zamzam, que els salv la vida, cosa que don lloc a un altre dels ritus ms importants de lUmra: el say, que consisteix a fer quatre cops les anades i tornades entre dos punts de la ciutat, rememorant les corredisses que va fer Hagar responent als precs d'aigua per part del seu fill agonitzant.

Per tal de complir amb totes aquestes obligacions rituals, el pelegr ha de vestir lihram, un hbit blanc especial, sense plecs ni costures, que el santifica i l'obliga a abstenir-se de relacions sexuals, afaitar-se o empolainar-se, mirar-se al mirall, dur cap tipus d'arma, discutir, mentir o blasfemar, cobrir-se el cap (els homes) o el rostre (les dones), fer-se sang, cercar una ombra, matar cap animal o arrencar cap planta, a fi de respectar al mxim el carcter sagrat de l'espai que est visitant.

El Hajj, o Gran Pelegrinatge, consisteix en complir els rituals propis de lUmra i, a ms, tamb visitar els tres espais sagrats situats a la rodalia de la Meca: Mina, Muzdfila i Arafat, just els dies que van del 8 al 13 del mes de Dhu al-Hijja, durant els quals es ritualitzen tot un seguit d'antigues prctiques paganes incorporades per Muhmmad a l'Islam.

Els pelegrins deixen la Meca el dia 8 al mat, van a passar la nit a Mina i el dia 9 arriben ben d'hora a la plana al peu de la muntanya sagrada d'Arafat, a setze quilmetres a l'est de la ciutat, on els fidels, entre la pregria del migdia i la de la tarda, es recullen en actitud submisa davant de Du. En pondre's el sol, comena l'anada vers Muzdfila, a mig cam entre Arafat i Mina, tot refent el cam cap a la Meca. All s'acampa i s'hi passa la nit, es prega, es fan fogueres i es malda per fer el mxim soroll possible, tot seguint una antiqussima tradici que es remunta a l'poca preislmica i que feia de Muzdfila el santuari central de Quza, el du del tro i de la pluja.

El dia 10 s el yawm an-Nahr, el dia culminant del Hajj, en el que el pelegr abandona Muzdfila a primera hora del mat amb la finalitat d'arribar a Mina, on commemora la Festa del Sacrifici, celebrada al mateix temps a tot el mn islmic, durant la qual immola una ovella, una cabra o un camell. Tamb a Mina, els pelegrins lapiden els Pilars del Diable, tot llanant set pedres, portades des de Muzdfila, contra unes columnes, amb la finalitat d'expulsar els mals esperits. Acabats aquests rituals, el pelegr es fa tallar els cabells i s'afaita, en acci de grcies a la divinitat, i tot seguit emprn el cam de tornada definitiu a la Meca, on dur a terme el tawaf al-Ifada, una darrera circumvallaci al voltant de la Kaaba.

Els dies 11, 12 i 13 de Dhu al-Hijja sn dies de celebraci per haver complert tot el prescrit i en qu s'acabden les interdiccions imposades per lihram, l'hbit blanc de santificaci.

Vegeu tamb.
Mahmil;

Enllaos externs.
 La Meca;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32436" title="Castellblanch" nonfiltered="2948" processed="2935" dbindex="13048">
Castellblanch s una empresa dedicada a la fabricaci de cava. T les bodegues a Sant Sadurn d'Anoia. L'empresa fou fundada com una empresa familiar al 1908 per Jeronimo Parera Figueres amb el nom de Bodega Castellblanch, S.A, i fora anys ms tard pass a formar part del grup Rumasa. Des del 1984 pertany al grup Freixenet.

Les seves caves es poden visitar durant els caps de setmana.

Enllaos externs.
http://www.castellblanch.es;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32437" title="Carles I" nonfiltered="2949" processed="2936" dbindex="13049">


Castella i la Corona d'Arag;
Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic, Carles I de Castella i d'Arag (1516-1556);


Anglaterra;
Carles I d'Anglaterra (1625-1649);


Imperi austrohongars;
Carles I d'ustria-Hongria (1916-1918);


Frana;
Carlemany o Carles I rei dels Francs i emperador del Sacre Imperi Rom Germnic  (768-814);
Carles I d'Anjou (1227-1285);
Carles I de Borb, duc de Borb (1401-1456).
Carles I de Borgonya el Temerari, duc de Borgonya (1433-1477);
Mnaco;
Carles I de Mnaco (1291-1357);


Romania;
Carles I de Romania (1866-1914);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32438" title="Carles V" nonfiltered="2950" processed="2937" dbindex="13050">


 Carles V de Frana (1337-1380), rei de Frana;
Carles V, emperador del Sacre Imperi Romanogermnic i rei de Castella i Arag (com a Carles I). (1500-1558);
Carles V de Lorena (1643-1690), duc de Lorena;
Carles V de Npols o Carles II de Castella (1661-1700), rei de Castella, Arag i Npols;
Carles Maria Isidre de Borb (1788-1855), pretendent carl autoproclamat rei d'Espanya amb el nom de Carles V d'Espanya durant la Primera Guerra Carlina;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32440" title="Ptolemeu" nonfiltered="2951" processed="2938" dbindex="13051">


Ptolemeu es un nom grec de persona que vol dir "guerrer" (Ptolemaios) derivat de la paraula d'Homer "ptolemos" (guerra) en grec corrent "polemos". El nom s'escriu:
grec:            (Ptolemaios);
llat: Ptolemaeus ;
catal: Ptolemeu;
castella: Ptolomeo o Tolomeo;
itali: Tolomeo ;
angls: Ptolemy ;
arameu: Talmai ;
De l'arameu Bar Talmau (fill de Ptolemeu) va derivar Bartolomeu
Cnon de Ptolemeu;
Personatges de nom Ptolemeu famosos en diversos camps;
Claudi Ptolemeu, gegraf;
Ptolemeu el metge, metge;
Ptolemeu, gnstic cristi;
Ptolemeu Khennos, gramtic ;
Ptolemeu (pare d'Aristnic), gramtic;
Ptolemeu (deixeble d'Aristarc), gramtic;
Ptolemeu Pindari d'Alexandria, gramtic;
Ptolemeu d'Ascal, gramtic;
Ptolemeu de Citera, poeta;
Ptolemeu de Naucratis anomenat Marat, sofista;
Ptolemeu (filsof platnic), filsof;
Ptolemeu (filsof peripattic), filsof;
Ptolemeu de Cirene, filsof;
Ptolemeu d'Alexandria Homelas, filsof;
Ptolemeu d'Alexandria Leukos, filsof;
Ptolemeu de Mendes, sacerdot historiador;
Ptolemeu de Megalpolis, historiador;
Ptolemeu de Lucca (Tolomeo da Lucca), historiador medieval ;

Mitologia:
Ptolemeu, pare d'Eurimedont i seguidor de Menelau a Troia;
Ptolemeu, fill de Peiraeas, i seguidor d'Agamen a Troia;
Ptolemeu, fill de Damasikhton, rei de Tebes;

Sants anomenats Ptolemeu:
Sant Ptolemeu de Roma;
Sant Ptolemeu d'Alexandria;

Poltics anomenats Ptolemeu;
Ptolemeu (fill de Sosbios) ;
Ptolemeu (fill de Chrysennos);
Ptolemeu d'Alexandria (ambaixador);

Governadors anomenats Ptolemeu:
Ptolemeu Macron;
Ptolemeu (governador d'Alexandria);

Militars anomenats Ptolemeu:
Ptolemeu (nebot d'Antgon) (?-309 aC);
Ptolemeu Psempetesis (segle II aC);
Ptolemeu (fill llumenerades);
Ptolemeu (fill d'Aeropos), es va destacar durant la batalla de Panion el 198 aC. ;
Ptolemeu (fill de Thraseas) (segle III aC), mercenari grec al servei de Ptolemeu VI Filomtor.
Ptolemeu (general)  (?-218 aC), general del exrcit de Filip V de Macednia.
Ptolemeu (fill de Ptolemeu);
Ptolemeu (fill de Seleuc)(?-332 aC), va acompanyar a Alexandre el Gran a la seva expedici a sia.
Ptolemeu (cap de mercenaris);
Ptolemeu d'Halicarns  (?-334 aC);
Ptolemeu de Cria;

Comtes de Tusculum anomenats Ptolemeu (itali Tolomeo):
Ptolemeu I de Tusculum (Tolomeo I de Tusculum), hereu del comtat de Tusculum, mort el 1077.
Ptolemeu II de Tusculum (Tolomeo II de Tusculum), comte de Tusculum  1126-1153;

Prnceps anomenats Ptolemeu (exclosos els prnceps de la dinastia dels Ptolemeus):
Ptolemeu prncep d'Epir;
Ptolemeu de Trcia;
Ptolemeu de Jerico, prncep macabeu per matrimoni, governador de Jeric;

Tetrarca de Calcis:
Ptolemeu de Calcis;

Rei d'Epir:
Ptolemeu d'Epir;

Reis anomenats Ptolemeu a la dinastia egipcia dels Ptolemeus:
Ptolemeu I Soter ;
Ptolemeu II Filadelf ;
Ptolemeu III Evergetes I ;
Ptolemeu IV Filoptor ;
Ptolemeu V Epfanes ;
Ptolemeu VI Filomtor ;
Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc;
Ptolemeu VII Neofiloptor  ;
Ptolemeu IX Ltir (Soter II);
Ptolemeu X Alexandre I ;
Ptolemeu XI Alexandre II;
Ptolemeu XII Auletes Neo-Dionisi (Noto);
Ptolemeu XIII Filoptor ;
Ptolemeu XIV Filoptor;
Ptolemeu XV Cesari ;

Reis de Cirene anomenats Ptolemeu de la dinastia dels Ptolemeus:
Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc;
Ptolemeu IX Ltir (Soter II) ;
Ptolemeu Api;

Reis de Xipre anomenats Ptolemeu de la dinastia dels Ptolemeus ;
Ptolemeu X Alexandre I;
Ptolemeu IX Ltir (Soter II);
Ptolemeu de Xipre ;

Reis de Macednia anomenats Ptolemeu:
Ptolemeu I Alorita, regent i rei de Macednia;
Ptolemeu II Ceraune, rei de Macednia (de la famlia dels Ptolemeis);

Rei de Mauritnia anomenat Ptolemeu (de la famlia dels Ptolomeus);
Ptolemeu de Mauritnia, rei de Mauritnia;

Prnceps anomenats Ptolemeu de la dinastia dels Ptolemeus;
Ptolemeu Filadelf, fill de Clepatra VII i Marc Antoni;
Ptolemeu Memfita, fill de Clepatra II;
Ptolemeu Andrmac o Ptolemeu de Jnia o d'Efes, fill bastard de Ptolemeu II Filadelf;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32441" title="Claudi Ptolemeu" nonfiltered="2952" processed="2939" dbindex="13052">


Claudi Ptolemeu (en grec: , Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrnom, gegraf i matemtic grecoegipci, anomenat comunament  Ptolemeu o Tolemeu.

Va viure i va treballar a Alexandria, Egipte (es creu que en la famosa Biblioteca d'Alexandria). Va ser astrleg i astrnom, activitats que en eixa poca estaven ntimament lligades. s autor del tractat astronmic conegut com Almagest (en grec H Megal Syntaxis, El gran  tractat). Es va preservar, com tots els tractats  grecs clssics de cincia, en manuscrits rabs (d'ac el seu nom) i noms disponible en la traducci en llat de Gerard de Cremona en el segle XII.

Hereu de la concepci de l'Univers donada per Plat i Aristtil, el seu mtode de treball va diferir notablement del d'aquestos, perqu mentre Plat i Aristtil donen una cosmovisi de l'Univers, Ptolomeu s un empirista. El seu treball va consistir a estudiar la gran quantitat de dades existents sobre el moviment dels planetes a fi de construir un model geomtric que explicara les dites posicions en el passat i fra capa de predir les seves posicions futures.

La cincia grega tenia dos possibilitats en el seu intent d'explicar la naturalesa: l'explicaci realista, que consistiria a expressar de forma rigorosa i racional el que realment es dna en la naturalesa; i l'explicaci positivista, que consistiria en  expressar de forma racional l'aparent, sense preocupar-se de la relaci entre el que es veu i el que en realitat s.
Ptolomeu afirma explcitament que el seu sistema no pretn descobrir la realitat, sent noms un mtode de clcul. s lgic que adoptara un esquema positivista, perqu la seva  teoria geocntrica s'oposa flagrantment a la fsica aristotlica: per exemple, les rbites del seu sistema sn excntriques, en contraposici a les circulars i perfectes de Plat i Aristtil.

Ptolomeu va catalogar molts estels, assignant-los una brillantor i magnitud, i va establir normes per a predir els eclipsis. 

La seva aportaci fonamental va ser el seu model de l'univers: creia que la Terra estava immbil i ocupava el centre de l'Univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estreles, giraven al seu voltant. A pesar d'aix, per mitj de la tcnica de l'epicicle-deferent, la invenci del qual s'atribux a Apolloni de Perge, tracta de resoldre amb prou xit els dos grans problemes del moviment planetari:

La retrogradaci dels planetes i el seu augment de brillantor, mentre retrograden.
La distinta duraci de les revolucions siderals.

Les seves teories astronmiques van influir en el pensament astrnom i matemtic cientfic fins al segle XVI. 


Va aplicar els seus estudis de trigonometria a la construcci d'astrolabis i rellotges de sol. I tamb va aplicar l'estudi de l'astronomia al de l'astrologia, creant els horscops. Totes estes teories i estudis estan escrits en la seua obra Tetrabiblon.

Va ser tamb un bon ptic i gegraf. En el camp de l'ptica va explorar les propietats de la llum, sobretot de la refracci i la reflexi. La seva obra ptica s un bon tractat sobre la teoria matemtica de les propietats de la llum.

Una altra gran obra seva s la Geografia, que descriu el mn de la seva poca, amb mapes de Agatdemon. Utilitza un sistema de latitud i longitud, pel que va servir d'exemple als cartgrafs durant molts anys. Una de les ciutats descrita en esta obra s La Meca, en la Pennsula Arbiga, a la que anomena Makoraba.

El mn de la msica tampoc va ser ignorat per Ptolemeu. Va escriure un tractat de teoria musical anomenat Harmnics.

 Llista d'obres .

 ;
, Tetrabiblon, o Quadripartitum de Apotelesmatibtus et Judiciis Astrorum;
 ;
, De Apparentiis et Significationibus inerrantium ;
De Analemmate ;
Planisphaerium. ;
, De Planetarum Hypothesibus;
;
, De Judicandi Facultate et Animli Principatu;
 ;
Geografia  Matemtica de Ptolemeu.
Geografia histrica o positiva de Ptolemeu;

Vegeu tamb.
Histria del nombre Pi.

Enllaos externs.

Plana sobre Claudi Ptolemeu;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32449" title="Procs de romanitzaci" nonfiltered="2953" processed="2940" dbindex="13053">
S'entn per romanitzaci el procs pel qual els pobles indgenes adoptaven, per grau o per fora, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits. Amb ms precisi, hom pot distingir la romanitzaci, com a adopci de les formes culturals romanes, i la llatinitzaci, que seria l'adopci de la llengua llatina. La romanitzaci s sempre un procs gradual, que es dilata ms o menys en el temps segons la resistncia a l'aculturaci de la poblaci indgena.

La romanitzaci dels territoris de futura parla catalana va comenar el 218 aC en el marc de la Segona Guerra Pnica per Empries. Les primeres incursions romanes eren purament militars per es recompensava els aliats locals amb terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autctons van comenar a adoptar els costums dels conqueridors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentaci local va ajudar a l'extensi de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'exrcit, fins que es va crear la provncia de Tarraconense i els seus habitants van ser reconeguts com a ciutadans romans. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32454" title="Fusi nuclear" nonfiltered="2954" processed="2941" dbindex="13054">

La fusi nuclear consisteix en una reacci en la qual dos nuclis atmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli ms pesat (en l'exemple heli), aquesta reacci va acompanyada de l'emissi de partcules (en l'exemple del deuteri un neutr). Aquestes reaccions poden produir una gran emissi d'energia, en forma de rajos gamma i d'energia cintica de les partcules emeses. Aquesta emissi d'energia s apreciable en disminuci de massa per la famosa frmula d'Einstein E=mc2.

A diferncia de la fissi, que es basa en trencar un tom molt pesat (urani o plutoni, per exemple) i fer-ne aparixer de ms lleugers (radi entre d'altres), la fusi consisteix en unir toms lleugers i convertir-los en un de ms pesat.

La fusi nuclear no s'ha de confondre amb la fusi del nucli, que fa referncia a l'accident en qu la part ms interna (nucli) d'un reactor nuclear es fon com a resultat d'un sobreescalfament produt per una una deficient refrigeraci.

A diferncia de la fissi nuclear, en la fusi, els residus radioactius tenen un perode de semidesintegraci extremadament curt en comparaci. Aquests poden ser d'al voltant d'un dia. s a dir, que en ms o menys un dia, deixen de ser radioactius, o redueixen molt la seva perillositat.
(nota: L'urani pot tardar 300.000 anys a deixar de ser radioactiu).

Desenvolupament de la fusi nuclear.

Fins al moment, la fusi nuclear controlada solament s'utilitza en la investigaci de futurs reactors de fusi, encara que encara no s'han assolit reaccions de fusi que serveixin per a generar energia de forma til, una mica que s'espera assolir amb la construcci del ITER a Frana. 

El 21 maig 2000 s'anuncia que cientfics nord-americans han superat un dels problemes de la fusi nuclear usant el modelo Tokamak, el fenomen cridat maneres localitzades en el bord, o ELMs (per les seves sigles en angls), que provocaria una erosi de l'interior del reactor, obligant al seu reemplaament freqentment. En un article publicat el diumenge 21 de maig de 2006 en la revista britnica Nature Physics, un equip dirigit per Todd Evans, de l'empresa General Atomics, Califrnia, anuncia que un petit camp magntic ressonant, provinent de les bobines especials situades en l'interior de l'atuell del reactor, crea una interferncia magntica "catica" en la vora del plasma que det la formaci de flux. 

El 24 de maig de 2006 els set socis del projecte ITER --Uni Europea, Jap, Estats Units, Corea del Sud, l'ndia, Rssia i Xina-- van signar a Brusselles l'acord internacional per al llanament del reactor de fusi internacional amb el modelo Tokamak, que es construir en Cadarache, en el Sud-est de Frana, usant el dissenyo Tokamak. Els costos de construcci del reactor es van estimar en 4.570 milions d'euros, i la durada de la construcci en 10 anys. La UE i Frana es van comprometre a contribuir amb el 50% del cost, mentre que les altres sis parts van acordar aportar cadascuna al voltant del 10%. 

El 21 de novembre de 2006 el projecte ITER ha estat batejat a Pars. Els socis que portaran a terme aquest projecte han signat un acord de carcter provisional en el palau de L'Elyse. Els documents signats van ser lliurats al representant de l'Agncia Internacional d'Energia Atmica formalment. L'organisme ITER comenar les operacions fins que entri en vigncia l'acord de manera definitiva, cap a 2007. Per al projecte es conta amb un pressupost inicial de 10.000 milions d'euros, dels quals gran part seran invertits en la construcci del propi reactor. Com dada curiosa s vlid agregar que d'aconseguir-se la fusi nuclear controlada a gran escala, una milla quadrada d'aigua contindria la mateixa energia que tots els jaciments petroliers coneguts i els quals s'estimen sense descobrir. Corria el rumor que en els anys 80 un grup de cientfics de UCLA (Universitat de Califrnia de Los ngeles, per les seves sigles en angls) havia assolit la fusi sense necessitat de subministrar energia -fusi freda- amb un litre d'aigua. Temps desprs la comissi nobel de fsica va desmentir aquestes asseveracions.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32456" title="Vacuna" nonfiltered="2955" processed="2942" dbindex="13055">

Una vacuna o vacc s un preparat qumic o orgnic destinat a estimular les defenses naturals de l'organisme. Normalment una vacuna evita o redueix els efectes d'una infecci determinada.

La primera vacuna fou desenvolupada per Edward Jenner quan el 1796, durant l'apogeu de l'epidmia de la verola a Europa, va observar que les lleteres s'infectaven amb la verola bovina per les interaccions que tenien amb les mamelles de les vaques. La verola bovina s una versi suau del mortfer virus de la verola. Practicant amb els fonaments de la prctica de la inoculaci, Jenner va prendre el flut infeccis de la m de la lletera Sarah Nelmes. Aleshores, va inserir aquest fluid al bra d'un xiquet sa de vuit anys, James Phipps. Poc desprs va mostrar els smptomes de la infecci de verola bovina. 48 dies desprs, desprs de qu ell es recuperara de la verola bovina, Jenner llavors va injectar material infectat de verola a Phipps, per Phipps no va mostrar els smptomes de la verola.

La base bioqumica est en qu al injectar un bacteri malms a un organisme, el sistema immunitari pot lluitar contra el bacteri patogen en condicions molt ms favorables que en el cas que el bacteri fos normal. La immunitzaci es produeix perqu el sistema immunitari de l'organisme se'n recorda del bacteri i fabrica cllules i molcules especialitzades en lluitar-hi i aturar-ne els efectes nocius.

Calendari vacunal.

D'en la seva invenci la vacunaci sistemtic pels sistemes de salut pblica s'han anat incloent com a mtodes eficaos en la prevenci de malalties. La seva elecci per a ser-hi inclosos requereix l'estudi de les segents caracterstiques:
 El reservori s exclusivament hum (p.ex. no es transmet per zoonosi o per altres causes ambientals).
 Que existeixi una reacci immunitria a la vacuna.
 Identificar els grups d'edat en major risc d'infecci o amb pitjors seqeles.

En general s'estableix l'edat en que es poden iniciar les vacunacions a partir dels 2 o 3 mesos desprs del part, excepte la vacuna contra l'hepatitis B que es pot administrar al moment del naixement, ja que en aquests casos la infecci es podria donar per exposici durant el part. A partir d'aquesta edat l'efecte dels anticossos materns desapareix. 

Malalties sota cobertura vacunal.

Per a incloure una vacuna en el calendari cal que compleixi els postulats de Fox:
 L'agent causal de la infecci t un sol hoste.
 La transmissi es per contacte directe amb un altre infectat.
 Producci d'una forta immunitzaci un cop superada la infecci.
 Un patr de mescla de la malaltia a l'atzar.

Les malalties cobertes pels sistemes de vacunacions actius varien segons el pas. Quan sn presents inclouen les segents malalties:
 Diftria (vacuna DTP).
 Tos ferina (vacuna DTP).
 Xarampi (vacuna triple vrica). ;
 Rubola (vacuna triple vrica).
 Parotiditis (vacuna triple vrica).
 Hepatitis B (vacuna inactivada AgHBs);
A Espanya s'hi inclou actualment tamb:
 Tetanus (vacuna DTP).
 Haemophillus influenzae tipus B;
 Poliomielitis o plio (vacuna oral de Sabin);
A Catalunya tamb s'hi inclouen 
 Virus del papilloma hum o VPH noms tipus 16 i 18.
 Hepatitis A (conjunta a la vacuna de l'hepatitis B);

Bibliografia.
 Medicina Preventiva y Salud Pblica. Pidrola Gil. (VVAA) 10a Ed. Masson 2001 ISBN 84-458-1024-3;

Enllaos externs.

 Vacuna'ls. Calendari vacunal del Dep. de Salut, Generalitat de Catalunya ;
 vacunaci al viatger per a l'hepatitis A en pasos endmics ;
 Calendari vacunal (1999) . El calendari vacunal fou canviat a Catalunya pel Decret 6/1999. ;
 Informaci per als professionals sanitaris sobre les vacunes. Dep. Salut, Generalitat de Catalunya. ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32458" title="Siderrgia" nonfiltered="2956" processed="2943" dbindex="13056">
La siderrgia (del grec sideros - ferro i ergon o ergos - treball) s la part de la metallrgia que estudia el ferro i els seus aliatges.
Es poden classificar tres grans apartats dins la siderrgia:
Acers, que sn l'aliatge de ferro i carboni, amb un contingut de carboni menor del 2%  .
Foses, sn  aliatges dels mateixos elements, amb continguts de carboni del 2% al 5%.
Aliatges especials : aliatges de ferro ...












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32469" title="BMS" nonfiltered="2957" processed="2944" dbindex="13057">
El BMS (Butterfly Monitoring Scheme) s un programa de seguiment de papallones dirnes creat a Gran Bretanya fa ms de vint anys i que des de llavors s'ha anat estenent per diversos pasos i regions d'Europa. 

A Catalunya s'inici al 1994 amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. La metodologia es basa en la repetici de censos visuals al llarg d'uns recorreguts prefixats, dividits en diverses seccions corresponents a diferents habitats, tot identificant i comptant les papallones que apareixen en una franja de 5 m entorn a l'observador. Es repeteix el procediment una vegada per setmana durant el perode de mar a setembre fent un total de 30 recomptes, per tal de poder captar l'evoluci estacional.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32472" title="'s-Hertogenbosch" nonfiltered="2958" processed="2945" dbindex="13058">


's-Hertogenbosch (Bosc del Duc en neerlands, tradut en francs com a Bois-le-Duc ) o Den Bosch (El Bosc) s una ciutat dels Pasos Baixos, capital de la provncia del Brabant Septentrional, situada a uns 80 quilmetres al sud d'Amsterdam. El gener del 2005 comptava amb 134.009 habitants.

Histria.
La ciutat deu el nom (originriament "des hertogen bosch" - "el bosc del duc") a Enric I, Duc de Brabant, que amb 26 anys li conced el ttol de ciutat l'any 1185 amb l'afany de protegir-se de Gelderland i del comtat d'Holanda. Des dels seus inicis la ciutat es va concebir com a ciutat-fortalesa. L'any 1203 va ser destruda pels atacs de Gelderland i d'Holanda, per posteriorment va ser reconstruda. De les parets de pedra originals encara en queden algunes mostres dempeus. Cap el 1475 es va aixecar una nova muralla per a protegir les noves zones habitades, fruit del creixement de la ciutat. Es van construir canals d'aigua, que servien de fossat, a partir del desviament dels rius Dommel i Aa. 


Fins el 1520 va ser una ciutat prspera: era la segona ciutat ms gran del centre del territori dels actuals Pasos Baixos, darrere Utrecht. Va ser tamb on va nixer i viure un dels pintors renaixentistes del nord d'Europa ms importants, Hieronymus van Aken, conegut com a Hieronymus Bosch (1450 1516). La ciutat va ser tamb un centre de msica, amb diversos compositors, com Jheronimus Clibano, directors musicals com Matthaeus Pipelare i compositors i copistes d'anomenada com Pierre Alamire.

Les guerres de la Reforma Protestant van canviar el rumb de la ciutat. Va esdevenir un bisbat independent. Durant la Guerra dels vuitanta anys la ciutat va prendre part per la Dinastia dels Habsburg. Es va frustrar un cop dels calvinistes. Va ser assetjada diverses vegades pel Prncep Maurici d'Orange, Stadhouder d'Holanda, que volia posar 's-Hertogenbosch del bndol de les Provncies Unides rebels. Ms tard les fortificacions es van expandir considerablement. Com que els pantans dels voltats feien impossible un setge convencional, es va considerar que la fortalesa era inexpugnable pel que va rebre el nom del Pant drac.
 
La ciutat va ser finalment conquerida per Frederic-Enric d'Orange el 1629 amb un mtode tpicament holands: va desviar els rius Dommel i Aa, va crear un plder en construir un dic de quaranta quilmetres i aleshores va buidar l'aigua amb la fora dels molins. Desprs d'un setge de tres mesos, la ciutat es va haver de rendir. Aix va aillar la ciutat de la resta del ducat. L'rea va rebre per part de la Repblica el tractament de zona ocupada sense llibertats poltiques. Les fortificacions es van tornar a expandir. El 1672, el rampjaar neerlands, es va aixecar contra l'exrcit de Llus XIV de Frana. L'any 1794, les tropes revolucionries franceses sota el comandament de Charles Pichegru van prendre la ciutat en una lluita molt dura. A la Repblica Batava tant els Catlics com els Brabants van obtenir finalment els mateixos drets.

Des del 1806 la ciutat va passar a ser part de Frana. Va ser capturada pels prussians el 1814. L'any segent, quan es va establir el Regne Unit dels Pasos Baixos, va esdevenir la capital del Brabant Septentrional. Es van crear noves fortaleses modernes als voltants de la ciutat. Fins el 1878 va estar prohibit construir fora de les muralles. Aix va portar a la superpoblaci i a la mortalitat infantil ms elevada del regne. El govern de la ciutat va impedir el creixement industrial -no volien un creixement en el nombre de treballadors   ni l'establiment d'institucions educatives   tampoc volien desordres d'estudiants. Per la qual cosa va disminuir la importncia relativa de la ciutat. A la Segona Guerra Mundial va ser alliberada entre el 24 i el 27 d'octubre de 1944 per la Divisi 53 (Gallesa). Desprs de la guerra, es van fer plans per a modernitzar la part vella de la ciutat, omplint els canals i reconstrunt barris histrics. Abans que es puguessin portar a terme aquests plans, el govern central va declarar la ciutat d'inters. D'aquesta manera s'han preservat molts elements histrics.

Llocs d'inters.

's-Hertogenbosch va ser fundada com a ciutat-fortificada i aquest patrimoni encara es pot veure avui. Degut al fet que les muralles tenen la feina crucial de mantenir fora l'aigua, no han estat alleugerides de manera exagerada, tal com s'ha fet en altres llocs dels Pasos Baixos. En contrast amb ciutats com Rotterdam, 's-Hertogenbosch va quedar relativament illesa durant la Segona Guerra Mundial. La major part del seu patrimoni histric resta intacte, i avui el que es fa sn tasques de restauraci i preservaci dels antics edificis, fortificacions, esglsies i esttues per a les generacions futures. El 2004 la ciutat va ser guardonada amb el ttol de Ciutat-fortalesa europea de l'any. S'ha previst restaurar les defenses antigues tal com eren en la seva poca. 's-Hertogenbosch tamb t la casa feta mb totxo ms antiga dels Pasos Baixos, 'de Moriaan', que va ser construda a principis del segle XIII. Al nord de la part vella de la ciutat, encara hi ha el polvor hexagonal, el Kruithuis, un dels dos que queden al pas. L'ajuntament s un edifici del segle XVII, construt seguint el tpic estil clssic holands. Al voltant de la ciutat tamb es poden veure altres fortaleses. 



La part antiga de 's-Hertogenbosch encara es mant completament envoltada de muralles. A la banda sud, aquest mur envolta un antic polder, que s'ha mantingut intacte com a reserva natural, que s'eixampla de cam a Vught. Actualment s'estan renovant aquests murs. Amagat sota la ciutat antiga hi ha una xarxa de canals anomenada Binnendieze que transcorre per 22 quilmetres. Va coenar com a un riu normal, el Dommel, passant per sota la ciutat durant l'poca medieval per per falta d'espai a la ciutat, la gent va comenar a construir les seves cases i carrers sobre el riu. En poques posteriors va funcionar com a claveguera i es va anar degradant. En dcades recents, s'ha renovat part de l'antic sistema de canals, i actualment s possible fer-hi rutes guiades subterrnies amb embarcaci.



A 's-Hertogenbosch tamb hi ha la Catedral de Sant Joan (en neerlands Sint Jans kathedraal) de la qual es diu que s una de les catedrals ms boniques dels Pasos Baixos. La catedral data de circa 1220 i s ms coneguda pels seus dissenys de gtic brabanti i les moltes escultures dels artesans que hi ha a cada arc i vora de l'exterior de la catedral. Darrerament ha estat objecte de renovaci per a refer el deteriorament produt durant molts anys per la pluja cida. 



Enllaos externs.

Lloc web municipal;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32474" title="Cuc de seda" nonfiltered="2959" processed="2946" dbindex="13059">

Bombyx mori s un insecte lepidpter de la famlia dels bombcids. Es un insecte holometbol, s a dir, t metamorfosi completa; aix vol dir que abans d'arribar a la fase d'adult ha de passar per ms d'una fase i que els individus larvals i adults sn morfolgicament diferents. El cuc de seda s la fase larvria d'aquesta espcie.

La cria d'aquesta espcie s'inici a la Xina, cap a l'any 2500 aC. Ms tard va ser introduda a nombrosos pasos, on actualment hom la cultiva industrialment per obtenir la seda. 

 Cicle biolgic.
El desenvolupament del cuc de seda consta de quatre fases ben diferenciades: ou, eruga (larva), crislide i imago (adult). 

 Primera fase: l'ou .
Els ous acabats de pondre tenen un aspecte tou i sn de color groc. A poc a poc van prenent una coloraci ms fosca i un aspecte ms dur. Els ous que resten grocs o blancs, sense variar de color, sn ous estrils d'on no naixer cap larva.

Els ous triguen entre 15 i 20 dies a fer l'eclosi a una temperatura entre 20 i 24 C. Passat el temps oport (gaireb un any) de dins dels ous surten unes petites larves de color gris fosc, peludes i que no superen els 3 mm de longitud.

 Segona fase: l'eruga .
Acabades de sortir de l'ou les erugues sn fosques i petites. El seu primer aliment s la closca de l'ou, molt rica i nutritiva. Ha sigut necessari que l'eruga es mengs la closca per poder sortir de l'ou, tot i que no se la mengen tota, noms el foradet per on surten. Desprs d'aix el seu nic aliment seran les fulles tendres de morera.

Al cap de tres o quatre dies (segons la temperatura) els cucs de seda realitzen una muda, canviant la cutcula per una altra major i part dels seus rgans, entre ells les mandbules. Realitza un total de quatre mudes, passant per cinc etapes diferents. La larva es queda quieta i estirada cap amunt, i un cop regenerats els seus rgans interns, surt de la seva pell, tot deixant-la enrere, de manera similar que les serps. La mscara que conformava el cap i les mandbules, cau, deixant pas a la formaci de les noves.
Al final d'aquesta fase els cucs de seda sn d'un color blanquins, alguns amb ratlles grises.


Durant aquesta fase el cuc de seda es dedica a fabricar el capoll, on passar a la tercera fase de la seva vida. Els primers metres de seda sn de color blanc. Amb aquesta primera seda, no gaire valuosa per als humans, el cuc de seda fabrica els primers suports i la part exterior blanca que envolta el capoll com un nvol. Ms tard apareix la seda de color, que pot ser taronja, groga o tamb blanca. Els cucs de seda utilitzen prop d'un quilmetre de seda per construir el capoll.

 Tercera fase: crislide .
Quan ha acabat de fer el capoll, el cuc de seda descansa, i uns dies ms tard fa una nova muda. En aquesta ocasi no canvia els seus rgans i mandbules, sin que es converteix en una mena de mmia anomenada nimfa, crislide o pupa, amb una coberta que al principi s flonja i transparent, per que al cap d'una estona s fa ms dura i opaca. La nova forma es perfila en el contorn. On abans hi havia les potes de cuc ara hi ha unes pigues.
Els cucs de seda resten adormits durant aquesta fase, mentre que a poc a poc es van definint els ulls, les antenes, les noves potes i el que ms endavant seran les ales.

 Quarta fase: imago .

En aquesta fase el cuc de seda s ja una papallona de seda. Per sortir del capoll t un lquid especial que fa que la seda es desenganxi. Tot i l's d'aquest lquid, la papallona ha de fer un gran esfor per sortir. Sovint necessita trencar una mica la seda, un fil molt resistent.

Per estirar les ales les papallones han de fer molta pressi durant una bona estona. s per aix que al principi no poden volar. s en aquest moment tamb quan els mascles i les femelles s'aparellen. Un cop acabat l'aparellament les papallones ja poden volar i les femelles es dediquen a pondre els ous.

 Cria domstica del cuc de seda .

Perqu els cucs de seda creixin sans s important tenir en compte els segents aspectes:

Els ous s'han de conservar en un lloc sec i fresc (lluny de formigues) fins a la primavera. S'ha d'anar amb compte amb la calefacci, ja que la calor far que els cucs creguin que ja ha arribat la primavera i neixin abans que els arbres tinguin fulles.

No els pot faltar mai el menjar, fulles de morera. Si les fulles han estat guardades uns dies a la nevera, s important treure-les un parell d'hores abans i submergir-les en aigua per tal que recuperin la humitat que han perdut. Les fulles no poden provenir d'un arbre que hagi estat fumigat; aix causaria la mort de les larves.

Els cucs de seda s'han de guardar en un lloc on no els toqui el sol, si s' escalfen massa poden morir.

Quan es queden quiets amb el cap aixecat i no es mouen, s que estan en fase de muda. Aquesta fase dura entre 24 i 30 hores, i no se'ls ha de tocar.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32475" title="Bou" nonfiltered="2960" processed="2947" dbindex="13060">

   
El bou s un mamfer bov de l'espcie Bos taurus que ha estat domesticat i explotat principalment per la seva carn, llet i pell.

L'espcie i el mascle es diuen bou. La femella vaca. El mascle adult (ms d'un any) sense castrar, brau o toro, i castrat bou. Quan encara no s adult, rep el nom de vedell o vedella.

Biologia.

Els bous sn remugants, aix significa que posseeixen un sistema digestiu especialment adaptat per a digerir aliments amb els quals altres espcies animals no podrien nodrir-se. El remuc consisteix en la regurgitaci de l'aliment ingerit per a continuar amb la masticaci del mateix. El sistema digestiu de la vaca ha evolucionat formant tres cavitats o estmacs que es troben abans de l'estmac veritable. Aquestes cavitats es denominen: reticle, rumen i oms. En el rumen, que s la cavitat de major grandria, viuen microorganismes (bacteris, protozous i fongs) anaerobis que es troben en simbiosi amb l'animal. Aquests ltims tenen la capacitat de digerir hidrats de carboni (com la cellulosa) o l'cid ftic (font important del fsfor vegetal), ja que sin, el bou no ho podria aprofitar per si mateix. Al seu torn, el bou els proveeix d'un ambient favorable per al seu creixement. 

Cens mundial.

Hi ha aproximadament 1250 milions de caps de bestiar bov a tot el mn, dels quals 250 milions sn zebs.

El continent amb el major nombre de bovins s Amrica, amb uns 450 milions. El segueixen sia (amb 300 milions), Europa (270 milions), frica (160 milions) i Oceania (amb 50 milions).

El pas amb major cabana bovina s l'ndia que compta amb 240 milions  zebs principalment . El segueixen el Brasil (200 milions), els Estats Units (130 milions) i Rssia (100 milions). A continuaci se situen la Xina, el Pakistan, l'Argentina, Austrlia, Mxic, Etipia, i Frana.

Races de vaques catalanes.

 Vaca bruna dels Pirineus.
 Vaca catalana.
 Vaca cerdana;
 Vaca de l'Albera.
 Vaca marinera.
 Vaca pallaresa.
 Vaca Pirinenca;
 Vaca de Sent Giron i de l'Aura o Vaca del Pirineu Central.

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32483" title="Nambia" nonfiltered="2961" processed="2948" dbindex="13061">


Nambia s un estat de l'frica meridional situat a la costa atlntica, al nord de Sud-frica, al sud d'Angola i Zmbia i a l'oest de Botswana. T una extensi de 824.295 km i una poblaci de 1.923.800 habitants el 2003. La capital s Windhoek (221.000 h) 
 Geografia .
El pas s travessat pel trpic i situat quasi completament a la zona rida. Entre uns 50 a 160 kms cap a l'interior, una llarga cinglera cau parallelament a la plana litoral del Namib des de les terres altes de l'interior (inclinades suaument vers la depressi del Kalahari). De nord a sud, hom distingeix tres zones fisiogrfiques: la zona desrtica del Namib, que comprn un 15 % de la superfcie total del pas, l'altipl central i el marge occidental de la depressi del Kalahari. L'altipl central s situat entre els 1 000 i els 2 000 metres d'altitud, t grans planes ondulades i algunes regions muntanyoses (Moltkeblik 2 848 metres). El nord de l'altipl s una plana alluvial drenada per la xarxa endorreica de l'Okavango i per la conca tamb endorreica del llac sec d'Etosha Pan. El territori s marcat pels dos deserts que el travessen, amb una algunes petites unitats de relleu a l'interior:

 El desert de Namib, que dna nom al pas, amb una llargada de 1.300 kilmetres, que forma la plana litoral ocupant el 15 % de la superfcie.
 El desert de Kalahari, a l'interior, en la frontera amb Botswana.
 Les muntanyes de Namakwaland, amb l'alria del Groot Karasberge (2.202 m);
 Les muntanyes d'Ovamboland, amb la mxima alria del pas, el Brandberg (2.606 m).
 Altipl Central, amb el Moltkebrick (2.484 m).

Pel que fa a la hidrografia, la zona costanera no supera els 50 mm anuals, al nord-est les pluges superen els 400 mm , i a la Franja de Caprivi arriben als 600 mm. A causa de l'escassetat i la irregularitat de les precipitacions, a excepci del Kunene i de l'Orange, tots els rius sn de rgim intermitent. L'aigua del subsl sorgeix rarament a la superfcie i, per tal d'aprofitar-la, ha calgut sovint excavar pous de gran profunditat. 

La vegetaci s escassa i uniforme, i el Namib n's quasi exempt. El sector meridional de les terres altes interiors s cobert d'una esclarissada vegetaci de sabana rida. Els sls sn sovint productes de desagregaci de les roques subjacents gaireb sense modificaci.Els principals rius, situats a la part Nord i pertanyents a la conca del Congo, sn el Cubango/Okavango, Chadum, Orange, Swakop i Kunene. No hi ha llacs.
 Poblaci .
Les principals tnies del pas sn:
 Ovambo  49,75 %;
 Okavango 9,30 %;
 Hereros  7,54 %;
 Damara  7,54 %;
 Blancs, 6,39 %, dels quals el 70 % sn afrikaners vinguts de Sud-frica i el 22 % sn alemanys.
 Nama  4,82 %;
 Mestissos 4,07 %;
 Tribus de Caprivi Oriental  3,70 %;
 Boiximans  2,86 %;
 Rehobot basters 2,47 %;
 Tswana  0,56 %;

 Poltica .
Des del mar del 1990 s una repblica independent (Republic of Namibia), amb una constituci del 21 de mar del 1990 de caire presidencialista, pluripartidista i democrtica. El poder legislatiu s en mans d'una Assemblea Nacional de 72 membres i un Consell Nacional de 26 membres (dos per cada 13 consells regionals. 

L educaci es fa en angls, que s la nica llengua oficial de Nambia, per l'afrikaans, tot i que s una parla denostada per l'opressi sudafrican, encara s molts parlada, i molts intellectuals educats a l'poca sudafricana s han educat en ella. Les altres llenges (afrikaans, herero, ovambo i nama) sn considerades  llenges nacionals  i sn emprades als diaris i a la rdio.
Els principals partits poltics sn:
 SWAPO;
 Congrs de Demcrates;
 Democratic Turnhalle Alliance of Namibia;
 SWANU  ;

 Histria .
 Veure frica del Sud-Oest Alemanya;































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32486" title="Resta" nonfiltered="2962" processed="2949" dbindex="13062">

La resta, sostracci o subtracci s una de les quatre operacions bsiques de l'aritmtica, i es tracta bsicament de l'operaci inversa a la suma.

La resta s'expressa de la manera segent: a   b = c, on a s'anomena minuend, b s'anomena subtrahend i c s el resultat de la resta o diferncia.

Tamb es pot expressar la resta com a suma de l'oposat. D'aquesta manera, a   b = a + ( b), on  b s l'element oposat de b respecte de la suma. 

En el conjunt dels nombres naturals, N, noms es poden restar dos nombres si el minuend s major que el subtrahend. Si el minuend i el subtrahend sn iguals, la diferncia s zero. Un minuend menor que el subtrahend, donaria origen a una diferncia negativa, la qual quedaria fora del conjunt dels nombres naturals. Aix vol dir que la resta s una operaci externa al conjunt dels nombres naturals. La resta s, en canvi, una operaci interna dels conjunts de nombres enters, racionals, reals i complexos.

Tamb es poden restar altres entitats matemtiques, com polinomis, vectors o matrius.

 Propietats de la resta .

Uniforme: Si als dos membres d'una igualtat se'ls resta un mateix nombre, queda una altre igualtat com a resultat.

a = b => a   c = b   c

Monotonia : Si als dos membres d'una desigualtat se'ls resta un mateix nombre, queda una altre desigualtat del mateix sentit.

a > b => a   c > b   c
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32487" title="Ductilitat" nonfiltered="2963" processed="2950" dbindex="13063">

La ductilitat s una propietat fsico-mecnica dels materials. s la capacitat que t un material de deformar-se plsticament. La ductilitat s la propietat que presenten alguns metalls i aliatges quan, sota l'acci d'una fora, poden deformar-se sense trencar-se permetent obtenir filferros o fils. Als metalls que presenten aquesta propietat se'ls denomina dctils. Hi ha metalls com l'alumini, el nquel, l'acer, el coure, l'argent i l'or que tenen una gran ductilitat.

En altres termes, un material s dctil quan la relaci entre l'allargament longitudinal produt per una tracci i la disminuci de la secci transversal s molt elevada. En l'mbit de la metallrgia s'entn per metall dctil aquell que sofreix grans deformacions abans de trencar-se, sent l'oposat al metall frgil, que es trenca sense tot just deformaci. No ha de confondre's dctil amb tou, ja que la ductilitat s una propietat que com a tal es manifesta una vegada que el material est suportant una fora considerable; aix s, mentre la crrega sigui petita, la deformaci tamb ho ser, per arribat a cert punt el material cedeix, deformant-se en molta major mesura del que ho havia fet fins a llavors per sense arribar a trencar-se.  




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32488" title="Tenerife" nonfiltered="2964" processed="2951" dbindex="13064">


Tenerife s la ms gran de les set illes que componen l'arxiplag de les Canries, on ocupa una posici central respecte a les illes de Gran Canria, La Gomera i La Palma. La capital s Santa Cruz de Tenerife, i la segona ciutat ms poblada de l'illa s San Cristbal de La Laguna, ciutat que a ms s Patrimoni de la Humanitat des de l'any 1999. 

L'illa s a l'oce Atlntic, a poc ms de 300 km del continent afric i a uns 1.300 km de la pennsula Ibrica. T 2.034 km de superfcie i una curiosa forma triangular. Al centre de l'illa s'ala el pic del Teide, un volc que, amb els seus 3.718 m d'altura, s el punt ms alt de l'Estat espanyol.

El Cabildo de Tenerife s l'rgan de govern de l'illa. Es va constituir el 16 de mar de 1913 a Santa Cruz de Tenerife, en una sessi celebrada a l'Ajuntament de la ciutat en la qual tamb es va escollir la primera corporaci.
 Toponmia .

Sn diversos els noms que les diferents cultures han atribut a Tenerife al llarg de la histria. Aix, per exemple, per als guanxes l'illa rebia el nom d'Achinet o Chenet, encara que depenent de la bibliografia el nom s'escriu amb diferents variacions ortogrfiques. Els romans s'hi referien com Nivaria (del llat nix, nivis, 'neu'), en clara referncia a les neus posades sobre el volc conegut com el Teide. En aquesta mateixa direcci apunten alguns mapes dels segles XIV i XV que, de mans de Bontier i Le Verrier, es refereixen a l'illa com illa de l'Infern, a causa dels processos eruptius dels quals el volc era protagonista. Finalment, el mateix Teide s el responsable del nom actual de l'illa, que li va ser donat pels benehaorites (aborgens de La Palma); est format per les paraules tene (muntanya) i ife (blanca). La posterior castellanitzaci del nom va provocar que s'hi afegs una r per unir les dues paraules; el resultat s l'actual Tenerife.

 Gentilici .
El gentilici formal s tinerfeo/a, encara que de manera colloquial tamb s'utilitza la denominaci chicharrero/a, tot i que els habitants de l'illa reserven aquest ltim nom per als habitants de la capital, Santa Cruz de Tenerife. 

El gentilici chicharrero procedeix d'un terme despectiu emprat pels habitants de la propera ciutat de La Laguna quan era capital de l'illa, que amb aquest nom es referien als habitants de l'aleshores pobre i petit port de pescadors de Santa Cruz. Justament per aquesta pobresa, els habitants d'aquesta poblaci s'havien de rebaixar a menjar chicharros (sorells), un peix petit i barat de relativa baixa qualitat. Amb el temps i el creixement de Santa Cruz, que acabaria aconseguint la capitalitat sota el regnat de Ferran VII (segle XIX), els seus ciutadans es van prendre l'insult com una honra i van assumir com a propi el gentilici.

 Descripci .
Tenerife s una illa molt abrupta i volcnica, el relleu de la qual ha estat esculpit per successives erupcions al llarg de la histria (la ms recent va ser la del Chinyero el 1909).

 Situaci i extensi .
L'illa est situada entre els parallels 28 i 29 N i els meridians 16 i 17 O, lleugerament al nord del trpic de Cncer, ocupant una posici central entre Gran Canria, La Gomera i La Palma. Es troba a una mica ms de 300 km del continent afric, i a uns 1.000 km de la pennsula Ibrica.
 
De forma triangular, Tenerife s l'illa ms gran de l'arxiplag canari, amb una superfcie de 2.034,38 quilmetres quadrats , i la que ms longitud de costa t, amb 342 quilmetres. A ms a ms, s la ms alta: al seu centre s'ala el pic del Teide, que amb 3.718 metres sobre el nivell del mar s el punt ms elevat de tot Espanya. T fins a dos-cents petits illots o torres al seu voltant, entre els quals destaquen els d'Anaga, Garachico i Fasnia, que sumen un total de 0,21 quilmetres quadrats (en concret, 213.835 metres quadrats).

 Origen i formaci .

1.(20-50 m.a.) Erupcions de tipus fisural submar.
2.(7 m.a.) Srie basltica antiga o srie I.
3.(3 m.a.) Sries recents II, III i IV. Edifici pre-carrerades.
4.(800 mil anys) Esllavissades gravitacionals.
5.Formaci de les valls.]]
Tenerife s una illa d'origen volcnic, la formaci de la qual va comenar a gestar-se al fons ocenic fa entre 20 i 50 milions d'anys.

Segons una de les teories ms acceptades actualment per la comunitat cientfica (teoria dels blocs aixecats), l'ascens de magma procedent del mantell terrestre es produeix en perodes d'activitat tectnica a partir de falles o fractures que existeixen al fons ocenic. Aquestes falles segueixen els eixos estructurals de l'illa, i es van conformar durant l'orognesi alpina del Terciari pel moviment de la placa africana. Aquestes erupcions de tipus fissural submar originen les denominades laves encoixinades o pillow-laves, que es produeixen pel rpid refredament que experimenta el magma en establir contacte amb l'aigua, cosa que li dna una forma molt caracterstica. Aquests materials es van anar acumulant i van anar construint l'edifici insular sota el mar. A mesura que aquest s'aproximava a la superfcie, els gasos, a causa de la disminuci de la pressi circumdant, s'anaven alliberant del magma, i els episodis vulcanolgics passaven de ser tranquils a tenir un carcter marcadament explosiu, formant materials fragmentaris.

Desprs d'un llarg perode d'acumulaci de materials, el naixement de l'illa es va produir a la fi del Mioc (Neogen). Fa set milions d'anys van emergir les zones de Teno, Anaga i el masss d'Adeje, conegudes com a srie basltica antiga o srie I. Es van constituir aix tres illes cronolgicament i estratigrficament diferents als extrems oest, est i sud de l'actual Tenerife.

Fa aproximadament tres milions d'anys va comenar un segon cicle volcnic (formacions postmiocenes o sries recents  II, III i IV), molt ms intens, que va incorporar elements a la zona central de l'illa, la qual tamb va emergir i va unificar en un de sol els tres edificis descrits anteriorment. L'estructura conformada en aquest moment rep el nom d'edifici pre-Caadas, sobre les restes del qual s'erigiria ms tard l'edifici Caadas I. Aquest darrer es va collapsar diverses vegades i va emetre una gran varietat de materials explosius que van donar lloc a les anomenades bandes del sud (sud-sud-est actual). 

Posteriorment, sobre les runes d'aquest complex sorgiria l'edifici Caadas II, ja per damunt dels 2.500 metres, tamb amb intensos processos explosius. Fa prop d'un mili d'anys es va iniciar la construcci de la serralada Dorsal, amb un plutonisme de tipus fissural, des de les restes dels edificis ja parcialment desmantellats de la srie I. La serralada Dorsal s la de ms desenvolupament altitudinal i longitudinal de l'arxiplag canari, amb 1.600 metres d'altura i 25 quilmetres de longitud. En aquest mateix espai cronolgic (fa 800.000 anys) van tenir lloc dos lliscaments gravitacionals que van motivar l'aparici de les valls de La Orotava i Gmar. 

Finalment, ja en temps ms prxims (fa 200.000 anys), van comenar les erupcions que aixecarien l'edifici Pico Viejo-Teide, al centre de l'illa, sobre la Caldera de las Caadas.

 Orografia i paisatge .
L'abrupta orografia illenca i la seva varietat de climes donen com a resultat un territori de mltiples paisatges i formes, des del Parc Nacional del Teide, amb la seva amalgama de colors fruit de les successives erupcions volcniques, fins als penya-segats  de Los Gigantes amb les seves parets verticals, passant per les zones semidesrtiques amb plantes resistents a la sequedat al sud o pels ambients de carcter merament volcnic, com s el Malpas de Gmar.

Tamb hi ha platges naturals com la de El Mdano -amb indrets protegits en el seu entorn, com la Montaa Roja i la Montaa Pelada-, valls amb conreus tropicals i subtropicals, boscosos indrets de laurisilva als massissos d'Anaga i Teno -amb profunds i escarpats barrancs- i extensos boscos de pins per damunt d'aquesta darrera formaci vegetal.

 Edifici central .

Les principals estructures de Tenerife, que es descriuen a continuaci, conformen l'edifici central, amb el complex Teide-Pico Viejo i el circ de Las Caadas. Es tracta d'una semicaldera de 130 quilmetres quadrats originada per un conjunt de processos geolgics explicats a l'epgraf "Origen i formaci". El circ est ocupat parcialment per l'estratovolc Teide-Pico Viejo i completat pels materials que ha ems en les seves diferents erupcions. Destaquen al seu interior els Roques de Garca, entre els quals el ms conegut, el Roque Cinchado. Una altra formaci vistosa sn Los Azulejos, composta per fonolites de colors verdosos que s'han creat per activitat hidrotermal. 

Al sud de La Caldera destaca la Montaa de Guajara,  que amb 2.718 metres s la de ms altitud de les que constitueixen l'amfiteatre de Las Caadas del Teide. Al peu d'aquestes parets s'han creat plans endorreics de materials sedimentaris molt fins, el ms conegut dels quals s el Llano de Ucanca.

El pic del Teide, amb 3.718 metres sobre el nivell de mar i ms de 7.000 sobre el fons ocenic, s el punt ms elevat de l'illa, del territori espanyol i de totes les terres emergides de l'Atlntic. Aquest volc, el tercer ms gran del planeta, s el smbol de Tenerife per antonomsia. La seva situaci central, les seves importants dimensions, la seva silueta i el seu paisatge nevat el doten d'una singular personalitat. Ja els aborgens el consideraven lloc de culte i adoraci.

Des de 1954, el Teide i tot el circ del seu entorn est declarat parc nacional (en poca ms recent se'n van ampliar els lmits). A ms a ms, des del juny de 2007 est incls per la UNESCO dins dels espais Patrimoni de la Humanitat com a b natural. A l'oest hi ha el volc Pico Viejo, en un lateral del qual es troba el Narices del Teide, on es va produir l'ltima erupci que s'ha donat en l'entorn del Teide, el 1798.

 Massissos .


El masss d Anaga, a l'extrem nord-oriental de l'illa, t un perfil topogrfic irregular i escabrs on, malgrat no presentar grans cotes, destaca la  Cruz de Taborno, amb 1.024 metres. A causa de l'antiguitat dels seus materials (5,7 milions d'anys), als seus profunds processos erosius i a la densa xarxa de dics que travessen el masss, sn nombroses les roques que apareixen a superfcie, tant d'etiologia fonoltica com traqutica. Hi ha una gran quantitat de barrancs escarpats i molt encaixats en el terreny. A la costa d'Anaga predominen els penya-segats, per la qual cosa s'hi troben molt poques platges; aix i tot, les que hi ha acostumen a coincidir amb zones de desembocadura de barrancs, algunes de roques i d'altres de sorra negra.

El masss de Teno es troba  a l'extrem nord-occidental. Igual que a Anaga, es tracta d'una zona d'estructures desmantellades i profunds barrancs que s'han originat per erosi. Tanmateix, aqu els materials sn ms antics (aproximadament 7,4 milions d'anys). Destaquen la Montaa de Gala, que amb 1.342 metres representa l'altitud  ms gran. El paisatge ms singular d'aquest masss es troba a la seva costa sud. Es tracta dels penya-segats de Los Gigantes, amb parets verticals que en alguns punts arriben a assolir els 500 metres d'altitud.

El masss d'Adeje s a l'extrem meridional de l'illa, i t com a exponent ms gran el Roque del Conde, amb 1.001 metres d'altitud. El masss no s tan apreciable per la seva reduda estructura inicial, fet que afegit a la histria geolgica del lloc ha potenciat un intens desmantellament dels seus materials; d'aquesta manera, ha perdut el seu aspecte i envergadura originals.

 Dorsals .
La serralada dorsal o dorsal de Pedro Gil abasta des del comenament de la Montaa de la Esperanza, a uns 750 metres d'altitud aproximadament, fins a la zona central de l'illa, a la rodalia de la Caldera de las Caadas. El seu punt ms alt s Izaa, amb 2.350 metres sobre el nivell de la mar. Aquesta estructura s'ha constitut a compte d'un plutonisme fissural de tipus basltic a travs un dels eixos o directrius estructurals que han donat origen al plutonisme de l'illa.

La dorsal de Abeque est formada per una cadena de volcans que uneixen el masss de Teno amb l'edifici central insular Teide-Pico Viejo des d'un altre dels tres eixos o directrius estructurals de Tenerife. A aquesta dorsal pertany el volc histric de Chinyero, l'ltima erupci del qual es va enregistrar el 1909.

La dorsal Sud o dorsal de Adeje est a l'empara de l'ltim dels eixos estructurals. Destaquen les restes del seu masss com a formaci primignia, aix com les alineacions de petits cons volcnics i de roques escampades per tota aquesta zona del sud de Tenerife.

 Valls .

Les valls sn una altra de les formes de relleu ms destacades. Les ms importants sn la vall de La Orotava i la de Gmar, que s'han generat pel lliscament en massa de grans quantitats de materials cap al mar, que han creat una fondalada al terreny.

Hi ha altres valls que es distribueixen per diversos enclavaments de la geografia de Tenerife, encara que, en aquest cas, de diferent naturalesa. Acostumen a ser valls que s'han conformat desprs del dipsit amb ms materials geolgics en llomes laterals, o simplement llits amplis de determinats barrancs que en evolucionar han pres l'aspecte de tpiques valls.

 Barrancs .
Tenerife, degut principalment a la seva gran altitud i a la seva silueta a semblana a una teulada a dues aiges, est solcada per gran quantitat de barrancs. Aquests constitueixen un dels elements ms caracterstics del seu paisatge, originats per l'erosi exercida pel desmantellat superficial al llarg de la histria. Destaquen els barrancs de Ruiz, Fasnia i Gmar, Infierno i Erques, tots ells declarats espais naturals protegits per les institucions canries.
 Costes .
Les costes sn, per regla general, accidentades i abruptes, encara que ho sn ms a la zona nord que a la sud. Aix i tot 67,14 quilmetres de la costa de Tenerife el representen platges, noms superada en aquest aspecte per l'illa de Fuerteventura. Al litoral septentrional sn freqents les platges de cdols o de sorra negra, mentre que a la vessant sud i sud-oest de l'illa predominen les platges amb sorres ms fines i de tonalitats ms clares.

 Flora i fauna .

A l'illa de Tenerife hi ha una notable biodiversitat ecolgica malgrat la seva reduda superfcie, cosa que s conseqncia d'unes condicions ambientals especials, ja que l'accidentada orografia regnant modifica localment les condicions climtiques generals, originant una gran varietat de microclimes. Aquesta vasta existncia de microclimes i, per tant, d'hbitats naturals, es fa manifesta en la vegetaci insular, constituda per una rica i variada flora (1.400 espcies de plantes superiors), entre les quals destaquen nombrosos endemismes canaris (200) i exclusivament de Tenerife (140).

En concentrar aquest patrimoni vegetal d'unes 140 espcies exclusives, l'illa de Tenerife mostra la relaci d'endemismes florstics ms important de l'anomenada Macaronsia.  

A ms a ms, la diferent composici qumica dels diversos materials volcnics que han construt l'edifici insular, sempre sota l'acci combinada dels factors climtics, dna lloc a una gran diversitat de sls. La conjunci d'aquests agents determina la presncia de mltiples hbitats que acullen nombroses comunitats de plantes i animals que constitueixen els singulars ecosistemes de Tenerife.

L'estudi de la flora i la fauna de Tenerife es pot fer d'una manera ms ordenada si es classifica segons els diferents pisos ecolgics en qu es divideix el terreny de l'illa. La divisi atn especialment l'orientaci nord o sud dels vessants de l'illa i, sens dubte, l'altitud:


Cardonal - tabaibal (0-700 m): aquest estrat es caracteritza per una forta insolaci  i escassetat de precipitacions. Destaquen com a espcies vegetals les Euphorbia atropurpurea, les atzavares i els cards marians. Pel que fa a la fauna, sn escasses les espcies vertebrades en aquest ecosistema; com a molt, alguns ocells o rptils. Tanmateix, els insectes es troben molt ben representats.
Boscos termfils (200-600 m): aquest pis t un grau d'humitat i precipitacions ms alt, i una insolaci ms petita. Sn importants, dintre de les espcies arbries, les palmeres, les savines, els ullastres, els dragos (Dracaena draco) i una srie d'endemismes, com els peralillos, els guaidiles, els espaeros, les malves de cingle i les cinerries. Pel que fa a la fauna, s'ha d'esmentar la papallona vanessa vulcaniana i ocells insectvors com el tallarol capnegre.
Laurisilva (500-1.000 m): es tracta d'un bosc dens de grans arbres, hereus de la flora de l'Era Terciria, que creixen en zones d'abundants boires i pluges freqents. Les espcies vegetals superiors que hi abunden sn llorers, tillers, arbres de la famlia de l'alvocater,Apollonias canariensis i d'altres de mida ms petita, com la Canarina canariensis, la cresta de gall, la passacamins i una gran varietat de falgueres. Respecte de la fauna, la laurisilva s l'estrat ms ric en invertebrats i amb un percentatge ms elevat d'endemismes, entre els quals es troben cucs de terra , molluscs i sobretot artrpodes. Dintre de la fauna vertebrada cal esmentar algunes espcies de ratpenats i dos ocells endmics en perill d'extinci com sn els coloms canaris (Columba bollii i Columba junoniae).
Faiar-Bruguerar (1.000-1.500 m): es tracta tamb d'un bosc, per en aquest cas ms sec i pobre en espcies. Destaquen els Myrica faya, els brucs i els grvols canaris. Tamb abunden diferents espcies de bolets, tant comestibles com molt verinosos.
Pineda (800-2.000 m): bosc de pins en formaci oberta que es caracteritza per un augment de la insolaci i per una uniformitat ms petita a les temperatures dirnes-nocturnes i estacionals. Sobresurt per damunt de qualsevol altra espcie el pi canari (Pinus canariensis). La fauna s poc diversa, per hi ha ocells endmics de singular bellesa com el pins blau (Fringilla teydea) i el Regulus teneriffaeel.
Alta muntanya (per damunt de 2.000 m): hi ha  un clima sec, una insolaci molt alta i temperatures extremes. Malgrat aquestes exigents condicions, creixen endemismes vegetals de gran importncia cientfica i bellesa com ara els taginastes vermells (Echium wildpretti), les ginestes, els blecs, la violeta del Teide i espcies animals principalment invertebrades com ara escarabats, xinxes i papallones.

Encara faltaria parlar de l'extensa fauna marina, entre la qual destaquen els serrnids, les salpes i els pagres. Tamb tenen un gran inters la tortuga babaua i les colnies permanents de balenes i dofins que habiten el litoral sud de l'illa. Tenerife t un inventari faunstic que ascendeix a 56 espcies d'ocells, 13 de mamfers terrestres, 5 de rptils, diversos milers d'invertebrats, 2 d'amfibis i 400 de peixos, a ms d'algunes espcies de tortugues marines i cetacis. Entre els mamfers, el porc negre canari s una raa porcina autctona de les Canries. De caracterstic pelatge negre, aquesta raa es troba principalment a Gran Canria i a Tenerife. Actualment en queden menys de 300 exemplars, i en conseqncia es troba especialment protegida. La presncia del porc  a les illes Canries data des de fa 2.500 anys, on els aborgens van utilitzar la seva carn, llard, pell i ossos per obtenir aliment, conserves, vestimenta i adorns i eines. Entre els gossos, es troba el gos coniller canari, amb grans qualitats caadores, i el Canary Dog introdut pels conquistadors. La vaca canria s autctona de les Canries. Localitzada a Gran Canria i Tenerife, participa en les competicions d'arrossegament de bestiar que se celebren en aquesta illa.

 Espais naturals protegits . 

Prcticament la meitat de l'illa (48,6%) es troba sota les diferents frmules de protecci de la Xarxa Canria d'Espais Naturals Protegits. Dels 146 espais naturals recollits per aquesta xarxa en el conjunt de l'arxiplag, un total de 43 es troben a Tenerife, que s l'illa amb ms espais d'aquesta mena. Tenint en compte el percentatge de territori protegit de cada illa respecte al total de l'arxiplag, s'ha de destacar que Tenerife, amb un 37%, encapala la taula. La Xarxa preveu fins a vuit categories de protecci diferents, totes representades a Tenerife: a part del Parc Nacional del Teide, t el parc natural ms gran de les Canries (Corona Forestal), dos parcs rurals (Anaga i Teno), quatre reserves naturals integrals, sis reserves naturals especials, un total de catorze monuments naturals, nou paisatges protegits i fins i tot sis llocs d'inters cientfic. El municipi de La Orotava pertany en gran part al Parc Nacional del Teide, i el de Santa Cruz de Tenerife est incls en el Parc rural d'Anaga; el 76% i el 74%, respectivament, de la seva extensi est protegida. De la mateixa manera, bona part del Parc rural de Teno s dins del municipi de Buenavista del Norte, una important part de la superfcie del qual est protegida.

 Clima .
A Tenerife se la coneix internacionalment com "l'Illa de l'Eterna Primavera", grcies sobretot als alisis, la humitat dels quals es condensa principalment a les zones de mitjanes del nord i nord-est insular, creant amplis mars de nvols que es disposen preferentment entre els 600 i els 1.800 metres d'altura.

Un altre factor que influeix en la suavitat del clima de les illes respecte del que per latitud els correspondria (desert del Shara), s el corrent mar fred de les Canries, que refreda la temperatura de les aiges que banyen les costes i platges illenques respecte de l'ambiental. Finalment, tamb cal tenir en compte l'orografia de Tenerife.

A grans trets, el clima de Tenerife s moderat, temperat i molt suau en qualsevol estaci de l'any. No hi ha perodes de fred per tampoc n'hi ha de calor asfixiant. Les temperatures mitjanes fluctuen entre els 17-18 C a l'hivern i els 24-25 C a l'estaci estival. Evidentment, hi ha importants contrastos, com per exemple a l'hivern, quan s possible gaudir del sol a les zones de costa i alhora a 3.000 metres d'altura es veu la blanca estampa nevada del Teide, on neva cada any.


Un altre exemple de contrast climtic es troba en les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i San Cristbal de La Laguna. municipis units fsicament per molt diferents climticament. En general, Santa Cruz t un clima clid durant tot l'any, amb temperatures sensiblement superiors a les que del municipi ve de La Laguna, on sol fer ms fred i la probabilitat de precipitacions s ms elevada.

El nord i el sud de Tenerife tamb tenen diferents caracterstiques climtiques. A sobrevent s'enregistra un 73% de les precipitacions totals (a una altitud mitjana entre 1.000-1.200 m, i gaireb exclusivament les muntanyes de La Orotava), la humitat relativa de l'aire s superior i la insolaci, inferior. El ms significatiu, per, s que en tot el nord no hi ha cap indret on la pluviositat mitjana sigui inferior als 250 mm anuals, i en canvi al vessant sud de l'illa els valors pluvials sn significativament ms petits. Els nics reductes del sud que se salven d'aquesta situaci sn Masca i Gmar, probablement a causa de les seves caracterstiques fsiques, que possibiliten una presncia ms gran de l'alisi. 

A manera d'ancdota, s interessant saber que al segle XIX els metges europeus, sobretot anglesos i holandesos,  elogiaven el clima del nord de Tenerife, i el recomanaven als seus pacients per alleugerir malalties de l'edat i de l'aparell circulatori.


 Aigua .
El sl volcnic de Tenerife, en general de carcter pors i permeable, permet que una considerable fracci de l'aigua procedent de la pluja, unida al producte de condensacions en zones boscoses i a la provinent del desgel dels cims ms elevats de l'illa, s'infiltri en el subsl.
 
La construcci de pantans i preses com a principals mtodes d'obtenci d'aigua no s adient a causa d'aquestes condicions geolgiques, que no permeten l'emmagatzematge del preat lquid en superfcie, aix com a la irregularitat de les precipitacions. 

Aix, la major part de l'aigua (90%) procedeix de pous i principalment de galeries, importants sistemes que serveixen per extreure el recurs hdric de l'aqfer. En l'actualitat Tenerife disposa de ms d'un miler de galeries perforades.

 Histria .
 Organitzaci poltica anterior a la conquesta .
Uns cent anys abans de la conquesta, existia un mencey (nom donat al monarca o rei dels guanxes de Tenerife, que regia un menceyat o territori) anomenat Tinerfe el Gran, fill del mencey Sunta. Tinerfe tenia la cort a Adeje, des d'on governava tota l'illa. En morir, els seus nou fills es van rebellar i es van repartir l'illa en nou menceyats  i dos achimenceyatos independents (anomenats capitanies pels conqueridors). Els menceyats i els seus menceys (cacics guanxes), per ordre de descendncia, van ser els segents:


Taoro: actualment Puerto de la Cruz, La Orotava, La Victoria de Acentejo, La  Matanza de Acentejo, Los Realejos i Santa rsula. Els seus menceys foren Bentinerfe, Inmobach, Bencomo i Bentor.
Gmar: El Rosario, Candelaria, Arafo i Gmar. Els seus menceys foren Acaymo, Aaterve i Guetn.
Abona: Fasnia, Arico, Granadilla de Abona, San Miguel de Abona i Arona. Els seus menceys Atguaxoa i Adxoa (o Adjona).
Anaga: Santa Cruz de Tenerife i San Cristbal de La  Laguna. Els seus menceys Beneharo i Beneharo II.
Tegueste: Tegueste, part de la costa de La Laguna. Els seus menceys foren Tegueste, Tegueste II i Teguaco.
Tacoronte: Tacoronte i El Sauzal. Els seus menceys foren Rumn i Acaymo.
Icode: San Juan de la Rambla, La Guancha, Garachico i Icod de los Vinos. Els seus menceys foren Chincanayro i Pelicar.
Daute: El Tanque, Los Silos, Buenavista del Norte i Santiago del Teide. Els seus menceys foren Cocanaymo i Romn.
Adeje: Gua de Isora, Adeje i Vilaflor. Els seus menceys foren  Atbitocazpe, Pelinor i Ichasagua.

Tamb existia lachimenceyato de Punta del Hidalgo, governat per Aguahuco (l'"Hidalgo pobre", fill illegtim del Gran Tinerfe), i Zebenzui.

 Conquesta .

Al desembre de 1493, Alonso Fernndez de Lugo va obtenir dels Reis Catlics la confirmaci dels seus drets de conquesta sobre l'illa de Tenerife. A l'abril de 1494, procedent de Gran Canria, el conqueridor va desembarcar a la costa de l'actual Santa Cruz de Tenerife amb una tropa de peninsulars, canaris (de La Gomera i grancanaris, sobretot) formada per uns dos mil homes de peu i dos-cents  a cavall. Desprs d'aixecar un fort, es va disposar a endinsar-se cap a l'interior de l'illa.

Els menceys de l'illa de Tenerife van prendre diferents actituds en el moment de la conquesta. Es van constituir el "bndol de pau" i el "bndol de guerra": el primer estava integrat pels menceyats d'Anaga, Gmar, Abona i Adeje, i el segon, per Tegueste, Tacoronte, Taoro, Icode i Daute. El bndol de guerra es va enfrontar tenament als castellans durant els dos anys que va durar la conquesta de Tenerife. Les tropes castellanes van caure derrotades a mans dels guanxes a la Primera Batalla d'Acentejo, el 1494. Tanmateix, els guanxes, superats per la tecnologia dels conqueridors i per les noves malalties que portaven, a les quals no eren immunes, van caure davant les tropes de la Corona de Castella a la Batalla d'Aguere i a la Segona Batalla d'Acentejo; la conquesta va culminar el setembre de 1496.

Com a la resta de les Illes, molts dels aborgens van ser esclavitzats, especialment els pertanyents al "bndol de guerra". A ms, bona part de la poblaci indgena va sucumbir a malalties importades com la grip i, probablement, la verola, davant les quals aquella societat neoltica no havia desenvolupat el seu sistema immune a causa de l'allament en qu vivien. Desprs de la conquesta, i especialment durant el segle posterior, es va anar produint una repoblaci i colonitzaci gradual de l'illa amb l'arribada d'immigrants provinents de diversos territoris pertanyents a l'incipient imperi espanyol (Portugal, Flandes, Itlia, Alemanya).

Els boscos de Tenerife es van veure afectats pel creixement de poblaci i per la conseqent necessitat d'obtenir terrenys espaiosos que permetessin l'explotaci agrcola per a consum propi i per a l'exportaci. Aix, a comenaments del segle XVI es va introduir el conreu de la canya de sucre; en segles successius l'economia de l'illa es va centrar en l'aprofitament d'altres cultius, com ara la vinya i la cotxinilla per fabricar tints, aix com el pltan.

 L'atac d'Horatio Nelson .

Tenerife va ser atacada, com les altres illes, per corsaris de diverses nacionalitats (francesos, anglesos, holandesos i barbarescs) diverses vegades al llarg de la seva histria, depenent de les aliances i guerres d'Espanya. Entre aquests atacs destaca pel seu lloc a la histria el que van llanar els britnics el 1797. 

El 25 de juliol, l'almirall Horatio Nelson va atacar Santa Cruz de Tenerife, capital de l'illa i comandament de la Capitania General. Desprs d'un ferotge atac, la defensa organitzada pel general Gutirrez va repellir els britnics. Nelson va perdre el bra dret per una bala de can (diu la llegenda que del can "Tigre") mentre intentava desembarcar a la costa de la zona de Paso Alto. 

El 5 de setembre, un altre intent de desembarcament a la regi de Puerto Santiago va ser repellit pels habitants de la vall de Santiago del Teide, que van llanar pedres als britnics des de dalt dels penya-segats de Los Gigantes. 

Altres corsaris, principalment anglesos, tamb van atacar l'illa de Tenerife amb ms o menys sort; s el cas de Robert Blake, Walter Raleigh, John Hawkins o Woodes Rogers, entre d'altres.

 Emigraci a Amrica .
Tenerife, de la mateixa manera que altres illes, ha tingut una estreta relaci amb Amrica. Des dels inicis del procs de colonitzaci del Nou Mn, van ser diversos els vaixells que abans de solcar l'Atlntic van fer escala a l'illa i van sumar al passatge nombrosos de Tenerife que van formar part de les expedicions de conquesta o que simplement van partir cap al continent americ a la recerca de millors garanties de futur. Parallelament, a banda del trnsit hum va ser important el bescanvi d'espcies animals i vegetals que es va establir entre les dues terres.

Desprs d'un segle i mig de relatiu creixement, vora l'any 1670 el complicat comer exterior del sector vitivincola propicia l'emigraci de moltes famlies, especialment cap a Veneuela i Cuba. A ms, per aquestes dates la Corona de Castella mostra el seu inters de poblar les zones deshabitades d'Amrica per evitar que les ocupessin altres potncies, com havia passat en el cas dels anglesos amb Jamaica o dels francesos amb les Guaianes o l'oest de la Hispaniola, de manera que importants remeses de canaris, i entre ells habitants de Tenerife, parteixen cap al nou continent. La creixent agricultura del cacau a Veneuela i del tabac a Cuba a finals del segle XVII i comenaments del XVIII va contribuir a la despoblaci quasi ntegra de localitats com Buenavista del Norte, Vilaflor o El Sauzal. Testimoni de la histria emigrant de l'illa s la fundaci als afores de Santo Domingo del poblat de San Carlos de Tenerife el 1684. Aquest poblat, fundat essencialment per immigrants de Tenerife, es va crear amb un clar objectiu estratgic, ja que permetia preservar la ciutat del setge dels francesos establerts a la part occidental de l'illa  Hispaniola. Entre el 1720 i el 1730 la Corona va traslladar 176 famlies canries, nombroses de les quals de Tenerife, a l'illa caribenya de Puerto Rico. El 1726, unes 25 famlies canries van emigrar a Amrica per acabar fundant la ciutat de Montevideo. Quatre anys ms tard, el 1730, va partir un altre grup que l'any segent fundaria la ciutat de San Antonio de Texas (Estats Units). Desprs, entre el 1777 i el 1783 el port de Santa Cruz de Tenerife acomiada els fundadors de Saint Bernard, a l'estat de Louisiana, i tamb algunes remeses que van a Florida.

Desgraciadament, els problemes econmics derivats de l'escassetat de matries primeres i de la llunyania respecte d'Europa fan que l'emigraci al continent americ, eminentment a Cuba i Veneuela, continus en els segles XIX i comenaments del XX. Des de fa dcades, per, amb les noves poltiques de protecci de l'economia canria i amb l'apogeu de la indstria turstica, la dinmica migratria s'ha invertit, i avui s Tenerife la que atn el retorn d'aquests illencs, els seus descendents i altres immigrants, fent perdurar el flux que va comenar cinc segles enrere.

 Erupcions volcniques histriques .

Les erupcions volcniques que hi ha hagut a Tenerife de les quals es t indubtable constncia histrica es limiten a quatre. La primera va ser l'any 1704, quan van entrar en erupci, de manera sincrnica, els volcans d'Arafo, Fasnia i Siete Fuentes. Dos anys ms tard, el 1706, hi va haver l'erupci ms important que es recorda quan va entrar en erupci el volc de Trevejo, que va llanar grans quantitats de lava que van sepultar la ciutat i el port de Garachico, en aquells dies el ms important de l'illa. L'ltima erupci volcnica del segle XVIII es va produir el 1798 a Las Caadas de Teide, concretament a Chahorra. Finalment, el 1909 l'activitat eruptiva va afectar el volc de Chinyero, al municipi de Santiago del Teide. Des d'aleshores no hi ha hagut noves erupcions. A ms, malgrat la naturalesa absolutament volcnica de Tenerife, els quatre episodis eruptius histrics no han ocasionat cap vctima mortal.

 Histria recent .
Altres visitants menys hostils arribarien a l'illa en segles successius. El naturalista Alexander von Humboldt va pujar el pic del Teide i va comentar la bellesa de l'illa. Nombrosos turistes van comenar a visitar Tenerife des de la dcada del 1890, especialment les ciutats del nord de Puerto de la Cruz (primer municipi turstic de Tenerife per l'orde ministerial del 13 d'octubre de 1955, que el va declarar lloc d'inters turstic) i Santa Cruz de Tenerife. 

El mar del 1936, el general Francisco Franco va ser destinat a Tenerife pel govern republic, temors de la seva influncia militar i poltica, per allunyar-lo dels centres de poder. A la Montaa de la Esperanza, al municipi d'El Rosario, Franco va organitzar la conspiraci militar que donaria lloc a la Guerra civil espanyola i a la caiguda de la Segona Repblica. 

La collisi entre dos avions succeda el 27 de mar del 1977 a l'aeroport de Los Rodeos, al nord de l'illa, continua sent un dels accidents amb ms morts de la histria de l'aviaci. Els avions implicats en la tragdia tenien com a dest Gran Canria, per van ser desviats a Los Rodeos a causa de l'explosi d'una bomba (suposadament collocada pel grup independentista MPAIAC) a l'aeroport grancanari.

 Smbols de l'illa .

La bandera de Tenerife va ser adoptada originriament el 1845 a manera de distintiu o bandera de matrcula del que aleshores s'anomenava provncia martima de les Canries, amb base al port de Santa Cruz de Tenerife. Ara com ara, aquesta ensenya representa tota l'illa de Tenerife. Va ser aprovada a instncies del Cabildo Insular per l'ordre del govern de les Canries del 9 de maig del 1989, publicada el 22 de maig del 1989 al Butllet Oficial de les Canries. Est composta per una creu blanca sobre fons blau. La creu s en forma d'aspa, l'anomenada Creu de Sant Andreu, i s una cinquena part de l'amplada total del pany. El color blau mar representa el mar, i el color blanc representa la blancor de la neu que cobreix el Teide durant l'hivern. 

La bandera de Tenerife s molt semblant a la d'Esccia, encara que aquesta ltima t un color blau ms clar (definit com Pantone 300), mentre que la de Tenerife s blau mar.

L'escut herldic de Tenerife va ser atorgat el 23 de mar del 1510  mitjanant un diploma reial concedit pel rei Ferran el Catlic; va ser expedit a Madrid a nom de la seva filla Joana I de Castella. L'escut es descriu en camp d'or, amb un Sant Miquel armat (l'illa va ser conquerida el dia de Sant Miquel) superant una muntanya del seu color natural de la qual en surten flames, i que representa el pic del Teide. Sota aquesta muntanya hi ha l'illa, de sinople, sobre ones blau i argent. A la dreta s'observa un castell de gules, i a l'esquerra un lle rampant de gules. L'escut que fa servir el Cabildo Insular difereix del que utilitza l'ajuntament de La Laguna en el lema que apareix a la bordura d'unes branques de palma. 

Segons una llei del govern de les Canries, els smbols naturals de l'illa sn el pins blau i el drago.

 Govern .

L'rgan de govern de l'illa s el Cabildo de Tenerife, amb seu a la plaa d'Espanya de Santa Cruz. L'organitzaci poltica de les Canries es caracteritza perqu no t rgan poltic provincial, sin que en cada illa hi ha un cabildo insular propi. A Tenerife, el seu president actual s Ricardo Melchior Navarro (Coalici Canria). Des que es va constituir, el mar del 1913, el cabildo disposa d'una mplia srie de competncies prpies, avui recollides a l'Estatut d'Autonomia de les Canries i regulades per la Llei 14/1990, de 26 de juliol, de rgim jurdic de les administracions pbliques de les Canries.

El cabildo consta dels rgans segents: 
Presidncia ;
Ple ;
Consell de Govern ;
Comissions informatives ;
Junta de Portaveus;

 Divisi territorial .
 
L'illa de Tenerife est dividida en 31 municipis. Noms tres no tenen costa: Tegueste, El Tanque i Vilaflor, que destaca a ms a ms pel fet de ser el municipi ms alt de totes les Canries, ja que la seva capital s a 1.400 metres d'altitud. 

El municipi ms extens, amb 207,31 km, s el de La Orotava, que abasta gran part del Parc Nacional del Teide. El municipi ms petit de l'illa i de l'arxiplag s Puerto de la Cruz, amb una superfcie inferior als 9 km. 

La gran majoria d'aquests municipis conflueixen a la zona de cimera central de l'illa i des d'aqu s'estenen cap a la costa, orientant-se uns cap al nord i d'altres cap al sud.

Parallelament, s freqent trobar un altre tipus de divisi insular, que s la  que estableix el territori segons una Zona Metropolitana, prop de l'rea d'influncia de les ciutats de Santa Cruz i La Laguna. D'acord amb aquesta divisi, hi ha la Zona Nord (els municipis que s'obren a l'oce pel nord) i la Zona Sud (els  que ho fan cap al sud). Aquesta divisi i la municipal es poden observar al mapa de la dreta. 

A continuaci es mostra la relaci de tots els municipis de Tenerife ordenats alfabticament:



 Demografia  .
L'illa de Tenerife, la ms poblada de l'arxiplag, tenia l'1 de gener del 2007 i segons fonts de l'INE un total de 865.070 habitants censats, dels quals prop d'un 25% (220.902 habitants) ho estaven a la seva capital, Santa Cruz de Tenerife, i prop del 50% (424.200 persones)  a la seva rea metropolitana.
A la ciutat de Santa Cruz de Tenerife la segueixen en poblaci San Cristbal de La Laguna (144.347), Arona (72.328), La Orotava (40.644), Adeje (38.245), Los Realejos (37.224), Granadilla de Abona (36.224) i Puerto de la Cruz (31.131). Fins aqu els municipis que sobrepassen els 30.000 habitants. El municipi de Vilaflor s el de menys poblaci de tota l'illa (1.900). A ms, Tenerife t un nivell molt alt de poblaci no censada, que l'elevat nombre de turistes que rep anualment i els creixents fenmens migratoris posen de manifest.

Els darrers anys Tenerife ha experimentat un notable creixement de la poblaci, molt per damunt de la mitjana estatal. L'any 1990 un total de 663.306 habitants estaven censats a l'illa, xifra que va augmentar fins els 709.365 habitants l'any 2000. Aquestes dades reflecteixen un increment de 46.059 persones o, el que s el mateix, un creixement del 0,69% anual en el decenni 1990-2000. Tanmateix, en els ltims set anys, (2000-2007) la taxa de creixement s'ha multiplicat per 4 o per 5, fins arribar al 3,14% anual. La poblaci ha augmentat en aquest ltim interval de temps un total de 155.705 persones, fins assolir la xifra actual de 865.070 habitants.

Aquests resultats refermen la dinmica actual de poblacions a Espanya, on des de finals del segle passat l'important nombre d'immigrants arribats ha perms invertir el panorama que l'enfonsament  de la taxa de fertilitat havia dibuixat des del 1976. Des del 2001 la taxa de creixement a Espanya s'ha situat al voltant del 1,7% anual, contrastant amb el 3,14% que ha experimentat l'illa de Tenerife, un dels territoris de l'Estat amb un increment ms gran en aquest perode. 

 Economia .
Encara que l'economia de Tenerife est altament especialitzada al sector serveis, que integra un 78,08% de la seva capacitat de producci total, la importncia de la resta de sectors s clau per a un desenvolupament harmnic del seu teixit productiu. En aquest sentit, el sector primari, que noms representa el 1,98% del producte total, uneix activitats d'especial sensibilitat i per al creixement sostenible del territori insular. El sector energtic que contribueix amb un 2,85% exerceix un paper primordial a la implantaci d'energies renovables. El sector industrial que participa en un 5,80% es configura com una activitat d'inters creixent per a l'illa, a la vista de les noves possibilitats que generen els avenos tecnolgics. Finalment, el sector de la construcci amb un 11,29% del producte total t un carcter estratgic prioritari, ats que s un sector amb relativa estabilitat que permet mltiples possibilitats de creixement.
 Turisme .

Com s'indicava al pargraf anterior, l'economia de Tenerife, a l'igual de la d'altres illes de les Canries, es basa fonamentalment en el turisme (60% del PIB). Ja al segle XIX i gran part del XX destacava l'afluncia de turisme estranger, sobretot de l'angls degut als interessos agraris que possea en aquesta illa. 

Ms tard amb les guerres mundials aquest sector es ressent, per entrada la segona meitat del passat segle comena a evolucionar d'un mode molt notable. En un principi destaca el Puerto de la Cruz pel seu bondads clima i per tots els atractius que la Vall de La Orotava concentrava, per perseguint captar el turisme de sol i platja, prop de 1980 neix el boom turstic del sud de Tenerife, on destaquen ciutats com Arona o Adeje, al voltant de centres turstics com Los Cristianos o platja de Las Amricas que avui alberguen ms del 65% de les places hoteleres de tota l'illa. Tenerife rep cada any ms de 5.000.000 de turistes, estant d'aquesta manera, per entre tot l'arxiplag canari, l'illa preferida sobre aix. Tanmateix, aquesta dada tamb fa palesa la gran quantitat de recursos que aquesta activitat consumeix (espai, energia, aigua).

 Agricultura i pesca .
Malgrat la intensa participaci del turisme al PIB de Tenerife,  i per tant el sector serveis, el sector primari, la indstria i el comer sn responsables del 40% restant. En concret el sector primari ha perdut la seva tradicional importncia a la renda insular a favor de la indstria i els serveis. 

La contribuci del sector agrari al PIB no arriba al 10%, encara que la seva aportaci a l'illa s vital ja que genera beneficis difcilment mesurables, que es relacionen amb el sosteniment de l'estampa rural i el manteniment de valors culturals de Tenerife. El sector agrari es desenvolupa al vessant septentrional, lloc en qu els conreus es distribueixen en base a l'altitud: a la zona costanera es cultiven principalment tomquets i pltans, productes tots dos d'elevada rendibilitat ja que s'exporten a la Pennsula i a la resta d'Europa; en la zona intermdia proliferen els cultius de sec, sobretot patates, tabac i blat de moro; a la zona meridional t rellevncia el cultiu de la ceba.

El conreu del pltan figura en primer lloc pel que fa a producci, estant Tenerife l'illa que ms pltans manufactura a les Canries. La producci anual de l'illa s'ha consolidat al voltant d'unes 150.000 tones en aquests ltims anys, desprs d'haver assolit un mxim de 200.000 tones en 1986. Una mica ms del 90% del total es destina al mercat nacional, ocupant aquest cultiu una superfcie de 4.200 hectrees. Darrere el pltan destaquen els cultius de tomquets, vinya, patates i flors. La pesca suposa tamb gran part de l'economia de Tenerife (les Canries s la segona regi pesquera d'Espanya).

 Comer i indstria .
El comer posseeix un destacat pes en l'economia de Tenerife, doncs representa quasi el 20% del PIB, el major del qual baluard ho suposa el port de Santa Cruz de Tenerife. Ja finalment, i malgrat els diversos polgons industrials que existeixen al territori insular, la importncia de l'activitat indstrial (10% del PIB) radica en la refineria de petrolis de Santa Cruz de Tenerife, la qual subministra productes petrolfers no solament a l'arxiplag canari sin tamb al mercat peninsular, afric i americ.

 Art .
 Literatura .

Als segles XVI i XVII destaca, en el camp de la poesia pica, Antonio de Viana. Aquest escriptor que neix a San Cristbal de La Laguna, va compondre el poema Antigedades de las Islas Afortunades, un material de gran valor antropolgic per entendre les formes de vida d'aquell temps.

Ja posteriorment, l'anomenat Segle de les Llums (segle XVIII) apareixen figures rellevants de la Illustraci a Tenerife com Jos Viera y Clavijo, Toms de Iriarte, ngel Guimer i Jorge, Mercedes Pinto o Domingo Prez Minik, entre d'altres, que aporten les seves obres dintre d'aquesta escena literaria.

 Pintura .
El primer nucli d'art pictric a Tenerife es distingeix a la ciutat de La Laguna, on al transcurs del segle XVI apareixen alguns pintors de renom. Ms endavant se sumen artistes d'altres llocs com Garachico, Santa Cruz , La Orotava i  Puerto de la Cruz. Originaris de La Orotava sn dos dels millors pintors de l'arxiplag del segle XVII, ens referim  a Cristbal Hernndez de Quintana i Gaspar de Quevedo,  amb nombroses obres distribudes per esglsies de l'illa.

Al Puerto de la Cruz, concretament a l'esglsia de Nuestra Seora de la Pea de Francia, es pot contemplar l'aportaci realitzada per Luis de la Cruz y Ros. Nascut el 1775, i que seria pintor de cambra del rei Ferran VII d'Espanya i miniaturista, obt un reconegut prestigi a la Cort, on se'l coneix com "El Canario".

L'any 1849 neix a Santa Cruz de Tenerife el paisatgista Valentn Sanz. El Museu Municipal de Belles Arts de Santa Cruz conta amb una gran mostra del seu quefer. Tamb en aquest museu es poden observar quadres de Juan Rodrguez Botas (1880-1917), qui s considerat el primer impressionista canari.

De la mateixa manera es pot citar, dins del grup expressionista, a Mariano de Cosso. A aquest autor cal atribuir-li els frescs de l'esglsia de Santo Domingo, a San Cristbal de La Laguna. D'altra banda, el 1874 neix Francisco Bonnn Guern, aquarellista de Santa Cruz que va formar una escola per promoure la seva labor pictrica. Finalment, el 1906 neix a La Laguna un dels pintors canaris ms universals, scar Domnguez. Pertanyent al surrealisme, va inventar la tcnica de la decalcomana i va contribuir amb una obra pictrica d'internacional reconeixement.

 Escultura .
Es podria considerar que la prctica escultrica comena a Tenerife des del segle XVII, moment en el qual arriba a l'illa l'arquitecte i escultor Martn de Andjar Cantos des de Sevilla on havia rebut instruccions del mestre Juan Martnez Montas. Amb ell van arrivar noves tcniques i plantejaments de l'escola sevillana que va transmetre als seus deixebles, entre els que destaca el garachiquense Blas Garca Ravelo.

Altres escultors que, en aquesta poca i en el posterior segle XVIII, irrompen a l'escena, sn Sebastin Fernndez Mndez, Lzaro Gonzlez de Ocampo, Jos Rodrguez de la Oliva, i principalment l orotavense Fernando Estvez, alumne de Jos Lujn Prez, qui contribueix amb una extensa collecci d'imatges religioses i talles repartides per diverses esglsies de Tenerife, com per exemple, a la Parroquia Matriz del Apstol Santiago de Los Realejos a la Catedral de La Laguna, l'esglsia de la Inmaculada tamb a La Laguna, la Baslica de Candelaria (Patrona de les illes Canaries) a Candelaria, i a  diferents llocs de culte de La Orotava.

Actualment, l'mbit escultric de Tenerife es troba representat entre d'altres per Jos Abad, Fernando Garcarramos i Jos Luis Fajardo.

 Msica .

L'mbit musical t en la figura de Teobaldo Power y Lugo Via un dels seus exponents ms clars. Natural de Santa Cruz, es tracta d'un pianista i compositor, autor dels Cantos Canarios. En concret, els arranjaments de la melodia del arrorr d'aquests Cantos Canarios constitueixen l'Himne de la Comunitat Autnoma. En aquest camp tamb destaca el folklore. Similar al de la resta de les illes, es caracteritza per la particcipaci de timples, guitarres, bandrries, llats i diferents tipus d'instruments de percussi.

Sn nombrosos els grups folklrics que es reparteixen per la geografia illenca i que acostumen a aparixer a diferents celebracions populars com les romeries. En aquest aspecte caldria citar a Los Sabandeos, els qui conformen un important smbol de la cultura canria. Aquest grup folklric va rescatar l'idiosincrsia del poble illenc en un moment en el que el carcter uniformador de la cultura espanyola dels anys setanta  va fer caure prcticament en la decadncia i l'oblit diferents elements de la msica canria.

Les canons tpiques de les illes: isa, fola, tajaraste, malaguea. Es configuren com a melodies mestisses entre la msica ancestral dels guanxes amb diferents enllaos entre l'andals i hispanoameric.

 Arquitectura .
A l'igual de la que predomina en les altres illes, a l'arquitectura de Tenerife sobresurten les directrius dels casals senyorials i les de les cases ms humils i populars. Aquest tipus arquitectnic, que t notables influncies d'Andalusia i Portugal, presenta, aix i tot una forta personalitat prpia.

De les cases senyorals cal subratllar els exemples que existeixen a La Orotava i a La Laguna. Aquestes edificacions es caracteritzen pels seus balcons tpics i per la presncia de patis interiors. La fusta, especialment la teia (pi), cobra un gran protagonisme en aquestes construccions. Aquestes cases presenten faanes no massa complexes amb poca ornamentaci.

Sn tpics els grans balcons de fusta i l's de gelosies. Les finestres tanquen a guillotina i sn habituals els seients interiors adossats a elles. Els patis interiors funcionen com veritables jardins que serveixen per donar illuminaci a les habitacions. Aquestes es comuniquen amb el pati pel mig de galeries rematades freqentment en pedra i fusta. Artefactes com els destilladors, les bombes d'aigua i els bancs sn elements que moltes vegades formen part d'aquests patis interiors.

Pel que fa a les cases tradicionals, aquestes es caracteritzen per sser edificis d'escassa alada, amb tosques parets de colors vistosos. De vegades la continutat d'aquestes parets es veu interrompuda per la presncia de blocs de pedra que surten a la superfcie de forma ornamental. Al llarg de tota l'illa sn molts els exemples a contemplar d'aquesta arquitectura.

Els edificis oficials o de carcter religis se n'han anat conformant segons els diferents corrents arquitectnics que en cada moment han imperat. Els nuclis urbans de les ciutats de La Laguna i La Orotava estan declarats com a monuments histric - artstic nacionals.

Als ltims anys, per part dels diferents governs, ha predominat el concepte de portar a terme grans projectes, en ocasions ostentosos, dissenyats per reconeguts arquitectes. Entre ells es podria incloure per exemple, el remodelatge de la Plaa d'Espanya pels arquitectes sussos Herzog & De Meuron, el nou projecte del francs Dominique Perrault de la Platja de Las Teresitas, el centre Magma Art & Congressos, les Torres de Santa Cruz o l'Auditori de Tenerife. Aquest ltim edifici, obra de l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava s'ala a l'est del Parc Martim, a  la capital de Tenerife. Un dels seus elements ms destacables s l'estampa de la seva vela alada simulant un vaixell, que s'ha convertit en un dels smbols de l'illa.

 Artesania .
En aquesta breu secci caldria remarcar l'elaboraci del calat i la roseta, dos elements artesanals copsats tamb pels visitants de l'illa. El calat s una labor de brodat, que requereix gust, pacincia i precisi, fonamentada en una tcnica consistent en anar desfilant un drap tensat a un bastidor per regla general de fusta. El resultat final acostuma a aplicar-se, sobretot, al joc de taula o d'altres elements decoratius. La roseta es confecciona de manera substancial al municipi de Vilaflor, i consisteix en crear dibuixos amb fils que sn encreuats entre fixadors. Aquestes petites peces aix elaborades sn unides posteriorment obtenint-se panys individuals i composicions.

Aquestes dues varietats artesanals, que precisen d'una gran dedicaci acostumen a vendre's en nuclis etnogrfics o rurals o en cascs histrics. Tanmateix, s freqent trobar als cntrics carrers de Santa Cruz i d'altres punts turstics, nombrosos locals que ofereixen el que ells denominen joc de taula canari, quan aquesta s realment produt en srie mitjanant procediments industrials i no respon per tant als treballs artesanals confeccionats a les Canries.

En aquest mbit cal destacar igualment l'ebenisteria. El nord de Tenerife ha proporcionat a la histria diversos mestres a la talla que han contribut amb elements que van des de balcons, gelosies, portes i finestres fins un original mobiliari carregat d'objectes elaborats en fusta fina. La cistelleria tamb s una feina d'un cert pes a l'artesania de Tenerife on els seus artesans treballen des de fulles de palma i vares de castanyer a la fibra de l, coneguda pel sector, com la badana, que porta una producci igualment diversa i heterognia.

Existeix, com a la resta de les Illes Canries, tota una tradici artesana prop de la terrisseria. L's de l'argila procedeix de la primitiva cermica portada a terme pels antics guanxes, els quals desconeixien l's del torn. Els terrissaires de l'illa treballen l'argila amb les mans, el que imprimeix una gran autenticitat a les seves obres. Entre els objectes realitzats destaquen els destinats a l'utillatge domstic, rostidors, o els merament ornamentals i de guarniments personal: collarets de comptes o les famoses "pintaderas", un smbol de la iconografia aborigen.

s habitual poder contemplar els quefers d'aquests artesans a diferents fires que normalment s'acostumen a celebrar amb motiu de les festes dels pobles, o ciutats de l'illa.

 Cultura .
 Educaci . 

L'any 1530, Tenerife accedeix a la cultura de la m de la ctedra de filosofia que, posseeixen els dominicans al convent de la Concepci de La Laguna. Malgrat aix, fins ben avanat el segle XVIII no comencen a funcionar les poques escoles que en aquell temps existien.

En aquest sentit, cal recalcar el treball exercit per la Reial Societat Econmica d'Amics del Pas, que va crear diverses escoles a San Cristbal de La Laguna. Va ser el 1846 quan s'instaura el primer institut d'ensenyament secundari per tal de suplir el tancament  de la Universitat de San Fernando. Annexa a aquest edifici es va fundar el 1850 la primera Escola Normal Elemental de l'arxiplag que passaria a denominar-se Escola Normal Superior de Magisteri  el 1866. Aix es mant aquesta situaci ja que encara que el dictador Miguel Primo de Rivera Orbaneja cres alguns centres, el punt d'inflexi ho suposa la poltica educativa que va desenvolupar la Segona Repblica, de manera que en a penes quatre anys (1929-1933) quasi es  doblega el nombre d'escoles existents.

Posteriorment, l'inici de la Guerra Civil i la ulterior dictadura de Francisco Franco van constituir un considerable retrocs. L'educaci a les mans d'ordes religiosos va tenir una certa importncia a l'esdevenir dels de Tenerife fins que el 1970 la Llei General d'Educaci treu pes a aquestes institucions religioses a favor dels centres pblics. Aquests ltims, i ja en ms petit grau els primers, comencen a multiplicar-se des d'aleshores i sn impulsats amb la instauraci de la democrcia. Tenerife conta a dia d'avui amb 301 centres d'educaci infantil, 297 collegis de primria, 140 de secundria i 86 instituts de batxiller. A ms a ms, a l'illa existeixen fins 5 centres d'estudis universitaris o de postgrau: Universitat de la Laguna (la de ms gran presncia), Universitat Nacional d'Educaci a Distncia, Universitat Internacional Menndez Pelayo, Universitat Alfons X el Savi i Universitat de Vic (Escola Universitria de Turisme de Santa Cruz de Tenerife).

 Investigaci .

El camp de la investigaci, histricament, no s'ha desenvolupat d'una mena especialment rellevant. Malgrat tot, entre els centres que es dediquen a aquesta labor destaca per damunt de tot l'Institut d'Astrofsica de les Canries que t seu en aquesta illa.

Aix mateix es podria citar l'Institut de Bio - Orgnica Antonio Gonzlez, vinculat a la Universitat de la Laguna. Tamb adherits a aquesta universitat es troben l'Institut de Lingstica Andrs Bello, el Centre d'Estudis Medievals i Renaixentistes, l'Institut Universitari de l'Empresa, l'Institut de Dret Regional i l'Institut Universitari de Cincies Poltiques i Socials a l'igual de l'Institut de Malalties Tropicals (pertanyent a la Ret d'Investigaci de Centres de Malalties Tropicals, que disposa de set nodes estesos al llarg del pas, un d'ells a les Canries).

Amb seu a la ciutat del Puerto Cruz es troba l'Institut d'Estudis Hispnics de les Canries, adscrit a l'Institut de Cultura Hispnica de Madrid. A la ciutat de la es troba la delegaci canria del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC), l'Institut Canari d'Investigacions Agrries, l'Institut d'Estudis Canaris i el Centre Internacional per a la Conservaci del Patrimoni.

Altres organismes que treballen en l'mbit de la recerca que tenen seu a Tenerife sn l'Institut Tecnolgic de les Canries, l'Institut Vulcanolgic de les Canries, l'Associaci Industrial de les Canries, l'Institut Tecnolgic d'Energies Renovables i l'Institut Oceanogrfic de les Canries emplaat en la ciutat de Santa Cruz de Tenerife.

 Museus .

L'illa conta amb diversos recintes musestics de diferent naturalesa que estan sota el domini de diferents institucions. Potser els ms destacats siguin els pertanyents a l'Organisme Autnom de Museus i Centres,  que disposa dels segents espais:
Museo de la Naturaleza y el Hombre: localitzat a Santa Cruz de Tenerife, aquest museu ofereix una visi de la riquesa natural de les Illes Canries i de les poblacions prehispniques que en elles habitaven. El complex est integrat per tres museus: ;
Museo de Ciencias Naturales ;
Museo Arqueolgico de Tenerife ;
Instituto Canario de Bioantropologa;
Museo de Historia de Tenerife: enclavat a la ciutat de La Laguna , el museu d'histria presta una visi general del desenvolupament institucional, social, econmic i cultural de l'Illa entre els segles XV i XX. ;
Museo de la Ciencia y el Cosmos: tamb situat a La Laguna  cont les dependncies de l'Institut d'Astrofsica de les Canries aquest museu acosta al visitant a les lleis i principis que regeixen la Natura, des del funcionament del seu propi cos fins el de les estrelles. ;
Museo de Antropologa de Tenerife: Situat a La Laguna, concretament al  Valle de Guerra el Museo de Antropologa de Tenerife s una instituci pblica dedicada a investigar, conservar i difondre la cultura popular. ;
Centro de Documentacin Canario - Americano (CEDOCAM): Amb domicili a La Laguna t com a missi potenciar les relacions culturals i els elements d'identitat comuns entre les Canries i Amrica, aix com la conservaci, informaci i difusi del patrimoni documental compartit. ;
Centro de Fotografa Isla de Tenerife: situat a Santa Cruz de Tenerife aquest recinte ofereix un programa anual d'exposicions que permeten el contacte amb tendncies i obres de diferents autors de renom i creadors emergents de les prpies illes. En un futur aquest centre compartir seu amb l'Instituto scar Domnguez de Arte i Cultura Contempornea. ;
TEA - Tenerife Espacio de las Artes: situat tamb a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife aquest museu encara per inaugurar cerca de promoure el coneixement de les diferents tendncies de l'art i la cultura contemporanis entre la poblaci local i forana, propiciant l'organitzaci d'activitats culturals, cientfiques, educatives i tcniques.

Deslligats de l'Organisme Autnom de Museus i Centres destaquen: 
El Museo Municipal de Bellas Artes, a la capital de Tenerife, que mostra una exposici permanent de pintures i escultures de Josep de Ribera, Federico Madrazo, Joaqun Sorolla i d'artistes canaris com Millares o scar Domnguez. ;
La Casa del Vino - La Baranda que, pertanyent a l'Associacin de Museos del Vinpo de Espaa,  est emplaada  al municipi de La salzeda i disposa entre les seves installacions d'una hisenda histrica rstica, un museu que permet de conixer la histria vitivincola de Tenerife, un restaurant que ofereix menjar tpic de la terra, una vinoteca, una sala audiovisual i una sala de degustaci. ;
La Casa de la Miel: annexa a la Casa del Vino - La Baranda, s una entitat creada pel Cabildo Insular per tal de donar suport i desenvolupar el sector apcola de Tenerife. La Casa de la Miel disposa d'un centre de visitants que ofereix una visi sobre la histria del producte a l'illa, el seu procs d'elaboraci i serveis d'informaci i degustaci de les mels de Tenerife, que posseeixen denominaci d'origen.;
Museo de Artesana Iberoamericana que es trobasituat a l'antic convent de San  Benito Abad, de La Orotava. El centre s'enquadra dins del programa de divulgaci que executa el Centre de Documentaci de l'Artesania d'Espanya i Amrica,  Fundaci finanada pel Ministeri d'Indstria, Comer i Turisme; l'Agncia Espanyola de Cooperaci Internacional, la Comissi Nacional " Quinto Centenario", la Conselleria d'Indstria i Comer del Govern de les Canries i el Cabildo de Tenerife. T  cinc sales especialitzades en Instruments musicals populars, Cermiques, Fibres i Art Popular. ;
Museo Arqueolgico del Puerto de la Cruz: a la ciutat homnima i habilitat sobre un casal tradicional dels segles XVIII-XIX, ofereix un fons museogrfic integrat per ms de 2.600 registres d'elements de la cultura guanxe i un fons documental que porta el nom de l'investigador Luis Diego Cuscoy. ;
Museo Militar Regional de las Canarias, localitzat a Santa Cruz de Tenerife, concretament a l'aquarterament de Almeyda. A les seves sales es presenta tota la histria militar de les Canries, incloent l atac de l'almirall Nelson, aix com d'altres esdeveniments i batalles lliurades a les illes. A part del Museu Histric Militar de les Canries aquest immoble disposa del Archivo Intermedio Militar de les Canarias i la Biblioteca Militar de las Canarias.;

 Festes tradicionals .
 Romeries .
Les festes populars ms tradicionals i esteses a Tenerife sn potser les romeries. Aquestes, a cavall entre el pag i el religis sn manifestacions multitudinries amb carrosses o carretes, eines i bestiar en honor al patr o patrona del lloc. s freqent en aquestes festes la reuni de marcats factors identitaris de l'etnografia illenca: folklore, ball, artesania, menjar tpic, esports autctons, on es pot observar gran part dels assistents abillats amb els diferents vestits de mag tpics de les illes.
En origen les romeries encarnaven festes de les classes ms adinerades de la societat, que es congregaven en veneraci dels sants als quals atribuen bones collites, terres frtils, copiositat de pluges, exoneraci de determinades malalties i un llarg etctera. En conseqncia, els all reunits degustaven els aliments i vins de la terra i, brindaven i compartien els seus bns  rendint aix homenatge. Aquestes celebracions es van anar popularitzant de mica en mica i van donar pas a una de les festes ms emblemtiques de l'actualitat. 

Dintre de les grans romeries de l'illa es pot assenyalar les romeries de Sant Marc a Tegueste, on les carretes sn decorades amb productes del camp (llavors, cereals, flors, etc.), Sant Isidre Labrador a Los Realejos, Sant Isidre Labrador i Santa Mara de la Cabeza a La Orotava, Sant Benet Abat a La Laguna, Sant Roc a Garachico i Sant Agust a  Arafo.

 Carnestoltes .
Potser la festa de ms gran repercussi nacional i internacional sigui el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife, no en va declarat Festes d'Inters Turstic Internacional d'EspanyaA part de la capital, el carnestoltes se celebra a mltiples localitats del nord i sud de l'illa, per s a la primera on t una ms gran envergadura. Sn mltiples els concursos que es programen: "murgas", comparses, rondalles, agrupacions, etc. Amb l'elecci de la reina adulta es dna fi a aquests i comena el que els de Tenerife denominen carnestoltes al carrer amb importants concentracions de participants al centre de Santa Cruz, que s'allarguen durant deu dies de festa.

 Corpus Christi .

Amb marcat carcter religis es troba la festivitat del Corpus Christi, on s habitual la confecci de catifes florals als carrers. A ttol especial es poden incloure les realitzades a La Orotava, on es pot contemplar un taps de considerables dimensions confeccionat a la plaa de l'ajuntament mitjanant terres volcniques de diverses tonalitats, extretes del Parc Nacional del Teide que, desprs de la celebraci sn tornades a fi de respectar l'entorn del Parc. La festivitat del Corpus Christi de La Orotava est declarada B d'Inters Cultural a la categoria d'Activitat Tradicional d'mbit Insular.
 Setmana Santa . 
Al captol de celebracions a ressenyar de l'illa de Tenerife caldria dir la Setmana Santa. Aquesta se celebra a tots els municipis per probablement s a La Laguna , La Orotava i Los Realejos on adquireix especial significat. En aquest sentit destaquen principalment les processons que es desenvolupen durant Dijous Sant, Divendres Sant i Diumenge de Resurrecci.
 Comunicacions .
 Carreteres .



Les principals comunicacions que es produeixen a Tenerife s'estableixen per carretera. Les ms importants sn l'Autopista del Sud i l'Autopista del Nord, que parteixen des de la zona metropolitana cap a les zones sud i nord respectivament. Aquestes dues autopistes estan connectades mitjanant l'Autovia d'Interconnexi Nord - Sud tamb als afores de l'rea metropolitana. Dins de la xarxa de carreteres de l'illa existeixen d'altres de ms petita importncia que les anteriors per es pot destacar l'Autovia de Sant Andreu i l'Autovia de Penetraci de Santa Cruz de Tenerife, ambdues a Santa Cruz de Tenerife. Aix mateix est previst la construcci d'una autovia de circumvallaci nord de l'rea metropolitana de Santa Cruz de Tenerife-La Laguna. Aquesta autovia pretn de comunicar els nuclis de Guamasa i Acorn, mitjanant Los Baldos, Centenero, Llano del Moro, El Sobradillo,El Tablero, El Chorrillo, entre d'altres barris. La via tindr aproximadament 20 km i un cost estimat de 190 milions d'euros.

 Aeroports .
El principal mitj per arribar a Tenerife s l'avi. Existeixen dos aeroports a l'illa: l'aeroport Tenerife Sud tamb denominat Regna Sofia) i l'aeroport Tenerife Nord (tamb anomenat aeroport de Los Rodeos). Encara que l'aeroport Tenerife Sud s el que rep un ms gran nombre de passatgers, tots dos disposen de vols regulars amb les capitals d'altres illes, amb moltes ciutats peninsulars (Madrid, Barcelona, Sevilla, Valncia, Mlaga, Bilbao, etc.), amb ciutats europees de Gran Bretanya, Alemanya, Frana i Itlia entre d'altres i tamb amb ciutats americanes i africanes. Tenint en compte els dos aeroports, Tenerife s l'illa canria que, anualment, rep un ms gran nombre de passatgers i realitza ms gran nombre d'operacions.  A causa del turisme, s fcil trobar vols directes ms econmiques amb les principals ciutats alemanyes o britniques que amb les peninsulars.

 Ports .
A ms a ms de l'avi, Tenerife t dos ports martims principals que li serveixen de connexi. El Port de Santa Cruz que connecta amb les capitals de cada illa, i en particular amb aquelles de la provncia oriental, i el Port de Los Cristianos, que es centra en ms gran manera en les comunicacions amb les capitals de la provncia de Santa Cruz de Tenerife. A ms a ms s possible el trnsit de passatgers entre els Ports de Santa Cruz de Tenerife i Cadis i viceversa. Est previst construir un gran port d'importncia al sud de l'Illa, el de Granadilla, i un altre a la part oest, a Fonsala.

 Guaguas .
L'illa conta tamb amb una extensa xarxa d'autobusos (anomenats "guaguas") tant urbans com interurbans que connecten la gran majoria dels nuclis de poblaci. Per fer-ho conta amb estacions d'autobusos  en totes les ciutats, com l'Intercanviador de Transports de Santa Cruz de Tenerife.

 Tramvia .
 
Amb la inauguraci de la lnia 1 del Tramvia de Tenerife, que uneix destacats sectors de la conurbaci Santa Cruz-La Laguna i punts com els dos centres hospitalaris de la zona, es va posar en marxa la xarxa tramviria de Tenerife. La segona fase s'espera que una els barris de Tincer (pertanyent a Santa Cruz ) i La Cuesta (La Laguna), mitjanant la lnia 2.
 

Pertanyent a la mateixa empresa que explota el Tramvia de Tenerife, el 2008 s'espera que comenci, desprs de l'aprovaci de la seva construcci pel ple del Cabildo de Tenerife el 27 d'abril de 2007, els treballs per habilitar un tren que unir Santa Cruz de Tenerife amb el sud de l'illa. El recorregut total ser de 80 km i t previst realitzar el seu trajecte complet en 35 minuts i si hagus de parar en totes les estacions, ho faria en 45 minuts.

 Esports .
A Tenerife es poden practicar gran quantitat d'esports, tant a l'aire lliure com a les diferents installacions disponibles en tota l'illa. 
 Esports autctons .
Entre els esports canaris practicats a l'illa, destaquen els segents:
 Lluita canria .

La lluita es desenvolupa dintre d'un cercle, en general de sorra, denominat terregall. En aquest lloc, dos lluitadors s'encaren intentant de tirar-se a terra. A Tenerife hi ha 26 terregalls distributs per alguns municipis de l'illa, utilitzats pels 26 equips masculins federats i els dos equips femenins. L'illa conta a ms a ms amb una lligaescolar organitzada pel Cabildo i amb un programa de promoci d'aquest esport posat en marxa per institucions, federacions i clubs on participen 24 escoles de lluita.
 Pal canari .
El joc del pal canari, s un art marcial que es practica entre dos jugadors que, sense arribar a fer contacte amb el cos de l'adversari, realitzen un combat amb pals. El joc del pal, a l'origen, no tenia carcter ldic, sin que era un mtode de combat utilitzat pels canaris precolonials. Ho van utilitzar contra els europeus, per desprs de la cristianitzaci dels seus habitants, i la posterior repressi i prohibici, es va anar perdent, conservant-se a unes poques famlies, que ho van ensenyar de generaci a generaci. A dates recents s'han obert escoles de pal pbliques.
Bola canria .
Similar al joc francs de la petanca, la bola canria s un esport que bsicament consisteix en sumar punts mitjanant el llanament d'unes boles que cal deixar all ms a prop possible d'un objecte anomenat bolig. Es juga en un terreny rectangular de sorra o terra per entre 18 i 25 m de llarg i una amplada per entre 3,5 i 6 m. A Tenerife es competeix a nivell federat existint una trentena d'equips que s'organitzen en tres categories (primera, segona i segona B). A Tegueste existeix una federaci interna i independent que noms funciona a aquest municipi i els equips poden sser mixtos.
 Esports Rurals . 
A l'illa es practiquen d'altres manifestacions esportives relacionades amb l'mbit rural, com el aixecament de pedres i el arrossegament de bestiar, aquest ltim amb un creixent arrelament popular en disposar d'un campionat que organitza l'Associacin Canaria de Arrastre. A l'abril acostuma a celebrar-se a Tegueste una exhibici d'esports rurals de les Canries.

 Esports aqutics .

Les condicions de mar i el clima fan que l'illa sigui idnia per a la prctica d'una mplia varietat d'esports aqutics.
 Surf, windsurf i kitesurf .
Es practiquen tant el surf tradicional,lliscant sobre les onades damunt una taula, com el surf de vela o windsurf en qu la taula es desplaa grcies a una vela i com el ms recent kitesurf, en el que la fora necessria per a la navegaci s'obt d'un estel. L'illa conta amb deu escoles, una d'elles participada pel Cabilde, i diversos cursos dedicats a l'aprenentatge d'aquests esports. Les principals zones per a la prctica d'aquestes disciplines sn El Mdano, Platja de Las Amricas, la costa de Santa Cruz de Tenerife, Gmar i les costes de Valle de La Orotava, principalment a la Playa del Socorro a Los Realejos. A algunes d'elles s'han celebrat diverses proves del Grand Slam puntuables per a la World Cup a les disciplines d'"onades", "esllom" i "course race".

 Submarinisme . 
Igual que succeeix amb el surf i el windsurf, es poden trobar escoles de submarinisme per tota la costa de Tenerife. Existeixen fins trenta punts d'immersi repartits pel seu litoral on no noms s possible descobrir una interessant flora i fauna marines, sin tamb restes vaixells enfonsats. Dins dels millors llocs per al busseig es troben, entre d'altres, Las Galletas, Playa Paraso i la Punta de la Rasca al Sud, aix com Garachico, Puerto de la Cruz o la Punta de Teno al Nord. A Tenerife concorren un gran nombre de clubs de busseig, tant per a la prctica com per a l'aprenentatge. Un d'ells, tamb com en el cas del windsurf sota les directrius del Cabildo de Tenerife al Centro Insular de Deportes Marinos (CIDEMAT). Destaca la presncia d'espcies com la tortuga babaua, i d'una colnia permanent de balenes pilot, tamb sota el nom de calderons tropicals enfront de les costes del Sud, albirant-se igualment amb freqncia el dof mular. Aquestes dues espcies de cetacis viuen de forma permanent al canal existent entre Tenerife i La Gomera.
 Nataci .
La nataci s un dels esports ms practicats ja sigui a piscines o a les costes de l'illa. D'aquesta manera no solament la nataci, sin el waterpolo, amb el Club Natacin Martinez a la Divisi d'Honor de la Lliga Espanyola, la nataci sincronitzada, amb diverses integrants al combinat nacional, o les proves de llarga distncia Copa Cabildo de Tenerife d'Aiges Obertes sn modalitats destacades.
 Embarcacions .
Com s lgic, tamb es practiquen diferents modalitats d'esports aqutics desenvolupades a bord d'embarcacions. D'aquests esports, es celebren a l'illa diferents competicions de Vela llatina, Laser, Snipe,o d'Optimist, per exemple. 

Tenen lloc esdeveniments d'ndole insular, regional, nacional i tamb internacional. 

Un altre esport que podrem englobar en aquesta categoria s la pesca d'altura, existint clubs a l'illa per fer-ho. Tamb s possible desenvolupar excursions martimes amb aquest  fi. A ms a ms existeix un campionat insular de pesca d'altura.
 Esports aeris .

Els esports aeris com el paracaigudisme i per damunt de tot el parapent tenen un paper important. A Los Realejos se celebra el Festival Internacional de  Parapente (Flypa). Existeixen a l'illa ms de 40 enlairaments freqentats dels quals els ms assenyalats sn:
 Izaa Sur i Izaa Norte: Cordillera Dorsal (Izaa, 2.350 msnm d'altitut), km 31 y km 34 de la carretera dorsal TF-24 La Laguna - Las Caadas;
 La Corona (Los Realejos);
 Los Patos (Santa rsula);
 Cruz de la Lajita (La Orotava);
 Tierra del Trigo (Los Silos);
 Los Gigantes (Teno);
 Mesa del Mar (Tacoronte);
 Teno Alto;
 Mirador de El Tanque (El Tanque);
 Ladera de Gmar (Gmar);
 Las Gaviotas (Santa Cruz);
 Valle de San Lorenzo (Roque de Jama);
 Montaa de Fasnia (Fasnia);
 Ifonche y Taucho (Arona - Adeje);
 Esport del motor .
L'esport del motor ocupa un lloc significatiu a Tenerife. El motocrs, el karting i els rallis sn tres varietats que trobem a l'illa. Durant tot l'any es porten a terme competicions de ralli, a les seves diferents especialitats, valedores per al campionat regional de les Canries. Pel que fa a la modalitat de rallis d'asfalt es realitzen tres proves. Aquestes sn el Rally Isla de Tenerife, Rally de La Granadilla i Rally Villade Adeje. La categoria de muntanya t set proves (pujada a los Loros, pujada a Gua de Isora, pujada a Gmar, pujada Arona-La Escalona, pujada a Tamaimo, pujada San Miguel i pujada a La Guancha). D'altra banda, a la categoria de terra, als municipis d'Arico i Grandilla es realitzen dos rallis. Finalment, a la modalitat d'esllom, destaca la prova d'Arico.
 Altres esports .
A ms a ms dels citats, a l'illa es practiquen d'altres esports dels quals la segent s una petita relaci: 

Voleibol

El voleibol s l'esport ms llorejat dels existents a l'illa. Dintre d'aquesta disciplina esportiva destaca a la categoria femenina, de manera clara, el campi europeu Club Voleibol Tenerife que participa a la Superlliga femenina espanyola. Altres dos combinats a subratllar en aquest aspecte sn el femen Club Voleibol Aguere i el mascul Arona Playa de las Amricas que competeix a la Superlliga  masculina de voleibol. Fruit de l'xit dels diferents clubs de voleibol s'observa un creixent inters per aquesta prctica esportiva als escolars de Tenerife.

Futbol 

Com succeeix a gran part de la resta d'Europa occidental el futbol s l'esport ms practicat i seguit pel conjunt dels de Tenerife. La Federacin Tifernea de Ftbol conta amb un total de 305 equips federats que competeixen en les diferents categories en el conjunt de camps de futbol que es reparteixen al territori illenc. D'altra banda, el mxim exponent de Tenerife pel que fa a futbol es refereix s el Club Deportivo Tenerife, equip de la Segona divisi de la lliga espanyola de futbol. Un altre equip de Tenerife, el Club Esportiu San Isidro participa a la Segona Divisi B.

Bsquet 

A Tenerife tamb existeix la possibilitat de practicar el bsquet. Igual que en el cas del futbol, voleibol, i fins i tot handbol, karate, etc. molts collegis i instituts ofereixen la possibilitat d'aprendre i aprofundir en la prctica d'aquest esport. A ms a ms es troben a l'illa diversos equips federats. En concret, a la lliga LEB s'integren dos equips d'aquesta illa: el Tenerife Rural i el Club Baloncesto Canarias.

Senderisme
 
L'extensa xarxa de camins existents a Tenerife permet la prctica del senderisme. Sn nombroses les associacions o companyies que organitzen aquestes excursions pels boscos, muntanyes o camins rurals de l'illa. En aquesta lnia es troba el descens de barrancs, una especialitat que permet de recrrer llocs inaccessibles i de gran valor natural i paisatgstic. Ho pot practicar qualsevol persona ja que hi ha barrancs per a qualsevol nivell. Bsicament consisteix en recrrer els camins que ha obert l'aigua entre les muntanyes al llarg de milers d'anys. Atenent les caracterstiques i singularitats de cada barranc es requereixen cordes i material d'escalada per practicar amb la tcnica del rpel si fos necessari. Encara que hi ha barrancs en els que aquesta prctica est prohibida sn quatre els barrancs especialment habilitats per al descens:
 Barranc del Carrizal;
 Barranc de Masca;
 Barranc Seco;
 Barranc del Ro;
 Golf . 
El golf s un esport que a Tenerife conta amb unes bones i extenses installacions per a la seva prctica. Malgrat tot, s una disciplina orientada principalment al turisme que deixa unes importants quantitats de diners a l'illa per que com a contrapartida consumeix una gran quantitat dels recursos hdrics disponibles. Existeixen en resum nou camps de golf:
 Real Club de Golf de Tenerife;
 Abama Golf;
 Golf Las Amricas;
 Golf Costa Adeje;
 Golf del Sur ;
 Amarilla Golf & Country Club;
 Centro de Golf Los Palos;
 Buenavista Golf;
 Golf La Rosaleda;

 Sanitat .

Els principals centres sanitaris de l'Illa sn l'Hospital Universitari de les Canries i l'Hospital Universitari Nostra Senyora de Candelaria. Tots dos sn hospitals de tercer nivell, s a dir, d'atenci especialitzada i de referncia en algunes especialitats per a tota les Canries. Estan incorporats a la xarxa docent de la Universitat de la Laguna. Malgrat tot, pertanyen a organismes diferents, ja que el primer es troba sota les directrius del Consorci sanitari de Tenerife i el segon del Servei canari de salut.

A ms a ms, s'estan construint dos nous hospitals perifrics en les zones nord i sud de l'illa, concretament als municipis d'Icod de los Vinos i Arona respectivament. Aquests centres tindran, d'acord a la seva classificaci com a hospitals de segon nivell, amb serveis d'hospitalitzaci, diagnstic avanat, urgncies, cirurgia ms gran ambulatria, rehabilitaci, etc. Els hospitals de tercer nivell i els futurs de segon nivell junt amb els 39 centres d'atenci primria i els mltiples centres d'atenci especialitzada completen les infraestructures sanitries de Tenerife.
 Religi .


Igual que succeeix a la resta d'Espanya, la societat de Tenerife es declara majoritriament catlica. Malgrat tot, els creixents corrents migratoris (turisme, immigraci, etc.) estan incrementant el nombre de fidels d'altres religions que es donen cita en l'illa. Sn nombroses les advocacions que existeixen, tanmateix, aqu t lloc cada any una de les pelegrinacions ms importants de l'arxiplag, a causa de la celebraci de la festivitat de la La Verge de Candelaria, qui representa la uni de les cultures guanxe i espanyola. Els guanxes van prendre com prpia la imatge que els missioners de Lanzarote i Fuerteventura van deixar a una platja prxima l'actual Vila Mariana de Candelaria.La histria i la llegenda d'aquesta imatge, s'entrellacen i donen pas al culte i pelegrinatge que fins els nostres dies mantenen els habitants de les illes i de Tenerife en particular. En aquest aspecte, cal anomenar tamb a la Verge dels Remeis, la qual s la copatrona de la Dicesi Nivariense (Dicesi de Tenerife). Pel que fa als principals nuclis o temples religiosos destaquen:
 Baslica de Candelaria : s el lloc on es troba la imatge de la Verge de Candelaria(Patrona de les Canries). Aquest santuari d'estil neoclssic s freqentat diriament pels feligresos que es dirigeixen fins a la Vila Mariana en devoci a la seva patrona.
Catedral de la Laguna : s la seu de la Dicesi Nivariense. Es venera la Verge dels Remeis. Consisteix en un edifici que s'adiu elements neogtics amb neoclssics localitzat a la ciutat de La Laguna. Actualment, i des de fa alguns anys es troba tancada al culte degut a unes obres de restauraci i reconstrucci.
Parrquia Matriu de l'Apstol Santiago: aquest temple, situat a l'actual poblaci de Los Realejos, s el primer temple cristi edificat a l'Illa de Tenerife desprs de la conclusi de la conquesta, estant dedicat a Apstol Santiago, per haver-se donat per conclosa la fase bllica de la conquesta el 25 de juliol de 1496; i, juntament a la Parrquia de la Concepci de la Laguna, una de les dues primeres parrquies de l'Illa.
Esglsia de la Concepci de La Laguna : es tracta un dels edificis ms antics de Tenerife, subalterna a construir per Alonso Fernndez de Lugo. Ha estat declarat Monument Histric Nacional. Al seu entorn es va organitzar tot l'entramat que va donar lloc a la ciutat de San Cristbal de La Laguna. Actualment, es pot accedir a la part alta de la torre per contemplar gran part de la ciutat. ;

Hi ha d'altres edificis religiosos d'una certa rellevncia, com pot ser l'esglsia de la Concepci, la de Sant Agust i Sant Domnec a La Orotava, el Temple de Nostra Senyora de la Roca de Frana, al Puerto de la Cruz, el de Sant Marc Evangelista a Icod de los Vinos o el de Santa Anna a Garachico, aix com l'esglsiade la Concepci de Santa Cruz de Tenerife.

 Gastronomia .
 Peixos .
Com s lgic per la influncia marina, els productes del mar gaudeixen d'una certa abundncia tant en quantitat com en varietat. Entre les espcies ms copsades estan les velles, i tamb, entre d'altres, la salpa, el dot, el nero. Destaquen tamb els diversos tipus de tnidos que abunden a les seves costes. Els verats, sardines i sorells tamb han de ser citats entre els peixos ms consumits. Una altra espcie que gaudeix d'una certa fama s la morena, que s'acostuma a servir fregida. Aquestes varietats marines s'acostumen a preparar simplement passades per les graelles, cuites, o a la llosa, a la sal. s freqent que s'acompanyin amb "mojo" i patates arrugades.
 Carns .
A l'apartat de carns, s un plat molt popular la tpica carn de festa (tacs  de porc adobats) que es prepara per a les festes dels pobles a parades de fira), bars i cases particulars. El conill en salmorejo, el cabrit, i naturalment el bov, el porc i les carns d'au sn tamb consumides habitualment.
 Papas arrugades .

Tant els peixos com les carns acostumen a acompanyar-se amb patates arrugades. s  aquest un plat tpic del conjunt de les Canries que respon simplement a la forma de cuinar les patates. Amb aigua, molta sal, i sense pelar.
 Mojos .
Amb aquesta paraula, segurament d'ascendncia portuguesa, es designen les salses tpiques del les illes. Els "mojos" constitueixen un autntic mn de gusts, colors, textures, etc., entre els que es troben el "mojo" de coriandre, de julivert, de pebre vermell i el distingit "mojo pic" a base de pebre. Aix i tot el ventall d'aquestes salses s molt ampli i permet l's de diferents ingredients a la seva elaboraci com a ametlles, formatge, safr, pa fregit, entre d'altres possibilitats.
 Formatges .
Una de les primeres activitats econmiques de les que es van posar en marxa immediatament, tan bon punt va finalitzar la conquesta de les illes, va ser l'elaboraci i mercat del formatge. Era una forma racional de rendibilitzar la petita ramaderia existent. Com a ancdota, el formatge va ser tamb utilitzat com a moneda de canvi i compravenda. Des d'aleshores el formatge va ser i s aliment fonamental a les zones agrries.

Ve a ser un altre dels plats ms comunament elaborats i consumits. Destaquen els produts a granges de Arico, La Orotava o Teno. Alhora, sn diverses varietats les que existeixen: formatges tendres,curats, semicurats, fuma. A la seva majoria artesanals. Avui dia predominen els formatges de cabra, encara que de vegades es confeccionen amb unes certes quantitats de llet d'ovella o de vaca. Acostumen a servir-se a manera d'entrant. Els formatges canaris gaudeixen d'una bona crtica internacional, entre d'altres coses, per la seva suavitat i pel seu gust, dotant-los d'una personalitat que els difereix d'altres formatges europeus.

Un dels ltims estudis realitzats revela que a Tenerife es produeixen aproximadament 3.400 tones a l'any, la qual cosa suposa el 50% de la producci de la provncia i un 25% de tot l'Arxiplag. A dia d'avui existeixen 75 formatgeries artesanals, segons l'Enregistrament General Sanitari d'Aliments.

Actualment els formatges de Tenerife disposen d'una marca de garantia potenciada per la Fundaci Tenerife Rural per homologar la seva qualitat. Amb aquesta marca de garantia, s'intenta de fer conixer les principals qualitats dels formatges, valorar el producte i millorar la seva comercialitzaci.
 Gofio .

El "gofio" torrat s un ms dels elements tradicionals de la cuina canria i particularment de Tenerife. Es realitza amb grans de cereals que sn torrats i posteriorment mlts. El gnere de ms gran consum s el de blat, encara que existeixen d'altres tipus com el de mill o en ms petita manera el de cigr. s tamb relativament freqent aquell de tipus mixt, blat - mill. Tamb abans de la conquesta de les Canries ja servia d'aliment per als guanxes. En posteriors temps de fam i escassetat d'aliments va formar part de la dieta popular canria. Avui dia s'utilitza com a plat nic o com a complement a plats de diferent ndole, carns, peixos, potatges, postres, fins i tot algun cuiner de prestigi ha confeccionat gelats de "gofio" torrat rebent bona crtica respecte a aquest tema.

 Rebosteria .
La rebosteria a Tenerife es troba representada i fortament influda per la rebosteria de l'illa de La Palma, amb exquisideses com la merenga, la llet rostida, el  Prncep Alberto, el blat cuit, les gemes, i un llarg etctera. Aix mateix,les rosquilles,i diversos tipus de pastissos, entre els es troben els de La Laguna i les singulars rosquilles de Gua de Isora, formen part d'aquest captol del receptari.
 Vins .
El conreu de la vinya a l'arxiplag i especialment a Tenerife neix desprs de la conquesta, quan els colonitzadors porten varietats de vinyes i comproven la noblesa que adquirien els caldos canaris. Als segles XVI i XVII, el vi assoleix un gran pes a l'economia de Tenerife doncs sn moltes les famlies que es dedicaven al seu conreu i posterior negoci. Especial menci mereix el malvasia canari, que va arribar a sser considerat el millor vi del mn  i era anhelat per les corts europees i les ms grans cellers d'Europa i Amrica. Escriptors com William Shakespeare o Walter Scott fan referncia a algunes de les seves obres a aquests vins. L'illa presenta actualment cinc denominacions d'origen: Abona, Valle de Gmar, Valle de La Orotava, Tacoronte-Acentejo i Ycoden-Daute-Isora.
 Contaminaci .
Les Canries, i per tant Tenerife, no tenen grans nivells de contaminaci atmosfrica grcies, d'una banda, a l'escassetat de fbriques i indstries i, d'altra banda, al rgim dels alisis que allunyen les masses d'aire contaminades de les illes. Segons dades oficials ofertes per les conselleries de Sanitat i d'Indstria, Tenerife s un dels llocs d'Espanya amb ms petit ndex de contaminaci atmosfrica amb una mitjana mitj-baix. Malgrat tot, les principals fonts contaminants de l'illa sn larefineria de Santa Cruz, les centrals trmiques de Les Caletillas i Granadilla i, evidentment, el trnsit. A ms a ms, a l'illa de Tenerife igual que a la de La Palma ha de controlar-se la contaminaci lumnica, per la seva afecci als observatoris astrofsics situats als cims d'aquestes illes. Pel que fa al que concerneix a la qualitat de les aiges, aquelles de consum es troben totes qualificades com aptes.Una cosa similar succeeix amb referncia a les aiges de bany, ja que totes les platges de l'illa de Tenerife han estat catalogades pel Ministeri de Sanitat i Consum com a aiges aptes per al bany de molt bona qualitat.

 Vegeu tamb .
Fortunatae insulae;
 Bibliografia .







;

 Referncies .


Enllaos externs.

Cabildo Insular de Tenerife;
Tenerife Punto de Informacin;
Flora silvestre de Tenerife ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32490" title="Voltamperometria" nonfiltered="2965" processed="2952" dbindex="13065">
La voltamperometria comprn un gran nombre de tcniques analtiques refinades, en les que es determinen les relacions entre el corrent i el potencial durant els processos electroqumics. La voltamperometria principalment es pot subdividir en polarografia i amperometria.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32491" title="Jan Peter Balkenende" nonfiltered="2966" processed="2953" dbindex="13066">


Jan Peter Balkenende  s un poltic neerlands, primer ministre dels Pasos Baixos des del 22 de juliol del 2002. 

Nat el 7 de maig de 1956 a  Biezelinge, vila del municipi zelands de Kapelle.

Estudi histria a la Universitat Lliure d'Amsterdam.

Membre del partit cristiano-demcrata CDA des de 1982, n'esdevingu el lder parlamentari el 2001.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32492" title="Gravimetria" nonfiltered="2967" processed="2954" dbindex="13067">
La gravimetria, o estudi del camp gravitatori terrestre, s una branca de la Geofsica entre les aplicacions de la qual es troben establir la forma de la Terra (Geodsia), deduir l'estructura de la litosfera, calcular la massa i densitat de les distintes capes, explicar els moviments verticals dels blocs corticals o siostsia, aix com descobrir els jaciments minerals d'inters econmic. s a dir, la medici de la fora gravitatria, el pes o la densitat. Es pot utilitzar tant per estudiar la fora i el camp gravitatori terrestres com les propietats dels cossos que hi sn sotmesos.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32494" title="Principi d'exclusi de Pauli" nonfiltered="2968" processed="2955" dbindex="13068">
El principi d'exclusi de Pauli estableix que no hi poden haver dos partcules d'spin semienter (per exemple, electrons) que tinguin els seus quatre nombres quntics iguals, o dit en altre paraules, cada partcula ha de tenir una configuraci de nombres quntics nica i prpia.

Fou formulat per Wolfgang Ernst Pauli l'any 1925. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32496" title="Congrs i els Indians" nonfiltered="2969" processed="2956" dbindex="13069">


El Barri del Congrs s part del districte de Sant Andreu de Barcelona. Els lmits 
del nucli inicial d'aquest barri sn els carrers Alexandre Gal, Ramon Alb, Riera d'Horta, Concepcin Arenal, Garcilaso, Felip II i Puerto Prncipe. En l'actualitat, es consideren del mateix barri els carrers i les zones lindanes del que originalment va ser prpiament el "Congrs Eucarstic", com por exemple l'anomenat barri dels 
Indians, format per un conjunt d'illes on es van installar alguns indians que van tornar 
de "fer les Amriques". 

L'origen d'aquest barri va ser el XXXV Congrs Eucarstic Internacional de Barcelona (1952), celebrat entre el 26 de maig i l'1 de juny. El Bisbe de Barcelona Mons. Gregorio Modrego fou l'impulsor i artfex d'un Congrs que, d'alguna manera obria una mica les portes d'una Dictadura allada. El mateix any 1952 el Papa nomena al Dr. Modrego Arquebisbe, si be a ttol personal. Aquest any havien continuat les execucions per motius poltics, per tamb es l'any en qu s'acaba el racionament del pa.

La mxima autoritat religiosa que va assistir al Congrs, va ser el Cardenal Tedeschini, antic Nunci a Espanya durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Repblica, i simpatitzant del govern franquista. Per a molts, aquest Congrs va ser l'esdeveniment ms important viscut per l'Esglsia de Catalunya en la seva histria moderna. 80 pasos van estar representats. Van acudir 49 cardenals, 225 arquebisbes, bisbes i abats i 20.000 sacerdots, religiosos i seminaristes. Van cobrir el Congrs 356 corresponsals de premsa nacionals i 124 estrangers. Es van inscriure 300.000 congressistes. 

Una de les idees del Bisbe Modrego que es va portar a terme en el Congrs, va ser l'ordenaci simultnia de 820 sacerdots, la ms nombrosa de la histria de l'Esglsia Catlica. La majoria dels quals eren espanyols. Tres d'aquells sacerdots van arribar a Bisbes. Sn Mons. Pere Casaldliga, Bisbe d'Araguaia (Brasil), 
Mons. Josep Maria Guix, bisbe de Vic i Mons. Elas Yanes, arquebisbe de Saragossa. 
   
Amb motiu d'aquest esdeveniment i des del punt de vista social, el Dr. Modrego va promoure l'edificaci de diferents polgons d'habitatges per a famlies treballadores. El mes importat va construir-se a Can Ros, masia propietat de la famlia Ros i de Ramis que va vendre setze hectrees i mitja de terreny de la seva finca, al Patronat d'Habitatges del Congrs Eucarstic.

Va triar-se el projecte d'urbanitzaci elaborat pels arquitectes Josep Soteras Mauri, Antoni Pineda i Carles Marqus, i l'Ajuntament aprov el febrer de 1953 el Pla parcial d'ordenaci del barri. Va realitzar-se una molt correcta urbanitzaci, amb una mplia avinguda central: Felipe II, diverses places, (essent l'eix central les places del Congrs Eucarstic i Doctor Modrego) i zones verdes i d'oci. Camp de futbol (avui eliminat i convertit en jardins), pista de patinatge (tancat el seu accs per decisi dels vens que la circumden, i actualment en un evident aband). Teatre (seu de l'Associaci de Vens). En els inicis dos collegis: un de nens, tutelat pels Germans de la Salle, i el de nenes per les Teresianes. En aquests moments ambds sn mixts. En els terrenys vens a la urbanitzaci del Congrs, la famlia Ros va mantenir la propietat de la vella Masia (en el carrer Cardenal Tedeschini) que ara alberga, en una part d'ella, un restaurant. Tamb va mantenir de la seva propietat els terrenys de les pistes de tennis venes i el candrom. Aquest recinte, inaugurat l'abril del 1964, va tancar les seves portes el 22 de febrer del 2006. Amb la seva clausura, van desaparixer les ltimes installacions de l'Estat espanyol on se celebraven curses de llebrers. Actualment (el 2007) est en marxa una negociaci entre l'Ajuntament i la famlia Ros, perqu mitjanant una permuta de terrenys, el Candrom i les pistes de tennis de la illa de cases vena (igualment de la famlia Ros) passin a ser de propietat municipal. El projecte consisteix en destinar aquests terrenys a zona pblica amb equipaments socials: pistes esportives, gimns, aparcament subterrani, residncia per a discapacitats psquics, espai per a associacions, etc. 

La parrquia de Sant Pius X, que presideix la plaa del Congrs, ja estava prevista en la urbanitzaci, per no es va construir fins a ms tard. El primer lliurament d'habitatges es va realitzar l'any 1954 i la darrera illa de cases els anys 1967-68.

El barri del Congrs actual, amb els seus afegits, situat a l'extrem occidental del districte s, amb el de Navas, el ms densament poblat, amb prop de 13.000 habitants en una superfcie de 40 hectrees.

Enllaos externs.
El territori i els barris: Congrs (Ajuntament de Barcelona);
Associaci de Vens del Barri del Congrs;
Club d'Escacs Congrs;
Histria de l'Antic Barri dels Indians (I);
Histria de l'Antic Barri dels Indians (II);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32497" title="Stra Dmun" nonfiltered="2970" processed="2957" dbindex="13070">


Stra Dmun (Gran Dmun) s una illa del sud de les Froe, la setzena ms petita amb noms 2,7 km2. s muntanyosa (alada mxima: 396 m al Hgoyggj) i noms accessible amb mar tranquil. Actualment noms s habitada per una famlia si b antigament havia tingut ms habitants, tal i com palesa la Saga Faereyinga (Saga de les illes Froe) del segle XIII. Fins a la dcada de 1920 hi havia restes d'una esglsia.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32498" title="Saint-Domingue" nonfiltered="2971" processed="2958" dbindex="13071">
Saint-Domingue fou una colnia francesa de 1665 a 1804 i actualment s l'estat independent d'Hait.

Saint-Domingue s el nom francs del terme espanyol Santo Domingo. Espanya temps enrere controlava tota l'illa de la Hispaniola, que tamb es coneixia amb el nom de Santo Domingo. Per en el Tractat de Rijswijk del 1697, Espanya reconeixia que Frana havia establert el control del ter occidental de l'illa.

El topnim aplicat a aquesta colnia pot portar a confusi amb l'excolnia espanyola que s avui dia la Repblica Dominicana i amb la seva capital, Santo Domingo.

El nom de Saint-Domingue es va canviar per Hait quan el pas es va declarar independent de Frana el 1804.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32499" title="Hispaniola" nonfiltered="2972" processed="2959" dbindex="13072">


La Hispaniola (forma llatinitzada de l'espanyol La Espaola) s una illa del grup de les Grans Antilles, al mar Carib, situada al sud-est de Cuba i a l'oest de Puerto Rico. s la segona illa ms gran de les Antilles i del mar Carib, desprs de Cuba, amb una superficie de 76.480 km, una longitud de 650 km i una amplada mxima de 241 km. Des de fa 150 anys s anomenada Santo Domingo i tamb Hait.

Actualment, el seu territori est dividit en dos estats: Hait ocupa el ter occidental de l'illa i els dos teros orientals corresponen a la Repblica Dominicana.






Noms de l'illa.

Segons l'nic testimoni de Pietro Martire di Anghiera, els tanos anomenaven l'illa Quisqueya (o Kiskeya), nom que en l'actualitat s utilitzat a tots dos estats i hi fa referncia, particularment, l'himne nacional de la Repblica Dominicana, Quisqueyanos valientes. Aquest nom, per, almenys tal com el transcriv Anglera (Quizqueia), no sembla tenir una estructura prpia de la llengua arawak.

Gonzalo Fernndez de Oviedo, Bartolom de las Casas i el mateix Anghiera indicaren que l'illa era anomenada Hait pels indgenes, amb una h inicial que s'ha d'entendre aspirada (les formes Ayiti i variants corresponen a pronncies criolles). El cornim, que significaria "pas muntanys" o "muntanya dins el mar" en llengua arauac, sembla que corresponia incialment a la regi nord-oriental de l'actual Repblica Dominicana coneguda actualment com los Haitises. En el mapa ms antic que es coneix de l'illa, traat per Andrs de Morales, la zona s anomenada Montes de Hait. Aquesta denominaci fou reintroduda el 1804 per anomenar l'Hait independent i fins i tot l'actual Repblica Dominicana fou coneguda breument com a Hait Espanyol. Un tercer nom indgena de l'illa s Bohio (o Tohio).

Els espanyols, per la semblana que hi van veure amb els paisatges ibrics, l'anomenaren Espaola, nom que fou llatinitzat pels tractadistes (Anghiera), als documents i als mapes en Hispaniola (literalment, "petita Espanya"), amb el qual, per la via de les traduccions, ha passat a altres llenges. Els colonitzadors espanyols tamb l'anomenaren Santo Domingo per extensi del nom de la capital, i els francesos n'adoptaren la traducci, Saint-Domingue.

Geografia.
 
Geolgicament, la Hispaniola, com les altres Grans Antilles i a diferncia de les Petites Antilles, forma part de la massa continental. Constitueix el nus orogrfic del mar Carib. El relleu est marcat per un conjunt complicat de plegaments muntanyosos, constituts principalment per la Cordillera Central, la Cordillera Meridional i la Cordillera Septentrional. La muntanya ms alta s el Pico Duarte (3.175 m sobre el nivell del mar), situat al centre de l'illa i que constitueix el punt ms elevat de les Antilles. 

La regi sud-occidental presenta dues bandes muntanyoses principals, l'una al nord i l'altra al sud, separades per la plana del  Cul-de-Sac, a l'extrem occidental de la qual hi ha Port-au-Prince, i el llac Azue, a Hait, i pel llac Enriquillo, la plana de Neiba i la llacuna del Rincn, a la Repblica Dominicana. Aquesta regi plana correspon a un antic bra de mar que, en temps geolgics, dividia la Hispaniola en dues illes diferents. Les diverses masses lacustres, que sn salades, en sn restes, i es troben a un nivell ms baix que el del mar, cosa que les condemna a evacuar-se noms a travs de l'evaporaci.

Els rius ms importants sn el Yaque del Norte i el Yuma, al nord, i el Yaque del Sur i l'Antibonite, al sud. 

El clima de la Hispaniola s tropical, amb una temperatura mitjana anual de 25C i pluges superiors als 1.500 mm. El bosc humit cobreix aproximadament el 50% de l'illa, especialment al nord i a l'est, i de forma predominant a les terres baixes per pujant fins als 2.100 metres d'altitud. El bosc sec ocupa aproximadament un 20% de la superfcie, a la solana de les muntanyes del sud i de l'oest i a la vall de Cibao, al centre-nord de l'illa. Els boscos de pins ocupen el 15% ms muntanys, pel damunt dels 850 m d'altitud. La zona humida d'Enriquillo s una regi d'aiguamolls i de sabanes que envolta una cadena de llacs i llacunes que inclou el llac Enriquillo, la llacuna Rincn i el llac Caballero a la Repblica Dominicana i els llacs Azue i Trou Caman a Hait.

Histria.


Articles principals: Repblica Dominicana i Hait.;

Abans de l'arribada dels europeus, l'illa era habitada pels tanos, de la famlia dels arauacs, que, sotmesos als caribs, se la distribuen en cinc unitats poltiques al capdavant de cadascuna de les quals hi havia un cacic.

Cristfor Colom hi va desembarcar el 5 de desembre de 1492, durant el seu primer viatge. Els ndgenes de primer van rebre pacficament els nouvinguts, i pocs dies desprs l'almirall va fer construir a la costa nord de l'actual Hait, comptant amb la collaboraci del cacic local Guacanagar, el fort de la Navidad amb les restes de la nau Santa Mara, que constitu el primer assentament europeu a Amrica. Destrut pels indgenes, un any ms tard, durant el seu segon viatge, Colom va fundar, ms a l'est, a l'altra banda de l'actual frontera, un segon assentament que va anomenar Isabela, en honor de la reina Isabel la Catlica, i que fou la primera ciutat europea al Nou Mn. La colonitzaci real, per, no comen fins poc ms tard, amb l'arribada de Bartomeu Colom, germ menor de l'almirall, i de 1.300 homes, amb els quals fund una nova colnia, Nueva Isabela. Destruda poc desprs per un hurac, el 1502 fou traslladada a l'altre costat del riu Ozama i rebatejada amb el nom de Santo Domingo de Guzmn. A la ciutat, l'actual Santo Domingo, hi foren bastits la primera catedral, el primer hospital i la primera universitat d'Amrica.


Els espanyols van sotmetre els tanos a treballs intensos i forats, que amb les noves malalties dutes d'Europa van fer minvar la poblaci fins a la prctica desaparici d'aquesta tnia, que va passar de cap a 400.000 individus el 1492 a uns 60.000 vers 1510 i a noms unes dotzenes cap a 1535. Les rebellions indgenes foren sovintejades i reprimides violentament, i es donaren nombrosos sucidis collectius. Excepcionalment, entre 1519 i 1533 alguns grups de indgenes liderats pel cacic Enriquillo (Guarocuya) tingueren xit i aconseguiren millorar la seva situaci. Desprs d'aix, els espanyols van haver de compensar la manca de treballadors forats amb la importaci d'esclaus negres des d'frica, iniciada el 1501, que resultaven ms resistents per als durs treballs a les mines i a les plantacions, i aix s'origin una nombrosa poblaci mulata i les creences del vud, encara vives a l'illa, sobretot a Hait.

Els colonitzadors centraren l'explotaci de l'illa, durant una primera etapa, en l'extracci d'or. Ms tard s'introdu el conreu de la canya de sucre, que va decaure en el segle XVII i fou substitut pel de tabac, gingebre i caf, i per la ramaderia. Actualment, la canya de sucre ocupa un ter del territori conreat a la Repblica Dominicana, on constitueix el primer producte d'exportaci.


La ciutat ms poblada de l'illa s Santo Domingo, l'actual capital de la Repblica Dominicana, que conserva nombrosos edificis de la primera poca colonial. El 1606, seguint ordres de Felip III, van ser destrudes les ciutats de Puerto Plata, Motecristi, Bayaja i Yaguana, per considerar-les focus de contraband amb els Pasos Baixos i Anglaterra, i es for el replegament de la poblaci cap a la zona de Santo Domingo. Amb els habitants de Bayaja i Yaguana es va fundar la nova ciutat de Bayaguana i amb els de Puerto Plata i Montecisti, la de Monte Plata. Aquest esdeveniment crucial en la histria de l'illa s conegut com les devastacions d'Osorio (degut a Antonio Osorio, llavors governador espanyol de l'illa), i va comportar una parlisi econmica tan gran, a causa de l'abandonament de l'agricultura i la ramaderia, que a partir de 1604 va caldre el situado, uns fons especials procedents de la colnia de Nova Espanya, per poder pagar els salaris dels funcionaris de la Hispaniola i de Puerto Rico.


A conseqncia de la seva posici geogrfica estratgica, la Hispaniola va atreure aviat altres potncies europees, prncipalment Anglaterra, els Pasos Baixos i Frana, disposades a disputar-ne el domini als espanyols, que amb les noves possessions al continent havien minvat el seu inters en l'illa. Les devastacions d'Osorio van facilitar-ne la penetraci a l'extrem occidental de l'illa. Des de principis del segle XVII, els filibusters francesos, installats a l'illa de la Tortuga, atacaven els galions espanyols que feien la ruta d'Espanya. La meitat occidental de l'illa va caure en mans dels bucaners, que avituallaven de carn els filibusters. Llus XIV va nomenar el primer governador de la colnia de Saint-Domingue el 1665. Frana va aconseguir assegurar-se el domini d'aquesta part de l'illa (l'actual estat d'Hait) amb el tractat de Rijswijk (1697), desprs ampliat per la pau de Basilea (1795) a tot el conjunt de l'illa. 

Aviat la part occidental de l'illa, anomenada la Perla de les Antilles, va superar l'oriental en importncia i poblaci, i els haitians, primer a la dcada del 1790 i desprs entre 1821 i 1844, van arribar a conquerir la part occidental de l'illa. De fet, la poblaci de la Repblica Dominicana no va ser superior a la d'Hait fins pels volts de 1970.

El 1804, Jean-Jacques Dessalines proclam la independncia de la colnia francesa, que va prendre el nom de Repblica d'Hait i fou la primera repblica negra del mn. A la part oriental de l'illa, els criolls optaren per la reintegraci a Espanya el 1809, desprs de la capitulaci dels napolenics, per el 1821 proclamaren la independncia sota el nom de Repblica Dominicana. L'emancipaci fou frustrada per la invasi haitiana i l'ocupaci subsegent, que no la van fer possible fins 1844. L'escalvitud fou abolida a Hait el 1793 i a l'est durant l'ocupaci de 1821.

Mapes histrics.




Projecci.
La Hispaniola s el nom de la goleta en la qual embarquen els herois de la novella L'illa del tresor de Robert Louis Stevenson.

Vegeu tamb.
Repblica Dominicana;
Hait;

Enllaos externs.


Mapes geogrfics i histrics ;
Escrits sobre els tainos i altres aspectes de la histria de la Hispaniola ;
Nuestra Tierra Taina Guayaney ;
Genocide Studies Program (Yale University): Hispaniola ;
"A Brief Account of the Destruction of the Indies", by Bartolome de Las Casas ;
Earth Observatory: Flood Disaster Hits Hispaniola ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32500" title="Antilles" nonfiltered="2973" processed="2960" dbindex="13073">

Les Antilles (antigament anomenades les ndies Occidentals) sn les illes banyades pel mar Carib, ms les Bahames. Es fa la distinci entre les Grans Antilles, que inclouen Cuba, Jamaica, la Hispaniola (Hait i la Repblica Dominicana) i Puerto Rico, i les Petites Antilles (la resta d'illes). A causa de la llengua que s'hi parla, Cuba, la Repblica Dominicana i Puerto Rico tamb sn considerades part d'Hispanoamrica, mentre que geogrficament parlant les Antilles fan part de l'Amrica Central.

 El nom .
Igual que el topnim "Brasil", el nom "Antilles" data d'un perode anterior al descobriment d'Amrica: "Antllia" era una d'aquelles terres misterioses que figuraven als antics portolans, de vegades en forma d'arxiplag, de vegades com una sola pea de terra de ms o menys extensi, que fluctuava constantment enmig de l'oce entre les Canries i l'ndia oriental. Per finalment va passar a identificar les terres descobertes per Colom. 

Ms endavant, quan els territoris indis de Colom es van averat un vast arxiplag dins el mar Carib i el golf de Mxic, l'"Antllia" va prendre la seva forma plural actual, Antilles, que es va aplicar collectivament a tot l'arxiplag.

El concepte sobreviu en el nom de les Antilles Neerlandeses.

 Grans Antilles .
Bahames;
Cuba;
la Hispaniola;
 Hait;
 Repblica Dominicana;
Illes Caiman (GB);
Illes Turks i Caicos (GB);
Jamaica;
Puerto Rico (EUA);
Illes Verges (GB/EUA). De vegades incloses dins les Grans Antilles, de vegades dins les Petites Antilles.

 Petites Antilles .
 Anguilla (GB);
 Antigua i Barbuda;
 Antilles Neerlandeses (Pasos Baixos);
 Aruba (Pasos Baixos);
 Barbados;
 Bonaire (Antilles Neerl.);
 Curaao (Antilles Neerl.);
 Dominica;
 Grenada;
 Guadeloupe (Fr.);
 Illes Verges Britniques;
 Illes Verges Nord-americanes;
 Martinica (Fr.);
 Montserrat (GB);
 Redonda (part d'Antigua i Barbuda);
 Saba (Antilles Neerl.);
 Saint-Barthlemy (Fr.) ;
 Saint Kitts i Nevis;
 Saint Lucia;
 Saint-Martin (Fr.) / Sint Maarten (Antilles Neerl.);
 Saint Vincent i les Grenadines;
 Sint Eustatius (o "Statia") (Antilles Neerl.);
 Trinitat i Tobago;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32501" title="L'Odissea" nonfiltered="2974" processed="2961" dbindex="13074">


L'Odissea (en grec         ) s el segon dels grans poemes pics grecs atributs a Homer, l'altre s La Ilada. Est compost de 12.109 hexmetres distributs en 24 cants. Aquest 24 cants poden agrupar-se en tres parts: El viatge de Telmac, Les aventures d'Ulisses i La venjana d'Ulisses. Probablement va ser compost al segle IX aC.

Relata les aventures de l'heroi grec Odisseu (tamb anomenat Ulisses) des que va partir de la conquerida Troia fins que torna a casa seva a taca. En un principi era un poema oral, desprs es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llenges. 

LOdissea es considera un dels poemes fundacionals del cnon de la literatura occidental. La seva influncia s evident en molts temes de mitologia, en obres modernes (com a James Joyce) i en llibres d'altres cultures. La paraula "odissea" ha passat a significar "viatge ple d'aventures" en la llengua comuna.


El seu inici:


Conta'm Musa, aquell home de gran ardit, que tantssim;
err, desprs que de Troia el sagrat alcsser va prendre;;
de molts pobles vei les ciutats, l'esperit va conixer;;
molts de dolors, el que s ell, pel gran mar pat en el seu nim,;
fent per guanya'el seu al i el retorn de la colla que duia;;
ms ni aix els companys no salv, tanmateix desitjant-ho,;
car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,;
els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l'Altura, ;
van menjar-se; i el du va llevar-los el dia en qu es torna.;
Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, tamb a nosaltres.;
 

L'Odissea d'Homer, traslladada en versos catalans per Carles Riba.


Caracterstiques.
s una obra de composici molt moderna, per la barreja de temps i gneres que usa. Aprofita mites coneguts i els intercala en les aventures de l'heroi, de manera que el pblic sentia el plaer de sentir histries conegudes per en una nova versi que feia ms important el protagonista. Els mites poden ser tamb d'altres cultures. L'obra cont elements tpics de l'pica de recitaci oral, com les frmules memorstiques i els eptets dels personatges.

s un exemple de literatura d'aventures i de viatges, si b el marc del Mediterrani aviat esdev mtic, amb llocs imaginaris i intromissions de l'altre mn. Els temes sn universals: l'amor familiar contra les aventures de la passi, el retorn a la llar, la pugna entre civilitzaci i natura, la gelosia femenina o l'equilibri entre el seny i la rauxa (el cant apollini i dionisac per als grecs).


 Resum de l'argument .
Acabada la contesa troiana, els herois aqueus supervivents han tornat a les seves respectives llars desprs de feixucs viatges. Odisseu, per, s retingut per la nimfa Calipso desprs de deu anys de la seva partida de Troia. En aquest moment Zeus, per tal de decidir el retorn d'Odisseu a la seva ptria, convoca una assemblea de dus a l'Olimp. La dea Atena s erigir en advocada i protectora d'Odisseu. Obtingut el perms del pare dels dus, Atena parteix cap a taca on conven Telmac, el fill d'Odisseu, per tal que cerqui son pare per les ciutats dels diferents herois aqueus ja retornats de Troia. Seguint, doncs, aquestes ordres visita Nstor a Pilos, i Menelau i Helena a Esparta, sense que aconsegueixi saber res del retorn de son pare. Mentrestant, a taca, la noblesa, creient mort Odisseu, vol casar amb Penlope, esposa de l'heroi, la qual va posposant el moment de triar marit a l'acabament d'una estora que va fent de dia i que desf de nit, i ordeix l'assassinat de Telmac.

Aqu es produeix el primer flash-back de l'obra: en el cant V apareix Hermes, el du missatger, donant la notcia a la nimfa Calipso de la voluntat de Zeus de permetre el retorn d'Odisseu a la seva ptria. Aquesta acata les ordres divines i permet la marxa de l'heroi, el qual construeix un rai, parteix i naufraga. Ms tard aconsegueix salvar-se, tot atenyent l'illa dels feacis on Nausica, filla del rei Alcnous, se n enamora i el condueix a palau. All, seguint les sagrades normes d'hospitalitat de l'poca se l'acull, se li permet l'estada i se l convida a un banquet suculent. En aquest banquet sn cantades per un aede les gestes de la guerra de Troia i les del mateix Odisseu. En escoltar-les, l'heroi no pot reprimir l'emoci i es posa a plorar. Una vegada confessada la seva veritable identitat, Odisseu passa a narrar en un segon flash-back en primera persona el retorn de Troia amb les consegents aventures:


Al pas dels cicons.
Al pas dels lotfags.
Amb el ciclop Polifem.
A l'illa d'ol.
La prdua d'una part important de la seva flota al pas del lestrgons.
L arribada i estada d'Odisseu i de la resta de companys a l'illa de la fetillera Circe.
El descens a l'Hades.
Les dificultats del retorn amb les escenes de les sirenes, les roques mbils Escilla i Caribdis, i les vaques d'Hlios.

Un cop acabada la narraci hom retorna l'acci a la partida de Feacia envers taca. Arribat, doncs, a taca, i seguint els consells d'Atena, la qual no l'abandona en tota la tornada, adopta l'aspecte d'un pidolaire per tal de no fer sospitar ning i poder actuar amb sorpresa davant els excessos dels nobles aristcrates pretendents de la seva muller Penlope. s justament en aquest moment quan Telmac arriba del seu periple, i, fent cas de la profecia que del retorn de son pare havia fet Helena, el reconeix desprs de vint anys de la seva partida cap a Troia. Ambds planejaran la venjana.

Introdut Odisseu a palau amb l'aspecte de pidolaire pateix algunes vexacions per part de servents i pidolaires. Poc a poc va essent reconegut per antics servents de palau. Fins molt ms tard, per, no ser reconegut per la seva fidel esposa. Ser en el fams certamen de l'arc, on noms Odisseu ser capa de tibar-lo i passar la fletxa pel forat de les destrals arrenglerades. Immediatament desprs es fa conixer al pretendents i, ajudat per seu fill Telmac, i pels fidels servents Eumeu i Fileci, occir gaireb tots els pretendents. 

Per acabar ser reconegut amb emoci per una perplexa Penlope, visitar son anci pare, posar pau a una revolta de familiars dels pretendents occits i tornar a regnar amb seny i enginy sobre taca.

 
 Bibliografia .
Homer: L'odissea. Ed. de la Magrana. ISBN 978-84-7410-688-6;
Homer: L'Odissea explicada als infants. Ed. Edeb (2007). ISBN 978-84-236-8684-1;
Homer: L'odissea. Ed. Bromera (2004) (Edici juvenil). ISBN 978-84-7660-636-0;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32504" title="Tuneladora" nonfiltered="2975" processed="2962" dbindex="13075">


Una tuneladora o T.B.M. (de l'angls Tunnel Boring Machine) s  una mquina capa d'excavar tnels a secci completa alhora que collabora en la collocaci d'un sosteniment si aquest s necessari, ja sigui provisional o b definitiu. L'excavaci es realitza normalment mitjanant un cap giratori equipat amb elements de tall i accionat per motors elctrics, tot i que tamb existeixen tuneladores menys mecanitzades sense cap giratori. L'empenta necessria per a avanar s'aconsegueix mitjanant un sistema de gats perimetrals que es recolzen o b en l'ltim anell collocat de sosteniment o b en unes sabates mbils (anomenades grippers) accionades tamb per gats que les empenyen contra la paret del tnel de manera que s'obt un punt fix des d'on empenyeran els esmentats gats perimetrals. Darrera dels equips d'excavaci i avan s'hi situa l'anomenat back up de la tuneladora, constitut per una srie de plataformes arrossegades per la prpia mquina i que sovint roden sobre uns rails que la mateixa tuneladora colloca, on s'hi allotgen tots els equips transformadors, de ventilaci, dipsits de morter i el sistema d'evacuaci del material excavat. 

Els rendiments aconseguits amb tuneladores de cap giratori sn elevadssims si es comparen amb altres mtodes d'excavaci de tnels, per el seu s no s rendible fins a una longitud mnima de tnel a excavar: cal amortitzar el preu de la mquina i eclipsar el temps que es triga en dissenyar-la, fabricar-la, transportar-la i muntar-la (que pot arribar tranquillament als dos anys). A ms els tnels a excavar amb tuneladora han de tenir radis de curvatura elevats perqu les mquines no accepten corbes tancades i la secci ha de ser circular en tnels excavats amb cap giratori.

Se'n distingeixen dos grans grups: els talps i els escuts, tot i que tamb existeixen tuneladores convertibles com una de les tres que actualment excaven la lnia 9 del metro de Barcelona.

 Talps .
Els talps sn tuneladores dissenyades per excavar roques dures o mitjanes, sense masses necessitats de sosteniment.

 Escuts .
Els escuts sn tuneladores dissenyades per excavar roques toves o sls, terrenys que necessiten sistemticament la collocaci d'un sosteniment. A diferncia dels talps, els escuts compten amb una carcassa (que dna el nom a aquest tipus de mquina) metllica exterior que sost provisionalment el terreny des del front d'avan fins una mica ms enll d'on es colloca el sosteniment definitiu, normalment consistent en anells formats per unes 7 dovelles. D'aquesta manera, es garanteix en tot moment l'estabilitat del tnel. Sovint estan preparades per avanar sota el nivell fretic.

Si es tracta d'una tuneladora de cap giratori, aquest sol estar equipat amb piques i ganivetes. Tamb disposa d'una srie d'obertures freqentment regulables per on el material arrencat passa a una cambra des d'on es transporta posteriorment cap a l'exterior de la mquina. Desprs d'aquesta cambra, s'hi allotgen els motors i el lloc de comandament de la mquina, espais completament protegits per la carcassa metllica. Seguidament hi ha tot el sistema d'empenta: primer els cilindres perimetrals (amb un recorregut entre 1.20 i 1.50 m). Aquests gats perimetrals es recolzen contra l'ltim anell collocat de dovelles del revestiment definitiu del tnel. Quan finalitza el recorregut dels cilindres d'avan, es colloca un nou anell de dovelles (en l'interior de la carcassa, que s'estn una mica ms enll de manera que el tnel sempre est sostingut) i es comena un nou cicle d'excavaci. Una injecci de morter o greix s necessria per omplir el buit de 7 a 9 cm de gruix entre les dovelles i el terreny excavat.

Es distingeixen dos grans grups d'escuts, d'entre els que es distingeixen les tipologies que s'expliciten a continuaci:
 Escuts de front obert: s'usen quan el front del tnel s estable. El sistema d'excavaci pot ser manual, mitjanant bra fresador, amb un bra excavador, o amb un cap giratori. En alguns casos, es pot collaborar amb l'estabilitat del front un cop acabat cada cicle amb uns panells a mode de reixa. Amb aquest tipus de mquina, si el cap no s giratori, s possible treballar amb seccions no circulars.
 Escuts de front tancat: s'usen quan el front del tnel s marcadament inestable, per exemple en terrenys no cohesius, saturats d'aigua, etc. La secci excavada ha d'sser circular. N'hi ha de diversos tipus:
 Escuts amb tancament mecnic: l'entrada i sortida de material en la cambra de terres es regula mitjanant dues portes d'obertura controlada hidrulicament. La mquina t limitacions amb presncia d'aigua.
 Escuts pressuritzats amb aire comprimit: prcticament no s'usen.
 Escuts de bentonita o hidroescuts: amb la injecci de bentonita s'aconsegueix estabilitzar el terrenys per les seves propietats tixotrpiques i facilitar el transport de material mitjanant bombeig.
 Escuts de balan de pressi de terres o EPBs: el material s extret de la cambra de terres mitjanant un vis sense fi. Variant la fora d'empenta d'avan i la velocitat d'extracci del cargol, s'aconsegueix controlar la pressi de balan de les terres, per a qu aquesta garanteixi l'estabilitat del front i es minimitzin els assentaments en superfcie. Per facilitar l'evacuaci de productes poc plstics amb cargols, sovint s'han d'injectar productes qumics per augmentar la plasticitat  dels terrenys. Avui en dia, les EPB sn la tecnologia predominant en quan a excavaci de tnels sota nivell fretic.


 Vegeu tamb .

 tnel;
 pretall mecnic;
 nou mtode austrac;

 Enllaos externs .
  Fotografies i perspectives de talps;
  Fotografies i perspectives d'escuts;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32508" title="Repblica Dominicana" nonfiltered="2976" processed="2963" dbindex="13076">


La Repblica Dominicana s un estat de la Regi del Carib que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, essent la segona illa ms gran del arxiplag de les Antilles. Limita a l'oest amb Hait i est separat, a l'est, de l'illa de Puerto Rico pel pas de la Mona. T una superfcie territorial de 48.442 km i una poblaci de ms de 9 milions d'habitants. La seu del govern i capital del pas s Santo Domingo de Guzmn.  

Etimologia.
Des de temps immemorials, els tans anomenaven l'illa Hait, s a dir, "terra alta i muntanyosa", malgrat que d'altres gosaven dir-li Quisqueya, que vol dir "mare de totes les terres". Aquest ltim nom va ser recuperat en el segle XIX pels nacionalistes romntics que lideraren la gesta independentista i que compongueren, amb ell, l'Himne Nacional. 

El 5 de desembre de 1492, Cristfor Colom va descobrir l'illa de Quisqueya, la qual batej amb el nom de Hispaniola, que en llat vulgar significa "la petita Espanya" o "l'Espanyola". 
El 1697, mitjanant el Tractar de Ryswick, Espanya va donar a Frana la part occidental de l'Illa -l'actual Repblica d'Hait-, tot conservant-ne l'oriental, anomenada ms tard "Santo Domingo Espanyol" o "Santo Domingo Oriental". 

El 27 de febrer de 1844, amb l'independncia del Pas del seu ve, els Trinitaris el designaren Repblica Dominicana, fent ax honor al Orde dels Predicadors, coneguts popularment com a "dominics". Aquest ordre mendicant va ser un dels primers en establir-se a l'Illa, tot caracteritzant-se per la seva defensa dels drets dels indis tans.

Histria.
 Societat tana .


L'illa de Quisqueya estava ocupada, abans de la Conquesta espanyola, per diversos pobles indgenes. Aquests procedien del nord de l'Amrica del Sud, prpiament de les conques dels rius Orinoc, Xing i Tapajos, situats en Veneuela i les dues Guyanes.   

 Un dels grups procedents d'Amrica del Sud, que van arribar a l'illa de Santo Domingo, eren els ciguays, mestissos de les races carib i arawak, que es varen establir al nord-est de l'illa. Aquests no van tenir un gran desenvolupament, igual que els macoritxos, ja que no coneixien l'agricultura. 

 Un altre grup eren els ciboneys, que es dedicaven a la caa, la pesca i la collita de fruites. Utilitzant instruments confeccionats amb petxines i ossos d'animals, van arribar a polir la pedra per fabricar objectes i estris.

Els ingers va ser un altre grup procedent de Veneuela. Aquests eren agricultors i van treballar la cermica, decorada amb pintura. Representen el grup ms nombrs dels immigrants d'Amrica del Sud. Van arribar a Puerto Rico i des d'all van passar al sud-oest de l'illa de Santo Domingo. 

 El grup principal, trobar pels espanyols a l'illa, eren els tains, que practicaven una agricultura de frega i monticle. Per conrear la terra van usar el sistema dels munts, que consistia en acumular la terra en forma circular i sobre aquests munts sembrar iuca, batata, blat de moro i altres fruits que consumien. Utilitzaven la coa, com a instrument per fer clots sobre els munts i sembrar les llavors o les estaques. Tamb es van destacar en les tasques artesanals, per la seva dedicada decoraci en objectes religiosos com a vasos de cermiques d's ritual, dho o seient del cacic; teixien hamaques amb fibres vegetals com el cot i enfilaven collars, amb els quals s'adornaven. 

 Els tans eren de mitjana estatura, pell de coure, cabells llisos i caminaven seminus. Vivien en cabanyes construdes amb troncs, yagues, fulles de cana i altres materials. Aquestes cabanyes eren construdes de dues formes: circular; anomenada caney, on vivien les grans famlies i la rectangular, anomenada boho, on vivia el cacic.

Les tribus eren dirigides per un cacic, que s'encarregava de l'organitzaci i defensa de la tribu i de presidir les cerimnies religioses. Els principals cacics, a l'arribada dels espanyols eren: Guacanagarix, Bohecho, Caonab, Cayacoa i Guarionex. El cacic estava acompanyat d'un ajudant que era el nita i dels behics, tots considerats homes savis i consellers dels cacics. 

 Els tans creien en diferents dus que anomenaven cemius. fets de fusta o pedra. El seu du principal era Yucahu o du de la iuca, el seu principal aliment. Tamb tenien altres dus com Atubey, mare de Yucahu, Guabanex, deessa que es relacionava amb la pluja, el vent i els huracans. En honor als dus celebraven el ritu de la cohoba i feien festes anomenades arets, amb les quals commemoraven fets importants.

Descobriment i conquesta.

El 5 de desembre de 1492, Cristfor Colom va arribar a l'illa de Quisqueya. Ms tard, el 14 de setembre del 1494, durant el seu segon viatge, descobreix una altra illa coneguda pels tans com a Adamanay, tot creient que es tractava de la mateixa illa de l'Espayola. El savons Miguel Cunneo va advertir que es tractava d'una illa independent de l'Espanyola; llavors Colom la va batejar "Bella Savonesa", en honor del seu compatriota. En l'actualitat es diu illa Saona i es part del territori nacional dominic.

Quan els europeus arriben definitivament a l'illa, els indgenes els atribuxen poders sobrenaturals i els tracten amb honors i veneraci. Aquesta era una societat totalment diferent a la societat europea. Guacanagarix, el cacic que va allotjar a Cristfor Colom i als seus homes, els va tractar molt cortesament i els va concedir tots els desitjos que van voler. 

Amb aquest descobriment, dues cultures totalment alienes es varen trobar i, amb aquest fet, es va produir la fundaci de la primera esglsia, la primera missa catlica, la primera batalla amb europeus, la primera Capitania General, el primer tribunal, la primera casa de pedra construda pels espanyols a Amrica, el primer virregnat, la primera Universitat, el primer hospital, el primer enginy sucrer, la primera catedral, la primera fortalesa, el primer convent, l'escriptura del primer llibre per un europeu a Amrica, la primera rebelli d'indis i d'afro-americans, entre altres. Els dominicans sn ben conscients de qu tenen la primacia histrica i cultural de tot el Continent Americ ja que foren l'assentament colonial ms antic. 

All mateix, es troba la famosa Cova de Cotubanam, anomenada aix en el segle XVI en memria d'un cacic ta, el qual, mentre fugia de les matances de Nicols d'Ovando, va decidir sense molt xit buscar refugi a l'illa, essent capturat i executat. Durant el segle XVI l'Espanyola va gaudir de bona posici econmica i social, per des de finals d'aquell segle i a partir de la conquesta de Terra Ferma (les grans masses territorials d'Amrica del Nord i Amrica del Sud), l'illa va anar quedant relegada a un segon pla, enfonsant-se cada vegada ms en la pobresa. Tamb va influir en la seva situaci els atacs de corsaris anglesos, Francis Drake entre ells, que van destruir gran part de les ciutats i poblacions establertes en aquell moment.

Entre el 1605 i 1606 es va dur a terme un procs de despoblament de la part oest de l'illa, fenmen conegut com a les devastacions d'Osorio (degut a Antonio Osorio, llavors governador espanyol de l'Illa), el qual va donar inici a un procs de repoblament del territori, deixant entrar bucaners i filibusters francesos. Aquests ltims, amb l'ajut de Frana, constituiran una colnia que desprs seria el Saint Domingue francs, i ms tard la Repblica d'Hait, quedant dividida l'illa actualment en dos estats independents. 

Alliberament d'Hait.

Desprs de la declaraci d'independncia d'Hait el 1804, diversos governants haitians van tractar d'unificar l'illa, la qual cosa van assolir l'any 1822, tan sols setmanes desprs que la part oriental de l'illa adquirs la independncia d'Espanya. A aquest breu perode d'autonomia se'l va anomenar Independncia Efmera. 

L'any 1844 s'inicia la gesta independentista, preconitzada per Juan Pablo Duarte, un jove de posici acomodada que havia estudiat a Frana i amb ideals nacionalistes; i dirigida per Francisco del Rosario Snchez i Ramn Matas Mella. La independncia es va assolir el 27 de febrer del 1844. 

A partir d'aquest moment, i sense un lideratge slid dels seus dirigents, s'inicia una era dominada per hisendats que tenien poder econmic, alternant-se els governs durant breus perodes. Durant aquest temps, grups interns no se sentien contents amb l'autonomia i van buscar annexar-se novament a Espanya, fet que van assolir el 1861. 

El 1865 es recupera la independncia, passant novament a una etapa de falta de lideratge i canvis continus de governant. Aquesta situaci va durar fins que Ulisses Heureaux (Lils) va installar la seva dictadura durant 12 anys (1887-1899) quan va ser assassinat. 

A comenament del segle XX, la inestabilitat poltica i econmica i l'endarreriment en els pagaments dels emprstits realitzats durant el segle XIX, van donar motiu al que es va denominar la Primera Invasi Nord-americana, que es va estendre des del 1916 fins al 1924. Durant el perode 1924-1930, l'economia dominicana va viure un perode que es va denominar la Danza de los Millones, motivat principalment per l'augment en els preus internacionals de la canya de sucre. 

Des del 1930 fins al 1961 el pas va estar sota la dictadura de Rafael Lenidas Trujillo. El perode en el qual aquest dictador va estar en el poder, va ser l'poca mes fosca de la histria dominicana. Malgrat tot, el pas va seguir vivint certa bonana econmica grcies a l'exportaci de sucre, principalment als Estats Units. Desprs de l'eliminaci del Moviment 14 de Junio (1959) i l'assassinat de les Hermanas Mirabal, el rgim va comenar a decaure rpidament fins que Trujillo va ser assassinat el 1961. 

Desprs de la seva mort, el pas va passar per diverses adreces poltiques entre les quals es troben la del Prof. Juan Bosch que va ser enderrocat als 7 mesos, un Triumvirat i una intervenci armada nord-americana 1965. En 1966 Joaqun Balaguer va ascendir al poder i es va mantenir en ell durant un perode de 12 anys, en un govern *semi-*dictatorial en el qual va fer s de fraus electorals i repressions sobre els seus opositors poltics. 

Durant les eleccions de l'any 1978, resulta electe Antonio Guzmn Fernndez, de l'opositor Partit Revolucionari Dominic (PRD). Va ser el primer govern triat pel vot popular des del 1924. El seu mandat es va caracteritzar per ser un dels ms liberals que havia tingut la Repblica Dominicana en dcades. Acaba quan Guzmn se sucida el 1982. Va ser succet pel vicepresident de torn, Jacobo Majluta, qui va governar per 43 dies. 

El 1982 guanya les eleccions Salvador Jorge Blanco, del llavors partit governant, el PRD. El 1986 reprn el poder Joaqun Balaguer, qui en aquell temps tenia prop de 80 anys. 

El 1990 resulta guanyador d'unes eleccions enterbolides per denncies de fraus per part de Juan Bosch, del Partit de l'Alliberament Dominic. El 1994, Joaqun Balaguer resulta novament vencedor en les eleccions, per sota allegats de frau i d'impediments per a votar de militants opositors, veu retallat el seu perode presidencial a dos anys, acordant pactar eleccions pel 1996. 

El 1996 resulta electe Leonel Fernndez. El 2000, Hiplito Meja ascendeix al Poder Executiu i el 2004, Leonel Fernndez novament.

Poltica.
La Repblica Dominicana s una democrcia representativa. Els poders es divideixen en tres: Poder Executiu, Poder Legislatiu i Poder Judicial. El president nomena al Gabinet, executa les lleis provinents del Poder Legislatiu i s el Comandant en Cap de les Forces Armades(Exrcit Nacional, Fora Aria Dominicana i Marina de Guerra). El president i el vicepresident es postulen sota la mateixa candidatura i sn triats per vot directe cada quatre anys. 

El Poder Legislatiu est conformat per dues cmeres: el Senat amb 31 representants i la Cambra de Diputats amb 152. 

El president s triat per a un perode de 4 anys en anys divisibles per 4. Les eleccions al Congrs i Municipals esdevenen cada quatre anys celebrades en anys parells no divisibles per quatre. 

Les eleccions s'efectuen el dia 16 de maig, i sufraguen el vot les persones (homes i dones) majors de 18 anys amb el document nacional d'identitat, o Cdula. 

Subdivisi administrativa.

La Repblica Dominicana es divideix en 31 provncies (capital entre parntesis)). A ms, la capital est compresa dins un Districte Nacional. 

Azua (Azua de Compostella);
Baoruco (Neiba);
Barahona ;
Dajabn;
Duarte (San Francisco de Macors);
Elas Pia (Comendador);
El Seibo;
Espaillat (Moca);
Hato Mayor;
Independencia (Jiman);
La Altagracia (Higey, Punta Cana);
La Romana;
La Vega;
Mara Trinidad Snchez (Nagua);
Monseor Nouel (Bonao);
Monte Cristi;
Monte Plata;
Pedernales;
Peravia (Ban);
Puerto Plata;
Salcedo;
Saman;
Snchez Ramrez (Cotu);
San Cristbal;
San Jos de Ocoa;
San Juan;
San Pedro de Macors;
Santiago;
Santiago Rodrguez (Sabaneta);
Santo Domingo (Santo Domingo Este);
Valverde (Mao);

Geografia.
T una extensi de 48.730 km2.

Demografia.
T una poblaci de 8.833.634 habitants (2004).

La capital s Santo Domingo, amb ms de dos milions d'habitants, i la ciutat principal s Santiago de los Caballeros, amb ms de mig mili.

Economia.
Veure l'article Economia de la Repblica Dominicana;

Enllaos externs.

 Intermn Oxfam;
 Dom Rep Travel;
 El portal de Web Alemany Oficial de la Repblica Dominicana;
 Gua de la Repblica Dominicana;


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32509" title="Benito Mussolini" nonfiltered="2977" processed="2964" dbindex="13077">

 (Dovia di Predappio, Forl (Itlia), 29 de juliol del 1883 - Lecco, 27 d'abril  del 1945), fou el cap d'estat dictatorial d'Itlia durant el perode de 1922 fins el 1943. Va ser el creador d'un rgim antidemocrtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap).

Fill d'una famlia humil, el seu pare era ferrer i la seva mare professora d'escola. Va estudiar magisteri, per noms va ser professor en perodes mai gaire llargs. A ms de ser un actiu propagandista del socialisme, combinava l'activitat docent amb continus viatges. Aviat va tenir problemes amb les autoritats,i va ser expulsat de Sussa i ustria, on havia iniciat contactes amb sectors prxims al moviment irredemptista. En la seva primera afiliaci poltica, tanmateix, es va apropar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Del socialisme, ms que les seves postures socials i reformadores, el sedu el seu cant revolucionari. 

El 1910 va ser nomenat secretari de la federaci provincial de Forli, i poc desprs es va convertir en l'editor del semanari La Lotta di Clase ("la lluita de les classes"). La victria de l'ala radical al congrs de Reggio nell'Emilia, celebrat el 1912, li va proporcionar major protagonisme al s de la formaci poltica,que va aprofitar per fer-se crrec del diari milans Avanti, rgan oficial del partit.  Encara aix, les seves opinions sobre els enfrontaments armats de la setmana vermella de 1914 van motivar alguna inquietud entre els seus companys de files, atemorits pel seu radicalisme. La divisi entre Mussolini i el partit va augmentar amb la proclamaci de neutralitat del primer desprs de l'entrada d'Itlia a la Primera Guerra Mundial a l'agost del 1914.

Al novembre del mateix any va fundar el diari Il Popolo d'Itlia, de tendncia ultranacionalista, el que li va causar l'expulsi del Partit Socialista. Poc temps desprs , va voler capitalitzar el sentiment d'insatisfacci que es va apoderar de la societat italiana desprs del final de la contesa fent  una crida a la lluita contra els partidaris de les esquerres, als quals va assenyalar com culpables del daltabaix i per aix va crear a Mil l'any 1919 els Fasci italiani di combattimento, grups armats d'agitaci que van constituir el principi del futur partit feixista l'any 1920. Va aconseguir  guanyar el favor dels grans propietaris i va ser elegit diputat a les eleccions del maig del 1921.

La total impotncia del govern  per fer front a la situaci en qu es trobava el pas i la dissoluci del Parlament van aplanar el cam per la denominada Marxa sobre Roma, que es datada al 22 d'octubre de 1922. La seva entrada triomfal a la capital italiana, a  la qual no va trobar cap oposici, ja que va rebre l'ajut i el beneplcit de l'exrcit i del govern, va motivar el nomenament de primer ministre per part de del rei Vctor Manuel III d'Itlia el 30 d'octubre del 1922. Gradualment, encara que amb major mpetu desprs  de l'assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti el 1924, es va crear com a un nic poder, traient qualsevol forma d'oposici i va acabar per transformar el seu govern en un rgim dictatorial.


Li van donar suport un ampli sector de la poblaci i a favor del seu efica sistema propagandstic, va realitzar fortes a infraestructures i va recuperar vells projectes expansionistes, com la conquesta d'Etipia (1935) i l'annexi d'Albnia (1938). Tamb va ajudar a Franco a la Guerra Civil Espanyola. Desprs de l'arribada al poder de Hitler a Alemanya, va anar apropant-se al nazisme, i desprs de les primeres victries alemanyes a la Segona Guerra Mundial, que va jutjar definitives, va declarar la guerra als aliats. El fracs de l'exrcit itali a Grcia, Lbia i frica oriental, i sobretot l'inici de la invasi aliada d'Itlia (el 10 de juliol els aliats havien desembarcat a Siclia), va  motivar el seu empresonament per ordre de Vctor Manuel III d'Itlia, qui va impulsar un cop d'Estat i va decretar la fi del feixisme (juliol del 1943).

Alliberat per paracaigudistes de les SS alemanyes el 12 de setembre del 1943, va crear una repblica feixista al nord d'Itlia (Repblica Social Italiana o Repblica de Sal) per l'avan aliat el va obligar a fugir cap a Sussa. Va intentar travessar la frontera disfressat d'oficial alemany, per va ser descobert a Dongo per membres de la Resistncia (partisana) el 27 d'abril del 1945, i el dia segent va ser afusellat amb la seva companya Clara Petacci. Els seus cadvers van ser exposats pblicament, penjats pels peus, a la Plaa Loreto de Mil. 























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32516" title="Albal" nonfiltered="2978" processed="2965" dbindex="13078">

Albal s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Sud. 

El seu terme limita amb Catarroja, Torrent, Alcsser, Silla i Beniparrell.

 Geografia .
Situat entre l'Albufera i les ltimes elevacions de la Serra Perenxisa.

El terreny en qu s'ubica s la plana d'alluvi que conforma tota la comarca de l'Horta. Formada pels sediments acumulats al llarg de milions d'anys pels nombrosos barrancs de vessament de la zona. Rega del Xquer per mitj de la Squia Real, i del Tria per la Squia de Favara, que t la seua fi en este terme; les seues aiges sn repartides a tot el terme per la Squia d'Albal. Prop es troba el parc Natural de l'Albufera.

El clima s mediterrani amb temperatures suaus a l'hivern i a l'estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc a la primavera i a la tardor. Sovint, a la tardor tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Ocasionalment es produxen desbordaments dels barrancs esmentats.

S'accedix a esta localitat des de Valncia prenent la V-31 i posteriorment la CV-33.

 Histria .
L'origen del municipi es remunta a l'poca musulmana quan va ser fundada una alqueria rab o casa de camp de l'poca, que va rebre el nom dAlboayal i que, en 1238, el rei Jaume I d'Arag va donar a Gil d'Atrosillo, qui sis anys ms tard, la va vendre al captol Catedralici de Valncia, que va conservar definitivament el senyoriu.

 Demografia .

 Economia .
La seua economia es basa principalment en l'agricultura (arrs, taronges, mandarines, hortalisses), la xicoteta indstria, el moble, i el sector servicis. La propietat de la terra est molt repartida.

En l'actualitat el principal sector econmic s, des de fa prou anys, una potent indstria del moble, forjats, plstics, automoci, agroalimentria i, per descomptat la construcci.

A esta activitat corresponen els tres polgons industrials que possex, a saber; el ms dotat i major junt amb la pista de Silla i limitant amb els polgons de Catarroja i Baniparrell; el del cam de santa Anna on va estar l'Hort de Calafr (joia arquitectnica huitcentista hui desapareguda); i finalment destaca el de la Cooperativa mesclant-se ja amb zona residencial.

El sector terciari d'Albal tamb s destacable amb un gran nombre d'empreses dedicada a la restauraci encara que encara no a l'hostaleria. El terciari de servicis destaca per la proliferaci d'entitats bancries per les principals avingudes de, la ja, ciutat. Mercat municipal, supermercats, botigues, farmcies, etc.

Amb tot, la poblaci d'Albal no t una dedicaci primria sin que per contra els treballs estan ms en relaci amb sectors terciari i terciari industrial, havent-hi funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la contrucci i de l'agroalimentacin entre d'altres.

 Administraci .


 Monuments .
 Ermita de Santa Anna. Edificada sobre un xicotet monticle, on la tradici assenyala que va ser trobada la seua imatge, s patrona d'Albal. L'edifici s ample amb arcades ogivals, amb atri i cor alt, havent sigut restaurada en 1943 i en 2005. Tamb s venerat all Sant Blai, patr del poble. El paratge est cobert de pins, amb mplia plaa i font, sent lloc de romeria durant les festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, installant-se llavors parades per a la venda del tpic porrat.
 Esglsia de la Mare de Du dels ngeles. Construda en 1697.
 Esglsia de Sant Carles Borromeu.
 Torre rab. Desprs de moltes vicissituds que la portaren a passar molts anys abandonada i en estat de runa ha estat rehabilitada i actualment allotja el Museu Etnolgic Municipal. Est declarada BIC.

 Festes .
Les principals festes sn:

 Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.
 Les Falles. Al mar.
 Santa Anna. T lloc el 26 de juliol.

Sn tpics en festes els focs artificials, les misses, processons, concerts de msica (tant de bandes com de pop-rock), cavalcades i revetles.

 Esports .
 Obert d'Albal de front valenci;

 Fills illustres .
 Carlos Ferris Vila (Albal, 1856 -   Gandia, 1924) fundador del sanatori de Fontilles.

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Albal;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32519" title="Alcsser (Horta Sud)" nonfiltered="2979" processed="2966" dbindex="13079">


Alcsser s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Sud. 

Limita amb els termes municipals de Silla, Picassent, Beniparrell, Albal i Torrent.

 Geografia .
Situat al sud de la ciutat de Valncia, i a la dreta de l'antic Cam Reial de Madrid. La superfcie del terme s plana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realer. El clima s temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i profundes, estan molt repartides en parcelles. Es rega amb aiges de la Squia Real del Xquer, de la font de Ninyerola, i per mitj de pous.

S'accedix a esta localitat des de Valncia prenent la V-31.

 Histria .
Habitada per musulmans, el rei Jaume I la va cedir a Artal de Foces que va intentar, en 1248, poblar-la de cristians. En 1250 el seu senyor feudal era Pere Roi de Corella i en 1299 la famlia Riusech. El 22 d'octubre de 1364, Pere el Cerimonis va donar a Pere Bol la jurisdicci criminal; a Vidal de Villanova i la seua dona Sibilla la torre i fortalesa d'Alcsser, i sis dies desprs li les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el ter delme i censos sobre les cases i els hmens amb el mer i mixt imperi. En 1400 es va vendre la baronia en pblica subhasta sent adquirida per Jaume Romeu, qui va aconseguir que el senyoriu s'integrara en la particular contribuci de Valncia, beneficiant-se d'algunes de les franqucies d'esta. En 1417 va ser comprada per Bernat Guillem Catal i en 1443, s quan, Joan Catal, va obtindre la suprema jurisdicci (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la poblaci. En 1446 va vendre la baronia al seu cos Galcer de Castella, bar de Picassent. Segons la carta de poblament de 13 de desembre de 1417, els vassalls havien de contribuir amb elevades crregues: un quart d'algunes collites, ter delme i altres drets feudals. En les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcsser, Cristfol anoguera, va demanar la confirmaci de la suprema jurisdicci. Des de 1328 va haver d'existir una esglsia, encara que l'actual edifici es va acabar de construir en 1805.

 Topnim .
El topnim ve del vocable rab al-qasr, "la fortalesa", sent la mateixa arrel d'altres topnims castellans o andalusos amb la paraula "Alcsser" (Alcsser de Sant Joan, per exemple).

 Demografia .


 Economia . 
La primera mitat del segle XIX produa fruites, blat, dacsa, prou seda (grcies a qu importava fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli d'oliva que exportava a la capital.

Actualment es cultiven principalment tarongers, passant cada vegada ms a ser un poble industrial.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de Sant Mart Bisbe. Es va acabar en 1805, l'altar major s del segle XVII; els frescos, allusius a Sant Mart, s'atribuxen a Vicente Lpez, la capella del Crist de la Fe s de 1819.
 Palau de la Baronia. L'antic palau, alat sobre una fortalesa d'origen musulm, va ser transformat en Ajuntament.

 Festes locals .
 Mare de Du del Carme. Se celebren festes el 16 de juliol i als Sants de la Pedra el 30 del mateix mes.
 Festes Majors. Se celebren en la segona quinzena d'agost en honor al Crist de la Fe.

 Fills illustres .
 Angelino Soler Romaguera (Alcsser, 1939) va ser un ciclista que fou professional entre 1960 i 1969.

Vegeu tamb.
 Crim d'Alcsser;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcsser;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32522" title="Alfafar" nonfiltered="2980" processed="2967" dbindex="13080">


Alfafar s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Massanassa, Paiporta, Sedav i la ciutat de Valncia.

 Geografia .
Alfafar, situat a 5 km de la ciutat de Valncia, t un terme municipal de ms de 10 km2 de superfcie plana i frtil, majoritriament dedicada a regadius entre els quals predomina l'arrs. El seu nucli urb edificat ocupa poc ms d'un 10%. Gran part del terme s dins del Parc Natural de l'Albufera.

El terme es troba travessat de nord a sud per quatre grans eixides viries que comuniquen el poble amb la capital i que li conferixen una gran accessibilitat, tant per carretera com per tren: - L'autovia cap a Alacant-Albacete (pista de Silla). - L'antiga carretera N-340 (El Cam Reial de Madrid). - La via del ferrocarril (entre les dues vies). - La CV-400 (el corredor comarcal) D'est a oest creua el terme la carretera d'Alfafar- El Saler.

 Nuclis .
 Alfafar;
 El Tremolar;

El municipi disposa de quatre barris: L'Arborar, el Barri Orba (comunament denominat parc Alcosa), els Alfalars i el Rajolar.

 Histria .
Alfafar va ser en el seu dia una alqueria musulmana. El nom procedix de l'rab "a l'Hofra" que significa 'lloc fondo', de clots o fosses. Eixes fosses s'han trobat en temps bastant recents durant el procs de realitzaci d'obres en el centre del poble. En un cant de la plaa del Pas Valenci van aparixer galeries a una profunditat de quatre a cinc metres; s'hi van trobar diversos trossos de cermica que es creu que daten dels segles IX o X. En nom dal Hofra va transformar-se successivament, per corrupci i s de la paraula, en Alfolfar, Alfofar, fins l'actual Alfafar. En el Llibre del Repartiment de Jaume I, hi ha constncia de donacions al juny de 1238 -abans de la Conquesta de Valncia que es va realitzar a l'octubre- de cases i terres, a gent de les seues hosts en "Alqueriam d'Alfofar". Al gener de 1347 el Rei Pere IV el Cerimonis dna totes les terres al senyor Pedro Boval, cavaller principal d'este Regne, qui les converteix en Senyoriu a favor seu el catorze de febrer de 1363. La seua famlia hi va exercir fins la desaparici dels senyorius en 1812. Encara que resten poques edificacions antigues, se suposa que per Alfafar passava la Via Augusta, i que va existir un nucli de poblaci molt antic dedicat a l'agricultura i a la pesca, a causa de la proximitat del lloc amb el llac de l'Albufera.

 Demografia .


 Economia .
L'economia del municipi ha estat, fins els ltims anys, agrcola. Hi ha predominat el cultiu de l'arrs i en menor grau, de la taronja, per amb l'evoluci de l'economia, actualment hi preval el sector industrial i comercial, al qual cal afegir el desenvolupament, en els ltims anys, del Sector servicis. Bona part de les empreses del municipi s'han desplaat a la zona industrial. A ms, s'hi estan establint un bon nombre de noves empreses degut als bons servicis i comunicacions (accs a la Pista de Silla, xarxa ferroviria i transport collectiu urb).

En el sector industrial cal tindre en compte que Alfafar i els seus voltants ha estat tradicionalment una zona dedicada a la indstria del moble (Es coneix com a Triangle del Moble Alfafar, Benetsser i Sedav). Es tracta d'una activitat important, encara que els centres de treball s'han desplaat a poc a poc cap als polgons industrials. Entre un 40% i un 60% de la demanda d'ocupaci de la poblaci activa del municipi d'Alfafar pertany al Sector servicis, la qual cosa podria explicar-se si pensem que una de les activitats destacades del municipi i dels pobles limtrofs es basa en els comeros, encara que ben sovint es tracte de xicotets i mitjans comeros. Recentment s'ha inaugurat el Centre Comercial MN4, un complex comercial i d'oci que es pot considerar un nou jaciment d'ocupaci, sense oblidar l'ocupaci que ha generat el parc Albufera i Centre Comercial Carrefour.

Alfafar s considerada una zona de gran activitat comercial. L'existncia d'estes grans superfcies comercials i d'oci provoca que la proximitat dels potencials centres de treball al domicili dels demandants signifique per a estos un atractiu amb vista a la inserci laboral. Al seu torn, tamb hi ha l'inters de l'empresari per contractar persones residents en la zona.

 Poltica .











 Monuments .
 Esglsia de la Mare de Du del Do. L'origen de la parrquia d'Alfafar es remunta als primers anys desprs de la Conquista del Regne de Valncia. Constitua la primera demarcaci parroquial situada al sud del terme de la ciutat. L'actual temple parroquial, que substitux un altre anterior d'estil gtic situat sobre el mateix lloc, va ser iniciat en 1736 amb aportacions del propi poble i concls l'any 1748. Es tracta d'un edifici construt a base de maoneria reforada per capes de rajola cuita a la manera romana, en l'estil barroc popular valenci, tpic per a les construccions de la primera mitat del Segle XVIII.
 Antic Sindicat Arrosser. Edifici de corrent noucentista. En 1942 l'edifici va passar a ser propietat del Sindicat Arrosser de la Federaci d'Agricultors de l'Arrs a Espanya , per a oficines i magatzem.
 Plaa del Pas Valenci. Inaugurada a mitjan 2006.

 Llocs d'inters .
 L'Albufera;

 Festes locals .
 Festes Patronals a finals del mes d'agost. El dia gran s el 8 de setembre, amb motiu la Festa de la Mare de Du. Dins del calendari se celebren els actes en honor a la Mare de Du del Socors, Sant Sebasti, la Mare de Du d'Agost i la Purssima. El dia 17 de setembre es commemora la trobada de la mare de Du en el lledoner.
 Festa en honor a la Mare de Du dels Desemparats es realitza en la primera setmana de juny en el Barri de l'Arborar.
 Festa Gran o Popular a mitjan mes de juliol i en el mes de novembre la Festa en honor al Santssim Crist, en Barri Orba o parc Alcosa.
 Creu de maig. Els casals fallers sn els encarregats dels actes i programes al voltant de la histrica Creu de maig.
 Festes del Tremolar en honor a la Mare de Du dels Desemparats al Tremolar, a la primera setmana de juny.

 Fills illustres .
 Merc Viana Martnez (Alfafar, 1946) s escriptora i pedagoga. Compagina la dedicaci al mn de l'educaci amb la creaci literria.

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alfafar;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32527" title="Benetsser" nonfiltered="2981" processed="2968" dbindex="13081">


Benetsser s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar i Paiporta.

Geografia.
Municipi assentat sobre una plana de frtils alluvions de l'era quaternria, acumulats pels dipsits que van aportar durant segles les conques hidrogrfiques dels rius Xquer i Tria.

Reguen esta plana els diferents braos de la squia de Favara que, travessant per davall del nucli urb (actualment edificat completament), aboquen l'aigua en l'Albufera.

L'extensi del terme s ben b curta, a penes un quilmetre quadrat, fet que va condicionar en dcades passades el pas de l'agricultura a la indstria.

El fet que el municipi haja estat situat histricament sobre el cam Reial de Xtiva o cam Reial de Valncia a Madrid (actualment avinguda del Cam Nou), ha suposat un gran avantatge per a Benetsser a l'hora de proporcionar-li bons accessos i comunicacions per carretera i ferrocarril, circumstncia que ha fet avanar i modernitzar la localitat durant el segle passat, fins a aconseguir l'aspecte actual de xicoteta ciutat dinmica, proveda de qualsevol classe de serveis per als seus residents.

Histria.

El topnim Benetsser t la seua arrel i explicaci en el mn rab. Va ser el 1240 quan el municipi apareix ressenyat en el Llibre del Repartiment, codi en el qual es detalla el repartiment de terres desprs de la conquesta de Jaume I, com Benitzem, forma composta de Beni- (plural dIbn = fill de) i Tzem (antic topnim de Tunis).

L'origen de Benetsser com a alqueria mora  dels fills o descendents de Tzem  ho confirma tamb la cermica trobada durant les excavacions arqueolgiques realitzades el 1987 en la plaa de l'Esglsia. Esta cermica, d'una bellssima combinaci de verd i mangans, est datada en la segona meitat del segle X, quan els Califes Omeies governaven la pennsula i la decoraci que s'imitava era la de Crdova.

Desprs de la conquesta feudal, Benetsser va ser repoblat per famlies orindes de Catalunya, Arag i Montpeller (Frana). Els Giner de Rabassa eren senyors feudals del municipi all per l'any 1351, a pesar que el llinatge va derivar el 1412, per diversos parentius, en la famlia senyorial dels Rabassa de Perells.

En esta poca medieval, va ser construda l'Esglsia, que feia les funcions al mateix temps de capella del castell, i l'encara visible porta d'entrada al jard palat, popularment coneguda com la porta de Favara.

L'any 1884, la filla dels marquesos de Dosaiges i senyors de Benetsser, la senyora Sofia Dais Puigmolt, es va casar amb el comte de Berbedel, i el matrimoni va heretar el palau de Benetsser, amb les seues possessions i terres. Este edifici va ser derrocat l'any 1934. El doctor Vicente Navarro Soler, en la seua obra Topografa Mdica de Benetsser, descriu l'antic castell de la manera segent:
La porta municipal fa cap a la plaa del Castell, i s d'arc red i de voltes de pedra. Hi ha cotxeres, grans patis, cavallerisses, unes altres dependncies auxiliars, un caragol cnic sobre el qual descansa l'escala voladissa, i tot cobert de voltes d'aresta, ltim centelleig de l'art gtic. El pis principal consta de difanes estances, el sostre de les quals est format noms per les bigues de l'entramat superior. El sl s de taulellets, amb bancs de pedra als festejadors, les portes fan de comunicaci. En elles, s aprecien ornaments de fusteria blasonada. La sala immediata a l'escala s palatina i manca de vestbul. Als porxos de l'edifici, es guardaven les collites. Completa el palau un hort de quatre hectrees, que estigu envoltat en el seu temps per tpies, les quals han desaparegut en l'actualitat.

 Demografia .



Economia.
L'extensi del seu terme municipal (un dels ms xicotets de la comarca) ha estat un dels motius principals dels que han configurat la seua economia, perqu els llauradors han hagut de buscar terres de cultiu als municipis vens i, ms recentment, la mancana de sl conreable a ms de les seues bones comunicacions (el primer ferrocarril va arribar-hi en 1852) ha condut la seua economia devers una intensa industrialitzaci, principalment mobles i tapissos. Existeixen, fins i tot, fbriques de licors, molins d'oli, txtils i qumiques. Actualment la indstria, a poc a poc, ha anat deixant pas al comer i als serveis de tota classe, que sn els que ocupen actualment a gran part de la poblaci activa.

 Administraci .


Durant la legislatura anterior, l'alcalde Jos Enrique Agura Vila va ser nomenat Diputat Provincial, l'alcaldia recaigu en Eva ngela Sanz Portero, per com li feia falta la seua acta com a regidor, no va deixar la poltica municipal. En la actualitat no s diputat, noms s regidor alliberat (amb sou) de l'ajuntament de Benetsser, treballant com a regidor de cultura en el mol de Favara.

 Monuments .
 Esglsia de la Mare de Du del Socors. Del XVIII. Tota l'esglsia s de l'estil xurrigueresc; el plpit s d'elegant talla i la faana va ser rematada en 1902. En els ltims anys, a la faana se li ha incorporat un prtic neoclssic, de la mateixa manera que s'ha construt un altar major nou, tamb d'estil neoclssic.

 Porta de Favara. Antiga porta d'entrada al jard del palau, s d'estil manierista.

 Mol de Favara. Aquest mol, fariner en els seus orgens i convertit en arrosser en el segle XIX, s un dels pocs que estan situats en la squia mare de Favara, ja que la majoria dels existents es troben sobre els braos secundaris. El mol s d'origen medieval, encara que l'estructura arquitectnica que presenta avui dia s el resultat de les innovacions industrials associades a les expansi del cultiu de l'arrs. En els ltims anys s'ha construt un auditori afegit al vell edifici del mol.

 Mol Arrosser de l'Estaci. Complex industrial construt en 1921. T un cos monumental, de carcter civil (a manera d'habitatges), restaurat ltimament, constitut pel propi mol de tres altures al que se li adossen dos cossos de faanes simtriques i iguals, conformant un pati amb tancament al carrer amb mur i reixat de ferro entre pilars de ma. Aquestes faanes simtriques tenen tres obertures amb buits adintellats i motllurats, balconada central (possiblement afegit en aquesta ltima restauraci) i com remat ampits a manera de frisos amb detalls neogrecs (palmetes, oves). De major senzillesa s el mol prpiament dit amb coberta a dues aiges. Fbrica de ma i bigues de fusta. Ritme regular en els buits. Al costat d'aquest cos principal el complex t altres naus de magatzem i xemeneia de base hexagonal.

 Festes i celebracions .
 Falles. Al mar.
 Setmana Santa. ;
 Festes majors. Celebra les festes en honor al patr del poble, Sant Sebasti, els ltims deu dies de juny. En elles tamb se celebra el tradicional Corpus Christi i Moros i Cristians. En les Festes Majors es tria la Festera Major del poble, la qual representa a una associaci del municipi.

 Vegeu tamb .
 Escut de Benetsser;

 Referncies .

 Enllaos externs .

 Lloc web de l'ajuntament;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32531" title="Beniparrell" nonfiltered="2982" processed="2969" dbindex="13082">

Beniparrell s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Albal, Alcsser i Silla.

 Geografia .
Situat en la zona de transici de l'Horta de Valncia a la Ribera del Xquer. La superfcie del terme s plana. Drena el terme el barranc de Picassent.

 Histria .
En els seus origens Beniparrell era una alqueria musulmana, per una vegada conquerit el Regne de Valncia, pass a mans d'Arnau de Roman en agrament pels serveis prestats. Arnau seria senyor del poble fins el 1297 quan es va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 lliures. Ms tard, el 1314 va ser comprat per un ciutad de Valncia. Desprs d'alguns canvis de propietari ms, finalment torn al llinatge dels Roman.

A les acaballes del segle XIV, es va convertir en una propietat de la familia Escriv els quals es convertiren en barons de Beniparrell. En 1600 es van vendre uns terrenys als monjos carmelites per a que construren un convent. I fou al voltant d'aquest on va comenar a establir-se la poblaci. Durant les desamortitzacions del segle XIX el convent passa a mans privades, de nou al bar.

Al voltant de 1850, Beniparrell constitu el seu propi ajuntament encara que desprs passaria a formar part d'Albal durant un temps, fins que de nou es va establir con una ciutat independent per dictamen de la reina regent (1892). 

 Demografia .

 Economia .
Histricament l'agricultura ha sigut el sector que ms pes ha tingut a la localitat, per amb el temps el desenvolupament industrial a l'rea Metropolitana de Valncia i una bona poltica per part de l'ajuntament han convertit Beniparrell en un dels pobles ms productius de la comarca. No de bades compta amb 7 polgons industrials i es consider el segon poble ms industrialitzat de l'Estat Espanyol. Entre els sectors industrials presents cal destacar el del moble, el qumic (adobs, pinsos i plstics) i l'alimentari. 

Per els llauradors encara tenen el seu lloc a la balana econmica amb importants extensions dedicades al conreu de regadiu. Les terres es reguen amb aigua del Xquer mitjanant la Squia Reial. Actualment sn la taronja i el cacau els productes ms importants degut a l'alt rendiment que ofereix el cultiu intensiu. En el passat dominaven les menudes explotacions familiars d'horta amb gran varietat de verdures i hortalisses.  

Pel que fa al sector serveis, la gran quantitat d'empreses ha atret entitats bancries i d'assegurances, aix com gran quantitat de locals d'hosteleria tant pels treballadors com pels executius.

 Monuments .

 Esglsia de Santa Brbara. Pintures del S. XVIII.
 Claustre de l'Antic convent dels Carmelites.
 Alqueries, entre les quals destaca l'Hort de Xambergo.

 Festes .
El 17 de gener festivitat de Sant Antoni amb la corresponent benedicci dels animals.

El dia de Sant Josep, 19 de mar, com a tots els pobles del voltant se celebren les falles. Exiteix noms una comissi fallera.

La festa major s el dia 16 de juliol i s en honor a la Verge del Carme. Entre els actes cal destacar la process i la cord, una de les poques que es continuen celebrant a la comarca.

El dia 4 de desembre s celebra la festivitat de Santa Brbera. Aquest culte ve de temps enrere quan es pregava a aquesta santa per la pluja o pel bon temps, i s que cal recordar que Santa Brbera s la patrona de l'oratge que s un factor important pels llauradors.

 Gastronomia .
La seua proximitat amb l'Albufera de Valncia influeix a la seua gastronomia i s que els plats ms tpics sn l'all i pebre i els plats on l'arrs s l'ingredient principal. Entre ells destaquen l'arrs en perol, l'arrs al forn i el putxero. Amb el brou del putxero es fa un arrs sofregit amb llonganissa, que a la comarca de l'Horta Sud es coneix com arrs de Beniparrell. 

Pel que fa als productes de pastisseria, cal destacar les coques de cacau (substitut de l'ametlla), el torr de cacau i el rossegons. I es que el cacau s, com s'ha dit anteriorment, un dels productes agrcoles ms important de la poblaci.

 Fills illustres .
 Ignacio Chacn Dalmau (Beniparrell, 1989), ms conegut com a Nacho, s un jugador professional de pilota valenciana.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32534" title="Catarroja" nonfiltered="2983" processed="2970" dbindex="13083">

Catarroja s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Albal, Alcsser, Massanassa, Paiporta, Picanya, Torrent i la ciutat de Valncia.

Geografia.
Situat a la comarca de  l'Horta Sud, es troba a 8 km de la capital Valncia i molt a prop del llac valenci per excellncia, l'Albufera. El seu port de l'Albufera es fams, grcies al qual s'ha convertit en la cuna de l'all i pebre (plat tpic valenci en el qual la base principal s l'anguila).

S'estn per una extensa plana alluvial enfonsada des del Mioc, que s'eleva des de la mar Mediterrnia fins als turons de l'oest.

L'horta i la marjal sn els elements ms definitoris del paisatge, on l'Albufera amb les seues barques, la pesca, el port i el conreu de l'arrs sn la ra de la seua existncia. Els camps d'arrs amb les xicotetes construccions que alberguen els motors d'aigua i els horts de taronges conformen el paisatge agrari a l'actualitat. El clima s mediterrani.

 Histria .
En les partides de L'Hort de Pepica i de L'Alter, s'han trobat deixalles arqueolgiques d'poca romana; la fundaci del poble s, per, musulmana. En 1238 Jaume I dona el lloc a Pelegr d'Atrossillo.

A principis del segle XIV el lloc era propietat, de Berenguer Dalmau, d'origen catal, que va dividir els termes de Torrent i Catarroja en 1315 i va negar-se, recolzat pel poble, a pagar el delme a l'esglsia per la qual cosa va ser excomunicat. El seu fill Berenguer Dalmau va restituir el delme a l'esglsia i va donar carta pobla el 28 de maig de 1355. El tercer Berenguer Dalmau obtingu de Joan II el privilegi de franqucies. Els membres d'aquest llinatge, fusionats amb els Sanoguera (Sangonera segons altres fonts), van perdre la possessi, per venda a Joan Escriv , el 1417; el fill d'aquest, degut als deutes que havia contret, hagu de transferir-la a Joan Puchades; Gilabert Dalmau va recuperar la titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen Escriv, filla de Guillem Escriv i germana de Guillem d'Escriv, el qual l'havia venut als Pujades. D'aquesta manera els Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se'l senyoriu durant els quatre-cents. 

En el XVI va pertnyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Vilafermosa, durant la guerra de les Germanies, Catarroja, va jugar un important paper degut a la seua proximitat a Valncia, al costat del Cam Reial de Xtiva, que n'era la via d'accs a la capital des del sud. En 1631 Ximn Prez de Calatayud obt de Felip IV el privilegi de mer i mixt imperi la qual cosa provoc un plet entre el senyor i el poble, que va guanyar aquell. A partir de 1670, degut als processos d'aferraments de l'Albufera i a l'incipient conreu de l'arrs la gent comena a viure de l'Albufera i s'hi constata un important creixement demogrfic. 

Des del 17 de setembre de 1801 al 2 d'octubre hi hagu un importantssim mot que tingu com a base la manca d'aliments i com a objectiu la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals; quan la guerra de la Independncia el general Hanspe hi installa la seua caserna general; en 1885 una epidmia de colera va provocar moltes vctimes; durant la revoluci cantonal, a la qual s'havia adherit Catarroja, s'hi allotj l'exrcit de Martnez Campos; des d'on va iniciar l'esclafament de la insurrecci contra el feixisme amb una administraci pulcra que fou la resposta de les forces populars al cop d'estat, els partits poltics i els sindicats van mantenir el bon funcionament de les institucions, destacant-hi l'actuaci de la Collectivitat de Treballadors Camperols (El Munt).

 Demografia .

 Economia .
Ha estat un poble de tradici pesquera, encara que a poc a poc aquesta es va perdent, per tamb t una mplia zona d'horta, i sobretot la marjal el cultiu principal de la qual s el cultiu arrs, el qual es conrea en la ribera de l'Albufera, en el Cam del Port.

Quant a la indstria destaca de manera important el sector del moble. Tamb podem destacar l'existncia d'un fort teixit empresarial situat en el seu polgon.

 Poltica i administraci .












 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Sant Miquel. Restaurada en 1701 pels pescadors.
 Ermita de Sant Antoni de Pdua.

 Monuments civils .
 Casa Palau Vivanco. Barroc del XVIII. Declarada BIC.
 Pont del Barranc de Xiva. Obra de Vicent Gasc de l'any 1767.
 Mercat Municipal. Modernista, de 1927.
 Collegi Pblic Esteban Paluzie. Edifici construt en 1927.

 Llocs d'inters .
El Port de Catarroja al costat del llac de l'Albufera, on hi ha tres cases que sota l'empara de ser antigues han estat remodelades sense cap projecte d'obra i amor per l'entorn com Casa Sulema, Casa Baina i Casa Primitiva, alguna d'elles illegals.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. El 17 de gener se celebra aquesta festa. La process, la venda ambulant de "porrat" i les fogueres que encn el poble a la nit, marquen les hores de la vespra i del dia del sant. Aquesta commemoraci inclou, aix mateix, la tradicional benedicci dels animals i la desfilada de cavalls i carruatges en el qual participen gents de tota la comarca.
 Falles. Aquesta festivitat del 19 de mar, t un gran arrelament en la localitat.
 Verge d'Agost. Se celebra el 15 d'agost.
 San Miguel. Se celebren l'ltima quinzena de setembre, coincidint amb la finalitat de la sega de l'arrs. Dintre d'aquest esdeveniment se celebra l'Entrada de Moros i Cristians amb una participaci ciutadana cada vegada major.
 Crist de la Pietat. Aquestes festes, traslladades a la setmana anterior a les Festes Majors, han recuperat una tradici antiga: la "Carxofa". Un bellssim espectacle que val la pena admirar a la porta de l'esglsia de Sant Miquel.

 Fills illustres .
Vegeu 
 Salvador Chuli Hernndez (Catarroja, 1944) s msic, compositor i director del Conservatori Professional de Msica "Jos Iturbi" de Valncia.
 Josep Manuel Izquierdo Romeu (Catarroja, 1890     Valncia, 1951) fou compositor, msic i professor del Conservatori de Valncia.
 Miquel Gil i Alfonso (Catarroja, 1956) s un cantant, exmembre del grup Al Tall.
 Ricardo Penella Arias (Catarroja, 1957) era un futbolista exjugador del Valncia CF.
 Maria Jess Yago Casas (Catarroja, 1964) s una poetessa.
 Ramon Guillem Alapont (Catarroja, 1959) s un poeta.

 Vegeu tamb .
 Catarroja Club de Futbol;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Catarroja;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32538" title="Massanassa" nonfiltered="2984" processed="2971" dbindex="13084">

Massanassa s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar, Catarroja, Paiporta i la ciutat de Valncia.

 Geografia .
Situat en la comarca de l'Horta Sud, es troba a 7 km de la capital Valncia i ben prop del parc natural de l'Albufera.

 Histria .
El fet que la Via Augusta passe pel municipi podria indicar un origen rom per no hi ha cap evidncia i per tant convindrem en qu l'origen de Massanassa s rab i la primera menci escrita que trobem s del poeta Ibn-al-Abbar, que l'esmenta com Manzil Nasr (alqueria de Nasr); dhuc que abans de la conquesta Jaume I ja comen a repartir terres massanasseres entre els seus fidels, rere la mateixa dna Massanassa a l'orde de Calatrava. Es conserva una carta de poblaci, que segurament no fou la primera, concedida a fur de Valncia l'any 1278, en la qual es fa donaci de les terres que fins el moment havien estat ocupades per musulmans, els nous habitants reben les terres en usdefruit perpetu amb la possibilitat de vendre-les, empenyorar-les i llogar-les, sempre que respecten els drets del senyoriu; el pagament de la quarta part de la collita i un cens fix en espcie de quaranta cafices d'ordi anuals, el pagament del lluisme i el reconeixement de la fadiga; tanmateix, resten obligats a moldre el blat al mol del senyor i a cuir el pa al seu forn, dems, devien pagar la dcima part de la collita al bisbe de Valncia i la primcia al rector de la parrquia.

En 1386 els cavallers de l'orde van cedir l'usdefruita a la famlia dels Bol , de rendes en metllic; a les primeries del segle XV, el lloc es va convertir de facto en un senyoriu de l'esmentada famlia en poder de la qual estigu fins 1738 en qu el senyoriu pass a formar part del patrimoni del marqus de Dosaiges. 

 Demografia .
El cens de Floridablanca, l'any 1787, ofereix la xifra de 1.254 habitants, Cavanilles, l'any 1794, apunta 329 vens; a mitjans del segle XIX tenia, segons Madoz, 1905 i Sanchis Sivera, per a l'any 1922, dona la quantitat de 4.081 habitants.


 Economia .
L'economia, encara que conserva els arrels amb l'agricultura (arrs, cereals i hortalisses) apunta ms als sectors industrial (fusta, alimentaci, licors, materials per a la construcci) i serveis, grans superfcies d'empreses locals i multinacionals s'assenten en el terme que est enclavat en el Parc Natural de l'Albufera.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Sant Pere apstol. Segle XVIII.
 Esglsia de Sant Antoni de Pdua.
 Alqueria de Sria. Segle XVIII.
 Pont sobre el barranc de Xiva. Segle XVIII.
 Escoles Velles. 1932;
 Antic Ajuntament.
 Casa dels Obrers. 1929.

 Festes i celebracions .
Les Festes Majors de Massanassa se celebrin en honor al Crist de la Vida, sent el dia de la Festa, per excellncia, el 24 de juny, dia de Sant Joan. Les festes comencen dues setmanes abans del dia 24, celebrant-se la presentaci oficial i un espectacle musical.

Entre altres actes festius tenen lloc: el Festival de Paelles, la Cavalcada, el Festival de Bandes de Msica i la Foguera de Sant Joan.

Immediatament desprs de les Festes Majors, se celebra "Msica i Festa" certamen musical de gran qualitat. 

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Massanassa;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32541" title="Paiporta" nonfiltered="2985" processed="2972" dbindex="13085">

Paiporta s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar, Benetsser, Catarroja, Massanassa, Picanya i la ciutat de Valncia.

 Geografia .
Municipi de l Horta, situat al sud de la ciutat de Valncia. El territori s totalment pla, travessat del nord-oest al sud-est pel barranc de Torrent o de Xiva, que dividix el nucli urb en dos parts. El nucli ms antic es troba a l esquerra del barranc, al costat de l esglsia de Sant Jordi.

El clima s mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos. La pluja, escassa, cau a la tardor i la primavera - 450/550 mm./anuals. La proximitat de la mar dna a l aire un cert grau d humitat. La temperatura mitja anual s de 19C.

 Histria .
Segons el Llibre de Repartiment en 1238 el rei Jaume I atorg a Arnau Llac les alqueries de Cotelles i el Rac, on posteriorment es va assentar el poble, anomenat aleshores de Sant Jordi. En 1366 el rei Pere III dna el lloc a Pere Bol i Castellar  que possea el ter delme i el dret de monedatge. L'any 1447, el senyoriu pertanyia al Justcia de Valncia, Gens Ferrer, i el 1494 pass a ser patrimoni de Pere Joaquim Pons. 

El 1584, Elionor Pons  va contraure matrimoni amb Pere Ladron Palls, qui va heretar el ttol de vescomte de Xelva; l'any 1599, el rei va atorgar el ttol de comte de Sinarcas a Jaume Ladron de Palls; en morir Gaspar Ladron de Palls sens descendncia masculina el senyoriu es va separar del vescomtat de Xelva. 

En el segle XVII un robatori de sagrades formes en el convent de sant Joaquim i santa Anna, aixecat en 1595 i a hores d'ara desaparegut, va servir d'excusa al virrei per a iniciar una dura repressi del bandolerisme en tot el pas; el 1741, i fins la desamortitzaci n'era propietat del marqus de Valdecarzana, qui es va titular bar de Paiporta. 

En 1841 va afegir-se el barri de Casesnoves, tamb denominat Portugalet, que pertanyia a la jurisdicci de Torrent i a la parrquia de Picanya.

 Demografia .

 Economia .
L'economia local es basa en l'agricultura i la indstria. El camp paiport, regat per la squia de Faitanar, dna hortalisses, ctrics i flor natural. Quant a la indstria als seus tres polgons industrials hi ha fbriques de mobles, xapes i taulers de fusta, teixits, pintures, materials per a la construcci, etc.

 Poltica i administraci .











 Monuments .
 Esglsia de Sant Jordi. Bastida en 1754 sobre una anterior, de 1579. L'estil arquitectnic s de trancisi entre el barroc i el neoclssic.
 Museu de la Rajoleria. L'antiga fbrica de rajoles de Bauset es va condicionar per acollir el Museu de la Rajoleria, un espai cultural i etnolgic de gran importncia. Hui, dna cabuda a tot tipus d'iniciatives artstiques i acull als que abans eren els forns, una exposici permanent que mostra part de la histria social i local de la fbrica.
 Una bona mostra de l'arquitectura rural de la comarca de L'Horta: Pou de Sant Bernat, Pou de Sant Francesc, Villa Socorro, Villa Amparo i Villa Consuelo, en sn les ms destacades.

 Festes i celebracions .
Les Festes Majors es celebren en la segona setmana del mes d agost, en honor a Sant Roc, patr de Paiporta, finalitzant el dia 16 d agost. Consisteixen en una srie d activitats festeres, culturals i ldiques, com ara balls, actuacions, concerts de banda de msica, dia infantil, sopars populars, tir i arrossegament, cavalcada, process i focs d'artifici (al migdia: masclet i per la nit, castell).

El Dia del Gos, una festa pagana que se celebra el dia 17 d agost, en homenatge al gos de Sant Roc. s una festa amb ball, cavalcada, disfresses, menjar i foc, culminant amb la Process del Gos i la seua crem. L origen d aquesta festa es desconeix. Els ms vells conten que se celebra des de temps immemorials, i que va deixar de realitzar-se fa 25 anys, per des de l any 1991, un grup de 34 paiportins, recuper la tradici.
     
L altra festa local s el dia de Sant Vicent, segent dilluns al dilluns de Pasqua. Aquest dia se celebra el Combregar dels Impedits.
     
Tamb es celebren les Falles, i altres festes durant tot l'any a crrec de diferents associacions de festes culturals, religioses i de vens de la poblaci.

 Fills illustres .
 Vicent Domnech, el Palleter (Paiporta, 1783) que protagonitz la revolta popular contra la invasi francesa de 1808.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Paiporta;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32543" title="Cassiopea" nonfiltered="2986" processed="2973" dbindex="13086">


Astronomia:
Cassiopea (constellaci);
Mitologia:
Cassiopea (mare d'Andrmeda);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32545" title="Picassent" nonfiltered="2987" processed="2974" dbindex="13087">

Picassent s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alcsser, Silla i Torrent (a la comarca de l'Horta); amb Alfarb, Benifai, Llombai i Montserrat (a la Ribera Alta) i amb Almussafes (a la Ribera Baixa).

 Geografia .
El paisatge  de Picassent destaca per la presncia de llomes i tossals. L'orografia presenta tres unitats geolgiques diferents: al sud-oest, els materials cretcics de l'anticlinal del Besori que donen el paisatge ms abrupte del terme; de nord-oest a sud-est, els alterons miocens formen una dorsal que des dels Racons passant per les penyes Males i l'Alter, arriba fins a Espioca, i en tercer lloc, els materials quaternaris que formen la depressi Devadillo-Terrabona i els plans del nord-est del terme: els Garroferals, els Olivars...  A l'oest del terme hi ha l'aflorament dels algeps de Millerola, l'explotaci dels quals s molt antiga. L'alabastre que adorna la faana del palau del Marqus de Dosaiges de Valncia procedeix de les seues pedreres.  El barranc de Picassent drena la part nord del terme i el barranc Fondo la part ms meridional. Tots dos desaigen a l'Albufera.

 Histria .
Al seu terme hi ha restes del Bronze valenci (Moll de l'Almud i Avenc de l'guila) i de l'poca romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com els llocs, actualment despoblats, de Millerola i Espioca, que conserva una torre d'poca islmica, van ser en el seu origen alqueries musulmanes.

El 1237, Jaume I va donar el lloc a Roderic Sabata, a qui va succeir el seu fill Eiximn. Rest despoblat de musulmans desprs del 1248 per, a causa del fracs de la repoblaci de cristians, el senyor hagu d'admetre de bell nou a la poblaci islmica. Agns Ximnez Sabata  heret el senyoriu i va transmetre'l-lo a son fill Ferran d'Arag, bastard de Pere III, qui va vendre'l-lo a Raimon Bol, el 1347, aquesta famlia senyoreja el lloc fins que el 1367 pass als Castell que el 1451 compraren Espioca. Raimon Castell va vendre el senyoriu a Raimon Peix, l'any 1511. Un segle desprs, el 1611, desprs de l'expulsi dels moriscs, el senyor Pere Maa, duc de Mandas, atorga carta de poblaci als nous habitants, en qu s'especifica l'obligaci de residir al lloc cinc anys com a mnim, la reserva de jurisdicci, l'establiment de les regalies i la partici de fruits i ramats; desprs de la guerra de Successi, adquir la propietat el marqus de Dosaiges, qui va mantenir-la fins l'abolici dels senyorius, en 1814.

 Demografia .

 Economia .
Antigament hi predominaven els conreus de sec. Per, la construcci de la Squia Real del Xquer a finals del segle XVII transform en regadiu les terres de llevant del terme. El paisatge agrari actual s un tarongerar continu; per la qual cosa, Picassent es pot considerar una poblaci fonamentalment agrcola.
        
Com deia Cavanilles: Garroferes, a les partides del Devadillo i Terrabona, vinyes, oliveres, blat...

Prova d'aix sn els esdeveniments de la Fira Agrcola i Comercial que s'organitza anualment al mes de setembre i el Congrs Citrcola , frum de transmissions de les ltimes tecnologies aplicables als ctrics.

Formen tamb part de l'economia picassentina el comer, els serveis, la construcci i la indstria. Picassent t un polgon industrial important que posseeix al voltant de 100 empreses. En l'actualitat est en procs d'expansi i compta amb un altre de nova creaci.

 Administraci .

 Monuments .
 Torre Espioca. Torre musulmana de defensa (segle XI). Malgrat que pot apreciar-se perfectament la seua estructura original la torre es troba en runes i necessitada d'una restauraci moltes vegades plantejada per que mai no hi arriba.
 Esglsia de Sant Cristfol. Segle XVIII, restaurada posteriorment i d'estil neoclssic.
 Ermita de la Mare de Du de la Vallivana. De 1738 d'estil rococ.
 Esglsia de Venta Espioca.

 Llocs d'inters .
 L'Avenc de l'guila. La cavitat est situada en la partida de Terrabona. En aquesta partida, juntament amb les de Soroixa, Millerola i Devadillo destaquen els Alts de la Guatleta, l'Almud, el Besori, entre altres. L'avenc presenta una boca semicircular de 3m de llarg i a l'interior hi ha diversos pous que condueixen a galeries, una de les quals comunica amb la Cova de la Serp.

 En el paratge natural de Millerola es troba el Clot de les Tortugues, hui en dia convertit en lloc d'esplai.

 Pedreres de Millerola s l'alabastre que adorna la faana del Palau del marqus de Dosaiges de Valncia.

 Festes i celebracions .
L'any 1957, amb motiu de la Coronaci pontifcia de la Mare de Du, es declar oficialment la Mare de Du de Vallivana com a patrona del poble de Picassent i la data de l'esdeveniment s el 8 de setembre. A l'endem se celebra la festa del Santssim Crist.

En les festes majors es representa al carrer la tpica dansa prrica i guerrera del Ball de Bastonots i tamb es fan partides de pilota valenciana. Els personatges bblics que apareixen en la process sn No representat per "l'agelo Colomet", l'home del sol que simbolitza Josu, els apstols i els evangelistes, Adam i Eva, les quatre herones, "la parreta", els cirialots, etc.

Amb motiu de la festivitat de Sant Cristfol, el 10 de juliol, Picassent celebra les tradicionals festes de bous.

Finalment, com a tot Valncia, al mes de mar se celebren les Falles.

 Cultura .
Des de fa alguns anys, se celebra anualment el Festival de Cinema en valenci Inquiet.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Picassent;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32549" title="Llocnou de la Corona" nonfiltered="2988" processed="2975" dbindex="13088">

Llocnou de la Corona, tamb conegut com Poblenou de la Corona, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar i Sedav.

 Geografia .
Situat al sud de la ciutat de Valncia, en terreny pla. El seu terme municipal s el ms petit de la provncia i es redux nicament al nucli urb.

 Histria .
La poblaci tingu el seu origen en un convent fundat el 1676 probablement vinculat al de Jess, a Valncia. Desprs de ser abandonades les cases pels frares franciscans, alguns llauradors edificaren cases i barraques al seu voltant, donant lloc a una xicoteta agrupaci de vens dintre del terme d'Alfafar. En el segle XIX aconseguirien separar-se d'aquesta ltima poblaci, per restant el seu nfim terme circumscrit a les cases i a l'esglsia de Nostra Senyora del Rosari.

 Demografia .

 Monuments .
 Esglsia de la Verge del Rosari. Acabada en 1902 sobre el solar de l'antiga ermita.

 Festes i celebracions .
 Festes Majors. Celebra la seva festa major en el dia de Corpus Christi, al mes de juny.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32550" title="Sedav" nonfiltered="2989" processed="2976" dbindex="13089">

Sedav s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar, Llocnou de la Corona i la ciutat de Valncia.

 Geografia .
El seu terme, estret i allargat i el seu relleu s totalment pla i cobert per sediments de l'poca quaternria, encara en procs de rebliment o curullament en l'extrem oriental del terme, ocupat avui per arrossars, propers a l'Albufera.

La seua altitud mitjana es mant per sota dels 10 m. El clima s tpicament mediterrani, amb mitjanes trmiques que oscillen entre els 10 i els 25 de juliol.

 Histria .
Referent al topnim del lloc hi ha la hiptesi, errnia, que puga derivar de la producci de seda i vi, la hiptesi ms versemblant per, s que el seu topnim rab, Beniidavi, siga degut a la procedncia d'una famlia de Xtiva (d'ah: "cidav") que hi va establir l'alqueria que passat el temps donaria lloc al poble. Amb aquest mot apareix en el Llibre de Repartiment de 1237 a 1252; desprs de l'ocupaci cristiana va ser atorgada pel rei Jaume I el 1239 a un cavaller de Lleida anomenat Octavi.

A les primeries del segle XV, el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escriv, qui va vendre'l el 1427 a Pere Genso. Posteriorment pass a ser propietat de Joan Miquel  qui, el 1528, va deixar-la en herncia a son germ Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni amb Josep Anselm Olginat de Mdici, el 1594, amb la qual cosa el senyoriu fou heretat pel fill d'aquest matrimoni, Antonio Olginat de Mdici, la titularitat del senyoriu pass a Antoni de Barradas, fill de Maria Llusa Olginat i Ddac Antoni Prez de Barradas en el qual llinatge roman fins l'abolici dels senyorius. 

En 1739, el senyor autoritz un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va anomenar Sant Climent i que actualment forma part del nucli urb: per no s fins 1750 que se li atorga la categoria de lloc i comena a configurar-se com a municipi. 

 Demografia .
Cavanilles aporta la xifra de 185 vens, l'any 1784; la poblaci que dna Madoz, a mitjan segle XIX, s de 835 habitants i Sanchis Sivera, l'any 1922, en comptabilitza 1.887.


 Economia .
La seua economia, basada tradicionalment en els cultius hortcoles i de l'arrs, ha sofert en el present segle una profunda transformaci fins a convertir-se eminentment en industrial, centrada entorn del ram del moble i la fusta. No existeixen cultius de sec i els cultius de regadiu es reparteixen entre l'arrs, el taronger, el blat de moro i les hortalisses, que sn els que major extensi ocupen. La ramaderia tot just est representada per alguns caps de bov estabulat, per a la producci de llet.

La indstria s el sector econmic ms important i factor clau per a l'augment de la poblaci basat en la immigraci de m d'obra. El moble s l'especialitat que dna renom al poble i en aquesta indstria treballa ms d'un ter de la poblaci activa. La producci es realitza en petits tallers d'origen artesanal i familiar, ampliats a empreses mitjanes en els ltims anys. S'exporta a pasos europeus, a ms d'assortir el mercat nacional.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Nostra Senyora del Roser, nic monument destacable, data de finals del segle XVIII.

 Festes i celebracions .
Les festes populars i patronals de Sedav se celebren durant la segona quinzena del mes de setembre (encara que comencen sempre a finals de la primera). Hi tenen lloc activitats ldiques, com ara els barracons festius, el concurs de paelles i la cavalcada; culturals, com ara l'exposici de pintura, actuacions musicals i un festival de bandes de msica, i esportives, com una competici de futbol, a ms dels actes religiosos en honor a la Mare de Du del Roser i Sant Torquat, patrons de la poblaci.

Altres festes populars, o de barriada, sn les que, a finals d'agost i principis de setembre, se celebren en honor de Sant Roc, organitzades pels clavaris.

Sedav celebra aix mateix les festes falleres que culminen el 19 de mar.

 Fills illustres .
 Adela Pl Pastor (Sedav 1938-2005).

Socialista histrica, es va afiliar al PSOE l'any 1976. Des de llavors va participar activament en poltica. En 1979 va ser la primera dona en Espanya nomenada consellera d'un govern preautonmic, el del Pas Valenci, que presidia el socialista Jos Luis Albiana.

En 1980 es va traslladar a Madrid com a diputada per Valncia en les Corts Generals. All va romandre fins a 1993, durant quatre legislatures, sent una altra vegada la primera dona diputada per Valncia durant les dos primeres legislatures.

En el seu treball en el grup socialista en les Corts Generals va treballar en les comissions d'Educaci i Cultura, Assumptes Exteriors i Control de Rdio Televisi Valenciana (RTVE). D'esta ltima comissi va ocupar la vicepresidncia.

Des de 1982 i fins a 1987 va formar part de la delegaci espanyola en el Consell d'Europa. En esta ocasi tamb va ser pionera, ja que en l'assemblea del dit consell va ser la primera dona que va formar part de la delegaci de les Corts.

A ms, Adela Pla ha representat a Espanya en distintes conferncies de Parlamentaris per la Pau celebrades a Mxic, Sidney i Nairobi.

Dins de l'executiva del PSOE, Adela va formar part de la Secretaria General d'Emigraci, crrec que li va obligar a desplaar-se a diferents pasos durant anys.

Adela Pla va tornar al seu poble natal, Sedav, en 1993. Va ser nomenada jutge de pau de Sedav, crrec que va ocupar fins la seua mort l'any 2005, eixe mateix any va ser nomenada filla predilecta de Sedav per part de la corporaci municipal.

 Ferran Torrent i Llorca (Sedav, 1951). s un dels escriptors valencians actuals ms reconeguts i que ms ven.
 Vicent Ruiz Monrabal (Sedav, 1936). Advocat i poltic, fou un dels fundadors d'UDPV, diputat a les eleccions de 1979 i cronista oficial de Sedav.
 Francisco ngel Blanco Nieto "Latino Blanco" (Crdova, 1966) s un msic de jazz, director i co-fundador de Sedajazz.

 Vegeu tamb .
 Sedajazz;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Sedav;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32560" title="Enclusa" nonfiltered="2990" processed="2977" dbindex="13090">

L'enclusa s una de les eines fonamentals del forjat, consisteix en una massa d'acer que t un cos central rectangular i dues punxes, (dites banyes) a cada extrem. Una de les banyes s cnica i l'altra s en forma de pirmide quadrada.
Estan construdes en acer moldejat o forjat i tenen la cara superior i les banyes lleugerament trempades, ja que s la part que reb ms cops.

Sobre de l'enclusa es dona forma als metalls calents, colpejant-los amb martells, masses o malls. Els doplecs o corbes s'aconsegueixen picant els metalls sobre els cantells o corbes de les banyes.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32574" title="(2399) Terradas" nonfiltered="2991" processed="2978" dbindex="13091">

(2399) Terradas s un asteroide descobert el 17 de juny de 1971 per l'astrnom argent Carlos Ulrico Cesco des del Complex Astronmic d'El Leoncito a San Juan (Argentina). Anteriorment se'l coneixia per la designaci provisional 1971 MA.

Anomenat en memria del catal Esteve Terradas i Illa (1883-1950), fsic i matemtic i professor de les universitats de Saragossa, Barcelona, La Plata, Buenos Aires i Madrid, el qual, a la seva etapa argentina (1936-39), va collaborar a l'Observatori Astronmic d'aquell pas.

Enllaos Externs.

 Dades actualitzades de la NASA amb l'rbita de (2399) Terradas. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32575" title="(945) Barcelona" nonfiltered="2992" processed="2979" dbindex="13092">

(945) Barcelona s l'asteroide nmero 945 (1921 JB), descobert el 3 de febrer de 1921 des de Barcelona per Josep Comas i Sol. El seu dimetre s de 30 quilmetres. Rep el nom de Barcelona per ser la ciutat de naixement del descobridor i des d'on es va descobrir.

 Vegeu tamb.
 Asteroide;
 Llista d'asteroides;

 Enllaos  externs .

 Catchall Catalog of Minor Objects. ;
 L'rbita de (945) Barcelona. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32576" title="Lagomorf" nonfiltered="2993" processed="2980" dbindex="13093">

Els lagomorfs (Lagomorpha) sn un ordre de mamfers, que inclou dues famlies: Leporidae (llebres i conills) i Ochotonidae (piques).

Les incisives els creixen contnuament com als rosegadors per, en canvi, els lagomorfs tenen una capa d'esmalt que els hi recobreix ambdues cares.

Etimologia.
Els lagomorfs (del grec lag s, llebre i morph , forma) sn un ordre pertanyent als mamfers placentaris. Es diferencien dels rosegadors per tenir dues parelles de dents incisives en cada mandbula mentre que els rosegadors en tenen una sola parella.

Sistemtica.
 ORDRE LAGOMORPHA;
 Famlia Ochotonidae: piques;
 Genus Ochotona;
 Famlia Prolagidae  ;
 Famlia Leporidae: Conills i llebres;
 Genus Pentalagus;
 Genus Bunolagus;
 Genus Pronolagus;
 Genus Nesolagus;
 Genus Romerolagus;
 Genus Brachylagus;
 Genus Sylvilagus;
 Genus Oryctolagus;
 Genus Poelagus;
 Genus Caprolagus;
 Genus Lepus;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32584" title="Llista de colors" nonfiltered="2994" processed="2981" dbindex="13094">
Llista parcial de colors amb la seva codificaci en alguns sistemes de representaci del color:
A.


B.


C.


E.

F.


G.

H.

I.

J.

L.

LL.

M.

N.

O.

P.


R.

S.

T.

V.


X.


Vegeu tamb.
Llista de colors HTML;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32600" title="Iuri Gagarin" nonfiltered="2995" processed="2982" dbindex="13095">
Iuri Aleksievitx Gagarin (                       ), 9 de mar de 1934 - 27 de mar de 1968), nascut a Gzhatsk, Rssia, fou un cosmonauta sovitic. El 12 d'abril de 1961, Gagarin es convert en el primer sser hum en viatjar a l'espai al fer-ho a bord de la nau Vostok 1.
Infncia i joventut.
Els pares de Gagarin treballaven en una granja collectiva. La seva mare era una lectora vora i el seu pare un hbil fuster. Iuri era el tercer de quatre germans; la seva germana gran va ser l'encarregada de cuidar-lo mentre els seus pares treballaven. A Gagarin el descrivien com un noi intelligent i treballador. El seu professor de matemtiques va lluitar amb l'Exrcit Roig de l'aire durant la Segona Guerra Mundial, un fet que va impressionar el jove Gagarin.

Desprs d'iniciar-se com aprenent en el treball del metall, Iuri va ser escollit per un entrenament selecte a l'escola tcnica de Saratov. Mentre estava all, es va unir al club aeri i aprengu a pilotar un avi lleuger, una afici que cada cop es fu ms intensa. El 1955 desprs de finalitzar els seus estudis tcnics, va entrar a l'escola militar de pilots d'Orenberg. Durant la seva estada a l'escola va conixer na Valentina Gorycheva amb la que es cas el 1957 desprs d'aconseguir les seves ales de pilot.

La seva carrera en el programa espacial sovitic.
Selecci i entrenament.

El 1960, desprs d'un procs de selecci, el programa espacial sovitic va seleccionar a Gagarin d'entre altres 20 cosmonautes. Fou sotms a una srie d'experiments i de proves per determinar la seva resistncia fsica i psicolgica durant el vol. Gagarin va competir en aquesta selecci amb un altre cosmonauta, Gherman Titov. Pot ser que l'elecci definitiva de Gagarin, que va aprovar els exmens amb els nivells ms alts, es bass en el seu carcter modest i al seu origen humil, ja que Titov procedia d'una famlia de classe mitjana i tenia un carcter un mica fred i reservat.

El vol espacial.

El 12 d'abril del 1961, Gagarin es convert en el primer sser hum que viatj a l'espai en la nau Vostok 1. La seva paraula de pas durant el vol fou cedre (en rus:     ). Segons els comentaris dels mitjans sovitics, durant l'rbita Gagarin coment:  Aqu no veig cap Du .

Durant el vol, fou promocionat del rang de Segon Tinent a Major. Les autoritats sovitiques creien que tenia ms possibilitats de morir en el descens que de sobreviure. 

De retorn a la Terra, Gagarin es convert en l'sser hum ms fams. Nikita Khrusxov  va considerar que la consecuci de Gagarin era una prova que s'havia de reforar l'exrcit sovitic amb mssils ms que amb armes convencionals. Aquesta poltica, antagonista amb els desitjos de l'exrcit sovitic, va contribuir a la caiguda de Khrusxov.

Activitats posteriors.

Desprs del vol, Gagarin va viatjar al voltant del mn per promocionar l'"heroicitat" sovitica. Va tractar d'adaptar-se a la fama per no ho va aconseguir. La seva nova situaci, junt als problemes que tenia en el seu matrimoni el portaren a comenar a beure. L'octubre de 1961 es va ferir greument en una escapada alcohlica a Crimea acompanyat d'una jove infermera.

Des del 1962 va treballar com a diputat en el Soviet Suprem encara que ms tard va tornar a la Ciutat dels Estels en la que va treballar com a dissenyador de naus espacials reutilitzables. El 1967 fou seleccionat per participar en el primer llanament d'una nau Soiuz. El paracaigudes de la cpsula Soiuz va fallar durant la reentrada i el cosmonauta que pilotava la nau, Vladmir Komarov, va morir.

Mort i llegat.

Gagarin mor el 27 de mar de 1968 quan el Mig-15 que pilotava durant un vol rutinari s'estavell prop de Moscou. No se saben amb certesa les causes de l'accident, per el 1986 una investigaci va suggerir que la turbulncia provocada per un altre avi podria haver desestabilitzat la nau de Gagarin. Les condicions meteorolgiques tampoc eren favorables.

En aquell moment, la propaganda sovitica va explicar que Gagarin havia aconseguit desviar prou l'avi com per evitar estavellar-se contra una escola, salvant milers de nens, per que no havia tingut temps de saltar de l'aparell. Aquesta histria es considera ms una llegenda que no pas una realitat.

 Condecoracions .
 Heroi de la Uni Sovitica (14 d'abril de 1961);
 Pilot Cosmonauta de la Uni Sovitica (27 de juny de 1961);
 Orde de Lenin (14 d'abril de 1961);
 Medalla pel Desenvolupament de les Terres Verges ;
 Medalla pels 10 anys de Servei Militar;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 20 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica (9 de maig de 1965);
 Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques (gener de 1968);
 Estrella d'Heroi del Treball (Txecoslovquia) (29 d'abril de 1961);
 Estrella d'Heroi del Treball (Bulgria) 24 de maig de 1961);
 Orde de la Bandera de la Repblica Popular d'Hongria amb diamants;
 Orde de Georgy Dimitrov (Bulgria);
 Creu de Grunwald de 1a classe (Polnia);
 Orde de Karl Marx (R.D.A.) ;
 Estrella d'Heroi del Treball (Vietnam) (28 d'abril de 1962);
 Orde de Playa Girn (Cuba);
 Gran Orde del Nil (Egipte);
 Orde de la Repblica de Bintang de 2a classe (Indonsia;
 Cavaller de l'Orde de l'Estrella d'frica (Libria;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32602" title="Propaganda" nonfiltered="2996" processed="2983" dbindex="13096">


Propaganda s una informaci presentada i difosa amb el fi de recolzar una determinada agenda o promocionar un producte. Encara que el missatge contingui informaci verdica, s possible que sigui partidria, no presentant un quadre complet i equilibrat de l'objecte en qesti. L's primari prov dels context comercial i del poltic, referint-se generalment als esforos patrocinats per governs o partits.

La fi de la propaganda poltica s augmentar el suport (o el rebuig) a una certa posici, abans que presentar simplement aquesta posici. L'objectiu de la propaganda s l'opini de la gent, no la seva informaci. Degut a aix, la informaci transmesa presentada sovint amb una alta carrega emocional, apellant de manera com a sentiments patritics.

En angls, la paraula propaganda sol tenir fortes connotacions negatives (i tamb poltiques). No s necessriament aix en altres llenges, i l's del terme pot portar a malentesos. Per exemple, al Brasil i alguns pasos de parla hispana, especialment a Amrica del Sud, propaganda usualment significa la forma ms com de manipulaci de la informaci: la publicitat. En realitat la propaganda intenta modificar la voluntat amb intenci poltica mentre la publicitat t uns objectius, to i esttica diferents.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32607" title="Imperi Galctic" nonfiltered="2997" processed="2984" dbindex="13097">
L'Imperi Galctic s un tema com en la cincia-ficci. La idea pateix de dificultats prctiques, ja que sovint es requereixen viatges i comunicacions ms rpids que la llum per mantenir unit l'Imperi. De totes maneres, molts autors han usat un Imperi Galctic com a rerefons o b han escrit sobre el creixement o el declivi d'algun d'aquests imperis. La idea dels Imperis Galctics est basada clarament en l'Imperi Rom: l'Imperi d'Isaac Asimov, de la srie de La Fundaci (que va inspirar els posteriors imperis d'escriptors i directors de cinema) n's un exemple obvi. El ms ben conegut avui dia pel pblic en general s probablement l'Imperi de La Guerra de les Galxies, al seu torn derivat de la Repblica Galctica.  

Vegeu.
Imperi galctic en la saga de "La Fundaci";
Imperi galctic en "La Guerra de les Galxies";
Enllaos externs.
Conceptes d'astrofsica de l'Imperi Galctic de La Guerra de les Galxies ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32608" title="Istanbul" nonfiltered="2998" processed="2985" dbindex="13098">

Istanbul (en turc  stanbul) s la ciutat ms gran de Turquia, i sens dubte la ms important culturalment i econmicament. Situada a la Trcia oriental, vora l'estret del Bsfor, i a la confluncia entre Europa i sia, s el principal port del pas i inclou el port natural conegut com el Corn d'Or (Hali en turc), travessat pel fams pont de Glata. La ciutat s tamb la capital administrativa de la provncia d'Istanbul (5.170 km  i 11.622.257 habitants l'any 2006), per no la de Turquia, que s Ankara. La seva poblaci, segons es calcula, s de 11.262.323 (2008), i aix la fa una de les ciutats ms grans d'Europa. 

L'emperador rom Constant el Gran va fundar la ciutat i la va anomenar Constantinoble en honor seu, a l'emplaament de l'antiga colnia grega de Bizanci. Arran de la partici de l'Imperi Rom, en va esdevenir capital de la part oriental, coneguda com l'Imperi Bizant. Desprs de la caiguda de Constantinoble el 1453, va entrar a formar part de l'Imperi Otom i de seguida en va esdevenir la capital. Abans de la conquesta, els turcs l'anomenaven  stanbul, per oficialment usaven el nom rab de Qus an aniyyeh (        ), en el sentit de "Ciutat de Constant". Noms fou a partir del 28 de mar de 1930 que la ciutat fou reanomenada Istanbul de forma oficial.

 Histria .

Fundaci de Bizanci.



El primer nom que va rebre Istanbul va ser Bizanci. Els colons grecs de Mgara s'hi van establir el 667 aC i la van batejar en honor del seu rei Byzas. El nom Bizanci s una transliteraci del nom grec original          . En grec modern demtic es pronuncia         , /vi.za. djo/.

Al llarg dels anys la ciutat ha estat a les mans dels perses, que la van ocupar i la van destruir al segle V aC. Recuperada per l'espart Pausnias l'any 479 aC, va comenar a reconstruir-la el 478 aC. Ms tard Esparta va haver de disputar-se'n el control amb els atenesos, els quals la van prendre el 409 aC, per en van ser expulsats el 405 aC, encara que el 390 aC va tornar a mans ateneses.

Entre el 336 i el 323 aC va estar a les mans dels macedonis, durant el regnat d'Alexandre Magne. Desprs la ciutat va recuperar certa independncia, llevat de quan en el 279 aC els celtes van conquerir Trcia i van imposar un tribut a Bizanci.

L'Imperi Bizant.

L'estratgica posici de Bizanci va atreure l'emperador rom Constant I el Gran, que l'any 330 va fundar de nou la ciutat com "Nova Roma" o "Constantinopolis" en el seu honor (Constantinoble, en grec: Konstantinoupolis                  o                  ) i la va convertir en capital de l'imperi Rom. Desprs de la divisi de l'imperi Rom el 395, la part d'orient va passar a la historiografia moderna amb el nom d'Imperi Bizant. El nom de "Nova Roma" no es va emprar mai amb freqncia, i va ser Constantinoble el que va prevaler fins a la caiguda de l'Imperi el 1453. Aquesta denominaci es va mantenir fins el segle XX a Europa en lloc d'Istanbul, i avui dia encara s'usa a Grcia.

 Geografia .

 Clima .
Istanbul t un clima temperat continental, amb estius llargs, clids i humits i hiverns freds, plujosos i amb nevades ocasionals. La mitjana de precipitacions total d'Istanbul s de 870 mm anuals. La humitat relativa de la ciutat s constantment alta, la qual cosa fa que es percebin temperatures ms extremes que les reals. 

El Bsfor.

El Bsfor (en turc Bo azii) s un estret que divideix en dues parts la ciutat d'Istanbul i que connecten el mar de Mrmara amb el mar Negre i separa fsicament sia d'Europa. 

Hi ha dos ponts sobre aquest estret. El pont Bogazici (Bo azii Kprs), de 1.074 metres de llarg, es va acabar el 1973. El segon pont, el Fatih Sultan Mehmet (Fatih Sultan Mehmet Kprs, FSM) t una longitud de 1.014 m, s'acab el 1988 i es troba gaireb a cinc km al nord del primer pont. Aquest ponts uneixen Istanbul amb les ciutats asitiques d'skdar (en grec, Crispolis) i Kadiky (en grec, Calcednia), les quals formen una conurbaci amb Istanbul durant la segona meitat del segle XX.

S'est construint un tnel ferroviari de 13,7 km, el qual est previst que s'inauguri el 2008. S'han de construir 1.400 m sota l'estret, mitjanant la tcnica d'immersi del conducte, i es preveu que sigui el tnel ms profund construt amb aquest mtode (amb un mxim de 56 m sota el nivell de l'aigua).El projecte contempla la construcci d'un metro de 13,3 km amb quatre estacions, que unir el centre d'Istanbul amb l'urbs oriental i amb l'urbs occidental.

 Risc ssmic .

Istanbul est situada a prop de la falla d'Anatlia del Nord, una falla geolgicament activa que ha estat responsable de diversos terratrmols mortals en la histria contempornia de la ciutat. Els estudis demostren que hi ha un risc elevat que en las prximes dcades hi hagi un terratrmol devastador a prop de la ciutat.

 Llocs d'inters .






Palaus i castells:
Palau de Topkapi;
Palau dels Porfirogenetes;
Palau de Dolmabahe;
Palau de  ra an;
Fortalesa d'Europa;
Castell de Yedikule;
Mesquites:
Santa Sofia;
Mesquita Blava;
Mesquita Nova;
Mesquita de Solim;
Mesquita de Mihrimah;
Mesquita d'Ortaky;
Esglsies:
Sant Esteve dels Blgars;
Sant Salvador de Khora;
Sant Antoni de Pdua;

Gran Basar;
Basar de les espcies;
Avinguda d'Istikll;
Cisterna de Yerebatan;
Aqeducte de Valent;
Corn d'Or;
Pont de Glata;
Torre de Glata;
Muralles de Constantinoble;
Universitat ortodoxa grega de Fener;
illes dels Prnceps;
Plaa de Taksim;
Barri de Beyoglu;
Monestir Mevlevi;

Agermanaments.
Barcelona;

Referncies.


Enllaos externs.

Istanbul, entre orient i occident;








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32610" title="Meteor" nonfiltered="2999" processed="2986" dbindex="13099">

Astronomia:
 Un meteor (astronomia) s el deixant de matria incandescent que abandona darrere seu un meteorit en travessar l'atmosfera. s el nom adequat per a un fenomen que es coneix com a estrela fuga, pluja d'estreles o blid.
Geografia: ;
 El Meteor Crater s un crter d'Arizona format per l'impacte d'un meteorit. Tamb s'anomena Barrington Crater.
 Els Meteors sn un conjunt de monestirs ortodoxos grecs de la regi de Tesslia. Tamb sn coneguts amb el nom grec de Metora.
Meteorologia: ;
 Un Meteor (meteorologia) o fenomen meteorolgic s qualsevol fenomen produt dins de l'atmosfera de la Terra.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32612" title="Emperador (Horta Nord)" nonfiltered="3000" processed="2987" dbindex="13100">

Emperador (o tamb la Venta de l'Emperador o, popularment, la Venta) s un xicotet municipi de l'Horta Nord.

Limita amb nicament amb el terme de Museros, que l'envoltat per complet.

 Geografia .
El petit terme d'Emperador s completament pla i presenta el paisatge tpic de l'Horta de Valncia. L'nica peculiaritat la trobem en el fet que l'antiga carretera de Barcelona el creua de sud a nord, esdevenint el carrer major del poble.

 Histria .
T el seu origen en un hostal de l'antiga carretera de Valncia a Barcelona, que adquir a mitjans del segle XVIII un comerciant, Agust Emperador, i a la qual va donar algun impuls fabril (destillats d'aiguardent i fabricaci de lones). Emperador va aconseguir el senyoriu del lloc el 1778 i la seua famlia va conservar-lo fins el 1837 quan l'abolici dels senyorius va convertir-la en municipi independent. A principis del segle XIX les tropes franceses entraren a la poblaci i saquejaren l'ermita. En 1978 s'annexion a Museros (amb el que forma el Marquesat de Dosaiges).

 Demografia .

El poble havia mantingut els arrels i el seu carcter quasi familiar, fins al quinquenni 2002-2006, quan ms que duplic la seua poblaci degut a les noves construccions, creant situacions de descohesi i nous problemes desconeguts al poble.



 Economia .
Basada en l'agricultura amb predomini del cultiu del taronger.

 Monuments .
T una ermita dedicada a la Verge del Rosari. s de destacar, tamb, un edifici senyorial, d'estil neoclssic i torre quadrada.

 Festes i celebracions .
Celebra les seves festes majors el primer cap de setmana de setembre, en honor a la Verge del Rosari i al Crist de la Misericrdia.

 Enllaos externs .

 Ajuntament d'Emperador;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32631" title="Carles II el Calb" nonfiltered="3001" processed="2988" dbindex="13101">
Carles II de Frana el Calb  ( Frankfurt del Main, Alemanya 823 - Avrieux, Frana 877 ), rei de Frana Occidental (840-877); 5 Emperador d'Occident, Rei d'Itlia i comte de Provena (875-877).

Orgens familiars.
Nasqu el 13 de juny de l'any 823 sent fill de Llus I el Piads i la seva segona esposa, Judit de Baviera. Per lnia paterna era nt de Carlemany. 

Vida poltica.
D'ell s'expliquen moltes ancdotes, com ara, l'atac i el seu propi segrest per part dels vkings a Pars, on va estar a punt de perdre la vida.

Va ser rei de Frana Occidental de 840 fins a la seva mort, i Emperador d'Occident des de 875, tamb fins a la seva mort. Del seu regnat en destaca la capitular de Quierzy, que converteix els crrecs i la condici social en hereditaris, factor clau del feudalisme.

El 844 va nomenar Guifr el Pils comte de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, Besiers i Magalona.

Tractat de Verdun.
L'any 840, a la mort del rei Llus I, la guerra entre els seus fills va fer que la partici del vast imperi de Carlemany comencs immediatament. 

Llus el Germnic, fill del primer matrimoni de Llus I, es va aliar amb Carles en contra del fill primognit, Lotari I, que fou derrotat a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 25 de juny de 841. 

L'agost de 843, el Tractat de Verdun va dividir definitivament l'Imperi: per Lotari fou la Frana Mitja, del Mar del Nord a Itlia; per Llus el Germnic, la Frana Oriental o Germania (el futur imperi alemany); i per Carles, la Frana occidental. 

El Tractat de Verdun, origen de la fragmentaci poltica d'Europa que perdura fins als nostres dies, es va pensar com una soluci transitria al cruel enfrontament entre germans. El tractat de Verdun permetr configurar l'actual Frana i Alemanya.

Npcies i descendents.

Es cas el 14 de desembre de l'any 842 a Crecy amb Ermetruda d'Orleans, filla d'Eudes I d'Orleans i Ingeltruda de Pars. D'aquesta uni nasqueren:
 Judit dels Francs (843-870), casada el 856 amb Ethelwulf d'Anglaterra, el 858 amb Ethelbald d'Anglaterra i el 862 amb Baldu I de Flandes;
 Llus II de Frana (846-879), rei de Frana;
 Latari (v 847-a 865), abat;
 Carles d'Aquitnia (847-865), rei d'Aquitnia;
 Carloman (v 849-876);
 Ermetruda (v 854-877), abadessa;
 Hildegarda (v 856-?);
 Gisella (v 858-874);
 Rotruda (852-a 912), abadessa;

Vers l'any 870 es torn a casar amb Riquilda de Provena, possible germana del comte Bos V de Provena. D'aquesta uni nasqueren:
 Drogo (872-873);
 Pip (873) ;
 Hersenda de Lorena (865-?) ;
 Rothaut (v 870-?);
 Carles (876-877) ;
 Rotilda de Nustria (871-928), casada amb Roger de Maine ;

Carles el Calb mor el 6 d'octubre de l'any 877.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32632" title="Cases Altes" nonfiltered="3002" processed="2989" dbindex="13102">

Cases Altes (oficialment i en castell, Casas Altas) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Rac.

Limita amb Adems, Cases Baixes i Vallanca (a la mateixa comarca); i amb Santa Cruz de Moya (a la provncia de Conca).

 Geografia .
Situat en el sector meridional del Rac d'Adems. La superfcie del terme s muntanyenca. Les altures principals sn Loma Lorente (1.047 m.), Puntal del Sorde (1.001 m.), El Resillo (1.022 m.), El Peasco (1.206 m.), Puntal del Peloto (1.264 m.), Corella (1.136 m.). Creua el terme de nord a sud el riu Tria, al que aflux el barranc de la Umbria.

El clima s continental i els vents dominants sn els del nord, est i sud-oest; aquest ltim porta les pluges, generalment entre tardor i la primavera, amb gelades al gener.

 Histria .
El seu primitiu nom va ser el de Casas del Rio Altas, sent llogaret depenent d'Adems fins a 1845, que es va declarar municipi independent.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura. Predominen els cultius de sec: sgol, blat de moro, blat, ordi i vinya. En el regadiu hi ha cereals, hortalisses, patates, remolatxes, pereres i pomeres. Quant a la ramaderia, la dominant s la llanar.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de la Trinitat. Neoclssica, segles XVII i XVIII. La part interior va ser restaurada en 1990 i la torre en 1996.

 Festes i celebracions .
 Sant Isidre Llaurador. El 15 de maig s'oferix un berenar popular, on es reuneix tota la gent del poble que sempre acaben cantant jotes.
 Festa de la Santssima Trinitat. El dia s'establix en funci de la Pasqua, sol ser a la fi de maig o principis de juny. El seu principal acte s la plantada del xop. El dissabte al migdia la gent del poble es reuneix per a menjar el plat tpic: las gachas, acompanyades de saborosos complements de porc. I a primera hora de la tarda, la gent surt a buscar el xop ms alt i bell que creix a la vora del riu Tria. A continuaci, el xop es traslladat fins a la plaa del poble. Les dones i els vells de Cases Altes es congreguen enfront del campanar, des d'on un grup de joves tiren les sogues per a enrotllar-les a l'arbre i facilitar el seu aixecament. El xop queda plantat fins al dia 14 d'agost, en aquesta data, la vespra de l'Assumpci de la Verge, el xop es llena, coincidint amb les festes d'estiu.

 Festes d'estiu. Del 10 al 15 d'agost se celebra l'Assumpci de la Verge. Es realitzen competicions ldiques i esportives, revetlles i actuacions folklriques. El dia 14 a la nit es procedeix al tiratge del xop. Tamb es realitza el descens del riu Tria, des d'Adems fins a Cases Altes.

 Personalitats destacades .
 Francesc Candel Tortajada (Casas Altas, 1925 -   Barcelona, 2007) fou un escriptor i periodista establert a Catalunya.

 Enllaos externs .

 Web de la Mancomunitat;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32633" title="Cases Baixes" nonfiltered="3003" processed="2990" dbindex="13103">

Cases Baixes (oficialment i en castell, Casas Bajas) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Rac d'Adems.

Limita amb Cases Altes i Vallanca (a la mateixa comarca); i amb Santa Cruz de Moya i Moya (a la provncia de Conca).

 Geografia .
Es troba situat en el sud de la comarca del Rac d'Adems. La superfcie del terme s muntanyenca i trencada. Les altures principals sn: La Somera (981 m.), Pea Alta (1.057 m.) i La Molatilla (1.045 m.) vrtex geodsic de tercer ordre.

El riu Tria travessa el terme de nord a sud, circulant un bon tros per una vega frtil, encaixonant-se desprs en una profunda gola. A ell afluxen el Barranc de Malas Noches i la Rambla del Barranc.

El clima s continental. Com en la seva vena Cases Altes, els vents dominants sn el nord, est i sud-oest, sent aquest ltim el qual provoca les pluges a la tardor i primavera. Els hiverns sn freds.

 Nuclis .
 Barrachina. s l'nic llogaret que pertany a Cases Baixes. Es troba en runes des de fa 40-45 anys.

 Histria .
s una poblaci d'origen musulm que va ser conquistada pels cristians en 1210 i incorporada al Regne de Valncia pel rei Jaume I en 1259. Va ser un llogaret depenent d'Adems fins a 1838, any que va ser declarada municipi independent.

 Demografia .


 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia. La major part de les terres cultivables pertanyen al sec i el cultiu que predomina s el de l'ametller, seguit dels cereals. Quant a la ramaderia s'explota bestiar llanar i de truja.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de San Salvador. L'actual temple es va edificar en el segle XIX encara que la parrquia es va erigir en 1745 quan es va independitzar d'Adems. Des de 1960 pertany a l'Arxidicesi de Valncia. L'ltima restauraci data de 1996.

 Mol d'aigua. Del segle XVIII, actualment s'est restaurant amb la intenci que pugui veure's en funcionament. Antigament era propietat de nombroses persones, per en l'actualitat s propietat de l'ajuntament que s qui s'encarrega de la seva restauraci.

 Barraca Grande. Es tracta d'una antiga construcci feta completament de pedra, sense fang ni ciment, ja que les pedres se subjecten unes a unes altres i com teulada t un munt de terra perqu no cali l'aigua. Est situada en la Pinada al costat del carril de la N-330.

 Llocs d'inters .
En el seu entorn poden veure's els tres cursos d'aigua permanent: el riu Tria, i els seus afluents el Ebrn i el Bohilgues que formen un ecosistema fluvial que es pot considerar com dels millor conservats de tot el Pas Valenci. Als cursos d'aigua permanents cal afegir una extensa xarxa de rambles i barrancs. Tamb s de destacar la gran quantitat de fonts existents en el terme municipal.

 Festes i celebracions .
 Festes de Sant Antoni. Del 16 al 19 de gener es celebren les festes patronals d'hivern, en honor de Sant Antoni Abad i Santa Brbara. El seu principal acte sn les fogueres, encara que tamb es realitzen processons, competicions ldiques i esportives, revetlles i actuacions folklriques.
 Festes de l'estiu. Del 6 al 9 d'agost se celebren en honor de San Salvador i constituxen les festes patronals d'estiu. Igualment que les d'hivern se celebren amb tot tipus de competicions, revetlles i actes festius.

 Enllaos externs .

 Web de la Mancomunitat;
 Web no oficial de Cases Baixes;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32634" title="Castellfabib" nonfiltered="3004" processed="2991" dbindex="13104">

Castellfabib (oficialment i en castell, Castielfabib) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Rac d'Adems.

Limita amb Adems, Torre Baixa i Vallanca (a la mateixa comarca); amb Salvacaete (a la provncia de Conca, Castella-la Manxa); i amb Tormn, Veguillas de la Sierra, El Cuervo, Tramacastiel i Libros (a la provncia de Terol, Arag).

 Geografia .
Anomenta afectuosament "el petit Albarras", s un petit municipi que es troba sobre un tur, en la marge dreta del riu Ebrn. Situat en l'extrem nord-oest del Rac d'Adems, la superfcie del terme s muntanyenca; amb altures compreses entre els 800 i 1.550 m. Les altures ms importants sn: Muela del Arroyo (1.338 m.), Pea de guila (1.112 m.), Peral (.1481 m.) i els vrtex geodsics de tercer ordre del El Cabezo (1.442 m.), Macarrn (1.222 m.), Umbra de la Muela (1.068 m.) i la Creu dels Tres Regnes (1.552 m.), conegut aix perqu en el seu cim confluxen els antics regnes d'Arag, Castella i Valncia. 

El riu Tria penetra en el terme pel nord, servint de lmit amb Terol. Li aflux per l'aquest la rambla de Riodeva, que limita amb Torre Baixa. El riu Ebrn travessa el territori de nord-oest a sud-est, afluint tamb al Tria; la rambla de la Palomareja corre pel nord i rep el barranc de la Canaleja. El clima s continental; els vents dominants sn el cierzo i l'est; aquest ltim provoca les pluges a l'abril.

 Nuclis .
 Arroyo Cerezo. Nucli situat a 18 km. a l'oest de la Vila de Castielfabib i a 1.330 m. d'altitud. S'accedeix a ell seguint la N-420 en direcci a Conca i a uns 10 km. del desviament de Castielfabib trobem el desviament que ens duu a aquest nucli en el qual viuen 33 persones. La seva fundaci data de finals del segle XVI. El "Royo", com popularment se li coneix, est compost per tres barris: el "de arriba", el "de abajo" i el "de en-medio" i en ell es pot viure l'autntic ambient rural.
 Cuesta del Rato. Es troba a 3 km. al nord-est de Castielfabib i a 912 m. d'altitud. Podem arribar a ell seguint la carretera que va des de Castielfabib a El Cuervo i desviant-nos a 2 km. a la dreta. Trobarem una petita poblaci acarasolada en la qual actualment viuen 54 persones.
 Los Santos. Es troba a 6 km. a l'est de Castielfabib i a 784 m. d'altitud. S'accedeix a ell des de l'entroncament de la N-420 amb la N-330 a uns 100 m. seguint direcci a Terol. Es tracta del major nucli del municipi ja que en ell habiten 192 persones.
 Mas de Jacinto. Aquesta poblaci es troba a 14 km. a l'est de la Vila i a 770 m. d'altitud. S'accedeix a ella des de l'entroncament de la N-420 amb la N-330 i seguint direcci a Terol es passa per Torre Baixa i desprs de recrrer 6 km. arribem a aquest nucli en el qual viuen 59 persones.
 Mas de los Mudos. Aquesta poblaci es troba a l'est de la Vila i a 740 m. d'altitud. S'accedeix des de l'entroncament de la N-420 amb la N-330 i seguint direcci a Terol es passa per Torre Baixa i desprs de recrrer tot just 2 km. s'arriba al que s sens dubte el ms petit dels nuclis que t el municipi ja que en ell viuen 8 persones.

 Histria .
En la Solana del Soreico, existeixen restes de l'Edat del Bronze, potser d'un poblat de la cultura del Bronze Valenci, sobre el qual es va aixecar, ja en l'Edat del Ferro, altre establiment ibric.

Restes romanes apareixen en el Castell de Fabro, a l'oest de la vila. En el Castillejo, en la partida de los Santos, es va trobar en 1971 un fragment de lpida romana que es conserva en el Museu de Prehistria de Valncia.

El 974 una disposici del califa Al-Hakam II permitia al seor d'Albarras repartir entre els seus fills les fortaleses frontereres que defensaven el seu extens territori, entre elles les de Castellfabib i Al-D m s

La poblaci va ser conquerida en 1210 per Pere II d'Arag, sent recuperada pels musulmans novament. Al ser conquistada definitivament per Jaume I va quedar com lloc de la Corona, cedint-se els delmes al Temple. En 1304, va ser obstinada per Jaume II a Gil Ros de Lihori, en garantia d'un prstec. En 1319 al ser dissolta l'Ordre del Temple, els seus drets van passar a la de Montesa, que va constituir la baronia de Castielfabib, formada pel territori del Rac d'Adems. En 1390, va haver una disputa entre l'orde de Montesa i el bisbat per la intervenci religiosa en la vila, sent necessria la intervenci del Papa per a solucionar-la. Tenia vot en les Corts Valencianes. Durant la guerra de la Independncia va ser ocupat pels francesos. Els carlistes van entrar en 1835 i reedificaren el castell, sent demolit novament al ser guanyat per les forces governamentals.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia. En les riberes dels rius hi ha terrens de regadius que produxen pomes, peres, hortalisses i cereals. En la zona de sec se sembren cereals i tamb es conrea vinya. El bestiar llanar s el de major importncia; li segueixen el porc i el capr. Hi ha un gran nombre de ruscs.

 Administraci .

 Monuments .
 Monuments religiosos .

 Nostra Senyora dels ngels de Castellfabib (Castielfabib). Declarada be d'inters cultural amb la categoria de monument. S'ala sobre un promontori rocs que domina la vall, el poble i la carretera, aquesta posici ve donada per la funci estratgico-defensiva complerta en el moment de la seva construcci cap al segle XII aprofitant una part del castell els orgens del qual semblen ser primerament romans i posteriorment rabs. Desprs de la seva construcci inicial, l'edifici ha sofert nombroses reformes, modificacions i afegits en el seu primitiu nucli medieval, consistent en una estructura a fora d'arcs diafragma amb capelles laterals entre contraforts de voltes de creueria i sostre de fusta (aquesta tipologia correspon a la de les denominades Esglsies de Reconquesta). En el segle XVI se li afegiria la sagristia, el campanar i capelles en el tram dels peus. En el segle XVIII i principis del XIX es va revestir l'interior dels arcs diafragma per a formar una esglsia de tres naus amb volta de can, amb llunetes en la nau central, decorant un dels trams d'aquesta nau amb pintures al fresc allusives al Misteri Eucarstic. En aquest moment es recreix el presbiteri i es recobreix amb cpula sobre tambor similar a la situada sobre la capella de la Comuni. Sn de destacar les importants mostres de pintura mural gtica aparegudes desprs d'iniciar-se les tasques de la reconstrucci dutes a terme.
 Ermita de la Verge de Grcia. (Castellfabib);
 Convent de Sant Guillem.(Castellfabib). Es conserven les ruines de l'esgsia del antic convent francic, fundat a les darreries del segle XVI.
 Esglsia de Sant Joaqum i a Santa Anna. (Arroyo-Cerezo) Edifici d'estil neoclssic (segle XVIII).
 Ermita de Sant Marc. (Los Santos).
 Ermita de Sant Sebasti (Mas de Jacinto).
 Ermita de Sant Ddac (Cuesta del Rato).

 Monuments civils .
 Castell de Castielfabib.  Dominen la poblaci les restes d'un castell la fonamentaci del qual es considera romana, ampliat desprs durant la dominaci musulmana. Les seves restes arqueolgiques van ser excavats per l'arqueleg Juan Jos Barragn.
 Restes de les muralles. Restes de la muralla que envoltava la Vila de Castielfabib i que eren part del castell, amb restes d'algunes torrasses.
 Casa de la Vila. Casa comunal en perode de restauraci, amb un important artesanat de fusta en la seva planta noble. Encara s'aprecien en ella els arcs d'una lgia en la seva planta baixa.
 Jaciments arqueolgics:
 Poblat ibric de la Villa Vieja (al costat de l'Esglsia-Fortalesa de Castielfabib).
 Poblat ibric de la Nava (necrpoli de la Morrita de la Nava).
 En el paratge de la Torrecilla ( a uns 1.500 m. d' Arroyo-Cerezo) es troben les restes d'unes edificacions que semblen tenir origen rab.

 Llocs d'inters .
 Creu dels Tres Regnes i Muela de Arroyo Cerezo. Amb els seus 1.560 metres s un dels punts ms alts del Rac d'Adems, es diu aix per que en aquest punt convergeixen els antics regnes de Castella, Arag i Valncia. Conta la llegenda que en aquest punt es reunien aquests reis, cada cert perode de temps, per a dirimir les seves diferncies.

 Festes i celebracions .
 Fogueres de Sant Antoni. El 16 de gener es cremen les tradicionals fogueres a tots els llogarets de Castielfabib.
 Festes de Sant Sebasti en Mas de Jacinto. El 20 de gener se celebren les festes en honor al patr del llogaret amb fogueres i rostits populars.
 Festes de Sant Guillem en la vila. El 10 de febrer se celebren les festes en honor al patr de la vila, amb ball i rostits populars.
 Setmana Santa i Pasqua en la vila. Les festes ms tradicionals, en les quals destaquen la portada de dos xops (Divendres Sant) que es planten en la plaa (Dissabte Sant), el ball popular del dissabte a la nit, el cant de la "Aurora" als "Mayorales" i "Mayoralesas" en la nit del dissabte i les "Cortesias" del mat de Pasqua amb els "voltejos humans" de campanes.
 Festes de Sant Marc en Los Santos. El 25 d'abril se celebren les festes en honor al patr del llogaret, amb process i balls populars.
 Festes d'estiu de Cuesta del Rato. El primer cap de setmana d'agost ce celebren festes amb revetlla.
 Festes patronals de Arroyo-Cerezo. Del 18 al 20 d'agost se celebren festes en honor a Sant Joaquim, Santa Brbara i Sant Roc amb misses i processons.
 Festes del Turista en la vila. El tercer o quart cap de setmana d'agost se celebren aquestes festes amb gran quantitat d'actes ldics i esportius i revetlles.
 Festes de la Verge de Grcia en la vila. El 8 i el 9 de setembre festes en honor a la patrona de la vila, amb processons, voltejos, rostits i revetlles populars.
 Foguera de la Inmaculada Concepci a la vila. El 8 de desembre es fa una foguera amb rostit popular.
 Festa de Santa Llcia en Los Santos. El 13 de desembre se celebra la festa en honor a la patrona del llogaret.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Ajuntament de Castielfabib;
 Web de la Mancomunitat;
 Web no oficial;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32635" title="La Pobla de Sant Miquel" nonfiltered="3005" processed="2992" dbindex="13105">

La Pobla de Sant Miquel (oficialment i en castell, Puebla de San Miguel) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Rac d'Adems.

Limita amb Adems (a la mateixa comarca) i amb Arcos de las Salinas i Camarena de la Sierra (a la provncia de Terol, Arag).

 Geografia .
Ocupa extrem oriental de la comarca. Es troba enclavat en les estribacions de la serra de Javalambre, a la Vall de Sant Miquel. En el seu terme es troba la cota ms alta del Pas Valenci, el Alto de las Barracas (1.839 m.), errniament conegut com Caldern. Possex extensos pasturatges, pinedes i sabinars.

El mitj climtic s fred i sec.

 Histria .
Se li atribux una fundaci posterior a la conquesta cristiana i aix sembla indicar-lo el seu propi nom de "pobla". Va pertnyer en principi al senyoriu de la corona aragonesa, encara que formant part de l'Orde de Montesa. Ms tard, va passar a Miguel Rico, qui la va vendre per una quantitat bastant elevada. Els seus agrests paratges van ser refugi de partides carlistes i la poblaci va haver de patir diverses despulles per part dels guerrillers.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia, tot just es reguen unes 14 Ha destinades a patates, alfals i hortalisses, mentre que en sec es troben cereals i vinya.

La ramaderia conta amb caps de llanar. L'absncia d'indstria, el rigor climtic, la pobresa del sl i les dolentes comunicacions han motivat l'emigraci dels seus habitants.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Sant Miquel. Construda a la fi del segle XVII en la qual es troben dos retaules de bona qualitat, atributs a Joan de Joanes i deixebles, l'estat de les quals de conservaci s bo. A ms es poden apreciar dos belles talles de Sant Miquel i de la Verge del Rosari. L'altar major va desaparixer a conseqncia de la Guerra Civil per encara queden petites mostres d'ell.
 Ermita de la Purssima. Ha estat restaurada i es troba en perfecte estat de conservaci. Consta la signatura del picapedrer i est datada sobre l'any 1700.
 Ermita de Sant Roc. Es troba en un mal estat de conservaci. ;
 Jaciments arqueolgics. Existeixen dos assentaments ibrics sense estudiar i un jaciment de fssils de dinosauri que es troba en estudi.

 Cultura .
 Arxiu histric. Est situat en l'antic Ajuntament. s un dels pocs arxius histrics municipals del Pas Valenci que es conserva complet, car afortunadament, no va ser destrut ni en les Guerres Carlistes ni en la Guerra Civil Espanyola, de la qual va ser salvat per N'Antonio Argils. En aquest arxiu es troben documents des de l'any 1400 fins als nostres dies, amb sries completes d'anys, de les quals historiadors i erudits ja han realitzat diversos llibres. Aquests documents poden consultar-se tamb en l'Arxiu del Regne de Valncia, el personal del qual va realitzar l'inventariat, classificaci i microfilmat de tots ells.
 Sala permanent d'exposicions. Situada en el mateix edifici (antic Ajuntament), en ella es realitzen exposicions amb una periodicitat quinzenal, abastant entre els seus temes tota la gamma d'arts plstiques (escultura, aquarella, oli, fotografia, dibuix, cermica, etc.), aix com exposicions monogrfiques (msica, botnica, recuperaci de fotografia popular, etc.).
 Museu Etnolgic El Cubo. Est situat en un de les nou almsseres que existien antigament en la Pobla de Sant Miquel, i dels quals ara solament queden dues. Al museu es podr admirar tots els utensilis que s'empraven antany en les labors compreses des que es plantava la vinya fins que s'obtenia el vi elaborat.
 Casa del Cirujano-barbero. Aquest edifici complementa l'anterior, dedicant la seva primera planta a centre de restauraci i taller, la seva segona planta a l'agricultura de sec i la tercera a la ramaderia i la fusta, que sn les tres activitats econmiques que han caracteritzat a aquest poble.

 Llocs d'inters .
 Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel. El parc t una superfcie de ms de 6.300 hectrees, que comprn la totalitat del terme de la Pobla. La declaraci com a espai protegit ha segut polmica i ha trobat una forta oposici dels pocs vens que hi viuen.

 Festes i celebracions .
 Los Mayos. Els fadrins ("Mayos") celebren la plenitud de la primavera amb cants populars a les "Mayas".
 Romiatge de Santa Quitria. Se celebra el diumenge ms proper al 22 de maig. Aquest romiatge finalitza fora del terme de La Pobla de Sant Miquel, concretament en la Foia de la Carrasca (Terol), on es troba l'ermita. All acudeixen tots els vens de la Pobla i se celebra una missa, obsequiant-se a tots els assistents amb licors i pastes. Posteriorment es desplacen tots els romans al terme de la La Pobla de Sant Miquel, on es reparteix un "mollete" (pea de pa amb forma de pit) a cada visitant, fent-se crrec de la despesa els vens de la Pobla (als quals es diu "caridaderos"), finalitzant el romiatge amb un menjar familiar en la muntanya.
 Festes d'estiu. Se celebren revetlles, menjars populars, competicions ldiques i esportives, actuacions folklriques, etc. del 13 al 15 d'agost, en honor a Sant Miquel l La Purssima.
 Festes patronals. El 29 de setembre en honor a Sant Miquel.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de la Pobla de Sant Miquel;
 Web de la Mancomunitat;
 Turisme Rural a la Pobla de Sant Miquel;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32636" title="Torre Baixa" nonfiltered="3006" processed="2993" dbindex="13106">

Torre Baixa (oficialment i en castell, Torrebaja)s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Rac d'Adems.

Limita amb Adems i Castielfabib. 

 Geografia .
Es troba situat en el marge dret del riu Tria, en el punt de major amplitud d'aquesta vall fluvial. El seu emplaament correspon a l'extrem final d'un lloma que penetra sobre el fons de la vall, en l'interfluvi entre el Tria i el seu afluent el Ebrn. La seva orografia s relativament poc accidentada, a causa del seu escarit terme i que es troba en la vall del Tria; encara que est envoltada d'altes muntanyes, especialment per l'est, limitant-li el seu alt horitz les estribacions de Javalambre i la Serra de Tortajada, amb  los Algezares i los Molares (1.077 m.) com cims mxims, encara que ja fora del seu terme.

 Nuclis .
 Torre Baixa;
 Torre Alta;
 Los Pajares;

 Histria .
Amb anterioritat al segle XVII la poblaci de "Torre Orchet", "Torre Hondonera" o "Villar de Orchet", antecedent de l'actual Torre Baixa, va estar situada en la partida de los Villares, enfront de l'actual per en la ribera dreta de l'Ebrn. Sembla ser que aquest assentament anterior va ser abandonat i installats els nous pobladors en l'actual en el segle XVII. El nou poble va rebre la denominaci de Torre Baixa, o en la grafia antiga "Torrebaxa".

Torre Baixa va tenir el seu origen en un grup de cases en l'entorn de la Casa Gran. El nucli originari pot observar-se en el traat de l'rea formada pels carrers Rosario, Ferreria, Esglsia, Font i les places de l'Esglsia i Placeta de Jaume I. Aquesta zona estava delimitada a l'est per l'antic Cam ral d'Arag a Castella, el traat del qual correspon als actuals carrers Fuentecillas i Cant, mentre l'accs cap a l'oest corresponia als carrers de San Roque i Rosario.

Va ser fundada a principis del segle XVII, desprs de l'expulsi dels moriscs d'Espanya (1609-1614). El seu terme municipal se superposa al del mayorazgo que funds don Diego Ruiz de Castilblanque, el seu primer senyor, en terres de la jurisdicci de Castielfabib.

La Llei de Desamortitzaci de 1854 va suposar per a Torre Baixa un dels majors esdeveniments de la seva histria com poble, doncs en virtut d'aquesta promulgaci, donya Juana Casaus de Castilblanque, en aquell temps ama i senyora de Torre Baixa, va procedir a la liquidaci del seu patrimoni en la localitat entre les seves renters i colons. Aix succea el 23 de gener de 1856.

 Demografia .

 Economia .
Aquest poble s'ha caracteritzat pel seu paper d'encreuament de camins. En el passat que confluncia del Cam ral el trnsit del de Valncia a Molina d'Arag. Posteriorment, ja en el present segle, aquest paper s'ha vist reforat pel traat de les carreteres N-420 i N-330, coincidents en el seu pas pel poble. El paper de nus de comunicacions ha contribut a accentuar el desenvolupament econmic durant els segles XIX i XX, centrat en la comercialitzaci de fruites i una elemental xarxa fabril. A conseqncia de tot aix, Torre Baixa ha estat el poble que ha experimentat un major creixement poblacional en la comarca des del segle XVIII.

L'agricultura, que va anar la principal font d'ingressos -des de temps histrics i fins a temps recents-, es troba actualment en franca recessi. Possex una bella horta de regadiu i una complexa xarxa de squies; per les seves terres estan improductives en un ampli percentatge del seu terme, pendents d'una reparcelaci de la propietat i a l'espera d'orientar la seva producci cap a algun cultiu especfic que sigui apropiat al clima i condicions generals de la zona.

La ramaderia s escassa.

 Administraci .

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Santa Marina de Jerusalem. Es tracta d'un temple modern construt en els anys 50 del passat segle en substituci de l'anterior, danyat pels bombardejos sofertssofrits durant la Guerra Civil. La seva fbrica s de ma sense revestir i pedrera, amb una esvelta torre-campanar del mateix material i fonaments de pedra calcria tallada. La seva teulada de teula rab s a dues aiges, que recau sobre els petits sostres separats per contraforts de les capelles laterals.

 Ermita de Sant Roc. Es troba en la part alta del poble, dominant tot el caseriu i la vega del Tria al seu pas pel municipi.

 Ermita de Sant Josep. Situada en la partida de Los Villares. Amb estructura de contraforts laterals que acreixen l'aspecte robust del conjunt. La seva teulada de teula rab aboca a quatre aiges i es troba coronat en la seva part ms alta per una humil campanar de ma. La construcci, de fet, est formada per dos elements: el porxo d'entrada, que s la part ms cridanera del conjunt, i l'ermitorio prpiament, que es troba darrere i en un plnol ms elevat.

 Monuments civils .
 Casa de los Picos. Edifici emblemtic en forma de torrassa quadrangular coronat per estructures volades i en forma piramidal -tpiques de molts edificis civils i religiosos del s. XVII-, que reposen sobre les cornises altes del mateix i que li donen un aspecte singular. Tenia una funci ms d'ornament i expressi de l'orgull aristocrtic del senyor del Mayorazgo que la va construir, que de combat o defensiva.

 Jaciment arqueolgic de Los Villares, on s'assentava l'antic poblat de "Torre del Villar de Orcheta". Es troba ressenyat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, per no est excavat cientficament. Se suposa que va poder ser un primitiu assentament ber, reutilitzat posteriorment, segons el tipus de soterraments (a fora d'atuells de cermica fosca amb ossets triturats i calcinats dintre), i altres restes cermiques que han aparegut per la zona.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener.
 Carnestoltes. Se celebren a la fi de febrer.
 Sant Isidre Llaurador. Se celebra el 15 de maig.
 Festa Patronal de Santa Ana. (Torre Alta).
 Festa Patronal de Santa Marina "la cerecera". Se celebra a mitjan juny.
 Festa Patronal de Santa Marina "la melonera".Se celebra a la fi d'agost.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Torre Baixa;
 Web de la Mancomunitat;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32637" title="Vallanca" nonfiltered="3007" processed="2994" dbindex="13107">

Vallanca s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Rac d'Adems. 

Limita amb Adems, Cases Altes, Cases Baixes i Castielfabib (a la mateixa comarca); i amb Salvacaete, Moya, Algarra i Casas de Garcimolina (a la provncia de Conca, Castella-la Manxa).

 Geografia .
Vallanca est situada, de forma escalonada, en el vessant sud d'un tur, a 973 m. d'altitud. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu Bohilgues, que neix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sud de la poblaci per a seguir serpentetjant sobre pedra tosca fins a la seva desenvocadura en el marge dret del riu Tria a l'altura d'Adems.

 Nuclis .
 Vallanca;
 Negrn;

 Histria .
Vallanca ja apareix a la documentaci de comenaments del segle XIII com a parrquia inclosa a les terres d'Adems, dins del bisbat de Sogorb. Llavors, a l poca medieval, va ser rellevant per la seua situaci fronterera amb Castella: es tractava de la poblaci ms occidental de les terres d Adems.

Tot i que va configurar la segona parrquia del Terme General d'Adems, la seua independncia administrativa d'aquest ltim no li va arribar fins al 1695, quan Carles II va atorgar a Vallanca el ttol de vila reial, convertint-se en la tercera amb aquesta distinci a la comarca del Rac, desprs de les dues viles histriques: Adems i Castellfabib.

 Demografia .

 Economia .
La seva base econmica radica fonamentalment en l'agricultura, la ramaderia i l'explotaci forestal, encara que aquesta ltima es troba molt esgotada. Dintre dels cultius de sec es troben els cereals, fruiters i vinyes. Amb les aiges del riu Bohlgues es reguen les hortes, en la qual es cullen cereals, blat de moro, hortalisses i fruiteres, especialment pomes. A ms de l'omnipresent ametlla, la nou s l'altre fruit sec que abunda en les zones humides del terme i que t fama per la seva qualitat. La ramaderia conta amb caps de llanar, porc i ruscs d'abelles.

 Administraci .


 Patrimoni histric-artstic .
 Arquitectura religiosa .
 Esglsia de la Mare de Du dels ngels. Renovada al segle XVII. El ms destacat s la decoraci esgrafiada que cubreix els murs i voltes de la nau principal i algunes capelles. De l'abundant patrimoni moble que va tenir aquesta esglsia, poc es el que queda: algunes mostres d'orfebrera i la petita taula renaixentista de El bon pastor, del cercle valenci de Joan de Joanes.
 L ermita de sant Roc. Situada als voltants de la vila, s una construcci dels inicis del segle XVII, originalment fundada baix l'advocaci de la Santssima Trinitat. Presenta planta de creu llatina, tres capelles i cap objecte moble d'inters. Conserva la coberta de fusta antiga.
 Esglsia de Sant Antoni de Pdua. Situada al llogaret de Negrn, s una petita i senzilla construcci de nau nica del segle XVIII, construda encara amb arcs diafragmtics.

 Arquitectura civil .
 Casa Psito. Antic magatzem de blat de la vila. Situat darrere l esglsia parroquial dels ngels. s del segle XVIII, recentment restaurat.
 Casa Abadia. Edifici de finals del segle XVI, recentment desaparegut. Es conserva l'escut de la porta, que va pertnyer al rector que la va construr.
 Mol de la Vila: Construcci de finals del segle XVI. A una de les seves faanes conserva l'antic escut de la vila d'Adems -les cuatre barres coronades de la Casa d'Arag- del temps en que Vallanca encara pertenyia al terme general d'Adems. ;
 Arquitectura popular. Vallanca t un bon nombre de carrers i cases on es pot vore les tcniques verncules de construcci, de pedra al pis baix i lloses amb fusta als nivells superiors. Les balconades de fusta son molt abundants.

 Llocs d'inters .
Els voltants de Vallanca son molt atractius, amb el riu Bohlgues, afluent del Tria, que s una microrreseva natural, amb gran varietat d espcies vegetals i animals, cascades i una exuberant vegetaci de ribera.

Els paisatges de muntanya son els ms abundants, on es fan tamb recorreguts de senderisme.

 Festes i tradicions populars.
 Sant Antoni Abad. 17 de gener, actualment es celebren el diumenge ms proper. Fogueres als carrers. ;
 Sant Antoni de Pdua. 17 de juny. s el patr del llogaret de Negrn, on t lloc la festa. Antigament acudien gran nombre de xiques per tal de demanar marit al sant.
 Mare de Du dels ngels: 2 d'agost. Patrona de la vila.
 Sant Roc. Del 14 al 17 d'agost es celebren aquestes festes en honor al patr de la vila.
 Septenari de la Mare de Du de Santer. del 16 al 26 de setembre, cada set anys. Es tracta de les anomenades Fiestas Grandes de Vallanca. Es fa un recorregut al lluny santuari de la Mare de Du de Santer, al terme de Algarra (Conca, Castella), per tal de dur l imatge de la Verge a Vallanca. Durant els nou dies que est l imatge a la vila es fan grans festes en el seu honor i Vallanca esdev per uns dies la capital espiritual i festera del Rac. El prxim septenari tindr lloc el 2012.
 Petecosta de Santern. Diumenge de Pentecosta. Es celebra una romeria anual a la ermita de Santern, on es concentra molta gent de les dos bandes frontereres, s a dir, tant de Castella com del Pas Valenci. Hi ha missa, process, balls amb la pita i la caja, menjars tpics i mercat. Destaquen les corregudes de cavalls per les planes de Santer.

D altra banda, Vallanca conta amb una forta tradici musical. Antany eren molt apreciats, tant a la comarca del Rac d Adems com a les rodalies, els gaiteros vallanquers, que amenitzaven festes, solemnitzaven processons, animaven balls, etc. La tradici dels sonadors de la caja y la pita, noms locals del tabal i la dolaina de les zones valencianoparlants, s est recuperant recentment a la vila de Vallanca.

Referncies.


 Bibliografia .
  Eslava Blasco, Ral: Vallanca y su patrimonio histrico-artstico religioso. Vallanca, 2006. ;
  Rodrigo Alfonso, Carles: Vallanca, aproximacin a un pueblo del Rincn de Ademuz. Vallanca, 2000. ;
  Pardo Pardo, Fermn: Msica de la romera a la Virgen de Santern y canciones populares de Vallanca. Recull i direcci de Fermn Pardo. Edici de E. G. Tabalet. Alboraia, 2000. 636-CD. ;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Vallanca;
 Web de la Mancomunitat;
 Web no oficial de Vallanca;
 Blog de Vallanca;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32649" title="Amerigo Vespucci" nonfiltered="3008" processed="2995" dbindex="13108">

Amerigo Vespucci (Florncia, 9 de mar de 1454   Sevilla, 22 de febrer de 1512) va ser un navegant itali que va explorar part del litoral atlntic de l'Amrica del Sud i don a conixer la idea que les terres explorades es tractaven d'un nou continent, i no part d'sia com havia pensat Cristfor Colom, de qui Vespucci era amic. Arran d'aix es va difondre el nom Amrica per anomenar el nou continent. El responsable directe de la proposta d'anomenar Amrica a les noves terres descobertes fou, segons Juan Eslava Galn, un editor de Lorena quan parlant de la quarta pars (del mn conegut) postul: Una altra quarta part ha estat descoberta per Amerigo Vespucci, no veig el motiu pel que  es pugi anomenar Amrica, s a dir, terra d'Amerigo.

Vespucci pertanyia a una famlia acomodada propera a la influncia dels Medici. El 1478 va partir cap a Pars, on va treballar per al seu oncle Guido Antonio Vespucci, ambaixador a la cort de Llus XI. En morir el seu pare (1482), torn a Florncia i es pos al servei dels Medici.

El 1492 es trasllad a Sevilla, on es fu crrec dels negocis dels seus protectors a Espanya, on era conegut com a Amrico Vespucio. All hi va conixer Giannotto Berardi (conegut per Juanoto), armador i consignatari florent, que aprovision els vaixells utilitzats per Colom en els seus viatges. 

El 1496, desprs de la mort de Berardi, Vespucci agaf les rendes dels seus negocis i, actuant com el seu marmessor,  dispos dels bns necessaris per organitzar una expedici a les ndies. Ell mateix va embarcar a la flota de quatre naus que el 1499 part del port de Cadis, comandada per Alonso de Ojeda i Juan de la Cosa. Seguint la ruta del tercer viatge de Colom, recorregueren la costa nord de Sud-amrica. Quan el grup tocava les costes de la Guaiana, en Vespucci se'n separ i naveg cap al sud, convenut que era el litoral oriental de l'sia. Va descobrir la desembocadura de l'Amazones i avan fins al cap de Santo Agostinho (anomenat pels espanyols de Santa Mara de la Consolacin), a les costes del Brasil. De tornada a Espanya explor la desembocadura de l'Orinoco i pass per les illes de Trinitat i la Hispaniola.  

El seu segent viatge (1501-1502) fou al servei de Portugal, en una expedici comandada per Gonalvo Coelho. En aquest viatge va anar bordejant la costa de l'Amrica del Sud. Si ens hem de creure el seu relat, va arribar fins a la latitud de la Patagnia, tot i que no sembla gaire probable, ja que no esmenta mai l'ampli estuari del riu de la Plata, que hauria hagut de veure per fora si hagus arribat fins a tan avall.

No se sap gran cosa del seu ltim viatge (1503-1504), fins i tot s possible que no s'arribs a fer mai. Vespucci va morir a Sevilla el 1512.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32650" title="Illes ABC" nonfiltered="3009" processed="2996" dbindex="13109">
Les illes ABC sn un terme que hom empra per designar alhora les illes caribenyes d'Aruba, Bonaire i Curaao. En el context neerlands hom les coneix tamb com a illes de Sotavent (Benedenwindse Eilanden), si b internacionalment hom les considera illes de Sobrevent.

Totes tres constituen, juntament amb Sint Maarten, Sint Eustatius i Saba (ms al nord, i conegudes en el context neerlands com a illes de Sobrevent), les Antilles Neerlandeses. Des del 1986, per, Aruba disposa d'un estatus diferenciat, si b continua formant part del Regne dels Pasos Baixos. 

Estan situades al nord de l'estat de Falcn (Veneuela) i ordenades d'est a oest: Bonaire, Curaao i Aruba (ja just sobre la pennsula de Paraguan).

La llengua que ms s'hi parla s el papiamento, si b el neerlands hi t un estatus oficial i l'angls i l'espanyol tamb hi sn emprats.

Enllaos externs.
Mapa de la regi;
Mapa detallat;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32657" title="Sim IV de Montfort" nonfiltered="3010" processed="2997" dbindex="13110">

Sim IV de Montfort (1150  Tolosa, 25 de juny de 1218), fou un noble francs bar de Montfort i comte de Leicester. Va ser el principal protagonista de la Croada contra els ctars i conquer el vescomtat de Carcassona, el vescomtat de Besiers, el vescomtat d'Albi i el comtat de Tolosa.

 Orgens familiars .
Era nt de Sim III de Montfort i fill de Sim de Montfort i de l'anglo-normanda Amcia de Beaumont.

 Matrimoni i descendents .

El 1190 es cas amb Alcia de Montmorency, filla de Bouchard III de Montmorency. D'aquest matrimoni nasqueren:
 Amaur IV de Montfort, que heret els estats francesos i occitans.
 Sim V de Montfort, que heret els estats anglesos i marx a Anglaterra on adquir importncia poltica durant el regnat d'Enric III d'Anglaterra.
 Guiu de Bigorra, que es cas amb Peronella de Bigorra el 6 de novembre del 1216 i mor al setge de Castelnaudary el 20 de juliol del 1220.
 Peronella de Montfort.
 Amcia de Montfort.

Biografia.
El 1181 succe el seu pare com a bar de Montfort. El 1204, el seu oncle Robert IV de Beaumont, comte de Leicester, mor sense hereus de manera que els drets sobre el comtat angls passaren a Sim de Montfort. Malgrat aix, el rei Joan d'Anglaterra ocup les terres i en confisc els ingressos.

 La Quarta Croada .


El 1199 s'un a la companyia de Teobald III de Xampanya per prendre part en la Quarta Croada promulgada pel Papa Innocenci III. La mort de Teobald primer, i els problemes de finanament desprs, foraren tot un seguit de canvi de plans que desemboc el 1202 en l'atac al port catlic de Zara per tal de compensar a la Repblica de Vencia. La ciutat Zara, situada a la Dalmcia, s'havia rebellat contra la Repblica de Vencia el 1181 i el 1202 estava sota la protecci del rei d'Hongria Imre I, qui al seu torn tamb era catlic. 

Davant d'aquestes notcies, el Papa Innocenci III escrigu als lders de la croada condemnant aquest canvi de plans i amenaant-los amb excomunicar-los. Aix mateix, Sim de Montfort decid retirar el seu contingent i no participar en una expedici militar contra un altre territori catlic.

 La Croada contra els Ctars .

Posteriorment va encapalar la Croada albigesa contra els senyors feudals occitans que donaven protecci als ctars, una heretgia cristiana que s'havia exts a Occident des de Bsnia, amb arrels en el maniqueisme zoroastrista originari de l'Iran i que tenia com a antecedent directa la secta creada per Bogomil a Bulgria.

A tal fi, va ser nomenat vescomte de Carcassona i Besiers el 1210, desprs de les victries al setge de Besiers i al setge de Carcassona, prenent d'aquesta manera els ttols dels excomunicats Ramon Roger Trencavel i del Comtat de Tolosa de Ramon VI de Tolosa des de la seva victria a la batalla de Muret, on mor el rei Pere II d'Arag "el Catlic".

Finalment, Sim de Montfort va morir esclafat per un pedra en el setge de Tolosa (1218), defensada per Ramon VI de Tolosa, qui amb tropes autctones havia reconquerit el patrimoni del seu pare. Ramon VI de Tolosa era fill del destronat Ramon V de Tolosa, vassall del rei Pere II d'Arag.

 Vegeu tamb .
 Histria de Catalunya;
 Catarisme;
 Cam dels bons homes;

 Notes .








|-


|-



|-
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32662" title="Imperi Japons" nonfiltered="3011" processed="2998" dbindex="13111">




L'Imperi Japons (     ; Dai Nippon Teikoku) s un terme poltic utilitzat per a referir-se al Jap des de la Restauraci Meiji (1886) fins al final de la Segona Guerra Mundial (1945).

L'Imperi comen a gestar-se quan Yoshinobu Tokugawa, 15 Shogun del Shogunat de Tokugawa retorna el poder a l'Emperador amb "El Retorn de la Sobirania" (    ; Taisei H kan), desprs d'aix, la Cort Imperial declara la restauraci de la monarquia (    ;  sei Fukko), i amb els clans de Satsuma i Ch sh  es forma la base del nou govern de Meiji. Les primeres decisions van ser liquidar el feudalisme dels "shogunats", rebatejar el pas com la "Gran Naci Imperial del Sol Naixent" i s'aprova la Constituci Meiji (        Dai Nippon Teikoku Kenpou) amb aquesta denominaci a l'any 1889, on l'Emperador s el cap d'estat i en qui recau la sobirania del pas.

Tanmateix, al pas es continua utilitzant altres denominacions com ara "Jap" (   Nihon), "Gran Jap" (    Dai Nippon), la "Gran Naci del Sol Naixent" (     Dai Nippon Koku), o l'"Imperi del Sol Naixent" (     Nippon Teikoku); i no fou fins al 1936 que s'uniformitza l's del ttol propi del pas.

El 1946, l'any desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial, a causa de la seua rendici, l'estructura poltica i administrativa del Jap es reestructura, i el ttol del pas es revis com a "Naci del Jap" (    Nihon Koku).

 Histria .
Amb la Gran Depressi, Jap, com alguns altres pasos, es convert al que s'ha qualificat com a sistema feixista. Encara que aquest singular sistema de govern era molt semblant al feixisme, probablement degut a les diferncies culturals, tamb hi havien moltes diferncies entre els dos sistemes i per aix s'ha anomenat nacionalisme japons. Tanmateix, a diferncia d'Adolf Hitler i de Benito Mussolini, el Jap tenia dos objectius econmics per desenvolupar un imperi.

Primer, com els seus homlegs europeus, neix una indstria militar domstica estretament controlada, que permet fer el salt a l'economia de la naci renaixent enmig de la depressi. A causa de la manca de recursos a les illes del Jap, per poder mantenir un sector industrial fort i amb gran creixement, les primeres matries com el ferro, petroli, i el carb en gran part s'havien d'importar. Gran part d'aquests materials arribava dels Estats Units. Aix, per l'esquema de desenvolupament militar industrial i el creixement industrial, les teories mercantilistes prevalents, feien imprescindibles les colnies. Aquestes eren necessries per competir amb les potncies europees. Corea (1910) i Formosa (Taiwan, 1895) foren annexionades molt aviat com a colnies agricultores. A ms, el ferro i el carb de Manxria, la goma d'Indoxina i els vastos recursos de la Xina eren els principals objectius per a la indstria japonesa.

Amb pocs problemes, el Jap envaeix i conquereix Manxria el 1931. Aparentment, el Jap ho justifica per alliberar els manxus dels xinesos, justament com en el cas de l'annexi de Corea, que era suposadament un acte de protecci. Com a Corea, s'installa un govern titella (Manxukuo). Jehol, un territori xins que fa frontera amb Manxria, va ser controlat el 1933.

Jap envaeix la Xina el 1937, creant el que era essencialment una guerra de tres branques entre el Jap, els comunistes de Mao Zedong, i els nacionalistes de Xiang Kai-shek. Jap pren el control de moltes de les costes de Xina i de les ciutats porturies, per evitava prudentment les colnies europees i les seves esferes d'influncia. El 1936, abans de la invasi xinesa, Jap signa un tractat anticomunista amb Alemanya i un altre amb Itlia el 1937.

Confrontaments per la poltica d'expansionisme.

Primera Guerra Sinojaponesa.
Primera Guerra Russojaponesa.
Primera Guerra Mundial.

Segona Guerra Sinojaponesa.

Segona Guerra Mundial.

Cronologia.
 25 de desembre de 1926: Mort de l'Emperador Taisho.
 20 d'abril de 1927: Tanaka Giichi es nomenat primer ministre ;
 10 de novembre de 1928: Hirohito s formalment el nou emperador. ;
 2 de juliol de 1929: Hamaguchi Osachi s nomenat primer ministre.
 14 de novembre de 1930: Hamaguchi s ferit en un intent d'assassinat. ;
 1931: Hamaguchi mor i Wakatsuki Reijiro s nomenat primer ministre (14 d'abril). Jap ocupa Manxria desprs de l'Incident de Mukden (18 de setembre). Inukai Tsuyoshi s nomenat primer ministre el (13 de desembre) i incrementa els fons per als militars a la Xina.
1932: Desprs d'un atac a monjos japonesos a Shanghai el 18 de gener, les forces japoneses ataquen la ciutat (29 de gener). Manxukuo s'estableix amb Henry Pu Yi com a emperador (29 febrer). Inukai s assassinat durant un intent de cop i Saito Makoto esdev primer ministre (15 de maig). Jap s censurat per la Societat de Nacions (7 de desembre).
1933: Jap deixa la Societat de Nacions (27 de mar).
1934: Okada Keisuke esdev primer ministre (8 de juliol). Jap es retira del Tractat Naval de Washington (29 de desembre).
1936: Intent de cop d'estat (Incident del 26 de febrer). Hirota Koki esdev primer ministre el (9 mar). Jap signa el primer pacte amb Alemanya (25 de novembre) i ocupa Tsingtao (3 de desembre). Mengchiang s'estableix a Monglia interior.
1937: Hayashi Senjuro s nomenat primer ministre (2 de febrer). El Prncep Konoe Fumimaro s nomenat primer ministre (4 de juny). Batalla del Pont Lugou (7 de juliol). Jap captura Pequn (31 de juliol). Les tropes japoneses ocupen Nanjing (13 de desembre), comena la massacre de Nanjing.
1938: Batalla de Taierzhuang (24 de mar). Canton es rendeix a les forces japoneses (21 d'octubre).
1939: Hiranuma Kiichiro esdev primer ministre (5 de gener). Abe Nobuyuki esdev primer ministre (30 d'agost).
1940: Yonai Mitsumasa esdev primer ministre (16 de gener). Konoe esdev primer ministre per segon cop el (22 de juliol). Ofensiva dels cent regiments (agost-setembre). Jap ocupa Indoxina i se signa el Pacte Tripartit (27 de setembre).
1941: El general Hideki Tojo esdev primer ministre (18 d'octubre). Les forces navals japoneses ataquen Pearl Harbor, Hawaii (7 de desembre), obligant els Estats Units a declarar la guerra al Jap el 8 de desembre. El Jap conquereix Hong Kong (25 de desembre).
1942: Singapur es rendeix (15 de febrer). Jap bombardeja Austrlia (19 de febrer). Raid Doolittle a Tquio (18 d'abril). Batalla del Mar del Corall (4 - 8 de maig). Estats Units i les forces filipines es rendeixen el 8 de maig en la batalla de les Filipines. Jap s derrotat a la Batalla de Midway (4 de juny). Victria aliada en la Batalla de la Badia de Milne (5 de setembre).
1943: Victoria aliada en la Batalla de Guadalcanal (9 de febrer). Jap s venut a la Batalla de Tarawa (23 de novembre).
1944: Tojo renuncia i Koiso Kuniaki esdev primer ministre (22 de juliol).
1945: bombarders dels Estats Units comencen a bombardejar la majoria de ciutats japoneses. El Jap cau derrotat a la Batalla d'Iwo Jima (26 de mar). L'almirall Suzuki Kantaro esdev primer ministre (7 d'abril). Jap cau derrotat a la Batalla d'Okinawa (21 de juny). Estats Units llana les bombes atmiques sobre Hiroshima (6 d'agost) i Nagasaki (9 d'agost). El Jap es rendeix (15 d'agost): comena l'ocupaci aliada.

Articles relacionats.
Exrcit Imperial Japons;
Marina Imperial Japonesa;
Kempeitai;
Nacionalisme japons;
Imperialisme a l'sia;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32665" title="Papiamento" nonfiltered="3013" processed="2999" dbindex="13113">

El papiamento s una llengua criolla caribenya parlada a les illes ABC basada essencialment en el portugus. Son nombre de parlants supera les 300.000 persones.

 Orgens de la llengua .
Els orgens de la llengua sn encara incerts, parlant-se a vegades d'un fruit de la barreja que hi havia als centres de trfic d'esclaus de la Companyia de les ndies Occidentals, i a vegades del portugus que parlaven els jueus sefardites i els seus esclaus que escaparen del Brasil.

Hom troba quatre grans influncies lingstiques en el papiamento (mostrats en ordre d'importncia decreixent):
 llenges romniques: portugus i posteriorment castell;
 llenges germniques: neerlands i darrerament tamb angls;
 llenges africanes ;
 arawak (llengua amerndia dels habitants locals abans de l'arribada dels europeus);

Origen del nom papiamento .
El mot papiamento prov del verb papia, que significa parlar, i "-mento", sufix que indica la formaci d'un substantiu en papiamento. Com que la llengua t dos sistemes d'escriptura (veure ms avall), s conegut tamb com a papiamentu.

La paraula papia prov del portugus papear (parlar) i ja apareix en altres criolls que en deriven, com ara el papia Kristang, de Cap Verd.

Dialectes i estatus.
El papiamento t tres dialectes, un per a cada gran illa on s parlat: Aruba, Curaao i Bonaire. A l'hora d'escriure'l, per, existeixen dos estndards acceptats: un de ms fontic emprat a Bonaire i Curaao i un de ms etimolgic (a vegades hom diu ms influt pel castell) a Aruba.

Si b la llengua oficial a les Antilles Neerlandeses s el neerlands, a la prctica s el papiamento la llengua que hi s ms parlada, especialment a les ABC (a Sint Eustatius, Sint Maarten i Saba les llenges ms parlades sn l'angls, el francs i el castell). 

Des del 2004 el papiamento s llengua oficial d'Aruba al costat del neerlands.

Vocabulari.
La major part del vocabulari papiaments deriva del portugus i el castell, sovint sense poder-se distingir precisament si de l'un o l'altre per culpa de sa similitud (i s per aix que hom el coneix a voltes com a un crioll ibero-roman). Aix constitueix dos teros del vocabulari, mentre que una quarta part s d'origen neerlands i la resta pot ser atribuda a altres llenges.

Exemples de paraules d'origen ibric indeterminat:
 por fabor		= si us plau - Portugus/Castell por favor;
 seora		= senyora - Portugus senhora, Castell seora;
 batata                = patata - Portugus/Castell, batata;
 cua?	                = quin? - Portugus, qual; castell, cul;
 cuanto?	        = com? - Portugus, quanto; castell, cunto;

L'existncia d'un acabament voclic amb  s clarament atribuble al portugus (fonticament, per exemple, al propi nom de la llengua), mentre que la diftongaci s prpia del castell. El carcter "" s'explica per una posterior influncia castellana.

Altres mots tenen una influncia compartida, com per exemple Subrino (nebot); en portugus s Sobrinho mentre que en  castell s Sobrino. La pronncia d'u a "su-" s atribuble al portugus, mentre que l'
 de "-no" al castell.

Paraules d'origen portugus:
 sapatu		= sabata - Portugus, sapato; castell, zapato;
 saya			= faldilla - Portugus, saia; castell falda;
 bisia                = ve - Portugus, Vizinho, Vizinha; castell, vecino;

Paraules d'origen castell:
 siudat	        = ciutat - Castell, ciudad;
 sombr		= barret - Castell, sombrero;
 karsn		= pantalons- Castell, calzn;

Paraules d'origen neerlands:
 apel                  = poma - Neerlands, appel;
 blou			= blau - Neerlands, blauw;
 buki			= llibre - Neerlands, boek;

Enllaos externs.
 Informaci general sobre el papiamento (en angls);
 Enllaos per aprendre papiamento (en neerlands);
 Explicaci a ethnologue.com (en angls);
 Diccionari angls-papiamento;
 Traductor angls-papiamento en lnia;
 Diari d'Aruba (en papiamento);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32668" title="Cometa Hale-Bopp" nonfiltered="3014" processed="3000" dbindex="13114">

El Cometa Hale-Bopp (el nom oficial del qual s C/1995,O1) va ser probablement un dels cometes ms mpliament observat en l'ltim segle i un dels ms brillants que s'han vist en dcades. Va poder ser observat directament amb la vista durant 18 mesos, quasi el doble del temps que va poder observar-se el Gran Cometa de 1811. El cometa Hale-Bopp va ser descobert el 23 de juliol de 1995 a una gran distncia del Sol creant-se des de llavors l'expectativa que seria un cometa molt brillant quan passara prop del Sol. La brillantor d'un cometa s quelcom molt difcil de predir amb exactitud, per l'Hale-Bopp  va superar tot all que s'ha esperat quan va passar pel seu periheli l'1 d'abril de 1997. El cometa va ser anomenat el Gran Cometa de 1997; el seu pas va incitar un cert nivell de pnic en la poblaci,  el que va incitar un sucidi en massa entre els seguidors de la secta de La Porta del Cel. 
El seu perode orbital s d'uns 2.537 anys.

 Descobriment .
Alan Hale, en Cloudcroft, Nou Mxic realitzava una busca sistemtica de cometes quan  el 23 de juliol de 1995 va descobrir un objecte brillant d'onzena magnitud prop de l'agrupaci globular M70, en la constellaci de Sagitari. Per la seua banda, Thomas Bopp observava el cel amb el telescopi d'un amic, quan va percebre un objecte no catalogat que va resultar ser el cometa.

 Acostament .
Prompte queda clar que Hale-Bopp no era un cometa ordinari: Al calcular-se la seva rbita, esta va resultar estar a 7.2 unitats astronmiques (UA) del Sol, collocant-lo entre Jpiter i Saturno en la major distncia de la Terra que qualsevol altre cometa descobert. La majoria dels cometes a esta distncia sn a penes perceptibles, i la seua activitat no s apreciable, per la cua de l'Hale-Bopp era ben observable.  En una imatge del Telescopi angloaustrali de 1993 es va trobar el cometa encara no descobert a una 13 UA del Sol, que s una distncia que en general no permet observar cometes; per exemple, el Cometa Halley s 50.000 vegades menys lluminosa a la mateixa distncia del Sol.  Les anlisis indiquen que el seu nucli t prop de 50 quilmetres de dimetre, tres vegades la grandria de l'Halley.

La seva gran distncia i sorprenent activitat indicava que el cometa Hale-Bopp seria molt brillant a l'aconseguir el seu periheli en 1997. No obstant aix, els especialistes en cometes van ser cautelosos en els anuncis, a causa de com s de difcil predir amb exactitud la brillantor d'un cometa. Anys abans, en 1973, es va anunciar que el  Cometa Kohoutek seria el cometa del segle per la seva brillantor, per aquest  no va omplir les expectatives en eixe sentit.

 Vegeu  tamb .
Cometa;
Nvol d'Oort;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32681" title="Segona Germania" nonfiltered="3015" processed="3001" dbindex="13115">
La Segona Germania fou un alament armat desenvolupat majoritriament en les comarques centrals del Regne de Valncia al 1693.

Per la seva complexa composici social i la naturalesa de les revindicacions, s un moviment de dficil interpretaci, encara, pels analistes moderns. Cal destacar que la nica cosa en com entre la Segona Germania i la Revolta de les Germanies s el nom i que la base social i revindicacions eren complexes i canviants.

 Antecedents .
La progressiva recuperaci econmica en l'ltim ter del segle XVII, desprs de l'expulsi dels moriscos, coincid en una poca de certa agitaci social en el camp. Les causes, ms estructurals que conjunturals, estaven ubicades en les revindicacions antifiscals i antisenyorials de la clase camperola benestant. La protesta venia de lluny i anava resolvent-se de manera pacfica als tribunals. La classe camperola benestant pretenia eliminar la pressi senyorial com a intermediaris entre ells i la corona. s per aix que, entre altres coses, es revindicava la incorporaci de les respectives poblacions al patrimoni reial.

La lenta acci judicial no era, per, compatible amb altres classes socials tensionades per la fam o l'exasperaci fiscal, i que de tant en tant anigueren esclatant: revoltes de l'Horta de 1663, de la Valldigna el 1672, i del Camp de Morvedre el 1689. El punt mxim d'aquestes revoltes s el que es coneix com Segona Germania, al 1693. Cal remarcar, per, que les revoltes sols tingueren lloc en aquells territoris que no pertanyien al territori reial, com per exemple el Ducat de Gandia.

 L'alament popular .
A principis de 1693 el duc de Gandia i altres nobles foren a queixar-se al Consell d'Arag, a Madrid, per les reticncies dels seus vassalls a pagar rendes dominicals. A ms, d'altra banda, el virrei inform de l'actuaci d'un notari, Flix Vilanova, que ja havia participat com a instigador de la revolta del Camp de Morvedre al 1689, i que ara anava provocant als camperols de la Marina dient-los que existien uns documents i privilegis antics que els eximia de pagar als seus nobles.

Desprs del primer intent militaritzat d'acabar amb la protesta, a Pedreguer, el virrei propos crear una junta d'advocats a Valncia on els representants dels demandants podien exposar els seus arguments. En aquesta junta els demandants allegaren certs drets concedits per Jaume I i els seus successors, per no foren acceptats per falta de proves documentals. Aleshores, els demandants recorreren la sentncia arbitral directament al Consell d'Arag i demanaren la completa supressi de les crregues senyorials. La demanda fou presentada per Francesc Garcia, un llaurador benestant del Rfol d'Almnia i un dels principals caps del moviment aleshores, junt amb Feliu Rubio i Bartomeu Pelegr.

En arribar maig, l'poca de la recollecci de la Morera, els camperols es negaren a pagar les rendes i, fins i tot, a Carlet els vassalls del Comte de Carlet es negaren a pagar els censos. Per segon cop, les tropes del virrei hagueren d'intervenir per sotmetre als insubmissos. Per amb l'entrada de l'estiu i l'arribada de les collites majors, les vages de rendes es reproduiren i generalitzaren.

A Vilallonga, dins del Ducat de Gandia, quatre llauradors foren detinguts per negar-se a partir la collita amb el seu senyor, i aquest fou l'ltim detonant que feu esclatar la revolta armada. Al dia segent, un avalot de tres mil hmens prengu la ciutat de Gandia, i sense cap ms violncia, els quatre detinguts foren alliberats. L'alliberament, segurament inesperat, encoratj als rebels a continuar les mobilitzacions i desplaar-se cap a Valncia, on demanarien justcia al virrei. Per a tal efecte, es va improvitzar un exrcit de huit batallons, dirigit pel barber i llaurador benestant de Muro d'Alcoi, Josep Navarro.

El virrei, per, s'hi va avanar i havia ordenat al Governador de Xtiva que reunira a Gandia un exrcit de quatre-cents hmens a cavall, quatre-cents ms a peu i dues peces d'artilleria; al qual se li uniren a Albaida, per a on havien fujit els rebels, les milcies de Xtiva, Algemes i Carcaixent.

El combat entre les dues fores (1397 hmens armats i amb artilleria, front a 1500 camperols prcticament desarmats) tingu lloc el 15 de juliol a Setla de Nunyes, prop de Muro d'Alcoi. La batalla dur dues hores i finalitz en no ms de 15 hmens morts, tots de la banda dels "agermanats".

 Conseqncies i repressions .
En les setmanes segents a la batalla, xicotets esquadrons de cavalleria restabliren l'ordre per les diferents poblacions. Josep Navarro fou executat, com a lder que era, el 29 de febrer de 1694 i altres vint-i-cinc participants foren condemnats a galeres. Francesc Garcia, que era el principal lder no va ser capturat. Per les condemnes s'ha pogut veure que els grans caps de la revoluci eren camperols benestants, mentre que la massa enfurida era gent de la classe social ms pobra i misserable.

La Segona Germania, fou un pas ms per a la centralitzaci de l'estat en un marc monrquic autoritari. Els nobles veien cada cop ms clar que necessitaven l'ajut i protecci de les forces reials, que de mica en mica anava treient-los poder.

Les mateixes revindicacions continuaren dirimint-se per la via judicial, fins que en 1705, i dins del marc de la Guerra de Successi, torn a esclatar una nova revolta violenta amb les mateixes exigncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32696" title="Amonac" nonfiltered="3016" processed="3002" dbindex="13116">

L'amonac s un compost qumic la molcula del qual consistix  en un tom de nitrogen (N) i tres toms de hidrogen (H) d'acord amb la frmula NH3. 

La molcula no s plana, sin que t la forma d'un tetredre amb un vrtex vacant. A es deu a la formaci de orbitals hbrids sp3. En dissoluci aquosa es pot comportar com una base i formar-se l'i amoni, NH4+, amb un tom d'hidrogen en cada vrtex del tetraedre:

NH3 + H2O     <=>    NH4+ + HO-;

L'amonac s un gas incolor d'olor molt penetrant. Es genera de forma natural pel medi ambient i tamb s manufacturat. Es dissol fcilment en l'aigua i s'evapora rpidament. Generalment es ven en forma lquida.

La quantitat d'amonac produt industrialment cada any s gaireb igual a la produda per la naturalesa. L'amonac s produt naturalment al terra per bacteris, per plantes i animals en descomposici i per rebuigs animals. L'amonac s essencial per a molts processos biolgics.

La major part de l'amonac produt en plantes qumiques s usat per fabricar adobs. La resta s usada en txtils, plstics, explosius, a la producci de polpa i paper, aliments i begudes, productes de neteja domstics, refrigerants i altres productes. Tamb s'usa en sals aromtiques.

 Aplicacions .
s molt usat en la refrigeraci, en cicles de la compressi a causa de la seva alta calor de vaporitzaci i temperatura crtica entre d'altres. Tamb s'utilitza en processos d'absorci en combinaci amb aigua.

L'amonac i els seus derivats urea, nitrat amnic, etc. sn usats en agricultura com a fertilitzant nitrogenat.

L'amonac ocorre naturalment i s manufacturat tamb. s una font important de nitrogen que necessiten les plantes i els animals. Els bacteris que es troben als intestins poden produir amonac.

L'amonac gass pot dissoldre's en aigua. Aquest tipus d'amonac s'anomena amonac lquid o soluci d'amonac. Una vegada que s'exposa a l'aire, l'amonac lquid es transforma rpidament en un gas.

L'amonac s'aplica directament al terra en terrenys agrcoles, i s'usa per fabricar adobs per a collites agrcoles, prats i plantes. 

Molts productes de neteja domstics i industrials contenen amonac.

 Medi ambient .
L'amonac s fcilment biodegradable, les plantes l'absorbeixen amb molta facilitat eliminant-lo del medi, de fet s un nutrient molt important per al seu desenvolupament. Encara que concentracions molt altes en l'aigua, com tot nutrient, pot causar greus danys en un riu o estany, ja que l'amonac interfereix en el transport d'oxigen per l'hemoglobina. 

Efectes nocius.
L'exposici a altes concentracions d'amonac en l'aire pot produir cremades greus a la seva pell, ulls, gola i pulmons. En casos extrems pot ocrrer ceguesa, danys pulmonars i la mort. Respirar concentracions ms baixes pot causar tos i irritaci del nas i el coll.

Si una persona s'empassa amonac pot sofrir cremades a la boca, la gola i l'estmac. Vessar amonac concentrat sobre la pell causar cremades. Els estudis en animals demostren efectes similars als observats en ssers humans. No se sap si l'amonac afecta la reproducci en ssers humans.

Enllaos externs.
;

 Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo de Espaa: Fitxa internacional de seguretat qumica de l'amonac.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32708" title="Saurisqui" nonfiltered="3017" processed="3003" dbindex="13117">

Els saurisquis (Saurischia, del grec pelvis de llangardaix) s un dels dos ordres tradicionals dels dinosaures.

En el 1888, Harry Seeley classific els dinosaures en dos grans ordres, basat en l'estructura de la seva pelvis. Els saurisquis es distingeixen dels ornitisquis per retenir la configuraci ancestral dels ossos de la pelvis. Tots els dinosaures carnvors (els terpodes) sn membres dels saurisquis, juntament amb un dels dos grans llinatges de dinosaures herbvors, els sauropodomorfs. Al final del Cretaci, totes les famlies de saurisquis, excepte els ocells s'extingiren durant la gran extinci del Cretaci. Es caracteritzen perqu la majoria d'individus tenen el pubis en la mateixa direcci que la d'un llangardaix, cap endavant, apuntant cap als intestins.

Si es considera com un grup que noms inclogui rptils (consideraci que depn de la font consultada), llavors s un grup parafiltic que exclou els ocells i per tant no conforma un clade.

Filognia.
El segent cladograma ha estat adaptat de Weishampel i cols., 2004.



Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32709" title="Terpode" nonfiltered="3018" processed="3004" dbindex="13118">

Els terpodes (Theropoda, peu de bstia) son un grup dinosaures saurisquis bpedes. Encara que als seus comenaments eren carnvors, un cert nombre de famlies evolucionaren a herbvors durant el Jurssic (els Therizinosauria). Els terpodes aparegueren durant el Carni, al Trisic superior (220 milions d'anys), i van sser els nics grans carnvors terrestres des del Jurssic fins la cloenda del perode Cretaci. Avui sn representats per les 9,300 espcies d'ocells, els quals van evolucionar al Jurssic superior a partir de certs petits celurosaures.

Histria evolutiva.
Durant el Trisic superior, un cert nombre de dinosaures proto-terpodes i terpodes van cohabitar.

El primer dinosaure carnvor conegut i el ms primitiu es l'Eoraptor d'Argentina, i l'Herrerasaurus coneguts des del Trisic superior de L'Amrica del Sud i l'Amrica del Nord (i possiblement tamb a l'ndia i Sud-frica). Els experts rebutgen l'idea de qu aquests animals siguin terpodes basals, saurisquis basals o anteriors a la separaci entre els saurisquis i els ornitisquis.

Els primers terpodes i tamb els ms primitius (tamb coneguts com Euterpodes, s a dir, els vertaders terpodes) sn els Coelophysidae, un grup distribut pel mon sencer, els quals eren de construcci molt lleugera i aparentment gregaris (Coelophysis, Syntarsus). Aquests reeixits animals continuaren des del Carni tard fins el Toarci. Encara que a les recents classificacions eren inclosos als Ceratosauria i considerats com una branca d'uns terpodes ms avenats (Rowe & Gauthier 1990), possiblement foren els antecessors de tots els terpodes.

Els autntics Ceratosauria (incloent-hi el Ceratosaurus o el Carnotaurus) apareixen durant el Jurssic tempr, i continuaren des del Jurssic superior a Laursia, fins el final del Cretaci a Gondwana,en la forma del llinatge dels abelisurids.

Els Tetanurs sn ms especialitzats que no pas els ceratosurids. Es subdivideixen en els Spinosauroidea o Torvosauroidea (originalment anomenat Megalosaurus) els quals eren els ms comuns durant el Jurssic mitj per aix i tot continuaren fins el Cretaci mitj, i els  Avetheropoda. El darrer clde -com el seu nom indica- sn els ms propers a les aus, i sn dividits en els Carnosauria i els Coelurosauria.

Aix i tot, durant el Jurssic superior noms n'hi havien quatre llinatges de terpodes -ceratosurids, torvosurids, carnosurids i coelurosurids. Tots quatre grups van sobreviure en el cretaci, encara que noms dos -els abelisurids i els coelurosurids semblen haver arribat al final del perode. Eren geogrficament separats, els primers a gondwana i els segons a l'asiamrica.

De tots els grups de terpodes, els coelurosurids eren de lluny els ms diversos. Alguns cldes de coleurosaures que van prosperar durant el cretaci foren els tiranosurids, incloent-hi  els fams Tyrannosaurus rex, els dromaeosurids, incolent-hi els famosos Velociraptor i Deinonychus, es quals sn molt semblants a lArchaeopteryx (Ostrom 1969, Paul 1988, Dingus & Rowe 1998), els troodntids, els omnvors oviraptorosurids, els herbvors ornitommids ("dinosaures estru") i els therizinosurids, el qual es troba entre formes carnvores i herbvores), i els ocells, l'nic llinatge dinosauri que sobrevisqu a l'extinci massiva del Cretaci.
Mentre les arrels d'aquests diversos grups haurien d'sser al Jurssic mitj, noms esdevingueren abundosos durant el Cretaci inferior.

Classificaci.
Ordre Saurischia;
SOTSORDRE THEROPODA;
?Eoraptor;
?Superfamlia Herrerasauria;
Guaibasaurus;
Neotheropoda;
Superfamlia Coelophysoidea;
Ceratosauria;
Famlia Ceratosauridae;
Famlia Noasauridae;
Famlia Abelisauridae;
Tetanurae;
?Cryolophosaurus;
Superfamlia Megalosauroidea;
Famlia Megalosauridae;
Famlia Spinosauridae;
Avetheropoda;
Carnosauria;
Famlia Sinraptoridae;
Famlia Allosauridae;
Famlia Carcharodontosauridae;
Coelurosauria;
Famlia Coeluridae;
SuperfamliaTyrannosauroidea;
Superfamlia Ornithomimosauria;
Maniraptora;

Cladograma.
El segent cladograma est adaptat de Weishampel i cols., 2004.



Referncies.

 Carrano, M. T., Sampson, S. D. & Forster, C. A., (2002), L'osteologia del Masiakasaurus knopfleri, un petit abelosauroide del Cretaci superior de Madagascar Journal of Vertebrate Paleontology Vol. 22, #3, pp. 510-534 ;
 Dingus, L. & Rowe, T. (1998),  The Mistaken Extinction: Dinosaur Evolution and the Origin of Birds, Freeman;
 Kirkland, J. I., Zanno, L. E., Sampson, S. D., Clark, J. M. & DeBlieux, D. D., (2005) Un primitu therizinosauroide del Cretaci tempr d'Utah, Nature: Vol. 435, pp. 84-87 ;
 Mortimer, M., (2001) "Rauhut's Thesis", Dinosaur Mailing List Archives, 4 Jul 2001 ;
 Ostrom, J.H. (1969). Osteologia del Deinonychus antirrhopus, un inusual terpode del baix Cretaci de Montana, Peabody Museum Nat. History Bull., 30, 1-165;
 Paul, G.S., (1988) Predatory Dinosaurs of the World Simon and Schuster Co., New York (ISBN 0671619462);
 ----- (2002) Dinosaurs of the Air (ISBN 0801867630): ;
 Rowe, T., & Gauthier, J., (1990) Ceratosauria. 151-168 in Weishampel, D. B., Dodson, P., & Osmlska, H. (eds.), The Dinosauria, University of California Press, Berkley, Los Angeles, Oxford. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32710" title="Arcosaure" nonfiltered="3019" processed="3005" dbindex="13119">

Els arcosaures  (Archosauria, que en grec vol dir "rptils dominants") sn un grup de rptils dipsids que evolucionaren dels arcosauriformes durant l'Oleneki (baix Trisic). Els arcosaures es diferencien per una compressi lateral de les dents i per tenir un cor de quatre cambres, entre d'altres caracterstiques. La majora dels primers eren carnvors, amb dents asserrades i estretes perfectes per a menjar carn. El seu metabolisme reptili sembla sser que els havia donat un clar aventatge sobre els terpsids, els quals eren els seus contemporanis als rids i monznics climes interiors els quals eren el resultat de Pangea. Aix, mentre que el Permi fou dominat pels sinpsids, el Trisic ho seria pels saurpsids.

Hi han principalment dos grups d'arcosaures; els Ornithodira, els quals van sser insignificants durant el Trisic mig per que van radiar al Trisic superior (dinosauria i pterosauria; i els Crurotarsi, els quals eren el grup predominant en aquell temps, i hi incloen un gran nombre de grups purament trissics com els rauisuchia, els phytosauria i els hervvors aetosauria, aix com els ancestres dels cocodrils.

Un nombre fora gran d'aquests grups d'arcosaures, sobretot els grans crurotarsi, els quals son anomenats thecodonts en llibres pre-cladstics, s'extingiren fa 195 milions d'anys, durant l'extinci del Trisic-Jurssic. Els supervivents, els dinosaures i pterosaures entre els Ornithodira, i els Sphenosuchia i Protosuchia i desprs els seus descendents cocodrils entre els Crurotarsi. Els dinosaures van dominar la terra i ms tard dominarien el cel, els pterosaures el cel fins el cretaci i els cocodrils els rius i pantans i fins i tot van dominar els mars (Teleosauridae i Metriorhynchidae).  

Tal s la supremacia dels arcosaures durant el Mesozoic que no hauria d'sser anomenada l'edat dels rptils, ans s'hauria de dir l'edat dels arcosaures.

La majoria d'aquests s'extingiren fa 65 milions d'anys. Els nics grups que van sobreviure i que encara avui hi son, son els dinosaures terpodes (els ocells) i els cocodrilians, que inclouen els moderns cocodrils, aligtors i gavials.

Tradicionalment els ocells han estat separats biolgicament de la resta dels arcosaures. Recentment, amb el mtode cladistic, noms grups monofiltics sn vlids, i els ocells sn inclosos dins la divisi Archosauria.

Taxonomia.
 Infraclasse Archosauromorpha;
 Archosauriformes;
 ARCHOSAURIA;
 Crurotarsi ("Pseudosuchia");
 Ordre Phytosauria;
 Ordre Aetosauria;
 Ordre Rauisuchia;
 Ordre Crocodilia;
 (unranked) Ornithodira ("Ornithosuchia");
 Ordre Pterosauria;
 Superordre Dinosauria*;
 Classe Aus;

Referncies.
 Benton, M. J. 2004), Vertebrate Paleontology, 3rd ed. Blackwell Science Ltd;
 Carroll, R. L. (988) Vertebrate Paleontology and Evolution, W. H. Freeman and Co. New York;

Enllaos externs.
UCMP ;
Paleos ;
Mikko's Phylogeny Archive Archosauria ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32711" title="Abelisaure" nonfiltered="3020" processed="3006" dbindex="13120">

Els abelisaures (Abelisaurus) sn un gnere de dinosaures descendents dels primitius Ceratosauria, van habitar gaireb tots els continents de l'poca.

Tenien unes extremitats superiors comparativament petites per a la seva mida total, amb 4 dits petits i gruixuts, que no els li eren de gaire utilitat.

Un altre tret important era el seu crani. Tenien un enorme cap amb una mandbula inferior bastant feble en comparaci amb la superior. El seu crani era molt gran, amb unes rbites oculars i fosses nassals enormes, per el mes destacable era l' obertura pre-nassal tpica dels arcosaures, destinada a allotjar els msculs mandibulars i a alleugerir el pes total del cap.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32713" title="Cabal hidrulic" nonfiltered="3021" processed="3007" dbindex="13121">
El cabal s la quantitat de lquid que passa per una secci concreta del seu recorregut per unitat de temps. Seguint les unitats del Sistema Internacional s'expressa en m /s, o, en el cas de cabals ms petits, l/s (litres per segon).

En hidrulica i hidrologia, s un concepte que hom empra tant per a canonades, expresant-se el l/s, com per a canals i rius, on s'utiliza com a unitat el m /s.

Matemticament hom l'expressa com a:
;

On A s l'rea de la secci d'estudi i u la velocitat a cada punt de la secci. Aquesta no t per qu ser uniforme, per aix cal integrar-la a travs de tota l'rea.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32720" title="Koltur" nonfiltered="3022" processed="3008" dbindex="13123">

Koltur s una petita illa (2,5 km) de l'arxiplag de les Froe, on ocupa una posici central, a l'oest d'Streymoy i al nord de Hestur.

Bona part de l'illa consisteix en una muntanya homnima de 477 m.

El seu poblament comen amb una casa de pags al sud anomenada Heirni i Hsi, que desprs es vei complementada per una altra al nord (Norduri i Gerdum) i finalment dues ms. Tots aquests incipients nuclis li donaren un mxim de poblaci de 50 habitants.

Actualment per, Koltur s l'illa habitada amb menys poblaci de les Froe: 2 persones (Bjrn i Lkka Patursson), que provinents de Kirkjubur s'installaren a Norduri i Gerdum el 1990. Prviament, l'illa havia estat deshabitada un any, en marxar-ne els darrers pastors d'ovelles que hi vivien.

A l'illa no s'hi pot accedir amb ferry, per un helicpter hi va tres cops per setmana.

Enllaos exsterns.
Faroestamps.fo (feros, alemany, angls, francs i dans);
Koltursgarur - ya Koltur (Pgina dels seus habitans actuals, en feros);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32725" title="Videojoc de rol" nonfiltered="3023" processed="3009" dbindex="13124">
Els jocs de rol per ordinador (CRPG sn les seves sigles en angls), sovint escurat a simplement (i incorrectament) jocs de rol (RPG), sn un tipus de videojoc que tpicament usen els elements dels jocs de rol que es juguen en persona. Els jocs de rol per ordinador inclouen una gamma ampla d'estils i tipus de motors de joc i s'han diversificat significativament.

Els elements de joc dels RPG es poden trobar en videojocs d'estratgia en temps real, shooters en primera persona, shooters en tercera persona, i alguns altres tipus com jocs en lnia multijugador (MUD, multiple-user dungeon). 

Aquests poden ser en temps real o per torns. Algunes caracterstiques, entre d'altres, sn: tenen un escenari per jugar, cada jugador t un o ms personatges a la vegada i es pot jugar sol o en multijugador (no confondre amb jocs d'estratgia). Tenen com a base fonamental complir una missi. Molts d'ells fan que el personatge evolucioni a partir de trobades amb monstres, companys o objectes, de manera que pot millorar habilitats o obtenir bonificacions. A diferncia dels jocs de plataformes, el jugador t un marge de llibertat per decidir els moviments i accions dels personatges.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32731" title="Maryland" nonfiltered="3024" processed="3010" dbindex="13125">


Maryland s un estat dels Estats Units d'Amrica situat al sud de la costa atlntica. Maryland fou una de les 13 colnies que es van aixecar contra Gran Bretanya durant la Revoluci Americana.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 40.396 amerindis nord-americans (0,9 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (9.060), blackfoot (1.508), lumbee (1.321), piscataway (1.065), iroquesos (832) sioux (688) i canadencs i llatinoamericans (2.157).







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32732" title="Louis Pasteur" nonfiltered="3025" processed="3011" dbindex="13126">

Louis Pasteur (27 de desembre 1822   28 de setembre 1895) fou un microbileg i qumic francs. Fou conegut pel pblic en general per la seva demostraci de la teoria del germen d'una malaltia i les seves tcniques de desenvolupament i d'inoculaci, ms notablement la primera vacuna contra la rbia; tanmateix, tamb fu una descoberta essencial en el camp de qumica, sobre la polaritzaci de la llum per molcules asimtriques.

Una famosa frase de Pasteur: Le hasard favorise l esprit prepar ("La casualitat afavoreix l'esperit preparat")

Primera histria.
Louis Pasteur va nixer a Dole, al departament de Jura a Frana, el fill d'un adobador. Els seus pares eren Jean Joseph i Jeanne Pasteur i les seves germanes eren Virginie, Josephine, i Emilie Pasteur. La seva germana Emilie tenia una malaltia que li produa un retard mental, i tot i que creixia a mida adulta encara tenia la ment d'un nen de cinc anys. Louis Pasteur va anar a l'escola a l'cole Normale Suprieure a Pars el 1843 i va aconseguir el grau doctoral en 1846. Va estudiar qumica, per no semblava una promesa al principi (un dels seus professors el descrivia com "mediocre"). No obstant aix, es va convertir en un cientfic.

Treball sobre quiralitat i la polaritzaci de la llum.
En el seu primer treball com a qumic va resoldre un problema pel que fa a la natura de l'cid tartric (1849). Una soluci d'aquest compost derivat d'organismes vius (especficament residus de vi) girava el pla de polaritzaci de la llum que passa a travs d'ell. El misteri era que l'cid tartric que es derivava de la sntesi qumica no tenia cap efecte, tot i que les seves reaccions eren idntiques i la seva composici elemental era la mateixa.

Pasteur s'adon, examinant els cristalls minsculs d'cid tartric, que aquests tenien dues formes asimtriques que eren imatges especulars l'una de l'altra. Tediosament, va ordenar els cristalls a m, obtenint dues formes d'cid tartric: les solucions d'una forma feien girar llum polaritzada en el sentit de les agulles del rellotge, mentre que l'altra forma feia girar la llum en el sentit contrari de les agulles del rellotge. Una combinaci igual dels dos no tenia cap efecte sobre la llum polaritzada. Pasteur va deduir correctament que la molcula d'cid tartric era asimtrica, i podia existir en dues formes que s'assemblen l'una a l'altra de la mateixa manera que un guant dret s'assembla a l'esquerre. Era la primera demostraci de molcules quirals, una consecuci important.

Per la seva tesi doctoral en cristallografia va aconseguir una posici de professor de qumica a la Facultat (Universitat) d'Estrasburg.
El 1854, se'l nomenava Deg de la nova Universitat de Cincia a Lilla.
El 1857, se'l feia administrador i director d'estudis cientfics de l'cole Normale Suprieure.

Teoria dels grmens.
Louis Pasteur va demostrar que el procs de fermentaci s causat pel creixement de microorganismes, i que el creixement de microorganismes en brous de nutrient no s degut a la generaci espontnia.

Va exposar brous bullits i airejats en vasos que contenien filtres per impedir l'accs a totes les partcules i fins i tot vasos sense cap filtre, admetent aire que passava via un tub llarg i tortus que no permetria passar la pols de les partcules. Res creixia als brous; per aix, va demostrar que els organismes vius que creixien als brous venien de fora, com espores en la pols, i no es generaven pas espontniament en el brou. Aix, Pasteur donava el cop de mort a la teoria de la generaci espontnia i confirmava la teoria dels grmens.

Abans que Louis Pasteur desenvolups la seva teoria dels grmens, Girolamo Fracastoro, Friedrich Henle i d'altres havien suggerit aquesta teoria, per ell va dirigir els experiments que clarament indicaven la seva correcci, i va aconseguir convncer molts cientfics d'Europa que era veritable.

La recerca de Pasteur tamb mostr que alguns microorganismes contaminaven les begudes que fermentaven. Amb aix, invent un procs en el qual els lquids com la llet s'escalfaven per matar tots els bacteris i les floridures ja presents dins d'ells. Ell i Claude Bernard completen la primera prova el 20 d'abril, 1862. Aquest procs fou desprs conegut com pasteuritzaci.

La contaminaci de begudes portava Pasteur a concloure que els microorganismes infectaven tant animals com humans. Proposava evitant l'entrada de microorganismes al cos hum, destacant a en Joseph Lister a desenvolupar mtodes antisptics en cirurgia.

El 1865, una malaltia anomenada pebrine estava matant grans nombres de cucs de seda. Pasteur va treballar uns quants anys per demostrar que era un microbi atacant els ous dels cucs de seda que provocaven la malaltia, i que eliminant aquest microbi dins dels criadors de cucs de seda eradicarien la malaltia.

Pasteur tamb descobria que alguns microorganismes anaerbics es poden desenvolupar i viure sense aire o oxigen.

Immunologia.
La seva feina posterior sobre malalties va incloure treballs amb pollastres sobre el  clera. Durant aquest treball, no va aconseguir provocar la malaltia en alguns dels pollastres que estava infectant. En reutilitzar aquests pollastres sans, Pasteur va descobrir que no els podria infectar, ni tan sols amb bacteris frescos: els bacteris debilitats havien provocat la defensa als pollastres i esdevenien immunes a la malaltia, encara que no havien provocat de fet la malaltia. El 1870 va aplicar aquest mtode d'immunitzaci a l'ntrax, que afectava a vedells. 

La idea d'una forma dbil de malaltia que provoca immunitat a la versi virulent no era nova: aix havia estat conegut molt temps enrere per la verola. Se sabia que la inoculaci amb la verola ocasionava molta menys mortalitat que amb la malaltia naturalment adquirida. Edward Jenner tamb havia descobert que la vacunaci, amb verola vacuna donava immunitat a la verola, i abans del temps de Pasteur, aix havia reemplaat generalment l's de material de verola present en la inoculaci. La diferncia amb el clera de pollastre i l'ntrax era que la forma debilitada de l'organisme de malaltia havia estat "generada artificialment". Aix, no calia aillar una forma naturalment dbil del bacteri.

Aquesta descoberta revolucionava el treball en malalties contagioses, i Pasteur donava a aquestes malalties debilitades artificialment el nom genric de "vacunes", per complir la descoberta de Jenner. Pasteur va produir la primera vacuna per a la rbia desenvolupant el virus en conills i llavors debilitant-lo assecant el teixit nervis afectat. Aquesta vacuna s'utilitz primer del noi de 9 anys, Joseph Meister, el 6 de juliol de 1885, desprs que el noi fos atacat per un gos rabis. Aix es feia amb risc personal per a Pasteur, per que no tenia llicncia per exercir de metge i es podria haver encarat amb un processament per tractar el noi. Afortunadament, el tractament va demostrar ser un xit espectacular, ja que Meister va evitar la malaltia; aix, Pasteur es va aclamar com un heroi i la qesti legal no es va aplicar. L'xit del tractament va establir els fonaments per a la fabricaci de moltes altres vacunes. El principis de l'Institut Pasteur fou construt sobre la base d'aquesta consecuci.

 Honors i evaluacions .
Pasteur guany la Medalla Leeuwenhoek, el mes gran honor en microbiologia, el 1895.

Mor el 1895 prop de Pars de complicacions provocades per una srie d'atacs de feridura que l'havien comenat a turmentar el 1868. El van enterrar en la Catedral de Notre Dame, per les seves restes es posaren aviat en una cripta en l'Institut Pasteur, de Pars.

El mtode de Pasteur d'immunitzaci era efica i era emprat per molts altres metges, finalment conduint a l'eradicaci de les malalties del tifus i plio com amenaces. La pasteuritzaci portava a l'eliminaci de llet contaminada i unes altres begudes com fonts de malaltia. De fet, Pasteur inaugurava l'edat moderna dels medicaments, portant un augment significatiu en la qualitat de la vida humana i una explosi demogrfica sorprenent. D'acord amb aix, se l'ha aclamat com el "Pare de Medicina moderna" i un "Benefactor de la Humanitat." Crters a Mart Lluna sn anomenats en el seu honor. En la cultura popular, Pasteur s el mes gran cientfic francs. Hi ha una pellcula biogrfica de la seva vida, titulada "La Histria de Louis Pasteur"

 Literatura .
Debre, P.; Forster, E.: Louis Pasteur. Johns Hopkins University Press, October 2000; ISBN 0-801-86529-8. Una biografia en Angls.
Tiner, John Hudson: "Louis Pasteur: Founder of Modern Medicine". Mott Media, 1990; ISBN 0-88062-159-1 (paperback). Una biografia en Angls.

Enllaos externs.

 Biografia de Pasteur a l'Institut Pasteur a Lille (en Francs);
 Biografia de Pasteur a la Fundaci Mrieux (en Francs);
  (en Angls);
 l'Institut Pasteur (en Angls);
 Associaci de famlies Pasteur;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32734" title="Michigan" nonfiltered="3026" processed="3012" dbindex="13127">


Michigan s un estat dels Estats Units d'Amrica. El seu nom prov del Llac Michigan el qual prov de la paraula Chippewa meicigama, que vol dir "aigua gran". Rodejat de quatre dels Grans Llacs, Michigan s l'estat continental dels Estats Units amb ms costa i ms embarcacions de plaer que cap altre estat de la uni.

Michigan s principalment conegut perqu s el lloc on va nixer la indstria de l'autombil. Per cal saber que avui en dia s una destinaci turstica de primer ordre.

Michigan tamb s molt coneguda per les seves ciutats, Detroit en primer lloc.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 128.282 amerindis nord-americans (1,2 %). Per tribus, els principals sn els chippewa (32.267), cherokee (19.795), ottawa (6.330), potawatomi (3.876) blackfoot (3.847), iroquesos (3.064), sioux (1.815) apatxe (1.453), choctaw (1.257) i canadencs i llatinoamericans (3.150).








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32735" title="Grans Llacs d'Amrica del Nord" nonfiltered="3027" processed="3013" dbindex="13128">


Els Grans Llacs d'Amrica del Nord sn un grup de cinc grans llacs situats entre els Estats Units d'Amrica i el Canad. Constitueixen el conjunt d'aigua dola ms gran de tot el planeta, i el conjunt format pels Grans Llacs i el riu Sant Lloren forma el sistema d'aigua dola ms gran del mn. De vegades sn considerats mars interiors.

Llacs.
Els Grans Llacs sn (d'oest a est, seguint el corrent de l'aigua):

Llac Superior (el ms gran i ms fondo, amb una superfcie comparable a la de Catalunya i el Pas Valenci junts);
Llac Michigan (el segon ms gran en volum, l'nic situat tot sencer en territori dels Estats Units);
Llac Huron (el segon ms gran per la seva superfcie);
Llac Erie (el ms petit en volum i el ms poc fondo);
Llac Ontario (el ms petit per la seva superfcie i el situat a menys altitud de tots);











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32744" title="Telefnica" nonfiltered="3028" processed="3014" dbindex="13129">


Telefnica S.A., abans coneguda durant molt anys com Compaa Telefnica Nacional de Espaa (CTNE), s una companyia multinacional de telecomunicacions, inicialment de telefonia. Es va constituir el 19 d'abril de 1924 a Madrid, amb un capital social d'un mili de pessetes (6.000 euros) representat per 2.000 accions ordinries. Era participada per International Telephone and Telegraph Corporation (ITT) de Nova York.

Ms tard va absorbir la Secci de Telfons de la Mancomunitat de Catalunya, creada l'any 1916, per fer arribar el telfon fins a tots el racons de Catalunya, dirigida per Esteban Terradas i Illa. Aquesta Secci que ja havia installat l'any 1924, la primera central automtica a Balaguer. Prviament, el Govern Espanyol es va assegurar de posar pals a les rodes a la Mancomunitat.

Es tamb la propietria de la companyia de telefonia mbil Movistar

Telefonica t la seva universitat corporativa a l'antic castell de Bell-lloc situat al terme municipal de la Roca del Valls al Valls Oriental

Vegeu tamb.
 Histria de la Telefonia a Catalunya;

Enllaos externs.
 Telefnica;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32749" title="Partit Obrer Socialdemcrata Rus" nonfiltered="3029" processed="3015" dbindex="13130">

El Partit Obrer Socialdemcrata Rus (rus                    -                                  =      ) va ser el primer partit que s'opos al tsar, a Rssia. Era un partit socialista, que volia una societat igualitria, sense classes socials ni propietat privada, s adir, un nou sistema poltic. Dins del partit hi havia dues tendncies, els bolxevics i els menxevics.

Fou fundat a Minsk en Congrs de 1898 quan es van reunir diverses organitzacions marxistes "Unions de Lluita", de Sant Petersburg, Moscou, Kev, Jekaterinoslav (Dnipropetrovsk) i la "Uni General Socialdemcrata Jueva" (Bund). A aquest Congrs van assistir nou delegats que van aprovar i van publicar un Manifest fundacional. 

Antecedents. 
La fundaci d'aquest partit va ser preparada des de 1883 pel grup Emancipaci del Treball creat pels primers marxistes russos, com Georgi Plekhanov, qui van polemitzar amb les altres tendncies revolucionries que s'oposaven al tsarisme i en particular amb els Amics del Poble o "populistes". Amb el desenvolupament del capitalisme a Rssia, la classe obrera s'havia convertit en una fpra poderosa, i els marxistes consideraven que els hi corresponia encapalar la lluita revolucionria de les masses. Tamb pensaven que la missi dels revolucionaris no consistia en impedir el desenvolupament del capitalisme sin en "organitzar la poderosa fora revolucionria que engendra el desenvolupament del capitalisme que s la classe obrera". Els marxistes van passar a organitzar diverses unions de lluita per a l'emancipaci de la classe obrera, que van propiciar la creaci de sindicats clandestins de treballadors i van dirigir vagues. 

En el primer congrs del POSDR els socialdemcrates ja van voler incidir en la vida russa. El govern tsarista els va perseguir, fins el punt que el dirigent de la Uni de Lluita de Sant Petesburg, Lenin, no va poder assistir al congrs ja que havia estat deportat a Sibria, i el Comit central format en el congrs va ser detingut poc desprs de la seva constituci. 

Iskra. 
Degut a la repressi i que el partit naixent no s'havia dotat d'un programa, hi mancava una direcci i una acci poltica unificada. Van sorgir divergncies sobre el paper de la socialdemocracia, i mentre un sector, conegut com "economicista", va considerar que el moviment obrer havia de centrar-se en les seves reivindicacions econmiques contra els propietaris, altres sectors van emfatitzar el paper central de la lluita poltica obrera contra la autocrcia tsarista i la lluita pel socialisme. En aquest partit hi trobem el militant Leon Trotsky, que ms tard s'uniria al partit bolxevic de Lenin. 

Quan, l'any 1900, va tornar Lenin de la deportaci, va contactar amb diversos grups i lders socialdemcrates que van rebutjar les tesis economicistes i van proposar la publicaci d'un diari que pogus articular la poltica del POSDR. Lenin va arribar a un acord amb Plekhanov, Axelrod i Vera Sasulitx, fundadors d' Emancipaci del Treball i el mes de desembre de 1900 va ser publicat en altre pas i introdut clandestinament a Rssia el primer nmero d' Iskra ("L'Espurna"). Posteriorment impremtes clandestines reimprimien els nmeros en ciutats russes. El peridic va ocupar un important paper per agrupar i unificar els diferents cercles de base i unions socialdemcrates disperses a Rssia, encara que Rabtxeie Dielo ("La Causa Obrera"), dirigida per B. Kritxevski i A. Martnov va polemitzar amb Iskra des d'una vessant economicista. Entre 1901 i 1904, els socialdemcrates van crixer i es van enfortir a Rssia.

Segon Congrs. 
El juliol de 1903 es va reunir clandestinament el Segon congrs del POSDR. Les primeres sessions es van celebrar a Brusselles, per davant la inminencia de la interferncia de la policia, els delegats es van traslladar a Londres. Van assistir un total 43 delegats en representaci de 51 vots de 26 organitzacions. Els "iskristes" comptaven amb 33 vots, 24 dels quals eren "leninistes". Els "anti-iskristes" tenien 8 vots i el "centre" tenia 10 vots. 

Durant aquest congrs es van configurar dues fraccions: una majoria denominada bolxevic (del rus          , "membre de la majoria"), entorn de Lenin, que va assolir l'aprovaci de gran part del programa proposat per Iskra, i un minoria menxevic (del rus            "membre de la minoria") entorn de l' "iskrista" Julius Martov. El programa aprovat constava de dues parts: un programa mnim per la revoluci democrtica, per l'enderrocament de l'autocrcia tsarista, la Repblica, la confiscaci de latifundis i terres usurpades pels terratinents, el reconeixement del dret d'autodeterminaci de les nacions i la instauraci de la jornada de mxima de treball de 8 hores; i un programa mxim pel socialisme. 

Un punt de debat candent va ser la necessitat o no d'una "dictadura de proletariat" perqu la revoluci socialista pogus triomfar, la qual va quedar consignada en el programa. A l'hora d'aprovar els estatuts, Martov va vncer als leninistes. Per quan no va acceptar-se que eren la "nica representaci dels obrers jueus de Rssia" i es van retirar dos "economicistes", la correlaci de forces va tornar a invertir-se i els leninistes van quedar en majoria per estriar el Comit Central i la redacci d' Iskra. Davant els fets consumats, els menxevics van crear la seva prpia organitzaci, parallela a la conformada en el congrs. Plekhanov va tractar de conciliar els bndols i va concedir la redacci de Iskra als menxevics, el que va provocar la renncia de Lenin i la conversi d'aquest peridic en rgan del menxevisme, mentre el bolxevics s'expressaven des del Comit Central.

Tercer Congrs. 
El mes d'abril de 1905, es va reunir a Londres el III Congrs del Partit Socialdemcrata de Rssia. Els menxevics van ser-hi convocats, per no hi assistiren i convocaren un congrs parallel a Ginebra. A Londres van assistir 24 delegats, en representaci de 20 comits bolcheviques. Des del punt de vista bolxevic les diferncies entre les tctiques aprovades a Londres i Ginebra, van ser exposades per Lenin en el seu llibre Dues tctiques de la socialdemocracia en la revoluci democrtica. Els bolxevics entenien que la revoluci russa que s'estava desenvolupant havia de triomfar sota la direcci poltica obrera, malgrat el carcter democrtic-burgs de l'esmentada revoluci i malgrat que no podia de moment sortir-se d'un marc de mesures compatibles amb el capitalisme.

La tctica dels treballadors va ser seguida pels camperols que volien desfer-se dels grans propietaris agrcoles i obtenir la terra.  En canvi la burgesia no estava interessada en el triomf d'aquesta visi de la revoluci i la temia perqu s'oposava als seus interessos. D'aquesta manera, la massa camperola amb uni amb els obrers hauria d'enfrontar-se a l'autocrcia i a la burgesia. 

Els menxevics, en canvi, volien una revoluci burgesa liberal. A la classe obrera li corresponia el paper d'oposici revolucionria radical mentre a la burgesia el govern i la realitzaci de la revoluci democrtica. No es tractava doncs d'una discussi merament terica, sin de com encarar els esdeveniments concrets de la Revoluci russa de 1905, l'onada de vagues poltiques i el funcionament dels soviets de delegats obrers, una nova forma d'organitzaci de poder dels treballadors.

Reunificaci. 
Desprs de la derrota de la Revoluci de 1905, enmig de la repressi, els socialdemcrates hagueren de replegar-se a les tasques de reorganitzaci. A l'abril de 1906 es va reunir a Estocolm (Sucia) el Quart Congrs del partit, d'unificaci, en el qual els menxevics van obtenir la majoria de delegats, a pesar de la qual cosa va ser aprovada la frmula estatutria de Lenin que exigiria pertnyer a una organitzaci del partit per a considerar-se afiliat a ell. Es va debatre sobre el programa agrari, i fou aprovada en general la proposta menxevic. Amb el partit reunificat, la lluita fraccional interna va prosseguir. El maig de 1907 es va efectuar a Londres el Cinqu Congrs del POSDR, en el qual els bolxevics van refer la majoria aliats amb els socialdemcrates de Polnia i Letnia. Aix va repercutir en les resolucions de confrontaci a la tctica i als partits de la burgesia liberal, aix com en l'orientaci poltica dels sindicats.
Consolidaci de la divisi. 
El 3 de juny de 1907 va ser dissolta la Duma pel govern tsarista i duts a judici els diputats socialdemcrates, el ministre Pyotr Stolypin va cobrir de forques i patbuls Rssia i va deslligar la repressi contra els socialistes i altres revolucionaris. A les files socialdemcrates van sorgir nous debats sobre el paper de les organitzacions legals i clandestines. En general els menxevics eren partidaris de centrar-se en la construcci d'un partit legal de masses, mentre que els bolxevics consideraven fonamental preservar l'organitzaci clandestina del partit per a des d'all treballar en organitzacions legals o no legals de masses. Un sector denominat otzovista (revocadors) s'oposava a participar en les organitzacions legals i el parlament i exigiria revocar el mandat als diputats socialdemcrates a la Duma. 

Desprs de fallar els esforos d'unificaci de 1910, quan els bolxevics van cessar de publicar el seu rgan Proletari ("El Proletario"),  els menxevics van seguir publicant "La Veu de la Socialdemocrcia", i els bolxevics van decidir conformar un partit a part sense els menxevics, i el gener de 1912 en una conferncia a Praga van proclamar el Partit Obrer Socialdemcrata de Rssia (bolxevic). Enfront d'ells es van alinear amb propostes d'unitat els menxevics, Trotsky i els otzovistes, en el Bloc d'Agost. Els bolxevics van contestar al seu torn conformant amb Plekhanov un bloc "en defensa del partit" i van publicar el diari Pravda ("La Veritat") del que venien habitualment 40 mil exemplars, en tant els menxevics publicaven Lutx ("El Llamp") amb 16 mil exemplars.
I Guerra Mundial. 
En esclatar la I Guerra Mundial la socialdemocrcia internacional va afrontar un nou debat que realine a tots els seus integrants. D'un costat estaven aquells que amb diferents arguments van donar als seus respectius pasos d'origen en la guerra i van assumir una actitud "defensista". D'altre costat estaven els "internacionalistes", qui caracteritzant la guerra com a imperialista s'oposaven a donar suport als seus governs en qualsevol esfor militar i cridaven a mantenir la unitat internacional del proletariat. La Segona Internacional va quedar profundament dividida. 

Els bolxevics, Trotsky i alguns otzovistes van donar suport la poltica internacionalista. Foren perseguits i detinguts diversos dels seus partidaris arreu del pas, acusats de "traci a la ptria". El setembre de 1915 es va reunir en Zimmerwald (Sussa) la primera Conferencia Internacionalista. En 1916 es va reunir en el poble sus de Kienthal la Segona Conferencia Internacionalista. Els bolxevics van encapalar l'ala esquerra internacionalista que reclamava trencar definitivament "transformaci de la guerra imperialista en guerra civil" amb els lders defensistes i formar una nova internacional. 

Les derrotes russes en el front de guerra, la situaci econmica i l'agitaci poltica van provocar la caiguda del tsar durant la Revoluci de Febrer de 1917. El govern provisional amb participaci dels menxevics i socialrevolucionaris en aliana amb els liberals va optar per continuar la guerra, amb el que el debat entre defensistes i internacionalistes es va convertir en el problema central de la revoluci russa. Enmig de protestes massives contra la guerra es va reunir el 24 d'abril de 1917 la VII Conferncia bolxevic coneguda com "Conferncia d'Abril" que va cridar a lluitar contra el govern provisional amb la consigna "pau, pa i terra", a lliurar "tot el poder als Soviets" ja reconstruts pertot arreu segons el model de la Revoluci de 1905 i a preparar-se per a la revoluci socialista. Illegalitzats els bolxevics pel govern, el Sis Congrs del partit celebrat clandestinament entre el 26 de juliol i el 3 d'agost de 1917, va cridar a enderrocar al govern provisional i a preparar la insurrecci armada. En aquest congrs va participar el petit grup "Interdistrital" (Mezhraiontsi), amb mplia influncia en Petrogrado, al que pertanyien Trotsky, Lunatxarski, Uritski, Riaznov, Iurenev, Manuilski i altres internacionalistes destacats que van declarar el seu acord amb la poltica dels bolxevics i se'ls van unir. 
Desprs de la Revoluci. 
Desprs de la insurrecci general i el triomf de la Revoluci d'Octubre de 1917, els bolxevics en el poder van realitzar el Set Congrs del Partit 6 de mar de 1918, que va decidir transformar-lo en Partit Comunista de Rssia (bolxevic) i va aprovar el programa de revolucionari socialista de govern. Aquest va ser un dels partits fundadors de la Internacional Comunista el mar de 1919. A partir de 1925 es va denominar Ppartit Comunista (bolxevic) de la Uni Sovitica, des de 1952 Partit Comunista de la Unin Sovitica. El PCUS illegalitzat en 1991 i refundado com Partit Comunista de la Federaci Russa, legalitzat en 1993. 

Els lders menxevics enderrocats per la Revoluci d'Octubre, o b van participar directament de la lluita contra el poder sovitic o com Martov o Plekjanov van assumir una crtica literria contra el nou govern, per van rebutjar a les forces contrarevolucionries. Enviats a l'exili sota la direcci de Martov van publicar El missatger Socialista i van mantenir en l'exterior el Centre Menxevic. Algunes formacions socialdemcrates es reclamen avui a Rssia hereves del menxevisme.
Enllaos externs.
 Arxius marxistes;
Vladmir Ilich Lenin ;
Julius Martov ;
Julius Martov ;
Georgi Plekhanov ;
Georgi Plekhanov ;
Jos Stalin ;
Len Trotsky ;
 El Bolxevisme abans de la Revoluci per Pierre Broue;
 Histria del Partit Comunista (Boixevic) de la U.R.S.S. Comit Central del PC(b) de la URSS, 1938. ;

 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32750" title="Bolxevisme" nonfiltered="3030" processed="3016" dbindex="13131">

Els bolxevics (del rus          , Bolshevik, "membre de la majoria") eren un grup poltic radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemcrata de Rssia, dirigit per Vladmir Ilich Ulinov, Lenin, contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.

 Polmica en 1903 .
La divisi es va produir en el Segon Congrs del partit, celebrat en Brusselles i Londres en 1903. Les tesis proposades per Lenin van ser:
La lluita per la dictadura del proletariat com a instrument necessari de la revoluci per a avanar cap al socialisme.
La aliana de la classe obrera amb el llauradors per a derrocar l autocrcia russa, portar a terme els objectius democrtics de la revoluci i enfrontar les vacillacions i tracions de la burgesia.
La liquidaci dels latifundis terratinents i l entrega de la terra als llauradors.
El reconeixement del dret a l autodeterminaci de les nacions oprimides per Rssia.
La condici de pertnyer a una organitzaci del partit per a ser considerat membre d ell.
La necessitat de construir un partit l organitzaci interna del qual es basara en el "centralisme democrtic", amb militants professionals, que garantiren l homogenetat ideolgica i la capacitat d organitzaci, els que havien de portar com a programa revolucionari que el proletariat conquistara el poder poltic (dictadura del proletariat), per a dur a terme la revoluci.

A causa de la diversitat dels temes debatuts, les votacions van fluctuar en favor o en contra de les propostes de Lenin. Va ser aprovat un programa mnim contra l autocrcia i un programa mxim cap al socialisme amb els punts de vista leninistes, excepte en el que es referix al tema de terres, perqu s exigia nicament la devoluci de les terres arrabassades pels ]s als llauradors. En els temes organitzatius van ser aprovades les propostes de Martov; no obstant aix, en la fase final del congrs, quan anaven a triar-se la direcci del partit, la correlaci de forces es va invertir novament a causa del retir d alguns delegats, als que el congrs va negar propostes del seu inters. Els malnoms de bolxevic "la majoria" i menxevic, "la minoria", prov del resultat de l elecci del Comit Central i del Comit de Redacci del peridic Iskra, que no obstant aix poc desprs del congrs va quedar en mans dels menxevics.

 Distanciar amb els menxevics .
Desprs de la derrota de la Revoluci de 1905, els bolxevics van mantindre la seua estratgia radical per l establiment d una dictadura d obrers i llauradors; en la qual cosa es referix al programa agrari van exigir la nacionalitzaci de la terra i el seu entrega als llauradors; en l organitzatiu van demandar mantindre les estructures clandestines del partit. Tot a va conduir a l escissi dels menxevics(membres de la minoria) en 1912.
Els menxevics pretenen que es desenrotlle la fase burgesa, que ms tard donaria lloc a la revoluci. Els bolxevics estan desconcertats perqu els seus principals caps estan en l exili.

 Guerra i revoluci .
A l esclatar la I Guerra Mundial els bolxevics es van alinear amb el sector "internacionalista" de la socialdemocrcia europea, es van oposar a la "defensa de la ptria" (sostinguda pels cridats "defensistas") i van cridar a "rebutjar la guerra imperialista i convertir-la en guerra civil revolucionria". Els menxevics es van dividir llavors perqu la majoria dels seus dirigents es van fer defensistas, mentres Martov va encapalar un grup internacionalista, que no obstant aix va seguir organitzativament separat dels bolxevics i polticament enfrontat per divergncies semblants a les sostingudes des de 1903.

Desprs del triomf de la Revoluci de febrer de 1917, es van oposar al rgim de Alexander Kerensky i van formar un govern parallel basat en els soviets obrers de les grans ciutats, donant-se el cas de dos governs simultanis, el liderat per Kerensky recolzat per les forces poltiques (menxevics, liberals i social-revolucionaris) i el bolxevic recolzat pels soviets obrers.

Els bolxevics van ser partcips d un fallida revolta al juliol de 1917 i a l octubre del mateix any van dur a terme una reeixida insurrecci que els va portar al poder de manera oficial. El 25 de novembre es van dur a terme les eleccions per a definir els membres d una assemblea constituent per a dotar al rgim d una nova institucionalitat. En estes eleccions, els bolxevics van obtindre el 24% dels vots i 170 dels 707 escons. L assemblea, composta en la seua gran majoria per opositors al govern bolxevic, no va reconixer el govern com a autoritat suprema i es va negar a sotmetre s a les decisions dels soviets. En la nit d eixe dia, Lenin va invalidar els resultats de l elecci i va dissoldre l assemblea, quedant d esta manera, tot el poder en mans dels bolxevics. Ja en el govern, la facci bolxevic va prendre el nom de Partit Comunista de Rssia (bolxevic), desprs Partit Comunista de la Uni Sovitica (bolxevic). No va ser fins a 1952 en que van eliminar la referncia "bolxevic" del nom oficial del partit, que va passar a denominar-se Partit Comunista de la Uni Sovitica.

El terme s utilitza sovint com a sinnim de comunista, encara que este prpiament no ho siga.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32751" title="Flor" nonfiltered="3031" processed="3017" dbindex="13132">


La flor (o.; del ll. flos, floris, d.) s l'estructura reproductiva de les plantes amb flors (Divisi Magnoliophyta). Hi ha inserits els rgans de reproducci (estams, pistils) amb altres -el periant- de funci protectora (ptals i spals). A la flor es produeixen les llavors, que donaran lloc a la generaci segent de la planta. Androceu, gineceu i periant es disposen a l'entorn de l'eix floral. L'extrem superior, sovint eixamplat, d'aquest eix, s'anomena tlem i, ms imprpiament, receptacle.

Morfologia.



Una flor s un brot o branca de creixement limitat que porta al seu pex un nombre variable de fulles modificades anomenades antofilles. L'eix d'aquest brot s generalment molt curt, amb entrenusos molt propers, de manera que sembla que les antofilles s'insereixen al mateix nivell. la flor que no presenta les peces homlogues al mateix nivell de l'eix floral, sin disposades en una lnia helicodal s'anomena acclica, i cclica la que presenta les peces homlogues als mateixos nivells de l'eix, essent cada nivell un verticil.

A la flor s'hi pot trobar dos tipus bsics d'antofilles:
 Estrils, que formen el periant. Generalment el periant est format per dos tipus de peces:
 Els spals, el conjunt dels quals forma el calze.
 Els ptals, que formen la corolla.
Quan  entre les fulles estrils no es pot diferenciar calze i corolla, s'utilitza el terme perigoni (en comptes de periant) i a les seves peces se les anomena tpals (per contraposici a spals i ptals). Hi ha flors sense peces estrils, i llavors se'n diuen flors aclamdies. 
 Frtils, que sn els elements essencials de la flor ja que sn les fulles portadores d'esporangis i on t lloc la funci reproductora de tota la planta. Poden ser de dos tipus:
 Estams, el conjunt dels quals forma l'androceu.
 Carpels, que formen el gineceu.

Les flors s'originen a partir de brots que es troben l'axilla de les fulles (molt sovint transformades en brctees). El ms habitual s que les flors es presentin agrupades en conjunts ms o menys aparents anomenats inflorescncies tot i que tamb les podem trobar separades com a flors solitries. De vegades s difcil distingir una inflorescncia d'una flor. s el cas de la inflorescncia del dent de lle (Taraxacum officinale), que sembla una flor solitria quan, en realitat, es tracta d'una inflorescncia en captol.

Eix o tlem floral.
Totes aquestes peces es disposen sobre l'eix floral que de vegades s'insereix directament a la tija (flor sssil) i d'altres ho fa mitjanant un pedicel o peduncle ms o menys llarg (flor pedunculada). Sovint a la base del pedicel hi ha la fulleta transformada en una brctea floral. La disposici de les peces pot ser:
Acclica: les peces es troben l'una a continuaci de l'altre, amb entrenusos molt curts, i de manera helicodal. Aquest tipus de flor s una flor helicodal o acclica, com la de la magnlia.
Cclica, en verticil, de manera que totes les peces d'un mateix tipus surten d'un sol nus. En aquest cas hi ha una flor verticillada o cclica, que poden tenir ms d'un verticil de cada tipus de peces florals. L'esquema general, per, consta de quatre verticils, els dos primers corresponents a les peces del periant (calze i corolla) i el tercer i quart a l'androceu i el gineceu, respectivament.

L'eix floral s allargat i ms o menys cnic a les gimnospermes i les angiospermes primitives (com Magnolia), per en el decurs de l'evoluci s'ha anat escurant fins a esdevenir pla o cncau i, en aquest cas, s'anomena receptacle floral. Aquests receptacles cncaus solen soldar-se amb la base del gineceu.




Simetria.

Si es deixa de banda les flors helicodals, la major part de les flors ccliques tenen les peces, especialment les del periant, disposades de manera simtrica. Segons la simetria, les flors es classifiquen en:
 Flors actinomorfes (tamb dites regulars o radiades), amb ms de dos plans de simetria. Hi ha molts exemples a la nostra flora, com ara Borago officinalis, Hepatica nobilis, Caltha palustris (a la imatge),...
 Flors dissimtriques amb dos plans de simetria perpendiculars i no equivalents. Un exemple s Hypecoum imberbe , per no sn gaire freqents, tot i que la flor de les brassiccies ho seria si prenem en consideraci l'androceu a ms del periant.
 Flors zigomorfes, amb un sol pla de simetria, com ara la flor de les lamicies i les fabcies.
 Flors asimtriques, si no tenen cap pla de simetria com, per exemple, Canna indica (la canya d'ndies, utilitzada en jardineria).




Repartici de sexes.

La major part de les flors sn hermafrodites, s a dir, tenen gineceu i androceu alhora. Aix no obstant, tamb sn freqents les flors unisexuals, que noms tenen gineceu (flors femenines) o noms androceu (flors masculines).
Entre les gimnospermes les flors solen ser unisexuals; en canvi, les flors de les angiospermes sn, habitualment, hermafrodites, exceptuant alguns grups en els quals la pollinitzaci s anemfila.

Segons la distribuci de flors a la planta hi ha:
 Plantes monoiques, amb flors hermafrodites o els dos tipus de flors unisexuals al mateix peu. Exemple: Quercus ilex (alzina), Pinus (pins),...
 Plantes dioiques, amb flors unisexuals a peus separats. Exemple: Salix (salzes).
 Plantes polgames, amb flors hermafrodites i unisexuals al mateix peu. Exemple: Fraxinus (freixe) o Ceratonia siliqua (garrofer).




Representaci floral.


Exemple: * K4 C4 A4+2 G(2)
Diplotaxis erucoides, flor amb:
- Simetria central (actinomorfa)
- Calze amb quatre spals lliures
- Corolla amb quatre ptals lliures
- Sis estams tetradnams
- Gineceu bicarpellar sper amb dos carpels soldats]]

Per representar les caracterstiques fonamentals d'una flor es pot utilitzar:

 La frmula floral, un conjunt de smbols, lletres i nmeros que expliquen la simetria de la flor, el nombre de peces per verticil, la soldadura de les peces, la posici de l'ovari,... Per a ms informaci consultar ;

 El diagrama floral, una projecci de la flor on les peces ms externes corresponen als verticils inferiors. S'hi representen el nombre de peces de cada mena, la soldadura i la posici relativa.




Evoluci de la flor.



Les primeres llavors fssils (produdes dins flors) provenen del Devoni, perode en el qual les plantes dominants eren els pteridfits. Els espermatfits o plantes amb flors provenen d'un grup de pteridfits que va desaparixer cap a finals del Devoni.

Les flors es van originar per segregaci de les fulles frtils, portadores d'esporangis, que es van anar agrupant helicodalment a l'extrem de branques curtes. Progressivament aquestes branques i els entrenusos es van anar escurant i van aparixer altres modificacions, com ara un periant que embolcallava les fulles frtils.
La taula segent recull les caracterstiques florals considerades "primitives" envers les considerades "avanades".



Les flors comestibles.

Les flors no sn una part important de la nostra dieta, ho sn ms els fruits, les llavors o les fulles. Aix no obstant s que en consumim les flors o parts de les flors d'algunes plantes.
La carxofa, per exemple, s la inflorescncia de Cynara scolymus; la coliflor i el brquil sn tamb inflorescncies de Brassica oleracea; les tperes sn poncelles florals de Capparis spinosa i el safr els estigmes de Crocus sativus. Tamb es mengen a algunes contrades les flors masculines de carbass (Cucurbita pepo).

D'altres flors es prenen en infusi, com ara la camamilla (Matricaria chamomilla) o la tilla (Tilia platyphyllos).

Ms rarament en fem melmelades o caramels, com els de violeta (Viola alba).

Dites i frases fetes.

 Una flor no fa estiu, ni dues primavera;
 Una flor no fa maig, ni una gota fa raig;
 Bellesa i flors de maig, en un dia me'n vaig;
 El primer que cull la flor, se n'emporta l'olor;
 A un bon altar no hi calen floreres;
 Cor sense amors, jard sense flors;
 Temps de floretes, temps d'amoretes;
 La flor al pit, busca marit;
 No hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors;
 Perfums d'espgol i flor de sac tornen la salut;


 Flor de gener no omple el paner;
 Pel gener treu flor l'ametller;
 Gener florit, abellar ric;
 Les gelades de gener fan florir l'ametller;
 Gener gelat, fa el maig florit i gemat;
 Ni dona desvergonyida, ni planta per mar florida;
 Pel mar, els ametllers en flor i el jovent en amor;
 Mar vents i abril plujs, fan el maig florit i herms;
 La flor ms gentil la clavellina d'abril;
 Pel gener flors, pel maig dolors;
 Pel maig, el cep en flor no vol veure amo ni senyor;
 El mes de les flors, el mes dels plors;
 Del ram, per l'abril la flor, pel maig el color;
 Abril finit, el cep florit;
 Quan l'octubre est florit mor la mosca i el mosquit;


 Tirar flors a la tomba (d'alg): Retre homenatge a la seva memria.
 Nixer amb la flor al cul: Tenir molta sort.

Vegeu tamb.
Llenguatge de les flors;

Referncies bibliogrfiques.

 FONT I QUER, Pius. Iniciaci a la Botnica. 2a edici a cura d'Oriol de Bols. Barcelona: Editorial Fontalba, 1979. 262 p. ISBN: 84-85530-08-X.
 HEYWOOD, Vernon H. Las plantas con flores. Barcelona: Editorial Revert, 1985. 332 p. ISBN: 84-29119205.
 Histria Natural dels Pasos Catalans. Volum 6: Plantes superiors. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1988. 463 p. ISBN: 84-7739-015-0.

Enllaos externs.

 Botnica agrcola i forestal Web de botnica elaborada per la Universitat de Lleida i la Universitat Politcnica de Catalunya.






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32752" title="Ptal" nonfiltered="3032" processed="3018" dbindex="13133">


En la flor, un ptal s cadascuna de les peces que componen la corolla.

El nombre de ptals d'una flor ajuda a la classificaci de la planta: les dicotilednies normalment tenen quatre o cinc ptals i les monocotilednies en tenen tres o algun mltiple de tres.

Els ptals de la corolla poden ser lliures o b soldats. En el primer cas diem que la flor s dialiptala i en el segon gamoptala (o simptala).

 Tipus de ptals .

El ptals es poden classificar en:

Enters:  Si no presenten entrants ni sortints al marge.
lobulats o Escotats: Quan presenten una escotadura no massa marcada a la part superior.
Bfids: Quan presenten una escotadura profunda a la part superior.
Lacitinats: Quan es presenten entrants i sortints molt profunds a la part superior de manera que el ptal apareix dividit. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32753" title="Spal" nonfiltered="3033" processed="3019" dbindex="13134">


Un spal s cadascuna de les peces que formen el calze de les flors.

Els spals del calze poden estar lliures o b soldats. En el primer cas diem que la flor s dialispala i en el segon gamospala (o sinspala).

El spal (del llat separatus "separat" + petalum "ptal") forma el calze en les plantes angiosperma.
s la part externa del periant, part estril de la flor que consta de tpals interns i externs. El terme tpal s'aplica per norma general quan els ptals i els spals no es diferencien. Quan ho fan, en una flor "tpica", els tpals externs passen a ser anomenats spals. Aquests solen ser verds i se situen a sota dels ptals, ms visibles. Quan la flor est brotant, aquests tanquen i protegeixen les parts internes ms delicades.

El nombre de spals en una flor s fa servir sovint per a classificar i identificar plantes de diferents espcies.

Existeix una varietat considerable en la forma dels spals entre les plantes. Sovint els spals sn molt reduts, apareixent com a espigues, dents o crestes. Exemples de flors amb periants molt reduds poden trobar-se entre les herbes. En algunes flors, els spals estan reduts fins la base, formant un tub del calze. Aquest tub floral pot incloure els ptals i el punt d'adherncia dels estams.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32755" title="Restauraci" nonfiltered="3034" processed="3020" dbindex="13135">

Poltica:
Restauraci (absolutisme);
Restauraci borbnica;
Restauraci absolutista a Espanya;
Art: ;
Restauraci (art);
Gastronomia: ;
Restauraci (gastronomia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32756" title="Ludisme" nonfiltered="3035" processed="3021" dbindex="13136">

El ludisme o antimaquinisme fou una forma de protesta apareguda a Gran Bretanya a partir de 1811 i que s'allarg durant els primers decennis del segle XIX, fins al 1830. El ludisme pren el nom de Ned Ludd, un pseudnim emprat repetidament pels qui destruen les mquines.

Tradicionalment, s'ha considerat el ludisme com la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme que, de retruc, s'oposa a la industrialitzaci. Aquesta fou la visi que donaren Sidney Webb i Beatrice Webb a la seva obra sobre el sindicalisme britnic. Ms endavant, Eric J. Hobsbawm comen a presentar indicis de la nova visi sobre el ludisme que George Rud, Edward P. Thompson i John Rule han desenvolupat amb ms precisi.

Aix, actualment se sap que les destruccions ludites anaren a crrec d'artesans que veien perillar la seva existncia davant la rpida introducci de m d'obra que no havia de seguir l'aprenentatge de 7 anys que la llei marc fins al 1814 i que no requerien ni preparaci, ni qualificaci, ats que empraven la nova maquinria txtil que es desenvolupava. Des dels sindicats d'origen gremial, els artesans actuaren contra la maquinria i contra aquests primers obrers, majoritriament dones i nens amb salaris molt baixos.

A la llarga, davant la inevitable industrialitzaci i proletaritzaci del sector txtil, els artesans anaren abandonant les accions violentes i obriren els seus sindicats als obrers, aix s, les dones i els pocs homes que aleshores formaven part del primigeni proletariat industrial britnic.

A la finals segle XX, en plena revoluci digital, va sorgir un moviment conegut com neoludisme, que s'oposa a la intelligncia artificial i tot avan cientfic que es recolzi en la informtica. Reconeix que no solament els empresaris sn els explotadors sin que s la forma com funciona la tecnologia la qual aliena tant a l'explotador i a l'explotat convertint-se, a criteri d'ells, ambds en parts funcionals de la maquinria tecnolgica.

Enllaos externs.
Fonts i documentaci sobre el ludisme ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32774" title="Imprimaci" nonfiltered="3036" processed="3022" dbindex="13137">
La imprimaci s una tcnica emprada en diverses feines relacionades amb la pintura.

Consisteix en donar o aplicar una o ms capes d'una substncia semblant al verns sobre les superfcies a pintar posteriorment, amb la finalitat de tapar els porus que pugui tenir el material.

Tamb s conegut amb el nom de tapaporus.

Pot tenir una presentaci lquida o pastosa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32775" title="Raimon" nonfiltered="3037" processed="3023" dbindex="13138">


Raimon (Xtiva, 1940) s un cantant valenci, un dels membres ms representatius de la histria contempornia de la can en catal i amb major reconeixement internacional (juntament amb Llach, Serrat o Maria del Mar Bonet) de tot el domini lingstic.

 Biografia .

Nascut Ramon Pelegero Sanchis al carrer Blanc de Xtiva -lloc citat en algunes de les seues canons- el 2 de desembre de 1940, de jovenet va treballar un parell d'anys a l'emissora de rdio de la seua ciutat, on s'introdu en el mn del disc i va conixer les interpretacions d'artistes tan diversos com Juliette Grco, els Platters o Juanito Valderrama.

Anys 60.

Als vint-i-un anys es trasllad a Valncia per a estudiar histria: s llavors quan va descobr la prpia cultura i fu les primeres lectures d'Ausis March, Espriu, Pla i Fuster (entre d'altres); abans, per, ja havia ja nascut la seua primera can, Al vent, sorgida de l'experincia d'anar de paquet en un trajecte amb moto. 

L'any 62, Raimon va fer la seua primera actuaci pblica en el lliurament d'uns premis literaris; poc desprs, en acabar un aplec a Castell on participen Els Setze Jutges, canta per a ells a una taverna: Josep Maria Espins queda impressionat i el convida a actuar al Frum Vergs de Barcelona. L'xit s immediat: Raimon va sorprendre per la forma i pel contingut de les seues canons; pel crit, per l'existencialisme rebel que desprenen els textos. S'allunya de la manera de fer a la francesa dels Jutges i oferix una visi del mn que no prov de la burgesia barcelonina d'on provenen Espins, Delf Abella, Enric Barbat i companyia, sin de les classes treballadores valencianes. Molt rpidament, el 1963 apareix, publicat per Edigsa, el seu primer disc: un EP que cont Al vent, Som, La pedra i A cops, que esdevingu un xit de vendes inesperat.

Arran de l'xit va rebre la proposta de participar al Festival de la Can Mediterrnia amb una can en catal. Reticent a l'inici, Raimon acab acceptant per voluntat de servei al pas i a la llengua. Raimon, encorbatat i sense guitarra, cant junt amb Salom (que interpreta la veu femenina del tema) Se'n va anar, una can d'amor de Josep Maria Andreu i Lle Borrell; Manuel Fraga, llavors ministre d'informaci i turisme, coment: No pasa nada porque haya una cancin en cataln. La pea, votada pel pblic, va guanyar el primer premi: a partir d'este moment, la Can catalana (considerada fins aleshores com un fenomen minoritari i inofensiu), comenaria a rebre assduament les atencions de la censura i de les institucions franquistes, amb el rosari de prohibicions que aix comportava.

Immediatament va aparixer el segon EP amb Se'n va anar i tres temes ms: l'existencialista Disset anys, Can del capvespre (la primera musicaci que feia, d'un poema d'Espriu) i Ahir (rpidament coneguda pel subttol Diguem no), que durant molts anys hauria de ser cantada amb algunes alteracions respecte del text original: aix, Hem vist tancats a la pres homes plens de ra es convertiria en Hem vist que han fet callar molts homes plens de ra. Ms tard, Raimon confess que va voler posar juntes Diguem no i Se'n va anar perqu si prohibien una can, tamb haurien de prohibir l'altra. 

El 1964 va aparixer un tercer EP del qual destaquen les canons D'un temps, d'un pas i Can de les mans; el mateix any veu la llum un primer LP, enregistrat en directe amb un pblic redut, que cont versions de la majoria de les canons publicades prviament: Al vent, Som, La pedra, A cops, Perduts, Disset anys, Can de les mans, Diguem no, D'un temps, d'un pas, La nit i dos temes nous (Si em mor i Cantarem la vida). Curiosament, la censura va obligar a afegir a este tema un cor que repetix Israel, Israel on sentim Cantarem la vida d'un poble que no vol morir, presumiblement perqu l'oient no pensara que feia referncia a un pas ms proper. 

El 1965 Raimon canta per primera volta en solitari a l'Aliana del Poble Nou de Barcelona sense la companyia dels Jutges o d'altres cantants; el mateix any comencen les seues activitats internacionals: s cridat de la Universitat belga de Lovaina i public un EP amb quatre canons d'amor dedicades a l'Annalisa Corti (la dona que, a l'any segent, esdevindria la seua muller): En tu estime el mn, Treballar el teu cos, Si un dia vols i No s com.

L 'any segent va tindre lloc el seu histric recital a l'aire lliure a l'Institut Qumic de Sarri (el primer acte realment massiu de la Nova Can), fa les primeres actuacions a Pars (a la Mutualit i a l'Olympia) i Alemanya i apareix, amb una coberta de Joan Mir, l'lbum Canons de la roda del temps, musicaci ntegra de la secci central del llibre d'Espriu El caminant i el mur: dotze poemes que tracen el cicle solar i alhora el cicle vital de l'home, als quals Raimon afig com a cloenda un tema de carcter ms ana cvic que metafsic, Inici de cntic en el temple, que tindria molt d'xit grcies al seu final contundent: Ens mantindrem fidels per sempre ms al servei d'aquest poble. Espriu va dir que Raimon havia cantat els seus poemes com ning.

A Frana va aparixer un lbum enregistrat en directe el 7 de juny a l'Olympia que guany, l'any segent, el Premi Francis Carco al millor cantant estranger, atorgat per l'Acadmie du Disque Franais: hi trobem molts temes ja coneguts, una versi no censurada de Diguem no i altres d'indits a l'Estat espanyol com el tema sobre l'emigraci (Can del que es queda) o No em mou al crit (una reivindicaci de la can com a eina de pensament i combat) i Can de la mare. 

El 1967 va fer al Teatre Romea la que ser la primera tanda de recitals d'un cantant catal i tamb va actuar a Cuba, Sussa i en altres pasos. Arran d'un concert celebrat el 28 de gener al Palau de la Msica Catalana, va traure l'lbum en viu Raimon al Palau amb dotze canons, cap d'elles indita discogrficament: la cosa ms remarcable de l'lbum s l'intensssim ambient que respira l'enregistrament, on Raimon s, ms que un cantant, el portaveu d'unes inquietuds socials i poltiques compartides per un pblic cada vegada ms ampli. El mateix any apareix el seu ltim EP, del qual rexen Petita can de la teva mort de Salvador Espriu (dedicada a Bartomeu Rossell-Prcel) i un nou clssic, Pas Basc, on l'expressi Gora Euskadi tingu de ser substituda per Gora gora.

El 1968 publicaria el primer disc amb Discophon, amb el poema d'Espriu Indesinenter; aquell mateix any va fer dos histrics recitals ms: l'un, al desaparegut Price, en un festival a favor del moviment obrer; l'altre, a la Facultat d'Econmiques de Madrid. Arran d'est ltim concert escriuria la can Divuit de maig a la Villa i cant tamb a Mxic, Alemanya, Sussa i Cuba.

Un any ms tard tornaria a actuar a l'Olympia parisenc, resultant-ne un nou LP publicat noms a Frana amb temes indits fora d'eixa repblica, com Contra la por.

Anys 70.

Desprs d'un nou senzill que incloa la seua primera musicaci d'Ausis March, Veles e vents, el 1970 trau el disc Per destruir aquell qui l'ha desert, arranjat per Lle Borrell i amb una portada d'Antoni Tpies: la primera cara, ntegrament dedicada a musicacions de poetes catalans del segle XV, cont el poema Desert d'amics -el ttol original, Presoner, fou tombat per la censura- de Jordi de Sant Jordi; un fragment del Llibre dels bons amonestaments d'Anselm Turmeda titulat Elogi deIs diners; i quatre poemes d'Ausis March (Veles e vents, Aix com cell, Quins tan segurs consells i Si com lo taur). En la segona cara, a ms de lIndesinenter espriu ho troba cinc temes amb text del mateix Raimon: Societat de consum -una de les poques canons amb tractament irnic-, Quan creus que ja s'acaba, De nit a casa, T'ho devia i Sobre la pau. 

El 1971 va traure un altre LP que incloa 13 de mar, can dels creients -una can composta arran d'un altre recital especialment emotiu- i la can d'amor Quan te'n vas. El mateix any apareixien discs seus a Frana, els Estats Units i l'Uruguai alhora que actua a este mateix pas i tamb a Xile i l'Argentina: durant un parell d'anys, Raimon publicava altres discos a l'estranger i feia centenars de recitals multitudinaris.

El 1973 publica  el llibre Poemes i canons, prologat per Manuel Sacristn, i a l'any segent publica el disc A Vctor Jara, amb la collaboraci de msics d'avantguarda francesos com Michel Portal, que inclou molts poemes musicats d'Ausis March (No em pren aix, Lo jorn ha por), Joan Ros de Corella (Si en lo mal temps), Joan Timoneda (So qui so) i Pere Quart (Una vaca amb un vedellet en braos); els texts originals de Raimon sn T'he conegut sempre igual (can sobre la clandestinitat escrita arran d'una trobada fortuta amb el perseguit Gregori Lpez i Raimundo), Molt lluny (una revisitaci nostlgica de l'adolescncia), Morir en aquesta vida (una negaci del sucidi que compta amb una citaci literal de Maiakovski), el tema sobre la trentena  Amb tots els petits vicis i la superba can d'amor Com un puny (escrita amb decasllabs amb cesura a la quarta sllaba a la manera d'Ausis March i una rima consonant inslita en Raimon). La dedicatria a Vctor Jara queda justificada amb la inclusi dAmanda, versi valenciana de la can de Jara Te recuerdo, Amanda. El mateix any apareixen dos lbums ms: l'un a Frana, T'adones, amic, amb diverses canons prohibides al sud dels Pirineus; l'altre, Campus de Bellaterra, enregistrat en directe en un multitudinari recital multitudinari a la l'Autnoma de Barcelona on hi trobem diverses canons indites a l'estat, totes amb un fort contingut cvic: Qui ja ho sap tot,  A un amic, 18 de maig a la Villa, No em mou el crit, Quan jo vaig nixer i el poema d'Espriu dedicat a Pompeu Fabra El meu poble i jo.

L'any 1975, mentre Franco agonitza, Raimon estrenava al Palau d'Esports de Montjuc un dels seus temes clssics, Jo vinc d'un silenci, moment recollit en el documental La Nova Can de Jaume Casas. L'any segent, en plena efervescncia predemocrtica, cantava al Pabelln Deportivo del Real Madrid, el primer d'abril el que havia de ser el primer de quatre recitals, per els altres tres foren prohibits. L'increble ambient del concert queda recollit en un lbum doble, El recital de Madrid. L'estiu del mateix any actu per primera i ltima vegada a les Sis Hores de Can a Canet, l'edici ms multitudinria amb ms de seixanta-mil persones omplint el Pla d'en Sala: en un dels moments ms emotius de la nit, durant l'actuaci de Raimon (exactament mentre cantava Inici de cntic en el temple) una grua elev una enorme senyera quatribarrada.

A partir d'aquell moment, Raimon dedicaria molts esforos per evitar entrar al Museu de la Resistncia: encara que durant el 1977 va fer quatre actuacions al Palau d'Esports, cada volta anva fugint ms dels concerts multitudinaris i es negav a cremar-se en actes organitzats per partits poltics. Tamb comenaria a actuar acompanyat per un contrabaixista abans de comptar amb tot un grup darrere; fins aleshores, Raimon sempre havia ocupat l'escenari tot sol, amb la seua guitarra. 

Abans d'anar-se'n a fer una primera gira al Jap, el 1977 tragu l'lbum Lliurament del cant, que recollia poemes de Timoneda (Bella, de vs so enamors, Qui t anguila per la cua), Espriu (Potser arran de l'alba) i uns quants texts propis: Qui pregunta ja respon, Un lleu tel d'humitat, Tristesa el nom, Com una m, Que tothom, A Joan Mir -can no precisament nova, per s indita a l'estat espanyol- i una versi en estudi de Jo vinc d'un silenci.

Dos anys desprs (el 1979) apareixia un nou lbum que presentaria amb set recitals al Palau de la Msica: Quan l'aigua es queixa inclou poemes d'Espriu (Nous cants de llibertat i la irnica i inslitament swing I beg your pardon), Ausis March (Si em demanau i On s lo lloc), i texts propis: Als matins a ciutat, L'ltima llum, Un sol consell, No el coneixia de res, Fou un infant, Perqu ning no em contar els seus somnis, I desprs de creure tant i  Andreu, amic  dedicada a l'escultor Alfaro. Amb estes canons, Raimon assolia la maduresa potica, alhora que fugia del reduccionisme amb qu molts volien desqualificar-lo i arraconar-lo.

Anys 80.

Per tal d'arreplegar tota la seua obra, el 1981 va regravar totes les seues canons amb nous arranjaments de Manel Camp i Antoni Ros-Marb, resultant-ne un conjunt de deu discs on els temes queden agrupats temticament: Orgens, Canons d'amor, Ausis March, Dedicatries, Canons de la roda del temps (Espriu), He mirat aquesta terra (Espriu), Poetes dels segles XV i XVI, Amb els silencis i les nostres paraules i L'aigua del temps que vius; el des disc (Testimonis) est dedicat a enregistraments en directe i inclou una versi dAl vent cantada en japons per una coral nipona. Els nics temes indits que incorpora Raimon. Totes les canons (premi Ciutat de Barcelona) sn algunes esplndides musicacions de Ros de Corella, Timoneda, Ausis March i Espriu.

L'any 1983 publicava Les hores guanyades, un dietari amb interessants pensaments sobre el moment poltic -l'intent de colp d'Estat del 23 de febrer el sorprn en plena gravaci-, la faena artstica i molts temes ms; a partir d'eixe moment, Raimon es prodigaria poc en pblic i enregistrar amb comptagotes: en 1984 public un nou lbum, Entre la nota i el so, amb temes  com Lluny de la pedra i de l'aigua o Al meu pas la pluja.

L'lbum segent (1987) marca un idilli fuga amb la msica electrnica i amb instruments com la bateria i els sintetitzadors (els arranjaments sn fets per un percussionista, Ezequiel Guilln Saki): en la presentaci del disc al Palau, Raimon actuava per primera vegada quasi tot el recital sense agafar a la guitarra i assajava un joc gestual amb efectes brillants com, per exemple, el final de Com un puny. Presncies i oblit compta amb temes d'un marcat carcter intimista: Del blanc i el blau, La mar respira calma -escrit a la manera d'Espriu- o Primer parlar de tu.

Raimon tardaria exactament una dcada en gravar un disc de canons noves, per aix no vol dir que estiguera inactiu: havia format un grup estable d'acompanyament que li anava com l'anell al dit -guitarres, contrabaix, violoncel i acordi- i actuava amb mesura i noms en condicions artsticament ptimes.

Anys 90.

L'any 1992 feia una nova gira pel Jap i tamb cant en diverses universitats dels Estats Units. El mateix any, sorprendre a ms d'u en fer-se crrec d'un programa a TVE-Catalunya dedicat al mn del llibre, Literal.

El dia de Sant Jordi de 1993 tingu lloc un gran recital al Palau Sant Jordi davant uns dihuit mil espectadors amb motiu del trent aniversari de la publicaci dAl vent. Raimon va cantar moltes canons, per per l'escenari tamb passaren molts artistes que havien compartit experincies amb ell al llarg de molts anys: l'uruguai Daniel Viglietti, el basc Mikel Laboa, el portugus Luis Cilia i el mtic folklorista nord-americ Pete Seeger; els convidats locals eren Serrat (antic rival i amic reconciliat), Ovidi -poc abans de declarar-se-li el cncer que acabaria amb la seua vida- i Pi de la Serra. Tamb hi actuaren el grup japons Warabi-za, la Coral Sant Jordi dirigida per Oriol Martorell i la Lira Ampostina.

El mateix any public una nova Integral, ara en CD: l'obra, guanyadora del Palmars des Palmars que atorga la Nouvelle Acadmie du Disque Franais, aplegava un total de cent vint-i-una canons dividides en Orgens i dedicatries, Canons d'amor i de lluita, Canons de la roda del temps i d'altres poemes de Salvador Espriu, Ausis March i alguns poemes dels segles XV i XVI, Aquest cant vol ser plural i Coincidncies, dissidncies, indecncies i algunes rareses (est ltim, dedicat a enregistraments en directe).

A l'inici del 97 apareixia un disc amb canons noves: Canons de mai, de nou amb arranjaments de Manel Camp, comprenia set noves musicacions dAusis March i sis temes propis, entre els quals cal destacar la irnica i punyent Solliloqui sollipsista que fins i tot donaria lloc a un inslit videoclip. El mateix any se li conced la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, encara que, uns anys abans, havia refusat la Creu de Sant Jordi. Amb el ttol Canons de mai. Canons de sempre, Raimon faria actuacions a Perpiny, a Xtiva -li negaren un teatre de la ciutat de Valncia amb excuses-, a Mallorca i de bell nou al Palau, ple de gom a gom durant molts dies; tamb va fer una gira molt comentada pel Regne Unit. Un dels fets ms sonats de l'any va ser la xiulada que reb a la Plaza de las Ventas madrilenya -on actuava en un acte d'homenatge a Miguel ngel Blanco (regidor basc del PP assassinat per ETA)- per part d'un sector del pblic que no acceptava que Raimon cantara en la modalitat del catal que es parla al Pas Valenci. La can era Pas Basc, prohibida durant la dictadura franquista. L'acte va ser retransms per TVE, i el fet de la xiulada tingu un ress notable.

A final d'any apareixia el CD Recitals al Palau, l'enregistrament d'una selecci de temes presos de les actuacions abans esmentades: al llarg , una antologia raimoniana de vint-i-dos canons amb la qual, cap a la fi de segle, Raimon va demostrar la vigncia i l'atemporalitat del concepte de can que representa; el 1999 public una compilaci amb tots els seus temes de carcter amors: Les canons d'amor.

Segle XXI.

El 2000 treia una Nova integral amb diverses canons indites: les ads esmentades i noves musicacions de poemes dels autors del segle XV Franc Guerau, Jordi de Sant Jordi, Mossn Estanya, Bernat Metge i Jaume Roig (el truculent fragment de l'hostalera de Pars que es troba en lEspill). La nova Integral tamb replegava les dos niques canons d'altri que Raimon havia enregistrat: Se'n va anar i Amanda.

El 21 de mar de 2007 va rebre el Premi d'Honor de l'Acadmia de la Msica Espanyola alhora que es queixava del govern valenci i el 21 d'octubre del mateix any particip, junt amb la Bonet, Pep Sala i ms, en l'acte Volem tots els papers organitzat per la Comissi de la Dignitat al Palau Sant Jordi, davant de dotze mil persones; el 22 de maig de l'any segent va realitzar un concert commemoratiu pels quaranta anys del Recital de Mardid amb un concert a la Universitat Complutense i, encara en 2008,  el 15 de juny del mateix any va cloure la jornada de portes obertes del Castell de Montjuc amb un concert antolgic retransms en directe per la TV3.

Discografia.


1964: Disc antolgic de les seues canons;
1966: Raimon a l'Olympia;
1966: Canons de la roda del temps;
1967: Raimon al Palau;
1967: Raimon msica sola;
1968: Raimon en directe;
1969: Raimon a Montserrat;
1969: Sobre la pau. Contra la por (Olympia 2);
1970: Per destruir aquell qui l'ha desert;
1971: Raimon;
1971: Raimon en Montevideo;
1971: Raimon. Catalonian protest songs;
1972: En vivo;
1972: Diguem no;
1972: La noche;
1974: A Vctor Jara;
1974: Campus de Bellaterra;
1974: T'adones amic...?;
1976: El recital de Madrid;

1977: Lliurament del cant;
1979: Quan l'aigua es queixa;
1981: Totes les canons;
1984: Entre la nota i el so;
1985: Raimon canta;
1987: Presncies i oblit;
1989: Canta Ausis March;
1993: Integral;
1993: Canons;
1995: I desprs de creure tant;
1997: Ausis March / Raimon;
1997: Canons de mai;
1997: Recitals al Palau;
1999: Dotze canons;
1999: Les canons d'amor;
2000: Nova Integral 2000;
2003: Clssics i no;
2003: Raimon-Espriu Poesia cantada;
2006: Raimon a l'Olympia (1966-2006);


 Curiositats .
Algunes canons de Raimon han sigut interpretades per altres cantants, com Moncho (Treballar el teu cos), Serrat (D'un temps, d'un pas), Anais Mitchell (Contra la por) i Camilo Sesto (Som).;
Al vent s, indiscutiblement, la can ms coneguda de Raimon, atenent al nombre de versions que n'han fet d'ella Warabi-za, els Munlogs, Skalissai, Pau Alabajos i Cesk Freixas, entre molts altres.;
La Coral Sant Jordi tamb compta en el seu repertori amb Al Vent i D'un temps, d'un pas.
L'any 2007 Bancaixa utilitzava una can anomenada Aval (sospitosament pareguda a Al vent) en una campanya publicitria;

Bibliografia.

 Fuster, Joan: Raimon (Alcides, Barcelona 1964);
 Pomar, Jaume: Raimon. Coleccin Los Juglares (Ediciones Jcar, Madrid 1983);
 Pujad, Miquel: Diccionari de la Can: d'Els Setze Jutges al Rock Catal (Edicions de l Enciclopdia Catalana, Barcelona 2000);

 Enllaos externs .

 Raimon Pelegero la seua pgina en el web de l'AELC;
 KumbaWorld.com lletres i acords de les seues canons;
 YouTube.com vdeos de Raimon;
 BLOCLaPobla.ws notcia d'un concert en la Pobla de Vallbona l'any 2006;
 BLOCLaPobla.ws fragment en vdeo del mateix concert;
 Josep Pla Raimon com a poeta (un 'Retrat de passaport') ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32777" title="Cabal" nonfiltered="3038" processed="3024" dbindex="13139">
Un Cabal fa referncia a un volum o quantitat de bns o diners de cert valor.



 En hidrulica, un cabal hidrulic s el muntant o volum d'aigua que duu un riu o una canonada.

 En qesti d'herncies en dret catal, un cabal heredat s el muntant de bns o diners rebuts en herncia pels fills que no hereden les terres, anomenats cabalers.

 L'expressi "Fer cabal de" vol dir "Fer cas de", o sigui donar valor a les paraules.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32778" title="Grans Llacs" nonfiltered="3039" processed="3025" dbindex="13140">


Geografia: Grup de llacs d'Amrica del Nord. Vegeu Grans Llacs d'Amrica del Nord;
Geografia: Grup de llacs d'frica. Vegeu Grans Llacs d'frica;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32784" title="Vlissingen" nonfiltered="3040" processed="3026" dbindex="13142">
Vlissingen s una ciutat de l'antiga illa de Walcheren, a la provncia de Zelanda, als Pasos Baixos. 

L'1 de gener del 2004 comptava amb 45.236 habitants, repartits en una superfcie de 344,97 km (dels que 310,08 km corresponen a aigua, i noms 34,89 km a terra ferma). 

El nom Vlissingen es retroba a Nova York sota la versi anglfona de Flushing (que s com es coneix aquesta ciutat en angls).

La ciutat fou el lloc de naixena de l'almirall Michiel de Ruyter.

s el punt final de la lnia zelandesa de ferrocarrils (Zeeuwse Lijn), l'nica de la provncia, que comena a Roosendaal. A costat de l'estaci hi ha la terminal de ferrys rpids que connecten la ciutat amb Breskens, al Flandes Zelands. L'obertura del Tnel de l'Escalda Occidental per, en redu la demanda a partir del mar del 2003.

Port.
La seva estratgica situaci a la riba dreta (septentrional) de l'Escalda Occidental, amb bon accs al Mar del Nord, en va fer un port important ja des de l'Edat Mitjana (li fou concedit el ttol de ciutat al 1315). Posteriorment, durant l'expansi colonial neerlandesa, Vlissingen pass a ser un dels principals ports de la Companyia de les ndies Occidentals.

Actualment segueix sent un dels ports ms importants del pas.

 Enllaos externs .
  Pgina municipal;
  Mapa;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32787" title="Tnel de l'Escalda Occidental" nonfiltered="3041" processed="3027" dbindex="13143">
El tnel de l'Escalda Occidental (Westerscheldetunnel) s un tnel de 6,6 quilmetres construt sota l'Escalda Occidental entre Ellewoutsdijk i Terneuzen, que uneix l'antiga illa de Walcheren amb Flandes Zelands. s el ms llarg dels Pasos Baixos per a trnsit de vehicles. El tnel fou obert el 14 de mar del 2003.

Consta de dos conductes, un per sentit, amb dos carrils cada un. Fou construt amb dues tuneladores diferents (una per conducte).

s un tnel de peatge (que cal pagar a Ellewoutsdijk independentment del trajecte realitzat), cosa poc freqent a les carreteres neerlandeses, on la majoria d'autopistes (i grans infrastructures viries) sn gratutes. El tnel s explotat per l'empresa NV Westerscheldetunnel participada en un 95,4% pel Ministeri del Trnsit i les Aiges (en representaci de l'estat neerlands) i en un 4,6% per la provncia de Zelanda. 

No s perms l's del tnel a ciclistes i vianants. Aquests cal que agafin l'autobs de Connexxion que creua el tnel o b emprar els antics serveis de ferri des de Breskens (Flandes Zelands) a Vlissingen.

Enllaos externs.
Pgina de NV Westerscheldetunnel (en neerlands, francs, angls o alemany);
Antics mitjans de transport per creuar l'Escalda (en neerlands);
Tunnelwet Westerschelde (Llei del tnel, en neerlands);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32794" title="Jean-Paul Sartre" nonfiltered="3042" processed="3028" dbindex="13144">


Jean-Paul Sartre ( Pars, Frana 1905 - d. 1980 ) fou un intellectual comproms amb la realitat social i un autor prolfic, filsof, escriptor de teatre, assaig i novella, crtic literari i periodista francs, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1964, el qual va rebutjar en protesta pels valors burgesos que representava.

Biografia.

Va nixer el 21 de juny de 1905 a la ciutat de Pars fill de Jean-Baptiste Sartre, un oficial naval, i Anne-Marie Schweitzer, cosina d'Albert Schweitzer. La mort del seu pare als 15 anys li marc la infncia, i grcies a l'educaci rebuda per part del seu avi matern mostr inters per la literatura clssica. 

Interessat per la filosofia des de la dcada del 1920 grcies a la lectura de Essai sur les donnes immdiates de la conscience, de Henri Bergson, va estudiar a l'elitista cole Normale Suprieure de Pars, on va conixer el 1929 a Simone de Beauvoir i Raymond Aron. Des d'aquell moment Sartre i de Beauvoir es convertiren en companys inseparables durant la resta de la seva vida en una relaci no mongama. 

Mor el 15 d'abril de 1980 a la ciutat de Pars, i fou enterrat al cementiri de Montparnasse.

 La nusea i l'existencialisme .
Sartre va escriure la novella "La nusea" el 1938, acabat de diplomar-se com dissertador a la Universitat de L'Haia. Aquest assaig s al mateix temps un manifest existencialista i el seu llibre ms fams. Seguint la tradici de la fenomenologia alemanya, Sartre pensava que les nostres idees sn producte de la nostra experincia en situacions quotidianes, i que les novelles i obres de teatre que descriuen aquestes experincies fonamentals tenen tant valor com els assajos discursius generats per teories filosfiques. Amb aquest mandat, la novella tracta d'un investigador deprimit (Roquent) en una ciutat similar a L'Haia, que es torna cada vegada ms agudament conscient de la indiferncia cap a ell de part dels objectes ntims i situacions que l'envolten. De tal sort que aquests es resisteixen a qualsevol significat que la conscincia humana els vulgui adjudicar. Aquesta indiferncia de "les coses per elles mateixes" subratlla la llibertat de Roquent de percebre i actuar en el mn; onsevulla que ell mira, troba situacions plenes de significats creats per ell. D'aqu la 'nusea': tot el que troba en la seva vida quotidiana est recarregada amb un penetrant (horrible fins i tot) sabor a ell mateix i, ms concretament, a la seva llibertat. No importa quan anheli altra cosa, una mica diferent: no pot allunyar-se de la dolorosa evidncia que deixa la seva participaci en el mn. Les histries en Le mur ("El mur") emfatitzen els aspectes arbitraris de les situacions en les quals la gent es troba i l'absurd de tractar de bregar amb aquestes racionalment. Aquest text va promoure l'escola literria de 'l'absurd'.

 Sartre i la Segona Guerra Mundial .
El 1939 Sartre va entrar a l'exrcit francs mentre feia el servei militar, on va servir com meteorleg. Va ser capturat per les tropes alemanyes l'any 1940 a Padoux i va passar nou mesos com a presoner de guerra. De Padoux va ser dut a Nancy i desprs a Treves, sent alliberat l'abril de 1941 per mala salut. Grcies al seu estatus de civil va poder escapar a Pars, on es va involucrar amb la Resistncia francesa, i va participar en la fundaci del grup de resistncia Socialisme et Libert. En aquesta poca va conixer a Albert Camus, filsof i autor molt proper als seus punts de vista, i amb el qual va establir una propera amistat fins que Camus va rebutjar el comunisme, creant un conflicte entre ells que els separ en 1951, desprs de la publicaci de The Rebel de Camus. Quan va acabar la guerra, Sartre va fundar Les Temps Modernes una revista mensual d'anlisi literria i poltic. Aix mateix va comenar a escriure a temps complet mentre continuava amb el seu activisme poltic. Les seves experincies en la guerra li permetrien escriure la seva trilogia de novelles Les Chemins de la Libert (Els camins de la llibertat) entre 1945 i 1949.

Sartre i el comunisme. 
Al perode inicial de la carrera de Sartre va ser seguit per un segon perode d'activista poltic i intellectual. En particular el seu treball de 1948 Mans brutes examinava el problema de ser un intellectual al mateix temps que es participava activament en la poltica. Es va afiliar al Partit Comunista Francs, encara que tot just va ser membre durant algunes setmanes, i va ocupar un paper prominent en la lluita contra el colonialisme francs a Algria. Es podria dir que va ser el simpatitzant ms notable de la guerra d'alliberament d'Algria, i convert la seva ajudant domstica algeriana, Arlette Elkam, en la seva filla adoptiva l'any 1965. Es va oposar a la Guerra del Vietnam, i al costat de Bertrand Russell i altres intellectuals, va organitzar un tribunal (Tribunal Russell) amb el propsit d'exhibir els crims de guerra dels Estats Units. 

Agudament crtic amb l'estalinisme, el seu pensament poltic va travessar diverses etapes: des dels moments de "Socialisme i Llibertat", agrupaci poltica de la Resistncia francesa, a l'ocupaci feixista, quan escriu un Programa basat en Henri Saint-Simon o Pierre-Joseph Proudhon, quan considerava que el socialisme d'Estat era contradictori a la llibertat de l'individu, fins a la seva brevsima adhesi al Partit Comunista Francs, i el seu posterior acostament als maostas. El seu principal treball en l'intent de comuni entre l'existencialisme i el marxisme va ser Crtica de la ra dialctica, publicat l'any 1960. 

Durant la Guerra dels Sis Dies es va oposar a la poltica de suport als rabs pregonada pels partits comunistes d'arreu del mn (amb l'exepci del rgim de Romania). I juntament amb Pablo Picasso aconsegu el suport de 200 intellectuals francesos per a oposar-se a l'intent de destrucci de l'estat d'Israel i fa un cridat a enfortir els sectors antiimperialistes d'ambdues parts com nica forma d'arribar a una pau justa i al socialisme. 

L'mfasi de Sartre en els valors humanistes de Karl Marx i la seva resultant mfasi en el jove Marx, el va dur a enfrontar-se amb l'intellectual comunista Louis Althusser, amb el qual va tractar de redefinir el treball de Marx en un perode pre-marxista, amb generalitzacions esencialistes sobre la humanitat, i un perode autnticament marxista, ms madur i cientfic a partir de les seves obres principals. La histria ha convertit aquest debat en l'nic debat pblic que Sartre va perdre al llarg de la seva vida, per fins a la data segueix sent un esdeveniment controvertit en alguns cercles filosfics de Frana. 

Sartre i la literatura. 
Durant les dcades de 1940 i 1950 les idees de Sartre eren molt populars, i l'existencialisme va ser la filosofia preferida de la generaci beatnik a Europa i els Estats Units. El 1948 l'Esglsia Catlica va llistar tots els llibres de Sartre a lIndex de llibres prohibits. La majoria de les seves obres de teatre estan plenes de smbols que serveixen d'instrument per a difondre la seva filosofia. El ms fams, Huis Clos ("A Porta Tancada", 1944), cont la famosa lnia: L'enfer, c'est les autres (L'Infern sn els altres). A ms de l'evident impacte de "La nusea" la major contribuci literria de Sartre va ser la seva trilogia Els camins de la llibertat que traa l'impacte dels esdeveniments de la pre-guerra en les seves idees. Es tracta d'una aproximaci ms prctica i menys terica a l'existencialisme. 

L'any 1964 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu treball que, ric en idees i omplert d'un esperit de llibertat i de recerca per la veritat, ha exercit una influncia de gran envergadura en els nostres temps". Sartre refus el premi adduint el seu gran valor burgs.

Sartre i el cinema.
Interessat en el cinema com un mitj d'expressi de les seves idees, el 1947 realitz la seva primera collaboraci en un gui cinematogrfic a Les Jeux sont faits, dirigida per Jean Delannoy. Particip en diverses adaptacions de les seves obres teatrals i el 1957 aconsegu una nominaci al Premi scar de Hollywood per la seva histria original de la pellcula Les Orgueilleux, dirigida l'any 1953 per Yves Allgret.

Obra seleccionada.
L'imagination (1936) ;
La Nause (1938) ;
Le Mur (1939) ;
L'imaginaire (1940) ;
Les mouches (1943) ;
L'tre et le nant (1943) ;
Huis clos (1945);
Les chemins de la libert (1945) ;
L'existentialisme est un humanisme (1945) ;
Morts sans spulture (1946);
La P... respectueuse (1947) ;
Baudelaire (1947) ;
Les Mains sales (1948) ;
Le diable et le bon dieu (1951);
Critique de la raison dialectique (1960) ;
Les Mots (1964) ;
Situations (1947-1965);
L'Idiot de la famille (1971-1972) sobre Gustave Flaubert;
Carnets de la drle de guerre (pstuma, publicada al 1983);
Cahiers pour une morale (pstuma, publicada al 1984);
Vrit et existence (pstuma, publicada al 1989);

Traduccions al catal.
 Paisatge d'un segle. Edicions el Jonc. Lleida, 2006.
 La Nusea. Edicions Proa, Biblioteca A tot vent, 118.
 El Mur, traducci d'Agust Bartra. Edicions Proa, Biblioteca A tot vent, 192. Primera edici: 1980.

Teatre
 Les mosques. Traducci de Manuel de Pedrolo;
 A porta tancada. Traducci de Manuel de Pedrolo.
 Morts sense sepultura. Traducci de Manuel de Pedrolo.
 La p... respectuosa. Traducci de Manuel de Pedrolo.
 Les mans brutes. Traducci de Manuel de Pedrolo.
 Les troianes. Traducci de Manuel de Pedrolo.
 Kean. Adaptaci de la pea homnima d'Alexandre Dumas. Traducci de Carme Serrallonga.

 Enllaos externs .

  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1964;
  Biblioweb;
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32796" title="Minnesota" nonfiltered="3043" processed="3029" dbindex="13145">


Minnesota s el 32 estat dels Estats Units d'Amrica, va entrar a la uni l'11 de maig de 1858.
El seu nom ve del nom Lakota del riu Minnesota. 

Minnesota s l'estat ms extens de la subregi del mig-oest i est situat al nord fent frontera amb Canad. L'rea metropolitana ms important s el conjunt Minneapolis-St. Paul tamb anomenat Ciutats Bessones (Twin Cities). Ms de la meitat dels residents de l'estat viuen en aquesta regi metropolitana.

Aquest estat s un dels principals productors d'aliments del pas. Alhora disposa de molts recursos naturals.
 Geografia .
D'una superfcie de 217 736 km, Minnesota t una poblaci de 4 919 479 habitants (2000).
La capital de Minnesota s Saint Paul per Minnepolis s tamb una ciutat molt influent dins l'estat. 
El riu Mississipp neix al nord de l'estat. El seu afluent, el Minnesota, t tamb el seu naixement al sud-est de l'estat, i desemboca al riu Missisipp a prop de Saint Paul.
 Ciutats principals .
Minneapolis, ciutat ms gran de l'estat;
Saint Paul, capital de l'estat;
Rochester, MN, seu de la Clnica Mayo;
Duluth, port comercial a la bora del Llac Superior;

Poblaci.
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 82.227 amerindis nord-americans (1,8 %). Per tribus, les principals sn els chippewa (39.910), sioux (7.541), cherokee (2.746), winnebago (727), iroquesos (570) i blackfoot (536)
Poltica.
Minnesota s conegut per ser un estat populista d'esquerres. 
En aquest estat, el Partit Demcrata s'anomena partit demcrata dels grangers i dels obrers (Democratic-Farmer-Labor Party - DFL), com a conseqncia de la fusi entre el partit demcrata local i un partit ms a l'esquerra. El DFL ha dominat molt de temps Minnesota per ha d'afrontar-se avui a un Partit Republic en plena conquesta de l'estat. 
Pel que fa als amerindis nord-americans, els Chippewa de Minnesota tenen una organitzaci prpia.

Religi.
La majoria de la poblaci (6 de cada 10) sn protestants, encara que tamb hi ha una part important de catlics romans (una quarta part de la poblaci). La denominaci protestant ms gran s el luteranisme. 

En anys recents, els nous immigrants han afegit noves religions a Minnesota, i ara hi ha mesquites islmiques, temples budistes, mandirs hinds a l'estat (la major part en l'rea metropolitana de Minnepolis-St.Paul), encara que el nombre de minnesotians que s'han incorporat a religions no cristianes continua encara sent baix.

Economia.
L'Oficina d'Anlisis Econmiques Bureau of Economic Analysis estima que el producte interior brut de Minnesota al 2003 era de $211 bilions. La renda per cpita al 2003 era de $34,031, la desena als Estats Units. La renta mitjana per famlia era al 1999 d'aproximadament $48 000, quedant en vuit lloc a la naci. En general els salaris sn ms baixos en zones rurals, particularment a la part nord-oest de l'estat. 










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32797" title="Mississip" nonfiltered="3044" processed="3030" dbindex="13146">



Mississippi s un estat del sud dels Estats Units d'Amrica. 

L'estat pren el nom del riu Mississip-Missouri el qual forma la frontera oest d'aquest estat. L'origen del nom Mississip probablement es troba en un terme nadiu americ que vol dir "pare de totes les aigues".

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 19.987 amerindis nordamericans (0,6 %). Per tribus, les principals sn els choctaw (7.609), cherokee (3.129), creek (334), blackfoot (287), houma (284) i chickasaw (211).
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32798" title="Jordi Frederic de Prssia" nonfiltered="3045" processed="3031" dbindex="13147">

El prncep Jordi Frederic de Prssia (Bremen, 10 de juny de 1976) s el cap actual de la casa reial dels Hohenzollern i, per tant, el pretendent al tron de Prssia i tamb d'Alemanya. El seu nom complet en alemany s Georg Friedrich Ferdinand Prinz von Preuen. 

El 25 de setembre del 1994, quan el seu avi el prncep Llus Ferran de Prssia va morir, va ser ell qui va succeir-lo com a cap de la casa dels Hohenzollern, ja que el seu pare, Llus Ferran fill, havia mort el 1977.

Jordi Frederic s rebesnt de Guillem II d'Alemanya, l'ltim emperador alemany.

Enllaos externs.
 Preussen.de - Lloc web oficial de la Casa de Hohenzollern (en angls);
 Biografia a Preussen.de (en angls);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32799" title="Mississip-Missouri" nonfiltered="3046" processed="3032" dbindex="13148">


El sistema fluvial Mississip-Missouri est format pel riu Mississip i el seu afluent Missouri. Tots dos plegats formen el riu ms llarg i cabals d'Amrica del Nord, i el quart ms llarg de tot el mn. El Mississip s el segon riu ms llarg als Estats Units, amb una longitud de 2,340 milles (3,770 quilmetres)  des del seu naixement al Llac Itasca a Minnesota, fins la seua desembocadura al golf de Mxic. El riu ms llarg, s l'afluent de Mississippi, el riu Missouri amb una mesura de 2,540 milles (4,090 km).

El Riu Mississip s part del  sistema fluvial Jefferson-Mississip-Missouri, que s sistema fluvial el ms gran a Amrica del Nord i entre els ms grans en el mn: per la longitud (3,900 milles (6300 km)), s el quart ms llarg, i per la seua mitjana de baixada de 572.000 peus cbics/s (16.200 m/s), s el des riu ms gran.

El nom de Mississip es deriva de la paraula Ojibwe missi-ziibi ("Gran Riu") o gichi-ziibi ("Enorme Riu") en les seues capaleres.

Geografia.


El riu Missouri flueix a partir de la confluncia dels rius Jefferson, Madison, and Gallatin al Riu Mississip. Tots plegats, el Jefferson, el Missouri i el Mississip formen el sistema fluvial ms llarg d'Amrica del Nord. Si es mesura des de la font de Jefferson a la Primavera de Brower, fins el Golf de Mxic, la llargada de la combinaci del Mississip-Missouri-Jefferson s d'aproximadament 3,900 milles (6,300 km), fent a la combinaci el quart riu ms llarg del mn. La part ms alta convertir 207 milles (333 km) de la present combinaci del riu es diu Jefferson, el nivell ms baix 1,352 milles (2,176 km) forma part del Mississip, i la intersecci -2,341 milles (3,767 km)- s'anomena Missouri.

El riu Arkansas s el segon ms llarg afluent del riu Mississip. Mesurat pel volum d'aigua, el ms gran de tots els afluents Mississippi s el riu Ohio.

Cultura Popular.
El riu Mississip es fa servir comunament com la frontera natural que divideix els Estats Units en la part est i la part oest del pas, que sovint s'anomenen com l'est o l'oest "del Mississipp".

Vegeu tamb.
 Conca Atchafalaya;
 Mississippi embayment;
 Mississippi River Delta;
 Upper Mississippi River National Wildlife and Fish Refuge;
 Mississippi National River and Recreation Area;
 List of crossings of the Upper Mississippi River;
 List of crossings of the Lower Mississippi River;
 List of locks and dams of the Upper Mississippi River;
 Steamboats of the Mississippi River;

Notes.


Referncies.
;
;
;
;

Enllaos externs.

Riu Mississip, projecte de la American Land Conservancy;
Mud Island (Memphis) River Park ;
Museu i Aquari del Riu Nacional de Mississip;
Riu nacional Mississip i rea recreativa;
Informaci General sobre el Riu Mississip;
Mark Twain's Mississippi, Illinois Historical Projectes de digitalitzaci de biblioteques de la Universitat de Nord Illinois;
article de 1911 Britannica;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32800" title="Llauna" nonfiltered="3047" processed="3033" dbindex="13149">

S'anomena llauna a tots els envasos metllics de forma genrica. La llauna s un envs opac i resistent adequat per envasar-hi lquids i productes de conserva. Els materials ms emprats en la seva fabricaci sn l'alumini i la llauna (acer dol laminat estanyat, resistent a l'oxidaci).

Hi ha dos tipus genrics de fabricaci:

Formes de fabricaci.
 Tres peces .
L'envs consta de tres peces:
Tapa;
Cos;
Fons o cul;

Es talla en seccions una lmina d'estany i es doblega per formar el cos, el qual s soldat elctricament. Desprs d'aix, s'ls dna forma a les vores reforades inferior i superior i a les nervadures (tamb anomenades cordons) que dotaran de resistncia a la llauna. Finalment, se li afegeix el fons, quedant, d'aquesta manera, a punt per a envasar.

La llauna de tres peces se sol emprar per a tot tipus de conserves: peix (tonyina, anxoves, msclos, calamars, etc.), productes assaonats (cogombrets), vegetals (esprrecs, pebrots, xampinyons, etc.), etc.

Embotiment-allargament.
Es comena amb un disc metllic al qual se li fan dues extrusions. Desprs es passa a la fase d'estirament, i desprs d'aquesta se li retalla la part superior. Les segents fases sn:

Protecci exterior;
Reforament i entallament;
Envernissament interior;
Assecament  ;

La llauna fabricada mitjanant el sistema embotiment-allargament ofereix menys resistncia a l'apilament que la llauna de tres peces. Per aix, se sol emprar per envasar begudes de productes carbonatats (cervesa, refrescs, etc.) i gaireb mai per l'envs de conserves. En aquests casos, s el gas mateix el que fa pressi interna a l'envs, aportant-li resistncia.  

L'instrument emprat tradicionalment per obrir llaunes s'anomena obrellaunes. No obstant aix, avui en dia bona part d'aquests envasos ja vnen amb un sistema de fcil obertura. A la part superior s'hi pot incorporar una argolla que prem la tapa en accionar-la permetent, d'aquesta manera, retirar-la amb facilitat. Altres productes, als quals no els cal hermeticitat, poden emprar llaunes amb tap de plstic, per exemple, l'oli. 

Llaunes de beguda.

La llauna de begudes t un origen relativament recent. La primera llauna amb tapa plana es va llanar l'any 1935 per no fou fins la introducci de la tapa de fcil obertura, l'any 1965, quan s'inici la seva arrancada comercial. A final dels anys 80, es va presentar l'anella no removible stay-on tab, la qual s la ms emprada avui en dia. 

L'auge de la llauna com a envs de begudes es justifica pels seus nombrosos avantatges quant a la distribuci i consum de begudes:
lleugeresa;
protecci del contingut (estanquitat i protecci contra la llum) ;
rapides de refredament;
resistncia al trencament;
immanipulabilitat;
escs volum;
reciclabilitat. La llauna s reciclable tant pel sector de l'acer com de l'alumini. No obstant aix, avui en dia quantitat de llaunes reciclades s molt inferior a la d'altres materials com el paper o el cartr. ;

Entre la innovacions tcniques incorporades a les llaunes durant les ltimes dcades destaca la reducci del dimtere del coll de la llauna i, per tant, de la tapa, la qual cosa va suposar la reducci de fins a un 30% del pes de la tapa. Les actuals lnies de producci empren materials amb una gran uniformitat de propietats i un utillatge d'alta precisi. Aix ha perms l'adopci de processos ms complexos de conformaci que ha perms combinar els processos clssics de fabricaci amb la possibilitat de canviar la forma de la llauna. Alguns dissenys que ja es troben als supermercats incorporen algunes de les segents innovacions:   
formes en relleu;
marques i logotips estampats;
reproducci de formes allusives al contingut com ara un barril, un got o una ampolla.

Altres novetats s'incorporen per millorar l's que en fa l'usuari. En aquest apartat s'hi encabeixen les obertures ms grans per a poder abocar ms contingut de producte, la qual cosa s molt apreciada per alguns grups de consumidors com els aficionats a la cervesa.  

A causa de l'inters de les marques de diferenciar-se i d'introduir elements elements promocionals a l'envs, s habitual trobar-se llaunes amb argolles de colors o amb missatges sota la tapa que noms es descobreixen en obrir-la. D'aquesta manera, noms s'obt la prova de compra si s'ha consumit el producte. La tcnica es realitza mitjanant la impressi de tinta o l'estampaci a alta velocitat sense necessitat de ralentitzar la lnia. L'anella de color diferencia el producte i es conjunta amb la imatge de la marca i tamb serveix com a prova en concursos i promocions.

Enllaos externs.
 Associaci de Fabricants de llaunes de beguda;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32801" title="Mandr" nonfiltered="3048" processed="3034" dbindex="13150">

Un mandr s una eina emprada en mecnica constructiva.

Consisteix en una barra d'acer trempat, cilndrica o cnica, estriada longitudinal o helicodalment, provista d'un mnec per fixar-la a un estri o mquina que el faci girar.

Serveix per a repassar els forats fets amb broca i aconsegueix deixar-los polits interiorment i al mateix temps a una mida precisa.

L'operaci realitzada amb un mandr, es diu mandrinar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32802" title="Arxiu General de la Guerra Civil" nonfiltered="3049" processed="3035" dbindex="13151">


L' Arxiu General de la Guerra Civil, situat a la ciutat de Salamanca, (Espanya), va ser creat pel rgim franquista per donar suport a la repressi desprs de la Guerra Civil de 1936.

Un dia abans de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el cap de l'Equip de Recuperaci de Documents del govern del dictador Franco rebia ordres des de Salamanca de requisar tota la documentaci de l'enemic existent a Catalunya.

A partir de cartes, arxius i llibres d'institucions i particulars del bndol republic es van treure noms de gent que havia format part de partits o sindicats i se'n van fer fitxes per a la policia, moltes de les quals es van usar en consells de guerra de l'poca.

En noms 4 mesos, del 27 de gener fins al 3 de juny, l'anomenat Servicio de Recuperacin de Documentos va fer ms de 1.700 registres. De casa de Jess Mara Bellido, comissari de Cultes del govern de la Repblica i amic personal del president Juan Negrn Lpez, s'ho van endur tot, fins i tot els mobles. En tornar de l'exili, la seva filla Carolina va aconseguir recuperar alguns dels llibres de la famlia, per poca cosa ms.

El gruix del material requisat es va portar a Salamanca per fer-ne una anlisi ms profunda. Se'n van extreure 3 milions de fitxes.

 Restituci .

La restituci dels documents, ha comptat amb molta oposici a Salamanca, a on s'han de desplaar sovint els estudiosos de l'arxiu. Ha estat reclamada per la Generalitat de Catalunya des de la transici democrtica, essent aprovada ja pel govern espanyol l'any 1995. Tot i que darrerament el Partit Popular i l'ajuntament de Salamanca s'hi han oposat. Tot i aix aquestes disposicions no van ser executades, fins a 31 anys desprs de la mort del dictador, quan la pressi popular a Catalunya, i les promeses electorals del govern Zapatero van forar la situaci.

El gener de 2006 es produeix finalment el retorn parcial, malgrat els intents de darrera hora de l'ajuntament de Salamanca d'impedir-ho per la via judicial.

El 17 de febrer de 2006, l'ajuntament de Salamanca adopt la decisi de canviar el nom del carrer on es troba l'Arxiu, que ha passat de dir-se carrer de Gibraltar a calle de El Expolio .

Tot i aix, gaireb dos anys desprs   de la llei de restituci, no s'ha tornat cap del ms de 1.500 documents que queden retinguts, per la qual cosa la Comissi de la Dignitat convoca noves mobilitzacions.

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Comissi de la Dignitat;

Enllaos externs.

 Ajuntament de Salamanca: Arxiu de la Guerra Civil ;
 Archivo General de la Guerra Civil ;
 Notcia a BBC News ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32803" title="Berna" nonfiltered="3050" processed="3036" dbindex="13152">



La ciutat de Berna s la capital del cant de Berna i de la Confederaci Helvtica, ms coneguda com Sussa.

Berna t uns 300 000 habitants incloent-hi l'rea metropolitana. Est travessada pel riu Aar. Ha estat declarada patrimoni cultural mundial de l'UNESCO, grcies al seu patrimoni urb medieval .

La ciutat i el cant de Berna sn majoritariment de parla alemanya i de tradici protestant.

Histria.
Berna va ser fundada pel duc Bertold V de Zhringen el 1191 aprofitant un meandre del riu Aar.

Fou declarada ciutat lliure imperial per l'emperador Frederic II l'any 1218, desprs de la mort de  sense hereus de Bertold V.

L'any 1353 Berna va ingressar en la Confederaci Sussa, esdevenint un dels membres capdavanters del nou estat.

L'any 1415 enva i conquer l'Aargau i l'any 1536 Vaud a banda d'altres territoris ms petits, cosa que la convert en la ciutat-estat ms gran al nord dels Alps.
 
Fou ocupada pels soldats de la Frana revolucionria el 1798 i li foren arrabassats gran part dels seus territoris.

El 1831 la ciutat es va convertir en la capital del cant de Berna.

L'any 1848, la nova constituci federal va fer de Berna la capital (o ms ben dit la vila federal) de Sussa.

Enllaos externs.
Amics Catalans de Berna;









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32809" title="Aar" nonfiltered="3051" processed="3037" dbindex="13153">

L'Aar (nom francs; en alemany Aare) s un riu de Sussa de 295 km de llargada, que neix en el masss de l'Aar-Gothard i s afluent del Rin (per l'esquerra).

Travessa el llac de Brienz i el llac de Thun abans de passar per Berna, desprs rep les aiges del riu Sarine i continua fins al llac de Bienne.

Agafa direcci est, passant al peu del Jura. Se li uneixen els rius Emme, Reuss i Limmat. Creua les ciutats d'Olten, Aarau i Brugg.

L'Aar continua el seu cam cap al nord fins vessar les seves aiges al Rin.



 Galeria .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32811" title="Metal Gear Solid" nonfiltered="3052" processed="3038" dbindex="13154">

Metal Gear Solid s la tercera entrega de la srie de videojocs Metal Gear. 

Argument.
Desprs de l'incident de Zanzibar, Solid Snake es va retirar del servei actiu, i anys ms tard s requerit per realitzar una nova missi: infiltrar-se a la base de l'illa de Shadow Moses a Alaska, on el grup d'elit Fox Hound s'ha rebellat i amenaa en usar Metal Gear Rex, un tanc bpede capa de llanar un cap nuclear a qualsevol punt del planeta. En la histria, a part de Snake, sobresurten d'altres personatges com Liquid Snake, el seu germ bess, Meryl Silverburgh, la neboda del Coronel Campbell, i Otacon, un gran cientfic creador de Metal Gear Rex. 

El perode de pau augurat Metal Gear 2 no es materialitza, i per a l'any 2005, el desplegament nuclear est novament de plena actualitat. Un grup de terroristes segresta una installaci militar dels Estats Units a l'illa Shadow Moses, Alaska, mentre es porta a terme all una srie d'assaigs respecte d'una nova arma secreta. s interessant veure que el grup est liderat pels agents renegats de Fox Hound, procedent de l'antiga unitat de Solid Snake. Es pren com a ostatges a importants funcionaris del govern i d'empreses, all presents per observar els assaigs. Les exigncies dels terroristes sn senzilles, encara que una mica desconcertants: si no els lliuren les restes de Big Boss dintre d'un termini de 24 hores, procediran al llanament d'un cap nuclear. L'antic comandant de Fox Hound, Roy Campbell, crida novament a Solid Snake perqu s'infiltri a la base, rescati als ostatges i elimni la capacitat nuclear dels terroristes. 

Snake queda impressionat en descobrir que el lder d'aquesta insurgencia s Liquid Snake, un agent amb el mateix codi de nom "Snake" que ell i caracterstiques fsiques quasi idntiques. Junt a Liquid est un grup dels millors agents de Fox Hound, compost per: 

Revolver Ocelot: Especialista a tortures. La seva habilitat amb el Revolver el converteix en un perfecte tirador (d'aqu el seu nom). La seva avanada edat no el perjudica gens alhora de disparar. 

Psycho Mantis: El psquic de l'equip. Les seves habilitats sn la telekinesis i la telepatia. Aix el fa uns dels ms forts del grup Fox-Hound. 

Vulcan Raven: Un indi sioux amb fora sobrenatural. S'anomena Vulcan perqu sempre porta una gegantina metralladora Vulcan, mentre que Raven li ve de la seva habilitat per controlar els corbs. 

Sniper Wolf: Una dona d'origen kurd, que gaudeix d'una excellent destresa del rifle de francotirador. Pel que fa al seu nom (Wolf), li ve de la seva passi pels llops.

Decoy Octopus: s el mestre de la disfressa. Pot canviar fins i tot el seu contorn fsic per arribar a semblar-se a alg. Imita la veu de qualsevol persona al 100% 

Liquid Snake: Lder de grup Fox Hound, dirigeix una legi de soldats de genoma, tropes els gens de les quals han estat condicionats per augmentar els seus atributs fsics. A la vista d'aquesta capacitat de manipular gens, queden clares les exigncies dels terroristes respecte de les despulles de Big Boss, el "soldat llegendari". 

Snake viola amb xit la seguretat de la base i troba als ostatges, descobrint que els assaigs que es porten a terme a l'illa es realitzen per a un nou model de Metal Gear, dit Rex. La missi de Snake s ara de recerca i destrucci. En la seva recerca de Metal Gear Rex, es creua amb diverses figures interessants, inclosa Meryl Silverburgh, neboda de Roy Campbell (que a la fi acaba essent la seva filla) i soldat sense experincia, i Hal "Otacon" Emmerich, el cientfic en cap del projecte Metal Gear Rex. Snake i els terroristes tamb es veuen sotjats per un ninja ciberntic, que resulta ser Grey Fox, el qual es creia mort en combat.

Desprs de derrotar tots els exagents de Fox Hound (a excepci de Revolver Ocelot, que escapa desprs de perdre la seva m amb el Ninja), Snake destrueix a Rex. Aleshores, Liquid Snake s'enfronta a ell, revelant un terrible secret sobre el seu llinatge. Tots dos sn experiments gentics, producte del projecte Les  Enfants Terribles ("Els nens terribles"), dissenyats per cientfics des del material gentic del soldat perfecte, Big Boss. Malgrat els seus impulsos morals per no fer-ho, Solid Snake existeix nicament per lluitar. Desprs d'una escapada al lmit i la suposada mort de Liquid, Snake i Meryl/Otacon(segons el joc) cavalquen una vegada ms cap a la posta de sol. 

Desprs dels crdits finals, el jugador rep la sorpresa d'una breu transmissi del fugitiu Revolver Ocelot per al president dels Estats Units (de totes les persones). Queda clar que Ocelot ha estat un doble agent tot el temps. Ms impressionant s que Solidus, el President, s un tercer producte del projecte Les Enfants Terribles. 














 

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32816" title="Nintendo DS" nonfiltered="3053" processed="3039" dbindex="13155">


Nintendo DS (abreviatura de Dual Screen, de l'angls pantalla dual o, segons Satoru Iwata, president de Nintendo, abreviatura de Developer's System, de l'angls la consola dels desenvolupadors), s la darrera consola porttil de Nintendo fins aquestes dates. Segons Nintendo, s una tercera lnia de productes i no es tracta de la successora tecnolgica de l'actual  Game Boy Advance. El nom d'aquesta consola acostuma a abreviar-se a "NDS" o senzillament "DS". s la videoconsola porttil ms venuda a l'actualitat a tot el mn (amb ms de 14 milions de sistemes venuts, davant als 8 milions de la competncia, PSP) i tamb la que ms rpid ha aconseguit superar el mili d'unitats en venda de la histria dels videojocs.

Aquesta consola va nixer de la filosofia de Nintendo basada en la innovaci o, com la prpia 
empresa l'anomena, "expansi". Lluny de centrar-se en una simple evoluci grfica, en oferir una vegada ms el mateix per amb millor qualitat visual, van optar per afegir caracterstiques que fessin de la seva nova consola quelcom totalment nou i nic, que expands la experincia jugable i que permets que el jugador deixs de jugar noms amb els sentits de la vista i l'oda, que pogus interactuar i sentir els jocs.

Dues pantalles que permeten dos punts de vista d'un mateix lloc, accedir a mapes i mens de manera rpida i fcil, etc.
Una pantalla tctil que permet interactuar amb l'entorn del joc, prmer interruptors amb el dit, treure la pols d'un llibre, escriure amb un llapis ptic, fer carcies, esquinar, gratar, fregar, etc..
Un micrfon que reconeix la veu mitjanant el qual el jugador pot donar ordres als jocs, interactuar amb els personatges, bufar per inflar un globus, fer-li el boca a boca a un personatge ferit o fins i tot xatejar amb alg que sigui a l'altre extrem del mn mitjanant la Nintendo Wi-Fi Connection,...
Connexi sense fils a internet (Nintendo Wi-Fi Connection requereix accs previ a internet (preferiblement per banda ample) que, encara que actualment noms permeti jugar online a uns quants jocs (MARIO KART DS, TONY HAWK, ANIMAL CROSSING: WILD WORLD, METROID PRIME HUNTERS, TETRIS DS, FINAL FANTASY III, etc.), en un futur proper s'espera que permeti accedir a qualsevol plana web.

I moltes d'altres opcions que han fet d'aquesta porttil la lder de vendes i la que major quantitat i varietat de jocs posseeix actualment.

 Caracterstiques Tcniques .

 Dos processadors:
 Un ARM7 treballant a 33MHz 36.3 MIPS aprox;
 Un ARM9 treballant a 67MHz 77.3 MIPS ;
 Com mitj d'emmagatzematge de dades, empra un format propi de memoria flash de 128 MB de capacitat, encara que s'ha anunciat que n'hi haur versions de ms capacitat. ;
 Un portal per cartutxos de Gameboy que permet sser compatible amb tots els jocs de Gameboy Advance (ms de 800 joc, segons dades publicades el 2006), per no amb els de la GameBoy clssica i GameBoy Color, ja que no compta amb processador Z80 d'aquestes ltimes. Tot i aix, s'ha establert que la funci primria del portal ser d'expansi de les capacitats de Nintendo DS (com es va fer llavors amb el xip FX per SNES), o expansions de jocs en forma de cartutxos de GameBoy. Tamb existeix la possibilitat de reproduir udio (mp3) i vdeo (mpeg4) mitjanant un adaptador de Nintendo anomenat Play-yan.
 Bateria de liti recarregable amb durada mnima de 10 hores, amb les dues pantalles retroilluminades i en ple rendiment. El nombre d'hores es multipliquen apagant la illuminaci quan sigui innecessria o es redueixi si es juga en el mode WiFi.
Opcions de multijugador sense fils (grcies al WiFi, un protocol especial per DS, propietat de Nintendo, que permet connectar fins a 16 equips entre si a una distncia superior als 30 m), funci de xat integrada i cercador de rivals en un radi d'acci (noms en alguns jocs). Una de les caracterstiques que DS t al seu favor referent al servei multijugador es refereix a que noms n'hi ha prou amb un joc perqu diverses persones puguin gaudir alhora (amb una sola targeta de Mario Kart, per exemple, n'hi ha prou perqu fins a 8 persones puguin jugar simultniament).
Un port de comunicaci sense fils sota l'estndard IEEE 802.11b (Wi-Fi);
Joc en lnia. Mitjanant la Nintendo Wi-Fi Connection els usuaris de Nintendo DS (i en un futur tamb els de Nintendo Wii) i aquells jocs que tinguin aquesta capacitat, podran jugar-hi contra contrincants de tot el mn grcies a les capacitats sense fils de Nintendo DS i el Servei Game-Spy de IGN, totalment de franc, sense haver de pagar el jugador cap mena de quota. El servei fou posat en venda el 14 de novembre i el primer joc en ocupar el Nintendo WiFi Connection va ser Mario Kart DS. Els segents jocs llanats per aquest servei foren Animal Crossing: Wild World i Metroid Prime Hunters seguits per una llista de ms de 35 jocs previstos pel 2007 que inclouen sries d'Square-Enix com Final Fantasy i moltes d'altres franqucies Konami, Capcom, EA, SEGA, Namco, Activision, Bandai,... Nintendo tamb va posar en venda Nintendo Wi-Fi USB Connector que s un adaptador Wi-Fi per a ordinador i que no depn d'Hotspots amb connexi sense fils oberta (restaurants, cafs, aeroports, estacions de tren, etc.). Nintendo ha signats, a ms, acords amb Telefnica i Ya.com a Espanya perqu els seus routers sense fils i els seus hotspots pblics siguin compatibles de manera gratuta amb la connexi de DS. ;
Properament ser llanat un navegador basat en Opera per la consola que permetr el lliure accs a planes web.

Interfcie d'usuari:
 Quatre botons, dos gallets, un pad direccional i dos botons selectors (A,B,X,Y -R,L-  ,  , ,   -on/off,Select,Start) ;
 Dues pantalles de cristall lquid. La inferior s sensible al tacte i compta amb una pellcula protectora de manera de Palm. Grcies a aquesta pantalla el jugador pot prmer interruptors, fregar, esquinar, empnyer o llanar objectes amb els seus propis dits o amb l'ajut ptic incls amb la consola.
 Compta amb un micrfon integrat que explota el control bocal en jocs com Nintendogs o Wario Ware Touched!

Dimensions.

Pesa al voltant de 275 grams, medeix 14.8 cm x 8.4 cm x 2.8 cm, la mida s similar al de Game Boy Advance. T la forma de Game Boy Advance SP.

Preu.

La consola va eixir a Europa a un preu de 149,99, malgrat aix actualment ha estat rebaixada a 129,99. Poden trobar-se Pacs especials que inclouen juntament amb la Nintendo DS, un joc (pel moment Nintendogs o Mario Kart DS) per 149,99.
Als Estats Units poden trobar-se per USD$129,99, a Mxic per $1,750 i a Xile per 150.000 pesos. Existeixen tamb Pacs similars als ja nomenats a Europa.
Nintendo DS s la consola porttil de nova generaci ms barata del mercat.

 Pla de llanament .

La consola va ser presentada l'11 de maig del 2004 a l'Electronic Entertainment Expo a Los ngeles, Califrnia.
Llanada als Estats Units, Canad, Mxic el 21 de novembre del 2004 (USD$149,99).
Llanada al Jap el 2 de desembre del 2004 (15.000).
Llanada als Pasos Catalans entre el 12 i el 14 de mar del 2005 (149,99).
Llanada a Espanya el 12 de mar del 2005 (149,99).
Llanada a Europa el 14 de mar del 2005 (149,99 preu de llanament, actualment 129,95 , exepte al Regne Unit, 89,99);

Jocs.

Nintendo DS tenia a l'abril del 2006 ms de 168 jocs disponibles als Estats Units. Actualment s el sistema porttil amb ms projectes de desenvolupament del mercat i la que t un major i ms variat catleg de jocs. En l'ampli ventall de jocs de la Nintendo DS es compta amb jocs de curses, acci, estratgia, lluita, RPG, plataformes, simuladors, esports, fins i tot altres que poques o cap vegada han estat explotats com les mascotes virtuals (Nintendogs), jocs d'intelligncia (Brain Training), jocs de medicina (Trauma Center) i aplicacions com diccionaris, traductores agendes. Tots ells fan s, en major o menor grau, de la pantalla tctil, el micrfon com a reconeixement de veu, Nintendo WiFi Connection, els modes multijugador i totes les caracterstiques de Nintendo DS.


Molts jocs de sagues clssiques com Metroid, Mario, The Legend of Zelda, Resident Evil, Final Fantasy, Winning Eleven, Dragon Quest, Sonic, Prince of Persia, Age of Empires, Castlevania, Turok, Los Sims i altres nous estan disponibles en la consola. 

Llista oficial de jocs disponibles per Nintendo DS a Amrica

Jocs destacats.

The Legend of Zelda: Phantom Hourglass;
New Super Mario Bros.
Metroid Prime Pinball ;
Los Sims 2 ;
Harry Potter and The Goblet of Fire;
Zoo Tycoon DS ;
Yu-Gi-Oh! Nightmare Troubadour;
Tony Hawk's American wasteland ;
Burnout Legends DS ;
Need for Speed Most Wanted DS ;
Mario Kart DS ;
Sonic Rush ;
The Chronicles of Narnia;
Harvest Moon DS Harest Sprites Station DS ;
Mario & Luigi : Partners in Time ;
Viewtiful Joe: Double Trouble ;
Prince of Persia DS  ;
Age of Empires 2 Age of Kings DS ;
Dragon Booster DS;
Frogger Helmet Chaos DS;
Gentle Brain Exercises ;
Ultimate Pocket Games DS;
Ultimate Card Games DS ;
Bust-a-Move DS ;
Black & White DS;
Disney / Pixar's Cars DS ;
Electroplankton ;
Jump Super Stars DS ;
One Piece DS ;
Dragon Ball Z SuperSonic Warriors ;
Anaka ;
Animal Crossing Wild World  ;
ASH (Archaic Sealed Heat)   ;
Adult Brain Training ;
Boktai DS ;
Bomberman Story ;
Blades of Thunder 2 DS  ;
Bleach DS ;
Castlevania Dawn Of Sorrow;
Custom Robo DS ;
Children of Mana;
Dynasty Warriors DS ;
Dragon Quest Monsters DS ;
English Training ;
Final Fantasy III  ;
Fullmetal Alchemist Dual Sympathy ;
Final Fantasy Crystal Chronicles DS  ;
Katamari Damacy DS ;
Square-Enix presents Mario Basket 3 vs 3 ;
Metroid Prime Hunters ;
Megaman Battle Network 5 Double Team DS;
Megaman ZX;
Naruto DS ;
Project Rub 2 ;
Pokmon Ranger : Road to Diamond & Pearl *Pokmon Diamond / Pearl;
Resident Evil: Deadly Silence ;
Super Monkey Ball: Touch & Roll ;
Super Princess Peach DS   ;
Tamagotchi Corner Shop  ;
Worms DS ;
Wario DS   ;
Baten Kaitos DS ;
Mario Golf DS;

Jocs que empraran Nintendo Wi-Fi Connection.

Mario Kart DS (Nintendo);
Metroid Prime: Hunters (Nintendo);
Animal Crossing DS (Nintendo);
Tony Hawk American Sk8land (Activision);
Digimon World (Bandai);
Tenchu DS (Fromsoftware);
Dinasty Warriors DS (Koei);
Contact DS (Marvelous Interactive);

 Enllaos externs .

 Lloc oficial de Nintendo DS Espanya;
 Lloc web oficial de Nintendo Wi-Fi Connection;
 Lloc oficial de Nintendo DS Amrica;
 Lloc oficial de Nintendo DS Europa;
 Foto de la Nintendo DS;
 Frum sobre la Nintendo DS a VaDeJocs.Cat ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32820" title="Pesta" nonfiltered="3054" processed="3040" dbindex="13156">

La pesta s una malaltia epidmica causada per la Yersinia pestis, bacil aerobi i gramnegatiu que es transmet a travs de les puces dels rosegadors infectats que piquen a l'home, produint-se aix la penetraci del bacil en l'organisme hum, on hi haur una posterior multiplicaci d'aquest. Tamb pot encomanar-se de persona a persona a travs de les partcules que una persona amb infecci pulmonar expulsa en tossir.

S encomana molt fcilment en climes calorosos i humits per si la temperatura mitjana diria s d'uns 30C i l'ambient s sec pot arribar a minvar molt.

Formes i smptomes de la malaltia.

La Pesta pot presentar tres formes de presentaci:

 La pesta bubnica: s la forma ms com de la pesta. Es transmet a partir de les rates, a travs de les seves puces infectades. La seva taxa de mortalitat se situa entre el 30% i 75% dels casos. El smptoma caracterstic d'aquesta variant de la malaltia s l'aparici de bubons a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supura pus i sang. Les persones infectades tenen tamb hemorrgies sota la pell, ra per la qual presenten nombroses taques fosques per tot el cos. L aparici d'aquestes tumoracions va acompanyada de febre alta (entre 38 i 41C), vmits i confusi o deliri.

 La pesta pulmonar o pesta pneumnica: s la segona variant ms freqent de la malaltia. s l'nica de les tres variants que es transmet per via oral, a travs de gotetes de saliva d'una persona infectada contaminada pel bacteri. La taxa de mortalitat s altssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els smptomes caracterstics sn la dificultat per respirar (dispnea), l'aparici de coloracions blavoses/violcies pel cos (especialment a la cara) com a resultat d'una cianosi i, sobretot, l'expectoraci sangonosa. ;

 La pesta septicmica: s la menys freqent de les tres formes per, alhora, la ms mortfera, ats que la infecci envaeix rpidament la sang. Causa la mort a gaireb el 100% dels malalts. Els smptomes ms  caracterstics sn la febre alta i l'aparici de taques de color morat pel cos.

Vegeu tamb.
Pesta Negra;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32822" title="Confucianisme" nonfiltered="3055" processed="3041" dbindex="13157">
L'humanisme xins s'anomena confucianisme. s segles desprs de la mort de Confuci, concretament durant la dinastia Han, quan el confucianisme pren el cos d'escola filosfica i impregna tots els mbits de la vida xinesa. Durant aquesta dinastia es recullen els "Analectes" i alguns dels "llibres clssics": Llibre de canvis, el Llibre de les odes, el Llibre dels documents, el Llibre dels ritus i el Comentari de les Primaveres i Tardors de GongYang.

La seva filosofia sempre insisteix en la moralitat personal i del governant, la cortesia en les relacions socials, i en la justcia i la sinceritat.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32823" title="Aruba" nonfiltered="3056" processed="3042" dbindex="13158">



Aruba s una illa del Carib situada 10 quilmetres al nord de la pennsula de Paraguan (Veneuela), part del Regne dels Pasos Baixos. Juntament amb Bonaire i Curaao forma les illes ABC. T una poblaci d'uns 100.000 habitants i una superfcie de 180 km. El seu clima s sec, cosa que desproveeix l'illa de la vegetaci tropical associada sovint amb el Carib.



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32827" title="MareNostrum" nonfiltered="3057" processed="3043" dbindex="13159">


MareNostrum s l'ordinador ms potent d'Espanya i el 13 del mn segons la llista TOP500 del novembre del 2007. Mare Nostrum ("Nostre mar") s un nom que feien servir en llat els romans per referir-se al mar Mediterrani, el nom fa referncia a la capacitat de cmput de l'ordinador i al lloc geogrfic on est situat.

Va ser anunciat per IBM i la Ministra d'Educaci i Cincia Mara San Segundo i es va construt durant 2 mesos al Centro Tcnico de IBM a San Fernando de Henares, Madrid. Es va posar en marxa el 12 d'abril de 2005. Des de llavors est installat al Barcelona Supercomputing Center (BSC), a la Universitat Politcnica de Catalunya i s'utilitza per a la investigaci del genoma hum, l'estructura de les protenes i el disseny de nous medicaments, entre altres projectes. Des de la primavera del 2005, el seu s est disponible per a la comunitat cientfica nacional i internacional, controlat per un comit d'assignaci que designa el temps de cmput en funci dels projectes a realitzar.

Arquitectura.
MareNostrum utilitza nodes BladeCenter JS20 amb processadors duals IBM PowerPC 970FX de 64 bits a 2.2 GHz i es basa en el sistema operatiu Linux. El superordinador t una capacitat de clcul de 62,63 teraflops amb punts de 94,208 teraflops.

El sistema compta amb 20 terabytes de memria central i 280 terabytes de disc.

Els processadors de l'ordinador tenen una arquitectura de 64 bits. Els nodes es comuniquen entre si a travs d'una xarxa Myrinet de gran ample de banda i baixa latncia.

Fsicament es localitza a l'interior d'una antiga capella de la Torre Girona, al campus de la UPC de Barcelona, dins d'un prisma de cristall de 9 x 18 x 5 metres, ocupa una installaci de 160 m i pesa 40.000 kg.

Referncies.


 Enllaos externs .
Centre de supercomputaci de Barcelona   Barcelona Supercomputing Cente.;
Llista dels 500 ordinadors ms potents del mn;
Nota de premsa d'IBM en referncia a Mare Nostrum;
Universitat Politcnica de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32839" title="Jacques Cartier" nonfiltered="3058" processed="3044" dbindex="13160">


Jacques Cartier (31 de desembre de 1491, Saint-Malo Frana - 1 de setembre de 1557), batejat Jakez Karter, va ser el primer explorador francs a Amrica del Nord.

 Joventut .
Els inicis de la seva vida sn poc coneguts. El 1520 es va casar amb na Catherine, filla de Jacques des Granches, conestable de Saint-Malo, matrimoni que millor la seva categoria social.
 
Alguns historiadors pensen que tal vegada havia anat a Terranova amb una campanya de pesca, ja que la regi era coneguda dels pescadors bascos i bretons. Altres imaginen, basant-se en el seu coneixement del portugus i amb les freqents comparacions dins les seves memries de viatge entre els amerindis de Nova Frana i els brasilers, que tal vegada havia participat en algun viatge al Brasil. 

Navegant de gran percia, el 1534 en Francesc I li va encomanar que cerqus una ruta per comunicar Europa i sia pel nord d'Amrica (el pas del noroest), per a eludir el control establert pels castellans en aquell continent.

 
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32840" title="Dolmen del Pla de Trulls" nonfiltered="3059" processed="3045" dbindex="13161">

El Dolmen del Pla de Trulls s una construcci feta amb grans pedres a l'poca neoltica. s un meglit del tipus de cambra simple, de mida fora gran. Aquests tipus de sepulcres pertanyen a l'Edat de Bronze, entre el 2000 i el 1500 aC.

Es troba en l'indret anomenat Pla de Trulls, dins el terme municipal de Monistrol de Calders, a l'extrem sud-oest del Moians, situat estructuralment en una posici dominant respecte l'entorn a una altitud de 716 m. S'hi pot accedir pel cam que surt de la Urbanitzaci del Sol.

La primera aproximaci cientfica es produ l'any 1920, amb l'excavaci del Centre Excursionista de Vic. Abans que fos afectat pels incendis de l'estiu del 2003, era envoltat per pins i sotabosc. Per la recuperaci del dolmen s'efectu una adequaci de tot l'entorn. L'excavaci es va fer a principis de 2003 amb la voluntat d'incloure'l dins una ruta turstico-cultural. 

Es tracta d'un dolmen de cambra simple, diferenciat d'estructures megaltiques ms complexes, amb una caixa de planta rectangular i amb grans lloses falcades a terra, amb una altra a sobre com a coberta de la cambra sepulcral, el lloc d'enterrament. Al voltant de la cambra hi havia un tmul de terres i pedra de planta circular.

L'excavaci va afectar les restes del tmul que l'envoltava i l'interior de la cambra. Es coneixen detalls que indiquen que l'accs a l'interior era per una llosa que s'extreia en el moment de la sepultura. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32842" title="Missouri" nonfiltered="3060" processed="3046" dbindex="13162">

Per informaci sobre el riu Missouri vegeu Mississip-Missouri;


Missouri s un estat dels Estats Units d'Amrica situat a la regi del mig-oest. Anomenat en honor a la tribu Siouan. La seva capital s Jefferson City. 

En aquest estat conflueixen els dos principals rius d'Amrica del nord, el Mississip i el Missouri.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 62.640 amerindis nord-americans (1,1 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (24.468), choctaw (2.083), blackfoot (2.017), sioux (1.933), apatxe (1.119), iroquesos (1.104), creek (821), osage (736) i chickasaw (541).








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32844" title="Tmil" nonfiltered="3061" processed="3047" dbindex="13163">
El tmil o tmul (, ) s una llengua dravdica parlada per uns 65 milions de persones, sobretot situades al sud de l'ndia, amb una important minoria al nord-est de Sri-lanka. Se'n conserven escrits des de fa ms de 2.000 anys, molts d'una literatura molt rica, recollida en les antologies "cankam". L'idioma es considera oficial a quatre estats diferents de l'ndia, a Sri Lanka i a Singapur. El sistema d'escriptura tmil s un abugida derivat del brahmi. 

Vegeu tamb.
Tmil, una llengua diglssica;
Escriptura tmil;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32845" title="Sacavm" nonfiltered="3062" processed="3048" dbindex="13164">

Sacavm s una ciutat i una freguesia de Portugal que pertany al municipi de Loures, districte de Lisboa, regi de Lisboa , subregi de la Gran Lisboa i Grande Area Metropolitana de Lisboa.

s la seu d'un nucli (freguesia) menut de 3,81 km2 i 17.659 habitants (2001). El nucli limita al nord amb els nuclis de Bobadela i Unhos, a l'est amb Camarate, al sud amb Prior Velho, Portela i Moscavide i a l'oest t una franja riberenca amb l'estuari del Tejo.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32846" title="Montana" nonfiltered="3063" processed="3049" dbindex="13165">


Montana s un estat de l'oest dels Estats Units d'Amrica situat sota la frontera canadenca. El nom provablement ve de l'espanyol montaa, descripci del seu emplaament al vessant oriental de les Muntanyes Rocalloses. L'estat s el quart ms gran per extensi per t molt poca poblaci i gaireb tota rural. L'economia s principalment del sector primari, amb la ramaderia com a activitat ms important encara que s'hi troba conreus de blat, ordi, remolatxa, aix com explotacions forestals i mineria.

Montana cont la secci no canadenca del Glacier National Park i la porci septentrional del Parc Nacional de Yellowstone. 

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia a l'estat censats 67.991 amerindis nord-americans (7,5 %). Per tribus, les ms importants sn els blackfoot (11.168), crow (7.541), sioux (5.793), xeienne (4.932), assiniboine (4.395), chippewa-cree (4.923),chippewa (4.063), salish-kutenai (3.110), salish (2.607), atsina (2.363), cherokee (1.733), kutenai (392) i hidatsa (142).



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32847" title="Veritat" nonfiltered="3064" processed="3050" dbindex="13166">
Veritat s un concepte propi de la filosofia que serveix per avaluar fets o judicis en termes de veritable o fals. S'aplica sobretot a les idees i proposicions i no a altres expressions lingstiques o a comportaments. S'oposa a la mentida

Conceptes de veritat.
El concepte de veritat varia segons l'poca o escola terica. Es distingeixen sobretot els segents:

veritat com a correspondncia: s veritat all que diem o pensem quan es correspon amb el que passa o es pot percebre a la realitat. Requereix un mn exterior com a prova de refutaci i parteix del supsit que aquest mn es pot conixer, fet que molts neguen (com els que prediquen l'escepticisme);

veritat com a cohrencia: s veritat aquella afirmaci que est en coherncia amb d'altres acceptades per una comunitat determinada. s un concepte provinent de l'utilitarisme i molts usat en lgica i en la cincia en general, on s'usa en el sentit segent: acceptem que quelcom s veritat si es pot demostrar empricament o si no es pot refutar de moment (falsaci);

veritat subjectiva: s veritat el que alg considera com a veritable, est relacionat amb les creences personals, amb l'experincia del mn. Encabeix diferents graus de relativisme. ;

la religi usa l'expressi "veritat absoluta" com a sinnim de Du o de revelaci;

veritat pragmtica: donat que s impossible assolir una veritat fora de dubte, s'accepta com a cert all que s til per a la vida quotidiana o per fer avanar la qesti d'estudi particular.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32858" title="Protocol d'Internet" nonfiltered="3065" processed="3051" dbindex="13167">

El Protocol d'Internet (Internet Protocol - IP) s un protocol orientat a dades usat per les comunicacions de dades a travs de xarxes amb commutaci de paquets.

IP s un protocol de la capa de xarxa. Serveix per identificar unvocament tots els ordinadors de la xarxa mitjanant una adrea IP  de l'estil 192.168.5.44

s el protocol usat a la Internet, i que li dna el nom. El primer Protocol d'Internet i encara mpliament usat s el IPv4, tot i que el seu successor, l'IPv6, est sent activament desenvolupat.

Serveis que proporciona IP.
S b les capes inferiors Ethernet, ATM, FDDI, Wi-Fi, token ring, ja disposen d'adrea, aquestes sn diferents entre s. Per tant IP serveix per homogenetzar-les i fer que siguin transparents a les capes superiors. Permetent aix que Internet sigui independent de la tecnologia de xarxa subjacent.

Vegeu tamb.
Transmissi multimdia sobre IP;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32863" title="Aeroport de Vgar" nonfiltered="3066" processed="3052" dbindex="13168">
L'aeroport de Vgar s un aeroport de les illes Froe, l'nic de l'arxiplag, situat a l'illa homnima. El seu codi IATA s FAE. s seu de la companyia aria Atlantic Airways.

Va ser construt pels britnics entre 1942 i 1943 com a installaci militar durant la Segona Guerra Mundial. Durant els anys 60 la demanda popular en for una reconversi per a l's civil. Reb el primer vol civil el 17 de juliol de 1963. Tot i aix, durant 15 anys l'aeroport noms podia acollir avions d'hlix. Des de 1975 els reactors tamb hi poden aterrar.

Enllaos externs.
Pgina oficial (en feros o angls);
Webcam;

 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32865" title="Gurdia Sussa del Vatic" nonfiltered="3067" processed="3053" dbindex="13169">
La Gurdia Sussa s el cos militar encarregat de la seguretat de la Ciutat del Vatic. 


 Histria .
Fou fundada pel papa Juli II el 1505, davant la necessitat de poder comptar amb un cos militar sempre disponible per a protegir-lo.

En aquell moment, l'elecci lgica foren els mercenaris sussos. La data oficial de fundaci s el 21 de gener de 1506. Des de llavors ha variat molt en nombre i organitzaci, i fins i tot en algunes ocasions ha estat dissolta.

 Composici i requisits .
Els reclutes han de ser militars sussos de 19 a 30 anys amb experincia a l'Exrcit Sus. Actualment est formada per cent efectius: quatre oficials, 23 sotsoficials i caporals, 70 alabarders, 2 tamboriners i un capell.

El seu entrenament inclou el maneig d'armes modernes (com ara el fusell d'assalt SIG 550), per tamb l'espasa i l'alabarda.

 Uniforme .
L'uniforme actual fou dissenyat pel Comandant de la Guardia Jules Rpond (1910-1921) a partir del model que s'atribueix a Miquel ngel ideat l'any 1505, pel que es considera un dels uniformes militars ms antics del mn, i de caire molt ms vists, alegre i brillant que el del segle XIX: el casc est decorat amb una ploma vermella; els guants sn blancs i la cuirassa conseva reminiscncies medievals. El color vermell fou introdut pel Papa Lle X, en honor a l'escut dels Mdici.

La Guardia Sussa no utilitza botes, sin que vesteixen mitges adherides a les cames i subjectades a l'alada del genoll per una lliga daurada.

En general doncs, l'uniforme recorda l'esplendor de les antigues corts, l'alegria i el plaer de viure inherents a l'Antic Rgim, aix com l'honor d'sser soldat, combatre i sser al servei del papa. El color vermell simbolitza tamb la sang vessada en defensa del Papat.

Enllaos externs.

Pgina  oficial.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32867" title="Vgar" nonfiltered="3068" processed="3054" dbindex="13170">


Vgar s la tercera illa ms grossa de les Froe, situada entre Streymoy i les petites illes de Tindhlmur i Mykines. T una superfcie de 177,6 km, on viuen 2.856 habitants (2002).

L'rnafjall hi s la muntanya ms alta amb 722 m. T a ms els dos llacs ms grossos de les illes: Srvgsvatn i Fjallavatn.

Administrativament, l'illa est divida entre 3 municipis: Srvgur (amb els pobles de Bur i Gsadalur), Mivgur (amb Vatnsoyrar) i Sandavgur.

Compta amb l'nic aeroport de les illes, l'aeroport de Vgar.

Des del 2002 disposa de connexi directa per carretera amb Streymoy a travs d'un tnel de 4 km, l'obra civil ms notable de les illes.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32868" title="Taxa de mortalitat" nonfiltered="3069" processed="3055" dbindex="13171">
La taxa de mortalitat s una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de defuncions d'una poblaci concreta per cada mil habitants, durant un perode concret de temps, generalment un any.

Frmules i clculs.
La frmula utilitzada per al seu clcul s la segent:





Aix, per exemple, segons dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya (IDESCAT), el Principat de Catalunya tenia el 2002 una poblaci de 6.506.440 habitants i registr, el mateix any, un total de 57.278 defuncions. La taxa de mortalitat es calcularia de la segent manera:




Com ha d'interpretar-se.
D'acord amb el resultat final es considera:
 Taxa de mortalitat alta: si supera el 30  .
 Taxa de mortalitat mitjana: quan es troba entre el 15 i 30  .
 Taxa de mortalitat baixa: si s per sota del 15  . ;



En termes generals, els pasos rics presenten unes taxes de natalitat baixes. Per contra, en els pasos en vies de desenvolupament la taxa de mortalitat, que histricament havia sigut tamb fora ms elevada, s'est igualant en les darreres dcades, i en alguns casos s molt menor a la dels pasos rics, com es pot observar a la taula. Aquest fenomen ha de entendre's en conjunt amb les altres estadstiques demogrfiques. Avui dia, per exemple, a Europa, les taxes de mortalitat sn major a 9 o 10, superior a altres pasos en vies de desenvolupament, com ara Kuwait, amb una taxa de 2,44. Aquestes dades, per tant, ha de ser compresa amb l'estructura poblacional i la mediana d'edat. Amb un elevat percentatge de poblaci superior als 65 anys d'edat, i una mediana d'edat superior als 35 anys a Europa, la taxa de mortalitat s elevada, mentre que a altres pasos en vies de desenvolupament, el percentatge de poblaci superior als 65 anys s molt petit i, en canvi, el percentatge de poblaci amb menys de 15 anys s molt gran (i pert tant les taxes de natalitat sn superiors que no pas a Europa). 

Taula.
El segent quadre recull els 20 estats amb les taxes de mortalitat ms altes i ms baixes que hi havia al mn l'any 2004.






Tamb existeix l'anomenada Taxa especfica de mortalitat que calcula la taxa de mortalitat per a cadascuna de les edats o grups d'edat en qu es divideix la poblaci. s especialment utilitzada la Taxa de mortalitat infantil.

Pgines que s'hi relacionen.
 Taxa de mortalitat infantil.
 Taxa de natalitat.
 Taxa de supervivncia.
 Transici demogrfica.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32869" title="Cometa Encke" nonfiltered="3070" processed="3056" dbindex="13172">

El cometa Encke (2P/Encke) s el cometa peridic de menor perode de tots els coneguts fins al moment. Va ser vist per primera vegada a Pars el 17 de gener de 1786 per Pierre Franois Andr Mchain, prxim  a l'estrela   Aquarii (Sadalsuud). Al segent dia va comunicar el seu descobriment a Charles Messier, qui va observar el cometa el dia 19, data en qu tamb va ser divisat per Jacques Dominique Cassini. Tenia un nucli brillant, per no tenia cua.

En 1795, ms exactament el 17 de novembre, Caroline Herschel va descobrir un cometa dbil, sense nucli per amb una lleugera condensaci central de llum, prop de l'estrela   Cygni (Sadr); amb prou feines era visible a simple vista. Eixe mateix cometa va ser observat durant el mes de novembre per l'astrnom alemany Johann Elert Bode, pel francs Alexis Bouvard i pel metge i astrnom aficionat alemany Heinrich Wilhelm Olbers. L'rbita d'este astre va deixar perplexos els calculadors, ja que no podien traduir les observacions amb ajuda d'una parbola.

El 26 de novembre de 1818 Jean-Louis Pons va descobrir un cometa en la constellaci de Pegs, i com va romandre visible durant prop de set setmanes, fins el 12 de gener de 1819, es va poder obtenir una llarga srie d'observacions, els elements parablics de les quals, comparats amb els dels cometes catalogats en aquella poca, van fer sospitar que havia estat vist en 1805, i que el mateix Pons l'havia observat. La sospita que poguera tractar-se del mateix cometa se li va ocrrer a Dominique Arago (1786-1853) director de l'Observatori de Pars, quan Bouvard ho va presentar al Bureau des Longitudes, perqu els elements orbitals dels dos astres eren molt semblants.

En 1819, l'astrnom alemany i director de l'observatori de Gotha, Johann Encke, va demostrar que a aquest cometa no se podia adaptar de cap manera una rbita parablica i va escometre l'empresa de determinar rigorosament els elements orbitals utilitzant el mtode de Gauss, grcies al qual s'havia pogut calcular l'rbita del primer asteroide, (1) Ceres, perdut poc desprs del seu descobriment. Encke va trobar que l'rbita era ellptica amb un perode de tres anys i mig. Al consultar un catleg, li va cridar l'atenci les similituds entre els elements que havia calculat i els dels cometes de 1786, 1795 i 1805, i va pensar que podia tractar-se del mateix astre. Per a demostrar-ho calia calcular, retrocedint en el temps, els efectes de les pertorbacions planetries; cosa que va fer amb xit, realitzant un esfor extraordinari, en sis setmanes. Entre 1786 i 1818 el cometa havia passat set vegades pel periheli sense ser vist. Per aquest extraordinari treball de clcul, la posteritat l'ha premiat vinculant el nom de Encke al cometa, tot i que el mateix Encke, modestament, el va anomenar sempre el cometa de Pons. En 1824 es conced a Encke la medalla d'or de la Royal Astronomical Society i en esta mateixa ocasi es va enviar la medalla de plata a Pons, descobridor del cometa.

El cometa va passar a prop de Mercuri en 1838, assenyalant Encke que la massa d'aquest planeta havia de ser molt inferior a l'assenyalada per Pierre-Simon Laplace, fet que posteriorment es confirm.

 Enllaos externs .
Pgina de Gary W. Kronk's per al 2P/Encke. ;
Comets and the Bronze Age Collapse. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32874" title="Patinatge sobre rodes" nonfiltered="3071" processed="3057" dbindex="13173">
El Patinatge sobre rodes consisteix en desplaar-se sobre un terreny diferent del gel, mitjanant la utilitzaci de patins sobre rodes. s, tant una forma d'entreteniment, com un esport amb diverses modalitats, aix com una forma de transport.

Els patins poden ser de dues varietats diferents: el pat tradicional (quad) i el pat en lnia.

 Histria .


La primera utilitzaci registrada d'uns patins sobre rodes fou en una actuaci a Londres el 1743. L'inventor d'aquest pat s'ha perdut a la histria. El primer inventor de patins conegut fou John-Joseph Merlin, qui disseny un primitiu pat en lnia amb rodes de metall l'any 1760. El primer disseny patentat d'un pat fou realitzat per M. Petitbled, a Frana el 1819. Aquests primers patins, similars als actuals patins en lnia, eren molt rudimentaris i tenien poca mobilitat, amb excepci del moviment en lnia recta.

El pat de quatre rodes disposades en parells de dos en dos, fou dissenyat per primer cop el 1863 a Nova York per James Leonard Plimpton. La primera pista pblica de patinatge va ser oberta el 1866 a Newport, Rhode Island, amb el suport de Plimpton. L'xit d'aquest pat fou indubtable i domin la indstria del pat durant ms d'un segle. Millores a les rodes foren patentades per William Bown a Birmingham, Anglaterra el 1876 i per Joseph Henry Hughes el 1877.

El 1884 Levant M. Richardson va rebre una patent per l's d'acer per a la zona de les rodes per tal que es produs menys fregament, i augmentar-ne la velocitat. El 1898, Richardson cre la Richardson Ball Bearing and Skate Company, per la fabricaci de patins. El disseny del pat rest prcticament sense canvis des d'aleshores.

L'any 1979 Scott Olson i Brennan Olson de Minneapolis, Minnesota van veure com uns patins en lnia creats als anys 1960s per la companyia Chicago Roller Skate Company tenien grans possibilitats per a ser usats per a l'entrenament de hoquei sobre gel, amb un redisseny apropiat i usant materials moderns. Anys ms tard crearen l'empresa Rollerblade, Inc.. Durant els anys 80 i 90 aquests patins foren un notable xit, arribant a ser, fins i tot ms populars que els tradicionals quads.

Esports basats en el patinatge sobre rodes.

 Hoquei sobre patins: esport d'equip sobre patins tradicionals (quad) que t com objectiu impulsar una pilota a l'interior de la porteria contrria mitjanant la utilitzaci d'un estic. Acostuma a rebre diverses denominacions en funci del pas com ara: Quad Hockey,  (PT),  (NL), International Style Ball hockey,  (FR),  (IT),  (ES),  (DA),  (S),  (ET) o Hardball hockey (US). Fou esport de demostraci als Jocs Olmpics de Barcelona 1992.
 Hoquei sobre patins en lnia: versi de l'hoquei patins tradicional, per on s'usa un pat en lnia. Sol ser ms rpid que la versi amb patins tradicionals, fet que fa que tingui ms similituds amb l'hoquei sobre gel.
 Patinatge artstic sobre rodes: esport que es practica en categoria individual o en grups que consisteix en realitzar girs, salts i altres moviments sobre patins de tipus quad de forma artstica i rtmica, sovint amb msica. Existeixen diverses modalitats i disciplines com ara les figures, la dana, l'estil lliure, els grups de precisi o els grups xou.

 Patinatge de velocitat sobre patins en lnia: el patinatge de velocitat sobre patins sol utilitzar els patins en lnia, consistents en 4 o 5 rodes, alineades en una mateixa filera. Es realitzen curses en un circuit amb l'objectiu de realitzar el menor temps possible.

 Patinatge esllom: Existeixen dues modalitats d'aquest esport, l'esllom estil lliure i l'esllom de velocitat. En ambdues es tracta de patinar navegant arran una srie de cons o obstacles situats al terra de forma similar a com es fa en el mn de l'esqu.
 Patinatge agressiu (o extrem): s una modalitat de patinatge que ha evolucionat des de finals dels anys 80 i que consisteix en fer acrobcies amb patins en lnia, generalment utilitzant algun obstacle, ja sigui del mobiliari urb (rampes, baranes, voreres, ...) o en uns recintes especials anomenats half-pipes (estructures artificials en forma de U). En funci de si es tracta del primer o del segon, aquesta modalitat de patinatge rep la denominaci street (al carrer) o vert (en half-pipe).

 Patinatge lliure: tamb anomenat patinatge urb, s una variant del patinatge agressiu que consisteix en anar d'un punt A a un punt B de la manera ms rpida possible sortejant tota mena d'obstacles.

 Referncies .
 ;
 Pgina del National Museum of Roller Skating;

 Enllaos externs .

Federaci Catalana de Patinatge;
 International Freestyle Skating Association (IFSA);
 International Inline Stunt Federation (IISF);
Patinatge sobre rodes als Estats Units;
SkateLog Forum;
Patinatge agressiu;
Notcies;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32880" title="Porto" nonfiltered="3072" processed="3058" dbindex="13174">

El Porto s una ciutat i un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la subregi del Gran Porto. L'any 2001 tenia 263.131 habitants i 1.551.0950 a l'rea metropolitana. Es troba al nord del pas, a la riba del Douro, quan desguassa a l'oce Atlntic. Els seus habitants sn portuencs.

Histria.
Probablement s d'origen prerom. Els romans l'anomenaven Cale o Portus Cale i d'aqu se'n deriv el nom Portugal, que designaria tot el pas. Form part de l'estat dels sueus (411-585) i del dels visigots (585-711). El 716 fou presa pels rabs, que en foren expulsats per Alfons I d'Astries. S'independitz amb el pas (1139) i aviat es destac per la puixana del seu comer martim.

Amb el creixement de la petita vila es desenvolup una senyoria feudal, que passat el temps es fu dir Portugal. El comtat de Portugal anava des del Minho fins al Douro.

Alfons VI de Castella atorg aquest comtat a la seva filla natural Teresa casada amb Enric de Borgonya. Llur fill, Alfons Henriques, fou el primer sobir portugus.

S'opos sempre a l'imperialisme castell i el 1765 s'al contra el monopoli britnic dels vins del Douro. Al segle XIX fou un gran centre liberal.

Economia.

El desenvolupament de la ciutat s'ha beneficiat del seu emplaament favorable a la vora dreta del Douro, tocant a la desembocadura. Les dificultats de la navegaci pel riu van provocar la creaci de l'avantport artificial de Leixes, al nord-oest, absorbint els nuclis de Lea da Palmeira, So Mamede da Infesta i Aguas Santas i enllaant tamb el nucli primitiu de la ciutat amb la vora esquerra del riu per mitj de dos ponts.

Centre d'una comarca famosa pels seus vins, molt exportats, s tamb centre industrial, amb indstries txtils (cot, llana, seda), del cuir, de la cermica, de conserves, foneries i fabricaci de pneumtics.

Llocs d'inters.

El centre histric ha estat declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, destacant: 
 Torre dos Clrigos, realitzada per Niccol Nasoni, ;
 Museu d'art Contemporani de la Fundaci Serralves, ;
 Casa da Msica,
 Catedral,
 Esglsia de Sant Mart de Cedofeita, romnica,
 Esglsia de Sant Ildefons;
 Estaci de So Bento;
 Pont Maria Pia, construt entre 1876 i 1877 per Gustave Eiffel, ;
 Pont de Llus I, que uneix Porto a Vila Nova de Gaia, construt per Thophile Seyrig,
 Palcio da Bolsa,
 Esglsia de Sant Francesc;
 Caf Majestic (Rua Santa Catarina),
 Ribeira,
 Palcio de Cristal,
 Castelo do Queijo,
 Praa da Liberdade i Avenida dos Aliados.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32881" title="Duero" nonfiltered="3073" processed="3059" dbindex="13175">

El Duero (nom que rep el riu a Espanya; en portugus se'n diu Douro) s un dels majors rius de la Pennsula Ibrica. Neix a ms de 2.000 metres d'altitud a la serra d'Urbin (Sistema Ibric), travessa l'altipl castell-lleons i s'endinsa a Portugal, on desguassa a l'oce Atlntic a prop de la ciutat de Porto. T un recorregut de 850 km i una conca de ms de 98.000 km.

Recull les aiges de la part nord de la Meseta. La seva conca est limitada per la serralada Cantbrica al nord, pel sistema Central al sud i per la serralada Ibrica a l'est.

Els afluents ms importants en territori espanyol sn el Pisuerga, l'Esla, el Tera, el Valderaduey i el Tormes; i a Portugal rep el Ca, el Tua,elSabor, el Corgo,el Tavora,el Tmega, el Balsemo i el Sousa.

Noms sn navegables alguns trams a la part baixa del riu, en territori portugus.

Entre les ciutats situades a la vora del Duero destaquen: Sria, Almazn, Aranda de Duero, Tordesillas i Zamora (a Espanya) i Miranda do Douro (en Llengua Mirandesa:Miranda de I Douro,Foz-Coa,Peso da Rgua Lamego,Vila Nova de Gaia i Porto ,(a Portugal).
A Portugal el Duero atravessa els districts de Bragana,Guarda,
Vila Real,Visu,Aveiro i Porto.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32883" title="Brfxxccxxmnpcccclllmmnprxvclmnckssqlbb11116" nonfiltered="3074" processed="3060" dbindex="13176">
Brfxxccxxmnpcccclllmmnprxvclmnckssqlbb11116 (pronunciat "Albin") va ser el nom que van intentar posar a un nen suec els seus pares al maig de 1996.

Els pares (Elizabeth Hallin i el pare no identificat) havien planificat no registrar legalment el nom del seu fill, per una cort del districte de Halmstad, al sud de Sucia, els va multar amb 5.000 corones sueques (uns 550), per no complir amb l'obligaci de registrar el nom del nen abans del seu cinqu aniversari. Com resposta a la decisi judicial, els pares van enviar un nom de 43 carcters, incloent 5 dgits, afirmant que corresponia a una vivncia ocorreguda durant l'embars: un desenvolupament expressionista que vam visionar com una creaci artstica. Els pares van suggerir que el nom devia ser ents en l'esperit de la patafsica. La cort va rebutjar el nom i va mantenir la multa.

Llavors, els pares van tractar de canviar l'ortografia del nom a A (s, simplement "A") en lloc d'aix. De nou, la cort no va aprovar les idees dels pares per a l'atribuci del nom ja que a Sucia est prohibit tenir un nom d'una sola lletra.
Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32885" title="Gran cometa de 1811" nonfiltered="3075" processed="3061" dbindex="13177">
El Gran Cometa de 1811 (el nom oficial del qual s C/1811 F1) va ser un cometa visible a simple vista per prop de 260 dies. Va ser catalogat com un Gran Cometa, per ser el nmero 54 des que es porta registre de cometes.

Aquest cometa va ser en molts sentits semblant al Cometa Hale-Bopp. El seu pas va ser espectacular, sense acostar-se massa a la Terra o al Sol, per tenia un nucli extremadament actiu. Descobert per Honor Flaugergues  el 25 de mar de 1811 a 2,7 U. A. del Sol i confirmat per Jean-Louis-Jean-Louis Pons i Franz Xaver, Bar Von Zach a l'abril.

Va continuar estant visible fins a juny, moment en el qual es va perdre de vista per la seua proximitat al Sol, va reaparixer novament el 5 d'agost com a objecte de magnitud 5. El cometa va brillar mentre s'aproximava al periheli al setembre i va arribar a passar a una distncia 1,1 U. A. . Es va estimar que el nucli del cometa mesura de 30 a 40 km de dimetre i el seu perode orbital s de  3.757 anys (posteriorment ajustat a 3.065 anys).

En total, el cometa va ser visible a simple vista durant 9 mesos, la qual cosa va representar un rcord, noms superat per l'aparici del Cometa Hale-Bopp en el any 1997.

Cap al centre de la trama de Guerra i Pau de Lle Tolstoy, es descriu el personatge  Pierre observant aquest cometa.

 Enllaos externs .
Resum d'observacions del Gran Cometa de 1811 en cometography.com.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32886" title="Abandonware" nonfiltered="3076" processed="3062" dbindex="13178">
En informtica s'anomena Abandonware, al programari que ja no es desenvolupa ni es mant pel titular dels seus drets (copyright). Habitualment es tracta de jocs o programes sense funcions avanades que tenen ms de 5 anys d'antiguitat.

Alguns propietaris abandonen aquest programari ja que no els s rendible, per d'altres opten per vendre'l a molt baix preu o fins i tot regalar-lo.

Altrament, per prpia definici, el programari basat en codi obert no es consideraria tcnicament com a abadonware, ja que qualsevol persona pot encarregar-se del seu manteniment.

Referncies.
 Aquest article treu material del  de la Wikipedia en llengua anglesa.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32887" title="Cometa Ikeya-Seki" nonfiltered="3077" processed="3063" dbindex="13179">
El cometa Ikeya Seki (C/1965 S1) va ser descobert independentment pels astrnoms aficionats Kaoru Ikeya i Tsutomu Seki, amb uns 15 minuts de diferncia d'un a un altre, el 18 de setembre de 1965, a les 19h12m, al oest de la estrela "Alphard" (  Hydrae) amb una magnitud estimada de 8, presentant-se difs amb condensaci. El 19 de setembre a les 18h57m36s ho confirmava el Smithsonian Astrophysical Observatory des de Woomera (Austrlia). Des d'un primer moment se li reconeix com un cometa "sucida" o de Kreutz, augmentant el seu brillantor rpidament. Aix en 1 d'octubre va tenir una magnitud aproximada de 5,5 i el dia 12 del mateix mes, de 2; i una cua d'uns cinc graus de longitud. Va passar pel periheli a 0,007786 U.A. del Sol el 21 d'octubre de 1965 a les 4h24m, podent-se ser vist en ple dia, tapant amb la m el disc solar. En eixe moment va poder tenir  una magnitud de  10 o  11. La cua del cometa va aconseguir una longitud de 20 a 25 graus en els ltims dies d'octubre i primers de novembre. En el seu afeli s'allunya de l'astre rei fins a 183,192214 U.A. El seu perode de revoluci s de 876,684262 anys. Hi ha una possibilitat que aquest cometa fra el retorn del gran cometa X/1106 C1, que va ser vist en plena llum del dia en tot Europa.-

Dels sis cometes descoberts per Kaoru Ikeya, el 1966 R1 (Ikeya-Everhart), s parablic; els restants de perodes grandssims:
 1963 A1 (Ikeya) amb un perode de 932,490861 anys.
 1964 N1 (Ikeya) amb un perode de 391,431491 anys.
 1965 S1 (Ikeya-Seki) amb perode de 876,684262 anys.
 1967 I1 (Ikeya-Seki) amb perode de 89.488,683726 anys.
 153P/ (Ikeya-Zhang) amb 373,425796 anys de perode.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32889" title="Imperi Bizant" nonfiltered="3078" processed="3064" dbindex="13180">








L'Imperi Bizant o Imperi Rom d'Orient sn noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Rom durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble. Els seus habitants i les nacions venes s'hi referien simplement com a Imperi Rom (en grec                 , Basilea Rh ma n), Imperi dels Romans o Romania        , Rh mana). Els seus emperadors continuaren la successi ininterrompuda dels emperadors romans, preservant les tradicions legals i culturals grecoromanes. Al mn islmic era conegut principalment com a      (Rm  "Roma"). Degut al domini lingstic, cultural i demogrfic del grec medieval, gran part dels seus contemporanis de l'Europa occidental el coneixien com a Imperium Graecorum, o Imperi dels Grecs (vegeu tamb la secci d'etimologia).

 Data inicial i final de l'Imperi .

No hi ha consens sobre la data d'inici de l'Imperi Bizant:
 Per a alguns autors la data clau s la fundaci de Constantinoble l'any 330.
 D'altres opten per la data de la mort de Teodosi I (395), que va ser el moment en qu l'Imperi Rom va quedar definitivament dividit en dues meitats, l'oriental i l'occidental. ;
 N'hi ha que pensen que s a partir del moment en qu va ser deposat el darrer emperador de l'Imperi Rom d'Occident, Rmul August, l'any 476. ;
 Fins i tot alg va ms enll i creu que s a partir d'Heracli, cap el 620, quan el llat va ser oficialment substitut pel grec.;

Sobre la data final, hi ha acord en establir que la desaparici de l'Imperi Bizant es va produir el 1453 amb la caiguda de Constantinoble a mans de Mehmet II, sold de l'Imperi Otom.

 La denominaci Imperi Bizant.

Els seus habitants l'anomenaven simplement Imperi Rom i ells es consideraven romans; mentre, els habitants dels territoris occidentals parlaven de l'Imperi dels Grecs o l'Imperi de Constantinoble. El nom d'Imperi Bizant s un terme modern que hagus desorientat als seus contemporanis. El nom original de l'Imperi en grec era Romania (       ) o Basilea Romaon (                ), traducci directa del nom en llat de l'Imperi Rom, Imperium Romanorum. L'expressi Imperi Bizant prov de Bizanci, l'antic nom de Constantinoble, i s una creaci de l'historiador alemany Hieronymus Wolf, qui el 1557, un segle desprs de la caiguda de Constantinoble, el va utilitzar a la seva obra Corpus Historiae Byzantinae. Amb aquesta denominaci va designar l'imperi existent durant aquest perode de la histria en contraposici a les cultures grega i romana de l'antiguitat clssica. El terme no es va comenar a consolidar fins al segle XVII, quan va ser popularitzat per autors francesos, com Montesquieu.

L'xit del terme pot tenir una certa relaci amb el rebuig histric d'Occident de considerar l'Imperi Bizant com l'hereu legtim de l'Antiga Roma, rebuig alimentat des que en el segle IX Carlemany i els seus successors van esgrimir el document apcrif conegut com Donaci de Constant per proclamar-se emperadors romans, amb la connivncia del Papat. Des d'aquesta poca, el ttol Imperator Romanorum (emperador dels romans) va quedar reservat als sobirans del Sacre Imperi Romanogermnic, mentre que l'emperador de Constantinoble era anomenat a occident Imperator Graecorum (emperador dels grecs), i els seus dominis, Imperium Graecorum, Graecia, Terra Graecorum o fins i tot Imperium Constantinopolitanus.

Ms tard, la paraula bizant va adquirir un sentit pejoratiu, com a sinnim de decadent, a causa de l'obra d'historiadors com Edward Gibbon, William Lecky o el propi Arnold J. Toynbee que, comparant la civilitzaci bizantina amb l'antiguitat clssica, van veure la histria de l'Imperi Bizant com un perode de decadncia prolongat. Va influir segurament tamb en aquesta apreciaci el punt de vista dels croats provinents dels regnes de l'Europa occidental que van visitar l'imperi a partir de finals del segle XI.

 Histria .
Del segle III al segle V.
A finals del segle III Diocleci va instituir el rgim de govern conegut amb el nom de tetrarquia per tal d'assegurar el control de l'Imperi Rom i fer ms eficient la seva administraci: l'Imperi va ser dividit en dues meitats governades per dos emperadors (augusts o augusti), cada un dels quals incorporava al govern un viceemperador i futur hereu (csars o caesares). Desprs de l'abdicaci de Diocleci el sistema va perdurar pocs anys i es va obrir una perode de guerres civils que no van concloure fins el 324 quan Constant I va unificar ambdues parts de l'Imperi. Constant va reconstruir la ciutat de Bizanci que seria la nova capital 330, i la va anomenar Nova Roma, tot i que popularment se la coneixia amb el nom de Constantinoble (en grec, Constantinoupolis o ciutat de Constant). La nova administraci va installar-se en la capital que tenia una situaci estratgica envejable ben situada al nus de les rutes comercials ms importants de la Mediterrnia oriental.

A la mort de l'emperador Teodosi (395) l'Imperi es va dividir definitivament: Honori, el seu fill gran, va heretar-ne la meitat occidental amb capital a Roma, mentre que al seu altre fill, Arcadi, li va correspondre la meitat oriental amb capital a Constantinoble. Per a la majoria dels autors s a partir d'aquest moment quan comena prpiament la histria de l'Imperi Bizant que es perllongaria durant gaireb un millenni. 

L'Imperi Rom d'Occident va desaparixer com a tal el 476, quan el jove Rmul August va ser deposat pel cabdill germnic Odoacre, per a l'Imperi d'Orient els successors de Teodosi van ser capaos de conjurar les successives invasions de pobles brbars:
 Els visigots van ser desviats cap a Occident per l'emperador Arcadi (395-408). ;
 El seu successor, Teodosi II (408-450), va reforar les muralles de Constantinoble i la va convertir en una ciutat inexpugnable (de fet, no seria conquerida per tropes estrangeres fins el 1204), i va aconseguir evitar la invasi dels huns mitjanant el pagament de tributs fins que desprs de la mort d'tila (453) aquests van deixar de representar un perill. ;
 Zen (474-491) va evitar la invasi dels ostrogots de Teodoric, que es van dirigir cap a Itlia.

L'era de Justini (527-565).

Durant el regnat de Justini I (527-565) l'Imperi es va expandir. L'emperador va iniciar un programa de reformes i d'iniciatives militars amb les que va restaurar les fronteres de l'antic Imperi Rom. Aix, mentre a la frontera oriental va detenir els projectes expansionistes de l'emperador persa Cosroes I, va emprendre una srie de guerres de conquesta a la part occidental:

 Entre 533 i 534 un exrcit sota comandament del general Belisari va conquerir el regne dels vndals, a l'antiga provncia romana d'frica. El territori, una vegada pacificat, va ser governat per un funcionari denominat magister militum.
 Entre 535 i 536, Belisari va arrabassar als ostrogots Siclia i el sud d'Itlia, arribant fins a Roma. Desprs d'una breu recuperaci militar dels ostrogots (541-551), un nou exrcit bizant, comandat aquesta vegada per Narss, finalment va annexionar tota Itlia a l'Imperi, establint la capital dels territoris conquerits a Ravenna.
 El 552 els bizantins van intervenir en disputes internes de la Hispnia visigoda i van annexionar-se extensos territoris del sud de la Pennsula Ibrica. La presncia bizantina a Hispnia es perllong fins a l'any 620.


L'poca de Justini no solament destaca pels seus xits militars sin que sota el seu regnat Bizanci va viure una poca d'esplendor cultural, malgrat la clausura de l'Acadmia d'Atenes. Cal destacar, entre moltes d'altres, les figures dels poetes Nonos de Panpolis i Pau Silenciari, l'historiador Procopi i el filsof Joan Filop. Entre 528 i 533, una comissi nomenada per l'emperador va codificar el dret rom en l'anomenat Corpus Iuris Civilis, fent possible aix la transmissi a la posteritat d'un dels llegats del mn antic ms importants. Al mateix temps es portaran a terme grans obres arquitectniques com  l'esglsia de Santa Sofia, construda pels cientfics Antemi de Tralles i Isidor de Milet.

s motiu de debat el fet que el gran programa militar i cultural de Justini, que certament dugu al lmit les capacitats de l'estat i de la hisenda imperial, van precipitar l'imperi cap a una crisi que s'iniciaria desprs de la mort de Justini i arribaria al seu punt culminant a mitjans del segle VII.

Els anys foscos i la reorganitzaci de l'imperi.
 
El segle VII comena amb la crisi provocada per l'espectacular ofensiva del monarca sassnida Cosroes II, que amb les seves conquestes a Egipte, Sria i sia Menor va arribar a amenaar l'existncia mateixa de l'Imperi. Aquesta situaci va ser aprofitada per altres enemics de Bizanci, com els vars i els eslaus, que van posar setge a Constantinoble el 626. L'emperador Heracli va ser capa, desprs d'una guerra llarga i esgotadora, de rebutjar l'atac d'vars i eslaus i de derrotar totalment els perses l'any 628.

Tanmateix, pocs anys desprs, entre el 633 i el 645, la fulgurant expansi de l'Islam arrabass per sempre a l'Imperi, exhaust per la guerra contra Prsia, les provncies de Sria, Palestina, frica i Egipte. A mitjans del segle VII les fronteres es van estabilitzar; tot i que els rabs van continuar pressionant i van arribar a amenaar la capital, la superioritat naval bizantina, les magnfiques fortificacions i el monopoli del foc grec, van protegir Bizanci. 

Uns anys ms tard l'emperador Constant IV (668-685) es vei obligat a acceptar la creaci del regne independent dels blgars a la provncia de Msia. Durant tota aquesta poca, a ms, diversos pobles eslaus es van installar als Balcans, arribant fins i tot al Pelopons. Pel que fa a la part occidental, la invasi dels llombards va fer molt ms precari el domini bizant sobre Itlia.

Entre els anys 726 i 843, l'Imperi Bizant va ser esquinat per les lluites internes entre els iconoclastes, partidaris de la prohibici de les imatges religioses, i els iconduls, contraris a la prohibici. La primera poca iconoclasta es va prolongar des del 726, any en qu Lle III (717-741) va suprimir el culte a les imatges, fins el 783 quan aquest culte va ser restablert pel II Concili de Nicea. La segona va tenir lloc entre 813 i 843, any en qu va ser restablerta definitivament l'ortodxia.

Malgrat una certa decadncia militar, poltica i econmica de l'Imperi, cal destacar el fet que l'imperi va seguir existint. Per aix actualment els historiadors consideren que, malgrat l'aparent decadncia d'aquests segles, la supervivncia de l'estat bizant  fou deguda a la fortalesa de tota l'estructura social i poltica i a les importants reformes dels emperadors de l'poca. En aquest sentit, cal tenir presents alguns fets significatius:
 Uniformitzaci cultural i religiosa: la prdua davant l'Islam de les provncies de Sria, Palestina i Egipte va portar com a conseqncia una major uniformitzaci de l'Imperi, ja que van desaparixer els grans nuclis del monofisisme i el 843 es va poder culminar, finalment, la unitat religiosa. Els territoris que l'Imperi conservava a mitjans del segle VII eren de cultura fonamentalment grega i el llat va ser definitivament abandonat en favor del grec.
  Reorganitzaci territorial: el segle VII, probablement en poca de Constant II (641-668), l'Imperi es va dotar d'una nova organitzaci territorial que va fer ms efica la seva defensa. El territori bizant es va organitzar en themas, districtes militars que eren alhora circumscripcions administratives, i el governador dels qual i cap militar, el strategos, gaudia d'una mplia autonomia.
 Ruralitzaci: la prdua de les provncies del sud, on ms desenvolupament havien assolit l'artesania i el comer, va implicar que l'economia bizantina passs a ser essencialment agrria. La irrupci de l'Islam a la Mediterrnia a partir del segle VIII va dificultar les rutes comercials. Va decrixer la poblaci i la importncia de les ciutats en el conjunt de l'Imperi, en tant que comenava a desenvolupar-se una nova classe social, l'aristocrcia latifundista, especialment a l'sia Menor.

El renaixement macednic.

El final de les lluites iconoclastes va permetre un desenvolupament important de l'Imperi, visible ja durant el regnat de Miquel III (842-867), ltim emperador de la dinastia amoriana, i, sobretot, durant els gaireb dos segles (867-1056) en qu Bizanci va ser regit per la dinastia macednica. Aquest perode s conegut pels historiadors com el renaixement macednic. D'altra banda la crisi que pateix el califat abbssida, principal enemic de l'Imperi a orient, debilita considerablement l'ofensiva islmica. 

Tot i aix, els nous estats musulmans que van sorgir com a resultat de la dissoluci del califat, principalment els aglbides del nord d'frica i el Califat fatimita d'Egipte, reactivaria la lluita amb els bizantins per la supremacia a la Mediterrnia oriental:
 En el segle IX, Creta seria conquerida pels musulmans el 824 i desprs arrabassarien definitivament Siclia a l'Imperi. ;
 En la segona meitat del segle X els bizantins iniciarien ofensives importants contra l'Islam, i van recuperar territoris perduts molts segles abans. Nicfor Focas (963-969) va reconquerir el nord de Sria, incloent la ciutat d'Antioquia (969), aix com les illes de Creta (961) i Xipre (965).

El gran enemic occidental de l'Imperi durant aquesta etapa va ser l'estat blgar. Convertit al cristianisme a mitjan segle IX, Bulgria va assolir el seu apogeu en temps del tsar Sime (893-927), educat a Constantinoble. Des del 896 l'Imperi va estar obligat a pagar un tribut a Bulgria i el 913 Sime va estar a punt d'atacar la capital. A la mort d'aquest monarca (927) el seu regne comprenia bona part de Macednia, de Trcia, Srbia i Albnia. El poder de Bulgria, per, va decaure durant el segle X i a comenaments del segle segent l'emperador bizant Basili II (976-1025), anomenat Bulgarctonos (matador de blgars) va conquerir Bulgria, la va annexionar a l'Imperi tot dividint-la en quatre themas.

Les relacions amb Occident van ser tenses a partir de la coronaci de Carlemany (800) i les pretensions dels seus successors al ttol d'Emperador Rom i al domini sobre Itlia. Durant tota aquesta etapa, malgrat la prdua de Siclia, l'Imperi va continuar tenint una enorme influncia en el sud de la pennsula italiana. Les disputes amb Ot I, que pretenia expulsar els bizantins d'Itlia, es van resoldre mitjanant el matrimoni de la princesa bizantina Tefan, neboda de l'emperador bizant Joan Tzimiscs, amb Ot II.

L'amenaa turca i les croades .


Desprs del perode d'esplendor que va suposar el renaixement macednic, la segona meitat del segle XI va iniciar un perode de crisi, marcat per la creixent feudalitzaci de l'Imperi i la seva debilitat davant de l'aparici de dos poderosos enemics: l'Imperi Seljcida i els regnes cristians d'Europa occidental.

A la frontera oriental els turcs seljcides que fins al moment havien centrat el seu inters en derrotar a l'Egipte fatimita, van comenar a fer incursions a l'sia Menor. El 1071 va acabar l'hegemonia bizantina a sia Menor a conseqncia de la inesperada derrota en la batalla de Manzikert de l'emperador Rom IV Digenes davant l'exrcit d'Alp Arslan, sold dels seljcides. Els intents posteriors dels emperadors Comn per reconquerir els territoris perduts es revelaran sempre infructuosos. Ms encara, un segle desprs, Manuel I Comn sofriria una altra humiliant derrota davant els seljcides a la batalla de Miriocfal (1176). 

A Occident, entre el 1060 i el 1076, els normands van atacar i finalment arribaren a expulsar d'Itlia els bizantins, tot conquerint Dyrrachium, a Illria, des d'on pretenien obrir-se cam fins a Constantinoble. La mort de Robert Guiscard l'any 1085 va evitar que aquests plans es portessin a efecte. Tanmateix, pocs anys desprs, la Primera Croada es convertiria en un maldecap per a l'emperador Aleix I Comn. Encara que tericament els croats s'havien comproms a posar sota l'autoritat de Bizanci els territoris conquerits, els croats van acabar per establir diversos estats independents a Antioquia, Edessa, Trpoli i Jerusalem.

El desmembrament de l'imperi.


Frederic Barbaroja, emperador del Sacre Imperi Romanogermnic, va intentar conquerir sense xit l'Imperi durant la Tercera Croada, per va ser en la quarta la que va tenir un efecte ms devastador sobre l'Imperi Bizant. 

La intenci inicial de la Quarta Croada era conquerir Egipte. Tanmateix, unes expectatives de reclutament de croats molt superiors a les que realment es varen donar provocaren l'endeutament dels lders croats. En aquest context el Prncep Aleix, fill de l'emperador derrocat Isaac II ngel, va prometre una extraordinria recompensa si els els croats l'ajudaven a recuperar el tron imperial bizant. Els croats reeixiren a derriocar l'usurpador Aleix III ngel i entronitzatren el Prncep Aleix amb el ttol d'Aleix IV ngel. Tanmateix, poc desprs aquest fou assassinat per un nou usurpador, l'emperador Aleix V Ducas, que es neg a saldar el deutes de l'emperador assassinat Aleix V Ducas. Finalment, els croats tornaren a atacar Constantinoble i la ciutat va caure el 12 d'abril del 1204, sent sotmesa a un brutal saqueig.

Restituci de l'Imperi Bizant.

A partir d'aleshores es fund l'Imperi Llat de Constantinoble aix com d'altres Estats croats en els territoris europeus de l'extinte l'Imperi Bizant. A ms sorgiren estats grecs que es proclamaven hereus de Bizanci: l'Imperi de Nicea i l'Imperi de Trebisonsa, aix com el Despotat de Morea, el Despotat de l'Epir, el Despotat de Sinope, etc. El primer, controlat per la dinastia Paleleg, va reconquerir Constantinoble el 1261, sota el regnat de Miquel VIII Paleleg, i va derrotar Epir, revitalitzant l'Imperi. Tanmateix, estaven massa preocupats en Europa, quan s'estava produint un important increment de la penetraci dels turcs a sia Menor, el que seria ben aviat el principal problema.

A partir del mateix 1261 l'aven turc va reduir considerablement els dominis asitics de l'Imperi que en algunes perodes es convertit en vassall dels otomans; d'altra banda, als Balcans va haver de competir amb els estats grecs i llatins que havien sorgit arran de la conquesta de Constantinoble el 1204, i a la Mediterrnia la superioritat naval veneciana deixava poques opcions a Bizanci. 

La Companyia Catalana d'Orient.

Durant el segle XIV l'Imperi, va haver d'afrontar la terrible revolta de la Companyia Catalana d'Orient i dues devastadores guerres civils. Durant un temps l'Imperi va sobreviure perqu seljcides, mongols i perses safvides estaven massa dividits per poder atacar, per finalment els turcs otomans van envair totes les possessions bizantines a excepci d'unes poques ciutats porturies.

Caiguda final de l'Imperi Bizant a mans dels Otomans.

Finalment la caiguda de Constantinoble es va produir desprs d'un setge de dos mesos dut a terme per Mehmet II, el 29 de maig de 1453. L'ltim emperador bizant, Constant XI Paleleg, va ser vist per ltima vegada quan entrava en combat defensant les muralles. Mehmet II tamb va conquerir Mistra el 1460 i el darrer nucli, Trebisonda, el 1461. Era la fi de l'Imperi.

 El mn bizant .
 Demografia .

Sn molt poques les dades que permeten calcular la poblaci de l'imperi Bizant tot i que se sap que la major concentraci de poblaci va estar sempre en la part asitica de l'Imperi, especialment en el litoral de l'Egeu de sia Menor. 

Es calcula  que a finals del segle IV la poblaci total de l'imperi Rom d'Orient era d'uns 25 milions, repartits en una rea d'aproximadament 1.600.000 km. En el segle IX, desprs de la prdua de les provncies de Sria, Egipte i Palestina i la crisi de poblaci del segle IV, es calcula que deurien viure dins l'imperi uns 13 milions de persones en un territori de 745.000 km. Fins el segle XIII, amb les importants prdues territorials patides per l'imperi, no s probable que el basileus dirigs el dest de ms de 4.000.000 de persones. Des d'aleshores el territori de l'imperi i la seva poblaci, van anar decreixent rpidament fins la caiguda de Constantinoble el 1453.

El creixement de Constantinoble va ser espectacular durant el segles IV i V. Mentre que la capital d'Occident, Roma, havia passat des dels prop d'un milli d'habitants en temps d'August a tan sols uns 100.000 en el segle V, Constantinoble, que en el moment de la seva fundaci comptava escassament amb 30.000 habitants, arrib als 400.000 en poca de Justini I.

Tanmateix, Constantinoble no era l'nica gran ciutat de l'imperi. S ha calculat que la poblaci d'Alexandria en aquella mateixa poca tenia al voltant dels 300.000 habitants, una mica ms gran que Antioquia, amb 250.000, seguida d'altres ciutats com Efes, Esmirna, Prgam,Trebisonda, Edessa, Nicea, Tessalnica, Tebes i Atenes.

Els esdeveniments del segle VI van provocar un important retrocs de la urbanitzaci degut tant a les guerres com a una desgraciada successi d'epidmies i catstrofes naturals. En el segle segent, desprs de la prdua de Sria, Palestina, Egipte i Cartago, a l'imperi noms hi havia dos grans ciutats: Constantinoble i Tessalnica. Sembla que la poblaci de Constantinoble va decrixer considerablement durant els segles VI i VII a causa, d'entre altres raons, de la pesta i noms va comenar a recuperar-se a mitjans del segle VIII. Es calcula que la seva poblaci era d'uns 300.000 habitants durant el renaixement macednic, i de no menys de 500.000 sota la dinastia Comnena.

Els darrers anys de l'imperi, les ciutats van patir un pronunciat decreixement. Es calcula que en el moment de la conquesta de Constantinoble per part dels turcs la poblaci de la capital es movia al voltant dels 50.000 habitants, i la de la segona ciutat de l'imperi, Tessalnica, rondava els 30.000.

 Economia .

L'economia bizantina ve ser la ms avanada d'Europa durant molts segles. Les reformes de Constant V al voltant de l'any 765 marcaren el comenament d'un ressorgiment que va ser continuat fins el 1204. Des del segle X fins al final del XII, l'imperi bizant mostrava al mn una imatge de grandesa i els viatgers quedaven impressionats per la riquesa que s'acumulava a la capital. Tot aix va canviar amb l'arribada de la Quarta Croada, que va ser una veritable catstrofe . Els Paleleg intentaren reactivar l'economia, per l'ltim estat bizant no aconseguirien recuperar el control dels poders econmics. Gradualment, tamb perdrien la seva influncia en les diverses activitats del comer i els mecanismes de control dels preus, aix com el control sobre la sortida dels metalls preciosos i, segons alguns erudits, fins i tot sobre la capacitat d'encunyar monedes.

 L'agricultura i la indstria .

Com en la resta del mn en la Edat mitjana, la principal activitat econmica era l'agricultura. Aquesta estava organitzada en latifundis, en mans de la noblesa i el clergat.

La principal indstria era la txtil, basada en tallers de seda estatals que feien servir grans quantitats d'operaris. L'Imperi depenia per complet del comer amb Orient pel provement de seda fins que, a mitjans del segle VI, uns monjos desconeguts van aconseguir portar cucs de seda a Justini. L'Imperi va comenar a produir la seva prpia seda  principalment a Sria , i la seva fabricaci va ser un secret zelosament guardat i desconegut a la resta d'Europa fins almenys el segle XII.

 El comer .
 
El comer va gaudir d'una gran importncia, recolzat en el prestigi que tenia la seva moneda, el slid bizant, en el comer mundial de l'poca. Per la seva situaci geogrfica, l'Imperi Bizant va ser un intermediari necessari entre Orient i el Mediterrani, com a mnim fins el segle VII, quan l'Islam es va apoderar de les provncies meridionals de l'Imperi. Va ser especialment important la posici de la capital que controlava el pas d'Europa a sia; dominaven l'Estret del Bsfor, i amb aix tenien el control dels intercanvis entre el Mediterrani, des d'on s'accedia a l'Europa Occidental, i el Mar Negre, que enllaava amb el nord d'frica i Rssia.

Existien tres rutes principals que enllaaven el Mediterrani amb l'Extrem Orient: 
 El cam ms curt travessava Prsia, i desprs sia Central (Samarcanda, Bujara). Es coneix com a Ruta de la Seda.
 Una segona ruta, molt ms complicada, evitava Prsia, i passava pel Mar Negre, a traves dels ports de Crimea, el Caspi i des d'all cap a l'sia Central. Aquesta ruta va ser oberta en poca de Just II.
 Per mar, des de la costa d'Egipte, a travs del Mar Roig i l'Oce ndic, aprofitant els monsons, fins Sri Lanka. Aquesta ruta martima possibilitava no noms el comer amb l'ndia, sin tamb amb el regne d'Aksun, en l'actual Eritrea. Una relaci de les seves vicissituds es troba en l'obra del viatger Cosmas Indicopleustes. El comer bizant que utilitzava aquesta ruta va desaparixer quan en el segle VII es van perdre les provncies meridionals de l'Imperi.

El comer bizant va entrar en decadncia durant els segles XI i XII, a causa de les runoses concessions que es van fer a les potncies econmiques emergents com Vencia i, en menor mesura, Gnova i Pisa.

 Organitzaci poltica i administrativa .
 L'emperador .

El cap suprem de l'Imperi era l'emperador o basileu, que dirigia l'exrcit i l'administraci. Cada emperador tenia dret a escollir el seu successor, al que associava a les tasques de govern atorgant-li el ttol de Csar. En algun moment de la histria de Bizanci, i ms concretament durant el regnat de Rom I Lecap, van arribar a haver-hi fins a cinc csars simultniament.

El successor no era necessriament fill de l'emperador. En molts casos, la successi va ser d'oncle a nebot. Justini, per exemple, va succeir al seu oncle Just I i va ser succet pel seu nebot Just II. D'altra banda, altres futurs governants van arribar a la dignitat imperial a travs del matrimoni, com Nicfor II o Rom IV Digenes.

Tot i que l'emperador escollia el seu successor, van ser molts els que van arribar al poder proclamats per l'exrcit, com ara Heracli o Aleix I Comn, o grcies a les intrigues cortesanes, a vegades culminades amb diversos assassinats. Per evitar que els emperadors deposats i els seus familiars reclamessin el tron sovint els provocaven la ceguesa o, en alguns casos, els castraven i els tancaven en monestirs. Un cas particular s el de Justini II  anomenat Rhinotmetos (nas tallat), a qui l'usurpador Leonci II li va tallar el nas i el va desterrar tot i que posteriorment recuperaria el tron.

La figura de l'emperador estava especialment relacionada amb l'esglsia, que es va convertir en un factor estabilitzador, i especialment amb el Patriarca de Constantinoble. La monarquia bizantina tenia un cert carcter "div"  i en certes prerrogatives del seu crrec remeten al rex sacerdos (rei sacerdot) de la monarquia israelita; cal recordar que un dels ttols dels emperadors era el d'Isapostolos, s a dir, igual als Apstols. L'emperador i el Patriarca tenien una relaci de mtua interdependncia: tot i que l'emperador designava el Patriarca, era aquest qui confirmava el seu accs al poder mitjanant la cerimnia de coronaci. Al llarg de la histria de l'Imperi, entre l'emperador i el patriarca van haver-hi moments difcils ja que en certs moments els interessos de l'estat diferien dels de l'esglsia. Aix va succeir especialment en la darrera etapa de l'Imperi quan els emperadors, per obtenir l'ajuda d'Occident per fer front als turcs, intentaven restaurar la unitat religiosa entre la seva esglsia i la de Roma; en aquests moments, evidentment, es trobaren amb la frria oposici dels patriarques.

Una de les principals accions en qu es fonamentava el poder de l'emperador era el seu control sobre una efica administraci, que es regia pel Copus Iuris Civilis, tractat elaborat en poca de Justini. L'organitzaci territorial es basava, des del segle VII, en els thmata ("temes") o provncies sota el comandament d'un strategos o general.

 L'exrcit .

L'exrcit bizant va ser durant segles el ms poders de tots. Hereu del victoris exrcit rom, durant els segles III i IV va ser substancialment reformat, desenvolupant sobretot la cavalleria pesada (catrafacta), d'origen srmata.

L'armada bizantina va tindre un paper preponderant en la hegemonia de l'Imperi, grcies a les seves gils embarcacions, anomenades dromos i l's d'armes innovadores com el "foc grec". La superioritat naval de Bizanci li va proporcionar el domini del Mediterrani Oriental fins el segle XI, quan va comenar a ser substituda per l'incipient poder d'algunes ciutats-estat italianes, especialment Vencia.

En un primer moment existien dos tipus de tropes: els limitanei, les guarnicions de la frontera, i els comitatenses. A partir del segle VII l'Imperi va ser organitzat en themas, circumscripcions tant administratives com militars dirigides per un strategos, amb el que es va millorar la capacitat defensiva de l'Imperi davant els seus nombrosos enemics exteriors.

En la defensa de Bizanci va jugar un important paper l'hbil diplomcia dels seus emperadors. Els pagaments de tributs van mantenir molt de temps la pau amb alguns dels seus enemics, i el seu servei d'espionatge va ser una autntica agncia d'intelligncia que recollia informaci dels rivals de l'imperi amb diversos sistemes de recollida d'informaci.

Una de les debilitats de l'exercit bizant, que va anar accentuant-se amb el temps, va ser la necessitat de fer servir tropes mercenries, de fidelitat dubtosa. Entre els cossos mercenaris mes coneguts hi havia la famosa guardia varega, provinents dels pobles nrdics, i els almogvers que generaren una crisi terrible dins l'Imperi amb la seva revolta durant el segle XIV.

L'estratgia militar va tenir un auge en poca bizantina i diversos emperadors, com s el cas de Maurici, van escriure tractats sobre l'art de la guerra on, entre altres qestions, es lloava el sigil, la sorpresa i el liderat dels comandants.

 La religi .


L'Imperi bizant va ser, des dels seus inicis, cristi, ja que Constant I va ser el primer emperador en adoptar el cristianisme (i en aquella poca gran part de l'Imperi ja era cristi), religi que va anar incrementant la seva influncia al llarg del segle IV i va culminar quan l'emperador Teodosi I, a finals del mateix segle, la va proclamar religi oficial de l'Imperi. 

Inicialment, la mxima autoritat religiosa de l'Imperi era l'emperador, que tenia el crrec de Pontfex Mxim. Aix doncs l'any 325, Constant convoc el primer Concili de Nicea on es decid, entre d'altres coses, que s'organitzaria l'esglsia en patriarcats, i aquest en diocsis.  L'any 381 al Primer Concili de Constantinoble es decid que el patriarca de Constantinoble prevaldria damunt dels altres, fins i tot del de Roma. 

La unitat religiosa va ser amenaada per les heretgies que van proliferar en la meitat oriental de l'Imperi, i que van posar en relleu la divisi en matria doctrinal entre les quatre principals seus orientals: Constantinoble, Antioquia, Jerusalem i Alexandria. 

L'any 325, el Concili de Nicea havia condemnat l'arrianisme, que negava la naturalesa divina de Crist. El 431, el Concili d'Efes va declarar hertic el nestorianisme. La crisi ms duradora, tanmateix, va ser la causada per l'heretgia monofisita, que afirmava que Crist noms tenia una naturalesa, la divina. Encara que va ser tamb condemnada pel Concili de Calcednia (451), havia guanyat nombrosos adeptes, sobretot a Egipte i Sria, i tots els emperadors van fracassar en els seus intents de restablir la unitat religiosa. En aquest perode s'inicia tamb l'estreta associaci entre l'Esglsia i l'Imperi: Lle I (457-474) va ser el primer emperador coronat pel patriarca de Constantinoble.

Un dels fets ms decisius i d'efectes ms duradors va ser la incorporaci dels pobles eslaus a l'rbita cultural i religiosa de Bizanci. En la segona meitat del segle IX, els monjos Metodi i Ciril van ser enviats a evangelitzar Morvia, a petici del seu monarca, Ratislau. Per dur a terme la seva tasca van crear una llengua literria, l'antic eslau eclesistic o litrgic, basada en el dialecte eslau parlat a Tessalnica, d'on eren originaris aquests monjos. Tamb van elaborar un nou alfabet per posar-la per escrit, l'alfabet glagoltic, desprs substitut per l'alfabet cirllic). Encara que la missi a Morvia va fracassar, a mitjans del segle X es va produir la conversi del principat de Kev, incorporant aix sota la influncia de Bizanci un estat d'una extensi molt ms gran que la del propi Imperi d'aquells dies. 

Els afers religiosos, per, es tornaren especialment delicats pel que fa a les relacions amb l'esglsia de Roma. La ruptura definitiva es va consumar el 1054, amb motiu d'una disputa sobre el text del Credo, en el qual els telegs llatins havien incls la clusula filioque, significant aix, en contra de la tradici de les esglsies orientals, que l'Esperit Sant procedia no solament del Pare, sin tamb del Fill. Hi havia tamb desacord en molts altres temes menors, i en el fons tamb es discutia la primacia entre les dues antigues capitals de l'Imperi. Aquest trencament es coneix amb el nom del Gran Cisma d'Orient i va donar lloc a l'esglsia ortodoxa.

 Cultura i Art .
 La llengua .

En els orgens de l'Imperi Bizant va existir una situaci de diglssia entre el llat i el grec. La primera era la llengua de l'administraci estatal, mentre el grec era la llengua parlada i el principal vehicle d'expressi literria; dins l'esglsia i en l'educaci s'utilitzava el grec. A aix s'ha d'afegir que en altres regions de l'Imperi es feien servir d'altres llegues, com l'arameu i la seva variant el siri, a Sria i Palestina, i el copte a Egipte.

Amb el temps, el llat va ser definitivament desplaat pel grec, que es va convertir tamb en la llengua de l'administraci imperial. s significatiu que ja en poca d'Heracli el ttol d'augustus, en llat, fos substitut pel de basileus, en grec. Per el llat encara va continuar apareixen en inscripcions i en monedes fins el segle XI

La invasi de l'Islam i la prdua de les provncies orientals van causar una major hellenitzaci de l'Imperi. El grec parlat era el resultat de l'evoluci del grec antic, que va donar lloc a l'anomenat grec medieval o grec bizant. Existien grans diferncies entre el llenguatge literari, deliberadament arcaic, i el llenguatge parlat, la koin popular, que no s'acostumava a utilitzar en la literatura.

La literatura, com en general la cultura bizantina en tots els seus mbits, es caracteritzava per tres elements: hellenisme, cristianisme i influncia oriental. 
Hellenisme perqu continua la tradici de la Grcia clssica a pesar dels intents romanitzadors de Justini i el seu nebot Just II, que nomes van consolidar el dret. ;
 Cristianisme perqu des de Constant va ser la religi de l'Imperi, tot i la dura oposici intellectual fins ben entrat el segle VI.
 Influncia oriental per l'estreta relaci amb els pobles asitics i africans.

 La literatura .

La literatura bizantina compta amb un poema pic en grec popular, Digens Akritis, i amb lrics de primer ordre com Teodor Prdom. Posseix uns gneres caracterstics, com els bestiaris, volucraris, lapidaris i les novelles bizantines:
 Els amors d'Isnia i Ismino d'Estaci Macrembolita,
 Els amors de Rodant i Dosicles de Teodor Prdom,  ;
 Les aventures de Drusilla i Caricles de Niceta Eugeniano;
 Aventures d'Aristandre i Calitea de Constant Manases. ;
Va ser especialment fecunda en escrits teolgics, cristolgics i hagiogrfics. Va ser en particular rellevant per la literatura occidental la Histria de Barlaam i Josafat, on es troben allusions a la vida de Buda, i que va ser divulgada per tot Occident.

La histria va tenir representants eminents, com Procopi de Cesrea, secretari del fams general Belisari durant el regnat de Justini i a la vegada panegirista de l'emperador en els sis llibres de les seves histries, i el seu detractor en l'anomenada Histria secreta. 
En la lrica destaca l'epigrama amb figures com Pau Silenciari i Agaties, aquest ltim antologista i historiador del perode que va seguir a Justini. Jordi de Pisdia va compondre poesia pica i epigrames. Existeix un interessant llibre de viatges de Cosmas Indicopleustes. Del segle VII destaca un historiador, Simocata, que no va arribar a tenir la importncia de Procopi; en aquest segle tamb destaca el poeta Rom el Melode o el Cantor, autor de himnes religiosos.

Entre els segles VIII i el XI es compila ja la mencionada epopeia nacional Digens Akritis, composta en una llengua semi culta; tamb es fan poemes pics sobre Alexandre el Gran i es componen enciclopdies com La Suda o Suda, de carcter gramatical, etimolgic, biogrfic, geogrfic, histric, cientfic i literari. Es va recopilar el corpus d'epigramtica grega ms important que es conserva, lAntologia Palatina. 

El cristianisme s'incorpora al gnere tradicional pag amb les obres del monjo Teodor Estudita, que escriu sobre la qesti iconoclasta aix com obres asctiques i d'exegesi, i de la monja poetisa Kassia. Sant Joan Damasc va compondre tractats teolgics i polmics en un estil obscur. D'altra banda, alguns emperadors es van dedicar a les lletres com Lle VI el Savi, que va ser poeta, aix com el seu fill Constant VII Porfirogeneta.

En l'ltim perode, des de finals del segle XI, existeix una gran quantitat de literatura polmica religiosa, per tamb escriuen Foci i Miquel Psellos sobre altres temes i es propicia un renaixement de les lletres greges. Aquest renaixement passara a Europa amb la dispersi dels erudits bizantins per la pennsula Itlica desprs de la conquesta de Constantinoble pels otomans. A Itlia renaixer l'estudi del grec i l'humanisme i d'all passar a la resta del mn. Joan Tzetzes escriu poemes didctics i erudits, s'escriuen novelles a Grcia i proliferen els bestiaris, els lapidaris i crniques com la clebre Crnica de Morea, que va manar traduir a l'aragons el gran mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Juan Fernndez de Heredia.

L'inquiet i inconformista poeta Teodor Prodom escriu quatre poemes satrics en la llengua popular i escriu la seva Catomiomaquia, o Lluita dels Gats contra els ratolins, un model de parodia pica.
Hi ha excellents historiadors que deixen testimoni de les croades, com la dels germans Choniates, Miquel i sobretot Nicetas. Tamb Paquimeras, Nicefor Brienni o la seva dona Ana Comnena, princesa imperial autora de La Alexiada, histria sobre el seu pare Aleix I Comn. Durant l'poca de la Dinastia Paleloga la literatura entra en decadncia, tot i que desprs sorgeix amb fora la filologia.

 L'arquitectura .

L'arquitectura bizantina s hereva de l'arquitectura romana i l'arquitectura paleocristiana. s essencialment religiosa tot i que no falten els edificis civils d'importncia. Presenta una marcada predilecci pel totxo com a material de construcci, tot i que dissimulat per detalls de pedra en l'exterior i pel sumptus mosaic en l'interior. Encara s'utilitzava la columna, i la seva innovaci ms destacada s l's sistemtic de la coberta de volta. Els tipus de volta mes utilitzada sn la de can i la d'aresta, per destaca sobretot la cpula, amb la seva caracterstica base sobre petxines, tot i que tamb es va fer servir ocasionalment la cpula sobre trompes. 

Respecte a la planta, la mes freqent en els temples s la que t forma de creu grega, amb una cpula en la intersecci de les naus. En els temples, sovint, a ms a ms del cos de la nau principal, hi ha un atri o narthex, d'origen paleocristi, i el presbiteri precedit de l'iconstasi, anomenat aix perqu all es collocaven les icones pintades.

En la histria de l'art i l'arquitectura bizantins se solen distingir tres perodes o "Edats d'or": 
 La Primera Edat d'Or t el seu moment mes representatiu en la poca de Justini, i els seus edificis mes destacats sn l'esglsia dels Sants Sergi i Bac, la de Santa Irene i, sobretot, la de Santa Sofia, tota elles a la ciutat de Constantinoble.
 La Segona Edat d'Or coincideix amb el renaixement macednic (segles IX, X i XI). Segueix sent l'esglsia de planta central coberta amb una cpula d'acord al model fonamental. Sn freqents les esglsies de planta de creu grega inscrita en un quadre, amb els braos de la creu coberts amb una volta de can, i cinc voltes, una en el centre i les altres quatre en els angles. El prototip va ser la Nova Esglsia o Nea construda per Basileu I, avui desapareguda. Altres esglsies destacades sn les dels Sants Apstols de Constantinoble, Santa Catalina de Salnica, la Catedral d'Atenes i la baslica de Sant Marc de Vencia.
 La Tercera Edat d'Or comena desprs de la recuperaci de Constantinoble el 1261. s una poca de difusi de les formes bizantines, tan al nord (Rssia) com a l'oest. Les novetats d'aquest perode sn ms decoratives que estructurals. Destaquen esglsies com la de Santa Maria Pammakaristos a Constantinoble, les esglsies del Mont Athos o el conjunt d'esglsies de Mistra, en el Pelopons.

 L'escultura, els mosaics i la pintura .

L'estil bizant va quedar definit a partir del segle VI. Anteriorment dominava l'estil rom tard, fins i tot en la mateixa Constantinoble segons ho evidencien diverses esttues erigides per tota la ciutat. No obstant aix, altres monuments de l'poca mostren ja l'inici pel gust bizant, com el Disc de Teodosi (393) un baix relleu amb les figures de l'emperador i la seva cort. s un estil que es pot considerar com una derivaci de l'estil rom amb la influencia asitica. Es caracteritza, en general, per una certa uniformitat, amanerament i rigidesa o falta de naturalitat en les figures que apareixen en esmalts, imitacions de pedres i enfilalls de perles, en trossos geomtrics i en el fullam estilitzat o mancat de naturalitat.

L'art bizant va cultivar molt poc l'embalum rod per abunda en relleus sobre marfil, plata i bronze i no va abandonar del tot l's dels camafeus i entallats en pedres fines. Tant en els relleus, com en les pintures i mosaics es presenten les figures mirant cap endavant.

De la cultura romana Bizanci va heretar la decoraci mitjanant mosaics que van arribar al seu mxim esplendor en aquest imperi. Els mosaics eren figures formades per petits trossos de pedra o vidre de colors. Seguien estrictes normes per illustar passatges de la vida dels emperadors i escenes religioses, que en aquest darrer cas trobem tot cobrint les muralles i cels rasos de les esglsies.

Pel que fa a la pintura, sn cal destacar d'una manera particular els retaules de temtica religiosa coneguts com a icones.

 La msica .

La msica bizantina, de carcter normalment religis, estava fortament relacionada amb el cant gregori. s un tipus de monodia vocal, sense acompanyament instrumental, i est organitzada en un sistema musical, lOktojos, que est format per 8 modes o escales. Es diferencia del gregori en qu es canta en grec i s'acompanya vocalment amb un so greu de base: la isocratima.

 Llegat .

L'Imperi Bizant va ser una organitzaci multicultural, hereva de la tradici romana, que va desaparixer el 1453 essent un regne grec i de religi ortodoxa. L'escriptor britnic Robert Byron va descriure la seva essncia com el resultat d'una triple fusi: un cos rom, una ment grega i una nima oriental.

Bizanci va ser l'nica potncia estable de l'edat mitjana. La seva influncia va servir de factor estabilitzador a Europa, servint de barrera contra la pressi de les conquestes dels exrcits islmics i actuant com enlla amb el passat clssic i la seva antiga legitimitat.

La caiguda de l'Imperi va ser traumtica, tant que durant molt temps es va considerar el 1453 com la divisi entre l'edat mitjana i l'edat moderna. El conquistador otom, Mehmet II, i els seus successors es consideraren a si mateixos hereters legtims dels emperadors bizantins fins a la fi de l'Imperi Otom, a principis del segle XX. Tanmateix,, el paper de l'emperador bizant com a cap de l'ortodxia oriental van ser reclamats pels Grans Ducs de Moscou comenant per Ivan III. El seu net Ivan el Terrible es convertiria en el primer tsar de Rssia, ttol (tsar) que prov del csar rom. Els seus successors van recolzar la idea que Moscou era la heretera legtima de Roma i Constantinoble, la tercera Roma, una idea mantinguda per l'Imperi Rus fins a la seva prpia fi a comenaments del segle XX.

Des del punt de vista comercial, Bizanci era el punt de partida de la Ruta de la Seda, l'eix econmic que unia Europa amb Orient, per on s'importaven matries de luxe com la seda i les espcies. La interrupci d'aquesta ruta a causa de la desaparici de l'Imperi bizant va provocar l'obertura de noves rutes comercials i s aix com els espanyols i els portuguesos van arribar a Amrica i a frica, tot buscant rutes alternatives. Els portuguesos van acabar la reconquesta abans i van disposar dels recursos necessaris amb antelaci per crear un imperi atlntic que permetria arribar a la ndia tot circumnavegant frica. Els espanyols posteriorment patrocinarien Colom i a diversos conquistadors per a crear un imperi que transformaria Espanya en la primera superpotncia mundial.

Bizanci va jugar un paper important en la conservaci de textos clssics, tant en el mn islmic com en l'Europa occidental, que serien clau per al desenvolupament del Renaixement. La seva tradici historiogrfica va ser una font d'informaci sobre els xits del mn clssic. Fins al punt que es creu que el ressorgiment cultural, econmic i cientfic del segle XV no hauria sigut possible sense les bases establertes per la Grcia Bizantina. D'altra banda, la influncia de Bizanci en qestions com la teologia seria vital per als pensadors europeus com sant Toms d'Aquino.

Tamb s'ha d'esmentar que l'Imperi va ser clau en la divulgaci del cristianisme, religi que definiria Europa durant segles. Dels quatre principals focus d'aquesta religi, tres (Jerusalem, Antioquia i Constantinoble) es trobaven en el seu territori i fins al cisma d'Orient va ser el major focus espiritual. Tamb va ser el punt de partida de l'evangelitzaci dels pobles eslaus, amb l'adaptaci de l'alfabet grec per a crear el sistema d'escriptura que avui anomenen alfabet cirllic, sense deixar de menystenir la seva influncia sobre les esglsies copta, etop, i armnia.

 Referncies .


 Bibliografia .
 En castell .
Histries generals;
 CABRERA, Emilio: Historia de Bizancio. Editorial Ariel, 1998. ISBN 84-344-6599-X.
 NORWICH, John Julius: Breve historia de Bizancio. Editorial Ctedra, 2000. ISBN 84-376-1819-3.
 OSTROGORSKY, Georg: Historia del estado Bizantino. Editorial Akal, 1983 (ttol original en alemn: Die Geschichte des bizantinischen Staates, 1963). ISBN 84-7339-690-1.
 TREADGOLD, Warren: Breve historia de Bizancio. Editorial Paids, 2001 (ttol original en angls: A concise history of Byzantium). ISBN 84-493-1110-1.

El mn bizant;
 BRAVO GARCA, A.; SIGNES CODOER, J.; RUBIO GMEZ, E. El imperio bizantino: historia y civilizacin: coordenadas bibliogrficas. Edicions Clsicas. Madrid, 2001. ISBN 84-7882-195-3.
 BAYNES, Norman H.:El Imperio Bizantino. Fondo de la Cultura Econmica,. Mxico D.F., 1996 (sptima reimpresin). ISBN 968-16-0720-1.
 CHRYSOS, Evangelos: El imperio bizantino, 565-1025 (Enciclopedia del Mediterrneo, 21 ). Editorial Icaria, 2005. ISBN 84-7426-755-2.
 WALKER, Joseph M.: Historia de Bizancio. Madrid, Edimat, 2005. ISBN 84-9764-502-2.

Divulgaci;
 ASIMOV, Isaac: Constantinoble. Alianza Editorial, 1982 (ttol original en angls: Constantinople - The Forgotten Empire, 1970). ISBN 84-206-1886-1.

 Vegeu tamb .
 Art bizant;
 Llista d'emperadors bizantins;
 Imperi Rom;
 Imperi otom;
 Despotat d'Epir;
 Imperi de Trebisonda;
 Ducat d'Atenes;
 Caiguda de Constantinoble;

 Enllaos externs .


En castell;
Lloc dedicat a l'Imperi Bizant;
Histria de l'Imperi Bizant d'A. A. Vasiliev, volum I (324-1081);
Histria de l'Imperi Bizant d'A. A. Vasiliev, tomo II (1081-1453);
Los ejrcitos de Bizancio (D'aquest lloc procedeixen algunes dades que figuren en la secci de Demografia);
Antologia de textos de la historiografia bizantina (Sociedad Chilena de Estudios Medievales);
Lmina sobre art bizant;

En angls;
Byzantium: estudis sobre Bizanci a Internet;
Qu s un bizant? pel Prof. Clifton R. Fox;
12 lders bizantins, per Lars Brownworth;
Rome and Romania,27 BC-1453 AD Extensa pgina amb abundants mapes i arbres genealgics.

En altres llenges;
Imperi Ortodox ;






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32890" title="Connotaci" nonfiltered="3079" processed="3065" dbindex="13181">
La connotaci s el conjunt de significats subjectius associats a una determinada paraula, en oposici al significat de la denotaci, ms o menys objectiu i identificat sovint amb la definici del diccionari.

Les connotacions poden ser culturals o personals. Per exemple, un colom t el significat denotatiu d'animal per en la nostra societat s'associa a la pau. Per a un determinat individu, per, pot significar altres coses segons la seva experincia particular. 

La connotaci est a l'origen de molts recursos literaris, com la metfora.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32892" title="Suahili" nonfiltered="3080" processed="3066" dbindex="13182">


El suahili (anomenat kiswahili en suahili) s una llengua bantu mpliament parlada a l'frica Oriental. El suahili s la llengua materna dels suahili, que habiten una extensi de 1500 km de la costa africana Oriental des del sud de Somlia fins al nord de Moambic, incloent-hi les illes costaneres com l'arxiplag de Zanzbar.

T aproximadament uns cinc milions de parlants com a primera llengua i entre cinquanta i cent milions de parlants com a segona llengua. 
El suahili ha esdevingut una llengua franca per a frica Oriental i rees circumdants.

s llengua oficial (cooficial) a Kenya (juntament amb l'angls), Tanznia (juntament amb l'angls), Repblica Democrtica del Congo (juntament amb el lingala, el kikongo, el chiluba i el francs) i Rwanda (juntament amb el kinyarwanda, l'angls i el francs).

La forma estndard est basada en el dialecte de l'illa d'Unguja, a Zanzbar, el kiunguja. El kingwana s el dialecte fora diferenciat usat a l'est de la Repblica Democrtica del Congo.

 Vocabulari .

Un mot catal provinent del suahili s safari, que s'escriu igual i vol dir viatge. Altres mots i expressions en suahili que bona part dels catalanfons poden conixer, grcies principalment al cinema, sn:

 Simba: lle (nom del protagonista del Rei Lle);
 Rafiki: amic (nom de l'amic del protagonista del Rei Lle);
 Hakuna matata: cap problema (can del Rei Lle i usada a bastament a la srie L'imperdible Parker Lewis. En realitat s una forma dialectal usada molt pels turistes, i en estndard seria hakuna matatizo);
 Tembo: elefant (de les pellcules de Tarzan);
 Bwana: senyor (de les pellcules de safaris);
 Bibi: senyora  (de les pellcules de safaris);
 Malaika: ngel (ttol d'una can popularitzada per Boney M);

Malgrat que sovint es diu que s un dialecte de l'rab, el suahili s una llengua bantu que ha assimilat multitud de manlleus d'altres llenges, especialment de l'rab, en efecte, per tamb del portugus i de l'angls. Per exemple, de l'rab:

 Kitabu: llibre;
 Darasa: classe;
 Barua: carta;
 Kalamu: llapis (en realitat l'origen primer ve del llat calamus, d'on va passar a l'rab i d'all al suahili);

Del portugus:

 Meza: taula;
 Tarumbeta: trompeta;
 Kireno: portugus (de ki-, que s el prefix propi de les llenges, com el catal -s, i reno, que fa referncia al regne de Portugal);

De l'angls:

 Benki: banc;
 Dereva: conductor (de driver);
 Gari: cotxe (de car);

 Pronunciaci .

Les regles de pronunciaci del suahili sn molt simples. Totes les paraules sn planes, excepte Znzibar. Totes les lletres que s'escriuen es pronuncien. 

Totes les sllabes acaben en vocal, per una m o una n poden ser per si soles una sllaba.

Les vocals sn com en itali, noms en tenen cinc. Les consonants, com en catal, amb les segents puntualitzacions:

 Es distingeix entre b i v com a Valls o al valenci. La b seria sempre semblant a la b catalana intervoclica (AFI: [ ]), fins i tot a principi de mot.
 La c noms s'usa en el dgraf ch pronunciat tx (AFI: ).
 La d seria sempre com la d catalana intervoclica (AFI: ), fins i tot a principi de mot.
 La g s sempre com a ga, mai com a ge, fins i tot davant de o i. Seria aproximadament com la g catalana intervoclica (AFI: [ ]) en qualsevol posici, fins i tot a principi de mot.
 El dgraf gh, usada noms en alguns manlleus, sona com una r francesa, gutural (AFI: [ ]);
 La h s aspirada (AFI: );
 La i s sempre vocal (AFI: );
 La j s com a Menorca o al valenci, com si fos tj (AFI: [  ]);
 El dgraf kh s com la j en castell, una mena dh aspirada ms forta, com a Khomeini o Khartum (AFI: );
 El dgraf ng s pronuncia com una n i una g (AFI: [  ]);
 El dgraf ng es pronuncia com una n nasal, com a sang, per sense que es noti la g en ajuntar-hi una vocal (AFI: [ ]);
 El dgraf ny s com en catal, de manera que est molt mal pronunciat dir knia en lloc de kenya (AFI: [ ]);
 La q no existeix;
 La r s sempre, ja sigui al principi de mot en intersillbica, un entremig entre r i rr. Sovint la gent la pronuncia l i els ultrapuristes rrr (AFI: );
 La s s sempre sorda (AFI: );
 El dgraf sh es pronuncia com la x a "xocolata" (AFI: [ ]);
 La u s sempre vocal (AFI: );
 La v es diferencia de la b com ho s al valenci, a Valls o al francs (AFI: );
 La w s la u semivoclica (AFI: );
 La x no existeix;
 La y s la i semivoclica (AFI: );
 La z s com la s sonora al catal (AFI: );

Enllaos externs.
 Kamusi Project Internet Living Swahili Dictionary;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32898" title="Can Benet de la Prua" nonfiltered="3081" processed="3067" dbindex="13184">
Can Benet de la Prua s un petit nucli rural al nord del terme municipal de Sant Sadurn d'Anoia, amb una trentena de cases i 94 habitants, la primera construcci (Cal Benet) esta datada del segle XVII i fou fundada per la famlia Domnech, que vingu  del ve poble d'Espiells. La majoria de les construccions per daten dels segles XVIII i XIX. Celebra la seva Festa Major el quart diumenge d'agost.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32905" title="Sistema de posicionament global" nonfiltered="3082" processed="3068" dbindex="13185">

El Sistema de posicionament global, conegut vulgarment com a GPS (originriament NAVSTAR Global Positioning System o NAVSTAR GPS), s un sistema de navegaci per satllit que permet saber amb molta precisi la prpia situaci geogrfica i l'hora de referncia amb gran exactitud en gaireb qualsevol lloc de la Terra o en una rbita de la Terra. Fa servir una rbita circular intermitja (Intermediate Circular Orbit -ICO-, en angls) constellaci de satllits de 24 satllits o ms.

s un Sistema Global de Navegaci per Satllit (GNSS) el qual permet determinar en tot el mn la posici d'una persona, (en tot el seu conjunt incloent les seves extremitats per la qual cosa es denomina global) un vehicle o una nau, amb una desviaci de quatre metres. El sistema va ser desenvolupat i installat, i actualment s operat, pel departament de Defensa dels Estats Units. 

El GPS funciona mitjanant una xarxa de satllits que orbiten al voltant de la terra. Quan es desitja determinar la posici, l'aparell que s'utilitza per a aix localitza automticament com a mnim quatre satllits de la xarxa, dels quals rep uns senyals indicant la posici i el rellotge de cadascun d'ells. Sobre la base d'aquests senyals, l'aparell sincronitza el rellotge del GPS i calcula el retard de les senyals, s a dir, la distncia al satllit. Per "triangulaci" calcula la posici en qu aquest es troba. La triangulaci en el cas del GPS, a diferncia del cas 2-D que consisteix a esbrinar l'angle respecte de punts coneguts, es basa a determinar la distncia de cada satllit respecte al punt de mesurament. Conegudes les distncies, es determina fcilment la prpia posici relativa respecte als tres satllits. Coneixent a ms les coordenades o posici de cadascun d'ells pel senyal que emeten, s'obt la posici absoluta o coordenades reals del punt de mesurament. Tamb s'aconsegueix una exactitud extrema en el rellotge del GPS, similar a la dels rellotges atmics que des de terra sincronitzen als satllits. 


L'antiga Uni Sovitica tenia un sistema similar anomenat GLONASS, ara gestionat per la Federaci Russa. 

Actualment la Uni Europea intenta llanar el seu propi sistema de posicionament per satllit, denominat Sistema Galileo. 

La fiabilitat depn del nombre de satl.lits utilitzats, del grau de dispersi que tinguin aquests, de l'existncia d'efectes atmosfrics adversos que afectin a la velocitat de transmissi de la senyal i, en menor grau, dels problemes d'exactitud dels rellotges interns dels satl.lits.
Els GPS d's com tenen un error de precisi de 15 metres, i si utilitzem 9 satl.lits enlloc dels 4 necessaris com a mnim i una bona dispersi es poden aconseguir precisions inferiors als 2,5 metres un 95% del temps.

Vegeu tamb.
Receptor GPS;
Geocaching;

Enllaos externs.

Plana oficial del NAVSTAR GPS ;
Informaci pblica sobre la constellaci GPS ;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32906" title="Isbata" nonfiltered="3083" processed="3069" dbindex="13186">


Isbata s la lnia que uneix els punts del subsl o dels fons ocenics o masses continentals d'aigua situats a la mateixa profunditat. Sn les corbes de nivell que fan referncia al fons mar utilitzades a les cartes marines.

Els oceangrafs dibuixen les isbates en mapes que mostren el contorn del fons sumergit (mar o de llacs) anomenats mapes batimtrics.

Les isbates es dibuixen normalment unint els punts de igual profonditat messurats amb algun sistema, normalment ecosondes, encara que tamb es pot obtenir per altres mtodes com ara els LIDARs. Seguidament i amb algoritmes matemtics d interpollaci (com ara Kriging, Ve ms prxim, ...) es dibuixen les isbates.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32908" title="Esquema" nonfiltered="3084" processed="3070" dbindex="13187">
Els esquemes sn representacions grfiques simplificades de conjunts funcionals complicats.

Per dibuixar esquemes, s'empren sempre smbols.
Els smbols representen elements o components que sn presents en el conjunt, installaci o circuit del que fem l'esquema.

Els esquemes no sn dibuixats a escala, encara que els smbols iguals han de ser de la mateixa mida, per facilitar la comprensi visual.

Els esquemes ms coneguts sn:
 De claus: Una clau va jerarquitzant la informaci, s'usa per estudiar;
 Elctrics: Representen circuits elctrics en general.
 Electrnics: Representen circuits electrnics.
 Pneumtics: Representen installacions d'aire comprimit.
 De canonades: Representen tubs i elements auxiliars.(Aquests esquemes han generat una tcnica prpia, anomenada "pipping" en angls que est a l'origen dels mapes conceptuals).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32910" title="Receptor GPS" nonfiltered="3085" processed="3071" dbindex="13188">
Un Receptor GPS s un dispositiu de butxaca que permet saber la posici geogrfica longitud i latitud amb una posici d'uns metres, fent servir la tecnologia GPS.

Normalment aquests dispositius tamb permeten saber l'hora de referncia amb gran precisi.

Sn el sustitut natural dels mapes de butxaca.

Actualment aquests dispositius tenen unes mides tan redudes que es poden portar a la butxaca.

 Tipus de dispositius .
Existeixen dispositius amb una pantalla per poder veure els punts geogrfics de referncia com ara rius, carreteres i fins i tot carrers, a les reas urbanes. Normalment tamb s possible carregar diferents mapes de detall a la seva memria segons la situaci geogrfica en la que es vulguin utilitzar.

Tamb existeixen dispositius sense pantalla dissenyats per fer-los servir amb un ordinador de butxaca o porttil, un telfon mbil o una cmera de fotos. Aquest darrers permeten desar informaci geogrfica a les dades XIF de la imatge.

Finalment tamb existeixen aparells integrat en un ordinador de butxaca, telfon mbil o cmara digital.

Vegeu tamb.
GPS;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32915" title="Fotolog" nonfiltered="3086" processed="3072" dbindex="13189">
Fotolog (o fotoblog) s una variant de weblog, que consisteix bsicament en una galeria d'imatges fotogrfiques publicades regularment per un o ms autors. Generalment, amb la foto, el propietari del fotolog hi posa comentaris referits i tot sovint es desen les dades tcniques, com ara el tipus o marca de cmera. Tamb s important la data, ja que en la majoria dels fotologs el nombre de fotos diries estan limitades. Normalment els fotologs accepten comentaris com si fos un llibre de visites.

Els fotologs es poden dividir en dues categories: els destinats als amants de la fotografia i els utilitzats per a formar comunitats.

Entre els primers gaireb sempre es tracta d'un lloc on el seu propietari s una sola persona, s a dir, no s possible crear d'altres fotologs al mateix lloc. En el segon cas es tracta de llocs amb milers de fotologs, els quals els usuaris poden posar enllaos als seus fotologs preferits, afavorint aix que les persones coneguin als amics dels seus amics, tal com ms o menys ja fa Orkut. Aquest tipus de fotolog s una moda entre els adolescents. L'nica estadstica d'edats disponible  s la de PhotoBlog.net, lloc que no fomenta l's de les comunitats. No obstant aix, el 58% dels membres tenen menys de 18 anys. D'aquesta manera, s possible que en d'altres llocs, dedicats especficament a un pblic juvenil, la xifra sigui encara ms gran.

Per ltim, hi ha una situaci intermdia: dos dels provedors de fotologs ms coneguts, Fotolog.com  i Photoblog.be, estan dirigits a un pblic internacional anglosax amb ganes de publicar les seves fotos.

Referncies.


Enllaos externs.
 Fotolog.com;
 Photoblog.be;
 exalple de fotolog;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32918" title="Pretendent al tron" nonfiltered="3087" processed="3073" dbindex="13190">
Un pretendent al tron s alg que aspira a un tron perqu creu que hi t dret, per que encara no ha estat generalment reconegut, sigui perqu el tron ja est ocupat per alg altre o perqu ha estat abolit.

Al llarg de la histria hi ha hagut molts pretendents al tron. Durant el segle XIX, els pretendents carlins van marcar la histria d'Espanya.

Un exemple de pretendent al tron actual s el prncep Jordi Frederic de Prssia, que aspira a ser rei de Prssia i emperador d'Alemanya, per que no ho pot ser perqu el tron es va abolir desprs de la Primera Guerra Mundial i per tant Alemanya ara s una repblica i no una monarquia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32920" title="Foix" nonfiltered="3088" processed="3074" dbindex="13191">


Geografia: el riu de Foix, un riu de l'Alt Peneds i el Garraf;
Geografia: Foix (Frana), ciutat occitana (a l'estat francs, centre principal de l'antic comtat de Foix i del Pas de Foix);
Literatura: J.V. Foix, poeta ;
Histria: ;
Germana de Foix, reina de Catalunya i Arag, segona esposa de Ferran el Catlic;
Ceclia de Foix, comtessa consort d'Urgell (1256-1268).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32923" title="Terschelling" nonfiltered="3089" processed="3075" dbindex="13192">


Terschelling s una illa frisona pertanyent a la provncia de Frsia, situada entre Vlieland (a l'oest) i Ameland (a l'est). T una superfcie de 674,0 km, dels quals noms 88,10 km corresponen a terra i els darrers 585,90 km a aigua; amb una poblaci que l'1 de gener del 2004 era de 4.725 habitants.

Com la majoria de les altres illes frisones, el turisme hi s la principal font d'ingressos, cosa que fa que la poblaci estival superi en tres vegades la regular (o hivernal). L'illa compta amb 89 km de costa (dels quals 30 km sn platges) i 70 km de carrils bici.

A Terschelling s'hi parlen tres varietats lingstiques: a l'oest s'hi parla el dialecte fris "Westers" i a l'est l'"Aasters", mentre que entremig hom hi parla un dialecte de l'holands anomenat "Midslands" o "Meslanzers".

A travs de la histria Terschelling ha canviat de mans diverses vegades; la darrera durant la Segona Guerra Mundial, en qu juntament amb Vlieland deix de pertnyer administrativament a Holanda Septentrional per incorporar-se a la provncia de Frsia.

Al final de la primavera s'hi celebra l'Oerol Festival, principal esdeveniment cultural de l'illa.

L'escola de navegaci Willem Barentsz hi s present des de 1875.

Administrativament l'illa s un sol municipi, si b dividit en diversos poblets:
Hoorn ;
Midsland ;
Aasterein (en neerlands Oosterend) ;
West-Terschelling ;

Enllaos externs.
Pgina municipal;
Cicloturisme a l'illa;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32931" title="Enric Prat de la Riba i Sarr" nonfiltered="3090" processed="3076" dbindex="13195">

Enric Prat de la Riba i Sarr (Castellterol, 1870 - 1917) fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya i un dels principals artfex del ressorgiment del sentiment nacional catal del segle XIX.

Prat de la Riba serv Catalunya des del "seny ordenador" que el port a la creaci d'un gran nombre d'infraestructures, d'institucions cviques i culturals, malgrat les adversitats poltiques i econmiques que hagu de suportar, aix com la salut precria que li llev la vida en plena maduresa creativa.

L'any 1887 va ingressar al Centre Escolar Catalanista, on va sorgir una de les primeres definicions del catalanisme. El 1890 en fou escollit president i en el discurs presidencial hi afirm:
Vinc a parlar-vos de la ptria catalana, que, petita o gran, s l'nica ptria nostra 
L'any 1892 va ser secretari de l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que fixava les bases per la devoluci de les Constitucions catalanes.

Va ser president de la Diputaci de Barcelona i com a tal el 18 de juny de 1907 va fundar l'Institut d'Estudis Catalans. Impuls la creaci de la Mancomunitat de Catalunya de la qual va ser el primer president, el 6 d'abril de 1914, fins a la seva mort.

Va tenir crrecs de responsabilitat dins de la Uni Catalanista. Com a mobilitzador de la conscincia catalanista, va elaborar manifestos de la Uni, entre els quals destaca el Missatge al Rei dels Hellens l'any 1897. Com a divulgador i pensador catalanista va escriure Compendi de la doctrina catalanista, Compendi de la Histria de Catalunya i va impulsar el diari La Renaixena.

Des del 1899 va impulsar un corrent poltic catalanista, primer al Centre Nacional Catal i desprs a la Lliga Regionalista. Tamb s autor de l'obra referencial La nacionalitat catalana, escrita el 1906.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Presidents de la Diputaci de Barcelona;
Edici facsmil de La Nacionalitat Catalana;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32935" title="Trinitat i Tobago" nonfiltered="3091" processed="3077" dbindex="13196">



La Repblica de Trinitat i Tobago s un estat situat en un arxiplag al sud del Carib, a la costa oriental de Veneuela i al sud de Grenada. Tamb fa frontera amb les Barbados al nord-est i amb la Guyana al sud-est. El pas cobreix una rea de 5,128 quilmetres quadrats, consistents en dues illes principals, Trinitat i Tobago, a ms de 21 illes ms menudes. La major i ms poblada s Trinitat, mentre que l'illa de Tobago s molt menor, amb un 6% del total del territori i un 4% de la poblaci.

A diferncia de la majoria d'illes del Carib de parla anglesa, Trinitat i Tobago s un pas industrialitzat amb una economia basada en el petroli i la indstria petroqumica.

Trinitat i Tobago s famosa pel seu carnaval d'abans de la quaresma i per ser el lloc de naixement de l'instrument musical de tambor d'acer, els estils de msica calypso i soca, i el ball limbo.

 Histria .
L'illa fou inicialment poblada per Caribs i Arawaks. Cristfol Colom descobrix  l'illa Trinitat el 31 de juliol de 1498, i desprs l'illa de Tobago, en el seu tercer viatge. Durant el segle XVI i el segle XVIII l'Illa de Trinitat era part de la Provncia de Guayana adscrita a la Capitania General de Veneuela o Capitania de Caracas dins del Virregnat Espanyol de Nova Granada, en l'illa es trobava la capital de la provncia, la ciutat de San Jos de Orua. Per la seua banda l'illa de Tobago va ser de domini francs des de 1650. En 1814 Tobago va passar a poder britnic mentre que en el curs dels conflictes napolenics Espanya perdia Trinitat en favor d'Anglaterra en 1802 a causa del Tractat d'Amiens.Tobago va formar part de les Illes de Sobrevent, per en 1889 va quedar associada a Trinitat. 

En 1958 les illes van formar, juntament amb altres colnies britniques en el Carib, la Federaci de les ndies Occidentals. Amb la formaci del "Moviment Nacional del Poble" (MNP), encapalat per Eric Eustace Williams, es va iniciar el moviment independentista, que va culminar el 31 d'agost de 1962. El moviment de Williams va triomfar en les eleccions de 1966. En 1970 va plantar cara a una rebelli dirigida per una organitzaci anomenada "Poder Negre", que va causar una aguda crisi econmica i social, ocasionant la declaraci de estat d'emergncia. 

Cap a 1973, malgrat  l'augment de les exportacions de petroli, l'economia no va millorar, ocasionant inflaci i atur. En 1976 es va proclamar la repblica (com algunes ex-colnies britniques Trinitat i Tobago havia mantingut al monarca britnic com cap d'Estat) per es va mantenir com membre de la Commonwealth. Williams va morir en 1981 i li va succeir George Chambers. 

En les eleccions de 1986 va vncer una coalici opositora al MNP, La "Aliana Nacional per a la Reconstrucci" (ANR) liderat per Arthur Robinson, va accedir al crrec de primer ministre. El 27 de juliol de 1990, 114 membres de l'organitzaci Jamaat al Muslimeen, liderats per Yasin Abu Bakr i Bilaal Abdullah van protagonitzar un intent de cop d'estat. Alguns van entrar en el parlament i van segrestar al primer ministre, Arthur Robinson i a la majoria del seu govern durant sis dies. En 1991 torna el MNP al poder amb Patrick Manning. El "Congrs Nacional Unit" (CNU) 1995 Nomena a Basdeo Panday com primer ministre, que  renov el seu mandat en el 2000 al guanyar les eleccions; per l'oposici de Robinson, en aquell temps president del pas, va nomenar a Manning com primer ministre. Al mar del 2003 George Maxwell Richards assumeix la presidncia. 

 Poltica .
El Cap d'Estat de Trinitat i Tobago s el president, actualment el professor emrit George Maxwell Richards. El president s triat per un collegi electoral integrat per tots els membres d'ambdues cmeres del Parlament. El parlament consisteix en dos cmeres, el Senat (31 seients) i la Cmera de Representants (36 seients). Els membres del Senat sn nomenats pel president. Els 16 senadors del govern sn nomenats sobre el consell del Primer Ministre, els 6 senadors de l'oposici sn nomenats sobre el consell del lder de l'Oposici i els 9 senadors independents sn nomenats pel president per a representar als altres sectors de la societat civil. Els 36 membres de la Cmera de Representants sn triats pel poble per un mxim de 5 anys. 

El Primer Ministre s nomenat pel president. El President est obligat a nomenar a la persona que en la seua opini tinga el major suport en la Cmera de Representants per a aquest lloc; aquest ha estat generalment el lder del partit que va guanyar els majors escons en l'elecci prvia (excepte en el cas de les eleccions generals de 2001). 

Des del 4 de desembre de 2001, el partit governant ha estat el Moviment Nacional Popular liderat per Patrick Manning; el partit de l'oposici s el Congrs Nacional Unit, liderat per Basdeo Panday. 

Trinitat i Tobago s un membre actiu de la Comunitat del Carib (CARICOM). 

 Organitzaci territorial .

La divisi administrativa de Trinitat i Tobago consta de 8 comptats, 3 municipalitats i 1 districte: Arima, Caroni, Mayaro, Nariva, Port-of-Spain, Saint Andrew, Saint David, Saint George, Saint Patrick, San Fernando, Tobago i Victria.

 Economia.
Trinitat i Tobago ha guanyat una reputaci com lloc excellent de la inversi per als negocis internacionals. Un executant principal els ltims quatre anys ha estat el sector del gas natural que segueix creixent. El turisme s un sector cada vegada major, encara que no  s tan important proporcionalment com en moltes altres illes del Carib. L'economia es beneficia de la inflaci baixa i d'un excs comercial. L'any 2002 va ser marcat per creixement slid en el sector d'oli, compensaci en part per incertesa poltica domstica. 

 Demografia.
Els dos grups tnics predominants sn els indo-trinitaris, descendents de treballadors de la ndia (40,3% de la poblaci) i afro-trinitarios, qui descendixen d'esclaus africans (39,5%). Junts sumen al voltant del 79,8% de la poblaci; la majoria de la resta sn persones d'origen mixt, amb menudes minories de europeus, xinesos, siri-libanesos i caribs (descendents dels habitants indgenes, no reconeguts com categoria diferenciada en el cens). 

Hi ha moltes religions diferents presents a Trinitat i Tobago. Les dues majors sn el catolicisme i l'hinduisme; l' Anglicanisme, Islam, el presbiterianismei el metodisme sn minoritries. Dues creences sincrtiques afrocaribenyes, els clamadors o baptistes espirituals i la fe orisha (abans anomenats shangs) estan entre els grups religiosos de ms rpid creixement. Tamb el mormonisme s'ha ests des de mitjans dels 80. 

L'angls s la llengua oficial del pas, tot i que alguns indo-trinitaris parlen hindi, mpliament usat en la msica popular. L'idioma ms parlat, l'angls de Trinitat, s classificat com un dialecte de l'angls o com un crioll angls (crioll trinitari de l'angls). El principal idioma parlat en Tobago s el crioll de l'angls de Tobago. Ambdues llenges contenen elements africans; l'angls de Trinitat tamb est influt per el francs i l'hindi. Aquestes llenges criolles es parlen normalment en situacions informals noms, i no hi ha un sistema normalitzat
d'escriptura.
 
Encara que el francs crioll va ser la llengua parlada ms estesa en la illa, avui s rarament escoltada. A causa de la situaci de Trinitat en la costa de Sud-amrica, el pas est lentament desenvolupant una relaci amb els pobles hispanoparlants, i per tant el govern exigeix que el espanyol siga ensenyat en tots els centres de secundria, el que fa que aquest idioma guanye terreny dia a dia. En concret, en 2004 el govern va prendre la iniciativa d'Espanyol com Primera Llengua Estrangera.iniciada en mar de 2005.Les normatives del govern requereixen ara que l'espanyol s'ensenye a tots els estudiants d'ensenyament secundari, i que en un termini de cinc anys (cap a 2010) el 30% dels empleats pblics siguen competents en aquest idioma.

Drets humans.
Amnistia Internacional denuncia tortures i judicis qestionables a Trinitat i Tobago. Hi ha diversos casos d'aplicaci incorrecta de la pena de mort. L'homosexualitat no s legal a Trinidad i Tobago i s penalitzada amb empresonament; article 8 (18/1) de la llei d'immigraci prohibeix l'entrada en el pas als homosexuals.















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32939" title="Illustraci" nonfiltered="3092" processed="3078" dbindex="13197">


La i lustraci (francs: Les Lumires; alemany: Aufklrung; angls: Enlightenment) s un corrent filosfic, poltic i social, que apareix a Frana, el Regne Unit i Alemanya i que desprs s'extn a d'altres parts d'Occident durant el segle XVIII, l'anomenat Segle de les Llums. Al llarg del segle, malgrat mantenir-se les caracterstiques bsiques de l'absolutisme de l'Antic Rgim, l'intens impuls demogrfic i econmic i l'eclosi del pensament i lustrat van obrir les portes a una poca de revolucions burgeses encapalades per la Revoluci Francesa i per la Revoluci Industrial. El seu nom en diferents llenges fa referncia a la ra, identificada amb la llum, ideal i guia dels homes de l'poca.

Com que no existeix una data d'arrencada del moviment que gaudeixi del consens dels estudiosos i acadmics, se sol considerar tot el segle XVIII (on, malgrat tot, coeexisteix amb d'altres moviments intellectuals) com l'poca en qu es va desenvolupar. La seva mort, per, se sol identificar amb l'arribada de les Guerres Napoleniques.

 La transformaci econmica i demogrfica europea .

El segle XVIII fou una poca d'expansi econmica. Desprs de les llargues guerres del segle anterior (guerra dels Trenta Anys), el Tractat d'Utrecht (1713) va encetar un perode de relatiu equilibri internacional, en qu es van generalitzar l'activitat diplomtica i els sistemes d'aliances. 

La poblaci va augmentar considerablement: entre el 1650 i el 1800 Europa va passar de 100 a 200 milions d'habitants. Aquest creixement demogrfic va ser causa i conseqncia de la renovaci econmica.

El volum de les transaccions comercials va crixer, les comunicacions eren ms fcils grcies a la construcci de xarxes viries, de canals i de carreteres. A ms, va augmentar la producci agrcola i manufacturera, i des del 1730 un moviment de puja de preus va incrementar els guanys dels propietaris.

 El capitalisme comercial .

El mercantilisme del segle XVII tenia per objectius el desenvolupament de la producci interior, la potenciaci del comer i la protecci de les economies estatals davant les exteriors. Les monarquies europees van continuar aquesta poltica al segle XVIII, per amb matisos:

 Gran Bretanya i els Pasos Baixos van permetre una major llibertat als interessos privats deguts a les condicions creades al segle anterior (revolucions poltiques, inicis del liberalisme econmic, lideratge en el control de les rutes comercials ).
 A la resta de l'Europa continental la intervenci de l'Estat va ser molt ms directa. Seguint aquesta poltica, els governs van propiciar noves manufactures per tal d'assolir ms alts nivells de producci. La importncia de la manufactura es troba en la introducci d'una nova organitzaci del treball, encara que continuava essent fortament manual. Aquesta manufactura ser un gra essencial en la transici de la producci domstica a la fabril.

El comer colonial al segle XVIII s important: la demanda de bns de consum augmentava a l'interior dels Estats a mesura que s'incrementava la poblaci, per aquest increment hauria estat molt limitat sense els mercats exteriors. Al segle XVIII els mercats colonials es van eixamplar cap a sia, frica i Amrica, i es van establir relacions permanents i estables amb les metrpolis.

Els pasos europeus intercanviaven productes manufacturats per matries primeres de les colnies. A la llarga signific la subordinaci de les colnies a les metrpolis i, entre aquestes, Gran Bretanya ocupava el primer lloc car dominava la ruta de Calcuta a Canton i, alhora, monopolitzava el comer del te. Frana es va assegurar el segon lloc, mentre els Pasos Baixos, amb menor potencial productiu, van passar a un tercer lloc. A la pennsula ibrica, els dos Estats van afermar els seus imperis colonials. 

Tot plegat configur nous ports i noves rutes comercials. El comer d'esclaus continuava (amb ms de sis milions de negres africans venuts als plantadors americans), i es desenvolupava el comer amb l' ndia. Els neerlandesos dominaven Indonsia i els europeus comerciaven amb la Xina i Jap.  Les Companyies comercials privades, o amb ajut estatal, estenien i asseguraven el domini de la metrpolis. Aquestes obtenien enormes beneficis de la venda d'objectes manufacturats amb primeres matries obtingudes a les colnies. Era, doncs, un intercanvi desigual entre la metrpoli i la perifria.

 L'estancament social .

El fort impuls econmic va impactar a la societat. Essencialment continuava essent estamental, per la burgesia va iniciar un gran ascens que la va dur a reclamar el seu lloc en l'Estat. En conseqncia, la societat estamental de l'Antic Rgim va entrar en crisi malgrat que la noblesa era encara el grup ms poders, amb majors privilegis i potser el ms ric. La burgesia, en canvi, es veia afavorida per l'accelerat creixement de la poblaci, l'augment dels preus i, per tant, la prdua de poder adquisitiu dels qui tenien rendes fixes, i l'augment dels ingressos provinents del comer. Els canvis econmics que acabem d'esmentar donen una idea de la importncia de la propietat, els diners i el capital van anar adquirint en aquesta poca. Un sistema com l'estamental, on el naixement era el patr de la consideraci social, no podia deixar de topar amb la nova realitat que s'anava configurant.

Les burgesies europees, manllevat de les de la Gran Bretanya i dels Pasos Baixos, van soscavar tot al llarg del segle els fonaments d'un sistema que els semblava injust i sobretot incompatible amb el desenvolupament dels seus interessos. Lluitaven, doncs, un sistema poltic -la monarquia absoluta de dret div- que els negava la llibertat d'intervenir en el govern, contra el model econmic del mercantilisme -ara que ja se sentien forts-, i contra el poder enorme de l'Esglsia.

 El segle de la filosofia .

A mitjan segle XVIII, un grup de filsofs, majoritriament francesos, van elaborar un cos doctrinal que va esdevenir una magnfica arma de combat per canviar la realitat i destruir les bases de l'Antic Rgim.

 Els fonaments del pensament i lustrat .

Els i lustrats estaven ntimament lligats amb la lnia de pensament que, des del Renaixement havia lluitat per arrencar les mentalitats de les supersticions. Eren coneixedors i admiradors dels progressos que significaven la filosofia de Ren Descartes, les frmules poltiques de John Locke i el conjunt de les aportacions de la revoluci cientfica del segle anterior, el moment culminant fou les lleis de la fsica d' Isaac Newton. Aquests pensadors es van esforar a demostrar que la ra humana era capa d'arribar per ella mateixa a la veritat. El coneixement conduiria als ssers humans a la felicitat, per a la qual havia estat fet; les relacions humanes havien de basar-se en la tolerncia i en la igualtat legal.

Els i lustrats eren, en conjunt, optimistes, estaven convenuts de la seva capacitat de canviar el futur, tenien una enorme confiana en el progrs, i van elaboarar una doctrina amb vocaci universalista difosa en els salons, els cafs, les gasetes, les societats secretes (la maoneria) i els diaris. Aquestes eines donaven fe d'aquesta voluntat de discussi i de difusi que es va estendre entre la burgesia, els nobles i els monarques. Am b tot, la part ms beneficiada per la I lustraci fou la burgesia, que veia en aquesta ideologia la forma ms rpida per accedir al poder poltic, dret que pels privilegia feudals i la societat estamental, mai havien pogut exercir.

La I lustraci veia a la ra com a base de tot pensament, i com a forma unica de l'home per superar els seus obstacles i problemes. Defensaven la tolerncia envers la persona, davant la pluralitat de punts de vistes i de cultures del mn, i per tant, predicaven la llibertat de culte. Creien que l'home estava al mn per ser feli, i noms podia ser-ho si es progressava i es millorava el mn.

En qestions econmiques, el pensament i lustrat criticava els obstacles que el mercantilisme posava a la producci i defensaven la llibertat de producci i el dret a la propietat. Davant el liberalisme angls, la fisiocrcia francesa sostenia que la terra era la principal font de riquesa. F. Quesnay, a Maximes gnrales du gouvernement conomique d'un royaume agrcole (1767) sost que la terra s l'unica font de riqueses:
 Que el sobir i la naci mai no perdin de vista que la terra es l'nica font de riqueses, i que s l'agricultura qui les multiplica. Ja que l'augment de les riqueses assegura el de la poblaci; els homes i les riqueses fan prosperar l'agricultura, estenen el comer, estimulen la indstria, acreixen i perpetuen les riqueses. De tan abunds brollador depn l'assoliment de totes les parts de l'administraci del regne.

En poltica, es defensava la divisi dels poders en legislatiu, executiu i judicial; la sobirania nacional residia en el poble; s'havien de garantir els drets i llibertats individuals  Jean-Jacques Rousseau defensava que l'home, per naturalesa, era bo, i que era el contacte amb la societat all que el corrompia.

 Els filsofs del segle de les llums .


El fet que Frana fos una naci rica i poderosa, per les seves possibilitats estiguessin frenades per les condicions poltiques (monarquia absoluta) i socials (societat estamental) va donar lloc a les principals reflexions sobre la necessitat de reformar l'Antic Rgim.

Entre 1751 i 1772, es va publicar a Frana la primera Enciclopdia, de Denis Diderot i Jean le Rond d'Alembert, que pretenia recollir el pensament i lustrat. Aquesta magna obrar va complir  una doble funci: informar, i per tant de posar al dia i sistematitzar els coneixements del seu temps, i tamb crear una polmica ideolgica, amb el seu rebuig de l'autoritat i el seu favor pel progrs. Va ser Denis Diderot el qui el 1747 es va fer crrec d'aquest projecte i es va convertir en el director de l'obra (Diccionari raonat de les cincies, les arts i els oficis). En la seva redaci van co laborar altres pensadors i lustrats com Montesquieu, Rousseau i Voltaire.

Charles-Louis de Secondat, bar de Montesquieu (1689-1755), desprs d'una estada a Gran Bretanya, i enormement influenciat per la revoluci i la constituci angleses, va fer un gran elogi, en la seva obra L'esperit de les lleis, de la divisi de poders. En aquesta obra es va mostrar partidari de la separaci de poders executiu, legislatiu i judicial per evitar que la concentraci en unes mans niques converts el poder en desptic:
 En el moment que en la mateixa persona o en el mateix cos de magistratura es troben junts el poder legislatiu i el poder executiu, no hi ha llibertat, perqu hom pot tmer que el mateix monarca o el mateix senat facin lleis tirniques a fi d'executar-le tirnicament.
 Aix mateix no hi ha llibertat si el poder de jutjar no es troba separat del poder legislatiu i del poder executiu. Si es troba al costat del poder legislatiu, la pressi sobre la vida i els ciutadans ser arbitrria, car el jutge ser el legislador. Si es troba al costat del poder executiu, el jutge podr tenir la fora d'un opressor.
 Tot se n'anir en orris si el mateix home, o el mateix cos dels principals, o dels nobles, o del poble, exerceix aquests tres poders: el que fa les lleis, el que executa les resolucions pbliques, i el que jutja les pugnes i els litigis particulars;

Franois-Marie Arouet Voltaire (1694-1788), en la seva obra Cartes angleses, tamb va elogiar l'ambient de llibertat, de conscincia i d'opini de la Gran Bretanya del segle XVIII. Es va mostrar un gran defensor de la tolerncia i de la llibertat de pensament. Atacava la religi en nom del sentit com i sobretot com a representaci del fanatisme i creia en una religi sense jerarquies ni ritus. Tot i aix, Voltaire va ser ms que res un home apassionat per les lluites concretes, la seva vida va combatre constantment toata restricci de la llibertat, les detencions arbitrries, la tortura, la pena de mort, els judicis secrets, la censura i la falta de llibertat de pensament i d'expressi.

Jean-Jacques Rousseau (1713-1778) a travs de les seves obres, i en especial de El contracte social va trencar amb el liberalisme de John Locke car contra la idea de contracte individual preconitzava el contracte social, el pacte entre tots els ciutadans i el respecte de les lleis com la millor garantia de llibertat. Defensava el principi de la sobirania nacional, s a dir, que el poder emana del lliure consentiment de tots els homes, expressat mitjaant el sufragi.

 L'Europa del despotisme i lustrat .

Al segle XVIII, Gran Bretanya era la mare de les llibertats i del parlamentarisme, mentre al continent europeu la monarquia absoluta era la forma imperant de govern. Tanmateix els monarques absoluts intentaren canvis reformistes que pretenien d'agermanar els elements d'autoritat amb la idea del progrs dels nous temps. El lema de Josep II d'ustria: "tot per al poble, per sense el poble" defineix perfectament el carcter del despotisme i lustrat.

Les monarquies franceses, espanyoles, austriaques i prussianes comprengueren l'element racionalitzador que implicaven les idees de la I lustraci. La seva voluntat de poder, de crear Estats forts i poderosos i de sortir de l'estancament del segle precedent, les va dur a col laborar amb els filsofs. Va ser al pasos on els i lustrats no trobaven interlocutors vlids entre la burgesia, on la co laboraci entre els prnceps i els filsofs va ser ms produnda.

A la Frana de Llus XV i Llus XVI va haver-hi reformes o acceptaci d'alguns dels principis racionalitzadors en la gesti del govern. Va ser a l'Europa central i meridional on van sorgir, per, les personalitats ms interessants del despotisme i lustrat. Frederic II de Prssia, o Frederic el Gran, Josep II d'ustria, la tsarina Caterina II de Rssia, i en menor grau Gustau III de Sucia i Carles III d'Espanya.

Trets comuns del despotisme i lustrat sn l'absolutisme centralitzador, la racionalitzaci de l'administraci de l'Estat (legislaci, impostos i funcionaris) i la reforma de l'ensenyament, orientat cap a les anomenades cincies tils i deslliurat del llast de la tradici. D'altra banda cercaven la modernitzaci econmica, mitjanant la liberalitzaci de la propietat i la creaci de programes de desenvolupament agrcola i industrial. Alhora, els monarques defensen les prerrogatives reials davant les de l'Esglsia (lluita regalista). Aquest xoc entre l'Esglsia i l'Estat va tenir el seu moment culminant en la persecuci dels jesutes, que, entre 1759 i 1773, data de la dissoluci de la Companyia de Jess per decisi del papa, van ser expulsats dels Estats de Portugal, Espanya i Frana.

De totes maneres, les possibilitats d'aquesta experincia reformista van ser molt limitades i les contradiccions d'aquesta via reformista van preparar l'poca de les revolucions burgeses.

 Catalunya sota la casa dels primers Borbons .

La derrota catalana i valenciana de la Guerra de Successi va portar a l anu laci de les llibertats i de les institucions. Durant el segle XVIII la repressi fou brutal. En les primeres dcades, les execucions, tortures i empresonaments van ser habituals. Desprs, malgrat que la repressi fsica es va anar apaivagant, el genocidi cultural va continuar: la llengua continu prohibida i les institucions prpies foren suplantades per les castellanes. Tanta repressi va tenir una conseqncia no prevista: l abocament de tots els esforos dels catalans en l mbit econmic: s intensific la vinya, es van crear moltes empreses mercantils, es van incrementar els intercanvis comercials amb Anglaterra i Holanda i es va iniciar el comer i legal amb les Antilles, que a partir de 1778 va esdevenir legal.

 El redreament econmic .

Durant el segle XVIII, en els regnats dels fills de Felip V, Ferran VI (1746-1759) i Carles III (1759-1788), Catalunya va iniciar un redreament liderada per la menestralia i la burgesia. Moltes comarques catalanes es van especialitzar en determinats conreus. El transport amb la pennsula, per l interior, era difcil i, per aquest motiu, el comer martim va crixer molt. Els ports d Altafulla, Cambrils, Tarragona i Salou van exportar els productes dels voltants: vinya i fruits secs. A canvi, els vaixells estrangers, principalment d anglesos, portaven bacall i draps que mancaven al pas.

Catalunya va crixer demogrficament. Reus va passar de tenir 740 cases el 1716 a 2.612 a finals de segle i es van enderrocar les muralles, es van crear barris nous i es va produir vi i aiguardent. Alhora creixia la producci d alcohol i el txtil. En altres ciutats va succeir el mateix car molts emprenedors van comenar a enriquir-se amb l intercanvi de mercaderies i van comenar a estampar el txtil. Aix, incrementaven el valor dels seus productes. Els comerciants catalans aprengueren a portar cot americ malgrat la prohibici del comer directe amb Amrica. 

La concessi que Carles III va fer a Barcelona i a altres ports catalans per comerciar directament amb Amrica (1778) va facilitar el comer car la concessi va significar que molts milers de catalans s insta lesin a Amrica i retornessin desprs amb els cabals acumulats en uns anys de treball (els indians). Tamb afavorir el ressorgiment econmic les expedicions contra Alger per extingir la pirateria barbaresca, tasca en la qual es disting l almirall mallorqu Antoni Barcel. La creaci de la Junta del Comer i de les Societats Econmiques d Amics del Pas foren dos elements vertebradors del redreament. Amb el cot americ i l experincia industrial i comercial, moltes ciutats del pas van comenar a crear indstries txtils que van possibilitar la revoluci industrial del segle segent.

 La cultura .

La cultura va rebre un fort impuls marcat per la fundaci de la Reial Acadmia de Bones Lletres (1729), de la Reial Acadmia de Cincies Naturals i Arts (1770) , de la Reial Acadmia de Medicina prctica (1786) i del Collegi de Cirurgia de Barcelona (1760).

Noms destacats van ser el cirurgi Pere Virgili, el metge Gaspar Casal, Salv Campillo i el menorqu Mateu Orfila. Entre els qumics va destacar Francesc Carbonell i entre els astrnoms i fsic el rossellons Francesc Arag. A Valncia, el moviment erudit s encarna en la figura de Gregori Mayans i Siscar.


 Les formes artstiques. Ra i sensibilitat.  .

El segle XVIII s un moment d'esclat de la ra humana i tamb una poca de represa de la burgesia, que, havent trobat bases econmiques i ideolgiques ms fermes, recupera l'optimisme i la seguretat que havia perdut a causa de les crisis del segle anterior. s, doncs, molt natural que l'art reflecteixi aquesta situaci mitjanant un nou estil, que torna a la situaci clssica i a la serenor del Renaixement, influt a ms pel racionalisme de tradicci francesa.

 El neoclassicisme .
Veure l'article principal: neoclassicisme;

Es consider que calia abandonar els excessos ornamentals del barroc i tornar a la severitat del classicisme. A ms, una srie d'excavacions prop de Npols posaren al descobert les runes de Pompeia i Hercul, ciutats romanes soterrades per les cendres del volc Vesuvi i que romangueren perfectament conservades. Fou el moviment anomenat neoclassicisme, que reinstaur la serena severitat de l'arquitectura romana i grega. 

Com que el rei de Npols, Carles de Borb, que patrocin les excavacions de Pompeia i Hercul, esdevingu rei d'Espanya l'any 1759 amb el nom de Carles III per mort del seu germ de pare, Ferran VI, res no t d'estrany que a l'Estat espanyol l'arquitectura neoclssica esdevingus una art oficial. Com a conseqncia, a Barcelona hi ha molts monuments d'estil necolssic, la inspiraci dels quals procedeix d'aquest temps, com ara els edificis que eren a l'interior del desaparegut castell de la Ciutadella, avui parc del mateix nom: el palau del governador del castell, la capella que s'ala al seu costat i l'arsenal del castell, avui seu del Parlament de Catalunya. Tamb l'edifici de l'antiga duana (avui govern civil) s d'estil neolssic, aix com la part exterior de l'antiga llotja, al pla de Palau, i del Palau de la Generalitat de Catalunya, a la plaa Sant Jaume. Com edifici privat hi ha el Palau de la Virreina. 

El barroc ja evolucionant cap al neoclassisime va donar altres produccions notables com la faana de la catedral de Girona, l esglsia del Carme de Vic, la catedral nova de Lleida, el santuari de la Gleva prop de Manlleu, el santuari del Miracle prop de Solsona, la faana del palau episcopal de Solsona, la catedral de Vic, els edificis de la Universitat de Cervera, i el palau del Marqus de Dosaiges a Valncia.

 Un art decoratiu: el rococ .
Veure l'article principal: el rococ;

Com l'art neoclssic era considerat per la burgesia com massa fred i racional, molts burgesos sentiren la necessitat de decorar els interiors amb un art ms ric en ornamentaci i que recolls d'alguna manera all que el barroc tenia de positiu. Aix nasqu el rococ (nom que ve de la uni de dues paraule franceses: roche, roca, i coquille, cucurulla, elements tots dos abundosament emprats en la decoraci del nou estil). El rococ s un art decoratiu d'interiors i coexisteix moltes vegades amb el neoclssic de la faana i de l'exterior de l'edifici.

El rococ utilitzava generosament els elements decoratius propis de les manufactures del moment: decorava estances amb catifes, tapissos brodats, porcellanes, sedes, miralls emmarcats amb volutes daurades, rellotges, aranyes, mobles  Es produeix d'aquesta manera un lligam entre la conjuntura econmica i les productes que se'n deriven i el gust esttic de l'poca.

El rococ fomenta la pintura desenfadada i frvola, amb abundncia de motius ertics, colors vius i les escenes amables que reflecteixen les idees del moment sobre la recerca de la felicitat i el retorn a la natura. Els seus mxims exponents foren l'escola francesa, amb mestres com Jean-Honor Fragonard, Franois Boucher i Antoine Watteau.






 Enllaos externs .

Teoria literria durant la Illustraci Web del projecte de recerca Mimesi. El pensament literari catal durant l'edat moderna a la Universitat de Barcelona;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32943" title="Biblioteca de Catalunya" nonfiltered="3093" processed="3079" dbindex="13198">

La Biblioteca de Catalunya, va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou oberta al pblic el 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat.

L'any 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un conjunt del segle XV, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfcie total de 8.820 m, i t un fons aproximat d'un mili d'exemplars, i apart de la seu central t altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat.

 Histria .


L'any 1907 el president de la Diputaci de Catalunya Enric Prat de la Riba funda l'Institut d'Estudis Catalans des d'on es crea la Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans.

Els primers anys es dediquen a 'crear' la biblioteca, ats que, a diferncia de les biblioteques nacionals de la resta d'Europa, que sn la transformaci de biblioteques reials, de monastirs o de colleccions privades, en el cas de Catalunya es tracta d'una biblioteca creada des de zero pel poble culte, la burgesia.

L'any 1914 Mancomunitat de Catalunya atorga a la Biblioteca el carcter de servei cultural pblic i n'obre l'accs al pblic. En aquells moments, la seu de la biblioteca era al Palau de la Diputaci (desprs de la Generalitat)


L'any 1917 es creen les seccions de Reserva Impresa i Colleccions Especials, i de Msica, que afavoreixen la incorporaci i la catalogaci d'importants peces i colleccions patrimonials.

L'any 1923 es constitueix la secci d'Estampes, Gravats i Mapes, que reuneix el material grfic, i on es custodia la collecci de matrius de gravat ms nombrosa de l'estat espanyol.

L Ajuntament de Barcelona aprova la cessi de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona com a seu de la Biblioteca l'any 1931, encara amb el Comte de Gell d'alcalde, per no s fins acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-39), l'any 1940, que la instituci, ara rebatejada pel rgim franquista com a Biblioteca Central -nom que ja li havia donat la Dictadura de Primo de Rivera (1923-30)-, es trasllada a la nova seu.

L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya esdev biblioteca nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i assumeix la recepci, la conservaci i la difusi del Dipsit Legal de Catalunya.

Des del 1994 s'estructur en quatre grans Unitats, la Bibliogrfica, la Grfica, l'Hemeroteca i la Fonoteca.

La Biblioteca va reformar l'any 1998 les naus gtiques i l'ampliaci d'espais, grcies a la construcci del nou edifici de serveis.

Recentment, (2000) ha iniciat la digitalitzaci dels seus fons en una aposta per l'accs per mitj de les tecnologies de la informaci.

Vegeu tamb.
PADICAT;

 Enllaos externs .

Biblioteca de Catalunya;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32944" title="Hospital de la Santa Creu de Barcelona" nonfiltered="3094" processed="3080" dbindex="13199">

L'Hospital de la Santa Creu s un edifici gtic del segle XV, situat a la ciutat de Barcelona, que es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat.	

La primera pedra es va posar el 1401 en presncia del rei Mart l'Hum. L'edifici, obra de Guillem d'Abriell, va ser planificat d'una manera grandiosa en quatre ales de construcci de dues plantes que envoltaven un pati porticat, segons un conegut model oriental. En una primera fase es van construir les tres naus baixes de llevant, de tramuntana i de ponent, la nau superior de la de llevant i un tram de la transversal de tramuntana.

El 1414 van finalitzar la major part d'aquestes obres, que es van tornar a reprendre un segle desprs, amb la utilitzaci d'una tcnica constructiva ms depurada. Durant el segle XVI, en una de les diverses modificacions que s'hi han anat fent, es va enderrocar una de les ales i s'hi va construir un altre pati porticat unit al primer, on encara el conserva la gran escala monumental que dna accs a la sala de lectura de la Biblioteca de Catalunya.  

El conjunt d'edificis inclou una petita esglsia gtica tocant al carrer Hospital i una casa del segle XV (antic arxiu de l'Hospital) amb prtic flamger. 

El 1703, Antoni Viladomat i Manalt, un dels pintors barrocs catalans ms preeminents, pinta la capella de Sant Pau.

Al final del segle XIX l'hospital havia quedat desbordat pel creixement de la ciutat i els nous avanos en medicina i higiene, amb la qual cosa es va decidir traslladar-lo a una nova seu: l'Hospital de Sant Pau, que es va construir de 1902 a 1930. 

El 1926 l'edifici vell va ser comprat per l'Ajuntament, que en va comenar la reconstrucci. Actualment el conjunt inclou la seu de la Biblioteca de Catalunya (des de 1939), l'Institut d'Estudis Catalans (des de 1931), l'Escola Massana (des de 1935) i dues biblioteques pbliques de la Diputaci de Barcelona (les de Sant Pau i Santa Creu).	

El 3 de juny de 1931 va ser declarat Monument Histric Artstic d'Inters Nacional.	

Vegeu tamb.
Pau Mateu;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32950" title="Les Alcubles" nonfiltered="3095" processed="3081" dbindex="13200">

Les Alcubles (oficialment i en castell, Alcublas) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
Municipi situat en el vessant sud de la zona muntanyosa d'enlla entre la Serra Calderona i la Serra d'Andilla, que separa les conques del Tria i el Palncia. El relleu del terme no s molt accidentat, caracteritzant-se per l'existncia de foies i plans rodejats de turons de mitjana elevaci. Esta caracterstica va permetre la installaci d'un aerdrom en el Pla de la Bassa, en 1936. Les principals altures sn Pedrs (878 m.), Els Molins (904 m.), Verdinal (614 m.) i la Solana (1.123 m.).

El terme no t corrents fluvials importants, sent l'nica a destacar la rambla d'Alcubles, que dna origen a la rambla d'Artaix. En la part sud del terme hi ha muntanyes cobertes de pinedes; en la resta hi ha pastos i baixa muntanya (romer, espgol, etc).

La vila est en la capalera de la rambla d'Alcubles, en una mplia foia rodejada per diversos turons, molt prxima al lmit amb Andilla.

 Lmits .
Les Alcubles limita amb els segents termes municipals: Andilla (a la mateixa comarca); Llria (al Camp de Tria); Altura, Xrica i Sacanyet (a l'Alt Palncia).

 Accs .
S'accedix a esta localitat, des de Valncia, prenent la CV-35 fins a enllaar amb la CV-339 i desprs continuar per la CV-245.

 Histria .
La referncia histrica sobre el municipi de les Alcubles ms antiga que es coneix s la Reial Cdula atorgada pel rei Jaume I, a Lleida el 10 d'abril de l'any 1257, per la que fa donaci de les Viles de les Alcubles a favor de Teresa Gil de Vidaura en el regne de Valncia i assenyala els seus lmits amb els termes de Llria, Andilla, Begs, Xrica i Altura. Anteriorment a esta data no es tenen referncies, si b pel seu topnim d'origen musulm al-qibla es pensa que va poder ser fundat per estos i que formava part de la taifa d'Alpont. 

Desprs de pertnyer a diferents senyors va arribar a ser propietat de Mart I l'Hum, fill de Pere IV el Cerimonis. Martn I havia sigut el fundador de la cartoixa de Vall de Crist, i per a dotar-la de rendes per a la seua subsistncia va donar les viles de les Alcubles i Altura a la mateixa per Reial Cdula el dia 1 de gener de 1407. El prior de la cartoixa va prendre possessi d'Altura el 26 de mar, i de les Alcubles, el 28 del mateix mes i any. Esta situaci es va prolongar durant 427 anys, fins que en 1835 es va publicar el decret pel qual se suprimien els monestirs i convents religiosos que tingueren dotze professos i es procediria a la venda dels seus bns. La cartoixa de Vall de Crist va ser abandonada el 4 de setembre de 1835 i venuda a particulars.

El dia 7 de setembre de 1836, durant la primera guerra carlina, va tindre lloc una batalla en els afores de les Alcubles en la que Llagostera va sorprendre a Bul, que pernoctava amb el seu exrcit en el municipi, i va infringir una greu derrota a l'exercite liberal, causant-li ms de 400 baixes. A l'estiu de 1885 es va declarar una terrible epidmia de clera morbo, el 29 de juny es declar la primera defunci per clera morbo i en els dies successius fins al 7 d'agost es van produir 334 defuncions sobre una poblaci de 2.650 habitants. La mxima virulncia de l'epidmia es va produir entre el dia 12 i el 27 de juliol, on en noms 16 dies van morir 291 habitants, sent especialment trgic la defunci de ms de 70 menors de 5 anys.

Durant la Guerra civil es va installar en el pl de la Basseta, al nord del poble junt amb la carretera que unix el poble amb Altura, un aerdrom avanat, els vestigis del qual sn visibles en l'actualitat. Els vestigis estan a uns 2,5 km del poble en la carretera que porta a la Cova Santa, i sn un parell d'edificis i un "bunker", este ltim el que ms original es conserva: Un dels edificis, el ms apartat de la carretera, ha sigut usat com a corral per al bestiar, i pel que es veu com a vivenda improvisada d'algun indigent. Durant molts anys, just al costat de la carretera es podien veure les runes d'altres dos edificis, per a principis de la dcada dels 90, se "van restaurar", s a dir entre els dos van construir una caseta de refugi. A l'altre costat de la carretera, i enmig d'una vinya, estan les dos entrades del "bunker", que s com un tnel, amb dos o tres revoltes per davall de terra, aix malgrat que l'entrada i l'eixida estan prou prop una d'una altra, el tnel s prou llarg i s'ha acumulat pedra procedent de les terres de labor limtrofes, encara que continua sent accessible.

 Topnim .
El nom d'Alcubles ve a significar "migdia" o "ajuntament de gents" segons es consulten els autors, en les referncies histriques el nom apareix en plural Les Alcubles el que pareix indicar que va estar formada per uns quants caserius d'poques anteriors hi ha restes o jaciments disseminats pel terme municipal.

 Demografia .


 Economia .
Existixen dins del terme terrenys dedicats a diversos cultius: vinyes, cereals, oliveres, ametlers i figueres. El vi i l'oli sn les principals produccions. Per l'abundncia de plantes aromtiques hi ha gran dedicaci apcola, aix com d'obtenci d'essncia d'espgol.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Sant Antoni. La part ms antiga data del segle XIII, posteriorment se li van afegir obres accessries donat el creixement demogrfic de l'poca (S.XVII). En 1633 es va acordar construir un campanar donat l'estat runs de l'antiga torre i de la sagristia. Aquest campanar es va desplomar el 22 de maig de 1946. De l'antiga torre solament queden els primers metres, per aix la base s ms gran que la resta de la torre. La part superior es va acabar amb ma donats els precaris recursos de la poblaci en la postguerra. Les voreres que envolten l'esglsia sn de marbre negre de La Pedrera.
 Ajuntament. Edifici del segle XVII. Les seves obres van comenar en 1603 i consta de planta baixa i 2 pisos. La seva planta s de 12 x 25 metres de profunditat. L'obra s de maoneria, amb parets llises i porta amb arc de mig punt. Els brancals i llinda sn de pedra de La Pedrera. En la faana figuren l'escut i l'any de construcci. L'edifici ha sofert dues restauracions, una en 1912 i altra en 1979. ;
 Plaa i Font de Sant Agust. La font data del segle XVII. Fins a principis d'aquest segle no existia a Les Alcubles cap font i l'aigua s'extreia de pous, els quals ja eren insuficients per a la poblaci. Desprs d'una llarga recerca es va trobar el manantial el 28 d'agost de 1618, festivitat de Sant Agust, pel que se li va donar el nom del mateix. Les obres de conducci van finalitzar en 1628.
 La Mena. Impressionant obra del segle XVII per a la conducci de l'aigua de la font de Sant Agust. Veient l'esfor de l'obra podem imaginar la importncia que va tenir la mateixa per al poble.
 Pont de la Rambilla. Pont construt amb la pedra de l'antiga torre desprs del seu esfondrament per a salvar la Ramblilla, ja que en poques de tempestes l'aigua impedia el trnsit per la mateixa. ;
 Els Molins. Molins on antigament es molia el gra, van ser recentment restaurats. Des de la muntanya on estan ubicats es pot apreciar una bella panormica del poble.

 Llocs d'inters .
 Font de la Salut. Font situada fora del nucli urb en un parc amb grans pins. El mobiliari del parc ho constituxen antigues peces dels molins de les almsseres.
 Paratge natural L'Esperana.
 Paratge natural La Solana i Barranc de la Lucia.

 Festes locals .
 Sant Antoni Abad. Se celebren estes festes el 17 de gener.
 Romeria a la Cova Santa. El primer dissabte de maig t lloc la romeria al santuari de la Mare de Du de la Cova Santa (Altura), distant 13 quilmetres del poble, fent el viatge d'anada i tornada a peu gran nombre de romers.
 Festes en honor a la Mare de Du de la Salut. Se celebren a l'agost, normalment entre el tercer i quart cap de setmana del mes.

 Esports .
Les Alcubles s dels darrers municipis de la comarca on encara es practica la modalitat de Pilota Valenciana de la Perxa on es coneguda com palico. Existeix un Club Pilotari on es reuneixen els aficionat a aquest esport.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de les Alcubles.
 Plana no oficial.
 Club de Pilota valenciana de Les Alcubles.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32955" title="Andilla" nonfiltered="3096" processed="3082" dbindex="13201">

Andilla s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans. 

 Geografia .
Situat en els vessants meridionals de la serra del seu mateix nom, a l'extrem nord-oest de la provncia de Valncia.

El terme est molt accidentat, amb paisatges molt abruptes i profunds barrancs. Les principals altures sn: Veteta (1.434 m), Resiner (1.482 m), Rumb (1.146 m), Viola de m (1.273 m) i Miravalencia (1.262 m). La rambla d'Andilla arreplega les aiges del terme portant-les fins al riu Tria. El clima s fred, amb nevades a l'hivern i temperatures agradables a l'estiu. Els vents predominants sn els del nord i ponent en l'hivern, i el llevant a l'estiu.

La vila es troba en el vessant meridional d'un xicotet tur.

 Nuclis i llogarets .
 Andilla;
 Artaix;
 Osset;
 la Pobleta;

 Lmits .
El terme fa frontera amb Les Alcubles, La Iessa, Xelva, Calles, Figueroles de Domenyo i el Villar (a la mateixa comarca);  i amb Llria (a la comarca del Camp de Tria) i Sacanyet (a l'Alt Palncia).

 Accesos .
S'accedix a esta localitat, des de Valncia, prenent la CV-35 fins a enllaar amb la CV-349, continuant per la CV-245 i desprs per la CV-341.

 Histria .
En l'edat mitjana va tindre castell i va estar murallada; hui a penes queden restes del primitiu recinte.

La zona fou molt castigada durant la Guerra Civil de 1936 a 1939. Es va establir un front en el prxim vrtex de la Salada, i van resultar destruts gran nombre d'edificis de la vila i del terme, sent esta una de les causes determinant del descens de poblaci.

 Demografia .


 Economia .
Basada en l'agricultura. Predomina el sec, en el que es cullen principalment, olives, ram, anous i ametles. Els cereals es cultiven en rgim de guaret. Hi ha unes quantes mines de caol, que estan destrossant l'entorn i afectant greument els seus ecosistemes.

 Administraci .

 Monuments .


 Esglsia de l'Assumpci. Data del segle XV, construda per iniciativa de Rodrigo de Rebolledo, senyor d'Andilla que va viure en la cort napolitana d'Alfons el Magnnim, per la qual cosa el temple t influncies italianes. En l'altar major hi ha 8 quadres de Ribalta, restes d'un gran retaule pintat en collaboraci amb Vicent Castell en 1622.
 Ermita de Santa Agns. Del segle XVIII, construda als peus del castell, dominant privilegiadament la vila. T planta circular, el que la converteix en un edifici religis singular en l'mbit del Pas Valenci, lamentablement es troba en un estat de deterioraci. ;
 Portal de la Muralla. Edifici noble del segle XIV construt en la part oest de la vila, en cadirat de pedra arenisca amb arc de mig punt i escut en la clau de l'arc, pertanyent al primer bar d'Andilla, Ximn Prez de d'Arens. Actualment, la torrassa alberga el Museu Arqueolgic Municipal.
 Ermita de Santa Margarida. Popularment coneguda com ermita de Bards, est situada a 1.200 m. d'altura, en les Penyes del Seco, al costat de la font de Bards. En aquest punt confluxen les senderes de gran recorregut GR-7 i GR-10. En la esplanada de l'ermita es gaudeix una de les vistes ms belles i espectaculars de la vall d'Andilla, la vila i La Pobleta. Aquesta construcci va ser rescatada de la runa i restaurada fa uns anys grcies a l'esfor dels vens.

 Festes locals .
 Santa Agns. El 21 de gener.
 Festes Majors. Se celebren entorn al 24 d'agost en honor a Sant Bertomeu.

 la Pobleta;
 Fogueres de Sant Antoni. El 17 de gener.
 Fogueres de Sant Blai. El 3 de febrer. ;
 Festes patronals en honor a Santa Paula, Sant Llus, l'Inmaculada Concepci i el Crist del 13 al 15 d'agost.
 Mare de Du dels Desamparats. Darrer diumenge d'agost.
 L'Inmaculada Concepci. El 8 de desembre.

 Artaix;
 Verge del Carme. El 15 d'agost se celebra una cursa popular des d'Artaj fins a Andilla.

 Fills illustres .
 Vicent Macip (Andilla, 1475 - Valncia, 1545) era un pintor d estil quattrocentista, pare del tamb pintor renaixentista Joan Vicent Macip, ms conegut com Joan de Joanes.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32958" title="Ares dels Oms" nonfiltered="3097" processed="3083" dbindex="13202">


Ares dels Oms (en castell i oficialment, Aras de los Olmos) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans. Fins al 2001 es va anomenar Ares d'Alpont (Aras de Alpuente), denominaci que duia des del 1240, quan el rei Jaume I el va adscriure al terme d'Alpont.

 Geografia .

Situat al nord-oest de la provncia, entre els rius Tria i Arcs, la seua superfcie s molt irregular. T algunes planes en la part central; per predominen les zones muntanyoses, amb alguns barrancs molt profunds. Les altures principals sn : Mola de Santa Caterina (1.315m.), Font del Lliri (1.398 m.), Teuleries (1.181 m.) i Mampedrs (1.207 m.). El riu Tria el travessa de nord a sud pel sector occidental. Afluxen a este riu, i a l'Arcs, els barrancs de la Fal, del Carril, Bassal i Aranya.

 Nuclis .
 Ares;
 Losilla;

 Lmits .
El terme municipal d'Ares dels Oms limita amb les localitats segents: Alpont, Titaiges i Toixa (a la mateixa comarca) i amb Arcos de las Salinas, a Arag, i Santa Cruz de Moya, a Castella la Manxa.

 Accs .
S'accedeix a aquesta localitat per la CV-35.

 Histria .
La vila d'Ares fou poblat d'ibers, romans i rabs. Inclosa en l'Emirat d'Alpont, taifa segregada de l'antic califat de Crdova entre el 1030 i 1092. Repoblada per aragonesos desprs de ser reconquistada per Jaume I en 1236 i va passar, per donaci reial, a l'Orde de Montesa en 1318.

Va adquirir la seua categoria de Vila Reial i Independent, l'11 de maig de 1728, atorgant el rei Felip V la Reial Cdula de Constituci de Vila d'Ares. El 26 de juliol del 2001, El Govern Valenci va aprovar el canvi de denominaci del municipi passant de ser Ares d'Alpont, localitat a la qual va estar histricament vinculada, a ser Ares dels Oms.

 Demografia .

 Economia .
La base econmica fonamental s l'agricultura, principalment de sec, en el que es cultiva en rgim de guaret els cereals, alternant blat amb sgol. El regadiu a penes arriba a cobrir les necessitats domstiques; s'aprofiten les aiges de les fonts, per mitj de basses, aix com les del barranc del Bassal. Les gelades tardanes, prou freqents, minven la producci de ram i ametles.

La ramaderia est dedicada al consum local, excepte el de llana. ltimament est en auge la cunicultura.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de la Mare de Du dels ngeles. Va ser construda a finals del segle XVI amb estils renaixentista i romnic.
 Santuari de Santa Caterina. A 1.174 m d'altitud, est el santuari que ha donat nom a la muntanya. Data del segle XVIII. s un gran edifici de creu llatina, amb creuer. T annexa un hostatgeria, junt a la que brolla una font.
 Ermita de la Sang del Sant Crist. Construci anterior al segle XVII, segons inscripci que trobem a l'entrada s de 1621.
 Torre del Mas. D'origen rab del segle XI.
 Casa de la Balconada del Cant o Casa dels Monterde. Casa senyorial en pedra amb la peculiaritat de tenir una balconada escairada, de les poques del Pas Valenci.
 Forn rab.

 Cultura .


 Parc Alas al Olmo. A les festes d'agost del 2008 el municipi inaugur quest parc on s'installa una escultura en homentage i record al millenari om que presidia fins fa pocs anys la plaa major de la vila. L'escultura consta del vertader tronc de l'arbre i d'unes branques metlliques amb motius animals i vegetals.
 Observatoris astronmics. En la mola de Santa Caterina, a 1.315m d'altitud es troben els dos observatoris de la Universitat de Valncia i altre de l'Associaci Valenciana d'Astronomia. Ares dels Oms alberga les condicions per a poder observar el cel, fora de la contaminaci lumnica i la polluci , en les nits que el temps ho permet es poden arribar a veure milers i milers d'estrelles.
 Museu Arquelgic Municipal "Francisco Moreno Taules". Fundat en 1981 per aquest senyor que va ser mestre d'escola i Eugenio Molt, funcionari de l'Ajuntament. Aquestes dues personalitats, grans aficionades de l'excursionisme i les restes prehistriques que pels entorns trobaven, reuniren una important colecci que actualment s'exposa en aquest museu. Ac podem trobar objectes de distints periodes (Edat de Pedra, Edat de Bronze, Ibers, Romans, Visigots, rabs i Medievals) i material palenontolgic com parts de Dinosauris, Fssils i minerals entre moltes altres coses mes.

 Festes locals .


 Festes d'estiu. Se celebren la darrera setmana d'estiu amb multitut d'actes populars.
 Fiestas Gordas. Cada set anys, en honor a Santa Caterina, d'especial significaci i atractiu popular. Tenen d'extraordinari la baixada al poble de la imatge de la santa un mes abans de la celebraci, i com actes religiosos a ressaltar s la process pels carrers del poble amb la imatge de la Santa, tenint lloc l'Entrada de Moros i Cristians, coneguda popularment com Entramoro, acte on s'escenifica la lluita entre el b i el mal, el b s derrotat per les tropes del mal, per aquest per fi s venut per la intercessi de Santa Caterina, convertint a les tropes musulmanes al cristianisme. Les prximes festes Gordas se celebraran en 2009.
 Festes de Sant Marc. El dia de Patr, el 25 d'abril, es cuinen gachas en la plaa, aquesta setmana tamb es realitzen diferents activitats com revetlles, teatre, jocs per a nens. El diumenge es fa una Romeria en l'ermita de Santa Caterina que tanca els festejos.
 Festes de Santa Caterina.  El 25 de novembre i amb actes molt semblants al de les festes de Sant Marc, inclosa la romeria a l'ermitori de la santa.

 Losilla .
 Festes de Sant Antoni. El 17 de gener se celebren en el llogaret les festes ms tradicionals. El cap de setmana ms prxim a la festa, l'entrada del poble s'illumina amb el foc de la foguera. El dissabte es fa una cercavila pel llogaret, en el qual els vens, acompanyats de xolles i rams d'espigol encesos canten la can de Sant Antoni. Desprs, es fa un sopar en el carrer, s'acaba la nit amb msica. El diumenge, se celebra la missa i la benedicci dels animals.
 Pasqua. Se celebren en la Setmana Santa i duren un cap de setmana, en el qual s'intenta unir tradicions amb les *activiades prpies de les festes dels pobles. A ms de les activitats religioses de celebren activitats ms ldiques com jocs. teatres, menjars tradicionals, revetlles...
 Festes d'estiu. Se celebren el primer cap de setmana d'agost, duren 4 dies. S'inicien les festes amb el engallanament de carrers i amb la presentaci de la Serrana Major i la seva cort d'Honor, on els nois i noies del poble es vesteixen amb el vestit tpic del llogaret. La resta dels dies s'omplin d'activitats per a nens i adults realitzant jocs, tallers, campionats, menjars tradicionals, revetlles...

 Gastronomia .

La situaci geogrfica d'este territori fa que la gastronomia tradicional aresana tinga gran influncia aragonesa i castellana. Es pot trobar: farinetes, olla de poble, gaspatxo de muntanya, llom de gerra, embotits, truites, calder de carns de caa prpies de la zona, orelletes, farinoses i arrop.

Vegeu tamb Mancomunitat Intermunicipal Voluntria Alt Tria

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32962" title="Benaixeve" nonfiltered="3098" processed="3084" dbindex="13203">

Benaixeve (oficialment i en castell, Benagber) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
Situat en la conca mitjana del riu Tria, el terme s summament abrupte i muntanyenc. Les principals altures sn: Valdesierra (977 m), la Mola (869 m), Cerrillar (921 m), Davantera (948 m), i Franco 867 m). El Tria creua el terme de nord a sud-est completament encaixat, havent-se construt aqu el Pant de Benaixeve. Al riu afluxen el rierol del Regajo i els barrancs de Peafiel i Maliao.

El clima s continental; els vents dominants sn del nord-oest i el llevant aquest ltim provoca les pluges, generalment a l'octubre i abril; es produxen nevades al gener i febrer.

El poble est situat en l'esquerra del riu, en l'antic lloc de Neva, on va ser traslladat al quedar cobert per les aiges del pant.

 Lmits .
El terme municipal de Benaixeve limita amb Xelva i Toixa (a la mateixa comarca), i amb Sinarques i Utiel (a la comarca de la Plana d'Utiel).

 Accs .
S'accedeix per l'Autovia A-3 (Valncia-Madrid), desviant-se a Utiel, en direcci Benaixeve-Toixa, recorrent-se uns 30 quilmetres. Tamb es pot anar des de Valncia per la CV-35 (Valncia-Adems), desviant-se cap a Benaixeve a l'altura de Toixa per a prendre la CV-390.

 Histria .
La histria d'aquest poble va unida a la de la construcci del pant, car el dia 6 d'abril de 1932 es va signar l'Acta de principi de les obres i Benaixeve, va signar la seva "sentncia de mort" encara que encara trigaria uns anys a desaparixer sota les aiges de l'embassament que avui duu el seu nom, ja que la Guerra Civil va retardar les obres del mateix.

La creaci d'aquest pant anava a tenir uns efectes molt beneficiosos per a l'agricultura; per va donar un dur cop per als habitants de Benaixeve; els quals, desprs del sofriment que els havia ofert la guerra, es van veure davant la necessitat d'abandonar la seva casa, el seu poble, la seva cultura... i el pitjor de tot sense saber on anar.

Part dels seus pobladors van ser traslladats a dos nous nuclis creats per a ells a Montcada (Sant Isidre de Benaixeve) i a Paterna d'on va sorgir el nou poble de Sant Antoni de Benaixeve.

 Demografia .
 
 Economia .
Hi ha pinedes explotades en la seva major part comunitriament. En el sec es conrea blat, ordi, vinya i sgol. Hi ha bestiar llanar. Existeix caa (conills, perdius i senglars) i pesca en l'embassament.

 Monuments .
Benaixeve, al tractar-se d'un poble de nova planta (construit al llarg del segle XX), compta amb edificis destacats amb arquitectura austera.

 Esglsia de l'Inmaculada Concepci. Temple parroquial inaugurat en 1954, sobri edifici de ma i ciment que presideix la plaa.
 Ermita de Sant Isidre. Prxim al nucli s'assenta la senzilla construcci que mostra l'arquitectura del perode.
 Esglsia del Pilar. Prxima al pant es troba aquest temple de ma i ciment construt en 1950 en el qual es troba una placa amb els noms dels 21 obrers morts en la construcci de l'embassament, a ms de les escoles, els edificis d'Administraci, les residncies dels obrers, etc.

 Llocs d'inters .
 Pant de Benaixeve. Paratge d'alt valor paisatgstic on es practiquen diferents esports nutics i d'aventura. Al voltant s'han habilitat arees d'acampada i un alberg.
 Rierol del Regajo. Prop de Benaixeve incrementa el seu caudal al seu pas per la font d'aiges termals de Los Baos. Tamb destaquen les fonts del Cuerno i de la Pardala.

 Festes locals .
 Sant Antoni. El 17 de gener se celebra amb una foguera.
 Falles. El cap de setmana segent al dia de Sant Josep (el 19 de mar), se celebra la festa amb cercaviles, paelles i masclet.
 Sant Isidre. El 15 de maig es realitza la romeria des de l'ermita del sant fins l'esglsia parroquial. Desprs hi ha sopar popular i revetlla.
 Festes Majors. Se celebren al voltant del 15 d'agost, es veneren l'Assumpci de la Verge, Els Sants de la Pedra i Sant Roc, amb cavalcades, masclet, sopars i revetlles populars.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de Benaixeve;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32967" title="Joan Timoneda" nonfiltered="3099" processed="3085" dbindex="13204">


Joan Timoneda (Valncia, entre 1518 i 1520- 1583) fou escriptor i editor. Des de 1550 o 1553 edit un gran nombre de plecs potics solts (dels conservats, dos sn catalans i els altres dos, bilinges) i diversos canoners de destinaci popular.

Divulg romanos propis, tradicionals i d'altri, entre ells Flor de enamorados, Sarao i les quatre Rosas de romances (1573).

Autor dramtic i sobretot arranjador i refonedor, public obres escniques religioses (el Ternario espiritual, 1558, i els dos Ternarios sacramentales, 1575, que reflecteixen les noves orientacions de l'esglsia espanyola; al primer d'aquests hi ha una pea seva catalana, Aucto de la Iglsia.

Assoliren fama els seus reculls de contes i ancdotes, alguns dels quals en catal: El Sobremesa (1563), Memoria hispanae i Memoria valentina.

s l'autor dels nics actes sacramentals en llengua catalana: L'esglsia militant i el Castell d'Emas. Aquestes obres estaven concebudes per a l'exaltaci de l'Eucaristia com a element de propaganda per defensar la docrina catlica en contra de la reforma luterana i la protestant. 

Com a escriptor i editor fou molt sensible a les tendncies i les novetats literries del seu temps, i procur de connectar amb els gustos del gran pblic.

Bibliografia.

 Gran Enciclopdia Catalana;

Enllaos externs.
http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poemes-solts/timoneda.html;
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/timoneda.htm (selecci de poesies);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32968" title="Bugarra" nonfiltered="3100" processed="3086" dbindex="13205">

Bugarra s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
Situat en la conca del riu Tria, en la vessant nord de la serra de Xiva. La superfcie del terme s molt accidentada i muntanyenca. Les altures ms importants sn: Alt de Roger, Bastos, Aliagar, Tajudo, Font i Pinada . En la part nord del terme hi ha un extens altipl. El Tria creua d'oest a est i drenen el terme el barranc de la Font i Marjuela.

El clima s temperat. Els vents dominants sn cierzo i el ponent. El vent denominat localment tortosino provoca les pluges, de tardor a primavera. El poble est situat en la marge esquerra del riu Tria, en els vessants de la Pea Roya. hi ha una zona de bany en el riu excellent, proper al cmping.

 Lmits .
Bugarra fa frontera amb els lmits municipals de Xulilla, Xestalgar, Pedralba i el Villar (a la mateixa comarca); amb Xest (a la Foia de Bunyol) i amb Llria (a la comarca del Camp de Tria).

 Accs .
S'accedeix a aquesta localitat, des de Valncia, prenent la CV-35 per a enllaar amb la CV-376 i desprs la CV-377. Altre trajecte, potser millor, s prendre la carretera Madrid a Xest; d'aqu, adrea Llria sortint de Xest, i agafant cap a Pedralba la CV-380 i de Pedralba a Bugarra.

 Histria .
En les proximitats de la font de La Hortezuela va haver un primer establiment de poblaci, constatat almenys des dels ibers fins a desprs de la reconquesta de Jaume I. Una vegada establerts els habitants en l'emplaament actual, passa a pertnyer a la Baronia de Pedralba i Bugarra.

Els seus habitants segueixen sent musulmans i en el segle XVI serveix la mesquita per al culte cristi, obligat per als seus antics fidels. Amb la drstica mesura d'expulsi dels moriscs a principis del segle XVII queda Bugarra sense habitants, a l'espera que arribin els nous pobladors cristians.

Amb la desaparici del poder senyorial en 1858, representat a Bugarra pels Snchez de Calataiud, Comtes del Real, se separen administrativament les poblacions de Bugarra i Pedralba.

 Demografia .


 Economia .
En el sec es conreen garroferes, oliveres i vinya que produx vi d'excellent qualitat al celler local. Hi ha regadiu en gaireb tot la vall que envolta el poble en el qual es conreen fruites i hortalisses. Es rega amb aiges del Tria a travs de la squia de Bugarra, que t una longitud de 9 km. Hi ha bestiar ov i capro. Tamb conta amb mines de caol. Existeix un salt hidroelctric en el riu.

 Monuments .
Una peculiarita del nucli urb de Bugarra s el traat poc freqent a la comarca de carrers llargs i estretes, insinuant una quadricula. Trobarem diverses cases de port elegant propietat de famlies adinerades que a partir de l'expansi del vinyer van fer fortuna; el creixement d'aquest cultiu va relegar usos econmics tradicionals com el cultiu de la seda i la passa que fins al segle XIX van ser una de les bases econmiques de la poblaci.

 Esglsia de Sant Joan Baptista. De modesta factura, fou construida al segle XVII. El seu campanar t una riquesa afegida ja que la seva base formava part del minaret de la mesquita que es remunta a poques medievals, torre llavors exempta. En la ubicaci de l'actual Casa Abadia podria aixecar-se la mesquita, ja que en la part del darrere d'aquesta casa es troba el carrer del Onsal Vell, fent referncia al cementiri, que sempre ocupava un lloc contigu al temple musulm. En l'interior restaurat de l'esglsia, es mant l'esgrafiat del segle XVII i la reproducci d'un retaule en fusta que va haver en l'Altar Major, de l'escultor Francesc Vergara. ;

 Festes locals .
 Sant Joan Baptista. Se celebra el 24 de juny.
 Festes Patronals. A partir del 15 d'agost en honor de la Verge de l'Assumpci i de Sant Roc.
 Verge del Rosari i Crist de la Bona Mort. Se celebren a primers d'octubre.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de Bugarra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32970" title="Calles" nonfiltered="3101" processed="3087" dbindex="13206">

Calles s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
La vila est en un pla en la marge dreta del riu Toixa, a la qual s'accedeix per mitj d'un viaducte. La superfcie del terme s molt muntanyenca, molt trencada i abrupta. Les altures ms importants sn Pea Uncel (993 m), Escorp (645 m), Mataja (1.024 m) i Castell (1.059 m).

Els rius Toixa i Tria banyen les seves terres, el primer al costat de la poblaci i el segon a una distncia de 7 km del nucli urb. El Tria, que creua el sector sud del terme amb direcci oest-est, va fortament encaixonat entre altes paredasses pel paratge denominat La Cerrada. Drenen el terme els barrancs del Hocino, del Zurdo, del Mas del Ferrer, del Tio Roque, de l'Arenal, Agua Salada i les rambles de Tuesa i la Salceda. La superfcie forestal t pins i carrasques principalment, alternant amb zones de pastures.

El clima s continental; els vents dominants sn el cierzo i el solano. Porta les pluges el tortosano, generalment d'octubre a abril i neva al gener. 

 Nuclis .
 Calles;
 Alcotas;

 Limits .
El terme municipal de Calles limita amb els d'Andilla, Xelva, Domenyo i Figueroles de Domenyo (tots a la mateixa comarca).

 Accs .
Es t accs, des de Valncia, a travs de la carretera CV-35 de Valncia a Adems, amb un traat gaireb parallel al del riu Tria.

 Histria .
Existeixen restes de l'poca ibera en el serral de la font de Madrid o Puntal de los Collados, igual que en el prat de Llantas i el Puntalito. En la Corchetera, en la Torrecilla de la Hoya dde Antao i en l'ombria de la Juana es conserven restes de poblats ibrics romanitzats.

El territori de Calles va pertnyer a la baronia de Xrica fins a 1362, que va passar a formar part de la Corona. Uns anys ms tard (1369) va ser atorgada la concessi de la carta de la poblaci per Juan Alfonso de Xrica. En 1390 es va crear el bescomptat de Xelva al que va pertnyer Calles sent lloc de moriscs.

En 1602 es va erigir en parrquia independent, separant-se de Xelva, i cinc anys ms tard (1609), al ser expulsats els moriscs, va tornar a quedar agregada a Xelva recobrant la independncia en 1664. En 1684 va demanar la incorporaci a la Corona, transcorrent fins a la seva aprovaci gaireb un segle (1773).

A la fi del segle XVII es va erigir l'esglsia parroquial en honor a la Purssima Concepci.

 Demografia .


 Economia .
Quant a l'activitat laboral, l'agricultura ha estat sempre l'activitat principal dels seus habitants, dedicada sobretot al cultiu de l'olivera i l'ametlla i en menor amidada les hortalisses. En el regadiu es conrea cereals, hortalisses, llegums, pomeres, prunera, etc. Els cultius estan situats en el marge esquerre del riu Xelva o Toixa, del que s'agafa l'aigua necessria mitjanant les squies.

Hi ha ramaderia ovina. S'exploten pedreres de guix, caol i argiles. Funcionen algunes almsseres i abans una fusteria. Es confeccionen espardenyes d'espart, tpica producci artesanal del lloc.

 Monuments .



 Aqeducte de Pea Cortada. s un aqeducte rom del segle II, un dels ms singulars del Pas Valenci, comena en l'assut del riu Toixa a 600 msnm, d'on s'agafava l'aigua. Per a salvar el barranc de la Cova del Gat, es va aixecar l'aqeducte de 36 m de longitud amb una altura mxima de 33 m. Est format per 3 arcs sobre pilars escalonats, cimentats directament sobre la roca viva de la llera del barranc i construt amb blocs de pedra tallats minuciosament a esquadra, segons la tcnica romana del opus quadratum. T una amplria de 2,1 m en la seva part alta. A la sortida d'aquest Aqeducte s'ha tallat l'altura d'un pic d'uns 25 m per a evitar aix passar-lo en tnel, d'ac reb el nom. ;
 Esglsia de l'Inmaculada Concepci. Edifici monumental de la segona meitat del segle XVII, amb portada senzilla i torre-campanar de maoneria i ma de dos cossos. Est situada en el centre neurlgic del poble determina la seva fesomia, ja que el poble s'articula al voltant de l'aquesta a ms del barri morisc, La Petrosa. La seva porta est situada en direcci a la meca, ja que abans de ser esglsia, fou una mesquita rab. L'esglsia, va sofrir diverses reformes; una en 1976 ja que desprs de les diferents guerres havia quedat bastant destruda, i altra ms recent en la qual es va restaurar el campanar. Finalment en 2007, es van pintar les naus i es van restaurar els baixos. ;
 Ermita de Santa Quitria.

 Llocs d'inters .
 Puente Alta. rea recreativa a poca distncia del poble.
 Fuente de la Losa. ;

 Festes locals .
 Festes de Sant Antoni. Tenen lloc cap al 17 de gener, duren dos o tres dies en els quals s'encenen fogueres en els carrers i places del municipi. Tamb se celebra una missa en honor del Sant, aix com la benedicci dels animals, amb repartiment de pa i xocolata. S'organitzen jocs com el tiro del barrn, castells humans, curses, i per les nits, ball i disfresses.
 Festes de Santa Quitria. Se celebra sobre el tercer diumenge de maig, durant dos o tres dies, amb missa en honor a la patrona, processons i, de nit, ball amb orquestra.
 Festes d'agost. Durant quatre o cinc dies entorn del tercer diumenge del mes celebrant-se, entre d'altres, missa en honor a la Verge dels Desemparats (amb ofrena de flors a la missa), a Sant Roc, al Crist i a Santa Quitria. S'organitzen competicions esportives, jocs infantils, concurs de paella, sardines, discoteca mbil, orquestra, grups de ball, despertades, exhibici de bestiar bov, etc.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de Calles;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32975" title="Domenyo" nonfiltered="3102" processed="3088" dbindex="13207">

Domenyo (oficialment i en castell, Domeo) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
El terme de Domenyo est fsicament dividit en dues parts: el terme de Domenyo Vell, ms ampli, s on es trobava originalment la localitat, i una petita superfcie al voltant del nucli urb actual, envoltat totalment pel terme municipal de Llria. Domenyo Vell es troba a la riba de la capalera de l'embassament de Loriguilla i actualment ja no existeix el poble antic ja que va ser derrut del 15 al 20 de mar de 2001.

La superfcie del terme s molt muntanyenca, amb altures que sobrepassen els 1000 m. com lUmbra Negra (1.045 m). Destaquen els vrtex geodsics de tercer ordre de Marioneta (740 m), Bosc (584 m), Infant (652 m) i Garrama (385 m).

El riu Tria penetra en el terme per l'oest i li aflux prop del poble el riu Toixa. La poblaci est voltada pels dos rius que confluxen al peu de la muntanya on es desenvolupa el nucli urb. Drenen el territori els barrancs del Llop, dels Diables, de la Cova de la Mora i de la Marta.

Abunda la caa menor. Les terres sense conrear estan poblades de pins i forest baixa.

 Nuclis .
 Domenyo Vell (destrut);
 Domenyo;

 Limits .
El terme municipal est envoltat per les localitats de Calles, Xelva, Figueroles de Domenyo, la Llosa del Bisbe i el Villar (a la mateixa comarca); tamb per Llria i Loriguilla (del Camp de Tria).

 Accs .
A Domenyo Vell s'arriba per la carretera CV-35 Valncia-Adems, a 5 quilmetres una vegada passat la Llosa del Bisbe, hi ha una desviaci, i a 800 metres, per una carretera estreta, estava la poblaci de Domenyo Vell. 
Per a arribar al nucli modern de Domenyo cal anar per la mateixa CV-35 i a l'altura del quilmetre 33, a 7 quilmetres una vegada passat Llria, hi ha una sortida al nucli. 

 Histria .
 Prehistria i Edat Antiga .
Els vestigis ms antics trobats en el terme de Domenyo potser es remuntin al VI o V millenni anterior a la nostra Era. Sn uns slex tallats de petita grandria que apareixen en la cova Torme, situada en la partida del mateix nom, en un vessant del mont Tormagal, de carcter epipaleoltic i que potser perdurin fins als comenaments del neoltic.

De l'Edat del Bronze sn algunes cermiques i pedres trobades prop del Tormagal, al costat de la Casica del Ajo, i en el cim del Puntal dels Valents.

Pertanyents a poblats ibrics sn les restes que es conserven en els Banys de Verche, de las Fuentecillas de Arriba, en Jrgola Alta i en el vessant est del Tormagal, muntanya que, pel que sembla, va ser un important centre de vida durant gaireb tots els temps antics. Tamb d'poca ibrica sn els petits gots, principalment de tipus calciforme, apareguts en la cova del Colmenar, que hagu d'estar dedicada a algun culte religis que encara desconegut, com sembla deduir-se dels atuells oposats que podrien tenir un carcter ritual.

La romanitzaci hagu de ser intensa en aquest terme: hi ha restes en l'abans citada Casica del Ajo al peu del Tormagal, on es va trobar una inscripci llatina en pedra i una moneda de bronze de Traj.

Alguns historiadors han situat a Domenyo la ceca de Damanium en la qual es van encunyar monedes de bronze amb epgrafs en lletres ibriques, per el corrent actual de les investigacions numismtiques considera que aquesta ceca va estar en territoris del nord peninsular.

 Edat Contempornia .
La construcci de l'embassament de Loriguilla en l'any 1979 va obligar que el nucli de poblaci es trasllads al terme municipal de Llria, ja que el poble anava a ser derrut. En 1987, desprs d'un llarg procs administratiu, Domenyo va aconseguir que el seu nou nucli urb se segregus del de Llria, ja que fins a llavors es donava una situaci anmala: l'Ajuntament de Domenyo disposava d'un terme municipal propi, per la localitat es trobava en el terme d'altre municipi.

Domenyo Vell es va derruir finalment al mar del 2001.

 Demografia .


 Economia .
Predominen els cultius de sec com: cereals, cebes i tubercles. Existeixen abundants explotacions apcoles.Tamb podem parlar d'una incipient indstria en la zona tal com distribuci i comercialitzaci de refrescs i d'obsequis nadalencs, aix com indstria del metall.

 Administraci .

 Monuments .
 Castell de Domenyo. Castell d'origen musulm que es troba a la part alta d'un petit tur al costat de Domenyo Vell. Va ser rehabilitat durant la Primera guerra carlina pel general isabel Aspiroz. Actualment es troba en runes encara que es conserven els basaments de la seva torre principal i algunes construccions auxiliars. Per sens dubte s el seu recinte amurallat la construcci que millor ha resistit el pas dels anys. Ha estat declarat B d'Inters Cultural pel consell de la Generalitat Valenciana.
 Ajuntament. A causa del trasllat del poble de Domenyo, al principi l'Ajuntament es va installar en una casa gran del poble de forma temporal. Va ser en 1991 quan es va construir l'actual edifici.
 Esglsia de Santa Caterina i Santa Anna. ;

 Llocs d'inters .
 Salt d'aigua. Bonica cascada a Domenyo Vell. Es pot passar un dia de pcnic en les ribes del riu.
 Embassament de Loriguilla.

 Festes locals .
 Festes Patronals. Tenen lloc de l'1 al 3 de maig en honor a Sant Isidre, Santa Caterina i la Santa Creu de Domenyo.
 Dia de la Municipalitat de Domenyo. El 7 d'octubre es conmemora la segregaci en 1987 del terme municipal de Llria.
 Santa Caterina. Se celebra el 25 de novembre amb actes religiosos i populars.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de Domenyo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32983" title="Figueroles de Domenyo" nonfiltered="3103" processed="3089" dbindex="13208">

Figueroles de Domenyo (oficialment i en castell, Higueruelas) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
La superfcie del terme s muntanyenca i predomina el jurssic. L'altitud es mant sempre per sobre dels 600 m. i arriba a cims de 1.000 m. Per la part nord se succexen el Cerro Carnoso, Cerro Gordo, Cerro Picayo i Peas de Dios, el cim de les quals queda ja fora del terme.

Cap a l'oest s'alcen las Peas de las Estacas i el Rodeno; cap al sud el Puntal de la Cruz i l'Alt de la Buitrera. El barranc de la Lloma, la rambla Salceda i la de Villar solquen aquest territori.

La poblaci est edificada en el vessant d'una muntanya, contrafort de las Peas de Dios.

 Lmits .
Figueroles de Domenyo limita amb els termes municipals d'Andilla, Calles, Xelva, Domenyo i el Villar.

 Accs .
Es t accs, des de Valncia, a travs de la carretera CV-35 per a enllaar amb la CV-345.

 Histria .
Figueroles va comenar sent una masia que, per les figueres plantades en els seus voltants, va ser denominada Masia de les Figueroles de Domenyo. A l'estar enclavada entre muntanyes i tenint un difcil accs en els seus orgens, es va convertir en un refugi de lladres. A principis del segle XVIII encara no havia arribat a major categoria com entitat de poblaci. Posteriorment, i coincidint amb la poltica fisiocrtica dels Borb, va comenar a ser habitada per colons i es va convertir en un llogaret depenent del municipi de Domenyo. El territori estava dintre de la jurisdicci de Xelva, pel que va ser propietat dels senyorius successius de Jaume de Xrica, Vilanova i duc de Vilafermosa. Al juny de 1852, per real provisi de Ferran VII, es va constituir en municipi independent.

Els vestigis ms antics de poblament hum que es coneixen en aquest terme es remunten a l'poca ibrica, de la qual es troben restes cermiques en la partida de Barceln, despoblat amb bona defensa natural situat en la confluncia dels barrancs de Barceln i de la Majada Profunda.

En el salt de las Rochas han aparegut cermiques, anells de ferro i pedres de mol, i en Villapardo, a uns dos quilmetres al sud de Figueroles de Domenyo, en el cim del tur queden visibles restes d'habitacions i edificis que hagueren de tenir una relativa importncia si s'ha de jutjar pels grans carreus i les restes de les cornises que es veuen, el que, unit als fragments cermics que apareixen, indica l'existncia d'un poblat ibric posteriorment romanitzat. Uns cinc-cents metres al sud es va trobar un forn cermic ja d'poca romana. D'aquesta poca es troben vestigis d'una vila rstica en las Mazorras, on s'han recollit trossos de paviments de ma romboidal i altres elements.  

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura i en la ramaderia, va comenar a tenir un fort creixement durant el segle XX la indstria de la fusteria i l'explotaci minera. Compta amb mines de caol.

 Monuments .
 Esglsia de Santa Brbara. Del segle XVII, l'edifici consta d'una nau amb volta a mitjan can sobre arcs que es recolzen en pilastres compostes flanquejant tot a banda i banda per sengles sries de capelles laterals entre els contraforts en nombre de tres per cada costat. El temple parroquial s de planta rectangular sent en principi una antiga ermita quan la poblaci estava vinculada a Domenyo es va ampliar en 1901 i 1910 conservant l'arquitectura principal a excepci de la teulada del campanar (actualment s'est portant a terme un estudi per a retornar la torre al seu estat originari).

 Llocs d'inters .
 rea recreativa de la Fuente Ladrn.  Zona d'acampada lliure, a quilmetre i mig del poble, en el paratge del barranc de la Hoz.
 Viga del Horcajo. Pi monumental d'uns 20 metres d'altura i una edat estimada en 200 anys. Es troba en el partge de la Pineda de Higueruelas.
 Cerro de la Via. Conjunt etno-arqueolgic declarat b d'inters cultural. s un jaciment que est excavat parcialment.

 Festes locals .
 Festes Patronals. Celebra aquestes festes en honor al Crist de la Pietat i Santa Brbara del 14 al 16 de setembre. T una reconeguda tradici la process del Crist, amb ms de 200 anys d'antiguitat.
 Sant Antoni. Se celebra el ms de gener quan tradicionalment la gent del lloc es reuneixen en quadrilles amb les seves respectives fogueres.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de Figueroles de Domenyo;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32985" title="Hospital de Sant Pau" nonfiltered="3104" processed="3090" dbindex="13209">


L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau s un conjunt d'edificis situats a Barcelona, que van ser projectats per l'arquitecte Llus Domnech i Montaner, un dels representants principals del modernisme. Amb el seu edifici principal i els nombrosos pavellons, l'Hospital de Sant Pau s el conjunt ms gran de l'arquitectura modernista catalana.

Histria.
L'hospital t l'origen al 1401, quan es van fusionar els sis hospitals que llavors hi havia a Barcelona. La nova instituci va rebre el nom d'Hospital de la Santa Creu. Cap al final del segle XIX la ciutat havia crescut considerablement i els avenos de la medicina exigien installacions ms modernes. Arran d'aix es va plantejar la construcci d'un nou edifici, que es va poder finanar per mitj de la donaci que havia fet el banquer Pau Gil. La construcci va comenar el 1902 i es va desenvolupar tot al llarg de 18 anys, durant els quals les obres van quedar paralitzades per manca de mitjans econmics. El conjunt es va acabar finalment el 1930. Per respectar la voluntat del mecenes, es va afegir el seu nom, Pau, al de l'hospital, el qual a partir d'aleshores es va anomenar oficialment Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tot i que s ms conegut simplement com a Hospital de Sant Pau.


Amb el pas del temps s'ha tornat a posar de manifest la necessitat d'ampliaci, tant pel que fa al nombre de pacients com pel que fa als avenos tecnolgics de la medicina i per la creixent activitat docent, ja que l'hospital t avui dia carcter universitari. Durant la segona meitat del segle passat ja s'hi van incorporar alguns nous edificis, el ms important dels quals s l'Institut d'Urologia, un hospital dedicat ntegrament a aquesta especialitat. Actualment s'han iniciat les obres per a un nou gran edifici, que es construeix en un dels extrems del quadrat ocupat pel conjunt actual.

L'any 1991 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. El 1997 la UNESCO va declarar l'Hospital de Sant Pau Patrimoni de la Humanitat. L'any 2001 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Estructura.



El conjunt es va projectar per ocupar una superfcie de 9 illes de cases de l'Eixample, en un quadrat de 300 per 300 metres. Consta d'un edifici principal dedicat a l'administraci, i de 27 pavellons on es duen a terme les tasques mdiques i d'infermeria. Tots els edificis estan units mitjanant galeries subterrnies, aptes per al trasllat dels malalts. Les installacions tcniques es troben a l'aire lliure, per tal de facilitar-ne el manteniment.

Entre tots els edificis en destaca el principal, el d'administraci, al qual s'accedeix per una mplia escalinata. A banda i banda trobem les sales de la biblioteca i de la secretaria. En un espai separat hi ha l'esglsia, realment impressionant. Aix no obstant, els diversos pavellons tamb tenen un gran inters, especialment pel fet que cadascun s diferent de la resta.

L'arquitecte Domnech i Montaner va tenir diversos artistes que van collaborar amb ell en el projecte. Els principals van ser Pau Gargallo i Eusebi Arnau, autors de les nombroses escultures del recinte; Francesc Labarta, que en va dissenyar les pintures, els mosaics dels pavellons sn del propi Labarta i de Mario Maragliano i els panells de les faanes amb la histria de l'hospital sn obra de Llus Br; i Josep Perpiny, que es va encarregar de fer els elements de ferro forjat.

Referncies.

Enllaos externs.

 web de l'Hospital de Sant Pau;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32990" title="La Llosa del Bisbe" nonfiltered="3105" processed="3091" dbindex="13210">


La Llosa del Bisbe (oficialment i en castell, Losa del Obispo) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
La vila est edificada al costat d'un barranc i els seus carrers sn bastants planers.

Els seus terrenys sn generalment de naturalesa calcria del cretaci i jurssic. En la meitat nord-oest el relleu s muntanyenc, amb altures superiors a 600 m (tur de Talayuela, la Pea Roya i les llomes de la Creu i las Suertes). En l'altra meitat s menys accidentat i presenta la forma d'un glacis inclinat cap al sud-est, amb una altitud mitja entre 400 i 350 m, sobre el qual s'estenen els terrenys de cultiu. De nord a sud corren els barrancs de Pilatos, Tarragn i la Cava, en l'origen del qual es troba la font de Santa Mara. Tots sn de rgim temporal i desemboquen en el riu Tria.

 Lmits .
El terme municipal de la Llosa del Bisbe limitamb amb els dels municipis de Xulilla, Domenyo i el Vilar (a la mateixa comarca),; i amb el de Loriguilla (a la del Camp de Tria).

 Accs .
Es t accs, des de Valncia, a travs de la carretera CV-35.

 Histria .
En el seu terme municipal es troba un dels jaciments ms importants del Bronze Valenci: la Atalayuela. Es tracta d'una muntanya en la part superior de la qual es va excavar en 1946 un poblat, entre les restes del qual es va recollir una alabarda, un punyal, restes de diverses puntes de fletxa i altres materials, tots ells de coure, i abundants fragments de cermica llisa.

De data contempornia a la de la Atalayuela sn els restes, principalment de cermica, que es recullen en el Serral de la Horca. Dels comenaments de la romanitzaci sn les runes d'una vila rstica aparegudes en la partida de la Hoya de Gurrea. En aquest paratge han aparegut cermiques, restes d'mfora i maons.

La Llosa del Bisbe va naixer en l'poca de la Reconquesta. Les primeres notcies documentals d'ell es tenen com unitat municipal, daten del rei Jaume I el Conqueridor, el qual va fer donaci d'aquestes terres, a ms de les del Vilar , a la dignitat arquebisbal de Valncia, amb data de 12 de mar de 1271.

A l'origen, aquest municipi va pertnyer juntament amb el Vilar a la Baronia de Xulilla, per desprs de nombrosos conflictes i amb la mediaci de l'Arquebisbe de Valncia, Joan de Rocaberti, que va suplicar a la vila de Xulilla la independncia del "Lloc" de Llosa, aquesta es va aconseguir amb carcter definitiu el 7 de maig de 1795, per Resoluci Real de Carles IV d'Espanya (aquesta Resoluci est en poder de l'Ajuntament).

 Demografia .
   
 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura. En el sec els cultius dominants sn el garrofer, olivera, ametller i vinya. En la zona de regadiu els fruiters, d'entre els quals destaca en els ltims anys les noves plantacions de tarongers. Tamb conta amb mines de caol.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Sant Sebasti.
 Ermita dels Dolors.

 Festes locals .
 Festes de Sant Sebasti. Se celebren el 20 i 21 de gener amb actes religiosos i populars.
 Festes de Sant Pere Mrtir de Verona . La primera setmana d'agost actes religiosos (destaca la romeria al Calvari i ermita de la verge dels Dolors) i actes populars.
 La Inmaculada Concepci. El 8 de desembre.
 Setmana Santa. Organitzada per la Confraria dels Dolors.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de la Llosa del Bisbe;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32991" title="Pedralba" nonfiltered="3106" processed="3092" dbindex="13211">

Pedralba s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
Situat en una zona de transici entre la comarca dels Serrans i la del Camp de Tria. El relleu est constitut del glacis que s'estn entre la zona litoral i les serres de l'interior, que en aquest terme apareix ja bastant accidentat per una srie d'elevacions que adquireixen el carcter de veritables serres. Les altures ms importants sn: El Cerro Partido, la Serratilla, la Lloma del Ferrer, i el vrtex geodsic de tercer ordre de Parayola. En tots ells predominen els materials cretacis.

El riu Tria travessa el terme per la seva meitat, seguint una direcci NO SE, formant una srie de terrasses quaternries amb els seus alluvions sobre els quals s'han desenvolupat terrenys d'horta. A ell afluxen els barrancs del Cuchillo, Xiva, la Sal i la Font de la Zorra. Destaquen les fonts de la Zorra, la Teja i la Sal.

El seu mitj climtic s tpicament clima mediterrani.

 Lmits .
Pedralba limita amb els termes municipals de Bugarra (a la mateixa comarca), Benaguasil, Llria i Vilamarxant (al Camp de Tria); i amb el de Xest (a la comarca de la Foia de Bunyol).

 Accs .
Es t accs, des de Valncia, a travs de la carretera CV-370 i tamb a travs de la carretera CV-35 per a enllaar amb la CV-376.

 Histria .
Aquest terme va tenir una intensa ocupaci a partir de l'Edat del Bronze, encara que pel que sembla va poder estar ja habitat abans, si els slex i altres restes trobades en la Covacha del Salto del Lobo sn de temps neoltics com algunes poques peces deixen sospitar.

La poblaci s d'origen musulm. Va ser conquistada pel rei Jaume I en 1237 i donada amb el seu castell a Berenguer d'Entena. Els musulmans van continuar habitant Pedralba gaireb exclusivament fins a l'any de la seva expulsi en 1609. L'esglsia depenia de Vilamarxant, de la qual es va independitzar en 1547, tenint com annexa la de Bugarra fins a 1902. 

 Demografia .

 Economia .
La seva economia s bsicament agrcola, fonamentada en la vinya i la taronja. En la muntanya hi ha vegetaci de pins, matorral i espart. La superfcie llaurada est dedicada en la seva major part a la vinya. El garrofer segueix en extensi al vinyer, havent-se acrescut en els ltims anys. Altres cultius sn l'olivera, cereals i ctrics. En la zona de regadiu el cultiu ms important s el de la ceba. La ramaderia t una importncia secundria. El sector industrial tot just est desenvolupat, estant dedicat als subderivats de la vinya (vins, misteles i alcohols). 

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de la Concepci. Del segle XVIII, s el monument ms important de Pedralba. Pertanyent al Barroc tard, s destacable el seu Altar Major, aix com la seva peculiar faana.
 Casa de la Cultura. Situada en el lloc que va ocupar l'antiga mesquita rab, de la qual conserva la torre, i abans, es va situar una esglsia cristiana, l'estructura arquitectnica de la qual mant.
 Ermita de la Verge de Lujn. s de construcci moderna, estant actualment inacabada. La imatge que presideix l'ermita va ser portada des d'Argentina, i l'edifici es troba situat en el Alto del Puente, mirador natural des d'on es contempla una esplndida panormica del poble al costat del riu.
 La Torreta. Creu-monument que s'ala a la part alta d'un pujol.

 Cultura . 
 Museu d'Art Modern Pedralba 2000. s un interessant recinte on admirar les obres ms recents de l'art espanyol i europeu, amb artistes com Canogar, Anzo, Feito, Sempere, Momp, etc. i est situat en una antiga casa de rural totalment reformada.

 Msica. Possiblement siga una de les manifestacions artstiques que ms caracteritza a Pedralba. La seva banda de msica, "La Popular" i la seva cmica xaranga "La Democrtica" i ens dna a entendre del gran inters per la msica i del gran art que caracteritza a aquestes histriques societats musicals.

 Festes locals .
 Festes Patronals. Se celebren durant una setmana, al voltant del 17 de gener, en honor a Sant Antoni. Tenen lloc actes religiosos (missa i process), benedicci d'animals, fogueres, sopars populars, bous al carrer i revetlles.
 Festes d'estiu. Se celebren la primera setmana d'agost i s'organitzen bous al carrer, actes culturals, revetlles, competicions esportives, etc.



 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32994" title="Sot de Xera" nonfiltered="3107" processed="3093" dbindex="13212">

Sot de Xera (oficialment, Sot de Chera) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
El poble est assentat en una depressi coneguda com la Vall de l'Alegria, al peu d'una roca de composici calcria coneguda com El Morrn.

Per un dels canons naturals discorre el riu Sot o Reatillo que neix en el paratge conegut com las Fuentes, passa prop de la poblaci, a la qual abasteix d'aigua potable, aix com tamb s'utilitza per a regar les hortes, en el pas pel poble s'ha aprofitat per a fer unes piscines naturals. En el terme hi ha nombroses fonts algunes amb propietats medicinals, les ms significatives sn font Santa Mara, font Feig, i font del Tio Fausto.

El terme possex des del punt de vista orogrfic abruptes muntanyes, entre els 300 i 1000 m, per de gran real i bellesa a causa del gran desnivell existent amb les terres confrontants, no existint prcticament planes; formades per materials calcaris, quedant emmarcades en el Sistema Ibric. El sistema muntanyenc, est compost per materials mesozoics i el seu plegament pertany al plegament Alp, observant-se en diferents punts grans deformacions dels estrats, degudes a la formaci de cobertera coneguda geolgicament com l'Anticlinal de Sot.

A causa de la seva especial composici geolgica (alternana de calcries i margues molt fisurades) les muntanyes estan poblades de coves i avencs de gran bellesa com a conseqncia dels processos crstics, constituint un edifici en el qual trobem dolines, ubales, polges, lapiaos, coves i surgncies. s d'especial inters, esmentar l'aparici de gran quantitat de fssils corresponents a la srie  Margues de Sot de Xera . 

 Lmits .
El terme municipal limita amb els termes de Xulilla i Xestalgar (a la mateixa comarca); i amb els de Xera (Plana d'Utiel) i Loriguilla (Camp de Tria).

 Accs .
Es t accs, des de Valncia, a travs de la carretera CV-35 per a enllaar amb la CV-395.

 Histria .

Encara que es manca de dades exactes, va haver assentaments ibrics, ja que s'han trobat monedes i atuells en el paratge conegut com los Casericios, a ms d'un aqeducte en les proximitats de la poblaci, situat en el paratge de la Canal. En el segle XI, en el perode de taifes, es va erigir una torre o talaia de vigilncia sobre el pas fronterer entre els regnes de Toledo i Valncia en el paratge denominat "Soto de Xera", compost del llat saltus, pas estret i el prerrom chera, penyal, entorn de la qual es va anar configurant el primitiu nucli de poblaci.

Desprs de la conquesta en 1271, es converteix en senyor territorial Hurtado de Lihory, cavaller que havia pres part en la conquesta del futur Regne de Valncia; en el segle XIV el senyoriu va passar a la famlia dels Fernndez d'Heredia, nobles vinculats per parentiu amb els Ruz de Lihory, fins que en el segle XVI el senyoriu va ser comprat per la familia Mompalau para afegir-lo a les seves possessions de Xestalgar.

El 10 de gener de 1540 es verifica l'escriptura de poblaci o carta de poblament de Sot de Xera atorgada per Miguel ngel de Mompalau, senyor de la Baronia de Xestalgar i de Sot de Xera, a favor de 12 moradors, mitjanant la qual passen a ser vens amb els drets i deures que en la mateixa s'expressen.

En 1654, Gaspar de Mompalau, per a evitar discrdies entre ambds pobles ordena l'acta d'aixecament de fites que, derrut, ja existien des de temps immemorial.

En 1812, la guerrilla de Romeu, precedent de Setaiges, va penetrar a Sot de Xera, poble que havia triat per les seves condicions estratgiques per a concentrar a diversos caps guerrillers que actuaven per part de Conca i Terol. El dia 5 de juny, Sot de Xera va ser envat per les tropes franceses al comandament del capit Lacroix, on va ser capturat el guerriller Romeu. Condut a Llria i desprs a Valncia, va ser penjat en la plaa del Mercat el 12 de juny de 1812. En Sot va quedar la resta de l'escamot, sent afusellats quaranta-cinc homes.

En 1836, els habitants del caseriu de Xera van sollicitar del governador civil la segregaci de Sot de Xera. El 1 de gener de 1841 pren possessi el nou ajuntament de Xera.

 Demografia .

 Economia .
Dintre del cultiu de sec es troben ametllers, oliveres, garroferes i una mica de vinyer. En el regadiu es conreen blat de moro, patates, cebes, taronges i altres fruiters. s de destacar el cultiu del taronger en aquesta localitat.

La ramaderia mant cert nombre de caps de lanar i porc. Quant a la indstria, en els ltims anys s'han vist tancades les poques que es dedicaven a la transformaci de caol, les mines de la qual eren ja explotades en poca romana.

 Monuments .

 Castell. s un castell d'origen islmic situat en el centre de la poblaci, sobre un promontori sobre el riu Sot, en l'actual barri del castell.
 Esglsia de Sant Sebasti. Es tracta d'una esglsia del segle XVII, de concepci neoclssica composta per una sola nau central coberta amb volta de mig can amb llunetes. ;
 Ermita de Sant Roc. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, d'estil renaixentista edificada en 1592, i dedicada al patr del poble.

 Llocs d'inters .
 Parc Geolgic. La peculiar geologia de Sot, on trobem un anticlinal perfectament plegat, fan d'aquest municipi un dels ms coneguts al mn de la geologia. De fet s un dels pocs parcs geolgics d'Espanya.
 Parc Natural. Parc natural entre els termes de Xera i Sot de Xera.

 Festes locals .
 Fogueres de Sant Antoni. Se celebren el cap de setmana ms proper al 17 de gener amb fogueres i altres actes culturals.
 Fogueres de Sant Sebasti. El 20 de gener s'organitza missa i dinar de germanor.
 Festes Patronals. Se celebren del 14 al 20 d'agost en honor a l'Assumpci, Santa Anna i Sant Roc. ;

 Fills illustres .

 Esteban Esteve Jorge (Sot de Xera, 1937 - Mislata, 2006) va ser un msic, director i compositor.

 Vegeu tamb .
 Castell de Sot de Xera;
 Parc Natural de Xera-Sot de Xera;

 Enllaos externs . 
 Ajuntament de Sot de Xera;
 Informaci diversa sobre el poble;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="32997" title="Titaiges" nonfiltered="3108" processed="3094" dbindex="13213">

Titaiges (oficialment i en castell, Titaguas) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia.

Titaiges s un poble amb terreny accidentat amb les muntanyes meridionals de les serres de Losilla i el Sabinar, que forma part de la Serra de Javalambre, i s regat per riu Tria.

Envolten el poble els turons de la Lmpara (1.072 m), Hontanar del Ferrer (1.240 m), el Alt del Pomer, Mola Modorra i el Castell de la Cabrera. Tots ells a les serres abans mencionades.

El terreny est configurat a partir de sorres i calisses, i est regat per diverses fonts com la Font de l'Or, la de l'Hontanar, que subministra aigua a la poblaci, la del Rebollo, la de la Zarza... Algunes d'elles venen definides popularment per les seves propietats curatives.
 
Cal destacar el pou d'aigua que va ser trobat en el Alt del Barracond amb sistemes artesanals per trobar aigua subterrnia, amb el qual s'han superat tots els problemes d'escassetat d'aigua que hi va haver en els anys 70 i que actualment afora 5.600 litres per minut. 
 
La major part del terme municipal s forest de titularitat municipal amb utilitat pblica. Aproximadament 4.500 Ha estan cobertes per boscos, majoritriament de pins, alzines i savines.

El clima s continental, d'hiverns freds i llargs i estius curts i calorosos. Les precipitacions de pluja sn freqents a la primavera, i sn en forma de tempesta a l'estiu i de neu en algun moment de l'hivern.

 Localitats limtrofes .
El terme municipal t 63,14 quilmetres quadrats d'extensi i limita amb Xelva, Toixa, Alpont i Ares dels Oms (a la mateixa comarca); amb Sinarques (a la comarca de la Plana d'Utiel); i, a l'oest, amb Santa Creu de Moia, poblaci castellano-manxega que pertany a la provncia de Conca.
 
 Accs .
Es t accs, des de Valncia, a travs de la carretera CV-35.

Histria.

L'origen de Titaiges no es coneix amb exactitud. Els documents conservats sn escasos; per se sap que hi van haver asentaments prehisrics ja que en el seu terme municipal han estat trobats diversos assentaments ibers i romans, aix com les pintures rupestres del "To Escribano", d'una antiguitat de 9.000 anys. A les proximitats s'han trobat vestigis de presncia musulmana. Si ens basem en el testimoni histric, el seu origen no va ms enll del llarg perode de la Reconquesta.

La primera dada histrica documentada s la divisi dels regnes feta pel rei Jaume I el Conqueridor a l'any 1240, que va decretar que els llogarets de La Iessa, Aras i Titaiges estiguessin sota la jurisdicci d'Alpont. Entre 1230 i 1260 es va produir l'assentament definitiu dels cristians. La poblaci va formar part del terme d'Alpont fins el 1729, quan Felip V li va concedir el privilegi de Vila Reial.

Al 1520, el bisbe de Sogorb va erigir la vicaria de Titaiges, dependent de la parrquia d'Alpont. Totes aquestes dades mostren una especial conscincia religiosa i geogrfica que explica el perqu la histria de la vila gira al voltant de l'evoluci com a parrquia.

Segons Pascual Madoz, Titaiges era al 1842 "una poblacin de 290 casas de media fbrica, las que se distribuyen en 30 calles y 4 plazas, casa de ayuntamiento,..., y escuela donde concurren 50 nios, dotada de 1500 reales; otra de nias con 60 de asistencia y 1.100 reales de dotacin... Producciones: trigo, centeno, cebada, avena, maz, algo de seda, camo, vino, cera, miel, patatas, judas, garbanzos, almortas, aceitunas y verduras; mantiene ganado lanar y poco cabro... Industria: la agrcola, 5 tejedores de lienzos comunes, un batn, una alfarera y 4 molinos harineros".

 Escut Herldic .
L'emblema herldic d'aquest poble mostra una ara sobre la que descansa una columna i unes aspes que la coronen. A dreta i esquerra del conjunt hi ha uns xiprers i sobre la cara anterior de l'ara, tres creus. El seu origen pot ser rom.

 Demografia .


 Economia .
L'economia s essencialment agrcola i ramadera. Els cultius principals sn cereals, ametllers i vinyes, de les quals s'obt un vi jove i afruitat que ha aconseguit una bona fama. La ramaderia ms desenvolupada s la porcina, la cunicultura i l'avicultura. La industria s descasa, encara que s digne de mencionar els tallers artesanal. Tamb s'elaboren tot tipus de pastes i productes de reposteria.

El turisme rural s un dels sectors en desenvolupament i compta amb gran suport institucional.

 Monuments .
 Monuments civils .
En el casc antic de la vila han perdurat diverses edificacions que sn testimonis d'poques de creixement i desenvolupament de la poblaci.

 Casa del To Cadenas (1614) i Casa del Pilatos, amb la inscripci: "Considerada Alma Perdida Que En Aqueste Paso fuerte se DIO Sentencia De muerte Al Redentor de la VIDA Ao 1692", vestigi de l'antic calvari. ;
 Casa dels Graneros (1722), edificaci tpica de la poblaci que mostra la importncia de la ramaderia com a base de l'economia.

El Teleclub (1776), l'antiga casa de nenes(S.XVIII-XIX), la pres(S.XX) i el teleclub juvenil (anys 60-70). 
 
 Monuments religiosos .

 Esglsia del Salvador. Del segle XVI i d'estil renaixentista. En seu interior es troba la Capella del Natzar, de principis del segle XVIII. ;
 Ermita de la Verge del Remei. Del segle XIV, destruda parcialment durant les guerres carlines, va ser reconstruda al 1839. ;
 Ermita de Santa Brbara. Del segle XIV, amb antecedents a l'poca de dominaci musulmana, avui s una casa particular.

 Cultura .
 Folclore .
Titaiges conserva un ric folklore conservat i heretat dels seus avantpassats. 
 Les albades sn unes canons populars que sn cantades per la rondaia i els quints durant la nit de Nadal desprs de la Missa del Gall. Es canta a la Verge (dins de l'esglsia), al capell (a la pota de la seva casa), a l'alcalde (a la porta de casa seva) i a les mosses (a la plaa de l'Olivera). ;
 Jotes i seguidilles que es ballen a les festes patronals i a la festa de la Vendmia. ;
 Dances de process de nenes, danses guerreres de nens i la Moixiganga.

 Banda de Msica .
Una altra dada interessant en la histria de Titaiges s l'existncia de la banda de msica "La Lira", fundada l'any 1840 i catalogada com la segona banda ms antiga del Pas Valenci.

 Festes locals .
 Festes Patronals. Se celebren tots els anys els primers 10 dies de setembre en honor a Jesus Natzar i la Verge del Remei. Destacar que cada set anys per, tenen lloc les Fiestas Gordas, amb la baixada de la Verge des de l'ermita durant el mes de maig. Sn les festes principals i sn preparades per una associaci de clavaris, que a ms d'organitzar-les es dedica a recuperar i mantenir la resta de les festes que se celebren a Titaiges durant tot l'any.
 Festa de la Vendmia. s la segona festa per ordre d'importncia, s una festivitat en honor al vi i a la vinya, un dels recursos econmics ms importants del poble. No t una data fixe, per s'acostuma a celebrar entre el 9 i el 12 d'octubre. ;
 Sant Antoni. s la festa dels grangers i els animals que se celebra el cap de setmana posterior al 17 de gener, quan es beneixen els animals i se celebren els jocs populars en el tiro de la barra. ;
 Los Mayos. Se celebra el cap de setmana segent al 30 d'abril. Els quintos i la rondaia canten a les mosses, desprs d'haver-ho fet a la Verge els Maigs.

 Gastronomia .
A Titaiges es poden degustar els plats tpics de la zona:
 Olla de poble, amb patates, mongetes, verdura i carn de porc.
 Gaspatxo, fet amb pa, carn de conill i fetge de porc. ;
 Mona de Pascua, elaborada con la massa del pa, embotits de gerra i ous durs.
 Migas i gachas;
 Embotits de "la gerra" ;
 Morteruelo ;
 Ajoarriero;

Tamb al destacar la fabricaci de pastes mantecades i pastes de Titaiges, aix com un excellent vi blanc amb subdenominaci d'origen Alt Tria.

 Fills illustres .
 Simn de Rojas Clemente (Titaiges, 1777 - Madrid, 1827) s un reconegut naturalista i orientalista tant en l'mbit nacional com a nivell europeu. Va referncies constants a la seva obra de la seva localitat d'origen. Han perdurat a la memria collectiva la seva figura, els seus valors de justcia, fe en la cincia i en l'sser hum i forma part del patrimoni cultural titaigenc.

Vegeu tamb.
GR 37;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Turisme rural Titaiges;
 Pgina web de Titaiges;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33001" title="Toixa" nonfiltered="3109" processed="3095" dbindex="13214">














Toixa s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33005" title="Xelva" nonfiltered="3110" processed="3096" dbindex="13215">


Xelva s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
Les altures ms destacades del terme sn el bec de La Talaia (1.157 m), en el cam cap a Villar de Tejas des de Xelva i prxim a la poblaci de Benaixeve, i el Tur de la Nevera (1.205 m) al nord, prxim als termes de La Iessa, Andilla i Abejuela (ja a Terol)

El nucli urb de Xelva es troba a 450 m sobre el nivell del mar. El clima predominant s el mediterrani d'estius clids i hiverns frescos, de carcter semirid.

El terme es troba solcat pels rius Xelva, que passa al sud del nucli urb, i Tria, situat ms al sud. El primer forma una frtil vega, mentre que el segon presenta un encaixonament que fa difcil el seu cultiu. La resta del terme presenta formacions muntanyenques bastant abruptes, pertanyents al Sistema Ibric i dintre d'aquest, als Massissos del Javalambre i Serra d'Utiel. Tamb destacar les Serra de Alcotas, la Serra del Toro i el Pic del Remei (1.053 m).

El terme presenta una important massa forestal, de Pinus halepensis, que ocupa una mica ms de 14.000 ha de propietat en la seva majoria pblica, patrimonial de l'Ajuntament, i declarada d'Utilitat Pblica (forests de UP n 50 i 51 del catleg de la provncia de Valncia).

El terme municipal ocupa una superfcie d'uns 190 quilmetres quadrats. Limita al nord amb els termes de La Iessa, Andilla, Alpont i Titaiges, a l'est amb Calles, Domenyo i Loriguilla, al sud amb Loriguilla i Utiel i a l'oest amb Benaixeve i Toixa, s en aquest municipi, en l'Azut del Riu Xelva (lloc aix nomenat i denominat b immoble del Pas Valenci on naix aquest riu que desprs rega les hortes xelvanes.

 Histria .

En el terme de Xelva es pot reconstruir la Prehistria a partir de les restes arqueolgiques de jaciments neoltics, de l'Edat del Bronze, passant per importants assentaments ibrics i romans, dels quals resta, a part d'algunes viles rstiques, l'Aqeducte Rom de Pea Cortada.

Va arribar a ser de gran importncia durant la dominaci musulmana. En 1194 va ser conquistada per Pere II d'Arag, que la va tenir en el seu poder fins a 1214, quan fou recuperada pels musulmans en l'ofensiva que els va portar a recuperar Castellfabib i Al-D m s, va ser finalment presa per les tropes cristianes en 1238, sofrint la rebelli del cabdill rab Al-Azraq. Repoblada de cristians, en 1390 Joan I d'Arag la va instituir cap del Vescomtat del mateix nom, donant-la a Pedro Ladrn de Vilanova, a que els seus descendents va atorgar Felip III ttol de Comtes de Sinarques en 1591, i de mans dels quals va passar a sser dels ducs de Vilafermosa.

En Xelva van conviure les tres grans cultures de la nostra civilitzaci: musulmans, jueus i cristians, que van cohabitar pacficament, en un ambient de tolerncia fins al segle XVII.

Durant les Guerres de les Germanies la va ocupar una columna d'agermanats. En les Guerres Carlistes va estar diverses vegades en poder de les tropes del pretendent, sent fortificada i convertida en hospital per Cabrera en 1839.

 Administraci .


 Demografia .






 Pedanies, barris i altres nuclis .
Possex una poblaci d'uns 1.900 habitants, la gran majoria localitzats en el nucli urb de Xelva i la resta en les segents pedanies i nuclis habitats: Villar de Tejas, Ahillas, Alcotas, Mas de Caballero, Mas de Sancho i El Cerrito. 

Altres llogarets ja abandonats sn: Bercuta, Benacacira, Arquela, etc. Tamb existeixen masos agrcoles dispersos per tot el terme, com sn: El Mozul, La Mozaira, Zae, Cases de l'Alt, Mas de Pineda, Mas de Tiero, La Talaia, Mas d'Alonso, etc. 

La poblaci indicada s molt estacional i les variacions al llarg de l'any sn importants, especialment en l'poca de vacances. A l'hivern difcilment passa de 1200 habitants, mentre que a l'estiu, sobretot a l'agost, supera fcilment els 5.000.

 Economia .
La superfcie agrcola ocupa unes 6.000 ha., de les quals aproximadament 300 ha. sn d'horta i regadiu, prximes a la vega del riu Xelva. La resta sn cultius de sec, principalment d'olivera, ametller, vinya, etc.

s l'agricultura, juntament amb el sector serveis, la font d'activitat econmica ms destacables.

 Monuments .
 Monuments religiosos .

 Ermita de Santa Creu. L'ermita, avui en procs de reconstrucci, es va aixecar sobre l'antiga mesquita rab del segle XIV, que juntament amb la de Simat de la Valldigna, sn les dues niques d'aquest poca que estan datades al Pas Valenci.

 Ermita de Loreto.

 Esglsia dels ngels. s un dels edificis ms emblemtics de Xelva. La seva majestuosa presncia destaca enmig del nucli urb. Es va iniciar la seva construcci en 1626, finalitzant en 1692, afegint-se ja en el segle XVIII el Campanar i la Capella de la Comuni. Es considera una obra mestra del Barroc Valenci. Igualment conserva un ric patrimoni artstic, destacant autors del segle XVII com Pedro Orrente i Jeroni Jacint Espinosa. En la base de la torre del campanar es va installar en 1887 el qual avui s el rellotge-torre ms original del Pas Valenci, ja que s un dels pocs que queden a Espanya que, a ms de donar les hores, indica tamb el dia del mes i la setmana.

 Santuari de la Verge del Remei.

 Convent de Sant Francesc. L'edifici del Convent data del segle XIV, poca en la qual es va establir aquesta ordre en terres valencianes. Una dels aspectes ms interessants s la pervivncia de les primitives coves on es van assentar els primers frares;

 Monuments civils .



 Aqeducte rom de Pea Cortada. Un dels elements patrimonials ms importants de la comarca dels Serrans s l'Aqeducte Rom, colossal obra d'enginyeria hidrulica construda pels romans en el segle I d. de C. L'aqeducte, donats les restes oposades, transcorre pels termes de Toixa, Xelva, Calles i Domenyo. La part ms monumental de la conducci se situa en terme de Calles, tenint el seu accs per Xelva. Diverses son les hiptesis de la seva funcionalitat, per la qual sembla ms fonamentada s la qual reflecteix la intencionalitat de la conducci d'aigua fins als cultius de la Edeta romana, avui la ciutat de Llria.

 Barris histrics. Conserva en el seu nucli urb l'empremta deixada pels pobles que la van habitar histricament. El barri rab de Benacacira mant avui dia l'aire ocult i misteris que aquesta cultura confereix als seus espais. El barri jueu del Azoque, que tamb conserva el seu traat original, amb carrers estrets i porxades, tancat al mn exterior. La moreria del Raval, originada a partir dels segles XIII i XIV. En el recorregut per aquests carrers tamb es pot admirar riques mostres de taulells dels segles XVIII i XIX.

 La Torrecilla. Torre d'origen islmic construda sobre un assentament ibric, denominat "Xrcol" pels romans. Va ser reutilitzada i fortificada posteriorment, sent escenari de les nombroses batalles carlistes que es van lliurar en la zona.

 Consell de la Vila o antic Ajuntament. El Consell de la Vila , precedent dels actuals ajuntaments, va fer construir per a la seva seu, en la segona meitat del segle XVI, un caseriu en la plaa del Raval, que en aquest temps era el centre neurlgic de la vila, ja que era la porta d'entrada des de Valncia, el lloc on se situava el mercat i el punt de trobada entre el barri morisc del Raval i els restants barris cristians.

 Palau Vescomtal. Encara que ocult per les mltiples transformacions sofertes en les ltimes dcades, es conserva l'edifici del que va anar el Palau del Vescomte de Xelva, construt tamb a partir de les installacions del castell musulm. En la seva estructura es poden observar elements arquitectnics propis de la seva poca de construcci, segle XIII, aix com restes de la torre musulmana i la muralla que envoltava al nucli poblat.

 Plaa de Bous (1909).

Referncies.


 Enllaos externs .

 Web de l'ajuntament de Xelva ;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33008" title="Xestalgar" nonfiltered="3111" processed="3097" dbindex="13216">













Xestalgar s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
El poble de Xestalgar es troba banyat pel riu Tria, que va gaireb sempre encanonat, deixant algun espai per a vegas, sobretot en la part noreste del terme. Destaca la gran roca de la Pea Mara, als peus de la qual neix una font d'aigua que abasteix a la poblaci. Molt prop es troba la font del Morenillo, amb una cascada. 

La superfcie del terme s muntanyenca amb terreny molt trencat per la serra de Xiva que penetra pel sud i pels contraforts de les forests de qu s'estenen pel nord. Les parts profundes sn les valls del Campillo i Els Plans, i les planes de Gabaldn i el Olivar. Sn molt nombrosos els barrancs, com els del Regajo, Morenillo, Boquerillas i Escobar, aix com les fonts, entre les quals destaquen les del Alcaide, Pocino, Molinero i Penya Vermella. Les terres no conreades estan cobertes per pins, roman, sabinas i espart. 

 Histria .
Excepte les restes d'un poblat de l'Edat de Bronze que existeix en la Terrosa, els altres vestigis d'ocupaci humana d'aquest terme municipal corresponen ja a temps de la romanitzaci: una lpida amb inscripci llatina trobada en una hondonada enfront del mol immediat a la localitat, les restes d'una possible vila rstica prop de l'encreuament de la carretera de Pedralba amb el ric Turia, i cermiques en la Lloma i en la Pea de Anastasio. 

La primitiva alqueria, origen de l'actual vila, va ser conquistada pel rei Jaume I i donada en 1238 a Rodrigo Ortiz. Va passar a pertnyer a la Corona i Jaume II la va vendre a Bernat Guillem d'Entena, passant posteriorment a les mans de Baltasar Monpal, comte d'Alcudia. El seu ltim senyor feudal va ser el duc d'Almodvar. Era lloc de moriscs, que en l'any 1609, tenia 270 focs. Anys desprs de l'expulsi dels mateixos, en 1646 noms contava amb 76 cases.

Administraci.


Demografia.
La seua poblaci (1.755 habitants en l'any 1900) s'estanc y des de 1950 ha sofrit un acelerat descens. 



 Com anar-hi .
S'accedeix a aquesta localitat, des de Valncia, a travs de la A-3, prenent desprs la CV-370 i finalment la CV-379.


 Enllaos externs .
 Pgina web oficial de l'ajuntament de Xestalgar ;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33010" title="Xulilla" nonfiltered="3112" processed="3098" dbindex="13217">


Xulilla s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans, que compta amb 786 habitants, segons el padr de l'INE de 2007.

Est envoltada geogrficament per Sot de Xera, Loriguilla, Xestalgar, Bugarra, El Villar i Losa del Obispo.

Histria.
El seu poblament s primitiu, datant-se amb seguretat des del primer millenni abans de Crist. A pesar d'haver-se trobat un destral qualificada de neoltica, els primers vestigis documentats en excavaci han estat corresponents a l'Edat de Bronze en la supefcie superior del Mont del Castell. En aquest, nucli original del terme, el poblament ha estat continuat.

Durant l'Edat del Ferro, es produeix l'expansi en la zona amb els poblats ibrics del Mont del Castell, el Castellar, Pelma, la Talayuela, Pic els Serrans i Corral d'Ajau. Amb la romanitzaci, alguns d'aquests poblats s'abandonen i uns altres baixen al pla. El del mont del Castell es mant com "castre", en ell existeix un aljub d'aquesta poca. L'arrel del topnim Chulilla-Xulella-Iulella, clarament preislmic, podria correspondre a un patronmic d'aquest moment.

Fins al moment no han aparegut vestigis corresponents a aqueixos segles foscs desprs de la desaparici de l'Imperi Rom. Suposem que aqueix carcter d'autarquia i allament comarcal generalitzat al final de l'Antic Imperi va ser conformant l'estructura territorial que derivaria en el districte depenent del "hisn" (castell islmic) de Xulella i aix mateix en la baronia del segle XIII. La relaci castell-riu estableix l'eix domstic dels habitants de les alqueries d'poca islmica, originant-se, si no ho va anar ja en poca romana, el sistema de regadiu de la vall a partir de l'atzud del Salt (el "Charco Azul", "Clot Blau" en valenci).

En 1238 i desprs de la conquesta de la ciutat de Valncia, tamb entra a formar part del mn occidental cristi. Encara que ja abans Zayd Abu Zayd havia lliurat el castell i la vila, amb altres territoris, a l'Esglsia de Sogorb en 1236. En 1248, el rei en Jaume I dna a Pere Escriv de forma vitalcia "castrum et villam de Xulella". Aquest cavaller que procedia de Narbona era tamb senyor de Xtiva i Gandia. En els anys segents el castell i terme s utilitzat com pagament per diferents serveis a la Corona.

Desprs d'aquest parntesi de senyoriu militar torna a l'eclesistic al ser instituda en 1274 la Baronia de Xulilla, que incloa Llosa i, des de 1300, el Villar, sobre el territori de l'antic districte musulm del castell i lliurada al Cabild i bisbe de Valncia. Moment que el cavaller Guillm de Reixac ho ocupa fins que Jaume II, en 1294, li obliga a restituir-lo al Bisbat.

Fins a 1331, la poblaci ser majoritriament musulmana, sent en aqueixa data quan desprs de les fallides revoltes Al-Azraq, i els continus assalts a les moreries per part de cristians fan que es produsca l'aband d'aquests. En 1340, Pere IV d'Arag concedeix una Carta de Poblaci per la qual s'estableixen 100 pobladors entre els quals havia i els nouvinguts, procedents de Terol i Lleida principalment i en ms menuda part de Navarra. En 1373, la sobirania del Bisbe sobre la Baronia es fa completa desprs de la cessi a aquest dels drets del Cabild. En 1379, es refora el castell arran de la guerra amb Castella, donat el lloc fronterer que ocupa (guerres 1356-1365).

La seua posici geogrfica estratgica va provocar que es lliuraren en ella cruentes batalles durant les guerres carlistes.

Economia.

Les coses canvien, i encara que antany va ser essencialment agrcola i ramadera, avui dia aquestes dues activitats existeixen ms de hobby de cap de setmana, que com motor econmic del poble. Encara que antigament predominava el cultiu de la vinya, les subvencions de finals dels vuitanta, van acabar quasi d'arrel amb aquest cultiu tan important per a aquesta vila al llarg de la seua histria. Tal s aix que ja no es produeix ni vi en el celler cooperatiu del poble. Actualment gran part del terreny dedicat al cultiu de la vinya s'ha transformat en regadiu, produint una important expansi dels ctrics caracteritzant-se per l'aparici de *medinas explotacions, tendncia que es preveu ira en augment amb la modernitzaci del sistema de reg.

s un important nucli de turisme interior pels seus atractius naturals, sent aquest sector el principal motor econmic que mou al poble. Tamb conta amb un balneari d'aiges termals sulfuroses que mantenen una temperatura constant de 23C. (Balneari de Fuencaliente o de Xulilla).

Sobre l'aprofitament hidrulic de la zona cal indicar que la "Central de la Societat Valenciana d'Electricitat" t la seua presa en l'interior del can per on discorre el Tria. D'ac a la central, el canal de provement discorre subterrani, travessant la roca per sota del poble. T el salt 32 m. d'altura, amb un cabal de 11 m/S i una producci de 3.200 kw.

Poltica i administraci.


Demografia.


Monuments.
Monuments religiosos.
 Esglsia de la Verge dels ngels. Es construx sobre la mesquita, segles XV i XVI. Originalment de nau rectangular amb teulada a doble vessant, amb dues portes. Se li agreguen: campanar, sagristia, capella. D'ornamentaci barroca, el scol de rajoles del segle XVI, semblant als de l'esglsia del Corpus Christi de Valncia (El Patriarca). Consta d'una nau amb altra adossada al presbiteri cobertes ambdues per voltes de can amb llunetes, sobre pilastres i arcs de mig punt, portades adintelades amb forncula. Entre les seves obres destaquen una talla de fusta policromada d'una Verge amb Nen (segle XVI) i un llen de la Verge del Castell amb Nen (segle XVII).

 Ermita de Santa Brbara. Edifici primitivament gtic construt en 1364, renovat en 1730. Consta d'una sola nau amb pilastres, arcs de mig punt i ogivals. La volta s de creueria. ;

Monuments civils.
 Castell de Xulilla. s el nucli embrionari de la vila de Xulilla, no solament perqu s'hi ubicaren les poblacions de l'Edat Antiga, sin perqu les seues restes constructives reflecten els moments histrics del poble, aix com tamb el carcter singular que proporciona al mateix poble. Consta d'avantmuralla, torre, barbacana, un basti rod, dependncia abovedada, torres als cantons, i el recinte senyorial amb torre i restes de la residncia i dependncies auxiliars. Tamb comptava amb una ermita dedicada a Sant Miquel. A l'interior hi ha quatre pous. A diversos llocs s'hi veuen uns gravats similars als del Castell de Dnia.

Festes.
 Festa de lenrram. . Se celebren els tpics "mayos". (maig);
 Festes Patronals. En honor a Santa Brbara. Amb trasllat de la Verge de l'Ermita (15 d'agost);
 Festes del Santsimo Cristo. Se celebren en setembre.

Referncies.


 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33014" title="Pau Font de Rubinat" nonfiltered="3113" processed="3099" dbindex="13218">
Pau Font de Rubinat fou un poltic i biblifil catal nascut a Reus el5 d'octubre de 1860 en el si d'una famlia burgesa. Era el primognit de Felip Font i Concepci de Rubinat. Fou batejat a la Prioral de Sant Pere el dia 20 per l'ardiaca del captol de Tarragona, Manuel Llopis. Li imposaren els noms de Pau, Albert i Bonaventura. Actuaren com a padrins Francesc Antoni de Mir i de Burgs i Maria Anna de Rubinat i de Baldrich, vens de Reus, en representaci dels marquesos de Vallgornera, Albert de Baldrich i de Veciana i Maria de la Concepci Ortiz de Sandoval. El registre del baptisme, inexistent encara el civil, va ser fet en catal. En una anotaci feta amb motiu del naixement del seu germ Francesc el 1885, Pau Font anomenava els seus avis: els paterns eren Pau Font i Boronat, definit com a propietari, i Maria Teresa Trulls i Cardona, ambds fills i vens de Reus, ja difunts; els materns eren  Francesc de Rubinat i Capdevila, propietari del Pla de Cabra, i Dolors de Baldrich i  Veciana, del Rourell, ambds, vens de Valls i ja difunts. De carcter enrgic, fou polifactic en les seves activitats poltiques, culturals i artstiques. Fou conegut a la ciutat com Don Pau.

Curs la carrera de dret i es llicenci a la Universitat de Barcelona en 1884. Profess sempre les idees catalanistes, i fou un dels fundadors i primer president de l'Associaci Catalanista de Reus. Fund i dirig la revista La Veu del Camp (1885-1888) i tamb el diari Lo Somatent (1886-1903).

Es va casar el 7 de novembre de 1888 amb Maria Concepci Lamarca i de Mier, i esdevingu cunyat de Francesc Maci i Lluss, en ser les dones germanes. Resulta simptomtic  del ja arrelat catalanisme de  Pau Font  que mentre la participaci de casament, feta a nom dels pares, era redactada en  castell, l'oferiment de la casa pel nou matrimoni era en catal. Les famlies eren amigues d'antic. La nvia, que al moment de casar-se tenia 24 anys, era lleidatana, reb una acurada educaci, dominava el francs i coneixia la literatura. El seu pare, Agapito Lamarca, tenia fama d'estrafolari. D'ell s'expliquen ancdotes pintoresques que retraten un tremp ocurrent i poc atent a les convencions socials de l'poca i en diverses fotografies va disfressat, cosa que li produa un plaer especial. Ella aport diverses propietats rurals al matrimoni. Maria Concepci Lamarca tenia velletats literries i va publicar alguna prosa potica en castell al diari lleidat "El Pas", molt dins del to becqueri de moda aleshores. Les cartes demostraven habilitat i grcia narrativa. Tamb era hbil amb el llapis a la m, com demostren els dibuixos i les cartes enviades al seu proms. 

La dona de Don Pau va morir a Reus el 12 d'octubre de 1905. La van sobreviure cinc filles i un fill: Maria de la Concepci, Josefina (que es cas amb Flix Gasull), Maria Teresa, Felip (que mor solter a Hamburg el mar de 1937, als 36 anys), Maria dels Dolors (que es cas amb Cristian Corts) i Maria de l'Assumpci (que es cas amb Joaquim Blasco). En morir foren nombroses  les personalitats que comunicaren el seu condol, hi van assistir al sepeli membres de la petita noblesa catalana com els barons d'Albi, Ferran de Mir i d'Ortaff, Ferran de Segarra, Ferran de Querol i de Bofarull, Antoni de Broc i Fidel de Moragas; intellectuals catalanistes com Narcs Oller, Ramon Miquel i Planas, Antoni Rubi i Lluch, Eduard Toda, Josep Mart i Folguera, Ernest Molin i Brass, Antoni M. Alcover, Alexandre de Riquer i Carme Karr; biblifils o exlibristes com l'impressor Joan Oliva, el llibreter lvar Verdaguer o el dibuixant Josep Triad, i diversos especialistes estrangers; i poltics com  Manuel Duran i Bas o Albert Rusinyol; diputats, el senador i ex-ministre  Manuel Allende Salazar o Anselm Guasch que demostren el prestigi i les relacions assolides pel matrimoni, constatables per la diversitat d'ideologies representades.

Es va moure dins el camp de la poltica catalana i com a membre de la Uni Catalanista, intervingu en la redacci de les Bases de Manresa el 1892 signades per Llus Domnech i Montaner, Josep Soler i Palet, i Enric Prat de la Riba, assistint tamb a l'assembla a mes de Pau Font de Rubinat, Joaquim Vayreda, Josep Torras i Bages, Narcs Verdaguer i Calls, Narcs Oller, ngel Guimer, Carles Bosch de la Trinxeria, Ferran Alsina, Eusebi Gell, Llus Pellicer, Joan Llimona, Josep Pin i Soler, Pere Aldavert, Bori i Fontest, Josep Puig i Cadafalch, i d'altres.

El 1895 era president de l'Associaci Agrcola de Reus i va ocupar l'alcaldia de Reus pel perode de 1898 a 1901. El 1908 fou nomenat senador del regne. Fou tamb conseller d'Agricultura, Indstria i Comer de la provncia.

En quedar vidu, Pau Font tingu un accidentat festeig amb una filla del seu amic l'arquitecte Llus Domnech i Montaner que qued trencat el mar de 1907.

Colleccion tots els tresors i rareses bibliogrfiques que pogu adquirir durant ms de quaranta anys, formant la seva important i prestigiosa biblioteca, d'uns 45.000 volums, una de les tres biblioteques privades ms importants de Catalunya. Per aquesta afecci i reconeguda solvncia pericial, s de relleu el seu prestigi dins el ram biblifil i herldic; fou nomenat president de la Societat de Biblifils Catalans des de 1904. L ajuntament de la ciutat comtal li encarreg la reconstrucci de la iconografia catalana des de l'edat mitjana. Fou membre de la Reial Acadmia Espanyola de la Historia. L Associaci Artstica Arqueolgica de Barcelona el nomen soci i corresponsal per a Reus el 1891. El 1921 fou nomenat membre de l'Acadmia de la Histria i de la comissi provincial de Monuments. El 1931 fou nomenat component del Patronat del Monestir de Santes Creus i el mateix any, jurat del govern de la Generalitat. s notable el seu pas pel Centre de Lectura, on ocup la presidncia en diverses tongades, com el 1924.

El 24 d'abril de 1932, Pau Font en un discurs al parlament fet amb motiu de la celebraci de la "Diada de la llengua i festa de la unitat de les terres de llengua catalana" a Reus, quan fu vibrar el pblic amb el pargraf final del seu parlament, alhora combatiu i sentimental: "segurament d'entre tots els que som aqu, sc el nic que t el document que em fa fill de Reus i fill de Catalunya, el dia de la meva naixena, escrit en llengua catalana. Jo espero, ara que la meva vida s'acosta a la fi, que l'estatut de la llibertat de Catalunya far que el document que certifiqui la meva mort sigui tamb escrit en catal" (Pere Anguera en el llibre "L'ombra de l'estel blanc")

Va morir a Reus el 1948.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33016" title="Asteroide Amor" nonfiltered="3114" processed="3100" dbindex="13219">
Un asteroide Amor s qualsevol dels asteroides que tenen una rbita entre Mart i la Terra, per no arriben a travessar l'rbita terrestre; la majoria s travessen l'rbita de Mart. Reben el seu nom de l'asteroide (1221) Amor;  (433) Eros s potser s el ms fams del grup.

Actualment es coneixen uns 1.200 asteroides d'aquest tipus, dels quals noms uns 200 han rebut un nmero. El grup es pot dividir en quatre subgrups, en funci de la seva distncia mitjana al Sol: Amor I, Amor II, Amor III i Amor IV. Els asteroides Amor ms coneguts sn els segents:



 Vegeu tamb .
Asteroide;
Asteroides Apollo;
Asteroides Aton;
Llista d'asteroides;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33018" title="Asteroide Apollo" nonfiltered="3115" processed="3101" dbindex="13220">
Es coneix com asteroide Apollo a qualsevol d'un grup de asteroides del qual el periheli est ms prop del Sol que l'rbita de la Terra, per tant la creuen. Hermes i car sn asteroides Apollo. L'asteroide (1862) Apollo s el que don nom a tot el grup.

(1937 UB) Hermes;
(1566) car;
(1862) Apollo;
(1981) Mides;
(4015) Wilson-Harrington;

 Vegeu tamb .
Asteroide;
Asteroides Amor;
Asteroides Aton;
Llista d'asteroides;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33024" title="Asteroide Aton" nonfiltered="3116" processed="3102" dbindex="13221">
Un asteroide Aton s qualsevol dels asteroides amb un semieix major inferior a una unitat astronmica. Aix els dna una rbita interior a l'rbita de la Terra, encara que la majoria d'ells tenen afelis majors a 1 UA (els asteroides amb rbites enterament dins de l'rbita terrestre sn els asteroides Apohele). El seu perode orbital s inferior a un any. Porten el nom del primer membre del grup que es va descobrir, l'asteroide (2062) Aton.

 Asteroides Aton .
(2062) Aton;
(2340) Hathor;
(99942) Apophis;
(llista no exhaustiva)

 Vegeu tamb .
Asteroide Amor;
Asteroide Apollo;
Llista d'asteroides;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33025" title="Quinzena" nonfiltered="3117" processed="3103" dbindex="13222">
Una quinzena s un perode de temps etimolgicament igual a 15 dies.

No obstant aix, la definici pot variar:
Una revista quinzenal s'edita cada dues setmanes (14 dies);
Normalment, es considera que un mes es dividix en dues quinzenes. La primera quinzena dura des del dia 1 fins al 15, i la segona dura des del dia 16 fins a l'ltim dia del mes. A significa que hi haur quinzenes d'entre 13 i 16 dies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33026" title="Cristian Corts i Llad" nonfiltered="3118" processed="3104" dbindex="13223">
Cristian Corts Llad (Barcelona 1904-1974) fou un metge catal, germ de Maria Lluisa i de Carme Corts, cus germ doble de Marius i Antoni Corts Llad, tamb metges.

Es llicenci en medicina per la Universitat de Barcelona (1925), on prest exerc com a professor a la ctedra de patologia i clniques mdiques. El 1928 es trasllad a Frana per ampliar els seus estudis a Li i a Pars. Fou cap del Servei de Malalties del cor de l'Hospital Clnic de Barcelona, i tamb inspector municipal de Sanitat (1930); director de l'Institut de Cardiologia de la Generalitat (1932); regidor de l'Ajuntament de Barcelona i Conseller Delegat de Higiene i Sanitat (1934) i ocup desprs la Conselleria de Cultura. 

En la revoluci de 16 d'Octubre de (1934) va sser empresonat amb tot el municipi i el Govern de la Generalitat durant cinc mesos.

Durant la Guerra Civil fou capit i cap del Servei de Depuraci d'Aigues de l'exrcit. Al cap de poc temps d'haver-se exiliat a Frana pass a Veneuela (1940), per installar-se desprs a Mxic amb la seva dona, Dolors Font de Rubinat i Lamarca i cinc fills junt amb altres parents i amics. A Mxic fund els Laboratoris Servet (1943). Collabor  amb la JARE (Junta d'Auxili als Republicans Espanyols),  i fou membre del consell tcnic de la Junta Espanyola d'Alliberaci. Adjunt de l'Institut Nacional de Cardiologia de Mxic(1944), professor de la ctedra de patologia mdica de la Facultat de Medicina (1946). 

Fou collaborador de la Revista Mdica de Barcelona, de Ars Medica, de Annals de Medicina, de Le Monde Medicial, etc. s autor de La Insuficiencia Cardaca (1933) i del volum L'electrocardigrafia en les malalties del cor, de la srie Monografies Mdiques (1936).

Torn a Catalunya el 1970 per dedicar-se de ple a la seva segona professi, guanyant el premi Carreras i Candi 1973 amb el seu llibre sobre la famlia Setant ("Els Setant", Fundaci Salvador Vives Casajuana, Barcelona 1973).

Mor a Barcelona el 20 de Mar de 1974









Referencies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33027" title="Albedo" nonfiltered="3119" processed="3105" dbindex="13224">
L'albedo s la quantitat, expressada en percentatge, de radiaci que incidix sobre qualsevol superfcie i que es perd o s tornada. Les superfcies clares t valors d'albedo superior a les fosques. L'albedo mitj de la Terra s del 37-39% de la radiaci que prov del Sol.

s una mesura de la tendncia d'una superfcie a absorbir i reemetre una radiaci incident.

En astronomia ofereix un mitj indirecte d'esbrinar la naturalesa d'un astre per mitj de la comparaci del seu albedo amb el de matries conegudes.

L'albedo influeix en la la temperatura que assoleix un cos exposat a una font de radiaci. Aix, deixant al sol una roca de color blanc (que t un albedo alt, ja que reflecteix la llum i per aix la veiem blanca) s'escalfar menys que una roca de color negre. De la mateixa manera, les variacions en l'albedo de la Terra (per exemple per la variaci de la superfcie coberta pel gel o pels nvols, que reflecteixen la radiaci solar millor que les roques nues o els oceans lliures de gel) exerceixen una important influncia en l'evoluci del clima.

------

En fsica nuclear, l'albedo s la capacitat, per part d'una substncia, de reflectir neutrons. Es mesura pel quocient entre el nombre de neutrons reflectits i el nombre total de neutrons emesos.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33030" title="(15120) Mariaflix" nonfiltered="3120" processed="3106" dbindex="13225">
(15120) Mariaflix s un asteroide descobert el 4 de mar de 2000 per Josep Juli Gmez en Marxuquera (Gandia). Anomenat en honor de la seua esposa, en reconeixement del suport, pacincia i comprensi pel treball observacional de xicotets planetes del descobridor. 


Els parmetres de l'rbita sn:

Epoch 2000 Feb. 26.0 TT = JDT 2451600.5     Williams 
M 324.16764              (2000.0)        P        Q 
n   0.28870045  Peri.  339.78343  -0.77498545  +0.63049910 
a   2.2672761   Node   239.37881  -0.57270613  -0.72957548 
e   0.1681352   Incl.    2.87918  -0.26721760  -0.26493491 
P   3.41        H   15.1           G   0.15     U   1 


 Vegeu tamb.
Asteroide;
Llista d'asteroides;

 Enllaos  externs .

Catchall Catalog of Minor Objects: 15120 Mariaflix (en angls);
 L'rbita del Mariaflix: ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33031" title="La Iessa" nonfiltered="3121" processed="3107" dbindex="13226">

La Iessa (oficialment i en castell, la Yesa) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans.

 Geografia .
Est situat en la vessant meridional de la serra de Javalambre i en els lmits d'Arag. El clima s de tipus continental sec, el que provoca estius calorosos i hiverns molt freds (depassant en ocasions el lmit dels 0) en els quals s freqent l'aparici de neu.

 Nuclis .
 la Iessa;
 la Cuevarruz;

 Limits .
El terme municipal limita amb els d'Andilla, Alpont i Xelva (a la mateixa comarca); i amb els d'Arcos de las Salinas i Abejuela (a la provncia de Terol).

 Accs .
Es t accs, des de Valncia, a travs de la carretera CV-35 per a enllaar amb la CV-345.

 Histria .
Les restes arqueolgiques trobades a la Iessa, testifiquen un poblament durant la dominaci romana.

Alpont i La Yesa van ser cobejades tamb pel Cid, que es va apoderar d'aquestes terres a la fi del segle XI, tal com relata el "Cantar del Mio Cid".

En el perode musulm va formar part del Regne de Taifes d'Alpont (segle IX), sent conquistada per Jaume I en 1236 i lliurada al cavaller Joan de Aun en 1238. En 1583 el rei Felip II li va concedir la categoria d'Universitat i tres anys ms tard va ser declarada vila independent d'Alpont.

 Demografia .


 Economia .
L'economia del poble gira entorn de l'agricultura i ramaderia, al cada vegada ms consolidat sector de Turisme en la seva modalitat rural, aix com l'extracci de caol i la construcci, i cap destacar tamb la importncia dels serveis, observant-se que per a l'escassesa de poblaci durant l'any, es disposen de diversos comeros i bars. El sector serveis es veu afavorit en gran part grcies a l'augment poblacional dels caps de setmana i vacances.

 Monuments .
 Esglsia dels ngels. Temple parroquial del segle XVII acabat en 1622 segons el model renaixentista, va ser incendiada en 1840 arran de les guerres carlistes. La seva reconstrucci va durar fins a 1852. A l'esquerra de la faana, encastada, robusta torre campanar de maoneria amb cantons de carreu; de dos cossos separats. En el primer, una sagetera i rellotge; en el segon, buit de mig punt per a les campanes. Remata en terrassa amb balaustrada amb bolinxes. Tamb destaca annexa a la mateixa la Casa Abadia.
 Ermites.  Dintre del terme existeixen tamb quatre ermites: Ermita de Sant Roc, Ermita de Sant Sebasti, Ermita de Sant Joan i la de la nostra Senyora de Betlem en la casa de la Hoya, que est derruda. ;

 Llocs d'inters .
 El Carrascal. Muntanya amb gran valor paisatgstic que destaca pel fronds bosc de carrasques, algunes d'elles millenries. Destaquen algunes com la Carrasca del Tio Csar, la Tumbada o la del Pozuelo.   ;

 Festes locals .
 Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener amb fogueres.
 Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dilluns segent al dilluns de Pasqua.
 Verge del Carmen. Se celebra el dia 16 de juliol.
 Festes Patronals. Se celebren a les darreries d'agost en honor de Ntra. Sra. dels ngels, de la Verge del Carmen, del Santssim Sagramento i de les nimes dels iessans. Cada tres anys se celebren de forma extraordinria, erigint-se arcs commemoratius compostos per troncs de fusta folrats de barda i adornats amb motius originals.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Ajuntament de la Iessa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33035" title="Viscositat" nonfiltered="3122" processed="3108" dbindex="13227">
Vegeu tamb viscositat cinemtica.

La viscositat d'un fluid representa la resistncia que presenta aquest a fluir. La viscositat s una propietat de tots els fluids, tant lquids com gasos, si b en els ltims el seu efecte s gaireb menyspreable. Per exemple l'aigua te molt baixa viscositat, ja que si per exemple la tirem sobre una taula, al instant s'escampa. En canvi la llet condensada te molta viscositat ja que quan la tirem sobre la taula es sol concentrar i no tendeix a fluir gaire. 

Fsicament es pot definir com el coeficient de proporcionalitat entre l'esfor tangencial i el gradient de velocitats.



Alguns fluids sotmesos a condicions extremes, deixen de ser viscosos i llavors es diu que presenten superfludesa. Aquest fluids sense viscositat se'ls anomena ideals, i no posseeixen capacitat de transmetre el moviment d'una capa de fluid a una altra. Cal dir que de fluids ideals no n'existeixen per si que en alguns casos s pot aproximar a la realitat per tal de facilitar els clculs.

La temperatura i la pressi sn les magnituds que determinen si es pot aproximar un fluid a l'ideal, ja que la viscositat es funci d'aquestes dues. Tanmateix, s molt ms sensible a la temperatura, essent gaireb negligible l'efecte de la pressi. L'efecte de la temperatura es ben diferent entre lquids i gasos. Als primers la viscositat disminueix amb la temperatura, mentre als segons aquesta augmenta.

Les unitats prpies de la viscositat sn:

 Sistema Internacional: 1 pascal per segon = 1 m 1kgs 1;
 Sistema CGS: 1 poise = 1 g/cmseg;
 Sistema anglosax: lbfseg/ft ; slug/ftseg;

Com que la viscositat s la propietat ms caracterstica dels fluids aquestos s'acostumen a classificar en relaci a aquest parmetre. Segons el comportament viscs poden ser: fluids ideals, fluids newtonians (o no), plstics lineals...















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33048" title="Foix (Frana)" nonfiltered="3123" processed="3109" dbindex="13229">


Foix  (en occit Fois , en francs Foix ) s una petita ciutat occitana, capital del departament francs de l'Arieja i de l'antic Pas de Foix. Est situada vora el riu Arieja, a la confluncia amb l'Arget; es troba al sud de Tolosa, prop de la frontera andorrana. El 1999 la seva poblaci era de 9.109 habitants, anomenats foixencs (en occit foissencs, en francs Fuxens), amb la qual cosa s la segona ciutat del departament, desprs de Pmies.

Histria.
Foix probablement deu el seu origen a un oratori fundat per Carlemany, que ms tard va passar a abadia. Amb el temps, la ciutat esdevindria el centre del comtat de Foix, els senyors del qual eren coprnceps d'Andorra juntament amb els bisbes d'Urgell. 

La ciutat fou el lloc de naixement de Charles de Freycinet (1828-1923), estadista i primer ministre francs.

Llocs d'inters.
L'edifici histric principal s el castell dels Comtes de Foix, dalt d'un tur isolat que senyoreja la ciutat vella, de carrers estrets i cases d'arquitectura tradicional. El castell t tres torres dels segles XII, XIV i XV, respectivament. 

L'esglsia principal, edifici gtic del segle XIV, est dedicada a sant Volusi, arquebisbe de Tours del segle V.

Vegeu tamb.
 Comtat de Foix per a la histria detallada del Foix medieval ;
 Llista de coprnceps d'Andorra;
 Gast de Foix;
 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33055" title="Pasos rabs" nonfiltered="3124" processed="3110" dbindex="13230">
 
Els pasos rabs (rab,              , al-` lam al-`arab ) inclouen 22 estats escampats per sia i frica. Gaireb tots tenen una forta identificaci amb l'Islam. Ben pocs poden considerar-se democrcies rabs, i potser noms se'n podrien exceptuar Algria i el Marroc, per exemple. Molts estats rabs tenen extenses reserves de petroli, nivells moderats d'alfabetitzaci i una gran disparitat entre classes socials.

Els pasos rabs sn els segents:

 Algria;
 Arbia Saudita;
 Bahrain;
 Comores;
 Djibouti;
 Egipte;
 Emirats rabs Units;
 Iemen;
 Iraq;
 Jordnia;
 Kuwait;
 Lban;
 Lbia;
 Marroc;
 Mauritnia;
 Oman;
 Palestina (l'Autoritat Palestina noms s reconeguda per la Lliga rab);
 Qatar;
 Shara Occidental (la Repblica rab Saharaui Democrtica no t un reconeixement unnime);
 Sria;
 Sudan;
 Somlia;
 Tunsia;

L'Iran, Turquia i l'Afganistan sn pasos musulmans de l'Orient Mitj, i el Pakistan i Bangladesh sn nacions musulmanes del sud d'sia, per no sn tnicament rabs, i els seus ciutadans sovint se senten ofesos si se'ls dna aquesta qualificaci.

Les fronteres dels diversos estats foren traades per les potncies colonials europees als segles XIX i XX. Sovint es tracta de lnies rectes dibuixades damunt un mapa sense haver tingut en consideraci les caracterstiques geogrfiques i demogrfiques del territori. Desprs de la Segona Guerra Mundial, es va produir un moviment anomenat panarabisme que aspirava a unir tots els pasos rabs en una sola entitat poltica. Noms Sria, l'Iraq, Egipte i el Iemen del Nord van experimentar una unificaci de curta durada. Les divisions colonials histriques i l'extensi geogrfica foren les raons principals del fracs del panarabisme. El nacionalisme rab tamb va tenir la seva fora a la regi a mitjan segle XX i formava part de l'ideari de diversos lders egipcis, algerians, libis, siris i iraquians. Destacats nacionalistes rabs foren Gamal Abdel Nasser (Egipte), Ahmed Ben Bella (Algria), Hafez al-Assad i Bashar al-Assad (Sria), Moammar al-Qadhafi (Lbia) i Mehdi Ben Barka (Marroc). 

Els diversos pasos rabs mantenen forts lligams entre ells. Ara b, les diferents identitats nacionals s'han anat veient enfortides per les distintes realitats poltiques durant els ltims 60 anys, amb la qual cosa cada cop s menys factible l'assoliment d'una nica naci rab.

Vegeu tamb: Lliga rab






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33061" title="Tcnica" nonfiltered="3125" processed="3111" dbindex="13231">
Una tcnica, s un conjunt de procediment que utilitzem els humans per fabricar eines, construir objectes i, en general, obtenir qualsevol producte.

Les persones que es dediquen a la tcnica se'n diuen tcnics.

Al llarg dels temps, tots els procediments cientfics i tecnolgics han generat tcniques per a resoldre els problemes i poder aconseguir, millorar o abaratir els productes o serveis on s'aplicaven.

Aix podem parlar de:
 Tcniques agrcoles (regadiu, fertilitzaci, ...);
 Tcniques productives.
 Tcniques constructives.
 Tcniques de relaxaci.
 Tcniques de laboratori (cromatografia, espectroscpia, atmlisi, ...);
 Etc.

El conjunt de tcniques en una determinada rea, especialment en enginyeria, s'anomena tecnologia o metodologia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33062" title="Schiermonnikoog" nonfiltered="3126" processed="3112" dbindex="13232">

Schiermonnikoog s una illa frisona occidentals situada entre Ameln (ms a l'oest; amb l'illot d'Engelsmanplaat entremig) i Rottumerplaat.

La superfcie emergida s de 39,94 km, que sumada a 151,25 km corresponent a aigua totalitzen 191,19 km. La seva situaci a  5348' N 616' W la converteixen en el lloc habitat ms septentrional de tots els Pasos Baixos. Administrativament, l'illa constitueix un nic municipi (homnim) que amb 992 habitants (2004) s el menys poblat de tot el pas. Pertany a la provncia de Frsia. 

L'illa compta amb 18 km de platges i 30 km de carrils bici.

Actualment, la principal font d'ingressos s el turisme.

Histria.
La histria de l'illa abans de l'edat mitjana no s coneguda. Els primers propietaris conegut de l'illa foren els monjos cistercencs del monestir de Klaerkamp (prop de Rinsumageast, a terra ferma). Aix explica el seu nom: skier vol dir "gris" en fris (en referncia al color dels hbits dels monjos), mnts "monjo", i each "illa"; i una explicaci anloga es pot fer amb el nom en neerlands: schier "gris", monnik "monjo", i oog illa (si b els mots schier i oog sn arcaics i poc habituals al costat de grijs i eiland).

El 1580 Frsia esdevingu protestant. El monestir perd totes les seves possessions, i l'illa pass a mans de la provncia. A fi i efecte d'aconseguir fons aquesta vengu l'illa, que entre 1638 i 1945 estigu en mans privades.

El 1989 l'illa fou declarada parc nacional, el primer del pas.

Enllaos externs.
Pgina oficial (en neerlands);
Nationaal park Schiermonnikoog;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33070" title="(5020) Asimov" nonfiltered="3127" processed="3113" dbindex="13233">
(5020) Asimov s un asteroide descobert l'any 1981 per S. J. Bus i anomenat aix com a homenatge a l'escriptor Isaac Asimov.

 Vegeu tamb.
Llista d'asteroides;

 Enllaos externs .

Catchall Catalog of Minor Objects: 5020 Asimov ;
L'rbita de Asimov a la web de la NASA;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33075" title="PHP" nonfiltered="3128" processed="3114" dbindex="13234">


PHP s un llenguatge de programaci interpretat utilitzat per a generar pgines web dinmiques. S'executa a la banda del servidor, per tant al navegador web la pgina ja li arriba en format HTML i no podem veure'n el codi php. Tot i que menys popular, tamb pot ser usat per generar interfcies de comandes i aplicacions executables amb interfcie grfica. I t versions tant per Windows com GNU/Linux i altres.

PHP es distribueix sota la llicncia PHP, que la Free Software Foundation qualifica com a programari lliure. Les sigles sn un acrnim recursiu de PHP: Hipertext Preprocessor, tot i que originalment eren les sigles de Personal Home Page Tools.

 Caracterstiques .
PHP s extremadament modularitzat. En tipus de dades, sintaxi i funcions s'assembla molt al llenguatge de programaci C. I des de la versi 5, que inclou un major suport a l'orientaci a objectes, tamb s'assembla al C++.

PHP pot ser incls dins el codi HTML indicant-ho a l'intrpret mitjanant les etiquetes <? i ?> o <?php i ?>.
Aleshores, quan el llenguatge sigui interpretat s'executar el codi entremig de les etiquetes i generar com a sortida una codi en HTML, que ser barrejat amb la pgina HTML on hagus estat incls.

PHP, com a llenguatge nascut de i per Internet, t moltes funcions de xarxa, de codi web, i de bases de dades. En concret, Oracle, Sybase, PostgreSQL, Interbase, MySQL, SQLite, MSSQL, etc.
I molts protocols com MAP, SNMP, NNTP, POP3, HTTP, LDAP, XML-RPC i SOAP. Com s habitual en els llenguatges de programaci, es poden ampliar les possibilitats de PHP mitjanant biblioteques de tercers.

La Viquipdia funciona grcies a un programari escrit en PHP que fa servir una base de dades MySQL, anomenat MediaWiki.

 Histria .
Va sorgir cap al 1994 com un conjunt de guions escrits en Perl per Rasmus Lerdof. Posteriorment, Zeev Suraski i Andi Gutmans, dos programadors d'Israel de Technion, s'hi van afegir. El 13 de novembre de 1997 va sortir PHP 3, la primera versi estable en la qual el llenguatge era semblant a l'actual. El 22 de maig del 2000 en va sortir la versi 4, i el 13 de juliol de 2004, la 5.

 Exemples .


 Vegeu tamb .
 phpMyAdmin;
 MVC;

 Enllaos externs .
Pgina oficial sobre PHP i el seu desenvolupament. Inclou la seva descrrega i manuals;
 PHP Cookbook - Un manual en lnia sobre el PHP ;
CCCPHP Consell PHP dels Pasos Catalans. Grup de programadors i programadores PHP.















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33076" title="Ceres (planeta nan)" nonfiltered="3129" processed="3115" dbindex="13235">


Ceres s el planeta menor ms petit del Sistema Solar i l'nic situat en el cintur d'asteroides, de fet durant molt temps fou classificat com a asteroide ((1) Ceres). T un dimetre de 975  909 km i una superfcie de 1.800.000 km, aix el fa l'objecte ms gran i massiu del cintur d'asteroides, i cont un ter (32%) de la massa total d'aquest cintur. Observacions recents han revelat que s esfric, en contrast amb les formes irregulars de cossos ms petits amb menor gravetat. La superfcie de Ceres probablement s feta d'una barreja de gel d'aigua i hidrats minerals diversos tals com carbonats i argiles. Ceres sembla estar diferenciat en un nucli rocs i un mantell de gel. Podria abrigar un oce d'aigua lquida sota la superfcie, fet que el fa ser un objectiu potencial en la recerca de vida extraterrestre. 

Va ser descobert l'1 de gener de 1801 des de Palerm (Itlia) per Giuseppe Piazzi (1746 - 1826), sacerdot catlic i educador, mentre treballava en la compilaci d'un catleg estellar. L'objecte va ser cautament anunciat pel seu descobridor com un cometa sense nebulositat ms que com un nou planeta. Piazzi el va batejar com Ceres Ferdinandea per la Ceres, deessa romana de les plantes i l'amor maternal i patrona de Siclia, i pel rei Ferran I de les Dues Siclies, patr de la seva obra. El cognom Ferdinandea es va eliminar per raons poltiques. Finalment i desprs d'haver sigut considerat com el primer asteroide durant mes de 200 anys, el 24 d'agost de 2006 l'IAU ha decidit incloure'l en la nova categoria de planetes nans junt amb Plut i Eris (abans 2003 UB313). 

La magnitud aparent de Ceres oscilla entre 6.7 i 9.3, tot i aquesta brillantor encara s massa tnua per a ser observat a ull nu.. El 27 de setembre de 2007, la NASA va llanar la Missi Dawn per a explorar Vesta (2011-2012) i Ceres (2015).

Nom.
Piazzi originalment va suggerir el nom itali de Ceres Ferdinandea per a aquest cos, en referncia a la figura mitolgica Ceres (deessa romana de les plantes) i el Rei Ferdinand III de Siclia. "Ferdinandea" no era acceptable per a altres nacions del mn i aquesta part del nom fou eliminada. Ceres tamb fou anomenat Hera durant un breu perode de temps a Alemnia. A Grcia, s'anomeanava         (Demeter), en referncia a l'equivalent grec de Ceres; en angls, Demeter s el nom d'un asteroide ((1108) Demeter). Degut al seu s poc habitual, no hi ha conscens sobre les formes adjectivals del nom, tot i que les formes Cerian i Cerean s'han utilitzat en la ficci. Gramticament la forma Cererean seria correcte, derivada del seu genitiu llat, Cereris. El smbol astronmic de Ceres s una fal (), similar al smbol de Venus () que s el smbol del gnere femen. L'element ceri fou anomenat en referncia a Ceres. L'element palladi fou orignalment anomenat tamb en referncia a Ceres, per el descobridor va canviar el seu nom desprs de que el ceri rebs el seu. Palladium rep el seu nom en referncia a l'asteroide (2) Pallas.

Estatus.

La classificaci de Ceres ha canviat ms d'una vegada al llarg de la histria i ha sigut objecte de desacords. Johann Elert Bode creia que Ceres era el "planeta perdut" que ell havia proposat que havia d'existir entre Mart i Jpiter, a una distncia de 410 milions de  km (2.8 UA) des del Sol. Ceres fou assignat com a smbol planetari, i fou allistat com a planeta en els llibres d'astronomia i taules (juntament amb (2) Pallas, (3) Juno i (4) Vesta durant ms o menys mig segle fins que es van trobar ms asteroides.

Tot i que foren descoberts nous objectes a la mateixa rea, els astrnoms es van adonar que Ceres representava el primer d'una classe de cossos molt similars. Dir William Herschel l'any 1802 empr per primera vegada el terme asteroide ("similar a una estrell") per a aquests cossos, tot escribint "semblen petites estrelles en tan que sn difcils de distingir d'elles, fins i tot emprant telescopis molt bons". Com a primer cos d'aquest tipus en ser descobert, va rebre la dessignaci d'(1) Ceres sota el sistema modern d'ennumeraci d'asteroides.

El debat de l'any 2006 en torn a Plut i que constitueix un 'planeta' va dur a que Ceres fos considerat en la reclassificaci com a planeta. Una proposta de la Uni Astronmica Internacional per a la definici de planeta hauria definit un planeta com a "un cos celestial que (a) t prou massa per a que la seva gravetat superi les forces de cos rgid i, per tant, adopta una forma (quasi esfrica) en equilibri hidrosttic, i (b) es troba en una rbita al voltant d'una estrella, i no s ni una estrella ni un satllit d'un planeta". Si s'hagus adoptat aquesta ressoluci, hauria fet de Ceres el cinqu planeta en ordre des del Sol. De totes maneres aquesta definici no fou acceptada, i al seu lloc una definici alternativa de "planeta" entr en s a partir del 24 d'agost de 2006: Un planeta s "un cos celestial que est en rbita al voltant del sol, t prou massa per a que la seva prpia gravetat superi les forces de cos rgid i s'assumeix a ...una forma quasi esfrica, i ha netejat el seu venat al voltant de la seva rbita." Segons aquesta definici, Ceres no s un planeta (ja que comparteix la seva rbita amb centenars d'altres asteroides en el cintur d'asteroides), i avui en dia es classifica com a "planeta nan" (juntament amb Plut, Makemake, Haumea i Eris).

Caracterstiques fsiques.


Ceres s l'objecte ms gran del cintur d'asteroides, que es troba entre Mart i Jpiter. Es sap que el cintur de Kuiper cont objectes ms gran, incloent Plut, (50000) Quaoar, i (90482) Orcus, mentres que Eris, el ms lluny, situat al disc dispers s el ms gran de tots aquests cossos.

La massa de Ceres s'ha determinat a partir de l'anlisi de la influncia que exerceix sobre els petits asteroides. Els resultats obtinguts per diferents autors sn lleugerament diferents. La mitja de les tres valors ms precisos fins el 2008 dona un valor aproximat de 9,4 kg. Amb aquesta massa Ceres comprn aproximadament un ter de la massa total estimada 3.0  0.2  kg dels asteroides del sistema solar,. Tot plegat suma un quatre percent de la massa de la Lluna.

La midea i massa de Ceres sn suficients per a conferir-li una forma quasi esfrica. Aix indica que est proper a l'equilibri hidrosttic. En contrast, altres asteroides de gran mida com (2) Pallas, (3) Juno, i (4) Vesta sn de forma irregular.

Peter Thomas de la Universitat de Cornell ha proposat que Ceres t un interior diferenciat; constituit per roca i cobert per un mantell de gel. El gruix d'aquest mantell d'entre 120 i 60 km podria contenit uns 200 milions de kilmetres cbics d'aigua(16 26 percent de la massa de Ceres;30 60 percent per volum, que s ms que tota la quantitat d'aigua dola a la Terra. This result is supported by the observations made by the Keck telescope in 2002 and by evolutionary modelling. Tamb, algunes caracterstiques de la seva superfcie i histria (tals com la seva distncia del sol, que mant la forta radiaci en un nivell baix que possiblement permet al planeta retenir alguns dels seus elements primordials), indica la presncia de materials voltils a l'interior de Ceres.

Superfcie.

La composici de la superfcie de Ceres s similar a la dels asteroides de tipus C. De totes maneres hi ha diferncies. Els materiales hidratats sn trets omnipresents en l'espectre IR de Ceres , aix indica la presncia de quantitats significatives d'aigua en l'interior d'aquest cos. Altres possibles constituents de la superfcie podrien ser argiles riques en ferro (crondstedtita i carbonat (dolomita i siderita), que sn minerals comuns en meteorits de condrita carbonatada. Els trets espectrals d'argiles i carbonats normalment sn absents en l'espectre d'altres asteroides de tipus C. A vegades es classifica a Ceres com a asteroide de tipus G.

La superfcie de Ceres s relativament calenta. La temperatura mxima amb el sol de front es va estimar en 235 K (uns  38 C) al 5 maig de 1991. Tenint en compte tamb la distncia heliocntrica en el temps, aix dona un mxim estimat de 239 K al periheli.



Noms uns pocs trets han sigut ambiguament detectats en la superfcie de Ceres. Imatges ultravioletes d'alta definici preses pel Telescopi Espacial Hubble l'ant 1995 mostren un punt fosc sobre la superfcie que ha rebut el sobrenom de "Piazzi" en honor al descobridor de Ceres. S'ha pensat que es podria tractar d'un crter. Ms tard imatges d'infraroig proper amb major ressoluci presses durant una rotaci sencera amb el telescopi Keck utilitzant ptica adaptativa mostr nombrosos trets brillants i foscos movent-se amb la rotaci del planeta nan. Dos trets foscos tenen forma circular i presumiblement es tracta de crters; s'observ que un d'ells tenia una regi central brillant, mentres l'altre fou identificat com el "Piazzi". Imatges ms recents de llum visible fetes pel Telescopi Espacial Hubble de la rotaci sencera presses el 2003 i 2004 van mostrar 11 trets reconeixibles a la sueprfcie, la naturalesa dels quals roman incerta. Un d'aquests trets correspn a "Piazzi".

Aquestes ltimes observacions tamb van determinar els punts del pol nord en direcci amb ascensi recta 19 h 24 min (291), declinaci +59, en la constellaci de Draco. Aix vol dir que la obliqitat de Ceres s molt petita  sobre 3.

 Estudis sobre Ceres .

Una ocultaci d'una estrella per Ceres va ser observada a Mxic, Florida i al llarg del Carib el 13 de novembre de 1984.

En 2001, el telescopi espacial Hubble va fotografiar Ceres. Les imatges sn de baixa resoluci, per confirmen que l'asteroide s esfric, i mostra un punt fosc en la seua superfcie, que s probablement un crter. Va ser anomenat "Piazzi" pel descobridor de Ceres.

Ceres va ser visible a finals de 2002 usant prismtics.

Recentment, Ceres va ser estudiat amb el telescopi Keck. Usant ptica adaptativa, es va aconseguir una resoluci de 50 km/pxel, sobrepassant els resultats del Hubble. El Keck va ser capa de distingir dos grans trets d'albedo fosc, probablement crters d'impacte. El major t una regi central ms brillant. "Piazzi" no era visible en les imatges del Keck.

La NASA ha enviat una missi anomenada Dawn (en angls, alba) per a visitar Ceres. La data de llanament va ser el 27 de setembre de 2007, amb una cita orbital amb l'asteroide en 2015.

 Curiositats .

L'element qumic ceri (nombre atmic 58) va ser descobert en 1803 i va prendre el seu nom de l'asteroide, que s'havia descobert dos anys abans.



Referncies.


 Enllaos  externs .

Catchall Catalog of Minor Objects: 1 Ceres (en angls);
Imatges de Ceres preses pel Hubble ;
 L'rbita de Ceres: ;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33083" title="Rectangle" nonfiltered="3130" processed="3116" dbindex="13236">

Un rectangle s un quadrilter del grup dels parallelograms que t els costats parallels dos a dos i t quatre angles rectes (90). Es pot considerar el quadrat com un cas concret de rectangle en el qu tots els seus costats tenen la mateixa longitud.

El permetre, L, d'un rectangle de base b i altura h s:

 ;

La superfcie, S, d'un rectangle de base b i altura h s:

 ;

La revoluci d'un rectangle a l'espai genera un cilindre.

A ms, s'anomena triangle rectangle al triangle que t un angle de 90.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33085" title="Resistncia" nonfiltered="3131" processed="3117" dbindex="13237">


En histria, es diu resistncia als moviments que s'oposen a altres moviments majoritaris.
Resistncia (poltica);
Resistncia francesa;
Resistncia Catalana;
Resistencia Galega;
Organitzaci de Resistncia Nacional;
Moviment de Resistncia Afrikaner;
Federaci Espanyola de Resistncia al Capital;
Resistncia Catalana d'Alliberament Nacional;
Federaci Regional de Societats de Resistncia de la Regi Espanyola;
En fsica, es parla de diferents tipus de resistncies:
La Resistncia aerodinmica com a fora d'oposici al moviment dins d'un flud.
La resistncia mecnica com a esfor mxim que pot suportar un material.
En electricitat i electrnica, es parla de Resistncia elctrica com a component o propietat. ;
Resistncia elctrica (propietat);
Resistncia elctrica (component);
En microbiologia, es parla de Resistncia microbiana com a capacitat dels microorganismes de sobreviure a l'acci d'antibitics.
En esport, la resistncia fsica.
Existeix un llibre anomenat Memries d'Idhun I: La Resistncia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33094" title="Chipilo" nonfiltered="3132" processed="3118" dbindex="13238">
Chipilo, oficialment Chipilo de Francisco Javier Mina, s una petita ciutat de 3.000 habitants, localitzada a 12 quilmetres al sud de la ciutat de Puebla, a Mxic, avui dia part de la seva rea metropolitana. Fundada com a colnia d'immigrants italians, la llengua prpia i majoritria de la ciutat, s el vnet. 

 Histria .
La ciutat va ser fundada el 2 d'octubre, 1882 per un contingent d'immigrants provinents de la regi septentrional del Vneto, la majoria de Segusino i dels pobles propers de la provncia de Treviso. En aquest sentit, la immigraci italiana a Chipilo difereix d'altres onades migratries a Mxic i a  Llatinoamrica que provenien de les regions del sud d'Itlia, amb les notables excepcions del Rio Grande do Sul al Brasil, i Crdoba, a l'Argentina. 

Els immigrants van emigrar cap a Mxic a la recerca de terres frtils i fugint de la pobresa que assolava la regi del Vneto en aquella poca, desprs de la inundaci del Piave el 1881. Poc desprs de la inundaci  van arribar a la regi vneta de Segusino dues companyies italianes amb la intenci de reclutar famlies per emigrar a Amrica, principalment a Mxic, en un programa del president mexic Porfirio Daz per promoure la immigraci europea, emulant les poltiques migratries de l'Argentina i el Brasil. El govern mexic va oferir-los terres, eines i bestiar a crdit, que havien de pagar en un lapse no major de deu anys. Els colons es comprometien a cobrir el deute i no podien sortir de la colnia sense el perms del govern fins que l'haguessin pagat tot, la qual cosa, conjuminada a la situaci geogrfica de la colnia, va produir un allament dels colons de la resta de les comunitats mexicanes. D'acord amb la tradici oral, i als testimoniatges escrits de l'poca, no els van ser assignades les terres originals, ans van rebre terres molt poc frtils. La pobresa subsegent va obligar a molts residents a treballar com a peons o pagesos d'altres finques mexicanes, i alguns van retornar a Itlia. Tan bon punt la colnia va ser transformada, legalment, en ciutat, la majoria es van dedicar a la ramaderia.  Els seus productes lctics es van tornar famosos en molts llocs de Mxic, i avui dia una companyia mexicana de productes lactis porta el nom de la ciutat. A ms, dues franqucies mexicanes van nixer a Chipilo: gelateria Topolino i la cafeteria The Italian Coffee Company.

 Llengua i cultura .
Vegeu tamb: Vnet;
Abans que la ciutat de Puebla absorbs Chipilo, aquesta va estar allada la major part del segle XX. Per aquest motiu, a diferncia del que ocorreria amb altres immigrants italians que es van establir a Mxic, els chipileos van conservar llurs tradicions i sobretot llur llengua. Avui dia la gent de Chipilo encara parla la llengua vneta dels seus besavis, en la modalitat dialectal de Feltre i Belluno. Sorprn que el dialecte no hagi estat influt gaire per l'espanyol, en comparaci de com ha estat d'alterat a Itlia mateix per l'itali. Encara que el govern de l'estat de Puebla, no l'ha reconegut, pel nombre de parlants el dialecte vnet b podria ser considerat una llengua minoritria a Puebla, ja que el nombre de parlants s superior fins i tot a algunes de les llenges indgenes de Mxic les quals gaudeixen d'un estatus de protecci i reconeixement oficial. 

Diversos lingistes locals i estrangers han proposat diversos alfabets per al dialecte vnet de Chipilo. Un va ser creat per la lingista nord-americana Carolyn McKay mentre realitzava la seva investigaci de postgrau a la Universidad de las Amricas. En va proposar un de basat bsicament en l'alfabet itali, i va publicar la seva proposta en un llibre titulat Il dialetto veneto di Segusino e Chipilo. Aquest ha estat utilitzat en diverses publicacions fetes pels chipileos, per no ha rebut total acceptaci, ja que la majoria prefereix utilitzar l'alfabet espanyol que aprenen a l'escola, encara que aquest no tingui grafies especfiques per als sons inexistents en l'espanyol mexic, com ho sn la  i la [ ]. Alguns ciutadans locals han suggerit la creaci d'un alfabet estandarditzat basat en l'alfabet espanyol. Aquest alfabet s utilitzat en la publicaci local d'"Al Nostro", del grupo Vneti a Chipilo, amb el suport del govern de l'estat de Puebla.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Descripci del dialecte vnet de Chipilo (en espanyol);
Histria de Chipilo, amb fotos antigues (en itali);
Breu histria de Chipilo, amb fotos de la ciutat (en espanyol) ;
El vnet de Chipilo i el seu origen Beluns comparat amb les altres varietats de la llengua vneta (en angls);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33096" title="Multiplicaci" nonfiltered="3133" processed="3119" dbindex="13239">
La multiplicaci s una operaci aritmtica resultat d'un cas particular de la suma. 

Quan tots els sumands d'una suma sn iguals, es pot simplificar. Aix, si el nombre m se suma n vegades, es diu que es multiplica el nombre m pel nombre n. Els nombres que es multipliquen en una multiplicaci, s'anomenen factors, i el resultat de la multiplicaci s'anomena producte.


La multiplicaci s'indica amb una creu, , o un punt,  . En computaci s'acostuma a utilitzar l'asterisc * (s originari en el llenguatge FORTRAN). En un monomi, es considera que tots els components del monomi es multipliquen sense necessitat d'indicar cap smbol de multiplicaci. 

Exemples:
5 2 = 5 +5 = 10;
2 5 = 2 +2 +2 +2 +2 = 10;
4 3 = 4 +4 +4 = 12;
m 6 = m +m +m +m +m +m;

Al igual que la suma, la multiplicaci s una operaci interna a tots els conjunts de nombres nombres naturals, enters, racionals , reals i complexos.

Tamb es poden multiplicar altres entitats matemtiques, com polinomis, vectors o matrius.

Propietats de la multiplicaci.

Uniforme: Si als dos membres d'una igualtat se'ls multiplica un mateix nombre, queda una altre igualtat com a resultat.

a=b   a c = b c

Monotonia : Si als dos membres d'una desigualtat se'ls multiplica un mateix nombre positiu, queda una altre desigualtat del mateix sentit. En el cas que el multiplicant sigui negatiu la desigualtat canvia de sentit.

a>b   a c > b c si c > 0

a>b   a c < b c si c < 0

Asociativa : Dos o ms factors de una multiplicaci es poden sustitur pel seu producte sense afectar al resultat.

a b c d = (a b) c d = a (b c) d = a (b c d)

Conmutativa: El ordre dels factors no afecta el valor producte.

a b = b a

Distributiva: Amb la suma, es compleix la segent igualtat:

a (b+c) = a b +a c

En general:

a (b+c+d+e+...) = a b +a c +a d +a e +...

En aquesta igualtat a rep el nom de factor com. A l'acci de fer aquesta operaci a l'inrevs s'anomena treure factor com

Exemples de treure factor com:

15 +20 -30 = 5 (3 +4 -6)

10 +8 -6 = 2 (5 +4 -3)

Element neutre: L'element neutre de la multiplicaci s l'1, de manera que:

a 1 = a

Multiplicaci per zero : Qualsevol multiplicaci d'un nombre real per zero s igual a zero.

a 0 = 0

Enllaos externs.

 Multiplicaci;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33097" title="Llenges semtiques" nonfiltered="3134" processed="3120" dbindex="13240">
Les llenges semtiques sn la subfamlia nord-oriental de les llenges afroasitiques, de les quals sn l'nica famlia que es parla a l'sia. Es parlen al Prxim Orient i al nord d'frica.

Tenen un origen com: les llenges parlades a l'antiga Mesopotmia fa ms de 3.000 anys. Sn, per tant, les llenges documentades ms antigues, tot i que fins el 1532 no van ser reconegudes com a famlia lingstica prpiament dita (per part de Guillaume Postel). La majoria de llenges semtiques no escriuen les vocals.

El terme semtiques per a aquestes llenges s etimolgicament incorrecte en l'aspecte que fa referncia a la descendncia mitolgica de Sem, ja que algunes tribus d'aquesta descendncia parlaven llenges no semtiques i algunes llenges semtiques eren parlades per tribus descendents de Cam, germ de Sem.

S'agrupen en diverses branques:
  grup occidental;
 grup de Canaan, amb l'hebreu, el fenici i el samarit;
 l'arameu;
 grup oriental, amb l'accadi;
 grup meridional, amb l'rab ;

Les llenges semtiques ms comunes avui dia sn l'rab, l'amhric, l'hebreu i el tigrinya.

Altres llenges semtiques ja extingides importants sn l'ugartic. Cal esmentar tamb el malts, oficial a la Uni Europea.

Classificaci de les llenges semtiques.
Semtic oriental .
 Accadi   extingit;
 Eblaite   extingit;

Semtic occidental.
Semtic central .
Semtic nord-occidental .
 Amorita   extingit;
 Ugartic   extingit;
 Llenges canaanites;
 Ammonita   extingit;
 Moabita   extingit;
 Edomita   extingit;
 Hebreu;
 Hebreu bblic   llengua de la lectura de la Tor, revifada en l'hebreu modern;
 Hebreu mixnaic   lllengua de la lectura del Talmud i d'altres textos rabnics;
 Hebreu medieval;
 Hebreu mizrah   parlat a Israel, Iemen, Iraq i a la dispora;
 Hebrey teimani   llengua dels jueus iemenites;
 Hebreu sefard   base de la pronncia normativa estndard de l'hebrey modern;
 Hebreu asquenazita   pervivent en la llengua moderna;
 Hebreu samarit   parlat a Holon, Tel Aviv i Nablus;
 Hebreu modern   llengua oficial de l'estat d'Israel;
 Fenici   extingit;
 Pnic   extingit;
 Arameu;
 Arameu occidental;
 Nabateu   extingit;
 Arameu occidental mitj;
 Neoarameu occidental (ma'lula);
 Arameu oriental;
 Arameu bblic   extingit;
 Hatran Aramaic   extingit;
 Sirac;
 Neoarameu caldaic;
 Neoarameu assiri;
 Senaia   amb descndencia en les llenges modernes;
 Koi sanjaq surat;
 Hertevin;
 Turoio;
 Mlahs   extingit;
 Mandeu;
 Judeoarameu;

Llenges arbiques.
 Antic nord-arbic   extingit;
 rab: rab clssic (la llengua alcornica i de la la literatura primerenca), rab literari (                     fusha), rab estndard modern...
 Dialectes rabs moderns;
Dialectes orientals;
Dialectes peninsulars;
Dhofari   Oman, Iemen;
rab iemenita;
rab hijaz   Arbia saudita;
rab najd   Arbia saudita;
rab oman;
Dialectes beduns;
rab bedu egipci oriental;
rab bedu peninsular;
Dialectes centroasitics;
Central Asian Arabic;
rab khuzestan;
rab xirvan  extingit;
rab egipci   El Caire i regi del Delta;
rab said   Alt Egipte;
Dialectes del Golf;
rab bahrein   Bahrein;
rab del Golf;
rab xihh   Emirats rabs Units;
rab llevant;
rab xipriota maronita;
Llevant septentrional   Lban, Sria;
rab libans;
Llevant meridional   Jordnia, Palestina, Israel;
rab palest;
rab iraqui;
rab sudans;
rab magrib;
rab algeri;
rab xuwa   Txad;
Hassaniyya   Mauritnia i Shara;
rab libi;
rab andalus   extingit;
Siculorab   Siclia, extingit;
Malts;
rab marroqu;
rab tunisenc;

Semtic meridional .
 Semtic meridional occidental .

 Antic sud-arbic   extingit;
 Sabeu   extingit;
 Mineu   extingit;
 Qataban   extingit;
 Hadramutic   extingit;

Llenges etipiques;
 Etipic septentrional;
 Gueez   extingit, llengua litrgica;
 Tigrinya   llengua nacional d'Eritrea;
 Tigre (tigr);
 Dahalik;
 Etipic meridional;
 Transversal;
 Amhric   llengua nacional d'Etipia;
 Argobba;
 Harari;
 Silt'e;
 Zai;
 Exterior;
 grup-n;
 Gafat   extingit;
 Soddo (kistane);
 tt-group:
 Inor;
 Mesmes;
 Mesqan;
 Sebat bet gurage;

 Semtic meridional oriental .

 Bathar;
 Harsus;
 Hobyot;
 Jibbal (xehri);
 Mehri;
 Socotri;

Enllaos externs.
Article "Rama semtica" ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33100" title="Fonologia rab" nonfiltered="3135" processed="3121" dbindex="13241">
L'rab estndar noms t tres vocals, /i, a, u/, en les seves varietats llarga i curta. Naturalment hi ha allofonies. Aquesta pot ser la ra que a la premsa hi hagi tantes version diferents a l'hora de trasnciure els noms de gent com en Bin Ladin/Ben Laden/Bin Laden o en Issir/Isser Arafat.



  s  per a alguns parlants (oclusiva). s sobretot caracterstic del dialecte egipci. A molts llocs del nord d'frica i al Lban, s  (no africada).
  es pronuncia  noms al mot , el nom de Du (All).

 s'usa per a indicar velaritzaci i faringealitzaci (consonants emftiques).

Als dialectes hi ha ms fonemes. Al Magrib i al llenguatge escrit (normalment en noms) existeix la .

Les vocals poden ser (fonolgicament) llargues o curtes.

Vegeu tamb .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33103" title="Divisi" nonfiltered="3136" processed="3122" dbindex="13242">

La divisi, s una operaci aritmtica que serveix per expressar matemticament l'acci de repartir una entitat entre un cert nombre de elements. En general, la divisi es pot considerar la inversa de la multiplicaci.

Per expressar una divisi s'utilitzen els dos punts (:), una lnia inclinada (/) o el smbol de divisi (). Tamb es pot expressar una divisi en forma de nombre racional, s a dir, com a fracci.

Una divisi acostuma a agafar la forma:

a
-= c
b
on a s el dividend, b s el divisor i c s el quocient.

La divisi s una operaci externa a tots els conjunts de nombres, en tant que la divisi entre zero dona resultat infinit. La divisi entre nombres sencers va donar origen a la idea dels nombres racionals.

Divisi exacta.

S'anomena divisi exacta quan a la divisi:

;

tots tres nombres, dividend, divisor i quocient sn enters.
Aix noms pot passar si a s mltiple de b, i val exactament c cops b.
Quan aix no passa, hom diu que a s indivisible per b, llavors caldr recorrer a la Divisi amb residu o usar nombres racionals o reals.

Quan un nombre s indivisible per tots els nombres naturals menys per ell mateix i 1, es diu que s un nombre primer.

Divisi entera.

Quan la divisi no s exacta i volem seguir utilitzant nombres enters apareix un nombre anomenat residu, que compleix:

residu = dividend - quocient   divisor;

Divisi real.

S'anomena divisi real a la divisi entesa com inversa de la multiplicaci de nombres reals. En aquesta divisi tots el nombres poden ser reals (exceptuant que el quocient no pot ser zero). En aquest tipus de divisi no existeix el residu.

Propietats de la divisi.

Uniforme: Si els dos membres d'una igualtat es divideixen entre el mateix nombre, queda una altre igualtat com a resultat.

;

per


Monotonia: Si els dos membres d'una desigualtat es divideixen entre un mateix nombre positiu, queda una altre desigualtat del mateix sentit. Si es divideixen entre un mateix nombre negatiu, queda una desigualtat de sentit contrari.

;

;

Distributiva: Junt amb la suma, es compleix la segent igualtat:

;

En general:

;

No commutativa: L'ordre de la divisi s important en el resultat:

 s diferent de ;

Element neutre: L'element neutre de la divisi s l'1, de manera que:

;

Divisi per zero: La divisi per zero s una operaci impossible:

, i per tant, .

Com que tot nombre multiplicat per 0 dna 0, donada b diferent de 0 no existeix cap a que compleixi la divisi b/0. En el cas que a fos 0, es tractaria d'una indeterminaci.

 Com realitzar una divisi manualment .

Escrivim el dividend i a continuaci una barra vertical i el divisor. Exemple:


 24856 | 79

Ara dibuixem una lnia horitzontal sota el divisor:

 24856 | 79
       -----------------

A continuaci, agafem tants dgits per l esquerra com xifres tingui el divisor; si el nombre resultant s menor que el divisor, n agafem un ms. En l exemple, com que el divisor t dues xifres agafem els dos primers dgits per l esquerra (24), per com que 24<79 n agafem tres (248). Dividim el nombre resultant entre el divisor i escrivim la part entera d aquesta divisi sota la barra horitzontal:

 24856 | 79
       -----------------
         3

Ara, multipliquem el resultat obtingut pel divisor, escrivim el producte a sota de les xifres que hem agafat al comenament i restem:

 24856 | 79
-237   -----------------
 ---     3
  11

En cap cas aquesta resta pot donar un resultat igual o superior al divisor; si fos aix, caldr augmentar la primera xifra obtinguda (3 en l exemple) en una unitat fins que la resta sigui inferior al divisor.
Seguidament  baixem  una altra xifra del dividend i l afegim al resultat de la resta anterior. (Si un cop  baixada  la xifra el resultat fos inferior al divisor, escriurem un zero a sota de la barra i  baixarem  una altra xifra.)

 24856 | 79
-237   -----------------
 ---     3
  115

Repetim el procs dividint aquest nou nombre entre el divisor i collocant-ne el resultat a sota de la barra horitzontal:

 24856 | 79
-237   -----------------
 ---    31
  115
 
Tornem a repetir el procediment anterior:

 24856 | 79
-237   -----------------
 ---     31
  115
  -79
  ---
   36

 Baixem  una nova xifra i repetim tot el procs fins que no quedin xifres per a  baixar :

 24856 | 79
-237   -----------------
 ---     314
  115
  -79
  ---
   366
  -316
  ---- 
    50

Per a saber si ho hem fet tot b, cal comprovar que el cocient obtingut (314 en l exemple) multiplicat pel divisor (79), ms el darrer residu (50) ens dna el dividend:

314 x 79 + 50 = 24856


 Articles relacionats .

 Taula de divisors;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33104" title="Tercer Reich" nonfiltered="3137" processed="3123" dbindex="13243">

El Tercer Reich s el nom que va rebre el rgim dictatorial a Alemanya entre el 1934 i 1945.

Antecedents.
Desprs de la Primera Guerra Mundial, els pasos vencedors van imposar greus sancions econmiques  i poltiques als pasos derrotats. Entre aquests ltims hi havia Alemanya que, a ms de perdre gran part del seu territori, va patir una gravssima crisi econmica que va fer que la inflaci es dispars fins a quedar totalment fora de control. Per a molta gent, la derrota, les sancions i la crisi van ser com una gran humiliaci per al seu pas, que pocs anys abans havia estat el poders Imperi Alemany. Aix va portar a molta gent a les files dels partits radicals que donaven la culpa de tots els seus mals a grups minoritaris com els comunistes i els jueus. Entre aquests grups hi havia el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys o NSDAP, ms coneguts pel nom de nazis, liderats per Adolf Hitler. Durant la segona meitat dels anys 20 aquest grup va crixer de forma espectacular tant en popularitat com en nombre de militants. 

La situaci poltica alemanya s'havia tornat molt complexa: Els partits de dretes volien crear una dictadura a Alemanya, i el NSDAP es convertia en el partit ms votat, amb el 37% en les eleccions del 31 de juliol de 1932, i el Partit Nazi va iniciar converses amb els partits de Von Papen i el Partit de Centre, per assumir el crrec de Canceller, cosa que el President Von Hindenburg va rebutjar, i es van convocar noves eleccions quan el canceller Franz von Papen va perdre una moci de confiana en la nica sessi de la legislatura.

A les eleccions de novembre de 1932, el NSDAP, tot i obtenir un 32% dels vots, va continuar sent el partit ms votat, i el 30 de gener de 1933, desprs de la renncia del nou canceller Kurt von Schleicher, Von Hindenburg, Hitler va assumir el crrec de Canceller d'Alemanya i presid un govern de concentraci nacional, tal com havia desitjat la dreta alemanya amb el suport de Von Papen, que creia que podria controlar el govern a l'ombra, amb la convocatria de noves eleccions per al mar de 1933. Al gabinet del nou govern, solament Hermann Gring i Wilhelm Frick eren ministres del NSDAP. Aix no obstant, el Poder que gaudia el partit nazi era molt gran al carrer.

El govern republic de Hitler.

Hitler presid un govern de concentraci nacional, tal com havia desitjat la dreta alemanya, per b que no esperaven que l'instrument que havia d'sser el NSDAP es converts en el subjecte de Poder. Al gabinet del nou govern, solament Hermann Gring i Wilhelm Frick eren ministres del NSDAP. Aix no obstant, el Poder que gaudia el partit nazi era molt gran al carrer. Per consegent, ni Hindenburg ni els socis de govern pogueren aturar la destrucci del marc institucional i democrtic de la Repblica. D'altra banda, els partits de dretes ho veien com la consumaci de la dictadura  en aquest cas civil  que tan havien desitjat; no podien preveure la nazificaci i el rgim totalitari que s'estava dibuixant. 

El tret de sortida per a la retallada de drets i llibertats fou l'Incendi del Reichstag, al que el govern va reaccionar amb el Decret de l'Incendi del Reichstag a l'endem, que suspenia els drets civils bsics. D'acord amb el decret, el KPD (Partit Comunista Alemany) i altres partits es van illegalitzar, i els funcionaris i diputats comunistes van ser arrestats i enviats a camps de concentraci o morts, escapant la organitzaci. Lentament, noms el NSDAP i les seves organitzacions satllits romangueren legals al nou sistema. 

L'incendi es va produir sis dies abans de les eleccions avanades, que va guanyar el NSDAP amb un 43.9% dels vots, i continuava sent el partit ms gran a la cambra, per no prou per assegurar la majoria absoluta, de manera que es va mantenir la coalici amb el DNVP. Com que els nazis no van obtenir la majoria absoluta, el govern de Hitler es va enfrontar a la cambra presentant la Llei de Capacitaci, que permetia al govern l'aprovaci de lleis sense la participaci del parlament durant quatre anys. Ja que la llei necessitava un recolzament de dos teros de la cambra, Ludwig Kaas, del Partit Catlic de Centre va votar a favor amb la promesa verbal que el propi partit i els acords amb la esglsia catlica es mantindrien. Els partits de dretes ho veien com la consumaci de la dictadura  en aquest cas civil  que tan havien desitjat, per no podien preveure la nazificaci i el rgim totalitari que s'estava dibuixant.

L'abril de 1933 sign la llei per a la restauraci del servei civil professional, que excloa els jueus de tot crrec de l'administraci de l'Estat. Igualment, Hindenburg no protest per la purga feta dins el NSDAP el juny de 1934 contra els sectors d'esquerres del partit, com les Sturmabteilung d'Ernst Rhm o la facci de Gregor Strasser, molts dels quals van morir en la Nit dels ganivets llargs.

El Tercer Reich.
Desprs de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934, Hitler tamb fou nombrat president de la Repblica, assolint totals poders que li permeteren dissoldre la Repblica de Weimar i proclamar el Tercer Reich, un Estat autoritari, antidemocrtic i centralitzat.

Alemanya rebutjava clarament les restrictives imposicions del Tractat de Versalles. Entre el 1933 i el 1939, la poltica de Hitler va estar centrada en l'enduriment de les lleis contra els jueus fins a extrems inaudits, el rearmament i modernitzaci de l'exrcit alemany i la reunificaci dels pobles alemanys, en contra de l'establert en el tractat, que limitava la capacitat militar alemanya, i impedia la reunificaci del Reich l'Imperi Alemany hereu del Sacre Imperi Romanogermnic. La poltica expansionista del govern pretenia incrementar l'espai vital aplicant la teoria del Lebensraum.


Per aconseguir el Lebensraum, Hitler va utilitzar una efica combinaci d'oratria i intimidaci que va aconseguir la militaritzaci de Rennia (mar de 1936), l'annexi d'ustria (Anschluss) (mar de 1938), l'ocupaci dels Sudets (octubre de 1938), el repartiment i ocupaci de Txecoslovquia (mar de 1939), i l'ocupaci de la ciutat de Memel (mar de 1939). I tot aix sense ni una protesta de Frana i Gran Bretanya i fins i tot a vegades (annexi dels Sudets) amb el seu exprs vist-i-plau.

Per Hitler no en tenia prou amb haver aconseguit tot aix i reclamava a Polnia l'ocupaci de la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre Alemanya i la Prssia Oriental. Polnia s'hi va negar repetides vegades en part per por a la reacci sovitica i en part perqu pensava que aix noms encoratjaria Hitler a fer altres demandes. El 23 d'agost de 1939, Alemanya i l'URSS signaren el Pacte Molotov-Ribbentrop que, a ms de ser un tractat de no-agressi entre els dos pasos, tenia unes clusules secretes entre les quals s'acordava el repartiment l'est europeu en dues zones d'influncia, una per cada una de les dues potncies. Hitler, en virtut d'aquest acord pels seus xits anteriors, va decidir envair Polnia, convenut que ni Frana ni Gran Bretanya actuarien.

Segona Guerra Mundial.


El 3 de setembre de 1939, Frana i el Regne Unit van declarar la guerra a Alemanya. Desprs d'uns mesos de parlisi en l'anomenada Guerra de Broma., fins que el 1940 Alemanya envaeix Noruega, Dinamarca, els Pasos Baixos, Blgica, Luxemburg i Frana. El 1941 Alemanya envaeix Iugoslvia i Grcia i comena la invasi de la Uni Sovitica.

La persecuci de les minories i indesitjables va continuar a Alemanya i els pasos ocupats. A partir de 1941 els jueus van ser obligats a dur una banda groga en pblic la majoria van ser traslladats a guetos, on estaven separats de la resta de la poblaci. El gener de 1942, a la Conferncia de Wannsee sota la supervisi de Reinhard Heydrich, es va decidir un pla per la Soluci final de la qesti jueva. Des de llavors fins el final de la guerra van ser sistemticament assassinades sis milions de persones entre jueus i altres collectius, incloent homosexuals, eslaus i presoners poltics. A ms, deu milions de persones van ser forades a treballar. Aquest genocidi s'anomena Holocaust. Milers de persones eren enviades diriament als camps d'extermini i camps de concentraci, que al principi eren centres de detenci que es van reconvertir en factories de la mort en massa.

En parallel a l'Holocaust, els nazis van tenir un programa de conquesta i explotaci dels territoris sovitics i polonesos i la seva poblaci eslava, com part del Pla General Oest. S'estima que 20 milions de civils sovitics, tres milions de polonesos no jueus  i set milions de soldats de l'Exrcit roig van morir en la guerra. Els plans nazis van estendre el lebensraum cap a l'est, conseqncia d'estendre la guerra a l'est per defensar la civilitzaci occidental dels bolxevics. Molts ucranesos, bltics i altres sovitics desencantats per les atrocitats comeses pel rgim eStalinista van lluitar amb els alemanys, juntament amb altres europeus enrolats a les divisions Schutzstaffel. 

El febrer de 1943 havien derrotat els alemanys a la Batalla de Stalingrad i van comenar a avanar cap a l'oest, guanyant la Batalla de Kursk, punt d'inflexi al Front Oriental. L'exrcit alemany es va retirar a les fronteres poloneses el febrer de 1944, i el juny els aliats obrien un nou front a l'est amb el desembarcament de Normandia, i l'abril de 1945 els dos fronts es van trobar al riu Elba, i el 30 d'abril mentre les tropes sovitiques ocupen el Reichstag i altres edificis governamentals, Adolf Hitler se sucida al seu bnquer de Berln.

El successor de Hitler va ser l'almirall Karl Dnitz. El 7 de maig va donar la seva autoritzaci al general Alfred Jodl per firmar la rendici incondicional d'Alemanya que entraria en vigor l'endem. Aix va significar el final de la guerra a Europa.

Conseqncies.
Com a resultat de la victria aliada, els vencedors es van repartir el control d'Alemanya, que va canviar les seves fronteres com a resultat de la Conferncia de Jalta i va acabar partint-se en dos estats (RFA i RDA) durant la Guerra Freda, que es van reunificar de nou el 1990. El Tercer Reich va ser desmantellat, els dirigents que van sobreviure van ser jutjats en els Judicis de Nuremberg, i les institucions creades van desaparixer.
 Smbols .




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33110" title="Wikimedia Commons" nonfiltered="3138" processed="3124" dbindex="13244">
Per a informaci sobre els arxius de Wikimedia Commons vegeu .;

----


 (tamb anomenada Commons o Wikicommons) s un magatzem de contingut multimdia lliure incloent imatges, udio i Vdeo. Els arxius que els usuaris inclouen poden fer-se servir en altres projectes de la Fundaci Wikimedia.

Histria.
El projecte es va iniciar el 7 de Setembre de 2004 i al novembre de 2004 ja emmagatzemava 10000 arxius multimdia. 

Wikicommons va estrenar la versi 1.4 del programari MediaWiki.

Idiomes.
L'idioma principal a la Wikimedia Commons s l'angls, per els usuaris registrats poden configurar a les seves preferncies l'idioma en que prefereixen que es mostrin els missatges del programari i, a ms a ms, hi ha pgines que han estat tradudes a diversos idiomes.

Copyrights i llicncies.
Des del 2004 a la Wikimedia Commons no s perms incloure arxius llicenciats sota una llicncia que no sigui lliure o no en permeti l's comercial.  S'accepten arxius amb llicncies com la GFDL o les versions no restrictives amb l's comercial de Creative Commons.

Enllaos externs.


 Wikimedia Commons: Pgina principal en catal del projecte.


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33114" title="Rottumerplaat" nonfiltered="3139" processed="3125" dbindex="13245">
Rottumerplaat s una illa frisona occidental deshabitada pertanyent administrativament al municipi d'Eemsmond, a la provncia de Groningen.

Situaci.
L'illa est situada entre Skiermntseach (a l'oest) i Rottumeroog (a l'est). Al nord hi t el mar del Nord mentre que al sud hi ha el mar de Wadden. A Rottumerplaat hi ha el punt ms al nord de tots els Pasos Baixos.

Histria.
Rottumerplaat existeix des de 1833, incialment com un illot de sorra. Cap al 1860 aquest comen a rebre el nom d'illot de Rottumerplaat. Al 1950 el Rijkswaterstaat hi constru un dic amb la idea d'emprar Rotturmerplaat com un lloc d'inici d'unes obres de polderitzaci que hom havia planificat al mar de Wadden. Com Rottumeroog, Rottumerplaat es desplaa cap a l'est, fruit de l'erosi que pateix al costat oest i l'acreci a l'est. De 1965 a 1985 la seva superfcie augment fins a les 900 hectrees, per d'aleshores aquest creixement s'estronc.

Rottumerplaat est deshabitada, i l'accs hi s prohibit. L'administren el Rijkswaterstaat, el Servei Forestal i el Ministeri d'agricultura, natura i aliments.Fins el 1991 hom prov de mantenir-ne la costa costa. Aquell any s'establ un pla de gesti de Rottumeroog i Rottumerplaat on es decid d'accedir-hi noms dos cops l'any per netejar-la d'escombraries arrossegades pel mar. Malgrat patir molta erosi, la superfcie de l'illa sembla fora estable (si b no fixa a un punt).

Fauna.
Rottumerplaat s, com Rottumeroog, una rea de nidificaci de molts ocells.

Godfried Bomans i Jan Wolkers.
Els escriptors Jan Wolkers i Godfried Bomans hi feren bivac una setmana cada un durant l'estiu de 1971, cosa que escamp la fama de l'illa. L'nic contacte amb el mn exterior era radiofnic. Wolkers public el 1971 Groeten van Rottumerplaat (Records des de Rottumerplaat) explicant-ne l'experincia, mentre que Bomans Op Reis rond de Wereld en op Rottumerplaat (Viatge al voltant del mn i a Rottumerplaat) el 1972.

Actualment a l'illa hi ha un lloc d'observaci dels ocells que compta amb dos treballadors permanents durant la temporada de cria.

Enllaos externs.
Associaci d'amics de Rottumeroog i Rottumerplaat (en neerlands);
Pgina de dos ornitlegs (en neerlands);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33115" title="ISO 4217" nonfiltered="3140" processed="3126" dbindex="13246">
L'ISO 4217 s un estndard internacional que descriu codis de tres lletres per definir els noms de les monedes establertes per l'Organitzaci Internacional per a l'Estandarditzaci, conegut per les sigles en angls ISO.

Les dues primeres lletres del codi sn les dues lletres del codi de pasos de l'ISO 3166-1 (els quals sn molt semblants als que s'utilitzen per a dominis de primer nivell a Internet) i la tercera lletra fa referncia a la primera paraula de la prpia moneda. Aix doncs, la moneda del Jap s JPY (JP per Japan i Y de yen). Aix elimina el problema causat pels noms de dlar, franc i lliura, usats en dotzenes de pasos diferents, tots ells amb valors completament diferents. Igualment, si s'ha produt una revaluaci de la moneda, l'ltima lletra del codi corresponent es canvia per distingir-la de la moneda antiga. En alguns casos, la tercera lletra s la inicial de "nou" en la llengua d'aquell pas, per distingir-la de l'antiga moneda que ha estat revaluada; tamb pot ser que es posi una lletra diferent a la que indica "nou", sobretot en casos en qu la moneda ha estat objecte de diverses revaluacions. Exemples de tot aix els podem veure en el peso mexic (MXN) i la lira turca (TRY), en qu la darrera N i Y, respectivament, corresponen a l'espanyol nuevo i al turc yeni. Pel que fa als altres canvis, tenim per exemple el ruble rus, que va canviar de RUR a RUB, en qu la B prov de la tercera lletra de la paraula "ruble".

Tamb hi ha un codi numric de tres dgits assignat per a cada moneda, de la mateixa manera que cada estat t un codi de tres dgits en l'estndard ISO 3166-1.

La norma ISO 4217 tamb defineix les relacions entre la unitat monetria principal i les seves subdivisions. Sovint aquestes subdivisions sn en cntims o centsims, tot i que tamb els dcims o els millsims sn prou habituals. Algunes monedes no tenen subdivisions. En altres casos, la unitat monetria principal t tan poc valor que la moneda fraccionria ja no s'utilitza (per exemple el sen japons, el cntim del ien). Mauritnia no fa servir una subdivisi decimal, ja que 1 ouguiya sn 5 khoums, i Madagascar t l'ariary, que equival a 5 iraimbilanja.

L'ISO 4217 inclou codis no noms per a les monedes, sin tamb per als metalls preciosos (or, plata, palladi i plat; normalment mesurats en unces) i per a algunes altres entitats usades en les finances internacionals, com per exemple els "drets especials de gir". Tamb hi ha codis utilitzats com a prova (XTS) i per indicar l'absncia de transaccions monetries (XXX). Tots aquests codis comencen amb la lletra "X". Els metalls preciosos usen "X" ms el smbol qumic del metall; la plata, per exemple, s XAG. Com que l'ISO 3166-1 no assigna mai codis de pasos que comencin amb "X", l'ISO 4217 pot fer servir els codis comenats amb "X" per a monedes no especfiques d'un pas determinat sense risc de coincidir amb futurs codis de pas.

Les monedes supranacionals, com el dlar del Carib oriental, el franc CFP, el franc CFA ems pel BEAC i el franc CFA ems pel BCEAO, tamb es representen amb codis que comencen amb "X". Amb tot, per, l'euro es representa amb el codi EUR; encara que EU no sigui un codi nacional ISO 3166-1, igualment s'ha fet servir, i per aix s'ha hagut d'afegir EU als codis reservats de l'ISO 3166-1 per representar la Uni Europea. El precedent de l'euro, la unitat de compte europea o ecu, tenia el codi XEU.

Amb el pas del temps, es van creant noves monedes i se'n deixen d'utilitzar d'altres. Com a resultat, la llista dels codis s'ha d'actualitzar de tant de tant. L'agncia de manutenci (MA) de l'ISO 4217, la British Standards Institution, s la responsable de gestionar la llista dels codis.

 Codis actuals .


A.
 AED Drham dels Emirats rabs Units;
 AFN Afgani de l'Afganistan;
 ALL Lek albans;
 AMD Dram armeni;
 ANG Flor de les Antilles Neerlandeses;
 AOA Kwanza angols ;
 ARS Peso argent;
 AUD Dlar australi;
 AWG Flor d'Aruba;
 AZN Manat azerbaidjans;

B.
 BAM Marc convertible de Bsnia i Hercegovina;
 BBD Dlar de Barbados;
 BDT Taka de Bangla Desh;
 BGN Lev blgar ;
 BHD Dinar de Bahrain;
 BIF Franc de Burundi;
 BMD Dlar de les Bermudes;
 BND Dlar de Brunei;
 BOB Boliviano de Bolvia;
 BOV Mvdol bolivi (usat com a valor d'inversi) ;
 BRL Real brasiler;
 BSD Dlar de les Bahames;
 BTN Ngultrum bhutans;
 BWP Pula de Botswana;
 BYR Ruble bielors;
 BZD Dlar de Belize;

C.
 CAD Dlar canadenc;
 CDF Franc congols;
 CHE Euro WIR sus (moneda complementria);
 CHF Franc sus;
 CHW Franc WIR sus (moneda complementria);
 CLF Unidad de fomento xilena (usada com a valor d'inversi);
 CLP Peso xil;
 CNY Renminbi (o iuan) de la Repblica Popular de la Xina;
 COP Peso colombi;
 COU Unidad de valor real colombiana (afegida al COP);
 CRC Coln costa-riqueny;
 CUC Peso convertible cub ;
 CUP Peso cub (encara en s);
 CVE Escut de Cap Verd;
 CZK Corona txeca (Koruna);

D.
 DJF Franc de Djibouti;
 DKK Corona danesa (Krone);
 DOP Peso dominic;
 DZD Dinar algeri;

E.
 EEK Corona estoniana (Kroon);
 EGP Lliura egpcia;
 ERN Nakfa eritrea;
 ETB Birr etop;
 EUR Euro de l'Eurozona;

F.
 FJD Dlar fiji;
 FKP Lliura de les Malvines;

G.
 GBP Lliura esterlina del Regne Unit;
 GEL Lari georgi;
 GHS Cedi ghans;
 GIP Lliura de Gibraltar;
 GMD Dalasi gambi ;
 GNF Franc guine;
 GTQ Quetzal guatemalenc ;
 GYD Dlar de Guyana;

H.
 HKD Dlar de Hong Kong;
 HNL Lempira hondurenya ;
 HRK Kuna croata;
 HTG Gourde haiti;
 HUF Frint hongars;

I.
 IDR Rupia indonsia (Rupiah);
 ILS Nou xquel israeli;
 INR Rupia ndia;
 IQD Dinar iraqui;
 IRR Rial irani;
 ISK Corona islandesa (Krona);

J.
 JMD Dlar jamaic;
 JOD Dinar jord;
 JPY Ien japons;

K.
 KES Xling keny;
 KGS Som kirgus;
 KHR Riel cambodj;
 KMF Franc de les Comores;
 KPW Won nord-core;
 KRW Won sud-core;
 KWD Dinar kuwaiti;
 KYD Dlar de les illes Caiman;
 KZT Tenge kazakh;

L.
 LAK Kip laosi;
 LBP Lliura libanesa;
 LKR Rupia de Sri Lanka;
 LRD Dlar liberi;
 LSL Loti de Lesotho;
 LTL Litas litu;
 LVL Lats let;
 LYD Dinar libi;

M.
 MAD Drham marroqu ;
 MDL Leu moldau;
 MGA Ariary malgaix;
 MKD Denar macedoni ;
 MMK Kyat birm;
 MNT Tgrg mongol;
 MOP Pataca de Macau;
 MRO Ouguiya maurit;
 MUR Rupia de Maurici ;
 MVR Rupia de les Maldives (Rufiyaa);
 MWK Kwacha malawi;
 MXN Peso mexic;
 MXV Unidad de inversin mexicana (o UDI) (usada com a valor d'inversi);
 MYR Ringgit malaisi;
 MZN Metical moambiqus;

N.
 NAD Dlar namibi ;
 NGN Naira nigeriana;
 NIO Crdoba nicaragenca;
 NOK Corona noruega (Krone);
 NPR Rupia nepalesa;
 NZD Dlar neozelands;

O.
 OMR Rial omanita  ;

P.
 PAB Balboa panamenya ;
 PEN Nuevo sol peru;
 PGK Kina de Papua Nova Guinea ;
 PHP Peso filip ;
 PKR Rupia pakistanesa ;
 PLN Z oty polons;
 PYG Guaran paraguai;

Q.
 QAR Riyal de Qatar;

R.
 RON Leu romans ;
 RSD Dinar serbi;
 RUB Ruble rus ;
 RWF Franc rwands;

S.
 SAR Riyal saudita;
 SBD Dlar de les illes Salom ;
 SCR Rupia de les Seychelles ;
 SDG Lliura sudanesa;
 SEK Corona sueca (Krona);
 SGD Dlar de Singapur;
 SHP Lliura de Santa Helena ;
 SLL Leone de Sierra Leone ;
 SOS Xling somali ;
 SRD Dlar de Surinam;
 STD Dobra de So Tom i Prncipe ;
 SYP Lliura sria;
 SZL Lilangeni de Swazilndia;

T.
 THB Baht tailands;
 TJS Somoni tadjik;
 TMT Manat turcman;
 TND Dinar tunisi ;
 TOP Pa anga tongals;
 TRY Lira turca;
 TTD Dlar de Trinitat i Tobago;
 TWD Nou dlar de Taiwan;
 TZS Xling tanz;

U.
 UAH Hrvnia ucranesa;
 UGX Xling ugands;
 USD Dlar dels Estats Units;
 USN Dlar dels Estats Units Next day (per a l'endem) (usat com a valor d'inversi);
 USS Dlar dels Estats Units Same day (per al mateix dia) (usat com a valor d'inversi) ;
 UYI Peso uruguai en unidades indexadas;
 UYU Peso uruguai;
 UZS Som uzbek;

V.
 VEF Bolvar fort veneol ;
 VND Dong vietnamita;
 VUV Vatu de Vanuatu ;

W.
 WST Tala samo ;

X.
 XAF Franc CFA ems pel BEAC (Banc dels Estats de l'frica Central);
 XAG Una de plata;
 XAU Una d'or;
 XBA Unitat compensatria europea (EURCO) (unitat per al mercat d'obligacions);
 XBB Unitat monetria europea (EMU-6) (unitat per al mercat d'obligacions);
 XBC Unitat de compte europea 9 (EUA-9) (unitat per al mercat d'obligacions);
 XBD Unitat de compte europea 17 (EUA-17) (unitat per al mercat d'obligacions);
 XCD Dlar del Carib Oriental;
 XDR Drets especials de gir (del Fons Monetari Internacional);
 XFU Franc UIC (divisa especial);
 XOF Franc CFA ems pel BCEAO (Banc Central dels Estats de l'frica Occidental);
 XPD Una de palladi;
 XPF Franc CFP (per als territoris francesos del Pacfic);
 XPT Una de plat;
 XTS Codi reservat per a proves;
 XXX Sense moneda, sense transacci monetria;

Y.
 YER Rial iemenita;

Z.
 ZAR Rand sud-afric;
 ZMK Kwacha zambi;
 ZWR Dlar zimbabws;

Sense codi.
Hi ha territoris que no segueixen la norma ISO 4217 perqu les seves unitats monetries no sn ben b monedes independents, sin variants d'altres monedes. Sn les segents:
 Corona feroesa (equivalent a la corona danesa);
 Lliura de Guernsey (equivalent a la lliura esterlina);
 Lliura de Jersey (equivalent a la lliura esterlina);
 Lliura de l'illa de Man (equivalent a la lliura esterlina);
 Dlar de les illes Cook (equivalent al dlar neozelands);
 Dlar de Tuvalu (equivalent al dlar australi);

Els segents no sn codis ISO, tot i que sovint sn usats comercialment: 
 GGP Lliura de Guernsey;
 JEP Lliura de Jersey;
 IMP Lliura de l'illa de Man;
 TVD Dlar de Tuvalu;

 Codis obsolets .
Substituts per l'euro (EUR).
 ADF Franc andorr ;
 ADP Pesseta andorrana ;
 ATS Xling austrac ;
 BEF Franc belga ;
 CYP Lliura xipriota ;
 DEM Marc alemany (Deutsche Mark) ;
 ESP Pesseta espanyola ;
 FIM Marc finlands (Markka) ;
 FRF Franc francs ;
 GRD Dracma grega ;
 IEP Lliura irlandesa ;
 ITL Lira italiana ;
 LUF Franc luxemburgus ;
 MCF Franc monegasc ;
 MTL Lira maltesa ;
 NLG Flor neerlands ;
 PTE Escut portugus ;
 SIT Tolar eslov ;
 SKK Corona eslovaca ;
 SML Lira de San Marino ;
 VAL Lira vaticana ;
 XEU Ecu (unitat de compte europea) ;

Altres.
 AFA Afgani (substitut per l'AFN);
 ALK Lek albans (substitut per l'ALL) ;
 AON Nou kwanza angols (substitut per l'AOR);
 AOR Kwanza angols reajustat (substitut per l'AOA);
 ARA Austral (substitut per l'ARS) ;
 ARL Peso argent peso ley (substitut per l'ARP) ;
 ARM Peso argent moneda nacional (substitut per l'ARL) ;
 ARP Peso argent (substitut per l'ARA) ;
 AZM Manat azerbaidjans (substitut per l'AZN);
 BEC Franc belga (convertible);
 BEL Franc belga (financer);
 BGJ Lev blgar A/52 (substitut pel BGK);
 BGK Lev blgar A/62 (substitut pel BGL) ;
 BGL Lev blgar A/99 (substitut pel BGN);
 BOP Peso bolivi (substitut pel BOB) ;
 BRB Cruzeiro brasiler (substitut pel BRC) ;
 BRC Cruzado brasiler (substitut pel BRN) ;
 BRE Cruzeiro brasiler (substitut pel BRR) ;
 BRN Nou cruzado brasiler (substitut pel BRE);
 BRR Cruzeiro real brasiler (substitut pel BRL) ;
 BRZ Cruzeiro brasiler (substitut pel BRB)  ;
 CFP Change Franc Pacifique (substitut per l'XPF);
 CNX Dlar del Banc Popular Xins (substitut pel CNY) ;
 CSD Dinar serbi (substitut per l'RSD);
 CSJ Corona txecoslovaca (Koruna) A/53 (substituda pel CSK);
 CSK Corona txecoslovaca (Koruna) (substituda pel CZK i l'SKK) ;
 DDM Marc de l'RDA (Repblica Democrtica Alemanya) (substitut pel DEM);
 ECS Sucre equatori (substitut per l'USD);
 ECV Unidad de valor constante equatoriana (usada com a valor d'inversi) (discontnua);
 EQE Ekwele de Guinea Equatorial (substitut pel XAF);
 ESA Pesseta espanyola (compte A) (substituda per l'ESP);
 ESB Pesseta espanyola (compte B) (substituda per l'ESP);
 GHC Cedi ghans (substitut pel GHS);
 GNE Syli guine (substitut pel XOF);
 GWP Peso de Guinea Bissau (substitut pel XOF);
 ILP Lliura israeliana (substituda per l'ILR);
 ILR Xquel israeli (substitut per l'ILS);
 ISJ Corona islandesa (Krona) (substituda per l'ISK);
 LAJ Kip laosi del Pathet Lao (substitut pel LAK);
 MAF Franc de Mali (substitut pel XOF);
 MGF Franc malgaix (substitut per l'MGA);
 MKN Denar macedoni A/93 (substitut per l'MKD);
 MVQ Rupia de les Maldives (Rufiyaa) (substituda per l'MVR);
 MXP Peso mexic (substitut per l'MXN);
 MZM Metical moambiqus (substitut per l'MZN);
 PEH Sol peru (substitut pel PEI);
 PEI Inti peru (substitut pel PEN);
 PLZ Z oty polons A/94 (substitut pel PLN);
 ROK Leu romans A/52 (substitut pel ROL);
 ROL Leu romans A/05 (substitut pel RON);
 RUR Ruble rus A/97 (substitut pel RUB);
 SDD Dinar sudans (substitut per l'SDG);
 SRG Flor de Surinam (substitut per l'SRD);
 SUR Ruble sovitic (substitut pel RUB);
 SVC Coln salvadorenc (substitut per l'USD);
 TJR Ruble tadjik (substitut pel TJS);
 TMM Manat turcman (substitut pel TMT);
 TPE Escut de Timor (substitut per l'IDR);
 TRL Lira turca A/05 (substituda pel TRY);
 UAK Karbvanets ucrans (substitut per l'UAH);
 UGS Xling ugands (substitut per l'UGX);
 UYN Peso uruguai (substitut per l'UYU);
 VEB Bolvar veneol (substitut pel VEF);
 VNC Dong vietnamita (substitut pel VND);
 XFO Franc or (divisa especial) (substitut per l'XDR);
 YDD Dinar del Iemen del Sud (substitut pel YER);
 YUD Nou dinar iugoslau (substitut pel CSD);
 YUM Dinar iugoslau (substitut pel CSD);
 ZAL Rand financer sud-afric (usat com a valor d'inversi) (discontinu);
 ZRN Nou zaire (substitut pel CDF);
 ZRZ Zaire (substitut pel ZRN);
 ZWC Dlar zimbabws (substitut pel ZWD);
 ZWD Dlar zimbabws (substitut pel ZWR);

Vegeu tamb.
Llista de monedes del mn;

 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33116" title="PHP-Nuke" nonfiltered="3141" processed="3127" dbindex="13247">
PHP-Nuke s un sistema automatitzat de notcies en PHP i utilitzant bases de dades, especialment dissenyat per a ser usat en Intranets i Internet. L'administrador t control total de la web.

Per a utilitzar PHP-Nuke es necessita un ordinador, un servidor de bases de dades compatible amb SQL (altament provat amb MySQL), un servidor web Apache, una versi de 4.0 o superior de PHP installada i funcionant. 

PHP-Nuke i totes l'eines per a utilitzar-lo estan disponibles sota la llicncia GPL, pel que sn gratuts i totalment adaptables a les necessitats del lloc. 

PHP-Nuke s un SGC, com PostNuke (Derivat d'una versi de PHP-Nuke) o Drupal. Destaca la possibilitat d'incorporar-li una gran quantitat de mduls capaos de realitzar diverses tasques tals com la gesti de descrregues, frums de discussi, botigues de comer electrnic, etc...

 Enllaos .
PHP-Nuke.org Pgina Oficial del projecte PHP-Nuke;
NukeResources Suport ms important a PHP-Nuke;
CATMidia.CAT PHP-Nuke en Catal;
NukeCatal Recursos i manuals de PHP-Nuke en catal;
Free PHPNuke Themes;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33118" title="Transports Metropolitans de Barcelona" nonfiltered="3142" processed="3128" dbindex="13248">

Sota la marca comercial de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) operen conjuntament les empreses Ferrocarril Metropolit de Barcelona S.A. i Transports de Barcelona S.A.. La finalitat de TMB s oferir serveis de transport collectiu a la ciutat de Barcelona i a diversos municipis dels voltants. L'any 2004 el conjunt de serveis de TMB va transportar 548 milions de viatgers.

Histria.
El 1979 comena l'explotaci conjunta entre Transports de Barcelona S.A.(Abans dita Tramvies de Barcelona S.A.) i Ferrocarril Metropolit de Barcelona S.A. sota el nom de Transports Municipals de Barcelona(TMB).

El 1986 Transports Municipals de Barcelona(TMB) passa a denominar-se Transports Metropolitans de Barcelona.

Caracterstiques de la xarxa.

Dades de 2006.

Autobusos.
 Nombre de lnies: 109.
 Parc mbil: 1.122 vehicles.

Metro.
 Parc mbil: 666 vehicles (534 cotxes motors amb 132 remolcs).
 Longitud de la xarxa: 86,6 km.
 Estacions: 123.
 Velocitat mitjana: 28 km/h.

Serveis.
 Metro de Barcelona.
 Bus urb de Barcelona.
 Funicular de Montjuc.
 Telefric de Montjuc.
 Tramvia Blau.
 Bus turstic de Barcelona.

Preus actuals.

La taula de preus (euros) que tenim a continuaci fa referncia a les tarifes de l'ATM de 2008, que permeten la lliure circulaci per tota la xarxa de transports pblics que oferta, sense haver de pagar per cada trajecte. Cal tenir present que la xarxa de l'ATM s molt extensa i compta amb diferents nivells (zones) segons la distncia del dest que influeix directament en el preu del bitllet.

Vegeu tamb: Evoluci dels preus de l'ATM






Ara b, d'altres tarifes com per exemple el bitllet senzill, no estan integrades i cada servei escull el preu a fixar. En concret, TMB t aquestes tarifes exclusives durant l'any 2008 pels serveis de bus urb de Barcelona, metro de Barcelona, funicular de Montjuc, telefric de Montjuc, bus turstic de Barcelona i tramvia blau.

Vegeu tamb: Evoluci dels preus de TMB




Notes i Referncies.


 Vegeu tamb .
 Histria del ferrocarril a Catalunya;
 Xarxa ferroviria de Catalunya;
 Metro de Barcelona;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de TMB;
 Pgina no oficial sobre els autobusos de Barcelona ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33119" title="Nova Amsterdam" nonfiltered="3143" processed="3129" dbindex="13249">
Nova Amsterdam (en neerlands Nieuw-Amsterdam) era el nom de l'assentament fortificat del segle XVII a la colnia de Nova Holanda que acabaria esdevenint la ciutat de Nova York. Va ser fundada el 1625 per la Companyia de les ndies Occidentals holandesa i estava localitzada a la punta sud de l'illa de Manhattan. Aquest era un punt estratgic i fortificable i la seva finalitat era defensar l'accs fluvial a les operacions de comer de pells a la vall del Hudson. 

Nova Amsterdam va arribar a ser l'assentament colonial holands ms gran de l'Amrica del Nord i va romandre en poder dels Pasos Baixos fins el 1664, quan va caure en mans angleses. Els holandesos van reprendre-la per un curt perode de temps el 1673, quan van canviar-li el nom pel de Nova Orange, fins que la van cedir definitivament als anglesos el 1674. A canvi van rebre Surinam, que va ser colnia nerlandesa fins l'any 1975.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33124" title="Bamb" nonfiltered="3144" processed="3130" dbindex="13250">


Els bambs, canyes americanes o canyes d'Amrica sn les plantes que conformen la tribu bambsia (Bambuseae) de la famlia de les pocies.

Els bambs constitueixen part de la subfamlia de les bambusidies amb ms de 100 gneres i unes 1500 espcies. N'hi ha d'autctons a l'sia, Amrica, l'frica i Oceania, podent adaptar-se a nombrosos climes (tropical, mediterrani, continental, alp). A Europa n'existeixen fssils per cap espcie endmica, almenys des de fa 2000 anys.

Sn plantes molt rstiques i sobretot molt atpiques, han inspirat mitologies i simbologies, extraordinriament til, s'han descrit ms 1.500 usos i utilitats, molt vlida en el passat i amb moltes possibilitats en el futur.

 La planta .
Les plantes de canyes en general i els bambs en particular sn especialment atpiques, entre altres caracterstiques especials cal destacar el seu tronc principal: el rizoma, gegant i superficialment subterrani, que enlloc d'esgotar el sl frtil s un gran productor d'humus; la part aria, les canyes, tenen una funcionalitat ms de fulles que de tiges, si b la planta de bambs pot viure centenars d'anys, les canyes no sobreviuen els nou anys i a diferncia de les altres plantes, desprs de brotat el seu dimetre no varia des que neix i la seva alada des de les poques setmanes (4-6 en els Phyllostachys)).

La seva floraci gregria, de totes les plantes d'aquella espcie en tot el planeta, i que puguin tardar ms de cent anys a florir, sn incgnites encara per resoldre. 

Els resultats d'adobar una planta de bamb no s'aprecien fins a la brotaci anual de les noves canyes, poden passar molts mesos abans de notar la millora en la planta pel subministrament d'adob.

L'edat d'un bamb, com en totes les plantes es conta a partir des que neix a partir d'una llavor, per com que normalment se reprodueixen per clonaci es complica enormement determinar l'edat d'un exemplar de bambs. Per altre part les canyes de bamb rarament sobreviuen 10 anys.

El rizoma.
El tronc principal d'una planta de bambs s un rizoma, tija subterrnia i gegant que creix horitzontalment es troba en els primers 30 cm del subsl, rarament ms enfonsat. T la mateixa estructura que la canya, fistuls per amb un canal ms encongit i igualment separat i amb gemmes a nivell de cada nus. De cada gemma tant pot sortir un nou rizoma com una canya.

Una de les funcions ms importants dels rizomes s la d'acumular reserves, engreixar-se amb tot l'aliment que assimilen les arrels i les fulles amb la funci clorofllica durant 3 anys, fins el brot d'una nova canya que apareix amb el dimetre definitiu de planta adulta i amb tots els discos dels entrenusos un a sobre de l'altre, formant un cilindre, llavors grcies a les reserves del rizoma estira les cllules telescpicament sense necessitat de nutrients externs en aquests moments, una prova d'aix s que les canyes i el desplegament de branques assoleixen la plenitud de creixement sense cap fulla, sense necessitat de funci clorofllica.

Existeixen dos tipus de rizoma, amb diferents variants intermitges:

Rizoma paquimorf (      gruixut;      , forma) o simpoidal o cespits: s curt i gruixut i es caracteritza per presentar: ;
 forma subfusiforme, sol ser ms o menys corb (rarament recte) i amb un dimetre generalment major que el del brot en el qual es transforma apicalment;
 els entrenusos sn ms amples que llargs, slids i asimtrics (ms amples cap al costat que sost la gemma);
 els nusos no sn elevats o inflats;
 les gemmes laterals sn solitries i es transformen nicament en rizomes, requisit indispensable per a la formaci de brots;
 presenta proliferaci d'arrels adventcies en la part ms baixa del rizoma i aplanament de la part dorsiventral de l'eix; ;
 el coll del rizoma sol ser cur o allargat. ;

Els bambs del cintur tropical tenen generalment aquest tipus de rizoma. Sn els bambs ms arcics.

Tenen rizoma cespits, entre altres, els gneres: Bambusa, Dendrocalamus, Fargesia,. ..

Rizoma leptomorf (      , prim;      , forma), monopoidal o corredor (repens): s allargat i prim, Els bambs de la regi septentrional o de zones temperades presenten majoritriament aquest tipus de rizoma. Es caracteritza per presentar:
 forma cilndrica o subcilindrica, ser ms o menys recte i amb un dimetre generalment menor que el del brot en el qual es transforma apicalment;
 els entrenusos sn ms llargs que amples, generalment buits (rarament slids), i relativament simtrics. Poden crixer horitzontalment fins a diversos metres en una temporada;
 els nusos poden ser o no elevats o inflats;
 les gemmes laterals sn solitries, i es transformen directament en brots, i unes quantes es transformen en rizomes;
 les arrels adventcies poden estar o no presents, quan estan presents s'organitzen en verticils senzills o b escampades;
 el coll del rizoma s sempre curt. ;

Els bambs de la regi septentrional o de zones temperades presenten majoritriament aquest tipus de rizoma.

Tenen rizoma corredor, entre altres, els gneres: Phyllostachys, Semiarundaria, Sasa, Pleioblastus,...

La canya.

S'anomena canya la tija principal de les gramnies. La canya s un tronxo fibrs, balmat i regularment separat amb membranes rgides coincidents amb els nusos. Algunes varietats, molt poques (Dendrocalamus strictus, p.ex.), tenen canyes massisses, i se'ls sol anomenar bambs mascles, per no t res a veure amb el sexe de la planta, que s hermafrodita. Les canyes no tenen escora; la part exterior sol sser llisa, molt dura, i molt flexible la part interna.

Els nusos sn anells repartits ms o menys regularment al llarg de la canya. A cada nus hi ha gemmes que quan es desenvolupen esdevenen branques. Sovint les gemmes dels nusos inferiors no es desenvolupen.

Les branques tenen la mateixa estructura de les canyes i tamb estan ramificades.

El nombre de branques que porta cada nus sol sser un element important per determinar el gnere del bamb, p. ex. els Phyllostachys tenen dues branques a cada nus.

 Les arrels .
Hi ha dos tipus d'arrels. Les d'ancoratge es troben tot al voltant de la base de les canyes, i les assimiladores, que surten de la perifria dels nusos del rizoma. Aquestes darreres tenen un aspecte capillar i poden arribar a baixar alguns metres per pujar aigua i aliments indispensables per a la supervivncia i el creixement de la planta.

 La fulla .

Les fulles es troben a l'extremitat de les branques. Tenen un nervi principal molt marcat i nervis secundaris parallels, amb forma allargada, arrodonides a la base i ms o menys afilades a l'extremitat. Els pecols sn molt curts i tenen una lgula a vegades amb pls que tamb ajuden a determinar la varietat. 

La beina de la canya, encara que no tingui cap paper a la funci clorofllica i no s'assembli gens a una fulla clssica, s que t tots els elements constitutius de la fulla. La seva funci s protectora de les fibres tendres mentre la canya creix; a cada entrens li correspon una beina que el protegeix de cops i agressions, i s per aix que s tan dura i coricia. Solen caure quan la canya ha acabat de crixer. Tamb sn un element important per la determinaci d'espcies i solen sser molt decoratives.

La flor.

Es tracta ms aviat d'una inflorescncia ja que les flors estan agrupades en espigues com la majoria de gramnies. La floraci en els bambs no t cap inters esttic, al contrari: quan la floraci s important la planta pateix, les fulles groguegen i cauen. La floraci s un enigma per resoldre. La majoria dels bambs no floreixen cada any, una gran part d'espcies poden tardar dcades, moltes altres fins a ms de 100 anys.
La floraci d'un bamb pot sser individual, s a dir, en alguna planta de l'espcie o varietat florint alguna branca o canya sencera o tota la planta, donant grana o no. I un altre tipus de floraci s la collectiva, en la qual floreixen totes les plantes d'aquella espcie o varietat sense tenir en compte el lloc geogrfic, ni l'estaci. Aquest tipus de floraci pot durar anys, i el bamb sl morir-se deixant grana.

Fruit.
Els grans s amb la flor l'estructura menys coneguda dels bambs. Les Cariopsis es poden trobar en la majoria de bambs gegants.

 Classificaci .


 Pel tipus de rizoma .
 Cespits (clima tropical);
 Poc corredor;
 Corredor (clima temperat) ;
 Pel tipus de clima .
 Clima tropical;
S'hi engloben els bambs ms antics; el seu rizoma sol ser paquimorf;
 Clima temperat;
S'hi troben els bambs naturalitzats a Europa; el seu rizoma sol ser leptomorf;

 Per alada .
 Nans fins a 3 metres d'alada;
 Petits de 3 a 6 metres;
 Mitjans de 6 a 9 metres;
 Gegants ms de 9 metres;
 Taxonomia .
 Clssica, el sistema Linn, basat en l'estudi de les formes dels elements de les flors, s complicat d'aplicar en els bambs perqu floreixen molt rarament, provocant confusi i multitud de sinnims.

Malgrat que alguns autors distingeixen:
Bambs herbacis, les tijes aries s'anomenen palla.
Bambs llenyosos, les tijes aries s'anomenen canya.
Noms trobem bambs a la tribu bambsia de les 13 tribus de la subfamlia de les bambusides
 Sistema Cronquist, no hi ha variaci amb el sistema Linn;
 APG II, projecte en realitzaci.
 Subtribus i gneres .

La tribu dels bambs llenyosos, Bambsia, t 9 subtribus amb 93 generes:
 Subtribu Artrostilidina;
Comprn 13 gneres: Actinocladum, Alvimia, Apoclada, Arthrostylidium, Athroostachys, Atractantha, Aulonemia (Matudacalamus), Colanthelia, Elytrostachys, Glaziophyton, Merostachys, Myriocladus, Rhipidocladum.
 Subtribu Arundinarina;
Comprn 17 gneres: Acidosasa, Ampelocalamus, Arundinaria o Pleioblastus, Borinda, Chimonocalamus, Drepanostachyum, Himalayacalamus, Fargesia, Ferrocalamus, Gaoligongshania, Gelidocalamus, Indocalamus, Oligostachyum, Pseudosasa, Sasa, Thamnocalamus, Yushania.
 Subtribu Bambusina;
Comprn 10 gneres: Bambusa (Dendrocalamopsis), Bonia (Monocladus), Dendrocalamus (Klemachloa, Oreobambos, Oxynanthera o Sinocalamus), Dinochloa, Gigantochloa, Holttumochloa, Kinabaluchloa (Maclurochloa, Soejatmia), Melocalamus, Sphaerobambos, Thyrsostachys.
 Subtribu Chusqueina;
Comprn 2 gneres: Chusquea, Neurolepis.
 Subtribu Guaduina;
Comprn 5 gneres: Criciuma, Eremocaulon, Guadua, Olmeca, Otatea.
 Subtribu Melocannina;
Comprn 9 gneres: Cephalostachyum, Davidsea, Leptocanna, Melocanna, Neohouzeaua, Ochlandra, Pseudostachyum, Schizostachyum, Teinostachyum.
 Subtribu Nastina;
Comprn 6 gneres: Decaryochloa, Greslania, Hickelia, Hitchcockella, Nastus, Perrierbambus.
 Subtribu Racemobambodina;
Comprn un gnere: Racemobambos (Neomicrocalamus, Microcalamus, Vietnamosasa)
 Subtribu Shibataeina;
Comprn 9 gneres: Chimonobambusa, Hibanobambusa, Indosasa, Phyllostachys, Qiongzhuea, Semiarundinaria (Brachystachyum), Shibataea, Sinobambusa, Temburongia (incertae sedis).

Vegeu tamb Bambusoide

Principals espcies.
Existeixen ms de 1500 espcies, entre les que cal destacar:


Falsos bambs.
Canya de sant Joan (Arundo donax) denominada per alguns autors el bamb europeu, inexplicablement els sistemes clssics de classificaci no l'inclouen dins les bambusoides.
Rotang, els mobles de rotang se solen anomenat, errniament, mobles de bamb.
Dracaena sanderiana, recentment comercialitzada amb la marca bamb de la sort.

 Distribuci .

La major part de les espcies de bambs sn principalment orinds d'sia, d'Amrica, on s'els hi troba en altituds variables, fins a 3000 m en el Himlaia. Algunes espcies rares sn espontnies a frica continental i a Oceania. Actualment cap s espontnia a Europa i al mediterrani, malgrat la latitud i el clima siguin els idonis. 

La seva rea de repartici va conixer una progressi forta per la cultura.

 Utilitats .
Plantes de bambs.

La immensa diversitat d'espcies de plantes de bambs afegida a la seva facilitat d'adaptaci, permet utilitzar-los en tot tipus de jardins; des del test en el interior d'un apartament fins al gran parc al qual aporten la seva ombra i la seva frescor. Passant, per descomptat, pels arranjaments de balcons, terrasses, patis interiors o galeries. S'utilitza per fixar talussos i marges, com a pavavent i com a tanca.
Troncs de bamb.
La matria llenyosa de la majoria de bambs gegants (Guadues, Bambuses, Phyllostachys, Dendrocalamus,...), s la ms dura que es coneix, supera pressions de 3.500 kgr/cm2, com l'acer dol, ra per la qual a nivell comercial s'anomena el bamb "acer vegetal" a Amrica (Guadua angustifolia), a Europa i a l'sia (Ferrocalamus strictus).

Per les caracterstiques mecniques, fsiques (tan sols igualades per la fibra de carboni o grafit a partir de 1940), biolgiques i facilitat de manipulaci, el bamb s utilitzat des dels inicis de la humanitat. Al Vietnam, per exemple, se l'anomena germ, les construccions rurals tradicionals sn de bamb, dorm en llits de bamb, menja bamb en tasses de bamb amb bastonets de bamb, Pinta bamb amb pinzells de bamb en paper de bamb; van guanyar la guerra als francesos i als americans, en part grcies al bamb, que era utilitzat tant per a la construcci d'armes, trampes, presons, tortures, com per a la reconstrucci de ponts, hospitals. Actualment la policia antiavalots com a defensa utilitza bastons de bamb.

Principals utilitzacions actuals:
Bastides;

El tronc del bamb s utilitzat per a la seva resistncia i la seva lleugeresa per les bastides dels gratacels.

Aliment;

El cor del brot tendre de diverses espcies de canyes de bamb sn comestibles (sobretot Phyllostachys edulis). Els joves planons sn recollectats, com esprrecs, tan prompte com comencen a sortir de terra. No es mengen crescuts a causa de la seva acritud. Es poden bullir torrar, fregir o es poden menjar crus en amanida.
Les llavors poden ser mltes i donen una farina molt nutritiva. ;
 
Certes espcies poden ser conreades en forma de pastures per al bestiar. ;
Els ossos Panda s'alimenten exclusivament de bambs.

Altres utilitats;






 Enllaos externs .
 Utilitats de la canya ;
 Bambunera ;
 Xarxa internacional del Bamb i el Ratan (INBAR) ;
 Associaci Americana del Bamb (ABS) ;
 Associaci Europea del Bamb (AEB) ;
 Parc de la Bambouseraie ;
 Web del Brasil ;
 Web del Jap ;

 Bibliografia .
Farrelly, David The Book of Bamboo, 1996 ed. Thames and Hudson ISBN 0-500-27911-X;
Ohmberger, D. The Bamboos of de world: Annotated Nomenclature and Literature of the Syecies and the Higher and Lower Taxa, Elsevier 1999 ISBN 0444500200;
 Crouzet, Yves i Starosta, Paul (fotos) Bambes, 1998 ed. Tashen ISBN 3-8228-8034-5;
 Crouzet, Simon i Colin, Olivier Bambous, 2002 ed. Ulmer ISBN 2-84138-127-7;
IL31 Bambus-Bamboo ISBN 3-7828-2031-2;
 Langlais, Gry Maisons de Bambou, 2002 ed. Hazan ISBN 2-85025-829-6;
Negi, Sharad Sinhd Bamboos and Canes 1996 ISBN 81-211-0126-3;

Referncies.

Taxonomia NCBI;
Programa de les Nacions Unides pel desenvolupament;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33126" title="Claudio Monteverdi" nonfiltered="3145" processed="3131" dbindex="13251">

Claudio Monteverdi (Cremona, Itlia, 15 de maig de 1567- 29 de novembre de 1643) va ser un compositor, cantor, gambista, i mestre de capella itali.

L'obra de Monteverdi assenyala el pas de la msica del Renaixement a la msica barroca. Al llarg de la seua vida va produir obres que poden ser classificades en alguna de les dues categories i va ser un dels principals innovadors que van portar al canvi d'estil. La seua primera obra (pera) teatral realitzable fou L'Orfeo, i va tenir la sort de gaudir de l'xit mentre encara era viu.

 Biografia .
Va nixer a Cremona, Llombardia. Durant la seua infantesa va prendre llions de Marco Antonio Ingegnieri, que era mestre de capella de la catedral de Cremona.

El 1590, Monteverdi va comenar a treballar a la cort de Mntua com a corista i violinista i, cap al 1602, havia esdevingut mestre de capella. Fins que va fer quaranta anys va treballar principalment en els madrigals, dels quals va fer vuit llibres. El vuit, publicat el 1638, comprn els anomenats Madrigali guerrieri et amorosi considerats per molts la perfecci d'aquesta forma. En el seu conjunt, aquests primers vuit llibres mostren un desenvolupament de la msica polifnica renaixentista a l'estil mondic que s tpic de la msica barroca. El nov llibre, publicat pstumament el 1651, cont fragments ms lleugers, probablement composts cap al final de la seua vida i que representen ambds estils.

El pas de la monodia, amb el seua mfasi en clares lnies meldiques, text intelligible i una msica plcida d'acompanyament, a compondre peres va ser una pas lgic, especialment per a un compositor inclinat a la dramatitzat i que estimava, a ms, els efectes sumptuosos. El 1609 Monteverdi va fer la seua primera pera L'Orfeo. En aquella poca era normal que els compositors creassin treballs d'encrrec per a ocasions especials. Aquesta obra va ser concebuda per ser afegida als fastos dels carnestoltes de Mntua. Efectivament, va ser tot un xit que s'adeia perfectament a l'esperit dels temps. L'Orfeo es caracteritza per la potncia dramtica i per la viva instrumentaci. De fet, se'l pot tenir com a primer exemple en qu un compositor indicava instruments especfics, a les diferents parts. s, a ms, una de les primeres composicions que ens ha arribat amb la seua composici exacta. La trama hi s descrita amb vives imatges musicals i les melodies sn clares i lineals. Amb aquesta obra, Monteverdi va crear un estil musical del tot nou, el dramma per musica com va ser anomenat.

Una de les obres principals de Monteverdi s el Vespro della Beata Vergine (Vespres a la Beata Verge) (1610). s un dels seus treballs sacres ms coneguts, i s, encara avui, un dels grans exemples de msica religiosa. A l'alada d'obres com ara El Messies de Haendel o La Passi segons Sant Mateu de Bach. L'abast del treball en el seu conjunt talla el respir. Cada part (i en sn 25 en total) est completament desenvolupada ja siga en un sentit musical o en un de dramtic. L'estructura instrumental s utilitzada per efectes dramtics i emotius precisos, d'una manera que mai no s'havia vista abans.

El 1613 Monteverdi va ser nomenat director de la Baslica de Sant Marc,  de Vencia, on ben aviat va fer renixer el cor, que havia marcit amb el seu predecessor. Ac va completar el sis, el set i el vuit llibre de madrigals. El vuit s el ms gran i cont treballs fets al llarg de trenta anys, inclosa la escena dramtica Tandredi e Clorinda (1624), en la qual l'orquestra i les veus formen dues entitats separades que actuen com a parella l'una de l'altra. Probablement, Monteverdi es va inspirar per a fer aquesta prova en les dues balconades oposades de Sant Marc, que havien inspirat msiques semblants a altres compositors, com ara Giovanni Gabrieli. El que va fer que aquesta composici destaqus sobre les altres va ser la utilitzaci per primera vegada del trmolo (una repetici rpida del mateix to) i del pizzicato (pessigar les cordes amb els dits) per obtenir efectes especials a les escenes dramtiques.

Durant els seus ltims anys, Monteverdi va estar malalt, per aix no el va apartar de la composici dels seus dos darrers treballs ms importants, les peres: Il ritorno d'Ulisse in patria (1641) i l'pera histrica L'incoronazione di Poppea (1642). L'incoronazione en concret s tinguda com al punt culminant de l'obra de Monteverdi. Cont escenes trgiques i cmiques (un nou desenvolupament de l'pera), un retrat ms realista dels personatges i melodies ms clides, que no havien estat escoltades abans. Necessitava una orquestra ms petita i un paper menys prominent del cor. Aquest treball va tenir una influncia considerable en el desenvolupament posterior de la msica per a esglsia (misses).

Monteverdi va compondre, almenys, divuit peres, de les quals noms L'Orfeo, L'incoronazione, Il ritorno i la famosa ria "Lamento", de la seua segona pera, L'Arianna han sobreviscut.

 Obra .
Obra sacra.
Sacrae cantiunculae 3 v., 1582;
Madrigali spirituali 4 v., Brescia 1583;
Sanctissimae Virginis missa 6 v.. .. ac vesperae pluribus decantandae cum nonnullis sacris concentibus..., 1610;
Selva morale e spirituale 1641;
Messa a 4 v. et salmi a 1-8 v. e parte da cappella & con le litanie della B.V. 1650;

Obra vocal. 
Canzonette 3 v., 1584;
6 llibres de madrigals a cinc veus 1587, 1590, 1592, 1603, 1605 (amb baix continu), 1614 (amb baix continu. .con uno dialogo a 7 v.);
Concerto, 7. Llibre Madrigals 1-4 e 6 v. 1619 ;
Madrigali guerrieri et amorosi. ..libro 8 1-8 v. amb baix continu, 1638;
Madrigali e canzonette libro 9, 1651;
2 llibres Scherzi musicali 1607 u. 1632;
Lamento d'Arianna, 1623; amb text llat sobre Pianto della Madonna, in: Selva mortale...1641;

Obra dramtica. 
L'Orfeo Mntua 1607 ;
L'Arianna Mntua 1608;
Prleg per L'idroppica (Guarini) Mntua 1608 (perdut);
Il ballo delle ingrate, Mntua 1608;
Ballet Tirsi e Clori Mntua 1616;
Prleg per a Maddalena, Mntua 1617;
Intermedi Le nozze di Teti e di Peleo, Mntua 1617 (perdut);
Andromeda, Mntua 1617 (perdut);
Lamento d'Apollo, ca. 1620 (perdut);
Il combattimento di Tancredi e Clorinda, Vencia 1624;
La finta pazza Licori, Mntua 1627 (perdut);
Armida 1627 (perdut);
Prleg i Intermedi, u.a. Gli amori di Diana e di Endimione, Parma 1628 (perdut);
Torneo Mercurio et Marte, Parma 1628 (perdut);
Proserpina rapita, Vencia 1630 (perdut);
Ballo in onore dell'Imperatore Ferdinando III, Viena 1637;
Il ritorno d'Ulisse in patria, Vencia 1640;
Le nozze d'Enea con Lavinia, Vencia 1641 (perdut);
Ballet La vittoria d'amore, Piacenza 1641 (perdut);
L'incoronazione di Poppea, Vencia 1642 (n'hi ha dues versions);






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33131" title="Taxa de natalitat" nonfiltered="3146" processed="3132" dbindex="13252">
La taxa de natalitat s una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una poblaci concreta.

La frmula utilitzada per al seu clcul s la segent:





Aix, per exemple, segons dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya (IDESCAT), el Principat de Catalunya tenia el 2002 una poblaci de 6.506.440 habitants i registr, el mateix any, un total de 68.315 naixements d'infants vius. La taxa de natalitat catalana - que per cert, s una de les ms baixes del mn - es calcularia de la segent manera:







La taxa de natalitat s sovint considerada un bon indicador del grau de desenvolupament d'un pas. Aix, una taxa de natalitat inferior o prxima al 10   s tradicionalment caracterstica d'un pas ric, mentre que en els pasos en vies de desenvolupament la taxa de natalitat acostuma a ser molt ms alta podent-se acostar, fins i tot, al 50  . Darrerament per, hom troba excepcions a tots dos extrems, amb pasos desenvolupats que han incrementat la seva taxa de natalitat b per la immigraci, b per poltiques natalistes que la incentiven, i pasos pobres que presenten taxes de natalitat molt baixes. 

Aquesta tendncia, doncs, pot tendir a imitar la que ja es don amb les taxes de mortalitat, que histricament havien estat tamb fora ms elevades en pasos pobres, per que s'estan igualant en les darreres dcades. Aquesta circumstncia explica el fenonem de la transici demogrfica pel qual hom preveu que els pasos pobres acabaran tenint un comportament demogrfic similar al dels rics.

El segent quadre recull els 20 estats amb les taxes de natalitat ms altes i ms baixes que hi havia al mn l'any 2004.






Pgines que s'hi relacionen.
 Taxa de mortalitat.
 Taxa de mortalitat infantil.
 Taxa de supervivncia.
 Transici demogrfica.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33133" title="PalmDoc" nonfiltered="3147" processed="3133" dbindex="13253">
El format de fitxer PalmDOC, o abreviadament Doc, s un nom genric per a un tipus de format de documents de text que es pot fer servir en gaireb qualsevol ordinador de butxaca.

Els arxius DOC noms poden contenir text comprimit. El format no t en compte cap format. Aix permet obtenir arxius petits, mantenint-se amb la filosofia del sistema operatiu Palm OS. Tanmateix, les extensions al format poden utilitzar etiquetes, com HTML, per incloure format dins del text. Aquestes extensions del format PalmDoc no sn intercanviables.

Cal no confondre aquest format amb l'extensi d'arxiu .doc que es fa servir usualment per als arxius de document de Microsoft Word.

Histria.
L'any 1996 Bram va desenvolupar un mtode per comprimir un text al sistema operatiu Palm OS. Va anomenar el format "PalmDOC".

L'any 1997, Tecnologies Aportis Corporation va comprar els drets del format PalmDoc, i per aix el va rebatejar AportisDoc.

A partir del 31 de desembre del 2002, Aportis ha cessat. El programari d'AportisDoc ja no t suport, per el format t una especificaci oberta, i existeix molt altre programari per Palm OS que l'usen i continuaran utilitzant aquell format.

L'altre producte principal d'Aportis Technologies Corporation era BrainForest, que ara s desenvolupat per Ultrasoft Limited.

Editors.
Exemples de programes lliures que permeten llegir el format PalmDOC sn:

 SiEd lector i editor, que tamb permet llegir documents txt, GPL;
 WeaselReader que tamb permet llegir documents comprimits zTXT, GNU v2.
  CSpotRun lector GNU.
  ReadThemAll lector GPL.

Conversors:
  OpenOffice, amb aquesta extensi, permet crear documents en format PalmDoc, de Sun microsistems;
  palmDOC-on-Demand Conversion Engine Converteix en lnia text i HTML a format PalmDoc.
  iConv Converteix en lnia text a format PalmDoc.
  Sitescooper Scripts per convertir de HTML a PalmDoc, configurats per als CMSs ms populars, GPL.
  Matriu de programari conversor entre formats de documents de butxaca.
  Conversors a Linuxmafia;

Documents en format PalmDOC.
 PalmCAT, informtica de butxaca.
 Manybooks, biblioteca de llibres, basada en el Projecte Gutenberg.
  LinuxGazette Revista mensual que es publica sense interrupci des de 1995.
  Memoware Important biblioteca de documents de butxaca en tota mena de formats i idiomes.
  PalmTipsheet Revista mensual que fa temps que no es publica, per segueix sent una referncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33136" title="Gestapo" nonfiltered="3148" processed="3134" dbindex="13254">

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda per l'abreviatura Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a Alemanya durant l'poca nazi. 

 Histria .
Fou creada el 23 d'abril de 1933 per Hermann Gring.

Inicialment, era el Departament 1A de la Policia Secreta Prussiana i el seu primer cap fou Rudolf Diels.

El 1934 va passar a estar sota el control de Heinrich Himmler i el 1936 va ser reorganitzada per Reinhard Heydrich i Heinrich Muller n'era el cap d'operacions.

 Funcions i privilegis .

La seva funci era la d'investigar i combatre "totes les tendncies perilloses per a l'Estat". Tenia autoritat per investigar els casos de traci, espionatge i sabotatge, a ms dels atacs al Partit Nazi i a l'Estat.
La llei havia canviat de forma que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisi judicial.

 Enllaos .
En alemany:
Catleg de la histria del Terror;
Bibliocatleg;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33137" title="Format de fitxer" nonfiltered="3149" processed="3135" dbindex="13255">
En informtica, un format de fitxer s una manera particular de codificar informaci per al seu emmagatzemament dins d'un arxiu informtic. Es tracta d'una convenci, que de vegades ha seguit un procs d'estandarditzaci, que s'utilitza per representar un text, una pgina, una imatge, un so, un programa, etc.

Com que un disc, o qualsevol altre tipus de dispositiu d'emmagatzemament informtic, noms pot emmagatzemar bits, l'ordinador ha de tenir alguna manera de convertir la informaci en zeros i uns i viceversa. Hi ha diferents tipus de format d'arxiu segons la informaci que hom vol guardar. Tanmateix, dins de cada tipus de format, com ara els documents resultants dels processadors de text, hi poden haver diferents formats d'arxiu i sovint competeixen entre si.

Quant un format de fitxer s capa d'emmagatzemar la informaci de manera que pot ser recuperada ntegrament, parlem de formats sense prdua, ja que les dades emmagatzemades sn un reflex fidel de les dades originals. Per tamb existeixen formats amb prdua que sn capaos de comprimir les dades de manera ms efica a canvi d'una certa prdua de qualitat respecte les dades originals.

Formats de fitxer;
So;
Amb prdua;
AAC;
MP3;
MP3Pro;
Ogg-Vorbis;
RealAudio;
Speex (especialitzat en veu);
VQF;
WMA;
MIDI;
Sense prdua;
AIFF;
FLAC;
WAV;
Imatges;
Amb prdua;
JPEG;
Sense prdua;
GIF;
ILBM;
PNG;
Vdeo;
Amb prdua;
DIVX;
MPEG1;
MPEG2;
MPEG4;
Ogg-Tarkin;
Ogg-Theora;
VP3;
Sense prdua;
Formats contenidor;
ASF;
AVI;
IFF;
Ogg;
Documents;
PalmDoc;
PDF;
Plucker;
Bases de dades;
MySQL;
Pilot-DB;

Referncies.
 Aquest article treu material del  de la Wikipedia en llengua anglesa.


Enllaos externs.
 The Programmer's File Format Collection (en angls);
 Large list of filename extensions and data formats (en angls);
 File Extensions Encyclopedia (en angls);
 BIEW Binary vIEW project;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33140" title="Rottumeroog" nonfiltered="3150" processed="3136" dbindex="13256">
Rottumeroog s la ms oriental de les illes frisones neerlandeses (o occidentals). Est situada a l'est de Rottumerplaat i a l'oest de Borkum, entre els mars del Nord i el de Wadden.

El nom significa illa (oog) de Rottum, un poblet de la provncia de Groningen situat entre Usquert i Kantens, al municipi d'Eemsmond. La ra s que all hi havia un antic monestir anomenat Sint Juliana que n'era el propietari. Posteriorment l'illa pass a mans pbliques, i actualment s una zona natural protegida d'accs prohibit. Noms hi accedeixen dues vegades l'any grups de voluntaris sota guiatge de personal del Rijkswaterstaat per a netejar-ne les escombraries que el mar hi ha dut.

L'illa es mou progressivament cap a l'est. Antigament noms un estret anomenat het Schil la separava d'Schiermonnikoog, mentre que actualment hi ha Rottumerplaat entremig. Aquest moviment s illustrat pel fet que fa dos-cents anys Rottumeroog estava situada on ara hi ha Rottumerplaat.

Enllaos externs.
http://www.xs4all.nl/~asz00418/
http://www.warffum.com/digidorp.html?warffum/rottumeroog.html














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33143" title="Agni" nonfiltered="3151" processed="3137" dbindex="13257">
Per a l'hinduisme Agni s el du del foc i del sacrifici, el qui uneix la terra i el cel i l'atmosfera que hi ha enmig d'ells. T molts temples dedicats al sud de l'ndia.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33145" title="Benet XIII d'Aviny" nonfiltered="3152" processed="3138" dbindex="13258">


L'Antipapa Benet XIII, ms conegut amb el nom de Papa Luna, va nixer com Pedro Martnez de Luna, a Illueca, Arag el 1328 i mor a Penscola, Regne de Valncia, el 1423).

Va donar suport a Robert de Ginebra i va ser elegit pels cardenals francesos a la mort de l'antipapa Climent VII, el 28 de setembre de 1394. 

A la mort del papa Urb VI, el 1389, els cardenals italians van elegir Bonifaci IX; per tant, l'elecci de Benet va continuar el cisma de l'Esglsia Catlica.

La major part de l'Esglsia no va reconixer Benet. La Corona d'Arag va ser la que ms fort recolz Benet, en particular alenats per sant Vicent Ferrer, que compt amb el reconeixement d'Esccia, Castella i Navarra. El 1397, l'Esglsia francesa, que li havia donat suport, refus decantar-se per cap dels dos. De fet, el 1398 Benet va ser empresonat en el seu palau d'Aviny. El Concili de Constana desemboc en la fugida de Benet XIII a Penscola, on es va fer fort durant molts anys en el castell de la vila.



Finalment, Benet abdic el 1417, tot i que sempre refus l'elecci del papa Mart V. No obstant aix, Benet va mantenir el reconeixement d'Esccia, Castella, Navarra i Arag, fins la seua mort. 

En finir, alguns cardenals creats per ell van buscar-li un successor en la persona de Climent VIII de Penscola tot i que uns altres cardenals van nomenar successor Benet XIV, en parador desconegut.

Benet XIII va tenir un paper molt important durant l'interregne de 1410-1412 a la Corona d'Arag donant un suport tcit al candidat Ferran de Trastmara. Fou Benet XIII qui va proposar de fer un comproms, que els parlaments van convocar a Casp el 1412.

Cal no confondre'l amb el papa Benet XIII, qui regn al segle XVIII.

Al Castell de Penscola hi ha un museu dedicat a la seua histria i als anys que pass en el castell d'aquesta vila.

Tanta va ser la seua tossuderia que va donar peu a la dita castellana "seguir en sus trece", en referncia al seu nom Benet XIII







 Vegeu tamb .
 Penscola;
 Els Borja;
 Cisma d'Occident;
 El Comproms de Casp;
 Vicent Ferrer;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33155" title="Joan Oliver i Sallars" nonfiltered="3153" processed="3139" dbindex="13259">
Joan Oliver i Sallars, que empr com a poeta el pseudnim Pere Quart, (Sabadell 1899 - Barcelona 1986) s considerat un dels poetes i dramaturgs ms importants de la literatura catalana.

Cap al comproms poltic.

Neix l'any 1899 en el si d'una destacada famlia pobre i molt desgraciada de la burgesia industrial sabadellenca. Fou el quart d'onze germans, dels quals en fou l'nic supervivent. D'aqu pren el pseudnim amb el qual signar l'obra potica: Pere Quart. Estudi Dret. L'any 1919 form el Grup de Sabadell amb el novellista Francesc Trabal i el poeta i crtic Armand Obiols. En aquest grup es combina la influncia de l'avantguardisme amb l'humorisme ms local i el gust pel rigor i l'obra ben feta d'herncia noucentista.

La Guerra Civil i l'Exili.

Durant la Guerra Civil es compromet polticament amb el bndol republic. Es nomenat president de l'Associaci d'Escriptors Catalans i Cap de Publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A ms s cofundador i cap de publicacions de la Instituci de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exrcit popular catal. Tot aix significa una ruptura definitiva amb el seu passat burgs i el naixement d'un fort comproms poltic, tic i social. En aquest context crea lOda a Barcelona (de clara tendncia nacionalista i revolucionria) i l'obra teatral La fam (on es plantegen els problemes de la revoluci). Al final de la guerra la Generalitat Republicana li encomanar la tasca d'evacuar els intellectuals. Acabada la guerra s'exiliar primer a Frana, s'embarcar cap a Buenos Aires i s'establir definitivament a Santiago de Xile, on viur vuit anys.
Durant l'exili va continuar la seva tasca d'intellectual comproms amb el seu temps i amb el seu pas. Collabor amb Catalunya (editada a Buenos Aires) i dirig Germanor (editada a Xile). Fund amb Xavier Benguerel la collecci El pi de les tres branques.

Resistncia, "vacances pagades" i la transici.

El 1948 torn a Barcelona, on el franquisme es caracteritza per l'autoritarisme i la repressi. Fou empresonat tres mesos a la pres Model de Barcelona. Tres anys ms tard reb el Premi del President de la Repblica Francesa als jocs florals de Pars per la traducci al catal dEl misantrop de Molire. Va traduir i adaptar obres de diversos autors, com per exemple Anton Txkhov.
El 1960 aparegu la seva obra ms emblemtica Vacances pagades. s un obra escptica, sarcstica, on es mostra el seu gran comproms amb la realitat social i poltica del pas. Joan Oliver fa una crtica cida al capitalisme, a la societat de consum i al rgim franquista. 
Amb la mort del dictador i l'entrada de la democrcia es mostr especialment disgustat amb la classe poltica dominant, denunciant la traci que significava la transici. L'any 1982 rebutj la Creu de Sant Jordi. Esdevingu un personatge incmode per als poltics, a qui calia arraconar. Res de tot aix, emper, imped que fos considerat un dels cinc millors poetes catalans del segle XX.

Alguns dels seus poemes han estat musicats per cantautors com Llus Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon i Ovidi Montllor, la qual cosa ha donat major projecci popular a la seva figura. L'any 1986 mor a Barcelona i fou enterrat a la seva ciutat natal, Sabadell.

Obres.

Teatre
 Gaireb un acte o Joan, Joana i Joanet. (1929);
 Cataclisme. (1935);
 El 30 d'abril. (1935);
 All que tal vegada s'esdevingu (1936);
 Cambrera nova. (1937);
 La fam (1938, estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona);
 L'amor deixa el cam ral (1947);
 Quasi un parads (1951);
 La barca d'Amlcar. (1958);
 Ball robat.(1958);
 Primera representaci (1959);

Poesia
 Una tragdia a Lilliput;
 Bestiari (1937);
 "Oda a Barcelona" (1936) ;
 Sal de tardor (1947);
 Terra de naufragis (1956);
 La gran pietat (1960);
 Vacances pagades (1959);
 Circumstancis (1968);
 Quatre mil mots (1977);
 Poesia emprica (1981);
 Refugi de versos, obra pstuma (1987);

Traduccions
 Pigmali. Original de Bernard Shaw.
 Tot esperant Godot. Original de Samuel Beckett.
 El criat de dos amos. Original de Carlo Goldoni.
 L'opera de tres rals. Original de Bertolt Brecht.
 Un barret de palla d'Itlia. Original d'Eugne Labiche.
 Annim veneci. Original de Giuseppe Berto.
 Ub, rei. Original d'Alfred Jarry.
 El Misantrop. Original de Molire.
 El Tartuf. Original de Molire.
 El banyut imaginari. Original de Molire.
 L'hort dels cirerers. Original d'Anton Txkhov;

 Enllaos externs .

  Pgina dedicada a Joan Oliver, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
  Auca de Joan Oliver;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33159" title="Maine (EUA)" nonfiltered="3154" processed="3140" dbindex="13260">


Maine s un estat dels Estats Units d'Amrica. Probablement el nom li ve de la provncia francesa Maine. Est situat a l'extrem nord-est del pas. T un clima molt fred.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, al territori hi vivien 13.494 amerindis nord-americans (aproximadament el 0,1 % de la poblaci). Per tribus, les ms nombroses al territori sn els passamakoddy (2.133 individus), micmac (1.640 individus), penobscot (1.442 individus), maliseet (728 individus), abnaki (320 individus), i dels no originaris del territori, cherokee (803 individus), iroquesos (298) blackfoot (260), sioux (134) apatxe (133), chippewa (123), navaho (74) i choctaw (67).





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33163" title="Nevada" nonfiltered="3155" processed="3141" dbindex="13261">


Nevada s un estat dels Estats Units d'Amrica situat a la seva regi occidental. La poblaci estimada l'any 2004 era de 2.334.771 habitants. 

Nevada s l'estat dels Estats Units amb major creixement demogrfic. Entre 1990 i 2000 la poblaci de Nevada ha augmentat un 66.3%, mentre que la poblaci de tot el pas ha crescut un 13.1%.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 43.903 amerindis nord-americans (2,3 %). Les principals tribus sn els cherokee (5.531), paiute (4.717), xoixon (2.048), paiute-xoixon (1.917), navaho (1.860), sioux (1.166), apatxe (1.090), choctaw (1.085), washo (897) blackfoot (896) i Western Shoshone (654).











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33164" title="Joan II" nonfiltered="3156" processed="3142" dbindex="13262">


Papa Joan II (?-835), Papa;
Joan II de Bizanci (1088-1143), emperador de Bizanci;
Joan II de Bretanya (1239-1305), duc de Bretanya;
Joan II Orsini (?-1335), comte de Cefalnia i dspota d'Epir;
Joan II de Frana (1319-1364), rei de Frana;
Joan II d'Empries (?-1401), comte d'Empries;
Joan II Crispo (1388-1433), duc de Naxos;
 Joan el Gran o Joan II d'Arag (1398-1479), comte de Barcelona i  rei d'Arag, Navarra i Siclia;
 Joan II de Castella (1405-1454), rei de Castella;
Joan II de Xipre (1418-1458), rei de Xipre;
Joan II de Lorena (1427-1470), noble d'origen francs ostent entre altres el ttol de duc de Lorena.
Joan II de Portugal (1455-1495), rei de Portugal;
Joan II de Bragana o Joan IV de Portugal (1604-1656), duc de Bragana i rei de Portugal;
Joan II de Polnia (1609-1672), rei de Polnia;
Joan Pau II (1920-2005), Papa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33166" title="Sant Hiplit" nonfiltered="3157" processed="3143" dbindex="13263">


Sant Hiplit fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apstols (segle III). Fou el primer antipapa de l'Esglsia. Se l'honora com a Sant perqu es va reconciliar amb l'Esglsia i mor com a mrtir el 235.

Es desconeix el lloc i la data del seu naixement, per s'ha de situar a finals del segle II dC. Se sap que va ser deixeble de Sant Ireneu. El seu gran coneixement de la filosofia i els misteris grecs, la seva psicologia, indiquen que les seves arrels eren orientals, de l'escola d'Alexandria.

En aquell temps, hi va haver un problema entre els doctors de l'Esglsia, ats que uns volien readmetre als que havien apostatat durant alguna persecuci, i d'altres hi estaven radicalment en contra. Sant Hiplit era dels darrers. Tan fort va ser aquest contrast que Sant Hiplit es va separar de l'Esglsia. Triat bisbe de Roma per un redut cercle de partidaris seus, va arribar a ser el primer antipapa de la histria. Sant Hiplit fou un detractor del papa Calixt I

A la meitat del segle XVI es va descobrir una esttua d'Hiplit, que ara s a l'entrada de la Biblioteca Vaticana.

Les seves obres es poden dividir en antihertiques ("Syntagma" o "Contra les heretgies", i "Philosphumena" o "Refutaci de totes les heretgies"), dogmtiques ("L'anticrist", els tractats exegtics, "Comentari al Cantar dels cantars", una homilia sobre l'histria de David i Goliat, ...), obres de cronologia ("La Crnica", "El cmput pasqual" i, sobretot "Tradici apostlica" -tamb coneguda com "Constituci de l'esglsia egipciana") i altres escrits ("Fragment Muratori" -descobert per L.A. Muratori-, que s'atribueix a Hiplit, tot i que es desconeix qui va ser el seu autor)



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33168" title="Tira cmica" nonfiltered="3158" processed="3144" dbindex="13264">
 
Una tira cmica s una historieta en la que es relata una situaci en uns pocs quadres o vinyetes (normalment de 1 a 4, en posici horitzontal). Sn obra d'un dibuixant i es publiquen peridicament en diaris, revistes i pgines d'Internet:

Normalment sn humorstiques, per no sempre. A vegades tamb es publiquen histries series en aquest format. El dibuixant Will Eisner l'anomena "art seqencial".

Alguns exemples de tires cmiques sn:

Enllaos externs.
Alguns exemples de tires cmiques:
Tires d'El Forat (en catal);
Dimbo! (cmic en catal);
La tira de Linux Hispano;
La tira de Bit & Byte;
El Tentacle (en catal);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33174" title="Pogrom" nonfiltered="3159" processed="3145" dbindex="13265">

S'entn per pogrom (del rus: "      ") qualsevol alament popular de carcter violent -ja sigui espontani o premeditat-, l'objectiu del qual s el linxament o assassinat de persones d'origen jueu aix com l'espoli de llurs bns i propietats. No obstant aix, el terme progrom s'utilitza tamb, de forma ms generalitzada, quan l'objectiu de l'acci violenta acaba sent qualsevol minoria tnica, poltica o religiosa. No s estrany de sentir-ho pronunciat, o veure-ho escrit, com a progrom, errniament.

Histria.

L'origen histric de la paraula remunta a l'any 1881, quan el tsar Alexandre II va ser assassinat a la ciutat de Sant Petersburg. Els jueus foren falsament acusats del magnicidi, ra per la qual esclat una onada de violncia antisemita a la Rssia meridional que es perllong fins a l'any 1884. De resultes del pogrom hom calcula que prop de 2 milions de jueus russos emigraren cap als Estats Units en el perode comprs entre els anys 1880 i 1920.  

No fou aquest l'nic brot antisemita ocorregut a Rssia. Sn nombrosos els progroms documentats durant la Revoluci Russa de 1917 i la  posterior Guerra Civil Russa (1918-1921): aix, durant la revoluci bolxevic, els jueus adinerats van ser, com la resta de classes benestants, durament perseguits. Per contra, la participaci de collectius jueus menys afavorits en favor de la revoluci motiv la seva posterior repressi per part de l'Exrcit Blanc que s'enfront a l'Exrcit Roig bolxevic durant la guerra civil. 

Amb tot, la histria de l'antisemitisme fa extensiu l's de la paraula pogrom a qualsevol acci de repressi contra la poblaci jueva. Per exemple, la coneguda Nit dels vidres trencats de l'Alemanya nazi (9-10 de novembre de 1938) es coneix indistintament com la Reichskristallnacht, la Novemberpogrome o la Pogromnacht. Tamb es qualifica de pogrom la persecuci de jueus a qui s'acus de provocar el brot de Pesta Negra a l'Europa del segle XIV. 

Com s'ha dit al comenament, tamb s'utilitza la paraula pogrom per a designar una acci violenta adreada a qualsevol minoria. D'aquesta manera, nombrosos aldarulls religiosos i disturbis racials ocorreguts en els darrers decennis lluny del context jueu, han estat considerats igualment pogroms.

Enllaos externs.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33176" title="Partit Demcrata dels Estats Units" nonfiltered="3160" processed="3146" dbindex="13266">

El Partit Demcrata s un partit poltic dels Estats Units d'Amrica. El partit, amb el seu nom actual, va ser establert per Andrew Jackson durant la dcada de 1820 encara que va nixer amb Thomas Jefferson i el Partit Demcrata-Republic de 1792. s el segon partit poltic ms antic del mn, desprs del Partit Conservador del Regne Unit. Actualment, el Partit Demcrata s un dels dos principals partits del bipartidisme dels EUA juntament amb el Partit Republic. Des de 1896 els demcrates sn el partit liberal (progressista) amb ms influncia als Estats Units, encara que les seves poltiques no sn similars a les poltiques dels partits socialdemcrates d'Europa. La filosofia de la classe treballadora i activista del president Franklin D. Roosevelt ha marcat l'agenda del partit des de 1933. El Partit va promoure el Moviment dels Drets Civils de la dcada de 1960, malgrat l'oposici dels estats conservadors del sud. 

Enllaos externs.
 Comit Nacional Demcrata, pgina oficial del partit .
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33177" title="Partit Republic dels Estats Units" nonfiltered="3161" processed="3147" dbindex="13267">


El Partit Republic s un dels dos grans partits poltics dels Estats Units (l'altre s el Partit Demcrata). En la poltica moderna, el Partit Republic ha estat el partit socialment ms conservador i econmicament ms liberal. Va ser establert el 1854 com a coalici dels Whighs, els Demcrates del Nord i el Partit de la Terra Lliure, els que s'oposaven a l'expansi de l'esclavatge i que promovien la modernitzaci dels Estats Units. 

El president actual dels Estats Units, George W. Bush, s el cap del partit; va elegir Ken Mehlman com a president del Comit Nacional Republic el gener del 2005. Des del 1995 els republicans han estat majoria en la Cambra de Representants i el Senat, llevat del perode 2001-2002. Divuit dels vint-i-nou presidents nord-americans que s'han elegit des de la fundaci del partit han estat republicans. Els governadors de 28 estats de la Uni americana sn republicans i el partit t majoria parlamentria de 20 estats.

Enllaos externs.

Website del Partit Republic dels Estats Units;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33182" title="Extremadura" nonfiltered="3162" processed="3148" dbindex="13268">
Extremadura s una comunitat autnoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37 57' N i els 40 29' N de latitud i entre els 4 39' O i els 7 33' O de longitud. Extremadura limita al nord amb Castella i Lle (provncies de Salamanca i vila); al sud, amb Andalusia (provncies de Huelva, Sevilla i Crdova); a l'est, amb Castella - la Manxa (provncies de Toledo i Ciudad Real); i a l'oest, amb Portugal. 

Es divideix en dues provncies: provncia de Cceres (al nord) i provncia de Badajoz (al sud). La capital n's Mrida. La seva superfcie s de 41.633 quilmetres quadrats i la seva poblaci s de 1.097.744 habitants. La densitat de poblaci s de 26,37 habitants/km, una de les ms baixes d'Espanya.

Els municipis ms poblats d'Extremadura (INE 2008) sn:
Badajoz (146.832 habitants);
Cceres (92.187 habitants);
Mrida (55.568 habitants);
Plasencia (40.105 habitants);
Don Benito	(35.334 habitants);
Almendralejo (33.177 habitants);
Villanueva de la Serena (25.576 habitants);


Orgens del nom.
Sobre els orgens del nom d'Extremadura hi ha diverses hiptesis. Les dues principals sn:  
 que el nom d'Extremadura es deriva del llat Extrema Dorii, "Extrems del Duero", amb el qual es designaven els territoris situats al sud de la conca del riu Duero, i els seus afluents; o segons altres hiptesis;
 el vocable Extremadura s'emprava durant la Reconquesta per a denominar a la terres situades en la frontera dels regnes de Lle, Portugal i Castella amb els regnes de Badajoz, Lisboa i Toledo. A mesura que s'avanava cap al sud en la Reconquesta, les noves terres conquerides eren denominades amb el nom d'Extremadura, de fet, van anomenar aix territoris situats en les actuals provncies de Sria, vila i Salamanca quan aquestes eren el lmit sud de les terres reconquerides, fins en acabar la conquesta de l'actual Extremadura.

Geografia.
La comunitat s situada al centre-oest d'Espanya, al centre de la pennsula Ibrica. El relleu de les terres extremenyes es distribueix en tres rees:
 les serres del sud del Sistema Central, amb el punt ms alt a Calvitero,
 els munts de Toledo i la regi ms occidental de la Sierra Morena,
 les planes i hortes dels rius Tajo i Guadiana, i;
 les planes de la Baixa Extremadura.

El clima extremeny s mediterrani continental, amb hiverns clids atesa la proximitat de l'oce Atlntic i el corrent del Golf. Les precipitacions sn molt escasses, no ms de 500 mm per any i generalment a la tardor i l'hivern. Els estius sn molt calorosos, amb temperatures superiors als 30 C.

Histria.

Alguns dels pobles preromans que habitaren Extremadura sn els vtons, a les provncies actuals de Cceres i Salamanca, a ms d'vila i Toledo. Els lusitans habitaven gaireb tota l'actual Extremadura i el centre de Portugal. A prop del Guadalquivir vivien els cltics, principalment urbans i que no van oferir resistncia a les tropes romanes quan hi arribaren.

La provncia romana de Lusitnia, incloa els territoris del sud de l'actual Portugal i del centre-oest de l'actual Espanya, i per tant, els territoris de l'actual Extremadura. La capital n'era Mrida (capital actual de la comunitat autnoma), batejada amb el nom d'Emerita Augusta, una de les ciutats ms importants de l'Imperi Rom.

El segle III van comenar les invasions de bandes germniques de brbars que saquejaren la provncia, per la qual cosa, es van fortificar les ciutats, i les muralles d'aleshores encara sobreviuen a Mrida, Coria i Cceres. El segle V, tanmateix, la majoria de les ciutats van ser abandonades desprs de la invasi dels alans i els sueus. Poc desprs comenaria l'poca visigoda. 

Amb la conquesta musulmana de la pennsula Ibrica, el territori d'Extremadura va quedar integrat a Al-ndalus. El 1009 es va crear el Taifa de Badajoz, una de les taifes ms extenses i poderoses de la pennsula, amb una extensi molt superior a l'rea actual de la regi extremenya. Encara sobreviuen moltes restes arqueolgiques d'aquesta poca com ara l'Alcassaba de Mrida, l'Aljub de Cceres, el castell de Trujillo i la fortalesa d'Alange.  La Reconquesta cristiana d'Extremadura va ser duta a terme principalment pel Regne de Lle, en la seva segona etapa com a regne independent (1072-1230). 

Amb la fi de la Reconquesta i el descobriment d'Amrica, es va produir una immigraci massiva d'extremenys a Amrica. Destaquen, per exemple, Hernn Corts, conqueridor del territori actual de Mxic, Francisco Pizarro, conqueridor dels territoris del Per, i Pedro de Valdivia, conqueridor de Xile. El culte a la verge de Guadalupe, molt important a Mxic, es va originar a Extremadura. 

Durant la guerra d'Independncia espanyola, es va formar la Junta d'Extremadura, per a organitzar des de la descentralitzaci la defensa del territori. Tanmateix, en restaurar-se el rgim liberal, Extremadura va ser dividia en dos: l'Alta Extremadura i la Baixa Extremadura, que el 1822 van ser conegudes com les provncies de Cceres i Badajoz. 

El 13 de juliol, 1931 es va celebrar a Badajoz una reuni de l'Associaci de Premsa, convidant a les entitats econmiques i culturals demanant-los cooperaci per a redactar les bases d'un projecte d'estatut regional. El 27 de juliol del mateix any es va convocar una altra Assemblea per discutir la proposta, que no va prosperar. El 1936 a Cceres, es va plantejar el tema de l'Estatut d'Autonomia per a la regi extremenya. El 15 de juliol ja s'havia redactat el document i es va traslladar al Congrs dels Diputats d'Espanya per que fos adms a discussi, com ja havien estat aprovats els Estatuts de Catalunya i Euskadi, mentre que el de Galcia encara estava en discusi. El 18 de juliol, tanmateix, el cop d'Estat dels militars va acabar amb la tramitaci de l'Estatut. 

Ja que les provncies d'Extremadura es trobaven en una situaci econmica molt inferior a la resta de les regions d'Espanya, el 1952 es va iniciar el Pla Badajoz destinat a millorar l'agricultura amb l'electrificaci, sistemes de reg, la transformaci i la comercialitzaci dels productes agraris. 

Desprs de la transici democrtica, el 1983 les provncies de Badajoz i Cceres van redactar un Estatut d'Autonomia per a Extremadura, aprovat per les Corts el mateix any.

Govern i administraci. 
Poders de la Comunitat.
La Comunitat Autnoma d'Extremadura exerceix els poders per mitj de les segents institucions:
 l'Assemblea d'Extremadura: rgan que ostenta la potestat legislativa; s la representant del poble extremeny. Els membres de l'assemblea sn electes per sufragi universal per mitj de la representaci propocional, un mxim de 65 i per un perode de 4 anys. La circumscripci electoral s la provncia. ;
 la Junta d'Extremadura: s l'rgan collegiat que exerceix el poder executiu de govern de la comunitat. s encapalada pel president; els membres sn designats directament pel president mateix de manera lliure amb notificaci a l'Assemblea. ;
 el President de la Junta d'Extremadura s el president de la comunitat autnoma, cap de l'executiu i de govern. s electe per l'Assemblea d'Extremadura d'entre els seus membres i s nomenat pel rei d'Espanya. El president dirigeix i coordina l'acci de la Junta d'Extremadura i ostenta la ms alta representaci de la comunitat i alhora l'ordinria de l'Estat espnayol a la comunitat.

El PSOE ha guanyat totes les eleccions d'Extremadura des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia el 1983, governant-hi d'aleshores en.
 
L'Assemblea d'Extremadura est formada per 65 diputats, 35 corresponen a Badajoz i 30 a Cceres. Per partits 38 pertanyen al PSOE i 27 al PP.

Des de 2007 el president  de la Junta d'Extremadura s Guillermo Fernndez Vara (PSOE). Juan Carlos Rodrguez Ibarra (PSOE)  ho fou des de 1982 fins 2007.


Divisi administrativa.
Extremadura se subdivideix en dues provncies: la provncia de Badajoz i la provncia de Cceres ambdues presidides per una diputaci. Aquestes, al seu torn, sn dividides en municipis. Extremadura tamb es divideix en 24 comarques, encara que no sn ens jurdics i llurs fronteres no sn ben definides.

Economia.
Extremadura s una de les regions menys desenvolupades d'Espanya. ;

L'escassa industrialitzaci i l'explotaci agroramadera de la devesa ha perms conservar-hi, com a la vena regi portuguesa d'Alentejo, un medi natural inexistent a la resta d'Europa i que constitueix un singular exemple d'explotaci racional dels recursos naturals. ;

Extremadura s una de les regions europees que majors esforos est fent per a la seva incorporaci en una Societat de la Informaci per a tots.

El ms gran pes de l'economia d'Extremadura correspon al sector serveis (57%).

El seu cpita correspon a menys de 13.000 euros.

La regi t ms de 400.000 afiliats a la Seguretat Social, segons les dades de 2007.

Demografia.
La poblaci d'Extremadura el 2006 era de 1.086.373 habitants (01/01/2006), i representa el 2,74% de la poblaci espanyola  de 44.708.964. La densitat de poblaci s molt baixa, de 25,81 hab/km, inferior a la mitjana espanyola de 84,42 hab/km. La provncia ms poblada s Badajoz amb 673.474 habitants i una densitat de poblaci de 30,94 hab/km. Amb una superfcie de 21.766 km s la provncia ms extensa d'Espanya. Cceres t una poblaci de 412.899 habitants i amb una superfcie de 19.868 km s la segona ms extensa d'Espanya. Els nuclis urbans ms importants quant a poblaci sn Badajoz (143.748 hab), Cceres (90.218 hab), la conurbaci Don Benito-Villanueva de la Serena (58.983 hab) i Mrida (53.915).

La poblaci extremenya, segons el cens de 1591 de les provncies de la corona de Castella era a l'entorn de 540.000 habitants, i representava el 8% del total d'Espanya. El 1717, la poblaci era de noms 326.358 habitants, molt inferior a causa de la massiva emigraci d'extremenys a altres regions d'Espanya i a Amrica. Des d'aleshores la poblaci va comenar a augmentar de manera constant, fins la dcada de 1960 (1.379.072 habitants el 1960) i desprs va comenar un decrement rpid de la poblaci.

Gastronomia extremenya.

Extremadura es coneguda per les diferentes preparacions del porc i del xai que es mengen acompanyades amb pa, com els callos con manos de cerdo, caldereta de cordero, cabrito en cuchifrito, frite de cordero i el cabrito a la hortelana.
La cuina d'extremadura inclou tamb altres carns com la gallina (un dels ingredients principals del cocido extremeo), la llebre (arroz con liebre), les granotes (ancas de ranas fritas ), peixos com  la tenca (tencas fritas ) i la truita (truchas con  jamn), i dhuc el llangardaix (lagarto con tomate). Els condiments utilitzats amb mes freqencia son el poliol, l'all, el llorer i l'ans o matafaluga (Pimpinella anisum). 

Entre els plats populars bsics dominen els basats en cigrons, les mongetes, les patates, la carbassa les castanyes, la ceba i els pebrots. Cal mencionar el cocido extremeo, el potaje de garbanzos y judas blancas, la sopa blanca de ajos, el potaje de castaas secas, les habichuelas i la olla con "asaura". 

Hi han aliments ancestrals extremenys que estan desapareixent com les migas y gachas, pats molt antics, entre les que destaquen les migas con torreznos.

La chanfaina a Extremadura no te res a veure amb el plat catal de nom similar. Es un guisat fet amb fetge, cervell, cor i ronyons de xai amb un sofregit a base de llorer, alls, pa i ous durs.  
Els embotits extremenys tasten d'una manera especial com la morcilla Felisa (a base de sang amb ceba), morcillas de cabez, morcillas patateras, morcillas de carbassa, les chacinas, el llom y el pernil curats, llonganissa i xorios.

Els dolos locals sovint preparats a base de la mel local, mantega de porc, farina i oli, inclueixen bunyols, magdalenas, perrunillas, galletas, rosquillas de vino, roscas fritas, coquillos de miel, hijuelas, gachas extremeas, bollos fritos,  floretas, socochones hurdanos i les jeringas.


Referncies i enllaos externs.


 Junta d'Extremadura ;
 Passeig Virtual per Extremadura ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33185" title="Ciutat de Mxic" nonfiltered="3163" processed="3149" dbindex="13269">
La ciutat de Mxic (en castell: Ciudad de Mxico, Mxico, D.F. o noms Mxico), s la capital i la ciutat ms gran de Mxic. En virtut de la seva elecci com a seu dels poders de la Uni de la federaci mexicana, la ciutat de Mxic s alhora el Districte Federal, i per tant, tamb es coneix com a Mxic, D.F.

La poblaci de la ciutat de Mxic s de 8,7 milions d'habitants, encara que l'rea metropolitana de la ciutat desborda els lmits del Districte Federal i s'estn sobre 40 municipis de l'estat de Mxic i 1 municipi de l'estat d'Hidalgo, amb una poblaci total de 19,3 milions d'habitants, la segona rea metropolitana ms gran del mn desprs de Tquio i la ms gran del continent americ, segons el Report d'Urbanitzaci Mundial de les Nacions Unides . En un estudi realitzat el 2005, va ser considerada la vuitena ciutat ms rica del mn en el seu Producte interior brut.

La ciutat de Mxic s el centre poltic, econmic, cultural i educatiu de Mxic, encara que el pas ha assolit un alt grau de descentralitzaci, permetent el rpid desenvolupament d'altres ciutats com Monterrey, sovint considerada el nou centre industrial del pas o Guadalajara, un important centre cultural. 

La ciutat de Mxic est situada a la vall de Mxic tamb coneguda com la vall d'Anhuac; un altipl al centre de Mxic, a una altitud mitjana de 2.240 metres, envoltada per les muntanyes i volcans de l'Eix volcnic transversal o la "Sierra Nevada". Va ser construda originalment pels asteques el 1325 sobre una illa enmig del Llac de Texcoco amb el nom de Mxico-Tenochtitln. La ciutat va ser gaireb totalment destruda en el setge de 1521, i va ser redissenyada i reconstruda durant els anys segents amb el patr europeu. El 1524 s'hi va establir l'ajuntament de la ciutat de Mxic, aleshores coneguda com a Mxico Tenustitln i des de 1585, oficialment, com a Ciudad de Mxico.

 Histria. 




Vegeu tamb l'article: Tenochtitlan;
D'acord amb una llegenda antiga, els asteques van emigrar cap al centre de Mxic cercant el compliment d'una profecia: al lloc on haurien de construir la seva ciutat trobarien una guila devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'guila devorant la serp sobre un cactus en una petita illa enmig del llac de Texcoco (imatge que s representada en l'escut d'armes de Mxic). Aix, els asteques hi van construir llur ciutat el 1325 amb el nom de Mxico-Tenochtitlan estenent-se sobre el llac per mitj de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es va convertir en el centre ms important de l'Amrica del Nord i l'Amrica Central de l'poca Pre-Hispnica, i una de les ms grans del mn amb 300.000 habitants. 

Els espanyols van arribar a la ciutat el 1519 i es van allotjar al Palau de Moctezuma. Hernan Corts, cap dels conqueridors, va dirigir el setge i la batalla de conquesta, una autntica batalla naval, ats que la ciutat estava envoltada per aigua. Mxic va caure el 13 d'agost del 1521 i amb ella tot l'imperi asteca. La ciutat va ser destruda i una nova metrpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les runes. El 1523 es va constituir com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cdula reial de Carles I d'Espanya. Durant l'poca colonial, la ciutat de Mxic seria la capital del virregnat de la Nova Espanya, centre administratiu de les capitanies de Yucatn, Guatemala i Centre-Amrica, Cuba i les Filipines.  

Desprs de la guerra d'independncia, la ciutat va ser designada com a capital de l'Imperi Mexic independent. El govern monrquic, per, va ser reemplaat per un govern republic i federal el 1824 i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Uni i alhora el Districte Federal, separant-la aix de l'estat de Mxic al qual pertanyia i del qual era capital. 

La dcada de 1950 la ciutat tenia una poblaci al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el rpid creixement econmic mexic de la post-guerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del pas, atraient a milers d'immigrants de tots els estats de la federaci, i de Centre i Sud-Amrica i va experimentar un perode d'urbanitzaci sense precedents. Al 1968 s'hi van celebrar els Jocs Olmpics d'estiu, convertint-se en la primera i nica ciutat llatinoamericana a ser-ne seu. El mateix any els estudiants de molts instituts i universitats pbliques i privades van comenar una srie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps a nombroses capitals europees i ciutats dels Estats Units. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la Matana de Tlatelolco el 2 d'octubre, un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la Plaa de les Tres Cultures en qu moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts. 

El 19 de setembre de 1985 la ciutat va ser sacsejada per un fort terratrmol, de 8,1 graus Richter, un dels ms forts en la histria de la capital mexicana. El govern va reportar 6.000 morts, per, altres fonts indicaren que havien mort prop de 35.000 persones. La societat civil de la ciutat va comenar a prendre el control de les tasques de rescat atesa la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mxic, com a seu dels poders de la federaci, era administrada directament pel govern federal, i no gaudia d'autonomia en la gesti de les seves activitats). A poc a poc, la societat civil va demanar ms participaci en els afers locals. Les demandes per major autonomia culminarien, durant la dcada del 1990, amb l'aprovaci d'un Estatut de Govern i la creaci d'un govern propi electe per sufragi universal.

Al 1990, l'rea metropolitana ja tenia una poblaci superior als 16 milions d'habitants. Degut a de la situaci geogrfica (la ciutat est envoltada per muntanyes i volcans de la Sierra Nevada Mexicana), els gasos contaminants de les indstries i els vehicles no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendncia de creixement de la poblaci i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralitzaci, i  al 2000 la poblaci noms rondava els 17,9 milions d'habitants. La taxa de migraci neta de la ciutat de 1995-2000 va ser negativa.

Geografia.


La ciutat de Mxic i la seva rea metropolitana es troben sobre la vall d'Anhuac (o la vall de Mxic) de 3.691 km a una altitud mitjana de 2.240 metres sobre el nivell del mar i situada al centre de la Serralada Neo-Volcnica, coneguda tamb com a Sierra Nevada. La vall est rodejada per muntanyes i volcans, llevat d'una petita obertura al nord, atrapant aix la majoria dels gasos emesos per les indstries i els vehicles de la conurbaci. A la regi sud de la vall, les muntanyes assoleixen una altitud de 3.952 metres i a l'est superen els 5.000 metres (s'hi troben els volcans Popocatpetl i Iztacchuatl). La regi rep sistemes anticiclnics (produeixen vents dbils) que no permeten la dispersi dels contaminants, produts per les 50.000 indstries que operen a l'rea metropolitana i els 4 milions de vehicles. Els governs federals i locals han implementat nombrosos plans per atenuar el problema de la contaminaci atmosfrica, entre ells l'observaci electrnica constant de la concentraci dels contaminants ms perillosos com ara l'oz i els xids de nitrogen. La informaci es transmet a temps real a l'Internet i es reporta a intervals especfics de temps en altres mitjans de comunicaci. Si els nivells de contaminaci assoleixen nivells crtics, les autoritats declaren una "contingncia ambiental" que inclou la suspensi de labors d'algunes indstries, un canvi en l'horari d'entrada a les escoles primries i l'extensi del programa Hoy no circula ("Avui no circula") a dos dies de la setmana. Altres mesures ambientals que s'han aplicat sn el millorament en la qualitat dels combustibles (gasolina i diesel), el millorament de la tecnologia industrial i l'aplicaci d'un programa d'inspecci vehicular bianual. El 1986, les rees forestals no urbanes de les delegacions del sud van ser declarades Reserves Ecolgiques Nacionals pel president de la repblica. Altres rees del Districte Federal tamb han estat protegides. 

Atesa la topografia de la vall, les rees baixes reben menys precipitacions que les rees altes del sud. Les delegacions baixes d'Iztapalapa, Iztacalco, Venustiano Carranza i la porci oest de Gustavo A. Madero sn ms seques i la mitjana de temperatura s superior que a les delegacions ms altes del sud. Un exemple en sn Tlalpan i Milpa Alta, creuades per la serralada de pins i roures anomenada Ajusco. La temperatura mitjana anual varia entre els 12 C/16 C depenent de l'altitud de la delegaci. Les temperatures ms baixes, sovint registrades entre gener i febrer, poden arribar als -2 C o -5 C acompanyades de nevades a l'Ajusco, mentre que les temperatures ms altes es registren durant el mes de maig i poden arribar als 32 C.

Originalment, a la vall es trobava un sistema de llacs connectats. El ms gran del sistema era el Llac de Texcoco al centre del qual es trobava l'illa de Tenochtitlan (el centre de la ciutat de Mxic). L'aigua dels llacs del nord (que es trobaven a una altitud menor) era salada, mentre que l'aigua dels llacs del sud era dola. Els asteques van construir dics impressionants per dividir les aiges salades de les aiges dolces usades pels cultius de les chinampes i per protegir la ciutat de les inundacions peridiques. Un aqeducte portava l'aigua del Tur de Chapultepec a l'illa de Tenochtitlan. Durant el setge de la ciutat de Mxico-Tenochtitln, els conqueridors van destruir els dics i, a l'poca colonial, les autoritats van optar per omplir el llac. Avui dia, la secci que ha sobreviscut del Llac de Texcoco, es troba fora dels lmits del Districte Federal, dins del municipi homnim d'Atenco de l'estat de Mxic. Tamb ha sobreviscut el Llac dol de Xochimilco que es troba al sud de la ciutat de Mxic.






Organitzaci poltica i administrativa.
La ciutat de Mxic i el Districte Federal.
El 1824 van nixer els Estats Units Mexicans com a federaci i el Conrs de la Uni va aprovar la creaci d'un districte federal que contingus la capital, la ciutat de Mxic, el 18 de novembre, 1824. El Districte Federal es va conformar pel territori d'un cercle perfecte amb el centre a la Plaa Central (el "Zcalo" o Plaa de la Constituci), i amb un radi de 8,38 km. Aquest territori contenia les municipalitats de Mxic, Tacuba, Tacubaya, Azcapotzalco, Mixcoac, Ixtacalco i Villa de Guadalupe. La ciutat i el territori que conformaren el Districte Federal pertanyien a l'estat de Mxic i la ciutat n'era la capital. Com a capital de la federaci i no d'un estat en particular, la ciutat havia de ser administrada per tots els estats per mitj dels Poders de la Uni, i per tant, ja no podia ser alhora la capital de l'estat de Mxic. La ciutat de Texcoco va ser designada com a capital de l'estat de Mxic, i ms tard en va ser designada Toluca. 

El 1854, el president Antonio Lpez de Santa Anna va expandir l'rea del Districte Federal dels 220 km originals a 1.700 km, en annexionar les rees rurals i muntanyenques que l'envoltaven per controlar les passes estratgiques al sur i al sud-est en cas d'una nova invasi estrangera, desprs de la derrota en la guerra amb els Estats Units. L'ltim canvi en els lmits del Districte Federal es va realitzar entre el 1898 i el 1902 reduint l'rea a 1,479 km, ajustant la frontera amb l'estat de Morelos. Aleshores, el Districte Federal era conformat per vint-i-dos municipis; la ciutat de Mxic noms n'era un. 

Encara que el president nomenava directament el governador del Districte Federal, els municipis eren autnoms, i aquesta dualitat de poders va produir tensions constants entre els ajuntaments i el govern federal per ms d'un segle. De fet, a partir del 1903, el president Porfirio Daz va reduir l'autogovern de les municipalitats. El 1928, el govern federal va abolir els municipis del Districte Federal, i va dividir aquest territori en un "Departament Central" i tretze delegacions (o subdistrictes), totes administrades pel govern del Districte Federal. El Departament Central va ser integrat pels antics territoris dels municipis de la ciutat de Mxic, Tacuba, Tacubaya i Mixcoac. 

El 1941, la delegaci General Anaya es va fusionar amb el Departament Central, el qual va ser reanomenat "Ciutat de Mxic", ressuscitant aix el nom per no pas el municipi ni l'autogovern. De 1941 a 1970, el Districte Federal era integrat per 12 delegacions i la "Ciutat de Mxic". El 1970, la Ciutat de Mxic es va dividir en quatre delegacions: Cuauhtmoc, Miguel Hidalgo, Venustiano Carranza i Benito Jurez. A partir de llavors, de manera de facto, el Districte Federal sencer, les delegacions del qual ja formaven gaireb una sola rea urbana, va ser considerat com a sinnim de la ciutat de Mxic. No obstant aix, la falta d'una estipulaci legal de jure, va produir una srie de discussions sobre si el concepte de Districte Federal havia absorbit la ciutat de Mxic o si aquesta havia desaparegut legalment. El 1993 es va resoldre aquesta situaci amb l'aprovaci d'una esmena a l'article 44 de la constituci de Mxic, que estableix que el Districte Federal i la Ciutat de Mxic sn la mateixa entitat. Aquesta esmena va ser introduda en el segon article de l'Estatut de Govern del Districte Federal.

Estructura Poltica.

D'acord amb l'article 44 de la constituci mexicana, com a seu dels poders de la Uni i capital dels Estats Units Mexicans la ciutat de Mxic s el Districte Federal, el qual pertanyia a tots els estats de la federaci per igual, i per tant el president de Mxic designava, en nom de la federaci, el seu cap de govern. Durant la dcada de 1980, atesa la grandria de la ciutat, les inconsistncies inherents al sistema d'elecci del cap de govern (p.ex. el 1988 el candidat d'oposici a les eleccions presidencials va guanyar majoria al Districte Federal, per el president hi va designar un cap de govern del seu partit), aix com la insatisfacci dels residents per la resposta inadequada del govern federal desprs del terratrmol de 1985, els ciutadans van comenar a demanar major autonomia poltica i el dret a gestionar els afers interns. Alguns partits poltics d'esquerra van proposar la transformaci del Districte Federal en el 32 estat de la federaci. 

En resposta a aquestes demandes, el 1987 el Districte Federal va rebre un grau major d'autonomia, amb l'elaboraci del primer Estatut de Govern i la creaci d'una Assemblea de Representants. Durant la dcada de 1990, aquesta autonomia es va expandir, i des de 1997 els residents del Districte Federal elegeixen directament el cap de govern per escrutini uninominal majoritari per un perode de sis anys, aix com els diputats d'una Assemblea Legislativa unicameral (successora de l'Assemblea de Representants). El primer cap de govern electe va ser Cuauhtmoc Crdenas, del Partit de la Revoluci Democrtica. Crdenas va renunciar el 1999 per a presentar-se com a candidat per a les eleccions presidencials del 2000, i va ser succet de manera interina per Rosario Robles, la primera dona a governar el Districte Federal. El 2000, Andrs Manuel Lpez Obrador va ser elegit cap de govern; va renunciar el 2005 per a presentar-se com a candidat per a les eleccions presidencials del 2006. 

A diferncia dels estats de la federaci, el Districte Federal no t cap constituci prpia, sin un Estatus de Govern. Si el Congrs de la Uni decids traslladar els poders de la Uni cap a una altra ciutat la ciutat de Mxic es transformar en un nou estat de la federaci mexicana, amb el nom de l'estat de la Vall de Mxic, i amb els nous lmits territorials que aprovi el Congrs.

Al Senat mexic, el Districte Federal s representat com qualsevol estat de la federaci, per 2 senadors electes per majoria relativa i 1 senador assignat a la primera minoria. No obstant aix, encara conserva molts privilegis econmics, una ra per la qual els estats volen canviar la distribuci del pressupost i el cobrament d'imposts.

Eleccions i govern.
El 2006 es van celebrar les ltimes eleccions locals. El cap de govern electe i actual s Marcelo Ebrard del Partit de la Revoluci Democrtica (PRD). Tradicionalment, es consdiera que aquesta posici executiva s la segona ms important del pas. L'Assemblea Legislativa del Districte Federal, est formada, com s el cas de tots els rgans legislatius de Mxic, per diputats electes per mitj de l'escrutini uninominal majoritari (diputats uninominals) i d'altres electes per representaci proporcional (diputats plurinominals) en qu el Districte Federal conforma una sola circumscripci; aquest sistema es coneix com a sistema de vot parallel. El nombre total de diputats s 66: 40 uninominals i 26 plurinominals. Encara que la proporcionalitat de vots per partit es conserva noms en els escons plurinominals, per a prevenir la sobrerepresentaci d'un partit, hi ha diverses restriccions en l'assignaci: cap partit pot tenir ms del 63% de tots els escons, uninominals i plurinominals. En les eleccions del 2006 el PRD va aconseguir la majoria absoluta de l'Assemblea en l'elecci dels diputats uninominals, amb 34 dels 40 escons. Per tant, el PRD en va rebre cap de plurinominals. La composici total de l'Assemblea des del 2006 s: 
  Partit de la Revoluci Democrtica: 34 diputats uninominals;
  Partit Acci Nacional: 17 diputats (4 uninominals, 13 plurinominals);
  Partit Revolucionari Institucional: 4 diputats plurinominals;
  Partit Nova Aliana: 4 diputats plurinominals;
  Parit Verd Ecologisa: 3 diputats plurinominals;
  Partit Socialdemcrata: 2 diputats plurinominals;
  Partit del Treball: 1 diputat uninominal;
  Convergncia: 1 diputat uninominal;


El Districte Federal s'ha caracteritzat per aprovar poltiques i lleis ms liberals que la resta de les entitats federals de Mxic, ja sigui amb el suport del govern federal  com les extenses lleis de protecci ambiental de la dcada de 1980  o les lleis aprovades desprs de la creaci de l'Assemblea Legislativa pels diputats locals mateixos. El 2007, el Districte Federal es va convertir en la segona entitat federal del pas, desprs de l'estat de Coahuila a aprovar la uni de parelles del mateix sexe, i el primer a aprovar les visites conjugals per als presoners homosexuals. El mes d'abril del mateix any, l'Assemblea Legislativa va expandir a llei de l'avortament, convertint-se en la primera entitat federal a aprovar-lo si altera el pla de vida de la mare fins al quart mes.

Divisi administrativa.
Article principal: Delegacions del Districte Federal;

Administrativament, el Districte Federal es divideix en 16 delegacions o subdistrictes. Encara que no sn equivalents al concepte de municipi (existents als estats de la federaci), les setze delegacions han rebut un grau significatiu d'autonomia; des del 2000 els caps de govern de les delegacions sn elegits directament pels ciutadans per mitj de l'escrutini uninominal majoritari. (Anteriorment n'eren designats pel cap de govern del Districte Federal). Ja que la ciutat de Mxic s'organitza com a districte federal la majoria dels serveis sn provets i gestionats perl govern del Districte Federal i no pas per les delegacions, que no gaudeixen de poders de regulaci ni legislaci, a diferncia dels municipis en qu sn dividits els estats de la federaci mexicana. 

Les setze delegacions del Districte Federal sn:



Economia i benestar.


La ciutat de Mxic s un dels centres econmics ms poderosos de l'Amrica Llatina. La ciutat mateixa (s a dir, de l'rea urbana continguda en el Districte Federal, amb 8,7 milions d'habitants) produeix el 21,8% del Producte interior brut de Mxic. Per sector, el Districte Federal produeix els percentatges ms alts del PIB dels serveis (25,3%) i industrial (15,8%). 
Ats que l'nic espai no urbanitzat del Districte Federal pertany a una zona ecolgica protegida, la contribuci agrcola del Districte Federal s la ms petita de totes les entitats federals del pas. El PIB nominal del Districte Federal s el ms alt de l'Amrica Llatina en 17.696 USD. El seu ndex de desenvolupament hum (IDH) s el ms alt del pas en 0.8830, superior a la mitjana nacional. 

D'acord amb un estudi recent realitzar per l'empresa financera PricewaterhouseCoopers amb informaci de les Nacions Unides, l'rea metropolitana de la ciutat de Mxic, amb 19,2 milions d'habitants, el 2005 va registrar un PIB de 315.000 milions USD en paritat de poder adquisitiu convertint-se en la vuitena aglomeraci urbana ms rica del mn en producci total de bns i serveis, desprs de Tquio, Nova York, Los Angeles, Chicago, Pars, Londres, i Osaka/Kobe. Per si mateixa, 'rea metropolitana de la ciutat de Mxic seria la 30a economia ms gran del mn.   

Durant les ltimes dues dcades, moltes de les empreses industrials s'han traslladat a l'estat de Mxic (als suburbis de la ciutat de Mxic) i fins i tot a altres estats (principalment a les ciutats properes de Toluca, Quertaro i Puebla). Aix ha estat degut principalment al programa ambiental d'incentius fiscals del govern ofert a totes les empreses manufactureres: les empreses existents podien rebre reduccions fiscals si installaven equipament de control de contaminants. Les noves plantes i indstries, per altra banda, noms podien rebre reduccions fiscals si es construen fora de la ciutat de Mxic.

Demografia.
Histricament, i des de temps prehispnics la vall d'Anhuac ha estat una de les regions ms poblades de Mxic. Quan es va crear el Districte Federal, el 1824, l'rea urbana de la ciutat de Mxic s'estenia aproximadament sobre l'rea actual de la delegaci Cuauhtmoc. Al comenament del segle XX, les elits de la ciutat van comenar a emigrar cap al sud i a l'oest, i els petits pobles propers, com ara Mixcoac, San ngel i Coyoacn, van ser rpidament incorporats a la creixent conurbaci. 

Fins a la dcada de 1980, el Districte Federal era l'entitat federativa ms poblada de Mxic. Des de llavors, tanmateix, la poblaci s'ha mantingut estable, al voltant els 8,7 milions. El creixement de la ciutat s'ha ests fora dels lmits del Districte Federal, sobre 40 municipalitats de l'estat de Mxic i una municipalitat de l'estat d'Hidalgo. Tota l'rea metropolitana tenia, el 2005, una poblaci de 19,23 milions d'habitants, una de les ms poblades del mn. No obstant aix, la taxa de creixement anual de l'rea metropolitana s molt menor que no pas a les altres rees urbanes de Mxico, un fenomen que es pot atribuir a les poltiques ambientals de descentralitzaci. La taxa de migraci neta del Districte Federal de 1995 al 2000 va ser negativa.

Encara que formen una sola rea metropolitana, els municipis conurbats dels estats de Mxic i Hidalgo, a diferncia de les delegacions, tenen un ajuntament propi i sn administrats directament pels governs estatals. Els municipis conurbats amb major poblaci sn Ecatepec de Morelos amb 1,6 milions d'habitants i Nezahualcyotl amb 1,1 milions.

Encara que noms representen l'1,3% de la poblaci total de la ciutat, diversos pobles indgenes han emigrat a la ciutat a la recerca de millors oportunitats econmiques. D'acord amb l'INEGI, el nhuatl, l'otom, mixtec, zapotec i mazahua sn algunes de les llenges indgenes amb ms parlants de la ciutat.

A la ciutat de Mxic tamb es troben importants comunitats d'immigrants, sobretot de Sud-Amrica (principalment de l'Argentina, per tamb de Xile, Colmbia, Brasil i Veneuela), d'Europa (principalment d'Espanya, i descendents dels immigrants d'Alemanya, Frana, i Itlia) de l'Orient Prxim (principalment de Turquia i el Lban) i recentment de l'sia (principalment de la Xina i Corea). Atesa la integraci econmica de Nord-Amrica sota el NAFTA, a la ciutat de Mxic tamb es troba un nombre significatiu de nord-americans. 

La gran majoria dels residents de la ciutat de Mxic (90,5%), superior a la mitjana nacional, sn catlics, encara que el percentatge ha estat disminuint progressivament durant les ltimes dcades.

 Arquitectura .
 

El Centre Histric de la ciutat i les jardins flotants de Xochimilco han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. El centre simblic de la ciutat i del pas s la Plaa de la Constituci, conegut com el Zcalo, la segona ms mplia del mn desprs de la Plaa Vermella de Moscou. S'hi troben les construccions colonials del Palau Nacional i la Catedral Metropolitana, i les runes del Temple Major asteca, descobertes el 1978.  

El monument ms reconegut de la ciutat s l'ngel de la Independncia, localitzat al Passeig de la Reforma, una avinguda dissenyada per l'emperador mexic Maximili d'Habsburg la dcada de 1860 emulant els Camps Elisis de Pars per a connectar el Palau nacional amb el Castell de Chapultepec aleshores la residncia imperial i en l'actualitat, Museu d'Histria. L'avinguda s un dels centres financers de la ciutat on es troba la Borsa Mexicana de Valors i el Palau de Belles Arts. El Parc de Chapultepec s un dels ms extensos del mn. S'hi troben, a ms del Castell, nombrosos museus, entre ells el Museu d'Art Rufino Tamayo i el Museu Nacional d'Antropologia (on es troba el gegant calendari solar asteca en pedra), aix com un zoolgic, llacs, i un parc de diversions. 

A ms a ms, la ciutat ostenta 160 museus, ms de 100 galeries d'art i 30 sales de concert, convertint-la en la segona ciutat amb el nombre ms gran de teatres en el mn desprs de Nova York, Londres i Toronto. Diversos edificis (el Palau Nacional i l'Institut Nacional de Cardiologia en sn dos exemples) ostenten els murals de Diego Rivera. Ell, i la seva esposa, Frida Kahlo vivien en la delegaci de Coyoacn; la seva casa avui dia s un museu que mostra moltes de les seves colleccions. En la mateixa delegaci es troba la casa de Lev Trotski, on va ser assassinat el 1940 per un agent sovitic.

La ciutat mostra una varietat destacada d'estils arquitectnics: runes asteques, edificis colonials i moderns gratacels, incloent el ms alt de Llatinoamrica. Alguns edificis importants sn el Palau de Belles Arts, el Monument a la Revoluci, la Torre Llatinoamericana, la Torre "Mayor", el Castell de Chapultepec, la Baslica de Guadalupe,  i el Palau Nacional. La ciutat ha estat coneguda tradicionalment com a Ciutat dels Palaus per la bellesa del seus edificis antics. Amb el creixement de la ciutat, diverses construccions de les grans hisendes colonials han estat restaurades i sn un important atractiu turstic de la ciutat, com ara San Angel Inn, Hacienda de Tlapan i Hacienda de los Morales. Aquestes construccions, aix com la plaa de Coyoacn, mostren l'estil antic dels pobles colonials de Mxic enmig dels gratacels moderns.

 Infraestructura i Transport .


El sistema de transport ms important de la ciutat s el metro, un dels ms extensos del mn, amb 201 km  en onze lnies i 175 estacions. s un dels ms utilitzat del mn, transportant diriament a 4 milions de passatgers, superat noms pels metros de Moscou (7,5 milions de passagers diaris), Tquio (5,9 milions), i Nova York (4,9 milions). El metro s subvencionat pel govern, i per tant, un dels ms barats del mn: el bitllet costa 2 pesos (aproximadament 0,13 euros). Un gran nombre de peces precolombines es van descobrir durant la construcci del metro, i es mostren en exhibicions especials d'algunes estacions. 

El metro, tanmateix, noms cobreix l'rea del Districte Federal i no s'estn fora d'aquest, i per tant, una xarxa extensa de busos transporta a un gran nombre de passatgers. La majoria d'aquests busos poden ser gestionats per companyies privades sempre que compleixin amb els estndards establerts pel govern.  Altres mitjans de transport pblic sn els microbusos (que utilitzen gas natural en lloc de gasolina), el metrobs (sobre l'avinguda ms llarga de la ciutat, Insurgentes), el tren elevat (continuaci del metro), el tramvia, i el tren lleuger de Xochimilco. Potser un dels elements ms caracterstics del transport pblic de la ciutat de Mxic s l's de l'escarabat de Volkswagen com a taxi. El 2005 es va comenar la construcci d'un tren de rodalies, el Ferrocarril Suburbano, que connectar la ciutat de Mxic amb els suburbis metropolitans, que s'espera sigui completat el 2007. 

La ciutat est connectada amb modernes autopistes amb les ciutats de Quertaro, Pachuca, Puebla, Toluca i Cuernavaca. La xarxa interna est composta pels Eixos vials (Ejes Viales); per tres "anells vials" o autopistes de circumvalaci: Circuit Interior, Perifric, Perifric Exterior; per la Avinguda Insurgentes (amb ms de 73 km. de llargria); pel Viaducte i per tres vies rpides ms: Rio Churubusco, Miguel Alemn, i Ro San Joaqun. Per tal de reduir l'intens trnsit de les dues autopistes principals, l'Anell Perifric i el Viaducte, s'ha construt un segon nivell (autopista elevada) sobre la primera, i aviat es construir sobre la segona. 

L'aeroport de la ciutat s l'Aeroport Internacional Benito Jurez. El trfic aeri s superior a les capacitats actuals de l'aeroport, i per tant, el govern va proposar la creaci d'un aeroport altern al suburbi de Texcoco, el qual va ser rebutjat pels habitants de l'rea. El govern federal, llavors, ha construt una segona terminal a l'rea limitada de l'actual aeroport, i va crear el "Grup Aeroportuari de la Ciutat de Mxic", conformat, a ms de l'aeroport Benito Jurez, pels aeroports de les ciutats properes de Puebla, Toluca, Quertaro, Cuernavaca i Pachuca. La inversi ms gran es va realitzar en l'ampliaci de l'aeroport de la ciutat de Toluca, el qual vendr bitllets amb el mateix codi de ciutat que utilitza la Ciutat de Mxic.

Des de la dcada de 1980 i per tal de reduir la contaminaci ambiental, la qual s produda en major part pels autombils, exiteix un programa conegut com a Hoy no Circula, "Avui no circula" (i conegut a l'exterior com a "Un dia sense cotxe"), en qu els autombils les matrcules dels quals terminen en una xifra determinada no poder ser utilitzats per un dia de la setmana (p.ex. els autombils amb terminaci 9 i 0 no poden circular per la ciutat els divendres).

Cultura.
Art.
 

Com a capital d'un vast imperi prehispnic, desprs del virregnat ms ric de l'Imperi Espanyol i capital de la federaci mexicana, la ciutat de Mxic t una histria rica en expressions artstiques. Des del perode preclssic mesoameric, els habitants dels assentaments a les vores del Llac de Texcoco, van produir nombroses obres d'art, algunes de les quals s'exhibeixen al Museu Nacional d'Antropologia. Encara que moltes peces de terrisseria i pedra han sobreviscut, la majoria de les obres iconogrfiques van ser destrudes durant la Conquesta de Mxic. 

Durant els temps colonials el primer art a produir-se va ser l'elaboraci dels cdexs que preservaven o recuperaven la iconografia i la histria amerndia. A partir de llavors, l'expressi artstica de la ciutat va ser religiosa. La Catedral Metropolitana encara exhibeix les obres de Juan de Rojas i Juan Correa i una pintura en oli atribuda a Murillo. Les obres seculars del perode inclouen l'escultura eqestre de Carles IV d'Espanya, coneguda com El Caballito ("El Cavallet"). Aquesta peca, en bronze, s obra del valenci Manuel Tols immigrant a la Nova Espanya; s'exhibeix en la Plaa Tols del Palau de Mineria. 

Durant el segle XIX, un centre de producci d'art important va ser l'Acadmia de San Carlos, fundada en temps colonials i que posteriorment es convertiria en l'actual Escola Nacional d'Arts Visuals. Moltes de les obres produdes pels estudiants i professors s'exhibeixen en el Museu Nacional de San Carlos. Un dels estudiants, Jos Mara Velasco, s considerat un dels paissatgistes mexicans ms prestigiosos del segle XIX. Durant l'administraci del president Porfirio Daz, el govern va promoure el desenvolupament artstic, especialment l'art que emulava l'escola francesa. No obstant aix, les arts populars amb un carcter mexic van florir amb les illustracions i caricatures de Jos Guadalupe Posada i Manuel Manilla. 

Desprs de la Revoluci Mexicana, va sorgir a la ciutat de Mxic un moviment d'avantguarda de carcter nacionalista: el muralisme. Moltes d eles obres dels muralistes Jos Clemente Orozco, David Alfaro Siqueiros i Diego Rivera s'exhibeixen en nombrosos edificis de la ciutat, principalment al Palau Nacional, el Castell de Chapultepec i el Palau de Belles Arts. Les obres de Frida Kahlo, una altra pintora amb expressi nacionalista, s'exhibeixen a casa seva, en l'actualitat transformada en un museu. 

Durant el segle XX, diversos artistes van immigrar a la ciutat de Mxic d'altres regions de Mxic, com ara Leopoldo Mndez, un gravador originari de Veracruz que va donar el seu suport per a la creaci del Taller de Grfica popular, un concepte socialista amb la intenci de crear un espai perqu els obrers expressessin llur art. Altres pintors van immigrar des de l'estranger, com ara la pintoracatalana Remedios Varo entre altres pintors i escriptors exiliats d'Espanya. Poc desprs, durant al segona meitat del segle XX, el moviment artstic va separar-se del tema revolucionari. Jos Luis Cuevas va ser un dels primer proponents mexicans d'un estil modernista en oposici als moviments muralistes associats amb les poltiques socialistes. 

Educaci.

La ciutat de Mxic s seu de la Universitat Nacional Autnoma de Mxic (UNAM), la ms antiga d'Amrica (fundada el 1551 i la ms pretigiosa i ms gran de Mxic, amb ms de 269.000 estudiants. Tres premi Nobel s'han graduat de la universitat, i la majoria dels presidents de Mxic hi van estudiar. L'UNAM produeix el 50% de la recerca cientfica del pas. L'UNAM ocupa la posici 74 en el rnquing mundial i la primera posici d'Iberoamrica (Espanya i Portugal inclosos). La segona universitat ms gran s l'Institut Politcnic nacional, fundat pel president Lzaro Crdenas. Altres universitat de la metropoli sn la Universitat Autnoma Metropolitana, el Tecnolgico de Monterrey (tres campus satllits), Universitat la Salle, la Universitat Iberoamericana i el Colegio de Mxico.  

A diferncia dels estats de la federaci, com a districte federal, el currculum educatiu de les escoles pbliques de la ciutat de Mxic s gestionat per la Secretaria d'Educaci Pblica de la federaci.

Mitjans de comunicaci.

La ciutat de Mxic s el centre ms important de la indstria de la televisi i entreteniment de Mxic. Dos peridics nacionals es publiquen a Mxic: El Universal i Exclsior. Altres peridics regionals importants sn Reforma i La Jornada. 

Gaireb seixanta estacions de rdio operen a la ciutat, aix com 11 canals de televisi oberta. Les oficines principals de les dues productores ms importants de Mxic, Televisa i TVAzteca es troben a Mxic. Altres productores locals sn: OnceTV, Canal 22, i UNAMTV. 

 Esports .

La ciutat va ser seu dels Jocs Olmpics de 1968. Hi ha molts estadis a la ciutat, com l'Estadi Azteca, amb capacitat per a ms de 100.000 persones, construt pels Jocs Olmpics i seu de l'equip de futbol "Aguilas del Amrica". Hi ha altres estadis de futbol a la ciutat com l'Estadi Blau ("Estadio Azul") de l'equip "Cruz Azul", i l'Estadi Universitari, de l'equip "Pumas". El Palau dels Esports, amb capacitat per a 20.000 persones s utilitzat per als jocs de bsquet. El segon esport ms popular de Mxic s el beisbol. La ciutat de Mxic s seu de l'equip dels Diables Vermells de la Lliga Mexicana de beisbol. 

El 2005 la ciutat de Mxic seria la primera ciutat fora dels Estats Units en qu es va jugar un partit de la temporada regular de futbol americ de la NFL. Tamb s'hi han jugat partits de la pretemporada de beisbol de la MLB a l'estadi dels Diables Vermells, el Foro Sol.

Ciutats agermanades.
Les segents sn ciutats agermanades de la ciutat de Mxic:
 Berln, Alemanya;
 Chicago, Estats Units;
 Cuzco, Per;
 Los Angeles, Estats Units;
 Madrid, Espanya;
 Nagoya, Jap;
 San Salvador, El Salvador;
 Sel, Corea del Sud;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina del govern del Districte Federal;
 Pgina del Departament de Turisme de la Ciutat de Mxic;



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33186" title="Griend" nonfiltered="3164" processed="3150" dbindex="13270">
Griend s un illot sorrenc del mar de Wadden. Est situat entre la costa occidental de la provncia de Frsia i la cadena d'illes Frisones, de les quals es considera tanmateix que forma part. Administrativament pertany al municipi d'Terschelling, situat uns quilmetres al nord. 

Hom creu que Griend s el que resta d'una illa que a l'edat mitjana era habitada i acollia fins i tot amb una petita ciutat. Actualment est deshabitat i s una rea natural d'especial inters ornitolgic. T una petita caseta emprada durant l'estiu pels bilegs.

L'illot no compta amb dics que la protegeixin (a diferncia de la majoria d'altres illes frisones) o en fixin la posici, de manera que es desplaa lentament cap a l'est (per efecte de l'erosi a un costat i acreci a l'altre).

Enllaos externs.
 (en neerlands)














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33191" title="Simonszand" nonfiltered="3165" processed="3151" dbindex="13271">
Simonszand s un petit illot situat entre Skiermntseach i Rottumerplaat, a la cadena d'illes Frisones.

L'illot consisteix en una llarga plana sorrenca d'aproximadament un quilmetre i mig de longitut i dos-cents metres d'amplada. Com altres illots similars (Engelsmanplaat, Razende Bol) s prcticament erm, si b s un important refugi faunstic, tant per a les foques com per als ocells. s arran d'aix que l'administraci hi prohib l'accs amb barca el 1999, si b segueix essent una destinaci popular entre els qui travessen el mar de Wadden a peu.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33192" title="Nina Simone" nonfiltered="3166" processed="3152" dbindex="13272">
 

Eunice Kathleen Waymon, ms coneguda com a Nina Simone (Tryon, 21 de febrer, de 1933   Carry-le-Rouet, 21 d'abril, de 2003), fou cantant, compositora i pianista. Generalment s classificada com a cantant de jazz, per no li agradava aquesta categoritzaci; i es definia com a cantant i msica de blues, rhythm and blues i soul. El seu estil vocal es caracteritzava per la passi, i el tremolo, una repetici rpida de la mateixa nota.

Discografia essencial.

1957: Nina Simone and Her Friends (Bethlehem)

1959: Nina Simone at Town Hall  (Colpix)

1959: The Original Nina Simone  (Bethlehem)

1962: Nina Simone at the Village Gate (Roulotte)

1963: Nina Simone at Carnegie Hall  (Colpix)

1964: Nina Simone in Concert  (Philips)

1966: Nina Simone Sings the Blues	 (RCA)

1966: High Priestess of Soul	(Philips)

Bibliografia.
 (amb Stephen Cleary) I Put a Spell on You: The Autobiography of Nina Simone (New York: Pantheon, 1991).  ISBN 0679410686;
 Feldstein, Ruth.  "'I Don't Trust You Anymore': Nina Simone, Culture, and Black Activism in the 1960s", Journal of American History, Vol. 91, No. 4, March 2005.

Enllaos externs.
Nina Simone - Pgina Oficial;
L'hommage: Nina Simone - Arxiu i tribut;
Obituari de la BBC;
Mark Anthony Neal's Nina Simone: She Cast a Spell and Made a Choice- Article;
The Nina Simone Web - Una pgina exhaustiva sobre Nina Simone ;
Nina Simone at The Music Box - Una collecci de revistes;
Nina Simone eCommerce   ;
MySpace Nina Simone profile  Pgina de fans.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33198" title="Satan" nonfiltered="3167" processed="3153" dbindex="13273">


A la cristiandat, Satan o Satans s el nom propi de la personificaci del mal absolut. A l'Islam se'l coneix com a Iblis (     ) o Shaitan (     ).

s una figura existent a diverses religions, sia com a ngel, dimoni o du menor.

La paraula ve de l'hebreu (   ) per la via del grec (       ), significant en "aquell que s'oposa, adversari, antagonista". De fet, originalment satan no era ms que un mot descriptiu per a una actitud d'oposici i fins i tot quan va ser comenat a introduir com a un ens sobrenatural servia noms per a referir-se a qualsevol ngel enviat per Du amb l'nic propsit d'obstruir les activitats humanes. El llibre de Job n's un clar exemple, i tot i que en aquest relat Satan ja est ms "emancipat" de Du, li continua demanant perms, el que fa suposar que encara no encarna "el mal" en el sentit dualista de la paraula.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33215" title="Grup hidroxil" nonfiltered="3168" processed="3154" dbindex="13274">
En Qumica Orgnica, un grup hidroxil s un grup funcional format per un tom d'oxigen enllaat a un d'hidrogen. Es formula com -OH. Cal diferenciar el grup hidroxil, enllaat covalentment per l'tom d'oxigen a un compost qumic, de l'ani hidrxid.

Els compostos que contenen grups hidroxil s'anomenen alcohols. Quan un mateix tom de carboni presenta dos grups hidroxil s'anomena acetal. 

Un grup hidroxil s classifica com a primari, secundari o terciari segons la naturalesa de l'tom de carboni al qual est enllaat. Si el carboni enllaa amb tres carbonis ms s terciari, si enllaa amb dos secundari i si s terminal (noms enllaa amb un carboni) s primari.

Els alcohols ms simples, segueixen la frmula genrica CnH2n+1OH. Per exemple el metanol CH3OH, l'etanol C2H5OH (CH3-CH2-OH), etc...





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33217" title="Grup alquil" nonfiltered="3169" processed="3155" dbindex="13275">

En Qumica orgnica, s'anomena grup alquil a qualsevol cadena hidrocarbonada sense cap grup funcional que actui com a substituent en un compost qumic. Qualsevol grup alquil correspon a la frmula general: 

Als compostos orgnics que noms presenten grups alquil se'ls anomena alcans

Els grups alquils s'anomenen com si d'un alc es tracts per amb el sufix -il i un nombre indicant el carboni pel qual s'enllacen a la molcula. 

Per exemple;
El grup metil; -CH3;
El grup etil; -CH2-CH3;
El grup propil; -CH2-CH2-CH3;
El grup 2-propil o isopropil, amb tres carbonis, com el propil, per s'enganxa a la resta de la molcula pel carboni del mig; -CH-(CH3)2;
El grup butil; -CH2-CH2-CH2-CH3;
El grup terc-butil, amb quatre carbonis, com el butil, per s'enganxa a la resta de la molcula pel carboni del mig; -C-(CH3)3;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33220" title="Sylvia Saint" nonfiltered="3170" processed="3156" dbindex="13276">
 
Sylvia Saint, tamb coneguda com Silvia Saint (Kyjov, Repblica Txeca, 12 de febrer de 1976), s el nom artstic de Sylvie Tom alov, una de les actrius de cinema pornogrfic ms populars de l'antiga Txecoslovquia durant la segona meitat de l'ltima dcada del segle XX i els primers anys del segle actual. 

Tot i que va comenar la vida laboral com a administrativa, ben aviat va destacar com a model de passarelles de roba interior i ms tard com a actriu de pellcules ertiques i pornogrfiques, i model a la revista Private. No obstant aix, ben aviat, la situaci social i econmica del seu pas d'origen la va obligar a emigrar cap als EUA.

Dotada d'un cos d'una bellesa espectacular, el seu atractiu fsic li valgu l'any 1998 ser nomenada "Noia de l'Any" per la popular revista per adults Penthouse. Un any abans ja havia aconseguit el mateix ttol en l'edici txeca de la revista.

El 19 de mar del 2001 va anunciar la retirada provisional del cinema desprs d'anunciar el seu embars. 

Tanmateix el 2004 va tornar a treballar com a actriu X, tot i que noms en escenes de caire lsbic 

 Fitxa personal .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33228" title="Nou Mxic" nonfiltered="3171" processed="3157" dbindex="13277">



Nou Mxic (New Mexico, en angls; Nuevo Mxico, en castell) s un estat dels Estats Units d'Amrica, est situat al sud-oest del pas. Fa frontera amb Mxic al sud, Texas al sud-est i l'est, Oklahoma al nord-oest, Colorado al nord i Arizona a l'oest, a ms d'Utah, puntualment al nord-oest (Four Corners).

Com que abans de formar part dels Estats Units havia estat una provncia de Mxic t una gran part de la seva poblaci de parla hispana, i s l'nic estat on el castell tamb s una llengua oficial.

 Orografia .
Comprn la part sud de les muntanyes Rocalloses i una part de l'altipl del Colorado; s molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m. El sector sud-est s constitut pel Llano Estacado. El seu clima s semirid. El Ro Bravo, el ms important, travessa l'estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos.

 Poblaci .
La densitat de poblaci s de les ms baixes dels EUA (uns 5 h/km2), per el creixement demogrfic s rpid, i ms del 65% de la poblaci s urbana.  
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 34.343 afroamericans (1,9 %) 194.631 amerindis nordamericans (10,5 %). Les principals tribus sn els navaho (106.807), pueblo (40.098), apatxe (8.046), cherokee (4.492), sioux (1.579) i choctaw (1.382).
Segons el mateix cens, els idiomes ms parlats sn: 1.072.947 angls (63,49 %), 485.681 espanyol (28,74 %), 68.688 navaho (4,07 %), 9.000 keres, 7.871 alemany, 4.500 zuni, 4.332 francs, 2.983 xins, 2.650 tiwa, 1.300 tewa, 1.300 towa i altres.

 Histria .
El territori fou explorat per lvar Nez Cabeza de Vaca el 1536 i per Francisco Vzquez de Coronado el 1540, el territori fou colonitzat per Juan de Oate el 1598, malgrat l'oposici dels indis. 
Al s XVIII la colonitzaci fou essencialment a crrec dels franciscans, fet que provoc enfrontaments amb les autoritats civils. Una revolta dels indis pueblos (1680-92) fou venuda pel capit general Diego de Vargas, per els conflictes amb els indis i els francesos vens persistiren. El 1821 pass a formar part de Mxic; per, envat en 1846-48 pels nord-americans, fou cedit als EUA pel tractat de Guadalupe-Hidalgo i el 1850 n'esdevingu territori. Els confederats l'envaren temporalment el 1862 i desprs de la Guerra civil americana els apatxes i navahos renovaren llur resistncia fins el 1885. La construcci del ferrocarril el 1878 signific una rpida expansi de la ramaderia, la mineria i fins i tot l'agricultura a les vores del riu Pecos. El 1912 esdevingu l'estat 47 de la Uni. Les mines de potassa i el petroli rellanaren l'economia des del 1930, i s'hi afegiren les activitats militars i nuclears des del 1945. 






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33230" title="Pere Casals i Cort" nonfiltered="3172" processed="3158" dbindex="13278">
Pere Casals Cort (Reus 1903   Barcelona 1968). Poltic reusenc, afiliat a la UGT, va encapalar el Comit d'abastos de la ciutat del 1936 al final de la guerra. El gener de 1939 va fugir a Frana per va retornar i va ser empresonat pel nou govern de Franco i condemnat a 20 anys i un dia; encarcerat a Ordua (Biscaia), va ser ser alliberat al cap de tres anys. La resta de la seva vida va transcrrer a Reus, dedicat al seu ofici de fuster, a una pacient activitat contra Franco des de posicions socialistes, i a un seguit d'activitats culturals com encarregat del Teatre Bartrina de la ciutat.

Malalt de cncer es va traslladar a Barcelona on va morir a l'Hospital de Sant Pau l'estiu del 1968.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33240" title="Violant d'Arag" nonfiltered="3173" processed="3159" dbindex="13280">
Violant d'Arag ( Barcelona 1383 - 1443 ), princesa d'Arag i reina consort de Npols (1400-1417) i comtessa consort de Provena (1400-1417).

Orgens familiars.
Nasqu a Barcelona l'11 d'agost de 1383 sent filla del comte-rei Joan I de Catalunya-Arag i Violant de Bar.

Era nta per lnia paterna de Pere el Cerimonis i Elionor de Siclia, i per lnia materna de Robert I de Bar i Maria de Valois.

Npcies i descendents.
El 1400 es cas a Arles amb el duc Llus II d'Anjou, rei de Npols i comte de Provena. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 Llus III de Provena (1403-1434), duc d'Anjou, rei de Npols i comte de Provena;
 Maria d'Anjou (1404-1463), casada amb el rei Carles VII de Frana;
 Renat I de Npols (1408-1480), Duc de Lorena ,duc d'Anjou, rei de Npols i comte de Provena;
 Violant d'Anjou (1412-1440), casada amb Francesc I de Bretanya, duc de Bretanya;
 Carles d'Anjou, (1414-1472), comte de Maine;

Reclamaci del tron aragons.
Va jugar un paper important en la poltica de l'Imperi Angev, a Frana i a la Corona d'Arag, durant la primera part del segle XV. Com a nica filla supervivent del rei Joan I d'Arag va reclamar el tron d'Arag desprs de la mort de la seva ltima germana Joana d'Arag i del seu oncle Mart l'Hum. En aquells moments la successi a la Corona d'Arag afavoria sempre qualsevol lnia masculina abans que la femenina, i aquesta fou la ra per la qual a la mort del pare de Violant ella o la seva germana no fossin coronades reines. La mort de Mart I sense hereu va provocar l'interregne de 1410-1412 i l'inici del procs que s'acabaria amb el Comproms de Casp del mateix any 1412.

En aquest Comproms es reuniren diversos candidats, entre ells Jaume II d'Urgell, Ferran d'Antequera i Llus III d'Anjou, aquest ltim fill de Violant. Llus III perd les seves opcions per Violant en aquell moments fou coneguda com la Reina dels quatre reialmes, els quals podrien ser Siclia, Jerusalem, Xipre i Arag. Algunes interpretacions exclouen Xipre per incorporar-hi Npols, separada de Siclia. Realment Violant tingu possessions arreu del mediterrani, des de l'illa de Siclia grcies al seu matrimoni, als feus dels Anjou arreu de Frana, aix com el comtat de Provena, Maine, Bar i Valois.

Frana i la Casa d'Anjou.
En la segona fase de la Guerra dels Cent Anys, Violant va donar suport als francesos nacionalistes contra l'ocupaci anglesa. Aix s'ali al costat dels Armagnac i s'opos als Borgonyons. Va donar suport al delf Carles VII de Frana per tal que fos coronat rei. La prpia mare del delf s'oposava a aquest fet per l'enrgica Violant va permetre el delf poder-se salvar d'atacs i maquinacions contra la seva persona.

Violant aconsegu allunyar el delf Carles dels seus parents, amagant-lo en els seus propis castells. Va permetre que s'entrevists amb Joana d'Arc, que fou una pea fonamental en la seva consecuci de la victria. Aix mateix, Violant va aconseguir casar el jove pretendent amb la seva filla Maria, per la qual cosa aconsegu encara ms poder a la cort francesa. Amb aquest matrimoni Violant tancava el conflicte entre Arag i els Anjou per la corona de Siclia i Npols. Per aquest casament el rei francs se situava al costat de les intencions de Llus II d'aconseguir el tron sicli. 

La vctoria anglesa a la Batalla d'Angicourt el 1415 sobre l'exrcit francs, el ducat d'Anjou es vei amenaat. El rei francs, Carles VI, emmalalt mentalment i el reialme pat una Guerra Civil entre els partidaris Borgonyesos i els Orleanistes. L'aliana anglesa i Borgonyona comport que Violant i la seva famlia haguessin de fugir fins a la Provena.

El delf.
El 1416 i el 1417 els dos germans grans de Carles VII moriren, ambds sota protecci de Felip II de Borgonya. Amb la seva mort Carles pass a ser considerat delf, i per tant, hereu de la corona francesa. En aquells moments el nou delf es trobava sota la protecci de Violant, que a les ordres de la reina Elisabet de Baviera de retornar el prncep a la cort de Pars, ella s'hi neg dient no hem consolidat i estimat aquest infant perqu vost el faci morir com els seus germans o el faci embogir com el seu pare, o el faci ser angls com vost. El guardo per a mi. Vingui a eliminar-lo si s'atreveix.

El 29 d'abril de 1417 Llus II d'Anjou va deixar sola a Violant contra la casa d'Anjou. En aquells moments el casal d'Anjou comtava tant sols amb el suport de la Casa de Valois i de la Casa d'Armanyac, mentre els anglesos es veien mpliament recolats per la Casa de Borgonya. Aix mateix els ducs de Borb i d'Orleans foren fets presoners pel rei angls Enric V.

Pel tractat de Troyes de 1420 el rei Carles VI de Frana reconeixia Enric V com a regent de Frana aix com a hereu legtim de la corona, en contrapossici al desheretament dels seus fills. La mort d'ambds reis el 1422 va permetre la legimatizaci, altre cop, del delf Carles VIII de Frana com hereu. Del 1422 fins el 1429 tingu lloc la recta final de la Guerra dels Cent Anys amb la victria francesa davant els anglesos grcies al suport de Joana d'Arc.

Un cop vei coronat rei el seu gendre, Violant es retir a Angers, i posteriorment a Saumur on mor el 14 de desembre de 1443.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33241" title="Nova Hampshire" nonfiltered="3174" processed="3160" dbindex="13281">


Nova Hampshire s un estat petit dels Estats Units d'Amrica. Est situat a New England (Nova Anglaterra), al nord-est del pas, i limita al sud amb Massachusetts, a l'oest amb Vermont, al nord amb el Quebec i a l'est amb Maine i amb l'oce Atlntic. Dels 50 estats s el 46 en extensi i el 41 en poblaci. s una de les tretze colnies britniques, i va ser la primera en declarar la independncia. Va ser el primer estat en tenir la seva constituci (1776) i el nov en ratificar la constituci dels Estats Units, el 1788.

El sobrenom de Nova Hampshire es "l'estat de granit" ("The granite state"), i el seu lema (motto) s "Viu lliure o mor" ("Live free or die"), lema que duen escrites les matrcules dels cotxes. El smbol de l'estat (tamb present a les matrcules dels cotxes) s l'"Old man of the mountain": les roques d'una muntanya quin perfil recordava el d'una cara humana, fins que l'any 2003 un despreniment causat per l'erosi el va fer caure. 

Nova Hampshire t moltes canteres de granit, encara que la importncia d'aquest sector est en decliu, i t el rcord de velocitat del vent mai mesurat (a l'observatori de Mount Washington).

Algunes atraccions turstiques prpies d'aquest estat sn l'esqu alp i altres activitats hivernals, i els espectaculars colors dels paisatges de tardor, propis dels seus boscs caducifolis.

Geografia.
Principals ciutats.


Altres localitats importants.



 Poblaci .
La composici tnica de la poblaci de l'estat de Nova Hampshire, d'acord amb el cens dels EUA de l'any 2004, s la segent:
95,7% Blancs ;
1,7%  Asitics ;
0,8% Afroamericans;
0,6% Altres races;
0,8% Mestissos;

Segons aquest mateix cens, els llatins o hispans (sense tenir en compte llur raa) sn el 2,1% de la poblaci de l'estat -l'any 2000, eren l'1,7% -. Quant als blancs no hispans, l'any 2000 eren el 95,1% de la poblaci de Nova Hampshire.

Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia 8.162 amerindis (menys del 0,1 % de la poblaci). Per tribus, els principals sn micmac (530), abnaki (497), penobscot (174), passamakoddy (108), maliseet (43), i originaris defora de l'estat, iroquesos (435), cherokee (868), blackfoot (434), sioux (228), i chippewa (113).

Religi.
L'any 1997, les religions ms professades pels habitants de Nova Hampshire eren les segents:
 Protestantisme - 58%;
 Catolicisme - 41,9%;

Poltica.
Nova Hampshire ha votat tradicionalment republic i t la reputaci de ser l'estat ms conservador de Nova Anglaterra. 

En les eleccions presidencials de 2000, els votants de Nova Hampshire van donar la victria al candidat republic George W. Bush. En canvi, als comicis de l'any 2004, la victria va ser per al candidat demcrata John Kerry, cosa que converteix aquest estat en l'nic que vot demcrata l'any 2004, havent votat republic el 2000.

L'actual governador, el demcrata John Lynch, va ser escollit l'any 2004, en substituci del republic Craig Benson.

Les dues cambres de l'estat estan controlades pel Partit Republic.

A nivell federal, els dos senadors de l'estat sn els republicans John E. Sununu i Judd Gregg; i els dos representants de l'estat sn els tamb republicans Jeb Bradley i Charles Bass.

Nova Hampshire s un dels poc estats de Nova Anglaterra en conservar la pena de mort.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'Estat de Nova Hampshire  ;
 Pgina oficial turstica de l'Estat de Nova Hampshire  ;

Bibliografia.
 NAVARRO, Francesc (ed.). Enciclopedia Salvat. Barcelona: Salvat Editores, 1997. ISBN 84-345-9707-1 ;

Referncies.








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33248" title="Riu Gai" nonfiltered="3175" processed="3161" dbindex="13282">

El Gai s un riu de les comarques de Tarragona. Neix prop de Santa Coloma de Queralt als contraforts de la depressi central i recull les aiges de les serres de Brufaganya i de Queralt. Creua la Serralada Prelitoral Catalana ms concretament el Bloc del Gai, passa pel conjunt cistercenc del monestir de Santes Creus. Atravessa la serralada litoral per l'estret del Cardenal en el qual s'hi ha construt el pant de Gai, inaugurat el 1975, que permet aprofitar les aiges per a la indstria petroqumica del Camp de Tarragona. En conseqncia, els seus ltims 11Km finals els baixa sec majoritriament durant tot l'any, ja que el pant la ret tota. 
Desaigua prop d'Altafulla, sota el castell de Tamarit, a la comarca del Tarragons. A la desembocadura forma una llacuna separada del mar per una barra de sorra. Aquesta llacuna i el seus voltants formen part de la reserva natural de fauna salvatge de la desembocadura del Gai.

La vall del riu Gai cont una altssima densitat de fortificacions medievals construdes als segles X i XI, quan la zona feia de frontera entre el comtat de Barcelona i Al-ndalus.

 Principals afluents .
Riu de Boix;
Torrent den Serrat;
Torrent de Biany;
Riuet de Sant Mag;
L'Escurri;
 Poblacions .
El riu Gai creua les poblacions principals segents:
Santa Coloma de Queralt;
gordils;
Quesada;
el Pont d'Armentera;
Santes Creus;
Vila-rodona;
el Catllar;
la Riera de Gai;
Altafulla;

Vegeu tamb.
Castells del Gai;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33262" title="Serekunda" nonfiltered="3176" processed="3162" dbindex="13283">
 

Serekunda (tamb anomenada Serrekunda) s la primera ciutat de Gmbia, situada a la regi de Kanifing, a pocs quilmetres al sud de Banjul. T 218.790 habitants (2005) i s el centre econmic del pas. Est comunicada amb la capital per carretera i tamb t bona comunicaci amb l'rea costanera, on es concentren els hotels per a turistes.

Hi ha un important mercat que concentra el comer de tota la regi costanera, per la ciutat no disposa de llocs destacats. Prop de Serekunda es troba el parc natural d'Abuko, amb molta vegetaci autctona i alguns animals (mones, antlops, guineus...).


Va sorgir al segle XX de la uni de quatre pobles i rep el nom dels serer.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33268" title="Abuko" nonfiltered="3177" processed="3163" dbindex="13285">


La Reserva de la Natura d'Abuko (en angls Abuko Nature Reserve) s un prac natural de Gmbia, al sud de Serekunda.

T un accs difcil, ja que la carretera s acaba uns 10 quilmetres abans d'arribar al parc, el qual es pot visitar en unes tres hores. T abundant vegetaci autctona (especialment de baobabs), per els animals no hi sn abundosos, excepte els primats. S'hi poden veure tamb alguns grans termiters.

En un petit estany al mig del parc s'hi poden veure, a la matinada o a la tarda, alguns animals, com ocells, antlops i cocodrils. En un altre lloc s'hi poden veure antlops, voltors, micos negres, una gran tortuga i algunes guineus en captivitat. El lle del parc es va escapar de l'rea assignada i va ser mort a trets per l'exrcit nacional.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33271" title="Operaci Overlord" nonfiltered="3178" processed="3164" dbindex="13286">

El Desembarcament de Normandia s l'operaci militar que es va produir a partir del dia 6 de juny de 1944 en la qual les forces americanes, britniques i canadenques que partien d'Anglaterra van desembarcar a la costa de Normandia, al nord de Frana, defensada per les forces ocupants alemanyes. Anomenat en clau Operaci Overlord, s l'operaci amfbia ms gran de la histria, ja que implic gaireb tres milions de soldats que van creuar el canal de la Mnega. Es va acabar el 19 d'agost quan els aliats van creuar el riu Sena.

A ms de les principals unitats americanes, britniques i canadenques tamb hi van participar forces de la Frana lliure, poloneses i alguns contingents de Blgica, Txecoslovquia, Grcia, els Pasos Baixos i Noruega.

El terme "dia D" es refereix a la data que comena la invasi, i colloquialment ha estat utilitzat com a sinnim de moment inicial decisiu.

Antecedents.
D'una banda, els sovitics havien aconseguit consolidar el Front Oriental desprs d'un reeixit contraatac sobre les les tropes del Tercer Reich, que havien envat la Uni Sovitica l'any 1941 en l'anomenada Operaci Barbarroja;a ms a ms, la derrota de la Luftwaffe a la Batalla d'Anglaterra havia consolidat el Front Occidental. Aix va obligar el Tercer Reich a mantenir el seu exrcit lluitant en dos fronts molt allunyats. D'altra banda, tamb es va produir l'entrada dels Estats Units d'Amrica a la guerra, el que permet afianar posicions a les illes britniques la primavera de 1943.



Winston Churchill, que comandava les tropes britniques i era contrari a repetir els assalts frontals de la Primera Guerra Mundial, es mostrava preocupat per l'avan sovitic a Europa alhora que veia com un perill el fet que Frana estigus ocupada per les tropes alemanyes. Aquesta preocupaci era compartida per Franklin D. Roosvelt, de manera que tots dos van planejar un atac que acabs amb l'ocupaci alemanya de l'Europa i aturs els sovitics a Viena.

 Preparatius Aliats.
El pla va comenar a gestar-se el mar de 1943 i estigu enllestit a comenaments de 1944. Hi havia dues possibilitats d'assalt. Una era atacar per la part ms estreta del canal de la Mnega, el Pas de Calais, que s'havia convertit en una autntica fortificaci per part de l'exrcit alemany. L'altra, la que es va dur a la prctica, era desviar l'atac per Normandia.

Inicialment, el pla preveia el desembarcament de tres divisions amfbies i dues brigades aries. Rpidament, el general Bernard Montgomery, que es feu crrec del disseny de l'operaci, increment aquesta previsi a 5 divisions amfbies i tres aries en el primer assalt a les platges de Normandia. Desprs del desastre de l'atac al port de Dieppe es va prendre la decisi de no atacar cap port francs durant el desembarcament. Per aquest motiu, la invasi amfbia es faria en 4 punts estratgics determinats en una zona de platges normandes. 


El 7 d'abril de 1944, Montgomery va presentar la seva estratgia. La previsi final era que els primers dies de combats les tropes britniques haurien d'encerclar Caen, permetent a les tropes dels EUA atacar la ciutat frontalment. La idea era crear una rereguarda entre Caen i Cherbourg i desprs avanar per alliberar Bretanya i els seus ports i avanar en lnia recta des de Le Havre a travs de Le Mans cap Tours fins a uns 190 km. al sud-oest de Pars, amb la idea de controlar en uns noranta dies el Loira al sud i el Sena al nord-est.

 El paper de Garbo.
Joan Pujol i Garcia, que tenia el malnom de Garbo, era un barcelon espia doble de les forces aliades. Va ser una de les vint persones que coneixien la data aproximada i el lloc exacte del desembarcament que els alts comandaments de les forces aliades dissenyaven com l'Operaci Overlord.


Joan Pujol, juntament amb d'altres espies dobles, execut les ordres enviades des del quarter general suprem de la Fora Expedicionria Aliada (SHAEF), comandada pel general Eisenhower. Es tractava de l'Operaci Fortitude South (Fortalesa del Sud), una denominaci clau que resumeix la poltica d'intoxicaci informativa contra l'enemic. La clau de volta de l'operaci era fer creure als alemanys que el desembarcament principal seria al pas de Calais a travs d'unes forces imaginries que es preparen prop de la localitat anglesa de Dover.

Per fer efectiva la gran mentida, abans calia mantenir la confiana dels nazis. A partir de l'inici de la primavera de 1944, Arabel, el malnom que tenia Garbo per a les forces del Tercer Reich, informava a totes hores de la constant arribada de tropes nord-americanes i canadenques als ports anglesos. La informaci enviada els avanava que es preparava alguna operaci a gran escala, per que encara no tenia dades suficients per a vaticinar-ne l'hora i el lloc. Ben aviat, el 24 d'abril de 1944, inform al Servei d'Intelligncia del Tercer Reich del trasllat de dues divisions aliades cap a Esccia amb l'objectiu d'envair Noruega. s el primer engany, conegut pels serveis secrets britnics com l'Operaci Fortitude North. Hitler, que creu cegament en Arabel, no dubta a enviar 16 divisions alemanyes a Escandinvia pendents dels moviments aliats. Hi romandran inactives fins a mitjans de juny.

El 6 de juny de 1944, Garbo, amb el vistiplau d'Eisenhower, inform l'enemic del desembarcament aliat a Normandia. Ho far a les quatre de la matinada. Des d'un pis del carrer Saint James de Londres pos en funcionament una moderna emissora porttil, de fabricaci alemanya, model W-T, i transmet un missatge en codi secret. El missatge fou breu, per clar: La flota d'invasi ja ha sortit. L'Operaci Normandia ha comenat. Els alemanys trigaren almenys quatre hores en rebre la notcia, descodificar-la i tornar-la a xifrar. La invasi ja estava en marxa.

Malgrat aix, el contraatac de les unitats cuirassades alemanyes, les experimentades divisions Panzer, fou terrible, per el gruix de l'exrcit alemany del Front Occidental tenia la mirada posada a Calais. Garbo els ha advertit que, segons unes informacions rebudes per tres dels espies que t a les seves ordres, possiblement el desembarcament que es produeix a Normandia noms s una maniobra de distracci.

Amb tot, a les costes del nord de Frana, la privilegiada posici de les bateries antiaries germniques continua provocant estralls a les forces aliades. La situaci s delicada i Garbo intensifica amb ms fora que mai la tesi que l'exrcit aliat disposa de 75 divisions i 19 brigades a la costa sud d'Anglaterra, un 50 per cent ms que no hi havia a la realitat, per a desembarcar a Calais. Per a evitar que els alemanys poguessin descobrir el parany, els britnics fan flotar a les costes de Dover vaixells de plstic inflable, tancs de cautx i ports de cart pedra.

s llavors quan Joan Pujol, passats 7 minuts de les 12 de la nit del dia 9 de juny de 1944, envia una nova comunicaci als alemanys. En aquesta notificaci, Pujol es referma en la tesi que la veritable invasi tindr lloc per Calais.

A ms, Garbo tamb els parla de les tropes del general Patton. Els fa creure que hi ha dos cossos d'exrcit, el primer Grup de l'armada dels Estats Units d'Amrica i la 4 Unitat britnica, que desembarcaran d'un moment a un altre a Calais, ja que, a ms de ser el cam ms curt, aprofitaran la installaci de les rampes dels avions de guerra V1. El missatge secret diu textualment: Per  J(5) vaig saber ahir que existien 75 divisions en aquesta illa (Anglaterra) abans de comenar l'actual assalt (Normandia). Suposant que utilitzin un mxim de 20 a 25 divisions, ens donaria unes 50 divisions per a intentar el segon cop. Espero que sotmetin urgentment al nostre alt comandament tots aquests informes i estudis. Hitler va caure en el parany. Immediatament, la 116 Divisi Panzer, fins aquell moment estacionada al nord-oest de Pars, i la 1 Divisi Panzer de les SS sn traslladades al pas de Calais. L'alt comandament alemany tamb paralitza el trasllat de la 85 Divisi d'infanteria, que es dirigia a Normandia. Un total de set divisions alemanyes que haguessin pogut ser enviades a la pennsula de Cherbourg sn retingudes sobre la zona de Calais per ordres directes del Fhrer. Aquests foren els moviments decisius de la Segona Guerra Mundial. La confiana cega de Hitler en el seu agent secret va ser ms forta que els consells del mariscal Rommel, partidari d'aixafar primer les tropes aliades a Normandia abans d'anar a Calais. 

Hitler va envia un missatge de felicitaci a Arabel a travs de l'estaci de l'Abwehr de Madrid. El dictador alemany morir convenut que noms un canvi d'estratgia al darrer instant fu canviar els plans de l'exrcit aliat, disculpant Garbo de qualsevol possible error en les informacions facilitades, per a acabar premiant-lo, el 29 de juliol de 1944, amb la concessi de la Creu de Ferro, pels seus "serveis extraordinaris" a Alemanya.

 L'ordre.

Per a que la invasi fos possible, era necessari una nit de lluna plena tant per l'atac aeri com amfbi. La invasi estava prevista pel 5 de juny, i hi havia un optimisme creixent davant les bones condicions meteorolgiques del mes de maig, per que es convertiren en pessimisme quan el temps empitjor a comenaments de juny. 

El 4 de juny, les condicions meteorolgiques feien inviable qualsevol operaci militar sobre el canal, ja que el vent i l'alt onatge posava en perill la vida de soldats, paracaigudistes i pilots. Per tant l'operaci prevista pel dia 5 de juny va ser cancellada pel mal temps. El mateix dia 5 al vespre, quan totes les tropes estaven preparades per atacar i la majoria de soldats portaven moltes hores embarcats i apilats en els vaixells de les diferents armades, i fins i tot hi havia submarins que ja es trobaven a les platges des de feia moltes hores amb un gran risc de ser descoberts pels alemanys, una reuni dels alts crrecs militars de les forces aliades decid atacar la matinada del 6 de juny. 

En aquella reuni se sospesaren dues possibilitats, atacar o romandre a Anglaterra. El principal problema d'esperar era que la conjugaci de marees i lluna plena no tornaria a ser favorable a un atac amfibi fins al juliol de 1944 el que a ms a ms augmentava la possibilitat que els alemanys descobrissin l'engany de l'atac per Normandia, per tampoc es podia atacar amb mal temps i tempesta ja que dificultava les missions a les platges i, especialment, el llanament de paracaigudistes. El servei meteorolgics, encapalats pel capit J.M. Stagg, havien anunciat una millora parcial del temps per la matinada del dia 6. Desprs de sospesar les diferents opinions, el comandant en cap de les forces aliades a occident, el general Dwight David Eisenhower pronunci les segents paraules:Tinc el convenciment que haig de donar l'ordre, no m'agrada, per l'hem de donar. Senyors, ataquem . En aquell moment es posaria en marxa tota la maquinria bllica prevista per l'atac.

En el bndol alemany, hi havia la certesa que en aquestes condicions no es produiria cap mena d'atac. Les tropes no estaven en alerta i molts oficials estaven absents. Rommel, per exemple, havia marxat uns dies amb la seva dona i famlia, i dotzenes de divisions, regiments i comandants de batallons es trobaven en simulacres de guerra, mentre que molts avions destinats a la zona de Normandia havien estat destinats a un festival aeri.

 El desembarcament de Normandia .

L'atac va comenar a un quart d'una de la matinada del dia 6 de juny de 1944. La primera fase del desembarcament de Normandia, anomenada Operaci Nept, va consistir en aterratges nocturns de la Infanteria aerotransportada i de planadors, atacs aeris massius i bombardeigs navals, que van precedir l'assalt amfibi de primera hora del mat.

En l'Operaci Overlord es van fer 75 combois, amb un total de prop de 6.900 vaixells i 12.000 avions, incloent 1.000 avions de transport de paracaigudistes. Es van llenar 10.000 tones de bombes contra les defenses alemanyes. Noms es va produir una forta oposici a la platja d'Omaha, en qu va desembarcar la primera divisi americana. La batalla per Normandia va continuar durant ms de dos mesos, amb les campanyes per establir, ampliar, i depassar els caps de les platges de desembarcament aliades. Aquesta operaci va concloure amb la caiguda de la Bossa de Falaise i l'alliberament de Pars el 25 d'agost de 1944.

En total, el nmero final fou de 47 divisions, 21 estatunidenques, 19 britniques, 5 de canadenques i poloneses sota comandament britnic i una de les forces franceses lliures sota comandament estatunidenc. El nombre final de soldats arribaria a 1.400.000 homes.

 Escenaris.

 Platja Sword.
 La platja Sword, estava designada al primer cos de les forces armades britniques. L'assalt va comenar a les 3 de la matinada amb un intens bombardeig de les defenses costeres de l'exrcit alemany. Unes hores ms tard arribaria el bombardeig naval i a tres quarts de vuit del mat, les primeres unitats arribaven a la platja, conjuntament amb tancs DD Hussards i la 8ena brigada d'infanteria.

A la platja Sword, els britnics patiren poques baixes i aconseguiren arribar 8 km. ms enll de la costa, per sense poder prendre Caen que restava en mans alemanyes al final del dia "D".

La 1era brigada del servei especial, sota comandament del brigadier Lord Lovat va arribar amb el segon desembarcament de soldats, juntament amb tropes franceses lliures. Britnics i francesos tenien diferents missions per capturar el poblet de costa de Ouistreham: els francesos havien de conquerir un bloc de cases i el casino, mentre que els britnics dues bateries que enfocaven a les platges. El Casino i el bloc oferiren resistncia a les tropes franceses, qui reberen la inestimable ajuda sanitria d'un grup de monges ., mentre que els britnics es trobaren que les bateries havien estat abandonades.

 Platja Juno.
 La platja de Juno fou encarregada a les tropes canadenques que descarregaren molt de material, construren fortificacions i ajudaren a les tropes americanes de la Platja Omaha. El primer grup d'assaltants pat un 50% de baixes, la segona ms gran de l'operaci. L's de tancs va ser de gran ajut per a les tropes canadenques, ja que moltes vegades servien de protecci als soldats que acabaven d'arribar i havien pres cos a terra .

A pesar dels obstacles, en hores els canadencs van poder sortir de la platja i avanar terra endins,. El sis regiment encuirassat i The Queen's Own Rifles of Canada van assolir els seus objectius previstos per a aquell dia al poder creuar l'autopista entre Caen i Bayeaux avanant 15 km. ms enll . Els canadencs foren els nics que van poder assolir els seus objectius aquell dia, tot i que les defenses alemanes feren retrocedir les tropes al final del dia, impedint capturar l'estaci de radars de Douvres i evitant la connexi amb la platja Sword.

A la nit del 6 juny, 15.000 soldats canadencs es trobaven en territori francs i la 3era divisi de la infanteria canadenca era la que ms havia penetrat en territori enemic de qualsevol de les divisions aliades, tot i que patiren un fort contraatac els dies 7 de juny i 8 de juny de les 21a i 22a divisi de la SS Hitlerjugend Panzer.

Platja Omaha.    

de l'atac a Omaha Beach.]

A Omaha Beach es va produir la lluita ms ferotge i sagnant del Dia D. Elements de la 1era i 29ena divisi d'infanteria va lluitar prcticament cos a cos amb la 352ena divisi d'infanteria de la Wehrmacht, un dels cossos amb ms reputaci i ms ben entrenat del Tercer Reich. Precisament, la decisi d'atacar en aquell punt, era per la creena dels serveis d'intelligncia aliats que la platja estava defensava per la 716ena divisi d'infanteria alemanya que va ser reemplaada per la 352ena pocs dies abans de la invasi.

Omaha fou la platja ms fortificada, especialment per la poca efectivitat dels bombardejos aeris i navals previs a l'atac amfibi. Al sector est, 27 dels 32 tancs Sherman DD mai arribaren a la platja, mentre que al sector oest de la platja els Sherman DD que foren directament diposats a terra ferma patiren greus destrosses. 

A Omaha Beach moriren 2.400 soldats americans, la majoria a les primeres hores. En un moment de l'assalt, els oficials a crrec es van plantejar demanar ser rescatats, especialment al cap de l'illa, per petites unitats, les quals s'anaven formant de forma improvisada entre els supervivents de les unitats reals, aconseguiren prendre la platja sense necessitat d'una retirada prvia.

 Platja de Utah.


La platja de Utah fou on les baixes estatunidenques foren ms baixes de tota l'operaci. Un error de clcul va deixar a tots els soldats allunyats del seu objectiu, per amb l'avantatge  que prcticament no es van trobar enemics alemanys i van poder avanar rpidament terra endins i connectar amb els paracaigudistes de Sainte-Mere-Eglise.

El brigadier General Theodore Roosevelt Jr, fill del president dels Estats Units, Theodore Roosevelt, es va fer fams per dir-li als seus homes la frase: We'll start the war from right here (Comenarem la guerra des de aqu).

 Point du Hoc.
Point du Hoc s una roca de ms de 30 metres on es creia que les tropes alemanyes tenien les bateries que amenaaven els soldats que atacaven des de les platges de Omaha i Utah. Un cop assoliren el cim, s'adonaren que les bateries havien estat mogudes terra endins i que des de all estaven atacant als soldats estatunidencs a Omaha. Despres de dos dies de forts combats, la segona divisi dels Rangers aconseguiria fer callar les bateries, tot i patir un cost d'un 60% de baixes de la seva unitat.

 Sainte-Mere-Eglise.
La 82a divisi aerotransportada de l'exrcit americ havia de ser llanada a les fores del poble de Sainte-Mre-glise, per les defenses antiaeries alemanes van despistar els pilots que transportaven els paracaigudistes, i aquests foren llanats al bell mig del poble. Poc abans de ser llanats, a la 1:00AM del 6 de juny, es va declarar un incendi en una de les cases principals del poble, el que va mobilitzar als vilatans per apagar el foc. Cap a la 1:40AM, mentre bombejaven aigua sota l'estreta mirada de les forces d'ocupaci alemanya, els primers paracaigudistes volaven sobre el poble enmig del caos. Alguns dels paracaigudistes caieren enmig del foc, sobre els arbres o foren abatuts per les tropes alemanes amb clara superioritat al disparar des de terra. 

Els paracaigudistes que aconseguiren els seus objectius als afores del poble, l'envoltaren i el conqueriren, fent 30 presoners. L'operaci fou dirigida pel tinent coronel Benjamin H. Vandervoort i pel tinent Turner B. Turnbull que reberen la distinguida Creu al Servei Distingit.

L'ancdota, la va protagonitzar el soldat John Steele, el paracaigudes del qual va anar a parar al campanar del poble i tan sols va poder observar la lluita des de l'aire fins que fou capturat pels alemanys. Al ser alliberat, patia una greu sordera, ja que les campanes no paraven de sonar com a alarma contra l'incendi que s'havia declarat. En l'actualitat, el campanar de Sainte-Mre-glise t penjat un ninot paracaigudista que recrea aquesta escena .

 Referncies.


Vegeu tamb.
 Segona Guerra Mundial;
 Dia D;
 Gold Beach;

Enllaos externs.
 Omaha Beach D-Day 6.6.1944 ;
 El Memorial de Caen ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33272" title="Yundum" nonfiltered="3179" processed="3165" dbindex="13287">

Yundum s una petita ciutat de Gmbia al costat de la qual est situat l'aeroport internacional de Banjul conegut tamb com aeroport de Banjul-Yundum. Est situada al sud-est de la capital del pas, i est ben enllaada per carretera amb Banjul, Serrakunda, i la zona costanera on s'han construt els hotels per a l'incipient turisme del pas.

Disposa de les installacions bsiques d'un aeroport. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33276" title="Dalasi" nonfiltered="3180" processed="3166" dbindex="13290">

El dalasi s la moneda nacional de Gmbia, adoptada oficialment el 1971. El seu codi ISO 4217 s GMD.

Els bitllets gambians sn de 100, 50, 25, 10 i 5 dalasis. Les monedes sn d'1 dalasi, i de la unitat fraccionria del dalasi, anomenada butut, molt poc utilitzades. De bututs, n'hi ha monedes de 50, 25, 10 i 5.

Taxes de canvi.
Taxa de canvi el 18 de novembre del 2005:

1 EUR = 33,85 GMD ;
1 USD = 28,75 GMD ;

 Imatges dels bitllets .
Els bitllets tenen una circulaci normalitzada arreu del pas. En canvi les monedes sn usades ms limitadament.



 Enllaos externs.
 Banc Central de Gmbia  (Central Bank of The Gambia) ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33279" title="Camp d'Esports de Lleida" nonfiltered="3181" processed="3167" dbindex="13291">

El Camp d'Esports de Lleida s un estadi de futbol de la ciutat de Lleida. A l'actualitat t capacitat per a 13.500 espectadors.

 Histria .
El dia 1 de gener de 1919 es va inaugurar de forma oficial el complex esportiu denominat "Camp d'Esports", segons alguns cronistes de l'poca "el millor parc esportiu d'Espanya", en el qual es trobava el camp de futbol que utilitzava el Joventut F.C., equip que tres dies abans de la posada de llarg del recinte ja havia disputat el primer partit davant el Cervera. El "Camp d'Esports" es va comenar a construir l'any 1918 i va ser dissenyat per l'arquitecte lleidat, establert a Barcelona, Adolf Florensa. 

A ms de futbol, en el complex s'han practicat els segents esports: atletisme, handbol, nataci, tennis, bsquet, voleibol, hoquei, patinatge, ciclisme, motociclisme, gimnstica, boxa, lluita lliure, pilota, tir i futbol sala. En 1920 va arribar l'homologaci per al camp de futbol, si b cal tenir en compte que les seves dimensions eren inferiors a les actuals ats que unes pistes d'atletisme l'envoltaven. 

Desprs de la desaparici de Joventut FC va ser el FC de Lleida, l'equip que va passar a disputar els seus partits en el Camp d'Esports. Altres equips com el C.I. Lleida, O.S. Calaveres, C.D. Joventut, C.D. Lleidat i Lleida Balompi tamb ho van fer en etapes posteriors. Desprs de la fusi dels dos ltims conjunts en 1947, que va donar origen a l'actual O.I. Lleida, el recinte futbolstic va iniciar un perode de reformes que va culminar l'any 1994 amb l'actual installaci.

 Dates importants .
 1918: Inici de les obres de construcci del recinte. ;
 1919: INAUGURACI OFICIAL L'1 DE GENER. ;
 1920: Homologaci del terreny de joc. ;
 1941: Reconstrucci desprs de la guerra civil. ;
 1945: Primera sembra de gespa. ;
 1947: Sembrada i ampliaci de dimensions del terreny de joc. ;
 1949: Construcci de la graderia de gol nord. ;
 1950: Construcci de la graderia de general. ;
 1961: Construcci de la graderia de tribuna. ;
 1962: Collocaci de la volada de tribuna. ;
 1963: Llum artificial i drenatge. ;
 1967: Construcci de la graderia de gol sud. ;
 1977: Tanques, local social, gimns, sauna i nous vestuaris. ;
 1987: Nova illuminaci artificial. ;
 1988: Cabines de rdio/premsa i vestuaris per a futbol base. ;
 1989: Nova gespa i drenatge. ;
 1992: Ampliaci dels vestuaris.
 1993: Inici de la gran reforma amb l'ascens a Primera Divisi. ;
 1994: Final de la reforma i retirada de les tanques. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33280" title="Inquisici espanyola" nonfiltered="3182" processed="3168" dbindex="13292">

La Inquisici Espanyola va ser establerta amb la butlla del papa Sixt IV autoritzava als Reis Catlics a anomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la Corona (1478). Aquest nou tipus d'inquisici es va estendre per tota la pennsula, convertint-se en l'nica instituci comuna a tots els sbdits de la corona, a banda de la prpia Corona, a qui servia com a instrument del poder reial. En resum, la Inquisici s'independitza de Roma, i es posa al servei dels Reis Catlics i els seus successors que l'usaran com una poderosa arma. Un exemple d'aix s la persecuci que va fer la Inquisici, per motius poltics, contra Antonio Prez, antic secretari de Felip II que s'havia refugiat a Arag. 

 Etapes histriques de la Inquisici .
Fundaci (1478) (a la Corona d'Arag s'instaura el 1482). Fins a mitjan del segle XVI (1530). Gran activitat. Objectiu: jueus. Perode de severes penes.
1530 a 1640. L'activitat del tribunal decau. El Sant Ofici es fa ms lent i burocrtic. L'objectiu principal en aquesta poca eren els cristians vells.
1640 a 1660. Sorgeix un nou brot d'activitat. Principalment sobre conversos o cristians nous.
1668 a tot el segle XVIII. Inactivitat cada vegada major. Es va dedicar sobretot a intentar frenar la introducci a Espanya de les noves idees illustrades.

A Espanya la inquisici es va suprimir en 1820 durant el Trienni Liberal, i encara que Ferran VII va restablir la inquisici.  Les practiques de tortura acaben en 1834.

Algunes accions protagonitzades per la Inquisici a la Corona d'Arag.

1482 S'instaura a la Corona d'Arag i el mateix any comena la persecuci i crema de la Bblia Valenciana, primera Bblia impresa en catal.
1482 Enceta un procediment contra la famlia del filsof Joan Llus Vives. El 1509 aquest haur d'exiliar-se a Frana.
1484 El filsof i eclesistic Pere Dagu s acusat d'heterodxia, per l'inquisidor de Mallorca.
1509 Crema en la foguera al poeta, metge i catedrtic universitari Llus Alcanys i a la seua dona.
Segle XVI, principis, el valenci Francesc Vicent, autor del Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, primer llibre de teoria dels escacs, ha de fugir a Itlia per problemes amb la Inquisici.
Segle XVI el Lltzer de Tormos, obra possiblement redactada originriament en catal per Joan Llus Vives, s inclosa a l'ndex de llibres prohibits de la Inquisici.
1770 Les obres teatrals de Francesc Vicent Garcia i Torres sn prohibides.
1774, aproximadament, el valenci Josep Climent i Avinent, bisbe de Barcelona, partidari de l's del catal, s denunciat per Campomanes, per finanar la Diputaci i collaborar amb els avalots de les quintes.
1826 el mestre valenci Gaiet Ripoll s condemnat a la forca per les Juntes de Fe de la Inquisici per menjar carn el divendres i retirar el crucifix de l'aula on impartia classes.

 Organitzaci interna .
Consell de la General i Suprema Inquisici: Elaborava instruccions per als tribunals, examinava informes de les vistes, ordenava inspeccions, revisava causes, i actuava com a tribunal per als membres del Sant Ofici que hagueren coms algun crim. El president era l'Inquisidor general. Els altres eren prelats, lletrats i inquisidors provincials designats pel Rei.

Tribunals: Formats per inquisidors, la gran majoria clergues seculars amb formaci jurdica, a ms d'altres funcionaris com fiscals, secretaris, algutzirs, notaris, etc.

Familiars:Sense salari fix. Fomentaven la delaci, rebien testificacions i agafaven els acusats. A pesar de ser uns personatges odiats per la poblaci, el fet d'estar exempts de determinades contribucions fiscals va fer que el seu nombre creixs de forma notable. A ms, podien anar armats, tenien el privilegi de jurisdicci, i era una demostraci de neteja de sang.

 Procs penal .
Edicte de grcia: 30 o 40 dies perqu l'acusat confessara el seu culpa, i no se li apliqus la pena de mort, pres perptua, ni la confiscaci de bns. O  (segons les poques) Edicte de fe. 

Delaci. Converteix tots els ciutadans en possibles collaboradors del tribunal.

Detenci: En una pres de la inquisici.

Investigaci: Per a restablir la veritat o no de l'acusaci.

Reu: Incomunicat, ignorava la identitat del delator i els crrecs que se li imputaven, fomentant aix la denncia.

Segrest de bns: Per a sufragar les despeses del procs i manteniment de l'acusat.

Judici. El reu comptava amb un advocat defensor, que increpava el reu a qu confesss els seus culpes, ms que defensar-lo. Tot acabava en absoluci o condemna.

Acte de fe. Manifestaci pblica de la Inquisici a la recerca d'exemplaritat.

Si durant la investigaci el reu confessava la seua culpabilitat, aix era considerat prova. Si la confessi era parcial o l'evidncia defectuosa, el reu era sotms a turment. La mort en la foguera era la pena mxima, per a heretges reincidents o impenitents.

Vegeu tamb.
Inquisidor;
Inquisidor general;

Enllaos.
 Informaci sobre la Inquisici espanyola a la xarxa;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33282" title="Bijilo" nonfiltered="3183" processed="3169" dbindex="13293">
El Parc Nacional de Bijilo (en angls Bijilo National Park) s un parc de primats situat prop de la costa de Gmbia, al sud-oest de Banjul. 



Les mones s'acosten als visitants i accepten cacauets i altres menjars. La visita dura entre una i dues hores.

Al parc tamb hi ha termiters i molta vegetaci autctona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33287" title="Janjanbureh" nonfiltered="3184" processed="3170" dbindex="13294">

Janjanbureh (tamb anomenada Jangjangbureh i, a l'poca colonial, Georgetown), s una ciutat de Gmbia de 4.929 habitants (2005), situada a uns 380 kilmetres de la costa de l'Atlntic i centre econmic de la regi homnima, de 1.280 km de superfcie i 109.905 habitants.

La ciutat est construda en una illa al mig del riu Gmbia, coneguda amb el nom de Janjanbureh, McCarthy o, ms habitualment, Georgetown. Com a elements destacats, t un petit mercat i algun edifici colonial, com la casa del governador i la casa dels esclaus. Tamb hi ha un centre penitenciari en el qual els reclusos cultiven arrs.

Va ser la primera capital de la colnia de Gmbia i centre del comer d'esclaus.

A la rodalia hi ha alguns cmpings per a turistes, en qu hi manca l'electricitat i algunes comoditats. 

S'arriba a la ciutat per un ferri des de la vora del riu. Les carreteres d'accs des de Banjul sn camins en mal estat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33289" title="Combusti" nonfiltered="3185" processed="3171" dbindex="13295">

La combusti es una reacci qumica en la qual un element combustible es combina amb un altre oxidant (generalment oxigen en forma de O2 gass), desprenent calor i produint un xid. Els tipus ms freqents de combustibles sn els materials orgnics que contenen carboni i hidrogen. El producte d'aquestes reaccions pot incloure monxid de carboni (CO), dixid de carboni (CO2), aigua (H2O) y cendra.

Equaci qumica.
Normalment, l'equaci qumica de la combusti d'un hidrocarbur amb oxigen s aix:
CxHy + (x + y/4)O2   xCO2 + (y/2)H2O;

Per exemple la combusti del prop s:
C3H8 + 5O2   3CO2 + 4H2O;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33291" title="Riu Gmbia" nonfiltered="3186" processed="3172" dbindex="13296">

El riu Gmbia s un riu navegable de l'frica Occidental, que creua en la major part del seu recorregut la repblica de Gmbia, a la qual dna nom. La seva longitud s de ms de 1.100 quilmetres. Neix al masss de Fouta Djalon, a Guinea. El riu s navegable gaireb la meitat del seu curs.

Hi ha moltes illes al mig del riu, entre les quals la de Georgetown, amb la ciutat de Janjanbureh, i la de Baboon, on habiten els babuns. A la vora d'aquesta illa es troba encara algun hipoptam i tamb alguns cocodrils.

El riu desemboca a l'oce Atlntic en forma d'estuari on es confonen el mar i el riu. Per aix els primers dos-cents quilmetres de riu sn d'aigua salada.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33293" title="Baboon" nonfiltered="3187" processed="3173" dbindex="13297">

L'illa de Baboon, o illa dels Babuns (en angls Baboon Island), s una illa al mig del riu Gmbia, uns 50 kilmetres a l'est de Janjanbureh o Georgetown.

Avui s una reserva natural de Gmbia, tamb coneguda com a River Gambia National Park,  i la seva principal caracterstica s que hi viuen els babuns, aquests primats que li donen nom.

A la rodalia tamb hi viuen alguns cocodrils i hipoptams, que constitueixen prcticament els darrers vestigis de vida animal salvatge a Gmbia.

Enllaos externs.
 Baboon Island ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33296" title="Wassu" nonfiltered="3188" processed="3174" dbindex="13298">
Wassu s un poblet de l'interior de Gmbia, prop de Janjang-bureh, a la divisi administrativa coneguda per CRD (Central River Division) a la rodalia del qual hi ha una notable formaci de pedres conegudes com "els cercles de pedres de Wassu", que tenen entre mil i mil cinc cents anys d'antiguitat.


Les pedres estan sovint collocades en cercles quasi b perfectes, i tenen un volum que fa difcil imaginar com van poder ser traslladades al lloc. Se suposa que tenien carcter religis, i per enterraments dels principals capitosts.

El tipus de pedra t aparena de volcnica i s de color marr. Pedres petites del mateix tipus es troben per tota la regi. Al pas existeixen tamb altres grups de cercles de pedra de menys importncia que els de Wassu.


Un petit museu obert l'any 2000, dna algunes explicacions sobre els estudis fets a Wassu per experts, i les hiptesis sobre el lloc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33298" title="Tanji" nonfiltered="3189" processed="3175" dbindex="13299">
Tanji s un poble de pescadors al centre de la costa de Gmbia, amb 5.492 habitants (2005), dedicats gaireb tots a la pesca.


S'hi produeix pesca, que s asseca per exportar-la a Burkina Faso i Mali, i una part abasteix el mercat local.

La captura de barracudes hi s bastant important. Ms en alta mar es pesquen tamb taurons, per els pescadors de Tanji deixen aquesta feina als experts pescadors de taurons de la vena vila de Ghana Town.

A sud de Tanji es troben algunes platges verges, la ms notable de les quals es l'anomenada Paradise Beach.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33300" title="Paradise Beach (Gmbia)" nonfiltered="3190" processed="3176" dbindex="13300">

Paradise Beach (en angls, literalment Platja Parads) s una platja verge del sud de la costa de Gmbia. Te uns 15 kilmetres de longitud i se situa al sud de Tanji.

S'hi troben a prop dos petits poblets de pescadors, i alguns pescadors ocasionals. Tamb s'hi comena a notar la presncia de turistes, amb un restaurant de platja.

La sorra hi s blanca, i l'aigua clara. L entorn gaireb no est alterat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33302" title="Ghana Town" nonfiltered="3191" processed="3177" dbindex="13301">

Ghana Town s un poble de Gmbia, habitat per emigrants de Ghana, que tenen com a activitat principal la pesca de taurons a alta mar.

El poble t uns dos mil habitants, i est situat prop de Tanji, per est una mica allunyat de la costa. Prop del poble posen a assecar les restes dels taurons, que s'exporten a Ghana, ja que no tenen sortida al mercat local.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33304" title="Bertrand Russell" nonfiltered="3192" processed="3178" dbindex="13302">


Bertrand Arthur William Russell (Trellech, Galles 1872 - Penrhyndeudraeth 1970 ) fou un matemtic i filsof galls, un dels ms influents del segle XX, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950. Va popularitzar la filosofia, i especialment la lgica. Molts troben en Russell una mena de profeta de la vida creativa i racional. Aix mateix fou un important poltic liberal i activista pacifista. 

Possiblement el filosof ms influent del segle XX, al menys als pasos de parla anglesa, s considerat, juntament amb Gottlob Frege, com un dels fundadors de la filosofia analtica. Tamb s considerat com un dels dos lgics ms importants del segle XX, juntament amb Kurt Gdel. 

Biografia.
Primers anys.
Va nixer el 18 de maig de 1872 a la ciutat de Trellech, poblaci situada a Galles, en una famlia de tradici aristcrata i sent nt de John Russell, Primer Ministre Britnic en dues ocasions entre 1840 i 1860, i fillol de John Stuart Mill, tot i que no el va arribar a conixer mai. L'any 1978 Russell es va quedar orfe, desprs de la mort de la seva germana i mare a causa de la diftria, i la del seu pare, Amberley, que no va poder recuperar-se de la prdua de la seva esposa i filla. Bertrand Russell i el seu germ Frank es van mudar a Pembroke Lodge, una residncia oficialment de la corona, per on, per favor reial, vivien el seu avi John Russell, que va ser el responsable de la seva educaci.

La infantessa de Russell va transcorrer a Pembroke Lodge de manera solitria, va passar molt temps a la biblioteca amb el seu avi, on prematurament va demostrar un gran amor per la literatura i la histria. Els jardins d'aquesta residncia van ser els llocs predilectes del petit Russell, on va passar els moments ms felios de la seva infantesa, meditant en solitud. El germ de Bertrand Russell, Frank, va mostrar sempre una rebelia oberta a l'ambient tmid i conservador de Pembroke Lodge, alhora que Russell, encara que mai es va sentir del tot a gust a casa dels seus avis, es rebelava d'una manera ms intellectual, ocultant els seus pensaments de tots, portant una existncia solitria, preguntant-se si algun dia podria expresar-se francament amb un altre ser hum. Als onze anys va comenar l'estudi de la geometria euclidiana, semblant-li tan maravellosa com el primer amor. El poder demostrar una proposici li va produr una inmensa satisfacci, que es va esdevenir com a frustraci quan el seu germ li va dir que hauria d'acceptar determinats axiomes sense questionar-los, per poder continuar. Al donar-se compte de la seva facilitat per apendre geometria, Russell va considerar per primer cop que pot ser tenia alguna intelligncia. Des d'aquell moment fins a la finalitzaci dels Principia Mathematica les matemtiques van ser la seva font principal de felicitat.

Adolescncia.
Russell va llegir i meditar molt durant la seva adolescncia, en absncia d'altres joves amb els qui poder compartir interessos. Durant aquest perode va llegir amb voracitat, en itali a Dante Alighieri i Nicolau Maquiavel, ax com les obres del seu padr John Stuart Mill: Economia Poltica i la Lgica, dels quals va fer amplis estudis. Tamb va llegir el fams historiador Edward Gibbon i els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift que li deixarien un record inoblidable a la seva ment, quan des de llavors va contemplar als homes i les seves necetats com els Yahooos, aquells animals bestials dels contes de Swift. Tamb va llegir molta poesia, a John Milton i William Shakespeare entre d'altres, per sobretot Percy Bysshe Shelley, on el poema Alastor, o L'esperit de la soledat l'havia impressionat profundament, i se'l sabia de memria, tot i la seva extensi. En aquesta poca Russell va escriure als seus quaderns, que ms tard serien coneguts com Exercicis de grec, una srie d'anotacions, escrites en angls per fent servir l'alfabet grec, on Russell debatia varies problemtiques filosfiques que l'havien estat atormentant, especialment el problema del lliure albir en contra del determinisme. 

Sent Russell en aquesta poca un jove profundament religis, a ms de tenir una preparaci excellent en matemtiques i fsica, era conscient del problema que surgia quan considerem que tots els cossos fsics de l'univers es comporten d'acord amb certes regularitats, cosa que en fsica permet predir el seu comportament. D'aquest fet es dedueix que un cop els cossos humans son considerats com a objectes fsics comuns, llavors aquests i els seus comportaments tamb son determinats i podrien ser deduts per un ser o mquina amb poders de raonament superior. Per si aix s aix, llavors l'home no t la llibertat suficient. Aquestes conclusions li van semblar alarmants, en adonar-se que entraven en contradicci amb alguna de les seves conviccions religioses. Gradualment, Russell va abandonar la creena en Du, a mida que el seu intelecte filsof es va tornar ms i ms racionalista. El fet ms sorprenent d'aquests exercicis s la seva sotisficaci per haber estat escrits per un adolescent, sense contacte previ amb la filosofa, tret de la de Mill.

Entrada a la Universitat.
Va iniciar els seus estudis de matemtiques el 1890 matriculant-se al Trinity College, pertanyent a la Universitat de Cambridge, on es va graduar el 1893, sota la supervisi d'Alfred North Whitehead. Aquest va quedar tan impressionat pel jove Russell que el va recomenar a la societat de la discussi intelectual de Cambridge, The Apostles ("Els Apstols"), un grup de joves brillants que es reunien per a discutir qualsevol tema sense tabs, en un ambient intelectualment estimulant i honest. Altres distinguits membres d'aquesta societat van ser, entre d'altres, John Maynard Keynes i John McTaggart Ellis McTaggart. Aix va ser com Russell, desprs de molts anys de solitut, va poder expresar les seves opinions d'idees a una srie de joves inteligents, els quals no el veien amb sospita. Russell va finalitzar els seus estudis de matemtiques a Cambridge, encara que una mica decepcionat amb la manera d'ensenyar cincia de l'poca, degut a que les matemtiques s'ensenyaven mitjanant la resoluci mecnica, sense profundir a la part formal de la disciplina. 

En aquest sentit, Cambridge es trobava endarrerida respecte les universitats alemanyes, on matemtics com Karl Weierstrass, Richard Dedekind i Georg Cantor havien estat treballant per introdur les matemtiques de manera ms rigurosa, tratant d'entendre i delimitar determinats conceptes com infinitessimal o l'infinit. El fet d'haver d'aprendre la cincia matemtica com un conjunt de trucs el va decepcionar, i va probocar que mirs de trobar l'estimulaci intellectual en la filosofia, moment que va aprofitar per llegir, entre d'altres, Plat, Baruch Spinoza, David Hume i F.H. Bradley. En els seus ltims anys d'estada a Cambridge es feu amic de George Edward Moore, un jove estudiant de Llengues Clssique, que Russell havia persuadit per estudiar filosofia.

Mort.
Membre de la Royal Society des de 1908, el 1949 fou guardonat amb l'Orde del Mrit per part del rei Jordi VI del Regne Unit. Mor el 2 de febrer de 1970 a la seva residncia de Penrhyndeudraeth, a Galles, a causa del virus de la grip.

Pacifisme.
En 1916 va ser multat per negar-se a allistar-se per participar a la Primera Guerra Mundial. Per les seues conviccions pacifistes va perdre la seva ctedra al prestigis Trinity College de Cambridge i va ser empresonat durant sis mesos. Fou llavors quan va escriure la seva Introducci a la filosofia matemtica.

El 1955, juntament amb Albert Einstein, va realitzar el Manifest Russell-Einstein on ressalta els perills de les armes nuclears i feu una crida als lders mundials per buscar solucions pacfiques al conflicte internacional. Aquest manifest va ser signat per 11 intellectuals i cientfics, realitzant el primer toc d'alerta a les potncies occidentals sobre la guerra nuclear, i que desenvolup en la creaci de les Conferncies Pugwash de Cincia i Afers Mundials. Va passar els seus ltims quinze anys de vida fent campanya en contra de la fabricaci d'armes nuclears. 

El 1962 va mediar en la crisi dels mssils de Cuba per evitar que es desferms un atac militar. Aix mateix tamb va participar en l'anomenat Tribunal Russell contra els crims de guerra realitzats durant la Guerra del Vietnam.

Obra literria.
Seria difcil ponderar la influncia de Russell sobre la filosofia moderna, especialment en el mn angloparlant. Ms que cap altra persona Russell va fer de l'anlisi l'aproximaci dominant cap a la filosofia. A ms, ell s el fundador, o almenys, el principal promotor de les seves majors branques i temes, incloent diverses versions de la filosofia del llenguatge, anlisi lgica formal, i la filosofia de la cincia. Diversos moviments analtics de l'ltim segle els devem als primers treballs de Russell. 

La influncia de Russell sobre cada filsof s particular, i potser aix es nota ms en el cas de Ludwig Wittgenstein, qui fou el seu alumne entre 1911 i 1914. Tamb cal observar que Wittgenstein va exercir considerable influncia sobre Russell, especialment al mostrar-li el cam per a arribar a concloure, al seu pesar, que les veritats matemtiques eren noms veritats tautolgiques. Russell, per, tamb va arribar a dissentir amb l'aproximaci lingstica i analtica que realitzava Wittgenstein, autor que va arribar a veure Russell com un autor "superficial", particularment en els seus escrits ms populars. Alguns veuen la influncia de Russell com a negativa, principalment aquells que han estat crtics de la seva mfasi en la cincia i la lgica, la consegent debilitaci de la metafsica i la seva insistncia que l'tica est fora de la filosofia. Els admiradors i detractors de Russell generalment estan ms al tant dels seus pronunciaments sobre assumptes poltics i socials (anomenat "periodisme" per alguns, com Ray Monk), que del seu treball tcnic i filosfic. 

Russell va deixar un gran assortiment d'escrits. Des de l'adolescncia, va escriure prop de 3.000 paraules per dia, amb poques correccions; el seu primer esborrany gaireb sempre era molt proper a l'ltim, fins i tot en els temes tcnics ms complexos. El seu treball previ no publicat s una immensa collecci de tresors, del com els especialistes continuen adquirint noves visions del pensament de Russell. 

L'any 1950 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de la seva obra variada i significativa el seu en la qual ha mostrat el seu ideal i llibertat humanitria de pensament.

Obra seleccionada.
1896: German Social Democracy;
1897: An Essay on the Foundations of Geometry;
1900: A Critical Exposition of the Philosophy of Leibniz;
1903: The Principles of Mathematics;
1905: On Denoting,
1910: Philosophical Essays;
1910 1913: Principia Mathematica, amb Alfred North Whitehead;
1912: The Problems of Philosophy;
1914: Our Knowledge of the External World as a Field for Scientific Method in Philosophy;
1916: Principles of Social Reconstruction;
1916: Justice in War-time;
1917: Political Ideals ;
1918: Roads to Freedom: Socialism, Anarchism, and Syndicalism;
1919: Introduction to Mathematical Philosophy ;
1920: The Practice and Theory of Bolshevism;
1921: The Analysis of Mind;
1922: The Problem of China;
1923: The Prospects of Industrial Civilization;
1923: The ABC of Atoms;
1925: The ABC of Relativity;
1925: What I Believe;
1926: On Education, Especially in Early Childhood;
1927: The Analysis of Matter;
1927: An Outline of Philosophy (Iniciaci a la filosofia, traducci catalana a Edicions 62);
1927: Why I Am Not a Christian;
1927: Selected Papers of Bertrand Russell;
1928: Sceptical Essays;
1929: Marriage and Morals;
1930: The Conquest of Happiness ;
1931: The Scientific Outlook;
1932: Education and the Social Order;
1934: Freedom and Organization;
1935: In Praise of Idleness;
1935: Religion and Science;
1936: Which Way to Peace?;
1937: The Amberley Papers: The Letters and Diaries of Lord and Lady Amberley;
1938: Power: A New Social Analysis;
1940: An Inquiry into Meaning and Truth;
1946: A History of Western Philosophy and Its Connection with Political and Social Circumstances from the Earliest Times to the Present Day (Histria social de la filosofia, traducci catalana en tres volums a Edicions 62);
1948: Human Knowledge: Its Scope and Limits (El coneixement hum: el seu abast i els seus lmits, traducci catalana a Edicions 62);
1949: Authority and the Individual;
1950: Unpopular Essays (Assaigs impopulars, traducci catalana a Edicions 62);
1951: New Hopes for a Changing World (Noves esperances per a un mn que canvia, traducci catalana a Edicions 62);
1952: The Impact of Science on Society (L'impacte de la cincia a la societat, traducci catalana a Edicions 62);
1953: Satan in the Suburbs and Other Stories;
1954: Human Society in Ethics and Politics;
1954: Nightmares of Eminent Persons and Other Stories;
1956: Portraits from Memory and Other Essays;
1956: Logic and Knowledge: Essays 1901-1950 (Lgica i coneixement, traducci catalana a Edicions 62, collecci Textos filosfics);
1957: Why I Am Not A Christian and Other Essays on Religion and Related Subjects;
1958: Understanding History and Other Essays;
1959: Common Sense and Nuclear Warfare;
1959: My Philosophical Development;
1959: Wisdom of the West;
1960: Bertrand Russell Speaks His Mind;
1961: The Basic Writings of Bertrand Russell;
1961: Fact and Fiction;
1961: Has Man a Future?;
1963: Essays in Skepticism (Assaigs Escptics, traducci catalana a Edicions 62);
1963: Unarmed Victory;
1965: On the Philosophy of Science;
1967: Russell's Peace Appeals;
1967: War Crimes in Vietnam;
1967-1969: The Autobiography of Bertrand Russell, 3 vols.
1969: Dear Bertrand Russell... A Selection of his Correspondence with the General Public 1950 1968;

 Vegeu tamb .
Paradoxa de Russell, la generalitzaci de la Paradoxa del barber (el barber d'aquesta ciutat, que afaita tots els homes que no s'afaiten a si mateixos, s'afaita a si mateix?);
Teoria de conjunts;
Principia Mathematica, llibre escrit amb Alfred North Whitehead;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1950;
  Bertrand Russell Archives;
  Stanford Encyclopedia of Philosophy;
  Bertrand Russell al Projecte Gutenberg;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33305" title="Paradoxa de Russell" nonfiltered="3193" processed="3179" dbindex="13303">
La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell en 1901 demostra que la teoria original de conjunts formulada per Cantor i Frege s contradictria. 

Suposem un conjunt que consta de conceptes que no sn membres de si mateixos. Un exemple descrit, s el conjunt que consta de "idees abstractes" s membre de si mateix perqu el conjunt s ell mateix una idea abstracta, mentre que un conjunt que consta de "llibres" no s membre de si mateix perqu el conjunt no s un llibre. En la seua paradoxa, Russell preguntava (en carta escrita a Frege en 1902), si el conjunt de conceptes que no formen part d'ells mateixos formen part de si mateix. Si no forma part de si mateix, pertanyen al tipus de conjunts que s que formen part de si mateixos.

Anomenem M  a "el conjunt de tots els conjunts que no es contenen a si mateixos com a membres". Llavors, M s un element de M si i noms si M no s un element de M, la qual cosa s absurd.

Un desenvolupament mes formal s presenta en
Teoria Intutiva de Conjunts.

La paradoxa de Russell ha sigut expressada en divers trmit mes quotidians, el mes conegut s la paradoxa del barber
el barber d'aquesta ciutat, que  afaita tots els homes que no s'afaiten a si mateixos, s'afaita a si mateix?;
 Explicaci de la paradoxa.

Els conjunts sn reunions de coses, per exemple de cotxes, llibres, persones, etc., i en aquest sentit els anomenarem conjunts normals.

La caracterstica principal d'un conjunt normal s que no s contenen a si mateixos.

Per tamb hi ha conjunts de conjunts, com 2M, que s el conjunt de subconjunts de M.

Un conjunt de conjunts s normal excepte si podem fer que s contingui a si mateix.

Aix ltim no s difcil, si tenim el conjunt de tots els coses que NO sn llibres i com un conjunt no s un llibre, el conjunt de totes els coses que NO sn llibres formar part del conjunt de totes les coses que NO sn llibres.

Aquests conjunts que s contenen a si mateixos s'anomenen conjunts singulars.

Est clar que un conjunt donat o be s normal o be s singular, no hi ha terme mitj. O s cont a si mateix o no s cont.

Ara prenguem el conjunt C com el conjunt de tots els conjunts normals. Quina classe de conjunt s C? Normal o singular?

Si s normal, estar dins del conjunt de conjunts normals, que s C desprs ja no pot ser normal.

Si s singular, no pot estar dins del conjunt de conjunts normals, desprs no pot estar en C, per si no est en C llavors s normal.

Qualsevol alternativa ens produeix una contradicci, aquesta s la paradoxa.

Vegeu tamb.
Teoria de conjunts;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33306" title="Teoria de conjunts" nonfiltered="3194" processed="3180" dbindex="13304">
La teoria de conjunts s la branca de les matemtiques que estudia els conjunts. El primer estudi formal sobre el tema va ser realitzat pel matemtic alemany Georg Cantor el segle XIX.

 Definici de conjunt .

Intutivament, un conjunt s una agrupaci, classe o collecci d'objectes, als quals hom anomena elements del conjunt. Aix, quan un element a pertany al conjunt S, hom diu que el conjunt S cont l'element a, utilitzant la notaci a   S.

El concepte de conjunt s fonamental en matemtiques perqu es troba, implcitament o explcita, en totes les branques de les matemtiques pures i aplicades. En la seva forma explcita, els principis i la terminologia dels conjunts s'utilitzen per a construir proposicions matemtiques ms clares i precises i per a explicar conceptes abstractes com ara el concepte d'infinit.

Un conjunt S est definit si, donat un objecte qualsevol a, se sap amb seguretat si pertany o no al conjunt.

 La paradoxa de Russell .

Aquesta definici s problemtica des del punt de vista formal ja que, en definir un conjunt per una propietat, s'arriba a la paradoxa de Russell definint A =  (es llegeix A est format per tots els elements x tals que x no pertany a A). Veiem que, si x pertany a A, s'ha de complir que x no pertany a A: una propietat i la seva negaci s'han de complir al mateix temps. Aix va portar a considerar desenvolupaments axiomtics com els de Zermelo-Frankel i Von Neumann que eviten aquesta paradoxa o contradicci de la teoria.

Suposem que hi ha dos tipus de conjunts: els normals, que no es contenen a si mateixos com a element; i els anormals, que es contenen a si mateixos com a element. Per a existir, un conjunt A hauria de ser de noms d'un dels dos tipus. Pensem ara en el conjunt V els elements del qual sn tots els conjunts normals: el conjunt V s normal o anormal? Si V fra normal es contindria a si mateix com a element, ja que V est format per tots els conjunts normals, per, en contenir-se a si mateix com a element, seria anormal.

La contradicci s deguda al fet de suposar que la proposici "X s un conjunt i no s element de si mateix" determina un conjunt. Hom pensa llavors en dos tipus de colleccions:

Classes:
Aquelles colleccions d'objectes especificades per una proposici.

Conjunts:
Aquelles classes que siguen elements d'una altra classe.

Hi ha una distinci entre conjunts i classes, on les classes que no siguin conjunts no poden ser elements d'altres classes. Apareix la teoria axiomtica de conjunts cercant dos fins: garantir l'existncia d'un conjunt i assegurar les construccions amb conjunts que donen com a resultat altres conjunts.

A continuaci s'exposa el desenvolupament intutiu de la teoria perqu s el ms natural per a la majoria de les persones.

 Notaci .

Un conjunt es representa mitjanant claus que contenen els seus elements, ja siga de forma explcita, escrivint tots i cada un dels elements, o donant una frmula, regla o proposici que els descriga. Per exemple,

 S1 = ;
 S2 =  = ;
 S3 = .
 S4 = ;

La definici de S3 es llig "el conjunt de totes les x tals que ".

 Subconjunts i superconjunts .

Si tot element d'un conjunt R pertany tamb al conjunt S, es diu que R s un subconjunt de S i que S s un superconjunt de R. S'utilitza la notaci R   S. Tot conjunt s un subconjunt i un superconjunt de si mateix.

Si R   S i almenys un element de S no pertany a R, es diu que R s un subconjunt propi de S i que S s un superconjunt propi de R. S'utilitza la notaci R   S.

Si R   S i S   R, s a dir, tot element d'un conjunt pertany tamb a l'altre, llavors R i S sn dos conjunts iguals, la qual cosa s'escriu R = S. En els exemples de l'apartat anterior, S1 = S3.

 Uni i intersecci .

Siguen A i B dos conjunts.

Els elements que pertanyen a A, a B o a ambds formen un altre conjunt S, anomenat uni de A i B, escrit A   B.

Els elements comuns a A i B formen un conjunt denominat intersecci de A i B, escrit A   B.

Si A i B no tenen cap element com es denominen conjunts disjunts i es representa la seva intersecci com un altre conjunt, denominat conjunt buit o nul, el qual es representa amb el smbol .

Exemples: si tenim els conjunts

 A = ;
 B = ;
 C = ;

Llavors:

 A   B = ;
 A   C = ;
 A   B = ;
 A   C = ;

 Diferncia i complementari .

El conjunt d'elements que pertanyen a A per no pertanyen a B es denomina conjunt diferncia entre A i B, escrit A   B (i a vegades A  B).

Seguint amb l'exemple anterior, A   B = , B   A = .

Si A s un subconjunt del conjunt B, el conjunt dels elements que pertanyen a B per no a A, s a dir, B   A, es denomina conjunt complementari de A (respecte a B), la qual cosa s'escriu B   A = AC (que tamb pot aparixer com  o ~A).

 lgebra de conjunts .

Siguen A, B i C conjunts qualssevol, i U un conjunt tal que A   U, B   U i C   U. Aleshores:

;
;
;
 Element neutre de la uni;
 Element neutre de la intersecci;
;
 Propietat commutativa de la intersecci;
 Propietat commutativa de la uni;
;
 Propietat associativa de la intersecci;
 Propietat associativa de la uni;
 Propietat distributiva de la intersecci;
 Propietat distributiva de la uni;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;

 Distributivitat entre uni i intersecci .

Siguen tres conjunts A, B i C. Es compleix que:

;
;

Aquestes sn les propietats de l'lgebra de conjunts, la qual s un cas particular del sistema algebraic conegut com a lgebra de Boole.

 Producte cartesi de conjunts .

Si A i B sn dos conjunts, el conjunt de tots els possibles parells ordenats d'elements de la forma (a, b), on a   A i b   B, es denomina producte cartesi de A i B, escrit normalment com A  B.

Exemple: si A =  i B = , llavors

 A  B = ;
 B  A = ;

En aquest cas, A  B   B  A, perqu en ser parells ordenats, el parell (1, x) s diferent del parell (x, 1).

 Correspondncia o relacions entre conjunts .

Donats dos conjunts A i B, que poden ser iguals o distints, podem trobar diverses formes de relacionar els elements de A amb els elements de B.

Per exemple, els elements del conjunt A =  es poden relacionar o fer correspondre mitjanant una correspondncia f amb els elements del conjunt B =  de manera que a tot element de A li corresponga un, cap o diversos elements de B. Aix tamb es pot expressar aix:

 f(1) = , f(2) =  , f(3) = ;

Tamb es pot dir que f = .

Per tant, una relaci o correspondncia entre dos conjunts A i B s un subconjunt del producte cartesi A  B. En general, una relaci o correspondncia entre un conjunt A i un altre B s qualsevol subconjunt de A  B. Noteu que aix inclou el cas del conjunt buit.

Quan tot element de A est relacionat amb algun de B es diu que aquest subconjunt de A  B s una relaci o correspondncia de A en B.

Quan una correspondncia s tal que a cada element del primer conjunt li correspon un i noms un del segon conjunt, llavors s'anomena aplicaci, funci o mapatge.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33313" title="Vicente Fox" nonfiltered="3195" processed="3181" dbindex="13306">
  
Vicente Fox Quesada va ser president de Mxic del 2000 al 2006. Va ser el primer president d'un partit d'oposici en guanyar les eleccions presidencials des de 1929. 

Fox va nixer el 2 de juliol, 1942 a la ciutat de Mxic, d'una famlia d'ascendncia irlandesa i espanyola (la seva mare va nixer al Pas Basc i el seu pare era d'ascendncia irlandesa) que s'havia establert a Guanajuato. Va estudiar a la Universitat Iberoamericana i va assistir als seminaris de negocis de la Universitat de Harvard. Va treballar per a la companyia de Coca-Cola, comenant com a conductor d'un cami. Poc a poc va ser promogut, fins convertir-se en el supervisor de totes les operacions de Llatinoamrica. 

Va unir-se al Partit Acci Nacional (PAN) durant la dcada de 1980 per invitaci de Manuel Clouthier, un membre important del partit i candidat presidencial el 1988. El mateix any, Fox va ser elegit com a diputat federal, representant a la ciutat de Len, Guanajuato en el Congrs de la Uni. El 1991 va ser candidat a governador de l'estat de Guanajuato, en una de les eleccions ms controvertibles, en qu el candidat del Partit Revolucionari Institucional (PRI) va ser declarat guanyador. Desprs de diverses negociacions, Carlos Medina, un membre del PAN va ser designat com a governador inter. 

El 1995 Fox va ser candidat a governador de l'estat de Guanajuato una altra vegada, guanyant les eleccions. Com a governador va promoure les inversions privades i l'eficincia i transparncia governmentals. Guanajuato es va consolidar com a estat industrial durant la seva gesti. El 1997 va declarar la seva intenci de ser candidat presidencial del PAN, i el 2000 va ser designat candidat d'aquest partit, (que alguns crtics diuen que va ser ms per la seva popularitat que no pas per el suport intern del seu partit) guanyant les eleccions presidencials i convertint-se en el primer candidat d'oposici a guanyar la presidncia en 71 anys.

No obstant, Fox es va enfrontar amb un Congrs de la Uni dividit, en qu el seu partit era minoria. Encara que va promoure el federalisme, i les inversions econmiques, no va poder realitzar els canvis estructurals necessaris pel creixement econmic accelerat (com ara la reforma d'energia i la reforma fiscal) ats que els partits d'oposici conformaven la majoria en el Congrs. Durant les eleccions parlamentries del 2003, el PRI va recuperar-se, obtenint ms diputacions, i afeblint la posici del PAN en el Congrs. Encara que l'economia s estable, i els ltims anys Mxic ha experimentat les taxes d'inters i la inflaci ms baixes de la seva histria, el creixement anual del 3% en el PIB (molt ms petit que el 7% anual que havia proms durant la seva campanya electoral), s considerat per l'OCDE i altres organismes econmics una taxa de creixement insuficient per millorar les condicions de vida dels mexicans. Va ser succet per Felipe Caldern.






Vegeu tamb.
 Presidents de Mxic;
 Poltica de Mxic;
 Histria de Mxic;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33314" title="Clau (estri)" nonfiltered="3196" processed="3182" dbindex="13307">

Una clau s un estri manual que serveix per collar o afluixar perns i femelles. N'hi ha de fixes, d'ajustables (clau de vis o anglesa), d'estrella, de tub, clau de got, claus Allen, claus de cadena, de lampista (stilson), claus de carraca, etc. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33319" title="Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya" nonfiltered="3197" processed="3183" dbindex="13308">

Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) sn l'organitzaci juvenil del partit poltic catal Esquerra Republicana de Catalunya.

Programa.
Segons la seva declaraci de principis, els seus objectius sn la consecuci d'una societat democrtica, en la qual desaparegui qualsevol signe d'opressi social o nacional, dins un territori ecolgicament equilibrat i en una Catalunya lliure, sobirana i unificada tot conscienciant i mobilitzant el jovent dels Pasos Catalans. Es defineixen tamb com una organitzaci que engloba diferents ideologies.

Un dels principals projectes de les JERC s l'Acampada Jove, un festival independentista, que cada any agrupa milers de joves a Sant Celoni.

Organitzaci.
Les JERC s'organitzen en quatre nivells: local, comarcal, regional, i nacional, i cadascun d'aquests nivells t total autonomia d'actuaci. La base de l'estructura sn les seccions locals, aquestes s'agrupen en federacions comarcals, i aquestes al seu torn en federacions regionals. La uni de les federacions regionals dna lloc a les JERC. Tots aquests nivells tenen executives. El mxim rgan, la Comissi Permanent, est format per les secretaries nacionals.

El mxim rgan de les JERC s el seu Congrs Nacional, i entre congressos ho s el Consell Nacional, on acudeixen representants territorials.

Actualment, el portaveu nacional de l'organitzaci s Gerard Coca.

Federacions regionals.

Actualment les JERC adopten una divis territorial en 15 Federacions regionals: Alt Pirineu, Baix Llobregat, Barcelona, Camp, Catalunya Nord, Comarques gironines, Illes Balears i Pitisses, JERPV, Maresme/Barcelons Nord, Osona/Ripolls/Lluans, Peneds/Anoia, Ponent, Regi 7, Terres de l'Ebre i Valls.

Publicacions.
La seva publicaci s la revista la Veu del jovent (anteriorment El Pamflet) i utilitza indistintament la senyera estelada amb triangle groc i l'estrella roja, i la que empra el triangle blau i l'estrella blanca.

Permanent Nacional.

Portaveu Nacional: Gerard Coca;
Secretari d'organitzaci: Dani Malln;
Secretari de coordinaci territorial: David Pujol;
Secretari de coordinaci interna: Marc Planas;
Secretari de finances: Jordi Bella;
Secretaria de coordinaci institucional: Gemma Lago;
Secretari de relacions internacionals: Marc Puig;
Secretari de formaci: Josep Cul;
Secretari d'imatge i comunicaci: Pol Pags;
Secretaria de la dona: Sara Bailac;
Secretari de moviments socials: Roger Civit;
Secretari d'estudis i programes: Nria Gavarr;
Secretari de medi ambient: Marc Candela;

Vegeu tamb.
Federaci de Barcelona de les JERC;
JERPV;
Federaci de les Comarques Gironines de les JERC;

Enllaos externs.
Pgina web de les JERC;
Agregador de blocs de les JERC;
Pgina web de l'Acampada Jove;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33330" title="Esquerra Unida i Alternativa" nonfiltered="3198" processed="3184" dbindex="13309">


Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) fundada el 1998 s una coalici d'esquerres socialista, republicana federal, anticapitalista, ecologista i feminista d'mbit catal escindida de la coalici Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), la qual havia renunciat al comunisme el 1997. Els escindits van mantenir els seus vincles amb Esquerra Unida i van fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya - Viu, perqu el PSUC havia quedat prcticament dissolt, mort, dins Iniciativa per Catalunya Verds.



El 1998 el PSUC-viu es va unir en federaci amb el Partit dels Comunistes de Catalunya (partit que tamb integrava IC+EV abans de l'escissi de 1997, d'mbit catal, que tenia com a referent espanyol el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, fins l'escissi anomenada Partit Comunista del Poble Catal), i amb altres partits ms petits, el Partit Revolucionari dels Treballadors - Esquerra Revolucionria (trotskista, d'mbit espanyol, que ja no forma part d'EUiA), el Partit Obrer Revolucionari (trotskista, tamb d'mbit espanyol), el Partit d'Acci Socialista de Catalunya (d'mbit catal per que tenen com a referent espanyol el PASOC), i el Collectiu per una Esquerra Alternativa (derivaci del Moviment Comunista de Catalunya i de la Lliga Comunista Revolucionaria, el primer d'mbit catal per amb actuaci a tot Espanya com a Moviment Comunista, i el segon d'mbit espanyol).

Tots aquest grups van formar Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), per van fracassar a les primeres eleccions a les que van concrrer el 1999 sense obtenir representaci (44.000 vots). A les eleccions al parlament de Catalunya van augmentar el nombre de vots fins prop de 80.000 (quan IC-V en va treure 114.000). El 2003, feren coalici amb Iniciativa per Catalunya Verds i van contribuir a l'xit electoral de la coalici (augment de 3 a 9 diputats, i prop del doble de recolzament popular). El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Tanmateix, ICV i EUiA mantenen estructures orgniques separades, i no es plantegen de moment cap projecte d'unitat orgnica ats les diferencies programtiques en diversos aspectes essencials. 

A les eleccions de 2006, EUiA va obtenir 2 diputats al Parlament de Catalunya (Jordi Miralles i Merc Civit) i un senador, Joan Josep Nuet. EUiA t una forta presncia a les localitats de tradici obrerista de l'anomenat "cintur roig" com Sant Adri, L'Hospitalet, Santa Coloma, Badalona, Montorns, Barber...

A les eleccions municipals del 2007, va obtenir una alcaldia (Martorelles) i 70 regidors i regidores.

Enllaos externs.
 Web nacional d'EUiA;
 Web d'EUiA a les terres de Ponent;
 Web d'EUiA a la comarca d'Osona;
 Web oficial d'Izquierda Unida, referent estatal d'Esquerra Unida i Alternativa ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33332" title="PSUC viu" nonfiltered="3199" processed="3185" dbindex="13310">
El PSUC viu s un partit poltic de tendncia comunista refundat el 1997 desprs que una part del PSUC histric abandons l'organitzaci, oposant-se a la desaparici del partit, dilut dins Iniciativa per Catalunya, i al trencament de vincles amb el Partit Comunista d'Espanya

Primerament van formar un grup anomenat com "Manifest pel PSUC" i finalment van adoptar el nom de PSUC viu. El 1998 va passar a ser membre fundador de la coalici Esquerra Unida i Alternativa, la federaci catalana de Izquierda Unida.

Actualment el secretari general del PSUC viu es Albert Escofet. La seva representaci institucional abasta aproximadament una desena de regidors dispersos en diferents poblacions catalanes i algunes responsabilitats en el govern de la Generalitat de Catalunya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33334" title="Joves Comunistes" nonfiltered="3200" processed="3186" dbindex="13311">





Joves Comunistes s la organitzaci juvenil del PSUC viu. 

Joves Comunistes pren l'herncia de la Joventut Comunista de Catalunya en la defensa de la ruptura de l'actual sistema per un altre de carcter socialista. D'acord als seus estatuts, es defineix com "una organitzaci poltica juvenil de classe, revolucionria, democrtica, republicana, internacionalista, laica i independent que lluita pels drets de la classe treballadora i la seva joventut, i que s'organitza a Catalunya". La base ideolgica de Joves Comunistes s el marxisme-leninisme

 Histria .
L'organitzaci t les seves arrels quan Joves amb Iniciativa es dividir internament durant la seva III Assemblea Nacional per profundes divergncies poltiques, al maig de 1996. Tamb durant el procs previ al IX congrs del PSUC quan, en no existir una delegaci juvenil que hi particips en ell, s'intenta fomentar el debat proposat pel "Manifest pel PSUC" entre els joves i apropar-ne nous afiliats. Per dur a terme aix crea un rgan d'expressi: La Veu Crtica, poc desprs rebatejat com La Veu Rebel i ms endavant pren com a nom definitiu Veu Rebel.

Amb la constituci del Manifest pel PSUC en PSUC viu, la branca juvenil es constitueix en Joves Comunistes, incorporant antics militants de Joves amb Iniciativa,haguessin o no estat abans a la Joventut Comunista de Catalunya, i nous militants que no provenien de cap organitzaci poltica o d'experincies associatives com l'Associacio d'Estudiants Progressistes.

En Desembre de 1997 se celebra l' Assemblea Constituent al Centre Cvic Pati Llimona de Barcelona, on s'escolleix una direcci provisional encapalada per Natlia Rosetti, uns documents poltics, plans de treball i un model organitzatiu que agafa formes clssiques del comunisme amb d'altres ms assembleries.

En 1999 es reestableixen relacions amb la Unin de Juventudes Comunistas de Espaa, organitzaci juvenil del Partit Comunista d'Espanya, que seran fraternals i unitries fins la signatura del protocol de collaboraci entre ambdues organitzacions l'any 2006. Abans d'aix hi exist un protocol signat amb els CJC el 1995, per pocs anys desprs les relacions foren quasi inexistents, ssent de facto Joves Comunistes el referent dels comunistes de l'estat a Catalunya.

 El primer congrs .
El primer congrs es celebr a desembre del 2000 a La Pobla de Claramunt (Anoia). Escull un nou Comit Central i acaba amb la provisionalitat dels anys anteriors que, si b molt preparats i experimentats, havia deixat la organitzaci amb un creixement petit de militants, esdevenint una organitzaci de quadres. Es fa una anlisi del treball realitzat els anys anteriors, fonamentalment a moviments socials alternatius i al desenvolunpament actiu d'Esquerra Unida i Alternativa i el seu rea de Joves quasi en solitari, davant la passivitat i fins i tot obstruccionisme -en aquell moment- per part dels militants de CJC envers EUiA.
El primer congrs escollir com secretari general a Jordi Alonso, antic dirigent de l'AEP a ensenyament mitj.

 Creixement organitzatiu i segon congrs .
En el periode fins el segon congrs, Joves Comunistes creix organitzativament i en afiliaci. Es destaca per la seva implicaci a moviment estudiantil dins AEP i els marcs unitaris, dins el moviment antiglobalitzaci -Manifestaci contra la cimera de caps d'Estat de la UE el 2002, Forum Social Europeu de Pars i de Florncia-, i contra les invasions d'Iraq i Afganistan, o dins el moviment de Papers per Tothom. Tanmateix, s'intensifica les relacions amb la Unin de Juventudes Comunistas de Espaa. El segon congrs, celebrat a Barcelona el desembre de 2003, escollir Hctor Snchez com secretari general.

 IV Congrs i canvi de model organitzatiu .

El IV Congrs de la organitzaci, celebrat a finals de Novembre de 2008, ha suposat una renovaci als seus rgans de direcci, comenant per la secretara general (Que fins al moment corresponia a Miguel Rubio i que ara correspon a Jorge Torres), i del seu model organitzatiu. Entre les principals caracterstiques del nou model, destaca l'inici de la sectorialitzaci de l'rea d'ensenyament, que dna organicitat als collectius d'estudiants. En matria poltica, es reafirma el comproms amb les lluites socials, el moviment obrer i la solidaritat internacional, destacant el suport a Cuba, Venezuela, Bolivia i als altres processos de canvi que conformen el que es denomina com "l'eix de l'esperana". Tamb es fa nfasi en la lluita per la III Repblica. Per altra banda, en aquest IV Congrs Joves Comunistes assumeix el marxisme-leninisme com a base ideolgica.

Actualment, Joves Comunistes t collectius organitzats a Barcelona capital, Barcelons Nord, Valls Oriental, Valls Occidental, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Lleida, comarques gironines i nuclis a la provncia de Tarragona i a les universitats.

 Enllaos externs .
Pgina de Joves Comunistes;
Blog de Joves Comunistes al Barcelons Nord;
Pgina del PSUC Viu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33337" title="Joventut Comunista de Catalunya" nonfiltered="3201" processed="3187" dbindex="13312">


La Joventut Comunista de Catalunya va ser la branca juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Es van fundar al 1970, com forma de coordinaci entre diverses branques juvenils que el PSUC, encara clandest, tenia organitzades a nivell local dins el principat, en substituci de les antigues Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.

Va ser una de les organitzacions juvenils ms fortes durant la transici, fins que la crisi del PSUC al V Congrs (1981), la va deixar molt esquilmada, donat que una gran majoria d'afiliats, va fundar els CJC - Joventut Comunista, branca juvenil del nou Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) amb l'objectiu de reorganitzar el moviment comunista juvenil a Catalunya. El PSUC es queda quasi sense joventuts i haur de refer-ne l'organitzaci.

La JCC es mant amb uns minsos efectius al llarg dels 80 -encara que impulsa la constituci del sindicat estudiantil AJEC-, amb collectius territorials d'implantaci desigual o amb joves que directament s'afiliaven al PSUC, fins que al 1989, i dins del procs d'unitat comunista fet tamb a nivell de PSUC i PCE, s'incorporen a la JCC les Joventuts de Bandera Roja, i alguns sectors minoritris dels CJC.

El VIII Congrs de 1990, celebrat a Sant Feliu de Llobregat, va acordar posar en marxa un nou projecte juvenil, amb l'Entesa dels Joves Nacionalistes d'Esquerra, integrats en la federaci Iniciativa per Catalunya, anomenat Joves amb Iniciativa, com espai com de treball dels joves de la federaci IC. Es van cedir algunes atribucions i es va acordar tamb deixar per un proper congrs l'avaluaci del nou projecte, descartant als documents la possible dissoluci de la JCC o la seva renncia a la organicitat o activitat prpia. 

Aquest congrs no es va fer mai i la JCC es va transformar, per via dels fets consumats, en Joves amb Iniciativa, abandonant tot tipus d'activitat poltica i no acceptant afiliacions. Per tant, la JCC mai no ha estat dissolta com estipulen els seus estatuts, que s per congrs i amb el suport d'una majoria qualificada del delegats. El mateix IX congrs del Partit Socialista Unificat de Catalunya de 1996 no incorpora dins les seves delegacions a la JCC i n'elimina de la reforma d'estatuts l'apartat referit a les relacions entre el partit i la joventut.

L'any 1997 una part de Joves amb Iniciativa abandona l'organitzaci i funda Joves Comunistes considerant-se com hereva de la Joventut Comunista de Catalunya.

Les JCC tenien com a rgan d'expressi l'rgan d'expressi Jove Guardia primer, i ms tard Jovent, publicat amb regularitat des de 1976 fins 1981, i reprs al final dels 80. Territorialment, edit als anys 70 Juventud a Barcelona y El Puo a Matar. El butllet intern era En Moviment.

 Secretaris generals .
 Domnech Martnez (1970-1975);
 Josep Maria Riera (1975-1981);
 Joaquim Mestre (...-1990);
 Josep  Vendrell (1990-1991);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33340" title="Collectiu de Joves Comunistes" nonfiltered="3202" processed="3188" dbindex="13313">


El CJC-Joventut Comunista s una organitzaci juvenil de Catalunya, marxista-leninista, nacional i de classe, internacionalista, solidaria.

 Fundaci .

Els CJC-Joventut Comunista (Collectius de Joves Comunistes - Joventut Comunista) es van fundar al 1982 com a organitzaci juvenil del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), marxista-leninista i escindit del PSUC eurocomunista.

L'escissi de 1982 entre PSUC i PCC va provocar que una gran part de la militncia de la Joventut Comunista de Catalunya passara a formar part dels Collectius de Joves Comunistes.

Al 1932, el Partit Comunista de Catalunya (del que ja formava part Pere Ardiaca) crea les Joventuts Comunistes, dirigit per Lina Odena. Al 1936 forma part dels 4 partits que es fusionen per donar vida al PSUC.

Els CJC es consideren hereus, tant de les Joventut Comunistes de 1932, de les JSUC (Joventuts Socialistes Unificades) com de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) del PSUC.

 Anys 80 .

La primera Festa del Revoluci t lloc al Parc de la Espanya Industrial, el mateix 1982, essent un lloc de trobada per militants i persones properes al projecte comunista. 

Un dels primers escenaris de mobilitzacions que la Joventut Comunista impuls va sser la lluita contra la permanncia de l'estat espanyol a l'OTAN. Els CJC impulsaren una campanya que va reunir 25.000 firmes per la pau, i treballaren en plataformes unitries sota el lema "OTAN NO, BASES FORA". 

Tamb els CJC van reforant la seva activitat als 80 en les lluites de la joventut contra les reformes laborals del PSOE. La solidaritat amb la revoluci sandinista, les marxes anti imperialistes (solidaritat amb el Liban, El Salvador, Nicaragua...) s una de les vessants de l'organitzaci.  

En l'aspecte universitari, els CJC impulsen espais unitaris per recuperar el carcter representatiu dels Claustres, i la plena autonomia dels centres universitaris, vertebrant la Coordinadora Catalana d'Estudiants Universitaris. 

A la IX Conferncia Nacional (1984) es reafirmen les accions de la Joventut Comunista, al voltant de la lluita per la pau i contra l'atur, aix com el creixement dels collectius. Es consoliden els CJC com a organitzaci poltica madura amb presncia entre el jovent, tant treballador com estudiant. 
Aquell mateix any , al juliol, se celebra la II Festa de la Revoluci, amb el lema  "Els Joves per la pau, no a l'OTAN".

Al conjunt de l'estat, els CJC ajuden a crear els CJC estatals, al 1985. El secretari general de la Joventut Comunista, Josep Miquel Cspedes, passaria a l'any segent a ocupar el mateix crrec als CJC  (estatal).

Les mobilitzacions i lluites estudiantils continuen durant tots els 80, amb el seu corresponent implantaci dels CJC, com a fora de protesta i proposta. Al 1989, els CJC duen a terme el V Congrs, amb el lema "Unitat en la lluita, Fora Joventut", amb els eixos del Front d'Esquerres i l'articulaci del projecte comunista PCPE-PCC a l'estat.

 Anys 90 . 
La desaparici del bloc socialista de l'Est, i de l' URSS, provoca un dur cop dins el moviment comunista internacional. Els CJC sofreixen un perode de reflux, tant d'activitat com en numero de militants. 

Les noves condicions en les que es troben els comunistes de Catalunya son les pitjors des de la seva creaci, per la voluntat del jovent comunista es materialitza en la continuaci del treball marxista a Catalunya: la vertebraci dels moviments socials, la potenciaci del moviment per la pau (Guerra del Golf, dels Balcans...), les organitzacions estudiantils (AEP), reforar les assemblees de facultat (que els CJC sempre han defensat com autntics rgans legtims de decisi, debat i creaci cultural de l'alumnat). 

Al 1996, la victria del PP i la crisi d'IU-ICV provoca un debilitament de l'esquerra tant a nivell institucional com social. Els CJC al 1996, conjuntament amb ICV-PCC compartien llista electoral, on fou elegit diputat el secretari general de la Joventut Comunista, Fidel Lora. Els CJC continuen les lluites contra la reforma laboral i les ETT's (legalitzades i creades pel Ministre Solbes del PSOE al 1994). 

En l'aspecte solidari, els CJC creen el "Moviment de Brigadistes"  el 1996. Es tracta d'una federaci independent dels collectius, i que centra el seu treball en la solidaritat amb els pobles del mn (a ms del treball a Catalunya , s'organitzen brigades a Cuba, Shara, El Salvador, Nicaragua, Portugal, Marinaleda i Veneuela) .

L'any 1999, reapareix la Festa del Revoluci, que des d'aquesta data ha tingut continutat any rere any.

Als 90, s'inicia un procs marcat per la re estructuraci que a finals de la dcada havia donat pas a una organitzaci renovada, marxista-leninista i combativa. L'ofensiva imperialista nord americana, aix com les resistncies dels pobles del mn al domini neo liberal marquen aquest inici de segle, on el CJC malda per crear un potent teixit solidari amb els pobles de Llatinoamrica, frica, Europa i sia, amb la voluntat que es coordini la lluita i la construcci del socialisme al segle XXI. 

 Principis de segle XXI. 
La Joventut Comunista ha participat en confrontacions amb l'extrema dreta al poder, la llei de partits, el pacte anti terrorista, la vaga general, el desastre del Prestige, la LOU, el EEES, Bolonya, la guerra d'Irak, la constituci Europea, la derrota de CIU, l'Estatut, novament la victria contra CIU-PP, marcant perfil i sumant majories d'esquerres i anticapitalistes en tots els espais possibles, s aquesta una de les seves reconegudes caracterstiques. 

La CJC-Joventut Comunista s'organitza per collectius i el seu treball s essencialment el sectorial (universitats, instituts,centres de treball...) per tamb impulsa diferents organitzacions socials, treball als barris i pobles i presencia a Joves de  Esquerra Unida i Alternativa.

Els collectius principals son:

- Collectiu de Gnere 

- Collectius de la Universitat

- Collectius de Secundaria

- Collectiu de Jove i Treball

- Collectiu de Solidaritat Internacionalista

- Collectiu de Formaci

- Collectius Territorials (Maresme, Baix Llobregat, Valls Occidental, Barcelona)

Del 23 al 25 de febrer del 2007 tingu lloc el 9 Congrs de la organitzaci. Actualment formen els CJC-Joventut Comunista prop de 200 militants, amb especial implantaci a la Barcelona metropolitana, universitats pbliques, Valls Occidental, Oriental, Maresme i Baix Llobregat. 

Els collectius de jove i treball (amb important militncia a SEAT), de gnere "Margarida Abril" i de formaci "Lenin-Gramsci" foren reorganitzats i impulsats desprs de l'ultim congrs, d'aquesta manera s'han vist potenciades les seves activitats, tant internes com externes, recuperant espais de treball perduts al 2001, on gran part de la seva militncia va passar al PCC.

El seu referent sindical a nivell estudiantil s AEP (Associaci d'Estudiants Progressistes) del que en sn una part important. Aix mateix, sn promotors de les joventuts d'Esquerra Unida i Alternativa: Alternativa Jove. Tamb participen en organitzacions de l'esquerra plural com  Actua-Plataforma Jove pel 1r de Maig (creada i impulsada pels  CJC) i moviments solidaris com Moviment de Brigadistes-En Moviment amb brigades solidries a Cuba, Veneuela, Shara, etc...

La seva publicaci mensual es la Revista Revoluci, a ms disposen d'un butllet d'informaci i agitaci que s el "Cada Cosa pel Seu Nom". Cada any celebra un festival, la Festa Revoluci i un sopar, el Sopar Revoluci. Tamb organitza campaments de formaci com la "Escola d'Estiu J.M Cspedes".

T contactes internacionals per mitja de la seva pertinena a la Federaci Mundial de la Joventut Democrtica.

Enllaos externs.
 Plana de Joventut Comunista;
 Plana del PCC;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33358" title="Nova Jersey" nonfiltered="3203" processed="3189" dbindex="13314">


Nova Jersey (New Jersey en angls) s un estat dels Estats Units d'Amrica. Pren el seu nom de l'illa de Jersey, situada al Canal de la Mnega. 

L'estat de Nova Jersey est situat al nord-est dels EUA, entre les desembocadures dels rius Hudson i Delaware. T frontera amb els estats de Nova York, Pennsilvnia i Delaware, i amb l'oce Atlntic.

Histria.
Abans de l'arribada dels primers europeus, el territori de Nova Jersey estava ocupat per la tribu dels lenape. Els holandesos s'installaren on avui dia es troba la ciutat de Jersey City. Aquests establiments formaven part de la colnia de Nova Holanda, que incloa tamb Nova Amsterdam, l'actual ciutat de Nova York. Una colnia sueca (Nova Sucia) exist en aquesta regi entre 1638 i 1654, any en qu caigu en mans holandeses.

A partir de 1664, la regi pass sota el control de la Gran Bretanya, que hi trob poca resistncia, com a conseqncia de la impopularitat del governador neerlands Peter Stuyvesant. El rei Carles II d'Anglaterra don una part de la regi al seu germ (el futur Jaume II). Aquest ltim distribu les terres compreses entre els rius Hudson i Delaware entre dos amics seus, que li romangueren fidels durant la guerra civil: Sir George Carteret i Lord John Berkeley of Stratton. El 18 de mar de 1673, Berkeley va vendre la meitat de Nova Jersey als ququers, que en van fer llur colnia. Entre 1674 i 1702, Nova Jersey va estar dividida en dues provncies: Jersey de l'Oest i Jersey de l'Est.

A la fi del segle XVIII, Nova Jersey particip en la Guerra d'Independncia nord-americana.

L'estiu de 1783, el Congrs Continental es reun a la Universitat de Princeton, fent d'aquesta ciutat la capital del pas durant quatre mesos. Va ser en aquesta ciutat que la notcia de la signatura del Tractat de Pars (1783) posant fi a la guerra fou coneguda pels responsables poltics nord-americans. 

Nova Jersey fou el tercer estat en ratificar la Constituci dels EUA i el primer en ratificar la Bill of Rights. Aquesta darrera ratificaci tingu lloc el 20 de novembre de 1789.

L'esclavatge va ser abolit el 15 de febrer de 1804.

Geografia.
 Principals ciutats .
La densitat de poblaci de Nova Jersey s la ms elevada de tota la Uni. Segons les dades publicades per l'Oficina del Cens dels Estats Units, l'any 2005, la densitat de poblaci d'aquest estat va ser de 438 habitants/km. Les dues ciutats ms poblades, Newark i Jersey City, formen part de l'rea metropolitana de la ciutat de Nova York.

Ciutats de ms de 100 000 habitants l'any 2000 (estimaci pel 2003 entre parntesis):
 Newark : 273 546 (278 000);
 Jersey City : 240 055 (242 000);
 Paterson : 149 222 (152 000);
 Elizabeth : 120 568 (152 000;
 Edison :  97 687 (101 000);
 Woodbridge : 97 203 (108 000);

Ciutats d'entre 60 000 i 100 000 habitants l'any 2000 (estimaci pel 2003 entre parntesis)
Dover Township : (93 000) ;
Hamilton : 87 109 ;
Toms River : 86 327 ;
Trenton : 85 403 ;
Camden : 79 904 ;
Clifton : 78 672 ;
Brick : 76,119 ;
Cherry Hill : 69 965 ;
East Orange : 69 824 ;
Passaic : 67 861 ;
Union City : 67 088 ;
Middletown : 66 327 ;
Gloucester : 64 350 ;
Bayonne : 61 842 ;
Irvington : 60 695 ;
Old Bridge : 60 456 ;
Lakewood : 60 352;

 Poblaci .
La composici tnica de la poblaci de l'estat de Nova Jersey, d'acord amb el cens dels EUA de l'any 2004, s la segent:
70.6% Blancs ;
13.1% Afroamericans;
7.1%  Asitics ;
0.2% Indis americans i nadius d'Alaska;
7.4% Altres races;
1.6% Mestissos;

Segons aquest mateix cens, els llatins o hispans (sense tenir en compte llur raa) sn el 15% de la poblaci de l'estat -l'any 2000, eren el 13,3% -. Quant als blancs no hispans, l'any 2000 eren el 66% de la poblaci de Nova Jersey.

Segons el cens dels EUA del 2000, al territori hi vivien 50.205 amerindis nord-americans. Per nombre les tribus ms destacades a l'estat sn cherokee (7.045), lenape (2.014), blackfoot (1.587), iroquesos (1.304), sioux (676) nanticoke-lenape (536), i canadencs i llatinoamericans (5.411).

Religi.
L'any 1997, les religions ms professades pels habitants de Nova Jersey eren les segents:
 Catolicisme - 40,5%;
 Protestantisme - 14,4%;
 Judaisme - 5%;

Poltica.
Nova Jersey s un estat industrial de la Costa Est i un antic feu republic, que als anys vuitanta i noranta esdevingu de majoria democrta.

Nova Jersey s un dels estats ms liberals dels EUA. Les enquestes indiquen que la majoria de la poblaci es considera proavortista (pro-choice en angls) i favorable a la legalitzaci del matrimoni homosexual.

Un antic feu republic.
En les eleccions federals, Nova Jersey tendeix a votar demcrata. Ara b, amb anterioritat havia estat un important feu republic. Els candidats republicans van ser els ms votats pels electors de Nova Jersey a les eleccions presidencials de 1948, 1968 i 1976, totes elles amb resultats molt ajustats a nivell nacional.

Des dels anys 80, l'estat comen a inclinar-se del costat democrta, a mesura que el Partit Republic adoptava posicions ms conservadores i s'orientava cap a una poltica ms centrada en els votants del sud i de l'oest del pas. L'ltim candidat republic en guanyar unes eleccions presidencials va ser George H. W. Bush, el 1988.

Abans de les eleccions presidencials de 2004, els sondeigs van donar una altra vegada a Nova Jersey el rol d'estat pivot car el president George W. Bush havia esdevingut popular i semblava poder fer-se amb la victria. Tot i aix, el 2 de novembre de 2004, el candidat demcrata John Kerry va obtenir el 52,92% dels vots emesos a l'estat de Nova Jersey, mentre que el president sortint George W. Bush noms va rebre el 46,24% dels sufragis. De totes formes, el resultat del candidat republic, que fou el ms votat a nivell federal, s el millor resultat obtingut per un candidat republic en aquest estat des de les eleccions presidencials de 1988.

El domini local dels demcrates.
L'actual governador de Nova Jersey s el demcrata Jon Corzine, elegit el 8 de novembre de 2005 enfront del republic Doug Forrester. Jon Corzine obtingu el 54% dels vots, mentre que el seu oponent noms en va obtenir el 42,8%.

L'actual constituci de Nova Jersey data de 1947. Aquesta institueix un Congrs bicameral amb un Senat (40 escons) i una Assemblea (80 escons). Avui dia, el Partit Demcrata t majoria en totes dues cambres.

El 9 de gener de 2006, els parlamentaris de Nova Jersey votaren, per 55 vots a favor, 21 en contra i dues abstencions, una moratria de la pena de mort. Aix fa del legislador de Nova Jersey el primer de tots els EUA en suspendre l'aplicaci de la pena capital des de la represa de les execucions l'any 1976.

La pena de mort romandr suspesa fins que una comissi redacti un informe sobre l'impacte d'aquesta pena sobre la criminalitat. 

Una representaci nacional majoritriament demcrata.
Actualment, els dos senadors que representen Nova Jersey al Senat nord-americ sn els demcrates Frank Lautenberg i Robert Menendez. Quant a la representaci estatal a la Cambra de Representants dels EUA, sis congressistes sn republicans i set demcrates. 

L'ltim senador republic en ser escollit a Nova Jersey va ser Clifford Case, elegit l'any 1979. Ara b, durant vuit mesos el republic Nicholas Brady va ocupar el crrec de senador en ser nomenat pel governador de Nova Jersey Thomas Kean l'any 1982, desprs de la dimissi del senador titular Harrison Williams.

Economia.
La indstria s la base de l'economia de Nova Jersey, destacant-hi la metallrgia, la indstria qumica, la indstria automobilstica, les drassanes i la indstria agroalimentria. 

L'agricultura i la ramaderia tenen una menor rellevncia. Els productes ms conreats sn els cereals (sobretot el blat de moro), la patata, el tomquet i la soia.

Smbols.
Els smbols de l'estat de Nova Jersey sn els segents:

 Animal: Cavall ;
 Ball: The Square Dance;
 Dinosaure: Hadrosaurus foulkii ;
 Eslgan: Come see for yourself ;
 Flor: Violeta;
 Insecte: Abella ;
 Lema: Llibertat i prospertitat (Liberty and prosperity en angls);
 Nmero: 3;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'Estat de Nova Jersey ;
 Pgina oficial turstica de Nova Jersey ;

Bibliografia.
 ASIMOV, Isaac. La formacin de Amrica del Norte. Historia Universal Asimov. Madrid: Alianza Editorial, 1983 (pp.130-131).

 NAVARRO, Francesc (ed.). Enciclopedia Salvat. Barcelona: Salvat Editores, 1997. ISBN 84-345-9707-1;

Referncies.






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33360" title="Gremi" nonfiltered="3204" processed="3190" dbindex="13315">
Un gremi s una agrupaci de persones que fan el mateix ofici. Es coneixen gremis des de l'poca de Babilnia (apareixen citats al Codi de Hammurabi), si b no es van generalitzar fins bastants segles desprs.

A l'edat mitjana, els membres d'un gremi solien viure al mateix carrer, i en moltes ciutats hi ha carrers que conserven el nom del gremi que hi treballava (Argenteria, Escudellers, etc.). Cada gremi solia tenir un sant patr. La seva funci era taxar el preus de productes, i hi havien lleis especfiques creades pels gremis. Dins els gremis hi havien mestres, s a dir, experts i artesants que ensenyaven a un deixeble o aprenent de l'ofici. Quan aquest aprenent havia complert l'aprenentatge podia seguir treballant pel mestre o obrir el seu propi taller.

Els gremis van anar creixent en importncia fins arribar a controlar gran part de l'economia de les ciutats (les poblacions que no en depenien s'anomenaven significativament "lliures"). Era molt costs entrar i gaudir dels privilegis associats. Van comenar a decaure cap al segle XVIII, tot i que encara es mantenen, especialment en algunes professions (gremi d'actors, gremi de transportistes, gremi de flequers, gremi d'rids...)



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33367" title="Les mil i una nits" nonfiltered="3205" processed="3191" dbindex="13316">


Les mil i una nits (en rab,               , Alf layla wa-layla) s el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradici oral de l'ndia, Egipte i Prsia, encara que hi ha relats que sn adaptacions de contes d'altres cultures properes.

L'estructura del llibre s una histria que serveix de marc a totes les altres, un esquema molt com en les antologies de relats breus fins al segle XX. La histria marc s la segent: un sold va sorprendre la seva dona quan l'enganyava amb un altre home. Furis, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, conviurien una nit i a la sortida del sol la mataria. Xahrazad va acabar amb aquesta successi de morts mitjanant el seu talent com a narradora; cada nit comenava un conte que deixava inacabat fins a la nit segent. Aix va aconseguir conservar la vida fins que el sold va decidir quedar-se amb ella per sempre.

Es creu que l'edici actual del llibre es va formar entre els segles VII i IX. A Europa va triomfar a partir del Neoclassicisme i, sobre tot, del Romanticisme, amb els anhels d'exotisme i renovaci de l'poca.

En catal n'existeix una nica edici ntegra i directa de l'rab, traduda per Margarida Castells i Dolors Cinca: Les mil i una nits, Edicions Proa, 1999, ISBN  978-84-8256-180-6 / ISBN 84-8256-180-4.

Algunes histries famoses.
Entre les histries que explicava Xahrazad n'hi ha de molt famoses, entre les que destaquen les segents:
El pescador i el geni;
Les aventures de Simbad ;
Al Bab i els quaranta lladres;
Alad i la llntia meravellosa;
Les aventures d'Umar an-Nu'mn;
Els dos visirs;
El venedor d'Ispahan;
El rei i els set visirs;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33369" title="Algarve" nonfiltered="3206" processed="3192" dbindex="13317">




L' Algarve s una regi i antiga provncia ms meridional de Portugal Continental, amb capital a Faro. rea: 4.960 km. Poblaci resident (2001): 395.208. A ms de Faro i Portimao, destaquen tamb les poblacions d'Albufeira, Alcoutim, Aljezur, Alvor, Castro Marim,  Lagoa, Lagos, Loul, Quarteira (en el municipi de Loul), Monchique, Olhao, Quarteira, Silves, Tavira i Vila Real de Santo Antnio.
 
La regi histrica de l'Algarve coincideix amb l'actual districte de Faro.

Nom.
El nom "Algarve" prov de al-gharb al-Andalus nom que rebia l'actual Algarve i el baix Alentejo durant la dominaci  musulmana, significant "ndalus Ocidental", ja que era la part occidental d' Al-ndalus musulmana, aquests territoris avui espanyols i portuguesos eren un destacadssim islmic de cultura, cincia i tecnologia a la Hispnia Islmica.  

Histria.
L'Algarve fou l'ltim territori de Portugal  conquerit definitivament als musulmans, regnant Alfons III. Vegeu Emirat d'Al Gharbia

Als segles XIV i XV va funcionar a Sagres, a l'extrem sud-oest, a prop del Cap de Sant Vicen, una escola de navegaci i cartografia, fundada per l'Infant  Enric (fill del rei Joan I de Portugal), fonamental per l'poca dels descobriments portuguesos; l'Algarve es va convertir en el centre de referncia pel que fa a les cincies i tcniques necessaris a navegaci, geografia i cartografia.

Divisi administrativa.

La regi se subdivideix en 16 municipis:

 Albufeira;
 Alcoutim;
 Aljezur;
 Castro Marim;
 Faro;
 Lagoa;
 Lagos;
 Loul;
 Monchique;
 Olhao;
 Portimao;
 So Brs de Alportel;
 Silves;
 Tavira;
 Vila do Bispo;
 Vila Real de Santo Antnio;


 Ciutats .
Faro,Portimao,Olhao,Loule,Lagos,Quarteira,Albufeira,Tavira,Silves,V.R.de Santo Antonio i Lagoa.

Lmits.

L'Algarve limita al nord amb la regi de l'Alentejo, al sud i a l'oest amb l'oce Atlntic, i a l'est amb el riu Guadiana, que marca la frontera amb Espanya.

Turisme.
L'Algarve s la ms turstica de les regions portugueses disposant de belles platges, illes i paisatges naturals. El seu punt ms alt s la Serra de Monchique. L'accs a la zona es pot fer per l'aeroport de Faro.

Medi ambient.
A la regi de l'Algarve es troba la llacuna de Ria Formosa, una reserva natural de ms de 170 km, punt de descans i d'alimentaci de centenars d'ocells.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33370" title="Richel" nonfiltered="3207" processed="3193" dbindex="13318">
Richel s un illot sorrenc del mar de Wadden. Situat un quilmetre a l'oest del punt ms septentrional de Vlieland, est lleugerament desplaada de la cadena d'illes Frisones. Per les seves dimensions pot ser comparada amb Gryn, si b aquest darrer est ms allat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33375" title="Els Verds (Catalunya)" nonfiltered="3208" processed="3194" dbindex="13319">
Per a d'altres partits, vegeu Els Verds;

Els Verds s el nom dels partits poltics que representen l'ecologisme poltic a Catalunya, habitualment seguit de diferents afegitons per distingir les diverses organitzacions, amb diferents tendncies i estratgies, dins d'aquest moviment.

Histria.
Inicis.
Un partit anomenat Els Verds va sorgir als anys vuitanta junt amb altres organitzacions, com a secci catalana de Los Verdes, per no varen arrelar. En aquella poca existia tamb l'organitzaci histrica de l'ecologisme poltic catal Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya).

Els Verds (CEC).
Els Verds (Confederaci Ecologista de Catalunya) fou una organitzaci que es va fundar el 1993 amb la voluntat de crear un nic referent poltic verd, per la uni de 4 organitzacions:

 Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya);
 Els Verds (secci catalana de Los Verdes);
 Moviment d'Esquerra Nacionalista-Ecologistes de Catalunya;
 Alternativa Ecologista de Catalunya (finalment aquesta organitzaci va restar fora l'acord i va romandre organitzaci separada);


El 1995 Els Verds (Confederaci Ecologista de Catalunya), EV(CEC), es coaliga amb Iniciativa per Catalunya (Iniciativa per Catalunya-Els Verds), obtenint en les segents cites electorals una presncia institucional destacable, amb una diputada al Parlament de Catalunya (Maria Olivares) i regidors a importants ciutats catalanes com Barcelona (Josep Puig i Boix) i L'Hospitalet de Llobregat (Joan Oms).

Desprs de l'escissi a IC el 1997, el 1998 Iniciativa per Catalunya i EV(CEC) exploren la possibilitat d'estrnyer lligams. El desacord profund sobre aquesta qesti i d'altres genera una crisi a EV(CEC) que esclata en l'assemblea del mar del 1998, que acaba amb la divisi del partit i la conseqent fi del projecte unitari.

Divisi posterior i fins a l'actualitat.
Els Verds-Opci Verda.
Un dels grups sortints de la divisi continua les negociacions amb ICV sota el nom d'Els Verds-Opci Verda per finalment no s'arriba a cap acord definitiu i Iniciativa canvia el seu nom a  Iniciativa per Catalunya-Verds ja sense cap grup poltic verd formalment incorporat al procs.

Posteriorment a aix Els Verds-Opci Verda fa diverses candidatures municipals, majoritriament en solitari, i a les eleccions al Congrs dels Diputats del 2004 arriba a un acord amb el PSC per presentar-se a les seves llistes, quedant el seu candidat Joan Oms a una posici d'esdevenir diputat. Finalment, el 2006 Oms obtingu l'acta de diputat en substituci de Jos Montilla quan aquest va deixar el Congrs espanyol en accedir a la Presidncia de la Generalitat. Posteriorment a les eleccions Generals Joan Oms va encapalar la llista de los Verdes-Els Verds Opci Verda obtenin els pitjors resultats de l'histria dels Verds

Els Verds-Esquerra Ecologista.
Simultniament un altre grup va continuar actuant al marge de la coalici i mantenint el nom d'EV(CEC), per degut a la impugnaci per part d'un grup de militants de l'esmentada assemblea, i la posterior sentncia judicial favorable als impugnadors, queden anullades les actuacions d'EV(CEC) en el perode posterior a la mateixa (que incloen alguns acords municipals amb ERC) i deixa d'utilitzar-se definitivament el nom d'EV(CEC).

La major part del grup que venia utilitzant aquest nom i es veu obligat a deixar-lo, passa a formar Els Verds-Esquerra Ecologista, organitzaci fundada l'any 2001 per l'exdiputada verda Maria Olivares i el portaveu ecologista Antoni Garcia i Acero, entre d'altres dirigents histrics dels Verds-CEC. Aquest grup al cap d'un temps ref els vincles amb ICV, hi dna suport el 2003 i signa un acord de cooperaci  amb ells el 2004. El 2007 i coincidint amb les eleccions municipals, ICV suspn l'acord amb aquest grup, degut a les seves diferncies de posicionament en nombroses qestions: sobiranisme, lnia de Molt Alta Tensi per la frontera francesa (MAT), projecte del Quart Cintur, okupaci... Tot seguit Els Verds opta per tamb desvincular-s'hi i "prioritzar el seu treball com entitat social" sense renunciar al vessant poltic. Avui molts dels seus dirigents a part de treballar i participar a a l' Associaci Els Verds participen en el moviment feminista, altermundista, independentista aix com en organitzacions poltiques com Esquerra Republicana de Catalunya com s el cas d'Antoni Garcia



Els Verds-Alternativa Verda.
Dins d'aquesta mateixa reorganitzaci de l'espai poltic verd, ja extraparlamentari, Alternativa Verda reneix l'estiu del 1999 amb el nom d'Els Verds-Alternativa Verda, mantenint una acci poltica i electoral independent d'altres partits. Entre els seus dirigents destaquen els ecologistes Xavier Borrs,  Josep Puig i Boix i Santi Vilanova.

Els Verds-Ecologistes i Verds de Catalunya.
Encara un quart grup, Els Verds-Ecopacifistes de Catalunya, tradicionals partidaris de presentar-se sempre en solitari i que ja no s'havien incorporat a l'experincia d'EV-CEC, han optat per endegar un procs anomenat Mesa d'Unitat que uneix diferents partits verds a nivell de l'Estat Espanyol. Aquest grup ha passat a utilitzar darrerament el nom d'Els Verds-Ecologistes i Verds de Catalunya. A aquest procs s'hi han incorporat els esmentats Els Verds-Opci Verda.

Val a dir que aquest tipus de processos d'unitat tradicionalment han tingut una especial dificultat a Catalunya, ja que a les discrepncies personals i sobre tctiques electorals s'hi han sumat diferncies d'opini en el terreny de la identitat nacional.

D'aquesta manera es mant una tendncia segons la qual l'ecologisme poltic ha estat desunit, amb relacions conflictives entre els diferents grups, i noms ha assolit una representaci institucional supramunicipal quan s'ha presentat en coalici o amb candidats integrats dins llistes d'altres forces poltiques.

Eleccions al Parlament de Catalunya 2006.
 Els Verds-Alternativa Verda es presenta a les eleccions amb candidatures a les circumscripcions de Girona, amb Santi Vilanova com a candidat, on s setena fora amb el 0,66% dels vots; i Tarragona, amb Josep Puig i Boix com a candidat, on assoleix igual posici amb el 0,47% dels vots.

 Els Verds-Ecologistes i Verds de Catalunya (EV-EVC) s una candidatura presentada per Els Verds-Ecopacifistes de Catalunya i Els Verds-Opci Verda, noms a la circumscripci de Barcelona, amb Josep Llus Freijo com a cap de llista. Queda situada en set lloc (s la primera fora extraparlamentria), amb el 0,79% dels vots.

 Els Verds-Esquerra Ecologista s'integr a la coalici ICV-EUiA. Cap dels 12 diputats assolits per ICV-EUiA no pertany a aquest grup.

Enllaos externs.
 Els Verds - Alternativa Verda;
 Els Verds - Opci Verda;
 Els Verds - Ecopacifistes de Catalunya;
 Els Verds - Esquerra Ecologista;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33376" title="Noorderhaaks" nonfiltered="3209" processed="3195" dbindex="13320">


Noorderhaaks, tamb anomenat Razende Bol, s un illot sorrenc situat al sud-oest de Texel (al qual pertany administrativament). El seu origen s atribuble als corrents que es generen a l'estret de Marsdiep (que separa Den Helder de Texel) per efecte de la marea i l'ompliment i buidament del mar de Wadden. Orfe d'equipament per fixar-lo, es desplaa amb una velocitat de 100 metres l'any en direcci l'estret, pel que s'especula si s'acabar unint a Texel.

s emprat pels militars neerlandesos com a camp d'entrenament. Malgrat aix, se'l considera fora verge, i serveix de refugi a diverses menes d'ocells i foques.

La seva superfcie correspon a la d'una ciutat mitjana, amb uns 3 quilmetres de longitut.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33380" title="Convergncia Democrtica de Catalunya" nonfiltered="3210" processed="3196" dbindex="13322">

Convergncia Democrtica de Catalunya s un partit poltic liberal i nacionalista catal creat el 17 de novembre de 1974
a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol. La seva situaci en l'eix esquerra/dreta pot resultar polmica. Si b en els seus inicis es declar de centre-esquerra, amb els anys ha anat evolucionant cap a posicions de centre. De fet, hom ha considerat ideolgicament Jordi Pujol influt pel personalisme francs d'Emmanuel Mounier, l'espiritualisme d'Enric Prat de la Riba i el misticisme de Raimon Gal i Herrera, connectant nacionaliste i cristianisme (Charles Pguy) i donant importncia a la responsabilitat i l'tica (Antoine de Saint-Exupry), per tal d'elaborar un nacionalisme humanista, tic i espiritual.

 Fundaci .
El partit fou fundat en la I Assemblea fundacional al santuari de la Mare de Du de Montserrat el 15 de novembre de 1974, en una reuni semiclandestina aprofitant el 75 aniversari del FC Barcelona, organitzada per Miquel Sellars i Perell i Miquel Esquirol i Clavero. En ella hi participaren 125 persones, entre ells Joan Granados i Duran, mossn Marc Taxonera i Comas, Jordi Pujol i Soley i Anton Caellas, endems d'un grup de persones properes a Jordi Pujol, com Jaume Casajoana i Roca, Xavier Polo, Rafael Pradas, Josep Oriol Panyella i Corts i Llus Maria Sunyer. La majoria eren professionals independents, alguns sindicalistes i membres de moviments confessionals propers a UDC. En la reuni Jordi Pujol defin fer pas com a formar una determinada moral, transformar les mentalitats i construir la collectivitat catalana, reformar la llengua, expandir la cultura catalana, refermar les tradicions i crear una nova mentalitat econmica. La reuni acab amb el suport al a defensa de la democrcia i de la llibertat, aix com de la participaci social, de l'autogovern i de la projecci europea de Catalunya.

 Legalitzaci .
El gener del 1975 Jordi Pujol va fer una conferncia a ESADE, on va convidar els seus partidaris a fer poltica. Aix pel juny s'adheriren a l'Assemblea de Catalunya i el novembre celebraren la II Assemblea, on es decideix pactar amb Convergncia Socialista de Catalunya per tal de fer una pinya a l'hora de negociar amb el govern central. El desembre de 1975 ingressaren en el Consell de Forces Poltiques de Catalunya.

EL 16 de gener de 1976 es va constituir com a partit poltic, de la uni del Grup d'Acci al Servei de Catalunya de Jordi Pujol i Soley, del Grup d'Independents de Miquel Roca i Junyent i del grup Acci Obrera. Pel mar va celebrar la III Assemblea, on es va aprovar un programa social-demcrata de centre-esquerra i nacionalista. Jordi Pujol en fou escollit secretari general i Miquel Roca secretari general adjunt. L'ideari del partit abandona el federalisme per a centrar-se en el fet nacional i el dret a l'autodeterminaci, amb la pretensi d'aconvertir-se en el pal de paller del nacionalisme catal.

Pel gener del 1977 celebr el IV Congrs, en el que decid presentar-se a les primeres eleccions democrtiques generals espanyoles, el 15 de juny de 1977 forma part de la coalici Pacte Democrtic per Catalunya, juntament amb Esquerra Democrtica de Catalunya (EDC) de Ramon Trias Fargas i el PSC-Reagrupament de Josep Verde i Aldea, alhora que rebien el suport del Front Nacional de Catalunya i d'Estat Catal. La coalici va obtenir 522.060 vots 11 diputats i 5 senadors. Jordi Pujol i Pere Pi-Suer s'incorporen al Consell Executiu de la Generalitat Provisional de Josep Tarradellas, que havia tornat de l'exili per reactivar les institucions.

 Coalici amb Uni .

L'abril de 1978 va celebrar el V Congrs, en el que s'aprova un ideari nacionalista de contingut social-demcrata per tal de constituir-se en alternativa de centre-esquerra. Aix, el maig va absorbre Esquerra Democrtica de Catalunya (EDC), cosa que supos l'ingrs al partit de Ramon Trias Fargas, Maci Alavedra i Joan Guitart. Tanmateix, el PSC-Reagrupament prefer unificar-se amb el PSC-Congrs per a formar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

El 19 de setembre de 1978 es va coaligar amb Uni Democrtica de Catalunya formant "Convergncia i Uni", aliana que el 2 de desembre de 2001 es va transformar en federaci. CiU va guanyar les primeres eleccions autonmiques de Catalunya el 1980 i va governar de manera continuada fins el 2003. Alhora, Miquel Roca i Junyent va participar en la elaboraci de la Constituci Espanyola de 1978, que ell considerava com a model no acabat, dinmic, ambigu i susceptible de diverses interpretacions. A les eleccions generals espanyoles de 1979 la coalici CiU va obtenir 484.154 vots, cos que es tradu en 8 diputats i un senador, que a les eleccions generals espanyoles de 1982 augmentaren a 772.673 vots (12 diputats i 5 senadors).

En el VII Congrs celebrat el 1985 es va aprovar una nova estratgia. Miquel Roca va fundar a nivell espanyol el Partit Reformista Democrtic (PRD) de caire centrista, per tal de participar en la poltica global espanyola (anomenada operaci Roca). A les eleccions generals espanyoles de 1986 CiU va obtenir 1.012.054 vots, 18 diputats i 8 senadors, per el PRD noms 194.538 i cap esc. Tot i aix, en el VIII Congrs de CDC Jordi Pujol fou escollit president i Miquel Roca continu com a secretari general fins el IX Congrs del 1992. 

En retirar-se Pujol, Artur Mas fou proclamat candidat de CiU (2002). La candidadura de la federaci va ser la que va obtenir un major nombre de diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya 2003 i 2006, restant a l'oposici per la formaci del pacte tripartit entre PSC, ERC i ICV.

L'any 2006 el Bloc Catal, decideix d'integrar CDC, ssent la Catalunya Nord el primer territori fora de la comunitat autnoma de Catalunya on s'implanta. El 2008 CDC obt 15 regidors a la Catalunya Nord. La seva organitzaci juvenil s la Joventut Nacionalista de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Convergncia Democrtica de Catalunya;
 Pgina de la JNC;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33387" title="Partit Humanista de Catalunya" nonfiltered="3211" processed="3197" dbindex="13323">

El Partit Humanista de Catalunya s la secci catalana del moviment humanista, fundat a Espanya el 1984.

El seu origen cal cercar-lo en la Comunidad para el Desarrollo Humano, creada pel gur llatinoameric Silo. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33390" title="Tavira" nonfiltered="3212" processed="3198" dbindex="13324">

Tavira s una ciutat i un municipi portugus al districte de Faro, a la regi de l'Algarve. L'any 2004  tenia 25.105 habitants.

El municipi  limita al nord-est amb el municipi d'Alcoutim, a l'est amb Castro Marim i  Vila Real de Santo Antnio, al sud-oest amb Olho, a l'oest amb So Brs de Alportel i  Loul i al sud est banyat per l' oce Atlntic.

Demografia.


 Freguesias de Tavira .

 Cabanas de Tavira;
 Cachopo;
 Conceio;
 Luz de Tavira;
 Santa Catarina da Fonte do Bispo;
 Santa Luzia;
 Santa Maria (Tavira);
 Santiago (Tavira);
 Santo Estvo;

Ciutats agermanades.
  Perpiny, Catalunya del Nord, Frana (2001);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33392" title="Uni d'independents Conca de Barber" nonfiltered="3213" processed="3199" dbindex="13325">

La Uni d'indepedents Conca de Barber s un partit poltic catal d'mbit comarcal, amb implantaci a la Conca de Barber i l'Alt Camp.

Poques vegades les comarques d'interior, com l'Alt Camp i la Conca de Barber, sn a la capalera dels telenotcies, a la portada dels diaris, als debats radiofnics i a la boca de gaireb tothom. L any 1990, la magnitud d'una protesta popular contra la ubicaci d'una planta incineradora al Pla de Santa Maria i d'un abocador de residus txics i perillosos a Fors centrar el debat poltic de Catalunya i, a ms, entre altres conseqncies, ser la causant, un any desprs, d'un nou partit poltic: la Uni d'independents Conca de Barber (UnIC).

 La lluita popular contra el Pla de residus .

 Enutjats i emprenyats .



La creaci de la UnIC a l'Alt Camp i la Conca de Barber t la seva causa immediata en la revolta ciutadana contrria al Pla Director per a la Gesti dels Residus Industrials a Catalunya, ms conegut com a Pla de residus. A principis de gener de 1990, el conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Molins, inform que es construiria una incineradora de residus industrials, amb capacitat de tractament de 60.000 tones/any de residus lquids, pastosos i slids, al Pla de Santa Maria (Alt Camp) i un abocador de residus industrials, amb una capacitat de tractament de 51.000 tones/any, a Fors (Conca de Barber).

Amb la notcia, un moviment cvic contrari a les insta lacions es dispar. Les causes immediates cal cercar-les en la percepci d'un sentiment d'injustcia i d'arbitrarietat de la decisi per uns residus industrials que no es produen en aquestes comarques, la manca d'informaci i de consulta als ajuntaments i una malmesa situaci econmica i demogrfica a principis dels noranta del segle passat.

 Cvicament mobilitzats: "Alt Camp i Conca unides no serem destrudes" .

De l'enuig es pass a la mobilitzaci sota el lema que encapala aquest apartat. Tallades de carreteres, recollida de signatures (vint-i-cinc mil en dues setmanes), boicots als actes pblics de CiU, pintades, manifestos, protestes a les portes del Parlament, comunicats de premsa i tota la muni d'actes caracterstics d'un moviment reivindicatiu. Les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barber encetaren una nova etapa protagonitzada per l'embranzida de les coordinadores, les mobilitzacions populars i les dimissions dels alcaldes i dels regidors de la Conca de Barber (fins a 94 crrecs electes dimitiren, majoritriament de Convergncia i Uni).

A partir del mes de febrer de 1990 s articul una organitzaci forta amb reunions setmanals rotatives pels pobles d'ambdues comarques. s l'etapa on el Govern no cedeix, mentre que el moviment cvic s amplia. Es tamb el moment dels primers trontolls. En Josep Pijoan, actiu a la poltica municipal de Pira des de 1979, i que va viure molt de prop el Pla de residus, afirm temps desprs que  nosaltres lluitaven per a defensar els nostres interessos, tot i que tamb hi havia persones que no treballaren per aquest objectiu, sin que la seva prioritat era beneficiar-se de les circumstncies  (Diari de Tarragona, 14 de gener de 1990). 

A nivell organitzatiu, s articularen les dues vessants del moviment: la popular i la institucional. Per la vessant popular hi havia una reuni setmanal per coordinadora local, on es posaven en discussi les propostes de la coordinadora comarcal, alhora que se suggerien noves iniciatives. La coordinadora comarcal es reunia tamb setmanalment, els dimecres, i era rotativa pels pobles de l'Alt Camp i la Conca de Barber, amb presncia de dos representats per poble. Per la vessant institucional i prpiament poltica, les dimissions dels batlles i dels regidors dna lloc a la Plataforma d'exalcaldes i exregidors dimitits. La Plataforma estava formada per una permanent de disset membres entre alcaldes i regidors de tots els partits i municipis, i hi participen dos representants de la coordinadora comarcal. Noms  restaren fidels a l'ortodxia de Convergncia Democrtica de Catalunya alguns crrecs pblics remunerats, ajuntaments de poblacions com Vallclara o Vilanova de Prades que ben aviat es desentengueren de la protesta o d'altres, com Vilaverd i Santa Coloma de Queralt, on l'ascendncia dels seus alcaldes sobre els regidors convergents aconsegu frenar les dimissions  (Antoni Guasch, a Diari de Tarragona, 2 de febrer de 1991). La resta s agrup en la Plataforma de batlles i regidors dimitits.

En la memria co lectiva resten imatges com la  retenci  del conseller Molins, el 5 de febrer, a la seu del Consell Comarcal de la Conca de Barber, per una multitud; les protestes davant del Parlament; els carnavals d'aquell any que tingueren un contingut ldic i reivindicatiu; la protesta a Cervera en motiu de la visita del prncep Felip, i on la Casa reial va haver de desdir-se de visitar tamb Montblanc per la contundent resposta al carrer; les senyeres amb crespons negres als balcons de les cases; l'anada al Congrs d'Uni Democrtica de Catalunya a Reus, etc.

 La victria popular .

El 21 de setembre el Consell Executiu fa pblic l'acord per retirar el Pla de residus. Desprs de nou mesos de lluita, els responsables poltics fan pblica l'evidncia que el moviment popular no s aturar fins la retirada del Pla. La retirada parlamentria del Pla de residus es produeix el 27 de setembre, quan el Parlament aprova les esmenes de CiU, del Partit Popular i d'Iniciativa per Catalunya. 

L Executiu es va veure obligat per la pressi ciutadana, les associacions ecologistes catalanes i la resta de partits poltics a retirar el Pla de residus. Mai abans el Govern de la Generalitat havia trobat tants entrebancs per tirar endavant la seva visi del pas. Carles Francino, que als anys noranta treballava a Rdio Reus, coment que  el Pla va fracassar per un error de clcul dels responsables, que no van tenir present la reacci que podrien tenir els ciutadans. La Generalitat, a l'hora d'installar un abocador o una incineradora a poblacions petites, com el Pla de Santa Maria o Fors, no va tenir en compte els vens, que en definitiva sn els ms afectats. Cal recordar que el fracs del Pla de residus tamb va estar motivat perqu les plataformes opositores al projecte van funcionar com un rellotge. La part positiva de la histria s que la societat civil va donar una lli a totes les administracions, les quals al final van cedir a la pressi ciutadana  (El Pati, 27 de juny de 2000). Alhora, la pressi ciutadana serv, a nivell nacional, per remoure un tema oblidat i augmentar la preocupaci institucional i ciutadana per la qesti del tractament dels residus; amb incorporaci inclosa d'una nova conselleria, la de Medi Ambient.

 Hem guanyat . Aquest era el crit unnime al pavell del Casal Montblanqu. Desprs de deu mesos de lluita, des del moment que la poblaci del Pla de Santa Maria conegu les intencions de l'Executiu de la Generalitat de construir-hi una incineradora, arriba l'histric concert de Llus Llach i la Salseta del Poble Sec al Casal Montblanqu. Era el 28 d'octubre de 1990, dos mil ciutadans escenifiquen la victria.

 La dissoluci de les coordinadores populars .

Les coordinadores populars han assolit la victria i cal pensar en la dissoluci de les mateixes i la tornada a la normalitat dels ajuntaments. El 2 de novembre, onze alcaldes dimitits de la Conca de Barber es reuneixen amb el President Jordi Pujol al Palau de la Generalitat. El President es compromet a ubicar els primers abocadors i plantes de tractament en l'rea metropolitana de Barcelona. Amb la victria a la butxaca, les coordinadores inicien el seu desmantellament de forma progressiva i els ajuntaments ja es plantegen la constituci de juntes gestores per retornar a la normalitat. Amb tot, el desgovern va romandre encara algun temps a la majoria d'ajuntaments de la Conca. Per exemple, la Junta Gestora de Montblanc no es formar fins el 18 de gener de 1991. 

Els lders del moviment cvic havien de decidir qu feien amb el capital poltic acumulat en els mesos de lluita. Tornar a CiU era impensable. Joan Ferr, batlle de Rocafort de Queralt l'any 1990, capdavanter de la lluita contra el Pla de residus i militant de Convergncia, descriv la seva posici temps desprs:  jo creia cegament en CiU, per el Pla de residus em va obrir els ulls, perqu em vaig adonar que s equivocaven i no volien canviar el seu pla. A partir de llavors no entenia com aquell senyor podia ser president de la Generalitat  (Diari de Tarragona, 14 de gener de 1996).

 La constituci d'un partit poltic comarcal: la UnIC .

A mitjans de novembre, en la reuni setmanal de les coordinadores, es decid la creaci d'una comissi poltica que s encarregus de traar les directrius fonamentals per aconseguir la mxima representaci possible en les eleccions municipals previstes pel maig de 1991, i demostrar la unitat dels pobles de l'Alt Camp i la Conca. Segons Josep Garriga, corresponsal del diari El Pas, aquesta actitud trenc els plans del Partit dels Socialistes de Catalunya i Iniciativa per Catalunya, que volien aprofitar el descontentament envers Convergncia i Uni per a incorporar a les seves llistes als dirigents de les mobilitzacions i a alguns regidors dimissionaris (19 de novembre de 1990).

El moviment cvic es transform en fora poltica el 15 de mar de 1991, data en qu es constitueix legalment la UnIC, Uni d'independents Conca de Barber. L acte de fundaci del partit es celebr al Casal Montblanqu. En aquest acte, la nova formaci poltica analitz la situaci social i econmica de les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barber, assenyalant  l'accelerada despoblaci i envelliment dels habitants de les comarques, als quals s ha d'afegir les poques possibilitats de feina . Davant aquesta situaci, en l'mbit poltic la UnIC pretn substituir  als cacics i paternalistes que ens han governat fins ara  i els  que fins ara han defensat els seus interessos en contra des de la comarca . Contra aquesta manera de fer poltica proposen  procurar el desenvolupament econmic i social de l'Alt Camp i la Conca de Barber, vetllar pel respecte de l'entorn natural i, finalment, assolir el protagonisme a qu les comarques tenen dret en el marc del nostre pas  (Diari de Tarragona, 23 d'abril de 1991). Amb aquest rerefons, a les eleccions de la primavera de 1991, la UnIC present quatre candidatures en municipis de l'Alt Camp i quinze a la Conca. 

 Les eleccions municipals de 1991: triomf agredol .

La nit electoral, a l'Alt Camp, la UnIC obt representaci municipal a Brfim, el Pla de Santa Maria, el Pont d'Armentera i Vallmoll. Per els resultats ms espectaculars els aconsegueix a la Conca de Barber on guanya nou alcaldies: Barber de la Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francol, Fors, Les Piles, Pira, Rocafort de Queralt i Solivella. A ms, obt dos regidors a Montblanc, tres a Sarral, dos a Vallfogona de Riucorb i tres a Vilaverd. En total obtingueren 2.664 vots i 65 regidors.

L'nic representant comarcal de la UnIC a l'Alt Camp fou Anton Piol i Gell. Mentre que a la Conca de Barber la representaci fou nombrosa: Antoni Snchez i Lucas, Joan Marc Rodrguez i Escot, Josep Blavi i Sans, Josep Pijoan i Farr, Juan Farr Ninot, Llus Espaol i Romeu, Ramon Sanahuja i Torres i Ricardo Jos Gatius Llevall.

En la constituci del Consell Comarcal de la Conca de Barber, la votaci dels 9 membres de CiU al representant del PP, Eloi Pros, feren que aquest passs a ser el mxim representant de l'ens comarcal amb el suport de CiU, i que els 8 consellers de la UnIC i el conseller del PSC-PSOE passessin a l'oposici. Aquest fet tingu una gran transcendncia. Segons Ignasi Aldom  hagus estat molt interessant veure com la UnIC posava en marxa les seves propostes a nivell comarcal. Malauradament, la correlaci de forces no li fou propcia i els seus representants hagueren de cenyir les seves actuacions a l'mbit local. A Montblanc no es pot fer la Comuna de Pars, i aquest cas, com d'altres d'aqu i ms enll, semblen abonar una tesi; la de la dificultat o quasi impossibilitat dels moviments reivindicatius locals o comarcals per a consolidar-se institucionalment a una escala ms general. Aix t molt a veure amb la jerarquia de l'entramat poltic organitzat des dels poders centrals, per tamb t relaci amb les dificultats prpies de definir models i programes diferenciats dels grans corrents ideolgics  (1999). 

 Les eleccions municipals posteriors .

Per les eleccions municipals de 1995, la Uni d'Independents de la Conca de Barber ja es present sota el paraiges de la Federaci d'independents de Catalunya. A la Conca de Barber, la UnIC-FIC obtingu cinc alcaldies: l'alcaldia de Blancafort, l'Espluga de Francol, Pira, Rocafort de Queralt i Solivella. En conjunt, el resultat s a la baixa tant en nombre de candidatures presentades com en resultats. 

Per les eleccions municipals de 1999, l opci municipalista de la UnIC-FIC es mantingu a les viles de Blancafort, Pira i Rocafort de Queralt; on Ramon Sanahuja, Josep Pijoan i Valent Gual, respectivament, repetiren com alcaldes. Finalment, la situaci creada a Vimbod amb els socialistes els don una darrera alcaldia. Per en qualsevol cas, l'aposta independent i comarcal de la FIC, que tingu a tocar dels dits l'any 1991 la presidncia del Consell Comarcal, es trobava a la baixa pel que fa a resultats, vinculat al carisma dels seus candidats i a l'obra de govern desenvolupada.

Les eleccions municipals de 2003, la Uni d'independents Conca de Barber-Federaci Independent de Catalunya (UnIC-FIC) redueix el seu poder municipal a dues places histriques: Pira i Rocafort. La FIC, a ms, obt representaci suficient en dues ms que els permeten formar part de l'equip de govern, s el cas de Sarral i Solivella. La FIC esdev testimonial a Montblanc i Vimbod amb un nic regidor. A Vilanova de Prades no obtenen representaci i van caure les llistes de Blancafort, Santa Coloma i Vilaverd. En resum, perden vots i regidors. El president de la FIC Josep Pijoan valorar positivament la situaci del grup desprs de la constituci dels ajuntaments, tot i que els resultats  no van ser tot l'agradables que haurem desitjat  (El Pati, 27 de juny de 2003).

 Referncies bibliogrfiques .

 Aldom, Ignasi (1999): Amb el perms de Barcelona. L altra societat urbana. Lleida, Pags editors.
 Borras, Miquel; Perales, Eusebi (1990) La merda a Catalunya. Qui la fa i qui se la menja. Barcelona, Llibres de l'ndex.
 Casellas, Joan (1996):  Crisi social i moviment cvic. La Conca de Barber i l'Alt Camp contra el Pla de residus (1990). Montblanc-Valls. IEV-CECB.
 Lpez, Diego (1991): La Conca de Barber. Territori, poblaci i activitats econmiques. Collecci Catalunya Comarcal, Caixa de Catalunya.
 Mayayo, Andreu, (1990):  Notcia de la Conca de Barber: l'eclipsi d'una dcada , a  Ni pagesos ni industrials: residuals, Montblanc i Valls, CECB i IEV.
 Molas, Isidre (ed.) (2000): Diccionari dels partits poltics de Catalunya. Segle XX. Barcelona, Enciclopdia Catalana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33394" title="Nucletid" nonfiltered="3214" processed="3200" dbindex="13326">

Els nucletids sn les unitats estructurals bsiques dels cids nucleics, s a dir que els cids nucleics estan formats per l'encadenament de nucletids. Tamb es poden trobar lliures a totes les cllules.

Estan compostos per molcules d'cid fosfric, un glcid de cinc carbonis, s a dir, una pentosa, i bases nitrogenades. La pentosa pot ser una ribosa o el seu derivat, la 2-desoxiribosa. La ribosa apareix en els nucletids que constitueixen les molcules d'ARN,i la desoxiribosa forma part de les de ADN.


Estructures qumiques.
 Nucletids .


 Desoxinucletids .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33395" title="Federaci d'Independents de Catalunya" nonfiltered="3215" processed="3201" dbindex="13327">

Al febrer de 1995 es cre la Federaci d'Independents de Catalunya (FIC) com un espai d'acolliment d'aquelles candidatures que no s encasellen en un determinat partit poltic i agrupar els regidors electes per agrupacions d'electors i partits locals o comarcals. Entre aquests darrers hi ha la  UNIC.

 Ubicaci ideolgica .
La FIC ha rebut crtiques per la seva suposada "manca d'ideologia". Per exemple, segons Jordi Duran,  des de les Terres de l'Ebre, criticava que  la Federaci d'Independents de Catalunya (FIC) ha constitut el darrer gran fracs de crear una alternativa a CiU en l'mbit rural ja que el seu excs de pragmatisme i el seu desinters per la ideologia l'han convertida en una opci indesxifrable en qu poden campar des d'ultradretans fins a independentistes, passant per independents purs, gent de bona fe i tot el mostrari de rebotats, dissidents i trnsfugues que generen els partits tradicionals  (El Punt, 17 d'octubre de 2002). Per contra, el regidor independent de l'Ajuntament de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant, Ferran Castellv, recordava que en "l'acta fundacional de la FIC es defineixen com a municipalistes, nacionalistes, ecologistes i independents" (diari Aqu, 19 de gener de 2007). 

 Implantaci territorial .
La Federaci d'independents de Catalunya sn un conjunt de plataformes poltiques locals implantades, sobretot, al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre.

Resultats electorals.
Segons el Departament de Governaci i Administracions Pbliques 


Notes.


Enllaos externs.
FIC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33404" title="Congo" nonfiltered="3216" processed="3202" dbindex="13328">


Geografia: ;
El Congo s un gran riu afric. ;
Congo (regi);
La Repblica del Congo s un estat afric. Anteriorment fou una colnia francesa. s conegut tamb com a Congo Brazzaville pel nom de la seva capital.
La Repblica Democrtica del Congo s un estat afric. Conegut entre 1971 i 1997 com el Zaire. Anteriorment fou una colnia belga. s conegut tamb com a Congo Kinshasa pel nom de la seva capital.
Histria: El Regne del Congo fou un estat afric que va existir en territori dels actuals Angola, Cabinda, Repblica del Congo i Repblica Democrtica del Congo fins al final del segle XIX, en qu fou dividit entre Portugal, Frana i Blgica.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33406" title="Zaire (desambiguaci)" nonfiltered="3217" processed="3203" dbindex="13329">


Geografia: ;
Zaire, nom que va adoptar la Repblica Democrtica del Congo entre 1971 i 1997.
Provncia del Zaire, provncia del nord-oest d'Angola.
Riu Zaire, nom amb qu era conegut el riu Congo.

Literatura: ;
Zare, tragdia de Voltaire.

Numismtica / Economia:;
El zaire era la moneda de l'actual Repblica Democrtica del Congo, substituda pel franc congols.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33415" title="Uni de Joves" nonfiltered="3218" processed="3204" dbindex="13330">


Uni de Joves s la branca juvenil d'Uni Democrtica de Catalunya. Nascuts l'any 1932, la UJ s una organitzaci poltica nacionalista i socialcristiana. Lluita per a la recuperaci dels drets nacionals de Catalunya, en un Estat propi dins la Uni Europea, en el marc d'uns Pasos Catalans lliures i treballa per una societat bastida amb els valors republicans, ssent ms lliure, justa i solidria. Per una Catalunya sense lmits i exclusions.

Com a bandera nacional reconeix l'estelada de triangle groc. Actualment s una de les joventuts juntament amb la JNC que disfruten de ms notorietat entre el jovent catal i t aproximadament 3.000 afiliats.

Podeu trobar ms informaci a la seva plana web 

Enllaos externs.
 Web de la Uni de Joves;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33417" title="Partit Andals de Catalunya" nonfiltered="3219" processed="3205" dbindex="13331">

El Partit Andals de Catalunya va sorgir a meitat dels vuitanta, per arreplegar el vot de l'emigraci andalusa a Catalunya. Va tenir una existncia efmera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33424" title="Moviment Patritic Catal" nonfiltered="3220" processed="3206" dbindex="13332">


El Moviment Patritic Catal s un grup poltic espanyolista i d'ultradreta  a Catalunya.
Tot i que sol emprar part de la retrica i smbols propis del catalanisme, en realitat es tracta d'un grup espanyolista de dretes. Cal afegir que el MPC s hereu directe del grup terrorista Milcia Catalana, el qual va tenir certa fora al Principat de Catalunya  especialment a principis de la dcada de 1980 i va realitzar diversos atemptats de baixa i mitjana intensitat (fonamentalment contra clniques on es practiquessin avortaments i tamb contra seus de partits i associacions independentistes) entre els que destaca l'explosi el 1992 d'una bomba a la Clnica Dexeus, que va destrossar la seva faana. Amb tot, Milcia Catalana no actua en l'actualitat malgrat no haver-se dissolt, si b s cert que quatre persones (algunes vinculades al Moviment Patritic Catal) van ser declarades culpables  d'actes de terrorisme comesos durant la matinada del 3 de mar del 2001 a Barcelona.

Enllaos externs.

El fiscal demana 7 anys de pres pels acusats de collocar un artefacte en un concert de Gestoras Pro Amnista a Barcelona (en castell) 

La policia afirma que l'artefacte frustrat a Sants tenia quatre quilos d'explosiu i estava ideat per fer ms mal

Condemnat a 6 anys el fill de Royuela per una bomba casolana




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33426" title="Federaci Catalana del PSOE" nonfiltered="3221" processed="3207" dbindex="13333">


Durant la dcada dels 30 del segle XX, la Federaci Catalana del PSOE fou la secci d'aquest partit a Catalunya abans de la uni amb diversos partits d'orientaci socialista i comunista, per formar el Partit Socialista Unificat de Catalunya. Un dels membres destacats aleshores fou Rafael Vidiella i Franch.

Posteriorment, durant la dcada dels 70 del segle XX, el PSOE (que a nivell espanyol no havia dut a terme el procs d'unitat entre forces socialistes i comunistes realitzat a Catalunya) va reactivar una nova secci catalana que es va acabar agrupant amb altres forces socialistes catalanes per formar el Partit dels Socialistes de Catalunya, organitzaci federada a nivell estatal espanyol amb el PSOE.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33429" title="James Cook" nonfiltered="3222" processed="3208" dbindex="13334">

James Cook (Marton, Anglaterra, 27 d'octubre de 1728 - Badia de Kealakekua, Hawaii, 14 de febrer de 1779) fou un explorador i cartgraf angls. En els seus tres viatges pel Pacfic va explorar les principals illes d'aquesta regi. 

Primers anys.
Fill d'un pags immigrant escocs, va assistir a l'escola fins als dotze anys. Ms tard, va obtenir treball com a aprenent en una empresa naviliera a la ciutat porturia de Whitby, al comtat de North Yorkshire. Aix va entrar en contacte amb el mar i els vaixells, que haurien de ser la seua gran passi. Les seues habilitats per a l'ofici en el dur Mar del Nord li van valdre que als 27 anys se li ofers el comandament d'un vaixell. Per el jove Cook va decidir ingressar com a voluntari en l'Armada Reial, on va fer una brillant carrera. 

Va ser cartgraf en la costa de l'Atlntic Nord.

Primer viatge.
En 1768 va dur a terme el primer dels seus tres grans viatges d'exploraci: al comandament de la nau Endeavour, va transportar a un grup d'astrnoms i al botnic Joseph Banks a l'illa de Tahit per observar el trnsit de Venus. D'all va seguir fins a Nova Zelanda, on va cartografiar un mapa de la costa tan precs que es va continuar utilitzant durant quasi un segle. Aix mateix, va comprovar que Nova Zelanda no formava part d'una estructura continental ms gran (com alguns sostenien llavors), per la qual cosa la va circumnavegar per complet. Va creuar tamb l'estret que separa les dues illes majors i que porta avui el seu nom. Desprs va passar a la costa oriental d'Austrlia, que va cartografiar i a la que va batejar com Nova Galles del Sud, a ms d'hissar la bandera britnica en aquest territori. 

Abans de tornar, va navegar aix mateix entre les illes de Java i Sumatra i va demostrar aix que eren dos blocs de terra separats. Un fet de suma importncia en aquest viatge va ser que cap home de la seva tripulaci va morir d'escorbut, afecci que havia delmat moltes expedicions martimes anteriors. Aix es va deure a una especial preocupaci de Cook per millorar les condicions d'higiene i la dieta dels seus subordinats durant el viatge, en la que va incloure els ctrics com a preventius de la malaltia, segons un descobriment del metge angls Lind. 

Malgrat haver passat gran part de la seva vida al mar, va tenir ocasi de formar una famlia; a l'edat de trenta-quatre anys va casar amb Elizabeth Batts, matrimoni del qual van nixer sis fills, la meitat dels quals van morir en l'infantesa. Dels tres fills restants, dos van ser mariners. 

Segon viatge.
Una vegada a Anglaterra, va ser promogut a comandant i presentat al rei Jordi III. El 1772, va partir al comandament de la nau Resolution a la recerca de la Terra Australis, un continent del qual es pensava que Austrlia era noms una part. El secundava un altre vaixell, lAdventure. Va navegar romb sud fins a l'Antrtida i el 16 de gener de 1773 va aconseguir travessar el cercle polar antrtic. Desprs va arribar a les illes que avui porten el seu nom: les illes Cook, que ell va denominar Hervey. L'any segent va abastar les illes Vanuatu, les Marqueses i l'illa de Pasqua. De tornada, va descobrir les illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud. 

Aquesta expedici va demostrar que no existia tal continent austral, sin la massa de gel antrtica. A la seva tornada va rebre un nou ascens i va ser condecorat amb la medalla Copley i anomenat membre de la Royal Society. 

Tercer viatge.
En el seu tercer gran viatge, al juliol de 1776, novament al front del vaixell Resolution, va anar a la recerca d'un pas entre els oceans Atlntic i Pacfic pel nord-oest. 

En el seu cam va trobar les illes Sandwich, avui anomenades Hawaii. No va tenir xit en el seu objectiu original de trobar aquella comunicaci, per va cartografiar la costa occidental d'Alaska i va presentar un informe precs sobre gran part de la hidrografa americana amb desembocadura a l'Atlntic. 

Va arribar fins a l'estret de Bering, per va haver de retrocedir a causa del gel. En el viatge de tornada a Anglaterra, l'expedici va fondejar novament a les illes Sandwich, on va haver de romandre ms temps del previst a causa de dificultats climtiques que feien impossible la navegaci. Aix va generar tensions amb els indgenes del lloc a causa de l'escassetat de provisions, i, desprs d'algunes baralles, Cook va ser mort pels nadius. 
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33431" title="Antena parablica" nonfiltered="3223" processed="3209" dbindex="13335">


Una antena parablica s una antena reflectora d'alt guany, utilitzada per radio, Televisi per satllit, telecomunicacions de dades i tamb per radar, a les freqncies de UHF i SHF.

La longitud d'ona relativament curta d'energia electromagntica (radio) a aquestes freqncies permet reflectors de mida raonables ideals per transmetre i rebre.

Una antena parablica comuna consisteix en un reflector illuminat per una petita antena estimuladora.

El reflector s una petita superfcie metllica distribuda en paraboloides de revoluci. Normalment est truncat en un marge circular que forma el dimetre de l'antena. Aquest paraboloide posseeix un punt focal precs que t la virtut tenir la caracterstica reflexiva de les parboles, en qu una font de llum del punt en aquest focus produeix un raig de llum parallel alineat amb l'eix de revoluci. 

La antena de la alimentaci es posa en un focus reflector. Aquesta antena s normalment del tipus de baix guany, com ara la dipol de mitja ona. En dissenys ms complexos, com l'antena de Cassegrain, s utilitza un sub-reflector per direccionar l'energia al reflector parablic de l'antena d'alimentaci situada lluny del punt focal primari. 

L alimentaci de l'antena est connectada a la radiofreqncia associada (RF) que rep o transmet l'equip per mitj d'una lnia de transmissi de cable coaxial o d'una guia d'ona buida.

Si considerem la antena parablica com una obertura circular, proporciona la segent aproximaci al guany mxim:



o b



on la

G s la potncia del guany de l'antena isotropita.

D s el dimetre del reflector en longitud d'ona

Amb l'aparici de la televisi per satllit, les antenes parabliques han esdevingut un element ms del paisatge urbanstic, suburb i rural.

Tamb enllaos de microones terrestres, com ara entre dues estacions base de telefonia mbil, i aplicacions sense fils WAN/LAN han fet proliferar aquest tipus d'antena.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33432" title="Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament" nonfiltered="3224" processed="3210" dbindex="13336">
El Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R) sorg del Moviment Socialista de Catalunya fundat a Frana cap el 1946 i del qual l'ala moderada fou dirigida per Josep Pallach des la segona meitat dels anys seixanta. El novembre de 1974 Pallach va fundar el Reagrupament Socialista i Democrtic de Catalunya (RSDC), que el maig del 1976 es va convertir en el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R).


A les eleccions del 15 de juny del 1977, el partit va formar el Pacte Democrtic per Catalunya juntament amb Convergncia Democrtica de Catalunya, Esquerra Democrtica de Catalunya i el Front Nacional de Catalunya. En morir Pallach el mateix any, el va succeir Josep Verde i Aldea que es va apropar al Partit Socialista de Catalunya-Congrs (PSC-C) i a la Federaci Catalana del PSOE. L'ala ms catalanista va sortir del partit i va entrar a Convergncia Democrtica de Catalunya. El 1978 el partit es va fusionar amb els seus aliats per formar el Partit dels Socialistes de Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33437" title="Partit Socialista de Catalunya-Congrs" nonfiltered="3225" processed="3211" dbindex="13337">

El Partit Socialista de Catalunya-Congrs fou un partit poltic catal. El seu Congrs Constituent va tenir lloc l'1 de novembre de 1976 com a confluncia de diverses forces poltiques socialistes: Convergncia Socialista de Catalunya (CSC), Grup d'Independents pel Socialisme (GIS), Partit Popular de Catalunya (PPC), Secretariat Poltic del POUM, Tendencia Socialista del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (antic Reagrupament Socialista i Democrtic de Catalunya), un collectiu de la lnia Comorerista del PSUC -Joan Comorera-, i alguna personalitat histrica d'ERC com Josep Andreu i Abell. A la vegada, Convergncia Socialista de Catalunya (CSC) era ja el resultat d'un procs de confluncia anterior de diverses corrents socialistes (Moviment Socialista de Catalunya, Moviment per a l'Autogesti i el Socialisme, Reconstrucci Socialista de Catalunya i d'antics militants provinents del Front Obrer de Catalunya, de Forces Socialistes Federals i del Grup de no Alineats de l'Assemblea de Catalunya.

El seu primer secretari fou Joan Revents i Carner, i alguns dels seus dirigents foren Raimon Obiols, Isidre Molas i Batllori, Narcs Serra, i Pasqual Maragall, posteriorment President de la Generalitat de Catalunya.

Inici i visualitzaci del procs constituent..
El procs constituent del PSC-Congrs s'inici oficialment amb el conegut com a "Miting de la Llibertat", que va tenir lloc el 22 de juny de 1976 en el Palau Blau-Grana del FC Barcelona sota el lema "Guanyem la Llibertat". Fou el primer miting democrtic autoritzat desprs de la finalitzaci de la Guerra Civil Espanyola el 1939. En el "Miting de la Llibertat" hi intervingueren Alexandre Cirici i Pellicer (Grup d'Independents pel Socialisme) Maria Aurlia Capmany (escriptora), Elias Lpez Blanco (treballador de banca), Jordi Llimona (monjo de l'Ordre dels Caputxins i escriptor), Josep Andreu i Abell (membre fundador d'ERC), Anna Balletb (periodista), Josep Vidal i Riembau "Pep Jai" (camperol i antic militant del Bloc Obrer i Camperol, una de les organitzacions que constitu el POUM), Dolors Torrent (treballadora del metall), Joan Colomines (secretari general del Partit Popular de Catalunya), Joan Revents (membre de la comissi permanent de Convergncia Socialista de Catalunya) i Juanjo Ferreiro (treballador del metall).

 Ideari .
En l'article 1er dels seus Estauts es definia de la segent manera: "El Partit Socialista de Catalunya, s una organitzaci poltica de classe, de masses, nacional i democrtica, de totes les persones que es proposen lluitar per la consecuci d'una societat sense classes, socialista, democrtica i autogestionria en qu hagin desaparegut qualsevol signe d'explotaci, opresi i dominaci de classe o nacional, i acepten els principis, el programa, la lnia poltica i els estatuts aprovats pel Congrs. Amb ple respecte per totes les creences personals, el PSC assumeix el marxisme com a mtode d'anlisi i transformaci de la societat. El seu mbit territorial s Catalunya".

 Formaci del PSC(PSC-PSOE) .
En les Eleccions Generals de 1977 es presenta junt a la Federaci Catalana del PSOE en la candidatura Socialistes de Catalunya, producte del conegut com a "Pacte d'Abril", obtenint el 28,2% dels vots i 15 diputats, essent la llista ms votada a Catalunya.

En 1978 es fusiona amb la Federaci Catalana del PSOE i el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, donant lloc al Partit dels Socialistes de Catalunya.

Publicava el peridic "L'Hora Socialista" i editava el butllet intern "Company".

La seva organitzaci juvenil es denominava "Moviment de Joves Socialistes de Catalunya" que tamb s'unific l'any 1978 amb els moviments juvenils del PSC-R (Moviment de Joventuts Socialistes de Catalunya) i de la Federaci Catalana del PSOE (Federaci Catalana de las Juventudes Socialistas de Espaa) en la nova organitzaci Joventut Socialista de Catalunya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33442" title="Partit Socialista Popular catal" nonfiltered="3227" processed="3212" dbindex="13339">


El Partit Socialista Popular catal fou la secci catalana del Partido Socialista Popular fundat pel professor Enrique Tierno Galvan durant la transici democrtica, i que ms tard es va fusionar amb el PSOE (i a Catalunya amb el PSC-PSOE)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33444" title="Partit Comunista dels Pobles d'Espanya" nonfiltered="3228" processed="3213" dbindex="13340">

El Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (en castell Partido Comunista de los Pueblos de Espaa) s un partit comunista marxista-leninista en l'mbit de l'Estat Espanyol que es va fundar al "Congrs d'Unitat Comunista" de Madrid, celebrat els dies 13, 14 i 15 de desembre del 1984, per la fusi del Partido Comunista de Espaa-Unificado (PCEU), el Movimiento de Recuperacin del PCE (MRPCE), el Movimiento para la Recuperacin y Unificacin del PCE (MRUPCE), la Candidatura Comunista (CC) i altres grups menors, tots ells escindits del PCE en els darrers 15 anys per la deriva revisionista i eurocomunista del PCE.

A Catalunya el PCC (Partit dels Comunistes de Catalunya) el va agafar com a referent i al Pas Valenci es va anomenar Partit Comunista del Poble Valenci; ms tard el PCPE i el PCC van trencar per les tesis reformistes d'aquest ltim i es va fundar el Partit Comunista del Poble Catal (PCPC). El 1987 el PCPE es va incorporar a Izquierda Unida per per poc temps.

La seva revista s "Nuevo Rumbo" i "Unidad y Lucha" i l'rgan teric "Propuesta Comunista". 

La secci juvenil sn els Colectivos de Jvenes Comunistas (CJC), que a Catalunya s'anomenen CJC-Joves Comunistes del Poble Catal (CJC-JCPC). La bandera s vermella amb la fal i el martell i un estel buit, amb les lletres PCPE, que canvien a algunes nacions de l'estat espanyol ( per exemple a Catalunya PCPC, a Andalusia PCPA, a Euskadi i Nafarroa PCPE-Euskal Komunistak, a Castella PCPC o a Astries PCPE-Astries).

 Historia .
Desprs de la crisi oberta en el si del Partit Comunista d Espanya desprs del fracs electoral en les eleccions generals de 1982, el sector prosovitic del PCE, liderat per Ignacio Gallego, va promoure la celebraci d un Congrs d Unitat dels Comunistes. Gallec, expulsat a finals de 1983 del PCE, va ser triat secretari general del nou Partit Comunista (PC), nascut d este congrs que va tindre lloc en Madrid entre el 13 i el 15 de gener de 1984. En ell van participar, a ms del sector prosovitic escindit del PCE, el Partit dels Comunistes de Catalunya, el Partit Comunista d Espanya Unificat, el Moviment per a la Recuperaci del PCE, el Moviment per a la Reconstrucci i Recuperaci del PCE i Cllules Comunistes. El nou PC (denominat colloquialment per a diferenciar-ho del PCE com a pe ce punt) va nixer amb uns 10.000 militants i va ser reconegut pel de la Uni Sovitica i] els partits comunistes dels pasos del .

Aquest procs va ser posterior al viscut en el si del Partit Socialista Unificat de Catalunya referentdel PCE en Catalunya 1981 i que es va saldar amb l expulsi del sector prosovitic encapalament per Pere Ardiaca i la fundaci del Partit dels Comunistes de Catalunya. Entre 1984 i 1986 el PCC seria el referent catal del PC, separant-se finalment per divergncies poltiques i tctiques. 

Al gener de 1986, desprs d una pugna judicial amb el PCE, el PC es va veure obligat a canviar la seua denominaci per la de Partit Comunista dels Pobles d Espanya (PCPE). A l abril d eixe mateix any va participar en la fundaci de la coalici Esquerra Unida, participant en les seues llistes electorals en els comicis generals d eixe any i municipals, autonmics i europeus de 1987. En les eleccions generals de 1986, Ignacio Gallec va ser triat diputat per Mlaga com a cap de llista de IU.  

A finals de 1988 comenava a prendre fora el sector que reivindica el reingrs en el PCE. Al setembre van ser expulsats 15 dels 25 membres del Comit Regional de Madrid i al novembre va ser destitut el president Ignacio Gallec, que s havia mostrat favorable a un procs de volta al PCE. Al gener de 1989 es va celebrar un Congrs Extraordinari en qu el sector de Gallec es va reincorporar el PCE, junt amb 8.000 militants, 48 membres del Comit Central i la majoria de crrecs pblics del PCPE. En este es va quedar el sector encapalament pel seu secretari general, Juan Ramos Cambrer, que va abandonar IU. Des de llavors es convertiria una formaci poltica marginal, sense a penes pes en la poltica espanyola. Esta situaci coincidiria a ms en el temps amb la crisi i dissoluci dels rgims socialistes de Europa oriental i de la Uni Sovitica, perdent tot el suport poltic i financer que subministraven. 

En 2000 es va celebrar a Madrid el Congrs d Unificaci entre el PCPE i un nucli de Valncia del Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) fundat per Enrique Lster en 1973, que en la prctica va suposar la integraci del segon en el primer, que va mantindre intacta la seua denominaci.

En els ltims anys el PCPE ha realitzat un acostament a partits nacionalistes en Galcia, Astries, Castella i Lle, Andalusia i Canries que en general ha acabat en desencontres: entrada i posterior eixida del Partit Comunista del Poble Castellano (nom del PCPE en part de Castella i Lle) en Esquerra Castellana; creacions de coalicions electorals a Astries i Andalusia (amb la integraci del Partit Comunista del Poble Andals en el Bloc Andals d Esquerres) posteriorment avortades; impossibilitat de crear una coalici electoral amb partits nacionalistes gallecs en les ltimes eleccions, etc.

En les ltimes eleccions municipals (27 de maig de 2007) va obtindre 16 regidors, principalment a travs de la seua participaci en la Unitat Popular Andalusa. Al maig de 2006 es va celebrar el VIII Congrs del PCPE, en el que va marcar la seua lnia poltica a seguir en els prxims quatre anys. En les eleccions generals de mar de 2008 el PCPE va obtindre 19.141 vots (0,08%), millorant els seus resultats en les anteriors eleccions generals (en els que havia aconseguit 12.979 vots) i collint els seus millors resultats en les circumscripcions d lava, Barcelona, Cadis, Astries, Canries, Cantbria, Tarragona i Biscaia.

En l ltima poca el PCPE ha augmentat les seues relacions internacionals amb diferents partits i organitzacions comunistes i progressistes del mn i especialment d Europa, on ha participat de la "Festa Avant" 2008 del PCP portugus amb una edici integrament en portugus del seu rgan d expressi, Unitat i Lluita, aix com la participaci en el 90 aniversari del KKE i el 40 de la KNE grecs. Tamb ha participat durant 2008 en els congressos de diferents partits comunistes i sindicats a l ndia a travs del responsable de relacions internacionals, Quim Boix.

Resultats electorals.


Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial del PCPE;
 Pgina oficial del PCPC;
 Blog oficial del PCPE de la zona sud del Pas Valenci;
 Pgina oficial del PCPE-Astries;
 Pgina oficial del PCPC (Illes Canries);
 Pgina oficial del PCPC (Castella);
 Pgina oficial del PCPE de Galicia (Comunistas da Galiza);
 Pgina oficial del PCPE d'Arag;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33446" title="Partit Comunista del Poble de Catalunya" nonfiltered="3229" processed="3214" dbindex="13341">




El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) s un partit marxista-leninista de Catalunya.

Neix l'any 1994 com a resposta a l abandonament dels principis ideolgics per part de la direcci del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). Aquest procs es va originar a partir del procs engegat pels antics dirigents de la Uni Sovitica a travs del procs conegut com  Perestroika i que va portar al que el PCPC i altres partits comunistes consideren una traci al Moviment Comunista Internacional. Una de les conseqncies ms greus d'aquest fet va ser que tots els dirigents dels pasos socialistes de l'Europa de l'Est van reformar les seves propostes, acostant-se ms a postures social-demcrates i reformistes. En front aix, s'havia de reconstruir un partit de classe marxista-leninista.

El PCPC, conjuntament amb altres tres organitzacions comunistes de Catalunya que renegaven del reformisme, van reforar i refundar el Partit l'any 2002, reafirmant el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya com el seu referent poltic a nivell estatal, tot i tenint un funcionament propi. En el mateix sentit, l'any 2003 es crea la seva associaci juvenil: els Joves Comunistes del Poble Catal (CJC-JCPC). Els CJC-JCPC i els CJC (a nivell de l'Estat espanyol) treballen en el mateix projecte de combat i de confrontaci amb el sistema capitalista.

En definitiva, el PCPC i els CJC-JCPC van nixer amb l'objectiu de donar continutat a les lnies histriques dels PCE, PSUC/JSU i PCC en la defensa de la Repblica socialista enfront al feixisme reaccionari de les classes dominants.

L'rgan central del Partit a nivell estatal s l' Unidad y Lucha i l'rgan teric s el Propuesta Comunista.

Enllaos externs.
Pgina web del PCPC;
Pgina web dels CJC-JCPC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33447" title="Partit Comunista Catal" nonfiltered="3230" processed="3215" dbindex="13342">
El Partit Comunista Catal fou fundat el novembre de 1928, amb gent procedent de l'Ateneu Enciclopdic Popular i de nacionalistes de formaci marxista. Jordi Arquer i Saltor, Amadeu Bernad i Calcat i Vctor Colomer foren els seus principals lders. Aplegaria uns 300 afiliats, molt implantats a Sants, a Grcia i al Clot de Barcelona, i a Lleida aconsegu l'adhesi d'antics membres d'Estat Catal com Jaume Miravitlles i Navarra, Mart Vilanova i Purcallas o Domnec Ramon.

Com a rgan de propaganda va usar en 1928-29 L'Opini i desprs el 1930 fu aparixer L'Andreuenc i Treball. El novembre del 1930 es va fusionar amb la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB), junt amb la qual va crear el Bloc Obrer i Camperol (BOC).

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL).  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33448" title="Partit Comunista de Catalunya" nonfiltered="3231" processed="3216" dbindex="13343">
El Partit Comunista de Catalunya fou fundat al 1932 i tenia com a referent el PCE. Va substituir a la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB) que s'havia separat del PCE i havia fundat el Bloc Obrer i Camperol (BOC) juntament amb el Partit Comunista Catal. Els seus principals dirigents foren Ramon Casanellas, Antoni del Barrio i Antoni Ses. El seu portaveu fou Catalunya Roja. La influncia sindical fou minsa, per b que notable dins la Federaci Obrera de Sindicats de la Indstria Gastronmica de Catalunya (FOSIG). El maig del 1934 celebr el seu primer congrs.

A partir del 1935 va agafar la direcci Miquel Valds i Garriga i l'organitzaci de Ramon Casanellas i Lluch, que volia cooperar amb altres forces socialistes catalanes. Quan es va formar el Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM) una part dels menbres del Bloc Obrer i Camperol que no s'hi varen incorporar, es van unir al PCC.

El juliol del 1936 es va fusionar amb altres partits per fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Aleshores tenia uns 2.000 militants

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;

 Vegeu tamb .
 Partit dels Comunistes de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33449" title="Benet XVI" nonfiltered="3232" processed="3217" dbindex="13344">

Benet XVI (Marktl, Baviera, 16 d'abril de 1927) s l'actual Papa de l'Esglsia Catlica Romana. El seu nom de naixement va ser Joseph Alois Ratzinger. Fou elegit com a 265. Papa el 19 d'abril de 2005.

Ratzinger havia estat nomenat cardenal l'any 1977 pel Papa Pau VI i va servir com assessor teolgic durant el Concili del Vatic II. El 1981 va ser nomenat prefecte per a la Congregaci de la doctrina de la Fe pel Papa Joan Pau II. A ms, Joan Pau II el nomen deg del Collegi Cardenalici i bisbe d'stia l'any 2002. s considerat ultraconservador, anti feminista, oposat a la Teologia de l'Alliberament i al pluralisme religis. Amb ell, Joan Pau II va retornar el poder que el Concili del Vatic II havia suavitzat a la Congregaci de la doctrina de la Fe. Aix va convertir Ratzinger en una de les figures ms influents de l'Esglsia Catlica Romana en els ltims temps.

Va presidir les exquies del seu predecessor, Joan Pau II. En la seva primera homilia desprs d'haver estat escollit com a Papa es va definir com un humil treballador de la Vinya del Senyor.




Biografia.
Infncia i joventut.

Va nixer a Marktl am Inn, Baviera. L'any 1927 el seu pare es va traslladar a la ciutat de Traunstein. Quan Ratzinger va complir 16 anys l'any 1943 va ser cridat a files per a formar part de les lleves obligatries de les Joventuts Hitlerianes. D'acord amb el seu bigraf Joseph Allen, Ratzinger no va ser un membre entusiasta de les Joventuts ja que el seu pare li va inculcar un profund sentiment anti nazi. El mateix any 1943 va ser destinat, juntament amb tota la seva classe a la defensa antiaria d'una fbrica de la BMW prop de Munic. Desprs va ser destinat a un batall d'infanteria a Hongria on va servir establint defenses antitanc fins que va desertar l'abril de 1944. El 1945 va ser empresonat per poc temps pels aliats en un camp de presoners de guerra. Igual que el Papa Joan Pau II, Ratzinger va patir el nazisme i va experimentar la passivitat de la jerarquia de l'Esglsia Catlica Romana d'aquell temps davant la barbrie de l'Holocaust, la doctrina hitleriana i altres crims comesos durant la Segona Guerra Mundial. Aix va ser clau per assentar les bases del seu pensament quant a la renovaci i el paper de l'Esglsia en la societat.


Carrera eclesistica.

El juny de l'any 1945 va ser alliberat. El seu germ Georg (n. 1924) i ell van entrar en un seminari. L'any 1951 tots dos van ser ordenats sacerdots pel cardenal de Munic Faulhaber.

Ratzinger va ser professor a la Universitat de Bonn entre els anys 1959 i 1963, quan va ser enviat a la Universitat de Munster. L'any 1966 li va ser concedida una ctedra de Teologia a la Universitat de Turngia. L'ambient lliberal d'aquesta universitat i les revoltes estudiantils de finals dels seixanta el van impressionar profundament i van girar el seu pensament, en un primer moment conciliador grcies al Concili del Vatic II on havia participat, cap una vessant molt ms conservadora. L'any 1969 va ensenyar a la Universitat de Ratisbona, a Baviera.

Durant el Concili del Vatic II va servir com assessor teolgic del cardenal de Colnia Joseph Frings.

L'any 1972 va fundar la publicaci teolgica Communio juntament amb Hans Urs von Balthasar i Henri de Lubac. Avui en dia, Communio est publicada en ms de disset idiomes i s una de les publicacions catliques ms influents.

El mar de 1977, Ratzinger va ser nomenat arquebisbe de Munic i Freising. El juny d'aquell mateix any, el Papa Pau VI el va anomenar cardenal. El 1981, Joan Pau II el va anomenar prefecte de la Congregaci de la doctrina de la Fe, abans coneguda com a Sant Ofici de la Inquisici fins que Pius X va decretar el canvi de nom l'any 1908.

Va dimitir de l'arxidicesi de Munic a principis de l'any 1982, per convertir-se en bisbe de Velleti-Sengri el 1993. Tamb va ser nomenat vice-deg del Collegi cardenalici i ms tard va passar a ser-ne el deg l'any 2002. Ideolgicament, Ratzinger t idees molt conservadores en els mbits del control de la natalitat i el dileg interreligis. Ha estat ms prxim al Papa Joan Pau II que qualsevol altre cardenal; s per aix que Ratzinger i Wojtyla han estat definits com nimes bessones en el pla intellectual.


Durant els seus anys com a cap de la Congregaci per a la Doctrina de la Fe, Ratzinger va rebre algunes distincions, entre elles el doctorat honoris causa de la PUCP. En els anys de la seva prefectura es van dictar durs escrits de carcter gaireb homofbic, com per exemple Algunes consideracions respecte a la resposta a la proposici de llei de no discriminaci de les persones homosexuals' (1986), Carta als bisbes de l'Esglsia Catlica Romana en quant al servei pastoral als homosexuals (1992) i Consideracions respecte als projectes de legallitzaci dels matrimonis homosexuals (3 de juny de 2003).


Elecci com a Papa. Influncia.

El 2 de gener de 2005, la revista Time apellant a fonts vaticanes, va afirmar que Ratzinger era un dels favorits per succeir Joan Pau II. A l'abril de 2005 la mateixa revista Time com una de les cent persones ms influents del mn.

Ratzinger va ser la m dreta de Joan Pau II i un dels seus amics ms propers. Durant el ltims dies del pontificat de Joan Pau II Ratzinger va assumir la majoria de funcions en la direcci del Vatic. Un cop mort Joan Pau II va dimitir del seu crrec de prefecte de la Congregaci de la doctrina de la Fe.



El 19 d'abril de 2005 va ser escollit com a Papa i va adoptar el nom de Benet XVI, desprs d'un conclave que va durar menys de dos dies.

El seu primer any de papat s'ha caracteritzat per una lnia continuista, per amb determinats punts divergents amb el papat de Joan Pau II. Segons diferents fonts, inclosa la del cardenal de Mil, Benet XVI ha encarregat un estudi sobre la possible acceptaci de l'Esglsia catlica de l's del preservatiu en matrimonis en els que un dels cnjuges s seropositiu. Igualment, en una visita al camp de concentraci d'Auschwitz es va preguntar el perqu de la no actuaci de Du durant l'holocaust.

Ratzinger parla deu idiomes i s un pianista notable. s el vuit Papa alemany.

Vegeu tamb.
 Cardenals electors convocats al conclave de 2005;

Enllaos externs.


Web de la Santa Seu       ;
Benet XVI art ;
Biografia i obres literries;















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33450" title="Vitamina C" nonfiltered="3233" processed="3218" dbindex="13345">

La vitamina C tamb anomenada cid ascrbic i cid dihidroascrbic.
L'oxidaci a cid 2,3-dicetogulnic no s reversible, aleshores deixa de tenir funci vitamnica. L'cid ascrbic s fcilment oxidable i per tant es considera que es la ms lbil, sensible, de les vitamines a processos de calor, llum, etctera.

S'utilitza com a indicador de l'estat de les vitamines quan els aliments se sotmeten a processos externs. Si es mant el contingut de vitamina C es considera que les altres vitamines tampoc s'han alterat significativament. Al suc de taronja es donen ms condicions de pH i presncia d'cids orgnics que fan que la vitamina C es mantinga molt b.

Les seves fonts principals sn el fruits ctrics. L'cid ascrbic es troba millor als vegetals crus que no als cuinats.



Funcions.
Les funcions que desenvolupa estan relacionades amb la seua capacitat d'oxidaci-reducci:
Cal assenyalar el paper que el seu paper a la sntesi d'hidroxiprolina i hidroxiglicina, que sn components del collagen que forma part del teixit conjuntiu.
Forma part de la sntesi de catecolamines.
Participa en la transformaci d'cid flic a la seua forma activa el tetrahidrofolat.
Contribueix en el metabolisme del Fe facilitant la seva mobilitzaci i facilita la seva absorci.
Forma part de les vitamines antioxidants juntament amb els tocoferols amb els que sinergitzen amb la vitamina E.
Acta com a protector al tracte gastrointestinal inhibint la sntesi de nitrosamines, substncies carcinogniques que poden estar presents als aliments ingerits o que poden formar-se ja al tracte gastrointestinal en la presencia de nitrits i amines secundries per acci bacteriana.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33454" title="Partit Catal Proletari" nonfiltered="3234" processed="3219" dbindex="13346">
El Partit Catal Proletari (PCP) va sorgir a comenaments de 1934 de l'antic Estat Catal-Partit Proletari (EC-PP). El seu principal dirigent fou Jaume Compte i Canelles. Defensava la formaci d'un estat independent i socialista al Principat, i per aix s'articulava com a partit comunista. El seu rgan fou L'Insurgent. El nombre mxim d'afiliats fou de 500, la majoria barcelonins, i bona part d'ells lligats al CADCI. En els fets del sis d'octubre es va posar al costat del president Llus Companys, i Jaume Compte va morir en la defensa de la seu del CADCI contra les forces republicanes.

El 1935 la nova direcci (desprs de la mort de Compte el 1934) encapalada per Pere Aznar i Seseres i Artur Cuss va iniciar contactes amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC), l'Uni Socialista de Catalunya (USC), la Federaci Catalana del PSOE i Esquerra Comunista (EC).

A les eleccions generals espanyoles de 1936 es present formant part del Front d'Esquerres, i va obtenir un esc per al seu cap Pere Aznar. El juliol del 1936, el PCP es va unir a la USC, Federaci catalana del PSOE i al Partit Comunista de Catalunya formant el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33456" title="Vinagre" nonfiltered="3235" processed="3220" dbindex="13347">

El vinagre s un lquid miscible en aigua produt per la fermentaci actica d'una soluci alcohlica, amb gust agre degut al seu contingut d'cid actic. Generalment prov de la fermentaci del vi, per tamb existeixen vinagres provinents de la fermentaci d'altres productes alcohlics, com ara la sidra o la cervesa, no alcohlics, com algunes fruites o l'arrs, o directament del most del ram redut, com s el cas del vinagres balsmics italians (aceto balsamico) .

T un important s gastronmic com a condiment i com a conservant: s'usa per amanir verdures i vegetals, per a fer la salsa anomenada escabetx o per fregir barrejat amb oli, etc. A part del seu s gastronmic, tamb s'empra com a alleujant en picades d'insectes, per a netejar vidres i altres superfcies, per a repellir mosquits, i d'altres usos variats tant domstics com industrials.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33457" title="Solidaritat d'Obrers de Catalunya" nonfiltered="3236" processed="3221" dbindex="13348">



Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC) fou un sindicat nacionalista, ja desaparegut (1958-1983). Fundat per Xavier Casassas i Miralles qui en fou el seu principal motor, desenvolupant les funcions de secretari general i de president, des del 1958 fins al 1983.

El 1958 es va crear el sindicat Solidaritat d'Obrers Cristians de Catalunya. El 1961 va desaparixer del seu nom la "C" de cristi. Llavors va a passar a ser el primer sindicat clandest de Catalunya fins a les discrepncies entre radicals i moderats el 1969, manifestada en el congrs de 1970 i en l'abandonament de l'ala radical el 1971. 

El 1976 van sorgir del SOC els Collectiu d'Obrers en Lluita d'mbit catal i vinculats al PSAN-Provisional, que no varen subsistir. 

El 1977 el sindicat SOC va ser legalitzat. Poc desprs hi va haver una escissi i es va crear l'organitzaci Collectius de Treballadors, a l'rbita del PSAN.

El 1980 el SOC es va unir a altres sindicats de branca i es va formar la Confederaci Sindical de Treballadors de Catalunya de la que formaren part SOC i Collectiu de Treballadors entre altres. El 1983 el SOC va desaparixer formalment i la CSTC va ocupar definitivament el seu espai sindical. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33461" title="Confederaci Sindical de Treballadors de Catalunya" nonfiltered="3237" processed="3222" dbindex="13349">
La Confederaci Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC) fou un sindicat creat l'any 1980 a partir de la uni de Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC) i els Collectius de Treballadors. El 1983 el SOC va desaparixer formalment i la CSTC va ocupar el seu espai. El 1985 la CSCT es va unir a dues organitzacions sindicals i va nixer la Confederaci Sindical Catalana (CSC). El seu secretari general fou Llus Llerins i Gmez.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33470" title="Uni General de Treballadors" nonfiltered="3238" processed="3223" dbindex="13350">


La Uni General de Treballadors (UGT) s una organitzaci sindical obrera espanyola d'orientaci socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.  T una federaci a Catalunya, anomenada UGT de Catalunya

 Organitzaci interna .

Des de la sevasu legalitzaci com a Organitzaci sindical el 1977, UGT s estructurada com a una Organitzaci  confederal, integrada per unions territorials, federacions i unions estatals.

rgans confederals.

La Uni General de Treballadors disposa de diversos rgans confederals elegits pel Congrs Confederal, encarrregats d'aplicar les poltiques del sindicat i vetllar pel correcte funcionament de la Organitzaci.

La Comissi Executiva Confederal s la direcci del sindicat. Desprs del darrer  Congrs confederal, el 2005, la composici de la CEC s:

Secretaria general: Cndido Mndez.
Secretaria de Organitzaci i comunicaci: Jos Javier Cubillo.
Tresoreria: Antonio Retamino.
Secretaria d'acci sindical: Antonio Ferrer.
Secretaria d'igualdad: Almudena Fontecha.
Secretaria d'empleu i protecci social: Jess Prez.
Secretaria de salud laboral i medi ambient: Dolors Hernndez.
Secretaria de coordinaci de la negociaci collectiva: Josefa Sol.
Secretaria de formaci sindical i acci cultural: Blanca Uruuela.
Secretaria de coordinaci de poltiques territorials i formaci per a l'empleu: Teresa Muoz.
Secretaria de joventut treballadora: Pilar Duce.
Secretaries executives: Manuel Bonmat i ngel Fernndez.

El Comit Confederal aplega la direccin de la CEC amb els lders de les distintes unions territorials, Federacions i unions estatals del sindicat.

Altres rgans confederals sn la Comissi de Garanties i la Comissi de Control Econmic.
Unions territorials, Federacions i unions estatals.

Les Unions Territorials s'ajusten al mapa autonmic espanyol, n'hi ha tantes com autonomies i ciutats antnomes. 

Les Federacions i Unions Estatals son ms antigues, responen a l'agrupaci per oficis i sn les segents: 
Metall, Construcci i Afins (MCA).
 (TCM).
Federaci de Comer, Hosteleria-Turisme i Joc (FCHTJ).
Federaci de Serveis Pblics (FSP).
Uni de Jubilats, Pensionistes i Prejubilats (UJP).
Federaci Agroalimentria (FTA).
Federaci d'Industries Afins (FIA).
Federaci Estatal de Treballadors de l'Ensenyament (FETE).
Federaci de Serveis (FeS).
Uni de Treballadors per Compte Propi (UTCP). La UTCP no s un organisme d'UGT sino que agrupa la UPA, Uni de Petits Agricultors, i la UPTA, Uni de Professionals i Treballadors Autnoms, organismes que actuen autnomament encara que se'ls agrupi a efectes de calcular llur representativitat dins del sindicat i vagin als Congresos d'UGT unificats en la UTCP.
Uni de Petits Agricultors i Ramaders (UPA).
Uni de Professionals i Treballadors Autnoms (UPTA).

Altres rgans.
Fundaci Francisco Largo Caballero;
 Histria .
 Fundaci .

L'agost de 1887 el Centre de Classes de Matar va dirigir un escrit al Centre de Classes de Barcelona proposant-li la celebraci d'un congrs obrer d'abast estatal. Fruit d'aquesta iniciativa es nomen una comissi que organitzs el congrs, presidida per Toribio Reoyo. Aquesta comissi tenia el suport de la Federaci Tipogrfica Espanyola, va escampar la idea i el projecte, i el 28 de juny de 1888 feia pblic un comunicat amb la data, l'ordre del dia i les normes del congrs. El congrs fundacional, tingu lloc a Barcelona del 12 al 15 d'agost de 1888, amb assistncia de 26 delegats que representaven 30 societats i 5.154 afiliats de les localitats de Barcelona, Caldes de Montbui, Castell, Grcia, Madrid, Manresa, Matar, Tarragona i Vic, i rebent l'adhesi de quatre societats de Santander. 

Durant el congrs s'aprovaren els estatuts i es va decidir que la seu de la nova Uni General de Treballadors s'establs a Barcelona i les societats d'aquesta ciutat van escollir un Comit format per: Antonio Garca Quejido, (president), Salvador Ferrer (vicepresident), Ramon Colado (tresorer), Francesc Parera (secretari), Joan Graells (vicesecretari), Basili Martn Rodrguez (vocal) i Joaquim Manresa.
 Els primers congressos .
Les societats tipogrfiques foren els nuclis iniciadors i ms afins a la UGT (en el congrs fundacional dels 5.154 adherits representats, 1.391 eren de la Federaci Tipogrfica, la qual ja disposava d'una notable organitzaci i implantaci a Barcelona, Madrid, Tarragona i Valncia. Els primers congressos se celebraren cada dos anys. El segon el 1890 a Vilanova i la Geltr, el tercer el 1892 a Mlaga, el quart el 1894 a Madrid, el cinqu el 1896 a Valncia, i tots els altres els celebraren a Madrid. Desprs del 6 congrs a Madrid el setembre de 1899 la seu del Comit es trasllad a Madrid malgrat l'oposici de Josep Comaposada i Gili, president de la UGT el 1892-1894. En aquest congrs fou elegit novament secretari del Comit Antonio Garca Quejido, i desprs les seccions de Madrid van elegir president el tipgraf Pablo Iglesias que ho seria fins a la seva mort l'any 1925. 

Es va organitzar en federacions d'oficis (ferrers, forners, marbristes, etc.) i a partir de 1928 en federacions nacionals d'indstria. Mantingu una estreta relaci amb la Segona Internacional, grcies a Antonio Garca Quejido i Pablo Iglesias. La UGT fou l'encarregada de nomenar el Secretari Internacional de Treball, l'any 1891. Amb el temps an assimilant agrupacions sindicals locals com la Uni Tipogrfica Balear.

 Fins a la guerra civil .
Fins al seu XIV Congrs de 1920 no va assumir la lluita de classes com principi bsic de l'acci ugetista, encara que mai va arribar a establir un rgan mixt de connexi institucional amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el sindicat s va estar relacionat amb el partit des del seu naixement, ja que fins a la dcada dels 80 la sindicaci a UGT suposava l'afiliaci al PSOE i a l'inversa. 

 Destacats militants .
 Trifn Gmez San Jos;
 Antonio Garca Duarte;
 Jos del Barrio Navarro;

 Bibliografia .
 Javier Aisa i Vctor Manuel Arbeloa Historia de la UGT  Editorial Zero, Madrid, 1975.

 Enllaos externs .

Pgina oficial de l'UGT;
Web Secci Sindical UGT Caixa Catalunya;
Bloc de la UGT de l'Ajuntament de Lleida;
UGT Euskadi UGT-Pas Basc;
Unin Xeral de Traballadores UGT-Galcia;
Xarxa de blocs sindicals de la UGT de Catalunya;
Portal del Transporte de la Seccin Sindical de UGT en Seur GeoPost ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33472" title="UGT de Catalunya" nonfiltered="3239" processed="3224" dbindex="13351">


La UGT de Catalunya s el sindicat catal vinculat organitzativament a la Uni General de Treballadors (UGT), d'orientaci originalment socialista.


 Estructura sectorial .

L'estructura sectorial integra els treballadors i treballadores des del seu lloc de treball, atenent al sector industrial a qu pertanyi l'empresa.

 Secci sindical d'empresa;
 Federaci de Catalunya de cada sector d'activitat;
 Federaci estatal;

Les federacions de sector professionals de la UGT de Catalunya:

 Federaci de Serveis;
 Federaci de Serveis Pblics;
 Federaci Agroalimentria;
 Federaci del Metall, Construcci i Afins;
 Federaci d'Indstries i Afins;
 Federaci del Comer, Hosteleria i Joc;
 Federaci Nacional de Transports i Comunicaci;
 Federaci de Treballadors d'Ensenyament;
 Pensionistes i Jubilats;

Histria.
Va ser fundada al mateix temps que la UGT per Pablo Iglesias, per fins la guerra civil espanyola sempre va ser un sindicat minoritari dins de Catalunya.

Durant la guerra civil va aconseguir superar la CNT en nombre d'afiliats i en fora sindical, per la derrota del bndol republic va comportar la prctica desaparici del sindicat.

La UGT de Catalunya va tornar a reaparixer amb normalitat amb la vinguda de la democrcia a l'estat Espanyol recollint antics militants de l'UGT i treballadors de diversos sectors que es volien afiliar a un sindicat que no tingus una base marxista com la CONC.

Durant la dcada dels 90 el sindicat va collaborar activament en la normalitzaci de la llengua catalana, va reorientar la seva afiliaci cap a una major pluralitat i va integrar sectors poltics ms enll dels socialistes. 


La seva tasca de normalitzaci cultural i lingstica va ser premiada amb la Creu de Sant Jordi.

El XII Congrs cellebrat a Lleida l'any 2005 ratific a Josep Maria lvarez com a secretari general.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de l'UGT de Catalunya;
Bloc oficial del secretari general de la UGT de Catalunya;
Blocatosfera dels delegats sindicals de la UGT de Catalunya;
Bloc de la UGT de l'Ajuntament de Lleida;
Xarxa de blocs sindicals;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33476" title="Climent I" nonfiltered="3240" processed="3225" dbindex="13353">

Climent I (Roma, ? - Roma o Grcia, 97/100/101) va ser el Papa de Roma (tot i que el ttol encara no existia) des de l'any 89 fins al 97. El 23 de novembre es commemora el seu dia a l'esglsia catlica, que el considera sant i mrtir. 

Ireneu de Li va escriure que Climent coneixia personalment als apstols (Pere i Pau) i havia escoltat per s mateix la seva predicaci. Sembla que, de jove, havia estat esclau de Tit Flavi Clemens, cnsul de Domici, i que quan qued lliure adopt el nom de la famlia com a propi. 

Segons Tertuli, fou consagrat bisbe pel mateix Sant Pere i, segons Epifani, se li va demanar que accepts el pontificat desprs de la mort de Pere i desprs de la de Lli I, per renunci. Finalment, accept desprs de la mort del seu predecessor Anaclet I. 

Va refermar l'autoritat de la jerarquia enfront els primers moviments heterodoxos; gnstics i ebionites (va ser llavors quan es comena a parlar de l'heretgia dins el catolicisme) i enfront les bases de cristians.

Algunes fonts antigues explicaven que mor de forma natural a Roma o en algun punt de Grcia i no pas martiritzat. L'Esglsia catlica actual, per, el considera mrtir. 

Hi ha una tradici del segle IX que afirma que mor a la ciutat de Quersonesos, a Crimea, l'any 102. Seguint aquesta versi, es diu que el 1048 el bisbe de Xal de Xampanya va arribar a Kev pel casament d'Enric I de Frana i Anna de Kev. El prncep Iaroslav I, pare d'Anna, el va rebre amb tots els honors i li va ensenyar una relquia que havia dut ell mateix desprs de conquerir Crimea: el cap de Climent I.

Se'l representa amb una ncora i un peix. Alguns cops tamb duu una mola de mol, una clau o un llibre. Relacionant-lo amb el mar, sovint se'l representa estirat resant en un temple al mar. Tamb, s'anomena una creu com a Creu de Sant Climent (ms coneguda com Creu de Marina o Creu Ancorada)

 Obres .
Es conserva la Carta als cristians de Corint. s la primera obra de la literatura cristiana de la que es coneix el seu autor, la situaci i l'poca. Durant el regnat de Domici, van aparixer algunes disputes a Corint i l'esglsia corntia s'havia dividit en dos. Aleshores, Climent intent calmar els nims i alhora, fer un cop de fora per imposar-se com a cap del cristianisme.

Tamb sn coneguts altres escrits, primerament reconeguts com a seus, per ha quedat demostrada la seva falsedat:

la Segona carta de Climent, text on pareixen alguns dogmes del cristianisme primitiu. Ha resultat ser del segle II;
les dues Carta a les verges, breus relats que tracten temes com la virginitat i que defensen el celibat de monjos i monges (segle II);
els escrits pseudo-clementins, que sn un conjunt d'homilies amb Climent com a protagonista a mode de novella. Climent busca Sant Pere per escoltar-lo i arribar a la veritat. El cristianisme es veu com un judaisme renovador.
deu recognitiones on es relata que els membres de la famlia de Climent es reuneixen amb Sant Pere;

Tamb es coneix l'existncia d'un Martiri de Climent, document tamb demostradament molt posterior als fets i sense base realista.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33479" title="Camp Nou" nonfiltered="3241" processed="3226" dbindex="13354">


El Camp Nou s el nom amb qu es coneix l'estadi del FC Barcelona. L'estadi s'ubica al barri barcelon de les Corts. Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 i t una capacitat per a 98.787  espectadors. T la mxima qualificaci (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou s un dels majors estadis del futbol europeu.




 Histria .
 El naixement d'un gegant .
Amb l'arribada de Ladislau Kubala el 1950, el Bara experimenta se seu major creixement, i s'emporta tots els trofeus imaginables entre 1951 i 1953 en el seu vell estadi de Les Corts. Popular i invencible, el Bara ja no es pot conformar amb aquest camp poc cmode i bastant vell, malgrat la seva capacitat per a 60.000 persones. El club catal s'ha de traslladar. Un terreny ha estat adquirit des del 19 de setembre de 1950, sota el president Agust Montal Galobart, al barri de la Maternitat, no lluny de Les Corts. Per la comissi dedicada al projecte recomana un altre lloc el febrer de 1951, i la situaci continua estant bloquejada durant ms de dos anys. Cal en efecte esperar el nomenament de Francesc Mir-Sans com a president del FC Barcelona, el 14 de novembre de 1953, perqu el projecte sigui rellanat. Investit el febrer de l'any segent, l'home es decideix a favor del terreny adquirit el 1950, i la primera pedra de l'estadi s posada el 28 de mar de 1954, pel mateix Mir-Sans, el cap del "Govern Civil de Barcelona" i l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que beneeix l'indret. Desprs d'aquesta etapa simblica, la concepci de l'estadi s confiada als arquitectes Francesc Mitjans i Mir, cos del president Mir-Sans, i Josep Soteras Mauri, amb la collaboraci de Lorenzo Garca-Barbn. El projecte s acabat un any ms tard, quan el club confia la construcci a la societat d'edificis Ingar SA. Els treballs han de durar divuit mesos, els costos se s'eleven ms de quatre vegades a les previsions per arribar a 288 milions de pessetes. A travs d'hipoteques i prstecs, el club pot acabar el projecte per s'endeuta pesadament, per a diversos anys.


Finalment, el 24 de setembre de 1957, el Camp Nou s inaugurat. Una missa solemne presidida per l'arquebisbe, que beneeix l'estadi acabat, precedeix lHallelujah de El Messies de Hndel. Dignataris del rgim franquista i de la ciutat estan reunits a la tribuna presidencial, per sn sobretot 90.000 les persones que assisteixen a la cerimnia d'obertura, a les tribunes de l'immens estadi. Durant aquest temps, clubs de futbol de tota Catalunya desfilen sobre la gespa, aix com els membres de les diferents seccions del Bara, les penyes, i els diferents equips del FC Barcelona. En el partit inaugural, el Bara, amb Ramallets, Olivella, Brugu, Segarra, Viats, Gensana, Basora, Villaverde, Martnez, Kubala i Tejada, s'enfronta una selecci de jugadors de Varsvia. A la segona part l'equip presenta a Ramallets, Segarra, Brugu, Grcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo. Al final el Bara obt la seva primera victria a l'estadi per 4 a 2 (Eulogio Martnez fou l'autor del primer gol).

 Els primers xits .
La capacitat oficial del Camp Nou, quan obre, s de 93.053 espectadors, amb un terreny de 107x72m. L'edifici d'acer i de formig permet al Bara entrar de ple peu en el futbol modern. Amb el seu entrenador Helenio Herrera, el Bara guanya el campionat de 1958-59 i 1959-60, aix com la Copa de les Ciutats en Fires del 1958, i de nou el 1960. El sistema d'enllumenat s inaugurat el 23 de setembre de 1959, en un partit de copa d'Europa contra el CDNA Sofia.

Els anys seixanta sn menys alegres pel Bara, que no guanya ms que tres ttols. El 23 de juny de 1963, el Camp Nou s espectador de la victria a la copa d'Espanya en derrotar el Saragossa per 3 a 1 amb gols de Pereda, Kocsis i Zalda. El 1966, el Bara guanya per tercera vegada la Copa de Fires. Finalment, l'11 de juliol de 1968, el Bara ven el Real Madrid la copa d'Espanya, per aquest cop a casa de l'etern rival. El 1970 el Camp Nou s seu, de nou, de la final de Copa, per aquest cop sense presncia blau-grana.

 El retorn al cim .
El 24 de maig de 1972, el Camp Nou assisteix a la seva primera final de Recopa d'Europa (Glasgow Rangers 3, Dinamo de Moscou 2). El FC Barcelona est aleshores en perode de construcci, que finalitza el 1973, amb la firma pel club de Johan Cruyff, que s'uneix a l'atac amb Rexach, Asensi, Sotil i Marcial. El 1974 el Bara celebra els seus 75 anys d'existncia. Per a l'ocasi, mentre Espanya surt molt poc a poc de l'era franquista, un nou himne s cantat en llengua catalana per un cor de 3.500 veus, abans que el Bara s'enfronti en partit amists amb l'equip nacional d'Alemanya de l'Est a qui derrota per 2 a 1. Pocs mesos abans, el Bara acabava de guanyar la Lliga. s la tornada al primer plnol mundial del club.

El FC Barcelona es concentra llavors en les seves infraestructures, construint una pista de patinatge i un Mini Estadi per als reserves i activitats annexes (inaugurat el 1982), i installant marcadors electrnics al camp el 1975. La copa d'Espanya del 1978, i sobretot la Recopa, guanyada a Basilea el 1979, davant 58.000 espectadors (dels quals aproximadament 30.000 eren seguidors del Bara!), aix com dues copes ms (1981, 1983) segueixen engrandint les vitrines del club.

 El Mundial 1982 .
L'estadi sofreix una remodelaci amb motiu de l'acollida del Mundial 1982. Llotges, sales VIP, una nova sala de premsa, nous marcadors, i, sobretot, l'ampliaci de la tercera graderia amb l'afegit de 22.150 llocs ms, per una capacitat total de 115.000 espectadors. El primer partit important jugat s una nova final de la Recopa d'Europa, precisament amb el Bara de protagonista, enfront l'Standard de Lieja, el 12 de maig de 1982, amb victria local per 2 a 1 davant 100.000 persones. El Camp Nou s un clam.

El 13 de juny, finalment, el Mundial s'inaugura al Camp Nou. 100.000 persones assisteixen a la cerimnia d'obertura, i al partit entre Argentina i Blgica, que veu l'equip de Maradona i Kempes perdre 1-0. La resta de la competici permet al Camp Nou acollir tres partits del grup A de la segona volta: Polnia - Blgica, el 28 de juny (3-0), Blgica - URSS, l'1 de juliol (0-1) i URSS - Polnia, el 4 de juliol (0-0). La Polnia de Lato i Boniek es qualifica doncs per a una semifinal que l'enfrontar a Itlia, i de nou al Camp Nou, el 8 de juliol. Per la Squadra Azzurra de Zoff, Bergomi, Scirea, Cabrini, Antognoni, Tardelli i, sobretot, de Paolo Rossi en plena forma, derrota els polonesos (2-0) portant-los directes al ttol.

 El "dream team" de Cruyff .
L'estadi sofreix pocs canvis desprs del 1982, tret de la inauguraci del museu (1984). A part dels partits de futbol l'estadi s seu de grans concerts musicals (Llus Llach, Bruce Springsteen, Michael Jackson, U2, Julio Iglesias, els tres tenors, o el concert d'Amnistia Internacional sn alguns exemples). Pel que fa a l'esport, es disputa el 24 de maig de 1989 la final de la Copa d'Europa entre el A.C. Milan i l'Steaua de Bucarest amb victria italiana per 4 a 0. El 1992 dins dels Jocs Olmpics de Barcelona, el Camp Nou s rep part de la competici de futbol, incloent-hi la final. Espanya ven Polnia per 3 a 2 amb els blau-grana Ferrer i Guardiola a l'equip. s l'poca del dream team de Johan Cruyff, amb el que el club guanya 4 lligues seguides i la Copa d'Europa de Wembley el mateix 1992, a ms de la Supercopa d'Europa.

El Camp Nou sofreix un rentat de cara el 1993-94. El terreny es rebaixat 2,5 metres. Es suprimeix el fossat de seguretat que separava la gespa de les tribunes i s'afegeixen nous seients individuals de manera que desapareixen les places dempeus. Una nova tribuna de premsa, aix com la renovaci de la tribuna presidencial i les llotges, nous aparcaments sota la tribuna principal i un nou enllumenat i sonoritzaci acaben d'enllestir l'estadi cap al 1998-99. El Camp Nou s una de les ms boniques joies del futbol europeu i un dels pocs en haver rebut les cinc estrelles UEFA. Actualment t una capacitat de 98.934 espectadors, la ms gran d'Europa. El darrer gran esdeveniment que ha rebut l'estadi s la final de la Lliga de Campions de l'any 1999, amb un vibrant enfrontament, el 26 de maig, entre el Manchester United i el Bayern Munich, que permet els anglesos guanyar la competici (2-1). El partit fou integrat dins de les cerimnies del centenari del club, que van durar diversos mesos, i incloent l'encontre amists entre el FC Barcelona i la selecci nacional del Brasil, el 28 d'abril. A ms, el camp ha estat escenari de diversos partits de la selecci nacional catalana, destacant els inoblidables enfrontaments amb Brasil o amb Argentina.

 Actualitat .

L'actual junta directiva de Joan Laporta va convocar un concurs internacional per dur a terme una nova remodelaci que aconseguir ampliar en 15.000 localitats la capacitat del camp, assolint els 113.000 seients. Les obres consistirien en alar la zona de la tribuna per anivellar-la a la resta de l'estadi. Al seu torn, tamb es faran inversions per aconseguir un Camp Nou ms segur i confortable. Desprs de qu un Jurat integrat per l'Ajuntament de Barcelona, el Collegi d'Arquitectes i el propi Club escolls 10 projectes finalistes a partir dels 79 presentats, el dia 18 de setembre del 2007 es va informar a l'opini pblica que el guanyador havia estat el projecte de l'equip de l'arquitecte britnic Norman Foster. Al cap de pocs dies, el 22 de setembre, es va presentar en societat i coincidint amb la festa del 50 aniversari de l'estadi, la maqueta del projecte guanyador.

 Esdeveniments socials i musicals .
El Camp Nou tamb ha sigut escenari de diversos esdeveniments socials, com ara: 
Missa que va oficiar el Papa Joan Pau II el 7 de novembre de 1982. ;
 7 de juliol de 1985: Concert de Llus Llach.
 Juliol de 1988: Concert de Frank Sinatra.
 3 d'agost de 1988: Concert de Bruce Springsteen.
 9 d'agost de 1988: Concert de Michael Jackson.
 8 de setembre de 1988: Concert de Julio Iglesias.
 10 de setembre de 1988: Macroconcert en favor dels Drets Humans, organizat per Amnistia Internacional, amb actuacions de Bruce Springsteen, Sting, Peter Gabriel, Youssou N'Dour, Tracy Chapman i El ltimo de la Fila.
 13 de juliol de 1997: Concert de "Els tres tenors": Josep Carreras, Plcido Domingo i Luciano Pavarotti.
 1 d'octubre de 1999: Concert de Josep Carreras, en el marc dels actes del Centenari del FC Barcelona.
 7 d'agost de 2005: Concert de U2, en el marc de la seva gira "Vertigo Tour".
 19 i 20 de juliol de 2008: Bruce Springsteen, realitza els dos darrers concerts de la seva gira Magic.

 Galeria .


 Vegeu tamb .

Miniestadi;

 Enllaos externs .
 Mapa de localitats;
 Camp Nou 50 anys de collecci, un recull de les millors peces al llarg de la seva histria ;
 Camp Nou, 24-IX-1957 Collecci;
 Projectes Finalistes del Nou Camp Nou;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33481" title="Silvestre I" nonfiltered="3242" processed="3227" dbindex="13355">

Silvestre I va ser Papa entre el 314 i el 335. La seva mort es commemora el darrer dia de l'any. Es creu que va ser el primer Papa que no va morir mrtir, ja que el cristianisme ja no es perseguia a l'Imperi Rom des de la publicaci de l'Edicte de Mil, una llei promoguda per Constant el Gran. 

Va convocar el primer de la llarga llista de concilis, el de Nicea. All es va discutir sobre l'arrianisme, doctrina que va ser considerada finalment com una heretgia.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33495" title="Esquerra Unida" nonfiltered="3243" processed="3228" dbindex="13357">

 Izquierda Unida;
 Esquerra Unida i Alternativa;
 Esquerra Unida de les Illes Balears;
 Esquerra Unida del Pas Valenci;
 Esquerra Unida - L'Entesa;
 Esquerra Unida (coalici), diversos pasos.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33502" title="Partit Comunista del Pas Valenci" nonfiltered="3244" processed="3229" dbindex="13358">


El Partit Comunista del Pas Valenci (PCPV) es el nom que van prendre els comunistes del Pas Valenci integrats en el PCE el 1976 al definir-se com un partit nacional valenci i adoptar un programa pel socialisme democrtic.

A comenament dels anys 1980 una crisi interna va portar a la sortida dels sectors anomenats renovadors, d'una banda, i de sectors nacionalistes, de l'altra; alguns d'aquests darrers s'uniren a l'Agrupament d'Esquerres del Pas Valenci (AEPV) i altres fundaren el Partit Comunista dels Valencians (PCV).

El 1987 el PCPV es va integrar a la coalici Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV) amb altres formacions poltiques socialistes i republicanes.

En els anys 1990 el PCPV va assolir sobirania poltica i jurdica, dins del procs de transformaci del PCE en una organitzaci federal, de la qual continua formant part el PCPV.

Les seues joventuts es diuen Joventut Comunista del Pas Valenci (JCPV).

 Secretaris generals del PCPV .
 Antonio Palomares Vinuesa (1976-1979);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33504" title="Els Verds" nonfiltered="3245" processed="3230" dbindex="13359">

 Poltica:
 Els Verds (Catalunya);
 Els Verds de Mallorca;
 Els Verds del Pas Valenci;
 Els Verds (Espanya);
 Partit Ecologista-Els Verds de Portugal;
 Els Verds (Frana);
 Els Verds (Alemanya);
 Els Verds (ustria);
 Els Verds (Benn);
 Els Verds de l'Iran;
 Els Verds-Aliana Lliure Europea: Grup parlamentari del Parlament Europeu.

 Cultura;
 Castellers de Vilafranca;

Vegeu tamb.
 Partit Verd (desambiguaci);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33505" title="Front Marxista Valenci" nonfiltered="3246" processed="3231" dbindex="13360">
Front Marxista Valenci, organitzaci poltica del Pas Valenci, creada el 1954 en la clandestinitat. Suposava de fet una de les primeres expressions organitzatives del comunisme valenci sota el franquisme. Entre els seus membres destacaren Francesc Codonyer i Enric Trrega Andrs. El Front mantenia una actitud de reivindicaci de la identitat prpia del Pas Valenci, que contrastava amb la de la federaci valenciana del Partido Comunista de Espaa (PCE). El carcter valencianista del Front s'aliment encara ms amb la incorporaci d'un sector de la Joventut de Lo Rat Penat. Cap a mitjans dels 1960, el FMV va desaparixer, i els seus integrants van passar a militar, en els anys 1960 i 1970 en les formacions del comunisme nacional valenci, com el Partit Socialista Valenci (PSV) i el Partit Socialista Unificat del Pas Valenci (PSUPV), l'eurocomunisme del Partit Comunista del Pas Valenci (PCPV), el marxisme d'alliberament nacional del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el nacionalisme valenci de la Unitat del Poble Valenci (UPV).

 Vegeu tamb .
 Joventut Nacionalista Obrera;
 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33506" title="Partit Socialista Valenci" nonfiltered="3247" processed="3232" dbindex="13361">
El Partit Socialista Valenci (PSV) fou un partit poltic valenci fundat el 1964 per antics militants del Moviment Social-Cristi de Catalunya i Acci Socialista Valenciana, aix com de l'Agrupaci Democrtica d'Estudiants Valencians. 
 Origens .
Agrupava diferents corrents socialistes, vinculades a la defensa de la identitat cultural i nacional i, molt especialment, a les Joventuts del Rat Penat, per era fortament influt pel socialisme catalanista de Josep Pallach i Carol, pels grups socialcristians de Jordi Pujol, la revista Serra d'Or i l'Abadia de Montserrat.

Part de la seua militncia provenia del Front Marxista Valenci (FMV), com Vicent Ventura i Beltran, d'altres independents, com Eliseu Climent, que sostenien posicions properes al socialisme cristi. El nucli principal del partit tamb aplegava una militncia de procedncia molt heterognia: Ferran Martnez Navarro, Josep Vicent Marqus Gonzlez, Joan Josep Prez Benlloch, Valeri Miralles i Ortol, Ricard Prez Casado i Alfons Cuc, entre altres. No tenien lligams ideolgics ni familiars amb els grups valencianistes anteriors a la guerra civil espanyola.

 Ideologia . 
Ideolgicament, eren socialistes i valencianistes, i en la universitat s'oposaren al SEU, per tamb al PCE. D'antuvi no tenien un programa elaborat, sin grans lnies d'actuaci del socialisme democrtics que inspiraren la Declaraci de Principis del PSV de 1964. La majoria dels militants pertanyien a la petita burgesia, pocs eren fills de treballadors, i molts d'ells eren universitaris. No va passar dels 60 o 70 militants actius, i els que s'hi aplegaren no passaren mai de 150 individus. Fins i tot llenaren una iniciativa obrerista, l'Aliana Sindical Obrera (ASO).

Es caracteritzaren per afirmar el carcter nacional i lingstic del Pas Valenci, que mantenia afinitats bsiques amb Catalunya i les Illes Balears, amb els quals forma la comunitat nacional dels Pasos Catalans. A nivell d'Espanya, proposaven la configuraci d'una Confederaci de Pasos Socialistes. Exigien un govern autnom propi amb l's del catal com a llengua oficial i que integri les classes treballadores valencianes. Tamb s'interessen pels moviments d'alliberament del Tercer Mn, que inspirava la lluita contra la dictadura franquista.

 Implantaci (1965-1967) .
Degut a la procedncia dels seus militants, el seu principal lloc d'implantaci fou la Universitat de Valncia, per van mantenir alguna presncia en una trentena de municipis valencians. Van intentar connectar amb el PSOE a travs de Ricard Prez Casado, i ms tard mantingueren contactes amb la CNT i la Uni Democrtica del Pas Valenci. Tingueren relacions molt fluides amb els grups cristians de Jordi Pujol i el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) a travs de Josep Pallach i Carol, Joan Revents i Carner i Pau Verri, que els facilitaren reunions amb gent del Partit Socialista Itali; tamb mantingueren alguns contactes amb Josep M. Ferrer i Nria Codina, del FNC. Per contra, les relacions amb el PCE foren inexistents.

Eliseu Climent i Ricard Prez Casado van mantenir contactes amb el vicecnsol dels EUA a Valncia, Timothy Towell i el 1965 viatjaren als EUA, mentre que el 1967 ho va fer Cipri Ciscar Casaban (SDEUV). D'altres viatjaren a Alemanya convidats pel sindicat d'estudiants alemany DGB. Durant uns anys foren hegemnics a la Universitat de Valncia, on van fer un paper semblant al del FOC a Catalunya o del FLP a Madrid. Hi organitzaren la I Assemblea Lliure d'Estudiants de Valncia (2 de mar de 1965) i collaboraren en la fundaci del SDEUV. Van treure les revistes Esquerra, Concret i Lluita i organitzaren algunes de les actuacions de Raimon, aleshores vinculat al partit.

Tamb foren promotors de la campanya de pintades massives Parlem Valenci per tots els barris de Valncia el 9 d'octubre del 1965, i per aix Vicent Ventura i Beltran fou detingut i interrogat per la Brigada Poltico-Social. El 7 de mar de 1966 van fer la campanya de pintades Valencians unim-nos, arreu del Pas Valenci, per la que Valeri Miralles i Ortol fou detingut i multat. Tamb organitzaren xiulades massives a la crida de les festes falleres (feta en castell) de 1965 i 1968, fetes pel president de la Junta Central Fallera, Juan Bautista Mart Belda.

Participaren en la manifestaci de l'1 de maig de 1967 amb CCOO i PCE, i distribu pamflets amb el lema Per un Pas Valenci Lliure i Socialista!; la policia va carregar i practic detencions i tortures. Des del 1968, per, el partit entr en crisi i es produren algunes escissions, degudes sobretot a la pluralitat ideolgica del grup que sovint provocava certa confussi ideolgica (un sector obrerista se n'escind el 1966). 

 Dissoluci .
El grup de Valncia es va dissoldre el 1968, integrant-se una part dels seus membres en partits d'esquerra ja existents com el PCE, i d'altres contribuint a fundat grups nacionalistes com Germania Socialista (GS), influda pel PSAN, Grups d'Acci i Reflexi Socialista (GARS), Convergncia Socialista del Pas Valenci o el Partit Socialista del Pas Valenci, considerat hereu del PSV. El grup d'Elx, per, no es va dissoldre fins el 1970. D'altres, com Eliseu Climent, es dedicaren al mn editorial des de la Llibreria Tres i Quatre, que llenaria Edicions Tres i Quatre. Tot i la seva curta durada, va contribuir sobremanera a que l'esquerra del Pas Valenci adopts posicions valencianistes, moltes d'elles abandonades arran la Batalla de Valncia, i en el I Congrs d'Histria del Pas Valenci.

 Referncies .
 Benito Sanz Daz i Miquel Nadal i Trrega Tradici i modernitat en el valencianisme Valncia,  Edicions Tres i Quatre, 1996;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33507" title="Uni Democrtica del Pas Valenci" nonfiltered="3248" processed="3233" dbindex="13362">
Uni Democrtica del Pas Valenci (UDPV) fou un partit poltic del Pas Valenci, d'ideologia democratacristiana i nacionalista, i que actualment es defineix com a associaci inspirada en el personalisme comunitari, que t per objecte impulsar iniciatives i realitzar activitats que servisquen per a transformar la vida cultural, cvica i poltica del Pas Valenci. 

Fou creat el 1962 arran dels contactes que van tenir a al Universitat de Valncia membres de plataformes valencianistes diverses aplegats a l'Aula Ausis March com Vicent Miquel i Diego, Rafael Ninyoles i Monllor, Josep Raga, Llus Alpera, Ernest Serna i Mrius Viadel, la majorria d'ells d'orientaci democristiana. Tenia uns 50 militants, entre els dirigents ms destacats Vicent Ruiz Monrabal, Vicent Diego i Miguel, Francesc Fayos i Empar Escriv. Van rebre el suport no sols d'antics membres de la Dreta Regional Valenciana (com Joaquim Maldonado Almenar, Josep Duato i Chapa, Vicent Andreu i Andreu Escriv), sin tamb d'Acci Valenciana (Robert Morder).

Les reunions fundacionals se celebraren el maig del 1964, juntament amb amb el primer Congrs, i sign un pacte de collaboraci amb Uni Democrtica de Catalunya. El 1966 assist a les Primeres Jornades de l'Equip Democratacristi de l'Estat Espanyol (EDCEE) a l'abadia de Montserrat, i en collaboraci amb militants comunistes, particip en la campanya contra el referndum franquista de 1968. Tamb va mantenir alguns contactes amb el Partit Socialista Valenci.

El 1974 celebr el seu II Congrs, i el 1976 el III. Cap a la fi del franquisme, la UDPV form part de les diferents agrupacions antifranquistes valencianes com la Taula Democrtica del Pas Valenci, del Consell Democrtic del Pas Valenci (1974) i, ms tard, de la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci.A les eleccions generals espanyoles de 1977 es va presentar com a part de l'Equip de la Democrcia Cristiana, per noms va obtenir 47.512 vos (2,58 %) al Pas Valenci i cap representaci, cosa que supos la seva extinci com a partit. Algun dels seus militants van integrar-se a titol individual a la UCD i altres al PNPV. Actualment sobreviu com a associaci i no pas com a partit poltic.

 Referncies .
 Benito Sanz i Miquel Nadal  Tradici i modernitat en el valencianisme Edicions Tres i Quatre, Valncia, 1996;
 Joan Mart i Llus B. Prats La Alternativa nacionalista al Pas Valenci durant la Transici;

 Enllaos externs .
 Web d'UDPV;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33508" title="Moviment Democrtic del Poble Valenci" nonfiltered="3249" processed="3234" dbindex="13363">
El Moviment Democrtic del Poble Valenci (MDPV), fou un partit poltic fundat el 1970 que el 1971 es va integrar al comit pro FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patritic) i poc desprs va canviar el seu nom pel de Nova Germania (NG). Va desapareixer amb la democrcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33510" title="Partit Demcrata i Liberal del Pas Valenci" nonfiltered="3250" processed="3235" dbindex="13364">
El Partit Demcrata i Liberal del Pas Valenci fou un partit poltic fundat el 1974. El 1977 es va integrar a l'Uni del Centre Democrtic (Unin de Centro Democrtico, UCD).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33512" title="Partit Nacionalista del Pas Valenci" nonfiltered="3251" processed="3236" dbindex="13366">


El Partit Nacionalista del Pas Valenci es va formar el 1978 amb els sectors nacionalistes que no havien obtingut representaci parlamentria i no volien integrar-se a partits estatals. La bandera adoptada era la mateixa feta servir pels nacionalistes valencians durant la II Republica. El seu cap fou Francesc de Paula Burguera. Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1979, on va obtenir 13.828 vots (1,28% ) a la provncia de Valncia, nica on va presentar llista, i cap esc.

El 1982 es va coalligar amb l'Agrupament d'Esquerres del Pas Valenci (AEPV) per formar la coalici Unitat del Poble Valenci, que el 1984 va esdevenir un partit poltic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33514" title="Esquerra Unida del Pas Valenci" nonfiltered="3252" processed="3237" dbindex="13367">

Esquerra Unida del Pas Valenci, o de forma abreviada EUPV s un partit poltic valenci. Es va fundar amb aquest nom el 1981 amb elements procedents del PSPV, del Moviment Comunista del Pas Valenci (PCPV) i de la Lliga Comunista Revolucionria. A les eleccions generals espanyoles de 1982 noms van obtenir 9.302 vots. Vist el fracs, un sector del partit dirigit per Vicent Pitarch i Almela se'n separ el 1982 per a fundar l'Esquerra Independent de Castell (EIC), que el 1983 s'integraria dins Unitat del Poble Valenci (UPV). Els qui no s'integraren en UPV quan esdevingu partit poltic el 1984 acabarien convergint amb els grups propers al Partit Comunista del Pas Valenci, de manera que des del 1986 EUPV pass a designar la secci valenciana d'Izquierda Unida. 

A les Eleccions Autonmiques de 1987 EUPV es va aliar amb Unitat del Poble Valenci (UPV). Aquesta aliana va provocar una crisi al si d'Unitat del Poble Valenci. Posteriorment EUPV s'ha presentat a totes les convocatries electorals, obtenint representaci a les Corts Valencianes, Corts Generals, Parlament Europeu i centenars d'ajuntaments. A les Eleccions Autonmiques de 2003 i a les generals de 2004 EUPV s'ha presentat a les Eleccions en diverses coalicions amb Els Verds, L'Entesa, etc. I sempre ha pogut conformar Grup parlamentari propi. En les eleccions de 2007 es present amb la coalici Comproms pel Pas Valenci, junt al Bloc Nacionalista Valenci i altres partits menors. L' esmentada coalici obtingu 7 escons en total. En les eleccions locals, EUPV perd tota representaci a les ciutats ms grans on es presentava en solitari com Alacant, Castell i Valncia i sols revalidaria el regidor d' Elx grcies a una coalici local amb el Bloc.

Des de l'any 2003 la Coordinadora General d'EUPV s la valenciana Glria Marcos.

 Ideologia .
L'objectiu d' Esquerra Unida del Pas Valenci s la transformaci de les pautes econmiques, socials, culturals i poltiques que regeixen el vigent sistema capitalista en un sistema socialista democrtic, on siga possible la plena realitzaci de la llibertat, de la igualtat i dels Drets Fonamentals individuals, poltics, socials, nacionals i culturals, aix com l'equilibri amb el medi ambient, la consecuci real de la igualtat entre dones i homes, i la construcci d'un Pas Valenci sobir i solidari. 

 Vegeu tamb .
 Esquerra Unida - L'Entesa;
 Comproms pel Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33515" title="Agrupament d?Esquerres del Pas Valenci" nonfiltered="3253" processed="3238" dbindex="13368">
Agrupament d'Esquerres del Pas Valenci fou un grup poltic sorgit el 1982 d'un grup escindit del Partit Comunista del Pas Valenci, d'un altra grup del PSAN i nacionalistes independents.

Es va unir el mateix any amb el Partit Nacionalista del Pas Valenci en la coalici Unitat del Poble Valenci, que el 1984 va esdevenir un partit poltic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33516" title="Partit Comunista dels Valencians" nonfiltered="3254" processed="3239" dbindex="13369">
El Partit Comunista dels Valencians fou fundat a comenaments dels anys vuitanta amb militants escindits del Partit Comunista del Pas Valenci dirigits per Vctor Baeta. 

Abans de 1990 es va integrar en el Moviment de Defensa de la Terra, sector vinculat a Independentistes dels Pasos Catalans








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33517" title="Faro" nonfiltered="3255" processed="3240" dbindex="13370">

Faro s una ciutat portuguesa, capital del districte de Faro, i de la regi de l'Algarve, amb prop  41.300 habitants.

s la seu d'un concelho (municipi) amb 201,31 km2 de superfcie i 58.051 habitants (2001), subdividit em 6 parrquies. El municipi limita al nord i a l'oest amb el municipi de So Brs de Alportel, a l'est amb Olho, a l'oest amb Loul i al sud t costa del Oce Atlntic.

 Histria .

Faro, primitivament denominat Ossnoba, va  sorgir pels voltants del segle VIII aC, durant la colonitzaci fencia del Mediterrani Occidental. Tenia aleshores un carcter de assentament comercial, basat en l'intercanvi de productes agrcoles, peix i minerals, situaci que es va mantenir als  perodes grec i cartagins.

Al segle III aC, temps en qu Cartago i Roma lluitaven pel domini del Mediterrani, Roma envaeix la Pennsula Ibrica, governant-la fins el segle V dC

Amb els romans la ciutat perd el carcter d'establiment comercial i transforma-se en una urbs.
El desenvolupament de la ciutat corresponia a la intensa activitat comercial que l'agricultura, la pesca i la utilitzaci del seu port proporcionaven. En aquest perode, Ossnoba assoleix una  gran opulncia.

A partir del any 50 dC, es forma en la  ciutat una important comunitat cristiana.

Els visigots substituiren els romans en el domini de l'actual Faro el segle V.

La invasi rab de la Pennsula Ibrica s'inicia l'any 711 quan  Tarik travessa l'Estret de Gibraltar i ven las tropes del rei visigot Rodrigo a la Batalla de Guadalete, conquerint de seguida la capital dels visigots - Toledo. A l'any segent, Mussa Ben Nossair comanda a segona invasi, conquerint Sevilla e Ossnoba.
La ciutat sofreix grans destruccions, com a conseqncia tamb dels efectes de diversos sismes que ocorregueren en aquell temps.

La ciutat cont, en aquest perode, una forta comunitat de cristians i mossrabs, descendents dels romans i visigots.
L'any 870 esclataren  revoltes mossrabs a l'Occident d'Al-ndalus. El partit Mulad, compost por antics cristians islamitzats, els Mossrabs (del rab Nuss-Arabi - mig rab), amb el recolzament de la comunitat cristiana, pren el poder, tornant-se-se independent de l'Emirat de Crdova, por ms de 50 anys.

La revolta mulad seria esclafada pel Califa Abd-Al-Rahman III.

La dinastia Omeia de Crdova va caure l'any 1016, fraccionant-se Al-ndalus en diversos principats independents - els Regnes de Taifes. La Taifa de Santa Maria(a l'actual Faro) s governada per Abu Othman Said Ibn Harun. La ciutat passa a designar-se Santa Maria Ibn Harun.

Yusuf Ibn Tasfin comanda aleshores la invasi almorvit, derrota les tropes cristianes i conquesta tots els Regnes de les Taifes, unificant-los de nou i sometent-los al Marroc.

Quan  D. Alfons Henriques ven als almorvits en la batalla de Ourique, es produeixen els segons Regnes de Taifes, amb el govern de la famlia Banu Mozane, en Santa Maria Ibn Harun.

En 1156 els almohades unifiquen de nou la Pennsula, fent retornar la frontera a la Vall del Tajo.

Segueixen els tercers Regnes de Taifes, prleg de la reconquesta cristiana.

Pocs vestigis monumentals resten d'aquella poca, per contra, el perode rab va deixar una vasta obra literria, principalment poesia. Citarem alguns grans poetes de Faro d'aquell temps: Abu Al-Hassan Ibn Harun (segle XI), Ibn Al-Alam Al-Xantamari i Ibn Salih Al-Xantamari (segle XII) i Ibn Al-Murahal (segle XIII).

 Perode Cristi - Reconquesta .

La ciutat de Santa Maria de Faaron fou conquerida, l'any  1249, per les tropes de D. Alfons III, que li va concedir dues cartes Forals. La primera, en 1266 i la segona, destinada als moros residents, en 1269.

Extramurs, es crearen els barris de la Moreria i de la Juderia.
La Juderia tenia encara al segle XIX dues sinagogues.

Des de mitjans del segle XV a les darreries del segle XVII, Faro coneix un perode de gran desenvolupament urb, amb a expansi significativa de l'rea edificada i amb la construcci d'importants edificis religiosos. Els descobriments i consegent augment de l'activitat comercial sn determinants en aquest procs d'expansi.

L'any 1540, D. Joan III eleva Faro a ciutat i en 1577 a sede de Bisbat.

En 1596, durant el perode d'ocupaci de Portugal per part de Castella, les tropes del comte d' Essex desembarcaren a prop de la  ciutat de Faro, que saquejaren i incendiaren. La poblaci fug a Loul i els anglesos van grans destrosses als principals edificis, especialment en esglsies i convents.

Divisi administrativa.
Les parrquies de Faro sn les segents:

 Conceio;
 Estoi (anteriorment Esti);
 Montenegro;
 Santa Brbara de Nexe;
 So Pedro (Faro);
 S (Faro);

Ensenyament.
La ciutat s la seu de la Universitat de l'Algarve.

Transports.
L'aeroport internacional s la porta d'entrada a l'Algarve de gran quantitat de turistes. Per autopista resta a 278 km de Lisboa i a 198 km de Sevilla.


Medi ambient.
A tocar de Faro est la llacuna de Ria Formosa , una reserva natural de 170 km2; punt de parada per nombroses espcies d'aus a les migracions de primavera i tardor.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33522" title="Gozo Shioda" nonfiltered="3256" processed="3241" dbindex="13371">
Gozo Shioda (     , Shioda G z , Tquio, 5 de setembre de 1915 - 17 de juliol de 1994), va ser un Mestre d'Aikido, alumne de Morihei Ueshiba i fundador de l'escola Yoshinkan. 

Durant la seva joventut va practicar judo i el 1932, impressionat per haver estat projectat fcilment per Ueshiba durant una demostraci d'Aikido, va decidir esdevenir el seu deixeble,  restant al dojo durant vuit anys en tant que uchi deshi. 

El 1941 va acabar els estudis universitaris i durant la Segona Guerra Mundial va ser enviat per l'exrcit a diversos indrets, com ara a Taiwan i a Borneo. Aix que es va acabar la guerra va retornar al Jap per a continuar amb la prctica de l'Aikido i cap al 1950 va abandonar el dojo del seu mestre per tal de fer conixer aquest art marcial a travs del pas.

El 1954, la "Live Extension Society of Japan" va organitzar una gran demostraci d'arts marcials convidant totes les disciplines de Budo, i l'Aikido presentat per Shioda va fer sensaci a causa de la seva eficcia. Arran d'aix, un grup de personalitats el va contactar i el va apadrinar per a que pogus crear l'associaci Yoshinkai i el dojo Yoshinkan (aquest mot prov del dojo amb el mateix nom que possea el pare de Shioda).

Amb el seu estil, considerat "ms dur" que l'Aikido tradicional, posant l'accent sobre els atemis, amb un enfocament racional i clar (els moviments es descomponen), Gozo Shioda pretenia que es poguessin millor comprendre, treballar i sentir els principis fonamentals de l'Aikido. Malgrat el protagonisme donat a la prctica, atribua molta importncia als objectius espiritual i mental del seu mestre Ueshiba, sobretot al concepte de "Wa" (Pau), volent mostrar el seu desenvolupament i manifestaci a travs l'execuci de les tcniques. Va dir: "La veritable fora consisteix en un esperit dret per flexible i un cos temperat per una prctica rigorosa".

Molt actiu, Gozo Shioda ensenyava cada dia i supervisava personalment l'ensenyament de la Fundaci Yoshinkai. Tamb va ser instructor, entre d'altres, de la policia de Tquio, de les forces de l'Exrcit de l'Aire, de la Companyia Nacional dels Ferrocarrils japonesos i de la Universitat Meiji Gakuin. 

El 1961, Morihei Ueshiba li va atribuir el 9 dan, i el 1985 va rebre el 10 dan i el ttol de Soke ("Gran Mestre") de la part de la Federaci Internacional de Budo.

Font.
Text de presentaci de la Fdration d'Akido Yoshinkai de France;

 Enllaos externs .
Web de la federaci japonesa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33524" title="Clam" nonfiltered="3257" processed="3242" dbindex="13372">


Botnica: El clam (botnica) es una planta que pertany a la famlia de les arcies (Acorus calamus).
Antropologia: El clam (escriptura) estri per escriure.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33530" title="Recessi" nonfiltered="3258" processed="3243" dbindex="13373">
La macroeconomia considera com a recessi un perode de creixement negatiu del PIB d'una economia de durada igual o superior a dos trimestres. Combinada amb inflaci aquesta situaci rep el nom d'estagflaci. 

Una situaci de recessi continuada s el que es coneix com a depressi econmica. Una recessi breu sovint es denomina amb el terme correcci econmica. No obstant aix, alguns economistes, incloent John Kenneth Galbraith, creuen que no hi ha cap diferncia raonable entre aquests tres termes, ms enll del desig de reduir el risc que el pnic s'apoderi de la poblaci. Al segle XIX esdeveniments de la mateixa magnitut eren anomenats crisis.

Les recessions sn causades fonamentalment per xocs econmics. La recessi ms gran que ha sofert mai la humanitat fou la Gran Depressi (anys 30). Altres recessions notables inclouen les dues crisis del petroli a la dcada de 1970.

Per al marxisme les crisis econmiques sn un smptoma del mal funcionament social del capitalisme, forant la destrucci de recursos per tal retornar a una situaci que permeti continuar amb el procs d'acumulaci i reproducci ampliada del capital.

Vegeu tamb.
Llista de recessions;
Cicle econmic;

Enllaos externs.
Recession? Depression? What's the difference? (About.com) (en agls);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33531" title="Shinai" nonfiltered="3259" processed="3244" dbindex="13374">


Un shinai ( en japons   , literalment sabre   de bamb  ) s un sabre d'entrenament, concretament de 4 tires primes de bamb lligades amb tires de cuir que imita a una katana o sabre japons, que s'utilitza en la practica del kendo per la seva extrema flexibilitat i l'extraordinria resistncia als cops.

Pesa aproximadament 500 grams i mesura aprop d'un metre.

s ms flexible que el bokken, que es diferencia bsicament per estar fet de fusta. Aix, el shinai s ms segur per a l'entrenament de principiant ja que evita fractures ssies.

Histria.
L'utilitzaci del shinai des de l'entrenament fins al combat amb sabre es remunta al segle XVII. Aquesta arma d'entrenament fou posta a punt amb la finalitat de reemplaar la practica  amb bokken, sabre de roure, que limitava la prctica. Combinada amb les proteccions, anomenades bogu, la utilitzaci del shinai permet un entrenament de la rapidesa i dels cops reals sense perill per als practicants.
L'entrenament de kenjutsu (l'avantpassat del kendo modern) amb el shinai porta diversos segles imposant-se en les diferents escoles de sabre del Jap. L'entrenament amb shinai ha suplert, progressivament, l'entrenament amb el garrot dels katas. Efectivament,  nombroses escoles de sabre mantenen que per aprendre de autentica l'essncia del combat a mort, s necessari que els dos adeptes s'equipin amb el bogu i utilitzin el shinai amb la finalitat de poder imaginar-se dins la confusi que resulta d'un entrenament agosarat i sense moderaci.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33532" title="Bokken" nonfiltered="3260" processed="3245" dbindex="13375">
Un bokken (en japons    literalment sabre de fusta) o bokutou (   amb idntic significat) s una espasa de fusta que imita la katana o sabre japons. Sol estar fet de fusta de roure, i la seva llongitud es d'entre 1,00 i 1,05 metres.

s ms pesada i perillosa que la shinai per ms lleugera que la katana de manera que serveix en l'entrenament com a grau intermig abande controlar l'arma de metall que ser encara ms pesada.

S'utilitza en algunes arts marcials japoneses, con el Kendo, Iaido, Aikido, Kenjutsu, Jodo, etc.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33536" title="Rwanda" nonfiltered="3261" processed="3246" dbindex="13376">



Rwanda s un pas de l'frica Central. Limita al nord amb Uganda, al sud amb Burundi, a l'est amb Tanznia i a l'oest amb la Repblica Democrtica del Congo (en bona part la frontera la marca el llac Kivu). 

 Histria .
Els primers pobladors coneguts varen ser els pigmeus twa, fins que al segle XI arribaren els hutus. 

Al segle XVI , procedents de l'actual Etipia arribaren els tutsis, que dominaren el pas i hi imposaren un sistema feudal.

Rwanda va comenar a ser coneguda a Europa quan el comte alemany Von Goetzen hi va arribar el 1894, seguit pels missioners Pares blancs.

El 1899 el Mwami (rei) tutsi es va sotmetre al protectorat alemany. 

El 1990, el Front Patritic Rwands, controlat pels tutsis, va envair el pas des d'Uganda, cosa que pos en perill el govern de Juvenal Habyarimana, que es va mantenir al poder amb l'ajut militar francs. 

Aquest enfrontament va ocasionar una guerra civil que va durar fins al 1992, quan es va firmar un acord a Arusha (Tanznia), per l'acord noms va durar fins que el 6 d'abril de 1994 l'avi en qu viatjava el president Habyarimana va ser destrut per un mssil.

L'atemptat que va costar la vida a Habyarimana era el senyal per iniciar l'eliminaci fsica de la poblaci tutsi (15%). La matana sistemtica havia estat dissenyada durant anys per la coalici de partits hutus i el clan de l'Akazu, al qual pertanyien membres del govern i importants figures pbliques del pas. La matana va ser dirigida pels militars i les milcies interahamwe. Els mitjans de comunicaci prohutus van contribuir a fer que la poblaci civil particips en la matana. Les tropes del FPR (tutsis) van envair el pas per aturar la massacre. A pesar de la presncia dels Cascos Blaus de l'ONU, els organismes internacionals es van inhibir. Els clculs oficials eleven la xifra de tutsis i hutus moderats assassinats a ms d'un mili, per mitjans independents asseguren que en van ser 800.000. Van ser sis setmanes des d'abril fins al juny de 1994, fins que el FPR, comandat per Paul Kagame, va ocupar tot el pas. Milers d'hutus van fugir de Rwanda per temor a les represlies tutsis. Desprs del genocidi es va instaurar el Tribunal Penal Internacional per jutjar els crims comesos. La seu s a Arusha (Tanznia). Ja s'han jutjat 27 persones per genocidi i crims contra la humanitat. Entre els convictes hi ha periodistes, poltics, religiosos i militars. Un nombre similar de persones estan sota ordre de recerca i captura. 400.000 civils esperen judici per delictes menors i complicitat en la matana al llarg del pas.

 Demografia .
Segons l'anlisi dels primers colons arribats a Rwanda i a Burundi, alemanys i desprs belgues, els pobladors de Rwanda i de Burundi estaven dividits en tres grups tnics: els hutus, els tutsis i els twas.



 Vegeu tamb .
Genocidi de Rwanda;




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33546" title="Mioc" nonfiltered="3262" processed="3247" dbindex="13377">

El Mioc s la primera poca del Neogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprn el temps entre el final de l'Oligoc (fa 23,03  0,1 milions d'anys) i el principi del Plioc (fa 5,332  0,1 milions d'anys). El lmit Oligoc-Mioc no queda marcat per un nic esdeveniment global de fcil identificaci, sin que es troba en lmits regionals entre l'Oligoc superior, ms clid, i l'Aquitani, ms fred. De la mateixa manera, el lmit Mioc-Plioc tamb es troba en lmits regionals entre el Messini, ms clid, i el Plioc inferior, ms fred. Com en altres perodes geolgics, els estrats que delimiten aquest perode estan ben identificats, per no han estat datats amb mxima precisi.

El nom del Mioc, definit per l'angls Charles Lyell, prov dels mots grecs       (mei n, menys) i        (kainos, nou), i fa referncia a l'escassa diversitat relativa d'invertebrats marins en aquesta poca; el 17% d'espcies del Mioc encara viu en l'actualitat, en comparaci amb un 50%-67% de les espcies del Plioc.

Subdivisions.
El Mioc se subdivideix en Mioc inferior (Aquitani+Burdigali), Mioc mitj (Langhi+Serravalli) i Mioc superior (Tortoni+Messini). De manera menys habitual, tamb es pot subdividir nicament en inferior i superior.

Els sis estatges faunals del Mioc sn:

Aquitani: comen fa 23,03  0,05 milions d'anys. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per la cronozona de polaritat magntica C6Cn.2n, la primera aparici del foraminfer planctnic Paragloborotalia kugleri i la quasi-extinci del nanofssil calcari Reticulofenestra bisecta. El seu final queda marcat per una de les primeres aparicions del foraminfer planctnic Globigerenoides altiaperturus o la part superior de la cronozona de polaritat magntica C6An. S'acab fa 20,43  0,05 milions d'anys i i el seu nom, encunyat el 1850 pel geleg sus Karl Mayer-Eymar, fa referncia al nom llat d'Aquitnia, una regi francesa.;



Les subdivisions dins el Mioc estan definides per l'abundncia relativa de diferents espcies de nanofssils calcaris (plaquetes de calcita produdes per algues unicellulars) i foraminfers (protistes unicellulars amb closques diagnstiques).

El clima del Mioc.
El clima del Mioc va seguir sent moderadament clid tot i que el refredament global que acabaria portant al Plistoc encara continuava.

Paleogeografia del Mioc.
Els continents van continuar a moure's vers les seves posicions actuals. De tots els trets geolgics moderns, noms hi mancava el pont terrestre entre Amrica del Sud i Amrica del Nord.

Hi tingu lloc tamb l'aparici de muntanyes a l'oest d'Amrica del Nord i a Europa. Tant els dipsits marins com continentals del Mioc sn comuns en tot el mn a prop de les costes actuals. Tamb hi ha exposicions continentals ben estudiades en les Grans Planes Americanes i a Argentina.

Flora del Mioc.
L'herba comen a escampar-se, i juntament amb ella els herbvors menjadors d'herba.

Fauna del Mioc.
Tant la fauna marina com continental eren bastant modernes. Noms en llocs allats com Amrica del Sud o Austrlia hi havia fauna realment divergent.

Mamfers.
Mamfers com el llop, el cavall, el castor, el crvol, el camell o la balena ja existien en el Mioc.

Aus.
Aus com el corb, l'nec o el mussol van aparixer durant el Mioc.

Els oceans del Mioc.
Els oceans van continuar refredant-se, i les algues marrons, anomenades kelp, van proliferar, donant aliment a noves espcies marines, com les lldries, peixos i diversos invertebrats. 

A Catalunya.
El major exponent a Catalunya s la depressi del Valls-Peneds, amb una gran riquesa fossilfera. Un dels jaciments ms importants de Catalunya s el d'Els Cassots, a prop de Sant Sadurn d'Anoia.

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33573" title="Daniel Defoe" nonfiltered="3263" processed="3248" dbindex="13378">

Daniel Defoe  (Londres, 1660 - Londres, 21 d'abril de 1731), va ser un fams periodista i novellista considerat el fundador de la novella realista a Gran Bretanya.

Nascut amb el nom Daniel Foe, va afegir posteriorment l'aristocrtic "De" al seu nom. 

Va ser arrestat per publicar El mitj ms rpid per a acabar amb els dissidents el 1703, una stira contra els tories (conservadors). 

Desprs de passar gran part de la seva vida com periodista, creant quantitats ingents de material, en favor tant dels whig, com dels tories, en noms tres anys public les tres obres literries que l'han fet clebre: 
Les aventures de Robinson Crusoe, (1719), considerada la primera novella anglesa. ;
Les aventures de Moll Flanders, (1722), novella picaresca. ;
Diari d'any de la pesta (en angls A journal of the plague year of 1665), (1722), que narra l'epidmia de pesta que hi va haver a Londres aquell any. s considerat un dels primers reportatges periodstics de la histria.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33574" title="Radiant (angle)" nonfiltered="3264" processed="3249" dbindex="13379">
El radiant o radian s la unitat d'angle pla en el Sistema Internacional d'Unitats. Se simbolitza amb l'abreviatura rad.

Un radiant s l'angle que comprn un arc de circumferncia amb una longitud igual al radi de la circumferncia.

El radiant s la unitat natural d'angles. Les mesures d'angle en radiants se solen donar sense cap unitat explcita. Quan es dna una unitat, se sol utilitzar l'abreviatura rad. 

L'angle   mesurat en radiants d'una circumferncia de radi r s:

 

Per tant, hi ha 2  radiants (aproximadament 6,28318531) en una circumferncia completa.

 Radiants i graus .
L'equivalncia entre radiants i graus s la segent:

;

;

o:

;

;

De forma ms general, podem dir:

;

Si, per exemple, tenim -1,570796 en radiants, el valor corresponent en graus seria:

;

 Radiants en el clcul .

En el clcul, els angles s'han de representar en radiants en les funcions trigonomtriques, per fer les identitats i els resultats tan simples i naturals com sigui possible. Per exemple, la segent identitat, on l'angle x est expressat en radiants, s tan simple com,

;

que s la base de moltes altres elegants identitats matemtiques com, 

;

 Anlisi dimensional .
Encara que el radiant s una unitat de mesura, qualsevol cosa mesurada en radiants s adimensional.

Una forma de veure l'adimensionalitat del radiant s en les Srie de Taylor de les funcions sinus i cosinus:
;
;
on x s'expressa en radiants. 

Si  tingus unitats, la suma no tindria sentit ja que el terme lineal  no es pot sumar al terme cbic , etc. Per tant,  ha de ser adimensional.

El radiant s til per distingir entre magnituds de diferent naturalesa per amb les mateixes dimensions. Per exemple, la velocitat angular es pot mesurar en radiants per segon (rad/s). Mantenir la paraula radiant emfatitza que la velocitat angular s igual a 2  vegades la freqncia de rotaci.

 Altres unitats d'angle .
Altres unitats de mesura d'angles sn el grau sexagesimal, el grau centesimal i, en astronomia, l'hora.

Per a la unitat de mesura dels angles slids, vegeu estereoradiant.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33575" title="Grau sexagesimal" nonfiltered="3265" processed="3250" dbindex="13380">
Un grau sexagesimal () s una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilter.

Equival a la norantena part de l'angle recte. Es relaciona amb el radiant per mitj de:

El grau es divideix en 60 minuts d'arc (contraposat al minut, unitat de temps, seixantena part de l'hora), i cada minut d'arc es divideix en 60 segons d'arc.

 



Els seus divisors sn:
Un grau sexagesimal sn seixanta minuts sexagesimals (1=60 );
Un minut sexagesimal sn seixanta segons sexagesimals (1 =60 );

En una calculadora, quan sobre un angle actua una funci trigonomtrica s'acostuma a expressar en graus i  part decimal de grau.

sin (47 52  38 ) = sin  (47,877222..)=0,741709...

Aix 32,4762 = 32  28  34,32  on els divisors del segon sexagesimal s que usen el sistema decimal.

Altres unitats per a mesurar angles del pla sn el radiant i el grau centesimal.




 Origen .

El sistema sexagesimal va sser utilitzat des del temps dels sumeris.

El triangle equilter, anomenat el triangle perfecte (angles iguals i costats iguals), fcil de reproduir com a eina de mesura, podria haver sigut una mesura patr. La divisi del seu angle en el sistema sexagesimal s el grau (del llat gradus: gra o esgla, per tamb rang militar o sigui elevaci).

Vegeu.

segon

 Referncies .


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33589" title="Grau centesimal" nonfiltered="3266" processed="3251" dbindex="13381">
Un grau centesimal () s una unitat de mesura d'angles del pla definit com a una centsima part d'un angle recte. La circumferncia es dividix, aix, en 400 graus centesimals i un angle recte t 100 graus centesimals. 

s molt usat en topografia i en aplicacions militars. El seu principal avantatge s que constitux un sistema pseudodecimal. Els seus divisors sn:

Un grau centesimal sn cent minuts centesimals (1=100 );
Un minut centesimal sn cent segons centesimals (1 =100 );

Aix un angle que expressat en forma de graus centesimals i part decimal sigui de 23,47853 s'expressar com a 23 47  85,3  en graus, minuts i segons centesimals.

Altres unitats de mesura d'angles del pla sn el radiant (63 66  19,8 ) i el grau sexagesimal (1 11  11,1 ). Un grau centesimal equival a   d'un grau sexagesimal i a  d'un radi.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33599" title="Carbonil" nonfiltered="3267" processed="3252" dbindex="13382">
En Qumica Orgnica, un carbonil s un grup funcional format per un tom d'oxigen unit a un carboni per un enlla doble. Quan es formula en forma semi-desenvolupada (sense mostrar tots els enllaos i la estructura), s'escriu com a -CO-, o -CHO si ocupa una posici terminal.

Els compostos que presenten un grup carbonil s'anomenen  segons la posici del grup: Sn cetones si el carbonil est unit a dos toms de carboni i aldehids quan el grup carbonil ocupa una posici terminal, s a dir, est unit a un sl atom de carboni (o a cap, en el cas del formaldehid o metanal). Aquesta estructura tamb forma part d'altres grups funcionals, com als cids carboxlics  o les amides


Del comportament qumic del carbonil cal destacar:

L'oxigen presenta parell d'electrons no compartits, i pot actuar com a base de Lewis en la formaci de complexos.

El carboni lligat a l'oxigen s electrfil, atesa la existncia de una forma ressonant en qu suporta crrega positiva;

Els hidrogens en posici alfa, aquells enllaats al carboni contigu al grup carbonil, sn ms cids;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33603" title="Canya" nonfiltered="3268" processed="3253" dbindex="13383">



Anatomia: ;
Canya s el nom popular amb qu es coneix tamb la trquea.
Canya s el nom popular amb qu es coneix tamb la tbia;
Arquitectura:
Canya o fust s una de les tres parts de la columna, juntament amb la base i el capitell.
Astrologia:
La canya, en astologia s un dels dotze signes zodiacals de l'horscop asteca. Vegeu catl;
Canya s el nom del dia 13 de desembre en el Calendari republic francs;
Botnica: ;
 Canya (planta): ;
Planta perenne i rizomatosa de la famlia de les pocies, forta i de gran desenvolupament. Comprn uns 100 gneres amb ms de 1.500 espcies.
Canya de Sant Joan, canya mediterrnia, canya del pas o, simplement, canya (Arundo donax, tribu Arundineae).
Canya americana o canya d'Amrica, nom amb qu es coneixen les ms de 1.000 espcies de bamb (tribu Bambsia).
Canys, senill, canyavera, canya-xiula o canyissot,  (nom cientfic: Phragmites australis o Phragmites communis de la tribu Arundineae).
Canya de sucre, canya dola o canyamel (nom cientfic: Saccharum officinarum).
Canya d'arenal o borr (nom cientfic: Ammophila arenaria de la tribu Aveneae).
Una canya s la tija d'aquesta planta, fistulosa, llenyosa, balmada i proveda d'envans transversals als nusos.
 Altres plantes amb nom com canya:
Canya d'ndia (nom cientfic: Canna indica de l'ordre de les Zingiberales).
Canya massissa, canya de l'ndia o canya de Bengala sn els noms amb qu es coneix tamb el rotang o jonc d'ndies (nom cientfic: Calamus rotang espcie de famlia de les Areccies), que no s prpiament una canya ja que pertany a la famlia de les palmes o areccies.
Canya xinesa o Bamb de la sort (nom cientfic: Dracaena sanderiana de l'ordre de les Asparagales), no s ni canya ni bamb.
Fsica:
Canya d'amidar o Cana, antiga unitat de longitud, usada a la Corona d'Arag;
Gastronomia i begudes: ;
Sinnim de Rom.
Una canya s un pasts de forma cilndrica feta de pasta de full i farcida de crema o cabell d'ngel.
Una canya s la mesura ms petita de cervesa de barril que se serveix habitualment, equivalent a 200 cc. Prov de la pipeta de canya que en l'antiguitat s'utilitzava per extreure petites mesures de lquid de les mfores.
Una canya s un estri per succionar lquids. ;
Geografia:
El Venat de Canyes s un dels 7 que formen el municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Valls Oriental.  ;
La Canya s un poble de la Garrotxa repartit entre els municipis de Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya, tocant a Olot. ;
La Canya (volc), a Sant Joan les Fonts.
Riu de la Canya, a la Cerdanya.
Mol de la Canya, a Sant Mart de Riucorb (Urgell).
Font de la Canya, a Queralbs (Ripolls).
Serra de la Canya, entre els municipis de Montmajor (Bergued) i Navs (Solsons).
Serra de la Canya (Ripolls), entre els municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter.
Mas de la Canya, a Ribera d'Ondara (Segarra). ;
la Canya de l'ssa, entitat de poblaci del municipi de Coll de Narg (Alt Urgell).
Can Gri de la Canya, a Fornells de la Selva (Girons).
Cany o Sant Toms de Fluvi.
Msica: ;
canya (o inxa) s la llengeta que produeix el so en la majoria d'instruments de fusta.
Canya (instrument), instrument idifon compost per una canya amb un tall de dalt a baix.
Xarop de Canya, grup musical i d'animaci fundat el 1987.
Canya (msica flamenca), pal o estil de msica flamenca.
Tio Canya, can del grup Al Tall;
Esport:
Pesca: la canya de pescar s un estri en forma de canya amb una llinya (o fil) a l'extrem des d'on penja un ham, que permet pescar als rius o al mar.
Tennis: la canya s la part del cap de la raqueta que subjecta el cordatge.
Navegaci:
 la canya s una de les tres parts de l'ncora, juntament amb la cigala i la creu.
 la canya s la part del rem compresa entre el gui i la pala.
 La canya del tim o arjau s la pea per moure el tim (nutica);
Indumentria:
Calat: en els calats alts, la canya s cadascuna de les peces de cuir que cobreixen els turmells. ;
Roba:  la canya s la part de la mitja que cobreix la cama.
Tecnologia:
Canya s l'eina utilitzada a l'industria del vidre per bufar ampolles.

Paraules relacionades.

Canyeria i Canonada;
Cnem o ploma de canya;
Cnon;
Cany;
Cany (anatomia) es una part del tub digestiu i de l aparell respiratori;
Escanyar;
Enganyar;
Canyet;
Canyeta i canuto;
Cana;
Cannabis;
Canna;
Cannes;
Canes;
Canyissada i Encanyissat;
Canyada;
Can;
Canyella;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33604" title="Minut (angle)" nonfiltered="3269" processed="3254" dbindex="13384">
s un angle utilitzat en Astronomia que equival a 15 Minuts sexagesimales o 1/4 de . Equival a l'angle que gira la Terra en 1 minut de temps.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33605" title="Segons (angle)" nonfiltered="3270" processed="3255" dbindex="13385">
s un angle utilitzat en Astronomia que equival a 15 Segons sexagesimales o 1/4 de Minut sexagesimal ('). Equival a l'angle que gira la Terra en 1 segon de temps.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33610" title="Catalunya Lliure" nonfiltered="3271" processed="3256" dbindex="13386">
Catalunya Lliure fou una coalici independentista creada al juny de 1989 entre el Moviment de Defensa de la Terra-PSAN i el Front Nacional de Catalunya, per a les eleccions europees. Va obtenir 19.586 vots.

El desembre del mateix any 1989 es va transformar en partit. El 1991, una part dels membres es van integrar a ERC i la resta de l'organitzaci es va dissoldre un anys desprs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33620" title="Moviment d'Unificaci Marxista" nonfiltered="3272" processed="3257" dbindex="13389">
El Moviment d'Unificaci Marxista fou una organitzaci independentista creada l'any 1977 per la fusi de dos petits grups: el Collectiu Catal d'Alliberament, grup d'ex militants del Partit Socialista d'Alliberament Nacional que havien deixat el partit el 1976, i el Collectiu Combat, escindits del Front Nacional de Catalunya. Es diferenciava de PSAN  i PSAN-Provisional de no participar en el procs de la reforma espanyola. Aix el MUM va bastir amb d'altres grups la Candidatura d'Unitat Popular cap el Socialisme (CUPS), encapalada per l'independent Salvador Casanova, que es present a les eleccions del 15 de juny de 1977. Tot i que Casanova no obten acta de diputat, Llus Maria Xirinacs, que comptava amb el suport de la CUPS i d'altres, n'obtingu la de senador. Desprs de l'experincia electoral, el MUM s'aprop al Partit del Treball de Catalunya (PTC), amb qui es fusion donant lloc al Bloc Catal de Treballadors (BCT). Entre els seus militants hi era Josep-Llus Carod-Rovira.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33622" title="Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional" nonfiltered="3273" processed="3258" dbindex="13390">

El Bloc d'esquerra d'alliberament nacional (BEAN) fou una coalici poltica creada l'any 1979 entre un grup d'independents encapalats per en Llus Maria Xirinacs, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el Bloc Catal de Treballadors (BCT).

Eleccions estatals espanyoles (1979).
Es present a les eleccions generals espanyoles de 1979, sent la primera fora extraparlamentria al Principat de Catalunya al Congrs de Diputats, superant en total els 50.000 vots. En el seu programa electoral es reivindicaven els quatre punts programtics de la llavors dissolta Assemblea de Catalunya.

Alguns dels seus representants foren: Llus Maria Xirinacs per la circumscripci provincial de Barcelona, Maria Merc Maral per la de Lleida o Josep Guia per la de Valncia. 

Eleccions autonmiques catalanes (1980).
Posteriorment el PSAN va deixar la coallici, i el BEAN va convertir-se en partit poltic.

Davant la creaci de la llavors nova formaci poltica Nacionalistes d'Esquerra, es va crear un manifest per la presentaci conjunta d'aquesta amb el BEAN a les primeres eleccions autonmiques a Catalunya desprs del franquisme, l'any 1980, incloent la publicaci de llistes d'adhesions al diari Avui. Tot i que el mateix Xirinacs va signar el manifest i que el BEAN va proposar infructuosament d'anar en coalici amb Nacionalistes d'Esquerra repartint-se els dos primers llocs de la llista per Barcelona, les dues formacions poltiques es van presentar per separat, fent-ho el BEAN sota el nom de BEAN-Unitat Popular, i cap de les dues va obtindre representaci al Parlament de Catalunya.

El BEAN es va autodissoldre el 1982.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33624" title="Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra" nonfiltered="3274" processed="3259" dbindex="13391">
L'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE) fou un partit nacionalista que es va fundar l'any 1985, principalment nodrit amb Nacionalistes d'Esquerra, elements renovadors de l'Esquerra Republicana de Catalunya i per independents. 

No va aconseguir millorar de forma substancial la migrada presncia institucional de Nacionalistes d'Esquerra. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 es presentaren amb el nom de Coalici Electoral Entesa de l'Esquerra Catalana, encapalats per Jordi Carbonell i de Ballester i Jaume Nualart. Van obtenir 35.937 vots (l'1,25 %) i cap esc.

En les eleccions generals de l'any 1986 es va presentar conjuntament amb el PSUC i el PCC en la coalici Uni de l'Esquerra Catalana, precedent d'Iniciativa per Catalunya (IC), federaci de partits que es va crear el 23 de febrer de 1987. 

Els anys 1987 i 1989 encara es va presentar en solitari a Catalunya en les eleccions europees, dins de la coalici estatal Esquerra dels Pobles, liderada per Euskadiko Ezkerra, amb uns resultats discrets.

Dins d'Iniciativa per Catalunya, l'ENE va obtenir representaci parlamentria (Magda Oranich, que posteriorment va passar a CDC, en el Parlament de Catalunya i Joan Josep Armet i Coma en el Congrs dels Diputats).

Des de 1986, diversos sectors del partit van abandonar l'ENE per integrar-se a ERC, entre ells Carod-Rovira, Josep Huguet i Jordi Carbonell.

L'ENE no s'ha disolt formalment, pel que jurdicament existeix integrat dins de la federaci de partits Iniciativa per Catalunya Verds, on s'integren els afiliats que van mantenir-se en el partit.

El darrer primer secretari ha estat Joan Armet.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33625" title="Moviment d'Esquerra Nacionalista" nonfiltered="3275" processed="3260" dbindex="13392">

El Moviment d'Esquerra Nacionalista fou un partit independentista que es va formar el 1985 per escissi de Nacionalistes d'Esquerra. El nou partit era contrari a la formaci de l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra. Es va dissoldre al cap de pocs anys.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33626" title="Almansa" nonfiltered="3276" processed="3261" dbindex="13393">


Almansa s un municipi de la provncia d'Albacete (Espanya) Localitzaci: 38.52 N 1.06 O

Des del punt de vista fsic, Almansa es troba en la zona on s'uneixen els sistemes muntanyencs ibric i btic, que han donat lloc a una plana situada a uns 700 metres sobre el nivell del mar, amb unes muntanyes que la cenyeixen, per que deixen uns passadissos d'accs cap a la Meseta i el Llevant configurant l'anomena't "Corredor d'Almansa", considerat com un dels 17 passos naturals de la Pennsula, la seva situaci geogrfica s Latitud 38 51' N, Longitud 1 05' O .

Aquesta especial situaci geogrfica ha originat la dotaci d'una important infraestructura de comunicacions, que configura a Almansa ciutat com un estratgic enclavament de comunicacions des del centre peninsular a la zona llevantina.

Aquesta obligada i favorable comunicaci en ambds sentits ha reunit en Almansa les influncies del Llevant i la Meseta, forjant la peculiar personalitat de la ciutat i diferenciant-la en bona mesura de la resta de les ciutats manxegues de la regi de les quals forma part.

 Histria .
Almansa s una poblaci de remots orgens i es pot afirmar que en poca musulmana ja era una localitat de certa importncia. s probable que cap a 1241, any d'ocupaci de Chinchilla, Almansa es lliurs al prncep don Alfons, en poca de Ferran III. Desprs de diverses circumstncies, com tota la zona, va entrar a formar part del senyoriu de l'infant don Manel, i desprs del seu fill don Joan Manel, qui concediria nombrosos privilegis i mercs a aquesta vila, ratificats per distints monarques castellans i encara continuats pels marquesos de Villena, els d'Arag i els Pacheco.

En 1476, Almansa ja s'ha incorporat definitivament a la Corona dels Reis Catlics com altres poblacions del marquesat.

s sabut que en les proximitats d'aquesta localitat es va lliurar una important batalla en 1707, la batalla d'Almansa durant la Guerra de Successi, decisiva per a l'assentament de Felip V al tron d'Espanya. En commemoraci d'ella es va aixecar, al segle XVIII, un monument en forma de pirmide avui no conservat. Des de 1778 i per merc de Carles III aquesta antiga vila va passar a titular-se ciutat.

L'urbanisme d'aquesta poblaci ve configurat, principalment, per tot un seguit de carrerons que rodejen l'enorme roca que est coronada pel seu clebre castell. Est declarat conjunt histric-artstic (1921). El ms caracterstic del perfil de la ciutat s el castell, espectacularment alat sobre el pla, el millor conservat de la provncia.

Sens dubte sobre fortificacions anteriors, va aixecar don Joan Manel la seva fortalesa en el segle XIV. Aix ho indiquen alguns documents publicats per Aureli Pretel. En un d'ells, el 1338, sobre l'aprofitament d'aiges d'Alpera, s'estableixen diverses penes que, en tot o en part s'havien de destinar per al castell d'Almansa. Desprs en 1346, quan don Joan Manel fa grcies al "concell" d'Almansa de terres de reg de la seva possessi i de l'aigua que li corresponia, demana a canvi:

"que me dedes  para ayudar a labrar el mio castillo de aqui de Almansa, tres mil maravedis  Et que  los dedes a Ruy Martinez mio criado y vuestro vezino que los tiene que recabdar para la dicha obra del dicho castillo..."

Comparant ambds textos pogus ser que el primer es refereixi a fortificacions existents amb anterioritat i que desprs en 1346 s'iniciaran sobre aquelles les obres d'un nou castell. No obstant aix, el seu aspecte actual correspondr a l'poca de don Joan Pacheco, marqus de Villena les armes del qual apareixen en les claus de les voltes de creueria senzilla de la seva torre de l'homenatge.

La parrquia de l'Assumpci s el resultat de diverses etapes constructives, des del segle XVI al XIX. El seu interior s neoclssic amb nau nica i capalera semicircular amb columnes cornties, el que li dna un aire molt francs i recorda la Capella Real de Versalles. Les capelles laterals, de planta rectangular gtiques alguna fins i tot amb pilars helicodals. La portada, als peus del temple, s de concepci renaixentista i es troba acollida sota un ample arc. Una nica torre de ma vist, barroca de la segona meitat del segle XVIII, s'ala en la faana en el costat de l'evangeli. En aquest mateix lateral est capella del Sagrari o de la comuni, de planta de creu llatina i cpula en el creuer i amb portada enterament rococ finament llaurada. Tota aquesta varietat estilstica ens parla de les vicissituds histriques de la seva edificaci. En la primitiva construcci, decidida en 1524, intervindrien, segons Pereda Hernndez, els mestres Marquino, Pere, Joan de Aranguren i Juanes de Segura, que aixecarien un temple de nau nica amb capelles laterals, de tipus gtic-renaixentista. La portada, de dos cossos, ms fins de talla inferior -amb un relleu de la Anunciaci , ms tosc aquest, ja de principis del segle XVII. A fins del segle XVIII comenaria a renovar-se totalment l'aspecte interior en el sentit indicat sota els projectes de Bartolom de Rivelles.

Al costat de l'esglsia, en una placeta s'ala el Palau dels Comtes de Cirat, cridat tamb la casa Gran, d'especial inters en la seva faana amb un acusat carcter manierista en tots els seus detalls. Ofereix dos Cossos amb columnes faixades i encoixinates en alternana que semblen tretes de tractats d'arquitectura italians, especialment de Sebasti Serlio. El primer cos emmarca la porta i el segon un gran escut amb nens tenants i dos grans figures toscament tallades rematat tot aix per un front triangular. La decoraci encoixinata es perllonga a les dues finestres laterals. Prez Snchez relaciona la decoraci d'aquesta faana amb l'obra del gienens Francisco del Castell. El pati interior s enormement harmnic, de planta quadrada i tres arcs per front sostinguts per columnes jniques en els dos cossos que ofereix. En les eixutes dels arcs cuirs.

En la plaa de San Agustn, propera a l'esglsia, es troba el Convent de les Agustines, el temple de les quals es va reconstruir a l'inici del segle XVIII segons traces de Joan Fauquet; l'interior s d'una nau amb capelles laterals i cor alt -en clausura- als peus creuer amb cpula i capalera plana. De fi dibuix i feta s la seva portada, on consta la inscripci de 1704. L'esquema s senzill; l'obertura rectangular emmarcat per dues columnes, salomniques sobre pedestals, que sostenen un entaulament que es trenca amb un gran flor pinjant central. El segon cos ofereix un alt-relleu de temtica eucarstica delimitat per dues pilastres esbiaixades. Tota la decoraci de fulles carnoses certament recorda la dels retaules, com el de l'antic convent de Justinianes d'Albacete.

El Convent de San Francesc s una senzilla construcci barroca (segles XVII i XVIII) amb una sbria esglsia de planta rectangular amb capitells laterals; annexa a ella, al costat de l'epstola hi ha una ampla capella amb exuberant decoraci en fang. El claustre s molt senzill.

Altres edificacions civils, de sbries faanes, s'aixequen entorn de l'esglsia (Cases de Montortal i dels Enriquez de Navarra). De noble aspecte s tamb, l'antic *posito, avui casa de Cultura, adornada amb llaures herldiques, en la plaa de San Agustn. L'ajuntament neoclssic, present en el seu cos sota una galeria porticada de sobri disseny. En l'es guarda el cridat Crist de les Batalles que, segons la tradici es va trobar en 1707 en el camp de batalla. Separada de l'edifici est la torre del rellotge municipal amb precis escut rococ de la ciutat.

El Teatre Principal es troba situat en el cant del carrer Cervantes amb el carrer Federico Garca Lorca. No es coneix documentaci sobre l'edifici si b des del principi el seu s va anar de teatre. Consta de dues parts diferenciades: una com sala de representaci i altra de carcter mixt (bar, lavabos, accessos, etc). Als afores de la poblaci encara es mant la petita ermita de Sant Blai, del segle XVIII, de planta centrada, amb cpula de perfil llevant i rica decoraci interior.
A pocs quilmetres d'Almansa es troba el Santuari de La nostra Senyora de Betlem, patrona de la poblaci. En ell destaca la senzilla ermita barroca, aixecada en el segle XVII, de planta rectangular, cor alt als peus i magnfic retaule de principis del XVIII; s interessant el camar construt en aquest mateix segle, amb cpula i vistoses pintures murals i paviment de bona taulelleria. Les construccions annexes sn essencialment de la mateixa poca.

 En l'actualitat .
Almansa tenia segons l'ltim cens de l'any 2.000, 23.888 habitants. Xifra, que amb tota seguretat, s'ha vist incrementada en els ltims anys per l'arribada a la ciutat d'immigrants, (majoritriament sud-americans) i que pot haver augmentat en uns 1000 habitants aquesta xifra, segons dades facilitades per l'ajuntament. En l'any 2007 est entorn dels 25.272 habitants.

La tradicional indstria d'Almansa s la fabricaci de calat, encara que en els ltims anys s'a diversificat merc principalment a la construcci d'un polgon industrial i les seves posteriors ampliacions. Hi ha empreses tan pintoresques com drassanes (Almansa est a centenars de quilmetres del mar) i unes altres tan tradicionals com la fabricaci de guitarres espanyoles.

Un dels ltims assoliments d'Almansa s la construcci d'un hospital en la ciutat.

 Festes .
 A principis de maig se celebren les festes locals en honor a la patrona.

 A la fi d'agost se celebra la fira.

 Pgines relacionades .
 Batalla d'Almansa;

 Enllaos externs .
  Pgina principal d'Almansa;
  Histria d'Almansa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33629" title="Assemblea d'Unitat Popular" nonfiltered="3277" processed="3262" dbindex="13395">
L'Assemblea d'Unitat Popular (AUP) fou un moviment independentista impulsat pel Moviment de Defensa de la Terra, sector Independentistes dels Pasos Catalans, l'any 1993. El MDT-IPC es va unir a dirigents i individuals de La Crida en una reuni a Barcelona, originant l'AUP.

El 1995 AUP es va apropar a ERC, i aix va provocar l'escissi de la Plataforma per la Unitat d'Acci (PUA). El 1996 la major part dels membres de l'AUP van ingressar a ERC i el grup va quedar dissolt.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33631" title="Plataforma per la Unitat d'Acci" nonfiltered="3278" processed="3263" dbindex="13397">
La Plataforma per la Unitat d'Acci fou un moviment independentista que es va formar el 1995 agrupant militants de Maulets, Catalunya Lliure, diferents collectius locals, i antics membres de l'AUP que s'oposaven a l'acostament d'aquesta a ERC.

Els segents anys experiment un creixement en base a collectius locals, majoritriament joves, i particip en moltes les principals lluites de la segona meitat dels 90, establint relaci i participant dels diferents moviments socials com el moviment contra les empreses de treball temporal o el d'okupaci. Impuls una intensa activitat d'agitaci i lluita al carrer, i fou objecte d'una continuada repressi que afect centenars dels seus militants. 

El 2000 plantej la necessitat d'abandonar el funcionament com a coordinadora de collectius, donat l'esgotament d'aquest model organitzatiu i la necessitat darticular estructures organitzatives ms slides i adequades a la nova realitat de l'esquerra independentista catalana, dissolent-se per donar pas a la fundaci d'Endavant (OSAN). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33633" title="Sigma" nonfiltered="3279" processed="3264" dbindex="13398">

Sigma (  o  ) s la divuitena lletra de l'alfabet grec i t un valor numric de 200. Usada al final d'una paraula, s'usa la forma final( ).

La majscula   s'usa com a smbol per a:
 Sumatria;
 un cert alfabet, d'un llenguatge, o altre objecte depenent d'un alfabet; expressat en termes matemtics, p.i "el llenguatge definit per l'alfabet  = ...";

La minscula   s'usa com smbol per a:
 Desviaci estndard;
 Funci Sigma;
 abreviatura de sllaba en determinades escoles lingstiques;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33634" title="Unitat del Poble Valenci" nonfiltered="3280" processed="3265" dbindex="13399">
Unitat del Poble Valenci (UPV) fou inicialment una coalici formada el 1982 entre el Partit Nacionalista del Pas Valenci (PNPV) i l'Agrupament d'Esquerres del Pas Valenci (AEPV), a la que desprs es va afegir (per les eleccions autonomiques de 1983) Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV). Un dels caps ms destacats fou Josep Llus Blasco. A les eleccions generals espanyoles de 1982 noms van obtenir 18.516 vots.

El 1984 els dos primers grups van acordar la transformaci de la coalici en un partit poltic unificat.

A les Eleccions autonmiques del 1987 es va presentar en coalici amb una nova Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV), derivada del Partit Comunista del Pas Valenci, i va obtenir dos diputats a les Corts Valencianes: Pere Mayor, per la circumscripci de Valncia, i Aureli Ferrando, per la de Castell. Poc temps desprs, el pacte es va trencar, i els diputats d'UPV passaren al Grup Mixt. Tot el procs del pacte amb EUPV va suposar una important crisi interna, amb una escissi i importants desercions. Un sector que argumentava que l'objectiu de la UPV no era la construcci de l'espai d'esquerra, sin la construcci de l'espai nacionalista al Pas Valenci, es va escindir sota el nom de Partit Valenci Nacionalista (PVN). I, quan els diputats nacionalistes passaren al Grup Mixt, un altre sector se'n va anar, i alguns militants passaren a EUPV. A les Eleccions autonmiques de 1991 es va presentar en solitari i va obtenir 73.813 vots (3,7%). 

La crisis de resultats organitzatius i electorals, aix com els canvis en el mapa poltic valenci (el 1995, el Partit Popular guanyava les Eleccions autonmiques al Pas Valenci), propiciaren que UPV revisara la seua lnia poltica, i en el Congrs celebrat a l'Eliana el 1996, va optar per moderar algunes de les seues posicions i convertir-se en una mena de tercera via entre el PSOE i el PP, sense excloure els pactes amb aquests dos. El 1995 ja havia anat en coalici amb el Partit Valenci Nacionalista en la candidatura UPV-Bloc Nacionalista, i a finals de 1998 es va celebrar el 1r. Congrs per formar el Bloc Nacionalista Valenci. En les Eleccions autonmiques de 1999 aquesta nova federaci va obtenir 102.700 vots (4,6%). Des d'aleshores, UPV ha deixat d'actuar com a tal.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33636" title="Peso mexic" nonfiltered="3281" processed="3266" dbindex="13400">
El peso mexic (en espanyol peso mexicano o, simplement, peso) s la moneda oficial de Mxic. Est dividit en 100 centaus (centavos). El smbol utilitzat per al peso s $, i el del centau s . El codi ISO 4217 del peso mexic s MXN. Ats que el nivell d'exportacions de Mxic s molt elevat, el peso mexic s una de les quinze divises ms cotitzades del mn. 

La instituci que s'encarrega de l'emissi i el control del peso s el Banc de Mxic (Banco de Mxico). En circulen bitllets de 1.000, 500, 200, 100, 50 i 20 pesos i monedes de 10, 5, 2 i 1 pesos i de 50, 20, 10 i 5 centaus. Tamb hi ha emissions especials de monedes de 20, 50 i 100 pesos, de poca circulaci.

Histria.
Les monedes de peso van ser fabricades des de l'11 de maig de 1535 per la Casa de Moneda en plata. Pel seu valor en plata, el peso va ser utilitzat no noms a la Nova Espanya sin internacionalment, i es podien trobar pesos a la Xina o a les Filipines. El 1785, desprs de la independncia dels Estats Units, el peso es va convertir en la moneda de curs legal de tota l'Amrica del Nord, i va ser la base del sistema del dlar americ, que no va ser fabricat sin fins al 1792, i el qual va utilitzar el smbol del peso, $. El peso va ser acceptat com a moneda de curs legal als Estats Units fins al 1857 i al Canad fins al 1858. 


A diferncia de la resta de les nacions llatinoamericanes, durant la major part del segle XX el peso mexic va ser una divisa molt estable, per, desprs de la crisi mundial del petroli dels anys setanta i vuitanta, el peso es va devaluar en diverses ocasions. El 1993 es va introduir un nou sistema monetari conegut com a nuevo peso, "nou peso", que reemplaava els "antics" pesos a ra d'1 nou peso per cada 1.000 d'antics. No obstant aix, l'adjectiu "nou" no s utilitzat des de 1996. Avui dia Mxic, per mitj d'una mplia poltica d'obertura comercial, s'ha convertit en una potncia exportadora, la qual cosa ha fet que el peso sigui una moneda molt estable i una de les 15 monedes ms cotitzades del mn. 

Taxes de canvi.
 1 EUR = 17,50 MXN (21 de novembre del 2008);
 1 USD = 13,92 MXN (21 de novembre del 2008);

Vegeu tamb.
Peso;

Enllaos externs.

 Banc de Mxic ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33637" title="Monterrey" nonfiltered="3282" processed="3267" dbindex="13401">
La ciutat mexicana de Monterrey s la capital i la ciutat ms gran de l'estat de Nuevo Len amb 1.133.814 habitants. L'rea metropolitana de la ciutat s'estn sobre 11 municipis ms de l'estat i amb 3,7 milions d'habitants s la tercera ms gran del pas, i una de les aglomeracions ms grans de Nord-Amrica. Monterrey s una puixant ciutat industrial i centre financer del nord i una de les ciutats ms desenvolupades de Mxic. 

Breu histria.
A l'rea que avui dia comprn la ciutat de Monterrey es van fundar, sense xit, dues colnies. La primera va ser Valle de Santa Luca el 1577, fundada pel sacerdot portugus Alberto del Canto. La segona va ser San Luis Rey de Francia el 1582 pel tamb portugus Luis Carvajal, primer colonitzador del Nou Regne de Lle. La tercera, i definitiva fundaci, va ser la Ciutat Metropolitana de Nostra Senyora de Monterrey, el 20 de setembre, 1596 per Diego de Montemayor, en honor a Don Gaspar de Ziga y Acevedo, comte de Monterrei (Galcia), llavors virrei de la Nova Espanya. Entre els fundadors de la ciutat es trobaven famlies jueves sefardites "conversos", encara que alguns serien cremats a la foguera per la Inquisici espanyola, com va ser el cas de Luis Carvajal. Les tradicions jueves, per, han perdurat en la cultura i la gastronomia de Monterrey fins els nostres dies. 

La ciutat va mancar d'importncia durant el temps de la colnia i el primer segle de la vida independent de Mxic, ats que es trobava molt lluny dels altres centres colonials, no hi havia cap metall precis, la terra no era prou frtil i era constantment atacada per les tribus indgenes del nord. La ciutat no es va desenvolupar sin fins a finals del segle XIX i el comenament del segle XX amb la fundaci de les primeres indstries de producci d'acer (HYLSA), cervesa (Cuauhtmoc-Moctezuma), vidre (Alfa) i ciment (Cemex), aix com d'importants centres educatius (com ara el Tecnolgico de Monterrey), que la convertirien en centre industrial i educatiu molt important de Mxic. Avui dia l'rea metropolitana de Monterrey s una de les ciutats ms riques de Llatinoamrica amb un elevat ndex de desenvolupament hum, i ha estat catalogada com una de les tres millors per als negocis de Llatinoamrica (posici que comparteix, depenent de la instituci que faci l'estudi, amb Miami i Santiago de Xile). El 2002 la ciutat va ser seu de la Conferncia Mundial per al Finanament del Desenvolupament de les Nacions Unides, i el 2007 fou seu del Frum Universal de les Cultures la segona edici d'aquest esdeveniment desprs de l'edici de Barcelona del 2004.

Geografia.

Monterrey est envoltat per muntanyes i serralades: la Sierra Madre Oriental canvia bruscament de direcci cap a l'est a la mateixa longitud on es troba la ciutat. Al nord-est es troba la Sierra de las Mitras (aix anomenada per l'aspecte similar que t a les mitres dels bibes). A l'est es troba el caracterstic Cerro de la Silla (aix anomenat per la seva similitud amb una sella), localitzada a la part nord de la serralada homnima. El Cerro de la Silla s el smbol per excellncia de Monterrey. Al municipi de San Nicols de los Garza es troba el tur de Topo Chico fams per les seves antigues aiges termals. Al sud del riu de Santa Cantarina es troba la Lloma Llarga (avui dia travessada per un tnel) que divideix el municipi de Monterrey del municipi San Pedro Garza Garca.

Economia.

Monterrey s el segon centre industrial ms important de Mxic desprs de la ciutat de Mxic. La ciutat s prominent en la producci d'acer, ciment, vidre, i cervesa i autoparts. El 1999 la revista Forbes la va catalogar com la millor ciutat de negocis de Llatinoamrica. La seva proximitat als Estats Units i el seu carcter empresarial sn dues de les caracterstiques que va esmentar l'article. Monterrey s seu del conglomerat de Cemex, la tercera companyia de ciment ms gran del mn, Vitro (la principal comanyia de vidre de Mxic), Maseca (comanyia d'aliments) i Banorte (serveis financers). Al 2005 hi havia 13.000 empreses manufactureres i 52.000 de serveis. Monterrey produeix el 95% del Producte interior brut de l'estat de Nuevo Len, i el 18% de les exportacions de manufactura de Mxic es produeixen a Monterrey o a la seva rea metropolitana. Les empreses d'acer, les primeres fundades el 1903, produeixen la meitat de tot l'acer mexic. 

La ciutat, amb una qualificaci de 92/100, es va trobar en la posici 87 en termes de Qualitat de Vida, d'acord al report de la companyia nord-americana Mercer Human Resource Consulting el 2005, i la primera posici de Llatinoamrica (inclou aspectes com ara seguretat, nivell de renda, poder adquisitiu, oportunitats d'educaci i serveis de sanitat). El muncipi de San Pedro Garza Garca s el muncipi ms desnvolupat i ms ric de Llatinoamrica en termes de la renda per cpita dels seus habitants. 

A l'rea metropolitana es torben dos aeroports internacionals: l'Aeroport Internacional Mariano Escobedo i l'Aeroport Internacional del Nord. La transportaci pblica interna inclou un modern metro, encara que limitat (amb noms dues lnies), anomenat "Metrorrey" aix com diverses lnies de autobusos metropolitans.

Educaci.

A l'rea metropolitana de Monterrey es troben la Universitat Autnoma de Nuevo Len (UANL), la Universitat de Monterrey, la Universitat Regiomontana i l'Institut Tecnolgic i d'Estudis Superiors de Monterrey (ITESM, ms conegut com el "Tecnolgico de Monterrey"), una de les universitats privades ms reconegudes de Mxic i de Llatinoamrica. L'ITESM utilitza un sistema educatiu integrat a la tecnologia. Des del campus de Monterrey es connecten 33 altres campus de Mxic via satllit amb comunicaci de dues vies.

Esports.

Monterrey t dos equips de futbol en la Lliga Mexicana: els Tigres de l'UANL i el Club de Futbol Monterrey (els Rayados). El segon esport ms important de la ciutat s el beisbol, popular des del comenament del segle XX. La ciutat ha estat seu de partits de la Lliga Major nord-americana. De la lliga mexicana, l'equip de Monterrey sn Los Sultanes. Pel que fa al bsquet, Monterrey t dos equips: la Fuerza Regia (que juga a la lliga mexicana) i els Monterrey Poisions (que juga a l'Associaci Americana de Basquetbol). 

La ciutat tamb t una forta tradici de futbol americ amb dos equips locals de la Lliga Mexicana (ONEFA): els Autntics Tigres de la UANL i els "Borregos" de l'ITESM. Els Borregos han guanyat 7 campionats nacionals.

Atraccions turstiques.
A diferncia d'altres ciutats amb tradici turstica, Monterrey, una ciutat amb un desenvolupament molt recent, concentra la seva activitat turstica en els seus parcs naturals, parcs de diversi i museus i no pas en la seva arquitectura colonial. Els principals museus sn el Museu Regional d'Histria o Museu del Bisbat, que es va construir al lloc on es lliuraria una batalla important contra els Estats Units en la Guerra d'Intervenci Nord-americana; el Museu d'Histria Mexicana, el Planetari ALFA, el Museu del Vidre, el Parc Fundidora (que s seu del Frum Universal de les Cultures el 2007), la Macroplaa (centre administratiu) i el Sal de la Fama del Beisbol de Mxic.  A les muntanyes que envolten la ciutat es poden visitar parcs naturals, com ara el Parc Ecolgic Chipinque i el Parc Estatal l'Estanzuela, aix com les cascades de Cola de Caballo.

Cuina.

El menjar ms tpic de Monterrey s el cabrit o cabrit al pastor, a l'estil de la tradici dels fundadors jueus de la ciutat. Altres menjars de tradici jueva sn la semita (pa sense llevat), la "capriotada" (pa, formatge, panses, man i suc de canya de sucre). Un altre menjar molt fams de la ciutat s el machacado con huevo, preparat amb carn seca, ous, tomquets i piments.

Transports.
Monterrey compta amb dos aeroports internacionals (General Mariano Escobedo i Del Norte) oferint vols a diverses ciutats mexicanes, dels Estats Units i tamb Madrid a Europa.

Si b Monterrey ja no compta amb servei ferroviari per a passatgers, el trnsit de mercaderies hi s molt important. Est situada a la lnia Nuevo Laredo (frontera amb EUA)-Ciutat de Mxic i s terminal de les lnies Monterrey-Tampico (Golf de Mxic), i Monterrey-Mazatln (Pacfic).

El metro de Monterrey, anomenat Metrorrey, consisteix en una xarxa de dues lnies que es creuen a una estaci (Cuauhtmoc). La lnia 1 s predominantment soterrada mentre que la lnia 2 s un llarg viaducte. Actualment s'estan acabant els treballs d'extensi de la lnia 1 cap al nord a travs del municipi de San Nicols de los Garza i fins arribar a Escobedo, havent-se ja habilitat l'accs a l'Universitat Autnoma de Nuevo Len). La major part de l'extensi s un viaducte segmental.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Monterrey, en castell;
Govern de l'Estat de Nuevo Len, en castell;
Informaci sobre el Frum de les Cultures de Monterrey, en catal;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33639" title="Guadalajara (Mxic)" nonfiltered="3283" processed="3268" dbindex="13402">
La ciutat mexicana de Guadalajara s la capital de l'estat de Jalisco i la tercera ms gran en poblaci del pas, amb 1,6 milions d'habitants. L'rea metropolitana de la ciutat s'estn sobre els municipis de Zapopan, Tlaquepaque, Tonal, Tlajomulco, Zapotlanejo i Ixtlahuacn del Ro, amb una poblaci total de 4,1 milions d'habitants, la segona ms gran del pas desprs de la ciutat de Mxic, i una de les aglomeracions ms grans de Nord-Amrica. 

Guadalajara s coneguda com la Perla d'Occident, la Perla Tapata (tapato s un adjectiu informal per a referir-se als originaris de la ciutat), i com la Ciutat de les Roses. Va ser fundada el 14 de febrer, 1542. El nom de Guadalajara t el seu origen de la ciutat homnima espanyola, i aquesta de l' rab W d  al- a  rah (            ) que vol dir "Riu que corre entre les roques".

Breu histria.

Guadalajara va ser fundada el 14 de febrer, 1542 a la vall d'Atemajac, de la provncia de Nova Galcia del virregnat de la Nova Espanya que s'estenia del centre-occident de Mxic fins a la ciutat de San Francisco, Califrnia. Va ser anomenada aix en honor a la ciutat del conqueridor espanyol Nuo Beltrn de Guzmn, el qual cercava un regne ms gran i important per conquerir que l'Imperi asteca que havia conquerit Hernn Corts. Guadalajara va ser fundada quatre vegades, l'ltima encapalada per Beatriz Hernndez. A partir de la seva fundaci definitiva, la ciutat va comenar a crixer en importncia econmica, religiosa i poltica, i la capital de la provncia va ser canviada de l'antiga Compostella a Guadalajara, i es va canviar el nom de la provncia a "Intendncia de Guadalajara".  El 18 de novembre, 1791 es va fundar la Reial i Literria Universitat de Guadalajara, la segona ms antiga de Mxic desprs de la Universitat Nacional Autnoma de Mxic. Desprs de la independncia de Mxic, va ser designada com a capital de l'estat de Jalisco. A llarg del segle XX Guadalajara es va consolidar com una important ciutat industrial de Mxic (especialment en l'rea de manufactura) aix com un important centre cultural i musical de la naci.

Geografia.

La ciutat es troba a la vall d'Atemajac, una paraula nhuatl que vol dir "lloc on l'aigua es bifurca". La vall s una plana envoltada per muntanyes de la Sierra Nevada o Eix Volcnic. El municipi t una superfcie de 182 km2, encara que l'rea metropolitana t una superfcie aproximada de 500 km2. La vall d'Atejamac s part de la conca dels rius Lerma i Santiago. Al sud de la ciutat es troba el Llac de Chapala, el llac ms gran en superfcie del pas. 

Economia i infraestructura.

La ciutat s coneguda com el Silicon Valley de Mxic, amb la presncia de diverses companyies d'alta tecnologia com ara General Electric, Intel, Hitachi, Hewlett Packard, Siemens, Flextronics i d'altres. No obstant, la ciutat, des de temps colonials, s'ha consolidat com un centre de comer, transport i comunicacions entre els port de l'oce Pacfic i el centre i nord del pas. El turisme tamb s'ha convertit en una de les activitats ms importants de la ciutat, aix com de l'estat de Jalisco, per la seva proximitat amb les platges de Puerto Vallarta, Manzanillo i Mazatln. L'aeroport internacional de la ciutat de Guadalajara s el quart ms actiu de Mxic (desprs de la ciutat de Mxic, Cancn i Monterrey) i punt de connexi dels vols internacionals amb les destinacions turstiques de l'oest del pas. La ciutat tamb compta amb un modern tren o metro lleuger per connectar els municipis de l'rea metropolitana amb el centre de la ciutat.

Educaci.

Guadalajara s un important centre educatiu de l'occident de Mxic. S'hi troben importants universitats privades i pbliques com ara la Universitat Autnoma de Guadalajara, la Universitat de Guadalajara, l'Institut Tecnolgic i d'Estudis Superiors d'Occident aix com campus satllits del Tecnolgico de Monterrey i de la Universitat de la Vall de Mxic. Des de 1987 es realitza l'Expo-Guadalajara acompanyada de la Fira Internacional del Llibre, un important esdeveniment cultural del mn castellanoparlant.  La ciutat va ser designada la "capital cultural d'Amrica" el 2005.

Cultura.

Els teatres ms importants sn el Hospicio  Cabaas, Teatre Galeries i el Teatre Degollat, aquest ltim un escenari habitual de concerts i recitals de msica i dansa clssica o contempornia. El recentment  descls Teatre Diana s una plataforma feta per acollir espectacles amb estndards internacionals, com a adaptacions d'obres musicals de Broadway i concerts. 

L'ultima setmana de mar es porta a terme el festival de cinema internacional ms important de Mxic i un dels ms importants a l'Amrica Llatina; Festival Internacional de Cine a Guadalajara.  

Cada any, a finals de novembre se celebra la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, considerada la fira ms important del mn castellanoparlant i la segona ms gran desprs de la Fira del Llibre de Frankfurt a Alemanya. Cada any t un convidat especial. L'any 2004 el convidat d'honor de la fira ha estat la "Cultura catalana" homenatjant no noms als escriptors catalans actuals sin tamb als escriptors catalans refugiats a Mxic durant la Guerra civil espanyola que hi vivien o encara hi viuen.  

D'altra banda la fira cont el festival cultural infantil ms  per prestigiat del pas: Papirolas.  El maig s'hi celebra el Festival cultural,  que consisteix en tot un mes d'exposicions, conferncies, lectures i concerts de msica clssica. 


Al setembre, s'organitza el Encontre Internacional del Mariachi i la Charreria, el qual s un dels esdeveniments culturals que atreu exponents del mariachi de tot el mn, s'ofereixen serenates nocturnes amb mariachi en la Plaa d'Armes, gales de nombrosos mariachis en el tradicional teatre Degollat, i espectacles de charrera per a tota la gent, a ms a ms d'una gran desfilada d'obertura per l'avinguda Alcalde. 

El 1981 va nixer el Ballet de Cambra de Jalisco, companyia sorgida com un projecte de nivell professional que des de fa 25 anys ha tingut actuacions ininterrompudes a Guadalajara i en diferents escenaris de la repblica.

Esports.
La ciutat s seu de tres equips de primera divisi de futbol mexic: el Club Esportiu Guadalajara, conegut com el Rebao Sagrado o ms aviat les Chivas Rayadas del Guadalajara, amb 10 campionats guanyats; el club "Atlas" i l'equip de la Universitat Autnoma de Guadalajara. Els estadis principals de futbol sn l'Estadi Jalisco, conegut com el "Cols de la Calada Independncia", el estadi de la UAG i l'Estadi Olmpic de la UG. La ciutat ser seu dels Jocs Panamericans del 2011.

Ciutats agermanades.
 Sevilla, Espanya;
 Lansing, Oregon, Estats Units;
 Portland, Oregon, Estats Units;
 Albuquerque, Nou Mxic, Estats Units;
 Kansas City, Missouri, Estats Units;
 Tucson, Arizona, Estats Units;

Enllaos externs.

Ajuntament de Guadalajara, en castell;
Pgina Oficial de la Fira de Guadalajara, en castell;
Pgina de Guadalajara, en castell;
L'exili literari catal a Mxic;
Les editorials catalanes de l'exili de 1939 a Mxic;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33642" title="Tijuana" nonfiltered="3284" processed="3269" dbindex="13403">

Tijuana s la ciutat ms gran de l'estat de Baja California, i la cinquena rea metropolitana ms gran en poblaci a Mxic amb 1.300.000 habitants. Est localitzada a l'extrem nord del pas, als 32 31' 30" Nord i 117 02' Ouest. La ciutat t frontera amb la ciutat nord-americana de San Diego.  La indstria turstica s la font de recursos principal de la ciutat i produeix la majoria dels ingressos. Tijuana s particularment famosa amb els estudiants nord-americans universitaris i de secundria. La ciutat tamb s un important centre industrial. Ats la seva localitzaci i l'intercanvi comercial (legal i illegal), s'ha convertit en la ciutat frontera ms dinmica del mn. A ms de nord-americans, hi ha un gran nombre de estrangers a Tijuana, principalment de Xina, Corea del Sud i Sud-Amrica. 


 Enllaos externs .

Ajuntament de Tijuana, en castell;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33643" title="Estat de Puebla" nonfiltered="3285" processed="3270" dbindex="13404">
Puebla s el nom d'un estat i d'una ciutat a Mxic. Aquest article s sobre l'estat;
----
Puebla s un dels 31 estats que constitueixen Mxic. La seva capital s la ciutat de Puebla. Altres ciutats importants de Puebla sn: Tehuacn, Atlixco, Cholula, Teziutln i Chipilo. L'estat t frontera amb l'estat de Veracruz a l'est i al nord, Guerrero i Oaxaca al sud, i l'Estat de Mxic, Hidalgo i Morelos a l'oest.

L'estat de Puebla est dividit en 7 regions socio-econmiques i 217 municipis. s el cinqu estat ms poblat de Mxic amb ms de 5.000.000 habitants. La Sierra Nevada travessa l'estat de manera que hi ha 3 volcans a Puebla: Popocatpetl, Iztachuatl i el Pic d'Orizaba, el ms alt de Mxic. Aquestes volcans i les regions que els envolten han estat declarades Parcs Nacionals i Ecolgics. 

Puebla s un estat molt divers. La capital, la ciutat de Puebla s una ciutat molt industrialitzada i el centre educatiu universitari per a la regi sud-est del pas, amb ms universitats que cap altra ciutat, llevat de la ciutat de Mxic. A Puebla es troben nombroses companyies transnacionals, com ara la Volkswagen de Nord-Amrica. Per, altres regions de l'estat, principalment els petits pobles de la Sierra Nevada, sn molt pobres. En aquestes regions es concentra la poblaci indgena de l'estat; de fet, el 13% de la poblaci de l'estat encara parla una llengua indgena, principalment el nhuatl (l'estat de Puebla cont el nombre ms gran de parlants de nhuatl de tot el pas). Per altra banda, Puebla tamb va rebre un nombre considerable d'immigrants espanyols (a ms del colonitzadors originals), italians i alemanys, els quals es van establir a les rees properes a la ciutat de Puebla, i a Chipilo, per exemple, encara es parla el vnet, una llengua italiana. Encara que t un nombre considerable de parlants, aquesta llengua no s considerada com a llengua minoritria per les autoritats governamentals.
 

Vegeu tamb.
China poblana;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33651" title="Yoshimitsu Yamada" nonfiltered="3286" processed="3271" dbindex="13405">
Yoshimitsu Yamada, (17 de febrer de 1938, Tquio, Jap) s 8 dan (Hachidan) d'aikido.

Va estudiar a la Universitat d'Aoyama Gakuin. El 1955 va entrar com uchideshi (estudiant intern) a lAikikai Hombu Dojo, per estudiar aikido. 

El 1964, amb motiu de la Fira Mundial de Nova York va introduir l'aikido en els Estats Units. Per facilitar la seva difusi va realitzar moltes demostracions i programes de televisi.

Ha desenvolupat la principal escola d'aikido als Estats Units, el  New York Aikikai, que forma part de la United States Aikido Federation (USAF), de la que es President i Director Tcnic. Igualmente, s membre del Consell Superior de la Federaci Internacional d'Aikido i President de la Federacin Latinoamericana de Aikido (FLA), que agrupa prop de 400 dojos d' Amrica del Sud i el Carib. 

 Enllaos externs .

New York Aikikai;
United States Aikido Federation (USAF);
International Aikido Federation;
Federacin Latinoamericana de Aikido (FLA);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33653" title="Guadalajara" nonfiltered="3287" processed="3272" dbindex="13406">


Geografia:
ciutat de Mxic: Guadalajara (Mxic);
ciutat de Castella-La Manxa: Guadalajara (Castella-La Manxa);
provncia de Castella-La Manxa: Provncia de Guadalajara;


Literatura:
llibre de Quim Monz: Guadalajara (llibre);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33654" title="Tonqun" nonfiltered="3288" processed="3273" dbindex="13407">


Geografia: ;
Tonqun (Vietnam);
Tonqun (Xina) s una regi de la Xina.
Golf de Tonqun;
Botnica:
Bamb de Tonqun s el nom com de la canya de l'espcie Pseudosasa amabilis;
Material d'alta qualitat per a la construcci en bamb refs de canyes de pescar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33655" title="Tailndia" nonfiltered="3289" processed="3274" dbindex="13408">



El Regne de Tailndia s un estat del sud-est asitic que limita a l'est amb Laos i Cambodja, el Golf de Siam i Malisia al sud i el Mar d'Andaman i Birmnia a l'oest. La capital de l'estat es Bangkok (Krung Thep Maha Nakhon). 

 Etimologa .
Tradicionalment Tailndia era coneguda com a Siam, nom que va ser oficial fins a l'11 de maig de 1949. La paraula tai  (   ) que designa el grup majoritari de Tailndia no es exactament la mateixa paraula (  ) que vol dir "lliure" en la llengua tai. Tot i aix molts textes afirmen que el nom de Tailndia ve de la paraula "lliure". 

A part d'aix cal no confondre el grup majoritari "tai" (angl. Thai) amb un altre grup tnic de Tailndia, el grup "tai" (angl. Tai, sense "h"), al que pertany la minoria tnica Saek que tamb es trova a Laos. 

Ratcha Anachak Thai (              ) significa "Regne de Tailndia". Etimolgicament el nom es deriva de -Ratcha- (del snscrit raja: "rei o reial") ; -ana- (de  j : "llei" o "autoritat") i de -chak (de cakra : "roda", un smbol de poder).

 Divisions administratives .
Tailndia est dividida en 75 provncies (       , changwat), a part de la capital. Cada provincia est subdividida en districtes (amphoe). 

Les provncies estan agrupades en 6 regions: 
Nord, antiga seu del regne Lanna, independent fins al secle XVI. La ciutat mes important d'aquesta regi coberta de muntanyes es Chiang Mai, la segona ciutat ms poblada de Tailndia. Hi han moltes tnies minoritries en el Nord, que inclueix la zona anomenada el "Triangle d'Or".
Nordest (Isaan), extensa regi agrcola i semirida situada damunt de l'altipl de Korat. L'Isaan constitueix la zona econmicament ms endarrerida de Tailndia. tnicament i linguisticament els habitants del nordest tenen molta afinitat amb el grup tnic Lao, grup majoritari de Laos, pais ve. ;
Central, la plana aluvial del riu Chao Phraya i antiga seu del regne d'Ayutthaya, inclueix la capital, Bangkok. Es la regi mes poblada. T 19 provncies.
Est i Litoral. Petita regi de set provncies situada entre la costa del Golf de Siam i Cambodja. ;
Sud - Costa Est. La zona del Istme de Kra que dona al Golf de Siam. Inclueix les provncies de majora musulmana de Yala, Pattani i Narathiwat.
Sud - Costa Oest. Les illes i la costa del Mar d'Andaman. Zona molt turstica que inclueix l'illa de Phuket. Hi han 6 provncies, de les cuals una limita amb Malisia. ;

A part d'aquestes divisions hi han 6 rees metropolitanes:
 rea Metropolitana de Bangkok ;
 rea Metropolitana de Chiang Mai ;
 rea Metropolitana de Pattaya-Chonburi ;
 rea Metropolitana de Greater Hatyai-Songkhla ;
 rea Metropolitana de Nakhon Ratchasima (Korat);
 rea Metropolitana de Phuket Province;

 El cop d'Estat de 2006 .
El 19 de setembre de 2006 hi va haver un cop d'estat contra el Primer Ministre, mentre aquest es trobava fora del pas assistint a l'Assemblea General de l'ONU celebrada a Nova York. Els colpistes han declarat la llei marcial i la seva lleialtat al Rei de Tailndia. El general Sondhi Boonyaratklin, lder dels colpistes que van prendre el poder a Tailndia, enderrocant al primer ministre, Thaksin Shinawatra, van declarar que el cop d'estat era necessari per a acabar amb mesos de crisi poltica i corrupci. El Rei governant va reconixer el cop d'estat i va reconeixer les causes que li van donar origen. Recentment, el lder colpista ha anunciat que crear un govern inter i va afirmar que en un any convocar eleccions. 

Referncies.
, , , , i Traduccions resumides de la Wikipedia (en);




























































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33656" title="Llofriu" nonfiltered="3290" processed="3275" dbindex="13409">

Llofriu (nom d'origen germnic) s un agregat del municipi de Palafrugell (Baix Empord) de 294 habitants (2005). L'esglsia parroquial de Sant Fruits, ja esmentada en un testament de l'any 1121, va dependre del priorat de Santa Anna de Barcelona fins a la desamortitzaci (primer ter del segle XIX). Les cases, arrecerades prop de l'esglsia, formen un interessant conjunt d'arquitectura popular (segles XVII a XIX). El traat dels carrers, aix com la porta de l'esglsia ens recorda l'origen medieval del poble.

L'economia est basada principalment en l'agricultura i la ramaderia, tot i que la majoria de la seva gent treballa avui dia a Palafrugell, al sector de serveis. A ms del nucli de cases i masies, s'hi troba el cementiri on s enterrat l'escriptor Josep Pla, que visqu molts anys en un mas de Llofriu.










|}

Nuclis de poblaci de Llofriu.

Llofriu;
l'Estaci de Llofriu;
La Barceloneta de Llofriu;

Festes i tradicions.

Festa de la Pela del Suro. El dissabte abans de la revetlla de Sant Joan.
Festa Major. Tercer dissabte d'agost.

Enllaos externs.
Pgina monogrfica sobre el poble;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33659" title="Ro" nonfiltered="3291" processed="3276" dbindex="13410">

La ro o rho s una lletra de l'alfabet grec.

S'escriu   en majscula i   en minscula i es pronuncia com  (segons l'AFI). D'ella deriva la R llatina i la cirlica.

La lletra ro s'utilitza habitualment en els segents contextos:

Fsica i Qumica: en minscula, smbol de la densitat.
Expressa el coeficient de correlaci en estadstica;
Es refereix a la resistivitat d'un material en electricitat;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33661" title="Mi" nonfiltered="3292" processed="3277" dbindex="13411">

La mi, s la dotzena lletra de l'alfabet grec.

S'escriu   en majscula i   en minscula. El smbol ve d'un signe fenici per designar el mar. 

La lletra mi s'utilitza habitualment en els segents contextos:

Fsica: s el coeficient de fregament i el smbol del mu, una partcula;
s el terme mig entre alfa i omega, principi i final d'un esdeveniment cabdal;
s la lletra usada per invocar les fries a l'antiga Grcia. Potser per aix apareix en un encateri cristi per invocar un ngel ;
Estadstica: Indica el valor probable;
Designa el prefix micro- en el SI;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33662" title="Pocia" nonfiltered="3293" processed="3278" dbindex="13412">

Les pocies o gramnies (Poaceae o Gramineae) sn una famlia de plantes herbcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes. Corresponen a la famlia de les gramnies en sistemes de classificaci clssics com el de Linn.

Tenen tiges cilndriques anomenades palla si sn herbcies i canyes si sn llenyoses, normalment amb nusos massissos i entrenusos balmats, aix com fulles esparses, compostes tpicament de beina, lgula i limbe. La beina envolta la tija, mentre que la lgula s un petit apndix membrans, o rarament pelut, situat a la zona d'uni del limbe amb la beina; el limbe sol ser allargat. Les flors sn generalment hermafrodites; amb periant nul o, com a molt, representat per dues o, de vegades, tres petites peces escamoses anomenades lodcules o glumllules; androceu de tres estams; gineceu d'ovari unilocular i amb dos estigmes plomosos. Tancant la flor, hi ha dues brctees anomenades glumelles; la glumella inferior o lema est ben desenvolupada i sovint presenta una aresta; la glumella superior o palca s membranosa i de vegades molt reduda. Una o comunament diverses flors constitueixen la inflorescncia elemental de las gramnies: l'espcula o espigueta, que presenta basalment dues brctees, anomenades glumes. Les espcules es reuneixen en pancules, rams o espigues. Tenen els fruits en cariopsis. s una famlia cosmopolita, amb ms de 700 gneres i 12.000 espcies.

A aquesta famlia pertanyen tots els cereals, de gran importncia en l'alimentaci humana, les pastures, de gran importncia en l'alimentaci animal i les canyes.

Subfamlies i tribus .
La famlia Pocies inclou les dotze subfamlies segents. S'hi indiquen tamb les tribus que hi pertanyen:
 
Anomochlooideae;
Anomochloeae;
Streptochaeteae;
Aristidoideae;
Aristideae;
Arundinoideae;
Arundineae;
Bambusoideae;
Bambuseae;
Olyreae;
Centothecoideae;
Centotheceae;
Thysanolaeneae;
Chloridoideae;
Cynodonteae;
Eragrostideae;
Leptureae;
Orcuttieae;
Pappophoreae;

Danthonioideae;
Danthonieae;
Ehrhartoideae;
Ehrharteae;
Oryzeae;
Phyllorachideae;
Streptogyneae;
Panicoideae;
Andropogoneae;
Arundinelleae;
Gynerieae;
Hubbardieae;
Isachneae;
Paniceae;
Steyermarkochloeae;
Pharoideae;
Phareae;

Pooideae;
Ampelodesmeae;
Aveneae;
Brachyelytreae;
Brachypodieae;
Bromeae;
Brylkinieae;
Diarrheneae;
Hainardieae;
Lygeeae;
Meliceae;
Nardeae;
Phaenospermatideae;
Poeae;
Stipeae;
Triticeae;
Puelioideae;
Guaduelleae;
Puelieae;
(incertae sedis);
Eriachneae;
Micraireae;


Una tretzena subfamlia, Micrairoideae, no gaudeix encara del suport general i dues tribus no han estat assignades encara a cap subfamlia (incertae sedis). Segons algunes fonts, el nombre total de tribus i subtribus s de 40 i 76 respectivament, i de 45 tribus segons d'altres, per sense concretar-ne el nombre de subtribus.

Pel que fa a les espcies, les pocies es classifiquen en uns 700 gneres que comprenen unes 11.000 espcies (dades de 2006).

 Gneres .
La segent llista de gneres cont la majoria dels esmentats en la bibliografia botnica. En molts casos, alguns dels que hi ha llistats sn sinnims. Els enllaos als sinnims porten al nom preferit del gnere.

 Acamptoclados, Achaeta, Achlaena, Achnodon, Achnodonton, Achnatherum, Achmatherum, Achneria, Achyrodes, Aciachne, Acicarpa, Acidosasa, Acostia, Acrachne, Acratherum, Acritochaete, Acroceras, Actinochloa, Actinocladum , Aegialina, Aegilopodes, Aegilops, Aegopogon, Aeluropus, Afrotrichloris, Agenium, Agnesia, Agraulus, Agrestis, Agriopyrum, Agropogon, Agropyron, Agropyropsis, Agrosticula, Agrostis, Agrostomia, Aira, Airella, Airidium, Airochloa, Airopsis, Alexfloydia, Alloeochaete, Allolepis, Alloteropsis , Alopecurus, Alvimia, Amblyopyrum, Ammochloa, Ammophila, Ampelodesmos, Amphibromus, Amphicarpum, Amphipogon, Anadelphia, Ancistrachne, Ancistragrostis, Andropogon, Andropterum, Anemanthele, Aniselytron, Anomochloa, Anthaenantiopsis, Anthenantia, Anthephora, Anthochloa, Anthoxanthum, Antinoria, Apera, Aphanelytrum, Apluda, Apochiton, Apoclada, Apocopis, Apogonia, Arberella, Arctagrostis, Arctophila, Aristida, Arrhenatherum, Arthragrostis, Arthraxon, Arthropogon, Arthrostylidium, Arundarbor, Arundinaria: "bamb", Arundinella, Arundo, Arundoclaytonia, Atheropogon, Atropis, Aulaxanthus, Aulonemia, Australopyrum, Austrochloris, Austrodanthonia, Austrofestuca, Austrostipa, Avellinia, Avena, Avenula, Axonopus.

Bambusa, Baptorhachis, Bealia, Beckeropsis, Beckmannia, Beckera, Bellardiochloa, Bellardiochloa, Berghausia, Bewsia, Bhidea, Blepharidachne, Blepharoneuron, Boissiera, Boivinella, Borinda, Bothriochloa, Bouteloua, Brachiaria, Brachyachne, Brachychloa, Brachyelytrum, Brachypodium, Briza, Brizopyrum, Bromidium, Bromuniola, Bromus, Brylkinia, Buchlo, Buchlomimus, Buergersiochloa;

Calamogrostis, Calamovilfa, Calderonella, Calosteca,Calotheca, Calyptochloa, Campulosus, Camusiella, Capillipedium, Caryochloa, Castellia, Catabrosa, Catabrosella, Catalepis, Catapodium, Cathestecum, Cenchrus, Centotheca, Centrochloa, Centropodia, Cephalostachyum, Chaboissaea, Chaetium, Chaetobromus, Chaetochloa, Chaetopoa, Chaetopogon, Chaetostichium, Chamaeraphis, Chandrasekharania, Chasechloa, Chasmanthium, Chasmopodium, Chevalierella, Chikusichloa, Chimonobambusa, Chionachne, Chionochloa, Chloachne, Chloris, Chlorocalymma, Chondrosium, Chrysochloa, Chrysopogon, Chumsriella, Chusquea, Cinna, Cladoraphis, Clausospicula, Cleistachne, Cleistochloa, Cliffordiochloa, Clinelymus, Cockaynea, Coelachne, Coelachyropsis, Coelachyrum, Coelorachis, Coix, Colanthelia, Coleanthus, Colpodium, Commelinidium, Cornucopiae, Cortaderia, Corynephorus, Cottea, Craspedorhachis, Crinipes, Crithopsis, Crypsis, Cryptochloa, Ctenium, Ctenopsis, Cutandia, Cyathopus, Cyclostachya, Cymbopogon, Cymbosetaria, Cynodon, Cynosurus, Cyperochloa, Cyphochlaena, Cypholepis, Cyrtococcum;

Dactylis, Dactyloctenium, Daknopholis, Dallwatsonia, Danthonia, Danthoniastrum, Danthonidium, Danthoniopsis, Dasyochloa, Dasypoa, Dasypyrum, Davidsea, Decaryella, Decaryochloa, Dendrocalamus, Dendrochloa, Deschampsia, Desmazeria, Desmostachya, Deyeuxia, Diandrochloa, Diandrolyra, Diandrostachya, Diarrhena, Dichaetaria, Dichanthelium, Dichanthium, Dichelachne, Diectomis, Dielsiochloa, Digastrium, Digitaria, Digitariopsis, Dignathia, Diheteropogon, Dilophotriche, Dimeria, Dimorphochloa, Dimorphostachys, Dinebra, Dinochloa, Diplachne, Diplopogon, Dissanthelium, Dissochondrus, Distichlis, Drake-Brockmania, Dregeochloa, Dryopoa, Dupontia, Duthiea, Dybowskia.

Eatonia, Eccoilopus, Eccoptocarpha, Echinaria, Echinochloa, Echinolaena, Echinopogon, Ectrosia, Ectrosiopsis, Ehrharta, Ekmanochloa, Eleusine, Elionurus, Elymandra, Elymordeum, Elymus, Elyonurus, Elytrigia, Elytrophorus, Elytrostachys, Enneapogon, Enteropogon, Entolasia, Entoplocamia, Epicampes, Eragrostiella, Eragrostis, Eremium, Eremochloa, Eremopoa, Eremopogon, Eremopyrum, Eriachne, Erianthus, Erianthecium, Eriochloa, Eriochrysis, Eriocoma, Erioneuron, Erythranthera, Euchlaena, Euclasta, Eulalia, Eulaliopsis, Eustachys, Euthryptochloa, Exotheca,

Fargesia, Farrago, Fasciculochloa, Festuca, Festucella, Festucopsis, Fingerhuthia, Fourniera, Froesiochloa.

Garnotia, Gastridium, Gaudinia, Gaudiniopsis, Germainia, Gerritea, Gigantochloa, Gilgiochloa, Glaziophyton, Glyceria, Glyphochloa, Gouinia, Gouldochloa, Graphephorum, Greslania, Griffithsochloa, Guadua, Guaduella, Gymnachne, Gymnopogon, Gymnostichum, Gynerium.

Habrochloa, Hackelochloa, Hainardia, Hakonechloa, Halopyrum, Harpachne, Harpochloa, Helictotrichon, Helopus, Helleria, Hemarthria, Hemisorghum, Henrardia, Hesperostipa, Heterachne, Heteranthelium, Heteranthoecia, Heterocarpha, Heteropholis, Heteropogon, Heterosteca, Hickelia, Hierochlo, Hilaria, Hitchcockella, Holcolemma, Holcus, Homolepis, Homopholis, Homozeugos, Hookerochloa, Hordelymus, Hordeum, Hubbardia, Hubbardochloa, Humbertochloa, Hyalopoa, Hydrochloa, Hydrothauma, Hygrochloa, Hygroryza, Hylebates, Hymenachne, Hyparrhenia, Hyperthelia, Hypogynium, Hypseochloa, Hystrix.

Ichnanthus, Imperata, Indopoa, Indosasa, Isachne, Isalus, Ischaemum, Ischnochloa, Ischnurus, Iseilema, Ixophorus;

Jansenella, Jarava, Jardinea, Jouvea, Joycea.

Kampochloa, Kaokochloa, Karroochloa, Kengia, Kengyilia, Kerriochloa, Koeleria.

Lagurus, Lamarckia, Lamprothyrsus, Lasiacis, Lasiorhachis, Lasiurus, Lecomtella, Leersia, Lepargochloa, Leptagrostis, Leptaspis, Leptocarydion, Leptochloa, Leptochlopsis, Leptocoryphium, Leptoloma, Leptosaccharum, Leptothrium, Lepturella, Lepturidium, Lepturopetium, Lepturus, Leucophrys, Leucopoa, Leymus, Libyella, Limnas, Limnodea, Limnopoa, Lindbergella, Linkagrostis, Lintonia, Lithachne, Littledalea, Loliolum, Lolium, Lombardochloa, Lophacme, Lophatherum, Lophochlaena, Lopholepis, Lophochloa, Lophopogon, Lophopyrum, Lorenzochloa, Loudetia, Loudetiopsis, Louisiella, Loxodera, Luziola, Lycochloa Lycurus, Lygeum.

Maclurolyra, Maillea, Malacurus, Maltebrunia, Manisuris, Megalachne, Megaloprotachne, Megastachya, Melanocenchris, Melica, Melinis, Melocalamus, Melocanna, Merisachne, Merostachys, Mesosetum, Merxmuellera, Metasasa, Metcalfia, Mibora, Micraira, Microbriza, Microcalamus, Microchloa, Microlaena, Micropyropsis, Micropyrum, Microstegium, Mieropyrum, Mildbraediochloa, Milium, Miscanthidium, Miscanthus, Mnesithea, Mniochloa, Molineria, Molinia, Monachather, Monachne, Monanthochlo, Monelytrum, Monium, Monocladus, Monocymbium, Monodia, Monostachya, Mosdenia, Muhlenbergia, Munroa, Myriocladus, Myriostachya.

Narduroides, Nardus, Narenga, Nassella, Nastus, Neeragrostis, Neesiochloa, Nematopoa, Neobouteloua, Neohouzeaua, Neostapfia, Neostapfiella, Nephelochloa, Neurachne, Neurolepis, Neyraudia, Notochlo, Notodanthonia. ;

Ochlandra, Ochthochloa, Odontelytrum, Odyssea, Olmeca, Olyra, Ophiochloa, Ophiuros, Opizia, Oplismenopsis, Oplismenus, Orcuttia, Oreobambos, Oreochloa, Orinus, Oropetium, Ortachne, Orthoclada, Orthopogon, Otachyrium, Oryza, Oryzidium, Oryzopsis, Otachyrium, Otatea, Ottochloa, Oxychloris, Oxyrhachis, Oxytenanthera.

Panicularia, Panicum, Pappophorum, Parapholis, Parafestuca, Parahyparrhenia, Paraneurachne, Parapholis, Paratheria, Parectenium, Pariana, Parodiolyra, Pascopyrum, Paspalidium, Paspalum, Pennisetum, Pentameris, Pentapogon, Pentarrhaphis, Pentaschistis, Pereilema, Periballia, Peridictyon, Perotis, Perrierbambus, Perulifera, Petriella, Peyritschia, Phacelurus, Phaenanthoecium, Phaenosperma, Phalaris, Pharus, Pheidochloa, Phippsia, Phleum, Pholiurus, Phragmites, Phyllorhachis, Phyllostachys, Pilgerochloa, Piptatherum, Piptochaetium, Piptophyllum, Piresia, Piresiella, Plagiantha, Plagiosetum, Planichloa, Plectrachne, Pleiadelphia, Pleuraphis, Pleuroplitis, Pleuropogon, Plinthanthesis, Poa, Pobeguinea, Podophorus, Poecilostachys, Pogonachne, Pogonarthria, Pogonatherum, Pogoneura, Pogonochloa, Pogononeura, Pohlidium, Poidium, Polevansia, Pollinia, Polliniopsis, Polypogon, Polytoca, Polytrias, Pommereulla, Porteresia, Potamophila, Pringleochloa, Prionanthium, Prosphytochloa, Psammagrostis, Psammochloa, Psathyrostachys, Pseudanthistiria, Pseudarrhenatherum, Pseudechinolaena, Pseudobromus, Pseudochaetochloa, Pseudocoix, Pseudodanthonia, Pseudodichanthium, Pseudopentameris, Pseudophleum, Pseudopogonatherum, Pseudoraphis, Pseudoroegneria, Pseudosasa, Pseudosorghum, Pseudostachyum, Pseudovossia, Pseudoxytenanthera, Pseudozoysia, Psilathera, Psilolemma, Psilurus, Pterochloris, Ptilagrostis, Puccinellia, Puelia, Pyrrhanthera. ;

Racemobambos, Raddia, Raddiella, Ramosia, Ratzeburgia, Redfieldia, Reederochloa, Rehia, Reimaria, Reimarochloa, Reitzia, Relchela, Rendlia, Reynaudia, Rhabdochloa, Rhipidocladum, Rhizocephalus, Rhomboelytrum, Rhombolytrum, Rhynchelytrum, Rhynchoryza, Rhytachne, Richardsiella, Robynsiochloa, Rottboellia, Rytidosperma. ;

Saccharum, Sacciolepis, Sartidia, Sasa, Saugetia, Savastana, Schaffnera, Schaffnerella, Schedonnardus, Schenckochloa, Schismus, Schizachne, Schizachyrium, Schizostachyum, Schmidtia, Schoenefeldia, Sclerachne, Sclerochloa, Sclerodactylon, Scleropoa, Scleropogon, Sclerostachya, Scolochloa, Scribneria, Scrotochloa, Scutachne, Secale, Sehima, Senites, Semiarundinaria, Sericura, Serrafalcus, Sesleria, Sesleriella, Setaria, Setariopsis, Shibataea, Sieglingia, Sitanion, Silentvalleya, Simplicia, Sinarundinaria, Sinoarundinaria, Sinobambusa, Sinocalamus, Sinochasea, Sitanion, Smidetia, Snowdenia, Soderstromia, Sohnsia, Solenachne, Sorghastrum, Sorghum, Spartina, Spartochloa, Spathia, Sphaerium, Sphaerobambos, Sphaerocaryum, Spheneria, Sphenopholis, Sphenopus, Spinifex, Spodiopogon, Sporobolus, Steinchisma, Steirachne, Stenotaphrum, Stephanachne, Stereochlaena, Steyermarkochloa, Stiburus, Stilpnophleum, Stipa, Stipagrostis, Stiporyzopsis, Streblochaete, Streptachne, Streptochaeta, Streptogyna, Streptolophus, Streptostachys, Styppeiochloa, Sucrea, Suddia, Swallenia, Swallenochloa, Symplectrodia, Syntherisma;

Taeniatherum, Taeniorhachis, Tarigidia, Tatianyx, Teinostachyum, Tetrachaete, Tetrachne, Tetrapogon, Tetrarrhena, Thamnocalamus, Thaumastochloa, Thelepogon, Thellungia, Themeda, Thinopyrum, Thrasya, Thrasyopsis, Thuarea, Thyridachne, Thyridolepis, Thyrsia, Thyrsostachys, Thysanolaena, Timouria, Torreyochloa, Tovarochloa, Trachypogon, Trachys, Tragus, Trachypogon, Triachyrum, Tribolium, Trichodium, Tricholaena, Trichoneura, Trichopteryx, Tricuspis, Tridens, Trikeraia, Trilobachne, Triniochloa, Triodia, Triplachne, Triplasis, Triplachne, Triplasis, Triplopogon, Tripogon, Tripsacum, Triraphis, Triscenia, Trisetaria, Trisetum, Tristachya, Triticum, Tsvelevia, Tuctoria;

Uniola, Uranthoecium, Urelytrum, Urochlaena, Urochloa, Urochondra.

Vahlodea, Vaseyochloa, Ventenata, Vetiveria, Vietnamochloa, Vietnamosasa, Viguierella, Vilfa, Vossia, Vulpia, Vulpiella.

Wangenheimia, Wasatchia, Weingaertneria, Whiteochloa, Wilibalda, Willbleibia, Willkommia, Windsoria, Wirtgenia;

Xerochloa;

Yadakeya, Yakirra, Ystia, Yushania, Yvesia. ;

Zea, Zeia, Zenkeria, Zeocriton, Zerna, Zeugites, Zingeria, Zizania, Zizaniopsis, Zonotriche, Zoysia, Zygochloa.

Referncies.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33666" title="Sampi" nonfiltered="3294" processed="3279" dbindex="13413">
La lletra sampi ( en majscula i  en minscula) s una lletra obsoleta de l'alfabet grec i t un valor numric de 900. El nom "sampi" aparentment ve de sn p: "semblant a [[ |pi]]". Un altre nom que tenia aquesta lletra arcaica era disigma ja que representava el fonema /ss/ o /ks/.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33670" title="Benaguasil" nonfiltered="3295" processed="3280" dbindex="13414">


Benaguasil s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Limita amb Llria, Benissan, la Pobla de Vallbona, Riba-roja de Tria, Vilamarxant i Pedralba.

 Geografia .
El terme de Benaguasil t una forma estreta i allargada, parallel per l'esquerra al riu Tria en direcci oest-est.

Al nord del terme hi ha la zona ms muntanyosa on se situen les tres cotes ms elevades del seu terme: Montiel (245 m.), els Cabeos i les Travesses. L'extrem oriental del terme, ms ample que l'occidental, est ocupat per una gran planura, la Vall Bona, regada artificialment amb una antiga xarxa de squies d'origen rom. Histricament aquesta horta pertanyia tota al terme de Benaguasil del qual es van separar els termes de la Pobla i l'Eliana.

La situaci del poble dins la conca del Tria ha fet que sempre haja estat ben comunicat amb Valncia, tant per carretera com per ferrocarril.

 Histria .
s un topnim procedent de l'rab: Bani (al)-Wazir que en la documentaci posterior (en alfabet llat) registra diverses variants: Beniguazir, Benaguacil, Beniguasil, etc.

Romans i musulmans.
La vila es va fundar en una data indeterminada, cap al segle XII, per una important famlia musulmana, els Banu al-Wazir, sobre les restes d'alguna probable villa romana (villa Ceclia). D'aquest primitiu habitatge rom ens resten dues lpides, una al museu arqueolgic de Valncia, on es fa referncia a Caecilia, i una altra lpida, avui desapareguda, que esmentava a Nigrino, el "quasi emperador" edet. Els musulmans tamb van aprofitar una primitiva xarxa de reg romana, la qual netejaren, modificaren i ampliaren, tot aprofitant el mateix assut i una part de les canalitzacions romanes que han servit de base a l'actual horta de la Vall Bona, s a dir, de Benaguasil, la Pobla de Vallbona, l'Eliana i una xicoteta part de Llria. Els musulmans van construir un castell i una vila fortificats (castrum et oppidum) amb muralles, portals, cisternes, clavegueres i altres elements urbans. 

 poca foral .
El 1238 passa a poder de Jaume I que la dna a un noble aragons, Ferrando Daz i al cap de poc temps pass a la poderosa famlia dels Luna, senyors de les venes viles de Sogorb i Paterna, formant tot un patrimoni conjunt. Al principi del s. XV passa a la famlia reial d'Arag i ms tard als ducs de Cardona. Sota la possessi d'aquests nobles tingu lloc l'alament morisc de Benaguasil contra el manament de l'Emperador Carles I (1525) que obligava a batejar-se tots els musulmans. Aquesta revolta tingu un carcter comarcal, ja que s'hi aplegaren els musulmans de Benissan, Btera,Vilamarxant i Paterna. Dominada la revolta, molts d'aquests sublevats fugiren a la serra d'Espad i la resta, encapalats per la famlia Abenmir, es van batejar. El setembre del 1609 es va produir l'expulsi dels moriscos de Benaguasil, la prctica totalitat de la poblaci, que van ser traslladats al port de Mostaganem (Algria) des d'on es van repartir entre Or, Cherchel i la mateixa ciutat d'Alger. L'abril del 1613 es va signar una nova carta de poblaci entre el duc de Cardona i una cinquantena de nous pobladors vinguts, majoritriament, de l'Horta Nord. La vila particp activament en la guerra de Successi (1706) formant quatre esquadrons, amb alguns cavallers al front, que van lluitar contra Felip de Borb. Desprs de la derrota d'Almansa i la caiguda del Regne de Valncia en mans dels castellans, molts d'aquests benaguasilers van fugir aBarcelona fins a la caiguda de la ciutat el 1714. 

 Segles XVIII i XIX .
Al final del s. XVIII, a partir dels informes de Cavanilles, es va prohibir el conreu de l'arrs. Durant la Guerra del Francs la vila tamb particip en la lluita, concretament en la batalla de las Cabrillas (24 de juny del 1808) on mor el cavaller benaguasiler en Joan d'Arru. El segle XIX estigu marcat per una gran inseguretat causada per les guerres carlines i els freqents grups de bandolers que passaren per la vila. Diverses lpides testimonien algunes morts violentes. 

 Segle XX .
El segle XX signific per a Benaguasil la consolidaci de les idees anarquistes aplicades al camp les quals es portaren a terme, d'una forma plena, durant la Segona Repblica. El cop d'estat contra la segona repblica espanyola (juliol del 1936) vingu seguit d'una srie accions exaltades que tingueren com a conseqncia la mort d'unes quaranta persones lligades ideolgicament als militars sublevats, aix com la crema de l'esglsia parroquial. Amb la victria de Franco s'inicia un llarg perode de persecuci i repressi en qu unes vuitanta persones, contrries al rgim vencedor, van ser executades. L'any 1975 signific el retorn de la democrcia i la desaparci dels smbols de la Dictadura. L'any 1979 accedia a l'alcaldia Antoni Balaguer al front d'una coalici d'esquerres. El 1983 entrava el PSOE a governar la vila, presidint el govern municipal Batiste Dur. El 1991 ocup l'alcaldia Joaquim Herrez, del PP, partit que governa encara presidit per l'actual alcalde Joaquim Segarra.

 Demografia .

 Economia .
Pels anys seixanta del segle passat, s'hi estableix una indstria txtil que dna vitalitat al sector; tamb la construcci assoleix certa importncia. Actualment, a banda de l'agricultura, l'economia es basa en la petita empresa familiar que abasta els diferents sectors de producci.

 Administraci .


 Patrimoni cultural .
 Monuments religiosos .


 Esglsia de N S de l'Assumpci. Edifici d'estil barroc valenci del s. XVIII. Est situat a la plaa Major, sobre el solar de l'antiga mesquita musulmana. S'iniciaren les obres el 1702 i, desprs de la guerra, es van reiniciar el 1725. L'edifici principal s'inaugur el 1731 i ms tard s'acab la faana principal amb una bella escala a dues mans.

 Ermita de N S de Montiel. Edifici d'estil barroc valenci de final del s. XVIII. Est situada a la lloma de l'Ermita, sobre el solar d'una antiga ermita que s'havia edificat cap al 1650. El 1795 es va enderrocar i s'iniciaren les obres de l'actual edifici, que s'inaugur l'any 1800.

 Monuments civils .
 La torre del Castell. Cap al segle XII la famlia al-Wazir va construir, sobre les restes d'una villa romana, un castell que tenia probablement tres torres fortes. Quan perd el seu valor estratgic, cap al llarg del segle XIX, tingu diverses funcions: ajuntament, escorxador, escola, acadmia de msica, teatre de sarsuela, etc. Cap al 1980 fou cedit a la Uni Musical i a continuaci va ser enderrocat per tal de construir-hi un nou edifici. Tanmateix, per exigncies constructives, es va salvar una torre del castell medieval que havia servit de pres i que encara es pot visitar. Cal destacar el gran arc que tanca la torre i els grafitis que omplen les parets de l'antiga pres. Les portes es conserven al Museu Etnolgic i a la mateixa torre.

 La casa de les Rendes. Edifici que ocupa un estratgic angle de l`antiga muralla del poble. Est situat al carrer de les Rendes i confronta el carrer de Cristians. Aquest important edifici histric ja s'esmenta al final del s. XIII. Era un edifici de carcter senyorial i comunal ja que s'utilitava per a recollir les rendes i tamb per a fer importants actes, reunions i consells. Queden alguns elements gtics i mudjars o renaixentistes.

 La casa dels Abenmir. Magnfic edifici d'estil mudjar del segle XVI situat al carrer del Castell. Es tracta d'una casa-palau que devia pertnyer a una important famlia morisca del segle XVI o, potser, de final del segle XV. Tradicionalment s'atribueix als Abenmir, una famlia morisca de Benaguasil que assol la noblesa. L'entrada principal est formada per un gran arc amb dovelles de pedra treballada.

 El palau dels Arru. Important casa senyorial situada al carrer del Palau. Malgrat els llastimosos retocs d'escaiola que s'han fet darrerament, es tracta d'un bell exemplar de palau rural del s. XVI-XVII. Tanmateix se sap que hi ha restes anteriors gtics i ben b podria tractar-se d'una altra casa morisca, potser la dels Xerrin, tan rics i poderosos com els Abenmir. Desprs de la expulsi dels moriscos va pertnyer a la famlia Arru, nobles d'ascendncia basca que collocaren el seu escut, en relleu, sobre la porta. Al s. XIX se li afegiren alguns detalls decoratius interiors.

 La casa d'Estevenet o la procura de Portaceli. Situada al carrer de Cristians, es tracta d'una gran construcci feta a cavall dels segles XVII-XVIII. Va ser edificada sobre el solar de la primitiva esglsia de Sant Francesc. Pertanyia al convent de Portaceli i servia de magatzem de les rendes (fruits) de la parrquia de Benaguasil. En la porta principal tenia un escut de la Cartoixa. Encara hi resten importants elements constructius del barroc popular.

 La casa de la Pirula. Bellssim exemplar de l'estil modernista local. La casa est siutada al carrer de Llria, nm. 3. Va ser construida els primers anys del s. XX. T elements neogtics en la faana que la fan especialment atractiva.

 Arquitectura rural. Benaguasil posseeix un importat nombre de construccions rurals de gran valor etnolgic. A ms dels molins i dels masos cal destacar l'importat nombre, qualitat i bon estat de conservaci de ms d'una vintena de cabanes o refugis de pedra seca, anomenats localment "catxirulos". Alguns d'ells estan relacionats amb construccions de recollida d'aigua, com sisternes o aljubs.




 Llocs d'inters .

 Partida de la Fenosa, antic pas viari que comunicava Benaguasil amb Pedralba. Paratge natural de gran bellesa situat en el marge esquerra del riu Tria, en la partida de la Retorta-Fenosa. Presenta una zona d'arboleda al costat del riu Tria que conta amb equipament de paellers, taules i lavabos, a ms d'una zona de jocs per als nens.

Aquest paratge natural es troba protegit, d'acord amb la Llei 11/94 d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, pel seu valor ecolgic. Permet gaudir del riu Tria i de la vegetaci frondosa que l'embolta, constituint un dels llocs de major bellesa paisatgstica no noms de Benaguasil sin de tota la comarca.

 Partida de la Pea, on es conserven les restes d'una antiga posada.

 Festes i tradicions .
 Les Falles .
Les principals festes de Benaguasil, avui, sn les Falles i les Festes de Setembre. Les Falles se celebren del 15 al 20 de mar. Hi ha 9 comissions falleres: el Penyot, el Borrego, el Poll, el Pilar, l'Espardenya, el Picador, Monte-Montiel, carrer de Llria i Cervantes. Sembla que ja es plant alguna falla en els anys 30 del segle XX, per la tradici ve dels anys 50. Cal destacar el tren faller (17 de mar) com un dels actes ms populars, que alguns consideren lligat a la "rua" del desaparegut Carnestoltes. 

 Les Festes .
Les Festes de setembre estan dedicades a la Mare de Du de Montiel, una advocaci mariana local. Comencen la darrera setmana d'agost, amb la presentaci dels festers i les festeres. Hi ha bous, concerts, partides de pilota, espectacles pblics, etc. Les festes religioses comencen el dia 7 de setembre, amb la baixada de la imatge des de l'ermita a l'esglsia parroquial. El dia 8 de setembre s el dia de la Patrona on cal destacar la impressionant "process dels hmens". El dia 9 s el Dia d'Acci de Grcies, tamb dedicat a la Mare de Du de Montiel. I el dia 10 s Sant Llus Gonzaga, la festa dels fadrins. 

Hi ha altres festes de menor importncia al llarg de l'any, com ara la foguera de Sant Antoni (17 de gener), Sant Blai (3 de febrer), el 9 d'octubre, Nadal, Pasqua, etc.

 Les tradicions .
Quant a les tradicions locals, cal destacar la "trobada de la imatge de Montiel". Es tracta d'una tradici que prov del s. XVII i de la qual ja n'hi ha notcies escrites a partir del segle XVIII. Segons les fonts escrites i la tradici oral, el dia de Santa Brbara (4 de desembre) del 1620, un pastor trashumant d'Arag es va trobar una capelleta amb una petita imatge de la Mare de Du del Roser. Aix va ocrrer en una cova situada en una muntanya prxima a Benaguasil, anomenada actualment la lloma de l'Ermita o de Montiel. Desprs de diversos intents d'emportar-se-la, la imatge sempre retornava miraculosament a la cova. Aleshores, don compte de la troballa al rector, a les autoritats locals i a tot el poble els quals pujaren a admirar la imatge i la baixaren solemnement a la parrquia. Ms tard se li va construir una ermita al mateix lloc de la trobada. Se li atribueixen nombrosos miracles, especialment els relacionats amb el camp: pluges benefactores o allunyament de tronades.

Dues festes ben tradicionals marcaven el cicle d'hivern: Sant Antoni i Sant Blai.
Per Sant Antoni es fa una gran foguera a la plaa. Tradicionalment, la vespra es festejava amb diversos actes populars, alguns de carcter infantil com la "xocolat" que s'oferia als xiquets, els quals s'havien de donar el xocolate els uns als altres amb els ulls embenats. Tamb hi havia els perols o cucanyes que calia trencar amb els ulls tapats. De dins solia eixir tota classe de sorpreses. Els majors tamb festejaven la vespra amb diversos actes "relacionats amb els animals". Un era el pollastre que es penjava dalt d'un pal ensabonat, enmig de la plaa. Quan estava tothom atent als gils trepadors solia aparixer sobtadament, volant per damunt dels caps dels assintent, un gat que era llanat d'una punta a l'altra de la plaa. Era conegut com "la gat".

Al cap d'uns dies venia Sant Blai. Generalment, s'exposava la imatge d'aquest sant dins el temple i les dones i xiquets s'acostaven a refregar-li un mocador pel coll de l'esttua. Desprs aquest mocador es conservava en casa i, quan alg es constipava, se'l passava pel coll. Aquesta festa anava acompanyada tamb de diversos productes gastronmics, com ara els panets de Sant Blai o els botons de Sant Blai.

Hi ha altres tradicions o costums relacionades amb la Pasqua. Els tres dies de Pasqua (diumente, dilluns i dimarts) la gent solia anar a menjar-se la mona a diferents llocs. Segurament en poques ms reculades devien ser autntics "aplecs" de carcter local o comarcal. Aix, se solia anar un dia a "les Eres" on xiquets i fadrins botaven la corda i es feien rogles on es cantaven diverses canons pasqeres, especialment la Tarara. Aquesta tradici ve recollida al Costumari Catal de Joan Amades. Un altre dia s'anava a l'Ermita i un tercer dia se solia anar a altres indrets de carcter comarcal, especialment al Pouet de Benissan o a Sant Vicent de Llria.

La festa de la Mare de Du d'Agost tamb se celebrava amb una tradicional paella feta a la vora del riu Tria, en la partida de la Retorta o a la Fenosa. S'hi anava amb el carro, es prenia el bany al riu i al final de la paella es tornava a casa amb la cara emmascarada de la paella. Malhauradament solia donar-se el cas, de tant en tant, d'alguna persona que patia algun "tall de digesti" provocat per la fredor de l'aigua noms acabar de menjar. En tornar al poble se solia acudir a la process de les alfbegues: mentre es passejava la imatge de la Mare de Du "dormida" s'acompanyava amb els diversos cossis d'alfbega que se li havien oferit.

Fins al segle XIX, l'endem de la Mare de Du d'Agost se celebrava la festa de Sant Roc, patr del poble i protector de les pestes. Sabem que se li feia una solemne missa amb serm i process.

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Benaguasil. ;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Portal de Salt. Recull de toponmia de J. Domnguez, amb consentiment de l'autor.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33671" title="William Jones (filleg)" nonfiltered="3296" processed="3281" dbindex="13415">

Sir William Jones (26 de setembre de 1746 - 27 d'abril de 1794) va ser un filleg britnic i estudis de l'antiga ndia, particularment conegut per la seva descoberta de la famlia lingstica indoeuropea.

Jones nasqu a Londres; el seu pare (tamb anomenat Sir William Jones) era matemtic.  William Jones va ser un geni multilinge, ats que aprengu grec, llat, persa, rab i rudiments d'escriptura xinesa ja de ben petit. Cap al final de la seva vida parlava vint-i-nou llenges amb fludesa, la qual cosa en fu un hiperpolglota.

Tot i la mort del seu pare quan noms tenia tres anys, Jones encara pogu anar a la universitat. Llicenciat a l'University College d'Oxford el 1764, s'embranc en una carrera de tutor i traductor durant els segents sis anys, perode durant el qual public Histoire de Nader Chah, traducci francesa d'una obra escrita originriament en persa a requesta del rei Cristi VII de Dinamarca que havia visitat Jones -i que, amb 22 anys ja havia adquirit anomenada com a orientalista. Aquesta fou la primera de les seves nombroses obres sobre Prsia, Turquia i l'Orient Mitj en general.

A partir de 1770 estudi dret durant tres anys, cosa que a la llarga n'acab menant la carrera professional cap a l'ndia; desprs d'un perode com a jutge a Galles, i un intent infructus de resoldre els assumptes de la revoluci americana juntament amb Benjamin Franklin a Pars, va ser designat a la Cort Suprema de Bengala el 1783.

Al sotscontinent el meravell la cultura ndia, un camp fora oblidat pels estudiosos europeus del moment, i fund la Societat Asitica de Bengala. Durant els segents deu anys va produir una allau d'obres sobre l'ndia, tot encetant l'estudi del sotscontinent en prcticament totes les branques de les cincies socials. Tamb va escriure sobre les lleis locals, msica, literatura, botnica i geografia, i tamb va fer les primeres traduccions a l'angls de diverses obres cabdals de la literatura ndia.

Contribucions.
De totes les seves descobertes, la que fa Jones ms clebre avui en dia s l'observaci de la similitud del snscrit amb les llenges clssiques grega i llatina. A The Sanscrit Language (1786) suggeria que totes tres llenges tenien una arrel comuna, i que de fet es podien relacionar al seu torn amb el gtic i amb el celta, aix com amb el persa.

El seu tercer discurs publicat el 1798 amb el fams passatge "filolgic" s sovint citat com l'inici de la lingstica comparativa i els estudis indoeuropeus. Aquest s la cita ms famosa de Jones, que introdueix la seva troballa a la histria de la lingstica:

El snscrit, sigui quina sigui la seva antiguitat, t una estructura meravellosa; s ms perfecte que el grec, ms abunds que el llat, ms exquisidament refinat que tots dos, i tanmateix hi t una afinitat ms forta, tant en les arrels dels verbs com en les formes gramaticals, que la que s'hagus pogut produir per accident; tan forta, de fet, que cap filleg no podria examinar-les totes tres sense concloure que han sorgit d'una font comuna, que, potser, ja no existeix; hi ha raons similars, si b no tan fortes, per a suposar que tant el gtic com el cltic, tot i haver-se fos amb altres idiomes, tenen el mateix origen que el snscrit, i l'antic persa tamb podria ser afegit a la mateixa famlia...;

Tot i que altres estudiosos ja havien postulat que l'antic persa pertanyia al mateix grup lingstic que moltes llenges europees, especialment el neerlands Marcus Zuerius van Boxhorn (1612-1653), i Filippo Sasseti va observar les semblances entre l'itali i el snscrit des de l'ndia estant (1581-1588), fou la descoberta de Jones la que popularitz la famlia lingstica indoeuropea, i s un dels primers usos importants de la tcnica de la lingstica comparativa. 

Jones tamb es considera responsable de part del sentiment del romanticisme angls (incloent-hi gent com Lord Byron i Samuel Taylor Coleridge), ja que les seves traduccions de poesia "oriental" foren una font per a aquest estil.

Referncies.
 Beekes, Robert S.P. (1995) Comparative Indo-European Linguistics. An introdiction. Amsterdam: John Benjamins B.V.
 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-1950-9427-1.
 Cannon, Garland H. (1964). Oriental Jones: A biography of Sir William Jones, 1746-1794. Bombay: Asia Pub. House Indian Council for Cultural Relations.
 Cannon, Garland H. (1979). Sir William Jones: A bibliography of primary and secondary sources. Amsterdam: Benjamins. ISBN 9-0272-0998-7.
 Cannon, Garland H.; & Brine, Kevin. (1995). Objects of enquiry: Life, contributions and influence of Sir William Jones. New York: New York University Press. ISBN 0-8147-1517-6.
 Franklin, Michael J. (1995). Sir William Jones. Cardiff: University of Wales Press. ISBN 0-7083-1295-0.
 Jones, William, Sir. (1970). The letters of Sir William Jones. Cannon, Garland H. (Ed.). Oxford: Clarendon P. ISBN 0-1981-2404-X.
 Mukherjee, S. N. (1968). Sir William Jones: A study in eighteenth-century British attitudes to India. London, Cambridge University Press. ISBN 0-5210-5777-9.
 The 1911 Encyclopedia Britannica, 11th ed. http://16.1911encyclopedia.org/J/JO/JONES_SIR_WILLIAM.htm;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33672" title="Benissan" nonfiltered="3297" processed="3282" dbindex="13416">


Benissan s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Limita amb Llria i Benaguasil.

 Geografia .
Situat al sud-est de la ciutat de Llria, el terme del qual rodeja pels quatre punts cardinals. La superfcie del terme s plana, llevat de unes suaus ondulacions pel sector nord-est. El clima s temperat; els vents ms freqent sn el ponent i el llevant; les pluges es produxen a la tardor i primavera. El poble est situat en un altell, al costat de la carretera de Valncia a Adems.

 Histria .
Benissan apareix esmentat per primera vegada al Llibre del Repartiment (1238) com una torre situada dins el terme de Llria. Va ser un senyoriu particular, front a la vila de Llria que era de realeng. Aix va significar, a la llarga, la seva independncia territorial. Pel fet de ser de domini senyorial s'hi van acollir diverses famlies musulmanes procedents de Llria.
Cap al s. XV, els senyors de la torre la van ampliar, convertint-la en un castell o palau fortificat que ha perdurat fins a l'actualitat. Tamb van encerclar la vila amb un mur que tenia tres portals: el de Llria, el de Valncia i el de Btera, tots tres conservats i restaurats avui en dia. Al llarg de l'edat mitjana la vila hagu de patir diversos atacs de la vena ciutat de Llria, b per causes religioses o socials (Guerra de Germanies) o per qestions d's de l'aigua de la Font de Sant Vicent.
Durant el regnat de Carles V es va hostatjar uns dies al castell de Benissan el rei de Frana Francesc I, com a presoner de l'emperador, de cam cap a Madrid.
Amb el decret d'expulsi dels moriscos (1609), la vila va quedar deserta i els senyors locals iniciaren una nova repoblaci amb cristians vells, avantpassats dels actuals vens. Del dia 30 de maig de l'any 1612 data l'escriptura de poblaci de Benissan, rebuda pel notari de la ciutat de Valncia Francesc Prancudo (escriptures de suplement de ttols de propietat til de terres en Benissan atorgades pel notari de la ciutat de Valncia Francesc Comes en 1752 - Arxiu de la famlia Canet-Oliag).

 Demografia .

 Economia .
La principal activitat econmica s l'agricultura. En el regadiu, grcies a l'ampliaci de la distribuci de les aiges del riu Tria, es cullen ctrics, cebes, cereals i hortalisses. Existeix una cooperativa agrcola. Es criatura bestiar capr i porc; hi ha diverses granges avcoles. Funcionen fbriques de material de construcci i de pinsos composts.

 Poltica .

 Monuments .
 El castell. Es un dels millor conservats del Pas Valenci. En 1987 va ser adquirit per Vidal Valle que, en 1996, li ho va vendre a l'ajuntament.
 Les muralles. Formaven part d'un recinte circular anterior a la construcci del castell i tamb observen un bon estat de conservaci;
 Esglsia dels sants Reis. L'original, d'estil gtic, s'aixec en la segona meitat del XV sobre la mesquita rab. Fou derruda en 1992 i en el seu lloc es va bastir l'actual que conserva diverses obres d'art.

 Llocs d'inters .
 Font de la Salut. les aiges de la qual sn utilitzades per a les afeccions heptiques, especialment la ictericia, sent molt benvolguda en tota la ribera del Tria.

 Festes i celebracions .
 Cabalcada de Reis. El 6 de gener.
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Setmana Santa. ;
 Festes patronals. En honor a la Verge del Fonament, dels Dolors i a Sant Josep. Des de finals d'agost a principis de setembre.

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Benissan;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33673" title="Btera" nonfiltered="3298" processed="3283" dbindex="13417">


Btera s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Geografia.
Situat al  vessant sud de la Serra Calderona, a 15 Km. de Valncia i a 23 Km. del mar Mediterrani, a la zona limtrof amb l'horta valenciana. T una superfcie amb lleugeres ondulacions, arribant a 156 m. en el seu punt ms alt, destacant el barranc del Carraixet que travessa de nordoest a sudest.

La seua situaci geogrfica entre la mar i la serra li proporciona un microclima, que s el ms suau de la comarca, predominant els vents de Llevant i de Ponent. Les pluges apareixen principalment a la tardor i a la primavera.

Existeixen bones comunicacions entre les que es troben una lnia de metro, la carretera de Burjassot-Torres Torres; la carretera de Btera-Olocau; la de Sant Antoni de Benaixeve que enllaa amb l'autovia Valncia-Adems, i l'autopista A-7 que passa per el terme.

Barris i pedanies.
Al terme municipal de Btera es troben tamb els segents nuclis de poblaci:
El Baro:. Urbanitzaci Vall de Flors.
La Malla:. Urb. La Masia i la base d'alta disponibilitat de la OTAN o campament militar Jaime I.
Mallaetes:. La Cornada i Montesano.
Masia Arnal:. Les Almudes.
Mas Camarena:. La Esmeralda, Las Fuentes, Oasis, Sector F, Soto de Camarena i Jardins de Camarena;
Providncia:. Cam de Paterna, urbanitzacions Cumbre de San Antonio, Torre Enconill i la Virgen de la Estrella;

Localitats limtrofes.  
 
El terme municipal de Btera limita en les segents localitats: Godella, Montcada, Nquera, Paterna, La Pobla de Vallbona, Serra, Valncia i Sant Antoni de Benaixeve totes de la provncia de Valncia

Histria.
Btera es un poble amb histria, prova d'a, sn els tres grans jaciments arqueolgics que t. Els primers habitants de Btera es remunten al segle VIaC, els ibers, han deixat nombroses restes arquitectniques i ben conservades, de les que destaca la muralla en els carrers i les cases que hi havia al seu interior. Dins de les cases, s'han trobat molts materials que ens parlen de la seua vida quotidiana.

Recentment s'ha trobat un jaciment rom, concretament una vila romana, a la zona de l'horta, caracteritzada per l'abundncia d'aigua, encara es pot observar una squia de l'poca. D'aquesta vila el ms significatiu son les installacions destinades a prendre el bany en diferents estncies i a temperatura variable: la natatio o piscina de ms de 60 m, el frigidarium o bany fred, el tepidarium o bany templat i el caldarium o bany calent. Aquesta vila romana a mitjans del segle V fou reconvertida pels visigodes en una granja, on les termes van ser convertides a una trull. A tot el jaciment s'ha trobat abundant material cermic de las dos poques d'ocupaci.

Tamb compten amb abundants restes rabs, la torre "Bofilla" encara en peu, i pertany a l'alqueria del mateix nom, que segons han demostrat les excavacions realitzades en aquest jaciment islmic, naix al segle XI i a 1358 l'Orde de Calatrava decideix traslladar a Btera l'escassa poblaci de Bofilla degut a la expulsi dels mudjars i a la pesta negra.

Administraci.


Demografia.

Economia.
La superfcie cultivada es del 78% del seu terme, majoritriament de regadiu i dedicada al cultiu de tarongers. Quan al sec encara es conserva part del cultiu de garroferes, oliveres i ametller. Tamb es mant una xicoteta dedicaci al bestiar llanar i bov.

Monuments i Construccions.

Monuments religiosos.
L'esglsia Parroquial de la Pursima Concepcin. (s. XVII i XVIII) Es creu que va construir sobre una antiga mesquita rab.
Ermita de la Divina Pastora. (1798-1853);
Monuments civils.
Castell rab. Monument Histric Artstic Provincial. Tots els carrers del seu entorn, estretes i curvilnies, recorden un poblat islmic.
Pante del Marqus de Dos Aiges. (1892);

Construccions Militars.
Base militar Jaime I. Campament militar creat a 1940 per el control militar de la ciutat de Valncia, convertit  a maig de 2003 en Quarter General d'Alta Disponibilitat Terrestre formant part del Cos de Desplegament Rpid de la OTAN. La superfcie total ocupada es de 658 hectrees.

Festes locals.
Les festes majors es celebren del 12 al 22 d'agost, en honor a la Verge de la Assumpci. El dia 15 es dedica a la Verge la tradicional ofrena de les Alfbegues. Plantes que de normal arriben a una mida d'entre 40 i 60 cm, destaquen per la seva gran mida de ms de dos metres d'alria i entre 2,5 y quatre metres d'amplria gracies a l'ajuda dels seus cultivadors.

Fills illustres de Btera.

 Peika Bes: cantant;
 Vicent Partal: periodista;

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33674" title="Llista de recessions" nonfiltered="3299" processed="3284" dbindex="13418">
Aquest s un llistat de les recessions econmiques ms importants que ha patit el capitalisme. Totes les dates sn aproximades ja que d'una banda s difcil delimitar exactament el comenament i el final d'una recessi i d'altra banda una mateixa recessi comena i acaba en dates diferents a diferents pasos.
Abans de qu al segle XIX es comencs la recollida de dades estadstiques sobre les principals variables econmiques s difcil de datar les recessions econmiques per abans de la revoluci industrial els perodes de crisi coincidien amb les males collites agrcoles.


Crisi de 1837 - 1837 a 1843, una forta caiguda de l'economia nord-americana causada per nombroses fallides de bancs i una caiguda molt forta de la confiana en el paper moneda.
Crisi de 1857 - 1857 a 1860, la fallida de Ohio Life Insurance and Trust Co. feu explotar la bombolla especulativa (fonamentalment per part dels capitals europeus) dels ferrocarrils nord-americans i una prdua de confiana en el sistema bancari nord-americ.
Crisi 1873 - problemes econmics a Europa a causa de la fallida de Jay Cooke & Company, el banc ms important dels Estats Units fent explotar la bombolla especulativa post-Guerra Civil Americana.
Llarga Depressi - 1873 a 1896, comena amb el collapse de la Borsa de Viena i s'expandeix a tot el mn.
Crisi de 1893 - 1873 a 1896, fallida de Reading Railroad i la retirada de les inversions europees porten a un collapse borsari i bancari.
Crisi de 1907 - La caiguda de les accions de Knickerbocker Trust Company (22 d'octubre de 1907 comena una successi d'esdeveniments que han van portar a una depressi als Estats Units. ;
Recessi post-Primera Guerra Mundial - marcada per una hiperinflaci a Europa i sobreproducci a nord Amrica. Fou una recessi molt profunda per molt breu.
Gran Depressi - 1929 a dcada de 1930, un crack borsari, collapse bancari i una crisi de sobreproducci als Estats Units que s'escamp rpidament causant una recessi mundial, incloent una segona crisi (1937 1938) quan l'economia mundial ja estava recuperant-se.
Crisi del petroli - 1973, la pujada de preus del petroli pactada per l'OPEP combinada amb l'alt dficit pblic dels Estats Units a causa de la Guerra del Vietnam portaren a una situaci d'estagflaci.
Crisi energtica de 1979 - 1979 a 1980, la revoluci iraniana feu incrementar fortament el preu del petroli.
Recessi de principis dels vuitanta - 1982 a 1983, causada per l'estricta poltica monetria dels Estats Units per a controlar la inflaci i una correcci de la sobreproducci que es produ la dcada anterior.
Recessi de finals dels vuitanta - 1987 principis dels noranta, collapse del mercat de bons i crisi borsria als Estats Units.
Recessi japonesa - 1991 fins ara, problemes estructurals de l'economia japonesa aturen el que en el seu dia fou un creixement astronmic.
Crisi asitica - 1997, collapse del Thai tailands que rpidament contagia les principals economies asitiques. ;
Recessi any 2000, collapse de la Bombolla .com contribueix a una contracci de l'economia nord-americana.

Vegeu tamb.
Llistat de crisis borsries;

Enllaos externs. 
National Bureau of Economic Research (en angles) ;
Expansions i Contractions del Ccle Econmic (en angls);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33675" title="Casinos" nonfiltered="3300" processed="3285" dbindex="13419">


Casinos s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Limita amb Llria i El Villar (a la comarca dels Serrans).

 Geografia .
Municipi situat en l'extrem nord-oest del pla de Llria, en la zona de transici de la Serrania del Tria. Casinos s l'ltim poble de la Comarca del Camp del Tria que es parla valenci.

La superfcie del terme s gaireb plana (41,48 km); pels sectors oest i sud s'eleven alguns altells que no arriben a sobrepassar els 600 m d'altitud.

La rambla de Artaix creua el terme de nord a sud, pel sector est del terme, circulant a ms per les rambles del Roig i dels Frares, i el barranc de la Lobera.

Des de Valncia s'accedeix a aquesta poblaci a travs de la CV-35, des de maig de 2007, hi ha una via de circumvallaci tenint dues sortides prximes a la poblaci "Casinos est" que entra al poble per la carretera de sempre i "Casinos oest" que et deixa en l'accs a Pedralba i la futura entrada al Polgon Industrial.

 Histria .
Casinos naix com a poble a mitjan segle XVIII, fins aleshores no era ms que un grup de masies disseminades per la zona coneguda com Camp de Llria. La causa del sorgiment d'un casc urb fou el descobriment per part del rector de Llria, Joan Murgui, d'un brollador d'aigua i la consegent construcci d'un pou. Va obtenir parrquia el 1778. El poble, en un principi, no tenia terme municipal per, ja en el segle XIX, la desamortitzaci de Mendizbal (1790-1853) va afectar diverses finques rstiques pertanyents al clericat la qual cosa va encetar una renovaci agrcola que va estimular l'augment demogrfic dels pobles de la comarca. El 1841 es va constituir com a municipi independent de Llria. Durant la contesa de 1936-1939 s'hi establiren diverses collectivitats de la CNT.

 Demografia .

 Economia .
Anteriorment, la totalitat dels cultius eren de sec, predominant la vinya, seguint-li en importncia l'ametller, garrofera, olivera i cereals. En aquests temps el regadiu s'ha modernitzat i amb aix s'han implantat nous cultius com sn les taronges i mandarines, a ms de conrear productes d'horta baixa i seguir amb el cultiu d'ametllers, garroferes i oliveres. s tradicional la fabricaci de confits i torrons, com les famoses "peladelles" de casinos.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de Santa Brbara. El Patr s el Santssim Crist de la Pau. Ambdues imatges, la del Crist i la de la Santa, que es troben en l'altar major de l'Esglsia, sn obra de l'escultor valenci Antonio Sanjuan. Aquesta esglsia est construda sobre l'anterior de finals del segle XVII, i l'inici de les obres va anar en 1967 i es va beneir en 1993. Una de les millors joies de l'Esglsia s el Sagrari, que s fruit de la restauraci de l'anterior (1940) i que en 1993 en el taller dels Orfebres valencians Pir, ho van convertir en una obra d'art. Totes les imatges sn posteriors a 1940, obra de Sanjuan (Valncia), a excepci del Sagrat Cor de Jess (segle XIX) que va pertnyer als Frares de la Cartoixa de Portaceli, un quadre de la Verge del Rosari datat del S. XVIII, un naixement compost de La Verge, Sant Josep, un nen Jess i un bou del segle XIX, i les campanetes de la Sagristia del segle XVIII.

 Ermita de Sant Roc aixecada entre 1885-1892.

 Festes i celebracions . 

 Festes patronals de Santa Brbara del 10 al 19 d'agost. En el transcurs de les mateixes, es fan  bous al carrer  , Cavalcada, cercaviles, sopars i menjars populars i totes les nits revetlles populars i actes festius.

 Del 1 al 8 d'agost, l'Ajuntament organitza la Setmana Cultural, amb importants actuacions Musicals i altres activitats culturals i esportives.

 El darrer diumenge de juny es realitza un Romiatge al Santuari de la Cova Santa d'Altura.

 Fira del Dol de Casinos. El darrer cap de setmana de novembre, els Mestres Artesans presentaran les seves famoses creacions: rollets d'ans, pa de Sant Blai, galetes de cacau, crestes, coques d'oli i sal, i per descomptat els torrons i confits artesans que s'elaboren a la manera antiga, utilitzant ingredients totalment mediterranis, naturals i de primera qualitat.

 Enllaos externs .

 Assemblea de Joves de Casinos;
 Fira del Dol;
 Ajuntament de Casinos;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33677" title="L'Eliana" nonfiltered="3301" processed="3286" dbindex="13420">


L'Eliana s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Limita amb Riba-roja de Tria, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de Vallbona i Paterna (a la comarca de l'Horta Oest).

 Geografia .
Municipi situat en la marge esquerra del riu Tria. La superfcie del terme s gaireb plana, amb suaus ondulacions, amb altituds que no sobrepassen els 200 m. Les squies de Nova i Granotera reguen part del terme.

Es comunica directament amb la ciutat de Valncia mitjanant la via CV-35, i amb Riba-roja de Tria i Sant Antoni de Benaixeve mitjanant la via CV-336 que uneix a ambdues. Aix mateix conta amb diverses lnies d'autobusos i les estacions de la lnia 1 de MetroValencia.

 Histria .
En la colonitzaci romana fou una de les poblacions ms importants del Pas, i segons una llegenda va ser Helia, filla d'un cnsol qui va donar-la nom, per Almela i Vives vol que siga el topnim llat Helios (sol) qui el batege com a  lloc solejat . La vall fou envada pels rabs i reconquistada per Jaume I (1208-1276) el 28 de setembre del 1238; en 1594 comena una certa activitat pobladora quan els carmelites calats, instauraren una granja en terrenys comprats pel prior Miquel de Carranza a Jaume Cherta amb la intenci d'establir-hi una casa de descans per als religiosos; amb la desamortitzaci de Mendizbal (1790-1853) les terres foren adquirides pel marqus de Casas Ramos , que va incrementar les cases de conreu que constituirien el primer nucli de poblaci; en 1936, durant la II Repblica , va fruir durant tres mesos d'autogovern municipal; en 1958 es produeix la segregaci del terme de L'Eliana del de La Pobla de Vallbona i el 23 de febrer de 1959 es constitueix el primer ajuntament independent.

 Demografia .
La benignitat del clima i la proximitat a Valncia han fet de L'Eliana el poble ideal per establir-hi la segona residncia, ha creat gran nombre d'urbanitzacions i ha disparat la poblaci.



 Economia .
El mateix fenomen que ha transformat la superfcie i la demografia locals ha canviat l'economia local; L'Eliana actualment viu gaireb exclusivament del sector serveis: constructores, immobiliries, grans superfcies comercials, etc.

 Administraci .

 Monuments .
 monuments religiosos .
 Esglsia de la Mare de Du del Carme. Construda en 1894 amb estil neoclssic.
 Antiga ermita de Sant Eles i Santa Anna. En l'actualitat no t funci religiosa.

 Monuments civils .
 Torre del Virrei o de Bava. Palauet del 1850, on va residir l'ltim Virrei de Mxic. El Virrei Calleja.
 Masia del Pilar o de Caronge. Masia de 1817, actualment totalment restaurada i convertida donin una zona verda i una residncia de 3 edat.
 Mol de la Lluna. Al voltant del 1800.

 Llocs d'inters .
Una de les urbanitzacions pertanyents a L'Eliana, coneguda com Entrepins, compta amb accessos al confrontant bosc de La Canyada de Mandor, part de la Vallesa. Representa el tpic bosc mediterrani, gran zona verda on gaudir de la naturalesa en el seu estat pur. Centenars de persones de L'Eliana i dels pobles vens s'acosten al bosc freqentment a realitzar diverses activitats esportives com fting, bicicleta, moto-cros, passejos a cavall, o simplement a passejar amb la famlia. s de vital importncia la cura d'aquesta zona verda, ja que representa un gran pulm per a la ciutat de Valncia, per aix, existeix una gran conscienciaci en la comarca, respecte a la cura que se li deu. Darrerament, aquest espai ha esta incls en el Parc Natural del Tria.

El bosc conta amb un atractiu turstic d'importncia. Existeix una llarga lnia de trinxeres de la guerra civil espanyola que recorre gran part de la zona. Algunes d'elles no es troben en bon estat de conservaci, per resulten interessants de visitar.

 Festes i celebracions .
 Festes majors. Del 7 al 18 de juliol.
 Sant Antoni Abat. El 17 de gener. ;
 Les Falles se celebren al mar. Existeixen 5 falles en la localitat, que estan encapalada per la Junta Local Fallera.
 Clavariesses de la Verge dels Dolors, festivitat que se celebra depenent quan cau la Pasqua.
 Festes de la Msica i de Santa Ceclia. Novembre.
 Cavalcada de Reis. El 6 de gener.

 Esports .
Si hi ha un tret caracterstic de L'Eliana s la gran activitat esportiva de qu fa gala amb la celebraci tots els estius dels Jocs Esportius de L'Eliana que ultrapassen mpliament les trenta edicions gaudeixen de justa anomenada arreu de les comarques i poblacions properes. A ms fins fa poc de temps ha segut seu d'un dels millors clubs de la histria del handbol femen. Cal dir tamb que elianera s Conxa Montaner  (1981), una de les millors saltadores de longitud del panorama internacional.

Cal fer menci al fort impuls de la Pilota valenciana que pren l'Ajuntament amb la construcci d'un Trinquet que acull una Escola de Tecnificaci de pilotaris (dirigida per la Federaci de Pilota Valenciana a ms de mltiples partides del Circuit Bancaixa d'Escala i corda.

 Personatges illustres .
 Ramon Chisvert Ballester, Gat I, pilotari.
 Lluis Chisvert Ballester, Gat II, pilotari.
 Josep Aguilar Giner, Locheta, pilotari.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de L'Eliana;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33680" title="Femella" nonfiltered="3302" processed="3287" dbindex="13421">

En les espcies amb sexualitat diferenciada, les femelles sn els individus que poseeixen el gmeta de majors dimensions. Sn les ms propenses a encarregar-se de la gestaci i la criana.

La dona s la femella humana

Vegeu tamb.
Mascle;
Reproducci;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33682" title="Gtova" nonfiltered="3303" processed="3288" dbindex="13422">


Gtova s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria. Fins a 1995 formava part de la comarca de l'Alt Palncia (provncia de Castell).

Limita amb Marines, Serra, Olocau, Altura i Sogorb (els dos darrers de la comarca de l'Alt Palncia).

 Geografia .
El terme municipal de Gtova se situa en l'extrem occidental de la Serra Calderona, a l'est de les muntanyes de la Cova Santa i Les Alcubles, dintre de l'anticlinal iniciat per la serra de Javalambre i continuat per la serra d'Andilla, constituint totes elles les ltimes estribacions de la Serralada Ibrica. Els cims ms destacats sn el Bec de l'guila (878 m.) , Piezarroya (841 m.) , Pearroya (656 m.), el Gorgo (que amb 907 m. s el ms alt de la serra calderona), les muntanyes de l'Alt de la Calera (852 m.), Fuenfra (781 m.) i L'Arenal (717 m.). 

Aqu naix el barranc de Carraixet i tamb solquen el terreny els de Chirivilla, Piel i Saca; hi ha brolladors i fonts, alguns d'ells amb aiges mineromedicinals, com ara Tormo, los Cinglos, Iranzo, Alameda, Rebollo i moltes ms; les coves de Chirivilla i Saca, que han estat utilitzades en algun moment com a refugi pel ramat.

Les terres sense conrear estan ocupades per pi, surera, carrasca, roman i pastures. Es caa el senglar i altres espcies de caa menor, com el conill i la perdiu.

La poblaci es troba als peus del bec de l'guila, amb carrers desnivellats i tortuosos que s'emmotllen a la topografia del terreny.

 Histria .
Les restes ms antigues de poblament que s'hi coneixen al terme es troben a Marmal de Abajo i sn de l'Edat del Bronze; dels ibers tamb s'han trobat deixalles en el castell de Torrejn, La Mina i Puntalicos Blancos; l'origen de l'actual poblaci s l'alqueria musulmana anomenada Catava; que significa  cata  (test qualitatiu) i que podria fer referncia a la tasta del ram ja que hi havia gran quantitat de vinyets en poca romana. Jaume I (1208-1276), desprs de la conquesta, va donar-la, segons que consta al Llibre de Repartiment, el 1238 a Pere Sanxo de Maragmon; en 1259 pertanyia al senyoriu del comte d'Olocau, que posteriorment (16 de febrer de 1650), sota la famlia San de Vilaragut i de Castellv, seria integrat en el marquesat de Llaneras , com a lloc de moriscs pertanyia a la fillola de Sogorb i, rere l'expulsi, va ser repoblat amb vint-i-una famlies aragoneses. En la partici provincial de 1833 romangu adscrit a la de Castell, per el 1995 a petici de la poblaci, el poble va passar de la comarca de l'Alt Palncia a la del Camp de Tria, i com a conseqncia d'aix, s l'nic poble (junt a Marines) de la comarca que parla castell.

 Demografia .

 Economia .
L'agricultura, sobre tot la de sec, ametlers i oliveres i una mica de regadiu, hortalisses i fruiters, ha estat la base de l'economia local, actualment, per, el municipi s'encara ms al turisme aprofitant els seus recursos paisatgstics.

 Monuments .
 Esglsia de Nostra Senyora dels ngels. De 1723 amb campanar de 1794, fou restaurada en 1991.
 Molins de La Ceja i Cachumbito. Fora de servei des del segle XIX per restaurats i utilitzats com a miradors.
 Torre de Torrejn. Musulmana, aixecada sobre les restes iberes. Totalment arrunada.
 Aqeducte de Piel. Segons uns rom, segons altres moro. Est format per dos arcs de pedra i servia per a subministrar aigua a la poblaci.
 El Pont. Construt a les primeries del segle passat, no t gran valor arquitectnic per resulta una espectacular obra civil.

 Llocs d'inters .
 El Gorgo, amb els seus 907 metres, constitux la major elevaci de la serra Calderona. Es pot accedir per cam de terra fins a la seva base, mitjanant una senda, degudament senyalitzada, fins al cim. En aquesta se situa un vrtex geodsic de l'Institut Geogrfic Nacional. s un lloc molt visitat per excursionistes donades les precioses vistes que hi ha des del mateix: la mar Mediterrnia, la ciutat de Valncia, l'Albufera, etc., aix s, en dies clars.

En el seu entorn se situen les muntanyes de la Moratilla, Tristn, la Mina i el Cardaire, de gran importncia i valor ecolgic per estar poblats majoritriament per sureres (Quercus sber), Arboos (Arbustus unedo) i altres espcies repesentativas.

 Bec de l'guila, de 878 metres, t accs fins i tot per a cotxes fins al mateix cim, mitjanant cam de terra en regulars condicions, amb trams pavimentats en formig acolorit per a reduir l'impacte visual. En el ms alt del mateix se situa altre vrtex geodsic de l'I.G.N. i una caseta de fusta, installada per la Consellera de Medi Ambient, per a la vigilncia d'incendis. Des d'all poden contemplar-se belles vistes de la vall del Palncia, serra d'Espad, el Penyagolosa, el Mediterrani per la zona de Sagunt i les Valls, bona part de la serra Calderona, etc.

 Piezarroya, de 841 metres, s una muntanya d'especials caracterstiques, desconegut per a molts, des del qual poden veure's mplies i precioses vistes de Valncia, Manises i el seu aeroport, l'Albufera, el Mediterrani des de la Pobla de Farnals fins a incls el cap de Sant Antoni, aix s, en dies clars.

 L'Era del Pi se situa enfront de la poblaci, en el marge dret del barranc de Carraixet; t accs mitjanant una senda, coincidint en part amb la Senda de Gran Recorregut GR-10. En la mateixa, a ms de precioses vistes, es troba un pi centenari digne de ser visitat.

 Nombroses fonts es poden visitar:
La Alamadea;
Rebollo;
Los Cinglos;
La Fonfria;
El Rodeno;
Iranzo;
El Tormo;
El Vallejo;
los Caos o Sant Isidre;
Fuentes dela Tejera;

 Festes i celebracions .
Celebra les seves Festes patronals del 23 al 25 de setembre dedicades al Crist de la Misericrdia, La nostra Senyora de la Merc i Sant Josep. Les dues ultimes setmanes de juliol se celebren els bous, on els amants d'aquests animals es reuneixen per a divertir-se i gaudir d'aquesta festa. Tamb la tercera setmana d'agost se celebra la tradicional festa de Sant Rafel, ms coneguda com "la festa dels xicons" on sense nim de molestar, es perllonguen fins a ms enll del clarejar els cants de la joventut del poble. Aix com que tamb, en la primera setmana d'agost, se celebra la "festa de les xicones", on es pot ballar.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Gtova. Cont valiosa informaci sobre el municipi, a ms de boniques fotografies;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33683" title="Loriguilla" nonfiltered="3304" processed="3289" dbindex="13423">

Loriguilla s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Limita amb Riba-roja de Tria (a la mateixa comarca del Camp de Tria), Xelva, Xera, Xulilla, Domenyo, la Llosa del Bisbe (a la comarca dels Serrans, a la que pertanyia antigament), Xest (de la Foia de Bunyol), Requena i Sot de Xera (de la Plana d'Utiel).

La diversitat de comarques amb les que limita Loriguilla es deu a que, antigament l'emplaament i terme municipal s'incloa al sud de la comarca dels Serrans. A partir de 1968, per la construcci de l'embassament, el poble es desplaaria fins a l'emplaament actual.

 Geografia .
El seu relleu s molt muntanyenc, dominat per calcries jursiques i cretciques, amb una altura mitja de 500 m. El riu Tria ha erosionat les calcries i ha excavat una profunda vall, que de vegades es converteix en gola, discorrent a una altitud mitja de 300 m. Les altures ms notables sn les dels pics Pealta (649 m.) i L'Alt (758 m.), situats en la meitat septentrional, i el de Cinc Pins (1171 m.), situat en l'extrem meridional.

El territori se solcat per diversos barrancs com els del Corage, Alinoralla, Carcaz i Maniador. La rambla del Reatillo creua l'extrem sud-oest. Sn nombroses les fonts, sobretot en la meitat sud, destacant les de Fonfrilla i de la Truja.

La superfcie forestal ocupa la resta del terme i est poblada de pins i forest baixa, ms abundant en la meitat sud que en la nord. Hi ha caa de perdius, llebres i conills.

 Histria .
Poblament rab que fou ocupat per Jaume I (1208-1276) qui va incloure-la en el vescomtat de Xelva; el seu primer senyor fou Pere Fernndez d'Azagra, en 1254 el senyoriu pass a son fill lvar Prez d'Azagra i ms endavant a la segona filla d'aquest Elfa lvarez, casada amb Jaume de Xrica qui va repoblar-la amb cristians el 1369; en el moment de l'expulsi morisca comptava amb 110 focs i rest prcticament despoblada; els seus diferents senyors foren els Vilanova i els ducs de Vilafermosa; fins el XVIII pertangu a Domenyo; fou zona d'activitat carlista; en 1959 hom va decidir el seu trasllat a un terreny entre els termes de Riba-roja de Tria i Xest ja que en el seu terme s'havia decidit construir un pant; el trasllat es feu efectiu en 1968 i en 1975 es va segregar definitivament de Riba-roja de Tria i torn a tenir municipi propi.

 Demografia .

 Economia .
En les terres pertanyents a l'antic poble l'economia est basada en l'agricultura de sec i en la ramaderia. El poble nou compte amb terrenys de regadiu en canvi de les quals van ser negades per les aiges de l'embassament.

 Monuments .
 Esglsia de sant Joan Baptista.
 Ermita del Pla de Nadal.

 Llocs d'inters .
 Embassament de Loriguilla.

 Festes i celebracions .
 Festes de Sant Joan. A finals de juliol.
 Festes patronals. En honor a la Verge de la Soletat, del 25 d'agost a l'1 de setembre.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33684" title="Llria" nonfiltered="3305" processed="3290" dbindex="13424">


Llria s una ciutat i municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

 Geografia .
Situada a les faldes de les muntanyes de Les Alcubles i Marines fins a la marge esquerra del riu Tria. Llria es considera el lmit occidental de la gran plana central valenciana.

En el seu paisatge topogrfic es distingeixen tres zones ben diferenciades. La zona ms septentrional est ocupada per muntanyes jursiques i cretciques, pertanyents al sistema ibric. Una segona zona est constituda per una plana en forma de glacis. La tercera zona, sobre la qual es troba la poblaci i l'horta actual, correspon a un pla de sedimients quaternaris.

La plana miocnica est travessada per les rambles de Llria o Primera i Castellarda, la llera de la qual s superior al del riu Tria, per que romanen seques durant gaireb tot l'any.

La vegetaci s ms rica en les muntanyes del nord, on existeixen encara algunes pinedes de rodenos i martims, mentre que en els turons del centre i sud predominen els romans i l'espart.

S'accedeix a aquesta localitat, des de Valncia, a travs de la CV-35. Llria limita amb les poblacions de Casinos, Benaguasil, Benissan, La Pobla de Vallbona, Olocau, Marines , Les Alcubles, Andilla, Villar del Arzobispo, Bugarra i Pedralba totes elles en la provncia de Valncia i Altura en la provncia de Castell.

 Demografia .
La ciutat t uns 21.000 residents (2006) dels quals uns 16.000 viuen al centre de la ciutat i 4.500 viuen en urbanitzacions residencials als afores d'aquesta. Llria i el Camp de Tria tenen una de les mitjanes de creixement de poblaci ms altes del pas sencer. Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes de clavegueram, carrers asfaltats i illuminaci. La majors poblacions immigrants sn del Marroc (434), Romania (344) i el Regne Unit (323).



 Histria .
L'actual ciutat de Llria t les seves arrels en l'Edat del Bronze, en l'establiment que cap a la meitat de l'II millenni anterior a la nostra Era va haver en el tur de Sant Miquel i del que va ser continuador el poblat ibric.

Segons Joan Fuster, el nom de Llria procedeix de Leiria, l'antic topnim iber dEdeta, que va ser rescatat durant l'edat mitjana.

La seva categoria poltica i econmica, aix com la seva estratgica posici, li va fer jugar un paper important en les guerres civils romanes.

La importncia d'Edeta va ser primordial durant els dos primers segles de la nostra Era. El descens iniciat en el segle III, i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqncia parallela al creixement de Valentia.

Desprs d'una nova dominaci visigoda, es donaria pas al llarg perode islmic. En aquesta etapa, al negar-se Al-Mustain a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les paries de l'any 1090, el Cid va assetjar Llria. Durant l'assetjament, el Cid va rebre una carta de la reina Constana, esposa d'Alfons VI, que li assegurava el perd del seu marit si s'incorporava a l'expedici del rei castell preparada contra els almorvits a Andalusia. El Cid va abandonar el lloc de Llria quan ja estava a punt de prendre-la.

Durant el perode musulm van ser perfeccionats les squies i el sistema de regs de l'horta de Llria. En l'aspecte poltic va ser seu residencial del Cad, espcie de jutge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.

Cap als anys 1248 i 1249 va tenir lloc un repartiment de terres i la subsegent repoblaci amb cristians vells. A l'abril de 1252 el rei Jaume I atorgava a Llria la carta de poblament ms una srie de privilegis.

Encara que Llria va ser vila reial sempre, va tenir diversos senyorius com els de Mara Fernndez en 1293, el de l'infant Juan des de 1337 i el de l'infant Raimundo Berenguer des de 1339. L'ltim senyor seria l'infant Martn.

Durant les guerres de la Uni, Llria va prendre partit del rei. En la guerra entre els dos Peres va ser conquistada pel castell Pere I el Cruel en 1363. Al juny de 1364, Pere el Cerimonis es va dirigir cap a Llria amb nim de recuperar-la.

L'expulsi dels moriscs en 1609 no li va afectar molt ja que la seva poblaci estava integrada gaireb exclusivament per cristians vells.


Acabada la Guerra de Successi, el rei Felip V, per a premiar els serveis del duc de Berwick, vencedor en Almansa, va crear el ducat de Llria i l'hi va concedir. El primer duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de Jacobo II, rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Va ser mariscal de Frana i capit general d'Espanya durant la guerra de Successi. El tercer duc de Llria, anomenat com el seu avi, va casar amb Mara Teresa de Silva i Palafoix Alvrez de Toledo, duquessa d'Alba. Apartir d'aquest moment, el ttol de Duc de Llria, passa a les mans de la Casa d'Alba, estant en possessi en l'actualitat per Cayetana Fitz-James Stuart, qui s a ms Alcaldessa Honorfica de Llria.

Durant el segle XVIII la poltica fisiocrtica dels Borb va donar lloc a un avan espectacular de l'agricultura lliriana.

En poques posteriors, durant la guerra de la Independncia, la poblaci va abandonar el nucli urb i es va refugiar en les forests. Les tropes franceses van ocupar la vila des de 1810 a 1813 i es van fer fortes en el santuari de Sant Miquel.

Llria va ser saquejada durant la Guerra Civil de 1836 per les tropes carlistes de Cabrera en nombroses ocasions.

En 1887, per reial decret, es va concedir a Llria el ttol de ciutat.

 Administraci .
 










 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Reial Monestir de Sant Miquel. Situat en la lloma que domina la ciutat permet contemplar una bona panormica de la mateixa i el seu entorn. Va Ser fundat pel rei Jaume II en l'any 1319, encara que es va iniciar la seva construcci en el segle XVI i a partir del XVIII va ser habitat per monges de clausura. L'esglsia s d'estil neoclssic.
 Esglsia de la Sang. Del segle XIII, combina romnic i gtic. Va ser la primitiva parrquia de la poblaci i est situada en la part alta de la ciutat.
Esglsia Nostra Senyora de l'Assumpci. Del segle XVII i d'estil barroc, destaca la seva faana a manera de retaule de tres cossos i doble escalinata. El seu interior consta de tres naus amb arc de mig punt.
Ermita de Sant Vicent Ferrer. s un santuari molt popular i en les seves proximitats va estar abans altra ermita dedicada a la Mare de Du de la Font.


 Monuments Civils .
 Castell de Llria. D'orige rab;
 Palau dels Ducs de Llria (Ca la Vila). D'estil renaixentista, construt a finals del segle XVI, en l'actualitat s la seu de l'Ajuntament de la ciutat.  ;

En el vessant del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat ber de molta importncia ja que es van trobar moltes restes igual que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'poca romana i que va deixar un mausoleu i un cementiri enterrat al costat del Collegi Francisco Llopis. Tamb existeix un museu arqueolgic situat al costat de l'Esglsia de la Sang, on es recullen restes romanes i beres.

 Cultura musical .

La Msica s possiblement una de les manifestacions que ms caracteritza a Llria. La gran diversitat de cultures, tradicions i pensaments que s'han anat produint al llarg de la seva histria formen el sustent que ha fet possible l'aparici de la rica activitat msico-cultural que fa que avui dia tots identifiquem a Llria com a la Ciutat de la Msica. Les seves dues Bandes de Msica, La "Uni Musical" i la "Banda Primitiva" sn conegudes a nivell internacional i a travs d'elles Llria nodreix de msics a gran part d'Orquestres, Bandes, agrupacions musicals professionals i conservatoris de tota Espanya.

 Festes i celebracions .
 Falles. ;
Llria participa d'aquesta manera del popular culte mediterrani al foc, tan arrelat en les comarques valencianes.

 Setmana Santa.
Se celebra des de l'poca medieval (segle XV) durant el mes d'abril. Els actes religiosos estan organitzats per les cofradies de la Sang i de La nostra Senyora dels Dolors. 

 Les Festes de Sant Vicente Ferrer. ;
Se celebren els dies al voltant del primer dilluns desprs de Pasqua. Prcticament totes les civilitzacions que han habitat Llria han gaudit del Parc de Sant Vicent com punt de trobada dels seus ciutadans. Possiblement els bers ja es trobaven en el Ull Red per a gaudir acompanyats de les seves divinitats. I en poca romana els edetans anaven a la font per a distreure's junts i per a venerar a les nimfes, deesses de l'aigua, en el temple construt amb aquesta finalitat.

Avui els lirians continuen trobant-se en el parc i celebren, amb els amics i la famlia, un esmorzar popular extraordinriament concorregut el dia de sant Vicent Ferrer. Al mat un romiatge duu la imatge del sant des de l'esglsia de l'Assumpci fins a l'ermita com recordatori de la visita que va fer, a la fi d'agost de 1410, aquest dominic. Acabada la missa en l'ermita, es fa la benedicci de l'olivera que el mateix pare Vicent Ferrer va fer i que encara avui es conserva en el costat de les fonts. La volta al nucli urb es realitza en romiatge, a peu, amb carro o en altres vehicles en un ambient ldic i festiu.

 Festa de la Purssima i el Remei. ;
Finals d'agost i principis de setembre. Durant aquests dies Llria es vesteix d'etiqueta amb la plvora dels focs artificials, els "bous al carrer", les "filaes" de moros i cristians, els actes religiosos i la msica de les bandes.

 La Fira i Festes de Sant Miquel. ;
s la festa major de la ciutat i s, la festa ms arrelada en la tradici de Llria i la ms coneguda fora de la ciutat. El seu origen es remunta a l'any 1326 quan Jaume II va fundar el monestir, i adquireix carcter oficial l'any 1446 quan la Fira de Sant Miquel va ser instituda pel rei Joan II per a impulsar econmicament a la ciutat. Llavors el seu carcter era agrcola i ramader i acudien mercaders de les comarques venes. En el segle XIX van ser reconegudes com festes religioses patronals.

Se celebra durant la segona quinzena de setembre i finalitza el dia 29, dia de Sant Miquel. Durant aquests dies l'Ajuntament programa diversos actes i espectacles culturals i ldics perqu els llirians i els milers de visitants de les comarques venes que arriben gaudeixin de la festa. El cam de pujada al tur est poblat de tendetes de caneles i ciris que utilitzen els pelegrins per a beneir l'arcngel.

Avui la fira s'ha convertit en un gran parc d'atraccions on la nria o la muntanya russa es barreja amb els tendetes ms tradicionals de torrons, confits, etc..

 Esports .
En motociclisme estaca la figura d'Hctor Faubel.

L'equip de renom s el Club Bsquet Llria.

Llria compta amb un trinquet de primera categoria per a la prctica de l'Escala i corda, el Trinquet del Pla de l'Arc. De fet, s seu de partides de les competicions ms importants, a ms del Trofeu Ciutat de Llria, coincidint amb les Fires i Festes de Sant Miquel (segona quinzena de setembre).

 Fills illustres .
 Severino Albarracn Broseta (Llria, 1850 - Barcelona, 1878) fou un dirigent anarquista valenci, que treballava com a mestre d'escola.
 Hctor Faubel, motociclista.
 Rafael Manuel Gorgues Trtola, jugador de bsquet.
 Josep Manaut Viglietti, pintor i activista poltic.
 Juan Vicente Mas Quiles (1921) s director d'orquestra i banda, i compositor.
 Diego Nierola Esteve, msic.
 Ricard Torres Balaguer, empresari i poltic.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Banda Primitiva de Llria;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Diari d'informaci local de Llria (LLria Digital);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33685" title="Marines" nonfiltered="3306" processed="3291" dbindex="13425">




Marines s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Limita amb Llria, Olocau, Gtova i Altura (a la comarca de l'Alt Palncia).

Tradicionalment degut al seu tradicional emplaament ha parlat castell-aragons. Els mariners es reparteixen als nuclis de poblaci de Marines i Colnia La Marinense.

 Geografia .
El terme municipal s'enclava al bell cor de la Calderona, a la vall d'Olocau. La seua orografia s prou esquerpa si b no hi ha altures importants, quant a la hidrografia est solcat pels barrancs de Carraixet i Piedralbilla; hi ha nombroses fonts, la ms popular de les quals s la del Rincn, amb propietats minero-medicinals.

 Histria . 
El topnim deriva del llat Marna  terra calcria i argilosa ; els rabs la convertiren en Marinas i aix apareix en el Llibre de Repartiment de 1238; no hi ha moltes troballes arqueolgiques per s constncia de qu els romans explotaren les seues pedreres com ho testimonia El Molar, restes d'una d'elles; rere l'ocupaci cristiana fou entregada a Pere Snchez de Maraynn en el qual llinatge roman, formant part de la baronia d'Olocau, fins 1359 en qu Pere IV (1319-1387), confisca la baronia a Guilln Snchez de Maraynn i Castellv i la dna a l'almirall Mateu Mercer, empressonat i mort pels castellans durant la guerra dels Dos Peres, moment en qu s heretat per sa filla Joana de Mercer i Sentlier que ho aporta com a dot al seu matrimoni amb Antoni de Vilaragut i Visconti en la qual famlia roman fins 1811 en qu, quan era senyor de la baronia Joan Sanz de Vilaragut, s'aboleixen els senyorius; en 1535 es va separar d'Olocau per a erigir-se en rectoria de moriscs fins el 1609 i posteriorment en parrquia; ja en el segle XX, les inundacions del Tria de 1957 que causaren despreniments d'enormes roques destruint nombroses cases i que obligaren a traslladar-se des del seu histric emplaament en la comarca dels Serrans fins l'actual. Al seu nou emplaament  i en traslladar-se tamb vens de Domenyo , quintuplica la seua poblaci: 2.663 habitants, el 1981, encara que posteriorment baixa fins als 1.464 de 2004; amb el pas del temps els vens han anat restaurant les cases del poble vell i tornant-hi de manera que, especialment en estiu, es troba prou concorregut.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec i la ramaderia, en l'actualitat s tamb centre de turisme interior.

 Monuments .
 Torre de l'Olla. En l'antiga aldea, abans alqueria rab, del mateix nom, que conserva la seua fesomia morisca. Es tracta de la torre de defensa de l'alqueria. Desprs d'haver-hi sofert diverses modificacions i rehabilitacions, avui es troba en estat mig runs.
 Esglsia del Crist del Perd, de Marines Vell.

 Llocs d'inters .
 Serra Calderona. Parc Natural.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Del 5 a l'11 d'agost en honor al seu patr, el Santsim Crist de les Mercedes.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Marines;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33687" title="Nquera" nonfiltered="3307" processed="3292" dbindex="13426">


Nquera s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Limita amb Btera i Serra (a la mateixa comarca del Camp de Tria), Albalat dels Tarongers, Segart i Sagunt (a la comarca del Camp de Morvedre) i Montcada, Museros, el Puig i Rafelbunyol (a la comarca de l'Horta Nord).

 Geografia .
Situada en les estribacions de la Serra Calderona. El seu clima s de tipus mediterrani. La zona del terme no conreada s molt boscosa, amb abundncia de vida salvatge i una gran diversitat de vegetaci autctona mediterrnia.

 Histria .
Els jaciments dels Trencalls, el del Montaspre, o el del Puntal del Moros demostren vida des del paleoltic i els de les Vinyes ens parla del pas dels romans i del possible origen rom de Nquera; d'poca islmica perduren nombrosos topnims rurals (com el propi nom de la localitat), l'estrutura d'alguns carrers i l'antiga xarxa de regs periurbans, a banda d'algunes restes de soterraments al nord del nucli urb. Desprs de la conquesta cristiana Nquera es convert en baronia; el 18 d'abril de 1237 Jaume I (1208-1276) li la concedeix a Gil d'Atrosillo; desprs, per matrimoni amb la filla d'aquest, Mallada d'Atrosillo, recau en mans de Gil Martnez d'Enteza, l'any 1414 passa a mans de la famlia Catllar, qui va mantenir en el seu poder el senyoriu fins l'any 1446, en qu passa, per compra a Joan Ros de Corella (familiar del clebre escriptor valenci homnim), en el qual llinatge roman fins 1574 en qu a la mort de Margarida Ros de Corella sense descendncia, Anna Pardo de la Casta es converteix en la nova senyora i degut al seu casament amb Francesc Figuerola Claramunt resta inclosa en les propietats d'aquesta famlia; durant tot aquest temps la poblaci continua sent integrament musulmana, a excepci d'un parell de famlies, per la qual cosa el 1609 la despoblaci s gaireb total; desprs de l'expulsi dels moriscs, els nous pobladors (quinze famlies) reberen del bar carta de poblaci, datada el 1609 i redactada a fur de Valncia, que atorgava al senyor amplis poders jurisdiccionals, aix com la propietat feudal de la baronia i regulava mitjanant l'emfiteusi les relacions amb els nous vassalls; en 1757 per mort del senyor vigent, Josep Figuerola i Blanes, entra en el marquesat de Bol; el 1835 els vens deixaren de pagar les prestacions feudals i d'acatar els monopolis senyorials, la qual cosa va donar origen a un plet que no culminaria fins 1908, amb la signatura d'un acord entre les parts , segons el qual, els emfiteutes de Nquera consolidaven llurs propietats a canvi d'abonar al marqus 6.217 pessetes; s'hi registra una activa participaci en les guerres d'Independncia i carlistes; el segle XVIII es constitueix el bovalar, el XIX l'economia continua basant-se en l'agricultura de sec i tamb es detecta activitat industrial al voltant de les pedreres de marbre, pedra roja i algeps; durant la II Repblica part del govern republic (el president, Dr. Juan Negrn, el ministre d'Instrucci Pblica, Jess Hernndez, y la ministra Dolores Ibrruri) s'hi va installar  d'aqu l'existncia de restes d'arquitectura militar; l'empenta demogrfica i econmica comena a partir dels cinquantes d'aqueix segle en qu arriba el regadiu i en qu Nquera es converteix en lloc d'estiueig i de segona residncia amb rpida proliferaci de xalets i urbanitzacions.

 Demografia .


 Economia .
L'economia de Nquera est basada principalment en la transformaci de productes metllics i en el sector de la fusta. Tamb en l'agricultura en la qual destaquen entre els cultius de sec: oliveres, ametllers, vinyes i garroferes i en la terres de regadius els tarongers.

Per principalment tota la seva economia es basa en el gran turisme que rep la poblaci (a l'estiu es triplica la poblaci Aprox. 12.000 Hab.).

 Administraci.

 Monuments .
 Esglsia de la Mare de Du de l'Encarnaci, originalment denominada de l'Anunciaci, consagrada el 1755 i d'estil academicista. D'una sola nau amb sis capelles laterals. El campanar s de construcci posterior. Dos quadres de l'escola de Joan de Joanes voregen l'altar major. L'antiga mesquita estava situada al Pla del Fossar, avui denominat com a plaa del Rector Escandell.
 Ermita de Sant Francesc, neogtica, de 1922.

 Llocs d'inters .
 Cova dels Estudiants. Situada prop del cim dels Trencalls i la senda dels estudiants, molt prxima al poblat ibric, conservava en la seva interior restes d'un taller de falsificaci de moneda del segle XVII.

 Pi de Salt. Pi centenari. Els seus voltants constituxen un lloc de gran bellesa amb el mar al fons de l'horitz.

 Festes i celebracions .
Les festes patronals s'inicien a finals d'agost amb la presentaci de la reina i de la seua cort d'honor. Durant tot el mes de setembre es realitzaran actes molt diversos com la festa de la joventut, festival de bandes de msica, la Dans popular, espectacles musicals, activitats per a xiquets, etc. D'entre totes elles destaca la tradicional cavalcada de disfresses, que se sol celebrar l'ltim dissabte del mes.
Les festes patronals, prpiament dites, s'inicien el dia 1 d'octubre i finalitzen el 4 d'este mateix mes. Els actes que es realitzen sn nombrosos i de molt distinta ndole, combinant-se els religiosos amb els populars.

 Personatges illustres .
 Francesc Cabo Arnal (1768   1832) fou un compositor i msic valenci. Nasqu a la casa nm. 1 del carrer de la Botigueta, avui denominat de Francesc Cabo. Visqu a la casa nm. 7 del mateix carrer.
 Pere Bonet (S. XVI - S. XVII) fou un religis valenci, ssent rector de Nquera. s clebre perqu apareix esmentat tant al dietari contemporani de Pere Joan Porcar com a l'obra del dominic Fonseca sobre l'expulsi dels moriscs, per haver apostatat i fugit a Alger.

 Nota trgica .
El 2004 va ser un fatdic any, en el qual un 12 d'agost s'inici un gran incendi forestal que va arrasar 750 Ha. de bosc i que es va quedar a escassos metres del nucli urb el qual per raons de seguretat es va desallotjar a la poblaci. Escasses dues setmanes desprs amb una tempesta d'estiu es va crear una cllula tormentosa que va derrocar arbres amb grans precipitaci i vents huracanats i va perjudicar ms la muntanya desprs de l'incendi.

A partir d'aqu, comencen les labors de reforestaci del bosc, al costat de la contrucci d'un sistema de bombament d'aigua per a sufocar un possible incendi. Per aquest mrit mesos desprs va ser premiat pel ministeri de medi ambient. En l'actualitat ja es veuen petites zones verdes i matorrals.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Nquera;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33689" title="Riba-roja de Tria" nonfiltered="3308" processed="3293" dbindex="13427">
Per altres significats vegeu Riba-roja.;
----


Riba-roja de Tria s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Limita amb Benaguasil, l'Eliana, Loriguilla, la Pobla de Vallbona i Vilamarxant (a la mateixa comarca del Camp de Tria), a ms de Quart de Poblet, Manises i Paterna (a l'Horta Oest) i Xest i Xiva (a la comarca de la Foia de Bunyol)

 Geografia .
Es troba construda sobre un suau pujol a la dreta del riu Tria. El mitj climtic s el tpic mediterrani encara que amb temperatures una mica ms baixes que en la capital de la provncia donada la seva major altitud; les mesures trmiques oscillen entre els 9 de gener i els 24 d'agost, sent les precipitacions lleugerament superiors als 400 mm anuals, amb un mxim en l'estaci tardorenca.

La superfcie no llaurada l'ocupen monticles desprovets de vegetaci arbria, si exceptuem les joves pinedes de la Muntanya del Frare, per rics en espcies menors com el roman, ar, coscolla i altres.

 Nuclis de poblaci .
 Riba-roja de Tria;
 Mont Alcedo;
 Ventas del Poyo;

 Histria .
Hi ha diversos jaciments del Bronze i ibers; dels romans, que l'anomenaren Ribarubea (ribera roja), s'han trobat diverses villae i les runes d'una ciutat coneguda com Valncia la Vella; el Pla de Nadal dna important testimoni del domini visigot; els moros, que la batejaren Beni-panoha, deixaren el casc urb, la torre i el castell; Jaume I (1208-1276), el 30 de juny del 1269, va obtenir del bisbe de Saragossa el castell i la vila a canvi d'altres possessions a l'Arag; en el Llibre de Repartiment apareix citada com Ribaroga; el 1348 els unionistes s'apoderaren de la poblaci i ajusticiaren els jurats i el batlle; el 1382 el senyoriu pertanyia a Pere de Centelles i sa esposa Raimunda de Riusech; el 1562 era de Gabriel de Roxes; posteriorment fou del marqus de Guadalest, qui atorg carta de poblaci, el 7 d'agost del 1611, per a 41 nous pobladors, reservant-se per a ell la mxima jurisdicci, i el poder d'anomenar els oficials municipals; oferia terres i cases, i a canvi els vassalls li donaven la cinquena part de la fruita, la setena de l'arrs, la novena dels fruits del sec i altres tributs; tamb va pertnyer al marqus de Cceres i al comte de Revillagigedo fins l'abolici dels senyorius; en el segle XVIII, a causa del conreu de l'arrs, va patir febres teranes i es va restringir el seu conreu a les terres contiges al riu; durant la guerra d'Independncia hi hagu una guerrilla que va causar fora maldecaps als francesos; a les primeries del segle XIX produa blat, vi, oli, seda, garrofes i fesols, hi havia un algepsar, quatre molins fariners i vuit almsseres per a oli, i tamb s'hi fabricaven teules; el 13 d'abril de 1897 es va concloure el comproms de cessi o venda de les terres que hi possea lvar Gonal Joan d'Armada Fernndez de Crdoba Valds i Guemes, sis comte de Revillagigedo, a favor dels regants del poble; en 1943 RENFE tingu la gosadia de denominar-lo Ribarroja de las Cuevas per diferenciar-lo d'altres pobles de l'estat amb el mateix topnim per la fulminant reacci popular acab amb l'atreviment de l'empresa ferroviria; en els ltims temps s'ha vist en l'ull de l'hurac de la corrupci urbanstica per la proliferaci de PAI que han convertit el terme en un continu d'urbanitzacions i especialment pel conegut Pla Portxinos, macro operaci especulativa promoguda pel Valncia CF amb la connivncia de l'Ajuntament.

 Demografia .

 Economia .
L'agricultura constitux de moment la seva principal base econmica. En la superfcie conreada predominen en el sec els fruiters, entre ells el garrofer i en el regadiu en primer lloc el taronger i el cultiu d'hortalisses. En la ramaderia arriba a certa importncia en els seus sectors llanar i porc seguit del bov.

La indstria se centra en la tradici cermica de Riba-roja de Tria. Destaquen el ciment, material sanitari, cermiques artstiques i materials per a la construcci, a part de diverses pedreres per a l'extracci de materials.

 Administraci .

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de l'Assumpci de Nostra Senyora. 1791-1797. Estil neoclssic. Molt maltractat en 1936-1939, ha estat ben b restaurat recentment.
 Convent de Sant Gregori. 1896, stil neogtic.
 Monuments civils .
 El Castell. Habitat fins el 1897, ha passat des de llavors per un procs de degradaci (va ser, fins i tot, magatzem agrcola) A hores d'ara es troba prcticament desaparegut, a l'igual que les muralles, integrat en els edificis ms antics del poble.
 Ajuntament. Obra de l'arquitecte Joaquim Rieta (1897-1982) aixecada entre 1925 i 1927 en estil classicista.
 Pont Vell. D'origen rom.
 La Cisterna. Construda en 1762, es va mantenir en s fins 1940. Ser Museu Arqueolgic.
 Mol del Comte. Un dels millors conservats del Pas.
 Tres aqeductes romans, dels que el ms conegut s el dels Arquets.
 Pla de Nadal. Restes d'una baslica segle VII, capitells, columnes, carreus, que es conserven en el Museu Histric Municipal.
 Runes de Valncia la Vella.
 Caserius i masos arreu del terme.

 Festes i celebracions .
Les Festes Majors se celebren en honor a l'Assumpci de la Verge (15 d'agost) i en honor del Santssim Crist dels Afligits (14 de setembre). A ms t lloc tamb la Festa dels "Fadrins"  que tradicionalment s la festa que organitzaven els joves de la poblaci en honor la Verge del Rosari. Des de fa uns 15 anys, la festa ha pres una importncia tal que l'equipara als altres grans moments de l'estiu.

Per altra banda, Riba-roja de Tria conta tamb entre les seves festes les celebrades en honor a Sant Antoni (17 de gener), amb la crema d'una gegantesca foguera i la tradiconal benedicci d'animals. I, com no, amb la festa valenciana ms internacional, les Falles. En aquests moments conta amb cinc comissions falleres. Finalment s destacable la celebraci de l'Ofrena al Riu Tria, una festa de periodicitat quinquennal, la primera edici de la qual va tenir lloc en 1980. Desprs d'un parntesi de 17 anys, es va celebrar per segona vegada en 1997, posteriorment en 2000 (any que es va decidir atorgar-li periodicitat quinquennal) i en 2005. L'"Ofrena" es fonamenta en un acte simblic d'agrament al riu Tria pels beneficis que histricament ha aportat als municipis de la seua ribera. Amb aquest motiu, es donen cita en l'esplanada del riu, al costat del pont vell, representacions arribades de tots els municipis per on transcorre el Tria, des de Guadalaviar (Serra d'Albarras, Arag) fins a Valncia. Prviament al dia gran, es desenvolupen diferents activitats ldiques, exposicions, conferncies, etc.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Riba-roja de Tria;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33691" title="Sant Antoni de Benaixeve" nonfiltered="3309" processed="3294" dbindex="13429">


Sant Antoni de Benaixeve s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Limita amb Btera, L'Eliana, la Pobla de Vallbona i Paterna (a la comarca de l'Horta Oest). Fins 1997 formava part de  l'Horta Oest ja que el seu terme municipal s'integrava al de Paterna. Amb la segregraci del 8 d'abril del mateix any pass a formar part de la comarca del Camp de Tria.

 Geografia .
El municipi est situat en l'extrem ms oriental del territori comarcal del Camp de Tria. Possex, per tant, una situaci privilegiada degut al fet que el nucli urb est proper a la capital de la provncia. L'accs a la poblaci es realitza a travs de l'autovia d'Adems (CV-35).

 Nuclis de poblaci .
 Sant Antoni de Benaixeve;
 Cumbres de San Antonio;

 Histria .
La histria de Sant Antoni de Benaixeve s relativament moderna, car aquest municipi va nixer en la dcada dels quaranta i es va constituir el 5 d'agost de 1957, com una Entitat Local Menor, depenent de l'Ajuntament de Paterna.

A l'antic poble de Benaixeve (Serrans), l'any 1932 el Govern de la Repblica espanyola va signar l'acta de comenament del Pant de Benaixeve qe obligaria als benaixevers emigrar. La majoria s'installaren  als nous pobles que l'Institut Nacional de Colonitzacions (ja durant la Dictadura franquista) cre, un  anomentat Sant Isidre de Benaixeve (al terme municipal de Montcada (Horta Nord) i l'altre, aquest mateix, a les partides de Sant Antoni i Pla del Pou (als termes municipals de Paterna, la Pobla de Vallbona i Btera). Es van confeccionar 75 lots de terreny composats per a 75 colons.

Desprs d'un llarg procs d'interessos poltics i econmics, seguint el corresponent procs de compareixences i aportaci d'informes, primer en l'Administraci Valenciana i posteriorment en el Consell d'Estat; el 8 d'abril de 1997, es va publicar el decret n 147/97 en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana pel qual es declarava a Sant Antoni de Benaixeve nou municipi independent.

 Demografia .


 Economia .
Encara que a l'origen va estar basada en la colonitzaci agrcola de les noves terres (sec i regadiu), en l'actualitat, grcies a la seva proximitat a la capital de la provncia, predomina el sector serveis al convertir-se en un centre residencial.

 Festes i celebracions .
 Falles. Se celebren del 12 al 19 de mar.
 Festa de la Segregaci. El 8 d'abril se celebra el dia de la segregaci en la qual es va constituir com independent de Paterna.
 Festes Patronals. En honor a Sant Isidre se celebra la festa el 15 de maig.
 Festes Majors. En honor a Sant Roc se celebren durant la segona i tercera setmanes d'agost.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Sant Antoni de Benaixeve;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33692" title="Vctor I" nonfiltered="3310" processed="3295" dbindex="13430">

Vctor I (189-[[]])

s el primer bisbe de Roma amb uns perfils histrics clarament definits.
En el transcurs de la controvrsia sobre la celebraci de la Pasqua, que ja s'havia iniciat amb el bisbe de Roma Anicet I i el bisbe d'Esmirna Policarp, el papa Vctor I va arribar a excomunicar les comunitats de l'sia Menor per negar-se a celebrar la Pasqua el diumenge desprs del 14 de Nissan, s a dir, el primer diumenge que segueixi a la primera lluna plena desprs de l'equinocci de primavera, tal com es feia a Roma.

El bisbe Ireneu de Li (mort el 202) no va discutir pas el dret del bisbe de Roma a pronunciar aquesta excomuni, per va criticar l'excessiva duresa de Vctor I en un afer de no gaire importncia com aquest.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33693" title="Serra (Camp de Tria)" nonfiltered="3311" processed="3296" dbindex="13431">

Serra, tamb conegut com Serra de Portaceli, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Limita amb Gtova, Olocau, la Pobla de Vallbona, Btera i Nquera (a la mateixa comarca), Torres Torres, Estivella i Segart (al Camp de Morvedre) i Sogorb (a l'Alt Palncia).

 Geografia .
Situat en el vessant meridional de la Serra Calderona el poble conta amb carrers tortuosos i empinats. El relleu es mostra molt accidentat en tota la seva meitat septentional, domini de la Serra Calderona (o de Portaceli), caracteritzada pel gran nombre de falles alineades b en la mateixa adrea ibrica de l'anticlinal b en sentit transversal.

Destaquen els pics de Rebalsadors i l Alt del Pi. En l'extrem nord-oest, limitant amb Gtova i Sogorb es passa dels 800 m., mentre que en l'extrem oposat, a l'altura del barranc de Portaceli, no se superen els 190 m.

El clima s de tipus mediterrani, amb mitjanes trmiques que oscillen entre els 450 mm i els 500 mm de pluja anual, amb dues mximes en els mesos de maig i octubre. En la forest creix una vegetaci de pins i romans.

 Nuclis de poblaci .
 Serra;
 Portaceli;
 Torre de Portaceli;

 Histria .
Hi ha jaciments eneoltics (Puntal del Sapo, La Torreta i Torre Umbria); del Bronze (Salt del Riu) i ibers (Les Eretes del Riu i la Cova Soterranya ); t el seu origen en un castell musulm que abast fora importncia com ho demostra que en 1084 va servir d'alberg al capit del Cid (1043-1099), Alvar Fnyes i al rei moro Yahia, pretendent al tron de Valncia; tamb en la Historia Roderici es fa referncia al lloc com plaa conquistada pel mercenari castell al mateix temps que Olocau; Jaume I (1208-1276) va conquistar-lo, i va cedir les terres, el 1238, a Berenguer Burguet i d'altres cavallers; com a cap de la baronia homnima el castell i el lloc van pertnyer als Bol, senyors de Nquera, als marquesos de Cerdanyola i ltimament als ducs de Montellano; lloc de moriscs (80 focs el 1609, juntament amb Ria) de la fillola de Sogorb, rere la seua expulsi va veure reduir la seua poblaci a una quarta part; la poblaci es va duplicar durant el segle XIX.

 Demografia .


 Economia .
A falta de cap activitat industrial l'economia es basa en l'agricultura de sec, una mica de ramat llaner i els beneficis que es deriven de ser un lloc d'estiueig molt proper a Sagunt i a Valncia.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Cartoixa de Portaceli. Fundada el 5 de setembre de 1272 pel bisbe Albalat en terres de la vall de Lulln; era la tercera de l'orde de Sant Bru que es fundava a la pennsula i amb el temps una de les ms importants, car per ella passaren reis, papes, cardenals, militars; Bonifaci Ferrer (1350-1417) va ser prior de la cartoixa i arrib a superior de l'orde; el 1835 amb la desamortitzaci de Mendizbal (1790-1853), fou exclaustrada i subhastada. Desprs de ser destinada a diferents usos, la Diputaci Provincial va comprar-la el 1943 i tornaren a ocupar-la els cartoixans. L'esglsia s d'estil neoclssic, per b que el seu origen fou gtic. El conjunt arquitectnic cont, a ms quatre claustres; un aqeducte (avui en dess) que portava aigua de la Font de la Mina.

 Esglsia de Nostra Senyora dels ngels. Barroca, de 1705.
 Esglsia de Sant Josep.

 Monuments civils .
 Castell de Serra. Actualment en runes malgrat la qual cosa els pocs elements que hi sobreviuen deixen palesa la seua importncia.
 Torre de la Casa Palau. Molt deteriorada i modificada per les successives intervencions.
 Torre de l'Ermita, o del Calvari. Torre guaita d'origen rab. Conserva part del cos central per el seu estat s de runa.
 Torre de Satarenya, o de Nquera. Actualment en estat de runa tal que passa desapercebuda oculta per la vegetaci.
 Torre de Ria. Igualment molt deteriorada i gaireb desapareguda per la vegetaci. Per l'any 2002 fou objecte mobilitzacions dels vens per l'acci urbanstica que s'hi va desenvolupar al seu entorn.
 Sanatori del Dr. Moliner. Emplaat molt a prop de la cartoixa pel seu ideal clima per a la curaci de la tuberculosi i que actualment alberga tamb malalts de la SIDA.

 Llocs d'inters .
 Serra Calderona. Parc Natural amb diverses fonts entre les quals es troben: la de l'Ombria, del Berro, de la Gota i del Llentiscle, etc. Tamb destaquen impressionants pics que ens serveixen d'excelent mirador, com el del Garb, Rebalsadors, l'Oronet, etc.
 Tancat de Portaceli. Microrresrva de flora.
 Penyes Altes. Microrresrva de flora.
 Barranc del Saragatillo. Microrresrva de flora.
 Castell de Serra. Microrresrva de flora.

 Festes i celebracions .
 Sant Blai. El 3 de febrer, se celebra una missa i a l'acabar s'obsequia a tots els assistents amb els panets tpics de Sant Blai, elaborats de forma artesanal pels forners de la poblaci, en estos dies tamb t lloc una process en honor al sant i una cavalcada especialment pensada per als xiquets.
 Dia de la Cirera. L'ltim cap de setmana de maig o primer de juny t lloc aquesta festa en qu els visitants poden degustar esta fruita. De forma parallela, s'installa una fira gastronmica amb productes tpics de la comarca (orelletes, embotits...). s una de les cites ms destacades de la comarca a la qu acudixen, any a any, centenars de visitants. A ms durant este cap de setmana t lloc una Fira Mitgeval i La Fira de la Calderona ( on els diferents municipis de la Serra munten els seus estands) i els Tallers d'Oficis Tradicionals, on les diferents associacions de la poblaci ens mostren els oficis del picapedrer, dels aiguaders, etc.
 Festes patronals. La primera quinzena d'agost, en honor a Sant Josep i a la Mare de Du dels ngels es celebren misses, processons i ofrenes en honor als patrons a ms de varietets, discombils, cercaviles,  mascletaes , castells, moros i cristians, etc.

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Serra;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33694" title="Vilamarxant" nonfiltered="3312" processed="3297" dbindex="13432">


Vilamarxant s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Limita amb Benaguasil, Riba-roja de Tria, Xest (a la Foia de Bunyol) i Pedralba (als Serrans).

 Geografia .
El terme compta amb un relleu molt accidentat solcat pel Tria i amb Les Rodanes que s l'elevaci ms important del terme, on poden trobar-se fins 11 coves i avencs i que va ser declarat Paratge Natural Municipal pel Govern Valenci el 8 de febrer de 2002.

 Histria .
Hi destaquen les restes, trobades al seu terme municipal d'un poblat, sens dubte corresponent a l'Edat del Bronze valenci, en l'Alt dels Castellets, aix com les restes, d'poca romana, d'una vila rstica que es troben en la partida de la Villalba. No es coneix l'origen histric d'aquesta poblaci; la primera documentaci que apareix sobre aquesta vila es remunta a temps de la conquesta cristiana. Fou donada, per Jaume I (1208-1276) a Pere Cornel  el 1238, per, ms tard, el mateix rei va donar-la de nou a Ximn Prez d'Arens, a canvi d'algunes possessions d'aquest cavaller. El 1335 va passar a Blas Maa de Verga, i posteriorment a les famlies de Montcada i Villalba.

 Demografia .

 Economia .
L'economia continua depenent de l'agricultura tant de sec com de regadiu. Altres fonts d'ingressos sn la ramaderia de qu hi ha ovelles, porcs, vaques i granges de pollastres i una naixent indstria cermica i de conserves vegetals.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de Santa Caterina mrtir. 1887-1900;
 La Torre. Segurament nic vestigi del castell musulm que hi hagu i que es troba absolutament desaparegut. Hi ha un projecte municipal per a la restauraci de la torre.
 Ermita de l'Assumpci de Monte Horquera.
 Mas de Teula.
 Mas dels Frares.

 Llocs d'inters .
 Les Rodanes. Sn una srie de turons cretacis abundantment poblats de pins i matorral mediterrani declarat Paratge Natural Municipal.
 Microrreserves de flora del Rac de Zamora, El Masss i Alt de la Rodana Gran.

 Festes i celebracions .
Celebra les seves festes patronals a Santa Catalina i al Crist de la Salut a les darreries de l'agost.

 Fills illustres .
 Ral Albiol. Futbolista.

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Vilamarxant;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33695" title="Zefer I" nonfiltered="3313" processed="3298" dbindex="13433">

Zefer I (199-217)

Sota el pontificat del bisbe Zefer, va haver-hi a Roma fortes polmiques sobre la doctrina trinitria. Vers el 215, Sabeli, originari de Lbia, va defensar que el Fill i l'Esperit Sant no eren sin manifestacions de l'nic Du. Zefer va mostrar-se clement amb els seguidors de Sabeli de Lbia.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33696" title="Llista de papes de Roma" nonfiltered="3314" processed="3299" dbindex="13434">

 Bisbes de Roma .
(vegeu Bisbe de Roma)

Sant Pere (  64 o 67);
Lli I (64/67-76);
Anaclet I (76-88);
Climent I (88-97);
Evarist I (97-105);
Alexandre I (105-115);
Sixt I (115-125);
Telsfor I (125-136);
Higini I (136-140);
Pius I (140-155);
Anicet I (155-166);
Soter I (166-175);
Eleuteri I (175-189);
Vctor I (189-199);
Zefer I (199-217);
Calixt I (217-222);
Urb I (222-230);
Ponci I (230-235);
Anter I (235-236);
Fabi I (236-250);
Corneli I (251-253);
Luci I (253-254);
Esteve I (254-257);
Sixt II (257-258);
Dions I (259-268);
Flix I (269-274);
Eutiqui I (275-283);
Gai I (283-296);
Marcell I (296-304);
Marcel I (308-309);
Eusebi I (309);
Melquades I (311-314);
Silvestre I (314-335);
Marc I (336);
Juli I (337-352);
Liberi I (352-366);
Damas I (366-384);

 Papes de Roma .
(vegeu Papa de Roma)
 Segles IV a VII .

Sirici I (384-399);
Anastasi I (399-401);
Innocenci I (401-417);
Zsim I (417-418);
Bonifaci I (418-422);
Celest I (422-432);
Sixt III (432-440);
Lle I (440-461);
Hilari I (461-468);
Simplici I (468-483);
Flix III (483-492);
Gelasi I (492-496);
Anastasi II (496-498);
Smmac I (498-514);
Hormisdes I (514-523);
Joan I (523-526);
Flix IV (526-530);
Bonifaci II (530-532);
Joan II (533-535);
Agapit I (535-536);
Siveri I (536-537);
Vigili I (537-555);
Pelagi I (556-561);
Joan III (561-574);
Benet I (575-579);
Pelagi II (579-590);
Gregori I (590-604);
Sabini I (604-606);
Bonifaci III (607);
Bonifaci IV (608-615);
Deodat I (615-618);
Bonifaci V (619-625);
Honori I (625-638);
Sever I (640);
Joan IV (640-642);
Teodor I (642-649);
Mart I (649-655);
Eugeni I (655-657);
Vitali I (657-672);
Deodat II (672-676);
Donus I (676-678);
Agat I (678-681);
Lle II (682-683);
Benet II (684-685);
Joan V (685-686);
Con I (686-687);
Sergi I (687-701);

 Segles VIII a X .
Joan VI (701-705);
Joan VII (705-707);
Sisini I (708);
Constant I (708-715);
Gregori II (715-731);
Gregori III (731-741);
Zacaries I (741-752);
Esteve (752);
Esteve II (752-757);
Pau I (757-767);
Esteve III (768-772);
Adri I (772-795);
Lle III (795-816);
Esteve IV (816-817);
Pasqual I (817-824);
Eugeni II (824-827);
Valent I (827);
Gregori IV (827-844);
Sergi II (844-847);
Lle IV (847-885);
Benet III (855-858);
Nicolau I (858-867);
Adri II (867-872);
Joan VIII (872-882);
Mar I (882-884);
Adri III (884-885);
Esteve V (885-891);
Forms I (891-896);
Bonifaci VI (896);
Esteve VI (896-897);
Rom I (897);
Teodor II (897);
Joan IX (898-900);
Benet IV (900-903);
Lle V (903);
Sergi III (904-911);
Anastasi III (911-913);
Land I (913-914);
Joan X (914-928);
Lle VI (928);
Esteve VII (928-931);
Joan XI (931-935);
Lle VII (936-939);
Esteve VIII (939-942);
Mar II (942-946);
Agapit II (946-955);
Joan XII (955-964);
Lle VIII (963-965);
Benet V (965-966);
Joan XIII (966-972);
Benet VI (973-974);
Benet VII (974-983);
Joan XIV (983-984);
Joan XV (984-996);
Gregori V (996-999);

 Segles XI a XIV .
Silvestre II (999-1003);
Joan XVII (1003);
Joan XVIII (1004-1009);
Sergi IV (1009-1012);
Benet VIII (1012-1024);
Joan XIX (1024-1032);
Benet IX (1032-1044);
Silvestre III (1045);
R Benet IX (1045);
Gregori VI (1045-1046);
Climent II (1046-1047);
R Benet IX (1047-1048);
Damas II (1048);
Lle IX (1049-1054);
Vctor II (1054-1057);
Esteve IX (1057-1058);
Nicolau II (1059-1061);
Alexandre II (1061-1073);
Gregori VII (1073-1085);
Vctor III (1086-1087);
Urb II (1088-1099);
Pasqual II (1099-1118);
Gelasi II (1118-1119);
Calixt II (1119-1124);
Honori II (1124-1130);
Innocenci II (1130-1143);
Celest II (1143-1144);
Luci II (1144-1145);
Eugeni III (1145-1153);
Anastasi IV (1153-1154);
Adri IV (1154-1159);
Alexandre III (1159-1181);
Luci III (1181-1185);
Urb III (1185-1187);
Gregori VIII (1187);
Climent III (1187-1191);
Celest III (1191-1198);
Innocenci III (1198-1216);
Honori III (1216-1227);
Gregori IX (1227-1241);
Celest IV (1241);
Innocenci IV (1243-1254);
Alexandre IV (1254-1261);
Urb IV (1261-1264);
Climent IV (1265-1268);
Gregori X (1271-1276);
Innocenci V (1276);
Adri V (1276);
Joan XXI (1276-1277);
Nicolau III (1277-1280);
Mart IV (1281-1285);
Honori IV (1285-1287);
Nicolau IV (1288-1292);
Celest V (1294);
Bonifaci VIII (1294-1303);
Benet XI (1303-1304);

 Papes d'Aviny .
Climent V (1305-1314);
Joan XXII (1316-1334);
Benet XII (1334-1342);
Climent VI (1342-1352);
Innocenci VI (1352-1362);
Urb V (1362-1370);
Gregori XI (1370-1378);




 Papes de Roma .
(vegeu Papa de Roma)
 Segles XV a XVI .
Mart V (1417-1431);
Eugeni IV (1431-1437);
Nicolau V (1437-1455);
Calixt III (1455-1458);
Pius II (1458-1464);
Pau II (1464-1471);
Sixt IV (1471-1484);
Innocenci VIII (1484-1492);
Alexandre VI (1492-1503);
Pius III (1503);
Juli II (1503-1513);
Lle X (1513-1521);
Adri VI (1522-1523);
Climent VII (1523-1534);
Pau III (1534-1549);
Juli III (1550-1555);
Marcel II (1555);
Pau IV (1555-1559);
Pius IV (1559-1565);
Pius V (1566-1572);
Gregori XIII (1572-1585);
Sixt V (1585-1590);
Urb VII (1590);
Gregori XIV (1590-1591);
Innocenci IX (1591);
Climent VIII (1592-1605);
Lle XI (1605);
Pau V (1605-1621);
Gregori XV (1621-1623);
Urb VIII (1623-1644);
Innocenci X (1644-1655);
Alexandre VII (1655-1667);
Climent IX (1667-1669);
Climent X (1670-1676);
Innocenci XI (1676-1689);
Alexandre VIII (1689-1691);
Innocenci XII (1691-1700);

 Segles XVII a XXI .
Climent XI (1700-1721);
Innocenci XIII (1721-1724);
Benet XIII (1724-1730);
Climent XII (1730-1740);
Benet XIV (1740-1758);
Climent XIII (1758-1769);
Climent XIV (1769-1774);
Pius VI (1775-1799);
Pius VII (1800-1823);
Lle XII (1823-1829);
Pius VIII (1829-1830);
Gregori XVI (1831-1846);
Pius IX (1846-1878);
Lle XIII (1878-1903);
Pius X (1903-1914);
Benet XV (1914-1922);
Pius XI (1922-1939);
Pius XII (1939-1958);
Joan XXIII (1958-1963);
Pau VI (1963-1978);
Joan Pau I (1978);
Joan Pau II (1978-2005);
Benet XVI (2005-);

 Numeraci dels papes .
Existeixen algunes anomalies en la numeraci de la llista de papes:
Flix II (356-357), Bonifaci VII (974, 984-985), Joan XVI (997-998), Benet X (1058-1059) i Alexandre V (1409-1410) sn considerats antipapes, tot i que els seus successors van mantenir-los la numeraci.
Els papes anomenats Flix sn: Flix I (269-274), Flix III (483-492) i Flix IV (526-530). En algunes llistes apareix Flix III com a Flix II i Flix IV com a Flix III, tot ometent l'antipapa Flix II (356-357). ;
El papa Joan XX no ha existit mai. Fou resultat de la confusi en el sistema de numeraci del segle XI, ja que en un principi es consider legtim el papa Joan XVI (997-998) i posteriorment se l'esborr de les llistes papals. ;
El Papa Esteve, que mor abans de ser ordenat bisbe, no apareix a les llistes oficials des de 1961. Aix doncs, el papes antigament coneguts per Esteve III fins a Esteve X, sn avui dia Esteve II (752-757) fins a Esteve IX (1057-1058). Alguns autors, per evitar errors, els numeren amb el nombre oficial seguit de l'antic entre parntesis; Esteve II (III) fins a Esteve IX (X).
L'any 1281, Simon de Brion fou escollit papa i va decidir anomenar-se Mart. En aquells temps, els papes Mar I (882-884) i Mar II (942-946) eren anomenats errneament Mart II i Mart III. Aix, el nou papa pass a dir-se Mart IV (1281-1285) i, d'aquesta manera, no existeixen els papes Mart II ni Mart III.
El papa Donus II (que suposadament va regnar l'any 974) mai exist. Se'l va insertar entre Benet VI (973-974) i Benet VII (974-983) per una confusi del ttol llat dominus amb el nom Donus.
La consideraci de Joan XXIII de Pisa (1410-1415) com a papa o antipapa fou discutida durant segles fins que Angelo Giuseppe Roncalli va anomenar-se Joan XXIII (1958-1963). Aix, Joan XXIII de Pisa fou declarat antipapa, tot i que desprs de la seva despossessi del ttol, va servir com a cardenal de l'Esglsia catlica desprs del Cisma d'Occident.
El personatge de la Papessa Joana s considerat avui dia com una llegenda.

 Altres enllaos .
 Llista alfabtica de Papes de Roma;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33697" title="Calixt I" nonfiltered="3315" processed="3300" dbindex="13435">

Calixt I (217-222)

Segons Sant Hiplit, rival seu, Calixt havia estat esclau i, abans d'esdevenir bisbe de Roma, va menar una vida molt agitada.

Zefer I l'havia nomenat administrador del cementiri de la comunitat cristiana de Roma a la via Appia, cementiri que ms tard seria conegut com a catacumba de Calixt.

Hiplit retregu a Calixt defensar que un bisbe no podia ser destitut ni encara que hagus coms un pecat molt greu, de permetre continuar exercint el seu ministeri clergues casats desprs de la seva consagraci i permetre el casament de dones nobles amb esclaus.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33698" title="Urb I" nonfiltered="3316" processed="3301" dbindex="13436">

Urb I fou Papa de Roma (222-230)

No en sabem res de la seva histria, noms relats llegendaris. A Alemanya, el consideren el sant patr de la viticultura; durant l'edat mitjana hom l'invocava per trobar remei contra les tempestes, la gota i l'embriaguesa.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33699" title="Ponci I" nonfiltered="3317" processed="3302" dbindex="13437">

Ponci I fou Papa de Roma del 21 de juliol del 230 al 28 de setembre del 235.

Es coneix poca cosa d'aquest i els anteriors papes, excepte a travs de la compilaci del Catleg Liberi de bisbes de Roma, feta al segle IV.

L'nica cosa que se'n sap del cert s que durant el seu pontificat el cisma d'Hiplit finalitz. Ponci i d'altres lders de l'Esglsia, entre ells el mateix Hiplit, arran de la persecuci decretada per l'emperador Maxim Traci, foren deportats a Sardenya. Ponci fou condemnat a treballar en una pedrera o una mina on hi va morir a causa del tracte inhum rebut segons el Liber Pontificalis. El 28 de setembre del 235 va renunciar al crrec de bisbe de Roma per deixar la possibilitat als cristians d'elegir un nou bisbe.

Les seves restes foren transportades a Roma pel papa Fabi i descansaren a la catacomba de Calixt. El seu epitafi es redescobr a la cripta de Santa Ceclia a Roma, prop de la cripta papal, on es podia llegir PONTIANOS, EPISK. i amb una altra tipografia la inscripci MARTUR (mrtir) possiblement apcrifa.

El dia del seu santoral antigament era el 19 de novembre, per actualment s el 13 d'agost, compartint el dia amb l'Antipapa Hiplit.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33700" title="Anter I" nonfiltered="3318" processed="3303" dbindex="13438">

Anter I fou Papa de Roma (235-236)

Va tenir un pontificat molt breu desprs de l'abdicaci de Ponci I













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33702" title="Nova Esquerra" nonfiltered="3319" processed="3304" dbindex="13439">


Nova Esquerra fou un corrent d'Esquerra Unida del Pas Valenci (a l'estat espanyol es deia Nueva Izquierda, corrent d'Izquierda Unida) que va actuar durant els anys 90, sent-ne els principals lders Diego Lpez Garrido i Cristina Almeida, i que optava per posicions moderades i l'acostament al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). El corrent va esdevenir el Partit Democrtic de la Nova Esquerra (PDNI) el 1997 i va ser expulsat d'Izquierda Unida; el 1999 va anar a les eleccions en coalici amb els socialistes; finalment va acabar integrat en el PSOE l'any 2000.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33704" title="Nueva Izquierda" nonfiltered="3320" processed="3305" dbindex="13441">
Nueva Izquierda fou una corrent de Izquierda Unida que va actuar durant els anys 90, essent els principals liders Diego Lpez Garrido i Cristina Almeida, i que optava per posicions moderades i acostament al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). 

Al Pas Valenci va tindre relativa rellevncia sota el nom de Nova Esquerra.

Nueva Izquierda va esdevenir Partido Democrtico de la Nueva Izquierda (PDNI) el 1997 i fou expulsat de Izquierda Unida; el 1999 va anar a les eleccions en coalici amb els socialistes; finalment va acabar integrat en el PSOE l'any 2000.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33708" title="Valencians pel Canvi" nonfiltered="3321" processed="3306" dbindex="13443">


Valencians pel Canvi s una plataforma cvica del Pas Valenci integrada per un centenar de intellectuals per tal de, segons el seu manifest, "promoure el debat d'idees, la renovaci de la vida poltica del Pas Valenci, i afavorir totes les formes possibles de contacte i unitat entre les forces progressistes valencianes". Va ser fundada en la tardor del 1999.

Des de juny de 2008, la plataforma Valencians pel Canvi est presidida per Josep Llus Barona. Les vicepresidentes sn la periodista Rosa Solbes i l'antroploga Josepa Cuc. Integren tamb el consell directiu: Francesc de Paula Burguera, Joan Francesc Mira, Gustau Muoz i Veiga, Rafael Xamb, Francesc Bayarri, Francesc Prez Moragn i Rodolf Soler.

Els anteriors presidents de l'entitat han estat Joan Francesc Mira, Ramon Lapiedra i Francesc de Paula Burguera.

Enllaos externs.
Pgina oficial de Valencians pel Canvi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33710" title="Partit Socialista de les Illes" nonfiltered="3322" processed="3307" dbindex="13444">
El Partit Socialista de les Illes (PSI) fou fundat formalment el 1976 i recollia elements socialdemcrates nacionalistes, en contraposici amb la Federaci Socialista Balear del PSOE, que era noms socialdemcrata sense idees nacionalistes.

Fou membre de l'Assemblea Democrtica de Mallorca(maig 1976), present l'avantprojecte d'estatut a Cura (mar 1977) i es present a les eleccions generals de 1977 en la coalici Uni Socialista.

El 1977 el PSI es va estructurar en dos partits federats: el Partit Socialista de Mallorca (PSM) i el Partit Socialista de Menorca (PSM).

 Smbols .

Els smbols que el partit ha utilitzat sn fora variats. Com a PSI, la senyera ms destacada s la nacional catalana amb la franja diagonal blava.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33712" title="Bamb (desambiguaci)" nonfiltered="3323" processed="3308" dbindex="13445">


Botnica: Planta de canyes de la famlia de les pocies; tronc d'aquestes plantes. Vegeu bamb;
Bamb de Ceilan (Dendrocalamus giganteus);
Bamb groc (Phyllostachys aurea);
Bamb negre (Phyllostachys nigra);
Bamb de Tonkin (Pseudosasa amabilis);
Bamb fletxa (Pseudosasa japnica);
Bamb de ferro (Himalayacalamus strictus);
Bamb columna (Semiarundinaria fastuosa);
Bamb tortuga (Phyllostachys pubescens var. Heterocicla o Kikko) ;
Cinema: pellcula de Jos Luis Senz de Heredia de 1945, on hi actua Fernando Fernn Gmez. Vegeu bamb (pellcula).
Comer: marca de paper de fumar de Papeleras Reunidas s.a., amb fbrica a Alcoi apreciat en colleccionisme. Vegeu Bamb (paper).
Literatura: segell de l'Editorial Casals. Vegeu Editorial Bamb.
Msica: tema de Miguel Bos de l'lbum Lo mejor de Bos.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33714" title="William Jones" nonfiltered="3324" processed="3309" dbindex="13446">


Sir William Jones (matemtic) (~1675-1749), pare de Sir William Jones.
Sir William Jones (filleg) (1746-1794) fill de Sir William Jones.
 William Jones (antropleg) (1871-1909) de la tribu sauk i fox.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33715" title="Vasco da Gama" nonfiltered="3325" processed="3310" dbindex="13447">


Vasco da Gama (o Vasco de Gama) (Sines, Portugal, 1469 - Cochin, ndia, 1524) Navegant portugus. Nascut en el si d'una famlia noble. Va ser el primer europeu que va arribar a l'ndia a travs del cap de Bona Esperana.

L'any 1497 el rei Manuel l'Afortunat li va confiar el comandament d'una flota de quatre navilis que tenia com a objectiu obrir una ruta per mar a les illes de productores d'espcies. Amb aix es pretenia equilibrar l'avantatge que el descobriment de Cristfor Colom havia ofert a Castella i completar la tasca iniciada pel rei Enric el Navegant. L'expedici va salpar amb el projecte de vorejar la costa africana fins a arribar al cap de Bona Esperana i continuar rumb est, per a obrir intercanvis comercials i arrabassar als rabs el trfic mercantil. Al mar de 1498 l'expedici va entrar en contacte amb algunes comunitats indgenes que comerciaven amb l'ndia, i dos mesos desprs van abordar el nord de Calicut, finalitzant el periple que va portar a Vasco da Gama a completar el descobriment de la ruta martima fins a l'ndia. Per primera vegada un estat europeu (Portugal) entrava en contacte directament amb la civilitzaci ndia, esdeveniment fonamental per al decurs de la histria. A finals d'agost de 1499, precedit per un dels navilis de l'expedici, Vasco da Gama va tornar a Portugal, permetent amb la seva gesta un xit comercial sense precedents, que determinaria en gran manera el prsper benefici comercial que anava a desenvolupar-se a partir de llavors. 

En 1502, el navegant va tornar a fer-se a la mar, aquesta vegada al comandament d'una flota de vint navilis, que van sentar les bases de l'imperi colonial portugus en apoderar-se de Quiloa (Kilwa) i Sofala, a Moambic. Va derrotar els rabs i eliminar bona part de la seva influncia a l'ndic, instaurant l'hegemonia martima portuguesa en aquell oce, construint en Cochin la primera factoria portuguesa a sia. De tornada a Lisboa, en 1503, va romandre allunyat de la navegaci durant quasi vint anys, fins que va ser nomenat virrei de l'ndia en 1524, lloc on va morir poc desprs de la seva arribada.



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33721" title="Estat de Mxic" nonfiltered="3326" processed="3311" dbindex="13448">

----
L'estat de Mxic s un dels 31 estats que conformen la federaci mexicana. L'estat de Mxic es localitza al centre del pas, envoltant al Districte Federal. (La ciutat de Mxic no pertany a l'estat de Mxic). Limita al Nord amb l'estat d'Hidalgo, a l'est amb l'estat de Puebla i l'estat de Tlaxcala, al sud amb Morelos i Guerrero i a l'oest amb Michoacn. 

s l'estat ms poblat de Mxic, amb 14 milions d'habitants, encara que la majoria viuen en les zones envoltant a la ciutat de Mxic, a l'rea metropolitana d'aquesta (com la Ciutat Neza i Ecatepec). La capital de l'estat s Toluca, localitzada a 80 km a l'oest de la ciutat de Mxic.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33723" title="Partit Socialista de Menorca" nonfiltered="3327" processed="3312" dbindex="13449">
El Partit Socialista de Menorca va nixer per la fusi de dos partits d'esquerra: el Moviment Socialista de Menorca i el Moviment Federalista de Menorca el 1977. Es va aliar amb el Partit Socialista de Mallorca i va formar la coalici electoral Unitat Socialista (1977). Ambds partits es van federar i van constituir el nucli principal de la Federaci de l'Esquerra Nacionalista de les Illes Balears (FENIB) formada el 1989. Als anys 90 el Partit Socialista de Menorca es va aliar, a nivell insular, amb Esquerra Unida, secci de Menorca, per formar l'Entesa de l'Esquerra de Menorca que es va trencar el 1994. Tot i aix, com a partit federat, continua mantenint especials vincles amb el Partit Socialista de Mallorca i el 1998, dissolta la FENIB, va formar part de la nova federaci PSM-Entesa Nacionalista.

Le branca juvenil fou formada el 1995 amb el nom de Joventuts d'Esquerra Nacionalista del Partit Socialista de Menorca. El seu primer secretari general fou en Joan Llus Torres. 

L'actual secretria general del Partit Socialista de Menorca s Tuni Alls.

 Enllaos externs.
Pgina web del PSM-Menorca;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33724" title="Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa" nonfiltered="3328" processed="3313" dbindex="13450">


L'Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa va ser creada el mar de 1989. El mateix any es va integrar a la Federaci de l'Esquerra Nacionalista de les Illes Balears (FENIB) i el 1998 la federaci va donar pas a una altra federaci coneguda per PSM-Entesa Nacionalista.

Enllaos externs.
Web de l'Entesa (Eivissa)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33725" title="Federaci de l'Esquerra Nacionalista de les Illes Balears" nonfiltered="3329" processed="3314" dbindex="13451">
La Federaci de l'Esquerra Nacionalista de les Illes Balears (FENIB) va ser formada el 1989 pel Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca, l'Entesa Nacionalista Ecologista de Eivissa i algun grup menor. Es va disoldre el 1998 i va donar pas a una altra federaci, coneguda com PSM-Entesa Nacionalista.

Tamb fou coneguda com Federaci d'Esquerres Nacionalistes


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33727" title="Entesa de l'Esquerra de Menorca" nonfiltered="3330" processed="3315" dbindex="13453">
Entesa de l'Esquerra de Menorca fou una aliana a nivell insular entre el Partit Socialista de Menorca i Esquerra Unida (secci de Menorca) que va durar des del 1987 fins el 1994.

Aquesta coalici es present dues vegades a les eleccions autonmiques: el 1987 i el 1991. En ambdues ocasions obtingu dos representants al Consell Insular de Menorca i al Parlament de les Illes Balears que foren Joan Francesc Lpez Casasnovas i Ramon Orfila Pons.

Aquesta coalici govern la mxima instituci de Menorca al principi de la legislatura 1987-1991, sota la presidncia de Tirs Pons.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33729" title="Capoeira" nonfiltered="3331" processed="3316" dbindex="13454">


La capoeira s una expressi cultural que engloba diverses facetes. La ms coneguda s la faceta d'art marcial, encara que la resta sn igual d'importants: la faceta musical i d'expressi corporal, la faceta oral/lingstica i la faceta tradicional.

Histria.
Els orgens es remunten al segle XVI, aproximadament, quan Brasil estava sota el domini de Portugal. Les seves arrels venen del pas afric d'Angola, on els negres feien balls amb msica. Degut a l'esclavitud, la poblaci africana portada al Brasil va necessitar camuflar aquest art marcial fent-lo semblar un ball, ja que els portuguesos els prohibien lluitar o practicar qualsevol tipus d'esport.

Els negres es reunien als campaments per practicar la capoeira que els servia per varies coses: per descarregar tensions, per mantenir-se en bona forma fsica, per poder defendre's i, simplement, per seguir mantenint els seus costums. Hi va haver grups de negres que es van escapar dels assentaments i s'establiren en diferents agrupacions. Aquestes agrupacions eren definides per Portugal com "Quilombos". El principal d'aquests agrupaments es deia macaco que deriva de la paraula que significa mico en portugus.

La Capoeira va estar prohibida al Brasil fins que el 1930 el mestre Bimba es va presentar davant de Getulio Vargas, president del Brasil, i li va ensenyar el seu art, aix va ser que el president va declarar la capoeira com a esport nacional brasiler.

Media.

 Comunidad de capoeira. Idioma libre. Enva noticias, fotos, videos. Contiene foros, encuestas, mp3...;
 Vdeos de capoeira;
 Capoeira Ludwigshafen;
 Capoeira Lu/Ma;
 Capoeira mania(japanese site)movement of capoeira;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33730" title="Nova Espanya" nonfiltered="3332" processed="3317" dbindex="13455">

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva Espaa en castell) fou el primer virregnat de l'Imperi Espanyol a Amrica, nascut per cdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duraci de 286 anys, fins el 21 de setembre, 1821, data en qu el virregnat aconsegu la seva independncia i naixeria Mxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexic. El virregnat, localitzat a Nord-amrica, abastava els territoris de l'actual Mxic, els estats estatunidencs de Califrnia, Nevada, Colorado, Nou Mxic, Arizona, Texas, petites porcions d'Utah, Wyoming i Oklahoma, la major part de l'Amrica Central llevat del Panam (i posteriorment de Belize i altres territoris que van ser presos per l'Imperi Britnic les ltimes dcades del virregnat). A ms, el virregnat administrava la capitania general de Cuba, que comprenia les possessions espanyoles insulars de la Mar Carib, i les Filipines a l'sia. Durant un breu moment, el virregnat va administrar el territori annexionat de Louisiana. 

La Nova Espanya va ser una pea clau de l'Imperi Espanyol, la possessi d'ultramar ms poblada i ms poderosa econmicament  eventualment monopolitzaria l'encunyaci de la moneda de plata de l'imperi: el peso  i tamb un important centre cultural del continent.

Desprs de la Guerra d'Independncia de Mxic amb la derrota de l'exrcit espanyol, tot aquest territori, excepte les Filipines i la capitania de Cuba, va formar part de la naci de Mxic, llavors una monarquia parlamentria amb el nom d'Imperi Mexic.

La conquesta.
Rere la Unificaci d Espanya al 1492, Ferran II d Arag i Isabel I de Castella, units en matrimoni, finanaren l expedici de Cristfor Colom, qui descobr Amrica al 12 d octubre. Els espanyols continuaren explorant el Nou Mn, i al 1517, Francesc Hernndez de Crdoba arrib a la costa de Yucatn, juntament amb un capell, Jernimo de Aguilar. Hernmdez de Crdoba mor en el seu viatge, per al 1518 Juan de Grijalva, arrib a Campeche, fundant la primera ciutat espanyola al Nou Mn, on s escoltaren rumors sobre una ciutat poderosa, capital de l imperi ms gran de Mesmrica, la Gran Tenochtitln. Grijalva retorn a Espanya per ordre del cardenal Cisneros, per al 1519 el rei Carles I finan el viatge d Hernn Corts a terres recentment descobertes. Sotat el mandat de Diego Velzquez de Cullar, governador de Cuba. (A les hores anomenada Fernandina, en honor al rei d Arag), Corts salp i arrib a territoris acabats de descobrir al setembre, quan fund Veracruz, la primera villa institucionalitzada del Nou Mn. Al 8 de novembre, arrib a Mxic Tenochtitln.

Diverses premonicions en anys anteriors van fer creure a Moctezuma Xocoyotzin, lder azteca o tlatoani, que el final del seu imperi estava a prop. Una antiga profecia resava que Quetzalcatl, fundador del seu imperi, tornaria sota l aparena d un home blanc i barbut. Per aix, en veure Corts, va creure que la profecia s havia complert i li don allotjament al seu palau, construt per Axaycatl. Els espanyols decidiren aprofitar la situaci per obtenir riqueses i influencia dins la cort asteca.  Per diversos sectors de la societat no estaven conformes i decidiren fer veure a Moctezuma el seu error, per Tlatoani es neg a acceptar la seva culpa. Al juny de 1520, un grup d homes espanyols detingueren a Moctezuma i proclamaren la conquesta, per el poble s amotin. Corts orden a Moctezuma sortir a calmar als seus sbdits, els quals en lloc d obeir al seu monarca, el comenaren a apedregar. L emperador mor pocs dies desprs. Cuitlhuac, parent proper del difunt Moctezuma, prengu a les seves mans la responsabilitat del govern asteca, i amb venjana per la Matana del Temple Major, decid llanar al poble sobre els espanyols, amb qui tingueren una aferrissada batalla la nit del 30 de juny. Les estratgies indgenes, amb l ajuda de la Triple Aliana, aconseguiren expulsar de la ciutat als conquistadors, en aquest acte els espanyols perderen prop de mil soldats i diversos caudals de diners i or. Es diu que Corts plor derrotat al peu d un abatoll, motiu pel qual es coneix aquest fet com Nit Trista. 

Durant el seu trajecte a la Gran Tenochtitln, Corts havia aconseguit les aliances de pobles subjugats pels asteques, com Tlaxcala i Chalco. Veient-se derrotat, decid reunir les seves forces amb la dels seus aliats, i aix, al gener de 1521, desprs de ms de sis mesos de la seva derrota, Corts comen la marxa cap a la ciutat que el va veure venut durant la Nit Trista. Els asteques eren ara governadors per Cuauhmoc, doncs Cuitlhuac havia mort al novembre, vctima de la verola, malaltia portada pels espanyols i pel qual no estaven preparats els natius ni tenien cura. Aix, al mar, Corts comen a assetjar la ciutat, va tallar l aigua i els recursos bsics de sanitat, comunicaci i comer. Tot hi les seves aliances amb Texcoco i Tacupa, la ciutat es va haver de rendir al 13 d agost, marcant aix l inici del domini espanyol. Cuauhtmoc, lder asteca, intent escapar en una balsa pel llac Texcoco, per fou arrestat. Empresonat a Coyoacn, li varen cremar els peus per a que confesss la ubicaci del seu tresor. Desprs de negar-se, el portaren a una expedici a Amrica central, al 1525. Rere les sospites de conspiraci el condemnaren a mort, fou penjat el 25 de febrer de 1525. Va ser enterrat a Ixcateopan, on les seves restes foren descovertes al 1949 per l arqueloga Eulalia Guzmn.

La fundaci.

Desprs de les accions militars i sometent mitjanant armes la capital mexicana i en marxa la resta de la resta de l Altipl Central, Hernn Corts orden la demolici de Mxico-Tenochtitln i la edificaci sobre les seves restes de la nova capital, disposant el traat a l estil espanyol. Els espanyols van fer de la ciutat de Mxic la capital de una construcci que la denominaren la Nova Espaa (La Nueva Espaa), comprenent dins d ella a totes les senyories aliades o sotmeses per Corts. La primera societat  novohispana  es constru en torn el cercle superior de capitans de l expedici, amb Hernn Corts com a capit general dels territoris acabats de conquerir, els qui organitzaren ms expedicions per controlar territoris. El sistema econmic occidental es va anar implantant gradualment, incloent-hi prctiques agrcoles, comercials i financeres. D altra banda, moltes estructures indgenes continuaren prcticament intactes com la mobilitat de les mercaderies, les estructures de tributaci i alguns poders locals.

Els indgenes, majoritaris en la societat, es van anar sotmetent per la via militar o reconegut el vassallatge  espanyol eren reunits en pobles i repbliques d indis. Un punt essencial s que a partir d aquest procs, es va viure un collapse demogrfic de les societats indgenes, morint per centenars a causa de la explotaci i les epidmies, arribant a un punt crtic a la meitat del segle XVI. Aquestes congregacions van tenir entre els seus objectius la evangelitzaci dels indgenes, un procs que fou primordial en la poltica espanyola del segle XVI i realitzat per les principals ordres religioses.

Extensi territorial i organitzaci poltica.
Desprs de la conquesta de Mxic, Hernn Corts va prendre el control del govern de Mxic, el repartiment de les terres als conqueridors i la colonitzaci. No obstant aix, els flagrants abusos dels conqueridors van obligar Carles V a instaurar una audincia com a rgan de govern i administraci dels nous territoris i en va ser designat com a president Nuo Beltrn de Guzmn. Desprs de la seva dolenta administraci, es va adoptar per un virregnat, amb la centralitzaci del poder en el virrei. A partir de llavors es va comenar l'extensi dels territoris conquerits, originalment el centre-sud de Mxic, cap a l'oest i al nord. 

El virrei exercia la seva autoritat per mitj de l'Audincia de Mxic, amb seu a la ciutat de Mxic i capital del virregnat. S'hi van afegir l'Audincia de Santo Domingo, que s'havia creat el 1511, l'Audincia de Guatemala, creada el 1543 i l'Audincia de Nova Galcia (posteriorment coneguda com l'Audincia de Guadalajara), creada el 1548. Al nord, es trobaven els territoris de Califrnia, Nou Mxic, Texas, Coahuila, Nou Lle i Nou Santander, tamb administrats pel virregnat. Desprs de la conquesta de les Filipines el 1565, projecte dut a terme directament des de la Nova Espanya, les illes van ser administrades polticament i econmicament des de la ciutat de Mxic.

Els missioners catlics.
Al segle XVI, els espanyols al comandament d Hernn Corts conquistaren l Imperi Asteca i s apoderaren de les seves propietats. Durant el transcurs de la segona meitat del segle, Cristbal de Olid, Pedro de Alvarado i Nuo Beltrn de Guzmn, s apoderaren de gran part del territori mexic, excepte el nord del pas, on les tribus chichimecas perduraren fins a principis del segle XVII, quan foren exterminades. En aquest mateix segle, la feina dels capellans arribats a la Nova Espanya, permet l extenci dels nuclis poblacionals a Nou Lle (Nuevo Len), on es fundaren Cerralvo Cadereyta y Sabinas Hidalgo.

En aquell mateix perode de temps, la feina dels franciscans va fer possible la fundaci de Pas del Nord, al 1682. Carlos de Sigenza y Gngora, intellectual i gegraf mexic, es dedic a tasques de cartografia a les Noves Filipines i al port de Panzacola, on s edific el port de San Carlos per defensar la localitat dels atacs pirates.  

La Companyia de Jess substitu paulatinament la tasca dels franciscans, per l ampli en l aspecte cultural i educatiu. Eusebio Francisco Kino fou un missioner nascut a Trento, Itlia, arribat a la Nova Espanya als voltants de 1680. Les seves missions es difondrien per Sonora i Arizona, per la seva major obra fou haver fundat Magdalena de Kono, al nord del territori de Sonora. La seva feina de fundaci i coneixement geogrfic qued resumit en l obra del tamb jesuta Francisco Javier Alegre, Los apostlicso afanes, dedicada al Papa Benet XIV, i que va ser publicada a Roma al 1749.

La feina de Kino inspir a altres jesutes a continuar l obra de fundaci, ja entrat el segle XVIII, amb la fundaci de San Antonio de Bjar, a Texas. Per al 1767, Carles III expuls als jesutes dels seus dominis per atentar contra les doctrines de l esglsia i del rei. A ms, les seves antigues missions passaren a ser dels dominics, que les estengueren fins a Paraguai i Equador. Junpero Serra, natural de les Illes Balears, fund a Monterrey les missions de San Diego i San Carlos Borromeo. La seva tasca arrib fins a California, on cre les missions de San Gabriel, San Luis Obispo, San Francisco de Ass i San Juan de Capistrano. La tasca d evangelitzaci i poblaci no s atura fins al 1830, quan el virregnat no existia i ja havien aconseguit la seva independncia molts dels pasos que l integraven .

Vida social.
La vida a la Nova Espanya va estar caracteritzada per l'explotaci de les civilitzacions i els pobles indgenes per part dels conquistadors. El Regne Espanyol dels segles XVI al XIX va instaurar una societat de castes basada en diferncies racials en qu negres i indgenes eren tractats com a esclaus i l'oligarquia poltica i religiosa corresponia exclusivament als peninsulars, sense permetre que la societat criolla, mestissa, mulata o les seves variants pogus participar en la presa de decisions. Utilitzant instruments com el Sant Ofici, el govern del virregnat espanyol suprimia la difusi de les idees liberals generades durant la Illustraci, la Revoluci Francesa o la Guerra d'Independncia dels Estats Units, al mateix temps que no tolerava cap altra religi distinta de la catlica.

Economia.
El port de Veracruz va ser el principal port del virregnat a l'oce Atlntic i Acapulco, el principal port a les costes del oce Pacfic. Ambds ports van ser fonamentals pel comer ultramar, rebent mercaderies de l'sia i transportant-les cap a Espanya. Un dels bucs principals va ser el Galen de Manila (Gali de Manila), tamb conegut com la Nao de China (Nau de Xina), que realitzava dos viatges per any entre Manila i Acapulco. Les mercaderies que s'hi portaven, eren traslladades per terra cap al port de Veracruz, eren embarcades i sortien cap a Cadis, Espanya. A ms de les mercaderies asitiques, s'embarcaven els productes de la Nova Espanya, principalment l'or i la plata. No obstant aix, els recursos no van assolir el desenvolupament d'Espanya, ja que aquesta estava freqentment involucrada en guerres a Europa. A ms, les embarcacions eren atacades per les companyies de bucaners (anglesos), corsaris (neerlandesos) i pirates (diversos).

L'arribada de la famlia Borb al tron espanyol va significar un canvi per l'economia de la Nova Espanya. Conscients de la necessitat de realitzar importants canvis per tal de millorar la decadent economia de l'Imperi Espanyol, els monarques van promoure el desenvolupament d'aquest virregnat. La immigraci de colonitzadors va augmentar ja que, sota el sistema de castes, noms ells tenien els privilegis econmics i poltics. La poblaci del virregnat va crixer considerablement el segle XVIII, arribant als 7 milions d'habitants al final d'aquest segle, dels quals gaireb 6 milions habitaven al territori mexic, fent-la la colnia ms poblada i prspera de l'Imperi Espanyol.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Independncia de Mxic;

Enllaos externs.
 Museu Nacional del Virregnat, a Mxic;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33732" title="Nhuatl" nonfiltered="3333" processed="3318" dbindex="13456">
El nhuatl s una llengua indgena de Mxic. s parlada per l'1,5% de la poblaci d'aquest pas, s a dir, un mili i mig de persones, la majoria bilinges, ja que l'educaci pblica primria a Mxic s bilinge a les comunitats indgenes. A Mxic el nhuatl (en totes les seves variants) t reconeixement sota la llei com a "llengua nacional", amb la "mateixa validesa" que el castell. A ms del nhuatl, altres 61 llenges indgenes gaudiexen del reconeixement. 

Cal esmentar, per, que el nhuatl est dividit en 28 variants o dialectes (cadasc amb un codi ISO/DIS 639-3 o SIL diferenciat, encara que agrupats dintre del codi ISO 639-2 nah), alguns dels quals sn mtuament inintelligibles. El dialecte amb major nombre de parlants, s el nhuatl de la serralada de Puebla (SIL=azz). Algunes variants de la pronunciaci del nom de la llengua sn: nahuan, nahual i nhuatl. 

Era la llengua parlada pel poble anomenat asteca, que volia dir  els que venen d'Aztln  ( Lloc entre garses , indret originari del poble) o mexica. Asteca designa l'imperi creat pels mexiques de Tenochtitln. Per ells s anomenaven mexica, colhua mexica o tenochca.  

 Divisi dialectal .
La llengua nahuatl s parlada als estats de Jalisco, Michoacn, Morelos, Guerrero, Hidalgo, Puebla, Tlaxcala, San Lus Potos i Veracruz. Es dividia en els segents dialectes:

 Central, als estats de Tlaxcala i Puebla, 63.000 parlants el 1986.
 Coatepec, a l'estat de Mxic, 3.500 parlants el 1977.
 Durango, als municipis de San Pedro de la Jicoras i San Buenaventura (Durango); 800 parlants el 1983.
 Guerrero, al riu Balsas (Guerrero); uns 300.000 parlants el 1991.
 Huasteca Est, centrat a Huautla (Hidalgo) i tamb a Puebla i Veracruz, en 1.500 llogarrets. Uns 410.000 parlants el 1991. ;
 Huasteca Oest, centrat a Tamazunchale (San Lus Potos) i a Hidalgo, en uns 1.500 llogarrets. Uns 400.000 parlants el 1991. ;
 Istme, als municipis de Mecapayan i Pajapan, al S. de Veracruz. Hi ha 50.000 parlants, d'ells 30.000 a Mecapayan i 20.000 a Pajapan.
 Michoacn, a la costa de Michoacn al voltant de Pmaro. Entre 1.700 i 1.800 parlants el 1982.
 Morelos, a Morelos llevat Tetelcingo. Uns 80-90.000 parlants el 1982.
 Puebla Nord, a Naupan (N. Puebla). Entre 55.000 i 60.000 parlants el 1982.
 Ometepec, al Sud de Guerrero.Entre 1.500 i 2.000 parlants.
 Orizaba, a l'rea d'Orizaba (Veracruz). Uns 120.000 parlants el 1991.
 Sierra de Puebla, al NE de Puebla. Uns 125.000 parlants el 1983.
 Puebla Sudest, a les rees de Chilac i San Sebastin Zinacatepec (Puebla SE). Uns 130.000 parlants el 1991.
 Tabasco, a les viles de Cupilco iTecominoacan (Tabasco). Noms uns pocs parlants el 1977.
 Tetelcingo, a la vila d'aquest nom, Morelos. Uns 3.000 parlants el 1983;

Histria.

Nhuatl, (N huatl, en aquesta llengua) prov del mot N huatlaht lli que en catal vol dir "la parla clara". El nhuatl va ser la "lingua franca" de l'rea coneguda com a Mesoamrica que abastava la meitat de Mxic i gaireb tota Centreamrica des del segle VII fins a l'arribada dels espanyols en el segle XVI. Va ser la llengua que parlaven els asteques, i per aix, s coneguda errniament com la llengua asteca; tamb s coneguda com la llengua meixica, un altre nom per als asteques.

Abans de l'arribada dels espanyols, l'escriptura nahua era pictogrfica amb trets fontics tipus rebus. Encara que molts escrits es van destruir durant la conquesta, es conserven escrits potics de Nezahualcoyotl com el Nic n Mop hua. Desprs de la conquesta, es va crear un sistema d'escriptura utilitzant l'alfabet llat i bastat en el castell antic del segle XVI. Per aix, moltes paraules d'origen nahua, especialment els topnims, conserven l'ortografia clssica, encara que la pronunciaci ha evolucionat en castell. Un clar exemple s el nom de Mxic en castell Mxico: originalment, la x, representava el so fricatiu postalveolar / / (com en catal "peix").

El francisc Juan de Zumrraga, primer bisbe de Tenochtitln, va introduir l'imprempta en Nova Espanya. Aquest fet va permitir la publicaci de Doctrina cristiana breve traducida en lengua mexicana, eixida de la premsa el 1546, obra de frare Alonso de Molina en nhuatl.

El Frare Andrs de Olmos, collaborador de Zuirraga i figura clau en la historia etnogrfica  lingustica mexicana, s el primer que va escriure una gramtica en llengua nhuatl. Una gramtica posterior, de l'any 1645, va ser sovint empleada com a model per a mtodes d'estudi moderns. Tamb Miguel de Guevara va escriure un vocabulari de nhuatl, avui dia perdut.

Avui, el nhuatl contemporani difereix del nhuatl del segle XVI (anomenat nhuatl clssic), i per aix s'ha elaborat un nou sistema d'escriptura que s'utilitza en el ensanyment bilinge de les comunitats indgenes. No obstant, no ha rebut total acceptaci, ats les diferncies entre els diversos dialectes del nhuatl, que han d'adaptar-lo a la seva fontica particular. 

Molts noms de pasos tenen el seu origen en la llengua nhuatl: Mxic (M xihco), Guatemala (Cuauht mall n), i Nicaragua (Nic n huac). Hi ha un gran nombre de topnims d'origen nhuatl a Mxic.

Fontica.

Fonemes:
 8 vocals: /a/, /e/, /i/, /o/ (breus i llargues);
 2 semiconsonants: /hu/, /y/; ;
 13 consontants: /p/, /t/, /c/, /cu/, / /, /m/, /n/, /z/, / /, /l/, /tl/, / /, / /.

Les sllabes sn de forma (C)V(C). L'accentuaci s sempre en la penltima sllaba, (excepte en els vocatius, que s en l'ltima). s una llengua aglutinant, polisinttica (possiblement oligosinttica).

Enllaos externs.

Curs de nhuatl;
La escriptura nhuatl;
Diccionari nhuatl-castell;
Diccionari castell-nhuatl;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33737" title="Comunitat de Madrid" nonfiltered="3334" processed="3319" dbindex="13457">

La Comunitat de Madrid (en castell i oficialment: Comunidad de Madrid) s una comunitat autnoma d'Espanya situada al centre de la pennsula Ibrica, sobre la regi nord de la Meseta Central. Limita amb Castella - la Manxa a l'est i al sud (amb les provncies de Guadalajara, Conca i Toledo i al nord-oest amb la Comunitat de Castella i Lle (amb les provncies d'vila i Segvia. La poblaci estimada el 2006 era de 6 milions d'habitants, la qual es concentra a l'rea metropolitana de Madrid. 

La capital de la comunitat s Madrid, la qual tamb s la capital de l'Estat espanyol, i de la provncia homnima, encara que no n'existeix una diputaci en tractar-se d'una comunitat uniprovincial. 

Toponmia.
El nom de la Comunitat de Madrid prov de la provncia homnima que la constitueix i aquest del nom de la seva capital, i la capital de l'Estat, Madrid. Hi ha diverses teories quant a l'origen del nom de Madrid. Una teoria suggereix que la ciutat va ser fundada per Ocno Bianor, fill del rei Tireni de la Toscana i Mantua, amb el nom de Metragirta o Mantua Carpetana, que evolucionaria a Madrid. Altres suggereixen que el nom original de la ciutat era Ursa, "s" en llat ats el gran nombre d'aquests animals que vivien als boscos adjacents el qual, amb  l'arbo (madroo en castell), han estat l'emblema de la ciutat des de l'Edat mitjana.  Una altra teoria diu que el nom de la ciutat data del segle II aC quan l'Imperi rom hi va establir un assentament a prop de la vora del riu Manzanares. El nom d'aquesta primera vila va ser Matrice, en referncia al riu que creuava l'assentament. 

No obstant, histricament es t constncia de la fundaci de la fortalesa musulmana per l'emir Muhammad I, a finals del segle IX, amb el nom de Mayrit, de l'rab      ; i que en castell antic es coneixia com a Magrit, Magerit i Matrit. El nom sembla haver-se derivat de les nombroses squies que portaven l'aigua al recinte i que es coneixien com a machr (matrice en llat), a la qual se'l va afegir el sufix -it (possiblement "lloc", i que per tant, vol dir "lloc que rep aiges abundants".

Histria. 
El territori de l'actual Comunitat de Madrid va ser una regi no gaire important durant l'Imperi rom, llevat de la ciutat de Complutum, amb la categoria de municipi, per la qual creuava la calada que connectava Tarraco amb Emerita Augusta. Durant l'poca d'Al-ndalus, s'hi va establir la fortalesa de Mayrit. Desprs de la reconquesta de l'rea, el territori va passar a mans del Regne de Castella. El segle XVI, el rei Felipe II va situar la capital de la seva monarquia a la vila de Madrid, que abans era a Toledo, amb la qual cosa, la ciutat i la regi van crixer en poblaci i importncia per a la pennsula. 

Ms tard, la provncia de Madrid va formar part de la regi histrica de Castella la Nova (avui dia Castella - la Manxa). Durant el procs preautonmic de finals de la dcada de 1970, va resorgir la rivalitat entre les ciutats de Toledo i Madrid; de fet, en el passat, aquesta rivalitat havia obstaculitzat la construcci d'una catedral a Madrid, i alhora la constituci de Toledo com a arquebisbat independent. El decret del rgim preautnomic de Castella - la Manxa permetia la incorporaci de la provncia de Madrid a la futura comunitat en condicions d'absoluta igualtat ambla resta de les provncies. El procs d'incorporaci, tanmateix, no produiria un rgim d'igualtat, ats que es buscava conservar un grau relatiu d'autogovern per a Madrid. Els representants castellans van oposar-s'hi; les provncies castellano-manxegues van optar per excloure Madrid de llur projecte d'autonomia. Per altra banda, Madrid no tenia vincles histrics amb la regi de Castella la Vella (l'actual Castella i Lle), a ms que aquesta s'afrontava a la separaci de les provncies de La Rioja i Cantbria que formarien comunitats uniprovincials. 

Una altra opci, per poc atractiva i polticament complicada, era concedir a Madrid i la seva rea metropolitana un Estatut especial, per tal de crear un ens similar a un districte federal, a l'estil del Districte de Columbia dels Estats Units o del Districte Federal que s la ciutat de Mxic, en virtut del seu estatus com a capital de l'Estat espanyol. 

Finalment, es va optar per la creaci d'una comunitat autnoma el 1983.  El procs final que va dur a la seva autonomia t caracterstiques niques, diferents als procs d'autonomia de la resta de les comunitats espanyoles, ja que l'article 143 de la constituci espanyola de 1978 requeria que les provncies que volguessin configurar-se com a comunitats autnomes tinguessin una "identitat regional histrica", que Madrid no tenia, en ser part de la identitat castellano-manxega. Per tant, Madrid va ser l'nica provncia que va accedir a la seva autonomia per mitj de l'article 144 que estableix que per motius d'inters nacional es pot constituir una comunitat autnoma malgrat que el seu territori no superi el d'una provncia i que no compleixi les condicions de l'article 143. 

L'Estatut d'Autonomia va ser aprovat l'1 de mar de 1983. La Provncia de Madrid es va constituir com a Comunitat Autnoma sota la Llei Orgnica 3/1983, del 25 de febrer (BOE 1-3-83) i amb la denominaci de Comunitat de Madrid. Des del seu naixement han estat elegits els presidents autonmics Joaqun Leguina, del PSOE, Alberto Ruiz-Gallardn i Esperanza Aguirre del PP.

Geografia.


La comunitat autnoma t una superfcie de 8.028 km. Situada a l'altipl central, la Serra de Guadarrama en marca el nord-oest, amb una srie de rius que la drenen tot duent aigua cap al sud fins arribar al Tajo, que ressegueix el sud de la comunitat.

El relleu de la comunitat s bastant pla ja que est emplaada a la part nord de la Meseta Central, amb una altura mitjana d'aproximadament 650 m. Solament hi ha diversos turons d'escassa altura i petites valls a la zona sud-est. La Serra de Guadarrama i la Somosierra pertanyents al Sistema Central representen la zona muntanyenca de la comunitat, amb pics que superen els 2.000 m. Ambdues serres sn a la part nord-oest i nord del territori. El pico ms alt de la comunitat s Pealara, amb 2.430 m.

El territori de la comunitat forma part de la conca del riu Tajo. Per tant, els rius ms destacats sn una srie d'afluents del Tajo que en el seu curs alt sn rius de muntany, i en el seu curs mig i baix, rius de plana, fins a desembocar-hi. El riu ms important de la comunitat s el Jarama, que la travessa nord a sud, fins a desembocar en el Tajo. A l'orient s'hi troben els rius Lozoya, Guadalix i Manzanares, i a l'occident, des de la provncia de Guadalajara, arriben el riu Henares i el Tajua. Tots ells sn rius curts, d'escs cabal. El riu Guadarrama i l'Alberche reguen les zones ms occidentals de la comunitat, des de les muntanyes cap a la Vall del Tajo. L'aigua de la comunitat s considera una de les millors d'Europa grcies a les condicions geolgiques de la Serra de Guadarrama: unes muntanyes amb abundncia de granit. Aquesta roca tan dura deixa molt pocs residus en els rius i fa que la puresa de l'aigua sigui molt elevada.

El clima de de la comunitat s mediterrani continental. Els hiverns sn frescos, amb temperatures inferiors als 8C, gelades nocturnes molt freqents i nevades ocasionals (tres o quatre a l'any). Els estius sn calorosos, amb temperatures mitjanes superiors als 24C al juliol i agost, i amb mximes que moltes vegades superen els 35C. L'oscillaci diria s d'aproximadament de 10C. A les zones altes de la Serra de Guadarrama les temperatures sn ms baixes i les precipitacions ms abundants, de neu a l'hivern i durant part de la primavera.

Poltica i govern.
De les institucions d'autogovern.
La Comunitat de Madrid va ser l'nica provncia espanyola a accedir a la seva autonomia per mitj de l'article 144 de la constituci espanyola, en expressi de l'inters nacional i per les seves caracterstiques socials, econmiques, histriques i administratives. L'Estatut d'Autonomia va establir les segents institucions d'autogovern:
 l'Assemblea de Madrid: s l'rgan sobre el qual recau la potestat legislativa de la comunitat i representant del poble Madrid. Els seus membres, els diputats, sn electes cada quatre anys per mitj del sufragi universal segons el mtode de representaci proporcional. La comunitat sencera conforma una sola circumscripci electoral; per el nombre total de diputats es determina amb el nombre actualitzat d'habitants: un diputat per cada 50.000 habitants o fracci superior als 25.000. En l'actualitat est conformada per 111 diputats de grups parlamentaris, 5 consellers diputats (membres del Govern) i 9 consellers no diputats;;
 el Govern de Madrid: s l'rgan collegiat que dirigeix la poltica de la Comunitat de Madrid en les funcions executives i administratives. s integrat pel president, el(s) vicepresident(s) i els consellers. Els membres del Govern sn nomenats i cessats pel president mateix. L'Estatut estalbeix que no s necessria la condici de diputat per a ser nomenat conseller o vicepresident del Govern; de fet els dos vicepresidents de l'actual legislatura no sn diputats. ;
 el President de Madrid: s el cap de l'executiu del Govern. Ostenta la suprema representaci de la Comunitat de Madrid i l'ordinria de l'Estat espanyol dins la comunitat. Dirigeix l'activitat del govern i delega les funcions executives i representatives en els vicepresidents i la resta dels membres consellers del Govern. L'actual president de Madrid s Esperanza Aguirre Gil de Biedma del Partit Popular.

Divisions administratives.
La Comunitat de Madrid s uniprovincial i per tant, no hi ha cap diputaci. Administrativament, el territori es divideix en municipis amb plena personalitat jurdica i autonomia per a la gesti de llurs interessos interns. L'Estatut aprova l'agrupaci voluntria de municipis per a la gesti dels serveis comuns i per a la coordinaci d'actuacions de carcter funcional o territorial. Des del 2003 s'ha aprovat la creaci de comarques, per, encara no se n'ha creat cap amb personalitat jurdica, encara que se n'han definit informalment per diversos organismes no governamentals. 

Economia.
La Comunitat de Madrid s la comunitat autnoma amb la renda per capita ms alta de l'Estat espanyol, de 28.850 euros, un 30,2% per sota la mitjana de l'Estat el 2006, seguida de les comunitats d'Euskadi, Navarra i Catalunya. El creixement econmic de Madrid el 2006 va ser de 4,1%, lleugerament superior a la mitjana de l'Estat de 3,9%. Entre el perode de 2000 al 2004 Madrid va ser la novena regi europea en recepci de projectes d'inversi estrangera, i la segona de l'Estat, desprs de Catalunya. El 2006 la Comunitat de Madrid va ser la segona regi industrial de l'Estat i la segona en contribuci al Producte interior brut de l'Estat, desprs de Catalunya amb 172.607.951 EUR.

Demografia. 
La poblaci de la comunitat madrilenya ha crescut constantment des de comenaments del segle XX: 775.034 hab. el 1900; 1.067.637 el 1920; 1.926.311 el 1950; 3.761.348 el 1970; 4.947.555 el 1991; 5.022.289 el 1996; 5.423.384 el 2001. El ritme frentic de recepci poblacional dels anys 50-60 es va veure sensiblement redut a partir de la crisi de 1975; aix la poblaci ha crescut prop de la mitjana nacional en els ltims deu anys (7,2 % contra 5,9 % de mitjana). La llarga crisi econmica ha incidit tamb en la perduda de pes especfic del nucli de Madrid en el conjunt regional; la capital ha passat d'aglutinar el 95,7 % de la poblaci el 1970, a tan sols reunir el 62 % de l'actualitat.

El seu creixement vegetatiu (4,5 %), si b se situa per sobre de la mitjana estatal (2,9 %), no explica, per si sol, la gran concentraci humana existent a la regi i, molt especialment, a la seva capital i voltants. El factor econmic ha resultat decisiu en aquest cas, ja que Madrid ha estat des dels anys 50-60, un pol industrial de primera magnitud, que ha atret a un nombre molt important d'emigrants, procedents de les regions menys desenvolupades del pas, i ms recentment d'estrangers. Segons l'INE, el 2005 el 13,09% de la poblaci era d'origen estranger, cinc punts percentuals per sota la mitjana espanyola de 8,47%. El 53% dels estrangers sn iberoamericans, el 18,36% de l'Europa no comunitria, el 9,27% d'frica del Nord i el 9,21% de la Uni Europea. 

La gran majoria de la poblaci de la comunitat es concentra a la capital i la seva rea metropolitana, que segons les diferents definicions aprovades pot superar el 4,5 o els 5 milions d'habitants. Els deu municipis ms poblats sn: 




Esports.
El principal esport de la comunitat, com s para la resta de l'Estat espanyol, s el futbol. Els tres equips de primera divisi amb seu a la comunitat sn el Reial Madrid, el Atltic de Madrid, grans rivals des de fa moltes dcades, i el Getafe Club de Ftbol. Altres esports populars a la comunitat sn el bsquet, amb equips com ara el Reial Madrid, Estudiantes i Fuenlabrada; el ciclisme i el tennis.

Referncies.


Pgines relacionades.

 rea metropolitana de Madrid;
 Comarques de la Comunitat de Madrid;

 Enllaos externs .

Web oficial  ;
Pobles i Districtes de Madrid ;
Text de l'Estatut d'autonomia ;
Webs i Enllaos de Madrid ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33738" title="Bambusidia" nonfiltered="3335" processed="3320" dbindex="13458">

Els bambusoides (bambusoideae) sn una subfamlia de les pocies.

Subdivisions.
Estan dividits en dos supertribus: els Oryzodae i els Bambusodae. T 13 tribus:

Oryzoda;
Aquest grup est separat en la subfamlia Oryzaceae.
Tribu Anomochloia;
Aquesta tribu forma la subfamlia Anomochlooideae. Hi ha un gnere: Anomochloa.
Tribu Diarrhenia;
Hi ha un gnere: Diarrhena.
Tribu Ehrhartia;
Hi ha 4 gneres: Ehrharta, Microlaena, Petriella, Tetrarrhena.
Tribu Olria;
Hi ha 20 gneres: Agnesia, Arberella, Buergersiochloa, Cryptochloa, Diandrolyra, Ekmanochloa, Froesiochloa, Lithachne, Maclurolyra, Mniochloa, Olyra, Pariana, Parodiolyra, Piresia, Piresiella, Raddia, Raddiella, Rehia, Reitzia, Sucrea.
Tribu Orzia;
Aquesta tribu forma la subfamlia Oryzoideae. T 13 gneres: Chikusichloa, Hydrochloa, Hygroryza, Leersia, Luziola, Maltebrunia, Oryza, Porteresia, Potamophila, Prosphytochloa, Rhynchoryza, Zizania, Zizaniopsis.
Tribu Phaenospermatae;
Hi ha 1 gnere en aquesta tribu: Phaenosperma.
Tribu Fria;
Hi ha 4 gneres: Leptaspis, Pharus, Scrotochloa, Suddia.
Tribu Phyllorhachidia;
Aquesta tribu t 2 gneres: Humbertochloa, Phyllorhachis.
Tribu Streptochaetia;
Hi ha un gnere: Streptochaeta.
Tribu Streptogynia;
Aquesta tribu t un sol gnere: Streptogyna.
Bambosoda;
Tribu Bambsia;
Aquesta tribu comprn els bambs propiament dits, amb canyes llenyoses molt dures. Hi ha 93 gneres, distributs en diverses subtribus:
Subtribu Artrostilidina;
Comprn 13 gneres: Actinocladum, Alvimia, Apoclada, Arthrostylidium, Athroostachys, Atractantha, Aulonemia (Matudacalamus), Colanthelia, Elytrostachys, Glaziophyton, Merostachys, Myriocladus, Rhipidocladum.
Subtribu Arundinarina ;
Comprn 17 gneres: Acidosasa, Ampelocalamus, Arundinaria, Borinda, Chimonocalamus, Drepanostachyum,Himalayacalamus, Fargesia, Ferrocalamus, Gaoligongshania, Gelidocalamus, Indocalamus, Oligostachyum, Pseudosasa, Sasa, Thamnocalamus, Yushania.
Subtribu Bambusina ;
Comprn 10 gneres: Bambusa (Dendrocalamopsis), Bonia (Monocladus), Dendrocalamus (Klemachloa, Oreobambos, Oxynanthera or Sinocalamus), Dinochloa, Gigantochloa, Holttumochloa, Kinabaluchloa (Maclurochloa, Soejatmia), Melocalamus, Sphaerobambos, Thyrsostachys.
Subtribu Chusqueina ;
Comprn 2 gneres: Chusquea, Neurolepis.
Subtribu Guaduina ;
Comprn 5 gneres: Criciuma, Eremocaulon, Guadua, Olmeca, Otatea.
Subtribu Melocannina ;
Comprn 9 gneres: Cephalostachyum, Davidsea, Leptocanna, Melocanna, Neohouzeaua, Ochlandra, Pseudostachyum, Schizostachyum, Teinostachyum.
Subtribu Nastina ;
Comprn 6 gneres: Decaryochloa, Greslania, Hickelia, Hitchcockella, Nastus, Perrierbambus.
Subtribu Racemobambodina ;
Comprn un gnere: Racemobambos (Neomicrocalamus, Vietnamosasa);
Subtribu Shibataeina ;
Comprn 9 gneres: Chimonobambusa, Hibanobambusa, Indosasa, Phyllostachys, Qiongzhuea, Semiarundinaria (Brachystachyum), Shibataea, Sinobambusa, Temburongia (incertae sedis).
Tribu Guaduellia;
Hi ha un gnere: Guaduella.
Tribu Puelia;
Hi ha un gnere: Puelia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33741" title="Llima (eina)" nonfiltered="3336" processed="3321" dbindex="13459">

Una llima, s un eina manual, emprada per ferrers i mecnics per a rebaixar, allisar i polir diversos metalls.

Consisteix en una barra d'acer, endurida per tremp, que t diverses carecterstiques que sn definides a continuaci:

 La forma ens indica quina secci t la llima: Solen ser ;
 Planes: De secci rectangular.
 Redones: De secci circular.
 Mitges-canyes: Secci de segment circular.
 Triangulars: La secci s un triangle equilater.
 Quadrades: De secci quadrada.
 La mida que es refereix a la llargada de la zona dentada. Encara avui en dia es dona en polzades (1 polzada = 25,4 mm) Solen tenir entre 4 i 16 polzades, ms grans sn molt poc manejables.
 El picat, que s la rugositat i que s constitut per les dents o entalles de la llima. Pot ser senzill o doble.

El senzill s'empra per a llimes que treballin metalls tous (plom, alumini, etc), o plstic.

El picat doble consisteix en realitzar un segon picat transversal de poca fondria, que millora les condicions de treball quan els materials llimats sn ms durs.

Del picat depen la rugositat. Les llimes amb dents groses, en diem bastes, amb dents ms petites, en diem entre-fines i quan el dentat s molt petit, es diuen fines. per donar una idea, els picats poden anar des  de 15 a 1500 dents per cm.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33747" title="rgan reproductor" nonfiltered="3337" processed="3322" dbindex="13460">
Els rgans reproductors sn aquells necessaris per als processos de la reproducci. Les unitats bsiques de la reproducci sexual sn les cllules germinals masculines i femenines. Per a la reproducci en la majoria de les espcies sn necessaris l'rgan mascul i l'rgan femen, exceptuant les especies asexuades que no disposen d'rgan reproductor, o les espcies hermafrodites les quals ja disposen en un mateix cos els dos rgans.

En l'espcie humana els rgans reproductors sn:

Aparell reproductor mascul, format per: Penis, testicles, prstata, vescules seminals, cada una amb una funci especifica;
Aparell reproductor femen, format bsicament per: Vagina, ter, trompes de fallopi i ovaris.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33759" title="Cook" nonfiltered="3338" processed="3323" dbindex="13461">


Antroponmia:
James Cook, explorador angls.
Robin Cook, escriptor nord-americ.
Toponmia:
L'estret de Cook, que separa les illes del Nord i del Sud de Nova Zelanda.
Les illes Cook, una possessi neozelandesa de la Polinsia.
El mont Cook o Aoraki, el cim culminant de Nova Zelanda, als Alps Meridionals.
Molts altres topnims relacionats amb l'explorador angls, entre els quals la badia de Cook (a l'illa de Moorea, a la Polinsia Francesa) o l'illa Cook (la central de l'arxiplag de Thule del Sud, a la dependncia britnica de l'Atlntic Sud de les illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33765" title="Hello" nonfiltered="3339" processed="3324" dbindex="13462">
Hello de la companyia Picasa (part de Google) s un programari gratuit per ordinador que permet als usuaris enviar imatges a travs de internet i publicar-les als seus weblogs.

Es descriu de manera semblant a un programa de missatgeria instantnia que permet enviar imatges aix com text.

Reference.
 com funciona (en angls);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33768" title="Lev Trotski" nonfiltered="3340" processed="3325" dbindex="13463">


Lev Davdovitx Bronstein (                       ), ms conegut com Lev Trotski (nom transliterat tamb com Leo, Trotskii, Trotsky, Trotskij o, Trotzky). Va ser un revolucionari marxista rus i una de les figures ms destacades de la revoluci russa de 1917. Va nixer a Inovka (Ucrana) l'any 1877 i va morir assassinat a Coyoacn (Mxic) l'any 1940.

Activitat revolucionria.
Va nixer en una famlia de llauradors propietaris jueus i va estudiar Dret a la Universitat d'Odessa. Des de ben jove va participar en l'oposici clandestina contra el rgim tsarista, s'adher als ideals socialdemcrates l'any 1896 i organitz una Lliga Obrera del Sud de Rssia (1897). Va ser detingut diverses vegades i desterrat a Sibria; per va aconseguir escapar-ne el 1902 i es va unir a Londres amb un dels caps de l'oposici socialdemcrata a l'exili: Lenin. Aquest el va fer entrar en la redacci del diari Iskra.

Malgrat les seues discrepncies amb Lenin, com ara la concepci autoritria del partit, va collaborar amb ell i va intentar en va reconciliar la facci que dirigia (els bolxevics) amb la facci rival de la socialdemocrcia russa (els menxevics). Va tornar a Rssia per a participar en la Revoluci de 1905, en la qual va organitzar el primer soviet o consell revolucionari. En fracassar la revoluci, va ser deportat una altra vegada a Sibria i novament en va escapar (1906). 

Primers passos .

Lle Trotsky, va ser el quint fill d una parella de xicotets terratinents jueus de classe mitjana. Va estudiar matemtiques per un breu perode en Nikolayev. Va ser en este perode en qu comena el seu verdader activisme. Primer, adherit al cridat populisme agrari per a desprs integrar-se definitivament en el marxisme. s en Nikolayev on va organitzar la Lliga Obrera del Sud de Rssia, les activitats de la qual contra el rgim autocrtic tsarista farien que fra detingut, empresonat i posteriorment desterrat a Sibria.

Finalment aconseguix evadir-se del seu empresonament i aconseguix arribar a Londres on coneix a Lenin, a Julius Martov i a Georgi Plejnov, principals dirigents del Partit Obrer Socialdemcrata de Rssia (POSTDR), que editaven el peridic Iskra ("La Purna"), amb el qual va collaborar. s llavors quan comenar a utilitzar el pseudnim de Trotsky, nom d un dels seus carcellers de Sibria. Durant esta poca, no arriba a emmarcar-se en cap dels dos corrents dins del partit: la faccions bolxevic i la menxevic. 

En el segon congrs del POSTDR, celebrat en Londres en 1903, Trotsky va coincidir en la primera part amb Lenin, per en les qestions centrals que van delimitar els camps entre els marxistes revolucionaris encapalaments per Lenin i els reformistes, el Programa i els Estatuts, Trotsky es va alinear amb els menxevics, qualificant Lenin com el  cap de l ala reaccionria del Partit  i desorganitzador del POSTDR.Sin embargament, no va establir forts vincles amb la facci menxevic.

Apartat dels principals dirigents de la socialdemocrcia es va afanyar a tornar a Rssia per a participar en la revoluci de 1905, durant la qual va ser un dels organitzadors del primer soviet (consell revolucionari) en Sant Petersburg, i va assumir el paper de dirigent principal. Fracassada la revoluci, va ser empresonat i deportat novament a Sibria. Durant esta poca escriu dos de les seues obres: 1905 i Resultats i perspectives.

En 1912 va participar activament de l anomenada Aliana d Agost, alineant-se junt amb els menxevics liquidacionistas, i es va oposar frriament a l organitzaci d un partit fermament centralitzat. Va ser el que ell mateix va cridar  una aliana d elements heterogenis contra l ala proletria del partit .

Desprs de la Revoluci de 1917.

Desprs de recrrer mig mn entrant en contacte amb els focus de conspiradors revolucionaris, es va traslladar a Rssia tan bon punt va esclatar la Revoluci de febrer de 1917, que va derrocar Nicolau II. Abandonant la seua trajectria anterior de socialista independent (en relaci amb els menxevics), va posar el seu talent d'organitzador i d'agitador al servei del Partit Bolxevic i va ser triat president del Soviet de Petrograd. Exerc un paper central en la conquesta del poder per Lenin: va ser el principal responsable de la presa del Palau d'Hivern pels bolxevics, que va instaurar el rgim comunista a Rssia (Revoluci d'octubre de 1917).

Encara que Lenin va ocupar la cspide del poder, Trotski va exercir un paper crucial en el govern sovitic fins a la mort d'aquell. Com a primer comissari d'Afers Estrangers de la Rssia bolxevic (1917-1918), va negociar amb els alemanys el Tractat de Brest-Litovsk, que va retirar el pas de la Primera Guerra Mundial per a respondre als desitjos de pau de les masses i concentrar-se en la consolidaci de la Revoluci. Desprs va ser comissari de Guerra (1918-1925), crrec des del qual va organitzar l'Exrcit Roig en condicions molt difcils i va derrotar en una llarga guerra civil els exrcits blancs (contrarevolucionaris) i als seus aliats occidentals (1918-1920). 

La seua tasca va ser, per tant, crucial per a la supervivncia del primer Estat comunista del mn.

 Exili .

Membre principal del Politbur desprs de Lenin, recolzaria a este en les seues principals innovacions fins que una apoplexia va obligar Lenin a apartar-se de la poltica. En oposici a Trotsky, es van unir Grigori Zinviev, Liev Kmenev i Stalin. Este agrupament, una vegada que va aconseguir apoderar-se de la direcci del Partit, va acusar a Trotsky de cometre serioses violacions a la disciplina del partit, amb l objectiu de debilitar les seues organitzacions. En conseqncia Trotsky s primer destitut com a comissari de Guerra, desprs apartat de la direcci del partit i posteriorment expulsat del mateix. Ms tard seria deportat a Kazajistn (sia Central) i finalment expulsat de la URSS en 1929.  

Des de llavors, els idelegs oficials del rgim es van encarregar de revisar la figura de Trotsky (arribant incls a trucar fotografies originals a fi de fer-li desaparixer, per exemple, del lloc que ocupava junt amb Lenin mentres este pronunciava un discurs) fent-ho aparixer com un trador, encara que el treball historiogrfic posterior ha demostrat que no sn certes les asseveracions fetes contra ell.

D altra banda, Trotsky comenaria un autntic pelegrinatge per diferents pasos des dels quals poguera expressar pblicament les seues crtiques al estalinisme. 

Finalment, Lle Trotsky arriba a Mxic, desprs d una srie de gestions realitzades principalment pel pintor mexic Diego Rivera davant del president Lzaro Moradenques qui en 1938 li concedix l asil poltic. A la seua arribada, Trotsky va ser rebut en el port de Tampico per Frida Kahlo, esposa de Rivera i transportat cap a la ciutat de Mxic a bord del tren presidencial. Va viure en la "Casa Blava", domicili de Frida i Diego en Coyoacn, fins a la ruptura poltica amb este ltim, que es va donar en 1939. En eixe any, va canviar la seua residncia al Carrer de Viena tamb en Coyoacn, on va viure fins al dia de la seua mort. En eixa casa, Trotsky va patir dos atemptats, el primer d ells ocorregut al maig de 1940. Durant la matinada del dia de l atemptat, un comando de 20 hmens armats comandats pel pintor David Alfaro Siqueiros, va aconseguir penetrar a la casa amb la complicitat de Robert Sheldon Hart, un guardaespatles de Trotsky que era un doble agent. Els intrusos van disparar prop de 400 tirs amb armes de gros calibre. El mateix Siqueiros va disparar contra el llit on dormien Trotsky i la seua esposa Natalia Sedova, sense aconseguir assassinar-los, perqu van aconseguir proveir-se junt amb una paret, al costat del seu llit. Els gurdies de Trotsky van repellir els intrusos i estos van haver de fugir sense aconseguir la seua comesa. Uns mesos ms tard, el 20 d Agost de 1940, Trotsky va patir un segon atemptat en eixa mateixa casa, que li costaria la vida. Ramn Mercader conegut amb l lies d Escacs Mornard, va entrar a la vivenda amb enganys i va clavar salvatgement un piolet en el cap de Lle Trotsky qui confiadament, assentat en el seu escriptori, llegia un escrit que este home li havia entregat. Trotsky va morir l endem en un hospital de la Cruz Verd, en la Ciutat de Mxic. Cal assenyalar que a les seues exquies, van assistir prop de tres-centes mil persones, en una ciutat que en aquell moment a penes comptava amb uns quatre milions d habitants. 

Durant els seus anys d exili, Trotsky escriuria diversos assajos: (l autobiografia La meua Vida, Histria de la Revoluci Russa, La revoluci trada) i articles sobre temes d actualitat (estalinisme, nazisme, feixisme, la Guerra Civil espanyola). Des del seu exili tamb encapalaria l oposici comunista dissident, que formaria la IV Internacional.

 Mort .

Stalin havia donat orde d assassinar a Trotsky, i Jotov, encarregat de les operacions contra este a Mxic, es va valdre de dos comunistes catalans, Caridad i Ramon Mercader (mare i fill), per a dur a terme el pla.
Encara que el palauet en qu vivia estava fortament custodiat, Ram Mercader aconseguiria infiltrar-se en el seu cercle guanyant-se la confiana d una de les secretries de Trotsky, Silvia Ageloff. Amb el pretext que llegira un escrit seu es va acostar a Trotsky i mentres este llegia li va clavar un piolet en el cap. El crit de Trotsky es va escoltar en tota la casa, acudint rpidament els seus custodis per no es va poder fer res. Moriria un dia ms tard. Mercader va passar 20 anys a la pres per este crim. A la seua eixida de pres, i de pas en la seua ruta cap a l URSS, Mercader seria rebut amb honors en la Cuba revolucionria.

Articles relacionats.

Trotskisme;
Leninisme;
Oposici d'esquerra;
Estalinisme;
Exrcit Roig;

Enllaos externs.

Enciclopdia del marxisme;
The Lubitz TrotskyanaNet, sobre Trotski i el trotskisme (en angls);

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33770" title="Centre Excursionista de Catalunya" nonfiltered="3341" processed="3326" dbindex="13464">


El Centre Excursionista de Catalunya s una entitat fundada l'any 1876 amb el nom d'Associaci Catalanista d'Excursions Cientfiques per Pau Gibert, Josep Fiter, Eudald Canivell, Rom Amet, Maral Ambrs i Ramon Ambrs desprs d'una excursi al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes cientfics, literaris i culturals.


El 1878 s'hi escind l'Associaci d'Excursions Catalana, per el 1890 els presidents de les dues associacions, Francesc Ubach i Francesc Maspons, acordaren la fusi en una sola entitat i adopta el nom actual, sota el patrocini d'Antoni Rubi i Lluch, que en ser el primer president. Realitza tot tipus d'activitats culturals i esportives amb la muntanya com a protagonista. 

El 1891 ced el seu local per a donar conferncies de la campanya lingstica de l'Aven, i organitz cursets de diverses especialitats per figures prestigioses com Llus Mari Vidal, Pompeu Fabra, Rossend Serra i Pags, Jaume Mass i Torrents i Josep Ricart i Giralt. Establ cursos regulars d'histria i de literatura catalanes, de geologia, de geografia, de botnica, de folklore i d'arqueologia. Acoll l'etapa inicial dels Estudis Universitaris Catalans i des del 1891 publica el Butllet del Centre Excursionista de Catalunya, dirigit inicialment per Francesc Carreras i Candi, on hi aparegueren monografies geogrfiques, histriques i arqueolgiques, les guies d'Artur Osona, Csar August Torres i Eduard Vidal i Ribas. Tamb inici l'espeleologia a Catalunya sota l'impuls de Norbert Font i Sagu. 

Als seus locals i sota el seu patrocini es van fundar l'Institut d'Estudis Catalans i s'hi celebr el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana. Des del 1904 s'organitza en seccions, i entre elles la Secci d'Esports de Muntanya va popularitzar l'alpinisme i els esports de neu, alhora que organitzaven una xarxa de xalets-refugi de muntanya.

Durant la postguerra, so pretexte de conixer la toponmia dels indrets geogrfics, foren els primers en impartir classes de catal. El 2002 tenia 5.500 socis. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 1981 el Premi d'Honor Jaume I i el 1999 la medalla de la UNESCO.

 Presidents .
 Antoni Rubi i Lluch (1890-1896);
 Llus Mari Vidal i Carreras (1896-1900);
 Ramon Pic i Campamar (1900-1902);
 Joan Ruiz i Porta (1923-1925);
 Francesc de Paula Maspons i Anglasell (1927-1931);
 Pau Vila i Dinars (1938);

Enllaos externs.
Centre Excursionista de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33775" title="Mode de transferncia asncrona" nonfiltered="3342" processed="3327" dbindex="13465">

El Mode de Transferncia Asncrona Asynchronous Transfer Mode (ATM) s una tecnologia de telecomunicaci desenvolupada per a fer front a la gran demanda de capacitat de transmissi per a serveis i aplicacions.

Descripci del procs ATM.

Amb aquesta tecnologia, amb l'objectiu d'aprofitar al mxim la capacitat dels sistemes de transmissi, siguin aquests de cable o radioelctrics, la informaci no es transmet i es conmuta a travs de canals dedicats, sino en forma de curts paquets (celles ATM) de longitud constant i que poden ser enrutades individualment mitjanant l's dels denominats cam virtual i circuit virtual.




Figura 1.- Diagrama simplificat del procs ATM


En la Figura 1 es pot veure com diferents fluxos d'informaci, de caracterstiques diferents en quant a velocitat i format, sn agrupades en l'anomenat Mdul ATM per a ser transportats mitjanant grans enllaos de transmissi a velocitats de 155 o 600 Mbit/s facilitats generalment per sistemes SDH.

Cada cella ATM consta de 53 bytes, 48 per a la informaci d'usuari i 5 de capalera amb l'informaci de control.

En el terminal transmissor, l'informaci s'escriu byte a byte en el camp d'informaci d'usuari de la cella, i a continuaci se li afegeix la capcelera.

A l'altra punta de l'enlla, el receptor extreu l'informaci byte a byte de les celles i, segons l'informaci de la capcelera, l'envia all on aquesta ho indiqui. En el cas que existeixi ms d'un cam entre els punts d'origen i els de dest, no totes les celles enviades durant el temps de connexi d'un usuari seran necessriament encaminades per la mateixa ruta, ja que en ATM totes les connexions funcionen sobre una base virtual.

Estructura d'una cella ATM.
Una cella ATM consisteix en una capcelera de 5 bytes i 48 bytes d'informaci de l'usuari. Aquesta mida de 48 bytes d'informaci d'usuari va ser un comproms entre les necessitats de la telefonia de veu i les xarxes de paquets, obtingut a partir d'una simple mitjana entre la proposta dels EUA (64 bytes) i la proposta d'Europa (32 bytes), on alg va dir que el motiu era que els Europeus no necesitarien cancelladors d'eco a les connexions nacionals.  

L'estndard ATM defineix dos tipus de format de cella: NNI (Network to Network Interface o interfcie xarxa a xarxa) i UNI (User to Network Interface o interfcie usuari a xarxa). El format ms emprat s el UNI.





 GFC = Control de Flux Genric o Generic Flow Control (4 bits) (default: 4-bits a zero);
 VPI = Identificador del Cam Virtual o Virtual Path Identifier (8 bits UNI) o (12 bits NNI);
 VCI = Identificador del Canal Virtual o Virtual Channel Identifier (16 bits);
 PT  = Tipus de Crrega til o Payload Type (3 bits) ;
 CLP = Prioritat de prdua de celles o Cell Loss Priority (1-bit);
 HEC = Capalera de Correci d'Errors o Header Error Correction (8-bit CRC, Polinmic = X8 + X2 + X + 1);

El camp PT s'utilitza per designar diversos tipus especials per a celes per operacions i manteniments (Operation and Management) i per delimitar el lmit del paquet en algunes AALs.

Molts dels protocols d'enlla d'ATM utilitzen el camp HEC per generar un algoritme CRC-Based Framing, que permet la posici de celles ATM per ser trobades sense requerir cap sobrecrrega ms enll del qual d'una altra manera seria necessari per a la protecci de la capalera. El CRC de 8 bits s'utilitza per corregir l'error d'un sol bit de la capalera i detectar possibles errors en diversos bits. Quan es detecten errors en diversos bits, aleshores la cella actual i les segents seran descartades fins que es detecti una capalera sense errors.

L'estndard originriament va reservar el camp GFC per a tasques de gesti de trfic o submultiplexaci de sistemes entre usuaris, per a la prctica no s'utilitza. En un principi aquest camp va ser pensat per permetre que diversos terminals compartissin una sola connexi de xarxa, de la mateixa manera que dos telfons RDSI poden compartir una sola connexi bsica amb la mateixa tarifa. Les celles NNI el fan servir per a estendre el camp VPI a 12 bits. Tots quatre bits GFC han de ser zero per defecte.

Els camps VPI i VCI s'utilitzen per a seleccionar el cam i circuit virtual que recorrer la cella. El camp PTI es fa servir per a designar el tipus de cella. Finalment, el camp HEC cont un codi de detecci d'errors que noms cobreix la capcelera (no la informaci de l'usuari), i que permet corretgir errors simples i detectar un bon nombre d'errors mltiples.

Perspectiva de la tecnologia ATM.

Aquesta tecnologia va ser l'aposta de l'indstria tradicional de les telecomunicacions per a les comunicacions de banda ampla. Es va plantejar com l'eina per a la construcci de xarxes de banda ampla (B-ISDN) basades en commutaci de paquets en comptes de la tradicional commutaci de circuits. 

El desplegament de la tecnologia ATM no ha estat l'esperat pels seus promotors. Les velocitats per a les que estava ideada (fins a 622 Mbps) han estat rpidament superades; no est clar que ATM sigui l'opci ms adequada per a les xarxes actuals i futures, de velocitats del l'ordre del gigabit. ATM s'ha trobat amb la competncia de les tecnologies provinents de l'indstria de l'informtica, que amb projectes tals com VoIP semblen oferir millors perspectives de futur. En l'actualitat, ATM s mpliament utilitzat alla on es necessita donar suport a velocitats moderades, como s el cas de l'ADSL, encara que la tendncia s substituir aquesta tecnologia per d'altres com Ethernet.

Enllaos externs.
 ATM forum ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33781" title="Partit dels Socialistes de les Illes Balears" nonfiltered="3343" processed="3328" dbindex="13466">

El Partit dels Socialistes de les Illes Balears (PSIB) s un partit poltic de les Illes Balears. La branca juvenil es diu Joventuts Socialistes de les Illes Balears (JSIB).

Histria.
La Federaci Socialista Balear del PSOE era la secci a les illes Balears del Partit Socialista Obrer Espanyol que va ser fundada el 1913 per Lloren Bisbal i altres socialistes mallorquins. Del 1940 al 1975 va desaparixer virtualment i fins aquest darrer any no es va refundar. El 1990 en un Congrs va decidir adoptar el nom de Partit dels Socialistes de les Illes Balears (PSIB-PSOE).

 Smbols .
Com s habitual en les organitzacions socialistes, utilitzen dues banderes principals: una en gran part vermella amb el nom i l'emblema en blanc, i una blanca amb el logotip.

Secretaris generals.
 1982-1983: Francesc Triay;
 1983-1985: Flix Pons;
 1985-1991: Josep Moll;
 1991-1994: Joan March;
 1994: Francesc Triay;
 1994-1998: Andreu Cresp;
 1998-Actualitat: Francesc Antich;

Candidats a la presidncia del Govern Balear.
 1983: Flix Pons;
 1987: Francesc Triay;
 1991: Francesc Obrador;
 1995: Francesc Triay;
 1999: Francesc Antich;
 2003: Francesc Antich;
 2007: Francesc Antich;

Altres lders destacats.
 Lloren Bisbal;
 Ramon Aguil;
 Joana Barcel;
 Francina Armengol;

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 12.

 Enllaos externs .
 Partit dels Socialistes de les Illes Balears;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33785" title="Joventuts Socialistes de les Illes Balears" nonfiltered="3344" processed="3329" dbindex="13467">


Les Joventuts Socialistes de les Illes Balears es van comenar a formar com a secci jove de la Federaci Socialista Balear del PSOE cap el 1970. El 1979 van adoptar el nom de Joventuts Socialistes de les Illes. El 1990 el nom va passar a ser Joventuts Socialistes de les Illes Balears per tal d'identificar-se ms amb el partit matriu, el Partit dels Socialistes de les Illes Balears (PSIB-PSOE).

 Smbols .

La bandera de l'organitzaci es vermella amb un estel i un puny al mig. Aquest mateix emblema s'utilitza tamb sobre bandera catalana.

 Enllaos externs .
 Joventuts Socialistes de les Illes Balears;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33786" title="Gibraltar" nonfiltered="3345" processed="3330" dbindex="13468">




Gibraltar s un Territori Britnic d'Ultramar situat al penyal que domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'oce Atlntic. Al sud de la pennsula Ibrica, el penyal de Gibraltar (en angls the Rock) s una gran muntanya rocosa que s'ala arran de mar convertida en fortalesa.

La ciutat s un centre bancari i turstic i base de l'Armada Britnica (Royal Navy).

 Histria .
Gibraltar i Abila (antiga ciutat i promontori en l'actual Ceuta) formaven les anomenades Columnes d'Hrcules, que els mariners fenicis van marcar amb unes columnes de plata per a assenyalar als pobles mediterranis els lmits segurs de navegaci.
El nom de Gibraltar (Kalpe per als grecs) prov de l'rab Gabal al-Tarik ("muntanya de Tarik") en honor del general musulm Tarik ibn Ziyad.

Anglaterra i Holanda, dues grans potncies martimes, eren enemigues de l'aspiraci de Felip d'Anjou (Felip V) al tron d'Espanya. Al juliol de 1702, durant la Guerra de Successi Espanyola, van arribar a Cadis i van desembarcar a Rota i Port de Santa Maria.

El 4 d'agost de 1704, una altra esquadra anglesa va prendre Gibraltar. Els seus comandants (Sir George Rooke i el Prncep Jordi) van prendre possessi del Penyal en nom de l'Arxiduc Carles d'ustria, pretendent al tron d'Espanya. Entre els expedicionaris s'hi trobava un batall de catalans que va desembarcar a Catalan Bay. Un dels protagonistes d'aquests esdeveniments s el clebre Marlborough (anomenat Mambr pels espanyols). Nou anys ms tard, la conquesta es va formalitzar mitjanant el Tractat d'Utrecht (1713), en el qual Espanya cedia al Regne Unit el Penyal amb la condici d'evitar, o en defecte d'aix controlar, el contraban cap a Espanya.

Espanya va fer diversos intents de reconquerir aquesta ciutat, en 1727, 1779 fins a 1782, i no va reconixer l'ocupaci d'aquesta zona del seu territori i ho va posar en restituci, establint un lmit fronterer entre el Regne Unit i Espanya. En 1783, pel tractat de Versalles, Espanya va acceptar la cessi de la sobirania de Gibraltar al Regne Unit a canvi de la recuperaci de Menorca i part de Florida.
Tots els intents per recuperar Gibraltar van fracassar a causa de la superioritat anglesa en el mar. L'escriptor espanyol, nascut a Cadis, Jos Cadalso va morir en un d'aquests intents.
Es va establir una frontera i camp militar a Gibraltar. Els gibraltarenys de 1704 s'havien refugiat amb la insgnia del seu municipi a San Roque i al costat d'aquest poble va crixer l'anomenat Los Barrios. Ms tard va ser repoblada Algesires (abandonada des de 1369).

Durant la Guerra Civil Espanyola, les tropes britniques van ocupar l'itsme, que no havia estat cedit a Anglaterra, on hi van construir un aeroport. Les converses mantingudes amb Londres han finalitzat en un acord d'administraci conjunta per part d'Espanya i el Regne Unit de les installacions, encara que solament hi ha vols regulars amb aeroports britnics.
Durant la Segona Guerra Mundial, Gibraltar va ser la base d'operacions militars britniques entre l'Atlntic i el Mediterrani, a ms de ser l'nic territori de l'Europa continental que es va mantenir lliure d'ocupaci per les forces de l'Eix.
Francisco Franco la considerava un afront a la dignitat espanyola. Intentant forar una devoluci va mantenir tancada "la verja" durant gaireb 13 anys, el que va impedir la comunicaci directa entre les poblacions a un costat i a l'altre de la frontera. Desprs de finalitzar la dictadura, de nou es va permetre el pas de viatgers i mercaderies.
En l'actualitat els governs espanyols segueixen reclamant la sobirania o cosoberana del Penyal, per aquesta reclamaci sempre ha estat rebutjada pel govern britnic; els habitants de Gibraltar han defensat el seu dret d'autodeterminaci, garantit per la Carta de l'ONU en la seva resoluci N 1514 (XV), i, en referends convocats per les autoritats locals, han rebutjat desvincular-se de la sobirania britnica.

 Demografia .
Com s propi en un port mediterrani de mxima importncia, la poblaci actual de Gibraltar t un origen divers: principalment britnic i espanyol, amb minories d'origen itali, portugus i malts; i rabs i jueus originaris del Marroc i altres pasos del sud del Mediterrani.

Els ciutadans de Gibraltar reben el nom de "llanitos", possiblement del nom itali Gianni ('Joan'). La variant del dialecte andals que es parla en la colnia s conegut com a 'llanito'.
La llengua oficial s l'angls, encara que molts parlen tamb l'espanyol i un dialecte propi (llanito).

Les religions ms professades sn el catolicisme (76%) el protestantisme (6%), l'anglicanisme, l'islam (6,9%), el judaisme (2,3%), cap o altra 7% (1991).

Gibraltar s un dels territoris ms densament poblats del mn, amb aproximadament 4.245 persones per km2. La demanda d'espai s'ha solucionat amb l'ocupaci de terres al mar, que actualment suposa un ter de la superfcie total de la ciutat.

 Economia .
Ms de 5 milions de turistes visiten Gibraltar cada any. A ms, la seva economia es dna suport tamb en el contraban de begudes alcohliques i tabac amb Espanya, ja que a Gibraltar estan lliures d'impostos i sn molt ms barats, i el trfic illegal de drogues (especialment haixix marroqu i cocana del sud-est asitic) i d'immigrants subsaharians.

Gibraltar s un parads fiscal, amb uns actius de ms de 6.500 milions de lliures esterlines, i 10 empreses registrades en el seu territori per habitant. La Uni Europea ha demandat al Regne Unit el cessament dels privilegis de parads fiscal i de les operacions de blanqueig de diners en el seu territori, pel que la viabilitat econmica de la colnia s incerta.

 Esport .
De la mateixa manera que succeeix amb la resta de territoris que conformen el Regne Unit, Gibraltar disposa de les seves prpies competicions esportives i de les seves prpies seleccions nacionals, alguna de les quals competeix oficialment a nivell internacional.

En tractar-se d'un territori britnic, l'esport ms destacat s el futbol, que ja es comen a practicar a l'enclavament a finals del segle XIX. Disposa de les seves prpies competicions. Aquestes sn:
Lliga gibraltarenca de futbol (3 divisions);
Copa gibraltarenca de futbol;










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33789" title="Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM" nonfiltered="3346" processed="3331" dbindex="13469">



Joves d'Esquerra Nacionalista  s la branca juvenil del Partit Socialista de Mallorca. Va ser creada el 1987.

L'organitzaci reconeix com a bandera nacional l'estelada amb triangle groc. Al seu IX Congrs cellebrat a Palma, el 28 de juny de 2008 i sota el lema "Construint l'Esquerra Nacional del segle XXI", fou elegit secretari general Joan Ferr i Terrassa, vicesecretria general Rosa Barcel i Noguera i president Antoni Noguera i Ortega. L'executiva fou formada per joves procedents majoritriament del moviment associatiu juvenil, l'escoltisme i el sindicalisme estudiantil de l'esquerra independentista. El Congrs compt amb la presncia de nombroses delegacions nacionals i internacionals entre les que destacaven Iratzarri i Gazte Abertzaleak (Euskal Herria), Synaspismos (Grcia), joves de l'SNP (Esccia), Spirit (Flandes), JERC, JNC I JEV (Principat de Catalunya), Bloc Jove (Pas Valenci), Jung Spitzen (minoria alemanya a Dinamarca), Aland Framtid (Illes Aland) i una representaci del Bureau de l'EFAY. El JEN es defin, mitjantant la seva ponncia poltica, una organitzaci sobiranista, socialista, ecologista, internacionalista, republicana, feminista i antifeixista. Des de l'abril de 2007 el JEN s membre de ple dret de l'Aliana Lliure Europea Jove (EFAY), partit poltic europeu que aplega formacions nacionalistes, sobiranistes i progressistes d'arreu de la UE.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33792" title="Vulc" nonfiltered="3347" processed="3332" dbindex="13471">


En la mitologia romana, Vulc era el du del foc i la forja. Equivalia a l'Hefest grec de n'empr la iconografia. Casat amb Preneste, fou pare de Ccul.

Vulc.
En la mitologia romana, du del foc i dels metalls, fill de Jpiter i Juno i marit de Venus. Era du del foc i del volcans, forjador del ferro i creador d'art, armes i armadures per a dus i herois. Correspon com Hefest a la mitologia grega. Altres noms que rep sn: Mulciber ("el que fa tou") en la Mitologia romana i Sethlas en la Mitologia etrusca.

La farga de Vulc. 
Es creia que la forja de Vulc es trobava sota el mont Etna, a Siclia, o sota l'illa Elia de Vulc, a la mar Tirrena. L'illa de Vulc s una illa italiana de 21 km quadrats que forma part de les illes Elies. La mitologia grega hi situava farga d'Hefest, du del foc i dels metalls, que tenia com a ajudants als Cclops i als Gegants. El temple de Vulc al frum Rom, anomenat Volcanal, era, segons sembla un important indret per als rituals civils de l'antic Imperi Rom.
 

La Vulcanlia. 
Durant la festivitat de la Vulcnalia, celebrada el dia 23 d'agost (dia de Vulc al calendari Rom), se sacrificava peix i petits animals llenant-los al foc. En aquest dia de l'any 153 a.C., segons l'historiador Apiani, va tenir lloc el primer enfrontament de l'Imperi Rom comandat per Nobilior i l'exrcit celtber de segedencs i numantins sota el comandament de Caro de Segeda. El resultat d'aquesta batalla va ser a favor dels Celtbers i des de llavors Roma va declarar aquell dia com a nefast. Actualment, una recreaci histrica de la batalla es representa al municipi aragons de Mara (provncia de Saragossa).












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33793" title="Mesoamrica" nonfiltered="3348" processed="3333" dbindex="13472">
Mesoamrica s la regi histrica del continent americ que comprn aproximadament a Mxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua, i la zona ms nord-occidental de Costa Rica. En termes generals, el Trpic de Cncer pot ser considerat el seu lmit nord. 

Paul Kirchhoff va utilitzar per primera vegada el terme Mesoamrica per a referir-se a una regi cultural i histrica que estava indentificada amb l'agricultura i la vida sedentria, i on es van desenvolupar grans civilitzacions. El concepte contrari s el d'Aridoamrica per a referir-se a la regi cultural dels pobles nmada-caadors del nord. No hi ha un terme per a referir-se a la regi dels pobles nmades del sud de l'Amrica Central i nord de l'Amrica del Sud. Es pot dir, tamb, des del segle VII fins a l'arribada dels espanyols, que Mesoamrica es refereix a la regi on la lingua franca va ser el nhuatl.

En el perode de gaireb tres mil anys comprs (aproximadament) entre el 1200 aC i el 1500 dC, es va desenvolupar a Mesoamrica, independentment de la resta del mn, una agricultura altament productiva, un sofisticat sistema d'escriptura i un calendari de major precisi que l'utilitzat a Europa. A ms, es van construir grans centres urbans i cerimonials en tota la zona, incloent luxosos palaus, altssims temples, vastes places per a mercats i alguns dels primers jocs de pilota del mn. 

Les civilitzacions que es van desenvolupar a Mesoamrica sn:
civilitzaci olmeca;
civilitzaci zapoteca;
civilitzaci tolteca;
civilitzaci maia;
civilitzaci asteca;

Cal esmentar que el terme Mesoamrica no ha de confondre's amb l'Amrica Central. Mesoamrica s noms un terme histric utilitzat per a referir-se a una regi amb caracterstiques similars, i comprn una secci del que avui es considera Amrica del Nord (Mxic), i una secci del que avui es considera Amrica Central, i per tant no correspon geogrficament a cap divisi poltica moderna.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33794" title="Manuel Sacristn Luzn" nonfiltered="3349" processed="3334" dbindex="13473">
Manuel Sacristn Luzn (Madrid, 1925 - Barcelona, 1985) fou un pensador i escriptor espanyol. 

Estudi dret i filosofia a Barcelona. El 1954 marx a Mnster, on va fer estudis de lgica, i alhora va prendre contacte amb el pensament marxista, i especialment amb les obres de Gyrgi Lukcs. De nou a Barcelona fou professor des de 1956 a les facultats de filosofia i econmiques.

La seva activitat poltica el port a la direcci del PSUC clandest i tingu un paper destacat en el moviment universitari catal. A causa de les seves idees marxistes, el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona. El 1966 particip en la constituci del Sindicat Democrtic d'Estudiants de Barcelona. Readms per la Universitat en fou novament expulsat el 1973, per ja el 1976 hi torn per quedar-s'hi. 
 
Molt marcat a Alemanya pel marxisme, en fou un dels principals introductors a Espanya. La seva principal aportaci terica rau en la crtica a l'antiracionalisme de Martin Heidegger i, en general, a donar una base lgica a la racionalitat que permets superar l'existencialisme i el neopositivisme. Conseqentment, va entendre la filosofia com una concepci del mn basada en les cincies positives, i que noms es pot estudiar des d'una perspectiva multidisciplinria.

Director de les revistes Materiales i Mientrastanto, abord la crisi del model sovitic, i la problemtica del comunisme a l'estat espanyol, especialment davant la qesti de les nacionalitats.

Les seves obres ms importants sn: Las ideas gnoseolgicas de Heidegger, 1958; Introduccin a la lgica y al anlisis formal, 1964; La formacin del marxismo en Gramsci, 1967 i Lenin y el filosofar, 1970. s autor tamb de treballs sobre temes literaris i artstics: sobre Goethe (1963), Heine (1964), Brossa (1969) i Raimon (1973).

 Enllaos externs .

Fons Manuel Sacristn. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigaci (CRAI), Universitat de Barcelona.
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33795" title="Andreu Alfaro i Hernndez" nonfiltered="3350" processed="3335" dbindex="13474">
Andreu Alfaro (Valncia, 1929) s un escultor relacionat amb el Grup Parpall (1957) i influt pels constructivistes, com Brncu i o Pevsner, i per Jorge Oteiza.

Les seves obres, exposades a la Biennal de Vencia del 1966 (My Black Brother), assoliren un ress internacional

A final de la dcada dels seixanta experiment profusament amb elements metllics.

El 1980 experiment amb el filferro i el marbre. El mateix any rep el Premi d'Honor Jaume I i el 1981 el Premio Nacional de las Artes Plsticas.

El 1991 la diputaci de Valncia li conced el Premi Alfons Roig d'Arts Plstiques.

Les seves obres ms importants sn La rella (1961), La veu d'un poble (1964-1965), Monument a l'amor (1965-1967), Bon dia llibertat  (1975) i Catalan power (1976). Tamb project diversos monuments, el darrer dels quals s el Monument al Pasos Catalans, a Trrega (1981).

El cantant Raimon li dedic una can.

 Galeria .
Algunes vistes de la seva obra Lebenskraft situada davant de l'Ajuntament de Magncia, a la plaa Jockel-Fuchs.



Enllaos externs.
Andreu Alfaro a www.the-artists.org ;
Biografia ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33796" title="Salom (cantant)" nonfiltered="3351" processed="3336" dbindex="13475">

Salom s el nom artstic de Maria Rosa Marco i Poquet, cantant nascuda a Barcelona el 1939.

Comen a cantar a Rdio Barcelona.

El 1962 guany, juntament amb Raimon, el Primer Premi de la Can Mediterrnia, amb la can Se'n va anar.

Ha actuat en catal a Pars i Polnia, i ha enregistrat molts discs.

El 1969 compart el Primer Premi al festival d'Eurovisi on es present amb la can "Vivo cantando" composada per Maria Jos Cerato i amb lletra de Aniano Alcalde.

 Enllaos externs .
Base de dades IMDB ;
Salom interpretant Se'n va anar. Vdeo de YouTube ac;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33797" title="Romo Dallaire" nonfiltered="3352" processed="3337" dbindex="13476">

Romo A. Dallaire (25 de juny de 1946, Denekamp, Pasos Baixos) s un tinent general canadenc. Era el cap de la MINUAR, la fora que l'ONU va enviar per mantenir la pau a Rwanda el 1994.

Infncia i educaci.

s fill d'en Romo Louis Dallaire, militar canadenc i de na Catherine Vermeassen, infermera holandesa. Va passar la seva infantesa a Montral. Va entrar a l'exrcit canadenc el 1964, rebent el diploma d'oficial al CMR Saint-Jean el 1968

 Rwanda .

Dallaire va escriure un llibre sobre el genocidi de Rwanda, J'ai serr la main du diable - La faillite de l'humanit au Rwanda. A l'abril de 2004 va testificar davant el Tribunal Penal Internacional per Rwanda contra el coronel Thoneste Bagosora.

Enllaos externs.
Biografia en francs a Radio-Canada;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33798" title="Josep Maria Espins i Massip" nonfiltered="3353" processed="3338" dbindex="13477">
Josep Maria Espins i Massip ( Barcelona 1927 ) s un escriptor,  periodista i editor catal conegut del gran pblic per les novelles, per les crniques de viatges i pels articles periodstics. 

Autor d'una extensa obra narrativa amb la que ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi i el Premi Vctor Catal. Tamb va ser el cofundador d'Els Setze Jutges i de l'editorial La Campana.

Biografia.
Va nixer el 7 de mar de 1927 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar als Escolapis fins al 1945, any que va entrar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on es llicenci el 1949. El mateix any guany el premi Guimer amb el seu primer article. Va exercir d'advocat fins al 1955 que entra a l'Editorial Destino.

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

Inicis literaris.
L'any 1953 es va donar a conixer com a escriptor quan va obtenir el Premi Joanot Martorell amb la novella Com ganivets o flames. A partir d'aquell moment comen a tenir un notable xit de pblic lector amb: Dotze bumerangs (1954) i El gandul (1955). Per s amb Tots som iguals (1956) que obt tamb el reconeixement internacional amb la seva traducci a l'angls, als Estats Units, el 1961, obtenint elogioses crtiques del New York Herald Tribune, al New York Times, al Washington Post, i fins i tot la revista Book of the month el selecciona entre dotze de tot el mn.

Ms endavant escriu La trampa (1956), el recull Varits (1958) amb el que obt el premi de narracions Vctor Catal, Cita de narradors, recull d'articles de diversos narradors parlant cadascun de l'obra d'un altre, que obtingu el premi Josep Yxart (1957), i la ms acostada al realisme social, Combat de nit (1959).

El 1961 va guanyar el Premi Sant Jordi de novella amb la seva obra L'ltim repl, i entra en una llarga etapa amb poqussima producci novellstica noms exceptuada per La collita del diable (1968) i Vermell i passa (1992).

El 1986 va publicar unes emotives cartes adreades a la seva filla sota el ttol El teu nom s Olga, que va ser un xit editorial i objecte de nombroses traduccions, a part de contribuir al coneixement de la relaci amb una filla amb sndrome de Down.

Ha excellit en el conreu de llibres de viatges i obres de divulgaci, entre les quals destaquem Ciutats de Catalunya (1956-1958), Viatge al Pirineu de Lleida (1957; que feu amb Camilo Jos Cela), Carrers de Barcelona (1961), Viatge al Priorat (1962), Viatge a la Segarra (1972), El llibre de la diada (1975), Visions de Cadaqus (1978), Imatges de Catalunya i Balears (1979), Geografia de Catalunya (4 volums) (1982), Catalunya: tranports metropolitans (1988), A peu per Terra Alta (1989) o A peu per la Llitera (1990). A mitjans dels anys 90 va escriure uns reportatges atpics com Viatge als grans magatzems (1993) i A peu per la terra cremada (1995), un recorregut per contrades de la Catalunya interior devastades pels incendis de l'estiu del 1994. 

El 2002 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit per mnium Cultural, i el 2006 el seu llibre A peu per Mallorca fou guardonat amb el Premi Lletra d'Or.

Obra escrita.
Narrativa breu.

Vestir-se per morir. Barcelona: Albert, 1958. ;
Varits. Barcelona: Selecta, 1959. ;
Els joves i els altres. Barcelona: Albert, 1960. ;
Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1968. ;
Guia de ciutadans annims (amb dibuixos de Cesc). Barcelona: La Campana, 1993. ;
Un rac de paraigua. Barcelona: La Campana, 1997.

Novel.la.

Com ganivets o flames. Barcelona: Selecta, 1954. ;
Dotze bumerangs. Barcelona: Albert, 1954. ;
El gandul. Barcelona: Selecta, 1955. ;
Tots som iguals. Barcelona: Aym, 1956. ;
La trampa. Barcelona: Albert, 1956. ;
L home de la guitarra. Barcelona: Albert, 1957. ;
Combat de nit. Barcelona: Aym, 1959. ;
L ltim repl. Barcelona: Club Editor, 1962. ;
La collita del diable. Barcelona: Alfaguara, 1968. ;
Vermell i passa. Barcelona: La Campana, 1992.

Prosa no de ficci.

Petit observatori. Barcelona: Prtic, 1971. ;
La gent tal com s. Barcelona: Selecta, 1971. ;
Visions de Cadaqus. Barcelona: Grup 33, 1978. ;
Els nostres objectes de cada dia. Barcelona: Ed. 62, 1981. ;
El teu nom s Olga. Barcelona: La Campana, 1986. ;
Inventari de jubilacions. Barcelona: La Campana, 1992. ;
L'ecologisme s un egoisme. Barcelona: La Campana, 1993.

Prosa no de ficci (Viatges).

Viatge al Pirineu de Lleida. Barcelona: Selecta, 1957; Barcelona: La Campana, 2000. ;
Viatge al Priorat. Barcelona: Selecta, 1962; Barcelona: La Campana, 2000. ;
Viatge a la Segarra. Barcelona: Dopesa, 1972; Barcelona: La Campana, 2000. ;
A peu per la Terra Alta. Barcelona: La Campana, 1989. ;
A peu per la Llitera. Barcelona: La Campana, 1990. ;
A peu per l'Alt Maestrat. Barcelona: La Campana, 1991. ;
A peu pels camins de cendra. Barcelona: La Campana, 1994. ;
A peu per l'Alcalatn. Barcelona: La Campana, 1996. ;
A peu pel Matarranya. Barcelona: La Campana, 1996. ;
A peu pel Comtat i la Marina. Barcelona: La Campana, 1998. ;
A peu per Castella. Barcelona: La Campana, 1999. ;
A peu pel Pas Basc. Barcelona: La Campana, 2000. ;
A peu per Extremadura. Barcelona: La Campana, 2001.
A peu per Mallorca sen veure el mar. Barcelona: La Campana, 2005.
A peu per Arag. El Somontano. Barcelona: La Campana, 2006.
A peu per l Alt Camp. Barcelona: La Campana, 2007.

Prosa no de ficci (Periodisme literari).

A la vora de l'Avui (6 vol.). Barcelona: La Llar del Llibre, 1977-1987.

Prosa no de ficci (Memries).

El nen de la plaa Ballot. Barcelona: La Campana, 1988.
Relacions Particulars. Barcelona: La Campana, 2007.
El meu ofici. Barcelona: La Campana, 2008.

Prosa no de ficci (Retrats literaris i entrevistes).

Josep M. de Sagarra. Barcelona: Alcides, 1962. ;
Identitats (3 vol.). Barcelona: La Campana, 1985-1988.
Llus Llach. Histria de les seves canons explicada a Josep Maria Espins: La Campana, 1986.

Altres.

Carrers de Barcelona. Barcelona: Selecta, 1961. ;
Barcelona, blanc i negre (amb Xavier Miserachs). Barcelona: Aym, 1964. ;
Aix tamb s Barcelona. Barcelona: Lumen, 1965. ;
Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1988. ;
Viatge pels grans magatzems. Barcelona: La Campana, 1993.

Teatre.

s perills fer-se esperar. Barcelona: Nereida, 1959.

Obra escrita en castell.

Gua del Pirineo de Lrida, 1958 no de ficci: viatges. ;
Gua de Tarragona, Barcelona: Ed. Noguer, 1964 no de ficci: viatges. ;
Pi de la Serra, Oviedo: Ed. Jcar, 1974 no de ficci.

La Nova Can.
L'any 1961 va ser uns dels impulsors de la Nova Can i un dels fundadors d'Els Setze Jutges. Ell mateix va cantar i enregistrar canons de Georges Brassens, per iniciar el moviment, per quan aparegueren els cantants professionals es retir. Tamb va escriure i enregistrar la narraci per a infants, Viatge a la Lluna, amb msica de Xavier Montsalvatge.Discografia de Josep Maria Espins com a mebre de Els Setze Jutges:

Espins canta Brassens (Josep Maria Espins) ;
Canons tradicionals catalanes (Josep Maria Espins) ;
Espins canta les seves canons (Josep Maria Espins) ;
Nadal a casa (Josep Maria Espins - Maria Cinta) ;
Tu no ests sol (Josep Maria Espins) ;
Josep Maria Espins i orquestra (Josep Maria Espins) ;
Els planificadors (Josep Maria Espins) ;
Els noctmbuls (Josep Maria Espins) ;

L'any 2007 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixment a la tasca realitzada pels Setze Jutges.

Activitat periodstica.
El 23 d'abril de 1976 comen la publicaci diria al nou diari "Avui" amb el ttol A la vora de..., que va mantenir de manera ininterrompuda fins al gener de 1999, obtenint diversos premis, com el premi Ciutat de Barcelona de periodisme l'any 1983, el premi AVUI d'articles periodstics el 1992 i el Premi Nacional de Periodisme l'any 1995 atorgat per la Generalitat de Catalunya. Llavors passa a collaborar a "El Peridico" amb la columna d'opini Petit observatori, en el qual encara escriu. Els articles d'Espins es caracteritzen per l'amenitat i la diversitat de temes tractats des de diversos tons, mostrant la faceta d'un home molt hum i terriblement cvic.

Tamb ha condut programes d'entrevistes a la televisi com Personal i intransferible, al Canal 33; Identitats, a TV3, del 1984 al 1988, i Senyals, al Canal 33, del 1989 al 1990.

Com a curiositats, s autor de la lletra de l'himne del Bara, amb Jaume Picas i msica de Manuel Valls Gorina; a part d'haver viatjat a peu per les zones rurals de Catalunya, tamb ho ha fet per gaireb tot Europa, Israel, ndia, Nepal, Tailndia, Malisia, Hong Kong, el Jap i els Estats Units; i les seves obres s'han tradut a l'alemany, angls, basc, castell, francs, itali, japons, neerlands, portugus, i el txec.

Enllaos externs.

  Pgina dedicada a Josep Maria Espins, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
  Informaci de Josep Maria Espins al web de la Instituci de les Lletres Catalanes;
  Plana de J. M. Espins al web de l'AELC;
  Plana de J. M. Espins al Corpus Literari;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33800" title="Glomma" nonfiltered="3354" processed="3339" dbindex="13478">


El Glomma (Glomma s'utilitza en stfold i Akershus) o Glma (s'utilitza en Hedmark i Sr-Trndelag) s el principal riu de Noruega i el ms llarg de tota Escandinvia  amb 604 km de llargaria. Est situat a l'est de Noruega. La seva conca de 42.051 km2 recull l'aigua del 13% del pas (a excepci feta de 422 km2 pertanyents a Sucia).

Neix al llac d'Aursunden, al nord-est de Rros, al comptat de Sr Trndelag i desprs de seguir una direcci nord-sud a costat de la frontera sueca, desmboca al fiord d'Oslo (Skagerrak) prop de Fredrikstad. Forma una cascada (Sarpefossen) a Sarpsborg i es navagable fins aquell punt.  Els seu principals afluents sn el riu Atna, Rena, i Vorma.

Histricamednt el riu va ser utilitzat pel transport fluvial, principalment de tronc, perqu el riu passa per algunes del les regions forastals ms riques en troncs del Noruega. El riu hi ha nombroses cascades que sn utilitzades per centrals hidroelctriques.
El riu ha estat contaminat per una plaga de crancs.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33806" title="Els Setze Jutges" nonfiltered="3355" processed="3340" dbindex="13479">
Els Setze Jutges va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espins. El seu nom prov d'un joc de paraules molt conegut tant a Catalunya com al Pas Valenci o les Illes Balears: "Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat". 

La seva missi era impulsar el moviment de la (Nova Can) i normalitzar l's del catal en el mn de la msica moderna. Els primers membres, com ara Miquel Porter i Moix o Josep Maria Espins, van decidir -amb una actitud generosa i alta de mires retirar-se quan apareguessin els cantants professions. Varen comenar cantant canons prpies i versions de cantants francesos, especialment Georges Brassens. El cercle s'an ampliant: Delf Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Remei Margarit, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Mart Llaurad, Maria Amlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Llus Llach i Rafael Subirachs.

Els Setze Jutges es van comenar a dissoldre a la fi de la dictadura i amb la progressiva professionalitzaci d'alguns dels seus membres.

El 13 d'abril de 2007, el grup de cantants en el seu conjunt va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes durant la dictadura; tanmateix, la Bonet va aprofitar l'avinentesa per criticar l'escasa promoci de la can catalana alhora que Guillermina Motta es queixava del tard atorgament del guard quan dos dels setze integrants ja havien faltat: Miquel Porter en 2004 i Delf Abella en febrer del mateix 2007.

Vegeu tamb.

Nova Can;

Referncies.





Enllaos externs.
Discografia de Els Setze Jutges;
 http://www.subirachs.com/setze.html;
 Diari de l'escola Reconeixement als Setze Jutges;
http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/6970/inicis/la/canco/lany.html (article de l'Avui);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33807" title="Esttica" nonfiltered="3356" processed="3341" dbindex="13480">
L'esttica s la part de la mecnica que estudia els sistemes de forces que actuen en els objectes rgids, estructures i mecanismes que es troben en equilibri, o el que s el mateix: que estan aturats o sense moviment.

Es fonamenta en la tercera de les Lleis de Newton, que en resum diu que les accions (forces), que fan els objectes rgids, sempre tenen com a resposta reaccions (que sn forces contraries).

Aix, un objecte pesant collocat sobre una taula, fa que aquesta rebi l'acci del pes i respongui amb una reacci, (fora igual i oposada), que mantindr l'objecte a sobre (equilibri).... Noteu que si el pes fos ms gran del que la taula pogus aguantar, aquesta es trencaria.

L'esttica, s'ajuda de sistemes caracterstics per a calcular, entre ells:

 Els vectors.
 Els moments esttics. (M = F.d);
 Les descomposicions de forces.
 Mtodes grfics com:
Polgon funicular.
Mtode de Cremona.
Diagrames del slid lliure.
Anlisi de nusos estructurals de Ritter.

Els camps d'aplicaci, abasten des del clcul d'estructures, (ponts, sostres, tirants, etc), fins a crregues esttiques en murs, comportes, tnnels, etc, degudes a la contenci de fluids, ja siguin aigua, terra o altres. s per tant una de les ms generalistes de totes les parts de la mecnica general.

Un altre aspecte que estudia l'esttica, s el fregament, i que t aplicaci en frens de vehicles, esforos en rosques, rodaments, etc.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33808" title="Guillermina Motta" nonfiltered="3357" processed="3342" dbindex="13481">
Guillermina Motta va nixer a Barcelona el 26 de febrer de 1941. s autora i intrpret de canons. 

El 1964 entr a Els Setze Jutges i public el primer single. L'any segent enregistr Recital Guillermina Motta, que obtingu el Gran Premi del Disc Catal.
Gran coneixedora i amant de la can francesa: Jacques Brel, Barbara, Georges Brassens, Anne Sylvestre, Serge Reggiani, ha conreat tant l'mbit intimista, en discs com Visca l'amor (1968), amb textos de poetes catalans de totes les poques, o l'estil ms frvol, com el disc de cuplets Remena nena (1970) o Tango (1972), un treball conjunt amb Enric Barbat.

A Vota Motta (1977) o Les guillermines del rei Salom (1981) collabora Joan Manuel Serrat tant en alguns temes com en la producci dels discos. 

En 2007 fou galardonada amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement per la seva tasca realitzada amb Els Setze Jutges, encara que no va recollir el premi personalment per considerar que la distinci arribava massa tard. 

En els darrers anys ha treballat com a presentadora en diferents programes de msica a la rdio catalana. 


 Discografia .
1964 -"Els snobs" - 45 rpm Edigsa;
1965 - "Recital Guillermina Motta"- 33 rpm Concntric;
1966 - "Guillermina Motta canta Anne Sylvestre" - 45 rpm Concntric,
1966 - "No s el perqu de les guerres"- 45 rpm Concntric;
1967 - "Ni flors ni violes" - 45 rpm Concntric,
1967 - "Guillermina Show" - 33 rpm Concntric;
1968 - "Visca l'amor!" - 33 rpm Concntric,
1968 - "A un amic del Pais Basc" - 45 rpm Concntric;
1970 - "Diga m quan tornars" - 45 rpm Vergara,
1970 - "Guillermotta en el pas de las Guillerminas" - 33 rpm Ariola,
1970 - "Remena nena" - 33 rpm Edigsa, editat en CD per PDI el 1996.
1971 - Histria de Catalunya amb canons" - 33 rpm Edigsa (disc collectiu), editat posteriorment en CD.
1972 - "Tango" - 33 rpm Edigsa (amb Enric Barbat), editat en CD per PDI el 1998.
1972 - "Nadal amb Guillermina Motta" - 33 rpm Edigsa;
1974 - "Canons que estimo" - 33 rpm Edigsa;
1974 - "La barcelonista" - 45 rpm Edigsa;
1975 - "Llegendes de Catalunya" - 33 rpm Edigsa (disc collectiu);
1975 - "L any de la dona" - 45 rpm Edigsa;
1976 - "Canticel" - 33 rpm Edigsa;
1977 - "Vota Motta" - 33 rpm Zafiro;
1981 - "Una bruixa com les altres" - 33 rpm Discophon;
1981 - "Les Guillermines del Rei Salom" - 33 rpm Discophon;
1987 - "Lluny de Malib" - LP Blau;
1989 - "Bestiari" - LP Zebra;
1993 - "Segons la lluna" - Doble CD Novoson;
1999 - "ntim" - CD Audivis;
2002 "Fent equilibris" (Caixa amb 6 CD que recull gran part de l obra de Guillermina Motta) Edita Columna Msica;
CD 1 1964 - 1968;
CD 2 1970 - 1971;
CD 3 1972 - 1976;
CD 4 1977 - 1981;
CD 5 1987 - 1993;
CD 6 1993 - 2002;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33809" title="I (satllit)" nonfiltered="3358" processed="3343" dbindex="13482">

I  s el tercer satllit ms gran de Jpiter i el cinqu quant a distncia al planeta. s un dels quatre satllits galileians. Va ser descobert per Galileu Galilei el 1610.

 Nom .
Rep el seu nom d'un personatge de la mitologia grega, I, una de les moltes donzelles amb qu Zeus es va encapritxar (en la mitologia romana, Zeus est identificat amb Jpiter). Aquest nom va ser suggerit per l'astrnom Simon Marius poc desprs del seu descobriment, per no va ser utilitzat fins a mitjan segle XX. Fins llavors se'l coneixia per la forma numeral romana Jpiter I o simplement "primer satllit de Jpiter" ja que fins al 1892 va ser el satllit ms interior de Jpiter (actualment es coneixen quatre satllits: Metis, Adrastea, Amaltea i Teb amb rbites ms proximes a Jpiter).

 Caracterstiques  fsiques .

A diferncia de la major part de les llunes del sistema solar, I podria tenir una composici qumica semblant a la dels planetes terrestres, principalment compostos de roques de silicats. Dades recents provinents de la missi Galileu indiquen que I pot tenir un nucli de ferro amb un radi entorn als 900 km.

Quan la sonda Voyager 1 va enviar les primeres imatges prximes d'I el 1979, els cientfics esperaven trobar-hi nombrosos crters la densitat dels quals proporcionaria dades sobre l'edat del satllit. Contrriament a les expectatives, I no tenia prcticament crters. La lluna t una activitat volcnica tan intensa que la seva superfcie ha esborrat per complet els senyals de crters d'impactes passats.

A ms dels volcans, la superfcie compta amb la presncia de muntanyes no volcniques, llacs de sofre fos, calderes de diversos quilmetres de profunditat i fluxos extensos de diversos centenars de quilmetres de llarg de material fluid molt poc viscs (possiblement algun tipus de compost de sofre fos i silicats). El sofre i els seus compostos adquireixen una gran varietat de colors, responsables de l'aparena superficial del satllit. Estudis en l'infraroig des de la superfcie terrestre mostren que algunes de les regions ms calentes del satllit, cobertes per fluxos de lava, aconsegueixen temperatures de fins a 2.000 K (encara que les temperatures mitjanes sn molt ms fredes, prximes als 130 K). I podria tenir una fina atmosfera composta de dixid de sofre i alguns altres gasos. A diferncia dels altres satllits galileians, I gaireb no t aigua. A s probablement pel fet que, en la formaci dels satllits galileians, Jpiter estava tan calent que no va permetre condensar-se als elements ms voltils en la regi prxima al planeta en qu es va formar I. Aix no obstant, els voltils esmentats s van poder condensar-se ms lluny i van donar lloc als altres satllits rics en gels.

 Vulcanisme .

I s el cos del sistema solar amb major activitat volcnica. Els volcans d'I, a diferncia dels terrestres, expulsen dixid de sofre. L'energia necessria per a mantenir esta activitat volcnica prov de la dissipaci d'efectes de marea produts per Jpiter i les altres llunes prximes, Europa i Ganimedes, ja que les tres llunes es troben en ressonncia orbital. Algunes de les erupcions d'I emeten material a ms de 300 km d'altitud. La baixa gravetat del satllit permet que part d'aquest material siga permanentment expulsat de la lluna i que es distribuesca en un anell de material que cobreix l'rbita d'I. Posteriorment, part d'aquest material pot ser ionitzat i resultar atrapat per l'intens camp magntic de Jpiter. Les partcules ionitzades de l'anell orbital d'I sn arrossegades per les lnies de camp fins a l'atmosfera superior de Jpiter, on es pot apreciar el seu impacte amb l'atmosfera en longituds d'ona ultraviolada que prenen part en la formaci de les aurores jovianes. La posici d'I respecte a la Terra i Jpiter t tamb una forta influncia en les emissions de rdio jovianes, que sn molt ms intenses quan I s visible.



Vegeu tamb.
Vulcanisme a I;

 Enllaos  externs .

Solarviews ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33828" title="2014" nonfiltered="3359" processed="3344" dbindex="13483">

Segons el calendari maia s l'any de la fi del mn; exactament el 21 de desembre a les 12 del migdia.

 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 11 de setembre: Es compleixen 300 anys de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbniques (Guerra de Successi).
 14 de setembre: Es compleixen 300 anys de la caiguda de Cardona, ltim reducte independent catal.

Mn:
Nova Calednia, (Frana): Referndum d'autodeterminaci programat per emancipar-se de Frana.

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:


Pgines que s'hi relacionen.
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;
----
Un any abans / Un any desprs



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33833" title="Rai" nonfiltered="3360" processed="3345" dbindex="13484">
El rai s una balsa feta de troncs de fusta, per transportar-los riu avall per les aiges navegables, des dels boscos d'explotaci fustaire fins als punts de crrega per al seu transport o fins on es trobessin les serradores.

Els rais sorgeixen en els temps en qu els accessos per terra als boscos fustaires d'alta muntanya eren molt complicats, amb el que era molt ms fcil portar-los pel propi riu fins un lloc ms propici per a la seva distribuci.

Els rais sn tpics del Pirineus, per conduir els troncs des de l'alta muntanya fins a les valls al sud dels Pirineus. Normalment els troncs s'acumulaven a les vores del riu, esperant la primavera en qu el curs s ms gran i la conducci ms fcil, i llavors s'organitzaven grans transports. Avui en dia es conserva la tradici dels rais a tall de festes de diferents pobles de la zona pirenaica com Burgi, Ansa, El Pont del Claverol i Coll de Narg, totes en els mesos de primavera. Tamb hi ha museus com el "Museu del Rai" al poble navarrs de Burgui. el "Museu de la Navata" a Ansa (Osca) o el "Museu dels Raiers" en El Pont del Claverol (Lleida).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33834" title="Costa Vermella" nonfiltered="3361" processed="3346" dbindex="13485">

Costa Vermella s la denominaci turstica de l'rea costanera de la subcomarca rosellonesa de la Marenda, la costa rocosa de la serra de l'Albera al sud del Rossell. Comena al sud d'Argelers i es perllonga fins a l'Alt Empord (Portbou). La majoria dels seus municipis tamb formen part del cant de la Costa Vermella.

Formen part de la Costa Vermella (de nord a sud):

Cotlliure;
Banyuls de la Marenda;
Argelers de la Marenda;
Cervera de la Marenda ;
Portvendres;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33836" title="Ganimedes (satllit)" nonfiltered="3362" processed="3347" dbindex="13486">

Ganimedes (del  grec           ) s el satllit ms gran de Jpiter i el ms gran del sistema solar. De fet, s ms gran que Mercuri, encara que noms t la meitat de la seva massa, i s molt ms gran que Plut. Tamb es tracta de l'nic que t un camp magntic propi, cosa que fa creure que el seu nucli pot contenir metalls. Va ser descobert per Galileu Galilei el 1610. Pertany al grup dels satllits galileians.

 Nom .
Galileu li va donar el nom de Jpiter III perqu era la tercera lluna a partir del planeta que podia observar-se amb el seu telescopi. Igual que els altres satllits galileians, el seu nom actual va ser proposat per Simon Marius poc desprs del seu descobriment. El nom de Ganimedes prov d'un dels amants de Zeus en la mitologia grega, i noms va ser popularitzat a partir de mitjan segle XX.

 Caracterstiques fsiques .  
Ganimedes est compost de silicats i gel, amb una escora de gel que flota damunt d'un fangs mantell que  pot contenir una capa d'aigua lquida. Les indicacions preliminars de la missi espacial Galileu suggereixen que Ganimedes t una estructura diferenciada en tres capes: un xicotet nucli de ferro fos o de ferro i sofre en el centre, rodejat per un mantell de silici rocs amb una crosta gelada en el ms exterior. Aquest centre metllic fa pensar en un major grau d'escalfament de Ganimedes del que s'havia proposat prviament. De fet, Ganimedes pot ser semblant a I amb una capa exterior addicional de gel.   


La superfcie de Ganimedes s una mescla aproximadament igual de dos tipus de terreny: un, molt vell i molt craterizat i l'altre, compost per regions fosques i una miqueta ms jvens (tot i que encara velles) marcades per una extensa srie de ranures i anells d'origen clarament tectnic. 

Molts crters d'impacte es troben en ambds tipus de terreny. La densitat de craterizaci indica una edat de 3 a 3,5 mil milions d'anys, semblant als de la  Lluna. Tamb hi ha crters relativament jvens que tenen rajos d'ejecci. Al contrari dels crters lunars, els crters de Ganimedes sn prou plans, faltant les muntanyes de l'anell i les depressions centrals comunes als crters en la Lluna i Mercuri. A s probablement a causa de la naturalesa relativament dbil de la gelada crosta de Ganimedes que pot fluir durant molt de temps geolgic i per aix desapareixen.
 
  
L'escora de Ganimedes pareix estar dividida en plaques tectniques, com la Terra. Les plaques tectniques, poden  moure's independentment i actuar al llarg de zones de la fractura que produxen les serralades. Tamb s'han observat fluxos de lava. En aquest aspecte, Ganimedes pot ser ms semblant a la Terra que qualsevol dels planetes: Venus o Mart (encara que no hi ha cap evidncia d'activitat tectnica recent). S'observen terrenys amb ranures i anells semblants als qu es veuen en els satllits Encelade, Miranda i Ariel. Les regions fosques sn semblants a la superfcie de Callisto.  

El tret geogrfic ms gran de Ganimedes s una plana fosca anomenada Galileo Regi, aix com una srie d'anells concntrics que sn romanents d'un crter d'impacte antic encara que es troba molt esborrat per l'activitat geolgica subsegent.  
  
El Telescopi Espacial Hubble ha trobat evidncies d'oxigen en una tnue atmosfera a Ganimedes, molt semblant a la trobada a Europa. L'oxigen es produx quan la radiaci que banya el gel superficial de Ganimedes el descompon en hidrogen i oxigen i el primer es perd a l'espai per la seua baixa massa atmica. 

 La magnetosfera de Ganimedes . 
La missi espacial Galileo va descobrir que el satllit t la seva prpia magnetosfera, encastada dins del camp magntic de Jpiter, que s molt ms gran. Ganimedes s l'nica lluna coneguda que t magnetosfera. Probablement es generi d'un mode semblant a la de la Terra: s a dir com el resultat del moviment de material conductiu en el seu interior. Es creu que aquest material pot ser una capa d'aigua lquida amb una alta concentraci de sal. Aquesta magnetosfera s massa feble com per atrapar plasma o per tenir una cua magntica. En els sobrevols de la Galileo per sobre els pols de Ganimedes, els detectors de plasma mesuraren una quantitat important de protons, possiblement resultat de la fotodissociaci de molcules d'aigua que sublimen de la superfcie gelada de la lluna.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33837" title="Callisto (satllit)" nonfiltered="3363" processed="3348" dbindex="13487">

Callisto (del  grec         ) s el segon satllit ms gran de Jpiter i el vuit quant a distncia al planeta. Va ser descobert per Galileu Galilei el 7 de gener de 1610. El seu dimetre s de 4.821 km, el que el converteix en la tercera lluna ms gran del sistema solar, amb una grandria similar al planeta Mercuri. Orbita a una distncia mitjana de 1.883.000 km, amb un perode orbital de 16,7 dies. Pertany al grup dels satllits galileians, els quatre satllits ms grans de Jpiter.

 Nom .
Deu el seu nom a la nimfa Callisto, una de les nombroses amants de Zeus. Encara que el nom "Callisto" va ser suggerit per Simon Marius poc desprs del seu descobriment, este nom i els noms dels altres satllits galileians no es van utilitzar fins a mitjans del segle XX. Fins aquell moment s'usava la forma numeral romana i es denominava Jpiter IV o  "quart satllit de Jpiter."  

 Caracterstiques fsiques .  
Callisto s el satllit del sistema solar amb ms crters. De fet, els crters d'impacte i els anells concntrics associats sn els nics trets trobats; no hi ha cap muntanya gran. A s probablement a causa de la naturalesa gelada de la seua superfcie, amb els crters ms grans i muntanyes que s'esborren pel flux de la crosta gelada al llarg de perodes de temps geolgics. Hi ha dues conques d'impacte enormes amb anells concntrics: Valhalla s la ms gran amb una regi central lluminosa d'uns 600 quilmetres de dimetre i anells que s'estenen al llarg de 3.000 quilmetres; l'altra s la conca d'impacte Asgard que mesura aproximadament 1.600 quilmetres de dimetre. Un altre tret interessant s Gipul Catena, una llarga srie de crters d'impacte en lnia recta a travs de la superfcie de Callisto. Probablement, va ser causada per un objecte trencat per les forces de marea quan  va passar prop de Jpiter (com el cometa Shoemaker-Levy 9) abans que impactara. Es pensa que la crosta de Callisto t aproximadament 4 mil milions anys d'edat, quasi igual que la formaci del sistema solar.  

  
La bombardejada superfcie de Callisto queda dalt d'una capa gelada d'uns 200 quilmetres de gruix. Davall de la crosta hi ha un oce salat de 10 quilmetres de profunditat. L'oce es va descobrir en estudis sobre el camp magntic de Jpiter i les seves llunes. El camp magntic de Callisto varia (hi ha fluxos en diverses direccions en moments diferents) en resposta al camp magntic generat per Jpiter; a suggereix l'existncia d'una capa de fluid molt conductiu dins de la lluna. Una altra evidncia que recolza l'existncia d'un oce baix l'escora de Callisto s el fet que la superfcie directament oposada al crter d'impacte Valhalla no mostra terreny fracturat, com s passa als antpodes d'impactes semblants a la Lluna i a Mercuri; una capa lquida serviria per a amortir les ones ssmiques abans que pogueren travessar Callisto per a impactar en el costat oposat del satllit.  

Baix l'oce, Callisto pareix tindre un interior estrany que no s completament uniforme. Les dades de la nau orbitador Galileu suggereixen que l'interior estiga compost de pedra comprimida i gel, amb el percentatge de pedra augmentant amb la profunditat. Callisto t la densitat ms baixa de les quatre llunes galileianes de Jpiter, noms 1.834 kg/m3, i est format per aproximadament un 40% de gels i un 60% de roca. Tit i Trit probablement siguin semblants a Callisto en la seva composici.  

Callisto t una atmosfera molt tnue composta per anhdrid carbnic.

A diferncia del seu ve Ganimedes, amb el seu terreny complex, hi ha poca evidncia de tectnica de plaques a Callisto. Mentre Callisto t propietats molt semblants a Ganimedes, la seva histria geolgica s molt ms simple. Les diferents histries geolgiques de dos satllits tan pareguts, ha plantejat un problema important als cientfics planetaris. La simplicitat de Callisto s una bona referncia per a la comparaci amb altres mons ms complexos i pot representar l'aspecte que tenien les altres llunes galileianes en la seva histria primitiva.

Callisto orbita just a l'exterior del principal cintur de radiaci de Jpiter. 

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33843" title="Coalici d'Organitzacions Progressistes de Formentera" nonfiltered="3364" processed="3349" dbindex="13488">


La Coalici d'Organitzacions Progressistes de Formentera s la uni de totes les forces nacionalistes, progressistes i d'esquerres de l'illa de Formentera. A nivell municipal (l'illa s un nic municipi) s el principal partit de Formentera.

Les primeres eleccions a les quals es va presentar la COP van ser les municipals i autonmiques de 1999. En aquests comicis, la COP aconsegu la majoria absoluta a l'Ajuntament de Formentera, amb el 54,97% dels vots vlids i 8 dels 13 regidors que formen el consistori. La COP tamb fou la candidatura ms votada en les autonmiques aconseguint l'nic diputat de la circumscripci de Formentera. Aquest diputat fou decisiu per al canvi de majoria en el Consell Insular d'Eivissa i Formentera, car a l'illa d'Eivissa tant el Partit Popular com el Pacte de Progrs havien aconseguit 6 escons.

La Coalici d'Organitzacions Progressistes de Formentera torn a presentar-se a les eleccions municipals i autonmiques de 2003. En aquesta ocasi, la COP tot i ser la fora ms votada a les municipals, amb el 41,31% dels vots vlids, es va quedar a un regidor de la majoria absoluta i va perdre la batllia de l'illa, que va passar a mans del Partit Popular. Posteriorment, al 2005, la COP ha recuperat l'alcaldia de Formentera, sent-ne elegit batlle Isidor Torres Cardona, el qual ja havia ocupat aquest crrec entre 1999 i 2003.

Quant a les eleccions autonmiques de 2003, la COP va perdre l'esc obtingut el 1999, esc que pass a mans de la conservadora Agrupaci Independent Popular de Formentera.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33845" title="Pacte Progressista de les Pitises" nonfiltered="3365" processed="3350" dbindex="13489">


El Pacte Progressista de les Pitises es va formar el 1996 quan el PSOE, Els Verds, Izquierda Unida, Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa (ENE), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i un nombrs grup de moviments cvics independents d'Eivissa i Formentera (Pitises) va unir-se per aglutinar tot el vot d'esquerra, en aquell moment dispers entre aquestes diverses forces.

Aquest pacte va formar una candidatura unitria en forma d'agrupaci d'electors. Eivissa i Formentera noms elegien un senador a les Corts espanyoles i aquella desuni de les forces nacionalistes i d'esquerra el deixaven sempre en mans dels partits de dretes. Va obtenir un gran xit electoral en superar en 4.000 vots (un vuit per cent) la candidatura del Partit Popular.

Posteriorment, el 1999, el Pacte es present a les Eleccions al Parlament de les Illes Balears, per en aquest cas noms per Eivissa, ja que a Formentera es presentava la COP. Els resultats foren molt favorables:
 El Pacte va assolir el govern del Consell Insular d'Eivissa i Formentera durant la legislatura 1999-2003 amb Pilar Costa com a presidenta.
 S'aconsegu l'alcaldia del municipi d'Eivissa.
 Ajud a canviar de color poltic el Govern de les Illes Balears i collabor en la proclamaci com a president de Francesc Antich (PSIB).

Durant la VI legislatura (2003-2007), el Partit Popular va obtenir la majoria absoluta tant al Consell Insular d'Eivissa i Formentera com al Parlament Balear, desplaant el Pacte de les principals institucions on governava. El Pacte Progressista noms govern l'Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa amb el socialista Xico Tarrs com a batle.

Per a les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2007, el Pacte Progressista va ser substitut per la coalici electoral PSOE-Eivissa pel Canvi (ExC), nova formaci que compta amb l'adhesi de bsicament els mateixos partits que el Pacte (Alternativa Esquerra Unida-Els Verds, Entesa Nacionalista i Ecologista i Esquerra Republicana de Catalunya). 

Vegeu tamb.
 Pacte de Progrs;
 COP;
 Eivissa pel Canvi;

Enllaos externs.
Pacte de Govern per a les Illes Balears 1999-2003 (document programtic);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33847" title="Bambusa" nonfiltered="3366" processed="3351" dbindex="13490">


Els bambs del gnere Bambusa o Dendrocalamopsis de la subfamlia bambusoideae de la famlia Poaceae, sn plantes de clima tropical, amb rizoma simpoidal. Creixen en boscos de muntanya de Malisia.

Llista d'espcies.
En negreta, els noms principals:
 Bambusa arundinacea;
 Bambusa arnhemica;
 Bambusa balcooa;
 Bambusa bambos;
 Bambusa basihirsuta;
 Bambusa beecheyana;
 Bambusa blumeana;
 Bambusa boniopsis;
 Bambusa burmanica;
 Bambusa chungii;
 Bambusa dissimulator;
 Bambusa dolichoclada;
 Bambusa dolichomerithalla;
 Bambusa edulis;
 Bambusa emeiensis;
 Bambusa eutuldoides;
 Bambusa forbesii;
 Bambusa gibba;
 Bambusa glaucescens;
 Bambusa glaucescens var. Elegans;
 Bambusa glaucescens var. Fernleaf;
 Bambusa glaucescens var. Gracillima;
 Bambusa glaucescens var. Golden Goddess;
 Bambusa glaaucophylla;
 Bambusa lako;
 Bambusa lapidea;
 Bambusa longispiculata;
 Bambusa luteostriata;
 Bambusa maculata;
 Bambusa maculosa Hack. ;
 Bambusa malingensis;
 Bambusa membranacea;
 Bambusa metake;
 Bambusa multiplex;
 Bambusa multiplex var. Alphonse Karr;
 Bambusa multiplex var. Elegans;
 Bambusa multiplex var. Golden Goddess;
 Bambusa mutabilis;
 Bambusa nigra;
 Bambusa nutans;
 Bambusa oldhamii;
 Bambusa oliveriana;
 Bambusa pachinensis;
 Bambusa pervariabilis;
 Bambusa quadrangularis;
 Bambusa rigida;
 Bambusa rutila;
 Bambusa sinospinosa;
 Bambusa stenostachya;
 Bambusa striata;
 Bambusa textilis;
 Bambusa tulda;
 Bambusa tuldoides;
 Bambusa variostriata;
 Bambusa ventricosa;
 Bambusa ventricosa var. Kimmei;
 Bambusa virgata Trin. ;
 Bambusa vittata;
 Bambusa vulgarisSchrad. ex J. C. Wendl.
 Bambusa vulgaris var. Vittata;
 Bambusa vulgaris var. Striata;
 Bambusa wrayi Stapf;

Sinnims.
Els gneres marcats amb dos asteriscs (**) sn sinnims possibles.;

Arundarbor Kuntze, ;
Bambos Retz., ;
Bambus J. F. Gmel., ;
Dendrocalamopsis (L. C. Chia & H. L. Fung) Q. H. D, ;
**Holttumochloa K. M. Wong, ;
Ischurochloa Bse, ;
**Kinabaluchloa K. M. Wong, ;
Leleba Nakai, ;
Lingnania McClure, ;
**Maclurochloa K. M. Wong, ;
**Soejatmia K. M. Wong, ;
Tetragonocalamus Nakai.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33849" title="Uni Mallorquina" nonfiltered="3367" processed="3352" dbindex="13491">


Uni Mallorquina fou fundada l'octubre de 1982, principalment com a continuaci nacionalista de la Uni del Centre Democrtic (UCD). El principal impulsor fou Jeroni Albert Picornell.

Com a partit de centre ha donat suport als governs del Partit Popular (1987) per tamb al governs de l'esquerra (1999 i 2007). El 1993 es va produir la fusi amb la Uni Independent de Mallorca i Convergncia Balear i el 1999 es va aliar amb els Independents per Menorca. L any 2002 es va signar un acord de collaboraci poltica entre Uni Mallorquina i Uni Centristes de Menorca

El Partit es membre de la Internacional Liberal des de octubre de 2003 ostentant una vicepresidencia. I des de l'abril de 2006 del Partit Liberal Europeu (ELDR)

El president actual s en Miquel Nadal i Buades; l'expresidenta Maria Antnia Munar i Riutort ha presidit (1995-2007) el Consell Insular de Mallorca i que actualment (2007) presideix el Parlament de les Illes Balears.


 Altres dirigents destacats .
 Guillem Ginard Sala;
 Josep Meli Perics;
 Maximili Morales;

 Enllaos externs .
 Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33850" title="Imperi Mexic" nonfiltered="3368" processed="3353" dbindex="13492">


L'Imperi Mexic s el nom donat a Mxic en dues ocasions no consecutives durant el segle XIX en les quals la forma de govern d'aquest pas va ser la monarquia constitucional.

 El Primer Imperi Mexic.
El perode conegut com el Primer Imperi Mexic va comenar desprs de la Guerra d'Independncia de Mxic el 1821. Durant la guerra l'exrcit independentista republic havia assolit molt poc, ats que els criolls i espanyols, que representaven ms del 50% de la poblaci eren lleials a Espanya, per quan a Espanya es va signar la Constituci liberal de Cadis, els conservadors de l'exrcit reialista (lleial al Rei) es van unir a l'exrcit republic. Agustn de Iturbide, militar reialista, va proclamar el 1821 el Pla de Iguala que establia tres garanties: la Independncia de Mxic, la conservaci de la religi catlica i la uni de tots els habitants de la Nova Espanya, mexicans i espanyols. El pla no canviaba la situaci social de la Nova Espanya, tan sols donava de ms poder als criolls i mexicans, per es convidaria a Ferran VII d'Espanya, a un dels seus germans, o a un monarca europeu a prendre el ttol d'Emperador de Mxic. Cap monarca europeu ho va fer, per evitar conflictes amb Espanya, i per aix, i a una suposada petici del poble i del Parlament, Agustn de Iturbide va ser declarat emperador. El seu govern no va durar ni un any, i l'exrcit republic va prendre el poder establint el sistema republic federal a Mxic el 1824.

El Segon Imperi Mexic.
Desprs de l'establiment del sistema republic el 1824, durant gaireb 40 anys, els centralistes (conservadors) i els federalistes (liberals) van governar al pas alternadament, encara que les diferncies entre ells es van fer ms grans. Benito Jurez, president liberal de Mxic el 1861, i el primer president indgena del continent, va proclamar les Lleis de Reforma, lleis liberals que afectaven els interessos dels conservadors, que pretenien retornar a la monarquia parlamentria. A Napole III de Frana li va agradar la idea, i va decidir donar suport als conservadors enviant a l'exrcit francs per a envair Mxic, i per a establir un govern pro-francs a Amrica. Els francesos van ser derrotats el 1862 en la famosa Batalla de Puebla, per l'any segent van prendre el control del pas. Maximili d'Habsburg, va ser proclamat emperador de Mxic amb el suport dels conservadors, i la monarquia parlamentria va ser establerta per segona ocasi. La casa oficial de l'Emperador va ser el Castell de Chapultepec localiztat al centre de la Ciutat de Mxic. 

El Segon Imperi Mexic sera ms llarg que el primer, del 1864 al 1867. El govern de Maximili, per, va sorprendre als conservadors. Maximili era un home illustrat i modern, molt ms proper als liberals mexicans que als conservadors, i aviat va decebre a qui li van instaurar. L'exrcit republic de Benito Juarez va lluitar contra els invasors, i el 1867 va retornar a la Ciutat de Mxic derrotant als conservadors i invasors. Maximili va ser afusellat, i el govern republic restaurat.

Emperadors de Mxic.
 Agust I de Mxic;
 Maximili I de Mxic;

Enllaos Externs.
Pgina de la Casa Imperial de Mxic, en angls i castell;
Fotografies antigues originals del II Imperi Mexic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33854" title="Maximili I de Mxic" nonfiltered="3369" processed="3354" dbindex="13493">

Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832   19 de juny, 1867) va nixer com a Ferran Maximili Josep, prncep imperial i arxiduc d'ustria, prncep reial d'Hongria i de Bohmia per va renunciar als seus ttols per a convertir-se en l'emperador Maximili I de Mxic. Va encapalar doncs el Segon Imperi Mexic de 1864 a 1867, fins que va morir afusellat per les tropes republicanes al comandament del futur president Benito Jurez.

Maximili va nixer en el Palau de Schnbrunn de Viena, ustria, del matrimoni de l'arxiduc Francesc Carles d'ustria i de la princesa Sofia de Baviera; era el germ petit de Francesc Josep I, futur emperador d'ustria i rei d'Hongria. De jove va sobresortir en l'estudi de la botnica i les cincies navals i va ser pea clau en el desenvolupament del port naval de Trieste, aleshores pertanyent a ustria, tot collaborant de manera decisiva en el triomf del seu pas en la guerra amb el Regne de Sardenya, embri de l'actual Itlia. Pels seus serveis a l'imperi va ser nomenat virrei del Regne Llombardovnet.

El 27 de juliol, 1857 va contreure matrimoni amb la princesa Carlota de Blgica, filla del rei Leopold I d'aquest pas. Van viure en la ciutat de Mil fins l'any de 1859, data que l'emperador ustro-hongars, furis per les poltiques liberals de Maximili a Itlia, el va fer rennciar. Al poc temps de la renncia de Maximli, ustria va perdre les seves possessions a Itlia i l'arxiduc va decidir retirar-se de la vida pblica en el seu castell de Mirammare, molt prop de Trieste.

La corona de Mxic.

El 1859 Maximili va ser contactat per primera ocasi pels conservadors mexicans, els quals buscaven un prncep europeu per a ocupar la corona del Segon Imperi Mexic que estaven planejant amb el suport de Frana i de l'Esglsia catlica. Maximili no es va interessar en els plans i va preferir marxar a una expedici botnica als boscos tropicals de Sud-Amrica. Al seu retorn, el 1863, l'emperador Napole III de Frana el va pressionar perqu accepts el tron i al mostrar-se-li xifres d'un plebiscit efectuat a la Ciutat de Mxic, en el qual la majoria sollicitava la seva presncia com a emperador, va decidir acceptar l'oferta, no sense abans renunciar a tots els seus ttols a fi d'evitar qualsevol ingerncia del seu germ en les poltiques del seu futur govern.

Tanmateix, el plebiscit mostrat a Maximili havia estat realitzat a la Ciutat de Mxic sota la pressi de les tropes franceses en la capital mexicana. Addicionalment, feia tot just quaranta anys que el primer emperador mexic havia estat enderrocat, bandejat i posteriorment afusellat. En tot aquest temps els intents espanyols per recolonitzar el pas, la Guerra d'independncia de Texas, els conflictes entre liberals i conservadors, la brutal invasi nord-americana i la ms recent invasi francesa havien aniquilat les arques, l'exrcit i la moral de la nova naci. Una part important dels mexicans havia abandonat les seves esperances en les alternatives poltiques de l'aristocrcia i va donar suport al primer president indgena de tot Amrica, Benito Jurez, un ferm partidari del sistema republic i un liberal.

El Segon Imperi Mexic.

Maximili va arribar al port de Veracruz el 28 de maig, 1864 entre el goig i l'alegria dels estaments conservadors. La travessia a la Ciutat de Mxic li va oferir un panorama distint: un pas ferit per la guerra i profundament dividit en les seves conviccions. En arribar a la ciutat va escollir el Castell de Chapultepec com a residncia i va manar traar un cam que li connects al centre de la ciutat que va anomenar "Avinguda de l'Emperadriu" (l'actual Passeig de la Reforma). 

Ats que Maximili i Carlota no podien tener fills, van adoptar Agustn de Iturbide y Green i el seu cos Salvador de Iturbide y de Marzn, ambds nts d'Agustn de Iturbide, el primer emperador de Mxic. Agustn de Iturbide y Green va rebre el ttol "Sa Altesa, el Prncep d'Iturbide", i pretesament havia de ser l'hereu al tron mexic. Tot i que no tenen cap reconeixement oficial (a Mxic els ttols nobiliaris sn prohibits per la llei), els descendents del Prncep d'Iturbide encara ostenten llur ttol. 

Molt poc va gaudir Maximili del suport conservador. Sent un home de conviccions liberals, es va interessar molt aviat pel programa dels republicans i va adoptar algunes mesures de reconciliaci i concordes amb els seus ideals, com ara el repartiment de les terres als camperols, la llibertat de culte i el dret al vot dels despossets, coses que van causar un profund descontentament entre les files conservadores. Els liberals van veure els canvis amb simpatia per la seva cpula, encapalada pel president Benito Jurez, romania ferm en el seu proposit d'enderrocar a la monarquia i derrotar a les tropes franceses que li donaven suport, aix com en el seu desig de tornar a un rgim nacional i republic tot restaurant la constituci federal de 1858.



Al final els canvis poltics a nivell internacional van repercutir en l'Imperi Mexic. Els Estats Units, que durant la major part del temps havien estat lliurant una guerra civil entre els estats del nord i els del sud, ja havien aconseguit la pau i estaven preparats per donar suport al govern republic de Jurez. Napole III de Frana, per la seva banda, s'enfrontava amb serioses amenaces a Europa i requeria que les seves tropes tornessin a Frana. Amb el suport econmic dels nord-americans a la facci republicana i sense l'ajut francs ni el dels conservadors del pas, poc li quedava per fer a Maximili. Va decidir enfrontar les conseqncies tot desoint els consells que li suggerien de tornar a ustria, i va decidir lluitar, per l'exrcit republic aviat va vncer els conservadors i va prendre el control del pas.

Desprs d'un judici en absncia celebrat al teatre municipal per un coronel i sis capitans, sense dret a apellacions i en base a un interrogatori que l'emperador es va negar a contestar, va ser condemnat a mort. Els monarques europeus van solicitar que Benito Jurez li atorgus el perd. Per el president mexic volia fer una declaraci davant d'Europa: Mxic mai ms no toleraria cap intervenci estrangera. Maximili va morir afusellat al Tur de les Campanes de la ciutat de Quertaro el 19 de juny de 1867. Les seves restes van ser dipositades a l'any segent dins la Cripta Imperial de l'Esglsia dels Caputxins, a Viena.

La seva esposa, l'emperadriu Carlota, fou repatriada a ustria i embog de paranoia. Pass per diversos llocs de reclusi psiquitrica i mor el 1927 a Bouchot, Blgica.

Articles Relacionats.
Imperi Mexic

Enllaos externs.
Pgina de la Casa Imperial de Mxic;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33857" title="Circumcisi" nonfiltered="3370" processed="3355" dbindex="13494">

La circumcisi s l'extirpaci total o parcial del prepuci, que cobreix el penis, deixant descobert el gland. En la majoria de casos el fre del prepuci tamb s eliminat. El mot "circumcisi" ve de les paraules llatines circum -que significa "al voltant"- i caedere -que significa "tallar". La circumcisi es realitza per diverses raons: culturals, mdiques i religioses. 

Raons culturals.
A finals del segle XIX, es va comenar a realitzar la circumcisi "neo-natal" (s a dir, just desprs del naixement) al Regne Unit. Aquesta prctica quirrgica es va fer popular a gaireb tots els pasos anglosaxons, especialment als Estats Units, Canad, Nova Zelanda, Irlanda i Austrlia. Avui tamb s molt popular a Corea del Sud. Tamb es practica, encara que en percentatges molt menors, a Mxic i alguns pasos de Centreamrica. La circumcisi neo-natal s recomanada noms per raons de manca d'higiene. El penis produeix una substncia nomenada esmegma que a l'acumular-se produeix una olor desagradable i pot ser causa d'infeccions urinries.

En els ltims vint anys, les comunitats mdiques d'aquests pasos no promouen ms la circumcisi neonatal, per encara s molt popular als Estats Units on gaireb el 80% dels homes sn circumcidats. A l'Europa continental la cirumcisi neonatal no es realitza.

Raons mdiques.
La circumcisi es recomana quan un home pateix de fimosi, situaci en la qual el prepuci s massa estret i l'erecci s molt dolorosa. Tamb s recomanada quan un home sofreix de constants infeccions urinries produdes per l'excessiva acumulaci d'esmegma i en casos de balanopostitis crnica.

Tamb alguns estudis mdics suggereixen que el percentatge de cncer de penis en homes circumcidats s menor que en homes no circumcidats. Des del mar del 2007 l'OMS recomana la circumcisi mdica a qualsevol edat com una estratgia ms en la lluita contra la SIDA. S'ha demostrat que en les relacions heterosexuals la taxa de contagi del VIH de la dona a l'home, si aquest s circumcs, s de la meitat. Tanmateix la circumcisi no ofereix protecci completa enfront al contagi.

Raons religioses.
La circumcisi s una prctica tradicionalment requerida pel judaisme, i es realitza en el decurs d'una cerimnia coneguda amb el nom de "Brit Mil". Es realitza al vuit dia d'haver nascut. 

En la religi islmica tamb es practica la circumcisi. Encara que no n'hi ha referncies en l'Alcor, s'esmenta en el hadit, que explica la llei islmica. No hi ha una data per a la circumcisi per als musulmans. En alguns pasos es realitza al naixement, en altres el vuit dia, i en altres fins als onze o tretze anys.


Els egipcis, moabites, ammonites, i els edomites tamb havien practicat la circumcisi com ritual  religis. Segons el historiador grec Herodot, Abraham prengu el costum de circumcidar dels egipcis.

Referncies.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33866" title="Genocidi" nonfiltered="3371" processed="3356" dbindex="13495">
S'anomena genocidi al fet delictiu d'exterminar un collectiu hum, amb la intenci de fer desaparixer el grup del que en formen part, independentment que el lligam que els uneix sigui tnic, nacional,  religis, poltic o de qualsevol altra tipus.

Evoluci histrica.
La paraula genocidi va ser creada per Raphael Lemkin, jueu de Polnia, el 1944, de les arrels genos (terme grec que significa famlia, tribu o raa) i -cidi (del llat -cidere, forma combinatria de caedere, matar). Lemkin volia referir-se amb aquest terme a les matances per motius racials, nacionals o religiosos. Va lluitar que les normes internacionals definissin i prohibissin el genocidi. L'Acord o Carta de Londres de 8 d'agost de 1945, que va establir l'Estatut del Tribunal de Nuremberg, va definir com crims contra la humanitat els assassinats i altres agressions contra qualsevol poblaci civil o les persecucions per motius poltics, racials o religiosos. El 1946, l'Assemblea General de les Nacions Unides va confirmar els principis de Dret internacional reconeguts per l'Estatut del Tribunal i va proclamar la resoluci 96 (I) sobre el crim de genocidi, que defineix com una negaci del dret d'existncia a grups humans sencers entre ells els racials, religiosos o poltics, instant a prendre les mesures necessries per a la prevenci i sanci d'aquest crim.Aquesta resoluci va cristallitzar en la Convenci per a la Prevenci i Sanci del Delicte de Genocidi, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resoluci 260 A (III), de 9 de desembre de 1948, i que va entrar en vigor el 1951. La definici de genocidi plasmada en la Convenci de 1948 ha estat acollida a l'article 4 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia, de 1993, l'article 2 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, de 1994, i l'article 6 de l'Estatut de Roma de 1998, pel qual es va crear la Cort Penal Internacional.

Regulaci jurdica.
Segons el que es disposa per la Convenci per a la Prevenci i la Sanci del Delicte de Genocidi, s'entn per genocidi qualsevol dels segents actes amb la intenci de destruir, total o parcialment, a un grup nacional, tnic, racial o religis: 

Matana de membres d'un grup;
Lesi greu a la integritat fsica o mental dels membres del grup;
Submissi intencional del grup a condicions d'existncia que hagin d'implicar la seva destrucci fsica, total o parcial;
Mesures destinades a impedir els naixements en el s del grup;
Trasllat per fora de nens del grup a altre grup. ;

A part del genocidi es castiguen altres delictes connexos, que sn l'associaci per a cometre genocidi, la instigaci directa i pblica, la temptativa i la complicitat.

Les persones acusades de genocidi seran jutjades, d'acord amb l'article 6 de la Convenci, en un tribunal competent del territori on es va cometre el delicte. No obstant aix, ha sorgit parallelament un dret consuetudinari pel qual els tribunals de qualsevol Estat podrien jutjar casos de genocidi, encara que fossin comesos per no nacionals i fora del seu territori. Tamb la Cort Penal Internacional pot conixer d'aquest delicte, sempre que sigui competent per haver-se reconegut la seva jurisdicci. 

La Convenci afirma que s irrellevant que l'acusat sigui governant, funcionari o particular i declara que, a l'efecte d'extradici, no es considerar al genocidi com delicte poltic. 


 Genocidis al llarg de la histria .
Amrica (a partir de 1492) durant la seva colonitzaci per part de potncies europees.
Nambia, (1904-1907), genocidi dels herero, perpetrat per Alemanya a aquesta colnia africana.
Armnia (1915 - 1923);
Gran Purga (dcada de 1930) a la Uni Sovitica sota Stalin, perpetrada tant contra la poblaci en general com dins del Partit. 1937 en fou l'any ms cruent.
Holocaust (1933 - 1945), perpetrat pels nazis a Europa. Tenia com a objectiu l'extermini complet de minories com ara els jueus o gitanos, aix com de persones pertanyents a grups considerats com a "indesitjables", com els homosexuals. ;
Porrajmos a Europa (1933 - 1945), el nom amb que es coneix l'assassinat massiu de gitanos durant l'Holocaust.
Revoluci Cultural a Xina (1966-1969). S'estima que moriren de 20 a 30 milions de persones a causa de la dura repressi i la fam causada per les poltiques estatals promogudes pel Partit de Mao.
Cambodja, (1971 - 1979). Purgues massives perpetrades pels Khmers Rojos de Pol Pot, que van acabar amb l'assassinat de la quarta part del pas.
Burundi, (1972);
Rwanda, (1994), l'extermini de milers de tutsis i dels simpatitzants hutu per part de grups extremistes hutu del pas (Interahamwe i Impuzamugambi) durant la Guerra Civil de Rwanda.
Srebrenica, (1995), vegeu Massacre de Srebrenica, perpetrada per l'exrcit serbi contra els bosnians. Part de la Guerra de Bsnia, al seu torn part de les cruentes Guerres dels Balcans, en els quals l'odi tnic va ser un component important.

Vegeu tamb.
Etnocidi;
Genocidi cultural;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33867" title="Jordi de Sant Jordi" nonfiltered="3372" processed="3357" dbindex="13496">
Jordi de Sant Jordi, cavaller i escriptor, va nixer al Regne de Valncia en data indeterminada i va morir probablement el 1424.

Tingu el crrec palat de cambrer reial i fru de la protecci d'Alfons el Magnnim. Particip en l'acci de Calvi i al setge de Bonifazio i, sempre al costat del monarca, entr a Npols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan fou ocupada per Francesco Sforza, i fou fet presoner. A la captivitat escriv el poema Presoner, on palesa les seves angoixes i el seu enyorament per la cortesana vida sumptuosa i la seva confiana en una breu alliberaci per part del rei.

Poeta eminentment cortes, apareix vinculat al grup d'escriptors joves que lloen la reina Margarida de Prades, vdua de Mart I, a la qual sembla que dedic algunes de les seves ms solemnes canons, com Midons i segurament els Estramps.

En aquest ambient es degu relacionar estretament amb Andreu Febrer i amb el Marqus de Santillana.

El seu breu canoner (18 composicions) s essencialment amors, dins l'actitud encara vinculada a l'amor cortes trobadoresc, que mantenia la seva vigncia i eficcia en els nuclis postfeudals de Catalunya.

La influencia dels grans trobadors del segle XII (Peire Vidal, FoIquet de Marsella i, sobretot, Arnaud Daniel) s palesa en la seva obra potica.

El seu ms bell poema, veritable joia de la lrica catalana, els Estramps, s'obre amb uns versos, solemnes i rotunds, que exposen la idea de les faccions de la dama fixades en la retina de l'amant mort i que eleven a un altssim to potic una creena popular.

La suau tristor s tamb una caracterstica de la seva lrica, plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d'evocacions en somni, amb enyorament i melangia.

El poeta sovint recorre a expressions i recursos retrics presos de la lrica italiana de Petrarca, que aleshores comenava a difondre's entre els poetes catalans.

En Los enuigs continua la tradici del Monjo de Montaudon i de Cerver de Girona.

No manquen de grcia la seva Crida a les dones, preg adreat a les dames, i Lo canviador, poema sobre les trampes i argcies que hom feia en els canvis de la moneda.

La seva Can d'opsits constitueix la renovaci d'un vell tema medieval  a base de conceptes de trobadors i del Petrarca ms retric.

La seva llengua s encara un valenci en el qual sn abundosos els provenalismes lxics i de flexi, per sobre una base que sembla fonamentalment valenciana.

Alguns dels seus poemes (Presoner, tamb conegut amb el ttol de Desert d'amics, i Can d'opsits) han estat bellament musicats per Raimon.


Vegeu tamb.
 Segle d'or valenci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33869" title="Idescat" nonfiltered="3373" processed="3358" dbindex="13497">
L'Idescat (Institut d'Estadstica de Catalunya) s l'rgan estadstic de la Generalitat de Catalunya. s un organisme autnom de carcter administratiu adscrit al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya

 Enllaos externs .
Idescat.cat - Lloc web de l'Idescat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33874" title="Sant Malaquies" nonfiltered="3374" processed="3359" dbindex="13498">
Sant Malaquies (Armagh, Irlanda, 1094 - Claravall, 1148) fou arquebisbe d'Armagh.

Pertanyia a una famlia noble, els O'Morgair. Va ser batejat com a Maelmhaedhoc (llatinitzat ms tard com a Malaquies o Malachy en la versi anglesa). Durant la seva educaci, va compartir un temps la vida eremtica amb Imhar O'Hagan, i ms tard amb sant Cellach (Celsus), bisbe d'Armagh. Ordenat sacerdot per Celsus el 1119, va continuar els estudis de litrgia i teologa a Lismore, Sant Malchus. El 1123 va ser escollit abat de Bangor i un any ms tard va ser consagrat bisbe de Connor. Al morir Celsus el 1132 va ser nomenat arquebisbe d'Armagh. Va viatjar a Roma dues vegades, i en la primera el 1138-1139, va visitar a la tornada el seu amic sant Bernat de Claravall (Clairvaux), a qui va ajudar a fundar a Irlanda la gran abadia de Mellifont el 1142.  

En la tornada d'un segon viatge a Roma, Malaquies va emmalaltir i va arribar al monestir cistercenc de Claravall, on va morir als braos de sant Bernat el 2 de novembre de 1148. 

Se li atribueixen molts miracles, per pel que ms se'l recorda s pel seu presumpte do de profecia; en efecte es diu que va fer profecies sobre Irlanda, sobre la seva prpia mort i, la ms famosa, la profecia que se li atribueix sobre els papes (Profecia de Sant Malaquies).

Va ser canonitzat pel papa Climent III, el 6 de juliol de 1199.

"Malaquies" significa "ngel del Senyor" i no s'ha de confondre amb el profeta Malaquies, que dna nom a un dels llibres de l'Antic Testament.

La seva festa se celebra el 3 de novembre.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33875" title="Profecia de Sant Malaquies" nonfiltered="3375" processed="3360" dbindex="13499">

La Profecia de Sant Malaquies s una llarga llista de lemes (entre 111 i 113 segons les interpretacions) escrits en llat, atribuda a Sant Malaquies. Cada lema correspon a un Papa de Roma, des del primer, Celest II (1143-1144), fins l'ltim, que usualment s'interpreta com la fi del mn. 

 Histria .
Segons l'atribuci esmentada, aquesta llista va ser confegida per Sant Malaquies en el seu primer viatge a Roma el 1139 i la va lliurar al Papa llavors regnant, Innocenci II (1130-1143). Segons aquesta versi, el document va romandre en els arxius vaticans sense que ning no en tingus coneixement fins que va ser publicat per primer cop el 1595 per l'historiador benedict Arnold de Wion, que la va incloure en el llibre "Lignum Vitae". Avui en dia noms es coneixen tres exemplars d'aquest llibre, que es conserven a la Biblioteca Nacional de Pars, a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Real de Bruselles.

Val a dir que, malgrat els segles transcorreguts des de la seva publicaci i la relativament gran popularitat que ha assolit la profecia, l'Esglsia no s'ha pronunciat mai, ni a favor ni en contra, sobre la seva validesa. Alguns indicis, d'altra banda, com per exemple el lema 108 corresponent a Pau VI, permeten especular que li concedeix alguna validesa, si ms no de forma tcita (vegeu l'apartat d'Interpretaci).

Un document amagat durant quatre segles sn molts segles i ms de la importncia que t si se li concedeix crdit. Per aquesta ra, molts autors posen en dubte l'autoria real de Sant Malaquies, i l'atribueixen a algun autor del segle XVI, essent un dels ms assenyalats Onofre Panvini (1529-1568) un altre historiador eclesistic. Segons J.M Iguartua (v.bibliografia) el document va ser escrit molt probablement entre el 1557 i el 1595. 

Com ja s'ha dit ms amunt, el nombre de lemes de la profecia pot ser considerat de 111, 112 o 113 segons la interpretaci dels textos finals de la profecia. Per tal de presentar-la millor, hem dividit la llista en tres trams: 

Els 77 primers, que sn papats anteriors a la publicaci del llibre de Wion, per als quals ja dna una interpretaci, deguda a Alfonso Chacn ( 1601) fins al nm. 74 i noms el nom per als tres darrers. Es tractaria de papats ben coneguts per l'autor si s que va ser efectivament composta en aquestes dates. ;

Els darrers, des del 78 fins al 111 que corresponen a lemes de papes posteriors a 1595 i per tant confegits sense cap dubte abans de conixer-ne les circumstncies. Dit d'altra manera: el frau histric d'escriure els lemes a posteriori noms pot haver estat coms en el primer tram, no en aquest; anlogament, si la llista t carcter vertaderament proftic, no se li pot negar de cap manera a aquesta part.

Finalment, les frases finals que clouen la profecia i es poden considerar com a lemes o no, segons com s'interpretin, tal com es veur en aquesta part.

 Text de la profecia (I): De Celest II a Climent VIII .


 Text de la profecia (II): De LLe XI a Benet XVI.


 Text de la profecia (III): Els pargrafs finals .
En la reproducci d'aquesta darrera part del text, cal ser especialment curosos, perqu la majoria de les versions que circulen habitualment no es corresponen amb el text de Wion que, com se sap, s el ms antic que en tenim i per tant la font ms semblant a un original. Reprodum a continuaci el text de Wion, incloent la composici, tal com apareix a J.M.Igartua (1976) (v. bibliografia) que en el reprodueix  fotogrficament (recomanem als interessats en aprofundir en aquesta qesti que consultin la reproducci fotogrfica de l'obra esmentada): 

(...);

Gloria oliuae.;

In p   secutione.extre-;
ma S.R.E.sedebit.;

Petrus Romanus, qui ;
pascet oues in mul-;
tis tribulationibus:;
quibus transactis ci-;
uitas septicollis di-;
ruetur, & Judex tre;
m dus iudicabit po;
pulum suum. Finis.;

Observacions tipogrfiques:

1.-  El text queda compost en lnies molt curtes perqu en l'edici original va encolumnat amb els lemes anteriors, que estan disposats sobre la pgina en tres columnes 

2.- La "p" de Psecutione (3a lnia) porta una ratlla horitzontal que talla al pal, cosa que indica abreviatura, normalment "per"

3.- La segona "e" de "trem dus" (penltima lnia) porta una ratlla al damunt que indica, segons les normes de l'poca que s'ha de llegir "en"

Aquestes precisions sn importants perqu segons com es transcrigui el text pot quedar totalment alterat no noms el sentit (i per tant la traducci), sin les possibles interpretacions.   

El primer que cal veure s que tot aix clarament NO s un sol pargraf, com sol dir-se en la majoria de les versions que circulen, sin dos: un de les dues primeres lnies i un altre la resta (In psecutione.. / Petrus Romanus...). 

Tamb es pot interrogar sobre si aix sn dos lemes corresponents a dos Papes ms, dos pargrafs finals a tall de comentari o conclusi o b un lema i una conclusi; d'aqu que es pugui considerar que el nombre total de lemes sigui 111, 112 o 113. 

Intentem ara algunes traduccions possibles del primer pargraf: Com es veu, la paraula psecutione s una abreviatura, normalment cal entendre (i aix ho fan la majoria de tractadistes) que la p amb una ratlla horitzontal que en talla el pal equival a "per" (persecutione), per tamb es podria entendre que equival a "pro" (prosecutione). D'altra banda les sigles S.R.E. poden equivaldre a Sancta Romana Ecclesia (en cas nominatiu) o b a Sanctae Romanae Ecclesiae (en cas genitiu), que s la interpretaci ms habitual. Tot aix dna lloc a almenys tres possibles traduccions, de significat bviament ben diferent: 

Papa "Regnar en la darrera persecuci de la Santa Esglsia Romana" ;

o b: 

"En la persecuci final, la Santa Esglsia Romana regnar";

o b: 

"En la continuaci, regnar la Santa Esglsia Romana extrema" (final?) (extremista?) (podem llegir integrista?);

Pel que fa al segon pargraf, la traducci ofereix menys dubtes: 

"Pere el Rom, que pasturar les ovelles entre moltes tribulacions, passades les quals la ciutat dels set turons  ser destruida, i el jutge tremend jutjar el seu poble. Fi.

Hi ha prcticament unanimitat a creure que la paraula "fi" no correspon al text original sin que va ser afegida per Wion per indicar la fi de la cita.

 Interpretacions dels darrers lemes.
Ja el mateix Wion, com s'ha dit, reprodueix interpretacions per als lemes 1-74, donant en cada cas una indicaci d'on prov el lema. Avui, tots els lemes fins al 111 han estat interpretats d'una o altra manera, identificant-los amb el Papa corresponent; es poden consultar en els diversos textos de la bibliografia. Sobre la seva validesa, es discutir als apartats de Crtica. 

Per per tal de poder fer aquesta crtica de manera ms completa, val la pena aturar-se una mica en la interpretaci dels darrers lemes i en el que podria ser, segons la profecia, el que encara
ha de venir. Evidentment, en aqust apartat assumirem que la llista s una vertadera profecia car altrament no tindria sentit intentar fer-ne una interpretaci.


107: Pastor et nauta (Joan XXIII)

Una primera constataci: la paraula "nauta" apareix noms dos cops a la llista, al nm. 48 i aqu; i tots dos Papes sn relacionats amb Vencia: Gregori XIII hi era nascut, i Joan XXIII n'era Patriaraca en ser elegit (tanmateix el recproc no s cert: hi ha altres Pontfexs relacionats amb Vencia sense que la paraula "nauta" aparegui al lema; per exemple, JOan Pau I era tamb Patriaraca de Vencia en ser elegit ). 

La figura de Joan XXIII com a "pastor" s una de les descripcions que ms sovint s'han utilitzat, i de fet ell mateix va dir en ms d'una ocasi que la seva inspiraci era la figura del Bon Pastor. 

Tamb s'ha proposat com a "nauta" el fet que dons un cop de tim a l'Esglsia amb la convocatria del Concili Vatic II


108: Fos florum (Pau VI)

Aquest s un cas realment singular dins la llista que dna lloc a moltes argumentacions de signe divers. 

Tots els autors donen com a interpretaci de lema l'escut pontifici, que tenia tres flors de lis, la flor herldica per excellncia: una interpretaci clara i indiscutible. Tan indiscutible que gaireb ning ms no n'ha proposat cap altra: noms alguns han suggerit -en una interpretaci ms aviat dubtosa- el seu inters en la collegialitat dels bisbes: el Papa seria el bisbe dels bisbes, la flor de les flors.

Per deixant de banda aix, s en la interpretaci a partir de l'escut pontifici on sorgeixen les preguntes: la primera, no se n'ha proposat cap altra  perqu no existeix o perqu enlluernats per la claredat d'aquesta explicaci, ning no s'ha molestat a buscar-la? 

Encara que n'existeixi una altra, per encara ms si no existeix, cal observar que l'escut pontifici s una elecci del nou Pontfex un cop elegit: una decisi personal seva, per tant; i s segur que tant el Cardenal Montini com tots els altres Cardenals que el van elegir al conclave de l'any 1963 coneixien la llista i sabien que el lema del qui anaven a elegir era precisament fos florum. Perqu, aleshores, va triar aquest escut, donant aix un obvi compliment al lema? Si no hagus escollit aquest escut, com es podria haver interpretat el lema? Podem parlar d'una profecia autocomplerta? Fins a quin punt no s aix una manera oficiosa de donar validesa a la llista?



109:De medietate lunae (Joan Pau I)

Malgrat que es tracta d'un dels pontificats ms curts de la histria, el nombre de circumstncies que s'ha addut per donar compliment a aquest lema s realment important: el seu nom, Albino Luciani, remet directament la "blanca llum" de la lluna, era nascut en un poble de la dicesi de Belluno (literalment bella lluna) i el seu pontificat va durar exactament un mes, s a dir una lluna. 

Per el ms impressionant s que en les dates del seu naixement (17/10/1912), de la seva ordenaci sacerdotal (7/7/1935), de la seva elecci com a bisbe del Vneto (15/12/1958) i de la seva elecci com a Patriarca de Vencia -l'ltim crrec abans de ser elegit Papa- (15/12/1969), en totes aquestes dates la lluna es trobava en quart creixent. En canvi, en la data de la seva elecci com a  Papa (26/8/1978) i de la seva mort (28/9/1978) es trobava en quart menguant, amb la particularitat que en el moment de l'elecci s'havia produt el quart exacte unes poques hores abans. Casualitat? Potser s, al capdavall la lluna es troba en una fase un 25% dels dies, per explicar noms per atzar tantes coincidncies en un Papa que porta el lema de "la meitat de la lluna"  potser sigui una mica massa agosarat: la probabilitat que donades sis dates a l'atzar s'escaiguin totes en una fase determinada de la lluna, s d'una entre 4096, la mateixa que una moneda caigui de cara 12 vegades seguides. Sens dubte que aix pot ser fruit per l'atzar sol, per qui no comenaria a sospitar d'una moneda que hagus caigut de cara dotze vegades seguides? I que tot aix li passi a una persona a qui 400 anys abans li haven assignat un lema relacionat amb la lluna?



110: De labore solis (Joan Pau II)

Una observaci bvia, que no ha passat desapercebuda per ning s l'oposici lluna-sol en dos lemes seguits, un cas nic a la llista, que forosament havia de suggerir alguna mena d'oposici o complementrietat entre aquests dos pontificats. I, efectivament, aix ha estat. 

En primer lloc, porten el mateix nom, elegit el primer com a  homenatge als seus dos immediats predecessors, i el segon per donar continutat a la meteixa idea: complementarietat entre els dos pontfexs, per tant. 

Per tamb oposici: estem davant d'un dels papats ms curts de la histria i un dels ms llargs; davant de dues personalitats absolutament diferents, afable i pacfic l'un, enrgic i actiu l'altre. Doctrinalment han estat dos Papes molt diferents, ja que mentre un era partidari del aggiornamento, concepte posat en circulaci per Joan XXIII, Joan Pau II ha estat doctrinalment molt conservador. Tamb pel que fa a la mobilitat: un no va arribar a sortir del Vatic (no li va donar temps, certament), mentre l'altre ha estat el Papa ms viatger de la histria, i ha donat diverses vegades la volta al mn, tal com el sol en dna una cada dia. No hi ha dubte que Joan Pau II ha treballat molt, tal com el sol treballa per donar vida a la terra.



111: Gloria olivae (Benet XVI)

Alguns han relacionat el nom elegit amb l'orde dels benedictins tamb anomenats "olivatenses" s a dir relacionats amb l'olivera, per aquesta sembla una interpretaci molt forada. Tamb s'ha suggerit que ats que segons la llista aquest ser un dels darrers Papes si no el darrer, s possible que el lema indiqui un pontificat gloris, fent un parallelisme amb al triomf de Jesucrist el Diumenge de Rams just abans de la seva Passi i mort.

En tot cas, sembla que l'elecci de Benet XVI s encara massa recent per poder donar una interpretaci adequada del lema, si aquest ha de tenir una interpretaci histrica, s a dir relacionada amb fets rellevants del seu pontificat, i no una interpretaci en clau personal. 

Una altra interpretaci, seria que en el moment de ser elegit papa, hi havien eleccions regionals a Italia, on el partit L'olivera va aconseguir el control politic de moltes regions.



I el que queda...?

Estem completament en el terreny de la hiptesi, i per tant cal ser molt prudent a l'hora de fer pronstics sobre el significat real dels lemes que queden pendents. Hi ha, emper, algunes coses que semblen prou clares, i d'altres no tant. 

1.- En el text de Wion, que s el ms acostat a l'original que tenim, desprs de Benet XVI hi ha dos pargrafs i no un, com errniament indiquen la majoria de les reproduccions posteriors; per tant, poden ser fins a dos Papes els que restin.

2.- El lema "in psecutione" no t una lectura clara, com s'ha dit; segons aix la seva interpretaci pot ser extremament diferent, i fins i tot alguns han suggerit que podria indicar un perode de sede vacante. 

3.- Cal convenir que el darrer pargraf "Petrus Romanus", si s  un lema, s fora especial, tant per la llargada com per la concreci del que diu; s'ha suggerit que no es tracta d'un lema prpiament dit (i per tant no correspon a cap Papa) sin d'un pargraf descriptiu del que ha de passar. 

4.- "Petrus Romanus" s'ha interpretat habitualment com que el darrer Papa portar el nom de Pere II, per tamb podria ser simplement una apellaci genrica a tots els Papes que, en tant que successors de Pere, sn "Petrus Romanus".

5.- La lectura tradicional del darrer pargraf ha estat com l'anunci de la fi del mn, o almenys de la Humanitat. No obstant aix, acabada la guerra freda i per tant passat el risc d'una guerra nuclear generalitzada, es pot llegir d'altres formes menys terribles. Cal observar que el text diu que el Jutge Tremend jutjar "el seu poble", la qual cosa podria no indicar tota la Humanitat, sin noms una part (els catlics?); si s aix,  cal suposar que el que s'est profetitzant no s la fi del mn, sin de l'Esglsia catlica o de la instituci del Papat tal com la coneixem.

6.- El suggeriment que alguns han fet de qu entre Gloria Olivae i la fi de la llista de Papes n'hi faltin alguns no sembla que tingui cap sentit, ja que aquesta s justament l'nica dada de la profecia que s clara. D'altra banda, si acceptem la interpretaci donada del lema 73 (v. ms avall, "un eix central a la profecia?") les dates sn fora coincidents.

7.- En qualsevol cas, si aquesta profecia t algun valor, sembla que indica que la llista de Papes s'est acabant, i en resten un o dos ms, i desprs (a finals del 2031?) s'acaba.... alguna cosa. Sota aquest punt de vista, el fet que els lemes tinguin una notable capacitat d'interpretaci, per noms a posteriori i no a priori, seria una manera d'indicar que la finalitat de la llista no s dir qui ser el proper Papa, sin avisar de quants en queden; per tant la generaci actual en serem els principals destinataris.

 Crtica (I): Consideracions prvies .
La qest crtica s: aquesta profecia: s veritable o s un frau? Descartades les posicions que demanen una petici de principi (s una qesti de fe; s cientficament impossible) l'nica posici racional s veure si funciona, s a dir si els fets s'adiuen amb la llista; si no s'hi adiuen, la podem descartar com a profecia i considerar-la com una curiositat histrica d'inters noms per als historiadors de l'Esglsia i els erudits en documents antics; per contra, si funciona, s'ha de prendre seriosament per molt que no sapiguem com explicar-ho. Molts autors al llarg dels segles han defensat i defensen les dues postures; val a dir que en opini de l'autor d'aquestes lnies la qesti est lluny de permetre treure conclusions concloents en un sentit o altre, i per tant ha de ser el lector qui es faci la seva prpia opini. Per aix, en els dos segents apartats donarem alguns dels arguments ms habitualment usats, tan a favor com en contra, amb un breu comentari i algunes contraargumentacions.

Per tal d'examinar amb la mxima neutralitat la qesti noms prendrem en consideraci els lemes del 78 en endavant, ja que sn els nics que es pot afirmar amb tota seguretat que eren futurs en el moment de la seva redacci. Aix evita haver de defensar que els lemes anteriors siguin efectivament escrits abans dels fets als que fan referncia.

En la defensa de la posici favorable es considera que si la profecia existeix s perqu alg volia comunicar alguna cosa. Hem simplificat aquesta qesti prenent Du com a inspirador del document, malgrat no ser una premissa cientfica / racional; tanmateix cadasc pot interpretar aquesta paraula com millor ho consideri oport.

 Crtica (II): Arguments favorables .

No s una qesti de crtica, sin de fe;
Evidentment, plantejades aix les coses, l'argument s absolut; per exigeix una qesti de principi, i no s acceptable per a qui no accepti la fe com un principi absolut. L'argument noms s valid per a qui ja parteixi d'aquest principi i no s admissible en una crtica racional. Racionalment, l'argument s circular i per tant no vlid.


Tots els lemes s'han interpretat, almenys fins ara;
Si sempre ha estat possible interpretar el lema que corresponia a cada Papa sense fer canvis d'ordre en la llista, s que la llista s vertadera. Si fos un frau, s molt improbable que mai no s'hagi donat el cas que no s'hagus pogut encaixar el lema en el Papa corresponent.

Aquest argument s contarrestat per altres que es discuteixen en la secci posterior: els lemes sempre s'han interpretat a posteriori, i les interpretacions sn sovint ms o menys dicutibles.

Els Papes estan ordenats;
Abunda en la ra anterior, ja que certament mai ha calgut suposar canvis arbitaris d'ordre per poder quadrar els lemes. Noms pot ser discutible l'ordre en qu apareixen els antipapes cosa que s deguda a que no s possible representar b en una llista lineal el que de fet s una ramificaci; tanmateix, tamb s'hi pot trobar una regla: tots els successors d'una mateixa lnia cismtica van seguits i immediatament abans o desprs del Papa contemporani amb el primer de la srie, segons si l'antipapa va ser elegit abans o desprs d'aquest. 

La contraargumentaci s la mateixa: no cal forar l'ordre, perqu els lemes permeten una amplitud tan gran d'interpretaci que s suficient per fer-los encaixar.


Les coincidncies no poden ser fruit de l'atzar;
No hi ha dubte que hi ha coincidncies impressionants, com per exemple anomenar "s velo" (n. 95) a Climent XIV, el qual pertanyia a la famlia Ganganelli que t en el seu escut un s corrent! Ms encara, aquest escut figurava en pedra a la porta de la casa on va nixer el Papa.

Situacions com aquestes sn relativament freqents en la llista, tot i que evidentment la seva quantificaci dependr molt del nivell d'exigncia amb qu es miri la llista. El que no es pot negar s que fets aix n'hi ha, tot i que la seva interpretaci pugui ser discutible. Es pot argumentar, segons el cas, que es tracta de meres casualitats, de profecies autocomplertes, etc. 

Si les coincidncies sn o no fruit de l'atzar s una afirmaci prcticament impossible de decidir, ja que s molt difcil poder calcular quina probabilitat hi ha de cada fet.


L'Esglsia no ho ha condemnat mai; de fet hi ha indicis que l'Esglsia ho aprova, si ms no tcitament;

En aquest sentit, es pot aportar l'argument del lema 108 (Pau VI) comentat ms amunt. 

Evidentment, aquest argument noms pot tenir validesa per als creients. Una posici agnstica o simplement crtica no pot admetre l'Esglsia com una font d'autoritat, i el que l'Esglsia noho condemni, fins i tot encara que l'hagus proclamat solemnement dogma de fe, seguiria sense ser una argument vlid des d'un punt de vista de la crtica racional. 

D'altra banda, sempre es pot defensar que el fet que l'Esglsia no ho condemni no vol dir que l'accepti, i que en tot cas caldria que l'aprovs expressament per poder aportar el seu testimoni a favor. Si b s cert que mai no hi ha hagut una condemna explcita, tamb ho s que tampoc no hi ha hagut mai una aprovaci explcita i s que hi han hagut al llarg dels segles nombroses condemnes genriques sobre el prets do de profecia de molts que se l'atribueixen.


Un eix central en la profecia?;

Una troballa interessant, tot i que discutible, fa referncia al lema nmero 73, "axis in medietate signi (l'eix enmig -o en el centre- del signe)" que correspon a Sixt V. 

La interpretaci que Wion atribueix a Chacn, i que s'ha mantingut durant quatre segles, fa referncia a que en el seu escut hi ha una banda o faixa que el travessa en diagonal, la qual s'interpreta com l'eix del lema. Diversos autors objecten aquesta interpretaci dient que una banda diagonal difcilment es pot considerar un eix: seria un ms dels lemes als que s'atorga una intrpretaci en clau personal, ms o menys discutible. Per Igartua en proposa una altra fora ms sorprenent.

Sixt V va ser escollit el dia 24 d'abril de 1585 i va morir el 27 d'agost del 1590; el punt central del seu pontificat, doncs, s exactament el dia de Nadal de l'any 1587. Celest II, el primer Papa de la llista, va ser elegit (no coneixem la data amb ms precisi) a finals de l'any 1143, s a dir exactament 444 anys abans. I si hi sumem uns altres 444 anys, arribem al Nadal del 2031. Amb la informaci actualment disponible, tant si es considera que desprs de Benet XVI hi ha d'haver encara un o dos Pontfexs ms, no sembla agosarat pensar que el final de la llista, sigui el que sigui, arribi precisament a finals del 2031, que seria exactament dos mil anys desprs de la crucifixi de Crist, segons la cronologia fixada pels estudis biogrfics sobre Jess ms solvents avui en dia. D'altra banda, el valor de les lletres en grec del nom de Jess sumen precisament 888. Segons aix, doncs, el pontificat de Sixt V seria l'eix, el punt central cronolgic de la llista, que tindria una durada equivalent al valor del nom del Fundador de l'Esglsia: un raonament sens dubte rod i atraient.

Naturalment, es pot objectar amb ra que tot aix no deixen de ser clculs fets de forma ms o menys arbitrria, fcilment qualificables de jocs de mans matemtics; a ms, el pontificat de Sixt V s anterior a la publicaci de Wion, de manera que si creiem que la llista ha estat feta a finals del segle XVI, es pot argumentar que les dades dels pontificats de Celest II i Sixt V ja eren conegudes aleshores. 

Per tamb hi ha altres dades que cal tenir en compte, comenant pel fet que les dades del pontificat de Sixt V i que el seu centre sigui justament el dia de Nadal de 444 anys desprs de l'inici del Pontificat de Celest II no s pas res manipulable, sin una dada histrica, i en tot cas una (extraordinria?) casualitat. 

Evidentment, l'autor de la llista -admetent que s del segle XVI- podia conixer aquesta casualitat i aprofitar-la per fer la llista amb un final convenient; per aix presenta un problema: des de l'inici de la llista fins a Sixt V hi ha 73 lemes, mentre que de Sixt V al final n'hi ha de 38 a 40 segons com es considerin els pargrafs finals. Aix vol dir que els pontificats posteriors a Sixt V haurien de ser de mitjana molt ms llargs, gaireb el doble, que els anteriors; avui en dia aquesta consideraci no ens sorprn, atesos els impressionants avenos de la medecina moderna, per... s creble aquest raonament en una persona del segle  XVI? No seria ms lgic que un suposat autor falsari hagus fet acabar la llista per exemple en el lema 144 (dotze vegades dotze)? 

En resum, una qesti discutible i com a mnim curiosa, que tant pot servir per donar arguments als defensors com als contraris a l'autenticitat proftica de la llista.

 Crtica (III): Arguments desfavorables .

s cientficament impossible conixer el futur;

L'argument parteix del fet que la cincia no coneix cap via per la qual hauria de ser possible conixer esdeveniments del futur, i per tant no s possible cientficament que existeixi una llista com aquesta. 

Aquest argument, aparentment cientfic, s en realitat fals o, almenys no s cert del tot. Sens dubte, la cincia no coneix cap via per la que sigui possible el coneixement del futur, per aix s lluny de ser una demostraci d'impossibilitat: el fet que la cincia no pugui explicar un fenomen noms vol dir que si arribs a passar no sabrem com explicar-ho. Per tant, primer cal saber si el fenmen passa realment o no. 

D'altra banda, amb els darrers avenos de la Fsica en terrenys com la Relativitat i sobre tot  la Fsica Quntica, el paper del temps s'ha de redefinir i es veu amb altres ulls; certament no se sap si podria ser, i encara menys com podria ser, per cap cientfic solvent gosaria afirmar avui que aix no pot ser possible de cap manera. 


s  un frau des de l'orgen, perqu s un document del segle XVI que preten fer-se passar com del segle XII;

Tot i que s molt probable, no s del tot segur que sigui del segle XVI, i la histria del document amagat a la Biblioteca Vaticana durant quatre segles podria acabar essent certa, al capdavall. 

Per encara que fos aix, qu impedeix que sigui proftic en la seva part posterior? Com diria Santa Teresa, de vegades Du escriu recte amb ratlles tortes; perqu no s'ha de valer Du d'un falsari per donar a conixer un missatge?



Moltes interpretacions sn enganyoses, falses o portades pels pls;

Aquesta s una objecci seriosa a l'autenticitat proftica de la llista: el fet que noms sigui possible interpretar els lemes a posteriori, quan ja es disposa de tota la informaci sobre el Pontfex a qui correspon cada lema permet disposar d'una gran quantitat de dades, entre les quals no s difcil trobar d'una o altra manera una combinaci que, degudament manipulada i disfressada per donar-li un valor simblic o potic, permet confegir una explicaci ad-hoc per "fer quadrar" el lema i la persona.

Per analitzar aquesta objecci cal veure d'on surten les fonts d'informaci usades per intrepretar els lemes, i sobretot si el seu s s uniforme o no al llarg de la llista. Segons Igartua (1976) hi ha noms sis fonts d'interpretaci personal per als lemes: el nom personal, el cognom familiar, el lloc de naixement, l'escut familiar o papal, el ttol cardenalici i una funci eclesistica que hagi desenvolupat abans de ser cardenal. No tots els lemes s'interpreten, per, de forma personal, i en alguns casos sn tamb susceptibles d'una intrepretaci en funci de fets histrics ocorreguts durant el seu regnat. Cal reconixer que el cabal de dades que resulta de tot plegat (i les seves combinacions) s notable i permet per tant una gran capacitat creativa. Davant d'aquesta objecci, ben real, Iguartua confronta l's de les sis fonts en la interpretaci dels lemes coneguts per Wion (1-69) i els posteriors al seu llibre coneguts fins al moment que ho escriu Igartua (78-108) amb els resultats segents (els percentatges no sumen 100 perqu els lemes fan referncia sovint a ms d'una caracterstica): 





Es pot observar un notable parallelisme entre els percentatges de les dues sries: de fet, la prova de Xi-quadrat aplicada a aquest cas dna una probabilitat de 99,91% de qu corresponguin a la mateixa distribuci. Aix s difcilment explicable noms per atzar, tenint en compte que un hipottic autor del segle XVI tenia a la vista tota la llista de la primera part i ho desconeixia absolutament tot de la segona.

D'altra banda, si aquests percentatges fossin el resultat natural d'una llista feta noms a l'atzar, aleshores caldria provar que efectivament la primera redacci s del segle XII.



Els lemes sn tan generals que sempre es poden interpretar d'una manera o altra;

s difcil argumentar en contra d'aquesta objecci, perqu no disposem de cap forma objectiva de mesurar aquesta generalitat del lema; tanmateix hi ha almenys uns quants lemes als quals sembla bastant improbable aplicar aix: per exemple entre els ja comentats en altres llocs d'aquest article, el nm. 95 (ursus velox) o el 109 (de medietate lunae), i tamb a d'altres com ara el Pelegr Apostlic (Pius VI, nm. 96) el fet ms destacat del qual va ser que va ser el primer Papa en tres segles en viatjar fora de Roma per raons apostliques: concretament va anar a Viena a parlar amb l'Emperador per impedir un cisma a l'Esglsia; o l'guila rapa (Pius VII, nm. 97) que va ser desposset dels Estats pontificis per Napole -el smbol del qual era una guila-, o, finalment, la Religi devastada (Benedicte XV nm. 104) que coincideix amb les carnisseries de la I Guerra Mundial i les primeres persecucions de cristians del comunisme naixent. 


Mai no s'ha pogut anticipar el nou Papa, noms s'han interpretat a posteriori;

Sempre que s'ha intentat endevinar coses sobre el nou Papa a partir de la llista el resultat ha estat llastims i les prediccions fetes, vistes a posteriori, ms aviat fan riure. Aleshores, de qu serveix una profecia que no sabem llegir fins que han passat els fets? Quin sentit t? 

L'argument s cert, per l'nic que aix demostraria s que la finalitat de la profecia no s profetitzar qu ser el proper Papa, sin alguna altra cosa; el ms raonable s que si hi ha algun missatge s precisament indicar la llargada de la llista. D'altra banda, s impossible amb uns lemes tan poc concrets (a priori) esbrinar a priori quines persones podren complir-los i com.

Segons aquest raonament, la finalitat de la profecia no s indicar qui sn els Papes, sin avisar del seu final, i la nostra generaci en seria el destinatari principal: el final de la llista s a prop (potser a finals del 2031?) sigui el que sigui el que aix signifiqui: la fi de la Humanitat? la fi de l'Esglsia catlica? O simplement la fi de la instituci del Papat tal com el coneixem?


Es tracta de profecies autocomplertes;

Aquest s un fenmen ben conegut per tots els estudiosos de qualsevol tcnica de prospecci del futur (no noms profecies, tamb des el punt de vista cientfic: prospectiva, econometria, anlisi estadstica, etc). Essencialment, es tracta de profecies (o prediccions) que es compleixen perqu alg les ha profetitzat (o predit) abans i no s'haurien complert sense aquesta premissa. En aquest sentit s ben interessant el cas de Pau VI (nm. 108).


Segurament el fenmen es dna, per fora de Pau VI, sn comptats els casos on aix es pot afirmar i sovint amb dubtes. Seria ms o menys aplicable als lemes basats en decisions preses un cop elegit, com ara el nom triat o l'escut pontifici (casos de Benedicte XVI o de Pau VI). En els lemes basats en aspectes anteriors a l'elecci implicaria que es va escollir la persona precisament perqu complia la profecia, cosa fora dubtosa (seria   el cas n. 95, s velo, per exemple; v.ms amunt). Que hi hagi uns quants casos on aix pugui ser cert, no invalida la llista general, amb almenys 34 casos.


Hi ha antipapes a la llista;

Rere aquesta objecci, s'hi apunta el raonament que si realment ha estat inspirada profticament, com s que s'hi inclouen els antipapes, per definici contraris a l'Esglsia? 

Hi ha almenys dues contradiccions a aquest raonament: primer, si la llista ha estat efectivament inspirada per Du,  Du fa el que vol i pot tenir uns criteris que no tenim perqu compartir ni menys entendre. En segon lloc, tots els antipapes de la llista van ser en seu moment pastors, potser cismtcs, per pastors, d'almenys una part important dels creients (vegeu el segent argument per a ms detall)


 Hi ha hagut ms antipapes dels que surten a la llista;

Aix es pot considerar cert o no, segons qu entenguem per antipapa. s cert que en temps moderns hi ha hagut personatges que s'han autotitulat Papes al marge de la lnia oficial vaticana, com per exemple un Pius XIII (que viu als Estats Units i reclama per a ell el lema de "Pastor et nauta") o el recentment traspassat (2005) Climent XV del Palmar de Troya. Per sn comparables aquests antipapes amb els que figuren a la llista? Qu tenen a veure aquests moviments absolutament minoritaris, poc menys que anecdtics, amb els del gran Cisme d'Occident o els Papes d'Aviny? Per tant, l'objecci s literalment certa, per usa el concepte d'Antipapa de forma probablement abusiva; no n'hi ha prou que alg es proclami Papa per ser un autntic antipap, encara que tinguin alguns seguidors (quants antipapes hi deu haver hagut segons aquest criteri al llarg del segles?) Cal que el cisma tingui una certa trascendncia per poder-lo considerar com a tal; i amb aquestes condicions no n'hi ha hagut cap des del darrer que figura a la llista.

 Bibliografia .
Publicacions

Entre les moltes obres publicades sobre el tema, n'esmentem noms unes poques que tenen la doble condici de ser relativament recents i alhora mnimament serioses.

CORRAL, J. (1972) "El fin del mundo est muy cerca". Ed. Gass, Barcelona;

DEHIN, V. (1971) "Un document passionnant sur l'histoire de l'Eglise" Article al diari "La Meuse-La Lanterne", del 30 de mar ;

DEHIN, V. (1972) "La Prophtie des Papes de Malachie d'Armagh" a "Permanences" nm. 89 (Paris);

DOMINGO, V (1972) "Y dijo el ngel: no habr ms tiempo. Los vaticinios de San Malaquas" Ed. Martnez Roca, Barcelona;

IGARTUA, J.M. (1976) "El enigma de la profeca de S. Malaquas sobre los Papas". Ed. Acervo, Barcelona;

IGARTUA, J.M. (1978) "Quin escribi la profeca de S. Malaquas?". Ed. Acervo, Barcelona;

KUPPENS (1958) Article a la "Revue Ecclsiastique de Lige" p. 312ss;

LARRAYOZ, J. (1964) " Los Papas y el fin del mundo" Ed. Stdium, Madrid;

THURSTON, H (1915) "The socalled Prophecy of St. Malachy" (en "The war and the Prophets"). Londres;



Web

Com sol passar, la quantitat de web existents sobre el tema s ingent. Noms en castell se'n troben prop de 6.000 i ms de 160.000 en angls. Donem a continuaci algunes de les web consultades per elaborar aquest article: 

http://www.argemto.com.ar/malaquias.htm 

http://www.catholic-pages.com/grabbag/malachy.asp 

http://www.catholic-forum.com/saints/saintm25.htm 

http://www.corazones.org/santos/malaquias.htm 

http://www.crystalinks.com/papalprophecies.html 

http://everything2.com/index.pl?node_id=423692 

http://www.formarse.com.ar/profecias/SAN%20MALAQUIAS.htm 

http://funversion.universia.es/novedades/novedades.htm

http://www.infordeus.com/portico3/2_98/malaquias.htm 

http://www.jpdawson.com/lastpope.html 

http://www.lo-inexplicable.com.ar/profecias/san_malaquias.htm 

http://www.newadvent.org/cathen/09565a.htm 

http://http://www.newadvent.org/cathen/12473a.htm#malachy

http://www.sangrefria.com/blog/index.php/archives/ 2005/04/03/nostradamus-san-malaquias-los-papas-
y-el-fin-del-mundo/ 

http://www.saint-malachy.org/patron.html 

http://simbolos.tresuvesdobles.com/?q=node/360

http://skepdic.com/malachy.html 

http://www.stmalachi.org/parish/stmalach.htm 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33877" title="Phyllostachys" nonfiltered="3376" processed="3361" dbindex="13500">


Els Phyllostacys sn un gnere de bambs de la famlia pocia i de la subfamlia bambusoides. N'hi ha, aproximadament, 75 espcies i 200 varietats.  El rizoma s de tipus monopoidal, sn els bambs que ms s'estenen. Es caracteritzen per tenir, noms, dues branques en cada entrens i entrenusos molt distanciats. Es troben a tots els continents; a Europa aconsegueixen alades de ms de 20 metres, solen resistir el fred fins a -22C i sn molt apreciats per la seva fusta.

 Espcies .
 Phyllostachys acuta;
 Phyllostachys angusta;
 Phyllostachys arcana;
 Phyllostachys arcana "Luteosulcata";
 Phyllostachys assanica, sinnim del Phyllostachys manii;
 Phyllostachys atrovaginata;
 Phyllostachys aurea o Bamb groc;
 Phyllostachys aurea "Flavescens inversa";
 Phyllostachys aurea "Holocrysa";
 Phyllostachys aurea "Koi";
 Phyllostachys aureosulcata;
 Phyllostachys aureosulcata "Spectabilis";
 Phyllostachys bambusoides;
 Phyllostachys bambusoides "Castillonis";
 Phyllostachys bambusoides "Castillonis inversa";
 Phyllostachys bambusoides "Holocrysa";
 Phyllostachys bambusoides "Subvariegata";
 Phyllostachys bambusoides "Tankate";
 Phyllostachys bawa, sinnim del Phyllostachys manii;
 Phyllostachys bissetii;
 Phyllostachys congesta;
 Phyllostachys decora, sinnim del Phyllostachys manii;
 Phyllostachys dulcis;
 Phyllostachys edulis o Moso bamb;
 Phyllostachys elegans;
 Phyllostachys flexuosa;
 Phyllostachys glauca;
 Phyllostachys heteroclada, sinnim del Phyllostachys manii;
 Phyllostachys humilis;
 Phyllostachys iridescens;
 Phyllostachys lithophila;
 Phyllostachys makinoi;
 Phyllostachys manii;
 Phyllostachys meyeri;
 Phyllostachys nidularia;
 Phyllostachys nigra o Bamb negre;
 Phyllostachts nigra "Boriana";
 Phyllostachys nigra "Henonis";
 Phyllostachys nuda;
 Phyllostachys platyglossa;
 Phyllostachys praecox;
 Phyllostachys praecox "Viridisulcata";
 Phyllostachys propinqua;
 Phyllostachys pubescens o Moso bamb;
 Phyllostachys pubescens "Bicolor";
 Phyllostachys pubescens "Heterocycla";
 Phyllostachys purpurata;
 Phyllostachys robustiramea;
 Phyllostachys rubromarginata;
 Phyllostachys stimulosa;
 Phyllostachys violascens;
 Phyllostachys viridiglaucescens;
 Phyllostachys viridis;
 Phyllostachys viridis "sulfurea";
 Phyllostachys vivax;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33878" title="Zimbabwe" nonfiltered="3377" processed="3362" dbindex="13501">


Zimbabue, Zimbbue o Zimbabwe (nom en angls derivat del shona) s un estat del sud de l'frica envoltat per Zmbia (al nord-oest), Moambic (a l'est), la Repblica de Sud-frica (al sud) i Botswana (a l'oest). Durant els temps colonials era coneguda com Rhodsia.

Amb la creaci de l'estat independent, el 1980, la repblica va adoptar el nom de la localitat arqueolgica de l'antiga capital del regne de Monomatapa, dels segles IX i X. El nom deriva de Dzimba dza mabwe, en la llengua shona, que significa "casa gran de pedra".



Notes i referncies.







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33882" title="Mrqueting" nonfiltered="3378" processed="3363" dbindex="13502">
El mrqueting (o comercialitzaci) s un procs de planificaci del producte, preu, distribuci i promoci de bns, serveis o idees, i l'execuci i control d'aquesta planificaci perqu l'intercanvi sigui satisfactori tant per al consumidor com per l'empresa o organitzaci.
El mrqueting cerca la satisfacci del consumidor combinant les segents poltiques o instruments: producte, preu, distribuci i promoci (publicitat, venda directa, promoci de vendes, relacions pbliques, propaganda, etc.).



Enllaos externs.
 CursoMarketing.es;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33884" title="Zmbia" nonfiltered="3379" processed="3364" dbindex="13503">


Zmbia s un estat de l'frica Austral que limita amb la Repblica Democrtica del Congo al nord, Tanznia al nord-est, Malawi i Moambic a l'est, Zimbabwe, Botswana i Nambia al sud i Angola a l'oest. El nom fa referncia al riu Zambezi, que en drena l'oest del pas. El seu recurs econmic ms gran s la mineria (especialment del coure).

Histria.
Els primers habitants de Zmbia pertanyien a tnies khoisan i vivien de la caa i recollecci fins que al segle I es van installar al pas tribus bantus i les van absorbir. Des de llavors la zona ha estat focus d'immigraci de territoris vens. 

Els primers exploradors europeus van arribar a Zmbia al segle XVIII. Destaca David Livingstone, qui va donar nom a les Cascades Victria i va protestar contra l'esclavitud. Part del pas pertaniya a la britncia Rodsia, que es va proclamar unilaterlament independent a mitjans del segle XX. El 1964 el pas passava a anomenar-se Repblica de Zmbia i va esdevenir focus de refugiats de les diverses guerres de lex ex-colnies de la regi.

La caiguda del preu del coure va submergir el pas en la pobresa, depenent de l'ajuda exterior per al desenvolupament

Economia.
Article principal: Economia de Zmbia.;
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33885" title="Trinitat" nonfiltered="3380" processed="3365" dbindex="13504">


Religi: la Trinitat s un concepte religis segons el qual Du s una sola entitat que existeix en tres persones distintes. s propi, per exemple, del cristianisme (vegeu la Santssima Trinitat) o de l'hinduisme (Trimurti). La Trinitat cristiana ha donat nom a una festivitat el dia de la seva commemoraci (festa de la Trinitat) i a nombrosos santuaris i esglsies que li estan dedicats; Trinitat s tamb un nom propi de dona. ;
Geografia: ;
L'illa de Trinitat s la principal de les que conformen l'estat antill de Trinitat i Tobago.
La Trinitat s un municipi d'Occitnia (i de Frana).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33889" title="Phyllostachys manii" nonfiltered="3381" processed="3366" dbindex="13505">

El bamb Phyllostachys manii, o Phyllostachys assanica, o Phyllostachys bawa, o Phyllostachys decora s originari del Tibet. s dels pocs bambs que sobreviuen en terrenys amb drenatge deficient.

Tamb es comercialtza com a Phyllostachys heteroclada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33901" title="Associaci Valenciana d'Agricultors" nonfiltered="3382" processed="3367" dbindex="13506">


l'Associaci Valenciana d'Agricultors s un sindicat pags de Valncia, que fou fundat el 1977. Declara tenir uns vint mil associats i es califica de reformista i moderat.

El seu president actual s Critbal Aguado Laza.

s una de les organitzacions que integren l'ASAJA (Asociacin Agraria de Jvenes Agricultores) que actua a nivell de l'Estat espanyol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33903" title="Esplai" nonfiltered="3383" processed="3368" dbindex="13507">
Un esplai o grup d'esplai s una associaci voluntria sense nim de lucre que treballa per a l'educaci en el lleure d'infants i joves (educaci no formal). Est considerada una opci d'educaci no formal, i deriva originalment de l'escoltisme. T un pes considerable en l'associacionisme de l'mbit catal. Tot i que no s un fet universal i s font de debats interns, els esplais acostumen a funcionar en base al voluntariat.

 Funcionament i activitats .
Una entitat d'esplai pot abastar alhora diverses formes de funcionament com ara extraescolars, casals d'estiu, colnies i campaments, i normalment oferta sempre el que popularment s'entn com a esplai: una activitat setmanal d'unes 3 hores de duraci en el cap de setmana, on els infants i joves realitzen diverses activitats dinamitzades pel monitor, que a travs de les seves accions els serveix de referent. D'aquesta manera s'aconsegueix la transmissi d'uns  valors, normes i actituds que estan consensuades entre l'equip de monitors i plasmades en un ideari propi de cada entitat. Totes les activitats realitzades per un esplai segueixen el mateix patr de funcionament, per canvien el lloc, la duraci i la tipologia d'activitat.

Entre les diferents activitats que es poden fer en un esplai, en destaquen les segents:
 El joc, com a element clau en el desenvolupament personal i interpersonal.
 El taller.
 L'excursi, com a descoberta de l'entorn i el medi natural.
 L'esport.
 La convivncia.
 la implicaci personal, la participaci i la presa de responsabilitats en el desenvolupament de l'activitat.
Els centres d'esplai treballen amb la intenci de ser un servei per a la comunitat ms propera, amb el consentiment dels pares i mares, i amb l'objectiu de formar infants i joves per aconseguir que creixin com a persones des d'una perspectiva integral que t en compte el comproms social amb l'entorn.

 Plantejament educatiu .
Cada entitat disposa d'un ideari, recull general on s'exposen els valors que com a entitat es consideren importants i que es transmetran.
Per complir l'ideari, l'entitat elabora un Projecte Educatiu de Centre (PEC), on s'analitza l'entorn social i es concreten les lnies a seguir per assolir els objectius educatius a llarg termini.

El segent nivell de concreci s el Projecte Anual de Centre (PAC), on es marquen objectius referents a cada grup d'edat i a diversos aspectes de l'entitat en general, com podria ser l'equip de monitors, la relaci amb els pares i mares o el teixit associatiu.

A partir del PAC existeix una metodologia pedaggica per traslladar els objectius generals a les activitats concretes. Tot aix no vol dir que necessriament les activitats siguin inflexibles, sin que han de ser constantment adaptades a les necessitats reals de la colla d'infants o joves que n's receptora. Tota la concreci serveix com a guia per determinar si existeixen mancances en mbits concrets del desenvolupament integral de cada participant en les activitats.

El fet de qu aquestes entitats es basin en el voluntariat fa que gran part dels esforos es dediquin a la gesti de les entitats, de manera que encara avui s molt habitual que el planteig educatiu es porti a terme de manera implcita, no escrita.

 Histria .
Tot i que els esplais com a tal es comencen a reconixer cap a la dcada de 1960, les arrels es remunten a 1876 amb l'organitzaci a Appenzell (Sussa) de les primeres colnies escolars pel pastor sus Walter Bion. Originriament, aquestes colnies tenien una intenci higienista, tot i que amb el temps van adoptar una base pedaggica ms mplia. Aquesta iniciativa influencia l'organitzaci del primer campament escolta a l'illa de Brownsea per Sir Robert Baden-Powell de l'1 al 9 d'agost de 1907, campament que es diferencia de les colnies anteriors per estar ideat amb elements militars i un important sistema pedaggic.

Les primeres colnies arriben a la Pennsula el 1887 de la m del Museo Pedaggico de Madrid, i a Catalunya el 1893 per la Societat Barcelonesa d'Amics del Pas. L'escoltisme arriba a Catalunya de la m de Josep Maria Batista i Roca amb el primer camp organitzat el 1928 a la Salut del Papiol.

Durant la segona repblica el moviment escolta pren fora i aplica amb fora les noves corrents pedaggiques. Durant el franquisme tota l'activitat es veu apartada a la clandestinitat, especialment albergat sota la protecci dels sectors ms progressistes de l'esglsia catlica. s a finals dels anys 60 que es pot comenar a parlar d'esplais com a espai de lluita poltica de joves que creuen en l'educaci en el lleure.
Durant els anys 70 el moviment creix amb fora i apareixen les grans iniciatives, sorgides a travs de grups de gent amb afinitats semblants o b sota l'aixopluc de parrquies, associacions de vens o centres excursionistes.

Cap a l'any 1985 el model d'esplai pateix una crisi que fora a la reformulaci de molts dels projectes, que tot i aix aconsegueixen adaptar-se als canvis. Potseriorment sorgeixen forts debats ideolgics interns que generen l'aparici i desaparici de noves entitats durant els anys 90. Actualment es tendeix a una aposta per la qualitat educativa com a soluci a l'estancament que pateix el moviment.

 Vegeu tamb .
 Llista d'esplais de Catalunya;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Monogrfic de la revista La Factora dedicat al temps lliure infantil i juvenil (en castell);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33909" title="CEDA" nonfiltered="3384" processed="3369" dbindex="13508">



La CEDA (Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes) fou una coalici de partits poltics de dretes que es va formar durant la Segona Repblica Espanyola i que fou derrotada a les eleccions generals del febrer de l'any 1936, que donaren el triomf als partits d'esquerra agrupats en l'anomenat Front Popular.

El lder de la CEDA fou Jos Maria Gil Robles.

La CEDA fou el principal grup poltic que va donar suport al cop d'estat contra el govern de la Repblica el juliol de 1936.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33917" title="Partit Nacionalista Cal" nonfiltered="3385" processed="3370" dbindex="13510">


El Partit Nacionalista Cal sorg als anys noranta en part a causa de la penetraci de l'Esglsia Evanglica de Filadlfia entre l'tnia roman (coneguts tamb com a gitanos), que va produir una organitzaci d'aquesta minoria en grups ms amplis i estructurats que abans.

El partit actua a Catalunya i al Pas Valenci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33919" title="(2) Pallas" nonfiltered="3386" processed="3371" dbindex="13511">


(2) Pallas (del grec       , en catal (2) Palles) s el segon asteroide ms gran i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres).

Va ser trobat per Heinrich Wilhelm Olbers el 28 de mar de 1802, mentre realitzava observacions per a localitzar i determinar l'rbita de (1) Ceres, usant les prediccions del gran matemtic Carl Friedrich Gauss. Olbers el va batejar en honor a Palles Atenea, deesa grega de la saviesa. La seva rbita est situada en la part central del cintur d'asteroides per resulta molt inclinada i excntrica per a un asteroide gran. La seva composici s nica per prou semblant a la dels asteroides de tipus C.

 Estudis sobre Pallas .
Pallas ha estat observat ocultant una estrella diverses vegades. Mesures acurades dels temps d'ocultaci han ajudat a donar-li un dimetre precs. Durant l'ocultaci del 29 de maig de 1979 es va informar del descobriment d'un possible satllit diminut, amb un dimetre d'1 km. No obstant aix, no ha sigut confirmat. Basant-se en la interferometria de clapat, en 1980 es va informar d'un satllit molt major amb un dimetre de 175 km. La seva existncia va ser posteriorment refutada.

Si la missi Dawn t xit estudiant a (1) Ceres i (4) Vesta, podria ser estesa per cobrir tamb Pallas.

 Curiositats .
L'element qumic palladi (nombre atmic 46) va ser batejat en honor seu.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Catchall Catalog of Minor Objects: (2) Pallas ;
 L'rbita de (2) Pallas: ;
 Imatges de (2) Pallas;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33924" title="Arnhem" nonfiltered="3387" processed="3372" dbindex="13512">


Arnhem s una ciutat de l'est dels Pasos Baixos, capital de la provncia de Gelderland. s anomenada Ernum pels locals. Est situada a la riva del Baix Rin (Nederrijn).

El muncipi t una superfcie de 101,53 km  (dels quals 2 km  corresponen a aigua), habitada per 141.320 persones (1 de gener del 2005).

Histria.
La ciutat nasqu durant l'edat mitjana al punt de separaci del cam que, provinent de Nijmegen es dirigia envers Utrecht per una banda i Zutphen per l'altra.

Amb encara noms 9.000 habitants el 1850, Arnhem esdevingu durant la segona meitat del segle XIX popular entre les lits riques de l'oest del pas, que s'hi traslladaren, tot donant-li un aire refinat que li valgu sobrenoms com Haagje van het Oosten ("l'Haieta de l'Est") o Parkstad ("Ciutat Parc").

Fou molt malmesa durant la Segona Guerra Mundial.

Enllaos externs.

 Pgina oficial;
 arnhem.pagina.nl;
 Fotografies d'Arnhem;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33949" title="Taxa de supervivncia" nonfiltered="3388" processed="3373" dbindex="13513">
La taxa de supervivncia s el percentatge de pacients que viu un determinat temps desprs que li hagi estat diagnosticada una malaltia.
El terme s'utilitza majoritriament en aquelles malalties que tenen un mal pronstic i que ocasionen una elevada mortalitat en un perode de temps sensiblement curt, com per exemple el cncer o la SIDA. La unitat de temps ms usada en les taxes de supervivncia s la de cinc anys.



Pgines que s'hi relacionen.
 Taxa de mortalitat.
 Taxa de mortalitat infantil.
 Taxa de natalitat.
 Transici demogrfica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33952" title="Tsar" nonfiltered="3389" processed="3374" dbindex="13515">
La paraula tsar (del rus "    ") s un mot d'origen eslau que deriva de la paraula llatina Caesar (com kaiser, el cap d'estat d'Alemanya desprs de la unificaci). Significa "rei" o "emperador" i fou utilitzada en primer lloc per a designar els reis dels blgars. El primer monarca d'aquest pas en adoptar el ttol de tsar hauria estat Sime I, el Gran desprs de les seves victries sobre l'Imperi bizant a principis del segle X. Els seus successors s'intitularen de la mateixa manera fins a l'ocupaci de l'imperi blgar per part de l'imperi otom, el 1396. Desprs que Bulgria s'allibers dels otomans el 1878, els nous monarques recuperaren el ttol de tsar que usaren de 1908 a 1946.

Posteriorment, al segle XIV, els sobirans de Srbia, adoptaren tamb el tractament de tsar.

Ara b, el ttol de tsar ha estat popularitzat sobretot d'en que fou utilitzat per a designar els emperadors de Rssia. El primer prncep rus en adoptar la distinci de tsar fou Ivan IV, el Terrible l'any 1547. No obstant aix, cal dir que Pere I, l'abandon el 1721 per recuperar el vell ttol d'emperador, ra per la qual, en sentit estricte, aquest seria l'ltim dels tsars. Tanmateix, hom fa extensiva la consideraci de tsar a la resta de sobirans russos fins arribar a Nicolau II que fou destronat i assassinat durant la Revoluci russa de 1917.

 Llista dels tsars de Rssia .
Prnceps de Moscou i Grans Prnceps (1283-1547).
 Daniel (1283-1303);
 Iuri (1303-1325);
 Ivan I (1325-1341);
 Sime (1341-1353);
 Ivan II (1353-1359);
 Demetri (1359-1389);
 Basili I (1389-1425);
 Basili II (1425-1462);
 Ivan III (el Gran) (1462-1505) - primer sobir de tota Rssia;
 Basili III (1505-1533);
 Ivan IV (1533-1547);

Tsars de Rssia (1547-1721).
 Ivan IV (el Terrible) (1547-1584);
 Sime Bekbulatovich (1574-1576) (tsar fals posat per Ivan);
 Teodor I (1584-1598);
 Bors Godunov (1598-1605);
 Teodor II (1605);
 Demetri II (1605-1606) (tsar fals);
 Basili IV (1606-1610);
 Ladislau IV de Polnia (1610-1613);
 Miquel III (1613-1645) (primer tsar de la dinastia Romanov);
 Alexis Mikhailovitx (1645-1676);
 Teodor III (1676-1682);
 Ivan V (1682-1696) (regna juntament amb Pere I);
 Pere I (1682-1721) (regna juntament amb Ivan V);

Emperadors de Rssia (1721-1917).
 Pere I (1721-1725);
 Caterina I (1725-1727) ;
 Pere II  (1727-1730) ;
 Anna Ivanovna (1730-1740) ;
 Ivan VI (1740-1741);
 Elisabet (1741-1762) ;
 Pere III (1762) ;
 Caterina II (1762-1796) ;
 Pau I (1796-1801) ;
 Alexandre I (1801-1825) ;
 Nicolau I (1825-1855) ;
 Alexandre II (1855-1881);
 Alexandre III (1881-1894);
 Nicolau II (1894-1917) (darrer tsar de la dinastia Romanov);
 Miquel IV (1917) va abdicar l'endem;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33953" title="Len" nonfiltered="3390" processed="3375" dbindex="13516">


La ciutat mexicana de Len (oficialment Len de los Aldama) s la ms gran de l'estat de Guanajuato i la sisena ms gran de Mxic amb 1,2 milions d'habitants. Len s un centre industrial molt important de la regi del "Bajo" (l'altipl mexic envoltat per la Sierra Madre) al centre del pas, fams pels seus productes de cuir i sabates que s'exporten a molts pasos, especialment als Estats Units i el Jap. Per aix, la ciutat s coneguda a Amrica com "la capital del calat". 
 
La vila de Len va ser fundada el 20 de gener, 1576 com a guarnici pels espanyols en guerra contra el poble amerindi txitximeca de la regi. Va ser anomenada Len en honor al poble natal del llavors virrei de la Nova Espanya Don Martn Enrquez de almanza. Quatre anys ms trad va rebre el rang d'Alcaldia Major. 

Enllaos externs.

Ajuntament de Len;
Govern de l'Estat de Guanajuato;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33954" title="Ciudad Jurez" nonfiltered="3391" processed="3376" dbindex="13517">

Ciudad Jurez s la ciutat ms gran de l'estat de Chihuahua i la setena ms gran de Mxic amb 1.200.000 d'habitants. Est localitzada en la frontera amb la ciutat nord-americana d'El Paso, entre  3107' Nord i  10606'  Oest i a 1.150 metres d'altitud. Les ciutats estan dividides pel Riu Grande.

Ciudad Jurez va ser fundada el 8 de desembre, 1659 a la vora del riu Grande. El nom original de la ciutat era "El Paso del Norte", que en catal vol dir "El Pas del Nord", fent referncia a la recerca d'un pas cap a les muntanyes Rocalloses. Desprs de la Guerra entre Mxic i els Estats Units, el Tractat de Guadalupe-Hidalgo va establir que la frontera entre els dos pasos seria el riu Grande, dividint la ciutat. El 1888 el nom de la part mexicana va canviar a Ciudad Jurez.

La ciutat va crixer molt en les ltimes dcades, sobretot en l'rea industrial, malgrat que el narcotrfic i els nombrosos assassinats i violacions de dones (s calculen en 5.000 les mortes) ha causat el descens del turisme i la inversi.

Enllaos externs.

Ajuntament de Ciudad Jurez  i ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33965" title="Satllits de Saturn" nonfiltered="3392" processed="3377" dbindex="13518">
Saturn t 59 satllits coneguts, el major dels quals, Tit, s l'nica lluna del Sistema Solar amb una atmosfera important.
 
Els satllits ms grans, coneguts abans de l'inici de la investigaci espacial sn (de ms gran a ms petit): Tit, Rea, Jpet, Dione, Tetis, Encelade, Mimes, Hiperi i Febe.

Hi ha 35 llunes de Saturn que tenen nom i 21 que encara no en tenen, per el nombre real de satllits s incert ja que existeix una gran quantitat de petits objectes que orbiten este planeta. L'any 2000, van ser detectats 12 nous satllits, les rbites dels quals suggerixen que sn fragments d'objectes majors capturats per Saturn. Durant els anys 2003, 2004 i 2005 es van descobrir 26 nous petits satllits ms.

 Taula de dades .

 * S indica rotaci sincrnica: el perode de rotaci s el mateix que el perode orbital. ;
 ** Perodes orbitals negatius indiquen una rbita retrgrada (oposada a la rotaci del planeta).
 Dada: el radi equatorial de Saturn s de 60.268 km.

 Nota sobre els noms .
Alguns asteroides comparteixen el nom amb alguna de les llunes de Saturn: (55) Pandora, (106) Dione, (577) Rea, (1809) Prometeu, (1810) Epimeteu, (4450) Pan.

 Enllaos externs (fonts) .
 NASA/NSSDC: dades dels satllits de Saturn;
 JPL: parmetres fsics;
 JPL: parmetres orbitals;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33966" title="Chimonobambusa" nonfiltered="3393" processed="3378" dbindex="13519">

El Chimonobambusa s un gnere de plantes de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse commelnides, classe lilipsids, divisi magniliofitins.
Aquest gnere de canyes de bambs s originari d'sia, de rizoma leptomorf; les canyes no sobrepassen els 6 metres. 

Aquestes sn les espcies conegudes a Europa:

Chimonobambusa marmorea ;
Chimonobambusa marmorea "Variegata";
Chimonobambusa quadrangularis;
Chimonobambusa quadrangularis "Tatejima";
Chimonobambusa tuminissinoda;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33971" title="Esclavitud" nonfiltered="3394" processed="3379" dbindex="13520">



Esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes elles del grec bizant sklbos) s la condici que implica el control d'una o ms persones contra la seva voluntat, obligades per la violncia o d'altres formes de coacci. L'esclavitud s'ha utilitzat per fer treballar les persones o b per comerciar amb elles. La forma d'esclavitud que implica la propietat legal de les persones actualment est prohibida en tots els pasos del mn.

Definici.
La Convenci sobre l'Esclavitud promoguda per la Societat de Nacions celebrada el 25 de setembre del 1926 la va descriure com "... l'estatus o condici d'una persona sobre la que s'exerceixen algun o tots els drets de possessi ...". Aix entenem que un esclau s aquell que no pot deixar o abandonar el seu amo, propietari, cap, controlador, ... sense un perms explicit i que ser retornat a aquest si s'extravia o s'escapa. Han de posseir-se o controlar-se de manera informal. El control s'ha de fer complir mitjanant  acords oficials o tcits amb la policia o d'altres autoritats - pels amos que tenen alguna influncia amb les autoritats, degut a la seva condici de persones riques o possedores de terres.

En el sentit estricte de la paraula, esclaus sn aquells que treballen per alg altre sense cap tipus de remuneraci i que no tenen cap dret.

Histria.
L'esclavitud al Gnesi.
No, cultivador de la terra, comen a plantar la vinya. Havent begut vi, s embriag i es despull enmig de la seva tenda. Cam pare Canaan, vei la nuesa del seu pare i ho fu saber als seus germans que eren fora. Tenint la cara tombada, no veieren la nuesa del seu pare. No es despert de la seva embriaguesa i, quan va saber el que havia fet el seu fill ms petit, digu:

Malat sigui Canaan!
Que sigui per als seus germans
esclau dels esclaus. Gn 9,20-27

L'esclavatge a la Roma i Grcia clssiques.
Alguns filsofs de l'antiguitat creien que l'esclavitud era natural i necessria; Aristtil va declarar que tots els brbars eren esclaus des del seu naixement. D'acord amb la llei romana "els esclaus no tenien cap representant a l'Estat, no tenien cap nom, no tenien cap ttol, ni cap registre; no tenien dret al matrimoni, ni cap protecci contra l'adulteri; podien ser comprats i venuts o regalats com a propietats personals; podien ser torturats, fins i tot, fins a la mort si aix ho creia convenient el seu amo".

Els esclaus de les ciutats gregues i romanes, oposadament als dedicats a l'agricultura, tenien algun tipus d'oportunitat de manumissi. A Roma eren considerats una classe social (hi ha autors que els consideren els inicis del proletariat) i l'nica propietat que els era permesa era el do de la reproducci. Els esclaus tenien poques esperances de tenir una vida millor i eren possets i intercanviats, com a bens, pels homes lliures. Tenien un preu com a "instruments humans", per la seva vida no en tenia i els seus patrons podien matar-los amb total impunitat. Tot i aix, hi havia una classe d'homes i dones alliberades, anomenat liberti, en tots els perodes de la societat romana. Aquests homes i dones alliberats eren famosos per a donar exemple i esperana a la resta, per tenien alguns drets menys que els homes nascuts lliures. Tot i que esdevinguessin homes rics i poderosos, seguien sent considerats vulgars. Els fills d'aquests homes i dones alliberades eren completament lliures i amb ple dret.

L'esclavatge a l'edat mitjana.
Desprs de la caiguda de l'Imperi Rom i la seva fragmentaci en estats gots els esclaus es feudalitzen, s a dir resten units al territori controlat pel senyor feudal. Sn els anomenats serf de la gleba.

L'esclavitud a l'edat moderna.
L'esclavatge va ser un element imprescindible de l'explotaci de l'Amrica colonial. Les societats esclavistes foren un conjunt social de persones que tenien com a objecte la compra i venta de persones.
El continent havia quedat relativament despoblat per les epidmies portades pels europeus, i portuguesos, espanyols, francesos i anglesos van aprofitar el trfic d'esclaus africans que ja existia per portar milers de treballadors forats a les colnies.

L'esclavitud a l'actualitat.
L'esclavitud s considerada avui en dia illegal a tots els pasos del mn i s una activitat criminal condemnada per les convencions de les Nacions Unides. A pesar d'aix, en alguns pasos com Myanmar i Sudan encara existeix, aix com la explotaci infantil que inclou la prostituci infantil i l'explotaci de la m d'obra infantil tamb existeixen en algunes regions de l'sia de l'Est, l'frica i l'Europa de l'Est. Aquestes persones podrien ser considerades esclaves ja que no tenen dret a queixar-se ni a abandonar aquesta situaci degut a que podria perillar la seva integritat fsica.



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33979" title="Mimas (satllit)" nonfiltered="3395" processed="3380" dbindex="13521">

Mimas s una lluna de Saturn, descoberta en 1789 per William Herschel i denominada en aquell moment com a Saturn I per ser el satllit ms intern de Saturn dels descoberts per Herschel. El nom posterior, Mimas, prov de la mitologia grega, sent Mimas un dels titans, fill de Gaia.

Mimas s un cos gelat de baixa densitat, 1,19 g/cm3,  pel que est possiblement constitut en la seva major part per gel d'aigua amb una petita concentraci de materials ms pesats. T un dimetre d'uns 380 quilmetres i la seva superfcie, altament craterizada, presenta un enorme crter d'impacte de 130 km de dimetre anomenat Herschel. L'impacte que va produir el crter va generar fractures tan importants que es poden veure en el costat oposat. Possiblement un impacte lleugerament ms energtic podria destruir un cos de la grandria de Mimas.

Este satllit no s un cos esfric al ser deformat per les fortes forces de marea produdes per Saturn. Aquestes forces retenen a Mimas en rotaci sncrona, s a dir, el seu perode de rotaci s igual que el seu perode orbital al voltant de Saturn. Esta rbita t un semieix major de tan sols 185.520 km, unes tres vegades el radi del planeta, contribuint a la intensitat de les forces de marea.

La missi Cassini tenia programat un vol prxim de Mimes l'1 d'agost de 2005.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33983" title="Telescopi espacial Hubble" nonfiltered="3396" processed="3381" dbindex="13522">



El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses Hubble Space Telescope) s un telescopi robtic localitzat en les vores exteriors de la atmosfera, en rbita circular al voltant de la Terra a 593 quilmetres sobre el nivell del mar, amb un perode orbital entre 96 i 97 minuts. Va ser posat en rbita el 24 d'abril de 1990 com un projecte conjunt de la NASA i de la ESA. El telescopi pot obtenir  imatges amb una resoluci  espacial major de 0,1 segons d'arc.

L'avantatge de disposar d'un telescopi ms enll de l'atmosfera radica principalment que d'esta manera es poden eliminar els efectes de la turbulncia atmosfrica sent possible aconseguir el lmit de difracci com a resoluci ptica de l'instrument. A ms l'atmosfera absorbeix fortament la radiaci electromagntica en certes longituds d'ona, especialment en el infraroig disminuint la qualitat de les imatges i impossibilitant l'adquisici d'espectres en certes bandes caracteritzades per l'absorci de l'atmosfera terrestre. Els telescopis terrestres es veuen tamb afectats per factors meteorolgics (presncia de nvols) i la contaminaci lumnica ocasionada pels grans assentaments urbans, el que redux les possibilitats d'ubicaci de telescopis terrestres.

 Descripci tcnica .
La unitat t un pes entorn de 11.000 quilos, s de forma cilndrica i t una longitud de 13,2 m i un dimetre mxim de 4,2 metres. El cost del telescopi va ascendir (en 1990) als 2.000 milions de dlars US. Inicialment, un fallada en el polit de l'espill primari del telescopi va produir imatges lleugerament desenfocades a causa de aberracions esfriques. Encara que esta fallada va ser considerat en el seu dia com una important negligncia per part del projecte, la primera missi de servici al telescopi espacial va poder installar un sistema de correcci ptica capa de corregir el defecte de l'espill primari aconseguint-se les especificacions de resoluci previstes.

El telescopi s un reflector de dos espills, tenint el principal 2,4 metres de dimetre. Per a l'exploraci del cel incorpora diversos espectrmetres i tres cmeres, una de camp estret per a fotografiar zones xicotetes de l'espai (de brillantor dbil per la seva llunyania), una altra de camp ample per a obtenir  imatges de planetes i una tercera infraroja.

Per a la generaci de electricitat s'empren dos panells solars que alimenten les cmeres, els quatre motors empleats per a orientar i estabilitzar el telescopi i l'equip de refrigeraci de la cmera infraroja i l'espectrmetre que treballen a -180 C.

Des del seu llanament, el telescopi ha rebut diverses visites dels astronautes per a corregir diversos errors de funcionament i installar equip addicional. A causa del fregament amb l'atmosfera (molt tnue a eixa altura), el telescopi va perdent velocitat molt lentament, de manera que cada vegada que s visitat, el transbordador espacial ha d'espentar-lo a una rbita lleugerament ms alta. D'aquesta manera, s aconsegueix mantenir l'rbita, que havia estat alterada pel fregament. 

La prxima missi de manteniment, la quinta, prevista per a 2006 es va cancellar. Amb ella, estava previst que el Hubble aconseguir el final de la seva vida til en 2010, 5 anys ms tard del que preveu. La fi del Hubble, per tant, s incert, ja que depn de la vida dels giroscopis, bateries i la frenada atmosfrica. La NASA preveu llanar en 2012 un telescopi de nova generaci per a substituir-lo.

 Principals descobriments .

El Hubble ha proporcionat imatges impressionants de la collisi del cometa Shoemaker-Levy 9 amb Jpiter en 1994. ;
Les imatges obtingudes pel telescopi han proporcionat evidncies de l'existncia de planetes orbitant altres estreles.
Algunes de les observacions que han portat al model actual de l'univers en expansi es van obtenir amb aquest  telescopi incloent fortes evidncies a favor de l'existncia de la matria fosca de l'univers.
La teoria que la majoria de les galxies allotgen un forat negre en el seu nucli ha estat parcialment confirmada per nombroses observacions.
Al desembre de 1995, la cmera de Camp Profund del Hubble va fotografiar una regi de la grandria d'una entre trenta milions de parts de l'rea del cel que cont diversos milers de galxies. Una imatge semblant de l'hemisferi sud va ser presa en 1998 apreciant-se notables similituds entre ambds, el que ha reforat el principi que postula la isotropia de l'Univers (s a dir, que l'estructura del Univers s independent de la direcci en la qual es mira).

 Enllaos externs .

Pgina de l'ESA dedicada al Hubble ;
Pgina de la NASA dedicada al Hubble ;
ESA/Hubble ;
El Hubble Space Telescope - APOD en catal;
El Hubble navegant lliurement - APOD en catal;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33984" title="Vocabulari" nonfiltered="3397" processed="3382" dbindex="13523">
El vocabulari o lxic s el conjunt de paraules d'un idioma. Tamb s'usa per desginar el nombre de mots coneguts per una persona, una comunitat o que apareixen en un text concret.

Dins la lingstica, s objecte d'estudi de la lexicologia, semntica, la pragmtica i la lexicografia. Per com que les paraules sn el vehicle de comunicaci del pensament o, segons algunes teories, fins i tot l'estructura mateixa del pensament, sn estudiades per la filosofia (especialment la filosofia del llenguatge), la psicologia i altres disciplines

El lxic d'una llengua.
El lxic d'una llengua comprn totes les paraules i expressions prpies, estiguin ja reconegudes oficialment (pels diccionaris normatius o acdemies representatives) o no. Han de ser, per, paraules mnimament esteses.

Les paraules es poden classificar segons molts criteris:
 Segons el seu origen:  es distingeixen paraules patrimonials i manlleus. Les paraules patrimonials han sorgit per la prpia evoluci de la llengua. Aix, en catal el lxic catal s el que t origen llat. Els manlleus es prenen d'una altra llengua. ;
 Segons el seu s en el temps: una paraula que s'acaba de crear o manllevar es considera un neologisme fins que el seu s esdev corrent. Si, en canvi, s un mot que ja no s'usa o que ha perdut el sentit es parla d'arcaisme.
 Segons el grau d'extensi: la sociolingstica estudia si una determinada paraula pertany a una varietat determinada (social o dialectal) o a l'estndard d'aquell idioma.

Una paraula pot usar-se en una locuci, frase feta o collocaci determinada. La morfologia i la sintaxi estudien la seva composici i la relaci amb altres paraules de la frase.

El vocabulari personal.
Es pot mesurar el grau de riquesa lxica d'una persona segons el nombre de paraules que coneix i pot usar correctament. La manca de riquesa limita la possibilitat de comunicaci i empobreix la visi del mn, per aix l'ensenyament posa molt d'mfasi en millorar el vocabulari dels alumnes (estudiat per la didctica de la llengua). El cabal lxic personal s un indicador d'instrucci. Acostuma a considerar-se el mnim en 1500 paraules. Per sota d'aquesta xifra, la persona no ha rebut una educaci adequada i tindr dificultats per integrar-se a la vida social i laboral.

No s el mateix entendre una paraula que usar-la habitualment. El nombre de paraules que una persona s capa de comprendre s'anomena vocabulari passiu, oposant-se a l'actiu, molt ms redut. L's efectiu depn de la repetici en l'aparici de la paraula i la necessitat d'inserir-la en el discurs. Una persona culta pot arribar a conixer 24000 paraules, de les quals usa activament unes 6000; mentre que una persona amb un vocabulari pobre n'entn la meitat i utilitza unes 2000. 

Una persona en situaci de bilingisme o plurilingisme t un vocabulari personal ms ric que una persona monolinge ja que es capa d'usar ms etiquetes lxiques per referir-se al mn exterior.

Lxic i conceptes.
La majoria de corrents filosfics admet que el pensament s'articula en paraules. Per les paraules no tenen una relaci unvoca amb els conceptes, sin que depenen del sistema de cada llengua. Segons la hiptesi Sapir-Whorf, cada llengua t una manera nica de concebre el mn, que es plasma en el seu lxic i que no s totalment traduble a un altre idioma (fet que es veu fins i tot en noms simples com els colors). Per aix cal conservar la diversitar lingstica del mn. 

Les paraules que un idioma necessita estan ntimament relacionades amb la vida i cultura de la comunitat nadiua i de la relaci amb altres llenges en contacte. Per exemple, el vocabulari d'un grup que visqui a la selva tindr ms vocabulari relacionat amb el mn vegetal que un altre que sigui eminentment urb.

Les categories que usa cada idioma, i fins i tot cada persona, sn sempre subjectives i, segons la lingstica cognitiva, tenen lmits poc precisos. Aquestes categories per lligar termes i conceptes sn un dels processos de la cognici bsics activitats en usar una determinada paraula.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="33986" title="Shibataea" nonfiltered="3398" processed="3383" dbindex="13524">

El gnere Shibataea sn bambs de la famlia pocia i de la subfamlia bambusidia. Aquests bambs nans, que no arriben als 2 metres, suporten gelades molt rigoroses. Son originaris del Jap.

 Espcies .    
 Shibataea chiangshanensis;
 Shibataea chinensis;
 Shibataea fujianica;
 Shibataea hispida;
 Shibataea kumasaca, (tamb dit kumasasa, fals boix o okame-sasa);
 Shibataea lanceifolia;
 Shibataea nanpinensis;
 Shibataea nanpingensis;
 Shibataea pygmaea;
 Shibataea ruscifolia;
 Shibataea strigosa;
 Shibataea tumidinoda;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34014" title="Pisa" nonfiltered="3399" processed="3384" dbindex="13525">


Pisa s una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana. Compta amb uns 89.000 habitants. s capital de la provncia homnima.

 La ciutat .

La ciutat s coneguda sobretot per la seva torre inclinada, en realitat el campanar exempt de la catedral. 

Acull l'Universitat de Pisa des del segle XIV, que actualment compta amb 48.000 estudiants.

El ciutad de Pisa ms conegut, Galileo Galilei, ha donat nom a l'aeroport internacional de la ciutat, el ms important de la Toscana. Pisa s, a ms, un nus ferroviari per als trens provinents de Roma i que es dirigeixen cap al nord (Gnova, Frana, plana del Po) o cap a Florncia.

 Histria .

poca romana .

Pisae (transcrit Pises per coneguda com Pisa) es el nom clssic de la ciutat actual de Pisa. Fou una ciutat d'Etrria a la riba nord del riu Arnus (Arno). Cat s'acosta ms que altres autors i diu que fou fundada pels etruscs sota el rei Tarcon, per desprs afegeix que fou a un lloc on abans vivien els teutans de parla grega, cosa que sens dubte s erroni.

Com a ciutat etrusca res es coneix de Pisae i les restes trobades son molt minses. Els pisans van lluitar sovint contra els lgurs i dins la confederaci etrusca eren un poder martim important i probablement practicaven la pirateria. 

La primera vegada que apareix a la histria s el 225 aC quan el cnsol C. Atilius va desembarcar al seu port amb dues legions, procedent de Sardenya, i amb aquest exercit va atacar i derrotar els gals prop de Telamon. Aix en aquell any Pisae ja era aliada de Roma. El seu port fou mol utilitzat pels romans. D'aqu va sortir Publi Corneli Escipi Afric cap a Masslia al comenament de la Segona Guerra Pnica el 218 aC, i aqu va tornar en saber que Annbal ja havia creuat els Alps.

Mes tard la guerra amb els lgurs la va convertir en la plaa forta romana a la zona fronterera amb Ligria. El 193 aC fou inesperadament atacada per un exrcit de quaranta mil lgurs i va quedar assetjada, essent rescatada pel cnsol Minucius; el territori fou assolat pels lgurs diverses vegades. 

El 180 aC els pisans van convidar a Roma a establir una colnia al seu territori, el que es va portar a efecte gaudint la colnia del dret llat.

Al segle segent i com totes les colnies de dret llat, la Lex Julia la va convertir en municipi rom. August hi va enviar un nou cos de colons. En aquest temps portava el nom de Colonia Obsequens Julia Pisana. Va conservar la seva importncia durant tot l'Imperi.

El seu port era Portus Pisanus del que estava a uns 15 km, probablement Livorno o un establiment desaparegut a la desembocadura del riu Arno. Tenia unes aiges minerals que sn la moderna Bagni di San Giuliano, a uns 6 km al sud.

 Edat mitjana  i moderna .

Aquesta apartat s encara un esborrany;

A l'edat mitjana, la Repblica de Pisa era una de les repbliques martimes d'Itlia juntament amb la Repblica de Vencia, la Repblica de Gnova i Amalfi. El seu apogeu tingu lloc durant els segles XII i XIII i regia, com a ciutat estat, Sardenya (entre d'altres). El 1284 fou derrotada per Gnova a la Batalla de Meloria, de la qual mai s'acab de recuperar. El 1406 pass a estar sota sobirania florentina i perd definitivament la independncia. Pertany al ducat de la Toscana fins que es va incorporar a Itlia el 1871.



Enllaos externs.
 Visita virtual a Pisa i la torre inclinada (en angls i itali);
 Fotografies de Pisa;
 Histria de Pisa;
 Pisa Online ;
 Aeroport Galileo Galilei;
 Hotels de Pisa;
 Universit Statale di Pisa;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34015" title="Estructura arbria" nonfiltered="3400" processed="3385" dbindex="13526">
Les estructures arbries sn un dels sistemes d'emmagatzemar informaci emprades en informtica.

Introducci.

A la informtica, se cerquen maneres d'emmagatzemar informaci de manera eficient pel que fa a costos en temps. Una manera s mitjanant els arbres. Els contenidors sn jerrquics. Exemples:

                     director                                                 /
          +-------------+-------------+                         +--------+---------+--------+
       cap de         cap de        cap de                     usr      home      etc      bin
       depart.        depart.       depart.               +-----+-----+
     +---------+                                         bin   etc  sbin
    cap de  cap de
    secci  secci

Els elements d'un arbre s'anomenen nodes i poden contenir subarbres.
El grau d'un node s el nombre de subarbres que pengen d'ell.
Un node s una fulla si el seu grau s zero.
L'arrel d'un arbre s aquell node que no penja de cap arbre.
Lalada d'un node s la longitud del cam ms llarg per anar des d'aquell node fins a una fulla.
Lalada d'un arbre s l'alada de la seva arrel.

Definici d'arbres binaris.

Donat un conjunt C (tipus elem), un arbre binari s o b un arbre buit o b un node x i dos arbres binaris A1 i A2. Exemples d'arbres binaris:
     _
    |_|                                (3)                       (6)
                                      /                        /   \n                                     --   --                  (3)    (2)
Arbre binari buit                                            /     /   \n                                                            --   ----   --

Per conveni, els subarbres buits no es representen i els cercles dels nodes tampoc.

Definici d'arbres generals.

Un arbre general s un element x i un bosc A1, A2, , An. Un bosc s una seqncia (possiblement buida) d'arbres generals.

Definici d'arbres m-aris.

Un arbre s m-ari si cada node o b t 0 fills o b en t exactament m.

Recorreguts d'arbres binaris.

Recorregut en preordre.

Per a cada subarbre: - si s buit, no es fa res.
                     - sin: 1) es visita la seva arrel
                             2) es recorre en preordre el fill esquerre
                             3) es recorre en preordre el fill dret

Exemple:
           A
     +-----|----+ 
     B          F
   /         /   \n  X    Y     H          -
</doc>
<doc id="34022" title="Miranda (satllit)" nonfiltered="3401" processed="3386" dbindex="13527">

Miranda s el ms xicotet i interior dels principals satllits d'Ur. Va ser descobert per l'astrnom americ d'origen holands Gerard Kuiper el 1948.

 Nom .
El seu nom prov del llat i significa  la que ha de meravellar-se . Va ser donat en honor del personatge de la filla del mag Prsper, personatge de l'obra de teatre La tempestat, de William Shakespeare. Tamb s'anomena Ur V.

 Caracterstiques fsiques .
Miranda s un cos quasi-esfric de 472 km de dimetre, format en la seva major part per gel d'aigua, sent l'interior possiblement format per roques silicatades i compostos rics en met. Geolgicament, Miranda ha estat el cos ms actiu del Sistema Solar. La superfcie est travessada per grans canyons de fins a 20 km de profunditat amb regions de terreny esquerdat que indiquen una molt intensa activitat geolgica en el passat. Es pensa que esta activitat geolgica podria estar relacionada amb efectes de marea produts per Ur. Una altra teoria, que ara ja no es considera tan vlida, diu que en el passat Miranda va patir un fort impacte que la va partir en trossos. Amb el temps, el fragments es van tornar a juntar donant-li l'aspecte de cos apedaat que t actualment. En qualsevol cas, tot pareix indicar que el naixement del satllit va ser extremadament violent, a causa de la seva extraordinria orografia.


 Caracterstiques orbitals .
La inclinaci de l'rbita de Miranda (4,22) s inusualment alta per a un cos tan proper al seu planeta. s possible que en algun moment ests en ressonncia orbital 3:1 amb Umbriel. La fricci provocada per les forces de marea podria haver causat un escalfament a l'interior del satllit i ser l'origen de l'activitat geolgica.

 Enllaos externs .
 Kuiper, Gerard P., "The fifth satellite of Uranus", PASP 61 (1949) 129;
http://www.solarviews.com/es/miranda.htm;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34023" title="Karl Dnitz" nonfiltered="3402" processed="3387" dbindex="13528">


Karl Dnitz (16 de setembre de 1891 - 24 de desembre de 1980) va ser un militar alemany. Tot i no ser membre del partit Nazi, va arribar a ser Gran Almirall (Groadmiral) i va exercir de Comandant en Cap dels Submarins (Oberbefehlshaber der Unterseeboote), i ms tard, Comandant en Cap de la Marina de Guerra Alemanya (Oberbefehlshaber der Kriegsmarine). Va comandar la flota de submarins U-Boot que va intentar aillar la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial. Desprs del sucidi d'Adolf Hitler, va exercir com a president del Tercer Reich durant 20 dies. Acusat i convicte de crims de guerra, per la guerra total submarina, va passar 10 anys de pres.

 Biografia .
Dnitz va nixer a Grnau, a Berln. Els seus pares eren Emil Dnitz, un enginyer, i Anna Beyer. Karl tenia un germ ms gran, Friedrich.

 La Marina Imperial .
Al 1910, Dnitz s'allist a la Marina Imperial (Kaiserliche Marine). Esdevingu cadet el 4 d'abril. El 15 d'abril de 1911 esdevingu guardamarina (Fhnrich zur See), el rang que es donava a tots aquells que havien servit durant un any com a aprenents d'oficial i havien superat els seus primers exmens. 

El 27 de setembre de 1913 Dnitz reb el despatx d'oficial, amb rang de Sub-Tinent (Leutnant zur See). Amb l'esclat de la I Guerra Mundial, serv en al creuer lleuger SMS Breslau a la Mediterrnia. A l'agost de 1914, el Breslau i el creuer SMS Goeben van ser venuts a la Marina Otomana, sent rebatejats com Midilli i Yavuz Sultan Selim, respectivament. Van comenar a operar a Constantinopla, sota les ordres del contralmirall Wilhelm Souchon, combatent les forces russes al Mar Negre. El 22 de mar de 1916, Dnitz va ser promogut a Sub-Tinent ( Oberleutnant zur See), sent destinat als Dardanels. D'all, sollicit un trasllat a la nova fora de submarins, que es va fer realitat a l'octubre de 1916. Serv com a Oficial de Coberta al U-39, i des de febrer de 1918 en endavant com a comandant del UC-25. El 5 de setembre de 1918 esdevingu comandant del UB-68, que operava a la Mediterrnia i que va ser enfonsat per la Royal Navy el 4 d'octubre, i Dnitz pass a ser presoner de guerra. Va ser presoner fins al juliol de 1919, i torn a Alemanya al 1920.

 La Marina de la Repblica de Weimar .
Dnitz segu la seva carrera al bra naval de les Forces Armades (Reichswehr) de la Repblica de Weimar: la Reichsmarine. El 10 de gener promocion a Tinent (Kapitnleutnant). Al 1928 pass a comandant torpedineres, sent Capit de corbeta (Korvettenkapitn) l'1 de novembre d'aquell mateix any.

L'1 de setembre de 1933 va ser promocionat a Capit de Fragata (Fregattenkapitn) i va ser nomenat capit del creuer Emden, que era el buc escola on els cadets i guardamarines feien un creuer d'un any de durada en preparaci a rebre el ttol d'oficial. L'1 de setembre de 1935, Dnitz va ser promogut a Capit (Kapitn zur See). Va ser destinat a comandar la 1a Flotilla de U-Boat Weddinge, que incloa el U-7, el U-8 i el U-9.

 Abans de la II Guerra Mundial .
Al 1935, la Marina de la Repblica de Weimar, la Reichsmarine, va passar a denominar-se Kriegsmarine ("Marina de Guerra") amb l'ascens al poder pels nazis.

Entre 1935 i 1936, Dnitz tenia dubtes sobre el paper dels submarins, davant la sobreestimaci alemanya de les capacitats de l'ASDIC britnic. De fet, l'ASDIC noms podia detectar un 10% dels submarins durant els exercicis. Tal com deia Alan Hotham, director de la Intelligncia Naval, l'ASDIC era un "bluf".

La doctrina alemanya de l'poca, basada en el treball del capit americ Alfred T. Mahan i que compartien totes les marines principals, que integraven els submarins amb la flota de superfcie i els feien servir contra els bucs de guerra enemics. Al novembre de 1937, Dnitz es convenc de qu una gran campanya contra els mercants enemics seria prctica i comen a fer pressi per convertir tota la flota alemanya en una flota submarina. Advoc per una estratgia consistent en atacar noms vaixells mercants, objectius relativament segurs d'atacar. Senyal que destruint la flota de petrolers britnics deixaria a la Royal Navy dels subministrament necessaris per fer marxar els seus vaixells, la qual cosa seria ms efectiva que no pas enfonsar-los. Pensava que amb una flota d'uns 300 dels nous U-Boots tipus VII podria fer fora a Anglaterra de la guerra.

Dnitz va reviure la idea de la Primera Guerra Mundial d'agrupar a diversos submarins en una llopada per superar l'escorta defensiva d'un comboi de mercants. La implementaci de les llopades havia estat difcil a la I Guerra Mundial donades les limitacions dels aparells de rdio de llavors. Durant els anys d'entreguerres, Alemanya desenvolup transmissors de freqncia ultra alta, amb els quals s'esperava que ho podrien, amb l'ajut de la codificadora Enigma tindrien unes comunicacions segures (o aix creien). Dnitz tamb adopt la idea que expos al 1922 de Wilhelm Marschall sobre atacar combois amb atacs de superfcie durant la nit. Aquesta tctica ams tenia l'avantatge de qu el sonar no podia detectar al submar.

En aquells moments, molts, fins i tot el Groadmiral Raeder creien que el que proposava Dnitz era feble. Dnitz estava sol enmig dels oficials superiors navals, incloent a diversos membres del Cos de Submarins. Per tant, ell i Raeder sovint discutien sobre les prioritats de la Kriegsmarine, mentre que alhora competien per guanyar el favor dels amics de Hitler, com Hermann Gring.

Com que la flota de superfcie de la Kriegsmarine era molt ms feble que la Royal Navy britnica, Raeder pensava que l'nic remarcable que podrien fer els alemanys en una guerra futura amb la Gran Bretanya era morir amb valentia. Raeder basava les seves esperances en la guerra en qu aquesta fos retardada fins a que el Pla Z, que havia d'expandir la flota de superfcie alemanya, fos efectiu fins a que realment poguessin enfrontar-se amb garanties. Tanmateix, estava previst que aix no es donaria fins al 1945. Dnitz, en contrast, no compartia aquest fatalisme, i entrenava intensament les seves tripulacions en les noves tctiques. La marcada inferioritat de la flota superfcie alemanya deixava a la flota de submarins com a nica opci naval un cop esclats la guerra.

El 28 de gener de 1939, Dnitz va ser promogut a Comodor (Kommodore) i "Cap dels Submarins" (Fhrer der Unterseeboote).

 Segona Guerra Mundial .


Al setembre de 1939, Alemanya enva Polnia, Gran Bretanya i Frana van declarar la guerra a Alemanya, i esclat la II Guerra Mundial. Com que s'havia previst l'inici de la guerra pel 1945, la Kriegsmarine no estava preparada: el Pla Z s'havia fet perqu la guerra esclats al 1945, no al 1939. El pla advocava per una flota equilibrada amb un gran increment de bucs de superfcie, amb diversos portaavions. En aquells moments, la flota de submarins de Dnitz noms estava formada per 57 submarins, molts d'ells de curt radi i noms 22 de tipus U-Boots tipus VII ocenics. Dnitz hagu de fer el que podia, veient-se urgit per Hitler i Raeder per dedicar les naus a operacions militars directament contra la Royal Navy. Aquestes operacions normalment eren fracassos.

 Contraalmirall, Vicealmirall i Comandant de submarins .
L'1 d'octubre de 1939, Dnitz esdevingu Contraalmirall (Konteradmiral) i "Comandant dels Submarins" (Befehlshaber der Unterseeboote), i l'1 de setembre de 1941, va ser promogut a Vicealmirall (Vizeadmiral).

Al 1941, el lliurament dels nous Tipus VII havia millorat fins al punt en qu les operacions tenien un efecte real sobre l'economia de guerra britnic. Si b la producci dels vaixells mercants s'increment com a resposta, les millores en els torpedes, uns submarins millors i una planificaci molt millorada increment les xifres de vaixells enfonsats. L'11 de desembre de 1941, desprs de la declaraci de guerra als Estats Units, Dnitz planej immediatament la implementaci de l'Unternehmen Paukenschlag, en la que s'atacarien els vaixells de la costa est dels Estats Units. Portada a terme durant el mes segent, amb noms 9 submarins, va tenir uns resultats fora de l'imaginable. La US Navy no estava gens preparada per a la guerra antisubmarina, tot i a tenir l'experincia de 2 anys dels britnics per aprendre'n, i van cometre tots els errors que es podien cometre. 

Almenys en dues ocasions, els xits dels Aliats contra les operacions submarines van fer que Dnitz investigus els possibles motius. Entre els considerats estaven l'espionatge i la interceptaci i decodificaci de les comunicacions navals alemanyes (la versi naval d'Enigma). Les investigacions sobre la seguretat en les comunicacions port a la conclusi de qu la causa ms probable era l'espionatge, sin la casualitat. Tanmateix, l'1 de febrer de 1942, Dnitz orden que els seus submarins portessin una versi millorada de la mquina Enigma, la M4. La Kriegsmarine va ser l'nica branca de la Wehrmacht que va fer servir aquesta versi millorada, mentre que les altres van seguir fent servir les versions antigues d'Enigma. El nou sistema s'anomen "Trit" ("Taur" pels Aliats), i durant un temps, aquest canvi en l'encriptaci de les comunicacions caus considerables dificultats als desxifradors aliats, i port 10 mesos de feina que les comunicacions a travs de "Taur" poguessin ser llegides amb normalitat.

A finals de 1942, la producci de submarins VII s'havia incrementat fins al punt en qu Dnitz finalment va ser capa de dirigir atacs en massa, una tctica que ell anomen "Rudel" i que es va fer clebre amb el terme de "llopades" (Wolfsrudel). Les prdues aliades van ascendir tremendament, i va haver una preocupaci seriosa durant un temps per l'estat dels subministraments de petroli a la Gran Bretanya.

Durant 1943, la guerra a l'Atlntic es gir de nou contra els alemanys, per Dnitz segu treballant per tenir ms submarins i tecnolgicament millors. Al final de la guerra, la flota de submarins alemanya era la millor del mn, i els darrers models, com l'U-Boot tipus XXI, serviren com a models pels submarins sovitics i americans. Tanmateix, millores com el Snorkel o l'U-Boot tipus IX van aparixer tard per la indeferncia, sin hostilitat, de Dnitz cap a les noves tecnologies. Aquesta oposici de Dnitz al major Tipus IX no era nica: l'almirall Thomas Hart, que comand la Flota Asitica dels Estats Units a les Filipines a l'esclat de la Guerra del Pacfic, s'oposava a les flotes de submarins "massa luxosos".

Dnitz estava personalment molt involucrat en les operacions, sovint contactant amb els seus submarins fins a 70 cops diaris amb preguntes com la seva posici, la reserva de combustible i d'altres mincies. Aix ajudava molt als dexifradors aliats, car tenien molts missatges amb els que treballar. Les rpliques tamb permetien als Aliats a usar els localitzadors de direcci (HF/DF, anomenats "Huff-Duff"), per localitzar un submar amb la rdio i atacar-lo (sovint amb avions capaos d'enfonsar-los amb total impunitat).

 Comandant en Cap de la Kriegsmarine i Groadmiral .
El 30 de gener de 1943, Dnitz reemplaa a Erich Raeder com a Comandant en Cap de la Marina (Oberbefehlshaber der Kriegsmarine) i Gran Almirall de l'l'Alt Comandament Naval. Va ser Dnitz qui va convncer a Hitler de no malaguanyar la resta de vaixells de la flota de superfcie, degudes les continues prdues. Al setembre, el cuirassat Tirpitz va va ser enviat al dic sec per uns quants mesos per un submar britnic. Al desembre, orden al creuer Scharnhorst (a les ordres del Konteradmiral Erich Bey que ataqus els combois que es dirigien a la Uni Sovitica, per va ser enfonsat al trobar-se amb forces britniques superiors, comandades pel cuirassat HMS Duke of York.

 Successor de Hitler .
El 30 d'abril de 1945, Hitler se sucid. En el seu darrer testament, Hitler expulsava a Hermann Gring i a Heinrich Himmler del Partit Nazi. Sorprenentment, nomenava a Dnitz com a Cap d'Estat i com a Comandant Suprem de la Wehrmacht. Curiosament, Dnitz esdevenia President (Reichsprsident) i no pas Fhrer (tot i que Hitler havia abolit el crrec de President anys abans). El Ministre de Propaganda Joseph Goebbels esdevenia Cap del Govern i Canceller d'Alemanya. Per Goebbels se sucidaria l'1 de maig. Hitler creia que els caps militars del Wehrmacht Heer, de la Luftwaffe i de les SS l'havien trat, motiu pel qual el cap de la Kriegsmarine era l'nic successor possible. 

L'1 de maig, desprs del sucidi de Goebbels, Dnitz esdevingu l'nica representaci d'un trontollant Tercer Reich. Nomen al Comte Ludwig Schwerin von Krosigk com a Canceller i intentaren formar un govern. El 2 de maig d'aquest mateix any prengu possessi del crrec de president del Tercer Reich, amb l'ordre de continuar la guerra sense claudicar davant els Aliats. Dnitz vei com Hitler li havia imposat un govern presidit per Joseph Goebbels, per malgrat aix no tingu problemes per a destituir algunes d'aquestes persones (algunes eren mortes, altres desaparegudes i altres, simplement, no eren de la seva confiana) i substituir-les per altres de la seva confiana.

Durant el breu perode al crrec, Dnitz dedic els seus esforos principalment a assegurar la lleialtat de les forces armades alemanyes i a intentar assegurar-se que es rendissin als britnics o als americans, per no pas als sovitics (doncs, amb motiu, temia les represlies sovitiques). Tanmateix, el govern de Dnitz no va ser reconegut pels Aliats i durant uns quants dies va ser ms o menys ignorat.

 El govern de Flensburg .



El velo augment de les forces aliades limitava la jurisdicci del govern de Dnitz a una zona als voltants de Flensburg, prop de la frontera danesa, a on estava localitzat el quarter general de Dnitz. All, la seva esperana era signar un pacte amb els Estats Units per a fer un front com contra el comunisme i, d'aquesta manera, salvar el III Reich.

El 4 de maig, les forces alemanyes a Holanda, Dinamarca i el nord-oest d'Alemanya, totes elles sota el comandament de Dnitz, es van rendir al Mariscal Bernard Montgomery a Lneburg, al sudest d'Hamburg, finalitzant la Segona Guerra Mundial a l'Europa occidental. El 7 de maig, Dnitz autoritz al Cap de l'Estat Major de la , Generaloberst Alfred Jodl, a que signs la rendici incondicional de totes les forces alemanyes als aliats. Jodl ho sign a Rheims, Frana. El text incloa la frase "Totes les forces sota control alemany cessaran les operacions actives a les 23:01, hora de l'Europa Central, el 8 de maig de 1945". El 8 de maig, poc abans de la mitjanit, el Generalfeldmarschall Wilhelm Keitel repet la signatura a Berln, davant del Mariscal Gueorgi Jkov, amb la qual cosa finalitz la Segona Guerra Mundial a Europa.

El 23 de maig, el govern de Dnitz es dissolgu quan els seus membres van ser capturats i arrestats per les forces britniques a Flensburg.

 Judici per Crims de Guerra .


Al acabar la guerra, Dnitz va ser fet presoner de guerra pels Aliats, que l'acusaren de crims de guerra. Va ser jutjat com a criminal de guerra als judicis de Nuremberg amb 3 crregs:
 Conspiraci per cometre crims contra la pau, Crim de guerra i Crim contra la humanitat;
 Planejar, iniciar i portar a terme guerres d'agressi;
 crims contra les lleis de la guerra;
Entre els crrecs per crims de guerra va ser acusat de realitzar una guerra submarina sense restriccions al emetre l'Orde de guerra 154 al 1939, i una similar desprs de l'Incident del Laconia al 1942, per no rescatar naugrags desprs de l'atac d'un submar. Al emetre aquestes dues ordres, va ser trobar culpable de trencar el Segon Tractat Naval de Londres de 1936. Tanmateix, com que es demostr que els Aliats seguien la mateixa prctica, aquesta sentncia no pass al dret internacional. 

Dnitz va ser trobat innocent del primer crrec, per culpable del segon i del tercer, sent sentenciat a 10 anys de pres. En vista de les proves i de les respostes de l'Almirall de la Flota Chester Nimitz, Comandant en Cap de la Flota del Pacfic dels Estats Units durant la guerra, l'ordre de portar a terme una guerra submarina sense restriccions va ser donada el primer dia de la guerra, motiu pel qual no es va incloure en la sentncia de Dnitz. Nombrosos oficials navals aliats van enviar cartes a Dnitz mostrant el seu desacord amb la sentncia. Va ser empresonat a la Pres de Spandau durant 10 anys.

 Darrers anys .
Dnitz va ser alliberat l'1 d'octubre de 1956, retirant-se al poble de Aumhle, al nord d'Alemanya. All treball en dos llibres: les seves memries, Zehn Jahre, Zwanzig Tage (10 anys i 20 dies), aparegut en alemany al 1958 i tradut en angls al 1959; i on relata les seves experincies com a comandant de submarins (10 anys) i com a President d'Alemanya (20 dies). L'altre llibre, Mein wechselvolles Leben, s ms desconegut i explica detalls de la seva vida abans de 1934.

Als seus darrers anys, la seva reputaci estava totalment rehabilitada i intentava respondre a tota la correspondncia que rebia. A diferncia d'Albert Speer, Dnitz no se'n pened mai del seu paper durant la Segona Guerra Mundial. 

Karl Dnitz va morir d'un atac de cor el 24 de desembre de 1980. Com a darrer oficial alemany amb rang de Gran Almirall, va ser honorat amb la presncia de veterans de guerra, aix com d'oficials navals estrangers que van anar a presentar-li els seus respectes al seu funeral el 6 de gener de 1981. 





 Historial de promocions i Condecoracions .

Promocions.

 Seekadett - 1 d'abril de 1910;
 Fhnrich zur See - 15 d'abril de 1911;
 Leutnant zur See - 27 de setembrede 1913;
 Oberleutnant zur See - 22 de mar de 1916 ;
 Kapitnleutnant - 10 de gener de 1921;
 Korvettenkapitn - 1 de novembre de 1928;
 Fregattenkapitn - 1 d'octubre de 1933 ;
 Kapitn zur See - 1 d'octubre de 1935  ;
 Kommodore - 28 de gener de 1939 ;
 Konteradmiral - 1 d'octubre de 1939 ;
 Vizeadmiral - 1 de setembre de 1940;
 Admiral - 14 de mar de 1942;
 Groadmiral - 30 de gener de 1943;

 Condecoracions .

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb fulles de Roure;
 Creu de Cavaller   21/4/1940 com Konteradmiral und Befehlshaber der Unterseeboote;
 Fulles de Roure   6/4/1943 (223) com Groadmiral und Oberbefehlshaber der Kriegsmarine Befehlshaber der Unterseeboote;
 Creu de Cavaller amb Espases de la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern 10/06/1918;
 Creu de Ferro 1914 de 1a Classe   5/5/1916;
 Creu de Ferro 1914 de 2a Classe   7/11/1914;
 Lluna Creixent de Ferro (Estrella de Gallpoli) (Imperi Otom) - 07/11/1914 ;
 Medalla del Mrit platejada con sabre (Imperi Otom) - 07/11/1914 ;
 Creu de Frederic (Gran Ducat d'Anhalt) - 17/01/1916 ;
 Orde Medschidi de 4a Classe amb sabre (Imperi Otom) - 13/03/1917 ;
 Insgnia del Arma Submarina 1918 (07/1917);
 Orde del Mrit de 3a Classe amb insgnia de guerra (ustria) - 24/12/1917 ;
 Creu d'Honor 1914-1918;
 Creu dels 25 anys de Servei a la Wehrmacht;
 Medalla dels 12 anys de Servei a la Wehrmacht;
 Creu de Comandant de l'Orde del Mrit Militar (Hongria) : 20/08/1938 ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe   18/9/1939;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe - 20/12/1939;
 Medalla de l'1 d'octubre de 1938   20/12/1939;
 Insgnia de Guerra dels Submarins 1939 amb brillants   27/2/1940;
 Creu de Cavaller de 1a classe de l'Orde de l'Espasa (Sucia)   12/4/1936;
 Creu del Comandant de l'Orde Militar de Savoia (Itlia) - 20/04/1940 ;
 Gran Creu del Mrit Naval (Espanya - 10/06/1940 ;
 Orde de Miquel el Valent de 2a i 3aClasse (Romania - 12/04/1943 ;
 Orde del Sol Naixent de 1a Classe (Jap - 11/09/1943;
 Insgnia d'Or del NSDAP   30/1/1944;
 Insgnia combinada de Pilot Observador en Or i Diamants;
 Insgnia d'Or del NSDAP   30/1/1944;
 Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Llibertat amb espases (Finlndia) - 11/04/1944;
 Butllet de la Wehrmacht: 14.03.1942; 05.05.1945;

 Referncies .





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34025" title="Titnia (satllit)" nonfiltered="3403" processed="3388" dbindex="13529">


Titnia s el satllit ms gran d'Ur. Va ser descobert el dia 11 de gener de 1787 per William Herschel. Tamb s'anomena Ur III.

 Nom .
Rep el seu nom del personatge Titnia, la reina de les fades en l'obra El somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare. Aquest nom va ser suggerit per John Herschel (fill de William Herschel) el 1852, a petici de William Lassell que havia descobert Ariel i Umbriel l'any anterior. Els satllits d'Ur reben els seus noms de personatges de les obres de Shakespeare i Alexander Pope.

 Caracterstiques fsiques .
Titnia s un cos esfric de 1.578 km de dimetre i no t atmosfera. La seua densitat mitjana s de 1.710 kg/m3 indicant una composici qumica de gel d'aigua (50%), silicats (30%) i compostos de met (20%). La caracterstica geolgica ms important que s'ha pogut observar s un enorme cany molt ms gran que els de la Terra i comparable al Valles Marineris de Mart. Aquesta i d'altres cicatrius en la superfcie del satllit indiquen que en algun temps passat hi va haver activitat tectnica a Titnia. Tamb s'han observat alguns crters de gran mida i accidents geolgics dels tipus chasma i rupes. 

 Caracterstiques orbitals .
El perode de rotaci de Titnia s de 8,7 dies, igual que el seu perode orbital ja que degut a efectes gravitatoris la seva rotaci s sncrona, mostrant sempre la mateixa cara al planeta.

 Exploraci .
La llunyania d'esta lluna ha impedit estudiar la seua superfcie en detall. Tan sols la sonda Voyager 2, pel gener de 1986, va poder aproximar-se prou com per a obtindre imatges de certa qualitat, com la de la part superior de la taula. Durant el vol de la Voyager, l'hemisferi sud de Titnia estava encarat al Sol i noms aquesta part va poder ser estudiada car l'altre hemisferi estava a les fosques.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34027" title="Ober (satllit)" nonfiltered="3404" processed="3389" dbindex="13530">


Ober s el ms exterior dels satllits majors del planeta Ur. Va ser descobert per William Herschel el dia 11 de gener de 1787. Tamb s'anomena Ur IV.

 Nom .
Rep el seu nom d'Ober, el rei de les fades a l'obra de teatre Somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare. La majoria dels crters d'Ober reben els noms de personatges masculins de les obres de Shakespeare.

 Caracterstiques fsiques .
Ober t un dimetre de 1.523 km, no t atmosfera i la seva densitat mitjana s de 1.630 kg/m3. Est compost en un 50% per gel d'aigua, 30% de silicats i un 20% compostos de carboni i nitrogen relacionats amb el met. Possex una vella superfcie gelada amb gran densitat d'impactes. La superfcie no mostra signes d'activitat interna de cap tipus excepte per algunes rees ms fosques que cobrixen la base d'alguns crters. Es distingixen algunes muntanyes, molts crters i algunes regions tipus chasma.

 Caracterstiques orbitals .
El seu perode orbital s de 13,5 dies, sent el ms exterior dels satllits majors d'Ur. La seva rotaci s sncrona, s a dir, el seu perode de rotaci s el mateix que l'orbital.

 Exploraci .
La llunyania d'esta lluna ha impedit estudiar la seua superfcie en detall. Tan sols la sonda Voyager 2, pel gener de 1986, va poder aproximar-se prou com per a obtindre imatges de certa qualitat, com la de la part superior de la taula. Durant el vol de la Voyager, l'hemisferi sud d'Ober estava encarat al Sol i noms aquesta part va poder ser estudiada car l'altre hemisferi estava a les fosques.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34031" title="ndex de Desenvolupament Hum" nonfiltered="3405" processed="3390" dbindex="13531">

]]

L'ndex de desenvolupament hum (IDH) s un indicador creat l'any 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU amb l'objectiu de mesurar el nivell de desenvolupament dels diferents estats del mn. 

Indicadors per calcular l'IDH.
Histricament, el nivell de desenvolupament s'havia avaluat tenint en compte nicament un sol criteri, que podia ser de tipus econmic (com per exemple el nivell de renda o PIB, etc.), de tipus educacional (com ara l'alfabetisme, etc.) o b que avalus variables de salut (cas de l'esperana de vida, taxes de natalitat i de mortalitat, entre d'altres). L'IDH, en canvi, s'obt a partir del clcul ponderat dels tres indicadors segents corresponents a les tres variables abans esmentades (economia, educaci, salut):

 La durada i la qualitat de vida, que s'obt a partir de l'esperana de vida al nixer.
 El nivell d'instrucci i educaci, mesurat a partir de la taxa d'alfabetitzaci d'adults i del nivell d'estudis de la poblaci (educaci primria, educaci secundria i estudis superiors).
 El nivell de vida, d'acord amb les dades del PIB per cpita (mesurat en dlars dels EUA).



Metodologia.
Generalment, per transformar una variable, anomenada , en un ndex comprs entre els valors 0 i 1, es fa servir una frmula com aquesta:

 -ndex = ;


on  i  sn, respectivament, els valors mnim i mxim que pot adoptar la variable .


L'ndex de Desenvolupament Hum representa la mitjana dels tres ndexs generals segents:

 ndex de l'Esperana de Vida = ;
 ndex d'Educaci = ;
 ndex d'Alfabetitzaci Adulta (IAA) = ;
 Taxa d'alfabetitzaci (TA) = ;
 ndex PIB = ;

EV: Esperana de Vida
IAA: ndex d'Alfabetitzaci Adulta
TCA: Taxa Combinada d'Alfabetitzaci
PIBpc: PIB per cpita tenint en compte la PPA en $ EUA

 Com s'expressa l'IDH.
L'IDH s'expressa mitjanant una xifra formada per un nombre de 3 decimals comprs entre el 0 i l'1. D'acord amb la xifra resultant hom considera:
 IDH alt: entre 0,800 i 1,000;
 IDH mitj: entre 0,500 i 0,799;
 IDH baix: entre 0,000 i 0,499;


L'informe de l'any 2006.

]]
L'informe corresponent a l'any 2006 va ser presentat per l'ONU  a Ciutat del Cap, Sud-frica el 9 de novembre de 2006. 

Bona part de les dades utilitzades per a aquest informe corresponen, per, a l'any 2004. A ms a ms cal afegir que no tots els Estats Membre de l'ONU han proporcionat les estadstiques necessries per a elaborar l'informe.

En resum, es pot assenyalar que amb un IDH per sota de 0.500 -que es considera sinnim de subdesenvolupament- hi ha 31 pasos, 29 dels quals sn a l'frica (excepte Hait i el Iemen. Els pasos que ocupen els 10 darrers llocs, sn tamb africans. Els pasos subsaharians ms ben situats sn Guinea Equatorial i Sud-frica, en els llocs  120 i 121 del rnking, respectivament (amb un IDH de 0.653).

Per contra, l'IDH igual o superior a 0.800 -sinnim d'alt desenvolupament- abraa els pasos de l'Europa occidental i septentrional, Nord-amrica, el Con Sud, els Tigres del Pacfic, Jap, Austrlia, Nova Zelanda, Israel, Kuwait i els Emirats rabs Units.  

 Uns altres pasos que exhibeixen un desenvolupament hum alt enmig de pasos amb IDH ms baixos inclouen (amb la seva posici) Costa Rica (48), Cuba (50), Mxic (53) i Panam (58). 

Els 30 pasos amb l'IDH ms alt l'any 2006.
Xifra davant la bandera: lloc que ocupa el pas en la classificaci mundial composada per 177 pasos.

Xifra entre parntesi: llocs que el pas guanya o perd en relaci a la classificaci mundial de l'any anterior (2005).



1.  ()
2.  Islndia ()
3.  ()
4.  ( 4)
5.  ( 1)
6.  ( 1)
7.  ( 4)
8.  Estats Units ( 2)
9.  (  2)
10.  ( 2)


11.  Finlndia ( 2)
12.  (  8)
13.  (  4)
14.  ( 3)
15.  (  1)
16.  ()
17.  ( 1)
18.  (  3)
19.  ( 2)
20.  Nova Zelanda (  1) 


21.  (  1)
22.  Hong Kong  ()
23.  ()
24.  Grcia ()
25.  Singapur ()
26.  Corea del Sud  ( 2)
27.  Eslovnia (  1)
28.  (  1)
29.  Xipre ()
30.  ( 1) 



 Per la seva banda, l'IDESCAT va publicar, tamb l'any 2006, l'IDH corresponent a Catalunya i l'Estat espanyol:
  Catalunya: 0,944 (15 lloc del rnquing mundial).
  Estat espanyol: 0,938 (19 lloc del rnquing mundial).

Els 3 estats amb l'IDH ms alt i ms baix l'any 2006 (per continent).

Entre parntesi, llocs que el pas guanya o perd en relaci a la classificaci mundial de l'any anterior (2005).



Pasos no inclosos.
Els segents pasos i territoris no han estat inclosos en el rnking de l'any 2006 perqu no disposen de les dades necessries per calcular-ne l'IDH o b perqu no sn estats reconeguts per l'ONU. 



frica
  Libria;
  Somlia;
  Shara Occidental;


Amrica
 ;


sia
  Afganistan;
  Iraq;
  Macau;
  Corea del Nord;
  Taiwan;



Europa
 ;
 ;
 ;
  Montenegro;
  San Marino;
  Srbia;
 ;


Oceania
  Kiribati;
  Illes Marshall;
  Micronsia;
  Nauru;
  Palau;
  Tuvalu;



 Estat amb l'IDH ms alt en els darrers anys.


2007    Noruega i  Islndia;
2006    Noruega;
2005    Noruega;
2004    Noruega;
2003    Noruega;
2002    Noruega;
2001    Noruega;
2000    Canad;
1999    Canad;
1998    Canad;
1997    Canad;
1996    Canad;
1995    Noruega;
1994    Canad;
1993    Jap;
1992    Canad;
1991    Jap;
1990    Canad;
1985    Canad;
1980    Sussa;

IDH i nivell de riquesa.
El quadre de sota recull els 10 estats amb l'IDH i el PIB per cpita ms alts i ms baixos del mn l'any 2005. Si ens hi fixem, observarem com la classificaci dels estats d'acord amb aquests dos indicadors no necessriament coincidia. Aix posa de manifest que es poden aconseguir millors nivells de desenvolupament hum sense disposar de rendes tan altes -cas de Malawi, que tot i tenir la renda ms baixa del mn, escalava fins al 165 lloc pel que fa a l'IDH- i, a la inversa, que les rendes ms altes no garanteixen els nivells de desenvolupament hum ms alts -com passava amb Luxemburg, que tot i ser la millor renda del mn, ocupava la 15ena posici quant a l'IDH-.





 Les dades corresponen a l'informe que l'ONU va publicar l'any 2005, si b el clcul de l'IDH es va fer a partir dels indicadors de l'any 2003.


Pgines que s'hi relacionen.
 Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD);
 Pasos per ndex de desenvolupament hum;
 Felicitat Interna Bruta;

Enllaos externs.
Llista completa de l'IDH de tots els estats del mn l'any 2006.  ;

Llista completa de l'IDH de tots els estats del mn l'any 2005.  ;

Pgina de l'IDESCAT sobre l'IDH del 2004. ;

Pgina de l'IDESCAT amb els clculs corresponents als IDH catal i espanyol. ;
Portal Sostenibilitat ;

Pgina on podreu calcular l'IDH que desitgeu.  ;

Aplicaci d'Excel a partir de la qual podreu fer simulacions de clcul de l'IDH i d'altres indicadors inclosos en el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).  ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34034" title="(90377) Sedna" nonfiltered="3406" processed="3391" dbindex="13532">
 
(90377) Sedna (abans 2003 VB12) s un objecte transneptuni que es troba a unes 90 UA del Sol, fet que el converteix en l'objecte ms remot del Sistema Solar descobert fins ara. El seu dimetre s inferior als 1.800 km i probablement sigui igual a unes dues terceres parts el de Plut. Podria ser el primer membre conegut del Nvol d'Oort. Va ser descobert des de l'Observatori del Mont Palomar per Mike Brown (Institut de Tecnologia de Califrnia), Chad Trujillo (Observatori Gemini) i David Rabinowitz (Universitat de Yale) el 14 de novembre de 2003.

Degut a la seva gran distncia del Sol, Sedna ha de ser un mn molt fred. Per aix, els seus descobridors el van batejar, de forma no oficial, amb el nom de la deessa del mar i dels animals marins en la mitologia inuit, qui es creia vivia a les profunditats glides de l'Oce rtic. Aquest nom va ser acceptat oficialment per la Uni Astronmica Internacional el 28 de setembre de 2004.

 Informaci general .
Sedna t una rbita ellptica alta. L'excentricitat de l'rbita s de 0,845, assemblant-se ms a una rbita cometria que a una planetria. L'afeli es troba  al voltant de 900 UA's i el periheli s d'unes 76 UA (7 UA). Actualment es troba a unes 90 UA del Sol i s'aproxima al seu periheli, al qual arribar cap al 2076 (com a referncia, la distncia mitjana de Plut al Sol s d'unes 40 UA). El seu perode orbital s d'uns 12.000 anys i el perode de rotaci tan sols dura unes 10 hores.

Sedna t un dimetre estimat d'entre 1.180 i 1.800 km i s un dels planetes menors ms grans. En el moment del seu descobriment va ser el major objecte trobat en el Sistema Solar des del descobriment de Plut el 1930. Actualment ha estat igualat i/o superat pels objectes 2003 UB313 2003 EL61 i 2005 FY9.

Massa lluny per a considerar-lo objecte del Cintur de Kuiper, els seus descobridors alleguen que Sedna pertany en realitat al Nvol d'Oort, encara que est molt ms a prop d'on es pensa que podria estar el lmit interior del Nvol d'Oort. Est tan lluny del Sol que la temperatura mai puja dels -240C. El Sol es veu tan xicotet des de Sedna que es podria tapar per complet amb el cap d'un agulla de cap, segons Mike Brown.



Sedna va ser observat amb el Telescopi Samuel Oschin de l'Observatori de Mont Palomar prop de San Diego a Califrnia, i va ser observat dies desprs per telescopis de tot el mn, des de Xile, Espanya, Arizona i Hawaii. Tamb el Telescopi Espacial Spitzer de la NASA, ha pogut observar este objecte determinant que el dimetre de Sedna s probablement prxim al 75% del de Plut. Observacions efectuades des de Xile, mostren que Sedna s el segon objecte ms roig del sistema solar, gaireb tan roig com Mart.

El descobriment de Sedna va tornar a plantejar l'interrogant de quins objectes astronmics han de considerar-se planetes i quins no (ja es va plantejar amb motiu del descobriment de Quaoar i s'ha tornat a plantejar ms recentment amb el descobriment de 2003 UB313). Encara que el 15 de mar de 2004, diverses agncies de notcies van reportar que s'ha descobert el des planeta, s'antulla remot que Sedna siga qualificat com planeta; encara que desprs de la nova definici de planeta anunciada per l'IAU, Sedna podria optar a convertir-se en un planeta nan.
 Vegeu tamb.
Nvol d'Oort;
Llista d'asteroides;

 Enllaos externs .

 Catchall Catalog of Minor Objects: 90377 Sedna ;
 L'rbita de Sedna: Orbit Simulation: 90377 Sedna ;
 Notcia del descobriment de Sedna (NASA/JPL - Caltech)  ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34035" title="Fidor Dostoievski" nonfiltered="3407" processed="3392" dbindex="13533">


Fidor Mikhilovitx Dostoievski, en rus                              (Moscou, 11 de novembre de 1821 - Sant Petersburg, 9 de febrer de 1881), fou un dels grans novellistes russos. 

 Biografia .
Educat per son pare, un metge de carcter desptic i brutal, va trobar protecci i afecte en la seva mare, que va morir prematurament. En quedar vidu, el pare es va entregar a l'alcohol, i va enviar finalment el seu fill a l'Escola d'Enginyers de Sant Petersburg, la qual cosa no va impedir que el jove Dostoievski s'apassionara per la literatura i comenara a desenvolupar les seves qualitats d'escriptor. 

Als divuit anys, la notcia de la mort del pare, torturat i assassinat per un grup de llauradors, va estar prop de fer-li perdre la ra. Aquest esdeveniment el va marcar com una revelaci, ja que va sentir aquest crim com a seu, per haver arribat a desitjar-ho inconscientment. En acabar els estudis, tenia vint anys; va decidir llavors romandre a Sant Petersburg, on va guanyar alguns diners fent traduccions. 

La publicaci, en 1846, de la seua novella epistolar Pobra gent, que estava avalada pel poeta Nekrsov i pel crtic literari Belinski, li va valdre una fama sorollosa i efmera, ja que les seues segents obres, escrites entre aqueix mateix any i 1849, no van tenir cap repercussi, de manera que el seu autor va caure en un oblit total. 

En 1849 va ser condemnat a mort per la seua collaboraci amb determinats grups liberals i revolucionaris. Indultat moments abans de l'hora fixada per a la seua execuci, va estar quatre anys en un presidi de Sibria, experincia que relataria ms endavant en Records de la casa dels morts. Ja en llibertat, va ser incorporat a un regiment de tiradors siberians i va contraure matrimoni amb una vdua amb pocs recursos, Maria Dmtrievna Isieva. Desprs d'una llarga estada a Tver, va rebre autoritzaci per a tornar a Sant Petersburg, on no va trobar cap dels seus antics amics, ni tampoc cap ress de la seua fama. La publicaci de Records de la casa dels morts (1861) li va tornar la celebritat. Per a la redacci de la seua obra segent, Memries del subsl (1864), tamb es va inspirar en la seua experincia siberiana. Va suportar la mort de la seua dona i del seu germ com una fatalitat ineludible. En 1866 va publicar El jugador, i la primera obra de la srie de grans novelles que el van consagrar definitivament com un dels majors genis de la seua poca, Crim i cstig. 

La pressi dels seus creditors el va portar a abandonar Rssia i a viatjar indefinidament per Europa juntament amb la seva nova i jove esposa, Ana Grigrievna. Durant un d'aquests viatges la seva esposa va donar a llum una nena que moriria pocs dies desprs, la qual cosa va sumir l'escriptor en un profund dolor. A partir d'aquest moment va sucumbir a la temptaci del joc i va patir freqents atacs epilptics. Desprs de nixer el seu segon fill, va establir un elevat ritme de treball que li va permetre publicar obres com L'idiota (1868) o Els endimoniats (1870), que li van proporcionar una gran fama i la possibilitat de tornar al seu pas, on va ser rebut amb entusiasme. En aquest context va emprendre la redacci del Diari d'un escriptor, obra en qu s'erigeix com a guia espiritual de Rssia i reivindica un nacionalisme rus articulat entorn de la fe ortodoxa i oposat al decadentisme de l'Europa occidental, per la cultura de la qual, aix no obstant, no va deixar de sentir una profunda admiraci. 

En 1880 va aparixer la que l'escriptor mateix va considerar la seua obra mestra, Els germans Karamzov, que condensa els temes ms caracterstics de la seua literatura: agudes anlisis psicolgiques, la relaci de l'home amb Du, l'angoixa moral de l'home modern i les apories de la llibertat humana. Mxim representant, segons el tpic, de la novella d'idees, a les seves obres apareixen evidents trets de modernitat, sobretot en el tractament del detall i de la quotidianitat, en el to vvid i real dels dilegs i en el sentit irnic que esbossa a vegades juntament amb la tragdia moral dels seus personatges. Alguns erudits, com Bakhtin. han caracteritzat la seva obra com a  'polifnica', pel fet d'incloure una diversitat de punts de vista i veus, que recorden l'entramat de la polifonia musical.



Referncies.





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34046" title="(50000) Quaoar" nonfiltered="3408" processed="3393" dbindex="13534">
 


(50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designaci provisional 2002 LM60) s un gran objecte transneptuni descobert el 2002. La seva rbita s lleugerament ms llunyana que la de Plut, i probablement siguen tamb molt semblants quant a composici i estructura.

Va ser descobert el 4 de juny de 2002 des de l'Observatori Palomar amb el telescopi Schmidt d'1,2 metres amb cmera CCD per Michael E. Brown i Chad Trujillo. Charles T. Kowal l'havia observat en els dies 17 i 18 de maig de 1983, sense reconixer-lo.

Tamb havia sigut albirat en diverses poques en els observatoris de Siding Spring i Haleakala-NEAT/MSSS. Amb totes estes observacions i mesures astromtriques, han perms calcular una rbita prou precisa perqu se li haja adjudicat un nombre definitiu i anomenat amb el nom que els seus descobridors l'han batejat. El nom de "Quaoar" t el seu origen en el nom de la fora de la creaci adorada per la tribu Tongva, els pobladors originals de la regi on hui se situa Los Angeles, prop de Pasadena en qu es troba la seu del Institut de Tecnologia de Califrnia.

T un dimetre de 1.260+/-190 km , el que fa que la seva mida puga variar entre els 1000 i 1400 km segons els metodes d'observaci. Incls s major que Caront (satllit de Plut, amb 1.186 km de dimetre), i a ms s aproximadament la mitat del dimetre del propi Plut (2.320 km de dimetre equatorial). Pertany al cintur de Kuiper.

 Vegeu tamb.
Asteroide;
Llista d'asteroides;

 Enllaos  externs .
Catchall Catalog of Minor Objects: 50000 Quaoar ;
 L'rbita de Quaoar: Orbit Simulation: 50000 Quaoar;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34047" title="Francis Drake" nonfiltered="3409" processed="3394" dbindex="13535">



 Francis Drake  (Crowndale 1543 - Portobelo, 28 de gener de 1596) va ser un fams mariner, explorador i corsari. Fou el primer angls que va fer la volta al mn.

Biografia.

Va nixer en el si d'una famlia protestant que es va veure obligada a traslladar-se a Kent durant la revolta catlica de 1549.

Mariner des de molt jove, va anar al Carib atret per l'enorme riquesa que transportaven els vaixells de Corona de Castella. La seva animadversi cap als catlics es va veure reforada per un incident en el qual el seu vaixell va ser atacat per forces espanyoles malgrat haver acordat una treva.  

A partir d'aleshores es va convertir en un malson per a l'imperi castell. L'any 1573 atac el port colombi de Nom de Du per a apoderar-se de la flota del tresor espanyola. S'emport l'or que transportaven els vaixells espanyols per va haver de deixar la plata a causa del seu pes. 

Les seves accions li van reportar un gran suport a la cort anglesa. Va rebre finanament del Comte d'Essex i la reina Isabel I d'Anglaterra el va premiar  atorgant-li en 1581 el ttol de Sir.

L'any 1577 Va ser comissionat per la reina per fer incursions en el Pacfic, amb aix es va convertir en el primer angls a creuar l'Estret de Magallanes i el primer angls a donar la volta al mn.

L'Armada invencible.

Drake va se nomenat vicealmirall l'any 1588 per lluitar contra l'armada espanyola (l'anomenada Armada invencible) que volia envair Anglaterra. Va tenir una intervenci destacada en la derrota de la Invencible en la Batalla del Canal de la Mnega

En els darrers anys de la seva vida i ja amb el crrec d'almirall t l'encrrec d'atacar Puerto Rico per fracassa. Morir un any desprs (1596) de disenteria desprs d'un nou intent d'apoderar-se d'aquesta plaa.

Enllaos.

 Vice Admiral Sir Francis Drake c1540-1596;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34048" title="Drake" nonfiltered="3410" processed="3395" dbindex="13536">

 Histria: Francis Drake, navegant i corsari angls del segle XVI.
 Astronomia: Frank Drake, astrnom angls del segle XX.
 Astronomia: L'equaci de Drake, que intenta estimar la quantitat de civilitzacions intelligents en una galxia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34050" title="Leif Eriksson" nonfiltered="3411" processed="3396" dbindex="13537">


Leif Eriksson (=fill d'Erik), lies "L'afortunat", fou un explorador vking nat a Islndia. 

Fill del tamb explorador Eric el Roig, va continuar la tasca colonitzadora cap a l'oest iniciada per son pare. Al voltant de l'any 1000, guiat pels relats del comerciant Bjarni Herjolfsson, es va dirigir ms enll de Grenlndia i va passar un hivern en una terra que va denominar Vinland ja que hi va trobar rams, i que va descriure com abundant en salmons i pastures. 

El seu petit campament constitueix el primer assentament europeu a Amrica, cinc-cents anys abans que hi arribs Cristfor Colom. El campament, Leifbundir, estava ubicat a l'extrem nord de l'illa de Terranova, al lloc conegut actualment com l'Anse aux Meadows i va durar noms unes dcades. Els contactes amb els indgenes van ser cordials en un principi. Eriksson va tornar al seu pas per portar ms habitants a aquelles terres. Per en arribar es va assabentar que el seu pare havia mort i havia d'ocupar el seu lloc. El campament va ser destrut uns anys desprs a causa de l'hostilitat dels indgenes.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34051" title="Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament" nonfiltered="3412" processed="3397" dbindex="13538">
El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) s un projecte de l'ONU iniciat el dia 1 de gener de 1966 que t per objectiu millorar la qualitat de vida dels pasos ms desafavorits del mn. Amb aquest propsit, el programa promou l'intercanvi de coneixements, experincies i recursos necessaris entre els 166 estats que actualment hi estan adherits. T la seva seu central a la ciutat de Nova York, si b disposa de delegacions arreu del mn. El seu secretari general ocupa el tercer lloc en importncia en l'organigrama jerrquic de l'ONU

Objectius i reptes del PNUD.

En la Cimera del Millenni de les Nacions Unides celebrada l'any 2000, els lders poltics mundials consensuaren el que es va anomenar Objectius de Desenvolupament del Millenni, els quals establien la reducci significativa de la pobresa, les malalties, l'analfabetisme, la degradaci del medi ambient i la discriminaci de la dona de cara a l'any 2015. Per reeixir en l'intent, el PNUD centra els seus esforos en un seguit de reptes que, en sntesi, sn:

Garantir la governabilitat democrtica arreu del mn, mirant d'ajudar els pasos a enfortir els seus sistemes electorals i legislatius, a millorar l'accs a la justcia i l'administraci pblica i a mirar de fer arribar els serveis bsics a tota la poblaci.
Reduir la pobresa mitjanant la coordinaci entre governs i societat civil, el patrocini de projectes innovadors i la concessi de recursos econmics per part de donants externs. Tamb es promou el paper de la dona en el desenvolupament.
Prevenir crisis i agilitzar-ne la posterior recuperaci. Molts pasos es mostren vulnerables als conflictes violents o els desastres naturals que poden esborrar decennis de desenvolupament i intensificar la pobresa i la desigualtat. ;
Facilitar l'accs a recursos energtics que no malmetin el medi ambient ats que sn essencials per al desenvolupament sostenible. Els pasos pobres es veuen afectats de manera desproporcionada per la degradaci ambiental i la falta d'accs als serveis d'energia neta i assequible.
A fi d'impedir la propagaci del VIH/SIDA i reduir les seves conseqncies es propugna que se situ la qesti del VIH/SIDA en el nucli de la planificaci i els pressupostos nacionals.
Ajudar els pasos en el foment de les noves tecnologies de la informaci i les comunicacions (TIC) com a instruments cada vegada ms poderosos per a poder participar en els mercats mundials.


Informes sobre Desenvolupament Hum .

Anualment s'edita un informe on es recullen els progressos assolits pel PNUD . 

A ms a ms, fins a l'any 2003 s'han publicat ms de 420 informes Nacionals sobre Desenvolupament Hum en 135 pasos. Aquests informes sn elaborats per experts i intellectuals nacionals que recorren a la xarxa mundial del PNUD per a obtenir assessorament.

Pgines que s'hi relacionen.
ndex de Desenvolupament Hum;

Enllaos externs.
Web oficial del PNUD.  ;
 Informe sobre desenvolupament hum de l'any 2004. ;
Informe sobre desenvolupament hum de l'any 2005. ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34052" title="Revoluci Mexicana" nonfiltered="3413" processed="3398" dbindex="13539">
 La Revoluci Mexicana va ser un moviment social i cultural violent, matisat per tendncies socialistes i nacionalistes, que es va realitzar de 1910-1917. Aquest moviment va formar el Mxic del segle XX, ja que va tenir un fort impacte en els treballadors socials i en l'agricultura, i la constituci que es va derivar d'aquest moviment va ser la primera del mn que va reconixer les garanties socials i els drets laborals collectius. D'aquest moviment van sorgir personatges internacionals d'esquerra com els pintors Diego Rivera i Frida Kahlo, i els rebels Emiliano Zapata i Pancho Villa.

Antecedents Socials.
Durant la fi de segle XIX Mxic va ser governat per Porfirio Daz. La seva presidncia es va caracteritzar per la promoci de la indstria i la pacificaci del pas. Va fomentar la inversi estrangera principalment dels nord-americans, els francesos i els anglesos. Malgrat el creixement macroeconmic del pas, la pau i el progrs relatius es van assolir a costa de la sobreexplotaci de les classes camperola i obrera, concentrant la riquesa, el poder poltic i l'accs a l'educaci en un grapat de famlies possedores de grans latifundis. 

Per a eleccions de 1910, Porfirio Daz va decidir postular-se com a candidat per cinquena ocasi, per el seu adversari va ser Francisco I. Madero, un popular i acabalat empresari educat a l'estranger que simpatitzava amb les reformes socials i els ideals socialistes i liberals dels germans Flores Magn. Daz va ordenar l'arrest de Madero mentre feia campanya en Monterrey, i va poder reelegir-se una vegada ms a la Presidncia de la Repblica. Madero va aconseguir fugir i exiliar-se en San Antonio, Texas, on va redactar el Pla de San Luis en el qual convocava a un aixecament armat que havia d'iniciar el 20 de novembre, 1910. Addicionalment, el pla declarava nulles les eleccions de 1910, desconeixia al govern de Daz, nomenava a Madero president provisional, restitua als indgenes les terres que se'ls havia confiscat i establia el principi de no reelecci (encara vigent a Mxic). Molts intellectuals es van unir al moviment, aix com els indgenes encapalats per Emiliano Zapata al sud, i Pancho Villa al nord. Daz va decidir renunciar al govern i es va exiliar a Frana.

La Revoluci.
Desprs de la renncia del president Daz es va formar un govern provisional encapalat per Francisco Len succet per Madero el 1911. No obstant aix, dos anys desprs Madero seria vctima d'un cop d'estat encapalat pel general Victoriano Huerta que el va fer matar i es proclamaria president de la naci. Aquest havia planejat el cop amb l'ambaixador dels Estats Units a Mxic, Henry Lane Wilson, ja que les reformes socials i laborals liberals promogudes per Madero afectaven els interessos dels nord-americans i britnics qui controlaven les empreses petrolieres del pas.
 
Els cabdills van enfocar la lluita en contra del nou govern de Huerta, en una llarga guerra on cada cabdill tenia diferents ideals. Per a aturar la lluita Venustiano Carranza, governador de l'estat de Coahuila va formar l'Exrcit Constitucionalista amb la intenci de pacificar al pas adoptant la major part de les demandes socials esgrimides pels rebels i integrant-les en una nova constituci progressista i socialista. Carranza va assolir plasmar la major part de les demandes en el text de la Constituci de 1917. Amb aquesta va acabar oficialment la Revoluci, encara que no pas la violncia, que continuaria per alguns anys ms.

Desprs de la Revoluci.
El govern de Carranza va durar poc. El general lvaro Obregn, qui s'havia ocupat en la primera etapa del seu govern com Ministre de Guerra i Marina, es va revoltar al veure's en desavantatge en la seva lluita per la candidatura oficial en les prximes eleccions nacionals i el va assassinar el 21 de maig, 1920. Obregn va assumir el poder i va demostrar no noms ser un hbil militar, car va acabar de pacificar la major part del pas, sin un hbil poltic que va fomentar la creaci de mltiples sindicats i centrals obreres i alhora es va fer del seu suport. Va ser succet pel tamb general Plutarc Elas Calles, qui promouria algunes lleis anticlericals i fundaria el Partit Nacional Revolucionari (PRN) que es convertiria en el Partit Revolucionari Institucional, que uniria a tots els generals de la Revoluci i els seus ideals.

Assoliments i Conseqncies de la Revoluci.
El ms gran assoliment de la Revoluci va ser la creaci de la Constituci de 1917, la primera constituci progressista i social del mn, que va reconixer els drets dels treballadors, dels camperols, i sobretot dels indgenes. Continuant amb el carcter nacionalista i socialista de la Revoluci, els presidents post-revolucionaris van a realitzar l'expropiaci petroliera, el repartiment de terres als camperols i indgenes, es va promoure l'educaci gratuta bilinge a les comunitats indgenes i es va crear l'Institut Mexic de l'Assegurana Social. El pas va ser impulsat de manera important davant la nova Revoluci Industrial, els costums, la fesomia de les ciutats, els transports i la producci de bns materials van canviar radicalment.  

Amb aquests i altres canvis, Mxic va assolir un impressionant creixement econmic que va ser nomenat pels economistes nacionals i estrangers com al "Miracle Mexic". En aquest perode molts immigrants sud-americans i europeus, principalment espanyols i catalans exiliats de la Guerra Civil Espanyola, es van establir al pas.

No obstant aix, el Partit Revolucionari Institucional es convertiria en el partit ms poders de la poltica mexicana, prcticament el partit de l'Estat, guanyant gaireb totes les eleccions fins als anys vuitanta, i va ser acusat en moltes ocasions de frau electoral i corrupci. El Miracle Mexic no assoliria el creixement econmic necessari per a igualar el creixement demogrfic sobretot desprs de la crisi petroliera dels anys setanta, i el pas s'enfonsaria en una greu crisi econmica.

Enllaos externs.
Art i Histria de Mxic;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34055" title="Tor" nonfiltered="3414" processed="3399" dbindex="13540">



Tor s una vila i municipi situat al nord-est de la comarca administrativa de la Segarra. s un dels municipis que postulen la creaci de la nova comarca de l'Alta Segarra.
L'any 1968 va quedar annexionat a Tor el territori del terme de Llanera.

El terme municipal comprn tota la vall del riu Llanera fins a la seva confluncia amb el riu Llobregs. El relleu s fora accidentat, amb elevacions suaus que van des dels 430 m fins els 850 m.
 
Arquitectura civil.
Plaa de la Font ;
Plaa del Vall ;
Font dels Dolors;
Casa de la Vila ;
Pou del Gel ;
Cementiri;

Edificacions militars .
Castell de L'Aguda a l'Aguda de Tor (en runes, expoliat);
Torre de Vallferosa: a Vallferosa (molt rehabilitada);
Casa Castell de Llanera a Llanera (molt malms, expoliat);

Edificis romnics.
Monestir de Cellers: amb tres absis en creu i cripta, a Cellers;
Esglsia de Sant Salvador: a l'Aguda de Tor;
Esglsia de Sant Miquel: a Fontanet;
Esglsia de Claret, del segle XII, molt transformada;

Edificis monumentals.
El Convent;
L'Hostal;
Esglsia de Santa Maria: a Llanera (expoliat);
Esglsia de Santa Maria: a Vallferosa (expoliat);

 Festes .
La festa major s el dia 1 de setembre. A l'estiu, en el solstici, sn habituals revetlles populars de barri.

 Demografia .












 Enllaos externs .

Web participativa on es reflexa l'activitat local;
Web de l'entorn natural del Riu Llobregs;
Web de l'actual Ajuntament de Tor;
Dades de la Diputaci;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34057" title="Tenochtitln" nonfiltered="3415" processed="3400" dbindex="13541">
 Tenochtitln o Mxico-Tenochtitlan (l'ortografia alternativa Tenotxtitlan o Tenotxttlan tamb ha estat utilitzada en catal) era la capital de l'Imperi Asteca. Va ser construda el 1325 sobre una illa enmig del Llac de Texcoco. Es va convertir en la ciutat ms poderosa de Mesoamrica, i una de les ciutats ms grans del mn, fins al 1521, quan va ser destruda pels conqueridors espanyols. La Ciutat de Mxic es va construir sobre les runes de Tenochtitlan.  

Histria.

Els asteques o mexiques va ser l'ltima de les tribus nahues a immigrar a la vall de Mxic des del nord, d'acord a les llegendes a la recerca d'un lloc per establir-se proms per llur du patr, Huitzilopotxtli. Van rebre la protecci del senyor de  Culhuacn, Cocoxtli, assimilant la seva cultura i casant-se amb les dones de la ciutat. Els mexiques van sacrificar una de les filles de Cocoxtli, en honor de llur du, provocant aix una guerra, desprs de la qual van ser forats a establir-se a una de les illes deshabitades enmig del Llac de Texcoco. La tradici asteca, tanmateix, diu que seria en aquest lloc on trobarien el senyal que els havia proms Huitzilopotxli: una guila devorant un serp sobre una figuera de moro que creixia d'una roca, senyal que indicava el lloc on havien de bastir la seva ciutat. De fet, Tenochtitln significa "lloc de la figuera de moro i pedra". 

Una segona ciutat, Tlatelolco va ser fundada poc ms al nord, sobre una altra illa del llac per un grup de dissidents dels mexiques, els quals es convertirien en comerciants molt poderosos. Amb el pas del temps ambdues ciutats serien connectades pel sistema de chinampes i amb les ciutats de la vora del llac per mitj de ponts i calades. Tlatelolco es va convertir en el centre comercial ms important no noms de la regi sin de Mesoamrica, mentre que Tenochtitln es convertiria en el centre de guerra i capital de l'imperi. La bellesa de la ciutat va sorprendre als conquistadors, entre ells Bernal Daz del Castillo, que la va comparar amb Vencia, i va dir que era la ms bella de totes les que coneixia.

Poblaci.
No se sap amb precisi la poblaci de la ciutat. La ciutat abastava una regi de 8 kilmetres quadrats. La majoria dels historiadors prefereixen una xifra conservadora de 60.000 a 130.000 habitants (basats en l'rea de construccions de la ciutat), i aquesta xifra la faria ms gran que la majoria de les ciutats europees d'aleshores, llevat de Constantinoble amb 200.000 habitants, Pars amb 250.000 i Vencia amb 160.000. Un altre historiador, Eduardo Noriega, ha estimat 50.000 cases i 300.000 habitants (fent-la la ciutat ms gran del mn aleshores). Una altra estimaci s de 700.000 si les poblacions de Tlateloclco i les petites ciutats satllits i els petits illots al voltant de Tenochtitlan s'hi inclouen. Tlateloco era una ciutat independent, per es convertiria en un suburbi de Tenochtitlan, poc abans de l'arribada dels espanyols. 

Infraestructura.

La ciutat s'havia bastit sobre tres illes principals enmig del llac: Tenochtitlan, Tlatelolco i Nonalco. A l'arribada dels espanyols dos illots ms s'hi havien unit: Tultenco i Mixhuca. Totes aquestes formaven una sola rea urbana envoltada d'aigua, i s'unien a les riberes del llac per mitj de tres calades o ponts fets amb fusta, pedra i terra: Tepeyacac (avui dia l'avinguda de Tepeyac) que unia l'illa cap al nord, Tlacopan (avui dia l'avinguda de Tacuba) cap a l'oest i Iztapalapa al sud. Iztapalapa alhora tenia un ramal cap a Coyohuacan (avui dia el suburbi de Coyoacn). 

La ciutat havia crescut sobre el llac per mitj de chinampes. Una chinampa eren capes d'una vegetaci particular del llac, les arrels de les quals permetien que suressin i per tant es podien moure al lloc ms adequat, i desprs fixar-les amb estaques. Es van crear agrupaments de chinampes dividides per canals, els quals tenien com a propsit permetre la circulaci de canoes i regar les parcelles sobre les chinampes. Els asteques posaven llot del fons del llac sobre les chinampes per augmentar-ne la fertilitat.
 
Hi havia cinc tipus de construccions (la terminaci alli o ulli en les segents paraules del nhuatl clssic es pronuncien "alli" o "ulli" respectivament):
 chinancalli (que es pronuncia "txinancalli"): cases de fusta i canyes;
 xacalli: cases d'atov;
 pilcalli i tecalli: cases i palaus dels senyors;
 tecpan: edificis del govern;
 teocalli: temples de pedra, que es van construir exclusivament sobre les illes de terra ferma.

La major part de llac era salat (era conformat per un sistema de llacs units, per a diferents altituds; a les rees amb major altitud l'aigua era dola).  Per evitar les inundacions el 1450 es va construir un altre dic de 16 km. Aquest dic, per, va ser destrut pels conqueridors per assetjar la ciutat, la qual cosa provocaria greus inundacions durant l'poca colonial de la Nova Espanya durant el segle XIX. Altres dics separaven les aiges dolces de les aiges salades del sistema de llacs. Els asteques van construir dos aqeductes dobles l'aigua dels quals era destintada a la neteja de la ciutat. Per beure, s'utilitzava l'aigua de les deus. La majoria de la poblaci es dutxava dues vegades per dia; utilitzaven l'arrel d'una planta anomenada copalxocotl (saponaira americana) com a sab. Les classes altes tenien accs als temazcalli o saunes, els quals encara s'utilitzen en algunes comunitats indgenes al sud de Mxic.

D'acord amb l'historiador Torquemada la ciutat era escombrada cada dia per 1000 homes, i durant la nit encenien brasers de foc per mantenir la ciutat illuminada. Els conqueridors, en destruir la ciutat, van abandonar aquest costum, i la ciutat va quedar enfoscada per ms de dos segles durant les nits. Existien tamb canals especials de drenatge que travessaven la ciutat de l'est cap a l'oest.

Les presons, anomenades tlalpiloyan o cuauhcalco eren gbies de fusta que es podien collocar en qualsevol lloc de la ciutat. La pres fixa, el macuailcalli es trobava dintre del Recinte Sagrat, i era noms la pres dels espies.

Organitzaci urbana.

Un agrupament de cases (chinancalli) s'anomenava chinancalla. En cada chinancalla hi havia petits carrers de terra i acalotes, o canals estrets per a les canoes. Els chinancalla tenien una forma regular, i estaven disposats geomtricament en forma de quadrcula. Un agrupament de chinancalla formava un calpulli (barri) amb diverses tlaxilcalli (carrers).  Un agrupament de calupulli, es creu que 20, formava un campan (parcialitat o zona), i n'hi havia cinc a la ciutat (altepetl), els quals representaven divisions administratives i/o religioses:
 Tlatelolco, al nord;
 Cuepopan, al nord-est;
 Moyotla, al  sud-oest;
 Zoquipapan, al sud-est;
 Atzacualco, al nord-est;

Tlateloclo era independent fins al 1473 en qu el senyor Moquihuix va ser conquerit per Axaycatl, tlatoani de Tenochtitlan. Tlatelolco es va convertir en un campan, per, conservaria algunes prerrogatives, i per tant, alguns historiadors consideren que el nombre total de campans era noms quatre. La ciutat tenia una gran simetria: totes les construccions havien de ser aprovades pel calmimilcatl, l'autoritat encarregada del planejament.

Cada capulli tenia un tianquiztli (mercat; avui dia alguns mercats a Mxic es diuen "tianguis"), per a Tlatelolco es trobava el mercat principal. Hernn Corts va estimar que aquest mercat era dues vegades ms gran que el mercat de Sevilla, amb 60.000 persones comerciant diriament. Altres historiadors, com Sahagn, prefereixen una xifra ms conservadora: 20.000 diriament i 40.000 en dies festius. Els asteques no utilitzaven monedes, i per tant la major part del comer es realitzava per mitj de l'intercanvi de productes, encara que el cacau era molt apreciat, i per tant tenia un s equivalent al de les monedes. L'or no tenia cap valor intrnsec; noms era considerat matria primera per a l'artesania. Per als asteques la destrucci dels seus objectes per obtenir monedes d'or era incomprensible.

Al centre de la ciutat es trobaven els edificis governamentals, els temples i les escoles (calpulli). El centre cerimonial (Recinte Sagrat) es trobava envolat per un mur de 500 metres de llargria. Hi havia 45 edificis pblics: el Temple Major, el temple de Quetzalcatl, la pista de joc de pilota, el temple del sol, les plataformes pel sacrifici dels gladiadors (soldats de les guerres florals) i altres temples menors. 

El Palau de Moctezuma, prop del Recinte Sagrat, tenia 100 habitacions, cadascuna amb un bany, pels senyors i ambaixadors dels aliats i els conquerits. El Palau tamb tenia dues cases d'animals o zoolgics, una per als ocells de rapinya i l'altra per la resta dels ocells, els rptils i els mamfers. Tres-centes persones treballaven en aquestes cases. Tamb hi havia un jard botnic (Chapultepec) i un aquari, amb 10 estanys d'aigua salada i 10 estanys d'aigua dola amb peixos i ocells aqutics.

Govern.
La ciutat de Tenochtitlan era governada per un tlatoani ("orador" en catal) i una cihuacatl (dona-serp), un lideratge dual que provenia de llur concepci dual del mn, i de la creena que cada instituci social, ja siguin famlies o ciutats, havien de ser representades per la fora dual mascle i femenina que governava l'univers. Les funcions del tlatoani eren representar la ciutat i controllar les forces militars, mentre que la cihuacatl s'encarregava del govern i les activitats internes. Amb el creixement del poder asteca i la consolidaci de l'imperi, el tlatoani es va convertir en la figura mes poderosa, desprs coneguda com a hueyi tlatoani ("gran orador", o ms aviat "emperador"), independents de qualsevol altre figura de govern.

Conquesta i construcci de la ciutat de Mxic.

Els espanyols, amb el suport dels tlaxcalteques van assetjar la ciutat el 1521. La ciutat va quedar gaireb completament destruda, i els conqueridors van construir una nova ciutat sobre les runes. Es conservarien algunes calades i canals que encara avui dia sn avingudes o carrers importants de la ciutat de Mxic. El llac de Texcoco va ser gaireb emplenat, llevat d'una petita porci a l'est de la ciutat; el sl, per tant, d'algunes seccions de la ciutat s molt inestable i els requeriments de construcci de gratacels avui dia sn molt estrictes, ja que es troba sobre una zona ssmica. La ubicaci de la majoria dels edificis antics dels asteques noms es coneixia per mitj dels escrits dels conqueridors, els frares i els colonitzadors originals. Durant la construcci del metro de la ciutat durant la dcada de 1960 es van trobar nombroses runes dels edificis de Tenochtitlan, entre elles, el Temple Major al costat i sota el Palau Nacional i la Catedral Metropolitana. Amb aquests descobriments es van corroborar les descripcions dels conqueridors i els historiadors. 

Vegeu tamb.

 Civilitzaci asteca;
 Histria de Mxic;
 Ciutat de Mxic;

Referncies.
 Tenochtitlan, Enciclopedia de Mxico, 2a edici: Encyclopaedia Britannica Mexico, Mxic, DF, 1992;
 Aguilar-Moreno M. 2004. Handbook to Life in the Aztec World. Facts On File. Inc. Estats Units d'Amrica;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34076" title="Saddam Hussein" nonfiltered="3416" processed="3401" dbindex="13542">

Saddam Hussein 'Abd al-Majid al-Tikriti (rab                              ), (Tikrit, Iraq, 28 d'abril de 1937 - Bagdad, Iraq, 30 de desembre de 2006) fou un militar i estadista iraqui,  president d'Iraq entre 1979 i 2003 i primer ministre en els perodes 1979 a 1991 i 1994 a 2003.

 Joventut .
No se sap gran cosa sobre els primers anys de la seva vida. Va nixer el 28 d'abril de 1937 en el si d'una famlia molt pobra de pagesos sense terra al poble d'al-Auja, a prop de Tikrit. Segons els bigrafs oficials, el seu pare, Saddam Hussein al-Majid, mor poc abans o poc desprs del seu naixement, per segons d'altres no oficials, abandon la seva dona i fills.

 Guerra amb Iran .
Entre 1980 i 1988 va materialitzar l'enfrontament amb Iran amb el suport dels Estats Units, ocasionant una llarga i sagnant guerra. Els Estats Units varen donar suport al rgim iraqui, per interessos geopoltics a la regi persa, ja que no els interessava la progressi d'un altre estat islmic.

 Primera guerra del golf .
Amb aquest nom es coneix l'enfrontament que va comenar el 2 d'agost de 1990, quan Iraq va envair Kuwait, que immediatament s'annexion. A comenaments de 1991, una coalici internacional encapalada pels Estats Units oblig l'Iraq a retirar-se de Kuwait, per la guerra s'atur quan l'exrcit iraqui es repleg dins de les seves fronteres.

 La caiguda del rgim de Saddam Hussein .
Acusat de no haver complit les obligacions imposades per la comunitat internacional i de posseir encara armes nuclears, qumiques i biolgiques, mai trobades per pels inspectors de l'ONU, l'Iraq s atacat. El 19 de mar de 2003, 300.000 soldats nord-americans i britnics envaeixen l'Iraq des del sud, donant lloc a l'operaci Iraqi Freedom (Llibertat Iraquiana) amb l'objectiu de desarmar i destruir el rgim de Saddam, acusat de collusi amb el terrorisme internacional. Desprs de pocs dies de guerra, les tropes britniques conquereixen la pennsula d'al-Faw i Umm Qasr; la 3a Divisi d'Infanteria i la 2a divisi de marines arriben a les portes de Bagdad el 2 d'abril. El 3 d'abril  comena la batalla per la conquesta de l'Aeroport Internacional "Saddam" al sud-oest de la capital iraquiana; el 5 d'abril els nord-americans controlen totalment l'aeroport; en la mateixa jornada, unitats de reconeixement entren per primera vegada a Bagdad bo i trobant escassa resistncia; el 6 d'abril comena la batalla de Bagdad amb violents combats entre fedans i nord-americans. El 9 d'abril, la capital iraquiana cau. La televisi transmet en directe a tot el mn com els marines entren victoriosos a la plaa del Parads on abaten l'esttua de Saddam Hussein. El 15 d'abril, les tropes nord-americanes ataquen i conquereixen Tikrit, el darrer basti de Saddam. L'1 de maig de 2003, el president George W. Bush proclama la fi dels combats a l'Iraq: "En la guerra contra l'Iraq, els Estats Units i els seus aliats han prevalgut".

Postguerra .
Malgrat l'emergiment d'una violenta i sagnant insurrecci portada endavant per la resistncia iraquiana amb accions de guerrilla i dels homes d'Abu Mus'ab al-Zarqawi, lder d'al-Qaida a l'Iraq, l'expresident iraqui s capturat pels soldats nord-americans en un poblet prop de Tikrit el 13 de desembre de 2003 i s posat sota custdia de les forces nord-americanes a Bagdad.

Judicis per crims contra la humanitat.

Sotms a procs per un tribunal iraqui ensems amb altres sets imputats, entre els quals el germanastre, tots gerarques del seu rgim, per crims contra la Humanitat, en relaci a la massacre de Dujayl de 1982 (148 xites assassinats), el 5 de novembre de 2006 s condemnat a morir penjat (Saddam Hussein havia demanat l'afusellament) i el 26 de desembre de 2006 la condemna s confirmada per la Cort d'Apellaci. Amb ell tamb s condemnat a la forca Awwad al-Bandar, president del tribunal revolucionari, mentre Taha Yasin Ramadan, vicepresident, s condemnat a cadena perptua. 

El 30 de desembre de 2006, pocs minuts desprs de les 6 del mat hora de Bagdad (les 3 UTC) Saddam s executat a la forca.

Enllaos externs.




Saddam Hussein, executat a la forca (Telenotcies.cat);
Hussein executed with 'fear in his face': Hussein executat amb 'por a la seva cara' a CNN.com ;
Saddam Hussein EXECUTION video;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34079" title="Trit (satllit)" nonfiltered="3417" processed="3402" dbindex="13543">

Trit ( en grec       ) s el satllit ms gran de Nept. Va ser descobert per William Lassell el 1846, noms 17 dies desprs del descobriment del planeta. Tamb se l'anomena Nept I.

s un cos esfric rocs de 2.707 km de dimetre. s, per tant, molt ms gran que els altres satllits neptunians (el segon s Proteu amb noms 418 km). Orbita a 354.760 km de Nept (i es troba a 4.500 milions de quilmetres de la Terra).

Ha estat visitat per una sola nau espacial, la Voyager 2, el 25 d'agost de 1989. Gaireb tot el que sabem de Trit s grcies a aquest encontre.

 Nom .
Deu el seu nom al du Trit de la mitologia grega. Du del mar i fill de Posid (Nept en la mitologia romana). Aquest nom va ser proposat per Camille Flammarion el 1880. s estrany que Lassell no bategs el seu propi descobriment, ja que alguns anys ms tard s va donar noms als altres satllits que va descobrir (Hiperi, Ariel i Umbriel). Durant molts anys el nom Trit no va ser gaire utilitzat i en la literatura especialitzada se l'anomenava simplement "el satllit de Nept". Va ser, probablement, el descobriment d'un segon satllit neptuni el 1949, Nereida, el que va precipitar l'adopci de Trit com a nom oficial del satllit.

 Caracterstiques fsiques .
Trit est desfigurat per violentes erupcions volcniques i la seva superfcie s'ha congelat i fos repetidament, quedant aix solcada d'una intrincada xarxa d'enormes cadenes muntanyoses, valls i falles. Tamb hi ha extenses regions planes cobertes de gels, i en general, cont molt pocs crters visibles; aix indica que la superfcie s relativament jove. La seva densitat (2.061 kg/m3) s lleugerament ms alta que la dels satllits gelats de Saturn (com per exemple, Rea) suggerint una composici de 25% gel d'aigua i la resta material rocs. Es desconeix com s l'hemisferi nord (no estava iluminat quan va passar la Voyager 2) per gaireb tot l'hemisferi sud est cobert per un casquet de nitrogen i met congelats.

Possiblement sigui el segon astre ms fred del sistema solar amb temperatures de fins a 34,5 K (-235C), ms fredes que la mitjana de Plut de 44 K. Aix s degut, en part, al seu alt albedo (0,756) cosa que significa que poca de la llum solar que li arriba s absorbida.  El ms fred s un objecte trans-neptuni anomenat Sedna, amb unes temperatures ms baixes de 33 K. 


La caracterstica ms interessant (i totalment inesperada) de Trit sn els seus volcans de gel. El material en erupci probablement sigui nitrogen lquid o compostos de met. L'energia per a les erupcions la proporciona l'escalfament estacional del Sol.

La Voyager 2 va descobrir que Trit t una tnue atmosfera (0,01 mbar), composta principalment per nitrogen amb una petita quantitat de met, que s'estn fins als 10 km d'altura.

 Caracterstiques orbitals .

L'rbita de Trit s retrgrada. s l'nic dels grans satllits que orbita en sentit contrari a la rotaci del seu seu planeta. Alguns altres petits satllits de Jpiter, Saturn i Ur tamb ho fan, per el ms gran de tots ells, Febe t un dimetre de noms 220 km. A causa de la seva rbita retrgrada, les forces de marea entre Nept i Trit extreuen energia de Trit reduint el radi de la seva rbita. En un futur molt lluny Trit acabar trencant-se (potser formant un anell) o b s'estavellar contra Nept.

Els satllits amb rbites retrgrades no es poden haver format a la mateixa regi de la nebulosa solar primordial que el seu planeta. S'han d'haver format en algun altre lloc i desprs haver estat capturats gravitacionalment. Es pensa que Trit podria haver-se format al Cintur de Kuiper i desprs va ser capturat per Nept, potser mitjanant una violenta collisi amb una altra lluna neptuniana actualment destruda. Aquesta hiptesi explicaria no noms l'rbita retrgrada de Trit sin tamb l'excntrica rbita de Nereida. A ms, la captura de Trit hauria aportat l'energia necessria per a fondre i diferenciar el seu interior (la calor resultant de les forces de marea provocades per una rbita inicial molt excntrica hauria mantingut Trit en estat lquid durant mil milions d'anys).
 
A banda d'aix, la similaritat en les propietats fsiques entre Trit i Plut i l'rbita altament excntrica del segon (creuant l'rbita de Nept), suggereixen la possibilitat que els dos cossos haguessin tingut el mateix origen com a objectes trans-neptunians.

L'eix de rotaci de Trit tamb s molt inusual. Est inclinat 157 respecte a l'eix de Nept (que al seu torn est inclinat 30 respecte a la seva rbita). Aix s'afegeix a una orientaci respecte al Sol semblant a la d'Ur amb les regions polar i equatorial apuntant cap al Sol de forma alterna. Aix probablement dna lloc a canvis estacionals radicals a mesura que els dos pols s'alternen apuntant en direcci a la llum solar. 

 Enllaos externs .

 http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/triton_en.html






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34080" title="Eric el Roig" nonfiltered="3418" processed="3403" dbindex="13544">
Eric el Roig (950 1003; antic islands Eirkr Raui; noruec Eirik Raude), anomenat aix arran pel fet de ser pl-roig, va ser el fundador del primer assentament vking a Groenlndia i el pare de Leif Ericsson. Nat a Noruega, era el fill de orvaldur svaldsson (Torvald Asvaldsson), ra per la qual tamb se'l coneix com a Erik Torvaldson (Eric fill d'en Torvald).

Cap al 970 el seu pare es vei forat a marxar de Noruega per culpa d'un assassinat. Sa famlia s'install a Islndia, per el 982, l'Eric va ser desterrat per un altre assassinat. Decid anar a la recerca d'una terra a l'oest d'Islndia que el viatger Gunnbjrn havia descobert tot anomenant-la "Gunnbjarnarsker" (Esculls d'en Gunnbjrn).

Segons la Saga d'Eric el Roig (probablement escrita per Jon Thorharson el 1387, desprs de 4 segles de transmissi oral), Eric pass tres anys desterrat tot explorant la costa de Groenlndia, per tornar posteriorment a Islndia amb histries fantstiques sobre la nova terra. El 985 torn a Groenlndia amb un gran nombre de colons, que s'hi establiren en dues colnies a la costa oest: Eystribygg (Poble de l'Est, prop de la punta sud) i Vestribygg (Poble de l'Oest, prop de Nuuk). L'aventura de colonitzaci incloa vint-i-cinc vaixells, dels quals noms catorze acabaren el viatge, enfonsant-se o tornant els onze restants. A Eystribygg Eric s'hi constru la casa de pags Brattahl, prop del que actualment s Narssarssuaq. El seu ttol era el de cabdill de Groenlndia.

L'assentament prosper, creixent fins a tenir ms de 3000 habitants, en unir-se al grup original immigrants que fugien del sperpoblament d'Islndia. Tanmateix, un grup d'immigrants arribat el 1002 port una epidmia que delm la colnia, matant-ne molts dels ciutadans, incls Eric l'hivern del 1003. Tot i aix, la colnia sobrevisqu, i continu fins als inicis de la Petita Edat de Gel, poc abans dels viatges de Colom.

Es creu que Eric va tenir quatre fills: Leif Eriksson i Torstein amb la seva muller Tjodhild i Torvald i Frydis Eiriksdotter amb altres dones.

A diferncia del seu fill Leif Eriksson, era pag.

Durant una breu ocupaci de part de Groenlndia per part de Noruega a comenaments del segle XX, el territori ocupat fou batejant en honor d'Eric el Roig.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34082" title="Carl Benz" nonfiltered="3419" processed="3404" dbindex="13545">


Carl Friedrich Benz, ms conegut com Carl Benz, va nixer el 25 novembre de 1844 a Mhlburg i va morir el 4 abril de 1929 a Ladenbourg del Neckar. Ha estat considerat com un dels inventors de l'autombil.

Biografia.

L'any 1871 va fundar una empresa de materials per a la construcci. El 1883, a Mannheim,  comen a construir motors industrials. N'install un, monocilndric, refredat per aigua, d'un litre de cilindrada i amb una caixa de canvis en un tricicle que va conduir per la vila el 1885. El 29 de gener de 1886, obt la patent DRP 37435. 

El 1890 va trobar dos socis : Friedrich von Fischer s'encarreg de l'administraci i Julius Ganss esdev el responsable de vendes. Benz tenia les mans lliures per consagrar-se al desenvolupament de la part tcnica dels autombils, cosa que va provocar una rpida progressi en aquest camp.  

L'any 1893 es va fabricar el primer vehicle Benz de 4 rodes, la Benz Victoria, i l'any segent la Benz Velo que esdev el model de base dels primers camions el 1895.

El 1896 la primera Benz Kontra-Motor apareix, amb un motor de dos cilindres horitzontals oposats. El 1898, els primers pneumtics de cautx van ser adoptats per la Benz Comfortable. El 1899, la producci era de 572 vehicles i Benz esdev un dels ms importants fabricants d'autombils. 

El primer vehicle de carreres Benz va aparixer el 1899 i va ser se l'origen de nombrosos xits esportius.

El 1910 Benz adquireix la Sddeutsche Automobil-Fabrik de Gaggenau. El 1924, Benz i Daimler comencen el procs per fusionar-se, cosa que faran el 1926 quan es forma la companyia Daimler-Benz. 

Enllaos externs.
 Benz;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34083" title="Nereida (satllit)" nonfiltered="3420" processed="3405" dbindex="13546">
 


Nereida s un satllit de Nept , tamb conegut com Nept II. s, concretament, el tercer satllit ms gran del gegant gass. El seu nom prov de la mitologia grega, i vol dir "nimfa del mar".

 Descobriment .

Nereida va ser descoberta per Gerard Kuiper, a l'1 de maig de 1949, a travs d'un telescopi. Ell mateix li va posar el nom actual, el dia del seu descobriment.

 Caracterstiques .

Nereida destaca per la seva excntrica rbita al voltant de Nept, una excentricitat de 0.7507, que pot fer variar el seu semieix major de 5,513,787 km a 1372000 km o a 9655000 km; s la lluna amb una mida mitjana ms excntrica coneguda fins ara. Amb un dimetre d'aproximadament 340 km, i 50 K de temperatura, (Tamb aproximament) , triga 360 dies a fer una volta completa al vuit planeta, un perode de rotaci de 0,48 dies (Que vindrien a ser 11 hores i 31 minuts. Alguns satllits de Nept, com Halimedes, es creu que es van formar per antigues collisions contra Nereida.



 Vegeu tamb .
 Per a altres significats vegeu Nereides (mitologia);

 Enllaos externs .

 http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/nereid_en.html



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34098" title="Caront (satllit)" nonfiltered="3421" processed="3406" dbindex="13547">


Caront s el ms gran dels satllits de Plut. Va ser descobert per l'astrnom nord-americ James Christy el 1978, desprs d'advertir en algunes imatges de Plut que el planeta semblava que tenia forma de pera.

 Nom .
El nom "Caront" va ser escollit per Christy i va ser acceptat oficialment per la Uni Astronmica Internacional el 1985. En la mitologia grega, Caront era el barquer dels morts. Traslladava les nimes dels que acabaven de morir a travs de la llacuna Estgia per a portar-los al regne d'Hades. Aquest personatge est relacionat amb el nom "Plut" ja que aquest era un dels noms amb qu els grecs anomenaven al du dels morts. Aquest nom era ms utilitzat en la mitologia romana.

A partir del descobriment, l'any 2005, de dos nous petits satllits de Plut (S/2005 P 1 i S/2005 P 2) Caront rep tamb el nom de Plut I.

 Caracterstiques .
El dimetre de Caront s de 1.207 km, aproximadament la meitat del de Plut. Si comparem la relaci entre aquests dos dimetres amb els de la resta de planetes del Sistema solar i els seus respectius satllits trobem que Caront s excepcionalment gran en relaci a Plut. Aquesta relaci fa que a vegades es consideri el sistema Plut-Caront com un planeta doble.

Plut i Caront donen voltes un al voltant de l'altre cada 6,387 dies. Els dos cossos estan gravitacionalment lligats, de manera que el seu perode de rotaci s igual al seu perode orbital (6,387 dies) i, a ms, cada un mostra sempre la mateixa cara a l'altre. Aquest fenomen s'anomena rotaci sncrona i passa tamb entre la Terra i la Lluna. Per, a diferncia del que passa en el sistema Terra-Lluna, en el sistema plutoni aquest lligam gravitacional s'extn tamb fins a Plut, de manera que, observant des d'un dels hemisferis de Plut, Caront s sempre visible en el cel per, des de l'hemisferi contrari, Caront no s mai visible!

Caront orbita a una distncia mitjana de Plut de 19.600 quilmetres i est gaireb 20 vegades ms a prop de Plut que la Lluna de la Terra. El descobriment de Caront va permetre als astrnoms calcular de forma precisa la massa del sistema plutoni, i ocultacions mtues van desvelar les seves respectives mides. Tanmateix, no es van poder calcular les masses individuals de cada un, que noms van poder ser estimades, fins al descobriment dels satllits exteriors de Plut a finals del 2005. Detalls en les rbites d'aquestes llunes van revelar que Caront t aproximadament 1/8 de la massa de Plut. Aix indica una densitat de 1.660 kg/m3, cosa que suggereix una composici d'un 63% de roca i un 37% de gel. La seua superfcie pareix estar coberta d'aigua gelada, sense presncia de met.

Donat que l'rbita del sistema Plut-Caront es troba ms enll de la de Nept, a vegades es considera a Plut i a Caront com els primers objectes transneptunians descoberts. Els objectes transneptunians estan dins de la categoria de planetes menors i, oficialment, ni Plut ni Caront ho sn. Per degut a les peculiars caracterstiques fsiques i orbitals de Plut, que el diferencien dels altres planetes del Sistema solar, a vegades tamb se'ls considera com a tals. Dins del grup dels objectes transneptunians, Plut i Caront sn objectes del cintur de Kuiper i ms concretament, Plutins.

L'origen de Caront no es coneix amb certesa. L'any 2005, Robin Canup va publicar una teoria segons la qual Caront es podria haver format fa un 4.500 milions d'anys quan un objecte del cintur de Kuiper va collidir amb Plut, autodestruint-se i escampant gran part del mantell de Plut a l'espai. Caront s'hauria format a partir de les restes de l'impacte. Tanmateix, perqu aquesta teoria fos correcta la composici de Caront hauria de tenir un percentatge ms elevat de gel i Plut un percentatge ms elevat de roca. Per aix, ara es pensa que Plut i Caront podrien ser dos cossos que van xocar entre ells, per no amb prou fora com per autodestruir-se i desprs van comenar a orbitar-se mtuament.

Caront no ha estat mai visitat per cap missi espacial. Totes les imatges que en tenim han estat obtingudes des de telescopis terrestres. Tanmateix, el 19 de gener de 2006 la NASA va llanar la missi espacial no tripulada New Horizons que t l'objectiu d'estudiar Plut, Caront, els dos nous petits satllits recentment descoberts i algun objecte del cintur de Kuiper encara per determinar. S'espera que aquesta sonda arribi al sistema Plut-Caront cap al 2015.

Enllaos externs.
 James W. Christy i Robert S. Harrington, "The satellite of Pluto," The Astronomical Journal 83 (1978) 1005 ;
 Marc W. Buie, Observatori Lowell Les fases de Caront vistes des de Plut ;




 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34099" title="Martivell" nonfiltered="3422" processed="3407" dbindex="13548">
El Martivell s una urbanitzaci dins del terme municipal de Gelida (Alt Peneds, Provncia de Barcelona) que consta de quatre polgons, essent els ms habitats el primer i el tercer polgon. Es troba situat a uns tres quilmetres de Gelida i a uns vuit de Sant Sadurn d'Anoia, i est comunicat amb ambds nuclis a traves de la carretera C243-b.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34101" title="Leirvk" nonfiltered="3423" processed="3408" dbindex="13549">


Leirvk s un poble de l'est de l'illa d'Eysturoy, a les Froe. El municipi (Leirvkar kommuna) comptava amb 867 habitants a finals del 2002.

Restes arqueolgiques mostren que l'rea va comenar a ser habitada pels vkings cap al segle IX. Posteriorment, el 1349, la tradici diu que la Pesta Negra en mat tots els habitants excepte una nena petita.

Fcilment accessible des de la resta de l'illa d'Eysturoy grcies al tnel de Gota (1985), Leirvk representa actualment un important nus de comunicacions amb l'illa Nord, per mitj del servei de ferry que l'uneix amb Klaksvk entre 8 i 12 vegades al dia. Tanmateix, un tnel entre ambdues poblacions en construcci des del 2003 hauria de facilitar-ne encara ms les comunicacions a partir de l'agost del 2005.

Enllaos externs.
 Leirvik.fo -Pgina municipal (en feros);
 Faroeislands.dk: Leirvk (en feros, angls o dans);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34102" title="Realitat" nonfiltered="3424" processed="3409" dbindex="13550">

La realitat s el conjunt de tot all que existeix. Segons les escoles filosfiques que analitzin el concepte, la realitat pot incloure o no entitats fora de l'abast de la percepci (com l'nima o Du) o en canvi pot ser el regne d'all mesurable, accessible mitjanant la ra o els sentits i per tant susceptible de ser usat com a prova per a les hiptesis o judicis. Real pot usar-se com a sinnim de cert, de existent o fins i tot d'sser i sol usar-se com a antnim de possible, irreal, ideal o imaginari.

Les disciplines que s'ocupen de la realitat sn la filosofia (en especial les branques de l'ontologia i la metafsica), la sociologia i la psicologia.

Realitat i aparena.
La realitat se sol definir com el conjunt d'entitats que existeixen, en aquest sentit equival a l'sser. Per l'sser no s evident, ja que per a determinats corrents de la filosofia, comenant amb l'Escola d'Elea, l'sser s una essncia que no correspon amb els objectes individuals, amb all que es percep habitualment. La realitat fsica, el conjunt de cossos, seria per tant pura aparena i l'autntica realitat pertanyeria a un altre domini. Plat recull aquesta idea en parlar del mn sensible i el mn de lees idees, on la idea s l'essncia i la realitat vertadera.

L'aparena s'identifica amb els sentits, a la realitat solament es pot accedir amb l'intellecte. Posteriorment aquesta divisi es tenyeix de connotacions religioses, s'identifica el mn sensible amb l'efmer i el pecat, ja que est lligat al cos, mentre que la realitat esdev l'altre mn, on l'nima va a parar desprs de la mort. La realitat s eterna i divina i el mn terrenal un "vall de llgrimes" l'nica funci del qual s servir per jutjar l'acci de l'home per enviar-lo al parads o a l'infern en acabar la seva vida. Per al budisme el mn actual s una illusi de Maya de la qual cal alliberar-se buidant la ment per percebre la unitat del cosmos.

El mn aparent t la natura d'un somni, que mentre dura sembla real per no ho s. Aquest tpic de la vida com a somni ser una constant al barroc, amb obres com la de Caldern de la Barca. S'accepta que hi ha una divisi entre realitat i aparena per no est clar com distingir-les.

L'afirmaci del real.
Per contra altres estudiosos afirmen que justament el real s all que pertany a l'entorn immediat, al conjunt de coses perceptibles i que la resta s pura especulaci o un concepte abstracte (nominalisme). Aristtil va ser el primer que va situar l'essncia al mn sensible, allunyant-se del seu mestre Plat. L'empirisme va continuar aquesta lnia de pensament. Toms d'Aquino afirmava que la realitat era l'adequaci entre les coses i l'intellecte que les estudiava.

La cincia moderna igualment identifica el real amb el que es pot mesurar fsicament, el que cau a les coordenades d'espai i temps. S'identifica per tant amb conceptes com natura o univers. La realitat s llavors objectiva i l'nic que cal s apropar-se a entendre-la amb el progrs, que elimina la superstici i la fe quan prova que no tenen fonament empric. 

Michael Dummet considera que la realitat s el marc que permet per afirmacions sobre la veritat d'una proposici, s a dir, donat un enunciat si aquest es dna i es verifica, s veritable perqu s real . Per tant la realitat s un conjunt de fets que es poden expressar amb la lgica.

Els lmits de la realitat.
La realitat no s illimitada, justament sorgeix el problema de definir-la, i separar-la per tant de la irrealitat, perqu t fi. Descartes va ser un dels primers a posar lmits al real. Ja que els sentits enganyen i poden fer caure en l'aparena, l'nica veritat fiable s la que es dedueix del cogito ergo sum i per tant la ment s l'nic autnticament real. Tota la resta poden ser pensaments seus, sense correspondncia a l'exterior (idealisme). Si es porta a l'extrem aquesta manera de pensar es cau en el solipsisme.

Kant, per la seva banda, distingeix entre fenomen i nomen. s possible que la realitat autntica vagi ms enll del que es pot percebre per s impossible de saber, justament per ser inaccessible. L'nica realitat estudiable s la fenomnica, limitada per les categories mentals a priori, com espai, temps o unitat. La resta pot existir o no, i no se sap que pot contenir, s el regne de la metafsica. Aquesta postura donar lloc a l'anti-realisme. Lacan s un seguidor destcata d'aquesta concepci.

La mecnica quntica, sorgida de les cincies experimentals, constata que l'observador altera all observat a un cert nivell subatmic, i en conseqncia els lmits de la realitat objectiva estan determinats pels lmits de l'estudis. La realitat aliena a l'experincia de qui la relata o percep no t sentit 

Wittgenstein creu que els lmits de la realitat els estableix el llenguatge, que permet parlar de realitats fsiques i no fsiques. Tot all que s inexpressable, com l'experincia del misticisme, passa a ser irreal. El taoisme adopta justament la postura inversa: el que es pugui dir s el no-real perqu l'autntica realitat s inefable.

Determinades escoles afirmen que la realitat s una construcci cultural com qualsevol altra, ja que suposant que hi hagus un mn exterior objectiu, mai no seria el mateix per a tothom, perqu dependria de les possibilitats d'accedir-hi, de l'experincia personal i de les facultats de l'sser hum com a espcie. Per tant no hi una nica realitat limitada, sin una per a cadasc. Per facilitar la convivncia, acceptant que no hi una sola veritat, s'estableix una realitat per consens que funciona com a marc com (i limita per exemple la normalitat, establint categories de malalties mentals com l'esquizofrnia o la paranoia, que no accepten aquesta realitat consensuada). Aquest consens pot variar, com el paradigma de la cincia de cada moment (Thomas Kuhn).

Ms enll de la realitat.
S'ha intentat superar els lmits convencionals de la realitat per diverses vies. La primera s la trascendncia, sovint lligada a creences religioses. Afirma que s'ha caigut en un cientifisme reduccionista que oblida l'essncia de les coses i prova d'arribar a la realitat que est fora dels sentits amb la pregria a la divinitat o amb la meditaci (a Orient). Es reinvindica el paper de la intuci i l'espiritualitat com a vies de coneixement del real, que estaria dividit en diferents esferes o nivells. L'oraci i el ritus, quan es t fe, ajuden l'nima a connectar amb altres nivells de la realitat. La filosofia New Age substitueix el terme nima pel de concincia.

La segona incorpora elements que s'han jutjat tradicionalment com a aparena, com el somni. Freud reivindica la realitat de l'inconscient, una part de la prpia personalitat irracional per que condiciona l'actuaci en el mn conscient. El surrealisme pren justament els elements de l'inconscient com a centre de la seva creaci; s un moviment que ja des del nom (sur-rel en francs significa "per sobre de la realitat") tracta d'anar ms enll dels lmits de la realitat socialment acceptada. 

Per ltim es poden crear realitats alternatives a travs de la ficci i l'art. Aquestes construccions poden fugir expressament de la realitat convencional (moviments com el romanticisme, el simbolisme, el cubisme o tots els gneres de fantasia) o intentar recrear-la en un altre pla (realisme). Per al receptor, les obres artstiques tenen realitat, li provoquen sentiments existents o reaccions explicatives, eixamplant les fronteres del seu mn. s el concepte mn possible o alternatiu, relacionat amb la imaginaci.

En una lnia similar se situa la realitat virtual o la intelligncia artificial, que recreen altres realitats. Es pot assolir tal grau de perfecci tecnolgica que sigui impossible per a l'espectador de distingir la realitat fsica de la generada per un ordinador. Aix es coneix amb el nom d'hiperrealitat  i s estudiat per autors com Umberto Eco o Jean Baudrillard. Aquesta possibilitat havia estat enunciada en obres com la de Jorge Luis Borges sense comptar amb la tecnologia sin amb llibres, mapes o aparells mgics i qestiona el concepte d'autenticitat, que sol ser un dels atributs per definir el real.

Referncies.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34103" title="Real" nonfiltered="3425" processed="3410" dbindex="13551">


s real all que pertany a la realitat.
Dret fiscal:;
Drets reals, antiga denominaci de l'impost sobre transmissions patrimonials i altres actes jurdics.
Economia / Numismtica:;
El real s la moneda del Brasil.
Real s el nom espanyol de diversos reials, antigues monedes catalanes i castellanes, emeses pels reis, anomenades tamb reals o rals per diglssia.
Edificis:;
Palau del Real, antic palau que tenien els reis de la corona catalanoaragonesa a Valncia; avui als seus terrenys hi ha els Jardins del Real.
Teatro Real, teatre d'pera de Madrid.
Geografia:;
Real (residncia), s un arabisme que designa finques d'esplai de l'oligarquia andalusina.
Real, o Ral, s un municipi del Capcir.
el Real de Gandia, municipi de la Safor.
Real de Montroi, municipi de la Ribera Alta.
El Real o Pla del Real s un districte histric de la ciutat de Valncia.
Matemtiques:;
Els nombres reals sn aquells nombres que mesuren magnituds contnues.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34104" title="Batalla del bosc de Teutoburg" nonfiltered="3426" processed="3411" dbindex="13552">


 
La batalla del bosc de Teutoburg s una batalla que tingu lloc a la provncia romana de la Germnia Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exrcit rom i una confederaci de pobles germnics. Van ser destrudes tres legions romanes, sota el comandament del governador Publi Quintili Varus, a mans dels germnics comandats per Armini. Tot i que la batalla ocorregu en diversos llocs perqu l'exrcit rom es trobava en marxa, tradicionalment es creu que tingu lloc a prop de la muntanya de Kalkriese. La batalla fou coneguda entre els romans com clades variana (el desastre de Varus).

 Abans de la batalla .
 Germnia i Roma cap a l'any 1 .
La conquesta de la Gllia per part de Juli Csar va deixar el Rin (Rhenus) com a frontera del poder rom, i aix va romandre durant unes quantes dcades, mentre se succeen les guerres civils del final de la Repblica. No va ser fins desprs de la batalla d'ccium i l'establiment del principat de Gai Juli Csar Octavi (ms conegut per August), amb els problemes interns solucionats, que Roma va tornar a interessar-se pels seus vens a diverses fronteres de l'imperi.

Juli Csar ja havia travessat el Rin, durant la guerra de les Gllies, per fer operacions de cstig contra algunes tribus germniques, per no havia intentat cap conquesta ms enll del riu. August, amb una Gllia ja prcticament integrada a l'imperi, va decidir ampliar el radi d'influncia rom ms enll del Rin, segurament a causa de les contnues incursions de diverses tribus germniques i de la derrota de Marcus Lollius davant d'algunes d'aquestes tribus l'any 16 aC. En una srie de campanyes entre el 16 aC i el 9 dC l'objectiu quasi es va acomplir.

La derrota de Lollius va ser seguida d'exitoses campanyes que van dur efectivament la frontera de l'imperi fins a l'Elba (Albis). Drus i Tiberi (el futur emperador) van ser en bona part els responsables militars d'aquestes campanyes. Entre el 12 aC i el 9 aC Drus va anar internant-se cada vegada ms profundament en territori germnic fins arribar a l'Elba. Drus va morir el mateix 9 aC per un accident amb el seu cavall i el comandament de les tropes va ser assignat a Tiberi. Tiberi va continuar el procs d'establiment d'un poder rom efectiu a la zona i fins i tot va fundar el santuari anomenat ara ubiorum (altar dels ubis) a Colnia, que havia de constituir un centre politicoreligis de la nova Germnia romana (d'una manera semblant a com s'havia creat el santuari de les tres Gllies a Lugdunum com a centre poltico-religis dels pobles de la Gllia). Durant l'any 5 aC Tiberi arrib novament fins a l'Elba i, en una operaci conjunta amb la flota, va explorar el sud de la pennsula de Jutlndia.

En definitiva, cap a l'any 1 dC bona part de la Germania Magna estava efectivament sota control rom, especialment la zona entre el Rin i el Weser (Visurgis). De fet, ja s'havien comenat a crear alguns campaments militars i establiments romanogermnics relativament lluny del Rin i fora a l'interior de Germnia, per exemple a la vall del Lahm, com Waldgirmes i Dorlar, o a la vall del Lippe (Lupia) com Oberaden o Anreppen, la majoria abandonats desprs de la derrota de Varus. El cas de Waldgirmes s especialment significatiu i ofereix diverses pistes per entendre la situaci de Germnia abans del desastre de Varus. Les excavacions realitzades a partir de 1997 mostren que Waldgirmes no era noms un campament militar com s'havia pensat inicialment, sin una veritable colnia de fundaci recent (s'hi han trobat no noms diverses cases, sin tamb els fonaments de pedra d'un gran edifici que tindria les funcions de frum). Aparentment els romans van comenar a establir-hi un centre administratiu a partir del qual s'organitzaria la provncia de Germnia, tot just conquerida. En aquells anys August hi havia enviat l'expert governador Senci Saturn perqu mantingus a ratlla alguns pobles que encara no acceptaven de bon grat la dominaci romana. No se sap gran cosa del qu pass entre els anys 1 i 6 per es creu que el govern efica de Senci Saturn va permetre aquests avenos en la romanitzaci del pas.

En altres paraules, tot all que ja s'havia experimentat en l'establiment de la Gllia com a nova provncia es repetia ara a Germnia. La provncia havia ja comenat el cam cap a la romanitzaci i tots els indicis apunten a que aquest procs tindria continutat. No sembla haver-hi cap indicaci de qu els romans tinguessin dubtes sobre la viabilitat de Germnia com a nova provncia.

 L'arribada de Varus i d'Armini a Germnia .
En aquesta situaci, en algun moment abans de l'any 7 dC, August nomen Publi Quintili Varus governador de Germnia (legatus augusti pro prtore). Varus havia estat cnsul l'any 13 aC juntament amb Tiberi i desprs governador de Sria, on havia dut a terme amb xit algunes campanyes militars. La persona de Varus s difcil d'analitzar. Les fonts antigues sn unnimement hostils amb ell, el fan culpable de la derrota i el presenten gaireb com un aprofitat que utilitz el seu proconsolat a Sria per enriquir-se. En qualsevol cas s possible que Varus es comports de forma arbitrria i fins i tot brutal a la seva nova provncia i provoqus efectivament la revolta que esclataria poc desprs. Cassi Di afirma explcitament que Varus va accelerar el ritme de la poltica de romanitzaci i la lenta i gradual assimilaci de la provncia i que ho va fer aix perqu no va arribar a copsar correctament la situaci que tenia entre mans. La poltica seguida fins aleshores havia funcionat ms o menys correctament, per sembla que Varus la voler dur massa lluny.

Ms o menys per la mateixa poca en qu Varus arribava a Germnia hi arribava tamb l'altre protagonista de la histria: Armini. Armini (Arminius o *Erminameraz era el fill de Segimer (*Sigimeriz), cabdill dels queruscs (cherusci), tribu germnica assentada a la zona de l'actual Hannover, i havia servit a l'exrcit rom, juntament amb el seu germ Flavus, com a prefecte (prfectus) d'alguna unitat de cavalleria. La seva carrera militar s'havia vist coronada amb la concessi del rang de cavaller (eques). Cap a l'any 7 dC torn a la seva terra i es trob amb la situaci creada pel nou governador, especialment dura per al seu poble. Sembla que mica en mica es va anar convencent que, malgrat els beneficis de la dominaci romana, a vegades estar sota el seu poder no era tan agradable com havia pensat inicialment i, en especial, sota governadors com Varus. Les fonts antigues sn contradictries respecte a la figura d'Armini, tan aviat el presenten com un noble germnic lluitant per la seva llibertat com un trador als romans.

Per altra banda tamb cal advertir que la figura d'Armini ha estat utilitzada per la historiografia romntica primer i pels excessos nacionalsocialistes desprs, i l'han presentat com el primer lluitador de la llibertat de la naci germnica, imatge que ha tingut un considerable xit, i encara el t avui en dia. S'ha dit que Arminius va ser el primer nacionalista germnic formant una aliana pangermnica, s'ha dit que el desastre de Varus va ser el comenament del final de l'imperi rom i fins i tot que el poble d'Armini va esdevenir posteriorment el poble sax i, per tant, que Arminius va ser el primer angls. En resum, la figura d'Armini ha estat profundament manipulada per raons poltiques anacrniques, totalment alienes al fet histric.

 La revolta .
En algun moment de l'any 9 dC Armini va decidir revoltar-se contra el procs ja iniciat d'incorporaci de la Germnia a l'imperi. El procs que va dur a la revolta va ser lent, i es va dur a terme, sembla, contra l'opini del seu pare. Arminius es va anar convencent a ell mateix i va anar convencent a bona part de la seva tribu i d'altres, aix com, segurament, a molts dels germnics que, com ell, servien com a auxiliars a l'exrcit rom. En qualsevol cas, quan es va passar a l'acci hi havia inicialment tres tribus involucrades en la revolta: els queruscs, els caucis (chaucii) i els marsis (marsi), per quan la batalla es va tornar contrria als romans altres tribus es van unir a l'atac. El nombre exacte d'homes i tribus involucrades no es coneix, per s sabem que, com a mnim una tribu, els marcomans (marcommani), va romandre neutral durant la lluita.

Sembla que Armini va dissenyar un pla per allunyar els romans de les seves fortificacions i dur-los cap una zona que afavors clarament l'atac dels germnics; al mateix temps els campaments romans al nord del Rin serien atacats. Es va enviar a Varus un
informe segons el qual una tribu ms o menys llunyana del nord s'havia revoltat, de manera que es veis obligat a sortir del campament on estava estacionat amb les seves legions per passar l'hivern i hagus de cobrir una llarga distncia a travs del que aparentment era territori amic. La ruta el faria travessar el bosc de Teutoburg (una rea d'aproximadament 100 km de longitud entre les actuals localitats d'Osnabrck i Paderborn). La zona estava coberta d'un bosc molt fronds, un sotabosc molt dens i molts aiguamolls i petits penya-segats difcils de travessar. L'orografia del terreny dificultaria enormement un desplegament efectiu de les legions i permetria atacs rpids i posteriors retirades dels germnics.

En qualsevol cas el que s un fet s que Varus es va posar en marxa amb les tres legions des del campament d'Aliso (al Lippe, a l'actual Westflia) en direcci al nord. En total Varus es va endur uns 20.000 soldats. Curiosament Varus va ser advertit sobre el possible atac per Segestes (*Seugastiz), sogre d'Arminius i oposat a la revolta. Cal dir que Segestes era tamb un important cabdill de la tribu i un fort oponent poltic d'Arminius i Segimerus; a ms, la seva filla Thusnelda (*Thurazhilda) s'havia casat amb Arminius contra la seva voluntat, fet que, o b va ser la causa o b va reforar l'enemistat entre els dos cabdills. Aquesta oposici va jugar una part important en la caiguda d'Arminius anys ms tard. El fet important en aquest punt, per, s que Varus va optar per ignorar l'avs de Segestes.

 Els tres dies de la batalla .

La sortida d'Aliso i el primer atac.
Els romans no esperaven cap atac i per tant es van posar en marxa amb un nombre considerable de no combatents (dones, criatures, servents) repartits al llarg de la columna. El nombre d'aquests acompanyants ha estat estimat entre 5.000 i 10.000 i ens indica que els romans no sospitaven en absolut que una mica ms endavant els esperava una emboscada. La columna de marxa devia estar precedida pels enginyers, que havien de desbrossar el terreny, eixamplar el cam i construir ponts i passeres a travs dels aiguamolls i penya-segats. Aix, la columna, formada per unes 30.000 persones, es devia allargar bastants quilmetres. Els soldats, per la seva banda, devien anar carregats amb les seves prpies eines i equipatge i s possible que molts no tinguessin les armes preparades per a un eventual s. Molta de la crrega, a ms, anava a lloms de diverses mules.

Mentrestant, els germnics restaven amagats al bosc, vigilant la columna romana i esperant el moment adient per atacar. I van decidir fer-ho durant una violenta tempesta; la sorpresa devia ser total. No noms les formacions romanes estaven desorganitzades a causa de la tempesta, sin que a ms tots els civils barrejats ms o menys aleatriament dins les formacions impedien a les tropes agrupar-se i contraatacar. Els germnics es van apropar cada vegada ms i la lluita va esdevenir cos a cos. Desprs d'una estona els romans van aconseguir sortir parcialment de l'emboscada i van poder situar-se en un terreny prou obert per tal de muntar un campament amb unes improvisades fortificacions. Els enginyers i els soldats van aixecar un terrapl, tal com era habitual a l'exrcit rom. Dins dels lmits d'aquesta barrera el campament es va anar formant mentre anava arribant la resta de la columna. En aquest punt l'nica cosa que es podia fer era esperar la nit.

El segon dia.
Desprs d'una nit amb incursions puntuals dels germnics, les forces romanes van aixecar el campament. Els romans esperaven que els germnics se'ls enfrontarien en combat obert al lloc del primer campament. Malauradament per a ells, els germnics es van mantenir dins el bosc, on tenien els majors avantatges. Aix, els romans no van tenir altra opci que posar-se en marxa i endinsar-se novament als boscos. Varus va decidir cremar o abandonar el tren d'equipatges i continuar noms amb el que era absolutament necessari. Els morts segurament havien estat enterrats i les legions i els civils que quedaven van formar per posar-se en marxa. Tanmateix, la qesti era: cap a on? Havien de seguir cap al nord o intentar retornar a alguna de les fortaleses de la vall del Lippe? No sabem qui va prendre la decisi final, per el cert s que la columna va seguir endavant, endinsant-se ms en territori germnic i el bosc de Teutoburg. Malgrat que aquesta decisi pugui semblar arriscada en excs, no podem saber si l'alternativa de tornar cap al sud hagus estat ms encertada i menys exposada a noves emboscades. El cam va ser dur tant per als homes com per als cavalls, a causa del fang de la tempesta del dia anterior i possiblement per una pluja persistent. Durant tot el dia van estar sotmesos a un atac continu i va ser en aquest segon dia quan es van produir la majoria de baixes. Finalment es va decidir abandonar la marxa cap al nord i retirar-se cap al Lippe.

Els romans van girar cua i poc desprs es produ un encontre a camp obert amb els germnics, ben aprofitat pels romans, que causaren fora baixes als germnics. Tanmateix, no n'hi havia prou; s'estava fent fosc i van buscar un lloc adient per a muntar el campament per passar la segona nit. Varus va fer plans per poder escapar al mat segent. Per la seva banda, malgrat les baixes patides en l'encontre a camp obert, els germnics havien augmentat les seves forces a mesura que ms tribus es van unir a la revolta.

El tercer dia i el final de la batalla.
A l'alba les restes de l'exrcit rom es van preparar per a la marxa i fer una rpida retirada cap al Lippe. Els germnics van preparar una trampa i es van retirar, deixant que Varus i els seus homes abandonessin el camp. Els romans van aconseguir obrir-se cam fins que van trobar-se amb una barricada de terra i arbres caiguts preparada pels homes d'Armini. Havien arribat al punt final de la batalla, totalment voltats de germnics (potser el lloc actual de Kalkriese). Els romans van fer a corre-cuita un fossat i un terrapl mentre es preparaven per a l'asalt final. A mesura que els germnics superaven les defenses les forces romanes s'anaven trencant en grups allats ms i ms petits. Varus es va sucidar deixant-se caure sobre la seva espasa. El prefecte Eggius va mantenir-se lluitant fins al final amb els seus homes, mentre que el seu collega Ceionius va preferir rendir-se. En aquest punt el comandant de cavalleria Numonius Vala va intentar fugir i escapar-se de la trampa, per no va reeixir.

Un per un els petits grups de soldats anaven essent venuts o obligats a rendir-se. Un cos de veterans va formar un punt fort sobre un petit tur i va mantenir-se fins al final del dia. Dues de les tres guiles, el smbol de les legions, van ser capturades. Segons Publi Anneu Florus (que es basa en Livi) un soldat desconegut que duia la tercera guila va preferir morir que permetre que fos capturada: a mesura que els germnics s'apropaven va crrer cap a un aiguamoll proper i s'hi enfons amb l'guila. Poc desprs la batalla va acabar. Els vencedors van acabar de matar els que encara quedaven vius; els oficials van ser cremats vius i alguns soldats clavats als arbres.

Molts cossos es van quedar all on eren, sense enterrar o sense cremar. Es va dir que Armini ho va manar aix per donar una mostra de la seva capacitat i poder a les altres tribus i com un avs per als romans. El cos de Varus, que aparentment va ser enterrat pels seus homes durant l'atac, va ser desenterrat i el seu cap enviat a Marobodus, el cap dels marcomans. Com aquests havien restat neutrals durant la revolta, aquest gest podia ser una amenaa d'Armini i a la vegada una invitaci a sumar-se a la revolta. El cert, per, s que els marcomans van seguir neutrals i Marobodus va retornar ms tard el cap a Roma.

Molt pocs romans van sobreviure els tres dies de la batalla. Algunes fonts donen la xifra de 12 o menys, soldats i civils. Aquestes xifres potser estan exagerades, per totes les fonts afirmen que les baixes van ser molt elevades. Tan important fou la derrota que
els nmeros de les legions (XVII, XVIII, XIX) no es van tornar a utilitzar. Els supervivents, fossin quants fossin, es van haver d'enfrontar a ms problemes encara. Sense ells saber-ho, totes les guarnicions i campaments romans del nord de Germnia estaven essent atacades, i totes, excepte una, havien estat cremades o saquejades quan la batalla s'havia acabat.

 La situaci desprs de la batalla.
Sovint es diu que desprs de la derrota els romans van abandonar qualsevol intent d'incorporar Germnia a l'imperi, per el cert s que van seguir fent incursions durant els anys segents. L'any 15 dC Germnic, el fill adoptat per Tiberi, va fer una nova expedici de cstig ms enll del Rin amb vuit legions. Un destacament comandat per Luci Stertinius va recuperar l'guila de la XIX legi desprs d'una batalla contra els bructeris. Una segona guila (no sabem de quina legi) va ser recuperada pel propi Germnic. En aquesta campanya Germnic tamb va trobar el lloc de la darrera batalla de les tropes de Varus. L'any segent els romans van obtenir una victria important contra els queruscs en una batalla a camp obert. Sembla clar que l'objectiu de totes aquestes operacions era restablir el control rom a la zona, per malgrat els xits parcials de Germnic, els resultats no van ser prou espectaculars com per invertir-hi ms esforos, de manera que l'any 17 dC Tiberi orden acabar les campanyes i mantenir el Rin com a frontera. Durant els anys segents s'organitzaren les noves provncies de la Germnia superior i la Germnia inferior, que tenien el seu lmit al Rin.

En les accions germniques contra aquestes noves campanyes romanes es torn a destacar Armini, que en aquells anys, i grcies als seus xits, havia aconseguit bastant poder i influncia sobre diverses tribus. Precisament aquest creixent poder provoc que diversos nobles germnics el comencessin a mirar amb mals ulls i finalment fou assassinat per membres de la seva prpia tribu. A partir d'aquest moment no va haver-hi ms intents de colonitzaci i les tropes que feien campanya ms enll del Rin tornaven sempre al Rin per passar l'hivern. Noms a partir de l'any 73 dC els romans van tornar a intentar annexionar terres a l'est del riu, aquesta vegada amb xit; el territori, situat entre el Rin i el Danubi i anomenat agri decumates, es va incorporar a la provncia de la Germnia superior.

 Notes .


 Referncies .
Primries.
 Cassi Di, Histria de Roma, LVI, 18-24.
 Gai Vellei Patercle, Historia Romana, CXVII-CXIX.
 Publi Corneli Tcit, Annals, I, 61-62 - II, 30.
 Publi Anneu Florus, Epitom de Titio Liuio, II, 88.
 Suetoni, Vides dels dotze csars.

Secundries.
 Adrian Murdoch, Rome's Greatest Defeat: Massacre in the Teutoburg Forest (Sutton Publishing, Stroud, 2006) ISBN 0-7509-4015-8.
 Peter S. Wells, The Battle That Stopped Rome. Emperor Augustus, Arminius, and the slaughter of the legions in the Teutoburg Forest (W.W. Norton & Company, Nova York, 2003) ISBN 0-393-02028-2.
 Fergus M. Bordewich, The ambush that changed history, Smithsonian Magazine, setembre del 2005, (enlla).
 Adrian Goldsworthy, In the name of Rome. The men who won the Roman Empire (Phoenix, Londres, 2003) ISBN 0-755381-789-6.
 Martin Goodman, The Roman World (Routledge, Nova York, 1997).

Enllaos externs.
 Pgina oficial del museu i parc de Kalkriese.   ;
 Anlisi extens de la batalla, de Jona Lendering. ;
 Projecte de recerca a la Universitat d'Osnabrck. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34108" title="Provncia de Lieja" nonfiltered="3427" processed="3412" dbindex="13553">


La provncia de Lieja (en francs Lige, en val Lidje) s una provncia valona de l'est de Blgica. La ciutat de Lieja n's la capital.
Histria.
La provncia actual prov d'un departament  creat per l'administraci francesa a la fi del segle XVIII, el departament de l'Ourte. Els revolucionaris que van voler trencar les fronteres feudals de l'antic rgim van combinar part del principat de Lieja, del principat de Stavelot-Malmedy, del ducat de Limburg i dels pasos enll del Mosa per a formar una nova entitat administrativa contigua sense els enclavats i exclavat tpics del rgim feudal. Tamb, en aplicar el principi de l'igualtat (tothom parla francs), tampoc no van prendre en consideraci les fronteres lingstiques.

Al 1815, desprs de la desfeta napolenica, la part oriental (Eupen, Malmedy, Sankt-Vith, Schleiden, et Kronenburg, Schller, Steffeln i Dhom) va ser atorgada a l'imperi prussi. Tot i mantenir les fronteres administratives franceses, el rei Guillem I dels Pasos Baixos va abandonar les denominacions geogrfiques francesos per a tornar als noms ms tradicionals de les provncies. Va canviar el nom en provncia de Lieja, en recordatori de l'antic principat de Lieja, tot i que el territori no corresponia gaire a l'antic principat.

Al 1919, desprs de la desfeta prussiana, els cantons Eupen, Malmedy i Sankt-Vith van tornar a la provncia de Lieja.

Al 1962, les fronteres de la provncia van canviar per a la darrera vegada: Landen, Neerhespen i Overhespen van passar a la provncia de Brabant i Voeren va passar a la provncia de Limburg. Els pobles provncia de Limburg de la vall del Jeker, Bassenge, Wonck, Eben-Emael, Roclenge-sur-Geer van passar a la provncia de Lieja.

Des d'aleshores, les fronteres ja no van canviar. 

 Els 84 municipis de la provncia de Lieja .




Llista de Governadors.

1830 - 1831:   Etienne de Sauvage (Liberal);
1831 - 1832:   Jean-Franois Tielemans (Liberal);
1832 - 1844:   Charles van den Steen de Jehay;
1844 - 1846:   Henri de Brouckre (Liberal);
1846 - 1847:   Edmond de la Coste (Liberal);
1847 - 1863:   Ferdinand de Macar (Liberal);
1863 - 1882:   Charles de Luesemans (Liberal);
1882 - 1908:   Lon Pety de Thoze;
1908 - 1919:   Henry Delvaux de Fenffe (Catholic Party);
1919 - 1927:   Gaston Gregoire (Liberal);
1927 - 1937:   Henri Pirard            ;
1937 - 1943:   Jules Mathieu;
1944 - 1953:   Joseph Leclercq (PSB);
1953 - 1971:   Pierre Clerdent (PRL);
1992 - 1990:   Gilbert Mottard (PS);
1990 - 2004:   Paul Bolland (PS);
2004 - present: Michel Foret (MR);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34109" title="Ljubljana" nonfiltered="3428" processed="3413" dbindex="13554">


Ljubljana (pronunciat ) (en alemany Laibach, en itali Lubiana) s la capital i la ciutat ms gran de l'estat d'Eslovnia. Est situada al centre del pas i entre els rius Ljubljanica i Sava, i t una poblaci de 310.000 habitants.

L'origen del nom s desconegut encara, usualment es diu que t el seu origen en la paraula eslovena ljubljena (estimada), per aquesta teoria no ha pogut ser corroborada; la segona hiptesi diu que el nom pot haver evolucionat de la paraula llatina aluviana (riu desbordat). Alguns creuen tamb que l'origen del nom actual s Laburus, una antiga detat eslava i presumpta patrona de l'assentament original.

Ljubljana s un important nus de comunicacions entre Europa Occidental i Europa de l'Est per una banda i entre els pasos del Centre d'Europa i els Balcans per l'altra.

Histria.

Malgrat que l'assentament rom d'Emona va ser construt l'any 15 dC, els primers informes que esmenten la ciutat amb el seu nom actual daten de 1144 (en alemany sota el nom de Laibach) i 1146 (amb el nom de Luwigana).

Desprs d'haver estat reconeguda com a ciutat el 1220, Ljubljana s'integra a l'imperi dels Habsburg en 1335. La ciutat es va convertir en el centre de la dicesi de la regi el 1461 i desenvolupa la cultura eslovena durant l'edat mitjana. Els Habsburg d'ustria van governar la regi amb la nica interrupci de les guerres napoleniques. Entre 1809 i 1813 Ljubljana va ser la capital de les Provncies Illries pertanyents al Primer Imperi Francs. El 1821 la ciutat acull el congrs de Laibach.

El 1918 amb la coalici de croats i serbis, Ljubljana es converteix en el centre de la Eslovnia iugoslava (anomenada Dravska banovina ("Vegueria de la Drava") entre el 1929 i 1941, perqu el centralisme iugoslau va prohibir l'us oficial dels noms nacionals) i desprs de la Segona Guerra Mundial en la capital de la repblica iugoslava d'Eslovnia. Ljubljana va continuar sent la capital eslovena desprs que aquesta s'independitzs el 1991.

Ljubljana va ser devastada en diverses ocasions per tremolors. Desprs de la tremolor de terra del 1511 va ser reconstruda sota un model de ciutat renaixentista; el 1895, quan la ciutat va ser de nou devastada, va ser novament reconstruda, encara que aquesta vegada sota un model neoclssic.

Durant la segona guerra mundial, de 1940 a 1943, Ljubljana va ser annexionada a Itlia com a part d'Eslovnia occidental, sent la capital de la provncia homnima.

Llocs d'inters.

Castell de Ljubljana;
Universitat de Ljubljana;






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34110" title="Nombre set" nonfiltered="3429" processed="3414" dbindex="13555">

El nombre set s el que segueix al sis i precedeix al vuit. S'escriu 7 en xifres rabs, VII en les romanes i   en les xineses.
s un nombre primer. El prefix que el designa s hepta- 

L'origen del set est en l'observaci del cel per part dels antics astrnoms. La immensa majoria de les estrelles no canviaven de posici les unes respecta a les altres durant l'any. Per, observaren set cossos celestes, que s, ho feien. El Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Jpiter i Saturn, i que els pobles antics consideraven estrelles mbils.



Aquests set cossos celestes donaren nom als dies de la setmana: Dilluns (Lluna), Dimarts (Mart), Dimecres (Mercuri), Dijous (Jpiter), Divendres (Venus), Dissabte (Saturn) i Diumenge que ve de la paraula llatina "Dominus", el senyor (referncia a Du). En angls, per exemple, es conserven els noms originals: Saturday (Saturn) i Sunday (Sol).

Culturalment el set t una forta presncia, ja que simbolitza la perfecci i tamb la multitud. Per aix hi ha moltes sries basades en aquest nombre, que a ms simbolitza la uni entre el div (3) i el terrenal (4). 


Ocurrncies del set:
 Els dies de la setmana.
 Els pecats capitals.
 Els colors de l'arc de Sant Mart.
 El nombre d'elements metalloides.
 Els famosos reis de Roma, ciutat dels 7 turons.
 Els cels de la religi islmica (d'on ve l'expressi "estar al set cel", com a sinnim d'estar al parads).
 Les notes musicals: do, re, mi, fa, sol, la, si.
 Les set meravelles del mn antic.
 Les set arts: pintura, escultura, arquitectura, literatura, msica, dansa i cinema.
 Els set mars, expressi antiga que designava la totalitat dels oceans, fruit de l'idea de multitud que t el nombre.
 Les set edats de l'home segons William Shakespeare: l'infant, el nen, l'amant, el soldat, l'adult, l'home madur i el vell.
Designa l'any 7 i el 7 aC;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34112" title="Pecat" nonfiltered="3430" processed="3415" dbindex="13556">
Un pecat s la trangressi voluntria d'una norma moral, s una falta de carcter religis que provoca l'estat de culpa. La conscincia llavors pateix remordiments.

A l'hinduisme un pecat s qualsevol falta que crea un mal estat de karma.

Al cristianisme hi ha determinats pecats que tenen una rellevncia especial: els set pecats capitals, que sn la gola, la luxria, l'avarcia, la suprbia, la peresa, l'enveja i la ira.

La resta de faltes, si no sn greus, s'anomenen pecats venials i es poden expiar mitjanant el sagrament de la confessi o complint una determinada penitncia. Per aconseguir el perd, cal el propsit ferm de no tornar a pecar.

Hi ha noms una excepci, un pecat que no es comet voluntriament sin que tenen tots els ssers humans segons el catolicisme pel fet de ser descendents d'Adam i Eva. S'anomena pecat original i es neteja a travs del baptisme. 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34115" title="Satllit natural" nonfiltered="3431" processed="3416" dbindex="13557">

En Astronomia, un satllit natural s un qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta. Generalment s molt ms petit que el planeta  i l'acompanya en la seva revoluci al voltant del Sol. 
En el cas de la Lluna, t una mesura tan semblant a la Terra que en compte de considerar a la Terra com un planeta i a la Lluna com el seu satllit, es pot considerar com un sistema de dos planetes que giren junts (planeta doble). Tal s el cas de Plut i el seu satllit Caront.

Per extensi anomenem llunes als satllits dels altres planetes. Aix diem: els quatre satllits de Jpiter, per tamb, les quatre llunes de Jpiter.
Per extensi s'anomena  satllit natural o llunes qualsevol cos natural que gire al voltant d'un cos que no siga el Sol com per exemple un asteroide com en el cas del satllit asteroidal Dactyl girant al voltant de (243) Ida. 

En el Sistema Solar hi ha:
 Satllits pastors: Quan mantenen algun anell de Saturn, Jpiter, Ur o Nept en el seu lloc.
 Satllits troians: Quan un planeta i un satllit important tenen en els punts de Lagrange L4 i L5 altres satllits.
 Satllits coorbitals: Quan giren en la mateixa rbita. Els satllits troians sn coorbitals, per tamb ho sn els satllits de Saturn Janus i Epimeteu que disten en les seves rbites menys de la seva grandria i en compte de xocar intercanvien les seves rbites.
 Satllits asteroidals: Alguns asteroides tenen satllits al seu voltant com (243) Ida i el seu satllit Dactyl. El 10 d'agost de 2005 es va anunciar el descobriment d'un asteroide (87) Slvia que t dos satllits girant al seu voltant, Rmul i Remus. Rmul, la primera lluna, es va descobrir el 18 de febrer de 2001 en el  telescopi W. M. Keck II de 10 metres en Mauna Kea, t 18 km de dimetre i la seva rbita a una distncia de 1370 km, de Slvia tarda a completar-se  87,6 hores. Remus, la segona lluna, t 7 km de dimetre i gira a una distncia de 710 km, tardant 33 hores a completar una rbita al voltant de Slvia.  ;

Es contraposa al terme  satllits artificials que s un objecte fabricat per l'home.

Referit als satllits naturals, ja que tots els objectes patixen la fora de la gravetat, el moviment de l'objecte primari tamb es veu afectat pel satllit. s precisament aquest  fenomen el que permet el descobriment de planetes extrasolars. Si dos objectes posseeixen masses semblants, se sol parlar de sistema binari en compte d'un objecte primari i un satllit. El criteri habitual per a considerar un objecte com a satllit s que el centre de masses del sistema format pels dos objectes estiga dins de l'objecte primari.

Satllits al sistema solar .
Al sistema solar es coneixen 155 satllits, distributs aix:
 1 a la Terra, anomenat Lluna;

 2 a Mart: Deimos i Fobos;

 62 a Jpiter: Adrastea, Aitn, Amaltea, Anank, Aoede, Arque, Autnoe, Caldona, Cale, Calice, Calicore, Calrroe, Callisto, Carme, Carpo, Cilene, Elara, Ernome, Euante, Eucelade, Euporia, Eurdome, Europa, Ganimedes, Harpalice, Hegemone, Helice, Hermip, Himalia, I, Isonoe, Leda, Lisitea, Megaclite, Metis, Mneme, Ortosia, Pasfae, Pastea, Praxdice, Sinope, Sponde, Tagete, Tebe, Telxinoe, Temisto, Tione, Iocasta i 14 ms que encara no tenen nom.
 
 47 a Saturn: Albiorix, Atles, Calipso, Dione, Encelade, Epimeteu, Erriapus, Febe, Helena, Hiperi, Ijiraq, Imir, Janus, Jpet, Kiviuq, Metone, Mimas, Mundilfari, Narvi, Paaliaq, Palene, Pan, Pandora, Pllux, Prometeu, Rea, Siarnaq, Skadi, Suttungr, Tarvos, Telest, Tetis, Thrymr, Tit i 13 ms que encara no tenen nom.

 27 a Ur: Ariel, Belinda, Bianca, Caliban, Cordlia, Creseida, Cupido, Desdmona, Ferdinand, Francisco, Julieta, Mab, Margaret, Miranda, Ober, Oflia, Perdita, Prcia, Prsper, Puck, Rosalina, Setebos, Sicorax, Stefano, Titnia, Trncul i Umbriel.

 13 a Nept: Despina, Galatea, Halimedes , Laomedeia , Larissa, Niade, Nereida, Neso , Proteu, Psamate , Sao , Talassa, Trit ,
   
  

 3 a Plut: Caront, Hydra (Plut III, designaci provisional S/2005 P1) i Nix (Plut II, designaci provisional S/2005 P2).

 1 a Eris: Disnmia.

Els planetes Mercuri i Venus no tenen cap satllit natural. Cerques sistemtiques des de telescopis terrestres i missions no tripulades als planetes gegants han augmentat cada cert temps estes xifres al descobrir nous satllits, i poden continuar fent-ho en el futur.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34116" title="Maurice Herzog" nonfiltered="3432" processed="3417" dbindex="13558">
Maurice Herzog (Li, Frana. 15 de gener del 1919), s un alpinista i destacat poltic francs. Nasqu al si d'una famlia benestant, conservant una prominent posici social com a empresari i alpinista.  Militaritzat als anys de la Segona Guerra Mundial, assol el grau de capit. Ocupa un lloc a la histria per haver estat el primer home  amb Louis Lachenal- a trepitjar el cim d'una muntanya de ms de vuit mil metres d'altitud, l'Annapurna, a la serralada de l'Himlaia.

Aquest fou un fet de gran transcendncia al seu moment. Fins aleshores, un total de vint-i-dues expedicions de diversos pasos havien intentat sense xit aconseguir-ho.

Arribaren al cim el dia tres de juny de 1950, desprs de gaireb dos mesos d'exploracions i preparaci. A ms de Herzog i de Lachenal a l'expedici hi participaren altres sis alpinistes: Jean Couzy, Marcel Schatz, Gastn Rebuffat, Marcel Ichac, Jacques Oudot i Lionel Terray. Cap d'aquestos sis arribaria al cim per a tots ells la histria i el mateix Herzog els reconeix el mrit de la conquesta. 

Tamb hi prengueren part nombrosos portadors i alguns sherpas, el cap dels quals fou Ang-Tharkey. Al contrari que en la prctica totalitat d'expedicions posteriors als pics d'aquella serralada, aquell cop cap sherpa va assolir el cim. 

Poc va mancar per, perqu l'empresa acabs en tragdia, ja que la davallada del cim fou fora accidentada. Terray, Herzog i Lachenal patiren greus congelacions.

La histria sencera d'aquesta conquesta la va relatar Herzog en un llibre titulat  Annapurna Primer 8.000 , publicat en francs l'any 1953.

Persona molt activa, ocup llocs de responsabilitat poltica a Frana. Tamb fou director d'una obra cultural de referncia, l' Enciclopdia de la Muntanya .

L'any 2.000 a diversos mitjans nord-americans aparegu un seguit d'articles i informacions qestionant la capacitat tcnica (materials) i fsica (preparaci dels alpinistes) per haver assolit aquell cim el 1950. Aquestes opinions no van obtenir cap credibilitat als cercles ms especialitzats, i Herzog n'ha rebutjat de pla els seus continguts.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34119" title="Maionesa" nonfiltered="3433" processed="3418" dbindex="13559">

En gastronomia, la maionesa o tamb maonesa s una salsa freda feta d'ou cru, oli, sal i unes gotes de suc de llimona. Tcnicament s una emulsi d'oli que es pot formar perqu el rovell d'ou cont lecitina que fa d'emulsionant.

Etimolgicament la paraula "maionesa" sembla procedir de la ciutat de Ma a Menorca.

Es prepara en fred, batent enrgicament els ingredients en un morter fins a aconseguir l'emulsi; primer s'hi fica l'ou, la sal i les gotes de llimona, a continuaci es va afegint l'oli mentre es va batent. Algunes receptes canvien la llimona per vinagre i d'altres, especialment a Frana, la substitueixen per una mica de mostassa. Avui en dia s molt fcil preparar-la amb una batedora elctrica.

A partir de la salsa maionesa es poden preparar moltes altres salses fredes, com la salsa trtara o la salsa rosa.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34121" title="Civilitzaci maia" nonfiltered="3434" processed="3419" dbindex="13560">

Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui es Mxic i a l'Amrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes ms importants abans de l'arribada dels espanyols. Contrari a la creena popular, els maies no han desaparegut, sin que milers de descendents viuen encara a aquestes rees i parlen diferents dialectes de la llengua maia.

Histria .
Els maies van construir les famoses ciutats de Tikal, Palenque, Copn, Calakmul, Uaxactn, Altn Ha, i molts altres llocs en l'rea. Van desenvolupar un imperi basat en l'agricultura, i consistia en nombroses ciutats-estat independents. Els monuments ms notables sn les pirmides que van construir en els seus centres religiosos, al costat dels palaus dels seus governants. Altres restes arqueolgiques importants inclouen enormes pedres tallades, que descriuen als governants al costat de textos jeroglfics que descriuen les seves genealogies, victries militars i altres fites histriques. 

Durant els segles VIII i IX dC la cultura maia va entrar en decadncia, abandonant la majoria de les ciutats de les terres baixes centrals. Segurament la guerra, l'esgotament de les terres de cultiu, i la sequera, o alguna combinaci d'aquests factors sn freqentment suggerits com els motius de la decadncia. Existeix evidncia arqueolgica de guerres, fams, i revoltes en diversos llocs de les terres baixes centrals. El primer contacte dels espanyols quan arribaren a Mxic fou amb els maies, aleshores aquests pagaven tribut als asteques que conqueriren tota la regi.

 Art .

Molts consideren a l'art maia de l'era clssica (200 a 900 dC) com el ms sofisticat i bell del Nou Mn antic. Els tallats i relleus en estuc a Palenque i a Copn sn especialment fins, mostrant una grcia i observaci precisa de la forma humana que recordaven als primers arquelegs de la civilitzaci clssica del Vell Mn. Noms existeixen rastres de la pintura avanada dels maies clssics, la majoria dels que ha sobreviscuts sn terrisseria funerria i altres peces de cermica. Tamb una construcci a Bonampak t murals antics que van sobreviure per un afortunat accident, considerats com els de ms qualitat dels que es conserven a Mxic. Al 2001, es van descobrir unes tombes reials amb uns murals, els ms antics de Guatemala, a la ciutat maia de San Bartolo. Alguns experts han qualificat aquestes troballes com la Capella Sixtina de la civilitzaci maia.

Amb el desxiframent de l'escriptura maia per Tatiana Proskouriakoff (1909-1985) el 1957, es va descobrir que aquesta va ser una de les poques civilitzacions on els artistes escrivien el seu nom en el seu treball.

 Arquitectura .

La arquitectura maia es nica i espectacular com l'arquitectura grega o romana, amb construccions de diversos milers d'anys. Les ms dramtiques i ms conegudes, sn les fantstiques pirmides escalonades de finals del perode presclssic. Durant aquesta poca de la cultura maia, els centres del poder religis, comercial i burocrtic van crixer per a convertir-se en increbles ciutats com: Chichn Itz, Tikal i Uxmal. Algunes construccions notables de les ciutats maies son: 

 Les Plataformes Ceremonials: utilitzades per a cerimnies pbliques i events religiosos, aix com per a exhibir els caps de les vctimes de guerra.
 Palaus: grans i sovint molt decorats, es trobaven prop del centre d'una ciutat.
 Pirmides i Temples: els temples religiosos ms importants es trobaven en el cim de les pirmides maies, suposadament per ser el lloc ms proper als cels.
 Pistes del Joc de pilota mesoameric;
 Observatoris;

 Cincies .

Els maies (o els seus predecessors olmeques) van desenvolupar independentment el concepte del zero (i han estat usant el concepte segles abans que el Vell Mn), i usaven un sistema de numeraci de base 20 (a la part dreta en surten els simbols). Les inscripcions els mostren en ocasions treballant amb sumes de fins a centenars de milions. Van produir observacions astronmiques extremadament precises; els seus diagrames dels moviments de la lluna i els planetes sn iguals o superiors als de qualsevol altra civilitzaci treballant a primera vista. El clcul maia de la durada de l'any solar era d'alguna manera superior al del calendari gregori.






 

 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34122" title="Amlie Nothomb" nonfiltered="3435" processed="3420" dbindex="13561">

Amlie Nothomb (nascuda el 13 d'agost de 1967 a Kobe, Jap) s un escriptora belga en llengua francesa. 

El fet que el seu pare fos ambaixador de Blgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescncia visqus a diversos pasos a banda del seu Jap natal: Xina, Estats Units, Laos, Birmnia i Bangla Desh. Als 17 anys s'install per primera vegada a Europa, i estudi filologia romnica a la Universitat Lliure de Brusselles. El fet de provenir d'una influent famlia poltica de caire catlic i dret li van fer difcil la integraci. A part d'un perode a Tquio (episodi que don origen a Estupor i Tremolors), ha viscut a Brusselles d'aleshores en.

Des de 1992 publica una novella cada any (tot i escriure'n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, 3 cada any, fruit d'almenys quatre hores diries dedicades a l'escriptura).

Els seus relats es caracteritzen per una fascinaci pel contrast entre la lletjor i la beutat, el vocabulari precs i (sovint) els trets autobiogrfics. 

 Bibliografia .

 Hygine de l'assassin, novella, 1992 (publicat en catal Higiene de l'assass ISBN 84-8300-457-7);
 Le Sabotage amoureux*, novella, 1992;
 Lgende un peu chinoise, conte, 1993;
 Les Combustibles, novella, 1994;
 Les Catilinaires,novella, 1995;
 Pplum, novella, 1996;
 Attentat, novella, 1997;
 Mercure, novella, 1998;
 Stupeur et tremblements*, novella, 1999 (publicat en catal Estupor i tremolors ISBN 84-8300-984-6);
 Le Mystre par excellence, novelleta, 1999;
 Mtaphysique des tubes*, novella, 2000 (publicat en catal Metafsica dels tubs ISBN 84-664-0137-7);
 Brillant comme une casserole, contes, 2000;
 Cosmtique de l'ennemi, novella, 2001;
 Aspirine, novelleta, 2001;
 Sans nom, novelleta, 2001;
 Robert des noms propres, 2002;
 Antchrista, 2003 (publicat en catal Antichrista ISBN 84-9787-085-9);
 L'Entre du Christ  Bruxelles, nouvelleta, 2004;
 Biographie de la faim*, novella, 2004 (publicat en catal Biografia de la fam ISBN 84-9789-167-7);
 Acide sulfurique, novella, 2005 (publicat en catal cid Sulfric el gener de 2007);
 Journal d'Hirondelle, novella, 2006 (publicat en catal Diari de l'Oreneta el febrer de 2008 ISBN 978-84-9787-278-2);
 Ni d ve ni d Adam, novella 2007 (Prix de Flore);
 Le Fait du prince, novella, 2008, ;

Les obres marcades amb un asterisc (*) tenen  trets autobiogrfics

Enllaos externs.
  Cites;
  Resums de les obres, notcies, vocabulari habitual ;
  frum sobre l'autora;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34125" title="Complement directe" nonfiltered="3436" processed="3421" dbindex="13562">
 Definici .

El complement directe (CD), tamb anomenat "objecte directe", "implement" o "acusatiu", s una de les funcions de la sintaxi tradicional. Aquesta funci pot acomplir-la un sintagma nominal o una clusula subordinada substantiva, que completaran el sentit del verb, sobretot si es tracta d'un verb transitu, ja que llavors exigeix aquest tipus de complement. Tanmateix, els verbs classificats tradicionalment com a transitius poden no dur un CD explcit, sin implcit o amb valor genric:

 En Joan menja una poma;
 -Qu menja en Joan?
-una poma (CD);

 El complement directe amb a en catal.

En catal el complement directe no porta preposici, tret d'aquests casos:

 Obligatriament:
 Davant del segon terme d'un CD recproc;
Se saludaren l'un a l'altre;
 Quan el CD s un pronom personal tnic (altrament dit fort);
 T'estime a tu;
Quan hi ha dislocaci del CD al comenament o al final de l'oraci (en aquest cas ha de ser reprs per un pronom a la seua posici normal);
 A Joan, no l'he vist;

Opcionalment:
 Davant els indefinits tothom, tots, ning, el relatiu el qual (i variants) i el relatiu o interrogatiu qui, per evitar possibles ambigitats;
 Ha vist tothom (subj. o CD)   Ha vist a tothom (CD);
 En altres casos d'ambigitat;
T'estime com en Joan   T'estime com a en Joan;

 Pronominalitzaci del complement directe .

Es pot substituir per diversos pronoms febles: 

 Si el CD s de 1a o 2a persona ser substitut pels pronoms em o et, en singular, o ens o us, en plural, en la variant que corresponga.
 Ton pare no ens va veure;

 Si el CD s de 3a persona poden donar-se els casos segents:

CD determinat per un article determinat, un possessiu o un demostratiu: el, els, la, les.
 He agafat els llibres de poesia = Els he agafat;

CD indeterminat: en.
 He comprat uns llibres de poesia = Nhe comprat;

CD infinitiu: en.
El xiquet encara no sap cordar-se les sabates = El xiquet encara no en sap;

CD quantificat o qualificat per un numeral, indefinit, adverbi o adjectiu: en.
 He dut tres bosses de llepolies = Nhe dutes tres;

CD substantiu + adjectiu: en substitueix el nom i apareix la preposici de davant l'adjectiu.
 Miquel venia llibres antics = Miquel en venia d'antics ;

CD clusula subordinada substantiva o pronom a, aix o all: ho.
 No sap qu s'ha decidit a la reuni = No ho sap;
 No li digues aix = No li ho digues;

CD recproc o reflexiu: es.
 Joan mir Pere i Pere mir Joan = Joan i Pere es miraren;

 Referncies .


 Bibliografia .

 Joan Rafael Ramos, Introducci a la sintaxi, Valncia, Tndem, 1998.
 Maria Josep Cuenca, Sintaxi catalana, Barcelona, UOC, 2005.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34126" title="Atribut" nonfiltered="3437" processed="3422" dbindex="13563">
L'atribut s una funci tradicional de la sintaxi. s un sintagma que acompanya els verbs copulatius (ser, estar, semblar, parixer) i que es refereix al subjecte de la frase. 

En catal, l'atribut es pot substituir pels pronoms febles ho i en principalment.

En filosofia s'usa el terme atribut com a sinnim de qualitat o caracterstica posseda per una determinada entitat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34127" title="Subjecte" nonfiltered="3438" processed="3423" dbindex="13564">
La paraula subjecte t dos significats relacionats: en filosofia designa tot all oposat a objecte, s a dir, el conjunt d'entitats capaces de realitzar o patir accions, d'interaccionar amb la realitat o de pensar. 

Tamb s una funci de la sintaxi tradicional, oposant-se a predicat. Es considera l'argument principal del verb, el primer requisit per formar una frase estructurada. El subjecte sempre s un sintagma nominal o equivalent. Segons l'ordre del subjecte, el verb i els seus complements, es pot establir una classificaci de les diferents llenges del mn (el catal s una llengua SVO, per exemple).

En catal el subjecte pot aparixer com a tal o estar elidit. En aquests casos, es dedueix el subjecte a partir de l'anlisi de la persona i el nombre del verb de la frase. Per exemple, a l'oraci "Juguem a futbol" el subjecte elidit s "nosaltres". Hi ha formes verbals, per, que sn no personals: l'infinitiu, el gerundi i el participi. 

Determinades oracions no porten subjecte, sn les anomenades impersonals. Ho poden ser pel context ("truquen a la porta"), per la presncia d'elements gramaticals com el morfema "es" ("es diu que la tempesta va ser molt forta") o pel carcter lxic del verb ("plou"). 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34128" title="Richard Feynman" nonfiltered="3439" processed="3424" dbindex="13565">


Richard Phillips Feynman ( Nova York, EUA 1918 - Los Angeles 1988 ) fou un fsic nord-americ, considerat com un dels ms importants del segle XX. El seu treball en electrodinmica quntica li va valer el Premi Nobel de Fsica l'any 1965 compartit amb els fsics nord-americ Julian Schwinger i japons Sin-Itiro Tomonaga. 

Feynman era i segueix sent una figura popular no noms per la seva habilitat com conferenciant i professor sin tamb per la seva excentricitat i esperit lliure mostrats en llibres com: Est vost de broma, Sr. Feynman! i d'altres de gran xit. A ms de la seva carrera acadmica, Feynman va ser un professor admirat i un talents msic amateur. En la seva carrera tamb va collaborar en el Projecte Manhattan en qu es va desenvolupar la bomba atmica americana. Durant aquell temps Feynman va estar a crrec de la divisi de clcul del projecte, aconseguint construir un sistema de clcul massiu a partir de mquines IBM. Al llarg d'aquest perode, tamb va estar encarregat de supervisar la seguretat de les plantes d'enriquiment d'urani.

Entre 1950 i 1988, Feynman va treballar a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, Caltech, en el lloc de Richard Chase Toleman Professor of Theoretical Physics, encarregat de l'ensenyament de fsica terica. 

Al llarg de la seva vida, Feynman va rebre nombrosos premis, incloent el Premi Albert Einstein (Princeton, 1954) i el Premi Lawrence (1962). Tamb va ser membre de la Societat Americana de Fsica, de l'associaci americana per al progrs de la cincia, la National Academy of Sciences, i va ser elegit com a membre estranger de la Royal Society el 1965. Feynman tamb s considerat com una de les figures pioneres de la nanotecnologia i una de les primeres persones en proposar la realitzaci futura dels ordinadors quntics.

Entre els seus treballs ms importants destaca l'elaboraci del Diagrama de Feynman, una forma intutiva de visualitzar les interaccions de partcules atmiques en electrodinmica quntica mitjanant aproximacions grfiques en el temps.

Biografia.
Feynman va nixer a la ciutat de Nova York l'11 de maig de 1918; el seus pares eren jueus, encara que no practicants. El jove Feynman va estar fortament influenciat pel seu pare que l'animava a fer preguntes que desafiaven el raonament tradicional. La seva mare li va transmetre un profund sentit de l'humor, que va mantenir durant tota la seva vida. De nen li agradava reparar rdios; ja demostrava talent per a l'enginyeria. Experimentava i redescobria temes matemtics tals com la 'mitja derivada' (un operador matemtic que quan s aplicat dos cops sobre una funci resulta en la derivada d'aquesta) utilitzant la seva prpia notaci, abans d'entrar a la universitat. La seva manera de pensar desconcertava de vegades a pensadors ms convencionals; una de les seves preguntes quan estava aprenent l'anatomia dels felins, durant el curs de biologia universitari va ser: "T un mapa del gat?". La seva manera de parlar era clara, encara que sempre ho feia amb un marcat discurs casual.

Educaci.
Feynman va rebre la llicenciatura a l'Institut Tecnolgic de Massachusetts el 1939 i un doctorat per la Universitat de Princeton el 1942; el seu director de tesi va ser John Archibald Wheeler. Desprs que Feynman finalitzs la seva tesi en mecnica quntica, Wheeler li va presentar a Albert Einstein, per a Einstein no el va convncer. Mentre treballava en la seva tesi doctoral, Feynman es va casar amb la seva primera esposa, Arline Greenbaum, a qui havien diagnosticat tuberculosi, una malaltia terminal en aquella poca; ats que tots dos van ser cautelosos, Feynman mai va contraure la malaltia.

El projecte Manhattan.

A Princeton, el fsic Robert R. Wilson va animar Feynman a participar en el Projecte Manhattan, el projecte de l'exrcit dels Estats Units a Los Alamos per desenvolupar la bomba atmica. Visitava la seva esposa en un sanatori a Santa Fe els caps de setmana fins la seva mort el juliol de 1945. Es va bolcar en la seva feina del projecte i va estar present al test de la bomba a Trinity. Feynman pretenia ser l'nica persona que va veure l'explosi sense les ulleres fosques proporcionades, mirant a travs del parabrisa d'un cami per protegir-se de les nocives freqncies ultraviolades.

Com a jove fsic, el seu paper en el projecte estava relativament allunyat de la lnia principal. En particular, consistia en la direcci del grup de computaci 'humana' de la divisi terica. Posteriorment, juntament a Nicholas Metropolis, va installar el sistema per utilitzar mquines de targetes perforades d'IBM per a la computaci. Feynman i el seu grup van tenir realment xit en solucionar una de les equacions del projecte que estaven escrites a les pissarres. Tot i aix, no van fer la 'fsica b' i la soluci no va ser utilitzada en el projecte.

Los Alamos estava allada; en les seves prpies paraules, "No hi havia res a fer all". Avorrit, Feynman va trobar passatemps como obrir caixes de caudals on deixava notes gracioses per a provar que la seguritat del laboratori no era tan bona com es pretenia; va trobar una part allada de l'altipl (Los Alamos est en una elevaci) on tocava el timbal a l'estil indi; "i potser ballar i cantar una mica". Aquest fet no va passar desapercebut, per ning es va adonar que "Injun Joe"  era en realitat Feynman. Es va fer amic del cap de projecte J. Robert Oppenheimer que va intentar sense xit portar-lo a treballar a la Universitat de Califrnia, Berkeley, desprs de la guerra.

Principis de la seva carrera: Universitat de Cornell.
Desprs del projecte, Feynman va comenar a treballar com a professor a la Universitat de Cornell, on treballava Hans Bethe, que havia provat que la font d'energia del Sol era la fusi nuclear. A pesar d'aix, se sentia sense inspiraci; pensant que estava cremat, es va entretenir amb problemes poc tils, per divertits, com analitzar la fsica d'una baldufa. Tot i aix aquest treball li va servir per a futures investigacions. Va quedar molt sorprs quan li van oferir places de professor d'universitats punteres, elegint eventualment treballar al Institut de Tecnologia de Califrnia a Pasadena, a pesar de ser-li oferta tamb una plaa al Institut d'Estudis Avanats prop de la Universitat de Princeton, (on en aquell temps hi havia Albert Einstein).

Feynman va refusar l'Institut per la ra de qu no hi havia obligacions com a professor. Feynman pensava que els seus estudiants eren una font d'inspiraci i tamb, durant els perodes no creatius, de confort. Sentia que si no podia ser creatiu, com a mnim podia ensenyar.

Feynman de vegades es anomenat "El Gran Explicador"; tenia una gran cura quan explicava algun tema als seus estudiants, convertint-se en una qesti moral el no fer-ho un tema arc, si no accessible per a d'altres. 'Pensament clar' i 'presentaci clara' van ser requisits fonamentals. Un any sabtic, el va retornar a estudiar els Principia de Isaac Newton; el que va aprendre de Newton ho va transmetre als seus estudiants, tal com l'intent de Newton d'explicar la difracci.

Els anys al Caltech.
Feynman va fer bona part del seu millor treball mentre estava a l'Institut Tecnolgic de Califrnia, (Caltech), incloent investigacions en:

 Electrodinmica quntica. El problema pel que Feynman va guanyar el seu Premi Nobel estava relacionat amb la probabilitat de canvi dels estats quntics. Va ajudar a desenvolupar la formulaci de la integral de cam de la Mecnica Quntica, en la que tots els possibles camins d'un estat al segent sn considerats, essent el cam real un 'sumatori' de totes les possibilitats.

 Fsica de la superfludesa del heli lquid, en el que l'heli sembla tenir una falta total de viscositat quan flueix. Aplicant l'Equaci de Schrdinger al problema va observar que la superfludesa era un comportament quntic observable a escala macroscpica. Aix va ajudar enormement amb el problema de la superconductivitat.

 Un model de la desintegraci dbil. (Un exemple de la interacci dbil s la desintegraci d'un neutr en un electr, un prot, y un antineutr.) Encara que E.C. George Sudharsan i Robert Marshak desenvoluparen la teoria gaireb simultniament, la collaboraci de Feynman amb Murray Gell-Mann es considera com la principal. La teoria va ser de molta importncia i la interacci dbil fou descrita amb gran precisi.

Tamb va desenvolupar els 'Diagrames de Feynman', un dispositiu de quadern que ajuda a entendre i calcular les interaccions entre partcules en el espai-temps. Aquest mtode li va permetre a ell i ara permet a d'altres, treballar amb conceptes que haurien estat ms difcils sense ell, com la reversibilitat del temps i altres processos fonamentals. Aquests diagrames sn ara fonamentals per a la 'Teoria de Strings' i la 'Teoria-M'.

A partir dels seus diagrames d'un petit nombre de partcules interactuant en l'espai-temps, Feynman va intentar modelitzar tota la fsica' en termes d'aquestes partcules' dels seus spins i de l'acoplament de les forces fonamentals. El model dels quark, era el rival de la formulaci del 'parton' de Feynman i fou el guanyador. Tot i aix, Feynman no va lluitar contra el model dels quarks; per exemple, quan es va descobrir el cinqu quark, Feynman immediatament va fer notar als seus estudiants que el descobriment implicava un sis quark, que va ser realment descobert una dcada desprs de la seva mort.

Desprs de l'xit de l'Electrodinmica Quntica, Feynman va estudiar la Gravetat Quntica. Per analogia amb el fot, que t spin 1, va investigar les conseqncies d'una partcula sense massa d'spin 2, i va poder derivar les equacions de camp d'Einstein de la Relativitat General, per poca cosa ms. Desafortunadament, en aquest moment va arribar a estar exhaust al treballar en molts projectes importants al mateix temps, incloent les seves 'Lectures de Fsica'.

Durant la seva estncia al Caltech, se li va demanar ajudar en l'ensenyament dels estudiants de la llicenciatura. Desprs de dedicar 3 anys al projecte, va produir una srie de lectures, que es va convertir en les 'Lectures de Fsica de Feynman', que sn la ra ms important per la que Feynman s encara considerat per una gran majoria de fsics com un dels grans mestres de l'ensenyament de la fsica de tots els temps. Posteriorment li va ser concedida la medalla Oersted, de la qual estava especialment orgulls.

Feynman va ser un influent difusor de la fsica en els seus llibres i lectures, especialment una xerrada sobre nanotecnologia el 1959 anomenada Hi ha molt lloc en el fons. Feynman va oferir 1000 dlars en premis per dos dels seus reptes en nanotecnologia. Tamb fou un dels primers cientfics en adonar-se de les possibilitats dels ordinadors quntics. Moltes de les seves lectures van ser convertides en llibres com El Carcter de la Llei Fsica i Electrodinmica Quntica: L'Estranya Teoria de la Llum i la Matria.

Vida Personal.
La primera esposa de Feynman va morir mentre ell estava treballant en el projecte Manhattan. Es va casar un segon cop, amb Mary Louise Bell de Neodesha, Kansas, el Juny del 1952; el matrimoni va ser breu i fracassat.

Feynman es va casar ms tard amb Gweneth Howarth del Regne Unit, que compartia el seu entusiasme per la vida. A ms de la seva llar a Altadena, tenien una casa a la platja a Baixa Califrnia. Van romandre casats la resta de la seva vida i van tenir un fill propi, Carl, i una filla adoptiva, Michelle. 

Feynman va tenir molt xit ensenyant a Carl a utilitzar discussions sobre formigues i Marcians com a mtode per aconseguir veure problemes des de noves perspectives; es va sorprendre en veure que la mateixa manera d'ensenyar no servia per a Michelle. Les matemtiques eren un punt com d'inters per al pare i per al fill; van entrar en el camp de les computadores com a consultors. El 'Laborati de Propulsi de Jets' va retenir a Feynman com a consultor d'informtica per a missions crtiques. 

D'acord amb el professor Steven Frautschi, un collega, Feynman va ser la nica persona a la regi d'Altadena que va contractar una assegurana contra les riades desprs del foc massiu del 1978, predient correctament que la destrucci causada pel foc ocasionaria l'erosi del paisatge, causant esllavissaments i inundacions. La riada va ocorre el 1979 desprs de les pluges de l'hivern i va destruir moltes cases del barri.

Feynman va viatjar molt, notablement a Brasil, i prop del final de la seva vida va planejar visitar la fosca terra rusa de Tuva, un somni, que degut a problemes burocrtics de la Guerra Freda mai va poder realitzar. En aquell moment se li va descobrir un cncer per gracies a la cirurgia, li va ser extirpat.

Els darrers anys de Feynman.
Feynman no va treballar noms en fsica, i tenia un gran cercle d'amics de molts mbits de la vida, incloent-hi les arts. Va practicar la pintura i va aconseguir una mica d'xit sota un pseudnim, que culmin amb una exposici. Al Brasil, amb persistncia i prctica, va aprendre a tocar el tambor a l'estil samba i va participar en una escola de samba. Aquestes accions li proporcionaren una reputaci d'excntric.

Feynman tenia unes opinions molt liberals sobre la sexualitat i no l'avergonyia reconixer-ho. A Segurament est vost bromejant, Sr. Feynman explica que disfrutava de les cases de prostituci i de ballarines de topless. A ms, admetia ser un fumador de cnnabis i haver experimentat amb l'LSD.


Feynman va ser requerit per participar a la "Comissi Rogers" que va investigar el desastre del Challenger el 1986. Seguint pistes proporcionades per algun informador intern, Feynman va mostrar a televisi el paper crucial que van tenir en el desastre les juntes triques dels coets laterals, amb una simple demostraci utilitzant un vas d'aigua amb gel i una mostra del material. La seva opini sobre la causa de l'accident va ser diferent de l'oficial i considerablement ms crtica sobre el paper de la direcci, en deixar de banda les preocupacions plantejades pels enginyers. Desprs d'insistir molt, l'informe de Feynman va ser incls com un apndix al document oficial. Al llibre Qu t'importa el que pensin els altres? inclou l'histria del seu treball a la comissi. La seva habilitat com a enginyer queda reflectida per la seva estimaci de la fiabilitat del transbordador espacial (98%), que ha estat lamentablement confirmat en les dues errades cada 100 vols del transbordador fins el 2003.

El cncer es va reproduir el 1987 i Feynman va ingressar a l'hospital un any ms tard. Complicacions quirrgiques van empitjorar la seva condici i Feynman va decidir morir amb dignitat i no va acceptar ms tractaments. Va morir el 15 de febrer de 1988 a la seva casa de Los Angeles.

Obres de Feynman.
Les Feynman's Lectures on Physics ("Llions de fsica d'en Feynman") sn tal vegada la seva obra ms accessible per a qualsevol amb inters per la Fsica. Es tracta d'una exposici de fsica general, a nivell de 1r de carrera, per amb un mfasi especial en la deducci i el raonament, allunyat dels llibres de text convencionals.

Algunes de les seves obres ms destacades sn:

Fsica
 The Feynman's lectures on physics, Vol I,II, III. Amb Robert Leighton i Matthew Sands. Disponible en castell i angls.
 Lectures on Computation.;
 Feynman Lectures on Gravitation. Amb F. B. Morinigo i W. G. Wagner.
 Quantum Mechanics and Path Integrals (conjuntament amb Albert Hibbs) ISBN 0-070-20650-3;

Divulgaci en fsica
 The Character of Physical Law (existeix trad. castellana).
 Six Easy Pieces: Essentials of Physics Explained by Its Most Brilliant Teacher.
 Six Not-So-Easy Pieces: Einstein's Relativity, Symmetry and Space-Time.
 Quantum Electrodynamics: the Strange Theory of Light and Matter (existeix trad. castellana).

Divulgaci i pensament de Feynman
 The meaning of it all: Thoughts of a citizen scientist. (Trad. catalana: El sentit de tot plegat, Empries, 1999).
 The Pleasure of Finding Things Out. The Best Short Works of Richard P. Feynman.
 Surely you are joking Mr. Feynman! Adventures of a Curious character (existeix trad. castellana).
 What Do You Care What Other People Think? Further Adventures of a Curious Character (existeix trad. castellana).

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1965;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34130" title="Maia" nonfiltered="3440" processed="3425" dbindex="13566">

Els maies sn un grup de pobles indgenes mesoamericans que viu al sud-oest de Mxic (als estats de Yucatn, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures que tenen un arrel comun amb la cultura maia antiga. Cadascun d'aquests pobles es coneix amb un nom distint que correspon amb la llengua que parlen (i.e. els chols, els tzeltals i el tzotzils) o a la regi que habiten actualment (i.e. els aguacatecos o els quichs). Tanmateix, el nom "maia" s'utilitza actualment per referir-se exclusivament al poble maia de la pennsula de Yucatn, que abasta els estats de Yucatn, Quintana Roo i Campeche, els quals, a diferncia de la resta, s'identifiquen simplement com a "maies" i a la seva llengua com a "llengua maia". 

La paraula "maia" probblement es deriva de les paraules maya'o mayab. El terme maya'se es refereix al territori, el terme maya'wiinik significa "hom de Yucatn" (o home maia), i el terme maya't'aan significa "llengua de Yucatn" o llengua maia. L'arrel "maya'", al seu torn, es creu que prov de ma'ya'ab, que significa "poc" o "territori amb poques persones o amb persones escollides". 

Hi ha un nombre considerable de maies a la pennsula de Yucatn, i de fet, sn majoria poblacional a l'estat de Yucatn. Yucatn es distingeix de la resta del pas per la seva clara identificaci com a poble maia fins i tot a la desenvolupada capital, la ciutat de Mrida. Avui dia un gran percentatge de la poblaci de la pennsula encara parla la llengua maia, i els ciutadans intenten traar el seu llinatge a l'antiga noblesa maia pre-hispnica. No obstant aix, encara hi ha una greu desigualat econmica entre les zones ms desenvolupades dels "blancs" (ts'oulo'ob) i les zones menys desenvolupades dels mestissos i indgenes.

La seva llengua prov de la branca maia-totonaca, i ha gaudit d'un gran desenvolupament literari, especialment durant la segona meitat del segle XIX, durant la "Guerra de Castes" ats que els documents oficials eren escrits en aquesta llengua. El maia no noms s parlat pels indgenes maies, sin tamb per la poblaci mestissa; el maia s'utilitza com a mitj d'interacci en llurs relacions socials, i com a smbol d'estatus social. A les zones agrcoles de la pennsula, la major part de la poblaci s monolinge de maia.

Vegeu tamb.
 Civilitzaci maia;
 Llengua maia;
 Repblica de Yucatn;

Enllaos externs.
 Pgina dels maies al CDI, en castell;
 Institut pel Desenvolupament de la Cultura Maia, en castell, angls i maia;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34131" title="Sifaca" nonfiltered="3441" processed="3426" dbindex="13567">

Els sifakes (Propithecus) sn un gnere de primats que habita nicament a l'illa de Madagascar. Est en perill d'extinci.

Son herbvors, i mengen fulles, flors i fruites.



Classificaci.
 ORDRE PRIMATS;
 Subordre Strepsirrhini;
 Infraordre Lemuriformes;
 Superfamlia Lemuroidea;
 Famlia Indridae;
 Genus Propithecus;
 P. diadema group;
 Diademed Sifaka, Propithecus diadema ;
 Propithecus diadema diadema;
 Propithecus diadema candidus;
 Milne-Edwards's Sifaka, Propithecus edwardsi ;
 Perrier's Sifaka, Propithecus perrieri ;
 Golden-crowned Sifaka, Propithecus tattersalli ;
 P. verreauxi group;
 Verreaux's Sifaka, Propithecus verreauxi ;
 Coquerel's Sifaka, Propithecus coquereli ;
 Van der Decken's Sifaka, Propithecus deckenii;
 Propithecus deckenii dekenii;
 Propithecus deckenii coronatus;



Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34133" title="Henry Ford" nonfiltered="3442" processed="3427" dbindex="13568">

Henry Ford (Dearborn, Michigan, 30 de juliol de 1863   7 d'abril de 1947) va ser el fundador de la Ford Motor Company i es reconegut com el creador de la classe mitja  dins la societat nord-americana i pare de les cadenes de producci modernes, utilitzades per a la producci en massa d'autombils.

La introducci del Ford T en el mercat automobilstic va suposar una revoluci en el transport i en la indstria dels Estats Units. Va ser un inventor prolfic que arrib al nombre de 161 patents registrades en aquell pas. Com a nic propietari de la companyia Ford, es convert en una de les persones conegudes ms riques del mn.

A ell se li atribueix el Fordisme, sistema que va desenvolupar entre finals de la dcada dels 30 i principis dels 70 i que va crear a travs de la fabricaci d'un gran nombre d'autombils de baix cost mitjanant la producci en cadena. Aquest sistema portava aparellada la utilitzaci de maquinria especialitzada i un nombre elevat de treballadors en plantilla, amb salaris elevats. Encara que Ford tenia una educaci bastant pobre, tenia una visi global, amb el consumisme com a clau de la pau. El seu comproms amb la reducci de costos aconsegu una gran quantitat d'invents tcnics i de negoci, incloent un sistema de franqucia que va establir amb un concessionari en cada ciutat de Nord Amrica i en les principals ciutats dels sis continents. Ford va lleg gran part de la seva immensa fortuna a la Fundaci Ford, per tamb s assegur  que la seva famlia controls la companyia permanentment.


 Primers anys .

Henry Ford va nixer en una granja, en un poble rural a l'oest de Detroit ( l'rea en qesti s ara part de Dearborn, Michigan). Els seus pares van ser en  William Ford (1826-1905) i en Mary Litogot (1839-1876). Eren d'ascendncia anglesa, per havien viscut a Irlanda, en el Comtat de Cork. Va tenir 4 germans: Margaret (1867-1868), Jane (c1868-1945), William (1871-1917) i Robert (1873-1934).

Durant l'estiu de 1873, Henry va veure per primer cop una mquina autopropulsada: una mquina de vapor estacionaria que podia ser utilitzada per activitats agrcoles. L operador Fred Reden l'havia muntat sobre rodes, que les havia connectat mitjanant una cadena. Henry va quedar fascinat amb la mquina i Reden durant l'any segent li va ensenyar com encendre y fer anar el motor. Ford va dir ms endavant que aquesta experincia va ser la que l'"enseny que era per instint un enginyer".

Henry va portar aquesta passi pels motors a la seva prpia casa. El seu pare li va donar un rellotge de polsera al comenament de l'adolescncia. Als 15 tenia una bona reputaci com a reparador de rellotges, havent desmuntat i tornat a muntar els rellotges d'amics i vens dotzenes de vegades

La seva mare va morir al 1876. Va ser un cop molt dur que el va deixar destrossat. El seu pare esperava que Henry finalment es fes crrec de la granja familiar, per Henry odiava aquest treball. Per altra banda, amb la seva mare morta ja no quedava res a la granja que l'atragus. Ms tard va dir, "Mai vaig tenir un amor particular per la granja. Era la mare a la granja a la que estimava."

Al 1879 va deixar casa seva i es va dirigir a Detroit per treballar com aprenen de maquinista, primer a  James F. Flower & Bros., i ms tard a Detroit Dry Dock Co. Al 1882 va tornar a Dearborn per a treballar a la granja i es va encarregar de l's de la mquina de vapor porttil Westinghouse fins a convertir-se en un expert. Aix li va portar a ser contractat per la companyia Westinghouse per a donar servei a les seves mquines de vapor. 

Durant el seu matrimoni amb Clara Bryant al 1888, Ford es va mantenir grcies a la granja i operant en una serradora. Van tenir un nic fill : Edsel Bryant Ford (1893-1943).

Al 1891, Ford va aconseguir el lloc d'enginyer en la companyia Edison, i desprs del seu ascens a enginyer en cap al 1893 va comenar a tenir temps i diners suficients com per a dedicar-los als seus propis experiments amb motors de gasolina. Aquests experiments culminaren al 1896 amb l'invenci del seu propi vehicle autopropulsat denominat quadricicle, que va fer la seva primera prova amb xit el 4 de juny d'aquell any. Desprs de varies proves, Henry Ford comen a desenvolupar idees par a millorar-lo. 

 Detroit Automobile Company i la Henry Ford Company .
Desprs del seu exits comenament, Ford va arribar a Edison Illuminating al 1899 junt amb altres inversors, i van formar la Detroit Automobile Company. La companyia aviat acab en la bancarrota per culpa de qu Ford continuava millorant els prototips en lloc de vendre cotxes. Feia curses entre el seu cotxe i els dels altres fabricants per a demostrar la superioritat del seu disseny. Amb aquest inters pels cotxes de curses va crear la Henry Ford Company. 

Durant aquest perode condua personalment un dels seus cotxes en la victria davant  Alexander Winton el 10 d'octubre de 1901. Al 1902, Ford va continuar treballant en el seu cotxe de curses, amb el conseqent perjudici als seus inversors. Volien un model preparat per a la venda, y van portar a Henry M. Leland perqu ho fes. Ford dimit davant els menysteniment de la seva autoritat, i posteriorment va dir: "Vaig dimitir determinat a mai ms tornar a posar-me sota les ordres de ning." La companyia va ser reorganitzada sota el nou nom de Cadillac.

 Ford Motor Company .

Henry Ford va obtenir l'xit en el seu tercer projecto empresarial, llanat al 1903: la Ford Motor Company, fundada en 1903 junt amb altres 11 inversors i amb una inversi inicial de 28.000 dlars . En un autombil de recent disseny, Ford va fer una exhibici en la que el cotxe va recrrer la distncia d'una milla en el llac gelat de St. Clair en 39,4 segons, batent el rcord de velocitat en terra. Convenut per aquest xit, el fams pilot de cotxes Barney Oldfield, que va anomenar a aquest model de Ford "999" en honor a un dels vehicles de curses de l'poca, va conduir el cotxe per tot el pas, fent que la nova marca de Ford fos coneguda en tots els Estats Units. Ford tamb va ser un dels primers impulsores de las 500 milles d'Indianpolis .

Ford sorprengu al mn al 1914 oferint un salari als seus treballadors de 5 dlars al dia, que en aquella poca era ms del doble del que cobraven la majoria d'aquests empleats. Aquesta tctica li result immensament profitosa quan els millors mecnics de Detroit comenaren a canviar-se a l'empresa Ford, portant amb ells tot el seu capital hum i experincia, incrementat la productivitat i reduint els costos de formaci. Ford ho denomin "motivaci salarial". L s de l'integraci vertical a la companyia tamb result molt til, quan Ford constru una fbrica gegantina a la que entraven matries primeres i sortien autombils acabats.


 El Model T .

El Ford T aparegu al mercat l'1 d'octubre de 1908 i presentava una gran quantitat d'innovacions. Per exemple, tenia el volant a l'esquerra, poc desprs la gran majoria de les altres companyies ho copiaren. Tot el motor i la transmissi anaven tancats, els quatre cilindres estaven encaixats en un slid bloc i la suspensi funcionava a travs de dues molles semi-ellptiques. L autombil era molt fcil de conduir i, ms important, molt econmic i fcil de reparar. Era tan econmic que, amb un cost de 825 dlars al 1908 (el preu queia cada any). Pel 1920 la gran majoria de conductors havien aprs a conduir amb el Ford T.

El projecte consistia a fabricar autombils senzills i econmics destinats al consum massiu de la famlia mitjana americana. Fins aleshores, l'autombil havia estat un objecte de fabricaci artesanal i de cost prohibitiu, destinat a un pblic molt limitat. Ford pos l'autombil a l'abast de las classes mitjanes, introduint-los a l'era del consum en massa.

Ford tamb es va preocupar d'instaurar una publicitat massiva a Detroit, assegurant-se de qu a cada diari apareguessin histries i anuncis sobre el seu nou producte. El seu sistema de concessionaris locals va permetre que l'autombil estigus disponible a cada ciutat de Nord Amrica. Per la seva part, els concessionaris (empresaris independents) es van anar enriquint i ajudant a publicitar la idea mateixa de l'automobilisme, comenant a desenvolupar-se els clubs automobilstics per ajudar als conductors i per  sortir ms enll de la ciutat. Ford estava encantat de vendre als grangers, que miraven el vehicle com un invent ms, per ajudar-los en el seu treball.
Les vendes es van disparar. Durant anys es van batre els propis records de l'any anterior. Les vendes van sobrepassar els 250.000 vehicles al 1914. Per la seva part, sempre a la caa de la reducci de costos i una major eficincia, Ford introduir en les seves plantes al 1913 les cintes d'assemblatge mbils, que permetien un increment enorme de la producci. Aquest mtode, inspirat en el mode de treball dels escorxadors de Detroit, consistia a installar una cadena de muntatge a base de corretges de transmissi i guies de lliscament que anaven desplaant automticament el xasss de l'autombil fins els llocs on successivament grups d'operaris realitzaven sobre ell les tasques encomanades, fins que el cotxe estigus completament acabat. El sistema de peces intercanviables, assajat molt abans en fbriques dels Estats Units d'armes i rellotges, abaratia la producci i les reparacions por la via de l'estandarditzaci del producte.
Al 1918 la meitat dels cotxes a Amrica eren del model T de Ford. Ford va escriure a la seva autobiografia que "qualsevol client pot tenir el cotxe del color que vulgui sempre i quan sigui negre". Fins a d'invenci de la cadena d'assemblatge, en la que el color que se utilitzava era el negre perqu tenia un temps d'assecat ms curt, s que que va haver Ford T en altres colors, incloent el vermell. El disseny va ser ferventment  impulsat i defensat per Henry Ford, y la seva producci continu fins a finals de 1927. La producci total final va ser de 15.007.034 d'unitats, rcord que es va mantenir durant els segents 45 anys.

Encara qu normalment si li dona el mrit a Ford per aquesta idea, les fonts contempornies indiquen que el concepte i el seu desenvolupament sorg dels empleats Clarence Avery, Peter E. Martin, Charles E. Sorensen y C.H. Wills. Al 1916 el preu havia caigut a 360 dlars per l'autombil bsic, arribant les vendes a la xifra de 472.000.


La fabricaci en cadena, com la que Ford va revolucionar la indstria automobilstica, era una aposta arriscada, ja que noms resultaria viable si trobava una demanda capa d'absorbir la seva gran producci; les dimensions del mercat estadounidencs oferiren un marc propici, per a dems Ford avalu correctament la capacitat adquisitiva de la classe mitja a las portes de la societat de consum. Sempre que exists aquella demanda, la fabricaci en cadena permetia estalviar perdudes de temps de treball, al no tenir que desplaar-se els obrers d'un lloc a un altre de la fbrica, portant fins a l'extrem les recomanacions de la organitzaci cientfica del treball de Frederick W. Taylor.

Cada operaci quedava compartimentada en una successi de tasques mecniques i repetitives, amb el que deixaven de tenir valor les qualificacions tcniques o artesanals dels obrers, i la industria naixent podia aprofitar millor la m d obra sense qualificaci dels immigrants que arribaven massivament als Estats Units cada any. Els costos de formaci de la m d obra es van reduir, al mateix temps que la seva desqualificaci de eliminava la incmoda activitat reivindicativa dels sindicats d ofici (basats en la qualificaci professional dels seus membres), que eren les niques organitzacions sindicals que tenien fora en aquella poca als Estats Units. Al mateix temps, la direcci de l empresa adquiria un control estricte sobre el ritme de treball dels obrers, regulat por la velocitat que s imprimia a la cadena de muntatge.

 Les curses .



Ford va comenar la seva carrera de pilot de curses i va mantenir el seu inters en elles. Des de 1909 fins 1913, Ford va portar el Model T a les curses, acabant primer (encara que desprs va ser desqualificat) en una cursa a travs dels Estats Units al 1909, i establint el rcord de velocitat d'una milla a Detroit al 1911 amb el conductor Frank Kulick. Al 1913, Ford intent collocar a un nou model T en les 500 milles d'Indianpolis, per li van dir que les normes obligaven a que s afegissin uns 450 kg de pes al cotxe per a participar a la cursa. Ford es va retirar de la cursa i aviat deix permanentment les curses allegant no estar satisfet amb les normes de l'esport i les demandes d'aquell moment.

 Antisemitisme .



El 1918, un dels seus ms propers collaboradors i el seu secretari personal, Ernest G. Liebold, va comprar un peridic, The Dearborn Independent, per a que Ford pogus publicar les seves opinions. El 1920 Ford es va convertir en un antisemita i en mar del mateix any va comenar una creuada anti-jueva a les pgines del seu peridic. El peridic va continuar funcionant durant vuit anys, des de 1920 fins al 1927, i durant aquest periodo Liebold va ser l'editor. El peridic va publicar Els protocols dels savis de Sin, que va ser desprs desacreditat per una investigaci del peridic The Times de Londres. La Societat Histrica Jueva d'Amrica descriu les idees que apareixien al peridic com contraries a la inmigraci, al sindicalisme, a les begudes alcohliques i als jueus. El febrer de 1921 el peridic New York World va publicar una entrevista amb Ford en la que diu que "El nic comentari que vaig dir sobre els Protocols s que encaixen amb ho que est pasant". Durant  aquest periodo Ford va emergir com "un portaveu respectat de l'extrema dreta i els prejudicis religiosos" arrivant a tenir prop a 700.000 lectors al seu peridic". 

A ms dels Protocols es van publicar uns altres articles antisemites al The Dearborn Independent. A la dcada de 1920 es va publicar una recopilaci de cuatre volumens anomenada The International Jew, the World's Foremost Problem ("El Jueu Internacional, el Major Problema Mundial"). Vincent Curcio escriu sobre aquestes publicacions que "eren distribudes molt ampliament i van tenir gran influncia, en particular a la Alemanya Nazi, on res menys que Adolf Hitler les va llegir i les admirava. Hitler va colgar el dibuix de Ford a la paret, y va basar varies seccions de Mein Kampf en els seus escrits: fins i tot, Ford va ser l'nic americ mencionat al seu llivre. Probablement es pot dir, tal i com ho va fer Lacey, que cap americ va contribur tant al nazisme com Henry Ford." Steven Watts va escribir que Hitler  "reverenciava" a Ford, proclamant que "far lo que pugui per posar les seues teories en prctica a Alemanya", i modelant el Volkswagen, el cotxe del poble, a image del Ford T." Al Mein Kampf (escrita en la dcada de 1920 ) Hitler va expresar la seva opini de que, "Sn els jueus els qui governen les fores de la Borsa de Valors en la Uni Americana. Cada any els converten ms i ms en els mestres que controlen als productors d'una naci de cent vingt millons. Noms un home, Ford, per a su furia, encara mant la total independncia."

Va ser denunciant per la lLiga Antidifamaci. Els seus articles condenaven explcitament la violncia contra els jueus (Volumen 4, Captulo 80), per preferien culpar als jueus de provocar els episdis de violncia. Ford, al judici, va afirmar que no va escriure prcticament res d'aquests articles, segons el seu testimoni al judici. Els seus amics i socis van dir que li van advertir sobre els continguts de l'Independent  i que Ford probablement mai els va llegir (ell afirmava noms llegir els encapalaments). De tota manera, un dels tstimonis del judici va afirmar que For s que coneixie els continguts de l'Independent abans de la seva publicaci.


Una demanda d'un advotact de San Francisco (un jueu organitzador d'una granja cooperativa, Aaron Sapiro), en resposta als comentaris antisemites de la revista, va fer que Ford tancase l'Independent en desembre de 1927. Les notcies van dir que se hi havia vist sorpres pel contingut i que no coneixie la seva naturalesa. Durant el judici, l'editor de la, el editor de la "Prpia pgina" de Ford, William Cameron, va testificar que Ford no tenia res a vore amb els editorials, tot i que hi tinguessin la seva signa. Tamb va testimoniar que mai hi havia discutit el seu contingut ni demanat l'aprobaci de Ford. Per altra banda, el periodista d'investigacin Max Wallace va dir que "qualsevol credibilitat que aquesta absurda afirmaci hi hagus pogut tenir aviat va ser tirada baix quan James M. Miller, un antic emplea del peridic, digus baix jurament que Ford le hi havi dit que pretenia anar a por Sapiro. 

Michael Barkun va observar que Cameron hagus continuat publicant aquest material tan controvertit sense les instruccions explcites de Ford semblava impensableper a aquells que coneixien a ambds. Mrs. Stanley Ruddiman, una amiga de la familia de Ford, va remarcar que ella "no cree que el Sr. Cameron mai escrivs res per a ser publicat sense l'aprobaci de Ford". Segons Spencer Blakeslee:

La Lliga Antidifamaci ma movilitzar a jueus i no jueus prominents per a opossarse pblicament al missatge de Ford. Hi va formar una coalici de grups jueus per al mateix propsit, i van formular constants queixes en la premsa de Detroit. Abans de deixar la presidncia a comenaments de 1921, Woodrow Wilson es va unir amb altres lders americans en una afirmaci que rebatia a Ford i a altres per la seva campanya antisemita. Un boicot contra els products de Ford per jueus i cristians lliberals tamb va tenir el seu impacte, i Ford va tancar el peridic el 1927, plasmant la seva visi en una carta oberta a Sigmund Livingston, de la Lliga Antidifamaci.


Ford es va associar desprs amb el notori antisemita Gerald L.K. Smith, que va comentar desprs de la seva trobada als anys 30 que ell era "meny antisemita que Ford". Smith tamb hi va recalcar que en 1940 Ford no mostraba mai arrepentiment per la seva visi antisemita al Independent i "esperava publicar The International Jew una vegada ms". Aquest mateix any Ford ford va comentar al The Guardian que "els banquers internacionals jueus" eren responsables de la Segona Guerra Mundial. 

En 1938 el cnsol alemany en Cleveland hi va otorgar  a Ford la condecoraci de la Gran creu de l'guila, la condecoraci ms important que l'Alemany Nazi hi podia a un foraster, mentre que James D. Mooney, vicepresidente d'operacions transoceniques de la General Motors, rebuia una condecoraci minor, la Creu  del Mrit de l'guila, Primera Clase.

La distribuci de l'International Jew va ser interrupida el 1942, encara que els grups extremistes sovint reciclen el material, que encara apareix a pgines web antisemites i neonazis.

	
 Mort .
Ford va patir un primer atac el 1938, desprs del qual va passar la direcci de la seva companyia a Edsel.
La mort de Edsel el 1943 va treure a Henry Ford de la seva retirada.
Tanmateix, amb una salut ja fora deteriorada, va cedir la presidncia el seu nt, Henry Ford II, el setembre de 1945, i es va retirar per complet.
Va morir el 1947 d'una hemorrgia cerebral a l'edat de 83 anys en Fair Lane, i est enterrat al cementiri Ford de Detroit.

A la nit de la seva mort el riu Rouge de Michigan havia inundat l'estaci elctrica i havia deixat a la casa de Ford sense electricitat, per la qual cosa abans d'anar al llit, Henry i la seva dona van encendre espelmes i llums d'oli per il  luminar l' casa.
Ms tard, aquesta mateixa nit, just abans de l'alba, Henry Ford, el creador de la producci en massa, va morir en la mateixa atmosfera en la qual havia nascut 83 anys abans, amb la il  luminaci de les espelmes.


 Enllaos externs .


 The Henry Ford Heritage Association;
  Text complet de My Life and Work del Projecte Gutenberg;

Patents.
 US610040 -- Carburador;
 US686046 -- Xasss;

 Referncies .



 Lee, Albert; Henry Ford and the Jews; Rowman & Littlefield Publishers, Inc., 1980; ISBN 0-81-282701-5 ;
 Baldwin, Neil; Henry Ford and the Jews: The Mass Production of Hate; PublicAffairs, 2000; ISBN 1-58-648163-0;
 Ford, Henry and Crowther, Samuel; My Life and Work;
 Wallace, Max The American Axis: Henry Ford, Charles Lindbergh, and the Rise of the Third Reich; ISBN 0312335318;
 Bryan, Ford R. Henry's Lieutenants, 1993; ISBN 0-8143-2428-2;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34153" title="Tirol del Sud" nonfiltered="3443" processed="3428" dbindex="13569">


El Tirol del Sud (alemany i lad: Sdtirol, itali Alto-Adige) s la part meridional de la regi histrica del Tirol.

Administrativament, pertany a la regi italiana de Trentino-Tirol del Sud, de la qual constituteix la part nord sota el nom de Provncia Autnoma de Bolzano - Tirol del Sud. Tanmateix, gaudeix d'un grau d'autogovern que el fa de facto una regi autnoma dins d'Itlia.

Histria.
Fins el 1918 aquesta rea formava una unitat juntament amb la provncia austraca del Tirol. Pass a mans italianes desprs de la Primera Guerra Mundial, amb l'esfondrament de l'Imperi Austrohongars.

Sota el govern de Mussolini s'emprengu una poltica lingstica destinada a la italianitzaci del territori, promevent-hi la immigraci d'italians del sud i l'ensenyament monolinge en itali. La posterior pujada al poder de Hitler no canvi massa les coses, puix que aquest necessitava l'Itlia feixista com a aliat, i no s'atrev a reclamar-los com a part del Reich. El 1939 ambds dictadors arribaren a un acord per donar a la poblaci germanfona una tria: emigrar cap a Alemanya (o els seus nous territoris) o romandre a Itlia i acceptar una italianitzaci total. Aquest fet provoc una separaci de la poblaci en dos grups: els que marxaren ("Optanten", posteriorment titllats de nazis) i els que romangueren ("Dableiber", titllats de tradors). El comenament i evoluci de la Segona Guerra Mundial provocaren per que els termes de l'acord mai s'acabessin d'acomplir.

Desprs de la guerra, els germanfons reberen drets especials amb el tractat de Gruber-De Gasperi (1946). Per l'ordenaci estatutria fou implementada per a tota la regi (Tirol del Sud i Trentino), on els italianfons eren majoria, cosa que impossibilit la sensaci d'autogovern entre els sudtirolesos. A ms, l'aplicaci d'aquest fou postposada diverses vegades, mentre la immigraci italiana continuava.

Com a conseqncia d'aix aparegu un terrorisme anti-itali al Tirol del Sud, inicialment centrat noms en infrastructures, per que acab provocant la mort de 21 persones (entre 1958 i 1988), inclosos 4 terroristes morts per les seves prpies crregues explosives.

A la llarga, la pressi terrorista dugu el govern itali a repensar la seva posici, i un "Segon Ordre Estatutori" conced ms autonomia a la majoritriament germanfona provncia de Bozen (Tirol del Sud).

Actualment gaudeix d'un alt grau d'autonomia i les relacions amb el Tirol del Nord i de l'Est (les parts de Tirol que romangueren a ustria) sn fortes, especialment des de l'entrada d'ustria a la Uni Europea. El Partit Popular del Tirol del Sud n'ha dominat la vida poltica des de la seva fundaci el 1945.

Sudtirolesos famosos.
Herois nacionals:
 Andreas Hofer;
 Sepp Kerschbaumer;
 Kanonikus Michael Gamper;
Revolucionaris:
 Michael Gaismair;
Inventors i cientfics:
 Peter Mitterhofer;
 Johann Kravogl;
 Jakob Eisendle;
 Max Valier;
Altres:
 Reinhold Messner (alpinista);
 Gilbert & George (artistes);
 Luis Trenker ;
 Walther von der Vogelweide ;
 Oswald von Wolkenstein ;
 Giorgio Moroder ;
 tzi, l'home de les neus;


Enllaos externs.

 Sdtiroler Brgernetz;
 Sdtirol Tourismus Verzeichnis;
 Sdtiroler Dialekt;
 www.geschichte-tirol.com;
 Dokumentation zur Geschichte Sdtirols;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34157" title="Madagascar" nonfiltered="3444" processed="3429" dbindex="13570">

Madagascar s una naci, un estat i una illa de l'Oce ndic davant la costa sud-oriental de l'frica a l'alada de Moambic. Est separada del continent pel canal de Moambic. La capital s Antananarivo.

Madagascar s l'illa ms gran de l'frica i la quarta ms gran del mn, i degut al seu allament del continent, hi habiten moltes especies animals niques.

Subdivisi administrativa.
Madagascar se subdivideix en sis provncies:



Demografia.
Llengua.
Tot i que el francs tamb n's llengua oficial, Madasgacar t un idioma propi parlat per uns 10 milions de persones: el malgaix. Aquest idioma pertany a la famlia de llenges austronsiques i no a cap dels grups de l'frica, cosa que demostra el seu allament tamb en el terreny lingstic. 

Els primers documents s'escrivien usant l'alfabet de l'rab, per ms endavant es va adoptar l'alfabet llat. Destaca la senzillesa de la seva  gramtica: no hi ha gnere, ni cas, ni nombre... Aix propicia l'ambigitat i la confusi entre noms i verbs. 







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34159" title="Malisia" nonfiltered="3445" processed="3430" dbindex="13571">

Malisia s un estat federal del sud-est de l'sia. Est integrada per la Malisia peninsular (131.588 km) i els estats de Sarawak (124.450 km) i Sabah (73.711 km) a la part nord de l'illa de Borneo (Kalimantan), situada a l'arxiplag indonesi, a uns 640 km de la pennsula. Un dens bosc tropical cobreix prop del 70% de la seva superfcie.

Geografia.
Una cadena de muntanyes en direcci nord-sud, envoltada de plancies costeres travessa la pennsula de Malisia.

A Sabah i Sarawak les planes s'eleven cap a l'interior muntanys. Les precipitacions anuals sn abundants.

Economia.
L'economia es basa en les plantacions de cautx i la mineria d'estany, els principals jaciments dels quals es troben als estats de Perak i Selangor, a la costa oest. La tala indiscriminada i l's d'herbicides altament txics sn preocupants. Preocupa que les especies natives d'arbres siguin perjudicades de forma irreparable. Per combatre la desforestaci s'est impulsant el comer i la indstria del bamb. 













































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34160" title="Cantbria" nonfiltered="3446" processed="3431" dbindex="13572">
Cantbria (Cantabria en castell) s una regi d'Europa i del mar Cantbric situat al nord de la Pennsula Ibrica. Hui dia s una comunitat autnoma d'Espanya i s reconegut com a regi histrica en el seu Estatut d'Autonomia. Limita a l'est amb el Pas Basc (provncia de Biscaia) , al sud amb Castella i Lle (provncies de Lle, Palncia i Burgos), a l'oest amb el Principat d'Astries i al nord amb el mar Cantbric. La capital n's Santander.

Toponmia.
Han estat diversos els autors que han estudiat l'origen etimolgic del nom de Cantbria. Encara que no se sap amb precisi, la teoria ms acceptada pels experts suggereix que es deriva de l'arrel celta o ligur cant-, "roca" o "pedra" i el sufix -abr, freqent a les regions celtes, i per tant es dedueix que el nom significa "poble que habita a les muntanyes o penyes", en referncia al territori abrupte i muntanyenc de Cantbria. 

Histria.
La primera referncia escrita del nom de Cantbria es remunta l'any 195 aC, en qu l'historiador Cat el Vell parla en el seu llibre Orgens del naixement del riu Ebre al pas dels cntabres. A partir de llavors, les cites sobre els cntabres i Cantbria sn comunes ja que els cntabres s'ocupaven com a mercenaris dels diversos conflictes dins i fora de la pennsula. Hi ha constncia que van participar en la guerra dels cartaginesos contra Roma durant la Segona Guerra Pnica per les referncies de Sili Itlic (llibre III) i Horaci (llibre IV, oda XIV). Posteriorment, la majoria de les referncies provenen a partir de l'inici de les Guerres Cntabres contra Roma l'any 29 aC. Es conserven a l'entorn de 150 referncies d'aquest poble la fama del qual va ser reconeguda per grecs i llatins. Llur territori s'estenia ms enll dels lmits actuals de la comunitat autnoma, limitant al nord amb la mar Cantbrica, nom amb el qual la van batejar els romans; a l'oest amb els cims occidentals de la vall del riu Sella, de l'actual principat d'Astries; al sud s'estenia fins a l'actual provncia de Burgos i a l'est fins al riu Agera. 

Desprs de la caiguda de l'Imperi Rom, Cantbria va recuperar la seva independncia i la va mantenir davant els atacs del Regne Visigot. El rei Leovigild va atacar Cantbria el 574 i va conquerir Amaya i el sud del pas, formant-hi una provncia visigoda amb el nom de Ducat de Cantbria, que servia com a zona fronterera per controlar als cntabres i alhora llurs vens els vascons. Al nord de la serralada, els cntabres van conservar llur independncia i forma de vida fins la invasi rab. El 714 els musulmans van envair les valls de l'Ebre i van conquerir Amaya, la capital cntabra, obligant els cntabres a formar fronteres blliques per organitzar llur defensa. 

En les primeres crniques de la Reconquesta, Cantbria encara era definida com a regi, i el ttol de duc de Cantbria va ser utilitzat. A partir de llavors, les fonts documentals rarament feien s del nom de Cantbria, ja que prevalia el nom d'"Astries" amb les comarques conegudes com a Astries de Santillana, Astries de Trasmiera i Astries de Laredo. Amb el nucli de la Germandat de les Quatre Viles  Santander, Laredo, Castro Urdiales i San Vicente de la Barquera  es va formar la Germandat de les Marismes, unint tots els ports importants situats a l'est d'Astries. Les Quatre Viles van participar activament amb homes i vaixells en la Reconquesta d'Andalusia, repoblant Cadis i el Port de Santa Maria amb famlies provinents dels ports de la mar Cantbrica. Tamb van participar naus de les Quatre Viles en la presa de Sevilla, en trencar el pont de vaixells que unia Triana i Sevilla, un fet que es representa amb una nau i la Torre d'Or de Sevilla als escuts de Santander i Cantbria. Amb el regnat dels reis Catlics va desaparixer la Germandat de les Marismes, reemplaat amb el Corregiment de les Quatre Viles. 


A partir del segle XVI comen a ser utilitzat a nivell popular i literari el nom de La Muntanya per designar l'antiga Cantbria en contraposici a Castella, que es coneixia amb el nom de L'Altipl. Aquesta distinci encara existeix i s l'origen del gentilici "muntanyenc" (montas en castell) com a sinnim de "cntabre". Aleshores, tamb va sorgir un nou inters pels estudis relatius a Cantbria i els cntabres. 

El grau d'autonomia que gaudien les petites entitats en qu estava dividit el territori cntabre, conjuminat amb la pobresa de recursos, va ser una ra de debilitat, davant el centralisme borbnic. Cada vegada era ms difcil plantar cara a les dificultats i els problemes de cadascuna de les entitats individualment. Tot aix va accelerar els contactes entre les viles, les valls i les jurisdiccions, polaritzats en les Juntes de la Provncia de Nueve Valles, condudes pels diputats electes per mitj dels rgans tradicionals d'autogovern. Dos fets van contribuir amb la culminaci del procs d'integraci: l'inters collectiu per evitar contribuir a la construcci del pont de Miranda de Ebro, imposat per l'intendent de Burgos el 1775 any en qu Cantbria havia patit dues inundacions severes; i per altra banda la necessitat de mancomunar-se per protegir-se de la gran quantitat de bandits que actuaven a Cantbria i la inoperncia de la justcia atesa l'escassetat dels recursos. Desprs de la convocatria enviada pel diputat general de Nueve Valles a la junta que se celebraria en Puente San Miguel el 21 de mar, 1777, les jurisdiccions afectades per les dificultats hi van enviar diputats perqu afegeixin llurs territoris a la provncia. El 1778, desprs de les diverses gestions necessries, es va assolir la unitat administrativa i jurisdiccional, i el 28 de juliol, 1778 va constituir-se la Provncia de Cantbria, que a ms dels Nueve Valles incloa la Vila de Santillana del Mar, Lugar de Virnoles, Vila de Cartes i la seva jurisdicci, Vall de Buelna, Vall de Cieza, Vall d'Igua, que incloa les viles de San Vicente i Los Llares, Vila de Pujayo, Vila de Pie de Concha y Brcena, Vall d'Anievas i Vall de Toranzo. La creaci de la provncia va ser ratificada pel rei Carles III d'Espanya el 22 de novembre, 1779. 

Es van establir, a ms, facilitats per a la integraci futura d'altres jurisdiccions, amb igualtat de drets i deures. Aix s'hi van afegir l'Abadia de Santilla, les valls de Tudanca, Polaciones, Herreras, Castaeda, la Vila de Torrelavega i la seva jurisdicci, Vall de San Vicente, Vall de Carriedo, Tresviso i les viles de La Vega, San Roque i San Pedro, aix com la ciutat de Santander i la seva abadia. Per la competncia de la ciutat de Laredo, l'ajuntament de Santander, que havia comenat la titulaci de Cantbria per a la provncia creada al comenament del segle XIX, va imposar la denominaci de Santander perqu no hi hagus cap dubte de quina era la capital. El 1821, data en qu la diputaci provincial va presentar a les Corts constitucionals el projecte definitiu sobre els lmits de la provncia i els partits judicials, proposant la denominaci de Cantbria, l'ajuntament de Santander s'hi va oposar, i es va imposar el nom de Santander. 

L'auge de l'inters sobre el carcter histric i ancestral de Cantbria que havia comenat des del segle XVIII va continuar durant el segle XX, amb un carcter poltic. El Partit Federal de Cantbria va elaborar un Estatut d'Autonomia per a un Estat Federal Cntabre-Castell el 1936 que mai no va ser aprovat a causa de l'esclat de la Guerra civil espanyola. Com a conseqncia de la guerra i la marginaci de qualsevol tendncia regionalista o nacionalista, es va oficialitzar l's del nom de Santander, encara que el nom de Cantbria va ser utilitzar per a les federacions esportives. 

El 30 de desembre, 1981 va concloure el procs iniciat des de 1979 per l'ajuntament de Cabezn de la Sal, sota la presidncia d'Ambrosio Calzada Hernndez. Aquest municipi va obrir el procs previst en l'article 143 de la constituci espanyola que va dur a l'autonomia de Cantbria per mitj del precepte constitucional d'autovern a les "provncies amb entitat regional histrica". Amb l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia el 1981 i la signatura del rei, Cantbria va accedir a la seva autonomia i va quedar desenllaada de Castella i del rgim preautonmic de Castella i Lle, al que havia estat afegit. El 1982 es va recuperar el nom de Cantbria per a la provncia i la comunitat autnoma.

 Geografia.

Cantbria s una regi muntanyenca i constanera, amb un important patrimoni natural. S'hi distingeixen dues rees geogrfiques:
 La Marina: una franja costenera de valls baixos, amplis i de formes suaus; d'una amplria de 10 km i amb una altitud menor als 500 m; limita amb el mar per mitj d'una lnia de rases litorals formant abruptes penya-segats creuats per desembocadures de rius. ;
 La Muntanya: una llarga barrera de muntanyes abruptes parallela al mar que forma part de la Serralada Cantbrica. Es formada en major part per roca calcria afectada per fenmens crstics i que cobreixen la major part de Cantbria. Els cims ms alts es troben als Pics d'Europa superiors als 2.500 m. ;

Cantbria s'assenta damunt estructures del Mesozoic, formades sobretot de calcries cretcies intensament plegades. S'ha creat un paisatge morfolgic essencialment muntanys, en el qual predominen les inversions del relleu. Dintre la complexitat del relleu, de direcci latitudinal, cal distingir des de la costa fins a la divisria amb la Meseta castellana les unitats segents: una plataforma litoral, les muntanyes de l'interior (La Montaa, 1.500-2.000 m), i les terres de l'alt Ebre. La costa, molt retallada, forma nombroses ries i ports naturals, on es concentra majoritriament la poblaci. Des de la ria de Suances desapareix la plataforma per tornar a formar-se desprs de la badia de Santander. Las muntanyes de l'interior sn formades per la serralada Cantbria, la qual parteix Cantbria longitudinalment en direcci est-oest, i s unida a l'est amb les muntanyes basques, en direcci vers el sud. A la serralada, als lmits entre Astries i Lle, destaquen la fossa de la Libana i els Pics d'Europa, els quals culminen al cim de Pea Vieja (2 613 m). La zona de l'alt Ebre, formada per mplies valls, anuncia el relleu de la Meseta. El clima s de tipus martim humit (precipitacions superiors a 1 000 mm anuals) i suau (mitjanes anuals de 13C a la costa i inferiors a l'interior). Els principals rius sn el Deva, Pas, Nansa, Saja i Besaya.

 Poltica i govern .
Institucions de govern.

La comunitat autnoma de Cantbria va aprovar el 30 de desembre, 1981 l'Estatut d'Autonomia que estableix les segents institucions de govern: 
 El Parlament de Cantbria s la principal instituci d'autogovern de la comunitat autnoma, l'rgan representatiu del poble cntabre, el qual t la potestat legislativa. Est constitut per 39 diputats electes per sufragi universal per un perode de quatre anys, per mitj de la representaci proporcional en qu la comunitat sencera forma una sola circumscripci electoral.  ;
 El President de Cantbria ostenta la ms alta representaci de la comunitat autnoma i l'ordinria de l'Estat espanyol a Cantbria; presideix, dirigeix i coordina l'actuaci del Govern. s el cap del poder executiu. s elegit pel Parlament per majoria absoluta en la primera votaci o simple en la segona votaci, i desprs s anomenat pel rei d'Espanya. ;
 El Govern de Cantbria s l'rgan encarregat de dirigir l'acci poltica i la funci executiva. Est format pel President, el Vicepresident i els Consellers designats pel president mateix. ;

Desprs de diverses legislatures presidides pel Partit Popular o per l'UPCA de Juan Hormaechea, en l'actualitat el govern de Cantbria, des del 2003, s dirigit per una coalici entre el Partit Regionalista de Cantbria (PRC) i el PSOE/PSC. El President de la Comunitat s Miguel ngel Revilla del PRC i la vicepresidenta s Dolores Gorostiaga del PSOE

Els partits poltics cntabres sn: 
 PP;
 PSC-PSOE;
 PRC;
 IU;
 UCn;
 CNC;

Divisi administrativa.

Cantbria s dividida en 102 municipis; cadasc posseeix varies localitats i aquestes diversos barris. Alguns municipis sn homnims amb una de les localitats i d'altres no comparteixen el nom amb cap de les localitats que els integren. Cada municipi est regit per un ajuntament; dos municipis, Tresviso i Pesquera, tenen un Consell Obert ja que llur poblaci s menor als 250 habitants. 

El 1999 es va aprovar una llei que estableix que la comarca s una entitat necessria i integrant de l'organitzaci territorial de la regi, la qual cosa va obrir el procs de creaci el qual est en desenvolupament. La llei estableix que la creaci de comarques no n'exigir la creaci a tot el territori fins que no s'hagin creat comarques per al 70% de la comunitat. Santander va quedar exclosa de la llei per formar una rea metropolitana. Actualment les comarques no gaudeixen d'autonomia i no tenen carcter administratiu.

Economia.
En l'economia de Cantbria el sector primari ocupa noms el 5,8% de la poblaci activa, principalment en la ramaderia; en l'agricultura destaquen els conreus de blat de moro, patates i hortalisses; la pesca encara hi s important, aix com la mineria de zinc i pedreres. El sector secundari ocupa el 30,4% de la poblaci activa i s el sector amb major productivitat, principalment en la construcci. Altres indstries de Cantbria sn la siderrgica, la indstria dels aliments, la indstria qumica, la paperera, la indstria txtil i la farmacutica. El sector terciari ocupa el 63,8% de la poblaci activa. 

La taxa d'atur el mar del 2007 era del 8,11%, inferior a la de l'Estat espanyol. El Producte interior brut per capita era de  21.897.

Demografia.

La poblaci de Cantbria el 2005 era de 568.091, l'1,29% de la poblaci d'Espanya. La densitat era de 106,8 hab/km i l'esperana de vida era de 75 anys (homes) i 83 anys (dones). A diferncia d'altres comunitats autnomes d'Espanya, Cantbria no ha estat una destinaci dels immigrants; el 2006 noms el 4% de la poblaci cntabre era immigrant. 

Les principals poblacions cntabres es troben al litoral. La capital, Santander t una poblaci de 183 mil habitants. Torrelavega, el segon nucli urb i industrial de Cantbria, t una poblaci de 60.000. Ambdues, tanmateix, formen una sola conurbaci o rea metropolitana. Una altra poblaci, Castro Urdiales, encara que noms t 28.542 habitants, la quarta ms gran de la comunitat, pertany a l'rea metropolitana de Bilbao, i per tant la poblaci flotant s molt major.

El castell s la llengua oficial de Cantbria, encara que tamb s'hi parla el muntanys o dialecte cntabre (a las valls de Pas i Soba), per no t cap reconeixement oficial. El muntanys s una parla asturiana amb dos subdialectes: l'oriental i l'occidental.

Enllaos externs.
;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34163" title="Kazakhstan" nonfiltered="3447" processed="3432" dbindex="13573">

La Repblica del Kazakhstan o el Kazakhstan (                      , Qazaqstan Resp bl kasy; o                     , Respblika Kazakhstan) s un pas de l'sia central que limita amb Rssia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Cspia a l'oest. 

Histria.
A la regi que actualment coneixem com al Kazakhstan hi van viure tribus nmades a partir del segle I aC. Des del segle IV dC fins a comenaments del segle XIII, el territori de Kazakhstan va ser dominat per una srie de nacions nmades fins que es va produir la invasi per part dels mongols, que hi va establir un districte administratiu. Les grans ciutats medievals d'Aulie-Ata i Turkestan varen ser fundades durant aquesta poca al llarg del cam septentrional de la Ruta de la Seda.

Va formar part de l'Uni Sovitica amb el nom de Repblica Socialista Sovitica del Kazakhstan fins a la seva dissoluci el 1991.

Poltica.
El Kazakhstan s una repblica constitucional amb un sistema poltic fortament presidencialista. El president s el cap de l'estat, i a la vegada el comandant en cap de les forces armades. T poder de veto sobre la legislaci aprovada pel parlament. El president Nursultan Nazarbiev, que ocupa el crrec des que el Kazakhstan va declarar la seva independncia, va ser reelegit per a un nou mandat de 7 anys el 1999. El primer ministre, que governa d'acord amb els designis del president, encapala el gabinet de ministres i s la cara visible del govern del pas. Des del juny del 2003, el crrec s ocupat per Daniyal K. Akhmetov. Existeixen, al seu torn, tres viceprimer minitres i 16 ministres en el gabinet. 

El Kazakhstan t un parlament bicameral, compost per una cambra baixa (els Mazhilis) i una cambra alta (el Senat). En les eleccions dels districtes es trien representants per a 67 banques en els Mazhilis. Uns altres 10 membres es trien amb un sistema diferent. Si b els Mazhilis compten amb les facultats per a la iniciativa legislativa, la major part de la legislaci considerada pel parlament s proposada pel poder executiu. 

El senat compta amb 39 membres. Se'n trien 2 d'ells a cada assemblea electiva (Maslikhats)) a les 16 principals divisions administratives del pas. Els 7 senadors restants sn seleccionats directament pel president de la repblica.

Subdivisi administrativa.
El Kazakhstan se subdivideix en 14 provncies (oblystar, singular - oblys) i tres ciutats (qalalar, singular - qala) marcades amb un asterisc.


Almaty;
Almaty*;
Aqmola;
Aqtbe;
Astan*;
Atyrau;
Baikonur* (Bayqonyr);
Kazakhstan Oriental (Shyghys Qazaqstan);
Mangghystau;
Kazakhstan Septentrional (Soltustik Qazaqstan);
Pavlodar;
Qaraghandy;
Qostanay;
Qyzylorda;
Kazakhstan Meridional (Ongtstik Qazaqstan);
Kazakhstan Occidental (Batys Qazaqstan);
Zhambyl;

Geografia.
Amb una superfcie de 2,7 milions de quilmetres quadrats, el Kazakhstan s el nov pas ms extens del mn. La seva grandria s prcticament equivalent a l'Europa Occidental. 

El pas s'estn en una enorme estepa situada entre la mar Cspia i les muntanyes de l'Altai. AL sud, limita amb el desert de Kyzylkum, situat entre la mar d'Aral i l'anomenada "Estepa de la Fam" (Betpak Dna-la). En canvi, al nord del pas es troben els altiplans del llac Baljash i a l'oest les estribacions de les muntanyes de l'Altai i el Tien Xan. 

Una part del pas est geogrficament a dins d'Europa.

Economia.
La ramaderia del Kazakhstan es concentra preferentment en les regions semidesrtiques del sud del pas i est orientada especialment a la criana de bestiar ov. 

El pas possex grans dipsits de petroli, carb, ferro, mangans, crom, nquel, cobalt, cobre, molibd, plom, bauxita, or i urani. 

Demografia.
La poblaci d'uns 15.144.000 habitants i la densitat es molt baixa (6 hab/km). 

La majoria dels habitants de l'actual Kazakhstan sn d'tnia kazakha (58%) o russa (27%), amb petits grups d'ucranesos, uzbeks, alemanys, uigurs i altres minories (15%). La dcada del 1990 va estar marcada per l'emigraci de molts europeus que van abandonar el Kazakhstan per a tornar als seus pasos d'origen. Aquest fenomen, juntament amb l'augment de la taxa de natalitat, va fer que els kazakhs es convertissin en majoria en el pas. 

Les religions sn l'islam sunnita, el cristianisme ortodox, el protestantisme i altres. El Kazakhstan s un pas bilinge. El kazakh t el rang d'idioma estatal mentre que el rus est considerat idioma oficial. El rus s'utilitza normalment en els negocis; un 64,4% de la poblaci parla kazakh. L'educaci s obligatria fins al nivell de secundria i el nivell d'alfabetitzaci s del 98,8%.

 Poltica .
 Eleccions a Kazakhstan;

Enllaos externs.

 Informaci sobre la llengua dels kazakhs i el territori;














































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34170" title="Quarterada" nonfiltered="3448" processed="3433" dbindex="13574">
La quarterada s la principal unitat de mesura de la terra agrcola a Mallorca. La seva superfcie s equivalent a 7.103 m2 i es divideix en quatre quartons, cada quart es divideix en quatre horts, cada hort es correspon amb 25 destres i cada destre amb un quadrat de quatre costats de 21 pams lineals.

La quarterada va ser duita pel rei Jaume I i s la quantitat de terra quadrada que t quatre costats iguals de quaranta braces o 84,28 metres. Es diu que la braa corresponia a la braada del Rei. Aix cada quart t de costat 20 braces del Rei, que equivalien a 22 de la majoria de la gent.

A la pagesia mallorquina la unitat de mida longitudinal base era la cana, que equivalia a 1,564 metres, la qual equivalia a 8 pams, mentre que el pam t 4 quarts.

A Sa Pobla, la unitat de mesura s el quart.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34184" title="Batalla de Zama" nonfiltered="3449" processed="3434" dbindex="13575">


La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Pnica. Un exrcit rom comandat pel cnsol Escipi Afric Major va derrotar un exrcit cartagins comandat pel general Anbal. Desprs d'aquesta derrota, patida no gaire lluny de la mateixa ciutat de Cartago, el senat cartagins es va veure obligat a acceptar la pau. Amb aquest fet va acabar la Segona Guerra Pnica. 

Abans de la batalla.
Desprs d'acabar amb la presncia de les forces cartagineses a Hispnia, Escipi Afric Major, altrament conegut com Escipi l'Afric, va proposar al Senat rom acabar la guerra atacant a la matiexa ciutat de Cartago i els territoris ms propers a aquesta, que, ms o menys, es troben l'actual Tunis. A pesar de la cautela del Senat rom, Escipi l'Afric va rebre del poble de Roma l'autoritat necessria per a intentar la invasi. Desprs del desembarcament a l'frica, Escipi l'Afric va operar amb cautela en territori cartagins, limitant-se a enfortir el seu exrcit reclutant entre la poblaci local desafectes al rgim cartagins. Un cop Masinissa I va fer fora al procartagins Sifax del tron numida, Escipi l'Afric es va sentir capa d'arriscar-se a amenaar la ciutat de Cartago mitjanant una batalla que obligus a acabar la guerra. Aleshores el senat cartagins va cridar al seu general Anbal, el qual es trobava a Itlia lluitant contra Roma. Anbal, liderant un exrcit de veterans d'Itlia i de ciutadans cartaginesos, va anar a l'encontre de l'exrcit d'Escipi. Ambds exercits es van trobar a la plana de Zama.

La batalla.
A Zama es va fer un gir de 180 graus a les tpiques batalles de la Segona Guerra Pnica perqu els romans es trobaven en inferioritat numrica pel que fa a infanteria i els cavallers cartaginesos, a causa de la traci numida, eren superats per 5.700 cavallers romans. 

Al comenament de la batalla la cavalleria romana va envoltar la cartaginesa, per en comptes de tornar immediatament al front principal de la batalla, van continuar la seva maniobra. Desprs d'una gran escaramussa entre la infanteria lleugera romana i la combinaci d'infanteria lleugera i elefants de guerra cartaginesos, les formacions principals es van trobar. Anbal havia desplegat els seus veterans en la formaci esglaonada darrere de la seva primera lnia de combat, amb la intenci d'envoltar els flancs de l'exrcit rom. No obstant aix, Escipi havia fet el mateix combinant files de triarii i de principes, la qual cosa va permetre a l'exrcit rom resistir la maniobra cartaginesa. Aleshores, els legionaris romans van fer sorolls molts forts, que van espantar als elefants de guerra i aquests van fugir en direcci a l'exrcit cartagins, obrint, amb el seu pas, forats en les formacions pniques. Aleshores, quan els romans s'enfrontaven ja amb la infanteria cartaginesa, la cavalleria romana va tornar atacant per la reraguarda cartaginesa. Aquest atac per dos fronts va desintegrar les formacions cartagineses i va assegurar la victria romana. Anbal va sobreviure i va fugir a Cartago per a informar de la derrota cartaginesa. 

Les repercussions de la batalla.
Quan el senat cartagins es va assabentar de la derrota no li va quedar ms opci que acceptar la pau que Roma imposava. Amb aquest fet, la Segona Guerra Pnica va arribar al seu final. Cartago es va veure obligada, per a sobreviure, a renunciar a les seves possessions a Hispnia, a tenir l'exrcit controlat per Roma i a pagar 300.000 kilos d'or en 50 anys. A ms, gran part de les possessions africanes de Cartago van haver de ser cedides al regne de Numdia perqu el seu rei, Masinissa I, era aliat de la Repblica de Roma. Aquesta derrota significava que Cartago no podria tornar a lluitar contra Roma pel domini del Mediterrani occidental. 50 anys desprs, durant la Tercera guerra pnica, Cartago noms va poder organitzar la defensa de la seva ciutat, la qual, desprs d'un setge, va ser capturada i totalment destruda.

Bibliografia.
En angls.
Hans Delbrck; Warfare in Antiquity; 1920; ISBN 0-8032-9199-X;
Robert F. Pennel; Ancient Rome from the earliest times down to 476 A.D; 1890;
Theodore Ayrault Dodge; Hannibal: A History of the Art of War among the Carthaginians and Romans down to the Battle of Pydna, 168 B.C., with a Detailed Account of the Second Punic War; 1891; ISBN 0-306-81362-9;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34193" title="Rapidesa" nonfiltered="3450" processed="3435" dbindex="13576">
En fsica, la rapidesa (o velocitat lineal) s un valor escalar representat pel smbol v i expressat en termes de quocient entre distncia i temps. Quan es parla de velocitat, en realitat se sol parlar de rapidesa, que indica el valor i el sentit de la primera (el mdul del vector), per no la direcci. De forma equivalent, la rapidesa s el valor absolut de la velocitat:



I si la rapidesa mesura el canvi del desplaament respecte del temps, el canvi de la rapidesa respecte del temps ve donat per l'acceleraci:



La rapidesa comparteix amb la velocitat la unitat derivada del SI metre per segon o m/s. Altres unitats de la rapidesa (i de la velocitat) sn:

 quilmetres per hora (km/h);
 milles per hora (milles terrestres per hora, sistema anglosax; 1 mph equival a 1,609 km/h);
 nus mar (milles nutiques per hora, sistema anglosax; 1 nus equival a 1,852 km/h);
 Mach n, on Mach 1 s la rapidesa del so, en condicions habituals, i n indica la proporci respecte aquesta magnitud (343 m/s = 1234.8 km/h).
 rapidesa de la llum o constant c (en el buit), que equival a 299.792.458 m/s.

El concepte de rapidesa s molt important en la majoria de camps cientfics i tecnolgics, i per extensi a la resta. Avui en dia seria impossible imaginar cotxes sense velocmetres, calcular el temps que trigariem en arribar a un lloc o comprendre conceptes elementals com la gravetat o la temperatura sense la velocitat, i per tant sense la rapidesa.

Cal destacar que abans abans d'Einstein es consideraven la rapidesa i la velocitat depenents del temps, que era la magnitud constant (sobretot a partir del slid model de Newton). A partir de la Teoria de la Relativitat d'Einstein es va descobrir que en realitat la rapidesa de la llum era la nica constant, i que el temps i l'espai en depenien (i que no sn constants), permetent un enorme aven en camps com l'astronomia.

Ms antigament la velocitat, i en general el moviment, ha estat objecte d'estudi des de la Grcia clssica, tant en la cincia com en la filosofia, passant pels grans cientfics investigadors com Galileu (que estudiava la gravetat) i d'altres astrnoms com Coprnic o Kepler. Per ltim, Newton va ser qui va acabar de donar forma a la fsica donant un cos matemtic consistent en camps com la cinemtica i la dinmica.

Aquests exemples mostren com n's d'important el concepte de rapidesa, i el de velocitat, que relacionen el temps i l'espai, els tres pilars de la fsica. La seva comprensi profunda afecta dels nivells ms elementals la matria (la temperatura no s sin energia cintica dels toms), i per tant a travs d'ells es comprn l'estructura de la realitat i les lleis fsiques que la governen.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34194" title="Viking" nonfiltered="3451" processed="3436" dbindex="13577">

Astronutica: un programa de sondes d'exploraci del planeta Mart. Vegeu Programa Viking, Viking 1 i Viking 2.
Astronutica: el primer satllit artificial de Sucia. Vegeu Viking (satllit).
Esports: un equip noruec de futbol. Vegeu  Viking F.K..
Esports: un equip islands de futbol. Vegeu  Vkingur Reykjavk.
Esports: un equip de futbol americ. Vegeu  Minnesota Vikings.
Estil Musical: un subgnere musical del Heavy Metal. Vegeu Viking Metal.
Geografia: una poblaci de la provncia d'Alberta, al Canad. Vegeu Viking (Canad);
Histria: un poble originari d'Escandinvia, tamb conegut com a normands. Vegeu Vking.
Histria militar: un avi de combat per a la lluita antisubmarina. Vegeu S-3 Viking.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34197" title="Carregador de l'arrencada" nonfiltered="3452" processed="3437" dbindex="13578">
En informtica, un carregador d'arrencada s un petit programa que realitza la inicialitzaci bsica del sistema. Aquest comportament ve donat per la forma en qu est organitzat el programari en els ordinadors.

El sistema operatiu i el programari necessari per fer funcionar l'ordinador estan emmagatzemats en el disc dur (actualment pot executar-se un sistema operatiu des d'un disc ptic o un dispositiu USB). Per carregar-los en la memria RAM seria necessari un altre sistema operatiu. Aquesta paradoxa es resol amb el carregador d'arrencada, que no s capa de realitzar tasques complexes per s cont les mnimes instruccions per carregar el sistema operatiu.

Els primers carregadors llegien el sistema operatiu des de suports externs com fitxes de paper o similars. Actualment la CPU executa codi des d'una memria fixa ROM i es comena comprobant els dispositius d'emmagatzematge en un ordre prefixat en la BIOS i s'executa el carregador que es trobi primer (normalment en el del disc dur). Aquest carregador primari es troba en seccions arbitrries del dispositiu on es troba (normalment anomenades "seccions de crrega").

Aquest primer carregador deriva a un carregador de programari secundari, molt ms complex, sovint part del mateix sistema operatiu que carrega, i ja situat en qualsevol part del dispositiu d'emmagatzematge. s el cas de GRUB i LILO, que poden carregar sistemes operatius com Linux i Windows, o NTLDR, que noms carrega Windows NT.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34198" title="Orquestra de Cambra de l'Empord" nonfiltered="3453" processed="3438" dbindex="13579">

L'Orquestra de Cambra de l'Empord (OCE), fundada a Figueres (Alt Empord) l'any 1989,  s l'nica orquestra de corda profesional i estable a Catalunya. Ha actuat a 43 pasos dels cinc continents, portant a terme ms de 2.200 concerts en els seus disset anys d'existncia.

Amb 11 CD i 3 DVD enregistrats, avui en dia s considerada la intrpret ms important de compositors catalans, ats que en tots els concerts inclou, com a mnim, una obra d'algun d'ells.

La seva versatilitat i funcionament organitzatiu com a fundaci privada sense nim de lucre, li permet portar la msica des de poblacions petites empordaneses fins a ciutats com: Pars, Viena, Nova York, Moscou, Tquio, o Pequn.

Amb un repertori que consta de 628 obres i uns components seleccionats d'arreu del mn, l'OCE ha rebut distincions com a Membre d'Honor del Consell Internacional del Moviment Europeu, Premi Popular de la COPE, Premi Sirena l'any 2001 i el Premi Nacional de Msica l'any 1992 al millor intrpret de msica clssica.

Els principals mitjans de comunicaci (rdio, televisi i premsa) dels pasos que ha visitat s'han fet ress de les seves actuacions i les han retransms als ms especialitzats.

El seu director titular s, des de la seva fundaci, el Mestre Carles Coll.

Enllaos externs.
  Fundaci Orquestra de Cambra de l'Empord;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34201" title="Tanznia" nonfiltered="3454" processed="3439" dbindex="13580">


Tanznia s un pas situat a l'frica Oriental. Limita al nord amb Kenya i Uganda, a l'oest amb Ruanda, Burundi, la Repblica Democrtica del Congo, al sud amb Zmbia, Malawi i Moambic i a l'est amb l'Oce ndic.

El  pas t una superfcie de 945 087 km. La poblaci supera els 35 milions d'habitants.


La capital oficial de  Tanznia va ser traslladada des de Dar es Salaam a la costa de l'ndic fins Dodoma al centre del pas el 1996, tanmateix molts negociats del govern romanen a Dar es Salam que s el principal pol econmic.

A Tanznia es troba el Kilimanjaro que, amb 5.895 m, s la muntanya ms alta d'frica.

Origen del nom.
En unir-se Tanganyika i Zanzbar es va convocar un concurs internacional per a anomenar el nou estat. La proposta guanyadora va ser Tanzania, on tan feia referncia a Tanganyika i zan a Zanzbar. Es va fer mfasi en el fet que el nom s'havia de pronunciar a la suahili. Aix s, com una paraula plana (amb accent a la i). Malgat aix, l'adaptaci oficial al catal s esdrixola, amb accent a la segona a.

Histria.
Tanganyika (la part continental de l'actual Tanznia) fou una colnia alemanya des de la dcada de 1880 fins 1919, quan fou entregada al Regne Unit, com a conseqncia de derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial; Zanzbar,  la part insular, era un soldanat independent, que esdevingu un protectorat britnic per la mateixa poca.

Tanganyika aconsegu la independncia el 13 de desembre de 1962 i, el 26 d'abril de 1964, es va unir a Zanzbar per crear la Repblica Unida de Tanznia. 

El primer President de Tanznia fou Julius Nyerere, igualment President del partit Chama cha Mapinduzi (que significa "Partit de la Revoluci"). Nyerere, que es va mantenir al poder fins el 1985, conduir el pas seguint una poltica denominada "Socialisme Afric", internament designada "Ujamaa", que s un mot inventat que vindria a significar "l'abstracte de famlia", en suahili.

El sistema de partit nic va finalitzar en 1995, any en qu es realitzaren les primeres eleccions democrtiques al pas des dels anys 70.

Demografia.
Hi ha ms de  120 grups tnics la majoria d'origen bantu i que reuneixen la major part de la poblaci. No cal destacar rivalitats tniques. Les llenges oficials i ms difoses sn el suahili i l'angls. Tres de cada quatre tanzans viuen al camp. 

L'alfabetitzaci arriba al 76% de la poblaci i el serveis de salut al 66%. L'escola primria s gratuta.

Economia.
Article principal: Economia de Tanznia






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34202" title="Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos" nonfiltered="3455" processed="3440" dbindex="13581">
El Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos (GDAE) s un grup ecologista empordans que t per finalitat la preservaci del patrimoni natural que constitueixen els aiguamolls de l'Empord de l'especulaci immobiliria i urbanstica. 

Fou fundat el 24 de novembre de 1976 per Jordi Sargatal, juntament amb Francesc Guillamet, Mart Boada, Jordi Coll, Rosa Llins, Llusa Carles, Jordi Gratacs, Joan Tibau, Maria Rosa Font i Francesc Gir. 

La finalitat inicial va ser impedir les urbanitzacions Port Llevant i Fluvi Marina, projectes que havien de sumar-se a altres agressions anteriors al medi natural, especialment la que representava Empuriabrava. El GDAE pos en marxa la campanya Els ltims aiguamolls de l'Empord en perill (14 d'agost 1977 i estiu 1978), de gran ress popular, que amb una exposici itinerant, debats, colloquis, manifestacions, ocupacions i altres activitats, incid en la conscienciaci de l'opini pblica. El 23 de febrer del 2005 es va derruir, amb una explosi controlada, l'estructura de formig de l'edifici de sis plantes que s'havia comenat a edificar el 1976.

El 1980 membres del GDAE crearen la Instituci Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN).

Bibliografia.
Toni Llobet et al., Terra de gantes: histria dels aiguamolls de l Empord segons la cigonya Guita, Barcelona, Lynx Editions, 1996 .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34204" title="Lban" nonfiltered="3456" processed="3441" dbindex="13582">


El Lban (En rab:       Lubn n) s un estat de l'Orient Mitj que fa frontera al nord i a l'est amb Sria, al sud amb Israel i a l'oest s banyat pel Mediterrani. El Lban s un pas petit (La seva superfcie s semblant a la de la provncia de Barcelona), altament muntanys. 

El nom del pas prov de l'arrel semtica LVN, que significa blanc, en referncia a la capa de neu que cobreix la muntanya Lban.  

 Histria.
El Lban, hereu de Fencia i bressol histric del cristianisme, va ser ocupat per l'imperi Otom al segle XVI. Posteriorment fou protectorat francs, fet que es va allargar desprs de la derrota turca a la I Guerra Mundial, fins que el 1943 aconsegu la independncia.

El Lban fou coneguda com la Sussa d'Orient Prxim fins que els anys 70 va esclatar un guerra civil entre musulmans i cristians (1975 1980) precedida per l'establiment de la OAP al pas. Novament ocupaci de Sria als anys posteriors destruren l'equilibri poltic i la convivncia dels libanesos.

 Ocupaci de Sria.

El juny de 1976, Sria envia 48.000 tropes per ajudar a les milcies catliques de ser destrudes per les forces palestines. Aix provoc un enfrontament irnic, ja que tropes manades pel partit Baas siri lluitaven contra forces de Palestina. L'aliana entre cristians i Sria envi als palestins fora de Beirut i relocalitzats al sud del Lban. Posteriorment, el clima geopoltic ha propiciat que Sria pacts amb els palestins i que algunes faccions cristianes arribessin a acords amb Israel. De totes maneres, forces sirianes han estat i han dominat el govern libans fins l'any 2005.

El 12 de juliol de 2006, desprs que la milcia xita de Hesboll segrests dos soldats israelans, Israel inici una operaci militar contra aquesta milcia que ha provocat la mort de la poblaci civil tant al Lban com a Israel.

 L'assassinat de Hariri.

El 14 de febrer de 2005, desprs de deu anys de relativa estabilitat poltica, el Lban es veu sacsejat per la mort de l'exprimer ministre Rafik Hariri en un atemptat amb cotxe bomba. Les sospites principals anaren cap a Sria desprs que l'antic primer ministre havia mostrat clarament les seves reserves a la poltica i la invasi siriana. A ms a ms, la mort de Hariri suposa una esmena constitucional que va permetre al primer ministre Lahoud, favorable a la presncia siriana al pas, allargar el seu mandat fins al 2007. De totes maneres Sria va negar qualsevol implicaci en l'atemptat. 

Altres sospites anaren cap als mateixos serveis secrets libanesos o fins i tot la implicaci dels serveis d'intelligncia d'Israel, el Mossad, amb la intenci d'augmentar la tensi entre el Lban i Sria. Una altra teoria s que la victria i proclamaci del guanyador a les eleccions iraquianes del candidat que no preferia els EUA el mateix dia de l'atemptat van fer pensar que aquest fou una cortina de fum per treure-li pes a les eleccions a l'Iraq.

A la mort de Hariri, el seguiren els assassinats el 2 de juny de 2005 de Samir Kassir, fundador del partit democrtic de l'esquerra, tamb amb cotxe bomba, l'historiador i antic secretari del Partit Comunista Libans George Hawi el 21 de juny de 2005 i el del periodista i redactor en cap del An-Nahar newspaper Gebran Tueni el 12 de desembre de 2005. A ms a ms, en aquesta escalada de violncia s'hi ha de sumar l'intent d'assassinat del periodista May Chidiac, que result greument ferit.

 Demografia.

La poblaci libanesa est composta per tres tnies o grups religiosos predominants: musulmans xita, musulmans sunnita i cristians, la gran majoria catlics, tot i que tamb hi ha ortodoxos i protestants i una minoria de jueus. Tot i que des de 1932 no hi ha cens determinat, es creu que al voltant del 60% de la poblaci professa l'Islam i la resta sn cristians , ms les diferents minories com la jueva i la kurda. 

Hi ha al voltant d'uns 15 milions de persones amb herncia libanesa que viuen foren de les fronteres del Lban. La comunitat estrangera ms gran es troba al Brasil. Igualment, es comptabilitza que entre 180.000 i 250.000 refugiats palestins viuen en territori libans.
 
La poblaci es concentra principalment a la capital Beirut i a la muntanya del Lban. 

 Poltica.
El Lban t un sistema poltic en qu els tres mxims mandataris del pas estan reservats a membres d'una comunitat religiosa especfica.

 President del pas;
 El president libans ha de ser un catlic. ;

 Primer ministre;
 El primer ministre libans ha de ser un musulm sunnita.

 El portaveu del Parlament;
 El portaveu del Parlament ha ser un musulm xita.

Aquest acord es part del Pacte Nacional Libans (en rab:                - al Mithaq al Watani) establert l'any 1943 durant les reunions entre el president del Lban (un catlic) i el seu primer ministre (un sunnita). Aquest pacte, per, era verbal fins l'arribada de la constituci libanesa l'any 1990 que preced l'acord de Taf. 

El pacte incloa la promesa dels cristians de no buscar la protecci de Frana i acceptar el carcter rab del Lban, i la promesa musulmana de reconixer la independncia i la legitimitat de l'Estat libans i de la frontera libanesa de 1920 i renunciar a la reunificaci amb Sria. Aquest pacte va ser concebut com un comproms inter fins que aparegus la prpia identitat libanesa.

El pacte tamb estipul que els seients del Parlament s'havien d'assignar segons la regi i la religi professada, en una rtio de 6 cristians per 5 musulmans, una rtio basada en el cens de 1932, quan els cristians eren majoria al pas. L'acord de Taf va igualar aquesta rtio entre els seguidors d'ambdues creences.

La Constituci garanteix el dret del poble libans de canviar el seu govern. De totes maneres, des de mitjans de la dcada dels 70 fins a les eleccions parlamentries de 1992, la guerra civil atur l'exercici dels drets poltics. Segons la Constituci, cada quatre anys el poble escull els seus representants al Parlament.

El Parlament escull el president de la Repblica per un perode de sis anys, sense possibilitat de reelecci. De totes maneres, algunes esmenes han perms allargar el perode presidencial per motius poltics com el cas de Elias Hrawi, qui havia de cedir el poder l'any 1995 i es va allargar tres anys ms, o el de l'actual, Emile Lahoud, qui restar al despatx presidencial fins l'any 2007.

 Vegeu tamb.

 Hesboll;
 Israel;
 Sria;

 Enllaos Externs.

 Informaci General.

 Informaci del Lban a la Universitat Pompeu Fabra;
 Informaci del Lban a l'Enciclopdia Catalana;

 Organismes oficials.

Web oficial del president de la repblica ;
Govern Libans ;
Web oficial del Parlament ;

 Mitjans de Comunicaci.

The Daily Star  ;
Tayyar ;
An-Nahar ;
Al-Mustaqbal  ;
As-Safir ;
AL-Balad;
Addiyar ;
Ya Libnan  ;
L'Orient - Le Jour ;
Libnanews ;












































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34205" title="Yukatek" nonfiltered="3457" processed="3442" dbindex="13583">


El maia yucatec (yukatek segons l'ortografia moderna de l'Acadmia de Llenges Maies), s una llengua maia que es parla a la pennsula de Yucatn (Mxic) al nord de Belize i algunes regions de Guatemala. S'hi coneix simplement com a maia (l'adjectiu yucatec s'utilitza com a referncia lingstica per a distingir-la de les altres llenges de la famlia maia, com ara el txol, el quitx o el lacand). 

El maia yucatec, com la resta de les llenges maies, utilitza l'alfabet llat, introdut durant la conquesta de Yucatn. Els missioners catlics van crear un sistema d'ortografia basat en el castell d'aleshores, que utilitzava x per representar el so  (com en catal), que ha desaparegut del castell contemporani. No obstant ja existia una forma d'escriptura jeroglfica de l'poca precolombina . 

Una caracterstica del maia yucatec s l's de les consonants ejectives o glotalitzades /p'/, /k'/, /t'/, s a dir que es pronuncien amb una pausa glotal immediata, la qual cosa produeix un efecte sonor distintiu de les llenges de la famlia maia. Per a representar aquest so, s'utilitza l'apstrof desprs de la lletra: k'ux k'a k'al (fa calor fora). Els apstrofs no s'utilitzaven en la grafia clssica per des del segle XX l'ortografia moderna en recomana l's. 

El maia yucatec s una llengua aglutinativa i per tant algunes de les llenges maies poden ser molt llargues. La llengua cont moltes paraules prefixes, sufixes i afixes. Segueix l'ordre verb-subjecte-objecte aix com l'alineaci ergativa morfosintxica. 

Al Yucatn el maia yucatec s la primera llengua de gran part de la poblaci. Com a llengua indgena de Mxic t reconeixement oficial com a llengua nacional amb la mateixa validesa que el castell a les comunitats indgenes on s'hi parli. L'educaci primria i secundria d'aquestes comunitats s bilinge. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34206" title="El Nio" nonfiltered="3458" processed="3443" dbindex="13584">
El Nio s un fenomen meteorolgic de l'Oce Pacfic, conegut en el mn cientfic com a ENSO (El Nio-Southern Oscillation El Nio-Oscillaci del Sud). Amb el Nio, les condicions normals de l'Oce Pacfic sn alterades. El nom ve del castell fent referncia al "Nen Du", ja que els pescadors del Per i Equador van notar que els canvis comenaven per Nadal.  

Condicions Normals a l'Oce Pacfic.
Normalment, a la costa de Sud-Amrica, hi ha un corrent d'aigua freda anomenada Corrent de Humboldt ple de nutrients que corre cap al nord. Hi ha tamb una circulaci de l'aire d'est a oest de l'oce, anomenada Circulaci de Walker. Amb aquesta circulaci, l'aigua corre cap a l'oest, s a dir, de Sud-Amrica cap a Austrlia i Indonsia. Aix, l'aigua calenta s'acumula a l'oest (el nivell de l'aigua s 60 cm ms alt a Austrlia i Indonsia) causant-hi humitat i precipitacions. A les costes del Per i Equador, per contra, el clima s molt sec. 

Condicions de l'ENSO.

 
Oficialment, el Nio s un increment en la temperatura de l'oce de 0,5  Celsius, cada 2-7 anys. Els corrents normals d'aigua de l'oce s'inverteixen, i les costes sud-americanes reben un corrent d'aigua calenta sense nutrients en lloc del corrent fred ple de nutrients. Tamb s'inverteix la circulaci de Walker, causant precipitacions al centre de l'Oce Pacfic i a les costes sud-americanes, tot provocant inundacions severes si el fenomen s massa fort. Per contra, hi ha sequeres a Austrlia i Indonsia. En certes ocasions l'ENSO provoca encara ms efectes, com alteracions als monsons a l'ndia, condicions humides a l'frica oriental, i inundacions severes als Estats Units i Mxic.
 
La Nia.

La Nia es refereix a les condicions contrries a l'ENSO, s a dir, temperatures molt ms fredes a les costes sud-americanes. Usualment la Nia ocorre desprs del Nio.

Enllaos externs.
 Pgina Cientfica ENSO, en angls;
 Explicaci del Nio, pel Servei Meteorolgic de Mxic, en castell;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34212" title="Martinica" nonfiltered="3459" processed="3444" dbindex="13585">



La Martinica (en francs, Martinique, en crioll Matinik o Matnik) s una illa que forma una regi i un departament d'ultramar (ROM-DOM) francs. Situada a les Petites Antilles, entre el mar Carib a l'oest i l'oce Atlntic a l'est, s separada de l'illa de Dominica, al nord, pel pas de la Martinica, i de Saint Lucia, al sud, pel canal de Saint Lucia. Es considera una regi ultraperifrica de la Uni Europea.

T 1.128 km2 i 393.000 habitants (segons l'estimaci del 2004). La capital s Fort-de-France.

 Orografia .
Orogrficament, l'illa fa part del massis del Carib, del qual procedeixen totes les illes dels voltants. El relleu s volcnic, molt accidentat, amb activitat moderna. Cal destacar els Pitons du Caribe, i entre els quals la Montagne Pele (1.463 m), que del 1902 al 1904 destru completament la ciutat de Saint-Pierre, i els Pitons du Carbet (1.207 m). 

Tamb hi ha nombrosos rierols petits i cabalosos, entre els quals destaquen els Sele, Galion, Macouba, Lezarde, Lamestin, Monsieur i Madame. Els estanys no tenen gaire importncia. El clima s tropical, amb una pluviositat que varia, segons l'exposici als alisis, entre els 1 000 i els 2 000 mm anuals. La vegetaci va de boscs humits tropicals fins a la sabana.

 Poblaci .
Racialment, el 91,4 % de l poblaci s negra o mulata, procedent d'frica, i que parla el creole, resultat del contacte del francs amb llenges africanes i caribes. El 5,1 % de la poblaci sn francesos criolls, anomenats bks i l'1,9 % sn asitics (principalment hindus, xinesos i asitics). Pel que fa a les religions, el 85,3 % dels martiniquesos sn catlics romans, i dels altres el 3,1 % sn adventistes del set dia, el 0,6 % testimonis de Jehova i el 0,5 % baha i, el 0,5 % sn musulmans i un 0,5 % hinduistes.

 Economia .
L'agricultura es basa en la canya sucrera, les bananes, la pinya tropical i la mandioca, economia de les antigues plantacions colonials. Hi ha indstries sucreres, de destillaci de rom i de conserves de fruita, i tamb explotaci forestal i pesquera. El turisme hi s la principal activitat econmica.

La canya de sucre darrerament ha baixat a menys del 5 % en el valor de els exportacions martiniqueses, per ms endavant continuada per l'anans i les bananes, a l'exportaci de la qual es dediquen 8.500 hectrees. Darrerament, per, s ha intentat paliar l'excessiva dependncia del sucre i del rom amb inversions industrials, sobretot en la refineria de petroli, i no fa gaire en el turisme, baldament no se n hagin explotat totes les possibilitats.

El 73 % de la poblaci activa treballa al sector terciari, mentre que un 17 % ho fa a l'industrial i noms un 10 % al sector a grari. La comercialitzaci i explotaci de l'agricultura, dedicada completament a l'exportaci, s un monopoli de la metrpoli. Darrerament es mant mercs a les ajudes de Frana i de la Uni Europea, ja que un 20 % dels productes importats sn alimentaris. Tot i aix, igual que a Guadeloupe, ha provocat una economia dependent amb una taxa de desocupaci endmica del 25 %, la qual cosa tamb ha provocat emigracions a la metrpoli, i que el creixement de la poblaci entre el 1985 i el 1990 fos del 0,4 %, per b que actualment sembla que hagi remuntat. L'illa tamb compta amb 882 kilmetres de carreteres i un parc de 80.000 vehicles. No hi ha trens.

 Poltica .
L'illa t un estatut de Departament Autnom d'Ultramar des del 1982, i com a tal gaudeix  d'un legislatiu format pel Conseil General de 45 membres, escollits per vot popular per sis anys, i un Conseil Regional de 41 membres, tamb per sis anys. T fora competncies en educaci primria i secundria, audiovisuals, comer, govern local i desenvolupament, per no pas en defensa ni en moneda. A hores d'ara els independentistes, aplegats en el Moviment Independentista Martiniqus, han assolit un important pes electoral.

 Histria .
L'illa, com altres del Carib, ja era habitada en el 6.000 aC, com revelen les restes de la cultura Casimiroide de slex, trobada a Hait, que segons Irving Crouse i J. Cruixent, procedia de Centreamrica. Tanmateix, a l'illa de la Martinica els  poblaments procedien potser de l'Orinoco i de l'illa de Trinitat, amb una societat sense una especial divisi per tasques i sense cap jerarquia social desenvolupada, en comunitats agrupades en viles.	
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34213" title="Esbart dansaire" nonfiltered="3460" processed="3445" dbindex="13586">
Un esbart dansaire s un grup o associaci de persones que es dedica a la recuperaci, el manteniment i la difusi  de la dansa i les tradicions folklriques de Catalunya i dels Pasos Catalans.

Els Esbarts Dansaires a Catalunya es dediquen tant a les moltes danses que s'han recuperat com a la creaci de danses noves, mantenint o intentant mantenir l'aire i la manera de ballar caracterstiques de les contrades Catalanes. La varietat de danses s molt gran, des de bolangeres, contrapassos, quadrilles, jotes, balls de plaa, de sal, de muntanya,guerreres, d'amor... i no acabarem mai... A ms dins de cadascun dels apartats podrem anomenar les diferents varietats que cada poble elaborava per diferenciar-se del del costat.

A Catalunya existeixen molts Esbarts Dansaires i Grups de Danses que fan una important feina en els camps que hem anomenat. Hi ha  una srie de danses que sn molt populars i que es pot dir que la gran majoria d'esbarts les porten o les han portat en programa alguna vegada. De directors d'esbarts n'hi ha moltssims i cadascun amb la seva manera d'ensenyar... uns millor i altres pitjor, per bsics en el funcionament dels esbarts. Llstima que alguns d'ells estiguin tan preparats com per sentir-se en el dret de modificar coreografies que s'han mantingut al llarg de molts i molts anys, per pensar que es poden millorar, o per simple protagonisme, quan en aquest sentit podrien crear coreografies noves amb les peculiaritats que ells volguessin, i d'aquesta manera ajudar a fer crixer el repertori de danses de Catalunya.

Es diu que el nom prov de Joan Maragall, qui en veure ballar un grup de persones va dir que les faldilles de les dones semblaven un esbart d'ocells volant.

Recull de danses.

La disfressada de Sant Vicen dels Horts

La Bolangera

Tatat

Ball de bot

Ball de gitanes

Dansa de Castellterol

Ballet de Du

Jota de Castell

Ball Cerd

Ball de Nans

Ball de Cascavells

Ball de la civada

Ball de Sant Ferriol

Ball d'en Serrallonga

Parado de Valldemossa

Ball de Figuetaires

Ball del Rotllet

Ball del Triai

L'Indiot

Ball de Tres Parts

Ball de collir castanyes

Ball del Rac

Galop de Cortesia

Danses de Vilanova

Corranda d'Olesa

Moixiganga d'Olesa






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34214" title="Trifori" nonfiltered="3461" processed="3446" dbindex="13587">


Un trifori s una galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una esglsia amb obertures sobre la nau central. El conjunt d'aquestes obertures tamb rep el nom de trifori. s tpica sobretot de l'arquitectura gtica, en que la galeria passa sota els arcs botarells, per no gaire del gtic catal que en tenir habitualment les naus laterals tan altes com la central no hi deixa lloc.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34216" title="Esbart" nonfiltered="3462" processed="3447" dbindex="13588">


Zoologia: Grup d'ocells en vol.
Cultura: Esbart dansaire.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34221" title="Repblica de Macednia" nonfiltered="3463" processed="3448" dbindex="13589">

La Repblica de Macednia (internacional Exrepblica Iugoslava de Macednia, "ERIM")s un estat europeu de la pennsula Balcnica envoltat per Grcia, Bulgria, Srbia, i Albnia.

Histria.
L'actual Repblica de Macednia, de cultura eslava, conserva molt poc de l'antiga Macednia dels temps d'Alexandre el Gran, ja que en aquell perode el territori que avui ocupa la Repblica de macednia formava part de la Penia.

El 17 de setembre de 1991 la Repblica de Macednia va declarar la seva independncia de Iugoslvia. Bulgria va ser el primer pas a reconixer a la Repblica de Macednia sota el seu nom constitucional. No obstant aix, el reconeixement internacional del nou pas va ser retardat per l'objecci de Grcia de l's del que considerava un nom hellnic i del smbol de la bandera, aix com una cita controversial de la constituci de la repblica. L'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) va reconixer a l'estat amb el nom d'"Exrepblica Iugoslava de Macednia" (ERIM) el 1993.

Grcia va imposar un bloqueig comercial el febrer de 1994. Les sancions van ser aixecades el setembre de 1995, desprs que la Repblica de Macednia canvis la seva bandera i la constituci. Les dues nacions van acordar normalitzar les seves relacions, per el nom de l'estat segueix sent font de controvrsia local i internacional.

Desprs que l'estat fos adms a l'ONU amb el nom d'ERIM, altres organitzacions internacionals van adoptar la mateixa convenci. La majoria dels diplomtics sn acreditats en la repblica usant la designaci ERIM. Aix i tot, almenys 40 pasos han reconegut el pas pel seu nom constitucional, Repblica de Macednia.

Durant la guerra de Kosovo de 1999, l'ERIM va cooperar amb l'OTAN. Uns 360,000 refugiats albanesos de Kosovo van entrar a l'ERIM durant la guerra, amenaant amb trencar el balan entre els grups tnics macedonis i albanesos al pas. Molts van tornar a Kosovo, per les tensions tniques van crixer.

Poltica.
Relacions amb la Uni Europea.
L'Agncia Europea de Reconstrucci (AER) va ser creada el 1999 amb la finalitat d'establir un marc jurdic unificat per a l'ajuda a l'Exrepblica Iugoslava de Macednia (ERIM), -nom amb que la UE reconeix a aquest estat- i els altres estats dels Balcans.

L'AER s un organisme independent de la Uni Europea (UE), que rendeix comptes de la seva gesti al Consell Europeu i al Parlament Europeu i s responsable de la gesti dels principals programes d'assistncia de la UE a l'ERIM.

Els programes finanats per la UE tenen com a objectius:

 Contribuir un bon govern, la construcci de les institucions i l'estat de dret.
 Seguir recolzant el desenvolupament d'una economia de mercat i continuar invertint en la infraestructura fsica imprescindible i en mesures mediambientals.
 Recolzar el desenvolupament social i l'enfortiment de la societat civil.

A ms a ms la UE collabora en matria pressupostria, d'aduanes i de planificaci fiscal, el suport a programes d'intercanvi educatiu, aix com les contribucions bilaterals efectuades pels estats membres de la UE.

Polmica amb Grcia.
La Repblica de Macednia va nixer de la partici de l'antiga Iugoslvia, estat del qual n'era una de les entitats federals constituents. Arran de la independncia, el 1992 varen triar una bandera amb l'estel de Vergina, smbol associat a l'antiga monarquia macednica. Geogrficament, la repblica t devers un 38% de la superfcie i un 44% de la poblaci de la zona coneguda amb el nom histric de Macednia, i la resta est dividida entre els seus vens grecs (aproximadament la meitat del total) i blgars (una desena part). Aquesta situaci produ violentes protestes per part de Grcia, que considera que la Macednia antiga participa de la seva prpia histria nacional, i a ms a ms si es t en compte que la llengua d'Alexandre el Gran era el grec de grec koin. Basant-se en aix s'opos que la nova repblica exerceixi el dret d'utilitzar les seves referncies a l'antiguitat i va aconseguir que modifiqus la seva bandera el 1995. A causa de les pressions gregues sobre els frums mundials, internacionalment aquest estat s reconegut com a Exrepblica Iugoslava de Macednia, ms sovint amb les sigles angleses FYROM (de Former Yugoslav Republic of Macedonia) .

Economia.
Veure article detallat : Economia de la Repblica de Macednia.;

Referncies.
































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34222" title="Macednia" nonfiltered="3464" processed="3449" dbindex="13590">


Geografia:;
Macednia (regi), regi dels Balcans, actualment dividida entre Grcia, la Repblica de Macednia i Bulgria.
Macednia (Grcia), regi de Grcia, tamb coneguda com la Macednia grega o la Macednia de l'Egeu, dividida administrativament en tres perifries: la Macednia Occidental, la Macednia Central i la Macednia Oriental, aquesta ltima una subdivisi de la regi anomenada Macednia Oriental i Trcia.
Macednia (Bulgria), regi de Bulgria, tamb coneguda com la Macednia de Pirin, que actualment coincideix aproximadament amb la provncia de Blagoevgrad.
Repblica de Macednia, estat independent del sud-est d'Europa, tamb conegut com lExrepblica Iugoslava de Macednia o, ms sovint, simplement com a Macednia, i que coincideix aproximadament amb la regi geogrfica de la Macednia del Vardar. Abans de la seva independncia, com a part integrant de Iugoslvia, era coneguda com la Repblica Socialista de Macednia.

Histria:;
Macednia (territori histric), territori histric de l'Antiga Grcia, origen del Regne de Macednia i de la regi europea actual.
Regne de Macednia, l'antic regne de Filip, Alexandre el Gran i els seus successors.
Voivodat de Macednia, estat autnom dels aromans que va existir entre 1941 i 1944;
Provncia romana de Macednia, antiga provncia de l'Imperi Rom a partir del 168 aC.

Gastronomia:;
Macednia (gastronomia), amanida de diversos tipus de fruita i, en alguns pasos, plat fred o calent de verdures diverses.

Msica:;
Macednia, grup catal juvenil de pop rock.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34223" title="Francesc Eiximenis" nonfiltered="3465" processed="3450" dbindex="13591">
Francesc Eiximenis (nascut a Girona entre el 1328 i 1332 i mort a Perpiny el 1409) fou un frare francisc que escriu literatura, per tal de divulgar de manera senzilla els principis fonamentals de la religi i la filosofia.

Biografia.

Frare francisc, doncs, de slida formaci intellectual, va viatjar fora (Oxford, Pars, Tolosa). De retorn a la Corona d'Arag es va dedicar a l'ensenyament, a la predicaci i a efectuar gestions poltiques encarregades per l'Ajuntament de Barcelona o de Valncia, on va viure entre el 1383 i el 1408. Tamb va ser conseller dels reis.

Eiximenis com a escriptor.

La seva obra, de carcter religis i moralista, era llegida amb inters per un pblic que vivia sobretot a les ciutats: per les classes burgeses benestants. Com que s'adrea a un pblic no especialitzat, Eiximenis escriu amb un estil senzill i planer, ple d'exemples que fan ms entenedora la doctrina que vol transmetre.

Obra teolgica.

Pel que fa a la teologia, la seva obra ms important s Lo cresti, que havia de constar de tretze volums i havia de contenir "sumriament tot lo fonament de cristianisme", com diu ell. Eiximenis pretenia estimular l'estudi de la teologia entre els laics. Noms se'n coneix, per, quatre volums.

Obra poltica.
Com en molts dels autors de l'poca, s difcil destriar la filosofia de la teologia. Tanmateix, si hi ha llibres ms clarament filsofics que altres. Aquest seria el cas de Regiment de la cosa pblica (s a dir, de la repblica), un llibre que Eiximenis va oferir als Jurats de Valncia quan hi va arribar a aquesta ciutat. En el llibre repassa les principals teories conegudes, com Plat, "Tull" o Agust d'Hipona ("Sanct Agosti" segons escriu ell) pel que fa al regiment d'una ciutat i una repblica. Tamb aten a les escriptures i molt especialment al exemple del romans, i al que d'ells sap Eiximenis a travs de la lectura de Valeri Mxim (Valerius Maximus), a qui cita molt a sovint.

Bibliografia.
Francesc Eiximenis,ngels e demonis, Quaderns Crema, Barcelona, 2003.
Francesc Eiximenis,Prosa, Teide, Barcelona, 1996.
Francesc Eiximenis, Regiment de la cosa pblica, Valncia, 1499 (hi ha edici Fac-simil de Llibreries Paris Valncia, Valncia, 1991).

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Francesc Eiximenis, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal;

 Vida i obra de Francesc Eiximenis;

 Edici virtual del Llibre del ngels;

 Regiment de la cosa pblica, edici virtual;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34224" title="Victria dels ngels" nonfiltered="3466" processed="3451" dbindex="13592">

Victria Lpez Garcia, coneguda amb el nom artstic de Victria dels ngels o Victoria de los ngeles, ( Barcelona, 1923 - Barcelona, 2005 ) fou una soprano i cantant d'pera catalana.

Biografia.
Va nixer l'1 de novembre de 1923 a la ciutat de Barcelona, filla d'un bidell de la Universitat de Barcelona. Provinent d'una famlia senzilla, els orgens dels quals sempre va reconixer, va descobrir la seva vocaci musical molt jove. Va estudiar al Conservatori Superior de Msica del Liceu, on es va graduar en noms tres anys, l'any 1941, als 18 anys. Aquest any va fer el seu debut operstic al Gran Teatre del Liceu, continuant desprs els estudis.

Victria dels ngels es va casar amb Enric Magri l'any 1948 i va tenir dos fills, un dels quals la va sobreviure.

El 15 de gener de 2005 Victria dels ngels va morir a la ciutat de Barcelona a l'edat de 81 anys. 

Carrera artsitica.
L'any 1945 va fer el seu debut professional al Liceu en el paper de la Comtessa a Les noces de Fgaro. Desprs de guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Ginebra l'any 1947, va cantar la Salud a la La vida breve de Manuel de Falla amb la BBC a Londres l'any 1948.

L'any 1949 va fer la seva primera aparici al teatre de l'Opra de Pars, el 1950 al Festival de Salzburg i a la Royal Opera House, i va continuar apareixent regularment fins a l'any 1961. Tamb va cantar a La Scala de Mil des de l'any 1950 fins al 1956.

A l'octubre de 1950 Victria dels ngels va debutar als Estats Units d'Amrica amb un recital al Carnegie Hall de Nova York, i al mar segent va fer el mateix al Metropolitan Opera, i va cantar amb la companyia fins el 1961. L'any 1957 va cantar a l'pera de l'Estat de Viena.

Desprs del seu debut al Festival de Bayreuth amb al paper d'Elisabeth l'any 1961, Victria dels ngels es va dedicar principalment a la seva carrera com a concertista. Tot i aix va seguir fent de tant en tan aparicions a un dels seus papers operstics preferits, Carmen, els vint anys segents. Tot i que Carmen li esqueia cmodament al seu registre (la seva veu era mezzosoprano natural), va cantar els papers principals de soprano. Amb Montserrat Caball va ser una veritable referncia entre els cantants de bel canto. 

Entre els seus papers d'pera ms coneguts hi ha Donna Anna, Rosina, Manon, Nedda, Desdemona, Cio-Cio-San, Violetta, i Mlisande.

L'any 1982 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1991 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts, juntament amb Teresa Berganza, Montserrat Caball, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plcido Domingo. 



Bibliografia.
 COMELLAS, JAUME: Victria dels ngels: Memries de viva veu. Edicions 62, Barcelona, 2005 ;
 RADIGALES, JAUME: Victria dels ngels. Una vida pel cant. Un cant a la vida. Editorial Prtic. Barcelona, 2003.

Reconeixements .
  Escola de Msica de Sant Cugat, anomenada en el seu honor.

 Enllaos externs .
  Pgina de la Fundaci Victoria de los ngeles;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 1991;
  Necrolgica al Times;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34229" title="Melic" nonfiltered="3467" processed="3452" dbindex="13593">
Un melic o llombrgol s una marca que deixa el cord umbilical en l'abdomen dels mamfers. En els humans, en un 90% s una petita depressi en el centre de l'abdomen i en la resta de casos una protuberncia de pell sortint (les dones embarassades tamb solen tenir el melic sortit). S'usa com a via d'accs de la laparoscpia.

El melic pot ser ertic i per aix hi havia moltes restriccions a la seva exposici per part de la dona. Es pot decorar amb arracades o altres joies per ressaltar-lo.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34233" title="Chamonix" nonfiltered="3468" processed="3453" dbindex="13594">


Chamonix-Mont-Blanc  o Chamonix (arpit Chamnix) s un municipi francs, situat al departament d'Alta Savoia i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 9.830 habitants.
Situat al peu de la muntanya del Mont Blanc.

Acoll els Jocs Olmpics d'hivern en l'any 1924.

 Enllaos externs .
 http://www.chamonix.com Pgina web oficial (en francs i angls);
 http://www.chamonix.net Pgina web sobre chamonix  (en francs i angls);
 Webcam Webcam de la regi amb vistes al  Mont Blanc;
 http://www.chamonix-valley.com Pgina web sobre chamonix;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34241" title="Pete Seeger" nonfiltered="3469" processed="3454" dbindex="13595">

Pete Seeger, s un cantautor i activista poltic dels Estats Units d'Amrica. 

Va nixer el 3 de maig del 1919 a la ciutat de Nova York, fill de pare musicleg i mare violinista.

Desprs d'haver estudiat periodisme a la Universitat de Harvard, durant anys va estar recorrent arxius i biblioteques d'arreu dels EUA recopilant peces tradicionals, rescatant i creant-ne de noves de forma pionera a les dcades del 1950 i 1960 al seu pas. Moltes de les seves gravacions han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes.

Pete Seeger, citant el seu pare, una vegada va dir: "(...)El plagi s la base de tota cultura".


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34242" title="Ciutat del Cap" nonfiltered="3470" processed="3455" dbindex="13596">


Ciutat del Cap (en xosa: eKapa o SaseKapa; afrikaans: Kaapstad, angls: Cape Town) s una ciutat de Sud-frica situada prop del cap de Bona Esperana, d'on li prov el nom.

Va ser fundada el 1652 per neerlandesos de la Companyia de les ndies Orientals, essent l'assentament europeu ms antic del pas.

Avui en dia s una metrpoli d'entre (depenent de la font) 2,5 i 6 milions d'habitants; capital legislativa del pas (seu del parlament) aix com de la provncia del Cap Occidental. s a ms el dest turstic ms important de Sud-frica. La ciutat t un clima mediterrani.

Encaixonats entre la badia i la muntanya de Tafel, una srie de suburbis i rees residencials envolten un centre urb ple de gratacels.

Situada prop del Cap Agulhas on es dna l'aiguabarreig ocenic entre el corrent fred de Benguela (Oce Atlntic) i el clid d'Agulhas (Oce ndic).

Enllaos externs.
 Pgina municipal ;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34243" title="Radar" nonfiltered="3471" processed="3456" dbindex="13597">

Radar s l'acrnim en angls de Radio Detection And Ranging (detecci i mesura mitjanant ones radioelctriques). s un sistema per a detectar, mesurar o localitzar objectes com ara avions, autombils o la pluja. S'envien rfegues d'ones de rdio, i es mesura un possible eco, retornat per la presncia de l'objecte analitzat.

El seu funcionament es basa en el clcul del temps de trnsit de l'ona radioelctrica des de l'antena emissora fins al blanc i la tornada, sabent que la velocitat de propagaci de l'ona s el de la velocitat de la llum ().

s una tcnica que fou desenvolupada durant la Segona Guerra Mundial per a detectar avions enemics. Durant els ltims setanta anys s'ha demostrat que s una tcnica competent per a la mesura de la distncia i trajectria de diferents blancs. S'ha fet servir en diferents camps de la cincia com indstria, aeronutica, militar i meteorologia.



Vegeu tamb.
 Circulador;
 Radar de trnsit;

Enllaos externs.

 Imatge dels radars meteorolgics de Catalunya;
 Radar Tecnologia Website  ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34244" title="Tub fotomultiplicador" nonfiltered="3472" processed="3457" dbindex="13598">
Un tub fotomultiplicador s dispositiu electrnic que converteix la llum en un corrent elctric mesurable, de manera que podem saber quina quantitat de llum arriba al dispositiu.

Les seves caracterstiques ms desitjades, sn que tingui una gran amplificaci i una resposta molt rpida.

Un tub fotomultiplicador tpic consta d'un fotoctode que est construt amb un material fotosensible, diferents elctrodes (anomenats dinodes) i un elctrode collector anomenat node. Dins d'una lmpada on s'hi fa el buit. 

El principi de funcionament del tub fotomultiplicador s el segent;
 Arriba un fot a la superfcie fotosensible del fotoctode.
 Aquest xoc t una certa probabilitat de generar un electr.
 Aquest electr s accelerat per una diferncia de potencial aplicada als dinodes;
 L'electr accelerat topa amb el dinode.
 Per l'efecte de l'emissi secundria el xoc genera ms electrons.
 Els electrons tornen a ser accelerats i tornen a xocar amb el dinode, generant-ne encara ms.
 Es repeteix aquest procs successivament d'aquesta forma es produeix l'amplificaci del corrent.
 Al final del tub, els electrons arriben a l'node, generant un corrent elctric mesurable.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34246" title="Folkspraak" nonfiltered="3473" processed="3458" dbindex="13600">
El folkspraak (de folk "poble", "gent" i spraak "llengua") s un idioma artifical basat en les llenges germniques, de les quals es pretn que sigui una mena de barreja. Hauria de ser fcilment comprensible per als ms de 400 milions de persones que les tenen com a llengua materna i els molts d'altres com a segona (especialment l'angls com a llengua de negocis).

Actualment hi ha diversos 'dialectes' del folkspraak, corresponents a les diverses 'versions' de com la llengua hauria de ser segons cada grup o persona. Aquestes divergncies afecten totes les rees del llenguatge, incloent-hi la gramtica, el lxic i l'ortografia .El fet que no hi hagi consens sobre com escriure el nom de la prpia llengua illustra aquest darrer aspecte: A banda de "folkspraak", hom proposa tamb "folksprk", "folksprahk", "folksprak", i versions amb gui com ara "folk-Spraak".

Malgrat tot, hom treballa per aconseguir alguna mena de consens, que acabi condunt a una "versi oficial". s notable el fet que la majoria de dialectes proposats tendeixen a semblar una mena de neerlands o baix alemany influt per l'angls, i, en menor mesura, les llenges escandinaves. Aquest fet sembla raonable puix que aix hom deixa de banda la segona mutaci consonntica que separ l'alt alemany de la resta de llenges germniques, i l'enorme allau de mots llatins i francesos que diluren l'essncia germnica del vocabulari angls.






Enllaos externs.
 http://www.langmaker.com/folksprk.htm (en angls);
 http://groups.yahoo.com/group/folkspraak/ (en angls);
 http://www.susning.nu/Folkspraak (en suec);
 http://de.wikibooks.org/wiki/Folksprak;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34247" title="Segona mutaci consonntica germnica" nonfiltered="3474" processed="3459" dbindex="13601">
La segona mutaci consonntica s un conjunt de modificacions fontiques que afectaren les consonants de l'antic alt-alemany (actualment conegut sovint simplement com a "alemany") tot separant-lo del baix alemany a travs d'una isoglossa coneguda com a lnia Benrath. S'esdevingu desprs de les modificacions descrites per les lleis de Grimm i de Verner (que hom agrupa sota el nom de "primera mutaci consonntica") entre els segles IV i VIII. Afect tot el lxic del moment, per tamb manlleus posteriors.

L'estudi d'aquestes modificacions s bsic per a la comprensi de les especificitats fontiques de l'alemany respecte les altres llenges germniques. 

Mecanismes generals.
Les consonants afectades sn les resultants de la primera mutaci consonntica. Sa principal modificaci consisteix en una africaci de les oclusives.

Hom distingeix els canvis en funci de si les consonants sn sordes, sonores, simples o geminades i segons llur posici (a l'inici o desprs de consonant lquida, entre vocals, al final). Les sonores seguiren evolucions diferents en funci dels dialectes.

Taula sinptica de les evolucions.


Exemples.
Per constatar l'evoluci de les consonants de l'alt alemany s possible de contrastar-hi mots en la majoria de llenges germniques i, en fi, un gran nombre de les indoeuropees. Si hom se centra en l'evoluci de *p :
 inicial: el manlleu llat puteus  pou  esdevingu phuzza (recordatori : ph = /pf/ i zz /tts/) ;
 desprs de lquida: hlphan  ajudar  per gtic hilpan, angls (to) help, neerlands helpen, noruec hjelpe. L'actual helfen ve de hlfan (veure ms amunt) ;
 intervoclic: offan  obert  (modern: offen) per angls i neerlands open, noruec pen, islands opinn, antic grec     hup  sobre  (el mot s una preposici / adverbi provinent del matix tim; l'/h/ inicial hi s secundria) ;
 final: buoh  llibre  (on l h final val /x/ ; modern : Buch), mentre que l'antic angls b c, neerlands boek, islands bk.

Taula d'exemples.
Comparaci de mots alemanys, neerlandesos i anglesos que mostren la segona mutaci consonntica que el primer pat:



Bibliografia.
 Joseph Wright, An Old High German Primer, Oxford, 1906 ;
 Philippe Marcq et Thrse Robin, Linguistique historique de l'allemand, Armand Colin, Paris, 1997 ;
 Robert S. P. Beekes, Vergelijkende taalwetenschap ( Grammaire compare langues indo-europennes ), Het Spectrum, Utrecht, 1990.





 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34270" title="Remences" nonfiltered="3475" processed="3460" dbindex="13602">
Per al captol histric, visiteu l'article Guerra dels Remences.
A la Catalunya feudal, es conegu com remences (o pagesos de remena) els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva de no poder abandonar el mas i les terres que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor. La redempci o remena que havien de pagar afectava no tan sols el pags sin tamb la muller i els fills. 

Antecedents.

El camp, durant el segle XIII i els primers decennis del segle XIV, va estar molt poblat. A la Catalunya Vella, on predominaven els masos dispersos, es conreava qualsevol terreny. 

La producci es va mantenir abundant i estable. Els nobles, l'Esglsia i alguns burgesos van invertir diners en la creaci de masos i van dividir les unitats de producci per tal d'aconseguir ms masovers o parcers. 

Per al segle XIV comena una crisi a causa de la mortalitat (bsicament per la pesta negra) i de l'emigraci cap a la ciutat, que va provocar una davallada de la poblaci al camp. Aix va comportar que la terra conreada disminus i, conseqentment, els ingressos dels senyors. Per contrarestar aquesta disminuci d'ingressos, augmenten la pressi sobre els pagesos amb el consegent malestar.

Els masos abandonats (masos rnecs) comencen a ser habituals i els pagesos del voltant que encara resisteixen, els ocupen i exploten pel seu compte, enfortint el seu poder i fora davant els senyors feudal.

Segle XV. Comencen els canvis.
La posici reial.
En el canvi de segle, tant Joan I (1387-1396) com Mart l'Hum (1396-1410) i l'esposa d'aquest, Maria de Luna, van orientar la poltica reial vers les spliques pageses de llibertat i abolici dels mals usos.

Per a la mort de Mart l'Hum sense descendncia, s'entronitza com a rei de la Confederaci de Catalunya-Arag Ferran d'Antequera mitjanant el comproms de Casp.

Encoratjats els senyors amb el canvi dinstic, aprofiten les Corts de 1412-1413 convocades per Ferran I d'Antequera per atendre les demanes econmiques del monarca a canvi d'aconseguir la reparaci dels greuges soferts i l'aprovaci de la constituci antiremena, que permet al senyor poder fer foragitar de Pau i Treva el pags que abandons el mas i a aquells que, desprs de canviar de domicili, pretenien mantenir els seus drets sobre les terres i amenaaven els senyors i els nous cultivadors (en referncia als que ocupaven i explotaven amb tercers els masos rnecs). El 1413 es dna termini d'un any per vendre a vassalls o cedir les terres al senyor.

Durant el regnat d'Alfons el Magnnim (1416-1458), a les Corts de Tortosa de l'any 1430, els senyors van declarar que "els pagesos havien de continuar vivint com ho havien fet sempre i que no tenien dret a proclamar la seva llibertat" i l'Esglsia creia que els pagesos havien de continuar pagant els mateixos drets que pagaven abans de la "injusta demanda de llibertat".

El sindicat remena i la preparaci de la guerra.
Les fortes tensions que es manifesten entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, aconsella el rei Alfons, des de Npols, a dictar l'1 de juliol de 1448 una reial provisi, en la qual permetia reunions de pagesos, per tractar de la supressi dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei la seva intervenci.

Amb aquesta finalitat es constitu un gran sindicat remena, que durant el bienni 1448-1449 tingu, ms de 400 reunions controlades per un oficial reial.

La Diputaci del General defens els interessos dels senyors, i en gener de 1449 envi ambaixades a Npols a parlar amb el rei, s'opos a que es fes pblica la decisi reial i man detenir els oficials que la pregonaren. 

Collabora activament amb la Diputaci, l'alta noblesa, l'alt clergat i el Consell de Cent, els dirigents del qual i el propi municipi sn propietaris de camperols de remena.

Malgrat la prohibici, es van fer les reunions, per l'oferta feta pels pagesos es va quedar curta davant dels 400 mil florins que van oferir les Corts el 1452. 

Noves contraofertes pageses i la negativa de les Corts a fer efectiva l'ajuda mentre el monarca no torns a Catalunya li van portar a recolzar de nou els remences i a suspendre provisionalment, els mals usos i servituds fins que s'arribs a un acord. 

El 14 de gener de 1455, public la Sentncia lnterlocutria, que desprs d'una nova anullaci, va ser confirmada en 1457, quan el rei va anunciar que renunciava definitivament a tornar a Catalunya i rebre l'ajuda oferta per les Corts.

Les necessitats econmiques per si soles no expliquen l'actuaci d'Alfons el Magnnim, al qual hauria resultat ms fcil entendre's amb els senyors que amb els camperols. El que estava en joc era el poder poltic de Catalunya: el que es discuteix s l'autoritat reial, que no podr ser efectiva per ms diners que es donin al monarca mentre no es recuperi el patrimoni reial i no es redueixin els poders senyorials.

El 27 de juny de 1458 mor sobtadament el rei Alfons a qui succeeix el seu germ Joan II qui, ja havia presidit les Corts de 1454 en la seva qualitat de lloctinent general de la Corona d'Arag, que li havia atorgat el seu germ.

Revolta dels remences i guerra civil catalana: Dos motius amb enemic com.
Vegeu articles especfics: Guerra dels remences - Guerra civil catalana;

Joan II tenia un enfrontament amb el seu fill, Carles de Viana per la corona de Navarra. Carles gaudia de la protecci del seu oncle Alfons, a Npols. La mort d'aquest, facilita a Joan II l'empresonament de Carles de Viana. Les Corts catalanes de Lleida assumiran la seva defensa quan s empresonat el 1460, enfrontant-se amb el rei.

La mort al 1461 del prncep Carles, es la guspira que provoca l'inici de la guerra civil catalana entre la Diputaci del General i Joan II. Parallelament, els remences fan costat al rei i inicien una revolta contra la noblesa i, per tant contra la Diputaci que els recoltzava. La revolta va ser liderada per Francesc de Verntallat des d'Hostoles i van actuar preferentment a la muntanya. Tot i aix, quan, deu anys ms tard el 28 d'octubre de 1472, Joan II entra a Barcelona, guanya la guerra, i se signa la Capitulaci de Pedralbes, no va abolir ni les servituds ni els mals usos.

Fruit d'un sentiment d'abandonament de la corona a les reivindicacions remences, en 1485 va esclatar una segona revolta remena encapalada pel remena radical Pere Joan Sala. Esclafada aquesta revolta, Ferran II, fill de Joan II, va dictar la Sentncia Arbitral de Guadalupe (1486). Aquesta sentncia redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini til del mas, per havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitutics i feudals.

Articles relacionats.
 Guerra dels remences;
 Mals usos;
 Guerra civil catalana;

Enllaos externs.
 Mapa de les accions remences;
 remences.com;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34276" title="Puebla de Zaragoza" nonfiltered="3476" processed="3461" dbindex="13604">
La ciutat mexicana de Puebla, el nom oficial de la qual s Heroica Puebla de Zaragoza, i ms coneguda pel seu nom de fundaci Puebla de los ngeles o Angelpolis, s la capital i la ciutat ms gran de l'estat homnim, i la quarta ms gran de Mxic, amb 1.485.941 milions d'habitants. L'rea metropolitana de la ciutat abasta altres 10 municipis de l'estat de Puebla i 13 de l'estat de Tlaxcala, amb una poblaci total de 2.109.000 habitants, una de les aglomeracions ms grans de Nord-Amrica

Puebla s un important centre industrial, cultural, artstic i educatiu de la naci, principalment de la regi centre i sud-est. s una de les ciutats colonials ms antigues del continent la qual cosa la fa una ciutat de contrastos: a la ciutat es troben indstries d'alta tecnologia i tallers d'artesania; edificis colonials de 400 anys d'antiguitat i gratacels moderns. 

 Breu histria .

La ciutat de Puebla va ser fundada amb el nom de la "Ciutat dels ngels" o "Angelpolis" (i d'aquest nom es deriva "Puebla de los ngeles") el 16 d'abril, 1531 a la vall de Cuetlaxcoapan (avui dia la vall de Puebla), segons el disseny de fra Toribio de Benavente, i va ser la primera ciutat que no es construiria sobre un assentament indgena. Es va fundar com a ciutat d'immigrants i colonitzadors espanyols que llauressin directament la terra, en contraposici al sistema de les encomiendes que donava terres i m d'obra indgena exclusivament als conqueridors. La ciutat va prosperar rpidament amb la construcci de molins i batans, i es va convertir en el centre agrcola, industrial i comercial ms important de la Nova Espanya i la segona ms poblada del virregnat. s en aquesta poca que hi va viure Sor Juana Ins de la Cruz, monja poetessa reconeguda com la primera feminista d'Amrica. Com a centre cultural i educatiu, a Puebla es va fundar la biblioteca ms antiga del continent, la Biblioteca Palafoxiana, que a l'actualitat encara conserva manuscrits medievals. 

Desprs de la independncia, durant la dcada de 1840 s'hi van establir les primeres fbriques txtils, i a partir de llavors, la ciutat va comenar un important procs d'industrialitzaci i desenvolupament. Dues dcades ms tard, el general Ignacio Zaragoza va vncer l'exrcit invasor francs en la famosa batalla de Puebla del 5 de maig de 1862. En honor al general, el nom de la ciutat va ser posteriorment canviat al seu nom actual: Heroica Puebla de Zaragoza.

A la fi del segle XIX i principi del XX, s'hi van establir un nombre considerable d'immigrants europeus, principalment d'Alemanya, Itlia i Espanya. Avui dia, la Colonia Humboldt, un barri de la ciutat, mostra la influncia dels alemanys en l'arquitectura urbana. D'igual manera, al poble de Chipilo, dintre de l'rea metropolitana de la ciutat, encara es parla el dialecte itali del Vneto que van parlar els immigrants.

Geografia.

La ciutat de Puebla s situada a la vall homnima tamb coneguda com la vall de Cuetlaxcoapan, envoltada per muntanyes i volcans de la Sierra Nevada, entre els quals destaquen el Popocatpetl, l'Iztacchuatl, la Malinche i el Pic d'Orizaba, el ms alt de Mxic. Hidrolgicament, la ciutat pertany a la conca del riu Atoyac, que recorre l'oest, nord i sud del municipi i es canalitza amb el Llac de Valsequillo, on es troba la presa Manuel vila Camacho. Altres rius importants de l'rea sn l'Alseseca i el Riu San Francisco.

 Arquitectura .

El centre histric de la ciutat mostra impressionants edificis d'arquitectura colonial espanyola, i per aix ha estat declarat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Alguns d'aquests edificis han estat conservats de manera extraordinria; no obstant aix, diversos edificis van ser danyats desprs del terratrmol de 1999 i no han estat encara restaurats. 

De tots els edificis colonials, el ms impressionant s la Catedral, la qual presumeix de ser la ms gran de Llatinoamrica en base, l'estil de la qual s neoclssic. La capella del Rosario ens mostra un poc del barroc mexic, i est completament coberta d'or.

 Economia .
Puebla s una puixant ciutat industrial, principalment en el sector txtil, aix com en el de l'autombil. A Puebla es troba la fbrica de la Volkswagen i les oficines centrals d'aquesta empresa per a l'Amrica del Nord. Aquesta fbrica s l'nica, dintre del consorci de la Volkswagen, que produeix el New Beetle. Moltes altres fbriques i companyies alemanyes i franceses s'han establert a la ciutat, que produeixen principalment per a la Volkswagen o la proveeixen de logstica.

Puebla va ser la seu interina durant els anys 2003-2004 de l'rea de Lliure Comer de les Amriques, o ALCA. Tamb va sotmetre la seva candidatura per ser nomenada com la capital oficial de l'ALCA, tan bon punt aquest tractat sigui aprovat i entri en vigor.

 Educaci .

Amb ms de 20 universitats, Puebla s la segona ciutat de Mxic en nombre de centres d'estudis superiors. Diverses de les millors universitats del pas es troben a l'rea metropolitana de Puebla, com ho sn la Benemrita Universidad Autnoma de Puebla (BUAP), la Universidad de las Amricas   Puebla (UDLAP) i el Tecnolgico de Monterrey (campus de Puebla) (ITESM). Tant la UDLAP com l'ITESM usualment sn considerades les millors universitats del pas, i ambdues pertanyen a la Southern Association of Schools and Colleges, una associaci d'universitats del sud dels Estats Units.

 Esports .

Puebla compta amb un equip professional de futbol, La Franja. L'estadi Cuauhtmoc s l'estadi de futbol ms gran de la ciutat, amb capacitat per a 45.000 persones. Va ser construt el 1968 com un camp alternatiu per als Jocs Olmpics d'aquest any. En aquest estadi tamb s'hi han jugat partits de la Copa Mundial de futbol de 1970 i 1986.

Puebla tamb compta amb dos equips professionals de beisbol, Pericos i Tigres. El beisbol s el segon esport ms practicat a Mxic, desprs del futbol. Tant a Puebla com a Monterrey s on es juga el millor beisbol del pas.

A travs de l'rea de Cholula, Puebla compta amb un equip professional de futbol americ, els Aztecas de la Universidad de las Amricas. Els Aztecas han guanyat tres campionats des de la creaci de la Conferncia dels Deu Grans de l'Organitzaci Nacional Estudiantil de Futbol Americ, ONEFA.

 Cuina .

La cuina poblana s famosa tant dintre com fora de Mxic. A Puebla s on es va originar el mole, una deliciosa salsa feta amb xocolata, canyella, nous i diversos tipus de pebrots i bitxo. Se serveix amb pollastre, i s el menjar ms reconegut de la ciutat. Tamb es van originar a Puebla els chiles en nogada i les chalupas. Diversos dolos tpics de la ciutat sn els camotes i les galetes de Santa Clara. El rompope, una beguda alcohlica feta amb ous, tamb es va originar a Puebla.

 Atraccions turstiques .
Algunes atraccions turstiques sn la capella del Rosario, folrada d'or; el Zcalo, o plaa central de la ciutat, i el Barrio del Artista, una zona on diversos pintors i artesans exhibeixen les seves obres. Els turistes poden prendre els turibuses, autobusos de dos pisos que ofereixen un tour pel centre histric de la ciutat.

D'igual manera, val la pena visitar el zoolgic Africam Safari, un parc on els animals no estan engabiats, sin en llibertat, i els visitants entren al seu hbitat dins els seus cotxes, fins i tot a l'rea dels lleons i dels tigres.

Finalment, el turista no pot anar-se'n sense visitar la ciutat de Cholula, tamb dintre de l'rea metropolitana de Puebla. Aquesta ciutat s una de les ms antigues d'Amrica, i va ser la segona en importncia durant l'Imperi Asteca, desprs de Tenochtitlan. A Cholula es pot visitar la Gran Pirmide, la ms gran del mn en volum.

 Escut d'armes .

L'escut de la ciutat t forma circular, amb cinc torres daurades al centre, i dos ngels al damunt. Les lletres K.V. fan referncia a Carles V d'Alemanya I de Castella. Al voltant es troba el Salm 90:2 en llat: Angelis suis Deus mandavit de te ut custodiant et in omnibus viis tuis (Du va enviar els seus ngels perqu et custodiessin en tots els teus camins). L'escut fa referncia a la llegenda de la fundaci de la ciutat. D'acord amb aquesta llegenda, van ser els ngels els qui van traar la ciutat i els qui van pujar les campanes a les imponents i altssimes torres de la catedral. Per aquest motiu el nom original, i el ms conegut de la ciutat, s la Puebla de los ngeles, la Pobla dels ngels.

Ciutats agermanades.
 Florncia, Itlia;
 Talavera de la Reina, Espanya;

 Enllaos externs .

 Govern .
Ajuntament de Puebla;
Govern de l'Estat de Puebla;
Secretaria de Turisme;

 Universitats i instituts .

Spanish Institute of Puebla;
Universidad de las Amricas;
Benemrita Universitad Autnoma de Puebla;

 Esports .
La Franja;
Pericos;
Tigres;

Vegeu tamb.
China poblana;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34278" title="Autarquia" nonfiltered="3477" processed="3462" dbindex="13605">
El concepte d'autarquia pot tenir diversos significats: 
 en l'economia, es refereix al territori o pas que limita o restringeix el comer amb la resta del mn, i que no s afectat per les influncies externes, i depn, completament, dels seus propis recursos. Aquest concepte tamb es coneix com a economia tancada. Es deriva del grec          , que significa "auto-suficient". ;
 en poltica, es refereix a l'autogovern o al govern absolut, s a dir, l'autocrcia. Tanmateix en aquest cas, es deriva del grec         . ;
 en filosofia, s'utilitza per expressar l'actitud individual de l'home que es basta per ell mateix. Es tracta d'una postura antidogmtica, prpia del socratisme, de la filosofia cnica, i tamb dels corrents hellenstics  de l'estocisme, l'epicureisme i l'escepticisme.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34279" title="Batalla de Puebla" nonfiltered="3478" processed="3463" dbindex="13606">
La Batalla de Puebla va tenir lloc el 5 de maig, 1862 a la ciutat de Puebla, Mxic durant la invasi francesa a aquest pas. Va ser una important victria mexicana i es commemora en la festa mexicana Cinco de Mayo.

El 1859 els conservadors mexicans van contactar a Maximili d'Habsburg, ja que  buscaven un prncep europeu per a ocupar la corona del Segon Imperi Mexic, el qual tot just planejaven amb el suport de Frana i de la Esglsia catlica, ja que el govern republic mexic, en mans dels liberals, havia proclamat les Lleis de Reforma que afectaven llurs interessos. 

El 1861 Mxic va realitzar una cessaci temporal dels pagaments del seu deute al Regne Unit, Espanya, i Frana, i aquest tres pasos van decidir pressionar al govern enviant als seus exrcits. El president Benito Jurez es va comprometre a realitzar els pagaments, i els exrcits britnic i espanyol es van retirar, per no pas el exrcit francs, ja que Napole III ja tenia altres plans amb els conservadors. El 1862 es va realitzar la invasi, comenant al port de Veracruz cap a la ciutat de Mxic.

La ciutat de Puebla, localitzada a 120 km a l'est de la ciutat de Mxic, estava protegida pels Forts de Loreto i Guadalupe. El general francs Lorencez esperava que la ciutat cauria fcilment en mans de un poderos exercit, per els mexicans el van sorprendre i sota el comandament del general Ignacio Zaragoza van defensar la ciutat, guanyant la batalla i provocant la retirada dels francesos. No obstant aix, un any desprs, l'exrcit francs va retornar amb 30.000 soldats ms, i en aquesta vegada, la ciutat de Puebla i la ciutat de Mxic van caure iniciant el perode conegut com al Segon Imperi Mexic.

Articles Relacionats.
Maximili I de Mxic;
Imperi Mexic;
Ciutat de Puebla;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34281" title="Himno Nacional Mexicano" nonfiltered="3479" processed="3464" dbindex="13607">
L'himne nacional mexic, Himno Nacional Mexicano, va ser escrit per Francisco Gonlez Bocanegra el novembre de 1853 i la msica va ser composta pel catal Jaume Nun, l'agost de 1854. 

 Breu Histria .
El 1853, el president Antonio Lpez de Santa Anna va convocar un concurs per a la creaci de l'himne nacional. La convocatria oferia un preu "a la millor composici potica que pugui servir de lletra a un cant veritablement patritic". Es va fixar un termini de vint dies per a presentar el treball.

Francisco Gonzlez Bocanegra, un poeta talents, no estava interessat a participar en el concurs. Raonava que escriure poemes per a la dona estimada era una cosa molt diferent a escriure la lletra de l'himne d'una naci i no volia participar malgrat la constant insistncia de la seva promesa, Guadalupe Gonzlez de Pi, i els seus amics. No obstant aix, la seva promesa sense desanimar-se per la contnua falta d'inters de Francisco, va decidir prendre cartes en l'assumpte. Usant un pretext, va guiar Francisco a una cambra allada en la seva casa, i l'hi va tancar, i no li va permetre sortir-ne fins a que lliurs una composici per al concurs. Desprs de quatre hores d'abundant inspiraci, Francisco va ser capa d'obtenir la seva llibertat a canvi de deu estrofes que li va passar per sota de la porta, estrofes que posteriorment van guanyar la competici.

Ms tard, a l'agost de 1854, es va seleccionar la msica composta pel catal de naixena Jaume Nun, un inspector de bandes militars, com a acompanyament de la lletra de Francisco.

L'himne va ser cantat per primera vegada oficialment el 16 de setembre d'aquest mateix any (dia de la independncia), sota la batuta de Jaume Nun, interpretat per la soprano Balbina Steffenone i el tenor Lorenzo Salvi. Francisco Gonzlez Bocanegra i Guadalupe Gonzlez del Pi, en aquells dies ja casats, van assistir a l'esdeveniment.

 L'himne en castell i la traducci al catal .
La versi original de 10 estrofes va ser reduda a quatre el 24 de febrer, 1984. Usualment noms es canten la primera i l'ltima estrofa. La tornada es canta al comenament, desprs de la primera estrofa i desprs de l'ltima. 



 Himne nacional en llenges indgenes .
La legislaci mexicana ha reconegut les llenges indgenes de Mxic com a llenges nacionals, i la constituci permet la traducci i l'execuci de l'himne nacional en les diverses llenges des del 2005. Aquest s la tornada de l'himne en llengua otom:

Me'manda bu ts'ohn'i gui ntuhni,
Hocju 'bu co ri nzafi ne ri fanihu.
Gue d nhuat'i mbo ja ra ximhai,
De y ngani ya danga nzafi.

 Enllaos externs .
Celebraci a Catalunya de l'Himne Nacional Mexic, l'any 2005;
Himne nacional i la constituci, en castell, cont arxius d'udio de l'himne en algunes llenges indgenes;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34283" title="Electrlisi" nonfiltered="3480" processed="3465" dbindex="13608">

L'Electrlisi s un mtode de separaci dels elements que formen un compost aplicant-los electricitat: es produeix en primer lloc la descomposici en ions, seguit de diversos efectes o reaccions secundries segons els casos concrets.

El terme Electrlisi prov de dos radicals, electro que fa referncia a electricitat i lisis que significa trencament.

El procs electroltic consisteix en el segent. Es dissol una substancia en un determinat dissolvent, amb fi i efecte que els ions que constitueixen aquesta substncia estiguin presents en la dissoluci. Posteriorment s'aplica un corrent elctric a un parell d'elctrodes conductors collocats dins la dissoluci. L'elctrode carregat negativament es coneix com a ctode, i el carregat positivament com a node. Cada elctrode atreu els ions de crrega oposada. Aix, els ions positius, o cations, son atrets cap al ctode, mentre que els ions negatius, o anions, es desplacen cap l'node. L'energia necessria per separar els ions i incrementar la seva concentraci en els elctrodes prov d'una font elctrica que mant la diferencia de potencial en els elctrodes.

Per exemple en l'electrlisi del clorur sdic, s'usa electricitat per a separar la sal en els seus components, clor i sodi.
node (oxidaci): ;
Ctode (reducci): ;
Reacci global: ;

En els elctrodes, els electrons sn absorbits o emesos pels ions, formant concentracions dels elements o compostos desitjats. Per exemple, amb l'electrlisi de l'aigua, es forma hidrogen en el ctode, i oxigen a l'node. Aix fou descobert el 1820 pel fsic i qumic angls Michael Faraday.

L'electrlisi no depn de la temperatura, encara que aquesta pugui augmentar en un procs electroltic. Per tant, l'electrlisi no est lligada als lmits termodinmics d'eficincia, i per tant en un procs electroltic, aquesta pot estar prxima al 100%.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34285" title="Arthur Schopenhauer" nonfiltered="3481" processed="3466" dbindex="13609">

Arthur Schopenhauer nasqu a Danzig, antiga Prssia i mor a Frankfurt el 1860. Fou un filsof alemany que es matricul com estudiant de Medicina en la Universitat de Gotinga, on comen el seu estudi de Plat, Aristtil, Spinoza i Kant. Ms tard  cre  una filosofia contrria a la idealista de Hegel, ja que recuper temes del Romanticisme i les associ a les influncies orientals. 

 La seva obra i treball .
La seva obra ms famosa fou  El mn com a voluntat i representaci  i s una obra clau del pessimisme occidental. L obra fusion les doctrines orientals que aprengu amb els coneixements que tenia de Plat i Kant, conseqenment cre  el sistema schopenhauer , que qued plasmat en el seu llibre  El mn com a voluntat i representaci .
Aqu veiem un exemple del seu llibre on critica la ra humana:

 Denn da der ganze Mensch nur die Erscheinung seines Willens ist; so kann nichts verkehrter sein, als, von der Reflexion ausgehend, etwas Anderes sein zu wollen, als man ist  (Ja que la persona en la seva totalitat s solament la manifestaci de la seva voluntat, res pot resultar ms absurd, que, a partir de la reflexi, voler ser quelcom diferent del que l'home s).

Encara que actualment la seva obra es molt important, durant la seva vida es venguren molt poques copies de les seves obres. La seva manera de pensar, pessimista, propos la fugida del mn mitjanant tres possibilitats:

Contemplaci de l'art d'una forma desinteressada, l'esteticisme.
La prctica de la compassi, tica de Schopenhauer.
L autonegaci del jo, que seria semblant el nirvana oriental.

Tamb caldria destacar que Schopenhauer fou el primer gran filsof occidental que es pos amb contacte amb els pensaments d'Orient i un dels primers en manifestar-se completament ateu.

 Bibliografia .
Primria:
SCHOPENHAUER, Arthur: Smtliche Werke. Mannheim, Brockhaus, 1988 (Jubilumausgabe in 7 Bnden). ;
   El mundo como voluntad y representacin. Madrid, Trotta, 2003-2004 (2 tomos). ;
   De la cudruple raz del principio de razn suficiente. Madrid, Gredos, 1981. ;
   Los dos problemas fudamentales de la tica. Madrid, Siglo XXI, 1993. ;
   Sobre la voluntad en la naturaleza. Madrid, Alianza, 1970. ;

Secundria:
GARDINER, Patrick: Schopenhauer. Mxico, FCE, 1975. ;
MACEIRAS FAFIN, Manuel: Schopenhauer y Kierkegaard: sentimiento y pasin. Madrid, Cincel, 1985. ;
MAGEE, Bryan: The Philosophy of Schopenhauer. New York, Oxford University Press, 1997 (2nd.). ;
MANN, Thomas: Schopenhauer, Nietzsche, Freud. Barcelona, Plaza & Jans, 1986. ;
SAFRANSKI, Rdiger: Schopenhauer y los aos salvajes de la filosofa. Madrid, Alianza, 1991. ;

Enllaos externs.

Schopenhauer-Archiv;
Schopenhauer-Gesellschaft e.V.;
Arthur Schopenhauer Web;
The Philosophy of Arthur Schopenhauer;
Schopenhauer y Freud;
"Prstamos inconfesables? Acerca de Freud y Schopenhauer";
Diccionario de filosofa contempornea, s. v. 'Schopenhauer';
Sobre la Voluntad en la naturaleza (descarga);
"Text de El mn com a voluntat i representaci.
Schopenhauer a FiloXarxa;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34286" title="Daniel Viglietti" nonfiltered="3482" processed="3467" dbindex="13610">
Daniel Viglietti s un cantautor uruguai nascut a Montevideo el 24 de juliol del 1939.

La seva obra musical es caracteritza per una particular barreja d'elements de msica clssica i del folklore uruguai i llatinoameric. Des de Hombres de nuestra tierra, el seu segon disc a dues veus amb Juan Capagorry, va iniciar un treball compartit amb escriptors, posant msica desprs a poemes de Lber Falco, Csar Vallejo, Circe Maia, Rafael Alberti, Federico Garca Lorca, i Nicols Guilln.

 Enllaos externs .
Che, Gua y Ejemplo, canons de Daniel Viglietti dedicades al Che Guevara. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34294" title="Francesc Pi de la Serra i Valero" nonfiltered="3483" processed="3468" dbindex="13611">


Francesc Pi de la Serra i Valero (Barcelona, 6 d'agost de 1942) s un cantautor catal, des de l'any 1962 s'incorpor a l'antic grup de cantants Els Setze Jutges.

Una de les seves canons ms belles s L'home del carrer, allegoria sobre l'home gris i quotidi, que tamb ha estat interpretada per Jaume Sisa i per Joan Manuel Serrat, que la inclogu en el disc Banda sonora d'un temps d'un pas. 

1962 S incorpora als Setze Jutges. Forma el grup Els quatre gats.
1964 Obt el Gran Premio del Disco Espanyol pel seu segon disc L home del carrer, gravat amb Ren Thomas.
1967 Recital al Palau de la Msica Catalana. Presenta el primer llarga durada.
1968 Recital al Palau de la Msica Catalana amb Raimon i Ovidi Montllor.
1971 Participa al Festival Panafric a l Alger.
1974 Recital a la sala Olympia de Pars. Enregistra un disc en directe, editat a diferents pasos. Actua a Portugal desprs de la Revoluci d abril. Actua a Santo Domingo.
1975 Actua a Mxic, Canad, Cuba i els Estats Units. Recital al Palau de la Msica Catalana.
1976 Diverses actuacions als Estats Units. Recital al Palau Municipal dels Esports de Barcelona, davant de vuit mil persones. Recital al Teatre Alcal de Madrid.
1978 Actua a Cambridge i a Londres. Participa en les Setmanes Catalanes de la ciutat de Berln. Primeres actuacions a la Plaa del Rei a Barcelona.
1979 Gira per diversos pasos europeus. Espectacle conjunt amb Maria del Mar Bonet al Teatre Romea de Barcelona. Recitals a la Plaa del Rei acompanyat de Franois Rabbath.
1980 Actua a Alemanya i Portugal.
1981 Gira pel nord de la pennsula. Actua a Itlia i Portugal.
1982 Comena a treballar amb Joan Albert Amargs.
1983 Es publica el llarga durada Pijama de saliva.
1984 Presenta Els dijous d en Quico als quatre gats. Presenta el programa de Rdio 4 La msica popular.
1985 Actua a l Aula Magna de Lisboa, per presentar el seu darrer llarga durada a Portugal. Estrena el nou show Carambola, davant de la Catedral de Barcelona al costat de Paolo Conte.
1986 Festival de la can a Berln est. Primera participaci d un cantant catal. Dirigeix i presenta a TV3 la srie sobre cantautors internacionals El vici de cantar. Actua a Lisboa i Colnia.
1987 Participa al disc de Llus Miquel Silenci, gravem, amb Joaqun Sabina i Joan Manuel Serrat. Collabora en un disc de Loquillo. Realitza una gira pel Pas Valenci amb Llus Miquel. Actua a Portugal i a Itlia.
1988 Desprs de cinc anys sense gravar en solitari, treu el llarga durada Quico, rendeix-te!. Actua a Xile donant suport a la campanya pel NO al referndum.
1989 Actua al Palau de la Msica Catalana, acompanyat de Luis Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat, Ana Beln i Joaqun Sabina. Enregistra un doble llarga durada en directe titulat Qui t un amic. Actua a Portugal i participa a la campanya Colombia Vive que se celebra en aquell pas.
1993 Inicia el programa setmanal T agrada el blues a Catalunya Radio.
1995 Participa en la programaci En Ruta per Espanya. Es publica el CD Amunt i avall.
1996 Gira de presentaci del disc. Actua peridicament al Harlem Jazz Club. Actua a Barnasants.
1997 Presenta l espectacle Ni+Ni a la sala L Espai de Barcelona. Presenta al Mercat de les Flors de Barcelona, amb Ester Formosa i sota la direcci de Pere Camps, l espectacle No pasarn! Canons de guerra contra el feixisme.
1998-2001 Es publica el CD No pasarn!, amb Carme Canela. Gira de presentaci de l espectacle per Catalunya, Madrid, Arag i Pas Valenci.
2002 Actua al Gran Teatre del Liceu en l Homenatge a les persones represaliades pel franquisme. Actua a Foix.  ;
2007 Presenta a CaixaForum de Barcelona l'espectacle "La tramuntana epigramtica de Fages de Climent" i el seu nou disc "Tot".  ;
 
Discografia.

1963 Les Corbates ;
1964 L home del carrer;
1966 El Senyor;
1967 Francesc Pi de la Serra;
1971 Disc-Conforme;
1971 Triat i Garbellat ;
1974 No s possible el que visc;
1974 Pi de la Serra canta les seves canons  ;
1974 Fills de Buda ;
1975 Pi de la Serra a l Olympia ;
1976 Lluita i Comproms ;
1977 Pi de la Serra al Palau d Esports ;
1977 Pi de la Serra a Madrid ;
1979 Quico i Maria del Mar ;
1979 Junts ;
1980 Katalonien ;
1983 Pijama de Saliva ;
1988 Quico, rendeix-te! ;
1989 Qui t un amic ;
1995 Amunt i Avall ;
1997 No pasarn! Canciones de guerra contra el fascismo (1936-1939) ;
2007 Tot;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34296" title="Xavier Sala i Martn" nonfiltered="3484" processed="3469" dbindex="13612">
Xavier Sala i Martn (Cabrera de Mar, el Maresme, 1963) s un professor i economista catal, conegut tamb pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicaci.

Es va llicenciar en Cincies Econmiques per la Universitat Autnoma de Barcelona l'any 1985 i va anar amb una beca de "la Caixa" a fer el doctorat a la Universitat de Harvard, on l'any 1990 va presentar la tesi Sobre creixement i estats. Des de 1996, s catedrtic d'economia de la Universitat de Columbia i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra. Tamb s Fellow del National Bureau of Economic Research i del Centre for Economic Policy Research i ha estat consultor del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional. Actualment s assessor del World Economic Forum de Davos. 

Se'l considera un dels mxims experts mundials en el tema del creixement econmic juntament amb  Robert Barro, amb qui escrigu Economic Growth, considerat a la majoria d'universitats com el millor manual sobre aquest tema. Entre els temes que tracta en els seus estudis destaquen tamb l'economia monetria, la seguretat social, economia de la salut, desenvolupament econmic, convergncia econmica, competitivitat internacional i el dficit de la balana fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol. s el creador del Global Competitiveness Index utilitzat pel World Economic Forum.

s un gran defensor de les idees liberals, mitjanant les quals, segons ell, els pasos subdesenvolupats sortirien de la pobresa.

Entre els premis que ha rebut, destaquen, el Premio Rey Juan Carlos I de Humanidades e Investigacin Cientfico Social para Investigadores Jvenes el 1998, el Premio Fundacin Banco Herrero al millor economista de menys de 40 anys el 2002 i el Premi  Compte de God de Periodisme el 2003. Per entre tots ells destaca el Premio Rey Juan Carlos de Economa que dna cada dos anys el Banc d'Espanya a l'economista ms destacat de tot l'Estat espanyol i Amrica llatina. Tamb cal esmentar que l'any 2002 s el vuit en la classificaci dels 1000 economistes ms citats del mn.

s patr fundador de la Fundaci Umbele, dedicada a l'ajuda al desenvolupament de l'frica, bsicament a travs de l'escolaritzaci dels infants, promoci de la dona, ajuda a refugiats i foment dels petits negocis.

s el president de la comissi econmica del F.C. Barcelona i entre el 26 de juliol i el 22 d'agost de 2006 fou president de la comissi gestora que dirig el club fins que Joan Laporta fou proclamat president per segona vegada consecutiva. Durant el seu mandat, el Bara va guanyar la Supercopa d'Espanya davant l'Espanyol.

A l'mbit periodstic, destaca la seva collaboraci com a columnista i articulista en diversos mitjans de comunicaci del pas i tamb la seva presncia en tertlies televisives i radiofniques.

Publicacions destacades.
Apuntes de crecimiento econmico, 1994.
Economic Growth, juntament amb Robert Barro, 1995.
Economia liberal per a no economistes i no liberals, 2001;

 Enllaos externs .

 Pgina de Xavier Sala i Martn;
 Perfil de Xavier Sala i Martn a la Fundaci Catalunya Oberta;
 Fundaci Umbele;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34298" title="Canya de sant Joan" nonfiltered="3485" processed="3470" dbindex="13613">

La canya de Sant Joan (Arundo donax o Arundo aegyptiaca Hort. ex Vilm) s una espcie de planta de canyes que pertany a la famlia de les Poaceae o Gramines, subfamlia de les Arundinoideae, del gnere Arundo, tribu de les Arundineae. Es originria de la Mediterrnia i de l'ndia, naturalitzada arreu del mon. 

Caracterstiques.
s una planta hipofita, que viu a prop de l'aigua i mai a dins, i hidrfila, les tiges aries sn llenyoses i s'anomenen canyes, de 2  3 cm de dimetre, molt rstica, pot arribar a ms de 10 metres d'alada, amb fulles afilades, amples de 3  5 cm. Floraci bianual i estril, es reprodueix per esqueixos de rizomes. Es l'herba ms gegant de la Mediterrnia. Tamb s la planta amb flor ms arcaica del Mediterrani, de l'era terciria. Se la pot considerar un dinosaure vegetal.

Utilitzaci.

Les canyes son utilitzades a la Mediterrnia des de la Prehistria per la fabricaci de cabanyes, canya de pescar, cistelleria, tutors, fabricaci d'embalatges, en la construcci, instruments musicals, llengetes, pasta de paper, biomassa per energia, biomassa per compost, paravent, evita l'erosi, jardineria, els rizomes tenen propietats dirtiques.
La canya s present en la majoria dels invents de la humanitat per exemple: els instruments musicals, la fusi dels metalls. les armes, la moneda, el paper, la bombeta elctrica, ...

Preparaci de les canyes.
Les canyes, segons el costum popular, han de ser tallades quan ja no els queda cap fulla verda i sempre en lluna vella. A ms, cal deixar que es facen seques en un lloc protegit de la humitat i agrupades en feixos d'unes cinquanta canyes lligats amb cordell o fil d'aram.

El segent procs s el del pelat de la canya, que es fa emprant una corbella. La canya queda aix neta i preparada per a donar-li la utilitat buscada. La persona que se n'ocupa s el pelacanyes,  paraula que amb el temps ha adquirit un sentit pejoratiu i, actualment, significa "persona pobra i sense professi per a guanyar-se la vida".  

 Enllaos externs .
Utilitats de la canya;
 Germplasm Resources Information Network: Arundo;

 
 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34299" title="Arundo" nonfiltered="3486" processed="3471" dbindex="13614">


Arundo s un gnere de plantes pertanyent a la famlia de les pocies o gramnies. Es troba distribut per tot el mn. El seu nom com s canya

Espcies.
Arundo agerum (Europa) ;
Arundo airoides (Nord d'Amrica) ;
Arundo argentea (Sussa);
Arundo arguta (Uruguai) ;
Arundo bicolor (Nord d'frica) ;
Arundo bifaria (Est d'sia) ;
Arundo biflora (Uruguai) ;
Arundo boivini (Madagascar) ;
Arundo capillata ;
Arundo ciliata (Sussa) ;
Arundo conspicua (Nova Zelanda) ;
Arundo diclina (Uruguai) ;
Arundo dioica (SE sia) ;
Arundo donax (Mediterrani, ndia) ;
Arundo filiformis (Java) ;
Arundo formosana (Taiwan) ;
Arundo fulvida (Nova Zelanda) ;
Arundo gracilis;
Arundo hellenica (Grcia) ;
Arundo henslowiana (Xina) ;
Arundo indica (Malisia) ;
Arundo madagascariensis (Madagascar) ;
Arundo mambu;
Arundo maritima (Escandinvia) ;
Arundo mediterranea Danin (Marroc);
Arundo minutiflora (Moluques) ;
Arundo nitida (Equador) ;
Arundo orientalis ;
Arundo pallens (Nord d'Amrica) ;
Arundo parviflora (Taiwan) ;
Arundo pilosa (Illes Falkland) ;
Arundo piscatoria (SE sia) ;
Arundo pliniana o Arundo plini (Mediterrani) ;
Arundo pygmaea (Itlia) ;
Arundo reynaudiana (Per) ;
Arundo roraimensis (Guyana) ;
Arundo rugi (Xile) ;
Arundo sabuli (Europa) ;
Arundo solida (Uruguai) ;
Arundo tacuara (Uruguai) ;
Arundo triflora (Uruguai) ;
Arundo trivalvis (Indonsia) ;
Arundo valdiviana (Xile) ;
Arundo villosissima (Turquia) ;
Arundo webbiana (Sud-frica) ;
Arundo zollingeri (Java) ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34318" title="Werner Herzog" nonfiltered="3487" processed="3472" dbindex="13615">


Werner Herzog, nascut a Munic, Baviera, Alemanya, el 5 de setembre de 1942. El seu vertader nom s Werner Stipetic. Director, documentalista, productor i actor alemany.

Biografia.
Va nixer a Munic per va passar tota la seva infncia en un poble a les muntanyes de Baviera. Va crixer sense rdio ni cinema, en ple contacte amb la natura, allunyat del mn. Segons ell mateix afirma, no va tenir coneixement de l existncia del cinema fins als dotze anys aix com tampoc havia vist un cotxe fins aquesta edat; als disset anys va fer la seva primera trucada per telfon. Als tretze anys el van dur a Munic per a que inicis els seus estudis secundaris. La seva famlia es va allotjar provisionalment en una pensi on, casualment, tamb s allotjava Klaus Kinski, (n. 1926), actor que en un futur seria clau per a la seva carrera cinematogrfica. Kinski ni va reparar en el jove Herzog de tretze anys, per el futur director s va reparar en el singular actor.

Durant la seva adollescncia Herzog va experimentar una intensa etapa religiosa que el va fer convertir-se al Catolicisme. Aquest fet li va fer tenir fortes discussions amb els seus parents ja que aquests eren ateus convenuts. Per aquesta poca tamb va comenar a fer els seus primers viatges llargs a peu. Cap els quinze anys va travessar Europa des de Munic fins arribar a Albnia. Tamb va fer a peu el viatge que el va dur a Grcia. Cap els disset anys va decidir dedicar-se al cinema. Per pagar-se els seus primers curtmetratges va treballar en diversos oficis combinant-los amb els seus estudis secundaris i posteriorment, universitaris. Va iniciar estudis d Histria, Literatura i teatre a Munic. Cap el 1960 va aconseguir la beca Fullbright per al Seminari de Cinema de la Universitat de Duquesne, a Pittsburg. A pesar de participar en seminaris universitaris de cinema, Herzog no va estudiar aquesta disciplina en cap escola ni tampoc va treballar com a assistent de cap director de cine; la seva formaci s completament autodidacta. Als Estats Units va combinar novament els seus estudis amb diverses feines amb l objectiu d estalviar diners. El 1962, als vint anys, va fundar la seva productora de cine Herzogfilmproduktionen. El 1963 comena la filmaci del seu primer curtmetratge, Herakles, al que seguirien Game in the sand (1964), Last words (1967) i The umpreceded defence... (1967). Desprs d aquesta primera etapa de formaci en el curtmetratge va realitzar el seu primer llargmetratge, Lebenszeichen (Senyals de vida), subvencionat per l Institut de Cinema Alemany que buscava promocionar nous cineastes. La pellcula va guanyar el Premi Alemany de Cinema. A partir d aqu, Herzog va iniciar una carrera singular on ha combinat la filmaci de llargmetratges, documentals, direcci d pera, actuaci i redacci de guions. Actualment, Werner Herzog segueix en actiu.

Obra.

Fundador del Nou Cinema alemany, juntament amb Rainer Werner Fassbinder, ja en els seus primers curts, com Herakles o Game in the sand, Werner Herzog deixa clara la seva preferncia pels anti-herois: personatges de singular personalitat enfrontats a un mn hostil; la lluita per la seva supervivncia o per defensar les seves idees est sempre destinada al fracs. Els seus personatges es rebellen davant l absurditat de les seves vides i la seva lluita contra aquesta situaci els porta a la bogeria, l anullaci total o la mort. Aix queda ben definit en el seu primer film, Lebenszeichen, on un jove soldat alemany destinat a una inhspita illa grega durant la Segona Guerra Mundial embogeix per culpa de la inutilitat de la seva missi i l impossibilitat de poder comunicar-se amb els habitants de l illa. La seva bogeria es representa amb la visi d un miler de molins de vent que noms ell pot veure.

Cal assenyalar tamb que Werner Herzog no distingeix mai les seves pellcules i els seus documentals. En la seva obra, ambdues disciplines es fonen formant una de sola. Aix doncs, les seves pellcules es poden visionar com llargmetratges normals o documentals ja que els dos estils es combinen. El mateix Herzog sost que el seu millor documental s Fitzcarraldo.

En l obra d Herzog podem trobar dos tipus de personatges i temes:

Personatges megalmans: rebels, supervivents i sovint, sense cap escrpol, enfrontats a un mn hostil que els colpeja i que no els perdona la seva originalitat. Les seves empreses o idees estan destinades al fracs. Dins aquest apartat podem trobar, entre d altres, a personatges com:

Lope de Aguirre, (Aguirre, la clera de Du), el soldat espanyol que es va rebellar contra el rei Felip II, i que es va endinsar en la selva amaznica a la cerca de El Dorado.

B. S. Fitzgerald lies Fitzcarraldo, (Fitzcarraldo), el melman apassionat per l pera que per a muntar una representaci enmig de la selva, s capa d aventurar-se a recollectar cautx per pagar el muntatge. Per guanyar temps i vendre el ms rpidament possible el cautx, fa creuar el seu vaixell d un riu a un altre fent-lo pujar per una muntanya amb l ajuda dels indis.

Da Silva, (Cobra Verda), el comerciant d esclaus brasiler establert a l frica i que dirigeix el seu negoci amb m dura, fins que diferents enfrontaments civils acaben el seu prsper negoci portant-lo a la runa i a adonar-se de com n`era de criminal la seva activitat.

El profeta de Cor de vidre, que en intentar descobrir les propietats d una misteriosa pedra-rob, duu a un poble a un estat de trnsit i bogeria colletives. Els actors van rodar algunes escenes sota hipnosi.

Hanussen, (Invencible), el prestidigitador farsant, manipulador i sense escrpols que creu enganyar als nazis per aconseguir d ells establir un Ministeri de les Cincies Ocultes, fins que es troba amb el forut jueu Zische, representaci de la innocncia i la bondat, que el duu a la destrucci.

Personatges singulars:

Els nans, (Els nans tamb van comenar petits). Aquests nans maltractats i tancats en un correccional inicien una grotesca rebelli que els duu a cometre actes cruels i sanguinaris.

Kaspar Hauser, (L enigma de Kaspar Hauser). La vertadera histria d aquest jove alemany que va aparixer un dia pels carrers de Nuremberg el 1828. Havia passat la major part de la seva vida tancat en un soterrani i es desconeixia quins eren els seus orgens i per qu un bon dia se l va alliberar. Hauser va aprendre en cinc anys a llegir, escriure poesia, caminar correctament, tocar el piano, conversar i relacionar-se amb el mn amb fludesa. Un sser que era una pgina en blanc transplantat a un mn decadent totalment desconegut per ell. Herzog insisteix en com Hauser va dur la seva particularitat amb gran dignitat mentre que la societat burgesa, interessada morbosament en el seu cas, era realment l excntrica i malalta d aquesta histria. La singularitat i la innocncia de Hauser no li van ser perdonades i va morir assassinat. Mai es va esclarir el mbil del crim.

Woyzeck, (Woyceck). Aquesta cinta s, prcticament, teatre filmat basat en l obra inacabada de Burchner. Woyzeck l innocent soldat que s maltractat pels seus superiors fins fer-lo embogir.

Stroszek, (Stroszek), l antic pres alemany que emigra als Estats Units i s devorat pel somni americ.

Nosferatu, (Nosferatu, fantasma de la nit). Revisitaci de la pellcula de F.W. Murnau. Nosferatu, el no-mort, el qual el seu romanticisme decadent e impossible porten la malaltia i la mort al petit poble on s installa.

Zische Breitbart, (Invencible), l innocent forut jueu polons que viu en el Berln just en els dies en qu el nazisme est en plena ascensi. Pateix visions i prediu l Holocaust, fet que el duu a creure que est escollit per Du per advertir al seu poble del perill imminent que se ls acosta. Per ning se l escolta.

Amb freqncia, Werner Herzog s inspira en personatges que van existir realment, com Aguirre, Fitzcarraldo, Hanussen o Kaspar Hauser, entre d altres. En els seus documentals aquesta premissa tamb s bsica, ja que t especial inters en presentar-nos persones, grups de gent o tnies que viuen o han viscut situacions difcils i que han lluitat contra tot tipus d obstacles per poder sobreviure o per aconseguir els objectius que s havien proposat.

La msica en els treballs d Herzog s com un personatge ms. Des de les seves primeres pellcules ha comptat amb la collaboraci del grup alemany Popol Vuh que li ha composat, entre d altres, la banda sonora d Aguirre, la clera de Du, Fitzcarraldo o Cobra Verda. La seva vincullaci amb la msica l ha dut a dirigir peres. Va debutar com a tal dirigint Tanhasser, de Richard Wagner, per al Festival de Bayreuth el 1988. Herzog afirma que la msica s l art que ms fcilment arriba i commou a l sser hum. s possible que per la seva passi per la pera la seva obra al cinema ha estat titllada algn cop com a wagneriana. Sovint podem trobar partitures d'peres o de msica clssica a les bandes sonores de les seves pel.lcules i documentals.

Els paisatges sn fonamentals en la seva obra. Herzog afirma que ms d una de les seves pellcules van sorgir d un paisatge, com per exemple Signes de vida o Fitzcarraldo. Freqentment les trames de les pellcules es troben en localitzacions on la natura s hostil o d una exuberncia sense lmits. Aquesta particularitat es manifesta tant en els seus documentals com als seus llargmetratges. L esplendor de la natura sempre amaga per a Herzog un costat fosc i freqentment maligne per als seus anti-herois. Pot dir-se que el paisatge s un personatge ms de les seves histries i t un paper protagonista en el desenvolupament de la trama.

Encara que fuig del Cinma Verit, Herzog sempre busca efectes visuals reals en les seves pellicules. s a dir, no hi ha efectes especials artificials. L atrotinat vaixell que s hissat per una muntanya a Fitzcarraldo per a traslladar-lo d un riu a un altre, va ser realment transportat i hissat per un nombrs grup d indgenes, tal i com es veu a la pellcula. Herzog assegura que no busca enganyar a l espectador: el que es veu s el que hi ha. A Aguirre va fer caminar els actors per la selva fins a la extenuaci per a reflectir el vertader esgotament que van patir els conqueridors espanyols. Zische, el forut jueu del film Invencible, est interpretat per Jouko Ahola, qui va guanyar tres cops el ttol de l Home ms fort del Mn; totes les escenes on mostra la seva fora sn reals. Per blasmar la realitat, Herzog no dubta en contractar actors totalment amateurs como Bruno S. que va interpretar Kaspar Hauser o el mateix Ahola. Tampoc dubta en filmar en els llocs on van ocrrer realment els fets que explica a les seves pellcules. Al igual que els seus personatges que han de lluitar contra innumerables obstacles en empreses gaireb impossibles o patir la incomprensi, Herzog mateix viu aquestes experincies en els seus rodatges que normalment sn duts a terme en condicions especialment difcils. Aix, autor i obra es fonen totalment.

Tamb cal destacar que en els seus llargmetratges ambientats en la selva de l Amazones o a l frica, fa participar de manera activa als indgenes, mostrant-nos les seves costums i la seva idiosincrsia. Normalment tenen un paper fonamental en l argument i sovint intervenen activament en els desenlla de la histria. Quan filma documentals sobre indgenes, tribus o collectius tnics, siguin d on siguin, sempre ho fa com a denncia d alguna situaci d abs u opressi que aquests han hagut de patir. Com per exemple va fer amb La balada del petit soldat on ens parla dels nens de la tribu amaznica dels moskito que van ser utilitzats com a guerrillers de la Contra a Nicaragua.

Klaus Kinski.
No es pot parlar de la filmografia d Herzog sense comentar la seva tensa i difcil relaci professional amb l actor alemany Klaus Kinski. Amb ell va rodar cinc pellcules, potser les ms emblemtiques en la carrera d Herzog i tamb les ms importants en la carrera de Kinski. Herzog va reflectir aquesta difcil relaci, que algun cop va arribar a l enfrontament fsic, en el documental Mein liebstein feind (El meu enemic ntim), filmat l'any 1999.

Crtiques.
Els treballs d'Herzog han rebut grans elogis de la crtica i li han donat molta popularitat en els circuits especialitzats. Alhora ha estat objecte de controvrsies pels temes i missatges de les seves pel.lcules i documentals. Especialment per les circumstncies relatives a la seva creaci. Un exemple significatiu va ser Fitzcarraldo, en qu la obsessi, el tema central de la pellcula, va ser reproduda pel director durant la filmaci.

Premis.
Herzog ha guanyat una bona colla de premis a llarg de la seva carrera. El ms important s sens dubte el premi a millor director al Festival de Cinema de Cannes l'any 1982. Ms recentment, el seu documental Grizzly Man va guanyar el premi Alfred P. Sloan, otorgat en el Festival de Cinema Independent de Sundance, l'any 2005.

Filmografia com director.

Llargmetratges.
 Bad Lieutenant: Port of Call of New Orleans 2009, en filmaci.
 Encounters at the end of the world 2007;
 Rescue Dawn 2006;
 White Diamond 2005;
 Invencible 2001;
 Crits de pedra 1991;
 Cobra Verda 1988;
 On somnien les verdes formigues 1984;
 Fitzcarraldo 1982;
 Woyzcek 1979;
 Nosferatu, fantasma de la nit 1979;
 Stroszek 1977;
 L enigma de Gaspar Hauser 1974;
 Aguirre, la clera de Du 1973;
 Fata Morgana 1971;
 Tamb els nans van comenar petits 1970;
 Signes de pedra 1968;

Curtmetratges.
 The unprecedented defence of the Fortress Deutshkreuz 1967 ;
 Last Words 1967 ;
 Game in the Sand 1964;
 Herakles 1962;

Documentals i treballs per a la TV.

Die fliegenden rzte von ostafrika 1968;
Lands des schweigens und der dunkelheit 1971;
Gui: Werner Herzog
Behinderte zukunft 1971;
How much wood would a Woodchuck Chuck 1976;
La soufrire 1977;
Was ich bin sind meine filme 1978;
God's Angry Man 1980;
Huies Predigt 1980;
Ballade vom kleinen soldaten1984;
Co-Director: Denis Reichle
Gasherbrum - Der Leuchtende Berg 1984;
Wodaabe - Herdsmen of the Sun 1989;
Echos aus einen dsteren reich 1990;
Jag Mandir: The Eccentric Private Theater of the Maharaja of Udaipur 1991;
Filmstunde 1992;
Lektionen in Finsternis 1992;
Glocken aus der tiefe 1993;
The Transformation of the World into Music 1994;
Death for Five Voices 1995;
Little Dieter Needs to Fly 1997;
Wings of Hope 1998;
Mi enemigo ntimo (Mein Liebster Feind) 1999;

Filmografia com actor.
Werner Herzog eat his shoe 1980;
Tokyo-Ga 1985 de Wim Wenders;
El poder de un dios 1990 de Peter Fleischmann;
Ms all de los sueos 1998 de Vincent Ward;
Julien Donkey-Boy 1999 de Harmony Korine;
Mi enemigo ntimo 1999 de Werner Herzog;

Filmografia com productor.

Aguirre, la clera de Du 1972 de Werner Herzog;
Nosferatu, fantasma de la nit 1979 de Werner Herzog;
Fitzcarraldo 1982 de Werner Herzog;
Invencible 2001 de Werner Herzog;

Bibliografia.
Del caminar sobre el hielo, per Werner Herzog. Ediciones de La Tempestad. N 10. 2003. ISBN: 84-7948-973-1 (En castell).
Yo necesito amor, per Klaus Kinski. Ed. Tusquets. Coleccin La sonrisa vertical, n 101. 1991. (En castell);
Werner Herzog, una retrospectiva. Ed. Instituto Goethe de Buenos Aires. 1996. (En castell).

Enllaos externs.

Web oficial de Werner Herzog ;
Fitxa a IMDB ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34343" title="Pere III" nonfiltered="3488" processed="3473" dbindex="13616">



Pere el Gran o Pere III d'Arag (1240-1285), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Pere el Cerimonis o Pere III de Catalunya (1319-1387), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Pere III d'Empries (?-1401), comte d'Empries;
Pere el Conestable de Portugal o Pere III de Valncia (1429-1466), comte de Barcelona;
Pere III de Portugal (1717-1786), rei de Portugal;
Pere III de Rssia (1728-1762), Tsar i emperador de Rssia;
Pere III d'Arborea(?-1347) fou fill d'Hug II d'Arborea.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34346" title="Pere el Gran" nonfiltered="3489" processed="3474" dbindex="13617">
Aquest article tracta sobre el rei del casal de Barcelona; pel que fa al tsar rus conegut amb aquest nom, vegeu Pere I de Rssia.;



Pere el Gran, III d'Arag, I de Valncia  i II de Barcelona  ( Valncia 1240 - Vilafranca del Peneds 1285 ), Rei d'Arag, de Valncia (1276-1285) i de Siclia (1282-1285); Comte de Barcelona.

Antecedents familiars.
Fou el fill de Jaume el Conqueridor i la seva segona muller, Violant d'Hongria, i successor al tron de la Corona d'Arag.

El seu pare el nomen primer, hereu (1243) i procurador general de Catalunya (1257), i definitivament de Catalunya, Arag i Valncia (1262). El seu germ Jaume, per la seva part, fou nomenat hereu del Regne de Mallorca, el comtat de Cerdanya i de Rossell, aix com la ciutat de Montpeller.

Npcies i descendents.
Es cas el 13 de juny de 1262 a Montpeller amb Constana de Siclia, filla de Manfred I de Siclia. D'aquest matrimoni tingueren:
 l'infant Alfons (1265-1291), rei d'Arag i comte de Barcelona;
 l'infant Jaume (1267-1327), rei d'Arag i comte de Barcelona;
 la infanta Elisabet d'Arag (1271-1336), casada el 1288 amb Dions I de Portugal;
 l'infant Frederic (1272-1337), rei de Siclia;
 la infanta Violant d'Arag (1273-1302), casada el 1297 amb Robert I de Npols;
 l'infant Pere d'Arag (1275-1291);

 La seva filla natural Teresa Prez es cas amb Artal II d'Alag;

Hereu de la Corona.
Com a procurador i hereu va actuar amb decisi contra les sedicions dels nobles rebels catalans i aragonesos (1275), capturant a Guillem d'dena i fent-lo ofegar al mar.

Mentre l'Infant Pere estava al Regne de Navarra amb la pretensi de casar-se amb Joana I de Navarra, alguns nobles catalans, entre els que es trobaven Ramon Folc V de Cardona, Jofre III de Rocabert i el seu fill Dalmau, Arnau Roger I de Pallars Sobir i Hug V d'Empries, recolzats per la noblesa aragonesa: Artal de Luna, Ferriz de Liana, Pere Cornel, Ximeno d Urrea amb intenci d'obtenir diners, terres i privilegis. Al front dels nobles s'hi trobava Ferran Sanxs de Castre, fill de la relaci del rei amb Blanca d'Antilln, que volia enemistar l'hereu amb el rei. Jaume I va fer comprometre l'infant a tornar els castells a Ferran, pero, a l hora, es prepar per a la guerra entrant a l'Arag, i atac el castell d'Antilln, on vivia la mare de Ferran, qui s'hi va dirigir per alar el setge per fou derrotat, i fug el juny de 1275 al castell de Pomar on va anar l'infant dispost a prendre'l a l'assalt. Veient-se perdut, Ferran va fugir disfressat de pastor mentre els seus homes s enfrontaren als de Pere, per Ferran fou atrapat quan intentava travessar el riu Cinca i Pere man que fos ofegat al riu.

Poltica interior.
Ja com a rei pacific el pas derrotant la darrera de les revoltes morisques d'Al-Azraq a terres valencianes, conquerint la ciutat de Montesa el 1277. 

Les despeses blliques del seu pare i la rebelli morisca al Regne de Valncia havien malms la hisenda de la corona, i va pretendre imposar sense passar per les Corts, i noms a Catalunya el cobrament del bovatge. Aix va causar un gran descontentament entre la noblesa catalana (les dinasties d'Urgell, de Foix, de Pallars, de Cardona, d'Erill), , encapalada pel comte Roger Bernat III de Foix, al qual es va unir el comte d'Urgell, el de Pallars, el vescomte de Cardona i d'altres. Pere III va reunir els nobles fidels de Valncia i Catalunya que fou derrotada en el setge de Balaguer el 1280, finalitzant aix l'oposici feudal a Catalunya. 

En les Corts de Tarassona, Valncia i de Barcelona de 1283 hagu d'acceptar nombroses peticions, fruit de la Uni d'Arag, que sn la base del constitucionalisme catal, aleshores sense precedents a Europa. Unes corts que el rei hagu de convocar davant la croada contra Catalunya perpetrada pel rei francs i que els estaments veieren com una ofensa a la poltica autoritria i personalista del rei. Les concessions que hagu de fer el rei afavoriren a la l'oligarquia, la posici de la qual es va consolidar en detriment de les classes populars. Unes classes que es revoltaren contra el rei el 1285, per que acab amb l'execuci del seu cap Berenguer Oller.

Regne de Siclia.

El 1266 Carles I d'Anjou, amb el beneplcit del Papa Climent IV, enva el Regne de Siclia. Constana de Siclia, que era la legtima hereva desprs de la mort del seu pare Manfred el 1266, i del seu cos Conrad de Siclia el 1268, reclam el regne i Pere pos el fil a l'agulla per aconseguir-ho.

Primer va tractar de neutralitzar els sobirans vens, aix va fer signar al seu germ Jaume II de Mallorca el Tractat de Perpiny de 1279 pel qual aquest se'n reconeixia feudatari. Amb el Regne de Castella inici unes converses que foren molt positives, aix pels tractats de Campillo i greda de 1281 amb el rei Alfons X de Castella i l'infant San (futur San IV de Castella) s'establ una aliana forta. Amb el Regne de Portugal establ el casament de la seva primognita Elisabet d'Arag amb el rei Dions I de Portugal. I per neutralitzar el Regne d'Anglaterra promet el seu hereu Alfons amb Elionor d'Anglaterra, filla d'Eduard I d'Anglaterra. Per contra amb el Regne de Frana les converses no foren bones.

L'elecci del Papa Nicolau III el 1277 va permetre veure l'esperana d'una soluci en el conflicte, per la mort d'aquest el 1280 i l'elecci del Papa profrancs Mart IV capgir les coses.

Desprs d'un aixecament popular dels sicilians el 30 de mar de 1282, anomenat les Vespres Sicilianes, aquests li ofereixen la corona de Siclia i n'emprn la conquesta als francesos, que encapalats per Carles d'Anjou i ajudats pel Papa Urb IV l'havien presa al seu sogre Manfred I de Siclia, que mor en ser derrotat a la batalla de Benevent el 1266. Aix doncs la flota catalana arrib al nord d'frica i d'all, cridat pels sicilians, entr a Palerm mentre les tropes angevines es retiraren al Regne de Npols.

Les fora expedicionria catalana estava composades per l'exrcit de terra, comandat per Guillem Galceran de Cartell, composat per almogvers, ballesters i llancers, mentre que la flota catalana comandada per Roger de Llria va haver de defensar constantment l'illa de Siclia dels atacs angevins. Aix els derrot al port de Malta el 1283 (per la qual cosa Malta i Gozzo passaren a estar associades a Siclia), i a la badia de Npols el 1284, on fou fet presoner l'hereu angev.

La conquesta d'Albarras.

A la tornada del desafiament de Burdeus, Joan Nunyez de Lara, el senyor d'Albarras va posar un parany a Pere el Gran per fer-lo presoner per lliurar-lo al rei de Frana i tamb atacar l'Arag, cosa que va fer que l'hivern de 1284 mentre Nunyez de Lara es trobava a Trevio cercant reforos navarresos per defensar-se dels aragonesos, la vila d'Albarras s assetjada, que havia quedat ben defensada per finalment es va rendir i Nunyez de Lara exiliar a Frana.

Croada contra la Corona d'Arag.

El novembre de 1282 el Papa Mart IV excomunic Pere el Gran, i el mar de 1283 fou desposset de tots els seus regnes, que foren adjudicats al rei francs l'agost d'aquell any. Les hostilitats obertes entre el Regne de Frana i la Corona d'Arag van comenar amb els atacs d'Eustaqui de Beaumarchais a la frontera entre el Regne de Navarra i el Regne d'Arag, i a la Vall d'Aran. Fou llavors quan el rei de Frana Felip III l'Ardit quan inici la Croada contra Catalunya. 

Amb l'ajuda del papa Mart IV i de Jaume II de Mallorca, germ del rei, un exrcit francs, comandat pel propi Felip III l'Ardit, enva el nord de Catalunya el 1285. La ciutat de Girona fou assetjada de 27 de juny a 10 de setembre per l'estol catal comandat per Roger de Llria derrot el francs a la batalla naval de les Formigues el 4 de setembre. A causa d'aquesta derrota naval i, en terra, a la batalla del coll de Panissars a l'octubre, els francesos s'hagueren de retirar. Felip III l'Ardit, greument malalt, mor a Perpiny. Tanmateix els francesos mantingueren l'ocupaci de la Vall d'Aran. 

El mateix 1285 el rei Pere envi una flota contra el seu germ Jaume II de Mallorca, al qual li confisc el regne. Per el rei Pere no pogu veure els resultats de l'expedici en morir pocs dies desprs

Pel tractat d'Argelers de 1298, Felip IV de Frana ced la Vall d'Aran a un tercer sobir, Jaume II de Mallorca. Finalment la recuper Jaume el Just de Catalunya-Arag  el 1313, que hi restitu els usatges i constitucions dels seus habitants, que els francesos els havien arrabassat.

Poltica mediterrnia.

Va fomar l'Expedici a Tunis, on va conquerir als almohades l'illa de Gerba el 1282 i les illes dels Qurquens el 1286. Totes aquestes illes estan situades davant de les costes de Tunsia i van ser recuperades pels tunisians el 1335. 

Va mantenir bones relacions amb el Regne nassarita de Granada, aix com amb els mariniedes de Fes per tal que aquests no s'interferissin en els assumptes dels sarrans valencians. Amb aquests bones relacions el comer catal es vei afavorit, cosa que increment les aportacions a les arques de la Corona. 

Va intentar destronar el sold de Tunis, gran amic dels angevins, per tal de convertir aquest territori en la base d'operacions per tal de recuperar el tron de Siclia a favor de la seva dona.

Successi.
Pere el Gran mor a Vilafranca del Peneds el 2 de novembre de 1285, fou enterrat al monestir de Santes Creus. Jaume I de Siclia, el seu segon fill va fer habilitar el monestir i va presidir un segon funeral, replica de l'anterior, el 1300. Pere el Gran fou succet pel seu fill gran Alfons el Franc en totes les seves possessions, excepte a Siclia, on el succe el seu segon fill Jaume I de Siclia el 1285.

Obra trobadoresca.
El rei Pere s autor de dos sirventesos, en el primer intercanvia uns versos amb el joglar Peironet (potser el mateix Pere Salvatge), el segon forma part d'un conjunt de cinc composicions que sn, en aquest ordre, de Bernat d'Auriac, Pere el Gran, Pere Salvatge (l'nica composici certa que se'n conserva), Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellb, i un personatge annim.





Les batalles amb Felip III de Frana i Jaume II de Mallorca foren el motiu d'aquests sirventesos. Durant aquests mesos els sirventesos es convertiren en un arma de propaganda poltica important, en qu, a travs d'allegories o directament, les dues parts en conflicte procuraren aconseguir el clima propici a les seves causes respectives.






Referncies externes.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34349" title="Pere I" nonfiltered="3490" processed="3475" dbindex="13618">

Pere I, patriarca (segle VII);
Pere I de Bulgria (927-969), rei de Bulgria;
Pere I d'Hongria (1011-1059), rei d'Hongria;
Pere I de Savoia (1048-1078), comte de Savoia;
Pere I d'Arag (1069-1104), rei d'Arag;
Pere el Catlic o Pere I de Barcelona (1177-1213), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Pere I Mauclerc o Pere I de Bretanya (1191-1249), duc de Bretanya;
Pere el Gran o Pere I de Valncia i Siclia (1240-1285), comte de Barcelona, rei d'Arag i rei de Siclia;
Pere I de Borb (1311-1356), duc de Borb;
Pere I de Portugal (1320-1367), rei de Portugal;
Pere I de Xipre (1328-1369), rei de Xipre;
Pere I de Castella (1334-1369), rei de Castella;
Pere I de Rssia (1672-1725), Tsar i emperador de Rssia;
Pere I de Brasil o Pere IV de Portugal (1798-1834), rei de Brasil i rei de Portugal;
Pere I de Srbia (1844-1021), rei de Iugoslvia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34356" title="Alfons II" nonfiltered="3491" processed="3476" dbindex="13619">


Alfons II d'Astries  (765-842), rei d'Astries;
Alfons el Cast o Alfons II d'Arag (1154-1196), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Alfons II de Provena (1180-1209), comte de Provena;
Alfons II de Tolosa (?-1271), comte de Tolosa;
Alfons el Franc o Alfons II de Catalunya (1265-1291), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Alfons el Benigne o Alfons II de Valncia (1299-1336), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Alfons II de Npols (1448-1495), rei de Npols;
Alfons II de Portugal (1185-1233), rei de Portugal;
Alfons II de Bragana o Alfons VI de Portugal (1643-1683), duc de Bragana i rei de Portugal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34357" title="Alfons III" nonfiltered="3492" processed="3477" dbindex="13620">


Alfons III d'Astries (848-910), rei d'Astries;
Alfons III de Portugal (1210-1279), rei de Portugal;
Alfons el Franc o Alfons III d'Arag (1265-1291), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Alfons el Benigne o Alfons III de Catalunya (1299-1336), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Alfons el Magnnim o Alfons III de Valncia (1416-1458), comte de Barcelona i rei d'Arag;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34359" title="Alfons IV" nonfiltered="3493" processed="3478" dbindex="13621">


Alfons IV de Lle (899-933), rei de Lle;
Alfons IV de Portugal (1291-1357), rei de Portugal;
Alfons el Benigne o Alfons IV d'Arag (1299-1336), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Alfons IV de Ribagora (1332-1412), comte de Ribagora;
Alfons el Magnnim o Alfons IV de Catalunya (1416-1458), comte de Barcelona i rei d'Arag;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34361" title="Alfons V" nonfiltered="3494" processed="3479" dbindex="13622">


Alfons V de Lle (996-1028), rei de Lle i Galcia;
Alfons V de Ribagora (1358-1425), comte de Ribagora;
Alfons el Magnnim o Alfons V d'Arag (1416-1458), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Alfons V de Portugal l'Afric (1432-1481), rei de Portugal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34387" title="Salvi de Lluardo" nonfiltered="3495" processed="3480" dbindex="13623">
Salvi de Lluardo es un tur de 473 metres al terme de Castellvell del Camp, el punt ms alt del terme. Forma part dels primers estreps de les Muntanyes de Prades.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34388" title="Cinc Camins" nonfiltered="3496" processed="3481" dbindex="13624">
Cinc camins s un lloc del terme de Castellvell del Camp, on un antic cam es bifurca en cinc ramals que porten a llocs diferents. Es situa a l'oest del poble, a l'esquerra de la carretera que va de Reus a Castellvell. A una masia a tocar al punt dels cinc camins es va produir el 2001 l'assassinat del seu propietari el Sr. Mart, fet pel qual va ser condemnat el fill Xavier Mart Guiu, que actualment resta empresonat pel fet.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34389" title="El Salt" nonfiltered="3497" processed="3482" dbindex="13625">

El Salt s un salt d'aigua del riu Svia, en el terme municipal de l'Aleixar per ms proper al de Castellvell del Camp, a la comarca catalana del Baix Camp.

Es tracta d'una paret vertical de roca per la qual cau un salt d'aigua que forma dos petits estanys al peu. Algunes vegades s'asseca, sobretot a l'estiu.

La zona s freqentada per excursionistes, caminants i escaladors, i existeix la tradici local d'anar-hi a menjar la mona de Pasqua.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34390" title="Ermita de Santa Anna de Castellvell del Camp" nonfiltered="3498" processed="3483" dbindex="13626">


L'ermita de Santa Anna s una ermita situada al cim del tur de Santa Anna, el punt ms alt del poble de Castellvell del Camp (per no el ms alt del terme). Es va construir el 1424 per acord dels Jurats i el Consell de Reus, i el bisbe Dalmau de Mur li va concedir indulgncies. Va servir com hospital d'apestats el segle XVI i l'ermit va actuar com infermer; a la guerra del Francs va ser destruda en part; a la primera guerra carlina, es va convertir en fort dels carlins, fins que el cap lliberal Manso els va foragitar el setembre de 1827. Va ser restaurada el 1852, i s el lloc on molts castellvellencs celebren el matrimoni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34391" title="Tur de Santa Anna" nonfiltered="3499" processed="3484" dbindex="13627">

El Tur de Santa Anna s un tur situat a l'extrem nord de la vila de Castellvell del Camp a uns 270 metres d'altitud i que marca el punt ms alt del poble. Hi ha una ermita (Ermita de Santa Anna) i les restes d'un poblat iber en el qual es varen trobar peces cermiques.

Una part del tur va ser esquinat per utilitzar el material per a la construcci del port de Salou i d'altres obres de la zona i ara forma un penya-segat. Al peu del penya-segat, l'Ajuntament ha fet una zona enjardinada bastant ben illuminada, que va fins al carrer-carretera que passa a l'Est del tur, en direcci nord, cap a les urbanitzacions de la zona i cap a un cam que porta a la cascada anomenada El Salt. Al peu tamb hi ha l'nica fbrica del poble, la Morella Nut, on la  carretera o carrer t un desviament que segueix fins a l'ermita pujant (en direcci oposada) cap al tur.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34392" title="Festa de la Banya" nonfiltered="3500" processed="3485" dbindex="13628">
La Festa de la Banya s una festa tpica de Castellvell del Camp, l'origen de la qual es remunta a 1854 desprs que el 29 d'abril d'aquell any el poble obtingus la segregaci de Reus. El dia dels innocents els castellvellencs van establir de fer pagar a tots el visitants una banya o penyora a canvi de beure mistela i menjar unes costelles. Aix va originar la dita reusenca: "el poble de Castellvell tots sn petits i dolents, que ens fan pagar la banya el dia dels innocents".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34393" title="Picarany" nonfiltered="3501" processed="3486" dbindex="13629">
Picarany s el nom d'un barranc que discorre principalment en terme d'Almoster, Baix Camp.

s tamb el nom d'una urbanitzaci d'Almoster, que t un dipsit d'aigua i un cam forestal que porta al Mas de Borb amb la seva famosa alzina millenria. La urbanitzaci enllaa amb la de Castellmoster, que est en part en el mateix terme i en part al de Castellvell del Camp. Compta amb 153 a l'any 2005. El promotor de la urbanitzaci fou el Sr. Masdeu i, encara que avui esta prou valorada, no va respondre inicialment a les expectatives creades i va tenir un desenvolupament redut durant els primers 30 anys, que van ser els darrers del segle XX. Encara avui es d'un nivell molt inferior a la urbanitzaci Castellmoster. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34394" title="Testerep" nonfiltered="3502" processed="3487" dbindex="13630">
Testerep s el nom d'una antiga illa del mar del Nord que s'estenia davant la costa belga durant l'edat mitjana (moment en la que era molt diferent d'avui en dia: el mar arribava fins a Bruges mateix. Posteriorment acab desapareixent per efecte del transport de sediments i una baixada del nivell del mar. 

L'illa tenia diversos poblets de pescadors, entre ells Westende i Oostende, situats als extrems occidental i oriental de l'illa respectivament. Actualment per, Oostende ("final de l'est") s a l'extrem oest de la costa belga.

Enllaos externs.
Histria d'Oostende amb cites de Testerep (en neerlands)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34395" title="Muntanya del Pal" nonfiltered="3503" processed="3488" dbindex="13631">

La Muntanya del Pal s un tur del terme de Castellvell del Camp, tamb conegut com a Puig de l'liga. Avui est declarat zona de protecci urbanstica per alguns xalets ja estan construts a part de la muntanya. Mirant a mar hi ha una cova on, a la vora, es van trobar objectes paleoltics, per que no sembla haver estat ben explorada. La cova ara s petita i serveix d'aixopluc als excursionistes o de distracci als caminants. La cova pertanyia a dos germans del poble coneguts com "els Melintxons" per a la seva mort els terrenys han passat a altres mans i avui estan incloses en la part de terreny a cedir a l'Ajuntament per la construcci d'una urbanitzaci.
Sembla que el nom li fou donat per una estaca o pal clavat al cim. Avui el que ms es veu sn les torres d'alta tensi que passen a la dreta de la muntanya mirant-la des del mar, i baixant cap a Reus.
Pel darrera de la muntanya discorre el Cam de Prades, i pel davant i a l'esquerra els vials de la Urbanitzaci dels Pugets.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34396" title="Puig de l'liga" nonfiltered="3504" processed="3489" dbindex="13632">

Puig de l'liga o muntanya del Pal;
Puig de l'liga;
Puig de l'liga: cim dels municipis d'Aiguamrcia (Alt Camp) i del Montmell (Baix Peneds);
Puig de l'liga;
Puig de l'liga: cim dels municipis d'Olrdola (Alt Peneds) i Canyelles (Garraf).
Puig de l'liga;
Puig de l'liga: cim del municipi de Roses (Alt Empord).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34397" title="Dar es Salaam" nonfiltered="3505" processed="3490" dbindex="13633">


Dar es Salaam, abans coneguda com Mzizima, s la ciutat ms gran Tanznia amb (2 500 000 habitants en 2003), s el centre econmic i l'antiga capital. Dar es Salaam s el principal port de  Tanznia, situat a la costa de  l'Oce ndic. S'hi exporten el caf, el cot, i el sisal. Les industries locals inclouen els productes alimentaris, txtils, ciment i  productes farmacutics.

El 1859 , Albert Roscher d'Hamburg va ser el primer europeu a desembarcar a  Mzizima ("la vila prspera"). El 1866 el Sold Seyyid Madjid de Zanzbar va donar el nom Dar es Salaam, que significa en rab Porta de la pau, a la ciutat. Desprs de la mort de Madjid el 1870, la ciutat declin fins  l'establiment el 1887 de la companyia alemanya de l'frica de l'Est. El creixement de Dar es Salaam es va veure facilitat pel seu paper de centre administratiu i comercial de l'frica Oriental Alemanya i de l'expansi industrial originada per la construcci de la lnia ferroviria que des de la costa es va endinsar al continent fins al llac Tanganyika al principi del segle XX.

L'frica de l'Est alemanya fou conquerida pels anglesos durant Primera Guerra Mundial i fou anomenada  Tanganyika. Dar es Salaam va continuar com centre administratiu i comercial del territori. Segons les disposicions britniques, els  sectors europeus i africans separats es desenvolupen a una certa distncia del centre de la ciutat. La poblaci comprn tamb  una gran quantitat d'immigrants de l'sia del sud.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, Dar es Salaam va experimentar un un perode de creixement rpid. Els esdeveniments poltics van portar Tanganyika a la independncia de la corona britnica en desembre de 1961 amb Dar es Salaam com capital.

La ciutat va continuar essent la capital desprs de la fusi entre  Tanganyika i Zanzbar el 1964 que va crear l'estat modern de Tanznia.

El 1973 es va decidir traslladar la capital a Dodoma, una ciutat situada a l'interior, al centre del Tanznia. El procs de trasllat no est encara acabat i Dar es Salaam continua sent la ciutat ms important de Tanznia.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34398" title="Tanganyika" nonfiltered="3506" processed="3491" dbindex="13634">
Tanganyika s un antic pas de l'frica Oriental que va prendre el nom del llac Tanganyika, que forma la seva frontera occidental. El 1964, en unir-se a Zanzbar, va constituir Tanznia.

El nom, en suahili, vol dir ms enll de Tanga, o darrera de Tanga, o sigui, el rerepas de la poblaci costanera de Tanga.

 Historia .

La colnia de l'frica Oriental Alemanya (Deutsch Ostafrika) va caure durant la I Guerra Mundial, a partir del 1916, en mans dels aliats (Blgica va ocupar Ruanda i Urundi i zones properes, Portugal el triangle de Kionga, i la resta fou ocupat pels britnics el 1916 (excepte l'illa de Mafia, ja ocupada el desembre de 1914) i va topar amb una forta resistncia alemanya; els alemanys no es van rendir a Rhodsia fins uns dies desprs d'acabada la guerra. El 30 de maig de 1919 un tractat entre Gran Bretanya i Blgica deixava a aquesta l'administraci interina de Ruanda-Urundi. Kionga fou reconeguda a Portugal pel tractat de 10 de gener de 1920. Una orde en consell (Orden in Council) del 22 de juliol de 1920 va nomenar un governador pel territori, asistit per un consell executiu, tots nomenats. El mar de 1921 els belgues van entregar als britnics el districte d'Ujiji i part del de Bukoba, que administraven. El 20 de juliol de 1922 la societat de Nacions va confiar el mandat del territori, amb el nom de Tanganyika, a la Gran Bretanya, i el de Ruanda-Urundi a Blgica.

El governador Cameon va dedicar especial atenci des de 1924 a la posada en explotaci de terres de cultiu al nord-est, i centenars de colons anglesos s'hi van establir a comenaments del 1925. El juliol de 1925 la colonitzaci es va obrir als alemanys i en un any se'n van installar 200, el que va despertar certs recels, aviat superats. El 1 d'octubre de 1926 es va constituir un consell legislatiu de 13 membres oficials i 10 no oficials i s a establir tamb una oficina d'afers indigenes. El 1927 els recels van retornar quan a Alemanya es va produir un moviment pel retorn de les colnies. El 1928 es va obrir la lnia frria Tabora-Mwanza (dos localitats amb aerdrom). La lnia Manyoni a Kiangiri es va construir als anys trenta. La crisis econmica del 1929 la va perjudicar per es va recuperar durant la II Guerra Mundial. Al territori hi havia abans de la guerra dos batallons dels Kings African Rifles i una foa de polcia (amb 2.311 membres el 1925)

El 1931 tenia 4.107.000 indgenes i 8163 europeus que des del 1929 tenien una escola especial a Dar es Salaam. Desprs de la guerra, el 11 de desembre de 1946, els britnics van tenir el mandat per compte de les Nacions Unides com a successora de la Societat de Nacions.

El 1950 es va fundar el Partit de la Uni Nacional Africana de Tanganyika (conegut per les segles angleses TANU, Tanganyika African National Union). El 1955 es va crear el primer consell legislatiu representatiu (i electiu) i a les primeres eleccions del 1958 la TANU, liderada per Julius Nyerere, va obtenir la majoria. El 1960 es va formar el primer gabinet responsable dirigit per Julius Nyerere. El 1 de maig de 1961 es va adoptar la constituci que donava al pas completa autonomia interna fins a la independncia prevista pel 28 de desembre d'aquell any. El ministre principal Nyerere va ser designat primer ministre.

El 9 de desembre de 1961, amb un avanament sobre la data per motius d'assistncia de delegacions als actes oficials, assol la total independncia i el 9 de juny de 1962 s'establ la Repblica de Tanganyika.

 Divisi administrativa .

El 1922 els britnics van dividir el territori en 22 provncies: Arusha, Bagamoyo, Bukoba, Daressalam, Dodoma, Iringa, Kilwa, Kondoa-Irangi, Lindi, Mahenge, Morogoro, Moshi, Mwanza, Pangani, Rufiji, Rungwe, Songea, Tabora, Tanga, Ufipa, Ujiji, i Usambara. Aquesta divisi fou modificada al llarg dels anys.

J E W

 Vegeu tambe: .

Kilwa, sultanat;
frica oriental;
frica Oriental Alemanya 1888-1922;
Estat de Tanganyika 1961-1962;
Repblica de Tanganyika 1963-1964;
Repblica Unida de Tanganyika i Zanzbar 1964;
Tanznia (Repblica Unida de Tanznia) 1964-;
Llac Tanganyika;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34405" title="Julio Iglesias" nonfiltered="3507" processed="3492" dbindex="13635">

Juli Iglesias, cantant espanyol, va nixer a Madrid el 1944.

Estudi dret i es dedic al futbol. Un accident frustr la seva carrera professional (jugava de porter al Real Madrid) i es dedic a la can.

El 1968 guany el Festival de Benidorm i el 1970 arrib al Festival d'Eurovisi amb Gwendolyne, que, malgrat no guanyar, li serv de plataforma internacional.
De seguida fou acceptat pels pblics d'Europa i d'Amrica, i enregistr discs en diversos idiomes.

Installat a Miami el 1978 va ser contractat per la multinacional CBS.
El 1994 enregistr Crazy i l'any segent La carretera, que obtingu cinc discs de plat.
Public el disc Mi vida; grandes xitos 1998, Noche de cuatro lunas 2000, Divorcio 2003 i Romantic Classics 2006.





















Discografia.


Bibliografia.
Gran Enciclopdia Catalana;

Enllaos externs.

Julio Iglesias;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34413" title="Baix alemany" nonfiltered="3508" processed="3493" dbindex="13636">
El baix alemany s qualsevol dels dialectes germnics occidentals continentals (s a dir, sense incloure ni l'angls ni l'escocs ni el fris) que no van patir la segona mutaci consonntica. En principi inclou doncs tamb el neerlands en totes les seves varietats aix com l'afrikaans, que se'n deriv. Avui en dia per, havent aconseguit aquestes dues estandaritzacions i mplies difusions de manera independent, es restringeix a vegades el terme "baix alemany" a dialectes germnics occidentals parlats al nord d'Alemanya que no poden ser considerats variants de l'alt alemany (i per tant allunyades de l'alemany estndard).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34425" title="Lesotho" nonfiltered="3509" processed="3494" dbindex="13637">

Lesotho s un reialme de l'frica meridional que forma un enclavament dins de Sud-frica, per la que est totalment envoltat. El nom del pas significa "Terra dels qui parlen sotho". s un pas independent des del 1966.

La seva principal font d'ingressos ve de les remeses que fa la m d'obra emigrant. Exporta aigua i electricitat a la vena Sud-frica quan aquesta pateix mancances en el subministrament. 

Un dels principals problemes de Lesotho s la sida, amb prop d'un 30% de la poblaci infectada (xifra creixent).





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34429" title="Txecoslovquia" nonfiltered="3510" processed="3495" dbindex="13638">




Txecoslovquia va ser un estat que exist a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del perode de 1938 a 1945. Va ser fundat oficialment a la ciutat lorena de Darney el 28 d'octubre de 1918 amb els territoris de Bohmia i Morvia (segregats d'ustria pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye) i d'Eslovquia (sostret a Hongria pel Tractat del Trianon), com a conseqncia del desmembrament de l'Imperi Austrohongars desprs de la I Guerra Mundial.

Entre el 1938 i el 1945, per la fora d'Alemanya, l'estat deix d'existir i els seus territoris foren distributs d'aquesta manera:

 La regi dels Sudets, de majoria alemanya, annexionada al Tercer Reich alemany.
 El Protectorat de Bohmia i Morvia, dins del Tercer Reich amb un rgim especial de tipus colonial. Aquest protectorat i els Sudets ocupaven en conjunt el territori actual de la Repblica Txeca.
 Eslovquia, independent per aliada dels nazis amb un govern titella.
 El sud de l'actual Eslovquia, de majoria hongaresa, i la Ucrana Subcarptica, ms a l'est i de poblaci ucranesa, van passar a Hongria.
 Una petita zona al voltant de la vila de esk T n, a la Silsia txeca, on hi havia una minoria polonesa, va passar a Polnia.

Al final de la Segona Guerra Mundial tots aquests territoris es van reintegrar a Txecoslovquia, excepte la Ucrana Subcarptica (part de Rutnia) que va passar a la Uni Sovitica i que actualment forma part d'Ucrana.

Desprs del conflicte, el 1948 esdevingu un estat comunista. L'any 1968, reflectint el creixent desacord dels seus ciutadans amb la natura del rgim, s'hi produ un intent de reforma anomenat Primavera de Praga, impulsat des del govern d'Alexander Dub ek, que propugnava el socialisme de rostre hum. Aquest intent liberalitzador va acabar amb la intervenci militar de la Uni Sovitica i els seus aliats del Pacte de Varsvia (amb l'excepci de Romania i Iugoslvia) i va donar lloc a una dura repressi.

El 17 de novembre de 1989 s'hi va produir la Revoluci de Vellut, amb la qual el rgim comunista va caure de manera pacfica. L'1 de gener de 1993 se separ pacficament en dos estats: la Repblica Txeca i Eslovquia amb l'anomenat Divorci de Vellut.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34433" title="El Pireu" nonfiltered="3511" processed="3496" dbindex="13639">
El Pireu (en grec modern        ( ), Pire(s); en grec antic          , Pirefs) s una ciutat del sud-est de Grcia situada al noms (departament) de l'tica, a la riba del golf Sarnic. s el port d'Atenes i un dels ms actius i importants de Grcia. Tamb s port de referncia per a la navegaci per les illes del mar Egeu i una important escala per a les principals companyies navilieres de l'Orient Prxim. La seva poblaci era, el 2001, de 175.697 habitants.

La ciutat t importants drassanes, fbriques de maquinria agrcola, vidre i productes txtils i qumics. A ms, exporta olives, oli d'oliva i sab. Tamb t una important escola industrial fundada l'any 1938.

El Pireu es va constituir com a ciutat cap a l'any 450 aC, moment en qu el seu port ja estava al servei de la ciutat d'Atenes. Entre els anys 461 aC i 457 aC es van construir les llargues muralles que unien les dues ciutats. L'any 86 aC la ciutat va ser destruda pel general rom Silla. Durant el segle II de la nostra era va ser reconstruda per l'emperador Adri. Va a tornar a tenir rellevncia durant el segle XIX desprs de la independncia de Grcia. L'any 1831 va tornar a ser escollida com a port d'Atenes. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34439" title="Mar Egea" nonfiltered="3512" processed="3497" dbindex="13640">


La mar Egea, o el mar Egeu (en grec               , Egeo Plagos; en turc Ege Denizi), s un bra de mar de la Mediterrnia, situat entre la pennsula grega i Anatlia (o sia Menor, actualment part de Turquia). Est connectada amb la mar de Mrmara i amb la mar Negra a travs dels estrets dels Dardanels i el Bsfor. La part ms septentrional, la que banya les costes de Trcia i Macednia i el nord-oest de Turquia, es coneix com la mar de Trcia; la situada entre les Cclades i el Pelopons s'anomena mar de Mirtos, i la part ms meridional, situada entre les Cclades, el Dodecans i la costa nord de Creta, s l'anomenada mar de Creta. 

A l'antiguitat es donaven diverses explicacions sobre l'origen del nom "Egeu". Segons aquestes, es deia que es va anomenar aix per la ciutat d'Eges (en grec igai), una de les capitals de l'antiga Macednia; per Egea, reina de les amazones que va morir en aquesta mar, o per Egeu, pare de Teseu, que s'hi va llenar de cap pensant que el seu fill era mort.

La mar Egea va ser el bressol de dues antigues civilitzacions: la minoica a Creta i la micnica al Pelopons. Ms endavant veuria crixer les ciutats estat d'Atenes i Esparta, entre d'altres, que constituirien la civilitzaci hellnica. Ms tard fou habitada pels perses, romans, l'Imperi Bizant, els venecians, els turcs seljcides i l'Imperi Otom. L'Egea fou el lloc de naixement de les primitives democrcies i va permetre el contacte entre les diferents civilitzacions de la Mediterrnia oriental.

Les illes de l'Egea s'acostumen a dividir en set grups: les de la mar Egea nord-oriental, Eubea, les Esprades Septentrionals, les Cclades, les del golf Sarnic, el Dodecans i Creta. Precisament la paraula arxiplag es va aplicar originriament a totes aquestes illes. Moltes de les illes, o arxiplags, de la mar Egea sn, de fet, una extensi de les muntanyes de la terra ferma. Una d'aquestes serralades s'estn pel mar fins a Quios, una altra s'estn per Eubea fins a Samos, i una tercera s'estn, a travs del Pelopons i Creta, fins a Rodes, i fa de lnia divisria entre les mars Egea i Mediterrnia. Moltes d'aquestes illes tenen badies i ports segurs, per la navegaci per la mar s generalment dificultosa. Tamb un bon nombre de les illes de la mar Egea sn d'origen volcnic, i en d'altres s'hi extreu marbre i ferro. Les illes ms grans gaudeixen d'algunes valls i planes frtils. Noms dues de les illes relativament grans de la mar Egea pertanyen a Turquia: es tracta de Bozcaada (Tnedos) i Gkeada (Imbros). Tota la resta sn de sobirania grega.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34441" title="Llenges germniques orientals" nonfiltered="3513" processed="3498" dbindex="13641">
Les llenges germniques orientals sn un grup extingit de la branca germnica de les llenges indoeuropees. Reben aquest nom per la situaci geogrfica dels seus parlants: a l'oest dels de les occidentals i al sud de les escandinaves.

Es creu que en formaven part el vndal i el burgundi i el gtic, per noms es conserven textos d'aquest darrer. 

Relats de diversos historiadors antics (Jordanes, Procopi, Pau el Diaca), la toponmia i restes arqueolgiques assenyalen cap a una migraci de tribus germniques des d'Escandinvia fins a l'rea compresa entre els rius Vstula i der entre el 600 AC i el 300 AC. Aix, hom emparenta el burgundi amb l'antic dialecte nrdic de l'illa de Bornholm i el gtic amb el de l'illa de Gotland (antic gtnic).

El seu darrer representant fou el gtic de Crimea, parlat fins al segle XVIII.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34443" title="Dodoma" nonfiltered="3514" processed="3499" dbindex="13642">


Dodoma s la capital oficial de Tanznia. La seva poblaci estimada s de 215.000 habitants en 1994. Est  situada al centre del pas.

Al curs dels anys 1970 aparegueren els primers projectes de transferir la capital de Dar es Salaam a Dodoma. L'assemblea nacional fou transferida al febrer de 1996, per a dia d'avui nombroses estructures oficials sn encara a Dar-es-Salaam.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34444" title="Glbul vermell" nonfiltered="3515" processed="3500" dbindex="13643">

Els glbuls vermells o glbuls rojos, hematies o eritrcits (del grec erythos, "vermell" i kytos, "clot", actualment tradut com a "cllula") sn les cllules sangunies ms comunes i sn el principal mitj d'aportaci d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Van ser descrits per primer cop en 1658 pel bileg alemany Jan Swammerdam, amb l'ajuda d'un microscopi.

Un esquistcit s un glbul vermell en procs de fragmentaci, o un fragment de glbul vermell.

En condicions normals hi ha 4.500.000 hematies per mm3 fent que sigui el tipus de cllules ms comunes en sang.

La vida mitjana dels glbuls vermells s de 120 dies.

Els eritrcits transporten oxigen mitjanant l'hemoglobina, una molcula complexa situada a l'hemimembrana externa dels eritrcits com a protena perifrica, els toms de ferro de la qual formen enllaos temporals amb les molcules d'oxigen als pulmons o a les brnquies, i les deixen anar arreu del cos. L'hemoglobina tamb s'encarrega de transportar el dixid de carboni (CO2) de rebuig des dels teixits enfora. (Menys del 2% de l'oxigen total i la major part del monxid de carboni tamb sn transportats en dissoluci al plasma sanguini. El 95% del pes sec del glbul vermell s de l'hemoglobina que s qui li dona aquest color vermells a l'hematia i per tant a la sang. Una substncia relacionada, la mioglobina, s'encarrega d'emmagatzemar oxigen a les cllules musculars.

Malalties associades.

 Anmia. Sndrome caracteritzada per la baixa capacitat de la sang de transportar oxigen, a causa d'un nombre insuficient o anormalitat de glbuls vermells o a causa d'una anormalitat en l'hemoglobina. Tipus d'anmia:
 Anmia aplstica.
 Anmia ferropnica.
 Anmia perniciosa. Anmia megaloblstica per dficit de vitamina B12.

 Malria. Causada per un parsit que roman part del seu cicle de vida als eritrcitos i s'alimenta d'hemoglobina.

 Sndrome hemoltica.
 Anmia hemoltica ;

 Hemoglobinopaties:
 Talassmia;
 Anmia de cllules falciformes. Malaltia gentica que comporta la producci de glbuls vermells anormals.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34447" title="Blid" nonfiltered="3516" processed="3501" dbindex="13644">
En astronomia, un blid s un meteor molt brillant que, en tenir una massa de ms de 10 grams, causa un gran solc al penetrar en l'atmosfera. 

Un blid presenta l'aparena d'una esfera de foc, i no un aspecte puntual o estellar. El solc lluminos que deixa al seu pas per l'atmosfera persistix un temps superior a les desenes de segons i pot arribar a ser de diversos minuts i fins i tot mitja hora. Arriba acompanyat de fenmens acstics com una explosi i a vegades es poden trobar en el sl alguns fragments del meteor que resistixen a la completa volatilitzaci en el seu pas per l'atmosfera. Cada any penetren en l'atmosfera entre 50.000 i 100.000 blids.

 Vegeu tamb .
Meteoroide

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34450" title="Julius Nyerere" nonfiltered="3517" processed="3502" dbindex="13645">

Julius Kambarage Nyerere (Butiama, Tanganyika 1922 - 14 d'octubre de 1999 ) fou el primer President de Tanznia, des de la independncia d'aquest territori l'any 1962 fins el seu retri l'any 1985.

Biografia.
Nyerere nasqu el 13 d'abril de 1922 a Butiama, poblaci situada en el que en aquells moments es denominava Tanganyika i que avui dia constitueix la part continental de Tanznia, fill d'un cap de la tribu Zanaki i fou conegut pel nom de Mwalimu (professor, en suahili), per la seva professi d'abans de dedicar-se a la poltica activa, per tamb per la seva forma de dirigir el pas. Va estudiar per professor a la Universitat Makerere, universitat situada a la ciutat de Kampala (Uganda) i desprs histria i economia poltica a la Universitat d'Edimburg. Fou el primer tanz que va estudiar en una universitat britnica i el segon a completar un grau universitari ( Master of Arts ) fora d'frica.

Installat a la dcada del 1990 a Londres, mor el 14 d'octubre de 199 en aquesta ciutat.

 Carrera poltica .
Es va llanar a la poltica l'any 1954, quan era professor i  fou cofundador, al juliol d'aquell mateix any del partit Uni Nacional Africana de Tanganyika (TANU), que va portar al seu pas a la independncia del Regne Unit el 13 de desembre de 1962. Esdevingu el 1959 el Primer Ministre del territori semi-independent de Tanganyika i, amb la independncia, es convert en el seu primer President.

Un dirigent que treballava per la justcia social, la unitat nacional i les bones relacions racials, Nyerere va pilotar la uni poltica entre Tanganyika i Zanzbar, que va comportar la constituci de la Repblica Unida de Tanznia el 1964. El 1977 lider la fusi del seu partit amb el Partit Afro-Shirazi de Zanzbar per a formar el Chama cha Mapinduzi (CCM) o "Partit de la Revoluci", en Suahili.

Nyerere, que es va mantenir en el poder fins el 1985, quan voluntriament va deixar la presidncia, va dirigir el pas seguint una poltica denominada "Socialisme Afric", internament designada "Ujamaa". Establ lligams amb Repblica Popular de Xina, que va finanar la construcci de la lnia de ferrocarril entre el port de Dar es Salaam i Zmbia i va participar en altres projectes industrials. 

Malauradament i malgrat l'immens esfor en termes d'educaci, la poltica "Ujamaa" no va donar els resultats pretesos i fou abandonada gradualment pels governants que l'han succet.

Nyerere fou tamb un dels  fundadors de l'Organitzaci de la Unitat Africana (OUA) l'any 1963 i de la SADC, lider el Comit de Descolonitzaci de la OUA, va recolzar fermament al FRELIMO en la seva lluita per la independncia de Moambic i a Milton Obote d'Uganda, oposant-se al dictador Idi Amin.

Desprs de deixar la presidncia de Tanznia, Nyerere continu actiu en la poltica internacional, principalment com a President del Intergovernmental South Centre i va tenir un paper central com mediador al conflicte de Burundi, en 1996. L'any 1992 fou guardonat, juntament amb Aung San Suu Kyi, amb el Premi Internacional Simn Bolvar concedit per la UNESCO i el govern de Veneuela.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34452" title="Fabi I" nonfiltered="3518" processed="3503" dbindex="13646">

Fabi I fou papa de Roma del 236 al 250.

Segurament a causa del creixement del nombre de cristians a Roma, el papa Fabi va dividir la ciutat en set districtes administratius, encarregant-ne la gesti de cadascun a un diaca.

Fabi I mor mrtir a conseqncia de la persecuci contra els cristians decretada per l'emperador Deci (249-251)













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34453" title="Corneli I" nonfiltered="3519" processed="3504" dbindex="13647">

Corneli I (251-253) fou elegit bisbe de Roma el 4 de juny del 251 desprs de la fi de la persecuci ordenada per l'emperador Deci.

Dins de la comunitat cristiana, el teleg Novaci va enfrontar-se a Corneli acusant-lo de tenir una actitud massa laxa envers els pecadors. Segons Novaci, com que l'Esglsia s una esglsia de sants, no pot tolerar l'existncia de pecadors al seu si. En un snode celebrat el 251, les teories de Novaci foren condemnades per Corneli.

Segons un comunicat de Corneli del 253, la comunitat cristiana de Roma tenia quaranta-sis sacerdots, set diaques, set sotsdiaques, quaranta-dos aclits, cinquanta-dos lectors, exorcistes i ostiaris, aix com mil cinc-centes vdues i indigents; per tant es calcula que deuria estar formada per unes trenta mil persones. 

L'emperador Treboni Gal (251-253) va desterrar Corneli a Centum Cellae, l'actual Civitavecchia, on va morir el 253.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34454" title="Luci I" nonfiltered="3520" processed="3505" dbindex="13648">

Luci I (253-254)

D'aquest bisbe de Roma, noms en sabem que tamb fou desterrat per l'emperador Treboni Gal, igual com abans ho havia estat Corneli I














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34455" title="Papa Esteve I" nonfiltered="3521" processed="3506" dbindex="13649">

Esteve I va ser Papa entre els anys 254 i 257.

El bisbe Cebri de Cartago defensava que si tornaven a l'Esglsia, els heretges  havien de ser batejats de nou, tal com ho afirmaren els snodes celebrats a Cartago els anys 255 i 256.

Esteve I adre una carta a Cebri condemnant la prctica dels segons baptismes; com que Cebri va mantenir les seves postures, s'arrib a una ruptura entre les comunitats de Roma i Cartago, que no va resoldre's pas fins mort Esteve I.

Se li coneixen dues epstoles que no s'han conservat:

1. Ad Cyprianum ;
2. Ad Episcopos Orientales contra Helenum et Firmilianum;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34457" title="Sixt II" nonfiltered="3522" processed="3507" dbindex="13650">

Sixt II (257-258), Papa de l'Esglsia catlica.

Sixt II va restablir les relacions amb la comunitat de Cartago, trencades arran de la polmica entre Cebri de Cartago i Esteve I papa sobre la necessitat de batejar de nou els heretges que retornaven a l'Esglsia.

Sixt II va morir decapitat arran de la persecuci contra els cristians decretada per l'emperador Valeri I el 258

El record de la vida del papa Sixt II i del mrtir Lloren, un diaca mort tamb en la persecuci de Valeri, fou el tema d'unes pintures de Fra Angelico a la capella de Nicolau V; Rafael tamb pint temes de la vida de Sixt II al Vatic.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34460" title="Riera de la Quadra" nonfiltered="3523" processed="3508" dbindex="13651">


La riera de la Quadra s una riera dels termes d'Almoster i de Reus, al Baix Camp, que comena prop de la urbanitzaci Castellmoster i baixa des de la carretera de Castellvell del Camp a Almoster cap a Reus; passa prop de la urbanitzaci el Pinar, i desprs per la de Sant Joan, que li queden a la dreta, i arriba a l'est de la ciutat per la zona de la carretera de Montblanc, que creua per un pont. 

La riera s seca i noms corre l'aigua amb pluja molt forta. A la zona de la carretera de Montblanc t a la vora alguns pins de gran altura.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34461" title="Llista de pluges d'estrelles" nonfiltered="3524" processed="3509" dbindex="13652">
La llista segent oferix informaci sobre les principals pluges de meteorits que es poden veure al llarg de l'any. La llista est ordenada de forma cronolgica. 




 A.R.= Ascensi recta (en graus);
 Dec.= Declinaci;
 Q = Quantitat de meteors en una hora;
 En lletra cursiva els eixams ms importants;
 Blids sn meteors ms brillants que Venus i Jpiter.

Enllaos externs.
Radiants de l'hemisferi nord;
Plana de l'Agrupaci Astronmica de Sabadell;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34462" title="Antoni Aymem Ferrer" nonfiltered="3525" processed="3510" dbindex="13653">
Antoni Aymemi Ferrer (1881-1941), fou un missioner catal, nascut a Almoster, fundador el 1926 dels establiments de Basil Naspup a la Guinea Equatorial a l'illa de Fernando Poo avui de Bioko.

Va traduir un catecisme i altres llibres religiosos a la llengua bubi, llengua prpia dels nadius de Bioko (els bubis). Tamb va escriure un diccionari bubi-espanyol i alguns estudis sobre l'tnia bubi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34463" title="Pluja de meteors" nonfiltered="3526" processed="3511" dbindex="13654">
Una pluja de meteors o pluja d'estrelles s un fenomen astronmic que consisteix en l'observaci d'un gran nombre de meteors que semblen provenir d'un punt com en el cel anomenat radiant. Ocorre quan la Terra s'acosta a l'rbita d'un cometa i passa a travs de les restes de la seva cua.

Vegeu tamb .
Meteorit.
Meteoroide.
Llista de pluges d'estrelles.
Perseides.

 Enllaos externs.
 Comets & Meteor Showers , by Gary W. Kronk ;
 Meteor Showers, by Sky and Telescope;
 Upcoming Meteor Showers, by Sky and Telescope;
 Basics of Meteor Observing, by Sky and Telescope;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34464" title="Josep Aymem Ferrer" nonfiltered="3527" processed="3512" dbindex="13655">
Josep Aymem Ferrer (1881-1952), fou un missioner catal, nascut a Almoster, que va destacar com a predicador a Texas, a Mxic, amb tribus de natius americans d'Arizona, al Per, a Cuba i altres llocs (fins a 15 missions)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34468" title="Mancomunitat Pla de Mallorca" nonfiltered="3528" processed="3513" dbindex="13656">
La Mancomunitat del Pla de Mallorca s una instituci formada pels municipis que constitueixen la comarca del Pla de Mallorca: Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llub, Maria de la Salut, Monturi, Petra, Porreres, Santa Eugnia, Sant Joan de Sineu, Sencelles, Sineu i Vilafranca de Bonany.

Va nixer al 1982 a iniciativa de la Conselleria d'Indstria i Comer del Consell General Interinsular, amb l'objectiu de coordinar el tractament de residus slids de tots els municipis de la comarca. Amb el temps per, l'entitat va evolucionar i va ampliar els objectius, amb la finalitat de facilitar la gesti dels ajuntaments en certes rees, i millorar la qualitat de vida dels habitants de la comarca. La Mancomunitat fa possible la implantaci d'alguns serveis que de manera individual els pobles que la integren no podien assumir.

Les rees en qu treballa la Mancomunitat sn l'educaci d'adults, la recollida de residus slids, servei de promoci econmica i laboral, assistncia a les persones majors i servei de menjador. Tamb  actua en alguns aspectes d'educaci i de cultura, medi ambient i serveis socials.

L'actual presidenta s Joana Maria Pascual Sans, regidora de Ariany per Uni Mallorquina.   

Presidents anteriors.
 Bartomeu Campaner i Ferragut (batle de Llub pel PP);

Enllaos externs.
 http://www.mancomunitatplademallorca.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34472" title="Oostende" nonfiltered="3529" processed="3514" dbindex="13657">


Oostende (en francs Ostende, literalment: "Final de l'Est") s una poblaci flamenca situada aproximadament al centre de la costa de Blgica. Originalment estava situada a l'extrem oriental d'una illa anomenada  Terstreep, cosa que n'explica el nom (ja que est a l'actual extrem occidental de la terra ferma).

El municipi t una rea total de 37,72 km que inclou, a ms d'Oostende mateix, els poblets de Mariakerke, Stene i Zandvoorde. En total hi viuen 68.594 persones (01-01-2005). Administrativament pertany a la provncia de Flandes Occidental. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34475" title="Caloria" nonfiltered="3530" processed="3515" dbindex="13658">
La caloria (cal) s una unitat d'energia. Una caloria s la quantitat de calor necessria per a elevar en 1 C un gram d'aigua. La unitat d'energia del Sistema Internacional s el Joule.

1 cal = 4,186 Joule;

Sovint s'utilitza tamb la kilocaloria (kcal), que equival a 1000 calories.

El contingut energtic del menjar tamb es mesura en calories, per, en aquest context, una caloria equival a 1000 calories de les utilitzades en Qumica o Fsica. En les etiquetes de molts productes alimentaris diferencien entre calories i Calories (amb C majscula) de manera que una Caloria equival a una quilocaloria (kcal).

 Metabolisme i calories .
Els ssers vius, com el ser hum, necessiten energia per a poder sobreviure. Els organismes s'alimenten per a obtenir combustible i l'energia que els permeta desenvolupar els seus funcions vitals.

L'energia que els sers vius necessiten i transformen es mesura en quilocalories, que per a simplificar la paraula s'empra quasi sempre caloria, sense el prefix quilo.

Les calories o energia que necessitem al llarg del dia la utilitzem en:
 ndex metablic.
 Activitat fsica.
 Situacions estressants, com una malaltia, intervenci quirrgica.

 Altres mesures d'energia .

La frigoria s la unitat d'energia utilitzada en refrigeraci i s equivalent a la caloria.

Altres mesures d'energia:
 Trmia prcticament en dess, s igual a 1.000.000 de calories o a 1 Mcal;
 Quilovat hora (kWh) usada habitualment en electricitat. I els seus derivats MWh, MW any;
 Joule = 0,24 calories.
 Tona equivalent de petroli (TEP) = 41.840.000.000 joules = 11.622 kWh.
 Tona equivalent de carb (TEC) = 29.300.000.000 joules = 8138.9 kWh.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34478" title="Mmia" nonfiltered="3531" processed="3516" dbindex="13659">

Una mmia s tot cadver conservat que no est en estat de descomposici. D'acord amb aquesta definici caben en la categoria de mmies tots els cossos morts preparats i utilitzats amb finalitats didctiques o no en estudis anatmics en medicina humana i veterinria, els esquelets i els animals sencers preparats per a estudi o exhibici per mitj de tcniques taxidrmiques.

Existeixen regions i llocs que per les seves caracterstiques de sequedat extrema, fredor, alcalinitat, allament de la intemprie, dels microorganismes i especialment dels insectes, causen que un cadver es momifiqui en lloc de corrompre's i es degradi per complet, com succeeix normalment en gaireb qualsevol part de la biosfera terrestre. Alguns exemples de mmies naturals sn:
 tzi, un habitant dels Alps italians de l'edat de Bronze.
 Les mmies de Guanajuato, Mxic.


No obstant aix, la noci de mmia ms reconeguda per la gent s la d'un cadver embalsamat o preparat amb la intenci especfica de conservar-lo el major temps possible, usualment per raons religioses. No s una coincidncia que sigui aix, ja que els cadvers molt rares vegades resten incorruptes per si sols, degut al fet que les condicions per a la seva conservaci natural sn fortutes i escasses, mentre que, d'altra banda, les cultures humanes han donat en diverses ocasions al llarg de la histria una molt alta importncia a la conservaci de les despulles, com a part dels seus ritus i costums mortuoris. Alguns exemples de mmies cerimonials sn:
 Mmia egpcia.
 Mmia inca, un gran nombre a la serralada dels Andes del Per, Xile i l'Argentina.
 Mmia tibetana.

Les pellcules i llibres de terror han usat la figura de la mmia per fer por, com tota criatura que torna d'entre els morts.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34480" title="Cabestrell" nonfiltered="3532" processed="3517" dbindex="13660">
Un cabestrell s una banda o embenatge recolzat en el coll per a subjectar la m o l'avantbra malmesos, o per a immobilitzar-los en les lesions d'aquest o del muscle




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34482" title="Llenguatge interpretat" nonfiltered="3533" processed="3518" dbindex="13661">
En informtica, els llenguatges interpretats sn aquells que necessiten d'un programa intrpret per a ser executats. Les instruccions que descriuen els programes o utilitats desenvolupats amb aquests no sn intruccions que enten directament la plataforma que el cont i per tant necessiten d'un programa que l'interpreti. En teoria, un llenguatge o s interpretat o s compilat. No obstant aix, hi ha llenguatges que tenen compiladors i interprets. s el cas de Lisp, C, BASIC i Python. Les noves implementacions de Java o C# fan servir compilaci en temps d'execuci, per la qual cosa les mquines virtuals on s'executen sn normalment interprets.

Generalment els interprets sn ms lents, per tamb ms flexibles que els compiladors. Interpretar normalment evita el pas d'enllaar i compilar, permeten provar el programa ms rpidament i per tant disminuir el cost de programaci, aix fa que tendeixin a ser afavorits pels entorns de desenvolupament rpid d'aplicacions. Tamb sn ideals per sistemes sense disc com per exemple els primers ordinadors personals, ja que un compilador normalment necessita un disc dur on posar els mduls dels objectes, i enllaar-los a l'executable.

Rerefons histric.
Als inicis de la informtica, el disseny d'un llenguatge estava molt influenciat per la decisi d'utilitzar-lo en mode d'execuci interpretat o b compilat. Per exemple, alguns llenguatges compilats requereixen que els programes especifiquin el tipus de la variable quan es declarada per primer cop. Per altra banda, alguns llenguatges aprofiten els avantatges del dinamisme de la interpretaci per fer aquestes declaracions innecessries. Per exemple, l'Smalltalk (que va ser dissenyat per ser interpretat en temps d'execuci) permet Objectes genrics que poden interactuar dinmicament entre ells.

Inicialment, els llenguatges interpretats eren compilats lnia a lnia; aix vol dir que, cada lnia era compilada quan era executada, i si el bucle o la subrutina causava que certes lnies s'executessin diversos cops, aquestes eren recompilades cada cop. Aix ha esdevingut poc habitual. La majoria dels llenguatges interpretats utilitzen un codi intermig com a representaci, el qual combina la compilaci amb la interpretaci. En aquest cas, un compilador ha de generar alguna forma de codi binari, el qual s desprs executat per l'interpret de codi binari. Alguns exemples d'aix sn el Python, el Java i el Perl. De manera semblant, el Ruby fa servir una sintexi d'abstracci en arbre com a representaci intermitja. La representaci intermitja pot ser compilada un cop i aprofitada per tots, com el Java; compilada cada cop abans d'executar-se, com el Perl o el Ruby; o cada cop que es detecta que ha canviat el codi abans d'executar-se com el Python.

Avantatges dels llenguatges interpretats.
Els llenguatges interpretats encara donen als programes certa flexibilitat extra en comparaci amb els llenguatges compilats. Les caracterstiques que sn ms fcils d'implementar amb els interprets que amb els compiladors inclouen (per no es limiten):
 independncia de la plataforma (com el codi binari de Java, per exemple);
 us reflexiu de l'evaluador ;
 tipus dinmic de variables;
 facilitat de depuraci (s ms fcil obtenir informaci del codi font en els llenguatges interpretats);
 programes de mida petita (ja que els llenguatges interpretats tenen flexibilitat per escollir el codi d'instrucci);
 polimorfisme dels objectes object polymorphism;
 abast dinmic;

Vegeu tamb.
Llenguatges de programaci












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34483" title="PalmCAT" nonfiltered="3534" processed="3519" dbindex="13662">
PalmCAT s un collectiu virtual, sense afany de lucre, que treballa per la normalitzaci de la llengua catalana a la informtica de butxaca, localitzant  programari lliure i documents per a ordinadors de butxaca. 

 Projectes coordinats per PalmCAT .
 Pilot-DB - Base de dades lliure, localitzada per PalmCAT.
 Plucker - Lector de documents i navegador sense connexi, lliure.
 SiEd - Editor de text, lliure, localitzat per PalmCAT.
 WeaselReader - Lector de documents amb caracterstiques avanades, lliure, localitzat per PalmCAT.
 PFuel - Permet portar un registre de les despeses d'un vehicle i fa estadstiques i grfics del consum de combustible i manteniment per a cada vehicle, lliure, localitzat per PalmCAT.
 Plogit - Aplicaci de gesti de blocs com ara, Blogger, MetaWeblog, i MovableType, lliure, localitzat per PalmCAT.

Vegeu tamb.
;

Enllaos externs.
 Web del collectiu;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34484" title="SiEd" nonfiltered="3535" processed="3520" dbindex="13663">
SiEd s un editor de text, lliure, amb llicncia GPL, disponible en catal per a ordinadors de butxaca amb Sistema Operatiu Palm OS.



Les seves caracterstiques inclouen:
 Suport per a arxius grans (fins a 600 Kb);
 Funcions de gesti d'arxius;
 Suport per a arxius de text d'estil UNIX i Windows;
 Permet treballar amb dos arxius a pantalla dividida;
 Llegeix i escriu arxius TXT en targetes d'expansi VFS (a ms de Doc);
 Dreceres de teclat;
 Permet l'edici rpida per a usuaris amb teclats porttils.
 Icones en color.
 Inclou 8 tipus de lletra.
 Suport per a arxius grans (fins a 600 Kb);
 Permet arxius PalmDoc no comprimits.
 Permet xifrar arxius, amb la llibreria lliure AESLib a la RAM.
 Permet les tecles Alt i rocker del Treo.


 Vegeu tamb .

PalmCAT - Collectiu responsable de la localitzaci de SiEd al catal;
Palm OS - Sistema Operatiu del SiEd en catal;

 Enllaos externs .
 PalmCAT - Informtica de butxaca (per baixar el SiEd en catal);


 Projecte SiEd (en angls);
 Memoware - Una de les biblioteques amb ms llibres i documents (per veure directament amb el SiEd) (en angls);
 Projecte Gutenberg - Projecte mundial de digitalitzaci (per trobar documents TXT per llegir amb SiEd) (en angls);
 Manybooks - Ms documents, procedents molts del Projecte Gutenberg, amb moltes versions per a ordinadors de butxaca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34486" title="Exrcit" nonfiltered="3536" processed="3521" dbindex="13664">
L'exrcit s, genricament, el component terrestre de les forces armades. Mes especficament, en alguns casos s'anomena  exrcit de terra , per evitar confusions amb l'exrcit de l'aire. La seva principal funci sol ser la defensa directa del territori de l'estat al que serveix, i en alguns casos la intervenci a l'exterior.

 Armes, cossos i serveis .
Segons els estats, poden rebre denominacions diferents, per en molts de casos equivalents:
Infanteria (lleugera, de lnia, cuirassada, aerotransportada, de muntanya, etc.);
Cavalleria (lleugera, blindada, cuirassada, aria, etc.);
Artilleria (lleugera, de campanya, cuirassada, antiaria, de costa, etc.);

Encara que en realitat cada un dels exrcits sol tenir petits components dels altres. Alguns cossos, com la infanteria de marina combinen els tres exrcits, mentre que altres, per raons estratgiques, se situen a part de qualsevol de les tres armes i sota control directe del ministre de defensa o del cap d'estat, com la defensa antiaria a l'antiga URSS o algunes gurdies reials o presidencials en diferents pasos.

 Component hum .
Segons les circumstncies histriques i l'entorn cultural i social,  cada estat organitza el component hum de les seves forces armades, i entre elles l'exrcit, de diferent forma:

Servei militar obligatori;
Exrcit professional;
Reclutament mixt;
Milcia permanent;

En la majoria dels pasos l'exrcit est format a partir dels ciutadans que sn allistats a base d'un servei militar obligatori de diferent durada; tanmateix, en la majoria dels pasos occidentals la participaci en l'exrcit s voluntria. En molts pasos el servei militar obligatori pot ser substitut per un servei civil per raons de conscincia.

Els exrcits tenen una estructura jerrquica estricta, basada en unitats militars que tenen un comandament. El comandament suprem sol ser el cap de l'estat o la persona en qui delegui; a partir d'all els comandaments sn responsables d'unitats d'entitat cada vegada menor, i amb menor nombre de persones.

Els militars professionals es formen en diferents acadmies militars; d'elles se surt amb el grau de sotstinent o alferes, en cas de tractar-se d'una acadmia d'oficials, o de caporal en cas que es tracti d'una acadmia de sotsoficials. Les acadmies navals militars generalment inclouen un periple en un vaixell escola, i d'elles se surt amb la graduaci d'alferes de navili o guardiamarina.

 Histria .
El primer exrcit professional estable es va constituir a Roma; fins aquell moment, els exrcits eren inestables, es formaven per a campanyes particulars, i no hi havia militars professionals, sin persones reclutades voluntriament o per fora, que desprs del final de la campanya eren retingudes o eren deixades anar.

Pasos sense exrcit.
Per diferents raons, alguns pasos manquen d'exrcit permanent, limitant-se a tindre una fora de policia amb armes lleugeres que, en cas necessari, pot augmentar-se amb armes pesades. Un d'aquests pasos s Costa Rica, que per evitar els intents colpistes que han caracteritzat a l'istme centreameric el va abolir totalment el 1948. A Hait, els tres exrcits han estat desmobilitzats, encara que constitucionalment, i sobre el paper, encara existeixen. Al contrari del que es pensa, Sussa s que t un exrcit permanent.

Enllaos externs.
Ministre de la dfense (France);
Ministeri de Defensa d'Espanya;
Ministeri de Defensa de Mxic;
Pgina oficial de l'Exrcit de la Republica Argentina;
Exrcit de Xile;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34487" title="Psi" nonfiltered="3537" processed="3522" dbindex="13665">

Psi (   ) s la vint-i-tresena lletra del alfabet grec i t un valor numric de 700.

Utilitzacions de Psi:

 s el smbol de la psicologia;
 Equival a una funci d'ona;
 Psi (missatger): Client Jabber de missatgera instantnia;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34488" title="Bellesa" nonfiltered="3538" processed="3523" dbindex="13666">

La bellesa, malgrat l'inters com gaireb universal que provoca, ens resulta difcil de comprendre. Intentar buscar una definici d'aquest concepte no s tasca fcil, ja que el concepte seria una cosa que podrem treure en com de totes les coses que considerem belles. Molts autors consideren que la bellesa s el que resulta agradable als sentits i que per tant causa plaer, per no tot el que ens causa plaer t per qu ser bell.

Un altre problema que presenta definir la bellesa s que es pot enfocar com les qualitats que ens resulten agradables i que salten a la vista de qualsevol cosa a contemplar, o com l'emoci que desperta en nosaltres. La primera apreciaci s ms objectiva, ja que les qualitats normalment salten a la vista, per les emocions que ens poden provocar, s una mica ms ntim i personal, i per tant ms subjectiu.

Histria.
La bellesa ha estat objecte de culte des que va sorgir el Homo sapiens. En aquell temps ja comenaven a decorar les seves coves, creaven petits artefactes que simplement els servien per decorar i no tenien cap altre finalitat til.

De l'antiguitat clssica es troben dades ms concloents sobre la bellesa, aix com estudis i reflexions sobre aquesta. En aquell temps la bellesa constitua una qualitat que feia que alguna cosa ens sembls bella. A aquesta qualitat se li va dir harmonia. Tamb van aparixer els primers cnons de bellesa que indicaven quins havien de ser les proporcions idnies perqu un cos es veis bell. En general, la bellesa es percebia des d'un punt de vista objectiu. La bellesa s una de les idees fonamentals de Plat en la jerarquia ontolgica.

Aquesta percepci de la bellesa es va continuar mantenint a l'edat mitjana. Com a conseqncia de l'apogeu del cristianisme d'aquella poca, la bellesa depenia de la intervenci de Du. De manera que, si es considerava bella alguna cosa, s perqu havia estat una creaci divina. Seguint les tesis platniques, hi havia una equivalncia entre el bell i el b.

La bellesa material era externa, fsica o sensible. Aquesta qualitat es panseix amb el temps. En canvi, la bellesa espiritual no es panseix amb el temps, sin que romania a l'interior de l'individu. Sn qualitats com la bondat, l'amor, la simpatia, etc. Amb el pas del temps va arribar una altra nova etapa en la histria de la bellesa, el Renaixement. Molts autors estan d'acord que el concepte de bellesa va tornar a ser el de l'antiguitat clssica, perqu es van comenar a prendre valors d'aquella poca que ja es van perdre en l'edat mitjana. Un d'aquests valors va ser la concepci ms naturalista de la bellesa, que va servir d'inspiraci als artistes de l'poca.

En la modernitat desapareix aquesta visi objectiva de la bellesa i es comena subjetivizar. En el segle XVIII ja es percep la bellesa d'alguna cosa no per com s l'objecte per si mateix, sin pel que aquest desperta en la persona. Aquesta concepci la tenien molt clara els empiristes i illustrats de l'poca. 

Amb Alexander Gottlieb Baumgarten sorgeix la teoria especfica de l'esttica que analitza conceptes con el gust personal, o facultat que permet jutjar quelcom com a bell. El gust es relaciona amb la intuci i no solament amb la ra (Benedetto Croce), si b parteix de judicis argumentats que busquen la mxima generalitzaci possible.

Classes de bellesa.
Dins la primera classificaci podem trobar-nos dos classes de bellesa, la que provoquen els objectes naturals, o bellesa natural i la que ens susciten les creacions artificials, o bellesa artstica.

Al llarg de la histria, la relacions entre ambds tipus de bellesa ha estat irregular, perqu la bellesa artstica ha passat en cas de tenir una relaci de dependncia amb la bellesa natural, a independitzar-se d'ella, a mesura que avanava el curs de la histria.

Kant distingeix dos tipus de bellesa:
Bellesa lliure : s el que percebem sense que sapiguem res de l'objecte a contemplar. s una bellesa pura, no es t cap tipus d'idea que ens faci qestionar la seua bellesa.
Bellesa adherent : s el que depn del concepte que tinguem sobre l'objecte al qual analitzem.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34489" title="Inductor" nonfiltered="3539" processed="3524" dbindex="13667">
Un inductor s un component electrnic passiu dels circuits elctrics que, a causa del fenomen de l'autoinducci, emmagatzema energia en forma de camp magntic creat pel pas del corrent elctric. Aquest component tamb acostuma a rebre els noms de bobina o inductncia. La capacitat d'un inductor d'emmagatzemar energia es mesura per la seva inductncia que s'expressa en henrys (simbolitzat H), una unitat derivada del Sistema Internacional d'unitats.

A la teoria de circuits un inductor ideal tindria inductncia per no presentaria resistncia ni capacitncia, per aix no dissiparia energia. En aquest component ideal tota l'energia elctrica absorbida seria emmagatzemada en forma de camp magntic. Per els inductors reals, que sn fabricats amb un enrotllament de fil conductor, sn equivalents a una combinaci d'inductncia, certa resistncia deguda a la resistivitat del fil, i certa capacitncia. A algunes freqncies, un inductor real es comporta com un circuit ressonant a causa de la capacitncia parsita. A ms de dissipar energia per la resistncia elctrica del fil conductor, el nucli dels inductors tamb la poden dissipar a causa de la histresi i a grans corrents tamb es poden produir prdues d'energia a causa de la no linealitat dels circuits.

 Construcci .

Un inductor est constitut usualment per una bobina de material conductor, tpicament cable de coure. Existeixen inductors amb nucli d'aire o amb nucli d'un material ferrs, per incrementar la seva inductncia. Les bobines tpiques estan formades per espires, fetes de fil esmaltat, i solen envoltar un nucli de material ferromagntic. Als motors elctrics van collocades a dintre les ranures.

Els inductors poden estar tamb construts en circuits integrats, usant el mateix procs utilitzat per realitzar microprocessadors. En aquests casos s'usa, comunament, l'alumini com a material conductor. Tanmateix, s rar que es construeixin inductors dins dels circuits integrats; s molt ms prctic usar un circuit dit "girador" que, mitjanant un amplificador operacional, fa que un condensador es comporti com si fos un inductor.

Petits inductors usats per a freqncies molt altes, poden ser realitzats en ocasions amb un conductor passant a travs d'un cilindre de ferrita o granulat.

L'inductor als circuits elctrics.
Els inductors s'oposen als canvis al corrent elctric, un inductor ideal no oposaria cap resistncia a un corrent continu constant, tanmateix noms els inductors superconductors tindrien realment una resitncia nulla.

En general, la relaci entre la variaci del voltatge en el temps v(t) a travs d'un inductor amb una inductncia L i una variaci del corrent que hi passa al llarg del temps i(t) es descriu per mitj d'una equaci diferencial:

;

on

v s el voltatge,di(t)/dt s la derivada del corrent i L s la inductncia mesurada en henrys.

Les bobines a les mquines elctriques poden anar tant en el rotor com en el estator i conformen el circuit elctric de la mquina. Segons com es vulgui que treballi el motor, les bobines s poden collocar de dues maneres: Als pols (sortida amb sortida, entrada amb entrada, sortida amb sortida ) o al pols conseqents (sortida amb entrada, sortida amb entrada, sortida amb entrada  ). Tamb s poden fer en sries paralleles en les quals hem de mantenir les espires connectades a la xarxa elctrica.

Vegeu tamb .
 Bobina de xoc;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34509" title="Java Runtime Environment" nonfiltered="3540" processed="3525" dbindex="13669">
El JRE s el conjunt de programes i llibreries de Java necessaris per a executar aplicacions desenvolupades en aquest llenguatge de programaci. s distribut per l'empresa Sun Microsystems de forma gratuta sota una llicncia prpia de l'empresa.

Cont l'interpret de Java, i s precisament aquesta arquitectura de interpret-programa el que permet la execuci d'una aplicaci desenvolupada en aquest llenguatge en diferents plataformes sense que s'hagi de modificar o recopilar. Hem d'entendre aix que el JRE a utilitzar s diferent en funci de la plataforma.

En el JRE disposem de la JVM, el conjunt de llibreries i classes bsiques de Java aix com diversos arxius de suport i el Plug-in que permet executar aplicacions de java en un navegador utilitzant totes les especificacions contingudes en el JRE.

Enllaos externs.
http://java.sun.com  - Sun Microsystems;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34512" title="Phyllostachys bissetii" nonfiltered="3541" processed="3526" dbindex="13670">

Phyllostachys bissetii s una espcie de bamb originria de l'sia.

Molt rstic, tolera molt b el fred (-22). s utilitzat en jardineria, per fer tanques vegetals. Les canyes poden arribar a 10 metres d'alada.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34515" title="Trillian (Missatgeria Instantnia)" nonfiltered="3542" processed="3527" dbindex="13671">
Trillian s un programari de missatgeria instantnia creat per Cerulean Studios. Funciona amb el sistema operatiu Windows i permet connectar-se a moltes xarxes de missatgeria instantnia, com AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo! Messenger, IRC, Novell GroupWise Messenger, Apple Bonjour i Jabber.

El nom Trillian ve del personatge Trillian del llibre The Hitch Hiker's Guide to the Galaxy (Guia galctica per a autostopistes), de Douglas Adams.

A partir de la versi 3.0, Trillian fa servir la Wikipedia per buscar coses escrites per l'usuari fent servir lInstant Lookup.

Enllaos externs.
Web de Cerulean Studios/Trillian(en angls);
Descrrega de plugins (en angls);
Trillian Anywhere (en angls);
GoTrillian.com (en angls);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34521" title="Standard Generalized Markup Language" nonfiltered="3543" processed="3528" dbindex="13672">
s un conjunt de normes ISO que evoluciona a partir del GML desenvolupat per IBM.
Estableix la sintaxi a utilitzar per a generar documents de marcaci que contenen informaci estructurada seguint una funcionalitat lgica.

El contingut dels documents s textual i s'organitza en etiquetes que representen entitats, atributs d'aquestes etiquetes que representen l'estat particular d'una entitat i el contingut d'aquestes entitats que pot incloure altres etiquetes o dades.

El SGML no defineix les entitats ni atributs a utilitzar en la definici d'un document aix com els atributs o les seves caracterstiques, ni tampoc les relacions entre les entitats representades o la manera en qu es relacionen, per aix pot ser establert mitjanant un document que les defineixi anomenat DTD.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34522" title="Descripci detallada dels impactes de l'SL9" nonfiltered="3544" processed="3529" dbindex="13673">
Des del dia 16 de juliol al 22 de juliol de 1994 20 fragments del cometa Shoemaker-Levy 9 van xocar amb el planeta Jpiter collisi entre dos cossos del Sistema Solar que no havia sigut mai observada. Esta s la descripci dels esdeveniments:

1. El fragment A va xocar a les 22:18 del dia 16 de juliol de 1994, a pesar de ser dels fragments ms xicotets es va detectar en el Institut d'Astrofsica de Canries (IAC) en el infraroig. La taca brillant va desaparixer unes 2 hores desprs i es movia ms lentament que les estructures visibles pel que estava a gran altura sobre els nvols. Les observacions suggereixen que una bombolla de gas calent es va formar per damunt del lloc de l'explosi, per no va ser prou calent per a emetre en el visible emetent en l'infraroig. Posteriorment es va refredar i va deixar d'emetre. El residu que queda desprs de l'impacte es va poder veure com una taca negra en l'espectre visible. La seva grandria era de 12000 Km. de dimetre. La columna de gasos va aconseguir els 1000 Km. d'altura. S'espera amb illusi el xoc dels fragments majors

2. El fragment C va xocar a les 9:02 del dia 17 de juliol. El gran nvol format permetr analitzar el seu espectre i per tant la composici de l'atmosfera. El fragment B va ser molt de menor possiblement per estar la matria molt esmicolada.

3. El set  impacte del fragment G va ser 25 vegades mes potent que l'A i va ocrrer a les 9:30 del 18 de juliol. L'energia de la collisi va ser equivalent a 250 megatons  de dinamita. (6 megatons per a E. Shoemaker que li pareix excessiu el clcul. Aix representa 600 vegades la potncia de tot l'arsenal nuclear emmagatzemat durant la guerra freda.)  Va ser tan intens que va saturar els detectors del Telescopi Keck de Mauna Kea a l'illa de Hawaii. La collisi va deixar una marca negra de la grandria de la Gran Taca Vermella . L'impacte G es va produir damunt de limpacte D. El fragment G s junt amb el  Q (que s'ha partit en dos trossos) un dels majors del cometa. La taca causada per G t un color molt fosc de 8000 Km. de dimetre i est rodejada  d'un halo gris de 25000 km. Es creu que el nvol est contaminat amb material del cometa


4. El 18 de juliol des de l'IAC s'indicava que cada vegada era ms bonic l'espectacle, dos taques sn visibles des de la Terra en l'hemisferi sud de Jpiter i la taca produda pel fragment H que ha de xocar esta nit a les 21:26 pot ser espectacular. Quan amb un telescopi Celestron 8 de 20cm d'aficionat es va apuntar eixa nit a Jpiter va aparixer una impressionant taca negra que va resultar ser la taca causada pel fragment G que havia impactat al mat. Definitivament el fenomen era accessible al gran pblic.

5. La collisi del fragment H va ser observada per l'IAC sobre les 21:07 del 18 de juliol i va deixar una taca clarament visible sense necessitat processar les imatges. Es va poder veure la taca H apareixent sobre el limbe mentre l'enorme taca G creuava el centre del disc. Desprs van aparixer les taques bessones dels impactes E i F al mateix temps. Donant lloc a 4 taques que s'observaven simultniament. Els nvols procedents de l'impacte es veuen com a taques fosques en tots els filtres del visible excepte en el sintonitzat en met on sn brillants.

6. La collisi del fragment L ocorreguda el 20 de juliol a les 0:07 va ser vista pel telescopi de l'IAC de 51 cm. pel que es creu que el xoc de Q podr ser observat pels aficionats. En compte de l'impacte previst es van detectar per al L tres impactes seguits. Els impactes de Q2 i Q1 van ocrrer a les 20:52 i ales 21:33 del 20 de juliol  i va sorprendre perqu la seva brillantor a penes va arribar a ser la meitat del L. S'atribux que la matria que formava Q1 i Q2 era difusa i amb molt de gas.

7. Els impactes del R,S,T,U batejats com la banda dels quatre va ocrrer el 21 de juliol. Els impactes de R,S van caure a intervals de 10 hores el 21 de juliol. La zona de xoc del R va ocrrer prop de l'impacte de Q per no va aconseguir la brillantor d'alguns anteriors.


8. L'impacte del W, l'ltim de la srie, va ocrrer el 22 de juliol a les 9:53 i va ser un dels trossos mes brillants observats en Austrlia que no ha sigut molt afavorit en esta ocasi. Els impactes mes brillants han sigut els produts pels fragments G,L, i S i els horaris dels impactes s'han ajustat als clculs amb desviacions de pocs minuts.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34523" title="Imatge ISO" nonfiltered="3545" processed="3530" dbindex="13674">
Una Imatge ISO, s un format d'arxiu informtic, que permet emmagatzemar el contingut d'un disquet, CD o DVD de forma que podem generar una cpia idntica a l'original a partir de la imatge ISO.

La majoria de programari de gravaci de CDs i DVDs, permeten la gravaci d'un disc a partir de l'arxiu ISO. A ms algunes utilitats, permeten muntar la imatge en una unitat virtual, permetent la lectura d'aquesta, sense fer imprescindible la gravaci de la imatge en un CD o DVD.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34525" title="Corts Catalanes" nonfiltered="3546" processed="3531" dbindex="13675">



Les Corts Catalanes, o Corts Reials Catalanes, eren l'rgan normatiu de Catalunya, des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, han estat considerades des d'antic pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval.

Les componien els anomenats 3 braos: l'eclesistic, el militar o noble i el reial o de les viles. El rei convocava i obria les Corts amb una Proposici reial i els braos legislaven. Si les lleis que s'aprovaven eren les del rei s'anomenaven Constitucions, si s'aprovaven les dels braos, Captols de Corts. Si el rei aprovava una llei unilateralment s'anomenava Actes de Corts i calien ser ratificades per les Corts.

Les Corts Generals de la Corona d'Arag celebraven conjuntament i simultniament les Corts d'Arag, de Valncia i del Principat. El Regne de Mallorca no convocava Corts i enviava els seus representants a les Corts del Principat. Com que no es podien convocar fora del Principat ni fora d'Arag, normalment se celebraven a Monts o a Fraga, localitats tingudes com a prpies per aragonesos i catalans.

A diferncia de les Corts de Castella de l'poca, que eren un rgan merament consultiu, al qual el rei concedia privilegis o furs, les Corts Catalanes eren un rgan normatiu, ja que els seus acords tenien fora de llei, en el sentit de contracte que el rei no podia revocar, i que es recollien per escrit en forma de Constitucions i Usatges. Amb els Decrets de Nova Planta es van abolir les Corts Catalanes, i tamb les d'Arag i Valncia, i els diputats van ser convocats a les Corts de Castella. Posteriorment s'ha apellat als drets histrics per recuperar les institucions.

Histria.
Els antecedents de les Corts Reials Catalanes cal situar-los en la Cort Comtal (vers l'any 1000) i en aquelles assemblees de Pau i Treva que des del 1021 es reunien per deliberar i pactar la interrupci de les guerres i els actes de violncia.

Les primeres Corts Catalanes daten de l'any 1192, any en el qual el bra popular participa per primer cop a l'assemblea de Pau i Treva. Les convocades pel legat pontifici, cardenal Pere de Benevento, al castell de la Suda, a Lleida, l'any 1214 responien a la necessitat d'arranjar la confusa situaci del pas desprs de la mort del rei Pere I a la batalla de Muret defensant la causa albigesa i a l'inici del regnat del seu fill Jaume I, de 6 anys. El nou rei hi fu el seu jurament davant dels prelats i magnats de la cria reial, dels representants de les ciutats i de les viles. En l'poca de Jaume I (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'poca. 

Sota el regnat de Pere II el Gran (1276-1285), les Corts Generals Catalanes prengueren forma institucional. En les Corts celebrades a Barcelona l'any 1283 el rei s'obligava a celebrar General Cort una vegada l'any, amb la participaci representativa de l'poca, per tractar del bon estat i reformaci de la terra. El mateix rei establia: "si ns i els successors nostres volem fer alguna constituci o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l'aprovaci i consentiment dels Prelats, dels Barons, dels Cavallers i dels ciutadans...".

A les Corts de Monts (Arag) de 1289, s designada una Diputaci del General com a diputaci permanent per recaptar el "servei" o tribut que els "braos" concedien al rei a petici seva. Posteriorment donaria origen a la Generalitat de Catalunya,  al segle XIV. El seu reglament tamb fou utilitzat per crear al segle XV (1418), la Generalitat Valenciana.

A les Corts Generals de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Peneds i Cervera, sota el regnat de Pere III el Cerimonis (1336-1387) Castella va envair Arag i Valncia, i don lloc a enfrontaments bllics que ocasionaven grans despeses a la corona catalanoaragonesa. Aquesta circumstncia va motivar que les Corts designessin dotze diputats amb atribucions ja executives en mteria fiscal i uns "odors de comptes" que controlarien l'administraci sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat, Berenguer de Crulles, bisbe de Girona (1359).

Durant el perode dels ustries, les Corts foren cada vegada menys cops convocades, donat que era un fre al poder absolut reial. Per aix la Generalitat, com a rgan encarregat de vetllar pel compliment de les Constitucions de Catalunya, va anar prenent ms protagonisme i fora.

Les ltimes Corts Generals les va celebrar Carles III a Barcelona el 1705-1706. Aquesta instituci fou destruda, com l'estat Catal, per Felip V desprs de la guerra de successi el 1714.

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Cort Comtal;
 Llista de Corts Generals Catalanes;
 Monarques catalans;
 Constitucions catalanes;
 Tercera Guerra Carlina;
 Guerra de Successi Espanyola;
 Generalitat de Catalunya;
 Parlament de Catalunya;
 Drets histrics;



Enllaos externs.

 Les corts catalanes i la primera Generalitat medieval;
 Parlament de Catalunya;
 Histries de Catalunya: Les Corts de Monts (1362-1363);
Histries de Catalunya: Actes de convocatria de Corts a Monts (1362-1363);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34533" title="Camp" nonfiltered="3547" processed="3532" dbindex="13676">


Geografia.
Alt Camp, comarca de Catalunya, al Camp de Tarragona.
Baix Camp, comarca de Catalunya, al Camp de Tarragona.
el Camp de Mirra, municipi de l'Alt Vinalop.
Camp de Morvedre, comarca costanera central del Pas Valenci.
Camp de Tarragona (tamb anomenat el Camp, o la plana del Camp), regi natural del sud de Catalunya.
Camp de Tria, comarca de l'interior del Pas Valenci.
Camps, entitat de poblaci del Bages.

Histria.
Comuna del Camp, antiga comuna de Catalunya, al Camp de Tarragona.

Altres.
Camp, terreny;
Camp, oposat a muntanya;
Camp (agricultura), zona de cultiu (dividit en camp de sec i camp de regadiu);
Camp, lloc per qualsevol activitat;
Camp, extensi o espai real o imaginari;
camp, mbit d'estudi;
camp, espai ocupat per un exercit;
camp, terreny al voltant d'una mina (Amrica);
camp herldic;
Camp d'aviaci;
Camp de batalla;
Camp de concentraci;
Camp d'esports;
Camp de fora;
Camp d'honor;
Camp de punta;
Camp electromagntic;
Camp gravitatori;
Camp magntic ;
Camp magntic terrestre;
Camp ptic;
Camp radioelctric;
Camp ras;
Camp sant;
Camp salat;
Camp visual;
Camp (base de dades);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34534" title="Zanaki" nonfiltered="3548" processed="3533" dbindex="13677">
Zanaki petita tribu (uns 60 000 membres) que parla una llengua del grup bantu i que est assentada a Tanznia, al sud-est del llac Victria, al golf Speke.

El seu membre ms conegut ha estat Julius Kambarage Nyerere (Julius Nyerere), fill d'un cap de la tribu, fou el primer  president de Tanznia i un dels ms respectats lders africans (poltics africans).  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34535" title="Camper" nonfiltered="3549" processed="3534" dbindex="13678">
El camper o  camp s, en herldica, la superfcie interior i total d'un escut, on es posen les particions i les crregues. 

En el blasonament o descripci herldica dels escuts, l'esmalt del camper s el primer element a qu es fa referncia, si b la paraula "camper" es pot ometre per sobreentesa, prctica que segueix la Generalitat de Catalunya en els escuts. Aix, el blasonament de l'escut de Catalunya s, segons aquesta prctica, el segent: "d'or, quatre pals de gules", que significa que dins un camper d'or hi figuren quatre pals de gules.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34554" title="Radiant (astronomia)" nonfiltered="3550" processed="3535" dbindex="13679">
Radiant s el punt de la esfera celeste a qu pareixen convergir per efecte de la perspectiva totes les trajectries de les diferents estreles fugaces que pertanyen a una pluja d'estrelles donada.

Altres trajectries denominades espordiques, tenen direccions arbitrries. La convergncia cap al radiant no s ms que un efecte de perspectiva, com s fcil advertir. Les vertaderes trajectries sn sensiblement paralleles en l'espai i pareixen convergir en el punt de fuga comuna, com veiem en els rajos solars que travessen un nvol, en els arbres d'una avinguda, en els carrils del ferrocarril, en els solcs d'un camp, etc.

En realitat, el radiant no s un punt, sin una xicoteta rea de l'esfera celeste. La dispersi dels entrecreuaments s deguda, en xicoteta part, que les trajectries dels corpuscles es troben un poc desviades per l'acci de l'atracci terrestre i la resistncia de l'aire sobre les partcules de formes irregulars, per sobretot per una srie d'errors d'observaci. Algunes de les rares observacions fotogrfiques de radiants que possem presenten una dispersi prou menor - que la determinada per observacions visuals, que constituxen la quasi totalitat dels nostres coneixements en esta qesti. Hi ha el costum de considerar com pertanyent a un mateix radiant tots els meteors observats visualment i les trajectries dels quals s'encreuen en una superfcie el dimetre de la qual no siga major dels 2. Quant als meteors observats fotogrficament, que sn els ms brillants, les seves trajectries es tallen en angles de minuts d'arc, el que demostra la precisi de les mesures que s'executen amb els clixs. 

Les pluges d'estrelles ms importants porten el nom de les constellacions en qu es troba el radiant, a qu s'afegeix la lletra grega de l'estrela ms prxima o un nombre d'orde cronolgic segons l'orde de visibilitat durant l'any, si es troben diverses en la mateixa constellaci. Aix, per exemple, tenim les Lrides, les Perseides, les Lenides, les g Aqurides (o Aqurides I), les d Aqurides(o Aqurides II), les Orinides, etc. Totes les altres, en nombre de diversos centenars, es coneixen simplement per les seues coordenades equatorials. Els radiants que es poden observar durant diversos dies, a vegades durant setmanes, no sn fixos, sin que es desplacen a poc a poc per efecte de la combinaci dels moviments de la Terra i els corpuscles.

 Vegeu tamb .
 Llista de pluges d'estrelles;

Enllaos externs.
Radiants de l'hemisferi nord;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34555" title="Kampala" nonfiltered="3551" processed="3536" dbindex="13680">

Kampala s la capital d'Uganda. Amb una poblaci de 1.208.544 habitants (2002), s l'aglomeraci urbana ms gran del pas. Est situada al districte de Kampala a 0:19:00N 32:35:00E a una altitud de 1.190 metres sobre el nivell del mar.

Les manufactures inclouen mobles i components industrials. Les exportacions agrcoles inclouen el caf, el cot, el te i el sucre. 

A 35 km es troba l'aeroport internacional d'Entebbe i a 10 km el port de Port Bell, a la riba del Llac Victria.

Kampala va crixer al voltant d'un fort construt per Frederick Lugard en 1890 de la British East Africa Company. En 1962, Kampala va substituir Entebbe com capital nacional. Gran part de la ciutat fou destruda a partir del 1979 quan es va produir el derrocament del dictador Idi Amin i de la guerra civil subsegent.

A Kampala es troba la Universitat Makerere, un dels centres d'estudis superiors ms important de l'frica Central i Oriental. Kampala tamb el la seu del Banc de Desenvolupament d'frica de l'Est.

Els informes del Ministeri de Salud (2004 - 2005) indiquen que Kampala t la taxa de HIV ms alta d'Uganda. El 9,2% dels adults i el 47 % de les prostitutes estan infectats.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34556" title="Edward Jenner" nonfiltered="3552" processed="3537" dbindex="13681">

Edward Jenner (Berkeley, Anglaterra, 17 de maig de 1749 - 26 de gener de 1823) va ser un metge  angls que treballava en la localitat anglesa de Berkeley, a Gloucestershire. Es va fer fams per haver inventat la vacuna que posteriorment perfeccionaria Louis Pasteur.

 En la seva joventut Jenner descrigu les cries de cucut expulsaven la resta d'ous de l'hoste fora del niu. Havent observat el comportament, demostr l'adaptaci anatmica per a cucut de criatures ell el t una depressi al seu part posterior que no desapareix als 12 dies de vida, que fa servir per a empenyer els i fins i tot altres pollets per empnyer-los fora del niu. S'havia suposat que aix ho feia l'ocell adult feia aix, per l'adult no roman en l'rea un temps suficientment llarg. Els seus descobriments es publicaren en les Philosophical Transactions of the Royal Society el 1787. 

Quan Jenner va comenar a exercir la medicina la inoculaci de la verola o pigota era una prctica comuna a Anglaterra. Per aquestes inoculacions tenien fora perill per als inoculats i els seus familiars ja que hi havia moltes possibilitats de contreure la malaltia.

El metge angls Edward Jenner descobrir un mitj pel qual la inoculaci fos altament segura. La verola era aleshores un dels pitjors mals que patia la humanitat: una de cada deu persones morien causa d'aquesta malaltia. Jenner, un apotecari i cirurgi de Berkeley, va notar que els que havien patit prviament verola vacuna -malaltia de les vaques que causa noms smptomes de poca importncia en l'home- demostraven resistncia quan s'exposaven a la pigota. El 14 de maig de 1796 va extraure pus d'una pstula de la m de Sarah Nelmes, una munyidora que havia contret verola vacuna de la seva vaca lletera i va inocular a James Phipps, un xiquet saludable de 8 anys, per mitj de dos incisions superficials. L'allot va desenvolupar una lleu malaltia que va desaparixer sense la menor complicaci. El primer de juliol, es va inocular al xiquet amb la temuda pigota per mitj de diverses punxades i incisions lleus, per no es va emmalaltir. 


L'xit de la vacunaci de Jenner va ser tan gran que el 1840 el govern angls va prohibir qualsevol altre mtode de vacunaci contra la verola que no fos el seu.

La generalitzaci de la vacunaci entre la poblaci del mn sencer va portar a la desaparici d'aquesta malaltia en la dcada de 1970.

La paraula vacunaci prov del mot llat "vacca" ja que va ser la verola vacuna la que va proporcionar la clau per lluitar contra la verola o pigota.

Enllaos externs. 

 Articles de Jenner sobre la vacunaci;
 The Jenner Museum;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34558" title="Sentncia de Guadalupe" nonfiltered="3553" processed="3538" dbindex="13683">
La Sentncia de Guadalupe o Sentncia Arbitral de Guadalupe, s una disposici adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486. El seu objectiu era donar soluci als conflictes entre els pagesos de remena i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues Guerres dels remences.



Les negociacions per la redacci de la Sentncia foren molt dures i en alguns moments perill que arribessin a bon terme. Sembla que el propi monarca tingu una intervenci directa i molt efica, almenys en el terreny econmic.

Finalment, Ferran II dicta la Sentncia Arbitral de Guadalupe que possibilit la fi dels mals usos a canvi d'un pagament (no tant sols en el mal s remena), i posterg el conflicte que havia durat ms de quatre segles entre senyors i pagesos.

A canvi d'un pagament de 60 sous per mas s'abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini til del mas, per havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitutics i feudals, tot i que de quantitats irrisries, ms per a marcar de qui era qui tenia el domini directe que no pas per a benefici econmic. Aix doncs, l'abolici del sistema feudal pel qual lluitaven els pagesos, es va transformar tant sols en la possibilitat de redimir-se dels mals usos, les "consuetuds inqes", tal com la gent d'aleshores ho anomenava.

Firmaren per la part remena, el ja esmentat noble i trador dels que deia defensar, Francesc de Verntallat i 18 sndics d'entre els quals esmentarem Lloren Espgol de Sant Feliu de Pallerols.

Tot i aix, la repressi tamb exist: s'oblig que tots els castells que els pagesos havien guanyat als senyors fossin retornats i s'exig als pagesos que paguessin 6.000 lliures en concepte d'indemnitzaci dels senyors, encara que si b s cert que Ferran II redim alguns detinguts, a d'altres els confisc els bns o els esterilitz la terra, o directament els fu executar.

Tot i aix, supos l'inici d'una nova etapa pel camp catal: la de la lliure contractaci emfitutica, que havia de produir la prosperitat del camp de Catalunya. Els pagesos catalans varen posseir ja en el segle XV, una llibertat personal que a la resta de la Pennsula Ibrica i d'Europa, en molts casos, no aconseguirien fins al segle XVIII i XIX.

Conseqncies, Opinions.
A Catalunya.
 La redempci dels remences s un dels fets ms transcendentals de la Histria de Catalunya, un dels que ms han influt en la seva prosperitat posterior. Catalunya va ser l'nic pas de la Pennsula que tingu una classe rural amb arrelament a la gleva, una pagesia rica, lliure i culta. (Antoni Rovira i Virgili, Histria de Catalunya, Vol. Vll pag. 335 any 1934.);

 En la lluita de tendncies democrtiques i urbanes que feia segles pugnaven amb xit per sobreposar-se al fons aristocrtic i feudal de la primitiva Catalunya, l'alliberament dels pagesos de remena s una de les darreres per de les ms importants conquestes... Catalunya era, aix, el primer pas d'Europa, on el rgim feudal havia imperat plenament, que trencava els lligams d'ignomnia en qu es debatia una part de les seves classes rurals. (Ferran Soldevila, Histria de Catalunya, Ed. 1 963 pag. 808.);

A Arag.
 I el nervi de les nacions, all que els dna vigor i fortalesa s llur classe rural, nica sedentria, nica fixa en el terrer, i per consegent la que marca el rumb de les altres classes. Com que les ciutats vivien del camp, Barcelona de posici extraordinriament bona amb relaci a totes les comunicacions naturals del Prncipat, i a la costa, gaud de tots aquests avantatges, ultra l'impuls que rebia de la seva classe rural... A Arag i Valncia la continuaci del vassallatge amb carcters ms greus i l'expulsi dels moriscs produren un efecte contrari al del triomf dels remences a Catalunya. (A. Gimnez Soler, La edad media en la Corona de Aragn, pg. 303.).

Articles relacionats.
 La guerra dels remences ;
 Els Mals usos ;
 La Guerra civil catalana;

 Enllaos externs .
 Els remences, la primera revolta organitzada que triomfa a Europa;
 Histries de Catalunya: Setncia Arbitral de Guadalupe (1486);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34559" title="Antonio Salieri" nonfiltered="3554" processed="3539" dbindex="13684">

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de msica sacra, clssica i pera i un director d'orquestra itali. 

Va passar la major part de la seva vida en la Cort Imperial de Viena de la qual va ser compositor i mestre de capella. La seva filosofia artstica es resumeix en el ttol d'una de les seves peres clebres: Primer la msica i desprs les paraules. 

Msic de gran vlua i dotat de gran talent, es va dedicar a l'ensenyament, Salieri ha vist el seu nom unit a una presumpta rivalitat amb Wolfgang Amadeus Mozart, rivalitat que cont a ms d'acusacions de plagi, una ms greu, que s la d'haver causat la mort del compositor de Salzburg, episodi sense cap base histrica i que va ser recreat primer en un poema pel poeta Puixkin, sobre el qual es va inspirar el compositor Nikolai Rimski-Krsakov pe a compondre la seua pera  Mozart i Salieri . Posteriorment l'escriptor britnic Peter Shaffer va escriure l'obra de teatre Amadeus, duta a la gran pantalla amb xit de pblic i crtica pel director Milos Forman en una pellcula homnima que va rebre 8 premis Oscar. 

No obstant aix, aquesta obra, encara que inspirada en Mozart, s de ficci i no pretn ser una biografia exacta del msic de Salzburg. En ella la imatge de Mozart (interpretat per Tom Hulce en el film) apareix exagerada i deformada, posant-lo, per exemple com un orgulls buf sempre rient com un beneit i dominat pel seu pare, tpics que no es corresponen amb la realitat. D'igual manera es presenta un pervers i maquiavllic Salieri (interpretat per l'actor egipci F. Murray Abraham en el mateix film), de discutible historicitat. 

Durant la seva carrera, va tenir com alumnes a futurs msics destinats a ser famosos: des de Beethoven a Schubert, des de Liszt a Czerny i Hummel. Entre els seus pupils va comptar fins i tot amb un dels fills del propi Mozart, fet que uneix una vegada ms els seus noms.

 Biografia . 
Des de molt jove, Salieri, que havia estudiat viol amb Giuseppe Tartini, es trasllada desprs de la mort dels seus pares i en companyia del seu germano Francesco primer a Pdua i desprs a Vencia per a aprendre l'art del contrapunt en l'escola de Giovanni Pescetti. A Vencia va conixer a Leopoldo Gassmann, Kapellmeister a Viena, el qual se'l va endur amb ell l'any 1770 a la capital austraca, a la cort de Josep II d'Habsburg. A la mort de Gassmann, esdevinguda quatre anys desprs, va assumir el paper de compositor de la cort.

 Una pera seva per a inaugurar La Scala . 
Aix va comenar una carrera fulgurant que el va portar a esdevenir Mestre de Capella a la cort dels Habsburg (encara que noms fou durant el breu perode de 1778 a 1790, si no hagus estat perqu a aquest crrec va preferir el de compositor i professor de la cort): a les seves primeres peres (Les dones lletrades (Le Donne letterate), de 1770, i Armida, de l'any segent, va seguir la composici de l'pera que el va consagrar en el panorama musical de l'poca, L'Europa riconosciuta), encarregada per l'emperadriu Maria Teresa d'ustria i que va inaugurar, el 3 d'agost de 1778, el Nuovo Regio Ducal Teatro (actual Teatre de La Scala) de Mil (cal assenyalar que aquesta mateixa pera ha servit per a la reobertura del teatre el 7 de desembre de 2004 desprs d'un llarg perode de restauraci). 

Salieri, que havia conegut a Vencia a Metastasio i Haydn, de qui va ser molt amic, va viatjar molt durant la seva vida per a seguir les representacions de les seves moltes peres: per aix va viure durant cert temps a Pars (on va conixer a Gluck, Piccinni i Hasse), Mil, Vencia i Roma. Va ser un dels autors ms prolfics, tant en msica de cambra i sacra com d'peres a la italiana de la seva poca.

Entre les seves trenta-nou composicions per al teatre recordem els ttols segents: Armida (1771), L'Escola dels gelosos (La Scuola de' gelosi, 1778), Der Rauchfangkehrer (1781), Les Danades (1784, atribuda en un primer moment al mateix Gluck), Tarare (1787), Axur, rei d'Orms (Axur, re d'Ormus, 1788), Palmira, reina de Prsia (Palmira, Regina di Persia, 1795), Falstaff o Les tres burles (Falstaff o sia Le tre burle, 1799, tema tret de Les alegres comares de Windsor de Shakespeare i que reprendr ms endavant Giuseppe Verdi en la seva Falstaff). 

Entre les seves composicions instrumentals destaquen dos concerts per a piano i un concert per a orgue escrits l'any 1773, un concert per a flauta, obo i orquestra en 1774, un conjunt de vint-i-sis variacions sobre La Follia di Spagna (1815) i diverses serenatas.  

 La pressumpta rivalitat amb Mozart . 
Va ocrrer en els anys al voltant de 1790 que Mozart, llavors en la cspide de la fama, acuss a Salieri, la popularitat de la qual dequeia, de plagi i de voler atemptar contra la seva vida. Segons l'historiador Alexander Wheelock Thayer les sospites de Mozart podrien tenir origen en un episodi ocorregut deu anys abans, quan Mozart va veure com Salieri li llevava el lloc de professor de msica de la princesa de Wrttemberg. L'any segent, Mozart no va aconseguir ni tan sols el lloc de professor de piano de la princesa. 

Quan l'pera de Mozart Les Noces de Fgaro va tenir en principi un judici negatiu tant del pblic com del propi emperador, el compositor va acusar Salieri del fracs i d'haver boicotejat l'estrena ("Salieri i els seus aclits mourien cel i terra amb la condici de fer-lo caure", comentar el pare de Mozart, Leopold, referint-se al primer fracs del seu fill, fracs noms temporal, com demostrar ms endavant l'xit d'aquesta pera). Per en aquella poca Salieri estava ocupat a Frana amb la representaci de la seva pera Les Horaces, el que ens fa dubtar sobre les possibilitats que hauria tingut de decidir a aquesta distncia l'xit o el fracs d'una pera. 

Molt ms probablement (i sempre seguint a Thayer), qui va deure instigar a Mozart contra Salieri podria haver estat el poeta Giovanni Battista Casti, rival del poeta de la cort Lorenzo da Ponte, autor del llibret de Figaro. Una confirmaci indirecta de fins a quin punt aquesta disputa entri Mozart i Salieri va poder ser muntada artificialment est en el fet que quan en 1788 aquest s nomenat Kapellmeister, en lloc de proposar per a l'ocasi una de les seves peres va preferir reeditar Les Noces de Fgaro.

 Els ltims anys . 
En els seus ltims anys de vida, Salieri va veure com la seva salut va empitjorar sobtadament i de manera irreversible. Va quedar cec i va passar els ltims anys de la seva vida internat en un hospital. En aquest perode es va poder haver autoacusar de la mort de Mozart, o almenys aix s el que testimonien dues de les seves infermeres. 

Salieri est soterrat en el cementiri Zentralfriedhof de Viena. En el seu funeral, Schubert (el seu alumne predilecte) va dirigir el Requiem que el propi Salieri havia escrit temps enrere per a la seva prpia mort.

 Salieri avui . 
L'activitat artstica de Salieri s'ha revaloritzat en els ltims temps. En el Teatre Salieri de Legnago, la seva ciutat natal, en la qual treballa una Fundaci cultural que tamb duu el nom del compositor, es desenvolupa el "Festival Antonio Salieri". En l'mbit d'aquest festival es va portar a terme en 2004 la primera representaci en poca moderna d'una estranya pera seva, Il Ricco d'un giorno, escrita sobre textos del libretista del seu rival Mozart, Lorenzo da Ponte. 

 Curiositats . 
La figura de Salieri -especialment la imatge creada per la pellcula Amadeus de Milos Forman- ha suscitat polmica i admiradors. Diversos grups de rock moderns duen el nom de Salieri, curiosament un d'ells, d'origen espanyol, t com web oficial "odioamozart.com. 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34560" title="Johannes Brahms" nonfiltered="3555" processed="3540" dbindex="13685">

Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, ustria, 3 d'abril de 1897) va ser un compositor alemany de msica clssica, un dels ms representatius del Romanticisme. 

 Inicis .
Fill d'un contrabaixista, que li va donar les seves primeres llions de msica. Aviat Brahms es va revelar com a pianista avantatjat, pel que, sent encara adolescent, va contribuir a les despeses familiars amb els diners que guanyava tocant el piano en restaurants, bars i fins i tot bordells, aix com tamb fent classes. 

Brahms va donar recitals de piano en pblic per no va tenir l'xit desitjat, encara que ms tard tocaria ell mateix en les estrenes dels seus dos concerts per a piano. Va comenar a compondre i durant un temps tampoc va aconseguir que el pblic mostrs inters per les seves obres. El 1853 va realitzar una gira de concerts en el transcurs dels quals va tenir ocasi de conixer a Franz Liszt i Robert Schumann. Aquest ltim, a ms de compositor era editor d'una revista prestigiosa de msica, i va atreure l'atenci dels crtics i empresaris de msica sobre el jove Brahms, el que va contribuir notablement que es converts en un compositor conegut i benvolgut. 

A travs de Robert Schumann, Brahms va conixer tamb a la seva esposa, Clara Schumann, una pianista molt coneguda per aquell temps que tamb componia alguna obra, i amb la qual va establir una llarga i profunda amistat, que va tenir trets d'amor platnic, per mai va arribar a casar-s'hi. 

 Trasllat a Viena .

El 1862 Brahms es va installar amb carcter definitiu a Viena, on es va dedicar per complet a la composici. Durant gaireb 30 anys va compondre obres musicals que han arribat a formar part del repertori essencial de la msica clssica romntica, i que ja durant la vida de Brahms van ser acollides molt favorablement, de manera que  va ser considerat un dels grans compositors de la seva poca. El seu primer xit important ho va tenir amb Un Rquiem alemany, una gran obra coral. L'acollida dispensada pel pblic el va animar a iniciar la composici de la seva Simfonia nm. 1, que va trigar deu anys a escriure. Acabada el 1876, va compondre les seues altres tres simfonies en el transcurs dels vuit anys.

A l'edat de 57 anys Brahms va decidir abandonar la composici. No obstant aix, no va ser conseqent amb la seva decisi, ja que a uns anys de la seva mort va compondre encara algunes de les seves millores obres, com les dues Sonates per a clarinet i les quatre Canons serioses. 
Molts han considerat a Brahms com successor de Beethoven, i la seva primera simfonia va ser anomenada desena simfonia de Beethoven. A ms de les ja citades obres, en va compondre altres tamb de molt benvolgudes, com el concert per a viol i diferents variacions, gnere que va conrear amb especial mestratge. Va ser prolfic en la composici de msica de cambra i de peces per a piano noms, aix com de canons. 

Com la majoria dels compositors romntics, Brahms venerava a Beethoven, qui va exercir una marcada influncia en ell. Per tamb va sentir una gran admiraci pels grans compositors de l'poca clssica, Mozart i Haydn. Colleccionava primeres edicions de les seves partitures i autgrafs, i fins i tot editava partitures de les obres que es representaven habitualment. La seva identificaci amb la msica del perode clssic va ser tanta que va incorporar a molts moviments de les seves obres les formes d'aquella msica. Per aix a Brahms se'l considera el ms clssic dels compositors romntics.

En el seu treball Brahms va anar a convertir-se en un perfeccionista. Una mostra d'aix s el fet que trigus tants anys a acabar la seva primera simfonia. Alguns experts opinen que aquesta simfonia en realitat no va ser la primera, ja que la primera no havia arribat a sortir a la llum per no sentir-se Brahms satisfet amb ella. El que s cert s que Brahms trencava amb certa freqncia noves composicions que no estaven a l'altura de les seves exigncies. 
Com persona Brahms va ser amant de la naturalesa. En els seus passejos pels boscos que envolten Viena duia sempre caramels que repartia entre els nens. Cap als majors era ms aviat tosc, encara que els seus amics l'apreciaven sincerament. Brahms mai va arribar a casar-se. Va morir als 63 anys d'edat a Viena, com a conseqncia d'un cncer de fetge.

 Obres completes .

Obres amb nmero d'Opus
Opus 1: Sonata per a piano nm. 1 en Do major;
Opus 2: Sonata per a piano nm. 2 en Fa sostingut menor;
Opus 3: 6 Canons per a tenor o soprano i piano;
Liebestreu;
Liebe und Frhling I;
Liebe und Frhling II;
Lied;
En Reer Fremde;
Lied;
Opus 4: Scherzo per a piano en Mi bemoll menor;
Opus 5: Sonata per a piano nm. 3 en Fa menor;
Opus 6: 6 Canons per a tenor o soprano i piano;
Spanisches Lied;
Der Frhling;
Nachwirkung;
Juche;
Wie Die Wolke nach Der Sonne;
Nachtigallen schwingen lustig;
Opus 7: 6 Canons per a veu i piano;
Treue Liebe;
Parole;
Anklnge;
Volkslied;
Die Trauernde;
Heimkehr;
Opus 8: Trio nm. 1 en Si major per a piano, viol i violoncel;
Opus 9: 16 Variacions per a piano sobre un tema de Schumann;
Opus 10: 4 Balades per a piano;
Opus 11: Serenata nm. 1 en Re major per a orquestra;
Opus 12: Ave Maria per a cor femen i orquestra o orgue;
Opus 13: Can fnebre per a cor i instruments de vent;
Opus 14: 8 Canons i Romances per a veu i piano;
Vor dem Fenster;
Vom verwundeten Knaben;
Murrays Ermordung;
Ein Sonnett;
Trennung;
Gang zur Liebsten;
Stndchen;
Sehnsucht;
Opus 15: Concert per a piano nm. 1 en Re menor;
Opus 16: Serenata nm. 2 en La major per a petita orquestra;
Opus 17: 4 Canons per a cor femen, 2 trompes i arpa;
Es tnt eet voller Harfenklang;
Lied Von Shakespeare;
Der Grtner;
Gesang aus Fingal;
Opus 18: Sextet de corda nm. 1 en Si bemoll major per a 2 violins, 2 violes, i 2 violoncels;
Opus 19: 5 Poemes per a veu i piano;
Der Kuss;
Scheiden und Meiden;
En Reer Ferne;
Der Schmied;
An eine Aeolsharfe;
Opus 20: 3 Duos per a soprano i contralt amb piano;
Weg Der Liebe I;
Weg Der Liebe II;
Die Meere;
Opus 21/1: Variacions per a piano sobre un tema original, en Re major;
Opus 21/2: Variacions per a piano sobre una can hongaresa, en Re major;
Opus 22: 7 Canons a Maria per a cor mixt a cappella;
Der englische Gru;
Marias Kirchgang;
Marias Wallfahrt;
Der Jger;
Ruf zur Maria;
Magdalena;
Marias Lob;
Opus 23: Variacions per a piano a 4 mans sobre un tema de Schumann;
Opus 24: Variacions i Fuga per a piano sobre un tema de Handel;
Opus 25: Quartet per a piano nm. 1 en Sol menor;
Opus 26: Quartet per a piano nm. 2 en La major;
Opus 27: Salm nm. 13 per a cor femen a 3 veus amb orgue o piano;
Opus 28: 4 Duos per a contralt i barton amb piano;
Die Nonne und Der Ritter;
Vor Der Tr;
Es rauschet des Wasser;
Der Jger und sein Liebchen;
Opus 29: 2 Motets per a cor mixt a 5 veus a cappella;
Es ist des Heil uns kommen her;
Schaffe in Mir, Gott, eet Rein Herz;
Opus 30: Geistliches Lied;
Opus 31: 3 Quartets per a soprano, contralt, tenor, baix i piano;
Wechsellied zum Tanze;
Neckereien;
Der Gang zum Liebchen;
Opus 32: 9 Canons per a veu i piano;
Opus 33: Romances (Magalone-Lieder) per a piano;
Opus 34: Quintet per a piano en Fa menor;
Opus 34b: Sonata per a 2 pianos en Fa menor;
Opus 35: Estudis per a piano en La menor - Variacions sobre un tema de Paganini;
Opus 36: Sextet de corda nm. 2 en Sol major per a 2 violins, 2 violes, i 2 violoncels;
Opus 37: 3 Cors espirituals per a cor femen a cappella;
O bone Jesu;
Adoramus;
Regina Celi;
Opus 38: Sonata per a violoncel nm. 1 en Mi menor amb piano;
Opus 39: Valsos per a piano;
Opus 40: Trio en Mi bemoll major per a trompa (o violoncel o viola), viol i piano;
Opus 41: 5 Canons per a cor mascul a 4 veus;
Ich schwing mein Horn ins Jammertal;
Freiwillige her!
Geleit;
Marschieren;
Gebt Acht!
Opus 42: 3 Canons per a cor mixt a 6 veus a cappella;
Abendstndchen;
Vineta;
Darthulas Grabegesang;
Opus 43: 4 Canons per a veu i piano;
Von ewiger Liebe;
Die Mainacht;
Ich Schell mein Horn ins Jammerthal;
Des Lied vom Herrn Von Falkenstein;
Opus 44: 12 Canons i Romances per a cor femen a 4 veus a cappella o amb piano ad libitum;
Minnelied;
Der Brutigam;
Barcarole;
Fragen;
Die Mllerin;
Die Nonne;
Vier Lieder aus dem Jungbrunnen (I);
Vier Lieder aus dem Jungbrunnen (II);
Vier Lieder aus dem Jungbrunnen (III);
Vier Lieder aus dem Jungbrunnen (IV);
Die Braut;
Mrznacht;
Opus 45: Un Rquiem alemany per a solistes, cor i orquestra;
Opus 46: 4 Canons per a veu i piano;
Die Krnze;
Magyarisch;
Die Schale Der Vergessenheit;
An Die Nachtigall;
Opus 47: 5 Canons per a veu i piano;
Botschaft;
Liebesglut;
Sonntag;
O liebliche Wangen;
Die Liebende schreibt;
Opus 48: 7 Canons per a veu i piano;
Der Gang zum Liebchen;
Der berlufer;
Liebesklage dnes Mdchen;
Gold berwiegt Die Liebe;
Trost in Trnen;
Vergangen ist Mir Glck und Heil;
Herbstgefhl;
Opus 49: 5 Canons per a veu i piano;
Am Sonntag Morgen;
An eet Veilchen;
Sehnsucht;
Wiegenlied;
Abenddmmerung;
Opus 50: Rinaldo (Cantata) per a tenor, cor mascul i orquestra;
Opus 51: 2 Quartets per a corda:
nm. 1 en Do menor;
nm. 2 en La major;
Opus 52a: Valsos d'amor per a 4 veus i piano a 4 mans;
Opus 52b: Valsos d'amor per a piano a 4 mans (sense veu);
Opus 53: Rapsdia per a contralt, cor mascul i orquestra;
Opus 54: Cant del Dest per a cor i orquestra;
Opus 55: Cant de triomf per a cor a 8 veus i orquestra (orgue ad libitum);
Opus 56a: Variacions per a orquestra sobre un tema de Haydn;
Opus 56b: Variacions per a 2 pianos sobre un tema de Haydn;
Opus 57: 8 Canons per a veu i piano sobre text de Daumer;
Opus 58: 8 Canons per a veu i piano;
Blinde Kuh;
Whrend des Regens;
Die Sprde;
O Komme, holde Sommernacht;
Schwermut;
En Reer Gasse;
Vorber;
Serenade;
Opus 59: 8 Canons per a veu i piano;
Dmmerung senkte sich Von oben;
Auf dem See;
Regenlied;
Nachklang;
Agnes;
Eine gute, gute Nacht;
Mein wundes Herz;
Deen Silaues Auge;
Opus 60: Quartet per a piano nm. 3 en Do menor;
Opus 61: 4 Duos per a soprano i contralt amb piano;
Die Schwestern;
Klosterfrulein;
Phnomen;
Die Boten Der Liebe;
Opus 62: 7 Canons per a cor mixt;
Rosmarin;
Von alten Liebesliedern;
Waldesnacht;
Dein Herzlein mild;
All meine Herzgedanken;
Es geht eet Wehen;
Vergangen ist mit Gluck und Heil;
Opus 63: 9 Canons per a veu i piano;
Frhlingstrost;
Erinnerung;
An een Siild;
An Die Tauben;
Junge Lieder I;
Junge Lieder II;
Heimweh I;
Heimweh II;
Heimweh III;
Opus 64: 3 Quartets per a soprano, contralt, baix i piano;
An Die Heimat;
Der Abend;
Fragen;
Opus 65a: Nous valsos d'amor per a 4 veus i piano a 4 mans;
Opus 65b: Nous valsos d'amor per a piano a 4 mans (sense veu);
Opus 66: 5 Duos per a soprano i contralt amb piano;
Klnge I;
Klnge II;
Am Strande;
Jgerlied;
Ht Du dich!
Opus 67: Quartet de corda nm. 3 en Si bemoll menor;
Opus 68: Simfonia nm. 1 en Do menor;
Opus 69: 9 Canons per a veu i piano;
Klage I;
Klage II;
Abschied;
Des Liebsten Schwur;
Tambourliedchen;
Vom Strande;
ber Die See;
Salome;
Mdchenfluch;
Opus 70: 4 Canons per a veu i piano;
Im Garten am Seegestade;
Lerchengesang;
Serenade;
Abendregen;
Opus 71: 5 Canons per a veu i piano;
Es liebt sich so lieblich im Lenze!
An den Mond;
Geheimnis;
Willst Du, dass ich geh?
Minnelied;
Opus 72: 5 Canons per a veu i piano;
Alte Liebe;
Sommerfden;
O khler Wald;
Verzagen;
Unberwindlich;
Opus 73: Simfonia nm. 2 en Re major;
Opus 74: 2 Motets per a cor mixt a cappella;
Warum ist des Licht gegeben dem Mhseligen?
O Heiland, reiss Die Himmel;
Opus 75: 4 Balades i Romances per a 2 veus i piano;
Edward;
Guter Rat;
Sota lass uns wandern!
Walpurgisnacht;
Opus 76: 8 Peces per a piano;
Opus 77: Concert per a viol en Re major;
Opus 78: Sonata per a viol nm. 1 en Sol major;
Opus 79: 2 Rapsdies per a piano;
Opus 80: Obertura Acadmica per a orquestra;
Opus 81: Obertura Trgica per a orquestra;
Opus 82: Nnie per a cor i orquestra (arpa ad libitum);
Opus 83: Concert per a piano nm. 2 en Si bemoll major;
Opus 84: 5 Romances i Canons per a 1 o 2 veus amb piano;
Sommerabend;
Der Kranz;
En Reen Beeren;
Vergebliches Stndchen;
Spannung;
Opus 85: 6 Canons per a veu i piano;
Sommerabend;
Mondenschein;
Mdchenlied;
Ade!
Frhlingslied;
In Waldeseinsamkeit;
Opus 86: 6 Canons per a veu greu i piano;
Therese;
Feldeinsamkeit;
Nachtwandler;
ber die Heide;
Versunken;
Todessehnen;
Opus 87: Trio nm. 2 en Do major per a piano, viol i violoncel;
Opus 88: Quintet per a corda nm. 1 en Fa major;
Opus 89: Cant de les Parques per a 6 veus, cor i orquestra;
Opus 90: Simfonia nm. 3 en Fa major;
Opus 91: 2 Canons per a contralt, viola i piano;
Gestillte Sehnsucht;
Geistliches Wiegenlied;
Opus 92: 4 Quartets per a veus solistes i piano;
O schne Nacht;
Sptherbst;
Abendlied;
Warum?
Opus 93a: 6 Canons i Romances per a cor a 4 veus mixtes a cappella;
Der Bucklichte Fiedler;
Des Mdchen;
O ser Mai;
Fahr wohl!
Der Falke;
Beherzigung;
Opus 93b: Can de taula per a cor mixt a 6 veus i piano;
Opus 94: 5 Canons per a 8 veus i piano;
Mit vierzig Jahren;
Steig auf, geliebter Schatten;
Mein Herz ist schwer;
Sapphische Ode;
Kein Haus, keine Heimat;
Opus 95: 7 Canons per a veu i piano;
Des Mdchen;
Bei dir sind meine Gedanken;
Beim Abschied;
Der Jger;
Vorschneller Schwur;
Mdchenlied;
Schn war, des ich dir weihte;
Opus 96: 4 Canons per a veu i piano;
Der Tod, des ist die khle Nacht;
Wir wandelten;
Es schauen die Blumen;
Meerfahrt;
Opus 97: 6 Canons per a veu i piano;
Nachtigall;
Auf dem Schiffe;
Entfhrung;
Dort en Reen Weiden;
Komm bald;
Trennung;
Opus 98: Simfonia nm. 4 en Mi menor;
Opus 99: Sonata per a violoncel nm. 2 en Fa major;
Opus 100: Sonata per a viol nm. 2 en La major;
Opus 101: Trio nm. 3 en Do menor per a piano, viol i violoncel;
Opus 102: Doble concert en La menor per a viol, violoncel i orquestra;
Opus 103: 11 Cants gitanos per a veu i piano;
Opus 104: 5 Peces per a cor mixt a cappella;
Nachtwache I;
Nachtwache II;
Letztes Glck;
Verlorene Jugend;
Im Herbst;
Opus 105: 5 Canons per a 8 veus i piano;
Wie Melodien zieht es mir;
Immer leiser wird mein Schlummer;
Klage;
Auf dem Kirchhofe;
Verrat;
Opus 106: 5 Canons per a veu i piano;
Stndchen;
Auf dem See;
Es hing der Reif;
Mein Lieder;
Ein Wanderer;
Opus 107: 5 Canons per a veu i piano;
An die Stolze;
Salamander;
Des Mdchen Spricht;
Maienktzchen;
Mdchenlied;
Opus 108: Sonata per a viol nm. 3 en Re menor;
Opus 109: Peces festives i commemoratives;
Opus 110: 3 Motets per a cor a 4 i 8 veus a cappella;
Ich aber ben Milend;
Ach, arme Welt;
Wenn wir in hchsten Nten sein;
Opus 111: Quintet de corda nm. 2 en Sol major;
Opus 112: 6 Quartets per a veus solistes i piano;
Sehnsucht;
Nchtens;
Vier Zigeunerlieder nm. 1;
Vier Zigeunerlieder nm. 2;
Vier Zigeunerlieder nm. 3;
Vier Zigeunerlieder nm. 4;
Opus 113: 13 Canons per a veus femenines;
Opus 114: Trio en La menor per a clarinet (o viola), violoncel i piano;
Opus 115: Quintet en Si menor per a clarinet i quartet de corda;
Opus 116: 7 Fantasies per a piano;
Opus 117: 3 Intermezzi per a piano;
Opus 118: 6 Peces per a piano;
Opus 119: 4 Peces per a piano;
Opus 120: 2 Sonates per a clarinet (o viola) i piano;
nm. 1 en Fa menor;
nm. 2 en Mi bemoll major;
Opus 121: 4 Canons serioses per a veu greu i piano;
Opus 122: 11 Preludis corals per a orgue (obra pstuma);

Obres sense nmero d'Opus
Cnons per a conjunt vocal mixt a cappella;
Preludi coral i Fuga en La menor per a orgue, "O Traurigkeit, o Herzlied";
Dem dunkeln Schoss der Heilen Erde;
Fuga en Mi bemoll menor;
49 Canons populars alemanyes;
28 Canons populars alemanyes per a veu sola i piano;
14 Canons populars alemanyes per a cor mixt;
12 Canons populars alemanyes per a cor mixt a 4 veus;
8 Canons populars alemanyes per a cor femen a 3 i 4 veus;
16 Canons populars alemanyes per a cor femen a 3 i 4 veus;
20 Canons populars alemanyes per a cor femen a 3 i 4 veus;
2 Gavotes per a piano;
nm. 1 en La menor;
nm. 2 en La major;
2 Gigues per a piano;
nm. 1 en La menor;
nm. 2 en Si menor;
Dein Herzlein Mild per a cor femen a 4 veus;
Danses hongareses: per a piano a 4 mans (nm. 1-21); per a piano sol (nm. 1-10); per a orquestra (nm. 1, 3, 10);
Kleine Hochzeitskantate per a 4 veus i piano;
Kyrie en Sol menor per a 4 veus i davall continu;
Missa Cannica en Do major per a cor mixt a 4 i 6 veus a cappella;
Sanctus en La bemoll major;
Benedictus en Fa major;
Agnus Dei en Fa menor;
Dona nobis pacem en Do major;
Nit de lluna;
Ophelia Lieder;
5 Canons per a veu i piano;
Can per a veu i piano;
 Trio per a piano en La major;
Preludi i Fuga en La menor per a orgue;
Preludi i Fuga en Sol menor per a orgue;
Regenlied per a veu i piano;
2 Sarabandas per a piano;
nm. 1 en La menor;
nm. 2 en Si menor;
Scherzo per a viol i piano en Do menor;
51 Estudis per a piano;
14 Canons populars per a infants;



 Enllaos externs .











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34561" title="Guerres Carlines" nonfiltered="3556" processed="3541" dbindex="13686">

Les Guerres Carlines (dites tamb popularment en catal carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX. Foren l'origen del moviment poltic carl.
	
Durant el Trienni Liberal (1820-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya. La insurrecci va reprendre amb la Guerra dels Malcontents (1827).

A la mort de Ferran VII es va iniciar la Primera Guerra Carlina (1833-1839). Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinstics de Carles Maria Isidre, germ del monarca difunt, i els isabelins o cristins, defensors dels drets de la seva filla Isabel II, com a resultat de la proclamaci de la Pragmtica Sanci (1830), que havia abolit la llei slica dels Borbons, segons la qual la successi havia de ser sempre masculina.

La Segona Guerra Carlina (1846-1849), va tenir lloc a Catalunya, on es va anomenar tamb Guerra dels Matiners.

Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II d'Espanya era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des del 1871, no era gaire popular. Carles VII, nt de Carles Maria Isidre de Borb, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.

Vegeu tamb.
Carlisme;
Juan Zapatero y Navas;

 Fonts .
Histries de Catalunya: Les guerres carlines;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34566" title="Carl von Linn" nonfiltered="3557" processed="3542" dbindex="13688">





Carl von Linn (23 de maig de 1707 - 10 de gener de 1778) va ser un gran cientfic suec, que va posar les bases de la taxonomia moderna. Se'l considera un dels pares de l'ecologia. Igual com altres personalitats de l'poca, era conegut amb diversos noms en altres idiomes: Carolus Linnaeus (llat), Carl Linn (francs), Carl von Linn (adaptaci en alemany del francs) i Carlos Linneo (castell)

Biografia.
El seu preco inters per les plantes va fer que a l'edat de vuit anys se'l conegus ja pel malnom del Petit Botnic, si b va compaginar aquesta vocaci amb els estudis de medicina, que va cursar a les universitats de Lund i Uppsala, i amb el seu establiment, en 1738, en aquesta ltima ciutat com a metge privat i com a professor de medicina a la seva universitat (1741). 

A ms de realitzar expedicions botniques a Lapnia per compte de l'Acadmia de Cincies d'Uppsala, va ampliar els seus estudis de medicina als Pasos Baixos i va recrrer altres pasos europeus com Gran Bretanya i Frana.

Taxonomia.

Linn va ser catedrtic de botnica a la Universitat d'Uppsala (1742). Considerat el creador de la classificaci dels ssers vius o taxonomia, va desenvolupar un sistema de nomenclatura binomial (1731) que es convertiria en clssic, basat en la utilitzaci d'un primer terme, amb la primera lletra escrita en majscula, indicativa del gnere i una segona part, corresponent al nom especfic de l'espcie descrita, escrita en lletra minscula. D'altra banda, va agrupar els gneres en famlies, les famlies en classes, les classes en regnes. Amb anterioritat als seus treballs havien existit ja intents d'introduir un cert ordre en l'aparent confusi que suposa la ingent proliferaci d'ssers vius. El primer que va tractar d'establir una classificaci va ser J. P. de Tournefort (1656-1708) per mitj de la introducci d'un sistema classificatori natural basat en la realitat objectiva de les espcies, els gneres i les classes. Quasi simultniament John Ray va redactar una obra monumental, Histria plantarum generalis (1686-1704), en la qual va intentar distribuir d'una manera racional les plantes i definir amb precisi, bsicament, la noci d'espcie a travs de l'establiment de les seves relacions amb una comunitat d'origen. 

Els treballs de Tournefort i Ray van tenir continutat en les investigacions inicials de Linn al camp de la botnica, que es centraren en l'estudi dels estams i els pistils, i que el va induir a pensar que podria introduir una nova i millor classificaci de les plantes, basada en l'estudi del seu aparell reproductor (sistema reproductor). No obstant aix, en tenir en compte nicament el carcter de la flor, el sistema, fins i tot en opini del propi autor, resultava massa artificial. Aquest problema va quedar solucionat amb la introducci de l'anomenada clasificaci binria, que utilitz per a tipificar i classificar ms de 8.000 espcies animals i 6.000 vegetals. 

Aix mateix, va ser el primer cientfic que va utilitzar els smbols de l'escut i la llana de Mart i l'espill de Venus per a indicar, respectivament, mascle    i femella  .  Els seus treballs li van valdre la concessi d'un ttol nobiliari al seu pas. La publicaci de la seva obra Les espcies de les plantes (Species plantarum) el 1753 es considera l'inici oficial de l'aplicaci de la nomenclatura moderna en biologia. Defensor de la immutabilitat de les espcies i contrari a la idea de l'evoluci, considerava que totes s'havien creat per separat a l'inici dels temps. 

Desprs de la seva mort, les seves colleccions van ser adquirides per un naturalista angls, que les va portar al Regne Unit, on van servir de nucli aglutinador de la famosa Linnaean Society.

Enllaos externs.
 Biografia de Linn ;


































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34568" title="Uganda" nonfiltered="3558" processed="3543" dbindex="13689">

La  Repblica d'Uganda s un pas del centre d'frica. Limita a l'est amb Kenya, al nord amb Sudan, a l'oest amb la  Repblica Democrtica del Congo, al sud-oest amb Rwanda i al sud amb Tanznia. Al sud i a l'est del pas es troba el Llac Victria, que comparteix amb Kenya i Tanznia.

Uganda va prendre el seu nom de l'antic regne de Buganda, el qual comprenia una part del sud del pas, incloent-hi la capital Kampala.

Histria.

s poc coneguda la histria d'Uganda abans de l'arribada dels primers no africans encara que s coneguda la presncia humana a l'rea almenys des del primer millenni a.C.

Quan els rabs i els europeus van arribar el segle XIX trobaren una srie de regnes en la zona, suposadament fundats al segle XVI. El ms extens i el ms important d'aquests regnes era Buganda, el qual encara existeix avui com una part d'Uganda. Els altres foren els d'Ankole, Bunyoro i Toro.

La zona fou collocada sota l'administraci de la Companyia Britnica de l'Est d'frica en 1888 i va ser governada com un protectorat pel Regne Unit des del 1894 fins la independncia el 1962. 

El 1966 l'aleshores primer ministre Milton Obote va subvertir la constituci declarant-se President, encetant una era de cops i contra-cops que es va allargar fins ben avanats els anys 80. El 1971 un cop d'estat va collocar al poder a Idi Amin que va governar recolzant-se en els militars gaireb una dcada. La seva estada al poder va tenir un cost estimat de 300.000 morts. A ms va expulsar la emprenedora minoria ndia i pakistanesa d'Uganda. El seu regnat va acabar grcies a una invasi de Tanznia el 1979. La situaci no va millorar gaire amb el retorn de Milton Obote, que va estar deposat de nou el 1985. 

L'actual president, Yoweri Museveni, ocupa el poder des del 1986 i s vist com membre d'una nova generaci de lders africans. Una relativa estabilitat ha estat establerta al pas, tret del nord on continua actuant Exercit de Resistncia del Senyor.

Uganda s'ha vist implicada en els conflictes dels estats vens com Ruanda o la Repblica Democrtica del Congo.

Uganda destaca per haver donat la resposta ms efectiva contra el HIV entre el pasos africans.

Vegeu tamb.

Alur;





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34575" title="Vnet" nonfiltered="3559" processed="3544" dbindex="13690">
El vnet s una llengua romnica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vneto, Trentino i Vencia Jlia (Itlia), a les costes de Crocia (costa Dlmata), a Mxic (a la ciutat de Chipilo), i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).  Va ser portat en aquests darrers pasos pels emigrants procedents del Vneto, per a Rio Grande do Sul el vnet ha estat aprs i s emprat tamb per gent no vneta: el primer diccionari de talian (o vneto brasileiro) va ser editat per un polons.

Encara que sovint s considerat un dialecte itali, el vnet s una llengua que no descendeix de l'itali. De fet, s ms propera a la llengua catalana, ja que ambdues descendeixen del gallo-ibric. 

El dia 28 de Mar del 2007 el vnet va ser reconegut oficialment com a llengua pel Consell Regional de Vneto amb la llei de "tutela e valorizzazione della lingua e della cultura veneta" aprovada per gaireb tots els partits de govern i oposici.

Els dialectes principals del vnet sn:
Vnet-central (Pdova, Vicenza, Rovigo);
Veneci (Vencia i ciutats properes);
Verons (vnet occidental);
Trevis (Treviso, i Marca Trevigiana a prop del veneci),
Conellans (entre Cone ian/Conegliano, Valdobiden/Valdobbiadene i Montebe una/Montebelluna);
Feltr-beluns (tots agrupats amb el nom de vnet septentrional);
Trent (vnet occidental en transici amb el llombard, parlat al Trentino);

Gramtica i estructura de les varietats lingstiques.
Aquestes varietats tenen gaireb les mateixes estructures morfosintctiques. Molt conegut s el pronom cltic obligatori davant dels verbs quan estan en la segona persona singular o en la tera sing/plur: Giorgio el vien (Jordi ve) , I veci i parla (els vells parlen) , ti te parli/parla o ti ti/tu parla (tu parles)

Aquests pronoms no sn simples pronoms redoblats, sin que tenen "carcter distintiu" perqu sn ells, i no les terminacions verbals, que determinen el sentit de la frase: el sente <
</doc>
<doc id="34577" title="Germans Wright" nonfiltered="3560" processed="3545" dbindex="13691">


Encara que els treballs que van portar al desenvolupament i xit del primer avi tripulat els van realitzar de forma simultnia diversos investigadors i inventors, es considera els germans nord-americans Orville i Wilbur Wright, fabricants de bicicletes que van treballar junts en el desenvolupament de l'aeronutica, com els inventors del primer avi prctic que va volar. El seu primer vol va ser el 17 de desembre de 1903, a Kitty Hawk, a bord del Fliyer I.


Realment la seua gran aportaci al vol va ser el control de viratge mitjanant els alerons. Fins llavors els avions existents eren difcils de controlar perqu no s'havia considerat la necessitat d'inclinar les ales per a canviar de direcci. 

Un treball metdic i minucis va establir les bases per al vol d'aparells mes pesats que l'aire. Van arribar a construir el primer tnel aerodinmic per mesurar la sustentaci que produeixen diferents perfils amb distints angles d'atac.

Van fer volar controladament un aeropl de 350 Kg., construt amb els pesants materials de l'poca, amb un motor de noms 19 cavalls (actualment un ULM semblant,de 200 Kg., vola amb 50 cv.). s important recordar que tamb van haver d'aprendre a pilotar i molt b, perqu les reproduccions actuals del Flyer I volen amb dificultat en mans d'experts pilots.

Articles relacionats.
Orville Wright (1871-1948);
Wilbur Wright (1867-1912) ;
Histria de l'aeronutica;
Aeronutica;
Santos-Dumont;

Enllaos externs.
The Pioneer Aviation Group web site ;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34594" title="Tycho Brahe" nonfiltered="3561" processed="3546" dbindex="13692">

Tycho Brahe (14 de desembre de 1546 - 24 d'octubre de 1601) va ser un astrnom dans. Va fer construir  Uraniborg, que es convertiria en el primer Institut d'investigaci astronmica. Els instruments dissenyats per Brahe li van permetre mesurar amb una precisi molt superior a la de l'poca les posicions de les estrelles i els planetes. Atret per la fama de Brahe, Johannes Kepler va acceptar una invitaci d'aquest per a treballar-hi a Praga.

Tycho pensava que el progrs en astronomia no podia aconseguir-se per l'observaci ocasional i les investigacions puntuals sin que es necessitaven mesures sistemtiques nit rere nit utilitzant els instruments ms precisos possibles. Les mesures de Brahe sobre la posici dels planetes amb el temps van passar a mans de Kepler a la seva mort. Les mesures del moviment de Mart (i en particular del seu moviment retrgrad) van ser essencials perqu  Kepler pogus formular les tres lleis de Kepler que regeixen el moviment dels planetes i que van servir posteriorment de base a la llei de la gravitaci universal de Newton.

Biografia i carcter .
Tyge (la versi llatina del nom s Tycho) Brahe va nixer el 14 de desembre de 1546 a Skane, llavors a Dinamarca i actualment a Sucia. Era el fill ms gran d'una famlia noble danesa i va ser criat per un dels seus oncles, Joergen Brahe. Aquest el va enviar a estudiar a la universitat de Copenhaguen i ms tard a Leipzig. A Copenhaguen, a l'edat de 14 anys, va poder observar un eclipsi parcial de Sol que li va causar una gran impressi. Segons sembla, la predicci dels esdeveniments astronmics va atraure amb gran fora l'atenci del jove Tycho, que va comenar a adquirir llibres d'astronomia. Va viatjar per Alemanya i va estudiar en altres universitats com Wittenberg, Rostock i Basel. En aquesta poca va desenvolupar el seu altre gran inters, l'alqumia. El 1566, mentre estudiava a Wittenberg, el jove Tycho es va enfrontar en duel amb un altre estudiant per una disputa sobre els respectius mrits com a matemtics. En el duel Brahe va perdre part del seu nas i va haver de portar una prtesi metllica la resta de la seva vida. Va tornar a Dinamarca el 1570.

Durant la seva etapa inicial a Uraniborg Tycho Brahe, en contra de l'opini de la seva famlia, va contraure matrimoni amb una jove d'origen humil anomenada Cristina, amb qui va tenir vuit fills.

La mort de Brahe constitueix tamb una ancdota curiosa. Moltes fonts histriques citen com a causa de la seva mort una infecci d'orina per no absentar-se per educaci i respecte en un sopar a Praga el 1601. El llarg sopar li va ocasionar una forta infecci d'orina que el va prostrar al llit amb febre elevada durant 11 dies. El 1996 es va obrir la tomba de Tycho Brahe a  Praga i es van analitzar els seus cabells. Es van trobar dosis tan elevades de mercuri que actualment es considera l'enverinament per mercuri com a causa de la seva mort.

Ats que Brahe tenia inters per l'alqumia i la medicina i que el mercuri era un element com als medicaments alqumics preparats per ell mateix, s molt probable que mors enverinat pels seus propis medicaments tractant de recuperar-se dels seus problemes urinaris. En la seva agonia Tycho repetia una vegada i una altra: Non frustra vixisse vidcor (que no hagi viscut en va). En aquest sentit, havia fet prometre a Kepler que usaria les seves observacions per construir un nou sistema de l'univers basat en la seva prpia teoria. La seva tomba es troba a l'esglsia de la Mare de Du de Tyn a Praga.

Trajectria cientfica .
Tycho Brahe va ser l'ltim dels grans astrnoms observadors de l'era anterior al telescopi, un aspecte a tenir molt en compte.

El 24 d'agost de 1563, mentre estudiava a Leipzig, es va escaure una conjunci de Jpiter i Saturn, un esdeveniment predit per les taules astronmiques existents. Tanmateix, Tycho es va adonar que totes les prediccions sobre la data de la conjunci estaven equivocades en dies o fins i tot mesos. Aquest fet va tenir una gran influncia sobre ell. Brahe es va adonar de la necessitat de compilar noves i precises observacions planetries que li permetessin realitzar taules ms exactes. En les seves prpies paraules:

He estudiat totes les cartes dels planetes i les estrelles i cap d'ells coincideix amb els altres. Hi ha tantes mesures i mtodes de mesurament com astrnoms i tots en desacord. El que es necessita s un projecte per cartografiar els cels des d'un nic lloc durant diversos anys. -Tycho Brahe, 1563 (als 17 anys).


En el decurs de la seva carrera cientfica Tycho Brahe va perseguir aquest objectiu. Aix va desenvolupar nous instruments astronmics. Amb ells va ser capa de realitzar un precs catleg estellar de ms de 1000 estrelles les posicions del qual havien estat mesurades amb una precisi molt superior a l'aconseguida fins llavors. Les millors mesures de Tycho aconseguien precisions de mig minut d'arc. Aquestes mesures van permetre a Tycho mostrar que els cometes no eren fenmens meteorolgics sin objectes de ms enll de la Terra. Els seus instruments cientfics van ser mpliament copiats a Europa. Tycho va ser el primer astrnom a percebre la refracci de la llum i corregir les mesures astronmiques d'aquest efecte. El conjunt complet d'observacions de la trajectria dels planetes va ser heretat per Johannes Kepler, en aquell temps ajudant de Brahe. Grcies a aquestes detallades observacions Kepler seria capa uns anys ms tard de trobar les lleis que governen el moviment planetari.

L'estrella de Tycho .
En la seva joventut, Tycho va observar una supernova el 1572 a la constellaci de Cassiopea. En aquella poca es creia en la immutabilitat del cel i en la impossibilitat de l'aparici de noves estrelles, per la brillantor d'aquesta era incontestable. Inicialment l'estrella era tan brillant com Jpiter per aviat va superar la magnitud -4 i es va fer visible fins i tot de dia. A poc a poc va anar esvaint-se fins a deixar de ser visible cap al mar del 1574. Quan Tycho va publicar les observacions detallades de l'aparici d'aquesta supernova es va convertir instantniament en un reputat astrnom. Va nomenar l'estrella Stella Nova (estrella nova en Llat). Tycho no va ser el primer a descobrir l'aparici d'aquesta supernova, per va publicar les millors observacions de la seva aparici i de l'evoluci de la seva brillantor, ra per la qual se la coneix amb el seu nom.

 Geocentrisme .

El sistema de l'univers que Tycho representa una transici entre la teoria geocntrica de Tolemeu i la teoria heliocntrica de Coprnic. En la teoria de Tycho el Sol i la Lluna giren al voltant de la Terra, immbil mentre que Mart, Venus, Jpiter i Saturn girarien al voltant del Sol. Brahe estava convenut que la Terra estava esttica perqu sin haurien de poder-se apreciar els moviments aparents de les estrelles. Tal efecte existeix realment i es denomina parallaxi per no podia ser detectat amb observacions visuals directes. Les estrelles estan molt ms lluny del que es considerava raonable en l'poca de Tycho Brahe.

Uraniborg i altres observatoris.
article principal: Uraniborg

El rei Frederic II de Dinamarca i Noruega estava tan impressionat per les observacions de Tycho Brahe que va finanar la construcci de dos observatoris per a Brahe a l'illa de Veuen. Els observatoris es deien Uraniborg i Stjerneborg. El primer tenia tamb un laboratori per als experiments alqumics de Tycho Brahe. A la mort del rei, Tycho va discutir amb el seu successor, Christian IV i Brahe es va desplaar a Praga en 1599. All va aconseguir el favor de l'emperador Rodolf II qui el nomen matemtic imperial, li va oferir una sumptuosa mansi i li va permetre triar entre diversos castells per construir un nou observatori. Tycho Brahe va triar el castell de Bentky nad Jizerou a 50 km de Praga. Ats que Rodolf II era un apassionat de l'astrologia, Brahe havia de proporcionar cartes astrals per als alts membres de la cort aix com elaborar interpretacions astrolgiques d'esdeveniments com l'arribada del cometa de 1577 i l'aparici de la supernova de 1572. Les obres i installaci dels seus instruments es van anar complicant i Brahe va decidir tornar a Praga. En aquesta poca Brahe escriu les Taules Rudolfines en les quals publica les seves lleis sobre el moviment dels astres. A Praga Brahe coneix finalment Kepler a qui confiaria els resultats de les seves mesures dels moviments de la Lluna i els planetes.

Brahe i l'astrologia .
Brahe, igual que molts astrnoms de l'poca, sembla haver acceptat els principis de l'astrologia, i creia que el moviment dels planetes  influa, encara que no determinava, els esdeveniments terrestres. Encara aix, Brahe va expressar el seu escepticisme sobre la multiplicitat de sistemes astrolgics i preferia un treball astronmic assentat en les matemtiques. A pesar d'aix dos dels seus treballs inicials, ara perduts, versaven sobre l'astrologia. Tycho tamb va treballar en la predicci del temps, va realitzar interpretacions astrolgiques de la supernova de 1572 i del cometa de 1577 i va escriure cartes astrals per als seus patrons Frederic II i Rodolf II. En la filosofia natural de Tycho Brahe l'astrologia i l'alqumia eren parts fonamentals.

Cossos astronmics amb el seu nom .
 El crter Tycho a la Lluna.

Articles relacionats.
Histria de l'astronomia;
Kepler;
Nova i supernova;

Enllaos externs.

Biografia de Tycho Brahe: http://www.astrofiles.net/modules.php?name=News&file=article&sid=23;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34598" title="Llista d'alcaldes de Reus" nonfiltered="3562" processed="3547" dbindex="13693">
Alcaldes constitucionals;

Salvador de Broc i de Bofarull 1838;
Pere Mata i Fontanet 1841;
Salvador de Broc i de Bofarull 1843;
Joan Martell Domnech 1854-?
Felip Font Trulls 1872-1875;
Mari Pons Espins 1875-1877;
Antoni Pascual Vallverd 1877-?
Eusebi Folguera Rocamora 1885 ;
Bernat Torroja Ortega 1885-1886 ;
Eusebi Folguera Rocamora 1886-1889 ;
Josep M. Borrs Sard 1889 ;
Eusebi Folguera Rocamora 1889-1891;
Francesc Prius Planas 1891-1893 ;
Casimir Grau Company 1893;
Eusebi Folguera Rocamora 1893-95  ;
Casimir Grau Company 1895-1899;
Pau Font de Rubinat 1899-1902 ;
Josep Casagualda Busquets 1902-1903) ;
Enric Oliva Juli 1903-1904;
Jernimo Marn Luis 1904-1905 ;
Josep Casagualda Busquets 1905-1909;
Enric Oliva Juli 1909-1910;
Emili Brians Planas 1910-1912 ;
Josep Ciurana Maj 1912-1913;
Manuel Sard Mart 1913-1914;
Salvador Bonet Marsillach 1914;
Pere Ambrs Fbregas 1914-1915 ;
Josep Ciurana Maj 1915-1917;
Josep Sim Bofarull 1917;
Manuel Sard Mart 1917-1919;
Claudi Tricaz Arnillas 1919;
Jaume Sim Bofarull 1919-1920;
Llus Rojo Segarra 1920 ;
Isidre Pons Torras 1920 ;
Manuel Sard Mart 1920-1921 ;
Ramon Salvat Sir 1921-1922;
Pau Aymat Pujol 1922-1923 ;
Ramon Salvat Sir 1923-1925;
Cayetano Puig Alonso de Medina 1925 ;
Josep M. Segimon Rods 1925;
Ramon Salvat Sir 1925-1926;
Jaume Plana Gaya 1926-1929 ;
Joan Vilanova Montaa 1929-1930;
Toms Piol Guasch 1930-1931 ;
Alcaldes republicans;
Josep Caixs Gilabert 1931 ;
Evarist Fbregas i Pmies 1931;
Antoni Mart Bages 1931-1932 ;
Enric Cavall Muix 1932-1934;
Antoni Huguet Regn 1934 ;
Pere Jordana Borrs 1934 ;
Josep Borrs i Messeguer 1934;
Josep Borrs i Messeguer 1936 ;
Francesc Mart Ballester 1936 ;
Antoni Llaurad Muntanyola 1936-1937;
Ramir Ortega Garriga 1937-1938 ;
Enric Aguad Pars 1939 ;
Alcaldes designats sota el govern de Franco;
Ramn de Amzaga Botet 1939 ;
Jos M Fernndez de Velasco 1939-1940 ;
Antoni Valls Juli 1940-1947 ;
Pere Miralles Casals 1947-1950 ;
Pau Ornosa Soler 1950-1951 ;
Joan Bertran Borrs 1952-1963 ;
Juan-Amado Albouy Busquets 1963-1973 ;
Josep Francesc Llevat Brians 1973-1977 ;
Miquel Cols Piquer 1977-1979 ;
Alcaldes electes;
Carles Mart Massagu 1979-1983 ;
Anton Borrell Marc 1983-1985;
Joan Maria Roig 1985;
Josep Abell Padr 1985-1999 ;
Llus Miquel Prez Segura 1999- ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34599" title="Francesc Xavier Gambs i Ballv" nonfiltered="3563" processed="3548" dbindex="13694">
Francesc Xavier Gambs i Ballv fou un escriptor i poltic nascut a Reus el 22 d'agost de 1883. Va ser periodista del diari catalanista Lo Somatent, del que va arribar a ser director, collabor tamb a altres revistes locals i en algunes de Barcelona, i va fundar a Reus la que es va anomenar La Patria Nova. El 1906 es va traslladar a Barcelona i va treballar a la redacci de El Poble Catal, fins el 1913, en qu se'n va separar per defensar idees d'esquerres i nacionalistes i el 1914 va ingressar al diari El Progreso. El 1919 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona, crrec que va exercir fins el 1922.

Va obtenir el premi literari dels Jocs Florals de Reus, i un altre premi als Jocs Florals d'Olot (amb la novella nimes primitives).

Va marxar a l'exili el 1939 i va morir a Auch (Gascunya, Frana) el 1970.

T un carrer dedicat a la seva ciutat natal.

Els seus descendents foren impressors a Reus fins que als anys noranta la impremta, a la Plaa de la Farinera, va tancar desprs d'un greu accident del darrer Gambs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34601" title="Mari Fortuny i Marsal" nonfiltered="3564" processed="3549" dbindex="13695">



Mari Fortuny i Marsal (Reus, Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874), tamb conegut com Mari Fortuny i Carb, fou un pintor i gravador catal. 

 Biografia.
El seu descobridor fou el seu avi, i el seu mestre el pintor reusenc Domnec Soberano. Desvetllat per l'xit de la pintura, es cre un corrent pictric d'abast europeu anomenat fortunyisme.
 
El 1852 es va traslladar a Barcelona i va estudiar Belles Arts grcies a una pensi. El 1858 es va traslladar a Roma. El 1860 va esclatar la guerra d'Espanya contra Marroc i la Diputaci de Barcelona va encarregar a Fortuny de pintar escenes de la victria que es pressentia. El general Joan Prim, tamb de Reus, el va acollir. Fortuny va pintar obres magnfiques, entre d'elles La Batalla de Tetun. Va tornar a Roma i es va casar amb Ceclia de Madrazo, filla de Federico de Madrazo. Poc desprs va pintar el millor quadre: La Vicaria, inspirat suposadament en la vicaria de la seva parrquia a Madrid, per que molts identifiquen com la vicaria de la prioral de Sant Pere de Reus. Thophile Gautier el va alabar extraordinriament i la seva fama va crixer. Goupil va comprar el quadre per 70.000 francs i no el va voler exposar per por de fer-lo malb, fins que el va revendre per 250.000 francs. Cap el 1870 es va traslladar a Pars, desprs a Granada, i va tornar ms tard a Roma el 1873. Va viatjar breument a Pars i a Londres, i desprs a Npols i Portici. Extraordinari aiguafortista, va ser el primer artista catal en destacar internacionalment com a gravador (Hi ha bones colleccions de les seves estampes al Departament de Dibuixos i Gravats del MNAC i a la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya). El 9 de novembre de 1874 va tornar a Roma on va morir el 21 de novembre. El seu cor va ser enterrat a Reus a la prioral de Sant Pere.

A Reus es va donar al seu nom a un teatre (Teatre Fortuny, encara existent), una plaa (Plaa del Pintor Fortuny per coneguda com Plaa del Condesito, un dels personatges pintats per Fortuny) i ms tard a una avinguda.

El seu fill, Mari Fortuny i Madrazo va ser un notable pintor, escengraf i dissenyador.

 Obra .
Alguns dels seus quadres principals sn:
La vicaria;
L'odalisca (1861);
L'odalisca (1862);
El marroqu;
Dinar a l'Alhambra;
El venedor de tapissos;
Vell nu al sol;
Fantasia rab;
El poeta;
Dom Quixot;
La dama de negre;
El pati de Lindaraja;
La sala dels Abencerrajes;

 Referncies .
Carlos Gonzlez Lpez i Montserrat Mart Ayxel, Mariano Fortuny Marsal 
Barcelona : Diccionari Rfols, 1989, 2 vols. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34602" title="Mari Fortuny i Madrazo" nonfiltered="3565" processed="3550" dbindex="13696">

Mari Fortuny i Madrazo va nixer a Granada el 1871 i era fill del pintor reusenc Mari Fortuny i Marsal i de Ceclia de Madrazo.

Va ser un pintor notable encara que de menys nivell que el pare. Va exposar primer a Londres el 1894 i desprs a Pars (1899) i Mil (1900). A Barcelona va exposar el 1922. En canvi com a dissenyador de roba i escengraf esdevingu una figura del mxim relleu internacional. Va morir a Vencia, on hi ha un museu dedicat a la seva figura, el 1949.



Enllaos externs.
 Plana web de l'empresa Venetia Studio, amb brevssimes notes biogrfiques de l'artista ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34603" title="Usatges de Barcelona" nonfiltered="3566" processed="3551" dbindex="13697">


Els usatges sn els usos i costums que formen la base del dret consuetudinari. Histricament el dret com a la Catalunya Vella es basava en els Usatges de Barcelona que van tenir una influncia decisiva en el dret catal.

Els Usatges de Barcelona (en llat Usatici Barchinonae) van comenar a recollir, a partir del segle XII, textos de diversa procedncia normativa: resolucions de la cort comtal, fragments del dret rom i del dret gtic, i cnons religiosos. Encara que tradicionalment s'atribueix la promulgaci dels Usatges a Ramon Berenguer el Vell, sembla que la redacci definitiva es va fer durant el regnat de Jaume el Conqueridor. Davant les discrdies entre els juristes que prenien partir per la llei gtica i altres pel dret rom, Jaume I ho va dirimir a les Corts de Barcelona del 1251 establint la prioritat dels Usatges de Barcelona, i en defecte d'aquests calia recrrer als costums provats o al seny natural. Molts juristes van utilitzar la via del seny per aplicar el dret com. Pel Tractat de Perpiny, els Usatges havien de tenir vigncia al Rossell i la Cerdanya, malgrat llur separaci de la Corona d'Arag.

Els Usatges de Barcelona es van convertir en la base del dret catal i van ser la base d'altres usatges:
Usatges de Girona.
Costums de Lleida.
Costums de Tortosa.
Furs de Valncia, encara que sota el nom de furs s'incorporen usatges i constitucions.
Franqueses de Mallorca.
Captol d'Atenes, per als ducats d'Atenes i Neoptria.

El manuscrit ms antic que es conserva s de la fi del segle XII. Entre els segles XV i XVIII es van fet diverses compilacions del dret catal on els Usatges de Barcelona figuraven al davant de les Constitucions, encara que aquestes tenien un rang superior. Amb els decrets de Nova Planta els Usatges van continuar esencialment en vigor, per fossilitzats amb valor de dret foral i superats amb el temps per noves lleis unificadores.

Vegeu tamb.
Constitucions catalanes;

Enllaos externs.
 Exemplars dels Usatges de Barcelona, al Parlament de Catalunya;
 Els Usatges de Barcelona a l'Ajuntament de Lleida;
Histries de Catalunya: Els Usatges de Girona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34606" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="3567" processed="3552" dbindex="13698">


Els Jocs Olmpics d'estiu de 1992, oficialment Jocs Olmpics de la XXV Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona (Catalunya) entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992. Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comits nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats.

La cerimnia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olmpic de Montjuc (al qual posteriorment se li va donar el nom de Llus Companys), que tot i que va sser inaugurat en ocasi de l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olmpics de Barcelona'92 i noms se'n va conservar la faana.

Amb motiu dels Jocs Olmpics de 1992, al voltant d'aquest estadi s'hi aixec l'Anella Olmpica, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuc, el camp d'hoquei de Pau Negre, el Palau Sant Jordi, l'edifici de l'INEFC i d'altres installacions.

Tamb es construren noves installacions arreu de la ciutat, com el poliesportiu de l'Espanya Industrial al barri d'Hostafrancs, on es desenvoluparen les competicions d'halteroflia.

Els Jocs Olmpics es van caracteritzar per la seva descentralitzaci en diferents subseus properes a la ciutat que van suposar un important esfor de renovaci d'infraestructures i de divulgaci de la imatge de la ciutat a tot el mn.

Per aquest motiu es construren diferents viles olmpiques per als atletes, al Poble Nou, Montigal (Badalona), entre altres.

Ciutats candidates.

La seu de la XXV edici dels Jocs Olmpics d'estiu es va triar entre les diferents candidates a la 91a Sessi del COI, celebrada el 16 d'octubre de 1986 a Lausana, Sussa. Aquests van ser els resultats de les votacions :



Elements dels Jocs.

Mascota olmpica.

La mascota olmpica escollida per a reprentar els Jocs fou Cobi, un gos d'atura catal dissenyat en estil cubista pel valenci Javier Mariscal. La seva presentaci es feu el 1987 i el seu nom prov del COOB, el Comit Organitzador de les Olimpades de Barcelona.

Torxa olmpica.

La torxa olmpica dels Jocs Olmpics d'estiu de 1992 fou dissenyada pel catal Andr Ricard. En ella hi figura el lema "XXV OLIMPADA BARCELONA 1992" aix com el logotip dels Jocs. La torxa va visitar en 39 dies les 17 comunitats autnomes, recorrent ms de 6.000 km. Va passar per 652 localitats i es va aturar en 60 d'elles, participant-hi un total de 9.500 portadors.

Msica.
L'any 1987 Freddie Mercury i Montserrat Caball gravaren la can Barcelona, pea principal de l'lbum del mateix nom i que serv de promoci a la ciutat per tal d'aconseguir els Jocs. La can s'havia d'interpretar en la Cerimnia d'Obertura per la prematura mort del cantant britnic vuit mesos abans de l'inici dels Jocs imped aquest fet.

L'any 1992 Andrew Lloyd Webber i Don Black composaren la can Amics per sempre ("Amigos para siempre"), que fou interpretada per Sarah Brightman i Josep Carreras durant la Cerimnia d'Obertura dels Jocs. En la cerimnia de Clausura la mateixa can fou interpretada pel grup de rumba Los Manolos.

Cerimnies.
Cerimnia d'Obertura.
La Cerimnia d'Obertura, realitzada a l'Estadi Olmpic de Montjuc, va tenir lloc el dia 25 de juliol de 1992 i va contar amb la presncia dels rei, Joan Carles I i Sofia de Grcia. A l'inici de la cerimnia es va representar per part del grup La Fura dels Baus l'escena mitolgica d'Hrcules separant els continents d'Europa i frica, creant el mar Mediterrani i el futur naixement de la ciutat de Barcelona. Posteriorment participaren els cantants Victria dels ngels, Jaume Aragall, Teresa Berganza, Montserrat Caball, Josep Carreras, Plcido Domingo, Alfredo Kraus i Joan Pons; els msics Carles Santos o Ryuichi Sakamoto; i hi feu presncia diversos elements de la cultura catalana com els castellers i la sardana, aix com elements de les diverses regions d'Espanya com poden ser els timbalers d'Arag, les bandes musicals representant el sud de Catalunya i el Pas Valenci, el flamenc i les sevillanes andaluses i la jota. Al llarg de la cerimnia es va reproduir escenogrficament exemples de la millor pintura espanyola i particularment catalana, mostrant vestits i imatges arquitectniques d'Antoni Gaud i obres pictriques de Salvador Dal, Joan Mir i Francisco de Goya.

Amb un repic de tambors l'arquer Antonio Rebollo va encendre el pebeter olmpic mitjanant el llanament d'una fletxa amb el foc olmpic cremant a la seva punta, el moment ms esperat de la cerimnia. Es calcula que uns 2.000 milions de persones van seguir per televisi la cerimnia d'obertura en tot el mn. 

Posteriorment l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall va pronunciar en el seu discurs diverses frases a favor de la pau a l'antiga Iugoslvia (en aquells moments era vigent la Guerra dels Balcans). L'alcalde va iniciar el seu discurs anomenant l'Olimpada Popular de 1936, que es va avortar a conseqncia de la Guerra civil espanyola. Tot el discurs va ser narrat en les quatre llenges oficials dels Jocs Olmpics, el catal, castell, francs i angls.

Cerimnia de Clausura. 
En la cerimnia de clausura, realitzada el dia 9 d'agost a l'Estadi Olmpic de Montjuic, el en aquell moment president del Comit Olmpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, va declarar que els de Barcelona havien estat els millors Jocs Olmpics de la histria. L'afirmaci va ser corroborada per tots els mitjans de comunicaci internacionals i atletes de tots els pasos, que van tenir en compte la modlica organitzaci, l'absncia d'incidents, la massiva participaci de ciutadans voluntaris, la comoditat i bellesa de les installacions i, sobretot, el gran suport popular dels ciutadans barcelonins, que van rebre els jocs amb un entusiasme que va propiciar que la ciutat visqus un gran ambient festiu durant tot l'esdeveniment. Cap al final de la cerimnia de clausura, enmig d'una pluja de focs artificials, Cobi, la mascota olmpica va desaparixer cel dalt, navegant per l'aire en un vaixell de paper. 

Comits Olmpics participants.
Encara que no hi haver, per primer cop des de l'edici de 1972, un boicot organitzat, als Jocs Olmpics de Barcelona'92 la poltica va estar molt present. Eren temps de canvi de fronteres, sobretot a l'Europa socialista. Els nics membres del COI que no van enviar representants van ser l'Afganistan, Brunei, Libria i Somlia. Cap d'ells ho va fer per motius poltics. 
Amb la desaparici de la Uni Sovitica, al 1992 la CEI concentrava onze de les quinze antigues repbliques sovitiques. Es a dir, totes excepte les tres repbliques bltiques i Gergia. Aquesta darrera va decidir anar al Jocs juntament amb la CEI. D'aquesta nova fusi eix l'Equip Unificat, nom amb el qual van participar, per primera i ltima vegada, a Barcelona. Estnia i Letnia tornaren als Jocs 56 anys desprs, mentre que foren 64 en cas de Litunia. 
La disgregaci d'un altre estat d'Europa oriental, en aquest cas Iugoslvia, va produir el debut de Crocia, Eslovnia i Bsnia i Hercegovina (aquesta va participar per nica vegada amb el codi BSH, canviat amb posterioritat pel BIH). La Repblica de Macednia no va acudir. Per la seva banda, als atletes iugoslaus no se'ls va permetre participar amb la seva nova bandera per les sancions de l'ONU, de manera ho van fer sota l'empara de la bandera olmpica com a Participants Olmpics Independents. Noms podien prende part en competicions individuals.
I van haver altres presncies novedoses per diferents motius. Corea del Nord, Cuba, Nicaragua i Etipia van tornar desprs del boicot en l'anterior cita. Sud-frica, precisament la causant del boicot dels Jocs de Munic'72, va tornar a participar desprs de 32 anys d'absncia per la poltica de l'apartheid. Birmnia va inscriure's com Myanmar, desprs de canviar el nom de l'estat en 1989. Un any desprs l'Alemanya Federal i l'Alemanya Democrtica es fonien en una sola. Era la primera participaci conjunta des dels temps de l'Equip Alemany Unificat, el qual particip per darrer cop en Tquio '64. Per aquell any no va ser l'unica reunificaci. El Iemen va acudir com a una sola delegaci per primer cop, desprs de la uni del Nord i el Sud. Tamb en 1990 Nambia s'independitz de Sud-frica, debutant tamb a Barcelona. Pel contrari, era Txecoslovquia qui sacomiadava abans de la seva divisi. 
La llista de tots els Comits Olmpics apareix ordenada alfabticament segons els seus respectius codis del COI. Entre parntesi apareix el nombre de participants que van aportar cadascun. Desprs de la coma, el primer nmero fa referncia als atletes masculins i el segon a les atletes femenines:



Installacions esportives.


En els Jocs Olmpics d'estiu de 1992 s'utilitzaren tot un seguin d'installacions, dividit en 7 grans zones:
 Estadi Olmpic de Montjuc;
 Anella Olmpica;
 rea de Sants-Monjuc ;
 rea olmpica de la Vall d'Hebron ;
 rea olmpica de Diagonal ;
 rea olmpica de Poblenou ;
 16 Subseus ;

Competici.

Esports.

Un total de 28 esports, amb 257 esdeveniments, es van practicar als Jocs. Els bdminton i el beisbol foren, per primer cop, esports olmpics. A continuaci un llistat dels diferents esports i, entre parntesi, en nombre d'esdeveniments de casdascun:




Calendari.




Medaller.


Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1992. Pas amfitri ressaltat


Referncies.


Vegeu tamb.

 Comit Olmpic Internacional;
 Jocs Olmpics;

 Enllaos externs .
  Jocs Olmpics de Barcelona de 1992;
  www.sports-reference.com - Barcelona 1992;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34629" title="Ramon Muntaner" nonfiltered="3568" processed="3553" dbindex="13699">


Msica:
Ramon Muntaner i Torruella, cantant de la Nova Can;
Histria de la Corona d'Arag:
Ramon Muntaner, cronista catal medieval.
Crnica de Ramon Muntaner, la ms llarga de les Quatre grans crniques.
Literatura:
Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, premi literari en llengua catalana atorgat per la Fundaci Prudenci Bertrana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34636" title="Pere Calder Ripoll" nonfiltered="3569" processed="3554" dbindex="13700">

Pere Calder Ripoll (Reus, 25 d'octubre de 1916) s un pintor catal.

Curs els estudis primaris a l'escola nacional regida pel mestre Guardi. De jove, prov diverses professions i estudis. Es matricula a l'Escola Municipal d'Aprenents i de Comer (desprs Escola Elemental del Treball, i avui, Institut Salvador Vilaseca), on hi fan classe el pintor Toms Bergad i la pintora Magda Folch, que descobriren i impulsaren les seves qualitats. All s'adona el jove Calder de la seva vocaci artstica: el dibuix i la pintura.  El jove Calder cerca la seva primera feina i es dedica a la pintura decorativa. En aquest temps es relaciona amb un grup d'alumnes, alguns dels quals han estat artistes notables, tal com Cefer Oliv Cabr i Francesc Torn. Tots tres anaven a pintar aquarelles a les rodalies de la ciutat. Van llogar un estudi-taller, on acabaven i comentaven les seves obres, iniciades a l'aire lliure. Eren membres de l'Agrupaci d'Aquarellistes de Catalunya, on hi presentaven obres per a l'exposici collectiva de l'any.

El servei militar el porta a Madrid com a soldat de la Repblica. El van destinar com a dibuixant de l'Estat Major de la Brigada, a la secci de topografia i cartografia. Va participar en la guerra civil i acabada la guerra torn a Reus. Poc temps desprs fou cridat novament per l'Exercit Nacional de Franco i torn a Madrid com a dibuixant dedicat a tcniques topogrfiques. Aquesta destinaci li permet tenir les tardes lliures, que aprofit per entrar a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando. All va rebre llions de reconeguts artistes, tal com l'escultor Jos Capuz i els pintors Julio Moiss Fernndez (natural de Tortosa) i Eugeni Hermoso. Aix el va portar a practicar amb molt d'encert el dibuix i la figura. Era conegut entre els companys soldats com un pintor de mrit, per la qual cosa els seus superiors li feien encrrecs. Els estudis de Belles Arts els complet anys ms tard a l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, on va ser professor titular de Dibuix. Quan tenia 25 anys, Calder prepar una exposici individual d'aquarelles a Reus, que va inaugurar l'1 de juliol de 1941, a la Galeria de l'Orfe Reusenc, que va obtenir un gran xit de pblic i critica. Finalitzat el servei militar (del 1937 al 1942) torn a Reus. 



Orden el seu estudi, que compartia amb Francesc Torn; i es dedic exclusivament a la pintura artstica i a impartir classes de dibuix al seu estudi.  El 1948 s nomenat professor de l'Escola de Treball de Reus i contrau matrimoni a l'esglsia de Sant Joan amb Maria Cabr Roig, nascuda a Riudecols, amb la qual ha compartit la vida durant 53 anys i de la que ha tingut quatre fills: l'Albert, el Xavier, el Llus-Maria i la M. del ngels. El 1950 es nomenat professor de l'Escola d'Art del Centre de Lectura de Reus; el 1965, professor de Dibuix de l'IES Gaud de Reus. El 2001, a petici dels ciutadans de Reus, l'Ajuntament de la ciutat li concedeix la Menci Honorfica Municipal Individual. El 5 de novembre de 2001, el president de la Diputaci de Tarragona, Josep Marin, inaugura una exposici homenatge, amb motiu de 85 Aniversari del pintor, al Palau Bofarull de Reus, oberta fins el 23 de novembre, dia en qu tingu lloc la presentaci del llibre "Pere Calder Ripoll, pintor, professor i pedagog", editat pels Amics de Pere Calder i del que n's autor Domnec Sol Gasull. Va fer una magnifica presentaci Felip Font de Rubinat, Coordinador territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

Com escultor, a  principis dels seixanta, va fer les prctiques d'escultura al taller del seu amic Modest Gen (Reus, 1914 - Bata (Guinea), 1983), on tingu ocasi de daurar i decorar nombroses obres religioses. A finals del anys cinquanta feu el bust de la seva esposa, Maria. Els anys 1998/99 inici una collecci molt especial per a la seva famlia: els retrats del sis nts: l'lex, l'Olga, la Glria, la Jordina, la Laura i el Vctor. 

Bibliografia.  

Llibre dedicat al pintor amb motiu del seu 85 Aniversari, titulat "Pere Calder Ripoll, pintor, professor i pedagog", del que n's autor Domnec Sol Gasull, editat pel Amics de Pere Calder. 

Hi ha informaci sobre la seva obra:.

Diari de Reus: 30.04.1936/ 16.05.1936/ 24.05.1936.
Setmanari Reus: Nmeros 414 i 1.444.
Diari de Tarragona: 20.08.1986/03.02.1994.
Reus Setmanal: Nmeros 1.026 i 1.067 de 1973.
Catlegs de diverses exposicions.
Volum nm. II: Teatre Fortuny, ms d'un segle. ;
Portal d'Art d'Internet www.gal-art.com, de F. Basco Garcia (que ha cedit gentilment a Wikipedia tots els drets de reproducci);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34642" title="Llac Victria" nonfiltered="3570" processed="3555" dbindex="13701">






El llac Victria forma part dels Grans Llacs africans, ocupa una rea de 68.100 km2, 300 km de longitud, 200-350 km d'amplada i 2200 de permetre, s el llac tropical ms gran del mn en superfcie i el set en volum d'aigua, les seves aiges sn alimentades per nombrosos corrents, entre la qual destaca el Kagera. s la font del Nil Blanc que a la vegada s el major afluent del Nil. 
Al llac s'hi troben ms de 3.000 illes, moltes deshabitades. El llac Victria est envoltat pels territoris d'Uganda, Tanznia i Kenya.

 Ecologia i Impacte Social  .

El llac Victria t un paper vital en la subsistncia de milions de persones que viuen a les seves ribes, en una de les regions ms densament poblades de la Terra. Sobretot degut en qu en el llac hi ha una pesca abundant.

s tamb un ecosistema molt malalt. Durant els anys 50, es va introduir a l'ecosistema del llac la perca del Nil en un intent de millorar el rendiment de la pesca, per ha resultat ser-hi devastadora. De centenars d'espcies endmiques moltes s'han extingit. A ms a ms els bons resultats inicials de captures de la perca del Nil han minvat dramticament. Actualment est sobre explotada. Hi ha indicis que la poblaci d'algunes espcies endmiques s'est recuperant.
 
Un altre problema ecolgic amb un desenlla feli ha estat la lluita contra l'enorme augment del jacint aqutic (Eichhornia crassipes), originari de les regions tropicals d'Amrica, el qual forma denses catifes de plantes provocant dificultats en la navegaci, la pesca, la producci hidroelctrica i en el provement d'aigua potable. El 1995 el 90% de la costa d'Uganda estava coberta per la planta. Amb el control mecnic i qumic el problema semblava irresoluble, tanmateix la cria i alliberament al llac d'un insecte (Neochetina eichhorniae) que s'alimenta de la planta ha donat molt bons resultats.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34646" title="Burgar" nonfiltered="3571" processed="3556" dbindex="13702">

El Burgar, antigament dit tamb El Brugar, fou un terme incorporat a Reus cap el 1844. Actualment s una partida de masos situada al nord de Reus, en direcci a La Selva del Camp. S'hi pot accedir per la carretera de Reus a la Selva del Camp (coneguda com a carretera de Montblanc), a m dreta, desprs de passar el cementiri de la ciutat, pel carrer principal del grup de naus industrials conegut com a Illes Medes. Acabat el carrer, continua com a Cam (Cam del Burgar) i es troben molts masos, i entre ells, el principal, ben assenyalat, a l'esquerra, el Mas del Burgar.


Fou donat a poblar el 18 d'abril del 1157 per Robert d'Aguil i la seva muller Agns, a Toms Aixems, en feu de l'esglsia de Tarragona. Al poblament noms s'admetien cristians d'origen i no s'acceptaven ni jueus ni musulmans, ni tant sols els convertits. Aix va frenar el seu desenvolupament. El 1291 pertanyia a Arnau de Vallcorba, de la Selva, que va prendre el ttol de batlle d'el Burgar el 1299. El 1356 va ingressar a la Comuna del Camp. El 1362 es va fer un pacte per l'aigua amb la gent de Constant. El 1413 el rei Joan I va vendre els seus drets en el terme a l'arquebisbe Vallterra i el 1438 l'arquebisbe Ram conced el lloc al batlle de la Selva. El 1446 pertanyia a Dalmau de Barbera, donzell de Reus, que no volia pagar els impostos a l'esglsia de Tarragona. El 1710 va ser fidel a l'arxiduc. La seva poblaci sempre va ser molt petita. Quan es va incorporar a Reus el 1844, tenia 20 habitants, per quinze anys abans noms en tenia 6.


El Mas del Burgar, lloc central del terme que es pot veure des del Cam del Burgar, t adossada una capella dedicada a la Mare de Du de l'Esperana. Un gran pi prop del Mas del Burgar va originar el nom del barranc del Pi del Burgar (o simplement barranc del Burgar), el qual en alguns llocs s un cam i en d'altres apareix ms ferotge. A la vora s'hi troben ara nombroses masies, entre elles el Mas de les Tres Eres, el Mas d'Oll i el mateix Mas del Burgar. El barranc recull les aiges del terme quan plou i les condueix en direcci a Vila-seca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34649" title="Mascalb" nonfiltered="3572" processed="3557" dbindex="13703">
Mascalb fou un antic terme rural de Tarragona que es va incorporar a Reus el 1591, i esta situat prop del Barranc de Porpres, en direcci de Reus a Salou.

L arquebisbe de Tarragona Hug de Cervell va donar les terres a un tal Calb el 1169; ja llavors hi havia un mas que devia ser el Mas de Porpres i que fou el lloc de naixement de Sant Bernat Calb (1180-1243), mas que mas tard fou reanomenat Mas Calb (apareix el nom cap el 1298 ja referit al mas i a les rodalies). El 1299 la senyoria, amb castell i jurisdicci prpia, pertanyia a Guerau Calb, per el segle XIV la propietat es va dividir. El 1377 va ingressar a la Comuna del Camp on va romandre fins el 1476. El 1391 el rei Joan I va vendre els seus drets al Arquebisbe de Tarragona Vallterra.  Galzeran de Canyelles va construir-hi una capella el 1401. El 1411 la justcia depenia de Vila-seca, i la capella depenia tamb de la parrquia de Vila-seca. A meitat del segle XV pertanyia a la famlia Sacirera que la va mantenir fins el 1591 quant al morir Jaume Sacirera la seva vdua Elisabet va vendre el castell, el moli, la premsa d'oli, el forn, el domini i la senyoria i terres al com de Reus. El 1773 el terme depenia de Reus tamb religiosament. El 1805, per obtenir el perms per fer el canal de Reus a Salou, el ttol de senyor (bar) de Mascalb va ser donat al primer ministre espanyol Godoy per reservant-se la propietat de cases i terres. El 1839 cases i terres es van vendre per finanar la construcci del Mercat de Reus.

El terme de Rubi, que es va donar a poblar abans del 1169, es va incorporar a Mascalb o Porpres mes tard. Tamb s esmenta que el Batlle del terme de Porpres ho era tamb de La Boella.

El Mas encara es conserva per ha estat reformat algunes vegades. La capella, que havia estat tancada, es va reobrir el 1943.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34654" title="Llenges austronsies" nonfiltered="3573" processed="3558" dbindex="13704">
La famlia de llenges austronsies s un conjunt d'idiomes parlats a les illes del Pacfic properes a sia i Austrlia. Tamb inclou la llengua de Madagascar. s un dels grups de llenges major del mn, tant quant a nombre d'idiomes (1244 d'acord amb Ethnologue) com quant a extensi geogrfica (des de Madagascar fins a la Illa de Pasqua. El nom prov de l'grec austronesia que significa "illes del sud".

El descobriment de la famlia precedeix al de les llenges indoeuropees (establerta a partir del segle XIX de forma certa). Des de 1706, el lingista Hadrian Reland ja havia subratllat la semblana entre la llengua parlada en Futuna, el malai i el malgaix, a partir del glossari recollit per Jacob Li Maire en Futuna. L'existncia d'una famlia de llenges, que ms tard ser denominada austronsia, es reconeix definitivament en el Catalogo delle Lingue de Lorenzo Hervas i Panduro en 1784. En 1834, la famlia, estesa fins a l'illa de Pasqua, s batejada com malaiopolinsia pel lingista Wilhelm von Humboldt en ber die Kawi-Sprache auf der Insel Java (1836-1839). Les llenges melansies van ser tractades a part durant llarg temps, en part per prejudicis racials, a pesar dels treballs del lingista Otto Dempwolff (1920). 

Les llenges austronsies es divideixen en 10 branques, nou de les quals es parlen en Taiwan i algunes illes prximes i que s'agrupen dintre de les llenges formosanes, sense relaci amb el xins. Les branques que van romandre a Taiwan mostren grans diferncies entre si. La branca restant s l'anomenada malai-polinsia que engloba a totes les altres llenges de la famlia. Aquesta branca se subdivideix en dues grans subgrups: el grup occidental amb uns 300 milions de parlants i el oriental amb aproximadament un mili de parlants. 

La lingstica comparativa, recolzada per troballes arqueolgiques, localitza l'origen dels ancestres lingstics de la famlia en el sudest de l'actual Xina des d'on van emigrar cap a Taiwan. 

Alguns lingistes creuen que la famlia tai-kadai hauria de collocar-se dintre d'una versi expandida de la famlia austronsia. Uns altres es decanten a favor d'una relaci amb la famlia sin-tibetana. I finalment uns altres han proposat una relaci amb les llenges afroasitiques, formant una superfamlia ustrica. Cap d'aquestes propostes s'ha guanyat l'acceptaci de la comunitat cientfica. 

Les llenges malai-polinsies tendeixen a la reduplicaci (repetici de tot o part d'una paraula) per a expressar el plural i totes les llenges austronsies tenen una entropia baixa, s a dir, els textos sn bastant repetitius quant a la freqncia dels sons. La majoria no possex grups de consonants (com  o ) i t un nombre de vocals petit, sent cinc el ms com. 

Algunes de les branques i llenges ms importants sn: 
 Llenges formosianes (llenges vernaculars de Taiwan no emparentades amb el xins, d'arribada ms tardana a la illa. En perill de desaparici) ;
 Llenges malai-polinsies ;
 Llenges malai-polinsies occidentals ;
 Indonesi (35 milions de parlants) ;
 Javans (>80 milions) ;
 Malai (7 a 18 milions) ;
 Malgaix (10 milions) ;
 Taglog o Tagal (22 milions) ;
 Cebu (18 milions) ;
 Chamorro ;
 Palaus ;
 Llenges malai-polinsies centrals i orientals ;
 Llenges malai-polinsies orientals ;
 Llenges de Halmahera-Sud i de Nova Guinea occidental ;
 Llenges oceniques (antigament subdividides en llenges melansies, llenges micronsies i llenges polinsies) ;
 Llenges oceniques de Nova Guinea septentrional i occidental i llenges meso-melansies ;
 Llenges oceniques orientals (regions ms a l'est Nova Guinea i les illes Salom, que comprenen totes les llenges de Vanuatu, Nova Calednia, Rotuma, Fiji, Micronsia i de Polinsia ;
 Drehu ;
 Fiji (337,000) ;
 Gilberts ;
 Maori (100,000) ;
 Tahiti;

Enllaos externs.
Ethnologue report for Austronesian ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34660" title="Llenges nigerocongoleses" nonfiltered="3574" processed="3559" dbindex="13705">


La famlia lingstica nigerocongolesa s la que agrupa ms idiomes del mn (ms de 1400), un 85% dels parlants de l'frica. Va ser catalogada com a famlia per primer cop per Joseph H Greenberg al segle XIX, tot i que conservem testimonis escrits des del segle X. 

Aquestes llenges acostumen a ser tonals i a comptar amb un complex sistema de flexi nominal. Els idiomes ms importants del grup sn el wolof, el ioruba i el suahili.

Referncies.
Bendor-Samuel, John & Rhonda L. Hartell (eds.) (1989) The Niger-Congo Languages   A classification and description of Africa's largest language family. Lanham, Maryland: University Press of America.
Bennett, Patrick R. & Sterk, Jan P. (1977) 'South Central Niger-Congo: A reclassification'. Studies in African Linguistics, 8, 241 273.
Blench, Roger (1995) 'Is Niger-Congo simply a branch of Nilo-Saharan?' In Proceedings: Fifth Nilo-Saharan Linguistics Colloquium, Nice, 1992, ed. R. Nicolai and F. Rottland, 83-130. Kln: Rdiger Kppe.
Capo, Hounkpati B.C. (1981) 'Nasality in Gbe: A Synchronic Interpretation' Studies in African Linguistics, 12, 1, 1-43.
Casali, Roderic F. (1995) 'On the Reduction of Vowel Systems in Volta-Congo', African Languages and Cultures, 8, 2, Dec, 109 121.
Greenberg, Joseph H. (1963) The Languages of Africa. Indiana Univ. Press.
Gregersen, Edgar A. (1972) 'Kongo-Saharan'. Journal of African Linguistics, 4, 46-56.
Saout, J. le (1973) 'Languages sans consonnes nasales', Annales de l Universit d'Abidjan, H, 6, 1, 179-205.
Stewart, John M. (1976) Towards Volta-Congo reconstruction: a comparative study of some languages of Black-Africa. (Inaugural speech, Leiden University) Leiden: Universitaire Pers Leiden.
Stewart, John M. (2002) 'The potential of Proto-Potou-Akanic-Bantu as a pilot Proto-Niger-Congo, and the reconstructions updated', in Journal of African Languages and Linguistics, 23, 197-224.
Williamson, Kay (1989) 'Niger-Congo overview', in Bendor-Samuel & Hartell (eds.) The Niger-Congo Languages, 3-45.
Williamson, Kay & Blench, Roger (2000) 'Niger-Congo', in Heine, Bernd and Nurse, Derek (eds) African Languages - An Introduction. Cambridge: Cambridge University press, pp. 11 42.

Enllaos externs.
 Una evaluaci de la classificaci Niger-Congo, Kenneth Olson;
 Ethnologue: Arbre lingstic Niger-Congo;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34668" title="Llenges paps" nonfiltered="3575" processed="3560" dbindex="13706">
El terme llenges paps designa una extensi geogrfica i no una famlia lingstica prpiament dita, ja que es refereix al conjunt d'idiomes parlats al voltant de Nova Guinea i que poden agrupar-se en ms de 10 grups gentics diferents. No obstant aix, el terme est fora ests entre la comunitat cientfica. 

L'etimologia de pap sembla que ve d'una paraula que volia dir "de cabells arrissats", caracterstica de la majoria de parlants. Les gramtiques sn fora complexes, destaca l'ordre subjecte - objecte - verb en l'oraci, declinacions al substantiu i una gran varietat de regles de concordana. Per contra, la seva fontica, tot i tractar-se de llenges tonals, s molt senzilla.

La majoria d'idiomes sn prcticament desconeguts pel mn occidental i molts estan en perill d'extinci. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34669" title="Fins" nonfiltered="3576" processed="3561" dbindex="13707">

El fins o fins (suomi) s un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlndia. s la llengua materna de 5 milions de persones. Pertany a les llenges uralianes i s'escriu amb l'alfabet llat. s un idioma proper i bastant similar a l'estoni. Amb l'hongars comparteix la famlia lingstica finogrica per noms comparteix unes poques arrels lxiques comunes.

 Sistema de sons i escriptura .

El fins actual t 13 (o 14) consonants (pvmtdnskhjlr i ng) i 8 vocals (eiaouy).

Les consonants sn:
 p oclusiva bilabial sorda, com en catal;
 v fricativa labiodental sonora, com la v catalana en els dialectes en qu s diferent de la b;
 m nasal bilabial, com en catal;
 t oclusiva dental sorda, com en catal ;
 d fricativa dental sonora, semblant a la d intervoclica catalana de cada;
 n nasal alveolar, com en catal;
 s fricativa alveolar sorda, com ss en catal;
 k oclusiva velar sorda, com en catal;
 ng nasal velar, que noms apareix en posici medial, com la consonant final de la paraula catalana sang;
 h fricativa velar sorda, com la j castella o ch alemanya;
 j semiconsonant palatal, com la i semiconsonant catalana de joia;
 l lateral alveolar, com en catal;
 r rtica alveolar, com en catal;

A ms, t valor fonolgic l'oclusiva glotal, que no es representa en l'escriptura.

Els sons consonntics poden ser curts o llargs. Les consonants llargues es representen dobles en l'escriptura.

La vocal  representa la vocal baixa anterior no arrodonida (com la e oberta catalana). 
La vocal  representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la  alemanya). 
La vocal y representa la vocal alta anterior arrodonida (com la  alemanya).

A ms, les vocals tamb poden ser curtes o llargues. Les vocals llargues es representen dobles en l'escriptura.

L'accent es fa recaure a la primer sllaba de la paraula. 

 Harmonia voclica . 

La fonologia finesa segueix regles d'harmonia voclica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula-arrel. 

En fins, les vocals poden ser anteriors (aou), posteriors (y), o neutrals (ei). Cada vocal anterior t una corresponent parella posterior (a/,o/,u/y). Noms pot haver-hi o vocals posteriors o anteriors en una mateixa paraula. Els sufixos gramaticals canvien entre la vocal anterior o posterior corresponent per tal que cada paraula noms contingui o b vocals anteriors o b vocals posteriors, a banda de les vocals considerades neutrals. La vocal de la sllaba inicial de la paraula determina si la resta de vocals seran anteriors o posteriors.

 Una vocal posterior inicial fa que la resta de vocals siguin posteriors (o neutrals), per exemple: pos+ahta+(t)a   posahtaa;
 Una vocal anterior inicial fa que la resta de vocals siguin anteriors (o neutrals), per exemple: rj+ahta+(t)a   rjht.
 Una vocal neutral inicial fa que sigui una de les vocals segents la que determini si la paraula ha d'anar amb vocals anteriors o posteriors, per exemple: sih+ahta+(ta)   sihahtaa cf. sih+ise+(t)a   sihist;


Morfosintaxi.

El fins s una llengua que t un complex sistema de flexi que no afecta noms els noms. Es distingeixen 15 casos diferents. No hi ha, en canvi, distinci de gnere gramatical. El plural es forma amb una T.  Pel que fa al sistema dels verbs, es conjuguen 4 modes diferents i destaca l'absncia d'un temps especfic per a designar el futur. L'ordre sintctic s relativament lliure, per predomina el de subjecte -  verb - objecte. Morfolgicament, es tracta d'una llengua aglutinant.

Histria.

Els inicis de la llengua estan barrejats amb la mitologia nrdica, que parla dels finesos com a parents de trolls i nans del bosc amb un idioma i una religi propis. El primer text escrit amb seguretat en fins s una frmula mgica de l'edat mitjana. El fins estndard est molt lligat al Kalevala, obra magna de la literatura finesa. Des del segle XIX hi ha una llengua finesa normalitzada. Al segle XX es va expandir fora dels seus territoris naturals a causa de l'emigraci. 

Enllaos externs.
Diccionari Fin-Cat-Fin ;

Remarques.




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34671" title="Comuna del Camp" nonfiltered="3577" processed="3562" dbindex="13708">
La Comuna del Camp sorg per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesistica del Arquebisbat de Tarragona. La Comuna va arribar a aplegar fins a 112 termes o pobles del Camp de Tarragona (avui Tarragons, Alt Camp i Baix Camp), alguns noms d'una famlia. Els pobles i termes entraren i sortiren de la comuna al llarg de la histria i per tant el nombre de membres era oscillant. 

 Histria .

La primera reuni va tenir lloc el 1274, en oposici als drets reials sobre les comunes que exercia el veguer del rei. El 1288 els pobles es revoltaren i allegaren que eren vassalls dels arquebisbe i no del rei. L'arquebisbe els hi va fer costat. El 1292 i 1296 es produren altres revoltes sempre acabades amb cessions reials.

El 1305 es va fundar formalment la Comuna contra l'arquebisbe Rodrigo de Tello que volia fer pagar als pobles 2/5 del cost de la reconstrucci de les muralles de Tarragona. La capital i lloc de reuni s'establi a La Selva (La Selva del Camp). 

El 1322 el rei va atorgar privilegis a la comuna, ja que li servia de contrapoder del de l'Arquebisbe. El 1330 l'Infant Joan d'Arag i d'Anjou, arquebisbe de Tarragona, va reconixer la comuna i el rei Joan I va confirmar els drets d'aquesta el 1388, i el rei Mart I ho va fer, ampliant-los, el 1399. Els privilegis van ser recopilats per Berenguer Montserrat el 1449. 

Des el 1335 les reunions foren freqents i la Comuna participa com entitat a moltes guerres. El 1374 la Comuna intervingu en el plet entre el rei i l'arquebisbe Pere de Clasquer, a favor del darrer, amb desfetes a Vilabella i Vilafortuny. El rei va tractar d'establir la seva senyoria nica sobre les terres de la Comuna, per els pobles s'hi oposaren, i molts van ser saquejats per Bernat de Vilademany. El 1393 la Comuna va comprar el perd reial. 

El 1413 la Comuna no volia oposar-se a Jaume II d'Urgell contravenint les ordres reials (Constituci Princeps Manque de 3 d'octubre de 1413). Temps ms tard, el juny de 1462, la Comuna es va declarar contraria al rei, sota la direcci del selvat Cosme de Montserrat, bisbe de Vic, i aix es va deslliurar de la jurisdicci reial i tamb de la de l'Arquebisbe (que feia costat al rei), per les forces reials van desfer als de la comuna i el setembre aquesta va quedar ocupada i sotmesa al arquebisbe. 

Durant el segle XV els pobles de la costa van patir les escomeses dels pirates musulmans comenades ja el segle XIV. El 1527 es va construir una torre de defensa a Salou, que encara existeix, i, per acabar d'arreglar la situaci, el 1529 una pesta va assolar la comarca.  El pirata Dragut (Barba-roja) va desembarcar a Salou el 1550. Els atacs dels pirates van durar encara tot el segle XVI i continuaven al comenar el segle XVII. 

El segle XVI la comuna va impulsar la construcci de camins i ponts, que van conduir a millorar notablement la situaci fins el 1591, quan hi va haver una nova pesta. 

El 1640 la Comuna es va posar al costat de la Generalitat i la seva gent va defensar el coll de Balaguer contra els castellans, per derrotats, es van retirar a Cambrils, que va ser capturada pels castellans el 15 de desembre del 1640. Poc desprs, el dia 24 de desembre, va caure Tarragona, que va entregar el francs Epenan, defensor de la ciutat. Derrotats els castellans, Tarragona fou assetjada pels francesos aliats dels catalans. Tant francesos com castellans es comportaven com ocupants i no varen ser ben rebuts pels catalans de la Comuna. El 1647 casi tots els pobles de la Comuna van jurar fidelitat al rei francs per el 1651 van quedar sotmeses pels castellans.

El 1705 la comuna es va declarar per l'arxiduc. Al capdavant dels austriacistes estaven els germans riudomencs Nebot i el rector de Vilabella. Francesos i castellans van ocupar la zona el 1708 per el 1710 tornava al bndol de l'arxiduc en un acord que fou de fet el darrer de l'entitat (el 13 de setembre de 1710) si b encara hi van haver algunes actuacions fins el 1712.  

Tot i ser abolida pel decret de Nova Planta del 1716, es va mantenir la resistncia activa contra el nou rei francs fins el 1719 sota el comandament de Pere Joan Barcel (Carrasclet).

 Llista de pobles que habitualment foren part de la comuna (incloent els pobles ja desapareguts) .

L'Albiol;
Alforja;
Alcover;
Ali;
Almoster;
L'Arbo;
Ardenya;
L'Argentera;
L'Argilaga;
Els Banys;
Barenys;
Bellavista;
Les Borges del Camp;
Botarell;
Brfim;
Burgar;
Burguet;
Cambrils;
La Canonja;
Casafort;
Castellvell del Camp;
El Catllar;
Els Cocons;
Codony;
Colldejou;
Constant;
Cortiella;
Duesaiges;
Escornalbou;
Ferran;
Font de l'Astor;
Els Garidells;
La Granja dels Frares;
Guardamar;
Les Gunyoles;
La Selva del Camp;
La Trilla;
Les Irles;
Masmoreta;
La Mas;
Masricart;
El Mil;
Miramar;
Molnars;
Montbri del Camp;
Montoliu;
Mont-roig;
El Morell;
Nulles;
El Pedrs;
Perafort;
Peralta (Renau);
El Pla de Cabra;
La Pobla de Mafumet;
El Pontarr;
Pradell;
Puigdelf;
Puigpelat;
Quadra de Montoliu;
Quadra dels Tascals;
El Rourell;
Renau;
Reus;
La Riera de Gai;
Riudecanyes;
Riudecols;
La Secuita;
La Serra;
Tamarit;
Les Tapioles;
La Torre de Fontaubella;
Torrelles;
Vallmoll;
Valls;
Vilabella;
Vilafortuny;
Vilallonga del Camp;
Vilanova d'Escornalbou;
Vila-seca;
Vilaverd;
Vinyols i els Arcs;
Vistabella;
Les Voltes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34675" title="Sue Bird" nonfiltered="3578" processed="3563" dbindex="13709">







Suzanne Brigit Bird, "Sue" Bird, va nixer el 16 d'octubre de 1980, a Syosset, Nova York, Estats Units. s una jugadora professional de bsquet femen, que desprs de quatre temporades magnfiques a la Lliga Universitria amb l'Universitat de Connecticut (UConn), ha esdevingut una de les peces clau a la lliga professional, la WNBA, en el seu equip, les Seattle Storm.

 Dades personals de referncia .
Posici: Base

Estatura: 1,75 m

Pes: 68 kgs

Universitat: UConn (Universitat de Connecticut).

 Carrera esportiva .
Sue Bird, comena la seva carrera esportiva a l'equip de bsquet femen de la Universitat de Connecticut, l'UConn Huskies. S'hi estaria de 1998 fins el 2002, quan esdevindria jugadora professional de la WNBA de 2002 fins avui, obtenint el ceptre de campiona en el seu actual equip, Seattle Storm.
Parallelament, tamb ha prs part el 2003 a la Lliga Nacional de Bsquet Femen  i el 2004-2005 a la Lliga russa. 

 UConn .
Des de la temporada 1998, Sue, va liderar des de la posici de base titular les Huskies guanyant-se el renom, tot ajudant-les a guanyar el ttol de la NCAA per dos vegades, el 2000 i el 2002. Un de les seves virtuts va ser la gran eficincia tant en els tirs lliures (assolint una mitjana d'efectivitat del 90% del 1999 al 2002) i una destacada decisivitat amb els llenaments triples. All, va fer equip amb jugadores que actualment estan fent histria, de carreres molt brillants essent probablement un dels millors equips Universitaris que mai han trepitjat la NCAA; estem parlant, a banda de la Sue, gent com na Swin Cash, Tamika Catchings o Diana Taurasi.
El 2002, l'any en qu far l'ascens a la lliga professional, la WNBA, ser premiada amb el Naismith Award Winner and College Player of the year 2002, succeint na Ruth Riley que desprs ha estat campiona de la WNBA amb els Detroit Shock.

 WNBA, el gran salt .
En el propi draft del 2002, un equip de mitja-baixa classificaci en la taula, les Seattle Storm, escullen la Sue en la primera posici convertint-la en la primera base que s elegida com a nmero 1, en la curta histria de la WNBA. Dur el nmero 10, que no abandonar ms que quan arribi a vestir la samarreta de la selecci de bsquet femen dels Estats Units, duent el 6.

En la seva temporada com a rookie, ja causar certa espectaci, perqu liderar el seu equip cap a la histrica primera classificaci als playoffs. El seu lideratge comport que fos escollida per l'equip ideal de la lliga d'aquell any, i a ms es va guanyar la titularitat amb l'equip de la Conferncia oest a l'All-Stars. 

Sue Bird esdevindr la segona anotadora de l'equip, amb 14,4 punts per partit de mitjana, lder en assistncies per partit, 6, i en robatoris, 1,6. A ms a ms, liderar les anotacions des de la lnia de triples del seu equip, amb un total de 57 encerts.

A partir d'aquest moment, la dinmica de les Seattle Storm, canviar el seu rumb i iniciar un ascens que el dur a convertir-se en un dels equips de referncia, sobretot amb l'arribada d'una nova entrenadora, Anne Donovan, que a banda de la Sue, sabr treure profit de l'altra gran promesa de l'equip, l'australiana Lauren Jackson, que havia arribat a l'equip el 2001, un any abans que la Sue tamb amb la primera selecci al Draft. 

Per una lesi menor de genoll ser un fort entrebanc a l'hora de permetre rendir la Sue al mxim, la qual cosa la far arrossegar una srie de molsties que la tindran fora de les pistes alguns partits, per no definitivament per tota la temporada. La lesi de na Lauren Jackson, la jugadora de mxima anotaci per partit de mitjana de tota la lliga durant aquella temporada, els cinc ltims partits de la fase regular, mancaran l'equip d'obtenir una prometedora classificaci per als playoffs d'aquest any, 2003. Tanmateix, la Sue Bird, deleitar l'afecci amb 6,5 assistncies per partit de mitjana, 1,4 robatoris i 49 triples. Tamb seria cridada per l'All-Stars com tamb recollida a la llista de l'equip ideal de la temporada.

El 2004, desprs de la recuperaci total del genoll de la de Syosset, Anne Donovan repescar Betty Lennox del seu pullular per diferents clubs de la lliga, i junt amb alguns altres fitxatxes d'experincia aconseguir el miracle malgrat que tot just comenar la lliga, cap dels analistes experts, incloent antigues jugadores de gran renom com ara Nancy Lieberman, apostaran per les de Seattle, ni tan sols a nivell individual per Lauren Jackson o Sue Bird. Aix doncs, caient la pressi en les de sempre, Sue Bird liderar el seu equip cap a victries clau contra equips favorits com ara Los Angeles Sparks, que aquesta temporada patiran una devallada. L'aportaci de la nostra jugadora, ser de 8,5 punts per partit de mitjana, i 5,3 assistncies com a dades ms rellevants. Sense baixar dels primers llocs de la taula aconseguiran fcilment la classificaci per als Playoffs. 

Tanmateix, per, les lesions tornaran a posar a prova la resistncia de la Sue, que es trencar el nas tot just comenar les finals per la Conferncia oest. Tanmateix, un mscara de plstic transparent, li ser suficient per poder jugar i aportar la seva riquesa de joc i les seves famoses assistncies sense mirar, per catapultar l'equip cap a la consecuci del ceptre de lliga, davant l'equip de Connecticut Sun, grcies tamb a una gran srie final de la Betty Lennox l'heroina de la final.
En l'aturada de la temporada, entre el 2004-2005, ha anat a jugar a Rssia, d'on descendeix la seva branca paterna, desprs emigrada als Estats Units a jugar amb el Dynamo Moscow. All ha compartit equip fins la que ha estat tamb companya d'equip a Seattle, Kamila Vodichkova. Aquesta ltima, per, jugar a partir de 2005 amb els Phoenix Mercury, com a agent lliure. Precisament, el mateix equip on juga una de les millors amigues de la Sue, La Diana Taurasi.

 EUA .
Entre la temporada 2003-2004, na Sue, ha estat cridada a la selecci nacional de bsquet femen dels Estats Units. D'aquesta manera, ha esdevingut la jugadora ms jove a prendre part en aquesta plantilla. Tot i que la seva aportaci no ha resultat excessivament brillant donada la qualitat de les seves companyes, ms les rotacions a la pista per donar minuts a totes, ha contribuit el 2004, a guanyar la medalla d'or als JJOO d'Atenes, sense gaires problemes.

La sort del seu equip, s'ha vist capgirada al campionat del mn de bsquet femen el setembre de 2006 a Brasil. Els Estats Units, partien com a favorites una vegada ms, i es preveia un altre cop una gran final contra Austrlia. Dissortadament, s'hi van quedar a les semi-finals, com havia succet amb l'equip mascul en el mundial equivalent acabat a Jap uns dies abans. El desencert, va fer que protagonitzssin un pens tercer quart difcil d'oblidar, contra les futures finalistes, la selecci de Rssia, on les americanes no anotaren ms de sis punts. 75 a 68, acabarien perdent maquillant el resultat a l'ltim quart. Bird i les seves companyes, van poder sumar, com a mnim el bronze davant la selecci amfitriona en un matx en qu tot va funcionar normalment, tot guanyant 99-59.

 Enllaos externs .
Biografa del equip olimpic del Estats Units de la Sue Bird ;
Perfil de la WNBA de la Jugadora estatunidenca ;
Perfil de la jugadora al web de les Seattle Storm ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34676" title="Aeroport de Reus" nonfiltered="3579" processed="3564" dbindex="13710">



L'Aeroport de Reus (IATA: REU, ICAO: LERS) s l'aeroport destinat a donar servei a la part occidental de Catalunya. T a la vora les installacions de la Base Aria de Reus i del Centre d'Estudis Superiors de l'Aviaci (CESDA), un centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili. I del Reial Aeroclub de Reus Costa Daurada, fundat l'any 1935.
 Situaci .
Es troba situat a 4 quilmetres a l'est de la ciutat de Reus (Baix Camp), al terme municipal del qual hi ha la meitat de l'aeroport. L'altra meitat s dins el terme municipal de Constant (Tarragons). La "frontera" del terme municipal divideix l'edifici en dues parts. Tamb s proper a Salou i Cambrils, centres turstics de la Costa Daurada que acullen la major part dels viatgers que hi passen.

 Accessos .
S'hi accedeix per l'autovia T-11 (N420) de Reus a Tarragona, i actualment hi enllaa el segon cintur de Reus permetent-hi un accs rpid des d'altres llocs com Cambrils, Salou i Vila-seca.

 Histria .
L'Aeroport de Reus va sorgir com una iniciativa de l'Aeroclub de Reus, que l'any de la seva  fundaci, 1935, va comenar a comprar els terrenys necessaris per a installar-hi una pista. El RACREUS va suspendre tota activitat durant la Guerra Civil, i la compra de terrenys va continuar ara per part de l'Exrcit Republic, que va convertir-lo en una de les tres bases militars de la zona, grcies al treball d'un grup d'enginyers russos. L'Aeroclub va tornar a l'activitat aeronutica a finals dels anys 40 i va comprar la primera avioneta. Tot seguit es va constituir la Escuela de formacin de Pilotos.

Desprs de la guerra, en els terrenys propietat del RAC l'exrcit espanyol va construir-hi una base militar, i l'Aeroclub va quedar arraconat en una petita parcella des d'on operava La Base de Reus va acollir els Bf-109F del 23 regiment de l'Exrcit de l'Aire i va contemplar l'aterratge d'emergncia d'algun aparell de guerra estranger. Reus va ser base de la "Escuela de Caza" fins que es va traslladar a Sevilla i va ser seu de la "Escuela de Suboficiales del Ejrcito del Aire", tot i que en aquells moments ja es va iniciar un s compartit amb l'aviaci civil. Finalment, tancada l'escola l'any 1992, la seva activitat es va centrar exclusivament en l'mbit civil, tot i que encara va quedar un petit destacament militar. La desafecci militar total va significar el trasps de la propietat de tots els terrenys i edificis a AENA (ens pblic que gestiona tres aeroports ms a Catalunya -Girona, Barcelona, i Sabadell). 
El RAC segueix ubicat en els mateixos terrenys i disposa de dos hangars, tot i que t previst installar un tercer hangar que ser l'hangar militar que hi havia a l'aeroport que es restaurar (de fet ha estat l'nica installaci militar que ha quedat lliure de la demolici necessria per a la construcci de la nova NAT. Al costat de l'Aeroport de Reus hi ha el Centre d'Estudis Superiors de l'Aviaci (CESDA), adscrit a la Universitat Rovira i Virgili, model de formaci universitria de pilots i tcnics en operacions que t una flota de 10 avions i tres simuladors.

Companyies de baix cost (particularment Ryanair) han potenciat l'aeroport de la Costa Daurada, especialment per la seva proximitat als principals nuclis turstics com Cambrils o Salou, el parc temtic Port Aventura, i tamb com accs econmic a Barcelona, a 95 km. Aquest increment operacional va suposar un important creixement de les xifres. El 1995, prop de 500.000 persones i el 2004 el nombre es va duplicar fins a sobrepassar, per primer cop a la seva histria el mili de passatgers. Els segents anys s'ha repetit la xifra de 1.300.000 passatgers, fins al 2008 on el trnsit foru lleguermant inferrior. Tot i aix, la tendncia alcista va fer que el Pla Director es modifiqus i s'adapts a les noves previsions.

 L'Aeroclub de Reus .
Un conjunt d'afeccionats a l'aviaci de la capital del Baix Camp, desprs de realitzar diverses activitats aries desenvolupades a la ciutat i voltants, constitueixen el 1935 l'Aeroclub de Reus, iniciant tot seguit els trmits per la compra dels primers terrenys per la construcci de l'aeroport, on ara hi es construit.

L'esclat de la Guerra Civil va trencar el desenvolupament del projecte i va acabar amb les activitats de l'Aeroclub de Reus fins a finals dels anys 40, on es reinicien les seves activitats i es constitueix l'Escola de Formaci de Pilots i es desenvolupant, a partir d'aquell moment, tot tipus de manifestacions i activitats aries a l'aeroport.
Actualment t uns 265 socis actius i contina amb la seva tasca de formaci de pilots privats PPL-JAR, realitza excursions arees i "baptismes de l'aire" .

 Caracterstiques tcniques .
L'Aeroport disposa de dues plataformes d'aterratge/enlairament, donant aix cuatre pistes:

 07/25, amb 45 metres d'amplada, de formig amb resistncia PCN 87/R/C/W/T.
 12/30, amb 35 metres d'amplada i de terreny natural.

Per accedir a les pistes 07 i 25, disposa d'una pista de rodatje parallela d'asfalt i de 22 metres d'amplada amb resistncia PCN 39/F/B/W/T, que comunica amb els estacionaments 1,2,3,4 i 5 per aeronaus.

A la capalera de la pista 25 es troba l'nic sistema llumins d'ajuda a l'aproximaci de precisi CAT I, 900m. Les pistes 07 i 25 disposen de senyals llumniques a banda i banda de pista, i a les interjeccions amb la de rodatje; les pistes 12/30 no disposen de cap sistema d'illuminaci.


 Companyies que hi operen .
Les companyies que actualment ofereixen vols a Reus:



Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial de l'Aeroport de Reus (AENA);
 Web oficial del Reial Aeroclub de Reus Costa Daurada;
Web oficial del Centre d'Estudis Superiors de l'Aviaci (CESDA);
 Fotografies de l'aeroport de Reus;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34678" title="Base Aria de Reus" nonfiltered="3580" processed="3565" dbindex="13711">
La Base Aria de Reus fou un establiment militar formar per les installacions militars de l'Exrcit del Aire sorgides a l'entorn del Aeroport de Reus, prop de la ciutat de Reus.

En ple funcionament disposava d'un check point a l'entrada, casa del coronel de la base, polvor, pavell d'oficials, cos de gurdia, pavellons de tropa i dependncies annexes incloent-hi classes per alumnes, pati d'armes, comunicacions, pavell de l'escola de suboficials (que va existir del 1971 al 1992), plana Major, pavell de suboficials, i altres dependncies, aix com tallers, hangars, zona de combustible, intendncia, impremta i bombers. El 1997 va ser tancada i l'aerdrom militar va esdevenir nicament d's civil juntament amb totes les seves installacions.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34680" title="Sol-i-vista" nonfiltered="3581" processed="3566" dbindex="13712">
El nucli de Sol-i-vista o Solivista, originat en les Parcelles Sol i Vista (inicialment Parcelas Sol y Vista), s un barri perifric de Reus de 551 habitants (2005). 

Est situat a l'esquerra de la Carretera de Alcolea (carretera nacional a Falset, que rep aquest nom a Reus, en el tram de Reus a les Borges del Camp i Riudecols). Es va iniciar als anys seixanta per recollir l'emigraci andalusa amb edificacions auto construdes. Les primeres cases foren senzilles i construdes seguint el model andals, encalades de blanc. Una de las famlies impulsores fou la dels Espigares. Ms tard es va anar millorant, i al quedar ja molt proper a la ciutat es van comenar a construir xalets d'un cert luxe. Quasi be davant, a l'altre costat de Carretera, es va desenvolupar el grup Pelai (Pelayo). A un centenar de metres es troba el Polgon Industrial de Reus.

El grup Solivista ha millorat molt des el 1990 sobretot desprs de la construcci del estadi de futbol i de rugbi del Reus Deportiu i de la construcci de vivendes unifamiliars coneguda como urbanitzaci Escola Artiga. Avui en dia ja no resten terrenys per edificar entre la ciutat i el grup.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34681" title="Pelai" nonfiltered="3582" processed="3567" dbindex="13713">


Histria:

Pelai I o Pelayo, capitost visigot cap de bandolers en contra dels berbers al nord de la pennsula, que es considerat el primer rei d'Astries desprs d'una victria en una escaramussa a Covadonga.

Geografia:
Pelai (Reus), nucli dels afores de Reus.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34682" title="Pelai (Reus)" nonfiltered="3583" processed="3568" dbindex="13714">
El nucli Pelai de Reus, de 514 habitants (2005), inicialment Parcelas Pelayo i desprs Parcelles Pelai (localment pronunciat "parcelles pelaiu"), sorg els anys seixanta. Per iniciativa municipal es varen demarcar dotzenes de petites parcelles, tant per servir per l'auto construcci de casetes per els emigrants com per hortets familiars pels locals.

La precarietat de les construccions i el fet de qu les parcelles fossin petites va mantenir la zona poc desenvolupada, fins que la ciutat va arribar a la zona cap els anys 90, en qu es va procedir a reagrupacions, noves parcellacions, i reformes o noves construccions, que van deixar la zona molt millorada.

Al costat mateix de les parcelles se situa l'Institut Pere Mata, un manicomi d'edificaci modernista, obra de l'arquitecte Llus Domnech i Montaner. 

Al nucli s'hi arriba per la carretera d'Alcolea que s la carretera nacional que porta a Falset i que rep aquest nom a Reus, en el tram fins a Les Borges del Camp i Riudecols. Una carretera  secundria a la dreta, regulada per semfors i un rotonda, marca el llindar del nucli amb la ciutat. Aquesta carretera porta a l'Institut Pere Mata. s el darrer nucli d'aquesta part de Reus, i a la dreta i al fons del grup mirant des la carretera secundria ja tot sn camps de cultiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34683" title="Domnec Sol Gasull" nonfiltered="3584" processed="3569" dbindex="13715">
Domnec Sol Gasull es un historiador catal que va nixer a Reus el 1947, especialitzat en l'histria local.

 Obres .


Les seves obres principals son: 

Vint reusencs illustres (1977);
Josep Mart Folguera i la seva obra (1979);
Modest Gen, missioner de l'art (1984);
Recorregut artstic pel cementiri de Reus (1991);
Histria del monument al general Prim (1994);
Prim, 125 desprs del seu assassinat (1995);
Josep Llovera i Bufill, farmacutic i pintor (1996);
Tamb sn de Reus (1995);
Les roses del nostre escut (1997);
Teresa Vidal Nolla, escultora (1998);
Antoni Gaud Cornet, la seva documentaci (1998);
Borsa de Colleccionista, 25 aniversari (2000);
Joaquim Maria Bartrina Aixems, poeta (2000);
Josep Mart Folguera, el prncep dels poetes (2000);
Pere Calder Ripoll, pintor, professor i pedagog (2001);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34684" title="Cosmovisi" nonfiltered="3585" processed="3570" dbindex="13716">
La cosmovisi s el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del mn que t una persona, poca o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot all que existeix. Etimolgicament, el mot s un calc de la paraula alemanya Weltanschauung (de Welt, "mn" i anschauen, "observar"). 

Una cosmovisi defineix nocions comunes, que s'apliquen a tots els camps de la vida, des de la poltica, l'economia o la cincia fins a la religi, la moral o la filosofia.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34685" title="Guerra francoprussiana" nonfiltered="3586" processed="3571" dbindex="13717">

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procs d'Unificaci alemanya encarregat per Guillem I de Prssia a Otto von Bismarck.

Antecedents.
El rei Guillem I de Prssia va nomenar canceller a Otto von Bismarck el 1862, i entre els seus encrrecs hi havia la Unificaci alemanya, la recomposici del Sacre Imperi Romanogermnic sota el comandament prussi. 

Els estats del sud d'Alemanya es mostraven reticents a la idea d'una uni total dels estats alemanys sota el lideratge de la Prssia protestant i militarista i volien limitar la uni al terreny econmic i a uns acords militars. Bismarck va creure que la millor manera de vncer aquestes reticncies era mitjanant una guerra nacional, una amenaa exterior que desperts els sentiments patritics i nacionalistes dels estats del sud i els aprops a Prssia.

La disputa entre Frana i Prssia per la candidatura de la dinastia Hohenzollern al tron espanyol, del que havia abdicat Isabel II d'Espanya va pujar de to durant el regnat de Napole III, i Frana temia Prssia perqu en haver guanyat la Guerra dels Ducats i la Guerra austroprussiana havia guanyat molt territori i s'estava convertint en un rival massa fort pels seus interessos, en guanyar mercat amb la unificaci i practicant mesures com el Zollverein (1834), l'abolici de duanes entre els estats alemanys.

L'oportunitat que Bismarck esperava la va proporcionar finalment Frana, que, recelosa davant la influncia que anava adquirint Prssia i amb motiu de la possible candidatura prussiana al tron d'Espanya que havia quedat vacant, va declarar-li la guerra. Aquesta guerra va provocar all que Bismarck desitjava: la uni de tots els alemanys contra l'amenaa francesa.

La guerra.
La guerra francoprussiana va esclatar el 1870 quan Frana va atacar Prssia esperant que els estats alemanys es dividissin entre ells, cosa que no va succeir, i aquestos van fer honor als seus tractats, de manera que els estats del sud d'Alemanya van afegir les seves tropes a les de la Confederaci d'Alemanya del Nord per derrotar rpidament les tropes franceses.

La superioritat numrica alemanya va ser decisiva en les successives batalles, i Napole III va acabar sent capturat a la Batalla de Sedan, on a ms es va capturar un dels exrcits francesos, mentre l'altre restava assetjat a Metz. Quan van arribar les notcies de la desfeta a Pars, desprs d'un cop d'estat liderat pel General Trochu, Jules Favre, i Lon Gambetta a Pars el 4 de setembre de 1870, es va proclamar la Tercera Repblica Francesa.

Otto von Bismarck va oferir la pau al nou govern francs a canvi de moderades cessions territorials a Alscia, que no van ser acceptades i van renovar la declaraci de guerra. Els alemanys van assetjar Pars mentre Lon Gambetta reclutava nous exrcits a les provncies, que serien novament derrotats.

La guerra va acabar el 18 de gener de 1871 amb la signatura del Tractat de Frankfurt, quan la captura de la capital francesa era imminent, i Guillem I es va proclamar emperador del II Reich (l'Imperi Alemany) al Palau de Versalles, molt a prop de Pars, a la vegada que ampliava el seu territori afegint-li l'Alscia i la Lorena, territoris francesos fronterers amb l'Imperi.

Conseqncies.
El resultat de la guerra va suposar una forta humiliaci pels francesos, que es compta entre una de les moltes causes de la Primera Guerra Mundial, va canviar novament la forma de l'estat francs a la definitiva Repblica, i va completar la Unificaci alemanya, de la qual va sortir l'Imperi Alemany.

 Bibliografia .

 TEMPS, Histria contempornia. Diversos autors. Ed. Vicens Vives 1990;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34686" title="Elisha Gray" nonfiltered="3587" processed="3572" dbindex="13718">


Elisha Gray (Estats Units 1835 - 1901) Inventor del telfon, independentment d'Antonio Meucci o d'Alexander Graham Bell. 

Va nixer a Barnesville, a l'estat d'Ohio, el 2 d'agost de 1835, en un entorn familiar rural i de fortes conviccions cristianes. Els seus pares dedicats a les tasques de la granja tenien pocs recursos econmics i va haver d'abandonar l'escola molt aviat degut a que el seu pare va morir i havia d'ajudar la seva mare a tirar la famlia endavant.

Malgrat tot, volia finalitzar els seus estudis i un cop acabada l'escola preparatria, va entrar a la Universitat de Oberlin mentre treballava de fuster per poder pagar-se els estudis.
En la seva etapa universitria va comenar a sentir una especial passi per tot all que estigues relacionat amb l'electricitat.

Va ser l'any 1867 quan li van concedir la seva primera patent per un aparell que consistia en un telgraf millorat. El 14 de febrer de 1876 va enregistrar una sollicitud de patent per a la transmissi elctrica de sons a Chicago (Estats Units), per Bell havia enregistrat la seva sollicitud abans.

El 21 de gener de 1901 va morir a Newtonville, a l'estat de Massachusetts.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34687" title="Antonio Meucci" nonfiltered="3588" processed="3573" dbindex="13719">

Antonio Santi Giuseppe Meucci, comunment denominat Antonio Meucci (Florncia, Itlia 13 d'abril de 1808 - Nova York, EUA 18 d'octubre de 1896) fou un inventor i cientfic itali, que va inventar el telfon el 1854. Tot i aix, fora d'Itlia, Alexander Graham Bell va ser reconegut com a inventor del telfon. Segons va reconixer el Congrs dels Estats Units al juny 2002, va ser el itali Antonio Meucci i no l'estatunidenc Bell, l'autntic responsable de la invenci del telfon.

Meucci havia cursat estudis d'Enginyeria Mecnica a Florncia i en la dcada dels anys trenta va emigrar a Cuba en busca de riquesa. No va tenir sort i desprs de treballar durant alguns anys com a La Habana va emigrar cap a Nova York.

A Cuba, mentre treballava amb malalts reumtics, als que aplicava petites descrregues elctriques per palliar el dolor, va descobrir que la transformaci de les vibracions sonores en impulsos elctrics permetia transmetre la veu a distncia, a travs d'un conductor. Als anys cinquanta va comenar a dissenyar prototips telefnics. Va construir un primer model el 1855 i el 1871 va presentar un model perfeccionat.

Al 1874 no tenia diners per pagar el manteniment anual de la patent, i al 1876, Antonio Meucci va llegir als diaris que un tal Alexander Bell havia inventat (i patentat) el telfon.

Alguns historiadors insinuen que va haver un robatori de patent, mitjanant un amic de Bell en la oficina de patents. Meucci va presentar una denuncia contra Bell, amb la prova dels dissenys patentats antigament i testimonis, per aleshores Bell era molt poders i finalment Meucci no tan sols va perdre el judici, sin que Bell el va denunciar per calumnies. Dos anys ms tard, al 1896,  Meucci va morir completament pobre i oblidat. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34689" title="Sarah Bernhardt" nonfiltered="3589" processed="3574" dbindex="13720">


Actriu francesa de teatre i cinema. Nascuda el 23 d'octubre de 1844 i morta el 26 de mar de 1923 a Pars.

 Obres de teatre .

 1862: Iphignie de  Jean Racine.
 1862: Valrie de Eugne Scribe;
 1862: Les Femmes Savantes de Molire;
 1864: Un Mari qui Lance sa Femme de Eugne Labiche i Deslandres;
 1866: La Biche aux Bois;
 1866: Phdre de Racine (com Aricie);
 1866: Le Jeu de l'Amour et du Hasard (com Silvia);
 1867: Les Femmes Savantes de Molire (com Armande);
 1867: Le Marquis de Villemer de George Sand;
 1867: Franois le Champi (com Mariette);
 1868: Kean de Alexandre Dumas (com Anna Damby);
 1869: Le Passant, de Franois Coppe (com Zanetto);
 1870: L'Autre George Sand;
 1871: Jeanne-Marie de Theuriet;
 1871: Fais ce que Dois de Franois Coppe;
 1871: La Baronne;
 1872: Mademoiselle Ass de Bouilhet;
 1872: Ruy Blas de Victor Hugo, (com Mariana de Neoburg).
 1872: Mademoiselle de Belle-Isle (como Gabrielle) de Dumas pare;
 1872: Britannicus de William Shakespeare, (como Junie);
 1872: Le Mariage de Figaro de Beaumarchais;
 1872: Mademoiselle de la Seiglire de Sandeau;
 1873: Dalila de Feuillet;
 1873: Chez l'Avocat de Ferrier;
 1873: Andromaque de Jean Racine;
 1873: Phdre de Jean Racine, (com Aricie);
 1873: Le Sphinx de Feuillet;
 1874: Zaire de Voltaire;
 1874: Phdre de Jean Racine, (com Fedra);
 1875: La Fille de Roland de Bornier;
 1875: L'trangre de Dumas fill (com Senyora Clarckson);
 1875: Rome Vaincue de Parodi;
 1877: Hernani de Victor Hugo, (com Na Sol);
 1879: Phdre de Jean Racine, (com Fedra);
 1880: L'Aventurire de mile Augier;
 1880: Adrienne Lecouvreur de Legouv i Eugne Scribe;
 1880: Froufrou de Meilhac i Halvy;
 1880: La Dame aux Camlias de Dumas fill, (com Marguerite Gautier);
 1882: Fdora de Victorien Sardou;
 1882: Thodora de Victorien Sardou, (com Teodora);
 1882: La Tosca de Sardou;
 1882: La Princesse Georges de Dumas fill;
 1890: Cloptre, de Sardou, (com Cleopatra);
 1893: Les Rois de Lematre;
 1894: Gismonda de Sardou;
 1895: Amphytrion de Molire;
 1895: Magda. Traducci de l'obra Heimat de Sudermann.
 1896: La Dame aux Camlias, de Dumas fill, (com Marguerite Gautier);
 1896: Lorenzaccio d Alfred de Musset, (com Lorenzo de Mdici);
 1897: Spiritisme de Sardou;
 1897: La Samaritaine d'Edmond Rostand;
 1898: Mede, de Jean Racine, (com Medea);
 1898: La Dame aux Camlias (como Marguerite Gautier);
 1898: Jeanne d'Arc de Jules Barbier, (com Joana d'Arc);
 1898: Izl d Eugne Morand i Armand Silvestre;
 1898: Roi Lear de William Shakespeare.
 1899: Hamlet de William Shakespeare, (com Hamlet);
 1899: Antoine et Clpatre) de William Shakespeare, (com Cleopatra);
 1898: Macbeth de William Shakespeare, (com Lady Macbeth);
 1898: Pierrot Assassin de Jean Richepin, (com Pierrot);
 1900: L'Aiglon d Edmond Rostand, (com L'Aiglon);
 1903: La Sorcire de Sardou;
 1904: Pellas et Mlisande de Maeterlinck, (com Pellas);
 1906: La dama del mar de Henrik Ibsen;
 1906: La Vierge d'Avila de Catulle Mends, (com Santa Teresa);
 1911: Reine Elizabeth, de Moureau, (com Reina Isabel);
 1913: Jeanne Dor de Bernard, (com Jeanne Dor);

Filmografia.
 La voyante (1923) (inacabada) ;
 Jeanne Dor (1916) (com Jeanne Dor);
 Ceux de chez nous (1915) (pellcula documental sobre la seva vida) ;
 Mres franaises (1915) (com infermera) ;
 Le duel d'Hamlet (1900) (com Hamlet) ;
 Sarah Bernhardt  Belle-Isle (1912) (com ella mateixa);
 Elisabeth, reigne d'Angleterre (1912) (com Reina Isabel) ;
 Adrienne Lecouvreur (1912) (com Adrienne Lecouvreur);
 La dame aux camlias (1911) (com Camille);
 Tosca (1908) (com Tosca);

Bibliografia.
El arte del teatro, per Sarah Bernhardt. Ed. Parsifal, (1994). ;
La divina Sarah, d Arthur Gold i Robert Fizdale. Ed. Paids, (1993). ;

Enllaos externs.

Pgina dedicada a l'actriu ;
Pgina dedicada a l'actriu ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34693" title="Accident vascular cerebral" nonfiltered="3590" processed="3575" dbindex="13721">
Un accident vascular cerebral (AVC), popularment anomenat un atac de feridura o ICTUS, s una lesi irreversible d'un territori cerebral causada per una prdua del reg sanguini a la zona. 

La isqumia pot tenir diversos orgens:
Origen cardioemblic: causada per la formaci d'un mbol, sovint a l'aurcula esquerra del cor, que es desprn i arriba al cervell.
Origen trombtic: causada per trombosi sangunia per alentiment del flux sanguini cerebral.
Origen hemorrgic: causada per la Hipertensi Arterial (HTA) que provoca microaneurismes.
Origen idioptic: causa desconeguda.

La simptomatologia acompanyant depn del territori cerebral afectat i pot consistir en: hemiparsia o hemiplegia del costat contrari al territori cerebral afectat, alteracions sensitives, disrtria, afsia d'expressi i/o comprensi, prdua de camps visuals, incontinncia d'esfnters, vertigen, mareig, nusees, aprxia, entre d'altres.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34695" title="Llibre" nonfiltered="3591" processed="3576" dbindex="13722">


Un llibre s una obra impresa o manuscrita no peridica que compta amb una srie de fulls de paper, pergam, vitela o algun altre material, cosida o enquadernada on es reuneix en un volum. Segons la definici de la UNESCO  ha de tenir 49 pgines o ms, sense comptar les cobertes. Un llibre pot tractar sobre qualsevol tema. Un llibre s tamb cadascuna de les parts de l'obra i els codis i lleis d'una gran extensi.

Un llibre s una collecci d'un o ms treballs escrits, usualment imprs en paper i cobert amb tapes per protegir-lo i organitzar el material imprs.

Sintticament, es pot dir que el llibre neix com a imitaci del cdex, per en paper en comptes de pergam. s arran de la impremta que el llibre va anar atenyent la majoria de trets que li sn caracterstics i que alhora el distingeixen del cdex.

Avui dia, tanmateix, aquesta definici no queda circumscrita al mn imprs o dels suports fsics, donada l'aparici i pujada dels nous formats documentals i especialment del web World Wide Web. El llibre digital, conegut com e-book en angls colloquial, est irrompent cada cop amb ms fora en el mn del llibre i a la prctica professional bibliotecria i documental. A ms, el llibre tamb pot trobar-se en format d'udio, en el qual cas s anomenat audiollibre.

Etimologia.

El nom amb qu es designa el llibre en catal i en la majoria de llenges romniques s de formaci baixmedieval, i prov del llat liber, que significa  escora d arbre ; significat originari, aix mateix, del nom que rep el llibre en grec, bblos. El nom emprat en les llenges germniques (book, Buch...) i en les eslaves (bukv...) prov d una arrel indoeuropea de significat anleg. 

Parts del llibre.

El llibre, en tant que unitat fsica (volum), s compost d un conjunt de plecs o de fulls encolats o relligats entre si, tot formant la tripa, estant aquesta enquadernada amb coberta. L extrem per on resten units els plecs o fulls s el llom. Els altres extrems sn els talls: el cap o tall superior; el canal o tall frontal (oposat al llom); i el peu o tall inferior (oposat al cap). 




1   faixa;
2   solapa (ac, incorporada a la coberta);
3   guarda anterior (ac, la contraguarda);
4   coberta;
5-7   talls;
5   cap ;
6   canal ;
7   peu  ;
8   pgina dreta (recto del full);
9   pgina esquerra (verso del full) ;
10   llom;
No s hi representa el queix

Les parts principals del llibre, anant de l exterior a l interior, sn les segents:









a) coberta (o tapa) anterior, a voltes protegida encara per sobrecoberta ;
b) guardes anteriors, parell de fulls encarats que uneixen les cobertes amb les tripes. Una de les guardes (contraguarda) est encolada al verso de la coberta anterior; l altra (guarda volant) fa de primer full del llibre.
c) preliminars, consistents bsicament en:
full de respecte, (o pgina de cortesia), en blanc.
portadella, pgina on figura (sovint en forma resumida) el ttol del llibre, o el nom de l autor, o el ttol i nmero de la collecci. El verso de la portadella (encarat amb la portada) generalment va en blanc; si duu alguna illustraci, o informaci sobre l autor, etc., el verso de la portadella s anomena frontispici ;
portada, mxim element identificatiu del llibre; el seu verso s habitualment la pgina de crdits;
full amb dedicatria o amb lema al recto;
sumari (eventualment acompanyat d altres taules especialitzades) ;
prleg, escrit per alg diferent de l autor, presentant aquest o l obra ;
prefaci o introducci, escrit pel mateix autor de l obra, presentant aquesta o la seva matria, etc. La nomenclatura d aquesta secci s variadssima, i  almenys en catal-- no sempre est clarament definida ni delimitada: introducci, prembul, proemi, prefaci, liminar, prolegmens, presentaci, exordi, notcia, avs al lector, prtic, introito, advertiment...
d) cos de l obra, o part principal, cardinal, del text, agrupat per signatures i sovint  estructurat intellectualment en seccions anomenades captols (que poden subdividir-se en epgrafs); en cas necessari els captols poden agrupar-se en seccions de rang superior (llibre, tom, part...). El cos de l obra pot anar rematat per un epleg (o conclusi, o postfaci, etc.), de caire recapitulatori o a tall de resum   ;
e) seccions posteriors o auxiliars, entre les quals, i sempre per ordre estndard de presentaci:
annex (o apndix);
altres (com ara glossari, notes...);
bibliografia;
ndex;
colof, nota de l impressor (no pas de l autor ni de l editor) amb dades tcniques sobre la impressi (nom de la impremta, data de conclusi de la feina, qualitat del paper, tipus i cossos emprats, etc.);
f) guardes posteriors, amb la guarda volant posterior fent d ltim full del llibre i la contraguarda posterior encolada al verso de la coberta posterior ;
g) coberta (o tapa) posterior;

Tipus de llibres.

Complementaris;
Llibre de text;
De referncia o consulta, com el diccionari ;
Recreatius: inclouen jocs o passatemps;
Instructius;
Descriptius: els que donen informaci detallada d'algun tema especfic;
Cientfics;
Literaris i lingstics;

= Histria =

Des dels seus orgens, la humanitat ha tingut que fer front a dos problemes fonamentals:
La manera de transmetre els continguts en l'espai i en el temps;
La manera de preservar-los.

El plantejament d'aquestes qestions no s una qesti balad ja que suposa d'una banda, determinar-ne la forma de garantitzar la integritat intellectual del contingut de l'obra i la conservaci del suport en el que fou plasmada, i d'altra banda, el mitj pel qual es mantindr inalterada la intenci o finalitat per la qual va concebre's.

Els orgens de la histria del llibre es remunten a les primeres manifestacions pictriques dels nostres avantpassats, la pintura rupestre de l'home del paleoltic. Amb un simbolisme carregat de significats religiosos, aquestes pintures presentaven animals, caceries i altres escenes quotidianes de l'entorn natural de l'home antic, que tractava de dominar les forces adverses de la natura capturant la seva essncia mitjanant la seva representaci.

Formes de comunicaci.
Comunicaci oral i formes rudimentries.
La paraula parlada s la forma ms antiga d'expressar i manifestar missatges i histries. Es poden afirmar que, primigniament, exist el que s'anomena "llibre oral". Mitjanant frmules de valor mnemotcnic, com les estudiades per W. Ong i altres especialistes, s'estructuraven narracions, reals o no, que passaven de generaci en generaci, com valuosa herncia cultural dels ms diversos grups humans. Regles mnemotcniques ajudaven tant a la memoritzaci com a la reproducci dels relats. s el cas, per exemple, dels poemes homrics, que han merescut valuosssims estudis sobre el particular. s gaireb segur que gran part de les nostres tradicions i llegendes han tingut semblant inici.

Aquesta transmissi oral tenia l'inconvenient dels "sorolls" que deformaven el missatge. La major part de les vegades era el narrador (rapsode, aede, joglar) qui en funci dels seus interessos la deformava d'una o una altra manera.

L'escriptura.
Quan els sistemes d'escriptura foren inventats en les antigues civilitzacions l'home utilitz tots els suports d'escriptura dels que es van fer servir: tables amb cera, plom, pells, ossos, fusta, papirs o post de massilla.

s probable que la primera escriptura apareixs a sia a l'antiga Mesopotmia, mitjanant signes cuneiformes: escriptura cuneiforme (s'utilitzava una eina de canya amb secci triangular que fenedida en argila deixava una marca en forma de cunya). La van utilitzar els sumeris, acadis, asiris, hititas, perses, babilonis, etc.

Sobre l'escriptura egpcia podem distingir l'escriptura jeroglfica, que representa les paraules mitjanant figures (altres pobles, com els hitites i els asteques tamb van tenir aquesta mena d'escriptura) que va evolucionar en cursiva: en les escriptures hiertica i demtica i tamb en una escriptura fontica amb 22 signes consonntics i 36 sillbics.

El llibre antic.
El llibre al lluny orient.
Se sap que els xinesos van crear el primer llibre imprs l'any 868 dC.

El llibre a Europa.
Els llibres en forma de rotlle de papir o pergam varen ser ms tard substituts pel cdex, un llibre conformat de pgines i una espina, semblant als llibres emprats avui dia. El cdex va ser inventat durant els primers segles dC Prviament a la invenci i adopci de la impremta, tots els llibres eren copiats manualment, cosa que feia que fossin cars i estranys.

Els llibres eren copiats i illuminats pels monjos al scriptorium (sala d'escriptura) d'un monestir. Els llums i les espelmes eren prohibides per evitar incendis, i els monjos no podien parlar per no cometre errades. Tota comunicaci era duta a terme mitjanant els signes.

Durant l'edat mitjana, quan noms les esglsies, universitats i homes pertanyents a la noblesa podien disposar de llibres, aquests eren sovint posats sota clau per evitar els furts. Els primers llibres foren fets amb pergam i vitela per les pgines, per ms tard aquests materials varen ser substituts pel paper portat del lluny Orient a Europa.

Avanada l'edat mitjana els llibres comenaren a ser produts per impressi de blocs. La tcnica de impressi de blocs consisteix a tallar sobre una post de fusta la imatge de cada pgina d'un llibre. La post amb el relleu era, ms tard, tintada i utilitzada per crear nombroses cpies d'aquella pgina. Tanmateix, crear un llibre sencer mitjanant aquest mtode era una tasca costosa, ja que necessitava d'una post tallada per cada pgina.

El llibre imprs.

No fou fins que Johannes Gutenberg popularitz la premsa d'impressi amb tipus mbils al segle XV que els llibres varen comenar a ser accessibles a tothom.

Durant els segles segents s'invert molt d'esfor en la millora de la premsa d'impressi i la premsa lliure.

A mitjan segle XIX el paper va comenar a ser fabricat amb cellulosa per ser ms econmica. En fer-se ms barat els costs de producci dels llibres va augmentar la lectura al pblic general. Aix va fer que augments l'ndex d'alfabetitzaci en pasos industrialitzats i va facilitar el repartiment de informaci durant la segona revoluci industrial (1870-1914).

Tanmateix, la celulosa contenia cids que causaven l'eventual destrucci del material imprs. Actualment les biblioteques han d'encarregar-se de desacidificar massivament els seus llibres ms vells. Actualment corren perill els llibres impresos entre 1850 i 1950. Els llibres ms recents sn impresos en paper alcal, llibre d'cid.

En encarregar-se de la cura dels llibres han de prendre's en consideraci la possibilitat de canvis qumics a la tapa i el text. Els llibres han de ser conservats en llocs amb poca llum, lluny de la llum solar, en temperatures baixes i amb humitat moderada. Els llibres ms pesats necessiten ser "premsats" entre altres volums per mantenir la seva forma. Per aquesta ra es recomana agrupar els llibres per la seva mida.

A l'antiguitat les biblioteques eren un privilegi de la reialesa, insitucions religioses, universitats i persones amb molts diners.

Al llarg del segle XX s'ha experimentat un constant creixement en la demanda dels llibres, sovint coneguda com l'explosi de la informaci. Amb l'aparici de la publicaci electrnica i d'Internet, molta de la informaci ms recent o volumtrica no s impresa directament en llibres sin distribuda electrnicament. Aix no necessriament facilita la feina a les biblioteques i fins ara no ha redut l'ndex de publicacions sobre el paper; al contrari del que es pogus pensar, l'aparici de tecnologies digitals han obert una nova forma de dissenyar i produir llibres, permetent una explosi de la indstria editorial en els ltims anys del segle XX i els primers del segle XXI.

El llibre electrnic.

A finals del 1971 va comenar a desenvolupar-se all que avui dia s'anomena llibre digital o electrnic. Michael Hart fou l'impulsor del Projecte Gutemberg que consistia a la creaci d'una bilioteca digital totalment de franc on es pogus trobar obres d'autors com Shakespeare, Poe i Dante entre d'altres, totes elles obres de domini pblic. El 1981 es produeix un important aven ja que surt en venda el primer llibre electrnic: Random House's Electronic Dictionary. Tanmateix fou al mar del 2001 quan el llibre digital (tamb conegut com eBook) va experimentar la seva mxima expansi grcies al novellista Stephen King qui va llanar al mercat a travs de la xarxa el seu nobel Riding the Bullet. L'obra en menys de 48 hores va vendre ms de mig mili de cpies, al preu de dos dlars i mig la cpia. El mes segent Putin tamb va treure a travs d'Internet les seves memries.

Des d'aquest moment van comenar a aparixer diverses editorials electrniques i moltes botigues virtuals van comenar a incorporar llibres electrnics als seus catlegs.

=Confecci del llibre=

Normalment, el llibre consisteix en un imprs en grans fulls de paper (folis) cadascun dels quals cont vuit pgines a cada cara, tot i que les premses ms modernes poden imprimir setze, trenta-dues i fins a seixanta-quatre pgines per cara. Cadascun d'aquests grans folis es plega diverses vegades fins a convertir-lo en un plec (o quadern) de setze pgines; els plecs es numeren i ordenen pel sistema de la signatura. Tret del cas de l'enquadernaci a l'americana, els plecs es cusen o enganxen pel llom; aquest es pot arrodonir (llom clssic) o deixar pla (llom modern); tamb s'hi poden enganxar les capades i, si cal, una malla de tela per a assegurar-ne les parts. En cas que l'enquadernaci hagi d'sser en tapa dura, es marca un endit vora el llom, que t com a funci facilitar l'obertura del llibre, i el qual es reflectir en el queixell de l'enquadernaci. Per fi la tripa (el conjunt de plecs relligats) es guillotina per tres costats (per tots quatre, en l'enquadernaci a l'americana) i es procedeix a l'enquadernaci prpiament dita (fixaci de les cobertes, amb eventual presncia de guardes, nervis, entrenervis, teixell, etc.). Tradicionalment aquesta tasca era manual; avui dia l'habitual s fer-la automticament i en srie. 
Moltes vegades el text de l'obra no arriba a cobrir les darreres pgines, cosa que provoca que alguns llibres tinguin pgines buides al final, encara que molts cops sn aprofitades per a incloure-hi propaganda editorial.

=Bibliografia=

 Bohigas, Pere. Resum d histria del llibre. Barcelona: Barcino, 1933. (Collecci popular Barcino; 90);
 Carreras, Concepci; Martnez, Concepci; Rovira, Teresa. Organitzaci d una biblioteca: popular, escolar o infantil. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Didctiques; 10) ISBN 84-297-1631-9;
 Dahl, Svend. Historia del libro. Madrid: Alianza, 1982. (Alianza Universidad; 336) ISBN 84-206-2336-9;
 Dictionarium bibliothecarii practicum: ad usum internationalem in XXII linguis = The librarian's practical dictionary: in 22 languages = Wrterbuch des Bibliothekars: in 22 Sprachen. Herausg. von Dr. Zoltn Pipics. 7. Auflage. Mnchen: Dokumentation, 1977. ISBN 3-7940-4110-0 ;
 Extracte del Reglament del Dipsit Legal; Normes per a l establiment del nmero d ISBN; Normes per a la inscripci d obres en el Registre de la Propietat Intel elctual; Recomanacions per a la impressi dels fulls de portada i portadella. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. ISBN 84-393-0812-4;
 Martnez de Sousa, Jos. Diccionario de edicin, tipografa y artes grficas.Gijn: Trea, 2001. (Biblioteconoma y administracin cultural; 46) ISBN 84-95178-96-6;
 Pujol, Josep M.; Sol, Joan. Ortotipografia: manual de l autor, l autoeditor i el dissenyador grfic. 2a ed., rev. Barcelona: Columna, 1995. ISBN 84-7809-632-9;
 TERMCAT, Centre de Terminologia. Lxic d arts grfiques i edici. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d Indstria i Energia, 1993. (La indstria a Catalunya) ISBN 84-393-2698-X;

=Vegeu tamb=
Biblioteca;

=Enllaos externs=

Com es fa un llibre: propostes didctiques, de la Fundaci Bromera.









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34696" title="Experincia" nonfiltered="3592" processed="3577" dbindex="13723">


Conjunt de saber prctic, lligat a l'experimentaci i repetici;
Coneixements professionals adquirits per la prctica;
Edat, fets viscuts que ensenyen a comportar-se davant fets futurs;
Esdeveniment remarcable en l'existncia personal;
En filosofia, dades provinents del mn empric mitjanant els sentits. Vegeu empirisme.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34698" title="Vodka" nonfiltered="3593" processed="3578" dbindex="13724">
El vodka s un aiguardent destillat originari de pasos freds del nord-est d'Europa, com ara Rssia, Polnia o els Pasos Escandinaus, que s'elabora amb la patata, el sgol o el blat. T una graduaci molt elevada (d'uns 40 a 45 graus) i als pasos originaris s'acostuma a prendre d'un glop. 

Destaquen dues "menes" de vodka:
Pur: el ms conegut s el Wyborowa. T gust de sgol i s lleugerament dol, derivat del procs de destillaci.
Amb gust: tenen infusions de fruites, herbes i d altres ingredients. Un dels ms originals i famosos s el Zubrwka, que t gust d'herba de bis, nica ja que noms es troba al Parc Nacional de Bialowieza (Polnia).




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34700" title="Whisky" nonfiltered="3594" processed="3579" dbindex="13725">


El whisky tamb escrit gisqui (del llat aqua vitae, "aigua de vida" per mitj del galic uisce beatha) s una beguda originria d Irlanda i Esccia. Se sol escriure "whiskey" quan es parla de la varietat irlandesa o estatunidenca i "whisky" (sense e) en la resta de procedncies. Prov de la destillaci de la cervesa (de la malta fermentada) i t ms de 40 de graduaci.

Elaboraci.
L'elaboraci del whisky comena amb el maltejat, consistent a humitejar el gra de l'ordi amb aigua per a que comenci a germinar. Aix, es produeix el sucre que al fermentar es transforma en alcohol. Un cop germinada, s'asseca amb fum de turba en forns especial. Completada la fermentaci s'obt un lquid espums similar a la cervesa. De fet, aquest era l'aspecte de la cervesa antigament, abans que s'introdus el costum d'afegir llpol i de refinar el procs.

Aquest lquid es destilla dos cops a Esccia (per tres a Irlanda). El producte resultant s un licor incolor d'alta graduaci al que noms li cal envellir-se per a sortir al mercat com a whisky. Tres anys s el perode mnim que la llei britnica exigeix per a que mereixi aquest nom, per la qualitat del producte millora notablement allargant aquest perode. 

L'envelliment tradicional se sol dur a terme en botes de roure, provinents en la seva majoria dels excedents nord americans de la fabricaci de bourbon. Degut al seu cost excessiu, poques destilleries utilitzen les botes de Jerez que sn abundants en el Regne Unit abans que el Consell Regulador de la Denominaci d'Origen d'aquest obligara a embotellar el vi a Espanya.

Aquest procs s el de fabricaci del whisky de malta (single malt). Els nics additius permesos sn l'aigua, per a rebaixar la graduaci, i caramel, que noms aporta color al producte. Molts whiskys ms foscos no deuen el seu color a un envelliment ms prolongat, sin a una major quantitat de caramel. Els single malt sn whiskys fets completament de malta i d'una nica destilleria. 

Existeixen molts whiskys de mescla (blended), que es fabriquen amb una part de whisky de malta i una altra provinent de ladestillaci d'altres grans (generalment blat i blat de moro,etc.). Tamb abunden  els de mescla de varis whiskys de malta, denominats pure malt a seques, sense l'adjectiu single.

A Esccia es fabriquen whiskys en totes les regions, encara que avui en dia la regi d'Speyside s on hi ha la major concentraci de destilleries.

Marques productores de whisky com JB, Ballantines, Jack Daniel's, Cardhu, Chivas Regal o Macallan sn les ms conegudes.

Vegeu tamb.
Whisky escocs;
Whisky americ;
Whisky irlands;
Whisky canadenc;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34704" title="Actindia" nonfiltered="3595" processed="3580" dbindex="13726">

L'actindia, tamb coneguda com a kiwi, (Actinidia deliciosa o Actinidia chinensis) s el nom d'una planta i el fruit d'aquesta que prov de la Xina continental. Els principals pasos productors (2004) en sn Itlia, Nova Zelanda, Xile i Frana.

El nom kiwi s d'origen onomatopeic maori per denominar l'ocell no volador de Nova Zelanda (vegeu kiwi (ocell)). A la I Guerra Mundial va passar a ser el malnom dels neozelandesos. El 1959 una companyia exportadora neozelandesa va etiquetar la fruita de l'actindia com kiwifruit. Aquesta companyia desprs va canviar el nom d'etqueta a Zespri per a minimitzar confusions i per a distingir-se de la resta de companyies que exportaven amb la denominaci kiwi. A Europa i a Amrica ha quedat abreujat com kiwi, mentre que a Nova Zelanda i Austrlia es continua denominant kiwifruit tot diferenciant-la dels ocells i dels neozelandesos.

 Caracterstiques .
Aquesta planta creix com una planta enfiladissa vigorosa i llenyosa podent assolir els 9 metres d'alada. El fruit s una baia amb forma d'ellipse, coberta amb pell marr plena de vellositats, i pesa aproximadament uns 80 grams. s una fruita molt saludable, ja que t ms del doble de vitamina C que una taronja, i tamb vitamines del tipus B. s rica en potassi, magnesi i fibra.

 Varietats.
A la Xina:
 Zhong Hua;
 Jing Li;
 Ruan Zao;
 Mao Hua;
A Nova Zelanda:
 Abbott;
 Allison;
 Bruno;
 Hayward;
 Monty;
 Greensill;

Sinonmia.
Actinidia chinensis f. chlorocarpa C.F.Liang;
Actinidia chinensis f. lingipila C.F.Liang & R.Z.Wang;
Actinidia chinensis f. longipila C.F.Liang & R.Z.Wang;
Actinidia chinensis var. deliciosa (A.Chevalier) A.Chevalier;
Actinidia chinensis var. hispida C.F.Liang;
Actinidia deliciosa var. chlorocarpa (C.F.Liang)	C.F.Liang & A.R.Ferguson;
Actinidia deliciosa var. coloris T.H.Lin & X.Y.Xiong;
Actinidia deliciosa var. longipila (C.F.Liang & R.Z.Wang)	C.F.Liang & A.R.Ferguson;
Actinidia latifolia var. deliciosa A.Chevalier;

 Enllaos externs .


Purdue University NewCROP ;
NCBI's taxonomy browser ;
Photos of kiwifruit and alfalfa pollination in California ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34706" title="Iuri I de Moscou" nonfiltered="3596" processed="3581" dbindex="13727">

Iuri I Daniilovitx (1281?   21 de novembre de 1325). Fill primognit de Daniel I Aleksandrovitx, el considerat primer prncep de Moscvia. El nom de la seva mare s desconegut. Successor de Daniel I com a prncep de dit territori (1303-1325) i de Mikhal Yaroslavitx com a prncep de Vladimir (1317-1322).

No se sap gaireb res de la joventut de Yuri I, per el que s bviament molt probable fou que visqu molt de prop la guerra que el seu pare havia obert amb Andrei de Gorodetz pel domini del Nord-Est de Rssia.

 L'arribada al poder .

Des de 1303, data en qu va succeir el seu pare a Moscvia, Yuri  es pos al capdavant d'aquesta pugna que ja havia quedat evidenciada com la lluita pel poder de tots els territoris de la zona, sense cap altre tipus d'excusa. S'explica que el fill gran de Daniel era un home ferm, vigors i cruel, i aix, el 1303 ja va comenar a expansionar el seu territori, amb l'annexi de Mozhaysk. Tamb va iniciar la seva poltica contrria a la del seu oncle Mikhal Yaroslavich de Tver, ja que aquest era contrari al yarlyk (el perms de governar que el khan de l'Orde d'Or donava als prnceps russos durant el setge mongol-trtar).

El 1304, un any desprs, Yuri I intent aprofitar la mort del Gran Prncep de Vladimir per fer-se amb el lloc vacant, allegant que era l'nic descendent d'Aleksandr Nevsky. Tot i aix, desprs de molts coflictes, el que manava a tot el territori, que en aquell moment era el khan Tokhty va donar el yarlyk a Mikhal de Tver; havia pagat ms tribut al khan que Yuri. En aquest yarlyk era la primera vegada que se li donava a un rus el ttol de  Gran Duc de tota Rssia', s a dir, que aconseguir Vladimir era com fer-se amb tota Rssia; la batalla de moment la tenia guanyada Mikhal Yaroslavich, doncs.  

Yuri, tardaria a intentar tornar a assolir el poder, ja que els boyars i l'Esglsia Ortodoxa atorgaven tot el seu suport a Mikhal Yaroslavich. L'nic a favor del fill de Daniel I era el metropolit de Kev Mxim, primer  Metropolit de tota Rssia' des de 1299, i ms tard del seu successor el 1304, Pere.

 La pugna pel control del territori rus amb l'oncle Mikhal .

Gran part de l'estada al poder de Iuri gira al voltant d'aquest enfrontament amb el seu oncle. El 1309, per exemple, Pere entr a Vladimir i vei que el tiet de Yuri li mostrava total aversi com a cap de l'Esglsia Ortodoxa. Lgicament, Iuri I fu tot el contrari quan Pere acud a Moscou. 

El 1314, semblava que s'estava acabant aquesta batalla familiar pel tron de tota Rssia, quan Yuri form una aliana contra Mikhal amb el prncep de Novgorod per acabar amb el conflicte. Aix, per, no arrib fins 4 anys ms tard.

Tres anys desprs, el prncep de Moscvia es cas amb Konchak, la germana del khan Uzbek. Sumant aix al tribut extra que li va donar al khan, van fer que aquest, amb potestat de fer el que volgus, don el ttol de prncep de Vladimir a Yuri I. Per la seva banda, Mikhal Yaroslavich hi estigu totalment en contra, i prepar una gran ofensiva a Moscvia. El mateix 1317, a l'avanar lnies, Mikhal li guany a Iuri alguna possessi, com Bortenovo i dhuc, va fer presonera a Konchak i a Boris, el germ de Yuri I. L'any segent, Konchak mor sobtadament i aix va fer esclatar l'ltim captol de la confrontaci.

En veure la disbauxa que s'estava produint en un dels dos principats ms poderosos de Rssia, el khan Uzbek fu reunir als dos prnceps a l'Orde d'Or, i all, Yuri alleg que el seu oncle havia insubordinat al khan i que havia enverinat a la seva dona. El mongol actu en conseqncia amb el que li havia dit el prncep moscovita, i process a Mikhal amb pena de mort. El mateix1318, fou decapitat. L'Esglsia Ortodoxa Russa, anys desprs, el canonitz considerant-lo un mrtir.

 El dissortat final de Yuri I .

La mort de Mikhal era la finalitzaci de la pugna entre aquests dos personatges. A l'extrapolar-se, per, la lluita a nivells insospitables, all ja era una guerra entre dinasties. El fill de Mikhal, Demetri, el succe al crrec de prncep de Tver.

El 1322, amb la lluita oberta una altra vegada, sortiren a la llum un conjunt d'illegalitats de Yuri I (probablement inventades per Demetri), al collectar en el poble els tributs cap als trtars, i va ser tret del ttol de Prncep de Vladimir, en benefici de Demetri (conegut com el dels ulls cruels).

Tres anys ms tard, el 1325, el khan reun al seu orde Yuri i Demetri, i en aquell escenari, el fill de Mikhal assassin el fill de Daniel I, el 21 de novembre en venjana del seu pare. Aquesta brusca maniobra, no li agrad al khan Uzbek, que era el que havia estat present ja en la lluita entre Mikhal i el seu nebot. Per aix, l'amfitri de la reuni, decret la mort tamb de Demetri, i per aix, fou executat pels trtars.

Els dos prnceps foren succets pels seus germans: Demetri per Aleksandr Mikhalovich a Tver i Yuri per Ivan Daniilovich a Moscou.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34708" title="Ivan I de Moscou" nonfiltered="3597" processed="3582" dbindex="13728">

Ivan I Daniilovich Kalita (1288- 31 de mar de 1341). Segon fill de Daniel I Aleksandrovich i de mare desconeguda. Prncep de Moscvia (1325-1341) i de Vladimir (1328-1341). s el que segueix la saga dels moscovites desprs de la mort de Yuri, el seu germ gran.

 L'ajudant del Prncep Yuri .

Amb 15 anys vei com coronaven prncep de Moscou el seu germ primognit; fins que no arrib al poder fou la m dreta de Yuri, i particip activament en l'expansi del principat de Moscou. El 1303 viatj a Pereyaslavl, un principat que feia poc que havia estat conquerit per Daniel I. All, es va donar a conixer per guanyar-se la lleialtat del poble. 

Anys ms tard, el 1317, ja avanada l'estada al poder de Yuri, Ivan I va ser l'eix per aconseguir una aliana contra Mikhal de Tver. An a Novgorod i all hi obtingu el suport de la ciutat per lluitar contra Tver. Ja amb els 37 anys complerts, Demetri de Tver, fill de Mikhal, assassin Yuri, el germ gran d'Ivan i prncep de Moscvia. A l'estar Demetri condemnat a mort pel khan, aquest havia de prendre una decisi sobre qui seria el nou prncep de Vladimir, s a dir, a qui li donaria el yarlyk. Finalment, el khan Uzbek atorg el privilegi a Aleksandr de Tver, germ de Demetri. De totes maneres, el 22 de novembre de 1325 Ivan I succe el seu germ com a Prncep de Moscvia.

 El prncep ms eclesistic del segle XIV .

l regnat del primer Ivan fou extremament diferent al del seu germ gran. Yuri era un home lluitador, massa ambicis i cruel. Ivan I era molt geners, caritatiu i eclesistic. dhuc, contemporanis seus li deien Kalita, que en rus vol dir cartera o moneder, amb el doble sentit de qu sempre tenia diners al moneder per donar, per tamb en el sentit que era un gran economista i aviat tingu un imperi de diners. 

Seguint aquestes bases, el primer que fu fou traslladar de Vladimir a Moscou el Metropolit Pere, Metropolit de Rssia de l'poca, s a dir, cap de l'Esglsia Ortodoxa. Per aix, el 1326 comen a manar construir a Pere belles catedrals per posar Moscou a l'altura del que ara era, capital de l'Esglsia Russa. La primera catedral que inici va ser la de l'Assumpci d'Uspenski. Pel final del seu poder al capdavant de l'Esglsia Ortodoxa (1328), la catedral encara no s'havia acabat, i fou enterrat en l'inacabada casa de Du. El 1339, el seu successor, Teognost el Metropolit, canonitz sant Pere. Fins ara, aquest sant es considera com l'autor de diversos miracles i el protector de Moscou.

 poca de conflictes externs .

Mentre aix passava a Moscvia, a Tver van comenar una srie de revoltes esferedores contra el khan, que en aquell moment era Uzbek. Aquest, es deia que oprimia el poble brutalment. Els habitants de Tver van matar tots els trtars de la zona. Furis, el temible khan va enviar un exrcit trtar a Tver i orden als altres prnceps russos que l'ajudessin. Aqu entrava Ivan I, que va viatjar a Sarai per buscar tropes trtars. 

Obtingu 50.000 soldats, i arrass la ciutat d'Aleksandr. De rebot, tamb fu seves les terres de Fedorchuk i Turalyk. La dissort va ser que se li escap Aleksandr de Tver, que es fug a Pskov. All el feren prncep. Ivan i el seu gaireb intacte exrcit, perseguiren el Prncep de Tver i Pskov, i Novgorod s'ali amb el Kalita. A la fi, Aleksandr s'exili a Litunia, i no el pogueren capturar. 

El khan Uzbek pos en dubte la importncia de Tver i atorg el yarlyk, la concessi, del poder de Gran Prncep de Rssia a Ivan I el 1328. El 1331 tornaria a visitar Sarai per obtenir aquest yarlyk.

A part d'aquest incident bllic propiciat pel poble de Tver, Ivan intent no endinsar-se en cap guerra, donat el seu carcter profundament eclesistic i bondads. Les crniques de l'poca ens expliquen que sota el regnat d'Ivan el Kalita, la gran calma va establir-se durant 40 anys; va posar punt i final a les constants invasions trtars qie destruren Rssia repetidament des de finals del segle XIII. 

El 1331, per, Aleksandr de Tver a Litunia revif, i s'ali amb Novgorod, Pskov, i Gedemin, de Litunia, lgicament. Ivan havia de guanyar-los, ja que es trobava sol em una posici compromesa. Al prncep de Moscvia no li quedava ms remei que unir-se amb els trtars una altra vegada. Desprs de lluitar contra Litunia, Aleksandr inevitablement torn a Pskov, on per segona vegada va ser nomenat Prncep, i desprs a Tver, on torn a governar per desig del Khan.

El 1332, un nou petit conflicte esdevingu. El prncep de Novgorod es neg a pagar el tribut cap al Khan, que Ivan I havia augmenat notablement. Per ordres del khan de l'Orde d'Or, a qui pertocaven els tributs, Ivan atac Novgorod i s'apoder de les regions de Torzok i Bezetski Verkh.

 El promotor de moltes esglsies .

Al mateix temps, Ivan I, l'altra faceta del qual ( a part de la religiositat) era vetllar per l'economia del principat, s'havia enriquit molt en els 7 anys que portava al crrec de Prncep de Moscvia. Aquell 1332, aprofit el supervit per comprar al khan uns quants yarlyk, amb els quals poder-se fer amb Galich, Belozero i Uglich. Tamb continuava invertint en esglsies; el 1329, es feia construir l'Esglsia de sant Joan Clmac, protector dels prnceps de Moscou. Un any desprs, la catedral d'Spasskiy de sant Salvador fou erigida, i el 1333, la catedral de l'Arcngel sant Miquel, que va ser la cripta dels Grans Prnceps, va ser culminada.

El regnat d'Ivan, com s'ha dit, no destac per ser massa bllic, i el 1335 viatj a Novgorod per fer la pau, la qual s'aconseguia momentniament. Aquesta, es trenc quan el 1337 torn a enviar tropes contra el principat per la manca del pagament del tribut. 

 El resultat del testament a Sarai .

Un any ms tard, i fins el 1339, viatj a Sarai una altra vegada. Ara, ja s'ensuma que se li est acabant la vida i escriu el seu testament, amb el vist-i-plau del khan Uzbek. Les bases del document eren que els territoris de Galich, Belozero i Uglich els pertanyia, per que serien governades pels seus respectius prnceps. L'altra base era la divisi del territori moscovita en tres, cada part per un fill, que eren Sime l'Arrogant, el primognit, Ivan el Gloris (Krasnyi) i Andrei.

L'ltim que consta de la vida d'Ivan I s l'inici de la construcci de noves muralles de fusta el 1340. Pocs mesos desprs, el prncep mor, exactament, el 31 de mar de 1341.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34746" title="Semion I de Moscou" nonfiltered="3598" processed="3583" dbindex="13729">

Sime o Semen I Ivanovich Gordyi (1316-1353). Dit l'Arrogant. Fill primognit d'Ivan I Daniilovich, el seu predecessor, i de mare desconeguda. Prncep de Moscou (1341-1353) i Gran Prncep de Vladimir (1341-1353). Quart Prncep de Moscou desprs que Daniel I proclams Moscou la seva capital.

 Les tres dones que marcaren part de la seva vida poltica .

De la seva etapa com a infant, s'ha de destacar el seu casament aproximadament el 1333 amb Anastsia, filla de Gedemin de Litunia, un gran rival del seu pare. D'aquesta, tingu dos fills: Basili (1338) i Constant (1341). Ja com a Prncep de Moscou, el 1342 es cas amb una altra dona, Yevpraksia, filla de Teodor Svyatoslavich, prncep d'Smolensk. Aquesta uni no fou longeva, i tres anys desprs, es cas amb Maria, filla de l'etern rival dels moscovites, Aleksandr Mikhalovich de Tver. Des d'poques de Daniel I la pugna entre aquestes dinasties havia estat viva. De Maria, tingu quatre fills: Daniel, Mikhal, Ivan i Sime. S'ha s'apuntar, que el casament, havia d'haver estat oficiat pel metropolit del moment, Teognost, per no fou aix, ja que aquest estava en desacord amb aquests tres casaments en tant poc temps. 

 El canvi de rival en comparaci amb els anteriors prnceps .

En quant a la vida poltica de Sime, cal destacar que pocs mesos desprs que acceds al crrec de Prncep, obtingu fcilment el yarlyk que l'acreditava com a Gran Prncep de Vladimir, atorgat pel khan de l'Orde d'Or. Algunes accions militars van ser les de 1341, contra la ciutat de Torzhok, que va afavorir l'enfortiment de la seva autoritat sobre Novgorod. El seu pare li pos les coses molt fcils en aquest sentit, puix que mantingu sempre a ratlla el Principat de Novgorod. El 1351, l'armada de Sime inici un atac contra Smolensk, la qual es volia com a territori i tamb s'atacava per la deslleialtat enfront el khan. 

En resum, els moviments poltics de Sime I no giraven entorn del principat de Tver; amb l'enlla dinstic les bellicitats s'havien calmat. Amb qui s que mantingu sempre oberta una poltica d'hostilitats fou amb Litunia. Era un territori emergent, que estava mostrant una gran capacitat per combatre tota mena de conflictes armats. A ms, acusava l'hegemonia de qu disposava Monglia des de feia algun segle. Sime va continuar la lnia del seu pare, amb la que aquest sempre intentava afavorir el khan, i ser fidel al mxim dirigent de l'Orde d'Or. Aquest era el perqu de les hostilitats amb Litunia. D'altra banda, aquestes bones relacions amb el khan van confluir en uns millors privilegis que aquest li atorgava.

 L'arribada de la Pesta Negra amb la mort de Sime .

El 1352, com ja s'esperava des de 1348, la gran epidmia que estava arrasant pobles sencers arrib a territori rus. Era la Pesta Negra. Per la primavera ja havia assolit Moscou, i durant els sis mesos segents molta gent acab mort com a conseqncia d'aquesta dissort. Als personatges importants moscovites del moment li arrib aquesta epidmia. Primer mor el metropolit Teognost, i darrere d'ell tots els fills de Sime. Per ltim, dos dels tres fills d'Ivan I tamb caigueren morts davant la gran desastre; el gran, el Prncep Sime deix d'existir el 26 d'abril de 1353, i per aquelles dates, el fill petit, Andrei, tamb sucumb. El tron pass a mans de l'nic germ viu, Ivan II el Gloris.

No sabem la possible agonia dels dies finals de l'nic Sime moscovita, o el seu possible intent de fugida del gran perill, com molta gent va fer. L'nic que se sap s que va ser enterrat a l'esglsia de l'Arcngel Sant Miquel, creada pel seu pare.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34749" title="Uni de Botiguers de Reus" nonfiltered="3599" processed="3584" dbindex="13731">
L'Uni de Botiguers de Reus es va crear el 12 de mar de 1976 al Centre de Lectura de Reus, essent promotors els comerciants locals Xavier Amors (destacat poeta), Anton Baiges i Josep Pujol.

Mes de 200 botiguers de la ciutat van donar suport a la creaci de la Uni i la junta general fundacional es va fer el 14 de juliol de 1976, a la casa sindical de Reus (antic edifici del sindicat vertical). El seu nom fou llavors Associaci sindical de comerciants detallistes de Reus. El el 18 de mar de 1977 es va elegir Josep Abell com a president. L'associaci reusenca va impulsar la creaci d'entitats del mateix estil en altres municipis fins aconseguir la fundaci d'una Uni de Botiguers de Catalunya el 1978. Actualment te 600 comeros associats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34750" title="Fira de Reus" nonfiltered="3600" processed="3585" dbindex="13732">
La Fira de Reus s un organisme local organitzador de les fires de la ciutat de Reus.

L'activitat firal a Reus troba el seu origen en el mercat dels dilluns per concessi reial al 1309, i el comer de l'aiguardent, especialment, al segle XVIII.

La primera manifestaci firal a la ciutat es va produir el 1925 amb el Primer saln de la electricidad aplicada a la agricultura. A partir de 1948 es va celebrar la primera Feria Oficial de Muestras de la Provincia de Tarragona, que el 1976 va esdevenir EXPROREUS (anagrama de Exposici Provincial de Reus), una fira convertida en anual per exposar productes de totes les branques anomenada tamb Fira Catalana del Consumidor.

Inicialment, les fires es feien al Passeig Mata i desprs, a l'antiga estaci de Renfe propera a la plaa dels Mrtirs, avui plaa de la Llibertat. El 1978 l'ajuntament va construir en aquests terrenys el Palau de Fires i Congressos de Reus. Ms tard, el Palau es va ampliar (2000) i s'hi desenvolupen altres Fires (Expo nuvis, Sal del Autombil d'ocasi SAO, Parc Infantil de Nadal,...) i Congressos.

Actualment, les installacions consten de 3 sales d'exposici, un sal d'actes, un auditori, les Sales Gaud i Fortuny, i les Sales de Comissions. L'aparcament s inexistent i s'utilitza encara que s'utilitza l'aparcament del centre comercial Carrefour, mitjanant un conveni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34751" title="Kenya" nonfiltered="3601" processed="3586" dbindex="13733">




Kenya s un pas de l'frica Oriental, limitat al nord per Sudan i Etipia, a l'est per Somlia i per l'Oce ndic, al  sud per Tanznia i a l'oest per Uganda. La capital s Nairobi.

La pronncia correcta del nom del pas, Kenya, no s pas , com massa sovint se sent a dir, sin , ja que en suahili el dgraf ny es pronuncia igual que en catal.

 Histria .
Article principal: Histria de Kenya

La histria colonial de Kenya va comenar amb la creaci d'un protectorat alemany sobre possessions del sult del Zanzbar, desprs l'arribada del British East Africa Company en 1888. Les rivalitats entre aquests dos pasos van cessar quan Alemanya va renunciar a les seves possessions costaneres en favor del Regne Unit en 1890. 

El Govern britnic estableix en 1895 el British East Africa, i en 1902 permet als colons blancs accedir als alts plans frtils. Aquests colons van tenir una influncia en el Govern abans de mateix que colnia oficialment estigui declarat de la Corona en 1920, per va excloure als Africans de participaci poltica directa fins a 1944. D'octubre de 1952 a desembre de 1959, la rebelli de Mau Mau combat la llei colonial britnica. Els responsables britnics van fer llavors participar cada vegada ms dels Africans en els processos governamentals, amb la finalitat de tallar als rebels del seu suport. 

Les primeres eleccions directes per a Africans en el Consell legislatiu van tenir lloc en 1957. Encara que els Britnics van esperar transmetre el poder a un grup moderat, va ser Kenya African Nacional Uni (KANU) de Jomo Kenyatta, membre de la tribu del Kikuyu i antic pres sota la llei marcial, que forma el primer Govern poc desprs la independncia del pas el 12 de desembre de 1963. Un any ms tard Kenyatta esdevenia el primer President de la Repblica.

En 1964 el partit minoritari, Kenya African Democratic Uni (KADU), coalici de petites tribus tement la sobirania del la ms gran, s'auto-dissol i s'incorpora a la KANU. En 1966 es crea Kenya People's Union (KPU), un partit petit per ocupant un gran paper. Era dirigit per Jaramogi Oginga Odinga, ex Vicepresident i savi Luo. Desprs d'una visita animat de Kenyatta en la provncia de Nyanza, el KPU est prohibit i el seu cap empresonat. A la mort de Kenyatta el 22 d'agost de 1978, el Vicepresident Daniel Arap es converteix en President provisionalment, desprs presideixen oficialment el 14 d'octubre desprs d'haver estat triat pel cap del KANU i designat com el seu sol candidat. 

Al juny de 1982 l'Assemblea nacional inscrit en la Constituci el Parlament desembre de 1991. rebutja l'nic partit, per aquesta clusula en al desembre de 1992 de les eleccions multipartidistes dnen al KANU i el seu cap la majoria dels escons, i es reelegeix per a un mandat de cinc anys, mentre que els partits d'oposici s'apoderen un 45% aproximadament dels escons parlamentaris. El nombre de partits poltics va passar de 11 a 26 arran d'una liberalitzaci al novembre de 1997. 
Desprs d'una curta victria a les eleccions de desembre de 1997, el KANU va conservar la seva majoria parlamentria, i es va triar de nou. No podent constitucionalment representar-se al desembre de 2002, va intentar sense xit fer d'Uhuru Kenyatta, fills d'un primer President de Kenya, el seu successor. Una coalici dispar de partits d'oposici va adquirir les eleccions, i el seu cap, es va triar a Mwai Kibaki, antic Vicepresident, per a President per una mplia majoria.

 Poltica .
Article principal: Poltica de Kenya

Kenya s una repblica unitria multipartidista dins l'mbit del Commonwealth. Segons la Constituci del 1963 (esmenada nou vegades fins el 2001), el cap d'estat i de govern s el president, el qual, dotat d'amplis poders, s elegit cada cinc anys per sufragi universal directe i nomena el govern. El poder legislatiu consta d'un parlament unicameral (Assemblea Nacional o Bunge) de 224 membres, elegits per sufragi universal per un perode de cinc anys, llevat de 12 membres directament designats pel president. Kenya s membre de l'ONU, de l'OUA (des del 2002, Uni Africana) i del Commonwealth, a ms d'altres organitzacions. Del 1982 al 1992 la Kenya African National Union (KANU) fou l'nic partit autoritzat.

 Divisions administratives .
 

Kenya es divideix en vuit provncies. Al capdavant de cadascuna es troba un Comissari provincial nomenat pel President. Les provncies (Mkoa) se subdivideixen en districtes (Wilaya), ells mateixos subdididits en divisions (Tarafa).' Es constitueix a cada divisi en localitats (Mtaa) i baixlocalitats (Kijiji). La zona de Nairobi est dotada amb un estatut especial i no s'inclou en cap districte o provncia. El Govern supervisa l'administraci dels districtes i les provncies, que sn:
 Provncia Central ;
 Provncia de la Costa ;
 Provncia Oriental ;
 Provncia de Nairobi ;
 Provncia del Nord-est ;
 Provncia de Nyanza ;
 Provncia de Rift Valley ;
 Provncia Occidental ;

Vegeu tamb la llista de Districtes de Kenya.

 Geografia .

El pas comprn diverses regions: 
 Una zona costanera baixa, relativament estreta i de 420 km de llargada.
 La regi del Rift Valley (part de la gran fossa tectnica africana que s'estn des de la mar Roja fins al llac Malawi), de 50 a 80 km d'amplria, ocupada en part pels llacs Turkana (Rodolf), Baringo, Victria, Nakuru, Nivasha i Magadi. ;
 Un altipl al nord-centre, que puja suaument fins als 2.000 metres i en el qual hi ha el desert de Chalbi.
 un altre altipl, a l'oest, separat de l'anterior per la fossa tectnica, que s'estn entre els llacs Turkana i Victria. Tamb a banda i banda d'aquesta fossa tectnica, s'alcen els cims volcnics dels monts Kenya (5.199 m i 5188 m) i Elgon (4.321 m). ;

Les diferncies climtiques sn considerables, a causa de les diferncies de relleu; la major part de les regions situades al nord de l'equador tenen clima clid i sec, i al sector del llac Turkana la pluviositat s molt escassa; a la meitat sud es diferencien tres zones: la costanera, clida i humida, la de les terres altes (que concentren la major part de la poblaci), de clima temperat, i la del llac Victria, tpicament tropical. El riu de major cabal s el Tana. 

La vegetaci s tropical amb extenses sabanes i amb denses galeries de selva humida. A les regions del nord la sabana es transforma progressivament en un espinar rid. A les altes muntanyes hi ha selva densa; ms amunt, grans extensions de bosc de bruc boal, i, desprs, una vegetaci especial de pramo, amb predomini de plantes herbcies.

 Clima .
El clima de Kenya s tropical. s calent i hmid a la costa i a l'interior, i molt sec i temperat en les parts del nord i nord-est.



El pas rep molta insolaci durant tot l'any, i les robes d'estiu s'utilitzen tot l'any. Tot i aix, les temperatures sn fresques a la nit i temperades al mat.

L'estaci llarga de la pluja s des d'abril al juny. L'estaci curta de la pluja s des d'octubre fins al desembre. La pluja sol caure a la tarda. El perode ms calent s a partir del febrer, i el ms fred de juliol a agost.

Els animals solen migrar entre juny i setembre.

la gent de kenya t pocs diners

 Demografia .
La poblaci es concentra sobretot al sud-est (on la mitjana s de 250 h/km2, i arriba a 2.450 h/km2 a la provncia de Nairobi). Gaireb s'ha triplicat en trenta anys (10.942.705 habitants el 1969, 19.536.300 el 1984 i 28.686.607 el 1999), conseqncia del molt elevat ndex de natalitat (55  anual en 1980-85), que ha tendit, per, a reduir-se considerablement (29,4  l'any 2000). La mortalitat s elevada (14 ; mitjana mundial: 9 ), agreujada per l'alta incidncia de la sida (l'any 2000 hom calculava que gairab el 8% de la poblaci estava infectada), que tamb redueix l'esperana de vida (48 anys el 2000). La poblaci s rural en el 67% (2000) per, com en altres estats d'frica, la urbanitzaci t una clara tendncia a augmentar (el 1979 era del 13%).
Endems de la capital, Nairobi, altres ciutats importants sn Nakuru i Kisumu, al Rift Valley, i sobretot Mombasa, a la costa, principal port del pas. La poblaci de Kenya, africana en el 98,5%, pertany a tres grups lingstics diferents: bantu, afroasitic i niloticosahari. Sn de llengua bantu els luhyas (12,4%), els kambes (9,8%) i els kikuius (17%); els massais, els turkanes, els suks i els nandis pertanyen al grup niloticosahari; i els somalis, boranes i ormes sn del grup afroasitic.

 Cultura .
Vegeu l'article: Cultura de Kenya. Per a la msica kenyana, vegeu l'article: Msica de Kenya.

 Enllaos .




"Magical Kenya" Guia oficial de turisme. ;
Oficina de comunicacions pbliques ;
Govern de Kenya Lloc oficial. ;
La Llei de Kenya Legislaci kenyana, informaci legal. ;
Casa de l'estat de Kenya Pgina web ficial. ;
Banc Central de Kenya ;
Kenya Investment Authority Informaci per a invertir al pas. ;
Kenya Airways Aerolnies de Kenya.  ;
Kenya Airports Authority Informaci dels aeroports de Kenya. ;
Kenya Ports Authority Informaci dels ports de Kenya. ;
Administration Police Administraci de la policia kenyana. ;
Kenya Police Force Policia kenyana. ;
Kenya Wildlife Services Agncia que conserva i protegeix la fauna i els parcs naturals de Kenya. ;
Kenya Film Commission (Filming Kenya) Guia oficial per a filmar a Kenya. ;





































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34754" title="Torre de Collserola" nonfiltered="3602" processed="3587" dbindex="13734">

La Torre de Collserola s una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olmpics de Barcelona. Es troba situada dalt del Tur de la Vilana, a 445 metres sobre el nivell del mar. La promotora del projecte i actual propietria s la Societat Annima Torre de Collserola (els seus accionistes sn Telefnica amb un 30,40%, Retevisin, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci de la Generalitat de Catalunya amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport amb un 5%).L'autor del projecte fou l'arquitecte britnic Norman Foster.

 Caracterstiques .
La torre fa 268 metres d'alada.
T un pes de 3000 tones d'estructura metllica.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Torre de Collserola;
 Foster and Partners;
 Fitxa de la Torre de Collserola;
 Torre de Collserola at Factora Urbana: Photos and technical information about the tower;
 Web del Parc de Collserola;
 Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34756" title="Potncia aritmtica" nonfiltered="3603" processed="3588" dbindex="13735">
En aritmtica, s'anomena potncia o potenciaci a una operaci aritmtica derivada de la multiplicaci.

Quan tots els factors d'una multiplicaci sn iguals, es pot simplificar. Aix si un nombre b es multiplica n vegades, es diu que es fa la potncia n del nombre b, o que s "b elevat a n".

, on b s la base de la potncia i n n's l'exponent.

El cas especial de  acostuma a anomenar-se quadrat.

El cas especial de  acostuma a anomenar-se cub.

El signe d'una potncia depn del signe de la base i de la paritat de l'exponent, de manera que, si la base s positiva, la potncia s positiva, per, si la base s negativa, la potncia s:
 positiva si l'exponent es parell, o;
 negativa si l'exponent s senar;

Exemples:
        ;

Operacions amb potncies.
Quan s'opera amb potncies, existeixen algunes simplificacions per casos especials.

Multiplicaci de potncies amb la mateixa base.
Quan es multipliquen potncies de la mateixa base, es mant la base i se sumen els exponents.
;

Divisi de potncies amb la mateixa base.
Quan es divideixen dues potncies de la mateixa base, es mant la base i es resten els exponents.
;

Potncia d'una potncia.
La potncia d'una potncia s'obt multiplicant els exponents.
;

Producte o quocient de potncies d'exponent igual.
Quan dues o vries potncies tenen la mateixa base per diferents exponents, primer es fa la divisi de les bases i desprs s'eleva a l'exponent indicat.
;

;

Potncia d'un quocient.
Quan tenim una fracci entre parntesi elevada a n, aquest nombre n val per al nominador i per al denominador.
;

Potncia d'un producte.
Quan tenim una multiplicaci entre parntesi elevada a n, aquest nombre n val per a tots els nombres que estan dintre del parntesi.
;

Potncia d'exponent 0.
Per definici, tot nombre elevat a 0 dna 1. Aix s perqu
;

 Potncia amb exponent fraccionari .
Quan l'exponent de a s una fracci n/m, el resultat s l'arrel m de a elevat a n:
;

Potncies d'exponent negatiu.
L'expressi , tenint en compte que a s un nombre real diferent de zero i n, un nombre natural, equival a l'invers de la base elevada a la mateixa potncia amb exponent positiu, s a dir:
;

Notaci cientfica.
Un nombre expressat en notaci cientfica consta d'un decimal la part entera del qual est compresa entre 1 i 9, multiplicat per 10, sent n un nombre enter positiu o negatiu. Exemples:
    ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34757" title="Kiwi (desambiguaci)" nonfiltered="3604" processed="3589" dbindex="13736">

Botnica: planta i fruita. Vegeu actindia.
Ornitologia: ocell no volador de Nova Zelanda. Vegeu :Kiwi;
Onomstica: Kiwi s el malnom dels neozelandesos.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34760" title="Joseph Haydn" nonfiltered="3605" processed="3590" dbindex="13737">


Joseph Haydn (31 de mar de 1732 - 31 de maig de 1809) va ser un compositor austrac del Classicisme. El seu nom complet va ser Franz Joseph Haydn, per ell mateix mai va voler utilitzar el seu primer nom. Va nixer a Rohrau, una petita poblaci a prop de la frontera amb Hongria, i era el segon dels dotze fills de Matthias Haydn i Anna Maria Koller. El seu pare era fabricant i reparador de carros al servei del Comte Harrach.

 Vida .
Els seus pares van adonar-se que Haydn tenia un talent especial per a la msica, per la qual cosa quan va tenir sis anys el van enviar a viure amb uns familiars a una poblaci no gaire llunyana, on podria rebre llions de cant coral. Dos anys desprs el director musical de la catedral de Sant Esteve de Viena el va sentir cantar i se'l va endur per formar-lo. Durant nou anys Haydn va formar part del cor de la catedral. Tot i que el director musical no prestava prou atenci al cor, el jove Haydn va aprofitar aquests anys de formaci i experincia, que van assentar unes slides bases per al seu propi futur.
Als 23 anys va anar a viure a Rolknam amb la sev germana la Filma.
El 1749 Haydn va arribar a l'edat en qu ja no podia cantar tons aguts, pel que va ser despatxat del cor. Uns amics el van acollir a casa i va decidir de convertir-se en msic. Va passar deu anys difcils, en qu va haver de treballar en diversos treballs relacionats amb la msica. Un d'ells va ser com a servent i assistent d'un compositor itali. No obstant aix, Haydn va treure partit d'aquests anys i va anar recopilant coneixements i experincia, fins el punt que va comenar a compondre els seus primers quartets de corda i la seva primera pera. La seva reputaci com a compositor va comenar a crixer.

Al final d'aquest perode, el 1759, Haydn va rebre una oferta de treball important, que va ser la de director musical del Comte Morzin. La seva missi consistia en dirigir una petita orquestra del comte i programar la msica per a cada ocasi. Al mateix temps componia, i va escriure les seves primeres simfonies per a l'orquestra. El comte Morzin tenia dificultats econmiques, per la qual cosa als dos anys va despatxar tots els seus msics. Tot i aix, Haydn va trobar de seguida un treball similar com a assistent del director musical de la famlia Esterhzy, una de les ms riques i influents de l'imperi austrac, i que residia  a l'hivern a Viena i a l'estiu, en dos palaus de la seva propietat, un al sud de la capital i l'altre a Hongria. Quan el 1776 va morir el vell director, Haydn va aconseguir la plaa vacant.

En el seu nou crrec, Haydn va tenir una gran responsabilitat, que consistia en compondre msica per a cada ocasi, dirigir l'orquestra, interpretar msica de cambra amb membres de l'orquestra i tamb de la famlia, i organitzar el muntatge d'peres. Tot i l'intens esfor, Haydn va considerar-se un home afortunat. Els Esterhzy eren amants i coneixedors de la msica i li van donar tot el suport que necessitava per a la seva tasca, incls la seva prpia petita orquestra.

En veure que la seva situaci era estable, Haydn va casar-se el 1760, per el matrimoni no s'entenia i no van tenir fills. Va tenir, no obstant aix, una llarga relaci sentimental amb una cantant dels Esterhzy, amb la que, segons alguns bigrafs, va tenir un o diversos fills.

Van passar quasi 30 anys en els quals Haydn va treballar en aquest crrec i va compondre una infinitud d'obres. Al llarg d'aquest temps el seu estil va anar desenvolupant-se i la seva popularitat creixia. Amb el temps va arribar a compondre tantes obres per a la seva publicaci com per als Esterhzy. Obres tan conegudes actualment com les Sinfonies de Paris van ser compostes aquells anys. El 1781 Haydn va establir una estreta amistat amb Mozart, sobre el treball del qual havia tingut alguna influncia durant els anys previs. Va sentir una gran admiraci per Mozart i per la qualitat de mestre amb les que havia escrit les seves ltimes peres i concerts. Per la seva banda, Mozart s'esforava en fer msica de cambra que estigues, en opini seva, a l'altura de Haydn, a qui va dedicar uns quartets de corda.

El 1790 va morir el patriarca dels Esterhzy i el seu successor va ser un home sense cap tipus d'inters per la msica, que va despedir l'orquestra i va jubilar a Haydn. Aix el va motivar a acceptar l'oferta d'un empresari musical alemany per a viatjar a Anglaterra i dirigir noves simfonies amb una gran orquestra. La seva estncia en aquest pas va ser un gran xit. Haydn va aconseguir molta fama i uns ingressos considerables. A Anglaterra va compondre tamb algunes de les seves obres ms importants, com ara les Simfonies de Londres i les Simfonies Militars, el Quartet Reiter o el Rond Gitano per a trio amb piano.

Havent considerat la possibilitat de quedar-se a Anglaterra, Haydn finalment va tornar a Viena, on va fer-se construr una gran casa, i va decidir dedicar-se a la composici d'obres sacres. Va escriure dos grans obres, l'oratori La Creaci i l'oratori Les Estacions, aix com tamb sis misses, entre les quals cal destacar la Missa in angustiis o Missa Nelson i la Missa in tempore belli o Missa dels timbals. Tamb va compondre els seus ltims nou quartets de corda. A partir de 1782 una malaltia que havia tingut anteriorment va tornar a aparixer i es va desenvolupar fins el punt que ja no era capa de compondre, si b a la seva ment tenia idees noves que sorgien amb facilitat. Tot i estar ben ats i no faltar-li res, aix com tenir amics i ser un msic apreciat, Haydn va haver de passar els seus ltims anys entristit per no poder treballar a la seva msica.

Haydn va morir als 77 anys d'edat, mentre Viena era atacada per les tropes de Napole. Les seves ltimes paraules van ser les que va dirigir als seus servents, tranquilitzant-los sobre les bombes que queien aprop.

Amb Mozart, Haydn s considerat el mxim compositor del perode classicista de la msica clssica i un dels ms grans compositors d'aquest gnere. Se'l considera el pare de la simfonia i del quartet tal com els coneixem actualment. Tamb va ser innovador a l'hora de definir la forma de la sonata i de compondre sonates per a teclat i trios per a piano.

Tal com s'ha pogut demostrar arran de diverses recerques musicolgiques portades a terme sobretot a partir de la dcada dels 80s del segle passat, la msica de Haydn va ser molt coneguda a Catalunya, sobretot a partir de principis dels 1880s. Hom pot afirmar que en el terreny instrumental, el Classicisme es va conixer a Catalunya quasi exclusivament a travs de la msica de Haydn (soobretot abans que arribs la de Pleyel). Nombroses cpies tant impreses com -sobretot- manuscrites, tant als tallers de copisteria musical que hi havia a Barcelona com pels organistes i mestres de capella que treballaven als diferents temples de Catalunya, s'han conservat arreu del territori.  Montserrat, Vilafranca del Peneds, Manresa, Girona, la Bibliotca de Catalunya, Lleida, Cervera, Olot, Tarragona, ... sn alguns dela arxius que conserven cpies que testimonien que la seva obra va ser mpliament divulgada a Catalunya ja a les dues ltimes dcades del segle XVIII; especialment les simfonies del perode mig i alguns composicions vocals com el Stabat Mater, Les 7 ltimes paraules, algunes Misses, la Salve, i -fins i tot- La Creaci. A ms, el mateix Bar de Mald deixa constncia de l'estrena d'aquest oratori a Barcelona. Tamb Ferran Sors esmenta, a les seves memries, que essent escol a Montserrat, tocava algunes de les seves composicions.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34761" title="Aldarulls d'Stonewall" nonfiltered="3606" processed="3591" dbindex="13738">
Els aldarulls de Stonewall foren una srie de conflictes violents entre els homosexuals i la policia a la ciutat de Nova York. Els primers aldarulls va comenar divendres 28 de juny de 1969 poc desprs de l'1:20 a.m., quan la policia va fer una redada al Stonewall Inn, un bar gai del barri de Greenwich Village. "Stonewall", que s com sovint es fa referncia al seguit d'aldarulls, es considera el punt d'inflexi per als moderns moviments pro drets dels homosexuals arreu del mn. Va ser el primer cop que un nombre significatiu d'homosexuals s'oposaven a ser arrestats.
 
Histria.
Les redades o registres a bars gai van ser usuals a les ciutats dels Estats Units fins a la dcada del 1960, quan es van anar tornant cada vegada menys freqents. Fins el 1965, la policia acostumava a demanar la identitat de tots els presents al moment de la redada, el nom dels quals era publicat als diaris, de vegades. La policia utilitzava qualsevol argument per a justificar els arrestos per indecncia. Aix, es podia considerar punible fer petons, tenir les mans agafades, vestir amb roba considerada del gnere contrari o, simplement, ser al bar en el moment de l'entrada de la policia.

s important tenir en compte les actituds respecte els bars d'ambient i els drets dels homosexuals a la ciutat de Nova York d'abans del 1969. L'any 1965, John Lindsay, liberal republic que creia en l'acci directa, fou elegit alcalde de la ciutat; el mateix any, Dick Leitsch va esdevenir president de la Mattachine Society  la primera organitzaci homfila dels EUA  a Nova York.

A inicis del 1966, les poltiques administratives canviaren, a causa de les queixes presentades per Mattachine davant de les actituds policials. La nova poltica policial,  que va reduir notablement l'arrest de gais a Nova York  i les actuacions dutes a terme per Mattachine Society i el seu lder Leitsch  que va aconseguir que es revoqus la llei per la qual es treia la llicncia de venda d'alcohol als bars que servissin conscientment a clients homosexuals  van fer que a partir de 1966 el nombre de bars per a homosexuals creixs exponencialment a la ciutat de Nova York.

Per qu, doncs, va ser registrat Stonewall, si els bars gais eren legals i en creixement? John D'Emilio, historiador, assenyala que la ciutat estava immersa en una campanya electoral i John Lindsay, que havia perdut les eleccions primries, tenia raons per recolzar una "neteja" als bars de la ciutat. A ms, l'Stonewall Inn tenia un seguit de raons que el feien especialment interessant per a la policia: no tenia llicncia d'alcohol, tenia relacions amb el crim organitzat i oferia un espectacle de nois go-go com a entreteniment. Una altra de les caracterstiques que el feien especialment atraient per la policia era el perfil dels seus clients: es tractava d'un bar freqentat per negres i hispans, per la qual cosa s'assenyala que darrere de tot tamb hi havia motius de caire racista.

L'inspector Seymour Pine, que va dirigir la redada la primera nit, declara que li fou ordenat que tanqus l'Stonewall Inn perqu era la seu central on es recollia informaci sobre gais que treballaven a Wall Street. Un increment recent en el nombre de robatoris en cases de corretatge de la borsa va dur la policia a sospitar que darrere d'aquells robatoris hi havia homes gais a qui es feia xantatge.

Els clients de l'Stonewall Inn estaven acostumats a aquell tipus de redades, desprs de les quals es reobria, la mateixa nit o la segent. El que podria haver fet diferent la redada d'aquell juny va ser la mort, una setmana abans, de Judy Garland, una important icona cultural amb la qual s'identificava gran part de la comunitat homosexual. El dol per la seva prdua va culminar el dia 27 de juny al seu funeral, al qual van assistir 22.000 persones, incloent potser uns 12.000 gais. Molts dels clients de l'Stonewall encara estaven commocionats per la mort de l'actriu quan va comenar la redada, i van refusar actuar passivament. Tanmateix, els historiadors encara difereixen en la importncia real de la mort de Garland, i si la seva proximitat amb els aldarulls d'Stonewall fou una coincidncia o no.
 
Els aldarulls d'Stonewall i les seves conseqncies.
Hi ha alguns factors que diferencien la redada que va tenir lloc el 28 de juny d'altres que ja havien ocorregut a l'Stonewall Inn. En general, s'avisava la direcci del local abans de la redada. A ms, les redades eren dutes a terme prou d'hora, durant la nit, com perqu desprs el bar retorns a la normalitat a les hores de mxima afluncia. Aproximadament a un quart i cinc de dues de la matinada (1:20 a.m.), molt ms tard que normalment, vuit oficials, dels quals noms un anava vestit d'uniforme, van entrar al bar. Molts dels clients van poder evitar ser arrestats, ja que els nics arrestats haurien estat "aquells sense identificaci, els vestits amb roba del gnere contrari, i alguns o tots els empleats" (Duberman 192).

Els detalls sobre com s'inici l'aldarull varien segons la font. Segons un relat, una dona transsexual anomenada Sylvia Rivera va llenar una ampolla a un oficial de policia, desprs de ser empesa amb una porra. Un altre explica que una dona lesbiana, portada cap a un cotxe patrulla a travs de la multitud, va comenar una baralla i la gent va seguir el seu exemple. 

Fos el que fos, van comenar els disturbis entre la multitud, cosa que aviat va sobrepassar la policia. Sorpresos, els oficials van entrar dins del bar per a protegir-se. Un conegut cantant de folk, Dave van Ronk, va ser agafat per la policia, entrat al bar i colpejat. Els atacs de la multitud eren implacables: alguns van intentar incendiar el local; altres utilitzaven un parqumetre com a ariet per a obligar la policia a sortir. La situaci s'escamp pels voltants i molts habitants, aix com clients d'altres bars, van arribar-se al lloc dels fets.

Al llarg de la nit, la policia va agafar i agredir homes considerats "efeminats". Noms durant la primera nit 13 persones foren arrestades, i 4 oficials de policia, aix com un nombre indeterminat de manifestants, van ser ferits. Se sap, a ms, que com a mnim dos dels participants en l'aldarull van ser greument agredits per la policia. Els manifestants, ms de 2.000, llanaren ampolles i pedres mentre corejaven "Gay Power!", enfrontats amb els ms de 400 policies desplaats.

La policia havia enviat al lloc dels fets forces addicionals en la forma de "Tactical Patrol Force", patrulla originalment entrenada per fer front als manifestants que s'oposaven a la guerra del Vietnam. Tot i aix, aquesta formaci va fracassar en l'intent de dissoldre la multitud, que els reb amb pedres i altres projectils.

Tot es va anar calmant, per la multitud va retornar la nit segent, amb menys violncia per els mateixos nims. Les escaramusses entre els manifestants i la policia van allargar-se fins a les quatre de la matinada aproximadament. El tercer dia d'aldarulls va ser 5 dies desprs de la redada a l'Stonewall Inn. Aquell dimecres, mil persones es van congregar al bar i van causar desperfectes. La rbia contra la manera com la policia havia tractat els homosexuals durant dcades sortia a la superfcie.

El llegat.
Les forces latents abans dels aldarulls ja havien sortit a la llum. La comunitat creada per les organitzacions homfiles de les dues dcades anterior havia aconseguit l'ambient perfecte per la creaci del moviment gai d'alliberament. A finals de juny, el "Gay Liberation Front" es form a Nova York i s'escamp en un any per tot el pas. Alhora, es crearen organitzacions similars a tot el mn.

L'any segent, en commemoraci dels Aldarulls d'Stonewall, el GLF va organitzar una marxa des de Greenwich Village fins a Central Park. Entre 5.000 i 10.000 homes i dones van assistir-hi. Parallelament, durant el mes de juny es duen a terme moltes celebracions de l'orgull gai a tot el mn, amb tot tipus d'actes de festa i reivindicaci.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34763" title="Vanuatu" nonfiltered="3607" processed="3592" dbindex="13739">



Vanuatu (abans Noves Hbrides) s una repblica pluri-insular del Pacfic Sud. L'arxiplag que el constitueix est situat uns 1.750 km a l'est d'Austrlia, al nord-est de Nova Calednia, a l'oest de Fiji i al sud de les Illes Salom.

Va ser descobert, el 1606, per Pedro Fernndez de Quirs que l'anomen Australia del Espritu Santo. Des del 1906 fins a la independncia el 1980, va ser un condomini francobritnic. Un cop independent, ha patit intents secessionistes com els de Tanna o Vemerana.


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34767" title="Logaritme" nonfiltered="3608" processed="3593" dbindex="13740">


El logaritme, s una operaci aritmtica provinent de la potncia. Consisteix en trobar l'exponent d'una potncia donada per una base tamb donada.

Es representa com , llegint-se logaritme de base b, de manera que si :

	;

llavors,

;

Existeixen dos casos especials de logaritme: 

El logaritme en base 10 s'anomena logaritme decimal i es representa com a , sense cap tipus de base.

El  logaritme en base e = 2.7182818... s'anomena logaritme natural o logaritme neperi, i es pot representar com a L, o ln.

Propietats dels logaritmes.

El logaritme d'un producte s igual a la suma dels logaritmes dels factors.

;

El logaritme d'una divisi s igual a la resta dels logaritmes.

;

El logaritme d'una potncia s igual a l'exponent multiplicat pel logaritme de la base de la potncia.

;

Vegeu tamb. 
 Logaritme natural;
 Logaritme neperi;
 Logaritme integral;
 Funci polilogaritme;
 El nombre e;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34769" title="Lenides (pluja de meteorits)" nonfiltered="3609" processed="3594" dbindex="13741">


Les Lenides sn una pluja de meteorits que es produx cada any entre el 15 i el 21 de novembre, aconseguint un mxim el 18 de novembre. Cada 33 anys, les lenides mostren un pic d'activitat ja que la pols del cometa Tempel-Tuttle no est repartit homogniament al llarg de la seua rbita. En anys normals, les Lenides produxen taxes de l'orde de 10-15 meteors per hora. Denison Olstead, professor de la Universitat de Yale, va observar que les lnies de llum pareixien provenir de la constellaci del Lle, d'ac el seu nom.

El color d'estos meteors s generalment rogenc, sn molt rpids, ja que la Terra els troba de front, i ben sovint deixen desprs de si un solc de color verd que persisteix durant uns pocs segons. La seva distribuci al llarg de l'rbita no s uniforme, per quant estan concentrats en un eixam ms dens que ha donat lloc a les grans pluges d'estreles.

 Origen: El cometa 55P/Tempel-Tuttle .
Els eixams d'estreles fugaces estan associats als cometes. En 1861, Kirkwood va afirmar que estos corpuscles eren restes dels cometes. Le Verrier va publicar l'rbita de les Lenides, i quan Oppolzer va examinar l'rbita del cometa 55P/Tempel-Tuttle de 1866 (1866 I) es va fer evident la identitat d'ambds trajectries.  Aquest  cometa, va ser descobert el 19 de desembre de 1865 i t un perode orbital de 33,2 anys. 

  Les tempestats  .
Les Lenides poden donar lloc a espectaculars tempestats de meteors cada 33 anys coincidint amb el pas del cometa pel periheli. L'astrnom nord-americ H.-A. Newton va demostrar, en 1864, que les brillants pluges d'estreles descrites pels historiadors en 902, 931, 934, 1002, 1101, 1202, 1366, 1533, 1602 i 1698 es devien a este eixam. Es parla d'una tempestat de meteors quan l'activitat supera els 1000 meteors per hora. 
Des de 902, les dates anuals han anat avanant trenta dies: en aquella poca el fenomen tenia el seu mxim el 12 d'octubre; en 1202, tenia lloc el 19 d'octubre; en 1366, el 22 del mateix mes i en 1799 s'efectua en la nit de l'11 al 12 de novembre. Esta pluja d'estreles, en 1766, va cridar poderosament l'atenci dels habitants de Veneuela.

 En 1799 .
En 1799 la van observar A. de Humboldt i Bonpland en Cuman i segons aquestos, va donar lloc a milers i milers d'estreles fugaces i blids de foc van caure durant quatre hores consecutives. Tamb els esquimals de Labrador i Groenlndia van quedar sorpresos: els meteors ms grans tenien un dimetre aparent com el de la Lluna o major.

 En 1833 .

El 13 de novembre de 1833 la costa oest dels Estats Units va estar illuminada durant ms de 6 hores a causa de les Lenides. Iniciada poc abans de la mitjanit Olmsted, de Boston, va dir que el seu nombre era com la meitat dels flocs de neu que s'observen durant una nevada, i va comptar ms de 240000 meteors. Algunes persones supersticioses ho van considerar com un anunci de la fi del mn. En la nit segent un colon americ va tenir la curiositat de mirar al cel per a veure si encara quedaven estreles. 

 En 1866 .
En 1866 va tenir  lloc una altra pluja important, per menys intensa que les dos anteriors, en la que es van comptar fins a 6000 meteors per hora. En 1834, Olbers va observar que les pluges de 1766, 1799 i 1833 estaven separades per 33,5 anys i esperava una pluja interessant per a 1899 o 1900; per els clculs de Downing i Stoven van demostrar que a causa de les pertorbacions de Jpiter, Saturn i Ur, la massa principal de l'eixam havia sigut desviada en ms de 3 milions de Km. de la Terra. Segons a, la pluja de fi de segle havia de ser insignificant, predicci que es va confirmar per complet.

 En 1966 .
La tempestat de Lenides que va ocrrer el 17 de novembre de 1966, va registrar  uns 100.000 meteors per hora durant un curt interval de temps. No obstant aix, no sempre es produxen tempestats de Lenides cada 33 anys. En 1933, per exemple, l'activitat mai va superar els 200 meteors per hora.
Les tempestats ms espectaculars dels ltims dos segles sn per tant les Lenides de 1833 i 1966. 

 En 1999 .

Per al  18 de novembre de 1999 s'esperava en laPennsula Ibrica una intensa pluja de meteorits i el IAC va fer una campanya perqu els alumnes d'Ensenyana Mitjana sortiren a observar, incloa una unitat didctica . 
Les previsions apuntaven que les millors condicions d'observaci es donarien per a Centre Europa i frica del Nord. La resta de pasos observaran tamb una gran activitat, per no tan alta com en el mxim. D'altra banda el model proposat per David Asher i Robert McNaught preveien una activitat de 1000 meteors/hora en el mxim a les 02:08 T.U. del 18 novembre 1999 (3h 8m hora oficial ), basant-se en la distribuci de partcules ejectadas fa 100 anys pel cometa Tempel-Tuttle. 

Segons informen diversos observadors catalans, les Lenides no han decepcionat en absolut i han omplit totes les expectatives que en elles es tenien posades. Un mxim molt curt per intens es va poder observar des d'Europa sobre les 2h de Temps Universal. En eixos moments, una taxa per hora de milers d'estreles fugaces van caure del cel. Rafael Jurez, des de Granada, comenta: Que meravella, no svia cap a on enfocar la meva camera, hi havia per totes les bandes i contnuament. Jos Antonio Duc: Perdoneu la nostra falta de rigor cientfic, per hi ha hagut un moment en qu hem deixat de realitzar anotacions i ens hem posat a disfrutar de l'espectacle. 



En Les  Penyes de Du (Valncia, prop d'Higueruelas), a 1100 m. d'altura i amb una temperatura d'1,5C, les Lenides 99 va representar una experincia inoblidable. El cel estava quasi clar i es va tenir molta ms sort que en altres llocs de la Pennsula Ibrica. Al principi no va haver-hi activitat, a soles s'observaven algunes estreles fugaces procedents del radiant de les Turides, l'activitat del qual s'estenia fins eixa nit. La Lluna, present en esta primera part de la nit, se sabia que no molestaria si el mxim ocorria a l'hora prevista. A la 1h 40m (T.U.+1) encara no hi havia activitat i es dubtava que la fra a haver-hi. Una hora ms tard estava clar que s'anava a assistir a un espectacle nic. A la gent li va sorprendre el rpid augment i disminuci de l'activitat prop del mxim i l'extrema velocitat dels meteors. Tamb va sorprendre l'exactitud de la predicci de l'instant del mxim. Es va registrar un mxim de 6615 meteors a l'hora(THZ), en l'interval entre les 2h 50m'i les 3h 0m de temps TU+1h. 

Els resultats combinats de totes les observacions compilades per la International Meteor Organisation (IMO) apunta que pareix divisar-se un mxim doble amb un primer pic a 01:53T.U. i el mxim principal a les 02:01T.U. Entre mitges es redux l'activitat sensiblement. No obstant aix, el punt ms alt, el qual indica una THZ mxima de 5.400 encara que  t un error molt gran.  Les dades del Nippon Meteor Society (NMS) omplin un buit entre les observacions de l'IMO. Les observacions japoneses posteriors al mxim mostren un efecte molt curis. Veiem un segon mxim, no tan fort, per al nivell de subtempestat, desprs del migdia del dia 18. Durant quasi tres hores la THZ estava per damunt de 250 per hora, aconseguint un mxim de 350 per hora sobre les 16:30, ms de 14 hores desprs del mxim principal.

En  2001.
En la tempestat de 2001 es registra una taxa THZ mxima de 1500 meteors per hora.
 
 Previsions .
Els registres histrics disponibles no sn molt tils per a caracteritzar el nivell d'activitat i la posici del mxim de les tempestats per l'escassetat d'observadors i la falta d'una metodologia d'observaci adequada. A ms, ha de tenir en compte que estimar l'activitat quan apareixen diversos meteors per segon s realment difcil. No obstant aix, s'han fet grans esforos per a determinar les caracterstiques dels retorns de Lenides dels ltims 200 anys. 
Quins sn els mecanismes fsics que donen lloc a les tempestats de Lenides? Per qu hi ha anys en qu no ocorren? Podem predir si hi haur una tempestat o no, i la seva intensitat? Els nostres coneixements sobre l'origen de les tempestats de Lenides han sigut molt limitats fins fa poc. En els ltims anys, no obstant, hi ha hagut un avan espectacular grcies a l'excellent conjunt de dades obtingudes pels observadors de l'Organitzaci Internacional de Meteors. L'activitat registrada en 1998 va trencar tots els esquemes i ha sigut el motor per al desenvolupament de models numrics que expliquen les tempestats de Lenides amb una precisi mai abans aconseguida. 
Les Lenides estan associades, com hem dit, amb el cometa Tempel (1866 l), el qual es va observar en 1866 i en 1998. La distncia aflica d'eaquest  cometa s sensiblement igual al radi de l'rbita d'Ur i la duraci de la seva revoluci era, en 1866, de 33,18 anys. Le Verrier va pensar que aquest cometa tenia una rbita parablica quan l'atracci del planeta Ur, del qual va passar prop l'any 126 de la nostra Era. Aix les Lenides (en realitat el cometa) van ser incorporades al nostre sistema solar per l'acci d'Ur. 


Vegeu tamb.
Perseides;
Llista de pluges d'estrelles;
Meteor;

 Enllaos externs.
Plana sobre les lenides;
Projecte Lenides 99 del IAC;
Lenides;
Campanya d'observaci 1998-2008;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34771" title="Codi gentic" nonfiltered="3610" processed="3595" dbindex="13742">

El codi gentic NO s la informaci continguda en els cromosomes, sin el codi que la cllula utilitza per desxifrar el missatge contingut en els cromosomes. 
En altres paraules: el codi gentic s la correspondncia entre dos "llenguatges": el llenguatge de nucletids que utilitza l'ADN i el llenguatge d'aminocids en qu es basen les protenes. 
Podriem dir que el codi gentic s el diccionari bilinge "nucletids-aminocids"]]
En gentica, el codi gentic s un conjunt de normes, que permeten la conversi de seqncies d'cids nucleics (ADN o ARN) en protenes dins les cllules dels ssers vius, en el procs de sntesi de protenes. gaireb tots els ssers vius coneguts, utilitzen el mateix codi gentic, anomenat codi gentic estndard, tot i que alguns organismes presenten variacions menors d'aquest codi.

 Caracterstiques .

 s universal. s a dir, la interpretaci dels codons per aminocids s igual en totes les cllules; des dels bacteris fins a l'home, tots els gens sn interpretats de la mateixa manera. Noms existeixen algunes excepcions en uns pocs triplets en mitocondris i alguns protozous.
 No s ambigu, ja que cada triplet t el seu propi significat.
 Tots els triplets tenen sentit, b codifiquen un aminocid o b indiquen terminaci de lectura.
 Est degenerat, ja que hi ha diversos triplets per a un mateix aminocid, s a dir hi ha codons sinnims. Aix representa un avantatge, ja que encara que es produs un error en la cpia d'un nucletid, podria seguir la colinearitat entre el triplet i l'aminocid. D'altra banda, si noms hagus vint triplets amb sentit, un simple error d'un triplet probablement ho convertiria en un triplet sense sentit, i aix s'interrompria la biosntesi.
 Manca de solapament, s a dir, els triplets no comparteixen bases nitrogenades;
 s unidireccional, ja que els triplets es llegeixen en el sentit 5 -3 .

Taula 1: Taula de codons d'ARN.



1El cod AUG codifica la methionine i tamb serveix com a lloc d'iniciaci: el primer AUG a la regi codificant dels RNAm s on comena la traducci a protena.

2s un cod d'inici noms als procariotes.

Taula 2: Taula de codons inversa.





 Enllaos externs .

  Transeq Servei per a traduir cids nucleics a protena;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34776" title="Ivan II de Moscou" nonfiltered="3611" processed="3596" dbindex="13743">

Ivan Ivanovich (30 de mar de 1326   13 de novembre de 1359). Dit el Gloris. Segon fill d'Ivan I, ms conegut com Ivan Kalita i d'Elena. Governador de les ciutats de Ruza i Zvenigorod, Gran Prncep de Moscou i Prncep de Vladimir (1353-1359). s nomenat cap de la Moscvia, desprs que la Pesta Negra  mats el prncep del moment, el seu germ Sime.

 Un prncep de Moscou experimentat .

Tot sembla indicar que en la primera meitat de la seva  efmera' vida ja va comenar a governar als pobles de Ruza i Zvenigorod (tot just a uns 100 kms. A l'oest de Moscou, en algunes poques aquests pobles van ser ucranesos, per en aquells anys, formaven part del principat de Zvenigorod). Aquests assentaments, tot i existir abans del segle XIV, sn anomenats per primera vegada en documents escrits el 1339 (Ruza) i 1338 (Zvenigorod), i per aix sembla sser que les comencs a controlar (almenys oficialment) des dels 12 i 13 anys. L'nic que se sap clar s que va ser el mxim dirigent dels pobles fins la seva mort.

Amb aquest crrec entre mans, i frustrat per no sser el fill primognit d'Ivan Kalita (el qual hagus suposat fer-se crrec de tot el poder de qu disponia la famlia rurkida), als 27 anys es trob amb el problema de la Pesta Negra, que estava deixant darrere seu una llarga riuada de morts per tot el vell continent.

La Pesta Negra li don el poder.

Les conseqncies de l'epidmia, a banda d'afectar milers de ciutadans normals de Moscvia, es notaren fins i tot a la famlia que governava el principat. El prncep vigent, Sime I, mor l'abril de 1353, i el seu germ petit, Andrei, tamb fou occit per la plaga. Amb aix, inesperadament, a Ivan II el Gloris li toc fer-se crrec de tot el principat de Moscvia i el de Tver.

L'infructus canvi de poltica exterior.

Ja amb el poder a les mans, aquest prncep va voler fer un notable gir en la poltica duta pels seus predecessors. Era aquella poltica d'aliances amb el khan de l'Orde d'Or, que era qui manegava tota la zona coneguda al segle XXI com a Rssia. La seva intenci era trencar aquesta bona relaci amb el mongol per aliar-se amb una potncia emergent, que es deia Litunia. Cal recordar que Sime I els tenia com a primers en la seva llista d'enemics, justament perqu era una potncia que comenava a amenaar l'hegemonia que Moscvia comenava a tenir dins els principats de l'Orde d'Or mongol. 
En la seva vida com a Prncep de Moscou no destaca res ms, encara que s podrem remarcar que es cas amb Teodsia de Bryansk el 1341, amb la qual no tingu cap fill. Teodsia, filla de Dmitri de Bryansk, mor el 1342 sobtadament. A resultes d'aix, Ivan II es cas en segones npcuies amb Aleksandra IvanovnaVelyaminova, amb la qual tingu quatre fills: Dmitri  Donskoi', el primognit que nasqu el 1350, Liubov, nascut dos anys desprs, Ivan, de 1354 i Maria, que va nixer en una data desconeguda d'aquell any al 1359. El 13 de novembre de 1359, mor Ivan II el Gloris als 33 anys, i aquest deixava la corona al seu primer fill, Dmitri Donskoi, que sens dubte, seria el Prncep ms important des de Daniil I.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34779" title="Vassili II de Moscou" nonfiltered="3612" processed="3597" dbindex="13744">


Vassili Vassiliyevich  Tyomniy  (1415-1462). Fill de Vassili I Dmitriyevich, Gran Prncep de Moscou fins el 1425, i de Sofija Vytautaite, princesa de Litunia fins la mort del seu pare, Vytautas el Gran. Regn el principat de Moscvia de 1425 fins la seva mort, cosa que el va convertir en el ms longeu en el tron fins al moment.

 L'inici del regnat .

Com era normal en aquella poca, es va quedar orfe de pare als 10 anys de vida (i ms normal era en aquest cas puix que nasqu quan Vassili I tenia 44 anys), i pertant va haver de fer de Prncep de Moscou. Al ser tan jove, es convert en el primer governador del territori que va crrer perill de ser deposat per membres de la seva famlia.

Tot comen quan, el 1430, tot complint un lustre de poder, l'avi matern de Vassili II, Vytautas el Gran mor. Ell era l'instructor del nen i el seu protector enfront els familiars malintencionats que semblava que li volien arrebatar el poder. Desprs de la mort de l'avi que dominava Litunia, Vassili II havia d'assumir la totalitat de poders que el seu ttol atorgava. Per aix havia de demanar ads perms al khan de l'Orde d'Or, en aquells temps, Oleg Moxammat (1428-1433), per motius essencialment burocrtics, ja que mai va tenir problemes cap antepassat de Vassili.

 La pugna pel tron de Moscvia entre familiars .

El moscovita, desprs de viatjar a l'Orde d'Or, obtingu la llicncia pergovernar el principat, per el khan molt aviat mostr reticncies al seu govern: per exemple, no li agradava gens les astutes, dhuc enganyoses poltiques del prncep de Smolensk (subaltern del Gran Prncep de Moscou) i boyard (una equivalncia al noble o aristcrata catal) moscovita Ivan Vsevolzhsky; sense aquest suport, a Vassili II se li estaven complicant les coses, ja que tampoc tenia cap instructor.
Tot empitjor el 1433 quan, per altra banda, Yuri II de Zvenigorod, el prncep de Galich-Mersky l'atac. Aquest home, ni ms ni menys que era el seu oncle i, juntament amb els seus fills, Vassili el Guerxo (Kosoy, en rus) i Dmitri V Shemyaka de Gallicia estaven disposats a derrocar Vassili II; Aquest, (el 1433), va ser l'any de l'inici de la Gran Guerra Civil Russa de l'edat mitjana, que es dividia en dos bndols: els afins a Vassili II i els partidaris del seu oncle, de tendncies ms liberals, i es diu que, amb afany d'iniciar una lnia de desenvolupament del pas proto-capitalista.

 El primer rival: Yuri de Zvenigorod .

L'oncle Yuri va atacar directament la zona de Moscou i, segurament oer interessos aliens al principat, Vsevolzhsky va fer de judes Iscariot amb Jesucrist i delat Vassili II dient a Yuri on s'allotjava. 

Aix acab amb una derrota del jove dirigent moscovita a la seva ciutat, i la seva detenci a mans de les tropes de Yuri II de Zvenigorod. Amb aix, el khan, tamb enemic de Vassili, li retir la llicncia de governador de Moscou en detriment de Yuri, que ocup el tron.
Ja amb el poder, aquell matex any indult el seu nebot i el destin a que governs el poble de Kolomna. Ara la situaci de Vassili II era totalment diferent; essent probablement un home molt valent i intelligent, va consipirar contra Yuri all on es trobava, i va reunir tots els insatisfets amb el prncep actual. El nebot de Yuri II de Zvenigorod comen a fer pressi al seu oncle i, aquest, en veure la inseguretat del seu tron, sumat a la quantitat d'enemics que havia adquirit, va decidir abdicar el mateix 1433 en favor de Vassili II, i s'exili al seu poble de la Rssia septentrional, on all tenia totes les seves riqueses, basades en la vasta quantitat de sal i mineral.

Vassili II torn al poder amb la llicncia del nou khan de l'Orde d'Or, Sayid Ahmad I, i per cert, ltim khan de l'Orde d'Or abans de la desintegraci d'aquest el 1435. El primer que fu ordenar Vassiliyevich en la Restauraci fou deixar el boyard Vsevolzhsky cec. La missi fou tot un xit.

 La continuaci de la guerra amb els fills de Yuri .

La guerra civil, per, noms havia comenat. La derrota asfixiant de Yuri fu continuar la lluita per part dels seus fills, Vassili el Guerxo i Dmitri Shemyaka. El 1434, desprs de la mort sobtada de Yuri, Vassili el Guerxo i el seu exrcit entraren al Kremlin de Moscou, i el primer s'autoproclam nou Gran Prncep de Moscou. Per altra banda, el seu germ es rebot per l'individualisme del guerxo i intent desbancar-lo del seu lloc al Kremlin. Les seves forces, per, eren del tot insuficients i per aix, es va haver d'aliar amb Vassili II, que tamb estava conspirant per la seva banda.

El 1435, Vassili II i Dmitri Shemyaka feren fora del tron a Vassili el Guerxo, i bviament desprs del doble fracs de la famlia de Yuri, es torn a posar al capdavant del principat el fill de Vassili I. Per segona vegada en el seu mandat, aquest orden fructuosament que es capturs i es deixs cec a una persona, ara era el torn de Vassili el Guerxo, per acabar d'adobar la peculiaritat que tenia, que donava sobrenom a la seva persona.

El 1435, amb la segona reposici de Vassili II, no s'acabaven els maldecaps per aquest, sin que s'obria un altre captol. Com hem dit, s l'any de la desintegraci de l'Orde d'Or mongol en cinc: el khanat de Sibria, el de Kazan, el d'Astrakhan, el de Crimea i el Gran Orde (que era el territori sobrant dels altres quatre).

 Els altres rivals: els trtaro-mongols .

A priori, fou una desintegraci favorable a Vassili, ja que cap d'aquells cinc khanats semblava arribar al potencial de Moscvia en quant a territori. Nogensmenys, el 1439, fou atacat pel khanat de Kazan (trtar), que ni ms ni menys estava encapalat per l'antic khan del desaparegut Orde d'Or, Olug Moxammat, que va ser el qui li retir la llicncia de Gran Prncep de Moscvia el 1433 a Vassili II, en detriment de Yuri II de Zvenigorod.

Aquesta vegada, per, no tenia bviament la mateixa fora que quan dominava tot l'Orde d'Or. Igualment, oblig Vassili a fugir de la capital (1439). Des de fora, precriament governava el principat, encara que potser ho feia ms relaxamdament, ja que el 22 de gener de 1440, junt amb Maria de Borovsk, la seva dona des del 8 de febrer de 1433, tingueren un fill, a qui l'anomenaren Ivan. Pels seus contemporanis, aquest beb seria conegut amb el  modest  nom d'Ivan el Gran; per de moment, noms era un beb.

A l'exili, Vassili hagu de tornar a conspirar i reunir exrcits per tornar a fer-se amb Moscou, cosa que prov el 1445. Ell mateix encapal l'exrcit que havia de portar a la mort al khan Olug Moxammat. Dissortadament per Vassiliyevich, tot li sort ben al contrari del que havia previst, i concretament a la Batalla de Suzdal, prop del monestir de Yefimyev, no noms fou derrotat, sin que el 7 de juny fou empresonat pel trtar.

Aquest, hbilment, deman una recompensa als moscovites per alliberar el seu prncep, i l'1 d'octubre del mateix any aquesta es fu efectiva. Olug Moxammat havia aconseguit el seu objectiu: treure un grapat de diners de la campanya, encara que posem en dubte que els fes servir, ja que mor pocs dies abans o desprs de rebre els diners de Moscou. Desprs d'aix, els trtatro-mongols ja no es preocuparen gaire ms dels afers del principat, encara que havien deixat una situaci bastant pintoresca: durant els mesos que Vassili II havia estat empresonat, Olug Moxammat orden a Dmitri Shemyaka que mans el principat, ja que ell no hi estava gens interessat. Shemyaka era, sens dubte, el cos de Vassili II que es va aliar amb ell per derrocar Vassili el Guerxo, que com hem explicat, a hores d'ara li dirien el cec.

 El rebrotanment del cos Dmitri i la mort d'aquest .

Quan Vassili II fou lliure, volgu recuperar el tron, per com era d'esperar, Dmitri Shemyaka encara recordava el que li havia fet al seu germ tamb de nom Vassili, i orden que el deixessin cec i el fessis exiliar-se. Dit i fet, Vassili Vassiliyevich es qued sense vista i s'exili a Uglich el 1446. D'aquest esdeveniment li ve el sobrenom  Tyomniy , que en rus vol dir cec, o ms concretament,  veient la foscor .

Aquest, per, no qued del tot invalidat per lluitar com el seu cos o el trador seu el 1433, Ivan Vsevolzhsky, i esper el seu torn. Dmitri Shemyaka comet un error clavat al del seu pare, quan, mesos desprs, al veure l'estima que tenia la gent moscovita per Vassili, el fu tornar de l'exili collocant-lo com a governador de la regi de Vologda. All, no trig massa temps a brodar una bona conspiraci contra el vigent prncep de Moscou, i rpidament, amb l'ajuda de tots els contraris al rgim, el derroc i es torn a adjudicar el tron.
Aquesta victria sobre els descendents de Yuri, es fu del tot definitiva anys desprs, quan a la dcada dels anys 1450, Vassili II conquer el territori on ell mateix visqu exiliat uns mesos el 1446, que es deia Galich-Mersky. Casualment, all tamb havia estat exiliat Dmitri Shemyaka, que fins al moment s'havia lliurat de qu l'enceguessin. Immediatament, fou detingut i vilment l'enverinaren tot fent que acabs els seus dies all. Els fills d'aquest, que tamb estaven exiliats a Galich-Mersky, es traslladaren in extremis a Litunia, on segurament defalliren pavorosament ocults esperant la mort. Amb aquest captol, deix fora tota la branca familiar de Yuri II de Zvenigorod de la pugna per el tron moscovita, per, s possible que d'haver guanyat Yuri (ms liberal, amb idees proto-capitalistes) s'hagus pogut evitar la poltica conservadorista gaireb tirnica dels Romanov fins el segle XX?

 La poltica interior del prncep .

Desprs d'acabar-se la guerra successria el 1446, Vassili II no s'ho pens dues vegades i elimin gaireb totes les cessions de poder que solien fer els Grans Prnceps de Moscou, amb les quals decretaven governadors a les regions que conformaven el gran principat. La intenci era que mai ms sorts un altre Ivan Vsevolzhsky amb capacitat de trair-lo. Aix doncs, els Principats de Suzdal, Novgorod, Nizhny-Novgorod, Vyatka i Pskov entre d'altres, perderen una part de la capacitat d'autogovern que tenien, en detriment de la gran Moscvia, havent de reconixer que Vassili II era el seu mandatari. 

 Vassili dna personalitat a l'Esglsia Ortodoxa Russa .

Per altra banda, els esdeveniments que segons molts historiadors feren canviar d'edat s'estaven succeint; les acaballes de l'Imperi Bizant relaten com van comenar a rebre una forta pressi militar de part dels otomans (musulmans). Els ortodoxos de Constantinoble (que, per cert, incloen Grcia), com a sortida desesperada decidiren en el Concili de Basel-Ferrara-Florncia (1431-1445) aliar-se amb els catlics dent el gest de reconixer l'autoritat papal (6 de juliol de 1439).

La Rssia Ortodoxa, encapalada per Vassili II, no va acceptar aquestes prerrogatives desesperades ms formals que efectives (ja que el poble biznt estava en desacord d'aquest desici), i va moure fitxa.
El 1448, Vassili II nomen com a Metropolit de Rssia (cap de l'Esglsia Ortodoxa Russa) el bisbe Jonah, la qual cosa era equivalent a declara la Independncia de l'Esglsia Ortodoxa Russa del Patriarcat de Constantinoble.

Al prncep de Moscou li sort b la jugada, ja que Constantinoble i per extensi, l'Imperi Bizant caigueren el 29 de maig de 1453 a mans de Mehmet II (cabdill musulm) de l'Imperi Otom, i aix la reputaci de l'Esglsia Russa i la seva influncia s'expandiren sobre la resta d'estats ortodoxos.

 Els ltims anys de Vassili II .

Desprs d'aquest gran moviment en la histria moderna de les religions, Vassili II dugu a terme una poltica ms conservadora pertal d'acabar el seu regnat sense massa sobresalts. Tamb va voler que fossin uns anys d'aprenentatge pel seu fill, aix que governaren junts.

En l'mbit familiar de Vassili II, el qual en tots els prnceps s clau per designar hereu i evitar-se una ms que possible pugna, Vassiliyevich com hem dit es cas el 1433 amb la filla de Yaroslav de Borovsk, Maria de Borovsk, amb la qual tingu vuit fills: Yuri de Moscou (1437-?), que pressumiblement mor prematurament, encara que no se sap del cert, el ja anomenat Ivan (1440-1505), Yuri (22 de gener de 1441-?), al qual li atorg el principat de Dmitrov, una petita conquesta, Andrei (13 d'agost de 1446-?), al qual li entreg el conquistat principat de Galitsch-Mersky, per aix passa a dir-se Andrei de Galitsch, la seva capital. Tamb tingu ja amb 32 anys Sime (1 de setembre de 1447-?), ms tard Boris (21 de juliol de 1449-?), que es fu amb Volok, Anna (1451-?) i Andrei 4 d'agost de 1452), que hered una nfima part del poder amb Vologda, lgicament una regi subordinada a Moscou. 

El 1462 el vigent prncep de la Moscvia mor als 47 anys finalment deixant pas al seu fill Ivan al capdavant d'una corona, que de ben segur que transformaria molt.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34780" title="Ivan III de Moscou" nonfiltered="3613" processed="3598" dbindex="13745">


Ivan Vasiliyevich (22 de gener de 1440   27 d'octubre de 1505). Dit el Gran. Fill de Vasili II i de Maria de Borovsk. Fou el successor del seu pare en la corona del principat de Moscou de 1462 a la seva mort.

Vida com a fill del Prncep.

La seva vida abans d'sser coronat fou bastant moguda; segurament, nasqu fora de Moscou, i el motiu de no sser orind de la capital del prinipat, el lloc ms corrent per l'hereu de la corona, fou l'obligatorietat del seu pare, Vasili II a fugir el 1439 desprs dels atacs que pat per part del khan de Kazan (trtaro-mongol) Olug Moxammat.

A l'edat de 5 anys, el mateix khan li empreson el pare, i mentrestant, l'home que es va fer crrec del principat de Moscou mentre ell estava inhabilitat fou Dmitri Shemyaka, el seu cos. Al cap d'uns mesos, amb l'alliberaci de Vasili, Dmitri el detingu, el deix cec i tamb fu que s'exilis a Uglich, un poble que estava al lmit fora de les fronteres del principat. Lgicament, l'infant de 6 anys, Ivan tamb pass a viure a aquest poble. No gaires mesos desprs, per, una estratagema perfecta de Vasili II fu desbancar del poder del principat el seu cos Dmitri, i aviat pogu recuperar la famlia d'Ivan el lloc que li corresponia a Moscou, ciutat en qu, possiblement, durant aquells 6 anys de vida no havia posat els peus el jove hereu.

Els anys segents, li serviren a Ivan per comenar a instruir-se en com havia d'actuar quan arribs el moment de la successi en el tron, i a mitjans de la dcada dels 1450, Vasili II decid que la millor manera d'ensenyar-li l'ofici seria deixant-li part del seu poder. Aix fou, durant els ltims anys de la vida de Vasili, Ivan fou el co-regent de la corona amb el seu pare.

Conqueridor.

Adquisici de Yaroslavl.

Finalment, el 27 de mar de 1462 Vasili II mor, i poc desprs, Ivan III seria coronat com a Gran Prncep de Moscvia. D'idees fixes, el nou prncep sempre va voler del gran principat, un gran imperi. El 1463, complint un any de l'inici del regnat, inici la tasca comprant el territori de Yaroslavl, el que suposava la incorporaci del territori a Moscou.

Guerra amb Novgorod.
Aliana de Novgorod amb els lituans.

Desprs de l'adquisici, Ivan el Gran va haver d'afrontar les conseqncies del que havia fet el seu pare, que era retallar l'autogovern que tenien les regions de Suzdal, Nizhny-Novgorod, Novgorod... Concretament, a la Repblica de Novgorod, havien comenat a aparixer grups de boiards d'ascendncia lituana o vinculats a ella, que volien que aquest territori forms part del Gran Ducat de Litunia, trencant tots els vincles amb Moscvia. Aix no hauria arribat a ms, si aquest sentiment no hagus fructificat en la gent influent, per, d'sser aix, comenaren a parlar amb Casimir IV, veter duc de Litunia (1440-1492) i Rei de Polnia (1447-1492) i es posaren sota el protectorat de Litunia. Aquest moviment Ivan III no el vei amb gens bons ulls, sospit que aquesta aliana era un acte d'apostasia envers l'Esglsia Ortodoxa i decid moure fitxa.

Victria d'Ivan III sobre Novgorod.

Durant l'inici de 1471, Ivan va fer tots els trmits diplomtics possibles per deixar allat el territori de Novgorod (no oblidem que estava dins de les fronteres del Gran Principat de Moscou). Quan ho tingu tot enllestit, el maig de 1471, li declar la guerra. Mentrestant, aquesta repblica havia tingut vista i el febrer del mateix any havia signat un tractat de defensa amb Casimir IV. Auqest, per, en veure que les coses es complicaren no es present en ajuda de Novgorod, que, desesperadament, contract un comandant, Mikhal de Kev, que per discrepncies, deix la ciutat l'idus de mar.

Aix doncs al juny, Ivan III, gran estrateg, comen a atacar. Ho fu amb tres armades que sortiren de Moscou el 20 de juny cam de Novgorod. La tercera armada, la comandava ell mateix (aspecte anormal d'Ivan, puix que normalment no participava literalment a les batalles; s'explica que tenia molta por a la mort). Aviat, les aliances que Ivan III abans d'atacar havia fet amb els principats de Tver, Pskov i Vyatka fructificaren; el 10 de juliol l'armada de Pskov bloquej l'entrada d'un possible exrcit de Casimir IV. El 14 de juliol, fou el dia de l'enfrontament clau a la riba del riu Shelon, on uns 40.000 combatents de Novgorod (la majoria civils, descoordinats i mal organitzats) no sapigueren vncer a 5.000 moscovites (amb l'ajuda de l'armada de Tver) que, segons sembla, els havien preparat una emboscada mortal.

La Batalla de Shelon va ser la decisiva per derrotar del tot Novgorod, encara que fins el24 de juliol, a la Batalla del riu Shilenga, no es donaren per venuts. Desprs d'aquesta temptativa d'escapar-se de les urpes d'Ivan, la Repblica de Novgorod va haver d'abandonar l'aliana amb Casimir IV, cedir moltes colnies que tenia al nord del continent, i pagar 15.500 rubles de despeses de la guerra.

Conquesta de Permia, tot comenant la centralitzaci del principat.
El prncep de Moscou veia propera l'absorci de Novgorod, i per continuar ampliant la corona, el 1472 conquer Permia, no gaire important quant a extensi, per s un gran escull histric.

Permia fou el centre neurlgic de la creaci de la llengua permiana, iniciadora d'un grup de llenges urliques, tals com el Komi. En s, la llengua desprs que a finals del segle XIV es pogus escriure (Esteve de Perm, fou l'inventor del sistema d'escriptura que s'utilitz) dur poc, possiblement per la intrusi moscovita en la gent, o perqu es don a conixer poc la forma d'escriure-la. Tanmateix, els textos en llengua permiana sn d'extrema importncia per l'estudi de llenges urliques ja que s la llengua urlica ms antiga de la qual es conserven manuscrits, per darrere de l'hongars. Tot aquest potencial social que disponia la comunitat permiana, era sabut per Ivan III, que decid tallar-ho tot de socarrel. Eren els inicis ja de la gran centralitzaci, o de petita  globalitzaci  que patiria la naixent Rssia de finals del segle XVI.

Compra de Rostov-Suzdal.

Abans de seguir conquerint, el moscovita decid de, el 1474, comprar un altre territori, en aquest cas, Rostov-Suzdal. Aix doncs, la Moscvia a partir d'aquell any seria una mica ms gran.

Obtenci de Novgorod.
Avasalladora conquesta al territori.

Ivan II el Gran, desprs d'all, volia acabar del tot amb aquella Novgorod lliure, i el 1477, quan tingu l'oportunitat de fer-ho, don el cop de grcia a l'esmentada republica. El pretext va ser el segent: els ambaixadors moscovites a la Repblica de Novgorod s'adrearen a Ivan III en pblic com al  Gosudar  (en rus, el sobir), en lloc de  Gospodin  (en rus, senyor, noble), que era la forma que es feia servir a Novgorod per designar el Prncep de Moscou. All fu commocionar d'all ms a les autoritats de la Repblica, que refusaren del tot aquells ambaixadors moscovites.

Ivan, sentint-se superior, es rebot contra aquests; aquell mateix any port l'armada moscovita (que incloa un contingent trtar) a la capital de la Rpublica de Novgorod, d'homnim nom, que, junt a l'abandonament de l'antic aliat litu Casimir IV, feren sense entrar a batalla que Novgorod es rends en la batalla contra Ivan III i el reconeixeren com el seu autcrata (14 de gener de 1478) i posaren en la seva disposici totes les seves prerrogatives i possessions (que incloen tot el nord de Rssia, des de Lapland, al nord de l'actual Sucia, fins als Urals). Aix volia dir que Moscvia absorbia del tot aquell vast territori, i que la Repblica Feudal de Novgorod que ja tenia ms de tres segles i mig, deixava d'existir, i des de la seva fundaci el 862 per Ulrich, la ciutat capital perdia la sobirania que havia anat adquirint sobre aquell territori de la Rssia Septentrional. 

Demostraci de supremacia d'Ivan el Gran.

Com a fet simblic que ho corroborava, Ivan II agaf de Novgorod la mtica campana de la Veche (era l'Assemblea republicana que governava el territori; tamb es trobava a altres estats republicans medievals eslaus) i se l'emport a Moscou. Aquesta campana era un smbol de la sobirania republicana i de la seva independncia. Quan es tocava, tots els ciutadans normals, boyards i comerciants es reunien en assemblea a la cort de Yaroslav. El cruel prncep de Moscvia, tamb agaf a tots els boyards de la zona i els deport per sempre ms a zones molt remotes per treure-se'ls de sobre. Eren els inicis dela monarquia absoluta que regnaria a Rssia fins a temps de Nicolau II (desprs, s'allargaria fins a poques de Stalin).

 Segent objectiu: Tver.

El procs d'anar  recollectant  terres russes pertal de fer una gran potncia, per, continuava; ara, l'objectiu era el principat de Tver. La predicci d'Ivan III per adquirir Novgorod venia ja del seu pare, Vasili II, qui el fu casar amb Maria de Tver amb 12 anys per anar allissant-se el terreny. Aquesta via li sort malament, ja que Maria mor el 1467 sobtadament, quan encara Ivan no s'havia pogut fer amb el territori.

Per tant, l'altre cam que li quedava era fer servir una tctica semblant a l'absorci de Novgorod: el 1485, llan un atac contra les terres de Mikhall III Borisovich l'exiliat, que fou arrasador. El 12 de setembre d'aquell any, el principat, en veure que no podia aguantar durant ms temps es rend. Aix es demostr amb l'exili del prncep Mikhal III, que reganava des de 1461, que deixava en mans moscovites el territori.

Tver, com les altres vctimes d'Ivan, es convert en una altra regi moscovita sense tenir cap tipus d'autoritat prpia. En l'interval que an del 12 de setembre de 1485 fins que es fu efectiu aix, els fills d'Ivan III simblicament foren els prnceps de Tver: primer design a Ivan, que rest en el crrec fins la seva prematura mort el 1490. L'ltim any, s fu crrec Vasili, el futur successor de la corona moscovita a la mort del seu pare. Mentre passaren aquells 6 anys de trmit, al prncep de Moscou li don temps a expropiar els principals terratinents de la Cort de Tver, tot enviant-los ben lluny, en benefici seu i dels boyards moscovites. Com s'bserva, Ivan seguia aquella dinmica absoluta, que excloa a tot els que no pensessin com ell.

Vyatka, l'ltima repblica que pass a mans de Moscou.

Fent honor al sobrenom que se li ha donat, Ivan III fou molt gran en temtica de fer seus territoris que no li pertanyien i que, abans d'ell, eren independents. La segent conquesta, fou el 1489, aprofitant la mala situaci que estava vivint la Repblica de Vyatka. Aquest principat havia estat conquerit anys abans per l'altra gran potncia oriental: el khanat de Kazan, format per majoritriament trtars, que encara ocupaven tota la zona. Ivan el Gran doncs, amb aquest pretext, reconquer el territori, per com sempre, en el seu favor. Expuls els trtars de la zona i de rebot, tamb expropi el govern republic, que havia estat desitjant que Moscou l'ajuds a reconquerir el territori, per mai d'aquesta manera. Aix, la Repblica de Vyatka tamb cesava d'existir per sempre, per passar a ser una regi del ja molt centralitzat Principat de Moscou.

Guerra entre russos i lituans.

En aquesta gran faceta de conqueridor, a Ivan noms li quedava un objectiu: l'expansi per l'oest, per Litunia i Polnia. Va ser un estira i arronsa per la frontera separadora de les dues potncies, que dur la gran majoria del regnat del fill de Vasili II. Fou una pugna comparable amb la que es visqu entre la frontera de Frana i Borgonya des del segle XIV en el marc de la Guerra dels Cent Anys. El conflicte frontere acab amb el tractat d'Arrs el 1435 amb el qual se signava la pau entre Carles VII de Frana i Felip III el Bo de Borgonya, i el retorn de les terres conquerides pel segon. Al final, per, Llus XI de Frana, fill de Carles, i les seves tropes mataren Carles el Temerari de Borgonya el 1477 i annexionaren el territori a Frana.

Primera fase: Ivan contra Casimir IV.

Tornant al mn moscovita, aix era en el fons en qu volia el prncep Ivan III, per primer havia de jugar a arrebatar metres a Litunia. En els primers anys del regnat, el ja esmentat sobir de Litunia i tamb rei de Polnia Casimir IV tamb tenia l'afany d'ampliar el seu estat, cosa que inquietava fora el prncep de Moscou. Per aix, a finals de la dcada de 1470, Ivan III es busc un aliat, de nom Mengli. Ell era el khan de Crimea (1467;1469-1475;1478-1515), una notable potncia quant a exrcit, i feren la primer agran ofensiva a Kev, ciutat molt important del Gran Ducat de Litunia el 1482, quan llavors saquejaren la ciutat i el Monestir de les Catacombes. La guerra no es va parar els segents anys, fins que el 6 de juny de 1492, pocs mesos abans que Colom tops sobtadament amb un territori al que desprs li'n dirien Amrica, Casimir IV mor.
Fou la mort del Gran Duc de Litunia, per tamb rei de Polnia, i el seu gran poder el traspass de la segent manera: Polnia pass a mans del seu fill primognit Albert, i Litunia al seu segon fill, Aleksandr.

Mxima confrontaci, ads entre Ivan i Aleksandr.

Ivan el Gran perns que aquesta divisi era un gran punt de debilitat per Litunia, i busc ms forces aliades: Bajaret II, sult turc; Matthias Corvinus, rei d'Hongria i Stefan cel mare el Gran, vovode o prncep de Moldvia, rival per antonomsia de Liunia. Tots aquests, sense oblidar el ms important i poders, Mengli del khanat de Crimea.

A la fi, poc desprs de l'inici del regnat d'Aleksandr Casimirovich de Litunia, la guerra en la seva mxima tensi comen. El pretext que s'utilitz en auqets cas fou que els moscovites, mitjanant espies o infiltrats, descobriren que Litunia estava conspirant seriosament contra la vida d'Ivan Vasiliyevich.

Primer pas enrere d'Ivan.

Aquest, el 1494, organitz una guerra per conquerir la major part de Litunia, per tamb per trencar el jou que estaven fent els catpolica polonesos enfront dels russos ortodoxos, on molta poblaci estava comenant a perdre confiana a la tradicional religi de la zona.

Aquesta falta de confiana moscovita fu que en un primer moment perdessin fins i tot una mica de terreny. El mateix 1494 Ivan III i els seus ambaixadors hagueren de demanar la pau provisional, tot establint la frontera a Desna. Aix comprenia la prdua momentnia pel rus de regions com Mstislavl, Otolensk, Kozelsk, Vorotinsk o Peremysl.

Desprs d'alguns mesos, semblava que la pau s'establia totalment, o almenys ho havia de fer, ja que Aleksandr de Litunia es cas amb la filla d'Ivan, Helena. Per no fou aix, sin tot al contrari; aquesta aliana fu crispar el cnic Ivan. Ell va estar d'acord en l'enlla, per amb una condici, que era la prohibici que la filla Helena canvis de religi, i al seu entendre, aix havia estat vulmerat per Aleksandr, que s'havia fet construir una capella grega en el seu palau (que ara eren catlics, desprs que als anys 1440 s'hi declaressin com a mesura desesperada per cercar aliats en la seva lluita finalment fracassada contra els turcs otomans).

A partir de llavors, Ivan III oblig la seva filla a seguir unes instruccions  ortodoxes  pel disseny del seu vter, mobiliari, el seu mode de viatjar, i en general la seva manera d'actuar. El pare tamb li regal una mplia collecci de llibres devots perqu foments l'ortodxia en un pas on aquesta religi no tenia gens d'xit. La filla, per, havia de constantment transgredir la seva conscincia i actuar com una persona catlica, cosa que a Ivan li excedia.

Remuntada del moscovita.

Tot aquest seguit d'abominables temes segons el parer d'Ivan, feren que reanuds la guerra amb tota la fora possible. Per altra banda, Litunia estava enfeblida, ja que una gran llista d'aristcrates es declararen del bndol del Gran Prncep de Moscou: aquests eren el prncep de Bielsk, Mossalsk, Khotatov, els boyards de Mtsensk i Serpesk i finalment els prnceps de Tchernigov, Starodoub, Rylsk i Novgorod-Sevelski.

Aviat, el territori perdut entre Desna i la frontera entre Litunia i Moscou, pass a mans russes, a l'igual que Briansk, Poutivle, Dorogbouge i fins els riu Soja. Els d'Ivan noms havien de continuar amb el seu tarann i ho arrassarien tot.

En aquell moment, Aleksandr Casimirovich era partidari d'una pau rpida, per no pogu evitar defendres de l'ofensiva moscovita a la Batalla de Vedrocha. Aquesta batalla es dugu a terme el 14 de juliol de 1500, i comandats per un pletric Ivan III, guanyaren avasalladorament. Segons les crniques, mai havien guanyat una batalla tan impirtant en els ltims 150 anys. Aquell dia es van apoderar del comandant en cap litum de tota l'artilleria i de les provisions de l'exrcit rival. Aquesta, per, no va ser ms que una batalla, ja que la gran guerra en s no estava guanyada. 

Fase final de la guerra amb victria parcial d'Ivan.

Tan cert s aix que, els lituans, pogueren mantenir els baluards de Vitepsk, Polotsk, Orcha i Smolensk quan varen ser atacats, sense donar per finalitzada aquella ja prolongada guerra entre Aleksandr i Ivan III. Aquesta batallla, a l'inici del segle XVI, estava revolucionant tota l'Europa de l'Est. Aleksandr estava aliat amb el Gran Orde, i l'Orde de Livonia, mentre que l'alat d'Ivan, Mengli de Crimea, arrassava el 1501 Gallicia i Volhynia. Aquell mateix any, els russos guanyaren Litunia prop de Mstislavl, per hagueren de fugir del setge que estaven duent a terme a Smolensk. Al nord, l'exrcit de Livonia intentava infructuosament construir una fortalesa a Ivangorod per conquerir Narva; els moscovites els pararen, com tamb per ordre d'Ivan III s'apoderaren de les mercaderies lituanes que compartien amb Novgorod.

Aleksandr veia que corria perill, i deman desesperadament a Walter de Plettenberg que ports tots els seus efectius. Ell era el Gran Mestre de l'Orde dels milicians de Crist de Livonia, i respongu amb contundncia les pregries dels seus aliats: a la Batalla de Siritsa, prop d'Izborsk, moscovites i livonians es veieren les cares (1501). El Gran Mestre de Livonia, fruit de la seva avanadssima i impecable artilleria, va vncer aquella aferrissada batalla a un exrcit de 40.000 russos. Amb aquesta trajectria que estava formant la guerra, la pau entre els dos territoris semblava inviable, ja que cap dominava provocant aix la rendici de l'altre. Ivan III va decidir fer una gran revenja fruit del record de Siritsa, i l'any 1502 llan un atac prop de Pskov.

Aquell any, per, les coses havien canviat; el 17 de juny de 1501 el germ d'Aleksandr, Albert, mor, i a partir del 12 de desembre del mateix any, el Gran Duc de Litunia havia de ser de nou tamb rei de Polnia. Aix, quan va accedir al tron, va voler acabar amb aquella ja runosa guerra, i va obrir negociacions amb el papa Alexandre Vi i el rei d'Hongria, perqu mediessin la fi de les hostilitats. Aquests, van poder forar que s'acords una treva d'un sexxenni, cosa que al principi Ivan no accept. Aquesta treva (1503), deia que la frontera quedava al riu Soja, aix fent palesa una petita conquesta russa de 19 pobles, en els que s'incloen com a ms importants Chernigov, Starodub i Novgorod-Seversky. Tamb, la gent que s'havia exiliat o havia estat expropiada, podia tornar al seu origen.

Aquelles treves tan llargues normalment acabaven per ser un final definitiu de la guerra, pel refredament de la situaci. En aquell cas, per, Ivan III el Gran, com hem esmentat, era d'idees fixes, el mateix 1503 un cop signada la treva es va reunir amb el seu aliat, el khan Mengli de Crimea, i obtingu una promesa d'aquest per continuar els atacs a Litunia desprs de la treva. El Gran Prncep moscovita mor el 1505, sense poder veure com acabava la treva, per segur que el seu fill i successor Vasili III continuaria aquella guerra, per aix ja s una altra histria.

Aquell afany der fer moscvia ms gran, se saldava amb un munt de territoris conquerits o adquirits, i al final del seu regnat, ell va passar a vasili III la Moscvia, que ara constava de 88.495 kms, enfront dels 804,5 kms que Aleksandr Nevsky pass al seu fill Danil I (primer prncep que declar Moscou la capital del seu territori) sobre el 1280. S'ha de dir, per que a banda d'Ivan III, molts altres Prnceps ja havien ampliat el territori, encara que no tant com aquest. 

Pugna per trencar el jou mongol sobre Moscou.

El segon gran objectiu d'Ivan III desprs d'expandir-se, era acabar amb el jou trtar que controlava la zona des de feia ms d'un segle. El 1435 l'arxipoders Orde d'Or mongol s'havia desmembrat en cinc, amb Kazan i el Gran Orde com a rivals ms importants d'Ivan III. Aquest, va voler aprofitar aquesta circumstncia per perpetuar aquesta divisi i treure'ls el poder que tenien. Primer, el de Moscou actu a la defensiva i conservadorament. Esquivava fer atacs esbojarrats i amb una lt percentatge de fallida, i per altra banda no pagava el tribut que li tocava i els regalava mrriament presents de protocol. Tot aix, ho feia mentre forjava grans aliances des de 1473 a 1477, com les del Mestre de Prsia, Ossoum-Hassan, o la que va tenir tota la seva vida, la de Mengli del khanat de Crimea.

Primera rebelli.

El 1478, havent pres totes les mesures que corresponien, es rebell contra el Gran Orde obertament; quan aquell any el khan d'aquell territori, Akhmat (1465-1481 en el mandat) envi els seus ambaixadors per rebre el tribut que li pertanyia, Ivan III deix la imatge d'aquest lder pels terres i mat tots els ambaixadors que havia enviat menys un, que fou l'nic que va fer el viatge de tornada per explicar-li com havia anat aquell tenebrs viatge a Akhmat. Aquest esdeveniment, per, no est clar si ocorregu de veritat, ja que alguns historiadors no l'expliquen, donat a l'estranyesa del canvi radical de l'actitud del moscovita.

El cert s que d'aquesta manera o amb un altre pretext, el khan Akhmat an a atacar el totpoders Ivan III, que a l'esperar-s'ho tenia preparat un exrcit de vora 150.000 soldats ms incomptables peces d'artilleria, com diuen les crniques, ms ben preparats i organitzats que els exrcits de Dmitri I Donskoi.

Aix no volia dir, per, que no es lliuraria de tots els grans riscos i perillositats que incloen aquella mena de guerres. Potser aix va ser el que pens desprs que les coses li comenaren a anar malament i va decidir fugir del camp de batalla i enviar l'exrcit de nou a Moscou amb una batalla que gaireb no s'havia desenvolupat gens.

Confrontaci real entre els dos bndols.
Ivan es neg a fer la batalla.

La gent del poble, molt pavorosa per la possible invasi del poble mongol, s'indign obertament per la covarda desici d'Ivan III: com ens ha forat a la nostra perdici! Refusa a pagar el tribut al khan, i ara que el t irritat, no lluita! , era el que un habitant normal protestava en aquells dies. Aix almenys fu pensar de tornar a la batalla a Ivan III, per abans no havia de consultar a la seva mare, els seus boyards i els seus bisbes: Marxa valentament contra l'enemic!, fou la resposta que reb per totes bandes. Tamb, s'explica que per convncer-lo, li digueren que guanyaria aquella pugna com ho va fer David contra Goliat, o que un bon pastor, donaria la vida per les seves ovelles. Fins i tot, el vell savi arquebisbe Vassian li pregunt tot ferint-lo:tu ets de la part dels mortals que tenien por a la mort?

Al final, el fill de Vasili II decid tornar a la guerra ja que  no ens podem escapar del dest , segons ell. La primera estratgia que va fer servir va ser mantenir el seu exrcit inamovible al mateix lloc on havia fugit, als rius Oka i Ugra. All, les dues potncies s'enviaren fletxes i tamb injries a banda i banda dels dos rius. Era una situaci una mica ridcula, ja que els del khanat del Gran Orde els esperaven per defendre's, i els moscovites rebien ordres d'Ivan el Gran per no moure's, aix desatenent tots els consells bellicosos dels seus boyards.

Tot i aix, tampoc accept la proposta mongol; ells deien que acceptarien el seu perd per la sublevaci si venia ell en persona o algun sbdit, i li besava el seu estrep. La gent, en veure la poca activitat d'Ivan III, se li torn a abraonar, i el vell arquebisbe Vassian li envi una carta on li exigia les bellicitats que pertanyien en aquell moment, i ho feia invocant la memria d'antigues joies russes, com Dmitri Donskoi (el primer en plantar cara valentment a l'Orde d'Or de llavors), Igor (fill de Rurik, del 912 al 945 an el regnat del territori que el seu pare havia conquerit aix fundant la famlia dels Rurik sense caqp antecedent; Igor ampli el territori fent-se heroicament amb Kev), Sviatoslav I de Kev (successor i fill d'Igor, el seu regnat fou del 945 al 972, conquer la totpoderosa khazaria, l'estat ms potent de l'poca, aix fent del llegat de Rurik l'estat ms gran d'Europa), i Vladimir II Monomakh, tamb dit el gran (regn del 980 al 1015;gran ampliador de la corona amb Novgorod, va ser el pioner en instaurar l'Esglsia Ortodoxa a la  Rssia de Kev ). Ivan III li contest la carta dient-li que amb aquest esperit que li havia transms, li havia omplert el cor de joia, coratge i fora, per realment era paper mullat, ja que hi hagu aquell ambient d'inactivitat quinze dies ms. Al quinz, el riu Ugra que estava fent de frontera, es cobr del tot de gel, amb el qual es podia creuar perfectament per ell. 

La no-batalla de l'Ugra i la caiguda dels mongols.

Era l'11 de novembre de 1380 i, inesperadament, Ivan III fu que es retiressin les seves tropes, ja que veia que ara els trtaro-mongols podien travessar l'Ugra, i aix l'omplia de pavor. Per altra banda, els khan Akhmat vei que l'exrcit d'ivan s'estava ampliant (dos exrcits d'Andrei Menshoy, germ d'ell, i d'Ivan Molodoy, el fill havien anat a donar-li un cop de m, fruit de la seva indecisi) i que el seu rival de sempre i aliat del moscovita, Mengli del khanat de crimea l'estava enfeblint molt, tamb decid rendir-se. D'aquella manera doncs, tan  inspida , acab el conflicte entre mongols i moscovites, i a aquell captol li digueren  la no-batalla de l'Ugra . Tot acabaria noms en taules, si aquesta hagus estat una guerra normal i corrent, per el que es jugaven era la subordinaci de Moscou al khanat del Gran Orde. A l'haver-se rendit els dos combatents, volia dir que s'havia acabat aquell jou mongol que persistia encara, s'havia acabat l'obligatorietat de pagar tribut al khan, tradici que s'havia establert en poques de Batu Khan (khan de 1205 a 1255, nt del magnnim Genguis Khan). Aquest orde mongol, acabaria en runes desprs de la seva caiguda el 1502 en mans del khanat de Crimea.

Atac al khanat de Kazan.

Desprs de la prdua de la supremacia mongol, els russos ja no hi tornaren a incidir fins 1487, data en qu els vovodes moscovites comenaren a atacar a l'altre khanat rival naixent de la ruptura de l'Orde d'Or, el de Kazan. Aquests vovodes actuaven en revenja del que havia fet el khan de Kazan quan captur el pare d'Ivan, Vasili II, gaireb 50 anys abans, i amb aquesta rancnia interna, desprs de set setmanes de setge, capturaren la mateixa ciutat de Kazan i feren presoner el sobir Alegam.

Aix ho aprofit el prncep Ivan III, que volgu en primer terme annexionar la ciutat a Moscou, per al notar que no estaven preparats per ser moscovites (en part, degut a la religi; eren musulmans, totalment incompatibles amb els ortodoxos), va donar la corona al sebot del seu amic de Crimea Mengli. Al poble de Kazan no li qued, doncs, una altra sortida que jurar fidelitat al nou rgim, que al principi trontoll, ja que la gent volia el seu lder fora de la pres.

Desprs d'aquesta fita mig aconseguida, que ja arrodoniria el seu nt Ivan IV el Terrible, Ivan III ja no fu ms intrusions en cap defragmentaci de l'antic Orde d'Or, havent ja aconseguit un dels objectius de la seva vida, la destrucci del jou mongol envers Moscou, una potncia creixent.

Sophia Palaeologus, el nexe amb l'Europa occidental.

Ivan el Gran, com ja hem comentat, tingu dues mullers: la primera, amb qui s'hi cas el 2 de juny de 1452 amb la curta edat de 12 anys, es deia Maria de Tver. Ella era, llunyanament, familiar seu, ja que compartien besavi: Dmitri Donskoi. Aquest, havia tingut entre d'altres, Vasili I i Andrei de Mojaisk com a fills. El primer, era l'avi d'Ivan; el segon, tingu una filla, Anastasia de Mojaisk que es cas amb Boris de Tver, i aquests tingueren Maria, la dona d'Ivan com a filla. El jove matrimoni (ella tenia 10 anys quan es cas) tingueren el 15 de febrer de 1456 un fill, de nom Ivan. Maria de Tver, per, mor prematurament el 1467 i Ivan III tingu la possibilitat de casar-se una altra vegada, ja que era jove encara.

El 12 de novembre de 1473 es cas amb Sophia Palaeolog, persona molt influent degut al vincle familiar que tenia. El seu pare era Thomas Palaeolog de Morea, germ dels dos ltims emperadors de l'Imperi Bizant abans de la seva caiguda, Joan VIII i Constant XI, assassinat pels otomans tot posant el punt i final a aquell imperi el mateix dia. Sophia es qued orfe de pare a principi de la dcada dels 1470, i la mantingu el papa de l'poca, Sixt IV donat que Thomas s'exiliava a Roma. El Sant Pare busc amb tots els mitjans possibles un marit per a Sophia, fins que ell i els seus assessors trobaren Ivan III, i li oferiren la m de la noia. Ell i els seus boyards acceptaren amb molt d'entusiasme, ja que era una persona amb unes arrels ben interessants per Ivan, i tamb perqu era ben sabuda la seva idiosincrsia: una dona ferma, molt persuassiva el cervell de la qual estava partit en dos: les creuades en contra dels turcs, i la re-uni de les dues Esglsies, la catlica i l'ortodoxa (la segona ja feia prop de 5 segles que s'havia disgregat de la primera). 

Ivan segurament no hagus estat el mateix sense Sophia, ja que es diu que ella l'indua a fer la majoria de coses que realitz, com per exemple ser el primer autcrata de Moscvia o a acabar amb el jou mongol on estaven endinsats. Per quant temps ms ser jo una esclava dels trtars?, es diu que no parava de repetir. A part d'aquesta gran influncia sobre Ivan, amb Sophia tamb vingueren tots els llibres i documents que hered de la seva famlia bizantina. Aquests manuscrits van ser l'inici de l'actual  Biblioteca dels Patriarques . 

Influncia europea que caus el seu absolutisme.

La neboda de l'ltim emperador de Constantinoble, es creia amb l'obligaci de protegir els cristians grecs que havien estat perturbats pels turcs, en teoria per preparar una revenja de la batalla perduda el 1453. s per aix que milers d'emigrants grecs (ms concretament, exiliats dels turcs) des de ciutadans normals, fins a tota mena de diplomtics, enginyers, artistes i telegs arribaren a Moscou els anys segents. Entre ells, Ridolfo di Fioravanti, l'enginyer i arquitecte del qual hem parlat; Marco Ruffo, l'ambaixador a Prsia; Pietro Antonio, que constru el palau d'Ivan o Paul Bossio, fonedor de metalls. De la m d'un ambaixador veneci, tamb vingu a Rssia un eclesistic francs anomenat Louis, qui era molt fams a la seva terra per ser un dels homes importants en la conquesta de Borgonya i d'Antioquia. Per aquest contacte francs, fu moltes relacions diplomtiques amb Louis XI , el rei de Frana, Maximili d'ustria, Matthias d'Hongria, Frederic III d'Alemanya i el Papa de Roma entre d'altres. Aix tenia ms territoris que podien sser aliats en alguna conquesta, i tamb era una gran font d'artistes d'arreu.

Un d'aquests reis europeus, Louis XI, li serv a Ivan d'exemple per actuar a l'exterior: mentre el francs acabava amb les guerres amb Anglaterra, el rus posava punt i final a la subordinaci als mongols; mentre Louis decantava al seu favor la lluita fronterera amb Borgonya (l'acab envaint i incorporant-la al regne), el gran Prncep es batia per guanyar algun quilmetre a Litunia en una lluita de caracterstiques similars;mentre el rei de Frana feia unes noves lleis adaptades al nou tipus de monarquia (considerava que les lleis antigues eren massa anrquiques), Ivan III escrivia unes noves lleis al seu Oulogenia (1497), on va fer unes lleis que deixaven ben pals que ell era un autcrata: oficialment, els privilegis dels boyards s'havien acabat. Tamb, les penes per delictes s'endurien fins a punts dictatorials: per un homicidi, la mort; per un robatori, una flagellaci en pblic.

 Successi d'Ivan III.

Sophia Palaeologus era ms jove que Ivan (tenia 25 anys), i li pogu donar nou fills: Helena (nascuda el 18 d'abril de 1474) que deuria morir nou-nata, ja que al cap de dos anys (el 19 de maig de 1476) tingu una altra filla anomenada Helena, pressumiblement la dona d'Aleksandr Casimirovich de Litunia. Ms tard, arribava el fill primognit amb Sophia, Vasili (25 de mar de 1479), Yuri de Dmitrov (23 de mar de 1480), Dmitri d'Uglitsch (6 d'octubre de 1481), que fou Prncep d'Uglitsch, Sime de Koluga, prncep del territori d'homnim nom (21 de mar de 1481), Teodsia (29 de maig de 1488), Andrei de Staritza, prncep d'aquest territori (5 d'agost de 1490) i Eudxia (nata el 1492, quan el seu pare tenia 52 anys).
Semblava que la successi de la corona havia de ser per Ivan el Jove, fill de Maria de Tver, per mor sobtadament el 7 de mar de 1490, 15 anys abans que el seu pare. Llavors, la corona havia de ser per Vasili III, per ell pens que havia d'sser pel fill d'Ivan el Jove, s a dir Dmitri Ivanovich, el seu nt. Aix era ben al contrari del que pensava Sophia Palaeolog, per aix al principi proclam Dmitri successor de la corona, envi el seu fill Vasili a la pres, i desacredit la seva dona. Llavors, anys ms tard canvi d'opini, tragu el seu fill de la pres i el proclam successor, i ara envi la vdua d'Ivan el Jove, Helena i el seu fill Dmitri a la pres. Ivan III el Gran moria amb 65 anys a Moscou el dia 27 d'octubre de 1505, deixant pas a la corna finalment al seu fill Vasili III. 

Conseqncies del Gran Prncep.

Politica interior.

Totes aquestes conquestes, sumades a l'eliminaci de la subordinaci moscovita al gran Orde mongol, no podien fer altra cosa que donar a Moscou l'hegemonia de la zona que tants anys havien tingut els trtaro-mongols. Tamb hi influ la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (29 de maig de 1453). Aquesta ciutat era el centre neurlgic dels ortodoxos, i a partir de llavors l'Esglsia Ortodoxa s'enfoc a Moscou.

El principat ja era un territori molt gran, i amb molts estats-vassall (com el khanat de Kazan). El que tamb influa a que Moscou fos la gran potncia de l'est d'Europa era la figura del seu gran prncep, Ivan III, i la seva segona dona, Sophia Palaeologus.
Ivan III, en poltica interior, com diem, aprofit i de quina manera la seva hegemonia a l'exterior. Durant tot el seu regnat, actu com un autcrata, com un monarca absolut. Comen per distanciar-se molt dels seus boyards a la dcada dels 1470. 

El sistema de govern que havia existit tradicionalment s'esfondr, i per aquesta circumstncia els boyards ja no se'ls tingu en compte. La nova forma de govern era solsament atendre al que deia Ivan III el Gran. Aquest, pass a ser l'nica referncia de governaci, pass a ser un  sacrosant  (Sant i sagrat, bviament, ensentit figurat), mentre els seus boyards, com en totes les posteriors monarquies absolutes europees passaren a ser uns simples sbdits totalment pendents de les decisions dels sobir. Al principi, aquests aristcrates russos es rebellaren contra el rei, i les coses no els anaren gens malament fins que Sophia Palaeologus i el seu fill Vasili s'interposaren en l'assumpte i amb alguns aliats d'ella (que era neboda del mandatari de Constantinoble en el moment de la seva caiguda) es feren prevaler enfront dels boyards, poc poderosos quant a exrcit.

Ivan III fou el prncep que fu redactar el nou  Sudebnik  per a la Moscvia, o codi penal, que fou compilat per l'escrib Gusev. Ivan Vasiliyevich va fer tots els possibles per convertir Moscou en la successora de Constantinoble quant a importncia i Imperi que tenia format. Per aix, convidava a tots els mestres i artistes illustres de l'poca a qu s'establissin a Moscou, per donar-se el mxim de ress possible a tota Europa.

Una altra eina per deixar veure al mn exterior que Moscou era una superpotncia, va ser el recurs ms freqent dels absolutistes: fer notar la supremacia de la ciutat deixant-la plena de monuments, palaus extravagants i catedrals espectaculars. Per aix estava Ridolfo du Fioravante, un arquitecte renaixentista (del quattrocento) i tamb enginyer itali que entre d'altresmonuments fu construir la catedral de l'Assumpci a la capital. s un dels records que queden en peu de l'hegemonia d'Ivan el gran.  Aristtil , aix li deien a Fioravante degut a la seva vasta saviesa, tamb a l'sser enginyer disseny les mquines d'artilleria que Ivan va fer servir a les guerres amb Novgorod (1477-1478), Kazan (1482) i Tver (1485). Desprs de tver, l'arquitecte i enginyer itali va voler tornar al seu origen, Bolonya, per Ivan demostrant el seu poder, s'hi neg, l'empreson, i mesos ms tard el mat (1486)
Est clar que Ivan III el gran era el principi d'un cicle, del segon cicle daurat de la histria de Rssia (deprs de la primera etapa d'or, que fou la fundaci de la famlia Rurik, i l'ampliaci del seu poder, tot aix, a cavall entre el primer millenni i el segon desprs de Crist). 

Les Tres Romes, la teoria de Philoteos. 

Aix ho fu evidenciar la teoria primerament formulada per un monjo de Pskov el 1510 anomenat Philoteos: Tots els reialmes cristians arribaran a un final i s'uniran tots a un nic reialment, el del nostre sobir, aix s, al reialme rus, segons els llires proftics. Les dues romes caigueren, la tercera resisteix, i una quarta mai existir . Era la teoria de la Tercera Roma, on tamb es referia a l'Imperi Rom , on Roma fou la seva ciutat cabdal i gaireb era ciutat estat (nasqu com a Imperi el 27 a.C. i aquell segle havia estat el de l'inici de l'auge; mor el 4 de setembre de 476 a mans d'Odoacre) i a Constantinoble com a segona Roma, capital de l'Imperi Bizant (alguns consideren la data de la caiguda de Roma com a inici de l'Imperi Bizant, per l'inici de l'auge es produa una mica ms abans, al sege IV amb les reformes de Dioclesi, i ms concretament el 330, quan Constantinoble passa a ser la capital del nou imperi, que comenava com una part de Roma; un altre moment d'auge sn els segles IX, X i el principi de l'XI, ja que el 1054 es produeix un sisme que fa comenar el debacle, que es fa efectiu amb la caiguda de Constantinoble el 29 de maig de 1453 a mans dels turcs). 

Moscou doncs, seria la tercera Roma, que com a Imperi nasqu el 1547 amb Ivan el Terrible, per l'inici de l'auge fou la segona meitat del segle XVI, amb Ivan el Gran. S'ha de dir que la tercera Roma mor el 1918, i com a data simblica, l'11 de juliol de 1918 va ser quan tota la famlia reial fou executada, essent inviable la Restauraci de l'Imperi. Aix doncs, podem afirmar que Ivan III el Gran fou l'iniciador del tercer i ltim fins el moment superimperi europeu que hi ha hagut en la nostra era.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34781" title="Vassili III de Moscou" nonfiltered="3614" processed="3599" dbindex="13746">

Vasili III Ivanovich o Vassili III de Moscou (en rus:         III         , ) (25 de mar de 1479   3 de desembre de 1533) fou el Gran Prncep de Moscou de 1505 a 1533. Era fill d'Ivan III Vasiliyevich i Sofia Paleologue i fou cristianitzat amb el nom de Gavriil (       ).































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34787" title="Bors Godunov" nonfiltered="3615" processed="3600" dbindex="13747">


Bors Fidorovitx Godunov (                         ) (c. 1551 - 13 d'abril de 1605) fou el regent de Rssia des de 1584 a 1598, quan pass a ser tsar de Rssia del 1598 al 1605.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34789" title="Vassili IV de Rssia" nonfiltered="3616" processed="3601" dbindex="13748">

Vassili IV de Rssia (1552   12 de setembre de 1612) fou tsar de rssia entre 1606 i 1610.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34806" title="Salvador Vilaseca i Anguera" nonfiltered="3617" processed="3602" dbindex="13749">
Salvador Vilaseca i Anguera (Reus, 17 d'abril de 1896 - 13 d'abril de 1975) fou un historiador i metge catal.

Estudi a Reus, i ms tard a les universitats de Madrid i Barcelona. De jove fou membre destacat de l'Agrupaci Excursionista de Reus i s'interess molt especialment per la geologia i per les cincies naturals, carrera que va comenar a estudiar, a Madrid, per que finalment va canviar per la de metge, temes sobre els que va publicar alguns treballs (1915-1923).

Va militar a la  Joventut Nacionalista de Reus (1918). En acabar la carrera de metge es va casar amb Llusa, filla del metge reusenc Eduard Borrs (1922), enlla del que va nixer Llusa Vilaseca, arqueloga (i mare de Llusa Pallej, tamb arqueloga). Va exercir a Montbri del Camp per uns mesos i desprs a Reus, i el 1923 fou nomenat forense substitut del Jutjat de primera instncia local, passant ms tard a altres jutjats.

Va ser membre -entre d'altres  de l'Associaci Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistria (1925), de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona (1927), de la Sociedad Espaola de Antropologa, Etnografa y Prehistoria, de Madrid (1931), i, a nivell internacional, de l'Institut International d'Anthropologie, de Pars (1928). Tamb va ser vocal del Patronat del Museu d'Arqueologia de Barcelona (1932-1936).

Fou redactor en cap de la Revista del Centre de Lectura (des 1926 a 1929). Les seves recerques per la Catalunya meridional li van donar un gran prestigi cientfic, alhora que li van permetre la formaci d'una important collecci arqueolgica (exposada el 1932 al Centre de Lectura i visitada pel president Francesc Maci i pel conseller Ventura Gassol) i que ms tard va incrementar (per acabar constituint a la seva mort el Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus).

El 1933 va fundar junt amb altres el Museu de Reus (que es va anomenar Prim-Rull), inaugurat el 14 d'abril de 1934, del que en va ser el primer director, crrec que va exercir fins a la mort. Va cofundar el 1936 el Collegi de metges forenses de l'Audincia de Barcelona. El 1938 fou metge de la pres preventiva de Reus, crrec en el que va continuar desprs de la guerra, per va haver de fer front a un expedient de depuraci poltic, que va ser sobresegut el 1941, i aquest mateix any Martnez Santa Olalla el va nomenar Comisario Provincial de Excavaciones (posici que va mantenir fins el gener del 1970), crrec honorari per efectiu per a la investigaci.

El 1939, per l'exili del Dr. Francesc Abell, va assumir la direcci de l'Institut Pere Mata, manicomi local, crrec pel que fou nomenat en ferm l'any segent. El 1942 va guanyar plaa com a forense titular a Reus. Es va jubilar a l'Institut Pere Mata el 1960 i al Jutjat el 1968.

El 1971 es va encarregar del trasllat de les restes de Joan Prim a Reus. Fou membre de dotzenes d'entitats culturals i reconegut per universitats i acadmies. Va rebre molts premis. Va publicar tres  centenars de llibres, monografies, articles i opuscles. Pstumament, va rebre la medalla d'or de la ciutat (1975) i el seu retrat va ser incls a la Galeria de fills Illustres de Reus. A ms del Museu ja esmentat que avui porta el seu nom, t tamb dedicat un carrer a la seva ciutat natal (l'Avinguda del Dr. Vilaseca).
 
Les seves obres ms destacades sn: 

Els terrenys paleozoics del Camp de Tarragona (1918);
Contribuci a l'estudi dels terrenys trisics de la provncia de Tarragona (1920);
La indstria del slex a Catalunya (Reus 1936);
Las industrias del slex tarraconenses (Madrid 1953);
Hospitals medievals de Reus (1958);
Metges, cirurgians i apotecaris reusencs dels segles XIII al XVI (1961);
Museu Municipal de Reus. Gua (1963, en collaboraci amb la seva filla Llusa Vilaseca),
Reus y su entorno en la Prehistoria (Reus 1973);
Las industrias de cantos rodados del Cabo de Salou (1975);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34811" title="Associaci d'Estudis Reusencs" nonfiltered="3618" processed="3603" dbindex="13750">
L'Associaci d'Estudis Reusencs s una entitat cultural de la ciutat de Reus, dedicada a la publicaci de llibres i articles que facin referncia a l'historia o la societat reusenca, o b d'escriptors locals. Fou fundada el 1952 per Gaiet Vilella i Puig, un financer reusenc relacionat amb la darrera banca local (la Banca Vilella), amb la collaboraci de Salvador Vilaseca i Anguera (conseller-assessor, i desprs president el 1967).

Les obres publicades sn molt nombroses, entre elles les del poeta i poltic socialista Xavier Amors, els de Jordi Ginebra ("Antoni de Bofarull i la Renaixena", 1988 i "El grup modernista de Reus i la llengua catalana",  1994), alguns dels historiadors local Pere Anguera i Ramon Amig Angles, i altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34813" title="Associaci d'amics del ferrocarril de Reus" nonfiltered="3619" processed="3604" dbindex="13751">
L'Associaci d'amics del ferrocarril de Reus es una organitzaci social de la ciutat de Reus que fou fundada per un grup d'entusiastes del ferrocarril el mar 1980. Ha participat en diverses celebracions, sobretot de l'aniversari de la lnia Reus-Montblanc i del Carrilet de Reus a Salou. La seva seu, al Passeig Mata, es propera a l'estaci de la ciutat. El seu president actual es Pere Codina.

Al gener del 2003 es va inaugurat un circuit de 5 polsades amb uns 300 metres de via al Parc de Misericrdia, a tocar del Santuari de Misericrdia, a l'avinguda dels Pasos Catalans de Reus. Aquest circuit, semblant a un parc temtic, permet que els passatgers dalt dels trens, en miniatura per capaos de portar persones, facin un petit recorregut per una zona agradablement enjardinada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34817" title="Danil I de Moscou" nonfiltered="3620" processed="3605" dbindex="13752">


Daniel o Danil I Aleksandrovich (1261 - 4/5 de mar de 1303, Moscou). Quart fill (desprs de Demetri, Andrei i Basili) d'Aleksandr Yaroslavich Nevski (1220-1263), Gran Prncep de Vladimir, i d'Aleksandra Bryachislavna, princesa de Polotsk. Daniel s considerat prncep de Moscvia (1282?-1303), i que declar Moscou com la seva capital.

 Regncia del germ Demetri .
Des que era un nen, el Principat de Moscou havia estat governat pels tiuns (que eren servents privilegiats dels knyazs o boyars), nomenats pel Gran Prncep de Vladimir i Tver Yaroslav Yaroslavich, oncle patern de l'oncle de Daniel I. Aix passava perqu des de 1248 Moscou tornava a ser del Gran Principat de Vladimir. Anys abans s'havia fet independent pel gran auge que va experimentar com a conseqncia de la invasi de Monglia al sud del Principat.  
El seu pare, Gran Prncep de Vladimir, el 1261 al nixer Daniel li assign la ciutat de Moscou a ell. Quan Aleksandr mor el 1263 el seu successor, Demetri i el seu govern, va manar Moscou mentre Daniel no madurs.

El primer Prncep de Moscvia amb Moscou capital .
Daniel I es fu crrec del Principat de Moscou tot sol en una data indeterminada, on es debat entre el 1277 i el 1283 (el 1282 s la data ms fiable, puix que sembla ser que hi ha una crnica d'aquell any on menciona Daniel com a governador independent de Moscou per primera vegada).

 L'inici de l'auge de Moscou .
En aquells anys, hi havia una gran pugna pel poder absolut del territori rus entre els germans de Daniel, Demetri Pereyaslavsky (governador de Vladimir) i Andrei Gorodetsky (governador de Novgorod). Daniel I, els primers anys, don suport un temps a un, un temps a l'altre, alternant-los. Aix succe fins el 1293, any en qu els trtars enviats per Andrei a Rssia arrunaren Moscou. A partir d'aquell any, inici una poltica d'aliances amb Demetri i el seu fill, Joan. A la mort del Gran Prncep de Vladimir el 1294, Daniel encapal la lluita contra Andrei Gorodetz. All va ser l'inici de l'auge del Principat de Moscou quant a influncia poltica i territori, i tamb amb la conquesta de la terra frtil de Kolomna el 1300. 

Dos anys desprs, any en qu el prncep de Pereyaslavl Ivan Dmitrievich mor i seguint el seu testament, Daniel va fer de Pereyaslavl part del territori del principat de Moscou, aix augmentant-ne l'extensi. Andrei, el seu germ, per, intent arrabassar-li l'herncia del territori de Pereslav amb l'ajuda del khan mongol. Mentrestant, Daniel mor el 4 o el 5 de mar de 1303. 
Daniel de Moscou s considerat l'iniciador de l'auge de la ciutat, durant el seu govern el territori del Principat de Moscvia s'eixampl molt.

La descendncia de Daniel I fou de dona desconeguda, i dels 6 fills de qu tingu, dos foren prnceps de Moscvia: Yuri I, prncep de Moscvia i de Vladimir, Ivan I, dem, Boris, prncep de Novgorod, Aleksandr, Afanasii i la seva filla fou Aleksandra.

De l'poca d'aquest prncep sn els ms remots monestirs, com els de Danilov (als afores del sud de Moscou) i Bogoyavlensky (en una regi comercial de Moscvia). Una llegenda posterior diu que ell s enterrat a Danilov. Per tot el que representa la seva figura, sant Daniel ha estat canonitzat per l'Esglsia Ortodoxa Russa.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34818" title="Demetri I de Moscou" nonfiltered="3621" processed="3606" dbindex="13753">


Dmitri Ivanovich Donskoi (12 d'octubre de 1350   19 de maig de 1389). Fill d'Ivan II, el seu predecessor, i d'Aleksandra Ivanovna, fou el primognit dels 4 fills del matrimoni. Va regnar el principat de Moscvia (1359-1389) i el de Vladimir (1363-1389).

Fou un prncep preco.

A l'edat de nou anys i 32 dies es queda orfe de pare i ha d'afrontar el liderat de tot el que incla el poder del seu progenitor. Tanmateix, com passava en la majoria d'aquests casos, qui governa s el seu instructor, en el cas de Dmitri I, el governador de veritat fou el metropolit Alexis de Rssia. Ell dominava el  principat de Moscvia, patrimoni de la famlia de Dmitri. El principat de Vladimir, era propietat del khan de l'Orde d'Or, i aquest decretava en els seus yarlyk qui seria el nou governant del territori cada vegada que el lloc quedava vacant. Des dels temps de Yuri I, sempre s'havia donat aquest privilegi als moscovites, per el 1360 el khan li trnasfer el poder de prncep de Vladimir a Dmitri Konstantinovich, de Nizhny-Novgorod. Tres anys ms tard, per aix, el prncep de Novgorod fou deposat i el tron del preuat principat de Vladimir fou atorgat a Dmitri Ivanovich, de Moscvia.
Dmitri Konstantinovich, desprs de generacions de pacifisme entre Novgorod i Moscou, dugu a terme algun atac de rbia contra  Donskoi . El 1366 per, els dos Dmitris pactaren la pau i el fill d'Ivan II es cas amb la filla del de Novgorod, Eudoxia. Es pot considerar l'inici del regnat de Dmitri I amb tots els seus poders.

La lluita amb els khans de l'Orde d'Or.

Ja amb el 100% d'abast, orden construir un edifici clau en la histria de la posterior Rssia: el Kremlin de Moscou. Veloment, fou acabat el 1367. Aquest nou edifici va fer que Moscou pogus resistir els dos setges d' Olgierd de Litunia dels anys 1368 i 1370. Aquest pas era el rival dels moscovites des que regnava Sime I.

La poltica que dugu a terme Dmitri I fou bastant diferent a les dels anteriors: va ser el primer prncep moscovita a plantar cara a l'hegemonia que els mongols tenien en aquell vast territori des de feia ms d'un segle. Per poder fer front al khan, igualment, es va estar preparant alguns anys abans. 

La preparaci de la gran guerra.

El 1375, el conflicte obert que tenia amb el principat de Tver va fer que es calms per reunir totes les seves forces contra el khan. Mentrestant, Dmitri I va estar reunint exrcits d'altres principats del nord de Rssia que veien el que el de Moscou estava preparant i hi estaven d'acord. 

L'ltim atac abans de la gran guerra mab els mongols va ser el 1376 contra la Bulgria del Volga. Fou un atac per ajudar i complaure Dmitri Konstantinovich de Nizhny-Novgorod, al qual li an molt b ja que arrassaren la zona. 

El 1378 Dmitri I de Moscou tenia una ocasi d'or per derrocar l'Orde d'Or mongol, ja que des de 1357 estaven en guerra civil, desencadenada per l'assassinat imprevist aquell any del vigent khan, Jani Beg. El 1378 doncs, l'Orde d'Or estava dominat per un khan fals (per no sser de la dinastia de khans), que ms o menys ocupava el tron enmig de la guerra. Aquest es deia Mamai, i era el general que dominava aquella guerra civil. Dmitri aquell any, no va pagar els tributs obligatoris que s'havien de donar a l'Orde d'Or, i Mamai, aleshores, com a cstig per aquesta innocent sublevaci, li va enviar un petit exrcit mongol, que va ser profundament derrotat per les forces del moscovita.

La prxima victria de Dmitri fruit de la poca percia de Mamai.

La situaci per Mamai s'estava complicant dia a dia; Dmitri es mostrava fort, i ara li estava sortint un rival, Tokhamysh, que li volia disputar el tron de l'orde. El  khan  mongol va donar ms importncia a la sublevaci russa, ja que s'ensum que podia perdre el vast poder que incloa el seu imperi. 

Per posar soluci a l'assumpte, el 1380 envi un gran exrcit mongol encapalat per si mateix, i an a trobar Dmitri. Aquest enfrontament fou conegut com la Batalla de Kulikovo, i les possibles xifres de combatents es calcula que podien estar entre els 80000 russos i 125000 mongols, tot i que el vell poema rus Zadonshchina ens indica que van ser 150000 soldats russos pel doble de mongols.

La data exacta de l'enfrontament va ser el 8 de setembre de 1380, i tres hores van ser suficients pels russos per fer fugir el general Mamai cap a Crimea, on all vilment fou assassinat per genovesos.

La rpida desfeta de Mamai, i el visible error d'aquest alhora de preparar l'atac contra Dmitri I, ha donat una expressi en rus, la traducci de la qual s  com Mamai pass , per indicar una gran confusi, o un error cras. D'aquesta magna Batalla de Kulikovo tamb se'n desprengu el sobrenom que se li ha donat a Dmitri Ivanovich,  Donskoi . Aquest mot vol dir en rus  el del don , en memria d'aquesta gran fita.

El fracs final del prncep moscovita.

Amb aquesta batalla, al de Moscou se li obriren les portes per fer-se amb tot l'Imperi de l'Orde d'Or, per els mongols mogueren fitxa rpidament i collocaren em a khan Tokhamysh, el pretendent al tron en poques de Mamai. Aquest, va ser majoritriament acceptat puix que era de la famlia  reial  de l'orde i tamb per la manca de governant. Era la fi de la guerra civil de l'orde que s'arrossegava des de 1357. Dmitri I, en aquell moment, va veure que se li esvaen les opcions de fer caure els mongols, ja que noms ho podria haver fet amb la manca de governador del rival. Cal recordar que el territori del khan era infinitament ms gran que el de Moscvia. Aix, el 1382, Dmitri I torn a pagar el tribut a Tokhamysh i es torn a subordinar completament a ell.

La successi.

Amb aix, havia guanyat molts territoris per a Moscvia, entre principats que conqueria i d'altres que s'havien aliat per derrocar els mongols. Tamb, havia obert les portes a futurs prnceps de Rssia. 

En la seva faceta familiar, desprs de casar-se amb Eudoxia de Suzdal el 18 de gener de 1367, tingu dotze fills: Vasili I (nat el 30 de desembre de 1371), Daniel (del 1371), Sofia (nascuda el 1373), Yuri (nascut el 26 de novembre de 1374), Maria (1376), Anastasia (1377), Sime, Ivan (de 1380), Andrei de Mojask (del 14 d'agost de 1382), Pere de Dmitrov (29 de juliol de 1385), Anna (8 de gener de 1387) i Constantin d'Uglitsch (16 de maig de 1389), aquest ltim, a tres dies de la mort de Dmitri Donskoi. El gran prncep de Moscvia del segle XIV moria, als 39 anys, deixant pas al seu fill primognit, Vasili Dmitriyevich.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34819" title="Colla Gegantera de Reus" nonfiltered="3622" processed="3607" dbindex="13754">
La Colla Gegantera de Reus s un grup d'animaci local de la ciutat de Reus encarregat de fer ballar els gegants de Reus, aix com la mulassa de Reus. La Colla disposa d'un grup propi de grallers. Una altra colla fa ballar el gegant Carrasclet, molt popular a Reus.




Els Gegants a Reus estan documentats des el 1621 i son certament anteriors. Els balladors dels gegants o geganters eren els antecessors dels actuals membres de la colla. A Reus els geganters actuen el dia de Corpus i el de la Festa Major (Sant Pere, el 29 de juny) i en alguna solemnitat concreta. 

Actualment la Colla porta els gegants no sols per la ciutat sin que participa a moltes trobades geganteres arreu de Catalunya. La sortida dels gegants ve marcada pel repicar de la campana de Sant Bernat, al Campanar de Reus, que es anomenada Campana dels gegants. El numero actual de gegants (sense contar el Carrasclet i dos gegants infantils) es de deu. Al segle XVIII nomes eren dues parelles: dos figures d'home moro i dos figures de dona del pas. Una geganta negra va tenir una vida efmera a finals del segle XVIII. Al segle XIX es van construir tres parelles que encara es mantenen: els dos europeus (el Vitxet i la Vitxeta), els dos musulmans (el moro i la mora) i els dos indis americans (L indi i lndia), els primers petits, els segons mitjans i els tercers grans. La mulassa sempre havia acompanyat als gegants des comenament del segle XVII.  El 1929 els gegants van anar a l'Exposici Universal de Barcelona. El 1956 es va crear una nova parella per subscripci popular: el japons i la japonesa, creaci del escultor Ramon Ferran. El 1976 es va decidir completar la srie de races del mon amb una parella negra (el negre i la negra) per l'encrrec es va fer a un mestre faller de Valncia i el resultat, no va tenir el suport popular perqu trencava amb l'esttica de la resta del grup. L estrena el juny de 1977 al estadi del Reus Deportiu ja va marcar una mica el desencs de la gent. El 1989, per subscripci popular i amb l'aportaci de l'ajuntament, es va encarregar la seva substituci al escultor Ramon Ferran, i es van estrenar el mateix any a les festes de la Misericrdia el 25 de setembre.

El mateix Ramon Ferran al 2005 va fer la substituci dels gegants bicentenaris per les seves rpliques, presentats a Reus el 28 de juny del mateix any. Les originals estan ara en el Museu Municipal de la Ciutat. 

Alguns barris tenen gegants propis (com Sant Roc i Santa Teresa) per ara ja no s utilitzen i no tenen colla gegantera prpia. El segle passat cada barri tenia un o una parella de gegants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34820" title="Nanos de Reus" nonfiltered="3623" processed="3608" dbindex="13755">

Nanos de Reus s un grup d'animaci de la ciutat de Reus que porta i fa ballar els anomenats nanos o capgrossos. Els acompanya una colla de grallers.

Existeixen a Reus des el segle XVIII, primer com a figures i desprs com a colla. El segle XIX es va establir un ball propi dels nanos i una lletra per la can: "Els nanos mengen trumfes, arrs i peix pudent, no s com s ho arreglen, aquesta pobra gent. Els Nanos sn uns dropos, no volen treballar, i a casa de la vila els volen despatxar".


Els caps dels nanos varen ser fets de nou a finals del segle XIX. Aix es van construir les parelles de catalans,  valencians,  i mallorquins. El 1927 es van renovar i es varen afegir els aragonesos. Cap el 1950 es van fer nous models obra del arquitecte Modest Gen, i construts per subscripci popular i aix van quedar quatre parelles (catalans, mallorquins, valencians, i aragonesos) i es van afegir  el xiquet i la xiqueta de Reus). Un anys mes tard, el 1969, es van refer altra cop de plstic per fer-los mes lleugers i menys calorosos (abans eren de cartr) essent obra de David Constant. El 1988 van ser restaurats per darrera vegada.

Els Nanos de Reus representen l'antiga Corona d'Arag. Son personatges populars, com tots els capgrossos son una representaci de les classes humils. Els primers xiquets de Reus es varen comprar al 1927 amb els diners que varen sobrar dels fets per Modest Gen. A Saragossa, a prop del Pilar hi havia una tenda especialitzada en caps grossos on van sortir aquestos xiquets que es van veure en altres festes populars espanyoles. El 1969 els van fer nous i diferents als altres, a la Xiqueta li van treure el "monyo" caracterstic.   

 Els Nanos Petits .


En Setembre del 2005, per les Festes de Misericrdia, va sortir altre comparsa, Els Nanos Petits, replica dels "grans", portada per nens i nenes de Reus. 

Surten el dia 27 de juny, a la anomenada Festa Petita, dedicada a la mainada de la ciutat. Aquest dia es fa una Festivitat especial per la mainada reusenca.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34823" title="Grans Llacs d'frica" nonfiltered="3624" processed="3609" dbindex="13756">

Els Grans Llacs d'frica, o simplement els Grans Llacs, sn un sistema de llacs localitzats a la part centreoriental de l'frica. Orientat en sentit nord-sud, aquest conjunt lacustre ocupa la part meridional de la vall del Rift. Comprn el llac Victria, el tercer llac del mn per la seva superfcie. Els Grans Llacs africans sn, de nord a sud:

 el llac Albert;

 el llac Victria;

 el llac Eduard;

 el llac Kivu;

 el llac Tanganyika;

 el llac Malawi;

Hi ha qui considera que noms els llacs Victria, Albert i Eduard constitueixen els Grans Llacs, ja que sn els nics que desemboquen al Nil Blanc. Els llacs Tanganyika i Kivu desguassen al riu Congo, mentre que el Malawi, ms apartat cap al sud, ho fa al Zambezi.

La regi dels Grans Llacs.
El terme Grans Llacs tamb fa referncia a la regi al voltant d'aquests llacs. Inclouen els estats sobirans de Rwanda, Burundi i Uganda, igual com una part significativa de la Repblica Democrtica del Congo, Tanznia i Kenya. Normalment no es considera que en formin part els estats riberencs del llac Malawi, ni tampoc Zmbia, a la riba sud del llac Tanganyika. 

s una de les rees ms densament poblades del mn, amb una poblaci estimada de 107 milions d'habitants a la regi dels Grans Llacs. A causa de l'activitat volcnica que hi hagu en el passat, aquesta part de l'frica cont una de les millors i ms frtils terres de conreu del mn. La seva altitud tamb li atorga un clima ms aviat temperat malgrat trobar-se a la ratlla de l'equador. Aix fa que fos una zona lliure de malalties on es va desenvolupar significativament la ramaderia, especialment de bovins i cabres.

A causa de la densitat de poblaci i la producci agrcola, la regi es va organitzar ja de bon comenament en un seguit de petits estats. Les ms poderoses d'aquestes monarquies foren Rwanda, Burundi, Buganda i Bunyoro. Fet nic a l'frica subsahariana, els poders colonials hi van mantenir gaireb sempre les fronteres tradicionals.

Llargament cobejada a la recerca de les fonts del Nil, la regi va desvetllar des d'antic l'inters dels europeus. Els primers a arribar-hi en un nombre important foren els missioners, que no van acabar de reeixir en la conversi de la poblaci local, per que en canvi van obrir la porta a la posterior colonitzaci. El contacte cada vegada ms sovintejat amb la resta del mn va dur una srie d' epidmies devastadores que van afectar tant la gent com el bestiar. Arran d'aix la poblaci de la regi va disminuir de forma dramtica, en algunes rees en ms d'un 60%. No es va arribar a la poblaci de l'poca precolonial fins a la dcada del 1950.

Tot i que desprs de la independncia dels diversos estats es considerava que la regi tenia un gran potencial, en els darrers anys s'ha vist sotraguejada per la guerra civil i una violncia brutal, cosa que ha comportat una extrema pobresa de qu noms se n'han escapat Kenya i Tanznia. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34824" title="Diputaci" nonfiltered="3625" processed="3610" dbindex="13757">
Una diputaci s un rgan collegiat que t com a missi assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes. Histricament s'han creat diferents diputacions amb diferents propsits.

Diputaci del General.
Vegeu Diputaci del General

Diputaci de Comer.
La Diputaci de Comer exercia les funcions de Consolat de Mar a les ciutats que no en tenien, actuant conjuntament amb l'alcalde. Va ser creada per Carles III el 1773.

Diputaci del Principat de Catalunya.

Amb el nom de Diputaci del Principat de Catalunya es va dirigir la representaci catalana a les primeres Corts espanyoles celebrades a Madrid el 1789, mostrant aix el rebuig als decrets de Nova Planta de 1716.

Diputaci General de Catalunya.
La Diputaci General de Catalunya va ser un organisme consultiu creat pel pretendent Carles VII, entre 1874 i 1875 durant la tercera guerra carlina. La va presentar com un primer pas per restablir les constitucions catalanes.

Diputaci Provisional de la Generalitat de Catalunya.
La Diputaci Provisional de la Generalitat de Catalunya va ser l'organisme constitut per representants de cada partit judicial de Catalunya que va aprovar, el 1931, l'Estatut de Nria.

Diputaci provincial.
La Diputaci provincial s un organisme d'administraci local de l'estat espanyol. Van ser creades el 1812 amb la Constituci de Cadis. Entre altres, es van crear la diputaci provincial de Catalunya, la de Valncia i la de Mallorca. El 1814 Ferran VII les va abolir, i van ser restablertes amb la divisi provincial del 1833. Entre el 1914 i el 1925 les quatre diputacions provincials catalanes es van unir en la Mancomunitat de Catalunya. Entre el 1931 i el 1939 van ser substitudes per la Generalitat de Catalunya.

Vegeu tamb.
 Diputat;

 Enllaos externs .
Origen de la Generalitat de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34825" title="Cort Comtal" nonfiltered="3626" processed="3611" dbindex="13758">

La Cort Comtal barcelonina, o Cria Comtal, es form durant el segle XI, d'acord amb el model de la Cria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prnceps sobirans. Era integrada per magnats civils i eclesistics, per alts consellers i per jutges. Tenia un carcter mixt, com a organisme collaborador en la presa de decisions del sobir tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l'exercici de la potestat judicial.

D'aquestes corts van sortir els primers usatges que van prendre fora legal al ser compilats per Ramon Berenguer IV. De la Cort Comtal barcelonina va derivar la Cort General de Catalunya, la del Regne de Valncia, i ms tard, el Parlament del regne de Sardenya.

Vegeu tamb.
Corts Catalanes;
Usatges de Barcelona;
Constitucions catalanes;
Generalitat de Catalunya;

Enllaos externs.
 Generalitat de Catalunya: antecedents histrics;
 Parlament de Catalunya;
 Histries de Catalunya: Les Corts de Monts;
Histries de Catalunya: Actes de convocatria de Corts a Monts (1362-1363);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34829" title="Al Capone" nonfiltered="3627" processed="3612" dbindex="13759">

Alphonse Gabriel Capone (17 de gener de 1899 - 25 de gener de 1947), ms conegut com a Al cara tallada Capone, va ser un fams gngster americ durant els anys 20 i comenament dels anys 30.

Al Capone va nixer a Brooklyn (Nova York), on va comenar la seva carrera abans de traslladar-se a  Chicago i convertir-se en la figura del crim ms important de la ciutat. A les acaballes dels anys 20, Al Capone ja estava a la llista dels "Ms cercats" de l'FBI. La seva caiguda es produ als anys 30, quan fou empresonat pel Govern Federal dels EUA per evasi d'impostos i enviat a la pres d'Alcatraz. Va morir a Miami Beach, Florida.

 Biografia .
 Brooklyn .
La vida criminal d'Alphonse va comenar molt aviat. Quan era adolescent va pertnyer a dues bandes: els "Brooklyn Rippers" i els "Forty Thieves Juniors", on es va iniciar en delictes menors.

Capone va abandonar l'escola als 14 anys, quan es va barallar amb un professor, i va treballar en diferents feines per tot Nova York, fins i tot en una botiga de llaminadures i una bolera. Desprs del seu perode inicial en bandes de principiants, Capone es va unir a la banda "Five Points", liderada per Frankie Yale. Va ser llavors quan va comenar a treballar com a cambrer i gorilla a l'establiment de Yale, el "Harvard Inn". All, Capone es va veure immers en una baralla de ganivets amb Frak Gallucio a causa de la seva germana. Gallucio li va fer un tall a la cara, motiu pel qual se'l va comenar a conixer amb el malnom del Caratallada (Scarface).

El 1918, Capone es va casar amb Mae Coughlin, una noia irlandesa, i van tenir un fill aquell mateix any, Albert 'Sonny' Francis Capone. La parella va viure a Brooklyn durant un any. El 1919 es van traslladar a Amityville, Long Island per estar ms aprop de "Rum Row". Capone encara treballava a les ordres de Frankie Yale i es creu que ja havia coms dos assassinats quan el van enviar a Chicago el 1919.

 Chicago .
Inicialment, Capone va comenar a treballar amb l'equip de Johnny Torrio, per el veter Torrio va reconixer immediatament el seu talent, i cap el 1922 Capone ja n'era la m dreta, responsable dels negocis illegals de joc, alcohol i prostituci de la ciudad de Chicago.

Uns anys ms tard, Torrio va patir un atemptat a mans dels seus enemics. Greument ferit, Torrio va tornar a Itlia i va passar el seu negoci a Capone, que va fer una fortuna amb aquests negocis, algunes estimacions calculen que entre el 1925 i el 1930 guanyava uns 100 milions de dlars l'any.

El 1928, Capone va compar un refugi a Palm Island, Florida. Poc temps desprs de la compra, orquestr set de les matances ms conegudes entre bandes del segle, la Matana de San Valent, el 14 de febrer de 1929. Tot i que encara es discuteixen els detalls de la matana, i ning va ser processat pel crim, els assassinats s'atribueixen a Capone i els seus homes, especialment a Jack 'Machine Gun' McGurn, que es creu que podria haver efectuat els trets. Quan va planejar la massacre, Capone intentava eliminar el seu rival Bugs Moran, per aquest va arribar tard i va poder escapar-se, tot i que greument ferit.

 La Caiguda.
Tot i que Capone sempre feia negocis per mitj d'homes de palla i no hi havia registres que el relacionessin amb els seus guanys, les noves lleis promulgades el 1927 van permetre al govern federal perseguir Capone per evadir impostos, la millor opci que tenien per a poder-lo encarcerar. Va ser perseguit per l'agent de l'Agncia de Prohibici Eliot Ness i els seus agents "Els Intocables" i tamb per l'agent del IRS Frank Wilson, que va ser capa de trobar rebuts que relacionaven a Capone amb ingressos per joc illegal i evasi d'impostos per aquests ingressos.

El procs i l'acusaci van tenir lloc el 1931. Al Capone va ser declarat culpable de cinc dels 23 crrecs i sentenciat a 10 anys en una pres federal. En un principi va ser enviat a una pres d'Atlanta el 1932, per va resultar que encara era capa de controlar la majoria dels seus negocis des del centre i, per aix, es va ordenar que el traslladessin a la illa pres d'Alcatraz l'agost de 1934. All, Capone era vigilat estrictament i tenia prohibit qualsevol contacte amb l'exterior. En revocar-se la "llei seca" i amb el seu lider empresonat, l'imperi de Capone aviat va comenar a debilitar-se.

 El Final .
Cap als anys 30, durant la seva estada a Alcatraz, Capone va comenar a mostrar signes de demncia, probablement a causa d'una sfilis sense tractar que havia contret de jove. Va passar la gran part dels seus ltims anys tancat a l'hospital de la pres fins que, finalment, va ser excarcerat el 16 de novembre de 1939.

En sortir, Capone estava arrunat, fsicament dbil i amb la ment afeblida. Es va retirar a la seva propietat de Miami Beach, Florida, on es va allar del mn exterior. El 21 de gener de 1947 va patir un vessament cerebral i va morir 3 dies desprs de pneumnia. Va ser enterrat al Cementiri Mount Olivet i traslladat al Cementiri Mount Carmel de l'oest de Chicago, on tamb hi ha les restes del seu pare i germ.

El personatge.
Al Capone, per la seva histria i per les seves caracterstiques particulars, ha sigut al llarg del temps objecte d'inters per a escriptors populars i a aparegut en algunes pellicules de cinema.

A la gran pantalla la seva figura ha estat interpretada entre d'altres per Rod Steiger, Ben Gazzara i Robert De Niro.
El films Els intocables tracta sobre els agents del FBI que el van detenir.

Enllaos externs.
  Llibreria del crim - Al Capone;
  Arxius histrics - Al Capone;
  ;
Plana del FBI - Al Capone]
  Dossier del FBI - Al Capone;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34830" title="Johann Strauss II" nonfiltered="3628" processed="3613" dbindex="13760">

Johann Strauss (Viena, 25 d'octubre de 1825 - 3 de juny de 1899) fou un compositor i excellent violinista que als 19 anys va comenar la seva carrera com a director d'orquestra. 

Biografia.

Fill de Johann Strauss, msic viens notable, va heretar l'orquestra que durant molts anys va dirigir el seu pare, amb el qual va compartir el sobrenom de "rei del vals viens".

Obra.
L'element central de l'obra de Johann Strauss s el vals, l'estructura formal del qual va desenvolupar i enriquir, aix com les seves operetes, que van gaudir d'una gran popularitat. Aquestes incloen parts cantades en forma de lied per als finals d'acte.

Les seves operetes ms famoses sn El ratpenat i El bar gitano, i entre els seus molts valsos destaca per la seva bellesa meldica Al bell Danubi blau (An der schnen blauen Doanu).    





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34838" title="Mart el Jove" nonfiltered="3629" processed="3614" dbindex="13761">

Mart I de Siclia Mart el Jove ( v 1374 - Cller, Sardenya 1409 ), infant d'Arag, rei de Siclia (1390-1409).

Orgens familiars.
Fou el primer dels quatre fills del rei d'Arag Mart l'Hum amb la seua primera esposa, Maria de Luna, filla i hereva del comte de Luna, i l'nic que super la infantesa. Fou nt per lnia paterna de Pere el Cerimonis i Elionor de Siclia aix com nebot del tamb rei Joan el Caador.

Npcies.
En febrer de 1392 es cas amb la reina Maria de Siclia, a qui li retorn el regne de Siclia recuperant-lo mitjanant la fora militar contra un grup de barons rebels. Hi regn conjuntament amb la seua muller fins la seua mort en 1402.  Morta Maria, rebutj el Tractat de 1372 signat per l'anterior rei, Frederic el Senzill, i govern ell a soles. D'aquest matrimoni en tingueren un fill:
 l'infant Pere de Siclia (1394-1400);

Mart el Jove es cas en segones npcies amb Blanca I de Navarra, hereva de la famlia Evreux i futura reina de Navarra. El casament es realitz per poders el 21 de maig de 1402 i en persona a la catedral de Cller el 26 de desembre del mateix any. D'aquest casament nasqu un fill:
 l'infant Mart d'Arag (1403-1407);

Descendncia.
Cap dels fills d'aquestos dos matrimonis sobrevisqu la infantesa, i l'nic fill que deix fou un fill illegtim, Frederic de Luna. Mart l'Hum intent nomenar al seu nt illegtim com a successor de la Corona d'Arag, per va morir el dia abans de l'estipulat pel nomenament. Quan Frederic present la seua proposta el 1412, fou rebutjat pels compromissaris de Casp.

Mort.
Mart el Jove dirig les tropes de conquesta de Sardenya, i en 1409 venc definitivament a les autoritats d'Arborea en la batalla de Sanluri, tot just abans de la seua mort per malaltia en la ciutat sarda de Cller, en la catedral de la qual es troba la seua tomba.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34839" title="Pere el Conestable de Portugal" nonfiltered="3630" processed="3615" dbindex="13762">
Pere V d'Arag, IV de Catalunya, III de Valncia, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), proclamat rei d'Arag i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, desprs d'haver-li ofert a Enric IV de Castella.

Fill de Pere de Portugal, duc de Combra i regent de Portugal, i d'Elisabet d'Urgell i d'Arag, filla de Jaume II d'Urgell, un dels pretendents al tron aragons durant el Comproms de Casp.

El 1443, mentre el seu pare era regent, aquest el nomen conestable de Portugal, convertint-se per tant en la mxima autoritat militar del regne desprs del rei. El 1444 fou nomenat tamb cavaller i Gran Mestre de l'Orde d'Avis, la ms important de Portugal. El 1448, a l'arribar el rei Alfons V a la majoria d'edat, el seu pare va haver de deixar la regncia. El nou rei, influenciat per Alfons I de Bragana, enemic personal de Pere de Portugal, anull totes les lleis promulgades durant la regncia d'aquest, i el 1449 Alfons V li va declarar la guerra i el derrot a la batalla d'Alfarrobeira. Pere de Portugal va morir a la batalla i Pere el Conestable es va haver d'exiliar a Castella.

El 1454, Pere es reconcili amb Alfons i torn a Portugal on se li van retornar els seus bns i crrecs. El 1458 va lluitar al costat del rei en la conquesta de la ciutat marroquina d'Alccer Ceguer i en la de Tnger el 1460.

El 1463, les institucions catalanes, que es trobaven en guerra civil amb el rei Joan II, van oferir-li la corona. El 1464, Pere fou proclamat comte de Barcelona i rei d'Arag pel Consell del Principat. Regn noms a Catalunya tot i ser tamb rei d'Arag, i cre una nova moneda: el pacfic. No va regnar a Valncia, on continuava regnant Joan II. Va demostrar ser poc hbil en la lluita contra Joan II i aquest va ocupar Lleida, Vilafranca del Peneds, Igualada, Cervera i Tortosa i derrot Pere a la batalla de Calaf, el 1465.

Home culte i refinat, tingu un cert sentit trgic de la vida i de l'atzar de la fortuna dels homes, que qued reflexat en la divisa que l'identific i que deix gravada en nombrosos llocs: "paine pour joie".

Pere va morir de malaltia a Granollers, el 29 de juny de 1466, en el palau de Joan de Montbui i de Tagament, envoltat d un grup de fidels portuguesos i catalans, als 37 anys i fou enterrat a Santa Maria del Mar. 

Desprs de la seva mort, les institucions catalanes van oferir la corona a Renat I de Npols que el va succeir.

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34840" title="Kuwait" nonfiltered="3631" processed="3616" dbindex="13763">
Pel que fa a la capital de l'estat, vegeu al-Kuwait.;



Kuwait s un estat de l'sia situat al fons del Golf Prsic. Per terra, fa frontera amb l'Iraq al nord i l'Arbia Saudita al sud.

Polticament es tracta d'un emirat semi-hereditari que, si b disposa d'una constituci i un parlament, aquest noms s escollit per un 15% de la poblaci (excloent-hi, d'entre d'altres, totes les dones o els soldats).

Nota escrita per Jaume G-B Fibla desprs de parlar amb una amiga de Kuwait:
Veig que aquesta wiki est un xic antiquada, malauradament la versi en castell est bastant mes completa... veiam:
A partir de l'any 2006, i com a ltima de les lleis que va dictar el prncep Jaber abans de morir, les dones van aconseguir tamb el seu dret al vot, que van poder exercir el 17 de maig de l'any 2008 per primera vegada, si b no van aconseguir representaci a les cambres. 

Ric en petroli, el pas s membre de l'OPEP.

Fou conquerit per l'Iraq el 1990 si b desprs de la Primera Guerra del Golf recuper la independncia.


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34844" title="Dendrocalamus" nonfiltered="3632" processed="3617" dbindex="13764">

Dendrocalamus, Klemachloa (R.Parker), Oreobambos (K.Schum), Oxynanthera o Sinocalamus (McClure) s un gnere tropical de bamb gegant, similar al gnere  Bambusa, s originari d'sia i frica. Amb unes 29 espcies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34846" title="Cabellera" nonfiltered="3633" processed="3618" dbindex="13765">

 Mata de cabells o cabells llargs, vegeu cabell;
 Cabellera de la panotxa, vegeu dacsa;
 En Astronomia: ;
Cabellera d'un cometa, vegeu cabellera (astronomia);
La constellaci de la Cabellera de Berenice;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34847" title="Cabellera (astronomia)" nonfiltered="3634" processed="3619" dbindex="13766">
En astronomia, s'anomena cabellera o coma al nvol de pols i gas que embolica al nucli d'un cometa. Es forma quan un cometa, seguint una rbita ellptica, s'acosta al Sol (a partir de 6 UA de distncia), de manera que part de la superfcie gelada del nucli s'evapora i junt amb altres materials (generalment pols) el rodegen, tornant-se el nvol visible per la refracci de la llum, i ocultant el nucli. Perqu puga formar-se, la velocitat de fuga del nucli ha de ser inferior a la velocitat mitjana de les molcules del gas.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34853" title="Tuvalu" nonfiltered="3635" processed="3620" dbindex="13767">



Tuvalu (abans illes Ellice) s un estat insular de la Polinsia, situat per sota l'equador, al sud de Kiribati, al nord de Fiji i Wallis i Futuna i a l'est de les illes Salom. 

Desprs del Vatic s l'estat menys poblat del mn, si b la seva petita superfcie fa que tingui un gran densitat de poblaci.

Tuvalu s sobretot conegut pel seu atractiu domini d'internet .tv, per la cessi de l's del qual ha de rebre 50 milions de dlars durant els 12 anys posteriors a l'any 2000.

 Histria .
Els primers europeus en descobrir aquestes illes van ser els espanyols. El 1568 lvaro de Mendaa va descobrir l'illa de Jess, avui Nui. En el segon viatge, el 1595, va descobrir La Solitaria, avui Niulakita. Ms tard, el 1780, Francisco Mourelle descobreix San Agustn, avui Nanumea, i Cocal, avui Nanumaga.

No s'hi va establir cap colonitzaci, per van ser visitades amb freqncia per comerciants d'esclaus i per baleners.

El 1819 reben el nom de l'angls Ellice i, el 1892, pasen a formar part del protectorat britnic de les illes Gilbert i Ellice, convertit en colnia des del 1916. Els conflictes entre els micronesis de les illes Gilbert (desprs Kiribati) i els polinesis de les Ellice (desprs Tuvalu), va provocar la separaci de la colnia es dues l'any 1976. s independent i membre del Commonwealth des del 1978.

Poltica.
Oficialment la capital s Funafuti, l'atol ms poblat. La seu administrativa del govern i del parlament s a Vaiaku, una vila de 4.900 habitants situada a l'illa Fongafale, la ms gran de l'atol de Funafuti.

 Geografia .
Consisteix en un arxiplag que comprn nou atols, encara que el nom Tuvalu vol dir literalment vuit illes. Sn:
 Funafuti, la principal de l'arxiplag, abans illa Ellice.
 Nanumea (San Agustn);
 Nanumaga (Cocal);
 Niutao, abans illa Loper.
 Nui (Isla de Jess);
 Niulakita (La Solitaria), abans illa Independence.
 Nukufetau, abans illa De Peyster.
 Nukulaelae, abans illa Mitchell.
 Vaitupu.

La seva baixa alada (5 metres n's la cota mxima) fa que les illes estiguin sota l'amenaa que una pujada del nivell del mar les faci desaparixer. La poblaci podria ser evacuada durant les properes dcades cap a Nova Zelanda o Niue (independent, si b associada amb Nova Zelanda, que no corre el mateix perill de desaparici per perd poblaci).


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34856" title="Ganxets de Reus" nonfiltered="3636" processed="3621" dbindex="13768">


Els Ganxets de Reus s una de les dues colles castelleres de la ciutat de Reus. El nom li ve del gentilici popular que hom dona a la gent de Reus.

Els castells es van iniciar a Reus al segle XVIII, carregant una torre en acabar el ball de valencians. El segle XIX es van fer a Reus castells de 8 i un de 9 (un 4 de 9 el 1884) per a crrec de colles de fora (principalment els Xiquets de Valls). La colla es va crear el 1948 per va ser de curta durada (mesos). Es va refundar el 1991, i va aconseguir nombrosos castells de 7.

La seva camisa era morada i el pantal blanc. L'any 2005 i desprs de dues temporades sense actuar van decidir dissoldre l'entitat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34857" title="Xiquets de Reus" nonfiltered="3637" processed="3622" dbindex="13769">



Els Xiquets de Reus s la colla castellera de la ciutat de Reus. Es va fundar formalment el 18 de novembre de 1981, pel 125 aniversari del ferrocarril a Reus. La seva camisa s marr com l'avellana i el pantal blanc.

Els castells es van iniciar a Reus al segle XVIII, carregant una torre en acabar el ball de valencians. El segle XIX es van fer a Reus castells de 8 i un de 9 (un 4 de 9 el 1884) per a crrec de colles de fora (principalment els Xiquets de Valls). La colla es va comenar a gestar el 1981 i es va fundar el mateix any. Desprs d'iniciar-se amb castells de 7 es van aconseguir alguns de 8 i finalment el 10 d'agost de 1996 es va carregar el 3 de 9 amb folre i dos mesos desprs el mateix castell es va carregar i descarregar al XVI Concurs de castells de Tarragona. Els anys segents la colla va iniciar una davallada social i de resultats, fins arribar al punt que l'any 2000 no va aconseguir carregar cap castell de 8.

Tot i aquest perode convuls, l'entitat ha aconseguit recuperar-se, i el 2006, al XXI Concurs de castells de Tarragona, va aconseguir quedar en vuitena posici carregant el 2 de 8 amb folre.


El 19 de setembre del 2006 la colla va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, en reconeixement a la tasca de difusi del fet casteller en el seu 25 aniversari. 

Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, va ser un dels fundadors de la colla, Cap de Colla del 1994 al 1996 i President del 1991 al 1996.

 Enllaos externs .
Web dels Xiquets de Reus;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34861" title="Bravium Cultural" nonfiltered="3638" processed="3623" dbindex="13770">
Bravium cultural s el nom d'un grup de teatre de la ciutat de Reus, conegut simplement com Bravium. Disposa d'un teatre on fan les seves representacions tancades, per participen activament a les festes de la ciutat com el Carnaval i la cavalcada de Reis.

El Bravium Teatre va nixer l'any 1951, quan una quarantena de persones procedents de la secci teatral del Centre Catlic van  separar-se de l'entitat i varen crear un grup propi de teatre. Inicialment s'anomenaren "Elenco Teatral Bravium del Teatro de Accin Catlica".

El 1990 va ser elegit president Jaume Amens que encara segueix. Avui t 290 socis i collaboradors. El darrers anys es van crear diversos collectius al voltant del Bravium, com poden ser l'orquestra Smfim, la Cobla Reus Jove, el Circ de les Musaranyes, La Sonora de Sota els necs o l'Associaci de Mags i Illusionistes de Catalunya (AMIC).

Bibliografia.
 Margarida Riu. El Bravum de tots: 1951-2001. Reus, 2003;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34863" title="Orfe Reusenc" nonfiltered="3639" processed="3624" dbindex="13771">
L'Orfe Reusenc s una entitat de la ciutat de Reus dedicada al cant coral (amb una coral infantil "els Somiadors", l'adulta "l'Orfe Reusenc" i de gent gran "l'Encs", danses tradicionals, sardanes, teatre, esbart dansaire, ball de bastons, ball de bastons veter, grup de grallers i una colla de carnaval anomenada "La Coca D'Or", inicials de COlla de CArnaval De l'Orfe Reusenc.

Es va fundar el 1860 com a secci coral del Centre de Lectura, i el 1893 va agafar el nom d'"Orfe Reusenc del Centre de Lectura", per el 1908, a causa de canvis en el reglament de l'entitat, la secci va haver d'esdevenir independent, establint-se a un local al carrer de l'Hospital. El 1918 va prendre el seu nom actual de Orfe Reusenc i es va traslladar a un local al Carrer Bisbe Grau. El 1926 es va crear l'esbart dansaire i tamb una penya d'escacs de Reus que substitu al Club d'Escacs de Reus, que acabava de desaparixer. El 1927 es funda una secci de declamaci i una de teatre. Cap el 1960 es va realitzar el trasllat al seu actual local al Carrer Sant Lloren. El 1996 es va crear una coral infantil.

Actualment tamb fa diverses activitats, com el cinema en catal, diversos concursos populars (de truites, de jocs de taula...), intercanvis de corals, participa en actes de Reus (la festa major de Reus) i algunes de les seccions participen en actes d'altres municipis de Catalunya i en ocasions fora d'Espanya, com el cas de l'esbart dansaire i el cos de bastoners.

 Presidents .
Estanislau Mateu 1912-1918;
Carles Robuster 1918;
Antoni Porta 1918-1934;
Ismael Casajoana 1934-1936;
Ramon Amig 1936-1940;
Joan Ribas 1940-1945;
Joan Sirolla 1945-1947;
Llus Angles 1947-1950;
Ferran Casajoana 1950-1952;
Francesc Llevat 1952-1954;
Llus Angles 1954-1955 (2 vegada);
Joan Ribas 1955-1961 (2 vegada);
Joan Fust 1961-1964;
Rafel Vila 1964-1971;
Jaume Llaurado 1971-1985;
Josep Gomis 1985-1992;
Josep Abell 1992-2001;
Merc Olesti 2001-2007;
Joan Ciurana 2007-;

Bibliografia.
 Afici i passi. 75 anys de Teatre a l'Orfe Reusenc 1927-2002. A crrec de Carme Puyol Torres amb la col.laboraci especial de Josep Barbar. Cossetnia edicions, maig 2003;

 Annals de l'Orfe Reusenc (1918 - 1993). D'Ezequiel Cort i Juanpere i Josep Gomis i Espada.

 Enllaos externs .
 Orfe Reusenc;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34865" title="Bus srie universal" nonfiltered="3640" processed="3625" dbindex="13772">


El bus srie universal (o USB, sigles de universal serial bus en angls), s una norma de bus srie per a dispositius que es connecten, normalment, a un ordinador, per amb la popularitat que ha adquirit tamb es fa servir per a altres dispositius com ara consoles de jocs, ordinadors de butxaca, DVD porttils, sistemes d'udio o vdeo, telfon mbils, memries USB... Hi ha dos tipus d'USB, l'A i el B.

Histria.
Creaci.

Amb l'arribada del sistema operatiu Windows 95 molta gent es va "aproximar" als ordinadors amb la confiana de que amb el nou sistema operatiu grfic era ms senzill. Si b era cert, el maquinari seguia sent un dels problemes principals. Un usuari poc avanat no podia configurar el maquinari del seu ordinador tot sol i normalment necessitava l'ajuda d'un expert. Els primers en "buscar" aquesta simplicitat van ser alguns connectors bus com el PCI, l'ISA P&P i el PCMCIA, per encara algunes targetes grfiques, targetes de xarxa, o qualsevol targeta basada en l'arquitectura ISA eren inaccessibles per el pblic en general, al donar ms importncia a abaratir costos.

La soluci ideal va semblar ser el bus SCSI: es podien connectar 7 dispositius en cadena i 15 amb l'Ultra Wide SCSI-2 i tenia una alta velocitat i capacitat de transferncia. Per tenia un cost massa elevat per fer-se popular, i la major part de les empreses el van desestimar permeten aix la creaci tant de l'USB com del FireWire. A ms tenia alguns problemes de configuraci que no l'haguessin fet tant accessible com l'USB.

Veient aquest problema 7 empreses; relacionades amb el mn del maquinari, de la informtica i de les telecomunicacions; van crear l'USB: IBM, Intel, Northern Telecom, Compaq, Microsoft, Digital Equipment Corporation i NEC. L'USB es va crear cap a l'any 1994 per no va ser fins el 1996 quan es va llenar la versi 1.0, la que es considera com la primera versi "popular" del sistema.

Els primers dispositius USB van ser:
USB 0.7: Realitzat el novembre de 1994.
USB 0.8: Realitzat el desembre de 1994.
USB 0.9: Realitzat l'abril de 1995.
USB 0.99: Realitzat l'agost de 1995.
USB 1.0 Release Candidate: Realitzat el novembre de 1995.
USB 1.0: Realitzat el gener de 1996.Velocitat de 1.5 megabit per segon (Low-Speed, Baixa velocitat) per teclats, ratolins, joysticks, etc. i 12 Mbps (Full-Speed, Alta Velocitat) que representava la velocitat completa. Actualment hi ha molts pocs USB 1.0 al mercat.
USB 1.1: Realitzat el setembre de 1998.L'objectiu principal va ser sollucionar bugs de la versi 1.0.
USB 2.0: Realitzat l'abril de 2000.Afegia la velocitat mxima de 480 Mbps (anomenada actualment com a Hi-Speed) que fan que pugui competir directament amb FireWire. s la versi ms emprada a l'actualitat. Va ser creat pel Grup Promotor d'USB 2.0 format per les empreses Compaq, Hewlett-Packard (ms coneguda com a HP), Intel, Lucent, Microsoft, NEC, i Philips; que van demostrar que es podia augmentar la velocitat sense que aix provoqus uns costos superiors.

L'any 2000 l'USB va entrar, tamb al mn dels Mac. L'arquitectura de l'USB s molt tancada i fins fa pocs anys noms servia per a PC, finalment Apple i Macintosh van crear l'IMAC que permetia fer funcionar USB tamb a Mac.

USB 2.0: Revisat el desembre del 2002.

Els fabricants de petits aparells van desenvolupar petits connectors que no ocupaven tant d'espai. Aix va provocar que hi hagus al mercat moltes connexions diferents, algunes de baixa qualitat, i que quasi cada producte tingus la seva prpia connexi caracterstica.

Actualment quasi tothom ha connectat o desconnectat un aparell USB del seu ordinador.

USB On-The-Go.
L'USB On-The-Go o USB OTG s un suplement pel l'USB 2.0 que permet que dos USB es transmetin dades entre ells mateixos sense necessitar un ordinador. Per exemple una PDA a l'hora de connectar-se a un PC com a dispositiu i a l'hora de connectar-se amb un teclat i un ratol ho faria com a servidor.
Amb els USB On-The-Go es van crear dos connectors ms petits: el mini-A i el mini-B amb l'esperana de detenir la creaci desmesurada de connectors petits.

USB On-The-Go Supplement 1.0: Realitzat el desembre de 2001.
USB On-The-Go Supplement 1.0a: Realitzat el juny de 2003.
USB On-The-Go Supplement 1.2: Realitzat l'abril de 2006. La versi utilitzada actualment s aquesta.

Wireless USB.
Realitzat el 12 de maig de 2005. Els Wireless USB utilitza la tecnologia de rdio UWB (Ultra Wide Band, Banda Ultramplia en catal). Aix permet que un USB funcioni sense cables.

Funcionament.
Quan connectem un dispositiu USB a un ordinador cada element desenvolupar una funci: l'ordinador far de "servidor USB" ("host USB") i el perifric connectat passar a anomenar-se "Funci USB": per tant qualsevol aparell que puguem connectar a un USB femella que no sigui un concentrador USB (un perifric especial tamb conegut com a hub USB o semblant als Hubs de xarxes Ethernet que t la tasca de multiplicar el nombre de connectors) ser una Funci USB.

Dins del servidor USB hi ha el controlador d'USB del servidor, un Firmware, que com qualsevol altre t la missi de enllaar les ordres externes de l'ordinador rebudes, per tant del perifric USB, amb l'ordinador i viceversa.

El controlador t diferents funcions:
 Detectar els dispositius connectats amb USB al servidor, reconixer-ne el tipus, enumerar-los i configurar-los.
 Controlar i administrar el flux de dades (informaci varia) i de control (informaci per mantenir l'ordre entre els elements del sistema) que hi ha entre el servidor i la Funci o viceversa.
 Subministrar i administrar energia a la Funci, noms els dispositius que ho necessitin.
 Rebre i presentar la informaci de l'activitat i l'estat dels elements del sistema.
 Administrar i controlar les transferncies asincrniques i isocrniques d'informaci.

Un cop l'USB mascle i l'USB femella entren en contacte el controlar d'USB del Servidor fa de manera automtica i tenint en compte les dades que obt de la Funci (el perifric) un procs per crear una configuraci pel dispositiu determinant els recursos necessaris, l'ample de banda que requerir, el tipus de perifric... i en qesti de segons o menys l'usuari pot comenar a utilitzar la Funci USB.

Actualment la major part de dispositius USB no requereixen l's de cap CD per funcionar amb els sistemes operatius ms moderns. Tot i aix, a l'hora de connectar una Funci USB en un sistema operatiu mitjanament antic com el Windows 95 o el 98 segurament un assistent demanar la inserci d'un CD amb els controladors.

El nombre mxim de dispositius USB que poden estar connectats en un mateix moment s de 127 (normalment amb l's de concentradors USB). El cable pot tenir una llargada de fins a 5 metres entre cada dispositiu, per tant si es disposa d'un dispositiu USB i un concentrador la distncia passar a ser de 10 metres i aix successivament, fins el punt que si fos necessari emprant diverses connexions es podria situar un dispositiu USB a uns 635 metres de distncia respecte l'ordinador.

Transmissi.
La transmissi d'informaci s fora complexa. Podem distingir-ne 7 tipus. L'asincrnica rep aquest nom perqu la sincronitzaci no es troba al senyal sin que sn els equips els que posseeixen els rellotges necessaris, per tant la sincronitzaci o asincronitzaci es considera respecte el senyal i no respecte els equips de recepci i transmissi; aix la transmisssi sincrnica t la sincronitzaci directament al senyal.

Transmissi serial.
La transmissi serial est est pensada perqu el receptor rebi la informaci igual com l'ha enviat el transmissor. Ambds (transmissor i receptor) han de posseir rellotges que funcionin amb la mateixa freqncia.

Transmissi asincrnica.
Per facilitar les coses va aparixer la transmissi asincrnica, la qual funciona de la segent manera: cada vegada que s'ha de trametre una informaci el transmissor prepara un grup de bits que rebr el receptor, el primer d'ells, el bit d'arrancada que porta la informaci al receptor sobre quina informaci rebr, el bits que ocupar...;  posteriorment vnen els bits de dades prpiament, sn uns 7 o 8 depenent dels casos; desprs un BIT de paritat verifica que no hi hagi hagut errors; i finalment un bit o dos de parada.

Transmissi sincrnica.
Com ja s'ha dit la transmissi sincrnica t al seu senyal la sincronitzaci, aix li permet assolir distncies molt ms elevades. D'altra banda la transmissi sincrnica s ms productiva que la asincrnica: mentre l'asincrnica enviava 10 bits i noms 7 eren de dades, la transmissi sincrnica envia 128 bytes, 1024 bytes o ms depenent de la qualitat del canal de comunicaci.

Per exemple el canal telefnic utilitza aquest tipus de transmissi.

Transmissi isocrnica.
s utilitzada sobretot per a transmetre dades multimdia com udio o vdeo. El seu nom prov de iso (algun) i de cronos (temps)

Els carcters individuals noms estan separats per un nombre sencer d'intervals mitjos a partir de la duraci dels bits. A diferncia de la transmissi asincrnica aqu els carcters no poden estar separats per intervals aleatoris.

Transmissi bulk.
Requereix tot l'ample de banda possible amb la particularitat de que pot esperar fins que aquest estigui lliure. Normalment s'utilitza per transmetre grans arxius de vdeo i udio.

Transmissi de control.
Aquesta transmissi es produeix entre el dispositiu i el servidor i permet configurar el primer. Els seus paquets de dades sn de 8, 16, 32 o 64 bytes, depenent de la velocitat del dispositiu que es vol controlar.

Transmissi d'interrupci.
s unidireccional, del dispositiu al host, per notificar o sollicitar alguna informaci. S'utilitza per a dispositius que envien poca informaci i poc freqentment. Igual que la transmissi de control, els paquets de dades ocupen 8, 16, 32 o 64 bytes.

Caracterstiques.
Disseny.

El disseny del connector i del cable no depn del dispositiu que es connecti, per tant tots els connectors seran iguals siguin del perifric que siguin.

Un cable USB est format, realment, per 4 fils ms petits: dos per a transmetre dades i dos ms per a l'electricitat, tant en el tipus A com en el tipus B. Aquest fet permet estalviar molt d'espai i s molt ms ordenat que altres sistemes de connexi.


El cable finalitza al dos extrems amb connectors USB o amb un connector i un dispositiu. Alguns dispositius que es connecten per USB no porten cable, sin que s'"enganxen" directament, per exemple les memries USB. El connector USB mascle s de forma rectangular, ms accentuada en el tipus A que en el B, que quasi sembla de forma quadrada.

Accessibilitat.
Una de les caracterstiques que realment han fet accessible l'USB a tanta gent s la seva facilitat d's.

A diferncia d'altres connexions, l'USB permet que al connectar un aparell no s'hagi de configurar res: ho fa sol de manera automtica i de manera transparent a l'usuari: l'usuari en pocs segons i sense haver vist ni fet res ja pot utilitzar el dispositiu connectat. D'aix se'n diu Plug&Play.

A ms a ms, en connectar o desconnectar un maquinari a l'ordinador no cal reiniciar el computador, la connexi es fa a l'instant i no es perd gens de temps. Es pot desconnectar el dispositiu mentre l'ordinador est en marxa sense cap problema. Aix s la "connexi en calent" o Hot-Plugging, en angls.

Actualment han guanyat molta importncia perqu molts ordinadors personals incorporen ports de connexi USB a la part frontal de la caixa del disc dur, per tal de fer-ho de ms fcil accs, i s'han posat "de moda" els concentradors d'USB (o Hub USB en angls) que permeten que d'una entrada d'USB se'n faci'n moltes ms i que normalment es posen a prop de l'usuari (sobre la taula molts cops) per evitar que aquest s'hagi d'ajupir.

La connexi d'un USB s molt senzilla, noms cal ajuntar el mascle amb la femella en la posici correcta. I grcies a l'estandarditzaci, aparells de diferents empreses funcionen perfectament entre ells. A ms a ms, la major part dels dispositius USB no necessiten connectar-se a cap font de corrent addicional ja que el cable USB ja pot transmetre electricitat.

El darrer avantatge s que grcies a la popularitat adquirida una gran quantitat d'aparells s'han sumat a aquest estndard i actualment s molt difcil de fer una llista de tots els tipus de dispositius que utilitzin alguna connexi USB. L'USB, a ms, permet establir connexi amb perifrics multifunci com pot ser una impressora-escner-fotocopiadora, que noms ocupa un USB.

Estructura.

L'USB organitza el bus en una estructura d'arbre descendent: diversos dispositius connectats a un mateix bus, en el que els concentradors USB enruten les senyals des del servidor al dispositiu o a l'inrevs.

El concentrador permet unificar diverses connexions diferents en un sol cable. Per tant, a un concentrador s'hi pot connectar un altre concentrador, multiplicant aix el nombre mxim de dispositius que es poden connectar a una mquina.

El controlador del bus s l'interfcie entre el bus USB i el bus de l'ordinador. D'ell hi pengen els dispositius USB.

Estandarditzaci.
Tots els dispositius que fan s d'una connexi USB han de seguir uns estndards per poder funcionar perfectament. Cada dispositiu es classifica grcies als controladors per poder diferenciar-se d'altres dispositius que tamb utilitzin USB per no siguin del mateix tipus (per exemple una memria USB i una impressora). Depenent d'aquesta classificaci estandarditzada els dispositiu funciona d'un o altra manera complint els estndards.

Aquest fet permet que tots els dispositius es classifiquin de la mateixa manera fent ms fcil de gestionar els recursos que necessita cada un i millorant aix el funcionament general de l'ordinador. A ms aix un driver pot servir per ms d'un maquinari a la vegada.

L'estandarditzaci la porta a terme la Universal serial bus - Implementers Forum (USB-IF, Frum d'Implementadors de l'USB), entitat que incorpora centenars d'empreses algunes tant destacades com Apple Computer, Hewlett-Packard, NEC, Microsoft, Intel, i Agere; a aquest frum sense nim de lucre s'hi han decidit totes les caracterstiques d'aquest bus i s'hi han fixat poltiques de mercat.

Algunes empreses conjuntament van proposar millorar les dades de transferncia de la versi 1.1, aix les empreses Compaq, Hewlett-Packard, Intel, Lucent, Microsoft, NEC, i Philips van llanar l'abril del 2000 l'USB 2.0, reconegut per la USB-IF a finals de 2001. Qualsevol dispositiu d'USB d'alguna versi funciona amb qualsevol altre dispositiu d'una versi anterior, per tant un dispositiu 2.0 es pot connectar amb un 1.0, per exemple. A partir del 2006 la versi estndard s la 2.0 amb revisions.

Aquesta estandarditzaci ha perms que aparells de diferents marques puguin funcionar sense cap problema entre ells. Les empreses no han de fixar un protocols previs per garantir la compatibilitat sin que al complir els estndards ja sn plenament compatibles.

Cal recordar, tamb, que la tecnologia USB no s de cap empresa ni est patentada per ning: s doncs, una tecnologia oberta i els fabricants no han de pagar per adherir-s'hi.

Senyalitzaci USB.


Els senyals USB es transmeten en dos cables entrellaats de dades, el D+ i el D- (2 i 3 a la taula); ambds cables quasi sempre operen junts. Utilitzen un sistema dplex, bidireccional, per combatre els efectes del soroll electromagntic produt en lnies llargues.

Es poden assolir 3 velocitats diferents que ja s'han mencionat a l'apartat d'histria.
 A Low Speed uns 1.5 Mbit/s (187.5 kB/s) utilitza quasi sempre per teclats, ratolins, joysticks, etc.
 A Full Speed uns 12 Mbit/s (1.5 MB/s).
 A Hi-Speed uns 480 Mbit/s (60 MB/s).

Cal tenir en compte que, tot i que usualment, se sol dir que un USB Hi-Speed s un USB 2.0 aix no s cert. Un USB hauria de posar una etiqueta a la seva caixa sobre quina velocitat emprar, perqu aix l'usuari pugui tenir la informaci a l'hora de comprar el producte. La USB-IF otorga etiquetes als dispositius que informen sobre quina velocitat utilitza el dispositiu. Per tant un USB 2.0 actual pot tenir una velocitat baixa i per tant no ser Hi-Speed.

Mini-USB.



Els connectors Mini-USB sn els mateixos que els d'un USB estndard excepte el pin 4. El pin 4 s el pin anomenat "ID" (identificaci). Al connector Mini-A est connectat a terra i el connector Mini-B no est connectat. Aix fa que sigui compatible amb l'USB On-The-Go.

Tipus de connectors.

Hi ha dos tipus de connectors USB a part dels estndard i els mini. Hi ha els connectors del Tipus A (o Srie A) i els connectors del Tipus B (o Srie B).

Els connectors del Tipus A s'utilitzen sobretot per a perifrics que s'han de connectar a un ordinador. On el perifric incorpora un cable acabat amb el connector.

Alguns dispositius no incorporen cables de connexi i s en aquests casos on els connectors d'USB del Tipus B sn ms usuals.

A les segents fotografies es poden apreciar les diferncies a simple vista: el connector del Tipus B s ms petit que el del Tipus A. Mentre el connector A t una forma rectangular el del tipus B la t d'una forma ms aviat quadrada.


Usos dels USB.
Les connexions bus USB serveixen per a connectar una immensa varietat de dispositius.

Al connectar un perifric a un ordinador, l'USB s una de les millors solucions aix s una llista dels ms importants:
 Teclats i ratolins: Molts teclats d'ordinador i ratolins van connectats a la caixa del disc dur a travs de l'USB. Ambds dispositius no requereixen una velocitat alta i per tant amb la coneguda "Low-Speed" poden funcionar perfectament, requerint aix menys recursos.
 Memries USB o Pen-Drive.
 Telfons mbils: Amb l'arribada de la tercera generaci de mbils, cada cop ms aparells d'aquest incloen un cable que els permetia connectar-se amb l'ordinador.
 Sistemes d'udio: MP3, iPod, MP4... sn alguns dels sistemes d'udio que requereixen una connexi amb l'ordinador per transmetre dades, aquesta connexi es fa per USB.
 Sistemes de vdeo: iPod, MP4, reproductors porttils de DVD, etc. requereixen una connexi amb l'ordinador per poder-se transmetre vdeos.
 Ordinadors de butxaca, PDA.
 Discs durs.
 DVD-ROM i CD-ROM d'alta velocitat.
 Impressores, escners, fotocopiadores: Perifrics com la impressora i l'escner siguin multifunci o no poden anar connectats a l'ordinador a travs d'un USB.
 Cmeres de fotos i de vdeo digitals: Amb l'arribada de les cmeres fotogrfiques i de vdeo digitals la necessitat de connectar aquests dispositius amb un ordinador s'han fet molt importants, l'USB n's una soluci.
 Alguns televisors es connecten mitjanant USB als ordinadors.
 Altres dispositius: Un llarg etctera de dispositius com ara els GPS necessiten connectar-se mitjanant USB a l'ordinador per actualitzar bases de dades o fer altres funcions.

Tot i aix l's dels USB no s'acaba amb les connexions dels perifrics amb els ordinadors:
 Bateries: Algunes bateries de diferents aparells amb l's d'un cable USB i un conversor poden carregar la bateria directament des d'un endoll sense haver d'emprar un ordinador.
 Consoles de joc: Algunes consoles de joc utilitzen connexions USB.
Tamb s'utilitzen connexions USB entre dos aparells d'un a l'altre com dos telfons mbils connectats entre ells, dues PDA, etc.

USB estrafolaris.
Aprofitant que a travs de l'USB es pot transmetre electricitat, s'ha creat per exemple l'iGrill, una sandvitxera que funciona connectant-la a un port USB; llums de nadal; torradores...

Referncies.

 USB del Rincn del Vago ;
 Tegnologia USB del Rincn del Vago ;
 USB de Monografas.com ;

Vegeu tamb.
 Catux-USB;
 Memria USB;

Enllaos externs.

 USB.org Pgina oficial de l'USB ;
 ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34872" title="Pere IV" nonfiltered="3641" processed="3626" dbindex="13773">


Pere IV de Ribagora o Pere I d'Empries (1305-1381), comte de Ribagora i comte d'Empries;
Pere el Cerimonis o Pere IV d'Arag (1319-1387), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Pere el Conestable de Portugal o Pere IV de Catalunya (1429-1466), comte de Barcelona;
Pere IV de Portugal o Pere I de Brasil (1798-1834), rei de Portugal i emperador de Brasil;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34875" title="Nuditisme" nonfiltered="3642" processed="3627" dbindex="13774">
El nuditisme s un moviment d'opini, sorgit a Catalunya, que est a favor de la lliure opci humana quant a l's de vestits o indumentries, inclosa la nuesa. Les persones nuditistes sn en realitat nudovestidistes i consideren que ning no pot exigir a altres que es vesteixin, que es despullin o que es vesteixin d'una manera determinada, perqu noms cada persona pot decidir per s mateixa respecte de l's d'induments o de la seva nuesa. Tamb consideren que la discriminaci que pateix la nuditat humana en la cultura cristiano-occidental est basada en la repressi de la sexualitat i en la imposici de costums basades en un determinat patr moral. El nuditisme lluita per la tolerncia i el respecte vers la diversitat de la indumentria i la nuditat humanes, fins i tot la intracultural. Tamb consideren que el sentiment de pudor vigent en la nostra societat s una qesti cultural, no universal. El pudor que cal sentir culturalment en l'edat adulta s'educa des de la infncia amb actituds, mirades, cstigs i frases repressives.

La idea es diferencia del naturisme i del nudisme pel fet que no t una relaci amb tipus de dieta, salut ni natura, aix com en qu no s'exigeix en cap cas de mantenir-se amb roba o sense. D'aquesta manera s'afavoreix que grups de persones tolerants puguin compartir un mateix espai, per exemple la platja, sense exigncies prvies respecte de la nuesa o l's de vestits o altres induments. Els nuditistes no toleren cap discriminaci. Afirmen que qualsevol lloc anomenat "nudista" o "naturista" no passa de ser una mena de gueto, perqu s on es permet o s'obliga d'estar-s'hi en nuesa i, en canvi, es foragita la nuesa d'altres llocs.

Estan en contra de la idea de platja nudista, naturista o txtil, ja que entenen que totes han de ser simplement lliures, respecte de la decisi individual d'usar o no alguna pea de bany. Aix cada persona pot gaudir-les com ms li plagui. Noms cal que hi hagi un autntic respecte mutu i que tothom respecti els drets de les altres persones. De fet la legislaci espanyola no castiga la nuesa en cap lloc pblic, ja que va ser despenalitzat all que s'anomenava escndol pblic que fou el que s'aplicava a la nuditat en un espai pblic.

Articles relacionats.
Topfree;

Enllaos externs.
 Associaci per la Defensa del Dret a la Nuesa - ADDAN;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34876" title="Bantu" nonfiltered="3643" processed="3628" dbindex="13775">

Els bantus sn un grup hum de l'frica Subsahariana caracteritzats per parlar les llenges bantus. Estan estesos des del Camerun fins a Angola i des de Kenya fins a la Repblica de Sud-frica. En molts casos estan units tamb per costums compartits. Per motius histrics en l'angls de la Repblica de Sud-frica es considerat un insult.

L'expansi bantu t tres fases diferenciades. A la primera van anar cap als boscos tropicals del centre del continent, pressionats per la sequera progressiva del Shara (cap al II milleni aC). Durant la segona etapa van moure's cap al sud i l'est i a la tercera van penetrar a Zmbia i rodalies. (I milleni aC)






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34880" title="Joan el Gran" nonfiltered="3644" processed="3629" dbindex="13776">



Joan II d'Arag ( Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479 ), Rei d'Arag, de Valncia, de Mallorca, de Siclia (1458-1479) i de Navarra (1425-1479); Duc de Montblanc (1412-1458), i de de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagora (1425-1458).

Antecedents familiars.

Fill segon de Ferran I d'Arag, dit el d'Antequera, el primer rei de la dinastia dels Trastmares a Arag, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. En pujar al tron el seu pare, li conced el ttol de Duc de Montblanc.

Fou germ d'Alfons el Magnnim, al qual succe a la seva mort.

Poltica interna.

De 1414 a 1416 va representar el seu pare al govern com a lloctinent general de Siclia i Sardenya. Al seu retorn a la pennsula va ajudar el seu germ Alfons en els conflictes que aquest mantenia amb lvaro de Luna, assessor del rei Joan II de Castella, pels conflictes dels infants d'Arag.

El 1419 pel seu casament amb Blanca I de Navarra reb en dot la herncia d'aquesta. Aix el 1425 ambds foren coronats reis de Navarra. Joan es mantingu, per, allunyat dels afers de Navarra que foren solucionats per la seva esposa, mentre ell ajudava al seu germ Alfons V en la conquesta fallida de Npols el 1435.

El 1425 reb el comtat de Ribagora del seu germ Alfons el Magnnim, el qual l'havia heretat a la mort, sense hereus legtims, d'Alfons V de Ribagora. Un cop Joan fou nomenat rei d'Arag el 1458 el conced al seu fill, el prncep Ferran.

El 1433 reb tamb el ducat de Gandia d'Hug de Cardona, administrador provisional, que se'n fu crrec des de la mort d'Alfons V de Ribagora. El 1439 el ced al seu fill Carles de Viana. A la mort d'aquest el 1461, el ttol pass a la Corona fins el 1485, quan el ducat s adquirit per Pere Llus Borja (primer duc borgi de Gandia i fill del papa Alexandre VI), desprs de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de Valncia, en el que Gandia actuava com a penyora. Per la prematura mort de Pere Llus va fer que herets el ducat el seu germ Joan Borja.
 
El 1445 fou derrotat a la batalla d'Olmedo (Castella), per Joan II de Castella, posant fi aix a les disputes d'ambds monarques. 

Npcies i descendents.

El 6 de novembre de 1419 es cas per poders a Olite, i el 10 de juny de 1420 ho feu en persona a la catedral de Pamplona amb Blanca I de Navarra, filla de Carles III de Navarra i vdua de Mart el Jove. Aquesta li aport en dot el Regne de Navarra. D'aquesta uni tingueren:
 el prncep Carles de Viana (1421-1461);
 la infanta Joana d'Arag (1423-1425);
 la infanta Blanca II de Navarra (1424-1464), reina de Navarra;
 la infanta Elionor I de Navarra (1426-1479), reina de Navarra;


L'1 d'abril de 1444 s'acord a Torrelobatn el nou matrimoni del prncep Joan amb Joana Enrquez, si b l'enlla entre tots dos no es realitz fins el 7 de juliol de 1447 a Calataiud. Aquesta era filla de Fadrique Enrquez, almirall de Castella i rival poltic d'lvaro de Luna. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 la princesa Elionor d'Arag (v. 1447-?), morta molt jove;
 el prncep Ferran el Catlic (1452-1516), rei d'Arag i Comte de Barcelona;
 la princesa Joana d'Arag (1454-1517), casada el 1476 amb el seu cos Ferran I de Npols.
 la princesa Maria d'Arag (1455-?), morta molt jove;

Abans, en 1417, havia tingut amb Leonor d'Escobar un fill, al que varen posar Alfons d'Arag, primer duc de Vilafermosa. Sembla que es tractava d'un matrimoni morgantic que Joan va intentar anullar per casar-se amb Blanca I de Navarra i aix poder ser rei. 
 
A ms, amb alguna noble del llinatge dels Avellaneda, tingu a Joan d'Arag, arquebisbe de Saragossa

El problema Navarrs.

Incomplint el testament de la seva primera esposa, en el qual lliurava el Regne de Navarra al prncep Carles de Viana, Joan tan sols conced a aquest la lloctinncia del regne, cosa que motiv un conflicte entre pare i fill. Aix va motivar una Guerra civil navarresa entre els beamontesos, partidaris de Carles, i els agramontesos, partidaris del rei. El 1452 s'enfrontaren a la batalla d'Aibar (Navarra) on Carles fou derrotat, fet presoner i desheretat. 

Un cop Carles fou alliberat, el 1452, Joana Enrquez va mostrar tota la animadversi possible vers aquest, i conspir contra ell per tal que el fill que en aquells moments acabava de parir, l'infant Ferran fos l'hereu del regne. Carles llavors marx cap a Npols per restar sota la protecci del seu oncle, Alfons el Magnnim.

El 1454 Joan II fou nomenat lloctinent general de la Corona d'Arag per part del seu germ Alfons. Aquest mor sobtadament el 1458 i Joan fou designat successor a la Corona d'Arag. El 22 de novembre de 1458 entr oficialment a Barcelona. Per al tornar a retenir altre cop al seu fill Carles de Viana, es guany l'enfrontament amb les autoritats catalanes. Les Corts Catalanes, reunides a Lleida el 1460, van demanar a Joan II alliberar el seu fill, forant una concrdia i el Prncep de Viana fou rebut a Barcelona el 31 de mar de 1460 com a prncep hereu.

El 21 de juny de 1461 mitjanant la Capitulaci de Vilafranca, es va prohibir al rei entrar a Catalunya sense el perms de les Corts i on es va afeblir el poder reial. La mort el 23 de setembre de 1461 Carles de Viana a causa d'una malaltia pulmonar (tot i que la versi popular diu que fou enverinat per ordre de Joana Enrquez), i l'incompliment de la Capitulaci de Vilafranca va provocar l'inici de la Guerra civil catalana. Una guerra que va coincidir en el temps amb la revolta dels pagesos remences.

Guerra civil catalana 1462-1472.



El rei Joan II va aconseguir mantenir la fidelitat d'Arag, Valncia i Siclia mentre la Generalitat s'opos a ell i el desposse de la corona. L'exrcit de la Generalitat de Catalunya, sota les ordres de Roger Pallars, va assetjar la reina Joana i el seu fill Ferran a la fortalesa de Girona. La reina es va mantenir ferma en la defensa de la ciutat fins que van arribar les tropes del rei, que ajudades per tropes franceses de Llus XI van aixecar el setge.

El preu de l'ajuda francesa foren 200.000 doblers d'or a pagar en un any. Com a garantia de pagament, per, s'empenyoraren els comtats de Cerdanya i el Rossell, que passarien al regne francs en cas de no efectuar-se el pagament, com aix fou.

Al llarg de la Guerra civil la Generalitat de Catalunya ofer la corona a diversos nobles, entre ells Enric IV de Castella, que fou nomenat comte de Barcelona i senyor del principat, per a qui la noblesa castellana l'oblig a abandonar Catalunya. Tamb foren designats Pere el Conestable de Portugal, que fou venut per l'infant Ferran a la batalla de Calaf, i Renat I de Npols

Joan II va mantenir les lluites fins i tot cec i amb setanta anys ajudat pel seu fill Ferran. El 1472 va aconseguir entrar a Barcelona, obligant als rebels a rendir-li obedincia. Aquell mateix es realitz la Capitulaci de Pedralbes que pos fi al conflicte armat entre els dos bndols i on es mostr clement amb els venuts.

Va morir a Barcelona el 19 de gener de 1479, i est enterrat al Monestir de Poblet.

Successi.
Al Regne de Navarra fou succet per la seva filla, Elionor I de Navarra, nascuda del seu primer matrimoni.

A la Corona d'Arag fou succet pel seu fill Ferran II el Catlic, a qui havia proms en matrimoni el 1469 amb la infanta Isabel de Castella, futura Isabel I de Castella.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34881" title="Centre de Lectura de Reus" nonfiltered="3645" processed="3630" dbindex="13777">

El Centre de Lectura s una entitat privada sense esperit de lucre, si be realitza de fet un servei pblic, ubicat a la ciutat de Reus, i que est destinada al foment i a la difusi de la cultura en tots els seus aspectes.  

Va ser fundat el 1859 i fou el seu fundador el periodista Josep Gell i Mercader. El Centre sempre s ha caracteritzat pel seu tarann progressista, democrtic i catalanista. De 1939 a 1948 va ser tancat pel govern de Franco i va reobrir aquest darrer any sota la presidncia del metge Enric Aguad. Des 1921 t la seu a un gran edifici al Carrer Major (l'antic Palau o Casal dels Tamarit) que va ser donat el 1916 pel filantrop reusenc Evarist Fbregas i Pmies que a mes va finanar les obres de remodelaci.

La seva biblioteca, iniciada el mateix any, va esdevenir una de les principals de Catalunya, i fins a finals dels anys noranta la ciutat no va disposar de biblioteca pblica (llavors va obrir la biblioteca Xavier Amors) perqu el seu servei s havia cobert amb la del Centre de Lectura. Actualment, la Biblioteca del Centre de Lectura compta amb uns 160.000 volums entre els que cal destacar 20 incunables dins la  secci de Reserva i llibres del segle XVI, XVII i XVIII. El Centre tamb disposa de videoteca i fonoteca, serveis iniciats el 1993.

El centre t actualment tres escoles: d'idiomes, de dansa i de teatre. El 1924 es va establir una estaci meteorolgica.

El Centre es composa de diverses seccions que realitzen moltes activitats: exposicions, conferncies, taules rodones, seminaris, excursions, projeccions de diapositives i audiovisuals, cursos, presentacions de llibres, i altres. Un esdeveniment important es l'exposici nacional de roses que se celebra cada any (un concurs de les millors roses) i que es va iniciar el 1936 i es va tornar a fer des el 1949 (del 1939 al 1948 el Centre va romandre tancat) celebrant-se des llavors ininterrompudament.

Les seccions existents sn:

Secci d'art;
Secci de cincies de la comunicaci;
Secci de cincies de l'educaci;
Secci de cincies exactes, fsiques i naturals;
Secci de cincies socials, poltiques i econmiques;
Secci de geografia i histria;
Secci de llengua i literatura;
Secci de msica;
Secci de tecnologia;
Secci excursionista;

Dins de les seccions s organitzen departaments, i aquestos son avui dia els segents: 

Club de viatgers;
Departament d'astronomia;
Departament de fotografia;
Departament de meteorologia;
Departament de psicologia;
Departament de salut;

L'entitat edita una revista que es diu Revista del Centre de Lectura. L'rgan d'expressi ha canviat de nom i entre d'altres ha portat els de El Eco del Centro de Lectura, El Porvenir, Revista del Centro de Lectura, Ars, i Atheneum.
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34882" title="Gueto" nonfiltered="3646" processed="3631" dbindex="13778">

Un gueto s una rea on resta confinada, de forma voluntria o involuntria, una minoria tnica, cultural o religiosa. Originriament, el terme s'utilitz per a designar els barris jueus. Avui dia, per, l's del terme es fa extensiu a qualsevol rea on la poblaci que hi viu pateix alguna mena d'exclusi o marginaci, especialment aquelles rees urbanes econmica i socialment degradades.
Un gueto tamb s un espai on hi poden anar certes persones que poden resultar molestes a les altres per alguna qesti. 

Aix hi va haver el gueto de Varsvia on s'hi concentraren als jueus, per tenir posteriorment ms fcil la labor d'eliminar-los fsicament; tamb hi va haver el gueto o guetos de Sudfrica, on s'hi concentrava la gent de raa negra. Una mena de guetos tamb han estat o sn els camps de concentraci. 

Habitualment els guetos disposen de pocs serveis o aquests sn nuls o deficients. Solen estar en llocs apartats o de difcil accs. Segurament aix est en consonncia amb la percepci negativa o amb una mena de cstig de la resta de la societat. 

Origen del mot.
El terme prov del mot itali ghetto i aquest, al seu torn, del dialecte veneci Gheto que s el nom d'una foneria de Vencia on l'any 1516 foren reclosos, per ordre del govern local, els jueus de la ciutat. La poblaci jueva tenia l'obligaci de fixar la seva residncia dins del permetre estipulat, que estava tancat i vigilat per guardes. Les lleis prohibien que els jueus abandonessin el gueto durant la nit (prctica que tamb era habitual als calls o barris jueus de casa nostra durant l'edat mitjana i moderna).
L'existncia del gueto de Vencia es perllong fins a l'any 1797, moment en qu Napole conquer Vencia i orden d'aterrar les portes que separaven el gueto de la resta de la ciutat. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34883" title="Evarist Fbregas i Pmies" nonfiltered="3647" processed="3632" dbindex="13779">
Evarist Fbregas i Pmies fou un empresari nascut a Reus l'any 1868, que va ser agent de duanes a Tarragona i Reus.

Apart dels seus mrits empresarials, s recordat per haver fet donaci d'un palauet al centre de Reus a l'entitat cultural Centre de Lectura de Reus (que en va prendre possessi el 1921), aix com moltes contribucions econmiques al desenvolupament de la cultura per tothom. Va ser alcalde de Reus el 1931, per un breu perode.

Va morir a Barcelona el 1938. Una placa el recorda a les escales d'accs a la biblioteca del Centre de Lectura.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34884" title="Teatre Fortuny" nonfiltered="3648" processed="3633" dbindex="13780">


El Teatre Fortuny s el principal teatre de la ciutat de Reus, sorgit el 1882 per dotar a la llavors segona ciutat de Catalunya d'un teatre del nivell d'altres gran ciutats.

Fou el seu arquitecte Francesc Blanc i el decorador Josep Puig. El 1919 l'edifici fou adquirit per la societat El Crcol de senyors. Desprs de la guerra es destin a cine (Cine Fortuny) i es va anar degradant, essent poc freqents les representacions teatrals.

El 1981 un consorci entre la Generalitat de Catalunya, la Diputaci de Tarragona i l'ajuntament de Reus va permetre la seva rehabilitaci i explotaci, amb un conveni amb la societat propietria. Va reobrir el 1988. T un aforament de 807 localitats. Una fundaci vetlla pel seu manteniment.

Bibliografia.
 Teatre Fortuny. Ms d'un segle (2 volums). Albert Arnavat, Neus mir, Joaquim Besora, Xavier Amors, Pere Anguera, Rosa Cabr i Josep Llus Falc. Reus, 1994;

 Enllaos .
 Plana del teatre ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34885" title="Teatre Bartrina" nonfiltered="3649" processed="3634" dbindex="13781">
El Teatre Bartrina s el segon teatre de la ciutat de Reus. Estretament vinculat al Centre de Lectura, als jardins del qual, el 1905, per subscripci popular, es va construir el primer teatre del Centre de Lectura (doncs el Teatre Principal de la ciutat havia tancat). Dotze anys ms tard, el filantrop Evarist Fbregas i Pmies va finanar la seva reforma i ampliaci, i es va construir el anomenat Teatre Bartrina que substitu al anterior, i que fou inaugurat el 26 d'octubre de 1918.

Novament millorat, fou reinaugurat el 28 d'octubre de 1920. Tancat desprs de la guerra, el 1948 va reobrir com a cine, sense deixar-se de fer alguna obra teatral. El cine va tancar els anys setanta. El 1977 es va fer la darrera representaci d'Els Joglars amb La Torna, una stira sobre la mort del alemany Heinz Ches per allusiva tamb a l'execuci del anarquista Salvador Puig Antich, i que va provocar la fugida del director Albert Boadella a l'estranger.

Els anys setanta i vuitanta es va fer servir tamb de Cineclub. Un consorci entre l'ajuntament i el Centre de Lectura va permetre la seva rehabilitaci i reobertura el 1997. T ara 507 localitats d'aforament.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34887" title="Soldanat" nonfiltered="3650" processed="3635" dbindex="13782">
Un soldanat (o sultanat) s el domini d'un sold, el territori governat per un sold.

Al llarg de la histria s'han format i han desaparegut diversos soldanats. El primer que va adoptar aquest nom va ser el dels gaznvides, que a partir de la ciutat de Gazni, a l'actual Afganistan, van governar uns dominis que anaven des del Ganges fins a Mesopotmia.

Els turcs otomans van denominar soldanat el seu imperi. Com tamb ho van fer els aibides i els mamelucs a Egipte. Al 1964 va desaparixer el soldanat de Zanzbar.

Actualment podem trobar el soldanat d'Oman a la pennsula d'Arbia i el soldanat de Brunei a l'illa de Borneo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34888" title="Sold" nonfiltered="3651" processed="3636" dbindex="13783">
Un sold o sult (de l'rab      ) s un monarca islmic que governa sota els termes de la xara. El ttol aporta autoritat moral i religiosa tal com est definit a l'Alcor. 

El primer en portar el ttol de sold va ser Mahmud el Gaznvida (998 - 1030), que a partir de la ciutat de Gazni, a l'actual Afganistan, va governar uns dominis que anaven des del Ganges fins a Mesopotmia. 

Desprs sold esdevingu el ttol des governants dels turcs seljcides i dels turcs otomans i de la dinastia aibida i dels mamelucs que governaren Egipte. Actualment fan servir aquest ttol el sold d'Oman, el sold de Brunei i alguns soldans honorfics a les Filipines, Java o Malisia.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34893" title="Xurro" nonfiltered="3652" processed="3637" dbindex="13784">


El xurro s una pea de pasta de bunyol de forma allargada. El nom prov originriament de la raa d'ovella xurra, una ovella considerada inferior i tpica de l'interior del Pas Valenci, les anomenades comarques xurres. Arran del nom compartit, es postula que aquest menjar el van inventar els pastors i podria ser originari d'aquestes comarques. Tanmateix no hi ha un consens sobre el seu origen, ja que se'l disputen diversos territoris de la pennsula Ibrica. 

Actualment s un aliment molt popular a les falles de Valncia, a Madrid i arreu d'Espanya, i tamb a Mxic i a la resta d'Hispanoamrica a causa, sobretot, de les xurreries ambulants, que els van anar popularitzant en fires i mercats i que algunes s'han acabat installant permanentment a viles i ciutats. 

Els xurros poden ser ensucrats o no, recoberts de xocolata o farcits de crema, i tradicionalment es venen dins de paperines.

Vegueu tamb.
Xurreria;

Referncies.


Enllaos externs.
Recepta per fer xurros ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34897" title="Literatura catalana" nonfiltered="3653" processed="3638" dbindex="13785">
La literatura catalana s la literatura escrita en catal. Es divideix en tres grans perodes: l'esplendor medieval, la Decadncia (on per motius poltics va minvar l's del catal com a llengua de cultura) i la literatura contempornia. 

L'esplendor medieval.

Ramon Llull (segle XIII), en prosa, i Ausis March (segle XV), en vers, sn els grans escriptors en llengua catalana durant l'Edat Mitjana. Desprs d'una poca d'esplendor que culmina amb el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (publicada el 1490), el catal com a llengua literria entra en una llarga fase de decadncia (segle XVI a 1833).

Decadncia.
Efectivament, des dels primers decennis del segle XVI fins als primers del XIX, s'encadenen una srie de fets, com la uni de les corones catalano-aragonesa i castellana a partir de Ferran II i de Carles V, el trasllat de la cort al centre de la Pennsula, l'emigraci de bona part de la noblesa catalana i la seva posterior assimilaci als designis imperials de Carles V i Felip II, el desplaament dels interessos econmics de la Mediterrnia a l'Atlntic, el resultat de les guerres de les Germanies, dels Segadors i de Successi, les derrotes i els exilis de 1652 i 1714, etc, produren una crisi d'autors i de lectors que paralitz el desenvolupament normal de molts sectors de les lletres catalanes.

Malgrat aquests fets, encara que hi ha debat sobre aquesta decadncia ja que existeixen contribucions importants d'escriptors com Cristfor Despuig, Joan Timoneda i Pere Seraf, al renaixement; Francesc Fontanella, Vicen Garcia i Josep Romaguera, durant el barroc; i Joan Ramis i Francesc Mulet, al neoclassicisme.

Renaixement.



El Renaixement es va originar a Itlia des d'on va arribar a Catalunya grcies els cercles catalans installats a la Itlia del Renaixement per la vinculaci de Npols, Siclia i Sardenya a la Corona d'Arag, de fet que Alfons el Magnnim fix la seva residncia a Npols. Tamb per l'existncia de dos pontfexs valencians, Calixt III i Alexandre VI, ambds papes de la famlia Borja. En conjunt, es pot dir que el Renaixement catal intent de fer una sntesi de certs elements medievals i d'uns altres de nous, procedents d'Itlia i de Castella.

La literatura catalana, sense trencar amb la tradici medieval, recuper alguns dels cnons esttics i dels models formals del classicisme. Per la preocupaci per l'estudi de les llenges clssiques, caracterstica de l'humanisme, no imped el desenvolupament de les literatures en llenges vulgars. Mentre la minoria aristocrtica vacillava en l's de les llenges llatina, castellana i catalana, la majoria popular continu refent i ampliant en la llengua prpia la tradici que havia elaborat en el curs dels segles.

Prosa.

La prosa catalana ms valuosa del perode sn Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristfor Despuig, tant per l's del dileg, una forma literria clssica, com per l'esperit crtic del seu autor, en una prosa noble, de vagues ressonncies erasmistes. Dins tamb de la la narrativa histrica, cal remarcar les crniques de Pere Miquel Carbonell, Pere Antoni Beuter i Joan Binimelis, i la novella allegrica, representada per L'espill de la vida religiosa, obra annima publicada el 1515, atribuda per alguns a Miquel Comalada, amb influncies lullianes i reformistes que estaven assolint una veritable projecci europea.

En el terreny de la literatura d'entreteniment, emergeixen novelle i faccies com les de Jordi Centelles i Joan Timoneda i unes divertides i desinhibides Estillades y amoroses lletres, de mitjan segle XVI. Aquests anys, a ms, funcionava a Valncia un teatre d'intenci realista i satrica que don mostres tan esplndides com La vesita, de Joan Ferrandis d'Herdia.

Poesia.

El millor poeta catal del moment fou Pere Seraf, que altern l'idealisme amors d'inspiraci petrarquista o ausiasmarquiana amb la glossa de refranys i canons populars. Altres poetes, com Andreu Mart Pineda i Valeri Fuster, insistiren amb una certa originalitat en els models costumistes valencians de la darreria del segle XV. Els poemes de Joan Pujol, ja a la segona meitat del segle XVI i els actes sacramentals de Joan Timoneda, ja reflecteixen el canvi de la contrareforma, que havia de culminar amb el Barroc. Amb la Contrareforma desapareix aquest esperit de crtica i de recerca per propugnar una visi ms rgida i asctica de la vida.

Barroc.

Les primeres manifestacions prpiament barroques (figures anteriors com Joan Timoneda o Joan Pujol poden considerar-se com uns inicials smptomes literaris de la contrareforma) no es produren fins a comenament del segle XVII i es prolongaren durant tot el XVIII, aleshores ja amb elements d'esttica rococ.

En aquest perode es reben clares influncies del gran barroc castell, amb autors com Garcilaso de la Vega, Gngora, Quevedo, Caldern, Gracin, etc, que actuaven sense gaire relaci els uns amb els altres.

Una figura cabdal del barroc catal fou el poeta i comedigraf Francesc Vicent Garcia, que gaud d'un gran prestigi posterior, fou l'nic que aconsegu de formar una escola, que l'imit en aquells aspectes ms secundaris i que s'allargass fins ben entrat el segle XIX. Francesc Fontanella i Josep Romaguera, aportarien tamb contribucions importants durant el barroc.

El moment culminant d'aquest corrent pot situar-se durant la Guerra dels Segadors, quan hi hagu intents ja conscients de renovar i revitalitzar la cultura catalana i que fracass amb la derrota dels exrcits catalans. S'ha de destacar sobretot l'obra potica i dramtica de Francesc Fontanella. Altres figures del barroc catal foren Pere Jacint Morl i Josep Blanch, tamb de mitjan segle XVII. Josep Romaguera, entre els segles XVII i XVIII, mantenia amb relativa eficcia aquests propsits. Agust Eura Joan de Boixadors, Guillem Roca i Segu i Francesc Tagell, de la primera meitat del segle XVIII, hi insistien amb desigual fortuna.

Illustraci.

Des de la fi del segle XVIII, la filosofia crtica i l'erudici lingstica i histrica de la Illustraci havien renovat tota la concepci de la cultura. Neix una nova mentalitat que considerava que l'obra havia de ser til o no ser. s poca d'inicis d'activitats cientfiques i d'un menyspreu raonat de la lrica gratuta. La mxima consideraci era obtinguda pels textos de moral o de pedagogia.

A Catalunya, fou representada per un estol brillant, seguint la iniciaci metodolgica del valenci Jacint Segura, i represa, al Principat, per l'impuls del bisbe Ascensi Sales. Cal destacar tamb la novella de l'alacant P. Montengon Eusebio.

Tamb cal destacar un grup format per diversos traductors i escriptors, entre els quals Francesc Mulet, Antoni Febrer i Cardona i Joan Ramis amb l'obra de teatre Lucrcia.

Tanmateix es pot afirmar que la literatura catalana en aquest perode fou prcticament inexistent pel que fa a la literatura culta. Noms han perdurat el conjunt dels gneres populars com a portaveus ms qualificats del temps. El terreny era el teatre jocs i satric (entremesos) amb textos (la majoria indits) redactats per no professionals: epistolaris, narracions privades, i dietaris que reflecteixen la mentalitat de l'poca. Una mostra seria el Calaix de sastre del bar de Mald, que se situava al pol oposat dels illustrats com a literatura costumista, que tant d'xit havia d'assolir en ple romanticisme.

La poesia popular, espontnia i multiforme, confer a la literatura del segle XVIII uns ttols normalment amb una categoria superior als assolits per les temptatives cultes. Aquesta literatura popular noms compartia amb la illustraci l'poca i el fet de desenvolupar-se sota els signes de natura i de llibertat. Per sobretot estava associada amb la llengua del poble.

A principis del segle XIX i grcies al comte d'Aiamans i a l'annim autor de Lo Temple de la Glria, ja s'incorporen alguns elements romntics.

Romanticisme.

El primer romanticisme, plantejat en temes inequvocament catalans, fou escrit bsicament en llengua castellana. Per cap al final d'aquest perode ja es comen a prendre conscincia de la contradicci que existia entre el contingut i el pblic al qual s'adreava i la llengua amb qu es feia. Aix per exemple, Pere Mata va escriure un llarg poema en catal a El Vapor (1836), Joaquim Rubi i Ors comen a publicar els seus poemes al Diario de Barcelona (1839).

En aquesta poca, es form una intellectualitat burgesa d'inspiraci liberal jove i combativa i, en molts casos, revolucionria. La marxa dels fets, amb els escriptors exiliats o reclosos en la clandestinitat, no en permet la seva eclosi. Alguns, com Pau Mil i Fontanals i el seu grup, renegaren dels inicis liberals. D'altres, com Ayguals d'Izco, Ribot i Fontser i Pere Mata, emigraren a Madrid.

Entre 1844 i 1870, el romanticisme conservador, ms o menys tenyit d'elements populars o clssics, monopolitz les lletres catalanes. Alguns, com Vctor Balaguer, insistiren en una literatura que fos tamb un instrument de progrs.

Literatura contempornia.

Renaixena.

La Renaixena s el nom donat al gran moviment restaurador de la llengua, de la literatura i de la cultura catalanes que s'inici al Principat a la primera meitat del segle XIX i amb el qual s'obre el perode contemporani de la literatura catalana. Va coincidir, ms o menys, amb la segona part i esclat del romanticisme a Europa. Tot i seguir cada tendncia llur cam, es produ una integraci pel que respecta a l's de la llengua i als ideals poltics.

Se sol situar dins el perode comprs entre l'aparici, l'any 1833, en el peridic "El vapor", de La Ptria de Bonaventura Carles Aribau i de la presentaci als jocs florals del 1877 de L'Atlntida de Jacint Verdaguer.

El 1835 es va restaurar la Universitat de Barcelona i el 1839 fou publicat el primer llibre de poesia en catal, Llgrimes de viudesa, de Miquel Anton Mart. A les revistes i diaris de Barcelona, mentrestant, anaven sortint composicions catalanes, tot i que la primera revista escrita ntegrament en catal, Lo Vertader Catal, no aparegu fins el 1843.

En els seus inicis, la conscincia de la Renaixena ser potenciada per la recuperaci de la prpia histria, pel poder creixent de la burgesia liberal (sobretot la de Barcelona), per ser decididament liberal i romntica, per utilitzar amb una relativa normalitat la prpia llengua i, a ms, amb una producci literria seriosa i perseverant. En foren els membres ms destacats: Mari Aguil, Joan Cortada, Manuel Mil i Fontanals, Pau Piferrer i Joaquim Rubi i Ors.

A la segona meitat del segle XIX, el redreament s cada vegada ms clar ajudat per algunes institucions com l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, la Universitat de Barcelona o alguns sectors de l'Esglsia (que representen Jaume Collell i Torras i Bages).

Pel que fa a la llengua, es promouen els instruments culturals ms urgents i bsics com gramtiques i diccionaris. Es creen els seus propis mites poltics (Jaume I o Felip V) i literaris (els trobadors) i estn la seva projecci ms enll de l'erudici i la lrica en un intent de catalanitzar d'altres camps com la filosofia, la cincia, l'art o el dret.

El 1859 es van fundar els Jocs Florals que van significar una gran projecci popular. Aquesta fundaci era estticament i ideolgicament conservadora, per idiomticament i socialment va ajudar a difondre la cultura dins els medis populars, sobretot rurals, i la situaci canvi radicalment. Comptaren amb el prestigi d'un reconeixement pblic notable, i si b comenaren a Barcelona, foren reproduts en molts altres indrets del pas i prengueren el carcter d'rgan suprem de la Renaixena. Va ajudar a fer sorgir un nombre molt considerable d'autors, molt sovint procedents de la petita burgesia urbana i dedicats gaireb exclusivament a la poesia, entre els que en foren els capdavanters Antoni de Bofarull i Vctor Balaguer.

Fruit d'un carcter ms aviat conservador, el moviment, per altra banda, quasi no afect la literatura popular que s'havia anat produint en catal gaireb sense interrupci en tot el perode de la decadncia. Ms aviat fou vist amb recel pels seus autors (Abd Terrades, Anselm Clav o Frederic Soler).

El 1862, s'instaura el primer premi dedicat a la narrativa als Jocs Florals, resultant guanyadora la novella L'orfeneta de Menargues, d'Antoni de Bofarull. El teatre no form part dels Jocs fins el 1875 amb l'estrena del primer drama en catal: Tal fars, tal trobars, de Eduard Vidal i de Valenciano. La poesia culta, en canvi, fou editada en catal des de 1839, per el seu procs es va coronar amb el prestigi del poema pic L'Atlntida, de Jacint Verdaguer, publicat el 1878.

Segle XX.

A finals del segle XIX destaca el Modernisme, amb autors com Joan Maragall. Durant el segle XX, es consolida el catal com a llengua literria, tot i les condicions adverses durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco. Autors com Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, J.V. Foix, Salvador Espriu, Joan Oliver "Pere Quart", Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Merc Rodoreda, Lloren Villalonga, Pere Calders, Gabriel Ferrater, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Jess Moncada, Quim Monz, Miquel Mart i Pol o Miquel de Palol han estat alguns dels ms reconeguts arreu, amb diferents edicions i traduccions a d'altres llenges. A principis del segle XXI la producci de llibres en catal s important tant en quantitat com en qualitat, com autors de la talla de Juli de Jdar, Enric Sria, Jaume Cabr i Feliu Formosa entre molts altres.

 Escriptors rellevants de la literatura catalana .

Aquests son alguns dels principals autors en llengua catalana de tots els temps,

 Segle XIII.
Ramon Llull;

Segle XIV.
Francesc Eiximenis;
Bernat Metge;

Segle XV.
Ausis March;
Joanot Martorell 	 ;
Jaume Roig 	 ;
Joan Ros de Corella;
Isabel de Villena;
Anselm Turmeda;

Segle XVI.
Cristfor Despuig;
Pere Seraf;

Segle XVII.

Vicen Garcia;
Francesc Fontanella;
Josep Romaguera;

Segle XVIII.

Joan Ramis i Ramis;
Llus Galiana;
Ignasi Ferreres;
Rafael d'Amat i de Cortada;
Antoni Fiter i Rossell;

Segle XIX.
Carles Aribau;
Jacint Verdaguer i Santal;
Narcs Oller i Moragas;
ngel Guimer;
Joan Maragall i Gorina;
Caterina Albert i Parads o Vctor Catal;
Frederic Pujul i Valls;

Segle XX.
Manuel de Pedrolo i Molina;
Joan Alcover i Maspons;
Prudenci Bertrana;
Miquel Costa i Llobera;
Bartomeu Rossell-Prcel;
Josep Pla;
Lloren Villalonga;
Francesc Puig i Espert;
Salvador Espriu i Castell;
Vicent Andrs Estells;
Joan Fuster;
Merc Rodoreda;
Pere Calders;
Eugeni d'Ors;
Carles Fages de Climent;
Teresa Pmies;
Miquel de Palol;
Joan Perucho;
Ferran Torrent;
Isabel-Clara Sim;
Jess Moncada;
Quim Monz;
Sergi Pmies;
Juli de Jdar;
Enric Sria;
Feliu Formosa;
Joan-Llus Llus;
Mrius Sampere;
Joan-Daniel Bezsonoff;
Enric Lluch i Girbs;
Alfred Badia;

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat des de 1969, s la mxima distinci actual als autors en llengua catalana.

Vegeu tamb.

Llista cronolgica d'escriptors en catal;
Segle d'or valenci;
Literatura andorrana;

 Enllaos externs .

 Lletra, espai virtual de literatura catalana Amb informaci sobre autors, obres, gneres, temtica, etc.
 Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
 Repertori Informatitzat de l'Antiga Literatura Catalana;
 Castellnou Edicions va assistir a la Fira del llibre de Frankfurt 2007 amb l'ensenyament del catal com a llengua estrangera;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34899" title="Potncia" nonfiltered="3654" processed="3639" dbindex="13786">


Matemtiques: Potncia aritmtica.
Fsica: Potncia fsica.
Poltica: Potncia (poltica);
So: Potncia acstica o sonora.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34906" title="Renat I" nonfiltered="3655" processed="3640" dbindex="13787">

Renat I de Provena o Renat I d'Anjou, el Bo  (en occit lo Rei Rainier, Rainier lo Bn) (Angers, Frana 1409 -Ais de Provena 1480 ), Duc de Lorena (1431-1453), Comte de Provena i duc d'Anjou (1434-1480), Rei de Npols (1435-1442), rei titular de Jerusalem (1435-1480) i Comte de Barcelona (1466-1472).

Orgens familiars.
Nascut el 16 de juliol de 1409, fou el tercer fill de Llus II de Provena i de Violant d'Arag, i per tant nt de Joan I d'Arag. Fou germ de Llus III de Provena i de Maria d'Anjou, casada amb Carles VII de Frana.

A la mort del seu pare, el 1417, els seus germans juntament amb el seu cunyat i futur Carles VII de Frana, foren els guardians dels territoris del pare sota la gran influncia de la seva mare. Aix Llus III va esdevenir comte de Provena i rei titular de Npols, aconseguint de la reina Joana II de Npols, el seu reconeixement com a hereu.

Per les aspiracions de la seva mare es cas, amb tan sols nou anys, amb Isabel de Lorena i aconsegu a la mort del seu sogre el ducat de Lorena.

El 1429 fou present a Reims en la coronaci de Carles VII com a rei de Frana.

El 1434 a la mort de Llis III sense hereus, Bernat fou designat successor del comtat de Provena i a la mort de la reina Joana II l'any segent, hereu del Regne de Npols.

Lluita amb Alfons IV el Magnnim.

El 1421 el comte-rei catal havia aconseguit de part de la reina Joana II de Npols el seu reconeixement com a hereu universal a falta de descendncia directa. 

Una aliana entre els ducats de Mil i de Vencia juntament amb Llus III de Npols, va permetre la reconciliaci entre les dues branques Anjou enfrontades pel tron reial de Npols. Aix el 1423 la reina Joana II adopt Llus III com a hereu, i a la mort d'aquest els drets passaren al seu germ Renat.

Amb l'enuig del comte-rei catal, el 1441 provoc un setge a la ciutat de Npols que dur sis mesos. Renat fug cap a les seves possessions de Frana, que havien estat governades per la seva mare, per aquesta mor el 1442. Amb aquella fugida els napolitans li giraren l'esquena i tot i que ell pens que mantindria la corona reial de Npols el cert s que la perd en favor del comte-rei catal.

Rei dels Catalans.

Accept ser rei dels catalans quan la Generalitat de Catalunya, en lluita contra Joan II, li ofer la corona el 1466. Encara que no resid mai a Catalunya hi envi els lloctinents Joan II de Lorena i el seu nt Joan de Clabria.

Npcies i descendents.
El 1420 es cas amb Isabel de Lorena, filla del duc Carles I de Lorena. D'aquest matrimoni tingueren deu fills:
 Isabel d'Anjou, morta jove;
 Joan II de Lorena (1425-1470), duc de Lorena i Calbria, lloctinent de Catalunya i rei titular de Npols;
 Renat d'Anjou (1426);
 Llus d'Anjou (1427-1444), marqus de Pont-a-Mousson;
 Violant d'Anjou (1248-1483), casada amb Frederic de Lorena, i mare de Renat II de Lorena.
 Nicolau d'Anjou (1428-?), duc de Bar, mort jove;
 Margarida d'Anjou (1429-1482), casada amb Enric VI d'Anglaterra;
 Carles d'Anjou (1431-1432), comte de Guisa;
 Llusa d'Anjou (1436-?), morta jove;
 Anna d'Anjou (1437-?), morta jove;

Es cas novament el 10 de setembre de 1454 a Angers amb Joana Laval. D'aquest matrimoni no tingueren fills.

Final dels seus dies.
El 1470 es retir a la Provena, i el 1474 inici el repartiment dels seus bns entre els seus fills.

Mentre al regne de Npols Alfons el Magnnim s'hi install de forma definitiva, al comtat de Provena el succe el seu nebot Carles d'Anjou, quart duc d'Anjou, i comte de Provena amb el nom de Carles III de Provena. La seva filla Violant d'Anjou reb el ducat de Lorena i el comtat de Bar.

El 10 de juliol de 1480 mor a la ciutat d'Ais de Provena, i fou sepultat a la catedral d'Angers. 

Molt afeccionat a les arts, va escriure novelles i obres de carcter moral, en vers i en prosa.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34909" title="Alfons el Magnnim" nonfiltered="3656" processed="3641" dbindex="13788">


Alfons el Magnnim, V d'Arag, III de Valncia, I de Npols, Siclia i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, ( Medina del Campo, Castella 1396 - Npols 1458 ), Rei d'Arag, de Valncia, de Mallorca, de Siclia , de Sardenya (1416-1458) i de Npols (1442-1458); Comte de Barcelona

Orgens familiars.

Fill primognit de Ferran I i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.

A la mort de Mart l'Hum la successi a la Corona d'Arag recaigu, grcies al Comproms de Casp de 1412, en el seu pare Ferran I al qual succe a la seva mort.

Poltica interna.

Al seu nomenament, el 1416, va manifestar un estil autoritari en dirigir-se a les Corts de Barcelona en castell. L'arquebisbe de Tarragona, en nom dels estaments presents, li respongu "si vis amaris, ama" (si vols ser estimat, estima), convidant-lo clarament a interessar-se per Catalunya si volia tenir un tracte recproc. Posteriorment, la noblesa catalana va crear, el 1418, la Junta de Molins de Rei, una lliga de ciutats, viles i barons encapalada pel conseller de Barcelona Ramon Despl i el comte Roger Bernat I de Pallars Sobir, per a fer front als moviments castellanitzants de la cort iniciats pel seu pare, el rei Ferran I, i denunciats a les Corts de Montblanc (1414).

El rei esmen la seva actitud a les seves primeres corts convocades a Sant Cugat i redu sensiblement l'estructura de la casa reial.

El 1420 el rei va marxar vers Sardenya, Siclia i Crsega en una expedici, tot i la oposici frontal de les Corts que varen quedar suspeses.

Poltica externa.

En tornar de l'expedici vers les illes mediterrnies el rei destru amb la seva flota el port de la ciutat de Marsella (1423).

Entre 1429 i 1430 va entrar en guerra amb el Regne de Castella per la defensa dels drets dels seus germans, els Infants d'Arag, Joan II d'Arag i Enric I d'Empries.

El rei ambicionava el Regne de Npols, i aix quan es trobava a Siclia desprs de fer expedicions contra l'illa de Gerba (1432) i Trpoli (1434), es dirig contra Gaeta, per la flota catalana fou derrotada a la batalla de Pona (1435) per una flota conjunta del ducat de Mil, el Papat i els reis angevins de Npols. En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei foren fets presoners, per el pagament d'un rescat aportat per les Corts de Monts i el canvi de bndol del duc de Mil, que s'ali amb Alfons, permet a aquest torn a intentar la conquesta del Regne a partir de 1436, fins a la victria aragonesa el 2 de juny de 1442.

Des d'aquell moment Alfons es preocup ms dels afers italians i de les guerres contra els turcs que no pas de la poltica interna. Un fet destacable fou que ja no torn mai ms a la Pennsula, mantenint-se sempre a la ciutat de Npols envoltat d'una enorme cort.

A partir de llavors els problemes interns s'accentuaren arreu. Aix cal destacar una revolta de camperols forans a Mallorca, que es revoltaren contra els ciutadans de Palma; els pagesos remences exigiren l'abolici dels mals usos; revoltes internes d'algunes ciutats peninsulars per l'excs control del patriciat sobre les classes ms pobres. 

El seu regnat s'acab amb dues guerres: una contra el seu cunyat Joan II de Castella entre els anys 1445 i 1454; i una altra contra Gnova que s'inici el 1454 i que continu a la seva mort, ocorreguda el 27 de juny de 1458.

Noces.



El 12 de juny de 1415 es cas a la catedral de Valncia amb la infanta Maria de Castella, filla d'Enric III de Castella, i cosina seva. D'aquesta uni no tingu fills.

De la seva amistanada Giraldina Carlino tingu tres fills naturals:
 Ferran I de Npols (1423-1494), rei de Npols;
 Maria d'Arag (?-1449);
 Elionor d'Arag;

Successi.

A la Corona d'Arag fou succet pel seu germ Joan II d'Arag, mentre al Regne de Npols ho feu el seu fill natural, l'infant Ferran.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34910" title="Vctor Jara" nonfiltered="3657" processed="3642" dbindex="13789">

Vctor Jara Martnez (28 de setembre de 1932 - 15 de setembre de 1973) fou un director teatral, poeta, cantant i compositor xil. 

Biografia.
Infncia i joventut.
Cantant, neix el 28 de setembre de 1932 de pares camperols: Manuel Jara i Amanda Martnez. La seva infantesa transcorre a Lonqun, localitat propera a la capital i la seva joventut a Santiago, a la Poblacin  Nogales. A la mort de la seva mare ingressa al Seminario Redentorista de San Bernardo. Roman all per poc ms d'un any. 

No posseeix cap formaci musical acadmica: La seva mare li ensenya a tocar la guitarra. En el seminari aprn cant gregori.

El 1953, als vint-i-un anys, funda el Coro de la Universidad de Chile; participa en el primer muntatge de Carmina Burana i inicia el seu treball de recopilaci i investigaci folklrica sobre el terreny. El 1956 Ingressa a la Compaa de Mimos de Noisvander.

Entre 1956 i 1962 estudia actuaci i, posteriorment, direcci a l'escola de teatre de la universitat de Xile. Participa, com a alumne, en diverses produccions de la companyia de l'institut de teatre de la mateixa universitat, Ituch.
Inicis professional.
El 1957, s'integra al conjunt de cants i danses folklriques Cuncumn, creat arran d'uns cursos de temporada impartits per Margot Loyola. T, tamb, els seus primers contactes amb Violeta Parra, que l'anima a continuar cantant.

El 1959, amb vint-i-set anys, t la seva primera experincia en direcci teatral: dirigeix Parecido a la felicidad, d'Alejandro Siveking. Viatja amb l'obra per Argentina, Uruguai, Veneuela i Cuba. Aquest mateix any grava amb la discogrfica Emi-Oden, cantant com solista del Cuncumn, dues nadales que li va ensenyar Violeta Parra.

El 1960 assisteix en la direcci a Pedro de la Barra en el muntatge de La viuda de Abaplaza, de Germn Luco Cruchaga. Posteriorment, dirigeix La mandrgora, de Machiavello. 

El 1961, i en qualitat de director artstic del conjunt, viatja amb el Cuncumn per Holanda, Frana, la Uni Sovitica, Txecoslovquia, Polnia, Romania i Bulgria. Compon Paloma, quiero contarte, can que marca l'inici del seu treball de creaci musical i potica. s tamb assistent de direcci d'Agustn Sir en el muntatge de La Madre de los conejos, d'Alejandro Sieveking.

El 1962 grava Paloma quiero contarte i La cancin del minero, contingudes en el disc Folklore Chileno del grup Cuncumn.

Entre 1963 i 1968 exerceix de director de l'acadmia de folklore de la Casa de la Cultura de uoa. 

ITUCH.
Entre 1963 i 1970 forma part, tamb, de l'equip estable de directors de l'Instituto del Teatro de la Universitat de Chile, Ituch.

L any 1963 s assistent de direcci d'Atahualpa del Cioppo en el muntatge de El crculo de tiza, de Bertolt Brecht, per a l'Ituch. El mateix any dirigeix Los invasores, d'Egon Wolff, tamb per a l'Ituch.
Entre 1964 i 1967 exerceix com a professor d'actuaci a l'escola de teatre de la universitat de Xile. 
Entre 1966 i 1969 s director artstic del conjunt Quilapayn, i entre 1966 i 1970 actua com a solista a La pea de los Parra. 

Nueva Cancin Chilena.
L'any  1967, publica els discos Vctor Jara i Canciones folklricas de Amrica, amb Quilapayn. s convidat a Anglaterra, en la seva qualitat de director teatral, pel Consell Britnic. Rep el Premi de la Crtica per la seva direcci de l'obra Entretenimiento a Mr. Sloane i el Disc de Plata de la discogrfica Emi-Oden.
El 1969 guanya el primer premi en el Primer Festival de la Nueva Cancin Chilena amb el tema Plegaria a un labrador. Viatja a Hlsinki convidat a cantar en un Mting Mundial de Joves per a Vietnam. Publica el disc Pongo en tus manos abiertas.

El 1970 treu un nou disc: Canto libre.

L'any 1971 treballa intensament amb el compositor Celso Garrido Lecca en la msica per al ballet Los siete estados, de Patricio Bunster, per al Ballet Nacional. Ingressa, al costat d'Isabel Parra i Inti-Illimani, al Departamento de Comunicaciones de la Universidad Tcnica del Estado. En qualitat d'ambaixador cultural del govern de la Unidad Popular, realitza una gira de recitals i programes de televisi per Mxic, Costa Rica, Colmbia, Veneuela, Per i Argentina. Treu el disc El derecho de vivir en paz. Obt el premi Laurel de Oro com el millor compositor de l'any. 
En els anys 1972 i 1973, compon la msica de continutat per a la Televisin Nacional de Chile. 

Durant el 1972 investiga i recopila testimoniatges en la poblaci Hermida de la Victria, els quals formen part del seu disc La poblacin. Realitza una gira musical per la Uni Sovitica i Cuba. s convidat al Congreso de Msica Latinoamericana,  organitzat per la Casa de las Amricas, a L'Havana. Dirigeix l'homenatge a Pablo Neruda, en l'Estadio Nacional, al retorn del poeta a Xile, desprs de rebre el Premi Nobel. s convidat pels camperols de Ranquil per  crear una obra musical sobre el lloc. S'incorpora als treballs voluntaris en ocasi de la vaga dels camioners que busca paralitzar el pas.

Unidad Popular.
El 1973 participa en la campanya electoral parlamentria, realitzant concerts en favor dels candidats de la Unidad Popular. Realitza un gira de concerts a Per, patrocinat per l'Instituto Nacional de Cultura de Lima. Treballa en l'enregistrament de les seves ltimes composicions per a dos discos de llarga durada que no van arribar a ser editats. Grava el disc Canto por travesura, recopilaci del folklore picaresc de Xile, que no va arribar a sortir a la venda. 

Mort.

L 11 de setembre de 1973 Vctor es dirigeix a la Universidad Tcnica del Estado, el seu lloc de treball, per cantar en la inauguraci d'una exposici, des de la qual el president Allende s havia d'adrear al pas. Els militars envolten el recinte universitari i l'endem hi entren i detenen tots els professors i alumnes que hi ha a dintre. Vctor Jara s dut a l'Estadio Chile i torturat. Mor crivellat el 16 de setembre, pocs dies abans de complir quaranta-un anys. El seu cos s dut al dipsit de cadvers amb les sigles NN.

Vctor Jara ha esdevingut un smbol de la lluita de Xile, i de tots els altres pobles oprimits d'Amrica. La seva can Te recuerdo, Amanda, desgraciadament premonitria, ha esdevingut un cant a la llibertat, i ha estat versionat en catal per  Raimon, amb el nom dAmanda.

Discografia.
lbums d'estudi .
Victor Jara (Geografia) (1966);
Canciones folkloricas de America (1967);
Victor Jara (1967);
Pongo en tus manos abiertas (1969);
Canto libre (1970);
El derecho de vivir en paz (1971);
La poblacion (1972);
Canto por travesura (1973);
Manifiesto (1974);

 Enregistraments en directe.
El Recital (1983);
Vctor Jara en Mxico, WEA International (1996);
Habla y Canta en la Habana Cuba, WEA International (2001);
En Vivo en el Aula Magna de la Universidad de Valparaso, WEA International (2003);

 Recopilacions i material addicional.
Te recuerdo Amanda, Fonomusic (1974);
Vientos del Pueblo, Monitor (1976);
Canto Libre, Monitor (1977);
An Unfinished Song, Redwood Records  (1984);
Todo Vctor Jara, EMI (1992);
20 Aos Despues, Fonomusic (1992);
Vctor Jara presente, coleccin  Haciendo Historia , Odeon (1997);
Te Recuerdo, Vctor, Fonomusic (2000);
Antologa Musical, WEA Warner (2001) 2CDs;
1959-1969   Vctor Jara, EMI Odeon (2001) 2CDs;
Latin Essential: Victor Jara, (WEA) 2CDs (2003);
Colleccin Victor Jara   Warner Bros. (2004) (8CD Box);
Victor Jara. Serie de Oro. Grandes Exitos, EMI (2005);

Bibliografia.
Fundacin Vctor Jara

 Enllaos externs .
Canoner i discografia ;
Fundacin Victor Jara ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34917" title="Konrad Adenauer" nonfiltered="3658" processed="3643" dbindex="13790">


Konrad Adenauer (Colnia, Alemanya 1876 - Rhndorf 1967) fou un poltic alemany, canceller de la Repblica Federal Alemanya entre els anys 1949 i 1963. Se'l considera un dels quatre pares de l'actual Uni Europea, conjuntament amb Jean Monnet, Robert Schuman i Alcide De Gasperi.

Biografia.
Va nixer el 5 de gener de 1876 a la ciutat de Colnia, poblaci situada a l'actual estat alemany de Rin del Nord - Westflia. Va estudiar dret a les universitats de Friburg de Brisgvia, Munic i Bonn, on es gradu el 1901, i inici posteriorment la seva carrera d'advocat.

Activiat poltica.
Membre inicialment del Partit de Centre (Zentrumspartei) abans de la guerra, posteriorment s'afili a la Uni Cristiano Demcrata (CDU). 

Fou batlle de la seva ciutat natal entre 1917 i 1933, aconseguint d'aquesta forma coquetejar amb la creaci d'un estat ren dins d'Alemanya per separat de Prssia a principis de la dcada del 1920. Entre 1922 i 1933 fou aix mateix canceller del Consell d'estat prussi. L'any 1933 va ser empresonat per la seva oposici als nazis. 

Fou co-fundador de la Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya (CDU), successora del Partit de Centre, amb l'esperana d'atreure als protestants, aix com els catlics en un sol partit. Va ser el primer canceller de la Repblica Federal d'Alemanya desprs de la Guera entre 1949 i 1963, un perode que abasta la major part de l'etapa preliminar de la Guerra Freda i on vei com l'Alemanya Occidental fou separada polticament de Alemanya Oriental mitjanant la creaci de dos estats independents. 

Adenauer va iniciar la reconstrucci de l'Alemanya Occidental i va ajudar a convertir la naci en una potncia econmica grcies a l'ajuda del Pla Marshall, sense oblidar la reconciliaci d'Alemanya amb Frana i les altres potncia aliades. Sota el govern d'Adenauer a la RFA li va ser perms rearmar-se i unir-se a l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN). Adenauer tamb va obrir relacions diplomtiques amb la Uni Sovitica i la resta del bloc de l'Est, aconseguint l'any 1954 el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, en reconeixement dels seus ideals europeistes i de reconciliaci. L'any 1955 va assolir assegurar l'alliberament dels ltims presoners de guerra alemanys. 

El 1959 va considerar breument presentar-se per a la Presidncia d'Alemanya, per en lloc d'aix va escollir un candidat, Heinrich Lbke, al que considerava prou feble com per a no interferir en els seus assumptes com a canceller. 

L'any 1962 es va produir l'escndol Spiegel, quan la policia va arrestar per ordre del gabinet a cinc periodistes del setmanari Spiegel, acusant-los de traci, especficament per publicar un memorndum detallant suposats punts febles en les forces armades alemanyes. Els membres del gabinet que pertanyien al Partit Democrtic Lliure van renunciar als seus llocs al novembre del mateix any, i el Ministre de Defensa Franz Josef Strauss, lder de la Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya, va ser expulsat del govern, igual que els membres del gabinet que formaven part del mateix partit. Adenauer es va veure forat a renunciar a la Cancilleria i fou succet per Ludwig Erhard, encara que va romandre com lder de la CDU fins l'any 1966. 

L'estil autocrtic d'Adenauer va crear bastant descontentament poltic, la qual cosa va acabar desencadenant les Revoltes estudiantils de la dcada del 1960 i l'ascens al poder del partit Social-Demcrata l'any 1969. El seu control de la CDU va finalitzar quan el congrs d'aquest partit de l'any 1966 va designar a un administrador general amb el poder per a organitzar al partit. Durant el seu govern, molts cientfics alemanys van emigrar a Estats Units d'Amrica a la recerca d'un ambient d'investigaci ms liberal. 

Moltes converses d'Adenauer amb periodistes selectes revelen el brillant coneixement poltic que possea. Per exemple, va preveure detalladament com el desenvolupament econmic acabaria per iniciar la caiguda del rgim comunista en Europa de l'Est. 

Enllaos externs.
  Premi Internacional Carlemany;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34929" title="Llista d'illes de Grcia" nonfiltered="3659" processed="3644" dbindex="13791">
Vet aqu una llista d'algunes de les 3.000 illes de Grcia:

Les Cclades.



Amorgs;
Anafi;
Andros;
nidros;
Antparos;
Delos ;
Donoussa;
Folgandros;
Giaros;
os;
Irklia;
Kea ;
Keros;
Kmolos;
Kithnos ;
Koufonisi (Illes Cclades);
Makrnisos;
Mkonos ;
Milos ;
Naxos ;
Paros;
Santor (o Thira);
Srifos;
Schinoussa;
Sifnos;
Skinos;
Siros;
Thirasia;
Tinos;

El Dodecans.



Agathnisi;
Ark;
Astakida;
Astiplea;
Fourni;
Icria;
Klimnos;
Krpathos;
Kasos;
Kastelrizo;
Khalki;
Knaros;
Kos;
Leros;
Levitha;
Lips;
Nsiros;
Ofidoussa;
Patmos;
Rodes;
Samos;
Saria;
Simi;
Sirna;
Tilos;
Zafor;

Les illes de l'Egea oriental.

gios Efstrtios;
Antpsara;
Lemnos (o Limnos);
Lesbos;
Psar;
Quios;

Les illes de l'Egea septentrional.
Samotrcia;
Tassos (o Thasos);

Les Esprades Septentrionals.


Noms quatre (marcades amb un asterisc) estan habitades.
Adelfpoulo;
Alnnisos*;
Gioura;
Kir Panagia;
Plagos;
Peristera;
Piperi;
Psathoura;
Skantzoura;
Skathos*;
Skiros*;
Skpelos*;

Altres illes de l'Egea.
Eubea ;

Les illes Jniques.

Anticitera (o Antikthira);
Cefalnia;
Citera (o Kthira);
Corf;
taca;
Lucada;
Pax;
Zacint;

Les illes Sarniques.
Egina;
Hidra;
Poros;
Spetses;

Creta i illes adjacents.

Creta;
Dia (davant d'Heraklion);
Gavdos (al sud de Sfakia);
Gramvousa (illot vora Creta) (al nord de Kissamos);
Khrisi (al sud de Ierapetra);
Koufonisi (illot vora Creta) (al sud de Sitia);
Paximada (illot vora Creta) (al nord de Sitia);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34931" title="Far d'Alexandria" nonfiltered="3660" processed="3645" dbindex="13792">


El far d'Alexandria (tamb anomenat la torre de Faros) fou considerat una de les set meravelles del mn. 

Fou construt al segle III aC en poca hellenstica i va estar en funcionament durant molt de temps, fins que dos terratrmols l'enderrocaren al segle XIV.
 
Era una torre que el rei egipci Ptolemeu Ster va decidir construir per guiar els vaixells cap al port d'Alexandria i identificar la situaci de la ciutat des de molt lluny; l'edifici es va acabar durant el regnat del seu fill, Ptolemeu II Filadelf. En va dirigir les obres l'arquitecte Sstrat de Cnidos i es creu que mesurava 134 metres d'alt; en aquella poca fou una de les estructures ms altes aixecades per la m de l'home. 

Construt amb blocs de pedra blanca, el far estava dividit en tres seccions: una base quadrada amb un buit al mig, una part central de forma octagonal i, al remat, una capalera circular. Al capdamunt estava equipat amb espills metllics que n'assenyalaven la posici reflectint la llum del sol; i a les nits, a falta de llum, s'hi encenia una foguera que, segons es diu, es veia des de ms de 50 km lluny. Tal com es pot veure en imatges del far reprodudes en monedes romanes encunyades a la seca d'Alexandria, tenia quatre esttues de tritons bufant uns corns, un a cada cant de l'edifici. En el perode rom tamb hi havia una esttua dalt de la torre.

La torre agafa el nom de la illeta connectada artificialment per un dic amb el port alexandr on es va situar, anomenada Faros. Aquest topnim ha estat l'origen etimolgic de la paraula far en moltes llenges romniques, com en catal mateix, en francs (phare), en itali (faro), en portugus (farol), en espanyol (faro) i en  romans (far). Com pass amb el Mausoleu d'Halicarns, doncs, el nom de la torre de Faros designar totes les construccions posteriors realitzades a fi de mostrar el cam als vaixells.

Amb l'excepci de la Gran Pirmide de Gizeh, el far va ser una de les set meravelles del mn antic que ms temps va sobreviure. Fou severament malms per dos terratrmols als anys 1303 i 1323, fins al punt que el viatger rab Ibn Battuta va escriure que no havia pogut entrar en les seves runes. Fins i tot el poc que en quedava va desaparixer el 1480, quan el sold egipci d'aleshores, Qaitbay, n'utilitz els enderrocs per construir un fort all prop.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34933" title="Tonga" nonfiltered="3661" processed="3646" dbindex="13793">



El Regne de Tonga s un estat de Polinsia, a l'oce Pacfic, situat uns 700 km al sud-est de Fiji i 2.000 al nord-est de Nova Zelanda. Comprn ms de 160 illes i illots (36 de les quals sn habitades permanentment), repartits en tres arxiplags principals. El nom Tonga significa vent del sud.

 Histria .
Les illes sn habitades, des de fa 6000 anys, pels polinesis originaris a partir de la migraci del poble lapita des del sud-est d'sia. S'hi troben les restes arqueolgiques ms antigues de la Polinsia. Els tongans van crear monuments megaltics entre els quals destaca el Ha amonga. s un arc de tres pedres de corall que suporta una llinda de 8.900 kg.

Els primers europeus a trobar les illes van ser els neerlandesos. Le Maire i Schouten van descobrir, el 1616, les tres illes del grup nord: Cocos (Tafahi), Tradors (Niuataputapu) i Bona Esperana (Niuafo ou). Abel Tasman va explorar, el 1643, les illes ms grans al sud: Amsterdam (Tongatapu), Middelburg ( Eua) i Rotterdam (Nomuka).

L'angls James Cook hi va ser diverses vegades entre 1773 i 1777, anomenant al grup illes del Amics (Frienly Is) degut a la calorosa acollida que hi trob.

L'espanyol Francisco Mourelle, desviat de la tradicional ruta del gali de Manila a Acapulco, va arribar a aquestes illes, el 1781, molt necessitat d'avituallaments i reparacions. A la primera illa no va trobar refugi i l'anomen Amargura (Fonualei). En canvi, va descobrir un excellent port a Vava u que encara avui s'anomena Port of Refuge. Va anomenar l'arxiplag illes de Mayorga en honor al virrei de Nova Espanya, Mart de Mayorga nascut a Barcelona. El grup Ha apai el va anomenar illes Glvez en honor a Jos de Glvez, ministre d'ndies. Grcies als seus informes l'expedici cientfica de Bustamante i Malaspina es va aturar a aquestes illes.

L'any 1900 es va establir el protectorat britnic, i des del 1970 s regne independent en l'mbit del Commonwealth. s l'nica monarquia de la Polinsia.

 Geografia .
Geogrficament l'arxiplag de Tonga est dividit en quatre grups d'illes. De sud a nord sn:
 Grup Tongatapu: Ata, Eua, Tongatapu. A ms, els esculls Minerva.
 Grup Haapai: subgrups Lifuka, Kotu i Nomuka. A ms, els volcans Fonuafoou, Kao i Tofua.
 Grup Vavau: Hunga, Kapa, Pangaimotu, Utungake, Vavau. A ms, el volcans Fonualei, Late, Lateiki i Toku. ;
 Grup Niuas: Niuafoou, Niuatoputapu, Tafahi.
A ms, depenen del Regne de Tonga els esculls Minerva, geogrficament a mig cam de les illes Fiji. Sn dues anelles de corall, noms visibles amb la marea baixa.

La majoria d'illes sn corallines, per algunes sn d'origen volcnic. Lateiki (Metis Shoal) i Fonuafoou sn dos volcans submergits que, des del segle XIX, han sortit diversos cops per sobre de la superfcie del mar.

El clima s subtropical, clid i humit, amb precipitacions que arriben als 2.000 mm anuals.

Subdivisi administrativa.
Administrativament, Tonga cont cinc divisions. Cadescuna correspon a un grup d'illes, excepte el de Tongatapu que es divideix en dos: Tongatapu i Eua. Existeixen, per, noms tres consells insulars ja que el consell insular de Tongatapu administra les divisions de Tongatapu, Eua i Niuas, per aix moltes vegades noms es consideren tres grups. Les dades de les cinc divisions, i els 23 districtes, sn:



Demografia.
El 96% de la poblaci s d'origen polinesi tongals. La religi majoritria, amb un 41,3%, s la metodista wesleyana.

Economia.
Article principal:Economia de Tonga.;













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34934" title="Hans Christian rsted" nonfiltered="3662" processed="3647" dbindex="13794">

Hans Christian rsted (Rudkbing 14 d'agost del 1777   9 de mar del 1851 a Copenhaguen) va ser un fsic i qumic dans influenciat pel pensament de Immanuel Kant. El 1820 va descobrir la relaci entre l'electricitat i el magnetisme en un experiment molt simple. Va demostrar que un cable amb crrega era capa de desviar una brixola. rsted no en va treure cap explicaci satisfactria del fenomen, ni tampoc va provar d'explicar el fenomen matemticament.

rsted no va ser el primer a descobrir que l'electricitat i el magnetisme estaven relacionats. En aquest descobriment va ser precedit 18 anys abans per Gian Domenico Romagnosi. Un informe del descobriment de Romagnosi va ser publicat el 1802 en un diari itali, per la comunitat cientfica el va passar per alt.

El 1825 va ser una contribuci important a la qumica aconseguint allar l'alumini per primer cop a la histria.

La unitat d'inducci de camp magntic (oersted) es va anomenar aix en el seu honor per les seves contribucions fetes en el cap de l'electromagnetisme.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34935" title="Arrel aritmtica" nonfiltered="3663" processed="3648" dbindex="13795">
L'arrel, s una operaci aritmtica derivada de la potncia. Consisteix en trobar quin nombre, elevat a un exponent donat, dona com a resultat una potncia determinada.

 , llavors, ;

Tamb es pot expressar una arrel com a potncia:

;

Aquest exponent n s'anomena ordre o ndex de l'arrel i es parla d'arrels ensimes (n-simes). El cas especfic de  es coneix com arrel quadrada. En aquest cas no cal expressar l'exponent, i es pot escriure com . L'arrel d'ordre tres es diu arrel cbica.


Propietats de les arrels.

Les arrels, tenen propietats molt similars a les potncies. Es poden operar com potncies si s'expressen com a tals.



Suma i resta de radicals.
La suma o la resta de arrel s un altre arrel semblant a les anteriors el coeficient de la qual s la suma o la resta de coeficients.
5 + 3   2 = 6;

Arrel d'una arrel.

Si es fa l'arrel d'una arrel, es pot simplificar com una sola arrel multiplicant els exponents:

;

Producte d'arrels.

El producte de dues arrels del mateix exponent, s igual a l'arrel del producte.

;

Divisi d'arrels.

La divisi de dues arrels del mateix exponent, s igual a l'arrel de la divisi.

;

Arrels de nombres negatius.
Quan es fa l'arrel d'un nombre negatiu, llavors l'arrel t com a resultats n nombres complexos.

 (k nombre enter, p > 0).;
Per exemple, si n = 4, les quatre arrels de -1 sn:
.


Introducci de factors en una arrel.
Per introduir factors en una radical. han d'elevar-se aquests factors a l'ndex de la arrel.

a = ;



Vegeu tamb.
Arrel quadrada;
Arrel cbica;
Potncia aritmtica;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34939" title="Albalat dels Tarongers" nonfiltered="3664" processed="3649" dbindex="13796">

Albalat dels Tarongers s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Fins mitjan del segle XIX s'anomenava Albalat de Segart.

 Geografia . 
Es troba situat en el marge esquerre del llit del riu Palncia a una altitud de 96 metres sobre el nivell de la mar Mediterrnia i a una distncia d'este de 15 km, en la comarca del Camp de Morvedre.

T una extensi de 2135 hectries de terreny muntanys i vall entre la Serra Calderona i la Serra d'Espad pel que transcorre el riu Palancia, en la denominada subcomarca de la Baronia. Limita amb els termes municipals d'Estivella i Sagunt al nord, Sagunt a l'est, Gilet al sud i Nquera, Segart i Estivella a l'oest.

El territori est compost per hortes convertides en transformacions de ctrics com principal cultiu en la ribera del riu Palancia; tamb esta compost per muntanyes i barrancs, amb oliveres i garroferes, senda i fonts, constituint entre tots ells un espai que invita a passejar, a relaxar-se i a oblidar el temps.

El terme est format en part pel parc natural de la Serra Calderona i en part pel riu Palancia i el seu vall. El terme disposa de la massa forestal ms important de la comarca del Camp de Morvedre.

 Comunicacions .
El terme s travessat per l'autovia A-23 (Sagunt-Somport). I pel ferrocarril Valncia-Sagunt-Saragossa.

 Histria .
Sobre el nom d'Albalat, Sanchis Guarner diu que es tracta d'un romanisme, perqu equival a al-palles o Palaz, el seu significat s la Vila i tamb caseriu. A ens indux a pensar que la poblaci, en temps dels romans degu ser una de les moltes viles que poblaven la civita saguntina. D'altra banda, l'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula "Balat" significa en rab paviment o paviment del cam. Les civilitzacions anteriors que han viscut prop d'Albalat de Tarongers han deixat restes arqueolgiques. Dels principals jaciments arqueolgics del terme destaquen per la seua importncia: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la partida del mateix nom, on es poden apreciar pintures rupestres del perode eneoltic (2000 adC), aix com l'assentament de l'Edat del Bronze existent en la lloma del Saler, on es va trobar material eneoltic i iber (1600-1500 adC). Tamb s'han trobat restes de l'Edat del Bronze en L'Albardeta i en el Tossalet de les Panses. El Castell de Comediana ens permet apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV.  Als peus d'este monticle es troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el nucli de poblaci que en el seu dia va ser el poblat de Comediana referit a la primera donaci que va fer el rei Jaume I. Un estudi realitzat per Andrs Monz no dubta a situar a l'actual ubicaci del castell, esglsia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.

La primera referncia sobre els diversos possedors d'Albalat es troba en el Llibre del Repartiment en 1238. L'any 1360 era un cert Raimon de Toris senyor del lloc i pareix que va ser qui va comenar la construcci de la Casa-Palau. En 1609, any de l'expulsi dels moriscos, Albalat tenia 115 cases i 460 habitants. El senyoriu pertanyia a Juan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de 1611, va atorgar carta pobla a 35 nous pobladors. El llinatge dels Saavedra, procedent de Galcia i Mrcia, va arribar a Albalat pel casament de Luisa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i Segart amb Pedro Saavedra.

No s estrany que Albalat fora el primer poble de la comarca a negar-se al pagament dels drets feudals, sent un dels qu suportava les condicions ms dures. Un grup de 24 vens dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, es van negar a pagar els drets corresponents al perode 1813-1816. En 1865, es va resoldre el pleit entre el pobles d'Albalat i Segart, per reclamaci dels drets senyorials contra el comte de l'Alcdia i bar d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofr. El preu que hagueren de pagar per la liquidaci del pleit va ser de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots el drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat va rebre 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte es van desprendre, per mitj de subhastes, de totes les cases i terres que tenien com prpies.

 Demografia .


 Economia .
Basada en l'agricultura, principalment el cultiu del taronger. Dels 21,35 quilmetres quadrats dels que consta el municipi, 310 hectrees sn de ctrics, 533 de sec amb garroferes, 485 d'oliveres i 26 d'ametlers.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de la Purssima o de la Inmaculada (finals del segle XVIII). Planta de tres naus i creu llatina.

 Monuments civils .
 Castell: el palau senyorial gtic millor conservat de la comarca.
 Castell del Pil: en runes.
 Aqeducte del barranc de la Font de la Rivera: hui en dia noms queda un arc dels tres que el formaven.

 Llocs d'inters .
 Muntanya del Cavall. Microrreserva de flora;
 Parc natural de la Serra Calderona.
 Riu Palncia.

 Festes .
 Festa de Sant Antoni Abat (17 de gener).
 Festes d'estiu a la Mare de Du d'agost, Sant Roc i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'agost).
 Festa de la Mare de Du de la Cova Santa (ltim diumenge de maig). Es va celebrar durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al santuari a finals de setembre.

 Gastronomia .
A destacar l'arrs de Comediana i el tortell com a plats tpics de la poblaci. L'arrs de Comediana s cuina en calder, sent els seus ingredients arrs, crella, abadejo, ceba i sofregit de tomaca. Era una menjar que feien els hmens quan anaven durant diverses jornades a arreglar els camins o a arreplegar l'espart a la partida de Comediana, situada en l'extrem sud del terme municipal. El tortell s un dol amb massa de mona farcit de cabell d'ngel i massap, adornat amb fruites confitades i anous.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34942" title="Algar de Palncia" nonfiltered="3665" processed="3650" dbindex="13797">


Algar de Palncia o, simplement, Algar s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Alfara d'Algmia i Torres Torres (a la mateixa comarca) i amb Sogorb, Sot de Ferrer i Soneixa (a la comarca de l'Alt Palncia).

 Geografa . 
Municipi situat entre les serres d'Espad i Calderona, en les riberes del riu Palncia. La superfcie del terme s irregular, prou muntanyosa amb zones planes en les riberes del Palncia. Les altures principals sn: Castellet (371 m), la Solana (337 m), Picaio (385 m) i Rac de Mateu (422 m). El Palncia creua el terme per la seua banda central, de noroest a suroest; per l'esquerra aflux la rambla d'Assuvar i per la dreta la rambla d'Arrunes que servix de lmit entre Algar de Palncia i el terme d'Alfara d'Algmia. El clima s mediterrani. El poble s'ala junt amb el marge dret del Palncia, en un xicotet altell.

S'accedix a esta localitat, des de Valncia, a travs de la a-23 i prenent desprs la CV-327. Un altre trajecte ms cmode s utilitzar la a-23 i prendre en l'eixida 18 la N-225.

 Histria .
D'orge rab, va ser reconquistat l'any 1238, pertanyent a l'Orde de la Merc i mantenint la seua poblaci morisca fins a la data de la seua expulsi en 1609, per la qual cosa va quedar prcticament despoblada. En 1610 s novament repoblada per cristians.

 Economia . 
Hi ha 245 ha. del terme sn de propietat comunal, cobertes de pins i muntanya baixa; s'utilitzen per a pastos d'hivern. La ramaderia s de carcter domstic. La garrofera ocupa la major part del sec, seguits per les oliveres, vinyes, ametlers i cereals.

La superfcie del regadiu comprn els cultius segents: tarongers, llimeres, cirerers i excellents nispros.

Hi ha una fbrica de farines i una altra d'algeps.

 Monuments .
 Esglsia Parroquial. D'estil barroc, data del segle XVIII, i est dedicada a la Mare de Du de la Merc.

 Llocs d'inters .
 Assut d'Algar. D'on pren aiges del Palncia la Squia Major de Sagunt; la seua construcci data dels segles XIII al XIV.

 Festes locals . 
 Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener.
 Vuitaba. En la tercera setmana d'agost t lloc esta festa el major exponent de la qual sn els bous al carrer.
 Festes Patronals. Se celebren en honor de la Mare de Du de la Merc i a Sant Pere Nolasco a partir del 21 de setembre.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34944" title="Benavites" nonfiltered="3666" processed="3651" dbindex="13798">


Benavites s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Quartell, Sagunt i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

 Geografia .
La vila de Benavites est situada en el sector nord-est de la Vall de Seg. T una superfcie de 4,30 Km. La poblaci se situa a una altitud de 36 metres sobre el nivell del mar. 

El terme aquest drenat pel barranc de l'Arquet, nom que fa referncia a una conducci d'aigua de la Font de Quart a Almenara, el qual va ser destrut per la riuada de 1965, avui dia solament sn visibles alguns dels laterals del petit aqeducte. La vila es comunica per carretera local amb Quartell i Almenara.

 Histria .
Al llarg dels segles, la vila ha conegut diversos noms tots ells variants de l'actual: Benedites, en 1795, aix ho va anomenar Cavanilles (1745-1804), tamb es va escriure Benidites i Benedictes fins a arribar al nom actual.

S'han trobat inscripcions llatines, la qual cosa demostra el pas del romans. L'origen del poble sembla ser el resultat de l'agrupaci de diverses alqueries musulmanes sota el nom dIbn-Abidis. Desprs de la conquesta fou donada per Jaume I (1208-1276) a Bernat Matoses, la famlia del qual el vengu el 1394 a Bernat Vives de Canyamars. Posteriorment pass a mans del Consell de Valncia, que ms tard el va vendre a la Corona. El segle XV torn a ser lloc de senyoriu, pertanyent als comtes d'Almenara i Cocentaina, els quals ordenaren la construcci de la Torre de la Senyoria. El 1619 fou venut a Pere Eixarch de Bellvs; el 1624 fou convertit en comtat i el 1628 en marquesat. Pertany a aquesta famlia fins la supressi dels senyorius el 1814. Durant el segle XIX s'afegiren al municipi una srie de llocs confinants, dels quals destaca l'annexi de Benicalaf el 1856, que va donar lloc a diversos conflictes amb Faura i Benifair, amb motiu de les aiges de reg.

 Demografia .


 Economia .
L'economia local la es basa totalment en l'agricultura. Tota ella de regadiu, amb la taronja com a producci ms important seguida per les hortalisses i els arbres fruiters. La manipulaci i comercialitzaci de la taronja configuren altres sectors econmics importants.

 Monuments .
 Esglsia de Nostra senyora dels ngels. Segle XVIII.
 La Torre. Est situada al centre del poble, orientada al sud, aquesta data segons alguns de principi del segle XIV. Uns altres la consideren posterior al segle XV. Possiblement en el seu temps no tindria cap tipus edificaci en el seu entorn. Actualment la porta de la torre est envoltada pels murs d'un petit pati descobert, amb un ampla i profunda fossa. Existeix una obertura vertical proveda d'una corriola de ferro per la qual en origen hauria d'haver una corda que maniobrava el pont. Avui dia no existeixen ni el pont ni el torn.

 Festes i celebracions .
Les festes de Benavites obrin la temporada de festes en la Vall de Seg les quals sn a la fi de juny seguides de Quartell al juliol, Faura a l'agost, Benifair a principis de setembre i Quart a la fi de setembre. Les festes de Benavites igual que els altres municipis estan constitudes per balls, bous, teatres,... 

 Personatges illustres .
 Daniel Gmez Gimnez. Pilotari.
 Melchor Fauli Garces. Pilotari.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34945" title="Benifair de les Valls" nonfiltered="3667" processed="3652" dbindex="13799">


Benifair de les Valls s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Quartell, Quart de les Valls, Faura i Sagunt.

 Geografia .
Pertanyent a la subcomarca de la Vall de Seg, la superfcie del terme s muntanyenca per l'oest i plana per l'est. Les altures principals pertanyen a les muntanyes de Romeu i sn: la Rodana (194 m), l Eixeve (339 m) i la Creu (346 m). Drena el terme el barranc de la Rodana. El poble est situat en terreny pla, formant un sol nucli urb amb la vila de Faura.

El clima s mediterrani; el vent ms freqent s el de llevant, que porta les pluges, generalment a la tardor i primavera.

En les terres no conreades hi ha pins, roman i coscolla.

 Historia .
Amb ms de mil nou-cents habitants, Benifair s la segona localitat en importncia de les valls, precedida de Faura amb ms de tres mil habitants. T una superfcie de 4,30 Km quadrats i es troba a 43m d'altitud. El seu origen es deu a la formaci de diverses alqueries, no figurant aquest nom en "el llibre del repartiment"; segons consta en documentaci, Bernat Vives de Canyams va rebre terres donades per Jaume I en 1248, que estaven formades per alqueries; una d'elles era Benibolaix, possiblement l'actual Benifair. Tal vegada siga un cas nic de supervivncia el del llinatge Vives de Canyams, que encara conserva la casa-palau i que mai va perdre la jurisdicci d'aquestes terres.

En 1609 la vila contava amb 19 cases de moriscs, que eren els quals van quedar desprs de l'expulsi de 1591. Durant la segona guerra carlista va ser visitada la vila pels exrcits en pugna. 

 Demografia .


 Economia .
Basada essencialment en l'agricultura, prcticament dedicada al monocultiu del taronger. La seva riquesa agropecuria, i la ms recent indstria de transformaci de ctrics, li han donat prosperitat econmica.

 Monuments .
 Casa Palau dels Vives. Primeries del segle XVII. Actualment en estat molt dolent i en fase de restauraci.
 Esglsia de Sant Gil Abat. Barroc aragons del segle XVIII.
 Ermita de la Mare de Du del Bon Succs. Segles XVII-XVIII.

 Festes i celebracions .
Les festes majors se celebren la primera setmana de setembre, inclouen bous, cavalcades, balls, calderes populars. La fira de mostres, el primer cap de setmana de setembre, reuneix a moltes empreses i artesans de la comarca.

 Personatges illustres .
Benifair s'honra de ser el bressol del naixement del pintor de cambra de Felip II, Alonso Snchez Coello, nascut en la vila en 1531.

En aquesta vila es troba tamb la casa on va viure l'escriptor Llus Guarner (signant de les Normes de Castell) la qual s admirada sobretot per la seva cura i el espais jard.

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'ajuntament;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34946" title="Canet d'en Berenguer" nonfiltered="3668" processed="3653" dbindex="13800">


Canet d'en Berenguer s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita nicament amb Sagunt, que rodeja per complet el terme municipal. A l'est trobem la mar Mediterrnia.

 Geografia .
Situat en el litoral del mar Mediterrani al costat de la desembocadura del riu Palncia. La superfcie del terme s completament plana. El riu circula per tot el seu lmit sud. Un sortint de sorra, en la part esquerra de la desembocadura del riu, forma l'anomenat cap de Canet, on es va installar en 1904 un far sobre una torre de 30 m d'altura i base octogonal, amb llum blanca que arriba a un radi de 25 milles. El clima s mediterrani; els vents dominants sn el llevant i el gregal. Al seu terme municipal est el port esportiu de Siles.

 Histria .
El topnim Canet prov del llat Cannetum que significa canyar i que fa referncia a la marjal, zona pantanosa que s estenia de Puol a Almenara amb abundncia de canyars.

El 3 d octubre del 1237 Jaume I en el llibre del Repartiment dna una extensi de terra al convent de Benifass. Els primers propietaris del territori durant el feudalisme van ser Pere Rob, Arnau Joan i Francesc Berenguer. Segons l'historiador G. Escolano, sent senyor D. Valterra Blanes de Berenguer en el segle XVI, el lloc estava emmurallat i contenia 45 cases de cristians vells, allotjant una companyia de cavallers que guardaven la costa.

Des del segle XIII ha tingut una poblaci estable dedicada sempre a l activitat agrcola i organitzada en un senyoriu feudal fins al segle XIX. Francesc Berenguer, notari sagunt, l any 1420 va vincular la poblaci als seus descendents convertint-lo en un senyoriu governat per importants famlies nobles valencianes, com els Vallterra i ms tard els Saavedra, fins que en la dcada de 1830 va desaparixer als Pasos Catalans el rgim feudal.

 Demografia .


 Economia .
Les terres de cultiu sn de regadiu i reben aigua del riu Palncia a travs de la squia major de Sagunt, regulades per una comunitat de regants. Tamb s'utilitzen aiges subterrnies. El cultiu ms important s el taronger. Hi ha una fbrica de conserves vegetals.

En l'actualitat, la seva principal activitat se centra en el sector turstic, que ha cobrat un fort impuls en comptar amb l'excellent platja de Rac de mar.

 Administraci .


 Monuments .
 Casa-Palau dels Berenguer. Aquesta casona va ser construda com a finca d'esbarjo i no presenta un estil arquitectnic definit.
 Esglsia de Sant Pere Apstol. Barroca del segle XVIII;

 Museu .
El Museu Etnolgic installat en una casa del segle XIX rehabilitada amb fins culturals. Conserva la reproducci d'una carta matrimonial del segle XVIII i diverses peces d'indumentria valenciana. A ms, mostra un diorama de vuit metres quadrats, que reprodux la imatge del terme municipal a la fi del segle XVIII i primers del XIX. Ferramentes de llaurar i de pesca sn els elements amb els quals l'espai mostra una part de l'activitat quotidiana.

 Festes i celebracions .
 Festes de Sant Pere. El bou s un dels principals protagonistes d'aquestes festes, en les quals tamb tenen cabuda els balls i altres espectacles musicals, igual que els pirotcnics. Del 23 al 29 de juny.
 Festes de la Verge de les Febres. Durant vuit dies, els "clavaris" organitzen i animen les festes que comencen amb la "plant del pal" i focs artificials. Concerts, revetlles i espectacles taurins sn alguns dels actes que es programen, al costat de les manifestacions populars com la "dans" i el tradicional "ball de plaa". Del 6 al 15 de setembre.
 Festa del 9 d'octubre. La diada del Pas Valenci se celebra amb una festa gastronmica que habitualment compta amb l'actuaci d'"Els Dimonis de Canet", un grup pirotcnic local.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Canet d'en Berenguer;
 CIJ KNT, on trobars tot all que ens involucra als joves.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34948" title="Estivella" nonfiltered="3669" processed="3654" dbindex="13801">


Estivella s un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Torres Torres, Albalat dels Tarongers, Sagunt, Segart i Serra (a la comarca del Camp de Tria).

 Geografia .
Es troba situada al bell cor de la serra Calderona amb un a gran complexitat en el relleu: petites valls i barrancs en orientacions variades, rpides vessants que enllacen amb nombroses cimes, una de les quals, El Garb, de 601 m d'altitud, es una de les ms emblemtiques de les comarques centrals ja que constitueix una magnfica talaia sobre tota la comarca del Camp de Morvedre i del golf de Valncia a la qual es pot accedir amb bicicleta o caminant i parar a refrescar la gola en la font de Barraix; tamb sn interessants els paratges de Beselga, el Pla, Linares i la Carrasca; la flora i la fauna mediterrnia estan suficientment representades.
 Histria .
Al terme s'han trobat deixalles d'poques prehistriques, el jaciment de Sabato mostra el pas dels ibers i l'aqeducte dels Arcs, el dels romans; la fundaci actual, per, s d'origen musulm i es creu que estigu primerament en el poblet o castell de Beselga. Documentat des de 1248; el primer document referit al terme es del 1376 amb el seu primer senyor conegut, mossn Guillem Colom, la primera carta pobla d'Estivella, Beselga i Arenes va ser del 16 de juny de 1382, donada per Guillem Moliner; fou comprada el 1501 per Berenguer Mart Torres d'Aguilar desprs d'haver passat per diverses mans; fins el 1535 pertany a Morvedre; l'expulsi dels moriscs, en 1609, deix el lloc gaireb despoblat; en 1610 Jeroni de Monsoriu va concedir carta de poblaci; al casar-se Francesca Monsoriu i Mompalau amb Onofre Escriv d'Hjar, comte de l'Alcdia, pass a aquesta famlia; interrompuda la successi va pertnyer al marquesat de Nules i desprs als Saavedra; a finals del segle XIX el llogaret annex al castell va romandre definitivament despoblat.

 Demografia .


 Economia .
L'economia es basa en l'agricultura, fonamentalment de ctrics; s'ha perdut l'artesania de la seda, de les estores fetes a m i de les pintes de banya de bou. La proximitat a Valncia i la benignitat del seu clima fan d'Estivella un poble d'estiueig i donen alguna importncia al sector serveis. Disposa del parc d'esbarjo El Pla dedicat a la multiaventura infantil i d'un petit polgon industrial.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia dels sants Joans. 1725-1730. Presenta un campanar d'estil barroc que ha estat encertadament restaurat en 2001.
 Ermita de Sant Roc de Beselga. Segle XX.
 Ermita de la Santa Creu. Al cim del Garb.
 Aqeducte rom dels Arcs.
 Castell de Beselga. D'epoca musulmana, fou destrut pels agermanats de Morvedre; reeedificat posteriorment per Gracian de Monsoriu i abandonat definitivament en el segle XVII; es troba en estat de runa.

 Llocs d'inters .
 Puntal de l'Abella. Microrreserva de flora;
 Serra Calderona. Parc Natural.

 Festes i celebracions .
Tradicionalment les Festes Majors de la poblaci se celebraven a la fi del mes d'octubre i estaven dedicades a la Santa Creu i a Sant Josep. Estan datades en el poble en 1784 (quan es va aprovar popularment el patronatge local de Sant Josep) i de 1787 (quan s'installa en el Garb la Santa Creu que actualment est en el temple parroquial).

En l'actualitat la Santa Creu del Garb i Sant Josep s'han passat al mes d'agost (desprs d'un referndum popular de 1979) i s'han ajuntat amb les celebracions de La nostra Senyora d'Agost i de Sant Roc, que tamb tenen molta tradici en la poblaci.

Com a acte preparatiu de la festa de Sant Roc (16 d'agost), una setmana abans es baixa la imatge del Sant des de l'ermita de Beselga a l'esglsia dels Sants Joans a Estivella, en process amb torxes. I el dia 16 es torna a pujar el Sant a Beselga, on se celebra un romiatge.

A l'hivern destaca la festivitat de San Blai (3 de febrer), al voltant del quin apareix una gastronomia tpica caracteritzada per les calderes, i per les coquetes de Sant Blai, al costat de celebracions religioses (missa i process).

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Estivella;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34949" title="Faura" nonfiltered="3670" processed="3655" dbindex="13802">


Faura s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb les localitats de Benifair de les Valls, Quart de les Valls, Quartell i Benavites.

 Geografia .
Situat en la subcomarca de la Vall de Seg (popularment "Les Valls"), la superfcie del terme s plana, amb excepci d'un petit sector al sud-oest pel qual penetra en les muntanyes de la Rodana, i poblada d'horts de tarongers.

 Histria .
D'origen musulm, s el resultat de la progressiva fusi d'una srie d'alqueries conegudes com els Llogarets de Seg; desprs de la conquesta romangu sota la jurisdicci de Morvedre; Joan II (1398-1479) en 1473 va constituir un senyoriu amb Faura, Rumbau i Almorig i li'n va donar a Pere Raimon de Monsoriu a la famlia del qual va pertnyer fins finals del XVI en qu passa als Vilarrasa. En 1647 Felip IV (1606-1665) va transformar-lo en comtat; poc desprs passa als Vives de Camanyars en poder dels quals estigu fins a la supressi dels senyorius en 1814; en la segona meitat del segle XIX va absorbir el lloc de Rumbau; el lloc es fusion el 1844 amb Benifair i constituren La Vila de La Uni, fins que el 1906 tornaren a separar-se ambdues poblacions; durant la Repblica i la guerra civil fou un important reducte esquerr la qual cosa li costa una forta repressi en la postguerra; la petitesa del terme va motivar una srie de contenciosos amb Sagunt, entre els anys 40 i 60, amb la fi d'ampliar lmits i recursos; iniciatives que no arribarien a fructificar.

L'antic recinte de la vila el formaven la plaa Major, la placeta dels Oms, carrer de Dalt, placeta del hostal, carrer de la Volta, del Mig i el carrer de Baix. Extramurs, el carrer del Abrevador i unes poques cases al costat del cam de l'ermita de Santa Brbara. Fins al passat segle es van conservar les muralles amb els seus dos portals: el de Morvedre al migdia, i el de Sant Josep al septentri.

En el segle XVII va sortir la vila del seu recinte amurallat, edificant un carrer Nou i actualment Major. Per ha estat en les primeres dcades del segle XX i sobretot en els anys 50-70 i encara avui dia, quan la poblaci s'ha ests cap al ponent ocupant mplies zones que van anar de vinyers en la part ms alta i de regadiu en la ms prxima al nucli antic. 

 Demografia .

 Economia .
Basada en l'agricultura amb clar predomini del cultiu dels ctrics i recolzada en la indstria de manipulaci i transformaci dels mateixos.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia dels Sants Joans(s. XVI) reedificada als s. XVII i XVIII deixant de la primera la torre campanar. L esglsia de Faura s possiblement la major de tota la comarca, per darrere tan sols de Santa Maria de Sagunt, i tamb una de les poques bastides amb tres naus. El detall ms impressionant s la gran cpula que s ala sobre el creuer amb tambor octogonal i llanterna.
 Palau senyorial, un dels edificis  d inters histricoartstic millor conservats, torre als primers temps i transformada el (s.XV-XVI) en joia gtica. Conserva la slida escala, sense l ampit, que dna pas des del pati a la primera planta, i la cisterna que abastia d aigua el poble.
 Ermita de Santa Brbara del 1716, s arriba pel calvari (s.XVIII) renovat el 1948, i actualment, en procs de rehabilitaci. Es disposa d una zona d acampada al peu de la muntanya de la Rodana.

 Turisme .
Des de les muntanyes que protegeixen i equilibren el clima benigne d'aquestes valls es veu una gran panormica. Als voltants es troba la Font de Quart, que en anys generosos rega gran part de les terres d'aquesta vall; la medieval Torre de Benevites; l'esglsia del despoblat lloc de Benicalaf; el castell d'Almenara, i darrere, les les coves de Sant Josep en la Vall d'Uix. Les platges d'Almenara i Sagunt, i a uns 5 km de Faura, la histrica ciutat amb vestigis del seu passat gloris de Sagunt. En ella pot admirar-se el teatre rom i en el museu, l'esmentat bou ibric, i el castell, amb idntic goig difcil de superar en la vista dels seus paisatges des de qualsevol punt del seu cim.

 Festes .
Faura celebra les seues festes majors amb diversos actes religiosos, culturals i recreatius a l'Assumpci de la Verge el 15 d'Agost, a Sant Roc el 16, i el diumenge segent als Sants Joans i Santa Barbara, la qual s baixada la vespra de la seua festa des de l'ermita a l'esglsia amb gran acompanyament de llums i actuacions. T fira concedida per privilegi real el dia litrgic de l'esmentada Santa Barbara, el 4 de desembre, al present celebrada el diumenge immediat amb gran concurrncia de pblic de Faura i dels pobles vens. 

 Personatges illustres .
 lvaro Navarro Serra, lvaro, pilotari.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Faura;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34951" title="Gilet" nonfiltered="3671" processed="3656" dbindex="13803">


Gilet s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

 Geografia .

El municipi est incls en la subcomarca de La Baronia. Est enclavat en el sud-est de la Serra Calderona al costat de la conca del riu Palncia. Amb una altitud de 76m sobre el nivell del mar i a una distncia de 30 Km de Valncia i a 5 Km del nucli de Sagunt, el que indica la seva situaci privilegiada entre muntanyes per alhora molt prop del mar.

La superfcie del terreny s muntanyenca, i les altures de les muntanyes arriben fins als 400 m. en la part oest. Les ms importants sn:
 Xocainet (437 m.);
 Bec de l'guila (441 m.);
 La Redona o Penya (427 m.);
 Mont de la Creu (325 m.);

La vegetaci natural es caracteritza per l'existncia de pi carrasquer en gaireb totes les muntanyes aix com el matoll de garriga.

El clima caracterstic s el mediterrani, amb estius calorosos i hiverns temperats, sent la temperatura mitja anual d'uns 18.5. El rgim de pluges s bastant irregular, per solen donar-se amb ms freqncia a la tardor i primavera.

S'accedeix a aquest poble des de Valncia prenent la V-21 i desprs l'A-23. Compte tamb amb accs per ferrocarril per mitj de la lnia de rodalia C-5 de Valncia.

El terme municipal de Gilet limita amb les segents localitats: Albalat dels Tarongers, Petrs i Sagunt totes elles de la provncia de Valncia. Tamb cal assenyalar que part del seu terme municipal forma part del Parc Natural de la Serra Calderona.

 Histria .
 Prehistria . 
A Gilet ja apareixen assentaments primitius, com ho proven les restes d'un poblat ibric trobades en la muntanya denominada La Penya, on s'han trobat fragments cermics i altres que anirien des de l'Edat del Bronze fins a l'poca Medieval. En Sant Esperit es va trobar una cova en la qual es troba una pintura rupestre en color roig pllid, que pareix la representaci de un 'dolo oculado'. La dita pintura no s'ha pogut datar amb massa exactitud a causa de les condicions geolgiques de la cova, concloent que es va representar al principi de l'Edat de Bronze. En la Font de la Vidriera, tamb es van trobar restes d'un poblat ibric romanitzat que s'ha datat entre els segles III i II a.C. 

 Naixement de Gilet . 
Del poble com tal es tenen les primeres notcies com a alqueria rab. Desprs de la conquesta de Jaume I, les terres van ser donades a Joan de Saragossa i ms tard es van donar a Bernat Palau. A Adan de Paterna li van ser entregades les terres en 1348, tornant ms tard a la Corona fins que Pere II de Valncia les va donar a Pere Guillem el 15 d'abril de 1375. 

 El senyoriu a Gilet .
Es va conformar una noblesa local i comarcal que es va consolidant durant el segle XIV a base de privilegis cedits per la monarquia. El 7 de mar de 1471, Joan II empenyora la jurisdicci de Gilet a Manuel Llanol. La noblesa local s considerada com a baixa ja que les seues possessions nicament se cenyien al poble. La revoluci francesa marca el trnsit de la societat feudal cap a una societat liberal, ocupant a Espanya el perode del segle XIX. Per a evitar el pagament de rendes senyorials, el poble de Gilet va sollicitar la seua incorporaci al Patrimoni Real, per mediaci de la Baslica de Valncia, sent concedida en 1806, i en la que a canvi de diversos terrenys de la devesa de Sant Esperit, els agricultors van passar de pagar del 20% al 5% de les seues collites al Marqus de Llanol. Quan va morir Teresa Llanol sense hereus, els seus marmessors van comenar a pressionar a la poblaci perqu els pagaren les rendes senyorials, creant-se un greu conflicte en la poblaci i en el qual la Baslica de Valncia es va declarar incompetent. s per este conflicte que les rendes senyorials van continuar vigents a Gilet almenys fins a l'any 1841 ltim de qu es t constncia. 

 El problema morisc i la repoblaci . 
Gilet tenia una majoria de poblaci morisca, amb la qual cosa l'expulsi dels moriscos va suposar un problema important a causa del descens de poblaci que va sofrir el poble. Desprs d'esta expulsi, es va procedir a la repoblaci de Gilet amb gents vingudes d'altres llocs, per a suplir el descens de poblaci sofrit, la qual cosa suposava un problema a la noblesa autctona. La carta de repoblaci de Gilet especifica el lloc d'origen de cada u dels repobladors, sent; 3 de Castella, 11 de Sagunt, 7 de Puol, 5 d'Arag, 2 de Catalunya, 2 de Frana, 1 de Morella, 1 de Castell, 1 d'Ademuz, 1 del Villar, 1 del Puig i 1 de Canet. 

 La Guerra Civil .
La Guerra Civil no es va deixar sentir pel poble com a escenari fins a 1939, just a punt de finalitzar-se, i durant eixe perode l'esglsia va sofrir danys quantiosos, tant en el seu arxiu parroquial amb la prdua de valuosos documents histrics, com en la prdua d'imatges de culte. 

 Demografia .
La proximitat a Valncia i les seves bones comunicacions amb la capital i amb la ciutat de Sagunt han propiciat un espectacular creixement demogrfic en els ltims anys i un important desenvolupament urbanstic, sent el poble de La Baronia que ha registrat un augment ms significatiu. 



 Economia .
La major part de la poblaci s'ha dedicat tradicionalment a l'agricultura, predominant fins als ltims anys el cultiu de sec. Actualment s'ha anat abandonant el cultiu de sec i s'ha fomentat ms el de regadiu, sent ho ms conreat el taronger. Quant a sec, actualment queden algunes garroferes i algunes oliveres.

Tradicionalment la indstria de Gilet ha estat desenvolupada amb els recursos naturals que possex, per cap destacar que fins a fa uns 20 anys, era conegut per la seva gran producci de graneres artesanals, de palmell en la seva majoria, encara que actualment aquest ofici ha anat desapareixent.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
Monestir de Sant Esperit.
Situat a poca distncia del poble s'arriba a ell per una carretera local. Monestir francisc del segle XVII compte amb diverses obres del pintor valenci Josep Segrelles.

El monestir va ser fundat per Maria de Lluna, esposa de Mart l'Hum, arran de la pacificaci de Siclia. Per a aix va contar amb la donaci dels terrenys de Jaumeta de Poblet, vdua de Pere Guillem Catal, senyor de Gilet, el qual va heretar la propietat juntament amb la seva filla Joana, confirmant la donaci del Papa Benet XIII en 1403.

El rei Ferran el Catlic va sollicitar la cessi del convent a les Trinitries, accedint al desig de sor Isabel de Villena; per aix no va arribar a consumar-se i el monestir va romandre abandonat fins a 1491. En 1692, va tenir lloc la inauguraci de l'Esglsia actual, desprs d'uns anys d'aband.

Durant la guerra de la independncia, els frares van abandonar el convent convertint-se en un hospital de sang. En 1813, tornen els frares i ja en la desamortitzaci, les extenses pinedes passen a les mans de l'Estat.

En 1835, els frares tornen a abandonar el convent, ocupant-lo novament en 1878 declarant-lo collegi de missions per a Terra Santa i El Marroc en 1889 sota el patronat de la reial Corona.

Desprs del parntesi de la guerra, va cobrar esplendor amb l'assistncia d'un gran nombre de novicis, per actualment ha perdut la seva condici de collegi.

Actualment s'ha installat un museu amb obres i documents interessants, encara que cal assenyalar que fonamentalment, s avui dia un lloc d'esplai i descans.

Esglsia de Sant Antoni Abat.
La parrquia va dependre de Sagunt fins a l'any 1533, en el qual es va comenar a construir l'esglsia. Consta d'una nau central i dos laterals existint tres capelles en cadascuna de les laterals. La faana de l'Esglsia es caracteritza per la seva senzillesa i per ser llisa i decoraci de boles de pedra. En el seu interior s'aprecia un decorat renaixentista, el qual s'ha anat desvirtuant amb les successives reparacions, sent els altars laterals d'estil barroc.

Ermita de Sant Miquel.
Construda durant el segle XVIII i situada en un tur al costat del nucli del poble, pel que s'observa a gran distncia a causa de la seva privilegiada situaci. s de gran senzillesa, contant amb una capella que alberga a l'Arcngel Sant Miquel.



 Monuments civils .

Torre de Gilet.
Segons indica una llosa en la seva faana, la construcci de la torre es va concloure en 1580. En principi, es creu que era utilitzada com torre de vigilncia a causa de les incursions dels grups de pirates i moriscs que desembarcaven per a saquejar les poblacions properes als nuclis propers a la costa. s de planta rectangular i t uns 25 metres d'altura, de maoneria de rodeno sense devastar amb reforos ben tallats en els cantons. Presenta tres cossos diferenciats: el primer cos o base, t forma de pirmide truncada, el segon, de 15 metres d'altura i en forma de prisma de 8 x 6 metres s el bloc principal de la torre i en ell es troben compresos els tres pisos; en el tercer cos es trobava una galeria defensiva, sent de major amplria que el segon, estant sostinguda per 32 mduls. La torre es va restaurar durant els anys 1992-93. Actualment, aquest edifici alberga la biblioteca municipal.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Se celebra l'ltim diumenge d'agost, en honor de la patrona del poble, la Mare de Du de l'Estrella. Un dels actes centrals i ms multitudinaris s la Baixada de Sant Miquel, la qual se celebra el divendres de l'ltima setmana d'agost, passades les deu de la nit, i consisteix en la baixada del sant des de l'ermita, on es troba durant l'hivern, fins a la parrquia de la localitat. El descens s illuminat per gran quantitat de bengales i amb un castell que es dispara des de la plaa del poble, el qual dna la benvinguda al sant en la seua entrada a la localitat. La baixada s organitzada pels jvens de la localitat des de fa ms d'un segle.

 Enllaos externs .


 La web de l'Ajuntament de Gilet;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34952" title="Petrs" nonfiltered="3672" processed="3657" dbindex="13804">


Petrs s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Gilet i Sagunt.

 Geografia .
Municipi situat en la part baixa de la vall del riu Palncia. El relleu del terme presenta solament tres accidents importants: el riu, que limita el terme pel sud, i les muntanyes de Rodana i Ponera, els vessants de les quals penetren pel nord, arribant a una altitud mxima de 185 m. en un tur d'arenisques trisiques que s'aixeca al nord-oest de la poblaci. S'inclouen dins de la Serra Calderona.

El mitj climtic s el tpicament mediterrani. Est envoltat d'horta i squies d'poca romana que van ser desenvolupades i ampliades pels musulmans. El sl no conreat correspon al llit del Palncia, molt ample en aquest sector, i a muntanyes, cobert amb vegetaci de roman, farigola, camamilla, carrasca, esparraguera, murta i pins.

 Histria .
T el seu origen en una alqueria musulmana, que segurament figura amb altre nom en el Llibre del Repartiment; el rei Joan I (1358-1390), en 1389, va vendre a Andreu Aguil el ter delme i dems drets sobre el lloc; el 27 de maig de 1410 Mart I l'Hum (1356-1410), va concedir a Aguil el ttol de bar de Petrs; lloc de moriscs de la fillola de Sogorb, va veure com 500 dels seus habitants foren embarcats cap a Or arran de l'expulsi de 1609, la qual cosa deix el lloc despoblat; el 13 de maig de 1612 Francesc Ferrer, senyor vigent, va donar carta pobla; el 22 de setembre de 1811 fou ocupada per les tropes del mariscal Suchet (1770-1826), la qual cosa provoc una batalla que es va saldar amb victria francesa; tamb en a causa de la guerra de la Independncia Petrs hagu de donar allotjament a les tropes espanyoles una vegada expulsades les franceses; la qual cosa va suposar un crebant en l'economia del poble.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura. El principal cultiu s el taronger al que li segueix la garrofera, la nespra i la resta en regadiu est destinat a hortalisses.

Va tenir una fbrica de pirotcnia. Part de la seva poblaci treballa en les indstries del Port de Sagunt.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Jaume. Aixecada a finals del XVIII sobre una anterior, de 1577. Cont pintures de Joaquim Oliet.
 Ermita de Sant Domnec. De 1725.
 Castell. Casa pairal dels Aguil, construda en el XIV. Actualment es troba en estat de runa i l'Ajuntament (maig de 2005) s'ha adreat a la Direcci General de Patrimoni de la Generalitat demanant les necessries inversions per a la seua restauraci i la del pou morisc del segle XII, que hi ha al seu costat.
 Antiga almssera. Edifici amb porta d'arc de mig punt i escut nobililari. Tamb molt deteriorada.
 L'Aixeta. Aljub medieval que en l'actualitat serveix com lloc d'exposicions i custodia un museu etnolgic.
 Hort Tancat. Construcci a la meitat de l'horta documentada en el segle XVII per possiblement aixecada durant el segle XV-XVI, en el qual el senyor tenia la seva horta i deixava pasturar el seu ramat.

 Festes i celebracions .
Les seves festes patronals estan dedicades a Sant Jaume, el 25 de juliol, i a la Purssima de Petrs. Aquestes festes tenen el seu origen en la terra, en l'agricultura, en acci de grcies per les collites obtingudes. L'origen d'ambdues festivitats s molt antic, sent la primera d'origen medieval i la de la Purssima del 7 d'agost de 1687.

Com si fora el patr, la festivitat ms important de Petrs fins al segle XXI ha estat la del Salvador, que tradicionalment se celebrava el dia 6 d'agost. Aquesta festa la dedicaven els xics solters, "els fadrins", en la vespra dels quals es realitzava la esperada cord. En l'actualitat la festa de la Purssima de Petrs i del Salvador se celebren el primer cap de setmana d'agost.

Altres dues festivitats importants sn les festes de les noies o les xiques, a la Purssima i la del Xiquet de la Boleta, o Nen Jess de Praga. L'origen de la primera es troba a mitjan segle XVIII grcies a la creaci de la cofradia de Donzelles de Maria que celebrava les festes el diumenge de desprs del dia 8 de setembre, passant desprs al primer diumenge de setembre i en l'actualitat a l'ltim d'agost. Desprs d'aquesta festa se celebra la dels Xiquets, que la celebren aquells que han realitzat la primera comuni o nens d'aquestes edats. La festa la va fundar el mrtir En Vicent Garzando en 1934 perqu els nens tinguessin tamb la seva prpia festa. Aquesta festivitat s molt coneguda pels pobles de la comarca del Camp de Morvedre i tamb molt concorreguda.

Tamb se celebra des de 1699 la Trobada amb la seva Enram el dia de Pasqua, process molt emotiva i caracterstica per l'entorn dels carrers replets de branques de pi, nespres, oliveres i palmeres entre altres arbres.

 Personatges illustres .

Joseph Pascual Domingo Buix Lacasa (1759-1811), fill del poble que, en prendre els hbits va passar a ser Fra Domnec de Petrs, fou un reconegut arquitecte que va realitzar la seua obra fonamentalment a Colmbia en la qual capital, Bogot, va signar la catedral.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34953" title="Smallville" nonfiltered="3673" processed="3658" dbindex="13805">
Smallville s una srie de televisi dels Estats Units creada per Alfred Gough i Miles Millar produda per laWarner Bros que es va comenar a emetre el 16 d'octubre de 2001 a Estats Units i que actualment ha finalitzat la setena temporada. Als EUA s'emet per The CW.

La srie tracta sobre la histria de Clark Kent (Superman), en plena adolescncia. Sense ulleres i sense saber volar, el jove Clark viu una vida d'estudiant d'un petit poble de Kansas, Smallville.

Al llarg de la srie, Clark Kent descobrir a poc a poc qu el diferencia de la resta, petits detalls i situacions que acabaran convertint-lo en l'home que est destinat a ser. Tamb apareix a la srie Lex Luthor, mxim enemic de Superman, per que fins a la sisena temporada no s'ha tornat un vill.

La srie aporta elements dels cmics i de les pellcules, per per culpa dels drets que t DC Comics i el pressupost limitat, no pot aportar tot el que vol i ha d'inventar-se noves coses.



 Personatges  .
 Clark Em, nom Kryptoni Kal-El - Tom Welling Clark Em (Tom Welling) , fill de Jor-El i Lara-El de Kriptom. Adoptat a la terra per Jonathan i Martha Em. Aquests li ensenyaran els valors murlas i el respecte cap a la vida humana. De mica en mica anir descobrint les seves habilitats, i el seu passmt kriptoni. Aix far que la seva relaci amb els seus amics canvi, sobretot amb Les Luzor, que passar de ser el seu millor amic al seu pitjor enemic, per causa del'obsessi que t Les amb el seu secret.
 Chloe Sullivan - Allison Mack  ;
 Les Luzor - Michael Rosenbaum ;
 Lama Follata - Kristin Kreuk;
 Martha Kent - Annette O'Toole;
 Jonathan Kent - John Schneider;
 Laionel Luzor - John Glover;
 Pete Ross - Sam Jones III  ;
 Whitney Firtman - Eric Johnson;
 Jason Teague - Jensen Ackles;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34954" title="Quart de les Valls" nonfiltered="3674" processed="3659" dbindex="13806">


Quart de les Valls s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Sagunt, Benifair de les Valls, Quartell i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

 Geografia .
Municipi situat en el sector nord-oest de la Vall de Seg. La superfcie del terme s muntanyenca, a excepci del sector oriental. Quart es el poble mes elevat de "Les Valls" (54 m) i est al resguard d'un arc de muntanyes i llomes d'escassa altura, totes elles poblades de pins. Destaquen: la muntanya de La Creu de 347 metres d'altitud, La Catxola, Lloma del Codoval, Mola de Vent, Lloma Llarga, Coronat i Retoresa, entre altres alturons de menor rellevncia.

 Histria .
La tradici popular vol que el topnim indique que Sagunt es troba a un quart de milla; antiga alqueria islmica que apareix citada en el Llibre el Repartiment com Quarcel; Jaume I (1208-1276) don terres del lloc a un porter seu anomenat Bartolom, el 1248; ms endavant fou propietat d'un tal Fabra, a qui se'l va confiscar, i l'adquir Roderic Daz, desprs de la guerra de la Uni; en el segle XVI pertany el senyoriu al comte de Cocentaina i a Llus Ferrer; lloc de moriscs (60 focs el 1609) de la fillola de Vall d'Uix; va pertnyer als Prxita, comtes d'Almenara, des del segle XVII, i finalment als comtes de Faura; fins no fa molt hi havia unes mines d'algeps al poble que s'abandonaren a l'exhaurir-se.

En el segle XVIII va arribar a la vila des d'Itlia la Venerable Ordre dels Servita, que va construir un convent que avui s esglsia parroquial. Per la llei de Mendizbal, els religiosos del convent de Quart van ser expulsats, passant els seus propietaris a ser patrimoni de l'Estat. 

Existeixen a Quart dos santuaris, un dedicat al Crist de l'Agonia i altre a la Mare de Du del Ppul, petit bust de la Verge amb el nen que es va trobar entre les runes d'un mur en 1649.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura. Els cultius de sec ocupen 350 Ha, collint-se olives, ametlles i diverses fruites. Les terres de regadiu estan dedicades al cultiu de taronger.

 Administraci .

 Monuments .

 Esglsia de Sant Miquel Arcngel. Va ser erigida en parrquia en l'any 1535, reconstruint-se el temple un segle ms tard. Desprs, donada les seves petites dimensions i el seu estat runs, va comenar a utilitzar-se com temple parroquial l'esglsia del convent de religiosos Servites, edificat en el segle XVIII. Hi ha una capella en la qual es conserva un quadre trobat en 1649, per destrut en la Guerra Civil, al que se li coneix sota la advocaci de la Mare de Du del Ppul, patrona del poble.
 Casa de la Cultura. Antiga esglsia del poble que data del segle XV.

 La Font de Quart .
En el terme es troba tamb situada l'antiga i coneguda "Font", el ric cabal de la qual rega les terres dels pobles de la vall i les d'Almenara a Castell. 

En el fons de la vall, al comenar el vessant i en el centre geomtric de l'hemicicle muntanyenc, neix l'aigua, formant dos estanys que desguassen per un canal que condux les aiges al primer sistar o partidor. Neixen les aiges des dels ulls de la deu, movent les fines sorres. El cabal s normalment d'uns quaranta mil litres per minut, variant segons el rgim de pluges podent aix algunes vegades quedar totalment seca. 

La poblaci, la riquesa i la fertilitat d'aquesta terra depn de la font. Les aiges ocupen tres-cents peus de dimetre i deixen entre elles diverses illetes i terrenys de sis peus d'altura recollint en un canal com, dividit desprs en uns altres ms xicotets.

 Festes i celebracions .
Les festes de Quart es celebren en el mes de setembre sent dedicades principalment al Crist de l'Agonia, Sant Miquel i Mare de Du del Ppul.   La festa que reuneix a gent dels cinc pobles que formen "Les Valls". Havent actuacions de ball, bous, cavalcada,... durant unes dues setmanes acabant aix amb aquest municipi les festa de les diferent viles de la Vall de Seg. 

 Fills illustres .
 Josep Miquel Martnez Gimnez. Compositor.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34955" title="Mkonos" nonfiltered="3675" processed="3660" dbindex="13807">

Mkonos (en grec        ) s una de les Cclades, un grup d'illes de la mar Egea, situada entre Tinos (al nord-oest), Siros (a l'oest), Paros (al sud-oest) i Naxos (al sud). T una superfcie de 86 km2 i una altitud mxima de 364 m. L'illa t un sl majoritriament grantic i hi ha escassetat d'aigua. La poblaci s d'aproximadament 6.200 habitants (2002). La localitat principal s la vila de Mkonos, a la costa occidental.

s una illa cosmopolita, famosa a les darreres dcades pels visitants de la jet-set internacional que hi passen les vacances; s tamb considerada, juntament amb Sitges i Eivissa, un dels "paradisos gais" de la Mediterrnia. Els atractius principals sn les seves magnfiques platges, la sorprenent vida nocturna i la seva proximitat a l'illa de Delos, plena de tresors arqueolgics (probablement aquesta s la ra que va portar els primers turistes a Mkonos), situada a pocs quilmetres al sud-oest.

Mkonos s el lloc de vacances ms conegut de Grcia; est connectat per vaixell amb el Pireu, Tessalnica i la majoria de les altres illes de la mar Egea.

En la mitologia grega, Mkonos fou on va tenir lloc la batalla entre Zeus i els Gegants.

L'illa fou colonitzada per Atenes. Herdot indica que els seus habitants eren en majori calbs o patien alopcia ( Myconi calva omnis juventus ). La muntanya mes alta, que es a la part nord de la illa, es esmentada per Plini el Vell amb el nom de Dimastos. La ciutat antiga de Mkonos ja ocupava el lloc de la moderna.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34962" title="Segart" nonfiltered="3676" processed="3661" dbindex="13808">

Segart s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Estivella, Albalat dels Tarongers, Nquera i Serra (els dos darrers de la comarca del Camp de Tria).

 Geografia .
El poble es troba situat als peus de la muntanya El Garb (601 metres). El relleu s accidentat doncs s'estn sobre el vessant esquerre de l'actual Parc Natural de la Serra Calderona, en el vessant que baixa cap al riu Palncia. Destaca la muntanya de la Mola i del Puntal de l'Abella. Entre els barrancs estan els de la Font del Llavaner, El Meliquet i de Segart. 

El mitj climtic s propi de zones mediterrnies, doncs, a pesar de la seva altitud, es troba a una desena de quilmetres del mar. La vegetaci est composta per pins, roman i altres espcies.

 Nuclis de poblaci .
 Segart;
 La Malla;
 El Murtal;
 El Rodeno;

 Histria .
T el seu origen en l'poca islmica, a la qual pertany el seu castell; desprs de la conquesta Jaume I (1208-1276) fou donada pel bisbe de Vic de qui va passar a mans d'Adam de Paterna; ms endavant, Pere el Cerimonis (1319-1387) va entregar-la a Bernat de Ripax i, posteriorment, pass a pertnyer a Morvedre, de la qual es va independitzar el 1535 per a convertir-se en un annex d'Albalat de Tarongers; lloc de moriscos (40 focs el 1609) de la fillola de Sogorb, rest despoblat desprs de l'expulsi, a conseqncia de la qual cosa Joan de Vilarrasa , senyor de la baronia d'Albalat i Segart, don carta de poblaci el 1611 i repobl amb cristians catalans; el 1846 abast la seua independncia d'Albalat dels Tarongers; en el segle XIX s'ha deixat sentir l'emigraci devers Sagunt i Valncia.

 Demografia .

 Economia .
A falta de cap activitat industrial i l'escassa importncia de la ramadera, l'agricultura s el motor econmic del poble, ctrics, ametlers, garroferes, oliveres i vinyet en sn els conreus ms habituals.

 Administraci .

 Monuments .
 Esglsia de la Immaculada Concepci. 1796-1802.
 Castell de Segart. Musulm. En estat de runa, tot i que conserva part de les muralles i de la torre major.
 Calvari. Viacrucis amb inters arquitectnic que acaba en una ermita.

 Llocs d'inters .
 El Garb. Des del seu cim s'albira una espectacular panormica de la costa de Sagunt a Valncia encara que es pot pujar pel terme municipal de Segart aquesta muntanya divideix els termes d'Estivella i Albalat dels Tarongers.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34963" title="Machado de Assis" nonfiltered="3677" processed="3662" dbindex="13809">

Joaquim Maria Machado de Assis (Rio de Janeiro, 21 de juny de 1839 - Rio de Janeiro, 29 de setembre de 1908) fou un escriptor brasiler. Considerat el pare del realisme al Brasil, va escriure obres memorables, com Memrias Pstumas de Brs Cubas, Dom Casmurro, Quincas Borba y diversos contes, entre els quals destaca el conte llarg (o novella breu) O alienista, que tracta el tema de la bogeria. Tamb va escriure poesia y va ser un crtic literari actiu, aix com un dels creadors de la crnica al Brasil. Va fundar l'Acadmia Brasilera de Lletres.

 Biografia .

Fill del mulat Francisco Jos de Assis, descendent d'esclaus lliberts, i de Maria Leopoldina Machado, una bugadera portuguesa de les illes Aores, Machado de Assis va passar la infncia a la casa de camp de la viuda d'un senador de l'Imperi, a Ladeira Nova do Livramento, on la seva famlia treballava. De salut frgil, epilptic i tartamut, se saben poques coses de la seva infantesa i de la primera joventut. Aviat qued orfe de mare i tamb perd la germana petita. No freqent l'escola regular, per el 1851, quan mor el seu pare, la seva madrastra Maria Ins, que llavors vivia a San Cristbal, comen a treballar en un collegi del barri, i Machadinho, com l'anomenaven, es fu venedor de dolos. Al collegi tingu contacte amb professors i alumnes, i s probable que ans a les classes quan no treballava. 

Fins i tot sense tenir accs a les classes regulars, es va entossudir a aprendre i, encara molt jove, es va convertir en un dels intellectuals ms importants del pas. Hi ha proves que a San Cristbal va conixer una senyora francesa, propietria d'una fleca, el forner de la qual li va donar les primeres llions de francs, que parlava amb fludesa. Fins i tot va arribar a traduir, en la seva joventut, la novella Els treballadors del mar, de Victor Hugo. Tamb va aprendre angls i va traduir poemes com El corb, d'Edgar Allan Poe. Posteriorment va estudiar alemany, sempre de forma autodidacta.

D'orgens humils, Machado de Assis va iniciar la seva carrera treballant en diaris i a la impremta oficial de Rio de Janeiro, on va establir contacte amb el conegut escriptor Joaquim Manuel de Macedo. El 1855, als quinze anys, es va estrenar en la literatura, amb la publicaci del poema "Ela" a la revista Marmota de Rio de Janeiro. Va continuar collaborant intensament en diaris com a cronista, comediant i crtic literari, i va assolir respecte com a intellectual fins i tot abans de convertir-se en un gran novellista. Machado va conquerir l'admiraci i l'amistat del novellista Jos de Alencar, principal escriptor de l'poca.

El 1864 va publicar el seu primer llibre, la collecci de poemes Crislidas. El 1869 va casar-se amb la portuguesa Carolina Xavier de Novaes, germana del poeta Faustino Xavier de Novaes i quatre anys ms gran que ell. El 1873 va ingressar al Ministeri d'Agricultura, Comer i Obres Pbliques com a primer oficial. Posteriorment ascendiria en la carrera funcionarial i es jubilaria en el crrec de director. 

Com que es va poder dedicar amb ms comoditat a la carrera literria, va escriure una srie de llibres de carcter romntic. s l'anomenada primera fase de la seva carrera, en la qual destaquen les obres segents: 
Ressurreio (1872), A Mo i a Luva (1874), Helena (1876), i Iai Garcia (1878), aix com les recopilacions de contes Contos de Rio de Janeiro (1870),  Histrias da Meia Noite  ' (1873), les colleccions de poemes Crislidas (1864), Falenas (1870), Americanes (1875), i les obres teatrals Os Deuses de Casaca (1866), O Protocol  (1863), Queda que as Mulheres tm per a us Tolos (1861) i Quase Ministro (1864).

El 1881 va abandonar definitivament el romanticisme de la primera fase de la seva obra i va publicar Memrias Pstumas de Brs Cubas que marca l'inici del realisme al Brasil. El llibre, extremadament atrevit, est narrat per un difunt, i comena amb una dedicatria inusitada: "Al cuc que primer va rosegar les fredes carns del meu cadver dedico amb un viu record aquestes memries pstumes". Tant Memrias Pstumas de Brs Cubas com les altres obres de la seva segona fase van molt ms enll dels lmits del realisme, malgrat que normalment es classifiquen en aquest moviment. Machado, com tots els autors genials, escapa dels lmits de totes les escoles i crea una obra nica.

En la segona fase, les caracterstiques principals de les seves obres sn la introspecci, l'humor i el pessimisme en relaci amb l'essncia de l'home i la seva relaci amb el mn. Les obres principals sn: Memrias Pstumas de Brs Cubas (1881), Quincas Borba (1892), Dom Casmurro (1900), Esa i Jac (1904), Memorial d'Aires (1908), i les recopilacions de contes Papis Avulsos (1882), Vrias Histrias (1896), Pginas Recolhidas (1906), Relquias da Casa Velha (1906) i el llibre de poemes Ocidentais. 
El 1904 va morir Carolina Xavier de Novaes, i Machado de Assis va escriure un dels seus millors poemes, Carolina, en homenatge a la seva esposa morta. Solitari i trist desprs de la mort de la seva dona, Machado de Assis va morir el 29 de setembre de 1908, en la seva vella casa del barri carioca de Cosme Velho.

Obra. 
Novella. 
 Ressurreio, 1872  ;
 A mo e a luva, 1874  ;
 Helena, 1876 ;
 Iai Garcia, 1878 ;
 Memrias Pstumas de Brs Cubas, 1881;
 Quincas Borba, 1891 ;
 Dom Casmurro, 1899 ;
 Esa e Jac, 1904  ;
 Memorial de Aires, 1908;

Poesia. 
 Crislidas, 1864 ;
 Falenas, 1870  ;
 Americanas, 1875;
 Ocidentais, 1901  ;
 Poesias completas, 1901;

Contes. 
 Contos fluminenses, 1870  ;
 Histrias da meia-noite, 1873   ;
 Papis avulsos, 1882   ;
 O alienista, 1882;
 Histrias sem data, 1884   ;
 Vrias histrias, 1896  ;
 Pginas recolhidas, 1899   ;
 Relquias da casa velha, 1906;

Teatre.   
 Hoje avental, amanh luva, 1860  ;
 Queda que as mulheres tm para os tolos, 1861  ;
 Desencantos, 1861  ;
 O caminho da porta, 1863 ;
 O protocolo, 1863  ;
 Quase ministro, 1864  ;
 Os deuses de casaca, 1866   ;
 Tu, s tu, puro amor, 1880  ;
 No consultes mdico, 1896  ;
 Lio de botnica, 1906  ;

Obra Traduda. 
Novella. 
 Memries Pstumes de Brs Cubas (Quaderns Crema);
 El Senyor Casmurro (Quaderns Crema) ;

Contes. 
 L'alienista (Quaderns Crema);

 Enllaos externs .
 MetaLibri Digital Library;
 Contos Fluminenses;
 Dom Casmurro;
 Memrias Pstumas de Bras Cubas;
 Quincas Borba;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34964" title="Torres Torres" nonfiltered="3678" processed="3663" dbindex="13810">

Torres Torres s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Estivella, Sagunt, Algmia d'Alfara, Sogorb i Serra (les dues darreres a les comarques de l'Alt Palncia i el Camp de Tria respectivament).

 Geografia .
Situada en un terreny completament pla envoltat de camps de regadiu en la vall mitja del riu Palncia i en els confins de la provncia de Valncia amb la de Castell. El riu Palncia banya la part oriental del terme i serveix de frontera amb el de Sagunt. El terreny s all ms o menys pla i es mant a una altitud mitja de 160 m. Cap al costat occidental, el terreny comena a elevar-se i es fa ms accidentat: en el tur el Cantera (276m), el Nevera (725m), el Benalta, la Cova de les Rates, la Muntanyeta de la Font de Ton Ferrer o la Pedra Campana.

 Histria .
Hi existeixen jaciments del Bronze valenci en la partida del Raboser, aix com runes d'poca romana com el pont conegut com el Pas de Terol. Malgrat aix el seu origen pareix ser musulm. Jaume I (1208-1276) va conquistar-la i, juntament amb Algmia de la Baronia i Alfara de la Baronia, va conformar la baronia de Torres Torres, habitada per moriscs, que va ser donada, el 1271, a Beltran de Bellpuig . En 1278 s'estableixen el lmits territorials entre la baronia de Torres Torres, la d'Algar i el convent de Santa Maria d'Arguines. Durant l'edat mitjana els plets amb Sagunt, sobre tot propiciats per l'aprofitament de les aiges de la squia Major de Morvedre. El 1445 el senyoriu fou venut per un altre Beltran de Bellpuig a Joan de Vallterra. La sagnia demogrfica de 1609 no va requerir nova carta de poblament al contrari que en la majoria de poblacions morisques valencianes. En el segle XVIII canviar el senyoriu dels Valterra a la famlia Castellv.

 Demografia .


 Economia .
L'economia torrestonera desconeix la indstria, compta amb una insignificant ramaderia i es basa absolutament en l'agricultura de sec: garrofera, ametler, vinyet i olivera, i de reguiu: taronger i fruiters.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Nostra Senyora dels ngels, edifici barroc-neoclssic dels segles XVIII-XIX.
 Ermita de Sant Cristfol.
 Restes d'una esglsia del segle XIII. Soterrades fa segles i descobertes en 2007.

 Monuments civils .
 Castell musulm, que fou modificat en les guerres carlines i que es troba en mans privades i en estat de runa. Es tracta d'un castell de planta poligonal, el qual disposava de quatre torres en els seus llenos i a l'interior la torre de l'homenatge, si b solament es conserven dos de les torres i part de la de l'homenatge, de planta rectangular i tres plantes. Sn visibles tamb restes de muralles, aljubs i construccions auxiliars. Com a conseqncia de la seva adaptaci per a l'artilleria s'observen en els seus llenos la substituci de les espitlleraes per orificis rodons aix com una espitllera.
 Molins de la Farina i de la Llum.

 Banys rabs .

El recinte cobert dels Banys s una planta de forma rectangular que cont tres sales tamb rectangulars cobertes amb voltes, disposades en parallel i en orientaci nord-sud, conegudes amb els noms de freda, tbia i calenta. L'entrada en els Banys es localitzava en el nord. Des del vestbul s'accedia per una porta de mig punt a la sala freda. La sala freda s la ms austera de les tres. La sala tbia s la de major superfcie i amplria. Est dividida en tres parts per mitj de dos arcs de mig punt fets amb maons, que conformen dues alcoves laterals aixecades un gra pel que fa a l'espai central. La tercera sala s la calenta i t una superfcie d'uns 6,80 x 2,42 m, i s'escalfa per una cmera subterrnia on s'injecta aire calent.

El paviment dels Banys s de maons cuits disposats en espina de peix. La illuminaci de l'interior s'aconsegueix per les llucanes. Sn de secci estavellada i troncopiramidals de base en el intrads de la volta.

L'excavaci arqueolgica de 2003 ha perms, a ms d'oferir una dataci ms precisa -S. XIV, ja en poca cristiana-, documentar les estructures corresponents al Vestbul o sala de descans dels banys. L'estada s de planta quadrada, amb murs perimetrals construts de tpia amb crosta de morter.

Tipolgicament, els Banys de Torres Torres responen al model que es repeteix al llarg de tota la geografia histrica rab: tres sales amb una central mes ampla. Les llucanes de secci estavellada i forma en tronc de pirmide, sn estilsticament representatives de l'arquitectura rab. El sistema hidrulic, basat particularment en el provement de la Squia Major de Sagunt, podia veure's complementat per un aljub ve, del com derivaria el qual, concebut per a servei de la poblaci, encara subsisteix.

 Festes i celebracions .
Les festes patronals de Torres Torres se celebren durant el mes de setembre. En particular, amb independncia que durant els dies previs es programin algunes activitats ldiques de diversa ndole, els dies assenyalats com festius sn 8, 9 i 10 de setembre. Encara que la titular de l'esglsia parroquial s Nostra Senyora dels ngels, la patrona de la localitat s la Verge de la Llet, a qui es dedica la festivitat del dia 8 de setembre, sent considerat aquest com el dia principal de les festes. El dia 9 de setembre es dedica tamb a la verge, sota la seva advocaci de Verge de la Vallivana, mentre que el dia 10 es dedica la festivitat a la figura de Sant Roc.

Durant el transcurs d'aquestes festes patronals se celebra el tradicional ball o revetlla del mant. No s aquest ball sin una revetlla tradicional amb la particularitat que totes les dones surten a ballar abillades amb un mant de Manila.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34968" title="Arsn Kotsiev" nonfiltered="3679" processed="3664" dbindex="13811">


Arsn Kotsiev   en osset:                 (va nixer el 15 de gener de 1872 vora Vladikavkaz, i va morir el 4 de febrer de 1944 a Vladikavkaz) fou un importantant escriptor osset, un dels fundadors de la tradici literria osseta. Va participar en tots els diaris ossets de l'poca, destacant la seva faceta de publicista. A Vladikavkaz i a Beslan hi ha carrers amb el seu nom, i l'estudi de la seva obra s fonamental a les escoles d'Osstia.

 Vida .
Kotsiev va neixer en una famlia pobre del poble de Gizel, prop de Vladikavkaz. Als 9 anys va ingressar a l'escola local, on va tenir accs a una bona collecci de llibres que van enriquir la seva educaci. Desprs de l'escola va estudiar al seminari ortodox d'Ardon, que va abandonar per una sobtada malaltia. En tornar al seu poble, va comenar a escriure assaigs curts per a diferents diaris del Caucas septentrional, mentre excercia de mestre a l'escola local. El 1902 va prendre part de la revolta de Gizel, motiu pel que va ser expulsat de la seva vila natal i es refugi a Osstia del Sud, on va seguir escribint assaigs i contes. 

El 1910 va comenar a publicar la revista      (Afsir, espiga de blat), que amb noms 14 nmeros va obtenir un enorme impacte en el periodisme i la literatura d'Osstia. Alguns dels textos cabdals en osset van ser publicats per primer cop a Afsir.

L'any 1912 va marxar a Sant Petersburg, on entre d'altres llocs va treballar al diari de Lenin Pravda: malgrat els seus orgens rurals a Osstia, la seva forta educaci li va permetre exercir-hi de corrector. Desprs de la revoluci d'Octubre, la seva fama va anar creixent, mentre seguia escribint en diferents diaris i revistes i treballant en l'educaci. Va morir a Vladikavkaz, essent enterrat al pati del Museu de la Literatura d'aquesta ciutat.

 Obra .
Els crtics l'anomenen l'"artista de la tragdia de la vida": els contes d'Arsn Kotsiev sn molt sovint trgics. En molts contes hi ha assassinats, sovint sense sentit, increblement cruels, tal com es produen segons l'antiga llei muntanyenca de la "venjana de sang". Kotsiev reflexion sovint sobre el paper de les persones provienents de cultures molt tradicionals en una nova societat ms occidentalitzada, criticant molt l'analfabetisme del seu poble, junt amb el rol destructiu i empobridor de les supersticions. Tamb cal destacar la seva faceta de traductor, mostra de la qual sn els seus treballs de traducci de l'obra d'Aleksandr Puixkin a l'osset.

 Enllaos .
 Sobre Kotsiev i la seva herncia (en osset);
 Textos dels contes escrits de Kotsiev (en osset);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34989" title="Carrutxa" nonfiltered="3680" processed="3665" dbindex="13812">
Carrutxa s una associaci cultural amb seu a Reus dedicada a la recerca i la difusi del patrimoni etnolgic i de les manifestacions de la cultura popular.

Fou creada el juny de 1980 a Reus, i el seu mbit d'actuaci sn les comarques de la Catalunya Nova i principalment, el Baix Camp i el Priorat. Els camps principals en qu desenvolupa la seva activitat sn l'antropologia, la histria, la filologia, l'arqueologia i l'etnomusicologia 

L'associaci disposa de dos centres de documentaci, un a Reus i un a Bellmunt del Priorat. El de Reus, obert el 1985, compta amb biblioteca i hemeroteca, arxiu fotogrfic i arxiu fonogrfic. El de Bellmunt del Priorat, obert el 2003 en collaboraci amb l'ajuntament de Bellmunt i el Museu de les Mines, est especialitzat en el Priorat i la seva activitat minera, poc coneguda, i compta amb un arxiu fotogrfic i una biblioteca.

Carrutxa ha participat activament en les festes populars dels pobles de les comarques del seu mbit i ha contribut a la creaci d'alguns grups festius i associacions culturals. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34990" title="Centre d'Amics de Reus" nonfiltered="3681" processed="3666" dbindex="13813">

El centre d'amics de Reus es una associaci de la ciutat de Reus, dedicada a fomentar l'inters per les coses de Reus i l'estudi quan s escaigui.

Als personatges que es destaquen en alguna activitat en favor de Reus, se ls atorga la "Ctedra de Reusenquisme". amb el guard "El ms Amic de Reus".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34991" title="Associaci Pessebrista de Reus" nonfiltered="3682" processed="3667" dbindex="13814">
L'Associaci Pessebrista de Reus es la mes antiga associaci dedicada a la construcci de pessebres i diorames de la ciutat de Reus. La seva seu es al Carrer Santa Teresa, prop del Carrer Sant Joan que va del Mercat Central a la Plaa de Prim, i prop de l'esglsia de Sant Joan on es munta cada any (des 1986) una exposici de pessebres i diorames (menys el Nadal del 2003/2004 que es va fer excepcionalment a l'antiga seu del Banc de Santander que acabava de comprar l'ajuntament)

Competeix a la ciutat amb l'associaci pessebrista de la Congregaci Mariana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="34997" title="Protectorat" nonfiltered="3683" processed="3668" dbindex="13815">

El protectorat s un rgim d'ocupaci d'un estat per un altre. El protegit (ocupat) delega en el protector (ocupant) la gesti de la diplomcia, de l'exrcit i del comer exterior. De fet, el protegit s sovint explotat pel seu protector que abusa dels seus drets i prerrogatives. El rgim de protectorat s'estableix per un tractat. 

Aquest rgim no s'ha de confondre amb el rgim de mandat aplicat desprs de la Primera guerra mundial, a algunes antigues  possessions turques (Per exemple a Palestina), i colnies alemanyes (Per exemple  Camerun o Ruanda-Urundi), en nom de la Societat de Nacions. Tot i que a la prctica el tracte que rebien tan els pasos protegits com els mandatats no es difernciava gaire del que rebien les colnies.

Exemples de protectorat.

Frana:
Tunsia des de 1883 fins 1956. ;
Marroc des de 1912 fins 1946.
Regne Unit:
alguns territoris de l'ndia. ;
Uganda de 1894 fins 1905 quan esdev una colonia.
Malawi (Protectorat d'frica Central Britnica 1893 / Protectorat de Nyasaland 1907).
Aden.
Emirats rabs del golf Prsic (avui Emirats rabs Units) des del segle XIX fins el 1971.
nord de Somlia (Protectorat de Somlia Britnica).
Oman des de 1891 fins 1971.
Soldanat de Zanzbar des de 1891 fins 1963.
Botswana (Protectorat de Bechuanaland establert el 31 de mar de 1885).
Espanya: nord de Marroc des de 1912 fins 1956.
Alemanya:
durant l'poca de l'Imperi Alemany: part nord-est de Nova Guinea (avui forma part de Papua Nova Guinea) i les illes dels voltants (1884 - 1914). ;
durant l'poca de l'Alemanya Nazi: part central de Bohmia i Morvia (1939 - 1945), i a la prctica tamb la Frana del rgim de Vichy entre 1940 (capitulaci francesa) i 1942 (ocupaci total).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35001" title="Borsa del Colleccionista de Reus" nonfiltered="3684" processed="3669" dbindex="13816">
La Borsa del Colleccionista de Reus es va crear els anys 70 a la llotja de contractaci de fruits secs, una instituci creada per la Cambra de Comer als baixos del edifici del Crcol de senyors i al costat del Teatre Fortuny (a la Plaa de Prim). Els diumenges als matins en aquest lloc i durant uns vint anys els colleccionistes locals varen canviar, comprar i vendre monedes, segells, xapes, plaques, pins, etc... i en especial molts objectes relacionats amb Reus. La iniciativa va tenir una imitaci amb el mercat d'antiquaris i brocanters de Reus, que se celebra els dissabtes a la tarda a les Peixateries Velles (antic mercat). L'adquisici dels locals de la Llotja per la Caixa d'estalvis de Tarragona va fer tancar aquesta i va posar fi a la Borsa en el lloc, per de fet la Borsa ha continuat existint fora del lloc inicial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35002" title="Club Nataci Reus Ploms" nonfiltered="3685" processed="3670" dbindex="13817">


El Club Nataci Reus Ploms es un club esportiu de la ciutat de Reus.

 Histria .
El club va ser fundat el 1915 per Albert Pallej, Antoni Gispert, Domnec Mutll, i Josep Mdico. El nom va venir de Charles Pistor, un sus que es banyava tant a l'estiu com a l'hivern a la platja de Salou, i que els hi va donar les primeres classes de nataci, i els hi deia que s'enfonsaven al aigua com a ploms (material pesat). El nom del club va ser "Els Ploms".

La seu social es va establir a una caseta de platja a Salou i poc desprs el nom es va adaptar i va esdevenir Club Nataci Reus Ploms i els primers carnets foren lliurats el 1921. El 1927 es va inscriure a la Federaci Catalana de Nataci. L'any 1930 es comenaren els treballs de construcci de la primera piscina de les comarques meridionals, de 25 metres a l'aire lliure, en uns terrenys de propietat del soci Sr. Ramon Barrera Bans, oficial de Notaria, que posteriorment els donaria al Club. La piscina es va inaugurar el 12 de juny de 1932. 

El 1931 es va fundar una secci de Bsquet, el 1934 una secci de Tennis, el 1943 una de Hoquei damunt Patins, i posteriorment d'altres fins arribar a les actuals 14 (destacant atletisme, ciclisme, billar, escacs, gimnstica rtmica, patinatge artstic, i triatl). Cap a 1940 el Club va adquirir una finca al costat de la piscina, i  va construir una pista d'atletisme. El 1946 la seccio de hoquei va quedar Campiona d'Espanya de primera divisi. El 1948 es va comprar el Palau Bofarull, un edifici notable del centre de la ciutat que havia confiscat Falange Espanyola, el qual es va convertir en la seu social. Aquest edifici va pertnyer al Club fins el 1985 en qu es va vendre a la Diputaci Provincial de Tarragona i la seu social es va traslladar a les installacions esportives del Club a la Carretera de Reus a Tarragona, a la sortida de la ciutat. 

El 25 de setembre de 1957 es va inaugurar el primer pavell poliesportiu. L'any 1974 fou inaugurada la piscina de 25 metres coberta. Al estiu del 1975 fou inaugurada la piscina de 50 metres descoberta, i es van celebrar all els Campionats d'Espanya absoluts d'estiu. Mes tard es va construir un nou pavell cobert per allotjar les seccions de Bsquet, Gimnstica Rtmica, Hoquei damunt Patins i Patinatge Artstic, el qual va ser inaugurat el 19 d'abril de 1986 sota la presidncia del empleat de banca i constructor Jordi Gras. El va succeir el 1994 l'advocat Antoni Castell que no va ser reelegit, i el 1997 va iniciar-se el mandat de Josep Casanovas que encara segueix.

Esportistes destacats.
Calamita, campi i plusmarquista d'Espanya en la prova de 100 metres esquena;
Josep Tarrag (plusmarquista mundial dels 100 metres lliures el 1957;
Josep Casanovas, primer jugador internacional de waterpolo;
Miquel Caelles, internacional infantil de waterpolo;
Misericrdia Sed campiona d'Espanya Infantil i Internacional de nataci;
Antoni Castell, sub-campi d'Espanya absolut i campi d'Espanya Juvenil aix com internacional amb l'equip espanyol de nataci;
Ramn Pallej, campi d'Espanya juvenil i internacional de nataci;
Adolfo Coll, plusmarquista d'Espanya en la prova de 100 metres lliures de nataci.
Jordi Cervera, nadador de fons que ha realitzat entre altres la travessia al Canal de la Mnega i la l'Estret de Gibraltar i es l'actual recordman mundial de metres nadats durant 24 hores.
Jordi Neira, membre destacat de la selecci espanyola de waterpolo. ;
Llus Mas i Oss, atleta guanyador d'una Jean Bouin en categories infantils ;
Susanna Espinal, patinadora artstica que l'any 1992 es va classificar en segon lloc en el Campionat d'Europa Jnior de Siena (Itlia).

Presidents.
Nil Alsina Gels 1917-1921 ;
Joan Marca Mir 1921-1928;
Albert Pallej Carnic 1928-1930 ;
Joan Marca Mir 1931-1933 ;
Josep Andreu Abell 1934-1939;
Ramon Barrera Bans 1939-1956 ;
Josep Urgells Morell 1957-1958 ;
Pere Cartanya Aleu 1959-1967 ;
Joan Sirolla Rib 1967-1985 ;
Jordi Gras Martin 1985-1994 ;
Antoni Castell Auqu 1994-1997 ;
Josep Casanovas Gilabert 1997-;

Seccions.

 Atletisme;
 Bsquet;
 Billar;
 Ciclisme;
 Escacs;
 Gimnstica rtmica;
 Hoquei patins;
 Muntanyisme;
 Nataci i Waterpolo;
 Patinatge artstic;
 Salvament i socorrisme;
 Tennis;
 Triatl;

Palmars.
 Tennis Taula .
 1 Campionat provincial de Tarragona femen: 1966;

Enllaos Externs.
Pgina del club;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35004" title="Reus Deportiu" nonfiltered="3686" processed="3671" dbindex="13818">

El Reus Deportiu s un club esportiu de la ciutat de Reus.

Histria.
s constitut oficialment el 23 de novembre de 1909 amb el nom de Club Deportiu. La primera seu fou el veldrom del final del carrer Sant Joan, i el 1912 comenaren a utilitzar-se uns terrenys de la carretera de Salou, propietat del Tramvia. El 1917 va absorbir el Club Velocipedista i al Sport Club Reus, i va adoptar el nom de Reus Deportiu que encara conserva. Va crixer en associats per noms es va desenvolupar el futbol, i les seccions de ciclisme, atletisme i boxa van desaparixer el 1922. El 1911 va establir la seva seu a la Plaa de la Sang i el 1933 al Raval de Santa Anna.
El 1919 es va obrir un camp d'esports al Cam de l'Aleixar. Un nou recinte poliesportiu es va inaugurar el 1927. El 1936 el poliesportiu es va reanomenar Casal Reusenc d'Esport i Cultura i els equips Reus Popular. El 1939 es va reconstituir i va reiniciar l'activitat el 1940 establint la seu social (la anterior fou destruda pels bombardejos) al Caf Espanya a la Plaa del Prim. El 1951, a causa dels problemes econmics que patia l'entitat, el futbol s'escind en una nova entitat, el Club de Futbol Reus Deportiu. El 1953 es va traslladar al Carrer La Perla, no massa lluny. El 1962 s'inauguraren les noves installacions del pavell d'esports del Reus. A l'any 1973 el president Andreu Olesti Cabrito, un industrial qumic de la localitat, va inaugurar el pavell d'esports. Per desprs el club es va endeutar i, a causa d'aix, va patir una crisi que el 1975 va portar a vendre part dels terrenys socials incls el camp de futbol on es van construir edificis (el Edifici Olmpic per exemple). El 1977 es va obrir el nou camp de futbol al barri Solivista. Als anys 80 la crisi es va tancar amb la venda de mes terrenys als constructors. El 1994 per conveni, el camp de futbol va esdevenir municipal. El 1995 va dimitir el president, el constructor Pere Vinaixa i Oll, i va ser elegit Joan Sabater i Escud, comerciant, ex jugador d'hoquei i poltic d'UDC.

El Reus Deportiu t moltes seccions. Les principals sn les d' hoquei patins, escacs, atletisme, bsquet, excursionisme, gimnstica rtmica, patinatge artstic sobre rodes, rugbi, tennis, tennis de taula, Espeleologia, Muntanyisme, Submarinisme i Handbol. Les seves installacions inclouen: tres piscines, jacuzzi, sauna, bany de vapor, gimns, tres sales polivalents, pistes de bsquet, pistes de tennis, pistes de futbol sala, pistes d'hoquei patins, patinatge artstic, gimnstica rtmica, judo, ioga i d'altres.

Presidents.


Palmars.
 Hoquei patins .
 2 Campionats d'Espanya (1947 i 1952);
 2 Campionats de Catalunya (1966 i 1968);
 4 Lligues Nacionals (1965-66, 1966-67, 1967-68, 1968-69);
 4 Lligues Divisi d'Honor (1969-70, 1970-71, 1971-72, 1972-73);
 7 Copes d'Espanya / Copes del Rei (1952, 1966, 1970, 1971, 1973, 1983, 2006);
 2 Supercopes espanyoles (1983/84, 2005/06);
 6 Copes d'Europa (1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972);
 1 Recopa d'Europa (1984);
 2 Copes de la CERS (2003, 2004);
 1 Campionat del Mn de Clubs (2008);
 1 Petita Copa del Mn de Clubs (1969);

 Tennis Taula .
 7 Campionats provincials de Tarragona masculins: 1967, 1968, 1969, 1972, 1973, 1974, 1975;

Plantilla 2008-09.
 Hoquei patins .
Jugadors:

 1 Roger Molina;
3 Jordi Garcia;
5 Xavier Cald;
6 Toni Snchez;
7 Matas Platero;
8 Marc Gual;
9 Pedro Gil;
10 Guillem Trabal;
24 Jos Luis Pez;
88 Jordi Molet;

Entrenador:  Carlos Figueroa
Entrenador adjunt:  Alejandro Domnguez 
Preparador fsic::  ric Roqueta  

Altes.
  Carlos Figueroa (del CP Sitges);
  Alejandro Domnguez (del Reus Deportiu Jr.);
  ric Roqueta  (del CP Sitges);

Baixes.
  Manel Barcel;

Temporades.
 2007-2008;

Vegeu tamb.
 Club de Futbol Reus Deportiu;

Enllaos externs.
 Web oficial del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35005" title="Club de Futbol Reddis" nonfiltered="3687" processed="3672" dbindex="13819">


El Club de Futbol Reddis (CF Reddis) s un club esportiu de la ciutat de Reus.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1922 amb el nom de FC Catalunya, per la fusi de dos agrupacions juvenils, la Uni Esportiva i el Catal, en ple auge dels clubs locals, i davant el desenvolupament que prenien altres clubs. Als anys trenta s anomenava Catalunya Nova, i finalment desprs de la guerra civil es vei obligat a anomenar-se breument Nacional abans de convertir-se en el Club de Futbol Reddis. A la temporada 2007-08, el Reddis va assolir l'ascens a la Primera Territorial superant, a la fase d'ascens, l'Horta de Sant Joan i la UE Valls

El club t algunes seccions de les quals noms destaca la d'excursionisme, creada el 1933. L'equip de futbol sempre s'ha mantingut en les divisions inferiors.

== Enllaos externs ==
Secci excursionista del CF Reddis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35006" title="Agrupaci Excursionista Catalunya" nonfiltered="3688" processed="3673" dbindex="13820">
L'Agrupaci Excursionista Catalunya es una entitat excursionista fundada l'any 1912 a Barcelona per membres de l'Orfe Catal amb l'objectiu de desenvolupar el foment i la prctica de l'excursionisme en tots els seus aspectes.

L entitat disposa avui dia de diverses seccions:  Espeleologia, Muntanya, Escalada i Alta muntanya, Esqu, Esqu de muntanya, Esqu alp, Esqu de fons, Raquetes, Taula de neu, Bicicleta de muntanya, Excursionisme infantil, Excursionisme juvenil, Fotografia, i Cultura.

s membre de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

Els grups excursionistes vinculats, a nivell local, afegeixen al nom d'Agrupaci Excursionista Catalunya el de la ciutat corresponent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35007" title="Club Tennis Reus Monterols" nonfiltered="3689" processed="3674" dbindex="13821">
El Club Tennis Reus Monterols es una societat esportiva de la ciutat de Reus, que va ser fundada fa mes de trenta anys en uns terrenys de la Carretera de Reus a Cambrils. Inicialment pensat per la classe alta, va tenir un sorprenent xit a la classe mitjana sobretot durant el boom econmic dels vuitanta, i les accions de l'entitat van anar pujant el seu valor.

Actualment les pistes de tennis de l'entitat, que son encara al mateix lloc, son molt utilitzades. El Reus Deportiu competeix amb la societat mitjanant una secci de tennis amb pistes a la vora de la Urbanitzaci Sant Joan.

Enllaos externs.
web del club;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35008" title="Colnia (Alemanya)" nonfiltered="3690" processed="3675" dbindex="13822">

Colnia (alemany: Kln ) s una ciutat alemanya situada a l'oest del pas, al nord de Bonn i al sud de Dsseldorf. Travessada pel Rin, son centre est situat a la riba esquerra del riu, que l'ha inundat repetidament. Colnia s la quarta ciutat d'Alemanya (973.878 habitants el 2004) i la ms grossa de l'estat de Rin del Nord - Westflia (la capital del qual s tanmateix Dsseldorf). A l'aglomeraci urbana de Colnia hi viuen ms d'un mili d'habitants. s la capital de la Regierungsbezirk Kln i oficiosament de la Rheinland. Des de l'edat mitjana s un important centre eclesistic i poltic.

 Histria .

En l'antiguitat, va ser una important ciutat fronterera de l'Imperi Rom anomenada Colonia Claudia Ara Agrippinensium (Colnia Agripina, llat Colonia Agrippina). El seu nom original era Oppidium Ubiorum (ciutat dels ubis). Els ubis foren establerts per Marc Vipsani Agripa (en temps d'August) al oest del Rin, per protegir-los dels atacs dels seus vens cats. Agripina, filla de Germnic i ms tard esposa de l'emperador Claudi, va nixer all durant el govern del seu pare a la regi i temps desprs, l'any 51, va convncer el seu marit l'emperador d'enviar all una colnia de veterans que va portar el seu nom (Colonia Agrippina, una inscripci l'esmenta com Colonia Cludia Augusta Agrippinensium). Tcit diu que als ubis se'ls va comenar a anomenar agripenses). La colnia fou de dret itali (ius Italici), un privilegi excepcional (per de fet no se sap si ho fou des el comenament o ms tard); aix volia dir que el govern municipal i bona part de la jurisdicci civil era en mans dels magistrats de la ciutat (que potser es deien duumvirs com en altres llocs) i de la Ordo o Cria, mentre la jurisdicci criminal i les matries civils ms destacades eren en mans dels cnsols governadors de Germnia Inferior o Secunda, que ms tard van tenir residncia a la ciutat quan fou declarada metrpolis (capital) de la provncia. Aule Vitelli era governador de la provncia quant fou proclamat emperador a Colnia. Tamb era a la ciutat Traj quan va morir Nerva (98 aC) i fou proclamat emperador.

Conquerida pels francs for recuperada per Juli l'Apstata el 356 i en el seu temps fou una plaa amb grans fortificacions. A Notitia Imperium es esmentada com Metropolis civitas Agrippinensium. Abans del 450 ja era en mans dels francs i es possible que fos recuperada temporalment per Aeci, per la van perdre un altre cop perqu Khilderic I, el pare de Clodoveu, tenia la ciutat a les seves mans i en va respectar les fortificacions (en canvi va destruir les de Trveris). Clodoveu la va fer la seva capital.

Queden algunes restes del perode rom: la porta Cludia, alguns restes de muralles, i esttues, sarcfags i altres elements. 

A la partici del regne franc va quedar dins de Germnia i durant l'edat mitjana fou seu d'un arquebisbe que fou elector de l'Imperi.

Vegeu: Arquebisbat de Colnia.

A comenaments del segle XIX i com a conseqncia de les guerres Napoleniques aquest territori va passar a ser una subprefectura de l'antic departament francs del Roer i desprs del congrs de Viena es va adherir a la Confederaci Germnica sota el control de Prssia.

Durant la Segona Guerra Mundial, Colnia va ser durament bombardejada pels aliats, ja que era una important zona industrial. Cap a maig de 1945, la ciutat va quedar destruda en un 80% i enderocada, noms va quedar dempeus la Catedral gtica.

 Geografia .

Ubicada a la vora del riu Rin, limita al nord amb el districte de Rhein-Kreis Neuss, al nord-est amb la ciutat de Leverkusen, a l'est amb el districte de Rheinisch-Bergischer Kreis (pobles de Bergisch Gladbach i Rsrath), al sud amb el districte de Rhein-Sieg (pobles de Troisdorf i Niederkassel), al sud-oest i oest amb el districte de Rhein-Erft-Kreis (pobles de Wesseling, Brhl, Hrthl, Frechen, Pulheim i Dormagen).

 Organitzaci poltico-administrativa .

La ciutat de Colnia est dividida en 9 districtes municipals (Bezirke), i aquestos en 85 barris en total. Els districtes sn:

1. Innenstadt;
2. Rodenkirchen;
3. Lindethal;
4. Ehrenfled;
5. Nippes;
6. Chorweiler;
7. Porz;
8. Kalk;
9. Mlheim;

 Economia .

Colnia s una ciutat comercial i industrial. Junt a la regi Rin-Main, i el Ruhr, Colnia s una de les tres grans regions industrials del pas.

En 2004, la Uni Europea (UE), va fixar a Colnia la seu definitiva de lAgncia Europea de Seguretat Aria (AESA) que havia sigut fundada al 2002. L'AESA est encarregada de revisar avions, plans de seguretat i les concesions de llicncies als pilots. Tamb vigila que es complesca la legislaci i que les lleis locals siguen segons les de la UE.

Per altra banda, des d'aquesta ciutat es transmeten deu emisores de rdio i de televisi, entre les que es destaquen la "Westdeutscher Rundfunk" (WDR), la privada RTL. Amb aix Colnia lidera la producci televisiva del pais. Aquesta reputaci es veu reflexada en el complex urbanstic "Media Park".

 Llocs i esdeveniments d'inters .

Catedral de Colnia: Patrimoni de la Humanitat des de 1996. Es va comenar a construir en 1248, es van interrompre un llarg perode, i es van reprendre posteriorment per a concloure-la en 1880. Es diu que cont les restes dels 3 Reis Mags, suposadament transportats des de la Catedral de Mil per a constituir a Colnia un centre de peregrinaci.
Carnestoltes: La festa ms gran i famosa de Colnia s el Karneval. Quasi tota la gent es disfressa, canta i balla al carrer i als bars. El Karneval dura des del dijous gras (Weiberfastnacht)  fins el dimarts. Durant aquestos dies hi ha desfilades amb carros. El dilluns t lloc la gran desfilada Rosenmontagszug. En total: sis dies de festa amb molta cervesa i caramels. El dimarts per la nit cremen el Nubbel per haver coms tots els pecats dels darrers sis dies. ;
Museu Romano-Germ: Colleccions d'obres de l'antiguitat.
Museu de la Xocolata.
Popkomm: Fira de msica pop ms gran d'Europa.
Fira de Dolos i llepolies.


 Ciutats agermanades .


 Vegeu tamb .
Aigua de colnia;
Aglomeracions urbanes;
Jornada Mundial de la Joventut de 2005;
Personatges clebres: Konrad Adenauer i Heinrich Bll.

 Enllaos externs .

 Centre Cultural Catal de Colnia ;
 StadtPanoramen Kln - Vistes panormiques de Colnia.

----

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35009" title="Reial Aero Club de Reus" nonfiltered="3691" processed="3676" dbindex="13823">
El Reial Aero Club de Reus, s un club de vol de la ciutat de Reus que va ser fundat el 1935 a l'aeroport de Reus amb el nom de Aero Club de Reus i amb l'objectiu de facilitar la prctica de l'aviaci (vol amb motor) als interessats.

Actualment l'entitat, amb ms de 200 socis, est en perode expansiu amb el projecte de construcci d'un nou hangar de 3000 metres quadrats  per estacionar les nombroses avionetes, i ampliaci del nombre d'aquestes, aix com la construcci d'un restaurant a les installacions del club.

El club, desprs d'esdevenir "reial", va afegir al seu nom, fa pocs anys, el de la regi del seu mbit, Costa Daurada. Aix actualment se l'anomena Reial Aero Club de Reus-Costa Daurada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35010" title="Costa Daurada" nonfiltered="3692" processed="3677" dbindex="13824">



Costa Daurada s el nom de caire turstic assignat a la costa tarragonina des del nord fins al Delta de l'Ebre. 
Un dels atractius turstics de la Costa Daurada s el parc temtic Port Aventura, situat a la localitat de Salou.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35011" title="Carrilet de Reus-Salou" nonfiltered="3693" processed="3678" dbindex="13825">


El carrilet de Reus-Salou era un petit tren que feia aquest trajecte.

Es va inaugurar el 1887 i va tancar cap el 1980. Tamb s el nom que porta el barri centrat en el lloc on hi havia antigament l'estaci (reusenca) del Carrilet, i en el qual una maquina de vapor serveix com recordatori. 

La importncia del Carrilet ve donada pel fet de que, fins als anys seixanta, era l'nic mitj de transport a la platja. Llavors, amb l'establiment de lnies d'autobusos i la difusi dels vehicles privats, el Carrilet va perdre la seva importncia fins que finalment va tancar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35012" title="Tronada" nonfiltered="3694" processed="3679" dbindex="13826">

La Tronada s una caracterstica de la Festa Major de Sant Pere a Reus, que consisteix en l'explosi de potents artefactes o morters de plvora collocats a una distancia d'uns tres metres un de l'altre, que donen el tomb a la Plaa del Mercadal de Reus (la plaa on hi ha l'Ajuntament) que s quadrada, fins arribar davant mateix de l'ajuntament on un grup de 9 artefactes concentrats en un quadrat redut provoca l'explosi final molt forta.

Durant la Festa Major de Sant Pere se celebren 4 tronades a Reus. 
La primera t lloc el dia en que es fa el preg de la festa major i est formada per morters de poca potncia en relaci amb les altres tronades. 
La segona t lloc el dia 28 de Juny just desprs de les Completes i que el seguici festiu passi per davant de l'Ajuntament. Aquesta tronada s la ms potent de les que es fan. A ms a ms, l'Ajuntament de Reus dna l'honor d'encendre la tronada a una persona que hagi destacat per la seva collaboraci amb la ciutat o que sigui un personatge illustre. Aquesta persona encn la Tronada desprs que l'alcalde de  Reus li doni l'autoritzaci des del balc de l'ajuntament amb un mocador blanc. 
La tercera es produeix el dia de Sant Pere, el 29 de juny a les 12h.
La quarta es produeix el dia de Sant Pere al vespres desprs que el Seguici Festiu de Reus hagi arribat a la plaa del Mercadal i s'encn just quan la imatge de Sant Pere passa per davant de l'Ajuntament de la ciutat. Aquesta tronada s la segona ms potent.

La primera tronada documentada s del 1677 per segurament ja es feia bastant abans.

 Moments de la Tronada .



Vegeu tamb.
Masclet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35015" title="Joan de Canyamars" nonfiltered="3695" processed="3680" dbindex="13828">
Joan de Canyamars (Canyamars, Dosrius, ? - Barcelona, 1492) pags de remena, autor d'un regicidi frustrat contra Ferran el Catlic.

Pags de remena exaltat segons alguns historiadors o pertorbat mental segons d'altres, Joan de Canyamars, el 7 de desembre de 1492 s abalan amb un coltell devers el coll del rei Ferran el Catlic, que en aquell moment sortia, acompanyat de la reina Isabel i tot el seu seguici, de la capella de Santa gueda de Barcelona, a l'actual Plaa del Rei. "Oh, quina traci!", digu el rei Ferran portant-se la m a la ferida sangonosa, pres del dolor i l'astorament. 

El regicida fou pres immediatament. Algunes fonts diuen que confess actuar inspirat pel diable i d'altres per l'Esperit Sant, i que en els seus plans figurava el proclamar-se rei. Tanmateix, segons l'arxiver Pere Miquel Carbonell, el reu digu "que ho havia fet per lo b com".

Com a cstig, fou condut, al capdamunt d'un carro on se l'install lligat nu a un pal, per diversos carrers de la ciutat. El carro s anava aturant de tant en tant i cada aturada es corresponia amb una mutilaci: primer un ull, desprs l'altre, ara el nas, desprs un bra... La multitud, especialment joves i nens, particip entusiasmada en el suplici. Ja fora de la ciutat, van lapidar-lo sense treure l del carro i finalment, enmig de membres seccionats i pedrots escantonats, prengueren foc al carro, que queda redut a cendres.
 
La reina Isabel, profundament afectada per l'atemptat, volgu abandonar el Principat immediatament, per els consellers de la ciutat de Barcelona aconseguiren convncer els reis de quedar-se, i d'aquesta manera, Ferran, la ferida del qual no era greu, part amb la seva esposa al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on passaren uns dies buscant l'assossec perdut.

 Enllaos externs .
Biografia de Joan de Canyamars;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35060" title="Berenguer Ramon II" nonfiltered="3696" processed="3681" dbindex="13829">
Berenguer Ramn II, anomenat el Fratricida ( 1053 - Jerusalem 1097 ), Comte de Barcelona, Girona, d'Osona, Carcassona i Rass (1076-1097).

Antecedents familiars.

Era fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d'Almodis de la Marca i germ, probablement bess, de Ramon Berenguer II. El 1076, a la mort del seu pare, va rebre el comtat de Barcelona juntament amb el seu germ, ja que aquell no havia dividit l'herncia.

Relacions amb Ramon Berenguer II.

Les relacions amb el seu germ foren sempre tibants, i intent disputar-li l'herncia. Segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situaci real per, era d'una certa preeminncia del Ramon Berenguer II Cap d'Estopes. 

Quan Ramon Berenguer II estava a punt de partir en una expedici vers Mrcia, es vei obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germ davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d'aquests comtats aix com el de Cardona. Al seu retorn el Cap d'Estopes don al seu germ part de l'herncia contreta del seu pare, rebent la paria de l'Emirat de Larida.

Vers la fi del 1077 el Papa Gregori VII envi a Girona el seu legat Amat d'Oloron per donar impuls a les seves idees de reforma de l'Esglsia. s possible que aquest aprofits la seva estada per a intentar d'avenir els dos germans, que havien estat encomanats al Papa per llur pare en el seu testament. El pontfex escriv el 1079 al bisbe de Girona demanant-li d'actuar, juntament amb els abats de Ripoll, Sant Cugat i Sant Pon de Tomeres, per posar fi a les discrdies comtals. A causa d'aix el mateix any els dos germans es repartiren la ciutat de Barcelona amb les terres, castells i cases de la rodalia, del Llobregat al Bess, Castellvell i la seva marca, Olrdola, Vilafranca del Peneds, Vallmoll i els seus alous, Erampruny, Benviure, Gav, Pallej, Garrosa, les Franqueses del Llobregat i altres dominis; i convingueren que residirien alternativament, durant sis mesos, en el palau comtal o a les cases de Bernat Ramon. Un complement sense data feia divisi tamb de la residncia al castell de Port, i dels de Santa Perptua, Montagut, Pontons, Vilademger, Tamarit, Cubelles, Vilafranca del Peneds (torre Dela) i Vallmoll. Les funcions sobiranes restaven indivises, aix com les rendes dels judicis, lleudes, mercats, moneda i uns patis a Barcelona. Per Berenguer Ramon II continu reclamant, i el 1080 obtingu del seu germ la definici de la meitat del castell de Barber, de la Bleda (Olrdola) i dels comtats de Carcassona i Rass. El Cap d'Estopes llavors promet de dividir totes les adquisicions futures, comprenent-hi les naus que es construssin i les que s'adquirissin. Restarien en indivs les naus que llavors tenien, per es repartirien per meitat les preses que fessin.

Lluita contra els sarrans.
Berenguer Ramon va dirigir una expedici contra els sarrans de l'Emirat de Saraqusta, que ajudats per El Cid atacaren l'Emirat de Larida, aliada del comtat de Barcelona, i Berenguer Ramon II fou fet presoner. El 1090 va caure novament presoner d'El Cid a la batalla de Tbar. 

Ajudat pels genovesos i pel rei d'Arag San III atac el 1092 la ciutat de Tortosa, i la ocup.

Mort de Ramon Berenguer II.

El 5 de desembre de 1082 mor Ramon Berenguer II en un assalt al terme de Gualba. La veu popular acus a Berenguer Ramon de ser l'artfex de la seva mort i per aix l'apell El Fratricida.

El 1083 es form el partit antifratricida encapalat per Ramon Folc I de Cardona i Bernat Guillem de Queralt, als quals s'un el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Llu, els quals encomanaren durant 10 anys la tutoria del petit fill del mort, Ramon Berenguer III, al comte Guillem I de Cerdanya, oncle del menut.

El 1086 per, aquest front antifratricida es trenc i s'acord que Berenguer Ramon II particips en la tutoria del menut, prometent que no es casaria i que per tant l'herncia recauria directament en el petit fill del Cap d'Estopes.

Relacions amb l'esglsia.

El 1091 el Papa Urb II va deslligar-lo de l'arquebisbat de Narbona i va establir l'arquebisbat de Tarragona, ocupada efmerament pel comte catal.

Successi.

En arribar Ramon Berenguer III a la majoria d'edat, el seu oncle li deix el govern dels comtats.

Berenguer Ramon II mor en una peregrinaci a Jerusalem el 20 de Juny de 1097.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35065" title="Hipertext" nonfiltered="3697" processed="3682" dbindex="13830">
L hipertext s un sistema d'organitzaci de la informaci basat en la possibilitat de moure s per dins d'un text i cap a textos diferents per mitj de paraules clau.

El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en qu va iniciar un ambicis projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb mltiples connexions entre els documents. s un dels conceptes clau d'Internet.

En computaci, hipertext s un paradigma en la interfcie d'usuari, que t com a finalitat presentar documents que puguen, segons la definici de Ted Nelson, "bifurcar-se o executar-se quan siga sollicitat" (branch or perform on request). La forma ms habitual d'hipertext en documents s la d'hipervincle o referncies encreuades automtiques que van a altres documents. Si l'usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa de computador mostre el document enllaat en un curt perode de temps. Una altra forma d'hipertext s el strechtext, que consisteix en dos indicadors o acceleradors i una pantalla. El primer indicador permet que all que s'ha escrit puga moure's de dalt cap avall en la pantalla. El segon indicador induex al text a qu canvie de grandria per graus.
 
L'hipertext s una de les formes de la hipermdia que s'enfoca a dissenyar, escriure i redactar text en un mdia.

 Hipertext com a document amb hiperenllaos .

A partir de la definici original de Ted Nelson han sorgit altres propostes com el document digital, que es pot llegir de manera no seqncial o multiseqencial. 

Un hipertext consta dels elements segents: nodes o seccions, enllaos o hipervincles i ancoratges. Els nodes sn les parts de l'hipertext que contenen informaci accessible per a l'usuari. Els enllaos sn les unions o vincles que s'establixen entre nodes i faciliten la lectura seqencial o no seqencial pels nodes del document. Els ancoratges sn els punts d'activaci dels enllaos.

Els hipertexts poden contindre altres elements, per els tres anteriors sn els components mnims. Altres elements addicionals poden ser els sumaris i ndexs. En aquest sentit, es parla, per exemple, d'hipertexts de grau 1, 2, etc., segons tinguen la quantitat d'elements necessaris. Actualment la millor expressi dels hipertexts sn les pgines web navegables.

 Orgens .

La paraula d'hipertext s originria de Ted Nelson referint-se a un sistema en qu els arxius de text, veu, imatges i vdeo pogueren interactuar amb els lectors. No obstant aix, anteriorment Vannevar Bush va usar la paraula Memex en l'article: "As We May Think", en un nmero de juliol de 1945 en l'edici de la revista The Atlantic Monthly, sobre la necessitat mquines de processament d'informaci mecnicament connectades per a ajudar els estudiosos i executius enfront del que s'estava convertint en una explosi de la informaci. 

L'any de 1960 Douglas Englebart i Ted Nelson, van desenvolupar un programa de computador que poguera implementar les nocions d'hipermdia i hipertext. En els anys vuitanta, desprs que comenaren a crear-se les primeres computadores personals, IBM va llanar el sistema de guia i enlla per a les seues computadores, mentre que Machintosh va desenvolupar la Intermedya i la HyperCard. 

Literatura hipertextual.
A partir de l'hipertext han aparegut noves formes de discurs. L'anomenada literatura hipertextual suposa una ficci que no avana linealment, sin que enllaa diverses pgines web mitjanant enllaos de manera que el lector escull el cam per on discorre la histria. 

La literatura hipertextual altera la relaci tradicional entre trama i histria, ja que una mateixa histria pot contenir diverses trames, algunes planejades per l'autor i d'altres creades en el moment de la lectura. Per mantenir la coherncia cal comptar amb la memria del receptor i amb fragments que se sostinguin amb ms independncia. 

Si b s prpia d'Internet, hi ha narracions tradicionals que pertanyen a aquest grup, com Rayuela de Julio Cortzar, per exemple, o les novelles juvenils amb diversos finals, antecedents dels jocs de rol. La literatura hipertextual tendeix a la seqncia, a la fragmentaci, prosseguint el cam de la literatura post-moderna, que ja dinamitava els lmits clssics del discurs. Aix, els jocs tipogrfics avantguardistes, le novelles sense argument o les diferents versions d'un esdeveniment es poden considerar antecedents directes de la literatura hipertextual, potenciada per la tcnica.

Referncies.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35084" title="Banc (empresa)" nonfiltered="3698" processed="3683" dbindex="13831">


Un banc s un establiment pblic ,els serveis del qual tenen a veure amb l'assumpte de prstecs, crdits, canvis, etc. 

Histria de la banca.
A l'edat mitjana, els canvistes (avui diem banquers), tenien la seva oficina en els llocs que se'ls atorgava en les fires de torn, a l'aire lliure o sota porxades. Aquesta oficina era molt senzilla doncs es tractava d'un banc i un taul a manera de taula d'operacions; aquest taul s el que es cridava la banca. En ella es contava els diners, es feien els pagaments i els cobraments i tot tipus d'operacions bancries. 

A cada ciutat, els canvistes, ajudats per les autoritats, organitzaven el pla d'operacions per al seu treball de cada dia. A Espanya, en la ciutat de Medina del Campo (Valladolid), on les fires anuals eren alguna cosa molt seris i realment important, aquest embull estava delimitat i protegit per cadenes que es lligaven a uns pilars de granit, per a defensar-se de la circulaci i dels transents. Els canvistes, aix protegits, feien el seu treball, amb serietat i amb honradesa, complint amb les normes establertes. Si alg pretenia actuar de manera deshonesta, abusar i saltar-se les regles per a guanyar diners fcils, all mateix i pblicament acabaven amb la seva professi i amb la seva banca, que es trencava a fora de cops. s la famosa banca trencada que avui coneixem com fallida, encara que en l'actualitat no existeix l'acte fsic de trencar l'oficina.

La banca o el sistema bancari, s el conjunt d'entitats o institucions que, dins d'una economia determinada, presten el servei de banc. El primer caixer automtic es va posar en marxa al Regne Unit el 1967

Hi ha diferents classes de bancs segons l'origen del capital o segons el tipus d'operacions que desenvolupen:

Bancs segons l'origen del capital.
 Bancs pblics: El capital s aportat per l'estat.
 Bancs privats: El capital s aportat per accionistes particulars.
 Bancs mixtes: El capital es forma amb aportes privades i oficials.

Bancs segons el tipus d'operaci.
 Bancs corrents: sn els ms comuns amb els que opera  la gent. Les seves operacions habituals inclouen dipsits en cta. cte, caixa d'estalvi, prstecs,  cobranzas , custodia de ttols i valors, lloguers de caixes de seguretat, finanament, etc.
 Bancs especialitzats: Tenen una finalitat crediticia especfica.
 Bancs de emissi: Actualment es preserven com bancs oficials.
 Bancs centrals: Sn les cases bancries de categoria superior que autoritzen el funcionament d'entitats de crdits, les revisen i les controlen.
 Bancs de segon pis: Sn aquells que canalitzen els recursos financers al mercat a travs d'altres institucions financeres que actuen com intermediaris. S utilitzen fundamentalment per canalitzar recursos cap a sectors productius.
Vegeu tamb.
Banca tica;
Codi Compte Client;

Articles relacionats.
 Caixa d'estalvis;
 Fons de Garantia de Dipsits;

Referncies.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35085" title="Senegal" nonfiltered="3699" processed="3684" dbindex="13832">


La Repblica del Senegal (en francs, Rpublique du Sngal) s un pas al sud del Riu Senegal en l'Oest d'frica. El Senegal limita a l'oest amb l'Oce Atlntic, amb Mauritnia cap al nord, amb Mali cap a l'est i en conjunt amb Guinea i Guinea Bissau cap al sud. Gmbia forma un enclavament virtual dintre de Senegal, seguint el Riu Gmbia durant ms de 300km terra endins. Les illes de Cap Verd descansen 560km mar endins enfront de la costa de senegalesa. 

 Histria .
L'Islam, la religi dominant del Senegal, va arribar a aquesta regi en el segle XI. Dels regnes nadius, l'imperi Jolof del segle XIV va ser el ms poders. Diverses potncies europees van venir a l'rea des del segle XV, fins que Frana va acabar en possessi del que s'havia tornat un important punt de sortida per al comer d'esclaus. 

Dakar va esdevenir la capital de la colnia francesa d'frica Occidental Francesa en 1902. Al gener de 1959, el Senegal i el Sudan Francs es van unir per a formar la Federaci de Mali, la qual esdevingu totalment independent el 20 de juny de 1960, a resultes de la independncia i la transferncia del poder, acord signat amb Frana el 4 d'abril de 1960. A causa de dificultats poltiques internes, la federaci es va acabar el 20 d'agost de 1960. El Senegal i el Sudan Francs(reanomenada la Repblica de Mali) van proclamar la seva independncia individualment. 

El Senegal es va unir amb Gmbia per a formar la confederaci nominal de Senegmbia en 1982. Malgrat aix, la integraci concebuda dels dos pasos mai no es va portar a terme i la uni va ser dissolta en 1989. Malgrat les converses de pau, un grup separatista en la regi del sud, la Casamance, ha topat espordicament amb les forces del govern des de 1982. El Senegal t una llarga histria de participacions en la pacificaci internacional. 

 Demografia .
El Senegal t una gran varietat de grups tnics. El francs s la llengua oficial per noms s utilitzada de forma corrent per una minoria. Els wlofs representen el 43% de la poblaci, seguits pels fulani o peul (24%), serer (15%), jola (4%), mandinga (3%), al costat d'altres petites comunitats. Uns 50.000 europeus, majoritriament francesos, resideixen al pas, juntament amb una minoria libanesa, en les ciutats. 

El 94% dels senegalesos sn musulmans, sent els animistes noms un 1%. El 30% de la poblaci s urbana. La part oriental del pas s gaireb deserta.


 Economia .
Article principal: Economia de Senegal.;

Aticles relacionats.
Louga;































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35087" title="Mahayana" nonfiltered="3700" processed="3685" dbindex="13833">
El budisme mahayana (en snscrit: mah y na, devanagari:       , literalment: "gran vehicle") s una de les branques principals del budisme que es practica de manera predominant a la Xina, al Tibet, al Jap, a Corea, al Vietnam i a Taiwan. Del mahayana es va desenvolupar el vajrayana esotric que afirma combinar totes les escoles prvies. 

 Orgens .
Els seus estudiosos creuen que el mahayana com a moviment separat va comenar al voltant del segle I al nord-oest de l'ndia. 

Segons els experts, el desenvolupament del mahayana va ser un procs lent i gradual. El mahayana no era una escola rival, i per tant no va ser la conseqncia d'un cisma (sanghbheda). Monjos mahayana i no mahayana podien conviure sense discrdia en el mateix monestir, sempre que es regixin pel mateix codi, a pesar que hi ha raons per a creure que monjos no mahayana van poder haver vist amb una mica de burla les creences i prctiques privades dels seus germans mahayana.

 Escriptures .
El mahayana s'aparta de la tradici nikaya (de vegades coneguda com les escoles theravada) en la seva acceptaci de les sutres mahayana. Les escoles mahayana, no obstant aix, no rebutgen els sutres nikaya, com els que composen el Cnon Pali; aquests tamb sn acceptats com fent autoritat. 

Les escriptures mahayana van ser fixades al segle I aC. Algunes, com els sutres La Perfecci de la Saviesa, es presenten com a sermons reals de Buda que haurien estat ocults: segons algunes fonts, aquests sermons van ser passats per tradici oral com altres sutres, per altres fonts afirmen que van ser ocultats i desprs revelats diversos segles ms endavant per una via mitolgica. A ms de sutres, alguns textos mahayana sn essencialment comentaris.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35089" title="Herbert Spencer" nonfiltered="3701" processed="3686" dbindex="13834">

Herbert Spencer (Derby, 27 d'abril de 1820 - Brighton, 8 de desembre de 1903) fou filsof, psicleg i socileg britnic, fundador de la filosofia evolucionista a Gran Bretanya i un dels ms illustres positivistes del seu pas.

Enginyer de ferrocarrils i de formaci autodidacta, es va interessar tant per la cincia com per les lletres. En l'any 1848 va assumir l'adrea de la revista The Economist, rgan del liberalisme radical de l'poca. Des del punt de vista sociolgic cap considerar-li com primer autor que va utilitzar de forma sistemtica els conceptes d'estructura i funci. Per altra banda, va concebre la sociologia com un instrument dinmic al servei de la reforma social.

Va dedicar la seva vida a elaborar el seu sistema de filosofia evolucionista, en la qual considera l'evoluci natural com clau de tota la realitat, a partir de la llei de la qual mecnic-materialista cap explicar qualsevol nivell progressiu: la matria, el biolgic, el psquic, el social, etc. En les seves lectures va conixer la teoria de l'evoluci exposada a la fi del segle XVIII pel naturalista francs Jean Lamarck. La seva teoria, avui desacreditada, sostenia que els trets adquirits d'un organisme eren hereditaris. Les teories de Lamarck sobre l'evoluci van influir profundament en l'obra de Spencer. Va aplicar la teoria de l'evoluci a les manifestacions de l'esperit i als problemes socials, entre ells el de l'educaci, amb la seva obra Educaci: intellectual, moral, fsica. La seva doctrina va quedar principalment exposada en el seu Sistema de filosofia sinttica (11 volums). 

De la seva extensa bibliografia, cap esmentar: L'esttica social (1850), Principis de psicologia (1855), Primers principis (1862), Principis de biologia (1864), La classificaci de les cincies (1864), La sociologia descriptiva(1873), Principis de sociologia (1877-1896) i L'individu contra l'Estat (1884). A pesar que Spencer no va assolir crear escola, el seu ambicis intent de sistematitzar tot el coneixement dintre del marc de la cincia moderna i especialment en termes de l'evoluci, li ha fet mereixedor de figurar entre els principals pensadors de finals del segle XIX.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35090" title="Uzbekistan" nonfiltered="3702" processed="3687" dbindex="13835">


La Repblica de l'Uzbekistan o simplement l'Uzbekistan s un estat de l'sia central. Limita al nord amb el Kazakhstan, al nord-oest amb la mar d'Aral, a l'est amb el Kirguizistan i el Tadjikistan i al sud, en un curt tram de frontera, amb l'Afganistan, i amb el Turkmenistan.

Histria.
Durant segles, l'actual territori de l'Uzbekistan va formar part de l'Imperi Persa intermitentment. Abans de l'arribada gradual d'invasors turcs, l'rea va estar poblada per escites i pobles de parla persa i tnia iraniana, que encara conformen una gran minoria a l'Uzbekistan i sn anomenats actualment tadjiks. Des de l'Edat Moderna, els emirats en qu es dividia el pas (Bukhara, Samarcanda i d'altres) van ser estats tamp entre les aspiracions perses i xineses, i posteriorment russes. 

Al segle XIX, l'Imperi Rus va comenar a expandir-se i a anexionar-se diversos territoris de l'sia Central. El perode del "Gran Joc" es considera generalment que es va iniciar el 1813 i es va prolongar fins a la convenci Anglo-Russa del 1907. Al comenament del segle XIX l'ndia britnica i les regions remotes de la Rssia zarista estaven separades per uns 3.000 km. Gran part d'aquest territori no constava en els mapes de l'poca. 

Desprs de la Revoluci Bolxevic, el territori de l'Uzbekistan va passar a formar part de la Uni Sovitica i, finalment, es va crear la Repblica Socialista Sovitica de l'Uzbekistan. 

L'1 de setembre del 1991, l'Uzbekistan va declarar la independncia amb reticncies. Mentre que les repbliques bltiques duien la lluita per la independncia, els estats de l'sia Central tenien por d'ella. Les forces centrfugues que van trencar la Uni van ser ms febles a l'sia Central. Desprs de l'intent de cop d'estat de l'agost del 1991, tots els lders de l'sia Central van creure que la Uni podria ser preservada d'alguna manera. En aquell mateix any, la repblica va passar a formar part de la Comunitat d'Estats Independents.

Poltica.
Constitucionalment, el Govern de l'Uzbekistan estableix la separaci de poders, la llibertat d'expressi i la democrcia representativa. En realitat, el executiu det gaireb tot el poder. El poder judicial no destaca per la seva independncia i el parlament, que es reuneix solament uns quants dies a l'any, t poc poder per a donar forma a les lleis. 

El president escull i reemplaa als governadors provincials. 

En el marc del referndum del desembre del 1995, el primer mandat de Karimov va ser prorrogat. Un altre referndum nacional va tenir lloc el 27 de gener del 2002 per a, de nou, prorrogar el seu mandat. El referndum es va aprovar i el mandat de Karimov va ser ests per una llei del Parlament fins al desembre del 2007. 

La majoria d'observadors internacionals van declinar participar en el procs i no van reconixer els resultats rebutjant-los per no reunir els estndards bsics. 

El referndum del 2002 tamb incloa un pla per a crear un Parlament bicameral. L'edifici que ha d'albergar aquest parlament est actualment en construcci. Les eleccions per al nou Parlament bicameral van tenir lloc el 26 de desembre per cap candidat o partit opositor veritablement independent va tenir l'oportunitat de participar-hi. La missi d'observaci limitada de l'OSCE va concloure que les eleccions tot just van arribar els estndards internacionals per a unes eleccions democrtiques. 

Diversos partits poltics han estat formats amb l'aprovaci del Govern per no han mostrat encara inters per defensar alternatives a la poltica del govern. Similarment, encara que s'han establert mltiples mitjans de comunicaci (rdio, TV, premsa), aquests tamb es troben sota el control del govern i rarament tracten temes poltics. 

Es va permetre als partits poltics independents la seva creaci, el reclutament, i la possibilitat de celebrar convencions i conferncies de premsa, per se'ls ha denegat la seva possibilitat de registre sota uns procediments de registre restrictius. 

El 28 de mar i l'1 d'abril del 2004 es van perpetrar atemptats terroristes a Taixkent i Bukhara. Encara no s'ha esclarit qui va cometre els atacs. La reacci del govern als atacs, fins al moment, no s'ha dut a terme. 

Subdivisi administrativa. 
L'Uzbekistan es divideix en 12 regions autnomes (vilotayi), una ciutat (shahri) i una repblica autnoma (respublikasi):



Geografia.

L'Uzbekistan s un dels dos nics pasos en el mn que no noms no tenen sortida al mar sin que tampoc la t cap dels pasos amb els quals t frontera. L'altre pas en aquesta situaci s Liechtenstein.

Economia.
Les principals exportacions sn el cot, l'or, el gas natural, fertilitzants minerals, metalls ferrosos, productes txtils i vehicles de motor. 

Ingrs anual per cpita: 420 USD (Banc Mundial, 2003) 

Demografia.
L'Uzbekistan s el pas ms poblat de l'sia Central. Els seus 25 milions d'habitants, concentrats al sud del pas, sn gaireb la meitat de la poblaci total de la regi. L'Uzbekistan havia estat una de les repbliques ms pobres de la Uni Sovitica; gran part de la seva poblaci va dedicar-se al cultiu del cot en comunitats rurals petites. La poblaci continua sent fortament rural i depenent del cultiu per al seu sustentament. Els uzbeks sn el grup tnic dominant. Altres grups tnics inclouen els russos 5.5%, els tadjiks 5%, els coreans 4.7%, els kazakhs 3%, els karakalpaks 2.5%, i els trtars 1.5%. La poblaci s en un 88% sunnita i en un 9% cristiana ortodoxa oriental. L'uzbek s l'idioma estatal oficial; no obstant aix, el rus s la llengua oficial de facto per a la comunicaci intertnica, incls gran part d's quotidi en el comer i govern. 



El sistema educatiu ha arribat a un 99,3% d'alfabetitzaci, i l'edat mitjana d'escolaritzaci per a homes i dones s d'11 anys. No obstant aix, a causa de restriccions pressupostries i a altres problemes de transici seguits del collapse de la Uni Sovitica, textos i altres materials escolars, mtodes d'ensenyament, i institucions educatives estan desfasades, sn inadequades i estan escassament cuidades. A ms, la proporci de persones en edat escolar ha anat caient. Encara que el govern est preocupat per aquestes qestions, el pressupost segueix sent ajustat. D'igual manera en l'mbit de la salut, l'esperana de vida s alta, per desprs del desmembrament de la Uni Sovitica, els recursos de la salut han declinat, reduint la qualitat, accessibilitat i eficincia.

Enllaos externs.


 Mapa de Peters Dades de l'Uzbekistan;










































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35091" title="Gizeh" nonfiltered="3703" processed="3688" dbindex="13836">




Gizeh s una ciutat d'Egipte, al oest del Caire. s capital de la governaci de Gizeh. La ciutat amb els seus suburbis t ms de cinc milions d'habitants, i est de fet unida al Caire.

La governaci s molt gran ja que s'estn cap al desert al sud-oest. La superficie s de 85.153 km2 i la seua poblaci s de 2.221.868 habitants (2006).




 Les pirmides i necrpolis de Gizeh .

Amb el nom de Gizeh o Giza es coneix la zona on fa uns 4.600 anys, es van construir les tres grans pirmides de la dinastia IV. Gizeh forma part de la gran necrpoli de Memfis, que s'estenia al llarg de ms de 40 quilmetres i era coneguda durant l' Imperi Antic amb el nom genric de Hernecher (la Necrpoli) o Imentet (Occident). Cadascuna de les tres grans pirmides tenia el seu propi nom, que designava tamb el cementiri que les envoltava. L'horitz de Keops, Khefren s gran i Micer s div. Durant el regnat de Keops va anar quan l'altipl de Gizeh arriba a la seva gran rellevncia.

Existeixen altres tipus de sepultures a Gizeh, com mastabes i hipogeus, destinades a membres de la famlia regnant, alts dignataris o sacerdots.

Les pirmides que envoltaven les restes dels faraons formaven part d'amplis complexos funeraris, inclosos temples i altres tombes, entre elles pirmides menors. A l'est de la pirmide de Keops es van construir les denominades pirmides de les reines, que sn tres petites pirmides de gaireb 50 metres de costat i 30 d'altura, per a servir de tomba a la seva mare Hetepheres i a les seves esposa Merytites i Henutsen. En l'any 1992 es va descobrir altra pirmide situada al sud-est de la Gran Pirmide, amb base quadrada de 23 metres de costat i poc ms de 12 metres d'altura amb tan sols les restes de les tres primeres fileres de pedra.
Ubicaci: 29 58  33  N 31 07  49  E

Referncies.



 Vegeu tamb .
 Necrpolis de Gizeh;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35092" title="Niels Bohr" nonfiltered="3704" processed="3689" dbindex="13837">


Niels Henrik David Bohr  ( Copenhaguen, Dinamarca 1885 - d. 1962 ) fou un fsic dans, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica el 1922, un dels "pares" de la teoria quntica.

 Biografia .
Nascut el 7 d'octubre de 1885 a la capital danesa, Copenhaguen, estudi fsica a la universitat d'aquesta ciutat, doctorant-se l'any 1911. Aquell mateix any es despla a Anglaterra i treball a Cambridge amb Joseph John Thomson al Cavendish Laboratory i a Manchester sota la supervisi d'Ernest Rutherford. 

 Recerca cientfica .
 
Durant la seva estada al Cavendish Laboratory va realitzar estudis basant-se sobre les teories del seu mestre, Ernest Rutherford. Basant-se en les teories d'aquest, va publicar el seu propi model atmic l'any 1913, en el qual aplica la teoria de Max Planck al model planetari elaborat en 1911 per Rutherford, que permet interpretar amb rigor i precisi l'espectre de l'tom d'hidrogen. La quantificaci de l'energia que implica discontinutat dels possibles nivells de situaci de l'electr, i la relaci entre radiaci emesa i el salt de l'electr entre els seus nivells quntics, sn la clau per entendre aquest tom de Bohr. 

Grcies a aquesta teoria, les propietats dels elements qumics, aix com la seva periocitat, es poden explicar teneint en compte la disposici dels electrons en els nivells quntics d'energia al voltant del nucli. Les series espectrals observades sn interpretades per bohr com a salts de nivell; la freqncia de la radiaci depn del salt i, consegentment, l'energia emesa ser ms gran en la mesura que el salt sigui ms gran. Els valors quantificats impliquen que no tots els estats de l'electr sn possibles. En la teoria atmica, es denomina magnet de Bohr a la unitat del moment magntic aplicada als salts electrnics i equival a 0,9273210 exp -24 J/T, valor obtingut de forma experimental. 

De tornada a Dinamarca fou nomenat professor de la Universitat de Copenhaguen l'any 1916 i director de l'Institut de Fsica Terica des de 1920. L'any 1922 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs sobre l'estructura atmica i la radiaci, i especialment per la formulaci del seu propi model atmic.

Continuant amb els seus treballs cientfics Bohr va concebre el principi de la complementarietat segons el qual, els fenmens poden analitzar-se de forma separada quan presenten propietats contradictries. Aix per exemple, els fsics, basant-se en aquest principi, van concloure que la llum presentava una dualitat ona-partcula mostrant propietats mtuament excloents segons el cas. 

L'any 1933 Bohr propos la hiptesi de la gota lquida, teoria que permetia explicar les desintegracions nuclears i en concret la gran capacitat de fissi de l'istop d'urani-235.

 Exili fors .
Un dels ms famosos estudiants de Bohr fou Werner Heisenberg que es va convertir en lder del projecte alemany de la bomba atmica. Durant l'ocupaci nazi de Dinamarca, Bohr va romandre al seu pas a pesar de tenir ascendncia jueva. El 1941 Bohr va rebre la visita de Heisenberg a Copenague, no obstant aix no va arribar a comprendre la seva postura; Heisenberg i la majoria dels fsics alemanys estaven a favor d'impedir la producci de la bomba atmica per a usos militars, encara que desitjaven investigar les possibilitats de la tecnologia nuclear. 

L'any 1943 Bohr va exiliar-se a Sucia per a evitar el seu arrest, viatjant posteriorment a Londres. Una vegada fora de perill, va donar suport els intents anglo-americans per al desenvolupament d'armes atmiques, en la creena errnia que la bomba alemanya era imminent, i va treballar a Los lamos (EUA) en el Projecte Manhattan. A partir de 1945 se centr a persuadir el govern dels Estasts Units que abandonssin la cursa armamentstica.

L'any 1957, a causa de la seva militncia pacifista, rebr el prestigis premi toms per la Pau. Bohr mor el 18 de novembre de 1962 a la seva residncia de Copenhaguen.

 Reconeixements .

L'element qumic Bohri (Bh) s'anomen en el seu honor, aix com l'asteroide (3948) Bohr descobert per Poul Jensen el 15 de setembre de l'any 1985.

 Vegeu tamb .
 Model atmic de Bohr;
 Aage Niels Bohr, fill de Niels Bohr i guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1975.
 Institut Niels Bohr;

 Enllaos externs .


  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1922;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35093" title="Cesare Burali-Forti" nonfiltered="3705" processed="3690" dbindex="13838">
Cesare Burali-Forti va nixer a Arezzo, a la Toscana, el 13 d'agost de 1861. Desprs d'haver cursat els estudis secundaris al collegi militar de Florncia, s'inscriu a la Universitat de Pisa on es llicencia en matemtiques el 1884, amb una tesi de geometria sobre les caracterstiques dels sistemes de cniques.

Immediatament desprs de llicenciar-se passa a l'ensenyament secundari a l'Escola Tcnica d'Augusta, a Siclia, fins al 1887, any en qu guanya l'oposici a professor extraordinari a l'Accademia Militare di Artiglieria e Genio de Tor. Alhora treballa a l'Institut Tcnic Sommeiller de Torino. Es casa el 29 d'octubre d'aquell mateix any amb Gemma Viviani. Giuseppe Peano (1858-1932) entrar tamb el 1887 a l'Accademia Militare, i guanyar l'any segent la ctedra de clcul infinitesimal a la Universitat de Torino.

Burali-Forti donar, per invitaci de Peano, algunes classes no oficials de lgica matemtica el curs 1893-94 que, recollides en el petit volum Logica matematica (Burali-Forti, 1894), seran objecte d'una reedici ampliada, reelaborada i enriquida amb resultats originals (Burali-Forti, 1919). Del 1894 al 1896 ser assistent de Peano.

Collabora amb Peano en el projecte del Formulario Mathematico, que tindr diverses edicions entre el 1895 i el 1908. Segons l'Annuario della Scuola d'Applicazione d'Arma, passar a ser titular de l'Accademia Militare a partir de l'octubre de 1902.

Un intent juvenil no reeixit d'obtenir la libera docenza que implicar, donat que no voldr intentar-ho mai ms, la seva exclusi de la carrera universitria. Kennedy (1970: 593, 2002: 38) n'identifica les causes en la seva insistncia en els mtodes vectorials i afegeix que tot i que Peano estava en la comissi examinadora no va poder convncer una majoria de membres. Marcolongo (1931: 185) afirma que Burali-Forti no se'n queixava i que no li va sentir mai pronunciar una amarga paraula. Com a nic comentari relacionat amb aquest episodi hem trobat una carta de Burali-Forti a Tullio Levi-Civita  en la qual li diu:  si al principi de la meva carrera m'hagus trobat amb persones honestes i franques com vost no estaria en la posici actual . Hem considerat interessant aclarir aquest punt per la seva possible relaci amb el procs d'acceptaci del clcul vectorial a Itlia. Malauradament, a l'Arxiu Histric de la Universitat de Torino, no es conserven els registres de les comissions de libera docenza de la Facultat de Cincies. D'aquesta poca s la publicaci als Rendiconti del Circolo Matematico di Palermo del treball sobre la teoria dels nombres tranfinits de Cantor (Burali-Forti, 1897), article en el qual presenta l'antinmia que porta el seu nom i per la qual s fonamentalment recordat.

Va collaborar dilatadament i estretament amb Roberto Marcolongo (1862 - 1943)  i  Tommaso Boggio (1877 - 1963) en el desenvolupament del clcul vectorial i homogrfic. Noms per causa de la Teoria de la Relativitat es va veure compromesa la pau i la solidesa del binomio vettoriale que era com els amics simpticament es referien a la collaboraci Burali-Forti--Marcolongo. Aix, mentre Marcolongo va publicar el primer llibre de Relativitat Especial i General en itali (Marcolongo, 1921),  Burali-Forti no va acceptar mai aquesta teoria. Com diu Marcolongo (Marcolongo, 1931: 185):  no va ser possible arribar a un acord sobre la nova extensi que calia donar als mtodes vectorials (i encara ms profundament) sobre l'essncia de la teoria . 
Des del punt de vista personal Marcolongo (1931: 185) caracteritza  Burali-Forti com  enginys i terriblement custic! Polemista temibilssim, autntic cavaller sense por, irreprotxable, no es preocupava d'on i a qui anessin dirigits els seus cops; fins al punt que, qui no el coneixia, es feia una idea estranya i equivocada del seu carcter. I en canvi, jo no he conegut mai un esperit tan bo i de tracte tan exquisidament senyorial, de poques paraules, per de conversa fina, brillant i culta . L'apassionava la msica: Beethoven, Schubert i Granados, per no podia suportar Wagner!

Va ensenyar durant tota la seva vida a l'Accademia Militare de Torino. El Ministeri de la Guerra li va concedir el 1926 la medalla de l'ordre Mauriziano, segona en importncia desprs de la de l'Annunziata (que noms es concedia als Savoia o afins). 
Burali-Forti va morir de carcinoma d'estmac a l'Hospital Maurici de Torino el 21 de gener de 1931, desprs d'haver estat ingressat el novembre de l'any anterior.

Bibliografia.
AGAZZI, E. (1972), "Burali-Forti, Cesare", Dizionario biografico degli italiani, vol.15, Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana, 376-381.
KENNEDY, H.C. (1970), "Burali-Forti, Cesare", Dictionary of Scientific Biography;
New York, Scribner's, 593-594.
KENNEDY, H. C. (2002), Life and Works of Giuseppe Peano, San Francisco, Peremptory Publications, http://home.pacbell.net/hubertk/;
MARCOLONGO, R. (1921),  Relativit, Messina, Principato.
MARCOLONGO, R. (1931), "Necrologio di Cesare Burali-Forti", Boll. UMI, 10, 182-185.
PARRA, J. M.; SALLENT, E. (2002), :  Covarincia i Invarincia a l'Espaces Courbes de Cesare Burali-Forti i Tommaso Boggio . A: Batll i cols. (eds.), Actes de la VI Trobada d'Histria de la Cincia i de la Tcnica, Barcelona, SCHCT, 437-442.
PEANO, G. (1888), Calcolo geometrico secondo l'Ausdehnungslehre di Grassmann, Torino, Bocca.
ROERO, C. S. (1999), "Matematica", A: Roero (ed.), La Facolt di Scienze Mat. Fis. Nat. di Torino 1848-1898, Tomo 1, Ricerca, Insegnamento, Collezioni scientifiche, Torino, Deput. Subalpina di Storia Patria, 282-314.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35100" title="Lmit de Roche" nonfiltered="3706" processed="3691" dbindex="13839">

El lmit de Roche s la distncia a la qu un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seua estructura nicament per la seva prpia gravetat comena a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal. Dins del lmit de Roche la fora de la gravetat que el cos central exerceix sobre els extrems ms prxim i ms allunyat del satllit excedeix a la fora de gravetat del satllit. Aquest podr ser destrut per tant per les forces de marea. El nom de lmit de Roche prov de l'astrnom francs douard Roche qui primer va proposar aquest efecte i va calcular el lmit teric en 1848.

El lmit de Roche depn per tant de la gravetat del cos central per tamb de les caracterstiques de densitat del satllit.

No s'ha de confondre amb el lbul de Roche, un concepte teric proposat tamb per douard Roche i que descriu el lmit en qu un objecte de poca massa en un sistema dominat per dos cossos majors s capturat per un d'ells. 

Alguns satllits tant naturals com artificials orbiten a distncies inferiors a la del lmit de Roche ja que mantenen el seu estructura per forces diferents de la gravetat (la resistncia del material). Entre les llunes de Jpiter tant Adrastea com Metis sn exemples de cossos naturals que mantenen la seua cohesi ms enll dels seus lmits de Roche. No obstant qualsevol objecte en la seva superfcie pot ser desgranat per les forces de marea. Un cos amb menor cohesi, com un cometa ser destrut al travessar el seu lmit de Roche. El cometa Shoemaker-Levy 9 va travessar el lmit de Roche de Jpiter al juliol de 1992 trencant-se en nombrosos fragments. En 1994 les restes del cometa van impactar sobre la superfcie del planeta.

Ats que les forces de marea sn superiors a la fora de gravetat dins del lmit de Roche cap cos pot crixer per coalescencia de partcules ms xicotetes dins d'aquest  lmit. De fet tots els anells planetaris es troben dins dels seus lmits de Roche.
Estos anells podrien ser les restes del disc d'acreci que no van arribar a coalescer per a formar un satllit o podrien ser les restes d'un objecte que va travessar el lmit de Roche i va ser destrut per les forces de marea.

Nota  que el lmit de Roche es defineix nicament en funci de les forces de gravetat, fora de marea i autogravetat. En la prctica la qesti de l'estabilitat estructural d'una lluna dependr tamb de la seva velocitat de rotaci i la fora centrfuga provenint de la seva rotaci.

 Determinaci del lmit de Roche.
 Cossos  rgids .
El lmit de Roche depn de la rigidesa del satllit orbitant el planeta. D'una banda, aquest podria ser una esfera perfecta i en este cas el lmit de Roche s

;

On  s el radi del cos principal,  s el seu densitat i  s la densitat del satllit. 

Si la lluna posseeix una densitat superior al doble de la del planeta, tal com pot ocrrer en un satllit rocs orbitant un gegant gass, llavors el lmit de Roche estaria dins del propi planeta i seria una magnitud no rellevant.

 Cossos deformables .
L'altre cas lmit s un satllit capa de deformar-se sense oposar cap resistncia, tal com faria un lquid. Encara que el clcul exacte no pot realitzar-se analticament, una aproximaci prou bona pot donar-se per mitj de la frmula segent:

;

 Derivaci de la frmula: Cossos rgids  .
 Per a determinar el lmit de Roche considerarem una partcula de massa  sobre la superfcie d'un cos xicotet (satllit) en les proximitats d'un cos de major massa (planeta). La nostra partcula  experimentar dos forces: La gravetat provinent del satllit que li fa romandre sobre la seua superfcie i la gravetat del planeta principal. Ats que el satllit est en moviment orbital la resultant de la gravetat exercida pel planeta s nicament la fora de marea.

L'espenta de la gravetat  sobre la partcula de massa  sobre el satllit de massa  i radi  pot expressar-se d'acord amb la llei de la gravitaci universal de Newton. 

;

La fora de marea  sobre la massa  exercida pel planeta central de radi  i a una distncia  entre els centres de massa d'ambds cossos:

;

El lmit de Roche s aconsegueix quan l'espenta gravitacional i la fora de marea es cancellen l'un a l'altre.

,

o b,

.

Expressi que ens permet calcular el lmit de Roche, :

;

No obstant s convenient expressar esta equaci en una forma alternativa que no depenga del radi del satllit pel que rescriurem esta expressi en funci de les densitats del planeta i el satllit.

La massa  d'una esfera s de radi  s:

;

I anlogament per al segon cos:

.

Substituint ambds masses en l'equaci del lmit de Roche obtenim:

;

que pot simplificar-se en l'expressi habitual del lmit de Roche.

;

 Derivaci de la frmula: Cossos deformables no esfrics .
Una expressi una miqueta ms precisa per al lmit de Roche hauria de tenir en compte les deformacions produdes en el satllit per les forces de marea. En estos casos el satllit seria deformat en un esferoide ellptic.

El clcul exacte no pot realitzar-se analticament. Histricament Roche va derivar una aproximaci numrica per a este problema.

;

Amb l'ajuda d'ordinadors s senzill trobar una aproximaci millor

;

on  s un factor que expressa el grau de deformaci del cos principal.

 El lmit de Roche en exemples del sistema solar .
La taula inferior mostra la densitat mitjana i el radi equatorial de diferents objectes del sistema solar.



Amb estes dades el lmit de Roche per a cossos rgids i cossos deformables pot ser fcilment calculat. La densitat mitjana dels cometes pot considerar-se al voltant de 500 kg/m3. 
El vertader lmit de Roche depn de la flexibilitat del satllit pel que estar en algun punt intermedi entre els lmits calculats per al cos rgid i el cos perfectament deformable que hem calculat anteriorment. Si el cos central major posseeix una densitat inferior a la meitat del cos orbitant  el lmit de Roche s'aconseguix per davall del radi del planeta pel que el satllit no pot aconseguir tal lmit. Aquest  s el cas per exemple del lmit de Roche per al sistema Sol-Terra. La segent taula dna els lmits de Roche expressats en metres i en radis del cos central.



s interessant considerar lo prop o lluny que es troben les diferents llunes del sistema solar dels seus lmits de Roche. La segent taula dna el radi orbital de cada satllit dividit pels seus lmits de Roche en els dos casos de cos rgid i flexible. En els casos dels planetes gegants noms s'han considerat els satllits interiors ms xicotets. Els satllits principals com I
en Jpiter o Tit en Saturn es troben a distncies molt superiors als seus lmits de Roche.



s interessant constatar com els satllits menors dels planetes gegants es troben prop dels seus lmits de Roche, sent la seva estructura mantinguda per forces internes de cohesi i no nicament per la seva gravetat. En la regi dominada per anells com els anells de Saturn s impossible l'agrupaci de les partcules en cossos majors perqu serien disgregats pels efectes de la fora de marea. Estos satllits van tenir probablement el seu origen en regions ms allunyades dels planetes gegants i les seves rbites van ser modificades posteriorment potser per la interacci gravitatria dels altres satllits. Alternativament, potser van ser formats en regions prximes a les seves posicions actuals quan els planetes centrals encara estaven en plena formaci i tenien una massa inferior. Aquest segon escenari resulta no obstant menys probable.

 Vegeu tamb .
 Lbul de Roche;
 Esfera de Hill;

 Referncies .
 douard Roche: La figure d'une masse fluide soumise  l'attraction d'un point loign, Acad. dnes sciences de Montpeller, Vol. 1 (1847-50) p. 243;

Enllaos externs .
 Derivaci detallada del lmit de Roche ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35106" title="Temps de revoltes" nonfiltered="3707" processed="3692" dbindex="13840">
Temps de revoltes s un disc compacte de Llus Llach escrit conjuntament amb Miquel Mart i Pol.

S'inicia amb la cantata de msica variada Germanies 2007 -una reflexi sobre el futur dels Pasos Catalans- que Llach va presentar a la plaa de Bous de Valncia el 6 de maig del 2000. 
El disc, iniciat a finals d'estiu d'aquell any, cont 11 temes:

 Vinc de molt lluny;
 Jo hi sc si tu vols ser-hi;
 Mireu-me els ulls;
 Canto l'amor;
 Vull somiar el dem;
 Dna'm la m;
 Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperana;
 I tanmateix;
 Veritat i mentida;
 Els trens de Kosovo;
 Un himne per no guanyar;

Interpretats pel contratenor Xavier Torra, Llus Llach, Lucrcia i una coral formada por 200 nens de diferents agrupacions corals de Catalunya, el Pas Valenci, Mallorca, Perpiny i Fraga, els cantors del misteri d'Elx, el Cor infantil III de l'Orfe Catal, els Blavets del monestir de Lluc, a Mallorca, l Institut Musical de Fraga i el Liceu Joan Lurat de Perpiny; amb l'acompanyament d'una banda integrada per 15 msics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35117" title="Fora de marea" nonfiltered="3708" processed="3693" dbindex="13841">

La fora de marea s un efecte secundari de la fora de la gravetat que s responsable de l'existncia de les marees. s el resultat de la diferncia de potencial gravitacional que existeix al llarg del dimetre d'un cos. Quan un cos de grandria prou gran s alterat per la fora gravitatria d'un cos ms xicotet, la diferncia en la magnitud de la fora de gravetat entre l'extrem prxim i el lluny pot ser gran. Aquest  fet altera la forma del cos gran sense canviar el seu volum. Suposant que inicialment la forma era una esfera, la fora de marea tendir a convertir-la en un ellipsoide .

Vegeu tamb .
Lmit de Roche;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35118" title="Malawi" nonfiltered="3709" processed="3694" dbindex="13842">

Malawi,  abans anomenat Nyassaland , s un pas de l'frica Oriental, situat a la riba del llac Nyasa (o llac Malawi) i que limita al nord i a l'est amb Tanznia, a l'est, sud i oest amb Moambic i a l'oest amb Zmbia. La capital s Lilongwe.

s un dels pasos ms densament poblats de l'frica subsahariana. T un clima subtropical. La seva economia es basa en l'agricultura i en l'exportaci del tabac i necessita l'ajuda exterior (s un  dels estats altaments endeutats). Juga un important paper diplomtic a la regi. 




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35119" title="Lbul de Roche" nonfiltered="3710" processed="3695" dbindex="13843">
El lbul de Roche s la regi de l'espai al voltant d'una estrela en un sistema binari en la que el material que la rbita est lligat gravitacionalment a la dita estrela. Si l'estrela s expandeix ms enll del seu lbul de Roche aleshores el material exterior al lbul s atret per l'altra estrela on pot caure formant un disc d'acreixement.
El lbul de Roche es diferencia del lmit de Roche que aquest  ltim representa la distncia a qu un objecte orbitant un cos central massiu es trencaria a causa dels efectes de les forces de marea. Ambds conceptes van ser formulats i estudiats matemticament pel astrnom francs douard Roche.

El lbul de Roche t una forma semblant a una gota d'aigua estirada amb el vrtex de la gota apuntant cap a l'objecte secundari i situat en el punt de Lagrange L1. El lbul de Roche es defineix com la superfcie de mxim equipotencial gravitacional del sistema binari. Prop de cada estrela les superfcies del mateix potencial gravitacional sn aproximadament esfriques i concntriques sobre cada estrela i lluny del sistema binari les superfcies equipotencials sn ellipsoides allargats parallels a l'eix que unix els centres d'ambds estreles. La superfcie equipotencial crtica entre ambds casos en forma de vuit defineix els dos lbuls de Roche.

A l'hora de calcular l'energia potencial s necessari utilitzar un sistema de referncia que gira amb el sistema binari. Ats que aquest sistema de referncia no s inercial els potencials gravitacionals de cada estrela han de complementar-se amb un pseudopotencial representatiu de la fora centrfuga. El pseudopotencial s proporcional al quadrat de la distncia en cada punt a l'eix de rotaci del sistema. La matria movent-se en el sistema de amb rotaci experimenta els efectes d'una fora de Coriolis no conservativa i no derivable per tant a partir d'un potencial escalar.

Quan un dels dos cossos centrals creix ms enll del seu lbul de Roche el material exterior al lbul penetra en l'interior del lbul de Roche de l'altre objecte. Aquest procs pot ser destructiu per al primer objecte ja que al perdre massa el seu lbul de Roche es contrau encara ms deixant major material en l'exterior i accelerant la seva desintegraci en favor d'un augment de massa de l'altre objecte el lbul de Roche De La Qual s expandeix progressivament.

El flux de material a travs del lbul de Roche s responsable d'un bon nombre de fenmens astronmics com novas recurrents (estreles binries amb una gegant roja i una nana blanca el prou prximes perqu el material de la gegant es desplace fins a la nana blanca), binries de rajos X i plsars  de perode milisegons.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35123" title="Jewel" nonfiltered="3711" processed="3696" dbindex="13844">
Jewel Kilcher, Jewel, va nixer a Payson, Utah; el 23 de maig de 1974. Cresqu ja des de ben petita a Homer, Alaska. Grcies al seu inusual rerefons, la cantant d'Estats Units, ha desenvolupat una de les veus ms extraordinries caracteritzada per emprar sense problemes amb un gran domini, tots els registres vocals, saltant de l'un a l'altre vertiginosament.

 Alaska .
Tot i les confusions, va nixer a Payson, Utah; el 23 de maig de 1974. De fet, per, va crixer ja des de ben petita a |Homer, Alaska, sempre als Estats Units. Per aix de vegades trobem versions que indiquen que va nixer a Homer

A Homer, els seus pares, Atz Kilcher i Lenedra Carroll, la hi varen dur poc desprs de nixer. All, va crixer en una granja de 800 acres. La casa on va crixer, no tenia lavabo a l'interior, sin que estava situada en una caseta fora. All, a la granja, va passar molt de temps tenint cura dels cavalls, encarregant-se de la palla i treballant el jard familiar. Abans dels cinc anys, ja va comenar a interpretar, fent nmeros amb els seus pares per als turistes a les viles esquimals o d'altres indrets. 

S'ha de dir que fins els 8 anys, degut a la influencia del seu pare, fou una mormona, (ell tamb ho era). Precisament a aquesta edat, ell va deixar d'assistir tan assduament a l'esglsia. Per aquesta poca, na Jewel ja va descobrir que tenia una espcie de do per a escriure poesia. Llur mare la va encoratjar, junt amb els seus dos altres fills, Shane i Atz Lee, a cultivar aquest esperit tot explorant obertament aquesta creativitat.

s per aquesta poca quan aprn l'art del Yodel, una espcie de can similar a un crit en la qual la veu fluctua rpidament entre la veu normal i el falsetto, en el que s'ha de tenir una habilitat vocal especial.

Al voltant dels dotze anys, amb ganes de veure mn, viatj a Hawaii, on pass uns mesos amb la seva tieta. 

 L'educaci secundria i la seva vocaci real .

Durant aquesta etapa, s coneguda pel seu malnom  Jule , que ella sempre ha atribut a una variaci en la pronunciaci del seu nom original, Jewel,  que, per cert, el seu nom complet s Jewel Kilcher com hem dit abans, per sense cap altre cognom intercalat. All, hi va perdre l'etapa jnior i snior de la seva vida. 

Va assistir a la Interlochen Fine Arts Academy, a Michigan. Es tracta d'una escola privada molt cara, a la qual s'hi va poder inscriure grcies a la beca vocal que va rebre, que li va pagar un 70%. Pel que fa al 30% restant, se'l va guanyar fent el seu primer concert de solo davant els ciutadans de Homer que, junt amb les feinetes estiuenques, li ajudarien a cobrir el buit del segent any de la matricula. All, s'hi graduaria com a vocal major, d'pera, tot i que pens que aniria a cantar blues. Separats els seus pares, desprs des completar-hi l'educaci es va traslladar amb la seva mare a San Diego, Califrnia vora el 1992. All, ella provaria de trobar-se a si mateixa. De totes maneres, va passar una breu estana a Colorado, per rpidament va tornar amb la seva mare a San Diego, el que ella considera casa seva.

Ja als 17 anys, comen a escriure, captivada, poesia . Ella no estava gens interessada a seguir estudiant en estadis superiors de l'educaci, i no tenia cap altra passi real que no fos escriure poesia, o canons, depenent des de quin angle ho mirem. Aleshores, no sabent qu fer, havent pres la decisi de deixar els estudis, busc una feina, per no va trobar res que volgus fer realment. 

Durant algun temps, va treballar en algunes feines, per, com per exemple de cambrera. Tanmateix, l'afany de tenir ms vocaci a parlar amb els clients enlloc d'estar per la feina, sempre provoc que la despatxessin. Na Jewel estava ben indecisa i noms tenia ms o menys clar qu s el que no volia fer: treballar en feines sense futur, poc ambicioses, insuportables per a seguir vivint aix per sempre.

D'aquesta manera, decid finalment anar a voltar pel pas amb la seva furgoneta, una Volkswagen, tot vivint de cacauets, mantega, pastanaga i la seva guitarra. Compondre, fou un dels plaers de qu va gaudir en aquests moments. Ella, va comenar a interpretar ben aviat per comenar a atraure fora pblic. Mentre durant el dia feia colzes tot composant msica, per la nit actuava als coffeehouses, amb msics locals, grcies als concerts que havia aconseguit. A Pacfic Beach, va fer fortuna. All hi havia l'Inner Change Coffeehouse i quan va comenar a actuar, la veu va comenar a crrer arreu. Rpidament li varen oferir un espai per a la seva msica els dijous a la nit, en el qual va aconseguir fer crixer rpidament l'audincia; estem als voltants de l'any 1993.

 El punt de partida cap a la fama .

El nom de Jewel, va assolir la premsa local i va adquirir certa fama, tot arribant a fer petit spots. A finals de 1993, va tornar a Homer, per a la seva tornada, el 1994, la seva carrera va despegar amb fora. Seria en aquestes dates quan coneixeria una banda anomenada The Rugburns, amb els que actuaria diversament. Aquesta era liderada per Steve Poltz, de qui es va arribar a dir que havien mantingut un idilli. Aquest home, participaria a l'Spirit World Tour el 1999 amb ella, tot collaborant en diversos concerts amb la guitarra acstica. Tamb actu amb molts d'altre msics locals, essent la seva prioritat i goig nmero 1, fer entrar l'alegria en el cor de les persones que assistien als seus espectacles.

A l'inici de l'any, (1994), a empentes i rodolons, el coffeehouse s'omplia en un 60% amb una entrada gaireb simblica d'uns tres dlars, que proporcionaven al pblic unes tres o quatre hores de material genu, tret d'una sola vegada, excepcionalment, que es va fer una versi de la can de Tracy Chapman Behind the Wall. Na Jewel, per, sempre va ser una artista prolfica i verstil, ja que a cada xou recitava un bon grapat de canons noves.

Ja amb 19 anys, seguint amb aquestes, les seves actuacions, qualc de la discogrfica Atlantic Records la va descobrir, grcies a l'anomenada que anava estenent per aquella zona. Els executius d'Atlantic Records, varen comenar a viatjar a San Diego per veure-la actuar. No van trigar pas a reconixer la gran veu que podien tenir el gust de sentir i rpidament varen comenar a enviar limosines al voltant de la furgoneta/casa de na Jewel. Desprs d'un breu festeig, musicalment parlant, van aconseguir que signs un contracte amb ells i va desplaar-se cap a Los Angeles per gravar el que hauria de ser el seu primer disc, el 1995.

Pieces of You,Michael Montalbano .

L'avan en la gravaci, va permetre la jove Jewel llogar junt amb la seva mare una casa i adquirir un Volvo de segona m ms una guitarra nova, o aix es va pensar ella sense saber que l'havien estafada venent-li una guitarra robada, cosa perceptible si hagus parat atenci en la imperfecci de l'acabat d'aquesta.

Na Jewel, no va deixar d'actuar a Inner Change, i, la seva presncia va revaloritzar ell preu de les entrades, de tres dlars a cinc. Fins aquest moment, ella devia haver escrit ms de cent canons. Al propi Inner Change, Jewel gravaria en directe quatre de les canons, singles, del seu primer lbum, Pieces of You el 28 i el 29 de juliol de 1994. Fins que aquest va sortir, el 1995, va seguir actuant en coffeehouses per promoure's. Hi ha gent que, tanmateix, troba a faltar el bongo magnfic de la can Sometimes it be that way.


Finalment el 28 de febrer de 1995 surt al mercat el seu primer lbum, com abans hem esmentat, Pieces of You. En una espcie de festa per a celebrar-ho, va fer dues actuacions, on va esgotar les entrades, al Hahn Cosmopolitan Theater de San Diego.

L'lbum havia sortit realment b, per no va ser un boom fins que va fer un esfor concentrat, un munt d'aparicions estratgiques quan, ara s, va comenar a esclatar. Atlantic Records, aleshores va fer un segon esfor per fer publicitat de l'lbum. La perseverana de la companyia i la f en l'habilitat de la millor veu, de na Jewel, al final varen valdre la pena: de forma impressionant, el seu lbum va resistir durant dos anys al Billboard 200 arribant al n 4 en el moment de mxima popularitat. Arribaria a esdevenir disc de plat tres vegades, mentre que el single Who will save your soul arrib al n 11 de les llistes d'xit i, You were meant for me al 2.

Jewel, ressalta per la qualitat de les seves canons: la seva honestedat i la introspecci del seu soul. Les seves canons, per, sn difcils de catalogar tot i que a causa del seu acompanyament amb la guitarra han estat etiquetades com a msica folk o la classe hbrida de folk-pop. Malgrat aix, la seva msica t molt ms reconeixement com a msica popular gaudint d'una mplia reproducci en moltes cadenes musicals de rdio.

Com a resultat del seu xit, fou escollida per a cantar l'himne nacional dels Estats units a la final de la Super Bowl, el gener de 1998. A banda de cantar, s'ha de dir que ha compaginat el cant amb el rodatge d'una pellcula Ride with the devil, que tot i passar desapercebuda, la crtica va valorar la seva interpretaci de forma positiva, i la publicaci de dos llibres, ja que per ella, que porta mitja vida escrivint poesia, no s nou: A night without armor que s una selecci de molts dels seus poemes i Chasing down the dawn, una selecci de les seves vivncies detallant la seva vida creixent a Alaska, la seva lluita per aprendre l'art de la msica i la seva vida a la carretera.

 Spirit,Michael Montalbano .

A partir d'aqu, Jewel ha rebut tres nominacions als premis Grammy un premi de l'American Music Award i un de la MTV. Addicionalment, ha honrat les portades de les millors revistes com ara sn Time, Rolling stone (dos cops), Vogue, Interview, Entertainment weekly, People i Details.

Mentrestant, el seu segon lbum, Spirit, va debutar en el lloc n 3 de la Billboard 200, el novembre de 1998 i fou disc de plat tot agitant les llistes musicals. Cal recordar tamb, que el seu llibre A night without armor publicat el mateix any, ha restat fora temps a la llista de best-sellers del diari The New York Times. 

 This Way ,Michael Montalbano.

El tercer lbum de la trajectria de la cantant, data de 2001, i ha venut vora el mili de cpies. A ms a ms, els singles "Standing Still", "Serve the Ego" o "Break me", no han causat satisfacci entre la crtica. Tot i aix, va arribar a la novena posici al Billboard 200 (prestigiosa publicaci fundada el 1936 que a la llarga ha esdevingut referent per conixer la popularitat musical a nord-Amrica), el mateix 2001.

 0304,Michael Montalbano .
El 2003, Jewel ha torn a la crrega efectuant un canvi drstic d'imatge amb la sortida del seu lbum, 0304. El seu videoclip pel debut del single Intuition, la port a fer nmeros de ball sencers, escassament vestida en algunes escenes amb bikinis o sostenidors. La can i el videoclip semblaven estar fetes per crear controvrsia social en el mn de la msica pop, per el que va aconseguir va ser que els seus fans es preguntessin si no s'estaria convertint en el que estava satiritzant. Fou per aquesta poca quan el Neil Young la va advertir com un consell d'amic, que el secret per a una carrera llarga s no confiar en els hit-records.

 Goodbye Alice in Wonderland .

Aquest s el disc ms recent sortit a la llum, el 2006. s el cinqu disc de la seva trajectria i el cinqu consecutiu a estar a les llistes top ten als Estats Units. Aquest lbum, significa un retorn a les essncies musicals desprs de l'experiment folk del passat lbum 0304. L'lbum va debutar en el vuit lloc al Billboard 200, i ha rebut fins al moment crtiques favorables.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35126" title="Rio de Janeiro" nonfiltered="3712" processed="3697" dbindex="13845">

Pel que fa a l'estat brasiler, vegeu Estat de Rio de Janeiro.;

Rio de Janeiro ("Riu de Gener") s la segona ciutat ms gran de Brasil i capital de l'estat de Rio de Janeiro.  s famosa per les platges turstiques de Copacabana i Ipanema, per l'esttua gegant de Crist, el Crist Redemptor, per la muntanya Po de Acar ("Pa de Sucre"), i per la famosa celebraci del Carnaval cada any.

La poblaci de la ciutat s de 6,0 milions al 2004, encara que l'rea metropolitana t una poblaci de 13 milions. A ms dels seus atractius turstics, s tamb un gran centre de comer, serveis i indstries, i t dos ports importants per a exportacions i importacions: el port de Rio de Janeiro, localitzat a la badia de Guanabara (a l'est de la ciutat), i el port de Sepetiba localitzat a la badia de Sepetiba, a l'oest.



Histria.

La badia a la qual es troba el centre de la ciutat de Rio de Janeiro (Guanabara) va ser descoberta pels europeus l'1 de gener de 1502, per l'explorador portugus Gaspar de Lemos; qui la va denominar "Rio" perqu va pensar que es tractava de la boca d'un riu en lloc d'una badia. No obstant aix, la ciutat va ser fundada l'1 de mar, 1565, amb el nom So Sebastio do Rio de Janeiro (Sant Sebasti del Riu de Gener). Va ser la capital del Brasil des de l'any 1764 (abans ho era la ciutat de Salvador) fins a 1960, quan Braslia es va convertir en la nova capital. 

Geografia.
Relleu.

La ciutat ocupa el marge occidental de la badia de Guanabara i algunes de les seves respectives illes (com Governador i Paquet), i es va desenvolupar sobre estretes planes aluviais comprimides entre muntanyes i morros. La Serra del Mar, bordejant l'Atlntic, s'aixeca nord-oest, distant a prop de 40 quilmetres del litoral, i albira la metrpoli des de l'interior.

Rio de Janeiro est assentat sobre tres grans macisos, el de la Pedra Blanca, que travessa la ciutat en el sentit est-oest (on es troba el cim del municipi, el Pico de la Pedra Blanca, de 1.024 metres); el de Gericin, al nord (amb el Pico del Guandu, de 900 metres); i el de la Tijuca o de Carioca, sobre el qual irrompen morros i cims, alguns coberts per exuberant vegetaci, de gran inters turstic: El Pic de Tijuca (1.022 m), el Pic del Papagaio (975 m), l'Andara (900 m), la Pedra de la Gvea (842 m), el Corcovado (704 m), el Dos Germans (533 m) i el Pa de Sucre (395 m), que es troba a l'entrada de la badia.

El seu litoral t 197 quilmetres d'extensi, inclou ms de 100 illes que ocupen 37 km,en tres parts,al voltant de la badia de Sepetiba, a l'oce Atlntic i a la badia de Guanabara. El litoral de la badia de Sepetiba t com nic accident geogrfic d'expressi la Restinga de la Marambaia, i s sorrenc, baix i poc retallat. El litoral de la badia de Guanabara s retallat, baix, hi han moltes illes (com a del Governador, de 29 km, hi ha l'Aeroport Internacional del Galeo) i, en els seus marges, se situen el centre comercial i els suburbis industrials. El litoral atlntic expressa alternncies considerables, presentant-se alt, quan en contacte amb les ramificacions costeres dels macissos de la Pedra Blanca i de la Tijuca,tram pel qual s'estenen les platges de Copacabana, Ipanema,Leblon,Barra de la Tijuca i Recreo dels Bandeirantes, totes integrades al paissatge urb.

Diverses llacunes, com les de Tijuca, Marapendi, Jacarepagu i Rodrigo de Freitas es van formar en les baixades, moltes de terreny pantanosos i encara no completament drenat.

Clima.

El clima est classificat com tropical atlntico (Aw), segons el model de Kppen, i la mitjana anual de les temperatures s de 23,1C. Al ser una ciutat costanera, l'efecte de la litoralitat s bastant perceptible, traduint-se en amplituds trmiques relativament baixes. La mitjana anual de les temperatures mitges mximes mensuals s 26,1C, i de les mitjanes mnimes mensuals, 20C. Les mitjanes anuals de les temperatures mximes i mnimes absolutes de cada mes queden respectivament, en 36,2C i 13,8C. Juliol s el mes ms fred, amb mitjanes mxima i mnima de 24C i 17C, i gener, el ms calent (29C i 23C)

Parcs i espais pblics.

El Parc Nacional de la Tijuca s un monument pblic natural destinat a la preservaci d'espcies faunsticas i florstiques. Inicialment amb el nom de Parc Nacional de Rio de Janeiro, va ser creat pel Govern Federal el 6 de juliol de 1961, en una rea que avui correspon a 3.972 hectrees.Abriga una biodiversitat de gran valor en gaireb tota la seva extensi, comprenent les regions ms elevades i pitoresques de la ciutat   incluent la Floresta de la Tijuca, replantada artificialment el segle XIX per Pere II. Entre els punts turstics del Parc, coves,camins , es troben indrets famosos de la ciutat, com la Pedra de la Gvea, el Corcovado i el Pic de la Tijuca (sostre de la reserva, elevant-se 1.022 metres per sobre del nivell del mar).De relleu montanys, inclou rees del macs de la Tijuca. Va ser considerat Patrimoni Ambiental i Reserva de la Biosfera per la UNESCO.

El Jard Botnic va ser fundat en 13 de juny de 1808 pel llavors Prncep-Regent de Portugal, D. Joo.Tenia per objectiu aclimatar el terreny de l'antiga fbrica de plvora (anteriorment ocupat per l'Engenho Rodrigo de Freitas) al cultiu de gneres productors d'espcies de les ndies Orientals. Actualment, desenvolupa treballs terics i emprics en diversos sectors de la Botnica, a ms de catalogar i estudiar la vegetaci brasilera i les seves relacions amb l'entorn, i el comportament d'espcies extiques o indgenes.Oberta al pblic, la instituci mant colleccions de plantes vives destinades  a la investigaci, que engloben ms de 6.500 espcies, algunes amenaades d'extinci. El Jard comprn encara fragments completament preservats de Mata Atlntica, monuments de valor histric, artstic i arqueolgic, i un important centre d'investigaci, que inclou la ms completa biblioteca del pas, especialitzada en botnica, amb ms de 32 mil volums (major banc de dades del mn sobre la Mata Atlntica). En 1991, va ser considerat per la UNESCO una Reserva de la Biosfera, i rebatejada com "Institut d'Investigacions Jard Botnico" el 1998.

Demografia.
Composici tnica.



Barris Destacats.

 Copacabana;
 Ipanema;
 Leblon;

Economia.

La composici econmica de Rio de Janeiro, s 65,28% als serveis, 23,19% impostos i 11,5% Indstria

Turisme.

s una de les destinacions turstiques ms importants del Brasil.

Les atraccions turstiques ms importants sn

 Crist Redemptor;
 Po aucar;
 Platges, especialment les d'Ipanema i Copacabana;

Personatges il.lustres.

 Fernando Collor de Mello;
 Fernando Henrique Cardoso;
 Joo Figueiredo;
 Ronaldo;
 Romrio;

Ciutats agermanades.


  Barcelona, Catalunya;
  Atlanta, Gergia (EUA);
  Istanbul;
  Niteri;
  Cabo Frio;
  Terespolis;

Enllaos externs.

 Ajuntament de  Rio de Janeiro ;
 RioTour - Informaci Turstica ;
 Informaci Turstica ;
 RioTour - Informaci turstica ;




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35127" title="Arrel quadrada" nonfiltered="3713" processed="3698" dbindex="13846">

En matemtiques, l arrel quadrada d'un nombre real no negatiu x s el nombre real que, multiplicat amb si mateix, dna x. L'arrel quadrada, s un cas especfic d'arrel aritmtica.

L'arrel quadrada de x es denota per . Per exemple, , ja que 4  4 = (-4) x (-4) = 16, ... Les arrels quadrades sn importants en la resoluci d'equacions quadrtiques.

La generalitzaci de la funci arrel quadrada als nombres negatius dna lloc als nombres imaginaris i al cos dels nombres complexos.

El smbol de l'arrel quadrada es va emprar per primera vegada en el segle XVI. S'ha especulat amb que va tenir el seu origen en una forma alterada de la lletra r minscula, que representaria la paraula llatina "radix", que significa "arrel".


 Propietats .

Les segents propietats de l'arrel quadrada sn vlides per a tots els nombres reals no negatius x, y:

;
;
 per a tot nombre real x (vegeu valor absolut);
;

La funci arrel quadrada, en general, transforma nombres racionals en nombres algebraics;  s racional si i noms si x s un nombre racional que pot escriure's com fracci de dos quadrats perfectes. Si el denominador s 12 = 1, llavors es tracta d'un nombre natural. No obstant aix,  s irracional.

La funci arrel quadrada transforma la superfcie d'un quadrat en la longitud del seu costat.

 Mitjana geomtrica .
La mitjana geomtrica de dos nombres reals no negatius x, y s:
;
Compleix la desigualtat:
,
on  s la mitjana aritmtica : .
A ms:
 si i noms si , ja que;

, i .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35128" title="Hectrea" nonfiltered="3714" processed="3699" dbindex="13847">

L'hectrea s una unitat de mesura de superfcie fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 100 rees o 10.000 metres quadrats. El seu smbol s ha (no Ha).

S'utilitza per a mesurar la superfcie d'una finca i altres terrenys menors en extensi que una ciutat.
Una unitat equivalent, per menys utilitzada, s l'hectmetre quadrat (hm).

Per fer-se una idea aproximada de la superfcie que ocupa una hectrea, sovint se la compara amb un camp de futbol. Si b la comparana pot ser til val a dir que, per exemple, el terreny de joc de l'estadi del Camp Nou mesura 105x68 metres, ra per la qual ocupa un total 7.140 m, molt per sota del que realment abasta una ha (10.000 m).

 Equivalncies .
Una hectrea equival a:

 Sistema Internacional;
 1 hectmetre quadrat.
 0,01 quilmetre quadrat.
 100 rees.
 10.000 metres quadrats.

 Altres unitats;
 0,00386102 milles quadrades.
 107.639 peu quadrat.
 2,4710538 acres internacionals.
 2,4710439 acres estatunidencs.
 11960 iarda quadrada.
 10 dunams.
 15500000 polzades quadrades.
 3 quarteres de sembradura;

 Conversor d'unitats On-line .    
 Conversor d'Unitats ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35129" title="Tajo" nonfiltered="3715" processed="3700" dbindex="13848">

El Tajo (en castell; Tejo en portugus) s el riu ms llarg de la Pennsula Ibrica. En temps dels romans es deia Tagus (s'esmenta la seva bona pesca i arenes aurferes) i els rabs li van dir Wadi Tadjo.

Situaci geogrfica: Centre-oest de la Pennsula Ibrica, travessa les comunitats autnomes d'Arag (naixement) Castella-la Manxa (curs mig), Extremadura (curs mig-baix) i Portugal (curs baix).

Naixement: Muela de San Juan, Sierra de Albarracn (Terol) a 1600 m d'altitud.

Desembocadura: Oce Atlntic per Lisboa formant l'estuari de mar de la Palla.

Longitud: 1008 km (910 km a Espanya i la resta a Portugal)

Afluents principals: Jarama (amb el seu afluent el Manzanares), Guadarrama, Alberche i Alagn per la dreta. Guadiela, Ibor i Salor per l'esquerra

Poblacions que travessa: Aranjuez, Toledo, Talavera de la Reina, Cceres, Alcntara, Santarm, Sacavm i Lisboa. 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35137" title="Mary Wollstonecraft" nonfiltered="3716" processed="3701" dbindex="13849">

Mary Wollstonecraft (27 d'abril de 1759 - 10 de setembre de 1797) fou una filsofa i escriptora britnica. Durant la seva carrera escrigu novelles, tractats, un relat de viatge i un llibre de literatura infantil. Wollstonecraft s coneguda per Vindicaci dels drets de la dona, en la qual argumenta que les dones no sn per naturalesa inferiors als homes, sin que noms pot semblar-ho pel fet que no han tingut accs a una educaci adequada. Suggereix que dones i homes haurien de ser tractats com a ssers racionals i imagina un ordre social basat en la ra. 

Tant per part del pblic en general com de les feministes, la vida de Wollstonecraft ha estat objecte del mateix inters, si no major, que les seves obres, a causa de les eves relacions poc convencionals i sovint tumultuoses. Desprs de dels idillis amb Henry Fuseli i Gilbert Imlay Wollstonecraft es cas amb el tamb filsof William Godwin, un els precursors del moviment anarquista; amb ell tingu una filla Mary Shelley autora de Frankenstein i esposa del conegut poeta reomntic Percy Bysshe Shelley. Wollstonecraft mor a l'edat de trenta-vuit anys a causa de les complicacions derivades del naixement de la seva filla, deixant diverses obres inacabades.

Avui en dia, Wollstonecraft est considerada una de les precursores de la filosofia feminista. La seva preco defensa de la igualtat i els seus atacs al feminisme convencional i a la degradaci de la dona van ser l'avantsala de l'aparici del moviment feminista. Les seves idees filosfiques i els seus conflictes personals han estat considerats com a influncies importants en les posteriors obres feministes.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35140" title="Cerca en profunditat" nonfiltered="3717" processed="3702" dbindex="13850">
Una cerca en profunditat (en angls Depth First Search, DFS) s un algorisme que permet recrrer tots els nodes d'un arbre o graf de manera ordenada, per no uniforme. El seu funcionament es basa en anar expandint cada node que troba, de manera recursiva, recorrent tots els nodes d'un cam concret. Quan ja no queden ms nodes per visitar d'aquest cam, es realitza un pas enrere (backtracking), que permet que pugui tornar a comenar el mateix procs amb cadascun dels germans d'un node ja processat.

Un exemple d'arbre s: 



El resultat d'aplicar l'algorisme de cerca en profunditat sobre ell, comenant per F, seria el recorregut segent: F, B, A, D, C, E, G, I ,H.

De la mateixa manera, existeix l'algorisme de Cerca en Amplada (BFS - Breath First Search).

El pseudocodi d'aquest algorisme s:

   DFS(G)
   For each vertice u   Vdo
           color=WHITE
           pred=NIL
   time=0
   for each vertice u   Vdo
           if color=WHITE then
                   DFS-Visit(u)
 
   DFS-Visit(u)
   color=GRAY
   d=time=time+1
   for each v   Adj do
           if color=WHITE then
                   pred=u
                   DFS-Visit(v)
   color=BLACK
   f=time=time+1




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35144" title="Timor Oriental" nonfiltered="3718" processed="3703" dbindex="13851">



Timor Oriental s un estat d'sia, que comprn la meitat oriental de l'illa de Timor, l'enclavament d'Oecussi-Ambeno a la part occidental de la mateixa illa i Atauro i Jaco, dues illes properes.

Antiga colnia portuguesa, el 1975, nou dies desprs d'haver-se'n declarat independent, Timor Oriental va ser envat per Indonsia, que l'ocup fins el 1999. Desprs d'un referndum d'autodeterminaci promogut per l'ONU i de diversos incidents antisecessionistes, el pas guany la plena independncia el 2002.

Juntament amb les Filipines, s l'nic pas de majoria religiosa catlica de tot sia.

Les estribacions ms altes sn el Ramelau (2.920m) i Aitana. La capital es Dili.

Vegeu tamb.
 Crisi de Timor Oriental (1999);
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35162" title="Hiptesi de Sapir-Whorf" nonfiltered="3720" processed="3704" dbindex="13854">
En lingstica, la hiptesi de Sapir-Whorf afirma que hi ha una relaci sistemtica entre les categories gramaticals de la llengua que parla una persona i com aquesta persona entn el mn i hi actua. Aquesta controvertida hiptesi pren el seu nom del lingista i antropleg Edward Sapir i del seu collega i alumne Benjamin Whorf.

La novella de cincia ficci de Jack Vance "Els llenguatges de Pao" (ISBN 84-7502-236-7) es basa en aquesta hiptesi per mostrar un tcnic que dissenya nous llenguatges per fer canviar l'orientaci dels interessos de les societats.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35164" title="Pink Floyd" nonfiltered="3721" processed="3705" dbindex="13855">

Pink Floyd s un grup de msica britnic, considerat com un dels ms influents de la histria del rock.

El grup es don a conixer a finals del 1966, en clubs underground de Londres. Els seus membres fundadors foren Syd Barrett (guitarra i veu), Roger Waters (baix i veu), Richard Wright (orgue, teclats i veu) i Nick Mason (bateria). Enregistraren el seu primer single pel gener de 1967, i el mateix any es public el primer disc de llarga durada, The piper at the gates of dawn. 

El 1968 Barrett fou substitut per David Gilmour. A partir d'aquell moment el grup, liderat per Waters i Gilmour, va anar deixant de banda el psicodelisme underground dels primers temps i va comenar a crear un estil sonor molt propi, basat en el virtuosisme instrumental, l'experimentaci amb l'electrnica, l'inclusi d'efectes sonors d'estudi i la utilitzaci de cors i recursos simfnics. Aix, les seves obres, resultat d'un perfeccionisme obsessiu indit fins llavors en els grups de rock, esdevenen llargues, denses i de gran riquesa musical i emotiva. Els discs ms representatius d'aquesta poca, que tingueren un gran xit comercial i que fonamentaren el seu prestigi artstic, sn The dark side of the moon (1973), Wish you were here (1975) i Animals (1977). Malgrat el seu xit comercial, el grup va gaudir de llibertat artstica i fins i tot es va permetre excentricitats com ara rodar una pellcula a les runes de Pompeia (Live at Pompeii), fer msica per a espectacles teatrals i de ballet o estar-se dos anys per gravar un disc. 

Ms endavant, Waters intent assolir el lideratge tot sol i els treballs del grup, sense perdre la seva particular personalitat sonora, derivaren cap a temes ms obscurs i propers a la cantautoria, ssent The Wall (1979) el disc representatiu d'aquella poca i alhora el major xit comercial del grup. El segent disc, The final cut (1983) s un treball en solitari de Waters, on la resta del grup, sense Wright -que va ser acomiadat-, fan de msics d'acompanyament.

Desprs de greus dissensions, el 1983 Waters va abandonar la formaci per iniciar una carrera en solitari, a ms va iniciar un litigi, que finalment va perdre el 1987, amb els seus ex-companys per que aquests no podssin utilitzar el nom del grup. Aix, el 1987 el grup, format per Gilmour, Wright i Mason, va tornar a l'activitat. Entre llavors i els anys 90 enregistraren noms dos discs d'estudi amb material nou, A Momentary Lapse of Reason (1987) i The Division Bell (1994), i realitzaren nombroses gires. 

Desprs de ms de 20 anys de dissensions, el juliol del 2005 Waters, Gilmour, Mason i Wright van tornar a tocar junts com Pink Floyd en el concert benfic Live8, organitzat per Bob Geldof. Malgrat aix, els rumors sobre una possible reunificaci del grup van ser desmentits de seguida.

Biografia.

1. L'era de Syd Barrett (1965-1968).



Formaci, primers anys.

Roger Waters, originari de Cambridge, se'n va anar a Londres el 1965, inicialment per matricular-se a la carrera d'arquitectura de la Regent Street Polytechnic; per aviat deix les classes de banda i form el seu primer grup, Sigma 6, amb dos companys de classe, Richard Wright i Nick Mason, tots dos londinencs.

Degut al poc xit de Sigma 6, els tres membres van ampliar la formaci i formaren una banda fora ms compacta, que anomenaren The Abdabs, amb la incorporaci del baixista Clive Metcalf i els cantants Keith Noble i Juliette Gale; cal dir que, en aquesta poca, tant Waters com Wright tocaven la guitarra. Tot i que les coses els anaren una mica millor, la impossibilitat d'aconseguir un contracte discogrfic acab provocant la separaci dels Abdabs; desprs d'aix, Waters contact amb dos amics seus guitarristes, Bob Close i Syd Barrett i els va convncer per entrar al grup. La carismtica personalitat de Barrett i el seu talent com a compositor van convertir-lo ben aviat en el lder del conjunt; desprs de quedar com a nic guitarrista per la sortida de Close, va proposar rebatejar el grup amb el nom de Pink Floyd en honor a dos artistes de blues, Pink Anderson i Floyd Council.

D'aquesta manera, la primera formaci de Pink Floyd consist en Barrett a la guitarra, Mason a la bateria, Waters al baix i Wright a l'orgue i els teclats. S'estrenaren en directe a finals de 1965 al Countdown Club londinenc.

The Piper at the Gates of Dawn.

De mica en mica, la reputaci de Pink Floyd com a grup de rock psicodlic an creixent: durant el 1966 tocaren en diverses ocasions a clubs d'aquesta escena com el Marquee o l'UFO Club, i a ms actuaren en un festival benfic al Royal Albert Hall, abans d'iniciar una gira anglesa a principis del 1967, durant la qual van aconseguir el seu primer contracte discogrfic, amb EMI Records. Els primers fruits d'aquest contracte van ser els senzills "Arnold Layne/Candy and a Currant Bun" i "See Emily play/Scarecrow"; tots dos tingueren un gran xit, si b aquest xit fou parcialment erosionat pels seriosos problemes que estava comenant a provocar a Barrett la seva addicci a l'LSD.

L'estiu de 1967 va veure l'aparici del primer disc de Pink Floyd, The Piper at the Gates of Dawn, ben rebut tant per la crtica com pel pblic; per malgrat aquest xit, la gira posterior (per Dinamarca, Irlanda, San Francisco i Anglaterra) va ser desastrosa, degut al visible deteriorament de la salut fsica i mental de Barrett, que no apareixia als concerts o, quan s'hi presentava, era incapa de cantar o tocar res.

A Saucerful of Secrets.

Amb el grup desorientat desprs de la gira de presentaci del seu primer disc, i desprs del fracs del seu segent senzill ("Apples and Oranges/Paint Box"), Waters va contactar amb un conegut seu, el guitarrista David Gilmour. Aix, durant un breu perode de temps, Pink Floyd va ser un quintet, amb dos guitarristes (Barrett i Gilmour).

Per aquesta formaci no va durar gaire, degut als problemes que arrossegava Barrett, que dificultaren cada vegada ms la cooperaci amb els altres membres de Pink Floyd. Segons explica una coneguda ancdota, Barrett es present en una ocasi als estudis Abbey Road de Londres amb una nova can anomenada "Have you got it yet"; per quan va tocar-la als seus companys perqu l'aprenguessin i l'acompanyessin, Barrett comen a canviar els acords contnuament, de manera que els altres membres amb prou feines podien seguir-lo. 

Finalment, desprs de diversos conflictes durant les sessions, els membres restants del grup van decidir d'expulsar-lo. Poc desprs aparegu el segon disc dels Floyd, A Saucerful of Secrets, amb la formaci "clssica" de Pink Floyd: Gilmour, Waters, Wright i Mason.

2. L'era de Roger Waters (1969-1985).



poca de transici: More i Ummagumma.

Durant 1969, el grup comen a posar les bases per a la seva primera gran metamorfosi sonora, que els permet de passar de ser estrelles del rock psicodlic ms sorolls a esdevenir els reis del rock simfnic i conceptual. La primera obra de Pink Floyd desprs de l'expulsi de Barrett va ser el disc More, la banda sonora de la pellcula More, dirigida pel director francs Barbet Schroeder i rodada en bona part a Eivissa.

Poc desprs va aparixer el seu primer gran lbum, el doble LP Ummagumma (que inclou diversos temes interpretats en concert) , on Pink Floyd comencen a donar mostres evidents de la seva futura evoluci simfnica. Si b "More" encara conserva part del regust psicodlic dels dos primers discos, "Ummagumma" ja presenta en el seu segon disc temes molt ms llargs i experimentals, com a preludi de la seva incursi en el rock simfnic.

Atom Heart Mother i Meddle.

Desprs d'intervenir a la banda sonora de la pellcula Zabriskie Point (dirigida per Michelangelo Antonioni), Pink Floyd van editar el disc Atom Heart Mother (1970), la seva primera incursi seriosa en el camp del rock simfnic (el tema titular ocupava tota la cara A i durava gaireb 24 minuts); "Atom Heart Mother" augment l's d'efectes electrnics i manipulacions sonores, ja insinuat al disc anterior; tamb signific la primera vegada que el grup enregistrava amb acompanyament orquestral. Per promocionar-lo, el grup va iniciar la seva gira mundial ms ambiciosa.

Meddle, editat l'any segent, inclou el tema "Echoes", que esdevindria una de les peces ms significatives i lloades del rock simfnic en general, que en aquella poca es trobava en ple apogeu. Amb una durada novament superior als 23 minuts, "Echoes" s la pea central del disc i inclou una llarga llista d'efectes sonors, produts amb les guitarres o amb mitjans electrnics. Tamb s'hi inclou "One of these days", un altre dels seus grans xits. La gira mundial que va seguir al llanament del disc els port a llocs com el Jap o Austrlia entre els anys 1971 i 1972.

Encara el 1972, Pink Floyd van enregistrar una pellcula al volc Vesubi, completada amb filmacions d'estudi a Londres i estrenada aquell mes de setembre, juntament amb una nova banda sonora, del film La Valle (novament de Barbet Schroeder), que va aparixer classificada com a nou disc oficial del grup, amb el nom Obscured by Clouds.

Els grans xits: Dark Side of the Moon, Wish You Were Here, Animals.



L'any 1973 va aparixer el primer gran disc del grup, The Dark Side of the Moon, que constitueix el primer d'una srie de discos conceptuals que Pink Floyd publicaria al llarg de la dcada dels 70, aquesta vegada dedicat a diverses experincies i sentiments humans, com la cobdcia ("Money"), la bogeria ("Brain damage"), o el pas del temps ("Time"). Enregistrat entre 1972 i 1973 als estudis Abbey Road de Londres (amb Alan Parsons com a enginyer de so), l'lbum inclou ms efectes sonors i ms sintetitzadors que mai, en particular el VCS-3. El disc arrib al nmero 1 als Estats Units i va estar-se durant 740 setmanes (entre 1973 i 1988) a la llista nord-americana (Billboard) dels discos ms venuts, un rcord encara no superat. A Gran Bretanya l'lbum arrib fins al nmero 2 i aguant 301 setmanes a les llistes d'xits. Encara avui s el seu disc ms venut i un dels ms venuts de la histria, amb xifres que superen els 40 milions d'unitats a tot el mn. "The Dark Side of the Moon" tamb don un senzill d'xit, "Money", que entr al Top 20 americ.

La seva gira posterior fou molt reeixida i, de fet, la fama de l'lbum aconsegu fins i tot augmentar les vendes dels discos anteriors. Per desprs de la gira, el grup travess un perode de crisi i inseguretat, degut principalment a les grans xifres de vendes de "The Dark Side of the Moon"; en un intent de tornar als experiments d'anys anteriors, Pink Floyd van intentar enregistrar un disc sense instruments musicals convencionals, utilitzant nicament sons d'objectes quotidians i efectes electrnics (l'lbum s'havia de titular "Household Objects"). Per el projecte va quedar a mitges, amb noms tres temes completats, i finalment fou descartat.

Desprs d'un petit descans durant el qual Nick Mason i David Gilmour van dedicar-se a produir d'altres artistes (com Gong, Robert Wyatt, Principal Edward's Magic Attic en el cas de Mason, i Unicorn en el cas de Gilmour), Pink Floyd tornaren als estudis el febrer de 1975, on reberen l'inesperada visita de Syd Barrett, visiblement desmillorat i demacrat (havia engreixat considerablement i, a ms, s'havia afaitat el cap i les celles), mentre estaven mesclant el tema "Shine on you crazy diamond", que casualment parlava sobre ell. L'lbum resultant, Wish You Were Here, cont moltes referncies a Barrett i a la seva poca com a lder de Pink Floyd. Tot i que les seves vendes no superaren el nmeros del disc anterior, "Wish You Were Here" reb molt bones crtiques i ocup el nmero 1 a ambds costats de l'Atlntic.

Durant aquest perode es produiren les primeres friccions entre Waters i Gilmour sobre el control del grup. Si b Waters havia estat el lletrista en exclusiva dels dos ltims discos i l'autor d'algunes de les peces ms significatives de "The Dark Side of the Moon", la contribuci vocal i guitarrstica de Gilmour a "Wish You Were Here" va rebre elogis de consideraci. 

El segent disc de Pink Floyd, Animals (1977), mostr que, finalment, Waters havia aconseguit fer-se amb el control creatiu del grup  noms va collaborar amb Gilmour per escriure "Dogs"  i fins i tot vocal; des d'aleshores i fins a la seva sortida, ell en seria el cantant principal. La seva portada (ideada per l'estudi Hipgnosis, com venia passant des de l'edici d'A Saucerful of Secrets el 1968) mostra un muntatge d'un porc inflable sobre un paisatge industrial; aquest porc ha esdevingut un referent de Pink Floyd, i sempre apareix als seus concerts.

Un any desprs de l'edici d"Animals", tant Wright com Gilmour van publicar els seus primers discos en solitari, mentre Mason continuava amb feines de productor. Waters, d'altra banda, treball en dos projectes: el seu primer disc en solitari (The Pros and Cons of Hitch-Hiking) i el segent disc de Pink Floyd.

The Wall i The Final Cut.



Waters fu un pas decisiu per aconseguir el control absolut del grup amb l'edici del segent disc, el doble LP The Wall, aparegut el novembre de 1979 i precedit pel senzill "Another Brick in the Wall, Part 2", que arrib en poc temps al nmero 1 britnic; el disc complet tamb arrib als llocs ms alts de vendes tant a la Gran Bretanya com als Estats Units. Concebut com una pera rock, "The Wall" s, lricament, un altre disc conceptual, aquesta vegada sobre l'allament d'una persona a la societat, representat pel mur del ttol; tamb, com havia vingut passant des de "The Dark Side of the Moon", "The Wall" s quasi al 100% una obra exclusiva de Waters, i les lletres del disc inclouen moltes referncies auto-biogrfiques. Per abans de l'aparici de "The Wall" es produ la primera baixa del grup: Richard Wright.

Per promocionar el disc, Pink Floyd no van realitzar una gira mundial com les dels discos anteriors, sin que anunciaren que, degut al seu elevat cost, noms se'n farien 15 representacions a tres ciutats del mn (Los Angeles, Nova York i Londres), durant 1980. El muntatge fou portat al cinema el 1981 pel director Alan Parker. Aix i tot, els membres de Pink Floyd van perdre molts diners degut a la gira. Wright va participar-hi, si b no com a membre de Pink Floyd, sin com a msic contractat.

Com "The Dark Side of the Moon", "The Wall" va marcar una nova fita en la histria de Pink Floyd (les seves vendes s'acosten als 12 milions d'exemplars). Waters, que ja tenia el control creatiu de Pink Floyd a les seves mans, consider que el grup havia arribat al seu cim artstic i decid, unilateralment, de dissoldre'l. Per aix, el 1982, va reunir-se amb Gilmour i Mason per enregistrar el disc que havia de posar punt i final a la carrera del grup: The Final Cut (1983), tamb un treball quasi exclusiu de Waters; de fet, el material ja havia estat compost durant l'poca de "The Wall", per havia estat rebutjat pels membres restants.

A finals de 1985, Waters declar que se separava de Pink Floyd i comen a donar forma al seu segon lbum en solitari.

3. L'era de David Gilmour (1986-Actualitat).



A Momentary Lapse Of Reason.

Desprs que Gilmour, Mason i Wright treballessin a diferents projectes personals entre 1984 i 1985, Gilmour i Mason es reuniren el 1986 per treballar en un nou disc de Pink Floyd. Tan bon punt Waters s'assabent de la notcia, inici una srie de batalles legals contra el duet Mason-Gilmour: primer, pels drets d's del nom Pink Floyd; desprs, pels d'interpretaci en directe de les seves composicions; finalment, per l's del porc del disc "Animals". Tots els plets acabaren amb victries de la parella Mason-Gilmour.

Finalment, el 1987 Mason i Gilmour pogueren publicar el nou disc de Pink Floyd, A Momentary Lapse of Reason, que va rebre opinions dividides. L'lbum estigu caracteritzat per l's de msics externs (cosa inusual en el grup, que noms n'havia fet servir en comptades ocasions), i que fou bastant criticat. Richard Wright va tornar a collaborar amb la banda, inicialment com a msic d'estudi; tanmateix, desprs de la gira mundial que va venir posteriorment, fou novament acceptat com a membre de ple dret de Pink Floyd.

La gira que va seguir al llanament del disc (en total, 155 concerts arreu del mn durant 1988) va quedar immortalitzada amb l'enregistrament del doble lbum en directe Delicate Sound of Thunder, que recull l'actuaci del grup a Long Island. Poc desprs, Waters "replic" amb l'enregistrament d'un doble disc i vdeo anomenat "The Wall: Live in Berlin 1990", on reconstru tot el muntatge escnic de "The Wall" en un concert celebrat a Berln, amb motiu de la caiguda del mur.

The Division Bell.



Desprs de l'edici de "Delicate Sound of Thunder", Pink Floyd (concretament Gilmour, Mason i el seu manager Steve O'Rourke) participaren a La Carrera Panamericana, una cursa automobilstica situada a Mxic; tamb compongueren i editaren la banda sonora de la pellcula que se'n va fer, i on Wright i Mason tornaren a intervenir com a compositors, per primera vegada en molts anys. El 1992 va aparixer "Shine On", una capsa amb reedicions dels discos del grup, des d"A Saucerful of Secrets" fins a "A Momentary Lapse of Reason", juntament amb un disc que contenia tots els senzills, anomenat "The early singles".

El 1994, a ms, aparegu un nou disc de Pink Floyd, The Division Bell, que coron les llistes tant a la Gran Bretanya com als Estats Units; en aquest disc (com l'anterior, presidit per la veu i la instrumentaci de Gilmour) hi hagu collaboracions de msics importants en la histria del grup, com Bob Ezrin (arrangista) o Dick Parry (saxofonista), i la participaci compositiva de Wright fou bastant elevada (fins i tot cant al tema "Wearing the inside out"). "The Division Bell", que va rebre crtiques ms favorables que l'anterior disc, fou seguit per una nova gira mundial, que inclogu un concert a Barcelona el 27 de juliol de 1994.

A l'any segent es public un nou disc en directe, P*U*L*S*E, amb temes extrets de la gira de "The Division Bell". Poc desprs el grup va rebre un Grammy a la millor instrumental de rock, per "Marooned".

Esdeveniments posteriors.

El 17 de gener de 1996 Pink Floyd entraren al "Rock and Roll Hall of Fame", amb Billy Corgan, dels Smashing Pumpkins.

El 2000 aparegu un enregistrament en directe de la mini-gira de presentaci de "The Wall" durant 1980 i 1981, publicat amb el nom d'Is There Anybody Out There?. Un any desprs aparegu el doble disc recopilatori Echoes.

Tot i que els membres del grup han collaborat en diversos projectes (reedicions, discos en solitari...) des d'aleshores, el projecte Pink Floyd est oficialment aparcat. Aix no obstant, els quatre membres de la formaci clssica (Waters, Gilmour, Wright, Mason) tocaren junts a l'ltim festival Live8, celebrat el 2005.

Preguntat sobre un possible retorn dels Pink Floyd, Gilmour ha donat respostes ambges i, en alguns casos, fins i tot contradictries. El cert s que s'han rebutjat substancioses ofertes per reformar el grup i dur a terme una gira mundial.

Membres desapareguts de Pink Floyd.

El dia 7 de juliol de 2006 Syd Barrett va morir a Cambridge, als 60 anys, d'un cncer de pncrees.

El dia 15 de setembre de 2008 Richard Wright va morir, tamb de cncer, a l'edat de 65 anys. David Gilmour va lloar  la seva contribuci al so de Pink Floyd (com a teclista i com a cantant), que segons ell sovint s'havia subestimat.

lbums d'estudi.

The Piper at the Gates of Dawn (1967);
A Saucerful of Secrets (1968);
More (1969) (banda sonora de la pellcula More de Barbet Schroeder);
Ummagumma (1969);
Atom Heart Mother (1970);
Meddle (1971);
Obscured by Clouds (1972) (banda sonora de la pellcula La Valle de Barbet Schroeder);
The Dark Side of the Moon (1973);
Wish You Were Here (1975);
Animals (1977);
The Wall (1979);
The Final Cut (1983);
A Momentary Lapse of Reason (1987);
The Division Bell (1994);

lbums en directe.

Delicate Sound of Thunder (1988);
P*U*L*S*E (1995);
Is There Anybody Out There? (2000);

Recopilacions.

Relics (1971);
A Nice Pair (1973);
Masters of Rock (1974);
A collection of great dance songs (1981);
Works (1983);
Shine On (1992);
 (2001);

Referncies.



Enllaos externs i fonts.

 Popular 1 - Rock'n'Roll Magazine, n143 (Especial Pink Floyd), B+J Ediciones.
 http://www.pinkfloyd.co.uk;
 http://www.pinkfloyd.com;
 http://www.pinkfloydonline.com;
 http://www.pink-floyd.com;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35165" title="Astenosfera" nonfiltered="3722" processed="3706" dbindex="13856">
L'astenosfera s la zona de
sota la litosfera, a 100-240 km. per sota de la superfcie de la Terra.


L'astenosfera s constituda per silicats de magnesi i, degut a la seva elevada temperatura, els materials d'aquesta capa es troben en estat plstic.  






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35166" title="Enees" nonfiltered="3723" processed="3707" dbindex="13857">


Enees (en llat, NEAS Aeneas i en grec,         Aineas), s un heroi de la mitologia romana basat en l'heroi de l'Odissea descrit per Homer. La seva mare fou la deesa de l'amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el mortal Anquises, un prncep troi i rei de Dardnia. Amb el temps es va convertir en el ms valers dels herois troians, desprs d'Hctor, va fundar Alba Longa i seria considerat un ancestre de Rmul i Rem, fundadors de Roma.

Enees va ser criat per uns pastors en la muntanya fins que complerts els cinc anys, el seu pare Anquises el va dur a la ciutat a casa del seu cunyat Alctous perqu aquest l'eduqus.

Poc abans de la Guerra de Troia va succeir el seu pare, ja vell i malalt, al tron de Dardnia. Aleshores es cas amb la princesa troiana Cresa, amb la qual va tenir un fill, Ascani o Iulus, i degut al tracte fred que tenia amb el seu sogre Pram, rei de Troia, va mantenir-se neutral durant els primers anys de guerra. Durant el setge de Troia, Aquilles va saquejar Dardnia, aleshores Enees i la seva famlia es van refugiar a Troia.

En els combats que van tenir lloc durant la guerra de Troia, es va veure auxiliat i afavorit en diverses ocasions per alguns dus, segons conta la narraci d'Homer. Quan es va entrar el Cavall de Troia a la ciutat, Enees va marxar amb els seus homes, malfiant-se del cavall de fusta. Les aventures i successos posteriors les va plasmar el poeta rom Virgili, poeta oficial d'August, en l'Eneida.

Cresa va morir durant la destrucci de Troia per Afrodita li va dir al seu fill que fugs de la ciutat, que no mors com un bon troi perqu per a ell se li havia reservat un altre futur. Enees va marxar amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascani i un grup de troians a Macednia, d'all a Siclia (en ambds llocs van sorgir aventures) fins a arribar a Laurentum, a la costa del Laci, a la pennsula Itlica. Desprs va remuntar el riu lbula (que ms tard seria anomenat Tber) i va arribar fins a un poblat cridat Pallantum que estava emplaat en el lloc que amb el temps seria conegut com el Palat. La regi era governada per Llat, el rei dels llatins. 

Enees va fer una aliana amb aquest rei i a ms es va casar amb Lavnia, la seva filla; en el seu honor va fundar la ciutat de Lavnium. Enees i Lavnia van tenir un fill al qual van anomenar Silvi i que succeiria al seu germanastre Ascani (fill d'Enees i Cresa) com a rei d'Alba Longa. 


Turn era rei dels rtuls i havia estat pretendent de Lavnia. Enrabiat, va declarar la guerra a Enees i Llat. Turn va ser derrotat i per aix va buscar l'aliana del rei dels etruscs anomenat Miceni el qual no veia amb bons ulls el creixent poder de la lliga llatina. 

En la versi de Virgili, Enees mata Turn i amb aquest episodi acaba la narraci. Afegits i versions posteriors conten que en el primer combat va morir Enees, que va ser enterrat a la vora del riu Numici i des d'aleshores va rebre culte sota el nom de Jpiter Indiges. 


 Bibliografia .

El bosque originario. Autor: Jon Juaristi. Taurus. Grupo Santillana de Ediciones S.A., 2000. ;
El primer hombre de Roma. Autora: Colleen McCullough. Editorial Planeta S.A., 2001 ;
Diccionario de mitologa griega y romana. Autor: Pierre Grimal, profesor de la Sorbona. Ediciones Paids Ibrica, S.A. 1986;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35173" title="Prioral de Sant Pere de Reus" nonfiltered="3724" processed="3708" dbindex="13858">
La Prioral de Sant Pere de Reus s una de les parrquies de la ciutat de Reus, la principal, regida pel prior i una petita comunitat de preveres. Fou comenada el 1512 i inaugurada el 1569, obra de l'arquitecte mestre Benet Otger de Li. Esta dedicada a Sant Pere, que es el patr de la ciutat.



s d'estil gtic tard i t un campanar hexagonal d'uns 62 metres d'altura. L'esglsia t a l'altar major un retaule de Perris Ostris l'austrac, autor tamb d'escultures de la catedral de Tarragona i del monestir de Poblet; l'altar s d'una sola nau amb un absis i capelles laterals. Adossada a la nau principal hi ha la capella del Sagrament, la construcci de la qual va finanar el marqus de Tamarit i que forma una creu grega amb llanterna i cimbori, amb els pilars, nervis i barbacanes de pedra brunyida. Els sepulcres dels donants sn renaixentistes, amb les esttues que els representen agenollats, de marbre i jaspi. A la Prioral hi ha dipositat el cor del pintor Mari Fortuny i Marsal





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35174" title="Santuari de Misericrdia" nonfiltered="3725" processed="3709" dbindex="13859">



El santuari de Misericrdia es un santuari de la ciutat de Reus, situat a la sortida, al comenar la Carretera de Cambrils. Porta al Santuari un llarg passeig amb arbres, al final del qual hi ha el Santuari, i el vial es bifurca en dos direccions principals: a la dreta, l'avinguda dels Pasos Catalans; i a l'esquerra l'avinguda de Sant Bernat Calb, ambdues part del cintur de la ciutat (actualment s est posant en marxa un segon cintur), mentre la carretera queda al front, al costat de l'esquerra del Santuari.

s d'estil renaixentista i l'interior est adornat amb pintures al fresc, obra de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa. Una capella a la verge de Belem es va construir el 1602 al lloc on suposadament la mare de deu es va aparixer a la pastoreta Isabel Besora i al augmentar la devoci popular es va construir un santuari desprs de 1650 que es va acabar el 1683. El 10 d'octubre de 1904 la verge va ser coronada. A les darreries del segle XX es va finalitzar una llarga remodelaci i reconstrucci d'una part damnada, obra que fou encarregada al jove Gaud per rebutjada per l'estil massa atrevit per l'poca. El 2004 va veure la celebraci del centenari de la coronaci. 

La Verge noms surt del Santuari una vegada cada 25 anys, i els reusencs li fan tota classe de regals i donacions. s costum entre una part de la gent de Reus el casar-se no pas a la seva parrquia sin en aquest Santuari




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35177" title="Biodisel" nonfiltered="3726" processed="3710" dbindex="13860">

El biodisel s un combustible que s'obt de recursos renovables com olis vegetals, greixos animals, o algues, que es tracten qumicament per tal d'obtenir un combustible semblant al gasoil (disel) basat en el petroli. 

L'obtenci de biodisel s l'objecte en determinats casos d'alguns conreus oleagins com la colza i el gira-sol a l' Uni Europea i tamb la soia als Estats Units d'Amrica. Les autoritats d'aquestes dues zones estan interessades en disminuir les produccions agrcoles que ja resulten excedentries i promouen els anomenats conreus no alimentaris. De tota manera, l'expansi d'aquest tipus de conreus s'ha convertit en la principal causa de desforestaci arreu del mn i, per tant, en un factor d'intensificaci del canvi climtic.

Els conreus la finalitat dels quals s la producci de biodisel estan incentivats i en la Uni Europea s'estableix que hi hagi un contracte entre l'agricultor i l'industria transformadora i es fan una srie de controls per evitar el frau que suposaria que el producte fos desviat cap a finalitats alimentries.

El biodisel pot ser usat en qualsevol concentraci afegit al combustible derivat del petroli amb cap o petites modificacions en el motor. El biodisel no s el mateix que l'oli vegetal cru ja que se li ha tret la glicerina amb un procediment qumic.

La definici tcnica del Biodisel als Estats Units (ASTM D 6751) especifica que es tracta d'un combustible composat per esters mono-alquil d'una cadena d'cids grassos derivats d'olis vegetals o greixos animals.

Processos industrials.

El Biodisel es produeix normalment per reacci d'un oli vegetal o greix animal amb alcohol (metanol o etanol) en presncia d'un catalitzador que s finalment eliminat.

En l'actualitat existeixen diversos processos industrials amb els quals es pot obtenir biodisel, per es posa en qesti la seva efectivitat en un futur proper ja que obtenir biodisel d'aquestes fonts oliveres, gira-sols, canyes de sucre, etc prdueix un encariment del preu dels aliments per aix que ara s'investiga cap a un nou camp que pot ser el de les microalgues del fons mar. Els ms importants sn els segents:

1. Procs base-base, utilitzant com a catalitzador un hidrxid. Aquest hidrxid pot ser hidrxid de sodi (sosa custica) o hidrxid de potassi (potassa custica).

2. Procs acid-base. Aquest procs consisteix en fer primer una esterificaci cida i desprs seguir el procs normal (base-base), s'usa generalment per olis amb alt ndex de acids.

3. Processos supercrtics. En aquest procs ja no es necessari la presencia de catalitzador, simplement es fa a pressions elevades en las que el oli i l'alcohol reaccionen sense necesitat de qu un agent extern com el hidrxid actu en la reacci.

4. Processos enzimtics. En la actualitat s'estan investigant alguns enzims que poden servir com acceleradors de la reacci oli-alcohol. Aquest procs no s'usa en la actualitat degut al seu alt cost, que impedeix que es pugui produir biodisel en grans quantitats.

5. Mtode de reacci Ultrasnic
En el mtode de reacci ultrasnica, les ones ultrasniques causa'n que la barreja produeixi i collapsi bombolles constantment. Aquesta cavitassi proporciona simultniament la barreja i la calor necessaris per portar el procs de transesterificaci. Aix, utilitzant un reactor ultrasnic per la producci del biodisel, es redueix de manera drstica el temps, temperatura i energia necessria per la reacci. El procs de transesterificaci pot crrer en lnia en lloc de utilitzar el lent mtode de processament per lots. Els dispositius ultrasnics de escala industrial permeten el processament de diversos milers de barrils per dia.

El biodisel pot mesclar-se amb gasoil procedent del refinat de petroli a diferents proporcions. S'utilitzen anotacions abreviades segons el percentatge per volum de biodisel en la barreja: B100 en cas d'utilitzar biodisel al 100%, u altres anotacions com B5, B15, B30 o B50, a on la numeraci indica el percentatge per volum de biodisel en la barreja.

Avui.
El biodisel s una de les possibles alternatives als combustibles fssils. Avui en dia, hi ha un nombre important de benzineres que distribueixen biodisel als consumidors, i flotes de transports que l'utilitzen en el seu combustible. 

Tanmateix, alguns investigadors han qestionat que aquests tipus de combustibles presentin un balan energtic positiu (faria falta ms energia per a produir-los que la finalment obtinguda), tot assenyalant la seva relaci amb el foment d'un model agrari intensiu, altament contaminant i molt exigent en el consum de recursos no renovables (aigua, sl, fertilitzants, combustibles fssils, etc.).

Per a ser totalment competitiu amb els derivats del petroli caldria sobretot baixar els alts costos de producci del biodisel.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35183" title="Graf" nonfiltered="3727" processed="3711" dbindex="13861">
Un graf s un objecte matemtic definit per:
Un conjunt d'elements anomenats vrtexs o nodes.
Un conjunt d'elements anomenats arestes o branques.
Una aplicaci, anomenada incidncia, que associa un conjunt de d'arestes a cada vrtexs i aquestes a la vegada connecten un vrtexs en si mateix o amb un altre, anomenats Graf complet;

El precursor de la teoria de grafs fou Leonhard Euler, que la va iniciar tot intentant resoldre el problema dels set ponts de Knigsberg.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35184" title="Lauren Jackson" nonfiltered="3728" processed="3712" dbindex="13862">



 
 
 



Lauren Jackson (LJ, Loz, Lozza, entre d'altres), va nixer l'11 de maig de 1981 i ho va fer a Albury, NSW (Nova Galles del sud), Austrlia. s una jugadora de bsquet professional; la millor per a molts analistes, sense dubte, ja s la millor basquetbolista australiana de tots els temps i est considerada, aix, l'ambaixadora australiana d'aquest esport. Parallelament ha realitzat alguns reportatges com a model.

 Dades personals de referncia .
 Posici: Ala-Pvot;
 Altura: 1,96 m;
 Pes: 84,8 kg;
 Escola secundria: Australian Institute of Sport;

 Historia .
 L'herncia .

Els seus pares ja jugven a bsquet quan ella estava per nixer, i d'aquesta manera amb noms dues setmanes de vida, s'explica l'ancdota de qu els seus pares Maree i Gary ja se la van comenar a endur arreu del pas on juguessin. D'aquesta manera, no resulta gens estrany que amb dos anys, la jove Lauren sentencis que volia jugar per Austrlia car el seu rerefons familiar era el ms propici i lgic. 

Lluny de ser una dria del tpic fill que anhela imitar la professi dels pares, als quatre anys ja va comenar a prendre contacte amb l'esport, resultant tot una troballa i, en conseqncia, una jove promesa.

 El cop d'efecte .
Al campionat de l'estat, a la categoria sub-12, na Lauren, amb 10 anys, va prendre part tot desenvolupant un bsquet fora ntim que la fu accedir  a ser elegida MVP (Jugadora ms valuosa) del torneig.

Tot just 2 anys desprs; va rebre dels seus pares un bronca fora constructiva i encoratjadora. Va resultar tamb ser una mica austera, ja que la varen titllar de jugar malament i de ser una nena consentida, com b ja podia ser car era una de les perles del bsquet femen australi i per tant rebia mims per totes bandes. Podria sobtar, per, aquesta bronca, ja que havia rebut alguns premis, per, concretament, aquesta es va produir pel fet que s'havia lesionat el genoll, tot i que no de gravetat. Aix l'havia fet refusar jugar la resta de la final de l'Australian Competition Cup categoria sub-14 en la que, per aix, el seu equip va perdre.

Els seus pares li van dir que ella no tenia perqu jugar a bsquet perqu ells ho haguessin fet abans, i no per aix la deixarien d'estimar o l'estimarien menys. L'angoixa va recrrer el cos de na Lauren la qual va treure pit i es va marcar un objectiu: Donar el millor de si mateixa per perdre el pessimisme i arribar aix, a l'equip olmpic.


 L'assalt al somni .
Als quinze anys, viatja a l'Australian Institute of Sport (AIS), a Canberra. All jugaria com a jnior tot representants les Gems i l'AIS als Campionats del Mn Jnior tot arribant a guanyar la plata, un any desprs. 

s ara, als setze anys quan representant l'AIS va fer el seu debut a la WNBL, la Women's National Basketball League, la Lliga australiana professional, vaja, on va obtenir el The Betty Watson Rookie of the Year Award. Tamb, fou premiada amb una plaa a l'equip Opal: Finalment, havia arribat a la selecci australiana. Jackson, era de llarg la millor jugant amb tan sols 16 anys. En els campionats sub-20 a Brasil Aqu, va anotar un punt per cada minut que va estar a la pista jugant. Aix va cridar l'atenci de la resta del mn que esdevingu realment interessat en les seves habilitats. Aquest fet, va atraure tamb els patrocinadors ms adinerats.

 La millor jugadora .
El 1999 van comenar a caure ms premis i reconeixements a la seva trajectria: va guanyar la WNBL amb l'AIS, una gran allegoria, ja que l'AIS no havia guanyat pas mai el ttol. A ella, li va comportar guanyar l'MVP, i estar en l'all-star five, s a dir, a l'equip ideal de la temporada. S'ho havia guanyat car era la millor anotadora i amb millor percentatge de tir de la lliga dins l'rea.

Aleshores faria el salt cap a l'altre equip de Canberra, les Canberra Capitals, mentre tenia el privilegi de jugar el partit n100 del combinat australi, contra la selecci polonesa. 

Al mateix temps que es varen disputar els JJOO de Sidney 2000, on fu 127 punts, 23 taps, 12 robatoris i 67 rebots, fou una bona actuaci tot i restar una mica lluny probablement del millor nivell, per fou suficient per collocar-se a a final on va fer un gran partit amb 20 punts i 13 rebots, tanmateix, la potent selecci dels Estats Units, es va imposar i guany l'or. Les Opals, per, van obtenir la seva primera medalla olmpica, una plata. Exactament el mateix resultat que en els JJOO d'Atenes 2004.

Amb les noies del Canberra Capitals, guany tres ttols consecutius: 2000-2001, 2001-2002 i 2002-2003.

El 2001, per, en el draft de la WNBA, l'equip de les Seattle Storm, la van triar en primer lloc, amb les quals encara avui hi juga, havent conquerit el 2004, el ceptre de lliga, desprs de ser escollida el 2003 MVP. El 2004, tot i no repetir com a millor jugadora, s que ha repetit com a millor anotadora, sempre davant d'una de les grans competidores, una instituci als Estats Units i probablement l'nica que podria estar a la seva alada, la jugadora de Los Angeles Sparks na Lisa Leslie.

Abans d'iniciar la temporada de la WNBA 2004, hem d'assenyalar el fuga pas per la Lliga russa, on hi va jugar cinc partits amb l'UMMC Ekaterimbourg, amb un contracte molt estrany en el que contemplava que pogus jugar un mnim de tres partits i un mxim de cinc, jugant de titular i essent la jugadora ms ben pagada del mn, cobrant tot just 220.000 dlars. s lgic creure que l'UMMC havia prs aquesta decisi en la cara final de la seva lliga com a mesura ltima, per tal de fer-se amb el triomf a la lliga i a la copa d'Europa, les quals no varen ser possibles. Na Lauren gaireb no es va aclimatar amb tanta velocitat i dugu a terme unes actuacions fora discretes.

Lauren Jackson, ha aprs a fer servir perfectament el seu metre amb noranta-sis centmetres d'alada, sobretot en atac aconseguint un bon llenament dins la zona i sorprenent amb un digne percentatge des de la lnia de tres punts. La seva combinaci entre duresa mental i agressivitat, sumada a la seva capacitat atltica, com venint comentant, per ella ha estat una de les claus per a compensar i superar els problemes que tenia de jove, al comenar, en el joc defensiu dins l'rea; esdevenint una gran rebotadora. 

Tant s aix, que a banda de la seva condici atltica, diversos sn els factors que la caracteritzen i fan que el somni de les Opals d'algun dia aconseguir una medalla d'or olmpica, passen per les seves mans. Estem parlant de l'habilitat, l'altura, l'actitud que mostra en el camp i fora del camp, i, sobretot, l'amor que t pel joc que la fan una jugadora fenomenal i com molts han qualificat, l'ambaixadora del bsquet femen australi.

Desprs d'una lesi l'octubre de 2005, Lauren Jackson va perdre's la temporada de la WNBL. Per la seva recuperaci va ser ms rpida de l'esperada i va poder reaparixer per a les sries finals tot aconseguint el ttol de la lliga australiana, i a ms a mms, fent-se amb l'MVP de les finals. Arran d'aix tota una srie d'xits internacionals al llarg del 2006. 

Per la teporada 2006-2007, Lauren Jackson ha signat un contracte no tan milionari com el de Rssia que la vincular a la lliga sud-coreana, sense deixar de jugar a Seattle Storm amb les quals ha renovat tres anys ms, ms concretament e l'equip de la ciutat de Sel.

La persecuci de la copa del mn.

Austrlia amb Lauren Jackson ha perseguit amb fora la copa del mn ja sigui dins dels mundials, o b en el context dels Jocs Olmpics de 2004. A Atenes, van poder arribar a la final, per desprs d'un partit ben irregular de la jugadora australiana la seva selecci acab cedint la victria a les favorites, les estatunidenques per 63 a 74. Aix, repetien la plata dels jocs de l'any 2000. Tammateix, el 2006, amb la victria als Jocs de la Commonwealth a Melbourne, les australianes, liderades per la mateixa jugadora, van proclamar-se campiones del mn finalment, en un partit fora fcil, imposant-se a les jugadores de la selecci russa per 91 a 74.

 L'impacte com a model .
Deixant de banda la seva carrera esportiva, na Lauren, ha prs part en un parell de reportatges fotogrfics lluint la seva figura com a model. El primer, va causar certa polmica l'inici de la temporada 2004 a la WNBA dintre dels sectors ms conservadors i puritans dels Estats Units que rpid varen posar el crit al cel demanant una sanci exemplar. Ens referim a les fotos que van aparixer al magazine australi Black + White, on aparegu totalment nua, per b que noms es va apreciar el topless, juntament amb d'altres esportistes australians en motiu dels JJOO d'Atenes 2004 com a imatges promocionals. L'opini que va fer sentir publicament na Lauren, fou la sensaci d'orgull que havia tingut en aparixer-hi juntament amb d'altres estrelles del seu pas.

Ms tard, tamb ha elaborat un reportatge, mostrant una lnia de biquinis, per a la prestigiosa revista nord-americana Sports Illustrated, que no ha provocat pas cap escndol en tant que apareixia en una foto, en un topless cobert.

 Enllaos externs .
Perfil de la WNBA de Lauren Jackson   inclou estadstiques ;
Perfil de la jugadora a la pgina de les Seattle Storm   inclou enllaos de notcies ;
Web de fans no oficial ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35193" title="Mercosur" nonfiltered="3730" processed="3713" dbindex="13864">
Mercosur o Mercosul (castell: Mercado Comn del Sur, portugus: Mercado Comum do Sul), Mercat Com del Sud, s un bloc comercial integrat Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai i Veneuela i fundat el 26 de mar, 1991. El seu propsit s promoure el lliure trnsit de bens, de persones i de capital entre els pasos membres, i avanar d'una integraci econmica cap a una integraci poltica i cultural.

A ms dels estats membres plens (tamb anomenats "estats part") els segents pasos sn membres associats del Mercosur: Xile, Per, Colmbia, Bolvia i Equador. Tots aquests, a excepci de Xile, integren la Comunitat Andina de Nacions. Mxic n's soci observador i ha iniciat el procs per a convertir-se en membre associat. 

Estructura del Mercosur.

El 1995 els pasos membres van crear una estructura d'organitzaci formada per:

El Consell del Mercat Com (CMC);
El Grup Mercat Com (GMC);
La Comissi de Comer del Mercosur (CCM);
La Comissi Parlamentria Conjunta (CPC);
El Frum Consultiu Econmic-Social (FCES);
La Secretaria Administrativa del Mercosur (SAM) amb seu a Montevideo, Uruguai;

El propsit del Mercosur s convertir-se en una uni duanera que evolucioni cap a un mercat com. Encara que en alguns documents oficials el Mercosur es presenta com a uni duanera completa, el Mercosur encara no realitza totes les seves negociacions comercials en bloc; el Mecosur ha comenat les negociacions amb la Uni Europea per signar un Tractat de Lliure Comer en bloc; per alhora, Uruguai ja ha signat un Tractat de Lliure Comer amb Mxic des del 2004 de manera individual i ha manifestat les seves intencions de signar-ne un amb els Estats Units, la qual cosa no seria possible en una completa integraci d'una uni duanera.

Estats o Membres Associats.
Un pas es converteix en estat associat per mitj d'acords bilaterals. En aquests acords s'estableix un pla per a la creaci d'una zona de lliure comer amb els pasos membres plens del Mercosur i la gradual reducci de les tarifes aranzelries entre el Mercosur i els pasos signants. A ms poden participar en qualitat de convidats a la reunions dels organismes del Mercosur i efectuar convenis sobre matries importants. Per, els estats associats no formen part de la integraci poltica del Mercosur. Els estats membres associats (i la data d'associaci) sn:

Xile, el 25 de juny, 1996.
Bolvia, el 17 de desembre, 1996.
Per, el 2003.
Colmbia, Veneuela, i Equador, el 2004; Veneuela va canviar el seu estatus a membre ple el 2006. ;

Mxic s considerat soci observador i a partir del 8 de juliol, 2004 ha iniciat el procs per a convertir-se en membre associat. Mxic ja compta amb un tractat de lliure comer amb l'Uruguai, i ha iniciat les negociacions per aprovar-ne un amb Brasil i l'Argentina. 

Estructura Econmica del Mercosur.
Amb informaci del CIA World Factbook de l'any 2004, en dlars nord-americans. Els estimats del PIB del Banc Mundial sn diferents.



Enllaos Externs.
Pgina Oficial del Mercosur, en castell i portugus









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35196" title="Nigria" nonfiltered="3731" processed="3714" dbindex="13865">



La Repblica Federal de Nigria s un pas de l'frica Occidental, banyat pel golf de Guinea (oce Atlntic).  Limita al nord amb el Nger, a l'est amb el Txad (a travs del llac Txad) i amb el Camerun, a l'oest amb Benn, i al sud amb el golf de Guinea, on es troba l'illa de Bioko (que pertany a Guinea Equatorial).

s el pas ms poblat de l'frica i el vuit del mn. La capital s Abuja, fins al 1991 ho havia estat Lagos.

s un important productor de petroli (12 al mn i 8 exportador).

 Vegeu tamb .
 Biafra ;
 Repblica de Benin;
 Msica de Nigria;

 Enllaos externs .
 Noms en nigeri;


















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35221" title="Yukihiro Matsumoto" nonfiltered="3732" processed="3715" dbindex="13866">

Yukihiro Matsumoto (conegut com Matz) d'origen Japons, programador reconegut per ser el creador de Ruby. Va nixer l'any 1965 a Prefectura de Tottori. Es va graduar en Cincies de la Informaci per la Universitat de Tsukuba. s casat i amb quatre fills, actualment viu a la Prefectura de Shimane on s el cap de l'rea de recerca de la companyia Network Communications Laboratory (Integrant sistemes de codi obert). 

Autor dels llibres:
 Ruby in a Nutshell ;
 The Ruby Programming Language ;

Enllaos externs.
Entrevista;
Foto;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35224" title="Rosa dels vents" nonfiltered="3733" processed="3716" dbindex="13867">


La rosa dels vents s un cercle que t marcats els 32 rumbs en qu aproximadament es divideix la volta de l'horitz

En les cartes de navegaci es representa per 32 rombes units per un extrem, mentre l'altre assenyala el rumb sobre el cercle de l'horitz. Sobre aquest se situa la flor de lis amb qu s'acostuma a representar el nord, que es documenta des del segle XVI; la flor de lis va evolucionar de la forma de la T que s'usava per marcar la procedncia de la tramuntana. De la mateixa manera, l'est se solia marcar amb l'L de llevant, o b amb una creu que indicava la direcci on es troba Jerusalem.

s tamb un diagrama que representa la intensitat del vent en els diferents sectors en qu es divideix el cercle de l'horitz. 

Els noms dels vents i les seves direccions sn:
Tramuntana (N);
Gregal (NE);
Llevant (E);
Xaloc (SE);
Migjorn (S);
Garb o Llebeig (SO);
Ponent (O);
Mestral o Cer (NO);

Vegeu tamb .
Geografia;
Cartografia;

 Enllaos externs .


 Els noms dels vents als Pasos Catalans, sobre una petita rosa dels vents. Prov del web La meteorologia a l'escola.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35225" title="Poder legislatiu" nonfiltered="3734" processed="3717" dbindex="13868">
El poder legislatiu s un dels tres poders en qu est dividit un Estat modern que viu en democrcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial). El poder legislatiu sovint recau sobre una assemblea de representants anomenada cos legislatiu. El terme legislatura s refereix al perode de vigncia d'un cos legislatiu. 

Un cos legislatiu s un tipus d'assemblea deliberativa amb el poder de crear i aprovar lleis. Els cossos legislatius poden tenir diferents noms; els ms comuns sn parlament i congrs depenent de les seves funcions i de la forma de govern de l'Estat. En els sistemes parlamentaris el cos legislatiu s la branca suprema i la que anomena al representant del poder executiu. En els sistemes presidencialistes el cos legislatiu s una branca del govern amb igual poder per independent de l'executiu. A ms de tenir la capacitat per a crear i aplicar les lleis, els cossos legislatius tenen l'autoritat per a incrementar els impostos, aprovar el pressupost de la naci aix com altres propostes monetries. Els cossos legislatius han d'aprovar una declaraci de guerra o ratificar un tractat comercial entre estats independents. 

El cos legislatiu d'un estat pot estar conformat per una o ms cambres o cmeres, assemblees que debaten i voten les lleis. La majoria dels cossos legislatius sn unicamerals o bicamerals (constituts per una cambra baixa i una cambra alta). En la majoria dels sistemes parlamentaris la cambra baixa s la ms poderosa mentre que la cambra alta es noms una assemblea de consell o revisi. No obstant aix, en els sistemes presidencialistes, els poders de les dues cambres sn similars o iguals. En les federacions la cambra alta sovint representa els estats, provncies, pasos o repbliques que la constitueixen, mentre que la cambra baixa representa als ciutadans en circumscripcions de la mateixa grandria poblacional.

 Llista dels ttols dels cossos legislatius .
 Parlament (a la majoria de les repbliques o monarquies parlamentries);
 Congrs, Congrs General, Congrs Nacional o Congrs de la Uni (a la majoria de les repbliques presidencialistes);
 Dieta;
 Assemblea;
 Assemblea Nacional (Frana i Quebec);
 Althing (Islndia);
 Assemblea de la Repblica (Portugal);
 Bundesrat i Bundestag, que podem traduir com a consell federal i dieta federal, respectivament (Alemanya);
 Corts Generals (Espanya);
 Eduskunta o Riksdag (Finlndia i Sucia);
 Assemblea Federal (Rssia i Sussa);
 Folketing (Dinamarca);
 Knesset (Israel);
 Yuan Legislatiu (Taiwan);
 Majles Al-Ummah (Kuwait);
 Oireachtas (Irlanda);
 Riigikogu (Estnia);
 Sajya Sabha/Lok Sabha (ndia);
 Sabor (Crocia);
 Saeima (Letnia);
 Seimas (Litunia);
 Sejm (Polnia);
 Skuptina (Srbia);
 Estates-General o Staten Generaal (Pasos Baixos);
 Storting (Noruega);
 Tynwald (Illa de Man);
 Verkhovna Rada (Ucrana);

Vegeu tamb.
 Parlament de Catalunya;
 Corts Valencianes;
 Parlament de les Illes Balears;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35246" title="Demoscene" nonfiltered="3735" processed="3718" dbindex="13869">

La demoscene s una subcultura informtica que va arribar al seu auge en l'era dels microprocessadors de 16 bits (l'Atari ST i l'Amiga), encara que les demos ja havien aparegut en ordinadors de 8 bits com el Commodore 64 i el ZX Spectrum.

Les demos van comenar sent una firma dels crackers de programari. El cracker o equip de crackers es donaven crdit modificant els programes perqu, quan un programa crackejat s'iniciara, es vera una presentaci grfica impressionant, tamb anomenada intro. A es va veure per primera vegada en els ordinadors Apple II a finals dels 1970 i principis dels 1980. Ms avant, estes intros van evolucionar cap a una cultura independent dels grups de cracking. Irnicament, molts dels jvens talents que van crixer programant demos, i d'eixa forma adquirint experincia en programaci de grfics amb l'ordinador, desprs van acabar treballant per a la indstria dels videojocs, els productes de la qual havien violat anteriorment.

L'objectiu principal d'una demo s demostrar que s's millor programador, i es tenen millors habilitats grfiques i musicals respecte a altres demogroups.

Enllaos externs.

Escena.org - Portal de la demoscene espanyola.
BCNParty - Party de demoscene a Barcelona.
Euskal Encounter - Party al Pas Basc.
IFParty - Party de demoscene a Valncia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35256" title="Koper" nonfiltered="3736" processed="3719" dbindex="13870">

Koper  (Capodistria en itali ) amb una poblaci de ms de 25.000 habitants s un centre  turstic  i el principal port d'Eslovnia, a la costa de la mar Adritica. 

Entre els molts llocs d'inters pel seu valor artstic o histric es poden destacar el Palau Pretori del segle XV , en estil gtic veneci, l'esglsia Carmine Rotunda del segle XII  i la Catedral de Sant Nazari amb el seu campanar del segle XIV .

La histria de Koper s complexa i molt variada. Fundada probablement pels grecs, ha estat regida per l'Imperi Rom, l'Imperi Bizant, els longobards, els francs, la Senyoria de Vencia, el Sacre Imperi Rom Germnic, ustria, Itlia, l'estat lliure de Trieste (fins el 1954), Iugoslvia i Eslovnia.

Al llarg de temps ha rebut diversos noms: Aegida per als grecs, Caprea per als romans, Giustinopoli per als bizantins o Caput Histriae per als venecians. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35271" title="Taca solar" nonfiltered="3737" processed="3720" dbindex="13871">
Una taca solar s una regi del Sol amb  una temperatura ms baixa que la seva contornada, i amb una intensa activitat magntica. 
Galileo (1564-1642) amb el seu telescopi astronmic, va ser el primer a observar-les. Una taca solar tpica consisteix en una regi central fosca, anomenada "umbra", rodejada per una "penombra" ms clara. Una sola taca pot arribar a mesurar fins a 12.000 quilmetres  (quasi tan gran com el dimetre de la Terra), per un grup de taques pot aconseguir 120.000 quilmetres d'extensi i incls algunes vegades ms. La penombra est constituda per una estructura de filaments clars i foscos que s'estenen ms o menys radialment des de la umbra. Ambds (umbra i penombra) pareix fosques per contrast amb la fotosfera, simplement perqu estan ms fredes que la temperatura mitjana de la fotosfera; aix la umbra t una temperatura de 4.000 K, mentre que la penombra aconseguix els 5600 K, evidentment inferiors als aproximats 6000 K que tenen els grnuls de la fotosfera. Per la llei de Stefan-Boltzmann, que l'energia total radiada per un cos negre (com una estrela) s proporcional a la quarta potncia de la seua temperatura efectiva (E =  T4 ,  on   = 5.67051 x 10-8 W/m2/K4 ), la umbra emet aproximadament un 32 % de la llum emesa per una rea igual de la fotosfera i anlogament la penombra t un brillantor d'un 71 % de la fotosfera. La foscor d'una taca solar s noms un efecte de contrast; si pogurem veure a una taca tipus, amb una umbra de la grandria de la Terra, allada i a la mateixa distncia que el Sol, brillaria una 50 vegades ms que la Lluna plena. Les taques estan relativament immbils respecte a la fotosfera i participen de la rotaci solar. L'rea de la superfcie solar coberta per les taques es mesura en termes de milionsima del disc visible.



 Histria .   
Les primeres referncies clares a les taques solars van ser fetes  pels astrnoms xinesos en el  28 A.C., qui probablement podria veure els grups de taques ms grans quan la intensa llum del sol era filtrada per la pols que el vent havia portat des dels deserts de l'sia  central. 

Desprs es van observar telescpicament en  1610 pels astrnoms Johannes i David Fabricius, qui va publicar una descripci al juny 1611. Finalment  Galileo havia estat ensenyant les taques solars a astrnoms a Roma, i Christoph Scheiner havia estat observant les taques probablement durant dos o tres mesos. La disputa de la prioritat entre Galileu i Scheiner, cap dels quals sabia del treball del Fabricius, va ser aix tan estril com amarg.

Les taques solars tenien molta  importncia en el debat sobre la naturalesa del sistema solar. Mostraven que el Sol girava i mostraven canvis, contrriament a l'ensenyana de Aristtil. Els detalls del seu clar moviment no tenien una  explicaci senzilla excepte en el Sistema heliocntric  de Coprnic.

 L'evoluci d'una taca solar .  
Les taques solars apareixen, creixen, canvien de dimensions i d'aspecte i desprs desapareixen desprs d'haver existit desprs d'una o dos rotacions solars, s a dir durant un o dos mesos, encara que la seva vida mitjana s aproximadament dos setmanes.
Solen aparixer per parelles. Primer s'observa una formaci brillant, la fcula desprs un porus un interstici entre la granulaci de la fotosfera que comena a enfosquir-se.  L'endem ja hi ha una xicoteta taca, mentre en el porus bess a uns pocs graus de distncia apareix una altra taca. Als pocs dies ambds taques tenen l'aspecte caracterstic una regi central fosca anomenada ombra amb temperatures al voltant de 2200 C i brillantor un  20% de la fotosfera, rodejada d'una zona grisenca  i amb aspecte filaments la penombra amb  temperatures al voltant de 3000 C.  i brillantor un 75% de la fotosfera. Els filaments clars i foscos tenen una direcci radial. Els grnuls de la penombra tenen tamb forma allargada de grandries 0,5  a 2  i els seus temps de vida sn molt majors que els grnuls ordinaris des de 40 minuts a 3 hores. Junt amb estes dos taques principals apareixen altres ms xicotetes. Totes les taques tenen moviments propis amb velocitats de fins a centenars de quilmetres per hora. El grup de taques aconsegueix la seva mxima complexitat cap al des dia. 

Les dos taques principals de cada grup es comporten com si fossen els pols d'un enorme i potent imant ja que entre ambds hi ha un camp magntic amb una intensitat entre 2000 i 4000 gauss (per exemple, el camp magntic terrestre t una intensitat de noms mig gauss). Aquest camp magntic s el que evita que les partcules ms calentes entrin a la taca. La taca que est a l'oest solar s'anomena conductora i la que est a l'est solar seguidora. En quasi tots els grups l'eix entre les dos taques no es disposa en la direcci est sin que la taca conductora est en ambds hemisferis ms prxima a l'Equador.

S'ha observat que a baixes altituds, hi ha un flux de matria des de l'ombra cap a la penombra a una velocitat de 2 quilmetres per segon  (efecte Evershed) i de fora cap a dins en altituds majors.com la cromosfera (efecte Evershed invers).

 Classificaci de les taques .
L'esquema McIntoch a reemplaat a l'esquema Zuric en la classificaci de les taques. S'utilitza un codi de tres lletres que descriu la classe del grup de taca (senzilla, doble, complexa) el desenvolupament penumbral de la taca major i la compacitat del grup. La lletra A es reserva per als porus. La major part d'estos noms arriben a l'estadi B. Les taques que arriben a desenvolupar-se aconsegueixen la seva major rea al cap d'una desena de dies i desprs comencen a degenerar de manera que la taca seguidora desapareix per regla general primer. L'esquema de Muntanya Wilson s'utilitza per a descriure el camp magntic que pot ser senzill, bipolar o complex.

 Les taques i la rotaci solar .
El mesurament del desplaament  de les taques solars sobre el disc ha perms deduir que el Sol t un perode de rotaci d'aproximadament 27 dies. No tot el Sol gira a la mateixa velocitat, ja que no s un cos rgid, aix en l'Equador el perode s de 25 dies, a 40 de latitud s de 28 dies i en els pols s incls major. A a es coneix com rotaci diferencial
 Variaci de l'activitat solar .  
  
  
El  nombre de  taques solars  ha sigut mesurat des de  1700   i hi ha  estimacions de 11.000 anys arrere.  La tendncia recent s ascendent des de  1900 als anys seixanta.

Heinrich Schwabe va ser el primer que va observar la variaci cclica del nombre de taques solar entre 1826 i 1843 i va portar a Rudolf Wolf a fer observacions sistemtiques que comencen en 1848. El retard a reconixer esta periodicitat del Sol es deu al comportament molt rar del Sol durant el segle XVII. El nombre de Wolf s una expressi que combina taques individuals i grups de taques i que permet tabular l'activitat solar.

Wolf tamb va estudiar el registre histric en un esfor per establir una base de dades amb  les variacions ccliques del passat. Va establir una base de dades del cicle fins a 1700.
A part del cicle d'11 anys s'ha comprovat l'existncia d'un cicle d'uns 80 anys durant la meitat del qual el nombre de taques s prou superior a l'altra meitat.

Wolf  va establir una base de dades del cicle fins a 1700, encara que la tecnologia i tcniques per a les observacions solars cuidadoses estaven ja disponibles en 1610. Gustav Sprer va pensar que  la ra perqu Wolf fra incapa a estendre el cicle era que hi havia un perode de 70 anys entre 1640 i 1715 en el que rarament es van observar taques solars. Els registres histrics de taques solars indiquen que desprs del seu descobriment en 1611 va haver-hi dos mxims separats 30 anys i desprs l'activitat va declinar fins a un nivell molt baix cap a 1640 i aix es va mantenir  fins a 1715, que hem recuperat el cicle tal com el coneixem. 
No es va poder apreciar el significat de l'absncia perqu desprs del descobriment de les taques solars va haver-hi 34 anys d'activitat i desprs 70 sense ella, qui podia dir el que era normal?
La investigaci sobre les taques solars estava inactiva durant els segles  17 i principis del 18 a causa del Mnim de Maunder durant el qual cap taca solar va ser visible; per desprs de la reassumpci de l'activitat solar, Heinrich Schwabe en 1843 va descobrir canvi peridic  cada 11 anys en el nombre de taques solar.

Edward Maunder en 1895 i 1922  va realitzar estudis curosos per a descobrir que el  problema no era la  falta de dades observacionals sin l'absncia real de taques.  Per a aix va agregar al quadro l'absncia durant el mateix perode de aurores polars lligades sempre als cicles d'activitat solar. Les aurores que sn  normals en les Illes Britniques i a Escandinvia van desaparixer durant els 70 anys d'inactivitat de manera que al reaparixer en 1715 van causar admiraci i consternaci en Copenhagen i Estocolm.

Ja que les taques solars sn ms fosques s natural assumir que ms taques solar signifiquen menys radiaci solar. No obstant les rees circumdants sn ms lluminoses i l'efecte global s que ms taques solar donen lloc a un sol ms llumins. La variaci s xicoteta (de l'orde de 0,1%) i noms es va establir per mesures per  satllit de la  variaci solar a partir dels  anys vuitanta. Durant el Mnim de Maunder  va haver-hi uns hiverns anormalment freds i intenses nevades tal com ho demostren els registres histrics. La Terra va poder haver refrescat quasi 1 C.
En 1920 a. E. Douglas va fer un treball pioner sobre la dataci amb els anells dels arbres. Va observar una tendncia general cclica en la velocitat de creixement cada una o dos dcades. A l'estudiar fustes de la segona mitat del segle XVII va observar l'absncia de la periodicitat. Douglas va llegir en 1922 l'article de Maunder  i li va escriure per a comunicar-li el seu troballa.
Els anells dels arbres demostren aquest refredament perqu sn mes prims durant els perodes freds i mostren concentracions anormalment altes de carboni radioactiu (14C). Aquest  tipus particular de carboni es produx a grans altures sobre l'atmosfera terrestre, a causa de la radiaci csmica procedent de la galxia. Sabem que durant un mnim solar el vent solar s ms dbil i hi ha un 10% ms de 14C que quan el Sol est actiu. S'ha suggerit que algunes de les glaciacions  van ser el resultat de prolongats perodes de falta d'activitat solar.

 Evoluci de les taques en un cicle: Diagrama de Papallona .

Totes les taques solars apareixen en ambds hemisferis en latituds que van des dels 5'als 40. 
L'activitat solar  ocorre en cicles d'aproximadament onze anys.  El punt d'activitat solar  ms alta durant aquest cicle s conegut com el Mxim Solar , i el punt d'activitat ms baixa s el Mnim Solar.  Al principi d'un cicle, les taques solars tendeixen aparixer en les latituds ms altes (uns 40) i a mesura que el cicle s'acosta el mxim apareixen taques amb major freqncia i cada vegada a menys latitud (prop de  l'equador), fins que s aconsegueix el mxim. Mentre a ocorre apareixen les primeres taques del cicle segent a una latitud d'uns 40. A a s'anomena la llei de Sprer.

Avui  se sap que hi ha diversos perodes en l'ndex de la taca solar (Nombre de Wolf) el ms important t 11 anys de duraci mitjana.  Aquest  perode tamb s'observa en la majoria de les altres expressions de la  activitat solar i s uneix profundament a una variaci en el camp magntic solar que canvia la polaritat amb aquest perode.  

George Ellery Halle unix els camps magntics i les taques solars per a donar una comprensi moderna de l'aparici de les taques solars. Halle va suggerir que el perode de cicle de taca solar s de 22 anys, cobrint dos inversions del camp magntic solar. Horace W. Babcock va proposar a un model qualitatiu desprs per a la dinmica de les capes exteriors solars.  El Model Babcock explica la conducta descrita per la llei de Sprer, aix com altres efectes, a causa de camps magntics que es retorcen per la rotaci del Sol.

 Origen de les taques solars .  
En les taques hi ha un camp magntic amb una intensitat de 3000 gauss. Encara que els detalls de la creaci de les taques solars encara sn qesti d'investigaci, est prou clar que les taques solars sn l'aspecte  visible  del  tub de flux magntic que es forma davall de la fotosfera. En ells la pressi i densitat sn menors i per a s'eleven i refreden. Quan el tub de fora trenca la superfcie de la fotosfera apareix la fcula que s una regi un 10% ms brillant que la resta. Per convecci hi ha un  flux d'energia des de l'interior del sol . El tub magntic s'enrosca per la  rotaci diferencial. Si la tensi en el flux del tub aconsegueix  cert lmit, tub magntic s'arrissen com ho faria una venda de cautx. La transmissi del flux d'energia des de l'interior del sol s inhibeix,  i amb ell la temperatura de la superfcie. A continuaci apareixen en la superfcie dos taques amb polaritat magntica oposada en els punts en qu el tub de fora talla a la fotosfera. 

Les recents observacions del satllit (SOHO) usant les ones sonores que viatgen a travs de la fotosfera del Sol permeten formar  una imatge detallada de l'estructura interior de les taques solar, davall cada taca solar es forma un vrtex giratori a fa que es concentren  les lnies del camp magntiques. Les taques solar es comporten en alguns aspectes de mode semblant als huracans  terrestre. 

Les taques solen presentar-se en grups bipolars els components de les quals tenen polaritats magntiques oposades . El Efecte Zeeman  que consisteix en un desdoblament de les ratlles espectrals a causa del camp magntic, ha perms calcular la intensitat del camp magntic en les taques i en el centre pot ser d'uns milers de gauss.
El nombre de taques solars seguix un cicle d'uns 11 anys al final del qual la polaritat de les taques i del Sol s inverteixen passant de nord/sud  i de sud/nord.  Aix el perode magntic del Sol s de 22 anys.

L'efecte Wilson ens diu que les taques solar sn realment depressions davant de la superfcie de sol.

 L'observaci de les taques pels aficionats .
  
  
Les taques solar s'observen fcilment incls amb un telescopi xicotet per mitj de projecci. En algunes circumstncies (els ocasos) poden observar-se les taques solars a simple vista. 

Nota: Els rajos solars poden causar greus danys en els ulls. Mai mireu directament el  Sol; pot causar un  dany permanent en la retina, incls abans que vost note res.  El millor s projectar la imatge del Sol sobre una pantalla. Tamb s vlid utilitzar un filtre solar per t que un filtre de mylar que comprenga tot l'objectiu del telescopi i no sols el ocular perqu estos ltims es calfa molt i es poden trencar.

 Relaci de les taques solars i fenmens terrestres .
S'han efectuat intents de relacionar el cicle d'11 anys de les taques solars amb fenmens cclics de la Terra, com variacions del clima, perodes de pluja i sequera, variaci en la longitud del dia i alguns fins a estrambtics com l'esclat d'una revoluci o el preu dels ous. Ni que dir que la majoria no tenen fonament. 
Ja hem vist una correlaci clara entre el creixement dels anells dels arbres i l'activitat solar. A banda d'esta les poques correlacions d'aquest  tipus que sn raonablement fiables pareixen deure's a lleugeres variacions del flux d'energia total ems pel Sol i a les tremendes pertorbacions magntiques que podrien afectar la part superior de la nostra atmosfera a influiria en el clima terrestre.

Mes clara s la seva relaci amb ell l'estat de la ionosfera. Aix pot ajudar a predir les condicions de propagaci de l'ona curta o les comunicacions per  satllit. Es pot per tant de parlar d'un temps espacial.

 Successos destacables .  
Un senyal llumins summament poder-vos es va emetre cap a la Terra el 1 de setembre de 1859. Va interrompre el servici telegrfic i l'aurora boreal causada  va ser visible en llocs tan  al sud com L'Havana, Hawaii, i Roma una activitat semblant va ocrrer en l'hemisferi sud.  ;

El senyal llumins ms poder-vos observat per l'instrumental d'un satllit va comenar el 4 de novembre 2003 a 19:29 UTC, i va saturar els instruments durant 11 minuts.  La Regi 486 pareix  haver produt un flux de la rajos X  de X28.  Les observacions hologrfiques  i visuals indiquen activitat continuada en el costat lluny del Sol.

 Enllaos  externs . 
 
 El Centre de  Dades Mundials Blgica per a l'ndex de la taca solar  ;
 Histria de l'atmosfera En Angls ;
 Les condicions actuals:  En Angls ;
 El cicle solar Actual:/ NOAA la Progressi del Cicle Solar En Angls ;
Observatori de Catnia En Angls;
Reconstrucci del Nombre de taques solars en els ltims 11.000 anys;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35277" title="Panini" nonfiltered="3738" processed="3721" dbindex="13872">
P  ini (Devan gar        ; IPA p    n  ) va ser un gramtic indi del segle V aC. Va compondre una gramtica per a l'estudi del snscrit, llengua que considerava divina. Hi destaca el detallisme fontic, no superat fins a la modernitat, que parteix de criteris cientfics (per exemple, intueix el concepte de fonema). Les seves regles recursives en el camp de la morfologia s'apliquen avui dia en lingstica computacional.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35279" title="Zeami Motokiyo" nonfiltered="3739" processed="3722" dbindex="13873">
Zeami Motokiyo (      ) va ser un actor i escriptor dramtic del Jap al segle XIV. Juntament amb el seu pare va compliar les regles bsiques del Noh, un estil teatral que combina la pantomima i els jocs de paraules. El Noh ha triomfat durant anys entre els japonesos, que li atribueixen qualitats mstiques apart de les esttiques.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35295" title="Llei de Stefan-Boltzmann" nonfiltered="3740" processed="3723" dbindex="13874">
La llei de Stefan-Boltzmann estableix que tota matria que es troba a una temperatura emet una radiaci trmica. La  radiaci emesa per unitat de temps i d'rea s (W/m2) es denomina la potncia emissiva superficial E. Hi ha un lmit superior per a la potncia emissiva, que s establert per aquesta llei:

;

on TS  s la temperatura absoluta (K) de la superfcie i sigma s la constant de Stefan-Boltzmann (). Aquest cos s'anomena radiador ideal o cos negre.

El flux de calor ems per una superfcie real s menor que el d'un cos negre a la mateixa temperatura i vindr donat per:

;

on psilon s una propietat radiativa de la superfcie denominada emisivitat. Amb valors en el rang 0<= <=1, aquesta propietat proporciona una mesura de l'eficincia amb qu una superfcie emet energia en relaci amb un cos negre. A depen marcadament del material de la superfcie i de l'acabat.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35302" title="Nger" nonfiltered="3741" processed="3724" dbindex="13875">


El Nger, oficialment la Repblica del Nger (Rpublique du Nigeres en francs, llengua oficial) s un estat de l'frica occidental. Limita al sud amb Nigria i Benn, a l'oest amb Burkina Faso i Mali, al nord amb Algria i Lbia i a l'est amb el Txad. La seva capital s Niamey.

 Histria .

El territori niger ha estat habitat des de fa ms de 60.000 anys, segons ho demostra l'evidncia arqueolgica trobada. Aquest descobriment entronca amb l'evidncia botnica, climtica i geolgica, que indica que en aquests temps el procs de desertificaci de tota la regi nord de l'estat encara no havia comenat o era tot just incipient.

Entre els segles X i XIX, va aparixer el poders Imperi Hausa que creixia en controlar les rutes de les caravanes que creuaven el Shara i dominava la regi ms frtil del sud del territori. L'apogeu d'aquesta cultura es va produir al voltant del 1400 per comenar a decaure amb la conquesta europea del Nger en el segle XVIII.

La colonitzaci francesa es va concretar totalment en el segle XIX, quan l'actual territori del Nger va passar a formar part de l'frica Occidental Francesa, situaci que va persistir fins al 1958.

Dos anys desprs el pas va obtenir la seva independncia. El primer president va ser Hamani Diori, que va aconseguir la seva reelecci en les eleccions de 1965 i 1970, amb un govern tranquil i moderat. Tanmateix, les grans sequeres que es varen succeir a partir del 1968 varen comenar a generar un estat d'inquietud social i d'inestabilitat governativa, que varen conduir a un primer cop d'estat militar el 1974 dirigit pel coronel Seyni Kountch, que va derrocar a Diori. Kountch va patir al mateix temps diversos intents colpistes que varen poder ser avortats, per el 1983 va aconseguir formar un Consell Legislatiu de Ministres format per civils i presidit per Oumarou Maname.

Kountch va morir quatre anys ms tard, essent substitut pel seu camarada Ali Seibou, que va augmentar la seva base de poder en la dcada dels 80. La principal preocupaci del seu govern va ser desenvolupar i diversificar la dbil base econmica i productiva de l'estat, intentant desprendre's de la dependncia de l'extracci de mineral d'urani, per llavors nica font d'ingressos econmics en base a l'exportaci. A aquests efectes, Seibou va constituir el Moviment Nacional per al Desenvolupament Social (MNSD), que quedaria convertit en l'nic partit poltic legal.

Mentre s'estenia la pobresa entre mplies capes de la societat i les sequeres amenaaven amb generar fams, el MNSD va comenar a sollicitar prstecs al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial, qui li van imposar, segons el seu costum, canvis estructurals macroeconmics que incloen la congelaci dels salaris dels treballadors pblics durant dos anys, el que va generar majors nivells de pobresa.

Les organitzacions estudiantils i obreres es van resistir a aquestes dures mesures amb manifestacions, vagues i motins que es van estendre per l'estat sencer, exigint una obertura poltica i l'aband del sistema monopartidista. Aquestes accions van merixer, en molts casos, repressi governamental que va arribar en certs casos a un elevat grau de violncia.

El 1990 la fermesa de Seibou va ser superada per la pressi popular, que el va obligar a adoptar mesures mpliament aperturistes. Aix, el govern va convocar a una Conferncia Nacional que aplans el cam a una sortida democrtica, encarregant al poltic Amadou Cheiffou la preparaci d'un govern de transici.

El 1993 es va promulgar la Constituci i es van celebrar les primeres eleccions lliures, en les quals va resultar victoriosa l'Aliana de Fora per al Canvi (AFC)  una coalici de sis partits d'oposici  que va obtenir 50 dels 83 escons legislatives en disputa. El MNSD va perdre la presidncia, que va passar a les mans de Mahamane Ousmane, candidat d'un dels partits integrants de l'AFC.

Aquest nou govern va intentar millorar la situaci econmica per aviat es va veure acorralat per un alament dels membres de l'tnia tuareg, habitants de la zona nord del pas. El motiu de la violncia va ser que les repetides sequeres havien acabat amb el bestiar d'aquest poble nmada que va ser obligat a convertir-se en sedentari mentre reclamava al govern una soluci al problema. L'autoritat central va prometre lliurar terres als tuareg, per no va trobar una soluci fcil a les seves demandes, el que va generar un conat de guerra civil que va durar fins a b entrat l'any segent.

Al mateix temps, les manifestacions estudiantils continuaven i el govern seguia reprimint-les, encara que un sector de l'aliana en el poder s'hi negava. Aquestes discrepncies van conduir a la ruptura de la coalici aquell mateix any de 1994 i a la renncia del Primer Ministre. El 1995 es va formar una nova coalici que va arribar la majoria al Congrs. Aquest avantatge de poder li va permetre exigir la renncia de tot el Poder Executiu i la formaci d'un nou govern, que va quedar en mans de Hama Amadou.

La nova situaci va durar poc, perqu el gener de 1996 el coronel Ibrahim Bar Mainassara va donar un nou cop d'estat i va suspendre la vigncia de la constituci, l'imperi de la qual no ha estat restaurat (2006). Mainassara va prometre retornar el govern al poder civil i va complir el 1999, quan les primeres eleccions municipals van donar el triomf a l'oposici. Aquesta circumstncia va provocar descontentament en amplis sectors militars, la reacci dels quals va ser fer assassinar a Mainassara a les mans de la seva prpia gurdia.

Finalment, el desembre d'aquest mateix any el poder va passar novament a les mans de civils en triar-se president a Mamadou Tadja i a Hama Amad com a primer Ministre  aquest ltim nomenat el gener del 2000.

 Poltica .

La Repblica del Nger es regia per la Constituci Nacional aprovada el gener de 1993, per la vigncia de la mateixa va ser suspesa el 27 de gener de 1996 desprs del cop d'estat militar del coronel Ibrahim Bar Mainassara.

s una repblica presidencialista, amb un president elegit cada cinc anys per sufragi lliure i universal. T tamb un primer ministre i un consell de ministres, conformant tots plegats el poder executiu.

El poder legislatiu descansa en una assemblea nacional de 83 membres, elegits tamb per un perode de cinc anys.

La justcia s administrada per una cort suprema, una cort superior i una cort de seguretat de l'estat.

Les prximes eleccions s'han de realitzar el desembre del 2009.

 Organitzaci territorial .

Divisions administratives: 7 departaments i 1 districte capital. A la vegada cada departament est dividit en comtats.

Departaments: Agadez, Diffa, Dosso, Maradi, Tahoua, Tillabri, Zinder, Niamey.

 Geografia .


Enclavat al mig de l'occident afric, el Nger t les dues terceres parts del seu territori en el desert del Shara, les quals sn prcticament inhabitables i constitueixen tot el nord de l'estat. La resta (les vessants del riu Nger, presenta grans sabanes on s possible criar bestiar i practicar una agricultura primitiva. s en aquesta ltima regi on es troba la capital, Niamey, i la majoria de la resta de centres poblats: Zinder, Maradi i Tillabery).

La zona desrtica aconsegueix el seu mxim rigor al Tener. Es on s'hi troben masisos muntanyosos com el de l'Air, que t el seu mxim pic en el mont Bagzane, de 2022 m. Les ciutats ms importants d'aquesta zona "interior" del pas sn Tahoua i Agadez.

Per ltim, cal assenyalar que en l'extrem sudoriental de l'estat es troba una part del llac Txad, que el Nger comparteix amb el Txad i amb Nigria. Ms concretament, aquest es troba en una zona habitada pels Beri. Aquest costat i el riu Nger (al sudest) subministren la major part de l'aigua potable de l'estat.

El clima niger s un dels ms durs del mn: s tan calent que la temperatura mitjana supera els 30C.

Economia.

L'economia del Nger s una de les menors d'entre els estats que pertanyen al tercer mn i est bassada en el pasturatge i l'agricultura, aix com en l'explotaci minera de l'urani. El nord i est del Nger, constitut per l'Altipl del Djad i part del Desert del Tener, s aprofitat per comunitats nmades per al pasturatge de bestiar bov i capr. Al sud i l'oest, amb majors precipitacions, est constitut per poblaci sedentria dedicada a l'agricultura del mill i el sorgo, que constitueixen l'aliment bsic de la poblaci. El cacauet es dirigeix a l'exportaci. Tot just queden restes de boscos que fins a mitjans del segle XX ocupaven la part sud del territori i que van ser talats per a usar-se com llenya.

Entre els principals recursos miners del pas es conten el carb, el ferro, els fosfats, l'or i el petroli.

La incipient indstria es redueix a la mineria i certes maquinries.

L'escassa activitat agropecuria est limitada pels tot just 660 km2 de terres amb regadiu i el tot just 3,9% de la superfcie nacional que s apta per als cultius. A ms dels cultius esmentats, Nger produeix camote, blat de moro, arrs, pltans i tomquets.

La moneda del Nger s el franc CFA, que el 2005 tenia una paritat amb el dlar nord-americ de 525,85. El seu PIB, un dels ms baixos del mn, s de 900 dlars per cpita (2004), mentre que la inflaci ronda el 3% anual (2002).

El Nger arrossega un deute pblic extern de 1.600 milions de dlars (2002).

Exporta urani, bestiar i cigrons a Frana (43,4% de les exportacions), Nigria (35%), Espanya (4,5%) i els Estats Units (3,9%), i importa principalment maquinries, cereals i petroli provinents de Frana (18,6% de les importacions), Costa d'Ivori (13,4%), els Estats Units (9,6%) i Nigria (7,6%).

T dos aeroports internacionals, el Mano Dayak a Agadez i l'Aeroport Internacional Diori Hamani a la capital.

 Ecologia .
Les altes temperatures i el clima desrtic posen el territori nigeri en permanent perill a causa de las sequeres peridiques.

El poc rec artificial i l'escassa superfcie de terres cultivables comporten altres problemes, como el sobrepasturatge i la desertificaci per la m de l'home.

D'altres problemes ecolgics del pas sn la caa furtiva, les nombroses espcies en perill d'extinci, l'erosi i la desforestaci.

Demografia.

L'any 2006 el Nger comptava amb una poblaci de 12.525.000 habitants, aquesta presentava la segent composici tnica (2001): hausa (56%), djerma (22%), fula (9%), tuareg (8%) i berber (4%). Es professen les segents religions: musulmans (80 %); animistes locals i catlics (20%). Es calcula que hi viuen uns 10.000 francesos. L'idioma oficial s el francs, encara que noms una petita part de la poblaci el parla. L'esperana de vida s de 43 anys. La mitjana de fills per dona s de 7.46, la tassa ms alta del mn, el que est produint un augment de poblaci mai vist en la histria d'aquest pobre pas. Noms el 17.6% de la poblaci est alfabetitzada.




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35311" title="Tortura" nonfiltered="3742" processed="3725" dbindex="13876">
La tortura s l'acte de causar dany fsic o psicolgic intencionadament amb la finalitat d'obtenir una confessi o informaci de la vctima o d'una tercera persona, com venjana per un fet coms per la vctima o per una tercera persona, o merament per a l'entreteniment del torturador.

Aquest dany es pot causar de diverses formes. El dany fsic es pot causar mitjanant cops, trencament d'ossos, estrips musculars, burxades, corts, descrregues elctriques, desfiguraci, foc, aplicaci de temperatures extremes, ingesti de productes qumics o elements tallants, ofegament, violacions, privaci de la son, postures corporals incmodes...

El dany psicolgic es pot realitzar mitjanant la privaci sensorial, l'allament o mitjanant falses execucions que contribueixin a la desmoralitzaci.

 s de la tortura per les autoritats .
Antigament, la tortura s'utilitzava habitualment i obertament per les autoritats, fins i tot en processos judicials. Per exemple, durant la Inquisici, la tortura es va utilitzar per a forar a qui eren acusats d'heretges a reconixer la seva culpa, i era considerada un mitj legtim per a obtenir confessions i informacions per part dels sospitosos.

Aquest s de la tortura s mpliament considerat com inefica, ja que la vctima confessar sigui certa l'acusaci o no, i fins i tot inventar fets amb la condici de fer cessar la tortura.

La tortura segueix sent un mtode de repressi comuna en els rgims totalitaris, organitzacions terroristes i el crim organitzat. Fins i tot en les societats democrtiques occidentals, els cossos policials i militars, recorren ocasionalment a la tortura amb la connivncia del govern.

 La tortura a l'ordenament jurdic espanyol .
La Constituci de 1978 estipula a l'article 15 que la vida i la integritat fsica i moral s un dret fonamental de les persones;  en cap cas es pot sotmetre una persona a tortures ni a penes o tractes inhumans o degradants.

El principi d'humanitat de les penes en l'mbit del Dret penal exclou la tortura com a cstig penal.

 Tortura en les arts .
La pellcula de Pilar Mir "El Crim de Conca" mostra un fet real de tortures que van rebre uns camperols espanyols a la pres.

 Instruments i mtodes de tortura .

aixafacames;
aixafacaps;
aixafapolzes;
bota espanyola;
bota malaia;
braser;
cadira de l'interrogatori;
cstig d'aigua;
cep;
cep xins;
cigonya;
cintur de castedat;
cintur de Sant Erasme;
collar amb peses;
collar amb punxes;
crucifixi;
cuna de Judes;
cura d'aigua;
donzella de ferro o dama de ferro;
empalament;
esgarrapada;
esquinador de pits;
flagelaci;
flauta de l'esvalotador;
forn de peu;
gbia penjant;
garrot;
gota xina;
mscara;
neteja de l'nima;
peine forte et dure (pena fota i dura);
pndul;
pera;
pessigolles;
picana elctrica;
picota del tonell;
poltre;
poltre en escala;
roda de Santa Catalina;
roda para destrossar;
ruleta russa;
serra;
strappado;
tamboret d'immersi;
tauletes;
tenalles;
torment xins;
toro de Falaris;
tortuga;
melassa;
tortura de la pedra;
tortura del caminant;
fred-calor;
lligament;
insomni;
turca (mtode de tortura);
ungles de gat (mtode de tortura);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35312" title="Jahv" nonfiltered="3743" processed="3726" dbindex="13877">

Jahv o Jehov, s segons la Bblia el nom propi de Du. Apareix unes 7000 vegades en la Bblia. s una de les transcripcions de     . Aquestes lletres corresponen aproximadament a YHWH, YHVH, JHWH o JHVH, segons la transliteraci escollida (les vocals no s'escriuen en hebreu antic). Aquest grup de quatre lletres s'anomena tetragrama o "tetragrmaton".

 Significat .

Segons la tradici jueva, el tetragrama est relacionat amb la forma causativa de l'imperfectiu del verb hebreu     (hawah, "ser, esdevenir"), i voldria dir "(Ell) far -o fa- que s'esdevingui".

Algunes tradicions li donen el significat de  El Ser Immutable . Segons la Bblia, aix es va revelar a Moiss (xode 3:14 i 6:2-8). Aquestes ho justifiquen amb l'argument que el tetragrama vindria de tres formes verbals amb la mateixa arrel YWH: les paraules HYH haya [   ]: "ell era", HWH how [   ]: "ell s", i YHYH yihiy [    ]: "ell ser" es combinarien per donar l'idea d'atemporalitat.

 Transcripcions .

Jehov s potser la forma del nom div ms coneguda en catal, fins i tot en Jacint Verdaguer la va fer servir a obres seves, com a "Canig". De tota manera s'ha de dir que existeixen altres variants del mateix nom: Jehovah, Jav, Javeh, Juvoh etc... Aix s degut a 2 raons principalment: la primera, que en l'alfabet hebreu antic no s'escrivien les vocals, per tant es desconeix si aquestes eren EOA, AE , UO o d'altres. La segona, que arran de la prohibici de pronunciar el nom div entre els jueus, aquesta pronunciaci va desaparixer completament.

La transcripci del tetragrama com a "Jehov" va ser un intent dels telegs cristians de reconstruir el nom original, basant-se en la "vocalitzaci"         (els diacrtics sobre i sota les consonants sn ajuts a la lectura introduts a posteriori, per aix no s'intercalen entre les lletres originals, per a no desvirtuar el text, considerat la paraula de Du). Aquesta reconstrucci, per, sembla ser una de les menys plausibles, ja que els diacrtics corresponen a la vocalitzaci de         (Adonai, "el meu Senyor" . La intenci original dels diacrtics de        , doncs, no era fer que      es pronuncis /jehowah/, sin recordar al lector que en arribar a aquesta paraula, per a no contravenir la inefabilitat del nom de la divinitat (els jueus van deixar de pronunciar el nom de Du cap al segle III presumiblement per aquesta ra, vegeu els Deu Manaments), havia de dir "Adonai".

Origen de la creena.
Hi ha estudiosos que creuen que la creena en Jehov prov del monoteisme  d'adoraci a Aton imposat per Akhenaton i que podria haver-se dut fins a terres aramees a travs dels apiru, un poble que havia saquejat l'Egipte, per no hi ha lligams slides que recolzin aquesta teoria.

Altres creuen que s una evoluci local dels dus de la zona. Si b la gran majoria de religions que envoltava el territori eren politeistes era habitual que hi hagus un du suprem creador i ms poders que podria haver evolucionat fins a convertir-se en l'nic.

Hi ha inscripcions antigues que semblen demostrar un antic dualisme mascul/femen de la divinitat o d'un politeisme basat en dos ssers suprems mascul i femen que podrien ser consorts.

Aix, en una gerra de cermica que es va trobar a Kuntillet Ajrud datat entre el 950 i el 850 aC es va trobar la inscripci: "A Yahweh de Samaria i a la seva Asherah". 

En una altra inscripci trobada en una tomba de Jirbet el-Qom datada entre el 800 i 700 aC hi diu: "Que Yhaweh beneeixi a Uriyahu, ja que la seva Asherah l'ha salvat dels seus enemics." 

Sn de les restes ms antigues que fan relaci a Jehov. En canvi, Asherah era una divinitat que s identificada en molts pobles semtics. Cap la possibilitat que Jehov evolucions d'un consort de la deessa que va acab adoptant el paper principal.

Alleluia.

L'expressi  Alleluia, significa  lloeu a Jah , forma abreujada de JEHOV


Bibliografia.
"Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud." de W. G. Dever. Bulletin of the American Schools of Oriental Reseach n 255. Pp. 21-37. 1984.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35318" title="Mali" nonfiltered="3744" processed="3727" dbindex="13878">


Mali s un estat de l'frica Occidental que limita amb Mauritnia i Algria al nord, amb el Nger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritnia a l'oest. El punt ms elevat s el Mont Hombori (1.155 m) situat a la part central del pas. 


Capital : Bamako (840.000 habitants).

Histria.
Mali t una histria rica i relativament ben coneguda. Quatre imperis se succeren: l'imperi de Ghana, l'imperi de Mali, l'imperi Songhai i l'imperi peul de Macina.

A partir de la invasi dels francesos el 1880, Mali va esdevenir una colnia (el Sudan Francs). 

El 4 d'abril de 1959 es va crear la federaci de Mali amb el Senegal (independent al juny de 1960), per que fou dissolta l'any segent i la repblica de Mali fou proclamada per Modibo Keita el 22 de setembre de 1960.

El 1968 el govern de  Modibo Keita va ser vctima d'un cop d'estat dirigit per un grup d'oficials encapalats per  Moussa Traor, que va instaurar una dictadura que es mantingu fins el 1991.
Fou enderrocat pel general  Amadou Toumani Tour, desprs d'un perode de transici restaur la democrcia amb l'elecci  d'Alpha Oumar Konar en 1992. Aquest darrer fou reelegit el 1997.
El 2002,  Amadou Toumani Tour, que abandon l'exrcit per presentar-se, fou elegit president de la Repblica de Mali i el 2007 fou reelegit




































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35322" title="Txtil" nonfiltered="3745" processed="3728" dbindex="13879">

La paraula txtil (que prov del llat "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitj de trama o teixit. Per a la seva fabricaci es necessita fibres. Fins al segle XX eren quatre les fibres usades: el cot i el lli, que provenen de sengles plantes; i la seda i la llana, que sn fibres animals. En l'actualitat la majoria de teles es fan amb fibres artificials.

Per a Catalunya la indstria del txtil va significar l'entrada a la revoluci industrial, aprofitant l'energia dels rius centrals del Principat, especialment del Llobregat, el Ter i el Cardener, installant-hi colnies industrials al llarg de tot el seu curs.

Per convertir les fibres en fils, primer, amb el bat obridor es netegen les fibres d impureses. El resultat s la napa, una capa gruixuda i esponjosa que es recull en bobines. Desprs la carda pentina la napa i acaba de netejar-la, el producte que en resulta rep el nom de cintes de carda. Aquestes cintes es comprimeixen i s estiren a travs d una mquina que es diu manuar i el resultat vetes, un manyoc molt gruixut, curt i format per moltes fibres paralleles entre elles. Les vetes es porten a la metxera que les acaba d estirar i les tora lleugerament. El resultat s la metxa. Ara s quan es fabrica el fil amb les mquines filadores.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35335" title="Anaximandre de Milet" nonfiltered="3746" processed="3729" dbindex="13880">


Anaximandre (grec:              / Anaxmandros) va ser un filsof i alquimista grec, que va viure entre el 611 aC i el 546 aC aproximadament, es va interessar per temes cientfics i filsofics emperonat pel seu mestre i pais Tales de Milet. Era fill de Praxades i fou un dels primers filsofs de l'escola jnica, i se suposa deixeble del fundador Tales de Milet, amb el que va participar a la vida poltica de la ciutat, aix com mestre d'Anaxmenes de Milet.

Va viatjar molt i fou autor d'un mapa del mon conegut i se li atribueix la construcci d'una esfera celest, el descobriment de la inclinaci ellptica i la introducci des de Babilnia d'un gnmon amb el qual va estudiar el recorregut del sol en l'eclptica i va fixar els solsticis i equinoccis. Fou el primer grec que va escriure un tractat sobre la natura. Posa com a principi de tot no pas un dels elements sin quelcom indeterminat o illimitat (peiron) del que sorgeixen els elements per separaci dels contraris (fred, calent; humit, sec....). Considera la terra de forma cilndrica flotant sense suport al centre de l'univers, encerclada d'anells de foc envoltats d'aire; els astres serien els fragments d'aquest foc vist a traves d'orificis de la capa d'aire; afirma l'origen natural de la vida i la formulaci de les especies animals inclosa l'home, mitjanant una evoluci; i explica tots els fenmens astronmics, meteorolgics i vitals, per una acci reciproca dels elements.

Va morir vers el 546 aC

 Obra.
Se li atribueix:

 Haver escrit un llibre "de la natura". s molt possible, tanmateix, que el fet d'haver escrit un llibre sigui una interpretaci molt posterior i que noms hauria prets, emprant la incipient escriptura, fixar en papir alguna de les eves idees de la natura.

 Haver utilitzat el gnmon per mesurar el temps i l'altura del Sol amb la seva ombra.

 Haver estat el primer que es coneix "que va dibuixar sobre un tauler un mapa de la terra habitada", i construir una mena d'esfera on es representaven alguns astres.

 Admetre la pluralitat de mons i l'etern moviment de les coses. En els escriptors posteriors trobem referncies a opinions d'Anaximandre sobre l'astronomia, sobre l'origen dels ssers vius i de l'home, i sobre les causes dels fenmens metereolgics basades en l'observaci emprica.

Anaximandre continua el cam de Tales i, d'aquesta manera es comena a interpretar d'una manera ms racional la relaci de l'home amb l'univers que l'envolta.

Tamb s'atribueix a Anaximandre l's del terme peiron com a principi i element de les coses existents, i que cont tota la causa del naixement i la destrucci del mn" (el fams     ). En Anaximandre, aquest terme podria tenir un significat de "sens fi, indeterminat". 

Per tant la realitat ha d'sser una cosa indeterminada, imprecisa, com un fons originari que noms es determina quan es concreta amb les mltiples aparences del mn. Aquest concepte suposa un avena en la histria de la filosofia, fins ara es buscava l'     de tot l'existent en un element ja existent, s a dir, entn que la causa d'una cosa no pot ser aquella mateixa cosa. Aix l'ontologia guanya en abstracci i obre el cam per a la futura metafsica.

 Enllaos externs .

 Internet Encyclopedia of Philosophy   Anaximandre  ;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35337" title="Nombre de Wolf" nonfiltered="3747" processed="3730" dbindex="13881">
El nombre de Wolf (tamb conegut com el nombre relatiu de taques solars o nombre de Zrich) s una quantitat que mesura el nombre i la grandria de les taques solars. Es simbolitza amb la lletra R o W. 
  
La idea de computar els nombres de les taques solars se li va ocrrer a Rudolf Wolf el 1849 a Zrich (Sussa) i, aix, el procediment t el seu nom o el del lloc.

Este nombre ha estat calculat i tabulat pels investigadors durant uns 380 anys. S'ha trobat que l'activitat solar s cclica i aconsegueix el seu mxim cada entre 9,5 i 11 anys. Aquest cicle va ser descobert per Heinrich Schwabe el 1843.
  
Nota: usant les dades de SIDC durant els ltims 300 anys i executant la Transformada de Fourier obtenim per al cicle una duraci de 10,4883 anys.

 Clcul .

El nombre de Wolf es computa utilitzant la frmula segent (com a ndex diari d'activitat solar): 
  
 , ;
  
on  R  s el nombre relatiu de taques solars,  s  s el nombre de taques individuals,  g  s el nombre de grups de taques, i  k  s un factor que varia amb la situaci i la instrumentaci (tamb conegut com a  factor de l'observatori ). 

La combinaci de taques solars i grups de taques s'usa perqu compensa per a les variacions causades a l'observar taques solars xicotetes.

 Enllaos externs .
 Astrogea.org (en catal);
 Aster.org (en catal);
 Guia de les Taques solars (en angls);
 RWC Blgica el Centre de les Dades Mundials per a l'ndex de la Taques solars (en angls);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35341" title="Big Ben" nonfiltered="3748" processed="3731" dbindex="13882">

El Big Ben o tamb la Campana gran de Westminster s la campana de les hores del rellotge que corona la torre del Parlament Britnic a Londres. T un pes de 13 tones. El 1856 es va construir una campana per John Warmer and Sons, que es va rompre a les proves per la qual cosa es va tornar a fondre per Whitechapel bell Foundry el 1858.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35342" title="Campanar de Reus" nonfiltered="3749" processed="3732" dbindex="13883">


El campanar de Reus s una torre d'estil gtic annexa a l'esglsia Prioral de Sant Pere de Reus, on es troben les campanes i grans finestrals als pisos alts (el cinqu i sis). s una torre hexagonal, de 12 metres d'amplada i 62 metres d'alria, amb set plantes cobertes amb vota de creueria. Est coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles. Per l'alada es pot veure de lluny quan s'arriba a Reus des de Tarragona.

Va ser encarregat el 1512 als mestre Font i a Benet Otger de Li constructor de l'esglsia. Les obres es van iniciar el 1520, al mateix lloc actual, al costat de l'esglsia i fora prop del Castell del Cambrer (castell de l'antic senyor de Reus). El 1543 es va consagrar l'esglsia per el conjunt no estava del tot acabat. El campanar es va finalitzar el 1566 sota la direcci de mestre Domnec Sarob.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35343" title="Antoni Fabra i Ribas" nonfiltered="3750" processed="3733" dbindex="13884">
Antoni Fabra i Ribas fou un poltic socialista nascut a Reus el 1879. Va estudiar a Barcelona.

Va collaborar de jove amb "La Revista Socialista" de Madrid (1903-1905), per signant com a Marco Antonio. El 1907 es va unir a Paris amb el grup de Jean Jaurs  ("L'Humanit").
Va assistir al Congres socialista de Stuttgart com a representant de la Segona Internacional (1907).

El 1908 va tornar a Barcelona i es va acostar a Pablo Iglesias i al PSOE i va publicar llavors el setmanari "La Internacional" (1908 a 1909). Va intentar crear una federaci catalana i balear del socialistes i el 1910 va impulsar les protestes per la Guerra del Marroc que va portar a la Setmana Trgica.

Desprs d'aix va tornar a Frana. De 1920 a 1931 va ocupar llocs institucionals de poca rellevncia.

A la segona repblica va ser diputat i Director General del Ministeri de Treball per el 1931 va anar a Sussa i altres llocs i el 1942 a Colmbia on va treballar a la Universitat del Cauca.

Va tornar a Catalunya el 1950.  Al llarg de la seva vida va escriure una dotzena de llibres i unes memries sobre la Setmana Trgica. Va morir a Cambrils el 1958.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35344" title="Palau Bofarull" nonfiltered="3751" processed="3734" dbindex="13885">

El Palau Bofarull es un palauet situat al Carrer Llovera de Reus, prop de la Plaa de Prim (centre de la ciutat) que va pertnyer a la famlia ennoblida dels Bofarull.

Els Bofarull es van enriquir en el segle XVIII i el 1760 Josep Bofarull i Gavald va ser ennoblit pel rei. Aquest Bofarull va ser batlle de la ciutat i la condici nobiliria li fou confirmada per concessions reials de 1772 i 1774, anys en els quals es va construir el Palau, obra de l'arquitecte Francesc Bofarull Gavald, que era el seu germ. La part mes notable fou el sal noble, datat el 1788, que est decorat amb pintures del pintor Pere Pau Montany. 

La famlia Bofarull va residir al Palau fins el 1836 i la propietat va passar per herncia a la famlia de Querol Rius, comte de Rius. Ms tard l'edifici va passar a la societat recreativa El Olimpo, fins el 1936, en qu va ser confiscat per la Federaci Anarquista Ibrica. Passada la guerra va estar ocupat pel Frente de Juventudes fins que, per venda, va passar el 1948 al Club Nataci Reus Ploms. L entitat el va conservar en la part essencial per va fer modificacions a la part posterior per construir-hi dues sales de ball, desprs discoteca i bingo. El 1986 el va comprar la Diputaci de Tarragona amb l'objectiu de d'ubicar-hi la filial del Conservatori de Msica. Als baixos del edifici la part principal es ocupada per una sucursal del BBVA (abans fou la tenda Las Americas, copropietat del poeta i poltic Xavier Amors; desprs fou l'oficina central de la Caja Postal que, ja anomenada Argentaria, va ser absorbida pel Banc de Bilbao Vizcaya). El projecte de restauraci fou obra de l'arquitecte Xavier Oliv. El conservatori fou dotat d'una sala d'audici i aules que mantenen en mesura del possible l'estructura original de l'edifici.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35345" title="Casa Navs" nonfiltered="3752" processed="3735" dbindex="13886">

La Casa Navs s un dels ms importants edificis modernistes de la ciutat de Reus, que fou projectat per l'arquitecte barcelon Llus Domnech i Montaner i construt  entre 1902 i 1907, per encrrec del Sr. Joaquim Navs.


Est situada en una cantonada entre la plaa Mercadal i el carrer Jess, i a tocar del carrer Major. 

La torre que tenia a l'angle de la faana va ser destruda en un bombardeig durant la Guerra Civil i no ha estat restaurada. L'interior s espais i de molta lluminositat. El primer pis fou durant molts anys la consulta del doctor Nolla. Els marbres i mosaics de les escales foren realitzats per Alfons Juyol i Bach; els estucats i les pintures murals per Toms Bergued. El mobiliari s obra de Gaspar Homar que fa d'interiorista dissenyant llums de llaut, penja-robes, arrambadissos de fusta, cadires, etc. Les rajoles sn d'Hiplit Montseny (avi de l'Hiplit Montseny avui regidor de l'Ajuntament). Els vitralls sn obra de Jeroni Ferran Granell i Manresa.

Avui la planta baixa s ocupada per una antiga botiga de teixits, coneguda per Casa Navs. La casa s propietat dels descendents d'un nebot de l'esposa del Sr. Navas, la Sra. Josepa (Pepa) Blasco. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35346" title="Institut Pere Mata" nonfiltered="3753" processed="3736" dbindex="13887">

L'Institut Pere Mata de la ciutat de Reus s l'hospital psiquitric (manicomi) de Reus, per dna servei a una regi molt ms gran. Va ser projectat per Llus Domnech i Montaner i construt entre 1897 i 1912, en l'estil modernista propi d'aquest arquitecte.

A les darreries del segle XIX el doctor reusenc Emili Brians Planes, Pau Font de Rubinat (important intellectual catalanista reusenc) i d'altres,  varen decidir impulsar un nou hospital psiquitric. Font de Rubinat fou el primer president de la societat "Manicomi de Reus", ms tard canviat a l'actual, i fou qui va triar Llus Domnech i Montaner. L'obra fou el precedent de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Destaca la rica decoraci de mosaics i cermica feta per Llus Br a partir de dissenys de Josep Triad.

L'edifici encara es fa servir com a manicomi, i tamb per a consultes psiquitriques de la seguretat social. S'hi accedeix per una petita carretera des la Carretera d'Alcolea, que va de Reus a Falset. El conjunt disposa d'un ampli domini d'unes 20 hectrees. Molt prop se situen les Parcelles Pelai (Reus) i no gaire lluny el lloc conegut com Boca de la Mina amb els dipsits d'aigua de la ciutat.

Enllaos externs.
Web amb important galeria fotogrfica







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35351" title="Sierra Leone" nonfiltered="3754" processed="3737" dbindex="13888">



Sierra Leone s un estat de l'frica Occidental que limita amb Guinea al nord,  Libria al sud-est i l'oce Atlntic al sud-oest.

 Enllaos externs .
 SierraLeone.com;



























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35376" title="Francesc Fontanella i Garraver" nonfiltered="3755" processed="3738" dbindex="13889">
Francesc Fontanella i Garraver, escriptor i sacerdot, va nixer a Barcelona el 1622 i  va morir a Perpiny entre el 1682 i el 1683.

Estudi dret i aconsegu el ttol en Dret Civil i Cannic el 1641. 
Fins el 1652 va viure una vida noble a Barcelona i va comenar a escriure poesia amorosa. Es va comprometre polticament i va redactar les seves dues obres dramtiques: Tragicomdia d'Amor, Firmesa i Porfia (estrenada cap al 1642) i Lo desengany (1651). Tots dos sn textos allegrics, amb alguns elements pastorils.  La seva poesia era ms madura: va canviar el pseudnim afrancesat Gilet pel pastoril Fontano i va assolir la qualitat amb els sonets dedicats a la mort de la seva primera dona. Cal destacar A la mort de Nise.

Fontanella prov d'una famlia important en la poltica francfila de Catalunya.  El seu pare, Joan Pere Fontanella, va ser Conseller en Cap l'any 1641 i jurisconsult.

Fontanella lluit a la Guerra dels Segadors contra Castella i fou superintendent d'artilleria en la batalla de Montjuc l'any 1641 (Mir 9).  Viatj al congrs de Mnster amb el seu germ, Josep Fontanella, l'ambaixador de la Generalitat a Frana.  El 1652, arran de la derrota de la Guerra dels Segadors, fug a Perpiny on va iniciar una vida totalment diferent: la mort de la seva segona dona va fer que ingresss a l'orde dominic i esdevingus sacerdot. La seva poesia va canviar el tema amors pel religis i l'eufria pel pessimisme.

El seu estil s tpic del barroc europeu, i amb Vicen Garcia i Josep Romaguera, s un dels poetes ms importants de la Decadncia o l'Edat Moderna a Catalunya.

Referncies.

 Fontanella, Francesc. Amor, Firmesa i Porfia, dins Teatre barroc i neoclssic de - i Joan Ramis i Ramis, a cura de Maria Merc Mir i Jordi Carbonell, prleg de Giuseppe Grilli. Edicions 62 i La Caixa, MOLC 90.
 Fontanella, Francesc. Tragicomdia Pastoral d'Amor, Firmesa i Porfia.. Lo Desengany. Poema dramtic Edici crtica a cura de Maria Merc Mir. Barcelona, Institut del Teatre, 1988.
 Francesc Fontanella. Antologia potica.  Edici a cura de Maria Merc Mir. Barcelona: Curial, 1998.
 Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps. A cura de Pep Valsalobre i Gabriel Sansano. Girona, Edicions Vitella, 2006.
 Rossich, Albert.  La mort de Francesc Fontanella: A propsit d una falsa atribuci,  Reve des tudes Catalanes 4 (2001): 87-100.
 Enllaos externs .

 Francesc Fontanella Lletra, espai virtual de la literatura catalana (UOC).
 Selecci de poemes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35380" title="Enric Fontana Codina" nonfiltered="3756" processed="3739" dbindex="13890">
Enric Fontana Codina fou un poltic catal que va nixer a Reus el 1921. La seva famlia, els Fontana, posseen un mas senyorial a Reus, a la Riera de Mir, just a la zona on desprs es va construir el conjunt conegut com Bellpark. Grcies a influncies politiques van bastir una gran empresa d'oli, coneguda com la Fontoil.

Va ser Ministre de Comer amb Francisco Franco del 1969 al 1973, desprs d'ocupar altres crrecs de menys rellevncia.

Va morir el 1989.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35381" title="Josep Sol i Barber" nonfiltered="3757" processed="3740" dbindex="13891">
Josep Sol i Barber fou un poltic i advocat catal nascut casualment a Llvia el 1913, per d'una famlia de Reus.

Va ser membre del Bloc Obrer i Camperol i el 1936 va ingressar al PSUC. Durant la guerra fou jutge de primera instncia de Reus, i poc desprs comissari poltic de batall. El febrer del 1939 va ser capturat pels rebels i condemnat a mort per indultat i finalment alliberat el 1944, encara que inhabilitat per exercir d'advocat, fins que la inhabilitaci va ser aixecada anys desprs.

Va actuar com a defensor al procs de Burgos (1970) i particip en l'Assemblea de Catalunya com a representant del PSUC. Desprs va ser portaveu del PSUC fins a la legalitzaci del partit el 1977. Cap del llista per la provincia de Tarragona del PSUC a les primeres eleccions generals espanyoles de 1977, fou elegit. Membre de la ponncia que va redactar l'Estatut de Sau. Es va tornar a presentar a les eleccions generals espanyoles de 1979 i fou reelegit fins al 1982. 

Va morir a Barcelona el 4 de gener de 1988.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35382" title="Togo" nonfiltered="3758" processed="3741" dbindex="13892">



Togo s un pas de l'frica Occidental, que limita amb Ghana a l'oest, Benn a l'est, Burkina Faso al nord i el golf de Guinea al sud. La capital n's Lom.

 Histria .
La histria occidental no t constncia de qu succe a Togo abans de l'arribada dels portuguesos a finals del segle XV. Durant el perode comprs entre el segle XI i el segle XVI, hi irromperen diverses tribus de tot arreu: els ewe de Nigria i Benn, i els mina i els guin de Ghana. La majoria s'assentaren en zones costaneres. Quan el comer d'esclaus comen de veres al segle XVI, els mina van ser els qui se'n beneficiaren ms. Durant els segents 200 anys, la regi costanera va ser un gran centre de saqueig per als europeus en cerca d'esclaus, guanyant-se Togo i les regions del voltant el nom de "la Costa dels Esclaus".

En un tractat de 1884 signat a Togoville, Alemanya va declarar protectorat seu una franja de territori al llarg de la costa i gradualment va estendre el seu domini cap a l'interior. Aquest lloc esdevingu el 1905 la colnia alemanya de Togolndia. Desprs de la I Guerra Mundial, es va dividir en dos mandats de la Societat de Nacions administrats pel Regne Unit i Frana. Desprs de la II Guerra Mundial, aquests mandats van passar a ser territoris fidecomissaris de les Nacions Unides. Els resident de la Togolndia britnica votaren per a unir-se a la Costa d'Or i formar la nova naci independent de Ghana, i la Togolndia francesa va passar a ser una repblica autnoma dins de la Uni Francesa. La independncia vingu el 1960 grcies a Sylvanus Olimpio, mort desprs per Lt Col Gnassingb Eyadema, qui va ocupar el seu lloc i va prendre el poder el 13 de gener de 1967. Gnassingb Eyadema va morir a principis de 2005 desprs de 38 anys al poder, havent sigut el dictador afric que ha governat durant ms temps. La immediata per curta installaci militar del seu fill, Faure Gnassingb, com a president va causar una extensa condemna internacional. Gnassingb deix el poder i va convocar eleccions, les quals va guanyar dos mesos desprs. L'oposici va declarar que les eleccions havien sigut fraudulentes. Els desenvolupaments de 2005 dugueren a tornar-se a qestionar el comproms de democrcia que Togo havia contret en un intent de normalitzar les relacions amb la UE, que tall les ajudes el 1993 per la precarietat de la situaci dels drets humans. A ms a ms, fins a 400 persones van ser assassinades per la violncia poltica que envoltava les eleccions presidencials, segons l'ONU. Al voltant de 40.000 togolesos van fugir a pasos vens. 

 Geografia .
Togo s un pas de 56.785 km ubicat a l'frica Occidental amb gaireb 1.700 km de fronteres amb Burkina Faso, Ghana i Benn. El punt ms alt del pas s el mont Agou (984 m). 

Al nord el terreny es caracteritza per una sabana suau, en contrast amb el centre del pas, que es caracteritza per estar format per turons. D altra banda, el sud de Togo s un altipl que arriba a la plana costanera amb llacunes i pantans extensos. 

 Economia .
La petita economia subsahariana de Togo s en gran mesura dependent de l'agricultura tant comercial com de subsistncia. El 65% de la poblaci depn d'aquest sector, que representa el 41% del PIB. Els cultius principals sn el caf, el cacau i el cot, que tots plegats generen ms o menys el 30% dels ingressos per exportacions. Togo s autosuficient pel que fa a bns d'alimentaci bsics quan les collites sn normals, amb dificultats de subministrament ocasionals. 

Al sector industrial, l'extracci de fosfats a les mines s, de lluny, l'activitat ms important amb uns 60 milions de Tm en reserves, del qual se n extreu una mica ms d'1 mili anual, encara que ha  patit un retrocs pel collapse dels preus de fosfat mundials i per la creixent competncia internacional. Togo arrossega un deute important pel procs d'industrialitzaci que va emprendre en els anys 70 del segle XX. 

El comer est circumscrit gaireb en exclusiva a Lom, que mitjanant el port canalitza la majoria de les exportacions i importacions a Mali, Nger i Burkina Faso. El pas est pendent de la condonaci de tot o part del deute extern, segons la poltica empresa per la Uni Europea i els Estats Units. L'INB per habitant sn 380$ estatunidencs (Banc Mundial, 2005).

 Demografia .


L'any 2007 Togo t una poblaci de 5.700.000 habitants. El 99% de la poblaci s negra, i l'1% restant s blanca (europeus o descendents). L'idioma oficial s el francs. L'esperana de vida s de 57 anys. La mitjana de fills per dona s de 4,9. El 60,9% de la poblaci est alfabetitzada. Es calcula que el 4,1% de la poblaci est infectada amb el virus de la sida.

Prop de 40 grups tnics formen la poblaci de Togo, entre els que destaquen els ewes (46%) pel sud i els kabres (22%) pel nord, que mantenen una forta enemistat. Aquest fet s com diversos pasos de frica, on les desigualtats tniques desemboquen en lluites constants. 

Togo ocupa un lloc bastant baix al rnquing de l'IDH elaborat per l'ONU: est al lloc 139 dels 173 pasos analitzats. 

Les ciutats principals sn la capital, Lom, Sokod (49.000 habitants), Palim (28.000 habitants) i Atakpam (27.000 habitants).

























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35386" title="Josep Recasens i Mercad" nonfiltered="3760" processed="3742" dbindex="13894">
Josep Recasens i Mercad fou un poltic catal nascut incidentalment a Barcelona el 12 d'abril de 1883 i que va viure casi b sempre a Reus.

Va treballar sempre en els estudis socials. El 1905 va ingressar al PSOE. El 1908 va fundar a Reus el setmanari La Justicia Social. Va escriure una obra important titulada "Socialismo" (Reus, 1912). Va treballar com a directiu de La Industrial Algodonera i va morir a Reus el 1954.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35387" title="Francesc Recasens i Mercad" nonfiltered="3761" processed="3743" dbindex="13895">
Francesc Recasens i Mercad fou un escriptor catal nascut a Reus el 19 de mar de 1893. Dramaturg innovador, va tenir molt d'xit a les seves obres. Les seves obres principals son: Maria Agna (Reus, 1907) i El Cego Sim (Barcelona 1913). Tamb es va dedicar a la Banca, treballant al Banc de Catalunya. Va morir a Barcelona el 1965.

Obra dramtica.
 El cego Sim, 1913.
 Fins a la mort, estrenada al Teatre Romea, l'11 de maig de 1918.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35388" title="Miquel Serra i Pmies" nonfiltered="3762" processed="3744" dbindex="13896">
Miquel Serra Pmies fou un poltic catal nascut a Reus el 1902.

De jove va treballar a FECSA i va militar a la Uni Socialista de Catalunya (USC) i va entrar com a membre d aquest partit al PSUC el 1936.

El 1937 va ser nomenat Conseller de provements de la Generalitat. El gener del 1939 va aconseguir que l'exrcit republic no destrus Barcelona durant la retirada. 

Membre del sector nacionalista del PSUC encapalat per Joan Comorera va ser cridat a Moscou per va ser absolt. Va marxar llavors a Mxic on va viure fins a la seva mort el 1968. Fou un dels fundadors del Moviment Social d'Emancipaci Catalana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35389" title="Josep Mir i Burgus" nonfiltered="3763" processed="3745" dbindex="13897">
Josep Mir i Burgus fou un, cavaller de l'Orde de Carles III que va nixer a Reus al segle XVIII. Va ingressar a l'ordre el 30 de mar de 1829.

De la seva famlia fou tamb Pau Mir i Claveguera, fill d'un paraire de Reus i ell mateix comerciant, que fou fet ciutad honrat de Barcelona el 1755 i cavaller el 1757, i que desprs va heretar les baronies d'Hortaf i de Sales. I Francesc Mir i Roig, de Reus, que tamb fou cavaller el 1752. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35391" title="Joan Rubi i Bellver" nonfiltered="3764" processed="3746" dbindex="13898">

Joan Rubi i Bellver fou un arquitecte modernista catal que va nixer a Reus el 24 d'abril de 1870. Era germ del militar Mari Rubi i Bellver i oncle de l'arquitecte Nicolau Maria Rubi i Tudur i de l'enginyer Santiago Rubi i Tudur. Es va titular el 1893.

Va ser deixeble i ajudant d'Antoni Gaud, amb el que va treballar a la Sagrada Famlia, la Casa Batll, el Parc Gell, la Casa Calvet, la Torre Bellesguard, la restauraci de la Catedral de Mallorca i la Colnia Gell, on constru la Cooperativa (amb Francesc Berenguer i Mestres, 1900) i diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900).

Fou tamb regidor de l'Ajuntament de Barcelona i arquitecte de la Diputaci, des d'on va realitzar obres al Palau de la Generalitat de Catalunya, la ms destacada de les quals va ser la construcci del pont neogtic que uneix el Palau amb la casa dels Canonges, al carrer del Bisbe, que contribueix a donar carcter a l'anomenat "Barri Gtic". La seva particular visi del que havia de ser la Ciutat Vella est resumida en l'obra Taber Mons Barcinonensis (1927). Va guanyar dos cops el Concurs anual d'edificis artstics (premi municipal al millor edifici barcelon) els anys 1913, per la Casa Roviralta, i 1917, per la Torre dels Pardals, avui desapareguda.

Fou militant de la Lliga Regionalista i co labor amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artstic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914). 

Les serves obres principals sn: la Casa Golferichs (1901), la casa Pomar (1904), edificis de l'Escola Industrial de Barcelona (1912) i diverses cases situades a la muntanya del Tibidabo: la Casa Roviralta o "Frare Blanc", la Casa Fornells i la Casa Casacuberta. Fora de la capital catalana fu l'esglsia de Sant Miquel de la Roqueta a Ripoll, el Monestir de la Sagrada Famlia a Manacor, l'edifici de les caves Ravents i l'asil del Sant Crist a Igualada.

Tamb va ser un teric de l'arquitectura, bon coneixedor de l'arquitectura gtica i estudis i defensor de les idees de Gaud, ja que considerava que els dissenys de l'insigne arquitecte superaven els problemes constructius de l'eclecticisme arquitectnic imperant abans del paradigma racionalista.

Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952.





 Bibliografia .
SOL-MORALES, I., Joan Rubi i Bellver y la fortuna del gaudinismo. Barcelona: COACB, 1975.

Joan Rubi i Bellver, arquitecte modernista. Barcelona: COAC, 2007.

Enllaos externs.
Joan Rubi i Bellver;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35394" title="Hitita" nonfiltered="3765" processed="3747" dbindex="13899">

Sociologia: El poble hitita s el poble indoeuropeu que es va establir a Anatlia, l'actual Turquia, al segon millenni aC.
Histria: s l'antic Imperi Hitita.
Llengua: s la llengua hitita.
Escriptura hitita.
Religi: s la Religi hitita.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35396" title="Fcula" nonfiltered="3766" processed="3748" dbindex="13900">
En astronomia les fcules sn cadascuna de les parts ms brillants que s'observen en la superfcie del Sol.

Sn resultat de camps magntics intens i sovint estan associades a les taques solars. Sn ms visibles en els limb del disc solar i en les zones de  longitud d'ona curta.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35397" title="Josep Tapir i Bar" nonfiltered="3767" processed="3749" dbindex="13901">
Josep Tapir i Bar fou un pintor catal nascut a Reus el 7 de febrer de 1836.

El seu mestre fou el pintor reusenc Domnec Soberano. Va treballar a Roma i al anomenat Sal del Papa. El 1875 va pintar L'hort de les pomes d'or i El gaiter rab.

Al seu primer viatge a Tnger amb el seu amic Mari Fortuny i Marsal (al que va salvar la vida a Barcelona), el 1871, va comenar a reflectir les escenes del Magrib. El 1876, desprs de la mort de Fortuny es va installar a Tnger, on romangu fins a la seva mort el 4 d'octubre de 1913. Al llarg d'aquests anys va plasmar el mn magrib amb molta precisi.

Les seves obres principals son: La visita del cardenal; Una aldeana romana; Un hugonot; Cap d'estudi; Novia mora; Tipus del Sahara; Grup de moros armats darrera d'una muralla; Sidi Ahmed Benane; Caf moro; Un moro de Fes vestit de boda; Un venedor de cuscs; Preparatius de la boda de la filla del xerif en Tnger; Una mora; i El Pavell xins del Trocadero a l'Exposici Universal de Pars.

Avui dia a Reus s'ha posat en el seu nom un institut pblic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35398" title="Cefer Oliv Cabr" nonfiltered="3768" processed="3750" dbindex="13902">
Cefer Oliv i Cabr fou un pintor aquarellista catal nascut a Reus el 1907. Va estudiar de jove amb Toms Bergad.

Quasi tota la seva existncia va transcrrer a Reus, per va viure un temps a Barcelona i va viatjar per l'estranger. Va guanyar el premi a la Galeria Pictoria de Barcelona el 1941 i el premi nacional d'aquarella el 1942, i va obtenir la medalla Fortuny de pintura el 1942 i 1943. Va ser considerat un dels millors aquarellistes del estat espanyol.

Va morir a Reus el 1995 i la ciutat li va dedicar un carrer prop del de Domnec Soberano.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35399" title="Avarcia" nonfiltered="3769" processed="3751" dbindex="13903">
L'avarcia s l'nsia de posseir ms que es t, especialment en tot all relacionat amb els diners o les coses materials. Est catalogada com un pecat per la majoria de les religions i el terme t sempre connotacions negatives.

Dante el considerava el cinqu pecat en importncia. Ho relaciona amb paraules com cobdcia, guany o nsia. s el vici per excellncia del capitalisme segons els seus detractors, ja que s el que sustenta l'afany de consum que permet que s'aguanti el sistema. Per aix la publicitat tendeix a incitar a l'avarcia i adquirir molt ms del que s necessari. 

El budisme diu que l'avarcia surt del lligam erroni entre riquesa i felicitat i per aix propugna eliminar el vincle amb el mn material, fals i font de patiment.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35400" title="Suprbia" nonfiltered="3770" processed="3752" dbindex="13904">
A diferncia de l'orgull, que pot tenir connotacions positives o negatives, la suprbia s sempre una falta i fins i tot un pecat en termes religiosos. La persona superba es creu millor que els altres, menysprea els que l'envolten. 

Dante el considerava el pitjor pecat de tots, ja que s el que va portar Llucifer a intentar igualar-se a Du i per aix va caure a l'infern. A ms la suprbia porta l'home a no tenir caritat ni amor al prosme, el manament ms important del cristianisme.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35401" title="Toms Bergad" nonfiltered="3771" processed="3753" dbindex="13905">
Toms Bergad fou un pintor catal del segle XX nascut a Reus, que va formar part d'un grup entre els que sobresortiren tamb Cefer Oliv Cabr i Pere Calder Ripoll. Va treballar a la decoraci de molts edificis modernistes entre ells l'Institut Pere Mata de Reus, al costat de Llus Domnech i Montaner.

La seva ciutat natal li va dedicar un carrer a la vora del Carrilet.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35402" title="Enveja" nonfiltered="3772" processed="3754" dbindex="13906">


L'enveja s una emoci desagradable que experimenta una persona que desitja alguna cosa, sigui material o no, que posseeix una altra. Ha estat catalogat com a pecat per moltes religions, ja que parteix de la no acceptaci del propi estat al mn i de l'nsia de tenir. 

Culturalment s'associa l'enveja als colors verd i groc. L'enveja s la base de la murmuraci, defecte tpicament burgs segons la literatura.

Segons determinades concepcions, s un grau ms elevat de gelosia, un sentiment ms intens d'aquesta. Des del punt de vista de la filosofia, per, sn conceptes diferents ja que la gelosia intenta conservar un sser o b estimat enfront un potencial rival, i per tant inclou tres membres en la relaci, mentre que en l'enveja noms s'ansia el que t o fa un altre (dos membres).

L'enveja es relaciona amb la idea de merixer alguna cosa o de justcia (hom sent enveja perqu considera injust que l'altre tingui un b que jutja que tamb hauria de posseir ell mateix).

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35404" title="Josep Llovera i Bufill" nonfiltered="3773" processed="3755" dbindex="13907">
Josep Llovera i Bufill fou un pintor catal nascut a Reus el 7 de gener de 1846.

Va fer estudis de farmcia i va obrir botiga a Reus seguint la voluntat del seu pare. Als seus temp d'estudiant a Madrid i Barcelona va publicar caricatures, per per influencia de Mari Fortuny i Marsal es va dedicar a la pintura i va crear diverses aquarelles d'xit com Caceria de pollos en Jauja, Las sotas, i El Prado en el dia del Juicio final. El 1887 es va establir a Barcelona i va tenir xit a la venda dels seus quadres.

Va morir a Reus el 7 de novembre de 1896.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35405" title="Hortensi Gell i Gell" nonfiltered="3774" processed="3756" dbindex="13908">
Hortensi Gell (Reus, Baix Camp, 1878 - Salou, 1899) fou un pintor i escriptor catal, fill de Josep Gell i Mercader.

Resid a Madrid. Amic de Mir i de Picasso, com a pintor fou influt per l'estil de la Colla del Safr (Centre de Lectura de Reus, Museu Picasso de Barcelona). Formava part d'un grup d'escriptors romntics reusencs.

Fou membre del grup de pintors modernistes. El seu mestre fou el pintor reusenc Domnec Soberano. La seves pintures van ser exposades a Madrid. Va collaborar en els diaris La Renaixena, Lo somatent, Lo lliri i La Nova Catalunya. L'any 1899, als 23 anys i desprs d'un desengany amors, es va sucidar tirant-se al mar en aiges de Salou. El 1902 el seu pare va publicar la seva obra literria mai publicada en un volum titulat Florescencio. La seva ciutat natal li t dedicat un carrer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35408" title="Domnec Soberano i Mestres" nonfiltered="3775" processed="3757" dbindex="13909">
Domnec Soberano i Mestres fou un pintor i mestre de pintura catal del segle XIX nascut a Reus, mestre dels pintors Baldomer Galofr i Ximenis, Josep Tapir i Bar i Josep Llovera i Bufill. 

Va obrir una escola de dibuix a Reus que encara funcionava el 1888 i a la que va estudiar Mari Fortuny i Marsal del que va descobrir el talent i del qual va conservar nombrosos apunts.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35409" title="Porus" nonfiltered="3776" processed="3758" dbindex="13910">

 Astronomia: s l'alteraci en la superfcie del Sol que precedeix a la formaci d'una taca solar. Vegeu Porus (astronomia).
 Biologia: Orifici invisible a simple vista present en la superfcie dels animals  i vegetals, especialment el que en la pell dels mamfers constitux l'obertura de les glndules sudorpares. Vegeu Porus (biologia).
 Fsica: Interstici entre les partcules o molcules que constituxen un cos. Vegeu Porus (fsica).
 Histria:
 Nom grec de Puru o Pururava, rei indi d'un estat del segle III aC situat entre els rius Hidaspes i Acesines, a l'actual Punjab; vegeu Porus (rei).
 Nom grec de Puru o Pururava, rei indi d'un estat del segle III aC que els grecs van anomenar Gandaris. Vegeu Porus de Gandaris.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35411" title="Corona solar" nonfiltered="3777" processed="3759" dbindex="13911">

La corona solar s la part exterior de l'atmosfera del Sol. Est situada entre la regi de transici i l'heliosfera. Mesura ms d'un mili de quilmetres i pot observar-se durant els eclipsis solars o utilitzant un dispositiu capa d'ocultar la llum del Sol i denominat corongraf. La densitat de la corona solar s un bili de vegades inferior a la de l'atmosfera terrestre i la seua temperatura aconseguix els dos milions de graus (mentres que la fotosfera t una temperatura aproximada de 6000C).

 Caracterstiques .
La corona solar est composta per xicotetes partcules  que eventualment sn llanades a l'espai per l'intens camp magntic solar produnt el vent solar i, en fenmens d'ejecci intensos, tempestats elctriques en la Terra. Estos toms llanats, al xocar amb la part superior de la nostra atmosfera sn els causants de les aurores en les regions polars Nord i Sud. 

Tots els detalls estructurals de la corona sn deguts al camp magntic del Sol.

 Estudi de la corona solar .
Durant un eclipsi, en 1870, Charles Young observant l'espectre de llum de la corona va identificar un tra verd l'origen del qual no va poder ser explicat. Entre les hiptesis que van circular en l'poca es va parlar d'un suposat element qumic desconegut que no estaria disponible en la Terra.
Fins a 1930, l'nica forma d'observar la corona era durant els eclipsis totals de Sol.
Grcies a la invenci, en 1930, d'un enginys dispositiu per a produir eclipsis artificials, els anomenats corongrafs, es va poder estudiar de forma ms accessible el fenomen de la corona solar.
En 1940 Edlen i de Grotrian van demostrar que les ratlles verdes no eren produdes per l'espectre de materials desconeguts sin d'toms altament ionitzats d'elements disponibles en la Terra com el ferro.

Vegeu tamb.
Ejecci de massa coronal;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35412" title="Olfacte" nonfiltered="3778" processed="3760" dbindex="13912">
L'olfacte s el sentit encarregat de detectar i processar les olors. s un sentit qumic, en el qual actuen com a estimulant les partcules aromtiques o odorferes despreses dels cossos voltils. Les substncies odorants sn compostos qumics voltils transportats per l'aire. 

Les olors sn detectades pel nas a travs de cllules receptores denominades neurones receptores  olfactives. La cllula olfactiva o cllula de Schultz s una neurona bipolar que es troba en l'epiteli nasal.

L'olfacte va estretament lligat amb el gust, ja que al ser mastegats els aliments, es desprenen milions de substncies voltils que capta la pitutria groga. Aix ajuda al cervell a percebre millor el sabor de l'aliment ingerit.

Vegeu tamb.
Sistema olfactiu



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35413" title="Jaume Segarra" nonfiltered="3779" processed="3761" dbindex="13913">
Jaume Segarra (Reus, ca.1480   1543) fou un pintor renaixentista.

Va ser autor de diversos retaules d'esglsies del Camp de Tarragona, dels que nicament es conserva  el de la Nativitat de Jess. Aquest, pintat per a la capella de Betlem de Reus, en l'actualitat es conserva en el museu de la ciutat. Es t notcia que el 1501 sign un contracte amb els jurats d'Aleixar per construir un "retaule de la Verge Maria", per no consta si l'obra arrib a bon port .

El 1527 estava associat amb el seu deixeble Francesc Olives (Tarragona?, 1502? - ?), que posteriorment seria autor del retaule dels Sants Metges de Vallmoll.

 Bibliografia .
 Salvador Vilaseca Anguera La pesta de l'any 1530 i el pintor Jaume Segarra de Reus Reus: Rosa de Reus, 1952;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35415" title="Cromosfera" nonfiltered="3780" processed="3762" dbindex="13914">

La cromosfera s la regi de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar. La seua observaci a simple vista noms s possible durant la fase total d'un eclipsi de sol.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35417" title="Fotosfera" nonfiltered="3781" processed="3763" dbindex="13915">
La fotosfera s la zona des de la que s'emet prcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la superfcie solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grnuls brillants que es projecten sobre un fons ms fosc. A causa de l'agitaci de la nostra atmosfera, estos grnuls pareixen estar sempre en agitaci. Ja que el Sol s gass, la fotosfera s un poc transparent: pot ser observada fins una profunditat d'uns centenars de quilmetres abans de tornar-se completament opaca. Encara que el limbe del Sol apareix prou ntid en una fotografia o en la imatge solar projectada amb un telescopi, es nota fcilment que la brillantor del disc solar disminux cap al limbe. Aquest fenomen d'enfosquiment del limbe s conseqncia que el Sol s un cos gass amb una temperatura que disminux amb la distncia al centre. La llum que es veu en el centre procedeix en la major part de les capes inferiors de la fotosfera, ms calenta i per tant ms lluminosa. Per al mirar cap al limbe, la direcci visual de l'observador s quasi tangent a la vora del disc solar i est mirant cap a les capes superiors de la fotosfera, que estan ms fredes i emeten amb una intensitat menor que les capes ms profundes en la base de la fotosfera; per esta ra, el limbe apareix menys brillant que el centre. La fotosfera t uns 100 o 200 km de profunditat. 

El signe ms evident d'activitat en la fotosfera sn les taques solars. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35418" title="Granulaci fotosfrica" nonfiltered="3782" processed="3764" dbindex="13916">
La granulaci fotosfrica s l'aspecte que presenta la  superfcie  solar (anomenada fotosfera), formada per un gran nombre de grnuls brillants en moviment. Estos grnuls tenen moltes vegades forma hexagonal i estan separats per fines lnies fosques. Sn l'evidncia del moviment balbotejant de gasos calents en la part exterior del Sol com a conseqncia del transport de la calor des de l'interior a l'exterior per convecci.

La duraci mitjana d'aquests grnuls s d'uns nou minuts. El dimetre mitj dels grnuls individuals s d'uns 700 a 1000 km i resulten particularment notoris en els perodes de mnima activitat solar. Hi ha tamb moviments turbulents a una escala major, que s'anomena  supergranulaci , amb dimetres tpics d'uns 35.000 km. Cada supergranulaci, cont centenars de grnuls individuals i, per lgica, al ser majors sobreviuen ms temps, entre 12 i 20 hores. Va ser Richard Christopher Carrington (1826-1875), cerveser i astrnom aficionat el primer a observar la granulaci fotosfrica en el segle XIX. El 1896, el francs Pierre Jules Csar Janssen (1824-1907) va aconseguir fotografiar per primera vegada la granulaci fotosfrica.

 Vegeu tamb .
 Fotosfera;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35421" title="Dau" nonfiltered="3783" processed="3765" dbindex="13917">


Un dau s un objecte que es fa servir en jocs per traure un nmero a l'atzar segons les lleis de la probabilitat. El ms com s un dau en forma de cub, de 6 cares, amb un numero del 1 al 6 marcat a cada cara amb punts. Els punts estan disposats de manera que les cares oposades sumen set. Per tamb n'hi ha amb altre nombre de cares, usats especialment en el joc de rol:

 Tetredre (4 cares);
 Cub o Hexedre (6 cares);
 Octedre (8 cares);
 Trapezedre pentagonal (10 cares);
 Dodecedre (12 cares) ;
 Icosedre (20 cares);

Els daus descendeixen de les tabes asitiques i apareixen ja mencionats al Mahabharata. Es fabricaven amb ivori o banya. El nom ve de la paraula rab per designar "nombre". Des dels inicis apareixen refrencies a daus trucats i a trampes en el seu s.

Jocs de daus.
Carrera de daus;
Mentider;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35422" title="Llei de Sprer" nonfiltered="3784" processed="3766" dbindex="13918">
La llei de Sprer prediu la variaci en la latitud d'aparici de les taques solars durant un cicle solar. La va descobrir l'astrnom angls Richard Christopher Carrington al voltant de 1861. El treball de Carrington va ser refinat per l'astrnom alemany Gustav Sprer.  
  
Al principi d'un cicle les taques solars, tendixen a aparixer al voltant de 30  a 45  de  latitud en la superfcie del Sol. A mesura que avana el cicle, les taques solars apareixen cada vegada a ms baixa latitud, fins que aconseguixen uns 15  en el mxim solar. La latitud mitjana de les taques solars continua disminuint fins als aproximadament 7  i llavors mentre el cicle vell acaba, les taques solars del nou cicle comencen apareixent a les latituds altes.  
  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35425" title="Efecte Wilson" nonfiltered="3785" processed="3767" dbindex="13919">
L'efecte Wilson s un terme creat per l'astrnom escocs Alexander Wilson el 1769 per descriure l'aparena de cavitats que tenen les taques solars quan es troben a prop del limbe solar.

Aquest efecte est causat per l'aparent desplaament de l'ombra de la taca respecte a la seva penombra. Si, mentre la taca es troba en el centre del Sol, la part d'ombra i la de penombra sn concntriques; quan la taca es troba prop del limbe solar, la part d'ombra sembla haver-se desplaat cap a un costat fins a tocar amb el lmit exterior de la penombra. Aix li dona a la taca una aparena tridimensional de  crter  o petit enfonsament en la superfcie solar. 

Les observacions de Wilson van mostrar que les taques solars eren trets en la superfcie solar, i no planetes menors o objectes situats sobre la superfcie del Sol. Per Wilson va anar ms enll i va concloure que les taques solars eren de fet depressions en la superfcie de la fotosfera, formades per la desaparici de part de la matria lluminosa que ell creia que cobria el suposadament fosc i slid interior del Sol.

 Causa .
El Sol no t superfcie slida, sin gasos amb densitat decreixent a mesura que ens allunyem del centre. Les taques solars sn regions de la fotosfera on el camp magntic solar s molt alt. Aquest camp magntic interromp el corrent de calor que prov del centre del Sol per convecci. Per tant, les taques solars sn fosques perqu sn ms fredes que la resta de la fotosfera (uns 4000 i 6000 C, respectivament).

La causa de l'efecte Wilson s la diferncia en l'opacitat de les regions d ombra, penombra i la fotosfera en general. L'opacitat est causada per l'absorci de radiaci per processos de fotoionitzaci i fotoexcitaci. A temperatures ms altes, ms toms queden completament ionitzats i l'abast dels processos d'absorci decreix. Com que la matria de la part d'ombra s ms freda, s tamb ms transparent que la de la penombra, i aquesta ho s ms que la fotosfera. Ms transparent significa que la llum que ens arriba des de la taca solar prov de capes ms profundes que la llum de la fotosfera del voltant. La profunditat de les taques s d entre 500 i 1.000 km, depenent de la seva mida.

 Pgines relacionades .
Taca solar;
Fotosfera;
Alexander Wilson;

 Enllaos externs .
 Explicaci i diagrama de l'efecte Wilson (en angls);
  i  (imatges de The East Antrim Astronomical Society on es pot apreciar l'efecte Wilson) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35428" title="Mac" nonfiltered="3786" processed="3768" dbindex="13920">


 Apple Macintosh, un tipus d'ordinador.
 Mac OS i Mac OS X, els sistemes operatius que fan servir els Apple Macintosh.
 Big Mac hamburguesa venuda als restaurants McDonald.
 Adrea MAC identificador d'un dispositiu de xarxa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35433" title="Eduard Toda i Gell" nonfiltered="3787" processed="3769" dbindex="13921">

Eduard Toda i Gell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomtic, egiptleg, antropleg, escriptor, historiador, bibligraf i filantrop catal. Va destacar per ser un pioner en egiptologia i el redescobridor de l'alguers.

Biografia.

El cnsol xino.
Fill natural d'un alcalde de Reus, va ser educat per la mare i pel seu oncle, el periodista i poltic reusenc Josep Gell i Mercader, insigne republic.

A Reus va estudiar amb Antoni Gaud i el 1870 ja va publicar el llibre Poblet: descripcin histrica. 

Va estudiar Dret a Madrid i va ingressar a la carrera diplomtica grcies a la seva facilitat pels idiomes. El 1873 guany unes oposicions a agregat diplomtic del Ministeri d Estat. El 1876 va anar com a vicecnsol a la Xina (Macau, Hong Kong, Canton i Xangai), el 1884, com a cnsol, a Egipte (el Caire), i ms tard al Regne Unit (Glasgow), a Finlndia (Hlsinki), a Frana (l'Havre), a Itlia (Cller) i a altres llocs.

A Egipte es va interessar per l'arqueologia egpcia, cincia en la qual fou el primer estudis de l'Estat Espanyol i de Catalunya. Va fer excavacions a Tebes, va publicar alguns estudis i va reunir una collecci d'objectes egipcis. A Pars va trobar els escrits d'Al Bei, que va donar a l'Institut Municipal d'Histria de Barcelona.

La pervivncia de l'alguers era desconeguda durant els segles XVIII i XIX. Mentre era cnsol a Sardenya, el 1887, el van informar de l'existncia d'una llengua que no era sard ni itali. Va redescobrir la pervivncia de l'alguers que va donar a conixer en dos llibres: Un poble catal d'Itlia: l'Alguer i Records catalans de Sardenya. 

El 1882, retornat a Catalunya, va entrar en contacte amb el moviment literari catal de la m de Vctor Balaguer, que el va introduir al cercle d'intellectuals de "La Renaixena", entre els quals era amistosament conegut com el cnsol xino. Des d'aleshores va escriure en catal.

Poblet.

En els ltims anys del segle XIX es va installar a Londres, on va posar fi a la seva carrera diplomtica i va tenir xit en els negocis. El 1918 va tornar ric a Catalunya i es va establir al monestir d'Escornalbou, que va reconstruir, i on va aplegar una valuosa biblioteca i una gran collecci d'antiguitats i obres d'art. Fou elegit membre de la Secci de Cincies de l'Institut d'Estudis Catalans (1916) i president de la Reial Societat Arqueolgica Tarraconense, va exercir altres crrecs de menys rellevncia i va publicar un gran nombre de llibres i articles.

L inters per Poblet que tenia des de jove (amb Gaud i Josep Ribera Sans havia elaborat un projecte per restaurar el monestir) es materialitz el 1920, quan ingress a la Comissi de Documents Histrics i Artstics. El 1930 es va installar a Poblet en ser nomenat president del Patronat de Poblet, creat per dirigir la recuperaci del monestir, activitat en la qual va treballar sense descans la resta de la seva vida. Des del 1936 va exercir alguns crrecs culturals regionals de la Generalitat. Els fons que va salvar els va poder lliurar a les noves autoritats franquistes el 1939 sense haver estat malmesos. Aviat va aconseguir ser rehabilitat pel nou rgim i va recuperar el crrec de president del Patronat poblet. 

Va morir al monestir de Poblet i hi va ser enterrat. L'Ajuntament de Reus li va dedicar un carrer de la ciutat i un collegi pblic porta el seu nom. La ciutat de Barcelona tamb li ha dedicat un carrer, al barri de Horta.

Obra.
Poblet. Datos y apuntes, 1870.
Annam and its minor currency, 1882.
Macao, records de viatge, 1883.
Poblet. Records de la Conca de Barber, 1883.
Un poble catal d'Itlia: l'Alguer, 1888.
Records catalans de Sardenya, 1903.
La premsa catalana a Sardenya, 1903.
Histria d'Escornalbou, 1926.
Bibliografia espanyola d'Itlia, en cinc volums, 1927-1931.
Bibliografia catalana de Sardenya.

 Bibliografia .
Gener Gonzalvo i Bou, Eduard Toda i Gell (1855-1941) i el salvament del Monestir de Poblet, a travs del seu epistolari, Barcelona, Publicacions de l' Abadia de Montserrat, 2005. ISBN 84-8415-726-1;
Gener Gonzalvo i Bou, Eduard Toda i Gell (1855-1941): imatges d'una vida al servei de Poblet, Poblet, , 2005.
Eduard Toda i Gell, El Monestir de Poblet: selecci d'articles (1883-1936). Edici anotada i introducci a cura de Gener Gonzalvo i Bou, Montblanc, Centre d'Estudis de la Conca de Barber, 2005.
Eullia Jard, El jove Eduard Toda i la Xina, "L'Aven" 316, Barcelona 2006.

Eduard Toda i Gell (Reus 1855 - Poblet 1941), Tarragona, Biblioteca Pblica de Tarragona, 2006. (biobibliografia);

 Enllaos externs .
Eduard Toda i Gell (Escornalbou: Associaci Cultural);
Eduard Toda i Gell (Antonigaudi.org);
Eduard Toda i Gell (Historia-Antigua.com) (en espanyol);
Eduard Toda i Gell, membre de l'IEC (IEC);
Ex-libris d'Eduard Toda i Gell (Centre de Lectura de Reus);
Obres d'Eduard Toda a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35435" title="Avril Lavigne" nonfiltered="3788" processed="3770" dbindex="13922">

Avril Ramona Lavigne,  Avril  (Avie), s cantant i cantautora. Va nixer el 27 de setembre de 1984 a Belleville, Ontario, Canad i s una de les artistes de pop-rock ms populars. Un detall fsic caracterstic el conformen els dos tatuatges de la cantant, l'un a la cara interior del canell esquerre en forma de l'estrella smbol de la seva inicial, i l'altre al lateral de l'altre canell en forma de cor i amb la inicial del seu marit, Deryck Whibley una D, en l'interior.

 La formaci del talent .
Tot i que s'acostuma a afirmar que va nixer a Napanee, all hi va anar poc desprs de nixer on, efectivament, va crixer. All va iniciar-se cantant msica country als deu anys mentre a la mateixa vegada aprenia a tocar la guitarra en el cor d'una esglsia.

N'Avril, prov d'una famlia un tant conservadora i s per aix que a vegades s'explica una mica l'esperit rebel que la caracteritza. Vora els tretze anys comen a tenir impacte ja la seva imatge fora de Napanee grcies a la destresa de la seva veu. Aquesta, li va comportar una interessant oportunitat en forma de premi, que consistia en un viatge a Ottawa per interpretar un duet amb una de les estrelles de la msica country, Shania Twain.

L'experincia va ser profitosa i fora alentadora, ja que a partir d'aquell moment, mentre cursava l'escola secundria, va comenar a enviar maquetes de les seves interpretacions a diverses marques, i companyies de mnagers per tot nord-Amrica. Aix, va atraure l'atenci d'una companyia, Nettwerk Management, que ja havia llenat grups i cantants com Sarah McLachlan, Sum 41 o Barenaked Ladies

 Arista Records .

Als 16 anys, el cap d'Arista Records, L.A. Reid va saber d'ella, i la va anar a trobar al seu estudi desprs del pas d'un representant de la mateixa discogrfica i li van fer l'oferta. Avril, va signar, i aviat es va traslladar a Nova York per gravar el seu primer lbum.

Aquest trasllat, per, no acaba d'aclimatar n'Avril amb la msica. Va provar de co-escriure canons, per no se'n va sortir, i li proposen d'anar a Los Angeles, Califrnia, on rebr l'ajut de Clif  Magness i de l'equip compositor de canons, anomenat  The Matrix , llurs previs treballs incloen canons per Sheena Easton i l'avui famosa Christina Aguilera.

 Let Go .

Let Go, el primer disc de n'Avril Lavigne, de gran impacte popular, sort a la venda el 4 de juny del 2002 obtenint, com un rcord, el ttol de qudruple plat en noms sis mesos per la Recording Industry Association of  America. D'aquesta manera seria nomenada artista revelaci als premis MTV Music Awards el 2002 i, un any desprs, es consolidaria als Juno Awards tot guanyant ne quatre de sis nominacions. A ms a ms, tot i no guanyar-ne cap, ha estat nominada per a vuit premis Grammy.

Abans de tot aix, s'ha de dir, que primer va sortir el single, Complicated, a l'inici de la primavera del 2002 que va aplanar el cam de l'lbum Let Go tot escalant ja posicions a les llistes d'xits.

Com a xifra rcord, des del juny del 2004, n'Avril, amb el seu disc Let Go, ha venut 14.000.000 de cpies (sense comptar les que la gent es puguin haver distribut mitjanant la descrrega des d'internet), arribant al nmero 1 de les llistes d'xits al Regne Unit, Austrlia i el Canad i al 2 als Estats Units. Al Canad, tot havent debutat en el lloc vuit a les Billboard Charts. Ressalta la dada que ha  resultat ser l'artista ms jove que ha venut ms d'un mili de cpies. Quatre hit singles han estat, a ms, nmero 1 a diverses parts del mn; en part, grcies a l'aportaci en tres d'aquestes, del grup  The Matrix .

Les canons en concret, sn: Complicated, nmero 1 als Estats Units i a Austrlia i dos a la Billborad Hot 100; Sk8er boi, nmero 1 al Canad i top ten a Austrlia, i els Estats Units; I'm with you, nmero 1 als Estats Units i al World Adult Charts (llistes compostes pels pasos segents: Estats Units novament, el Regne Unit, Canad, Alemanya, Frana i Austrlia) i al quatre a la Billboard Hot 100; Losing grip, nmero 1 a Canad, des a Taiwan, vint a Xile i entre els millors 50 en una taula de compositors europeus.

A banda de tot aix, Complicated, comprn una curiositat ms; en primer lloc, aquest single va trencar un rcord establert per Madonna, en el qual la cantant de Music amb aquesta can havia roms deu setmanes seguides com a nmero 1 a la Contemporary Hit Radio Chart. L'Avril, aconsegu una setmana ms. 

My World.
Aquest DVD musical, que tamb inclou un CD, Avril Lavigne fa un reps al seu estil de vida fent incs en el seu mode de vestir en una srie de reportatges, que inclouen actuacions en directe i un concert complet. Al CD hi han diverses canons tant del primer lbum com versions.

Aquest mrqueting al voltant de la seva persona, ha estat fora similar al d'altres cantants com ara Britney Spears que desprs del seu primer xit, ha protagonitzat diversos escndols. Aix, ha plantejat molts debats al voltant d'aquesta nova fornada d'artistes, que han desplaat els homes de les llistes d'xits a base de disc i figura, prioritzant-ne el segon aspecte. Avril, s un exemple a l'haver estat escollida diversament a la llista de la revista FHM de les 100 dones ms belles. En aquest sentit, Avril tamb ha pres part en les sessions fotogrfiques de la revista sensual per a homes MAXIM.  Aix, moltes tertlies musicals, han omplert diversament l'espai, en referir-se a aquest aspecte concret en s les noies venen ms segons criteris fsics o per la msica. 

Avril, tamb ha rebut crtiques que ha rebut fins el 2003 per fer servir les corbates com a pea de vestir. El 2003 va deixar de dur-les decepcionant molts fans que l'havien imitada confiant en el seu esperit rebel. Ella mateixa, sempre havia viatjat amb una bossa plena de corbates; moltes regalades i d'altres comprades per ella. Del seu estil, ella en diu  Skater chic  fashion style.

 Under my Skin .

En aquest disc, n'Avril, ha posat una injecci de rock fora ms notria que en el primer lbum, la qual cosa ja va notificar, quan va dir que considerava Let Go com un lbum pop amb un parell de canons rock, tot assenyalant que en el futur s'hi dedicaria ms en aquest sentit.

Under my Skin, va sortir a la venda el 25 de maig de 2004, i va recollir la collita del primer disc de seguida, tot arribant al nmero 1 de les llistes d'xits al Regne Unit, Estats Units, Canad i Austrlia mentre que tamb al Billboard Internet Charts. Si el seu primer lbum es considerava fora comercial, en el segon ha fet un treball una mica ms ntim cosa que el pblic, en general, ha sabut apreciar segons confirmen, per exemple, aquests resultats a les llistes d'xits. Tot i aix, el ress meditic no ha estat tan gran com en el debut, comparant l'xit dels singles.

Aquest xit, s degut a l'ajut de Chantal Kreviazuk una compositora i cantautora canadenca de referncia. No s'ha d'oblidar, que per repetir i millorar l'xit, l'Avril ha disposat tamb de tres productors, com han estat Butch Walker del grup Marvelous 3, Raine Maida de Lady Peace i Don Gilmore, el ms fams de tots tres, que ha produt tamb a altres grups com sn Good Charlotte o Linkin Park.

Pel que fa al desglossament en els tres singles ms exitosos hi ha Don't tell me, primer lloc a les llistes d'xits argentines, top 5 al Regne Unit i Canad i top 10 a Austrlia, Brasil i l'European Composite Chart; My happy ending fou el nmero 5 de la Billoboard Hot 100; Nobody's home, que noms va aconseguir arribar al 41 a la Billboard Hit 100, grcies a l'esfor dels fans i l'acceptaci de la gent, que el fu un hit.

D'aquest disc, l'Avril Lavigne n'ha extret, tamb, diversos premis, com ara el World Music Award 2004 per ser l'artista de pop-rock favorita, liderant un altre com els premis Juno, el 2005, recollint tres premis de cinc nominacions, sumant set en el total del seu palmars pel que fa a aquest premi, que sembla haver estat encisat per ella.

El gir, que ha preconitzat cap al rock, o el punk com ella l'ha qualificat de vegades, ha irritat la vella escola, s a dir, els iniciadors del moviment musical punk als anys setanta del segle vint. La comunitat del denominat hardcore punk, han mostrat obertament en diverses ocasions els seus recels per l'Avril i el seu tipus de msica que, segons ells, dilueix la visi que tenen realment del punk. A ms a ms, el carcter peculiar i caracterstic per posar ms llenya al foc, de l'Avril, no han contribut pas a refredar el clima de tensi amb aquest collectiu, ja que ha mostrat un profund desinters pels iniciadors d'aquest moviment i els seus seguidors que l'ha dut a sser etiquetada a vegades com una "presumida" o una "creguda".

Avril, va portar a Catalunya l'audici en concert d'aquest lbum al Palau Sant Jordi de Barcelona el 27 de maig de 2005, un concert de poc ms d'una hora i quart en el marc de la seva gira Bonez Tour Eyes 2005. Anteriorment, Avril ja havia passat per la ciutat comtal el 28 de novembre de 2002 en motiu de la gala dels Premis Ondas (Vdeo).

 Incidents diversos .
L'Avril s una noia que li agrada sortir a la nit i de vegades s'ha vist involucrada en baralles, com va narrar una vegada a Rollingstone.com  l'altre nit vaig estar en tres baralles [ ] estava en un club quan una noia m'estava parlant. Ella em va empenyar i la vaig tirar a terra. La seguretat, va arribar, i com jo estava al capdamunt, em van fotre fora 

En un altre cas, s famosa ja, la baralla que ha mantingut amb una noia, que a la vegada ha rebut fora crtiques per ser una creaci ntegra de la factoria Walt Disney, que l'ha tingut en contracte poc desprs de nixer fins encara ara. s la Hilary Duff donant-li, naturalment, totes les facilitats.

L'incident es va desenvolupar el mar de 2004. La Hilary va criticar l'Avril, en teoria d'ideologia totalment contraposada, cosa que a priori encresparia ms la baralla, quan aparentment l'Avril va criticar els seus fans per que anessin vestits com ella. Una cosa que d'entrada sobta, ja que a la pgina web de l'Avril, hi ha, com de la majoria de cantats un marxandatge amb peces de vestir d'ella. Entre d'altres coses, Hilary, li va retreure que era una  mesquina  i que  hauria d'estar feli d'aquesta gent com tu que volen ser com tu .

En la rplica, Avril va respondre en una emissora de rdio de Boston dient que la Hilary era  una nena de mam  o  estic segura que s simptica i dola. Estic segura que s tot somriures  entre d'altres comentaris molt ms ofensius.

En la mateixa entrevista radiofnica, sembla ser que els propis periodistes, conscients del ganxo d'audincia que tot aix els reportava, varen perdre els papers, o es varen aprofitar de la joventut i les sortides de la jove Avril, per motivar-la a trencar una prpia foto d'ella.  I hate that fucking photo  deia la dues vegades (2003 i 2004) participant en el concurs de bellesa de la revista FHM.

El 15 de juliol de 2006, en una cerimnia ben tradicional, n'Avril va contraure matrimoni amb el cantant de Sum 41, Deryck Whibley a Montecito.


 Discografia .

 lbums .

 Let Go (2002);
 Under My Skin (2004);
 The Best Damn Thing (2007);


 Singles/Senzills i EPs .

Let's Go (2002) ;

Singles
 Complicated (2002);
 Sk8er Boi (2002);
 I'm With You (2002);
 Unwanted  Radio single (2003);
 Losing Grip (2003);
 Mobile (2003) Single Exclusiu per Austrlia i Nova Zelanda;

EPs
 Let Go Snippet Sampler (2002);
 Let Go Special Sampler (2002);
 The Angus Drive Ep (2002);
 Try To Shut Me Up (2003);


Under My Skin (2004);

Singles
 Take Me Away Radio single (2004);
 Don't Tell Me (2004);
 My Happy Ending (2004);
 Nobody's Home (2004);
 He Wasn't (2005);
 Fall to Pieces (2005) Single exclusu per a Estats Units;

 EPs
 Avril Live Acoustic (2004);

The Best Damn Thing (2007);

Singles
 Keep Holding On (2006) Single promocional de la banda sonora (soundtrack) d'Eragon;
 Girlfriend (2007);
 When You're Gone (2007) ;
 Girfriend Dr.Luke Remix ft Lil Mama (2007) Single noms disponible a i-Tunes;
 Hot  (2007);
 Innocence  (2008) Single noms disponible a Itlia i Espanya;
 The Best Damn Thing (2008);

EPs

 Control room - Live EP (2007) (Acstic en viu, noms disponible a internet);
 Girlfriend The Remixes (2007);

 DVDs .
2003 - My World;
2005 - Live at Budokan: Bonez Tour;
2008 - The Best Damn Tour - Live in Toronto;

 Documentals .
2002 Skater Girl (DVD no autoritzat);
2006 Girlstalk : Avril Lavigne (DVD no autoritzat);
Maximum : Avril Lavigne (2003) (CD no autoritzat);
Avril Lavigne : Exposed (2007) (CD no autoritzat);

 Videografia .

De l'lbum "Let Go": (2002) 
 Complicated (2002);
 Sk8er Boi (2002);
 I'm With You (2002);
 Losing Grip (2003);

De l'lbum "War Child: Hope": (2003)
 Knockin' on Heaven's Door (2003);

De l'lbum "Under My Skin": (2004)
 Don't Tell Me  (2004);
 My Happy Ending (2004)                        ;
 Nobody's Home (2004);
 He Wasn't (2005);

De l'lbum" The Best Damn Thing": (2007)
 Girlfriend (2007);
 Girlfriend (Remix) feat. Lil Mama (2007);
 When You're Gone (2007) ;
 Hot (2007);
 The Best Damn Thing (2008);


Referncies.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35446" title="Advanced Linux Sound Architecture" nonfiltered="3789" processed="3771" dbindex="13923">


ALSA (sigles de Advanced Linux Sound Architecture, Arquitectura de so de Linux avanada) s un mdul del nucli de Linux que substitueix diferents controladors de targetes de so amb un sol dispositiu de controladors el qual t la capacitat de controlar diverses targetes. Algunes de les caracterstiques d'ALSA s l'autoconfiguraci de la targeta de so, la possibilitat d'usar diversos sistemes de so, etc.

Algunes eines de so professionals (com el JACK fan servir ALSA com a base per algunes o diverses de les seves caracterstiques.

Liderat per Jaroslav Kysela, el projecte va crear com un controlador de Linux per la targeta de so Gravis Ultrasound el 1998, va ser desenvolupat separat del nucli Linux fins que es va introduir a la branca de desenvolupament 2.5 el 2002 (2.5.4-2.5.5)1. En la versi 2.6 de Linux substitueix l'OSS per omissi.

 Caracterstiques .
ALSA va ser dissenyat per suportar algunes caracterstiques, que en el seu temps, encara no suportava OSS:

 Maquinari sintetitzador de MIDIs;
 Maquinari mesclador de diversos canals;
 Operacions Full-duplex;
 Funciona amb multiprocessadors, controladors segurs amb fils;

Per proveir aquestes caracterstiques, l'ALSA t una API ms gran i ms complexa que la d'OSS, per tamb pot ser ms difcil desenvolupar aplicacions que usen ALSA. Tot i aix, ALSA ofereix una capa d'emulaci OSS, per tant es pot usar una API OSS ms simple i portable.

Darrera els controladors de so, ALSA t una biblioteca d'usuari pels desenvolupadors que volen usar les caracterstiques del controlador amb una API de ms nivell que la interacci directa amb els controladors del nucli.

 Enllaos externs.
  Lloc web d'ALSA;
  Wiki d'ALSA;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35448" title="Bogomilisme" nonfiltered="3790" processed="3772" dbindex="13924">
El bogomilisme s una heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Esglsia, fruit del diable. Els grups de monjos predicaven l'amor lliure i consideraven el llibre ms sagrat l'evangeli segons Sant Joan. El bogomilisme va triomfar sobretot entre les classes ms pobres de l'est d'Europa pel rebuig a les riqueses i al poder. Es creu que va nixer a Bulgria i va estingir-se a Bsnia. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35459" title="Castell de Puilloren" nonfiltered="3791" processed="3773" dbindex="13925">


El Castell de Puilloren (en occit Puglhauren) s un castell d'Occitnia, al departament de l'Aude (Frana), al cim del Mont Ardu a 697 m., del qual se'n poden veure encara unes restes bastant ben conservades. Al costat del poble de Puilloren, i prop del poble de La Pradla en el terme de La Pradla, va ser durant quatre segles la fortalesa ms meridional de Frana. Castell pedaggic per excelncia, Puilloren representa la plaa defensiva ms completa.

Histria.

El nom apareix per primera vegada el 958 en una carta on Lotari I de Frana concedeix al monestir de Sant Miquel de Cuix el territori prebostal de Puilloren a la vall de Santa Creu. El document menciona tamb la presncia d'una esglsia de Sant Lloren que serveix de refugi fortificat i elevat d'poca carolngia.

El castell primitiu, dit de Sant Lluc, fou bastit entre 958 i 986 dins d'una gran propietat cedida al monestir de Cuix pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besal, i fou ampliat amb la gran muralla que encara subsistia als segles XI i XII, fou fortificat de nou i reparat al llarg del XIII.

El castell pertangu als senyors de Perapertusa i el primer conegut s Pere Catal, vassall de Pere de Perapertusa el 1217. El 1229 pertanyia a Guillem de Perapertusa i el 1242 a Roger Catal, fill de Guillem.

Ctars. 

El 1241 s'hi va allotjar Pere Paraire, diaca ctar de la Fenolleda. Tamb s'hi refugiaren alguns perfectes el 1245 i 1246. Sim de Montfort mai no s'apoder del castell.

Domini francs.

Cap el 1250 ja era en mans del rei Llus IX de Frana i el 1255 el senescal de Carcassona va rebre l'ordre de Sant Llus de fortificar-lo. El 1258 el tractat de Corbeil va assegurar el castell a Frana i el 1259 s'hi va establir una guarnici sota les ordres del senyor de la fortalesa Od de Monteuil. El 1263 i cap el 1280 s'hi van fer obres.

Desprs del tractat dels Pirineus (1659), el castell, com els altres quatre fills de Carcassona, va perdre importncia estratgica en deixar de ser fronterer i va acollir una guarnici de veterans fins a la Revoluci durant la qual se l'abandona definitivament.

Arquitectura.


A l'exterior, s envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles. Una gran torre quadrada del segle X s'aixeca a l'angle nord-oest.

A l'interior, a la dreta del pati es veu les torres i l'antiga cisterna. Una rampa porta a una terrassa d'accs a l'edifici principal on es troben dues torres circulars i una de quadrada, la ms elevada, coneguda com Torre de l'homenatge. La torre circular situada a l'oest es coneix com Torre de la Dama Blanca perqu s'hi va allotjar Blanca de Bourdon, neboda de Felip IV el Bell, en una parada durant un viatge. Fora ben conservada amb voltes de creueria que descansen sobre unes cartelles prismtiques i un arc cruciforme; un conducte vertical permet la comunicaci per veu entre les diverses altures de la torre. Entre ambdues torres hi ha una cisterna que recull aigua de pluja i a dalt tres conductes situats a la cortina de la muralla amb un dels matacans que disposen de latrina.

Llegendes.

Una llegenda conta que la Senyora Blanca, la neboda petita de Felip el Bell, ve durant les nits pllides a passejar les seves vaporoses veles sobre el cam de ronda de les muralles desmantellades.

Accs.

L'accs al castell es fa des la carretera D22, en una desviaci que puja cap al puig fins arribar a una zona d'aparcament amb una botiga de records. Des d'all es puja per un cam en no gaire bon estat, fins al accs en ziga-zaga, aqu per mitja d'unes escales de pedra, fins arribar a la porta d'entrada.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35460" title="Puilloren" nonfiltered="3792" processed="3774" dbindex="13926">
Puilloren (en occit Puglauren, en francs Puilaurens) es un petit poble situat al departament del Aude (Frana), a la carretera D22 i als peus del castell de Puilloren situat a la cimera del Mont Ardu. Forma part del municipi La Pradella-Puilloren i t uns 100 habitants.

A la vora s ha trobat una cova paleoltica del magdaleni superior, de fa uns dotze mil anys.

El 958 Lotari I de Frana va donar el territori prebostal de Puilloren (format per tota la Vall de la Boulzane o de Santa Creu) al Monestir de Sant Miquel de Cuix. A la cimera del mont Ardu sembla que hi havia una esglsia dedicada a Sant Lloren. Una butlla papal de Joan XV esmenta la capella de Santa Creu a Lavagnac, i al seu costat menciona un lloc anomenat La Capelheta, que podria ser la capella de Sant Lloren abans a la cimera i ara reconstruda  al pla. El terreny va formar part dels dominis dels senyors de Perapertusa fins que cap el 1250 van passar al rei de Frana desprs de la guerra dels albigesos. L esglsia de Sant Lloren va mantenir l'activitat i va ser objecte de reformes el 1695. Es va reformar totalment el 1992. Disposa d un retaule d estil barroc que cobreix l'absis; la part central es un llen on hi apareix representat el Crist a la creu emmarcat per les esttues de la Mare de Deu i de Sant Lloren. El cementiri hi est annexat.

El poble medieval fou abandonat cap el segle XV per apropar-se ms al castell. La Pradella encara no existia.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35461" title="Repblica Centreafricana" nonfiltered="3793" processed="3775" dbindex="13927">



La Repblica Centreafricana s un pas sense sortida al mar, situat al centre d'frica. Limita al nord amb el Txad, a l'est amb el Sudan, al sud amb la Repblica del Congo i la Repblica Democrtica del Congo (l'antic Zaire) i a l'oest amb el Camerun.

Va ser colnia francesa amb el nom d'Ubangui-Chari. Els governs militars s'hi han succet des del 1960, any en qu va aconseguir la independncia, fins al 1993.
 Geografia .
 Llenges .
Les llenges oficials o nacionals sn el xango i el francs. El SIL International ha llistat un total de 70 llenges, de les que una no t cap parlant que la tingui com a llengua materna: 
Ali (llengua): 35.000 parlants a les sots-prefectures de Boali, de Bimbo (Centreafrica), de Boda (Centreafrica) i de Yaloke.
Banda, Mig-Meridional: 100.000 parlants, a les sots-prefectures d'Alindao, de Mobaye, de Mingala, de Kembe i de Kouango. Tamb es parla a la Repblica Democrtica del Congo i al Sudan.
Banda, Central-Meridional: 150.000 parlants a la Repblica Centreafricana. Entre els seus parlants hi ha 55000 Langba i 95000 Ngbugu. Es parla a les sots-prefectures de Sibut, Mobaye, Alindao, Kembe i Mingala.
Banda, Togbo-Vara: 12.000 parlants a les sots-prefectures de Bria i de Bambari.
Banda, Centro-Occidental: 4500 parlants a la Repblica Centreafricana. Hi ha 1000 Wojo que la parlen.
Banda-Bambari: 183.000 parlants, que inclouen a 4000 Gbende i 2000 Joto. Es parla a les sots-prefectures de Linda (Centrefrica, Bambari, IppyGrimari, Bakala i Alindao.
Banda-Banda: 102.000 parlants a les sots-prefectures de Bria, Yalinga, Bakouma, Sibut, Dekoa, Damara, Grimari, Bossangoa, Bozoum, Bocarangoa i Paoua.
Banda-Mbrs: 42.500 parlants a les sots-prefectures de Mbrs, Kaga Bandoro, Bouca, i Bakala. Tamb es parla al Sudan.
Banda-Ndl: 35.500 parlants a les sots-prectures de Ndii, Bamingui, Ouadda, i Kaga Bandoro. Tamb es parla al Sudan.
Banda-Yangere: 26.500 parlants a les sots-prefectures de Nola, Bambio, Berberati i Carnot.
Birri (llengua): 200 parlants, d'una poblaci tnica de 5000. Al Sudan tamb s'hi havia parlat per avui en dia ja no s'hi parla. ;
Bodo (llengua): Est gaireb extingida, ja que noms es van trobar 15 parlants (1996) a la prefectura de haut-Mbomou. No hi havia ms de tres persones que parlaven bodo al mateix poblat. Provenien del Sudan actual, a on no en queda cap parlant.
Bofi (llengua)23.500 parlants a les sots-prefectures de Boda i Bimbo.
Bokoto: 130.000 parlants a les sots-prefectures de Baoro, Carnot i Boda.
Buraka (llengua): 2500 parlants a la sots-prefectura de Mobaye. Tamb es parla a la Repblica Democrtica del Congo.
Dagba (llengua):40.000 parlants a les sots-prefectures de Batangafo, Kabo i Bossangoa. Tamb es parla al Txad.
Dendi (llengua): 10.000 parlants a la sots-prefectura d'Ouango.
Francs: 9000 parlants coma llengua materna a la Repblica Centreafricana.
Fulfulde, Bagirmi: 156.000 parlants a la Repblica Centreafricana. Tamb es diu Bagirmi Fula o Peul.
Furu (llengua): 4000 parlants a onze poblats de la sots-prefectura de Mobaye.
Ganzi (llengua): 1400 parlants a la Repblca Centreafricana.
Gbanu (llengua): 95.000 parlants, a les sots-prefectures de Carnot i Bossembl, al nord de Bogangolo.
Gbanziri (llengua): 14.500 parlants a la sots-prefectura de Kouango, al riu Ubangi. Tamb es parla a la Repblica Democrtica del Congo.
Gbaya, Nord-Occidental: 200.000 parlants a les sots-prefectures de bouar, Baboua, bocaranga i Paoua. Tamb es parla al Camerun, la Repblica del Congo i Nigria.
Gbaya, Sud-Occidental: 164.000 parlants a les sots-prefectures de Berberati, Carnot, Gamboula i Nola. Tamb es parla al Camerun.
Gbaya-Bossangoa: 176.000 parlants a les sots-prefectures de Bossangoa i Batangafo.
Gbaya-Bozoum: 32.500 parlants a la sots-prefectura de Bozoum.
Gbayi (llengua): 5000 parlants a la prefectura de Mingala Septentrional.
Geme (llengua): 550 parlants a dues poblacions del nord d'Ndl.
Gubu (llengua): Es parla a la Repblica Centreafricana.
Gula (llengua): 13.000 parlants a la sots-prefectura, amb la frontera amb le Sudan, a prop de Kafia Kingi. Tamb es parla al Sudan.
Gundi (llengua): 9000 parlans al sud i a l'est de la sots-prefectura de Nola, al riu Sangha, a la frontera amb la regi Yaka.
Kaba (llengua): 72.000 parlants a les sots-prefectures de Paoua i Marounda. Tamb es parla al Txad.
Kako (llengua): 10.400 parlants a Gambula, a prop de la frontera amb le Camerun.
Kara (llengua): 4800 parlants a la sots-prefectura de Birao.
Kare (llengua): 93.000 parlants, entre els quals hi ha 57.500 Kare i 35.500 Tale. es parla a les sots-prefectures de Bozoum i Bocaranga. Tamb es parla al Camerun.
Kpagua (llengua: 3.830 parlants a la Repblica Centreafricana.
Kpatili (llengua): 4500 parlants a la prefectura de Mingala Meridional.
Laka (llengua): 2.050 parlants a 0 poblats de la sots-prefectura de Bocaranga, a la frontera amb el Txad.
Langbashe (llengua): 40.000 parlants a la sots-prefectura de Kouango. Tamb es parla a la Repblica del Congo.
Limassa (llengua): Hi ha pocs parlants a la frontera amb la Repblica del Congo.
Lutos (llengua): 17.000 parlants a les sots-prefectures de Ndl, Kaga Andoro i Kabo. Tamb es parla al Txad.
Manza (llengua): 220.000 parlants a les sots-prefectures de Bouca, Kaga, Bandoro, Mbrs, Dekoa, Sibut i Grimari. ;
Mbangi (llengua)2750 parlants a les sots-prefectures de Bangassou, Ouango i Alindao.
Mbati (llengua): 60.000 parlants a la Repblica Centreafriana.
Mbay (llengua): 8300 parlants a les sots-prefectures de Markounda i Batangafo. ;
Mbum (llengua): 12.500 parlants a la sots-prefectura de Bocaranga, a la frontera amb el Camerun.
Monzombo (llengua): 1600 parlants a la sots-prefectura de Mongoumba.
Mpiemo (llengua): 24.000 parlants a la sots-prefectura de Nola. Tamb es parla a la Repblica del Congo i al Camerun.
Ngam: 17.700 parlants a la sots-prefectura de Kabo.
Ngando: 5000 parlants a la sots-prefectura de Mbaki.
Ngbaka Ma'bo: 88.000 parlants a les sots-prefectures de Mbaiki, Bimbo i Mongoumba. Tamb es parla a la Repblica del Congo i a la Repblica Democrtica del Congo.
Ngbaka Manza: 29.000 parlants a les sots-prefectures de Damara, Bogangolo i Boali. ;
Ngombe (llengua): 1450 parlants a la prefectura de Mambere Kade.
Nzakara: 50.000 parlants a les sots-prefectures de Bangassou, Bakouma i Gambo. Tamb es parla a la Repblica Democrtica del Congo. ;
Pana (llengua): 82.000 parlants a la sots-prefectura de Bocaranga. En parlen 63000 Pana, 10000 Pondo i 9000 Gonge.
Pande (llengua): 9700 parlants a les sots-prefectures de Nola i Berberati.
Runga: 21500 parlants a la prefectura de Bamingui-Bangoran i a Bangui.
Sango (llengua): 350.000 parlants a la Repblica Centreafricana. En parlen 24.573 Sango Riverains. Tamb es parla al Txad, a la Repblica Democrtica del Congo i a la Repblica del Congo.
Sango, Riverain (llengua): 34.500 parlants a la sots-prefectura de Mobaye, al riu Ubangi.
Sara Dunjo: 4000 parlants a la sotsprefectura d'Ndl, a la frontera amb el Txad, a 9 poblats. ;
Sara Kaba: 13.600 parlants a les sots-prefectures d'Ndl i de Birao.
Suma (llengua): 50.000 parlants a les sots-prefectures de Bossangoa, Markounda i Paoua.
To (llengua): Llengua no classificada.
Ukhwejo: 2000 parlants a la Repblica Centreafricana.
Vale (llengua): 5400 parlants a les sots-prefectues de Batangafo, Kabo i Kaga Bandoro.
Yaka (llengua): 15.000 parlants a les sots-prefectues de Nola, Bambio, Mbaki i Mongoumba. Tamb es parla a la Repblica del Congo.
Yakoma (llengua): 100.000 parlants a les sots-prefectues de Kembi i Ouango. La majoria al riu Ubangi. Tamb es parla a la Repblica Democrtica del Congo.
Yulu (llengua): 4000 parlants a les sots-prefectures de Ouadda-Djali i Ouadda. Tamb es parla a la Repblica Democrtica del Congo i al Sudan.
Zande (llengua): 62.000 parlants a les sots-prefectues de Rafa, Zmio i Obo.

A ms a ms, a la Repblica Centreafricana tamb es parla Bangi (7500 parlants), Bomitaba (224 parlants), Gbaya, Hausa (20.000 parlants), Lingala (10.720 parlants), Mbandja (1400 parlants), Ngbaka (3000 parlants), Ngundi, Ngbandi Septentrional (300 parlants) i rab Shuwa (63.000 parlants).

 Referncies .




























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35462" title="Mont Ardu" nonfiltered="3794" processed="3776" dbindex="13928">
El Mont Ardu es una muntanya al departament de l'Aude (Frana) a la cimera de la qual hi ha el Castell de Puilloren. Te uns 650 metres d'altura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35464" title="La Pradella-Puilloren" nonfiltered="3795" processed="3777" dbindex="13929">


La Pradella-Puilloren (en occit la Pradla-Puglauren, en francs Lapradelle-Puilaurens) s un municipi francs, situat al departament d'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell, format per la uni dels pobles de Puilloren i de Lavagnac (La Pradella) que t una extensi de ms de 3.000 hectrees i una poblaci de 236 habitants. Tradicionalment s de la comarca de la Fenolleda, per en va quedar separat amb la constituci dels departaments.

El bosc cobreix 1.800 hectrees del terme, de les quals 839 hectrees sn boscos comunals i 967 hectrees boscos demanials. Cada any se'n talen 1.599 metres cbics de mitjana. El bosc principal s el de Fanges, demanial, que abans fou reial, amb gaire b 1.000 hectrees. El bosc s principalment de pi (76%).

En el seu terme hi ha el castell de Puilloren.

El 1868 es van segregar del terme les viles de Salvezine i de Caunil, que avui formen el municipi de Salvesines.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35465" title="La Pradella" nonfiltered="3796" processed="3778" dbindex="13930">
La Pradella es un poble del departament d'Aude (Frana), que forma part del terme de La Pradella-Puilloren

El poble, al costat del poble anomenat Lavagnac, es va fundar el segle XIX com a resultat de la implantaci d activitats relacionades amb la fora hidrulica del riu Boulzane: les filatures i les serradores. El 1904 es va construir un ferrocarril de Quilhan a Ribesaltes, passant per La Pradella, que el 1939 es va convertir en lnia de viatgers. 

El poble es la vora de Carretera, prop de la vila de Puilloren a la que s arriba per un desviament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35467" title="Indus" nonfiltered="3797" processed="3779" dbindex="13932">
Aquest article s sobre el riu Indus d'sia, pero tamb hi ha un article sobre el riu Indus de Cria i un article sobre la constellaci Indus;
---- 

L'Indus (en sindhi            , Sindh Nadi, conegut com a Sindhu en snscrit) s el principal riu del Pakistan. Abans de la divisi del subcontinent indi en els moderns estats de l'ndia i el Pakistan el 1947, l'Indus era el segon riu en importncia a la regi, desprs del Ganges, tant en termes culturals com comercials; a ms, el nom de l'ndia deriva del d'aquest riu. A la seva vall hi aparegueren algunes de les civilitzacions urbanes ms antigues del planeta.

Naix al Tibet, a una altura de 5.500 metres sobre el nivell del mar, i segueix el seu curs a travs de les valls principals de la serralada de l'Himlaia en direcci nord-oest, per a desprs travessar el Caixmir i girar bruscament cap al sud al llarg de tot el Pakistan. Desprs de passar per la ciutat de Hyderabad, desemboca en un delta al sud-est de Karachi, la que fou primera capital del Pakistan. 

La longitud total de riu oscilla entre els 2.900 i els 3.180 quilmetres. El cabal mitj s de 6.700 m/s i l'rea total ocupada per la seua conca s d'1.081.700 km. A la seua desembocadura a la mar d'Oman, l'Indus forma un extens i frtil delta, amb una superfcie de 7.770 km que s'estn a travs de 200 km de costa. 

El delta de l'Indus s considerat una de les regions ecolgiques ms importants del planeta. En aquest riu es troba una espcie nica de dof, el dof de l'Indus, molt semblant a l'espcie de dof que habita al Ganges. Segons un cens elaborat el 2001, hi havia un total de 1.100 exemplars vius d'aquest animal.

El nom Indus deriva del nom snscrit del riu, que era i s Sindhu. En antic persa era Hendu, en hebreu Hoddu. Els grecs ometeren l'h i van convertir Hendu en Indu, per algunes narracions (com el Periplus Maris Erythraei) fan esment al seu antic nom "Sindus".











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35489" title="Bric" nonfiltered="3798" processed="3780" dbindex="13933">

Un bric s un envs hermtic mixte usat habitualment per a contenir begudes fet de plstic, cartr i alumini. Aquests materials estan disposats en 5 lmines superposades: 3 de polietil, 1 d'alumini i 1 de paper Kraft d'alta qualitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35490" title="KOffice" nonfiltered="3799" processed="3781" dbindex="13934">

KOffice s un paquet d'aplicacions d'ofimtica, s a dir una suite ofimtica, del projecte KDE, semblant a OpenOffice.org o a Microsoft Office.

KOffice usa el format OASIS OpenDocument.

 Aplicacions .

 KWord: Processador de textos.

 KSpread: Treball amb fulls de clcul.

 KPresenter: Aplicaci de presentacions.

 Kivio: Aplicaci de diagrames.

 Karbon14: Aplicaci de dibuix vectorial.

 Krita: Aplicaci de manipulaci d'imatges.

 Kexi: Aplicaci de creaci i edici visual de bases de dades.

 Kugar i KChart sn respectivament un generador 
d'informes i una aplicaci per crear grfics que habitualment es fan servir de manera integrada amb una altra de les aplicacions del paquet.

 KFormula: Aplicaci per crear frmules matemtiques. Al igual que el Kugar i KChart s'acostuma a fer servir de manera integrada amb una altra de les aplicacions del paquet.

KPlato: Aplicaci de gesti de projectes.

 Enllaos externs .
Lloc web de KOffice ;
Tour pel KOffice 1.5 ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35492" title="Audacity" nonfiltered="3800" processed="3782" dbindex="13935">


Audacity s un programa multiplataforma de gravaci i edici d'udio, fcil d'usar i lliure. La part grfica ha estat feta amb la llibreria wxWidgets.

Est disponible en catal.

 Plataformes en les que est disponible .
Windows;
GNU/Linux;
Mac OS 9 i OS X;
Unix;
Solaris 10;

 Caracterstiques .

 Importar i exportar WAV, MP3 i Ogg Vorbis entre d'altres.
 Gravar i reproduir sons;
 Editar usant les opcions de tallar, copiar i enganxar, i una opci Desfer illimitada.
 Efectes digitals;
 Eliminar sorolls.
 Es pot programar qualsevol efecte musical o sonor, mitjanant el panell Nyquist, usant Xlisp;

 Enllaos externs .
Lloc web d'Audacity ;
Wiki d'Audacity ;
Audacity: Editant audio amb GNU/Linux;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35493" title="(13260) Sabadell" nonfiltered="3801" processed="3783" dbindex="13936">
(13260) Sabadell s un asteroide del cintur principal descobert el 23 d'agost de 1998 per Ferran Casarramona i Antoni Vidal des de Montjoia, a prop de la vila de l'Estany.

Anomenat amb el nom de Sabadell en honor de la ciutat que acull l'Agrupaci astronmica de Sabadell, a la qual pertanyen els descobridors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35494" title="(44216) Olivercabasa" nonfiltered="3802" processed="3784" dbindex="13937">
Olivercabasa s un asteroide del cintur principal descobert el 4 d'Agost de 1998 per Ferran Casarramona i Ester Vigil des de l'Observatori del Teide, a l'illa de Tenerife.

Anomenat amb el nom de Olivercabasa en honor de Josep M. Oliver Cabasa, co-fundador i president de la Agrupaci astronmica de Sabadell, a la qual pertanyen els descobridors.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35495" title="Kiribati" nonfiltered="3803" processed="3785" dbindex="13938">



La Repblica de Kiribati, antigament coneguda com a Illes Gilbert (pel capit angls que les va envoltar per primer cop), s un estat pluri-insular de l'Oce Pacfic.

Les Kiribati es troben a cavall de l'equador i la lnia del canvi de data, pertanyent alhora a la Polinsia i a la Micronsia, al sud de les Illes Marshall i de Hawaii i al nord de Tuvalu, Samoa, les illes Cook i la Polinsia Francesa.

Les Kiribati estan constitudes per tres arxiplags principals, que comprenen 32 atols i una illa allada:
 Illes Gilbert;
 Illes Fnix (Phoenix Islands);
 Illes de la Lnia (Line Islands);
 Banaba;

Malgrat que la petitesa de les terres emergides en fan un dels pasos ms petits del mn, llur dispersi els permet reivindicar una immensa zona martima de 3.550.000 km2.

Les illes estan habitades des de fa 2500 anys. El creixement de la poblaci s un problema recurrent que ha forat reubicacions foroses per garantir l'equilibri entre illes.  El 1999 va ser adms com a Estat de ple dret a l'ONU.



Economia.
Article principal: Economia de Kiribati.;















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35496" title="Anaxmenes (desambiguaci)" nonfiltered="3804" processed="3786" dbindex="13939">



Anaxmenes de Milet, filsof grec;
Anaxmenes de Lmpsac, historiador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35498" title="Pierre-Simon Laplace" nonfiltered="3805" processed="3787" dbindex="13940">

Pierre-Simon Laplace, neix el 23 de mar de 1749 a Beaumont-en-Auge, a la Normandia i mor el 5 de mar de 1827 a Pars. Fou un brillant matemtic, astrnom i fsic francs, ja als 24 anys se l'anomen "el Newton de Frana" per alguns dels seus descobriments. s particularment clebre per la seva obra que escrigu entre 1799 i 1825, Trait du Mcanique Cleste, la qual, com a autor sostenia que
 oferix una completa soluci al gran problema mecnic que presenta el sistema solar;
, va aparixer en cinc volums i fou publicat a Pars.

Desprs d'haver acabat els estudis a la Universitat de Caen, va trobar d'Alembert, reconegut en aquella poca pels seus estudis d'astronomia fsica (moviment i taules de la Lluna; precessi dels equinoccis; treballs sobre la causa de les marees, la dinmica, etc.) i de matemtiques (desenvolupament del clcul integral i diferencial; derivades parcials...) aix com per a la seva participaci amb Diderot a la posada en marxa de l'Enciclopdia. D'Alembert va reconixer molt rpidament el talent de Laplace, recolzant-lo en les seves investigacions. A ms, se'l va anomenar professor de matemtiques a l'escola militar, per tal que pogus desenvolupar els seus propis estudis.

Laplace va ser un dels primers savis a interessar-se de molt a prop per la qesti de l'estabilitat a llarg termini del sistema solar. Les interaccions gravitatries complexes entre el Sol i els planetes coneguts en aquella poca no semblaven admetre una descripci analtica simple. A ms a ms, Newton ja havia pressentit aquest problema desprs d'haver observat certes irregularitats en el moviment de certs planetes. Tanmateix, aquest ltim en va deduir que una intervenci divina era necessria per tal d'evitar la dislocaci del sistema solar.

En el seu segona gran obra Exposition du systeme du monde (Pars, 1796) formul la "hiptesi nebular", l'origen de la qual ell sembla atribuir a Buffon, aparentment desconeixia que Immanuel Kant se li havia avanat parcialment en el seu obra Allgemeine Naturgeschichte (Histria General de la Naturalesa), publicada el 1755. Laplace va resumir en un cos de doctrina els treballs separats de Newton, Halley, Clairaut, d'Alembert i Euler sobre la gravitaci universal, i va concebre, sobre la formaci del sistema planetari, la teoria que duu el seu nom.

Els seus treballs sobre fsica, especialment els estudis sobre els fenmens capillars i l'electromagnetisme li van permetre el descobriment de les lleis que duen el seu nom. Es va interessar tamb per la Teoria de funcions potencials, demostrant que algunes d'elles eren solucions d'equacions diferencials.

Laplace va desenvolupar igualment la teoria de la probabilitat en la Teoria analtica de les probabilitats, la introducci de la qual s intitulada Prova filosfica sobre les probabilitats (1814: els seus primers treballs sobre probabilitat daten de 1771-1774. Es destacable el redescobriment desprs de Bayes de les probabilitats inverses, (Llei de Bayes-Laplace), avantpassat de l'estadstica inferencial. Va ser el primer a publicar el valor de la integral de Gauss. Va estudiar la transformaci de Laplace encara que Heavyside va desenvolupar aquest procediment de manera completa. Aix mateix, es va adherir a la teoria de Lavoisier amb el qual va determinar les temperatures especfiques de diverses substncies amb ajuda d'un calormetre de la seva prpia factura.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35504" title="Zen d'Elea" nonfiltered="3806" processed="3788" dbindex="13941">
Zen d'Elea (Zenon, ) (490 aC-430 aC), fill de Teleutgores, fou un filsof grec, deixeble de Parmnides i, potser, conegut de Melissos, i membre de l'escola d'Elea o Eletica.

 Pensament .

Va passar a la histria per les seves apories,  que es presentaven com a consequncies de la concepci parmeniana de l'sser. Els arguments de Zen en defensa del seu mestre se centren en el problema de la pluralitat i en el moviment. (Tamb feu apories en defensa de la hiptesis de la unitat de l'sser (s a dir, en contra de la pluralitat de l'sser), per no s'ha conservat cap dels arguments d'aquesta segona classe)).

Pel que fa al problema de la pluralitat i la percepci sensible, hi ha fora testimonis dels seu plantejament.  En aquest destaca l'exemple de la faneca de blat.

Pel que fa al moviment, destaca l'aporia d'Aquilles i la tortuga.

El ress d'aquestes apories ha durat fins a la nostra poca, que sens dubte ha motivat la matemtica i la fsica, a ms de plantejar les oposicions entre sensaci, experincia i ra.

Biografia .

Zen era originari de la ciutat d'Elea, empori comercial grec situat a la Magna Grcia, a l'atual regi de Campania.

Fou deixeble de Parmnides i va conixer a Scrates que era molt ms jove. Va residir a Atenes fora temps. Va lluitar contra la tirania (contra el tir que governava Elea) per no se sap si el va veure enderrocat o va morir intentant enderrocar-lo. El nom del tir es indicat de manera diferent segons les fonts.

 Obres .
Obres seves foren:
 (la nica coneguda);
Discussions, ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35505" title="Melissos de Samos" nonfiltered="3807" processed="3789" dbindex="13942">
Melissos de Samos. Filsof de l'escola d'Elea, almirall de Samos, que visqu en el segle V aC. Era fill d'Itgenes.

Del poc que se sap de la seva vida, hom sap amb certesa que fou almirall de Samos, i que dirigia una flota de vaixells d'aquest pas, la seva ptria, la qual derrot les tropes de Pricles i d'Atenes en una batalla.

Sembla evident que Melissos fou conegut i deixeble de Parmnides i Zen d'Elea, car coneixia les doctrines de l'escola d'Elea (ja fos per testimoni directe o indirecte), i era contemporani d'ambds. En canvi, que tingus relaci personal amb Scrates i Plat s improbable, no per motius cronolgics, sin per la situaci de guerra entre Samos i Atenes, que fa poc creble el contacte entre aquests dos ltims filsofs i el nostre protagonista.

La seva filosofia es conserva en uns fragments del seu escrit "Sobre la natura, o sobre l'ens" (transmesos pel filsof Simplici (no confondre amb el bisbe Simplici)) i, sobretot, pel tractat annim "Sobre Melissos, Xenfanes de Colof i Grgies de Leontins". Encara que no tenim molta informaci sobre Melissos, filsof de caire una mica secundari, s podem fer-nos algunes idees del seu pensament.

Melissos representa una continutat molt fidel al pensament de Parmnides, si b hi ha de fet algunes diferncies notables entre aquest ltim i el nostre filsof. Al igual que Parmnides, nega la pluralitat d'ssers (afirmant un sol sser nic) i tamb nega el moviment (afirmant, com Parmnides i Zen, que "l'nic sser" est immbil en l'espai, no poden moure's "cap enlloc"). Tamb afirma que l'sser nic no admet divisions (s "compacte").

A diferncia de Parmnides, no obstant, afirma que l'sser s material i infinit; s a dir, mentre que el principal pensador de l'escola d'Elea afirma que l'sser s immaterial i "en forma d'esfera", Melissos afirma que l'sser s format per matria (i per tant, hom suposa, l'sser d'aquest almirall coincideix amb l'univers, s a dir, no s pas extern a ell de cap manera (segons Melissos)) i, tamb, nega el carcter finit i esfric d'aquest, afirmant que "l'sser s infinit" (el no-sser no pot limitar a l'sser; per tant, aquest no t lmits d'extensi, s'allarga a l'infinit; i no com Parmnides que, tot i negar-li el moviment, el concep "com a finit i amb lmits").

En alguns dels seus fragments, en qu parla del relativisme dels sentits, ja anuncia idees que apareixeran en la teoria dels toms que desenvolup Demcrit, i en les teories relativistes de Protgores. Tanmateix, si b Melissos admet la relativitat i pluralitat del coneixement, ho fa creient que s una pluralitat fictcia, aparent, falsa; noms l'sser nic existeix. Aix, els sentits sn una font de coneixement falsa, mentre que el coneixement (de l'sser nic) s (l'nic) coneixement possible, real i indubtable.

Aristtil enseguida manifest aversi per Melissos (i, tamb, per Zen d'Elea). s sabut, per exemple, que la ra per la que Aristtil no accepts mai gens el pensament del darrer filsof de l'escola d'Elea, era perqu, aquest ltim, creia que l'infinit era material, mentre que Aristtil creia, ms d'acord amb Parmnides, que "l'nic que podia ser infinit" era precisament all immaterial, o sigui, les formes aristotliques. (Tampoc s'ha de descartar el fet que "el filsof" no podia veure a Melissos ni en pintura perqu eren, precisament, de dues nacions enemigues, Atenes i Samos respectivament).

Hom pot fer un llistat, exposat en el llibre de l'annim, sobre les caracterstiques de l'sser "parmenidi" de Melissos: l'sser "s etern, infinit, nic, homogeni, immbil, i no pot sentir pas ni pena ni cap emoci".

Respecte a l'ltim punt mencionat, es pot tenir algun dubte sobre si Melissos veia, del seu sser material i infinit, algun tipus d'antropormitzaci, (tipus du monoteista per entendre'ns (monoteisme)). En un dels seus fragments, Melissos diu exactament que "ell (l'sser) no pot morir, ni tampoc envellir, perqu, si en deu mil anys tingus que transformar-se, ni que fos un sol pl, al llarg del temps acabaria destruint-se del tot".

Les evolucions que Melissos feu en Parmnides no tingueren gaire o cap rastre en el futur. Amb poques dcades compt, com hem dit, amb l'oposici d'Aristtil, i a ms, els pocs detalls que se saben de les seves teories, (i el fet, naturalment, que sempre estigu sota l'ombra de Parmnides) feu que l'almirall tingu molt poc ress en la filosofia futura.

Bibliografia.
 "Histria de la filosofia grega", Luciano de Crescenzo, primera part .
 Enciclopdia Catalana (definici de Melissos).
 "Historia de la filosofia", Julin Marias .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35506" title="Prdic de Queos" nonfiltered="3808" processed="3790" dbindex="13943">
Prdic de Queos (Prodicus, ) fou un sofista i filsof grec del segle V aC. Era nadiu de Iulis a l'illa de Queos a les Cclades, probablament cap a l'any 460 aC. Pertany a una nova generaci de sofistes. Com els altres sofistes, va viatjar per moltes ciutats, entre les quals destaca Atenes.

Va escriure Sobre la correccci dels noms, d'acord amb l'inters del sofistes pel llenguatge i les seves significacions. En Les hores, escrit del qual queden algunes referncies, va establir una espcie de "teoria de la cultura", els fonaments de la qual sn el conreu de la terra, que obliga l'individu a restar-hi vinculat, com tamb ho est al treball i a l'organitzaci poltica.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35507" title="Primera mutaci consonntica" nonfiltered="3809" processed="3791" dbindex="13944">
La primera mutaci consonntica s una modificaci fontica que afect les consonants oclusives del proto-indoeuropeu a les llenges germniques (per aix s sovint coneguda pel seu nom en alemany: erste germanische Lautverschiebung) i l'armeni. Hom situa el procs al voltant del segle V aC.

Les seves modificacions sn descrites per les lleis de Grimm i de Verner (de fet, sovint s'assimila a la primera d'aquestes, en ser-ne la segona un simple refinament que n'explica algunes excepcions).

D'entre les llenges germniques, certs dialectes meridionals de la branca occidental patiren encara una nova modificaci fontica que hom anomen segona mutaci consonntica, tot donant lloc a l'alt-alemany (base de l'alemany estndard). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35508" title="Melansia" nonfiltered="3810" processed="3792" dbindex="13945">
La Melansia (mot provinent del grec, en el sentit d'"illes negres") s una regi que s'estn des del Pacfic occidental fins al mar d'Arafura, al nord i al nord-est d'Austrlia. El terme fou usat per primer cop per Jules Dumont d'Urville el 1832 per anomenar un agrupament tnic i geogrfic d'illes diferent als de la Polinsia i la Micronsia. Actualment la classificaci racial de D'Urville es considera poc acurada ja que no defineix prou b la diversitat cultural, lingstica i gentica de la Melansia i avui dia s'utilitza simplement com a denominaci geogrfica. A ms a ms, les nacions de Fiji, Papua Nova Guinea, les illes Salom, Vanuatu i Nova Calednia (que legalment s una dependncia francesa) usen aquest terme per descriure's a elles mateixes ja que reflecteix la seva histria colonial compartida i una situaci regional comuna.

Diversos estudis gentics dels pobles del Pacfic en combinaci amb antigues restes arqueolgiques han aclarit bastant la confusi primerenca. La poblaci melansia t un marcador del cromosoma Y, l'H17, que no es troba en els polinesis. La cermica lapita s originriament melansica, des d'on es va estendre cap a les altres illes. Els melanesis sn el poble ms antic del Pacfic, i precedeixen els altres pobles unes quantes desenes de milers d'anys. La poblaci melansica, igual que els aborgens australians, amb qui els melanesis paps comparteixen un avantpassat com, hi va arribar cap als anys 40000 a 50000 aC. 

A la Melansia hi ha una gran riquesa tnica i molta diversitat. L'estatus social generalment es basa en les habilitats de cadasc i els bns que posseeix, mentre que els polinesis fan servir l'herncia per determinar aquest estatus.

Grups d'illes que tradicionalment sn considerades part de Melansia:
 Fiji;
 Nova Calednia;
 Nova Guinea;
 les illes Salom;
 l'arxiplag Bismarck;
 Vanuatu;
 les Moluques;
 les illes de l'estret de Torres;

Illes d'origen mixt que no es consideren melansiques:
 Nauru;
 Timor;
 Tonga;
 les Moluques Septentrionals;
 Flores;
 Sumba;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35510" title="Polinsia" nonfiltered="3811" processed="3793" dbindex="13946">

La Polinsia (mot derivat del grec pol = molts, i nesi = illa) s una gran agrupaci de ms de 1.000 illes al Pacfic central i meridional. Geogrficament, la Polinsia conforma un triangle amb els angles situats a les illes Hawaii, a Nova Zelanda i a l'illa de Pasqua. Samoa, Tonga, les Marqueses i la Polinsia Francesa sn els altres arxiplags principals que es localitzen dins el triangle polinsic. 

Les llenges polinsiques sn les parlades per la poblaci indgena de les illes. Culturalment, la Polinsia es divideix en dos grups diferents, la Polinsia Oriental i la Polinsia Occidental. La cultura de la Polinsia Occidental est condicionada per unes illes de poblaci nombrosa. La instituci del matrimoni hi t un fort arrelament, i disposen de tradicions judicials, monetries i comercials ben desenvolupades. Comprn els arxiplags de Tonga, Samoa i grups d'illes polinsiques incloses dins la Melansia i la Micronsia com algunes pertanyents als Estats Federats de Micronsia, Papua Nova Guinea, Salom, Vanuatu i Nova Calednia. A causa de la bona disponibilitat a acceptar noves idees, i com que en aquestes illes hi va arribar un nombre relativament gran de missioners cristians, els polinesis van adoptar de seguida el cristianisme.

Des de les illes Cook cap a l'est, en canvi, les cultures s'han adaptat fortament a les petites illes i els atols. Els antroplegs han qualificat el seu sistema de parentiu com el sistema hawai. S'hi van desenvolupar en gran mesura la religi, l'agricultura, la pesca, la predicci del temps, la construcci de catamarans i la navegaci, perqu en depenia la poblaci sencera de cada illa. El comer es basava tant en les mercaderies d's habitual com en articles de luxe. Moltes de les illes ms planes podien patir greus temporades de gana si els seus horts quedaven emmetzinats per la sal procedent de les onades d'un hurac. En casos com aquests, la pesca, font primria de protenes, no alleujava la prdua de calories. Els navegants, en particular, hi eren reverenciats, i cada illa tenia la seva casa de nutica, amb una rea de construcci de vaixells. 

En una poca en qu els mariners europeus navegaven de dia i sense perdre de vista la lnia de la costa, els polinesis (i els seus parents, els micronesis) havien navegat per la major part de l'oce Pacfic, excloent-ne, s clar, les rees rtica i antrtica. Feien servir tot un ventall de tcniques de navegaci i es fixaven en la situaci de les estrelles, el moviment dels corrents ocenics i la forma de les onades, la influncia en l'aire i el mar de les diferents illes i atols, el vol dels ocells, els vents i els canvis de temps. 

Histria.
L'expansi de la cermica i la domesticaci d'animals a la Polinsia est lligada amb la cultura lapita.

Illes i arxiplags.
Els arxiplags i illes que formen part de l'rea geogrfica de la Polinsia sn:
 Les illes Cook (estat associat amb Nova Zelanda);
 Illes Fnix (de la Repblica de Kiribati);
 Hawaii (un estat dels Estats Units);
 Illes de la Lnia (de la Repblica de Kiribati);
 Nova Zelanda (anomenada Aotearoa en maori)  ;
 Niue (estat associat amb Nova Zelanda);
 L'illa de Pasqua (anomenada Rapa Nui en la llengua local, i pertanyent a Xile);
 Illes Pitcairn (colnia britnica);
 La Polinsia Francesa (pais d'ultramar de Frana);
 Samoa (estat independent, anomenat tamb Samoa Occidental);
 Samoa Nord-americana (territori d'ultramar dels Estats Units);
 Tokelau (dependncia d'ultramar de Nova Zelanda);
 Tonga (regne independent);
 Tuvalu (estat independent);
 Wallis i Futuna (collectivitat d'ultramar francesa);

A ms, sn illes de cultura polinsica, en rees geogrfiques de Micronsia i Melansia, les anomenades illes perifriques polinsies:
 D'Austrlia: illa Norfolk;
 Als Estats Federats de Micronsia: Kapingamarangi i Nukuoro;
 A Fiji, a l'extrem septentrional: Rotuma;
 A Nova Calednia, territori d'ultramar francs: Ouva de les illes Loyaut;
 A Papua Nova Guinea: Nuguria, Nukumanu i Takuu;
 A les illes Salom: Anuta, Bellona, Ontong Java, Pileni, Rennell, Sikaiana, Taumako i Tikopia;
 A Vanuatu: Aniva, Emae, Futuna i Mele;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35512" title="Grgies de Leontins" nonfiltered="3812" processed="3794" dbindex="13947">
Grgies de Leontins (Gorgias,        )  fou un orador i filsof grec. Nasqu a Leontins (Siclia) cap a l'any 485 aC (era ms gran d'edat que l'orador Antfon o Antif que va nixer vers 480 aC o 479 aC). Se li atribueix una vida de ms de 100 anys i hauria mort una mica desprs de Scrates. Fou germ del metge Herdic, que va gaudir tamb de certa fama. Va tenir suposadament alguns enfrontaments personals amb Plat.

L'any 427 aC fou enviat a Atenes perqu sollicits ajut en la guerra de Leontins contra Siracusa . Tant a Atenes com a altres ciutats gregues tingu gran influncia pel seu saber i les seves qualitats oratries. Va tornar a Leontins i desprs altre cop a Grcia on va viure els seus darrers anys a Atenes i a Larissa de Tesslia.

Tingu relaci amb Empdocles, amb qui les seves ensenyances assoliren una ressonncia extraordinria. Influ en Scrates quant a la seva forma de parlar i expressar-se. Nega qualsevol tipus de veritat objectiva i a ms les normes morals que sn diferents en cada poble i que canvien. El seu escepticisme va ms enll que el de Protgores.

Ell destac a causa d'aquest tema, la importncia de la paraula i de l'art de la retrica, que ensenya a  manejar-la. Segons Grgies la paraula s l'nica capa de transformar la realitat. Car s ella la que la inventa, la modifica i la comunica.

El propsit de les seves argumentacions s mostrar el carcter d'aparences de la realitat, i la naturalesa emprica o sensista del coneixement.

A travs d'un seguit de dilemes va mostrant com rebutja les posicions de l'oponent.

Educat a l'escola d'Elea (Parmnides) sembla que defensava tres tesis:

No existeix res.
Si exists alguna cosa, no es podria conixer.
Si exists alguna cosa i es pogus conixer, no es podria comunicar.

Per ell, "la veritat s la capacitat de persuadir amb la paraula".

Tot i que potser Grgies es desinteress bastant per la poltica (terica i prctica), s indubtable que les tesis d'aquest sofista influren sobre el pensament poltic de personatges com Alcidames, Callicles, Polos i Aspsia de Milet. 

En tot cas, s un fet histric que Grgies escriv un discurs oratori que un cop pronunciat (potser per ell mateix) davant l'assemblea d'Atenes, convenc a la capital grega per a fer, amb xit, la guerra contra Siracusa (en defensa de la ciutat de Leontins). L'xit d'aquesta empresa blica feu augmentar notablement la fama de Grgies com a orador davant dels atenesos.

Va escriure "Sobre la natura" obra tamb coneguda com "Sobre el que s i el que no s", vers el 444 aC.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35513" title="Greix" nonfiltered="3813" processed="3795" dbindex="13948">
Aquest article tracta del greix com a substncia. Per al teixit, vegeu teixit adips . Per a la malaltia provocada per l'excs de greix, vegeu obesitat;
En bioqumica, greix s un terme genric que inclou un tipus de lpids. Els greixos sn produts per processos orgnics en animals i vegetals i s'acumulen o emmagatzemen en els teixits adiposos. Tots els greixos sn insolubles en aigua i tenen una densitat significativament menor a la de l'aigua. Els greixos, quan sn lquids a temperatura ambient s'anomenen olis.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35518" title="Sudan" nonfiltered="3814" processed="3796" dbindex="13949">



El Sudan s el pas ms extens de l'frica. Est situat a la part nord-oriental del continent. Limita amb Egipte al nord, amb Eritrea i Etipia a l'est,  amb Kenya al sud-est, amb Uganda i la Repblica Democrtica del Congo al sud, amb la Repblica Centreafricana i el Txad a l'oest i amb Lbia al nord-oest. Al nord-est t costa a la mar Roja. La capital s Khartum.

Demografia.
Ciutats importants.
Segons el cens del 2005 les principals ciutats de Sudan o capitals provincials tenen la segent poblaci:
Abu Fatma ?
Ad-Damazin  201,966 ;
Ad-Damir  96,540 ;
Ad-Du'ayn  165,056 ;
Ad-Duwaym  88,469 ;
Al-Fashir  255,344 ;
Al-Fulah  14,004 ;
Al-Junaynah  163,012 ;
Al-Manaqil  154,115 ;
Al-Nuhud  84,115 ;
Al-Qadarif  354,927 ;
Al-Ubayyid  396,172 ;
Atbara  103,734 ;
Bentiu  8,010 ;
Bor  28,176 ;
Port Sudan (Bur Sudan)  504,868 ;
Dongola (Dunqulah)  17,771 ;
Halfa al-Jadidah  86,375 ;
Juba  198,527 ;
Kaduqli  127,812 ;
Kassala  386,510 ;
Khartum  1,740,661 ;
Khartoum North (Khartum Bahri) 1,723,081 ;
Kusti  306,721 ;
Malakal  110,046 ;
Nyala  496,695 ;
Omdurman (Umm Durman) 2,956,894 ;
Rabak  117,208 ;
Rumbek  23,653 ;
Sedeinga ;
Sennar (Sennar) 124,027 ;
Tonj  6,592 ;
Torit  16,560 ;
Uwayl  39,428;
Wad Madani  315,105 ;
Waw  110,039 ;
Yambio c. 35.000;



Histria.
A l'Edat Antiga van insta lar-s'hi diversos regnes, formant part de Nbia. La vida d'aquestes civilitzacions girava entorn del Nil i dels hafirs i tenia molta relaci amb els faraons d'Egipte.

El cristianisme va arribar al segle III per va ser substitut per l'Islam ja des del 640, amb una influncia creixent. El sud del pas roman cristi, per barrejant aquesta religi amb l'animisme.

Egipte va envair el pas al 1820. Seixanta anys desprs, el Mahdi, autoproclamat messies, va encapalar la revolta per la independncia, aconseguida el 1956 desprs de lluitar amb egipcis i britnics. La inestabilitat poltica ha dominat des de llavors, amb contnues guerres civils (primera i segona guerra civil sudanesa). Es volia instaurar una teocrcia islmica, cosa que va atreure l'atenci d'Osama bin Laden, que va invertir grans sumes per tractar de modernitzar el pas. El govern actual es pot qualificar d'inexistent.

Economia.
Article principal: Economia de Sudan.;

Articles relacionats.

Azande, una tnia del Sudan.
Sudan del Sud;







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35519" title="Narcs Serra i Serra" nonfiltered="3815" processed="3797" dbindex="13950">

Narcs Serra i Serra ( Barcelona 1943 ) s un poltic i economista catal, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya que fou successivament alcalde de Barcelona, Ministre de Defensa i Vicepresident del Govern.

Biografia.
Va nixer el 30 de maig de 1943 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat de Barcelona, esdevenint posteriorment director de la secci d'estadstica de la Cambra de Comer de Barcelona l'any 1965. Al costat de Miquel Roca i Junyent va crear un gabinet d'estudis al qual Pere Durn i Farell va encarregar el Pla de la Ribera, origen del projecte de remodelaci d'aquest barri a la dcada del 1990. 

El 2005 fou nomenat President de Caixa Catalunya, i el 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya. 

Activitat poltica.
Poltica catalana.
L'any 1978 es va afiliar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). La seva carrera poltica comen com a Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques en el primer Govern de la Generalitat de Catalunya entre 1977 i 1979 sota la presidncia de Josep Tarradellas. 

En les primeres eleccions municipals realitzades l'abril de 1979 fou escollit alcalde de Barcelona, crrec que va desenvolupar fins el desembre de 1982.

L'any 1996 substitu a Raimon Obiols i Germ com a Primer Secretari del PSC, crrec que ocup fins l'any 2000, donant el relleu a Jos Montilla Aguilera. 

Poltica espanyola.
Amb la victria del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions generals de 1982, el nou president del govern Felipe Gonzlez el nomen Ministre de Defensa, crrec des del qual va emprendre la tasca de modernitzar i democratitzar les Forces Armades Espanyoles desprs del Cop d'estat del 23 de febrer. Aix mateix va haver de modificar la poltica del seu partit sobre la seva postura amb l'entrada d'Espanya a l'OTAN, postura a la qual el PSOE s'havia mostrat contrria durant el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo. Escollit diputat al Congrs per la provncia de Barcelona en les eleccions generals de 1986, el seu govern organitz el 12 de mar d'aquell any un referndum mitjanant el qual s'aprov la permanncia d'Espanya a l'OTAN.

Reelegit diputat en les eleccions de 1989, 1993, 1996 i de l'any 2000, el 1991 abandon el ministeri de Defensa per esdevenir Vicepresident del Govern a la dimissi d'Alfonso Guerra, crrec que ocup fins el 1995.

Enllaos externs.
  Informaci de Narcs Serra a "El Mundo";






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35524" title="Pas de Coisan" nonfiltered="3816" processed="3798" dbindex="13951">


El Pas de Coisan (forma occitana; en francs, Pays de Couiza) s una contrada de Frana a la regi del Llenguadoc-Rossell i al departament de l'Aude, dins la comarca del Rass, i s tamb un cant del mateix departament, dins del districte (o arrondissement) de Lims. La capital de la comarca i del cant s la vila de Coisan.

La comarca est formada per 24 comuns o municipis, dels quals 22 sn part del cant de Coisan i els altres dos, marcats amb asterisc, pertanyen al de Lims. Aquests comuns sn (primer s'especifica el nom occit; al costat, el nom oficial francs):

Alet (Alet-les-Bains) *;
Antunhac (Antugnac);
Arcas (Arques);
Bugarag (Bugarach);
Camps d'Aglin (Camps-sur-l'Agly);
Cassanhas (Casaignes);
Conilhac (Conilhac-de-la-Montagne);
Coisan (Couiza);
Costauan (Coustaussa);
Cubira (Cubires-sur-Cinoble);
Forton (Fourtou);
Luc d'Aude (Luc-sur-Aude);
Missegre (Missgre);
Montasls (Montazels);
Peirlas (Peyroles);
Los Banhs de Rnnas (Rennes-les-Bains);
Rnnas del Castl (Rennes-le-Chteau);
Rcatalhada (Roquetaillade);
La Serpent;
Srras (Serres);
Sogranha (Sougraigne);
Terrlas (Terroles);
Valmigiira (Valmigre);
Verasan (Vraza) *;

La ciutat de Coisan s la capital del cant i de la comarca. Oppidum rom conegut com a Couzanum, ja apareix el 1347 com a Couizanum i poc desprs Couissanum; va perdre el final -um cap al 1503. El 1781 el seu nom, que s escrivia Couyzan, va passar a ser grafiat oficialment Couiza en la seva forma francesa. La seva forma originria occitana s Coisan, pronunciat . 

La ciutat fou un priorat dependent de l'abadia de la Grassa, a la qual la va cedir Carlemany cap a l'any 800; conquerida per Sim de Montfort durant la guerra dels Albigesos junt amb els castells d'Arcas i Costauan, la va concedir al seu lloctinent Pere de Voisins, famlia a la qual va pertnyer; l'hereva del darrer dels Voisins es va casar el 1518 amb Joan de Joyeuse, duc de Joyeuse, i hi va fer construir un castell, amb la qual cosa va deixar de viure a Arcas i va passar a fer-ho a Coisan. En aquesta vila va morir el mariscal Guillem de Joyeuse el 1592. El castell va pertnyer als ducs de Joyeuse fins que va ser abandonat amb la Revoluci Francesa i va esdevenir una fbrica; el castell, avui dia, s un centre cultural i de la pagesia.

T 1.300 habitants i es troba a uns 238 metres sobre el nivell del mar. La ciutat t una esglsia dedicada a Sant Joan Baptista. La superfcie del terme s de 677 hectrees.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35525" title="Alet" nonfiltered="3817" processed="3799" dbindex="13952">
Alet (o Alet dels Banhs; en francs, Alet-les-Bains) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude, al districte i al cant de Lims, dins el Pas de Coisan.

Alet fou un monestir dedicat a Santa Maria, fundat el 813 per donaci de Ber, comte de Rass, sobre un convent que ja existia el 526 (Vicus Electus), i que va adoptar la regla benedictina el 817. El 1050 s esmenta com a Monasterium Beatae Mariae virginis quod vocatur Ellectus, i dEllectus va derivar Eleit i posteriorment Alet. Cap al final del segle XII l'abat Pons Amiel va fer emmurallar l'abadia i la vila de la vora. Al temps dels ctars el Papa Joan XXII va decidir escindir el bisbat de Carcassona en dos, i va crear el d'Alet el 1308; l'abadia va passar a ser-ne la catedral, i els abats, comtes d'Alet. Aviat la catedral va sofrir destrosses per diverses guerres, sobretot dels hugonots al 1573, i va anar-se degradant fins a la Revoluci Francesa, en qu fou confiscada i venuda, i va ser gaireb destruda. A mitjan segle XIX es van comenar a explotar les aiges termals i la vila va conixer una expansi i va arribar a dos mil habitants, per al 1950 ja noms en quedaven 800. 

La seva poblaci actual s de 500 habitants, est situada a 204 metres sobre el nivell del mar i el terme t una superfcie de 2.354 hectrees

La vila reivindica que la famlia de Miquel de Nstradama, conegut com a Nostradamus, uns jueus conversos, es van establir a la ciutat, i a una casa se li dna el nom de la Casa del Jueu, tot deixant entendre que podria ser la de Nostradamus o de la seva famlia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35528" title="Iberoamrica" nonfiltered="3818" processed="3800" dbindex="13953">
Iberoamrica s un terme que designa el conjunt de pasos d'Amrica que abans van formar part de les colnies dels regnes de la pennsula Ibrica, s a dir, d'Espanya i Portugal. Com a tal, no coincideix exactament amb els conceptes de Llatinoamrica i Hispanoamrica. 

Els pasos que componen Iberoamrica sn:
Argentina;
Bolvia;
Brasil;
Colmbia;
Costa Rica;
Cuba;
Equador;
El Salvador;
Guatemala;
Hondures;
Mxic;
Nicaragua;
Panam;
Paraguai;
Per;
Repblica Dominicana;
Uruguai;
Veneuela;
Xile;

Des de 1990 es realitza anualment la Cimera Iberoamericana amb la intenci de crear en el futur una Comunitat de Nacions Iberoamericanes.

A ms d'aquests pasos, una altra definici hi inclou tamb Espanya i Portugal, que participen, com tamb Andorra, a la Cimera Iberoamericana.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35529" title="Hispanoamrica" nonfiltered="3819" processed="3801" dbindex="13954">
Hispanoamrica o Amrica hispana s una regi cultural integrada per les nacions americanes de parla castellana.

Argentina;
Bolvia;
Colmbia;
Costa Rica;
Cuba;
Equador;
El Salvador;
Guatemala;
Hondures;
Mxic;
Nicaragua;
Panam;
Paraguai;
Per;
Repblica Dominicana;
Uruguai;
Veneuela;
Xile;

Puerto Rico, encara que pertany als Estats Units com a estat associat, s considerat part d'Hispanoamrica. 

Vegeu tamb.
Llatinoamrica;
Iberoamrica;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35532" title="Provncies Unides de l'Amrica Central" nonfiltered="3820" processed="3802" dbindex="13956">
 
Les Provncies Unides de l'Amrica Central foren un pas independent des del juliol de 1823 fins al 1841. Es va constituir com una federaci dels segents estats: Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua i Costa Rica. A la dcada del 1830 s'hi va afegir un nou estat, Los Altos, amb capital a Quetzaltenango, que ocupava parts del que avui dia sn les terres altes de Guatemala i l'estat mexic de Chiapas. 

Tamb va ser coneguda com els Estats Units de l'Amrica Central i, segons la constituci de 1824, Federaci de Centreamrica.

Histria.
Les provncies de l'Amrica Central formaven part del virregnat de la Nova Espanya i aquesta sota el govern d'Espanya.  Mxic va proclamar-ne la independncia el 1821 i es va conformar un sistema de govern monrquic conegut com l'Imperi Mexic. Les provncies de l'Amrica Central van proclamar la seva independncia d'Espanya el 15 de setembre de 1821 i es van unir a Mxic. Per, amb la dissoluci de l'Imperi Mexic i la instauraci del sistema republic mexic el 1823, les provncies centreamericanes es van separar de Mxic i van formar una federaci d'estats independent. Cal esmentar que l'estat de Chiapas, originalment considerat una provncia de l'Amrica Central, va decidir, per referndum, romandre com a territori mexic. 


Els liberals centreamericans tenian esperances en la constituci d'aquesta federaci d'estats, la qual esperaven que evolucionaria cap a un estat modern i democrtic, enriquit principalment pel comer internacional que es realitzava entre l'oce Atlntic i l'oce Pacfic. No obstant aix, la repblica va enfrontar problemes insuperables, amb la forta oposici dels conservadors, l'Esglsia Catlica i els grans latifundis. 

Desprs d'una guerra civil, la federaci es va dissoldre entre el 1838 i el 1840. Durant el segle XIX es va intentar unir de nou els estats de l'Amrica Central en una sola federaci, sense xit.

Presidents.

1823   1825 : Jos Cecilo del Valle;
1825   1829 : Manuel Jos Arce;
1829   1830 : Jos Francisco Barrundia (inter);
1830   1839 : Francisco Morazn (va ser cap d'estat de la repblica fins a 1840);

Enllaos externs.
Constitucions dels intents d'unificaci;
Banderes de les Provncies Unides de l'Amrica Central;
Mapa de les Provncies Unides de l'Amrica Central;





 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35537" title="Illes Malvines" nonfiltered="3821" processed="3803" dbindex="13959">




Les illes Malvines, o illes Falkland (en angls Falkland Islands), sn un arxiplag situat al sud de l'oce Atlntic, a una distncia mnima de la Patagnia de 480 km,  a uns 772 km del cap d'Hornos, com tamb 1.080 km a l'oest de Shag Rocks (Illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud) i 940 km al nord del Territori Britnic de l'Antrtida, el qual inclou regions reclamades per Xile o Argentina a l'Antrtida.

L'arxiplg est format per dues grans illes: Malvina Oriental (East Falkland) i Malvina Gran (West Falkland), i 776 petites illes. La ciutat de Port Stanley, situada a la Malvina Oriental (East Falkland), s la capital.

Les illes constitueixen un territori autnom d'ultramar del Regne Unit, que l'Argentina ha vingut reclamant des de la reafirmaci de la sobirania britnica el 1833. L'Argentina no reconeix la sobirania britnica sobre les illes (reclamaci que ha estat presentada a l'ONU en mltiples oportunitats) i les inclou dintre dels seus territoris. 

Per tal de fer efectiva la seva reclamaci, l'abril de 1982 l'Argentina va ocupar les illes, la qual cosa va donar origen a la Guerra de les Falkland, que, durant dos mesos, enfront l'Argentina i el Regne Unit fins que, finalment, els britnics aconseguiren alliberar l'arxiplag de l'ocupaci argentina. 

Desprs d'acabada la guerra, a les Falkland hi ha hagut un important creixement econmic sobretot en el sector turstic i el pesquer. D'en de 1983, als habitants de les Falkland se'ls reconeix com a ciutadans britnics de ple dret mentre que, segons la llei argentina, poden optar a la nacionalitat d'aquell pas. Ara b, els habitants de l'arxiplag, persones de llengua i cultura britniques, rebutgen qualsevol identificaci amb l'Argentina.

 Toponmia .
El nom Illes Falkland prov de l'expedici duta a terme el 1690 pel navegant John Strong, qui va donar aquest nom a l'arxiplag en honor al seu patr el vescomte de Falkland.

El 1764, l'expedicionari francs Louis Antoine de Bougainville va donar a l'arxiplag el nom les Malouines perqu els mariners i pescadors que s'hi establiren eren originaris del port de Saint-Malo (Bretanya). Aquest nom d'les Malouines, a ms de ser el que s'usa en francs, s el que ha donat origen a la denominaci espanyola Islas Malvinas, emprada a l'Argentina, i a tots els pasos hispnics.

Arran de la reivindicaci argentina sobre l'arxiplag, els habitants de les illes consideren ofensiu l's de topnims espanyols per referir-se a les Falkland, principalment si es tracta de noms associats amb la invasi argentina de 1982. Aix, el general Sir Jeremy Moore no va permetre que al document de rendici dels argentins hi figurs el nom Islas Malvinas perqu ho considerava un acte de propaganda.

La denominaci ISO de l'arxiplag s Falkland Islands (Malvinas).

Histria.
 Introducci .

D'en que hi arribaren els colonitzadors europeus, les potncies imperials de Frana, Gran Bretanya i Espanya van reclamar la possessi de l'arxiplag on hi havien establert -i, posteriorment, abandonat- assentaments. El 1770, el domini d'aquestes illes va estar a punt de provocar una guerra de l'aliana franco-espanyola contra la Gran Bretanya. Desprs de proclamar-se independent d'Espanya el 1816, les Provncies Unides del Riu de la Plata, estat antecessor de l'actual Argentina, es consideraren hereves dels antics drets de la Corona espanyola sobre les illes. Al seu torn, la Gran Bretanya va reprendre la possessi de les illes el 1833 desprs de la destrucci de l'assentament argent a Port Louis pel vaixell americ Lexington el 28 de desembre de 1831.

Malgrat la ininterrompuda presncia britnica des de 1833, l'Argentina continua reclamant la seva sobirania sobre les illes, contencis que el 1982, la Junta Militar Argentina, presidida aleshores pel general Galtieri, va usar com a pretext per ocupar les Falkland, la qual cosa va donar origen a una guerra, resolta al cap de dos mesos amb la retirada argentina de l'arxiplag.

 L'poca colonial .
Generalment, es considera que les Illes Falkland estaven deshabitades quan hi van arribar els colonitzadors europeus, tot i que s'esmenten alguns indicis d'ocupaci de les illes per pobles pre-colombins procedents de la Patagnia o de la Terra del Foc com ho sn ara:
L'existncia de l'espcie, avui dia estingida, de la Guineu de les Falkland, que potser l'haurien introduda aquests pobladors; tanmateix, aquest animal hauria pogut arribar a l'arxiplag travessant un pont de terra que l'niria amb el continent en una era glacial en qu el nivell del mar seria molt ms baix que ara.
La troballa d'elements que semblen ser restes de fletxes o d'una canoa.

Ara per ara, es considera el mariner holands Sebald de Weert, que hi fu cap l'any 1600, com el primer europeu que arrib a l'arxiplag, el qual, en alguns mapes holandesos del segle XVII, rep el nom de "Illes Sebald". Pel gener de 1690, el mariner angls John Strong, capit del Welfare, es dirigia cap a Puerto Deseado (Patagnia); tanmateix, els vents adversos el dugueren cap a les Illes Sebald. Desprs de navegar entre les dues principals illes de l'arxiplag, va denominar la llenca de mar que les separava "Canal Falkland" en honor del vescomte de Falkland, finanador de l'expedici. I, aviat, a Anglaterra, el nom Falkland va passar a designar el conjunt de l'arxiplag.

El primer assentament a les Falkland, anomenat Port Louis, el fund el navegant i militar francs Louis Antoine de Bougainville el 1764 a l'illa d'East Falkland. Tanmateix, el gener de 1765, el capit britnic John Byron, desconeixedor de l'assentament francs, va explorar l'illa Saunders, on va fundar-hi Port Egmont, va navegar per les altres illes, i en prengu possessi en nom del rei Jordi III del Regne Unit; el 1766, es va crear un assentament britnic a Port Egmont. Per altra banda, aquell mateix any de 1766, Espanya va comprar la colnia francesa i, el 1767, va posar les illes sota l'autoritat d'un governador subordinat al govern colonial de Buenos Aires. El 1770, els espanyols atacaren Port Egmont i expulsaren els britnics de les illes; aquest fet va estar a punt de desembocar en una guerra, ara b, el 1771, un tractat de pau va permetre als britnics tornar a Port Egmont, sense que cap de les parts renuncis a la seva sobirania. 

En el moment d'esclatar la Revoluci Americana, la Gran Bretanya, pressionada per les necessitats econmiques de la lluita contra els independentistes de les Tretze Colnies, va decidir, unilateralment, retirar-se d'algunes de les seves possessions d'ultramar, tal com ho va fer a les Falkland el 1776; tot i aix, hi va deixar una placa commemorativa reivindicant-hi els seus drets. D'en d'aleshores, l'nica autoritat a l'arxiplag fou la de la Corona Espanyola, exercida per mitj del virrei del Riu de la Plata, establert a Buenos Aires.

El 1816, quan es declar independent d'Espanya, la Junta de Buenos Aires, aplicant el principi jurdic uti possidetis, va reclamar la sobirania sobre les Falkland, allegant que havien format part de l'antic Virregnat del Riu de la Plata, amb capital a Buenos Aires, el qual, per, tamb comprenia els actuals Uruguai, Paraguai i Bolvia. El 6 de novembre de 1820, el coronel David Jewett va hissar la bandera de les Provncies Unides del Riu de la Plata a Port Louis. Jewett era un corsari americ al servei de l'home de negocis Patrick Lynch, per al qual dirigia la fragata Heroina mitjanant una patent de cors atorgada pel Suprem Director de Buenos Aires Jose Rondeau. El 1828, les autoritats del Riu de la Plata construren una colnia penal a les Falkland i hi nomenaren governador Luis Vernet. Ara b, aquest assentament fou destrut el 1831 per vaixells de guerra americans desprs que el governador Vernet hagus capturat uns vaixells baleners dels Estats Units arran d'una disputa sobre drets de pesca. Pel novembre de 1832, les Provncies Unides enviaren un altre governador a l'arxiplag, el qual, per, fou assassinat durant un mot.  

Els britnics tornaren a les Falkland el gener de 1833 i informaren el comandant argent que hi reprenien la sobirania. Els habitants de l'illa podien quedar-s'hi i continuar les seves activitats amb la condici d'obeir les noves autoritats. L'irlands Matthew Brisbane, antic collaborador de Luis Vernet, fou nomenat nou governador de les illes pels britnics.



La marina britnica va construir una base a Port Stanley, amb la qual, les Falkland esdevingueren un punt estratgic per a la navegaci pel Cap d'Hornos, tal com es vei durant la Primera Guerra Mundial, en qu la flota britnica derrot l'alemanya a la Batalla de les Illes Falkland (desembre de 1914), i tamb a la Segona Guerra Mundial en qu Port Stanley fou la base de la marina britnica en la Batalla del Riu de la Plata contra la flota alemanya.

 Les reivindicacions argentines.
Argentina, que mai no renunci a les seves reivindicacions sobre les illes, va veure la creaci de l'Organitzaci de les Nacions Unides (1945) com una mitj de fer valer els seus drets davant de la comunitat internacional. Aix, el 1945, en el moment de signar la Carta de les Nacions Unides, Argentina va afirmar que el document garantia els seus drets de sobirania sobre les illes, aix com el dret a recuperar-les. Per la seva banda, els britnics van respondre que, una condici prvia imprescindible per a l'aplicaci de la Resoluci 1514 de l'ONU sobre la descolonitzaci dels territoris sota dominaci estrangera era que els habitants de les Falkland votessin a favor de la retirada dels britnics en un referndum convocat per decidir sobre la qesti.



Durant la dcada de 1960, van tenir lloc converses entre els ministeris d'afers estrangers britnic i argent, per no s'arrib a cap acord. El principal escull de la negociaci era que els dos milers d'habitants de l'arxiplag, persones de llengua i cultura angleses, s'estimaven ms que les Falkland continuessin sota domini britnic, ja que no sentien cap mena d'identificaci nacional amb l'Argentina.

El trnsit aeri entre les Falkland i l'Argentina deix de funcionar el 1971 quan les Forces Arees Argentines van comenar a dur a terme maniobres amfbies entre Comodoro Rivadavia (Patagnia) i Port Stanley. Al final, britnics i argentins acordaren establir una lnia de vols de dos per setmana, que funcion fins 1982, els quals foren l'nica lnea area de les illes.
La Guerra de les Falkland.
 El Conflicte .



El 1982, l'Argentina, encoratjada per la progressiva reducci dels efectius militars del Regne Unit a l'rea meridional de l'Atlntic, va envair les Illes Falkland, aix com tamb d'altres possessions britniques properes com ara les Illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud. Amb aquesta acci, la Junta Militar, al poder des de 1976, pretenia perpetuar-se amb una maniobra d'afirmaci nacional que servs per clamar el descontetament popular per la seva pssima gesti econmica i per la brutalitat de la seva repressi, amb milers de morts i desapareguts, contestada pel moviment de les Madres de la Plaza de Mayo.

Immediatament, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar la Resoluci 502 en la qual demanava a l'Argentina que retirs les seves forces de l'arxiplag i a totes dues parts arribar a una soluci negociada. Dins de la comunitat internacional, tot Amrica Llatina, menys Xile, va donar suport a l'Argentina mentre que Europa, amb l'excepci d'Espanya, va alinear-se amb el Regne Unit, al qual tamb feren costat els pasos de la Commonwealth i els Estats Units. 

Desprs de breus per dures batalles navals i arees, els britnics van aconseguir desembarcar a San Carlos Water el 21 de maig, i desprs d'una ofensiva terrestre, van aconseguir la rendici dels argentins el 14 de juny. Un cop acabada la guerra, el Regne Unit va incrementar la seva presncia militar a les Falkland.

 Les Conseqncies .
El fracs en la invasi de les Falkland, va dur a l'Argentina primer, la dimissi del general Leopoldo Galtieri com a cap de la Junta Militar i, desprs, a la caiguda de la Dictadura el 1983, cosa que va portar a la celebraci d'unes eleccions democrtiques on sort elegit President de la Repblica Ral Alfonsn.

El 1992, el Regne Unit i l'Argentina reprengueren les relacions diplomtiques. Sis anys desprs, com a protesta per l'arrest a Londres de l'ex-dictador Augusto Pinochet, el govern xil va prohibir els vols entre Punta Arenas i Port Stanley, deixant aix les Falkland allades de la resta del mn. Com que l'Uruguai i el Brasil no van voler permetre vols directes cap a les illes, el govern de l'arxiplag va haver d'obrir negociacions amb l'Argentina, la qual va autoritzar vols amb Port Stanley a condici que es permets als ciutadans argentins visitar les Falkland. El 2001, el primer ministre Tony Blair es convert en el primer governant britnic a visitar l'Argentina desprs de la guerra. Per la seva banda, en la campanya presidencial argentina del 2003, Nstor Kirchner va manifestar que per a ell la qesti de l'arxiplag era prioritria, i, desprs, en el vint-i-dos aniversari de l'expedici, el president Kirchner proclam en un discurs que un dia les illes tornarien a formar part d'Argentina.

El contencis de les Falkland es va presentar de nou al comit de l'ONU el juny del 2003, i s'han intentat obrir converses amb el Regne Unit. El 2 d'abril del 2007, en el vint-i-cinqu aniversari de la invasi, l'Argentina va plantejar de nou la seva reivindicaci sobre les illes, demanant obrir converses al govern britnic. Ara b, segons l'opini de les institucions i dels habitants de l'arxiplag, no hi ha cap contencis a resoldre perqu la poblaci de les Falkland es mant del tot lleial al Regne Unit, el qual, des de l'1 de gener de 1983, reconeix la plena ciutadania britnica als habitants de l'arxiplag.

Geografia.

 
Gran part del territori de l'arxiplag, que ocupa uns 12.173 km, correspon a les dues illes principals, separades pel Canal de Falkland. A East Falkland, hi ha la capital, Port Stanley, i hi resideix la majoria de la poblaci. Totes dues illes tenen serralades muntanyoses, sent la ms alta la de Mount Usborne (East Falkland) amb uns 705 metres d'alada. Tamb hi ha algunes planes pantanoses, principalment a Lafonia, a la part meridional d'East Falkland. Una gran part del territori de l'arxiplag s'usa per pasturar-hi ovelles.

Entre les illes petites, situades al voltant de les grans, hi ha Barren Island, Beaver Island, Bleaker Island, Carcass Island, George Island, Keppel Island, Lively Island, New Island, Pebble Island, Saunders Island, Sealion Island, Speedwell Island, Staats Island, Weddell Island, i West Point Island. Les Jason Islands es troben al nord-oest de l'arxiplag, i  Beauchene Island cap al sud. Speedwell Island i George Island estan separades d'East Falkland per Eagle Passage.

Les illes reivindiquen una zona d'aiges territorials de 12 milles nutiques i una zona d'exclusi pesquera de 200 milles, cosa que provoca problemes amb l'Argentina.

Rodejades per les aiges fredes de l'Oce Atlntic, durant l'any la diferncia entre la mitjana de temperatures s de noms 7C. Aix, al gener (el pic de l'estiu a l'Hemisferi Sud) la temperatura mitjana s de 9 C, que durant les hores centrals del dia pot ser de 13 C, mentre que al juliol (en ple hivern), la mitjana de temperatures s de 2 C, 4 C a les hores centrals del dia. No hi ha gaire pluja per la humitat i la ventositat acostumen a ser altes. No acostuma a nevar-hi, per pot passar en qualsevol poca de l'any.

En Biogeografia, les Falkland es consideren com a part de l'mbit Neotropical, igual com l'Amrica del Sud. La seva vegetaci es considera de tipus antrtic.
Economia.
La ramaderia ovina (cap al 2002, hi havia 583.000 ovelles a l'arxiplag) ha estat tradicionalment la principal font d'ingressos de les illes, i encara t un pes molt important en l'economia local; una gran part de la llana d'alta qualitat s'exporta a la Gran Bretanya; tanmateix, a partir de 1984, s'han fet esforos per diversificar l'economia de les Falkland, els quals han convertit la pesca en la principal activitat i han desenvolupat el turisme.

El 75% de la pesca sn calamars, i moltes de les exportacions es dirigeixen cap a Espanya. Quant al turisme, es van registrar uns 30.000 visitants el 2001; les illes han esdevingut un punt d'aturada per a creuers i una de les seves principals atraccions sn els espais naturals amb pingins, ocells de mar, lleons marins i foques; activitats recreatives que es poden dur a terme sn visites a camps de batalla, jugar a golf i practicar el submarinisme.

La principal companyia de l'arxiplag era la Falkland Islands Company (FIC), una empresa pblica responsable de la major part de l'activitat econmica de les illes, la qual, per, el 1991 va vendre's les granges al Govern de les illes. Actualment, la FIC disposa de franqucies a Stanley i es dedica a activitats navals i porturies.

Les Falkland sn autosuficients en tot menys en defensa, que la proporciona el Regne Unit; la despesa militar britnica significa una gran contribuci a l'economia.

Demografia.


El juliol del 2003, la poblaci de les Falkland va estimar-se en uns 2.967 habitants, el 70% dels quals sn d'ascendncia britnica, com a resultat de la immigraci gallesa i escocesa. Tamb hi ha habitants d'origen francs, gibraltarenc i portugus; tamb hi ha sud-americans, la majoria, xilens i, darrerament, gent de l'illa de Santa Helena. Les Illes Falkland sn un lloc on molts sud-americans hi estudien l'angls.

 Pgines relacionades .
  (en angls);
Histria de les Illes Falkland;

Bibliografia.
 L.L. Ivanov et al, The Future of the Falkland Islands and Its People, Double T Publishers, Sofia, 2003, 96 pp. (Complete text.  Captulo principal en ingls y castellano.) ISBN 9549150313;
 Carlos Escud y Andrs Cisneros, dir., Historia general de las relaciones exteriores de la Repblica Argentina, Obra desarrollada y publicada bajo los auspicios del Consejo Argentino para las Relaciones Internacionales (CARI), GEL/Nuevohacer (Buenos Aires), 2000. (Texto completo en Castellano) ISBN 9506945462;

Enllaos externs.
Govern de les illes Falkland, en angls;




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35541" title="Tales (desambiguaci)" nonfiltered="3822" processed="3804" dbindex="13960">


Onomstica:

Tales de Milet, el filsof grec.
Tales de Creta o Taletes, msic i poeta lric grec.
Tales de Sici, pintor grec.

Matemtiques:
Teorema de Tales;

Geografia:
Tales (Plana Baixa) s una ciutat de la comarca valenciana de la Plana Baixa.

Videojoc:
Tales of, saga de videojocs desenvolupats per Namco.
Tales of Phantasia;
Tales of Symphonia;

Premsa:
Weird Tales, revista nord-americana de cincia-ficci, fantasia i terror.

Msica:
Tales of Mystery and Imagination, primer lbum de The Alan Parsons Project.
Tales From The Strip, lbum de msica de L.A. Guns.
Tales from the Twilight World, lbum musical de Blind Guardian;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35579" title="Seychelles" nonfiltered="3823" processed="3805" dbindex="13961">



La Repblica de les Seychelles s un estat insular de l'oce ndic situat a l'est del continent afric i al nord-est de Madagascar, format per l'arxiplag homnim. Altres estats o dependncies insulars propers sn Maurici i Reuni al sud, les Comores al sud-oest i les Maldives al nord-est. 

Est constituda per un arxiplag de 115 illes, la principal de les quals s Mah (on hi ha la capital, Victria).  





 Enllaos externs .
  plnol de Seychelles;



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35582" title="Regne d'Israel" nonfiltered="3824" processed="3806" dbindex="13962">
El Regne d'Israel (en hebreu,            , Malekhot Yisra'el) d'acord amb la Bblia, fou el regne proclamat pels israelites quan les tribus van demanar al jutge Samuel que designs un successor seu amb el ttol de rei, sembla que a la segona meitat del segle XI aC.

Tamb s'anomena Regne d'Israel (en hebreu,            , Malekhot Yisra'el) al regne que van formar un total de deu tribus d'Israel quan van decidir no acceptar com a rei seu a Roboam, fill de Salom, a la segona meitat del segle X aC. Van independitzar-se de l'antic Regne d'Israel de Sal, David i Salom i van formar un nou regne, anomenat Regne d'Israel del Nord o simplement Regne d'Israel.

Les dues tribus que van seguir fidels a la Casa de David, Jud i Benjam, van formar el Regne de Jud.

El Regne d'Israel a la Bblia.
Un rei per a Israel.
El primer rei fou Sal de la tribu de Benjam i tot i que va comenar b el seu mandat, acab rebellant-se contra l'estructura teocrtica del pas i fou mort en una batalla contra els filisteus. 

Guerra civil.
A la seva mort el regne es va dividir en dos quan la tribu de Jud va coronar rei de Jud a David i la resta de tribus van proclamar el fill de Sal, Ixbixet, com a rei d'Israel. Al cap de dos anys, Ixbixet fou tracionat i mor assassinat. Aleshores, David unific les tribus i fou el nou Rei d'Israel.  

El Regne d'Israel.

Sota el seu regnat els lmits del regne es van estendre fins als lmits establerts en la promesa divina: des del riu d'Egipte fins al gran riu, l'ufrates. El seu fou el perode de ms grandesa del Regne d'Israel. Hagu de fer front a la sublevaci del seu fill Absalom qui aconsegu derrocar-lo per poc temps.

El successor del Rei David va ser el seu fill Salom, probablement el rei d'Israel ms fams de tots. Fou molt conegut per la seva sabiesa i relacions internacionals. Amb ell, el regne va assolir la maduresa i fou reconegut per la resta de nacions del Prxim Orient.

Divisi: El Regne d'Israel i el Regne de Jud.
Cap al final del seu regnat van comenar a sorgir tensions entre les tribus del nord i les del sud que van acabar per trencar la uni a la mort del Rei Salom quan les tribus del Nord van separar-se del regne i van proclamar rei Jeroboam, un oficial de Salom.
Les tribus del Sud (Jud i Benjam) es van mantenir fidels al successor del Rei Salom 

El Regne d'Israel de 10 Tribus.
Llavors, les deu tribus del Nord d'Israel van formar el nou Regne d'Israel, tamb anomenat Regne del Nord per distingir-lo de l'antic Regne d'Israel que englobava la totalitat de les tribus d'Israel.

El Regne de Jud er el legtim successor de l'antic Regne d'Israel i no va acceptar el nou regne del Nord.

Aquest nou Regne d'Israel va sobreviure fins el segle VIII aC, quan els assiris van conquerir-lo i van deportar la poblaci.

Historicitat del Regne d'Israel.
El treball cientfic al voltant de les classificacions de runes d'aquella poca s polmic perqu molt freqentment s'hi barregen creences religioses. No s per tant estrany que els arquelegs tendeixin a atribuir a David qualsevol nou palau que es descobreixi encara no havent-hi cap evidncia que ho relacioni. No hi ha, per, cap registre contemporani d'una altra civilitzaci que en parli. Els documents ms antics on es troba documentat sn els manuscrits de la mar Morta datats entre els segles III aC i I dC.

 Llista de Reis d'Israel .
Les dates van ser proposades en el seu moment pels arquelegs William F. Albright i Edwin R. Thiele, i ms modernament pel doctor Gershon Galil.



A la mort del Rei Salom, deu de les dotze tribus d'Israel van secessionar-se del regne, van formar un nou Regne d'Israel i van coronar rei Jeroboam, cap de l'exrcit de Salom.

Les tribus de Jud i Benjam es van mantenir fidels a Roboam, legtim successor del Rei Salom, i van formar el Regne de Jud

Llista de Reis del Regne d'Israel.
Les dates van ser proposades en el seu moment pels arquelegs William F. Albright i Edwin R. Thiele, i ms modernament pel doctor Gershon Galil.



A Assria 724-612 aC;
Nabu-Mukin-Ahhi abans del 700 aC  ;
A Babilnia 612-539 aC;
A Prsia 539-332 aC;
Tabiel (Tattenai?) despres del 500 aC;
Sanballat I l'horonita  vers 445-420 aC;
Delaies bar Sanballat vers 400 aC .. ;
Shelemies bar Sanballat vers 400 aC ;
Sanballat II vers 370 aC ;
Ananies vers 354 aC ;
Sanballat III vers 335 aC;
A Macednia 332-323 aC;
Antgon 321-301 aC;
A Egipte 301-198 aC;
Al Imperi Selucida 198-129 aC;
Sanballat IV (governador egipci o selucida) ;
Sanballat V (governador egipci o selucida) ;
Apolloni vers 165 aC;
Als macabeus 129 aC ;
A Roma 63-40 aC;
Ocupaci de Prtia 40-37 aC;
Antgon (Maties ben Aristbul) 40-37  ;
A Roma 37 aC ;
Herodes el gran 37-4 aC (proclamat rei pel senat el 40 aC);
Arquelau 4 aC-6 dC ;
Herodes Antipas (a Galilea) 4 aC-39 dC ;
Herodes Filip (a Batanea) 4 aC-34 dC ;
Al Imperi Rom d'Orient desprs Bizant;
Julianus ben Sabar 530 (rebellat amb el ttol de "rei d'Israel");



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35590" title="KWord" nonfiltered="3825" processed="3807" dbindex="13963">
KWord s un processador de textos lliure llicenciat sota la LGPL. Forma part del projecte KOffice del KDE

Tot i el nom, KWord no significa simplement un clon de Microsoft Word. Tot i que s'espera que en un futur KWord tingui la majoria de caracterstiques del Word, en alguns aspectes importants s diferent a aquest. L'esquema de la disposici de texts es basa en marcs, de forma similar al Adobe FrameMaker. Aquests marcs es poden ubicar a qualsevol part de la pgina i poden incorporar text, grfics i objectes incrustats. Cada nova pgina s un nou marc; per el text pot sobrepassar la capacitat del KWord per unir marcs. L's de marcs significa que complicades capes grfiques es poden emmagatzemar relativament fcil al KWord.

 Historia .
KWord va ser creat com a part del projecte KOffice el 1998, usant les diverses idees de FrameMaker, com l'aproximaci als marcs. L'autor inicial va confessar que l'aplicaci i el codi no eren una cosa petita i que era la seva primera aplicaci orientada a objectes.

L'any 2000 el KWord va entrar en un estat en qu era molt difcil arreglar els problemes i no hi havia ning treballant-hi. No hi va haber cap llanament en tot aquest temps. Aquest mateix any, un nou mantenidor va comenar a treballar amb l'aplicaci, treballant-hi tot l'any 2000 i principis del 2001 en corregir els problemes de l'estructura de l'aplicaci.

Moltes aplicacions DTP utilitzen marcs, com fa el Kword; per aquestes aplicacions PAO usen un concepte anomenat pgines mestres que coincideixen el poder al usuari per dissenyar l'estructura del document. Desafortunadament, aquest concepte t un gran preu en l'usabilitat, ja que la majoria d'usuaris no entenen el concepte latent darrera de les pgines mestres.

Els desenvolupadors de KWord van dissenyar els marcs perqu fossin una variant usable de les pgines mestres, amb una intelligent copia dels marcs i la seva posici quan es creen, per exemple, quan hi ha massa text per una pgina.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35593" title="Somlia" nonfiltered="3826" processed="3808" dbindex="13964">



Somlia (en somali Soomaaliya; en rab        , As-Sumal), abans coneguda com la Repblica Somali Democrtica, s un estat de l'est d'frica amb costa al golf d'Aden i a l'oce ndic. Limita amb Djibouti al nord, amb Etipia a l'oest i amb Kenya al sud-oest. La capital s Muqdisho, tamb coneguda amb el nom itali de Mogadiscio.

Actualment existeix un govern de transici (Federal de Transici, GFT) reconegut internacionalment, que controla la capital Mogadiscio, la ciutat de Baidoa i alguns altres llocs del pas, amb l'ajut de l'exrcit etop. Puntland i Galmudug al nord-est, sn estats autnoms que reconeixen al GFT (en canvi aquest no ha reconegut de moment a Galmudug). La major part de l'antiga Somlia Britnica est en poder del govern de la Repblica de Somalilndia (Puntland, Maakhir i Northland controlen alguns districtes orientals; Maakhir i Northland no estan reconeguts de moment pel GFT). La resta del pas est en mans de milcies de clans i combatents islamistes.

 Clima .

Vegeu: Clima de Somlia

 Divisi administrativa .

Legalment segueix vigent la divisi administrativa que va existir fins el 1991.

Vegeu: Divisi administrativa de Somlia

Geografia .

Els rius, costes, golfs, caps i muntanyes s'estudien a: Geografia de Somlia

 Poblaci .

Vegeu: Demografia de Somlia, Clans de Somlia, Grups tnics a Somlia i Ciutats de Somlia.

 Animals i plantes .

Vegeu: Vida animal i vegetal de Somlia

nono

 Llengua i religi .

Vegeu: Llenges de Somlia, Somali, Religi a Somlia

 Economia .

Vegeu: Economia de Somlia

 Govern .

Vegeu: Assemblea Nacional de Transici, Govern Nacional de Transici, Govern Federal de Transici, Parlament Federal de Transici 

 Poltica .
Partits poltics.
Perode anterior al 1969 .

Partit Digil i Mirifle;
Partit Somali Independent Constitucional;
Lliga de la Joventut Somali;
Lliga Nacional Somali;
Lliga de la Gran Somlia;
Moviment Democrtic Somali;
Uni Marehan;
Partit Unit Somali;
Front Nacional Unit;
Congrs Nacional Somali;
Uni Democrtica Somali ;
Uni Nacional Africana Somali (SANU);
Lliga de la Joventut Hawiye;
Partit Democrtic Somali;
Partit Liberal de la Joventut Somali (fusi dels dos anteriors);

 Partits del periode 1969-1976 .

Aliana MOD;
Partit Comunista Somali;

Partit nic del perode 1976-1990 .

Partit Socialista Revolucionari Somali;

Oposici clandestina o a l'exili 1976-1990 .

SODAF, o Front Somali d'Acci Democrtica FSOAD ;
Front Democrtic per l'Allberament de Somlia, comunista;
Partit dels Treballadors Somalis, comunista;
Front de Salvaci de Somlia darod (majeerteen);
Front Democrtic de Salvaci Somali, darod (majeerteen);
Moviment Nacional Somali, issaq;
Congrs de la Somlia Unificada, hawiye;
Moviment Democrtic de Somlia, rahanweyn;
Front Unit Somali, issa;

 Partits desprs de 1991 .

Front Nacional Somali;
Moviment Patritic Somali;
Organitzaci Muke de Somalis Africans;
Moviment Nacional Somali del Sud;
Uni Nacional Democrtica Somali;
Uni Nacional Somali;
Front Unit Somali;
Partit Unit Somali;
Aliana Democrtica Somali (creat vers 1990 a Somalilndia; va desapareixer abans del 2002);
Aliana Nacional Somali;
Aliana de Salvaci de Somlia;
Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia;
Forces Aliades Somalis;
Aliana de la Vall del Juba;
Exrcit de Resistncia Rahanweyn;
Aliana per la Restauraci de la Pau i Contra el Terrorisme;
Partit de la Repblica de Somlia Unida;
Lliga Nacional Democrtica (d'Hiiraan);
Al-Itihhad al-Islamiyya (dissolt el 2001);
Partit de la Joventut Musulmana;
Uni de Corts Islmiques de Somlia;
Al-Shabaab;
Moviment de la Joventut Mujahideen;
Aliana pel Nou Alliberament de Somlia;

Vegeu tamb: Faccions de la guerra civil a Somlia;

 Conflictes territorials . 

Somlia presenta conflictes territorials amb tots els seus vens: amb Etipia bsicament per l'Ogaden que forma la major part de l'Estat Somali d'Etipia; al Kenya, per la regi al nord del pas poblada de somalis i on actuen peridicament els anomenats shiftes; i amb Somaliland (a ms de qu la separaci no es reconeguda) als districtes fronterers de Sool i Sanaag que sn reclamats per la Repblica independent de Somaliland i per la repblica autnoma de Puntland (dins Somlia).

 Histria antiga .

Vegeu: Pas de Punt

 Histria de l'edat mitjana fins el segle XIX.

La presncia portuguesa a la costa de la futura Somlia fou testimonial, i merament comercial. El 1516 els portuguesos van arribar a Zeila per els otomans no van tardar a disputar amb ells l'hegemonia a la regi de la que van acabar expulsant-los. Des el 1698 (desprs del setge victoris de Mombasa) els soldans iarebites d'Oman i Mascat es van establir permanentment a la costa africana i van arrabassar als portuguesos tots els seus establiments, tant de caire militar com comercial; el procs es va acabar el 1728 o 1729. Nominalment Obbia va passar a ser vassalla d'Oman i Mascat en lloc de ser-ho del rei de Portugal. La dinastia Al-Busaid d'Oman i Mascat va comenar poc desprs, el 1741, i va donar un impuls decisiu a la colonitzaci de la costa africana. En aquesta poca la ciutat de Muqdisho (repblica dirigida per una mena de sult), el Sult d'Obbia (Hobya), el Sult de Majertin i altres petits poders locals van reconixer la sobirania dels nous soldans d'Oman i Mascat, car la dels anteriors iarebites fins llavors havia estat purament nominal. El 1803 el Sold d'Oman i Mascat es va aliar a Anglaterra i va combatre als wahhabites. En 1840 el Sold Sayyid Said va traslladar la seva capital a Zanzbar, i des d'all el domini dels soldans sobre els territoris que el reconeixien es va fer ms efectiu, per mai va superar la zona costanera.

 Exploracions .

Les exploracions europees a la costa de Somlia es van iniciar el 1833 amb Owen i Butler, als que van seguir Carless, Grieve i Selby (1837-1838). El capit Guillain de la marina francesa va explorar la zona el 1848 i desprs el capit Fleuriot de Langle, que portava el comandament del vaixell "Cordelire" (1861). Les investigacions etnogrfiques es van iniciar una mica abans: Salt (1809) i el tinent Smee (1811), i sobretot Antoine d'Abadie que va recopilar molta informaci (1838-1841). El capit Guillain va deixar una narraci dels aspectes del pas i va esmentar els draps vermells que a manera de bandera feien servir el nadius.
Els britnics es van establir al nord de Somlia el 1887, al mateix temps que Leonce Lagarde era nomenat governador francs a Obock. Els abissinis van ocupar Harar, ciutat poblada de Somalis, el mateix any 1887.

 Histria moderna .

Vegeu: Benadir, Somlia Italiana, frica Oriental Italiana, i Somaliland Britnic (Somlia Britnica).

 Histria recent .

La vida de la Somlia independent va venir marcada per la qesti nacional: d'una part un fort nacionalisme instigava la guerra contra Etipia per la recuperaci de l'Ogaden, arrabassat pels etops noms el 1887 i poblat per somalis. D'altra banda les forces centrifugues interior no s'acomodaven amb un estat unitari que representava el primer president Aden Obdullah Osman. La naci somali estava repartida entre diversos pasos i es compon de tres grups socials: els pastors nmades, els agricultors sedentaris i els habitants de les ciutats; la naci es divideix en clans confederats: Digil i Rahanweyn agricultors; Dir, Issaq, Hawiyya o Hawiye i Darod (pastors), al seu torn dividits en clans i subclans els caps de molts dels quals fan remuntar el seu origen a nobles rabs, emparentats amb el profeta. A ms hi els clans d'estatut inferior que fan feines que els pastors no accepten, com els Yibro, Tumuaal i Midgo; i els que parlen llenges exterior (per exemple els que parlen munshungulu i oromo). 

El 1964 hi va haver una primera guerra amb Etipia. Vegeu: Primera guerra etop-somali

Durant l'anys seixanta i setanta grups somalis coneguts com els shiftes van efectuar incursions a territori de Kenya. Encara fins fa ben poc el govern keny ha anat informant d'incursions dels anomenats "bandits somalis" fins i tot a territoris del sud de Kenya prop de la frontera amb Tanznia. Vegeu Guerra Shifta.

El 1967 fou elegit president Abdirashid Ali Shermarke que fou assassinat per un policia el 1969. El va succeir conforme a la constituci el president de l'assemblea nacional Shak Mukhtar Muhammad Husaid per a cap de cinc dies un cop d'estat militar va portar al poder al general comunista Siad Barre. El pas fou rebatejat Repblica democrtica de Somlia. La pujada al poder de Barre fou possible per l'anomenada Aliana MOD (Marehan, Ogadeni i Dhulbahante, els tres subclans del grup de clans Darod que es van aliar per assolir el poder).

No es poden negar els xits del govern de Barre sobretot en sanitat i educaci, gracies a l'ajut sovitic, els quals van rebre la cessi del port de Berbera a canvi. Per el 1977 el regim va considerar factible fer una nova guerra amb Etipia on precisament un regim comunista dirigit pel general Menguistu Haile Mariam s'estava consolidant per on la situaci encara era confosa. El regim va donar suport a un Front d'Alliberament de Somlia Occidental. Els sovitics van haver d'optar entre Barre i Menguistu, i per raons demogrfiques, geopoltiques i de confiana (Menguistu i el seu govern i partidaris eren ms incondicionals de Moscou que la majoria dels que envoltaven a Barre) van optar per Etipia. L'ajut sovitic i Cuba fou prou important perqu els somalis foren derrotats. Vegeu Segona guerra etop-somali.

L'abril de 1978 un cop d'estat dirigit pel coronel Muhammad Shaykh Osman, va fracassar. Osman fou afusellat junt amb altres colpistes i membres del sub clans dels Majertin i Harti de la regi de Mudug. Un d'ells, el coronel Abdullahi Yussuf Ahmed, es va poder escapar a Etipia. 

Barre va trencar relacions amb la Uni Sovitica i es va aliar als Estats Units buscant ajust en armament i econmic. El desembre del 1979 es va promulgar una nova constituci que va establir el regim de partit nic, el Partit Socialista Revolucionari Somali, dirigit pel mateix Barre, que d'altra banda va passar de president del Consell Revolucionari de Somlia a President de la Repblica. La bandera del partit nic era igual que la nacional per de color roig en lloc de blau cel.


La resistncia instigada per Etipia i beneficiada per l'aturada dels serveis socials del regim es va iniciar el 1980 i es va declarar l'estat d'emergncia. Els exiliats a Etipia, quasi tots de sub clans d'Harti (Hobyo), liderats per Abdullahi Yusuf Ahmed, van crear el 1980 el Front de Salvaci de Somlia (FSS) que amb ajut etop va iniciar (amb 50 homes) la lluita armada; a partir de l'octubre de 1981 es va fusionar amb dos grups d'esquerra radical (amb base al Iemen del Sud), el Partit dels Treballadors Somalis (PTS) i el Front Democrtic per l'Alliberament de Somlia (FDAS), que va originar el Front Democrtic de Salvaci Somali (FDSS). Aquest grup va tenir el suport de Lbia i Etipia i va iniciar els combats a la regi de Mudug i a la de Todgir (sud de Somaliland). Yusuf es va aliar al Moviment Nacional Somali (MNS) sorgit el 1981 al nord, de base Issaq. 

El 1982 fou llevat l'estat d'emergncia per es va reprendre la guerra fronterera amb Etipia que va durar fins el 1988 i que va sagnar l'economia del pas. Vegeu Tercera guerra etop-somali.

En la guerra fronterera entre Somlia i Etipia, els etops havien ocupat Ballanbale i Goldogob, entre la frontera i la ciutat de Galkayo, capital regional de Mudug, on Yusuf havia nascut i que les considerava com les primeres rees alliberades, per els etops van declarar que serien incorporades a Etipia i Yusuf va preparar l'abandonament de l'aliana etop. 

El 1985 Yusuf fou detingut pels etops junt amb sis lloctinents, i empresonat, i el control del moviment va passar al sector ms favorable als etops. Va romandre detingut per algun temps a Etipia, per progressivament Menguistu va augmentar els seus problemes i va minvar el suport al FDSS que el 1990 quasi no existia

El 1986 Barre fou rellegit president. El 1987 Ali Samatar va assumir el crrec de primer ministre i Hadji Muhammad el de secretari adjunt del PSRS. La pau amb Etipia de 1988 va suposar la fi del suport etop als Issaq, que formaven el Moviment Nacional Somali i combatien al nord del pas pel restabliment de la independncia del Somaliland antigament britnic, regi en la que eren el clan dominant. Mancats del suport etop les forces regulars somalis van recuperar la zona d'Hargeisa-Burao-Berbera, provocant l'xode de 300.000 Issaq vers Etipia, per quedant desorganitzada la distribuci d'ajut als 800.000 etops refugiats a Somlia. La manca d'aliments va provocar disturbis ja el 1988 que van haver de ser reprimits per la policia lleial a Barre.

El 1989 el Ministre de defensa, general Aden Abdullahi Nur lies Gabiyow, fou destitut i poc desprs arrestat. Els militars del clan Ogadeni, al que pertanyia Nur, es van revoltar i van crear el Moviment Patritic Somali, al sud del pas. En resposta els militars del sub clan Marehan dels Darod, lleials al president, van formar un altre grup anomenat Exercit Nacional Somali o Front Nacional Somali (FNS), en el centre del pas, on d'altra banda operava un tercer grup anomenat Congres de la Somlia Unificada (dominat pel clan Hawiyya o Hawiye. El MNS va recuperar el 1990 tot el nord del pas menys les grans ciutats. El 3 de setembre de 1990 Barre va nomenar Ministre d'Interior i segon viceprimer ministre (en el govern de Muhammad Hawadle Madar) a Abdiqassim Salad Hassan amb l'encrrec de restaurar el multipartidisme, per l'operaci era poc creble doncs Salad havia ocupat molts crrecs dins el rgim (el 1973 Siad Barre va nomenar a Salad ministre d'Indstria i Comer, el 1977 fou ministre d'Informaci i ms tard ministre de Joventut i Esports, Educaci, Treball i Serveis Socials, Obres Pbliques i Vivenda, Ministre d'Estat adjunt al president i el 1989 ministre de comer). El 21 de gener de 1991, a punt de caure el regim, fou nomenat primer ministre Umar Arteh Ghalib, un conciliador, amb l'esperana de negociar, i del qual Salad apareixia com el nombre dos. El 27 de gener de 1991, Barre, que noms tenia el suport del clan Marehan, va fugir del pas cap a Kenya quant ja el CSU (Congrs de la Somlia Unificada) era a les portes del palau presidencial. El CSU, dirigit per l'empresari hoteler Ali Mahdi Muhammad, va formar govern amb Mahdi autoproclamat president, per no fou acceptat per altres lders, reprenent-se la guerra civil. Salad, que apareixia com l'home fort al final del rgim per intentar el retorn a la democrcia, es va retirar a la vida privada i encara que no fou perseguit, quant va poder es va exiliar a Egipte.

El 1991, caigut Menguistu, Yusuf fou alliberat, i amb el suport de les noves autoritats etops, va reassolir sense problemes la direcci de l'organitzaci (tot i que el president fou el general Musa, aquest fou de fet un president honorari), va reorganitzar el moviment i va mobilitzar milicians majertins amb els que va tornar a ocupar zones de Mudug el mateix 1991 i va reclamar participaci en el govern nacional de Mogadiscio. El MPS, el FDSS i el CSU van acordar finalment una declaraci sobre un govern central interclans, amb economia de mercat i llibertats democrtiques. Per les faccions no van tardar en enfrontar-se a partir del mar.


Yusuf es va aliar als ogadenis del Moviment Patritic Somali dirigit pel coronel Ahmad Umar Jess, que dominava Kishimayo. Per una organitzaci dels Marehan i els Harti anomenada Front Nacional Somali (FNS) va comenar a operar al sud del pas dirigida pel gendre de Barre, Muhammad Siad Hersi, lies Morgan conegut pel carnisser d'Hargeisa. Al MPS van esclatar dissensions quant Jess va entrar en aliana amb el CSU, i el general ogadeni Aden Abdullahi Nur lies Gabiyow, ex ministre de Defensa de Barre i destitut per aquest, es va separar i es va aliar a Morgan. Aix el CSU, el FDSS i la meitat del MPS van retornar a una aliana, mentre per altra costat l'altra meitat del MPS i el FNS formaven un altre aliana. Per la seva banda el MNS dominat pels Issaq va proclamar la independncia del Somaliland el 18 de maig de 1991 sota la direcci d' Abdurrahman Ahmad Ali, lies Tur. Imatges televisives van ensenyar com una bandera amb els colors del grup, taronja, blanc i verd vertical era hissada a Berbera. En una data indeterminada del 1991, el sub clan Majertin dels Darod del nord-est del pas van proclamar tamb la repblica de Majertin embrio del que desprs fou la Repblica de Puntland a part de la provncia de Bari. El FDSS controlava la regi de Galguduud (entre Mudug i Mogadiscio), i les regions de Nugal i part de Bari.

Poc desprs el CSU es va dividir en dos faccions, la lleial a Mahdi, i la del sub clan Habr Gedir, dirigida per Muhammad Fara Hassan, lies Aydid, un altre ex general de l'exrcit. Aydid volia la presidncia i es va aliar a la facci del MPS de Jess. Tamb va obtenir el suport de l'ex ministre de Barre, Salad, que vivia exiliat a El Caire

Les lluites van provocar una epidmia de fam que va provocar una intervenci internacional que fou finalment desastrosa. Es va establir una treva a Mogadiscio el desembre de 1992 i es forces internacionals van entrar a la capital destruda. 

L'operaci "Retornar l' esperanza", aprovada pel consell de seguretat de L'ONU i formada per una fora Operativa unificada (UNITAF) de 37.000 soldats encapalada pels Estats Units, va patir unes baixes amb enfrontaments amb Aydid, i els 28.000 cascos blaus (ONUSOM II) que els van substituir (maig del 1993) tampoc van poder fer res per l'oposici del general, que fou perseguit pels soldats de l'ONU sense xit. Molts soldats estrangers i milicians locals van morir el 1993. El FDSS i el CSU de Mahdi es van aliar amb el MPS de Nur Gabiyow, el FNS de Morgan i altres vuit organitzacions menors i van formar la Aliana de Salvaci de Somlia (ASS) a un districte de Muqdisho controlat per Mahdi. Aydid va respondre formant l'Aliana Nacional Somali (ANS) amb grups menors. Finalment les forces americanes sota el paraiges de l'ONU van abandonar Somlia el mar de 1994 sense haver pogut capturar a Aydid, i la resta de contingents es va retirar igualment en els segents mesos; els darrers foren els pakistanesos el mar de 1995. Aydid es va proclamar president per no dominava tampoc la situaci. Totes les conferencies de pau intentades en aquestos anys van fracassar. El 1996 el lloctinent d'Aydid, Osman Hasan Ali lies Ato es va revoltar, i en el combat Aydid va quedar ferit, i va morir l'agost; el va succeir el seu fill Hussayn Muhammad Farah, lies Aydid junior.

El 3 de gener de 1997 es va reunir una conferencia a Sodere (Etipia) amb 27 partits i faccions i van formar el Consell de Salvaci Nacional (CSN) amb 41 membres i una presidncia rotaria de cinc dels caps principals (Yusuf del FDSS, Mahdi del CSU-ASS, Ato del CSU-ANS, Gabiyow del MPS, i Abdulkadir Muhammad Aden, lies Zoppo, pel Moviment Democrtic Somali MDS, que representava als clans Digil i i Rahanweyn, majoritaris al sud-oest de Somlia). L'ANS en fou exclosa. Tot i aix l'experincia no va reeixir.

El FDSS va patir una escissi i se'n va separar el 1997 Muhammad Jibril Musse que va formar l'Uni Democrtica Popular Somali. 

Yusuf, el lder del FDSS, es va decantar per la regionalitzaci i va establir l'estat de Puntland quasi al mateix temps que s'establia oficialment la regi de Benadir o Benaadir. A Puntland el va seguir el Jubaland (setembre de 1998) i Bay i Bokol (desembre de 1998). A Hiran tamb es van fer passes en aquest sentit. Des llavors Puntland, Jubaland i Bay-Bokol van boicotejar la conferencia nacional de pau de Somlia que s'estava fent a Djibouti (inicia el 2 de maig del 2000 sota auspicis de la Lliga rab, la OUA la IGAD i el govern de Djibouti. La Conferencia va nomenar el 13 d'agost del 2000 una Assemblea Nacional de Transici (ANT) de 245 membres. L'ANT va elegir president de l'organisme a Abdullahi Derow Isaaq, del clan Digil-Mirifleh, amb carcter temporal i el 26 d'agost de 2000, un membre del clan Hawiyya, Abdiqassim Salad Hassan, un dels organitzadors de la Conferencia de Djibouti, ex ministre amb Barre, partidari d'Aydid quant es va trencar el CSU, fou elegit president en tercera votaci en front d'Abdullahi Ahmad Adow (ex ministre de finances) per un perode de tres anys. De moment no es va installar a Mogadiscio on els caps del clan, de fet, no collaboraven amb el nou president. Va visitar temporalment Mogadiscio (on cent mil persones van anar a escoltar-lo a un estadi) i Baidoa. El 8 d'octubre va nomenar primer ministre a Ali Khalif Galhaid, un home de negocis del clan Darod i ex ministre amb Barre i es va formar Govern Nacional de Transici (GNT) i abans d'una setmana entraven els dos a Mogadiscio triomfalment escoltats per les milcies que donaven suport al procs. De fet va romandre confinat a Mogadiscio tot el seu mandat de tres anys.

Puntland i Bay i Bakool no el va reconixer acusant-lo de representar al vell regim i de ser centralista; Jubaland era teatre de lluites entre Morgan i l' Aliana de la Vall del Juba i la segona li va donar suport, per no Morgan (ara vicepresident i home fort del MPS, presidit per Gabiyow). Aydid, i altres menors tampoc el va reconixer i el 26 de mar de 2001 van formar un contragovern a Baidoa (capital de la provncia de Bay a Bay-Bokol) conegut per Consell de Reconciliaci i Restauraci de Somlia (CRRS), sota els auspicis de la guerrilla proetop de l' Exrcit de Resistncia Rahanweyn (ERR), dirigit pel coronel Hassan Muhammad Nur, lies Shartigadud, que dominava la ciutat. EL CRRS tenia una presidncia rotatria de cinc membres: Aydid, Gabiyow, el senyor de la guerra del nord de Mogadiscio Hilowle Iman Umar, el coronel Hassan Muhammad Nur, alies Shartigadud, per l'ERR i Abdullahi Shaykh Ismail pel Moviment Nacional Somali del Sud (MNSS). Ali Ato i altres caps es van adherir a aquest govern, fins i tot el general Morgan. 

Mentre el poder de Yusuf de Puntland augmentava al sortir triomfant d'una guerra civil i d'haver conquerit alguns districtes fronteres amb Somaliland, el del president del GNT, Salad, no passava de la capital.

El milicians d'Aydid i els del GNT es van enfrontar a Muqdisho el maig del 2001. Morgan va llanar una ofensiva l'agost i per unes hores va reconquerir Kishimayu, fins que l'AVJ (lleial a l' ANT i al seu govern GNT) la va recuperar. El GNT va acusar a Etipia de donar suport a Morgan i al CRRS. El primer ministre Galhaid fou destitut el 28 d'octubre de 2001 en una moci de censura i el 12 de novembre Salad va nomenar a Hassan Abshir Farah, un dirigent de Puntland que havia trencat amb Yusuf quant aquest no va donar suport al procs de pau d'Arta (Djibouti).

El 24 de desembre de 2001 Farah va signar un acord amb Ali Ato alguns altres caps de faccions i el 15 d'octubre de 2002 es va obrir una segona conferencia de pau a Eldoret a Kenya (Conferencia Nacional de Reconciliaci Somali, CNRS) auspiciada per l'IGAD i el govern de Kenya que aquesta vegada va deixar l'opci centralista i va optar per afavorir el federalisme, el que li va fer guanyar suports. Es va convocar una nova conferencia nacional de reconciliaci (CNRS) a la que Yusuf de Puntland i altres forces oposades van decidir participar al rebre assegurances d'un plantejament federalista. El juliol del 2003 els delegats van decidir establir un nou Parlament de 351 membres en substituci de l'anterior, que acabava el 31 d'agost del 2003. La declaraci d'intencions de la CNR es pronunciava pel federalisme el que va satisfer principalment a Puntland i Somlia del sud-oest (estat autnom successor el 2002 de l'administraci regional de Bay-Bokol). El primer ministre del GNT Hassan Abshir Farah (antic lloctinent de Yusuf expulsat), el president de l'ANT Abdullahi Derow Isaaq, Yusuf de Puntland i 19 caps ms (entre ells Aydid, Gabiyow, Morgan, Nur Shartigadud i Ali Ato), van signar l'acord el 27 d'octubre del 2003. 

El 2003, abans d'acabar el seu mandat Salad es va enfrontar a Abshir Farah i Derow Isaaq als que va acusar de fer un gir antiislmic i els va destituir i va anunciar una prorroga del GNT i l'ANT ms enll del perode establert (que acabava l'agost del 2003), fins que es pogueren celebrar eleccions. La maniobra no va obtenir suport i els destituts van romandre als seus llocs que ms tard va abandonar Farah el 8 de desembre i el va substituir Muhammad Abdi Yusuf. La maniobra de Salad fou denunciada com anticonstitucional. Salad no va donar suport a la nova conferencia d'Eldoret a Kenya, i aix va incrementar el seu allament poltic. El 2003 Abdinur Ahmed Darman del Partit de la Repblica de Somlia Unida es va fer amb el poder a una part de Mogadiscio i el juliol es va proclamar president oposat a Salad. El 29 de gener de 2004, es va signar a Nairobi el document aprovat per la CNRS per la qual el nombre de diputats es rebaixava a 275 (61 per cada gran clan: Darod, Hawiyya, Issaq i Rahanweyn, i 31 pels clans menors). El Parlament seria l'Assemblea Federal de Transici (AFT) amb un mandat de 5 anys i elegiria al president.

La primavera del 2004 Morgan va trencar amb la CNRS i intentava reconquerir Kishimayu dominada per l' Aliana de la Vall del Juba. Yusuf per la seva banda es postulava com a president i rebia el suport d'Etipia i Uganda. L'AFT es va obrir a Nairobi el 2 de setembre del 2004 sota direcci d'Hersi Bulhan Farah, que als pocs dies va deixar la direcci a l'empresari Sharif Hassan Sheikh Aden. A la votaci del 10 d'octubre es van presentar 26 candidats entre ells Salad (president del GNT, que mancat de suports fou eliminat a la primera votaci), un germanastre de Barre, antics dirigents politics i caps militars. En tercera votaci Yusuf fou elegit sobre l'ex ambaixador als Estats Units i financer Abdullahi Ahmad Adow. El 14 d'octubre, havent ja deixat la presidncia de Puntland (la vacant fou coberta pel vicepresident Abdi Hashi, fins que el 8 de gener del 2005 fou elegit president Mohammud Musse Hersi, lies Adde) va prendre possessi del crrec amb un mandat fins el 2009. Aydid i Morgan no el van reconixer .

El 29 d'octubre del 2004 es van reprendre els combats entre Puntland i Somaliland per la ciutat de Las Anod. Mentre el president Yusuf negociava el nomenament d'un primer ministre decidint-se finalment el 3 de novembre del 2004 per Ali Muhammad Ghedi, del clan Hawiyya, clan que dominava Muqdisho i li feia falta per establir-se a la capital, per que era enemic d'Aydid. El primer ministre va formar un govern de 78 membres que no va obtenir el suport parlamentari; el 7 de gener de 2005 Ghedi va nomenar un altre govern de 94 membres que finalment va obtenir la confiana del Parlament. Aydid era nomenat viceprimer ministre i ministre de l'interior; Ali Ato era ministre d'obres publiques, i Muhammad Qanyare Afrah (el tercer candidat ms votat a les elecci del 10 d'octubre del 2004) ministre de seguretat.

La major part dels senyors de la guerra de Mogadiscio van formar la l'Aliana per la Restauraci de la Pau i contra el Terrorisme (ARPCT), amb suport americ, que es va enfrontar a les Corts Islmiques que havien sorgit en diverses parts del pas per imposar la xara i un estricte orde moral. El 5 de juny del 2006 la Uni de Corts Islmiques, el conjunt de les diverses corts, va prendre el poder sota la direcci del Sheikh Sharif Ahmed i el 24 de juny del 2006 es va establir un govern dirigit per les Corts Islmiques Supremes de Somlia (successor de la Uni de Corts Islmiques) dirigit per Sharif Ahmed. Jowhar, darrer reducte de l'ARPCT es va rendir amb poca resistncia i les forces del grup van fugir a Etipia. Aquest estat va donar suport llavors al govern de transici i va dir que protegiria la seva seu a Baidoa. La Uni de Corts Islmiques va dominar aviat, per mig de negociacions amb els clans ms que per les armes, la part central i sud de Somlia. El 25 de setembre del 2006 les Corts van entrar a Kishmayo, el darrer reducte del govern de transici. 

El dia 9 d'octubre les forces etops entraven a Somlia i ocupaven una poblaci. El mateix dia el govern somali de les Corts va declarar la guerra a Etipia. Unes converses iniciades entre les Corts i el Govern de transici es van trencar el 1 de novembre. El 21 de desembre del 2006 els etops van passar a l'ofensiva; l'aviaci etop va atacar posicions de les Corts properes a Baidoa i a l'aeroport de Mogadiscio (ara Aeroport Internacional Aden Adde). Els etops van imposar la seva superioritat i van entrar a Mogadiscio el 28 de desembre del 2006, d'eon havien sortir poc abans els combatents de les Corts. El govern de transici, que es va traslladar a la ciutat va fer front als atacs allats dels islamistes en els segents mesos. Al sud les Corts van evacuar tamb Kishmayo cap a Ras Yamboni a la frontera amb Kenya, que fou atacada pels etops el gener i conquerida el dia 9.

Durant el 2007 i el 2008 es van crear nous grups islamistes que van assolir el control de la major part del centre i sud de Somlia, excloses Mogadiscio (fina a Afgooye a 30 km al nord-oest) i Baidoa.

 Vegeu tamb .
Intents de reconciliaci a Somlia;
Llista d'universitats de Somlia;







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35603" title="Rnnas del Castl" nonfiltered="3827" processed="3809" dbindex="13965">


Rnnas del Castl (nom occit; el nom oficial francs s Rennes-le-Chteau) s una vila de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude, al districte (o arrondissement) de Lims, dins el cant de Coisan, amb 111 habitants. La vila s al cim d un tur, prop de Coisan, i s hi arriba per una carretera secundria en pujada. La superfcie del terme s de 1.470 hectrees, i es troba a una altitud de 435 metres sobre el nivell del mar.

Des el lmit del poble, prop de la Torre Magdala, es gaudeix d'una esplndida panormica de tota la vall. El poble t una esglsia notable dedicada a Santa Magdalena, amb un dimoni a l'entrada i una esttua amb calavera. 

Histria.
La ciutat era coneguda antigament com a Rhedae, Castellum Redae (cap a l'any 1000), Redes, Castrum Rades, Reddae, Castel de Redas (cap al 1130), Rehennas (segles XV i XVI) i Rennes (1778).

A Rnnas le Castlh s hi han trobat algunes restes prehistriques i romanes. Es pensa que fou la darrera capital del regne Visigot quan els sarrans ja havien conquerit tota la Tarraconense i gaireb tota la Septimnia, i es creu que aqu es va amagar el tresor visigot que mai s ha trobat per que ha donat peu a llegendes i a la presncia d investigadors i buscadors de tresors a la vila. Se l'identifica amb la ciutat de Rhedae, capital del comtat de Rass, amb la histria del qual es confon. En desaparixer el comtat, la vila va perdre importncia i avui s un petit pobet que viu del turisme i de l'agricultura.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35606" title="Antunhac" nonfiltered="3828" processed="3810" dbindex="13966">


Antunhac (nom occit; el nom oficial francs s Antugnac) s una vila del departament de l'Aude, al districte de Lims i al cant de Coisan, amb prop de 300 habitants, situada a 265 metres d altura sobre el nivell del mar, a la vall del riu Croux. El terme t una superfcie de 949 hectrees. La seva esglsia esta dedicada a Sant Andreu i t un mur de defensa.

Anomenada antigament Antigniacum, Antuniachum o Antinhacum, va ser part de l'abadia i del comtat d'Alet, i va pertnyer als senyors de Lespinet i de Rouvenac. El castell va ser construt pels senyors el 1615.

La seva activitat principal s la producci de vi de les seves 150 hectrees de vinya, on es produeix el Blanquet de Lims, i hi sobresurt l'anomenat "domini de Cairac". Per Sant Andreu s'hi fa la festa del vi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35609" title="Arcas" nonfiltered="3829" processed="3811" dbindex="13968">



Arcas (nom occit; el nom oficial francs s Arques) s una vila del departament de l'Aude (Frana), al districte de Lims, dins el cant de Coisan, amb ms de dos-cents habitants, situat en uns turons a les portes de les Corberes, a uns 350 metres d altura. El terme t unes 2.000 hectrees. Te una esglsia dedicada a Sant Joan Baptista. Prop de la vila es troba un magnfic castell construt entre 1280 i 1310. Una zona arbrada anomenada lArbortum del Planel, creada el 1933, i que serveix per passejar, recull gran varietat d espcies locals i de fora. Prop del poble hi ha l'estany d'Arcas, on es pesquen truites, d uns 80.000 metres quadrats de superfcie. La principal explotaci forestal s la del bosc de Ralsesse.

Arcas es deia antigament Villa de Arquis o Vallem de Arquis. Fou conquerida per Sim de Montfort durant la guerra dels Albigesos, junt amb Termes, el castell de Costauan i la vila de Coisan; Arcas fou donada a Pere de Voisins, lloctinent de Sim, que el 1265 va exercir una repressi ferotge a la vila. Gerard de Voisins, cap al 1340, impedia als habitants de vendre el producte de les vinyes fins que ell no hagus venut les seves, per el senescal de Carcassona els va donar suport. Va pertnyer a la famlia dels Voisins fins el 1518, quan per matrimoni de l'hereva del darrer dels Voisins amb Joan de Joyeuse, duc de Joyeuse, va passar a aquesta famlia. El 1575 el castell va ser malms pels hugonots. Al segle XVIII la baronia d'Arcas va ser venuda al bar de Rb i els habitants es van sostreure poc desprs dels delmes a qu estaven sotmesos. El nom d'Arcas s testimoniat el 1538 i des de 1781 porta el nom francs dArques. 

La vila s ell lloc de naixement de Dodat Roch, historiador, erudit del catarisme i anomenat l'ltim "papa ctar".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35610" title="Bugarag" nonfiltered="3830" processed="3812" dbindex="13969">


Bugarag (nom occit; el nom oficial francs s Bugarach) s una vila del departament de l'Aude (Frana) i a la regi de Llenguadoc-Rossell, al districte de Lims, dins el cant de Coisan, amb 200 habitants i una superfcie de ms de 2.600 hectrees, situada a uns 450 metres d altura sobre el nivell del mar. 

T un mol al lloc anomenat Vielasse i una esglsia dedicada a Sant Mart. El seu nom antic s esmenta com a Bugaragium o Bugraragium. El puig de Bugarag, de 1.231 metres, s el punt ms alt de les Corberes. A la vora hi ha un pont rom i l'estany de la Venne, on es pesquen truites.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35614" title="Glosa" nonfiltered="3831" processed="3813" dbindex="13970">
A les illes Balears, la glosa s una mena de composici popular, oral i rimada, normalment improvisada en el mateix moment en qu es declama. s l'equivalent a les corrandes catalanes o les albades valencianes. En la societat balear, rural i analfabeta, del segle XIX, la figura del "glosador" arrib a ser prou famosa, amb alguns d'ells que s'hi profesionalitzaren, viatjant de poble en poble posant a prova les seves capacitats davant els reptes del pblic o davant altres glosadors en els anomenats "combats de gloses".

s freqent, encara avui, que en algunes festes es faci una codolada, on hi intervenen diferents versadors, que fan composicions potiques improvisades, gloses, que a vegades poden ser "de picat", s a dir, on se feren uns amb los altres.

El glosador, versador, corrandista, o cantador en llengua catalana t equivalents arreu del mn: Limpprovisattore d'ottavine itali, el pytaris xipriota, el rimadoros cretenc, el bertsolari basc, el fistor gallec, el repentista espanyol, el trovero murci, el pallador argent, el griot afric. En una poca en qu la cultura escrita era reservada per a una elit, l'oralitat esdevenia l'eix per a l'accs al coneixement de notcies i llurs cants eren obres a recordar.

Malauradament, per, els glosadors de picat balears estan envellint. A Mallorca en Joan Planissi de Manacor, en Toni Socias de Sa Pobla i en Rafel Roig des Carritx ja tenen ms de 70 anys, i en Jaume Juan d'Algaida ja frega els 60. I a Menorca, en Miquel Ametler i n'Esteve Barcel s'encarreguen d'una escola-taller de glosat per al jovent als instituts de secundria.

 Exemple de Combat de gloses .
En una vetlada al Teatre Principal de Felanitx l'any 1944 s'acararen en Lloren Capell (Algaida) i en Sebasti Vidal, Sostre (Cas Concos):

Sostre:
Jesucrist Omnipotent;
molt poques de faltes fa,;
per quan te va crear;
a damunt tu va deixar;
de posar es coneixement.;

Capell:
Ja ha piulat s'estornell,;
sups que tots l'heu sentit;;
amb aquesta m'ha ferit;
entre sa carn i sa pell.;
Si voltros sabssiu d'ell;
que Du li pos es cervell;
aferrat an es clotell;
i amb un mes va ser podrit!;

Sostre:
s es ms beneit del mn,;
i pretn de ser deixondit.;
Sa dona que l'ha avorrit;
perqu diu que s maricon .;

Capell:
Ja s'ha despert s'animal,;
que bramula i penga roncos ;;
t negre s'historial:;
li diven Ti Vidal;
es ms beneit de Cas Concos.;

Sostre:
Si es meu sebre s'embarulla;
pensa es teu qu far;;
dins Algaida ning hi ha;
que de tu no faci bull:;
Capell sense casulla;
sols no arribes a escol.;

 Vegeu tamb .
 Albada;
 Corranda;
 Garrotn;
 Glosadors:
 Lloren Cartutxo;

 Referncies .
 Munar, Felip (2001).  Manual del bon glosador. Edicions Documenta Balear, Palma (Mallorca). ISBN 84-95694-12-3;

 Enllaos externs .
 Miquel Capell (Coronell);
 Memria a En Pau Ferrer;
 Notcia pstuma d'En Pere Gil;
 Es canonge de Santa Sirga;
 Cor de Carxofa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35627" title="Lims" nonfiltered="3832" processed="3814" dbindex="13971">

Lims (pronunciat  en occit; el nom oficial francs s Limoux) s un municipi francs, situat al departament d'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell, capital del districte i del cant del mateix nom i capital de la comarca del Rass. La ciutat est dividida pel riu Aude. T uns deu mil habitants. El districte el formen 8 cantons, 149 comunes (o municipis) i 42.247 habitants. 

Comunes del cant de Lims (primer s'esmenta el nom occit, i entre parntesis el nom oficial francs):
Ajac ;
Alet (Alet-les-Bains) ;
Borija (Bourige);
Borijola (Bourigeole);
Castlrenc (Castelreng);
Cpia (Cpie);
Cornanl (Cournanel);
Fstas e Sait Andrieu (Festes-et-Saint-Andr);
Gajan e Viladieus (Gaja-et-Villedieu);
La Besla (La Bezole) ;
Ladinha d Amont (La Digne-d Amont);
Ladinha d Aval (La Digne-d Aval);
Lims (Limoux) ;
Lopian (Loupia);
Magria (Magrie);
Malrs (Malras);
Paulinha (Pauligne);
Piua (Pieusse);
Sait Cogat de Rass (Saint-Couat-du-Razs);
Sant Martin de Vila-reglan (Saint-Martin-de-Villereglan);
Torrelhas (Tourreilles) ;
Verasan (Vraza);
Vilalonga d Aude (Villelongue-d Aude);

Al lloc s han trobat restes neoltiques. La vila va formar part dels dominis del comte de Rass i desprs de Carcassona, i va ser ocupada cap al 1250 per Sim de Montfort. Va passar a la corona francesa el 1296. El segle XVIII va comenar a prosperar, per s encara una petita ciutat de provncia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35630" title="Camps d'Aglin" nonfiltered="3833" processed="3815" dbindex="13972">

Camps d'Aglin, o simplement Camps (forma occitana; el nom oficial francs s Camps-sur-l'Agly), s una vila del departament francs de l'Aude, al districte de Lims, cant de Coisan, prop del puig de Bugarag (1.231 m) a l'oest i de les gorges de Galams a l'est, amb 65 habitants (anomenats campsirols) i a 550 metres sobre el nivell del mar. El terme t una extensi de 2.500 hectrees. Prop del poble es troben les fonts del riu Agl (en occit Aglin), que al cap de poc entra a la Fenolleda.

T les restes malmeses d un castell i una esglsia dedicada a Santa Maria.

Possible castrum rom i fortalesa visigoda, la llegenda diu que al lloc del Serrat Gros es va lliurar un combat contra els sarrans cap al 720. El monestir de Cubira tenia la dignitat abacial des la seva fundaci al segle VIII o comenament del IX, i el 14 de maig de 844 el rei Carles el Calb li va concedir un diploma d immunitat on s esmenta "Sanctae Mariae Caprariensis", que probablement s el lloc de Camps. El 870 la Fenolleda va quedar indivisa entre els comtes de Barcelona i els de Carcassona i el 930 va quedar per a Sunifred de Barcelona i seguidament per a Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besal (928-989), que ho va heretar el 966. Al 989 va passar per herncia a Bernat Tallaferro, comte de Besal i senyor de la Fenolleda (989-1020). En aquesta poca es comena a esmentar el castell de Camps. El castell dominava la plana de l'Agl. Durant la guerra dels Albigesos va ser conquerit per Sim de Monfort el 1241, i se l esmenta com a Calmis. 

La vila i el seu territori va formar una senyoria. El primer senyor fou Pere de Berenguer de Cucunhan, parent de la famlia de Perapertusa. La famlia Cucunhan va donar el territori com a feu i va anar passant per diverses mans: el primer feudatari fou Bertran de Calmis. El 1263 es va establir una cosenyoria entre Berenguer de Cucunhan i Antoni de Solatge. El 1332 Berenguer de Perapertusa va vendre la seva meitat de la senyoria a Pere Mart; cap al 1385 apareix com a cosenyor Guillem de Cucunhan, que va deixar com a hereva la seva filla Ermengarda (1409); ms tard apareixen com a barons Pere d'Aban i Bernat de Vivier. El 1630 el bar de Basillac va vendre la seva meitat a Llus de Gly, senyor de Monmoure i Ginela. Al final del segle n'era cosenyor Jaume Enric de Bellissen i el 1707 Joan de Bellissen, que el 1720 va vendre els seus drets a Guillem Castanier. La revoluci va posar fi al domini senyorial. 

Avui, Camps viu del turisme (sobretot el que visita les gorges de Galams i de la Farga) i de l'agricultura.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35631" title="Pere Sunyer" nonfiltered="3834" processed="3816" dbindex="13973">
Pere Sunyer fou un enginyer nascut a Reus al segle XVIII que va projectar un canal de Reus a Salou, gran obra d enginyeria que desprs de moltes dificultats va ser aprovada pel govern espanyol el 1805 per que no es va poder culminar per l'esclat de la Guerra del Francs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35632" title="Narcs Sunyer i Veciana" nonfiltered="3835" processed="3817" dbindex="13974">
Narcs Sunyer i Veciana fou un enginyer nascut a Reus el 1768 que va desenvolupar el projecte iniciat per Pere Sunyer d'un canal de Reus a Salou, gran obra d'enginyeria que desprs de moltes dificultats va ser aprovada pel govern espanyol el 1805 per que no es va poder culminar per l'esclat de la Guerra del Francs. Va morir el 1847.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35633" title="Joaquim Santasusagna i Valls" nonfiltered="3836" processed="3818" dbindex="13975">
Joaquim Santasusagna i Valls fou un notable gegraf i escriptor nascut a Reus el 1899, que va desenvolupar la seva tasca al llarg del segle XX, destacant en l exploraci i coneixement de la Serra de Prades, Serra de La Llena i el Montsant de les que el 1929 va fer guies amb collaboraci de Josep Iglsies i Fort. Va morir el 1982. En acabar la guerra civil espanyola treball en un banc i fou mentor dels escriptors reusencs de la postguerra. A la seva ciutat natal hi t un carrer dedicat.

 Obres .
 Present i futur del catalanisme (1932);
 Del Camp de Tarragona a l'Ebre (1934).
 Les serres encantades (1936);
 Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900 (1949);
 Definici de l'excursionisme (1959);
 A eixam (1968);
 Memries d'un muntanyenc (1969);
 L'escampall (1971);
 Paraules d'ahir (1974) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35634" title="Joan Rebull Torroja" nonfiltered="3837" processed="3819" dbindex="13976">
Joan Rebull Torroja ( Reus, Baix Camp 1899 - Barcelona 1981 ) fou un escultor catal, considerat un dels ms importans dels segle XX a Catalunya. 

Biografia.
Va nixer el 1899 a la ciutat de Reus, actual capital de la comarca del Baix Camp. Es va iniciar en el mn de l'escultura de la seva ciutat natal en la qual va treballar al costat de Pau Figueres. L'any 1915 es va traslladar a Barcelona, in va estudiar a l'Escola d'Art de la Llotja i va treballar al taller del marmolista Bechini. Juntament amb altres artistes com Josep Viladomat, Apelles Fenosa o Josep Granyer va fundar, l'any 1917, el grup conegut amb el nom de Els Evolucionistes, els quals pretenien donar una rplica al noucentisme catal. Entre 1926 i 1929 va residir a Pars, ciutat en la qual va conixer a Pablo Picasso. 

Diputat per Estat Catal al Parlament de Catalunya, va marxar a l'exili al finalitzar la guerra civil espanyola, exili del qual no va regressar fins el 1949. De tornada a Catalunya va realitzar diversos monuments per a algunes ciutats catalanes aix com treballs per al Monestir de Montserrat i el Palau de la Msica Catalana. 

Va morir a Barcelona l'any 1981 i el seu cos va ser posteriorment traslladat a Reus, on est enterrat. Aquell mateix fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. 

Obres.
Algunes de les seves obres es troben exposades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid. 

Entre les obres de l'artista que romangueren a la seva ciutat cal destacar: Sant Joaquim i Santa Anna (al santuari de Misericrdia) de 1949; Ecce Homo (un pas de Setmana Santa de la confraria de Sant Just i Pastor) de 1950; La Pastoreta (a la plaa Pastoreta o Isabel Basora) de 1951; el conjunt de la Negaci de Sant Pere (confraria de Sant Pere Apstol) de 1957; el baix relleu Estela d'Evarist Fbregas (Cementiri de Reus) de 1960; La Collita (a la Caixa Peneds del Passeig Prim) de 1961; La Pubilla (seu de la Caixa a la Plaa de la Llibertat o ms exactament a la Plaa Pintor Fortuny) de 1965; l'allegoria al mite de Triptlem (Plaa Joan Rebull prop de l'estaci de ferrocarril) de 1968; els tres gitanets (a la seva prpia tomba al Cementiri de Reus) de 1976; Sant Jordi (al Parc de Sant Jordi) de 1977; i la Dona Ajaguda (a la casa de la vila) de 1981.
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35635" title="Llista de pasos per poblaci" nonfiltered="3838" processed="3820" dbindex="13977">

Aquesta s una llista ordenada d'estats i d'altres territoris per poblaci. Noms s'hi ha posat nmero als estats sobirans, per els territoris sense sobirania prpia que tenen un estatus especial tamb hi apareixen. No s'hi han contemplat les nacions sense estat. Les dades aqu recollides sn la projecci que la United States Census Bureau ha elaborat per al juliol de l'any 2005, sempre que en els aclariments no s'especifiqui el contrari.

Aclariments sobre la llista .
A la poblaci de la Repblica Popular de la Xina no s'hi ha incls la poblaci de Taiwan i ni de les regions administratives especials de Hong Kong i Macau, cada una de les quals apareix a la llista amb la seva prpia poblaci.

La poblaci dels Estats Units s'ha extret de la projecci que n'ha fet la CIA per al juliol de l'any 2005.

La poblaci de la Uni Europea s'ha extret de l'aproximaci que n'ha fet la United States Census Bureau per al 17 d'abril de l'any 2005.

La poblaci d'Alemanya s'ha extret de l'aproximaci que n'ha fet la Statistisches Bundesamt per al primer quart de l'any 2005.

La poblaci del Regne Unit s'ha extret de les dades de la United Kingdom Office of National Statistics per a l'1 de juliol de l'any 2003.

La poblaci de Xile s'ha extret de l'aproximaci que n'ha fet lInstituto Nacional de Estadsticas de Chile per al 30 de juny de l'any 2005.

 La poblaci de Nova Zelanda s'ha extret de l'aproximaci que l'organitzaci Statistics New Zeland va fer per al 31 de mar de l'any 2005.

 El Principat de Catalunya tenia 7.134.697 habitants censats l'any 2006, i seria, per tant, el 96 pas segons la poblaci, si es tingus en compte. Font: Institut d'Estadstica de Catalunya;

 Llista .

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35636" title="So Tom i Prncipe" nonfiltered="3839" processed="3821" dbindex="13978">



So Tom i Prncipe s un estat insular localitzat al golf de Guinea. Est format per dues illes principals (So Tom i Prncipe) i alguns illots, amb una extensi total de 964 km i prop de 165.000 habitants. En ser un estat insular no t fronteres terrestres, tanmateix, s relativament a prop de les costes del Gabon, Guinea Equatorial, el Camerun i Nigria.

 Geografia .
El pas comprn les illes de So Tom (836 km) i Prncipe (128 km) i diversos illots, la majoria dels quals estan deshabitats: Caroo, Pedras, Tinhosas, Rlas, etc. Quant al relleu destaca el pic So Tom (2.024 m) a l'illa homnima; les muntanyes de Prncipe culminen en 948 m. El clima s clid i humid, amb una temperatura mitjana anual de 25C.
 Cultura .
 Llenges .
Les llenges oficials o nacionals sn: el portugus, el saotomense, i el principense. 

El nombre de llenges prpies de Sao Tom i Prncipe sn 4, totes elles vives avui en dia:
Angolar: 5 000 parlants. Parlat al sud de l'Illa de Sao Tom, sobretot al voltant del poble de Sao Joao dos Angolares i alguns al sur de la regi de Cau. s una llengua criolla basada en el portugus.
Portugus: 2.580 parlants.
Principense: 200 parlants, d'una poblaci tnica de 1 558 habitants. A l'Illa Prncipe. Tamb se la pot anominar: Lun'gwiye o Monc. s una llengua criolla basada en el portugus.
Saotomense:69.899 parlants. Parlat a la Illa de Sao Tom. Tamb se la pot anomenar Sao Tomense. s una llengua criolla basada en el portugus.

A ms a ms, a Sao Toms i Prncipe tamb es parlen altres llenges:
Fang: 13.771 parlants.
Llenges d'Angola Cap Verd i Moambic.

 Altres informacions a la xarxa .
 Associaci Cau, Amics de So Tom e Prncipe;
 Chocolata de So Tom e Prncipe;
 Frum STP;
 Referncies .





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35640" title="Maurici" nonfiltered="3840" processed="3822" dbindex="13980">


La Repblica de Maurici s un estat insular afric situat a l'oce ndic sud-occidental, a uns 900 km a l'est de Madagascar. A ms de l'illa Maurici, la repblica inclou les illes de Saint Brandon, Rodrigues i Agalega.
Maurici forma part de les illes Mascarenyes, juntament amb l'illa francesa de la Reuni, situada 200 km al sud-oest.

Histria.
L'illa va ser descoberta per Portugal en 1505. Va ser progressivament colonitzada per holandesos, francesos i britnics fins a la seva independncia el 12 de mar de 1968. La gran presncia de m d'obra de l'ndia (fruit de l'abolici de l'esclavitud, que va fer que molts africans abandonessin les plantacions) fa que aquest pas tingui una forta influncia cultural a l'illa.

Les llenges ms parlades (angls i francs) expressen aquesta histria: l'angls s l'idioma oficial, per la majoria de la gent parla francs o una llengua criolla molt semblant.

 Economia.
L'illa basa la seva economia en l'agricultura (els principals productes sn el sucre i el te) i el turisme de luxe. s un bon lloc per a les inversions estrangeres perqu s'acosta als paradisos fiscals quant als impostos. Nombroses marques (sobretot txtils) han establert cadenes a Maurici. Les grans inversions en infraestructures i internet afavoreixen aquesta implantaci. 

L'economia t un creixement que separa el pas dels altres estats de la regi. Els seus socis comercials ms importants sn l'ndia i Madagascar. Hi ha grans desigualtats socials. El desenvolupament afecta sobretot les rees costaneres i les grans ciutats, mentre que els pobles de l'interior sn fora ms pobres.

Demografia.
Predomina l'hinduisme, seguit del cristianisme (per la tasca dels missioners) i l'islam. Algunes religions africanes tenen presncia a l'illa. La poblaci s fora creient, cosa que es manifesta en la multitud de temples a cada poble i en els molts ritus de la vida quotidiana. 

La vida gira entorn les grans ciutats: Port-Louis, Curepipe i Mahebourg. La xarxa de carreteres s suficient per a una bona comunicaci entre els diferents pobles.
 Cultura .
 Llenges .
Les llenges oficials de Maurici sn l'angls i el francs. La llengua principal s el Morishen o crioll de Maurici, que prov del francs. 

A Maurici hi ha 6 llenges que actualment estn totes vives.. Les llenges sn les segents:
Bhojpuri (o bopur): 336.000 parlants a Maurici. ;
Angls: 3.000 parlants a Maurici.
Francs: 37.000 parlants a Maurici.
Morisyen: 600.000 parlants a Maurici. Tamb parlada a Madagascar. Tamb se l'anomena crioll de Maurici.
Tamil: 31.000 parlants a Maurici.
Urd: 64.000 parlants a Maurici.
Altres llenges que es parlen a Maurici degut a la immigraci recent sn:
Panjabi oriental: 26.000 parlants;
Guajarati: 3.336 parlants;
Hakka (xins): 35.000 parlants;
Mandar (xins);
Marathi:11.787 parlants;
Telugu:10.675 parlants;
Yue (xins).

Fauna i flora.
Pel que fa a la fauna i la flora, destaca el dodo, au molt popular avui ja extingida. Nombroses espcies de palmeres i tortuges sn auctctones de l'illa. El clima ha perms la proliferaci d'una abundant vegetaci i de barreres de corall al mar. 
 Referncies .





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35642" title="Sis Hores de Can" nonfiltered="3841" processed="3823" dbindex="13981">
Les Sis Hores de Can de Canet de Mar fou un multitudinari festival de can catalana. L'embri d'aquest festival el trobem en un acte que organitz a les pistes del Tennis Club, l'agost de 1969 el Grup de Pioners de Canet, el capdavanter dels quals era Joan Ramon Mainat, germ de Josep Maria Mainat, de La Trinca.  Hi actuaren Llus Llach, Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra. Hi assistiren unes 500 persones. L'abril de 1970 organitzaren un altre recital, amb ms assistncia.

El 18 de setembre de 1971 es fu la primera edici de les Sis Hores. Aquest cop hi participaren ms cantants, i l'assistncia fou calculada en 1.800 persones.

L'augment de pblic fou progressiu. El 1972 hi assistiren 2.500 espectadors, i el 1973, 5.000.

Des de 1974 fins a 1978, l'organitzaci an a crrec de Pebrots Enterprises, darrera de la qual hi havia La Trinca. Aquest canvi vingu imposat pel fet que el Govern Civil neg la legalitat de l'Agrupament Escolta dels Pioners. En aquesta edici de 1974, amb 15.000 espectadors, fou detingut un jove que llanava octavetes i Joan Ramon Mainat i Toni Cruz, aquest darrer, membre de La Trinca, foren retinguts dotze hores per la Gurdia Civil.

El 1975, davant 15.000 joves eufrics i burlant la censura -cal remarcar que el franquisme estava a les acaballes-, Rafael Subirachs interpret la can popular Els Segadors.

Els principals cantants que van participar a les Sis Hores foren La Trinca, Toti Soler, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra i Ovidi Montllor, que fou l'nic que actu cada any. Raimon noms hi actu el 1976.

Vegeu tamb.
 Nova Can;

Bibliografia.

 Lloren Soldevila i Balart La Nova Can (1958-1987) Edicions L'Aixernador. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35646" title="Trpic" nonfiltered="3842" processed="3824" dbindex="13982">
Trpic prove del grec tropos que significa volta. 

L'existncia de parallels, aix com de meridians, ve marcada per la necessitat de situar un punt concret de la superfcie terrestre, assignant-li les coordenades de latitud i longitud (ex. 32N, 2715'E).

Els parallels sn les interseccions produdes sobre l'esfera terrestre per uns plans imaginaris, parallels entre ells, i alhora perpendiculars a l'eix de gir de la Terra. Sobre aquests es medeix la latitud, que pot variar entre els 90N i els 90S.

La Terra realitza el seu moviment de traslaci seguint una rbita ellptica al voltant del Sol, que s en un dels focus de l'ellipse. Aquesta rbita, el centre de la Terra i el centre del Sol sn tots en un pla imaginari anomenat Eclptica. Com que l'eix de gir de la Terra no s perpendicular al pla de l'eclptica amb la qual mant un angle de 23,5, la intersecci d'aquest pla amb l'esfera no coincideix amb un pla parallel sino que ho fa amb aquest mateix angle.

La latitud mxima amb qu aquest pla talla l'esfera terrestre s de 2327'N i 2327'S; per aix els parallels que passen per aquestes latituds tenen una rellevncia especial i s'anomenen Trpic de Cncer (en l'hemisferi Nord) i Trpic de Capricorn (en l'hemisferi Sud). Coincideixen amb la latitud en que en el moment del solstici d'estiu del respectiu hemisferi el sol es troba al migdia al zenit de l'observador.

 Vegeu tamb .
Parallel;
Solstici;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35670" title="Oman" nonfiltered="3843" processed="3825" dbindex="13983">



El sultanat d'Oman s un estat d'sia situat a l'Orient Mitj, a la punta sud-est de la pennsula d'Arbia. Fa frontera amb els Emirats rabs Units al nord, amb l'Arbia Saudita a l'oest i amb el Iemen al sud-oest, mentre que a l'est s banyat pel golf d'Oman al nord del cap Ra's al-Hadd i pel mar d'Arbia al sud d'aquest cap.


 Histria .
 Segle VII .
A Oman regnava al segle VII la famlia al-Djulanda de la tribu dels Banu Maawil de Suhar, i s'enfrontava a altres tribus del interior dirigides per la dels al-Atik, sota la direcci de Lakit ibn Malik al-Atiki. Estaven a punt de perdre el poder quan el 629 el general musulm Amr ibn al-Asi fou enviat a la zona i va expulsar a les tribus atacants i va restablir als germans Djayfar i Abd al-Djulanda, caps de la dinastia governant, en tot el seu poder. Aix que aquestos van afavorir l'islam.

El 632, durant la Rida, Lakit ibn Malik al-Atiki va intentar altre cop prendre el poder i Amr va haver de sortir del pas per el mateix 632 la revolta fou reprimida per Ikrima ibn Abi Djahl, i durant fora temps els al-Djulanda van restar els sobirans absoluts d'Oman. 

En temps del califa Uthman, va pujar al tron Abbad ben Abd al-Djulanda que va governar fins a la seva mort el 686 en lluita contra els khwaridj de la Yamana, i el van succeir els seus fills Said i Sulaiman ibn Abbad al-Djulanda. Aquestos dos germans foren expulsats d'Oman per al-Hadjdjadj ibn Yusuf (governador d'Iraq el 694) i el pas unit al califat.

Segles VIII i IX .
Al-Djulanda ibn Masud, de l'antiga famlia reial, havia adoptat les doctrines kharigites ibadites i el 749, en la part final de la guerra civil que va posar fi a la dinastia omeia i va portar al tron als abbssides, fou escollit com a primer imam ibadita. 

Va morir el 751 a mans de Khazim ibn Khuzayma, general enviat per califa al-Saffah; durant uns anys el pas fou teatre d'una virtual guerra civil entre el governador abbssida i els al-Djulanda i els ibadites. Finalment el 793 els ibadites van triomfar per van escollir un nou iman fora de la famlia al-Djulanda, imam que va tenir residncia a Nazwa, i pertany (excepte en algun cas aillat) a la tribu dels Yahmad. 

A partir del 844 van esclatar noves lluites civils entre els al-Djulanda i els ibadites a les que es van afegir les rivalitats tribals entre els Azd Uman i els Nizar. El 892 la tribu dels Banu Sama b. Luayy va cridar en ajut contra els ibadites al califa abbssida Al-Mu'tadid (892-902); un general i governador hi fou enviat (Muhammad ibn Nur, governador de la provncia de Bahrayn o Arbia Oriental) i el darrer imam Azzan ibn Tamim fou derrotat per les forces abbssides el 893. El 895 els ibadites van nomenar un nou imam a Nazwa, per el seu poder es limitava al interior.

Histria medieval i moderna .
Oman s des de fa segles una base per a comerciants. El 1508 Masqat, la seva principal ciutat porturia, pass a mans portugueses. Posteriorment, el 1659 pass a control otom, perdut el 1741, amb l'arribada de l'actual lnia de soldans comenada per Achmed Ibn Said.

A comenaments del segle XIX Oman cresqu fins a esdevenir una potncia, amb possessions a Balutxistan i Zanzbar, que foren progressivament perdudes. El 1891 esdevingu un protectorar britnic, tot mantenint aquest estatus fins el 1971. L'any anterior, el sold Said Ibn Taimur va ser enderrocat pel seu fill Qabus bin Said Al Said que ha roms al poder d'aleshores en. Aquest ha provat de millorar la situaci econmica del pas i mantenir-se en pau amb la resta de pasos de l'Orient Mitj.

Imamat d'Oman.


L'estat d'Oman fou el nom que tenia l'imamat d'Oman. L'imamat comprenia les zones interiors de l'actual Oman, mentre les zones costeres i Dhofar obeen al sult de Masqat.

Amb major o menor intensitat la Guerra d'Oman va durar del 1911 al 1955. El 1955 els britnics van derrotar a l'imam que va marxar a l'exili. 

 Escut i bandera .
La bandera de l'iman era blanca. Les variacions antigues no sn gaire conegudes. La bandera presentada com a bandera del imamat a emissions de segells aparegudes el 1971 o posteriorment, incloen en la bandera la ashahada i una espasa vermella. 

L'escut, en el sistema tradicional de la zona, incloa dos banderes creuades, dos sabres un a cada costat i al damunt mitja lluna i estel.


































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35704" title="Joan Pau I" nonfiltered="3844" processed="3826" dbindex="13985">

El Papa Joan Pau I, de nom de naixement Albino Luciani, (17 d'octubre de 1912 - 28 de setembre de 1978), va ser el penltim Papa del Segle XX i va tenir un dels pontificats ms curts de la histria.

Biografia.
El penltim Summe Pontfex del segle XX, Albino Luciani, va nixer en un petit poble itali anomenat Canale d'Agordo el 17 d'octubre de 1912 (en aquella poca rebia el nom de Forno di Canale) en la famlia de Giovanni Luciani i Bortola Tancon; va ser el ms gran de quatre germans. Als deu anys, i desprs d'haver viscut en la pobresa durant la Primera Guerra Mundial, la seva mare va morir i el seu pare es va casar amb una dona molt devota. Va ser aleshores quan va comenar la seva vocaci sacerdotal, segons les seves declaracions, grcies a les paraules d'un frare caputx. El 1923 va ingressar al seminari menor de la poblaci de Feltre, i desprs va ingressar al seminari de la poblaci de Belluno, on va ser ordenat sacerdot l'any 1935. Desprs de la seva ordenaci se'n va anar a viure a Roma, on va cursar els seus estudis teolgics a la Universitat Gregoriana. Quan va acabar els seus estudis va tornar a la seva poblaci natal i all va comenar la seva tasca pastoral com a rector de Forno di Canale i d'Agordo, tasca que va fer compatible amb la docncia a l'Institut Tecnolgic Miner.

Abans de convertir-se en el Papa del somriure (com era conegut per molts), va ocupar crrecs importants i va rebre distincions importants: Vicerrector del seminari de Belluno, va ser nomenat Doctor en Teologia de la Universitat Pontifcia Gregoriana de Roma l'any 1947 i vicari general de Belluno (dicesi al crrec de la qual estaria 11 anys) l'any 1954. El 1958 el Papa Joan XXIII el nomena bisbe de Vittorio Veneto i el 15 de desembre de 1969 va ser nomenat Patriarca de Vencia. Aquest va ser el penltim pas en la seva carrera abans de la seva elecci com a Summe Pontfex el 5 de mar de l'any 1973.   
 
Va ser designat com a 263 Papa de l'Esglsia Catlica el 26 d'agost de l'any 1978. Va ser el primer Papa amb dos noms, gest amb el qual pretenia honrar als seus dos predecessors ms immediats: Joan XXIII i Pau VI. Desprs de la designaci, Joan Pau I va establir un ambient d'optimisme i de reformes. No obstant aix, mai va poder anar ms enll de les propostes. Va morir, pel que sembla d'un infart, el 28 de setembre de 1978, 33 dies desprs de ser proclamat Papa, sent el seu un dels pontificats ms curts de la histria.

La mort de Luciani va esdevenir en plena Guerra Freda en la qual els Estats Units i la URSS es disputaven rees d'influncia. A l'Amrica Llatina la teologia de l'alliberament s'havia convertit en La Bblia dels anomenats "capellans rebels" del Tercer mn. 

Segons els seus bigrafs, des del moment en el qual va accedir al tron de Pere, Joan Pau I va fer "prediccions" constants i obsessives als seus amics i collaboradors ms fidels dient-los que el seu pontificat seria curt. El bisbe irlands John Magree (assenyalat des de bon comenament com el descobridor del cadver de Luciani), recorda en el llibre Un lladre per la nit: la mort del Papa Joan Pau I: "Estava constantment parlant de la mort, recordant-nos que el seu pontificat seria curt. Sempre dient que el succeiria l'estranger". L'"estranger" era el polons Wojtyla. Tamb explica que, poques hores abans de morir, el Papa li va dir: "Jo me'n vaig i el que s'asseu a la Capella Sixtina davant meu ocupar la meva plaa". Desprs el mateix Wojtyla, ja convertit en Joan Pau II, va confirmar a Magree que, en el moment de l'elecci papal, ell es trobava gaireb de cara a Luciani.

Teories sobre la seva mort.


Diversos investigadors que han estudiat el cas del Papa Joan Pau I han coincidit a dir que Joan Pau I va morir per enverinament. Segons aquests, desprs dels seus primers dies de pontificat, la Cria Vaticana hauria decidit que Albino Luciani no havia sigut una bona elecci i, conseqentment, Joan Pau I hauria sigut assassinat fredament. El motiu hauria estat el recel que van causar les seves propostes reformistes i, sobretot, la seva intenci d'intervenir en els aspectes econmics del Vatic. Val a dir, per, que tot aix noms sn especulacions perqu, com s tradici, al Papa Joan Pau I no se li va practicar cap autpsia. La tarda anterior havia estat reunit amb el seu secretari d'Estat (el cardenal Villot) i se suposa que havien parlat sobre les profundes renovacions que pretenia dur a terme a la Cria.   







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35705" title="Mnim de Maunder" nonfiltered="3845" processed="3827" dbindex="13986">
  
El mnim de  Maunder s el nom donat al perode entre 1645 i 1715, quan les taques solars gaireb van desaparixer de la superfcie del Sol, tal com van observar els astrnoms de l'poca. Rep el nom de l'astrnom solar E.W. Maunder qui va descobrir la carestia de taques solar durant eixe perode estudiant els arxius d'eixos anys. Durant un perode de 30 anys dins del mnim Maunder, els astrnoms van observar aproximadament 50 taques solars, mentre que el tpic seria observar entre unes 40.000 i 50.000 taques.  

 Les observacions de les taques solars .  
El mnim de  Maunder va ocrrer entre 1645 i 1715 quan noms es van observar aproximadament 50 taques en comptes de les entre 40.000 i 50.000 taques tpiques. L'activitat en taques en  perodes de 10 anys entre 1610 - 1681 s com segueix:  
  

  
Durant el mnim de  Maunder  hi havia prou taques solars perqu pogueren extrapolar-se cicles de l'11 anys.  Els mxims van ocrrer en 1674, 1684, 1695, 1705 i 1716.  
  
L'activitat de la taca solar es va concentrar llavors en l'hemisferi del sud del Sol, excepte l'ltim cicle quan les taques solar tamb apareixien en l'hemisferi nord.

Segons la llei de Sprer, a l'inici d'un cicle les taques apareixen a elevades latituds, durant el cicle van apareixent a ms baixes  latituds, fins que aconsegueixen  latituds de 15  en el mxim solar. La mitjana continua baixant fins a  7  i desprs d'aix, mentre les taques del cicle vell s'acaben, el nou cicle albira el seu comenament amb noves taques  a latituds altes.  

La visibilitat d'estes taques tamb est afectada per la  rotaci diferencial del Sol (distintes duracions de la rotaci solar en cada latitud):  

  

La visibilitat de les taques est afectada perqu les observacions es fan des de la eclptica i el pla de l'eclptica est inclinat 7  respecte a l'equador del Sol (0  de latitud).

 La Petita Edat de Gel .  
El mnim de  Maunder va coincidir amb la part ms freda de l'anomenada Petita Edat de Gel durant la qual Europa, Amrica del Nord, i potser la resta del mn, va patir hiverns molt crus.

Si hi ha una connexi causal entre la baixa activitat de les taca solars i els hiverns freds s un tema que encara es discuteix. Alguns cientfics pensen que la  variaci solar s la responsable del canvi climtic ms que el dixid de carboni (vegeu escalfament global).

 Altres observacions .  

Investigacions  recents publicades suggereixen que la rotaci del Sol va patir un retardament en la part ms central del mnim de  Maunder (1666 -1700). Al nivell actual del nostre coneixement de la fsica solar, un Sol ms gran i ms lent implica necessriament un Sol ms fresc i  que proporciona menys calor a la Terra. El mecanisme que fa que una estrela s'expandisca i contraga s fins i tot incerta, encara que moltes estreles pateixen pulsacions. 


La ms baixa activitat solar durant el mnim de  Maunder va afectar la quantitat de radiaci csmica que va aconseguir la Terra. El canvi resultant en la producci de carboni-14 durant eixe perode va causar inexactitud en la dataci per carboni radioactiu fins que aquest efecte va ser descobert.

L'activitat solar tamb afecta la producci de berilli-10, i les seves variacions en la producci d'aquest istop s'usen per a reconstruir l'activitat solar.  

S'han descobert altres mnims histrics de la taques solars o per l'anlisi de carboni-14 en els testimonis de gel o en els anell dels arbres; aquests inclouen el Mnim de Sprer (1450 -1540), i el Mnim de Dalton (1790 -1820). En total sembla haver-hi 18 perodes de mnims de les taques solars en els ltims 8.000 anys, i els estudis indiquen que el Sol roman un quart del seu temps en aquestos mnims.

 Vegeu tamb .
Clima;
Canvi climtic;
Efecte hivernacle;
Escalfament global;
Taca solar;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35706" title="Aparadorisme" nonfiltered="3846" processed="3828" dbindex="13987">
Aparadorisme s l'art decoratiu de compondre els productes i elements esttics (fons, disposici de elements, colors, formes, etc.) a l'aparador d'un establiment comercial amb la finalitat d'atraure l'atenci del consumidor en els productes exposats, i transmetre la imatge del l'establiment.
Una tendncia actual en els aparadors s fer-los interactius. Aix s'aconsegueix cridar ms l'atenci dels vianants. Un exemple d'aix va ser l'aparador de la botiga Levi's a Passeig de Grcia/Gran Via de Barcelona.
Els elements bsics a tenir en compte a l hora de realitzar un projecte d aparadorisme sn el producte, la botiga, el client i la marca, creant a l aparador una escenografia que proporcioni un ambient agradable al consumidor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35709" title="Esfondrament del Carmel" nonfiltered="3847" processed="3829" dbindex="13988">

L'esfondrament del Carmel s el nom amb qu hom coneix l'esfondrament d'un tnel al barri del Carmel de Barcelona el 27 de gener de 2005. La construcci del tnel es feia per a l'ampliaci de la lnia 5 del metro i  s'havia de fer servir com a cua de maniobres. A conseqncia del collpse, el garatge del carrer Calafell 12 de Barcelona va desaparixer en un esvoranc de 18 metres de dimentre i 35 de profunditat. 



L'episodi havia comenat el dia 25, quan un despreniment en l'esmentat tnel va obligar a desallotjar l'esmentat garatge i l'edifici del nmero 10 del mateix carrer. Aquesta mesura evit haver de lamentar vctimes mortals en el collapse principal  al mat del dia 27. Com a conseqncia de l'esvoranc van haver de desallotjar-se 84 blocs d'habitatges (1057 persones) i enderrocar de seguida l'edifici del carrer Calafell, 10, que va quedar amb l'estructura molt danyada. Ms tard es van haver d'enderrocar tres immobles ms. 

El projecte del tnel va ser redactat amb presses i l'adjudicaci de la direcci d'obra va ser feta sense concurs ni publicitat. El tnel s'havia excavat segons el nou mtode austrac, a secci completa i discorria per un subsl format per l'alternncia d'arenisques, gresos i pissarres i, segons els informes, era d'una arenisca amb un RMR de 42 a la zona de l'accident. Sis mesos desprs d'haver-se excavat la secci completa, la convergncia del tnel detectada, que fou de 60 mm, va obligar a executar una contravolta en la zona de l'accident. Quan s'estaven rebaixant els 70 cm necessaris per a albergar la contravolta de 30 cm, es va tocar la base d'un pla de discontinutat parallel a l'eix del tnel, descobert a posteriori. La constructora, la direcci d'obra i el Departament de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya opinen diferentment sobre si la discontinuitat era una falla vertical o simplement una zona ms diaclassada, per el que s que est clar s que havia servit de llit d'un antic torrent i per tant hi havia aigua. Tampoc se sap encara amb certesa si l'excavaci per a la contravolta es fu correctament o no. Immediatament, va aparixer una xemeneia (dia 25, 1/4 de 9 del mat) i seguidament van comenar les tasques d'estabilitzaci (bsicament projecci de formig), per encara ning va tmer un collapse global, ja que la formaci de xemeneies no s estranya. L'estabilitzaci per no va sser suficient i el collapse global es va produir el dia 27.

Com a conseqncia de l'episodi va esclatar una greu crisi poltica i social.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35712" title="Cassanhas" nonfiltered="3848" processed="3830" dbindex="13989">


Cassanhas (en francs Cassaignes) s una vila de la regi del Llenguadoc-Rossell, departament de l'Aude, districte (arrondissement) de Lims, cant de Coisan. Amb poc ms de 50 habitants, a una altura de 270 metres sobre el nivell del mar, el terme t 374 hectrees. Hi ha una esglsia parroquial dedicada aSant Mart. A les rodalies es troba la muntanya de Blancafort amb el puig de Card, on hi ha les restes d un castell. Un antic poble avui abandonat, anomenat en francs Les Clapies, es troba a la part de Blancafort; va quedar sense poblaci cap el 1950 desprs d haver arribat a tenir uns 70 habitants i el 1973 va esdevenir part d un domini agrcola (Domini de Blancafort) on fa uns 25 anys es va establ un centre eqestre.

La vila es va formar en el domini senyorial del rom Cassinius. S esmenta com a Cassamias el segle IX, i Cassanea el 1377. El seu nom actual apareix desprs del segle XVI. El castell de Blancafort es troba a la confluncia dels riu Sals i Rialsesse, i enfront del puig del Card. Va ser fundat pels visigots per desprs abandonat fins al segle X que es va fortificar, rebent el nom del color de la pedra. L abadia de Jaffus (avui totalment desapareguda) dels monjos de Sant Policarp, dependent de l'abat d'Alet, en va passar a dependre; el 1119 el Papa va reconixer la possessi del castell i abadia a l'abat d'Alet, per el castl Bernat de Blancafort es va negar a acceptar-ho i va combatre a l'abat i al comte Bernat At, fins que el 1124 se l va reconixer com a senyor. Ms tard els Blancafort van infeudar el castell als templers i en aquesta poca es va reformar i se l'anomena Rena. Varen comenar l'explotaci de mines per es creu que en realitat buscaven el tresor dels visigots i que el van trobar en bona part, estan al lloc uns dos anys. A mitjans del segle XIII el senyor de Blancafort, Roger, va ser derrotat per Sim de Montfort, i el seu domini concedit a Pere de Voisins, famlia des la qual passar als ducs de Joyeuse.

Cassanhas s la vila natal del poeta occit Llus Casimir Clottes (1872-1924)















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35713" title="Figueres" nonfiltered="3849" processed="3831" dbindex="13990">


 Figueres (Alt Empord), municipi catal de la comarca de l'Alt Empord.
 Fundaci Esportiva Figueres, club de futbol de l'Alt Empord.
 Uni Esportiva Figueres, antic club de futbol de l'Alt Empord.
 Club Bsquet Adepaf, o Akasvayu Figueres, club de bsquet.
 Figueres (Alt Palncia), municipi valenci de la comarca de l'Alt Palncia.
 Jos Figueres Ferrer, president de Costa Rica.
 Pere Figueres, cantant de la Catalunya Nord.

Vegeu tamb.
 Figuera, singular de figueres.
 Figuera (desambiguaci);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35714" title="Sants" nonfiltered="3850" processed="3832" dbindex="13991">


Sants s un barri del districte barcelons de Sants-Montjuc. Fou municipi independent fins a l'entrada en vigor del Decret d'Agregaci el 20 d'abril de 1897, segons el qual els municipis de Grcia, Sant Mart de Provenals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'havien d'integrar al de Barcelona.

El barri, est creuat per la ronda del mig, aix com per les vies del tren. T un important eix comercial, l'anomenat carretera de Sants, formada pels carrers de la Creu Coberta, a Hostafrancs, i el carrer de Sants. 

Al segle XIX, fou un barri obrer amb diverses fbriques txtils, entre altres cal destacar per la seva importncia les del Vapor Vell, convertida en biblioteca i escola l'any 2001, i l'Espanya Industrial, el Vapor Nou, convertit en parc l'any 1983. 

El barri disposa d'una important xarxa cultural i associativa que s'agrupa en una coordinadora d'entitats anomenada Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Entre moltes cal destacar els Centre cvic de les Cotxeres de Sants i del Casinet, la associaci de vens Centre Social de Sants, l'Orfe de Sants amb ms de cent anys d'histria, el Centre Catlic, la Uni Esportiva de Sants que compta amb una secci ciclista responsable de l'organitzaci de la Volta Ciclista a Catalunya i el Club Esportiu Mediterrani. En el marc de les entitats de cultura popular i tradicional Sants disposa de colla de castellers coneguts en aquest mn amb el nom dels borinots, tres grups de diables (els de Sants, les Guspires i els Barrufets), colla de gegants i la Colla Bastonera de Sants. En l'actualitat, els moviments alternatius tenen una forta presncia organitzada al voltant de les Festes majors alternatives i de diversos espais ocupats convertits en habitatges o centres socials com Can Vies o l'antiga fbrica Hamsa al barri d'Hostafrancs.


La festa major del barri se celebra al voltant del 24 d'agost, diada de Sant Bartomeu, patr del barri. Diversos carrers es guarneixen per l'ocasi amb muntatges efmers i una programaci d'activitats per a tots els pblics. 

A principis d'octubre te lloc el Cros Popular de Sants, memorial Eugeni Giralt, una cursa que troba les seves arrels ms llunyanes a mitjans dels anys 30 del segle XX, quan era organitzada per l'Ateneu Enciclopdic Sempre Avant. Actualment la cursa es organitzada pel Club Camins Esportius de Sants.

Llocs d'inters.

Estaci Barcelona-Sants;
Parc de l'Espanya Industrial;
Campus universitari de Sants;
CSA Can Vies;
Centre Catlic de Sants;

Santsencs notables.
Fructus Gelabert, cineasta;
Josep Carreras, tenor;
ngel Casas, periodista i escriptor;
Josep Escol, futbolista del Futbol Club Barcelona;
Roger Esteller, jugador de bsquet;
Companyia Elctrica Dharma;
Nria Feliu, cantant;
Roger Grimau, jugador de bsquet;
Jacint Laporta, escriptor;
Josep Miracle, escriptor;
Quim Monz, escriptor, dissenyador i periodista;
Pirat's Sound Sistema;
Joan Peir, poltic i ex-ministre de la CNT;
ngel Llcer, actor i presentador de televisi.

Referncies.


Enllaos externs.

Districte de Sants-Montjuc;
Sants 3 Rdio;
Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta;
BarriSants - Portal de notcies de Sants;
Sants TV - La Televisi Virtual de Sants;
EL3 Portal de notcies de Sants-Montjuc;
Ona de Sants-Montjuc 94.6 FM- La rdio del barri;
Uni Esportiva de Sants;
Orfe de Sants;
Castellers de Sants;
S.E.Mercat Nou Magria;
Assocaci de Disminuts de Sants-Montjuc;
Parrquia de Sant Medir;
Sants is not Barcelona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35716" title="Llenguadoc-Rossell" nonfiltered="3851" processed="3833" dbindex="13992">


Llenguadoc-Rossell s una regi administrativa al sud-est de Frana, anomenada en francs Languedoc-Roussillon, i Lengadc-Rosselhon en occit. Formaci artificial de construcci recent, s constituda d'una part de la regi histrica occitana del Llenguadoc i de la Catalunya Nord (inclosa sota el nom Rossell); la seva capital n's Montpeller.

Histria.

La regi de Llenguadoc-Rossell, com a collectivitat territorial, va ser creada quan es van establir les regions el 1986 arran de les lleis de descentralitzaci aprovades pel govern socialista de Franois Mittrrand. El centrista Jacques Blanc (aleshores membre de l'UDF) fou elegit president del consell regional aquell any i mantingu el crrec durant 18 anys fins que el 2004 va ser substitut pel seu rival i acrrim enemic poltic, el socialista Georges Frche. 
Al principi la bandera triada per a representar la regi consistia en una fusi dels smbols occit i catal: la creu de Tolosa i la senyera. L'arribada del nou president socialista va suposar un canvi important de cara a la smbolica identitria ja que va decidir de canviar-la per una mena de logtip figuratiu.
Aquesta regi va formar part del projecte de Comunitat de Treball dels Pirineus creada el 1983 (juntament amb Euskadi, Navarra, Arag, Catalunya, les regions d'Aquitnia, Migdia-Pirineus i a ms Andorra) i desprs de l'Euroregi (dita tamb Euroregi mediterrnia, creada el 1991) impulsada per aquesta mateixa regi, Migdia-Pirineus i Catalunya. Amb els canvis de governs del 2004, d'ptica socialista es cre una nova entitat dita Euroregi Pirineus Mediterrnia amb els governs d'Arag, de Catalunya, de les Illes Balears i de la regi Migdia-Pirineus.




Situaci administrativa.
A excepci d'un departament (Losera), la situaci geogrfica d'aquesta entitat se situa a la vora del Mediterrani i cada capital (excepte Menda) de departament va ben comunicada a la resta mitjanant una xarxa prou important de ferrocarrils, carreteres i una autopista (l'A9 alhora "languedocienne" i "catalane").
La formen cinc departaments: 
Aude (11);
Gard (30);
Erau (Hrault) (34);
Losera (Lozre) (48);
Pirineus Orientals (Pyrnes-Orientales) (66);


La Casa de la Regi (L'Htel de Rgion).

La seu d'aquesta regi es troba a Montpeller, a la vora de Port Marianne en un edifici dit Htel de Rgion (Casa de la Regi). Aquest edifici fou construt a principis de la creaci sota la presidncia de Jacques Blanc amb un cost prou elevat degut als equipaments (televisors a cada seient...) i conegu uns grans canvis estructurals amb l'arribada de G. Frche que van ser criticats pel seu cost suposadament prohibitiu. Recentment s'han creat delegacions de la Regi dites Maison de la Rgion a les capitals departamentals



Transport.
La regi compta amb una srie d'eixos que la vertebren, de nord a sud i de l'oest a l'est. l'eix principal s l'A-9, que forma part de l'E-15 i travessa tot el territori vorejant la costa de Gard a la Catalunya Nord, i enllaant al nord amb l'A-54 que va fins a Marsella. Dos eixos ms enllaen Narbona amb Tolosa (l'A-61) i Montpeller-Beziers amb Clarmont d'Alvrnia (l'A-75). El TGV segueix aquest primers dos eixos a Tolosa i Marsella, i a ms hi ha una srie de trens regionals i turstics que conecten les poblacions ms petites amb es capitals de departament.

 El fracs del nom Septimnia .
El cap del nou govern socialista regional (Georges Frche) es va mostrar aviat contrari al sentiment nacional occit o catal com ho va demostrar en nombroses sessions de la regi descrivint el catal i l'occit com uns "patois".

Un dels intents ms palesos d'eradicaci identitria va ser la tria de la designaci Septimanie (Septimnia) per a definir l'entitat artificial formada per occitans i catalans, recolzant-se en un efmer perode histric per a justificar aquesta decisi. Alhora es va anar creant tot un conjunt d'actuacions per a imposar aquesta nova designaci i colgar aix els noms histrics Llenguadoc i Rossell (publicitat, nou logtip...) amb el refor d'un pressupost colossal meditic.
Aquest canvi va ser percebut molt negativament a la societat nord-catalana que es va manifestar palesament i vehement contra la creaci de G. Frche (emprant eslgans com Septicmia en lloc de Septimnia). L'ajuntament de Perpiny va aprovar una moci en qu rebutjava la denominaci Septimnia impulsada pel president del consell el 26 de setembre de 2005. Al dia segent, i davant la forta oposici popular, el president del consell, Georges Frche, va desestimar el canvi oficial de nom, tot i que el nom Septimanie es mant com a marca comercial per una vintena d'empreses per indicar la procedncia dels seus productes. El nou logtip en canvi ha quedat acceptat esborrant aix definitivament les referncies a les banderes catalana i occitana.

 Enllaos externs .

Web de la Regi (noms en francs);
Plataforma opositora al nom de Septimnia;
Mapa de la Regi;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35720" title="Conilhac" nonfiltered="3852" processed="3834" dbindex="13994">



Conilhac (en occit; en francs Conilhac-de-la-Montagne) s una villa de la regi de Llenguadoc-Rossell, departament de l'Aude, districte de Lims, cant de Coisan, amb uns 50 habitants i situat a 445 metres d'altura. El terme t vora 500 hectrees, un deu per cent destinades a produir vinya per fer l'anomenat Blanquet de Lims. T una esglsia dedicada a la Verge Maria.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35721" title="Costauan" nonfiltered="3853" processed="3835" dbindex="13995">


Costauan (en occit; en francs Coustaussa) s una vila de la regi de Llenguadoc-Rossell, departament de l'Aude, districte de Lims, cant de Coisan, situada a 320 metres d altura sobre el nivell del mar, que t uns 50 habitants. El terme t vora 500 hectrees. L'esglsia est dedicada a Sant Pere.

Fou un important castell a l'alta edat mitjana, que s anomenava Castrum Constantinianum. El nom actual apareix el segle XVII per contracci de "custodia" i "custodi" (guardi). El castell fou conquerit per Sim de Montfort durant la guerra dels Albigesos, junt amb Termas, el castell d'Arcas i la vila de Coisan; fou donada a Pere de Voisins, lloctinent de Sim i va pertnyer a la famlia dels Voisins fins el 1518, quan per matrimoni de l'hereva del darrer dels Voisins amb Joan de Joyeuse, duc de Joyeuse, va passar a aquesta famlia. El 1820 el propietari, anomenat Azas, va enderrocar el castell i el va vendre com a pedres als pagesos.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35723" title="Ramir Rocamora i Bernat" nonfiltered="3854" processed="3836" dbindex="13996">
Ramir Rocamora i Bernat fou un notable escultor catal nascut a Reus que va viure a cavall entre el segle XIX i el segle XX. Encara que va esculpir obres de bon nivell no va arribar a obtenir un reconeixement general. La seva ciutat li va dedicar un carrer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35724" title="Modest Gen Roig" nonfiltered="3855" processed="3837" dbindex="13997">
Modest Gen Roig fou un escultor catal nascut a Reus el 5 de novembre de 1914. 

Va fer un bust del president Maci i va fer una exposici a Reus el 1932, i l'ajuntament li va concedir la beca Jacint Barrau per fer estudis de belles arts a Barcelona. Va esculpir l'escut de la ciutat per l'ajuntament. Va servir al exercit durant la guerra. Desprs va fer mes exposicions a Barcelona, Sevilla i Reus. 

Les seves escultures principal van ser motius religiosos, molts d elles per els pobles de la comarca del Baix Camp i comarques venes. Destaca tamb el Crist de la Sang (de la parrquia de la Purssima Sang de Reus) entre d altres, i el conjunt de la seva obra al monestir de Poblet, amb diverses escultures.

Seguint els passos de Joan Prim i Prats i Mari Fortuny i Marsal va exposar a Ceuta, Tnger i Tetuan. El 1957 es va traslladar a la Guinea Espanyola i va plasmar la vida colonial i on va deixar gran nombre d obres, entre elles un retaule a la catedral de Bata, i una verge moreneta en versi fang coneguda com Nostra senyora de l'Illa i que el 1987 va ser declarada patrona de Malabo pel Papa. Va fer tamb busts de Franco, Elisabet II, Hassan II, Juan Carles I, i d alguns presidents (Guinea-Conakry, Frana, Camerun i Gabon) 

Al llarg de la seva carrera va obtenir nombrosos premis i medalles

Va morir a Bata el 29 d'octubre de 1983. L'Institut Politcnic de Bata porta el seu nom i tamb t, des 1985, un carrer dedicat a la seva ciutat natal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35725" title="Ramon Ferran i Pags" nonfiltered="3856" processed="3838" dbindex="13998">
Ramon Ferran i Pags es un escultor catal nascut a Reus a mitjans del segle XX, que te un gran prestigi a nivell local que amb el temps s'ha estes per tota Catalunya. Entre les seves obres mes destacades estan els gegants de Reus i els de Salou.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35729" title="Saint Vincent i les Grenadines" nonfiltered="3857" processed="3839" dbindex="13999">



Saint Vincent i les Grenadines s un pas del Carib, a Amrica, constitut per l'illa de Sant Vicent i per la meitat nord de la cadena de les Grenadines. T lmits  martims amb Saint Lucia, al nord-est, i amb Grenada, a sud-oest, i s un dels pasos ms propers a Barbados. La capital: Kingstown.

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35730" title="George Washington" nonfiltered="3858" processed="3840" dbindex="14000">


George Washington (Popes Creek, Westmoreland, Virgnia 22 de febrer, 1732   Mount Vernon, Virgnia  14 de desembre, 1799) fou el primer president dels Estats Units d'Amrica, i s anomenat el Pare de la Ptria.

Washington era un ric propietari rural.  Dirig les milcies virginianes en la Guerra franco-ndia de 1756-1763 contra Pontiac. El nomenaren delegat de Virgnia als congressos de Filadlfia, i es declar partidari decidit de la independncia de les colnies nord-americanes. Fou el general i comandant en cap de l'exrcit continental el 1775 durant la Guerra d'Independncia dels Estats Units. Hagu d'organitzar, amb grans dificultats, un exrcit coherent, tot vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colnies entre elles. Desprs de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconsegu finalment la capitulaci de les tropes britniques a Yorktown (1781), fet que decid la independncia dels Estats Units d'Amrica. 

Fou nomenat novament delegat de Virgnia a la convenci de Filadlfia de 1787, hi intervingu decisivament en l'aprovaci de la Constituci dels Estats Units i fou elegit primer president de la Uni. De fet, fou l'nic president nord-americ sense afiliaci poltica. Es dedic a posar les bases de l'estructura poltica del nou estat (cre moltes de les tradicions constitucionals) i a assegurar-ne la independncia econmica i financera (tarifes duaneres, banca nacional, emissi de monedes).

Va exercir un paper de moderador entre els federalistes d'Alexander Hamilton i els republicans de Thomas Jefferson. Fou reelegit l'any 1792, per perd popularitat en acceptar un acord amb la Gran Bretanya el 1795. En acabar el seu segon mandat, decid no presentar-se a la reelecci i es retir als seus dominis de Mount Vernon. Fou el creador de la tradici de no presentar-se a ms de dos mandats presidencials, duta a terme per tots els seus successors llevat Franklin D. Roosevelt. Un any abans de morir, el 1798, encara fou nomenat general en cap de les tropes nord-americanes davant una possible guerra contra el Directori francs.  
























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35732" title="Simn Bolvar" nonfiltered="3859" processed="3841" dbindex="14001">


Simn Jos Antonio de la Santsima Trinidad Bolvar y Palacios (nascut a Caracas, 24 de juliol, 1783 - Santa Marta, Colmbia, 17 de desembre, 1830) fou un lder revolucionari veneol, que va lluitar per la independncia de Veneuela, Colmbia, Per i Equador. Bolvia  porta el seu nom, i s considerat un heroi de l'Amrica Llatina amb Jos de San Martn.

El seu cognom s originari de Bolibar (en castell La Puebla de Bolvar), un venat de Biscaia al Pas Basc. Pertanyent des del 1969 fins al 2004 al municipi de Markina-Xemein, ara torna a ser municipi independent junt amb el barri de Ziortza, amb el qual forma el terme de Ziortza-Bolibar. De Bolibar prov el cognom homnim, ortografiat a la castellana, que va fer fams el Libertador Simn Bolvar, cosa que ha fet aparixer un gran nombre de llocs que porten el seu nom. Precisament a Bolibar, a l'antiga casa de la famlia, hi ha el Simn Bolvar Museoa.

 Biografes .

 ACOSTA RODRGUEZ, LUIS JOS. 1979:  Bolvar para todos . Sociedad Bolivariana de Venezuela. Caracas - Venezuela.  2 volmenes. ISBN 968-484-000-4;

 ANNIMO. 2003:  "Bolvar, Grandes biografas , AAVV, febrero  1ra edicin, Ediciones y Distribuciones Promo-libro S.A., Madrid-Espaa.

 ARCINIEGAS, GERMAN. 1979:  Hroe Vital. La Gran Colombia, garanta de la libertad sudamericana . En:  Bolvar. Hombre del presente, nuncio del porvenir . Auge, S. A. Editores. Lima   Per.

 BENCOMO BARRIOS, HECTOR. 1983:  Bolvar Jefe Militar . Cuadernos Lagoven.  Serie Bicentenario. Lagoven S.A. Caracas - Venezuela.79p.

 BOHORQUEZ CASALLAS, LUIS ANTONIO.  1980.  "Breve biografa de Bolvar"' . Coleccin Jos Ortega Torres, Grficas Margal, Bogot   Colombia.

 BOLINAGA, MARA BEGOA. 1983:  Bolvar conservacionista . Cuadernos Lagoven.  Serie Bicentenario. Lagoven S.A. Caracas   Venezuela 91p.

 BOLVAR, SIMN. 1981:  Simn Bolvar ideario poltico . Ediciones Centauro Caracas   Venezuela. 214p.

 BOULTON, ALFREDO. 1980:  Miranda, Bolvar y Sucre tres estudios Icnogrficos .  Biblioteca de Autores y Temas Mirandinos. Caracas   Venezuela. 177p.

 BOYD, BILL. 1999:  Bolvar, Liberator of a continent, An historical novel, Sterling, Virginia 20166, Capital Books, Inc., ISBN 1-892123-16-9.

 BUSHNELL, DAVID Y MACAULAY, NEILL, 1989:  "El nacimiento de los pases latinoamericanos" . Editorial Nerea, S.A., Madrid   Espaa.

 CABALLERO, MANUEL. S/F:  "Por qu no soy bolivariano. Una reflexin antipatritica" . Alfa Grupo Editorial. ISBN 9803541994.

 CALDERA, RAFAEL. 1979:  Arquitecto de una nueva sociedad. La educacin y la virtud, sustento de la vida republicana . En:  Bolvar. Hombre del presente, nuncio del porvenir . Auge, S. A. Editores. Lima   Per.

 CAMPOS, JORGE. 1984:  Bolvar . Salvat Editores, S. A. Barcelona - Espaa. 199p.

 CARRERA DAMAS, GERMN, S/F:  "El Culto a Bolvar" . Alfa Grupo Editorial. ISBN 9803541005.

 ENCEL, FREDERIC.  2002,  "El arte de la guerra: Estrategias y batallas" . Alianza Editorial, S.A., Madrid   Espaa.

 ENCINOZA, VALMORE E., Y CARMELO VILDA. 1988:  Se llamaba Simn Bolvar. Vida y obra del Libertador . Ediciones S.A. Educacin y Cultura Religiosa. Caracas - Venezuela. 112p.

 GARCA MRQUEZ, GABRIEL: 2001, Der General in seinem Labyrinth . Historischer Roman, Kln, Kiepenheuer & Witsch, (KiWi; 657), ISBN 3-462-03057-4;

 GIL FORTOUL, JOS. 1954:  Historia Constitucional de Venezuela . Cuarta Edicin. Ministerio de Educacin. Direccin de Cultura y Bellas Artes. Caracas   Venezuela. 3 volmenes.

 JURADO TORO, BERNARDO. 1980:  Bolvar y el mar . Edicin del Banco Central de Venezuela. Caracas   Venezuela. 181p.

 JURADO TORO, BERNARDO. 1994:  "Bolvar el polifactico" . Ed. DIGECAFA, Caracas   Venezuela.

 LECUNA, VICENTE. 1954:  Relaciones diplomticas de Bolvar con Chile y Argentina . Imprenta Nacional. Caracas   Venezuela. 2 volmnes.

 LECUNA, VICENTE. 1960:  Crnica razonada de las Guerras de Bolivar . The Colonial Books, New York   United States. NY. 3 volmenes.

 LECUNA, VICENTE. 1977:  La Casa natal del Libertador . Impreso en Venezuela por Cromotip. Caracas   Venezuela.

 LECUNA, VICENTE. 1995:  Documentos referentes a la creacin de Bolivia . Comisin Nacional del Bicentenario del Gran Mariscal  Sucre (1795-1995). Caracas   Venezuela. 2 volmenes. ISBN: 980-07-2353-6;

LIEVANO AGUIRRE, INDALECIO. 1988:  Bolivar . Academia Nacional de la Historia. Caracas Venezuela. 576p. ISBN 980-300-035-X;

 LLANO GOROSTIZA, M. 1976:  Bolvar en Vizcaya . Banco de Vizcaya. Bilbao - Espaa. 115p. ISBN 84-500-1556-1;

 LLERAS RESTREPO, CARLOS. 1979:  Demcrata cabal. Sumisin a la Ley y a la patria . En:  Bolvar. Hombre del presente, nuncio del porvenir . Auge, S. A. Editores. Lima   Per.

 LOVERA DE SOLA, R. J. 1983:  Bolvar y la opinin pblica .  Cuadernos Lagoven. Lagoven. S.A. Caracas - Venezuela. 83p.

 LYNCH, JOHN. 1998:  "Las revoluciones hispanoamericanas 1808-1826" . Editorial Ariel, S.A., 7ma edicin, Barcelona   Espaa.

 LYNCH, JOHN. 2006:  Simon Bolivar. A Life , Verlag: Yale University Press, O. Mai, ISBN 0300110626.

 MADARIAGA,  SALVADOR DE: 1986:  Simn Bolvar . Zrich, Manesse-Verl., ISBN 3-7175-8067-1;

 MARX, KARL. S/F  "Bolvar y Ponte: Apuntes biogrficos sobre Simn Bolvar" . S/R.

 MASUR, GERHARD. 1974:  Simn Bolvar . Circulo de Lectores S.A. y Editorial Grijalbo S.A. Barcelona - Espaa. 600p. ISBN 84-226-0346-2;

 MIJARES, AUGUSTO. 1987:  El Libertador . Academia Nacional de la Historia y Ediciones de la Presidencia de la Repblica. Caracas- Venezuela  588p. ISBN980-265-724-7;

 MIR, RODRIGO. 1979:  Espritu realista. La consolidacin de la independencia, pertinaz obsesin . En:  Bolvar. Hombre del presente, nuncio del porvenir . Auge, S. A. Editores. Lima   Per.

 MONDOLFI, EDGARDO (Comp.): 1990:  Bolvar ideas de un espritu visionario . Monte vila Latinoamericana. Caracas   Venezuela. ISBN 980-01-0310-4;

 MORN, GUILLERMO. 1979:  Los presidentes de Venezuela. 1811 -1979 . S.A. Meneven. Caracas - Venezuela. 334p.

 PREZ ARCAY, JACINTO. 1980:  El fuego sagrado. Bolvar hoy . Edicin CLI-PER. Caracas - Venezuela. 347p.

 PREZ CONCHA JORGE. 1979:  Poltico sagaz. Guayaquil: afirmacin de los principios republicanos . En:  Bolvar. Hombre del presente, nuncio del porvenir . Auge, S. A. Editores. Lima   Per.

 PREZ VILA, MANUEL. 1980:  Bolvar el libro del sesquicentenario 1830-1980 . Ediciones de la Presidencia de la Repblica. Caracas - Venezuela. 391p.

 PETZOLD PERNA, HERMANN. 1986:  Bolvar y la ordenacin de los poderes pblicos en los estados emancipador . Fundacin Premio Internacional Pensamiento de Simn Bolvar . Caracas   Venezuela.

 PINO ITURRIETA, ELAS.  S/A:  "El divino bolvar: ensayo sobre una religin republicana" . Alfa Grupo Editorial. ISBN 8483191679.

 POLANCO ALCNTARA, TOMS. 1983:  Bolvar y la justicia . Cuadernos Lagoven.  Serie Bicentenario. Lagoven S.A. Caracas   Venezuela .79p.

 POLANCO ALCNTARA, TOMS. 2001:  "Bolvar: vida, obra y pensamiento" . Crculo de Lectores, Bogot - Colombia. ISBN 9582812559;

 POLANCO ALCNTARA, TOMS. S/F.  "Simn Bolvar: Ensayo de una interpretacin biogrfica a travs de sus documentos"' . 4ta edicin, Editorial EG, Barcelona - Espaa.

 PRUDENCIO, ROBERTO. 1979:  Creador de patrias. Bolivia, hija de su gloria . En:  Bolvar. Hombre del presente, nuncio del porvenir . Auge, S. A. Editores. Lima   Per.

 PUENTE CANDAMO, JOS AGUSTN DE LA. 1979:  Libertador de los pueblos. Plenitud revolucionaria inspirada en la democracia . En:  Bolvar. Hombre del presente, nuncio del porvenir . Auge, S. A. Editores. Lima   Per.

 QUINTERO, INS.  1999: Del Bolvar para todos al Bolvar para Chvez . El Nacional, 28-12-1999 Caracas   Venezuela.

 RAMOS, DEMTRIO. 1979:  Criollo enciclopedista. Personaje smbolo de la emancipacin americana . En:  Bolvar. Hombre del presente, nuncio del porvenir . Auge, S. A. Editores. Lima   Per.

 ROJAS, ARMANDO. 1996:  Ideas educativas de Simn Bolvar . Monte vila Latinoamericana S.A. Caracas - Venezuela.  245p. ISBN 980-01-0304-X;

 ROSA, DIGENES DE LA. 1979:  Precursor del Panamericanismo. La integracin, reto y compromiso . En:  Bolvar. Hombre del presente, nuncio del porvenir . Auge, S. A. Editores. Lima   Per.
 
 SALCEDO BASTARDO, JOS LUIS. 1972:  Bolvar: un continente y un destino . Ediciones de la Presidencia de la Repblica. Caracas - Venezuela. 436p.

 SALCEDO BASTARDO, JOS LUIS. 1977:  Un hombre difano Bolvar . Cultural Venezolana, S. A. Caracas   Venezuela. ;

 SALCEDO BASTARDO, JOS LUIS. 1979:  Derrotado invencible. La idea continental factor determinante de todos sus proyectos . En:  Bolvar. Hombre del presente, nuncio del porvenir . Auge, S. A. Editores. Lima   Per.

 SNCHEZ, LUIS ALBERTO. 1979:  Dictador a pesar suyo. La voluntad popular, ley suprema . En:  Bolvar. Hombre del presente, nuncio del porvenir . Auge, S. A. Editores. Lima   Per.

 SOCIEDAD BOLIVARIANA DE VENEZUELA. 1989:  Sonetos a Bolvar . Biblioteca de la Sociedad Bolivariana de Venezuela Diversos. Caracas - Venezuela. 2 volmenes. ISBN 980-300-985-0;

 SUBERO, EFRAN. 1983:  Bolvar escritor . Cuadernos Lagoven.  Serie Bicentenario. Lagoven S.A. Caracas - Venezuela. 275p.

 TOVAR DONOSO, JULIO. 1979:  Nuncio del porvenir. Libertad y armona simbiosis vital . En:  Bolvar. Hombre del presente, nuncio del porvenir . Auge, S. A. Editores. Lima   Per.

 VELSQUEZ, RAMN JOS. 1988:  Los pasos de los hroes . Edicin Especial Homenaje del IPASME al Autor. Caracas - Venezuela. 393p. ISNB980-6122-01-1 ;

 VERNA, PAUL., Y CHRISTIAN. BOSSU-PICAT. 1983:  El mundo de Bolvar . Ediciones Delroisse. Distribuidora Santiago. Caracas - Venezuela. 135p. ISBN 2-85518-097-X;




 Simon Bolivar;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35733" title="Abraham Lincoln" nonfiltered="3860" processed="3842" dbindex="14002">

Abraham Lincoln (12 de febrer, 1809 - 15 d'abril, 1865), fou el 16 president dels Estats Units d'Amrica durant el perode 1861-1865 i el primer en ser-ne del Partit Republic dels Estats Units. 

Lincoln es va oposar fermament a l'expansi de l'esclavitud als territoris nord-americans, i la seva victria en les eleccions presidencials de 1860 va dividir la naci. Abans de la presa de possessi, set estats havien proclamat la seva secessi de la federaci dels Estats Units, formant els Estats Confederats d'Amrica. Aquests esdeveniments van provocar la Guerra Civil dels Estats Units. Lincoln va ser un hbil poltic i lder de guerra, assolint la victria de les forces de la Uni sobre las forces de la Confederaci, proclamant la llibertat dels esclaus als estats confederats, i es va comprometre a establir la pau i a reconstruir el pas. Per, 15 dies desprs de la fi de la Guerra, va ser assassinat, convertint-se en un mrtir per milions d'estatunidencs. Per els seus assoliments durant la Guerra i per haver mantingut la uni del pas, s considerat un dels ms grans presidents dels Estats Units. 

Enllaos externs.
  The Lincoln Institute ;
  Abraham Lincoln Research Site;
  Abraham Lincoln Assassination;




































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35735" title="Vladmir Putin" nonfiltered="3861" processed="3843" dbindex="14003">




Vladmir Vladmirovitx Putin (                            en l'alfabet cirllic)  (Leningrad, URSS, 1952 - ) s un poltic rus. Fou President de Rssia del 31 de desembre de 1999 fins el 7 de maig de 2008 i s l'actual Primer Ministre de la Federaci Russa. 

Putin va nixer a Leningrad (actualment Sant Petersburg) el 7 d'octubre de 1952. Desprs d'acabar brillantment els seus estudis de dret a la Universitat de la seva ciutat natal (fent una tesi sobre la poltica dels Estats Units a l'frica), va ingressar al KGB, on va ser delegat de la direcci principal encarregada d'afers exteriors. Del 1985 al 1990, va treballar a Dresden (ciutat de l'aleshores Repblica Democrtica Alemanya) en la unitat d'investigaci poltica i militar. Desprs del desmantellament de les oficines del KGB a Dresden el 1989, va tornar a Leningrad. Durant alguns mesos no va trobar feina.

Finalment va ser nomenat adjunt del rector de la Universitat de Leningrad, on es va encarregar de les relacions internacionals. Desprs va treballar com a conseller del president del Consell de la ciutat. A partir de juny del 1991, es converteix en president del comit de relacions exteriors de la ciutat, encarregat d'atreure inversors i desenvolupar la collaboraci amb els socis estrangers.

El 20 d'agost de 1991, durant el putsch de Moscou, Putin va renunciar oficialment al KGB. De 1994 a 1996, va treballar amb l'alcalde Anatoli Sobtxak (professor seu a la facultat de Dret). L'agost de 1996, va treballar amb el director dels afers exteriors del president Bors Ieltsin. A partir de mar de 1997, va ser adjunt del cap de l'administraci presidencial. El juliol de 1998 va treballar com a director de l'FSB (Servei Federal de Seguretat), que succeeix el KGB.

El 1999 comena el seu ascens fulgurant. L'agost, s nomenat primer ministre de Ieltsin, que decideix fer-lo el seu successor, desprs de la seva renncia el desembre de 1999. El 26 de mar del 2000, a les eleccions presidencials avanades, Putin fou elegit president de la Federaci Russa amb el 53% dels vots i va ser reelegit el 2004. Des de l'any 2008 s el Primer Ministre de Rssia.









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35736" title="Jos Luis Rodrguez Zapatero" nonfiltered="3862" processed="3844" dbindex="14004">

Jos Luis Rodrguez Zapatero nascut a Valladolid, (Castella i Lle, Espanya) el 4 d'agost de 1960, s el cinqu President del Govern de l'actual perode democrtic espanyol desprs de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol desprs que Felipe Gonzlez Mrquez n'ostents el crrec de 1982 a 1996.

 Dades familiars.

El 27 de gener de 1990, Zapatero va contraure matrimoni amb Sonsoles Espinosa Daz, professora de msica i filla d'un militar. Tots dos tenen dues filles. L'avi de Zapatero, Juan Rodrguez Lozano, era capit republic i va ser afusellat el 18 d'agost de 1936 per negar-se a participar a la sublevaci nacional i defensar la legitimitat del govern de la repblica.

 Els inicis en poltica .

Zapatero es va afiliar al PSOE el 1979, i 7 anys ms tard va aconseguir l'acta de diputat per Lle. En aquesta legislatura es va dedicar a ser vocal de la Comissi Constitucional i de la del Defensor del Poble. Mentrestant, tamb va ser docent universitari de dret constitucional a la Universidad de Len entre 1982 i 1986.

El 1988, Zapatero s escollit secretari general provincial del PSOE a Lle essent reelegit tres anys ms tard amb el 98% dels vots dels delegats al congrs. El 1992, durant el 32 congrs del PSOE, Zapatero entra a la executiva federal del partit. Durant les diferents legislatures renova sempre la seva acta de diputat, incloent les eleccions de 2000.

 El 35 congrs federal del PSOE.

Jos Lus Rodrguez Zapatero va arribar a la secretaria general del PSOE el juliol de 2000 desprs de guanyar una renyides eleccions amb el seu rival i favorit Jos Bono. Al congrs s'hi varen presentar unes altres dues candidates que van quedar descartes de seguida, Rosa Dez del PSE-EE i Matilde Fernndez, prxima a l'rbita d'Alfonso Guerra.

Zapatero va comptar principalment amb el suport del PSC i del PSOE d'Andalusia per guanyar el congrs, mentre que els barons, amb Felipe Gonzalez incls, van donar suport a Bono.

De fet, un cop acabades les eleccions del 12 de mar de 2000, amb la victria per majoria absoluta del PP i amb la convocatria del congrs extraordinari del partit, Zapatero va fer costat a Bono, fins que els seus companys de l'anomenada tercera via, especialment Trinidad Jimnez, Jordi Sevilla, Carme Chacn i Jess Caldera  el van convncer per a que es presents a general.http://en.wikipedia.org/wiki/File:King_Mohammed_VI_Morocco_23_April_2002.jpg

 Cites electorals com a Secretari General.

Des de qu J.L.Rodrguez Zapatero s secretari general del PSOE, el partit socialista ha estat sempre la llista ms votada en les eleccions de carcter general, tant sigui les municipals de 2003, les generals de 2004 i les europees del mateix any. A Catalunya els resultats en aquestes diferents cites electorals tamb han donat com a llista ms votada el PSC, especialment a les eleccions europees.

 Eleccions municipals 2003.

Malgrat ser la fora ms votada, la victria va ser fora amarga per a Zapatero, ja que la sensaci de desfeta que havia de patir el PP desprs de la guerra d'Iraq no es va produr. El PP es va endur ms regidors i la majoria d'alcaldies de capitals de provncia, especialment Madrid on Alberto Ruz-Gallardn va esdevenir alcalde. El PSOE va obtenir victries importants a Saragossa, La Corunya, Sant Sebasti i Sevilla. A Catalunya, el PSC va perdre fora vots en relaci a ERC i ICV, tot i que va tornar a ser la llista ms votada a Barcelona, Girona i Lleida i va perdre a Tarragona per molt poc. 







 Eleccions autonmiques de 2003.

Les Eleccions autonmiques catalanes (2003), suposen en principi una derrota pel PSC que guanya en vots, per no en escons, per la decisi d'ERC de fer a Pasqual Maragall President de la Generalitat obren una nova etapa poltica a Catalunya. Zapatero dna suport a la creaci del tripartit tot i les desavinences posteriors.
			





 Eleccions autonmiques de 2006.

L'any 2006 i desprs de la dissoluci del tripartit, el president Pasqual Maragall dissol el parlament de Catalunya i convoca eleccions pel dia 1 de novembre de 2006. A ms a ms, Pasqual Maragall anunci la seva intenci de no presentar-se i Jos Montilla, fins aleshores ministre d'Indstria del govern de Zapatero, s escollit candidat a la presidncia de la Generalitat de Catalunya pel PSC i substitut per Joan Clos.

Les eleccions mostren una prdua de 5 escons per al PSC i de milers de vots, especialment a la circumscripci de Barcelona, i la vuitena victria de CiU en unes leccions autonmiques, aquesta vegada en vots i en escons.

Els pactes posteriors  a les eleccions, permeten la reedici del tripartit entre el PSC, ERC  i ICV i fan a l'exministre del govern de Zapatero Jos Montilla president de la Generalitat i a Josep Llus Carod-Rovira Conseller de la Vicepresidncia. Malgrat que en diferents mitjans de comunicaci es va dir que Zapatero preferia un pacte entre el PSC i CIU, oficialment respecta la poltica d'aliances decidida pel PSC a Catalunya.


 


 Eleccions generals a les Corts Espanyoles 2004.

El 14 de mar de 2004, Zapatero guanyaria contra pronstic les eleccions generals amb 6 punts d'avantatge sobre el PP. El diumenge abans de les eleccions, penltim dia perms per la legislaci espanyola per a publicar sondejos d'opini, les enquestes marcaven una tendncia ms o menys elevada cap a un tmid retrocs del PP que guanyava les eleccions i un avan del PSOE que evitava, per poc o per molt segons la publicaci, la majoria absoluta de Mariano Rajoy.

El dijous 11 de mar, per, una srie d'explosions en uns trens de rodalies de la capital de l'estat espanyol, on moririen 191 persones, van comportar una tempesta poltica. Mentre, les investigacions semblava que apuntaven a Al Qaeda, el govern d'Aznar es mostrava convenut de l'autoria d'ETA. Durant les manifestacions institucionals del dia 12 de mar i espontnies del 13 de mar, les queixes per la gesti dels atemptats per part del govern van ser evidents. El dia de les eleccions, el recompte mostrava que era el PSOE qui havia guanyat les eleccions. 







 Eleccions al Parlament Europeu 2004.

Les eleccions al Parlament Europeu de 2004 van ser plantejades pel PP com una venjana del que havia succet al 14-M. De totes maneres, la principal notcia fou la baixa participaci que no arrib al 50%, i la victria, encara que per poc menys de 400.000 vots, del PSOE. A Catalunya, desprs d'uns mesos polticament molt intensos, el PSC tornaria a guanyar les eleccions, aquesta vegada probablement amb el marge ms ampli ja que hauria obtingut prcticament 25 punts d'avantatge sobre la segona fora poltica, en aquest cas el PP de Josep Piqu. 








 Referndum Constituci Europea.

Com a president del govern espanyol, Zapatero va convocar un referndum per aprovar la Constituci Europea firmada a Roma. Al febrer de 2005, els ciutadans de l'estat espanyol van ratificar el tractat en referndum, tot i que la participaci va ser molt baixa ja que tan sols van votar el 41,77%. A Catalunya, els ciutadans que van votar tamb van ratificar el tractat, tot i que el percentatge de vots negatius va ser ms elevat que a la resta de l'estat. La participaci a Catalunya va ser del 40,6%. Posteriorment, el tractat no va ser ratificat pels electors de Frana i dels Pasos Baixos.





 Referndum Reforma Estatut de Catalunya .

El 18 de juny de 2006, es celebraria el referndum sobre la reforma de l'estatut d'autonomia de Catalunya. El procs que havia comenat quan Zapatero encara era secretari general del PSOE i acabaria en un referndum al bell mig de la legislatura. El s que defensaven tant el PSOE, el PSC, ICV i CIU guanyaria enfront del no que defensaven el PP i ERC. La jornada estaria marcada per la baixa participaci, ja que tan sols el 49,4% dels electors s'arribaria als collegis electorals a dipositar el seu vot.




 Lder de l'oposici (2000-2004) .

Les primeres polmiques.

Els primers problemes entre Zapatero com a lder de la oposici i Aznar com a president del govern van ser pel preu del petroli i especialment per les declaracions de la ministra de sanitat davant el mal de les vaques boges. Posteriorment, l'atracament del Tireless a les costes de Gibraltar tornarien a provocar polmica entre govern i oposici. 

El 19 de desembre de 2001, Zapatero fa una visita al regne de Marroc poc desprs de l'expulsi de l'ambaixador espanyol a Rabat, el que comporta crtiques des del govern d'Aznar que acabarien amb la crisi de la invasi de l'illot de Perejil per part de tropes marroquines. Zapatero, per, afirmaria durant el debat de l'estat de la naci de 2002 que Aznar podia tenir tot el seu suport en aquesta crisi.

 Vaga general.

El 20 de juny de 2002 els sindicats majoritaris de l'estat CCOO i UGT convoquen una vaga general a la qual Zapatero dna suport. La vaga t un xit relatiu segons la font. Mentre sindicats i el PSOE asseguren l'xit de la protesta, el portaveu del govern assegura a les set del mat que la vaga ha estat un fracs, mostrant alguns diaris que havien sortit al carrer.

 El Prestige.

 El 19 de novembre de 2002, un petrolier rus, el Prestige, s'enfons prop de les costes gallegues provocant una marea negra (chapapote) que arrib de la Costa da Morte fins a les platges de Guipscoa. El govern, per, va treure importncia en un comenament al problema, i fins i tot el portaveu del govern, Mariano Rajoy, afirmaria que tan sols un petits filaments sortien del vaixell i arriben a l'aigua. La realitat, per, denotaria una important catstrofe ecolgica amb la prdua de moltes vides animals i d'ecosistemes. Zapatero i el PSOE criticarien la falta de reacci del govern i donarien suport a les queixes que arribaven de diferents collectius com Nunca Mais. De totes maneres, durant una manifestaci de protesta a Santiago de Compostella el lder del PSOE va ser escridassat per alguns manifestants.

 La Guerra d'Iraq.

 al final de la guerra d'Iraq. La decisi de Bush d'envair l'Iraq i acabar amb la dictadura de Saddam Hussein va provocar l'enfrontament ms important entre el PSOE i el govern mentre Zapatero va estar a l'oposici. Els sondejos d'opini mostraven que la majoria de la poblaci espanyola rebutjava aquesta invasi, per el govern del PP va decidir donar suport no militar a la invasi de tropes del EUA i del Regne Unit durant una reuni entre Bush, Aznar i Blair a l'arxiplag portugus de les Aores. Aquesta decisi va portar a que hi haguessin multitudinries manifestacions arreu de l'estat. A l'organitzada a Madrid, Zapatero va assistir-hi en qualitat de cap de l'oposici i lder del PSOE. Un cop acabada la guerra, el govern d'Aznar s que donaria suport militar enviant tropes espanyoles a territori iraqui, provocant la promesa electoral de Zapatero de retirar-les si era escollit president.

 El atemptats de l'11-M .

El 11 de mar de 2004 una srie de explosius destrossen quatre trens de rodalies de la ciutat de Madrid. En un primer moment el govern atribueix l'atemptat a ETA i Zapatero fa un comunicat mostrant la seva indignaci en contra del crim coms per la banda terrorista i cancelant el final de campanya de les eleccions que s'havien de celebrar el diumenge 14 de mar. Posteriorment, a mesura que avana la investigaci, l'autoria sembla estar ms prxima a moviments islamistes prxims a Al-Qaeda que no pas a ETA. Tot i aix el govern d'Aznar, especialment el ministre d'interior ngel Acebes segueixen denotant que la principal sospitosoa s ETA, el que provoca la indignaci de molta gent i la protesta espontnia davant diferents seus del PP. Zapatero es mant al marge i no fa cap comunicat fins que el mateix dia de les eleccions, assegura que s el guanyador de les mateixes i demana als seus simpatitzants que ho celebrin amb moderaci, per respecte a les vctimes. Els simpatitzants del PSOE que celebraven la victria electoral el respongueren amb crits de "No ens fallis".

 Legislatura 2004-2008 .
 La promesa i tramitaci de l'Estatut .

El 13 de novembre de 2003 en un multitudinari mting del PSC al Palau de Sant Jordi en campanya electoral de les eleccions autonmiques, que portaren a Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodrguez Zapatero la promesa d'aprovar l'Estatut:
Donar suport a la reforma de l'Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya;

El 30 de setembre de 2005, desprs de dos anys de preparaci i negociacions el Parlament de Catalunya va aprovar per 120 vots a favor i 15 en contra, de la proposta de nou Estatut d'Autonomia, que proclama al seu article 1, que "Catalunya s una naci" (afirmaci que cauria del posterior text definitiu). El 2 de novembre el Congrs de Diputats aprov l'admissi a trmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat. Al cap d'un temps, per, Zapatero va asegurar que qualsevol estatut que s'aprovs, havia de ser respectus amb la carta magna espanyola i venir avalat per un ampli consens.

Posteriorment, i durant les negociacions, Zapatero va arribar a un pacte amb Artur Mas de CiU per aprovar el nou Estatut d'Autonomia a les corts espanyoles. Aquest pacte per noms va ser subscrit per tres del quatre grups parlamentaris que havien donat suport al text al parlament, CiU, PSC i ICV. El quart, ERC no va signar aquest acord i no va votar a favor Estatut ni al congrs ni al senat espanyol. Desprs de diferents deliberacions, ERC va demanar el NO al referndum, el que va provocar que Pasqual Maragall expulss els republicans del govern catal i que Zapatero evidencis la intenci de combinar els pactes amb CIU i amb ERC a les corts espanyoles.

 Matrimonis homosexuals .

Una de les iniciatives del govern de Zapatero ha estat legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe i permetre l'adopci de fills. La iniciativa va tenir l'oposici del Partit Popular i de la Conferncia Episcopal Espanyola que entenien que aquesta llei anava en contra de la famlia, promovent una manifestaci multitudinria a Madrid en protesta de la mateixa. Fins i tot, la iniciativa va ser rebutjada des de la Santa Seu.

 El retorn dels Papers de Salamanca .

Una altre de les decisions polmiques del govern de Zapatero ha estat el retorn dels papers de Salamanca que l'exrcit franquista havia incautat durant els anys de la repressi acabada la guerra civil espanyola i que restaven a les dependncies de l'arxiu nacional de la guerra civil. La decisi, molt celebrada a Catalunya va ser molt criticada a la ciutat de Salamanca on fins i tot es va canviar el nom del carrer on estava l'arxiu. El carrer de Gibraltar va passar a dir-se calle del expolio.

 Poltica exterior .

La poltica exterior de Zapatero t com a punt de partida el retorn de les tropes que el president Aznar va enviar a l'Iraq. El compliment d'aquesta promesa electoral, tot just l'endem de prendre possessi del crrec, va ser durament criticada per l'oposici del PP i per l'administraci Bush. Fins i tot, l'aleshores candidat demcrata a la Casa Blanca, John Kerry va demanar a Zapatero que no torns les tropes a Espanya. Des d'aleshores, les relacions entre el govern de Zapatero i l'administraci Bush han estat ms aviat fredes, en relaci a les relacions que havia establert el president Aznar.

Per altra banda, Zapatero va propulsar la creaci de l'Aliana de Civilitzacions sota protecci de l'ONU. A pesar de tenir fora acceptaci, la negativa a entrar-hi, fins al 2006, del govern dels EUA ha propiciat poca representativitat a aquesta nova organitzaci que va tenir el seu primer encontre a Palma de Mallorca. De la mateixa manera, al 2006 es va presentar a Istanbul (Turquia) el primer estudi d'aquesta organitzaci. Zapatero, el primer ministre turc Recep Tayyip Erdo an i Kofi Annan, impulsors del grup, presentaren les conclusions de l'estudi on s'assegurava que les causes del distanciament entre orient i occident eren de caire poltic i no confessional.

El ministre d'Afers Exteriors de Zapatero s Miguel ngel Moratinos, un conegut arabista. El juliol de 2006, Zapatero va criticar la intervenci militar israeliana al Lban.

 El procs de pau a Euskal Herria.


Una altra de les iniciatives poltiques de Zapatero ha estat la decisi de parlar amb la banda ETA, en cas de qu aquesta declars un alt al foc. Durant el debat de l'estat de la naci de 2005, tots els grups del congrs espanyol, amb excepci del PP, votaren una resoluci en favor de qu en absncia de violncia el govern pugs establir un dileg amb la banda. El 22 de mar de 2006 la banda declara un alto al foc permanent i s'obre a la possibilitat d'encetar un procs de dileg. Encara que l'extorsi a empresaris i la kale borroka continu, el juny de 2006, el PSE-EE declar que obria conversacions amb el bra poltic d'ETA, la illegalitzada Batasuna, fet que provoc la ruptura entre el PP i el PSOE. El 29 de juny de 2006, Zapatero confirmaria l'inici de converses amb ETA. No obstant aix, la prpia Batasuna ha afirmat que aquests contactes ja existien incls abans de les eleccions generals de 2004.
El 29 de desembre de 2006 durant la valoraci de Zapatero de l'any, desprs de l'ltim consell de ministres, assegur en relaci al terrorisme que estvem millor que l'any 2005 i que en 2007 ho estarem encara ms. Aquell mateix dia, ETA aparc una furgoneta carregada amb explosius a l'aeroport de Barajas, a Madrid, que explot el 30 de desembre de 2006, provocant dues vctimes mortals i el trencament de l'alto el foc permanent. El mateix dia Zapatero anunci la suspensi de tota iniciativa de dileg. Dies desprs, el ministre de l'interior Alfredo Prez Rubalcaba assegurava el trencament del procs i de les negociacions amb la banda armada ETA. El 15 de gener de 2007 Zapatero reconeix al congrs dels diputats l'error d'afirmar que el procs anava ben encaminat. Tanmateix, membres de Batasuna i incls del propi partit socialista han reconegut contactes posteriors a l'atemptat.

Durant els mesos de febrer i mar de 2007, el PP organitz una srie de manifestacions a tot l'estat per protestar per la poltica antiterrorista del govern de Zapatero. La ms important se celebra el 10 de mar, on un nombre elevat de persones es manifest a Madrid per la concessi per part del govern de pres atenuada a l'etarra Iaki de Juana Chaos, que es trobava en un precari estat de salut com a conseqncia d'una vaga de fam.

 Ancdotes.

 Durant una visita com a cap de l'oposici, Zapatero va preguntar a uns periodistes com anaven els resultats de futbol de la jornada, i es va mostrar especialment interessat pel resultat del FC Barcelona deixant al descobert la seva predilecci per l'equip blau-grana. ;

 El seu suposat semblant amb l'actor Rowan Atkinson en el paper de Mr.Bean han provocat diferents caricatures. Especialment coneguda s la que va fer la RAI en la que un actor que imitava a un Zapatero que feia gestos de Mr.Bean oficialitzava el primer matrimoni homosexual a Itlia.

 Zapatero ha demostrat des que s president del govern, la seva problemtica amb l'angls, ja que no ha pogut atendre diverses vegades a periodistes per no parlar aquest idioma. ;

 Al mes de mar de 2007, Televisi Espanyola va oferir un programa titulat Tengo una pregunta para usted seor presidente.... En aquest programa, un ciutad li va preguntar el preu d'un caf, al que Zapatero va respondre que 0,80. Aquesta afirmaci va suposar tot un seguit de comentaris i fins i tot que alguns bars oferissin l'endem una promoci anomenada Caf Zapatero al preu de vuitanta cntims.

 Vegeu tamb .
 Espanya;
 PSOE;

 Enllaos externs .

Jos Luis Rodrguez Zapatero
 Web oficial de La Moncloa ;
  ;
 Vdeo de la promesa de l'Estatut;
 Base de dades dels Resultats Electorals del Ministeri d'Interior ;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35740" title="Nova Can" nonfiltered="3863" processed="3845" dbindex="14005">
Nova Can s el nom amb el qual es coneix el moviment que en ple franquisme impuls una can catalana que reivindicava l's normal de la llengua alhora que denunciava les injustcies del rgim.

Aparegu a la segona meitat de la dcada 1951-1960, en iniciar-se un grup format per consell de Josep Benet i Maurici Serrahima i integrat per Jaume Armengol, Llus Serrahima i Miquel Porter, els quals compongueren unes primeres canons en catal, fet que responia a un clima tant universitari com de les diferents classes socials catalanes. Tamb hi va tindre a veure: l'aparici radiofnica de Font Sellabona com "El trobador de Catalunya", la fundaci de la discogrfica Edigsa, etc.

El 1959 un escrit de Llus Serrahima, publicat a la revista Germinabit amb el ttol Ens calen canons d ara aglutin autors i cantants, i desprs d'un xit multitudinari al Centre Comarcal Lleidat, es forma un grup homogeni, Els Setze Jutges, iniciat per Remei Margarit i Josep Maria Espins, als quals s'afegiren aviat Delf Abella i Francesc Pi de la Serra.

El 1962 n'aparegueren els primers discs, i hom comen a diversificar-ne les tendncies: conjunt musical, conjunt vocal, cantautor, intrpret d xits d'altres autors, etc.

Una professional, Salom, i un renovador valenci, Raimon, obtingueren, el 1963, el primer premi del cinqu Festival de la Can Mediterrnia amb la can Se n va anar.

Malgrat les restriccions i les dificultats administratives en la transmissi radiofnica i televisiva i en la producci discogrfica, la Nova Can reun cada cop ms adeptes i oblig molts intrprets a optar per una autntica professionalitzaci, reclamada per la crtica i un pblic cada cop ms exigent. Els professionals sorgiren en un terreny, mentre que a l'oposat hi havia els anomenats protestataris i el folk, corrents que suposaven una normalitzaci, com la de la majoria dels pasos europeus. En aquest sentit, aparegueren formacions com el Grup de Folk i, ms endavant, Esquirols.

Es destacaren artistes que van contribuir a enriquir el mn de la can en els seus inicis amb les seves personalitats artstiques, com ara Salvador Escamilla, Guillem d'Efak i Nria Feliu -premi de la crtica espanyola (1966)- o nous membres d'Els Setze Jutges. Alguns obtingueren triomfs internacionals.

Ms tard aparegueren cantants bilinges i posicions ideolgiques que semblaven desvirtuar les idees inicials.

Al costat de Raimon, alguns altres antics membres d'Els Setze Jutges han obtingut nous xits: Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Llus Llach i, sobretot, Joan Manuel Serrat han depassat llargament l'rea lingstica catalana estricta. 

Ms tard s'han destacat, al Pas Valenci, Ovidi Montllor.

Arran d aquest moviment, nasqueren moviments parallels a Galcia, al Pas Basc i a Castella.

Enllaos externs.
 Recursos i materials d'histria contempornia, d'on s'ha extret la informaci.
 La Nova Can (PDF);
 Fotografies de Colita dels intrprets de la Nova Can;
 La pellcula de Francesc Bellmunt sobre la Nova Can a IMDB ;
 Qu es o que fu la Nova Can (RTF)  de Maria Salicr-Maltas (Extret del II Congreso Mondopop de L'IASPM, Madrid, novembre 2001);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35750" title="Repblica Democrtica Alemanya" nonfiltered="3864" processed="3846" dbindex="14007">



La Repblica Democrtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Uni Sovitica a la finalitzaci de la Segona Guerra Mundial, existint entre els anys 1949 i 1990, any en qu els Lnder que la formaven es van unificar amb els de la Repblica Federal Alemanya (RFA).

La RDA es va proclamar al Berln Est el 7 d'octubre de 1949. Fou declarat estat sobir el 1954, per s'hi van mantenir les tropes sovitiques tal com s'havia acordat a la quatripartita Conferncia de Potsdam, sobretot com a contrapartida per la presncia nord-americana a l'Alemanya Occidental durant la Guerra Freda. La RDA va ser membre del Pacte de Varsvia. Desprs d'un procs d'eleccions lliures, el 1990 es va unir amb l'RFA i es va formar de nou l'Alemanya unificada.

Per distingir-la de l'Alemanya capitalista, la RFA, sovint va ser anomenada Alemanya Oriental, de l'Est o Alemanya Democrtica. 

Histria.

 

Desprs de la Segona Guerra Mundial es va dividir el territori alemany en quatre zones sota control de les tropes dels Aliats. La Repblica Democrtica Alemanya es va fundar el 7 d'octubre de 1949 a la zona d'Alemanya sota control sovitic, amb Wilhelm Pieck com a primer president. La Uni Sovitica va ser el primer Estat a reconixer a la nova RDA i a comenar relacions diplomtiques. Aquell mateix any per altres estats socialistes feien el mateix: Albnia, Bulgria, Txecoslovquia, la Repblica Popular de la Xina, Corea del Nord, Romania, Polnia i Hongria. La Repblica Federal d'Alemanya, fundada tamb l'any 1949, es va negar a reconixer a la RDA.

 

D'entrada, la Uni Sovitica no es va proposar que la RDA fra un Estat socialista, deixant obert el cam cap a una possible reunificaci d'Alemanya dins del marc de la Guerra Freda. Tanmateix, l'actitud dels sovitics va canviar rpidament quan l'any 1952 les potncies de la OTAN i el govern de la RFA, aleshores en mans de Konrad Adenauer, van rebutjar l'anomenada Nota d'Stalin  a la nota hi havia una proposta sovitica sobre la reunificaci alemanya i la retirada de les superpotncies dels afers de la poltica interna alemanya . A partir d'aquell moment es van accelerar la collectivitzaci de l'agricultura i la nacionalitzaci d'empreses, aix com la dissoluci dels estats de la RDA, que van ser reemplaats per districtes.

El 17 de juny de 1953 Berln Oriental va ser escenari d'una srie de manifestacions en contra de l'augment de les quotes de producci; les manifestacions no van tardar a expandir-se a altres ciutats del pas i convertir-se tamb en una oberta crtica a la poltica governamental del governant Partit Socialista Unificat. Les protestes van ser sufocades per les unitats de l'Exrcit Roig que romanien en territori alemany, i provocaren desenes de vctimes mortals, encara avui en dia la xifra s objecte de discussi entre els historiadors.

La unificaci va ser possible grcies als canvis poltics en els diversos estats del Bloc de l'Est, en especial per les reformes portades a terme pel mandatari sovitic Mikhal Gorbatxov. L'obertura de la frontera d'ustria amb Hongria, que permetia el lliure pas de ciutadans per l'anomenat Tel d'acer, va ser considerada determinant. Helmut Kohl, desprs del seu triomf a les eleccions de la cancelleria de la RFA l'any 1989, es va embarcar en el procs d'aconseguir la unificaci alemanya, la qual es va concretar simblicament amb la caiguda del Mur de Berln el dia 9 de novembre de 1989 i va quedar oficialitzat quasi un any desprs en la unificaci dels dos estats, la RFA i la RDA en un de sol, la Repblica d'Alemanya.

 Govern i poltica . 

 



La RDA va ser governada entre els anys 1949 i 1989 pel Partit Socialista Unificat d'Alemanya ( en alemany Sozialistische Einheitspartei Deutschlands). El SED va ser producte de la unificaci del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) i el Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD) de la zona oriental controlada per la URSS. Nominalment, el SED, juntament amb l'organitzaci juvenil (la FDJ), els sindicats (FDGB) i un seguit d'altres petits partits poltics, formaven el Front Nacional d'Alemanya Democrtica.

El SED era en la prctica el partit nic a la RDA i monopolitzava el poder. Va arribar a tenir 2,8 milions de militants. El secretari general del seu Comit Central era el dirigent ms poders de l'Estat. Els seus secretaris generals durant l'existncia de la RDA foren Wilhelm Pieck (1946-1950), Walter Ulbricht (1950-1971), Erich Honecker (1971-1989) i Egon Krenz (finals de 1989).

Com la resta de Partits comunistes dels estats integrats dins del Bloc de l'Est, els seus rgans dirigents eren el Congrs, el Comit Central i el Politbur. Desprs de la caiguda del Mur de Berln i la desaparici de la RDA el SED es va refundar en el Partit del Socialisme Democrtic d'Alemanya (Partei des Demokratischen Sozialismus, PDS), que actualment aconsegueix aproximadament un 25% dels vots de mitjana en els Estats de l'antiga Alemanya oriental.

Respecte l'Estat, l'rgan executiu consultiu era el Consell d'Estat i el de govern el Consell de Ministres, mentre el poder legislatiu requeia en la Cmera del Poble (en alemany Volkskammer). Tots aquests rgans de poder estaven supeditats al control poltic que exercia la direcci del SED.

 Organitzaci poltica i administrativa .

Desprs de redissenyar els lmits nacionals d'Alemanya l'any 1945, hi havia cinc estats o Lnder controlats pels sovitics a la zona de l'est: Brandenburg, Mecklemburg-Pomernia Occidental, Saxnia, Saxnia-Anhalt i Turngia, els qui, juntament amb Berln Est formaven la RDA l'any 1949.

L'any 1952 va ser abolida la divisi administrativa en Lnder, i la RDA va ser dividida en Bezirke o districtes, cada un nomenat com a la seua ciutat ms gran: Rostock; Schwerin; Neubrandenburg; Magdeburg; Potsdam; Berln; Frankfurt de l'Oder; Cottbus; Halle (Saxnia-Anhalt); Erfurt; Leipzig; Dresden; Karl-Marx-Stadt (Ciutat Karl Marx, Chemnitz fins a 1953 i des de 1990); Gera; i Suhl.

En 1990, els Lnder van ser reinstaurats i es van unificar amb els de la RFA. Cada Land va ser dividit en districtes o Kreise com es feia a la RFA, i els Bezirke van ser abolits.

 Economia . 

Immediatament desprs de la seva constituci, la RDA va ingressar en el Consell d'Assistncia Econmica Mtua. Tot i les sancions econmiques imposades per la Uni Sovitica, la RDA era el pas econmicament ms desenvolupat del Consell d'Ajuda Econmica Mtua, i el seu nivell econmic era superior al de molts pasos desenvolupats que formaven part del bloc capitalista. Tanmateix, va sofrir constantment per l'escassetat de divises i, en part, la seva economia era el reflex d'una situaci d'emergncia continua. El sistema econmic que prevalia era l'economia planificada en Plans Quinquennals i fusions entre empreses estatals i grans empreses. El sistema deixava un petit marge que permetia l'existncia de petites empreses privades que no estaven subjectes del tot a la planificaci econmica.



El primer Pla Quinquennal, de 1951 a 1955, tenia per objectius principals eliminar els efectes de la guerra, les reparacions i els desmantellaments que havia patit la indstria alemanya, aix com augmentar especialment la producci de l'economia energtica i de la indstria pesant i qumica. L'any 1955, existien en la RDA ms de 13.000 empreses privades, i fins a l'any 1960 no es va acabar la collectivitzaci de l'agricultura.

L'any 1957, la RDA produa el doble del que es produa abans de la Segona Guerra Mundial en el mateix territori. En el mateix any es van extraure en la RDA 213 milions de tones de carb marr, el 50% de la producci mundial; es produen 32,7 milers de quilowatts per hora d'electricitat (quasi com a Blgica, Pasos Baixos, Dinamarca i Finlndia junts) i 2,9 milions de tones d'acer, 14 vegades ms que l'any 1947. En la producci qumica, la RDA ocupava el segon lloc de producci a nivell mundial i era el ms gran exportador de maquinria industrial de tot el territori del Bloc de l'Est. Fins a l'any 1965, la producci industrial era cinc vegades ms gran que l'anterior a la guerra.

A principis de la dcada de 1970, la RDA va ser durant un curt perode de temps la desena potncia industrial del mn degut a la seva productivitat. Durant el perode de transici del socialisme al capitalisme, va ocupar un lloc entre els vint-i-cinc pasos ms industrialitzats.

Tanmateix, els bns de consum escassejaven en alguns mbits. Per exemple, per comprar un cotxe, els interessats havien d'inscriure's en una llista i esperar fins a quinze anys per aconseguir el model desitjat. En part, es permetia l'existncia d'un mercat negre per compensar l'espera amb el pagament d'un preu ms gran.



Els preus i els sous estaven majoritriament establerts per l'estat. A causa de les subvencions existents, el preu de venda dels productes de primera necessitat era uniforme. Els electrodomstics i altres bns de consum que podien ser exportats a canvi de divises, per contra, solien ser molt cars en comparaci amb el poder adquisitiu de la gent. El lloguer d'un habitatge, sense comptar amb la calefacci, podia costar de 30 a 120 marcs depenent de l'equipament. Un televisor en color en els anys 80 costava 7.000 marcs, una barra de pa cinc penics, pel tpic cotxe Trabant es pagava a 10.000 marcs si es tractava d'un model nou i amb perode d'espera, o 30.000 sense espera. Entre els experts valia la frmula: el doble del preu del cotxe nou menys mil marcs per any d's. L'any 1988, el 55% de tots les llars tenia el seu propi cotxe, mentre que en l'any 1969 era el 14% i l'any 1980 el 38%. En contrast, en l'any 1988 el 61% de les llars de la Repblica Federal Alemanya possea un o diversos cotxes. La construcci de cases unifamiliars es va permetre en els primers anys amb moltes limitacions degut a l'escassetat de materials de construcci, tanmateix, va experimentar un cert creixement en els anys 80 a causa de qu els habitatges que es construen no arribaven a cobrir la demanda existent. El somni d'un ciutad mitja de l'Alemanya Oriental era tenir una casa amb jard, viatjar a Cuba, Hongria, Romania, Bulgria i a la Uni Sovitica.

Els salaris dels barris residencials no eren tan homogenis com ho sn avui en dia en molts pasos occidentals. Les persones que pertanyien a diferents grups socials vivien sovint en el mateix barri. Tanmateix, els alts crrecs del partit i els collaboradors de molts rgans estatals es concentraven en els habitatges cedits pel govern en zones residencials especials. Una venedora guanyava entre 600 i 800 marcs, un enginyer entre 500 i 1200 marcs, i un treballador de la construcci entre 900 i 1800 marcs. Es diferenciaven en la quantia del seu salari, i tamb en la seva capacitat d'estalvi (ingrs residual), encara que les diferncies salarials no eren tan grans com als pasos industrialitzats d'Occident. Els obrers eren molt sollicitats i guanyaven sovint el mateix o ms que els metges ms reconeguts. Quasi no es podien distingir els diferents estatus socials en el dia a dia per la constant escassetat que existia al pas, les diferncies a penes eren perceptibles (per exemple els metges tenien preferncia per a la connexi de la xarxa telefnica a causa dels serveis d'urgncia). Tanmateix, els que s'ho podien permetre, viatjaven sovint dins del bloc oriental i adquirien articles de consum provinents d'Occident, distingint-se aix de la resta de la poblaci.

Les professions poc sollicitades pels aprenents rebien un suport especial, l'adjudicaci de llocs d'aprenentatge i de places universitries es planificava de forma organitzada segons el clcul de les necessitats del pas. Degut a aquestes condicions, la llibertat de formaci establida per la llei era difcil d'assolir en matria d'educaci.



L'accs a bns com, per exemple, una connexi telefnica o materials de construcci, depenia sovint dels contactes i de l'atzar, i de vegades tamb de la ideologia poltica adoptada.

Erich Honecker va introduir al comenament del seu mandat reformes socials, incloses en el programa denominat "Unitat de la poltica econmica i social", que es va acordar en la vuitena assemblea del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED) l'any 1971. Erich Honecker va permetre que hi hagus ms llibertat cultural i poltica, amb la qual cosa tamb es van fer possibles les negociacions per aconseguir un ms gran reconeixement internacional de la RDA, i va intentar que les empreses estatals tingueren ms llibertat d'acci. Per aix, al comenament es va considerar a Honecker un signe d'esperana per al poble. Al mateix temps aquest dirigent va nacionalitzar totes les empreses en dues etapes en els anys 70, obligant-les a acceptar una participaci estatal majoritria .

Tanmateix, l'impuls inicial de la reforma va decaure per les contradiccions generades per l'opressi poltica i la llibertat concedida. La primera crisi del petroli dels anys 70 va ser particularment complicada per a la RDA. L'economia s'havia enfortit grcies al petroli de la Uni Sovitica, per aix va fer que es depengus excessivament del subministrament sovitic. La poltica social d'Honecker va entrebancar el creixement econmic a partir de 1972, perqu les despeses socials van augmentar a causa de la baixa productivitat laboral i van augmentar ms que el PIB.

El document confidencial denominat "Schrer Papier", fa una anlisi de la situaci econmica de la RDA a data del 27 d'octubre de 1989, mostrant que el principal objectiu de les autoritats de l'Alemanya Oriental era contribuir a salvar l'economia de la RDA, arribant a la segent conclusi sobre el funcionament del socialisme: "En General, es tracta del desenvolupament d'una economia planificada socialista orientada a les condicions de mercat".

 Demografia i societat . 



Desprs de la unificaci d'Alemanya, les conseqncies ms directes les van sofrir els habitants de l'antiga RDA, els qui, degut al retard econmic, tecnolgic i industrial del pas i al costum de tenir garantides necessitats bsiques com la de l'habitatge, l'energia o el treball, no es van poder adaptar molt b al sistema capitalista del lliure mercat i al cost de la vida de la RFA, sobretot a causa de la diferncia de salaris i preus entre ambds estats. L atur va arribar a una xifra propera al mili de persones. Grcies a les inversions i l'ajuda econmica del govern federal, la Uni Europea (UE) i dels Estats Units (EE.UU), la situaci semblava haver-se controlat per en l'actualitat Alemanya es troba en mig d una crisi profunda provocada en part pels efectes derivats  de la reunificaci, ja que es van cometre moltes errades en tot el procs de reunificaci, ja que aquesta fou ms aviat una absorci de la RDA per part de la RFA, tenint aix un efecte clar en l'economia alemanya.

Encara avui molts antics ciutadans de l'Alemanya Oriental troben a faltar certes coses del desaparegut Estat socialista, com la cultura, la seguretat ciutadana, l'accs a l'habitatge o el tipus de relacions socials, sense que aix suposi necessriament una absncia de crtica a moltes altres caracterstiques com al desprovement freqent, o la manca de llibertats. Aquesta nostlgia oriental es denomina a Alemanya Ostalgie (joc de paraules entre Ost -est- i nostlgia). El film Good bye, Lenin! s una illustraci d'aquesta nostlgia. Una enquesta recent feta entre ciutadans de l'extinta RDA afirmava que el 75% d'ells pensava que el socialisme era "una bona idea mal aplicada" i fins a un 20% anhelava expressament la reconstrucci del Mur de Berln.

 Cultura .

 

 Repblica Democrtica Alemanya en els Jocs Olmpics;

 Vegeu tamb . 
Histria d'Alemanya ;
Exrcit Nacional Popular ;
Radio Berln Internacional ;
Volkskammer ;
Mur de Berln ;
Stasi;
Ostalgie;

 Enllaos externs . 

Banderes originals de la RDA i altres articles ;
Vdeo de Berln gravat a finals dels anys 1980 (primers 3 minuts del vdeo);



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35752" title="Alemanya Occidental" nonfiltered="3865" processed="3847" dbindex="14008">

L'Alemanya Occidental o de l'Oest, en alemany Westdeutschland o West-Deutschland, coneguda tamb com a Repblica Federal d'Alemanya (RFA) era un pas de l'Europa central que formava part de la Uni Europea (UE). Limitava al nord amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bltica; a l'est amb la Repblica Democrtica Alemanya i Txecoslovquia; al sud amb ustria i Sussa, i a l'oeste amb Frana, Luxemburg, Blgica i els Pasos Baixos. Va ser proclamada el 23 de maig de 1949, amb Bonn com a capital, i incloa les zones d'ocupaci britnica, nord-americana i francesa un cop acabada la Segona Guerra Mundial. El 12 de setembre de 1990, segons el tractat per totes dues parts es restabl oficialment la soberania i uni de la RDA i la RFA per formar l'actual estat d'Alemanya.

L'Alemanya Occidental va ser declarada estat sobir 5 de maig de 1955, tot i que les antigues potncies ocupants hi van mantenir tropes, igual com l'exrcit sovitic es va mantenir a l'Alemanya Oriental. 

L'RFA es va integrar a l'OTAN el 9 de maig de 1955 i va esdevenir un dels focus principals de la Guerra Freda pel seu venatge amb l'RDA, que va esdevenir membre del Pacte de Varsvia, creat arran de la fundaci de l'organitzaci militar occidental. L'antiga capital alemanya, Berln, tamb fou dividida en el Berln Est i el Berln Oest, per la part occidental va quedar completament envoltada per l'Alemanya Oriental. 

Konrad Adenauer en fou canceller des dels inicis fins 1963; durant el seu mandat, la RFA va ser membre cofundador de les comunitats europees. Dirigida des de 1969 pel socialdemcrata Willy Brandt, s'inici un procs d'acostament cap la RDA (coneguda com Ostpolitik). El 1983 fou elegit canceller Helmut Kohl, que aconseguiria la reunificaci amb l'Alemanya oriental.

Desprs de la caiguda del Mur de Berln el 9 de novembre de 1989, es va dur a terme rpidament la unificaci de les dues Alemanyes: formalment, l'estat alemany occidental creixia amb l'annexi de la part oriental i avui es coneix simplement com a Alemanya. La reunificaci va tenir lloc el 3 d'octubre de 1990 i les quatre potncies ocupants van abandonar el pas oficialment el 15 de mar de 1991. L'exrcit nord-americ, aix no obstant, hi va mantenir bases militars, com ara Ramstein, Baumholder i Grafenwhr.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35754" title="Plasma" nonfiltered="3866" processed="3848" dbindex="14009">


Qumica; el Plasma (estat de la matria) s un dels estats de la matria.
Anatomia; el plasma sanguini s la fase lquida de la sang, on es troben en suspensi els elements que la componen.
Televisi; la Pantalla de plasma s un tipus de plantalla plana.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35761" title="Trpic de Cncer" nonfiltered="3867" processed="3849" dbindex="14010">
El trpic de Cncer s el trpic de l'hemisferi nord.

Es denomina "de Cncer" perqu ja fa molts anys que s'adonaren que el dia del solstici, als trpics, el Sol illuminava el fons dels pous. En aquelles dates, a l'hemisferi nord, el Sol estava a la constellaci de Cncer, i d'aqu ve el seu nom.

Realment avui est a la constellaci de Gmini, molt a prop de la vora que la separa de Taure.

Si avui hagussim de donar-li nom l'establirem com a Trpic de Gminis.


Vegeu tamb Trpic de Capricorn











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35766" title="Trpic de Capricorn" nonfiltered="3868" processed="3850" dbindex="14011">
El trpic de Capricorn s el trpic de l'hemisferi sud. 

S'anomena de Capricorn perqu ja fa molts anys que s'adonaren que el dia del solstici, als trpics, el Sol illuminava el fons dels pous. En aquelles dates, a l'hemisferi sud, el Sol estava a la constellaci de Capricorn, i d'aqu deriva el seu nom. 

Realment avui s a la constellaci d'Ofic. Avui en direm, doncs, trpic d'Ofic.

Vegeu tamb Trpic de Cncer











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35776" title="?" nonfiltered="3869" processed="3851" dbindex="14012">

En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraicos)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 34ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i la 40ena en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula de la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra),   es troba a la setena columna (  , "columna MA") i la quarta fila (  , "fila E").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "me".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
Tra que comena sent quasi vertical, per es corba cap a la dreta.
Tra corb que comena en la part superior del carcter, baixa i a partir d'aqu descriu un arc de circumferncia molt ample. S'assembla molt al carcter  , per comena un poc ms amunt.


El carcter   s'escriu amb dos traos:
Tra diagonal avall a l'esquerra, i lleugerament corb, semblant al carcter  .
Tra curt, aproximadament diagonal avall a la dreta, i un poc corb. El carcter sencer s'assembla a un aspa, encara que un dels traos s ms llarg que l'altre.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:        ("el me de Meiji", que fa referncia tant a l'Emperador Meiji, Mutsuhito, com al perode en el que va regnar al Jap);
 Codi Morse:      ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35777" title="Cacau" nonfiltered="3870" processed="3852" dbindex="14013">


El cacau (Theobroma cacao) s un arbre de la famlia de les Sterculiaceae propi de l'Amrica tropical i actualment molt cultivat al trpic. Tamb s'anomena cacau a les llavors grasses seques i parcialment fermentades de l'arbre del cacau o cacauer utilitzat per a fer-ne la xocolata. Theobroma, en grec, significa 'beguda dels dus'; cacau ve del Nhuatl cacahualt aix concorda amb la llegenda asteca que considerava la llavor del cacau d origen div. Per ltim, cacau tamb es fa servir per denominar el cacau en pols, la pols seca que s obt molent els grans i extraient-ne la mantega de cacau.

Ecologia. 
s un arbre originari dels boscos tropicals de l'Amrica central i de l'equador d Amrica del sud. S ha introdut en diverses regions tropicals, cultivant-ne a l'frica, Amrica del sud i el sud-est asitic. Pel que fa a l'hbitat l'arbre del cacau necessita humitat i calor, clima humit amb una temperatura entre el 20 C i els 30 C i una precipitaci anual de 1500-2000 mm. Tamb necessita protecci del vent i un sl pors ric en nitrogen i potassi. Es desenvolupa millor en les terres baixes i rarament el seu cultiu supera els 900m d'altitut. Creix en boscos tropicals perennifolis molt sovint a l'ombra d altres arbres ms grans com cocoters i plataners en una zona ecolgica que correspon al trpic humit .

Pasos productors.
El cacau es conrea principalment a l'oest d'frica, Amrica Central, Sudamrica i sia. Segons la producci anual, recollida per la UNCTAD per a l'any agrcola 2005/06, els vuit majors pasos productors del mn sn (en ordre descendent) Costa d'Ivori 38%, Ghana 19%, Indonsia 13%, Nigria 5%, Brasil 5%, Camerun 5%, Equador 4% i Malisia 1%. Aquests pasos representen el 90% de la producci mundial.

Descripci.
s un arbre de petita talla, perennifoli, que pot arribar a crixer entre els 6 i els 10 metres d altura tot i que les plantes silvestres poden crixer fins a 20m d alada. La rel s pivotant i en condicions favorables pot penetrar fins a ms de dos metres de profunditat. Les fulles sn grans, persistents, alternes, lanceolades, ellptiques o oblongues de 20-35cm de llarg i de 4-15 d ample. Les inflorescncies sn racemoses fent rams al llarg del tronc. Aquestes desprs de produir flors durant alguns anys es converteixen en tubercles que reben el nom de  coixinets florals . Les flors sn hermafrodites, cauliflores i sostingudes per un pedicel d 1 a 3cm. La flor s de color rosa, prpura i blanca, de 0,5 a 1cm de dimetre i de 2 a 2,5cm de llarg en forma estrellada. Cont 5 ptals, alterns amb els spals i de forma molt singular: comencen estrets en la base, s eixamplen i es fan cncaus per formar un petita caputxa i terminen en una lgula. Hi ha 5 spals, roses, punteguts, mpliament estesos. Floreix durant tot l'any (principalment a l'estiu i a la tardor). L'androceu cont estaminoids en 2 cicles de 5, amb filaments, sovint sobre un andrfor.  El gineceu est constitut per 2-12 carpels soldats, ovari sper i lculs amb 2 o ms primordis seminals. Els fruits sn baies amb forma de carbass allargat que, un cop va madurant, es torna de color vermell o groc prpura i pesa poc menys de mig kilogram. Quan s ben madur t una mida de 15-20 cm de llarg i de 10-12 d ample. T un exocarp rugs de gaireb 4cm d espessor. Dins hi ha una polpa rosada, viscosa, dola i comestible que cont les llavors en un nombre de 20 a 40. Aquestes llavors sn grans, ovoides, aplanades, de color xocolata i de 2-3 cm de llarg i 1-1,5 d ample. El seu sabor en brut s molt amarg i astringent. Aquestes llavors es troben envoltats per una polpa de color blanc.





 Usos medicinals .

La droga sn les llavors.

 Composici qumica .
 Les llavors del cacau (l'ametlla representa un 85-90% del pes de la llavor) contenen un 40-50% de lpids, principalment constituts per glicrids dels cids esteric, palmtic i oleic, variant poc en relaci amb l'origen geogrfic.
 Els compostos polifenlics (5-10%), catecols, leucoantocians, antocians i tanins ms o menys condensats, s oxiden durant la fermentaci i acoloreixen les llavors. ;
 s ric en alcaloides entre els que destaquen la teobromina (1-2%) i la cafena (0,05-0,3%). Tamb cont petites quantitats de vitamines A, B1, B2 i D.

 element 1eeee;
 element 2eeee5rr;
 element 3ergfde;

Indicacions teraputiques. 
 El cacau entra a formar part de diversos preparats utilitzats en l'alimentaci del lactant (farines, pures infantils...).
 Aliments de situacions especials com complement alimentari per l'embars, lactncia, etc.
 Com aromatitzant i correctiu de sabors d'alguns medicaments ja que conte un oli essencial que li proporciona un sabor particular.
 El cacau tamb s utilitza en la fabricaci de bombons, xocolata i altres productes alimentaris, destaquen: Cacau en pols, Xocolata, Soluble del cacau, Gelea de cacau, alcohol, vinagre, nata i polpa processada.
La mantega de cacau entra en la composici de nombrosos preparats farmacutics i cosmtics:
 Utilitzat com excipient de supositoris, encara que avui en dia ha estat substitut per altres productes que es conserven millor.
Com a protec tor labial enfront l'aparici d esquerdes als llavis produdes per la sequedat o el fred.
Aparici d esquerdes als mugrons de les mares lactants.
Cremades, erupcions i irritacions de la pell.
En la cura d hemorroides i vaginitis.

 Accions farmacolgiques .
 Dirtic  i excitant ja que la teobromina s un alcaloide amb una frmula qumica (S-7-Dimetilxantina) que t uns efectes similars a la cafena. La diferncia es troba en qu la teobromina s ms dirtica i menys excitant que la cafena, per tant es considera noms lleugerament estimulant.
 Antiinflamatori sobretot del rony, pel que s aconsella en casos de nefritis i nefrosis. ;
 Tonificant;
Antioxidant ja que cont polifenols i a ms els seus fitosterols bloqueixen parcialment l'absorci intestinal del colesterol a la dieta.
La mantega del cacau s un poders emulgent i cicatritzant.

 Toxicitat .
El consum de cacau s ha relacionat de vegades amb certs episodis de migranya. La teoria ms acceptada considera que el cacau i els seus derivats contenen amines bigenes, com la tiramina i la -feniletilamina (BFEA), capaces de provocar vasodilataci cerebral, que s associa al dolor provocat per la migranya.

El cacau i els seus derivats tamb han estat associats a l'aparici d acne, per estudis recents no estableixen cap relaci. La xocolata tamb a estat relacionada amb l'aparici de caries per aquestes sn un procs multifuncional i per tant s difcil trobar-ne un culpable. La xocolata i els productes a base de xocolata es consideren actualment menys cariognics que la sacarosa o incls determinades fruites com el pltan, tot i aix es recomana moderar el seu consum.

El consum de cacau per via interna i especialment de la xocolata, es desaconsella en els segents casos:
Allrgia al cacau.
Digestions pesades per litiasis o disppsia biliar (per el seu contingut en greixos).
Estrenyiment perqu l'accentua.
Insomni (especialment en nens).
Taquicrdia.

Apunts histrics.
Els primers arbres del cacau (en singular, cacahuaquahitl) creixien de forma natural a l'ombra de les selves tropicals de les conques del Amazones i de l'Orinoco, fa uns 4000 anys. Els primers conreadors van ser o b els olmeques, fa tres mil anys, que ocupaven un rea de selves tropicals al sud de Veracruz, en el golf de Mxic, o b els maies. Aquests, entorn del segle IV a. de C., diversos segles desprs de la desaparici dels olmeques, s'havien establert en una extensa regi al sud del Mxic actual, que s'estn des de la pennsula del Yucatn en Amrica Central al llarg de regi de Chiapas, Tabasco i la costa de Guatemala en el Pacfic. Els maies anomenaven a l'arbre del cacau kakhauatl: frase relacionada amb el foc (kakh) amagat en les seves ametlles, i l'aigua (atl) molt escassa en Mesoamrica: es buscava i localitzava l'aigua de forma segura en les proximitats dels arbres de cacau. La frase kakahuaxochlt es refereix a la flor (Xochilt) de l'arbre de cacau. El cacau simbolitza per als maies vigor fsic i longevitat. 

Els maies van crear una beguda amarga feta de llavors de cacau que consumien exclusivament els reis i els nobles i tamb usat per a donar solemnitat a determinats rituals sagrats. En els seus llibres, els maies descriuen diverses formes d'elaborar i perfumar la beguda: ms lquid o ms esps, amb ms o menys escuma, amb aditius com la mel, anomenada per ells hikoth, el blat de moro o Ixim, el Xile picant... 

La xocolata s'usava amb fins teraputiques. Els metges maies prescrivien el consum de cacau tant com estimulant com pels seus efectes calmants. Els guerrers ho consumien com una beguda reconstituent, i el sag de cacau era usada com ungent per a guarir ferides. Era tamb usat com a moneda. 

Ms tard, els maies ho duen cap al sud, a les terres que ocupaven els tolteques, el poble que va precedir als asteques en la histria de Amrica Central. 

Els asteques van imposar un sistema feudal en el qual les tribus maies i tolteques havien de pagar els impostos en forma de grans de cacau

El domini asteca va suposar, doncs, la submissi dels tolteques, els olmeques i tots els pobles que van constituir l'immens imperi dels adoradors del Sol i de la Serp Emplumada, o Quetzalcatl, Kuhkulkanper als maies, el du fundador de l'estirp i de la cultura precolombina de Mxic. Era precisament a Quetzalcatl a qui els asteques feien remuntar el primer origen de cacau, regal div per a alleujar el seu cansament i delectar el reps. Els asteques van prescriure tamb una poci a fora de cacau barrejat amb la pols dels ossos picats dels seus avantpassats per a guarir la diarrea. 

Hernn Corts va escriure al seu rei Carlos I el segent respecte del cacau: "s un fruit com d'ametlles que venen mlta i tenint-la com a moneda en tota la terra i amb ella es compren totes les coses necessries". No obstant aix, la beguda de cacau que Corts havia pres en copes d'or durant els banquets organitzats en el seu honor per Moctezuma II era molt diferent al que avui estem acostumats. El xocolatl, que aix era com s anomenava, era una aigua amarga. Els asteques barrejaven xile picant, clau i canyella amb les llavors del cacau torrades i mltes, i afegien farina de blat de moro com emulsionant bsic per a absorbir el sag de cacau. L'escuma era una de les parts ms importants i delicioses de la beguda. Els maies feien que la beguda fora encara ms espumosa abocant-la des d'un recipient elevat a un altre que estava en el sl. Ms tard, els asteques van inventar una espcie de molinet per a provocar l'aparici de l'escuma. 

La llegenda . 
Conta la llegenda que el du Quetzalcoatl (representat pels mortals com la serp amb plumes) va baixar dels cels per a transmetre saviesa als homes i els va portar un regal: la planta del cacau. Pel que sembla, els altres dus no li van perdonar que dons a conixer un aliment div i es van venjar bandejant-lo: va ser expulsat de les seves terres pel du Tezcatlipoca. Aquesta versi en realitat s una confusi amb la versi grega sobre foc robat als dus (cal recordar que els maies relacionen el cacau amb el foc i l'aigua). 

Un altra versi conta que Quetzalcoatl era un du bo que estava enfrontat a Tezcatlipoca, el du cruel; aquest va poder ms que ell i el va condemnar al bandejament. Sigui com sigui la histria, la veritat s que abans de marxar-se va prometre tornar per on surt el sol en l'any ce-catl, any u de la canya, segons el calendari asteca, el que desprs es va associar amb l'arribada de Hernn Corts.

Vegeu tamb.


Xocolata;

 Bibliografia .
 Coe, Sophie D., Coe, Michael D. The True History of Chocolate, Thomas y Hudson 1996, ISBN 0500282293;
 McNeil, Cameron (ed.). 2007. Chocolate in Mesoamerica: A Cultural History of Cacao.  University of Florida Press.  ISBN 0813029538;
 Motamayor, J. C., et. al. 2002. Cacao domestication I: The Origin of the cacao cultivated by the Mayas, Heredity 89: 380-386.

Enllaos externs.

;
El Cacao en La Historia Maya .
Organizacin Internacional del Cacao (ICCO) .
Instituto del Cacao y el Chocolate (ICC). .
Federacin de Asociaciones del Dulce (FEAD) .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35780" title="Gabriel" nonfiltered="3871" processed="3853" dbindex="14014">


L'Arcngel Gabriel s un dels set arcngels, el rang superior en l'escala dels ngels, que apareix citat al Llibre de Daniel, a l'Evangeli segons Lluc, i a l'Alcor. Entre els musulmans se'l coneix com a Djibrl.

Caracterstiques de Gabriel.
s l'ngel de la vida i la mort i tamb de la venjana;
T relaci amb la lluna, el color blau i el dilluns;
s el patr dels enginyers de telecomunicacions (pel seu paper a l'Anunciaci);
Porta un lliri a la m i una trompeta per anunciar la fi del mn;

Accions de Gabriel.
Segons la tradici, va ser ell qui va anunciar l'embars a Maria, mare de Jess, en una escena molt representada en les arts plstiques. 

Vigila l'entrada al parads perqu no tornin a entrar els fills d'Adam i Eva (tot i que alguns textos diuen que s Miquel qui ho fa) i segons algunes fonts, va ser ell qui va enterrar Moiss. 

Per a la religi musulmana, va dictar l'Alcor a Mahoma en nom de Du i va acompanyar el profeta en la seva ascensi als cels.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35781" title="Miquel" nonfiltered="3872" processed="3854" dbindex="14015">
Miquel s un nom d'origen hebreu que vol dir qui es com Du o Du s inigualable, en hebreu Mikha-el.

 Miquel en diferentes llengues .
rab:        ;
Basc: Mikel;
Francs: Michel;
Angls, Alemany: Michael;
Espanyol: Miguel;
Gallec:Miguel;
Finlands: Mika;

 Emperadors bizantins .

Miquel I Rhangabe;
Miquel II Balb;
Miquel III ;
Miquel IV Paflag;
Miquel V Califates;
Miquel VI Estratitic;
Miquel VII Ducas Parapinaces;
Miquel VIII Paleleg;
Miquel IX Paleleg;

 Altres personatges .

Miquel Alexandr, patriarca d'Alexandria al segle IX ;
Miquel Apostoli, eclesistic grec del segle XV;
Miquel Balsam, eclesistic grec del segle XV;
Miquel Cerulari, Patriarca de Constantinoble del 1043 al 1058;
Miquel d'Efes o Miquel Efesi, arquebisbe d'Efes al segle XI.
Miquel Gramtic, escriptor bizant, probablement del segle XI;
Miquel Monjo, eclesistic grec del segle IX.
Miquel Prquir, escriptor grec;
Miquel Prevere, eclesistic grec del segle IX;
Miquel de Sinnada o Miquel Sinnadense, bisbe de Sinnada (Synnada) ;
Miquel de Tessalnica, eclesistic grec del segle XII;

 Celebritats .

Miquel Mart i Pol: Poeta catal;
Miguel de Cervantes: Escriptor espanyol;
Michael Schumacher: Pilot de F1;
Miguel Indurain: Ciclista;
Miguel Rios: Cantant;
Michael Jordan:Jugador de basquetbol;

 Abreviatures .
Miki;
Miquel;
Miquelet;
Migui;
Mike;
Mguel;
Quel;

 Arcngel .
L'Arcngel Miquel s un dels set arcngels, el rang superior en l'escala dels ngels, que apareix citat al Llibre de Daniel i al Llibre de l'Apocalipsi, i que va manar l'host d'ngels fidels que van derrotar Llucifer i els ngels rebels.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35782" title="PSV Eindhoven" nonfiltered="3873" processed="3855" dbindex="14016">


El PSV (acrnim de Philips' Sport Vereniging, Uni Esportiva Philips en neerlands) s un equip de futbol professional d'Eindhoven. Juntament amb l'Ajax i el Feyenoord s un dels clubs ms famosos dels Pasos Baixos. L'Eindhovense Voetbalvereniging PSV (Uni futbolsitca eindhovesa PSV) va ser fundada el 31 d'agost del 1913; inicialment com una secci de l'Associaci Esportiva Philips.

El PSV juga els partits a casa al Philips Stadion, amb capacitat per 35.000 espectadors. Els entrenaments tenen lloc al complex esportiu de Herdgang. Els seus colors sn el vermell i el blanc.

Histria.

El 31 d'agost de 1913 es va fundar, sota l'impuls de Gerard i Anton Philips una associaci esportiva per als treballadors de l'empresa Philips. Inicialment els seus jugadors eren doncs, noms personal de Philips. A partir de 1928 per es permet que en formessin part jugadors de fora l'empresa.

El PSV pren part en competicions des del 1914, arribant al capdamunt del nivell nacional amb pocs anys. Esdevingu el campi de la Lliga Neerlandesa per primera vegada el 1929. 

Els anys 70 foren el primer "perode daurat" del club. Amb futbolistes com Willy van der Kuylen i els germans Willy i Ren van de Kerkhof el PSV guany diversos ttols nacionals, i, el 1978, la copa de la UEFA tot derrotant el Bastia.

La segona meitat dels anys 80 constitu el millor perode de la histria del club. Des de 1986 fins  1992 el club fou 6 vegades campi nacional. El punt lgid fou la consecuci de la Copa d'Europa el 1988 davant del Benfica amb Guus Hiddink com a entrenador.

 Palmars .
1 Copa d'Europa de futbol: 1987-88;
1 Copa de la UEFA: 1977-78;
1 Copa de la Pau: 2003;
21 Eredivisie: 1928-29, 1934-35, 1950-51, 1962-63, 1974-75, 1975-76, 1977-78, 1985-86, 1986-87, 1987-88, 1988-89, 1990-91, 1991-92, 1996-97, 1999-00, 2000-01, 2002-03, 2004-05, 2005-06, 2006-07, 2007-08.
8 KNVB beker: 1949-50, 1973-74, 1975-76, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 1995-96, 2004-05;
7 Johan Cruijff-schaal: 1991-92, 1995-96, 1996-97, 1997-98, 1999-00, 2000-01, 2002-03;
XXXIV Trofeu Ciutat de Palma: 2008;

 Jugadors destacats .


 Coen Dillen (1955-1961);
 Willy van der Kuijlen (1964-1982);
 Jan van Beveren (1970-1980);
 Ren Eijkelkamp (1995-1997);
 Ren van de Kerkhof (1973-1983);
 Willy van de Kerkhof (1973-1988);
 Ton Lokhoff (1982-1986);
 Hans van Breukelen (1984-1994);
 Ruud Gullit (1985-1987);
 Gerald Vanenburg (1986-1993);
 Jaap Stam (1996-1998);
 Ruud van Nistelrooy (1998-2001);
 Arjen Robben (2002-2004);

 Patrick Kluivert (2006-2007);
 Mark van Bommel (1999-2005);
 Jan Vennegoor of Hesselink (2001-2006);
 Andr Ooijer (1998-2006);
 Philip Cocu (1995-1998), (2004-2007);
 Eric Gerets (1985-1992);
 Luc Nilis (1994-2000);
 Gilles De Bilde (1996-2000);
 Romario (1988-1993);
 Ronaldo (1994-1996);
 Frank Arnesen (1985-1988);
 Jan Heintze (1982-1995), (1999-2003);

 Sren Lerby (1987-1989);
 Ivan Nielsen (1986-1990);
 Dennis Rommedahl (1997-2004);
 Edison Mendez (2006-2007);
 Eiur Gujohnsen (1994-1996);
 Huh Jung-Moo (1980-1983);
 Lee Young-Pyo (2003-2005);
 Park Ji-Sung (2003-2005);
 Hallvar Thoresen (1977-1984);
 Jefferson Farfn (2004-2007);
 Mateja Keman (2000-2004);
 Ralf Edstrm (1973-1977);
 Kalusha Bwalya (1988-1994);


 Entrenadors .

 Huub Stevens 2008-;
 Sef Vergoossen 2008;
 Jan Wouters 2007;
 Ronald Koeman 2006-2007;
 Guus Hiddink 2002-2006;
 Eric Gerets 1999-2002;
 Bobby Robson 1998-1999;
 Dick Advocaat 1995-1998;
 Kees Rijvers 1994-1995;
 Aad de Mos 1993-1994;
 Bobby Robson 1990-1993;
 Guus Hiddink 1987-1990;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del PSV (en neerlands, angls o xins);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35783" title="Arcngel Rafael" nonfiltered="3874" processed="3856" dbindex="14017">

L'Arcngel Rafael s un dels set arcngels, el rang superior en l'escala dels ngels, que apareix citat al Llibre de Tobies, i juntament amb Gabriel i Miquel, un dels tres comuns a les tres religions monoteistes.

El nom prov de l'hebreu     : Rafa-El, que significa  el du El ha sanat  o  sana, El!  o  medicina de El  (referint-se al du de ugartic El).
Actualment la paraula hebrea equivalent a metge es rofe, connectada con l'arrel de Rafa-El. En rab es anomenat         Israfil.

 Descripci bblica .
Segons el Llibre de Tobies 7, 15 (Bblia), Rafael fou enviat per Jehov per acompanyar a Tobit i al seu fill en un llarg viatge perills per aconseguir-li una esposa pietosa al jove.
Aquesta, anomenada Sara, qui havia enviudat varies vegades degut a que un dimoni estava enamorat de la dona, i provocava que ella mats l'esps la nit de noces.

En un principi Rafael es presenta com Azaries, fill del gran Ananies, per en finalitzar el viatge cura la ceguesa de Tobies i es manifesta com l'ngel Rafael, un dels set en la presncia del Senyor. 

Durant el viatge, dna instruccions a Tobies per pescar un peix, del que li trauria les vsceres que necessitaria ms tard per espantar al dimoni enamorat de Sara. Degut a aquest fet, a Rafael se'l considera protector dels nuvis.

En el captol 21 del Llibre d'Henoc (segle II aC) s'esmenten els altres quatre arcngels: 
Mig El ;
Gabri El. ;
Uri El;
Ragu El;
Sari El i;
Yerajmi El.

El Llibre d'Henoc esmenta a Rafael com el sant ngel dels esperits dels humans, i l'encarregat de les malalties i de totes les ferides dels fills dels homes.

Sant Rafael s invocat per allunyar les malalties i aconseguir acabar feliment els viatges. 
l'Islam el considera l'ngel responsable d'anunciar la data del Judici Final amb el so d'un corn.
De vegades se'l representa vestit de peregr i portant un gran peix en la seva m.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35784" title="Civilitzaci olmeca" nonfiltered="3875" processed="3857" dbindex="14018">


Els olmeques van ser un poble que va ocupar una petita extensi del territori de Mesoamrica. Els inicis de la seva cultura es produeixen al voltant de l'any 1250 aC i acaben aproximadament pels voltants de l'any 500 aC La ciutat olmeca ms antiga registrada es la San Lorenzo (1500 aC aprox.) situada a la conca del riu Coatzacoalcos en l'estat mexic de Veracruz. L'inici de la cultura olmeca en el lloc de San Lorenzo va comenar al voltant del any 1150 aC, poca de la daten la majoria de les escultures i elements arquitectnics que caracteritzen a la cultura olmeca i que actualment es troben all. 

S'han trobat en aquella mateixa zona elements de terrisseria, figuretes i fragments de cermica que corresponen al perode de creixement entre l'any 1500 aC i l'any 1150 aC L's del basalt i de l'obsidiana van comenar a destacar-se en aquella poca.

Els olmeques van ser els primers en desenvolupar una escriptura jeroglfica per al seu llenguatge, l'exemple ms recent data del 360 aC Aquest poble va sser, potser, el que va originar el joc de la pilota tant prevalent entre les cultures posteriors de la regi. El van fer servir amb propsits recreatius i religiosos; certament ells hi van jugar, incls abans que alguna altra cultura ho hagi documentat.

El nom olmeca significa gent de goma en la llengua nhuatl, referint-se a les boles de goma que es feien servir pel joc de la pilota. Aquest era el nom asteca per la gent que va viure en aquesta rea en l'poca dels asteques. Els primers exploradors moderns van aplicar el nom olmeca a les runes i l'art redescobert en l'poca dels asteques molt abans que fos ents que aquests foren abandonats fa mes de mil anys abans de l'poca en qu els asteques els coneixien com olmeques. No se sap quin nom en els Olmeques antics van utilitzar per anomenar-se a s mateixos: alguns descobriments ms recents de Mesoamrica sembla referir-se als olmeques antics com tamoanchan.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35787" title="Basalt" nonfiltered="3876" processed="3858" dbindex="14019">

El basalt s una roca gnia de gra fi i composici mfica, s a dir, amb un alt contingut de ferro i magnesi.

El municipi catal de Castellfollit de la Roca, t la peculiaritat d'estar situat al damunt d'una espectacular cinglera basltica.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35789" title="Repblica de Palau" nonfiltered="3877" processed="3859" dbindex="14020">






Palau (Belau en palaus) s un estat pluri-insular de Micronsia, a l'Oce Pacfic, situat uns 500 km a l'est de Filipines. Est consitut per un arxiplag de 26 illes i 300 illots.

 Subdivisi administrativa .
Palau s dividit en setze provncies administratives (estats):
Aimeliik;
Airai;
Angaur;
Hatobohei;
Kayangel;
Koror;
Melekeok;
Ngaraard;
Ngarchelong;
Ngardmau;
Ngatpang;
Ngchesar;
Ngeremlengui;
Ngiwal;
Peleliu;
Sonsoral;

 Geografia .
Comprn un conjunt d'illes d'origen volcnic i corall, com Babelthuap (la ms gran), Koror (on hi ha la capital, Koror), Malakal, Urukthapel, Peleliu, Angaur, i altres. 

 Economia .
Es basa principalment en el turisme. Els principals intercanvis comercials sn de productes agrcoles i aliments amb els EUA i el Jap.

 Demografia .
La majoria de la poblaci s palauana, indgenes micronsics; pel que fa ala religions, sn majoritriament cristians (41% catlics, 25% protestants), b que subsisteixen cultes indgenes. 









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35795" title="?" nonfiltered="3879" processed="3860" dbindex="14022">

En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraicos)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 35ena posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i la 45ena en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula de la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra),   es troba a la setena columna (  , "columna MA") i la cinquena fila (  , "fila O").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki,  ,   es romanitzen com a "mo".

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
Tra vertical de dalt a baix que acaba en una corba en forma d'U. El tra s'assembla al carcter  .
Tra horitzontal que talla al primer tra.
Tra horitzontal per baix del segon, i que tamb talla al primer.


El carcter   s'escriu amb tres traos:
Tra horitzontal.
Tra horitzontal per baix del primer.
Tra en forma d'L que comena en la part central del primer tra i talla al segon.

Altres representacions.
 Sistema Braille:
;

 Alfabet fontic:         ("el mo de momiji", on momiji s un aur japons);
 Codi Morse:      ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35814" title="Cubira" nonfiltered="3880" processed="3861" dbindex="14027">

Cubira (en francs Cubires-sur-Cinoble) s una vila de la regi del Llenguadoc-Rossell, departament de l'Aude, districte de Lims, cant de Coisan, amb uns 70 habitants a 450 metres d altitud. El terme t 1.500 hectrees.

L atracci de la vila es Minexpo, un petit museu de minerals (amb 2.000 exemplars de tot el mn) i fssils. A tres kilmetres es troben les Gorges de Galams amb l'ermita de Sant Antoni.

Cubira fou una abadia (Cuperia) dedicada a Sant Pere que el 1073 va quedar unida a l'Abadia de Moissac.

A prop es troba el lloc de Baillesats o Bailessats amb una esglsia dedicada a la Verge Maria i un cmping.

Nascut a Cubira fou el darrer perfecte dels ctars, Guillem Blibaste.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35819" title="Gorges de Galams" nonfiltered="3881" processed="3862" dbindex="14028">

Les Gorges de Galams sn un congost i pas de muntanya natural d uns 2 kilmetres que permetia als ctars moure's cap a Catalunya des de l'Aude. Obert a la roca i en llocs difcils i sovint amb el riu Agl que ve del Puig de Bugarag (de 1240 metres) a la vora, t com a lloc principal del recorregut l'ermita de Sant Antoni de Galams, que s almenys del segle VII; la capella de la gran cova fou construda el 1782 desprs d un suposat miracle; est dedicada a Sant Antoni el gran, nascut a Egipte el 251 i eremita a Tebas (Luxor).

s un lloc natural classificat de notable inters turrstic - disposa d'autobusos i aparcament i a l'estiu l'accs s a peu - que es troba als termes de Cubira a l'Aude i de Sant Pau de Fenolhet a la comarca homnima (l'ermita est en aquest darrer terme).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35820" title="Forton" nonfiltered="3882" processed="3863" dbindex="14029">


Forton (en francs Fourtou) s una vila de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude, districte de Lims, cant de Coisan. T uns 60 habitants i es troba a 670 metres d altitud. El terme t ms de dos mil hectrees, i hi neix el riu Orbieu. L esglsia parroquial est dedicada a Sant Miquel.

La vila s esmenta com a Fortovum el segle XIV i Forto el XV. El nom occit de Forton o Forthon va ser afrancesat amb la revoluci i es diu Fourtou des del 1781.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35822" title="Luc d'Aude" nonfiltered="3883" processed="3864" dbindex="14031">

Luc d'Aude s una vila a la regi del Llenguadoc-Rossell i al departament de l'Aude, districte (o arrondissement) de Lims, i  cant de Coisan, a la vora del riu Aude. T uns 200 habitants. Est a 235 metres d altitud. El terme t unes 750 hectrees. L'esglsia parroquial s dedicada a Santa Leocdia. Queden les restes d'una antiga via romana i una torre anomenada de Castill, del segle XIII, que fou la residncia dels bisbes-comtes d'Alet. Prop del riu Aude hi ha les grutes de Cascabel.

La vila s'esmenta com a Luco el segle IX, i ms tard Lucho, Lhaco o encara Luco. El nom occit Luc d'Aude va durar fins el 1781 en qu va prendre la forma francesa de Luc sur Aude.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35824" title="Cafe racer" nonfiltered="3884" processed="3865" dbindex="14032">
El Cafe Racer s un estil de motociclisme popularitzat a Londres en els anys 50. Els motoristes que ho seguien buscaven ser rpids, personalitzar les seves motos i fer carreres d'un caf a un altre.


 Enllaos externs .
 Cafe Racer Museum;
 The Cafe Racer Photo Album;
 Cafe Racer Club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35825" title="Missegre" nonfiltered="3885" processed="3866" dbindex="14033">

Missegre s una vila a la regi del Llenguadoc-Rossell, departament de l'Aude, districte (o arrondissement) de Lims, i cant de Coisan. Est situat en una vall al peu de les muntanyes de les Corberes. Te uns 70 habitants i est a 610 metres d'altitud. El terme te unes 700 hectrees. L'esglsia parroquial d'estil gtic est dedicada a Sant Vicen. Queden les restes d'un castell (conegut con el Castelhas de Missegre) que se situat ms amunt del poble a 832 metres, anomenades al seu temps Castell de Montcurni (Chateau de Montcournnie) que controlava el pas des el coll de Sant Llus a Carcassona sense passar per Lims.
	
La vila esta documentada el segle IX amb el nom de Milsiricum o Melisiricum.  Ms tard el nom apareix com Messigra, Miselgre. Mileric i altres variants. Missgre s el nom des del 1781.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35826" title="Montasls" nonfiltered="3886" processed="3867" dbindex="14034">


Montasls (en occit; en francs es diu Montazels) s una vila de la regi de Llenguadoc-Rossell, departament de l'Aude, districte de Lims, cant de Coisan, situada a la riba esquerra del Aude, a 235 metres d altura sobre el nivell del mar, que t uns 500 habitants. El terme t ms de 400 hectrees. L'esglsia est dedicada a Santa Ceclia. El domini de Cairac s la principal explotaci vincola del terme. L antiga fbrica creada al segle XIX i que va arribar al mxim al comenament del segle XX, roman encara activa. Al centre de la vila la font monumental de Griffoul i un castell.

El poble s esmenta  abans del segle XVIII com Montazellis, Mortazellis, i algun altra variant. El 1781 pren la forma francesa Montazels.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35830" title="Peirlas" nonfiltered="3887" processed="3868" dbindex="14038">

Peirlas (en occit; en francs es diu Peyrolles) es una vila de la regi de Llenguadoc-Rossell, departament de l'Aude, districte de Lims, cant de Coisan, situada a 358 metres d'altura sobre el nivell del mar, que t uns 60 habitants. El terme t unes 1500 hectrees. Com a llocs destacats cal esmentar la Pedra Dreta (una pedra que s gaireb un monument fllic) i el sender de les terres roges.

El poble s'esmenta el segle IX com Petrolas, i ms tard com  Peyrolis, Peirola, Peirols, Pairolles, i altres variants. El 1781 pren la forma francesa Peyroles o Peyrolles.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35831" title="Steve Vai" nonfiltered="3888" processed="3869" dbindex="14039">

Steven Siro "Steve" Vai (nascut el 6 de juny de 1960 a Carle Place, Nova York, EUA). s un guitarrista i compositor nord-americ.

Ja des de petit el jove Vai es va interessar per les bandes de Rock com Jimi Hendrix, Alice Cooper i Led Zeppelin, de les quals ell va decidir aprendre a tocar la guitarra. Mentre cursava  batxillerat va comenar a rebre llions d'un estudiant ms gran (Joe Satriani), i tocava en nombroses bandes locals. Als 18 anys se'n va anar a estudiar al Berklee College of Music, on va quedar fascinat per la msica de Frank Zappa, qui desprs de trobar-se amb Vai per primera vegada va quedar molt impressionat de les habilitats del jove msic. Desprs de la seva graduaci va entrar a formar part de la banda d'en Zappa.

Quan va deixar Zappa el 1980 es va traslladar a Califrnia on va gravar el seu primer lbum Flex-Able i va tocar amb altres grups. El 1985 va substituir Yngwie Malmsteen com a guitarrista solista a la banda Alcatrazz, amb els quals va gravar l'lbum Disturbing the Peace.  Ms tard, l'any 1985, va entrar a la formaci Van Halen per gravar els lbums Eat 'em and Smile i Skyscraper.  Desprs, el 1990 Vai va substituir al guitarrista Adrian Vandenberg a la banda britnica Whitesnake, desprs de qu Vandenberg es fracturs el canell just abans de la gravaci del disc Slip of the Tongue.

Steve Vai continua fent gires regularment avui en dia, b sigui amb la seva propia banda o amb el que una vegada va ser el seu professor Joe Satriani dins de la formaci anomenada G3.

s un guitarrista que ha aportat la seva msica en bona quantitat de pellcules; Dudes, Bill & Ted's Bogus Journey i Ghosts of Mars. Tamb va aparixer a Crossroads, en un duel amb l'actor Ralph Macchio, la guitarra del qual va ser doblada pel mateix Vai.

Grava les seves creacions en dos estudis; The mother ship i The harmony hut. Hi combina la seva signatura particular de guitarra amb una quantitat considerable d'efectes.

Vai est casat i t 2 nens, Julian Angel i Fire, amb Pia Maiocco, la baixista que va formar el grup Vixen.

Com a passatemps es coneix que t una gran afici a les abelles, tanta que els seus insectes produeixen una mel que Vai ven per a la fundaci makeanoise.com.

Vai te la seva prpia lnia de guitarres, la serie JEM d'Ibanez.

Va rebre un Grammy l'any 1991.

 Discografia .

 Flex-Able (1984);
 Flex-Able Leftovers (1984);
 Passion and Warfare (1990);
 Sex and Religion (1993);
 Alien Love Secrets (1995);
 Fire Garden (1996);
 The Ultra Zone (1999);
 The Seventh Song (2000);
 Alive In An Ultra World (2001);
 The Elusive Light and Sound, volume 1 (2002);
 The Infinite Steve Vai: An Anthology (2003);
 Real Illusions: Reflections (2005);
 Sound Theories (2007);

 Enllaos externs .

 Steve Vai's homepage;
 Steve Vai Photos backstage live & more;
 Ibanez JEM series;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35832" title="Los Banhs de Rnnas" nonfiltered="3889" processed="3870" dbindex="14040">


Los Banhs de Rnnas (nom occit; en occit ms local: Les Banhs de Rnnas; en francs: Rennes-les-Bains) s una vila de la regi de Llenguadoc-Rossell, departament de l'Aude, districte de Lims, cant de Coisan, situada a 312 metres d altura sobre el nivell del mar, que t prop de 200 habitants i est creuada pel riu Sals. El terme t gaireb 2.000 hectrees. L'esglsia est dedicada a Sant Cels i Sant Nazari. Balneari termal d origen rom, les termes actuals es diuen Villgia Therm.

A les rodalies es troben el llogaret del Cercle, la Cadira del Diable (Fauteuil du Diable) i prop seu la casa dita Casa Gala o casa dels Gals, la Muntanya dels corns, el llac de Bareng, les Mines del Capit Boyer, i el naixement del Madeleine. Una pedra amb escrits estranys tamb pot ser observada al terme.

La vila s esmenta com Arquis Calidis el segle XII i Balneis Montisferrandis el segle segent; el segle XV apareix com Regnes les Bains i mes tard solament Les Bains (o Les Bans) i Les Bains de Montferrand. Al segle XIX se l'anomenava Los/Les banhs de Rnnas en occit (escritLes Bans de Rnnos a la francesa) que va ser adaptat en francs oficial per Rennes-les-Bains. Montferrand es un llogaret prop de la vila que encara tenia certa importncia el segle XIX. El 1992 unes inundacions van fer molt de mal a la vila.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35833" title="Prsper de Bofarull i Mascar" nonfiltered="3890" processed="3871" dbindex="14041">
Prsper de Bofarull i Mascar fou un historiador i arxivista catal nascut a Reus el 1777, arxiver i director de l'Arxiu de la Corona d'Arag entre 1814-1840 i 1844-1849.

De formaci jurdica va estudiar a les universitats de Cervera i d'Osca, i el 1799 marx a Madrid per a obenir el ttol d'advocat dels Reials Consells. El 1802 fou nomenat advocat de la Cancelleria de Valladolid. Era liberal moderat i persona meticulosa, i quan Napole I va invadir Espanya es va traslladar a Cadis, on va ocupar diversos crrecs. Al llarg del temps que va estar al capdavant de l'Arxiu el va reorganitzar i li va donar valor desprs d'una poca en qu gaireb havia estat abandonat.

El 1836 va publicar "Los Condes de Barcelona Vindicados" i "Cronologia y Genealogia de los Reyes de Espana Considerados Como Soberanos Independientes de Su Marca" que van obrir les portes a la investigaci seriosa sobre els sobirans catalans, i va aportar nombroses dades desconegudes, tot i que amb els anys algunes s'han demostrat incompletes provocant errors cronolgics i de context.

El 1823 va ser president de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, i va mantenir correspondncia amb Prosper Mrime i Salvador de Broc i de Bofarull. Va morir a Barcelona el 1859.

El seu fill Manel de Bofarull i de Satorio (Barcelona 1816-1892) va ser tamb un notable arxiver i historiador.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35834" title="Antoni Josep Mateu Broc i Codina" nonfiltered="3891" processed="3872" dbindex="14042">
Antoni Josep Mateu Broc i Codina fou un msic i  militar catal nascut a Reus (Tarragona) el 21 de setembre de 1805. Descendent d una famlia establerta a la ciutat cap el 1670 amb Pere Broca, notari, que venia de la Seu d'Urgell. El notari de Reus Jaume Baiges li va traspassar l'afici per la guitarra. Assessorat pel presbiter Josep Casas, tamb guitarrista de mrit, va anar progressant. El 1833 va ingressar a l'exrcit en el que va entrar com a milici i es va llicenciar el 1856 com a capit d infanteria participant a la Guerra contra els Carlins, destacant la ferida a Biosca el 2 d'abril de 1839. Mentre es recuperava va donar alguns concerts de guitarra a Barcelona. Desprs va tornar al exercit fins el 1856 i llavors va passar a residir a Barcelona. El 1860 va donar classes al desprs fams guitarrista Josep Ferrer i Esteve, de Torroella de Montgr. El 1870 va tenir un atac de feridura i ja no va poder tornar a tocar. El 20 d'octubre de 1875 encara es va casar amb la reusenca Carme Romeu i Vila. Va morir a Barcelona el 3 de febrer de 1882.

Les seves obres publicades sn:
    
Op. 1. Sis vals per a guitarra. ;
Op. 2. El Catal, vals pe a guitarra. ;
Op. 3. Allegretto per a guitarra. ;
Op. 4. Un Adu, andantino per a guitarra. ;
Op. 5. Andante per a guitarra. ;
Op. 6. El Ay, vals per a guitarra. ;
Op. 7. Fantasia per a guitarra (Do Major). ;
Op. 8. Una Flor, masurca per a guitarra. ;
Op. 9. Pensament espanyol, fantasia per a guitarra. ;
Op. 10. El Cortes, xotis per a guitarra. ;
Op. 11. Fantasia per a guitarra (Sol Major). ;
Op. 12. El Patinador, xotis per a guitarra. ;
Op. 13. L amistat, fantasia amb variacions per a guitarra. ;
Op. 14. El Dest, fantasia per a guitarra. ;
Op. 15. Record trist, andante per a guitarra. ;
Op. 16. El Elegant, vals per a guitarra. ;
Op. 17. El rpid, vals per a guitarra. ;
Op. 18. Tres peces fcils per a guitarra. ;
Op. 19. Crepuscles, tres vals per a guitarra. ;
Op. 20. L ltim Cant, fantasia amb variacions per a guitarra. ;
Op. 21. Andante Sentimental per a guitarra. ;
Op. 22. Varsoviana per a guitarra. ;
Op. 23. Vals per a guitarra. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35862" title="Isbara" nonfiltered="3892" processed="3873" dbindex="14043">
La pressi (del grec     , "igual" + -      , "pesat, "greu") es representa grficament en els mapes meteorolgics a travs de les lnies isbares. En els mapes de superfcies aquestes lnies uneixen punts de la terra la pressi dels quals, calculada al nivell del mar, s la mateixa. Se solen traar amb un interval de 4 milibars i es classifiquen en pressions altes i pressions baixes, considerant-se com a pressi normal 1012 milibars. Per la seva forma poden ser rectilnies o curvilnies, obertes o tancades, encara que la configuraci ms habitual es redueix a dues formes principals tancades: la d'altes i baixes pressions.

Altes pressions: Solen aparixer representades en el mapa per isbares de forma ellptica, amb valors creixents de la pressi des de la seva perifria al centre. Es defineixen tres configuracions:

 Anticicl fix:  T una gran extensi i ve indicat en els mapes amb una A, tot i que hi ha pasos que utilitzen la H (High pressure)

 Anticicl mbil: Fa de separaci de dues famlies de depressions mbils i s ms petit que un anticicl fix. En els mapes s'indica amb una A.

 rea d'altes pressions: s una regi de forma irregular amb altes pressions en els seu interior i sense centres definits.

Baixes pressions: Les isbares sn circulars o ellptiques i tenen valors decreixents de la pressi des de la seva superfcie al centre. Es divideixen en tres:

 Depressi: Ms conegudes com a borrasques, les depressions sn quasi sempre mbils i se les reconeix amb una B o una D.

 Cicl tropical: La seva rea d'influncia s molt menor.

 rea de baixes pressions: Les isbares no sn circulars i defineixen diversos centres, al contrari d'una rea d'altes pressions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35863" title="Canvi climtic" nonfiltered="3893" processed="3874" dbindex="14044">


Un canvi climtic s qualsevol variaci global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els parmetres climtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. El clima d'un planeta depn tant de la posici astronmica com de la composici de l'atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situaci ecolgica del planeta. Actualment es parla d'un canvi climtic produt per l'home i el consum excessiu que fa sobre els recursos naturals.
 El beneficis efecte hivernacle .

L'atmosfera influeix fonamentalment en el clima, si no existira, la temperatura en la Terra seria de -20 C, per l'atmosfera es comporta de manera diferent segons la longitud d'ona de la radiaci. El Sol per la seua alta temperatura emet fonamentalment a 5 microns i l'atmosfera deixa passar la radiaci. La Terra t una temperatura molt ms baixa, i remet part de la radiaci per a una longitud molt ms llarga, d'uns quinze microns. Aix, l'atmosfera ja no s transparent. El CO2 que est actualment en l'atmosfera, en una proporci 367 p.p.m., absorbeix esta radiaci igual que el vapor d'aigua. El resultat s que l'atmosfera escalfa i torna a la terra part deixa energia, ra per la qual la temperatura superficial s d'uns 15 C, i dista molt del valor d'equilibri sense atmosfera. A este fenomen se l'anomena efecte hivernacle i el CO2 i el H2O sn els gasos responsables d'aix. Grcies a aquest efecte hivernacle podem viure. La major part de culpa de l'efecte hivernacle la fem nosaltres mateixos, els ssers vius.

 La paradoxa del Sol feble .

Al principi de l'existncia de la Terra, el Sol emetia el 70% d'energia i la temperatura d'equilibri sense atmosfera era de 41C. Hi ha constncia de l'existncia d'oceans i de vida des de fa 3.800 milions d'anys, i per aix la paradoxa del Sol dbil noms pot explicar-se per una atmosfera amb molt major CO2 que en l'actualitat i amb un efecte hivernacle ms gran.

 El CO2 com a regulador del clima .
Durant les ltimes dcades els mesuraments en les diferents estacions meteorolgiques indiquen que el planeta s'est escalfant. Els ltims 10 anys han sigut els ms calorosos des que es porten registres, i els cientfics anuncien que en el futur seran encara ms calents. La majoria dels experts estan d'acord amb qu els humans exerceixen un impacte directe sobre aquest procs d'escalfament, generalment conegut com a efecte hivernacle. A mesura que el planeta s'escalfa, els casquets polars es fonen. Ats que la neu t un elevat albedo torna la major part de radiaci que incideix sobre ella a l'espai. La disminuci dels casquets tamb afectar perqu l'albedo terrestre far que la Terra s'escalfi encara ms. L'escalfament global tamb ocasionar que s'evapori ms aigua dels oceans. El vapor d'aigua actua com un gas hivernacle. Aix, hi haur un major escalfament. Aix produeix el que s'anomena efecte amplificador. De la mateixa manera, un augment de la nuvolositat a causa d'una major evaporaci contribuir a un augment de l'albedo. El problema s de difcil predicci ja que, com es veu, hi ha retroalimentacions positives i negatives.

Naturalment, hi ha efectes compensadors. El CO2 juga un important paper en l'efecte hivernacle: si la temperatura s alta, s afavoreix el seu intercanvi amb els oceans per a formar carbonats. Llavors l'efecte hivernacle decau i la temperatura tamb. Si la temperatura s baixa, el CO2 s'acumula perqu no s afavoreix la seva extracci i, aix, augmenta la temperatura. El CO2 exerceix, per tant, un paper regulador molt important.

 Un parell de mals exemples per a la Terra .

No obstant el CO2 no pot conjugar qualsevol desviaci: 

Venus t una atmosfera amb una pressi que s 94 vegades la terrestre, i est composta en un 97% de CO2. La inexistncia d'aigua va impedir l'extracci de l'anhdrid carbnic de l'atmosfera. Aquest es va acumular i va provocar un efecte hivernacle desbocat que va augmentar la temperatura superficial fins a 465C, capa de fondre el plom. ;
En Mart l'atmosfera t noms una pressi de sis hectopascals i encara que est composta en un 96% de CO2, l'efecte hivernacle s escs i no pot impedir ni l'oscillaci dirna de l'ordre de 55C en la temperatura, ni les baixes temperatures superficials que aconsegueixen mnimes de -86C en latituds mitjanes.

 Apareix la vida a la Terra .
En l'origen de la vida van apareixen els primers ssers autotrfs a la Terra. Les plantes absorbeixen CO2 i emeten O2. La seva acumulaci en l'atmosfera va afavorir l'aparici dels animals que l'usen per a respirar alhora que retornen CO2. El O2 en una atmosfera s el resultat d'un procs viu i no al revs. Els boscos sn per tant els pulmons de la Terra. Actualment els boscos tropicals ocupen la regi equatorial del planeta i entre l'Equador i el Pol hi ha una diferncia trmica de 50C. Fa 65 milions d'anys la temperatura era 8 centgrads superior a l'actual i la diferncia trmica entre l'Equador i el Pol era d'uns pocs graus. Tot el planeta tenia un clima tropical i apte per als senyors de la Terra d'esta poca: els dinosaures. Un cataclisme cometari va acabar amb ells. Les extincions massives d'animals s'han produt peridicament en la histria de la Terra.

 Les glaciacions del Plistoc  .

L'home va aparixer fa uns tres milions d'anys: Des de en fa uns dos milions, la terra ha patit perodes glacials on gran part d'Amrica del Nord i Europa van quedar sota gruixudes capes de gel durant molts anys. Desprs, rpidament els gels van desaparixer i van donar lloc a un perode interglacial en el qual vivim. El procs es repetix cada cent mil anys aproximadament. L'ltima poca glacial va acabar fa uns quinze mil anys i va donar lloc a un canvi fonamental en els hbits de l'home amb el descobriment de l'agricultura i la ramaderia. La millora de les condicions trmiques va provocar el pas del paleoltic al neoltic, ara fa uns cinc mil anys. 

No va ser fins a 1941 que el matemtic i astrnom serbi Milutin Milankovitch va proposar la Teoria de Milankovitch segons la qual les variacions orbitals de la Terra van causar les glaciacions del Plistoc. 

Va calcular la insolaci en latituds altes de l'hemisferi Nord al llarg de les estacions. La seva tesi afirma que s necessria l'existncia d'estius freds, en comptes d'hiverns severs, per a iniciar una edat del gel. La seva teoria no va ser admesa en el seu temps i va caldre esperar a principis dels anys cinquanta per a qu Cesare Emiliani, que treballava en un laboratori de la Universitat de Chicago, presents la primera histria completa que mostrava l'avan i retrocs dels gels durant les ltimes glaciacions. La va obtenir d'un lloc inslit: el fons de l'oce, comparant el contingut de l'istop pesat oxigen-18 (0-18) i d'oxigen-16 (0-16) en les petxines fossilitzades.

 El mnim de Maunder .

Des que en 1610 Galileu va inventar el telescopi, el Sol i les seves taques han sigut observades amb assidutat. No va ser fins al 1851 que l'astrnom H. Schwabe va observar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys, amb mxims i mnims. En 1977 J. Eddy, estudiant documentaci antiga, s'adon que des de 1645 a 1715 el Sol interromp el cicle d'onze anys i apareix una poca on quasi no apareixen taques, denominat mnim de Maunder. El Sol i les estreles solen passar un ter de la seua vida en aquestes crisis i durant elles l'energia que emet s menor i es correspon amb perodes freds en el clima terrestre. 

Les aurores boreals o australs causades per l'activitat solar desapareixen o sn rares. 

Hi ha hagut 6 mnims solars semblants al de Maunder des del mnim egipci de l'any 1300 aC fins a l'ltim que s el de Maunder. Per la seua aparici s molt irregular, amb lapses de noms 180 anys, fins a 1100 anys, entre mnims. Generalment els perodes d'escassa activitat solar duren uns 115 anys i es repeteixen aproximadament cada 600. Actualment estem en el mxim modern que va comenar en 1780, quan torna a reaparixer el cicle d'11 anys. Un mnim solar ha d'ocrrer com molt tard l'any 2900 dC i un nou perode glacial, el cicle del qual s d'uns cent mil anys, pot aparixer cap a l'any 44.000 dC, si les accions de l'home no l'impedeixen. 

 Combustibles fssils i escalfament global.

A finals del segle XVII l'sser hum va comenar a utilitzar combustibles fssils, que la terra havia acumulat en el subsl, durant la seva histria geolgica. La crema de petroli, carb i gas natural ha causat un augment del CO2 en l'atmosfera que ltimament s d'1,4 p.p.m. a l'any i ha produt conseqentment un augment de la temperatura. S'estima que des que hi ha constncia de la mesura de temperatures, fa uns 150 anys (sempre dins de l'poca industrial), esta ha augmentat 0,5 C i es preveu un augment de 1 C en el 2020 i de 2 C en el 2050. 

A principis del segle XXI l'escalfament global pareix irrefutable, a pesar que les estacions meteorolgiques en les grans ciutats han passat d'estar en la perifria de la ciutat, al centre d aquesta i l'efecte d'illa urbana tamb ha influt en l'augment observat. Els ltims anys del segle XX i els primers anys del present segle es caracteritzen per posseir les temperatures mitjanes ms elevades fins ara arreplegades.

 Plantejament de futur .

Tal vegada el mecanisme de compensaci del CO2 funcioni. En un termini de centenars d'anys, tal vegada el Sol entrar en un nou mnim. En un termini de milers d'anys, tal vegada ens salvi la propera glaciaci. 

En el Cretaci, sense intervenci humana, el CO2 era ms elevat que ara i la Terra estava 8 C ms clida.

 Matria interdisciplinria .
Pel canvi climtic cal considerar qestions pertanyents als ms diversos camps de la cincia: la meteorologia, la fsica, la qumica, l'astronomia, la geologia i la biologia, hi tenen moltes coses a dir. Per aquest motiu la Viquipdia resta oberta a tots els especialistes que hi vulguin dir la seva.

Conseqncies del canvi climtic.
Les conseqncies del canvi climtic no es poden determinar exactament, perqu desconeixem el comportament de l'atmosfera en les noves condicions. No obstant aix, les previsions que es tenen sn:
Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del gla i de la desaparici parcial o total de les glaceres, no tan sols per l'augment de la quantitat d'aigua sin tamb pel volum ms gran d'aigua dels oceans com a conseqncia d'haver-se escalfat.
Desaparici de zones de conreu properes a les costes, i tamb de moltes ciutats costaneres.
Canvis en el rgim actual de precipitacions: augment de precipitacions a les costes i disminuci a les illes, a causa de l'evaporaci de l'aigua.
Canvis en la distribuci de la vegetaci. Disminuci de les zones conreables i de la vegetaci, a causa de la sequera. Expansi de les zones desrtiques, o desertificaci.
Aparici de malalties tropicals en zones on ara no hi sn, com la malria o el clera a Europa.


Projectes actuals.
El febrer del 2007 el Pannell Intergovernamental de Canvi Climtic (IPCC) va comunicar el primer del seguit d'informes que constituiran el Quart Informe d'Avaluaci (AR4). Aquest nou informe valorar el coneixement cientfic actual dels orgens naturals i humans del canvi climtic, els canvis observats en el clima i l'aptitud de la cincia per atribuir els canvis a causes diferents i per predir els canvis futurs del clima.


 Vegeu tamb .
Escalfament global;
Origen de la vida;

 Enllaos externs .
Generalitat de Catalunya - Medi Ambient;
Web de la ONU per al canvi global;
Programa per al canvi global (EUA);
Greenpeace;
WWF;
Climatic Research Unit (Norwich:East Anglia);
Climate change: A guide for the perplexed, al New Scientist;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35865" title="Metfora" nonfiltered="3894" processed="3875" dbindex="14045">
La metfora s un dels recursos literaris ms importants. Es basa en la identificaci de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificaci es basa en caracterstiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. s semblant a la comparaci, per en la comparaci apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en com, mentre que a la metfora hi ha una substituci total entre paraules o expressions.

Quan un text es basa en una metfora continuada, es parla d'allegoria. Va ser molt usada a l'edat mitjana. Una metfora culturalment acceptada s un smbol. 

Metfora com a generador de coneixement.
Lakoff i Johnson, al llibre Metaphors We Live By que s'inclou entre les peces cabdals de la lingstica cognitiva, consideren que "la metfora impregna la vida quotidiana, no noms el llenguatge, sin tamb el pensament i l'acci. El nostre sistema conceptual ordinari, en termes del qual pensem i actuem, s fonamentalment de naturalesa metafrica". s a dir la metfora ens permet conceptualitzar nous conceptes a partir d'aproximacions a conceptes coneguts.

Per explicar-nos innovacions en la realitat, ja siguin tcniques, de nous mbits de coneixement o, si es dons el cas, de canvi de mentalitat a l'hora d'entendre mbits de vivncia concreta o abstracta  des d'Internet, passant pels sentiments, o per la comprensi de la llibertat humana fins a la presncia de la divinitat en la nostra existncia ; per explicar-nos tot aix, doncs, normalment partim d'un domini d'origen sistematitzat  generalment lligat a la nostra interacci fsica amb el mn i els altres  que ens ajudi a sistematitzar metafricament el domini dest que necessita ajuda per tal de ser categoritzat i conceptualitzat de la forma ms acurada possible, donada la seva poca consistncia ntica, la seva borrositat de fronteres o simplement per la dificultat d'expressi inherent a determinades experincies.

Aix, doncs, sistematitzem el mn, en especial els nous mbits de coneixement que van sorgint grcies a la creaci humana d innovacions tcniques que sembla no tenir final, mitjanant metfores que estan ja sistematitzades i, en molts casos, fins i tot subcategoritzades en sistemes simblics, per tal d'assolir una coherncia conceptual  que no consistncia  que ens ajudi en la nostra finalitat principal, que no s altra que la d'obtenir una comprensi de la realitat que ens permeti entendre all que s i projectar correctament all que volem que sigui, s a dir, que ens ajudi en la sistematitzaci d all que s i que ens permeti projectar el millor possible les nostres accions al mn.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35866" title="Thomas Malthus" nonfiltered="3895" processed="3876" dbindex="14046">

Thomas Robert Malthus (Dorking, 14 de febrer de 1776 - Bath, 23 de desembre de 1834) ms conegut com a Thomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomens Robert Malthus,  va ser un economista i demgraf angls conegut principalment per les seves teories pessimistes, per altament influents, pel que fa a l'evoluci de la poblaci mundial.

Nascut al si d'una famlia benestant, el seu pare era amic personal del filsof David Hume i conegut del tamb filsof i poltic Jean-Jacques Rousseau.

Thomas Malthus ingress al Jesus College de Cambridge l'any 1784, on estudi diverses disciplines, si b excell en matemtiques. Malthus desenvolup la seva teoria en contraposici a les teories optimistes del seu pare. Aix, l'any 1798 public el seu fams "Assaig sobre la poblaci" on expos el principi segons el qual la poblaci humana estava abocada a la pobresa i l'extinci. Les seves prediccions es basaven en la idea que la poblaci creix en progressi geomtrica (aix s a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressi aritmtica (s a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc.). D'acord amb aix, Malthus considerava que arribaria un moment en qu la poblaci no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a ms a ms, sn limitats ra per la qual, quan s'haguessin esgotat, la vida humana desapareixeria (catstrofe maltusiana).

Segons Malthus aquesta tendncia noms es podia evitar si confluen dues circumstncies:
D'una banda que les taxes de mortalitat, que histricament i per aquell temps eren molt altes, no invertissin la tendncia i continuessin sent altes. A aix hi podien contribuir molts factors com ara la perpetuaci de la misria entre les classes populars, les elevades taxes de mortalitat infantil, les guerres, les epidmies que peridicament assotaven la poblaci... ;
De l'altra, que les taxes de natalitat experimentessin un sobtat descens fruit de la contracepci i de la contenci moral amb la consegent abstinncia. ;

Val la pena observar que Malthus considerava que aquestes mesures correctores havien de recaure exclusivament en la poblaci pobra per dues raons: perqu aplegava la immensa majoria de la poblaci total i perqu era la responsable de l'excs demogrfic en ser la que engendrava ms fills. El resultat de tot plegat fou que la legislaci inspirada per les teories maltusianes degrad, encara ms, les ja migrades condicions de vida dels pobres d'Anglaterra.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35867" title="Saint Lucia" nonfiltered="3896" processed="3877" dbindex="14047">



Saint Lucia s un estat insular que forma part de les petites Antilles. Est situat a la banda est del mar Carib al lmit amb l'oce Atlntic, entre Saint Vincent i les Grenadines al sud i  Martinica al nord.

 Histria .
Els primers habitants indgenes van arribar provinents de l'Amrica del Sud al voltant del segle III per amb el temps van ser assimilats per la tribu dels caribes. Donada la convenincia del seu port en Castries, l'illa va ser disputada constantment entre el segle XVI i el XVII, canviant de mans almenys catorze vegades entre el govern de Frana i el del Regne Unit, sent aquest ltim qui va obtenir la possessi definitiva l'any de 1814.

En 1967 la corona britnica li va atorgar a la illa major autonomia per a administrar els seus assumptes interns i finalment el 22 de febrer de 1979 va obtenir la independncia.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35870" title="Frankfurt del Main" nonfiltered="3897" processed="3878" dbindex="14048">
Frankfurt del Main (  en alemany), generalment anomenada Frankfurt malgrat el risc de confusi amb la ciutat de Frankfurt de l'Oder) s una ciutat alemanya. Situada a la vora del riu Main, s la ciutat ms gran del Land de Hessen.

La poblaci se situa per sobre dels 670.000 (2008) habitants (que sn ms de 1,4 milions a l'aglomeraci i 5 milions a l'rea urbana).

Histria.
El nom li ve dels temps de les tribus germniques. Significa el pas (Furt) dels francs (Frank-en), una tribu germnica occidental.

L'Imperi Rom, en la seva extensi mxima, va arribar a incloure la ciutat, encara que per poc temps.
L'emperador Carlemany va habitar en aquesta ciutat bona part de la seva vida i durant el Sacre Imperi Rom Germnic, fou el lloc de moltes eleccions imperials, i entre 1562 i 1792, fou la ciutat del coronament de l'Emperador. Desprs fou la capital de la Confederaci del Rin, i ms endavant la de la Confederaci Germnica.

Prssia va annexionar-se la ciutat el 1866, cinc anys abans de guanyar la guerra francoprussiana, el tractat de pau de la qual va ser firmat a Frankfurt el 10 de maig de 1871) que va desembocar en la creaci d'Alemanya com a pas unit.

Com a la majoria de ciutats alemanyes, Frankfurt fou destrossada pels bombardejos dels aliats durant la Segona Guerra Mundial.

La metrpoli s'ha convertit en el centre de la regi Rin-Main, una de les ms productives i dinmiques d'Alemanya que t aproximadament 5 milions d'habitants entre els que destaca la major proporci d'estrangers del pais.

 Organitzaci poltico-administrativa .

Frankfurt est dividida en 16 districtes (Bezirke), que a la seva vegada es divideixen en barris (46 en total), de la segent forma:

 1.Innensatdt I;
 2.Innenstadt II;
 3.Innenstadt III;
 4.Innenstadt IV;
 5.Sd;
 6.West;
 7.Mitte-West;
 8.Nord-West;
 9.Mitte-Nord;
 10.Nord-Ost;
 11.Ost;
 12.Kalbach;
 13.Nieder-Erlenbach;
 14.Harnheim;
 15.Nieder-Eschbach;
 16.Bergen-Enkheie;

Capital financera de la Uni Europea.

El Banc Central Europeu (BCE) una de les institucions ms representatives de la Uni Europea (UE) t la seva seu principal a Frankfurt. Els rgans rectors del BCE (Consell de Govern i Comit Executiu) dirigeixen el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), les funcions del qual consisteixen en administrar la massa monetria, conduir les operacions en divises, conservar i administrar las reserves oficials de divises dels estats membres i garantitzar el bon funcionamient dels sistemes de pagament. L'Euro es mou des d'aquesta ciutat.

Un modern edifici que haur d'albergar la seu del BCE a partir del 2007 es construeix actualment a la vora del Main sobre terrenys anteriorment ocupats per la central de mercat.

A ms Frankfurt s el centre financer del pas, alberga la borsa alemanya i el banc federal (Bundesbank). S'hi troba la seu de ms de 370 bancs, i els mercats financers ms importants del mn compren i venen aqu a diari les seves accions. Aquest fet i l'estar a la vora del Riu Main fa que se la conegui tamb com "Mainhattan", en referncia a Manhattan (Nova York).



Llocs d'inters.

Casa natal de Goethe.
Paulskirche: Aqu el 1848 es va inaugurar el primer parlament alemany lliurement escollit.
Zeil-Galerie: Una de les millors vistes a l'ltima planta.
Museumsufer: Zona que ofereix museus en ambds cantons del riu. Entre ells destaquen el Museu del Cine, el Museu d'Arquitectura i el Museu d'Arts Aplicades.
Rmerberg: Centre antic de Frankfurt, detalladament restaurat.
Sachsenhausen: s el barri ms tpic i ms visitat. T una gran varietat gastronmica ; acull la majoria dels restaurants i de les sidreries de la cuina francortiana.
Maintower (Torre del Main): Des de la terrassa situada a 200m d'alada es pot gaudir d'una vista magnfica. Sobre tot en els mesos d'octubre a mar a partir de les 17h es veu la ciutat totalment illuminada. s una vista nica a Alemanya.
La Borsa (Frankfurter Wertpapierbrse): Davant de l'edifici es presenten els smbols de la borsa: un toro (per l'ala) i un os (per la baixa).
Commerzbank Tower: Dissenyat per l'arquitecte Sir Norman Foster al 1997. Destaquen els nou jardins integrats en les plantes superiors. s el gratacel ms alt d'Europa.
Hauptwache: Va sorgir al 1728 del pla de l'urbanista Johann Samheimer. Aquest edifici va perdre la seva funci de pres i avui alberga el caf  Hauptwache  i un restaurant japons.
Fira del Llibre de Frankfurt: s considerada la ms important del mn. Es porta a terme un cop l'any.
Frankfurter Waldstadion: Estadi de futbol que ja ha vist nombroses competicions, com el Mundial de futbol de 1974, la Eurocopa 1988, la Copa Confederacions 2005 i el Mundial de Futbol de 2006.s el estadi de Eintracht Frankfurt i Frankfurt Galaxy.
Torre de la Fira, "Messeturm": Dissenyada per l'arquitecte Helmut Jahn. Frankfurt s el centre de les fires, i grcies a elles, gaireb tres milions de persones visiten la ciutat tots els anys per veure la Fira de la Msica o la Fira de l'Autombil (IAA - Internationale Automobil Ausstellung).
 L'Eurotower: Seu del Banc Central Europeu.

Transports.
L'Aeroport de Frankfurt s una referncia internacional i els seus 50 milions de passatgers a l'any el converteixen en el segon aeroport ms transitat d'Europa, solament superat pel de Londres - Heathrow. s considerat el millor aeroport de crrega del mn. Aix mateix s l'aeroport al que viatja el major nombre de lnies aries internacionals .

A menys de dues hores de la ciutat tamb hi ha l'Aeroport de Hahn, que recentment ha guanyat molta popularitat per ser el dest ms prxim a Frankfurt del Main al qual volen les lnies aries de baix cost com Ryanair. Els autobusos connecten l'aeroport amb la ciutat cada hora.

Com Berln, Frankfurt ha implementat un complert sistema de bicitaxi, transport alternatiu i ecolgic.


Enllaos externs. 

 Vistes panormiques de Frankfurt  ;
 Mapa de la ciutat de Frankfurt del Main  ;







































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35871" title="Andreu de Bofarull i de Broc" nonfiltered="3898" processed="3879" dbindex="14049">
Andreu de Bofarull i Broc, o de Broc, fou un historiador catal nascut a Reus el 1811. Fou arxiver de l'Ajuntament de la ciutat. Va fundar el diari El Joglar, primer diari de teatre de Catalunya. El 1844 va fundar el Diario de Avisos y Noticias, de Reus, i el 1859 el Diari de Reus.

Les seves obres principals sn "Anales Histricos de Reus" (1845), "Memorias histricas de Salou" (1846); "Poblet, su origen belleza, curiosidades, recuerdos histricos y destruccin" (1848); "Reus en el bolsillo" (1851); "Gua de Reus" (1856); "Don Jaime el Conquistador" (1856); i "Tarragona Monumental".

Va morir a Reus el 1882.

Enllaos externs.
Digitalitzaci de Poblet, su origen, fundacin, bellezas, curiosidades, recuerdos histricos y destruccin d'Andreu de Bofarull i Broc (1848);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35872" title="Catedral de Terrassa" nonfiltered="3899" processed="3880" dbindex="14050">


La Catedral de Terrassa o Baslica del Sant Esperit s un edifici religis situat a la plaa Vella de Terrassa i dedicat al Sant Esperit. L'any 2004 el Vatic va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregaci del bisbat de Barcelona, i va decidir fer servir la baslica del Sant Esperit com a nova catedral. D'aquesta manera es recuperava l'antic bisbat d'gara que ja havia existit entre els segles V i VIII, en qu fou dissolt arran de la invasi sarrana, i que tenia com a seu el conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere; precisament la parrquia de Sant Pere fou traslladada al Sant Esperit quan es va aixecar la nova baslica, entre els segles XVI i XVII.

 Histria .
El temple es va construir entre 1574 i 1616; tot i l'poca de qu data, no s un edifici barroc, sin que continua la tradici gtica. Durant la guerra civil de 1936-39 va patir un incendi que en va malmetre l'interior i va destruir el retaule barroc, obra de Joan Mompe; la restauraci va acabar el 1958 amb un nou retaule d'Enric Monjo. El 1999 es va enllestir la remodelaci del campanar i de la faana, inacabada a la part de dalt, i sobre l'tic s'hi va afegir un cos nou (la sala capitular). L'atri d'accs a la baslica, d'estil neogtic, bastit el 1918, tamb va patir els efectes de la guerra i es va reconstruir collocant-hi l'apostolari de Nicanor Carballo, que substitua l'anterior de Josep Llimona, desaparegut durant l'incendi. El 1994 se'n va fer la inauguraci. Des de l'any 2004 la baslica del Sant Esperit s la seu del nou bisbat de Terrassa. El 2006 es va inaugurar el frontal de l'altar major, obra de Jeroni Font i del gemmleg Jaume Mercad, que presenta en tres quadres la Mort de Jess, la Resurrecci del Senyor i, al mig, la vinguda de l'Esperit Sant.

 Arquitectura i obres d'art destacades .
La catedral del Sant Esperit s d'una sola nau, amb capelles laterals entre contraforts, amb absis poligonal i creuer. Al seu interior hi destaquen:
 El cor de l'altar major, obra de l'arquitecte Llus Bonet i Gar i del pintor Antoni Vila i Arrufat feta als anys 40 del segle passat. Es considera un dels conjunts religiosos ms destacats de la immediata postguerra, amb els seus relleus escultrics, esttues i cadires del cor. Hi sobresurt la imatge de sant Pere, al cos central.
 La capella del Sant Crist, al bra esquerre del creuer, on el 1992 s'hi va installar el Museu Parroquial. Al seu fons hi destaquen els passos processionals de Dijous Sant, objectes d'orfebreria i diversos llibres i documents antics, com un evangeliari miniat del segle XI.
 El grup escultric del Sant Enterrament, al bra dret del creuer. s la principal pea artstica de la catedral i una de les poques mostres d'escultura renaixentista a Catalunya, obra de Mart Dez de Liatzasolo, que va enllestir-la el 1544. Formen el conjunt vuit figures molt treballades, obres mestres individualment, amb el Crist jacent al centre. Durant la guerra civil el grup fou destrossat, per les peces es van guardar a les esglsies de Sant Pere i es va reconstruir en acabar la guerra.
 La capella del Santssim i la sagristia, que formen un conjunt al costat sud de la baslica, obra de 1907 de l'arquitecte modernista Llus Muncunill, autor d'edificis tan destacats de la ciutat de Terrassa com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, la Masia Freixa, l'Ajuntament, l'Escola Industrial o el Gran Casino. Hi destaquen els arcs parablics del sostre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35874" title="Casimir de Bofarull i Miquel" nonfiltered="3900" processed="3881" dbindex="14051">
Casimir de Bofarull i Miquel fou un militar nascut a Reus el 1749. Es trobava a Florida quant es va rendir Panzacola (Pensacola). El 1784 fou nomenat sergent major del cos franc conegut com Segon lleuger de Catalunya, amb el que va resistir a la intervenci francesa. El 1802 fou nomenat general de divisi. Va morir a Ma el 1804. Va fundar moltes escoles i fou protector de la cultura i l'ensenyament popular.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35878" title="Rcatalhada" nonfiltered="3901" processed="3882" dbindex="14052">


Rcatalhada (en francs Roquetaillade) s una vila de la regi de Llenguadoc-Rossell, departament del Aude, districte de Lims, cant de Coisan, de 192 habitants, situada a uns 350 metres d altitud a la vall del riu Corneilla. El terme t 1200 hectrees de les quals unes 150 es dediquen a la producci del vi Blanquet de Lims. L esglsia parroquial est dedicada a Sant Esteve i s de 1635. T un castell que va pertnyer a la famlia dels Montfalc (Monfaucon) que es va construir el segle XI. A les rodalies hi ha el puig de Rcatalhada (Pic de Roquetaillade) o Pic de Brau, de 635 metres. 

El seu nom originari fou Petra Talada i el segle XIII apareix com Rocatalaida, Ruppetalliata o semblants. El seu nom francs s de 1781.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35881" title="La Serpent" nonfiltered="3902" processed="3883" dbindex="14055">


La Serpent s una vila de la regi de Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude, districte de Lims, cant de Coisan, de menys de 100 habitants a uns 350 metres d altitud. El terme t unes 1000 hectrees de les que unes 50 es dediquen a la producci del vi Blanquet de Lims. T un castell del segle XVII reproducci de l'arquitectura del de Versalles, i una esglsia parroquial dedicada a Sant Esteve.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35882" title="Srras" nonfiltered="3903" processed="3884" dbindex="14056">


Srras (nom occit, i en francs Serres) s una vila de la regi de Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude, districte de Lims, cant de Coisan, de menys de 60 habitants i a uns 270 metres d altitud. T un castell del segle XV, un pont de pedra del segle XVII i una esglsia parroquial dedicada a Sant Pere.

Anomenada antigament Serris fou domini de l'abat i desprs bisbe d Alet.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35883" title="Sogranha" nonfiltered="3904" processed="3885" dbindex="14057">


Sogranha (en francs Sougraigne) s una vila de la regi de Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude, districte de Lims, cant de Coisan, de menys de 60 habitants a uns 400  metres d altitud. El seu terme t prop de 2.000 hectrees. Sn famoses la Font de la plaa i l'esglsia dedicada a Sant Esteve; a la rodalia i ha antigues mines especialment al lloc de Serbarou, un parell de fonts (la font salada, i la de l'amor) i el lloc conegut con Forat de la Reille (Trou de la Reille).

Anomenada antigament Sogrania, Sogragna, Sougranes i altres variants. Fou domini de l'abat i desprs bisbe d Alet.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35886" title="Serres" nonfiltered="3905" processed="3886" dbindex="14059">
Pel que fa a la vila d'Occitnia, vegeu Srras.;
Serres (en grec       ) s una ciutat de Grcia a la regi de Macednia, capital del noms de Serres, amb uns 60.000 habitants.

Siris, Srrai o Siropaoneis (en grec antic      ,       ,             ) fou una ciutat del Regne de Macednia a la plana de l'Estrim. A partir del segle V la grafia habitual fou Serrhae. 

En aquesta ciutat fou coronat el rei serbi Stefan Duan amb el ttol de "rei de Romnia, Esclavnia i Albnia". Va passar als otomans el 1383. 

El 1903 fou centre de la revolta d'Ilinden. Els blgars la van ocupar el 1913 per es van haver de retirar i la van destruir abans de sortir. Bulgria la va tornar a ocupar a la Primera Guerra Mundial i desprs a la Segona.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35888" title="Terrlas" nonfiltered="3906" processed="3887" dbindex="14061">

Terrlas (en francs Terroles) s un municipi francs, situat al departament d'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 15 habitants.

L'esglsia est parroquial dedicada a Sant Miquel. Hi ha explotacions de boscos.

Anomenada antigament Tarronis, Terrobis, Terolhas i Terolles. El seu nom francs de Terroles (o tamb Terrolles) es del 1781.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35889" title="Valmigiira" nonfiltered="3907" processed="3888" dbindex="14062">

Valmigiira (en francs Valmigre) s una vila de la regi de Llenguadoc-Rossell, al departament del Aude, districte de Lims, cant de Coisan, d uns 25 habitants a uns 600 metres d altitud, prop del Coll de Valmigiira. Esglsia parroquial dedicada a Sant Llus. A les rodalies els Avencs de Valmigiira, formats per les aiges soterrnies.

Antigament anomenada Vallis Migieira, va evolucionar cap a Valmigeyra o noms similars. El seu nom francs, Valmigre, s de 1781.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35893" title="Verasan" nonfiltered="3908" processed="3889" dbindex="14065">

Verasan (en francs Vraza) s una vila de la regi de Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude, districte de Lims, cant de Lims, d'uns 45 habitants a uns 450 metres d'altitud. Hi ha una esglsia parroquial dedicada a la Verge Maria.

Antigament anomenada Varadanum, Verazanum i Castrum de Verazano, el segle XVII s'esmenta com Beraza i el 1807 com llogarret de Vraza. Amb el nom de Vraza fou elevada d'aldea a comuna l'11 de juny de 1878.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35905" title="Virgili" nonfiltered="3909" processed="3890" dbindex="14066">


Publius Vergilius Maro conegut en catal com a Virgili (Andes, cap a 70 aC - Brindes, actual Brndisi, 19 aC) va ser un poeta rom, autor de les Bucliques, les Gergiques i lEneida.

Fill de pagesos, Virgili va poder estudiar retrica i poesia grcies a la protecci del poltic Gai Mecenes (d'aquest prov el terme mecenes aplicat als qui protegeixen i estimulen les arts). Va passar gran part de la seva vida a Npols i Nola. Va ser amic del poeta Horaci i d'Octavi, des d'abans que aquest es converts en l'emperador August. Havia escrit L'Eneida quan va realitzar un viatge per l'sia Menor i Grcia, a fi de constatar la informaci que havia bolcat en el seu poema ms fams. A Atenes es va trobar amb August i va tornar amb ell a Itlia, ja malalt. Abans de morir, a la seva arribada a Brindes, va demanar a l'emperador que destrus "L'Eneida". August no va complir amb aquesta petici, per a glria de la literatura llatina.

L'any 37 aC. va escriure les glogues o Bucliques, poemes que exalten la vida pastoral, a imitaci dels Idillis del poeta grec Tecrit. Encara que estilitzats i idealistes dels personatges camperols, inclouen referncies a fets i persones del seu temps. En la famosa gloga IV, es canta l'arribada d'un xiquet que portar una nova edat daurada a Roma. La cultura posterior va trobar aqu un vaticini del naixement de Crist.

Entre el 36 i el 29 aC., va compondre Virgili les Gergiques, poema que s un tractat de l'agricultura, destinat a proclamar la necessitat de restablir el mn llaurador tradicional a Itlia.

Finalment, el poeta va dedicar onze anys a escriure L'Eneida, un poema en dotze llibres que relata les peripcies del troi Eneas des de la seva fuga de Troia fins a la seva victria militar a Itlia. La intenci evident de l'obra era la de dotar d'una pica la seva ptria, i vincular la seva cultura amb la tradici grega. Eneas fuig de la ciutat de Troia en flames portant son pare Anquises a coll-i-b i el seu fill Ascani de la m. A Cartago, a la costa d'frica, s'enamora d'ell la princesa Dido, la qual se sucida desprs de la partida de l'heroi. A Itlia, Eneas ven Torn, rei de rtuls. El fill d'Eneas, Ascani, funda Alba Longa, i de la famlia reial d'Alba Longa van sorgir els bessons Rmul i Rem, que fundarien la ciutat de Roma el 753 aC. Aix, segons Virgili, els romans eren descendents d'Ascani, i per tant del propi Enees. L'estil de l'obra s ms refinat que el dels cants grecs en qu es va inspirar.

El perfecte vers de Virgili va ser elogiat i considerat exemplar en l'edat mitjana, alhora que lEneida era esmicolada com un tractat de filosofia i poltica, quan no considerada l'obra d'un vident. L'esfor dels renaixentistes per unir el cristianisme amb la cultura clssica va trobar en Virgili la seva principal referncia.

Enllaos externs.

Recursos per a estudiants, professors i lectors de Virgili. http://vergil.classics.upenn.edu/;
AgoraClass: L'gora dels Clssics. http://agoraclass.fltr.ucl.ac.be/virgtext.htm;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35921" title="Joc de pilota mesoameric" nonfiltered="3910" processed="3891" dbindex="14067">
El joc de pilota mesoameric era un esport amb rituals associats jugat durant ms de 3000 anys per les poblacions de Mesoamrica en temps precolombins, i en uns quants llocs continua sent jugat pels habitants amerindis locals.

Com es pot esperar en un joc jugat en un perode histric tan llarg i en unes quantes nacions diferents, detalls de les regles usades varien gradualment segons el temps i el lloc, aix el joc de pilota es podria veure ms acuradament com a una famlia de jocs relacionats. Algunes versions es jugaven entre dos jugadors, altres entre 2 equips.

Els jocs compartien les caracterstiques de ser jugats amb una pilota de goma dura dins una pista allargada enfonsada o amb parets al voltant lineal. 

Arreu de Mesoamrica es construen pistes de pilota i s'utilitzaven durant moltes generacions, i les formes i les mides variaven. Alguns llocs tenien pistes de pilota mltiples, per altres en tenien noms una. En algunes parts de Mesoamrica se'n troben en gaireb totes les runes, mentre que en unes altres parts sn menys comuns.

El joc s'anomenava tlachtli en nhuatl i tlaxtli per a poblacions mexicanes centrals venes, ulama a Sinaloa (on es continua jugant), i poc-ta-tok n'era un nom maia del Yucatn.

Les ciutats antigues amb camps de pilota especialment bons en bon estat de conservaci inclouen Copn, Iximche, Monte Albn, Uxmal i Zaculeu; la pista antiga ms gran de totes s a Chichn Itz, mesurant 166 per 68 metres.

Mentre que es jugava informalment per a passar l'estona, inclosos els infants, el joc tamb tenia aspectes rituals importants, i els jocs de pilota formals es consideraven essencialment com a esdeveniments rituals. Els partits entre equips podrien simbolitzar les batalles entre els dus al cel i els senyors de l'inframon. La pilota podria simbolitzar el sol. En alguns d'aquests partits rituals, el lder de l'equip perdedor seria decapitat com a sacrifici hum. El seu crani s'utilitzaria llavors com el cor al voltant del qual es faria una pilota de goma nova. Una segona interpretaci s donada per guies a Chichen Itza, que afirmen que el premi per a l'equip que vencia era ser deficats perdent els seus caps, suposadament a les mans de l'equip perdedor. El Popul Vuh, anomenat sovint "La Bblia del maies", t seccions llargues que expliquen histries dels partits rituals entre els Herois Bessons maies i els Senyors demonacs del Xibalba.

Els jugadors de pilota i el joc en si sn un tema com en l'art Mesoameric.

Malgrat els esforos dels colonitzadors i missioners per a eradicar-lo, els jocs de pilota es mantenen encara en alguns llocs, sota el nom d'ulama.

 Vegeu tamb .
 Joc de pilota;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35927" title="Francesc Bartrina i Aixems" nonfiltered="3911" processed="3892" dbindex="14069">
Francesc Bartrina i Aixems fou un poeta catal nascut a Reus el 1846. Entre les seves poesies destaca "Toma de Tetun" dedicada al seu conciutad Joan Prim. El 1860 va publicar La tardor, Lays del juglar, Sospirs de l'arpa i Los cants del Laiet; i mes tard Les rosselletes, Set poncelletes, i Lo ramet de ginesta. El 1864 va obtenir el premi de poesia de Lleida per una poesia dedicada a la mare de Du de Montserrat; el 1865 va obtenir el premi extraordinari de poesia amb "Oda a la Virgen de Atocha". Va escriure tamb "Intimes i quadrets". 

Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1885, 1894 i 1910. Al final del segle XIX va collaborar continuadament a La Ilustraci Catalana, per no va publicar llibres de poemes, que tot i aix va continuar escrivint; va traduir el poema Nerto de Frederic Mistral i va morir a Barcelona, quant tradua al americ Henry Wadsword Longfellow, el 20 de gener de 1917.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35931" title="Diana Taurasi" nonfiltered="3912" processed="3893" dbindex="14070">
Diana Lorena Taurasi, Diana ( Dee ,  D ), va nixer a Chino, Califrnia, l'11 de juny de 1982. s jugadora de bsquet professional de la WNBA i una de les grans promeses d'aquest esport L'any 2004 reb el Rookie of the year Award.

 Dades personals de referncia .



 




Posici: Alera o base (s una jugadora polivalent);
Altura: 1,83;
Pes: 78,0 kg;
Universitat: UConn (Universitat de Connecticut);

 Historia .
 L'herncia .
Dee, s la segona filla del matrimoni entre Mario Taurasi i Liliana. T una germana gran, de nom Jessica que va nixer a Argentina. La famlia del seu pare, s italiana ms ell va nixer all, concretament al poble que duu el seu cognom, Taurasi. Tanmateix, als cinc anys, es varen traslladar a l'Argentina, on ell esdevindria jugador de futbol professional i es casaria amb Liliana.

D'aquesta manera, en els seus anys ms joves, Diana va anar a l'escola Ramona Junior high on va ser originriament una jugadora de futbol. Naturalment, en herncia del seu pare.

 El canvi de la Diana .
Quan van haver passat uns anys en qu Dee practicava el futbol, la seva mare es va adonar que la seva filla, d'altura rellevant, tenia ms aviat una capacitat per naturalesa per jugar a bsquet. Li faria descobrir la seva passi pel bsquet, quan la jove cursava sis grau.

En aquest instant, va aparixer un entrenador de l'Amateur Athletic Union (AAU), un tal Lou Zylstra que la va descobrir i la va convncer de provar aquest esport fent unes cistelles.

Zylstra aviat va trobar que les aspiracions de Diana estaven tan definides com les seves ms enll que tirant, quan desprs de la primera prctica, de les primeres cistelles, Diana va observar Lou Zylstra i el seu assistent i els va dir que  potser no tenim els entrenadors ms prestigiosos, per si els ms grans  (en allusi tamb a la corpulncia tant de l'entrenador com l'assistent).

 L'inici de la carrera esportiva .
Va ser la temporada 2000-2001, Diana aleshores aniria a fer la secundria a la Don Antonio Lugo High School, que estava en el mateix carrer, tot anant recte, que casa seva. All Diana, va obtenir uns resultats ben excepcionals, va ser capa d'anotar un total de ms de 3.000 punts, anotar ms de 50 punts en quatre ocasions i de guanyar diversos premis, com algun ttol.
D'aquesta manera va transformar l'escola portant-la, de ser una ms a ser una de les ms prestigioses o de ms renom.

Ella, per la seva banda, va esdevenir va esdevenir la jugadora ms codiciada dels ltims temps. Ella, ompliria molts titulars de diaris quan es va saber la notcia de qu havia escollit jugar amb l'entrenador Geno Auriema i UConn per sobre de l'equip i Universitat  de casa  UCLA. 

Abans d'aix, per, quan estava sollicitada per tantes universitats, la seva mare li havia expressat que desitjava que estudis a la universitat, prop de casa, precisament a UCLA, per va ser ella mateixa la que va dir que no, tot escollint UConn.

 UConn i la seva carrera professional a la WNBA .
quan va comenar a jugar per l'equip femen de bsquet de la Universitat de Connecticut. Acabaria sent la millor jugadora mai vista a la universitat al mateix temps que es va dedicar a estudiar cincies de la comunicaci. 

Va aconseguir jugar amb les millors en el millor equip universitari i es va endur tres ttols seguits de la NCAA; tot grcies a la seva polivalncia en les posicions, tant base com alera, i el bon percentatge de tir des de qualsevol posici.

Amb l'ltim dels ttols, na Diana, va aconseguir succer la seva amiga, a la que considera la millor passadora de la WNBA, Sue Bird, rebent el premi Naismith Award and College Player of the Year Award, el 2003.  Aix l'acabaria d'impulsar cap a la posici nmero 1 del draft de la WNBA, en una elecci a crrec de l'equip de les Phoenix Mercury, un equip fins aquell moment amb jugadores interessants, per poc efectiu en conjunt. La temporada passada, haven fet un rcord de vuit victries per 26 derrotes. 

Aix en la seva primera temporada a la WNBA, ha revolucionat l'equip i ha fet un bon joc portant a la galeria de la lliga el bon joc de la seva companya Anna DeForge. Amb elles dos, l'equip ha arribat als playoffs, superant amb facilitat el rcord de l'any anterior. Concretament, en el partit de debut, Dee, va fer 26 punts precisament contra l'equip de la seva amiga Sue, les Seattles Storm, tot enduent-se la victria per 84-76.
Ella duu el nmero 3, que ha esdevingut la samarreta ms venuda de la histria de l'equip, superant el 7 de Michelle Timms, encara que per tradici, perqu ja el duia a UConn.

 EUA .
La Diana, s diferent a les altres jugadores en quant a qu juga d'una manera agressiva, sincera, comparable a un home i amb seguretat en s mateixa pertant, sense por de llenar un lluny triple en un moment decisiu o per ocurrncia.

Va ser el 19 de juny del 2004, molt a prop ja dels JJOO, quan el seleccionador de l'equip femen de bsquet dels Estats Units, la va reclamar per la gran cita a Atenes. Aquell mateix dia, el seu equip patiria una dolorosa derrota per 76-74, per ella faria vint-i-dos punts en un gran partit. Pel que fa a Atenes, s'endugu la medalla d'or junt amb les seves companyes, derrotant en la final a Austrlia, desprs d'una molt tranquilla fase prvia i una no massa gaire ms dificultosa fase final.

Consolidada ja a la selecci americana, Diana Taurasi, essent l'nica jugadora salvable amb 21 punts en la debacle del partit contra Rssia (75-64) al mundial de basquetbol de 2006 a Brasil; no va poder-ne evitar l'eliminaci a les semi-finals desprs d'un tercer quart nefast amb una anotaci de sis punts. Tammateix, resultaria ser encara la mxima anotadora del seu equip, amb 28 punts, en el partit de consolidaci on previsiblement van aconseguir la medalla de bronze davant Brasil per 99-59.

Dee, resulta ser una jugadora de gran mobilitat en el camp, gaireb impossible, doncs, de defensar, autoritaria defensant  aix la converteix en una d'aquelles jugadores que perfectament podrien encaixar en un equip de la NBA, sense deixar ombra de dubte al seu xit segur.

 Enllaos externs .
Perfil de la WNBA de la Diana Taurasi   inclou estadstiques ;
Pgina oficial de la Diana ;
Pgina personal a "MySpace" (linkable des de l'oficial) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35932" title="Joaquim Maria Bartrina i Aixems" nonfiltered="3913" processed="3894" dbindex="14071">
Joaquim Maria Bartrina i Aixems fou un poeta catal nascut a Reus el 26 d'abril de 1850, germ de Francesc Bartrina i Aixems.

Va estudiar a Reus i va destacar per cedir llibres al Centre de Lectura de la ciutat. En la revista d'aquesta entitat va publicar la primera obra Pgines d amor. Tamb dirigia obres de teatre (va arribar a escriure dues obres teatrals: La Dama de las Camelias i El Nuevo Tenorio). Altres obres potiques foren: Algo (collecci), De omni re scibili i Epstola (l'obra ms premiada).

Quan ja estava malalt es va traslladar a Barcelona on va morir jove (30 anys) el 3 d'abril de 1880. Desprs de la seva mort es van publicar Obras en prosa y en verso de Don Joaqun Maria Bartrina que va incloure l'obre anomenada Meteorologa popular que Bartrina estava escrivint al morir. Algun crtic el va anomenar com "prncep dels poetes".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35933" title="Josep Maria Arnavat Vilar" nonfiltered="3914" processed="3895" dbindex="14072">
Josep Maria Arnavat Vilar fou un poeta catal nascut a Reus el 1917. Va estudiar a la ciutat i desprs de la guerra va treballar a la Caja de Ahorros Provincial de Tarragona, entitat amb seu al Raval Jess, i desprs a la Plaa de Prim, i en fou nomenat director de l'agencia coneguda com Jaume I (mes tard agencia Hercules), que fou una de les primeres "agencies urbanes" (es a dir agencies de la sucursal principal) que es van obrir a Reus, lloc en el qual es va jubilar. Va editar el llibre Gamma (1946), que fou el primer llibre imprs en catal a la ciutat desprs de la victoria de Franco, i mes tard Desfent silencis (1950), Declaro pertot i enlloc (1963), Els set pecats capitals (1963), D un Nadal a l'altre (1972), i No us dono el bra a trcer (1976). Va collaborar amb obres propies a l'Antologia de la Poesia Reusenca (1956-1961) i va rebre diversos premis.  Va morir el 1976. El Centre de Lectura va publicar pstumament Poesia indita (1986)  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35934" title="Xavier Amors Sol" nonfiltered="3915" processed="3896" dbindex="14073">
Xavier Amors Sol s un poeta catal nascut a Reus el 7 d'abril de 1923. El seu pare era un comerciant nacionalista catal (militant d'ERC) establert a Reus que possea un ter de la botiga coneguda com Las Americas al Palau Bofarull, i all va desenvolupar la seva vida professional Xavier Amors desprs de la guerra. Durant la guerra es va refugiar al poble de Pradell de la Teixeta per evitar els bombardejos i desprs va seguir els estudis fins a la mort del pare quan va haver d'agafar les regnes del ter de la botiga. Freqenta tertlies com la del Notari Gramunt de Moragues al Caf Tarragona i conviu amb altres intellectuals que havien sobreviscut a la guerra com Joaquim Santasusagna i Bonaventura Vallespinosa. El 1940 va comenar a escriure poesia. El 1956 comena a participar en concursos literaris i obt alguns premis. El 1960 publica una de les seves millors obres, Terra, el 1962 publica Guardeu-me la paraula, i el 1964 guanya el premi Carles Riba amb Qui enganya, para, publicat com a recull a Barcelona el 1968. Desprs ja va deixar d'escriure i noms es van publicar els Poemes indits (1940-1956). El 1982 una antologia dels seus poemes va obtenir el Premi de Literatura Catalana (poesia) de la Generalitat de Catalunya.     

Del 1972 al 1975 va dirigir la Revista del Centre de Lectura de Reus i el 1981 fou elegit president del Centre de Lectura. Comproms polticament va tenir, no obstant, una activitat molt minsa a la transici, on gaireb no va aparixer mai a nivell local.  Pel seu prestigi se'l va proposar com un dels tres senadors pel PSOE a la provncia de Tarragona essent elegit a les eleccions generals espanyoles de 1986 i reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1989, sense que tampoc tingus una actuaci destacable, fins que es va jubilar el 1993.

En aquest perode va reiniciar la seva activitat i va escriure El cam dels Morts (1996), Histries de la plaa de Prim (1997), Temps estranys. Llibre primer (2000) i Temps estranys. Llibre segon (2001). El 1998 va rebre el Memorial Gabriel Xammar, i se'l va esmentar com a referent als Pasos Catalans de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona.  El 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

La seva filla, Maria Llusa Amors, ha seguit el cam del seu pare i ha publicat diversos llibres. Exerceix de professora a l'Institut Gaud, de Reus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35935" title="Josep Maria Prous i Vila" nonfiltered="3916" processed="3897" dbindex="14074">
Josep Maria Prous i Vila fou un poeta catal nascut a Reus el 1899 i considerat el ms important de la seva generaci. Desprs de la Guerra Civil Espanyola es va haver d'exiliar a Perpiny on va morir l'any 1978. Les seves principals obres sn Infantaments i Quatre gotes de sang. Dietari d'un catal al Marroc. El Centre de Lectura de Reus va reeditar-les el 2003 i est recollint les seves obres de joventut que es troben bastant disperses per fer-ne un recull. Va morir el 1978. Poc desprs el primer ajuntament elegit democrticament a Reus, va canviar el nom d'un Carrer que es deia Alfrez Provisional i li va donar el nom del poeta.
L'any 2005 Joan Navais va publicar l'obra Josep Maria Prous i Vila. Poemes d'amor i de guerra. Volum I: 1899-1931 dins les Edicions del Centre de Lectura de Reus, un volum que comprn la trajectria humana, literria i ideolgica del poeta fins a l'abril de 1931.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35936" title="Miquel Escudero i Claveguera" nonfiltered="3917" processed="3898" dbindex="14075">
Miquel Escudero i Claveguera fou un poeta catal nascut a Reus a la primera meitat del segle, que va publicar algunes obres i va destacar perqu les recitava amb gran emotivitat a actes massius locals. Era d tnia roman i va morir per sucidi. 

La ciutat de Reus li va atorgar el seu nom a un carrer. Va morir el 2 de febrer del 1978.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35942" title="Llus Pasqual i Snchez" nonfiltered="3918" processed="3899" dbindex="14076">
Llus Pasqual i Snchez s un director teatral catal nascut a Reus el 5 de juny de 1951.

Es llicenciat en filosofia i lletres en l'especialitat de filologia catalana, per la  Universitat Autnoma de Barcelona i llicenciat en art Dramtic per l'Institut del Teatre de la Diputaci de Barcelona. 

Comen a fer teatre a l'entorn del Centre de Lectura de Reus, essent cofundador de la companyia La Tartana-Teatre Estudi. Estudi Lletres a la Universitat Autnoma de Barcelona i parallelament s'integr en el Grup d'Estudis Teatrals d'Horta, estudi a Estudis Nous de Teatre-Centre d'Estudis d'Expressi, on reb la influncia de Josep Montanys, i desprs a l'Institut del Teatre, on coincid amb Fabi Puigserver.Amb aquest realitz el muntatge La setmana trgica, el 1975.

Va fundar el Teatre Lliure el 1976 que es va obrir amb un obra dirigida per Pasqual titulada Cam de nit de 1854, espectacle que va escriure i dirigir. El 1983 fou nomenat director del Centre Dramtic Nacional - Teatro Mara Guerrero de Madrid. El 1990 se'n va anar a Pars i durat sis anys va dirigir el Teatre d' Europa - Thatre de l'Oden i mentre va dirigir tamb la Biennal de Teatre de Vencia (1995-1996). De 1997 a 1999 fou comissionat per l' Ajuntament de Barcelona pel Projecte Ciutat del Teatre, i fou codirector del Teatre Lliure de Barcelona des el 1998 fins el 31 de desembre del 2000  amb Guillem-Jordi Graells.  Compagina amb la direcci en altres teatres i companyies entre 1981 i 1996.

El 2001 va estrenar La Tempestad, de William Shakespeare, al Teatre San Martn de Buenos Aires, amb Alfredo Alcn, i la versi castellana de Esperando a Godot de Samuel Beckett. Posteriorment ha dirigit noves estrenes. Ms recentment ha estat nomenat director artstic del Teatro Arriaga de Bilbao.

 Premis .

Premi Nacional de Teatre i Dansa, 1984;
Cavaller de les arts i les lletres, distinci de la Repblica francesa el 1984;
Premi Ciutat de Barcelona, el 1985;
Premi de la Generalitat de Catalunya el 1988;
Premi Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura el 1991;
Premi de la Cmera de Comer de Paris;
Ttol de Oficial de les Arts i lletres de Frana el 1991;
Premi Honorfic de la CIFET del Ministeri de la Cultura d'Egipte el 1995.
Cavaller de la legi d'honor francesa el 1996;
Premi de la Comunitat de Madrid el 2002.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35944" title="Franz Ferdinand" nonfiltered="3919" processed="3900" dbindex="14077">

 Franz Ferdinand (grup de msica): grup de msica rock indie del Regne Unit;
 Francesc Ferran d'ustria;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35945" title="Josep Mart i Folguera" nonfiltered="3920" processed="3901" dbindex="14078">
Josep Mart i Folguera fou un poeta, dramaturg i polgraf catal nascut a Reus el 5 de juny de 1850 a la raval baix de Jess o carrer de les barreres. 

Va estudiar a les Escoles Pies de la seva ciutat natal, i desprs va estudiar dret a Barcelona fins al 1872. Va collaborar en revistes locals i nacionals catalanes. El 1867 va obtenir un premi de poesia. Tenia un cervell prodigis i va ser capa de reproduir per escrit una conferncia de Pere Mata i Fontanet que aquest no havia passat al paper i noms l'havia pronunciat. El mateix va fer amb discursos de Castelar i altres oradors. Entre les seves obres ms destacades, aparegudes entre 1868 i 1888 cal esmentar; Poblet, A les belles arts, Lo Camp de Tarragona, La campana d'Osca, La Canso del treball, A la mes bella parla, Lo temps, La muntanyes i el mar, Escornalbou, Ermengol de Gerb i Vida per vida. 

Obra.
Novella
 Crepsculos, albadas y vespradas (1876);
 Vibraciones (1874);
 Pobre Fortuny (1874);
 Sonetos y madrigales (1876);
 Lo Cara girat (1877);
 Veus escampades (1879);
 Siemprevivas (1885);
 Versos castellanos (1893);
 Versos catalanes (1893);
 Poemas catalanes (1896);
 Poemas castellanos (1896).
Teatre
 Wifredo (1866);
 Lo primer amor (estrenada al Teatre Romea la nit del 13 de mar de 1884 i escrita conjuntament amb Frederic Soler i Hubert). La primera edici escrita s del mateix 1884 (Llibreria d'Eudalt Puig - Barcelona));
 Justcia del abat (1886);
 Foc d'encenalls (1885);
 100.000 duros (1887);
 La Pena de mort (1888);
 La dona honrada (1890);
 La ratlla dreta (1891);

Va morir a Barcelona el 21 de gener de 1929.

A Reus, la seva ciutat natal, se li va donar el seu nom a una raval, la raval Mart i Folguera.

Cites.
 No te fies de lo que pasa, fijate de lo que permanece, lo eterno. La vida pasa, la muerte permanece. Lo uno es lo accidental lo otro es lo escencial.
 En el silencio el hombre aprende algo. En el ruido va perdiendo lo que ha aprendido en el silencio.
 El universo es demasiado grande, el hombre demasiado pequeo. Entre los dos no cabe relacin y por esto el uno vive siempre ignorante del otro.
 Piensa siempre que has de morir dentro de un instante y en efecto: dada la brevedad de la vida por muchos aos que vivas, morirs dentro de un instante.
 L'instant mateix en qu vulguis burlarte del contrafet, atrat un poch i mira't si tu mateix vas ben dret.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35950" title="Hyderabad (ndia)" nonfiltered="3921" processed="3902" dbindex="14079">
Vegeu Hyderabad (Pakistan) per a la ciutat homnima de la provncia de Sindh, al Pakistan;

Hyder b d o Haidar b d (        ) s una ciutat del sud de l'ndia. s la capital de l'estat d'Andhra Pradesh. Tamb s'anomena aix l'estat (principat d'Hyderabad) que va tenir aquesta ciutat per capital, i que va existir com a principat del 1724 al 1948 i com a estat de la ndia de 1948 a 1956.

Origen del nom.
Hyder b d tamb s coneguda com a Bhagyanagar. Aquest nom deriva d'una ballarina hind (devadasi), que es va casar amb un prncep musulm malgrat l'oposici del rei. Son nom era Bhagmathi i la ciutat va ser batejada en honor seu com a Bhagyanagar. Posteriorment, ella es convert a l'islam tot prenent el nom de Hyder (o Haidar) Begum i la ciutat va passar a ser anomenada Hyder b d.

Histria.

L'rea on ara hi ha Hyder b d formava part de l'imperi budista d'Ashoka al segle III aC. Diversos regnes hindustes dominaren la regi a partir d'aleshores, per entrar finalment a disputar-se-la amb els musulmans, fins que al final del segle XVI Mohammed Quli Qutb Shah consolid el seu poder sobre la ciutat fortificada de Golconda, situada prop de l'actual emplaament de Hyder b d. Posteriorment, fu fundar Hyder b d 8 quilmetres a l'est de Golconda, a les ribes del riu Musi, que n'absorb el creixement poblacional que no podia mantenir-se intramurs.

A travs dels seus ms de 400 anys, la ciutat ha estat enriquida amb moltes mesquites, temples, minarets, basars i monuments.

Desprs del 1724 al 1948 va constituit el principat d'Hyderabad, governat per nizams de la dinastia Asif jahi. Vegeu Principat d'Hyderabad.

Demografia.
La poblaci de la ciutat s'estima en 3,7 milions (2001); la de l'rea metropolitana, en 6,4. 

Hyder b d t tant poblaci musulmana com hind i cristiana. Les llenges que ms s'hi parlen sn l'urd (sobretot per part dels musualmans) i el telugu (per part d'hinds i cristians). A ms, l'hindi hi s molts ests i l'angls s molt emprat per als negocis.

Economia.
Des dels anys 90 moltes empreses estrangeres del sector de les telecomunicacions i la informaci s'han installat a la ciutat, que ha invertit notablement en infraestructura digital i s'ha beneficiat de la deslocalitzaci que es dna a les empreses del primer mn. Tecnolgicament s un dels centres ms importants del pas.

Transports.
Hyder b d t, ultra diversos enllaos aeris regionals amb la resta de l'ndia, connexi amb ciutats de l'Orient Mitj, el sud-est asitic (especialment Singapur i Malisia) i els Estats Units d'Amrica (Chicago).

s previst d'installar-hi un monorail per alleujar-hi la congesti urbana.

Educaci i cincia.
Hyder b d s una important ciutat universitria. Disposa de vuit universitats i escoles professionals, entre d'altres la Universitat d'Osmania, la de Hyder b d i l'Institut Central d'Angls i Llenges estrangeres (CIEFL). 

Darrerament, a ms, hom ha posat mfasi en l'educaci general, incloent-hi la femenina, amb l'objectiu d'incrementar la productivitat i fer millorar l'economia, cosa que alhora erosiona el sistema tradicional de castes. De moment, la taxa d'alfabetitzaci hi s estimada en un 69,48% (superior a la mitjana nacional ndia, del 59,5%).



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35953" title="Hyderabad" nonfiltered="3922" processed="3903" dbindex="14080">

Geografia:
Ciutat de l'ndia a l'estat d'Andhra Pradesh: Hyderabad (ndia);
Ciutat i antiga capital del Sind: Hyderabad (Pakistan);
Principat d'Hyderabad;
Nizams d'Hyderabad, governants del principat d'Hyderabad (ttol "nizam");




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35966" title="Neoclassicisme" nonfiltered="3923" processed="3904" dbindex="14081">

El Neoclassicisme s un estil artstic inspirat en l'art clssic (el grecorrom) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacci a les exageracions del Barroc i el Rococ. S'adopta un llenguatge artstic clar i ordenat. A Frana, s'associar els valors de l'antiga roma amb els de la Illustraci fonamentats en la ra.

Origen i desenvolupament.

Moviment esttic de base intellectual europeu. Prov de l'academicisme classicista cortes, que imperava a Frana al darrer ter del segle XVII, resultant de l'acci de l'absolutisme en el camp cultural i del racionalisme hedonista de la nova burgesia. 

Apareix per primer cop a Roma estimulat pels descobriments realitzats a Pompeia i a Hercul, el moviment es propaga rpidament a Frana per l'intercanvi d'alumnes pintors i escultors de l'Acadmia de Frana a Roma, a Anglaterra grcies a la prctica del Grand Tour realitzat per la joventut noble britnica, i de la resta del mn. Basat en els principis de Winckelmann que preconitza una tornada als valors de virtut i de senzillesa de l'Antiguitat. Aquesta expressi nova d'un estil antic va voler reunir totes les arts en el que va rebre el nom de el gran gust. 

En una ltima etapa, es convert en el vehicle d'una cultura burgesa racionalista i rigorista, ideolgicament oposada a l'antic rgim i els seus valors. Per aix, darrerament, la crtica tendeix a reservar el concepte de neoclassicisme a la literatura d'inspiraci clssica produda en el marc de les idees illuministes o illustrades, fent-lo coincidir aix, cronolgicament amb les obres neoclssiques en l'arquitectura i les arts plstiques, alhora que aplica a les manifestacions anteriors el terme ms genric de classicisme.

Els gneres tpics d aquest corrent sn la tragdia de tema clssic, la comdia de carcters, la poesia pastoral, la stira i la faula didctica.

Arquitectura neoclssica.

L'arquitectura neoclssica rebutja l'ornamentaci del rococ i s'inspira en els arts grec, etrusc, rom i fins i tot egipci. Desapareix progressivament l'arquitectura religiosa i es construeixen edificis pblics amb finalitat civil: biblioteques, museus, prtics, etc. Napole, amb un nim propagandstic, emula l'arquitectura romana (Arc de l'toile a Pars). Als territoris germnics tamb triomfa el neoclassicisme arquitectnic. A Anglaterra, en canvi, el classicisme renaixentista no s'havia oblidat i durant el segle XVIII s'exporta a les colnies nord-americanes.

Els arquitectes neoclssics saben que un nou ordre social exigeix un nou ordre de la ciutat, i tots els seus projectes s'inscriuen en un pla de reforma urbanstica. La nova ciutat haur de tenir, com l'antiga, els seus monuments; per l'arquitecte haur de preocupar-se tamb del desenvolupament social i funcional. Es construeixen esglsies a manera de temples clssics, per tamb escoles, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers, places. Els escultors i els pintors treballen per la ciutat: esttues, ornaments, grans representacions histriques que serveixen d'exemple als ciutadans.

Cal distingir dues lnies: una arquitectura que, en realitat, segueix essent barroca, amb els seus postulats d'exaltaci del poder i de l'autoritat, per que per voluntari desig de contrast amb el rococ va despullant-se dels seus elements i tendeix a una simplicitat quasi romana (el Pante de Pars, de Soufflot; l'pera de Berln, de Knobeldorf; la Puerta de Alcal i el Ministerio de Hacienda de Madrid de Sabatini), i una altra arquitectura, essencialment funcional i nua, carregada de vegades d'intenci simblica, que constitueix la veritable arquitectura de la ra, que tant va preocupar els revolucionaris per a posar-la al servei d'una societat nova.

A l'ideal barroc de la tcnica virtuosa li succeeix l'ideal neoclssic de la tcnica rigorosa. La veritable tcnica de l'artista s la de projectar: tot l'art neoclssic est rigorosament projectat. La realitzaci s la traducci del projecte mitjanant instruments operatius que no sn exclusius de l'artista, sin que formen part de la cultura i de la manera de viure de la societat. En aquest procs tcnico-prctic d'adaptaci s'elimina per fora el toc individual.

Pintura neoclssica.


La pintura neoclssica es centra a Roma. A diferncia de les tpiques composicions de frescos del Barroc o del Rococ, la seva composici s simple: solament unes poques figures, en total calma, en posicions similars a les de les esttues antigues.
 
Els pintors neoclssics no disposaven de models de pintura antics amb la facilitat que oferien l'arquitectura i l'escultura, de la qual es conservaven tantes mostres a Itlia. Podien recrrer als relleus, per no era fcil superar la pobresa cromtica que oferien. Les decoracions dels gots de cermica i els baix relleus van ser gaireb les niques referncies a l'abast dels artistes

Jacques Louis David (1748-1825) va ser un dels mxims exponents de la pintura neoclssica i qui reflectia la preocupaci de l'poca per la composici lgica i clara. Va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris. Quan Napole va arribar al poder, David va ser nomenat pintor de cambra i responent a la petici del nou emperador, la seva obra esdevingus emotiva, encara que sempre defugir l'estil romntic.

Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) va ser un altre gran pintor neoclssic. Va dirigir l'cole des Beaux-Arts, des de la qual va defensar la tradici de David.

Escultura neoclssica.
 
Tamb en l'escultura neoclssica va pesar el record del passat, molt present si considerem el gran nombre de peces que les excavacions anaven traient a la llum, a ms de les colleccions que s'havien anat formant al llarg dels segles. Les escultures neoclssiques es realitzaven en la majoria dels casos en marbre blanc, sense policromar, perqu aix es pensava que eren les escultures antigues, predominant en elles la noble senzillesa i la serena bellesa que Winckelmann havia trobat en la estaturia grega. El seu representant ms destacat va ser el veneci Antonio Canova, autor d'obres com el Monument al Papa Climent XIV, Venus i Psique o Hrcules.

Neoclassicisme als Pasos Catalans.
Als territoris dels Pasos Catalans incorporats definitivament a l'estat espanyol fa una aparici tardana (vers 1770), per l'emergncia d'una burgesia activa arran de la revoluci agrria i la dinamitzaci comercial subsegent a l'obertura dels mercats colonials fa que cap a la darreria del segle el moviment hi sigui bastant viu. Malgrat tot, per efectes de l'espanyolisme determinat pel centralisme borbnic i el collaboracionisme intellectual en l'empresa del despotisme illustrat, molts escriptors emigren a la capital i, en tot cas, produeixen bsicament en castell, i encara ms aviat unes obres erudites i cientfiques que no pas prpiament literries.

Hi ha, amb tot, una literatura neoclssica en catal, sobretot potica, b que espordica i, sovint, amb interferncies de carcter rococ, o fins i tot amb reminiscncies barroques: Ferrera, Plana, Puigblanch. Les manifestacions rosselloneses d'imitaci del classicisme francs no sn prpiament neoclssiques. La traducci de la Zara de Voltaire per Sebasti Sabiuda i l'aparici d'un grup relativament nombrs de dramaturgs (Balanda i Sicart, Ribes, Ques, etc.) que reflecteixen la influncia del teatre clssic del Grand Sicle francs responen primordialment a intencions de proselitisme religis. En canvi, a Menorca, integrada en l'estat angls (que reconeix l'oficialitat del dialecte local) i amb una considerable prosperitat econmica, una burgesia mercantil, modesta per dinmica, crea vers la mateixa poca (la primera tragdia de Joan Ramis s de 1769) un moviment neoclssic centrat entorn de la Societat de Cultura de Ma (1778-85), que es manifesta no sols en el teatre, sin tamb en la poesia: els germans Ramis, Soler i Sans, Febrer i Cardona, Vicen Albert, entre d'altres.

Ara b, als Pasos Catalans en general la reacci enfront de la Revoluci Francesa i la guerra napolenica provoquen un caos econmic i poltic, una paralitzaci cultural i, alhora, una radicalitzaci poltica, tant a la dreta com a l'esquerra, de la literatura, que tendeix a utilitzar les tcniques i les formes de la tradici popular amb finalitats de propaganda.

El neoclassicisme perdura, amb tot, fins molt tard (el 1823 Alts i Gurena encara tradueix Voltaire). L'aparici el 1823 de l'Europeo marca ja la irrupci, momentniament ajornada, del romanticisme.

Vegeu tamb.
Classicisme;
Estil Llus XVI;
Estil imperi;
Historicisme arquitectnic;
Neobizant;
Neoromnic;
Neogtic;
Neomudjar;
Neobarroc;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35968" title="Miquel Mas Gay" nonfiltered="3924" processed="3905" dbindex="14082">

Miquel Mas Gay, (Manacor 1943), ha estat campi del mon de ciclisme.

Va participar en la fundaci de la Societat Esportiva Ciclista de Manacor, actualment Penya Ciclista.

 Victries.
1962 Campi d'Espanya de fons en pista.
1962 Campi d'Espanya darrera moto comercial.
1963 Campi d'Espanya darrera moto comercial.
1965 Campi del mn darrera moto stayer a Sant Sebasti.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35983" title="Vuit" nonfiltered="3925" processed="3906" dbindex="14083">

El vuit o huit s el nombre natural que segueix al set i que precedeix al nou. S'escriu 8 en xifres rabs, VIII en les romanes i   en les xineses.
El prefix que el designa s octo-.

Ocurrncies del vuit:
 s el nombre atmic de l'oxigen.
 Inclinat s el smbol de l'infinit.
 s el nombre de la sort per al poble xins.
 Sn vuit els pasos que cal seguir en el budisme per assolir el nirvana.
 Designa el signe del zodac de l'escorp.
 s la xifra inscrita a la bola negra del billar.
 Representa el mes d'agost.
 Els anys de l'EGB.
 Hi ha vuit bits en un byte.

 Indica poder a la numerologia occidental.
 Designa l'any 8 i el 8 aC.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35984" title="Nou" nonfiltered="3926" processed="3907" dbindex="14084">


El contrari de vell. .
Botnica: ;
La nou o ncula s un tipus de fruit. Vegeu: Nou (fruit).
El fruit del noguer. Vegeu: Nou (fruit del noguer).
Matemtiques: un nombre. Vegeu el nombre nou.
Per a l'any 9 dC, vegeu 9.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35986" title="Saint Kitts i Nevis" nonfiltered="3927" processed="3908" dbindex="14085">



Saint Kitts i Nevis (en angls Saint Kitts and Nevis) s un estat insular del Carib a les illes de Sotavent, constitut per les illes de Saint Kitts i Nevis. s a uns 350 quilmetres a l'est de Puerto Rico i els vens ms propers sn les illes de Sint Eustatius (Antilles Neerlandeses) al nord-est, Antigua i Barbuda a l'est i sud-est i Saint-Barthlemy, una dependncia de Guadeloupe, al nord. La capital s Basseterre.

Tamb ha estat tradicional dir-ne Saint Christopher i Nevis, ja que l'illa principal, Saint Kitts, abans s'anomenava Saint Christopher (s a dir, "Sant Cristfol"). D'altra banda, el nom de l'illa de Nevis deriva originriament de l'espanyol Nuestra Seora de las Nieves, "Mare de Du de les Neus". 

La poblaci, que s'apropa als 40.000 habitants, s de raa negra en un percentatge que supera el 90%.

El turisme i les finances internacionals sn la principal font d'ingressos de l'estat.

Originalment les colnies britniques de Saint Kitts i Nevis, juntament amb Anguilla, es convertiren en un sol estat lliure associat, el 1967. Anguilla es va rebellar i se li va permetre la separaci el 1971. Saint Kitts i Nevis aconseguiren la  independncia el 1983. L'agost del 1998, una votaci a Nevis amb l'objectiu d'independitzar-se no va arribar als dos teros de majoria necessaris.

Al setembre del 1998, l'hurac Georges va provocar aproximadament 445 milions de dlars en danys i va frenar el creixement del PIB d'aquell any.

 Poltica .
Malgrat estar constituda per noms dues unitats, Saint Kitts i Nevis s una federaci asimtrica. D'una banda hi ha l'illa de Nevis, amb un govern propi, i de l'altra, l'illa de Saint Kitts, que depn del govern federal.

El sistema de govern de Saint Kitts i Nevis s de carcter parlamentari. L'Assemblea Nacional s unicameral i t la seva seu a Saint Kitts. L'executiu federal s dirigit pel primer ministre, que s nomenat formalment pel governador general -representant de la corona britnica- d'acord amb els resultats electorals.

La Constituci d'aquest estat reconeix el dret de secessi de Nevis. La iniciativa correspon exclusivament a la cambra legislativa de Nevis, que l'haur d'aprovar per una majoria de dos teros. Posteriorment es celebraria un referndum, on tamb dos teros dels votants haurien de ser favorables a la secessi. Aquest mnim de dos teros va fer que fracass la iniciativa secessionista l'any 1998, quan noms el 61,7% dels vots van ser favorables a la independncia (amb una participaci electoral del 58%).

 Bibliografia .
REQUEJO COLL, Ferran (2005). Pluralisme i autogovern al mn: per unes democrcies de qualitat. Vic: Eumo, pp. 123-125.








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35988" title="Salvador Bov i Salvador" nonfiltered="3928" processed="3909" dbindex="14086">
Salvador Bov (Reus, 1869   Badalona, 1915), fou un canonge expert en la vida i obra de Ramon Llull. Al sortir del seminari fou destinat a Martorell i ms tard a Terrassa i a la Seu d'Urgell el 1909. La seva obra s polmica tot i que cabdal en els estudis sobre Llull. Entre les seves obres destaquen Assaig histric crtic sobre el canonge Pau Claris (1894), Assaig crtic sobre el filsof barcelon En Ramon Sibiude (1896) i Institucions de Catalunya (1895), les tres premiades als Jocs Florals; sobre Llull, Les doctrines lullianes en el congrs universitari catal (1904), El sistema cientfico luliano (1908) i La Filosofia nacional de Catalunya (1902). Va fundar i dirigir La Revista lulliana (1901-1905). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35989" title="Agust Cerd i Argent" nonfiltered="3929" processed="3910" dbindex="14087">


Agust Cerd i Argent s un poltic valenci, diputat des de l'any 2004 i president d'Esquerra Republicana del Pas Valenci des de la seva refundaci al setembre de l'any 2000. Va nixer a Canals (la Costera) el 8 de desembre de 1965.

En la seva joventut va ser membre del secretariat permanent del Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA) de 1983 a 1988 i membre fundador de la Assemblea d'Estudiants Nacionalistes (AEN). El 1985 ingressa en el Moviment de Defensa de la Terra i posteriorment ingressa en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) el 1985 romanent en ell fins el 1993 i arribant a formar part de la seva executiva. Durant aquest perode s un dels fundadors de l'organitzaci independentista juvenil Maulets.

El 1987 va ser contractat per la Fundaci Ausis March, entitat organitzadora dels Premis Octubre, per a ocupar-se de la classificaci de 10.000 documents que conformen l'arxiu actual dels Moviments Socials i Obrers, el ms important fons documental sobre els moviments socials i poltics valencians.

s membre d'Acci Cultural del Pas Valenci (ACPV) des de 1984, associaci de la qual va arribar a ser gerent entre 1992 i 1996 i del butllet de la qual es va fer crrec com director a l'octubre de 1989. Tamb ha estat coordinador del Casal Jaume I de Valncia. s membre de la Societat Catalana de Geografia, de Ca Revolta i de la Societat Coral El Micalet.

El 5 de maig de 1995 va ser un dels encarregats de l'organitzaci d'una manifestaci a Valncia entorn de la plataforma cvica Bloc de Progrs Jaume I. El 1997 inaugura el que seria el primer dels vint-i-cinc Casals Jaume I, el d'Alacant. El 1999 funda, juntament amb altres personalitats provinents del Bloc de Progrs Jaume I, el Front pel Pas Valenci, organitzaci que concorrer a les eleccions espanyoles de 2000 coaligada amb Esquerra Republicana, llista en la qual va anar com nmero u per la circumscripci de Valncia.

Al juliol de 2000 el Front pel Pas Valenci s'integra a Esquerra Republicana. Al setembre del mateix any es crea Esquerra Republicana del Pas Valenci fruit de la unificaci del Front amb ERC. En aquell Congrs Fundacional, va ser triat president d'ERPV i com a tal s tamb membre de les executives nacional i permanent del partit. Va ser cap de llista per Valncia en les eleccions valencianes de 2003 i en les eleccions espanyoles de 2004 obtingu acta de diputat per Barcelona.

s president de la Comissi Mixta de Relacions amb el Defensor del Poble, portaveu a la Comissi de Justcia i a la Comissi d'Interior.

Enllaos externs.
Agust Cerd;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35990" title="Myanmar" nonfiltered="3930" processed="3911" dbindex="14088">

Myanmar (tradicionalment anomenat Birmnia) s un pas del sud-est d'sia, que limita al  nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tailndia, al nord-oest amb Bangla Desh i l'ndia (estats d'Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l'oest amb el mar d'Andaman i el golf de Bengala. Des del novembre del 2005 la capital s Naypyidaw en substituci de Yangon (abans anomenada Rangun).

 Geografia .
Birmnia, amb una rea total de 678.500 km (261,970 milles quadrades), s el pas continental ms gran del sud-est asitic, i el 40 ms gran del mn, (desprs de Zmbia). s una mica ms petit que l'estat de Texas als EUA i una mica ms gran que l'Afganistan.

Est situat entre la divisio Chittagong  de Bangladesh i els estats d'Assam, Nagaland i Manipur de l'ndia al nord-oest. Comparteix les seves fronteres ms llargues amb el Tibet i Yunnan de la Xina al nord-est en un total de 2.185 km (1.358 milles). Birmnia  limita amb Laos i Tailndia al sud-est. Birmnia t  1.930 km (1,199 milles) de lnia costanera contigua al llarg del Golf de Bengala i el Mar d'Andaman al sud-oest i el sud, la qual forma un ter del seu permetre total.
El delta Irrawaddy, amb aproximadament 50.400 km (19.500 milles quadrades) d'rea, s'utilitza en gran part per al cultiu de l'arrs.]]

Al nord, les muntanyes Hengduan Shan formen la frontera amb la Xina. Hkakabo Razi, situat al Kachin State, amb una elevaci de 5.881 m (19.295 peus), s el punt ms alt de Myanmar. Tres serralades, anomenades el Rakhine Yoma, el Bago Yoma, i l'altipla  Shan existeixen dins de Birmnia, totes les qual discorren en direcci nord-sud des de l'Himlaia.Les serralades divideixen Birmnia en tres conques fluvials, ocupades pels rius Ayeyarwady, Salween (Thanlwin), i el Sittang. 

El riu principal s l'Irauadi (o Irrawaddy, o Ayeyarwady), de gaireb 2.170 quilmetres de longitud, que travessa el pas de nord a sud i t una conca ampla que abasta la major part de Birmnia i s habitada per gran part de la poblaci. s navegable en uns 1.450 km i acaba dividit en nou braos en un ampli delta al golf de Martaban, on tamb desemboca el Sittang. El delta de l'Irauadi s un territori ideal pel conreu de l'arrs, suficient per abastir les necessitats del pas, mentre que el riu representa una important via de comunicaci.
Un altre riu important s el Salween, que s ms llarg que l'Irauadi per t la conca ms reduda i s poc navegable per la seva poca profunditat.
Les planes frtils es troben a les valls situades entre las cadenes muntanyoses.  La major part de  poblaci de Birmnia viu a la vall Ayeyarwady, que se situa entre el Rakhine Yoma i l'altipl Shan.

Gran part del pas s troba situat entre el Trpic de Cncer i l'equador. s situa sota la influncia del mons asitic, rebent les seves regions costeres per sobre dels 5.000 mm de pluja a l'any. Les precipitacions anuals a la regi de delta sn aproximadament de 2.500 mm, mentre que la mitjana de precipitacions anuals en la zona Seca, que est situada a Birmnia central, es de menys de 1.000 mm. Les regions del nord del pas sn les ms fresques, amb temperatures mitjanes de 21 C. La costa i les regions de delta tenen temperatures mitjanes de 32 C.




 Histria .
 Regnes i colnia britnica .
Des del segle III aC fins al segle XV els pegu, els ava, els Mon i altres desapareguts com els pyu s'anirien perpetrant en dinasties i pobles en guerres entre ells que comprendrien territoris relativament unificats com el Regne de Paguen. Per no seria fins a la Dinastia Toungoo (1531-1752) que es va iniciar un procs que conduiria a la unificaci del pas, passant per altres dinasties que mantindrien la uni.
L'Imperi Britnic, desprs d'ocupar diverses provncies cap a 1862, domin tot el territori i en 1886 va establir un protectorat colonial. Durant la II Guerra Mundial va ser ocupada pels japonesos, per va ser represa per Gran Bretanya en 1945. En 1948 el Regne Unit es va veure obligat a concedir la independncia.

 Comunisme .
En 1949 es va produir una sublevaci comunista dominada pel Govern de U Nu. Des de 1962 es va imposar un rgim militar encapalament pel general Ne Win que va derrocar a U Nu. Desprs d'aprovar-se una nova Constituci, que va definir al pas com "Repblica Socialista" (gener de 1974), al mar de 1974 Ne Win va ser escollit president de la Repblica. Reelegit al mar de 1978, va dimitir al juny de 1981 (el va succeir el general San Yun); per va seguir al front el poders partit nic del pas fins una revoluci que demanava la democrcia d'agost a setembre de 1988 i que va acabar amb la formaci d'un govern militar amb el General Saw Maung al capdavant d'este.

 Rgim militar .
En 1989 el govern militar fruit d'un colp d'Estat en 1988, va canviar el nom del pas pel de "Uni de Myanmar". Este canvi va ser i s rebutjat pels opositors de l'actual govern, tant dins com fora del pas, que afirmen que el govern no tenia l'autoritat per a realitzar tal canvi. El ttol d'Uni de Myanmar s reconegut per les Nacions Unides i per la Uni Europea, per rebutjats per alguns governs.
En 1990 es van dur a terme eleccions lliures per primera vegada en quasi 30 anys, per l'mplia victria del NLD, el partit d'Aung San Suu Kyi va ser anullada pels militars, els quals es van refusar a renunciar al poder.
Una de les figures principals de la histria birmana del segle XX va ser el general Aung San, fundador de l'exrcit i figura de la llibertat. San va passar d'estudiant a activista. La seua filla Aung San Suu Kyi va ser premi Nobel de la Pau de 1991 convertint-se en icona de la democrcia, la pau mundial i la llibertat. La tercera figura de Birmnia ms reconeguda del mn s U Thant, que va ocupar el crrec de secretari general de les Nacions Unides durant dos perodes. Birmnia va patir tamb el terratrmol de l'Oce ndic de 2004.

En temps recents, han ocorregut nombrosos enfrontaments entre les minories tniques dins del propi pas i els habitants encara viuen en pobresa i dictadura. Els militars violen, esclavitzen, torturen i maten impunement a moltes persones, a vegades noms per cantar canons prohibides. La repressi militar se centra majoritriament en les minories tniques, com els Karen.
El govern de Birmnia ignora completament els reclams dels pasos vens, que demanen obrir un procs de democratitzaci. Este procs tamb s reclamat per Estats Units davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Esta organitzaci ha sollicitat en nombroses ocasions a les autoritats militars que alliberen la lder opositora i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, que roman detinguda en arrest domiciliari i davall una estricta custdia, des de 1996.

 Subdivisi administrativa .

 Estats .
Chin, capital Hakha ;
Kachin , capital Myitkyina ;
Kayah, capital Loikaw ;
Kayin (Karen),  capital Hpa-an  ;
Mon, capital Mawlamyine ;
Rakhine, capital Sittwe (Akyab);
Shan, capital Taunggyi ;

 Provncies .
Ayeyarwady, capital Pathein ;
Bago, capital Bago ;
Magway, capital Magway ;
Mandalay, capital Mandalay ;
Sagaing, capital Sagaing ;
Tanintharyi, capital Dawei ;
Divisi de Yangon, capital Yangon;

 Demografia .
La majoria de la poblaci la formen els bamar o birmans, que sn uns 28 milions, de religi budista i que parlen el birm. La resta de grups tnics de Myanmar, exclosos els residents estrangers, sn els segents (nom, nombre, religi predominant, llengua prpia): 

Achang o Maingtha, 3.000, religi tradicional, achang. ;
Akha o Ekaw, 150.000, religi tradicional i cristians, akha.
Anal, 12.000, cristians, anal.
Anu, 1.000, religi tradicional, anu.
Arakanesos Rakhine, 3.500.000, budistes, arakans.
Bania, 1.000, hunduistes, gujarat.
Bania Jains, 1.000, jains, gujarat.
Bengal, 250.000, musulmans, bengal.
Bulang o Blang, 500, budistes, blang.
Chak, 1.000, budistes, chak.
Chaungtha, 170.000, budistes, chaungtha.
Dainet, 30.000, budistes, dainet (?).
Danau, 110.000, budistes, danau.
Derung, 10.000, budistes, nung.
Gangte, 7.000, cristians, gangte.
Gujarat, 35.000, hinduistes, gujarat.

Gitanos de mar o moken, 10.000, religi tradicional, moken.
Hani, 210.000, religi tradicional, hani.
Hindi, 125.000, hinduistes, hindi.
Hrangkhol, 10.000, religi tradicional, hrangkhol.
Hui o panthay, 10.000, musulmans, xins mandar.
Intha, 150.000, budistes, intha.
Kado, 170.000, religi tradicional, kado.
Karen brek, 25.000, cristians, karen-brek.
Karen geba, 54.000, cristians, karen-geba.
Karen gheko, 15.000, cristians, karen-geko.
Karen lahta, 10.000, religi tradicional, karen-lahta.
Karen negres o Pa-O, 750.000, budistes, karen i pa'o.
Karen s'gaw o paganyaw, 1.700.000, cristians, karen-sgaw.
Karen yinchia, 10.000, religi tradicional, yinchia.
Karenni kayah, 300.000, budistes, kayah.
Karenni manumanaw, 10.000, cristians, karen-manumanaw.
Karenni padaung, 60.000, budistes, kayan.
Karenni paku o mopwa, 10.000, religi tradicional, karen-paku.
Karenni payai o bghai, 25.000, religi tradicional, karen-bwe.
Karenni Yinbaw 10.000, religi tradicional, Karen-Yinbaw    ;
Karenni Yintale 10.000, religi tradicional, Karen-Yintale ;
Karenni Zayein 15.000, religi tradicional, Karen-Zayein  ;
Katxin o Jingpho 800.000, cristians, Jingpho   ;
Khampa o Deqen 1.000, budistes, Tibet i Khams    ;
Khamti Shan o Khampti 75.000, budistes, Khamti    ;
Khmu o Pouteng 100.000, religi tradicional, Khmu    ;
Khun 120.000, budistes, Khun    ;
Kiorr 10.000, budistes, Kon Keu    ;
Kiorr Samtao 6.000, Budistes, Samtao    ;
Lahu Shi o Lahu grocs o Kuts 10.000, budistes, Lahu-Shi    ;
Lahu (Lahu negres) 150.000, cristians, Lahu    ;
Lama 5.000, religi tradicional, Lama;
Laopang  10.000, religi tradicional, Laopang    ;
Lashi o Letsi 75.000, religi tradicional, Lashi    ;
Lisu (Lisu negres) 5.000, religi tradicional, Lisu    ;
Lisu 160.000, cristians, Lisu    ;
Lopi 5.000, religi tradicional, Lopi    ;
Lu o Tai Lu 300.000, budistes, Lu    ;
Lushai o Mizo 20.000, cristians, Mizo    ;
Mahei 35.000, religi tradicional, Mahei;
Malayali 25.000, hinduistes, Malayalam    ;
Manipurs o Ponna 25.000, Hinduistes, Meitei    ;
Maru o Laungwaw 150.000, religi tradicional, Maru    ;
Mru o Mro 35.000, budistes, Mru    ;
Naga Khiamngan 5.000, religi tradicional, Naga-Khiamniungan    ;
Naga Konyak 2.000, cristians, Naga-Konyak    ;
Naga Tangsa o Rangpan 10.000, cristians, Naga-Tase    ;
Naga Yimchungru 5.000, cristians, Naga-Yimchungru    ;
Nepalesos 300.000, Hinduistes, Nepals   ;
Norra o Nora 10.000, religi tradicional, Norra    ;
Orisi 120.000, hinduistes, Oriya    ;
Palaung o Shwe Daurats 150.000, Budistes, Palaung o Shwe    ;
Palaung Mon Talaing 1.200.000, budistes, Mon    ;
Palaung Riang-Lang  50.000, religi tradicional, Riang    ;
Palaung Rumai 220.000, budistes, Palaung-Rumai    ;
Palaung Bonglong 275.000, budistes, Palaung-Pale    ;
Palu 5.000, religi tradicional, Palu    ;
Phun o Hpon 5.000, religi tradicional, Hpon    ;
Punjabs 60.000, Hinduistes, Panjab  ;
Purum 1.000,  religi tradicional, Purum    ;
Pwo Orientals 1.300.000, religi tradicional, Karen-Pwo Oriental    ;
Pwo Occidental 250.000, budistes i cristians, Karen-Pwo Occidental    ;
Pyen 1.000, religi tradicional, Pyen    ;
Ralte 25.000, cristians, Ralte    ;
Rawang o Nung 150.000, cristians, Rawang    ;
Rohingya 1.000.000, musulmans, Chittagoni    ;
Sansu 5.000, religi tradicional, Sansu    ;
Shan Orientals 10.000, religi tradicional, Tai Nua    ;
Shan o Thai Yai 3.500.000, budistes, Shan    ;
Meo (Meo Blaus) 15.000, religi tradicional, Hmong Njua    ;
Tai Doi 100, budistes, Tai Doi (?)   ;
Tai Loi 1.500, budistes Tai Loi    ;
Tai Nua (Shans Xinesos) 110.000, budistes, Tai Nua    ;
Taman 15.000, religi tradicional, Taman    ;
Tamang 5.000, budistes, Tamang    ;
Tamils 150.000, hinduistes, Tamil    ;
Tangkhul 20.000, cristians, Naga-Tangkhul    ;
Taungyo o Dawe 500.000, budistes, Taungyo    ;
Tavoyan 100.000, budistes, Tavoyan    ;
Telugus 125.000, hinduistes, Telugu    ;
Tai 40.000 Budistes, Tai    ;
Thet 25.000, budistes, Kado    ;
Tulung o Drung 60.000, religi tradicional, Drung    ;
Vaiphei 10.000, cristians, Vaiphei    ;
Wa o Kawa 700.000, religi tradicional, Wa    ;
Welaung 10.000, religi tradicional, Welaung    ;
Wewaw 25.000, religi tradicional, Wewaw   ;
Xin Asho o Khyeng 12.000 cristians, Xin-Asho    ;
Xin Bawm 3.000, cristians, Xin-Bawm    ;
Xin Xindwin 28.000, religi tradicional, Xin-Xinbon    ;
Xin Daai 34.000, religi tradicional, Xin-Daai    ;
Xin Falam 140.000, cristians, Xin-Falam    ;
Xin Haka o Baungshe 125.000, cristians, Xin-Haka    ;
Xin Khumi, 100.000, cristians, Nga La    ;
Xin Khumi Awa 50.000, cristians, Xin-Khumi Awa    ;
Xin Kuki o Thado-Kuki 35.000, cristians, Xin-Thado    ;
Xin Mara o Lakher 25.000, cristians, Xin-Mara    ;
Xin Mun o Xinbok 50.000, religi tradicional, Xin-Mun    ;
Xin Ngawn 20.000,, cristians, Xin-Ngawn    ;
Xin Paite 15.000, cristians, Xin-Paite    ;
Xin Senthang 24.000, religi tradicional, Xin-Senthang    ;
Xin Siyin o Sizang 15.000, cristians, Xhin-Siyin    ;
Xin Tawr 1.000, religi tradicional, Xin-Tawr    ;
Xin Tiddim 230.000, cristians, Xin-Tedim    ;
Xin Zotung 50.000, cristians, Xin-Zotung    ;
Xinesos Han o Cantonesos 150.000, budistes, Xins-Yue    ;
Xinesos Han o Hakka 35.000, budistes, Xins-Hakka    ;
Xinesos Han o Mandarins 1.400.000, budistes, Xins-Mandar   ;
Xinesos Han o Min Nan 200.000, budistes, Xins-Min Nan   ;
Yangbye o Yangye 25.000, budistes, Yangbye    ;
Yos 5.000, religi tradicional, Yos    ;
Zaiwa o Atsi 35.000, religi tradicional, Zaiwa    ;
Zo 40.000, cristians, Zome;
 Referncies .


 Vegeu tamb .
Associaci per la Uni, la solidaritat i el desenvolupament.
Front Nacional Democrtic;
Xinlone, el joc tradicional de Myanmar.
Revoluci safr;
Cicl Nargis;

 Enllaos externs .
 Free Burma! International Bloggers' Day for Burma on the 4th of October;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35992" title="Ileana Cotrubas" nonfiltered="3931" processed="3912" dbindex="14089">
Ileana Cotrubas (Galati, 9 de juny de 1939) es una soprano romanesa. Ha destacat especialment en les seves interpretacions de la La Traviata i La Bohme. 

 Primers anys .
Va crixer en una famlia molt musical i son pare, Vasile, era un tenor en un cor d'aficionats. La carrera musical de Cotrubas va comenar als 9 anys, quan es va fer membre d'un cor infantil d'una rdio. Als 11 anys, n'era un dels seus solistes principals.

Quan  la seva famlia es va traslladar a Bucarest al 1952, es va inscriure a la "Scoala Speciala de Musica" per als nens musicalment dotats. Va continuar els seus estudis vocals fins al 1958 en qu, a l'edat de 19 anys, la varen acceptar al "Conservatori  Ciprian Porumbescu", on va estudiar amb Constantin Stroescu. 

 Els inicis de la carrera .
El 1964 va fer el seu debut a l'pera de Bucarest en el rol d'Yniold a Pellas et Mlisande, de Debussy. Amb l'pera de Bucarest, va ampliar el seu repertori fent, entre d'altres, l'Oscar a Un ballo in maschera , la Gilda a Rigoletto , i Blondchen a En rapte en el serrall.

El 1965, Cotrubas va guanyar el reconeixement internacional a 's-Hertogenbosch, Pasos Baixos, on va guanyar el primer premi d'pera, lied i oratori en una competici local. L'any segent, va guanyar una competici de la radio-televisi a Munic i, durant els segents anys, va fer debuts a les principals peres d'Europa. Tamb, el 1969, va fer el seu debut britnic en el Festival de Glyndebourne amb la Mlisande, i l'any segent, el seu debut a la Royal Opera House Covent Garden de Londres amb la Tatiana a l'pera Eugene Onegin.

Cotrubas va firmar un contracte de tres anys amb l'pera de l'Estat de Viena el 1970. Durant aquest temps, va interpretar els papers de Susanna a Les noces  de Fgaro, Zerlina al Don Giovanni, Violetta a La Traviata, Mim a La Bohme, i Sophie a Der Rosenkavalier. El seu contracte li va permetre cantar en altres teatres, i el 1973 va fer el seu debut als Estats Units d'Amrica a l'pera Lrica de Chicago, fent la Mim.

 Reconeixement internacional .
Al gener de 1975, Ileana Cotrubas va esdevenir una estrella internacional quan va substituir Mirella Freni a La Scala de Mil amb la Mim. Va haver de  volar des de la seva casa de Kent i arrib 15 minuts abans de la estrena. L'aplaudiment que va seguir la seva primera ria va ser fantstic i la seva interpretaci va ser aclamada pels crtics i el pblic per igual.

Ileana Cotrubas va fer el seu debut a l'pera Metropolitana de Nova York el 1977 amb la Mim; la producci comptava tamb amb Josep Carreras i Renata Scotto. Va tornar durant la temporada 1977-78 fent la Gilda del Rigoletto en un muntatge televisat, i interpretant la Violetta amb Plcido Domingo la temporada 1980-81.

Ileana Cotrubas ha interpretat la Micaela de Carmen, i la Leila a Els pescadors de perles, ambdues peres de Bizet. 

Cotrubas es tamb coneguda per ser molt exigent en el tracte amb directors i collegues. Algunes vegades ha canviat la producci quan no li agradava el director.

Ileana Cotrubas, ja retirada, continua donant classes de cant arreu del mn, i es mestra de talents com la cantant romanesa Angela Gheorghiu. Es va casar amb el msic Manfred Ramin el 1972.

 Enllaos externs .
Base de dades del Met;
Biografia;
Biografia amb fotos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35993" title="Pere Cavall Llagostera" nonfiltered="3932" processed="3913" dbindex="14090">
Pere Cavall Llagostera fou un periodista i dramaturg catal nascut a Reus el 1880. Redactor en cap de diversos setmanals i del diari Lo Somatent. Les seves obres dramtiques principals son Sagetes d or (1898), Justcia de la Terra (1898), La Cegueta, Flor boscana, Promesa d amor, Aubada i Pesta (1906), Els Mesquins, La Gbia i Brossa. El 1909 va ser elegit regidor i fou el primer representant electe del nacionalisme republic. President del centre de Lectura de Reus (1915-1922), promotor del FRN i editorialista de Foment. Fou comissari de la Generalitat a Tarragona durant la Repblica (1932). Va morir el 1939. T un carrer dedicat a la seva ciutat natal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35995" title="Vilanova" nonfiltered="3933" processed="3914" dbindex="14091">

Geografia.
Catalunya.
Vilanova de l'Aguda, municipi de la Noguera;
Vilanova d'Alpicat, nom amb qu tamb s conegut Alpicat, al Segri;
Vilanova de la Barca, municipi del Segri;
Vilanova de Bellpuig, municipi del Pla d'Urgell;
Vilanova del Cam, municipi de l'Anoia;
Vilanova d'Escornalbou, municipi del Baix Camp;
Vilanova de Mei, municipi de la Noguera;
Vilanova de Prades, municipi de la Conca de Barber;
Vilanova de la Roca, nom amb qu tamb s coneguda Vilanova del Valls, al Valls Oriental;
Vilanova de Sau, municipi d'Osona;
Vilanova de Segri, municipi del Segri;
Vilanova del Valls, municipi del Valls Oriental;
Vilanova de Vilamajor, antiga denominaci del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, al Valls Oriental;
Vilanova i la Geltr, municipi del Garraf, capital de la comarca;

Catalunya Nord.
Vilanova de Ra, municipi del Rossell;
Vilanova de la Ribera, municipi del Rossell;

Pas Valenci.
Vilanova d'Alcolea, municipi de la Plana Alta;
Vilanova de la Reina, municipi de l'Alt Millars;
Vilanova del Grau, nom amb qu antigament es coneixia el Grau de Valncia;
Raval de la Vilanova, antic suburbi de la ciutat de Valncia al costat de les muralles del nord;

Altres.
Vilanova de Arousa, municipi de Galcia, a la provncia de Pontevedra;
Vilanova d'ssera, municipi de la Ribagora, a la vall de Benasc;
Vila Nova de Gaia, ciutat portuguesa vena de Porto;

Personatges.
Arnau de Vilanova, metge valenci (1238-1311);
Emili Vilanova, escriptor barcelon (1840-1905);
Jordi Vilanova, poltic empordans (1927-1983);
Mart Vilanova, poltic empordans (1897-1930);
Xavier Vilanova, dermatleg barcelon (1902-1965);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35996" title="Antnia Abell Filella" nonfiltered="3934" processed="3915" dbindex="14092">
Antnia Abell Filella fou una feminista nascuda a Reus el 1913. Propagandista del Foment el 1932. Collabora a Foment, La dona catalana i La Jornada. El 1936 va entrar a la conselleria de Treball. Al final de la guerra fou empresonada fins el 1941. Va morir a Reus el 1984.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35997" title="Artemi Aiguader i Mir" nonfiltered="3935" processed="3916" dbindex="14093">
Artemi Aiguader i Mir fou un poltic catal nascut a Reus el 1889, germ de Jaume Aiguader i Mir. El 1917 va ser elegit regidor pel Centre Republic Catalanista, per el 1922 ingress a Estat Catal. El 1931 fou director de Correus i desprs va exercir altres crrecs. Quan esclat la Guerra civil espanyola fou membre del Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya. El 1937 va ser conseller de Seguretat Interior al govern Companys durant els fets de maig de 1937, on va tenir una actuaci controvertida, i els militants del POUM l'acusaren de passivitat en la detenci d'Andreu Nin i Prez. El 1939 va marxar a l'exili a Mxic on va morir el 1946.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="35999" title="Jaume Aiguader i Mir" nonfiltered="3936" processed="3917" dbindex="14094">
Jaume Aiguader (o Aguad) i Mir fou un metge i poltic catal nascut a Reus el 1882, germ d'Artemi Aiguader i Mir. Fou amic de Salvador Segu i Francesc Layret. Afiliat inicialment a la Uni Socialista de Catalunya, ingress posteriorment a Estat Catal. 

Durant la dictadura de Primo de Rivera fou empresonat i el 1930 participa en el Pacte de Sant Sebasti. El 1931 va fundar amb altres l'Esquerra Republicana de Catalunya i al abril fou elegit regidor per Barcelona i seguidament designat alcalde de la ciutat fins el 1933. Reelegit regidor en les eleccions del 1933, fou empresonat per la seva participaci en els fets del sis d'octubre de 1934 i reelegit altre cop el 1936. Tamb fou diputat a Corts espanyoles a les eleccions de 1931, 1933 i 1936.

Durant la guerra civil espanyola fou ministre sense cartera del segon govern de Francisco Largo Caballero (1936), i ministre de Treball i Assistncia Social al govern de Juan Negrn Lpez (1937), crrec que va mantenir a la reorganitzaci del govern de 1938 per va dimitir l'agost d'aquell any en solidaritat amb Manuel de Irujo Ollo. El 1939 va marxar a l'exili a Frana, i el 1941 a Mxic, collaborant en diverses revistes. 

Entre les seves obres algunes de carcter mdic (Aspecte social de les infeccions sexuals en el matrimoni, 1912); entre les politiques Amb Catalunya i per Catalunya 1930; i Catalunya i la revoluci, 1931; va escriure tamb una biografia de Miguel Servet publicada pstumament el 1945. Va morir a Mxic el 1943.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36000" title="Pere Balagu i Martorell" nonfiltered="3937" processed="3918" dbindex="14095">
Pere Balagu i Martorell fou un empresari i poltic catal nascut a Reus el 1895. Escriptor d obres teatrals. Fou regidor el 1913 pels nacionalistes republicans. Editorialista de Foment. President del Centre de Lectura de Reus el 1936. Va morir el 1957.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36001" title="Pere Barrufet Puig" nonfiltered="3938" processed="3919" dbindex="14096">
Pere Barrufet Puig fou un metge i poltic catal nascut a Reus el 1878. Va atendre gratutament als obrers alCentre de Lectura de Reus del que fou directiu. Fundador del Foment Nacionalista de Reus (FRN) i regidor a l'ajuntament de 1911 a 1915. Va morir el 1967.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36002" title="Josep Borrs i Messeguer" nonfiltered="3939" processed="3920" dbindex="14097">
Josep Borrs i Messeguer fou un comerciant i poltic nascut a Reus el 1893. Alcalde de Reus el 1934 fou empresonat arrel dels fets del sis d'octubre per va recuperar l'alcaldia breument el 1936. Va morir a l'exili de Mxic en data desconeguda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36004" title="Maria Elena Fornis Mercad" nonfiltered="3940" processed="3921" dbindex="14098">
Maria Elena Fornis Mercad fou una poltica i mestra de catal nascuda a Reus el 1912, militant feminista, que va destacar al Foment del 1936 al 1939. Collaboradora de Foment. Va morir el 1999.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36006" title="Sima Qian" nonfiltered="3941" processed="3922" dbindex="14099">

Sima Qian (pinyin: S m  Qi n, Wade-Giles: Ssu-ma Ch'ien) (Longmen, c. 145 aC - 85 aC) va ser, probablement, l'historiador xins ms influent d'aquest pas. 

Sima Qian va heretar del seu pare, Sima Tan, el crrec de gran historiador de la cort dels Han (dinastia al poder des de 206 aC fins a 208 dC) i el projecte d escriure una gran histria de l Imperi, titulada Shij ("Registres histrics", tamb tradut a vegades com "Records histrics" o "Memries histriques"). Si b el crrec comportava molt poc poder real, aquest li proporcionava una posici privilegiada per a observar el funcionament intern de l Imperi. A ms, li donava accs als arxius imperials, aix com tamb l oportunitat de realitzar llargs viatges durant la seva joventut, que el dugueren a tots els racons de la Xina per a recollir una gran varietat de tradicions orals.

Recopilada, doncs, tanta informaci diversa, Sima Tian inici la redacci de la seva obra, patrocinada per l emperador Han Wudi (141 aC   87 aC), l any 109 aC. Tot i que la intenci de l emperador era que aquesta magnifiqus per sempre ms el seu regnat, la postura de Sima Tian s an distanciant progressivament de la de l emperador, del qual desaprovava una poltica exterior expansionista que no feia ms que esgotar el pas i el cmul de supersticions i prctiques mgiques de qu s envoltava, cada cop ms, el sobir.  

L any 93 aC, Sima Qian sort pblicament en defensa del general Li Ling, responsabilitzat per la derrota en la guerra contra la gran confederaci tribal que els pobles nmades del nord, els xiongnu, havien constitut en resposta a la creixent penetraci dels xinesos a l sia Central. Aquest fet li valgu a Sima Qian la ira de l emperador, el qual orden la seva castraci com a cstig.-- (discussi) 18:18, 12 des 2007 (CET)

La condemna a castraci era en la prctica una condemna a mort, ja que el sucidi estava considerada l'nica opci digna desprs de la mutilaci. No obstant aix, Sima Qian no es va sucidar. Va preferir vulnerar els costums religiosos de l'poca per a poder completar la seua obra. Desprs de passar tres anys a la pres va ser posat en llibertat i va continuar dedicat en cos i nima a l'escriptura dels Shij, que va completar l'any 91 aC, poc abans de morir.

s difcil emfatitzar prou la importncia de Sima Qian en l'historiografia xinesa. Gran part dels esdeveniments de les poques ms antigues de la Xina es coneixen grcies a la meticulositat dels seus escrits. La seua obra, Shij, tindria una mplia influncia sobre els historiadors posteriors i ha marcat la manera en qu els xinesos veuen la seua prpia histria.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36007" title="Joan Marca Mir" nonfiltered="3942" processed="3923" dbindex="14100">
Joan Marca Mir fou un treballador i poltic nascut a Reus el 1901. Fou regidor nacionalista el 1934 per empresonat desprs del fets del sis d'octubre. Durant la guerra va arribar a comandant. Va marxar a l'exili a Frana el 1939, i va lluitar contra els alemanys. Va morir el 1990.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36009" title="Llus Mas i Oss" nonfiltered="3943" processed="3924" dbindex="14101">

Llus Mas i Oss fou un esportista i poltic catal, nascut a Poboleda (Priorat) el 1908. De jove es va traslladar a Reus. Va guanyar una Jean Bouin, en categories infantils i va ser un dels fundadors del Club Nataci Reus Ploms. Membre d'Estat Catal. Durant la guerra va arribar a capit i va participar a la Batalla de l'Ebre. El 1940 fou empresonat i va romandre a la pres fins el 1950, per al sortir va continuar la seva activitat antifranquista i catalanista. Va morir a Reus el 1984. La ciutat de Reus li va dedicar un carrer.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36011" title="Marian Roca i Munt" nonfiltered="3944" processed="3925" dbindex="14102">
Marian Roca i Munt fou un poltic catal nascut a Reus el 1886. Impressor, fou un dels fundadors del Foment Nacionalista de Reus i Director del diari Foment. Fou perseguit durant la dictadura de Primo de Rivera i tamb el 1934. El 1939 va marxar a l'exili i va morir a Mxic el 1976.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36014" title="Jaume Roig i Padr" nonfiltered="3945" processed="3926" dbindex="14103">
Jaume Roig i Padr fou un metge i poltic catal nascut a Reus el 1896. Collaborador habitual de Foment. El 1936 fou nomenat Director dels Servei d'evacuaci o Secretari d'assistncia. El 1939 es va exiliar i va morir a Mxic el 1969.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36015" title="Pau Sans Anfrons" nonfiltered="3946" processed="3927" dbindex="14104">
Pau Sans Anfrons fou un poltic nascut a Reus el 1908. Regidor per dues vegades (1934 i 1936) el 1934 fou empresonat arrel dels fets del sis d'octubre. El 1939 va marxar a l'exili a Frana. Va morir el 1971.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36017" title="Ludwig Mies van der Rohe" nonfiltered="3947" processed="3928" dbindex="14105">
Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgr, 1886   Chicago, 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels ms destacats del segle XX. Les caracterstiques de la seva obra queden resumides pel seu lema:  Less is more  (Menys s ms), que tantes vegades proclam. Va ser el creador de l'anomenat Estil Internacional.

 Vida .


Fou el fill d un negociant de marbres. L any 1905 es trasllad a Berln per completar els seus estudis d arquitectura. All prengu contacte amb Peter Behrens, Walter Gropius i Le Corbusier. L any 1912 obr el seu primer estudi d arquitectura a la capital alemanya.

Desprs de la Primera Guerra Mundial, on Mies van der Rohe va participar activament, la seva famlia es trenc. Va ser aleshores quan entr en contacte amb l'avantguarda del moment. Cap a l'any 1919 comen a desenvolupar projectes on es comenaven a mostrar aquells trets que posteriorment caracteritzarien la seva obra, com els gratacels de vidre i acer, o els edificis residencials de planta nica amb espai interior continu. Durant aquesta etapa, Mies comen a elaborar les seves primeres obres significatives. L any 1929 constru el Pavell d Alemanya per a la Exposici Internacional de Barcelona, considerat per a molts la seva gran obra mestra. Tamb destaca la Casa Tugendhat a Brno (Repblica Txeca), aixecada l'any 1930.

Va ser aquell mateix any, quan Mies es pos a crrec de la Bauhaus (la prestigiosa escola fundada per Walter Gropius), substituint a Hannes Mayer. L any segent, l'escola es veu obligada a abandonar Dessau i es trasllad a Berln, sota l'amenaa nazi. Finalment, l'any 1933 la Bauhaus tanc i Mies es trasllad a Estats Units, on va sser anomenat l'any 1938 director de la facultat d arquitectura de l'Illinois Institute of Technology de Chicago.

L arquitecte alemany va desenvolupar durant el perode comprs entre els anys 1940 i 1956 nombrosos projectes en aquesta ciutat, destacant el nou campus de la universitat que dirigia, on Mies fa s dels materials ms caracterstics de la seva obra, l'acer i el vidre. Tamb va sser durant aquest perode, quan project una de les seves obres ms emblemtiques, la Casa Farnsworth, situada en un prat d Illinois. Aquest edifici, amb faana de vidre i amb planta totalment difana i aixecada del terra, destaca per la seva simplicitat i la seva harmonia amb l'entorn natural que l'envolta.

Entre els anys 1948 i 1951, Mies aconsegu aixecar els seus primers gratacels. Aquests varen ser uns edificis residencials construts a Chicago, on l'arquitecte va usar el mtode del mur cortina, consistent en centrar les crregues estructurals al nucli de l'edifici i poder crear, d aquesta forma, una faana ntegrament de vidre. Uns anys ms tard, construiria el seu gratacel ms emblemtic, el Seagram Building de Nova York, on Mies perfeccion el mtode del mur cortina. Aquest edifici es considera el precursor de tot un sistema constructiu.

Anys ms tard, Mies tornaria a construir a Alemanya. Fou l'any 1968, quan aixec la Galeria Nacional de Berln, on empr novament el vidre i l'acer com a principals material

El 17 d'agost de 1969, Ludwig Mies van der Rohe mor a Chicago, deixant com a llegat tota una extensa i reconeguda trajectria com a arquitecte i una mplia obra que abarca tant el continent europeu, com l'Amrica del Nord.

 Obres representatives .

 Pavell d'Alemanya (Barcelona);
 Casa Tugendhat (Brno, Repblica Txeca);
 Casa Farnsworth (Illinois, Estats Units);
 Apartaments Lake Shore Drive (Chicago, Estats Units);
 Campus Universitat d'Illinois;
 Seagram Building (Nova York, Estats Units);
 Dominion Tower (Toronto, Canad);
 Galeria Nacional de Berln;
 IBM Building (Chicago, Estats Units);

 Enllaos externs .
 Fundaci Mies van der Rohe;
 Pgina de Mies del Museu Moma de Nova York ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36018" title="Ramon Vidiella i Balart" nonfiltered="3948" processed="3929" dbindex="14106">
Ramon Vidiella i Balart fou un advocat i poltic nascut a Reus el 1860. Fou redactor de Lo Somatent i collaborador amb altres peridics. Fou regidor a Reus, i president de la Diputaci Provincial de Tarragona. Va morir el 1927.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36041" title="Murasaki Shikibu" nonfiltered="3949" processed="3930" dbindex="14107">
Murasaki Shikibu (c. 978- c. 1014) Escriptora japonesa. Va nixer a la meitat del perode Heian com a filla del modest lletrat i literat Fujiwara no Tametoki, pertanyent a una famlia de funcionaris lletrats de la mitjana noblesa, encara que llunyanament emparentada amb la poderosa famlia Fujiwara. 



Son pare li va donar una excellent educaci, i la xiqueta va destacar per la seva intelligncia assimilant llibres que fins i tot els joves trobaven difcils. La seva infncia, emper, no va ser molt feli, perqu el seu pare va morir poc desprs del seu naixement, aix com la seva germana ms gran, de qui ella depenia. Poc desprs va casar amb un noble de semblant classe social, Fujiwara no Nobutaka, que moriria tamb deixant-li una filla. En aquest pens context va crear la seva novella El relat de Genji, de carcter realista. L'obra li va guanyar no poca popularitat, per la qual cosa  el primer ministre Fujiwara no Michinaga la va agregar a la cort de l'emperadriu Akiko com a dama de companyia fins a l'any 1013. L'any segent va morir i la seva tomba es conserva en l'antiga capital Kyoto, escenari dels recorreguts dels seus personatges.

s autora d'un diari (Murasaki Shikibu Nikki) i del Genji monogatari, (El relat de Genji), la novella psicolgica ms antiga de la literatura universal i la ms important de la literatura japonesa clssica. L'autora va viure l'esplendor de la famlia Fujiwara en el poder i la decadncia de l'era Heian, i de forma preexistencialista va advertir el buit i falsedat de la societat aristocrtica del seu temps, la mateixa que alimentava el patiment de les dones de la seva poca. La seva notable capacitat d'observaci la va fer reflectir amb realisme totes les emocions prpies del ser hum en un intent per redimir l'nima femenina atrapada en les tradicions masclistes i patriarcals de l'poca Heian. 

Genji monogatari s una extensssima narraci que refereix la vida i aventures amoroses del fictici prncep Hikaru Genji ("prncep Brillant") i les dels seus descendents al llarg de 54 captols que ocupen un total de 4200 pgines. Els primers 41 comencen amb els amors entre l'emperador Kiritsubo i una dama d'inferior rang en la seva cort, dels que naix el protagonista, Genji. Aquest mant una illcita aventura amb la seva madrastra, la dama Fujitsubo, que conclou en morir Murasaki, la dona que ms ha significat en la seva vida; junt amb aix es desenvolupa parallelament l'ascens social de Genji en la cort i la seva caiguda en desgrcia, seguida del seu exili i retorn. Els 13 captols restants (3 captols transitoris i els denominats 10 captols Uji) conten la histria dels descendents de Genji: el seu fill Kaoru i el seu nt el prncep Niou. Els amors i rivalitats d'aquests personatges continuaran la saga de Genji sense aconseguir la brillantor anterior. No obstant aix, aquest relat est viat de tot tipus de narracions episdiques que converteixen a l'obra en un vast fresc de la societat de la seva poca.

De la novella s'extreu una malenconia existencial motivada pel contrast entre el refinament aristocrtic i les belleses de la naturalesa i els patiments i misries originades i imposades als sentiments dels personatges femenins, vctimes d'una societat poligmica. El sentiment d'efimeritat que confereix a la narraci la filosofia budista que s'accentua cap al final de l'obra contribueix a aquesta sensaci. La novella est farcida de petits poemes (acostumen a tenir quatre versos), sovint sn la part ms important dels dilegs dels personatges, que se'ls envien per escrit o se'ls reciten en els moments ms emotius. 

Enllaos externs.

Pgina dedicada al Genji Monogatari. Secci La autora. En castell;
Sepulcre de Murasaki Shikibu i Ono no Takamura En angls;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36042" title="Ljubljanica" nonfiltered="3950" processed="3931" dbindex="14108">

El Ljubljanica s un riu d'Eslovnia al centre d'Europa.  Fa 41 km de llargada, dels quals ms de 20 km sn subterranis.  Passa per Ljubljana la  capital de Eslovnia i desguassa al riu Sava, que a la vegada s afluent del Danubi.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36043" title="Francesc Gras i Elies" nonfiltered="3951" processed="3932" dbindex="14109">
Francesc Gras i Elies fou un escriptor catal nascut a Reus el 1850. Fill de Pere Gras i Bellv. Va destacar com a poeta el 1882 al obtenir un premi del Ateneu Tarragon de la classe obrera. Va entrar en el periodisme i va ser corresponsal del diari La Maana de Madrid, i redactor de Crnica de Catalunya. Va publicar escrits literaris (Tardes de otoo) a Las Circunstancias, de Reus. Ms tard va publicar La Fuente de los Curutacos, La vara de la justcia (1883) i Consuelo. Com a poeta ha publicat Notas perdidas, Romances de corte i villa, i Mara-Mario. Va escriure tamb obres histriques entre elles El sitio y asalto de Tarragona el 1811, Las Ermitas del Campo de Tarragona, El periodismo en Reus en el siglo XIX, Anales de Reus i Apuntes histricos de la ciudad de Reus. El 1887 va publicar Siluetas espaolas i ms tard Siluetes d'escriptors catalans del segle XIX (el darrer volum de quatre publicat un any desprs de la seva mort). Va morir a Barcelona el 12 d'octubre de 1912.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36045" title="Sava" nonfiltered="3952" processed="3933" dbindex="14110">


El Sava s un riu d'Eslovnia, Crocia, Bsnia i Hercegovina i  Srbia,  tributari del Danubi, per la dreta, a  Belgrad. En temps de l'Imperi Rom l'anomenaren 'Savus'.  Molts el consideren el lmit nord dels  Balcans. 

El  Sava t dues fonts principals, ambdues al nord-est d'Eslovnia, als Alps. L'origen del Sava Dolinka s a Zelenci a prop de Kranjska Gora. L'altra branca del riu neix com Savica ("petit Sava") i vesa al Llac Bohinj, en sortir porta el nom de Sava Bohinjka. Les dues branques del riu conflueixen a Radovljica, i a partir d'aquest punt al riu ja se'l denomina Sava i  les terres que l'envolten sn la vall del Sava.

Els afluents ms importants, des del naixement a la desembocadura, sn els rius :Ljubljanica (que passa per Ljubljana), Savinja, Mirna, Krka, Sotla, Kupa, Lonja, Orljava, Bosut, Una, Vrbas, Ukrina, Bosna, Tinja, Lukovac, Drina i Kolubara.

Entre les ciutat banyades pel Sava hi ha Kranj, Zagorje ob Savi, Trbovlje, Hrastnik, Rade e, Sevnica, Kr ko i Bre ice en Eslovnia; Zagreb, Sisak, Slavonski Brod i upanja en Crocia; Bosanski  amac i Br ko en Bsnia i Hercegovina; Sremska Mitrovica, abac i Belgrad en Srbia.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36046" title="Amhric" nonfiltered="3953" processed="3934" dbindex="14111">



L'amhric s la llengua oficial d'Etipia, parlada per uns 21 milions de persones. Es un idioma semtic que s'escriu amb un sillabari propi. Es troben documents escrits en amhric des del segle XIV. 

Una peculiaritat gramatical s com es marca el gnere: a banda del sufix especfic, existeixen convencions culturals lligades al costum i la mida, de manera que una mateixa paraula pot ser masculina o femenina en funci del context. Les frases tendeixen a tenir el verb al final.

Actualment molts seguidors rastafaris aprenen aquest idioma perqu creuen que s sagrat.


Nom de la llengua.
El terme amhric es fruit de la traducci indirecte de la paraula original que descriu el nom de la llengua a Etipia. A Etipia l'amhric es diu amara a (llengua dels amara). Quan els anglesos van voler traduir amaraa (amar a) a l'angls van fer desaparixer el s  que ells no tenen i van convertir el nom de la llengua en Amharic. El castell tot i tenir el so i la lletra  va traduir el terme de l'angls i el va convertir en Amrico, quan li podria haver dit directament Amaria. El catal va traduir el  nom des del castell i  l'angls, aix tenim que li diem Amhric quan li haurem de dir Amarinya.


Esbs gramatical de l'amhric.

Fonologia.

Vocalisme.
L'amhric presenta set fonemes voclics recollits en la segent taula i que en la tradici autctona s'ordenen , u, i, a, e,  , o.





Bibliografia.

 Diccionaris .
 Abbadie, Antoine d' (1881) Dictionnaire de la langue amaria. Actes de la Socit philologique, t. 10. Paris.
 Amsalu Aklilu (1973) English-Amharic dictionary. Oxford University Press.  ISBN 0-19-572264-7;
 Baeteman, J.-. (1929) Dictionnaire amarigna-franais. Dir-Daoua;
 Gankin, . B. (1969) Amxarsko-russkij slovar'. Pod redaktsiej Kassa Gbr Heywt. Moskva: Izdatel'stvo `Sovetskaja ntsiklopedija'.
 Guidi, I. (1901) Vocabolario amarico-italiano. Roma.
 Guidi, I. (1940) Supplemento al Vocabolario amarico-italiano. (compilato con il concorso di Francesco Gallina ed Enrico Cerulli) Roma.
 Kane, Thomas L. (1990) Amharic-English Dictionary. (2 vols.) Wiesbaden: Otto Harrassowitz.  ISBN 3-447-02871-8;
 Leslau, Wolf (1976) Concise Amharic Dictionary. (Reissue edition: 1996) Berkeley and Los Angeles: University of California Press.  ISBN 0-520-20501-4;
 Tsmma Habt Mikael G  w (1953 Ethiopian calendar) Ksate B rhan Tsmma. Y-Amar a mzgb qalat. Addis Ababa: Artistic.
 Laura Lykowska (1998) Gramatyka jezyka Amharskiego Wydawnictwo Akademickie Dialog.


Enllaos externs.
 Diccionari amhric-angls-amhric en lnia;
 Histria de l'amhric i del seu s;
 La Bblia en amhric a St-Takla.org;
 Mostra de la llengua amhrica;
  (tamb  i );
 Creating "Zero" in the Amharic /Ge ez Numeric System;
 Els numerals etipics;
 Notcies en amhric (Voice of America);
 Gravacions cristianes en amhric al web Global Recordings;
 Bibliografia selecta comentada de la llengua amhrica al web (Michigan State University);




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36047" title="Tigrinya" nonfiltered="3954" processed="3935" dbindex="14112">

El tigrinya s una llengua etipica parlada per uns 4.5 milions de persones majoritriament pertanyents al poble tigrinya o tigray que viu a l'Eritrea central i a la Regi Tigr d'Etipia (a banda de les comunitats tigrinyfones emigrades principalment a Israel) i que gaudeix de l'estatus de llengua oficial a tots dos estats.

Esbs lingstic del tigrinya.

Histria de la llengua tigrinya i de la seva literatura.
Els primers documents escrits sn del segle XIX i per tant se sap poc sobre la histria d'aquest idioma. Per escriure'l s'usa el sillabari Gue'ez. Aquesta llengua ha influenciat molt el tigrinya en gramtica i vocabulari.

Notes i referncies.


 Bibliografia .
Amanuel Sahle (1998) . Lawrencevill, NJ, USA: Red Sea Press. ISBN 1-56902-096-5;
Dan'el Txlu Rda (1996, Eth. Cal.) . ;
 Rehman, Abdel. English Tigrigna Dictionary: A Dictionary of the Tigrinya Language: (Asmara) Simon Wallenberg Press. Introduction Pages to the Tigrinya Language ISBN 1843560062 ;
Eritrean People's Liberation Front (1985) Dictionary, English-Tigrigna-Arabic. Rome: EPLF.
----- (1986) Dictionary, Tigrigna-English, mesgebe qalat tigrinya englizenya. Rome: EPLF.
Kane, Thomas L. (2000) Tigrinya-English Dictionary (2 vols). Springfield, VA: Dunwoody Press.  ISBN 1-881265-68-4;
Leslau, Wolf (1941) Documents tigrigna: grammaire et textes. Paris: Libraire C. Klincksieck.
Mason, John (Ed.) (1996) , Tigrinya Grammar. Lawrenceville, NJ, USA: Red Sea Press.  ISBN 0-932415-20-2 (ISBN 0-932415-21-0, paperback);
Praetorius, F. (1871) Grammatik der Tigriasprache in Abessinien. Halle. ISBN 3-487-05191-5 (1974 reprint);
Txst Txl et al. (1989, Eth. Cal.) . Addis Ababa: .
Ullendorff, E. (1985) A Tigrinya Chrestomathy. Stuttgart: F. Steiner.  ISBN 3-515-04314-4;
Ze'im Girma (1983) . Asmara: Government Printing Press.

 Enllaos externs .

Entrada Tigrinya de lEthnologue;
Materials didctics per als fills d'emigrats tigrinyfons a Sucia;
Tigrinya en lnia, inclou un diccionari angls-tigrinya;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36048" title="Ugartic" nonfiltered="3955" processed="3936" dbindex="14113">
L'ugartic s una llengua semtica de la branca nord-occidental avui dia extingida que es parlava a Ugarit, Sria, des del 2000 aC. Es coneix grcies a la gran quantitat de restes trobades el 1928, amb tauletes amb signes cuneiformes que formaven un alfabet propi. A part de documents comercials i histrics, s'han trobat restes literries de gran valor. Ugarit va ser una ciutat-estat multilinge que va conquerir molts territoris vens. La importncia de l'ugartic ve per la seva relaci amb la Bblia. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36049" title="Pere Gras i Bellv" nonfiltered="3956" processed="3937" dbindex="14114">
Pere Gras i Bellv fou un dramaturg catal nascut a Reus el 1822.

Va ser notari de Falset. Va escriure la comdia Lo mismo es ella que todas (1842), i el drama Isabel Besora la Pastoreta o la Peste de Reus el 1592 (1857), i va escriure varies obres histriques sobre Reus durant el regnat d'Isabel II i la regncia de Maria Cristina. Tamb va escriure poesia a l'obra Los Trobadors nous. Va morir a Falset el 1882.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36050" title="Gabriel Ferrater i Soler" nonfiltered="3957" processed="3938" dbindex="14115">

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 1922 - Sant Cugat del Valls, 1972) escriptor i lingista catal. Va ser autor d'una de les ms rellevants obres potiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres nics reculls, Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), posteriorment aplegats en un nic volum, Les dones i els dies (1968), que va suposar el punt final d'una aventura potica inslita en el marc de les lletres catalanes.

L'erotisme franc i el pas del temps sn una constant en la seva obra. Els poemes In memoriam i Poema inacabat sn uns dels testimonis ms valuosos de la guerra civil i de les seves conseqncies. Professor de lingstica i crtica literria a la Universitat Autnoma de Barcelona, va comenar a escriure una srie d'articles de doctrina lingstica a Serra d'Or (1969-1972) sota el ttol De causis linguae, dels quals destaca l'esbs d'una teoria mtrica basada en el component fonolgic de la gramtica generativo-transformacional proposada per Noam Chomsky i Morris Halle. Va traduir al catal Der Prozess (El procs), de Franz Kafka, Language (El llenguatge), de Leonard Bloomfield, i Cartesian linguistics (La lingstica cartesiana), de Noam Chomsky. El 27 d'abril de 1972 se sucid en el seu pis de Sant Cugat, amb una mescla d'alcohol i barbitrics.

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Gabriel Ferrater, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
Recull de poemes de Gabriel Ferrater;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36051" title="Gabriel Ferrater Pascual" nonfiltered="3958" processed="3939" dbindex="14116">
Gabriel Ferrat i Pascual (Reus, Baix Camp 1932) s un enginyer industrial i perit agrcola catal. Ha estat catedrtic d'automtica de l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, i director del 1969 al 1972. Rector de la Universitat Politcnica de Catalunya del 1972 al 1976, deixant el crrec quan fou nomenat director general d'universitats i investigaci i ms tard director general de poltica cientfica. Torn a ser elegit rector de la Universitat Politcnica de Catalunya del 1978 al 1994. El 1995 fou fundador de la Universitat Oberta de Catalunya i escollit rector, crrec que va ocupar fins el 2005.

Professionalment s'ha especialitzat en el camp de l'automtica i de la informtica, on ha desenvolupat sistemes de regulaci del trnsit. 

s membre de la International Federation of Automatic Control (IFAC), director de l'Institut de Ciberntica i entre 1980-1989 fou vicepresident de la Comissi Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica  (CIRIT). Tamb s president de l'Institut Cerd i de la Fundaci Caixa Tarragona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears, de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona i del Centre de Lectura de Reus, i el 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Currculum de Gabriel Ferrat i Pascual;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36052" title="Josep Risueo Granda" nonfiltered="3959" processed="3940" dbindex="14117">
Josep Risueo Granda (Reus, 1948) s un escriptor catal.

Durant el franquisme va militar al PSUC i ms tard al PCOC. Al 1978 va comenar la seva obra publicant Del Res al infinit. A partir de 1982 es va acostar als socialistes, i va comenar a militar al PSC, en el sector nacionalista, al mateix temps que dedicava ms temps la seva obra literria. Entre les seves publicacions destaquen Petites coses (1990) i Pensaments (1993). Als anys noranta tamb es va dedicar a la investigaci (sense deixar els escrits) i va formar part d'un grup d'havaneres que s'ha anat consolidant. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36053" title="Partit Comunista Obrer de Catalunya" nonfiltered="3960" processed="3941" dbindex="14118">
El Partit Comunista Obrer de Catalunya fou la branca catalana del ja desaparegut Partit Comunista Obrer Espanyol d'Enrique Lster, partit escindit el 1973 del PCE i amb tendncia considerada prosovitica. La branca catalana va nixer tamb el 1973. El seu secretari general fou un tal Ferran, de Girona, per que vivia exiliat a Frana fins que va tornar els anys setanta. Va ser legalitzat el 28 d'octubre de 1977. El seu peridic fou "Endavant". Quan el PCOE es va unir al PCE el 1986, desprs de la caiguda de Santiago Carrillo Solares, el PCOC va seguir el seus passos i es va integrar en el PSUC, quedant dissolt. Encara que el PCOE fou reconstitut el 2003 no se n'ha format cap secci catalana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36055" title="Partit Comunista Obrer Espanyol" nonfiltered="3961" processed="3942" dbindex="14119">
El Partit Comunista Obrer Espanyol o Partido Comunista Obrero Espaol (PCOE) fou una escissi prosovitica del PCE produda el 1973 i encapalada per Enrique Lster. El 1986 es va reintegrar al PCE. El seu peridic va ser Unidad y Lucha. La seva branca juvenil fou la Federacin de Juventudes Comunistas de Espaa (FJCE). La branca catalana del partit va ser el Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC). El 2003, uns anys desprs de la mort de Lister, el partit va ser refundat per la seva militncia s encara molt baixa.

Ja havia existit el 1921 (o havia existit un partit amb el mateix nom). Veieu Partit Comunista d'Espanya.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36058" title="Alfredo Urdaci Iriarte" nonfiltered="3962" processed="3943" dbindex="14121">
Alfredo Urdaci Iriarte (Pamplona, Navarra, 22 de desembre de 1959) s un periodista espanyol llicenciat en Cincies de la Informaci per la Universitat de Navarra en 1983 i en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid. 

Va comenar la seva carrera periodstica en el desaparegut Diario 16 i en 1985 va passar a Rdio Nacional d'Espanya, on va exercir com  a corresponsal en Roma.

Director dels serveis informatius de Televisi Espanyola i presentador de la 2 edici de Telediari, des de 1998. 

Durant el perode que va dirigir els informatius es va produir la primera condemna per manipulaci informativa d'un mitj pblic a Espanya, al ser denunciada Televisi Espanyola pel sindicat Comissions Obreres (CCOO) per haver minimitzat l'impacte de la vaga general del 20-J, durant el segon mandat de Jos Mara Aznar com a president del Govern. 

Com a responsable del servei Alfredo Urdaci va ser l'encarregat de llegir la rectificaci de les informacions per mandat judicial. Encara que va complir formalment la sentncia, ho va fer llegint la rectificaci desprs dels crdits i la sintonia de fi de l'informatiu, a una velocitat major de l'habitual i llegint el nom del demandant com "ce ce o o", quan la lectura de sigles s una prctica inusual en televisi i rdio. 

Aquest fet va provocar que Comissions Obreres demans aclariments al jutge sobre si era vlida l'execuci de la sentncia. El jutge va estimar que no s'havia complert adequadament, encara que el sindicat va refusar sollicitar-ne una nova execuci. 

Urdaci va ser premiat per Manuel Fraga per la seva cobertura informativa del desastre del Prestige. Durant part de l'any 2003 va presentar el seu informatiu al costat de Letzia Ortiz, fins que es va fer pblic el comproms d'aquesta amb el prncep Felip de Borb. 

Alfredo Urdaci va tenir un paper incmode al ser l'encarregat de presentar l'especial informatiu de Televisi Espanyola per a la nit electoral del 14 de mar de 2005. Quan es perfilava la victria socialista molts simpatitzants dels partits d'esquerra corejaven consignes en les connexions de TVE que ell mateix introdua tals com: Urdaci, al telecup, Urdaci, et queda un telediari, Urdaci, tamb, a la cua de l'INEM. I fins i tot a Catalunya s'escoltaven eslgans com Urdaci, dimissi, de 'La Farola' director. 

Desprs del triomf del PSOE en les eleccions de mar de 2004, el 23 d'abril de 2004 s'acomiada de l'audincia, sent destitut del seu crrec uns dies desprs. Se li va oferir un lloc de treball com documentalista, encara que va rebutjar l'oferta i va passar a l'excedncia en TVE. 

s autor del llibre Das de ruido y furia (Dies de soroll i fria), de l'Editorial Plaza&Jans, Barcelona (2005), sobre la seva ltima etapa com director de serveis informatius, encara que aquest llibre ha hagut de ser retirat de la distribuci desprs de reconixer Urdaci que contenia afirmacions falses sobre unes suposades declaracions del periodista Fernando Delgado en la cadena SER durant la jornada electoral del diumenge 14 de mar de 2004. Aquestes frases hauran de ser eliminades en les futures edicions del llibre. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36060" title="Josep Gell i Mercader" nonfiltered="3963" processed="3944" dbindex="14122">
Josep Gell i Mercader fou un periodista i poltic catal nascut a Reus el 1840.

Comerciant a la seva ciutat va collaborar amb la Revista del Centre de Lectura i va fundar la revista local El Porvenir.  El 1868 fou secretari de l' Ajuntament de Reus, essent afiliat al Partit Republic Federal. Castelar el va fer redactor del diari La Democracia a Madrid, i al ser tancat va tornar a Reus on va fundar La Redencin del Pueblo, que per qestions poltiques va haver de reaparixer desprs com Las Circunstancias. El 1873 va assumir la direcci del diari de Madrid La Discusin i el 1874 va substituir a Castelar als diaris per als quals treballava. Fou tamb redactor en cap del setmanari El Metrnomo, i va collaborar en altres diaris i revistes.

El 1873 fou elegit diputat per desprs es va retirar de la poltica. Va escriure Coses de Reus i Histria de Reus (inacabada), com a tema locals; El matrimonio civil (1869) i El regionalismo en la nacin (Barcelona 1889) com a temes  nacional catal i d'estat; i altres obres histriques publicades a Sud-amrica: El general Bolvar (Bogot 1879) i Guzmn Blanco y su tiempo (Caracas 1883), Va morir a Reus el 1905.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36061" title="Antoni Pedrol Rius" nonfiltered="3964" processed="3945" dbindex="14123">
Antoni Pedrol Rius fou un advocat nascut a Reus el 10 de febrer de 1910. Especialitzat en dret mercantil. Va fundar el Cercle d'estudis Jurdics. Fou President del Consell General de l'advocacia i Deg del Collegi d'advocats de Madrid (1973). El 1976 fou elegit president de la Uni Iberoamericana de Collegis d'advocats. El 15 de juny de 1977 fou, per una legislatura, senador de designaci reial. Va morir a Madrid el 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36062" title="Pau Valls i Bonet" nonfiltered="3965" processed="3946" dbindex="14124">
Pau Valls i Bonet fou un destacat jurista catal nascut a Reus el 24 de gener de 1814. Va estudiar a Reus i a la Universitat de Barcelona.

Fou diputat a Corts Generals i president de l'Ateneu Barcelons. Les seves obres jurdiques principals sn: Dictamen sobre el nuevo ensanche de Barcelona (1855), Biografa de D. Antonio de Capmany y de Montpalau (1857), Biografa de Don Pedro Vieta (1857) y Apuntes historicos sobre la antigedad y las prerrogativas de la Iglesia, antes Catedral y hoy parroquia, de los Santos Justos y Pastor (1860).

Va morir probablement a Barcelona cap el 1870.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36063" title="Cels Gomis i Mestres" nonfiltered="3966" processed="3947" dbindex="14125">
Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 - Barcelona, 13 de juny de 1915) fou un folklorista i enginyer catal.

Va estudiar a Madrid i va treballar construint bona part de les carreteres d'Espanya d'aquella poca, aix com de les lnies ferroviries. Durant les obres recollia refranys, supersticions, costums, cants i altres elements del folklore popular, que desprs va classificar i va publicar. El 1868 va collaborar amb el seu conciutad Joan Prim en la revoluci anomenada Gloriosa. El 1876 va establir-se a Barcelona. El 1909 va perdre un bra en un accident per va continuar escrivint i en la convalescncia va redactar el llibre Cantares.

Particip quan era estudiant a l'aixecament federal del 1869, i s'hagu de refugiar a Frana i Ginebra, on pass l'hivern 1869-70 ingressant a la secci de l'Aliana per la Democrcia Socialista, de la que en fou secretari. Torn a Catalunya el 1870 i jug un important paper en la penetraci del bakuninisme. Secretari de La Solidaridad collabor tamb a Acracia (1886-88), El Productor (1887-93), i a La Tramuntana, de Llunas i Pujals. Des del 1876 es dedic fonamentalment a estudis folklrics catalans que foren publicats. Signats amb les seves inicials C.G. public dos oplusques plenament anarquistes, El Catolicismo y la cuestin social (1886) i A las madres, (1887) a Sabadell.

Entre les seves obres cal esmentar:

Lo Llamp i els temporals (1882);
Programa de literatura oral catalana (1883);
La vall d'Hostoles (1885);
Aubada i Capvespres (collaboraci, 1887);
Meteorologia i agricultura popular (1891);
Botnica popular (1891);
Cantares castellanos (1892);
Cntars catalans  (1893);
Cntars i dictats topics de Catalunya i del resta d'Espanya (1900);
La bruixa catalana, aplec de casos de bruixeria i supersticions recollits a Catalunya;
De las plantas y sus aplicaciones (1895);
Dictats topics catalans (1901);
Zoologia popular catalana (1910);
Geografia general de Catalunya volum I provncia de Barcelona (1910);
La lluna segons lo poble (1912);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36064" title="Salvador de Broc i de Bofarull" nonfiltered="3967" processed="3948" dbindex="14126">
Salvador de Broc i Bofarull (Reus, 1807 - 1879) fou un poltic catal, nebot de Prsper de Bofarull.

El 1833 es gradu en Dret a Osca i els anys 1838 i 1843 fou elegit alcalde de la ciutat de Reus. Era considerat un poltic progressista moderat i fou tamb magistrat, President de l'Audincia de Mallorca i fundador del Banc de Barcelona. s fill illustre de la ciutat i figura a la galeria de retrats de fills illustres, tot i que no t encara cap carrer dedicat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36065" title="Queri" nonfiltered="3968" processed="3949" dbindex="14127">
Queri s el sobrenom amb que fou conegut el gran literat popular catal Josep Ferr. Va nixer a Reus el 1835 i va practicar amb xit la literatura popular de canya i cordill. Va morir el 1906. Un passatge de la ciutat porta el seu nom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36066" title="Celedoni Vil i Torroja" nonfiltered="3969" processed="3950" dbindex="14128">
Celedoni Vil i Torroja fou un argenter i arxiver catal nascut a Reus el segle XVIII, que entre altres obres, el 1787 va deixar una descripci molt complerta de Reus i el Camp de Tarragona. Els seus manuscrits noms es van publicar a la segona part del segle XX. El Carrer Vil de Reus li es dedicat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36067" title="Miquel Ventura i Balany" nonfiltered="3970" processed="3951" dbindex="14129">
Miquel Ventura i Balany fou un escriptor catal nascut a Reus el 1879. Fou autor d'una ortografia etimolgica del catal entre d'altres obres. Va morir el 1930 a Madrid.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36091" title="Protocol de Kyoto" nonfiltered="3971" processed="3952" dbindex="14130">


El Protocol de Kioto s un conveni internacional per la prevenci del canvi climtic, auspiciat per l'(ONU) dins de la Convenci Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Uni Europea, que t com a objectiu que els pasos industrialitzats redueixin les seves emissions un 8 % per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricci, com es el cas de la Xina, l'ndia, o el Brasil, per citar-ne els ms contaminants. El seu nom formal en angls es Kyoto Protocol To the United Nations Framework Convention on Climate Change.

L'11 de desembre de 1997, els pasos industrialitzats es comprometeren en la ciutat de Kyoto a executar un conjunt de mesures per reduir els gasos d'efecte hivernacle. Els governs signataris pactaren reduir en un 5,2 % de mitjana de les emissions contaminants entre 2008 i el 2012, prenent com a referncia els nivells del 1990. L'acord va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005 desprs de la ratificaci per part de Rssia el 18 de novembre del 2004.

L'objectiu principal s lluitar contra els efectes del canvi climtic. Segons les xifres de la ONU, es preveu que la temperatura mitjana de la superfcie del planeta augmenti entre 1,4 i 5,8 C d'aqu al 2100, encara que els hiverns siguin ms freds i violents. Aix es coneix com a escalfament global. "Aquests canvis repercutiran greument en l'ecosistema i en les nostres economies", senyala la Comissi Europea sobre Kyoto.

El comproms ser d'obligatori compliment quan ho ratifiquin els pasos industrialitzats responsables d'almenys, un 55 % de les emissions de CO2. Amb la ratificaci de Rssia el mar del 2005, desprs d'aconseguir que la UE pagui la reconversi industrial russa, aix com la modernitzaci de les seves installacions, en especial les petrolieres, el protocol ha entrat en vigor.

Per la seva banda, el govern dels Estats Units (tant amb Bill Clinton, com amb Barack Obama), es neguen a ratificar el Protocol.

 Enllaos externs .
Sntesis del tractat a europa.eu.int;
Text del tractat (en angls) al web nord-americana CNN;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36095" title="Pere Mata i Fontanet" nonfiltered="3972" processed="3953" dbindex="14131">
Pere Mata i Fontanet fou un metge nascut a Reus el juny del 1811.

Va estudiar de jove a Reus i ms tard va fer els estudis de medicina a Barcelona. El 1835 va fundar el peridic El propagador de la libertad, i va participar a la revoluci liberal i es va haver d'exiliar a Occitnia (Montpeller) el 1837. Va tornar a Reus el 1839 i va fundar el peridic La joven Espaa, els escrits en el qual li van costar pres i desterrament.

El 1842 fou elegit diputat i alhora va fundar amb altres la "Societat Mdica d'Emulaci". Ms tard (1843) va anar a Madrid i aviat li fou encomanada la ctedra de Medicina Legal i Toxicologia i s considerat el fundador de la medicina legal professional a Espanya. A partir de 1859 va defensar el positivisme en medicina. Fou rector de la Universitat Central.  Al 1868 torna a estar al costat dels revolucionaris i del seu conciutad Joan Prim. Fou alcalde de Reus (1841), senador, governador de Madrid i va exercir encara altres crrecs. A ms, va escriure articles i llibres, entre ells: Historia general de D. Rafel de Riego (1837), Pedro Abelardo (drama indit) i molts altres, la majoria de medicina.

Fou tamb l'organitzador del cos de metges forenses reconegut per decret de 13 de maig de 1862. Va ser el proponent de la llei de registre civil aprovada el 17 de juny de 1870. Va morir a Madrid el 27 de maig de 1877. La seva ciutat natal li va dedicar un Passeig i a ms a ms porta el seu nom l'hospital mental conegut com Institut Pere Mata.


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36104" title="Salvador Torrell i Eullia" nonfiltered="3973" processed="3954" dbindex="14132">
Salvador Torrell i Eullia fou un editor catal nascut a Baix Camp, Reus el 20 de juliol de l'any 1900 a la casa nmero 7 del carrer Barreres, antigament conegut per carrer Nou. D'infant va anar a l'escola del mestre Josep M Cros i Reig , situada en el mateix carrer on hi va viure tota la vida. 

En Salvador era una persona molt sociable i comunicativa, tenint companys amb la seva mateixa inquietud intellectual, sobretot pel que fa a la cultura catalana. 

Amb 16 anys va fundar juntament amb altre gent l'"Agrupaci Horaci", iniciant un curs de llengua catalana al "Centre de Lectura de Reus". Aquest fet era considerat una gosada en aquells temps. 

Entre els anys 1917 i 1924 es publicaven diverses revistes satriques a Reus, d'entre altres: "Migranya", "Paricu", " La Porra", "La Vixeta" i "Les Pessigolles". Totes aquestes revistes de to desvergonyit causaven un gran enrenou. En totes les esmentades hi va collaborar en Torrell.

Salvador va crear una forta amistat amb el conegut poeta avantguardista Joan Salvat-Papasseit, que per all a l'any 1917 va publicar la revista: "Un enemic del poble".

A l'any 1918, seguint les passes del seu amic J.Salvat-Papasseit, en Torrell va publicar la revista gratuta: "La Columna de Foc". En aquesta van collaborar: J.Aiguad Mir, Gabriel Alomar, J.Duran Juncosa, Josep M de Sucre, ngel Samblancat, J.Salvat - Papasseit, Pellicer i Eugeni d'Ors entre altres.

Seguidament, va fer diverses publicacions: la novella "El fruit d'una passi" (1918), amb un prleg de Josep Aladern; "Cercant la pau del cor" (1919), amb prleg de Ventura Gassol; l'obra de teatre "Fritz i Emma" (1922), dedicada a la seva primera esposa Maria Cucarull i Gavald i el llibre de poemes "Buirac" (1923) , la qual dedica a Jaume Sim i Bodarull.

L'any 1922 va obrir un comer d'espardenyes al carrer de Sant Lloren. En aquest establiment, a ms d'esperdenyes venia llibres catalans illegalment, ja que no disposava de la llicncia requerida per vendre'ls.

A l'any 1924 i degut a l'increment de les ventes de llibres, tanc el comer i obr una llibreria al Raval Baix de Jess, la qual fou anomenada: " Llibreria Nacional i Estrangera" i fou inaugurada amb una exposici de Goigs de Reus.
En aquesta llibreria s'hi van dur a terme exposicions i sessions ntimes de literatura catalana.

El 1925 hi van llegir a la llibreria: Melcior Font, Josep M Prous i Vila, Josep M de Sagarra i Ventura Gassol. A l'any segent fren Salvador Espriu, Joan Ars i C.A.Jordana els que llegiren.

El 1929 el local se li va qeudar petit i al mes d'octubre es va traslladar al Raval de Santa Anna n20 mantenint el mateix nom. Aquest nou local fou dividit en dos departaments; L'exterior era la llibreria i l'interior fou destinat a sala d'exposicions, conferncies i tertlies. Per aquest local hi passava molta gent despertant en ells una gran inquietud intellectual.

En Torrell estava atent a totes les novetats editorials i la seva era la llibreria ms ben assortida de la Catalunya meridional. Salvador va adquirir prestigi en l'mbit literari i, com a conseqncia moltes editorials el consultaven abans de fer els tiratges.

A l'any 1929, treballant com a corresponsal de premsa d'un diari de Barcelona, va rebre una invitaci escrita en castell per tal d'assistir a una inauguraci i aquest la va tornar pregant que li tradussin, car no entenia l'idioma en la qual estava redactada.
Desprs d'aquest fet, el Ministre de Governaci va ordenar al Governador civil de Tarragona que desterrs al citat corresponsal un mes a un poble de la provncia de Terol per tal d'aprendre l'espanyol. En Torrell va haver de realitzar el desterro, quedant fitxat per la policia estatal. No obstant aix, Torrell no va utilitzar mai el castell en els seus escrits pblics.

En retornar de l'exili, va tornar a reprendre el tim de la llibreria que havia obert feia poc.

Des de l'any 1933 fins al 1936 a la sala d'exposicions hi van exposar els artistes segents: Rafel Benet, Ramon Campany, Pere Creixems, Francesc Domingo, Manuel Humbert, Rafel Llimona, Alfred Sisquella, Josep Serra, Josep Togores, Josep Mompou, Toms Bergad, M.Smilovich, Cefer Oliver, Pere Calder, J.Constant Zamora, Josep Ferrer i Ravascall,Andr Maurois (va anar per haber-li editat la traducci catalana de la seva novella "Climats") i l'Escola de Belles Arts de Barcelona d'entre molts altres. 

Per l'abril del 1936 i amb el patrocini de l'Ajuntament de Reus, en Torrell era protagonista de l'organitzaci de l'Exposici Monogrfica del Llibre Catal; editat al Principat, Valncia, Mallorca i el Rossell des del 1900 fins el 1936. Per en esclatar l'alament militar es va fer impossible realitzar el desitjat projecte.

Durant la guerra civil, Torrell va ser militant de l'Uni Socialista de Catalunya, salvant vides eclesistiques i la de totes les persones que es trobessin en perill. Tamb tractava d' evitar l'empresonament d'amics i de catalanistes perseguits.

El dia 8 de juny de l'any 1938 va morir la seva esposa Maria Cucarull i Gavald. 

L'any 1939 en plena persecuci religiosa va contraure matrimoni per l'esglsia amb Merc Benavent i de Barber, germana del poeta Pere Benavent. El matrimoni fou oficiat per Mn. Antoni Ferrer i Pino, poeta i amic d'en Torrell.

En aquest mateix any, en entrar les forces franquistes a Reus, li confiscaren la llibreria, saquejaren i subastaren tots els seus bens i Salvador Torrell va ser detingut, torturat i condemnat a trenta anys de presidi per "auxilio a la rebelin".

Amb els indults va sortir en llibertat vigilada als dos anys i mig de pres al Castell de Pilats de Tarragona, per amb la condici de qu no podia residir a Reus.
Per tant, es va domiciliar a Barcelona i va obrir una llibreria a la Gran Via n639 ("Llibreria Editorial Arca").

Fitxat com estava, cada cop que el general Franco visitava Barcelona era molestat amb registres domiciliaris i presentacions a la policia.

A Barcelona va registrar com a nom editorial: "Torrell de Reus" . Amb aquest nom fou un iniciador de la represa de les edicions catalanes amb tot el que comportava, degut a les traves imposades durant la dictadura franquista que ocasionaven un gran nombre de censures d'impresos i edicions.

Va morir el 24 d'octubre de l'any 1990. Est enterrat al cementiri de Sant Gens dels Agudells.


 Distincions .

 Medalla d'or del Gremi d'Editors i Llibreters de Barcelona (1966);
 Album de firmes homenatge dels "Amics dels Goigs" (1967);
 Testimoni d'agrament de l'Ajuntament i poble de Prades per la publicaci del llibre: " Llibre de Padres" (1982);
 Medalla d'or de la ciutat de Reus al mrit cultural (1983);
 Creu de Sant Jordi, mxim guard que concedeix la Generalitat de Catalunya (1985);
 Realitza el preg de la festa major de Reus (1986);


 Obra .  

 1918 - El fruit d'una passi.
 1919 - Cercant la pau del cor.
 1922 - Feitz i Emma.
 1923 - Buirac.
  ?  - La balada de la meva pres. ;
 1947 - Antologia Lrica Franciscana.
 1950 - Antologia Lrica de Barcelona.
 1950 - Antologia Lrica de Poblet.
 1952 - Antologia Eucaristica.
 1954 - Sant Salvador d'Horta.
 1955 - Les nostres devocions.
 1971 - Collecci "Peluseta".
 1974 - Els goigs a Reus.
 1975 - Bibliografia de Vicen Garcia en el llibre: "El Rector de Vallfogona i els seus escrits".
 1982 - Antologia Lrica de Santes Creus.
 1982 - Llibre de Prades.


 Poema: invocacio al pobrisso .

El vostre pas-miracle,

oh Pobriss d Asss,

emmena els nostres passos

i ens fa dolos i humils.


Benereu el foc,

el llop amanyagreu,

- pel clar cam que fieu

les flors treien florida -

i l odi confoneu

i exultveu la joia,

- ocells a voladries

seguien vostra veu -.


Ja tot s dol colloqui

i pot ser mirall l aigua

on ens mirem els ulls.


I aquesta gran misria

de la desferra humana

no es pot fer trobadissa

amb la pobresa augusta

de vostra m ferida,

oh Pobriss d Assis?


Torrell de Reus

En aquest poema, Torrell ens mostra la  gran devoci i admiraci que sentia per Sant Francesc d'Assis.


 Obres editades .
 Els camins de cada hora (1929) - Antoni Correig;
 Delimitaci del Camp de Tarragona (1930) - Josep Iglsies;
 Climats (1931) - Andr Maurois;
 Qu s socialisme? (1931) - Josep Recasens;
 La terra d'en Gallar (1932) - Josep Iglsies;
 Present i futur del catalanisme (1932) - Joaquim Santasusagna;
 Fira espiritual (1933) - Vior;
 Llei de contractes de conreu (1934) - Generalitat de Catalunya;
 Vides trboles (1934) - Josep Cornudella;
 Crnica de Reus (1935) - Ramon Pallej;
 Scala - Dei (1935) - Josep Iglsies;
 Les serres encantades (1936) - Joaquim Santasusagna;
 La indstria del slex a Catalunya (1936) - S.Vilaseca Anguera;
 Al cor d ela muntanya (1937) - Josep Cornudella;
 Collita migrada ( 1937) - Sebasti Torroja;
 Esclats (1946) - Mn.A. Ferrer i Pino;
 L'esment div (1947) - Josep Iglsies;
 L'arma i l'estel (1948) - A.Correig Mass;


 Bibliografia .
 Petit Curial Enciclopdic Illustrat; Curial (Barcelona, 1979) - Biografia S.Torrell i Eullia;
 Gran Enciclopdia Catalana; Enciclopdia Catalana S.A. (Barcelona, 1983) - Biografia de Torrell de Reus.
  - Biografia S.Torrell i Eullia;
  - Noucentisme a Reus;
  - La Festa de Sant Jordi a Reus;
  - De la lluita poltica a la resistncia cultural (antifranquisme);
  - Sant Jordi: de la llegenda a la festa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36109" title="Pressupost de la Uni Europea" nonfiltered="3974" processed="3955" dbindex="14133">
El pressupost de la Uni Europea cont tots els ingressos i totes les despeses de la UE. Si b ha anat augmentant al llarg del temps, actualment el seu lmit est fixat en l'1,27% del PIB de la Uni. El pressupost anual es fixa en base a un marc financer plurianual previament establert per a un perode no inferior a cinc anys (actualment 7 anys). Per al perode financer 2007-2014 s'est discutint la proposta d'alguns pasos com Alemanya o els Pasos Baixos de reduir-lo a l'1% del PIB de la Uni, per aquesta proposta troba una forta oposici en els 10 pasos incorporats a la Uni l'any 2004 i en pasos com Espanya, Grcia, Irlanda o Portugal.

 Marc financer .
Vegeu artcle principal: Marc financer de la Uni Europea)

El marc financer s un pla de despesa plurianual que transforma en termes financers les prioritats de la UE i limita la despesa de la uni durant un perode de temps determinat.

Les principals raons que justifiquen un marc financer plurianual sn les segents:
 Assegurar una evoluci controlada de la despesa al llarg del temps.
 Facilitar la planificaci de projectes i programes multianuals.
 Assegurar els recursos suficients per a les prioritats de la Uni a mig i llarg termini.
 Facilitar el procs de decisi i l'acord entre el Consell i el Parlament en l'elaboraci del pressupost anual.

 Ingressos .
La Uni Europea es nodreix dels recursos que li transfereixen els estats membres i que li corresponen per dret. s el que s'anomena recursos propis. Els recursos propis de la Uni Europea tenen bsicament quatre orgens:
Exaccions agrcoles: impostos sobre les importacions de productes agrcoles. Suposen entre un 1% i un 2% dels ingressos de la Uni.
Drets de Duanes: aranzel com per als productes importats de tercers pasos. Suposa un 10% dels ingressos de la Uni.
Quota sobre l'IVA: els estats membres realitzen aportacions al pressupost de la Uni per valor d'un percentatge uniforme sobre la base de l'impost sobre el valor afegit (IVA). Suposa prop del 15% dels ingressos de la Uni.
Quota en relaci amb el PIB: les necessitats financeres restants per a cobrir els pressupost de la Uni es cobreixen mitjanants aportacions dels estats membres en funci del seu Producte Interior Brut. Suposa prop del 75% dels ingressos de la Uni.

Hi ha altres recursos, de carcter testimonial, ja que suposen noms un 1% dels ingressos de la Uni, com sn les multes imposades per la Comissi Europea o l'excedent positiu, si n'hi ha, de l'any anterior.

 Despeses .
Les despeses de la Uni Europea es divideixen en dos grans blocs:
 Despeses de funcionament: inclou les despeses de funcionament dels organismes de la Uni (personal, immobles, materials...). Suposa menys del 10% de la despesa de la Uni Europea.
 Despeses d'operacions: inclou les despeses de les diferents poltiques comunitries. Hi ha 8 rees de poltiques comunitries:
 Fons Europeu d'Orientaci i Garantia Agrcola, Secci Garantia (FEOGA-Garantia). Suposa gaireb la meitat de les despeses de la Uni i la major part d'aquests fons estan destinats a la Poltica Agrria Comunitria.
 Operacions estructurals, fons estructurals i de cohesi: mecanisme financer, altres operacions agrcoles i regionals, transports i pesca. Suposa un 34% de la despesa de la Uni.
 Formaci, joventut, cultura, sector audiovisual, informaci, dimensi social i ocupaci. Suposa prop de l'1% de la despesa de la Uni.
 Energia, control de la seguretat nuclear de l'Euratom i medi ambient. Suposa menys del 0,5% de la despesa de la Uni.
 Protecci dels consumidors, mercat interior, indstria i xarxes transeuropees. Suposa entre un 1% i un 2% de la despesa de la Uni.
 Recerca i desenvolupament tecnolgic. Suposa un 4% de la despesa comunitria.
 Mesures exteriors. Suposa un 7% de la despesa comunitria.
 Poltica exterior i de seguretat comuna. Suposa un 0,1% de la despesa comunitria.

 Ajudes a l'agricultura .
La Uni Europea subvenciona la producci agrcola europea amb la finalitat de millorar la seva productivitat, garantitzar el nivell de vida dels treballadors i assegurar el subministrament alimentari a preus raonables als consumidors.

L'estat que ms se'n beneficia s Frana, seguit d'Espanya, Alemanya i Itlia. Davant l'entrada el 2004 de nous pasos membres amb elevats percentatges de poblaci en sector agrcola  es decid que les ajudes directes de la Poltica Agrcola Comuna (PAC) s'implementssin de manera progressiva i aix el 2004 reberen ajudes equivalents al 25% del nivell comunitari, el 2005 al 30%, 35% al 2006, 40% al 2007 i un augment del 10% anual fins arribar al 100% l'any 2013. 

 Fons estructurals .
Els fons estructurals es poden dividir en quatre grans blocs:
 Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). s la partida ms important i es tracta d'ajudes per a la construcci d'infraestructures i altres inversions destinades a crear ocupaci.
 Fons Social Europeu (FSE). Fons que finana la formaci per a la reinserci laboral d'aturats i altres sectors desafavorits.
 Fons Europeu d'Orientaci i Garantia Agrcola (FEOGA);
 Finana programes de desenvolupament rural i de suport als agricultors de les regions rurals.
 Finana les Organitzacions Comunes de Mercat (OCM) que regulen la producci i comercialitzaci de productes agrcoles.
 Instrument Financer d'Orientaci de la Pesca (IFOP). Fons destinat a finanar la modernitzaci de la flota pesquera i la diverssificaci econmica de les zones l'economia de les quals depen d'aquesta activitat.

Per tal de discernir quines regions es poden beneficiar d'aquests fons, existeixen tres criteris:
 Objectiu 1: inclou les regions amb un PIB per cpita inferior al 75% de la mitjana comunitaria i s'emporta el 70% dels fons estructurals.
 Objectiu 2: destinat a les regions amb dificultats a proposta dels estats membres posteriorment revisades per la Comissi. Han de ser regions que no sumin ms del 18% de la poblaci de la UE i estiguin sotmeses a canvis socioeconmics importals i/o siguin rees industrials, rurals o pesqueres en declivi.
 Objectiu 3: dona suport a l'adaptaci i modernitzaci de les poltiques d'educaci, formaci i ocupaci i es destina a regions que no estiguin incloses en l'objectiu 1.

 Fons de cohesi .
Sn fons destinats a aquells pasos amb un PIB per cpita inferior al 90% de la mitjana comunitaria. En l'actualitat els estats membres beneficiats sn Grcia, Espanya, Portugal, Irlanda i els 10 nous estats membres incorporats el 2004.

 Vegeu tamb .
Poltica Agrcola Comuna (PAC);


 Enllaos .
 Pressupost de la UE;
 Direcci General Pressupostaria ;
 Questions & Answers: Financial Framework 2007-2013 (en angls);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36115" title="Joan Roig i Sol" nonfiltered="3975" processed="3956" dbindex="14134">




Joan Roig i Sol (Reus, 1835   Barcelona, 1918) fou un escultor catal.
 
Va estudiar a l'Escola Llotja de Barcelona i a l'Acadmia de San Fernando de Madrid. Del seu mestre Domnec Talarn va aprendre, sobretot, la realitzaci de les imatges religioses.

La seva especialitat foren les escultures de marbre i moltes d'elles es troben a edificis de l'Eixample de Barcelona i a alguns panteons del Cementiri de Reus. La seva obra ms coneguda s La dama del paraiges, del Parc de la Ciutadella de Barcelona. El 1888 va tancar el seu taller i va seguir fent escultures per de sal. Fou membre de l'acadmia de Cincies i Arts de Barcelona. 

 Fonts .

Josep IGLSIES i FORT: L'escultor Joan Roig Sol 1835-1918, Rosa de Reus, Reus 1955.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36116" title="Joan Montseny i Carret" nonfiltered="3976" processed="3957" dbindex="14135">
Joan Montseny i Carret, conegut amb el pseudnim de Federico Urales, fou un anarquista catal nascut a Reus el 19 d'agost de 1864. Obrer treballador en tonells, el 1885 va ingressar al partit socialista, i el 1887 va organitzar protestes contra les execucions de Sacco i Vanzetti. El 1888 fou nomenat secretari general de la Federaci Nacional d'obrers de tonells. Desprs es va casar amb Teresa Ma i Miravet (Soledad Gustavo), institutriu laica que donava classes a Vilanova i la Geltr, amb la qual es va traslladar a Reus i junts van evolucionar cap el anarquisme. El 1892, mentre proven de celebrar el 1r de Maig, fou detingut per haver publicat un full a favor de Palls, que estava acusat de l'atemptat del carrer Canvis Nous de Barcelona. El 1896 van haver de tancar l'escola per la repressi antianarquista, i fou detingut i implicat en el procs de Montjuc a Barcelona. Desprs es va exiliar a Anglaterra i va tornar a Espanya sota el nom de Federico Urales i el 1898 va iniciar a Madrid la publicaci de La Revista Blanca. 

Poc desprs va ser amnistiat per la revista va desaparixer el 1905. Va treballar a l'agricultura, al periodisme i va escriure llibres i obres de teatre. Al 1914 es va declarar favorable als aliats de la Primera Guerra Mundial. El 1923, amb la seva dona Teresa i la filla comuna, Federica Montseny i Ma, va reiniciar La Revista Blanca. Tamb va publicar les novelles La Novela Ideal (1925), La Novela libre(1929), i El Luchador (1931). El 1936, ja gran, va estar al costat de la seva filla tota la guerra. El 1939 va marxar a Frana i va passar per alguns camps de concentraci. Va morir a Salon el 12 de mar de 1942. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36118" title="Josep Iglsies i Fort" nonfiltered="3977" processed="3958" dbindex="14136">
Josep Iglsies i Fort (Reus, 1902 - Barcelona, 1986) fou un gegraf i historiador catal. Militant catalanista des la joventut. Va estudiar dret i va dirigir la fbrica familiar a La Riba. El 1918 es va traslladar a Barcelona i durant la Generalitat republicana va collaborar amb Palestra i en l'establiment de la divisi comarcal de Catalunya. Desprs de la guerra civil espanyola organitz a casa seva lectures potiques clandestines entre 1946 i 1952.  

Com investigador va publicar els cens de poblaci de moltes poques i va fer treballs de geografia agrcola i d'histria, especialment de les rees de conreu al Camp de Tarragona, a la Conca de Barber i a Terra Alta. Fou secretari i president de la Societat Catalana de Geografia, i des del 1981 fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Va morir a Barcelona el 1986.

 Obres .
 Les muntanyes de Prades, el Montsant i la serra la Llena (1929) ;
 Les valls del Gai, de Foix i de Miralles (1934);
 La terra d'en Gallar (1932);
 La gerra d'ossos (1949);
 Siurana (1960);
 La poblaci de Catalunya en la dcada 1950-1960 (1966);
 El cens del comte de Floridablanca (1969-70);
 Estadstiques de la poblaci de Catalunya en el primer vicenni del segle XVIII (1974);
 Geografia de Catalunya (1960-1974) ;
 La crisi agrria de 1879-1900. La filloxera a Catalunya (1968);
 Enciclopdia de l'excursionisme (1964-1965) ;
 L'aiguat de Santa Tecla (1971);
 Capta de fantasies (1976),










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36120" title="Jaume Peyr Rocamora" nonfiltered="3978" processed="3959" dbindex="14137">
Jaume Peyr Rocamora fou un metge catal nascut a Reus el 1877 que va ser el primer catedrtic de dermatologia i sifilografia de la Universitat de Barcelona, essent el primer a Catalunya de la seva especialitat i el segon del estat. Tamb fou cap del Servei de Dermatologia del Hospital Clnic de 1915 a 1947 menys durant la guerra. Va publicar una dotzena de llibres i uns 200 articles i va donar classes a uns cinc mil alumnes. Parlava set llenges i per aix va poder ser membre destacat de les societats dermatolgiques internacionals. Va presidir la Reial Acadmia de Medicina de Barcelona, el Institut Mdic-Farmacutic de Catalunya, la Societat Catalana de Dermatologia (de la que fou el fundador) i la Secci Catalana de la Societat Espanyola de Dermatologia. Va morir a Barcelona el 1950. La seva ciutat natal li t un carrer dedicat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36121" title="Francesc Tosquelles Llaurad" nonfiltered="3979" processed="3960" dbindex="14138">
Francesc Tosquelles Llaurad fou un psiquiatra catal nascut a Reus el 1912, en el s de la burgesia progressista local. Va rebre formaci medica entre altres del psiquiatre Emili Mir, i va treballar abans de la Guerra Civil a l'Institut Pere Mata. Fou af al Bloc Obrer i Camperol i al POUM i catalanista. El 1939 va creuar la frontera i desprs va ser contractat -primer com a infermer perque no li convalidven el ttol espanyol de metge - a l'hospita psiquitric de Saint Alban (Lozre, Frana). Amb Lucien Bonnaf va ser un dels idelegs i fundadors de la Psychotherapie institutionnelle francesa, un corrent psichiatric que als anys seixanta en mans del propi Tosquelles, Georges Oury o Roger Gentis va donar lloc a la versi francesa de l'antipsiquiatria internacional. A finals dels seixanta, la gerncia de l'Institut Pere Mata de Reus va contractar-lo com a director i va liderar la reforma de la instituci fins a la seva mort a  a Granges-sur-Lot el 25 d'octubre de 1994. Recentment l'ajuntament de Reus li va dedicar un carrer a la ciutat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36124" title="Kirguizistan" nonfiltered="3980" processed="3961" dbindex="14139">



El Kirguizistan (en kirgus           ) s un pas de l'sia central. Molt muntanys i sense sortida al mar, limita amb la Repblica Popular de la Xina a l'est, amb el Kazakhstan al nord, amb el Tadjikistan al sud i amb l'Uzbekistan a l'oest. La capital s Bixkek.

Histria.
Els primers pobladors van assentar-se a la regi cap al 200 aC, eren descendents dels mongols. L'Islam va arribar el segle XII i es va imposar amb rapidesa al pas. El 1876 l'imperi rus es va annexionar la zona, focus de contnues revoltes. Molts kirguesos van optar per emigrar a les muntanyes d'Afganistan o la Xina. El 1926 va ser declarada repblica de l'URSS sota el nom de Repblica Socialista Sovitica del Kirguizistan, de qui va assolir la independncia el 1991. No obstant aquesta independncia, els lligams amb Rssia continuen sent molt estrets, reafirmats en successius referndums. 

Romangu raonablement estable la major part dels anys 90, sota la direcci de l'antic president Askar Akiev. La jove democrcia es mostrava com la ms prometedora entre els estats de la regi (per exemple, pel que feia a la llibertat de premsa), per els darrers anys el rgim ha estat acusat d'evolucionar cap a l'autocrcia i l'autoritarisme. A la primavera del 2005 una sobtada revolta for la sortida del pas del president, i la seva renncia, el 4 d'abril del 2005. S'obre una nova etapa poltica sota la direcci 'provisional' de Kurmanbek Bakev.

Els kirguesos forjarien la seva identitat sota la influncia dels kazaks, dels quals es diferenciarien, entre altres coses, perqu els kirguesos practicaven tradicionalment una ramaderia de muntanya, amb desplaaments de ramats molt ms curts que els que feien els kazaks a les estepes.

Poltica.
La constituci de 1993 defineix la forma de govern com una repblica democrtica. La branca executiva inclou a un president i a un primer ministre. El parlament actualment s bicameral. La branca judicial comprn una cort suprema, una cort constitucional, corts locals, i un procurador general. 

El govern inter est creant una nova estructura de govern per al pas, i treballa per a resoldre els problemes pendents de la constituci.

Subdivisi administrativa.
El Kirguizistan es divideix en set provncies (singular: blast (       ), plural: oblasttar (         )) que sn administrades pels respectius governadors. La capital s Bixkek i s'administra com a ciutat independent (shaar).



Geografia.

T set provncies, anomenades oblast. La majoria del territori est cobert per muntanyes (algunes de ms de 7000 m d'alada). T el segon llac de muntanya ms gran del mn, l'Issyk Kul. 

El clima varia fora segons les regions, anant des del subtropical fins el continental per amb predomini de les baixes temperatures. Les grans inundacions de cada primavera fruit del desgel es cobren regularment vides humanes i modifiquen el paisatge del pas. 

Noms les zones del nord sn aptes per a l'agricultura. El Kirguizistan t en canvi dipsits de minerals valuosos, com l'or, a ms de reserves de gas i petroli. 

La pirmide de poblaci s relativament jove. La gent es concentra en petits nuclis rurals, i encara sobreviuen bastants grups seminmades. Les principals minories tniques sn els russos i els uzbecs.

Economia.
s un pas amb un pobre desenvolupament econmic, que precisa de l'ajuda externa. S'est produint una lenta transici a l'economia de mercat, procs molt marcat per l'evoluci poltica. Va ser el primer pas de l'antiga URSS adms a l'Organitzaci Mundial del Comer. La seva moneda es diu som. 

La indstria es basa en processar productes agrcoles. La metalrgia s un sector en expansi grcies a l'abundncia de minerals. T uns bons recursos d'aigua, cosa que permet una energia hidroelctrica barata per a les fbriques i l'exportaci dels excedents. Importa sobretot maquinria i productes qumics. 

Demografia.
El pas compta amb una poblaci d'una mica ms de 4,8 milions d'habitants distributs en 198.500 km. La poblaci es concentra a la capital Bixkek i les zones banyades pel riu Naryn i els seus afluents. 

Des del punt de vista tnic, el 65% d'tnia kirgus, el 13% uzbeks i el 12% russos amb alguna minoria tadjika i xinesa al sud i l'est.

Cultura.
La religi majoritria s l'islam, tot i que hi ha presncia del cristianisme ortodox per la influncia russa. 

El poema pic nacional es diu Manas, una obra de prop de mig mili de versos que narren les aventures de l'heroi homnim. Podria haver estat creat cap al segle VII, tot i que la tardana fixaci per escrit fa que no es pugui assegurar amb certesa. La msica tradicional est lligada a la recitaci d'aquest poema. Malgrat que la islamitzaci de la component tnica kirgus, no es completa fins el S. XIX, aquest heroi s un heroi musulm que combat els infidels calmucs . 

Hi ha dos idiomes oficials, el kirgus i el rus. L'alfabetitzaci ha augmentat espectacularment en els darrers anys. 

La festa nacional s el 31 d'agost, quan se celebra la independncia.

Enllaos externs.

 Mapa de Peters Dades del Kirguizistan;
 * Kirgiztan;
 Kyrgyztan only!;
 National Anthem of Kirghis Soviet Socialist Republic;
 Kirgyztan National Anthem;

 Referncies .








































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36126" title="Repblica de la Xina" nonfiltered="3981" processed="3962" dbindex="14140">



La Repblica de la Xina (tamb coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan, tradicionalment Formosa) s un estat que es va crear separadament de la Xina histrica com a conseqncia de la guerra civil desprs de la Revoluci Xinesa. Est situada al sud-est de la Xina continental, de la qual est separada a l'oest per l'estret de Taiwan, i est voltada al nord pel mar de la Xina Oriental, a l'est per l'oce Pacfic i al sud-oest pel mar de la Xina Meridional; al sud, l'estret de Luzon la separa de l'illa filipina de Luzon. A part de l'illa de Taiwan, est formada pels arxiplags de Penghu (o Pescadores), Kinmen (o Quemoy) i Matsu.  

Aquesta repblica s una de les ms desenvolupades del sud-est asitic. 

La Repblica Popular de la Xina reclama la sobirania sobre Taiwan i el seu reconeixement diplomtic ha sofert canvis des de la dcada de 1970, ja que molts pasos van passar de reconixer oficialment la Repblica de Xina a integrar-la, en termes de reconeixement, com una part ms de la Repblica Popular. Avui dia, Taiwan s reconegut oficialment per 26 estats del mn.

Tenia 35.980 km2 i  22.894.384 habitants a mitjan 2005. La capital n's Taipei, amb ms de dos milions i mig d'habitants; Kaohsiung, la segona ciutat en importncia en t un mili i mig.

Vegi's Histria de la Repblica de la Xina














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36127" title="Uni Esportiva Santboiana" nonfiltered="3982" processed="3963" dbindex="14141">


La Uni Esportiva Santboiana s un club de catal rugbi de la vila de Sant Boi de Llobregat. Actualment entre els tres equips sniors, el femen, el juvenil, el cadet, el de veterans i els quatre de l'escola de rugbi, el club supera les 300 llicncies.

Histria.
Fou fundat el 1921 per Baldiri Aleu i Torres, i s el club deg del rugbi catal i de l'Estat espanyol.

Els primers anys.
El seu fundador havia aprs aquest esport mentre estudiava veterinria a la ciutat francesa de Tolosa de Llenguadoc. Un cop torn a Sant Boi es propos continuar jugant-hi, i per aix engresc a una colla d'amics. Es don la coincidncia de qu al camp del RCD Espanyol, a Barcelona, es jug un partit a benefici de les vctimes de la Gran Guerra (1914-1918).  Era el 21 de juny de 1921, i el partit enfront dos dels primers equips francesos: el Perpiny i el Narbona. Tots plegats presenciaren el partit i decidiren anar endavant amb el seu somni.


Aix nasqu la Uni Esportiva Santboiana, amb un objectiu fonamental que queda clarament pals a la seva acta fundacional, del juliol de 1921: "la prctica i difusi de l'esport amateur, especialment el Rugbi". 
Baldiri Aleu tingu un important collaborador en la introducci del Rugbi a Catalunya, Michel Reynard Buisserin, qui pass la seva joventut entre Londres, Pars i Barcelona. Grcies a la seva afici al Rugbi, vingu a viure a Sant Boi i, es convert en soci fundador, jugador i capit de la Santboiana. Membre de la Resistncia Francesa durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945). 
Fou deportat pels nazis al camp de Buchenwald, on mor l'any 1944.

Economia.
En l'aspecte administratiu i d'organitzaci del nou club, hi intervingu activament Antoni Garrigosa com a secretari i comptable. Els socis pagaven una quota mensual d'una pesseta, i els jugadors en pagaven dues, ja que feien una mena de guardiola per si prenien mal en els partits. 
Des de l'any 1931 s'organitz un ball de mscares per recaptar fons amb la mateixa finalitat. Aquell primer any s'obtingueren 280 pessetes. (Nota: El " Carnaval del Rugbi " encara se celebra avui en dia el primer dissabte... de la quaresma !!).


Primeres competicions.
Amb la formaci d'altres equips de Rugbi a Catalunya, moltes com a seccions esportives de clubs que ja existien  com s el cas el Club Nataci Athltic de Barcelona i del Futbol Club Barcelona  s'iniciaren les primeres competicions de rugbi a Catalunya. La primera fou la Copa de la Real Sociedad de Carreras de Caballos, disputada i guanyada per la Santboiana a l'antic hipdrom de Barcelona  situat a l'actual i degradat barri de Can Tunis  l'any 1922, en un torneig de tots contra tots. Tamb era habitual que, quan arribaven equips anglesos o francesos al port de Barcelona, s'atansessin a Sant Boi per jugar a rugbi contra la santboiana.

La constituci de les Federacions.
Al setembre de 1922 foren aprovats els estatuts de la Federaci Catalana de Rugbi pel Govern Civil de Barcelona, amb Baldiri Aleu com a president, i tot seguit s'inici el campionat de Catalunya. L'any segent es cre la Federaci Espanyola i les competicions a nivell estatal.
En aquesta primera poca el primer equip de la entitat va guanyar dos cops la Copa d'Espanya, en les temporades 1930-31 i 1932-33, i el campionat de Catalunya, els anys 1923, 1931, 1933, 1934 i 1935. 
(Vegeu galeria d'imatges)

El primer camp.
Per poder jugar a rugbi era necessari un camp de joc pla i que no fos massa dur, per tal d'evitar el fer-se mal. Es va condicionar un extens canyar com a camp, situat a l'altra banda del riu, i arrendat pel propi Baldiri Aleu. Va ser conegut com el " Camp del Riu ". Fou ajudat a aplanar per tots els socis de l'entitat, encara que un arbre rest al mig del camp presidint uns quants partits de del dia de la inauguraci oficial, el 6 d'octubre de l'any 1921. Com a vestidors hi havia una barraca de canyes amb un dipsit d'aigua i una bomba de m.
Per accedir a aquest camp, cada dia de partit, calia installar-hi una pasarella de taulons per travessar el riu i accedir-hi. D'aquesta tasca s'encarregaven els mateixos jugadors, que abans havien de creuar el riu pel pont del Carrilet, on podien coincidir amb un tren.
(Vegeu galeria d'imatges)

La Guerra i la post-guerra.
Durant la Guerra Civil, com que els homes de Vilaboi  nom que reb Sant Boi durant el conflicte  hagueren d'anar al front, l'entitat sobrevisqu grcies a tres dones: Maria Comas, Maria Ventura i Isabel Mart, que s'encarregaren de guardar-ne els arxius i de preparar les butlletes dels socis per al cobrador. 
Finalitzat el conflicte bllic, es buscaren uns nous terrenys on poder jugar. Van ser els que actualment ocupa l'actual Parc Mbil de l'Exrcit. All s'hi constru un camp de rugbi, el segon, on es jug fins l'any 1948, quan l'Exrcit el reclam.

El camp definitiu.
Desprs de llargues negociacions amb els militars, l'entitat aconsegu una permuta de terrenys similar en superfcie a la del segon camp, i aix s'obtingueren en propietat els terrenys actuals, que en aquell moment tenien un considerable desnivell. De nou jugadors, socis i simpatitzants es van posar mans a l'eina per tal d'acondicionar els terrenys.
En aquest nou i definitiu emplaament s'aniria construint el parc esportiu de l'entitat, amb el camp de rugbi com a part fonamental, envoltat per una pista d'atletisme de 400 metres de corda, amb una zona de salts i llanaments.
Amb posterioritat arribaren (anys 50 en endavant) les piscines, les pistes de tennis i sobretot el poliesportiu. (Vegeu galeria d'imatges)

Dcades de 1940, 1950 i 1960.
Desprs de la Guerra Civil  el club s'an recuperant progressivament, tot continuant amb la prctica esportiva del rugbi. Es guanyaren diversos trofeus, com ara la Copa de Catalunya, els anys 1943,1944,1945,1956 i 1959; la Copa d'Espanya (llavors anomenada del Generalsimo), les temporades 1942-43, 1947-48, 1948-49, 1955-56, i la Copa Pirineus, les temporades 1960-61 i 1961-62, competici extinta disputada entre els equips campi i subcampi de Catalunya (Sud) i equips de prestigi de la Catalunya del Nord.

Finals del Segle XX.
Els anys de la dcada de 1970 van passar sense massa pena ni glria, tal i com en general va passar en general amb el rugbi catal, que va perdre l'hegemonia en favor dels equips de Madrid.
La dcada de 1980 en canvi va comenar a recollir la feina feta a l'escola de rugbi en forma de ttols de lliga espanyola, els primers que guanyava el club en tota la seva histria. Cal dir que contades i concretes  per valuoses  aportacions de jugadors internacionals no professionals van ajudar a fer aquest salt. Per sobretot va destacar una figura local, que ha estat probablement el millor jugador catal de tots els temps: l'Albert Malo, que es form al club i jug 18 temporades en les diferents categories.
Els xits van continuar a al segona meitat de la dcada de 1990

Seccions i altres esports en la histria del club.
Atletisme.
A la dcada de 1920, i sense existir una secci com a tal, diversos esportistes santboians practicaren l'atletisme, com els germans Joan i Vicen Bisbal i Climent. Ambds, per, acabarien dedicant-se plenament a jugar a rugbi. Avui en dia existeix el "Trofeu Germans Bisbal de l'Escola de Rugbi", anomenat aix en record seu. 
Ms tard, Joan Bisbal, atleta de pista de mig fons, s'entrenava a l'Estadi de Montjuc a Barcelona. Competia en nom de la Santboiana en l'especialitat de decatl, de la qual fou subcampi de Catalunya l'any 1934. Durant ms de dues dcades seria el president de la secci d'atletisme de la UES.
Tamb s'inici en el mn esportiu amb la prctica de l'atletisme, dins la UES, en Isidre Oller i Bisbal, que posteriorment ho faria amb l'Espanyol. Com molts dels seus predecessors, tamb es decantaria finalment per la prctica del rugbi, com aix ho van continuar fent, en la ms pura tradici santboiana, els seus fills i nets.
A finals dels anys cinquanta, desprs del parntesi forat de la Guerra, es restitu una secci d'atletisme. Entre les competicions en qu participaren els seus components, estigu la prova per relleus de Barcelona a Sitges, en qu tamb hi prengueren part els equips de l'Espanyol, el Bara i el Club Nataci Barcelona, entre d'altres. Constantino Miranda, el millor esportista espanyol de l'any 1948, nascut a Sant Boi i primer atleta finalista espanyol en un Jocs Olmpics (Londres, 1948), refor l'equip santboi, que el primer any de la prova de relleus (inicis dels anys cinquanta) aconsegu el tercer lloc. 
Posteriorment el mateix Miranda seria entrenador de la secci, i aconsegu que en destaqus l'equip femen, que va guanyar diverses competicions. Actualment l'estadi d atletisme de Sant Boi porta el seu nom com a reconeixement a la tasca que va realitzar per l'atletisme Santboi.
La secci d atletisme a l'any 1987 es va fusionar amb la secci d atletisme del Grup Esportiu Parellada de Sant Boi.

Pesca.
L'any 1957, a partir de l'exigncia de permisos per pescar, un grup d'amics aficionats a al pesca amb canya decidiren agrupar-se i crearen l'embri de la futura Societat de Pescadors Esportius La Santboiana, que s'inici com a una secci ms de la UES, actuant-hi sota el seu paraiges durant quatre anys. Finalment s'independitz i es constitu com a entitat prpia l'any 1963.

Diversos.
Al poliesportiu construt a finals dels 50 es van practicar durant anys el bsquet (mascul i femen), l'handbol i l'hoquei sobre patins, totes com a seccions esportives federades.

Desenvolupant l'entitat cap el futur.
A banda de la vessant estrictament esportiva del club, la Santboiana es proposa desenvolupar la part social i satisfer la necessitat de la ciutat de Sant Boi d'installacions esportives. Per tot plegat, l'entitat ha estrenat (maig de 2005) un complex esportiu de 27.000 metres quadrats i amb capacitat per a 3.000 socis, situat al centre de la ciutat, just al costat del Parc de la Muntanyeta. Les installacions inclouen: dues piscines climatitzades, zona spa, solrium, pista poliesportiva exterior, cinc pistes de tennis, front, amplis espais de sales polivalents i espais de fitness i de tractament cardiovascular. El pla arriba grcies als esforos en conjunt de l'Ajuntament de la ciutat i de la Santboiana. 
Cost 1,8 milions d'euros.

Palmars del primer equip mascul.
 Copa de Catalunya: 1923, 1931, 1933, 1934, 1935, 1943, 1944, 1945, 1956, 1959,...,1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000 i 2005.  ;
 Copa d'Espanya: 1931, 1933, 1943, 1948, 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1989, 2000.
 Copa Pirineus: 1960-61 i 1961-62.
 Lliga Espanyola: 1983-84, 1986-87, 1988-89, 1995-96, 1996-97, 2004-05, 2005-06.
 Copa Ibrica: 1987, 1989, 2005, 2006.

Galeria d'imatges.


Enllaos externs.
Pgina web de la U.E. Santboiana;
Galeria de fotos recents;
Notcies a rugbicatal;
Momument al Rugbi de Sant Boi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36137" title="Vilafranca" nonfiltered="3983" processed="3964" dbindex="14142">

Geografia.
Vilafranca, municipi dels Ports, anomenat en castell Vilafranca del Cid i, en ocasions, Vilafranca del Maestrat.
Vilafranca de Bonany, municipi de Mallorca.
Vilafranca de Conflent, municipi del Conflent.
Vilafranca del Peneds, municipi de l'Alt Peneds, capital de la comarca.
Vilafranca (Solsons);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36139" title="Diccionari Invers de la Llengua Catalana" nonfiltered="3984" processed="3965" dbindex="14143">
El Diccionari Invers de la Llengua Catalana llista ordenades les 67.000 entrades del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, per escrites  pel seu ordre invers. Aix s, casa hi apareix com a asac.  Aix es poden buscar mots per fer quadrar una rima o estudiar terminacions i sufixos de manera senzilla.

 Enllaos externs .
 Pgina del DILC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36140" title="Vall de Nria" nonfiltered="3985" processed="3966" dbindex="14144">


La vall de Nria s una vall pirinenca situada al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripolls. Situada a una altitud de 2.000 metres sobre el nivell del mar, aquesta vall s accessible mitjanant el tren cremallera o b a peu, seguint algun dels camins de muntanya  que arriben fins a Nria. Aqu es va redactar l'any 1931 l'estatut d'autonomia conegut com a "Estatut de Nria". 

La mare de Du de Nria.
Segons la tradici, Sant Gil va arribar a la vall cap a l'any 700 i va residir-hi durant quatre anys. Sempre segons la llegenda, Sant Gil va esculpir una imatge de la Verge que va amagar dins d una cova al fugir de la vall quan els romans van iniciar una persecuci contra els cristians.

El cert s que la imatge de la Mare de Du de Nria que avui en dia es venera s una talla datada del segle XII o XIII. Es tracta d una talla en fusta d'estil romnic. 

Amb trets de caire primitiu, la talla conserva encara la seva policromia en perfecte estat de conservaci. Els pastors consideraven aquesta verge la patrona de la fertilitat. La coronaci cannica de la Mare de Du de Nria va tenir lloc l'any 1965. La seva festivitat se celebra el 8 de setembre. 

Santuari.

Ja l'any 1162 la vall comptava amb un alberg que feia les funcions d'hospital i de refugi de pastors. Al costat de l'alberg es trobava una capella dedicada a Santa Maria.

El terratrmol de Catalunya de 1428 va destruir l'alberg i la capella. Es va fer una primera reconstrucci l'any 1449 i es va reconstruir per complert entre 1640 i 1648. L'any 1728 foren ampliats. 

L'esglsia actual es va inaugurar l'any 1911. Poc desprs es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcci del Via Crucis, obra que no s'acabaria fins a 1963.
 
L'any 1931, a la habitaci nmero 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les urnes el 2 d'agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932. 

El 22 de juliol de 1936, poc desprs d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, el rector de la parrquia va fugir cap a Frana emportant-se la imatge de la verge. La volia salvar dels milicians i de la crema indiscriminada d'objectes religiosos que alguns d'ells estaven fent.

La imatge va acabar a Sussa on va estar amagada fins al 1941, any en qu va retornar a la vall. En acabar la guerra civil, l'exrcit franquista va installar a la vall unes dependncies de l'exrcit de muntanya.

Estaci d esqu.


La Vall de Nria compta  amb una estaci d'esqu explotada per FGC (com el cremallera).

L'estaci disposa d un total de deu pistes d'esqu alp (tres verdes, tres blaves, dues vermelles i dues negres) aix com una pista especial per a trineus. En total, set quilmetres de pistes marcades. A l'estiu de la 2006 es van instalar 18 nou canons. En total 73 canons de neu artificial en suplementen la innivaci natural.

Pel qu fa a remuntadors, l'estaci disposa d'un telecadira de quatre places de pina fixa que vertebra l'estaci (anant de la seva cota ms baixa, 1.964 m, a la ms alta, 2.252), el telecabina de la Coma del Clot (un telefric de pulsi) que permet l'accs a l'alberg del Pic de l'liga i dos telesqus que serveixen la zona de debutants.

 Amics de Nria .
El Dr. Ramn Bassols i Gens, metge i devot nurienc, va tenir un destacat paper en la creaci dels Amics de Nria, a mitjan anys cinquanta, format a partir d un grup de families que coincidien fent estades a Nria i que l any 1958 s agruparen entorn a la parrquia de Nria a Barcelona. L any segent, el 1959 veient engrandir-se el grup, es constituren en Lliga Espiritual de la Mare de Du de Nria amb seu al Santuari i secretaria a Barcelona. Fins avui els Amics de Nria col.laboren en el sosteniment i la millora del Santuari.

Enllaos externs.
 Valldenuria.cat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36144" title="Formosa" nonfiltered="3986" processed="3967" dbindex="14145">


Geografia:
Nom tradicional de l'illa de Taiwan.
Formosa, ciutat argentina, capital de la provncia homnima.

Personatges:
Feliu Formosa, escriptor nascut el 1934 a Sabadell;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36145" title="Josep Maria Folch i Torres" nonfiltered="3987" processed="3968" dbindex="14146">
Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950), fou un novellista, narrador i autor teatral.

Va escriure a diverses revistes i va dirigir L'Atlntida, el Cu-Cut! i La Tralla, d'orientaci nacionalista. Ja fou detingut durant una manifestaci de protesta l'onze de setembre de 1901 davant el Monument a Rafael de Casanova convocada per Llus Marsans i alguns joves d'Uni Catalanista. Detingut i processat per la publicaci d'un nmero commemoratiu de la independncia de Cuba, amb la Llei de Jurisdiccions es revis el procs i hagu de fugir a l'exili a Frana (1905-1908). Des del 1909 va dirigir En Patufet.

Bibliografia.
Lria, 1904;
Joan Endal, 1909;
Sobirania, Una vida, Anima de cam;
Vers la llum, l'Havana, 1916).
Aventures extraordinries d'en Massagran, 1910;
En Bolav detectiu, 1911);
El gegant dels aires, 1911;
Per les terres roges, El cavaller del Nas Roent, 1918;
Trista aubada, 1901;
Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jess, 1916, encarregada i estrenada al Coliseu Pompeia de Barcelona, propietat dels caputxins, la viglia de Nadal.
La Ventafocs, 1920;
La xinella preciosa, 1917;
El secret de la capsa d'or, 1926;

El 1968, amb la recuperaci de Patufet, el seu fill Ramon Folch i Camarasa imit l'estil de les Pgines viscudes sota el ttol Histries possibles.

Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Josep Maria Folch i Torres, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Fundaci Folch i Torres;
 Josep Maria Folch i Torres Vdeo a http://www.edu3.cat/;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36151" title="Neoliberalisme" nonfiltered="3988" processed="3969" dbindex="14147">
Tpicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia poltica-econmica que propugna la mnima intervenci d'organismes estatals sobre l'economia i la poltica. Aix el paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals.
Es focalitza en els  mtodes de lliure mercat, en la disminuci de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat. Quant a les poltiques internacionals, el neoliberalisme a les relacions internacionals proposa l'obertura comercial per qualsevol mtode possible; l'obertura comercial es refereix a la creaci de tractats de lliure comer i la divisi internacional del treball, cap a una integraci econmica. 

El neoliberalisme ha estat una corrent de pensament econmic i poltic predominant en les poltiques implementades des de comenaments de la dcada de 1970, consolidades durant els anys 80 i 90 del segle XX i encara plenament vigents avui en dia. El neoliberalisme refusa la possibilitat d'una intervenci positiva de l'estat en l'economia (que pugui complementar la iniciativa privada), centrant el paper d'aconseguir el progrs econmic i fins i tot, en casos extrems, la justcia social en el foment del lliure-mercat i la reducci de les restriccions a les decisions de les empreses. Els seus defensors afirmen que els guanys nets obtinguts mitjanant l'intercanvi en el lliure-mercat capitalista superen els costos en tots els casos.

 Idees fonamentals  .
 L'economia s'ha de regular per la llei del lliure-mercat.
 La regulaci del mercat de treball des de qualsevol altre organisme que no siguin les prpies empreses s intrnsecament negativa ja que impedeix arribar al salari d'equilibri. ;
 L'estat no ha d'intervenir en la regulaci del comer exterior ni en els mercats financers. La lliure circulaci de capitals garanteix l'assignaci ms eficient dels recursos a nivell internacional.
 El dficit pblic s perjudicial per a l'economia ja que absorbeix estalvi privat, fa augmentar els tipus d'inters i fa disminuir la inversi privada.
 La protecci social garantida per l'estat del benestar i les poltiques redistributives sn negatives per al desenvolupament econmic.
 L'estat no ha de competir amb la iniciativa privada. Tots aquells serveis que puguin ser oferts pel sector privat han d'sser privatitzats.

 Vegeu tamb .
 Integraci econmica;
 Capitalisme;
 Liberalisme;
 Privatizaci;
 Liberalitzaci;
 Globalitzaci;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36156" title="Petita Edat de Gel" nonfiltered="3989" processed="3970" dbindex="14148">
La Petita Edat de Gel va ser un perode fred que comprn des de la meitat del segle XIV a la meitat del  segle XIX. Aquest  perode fred va posar fi a una era extraordinriament calorosa anomenada ptim climtic medieval. Va haver-hi  tres mxims, sobre 1650, sobre 1770, i 1850.  Es va pensar inicialment que la PEG era un fenomen global per a no s aix. Bradley i Jones, 1993; Hughes i Daz, 1994 i Crowley i Lowery, 2000 IPCC, descriuen el PEG com una poca on l'Hemisferi Nord va tenir un modest refredament  de menys de 1C.

 A l'Hemisferi nord . 
   
La Petita Edat de Gel va portar hiverns molt freds a moltes parts del mn, per la documentaci ms completa est  recollida a Europa i Amrica del Nord. A  mitjan segle XVII, l'avan dels glaceres dels Alps sussos , va afectar  pobles sencers.  El Riu Tmesi,  els canals i els rius dels  Pasos Baixos es van glaar sovint durant l'hivern, i les persones van aprofitar per a patinar. En l'hivern de 1780, el Port de Nova York es va gelar, permetent a les persones caminar de Manhattan a la Illa de Staten. El gel del Mar de Nord que rodeja Islndia es va estendre diversos quilmetres en totes direccions, produint el tancament dels ports de l'illa.

Els hiverns severs van afectar la vida humana.  La poblaci d'Islndia va descendir a la meitat, i les colnies vikingues a Groenlndia van desaparixer. A Amrica del Nord, els nadius americans van protestar per l'escassetat de menjar. 

Durant molts anys, la neu cobria la terra durant molts mesos. Moltes primaveres i estius eren freds i plujosos, encara que hi havia una gran variabilitat entre uns anys i altres. Les collites en tot Europa van haver d'adaptar-se  a la curta estaci de cultiu i hi havia molts anys de carestia i fam. Les violentes tempestats van causar inundacions massives i la prdua de vides fonamentalment va afectar  danesos, alemanys, i les costes holandeses.   

La magnitud de les glaceres de muntanya era molt major. Al 1800 els lmits de les zones de separacions d'acumulaci neta d'aquells d'ablaci neta era aproximadament 100 m mes baixes que al 1975. .

A Etipia i Mauritnia, hi hi havia neu permanent a les crestes de les muntanyes en nivells on no ocorre avui . Timbuktu, una ciutat important en la ruta de les caravanes transahariana, es va inundar 13 vegades almenys pel riu Nger; no hi ha cap arxiu que arreplegui inundacions semblants abans o desprs de la PEG. A la Xina, a la Provncia de Kiangsi, es van abandonar cultius com les taronges, que necessiten un clima clid, tal cultiu havia existit durant segles. A Amrica del Nord, els primers colons europeus van informar tamb d'hiverns severs. Per exemple, en 1607 els gels van persistir en el Llac Superior fins al 8 de juny.   
  
La Petita Edat de Gel va deixar la seva empremta en l'art del perode; per exemple, en quadres del pintor flamenc Pieter Brueghel el Jove, qui va viure de 1564 a 1638 la neu domina molts paisatges de pobles. Burroughs que va estudiar la pintura d'eixe perode va observar que la temtica es dna quasi completament de 1565 a 1665, i suposa que l'extraordinriament cru hivern de 1565 va inspirar els grans artistes a pintar imatges molt originals. Hi ha una interrupci del tema entre 1627 i 1640, amb un retorn sobtat desprs d'a; a indica un interludi ms plcid en els 1630. De 1640 a 1660 hi ha una etapa de pintura holandesa bolcada en temes  hivernals que encaixa amb la tornada d'hiverns freds. El declivi final del tema en la pintura va ser al voltant de 1660, i no coincideix amb una millora del clima; Burroughs posa les cauteles oportunes respecte a intentar traure moltes conclusions d'estos fets. No obstant observa que eixa pintura de l'hivern es repetix al voltant de 1780 i 1810, en qu de nou va haver-hi un perode ms fred.

Una altra persona famosa que va viure durant el PEG va ser Antonio Stradivari, el conegut fabricant de violins. Els climes ms freds van causar que la fusta dels arbres fra ms densa;  a a s'atribux parcialment l'extraordinari to de les creacions de Stradivari.

 A l'hemisferi sud .  
Un nucli de gel des de la part oriental de la Conca Bransfield, la identifica clarament en la Pennsula Antrtida esdeveniments propis de la Petita Edat de Gel i del ptim Climtic Medieval . Estos esdeveniments cobreixen aproximadament els ltims 300 anys, s a dir del 1700 endavant, i mostren condicions de temps no fredes que es presenten durant gran part del perode anomenat "Petita edat de gel". A illustra la no globalitat de la PEG.

Nuclis de gel que van des del  Glacera Superior de Fremont a Amrica del Nord i el casquet de gel Quelccaya en els Andes peruans, (Amrica del Sud) mostren canvis semblants durant la PEG. 

Los nuclis de Law Dome  mostren nivells mes baixos de CO2 durant el perode 1550 - 1800 dC, probablement com resultat d'un clima global ms fred.   

Nuclis sedimentaris (Gebra-1 i Gebra-2) en la Conca de Bransfield, Pennsula Antrtida, tenen indicadors glacials segons les variacions del gel del mar- durant el perode de la PEG. 

La histria dels corals del  Pacfic tropical indica que l'activitat ms intensa de El Nio va ocrrer a mitjan segle 17, durant la Petita Edat de Gel. 

 Els models del clima .  
En l'Atlntic Nord, els sediments acumulats  des de la fi de l'ltima glaciaci fa aproximadament 12.000 anys mostra augments regulars en la quantitat de grans del sedimentaris dipositats procedents dels icebergs que s'han fos en l'oce, indicant una srie de perodes freds (1-2C) que es repeteixen cada 1.500 anys mes o menys. 

El ms recent d'estos perodes freds va ser la Petita Edat de Gel.  Estos mateixos perodes freds  s'han descobert en sediments existents en frica, per els perodes freds  pareixen ser ms grans, oscillant entre (3-8C).   

 Les causes .  
Els cientfics han identificat dos causes de la Petita Edat de Gel fora dels sistemes d'interacci oce- atmosfera, una  activitat solar disminuda i l'activitat volcnica augmentada.  Altres persones investiguen influncies ms ambiges com la variabilitat natural del clima, i la influncia humana. Alguns tamb han especulat que aquesta despoblaci d'Europa durant la Pesta Negra, i la disminuci resultant en el rendiment agrcola, pot haver prolongat la Petita Edat de Gel.  
  
 L'activitat solar .  


Durant el perode 1645-1715, al mig de la Petita Edat de Gel, l'activitat solar reflectida en les taques solars era summament baixa, amb alguns anys que no hi havia cap taca solar.  Aquest  perode de baixa activitat de les taques solar s conegut com el Mnim de Maunder. El mecanisme  precs entre la baixa activitat de les taques solars i les fredes temperatures no s'han establert.  Per la coincidncia del Mnim de Maunder amb el perode ms profund de la Petita Edat de Gel suggereix que hi ha una connexi.   Altres indicadors de la baixa activitat solar durant aquest perode sn els nivells de carboni-14 i berilli-10. 

 L'activitat volcnica .  
Al llarg de la Petita Edat de Gel el mn va experimentar tamb una activitat volcnica elevada.  Quan un volc fa erupci, les seves cendres arriben la part alta de l'atmosfera i es poden estendre fins a cobrir la terra sencera.  Estos nvols de  cendra fan que no arribe la radiaci solar entrant, portant a una disminuci de la temperatura a nivell mundial. Poden durar fins a dos anys desprs d'una erupci.  Tamb es va emetre durant les erupcions sofre en el forma de gas SO2 . Quan este gas arriba a  la estratosfera es converteix en partcules d'cid  sulfric que reflecteixen els rajos del sol reduint la quantitat de radiaci que arriben a la superfcie de la terra.  En 1815 l'erupci de Tambora en Indonsia va cobrir l'atmosfera de cendres; l'any segent, 1816, va ser conegut com el Any sense estiu, quan va haver-hi gel  i neus al juny i juliol en Nova Anglaterra i el Nord de Europa.

 La Petita Edat de Gel a la Pennsula Ibrica .
Salas i altres (El nostre Esdevenidor Climtic, 2001) mencionen  que l'Ebre es va glaar set vegades entre 1505 i 1789. En 1788 i de nou en 1789 el riu va romandre glaat durant quinze dies. El llibre tamb menciona la presncia d'una extensa xarxa de pous de gla,  que es van construir i van mantenir-se entre els segles XVI i XIX al llarg del Mediterrani oriental, alguns ubicats en rees on no neva en l'actualitat ni un sol dia a l'any. L'emmagatzemament i distribuci de gel eren un negoci viu que involucrava seccions senceres de la poblaci rural. En podem trobar de ben conservats a zones de la Serralada Prelitoral, com el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, o a la Serralada Litoral, al Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
 
Hi ha tamb una mplia evidncia que durant aquest  perode les glaceres es van estendre en els Pirineus, fonent-se des de llavors. s ms, els romanents de la glacera de Sierra Nevada que finalment va sucumbir al final del segle XX, es van originar en este moment, i no eren, com a vegades es diu, restes de l'ltima vertadera Edat de Gel. Les ltimes vertaderes glaceres de  Sierra Nevada i els Pics d'Europa es van fondre a finals del segle XIX. Es creu que les temperatures en Europa durant l'anomenat ptim climtic medieval entre els segles IX al XIII va d'haver sigut entre 1 i 1.5C superior a la temperatura actual, suficient perqu aquestes  glaceres, i incls les dels Pirineus, s'hagueren fos. Les actuals glaceres dels  Pirineus es van formar principalment durant aquest perode fred i han estat fonent-se lentament des de llavors. L'rea de la superfcie total dels glaceres en la vessant espanyola dels Pirineus ha descendit des de les 1.779 hectrees en 1894 a 290 hi ha l'any 2000. 

Martin i Olcina en Clima i Temps  assenyalen a Espanya quatre perodes de successos catastrfics (meitat del segle XV, 1570-1610, 1769-1800 i 1820-1860) assenyalats per pluges intenses, nevades i tempestats en el mar. Estos es van mesclar amb els interludis de severes sequeres. 

Un altre estudi de A. Sousa i P. Garca-Murillo-Garca-Murillo en 2003 es fixa en els canvis en l'aiguamolls  de Andalusia (especficament, Doana) al final de la Petita Edat de Gel. Els autors van trobar que la Petita Edat de Gel es va caracteritzar per perodes ms plujosos alternant amb altres de sequera. Altres autors creuen que la PEG es va caracteritzar en el sud de la Pennsula Ibrica per un augment de la pluja, major freqncia de les inundacions i de la sedimentaci en l'Europa  mediterrnia.

 La fi de la  Petita Edat de Gel .  
Al voltant  de 1850, el clima del mn va comenar a calfar-se novament i pot dir-se que la Petita Edat de Gel es va acabar en eixe moment. Alguns cientfics creuen que el clima de la Terra encara s'est recuperant de la Petita Edat de Gel i que esta situaci se suma a les preocupacions del canvi del clima causat per l'home.

 Vegeu tamb  . 
Canvi climtic;
Edat glacial;
Escalfament global;
ptim climtic medieval;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36157" title="Any sense estiu" nonfiltered="3990" processed="3971" dbindex="14149">
L'any sense  estiu, tamb conegut com l'any de pobresa, va ser el 1816. Les anormalitats del clima van propiciar un estiu fred, cosa que va provocar la destrucci de les collites al nord d'Europa, al nord-est dels Estats Units i a l'est del Canad.   
  
Actualment se sap que les alteracions del clima van ocrrer a causa de les erupcions volcniques del mont Tambora entre el 5 d'abril i el 15 d'abril de 1815 a l'illa de Sumbawa, situada a les ndies Orientals Holandeses (l'actual Indonsia). L'esmentat volc va emetre a l'atmosfera un mili i mig de tones mtriques de pols. Com s normal desprs d'una forta erupci volcnica, les temperatures mundials van descendir a causa de la reducci de la llum del Sol.   

Descripci.  
Les inusuals alteracions del clima de 1816 van tenir un gran efecte al nord d'Europa, al nord-est dels Estats Units i a l'est del Canad. Normalment, la fi de la primavera i l'estiu del nord-est dels Estats Units sn relativament estables: les temperatures com a mitjana se situen entre 20 i 25 C , i rarament cauen per davall de 5 C , essent la neu d'estiu una extrema raresa.

Al maig de 1816, no obstant, la rosada blanca va cremar la majoria de les collites que s'havien plantat, i el mes de juny dues grans tempestes de neu van provocar nombroses vctimes mortals. Al juliol i agost, es van gelar llacs i rius en un lloc tan al sud com Pensilvnia. Les rpides oscillacions de la temperatura eren comunes, passant en qesti d'hores de temperatures normals d'estiu  (tan altes com 35C) a temperatures prximes al punt de congelaci. Tot i que els grangers del sud de Nova Anglaterra s van poder recollir part de llurs collites, els preus van patir fortes pujades. La civada, per exemple, quasi va multiplicar per vuit el seu preu.

Efectes.
Europa, que encara s'estava recuperant de les Guerres napoleniques, va patir les escassetats de menjar. Es van saquejar magatzems de gra al Regne Unit i a Frana. La violncia va ser encara pitjor a Sussa, on la fam va forar el govern a declarar l'emergncia nacional.  

Els alts nivells de cendra en l'atmosfera van produir espectaculars ocasos durant aquest perode, un tret que J. M. W. Turner va plasmar en les seves pintures. Un fenomen semblant es va observar el 1883, desprs de l'erupci del Krakatoa.

Causes.
En el moment de produir-se els fets, ning en coneixia l'origen. Un boc emissari va ser Benjamin Franklin, els experiments del qual sobre la llum i l'electricitat van ser considerats culpables de l'alteraci del temps.

El 1920, el meteorleg nord-americ William Humphreys va ser el primer en determinar la causa de l'any sense estiu, desprs de llegir un tractat escrit per Benjamin Franklin sobre l'estiu de 1783. En aquest tractat, Benjamin Franklin culpava de l'estiu extraordinriament fresc a la pols volcnica provinent de l'erupci del volc Laki, a Islndia.

Altres anys freds.
 Un episodi comparable tingu lloc els anys 535 i 536.
 La Petita Edat de Gel, que dur aproximadament de 1650 a 1850.
 1915 i 1922 han estat els anys ms freds des que es conserven les dades climatolgiques. ;

Enllaos externs.
Eighteen Hundred and Froze To Death ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36163" title="Atmosfera terrestre" nonfiltered="3991" processed="3972" dbindex="14150">
L'atmosfera terrestre s la capa de gasos que rodegen el planeta terra i retinguda per la gravetat de la terra. En els gasos presents, destaquen amb aproximadament quatre cinquenes parts el nitrogen, amb una cinquena part l'oxigen, i amb quantitats ms petites d'altres gasos. L'atmosfera s vital per la vida ja que sense el gasos esmentats no hi hauria vida a la terra, tal i com la coneixem.   

   
    
L'atmosfera no t un lmit definit, a mesura que s'allunya de la terra es torna ms lleugera fins que es confon amb l'espai. Per tant no hi ha una barrera clara entre l'interior i l'exterior de l'atmosfera. Tres quartes parts de la massa de l'atmosfera estan en el 11 quilmetres primers. Usualment, les persones que viatgen per sobre dels 80 quilmetres ja s'anomenen astronautes. La lnia de Karman, als 100 quilmetres per sobre de la terra, s usada freqentment com la frontera entre l'atmosfera o l'espai exterior.       
  
 
Origen de l'atmosfera actual.

Podem situar l origen de l atmosfera primitiva en les emanacions inicials d una Terra en formaci, de la qual eixia una voluminosa fase voltil. Una gran part dels gasos inicials es va perdre en l espai exterior i no sabem amb certesa fins a quin punt l atmosfera actual respon en la seva composici a la capa gasosa inicial, ni tan sols a la capa de fa 1.000 milions d anys (m.a.) (s a dir, quan ja existien una capa superficial slida i una atmosfera relativament estable). Segurament una contribuci important a la composici de l atmosfera, en tots els perodes geolgics, ha sigut la de les emanacions volcniques, que possiblement varen condicionar les primeres formes de vida. Aquest aspecte i molts altres sn encara objecte d estudi; per, malgrat aix, amb algunes limitacions i reserves, podem apuntar una seqncia dels fets ms remarcables que han contribut a la formaci de l atmosfera actual.

Tenint en compte la formaci de la Terra a partir d un procs d acreci de protoplanetes, en el moment inicial la Terra prcticament no tenia atmosfera. La menuda porci d elements lleugers (H, He) i les temperatures primignies tant elevades varen impedir la retenci dels gasos pel camp gravitatori de la Terra. Una certa porci d hidrogen va quedar retenida perqu es va combinar amb altres elements ms pesats: amb carboni va formar met (CH4), amonac amb el nitrogen (NH3) i aigua amb l oxigen (H2O). Per tant, aigua, met i amonac componien bsicament l atmosfera primitiva, anomenada atmosfera I, de carcter reductor que va tenir una duraci d uns 600 m.a. Al llarg d aquest temps l atmosfera es va enriquir amb emanacions de gasos procedents d oclusions de l escora terrestre i d activitat volcnica. La composici resultant podria haver sigut la segent: CH4, NH3, H2O, + SO2, CO, CO2, N2, H2, S2, H2S, HF, HCl.

Al llarg dels segents 2.000 m.a. es va produir la transici cap a l atmosfera II. En una primera fase la radiaci energtica continuada d agents interns (p.e.: radioactivitat, descrregues elctriques en tempestes,...) i externs (radiaci solar UV,   = 200-300 nm) va propiciar la fotlisi del vapor d aigua, per la qual cosa en l atmosfera van aparixer l oxigen i l hidrogen moleculars. La combinaci, per separat, de l'O2 amb met i amonac possiblement va contribuir a la formaci de ms vapor d aigua, CO2 i N2. 

Per altra part, la radiaci UV va formar una primera i tnue capa d oz a partir de l oxigen atmosfric. La fotodissociaci va disminuir segons augmentava la capa d oz, i tamb per la mateixa causa, va comenar a refredar-se l atmosfera. Una gran part del vapor d aigua va condensar-se per a formar els oceans, arrossegant en el procs gran quantitat de gasos minoritaris atmosfrics que contriburen aix a la formaci de l anomenada sopa nutritiva. Sembla que esta sopa nutritiva, per una srie de processos evolutius, va produir els primers microorganismes primitius anaerobis, que originaren desprs incipients ssers aerobis, els quals produren ms O2, producte del seu metabolisme, i aix es va incrementar l escut protector de la capa d oz. 

A continuaci, l espiral evolutiva va potenciar els organismes aerobis, va aparixer la fotosntesi, i el nivell d'O2 va crixer rpidament. Esta atmosfera, dotada de l ozonosfera i permeable a la llum visible, va assegurar la persistncia de la fotosntesi, seqncia que al llarg dels segents 2.000 m.a. va dur l atmosfera a la composici actual, s a dir, l atmosfera III.

Estructura de l'atmosfera.

Degut a la compressibilitat dels gasos, la major part de l'atmosfera es troba prop de la superfcie terrestre, comprimida pel seu propi pes. D'aquesta forma, en els primers 6 Km es troba el 50 % de la massa total, mentre que per baix d'una altura de 15 Km es troba aproximadament un 95 % de la massa total.

La divisi de l'atmosfera ms coneguda estableix els segents nivells, des de la superfcie cap a dalt: troposfera, estratosfera, mesosfera i termosfera.

 0-15 Km: Troposfera. Capa inferior, amb contacte amb la superfcie terrestre. Gruix variable a conseqncia del moviment de rotaci terrestre (aproximadament 9 Km en els pols, 18 Km en l'equador) Dins d'esta capa es produeixen importants i actius fluxos convectius verticals i horitzontals (vent) provocats per les diferncies de pressi i temperatura existents entre unes regions i altres. Per trobar-se en contacte amb la hidrosfera i la biosfera, presenta quantitats importants d'aigua i dixid de carboni, aix com quantitats ms variables de pols en suspensi (concentrada en els primers 500 m, part coneguda com capa bruta) En resum, s la capa on es produeixen els fenmens meteorolgics que caracteritzen les zones climtiques de la Terra (formaci de nvols, precipitacions...) En la troposfera la temperatura presenta un descens progressiu amb l'altura, aproximadament de 1C per cada 150 m.

 15-55 Km: Estratosfera. L'estratosfera es caracteritza per la prctica inexistncia de circulaci vertical, encara que els fluxos horitzontals d'aire abasten freqentment velocitats d'uns 200 Km/h. La variaci vertical de temperatura en l'estratosfera s la contraria a la comentada per a la troposfera; s a dir, les temperatures augmenten progressivament cap a dalt fins arribar aproximadament als 0 C1 a una altura entre 50 i 60 Km. Esta altura correspon a la segona superfcie de separaci, l'estratopausa. Sembla que l'increment de temperatura est relacionat amb l'absorci per l'oz de part de la radiaci solar (ultravioleta). La capa d'oz es troba dins de l'estratosfera i ocupa fonamentalment la part inferior (entre 10 i 30 Km d'altitud, es troba el 80 % de l'oz total);
Els fenmens de formaci de nvols sn molt rars en l'estratosfera (com a molt poden hi aparixer nvols molt tnues de cristalls de gel).

 55-80 Km: Mesosfera. La caracterstica ms remarcable s un nou descens de la temperatura segons augmentem l'altura, arribant-se als aproximadament -100 C3 a una altura de 80 Km, on es situa la segent superfcie de separaci, la mesopausa.

 80-800 Km: Termosfera (o ionosfera). En esta capa, la major part de les molcules es troben ionitzades (per prdua d'electrons) degut a l'acci de les radiacions solars d'alta energia. Els gasos ionitzats esmentats absorbeixen radiaci UV, amb la qual cosa la temperatura de la termosfera arriba a valors superiors als 1.000 C (encara que aquests valors no poden ser enregistrats pels termmetres habituals degut a que la densitat del medi s extraordinriament baixa) s la zona on es produeixen els fenmens de les aurores (boreal i austral).

El lmit superior de l'atmosfera s relativament indefinit, per podem situar-lo de manera convencional en els 10.000 Km d'altura o a la lnia de Karman, als 100 km.


 
   
 


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36171" title="Bob Dylan" nonfiltered="3992" processed="3973" dbindex="14151">

Robert Allen Zimmerman, conegut amb el nom artstic de Bob Dylan, (Duluth, EUA 1941) s un compositor i cantant nord-americ, considerat un dels msics ms influents i prolfics del segle XX i proposat diverses vegades pel Premi Nobel de Literatura.

Dylan ha aportat a la msica rock una dimensi potica ms rica i adulta, emprant metfores i figures allegriques per a descriure el desordre individual i social, a ms d'una inventiva meldica provinent d'estructures tradicionals com el blues, la balada o les canons de treball. Al llarg de la seva carrera ha experimentant amb tota mena de ritmes i formes harmniques, cosa que ha enriquit la seva expressi musical i ha influt en molts altres intrprets i compositors.

 Biografia .
 Infncia i joventut . 
Va nixer el 24 de maig del 1941 a la ciutat de Duluth, poblaci situada a l'estat nord-americ de Minnesota. Fill d'una famlia d'origen jueu, als sis anys aquesta es trasllad a la ciutat de Hibbing, on el seu pare tenia un negoci de material elctric. La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l'ambient de la poblaci, l'economia de la qual depenia fortament de la mineria, no prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la msica comport un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengu per ell mateix a tocar el piano i per deu dlars adquir una guitarra per correu. El descobriment, aix mateix, de la msica de Hank Williams i dels grups corals afroamericans el permetr somiar en convertir-se en un heroi del rock and roll, un estil musical creixent grcies a l'xit d'Elvis Presley, Carl Perkins o Jerry Lee Lewis. 

L'any 1959 finalitz els estudis secundaris i ingress a la Universitat de Minnesota, situada a la ciutat de Minneapolis, la capital estatal. Dues de les seves assignatures favorites eren l'aprenentatge del castell i la histria nord-americana. Fou en aquell moment quan comen a escoltar temes de country grcies a les composicions de Robert Johnson i folk, deixant de banda la seva passi pel rock and roll de Little Richard. Interessat en la poesia, la dcada del 1960 suposar una inflexi en la seva vida artstica i personal: canviant-se el nom pel pseudnim Bob Dylan, inspirat en el poeta Dylan Thomas, i interessant-se pels moviments dels drets dels treballadors i del discurs sobre la pau.

 Inicis professionals .

Comen la seva carrera com a solista tocant en locals nocturns, amb l'nic acompanyament de la seva guitarra i la seva harmnica, aix com la seva expressiva veu, que arribar a convertir-se en la seva marca personal. Aquests inicis, per, no sempre sn amb fortuna; aix fou acomiadat del Ten O'Clock Scolar perqu la seva veu foragitava als clients. A mitjans de la dcada dels 60 obt el seu primer contracte com a professional en un local de striptease de Central City, poblaci situada a l'estat de Colorado. s en aquest moment quan descobreix la biografia Bound for Glory del cantant Woody Guthrie, que es converteix en el seu mestre i de qui en divulgar l'obra arreu del pas. 

Quan Dylan sab que Guthrie es trobava ingressat en un hospital de Nova York, decid anar fins a la ciutat per conixer-lo. L'arribada a aquesta ciutat permet a en Bob Dylan relacionar-se amb els ambients folk que omplien Greenwich Village, i aconseguir actuar davant de John Lee Hooker. A finals de l'estiu de 1961 arriba a ser bastant conegut en l'ambient musical de Nova York, per la qual cosa solliciten la seva collaboraci per a tocar l'harmnica en algunes canons d'un disc de Harry Belafonte. Podria ser la seva gran ocasi, per abandona els estudis d'enregistrament desprs de noms una hora de treball, perqu no suporta la insistncia de Belafonte a repetir les proves constantment. 

Fou John Hammond, un dels grans descobridors de talents de la Columbia Broadcasting System (CBS), qui li ofer immediatament un contracte. El primer disc el public el febrer de 1962 amb el simple ttol de Bob Dylan. L'lbum presenta material poc homogeni per posa en evidncia les potencialitats del cantautor. Noms dues canons estan escrites pel propi Dylan, "Song to Woody" i "Talkin' New York", per van bastar per a donar-li confiana com a autor i obrir-li la porta d'una de les seves ms prolfiques etapes creatives. En aquell primer perode l'acompany Suzie Rotolo, a la qual havia conegut en arribar a la ciutat i que, com a activista poltica, lluit contra la segregaci racial i l's de la bomba atmica. 

Dylan comen a treballar en noves canons l'abril de 1962 i en el transcurs d'alguns mesos compon temes com "Blowin' in the wind" (Escolta-ho en el vent), "Masters of War" (Senyors de la guerra), "Talkin' World War III Blues" i "Oxford Town", que esdevenen himnes del moviment pacifista. Al maig de 1963 es publica The Freewheelin' Bob Dylan, el seu segon i molt esperat lbum. Dos mesos desprs de la publicaci, Dylan apareix al Festival Folk de Newport, on s saludat com el profeta de la revoluci juvenil, i canta "Blowin' in the wind" davant de 46.000 persones, acompanyat a l'escenari per Joan Baez i Pete Seeger. 

Alhora que l'xit arriben els problemes. En primer lloc, amb Suzie Rotolo: la seva relaci segueix endavant entre dramtiques ruptures i breus reconciliacions, en un clima molt tibant en el qual Dylan no amaga la seva gelosia. Les noves canons neixen en un clima d'inseguretat, de vegades cavalcant en l'ona de la batalla poltica ("Only a Pawn in Their Game"), altres vegades recollint-se en l'intimisme ("Girl from the North Country", La noia del pas del nord). Per l'lbum The Times They Are A-Changin' (1964) arribar a ser fams sobretot per la can que li dna ttol (Els temps estan  canviant). L'xit de Dylan ja s gran en tot els Estats Units i la seva popularitat s'estn tamb per Europa.

Durant la primavera de 1965 es trasllada a Anglaterra per a realitzar alguns concerts, moment en el qual coneix els Beatles i Eric Burdon, membre de The Animals, intrpret d'una versi molt personal de "House of the Risin' Sun" (La Casa del Sol Naixent). John Lennon manifestar la influncia de Dylan en canons com "Norwegian Wood", "You've Got to Hide Your Love Away" o "Help", amb lletres ms sinceres i pensades, mentre que Bob Dylan no dubta a experimentar sons nous i ms ldics. El viatge per l'Anglaterra d'aquells anys i la trobada amb els seus msics estimulen encara ms Dylan, que es deixa suggestionar per la sonoritat de les guitarres elctriques, i abandona el folk. 

Highway 61 Revisited (1965), produt per Bob Johnston, amb la collaboraci d'Al Kooper i Mike Bloomfield, est considerat avui dia un dels millors de Dylan: la corprenedora "Like a Rolling Stone" (que figura en la primera posici de la llista de les millors canons de tots els temps confeccionada per la revista musical Rolling Stone), la trista "Desolation Row", la nerviosa "Highway 61 Revisited" i la insinuant "Ballad of a Thin Man" es convertiran en nous himnes de l'autor. Aquest s el repertori que Dylan duu al Festival Folk de Newport l'any 1965, acompanyat per la Paul Butterfield Band. El grup The Hawks el secundar en la gira posterior, grup que posteriorment s'anomenar The Band i que acompanyar durant molts anys Dylan.

El seu nou lbum Blonde on Blonde (1966), que es publica en format doble per a poder contenir tot el material elaborat a Nashville, s un disc ms tranquil que l'anterior i amb un major valor potic en les lletres. Aquest inclou l'alegre "I Want You", la nua i tendra "Just Like a Woman", la devastadora "Stuck Inside of Mobile with the Memphis Blues Again", l'enigmtica "Visions of Johanna" i la gran obra mestra del disc, "Sad Eyed Lady of the Lowlands", que est dedicada a la model Sarah Lowndes, amb la qual s'havia casat al novembre de 1965. Aquest disc est considerat pels grans experts musicals com un dels millors discos de msica pop-rock de tota la histria.

 Accident de moto . 
Un parell de mesos desprs d'haver-se publicat el disc Blonde on Blonde, amb tot just 25 anys per convertit en un dol multitudinari als Estats Units i el Regne Unit, sofr un misteris accident automobilstic amb la seva motocicleta Triumph 500 a les proximitats de Woodstock, accident que l'aparta de la vida pblica. El perode de reclusi s'eternitza: Dylan es torna un home casol al costat de la seva dona i els seus 4 fills, i gravant canons amb el seus companys de The Band. Uns enregistraments que no veieren la llum fins l'any 1975, en el qual decid publicar-los oficialment amb el ttol de The Basement Tapes. 

L'any 1967 aparegu al mercat un nou disc de Dylan John Wesley Harding, any en el qual tamb escriu el text del llibre Tarntula. Al gener de 1968 es presenta, acompanyat de The Band, davant el pblic al Carnegie Hall de Nova York, en un homenatge a Woody Guthrie, mort a l'octubre de l'any anterior. Aquell homenatge feu nixer en Dylan la idea de gravar un lbum de carcter obertament country, el resultat definitiu del qual s Nashville Skyline, publicat a l'abril de 1969 i que cont canons com "Lay Lady Lay", "Country Pie" i una versi de "Girl from the North Country" cantada a duo amb Johnny Cash. 

Posteriorment particip en el Festival de l'Illa de Wight completament vestit de blanc, comportant-se com una estrella pomposa i empolainada, fins al punt que els hippies li erigeixen una polmica creu de pedra per enterrar el mite decadent. El mite s'aviva el 1971 quan Dylan participa en el concert benfic per a Bangla Desh realitzat al Madison Square Garden de Nova York, organitzat per George Harrison, i canta "Mr. Tambourine Man", "Blowin' in the Wind" i "A Hard Rain's A-Gonna Fall" (Una gran pluja molt aviat caur).

A continuaci inici un perode de reflexi en el qual deman al director de cinema Sam Peckinpah un paper en la pellcula Pat Garrett and Billy the Kid. La seva participaci com actor es limita a un paper insignificant en el rol d'un misteris personatge de nom Alias, per s la banda sonora de la pellcula, composada pel propi Dylan, la que arriba a ser memorable i on inclou "Knocking on Heaven's Door", una can que es convertir en una de les ms reconegudes del seu repertori. La publicaci l'any 1974 de l'lbum d'estudi Planet Waves el permet collocar-se en el nmero 1 de les llistes d'xits, grcies especialment a la can "Forever Young". Immediatament desprs inici la seva primera gran gira desprs de vuit anys d'absncia dels escenaris, en aquest cas acompanyat per The Band, una gira que es converteix en un xit i que omple les sales i els estadis on realitza els concerts. Com a testimoni d'aquell histric esdeveniment s'edit el mateix 1974 el doble lbum en directe Before The Flood, en el qual apareix un Dylan enrgic recolzat pel seu potent grup. 

Aquest perode es conclou amb el meditatiu Blood on the Tracks, que cont moltes canons inspirades en la crisi del seu matrimoni, especialment "Tangled Up in Blue", "Simple Twist of Fate", "Idiot Wind" i "Shelter from the Storm". Aclamat per la crtica musical, l'any 1975 publica Desire, en la qual apareix "Hurricane", una can en defensa del boxador "Hurac" Carter, acusat d'homicidi. Aquestes noves canons van constituir la base de la gran gira americana denominada Rolling Thunder Revue, per a la qual reuneix vells amics com Roger McGuinn, Joan Baez, Mick Ronson, Scarlet Rivera i Joni Mitchell. El propsit de Dylan no se centra noms en l'espectacle sobre l'escenari sin tamb en el que succeeix entre bastidors: aix, amb cmeres de televisi i micrfons ho grava tot, entrellaant vida real i ficci, per a realitzar la pellcula Renaldo i Clara, un documental de quatre hores de durada. De la Rolling Thunder Revue ha quedat document discogrfic oficial en els lbums Hard Rain i The Bootleg Series, Vol. 5. Live 1975. The Rolling Thunder Revue. 

L'any 1978 fou el convidat d'honor a The Last Waltz ("L'ltim vals"), la pellcula-concert dirigida per Martin Scorsese, organitzada per a celebrar el retir de l'escena dels seus amics de The Band. El concert es porta a terme en el mtic Winterland de San Francisco i Dylan canta canons del seu propi repertori al costat de The Band, Neil Young, Dr. John, Neil Diamond, Eric Clapton, Ringo Starr, Ron Wood, Paul Butterfield, Ronnie Hawkins, Joni Mitchell i Van Morrison.

 Crisi religiosa . 
L'any 1978 pateix una crisi religiosa, el jueu de naixena troba nous motius de fe en el cristianisme. Aquest canvi va acompanyat d'una srie de discos intensos, de difcil comprensi immediata. 

Quan finalitza completament la temporada de grans concerts publica un nou lbum doble gravat al Jap, Live at Budokan (1978). Els empresaris japonesos ofereixen a Dylan un xec en blanc per realitzar una gira pel seu pas, una cosa inslita fins en aquells moments en la histria de la msica. Tres anys de treball intens en estudis produeixen 3 discs que formen l'esquelet de l'obra de Dylan durant la dcada del 1980: Slow Train Coming (1979), Saved (1980) i Shot of love (1981), discos amb cadncies de msica gospel. En el primer aconsegueix la collaboraci de Mark Knopfler, lder dels Dire Straits. Saved est entre els treballs ms dramtics i tensos de Dylan i descobreix una cara completament desconeguda del cantant, i Shot of Love retorna el cantautor a terrenys ms coneguts i compta, a ms, amb la participaci especial de Ron Wood i Ringo Starr en el tema "Heart of Mine". 

Posteriorment Dylan torna a una visi ms laica de la can i inicia un cam de gran activitat amb l'lbum Infidels, que cont la bellssima "Jokerman". El 1984 publica el seu disc Real Live, amb nous arranjaments de vells xits, com  "Highway 61 revisited".

El comproms social del mn de la msica anglosaxona troba la seva mxima expressi l'any 1985 amb la can "We are the World", can escrita per Michael Jackson i Lionel Richie, en l'enregistrament de la qual participa Dylan. Alguns mesos desprs pren part en el comit promotor de Farm Aid, la manifestaci musical organitzada per a recaptar fons per a les comunitats rurals dels Estats Units. El 13 de juliol de 1985 participa en el Festival pro-Etipia Live Aid. Acompanyat a les guitarres per Keith Richards i Ron Wood, ambds membres dels Rolling Stones, Dylan canta al J.F. Kennedy Stadium de Filadlfia "Blowin' in the Wind". Tamb l'any 1985 torna als estudis per gravar l'lbum Empire Burlesque i realitza, a ms, un videoclip al Jap per a la can "Tight Connection to My Heart", sota la direcci de Paul Shrader. 

Per a celebrar els seus 25 anys d'activitat discogrfica, la CBS publica l'lbum quntuple Biograph, que inclou canons que donen una visi general del cantautor, ja que, al costat d'alguns grans xits, es presenten versions indites, preses alternatives o es recuperen canons que freqentment han passat desapercebudes. La seva segent producci ve recollida sota el ttol de Knocked Out Loaded l'any 1986 i cont temes escrits en collaboraci amb l'actor i escriptor Sam Shepard i amb Tom Petty, amb el qual Dylan realitza una gira per Austrlia i els Estats Units. Amb el mateix Petty i la seva banda, The Heartbreakers, Dylan canta "Band of the Hand" per a la pellcula d'idntic ttol, dirigida per Paul Michael Glaser. 

A la primavera de 1988 publica un nou lbum, Down in the Groove, en el qual intervenen les veteranes estrelles del punk Steve Jones, dels Sex Pistols, i Paul Simonon, de The Clash, i msics tan illustres com Jerry Garcia i Bob Weir, de Grateful Dead, Eric Clapton, Mark Knopfler, Ron Wood, Steve Jordan i les estrelles del reggae Robbie Shakespeare i Sly Dunbar, entre d'altres. 

El seu segent projecte consisteix en la creaci d'un grup que, sota el nom de Traveling Wilburys, reuneix als germans Lucke, Nelson, Otis, Lefty i Charlie T. Junior, que no sn altres que el propi Bob Dylan, George Harrison, Roy Orbison, Tom Petty i Jeff Lynne, antic lder de la Electric Light Orchestra (ELO). Amb ells publicar dos lbums, curiosament titulats Volume 1 i Volume 3. La gran majoria de les canons d'aquests dos lbums estan compostes per Dylan.

 Actualitat .

Durant la dcada del 1980 i del 1990 Dylan ha publicat una srie d'lbums considerats entre els pitjors de la seva discografia. Molts van creure que comenava a declinar com a compositor i lletrista per la publicaci de Times Out of Mind l'any 1997 i Love and Theft el 2001 l'han tornat a impulsar al capdamunt de la llista d'xits. 

L'any 2000 aconsegu el Premi Oscar a la millor can original per la seva can Things Have Changed inclosa a la pellcula de Curtis Hanson Wonder Boys ("Joves Prodigiosos"). Continuant en el mn del cinema l'any 2003 fou el guionista i compositor del llargmetratge Masked and Anonymous, en el qual s'inclouen versions d'alguns dels seus temes clssics i canons noves, a ms de versions tradicionals gravades per ell per a l'ocasi. 

A l'agost de 2006 va publicar l'lbum Modern Times, que ha aconseguit esdevenir nmero 1 a les llistes dels Estats Units. Aclamat per la crtica mundial i pel pblic, Dylan s'ha convertit en el cantant solista ms veter que aconsegueix ser nmero 1 als Estats Units desprs de 46 anys de carrera musical. 

El juny de 2007 ha estat guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts, guard que es va lliurar a Oviedo el mes d'octubre.

 Discografia oficial .
 lbums en solitari . 
Bob Dylan. 19 de mar de 1962 ;
 The Freewheelin' Bob Dylan. 27 de maig de 1963 ;
 The Times They Are A-Changin'. 10 de febrer de 1964 ;
 Another Side of Bob Dylan. 1 de maig de 1964 ;
 Bringing It All Back Home. 22 de mar de 1965 ;
 Highway 61 Revisited. 30 d'agost de 1965 ;
 Blonde on Blonde. 16 de maig de 1966 ;
 John Wesley Harding. 27 de desembre de 1967 ;
 Nashville Skyline. 9 d'abril de 1969 ;
 Self Portrait. 8 de juny de 1970 ;
 New Morning. 21 d'octubre de 1970 ;
 Pat Garrett & Billy the Kid. 13 de juliol de 1973 - banda sonora de la pellcula de Sam Peckinpah;
 Dylan. 16 de novembre de 1973 ;
 Planet Waves. 17 de gener de 1974;
 Before The Flood. 20 de juny de 1974 amb The Band (directe) ;
 Blood on the Tracks. 20 de gener de 1975 ;
 The Basement Tapes. 1 de juliol de 1975 amb The Band ;
 Desire. 5 de gener de 1976 ;
 Hard Rain. 1 de setembre de 1976 (directe);
 Street Legal. 15 de juny de 1978 ;
 Masterpieces. 1978 ;
 At Budokan. 23 d'abril de 1979 (directe) ;
 Slow Train Coming. 20 d'agost de 1979 ;
 Saved. 19 de juny de 1980 ;
 Shot of Love. 12 d'agost de 1981 ;
 Infidels. 27 d'octubre de 1983 ;
 Real Live. 29 de novembre de 1984 (directe) ;
 Empire Burlesque. 30 de maig de 1985 ;
 Knocked Out Loaded. 14 de juliol de 1986 ;
 Dylan and The Dead. 18 de gener de 1988 amb els Grateful Dead (directe) ;
 Down in the Groove. 19 de maig de 1988 ;
 Oh Mercy. 12 de setembre de 1989 ;
 Under The Red Sky. 11 de setembre de 1990 ;
 The Bootleg Series, Vol. 1-3. 29 de mar de 1991 (recopilaci de rareses);
 Good as I Been to You. 3 de novembre de 1992 ;
 World Gone Wrong. 26 d'octubre de 1993 ;
 MTV Unplugged. 2 de maig de 1995 (directe);
 Times Out of Mind. 30 de setembre de 1997 ;
 The Bootleg Series, Vol. 4: Live 1966. The "Royal Albert Hall" Concert. 13 d'octubre de 1998 (directe);
 Love and Theft. 11 de setembre de 2001 ;
 The Bootleg Series, Vol. 5. Live 1975. The Rolling Thunder Revue. 2002 (directe);
 The Bootleg Series, Vol. 6. Live 1964. Concert at Philharmonic Hall. 2004 (directe);
 The Bootleg Series, Vol. 7. No Direction Home. The Soundtrack. 2005. Banda sonora de la pellcula de Martin Scorsese. ;
 Live at Carnegie Hall 1963. 2005 (directe) ;
 Live at Gaslight 1962. 2005 (directe) ;
 Modern Times. Agost 2006;

 Recopilacions .
 Bob Dylan's Greatest Hits. 27 de mar de 1967 - inclou un tema que fins al moment no havia aparegut en cap elap: "Positively 4th Street";
 Bob Dylan's Greatest Hits. Vol. 2. 12 de novembre de 1971 - inclou temes que no havien aparegut en cap elap: "Watching the River Flow", "Tomorrow Is a Long Time", "The Mighty Quinn (Quinn, the Eskimo)", "I Shall Be Released", "Down in the Flood" i "You Ain't Goin' Nowhere";
 Biograph. 7 de novembre de 1985 - inclou un gran nombre de temes indits fins al moment;
 Bob Dylan's Greatest Hits. Vol. 3. 15 de novembre de 1994 - inclou un tema indit: "Dignity";
 The Best of Bob Dylan. 1997 - inclou una versi indita del tema "Shelter from the Storm";
 The Best of Bob Dylan Vol. 2. 2000 - inclou dues versions indites ("Highlands" i "Blowin' in the wind") i el tema "Things Have Changed" de la banda sonora de la pellcula Wonder Boys ;
 The Essential Bob Dylan. 31 d'octubre de 2000 ;
 Blues. 8 d'agost de 2006 ;

 Amb Traveling Wilburys  . 
 Vol. 1, 1988;
 Vol. 3, 1990;

 Premis musicals .
 Premis Grammy .
Al llarg de la seva carrera ha rebut 11 Premis Grammy.
 1972 - Millor lbum de l'any per The Concert For Bangla Desh (juntament amb Billy Preston, Eric Clapton, George Harrison, Klaus Voormann, Leon Russell, Ravi Shankar i Ringo Starr);
 1979 - Millor interpretaci masculina de rock per Gotta Serve Somebody;
 1989 - Millor interpretaci rock per a un duo o grup vocal per Traveling Wilburys Volume One (juntament amb George Harrison, Jeff Lynne, Roy Orbison i Tom Petty);
 1994 - Millor lbum Tradicional de Folk per World Gone Wrong;
 1997 - Millor lbum de l'Any per Time Out Of Mind;
 1997 - Millor lbum Contemporani de Folk per Time Out Of Mind;
 1997 - Millor interpretaci masculina de rock per Cold Irons Bound;
 2001 - Millor lbum Contemporani de Folk per Love And Theft;
 2006 - Millor lbum Contemporani/Americ de Folk per Modern Times;
 2006 - Millor interpretaci de rock per Someday Baby;
 2006 - Millor vdeo clip de llarg format per No Direction Home (juntament amb Martin Scorsese);

 Premis scar .


 Vegeu tamb .
 Blowin' in the wind;
 Like a Rolling Stone;

 Enllaos externs.

  Web Oficial;
  Bob Dylan a Allmusic.com;
  Pgina en catal sobre Bob Dylan;
  ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36173" title="Ctric" nonfiltered="3993" processed="3974" dbindex="14152">

Els ctrics (Citrus) sn un gnere de grans arbusts, d'entre 5 i 15 metres, de fulla perenne, de la famlia de les Rutecees. Els seus fruits posseeixen un alt contingut en vitamina C, la qual els hi proporciona aquest tpic sabor cid tan caracterstic. Sn originaris de l'sia tropical i subtropical, i en formen part tres espcies prpiament dites i nombrosos hbrids conreats, incloses les fruites ms mpliament comercialitzades, com la llimona, la taronja, la llima o llimona dola i la mandarina, amb diverses varietats que depenen de la regi en la que es conrein.
 


Tot i que la classificaci taxonmica s complexa, recents investigacions gentiques han demostrat que nicament existeixen tres especies principals C. mxima, C. medica i C. reticulata, essent totes les restants hbrids d'aquestes tres. Degut a la facilitat d'hibridaci dels ctrics, tots els conreus per a us comercial s'obtenen empeltant les espcies desitjades sobre planons seleccionats per la seva resistncia a les malalties.

Generalment, els ctrics no sn resistents al fred, temperatures continuades sota zero (0 Celsius) poden fer malb tant els fruits como els brots joves, pel que sn espcies cultivades en zones compreses entre els parallels 40 N i 40 S. Aquests conreus sn abundants en totes les zones litorals de la conca mediterrnia, essent molt comuns al sud del Principat i al Pas Valenci on est regulat com a Indicaci Geogrfica Protegida.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36178" title="Magnoliofit" nonfiltered="3994" processed="3975" dbindex="14153">

Els magnoliofitins, plantes amb flor o angiospermes (Magnoliophyta o Angiospermae) s un flum que cont les plantes que constitueixen la forma de vida vegetal dominant. Els membres d'aquesta divisi sn la font de la major part dels aliments en qu l'sser hum i altres mamfers basen la seva subsistncia, aix com de moltes matries primeres i productes naturals. Pertanyen a aquest grup gaireb totes les plantes arbustives i herbcies, la major part dels arbres, amb l'excepci dels pins i d'altres conferes, i plantes ms especialitzades, com suculentes, epfites i aqutiques.

Aquest grup s considerat monofiltic perqu totes les espcies desenvolupen flors, amb quatre verticils d'estructures sexuals i auxiliars. A l'exterior s'hi troben els spals, amb funci bsicament protectora i ms a l'interior els ptals, en general, de vistosos colors. Interiorment trobem les peces masculines, els estams i al centre de la flor s'hi troben els carpels amb els corresponents ovaris que contenen els vuls. 

Tot i que es coneixen prop de 230.000 espcies, n'hi ha moltes encara ignorades. Les plantes de flor han ocupat quasi tots els nnxols ecolgics i dominen la major part dels paisatges naturals. Aproximadament les dues terceres parts de totes les espcies sn prpies dels trpics, per les activitats humanes les estan exterminant a gran velocitat. Noms un miler d'espcies tenen importncia econmica digna de consideraci, i el gruix de l'alimentaci mundial procedeix de noms quinze espcies. Si s'estudiessin com cal, podrien utilitzar-se diversos centenars ms d'espcies.

Presenta dues classes:
 Liliopsida (anteriorment monocotilednia);
 Magnoliopsida (anteriorment dicotiledonies);

Article relacionat.
 Flor;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36181" title="Estat de Rio de Janeiro" nonfiltered="3995" processed="3976" dbindex="14154">

Rio de Janeiro  s un estat del Brasil localitzat al Sud-est del pas. Limita amb Minas Gerais al Nord i Nord-oest, amb Esprito Santo al Nord-est, amb  So Paulo al Sud-oest i amb l'oce Atlntic al Sud i a l'Est. Ocupa una rea de 43.653 km . La  capital s  la ciutat de Rio de Janeiro. Als habitants de l'estat de Rio de Janeiro se'ls anomena fluminenses.

Relleu.
L'estat s creuat per baixades i muntanyes paralleles al litoral. En el sud de l'estat, les muntanyes queden ms a prop del mar, en les ciutats de Parati i Angra dos Reis. A prop de la capital de l'estat, la ciutat de Rio de Janeiro, el relleu s'escampa en una extensa planicie drenada per rius, anomenada Baixada Fluminense. Aquesta regi s creuada per la carretera President Dutra, que fa el lligam de les ciutats de Rio de Janeiro i So Paulo. La Baixada Fluminense t diverses indstries, per la majoria de la seva poblaci treballa en la ciutat de Rio de Janeiro.

No gaire lluny de la ciutat de Rio de Janeiro hi ha tres ciutats amb clima de muntanya, una mica ms fred en els hiverns: les ciutats de Petrpolis, Terespolis i Nova Friburgo, situades en la regi de la Serra dos rgos. Ja en la divisa dels estats de Rio de Janeiro, So Paulo i Minas Gerais hi ha altres dues ciutats de muntanya: Itatiaia i Penedo. Aquestes ciutats serveixen de refugi per als cariocas (nom que es dna als habitants de la ciutat de Rio de Janeiro) quan els v de gust gaudir d'un clima ms suau lluny de les platges per no gaire lluny de la capital de l'estat.

 Histria .

A l'poca de l'establiment del sistema de Capitanas Hereditrias en Brasil, el territori de l'actual estat de Rio de Janeiro es trobava comprs en trams de la Capitana de So Tom i de la Capitana de So Vicente. La regi no va anar immediatament colonizada pels portuguesos, en virtut de l'hostilitat dels indgenes establerts en el litoral.

Entre 1555 i 1567, la badia de Guanabara va ser ocupada per un grup de colons francesos, sota el comandament de Nicolas Durand de Villegaignon, que aqu pretenien installar una colnia anomenada Frana Antrtica ("France Antartique"). Per a evitar aquesta ocupaci i assegurar la possessi del territori per a la Corona de Portugal, en 1 de mar de 1565, va ser fundada a ciutat de Rio de Janeiro, per Estcio de S, venint a constituir-se la Capitana Real de Rio de Janeiro.

En el segle XVII, a ramaderia i el cultiu de canya de sucre van impulsar el progrs, definitivament assegurat quan el port va comenar a exportar or extret de Minas Gerais, en el segle XVIII. Entre 1583 i 1623 la principal regi productora de sucre en el sud de Brasil es va desplaar de la Capitana de So Vicente per a la de Rio de Janeiro, a prop de la badia de Guanabara. A fins del segle XVII hi havia 120 grans plantaciones de canya en la regi.

En 1763, Rio de Janeiro va ser transformada en seu del Virregnat de Brasil i capital de la colnia. Amb el canvi de la famlia real portuguesa cap a Brasil en 1808, tamb en l'poca de l'ocupaci de la Pennsula Ibrica per Napole Bonaparte, la regi va ser molt beneficiada amb reformes urbanes per rebre a Cort portuguesa. D'entre les millorances, es destaquen: la transferncia d'rgans d'administraci pblica i justcia, la creaci de noves esglsies, hospitals, casernes, fundaci del primer banc del pas - el Banc do Brasil - i la Premsa Real. Els anys segents tamb van sorgir el Jard Botnic, la Biblioteca Real (avui Biblioteca Nacional) i la Academa Real Militar, antecessora de l'actual Academia Militar das Agulhas Negras.

Creaci del Municipi Neutre.
 Desprs de la transferncia de la Cort portuguesa per Rio de Janeiro, l'autonomia que la provncia tant aspirava no va ser aconseguida de la mateixa forma que en les altres. Al ministre del Regne, crrec que va anar prcticament un substitut per al de Virrei en relaci a Rio de Janeiro, va ser confiada l'administraci de la provncia. A ms la ciutat del Rio de Janeiro era la capital l'Imperi, i un ministre administrava la provncia sencera per mitj de decrets dirigits a les Cmeres Municipals de les altres ciutats. Aquestes creixien rpidament, a causa del creixement del cultiu de caf, que ja era ms important que el cultiu de canya en el nord de la provncia.


right|190px|Pa de Sucre.]]
Aquestes diferncies en relaci a l'altres unitats administratives del pas van fer amb que, l'any de 1834, la ciutat fos transformada en Municipi Neutre, romanent com capital del pas. Ja la Provncia de Rio de Janeiro va passar a tenir la mateixa organitzaci poltic administrativa de les altres, i la seva capital va passar a ser Vila Real da Praia Grande, localitat batejada en 1835 de Niteri.

Desprs de l'edici de la Llei Complementria n20 en 1974, signada pel president Ernesto Geisel, es van fondre els estats de la Guanabara i de Rio de Janeiro en 15 de mar de 1975. La capital del nou estat (que va mantenir el nom de Rio de Janeiro) va passar a ser a ciutat de Rio de Janeiro, tornant-se la situaci poltic-territorial anterior a 1834, any de la creaci del Municipi Neutre. Van ser mantinguts encara els smbols de l'antic estat del Rio de Janeiro, mentre els smbols de la Guanabara van passar a ser els smbols de la ciutat de Rio de Janeiro.

Economia.

Indstria.
L'estat del Rio de Janeiro t un antic per important parc industrial, concentrat en la vall del riu Paraba do Sul (en les ciutats de Resende, Porto Real i Volta Redonda) i en la regi de la Baixada Fluminense. Una de les ms conegudes indstries de l'estat s la Companhia Siderrgica Nacional (CSN), produtora d'acer situada en Volta Redonda. En Porto Real se situa la fbrica brasilera de la Peugeot, i en Resende hi ha una fbrica de camions de la Volkswagen.

Tamb es destaca la indstria naval en la ciutat del Rio de Janeiro i en la vena Niteri. En la Baixada Fluminense s destaqui ho refino de petroli i la indstria petroqumica en la ciutat de Duque de Caxias.

Extracci mineral.
L'estat t grans reserves de petroli i gas natural en l'anomenada Bacia de Campos, jaciment situat en la costa, prxim a la ciutat de Campos. Aquest jaciment submar s responsable per 83% de la producci de petroli brasilera, i va ajudar el Brasil a gaireb tornar-se autosuficient en petroli cru. Una altra gran producci en l'estat s de sal marina, en les ciutats de Cabo Frio i Araruama.

 Turisme .

Una de les ms importants activitats econmiques de l'estat s el turisme. Destaquem el turisme dirigit a la capital de l'estat,Rio de Janeiro, per les seves platges (Leme, Copacabana, Leblon, Ipanema, Barra), pel Crist Redemptor, la muntanya Po de Acar (Pa de Sucre) i tamb els seus museus, edificis histrics, el barri de Santa Teresa, i altres atractius.

Altres ciutats costaneres a destacar sn:
 Niteri, antiga capital de l'estat, amb les seves platges, unida a la ciutat de Rio de Janeiro per la Pont Rio-Niteri.
 Parati i Angra dos Reis, situades al sud de l'estat, i les seves platges i illas que es poden visitar de vaixell.
 Cabo Frio, Arraial do Cabo i Bzios, a l'est de la ciutat del Rio de Janeiro, situades en l'anomenada Regio dos Lagos (Regi dels Llacs).


Altres opcions sn les ciutats de muntanya:
 Petrpolis, antic refugi de veuran de l'emperador Pere II de Brasil, situada 70 km del Rio de Janeiro.
 Terespolis, situada 800 metres sobre el nivell del mar i batejada en homenatge a l'esposa de Pedro II, l'emperatriu Tereza Cristina.
 Nova Friburgo, fundada per immigrants suisses al comenament del segle XIX. Avui tamb coneguda com la capital de la roba ntima", per causa de seves petites indstries familiars.
 Itatiaia situada a prop del Parc Nacional de Itatiaia, una de les ms antigues reserves nacionals del Brasil.
Penedo: un petit districte de la ciutat de Resende, fundat per immigrants finlandesos al voltant de 1929. Avui s famosa pel seu paisatge, les seves creacions de truita, la seva gastronomia i els seus locals de turisme ecolgic.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36188" title="Estat de So Paulo" nonfiltered="3996" processed="3977" dbindex="14155">

L'Estat de So Paulo s un estat del Brasil, localitzat a la regi Sud-est. Limita amb Minas Gerais al nord i a l'est, amb Rio de Janeiro al nord-est, amb Paran al sud i Mato Grosso do Sul al oest; a l'est t costa a l'oce Atlntic. Est dividit en 645 municipis i ocupa una rea de 248.808,8 km. La capital s la ciutat de So Paulo. La ciutat de So Paulo s una de les ciutats ms grans del mn.

 Geografia .

 Relleu .
L'estat presenta una altitud rellevant, ats que un 85% de la seva superfcie posseeix una altitud de 300 a 900 msnm. El clima s tropical en la major part del territori, i subtropical en el sud. El cim ms alt s la Pedra da Mina, amb 2.798,98 m d'altitud.

 Clima .
El clima de l'estat sofreix influncies de l'altitud: en la ciutat de Campos do Jordo per exemple, situada a 1600 metres sobre el nivell del mar en la Serra de la Mantiqueira, les temperatures poden caure per sota dels 0 C en dies ms freds d'hiverns rigorosos. Ja en l'interior de l'estat (Ribeiro Preto, So Jos do Rio Preto, etc), les temperatures poden superar fcilment els 33 C en l'estiu.

 Hidrografia .

Els principals rius sn: Tiet, Paran, Paranapanema, Gran, Turvo, del Pez, Paraba del Sud, Piracicaba, Pardo, Mogi-Guau, Jacar-Pepira i Jacar-Guau

 Histria .
Article principal: histria de So Paulo;

 Primers temps .
El nom de So Vicente (So Paulo) va ser posat per Amerigo Vespucci , el 22 de gener de 1502, en un viatge que tenia per objectiu fer un mapa del litoral de Brasil. 

La primera notcia de l'arribada de dones portugueses data del 1550.

Malgrat, les innumerables dificultats per traspassar la Serra do Mar, els camps de l'altipl atreient els pobladors, lo que convert So Paulo en una excepci en el tipus de colonitzaci dels portuguesos en els primers temps, que es fixaven sobretot en el litoral.La faana litoral, estreta per la presncia de la serra, no presentava les condicions necessaries pel desenvolupament. Arribar a Sao Paulo, requeria grans esforos contra les dificultats d'accs a la serra.

 Exploraci i ocupaci .

A inici del segle XVI el litoral paulista s visitat per navegants portuguesos i espanyols.La recerca de materials preciosos port als portuguesos a ultrapassar la Serra do Mar, per l'antic cam indgena de Peabiru, i el 1554, a l'altipl existent desprs de la Serra do Mar, s fundada la vila de So Paulo de Piratininga pels jesutes liderats per Manuel da Nbrega.

Fins el final del segle XVI son fundades altres viles a l'entorn del altipl, com Santana de Parnaba, garantint aix la seguretat i la subsistncia de la vila de So Paulo.

 As bandeiras .

Dificultats econmiques, atinament sertinista, localitzaci geogrfica (So Paulo ra un important centre de circulaci fluvial i terrestre), esperit d'aventura, serien poderosos impulsos en la arrancada cap el sertao.

Els paulistes volien descobrir mines d'or i com diu Jos Joaquim Machado de Oliveira, "no hi havia paulista que ms o menys deixs el pensament de descobrir mines"

L'xode en direcci a Minas Gerais provoca una decadncia econmica a la capitania, i al llarg del segle XVIII aquesta va anar perdent territori i dinamisme econmics fins a ser senzillament annexada el 1748 a la capitania de Rio de Janeiro.

 La restauraci i la provncia de So Paulo .

El 1765, pels esforos de Morgado de Mateus, s restituda la Capitania de So Paulo.Ja el 1817 s fundada la primera hisenda de caf de So Paulo, al vall de Parba, i desprs l'independncia el cultiu de caf guanya fora a les terres de la Vall de Paraba. 

Les fronteres actuals paulistes sn fixades per l'emancipaci del Paran el 1853. 

L'enriquiment provocat pel caf i la constant arribada d'immigrants italians, portuguesos, espanyols, japonesos i rabs a la provncia, apart del desenvolupament d'una gran xarxa ferroviaria, porten la prosperitat a So Paulo.

 Repblica Velha i la poltica del caf amb llet .

A l'instaurar-se la repblica, s'afirmava clarament el predomini econmic del nou estat. Si el Brasil era el caf, el caf era So Paulo.

No foren mestrestant, tranquils els primers moments republicans de So Paulo. Reflecteixen les agitacions i els desencerts que ocorrien en l'mbit federal. 

La dcada de 1930 So Paulo es caracteritz, des del punt de vista econmic, pels esforos d'ajust a les noves condicions creades per la crisi mundial de 1929 i per la crisi del caf. Des del punt de vista poltic, el perode fou marcat per la lluita per la recuperaci de l'hegemonia paulista a la federaci.

 Indstrialitzaci i metropolitzaci .

Desprs de la Primera Guerra Mundialel cultiu del caf comena a patir crisis d'excs d'oferta i competncia de altres pasos. El cultiu comena a ser controlat pel govern, per tal d'evitar crisis i les hisendes tanquen, portant immigrants en direcci a So Paulo, on es convertiran en operaris.

Presions poltiques exigint el fi del predomini de l'elit cafetera paulista sorgeixen moviments artstics com la setmana de 1922, El 1930 el caf entra en la seva darrera crisi, amb la crisi de 1929 i el crash de la borsa de Nova York el any anterior, el collapse dels preus extern dels grans i la Revoluci de 1930, que retira els paulistes del poder.

La Segona Guerra Mundial trenca les importacions de productes i la indstria paulista inicia un procs de substituci d'importacions passant a produir al Estat els productes fins aleshores importats. El procs s'intensifica amb el govern de Juscelino Kubitschek, que llana les bases de l'indstria del autombil al ABC paulista.

Per suprimir la m d'obra necessria, el estat passa a rebre milions de nordestins, venint principalment dels estats de Bahia, Cear, Pernambuco i Paraba.

El 1960, la ciutat de So Paulo es torna la major ciutat brasilera i el principal pol econmic del pais, superant Rio de Janeiro. Aquest fet de es deu al nombre major d'immigrant que escolliren anar a So Paulo .

 Industrialitzaci de l'interior .

A les dcades de 1960 i 1970 el govern estal promou diverses obres que incentiven la economia de l'interior de l'Estat, buidat des de la fallida del caf el 1930.

Aquest procs de recuperaci econmica del interior, s'intensifica a partir de la dcada de 1980, quan grans problemes urbans, com violncia, poluci i ocupaci desordenada, afligeixen la Regio Metropolitana de So Paulo

Actualmente, encara que el creixament no sigui ja tant alt i tingui competncia d'altres estats, So Paulo s el principal pol econmic, poltic i industrial de America del Sud. 

 Economia .

Estat ms desenvolupat del pas, representa ms de 30% del Producte Intern Brut brasiler. L'estat t com base principal de seva economia l'indstria (metallrgia, mecnica, autombiles i les seves peces, equipaments mecnics, electrnics, telecomunicacions, productes qumics, plstics, alcohol, aliments...), desprs els serveis (incloent lo sector financer) i el comer. Per tamb seva agricultura i la seva ramaderia sn molt importants i modernes.

Les indstries es concentren en la megalpoli formada per les regions metropolitanes de So Paulo, Campinas i Baixada Santista, en la regi de Sorocaba, en les ciutats de So Carlos, Ribeiro Preto i en la vall del riu Paraba do Sul.

L'estat constitueix el principal centre financer de l'Amrica del Sud: en la regi metropolitana de la seva capital (la ciutat de So Paulo) estan les seus d'importants bancs brasilers i tamb estrangers amb filials a Brasil. L'Avinguda Paulista, en la capital de l'estat, concentra la set de bancs com el Ita, i les sets brasileres de bancs estrangers, com el Santander i el Citibank, a ms de la set la poderosa Federaci de les Indstries de l'Estat de So Paulo (FIESP), que representa els interessos de les grans indstries installades en l'estat. La BOVESPA (Borsa de Valors de l'Estat de So Paulo) s tamb a ms important de l'Amrica del Sud.

Seva agricultura produeix taronja i suc de taronja per al mercat intern i extern, i canya de sucre, caf i cot per al mercat intern. La canya de sucre s principalment plantada per a la producci de alcohol, usat en tot el Brasil com biocombustible. La ramaderia va sofrir una petita disminuci en els ltims anys amb o creixement de les plantacis de canya, per encara s important i els seus ramats de bestiar estan entre els millors del pas.

 Turisme .


L'estat posseeix tamb locals turstics i bona infraestructura per a rebre visitants, encara que no siguin tan famosos com la ciutats de Rio de Janeiro,Salvador de Bahia o els salts d'aigua de Foz do Igua.

Ciutats del litoral,considerades com Estncia balneria algunes d'elles sn(Ilhabela, Ubatuba, Bertioga, Santos,Guaruj, So Vicente, Perube...). 

Ciutats de muntanya, considerades com Estncias climticas (Campos do Jordo), 

Estades balnearis d' aiges minerals (com Serra Negra, So Pedro, guas de So Pedro, Lindia, guas de Lindia) i unes altres. 

La ciutat de So Paulo tamb rep visitants de l'interior de l'estat i d'altres estats, que visiten els seus barris i carrers de comer especialitzat (com Brs, Bom Retiro i el carrer 25 de Maro, especialitzades en robes i teixits), les exposicions en els seus museus, o llavors esdeveniments peridics, com el Gran Premi de Brasil de Frmula 1 que ocorre tots els anys en el Circuit de Interlagos.

 Demografia .

Segons estimacions de l'IBGE, al 2006 l'estat de So Paulo tenia 41.055.734 habitants i una densitat poblacional de 165,4 hab./km.Aix representa un 21% de la poblaci brasilera i 11% de tota la poblaci sudamericana.

 Ciutats .

 Sao Paulo 10.886.518 hab.
 Guarulhos 1.236.192 hab.
 Campinas 1.039.297 hab.
 So Bernardo do Campo 781.390 hab.
 Osasco 701.012 hab.
 Santo Andr 667.891 hab.
 So Jos dos Campos 594.948 hab.
 Sorocaba 559.157 hab.
 Santos 418.288 hab.
 So Jos do Rio Preto 414.272 hab.
 Taubat 271.660 hab.

 Poblaci .
La seva poblaci s bsicament blanca, descendent dels europeus. La poblaci indigena va ser prcticament extingida.


Font: PNAD 2006.

 Religi .

La religi dominant s la catlica, encara que altres religions com l'evangelista sn fora importants.


Font: IBGE 2000 

 Esports .

 Futbol .
El futbol s l'esport majoritari al Brasil, encara que en sn practicats molts d'altres.

Els clubs ms destacats sn

So Paulo Futebol Clube - de la ciutat de So Paulo.
Santos Futebol Clube - de Santos.
Corinthians - de la ciutat de So Paulo.
Palmeiras - de la ciutat de So Paulo.
Guarani Futebol Clube - de Campinas.
Associao Atltica Ponte Preta - de Campinas.
Associao Desportiva So Caetano - de So Caetano do Sul.
Associao Portuguesa de Desportos - de la ciutat de So Paulo.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36192" title="Alexandre Fras i Roig" nonfiltered="3997" processed="3978" dbindex="14156">
Alexandre Fras i Roig (Reus, 1878 - 1963). Metge pediatra catal. Va crear a la seva ciutat natal un Institut de puericultura anomenat La gota de la Llet que va funcionar fins la guerra civil espanyola, i on va aconseguir millorar la higiene i hbits nutricionals del poble. Va estudiar el Kala-azar o leishmaniasis, una patologia que era bastant freqent a la zona, reduint la mortalitat infantil a la meitat a la comarca del Baix Camp (el 1930 a Espanya la taxa de mortalitat era de 123 per 1000; al Baix Camp nomes de 58 per 1000). Desprs de la guerra La gota de la Llet va tornar a obrir sota control dels franquistes, al Carrer Ample de Reus i el doctor Fras va seguir la seva tasca per un temps, fins que va deixar l'activitat i va morir el 1963.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36193" title="Emili Brians Planes" nonfiltered="3998" processed="3979" dbindex="14157">
Emili Brians Planes fou un metge i poltic nascut a Reus el 1863. Va ser un dels impulsors de la creaci de l'Institut Pere Mata (un manicomi situat a Reus per per malalts d'arreu) i en va ser el seu director. El 1910 fou alcalde de Reus. Va morir el 1923. La seva ciutat natal li va dedicar un passeig a la part nord.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36195" title="Higini Angls i Pmies" nonfiltered="3999" processed="3980" dbindex="14158">
Higini Angls i Pmies fou un capell i msic nascut a Maspujols, prop de Reus, el dia 1 de gener de 1888.

Va estudiar a Reus i al Seminari de Tarragona, i fou ordenat sacerdot el 1912; ms tard va estudiar msica a Barcelona (1913) i el 1917 va ser nomenat cap del departament de msica de la Biblioteca de Catalunya (crrec que exercir fins el 1957) i des del 1919 va comenar a estudiar els arxius espanyols de msica. El 1923 va anar a estudiar a Alemanya amb Wilibald Gurlitt a la Universitat de Friburg de Brisgvia i amb Friedrich Ludwig a la Universitat de Gttingen (i histria amb H. Finke). El 1926 va guanyar un premi atorgat pel Centre de Lectura per la seva obra "Recull de canons populars de la comarca del Camp". El 1943 va ser nomenat director del Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques, i el 1947 fou designat director de l'Institut Pontifici de Msica Sacra a Roma. Va colleccionar noves canons tradicionals per tot arreu de Catalunya i en va recollir mes de tres mil.

Entre les seves obres musicals destaquen: "La msica a Catalunya fins al segle XIII", "La msica de las Cantigas de Santa Mara del Rey Alfonso el Sabio", "Antologa de organistas espaoles del siglo XVII", "El Cdex musical de Las Huelgas", "Opera omnia" (de Joan Baptista Cabanilles), "Opera omnia" (de Joan Pujol), "Las canciones del rey Teobaldo" (ISBN 84-500-5866-X), "Els Madrigals i la Missa de difunts d'en Brudieu", l'edici de diverses ensalades de Mateu Fletxa el Vell i l'edici de nombrosos volums de "Monumentos de la msica espaola" (ISBN 84-00-05758-9) (entre aquests destaquen diversos toms de "La msica en la corte de los Reyes Catlicos", "La msica en la corte de Carlos V", "Recopilacin de sonetos y villancicos a quatro y a cinco" (de Juan Vasquez), "Opera omnia" (de Cristbal de Morales), "Opera omnia" (de Toms Luis de Victoria), "Obras de msica para tecla, arpa y vihuela  recopiladas y puestas en cifra por Hernando de Cabezn, su hijo" (d'Antonio de Cabezn) ). Els seus treballs estan recopilats a "Scripta musicologica Hygini Angles".  Va morir a Roma el 1969. T carrers dedicats a Maspujols, Reus i Tarragona, entre d'altres pobles i ciutats. L'auditori de l'Escola i Conservatori de Msica de Reus (de la Diputaci de Tarragona) duu el seu nom, i tamb existeix en el mateix conservatori el Concurs de Msica de Cambra Higini Angls, que el 2008 cellebrar la seva IV edici.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36197" title="Josep Maria Benaiges Pujol" nonfiltered="4000" processed="3981" dbindex="14159">
Josep Maria Benaiges Pujol (Reus, 1855 - Malgrat de Mar, 1938) fou un compositor catal.

Va estudiar a la seva ciutat natal i a Tarragona i Barcelona. Va guanyar per oposici el lloc d organista de la Capella Reial de Madrid, on hi va estar fins l'any 1931 en proclamar-se la Repblica. Va compondre msica, sobretot religiosa, part de la qual per a ser interpretada a la Capella Reial. Va publicar una pera, La ermita del Valle, que va ser un xit. Per orquestra va compondre els poemes simfnics El amanecer i En la corte de Abderramn.

T un carrer dedicat a Reus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36199" title="Roseta Mauri i Segura" nonfiltered="4001" processed="3982" dbindex="14160">


Roseta Mauri i Segura (Reus, 15 de setembre de 1849 - Pars, 1923) fou una ballarina catalana, musa i inspiradora de molts artistes modernistes.
 
Va fer el seu debut a Mallorca el 1865 i va estudiar ball a Pars amb Mme. Dominique. Llavors va passar com a primera ballarina al Liceu de Barcelona, i aviat actua a La Scala de Mil. 

En 1877, el compositor Gounod, admirador seu, la va recomanar i va ser contractada pel Teatre de l'pera de Pars, i cada vegada era mes gran la seva fama. 

A mes de gran ballarina fou creadora de balls, i va iniciar els de La Horrigane, La Farandola, La Tempete, Le Reve, La Maledetta, L'etoile, Silvia, i d'altres. 
Va treballar al Teatre Imperial de Berln on va ser felicitada pel Emperador Guillem I d'Alemanya el 1875. Tamb va treballar al Teatre Comunale de Trieste, al Teatre Imperial de Viena, al Teatre Reial de Roma, al Teatre Regio de Tor.
Finalment va tornar al Teatre de l'Opera de Pars, on es va retirar i va passar a ser mestra de dansa. 

Per la seva tcnica i, especialment, pel seu carcter i personalitat, va ser font d'inspiraci de nombrosos artistes, que la immortalitzarien en la seva obra, como els escultors Bensi, Puesch, Laurent-Honor Marqueste, Eusebi Arnau...,  i entre els pintors: Edgar Degas, Ludovic-Napolon Lepic, Lon Bonnat, douard Manet, Anders Leonard Zorn...

Est enterrada al cementiri de Montparnasse. 

Des de l'any 2002 es convoca a Reus el Premi internacional de dansa Roseta Mauri.
 
 Enllaos externs .
http://www.rosetamauri.org. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36201" title="Andreu Buenafuente Moreno" nonfiltered="4002" processed="3983" dbindex="14161">


Andreu Buenafuente Moreno (Reus, 24 de gener del 1965) s un presentador, periodista, locutor i productor de televisi catal.

Biografia.
Va debutar a la rdio el 1982, i treball a Radio Popular de Reus (COPE) i a la cadena Ser durant 20 anys.

El 1992 va debutar a la televisi en el programa d'Alfons Ars "Al ataque" a Antena 3 TV, i ms tard com a secundari en el programa de Mikimoto a TV3 on va destacar fins al punt d'obtenir un programa en solitari a TV3 que es va dir "Sense ttol".

Aviat es va convertir en una estrella a la televisi catalana, i l'any segent va repetir amb Sense ttol 2; el 1998 el programa de Buenafuente es va dir Sense ttol i sense nmero; i el 1999 va assolir un gran xit amb La Cosa Nostra. El 2001 va tenir un programa de curta durada que es deia "Em sembla recordar que t'estimo per no t'ho podria assegurar" i el 2002 va aconseguir les mximes cotes d'audincia amb Una altra cosa.

El 2004 va ser fitxat per Antena 3 TV. Des la primavera del 2005 va fer en aquesta cadena un programa nocturn que es deia Buenafuente, que va competir amb xit amb les Crnicas Marcianas de Xavier Sard al que sovint va superar en audincia.

L'any 2007, va incorporar-se a LaSexta, on continua fent el mateix programa que feia Antena 3. La seva productora s una de les propietaries del canal.

De la seva productora, (El Terrat), han sortit algunes sries i programes d'xit a TV3: "Malalts de tele" (1997), "Plats bruts" (1998), "A pl" (2002), i "Set de nit". Tamb ha produt sries emeses a Tele 5.

Ha escrit alguns llibres que han estat xits meditics la diada de Sant Jordi: "El terrat", "Sense llibre", "Digue'm agosarat", "Hem de parlar", "All que diem",  "Cosas nuestras", "Lo Dudo Mucho", "Qu T'Anava A Dir?", "No S Si M'Explico" i "Com va la vida". La majoria d'ells sn reculls dels seus relats com a monologuista, una de les facetes que ms fams l'ha fet.

Ha obtingut tres vegades el premi Ondas.

Enllaos externs.
Pgina oficial d'Andreu Buenafuente ;
Pgina de la productora El Terrat ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36204" title="Enginyeria social" nonfiltered="4003" processed="3984" dbindex="14162">


 Enginyeria social (informtica) en informtica;
 Enginyeria social (poltica) en poltica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36205" title="Tortell" nonfiltered="4004" processed="3985" dbindex="14163">

El tortell s un pasts tpic de la cuina catalana en forma d'anella o crcol, fet de pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massap, nata, crema, confitura, cabell d'ngel, etc., que pot portar fruita confitada, pinyons i sucre de llustre al damunt. 

Aquest tortell, anomenat tamb coca de reis, galeta de reis o rosc de reis, s tpic, com les tradicions al seu voltant, dels Pasos Catalans, i Occitnia.

s un menjar caracterstic dels dies de festa (s caracterstic el tortell de nata dels diumenges) i d'algunes dates assenyalades, com ara Sant Antoni (17 de gener) o el dia de Reis (6 de gener); fins i tot se n'han inventat de nous com el tortell de Sant Cristfol (10 de juliol), un tortell de massap en forma de volant, ja que sant Cristfol s el patr dels automobilistes. 

El tortell de Reis s possiblement el que t ms anomenada (el 2009 es calcula que se'n van vendre 800.000), i commemora la festivitat catlica dels Tres Reis d'Orient, tot i que t arrels paganes, ja que l'Imperi Rom ja celebrava les festes d'hivern, o festes dels fruits, amb tortells fets de figues, dtils i mel. Els romans utilitzaven les faves per votar el rei de les festes d'hivern en honor del du Saturn. La mida estndard s d'uns 50 centmetres de dimetre i en surten unes 8 racions, tot i que actualment se'n fan de moltes mides, i el tradicional s el de massap amb fruita confitada per sobre. Aquest tortell cont dues sorpreses amagades: una fava seca i una figureta (normalment d'un dels Reis). Segons la tradici, aquell qui troba la figureta dins el seu tros s coronat amb la corona daurada de cartr que decora el centre del pasts, mentre que qui es troba la fava s a qui li toca pagar el tortell. A Frana, s costum que el ms petit de la casa, des de sota la taula, vagi dient a qui correspon cada part del pasts. A ms, s'ha de tallar en tantes parts com convidats ms una, que seria la part destinada al primer pobre que es presentaria a la casa. 

Explica el costumari catal (Joan Amades volum I pg.431) que no tothom podia anar a l'adoraci i per tant en el tortell de reis hi posaven una fava seca i el qui trovaba la fava era anomenat rei,qualificat com el "rei de la fava" i era el qui anava a la funci de l'esglsia en representaci de la famlia i adorava el Nad de Betlem. Durant l'pat cada vegada que aquest personatge bevia tots els compantys de taula s'havien d'aixecar en acci d'acatament io cridar a cor " el rei beu,el rei beu"

El tortell de Sant Antoni s tradici que es mengi en companyia de la famlia el diumenge abans del dia de Sant Antoni, el mateix dia que se celebren els Tres Tombs. L'eleboraci s la mateixa que la del tortell de reis que igualment avui es fa amb tot tipus de farciments: des del tradicional, que s el de massap, fins farciments de nata i de crema. El tortell de Sant Antoni tamb cont sorpreses amagades: un fava i un animal. Igualment com en el tortell de reis, qui tregui la fava pagar el tortell.

Una tradici similar la trobem en el king cake de Nova Orleans.


Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36209" title="Nauru" nonfiltered="4005" processed="3986" dbindex="14164">



Nauru s una repblica insular d'Oceania situada a la part meridional de l'oce Pacfic, al sud de les illes Marshall. s un dels estats independents ms petits del mn, tant pel que fa a la poblaci (13.048 habitants el 2005) com a la superfcie (21,30 km2), i s la repblica ms petita i poc poblada que existeix. Alhora, s el pas ms petit fora d'Europa.

Molta de la seva antiga prosperitat provenia de la gran quantitat de dipsits de fosfats  d'origen martim que hi havia a l'illa. Els fosfats sn usats com a fertilitzant arreu del mn i la majoria s'exportaven a Austrlia. Un cop exhaurits tots els fosfats, Nauru s'encara a un futur incert. A la dcada de 1990, va provar d'aconseguir noves fonts d'ingressos postulant-se com a parads fiscal, per aix es va acabar el juliol del 2004.

L'illa va obtenir la independncia d'Austrlia el 1968



Vegeu tamb.
Our Airline;





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36218" title="Shojo" nonfiltered="4006" processed="3987" dbindex="14165">
Shojo (kanji:    , hiragana:      ) s un tipus de manga/anime dirigit a noies, per que tamb pot interessar als nois. La paraula significa "noia jove".

Tradicionalment, el "shojo pur" se centra en les histries d'amor i d'un fort protagonisme femen, per algunes histries shojo se centren ms en l'acci per a atraure grups ms variats (sobretot el subgnere de les magical girls). Per exemple, Sailor Moon combina elements del "shojo pur" amb elements d'acci, amb la qual cosa veuen la srie tant les noies de 10 anys com els executius de 40. Generalment, el shojo est dirigit a noies preadolescents.
Descripci.
Moltes vegades, el manga i anime shojo cont elements de shnen-ai (historietes d'amor entre nois o homes), yaoi (historietes d'amor entre homes o nois amb sexe explicit), yuri(hisorietes d'amor entre noies que poden o no contenir sexe explcit).

Cont en el seu estil tots els parmetres esttics que s'associen tant a manga com a anime en general, principalment en la temtica i en l'aspecte dels personatges. Les visions de flors, centelleigs, ulls grans i figures estilitzades sn molt freqents. 
Els temes giren entorn de conflictes, desavinences, aventures i desventuras referents a la vida de parella, l'enamoramient, l'amistat i l'amor, generalment en l'ambient de l'escola secundria. Els personatges principals sn dones de qualsevol edat, generalment noies joves que cursen secundria. Exposen completament les seves emocions i sentiments amb una recerca d'all ms profund del seu interior, visi i pensament.

 Llistat de mangues i animes shojo .

 Ace wo Nerae!;
 Ai Shite Night;
 Aishiteruze Baby;
 Aka-chan to Boku;
 Akage no Anne;
 Azuki (Akazukin Chacha);
 Ashita no Nadja;
 Ayashi no Ceres;
 Bokura ga Ita;
 Candy (Candy Candy);
 Corrector Yui;
 Cutey Honey F;
 Demashitaa! Powerpuff Girls Z;
 Escola de bruixes (Mah Tsukai Tai);
 Fancy Lala;
 Fruits Basket;
 Full moon wo sagashite;
 Fushigi Hoshi no Futago Hime;
 Fushigi Ygi: el joc misteris;
 Futari wa Pretty Cure;
 Gakuen Alice;
 Gals!;
 Glass no Kamen;
 Hana Yori Dango;
 Harukanaru Toki no Naka de ~Hachiy Sh~;
 Hime-chan no Ribbon;
 Hitohira;
 Honey and Clover;
 Itazura na Kiss;
 Kait Saint Tail;
 Kaleido Star;
 Kamichama Karin;
 Jeanne, lladre kamikaze (Kamikaze Kait Jeanne);
 Kare Kano;
 Kirarin Revolution;
 Kodomo no Omocha;
 Koi Suru Tenshi Angelique ~ Kagayaki no Ashita ~;
 Ky Kara Ma!;
 La Corda D'Oro ~primo passo~;
 Georgie (Lady Georgie);
 Lovely Complex;
 Magic Knight Rayearth;
 Mamotte! Lollipop;
 Maria-sama ga Miteru;
 Marmalade Boy;
 Meine Liebe;
 Mermaid Melody Pichi Pichi Pitch;
 Mizuiro Jidai;
 Nana;
 Nurse Angel Ririka SOS;
 La mgica Doremi (Ojamajo Doremi);
 Ouran High School Host Club;
 Paradise Kiss;
 Peach Girl;
 Petite Princess Yucie;
 Pita Ten;
 Pretear;
 Princess Tutu;
 Sailor Moon;
 Sailor Moon V;
 Sakura, la caadora de cartes (Cardcaptor Sakura);
 Shugo Chara!;
 Special A;
 Sugar Sugar Rune;
 Tokyo Mew Mew;
 Vampire Knight;
 Wedding Peach;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36237" title="Llista de comunitats autnomes espanyoles per representaci parlamentria" nonfiltered="4007" processed="3988" dbindex="14166">
Llista de les autonomies d'Espanya per representaci parlamentria (desprs de les eleccions generals de 2004).



Articles relacionats.
Llista de comunitats autnomes espanyoles per poblaci;
Llista de comunitats autnomes espanyoles per superfcie;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36239" title="Maria Rosa Molas Vallv" nonfiltered="4008" processed="3989" dbindex="14167">
Santa Maria Rosa Molas Vallv fou una religiosa nascuda a Reus el 24 de mar de 1815. Va estudiar a Reus i va rebre la fe dels sos pares, qui foren molt religiosos. Es mostr molt sensible amb la pobresa i des de jove es va dedicar a tenir cura de malalts. El 1841 va fer-se monja de la comunitat de l'Hospital de Sant Joan de Reus, i de la Casa de la Caritat, tamb a Reus. 

L' 11 de juny de 1844 va demanar al general Zurbano que deixs de bombardejar Reus, i el general l'escolt. El 1857 va dirigir a Tortosa la casa de Misericrdia i va establir-hi una Congregaci que el 1858 va ser nomenada Germanes de la Consolaci. Aquesta congregaci, anys desprs, es va estendre a altres llocs. Es va treure el ttol de mestre i va oposar-se a les autoritats civils liberals i a la Constituci. Va portar un Llatzeret a Tortosa. Mor l'11 de juny de 1876. El Papa Pau VI la va fer beata el 8 de maig de 1977 i Joan Pau II la va fer santa l'11 de desembre de 1988.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36240" title="Anderson Luis de Souza" nonfiltered="4009" processed="3990" dbindex="14168">
Anderson Luis de Souza, de sobrenom Deco, s un futbolista d'origen brasiler, encara que nacionalitzat portugus. Juga al mig del camp com a organitzador del joc ofensiu. Un dels seus moments ms importants en la seva carrera professional el trobem quan l'equip del Porto va alar la Champions League l'any 2004, amb l'entrenador Jos Mourinho al capdavant. L'any segent va arribar al Futbol Club Barcelona, i a les ordres de Frank Rijkaard va guanyar la seva primera Lliga espanyola la temporada 2004-2005. La temporada 2005-2006 va revalidar el ttol de lliga i guany, novament, la Champions League, aquesta vegada amb l'equip blaugrana.

El dia 30 de juny del 2008 es fu oficial el seu trasps al Chelsea FC, per un preu de 10.000.000 .

 Selecci nacional .
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol de Portugal en 58 ocasions. El seu debut com internacional va ser el 29 de mar de 2003 en el partit Portugal 2:1 Brasil. En aquest partit Deco va ser l'autor d'un gol de lliure directe que va donar la victria a la selecci portuguesa: el primer triomf luso sobre els brasilers en 37 anys. Va participar amb la Selecci portuguesa en la Eurocopa 2004 en la qual va aconseguir el subcampionat al perdre contra Grcia per un a zero. Deco va ser triat el millor jugador de la final i del torneig. 


 Trajectria .


 Palmars .
 Campionats nacionals .


 Ttols internacionals .


 Distincions individuals .

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36242" title="Sant Bernat Calb" nonfiltered="4010" processed="3991" dbindex="14169">
Sant Bernat Calb (o Calv) (Reus, 1180   Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un religis cistercenc, bisbe de Vic i sant de l'esglsia catlica.

Nascut a Reus el 1180 al Mas Calb, al cam de Reus a Salou, va estudiar a Lleida i va ingressar al monestir de Santes Creus, que era del Cister. Va acompanyar Sant Ramon de Penyafort a la conquesta de Valncia i va rebre alguns castells. Va ser canonge i vicari general de la Catedral de Tarragona. El 1223 fou nomenat bisbe de Vic i desprs abat perpetu del Monestir de Santes Creus. Gregori IX el feu inquisidor contra els Valdenses de la frontera catalana amb Frana el 1232. El 1236 va prendre part a les Corts de Monts i va participar als Concilis de la Tarraconense de 1239 i 1243. Va morir a Vic el 26 d'octubre de 1243. Molts anys desprs se li va fer un altar al Santuari de Misericrdia de Reus i al segle XIX fou declarat fill illustre de la ciutat, on tamb t una avinguda dedicada creada als anys vuitanta. Les seves relquies son a la Prioral de Sant Pere de Reus encara que el cos es a Vic. La seva festa es el 24 d'octubre.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36244" title="Isabel Besora" nonfiltered="4011" processed="3992" dbindex="14170">

Isabel Besora (coneguda per La Pastoreta) era una jove pastora de Reus, nascuda a aquesta ciutat cap el 1575. El 1592 la pesta feia estralls a la vila i no se sabia com combatre-la. 

El 25 de setembre de 1592 Isabel Besora es va presentar al jurat en cap, Joan Olivers, dient que la Verge Maria se li havia aparegut i li havia encarregat que s'encengus la candela que cremava des de temps antic (des de 1530) davant el sagrari, i aix la pesta s'acabaria. 

Els jurats no en van fer cas, la titllaren de visionria, i li varen demanar proves del que deia. La noia va tornar al camp on segons ella se li havia aparegut la Mare de Du, i desprs de pregar, se li torn a aparixer; Isabel li va explicar que els Jurats no la creien sense proves i la Mare de Du, amb la seva m, va fer aparixer la rosa de Reus a la galta de la noia (es diu que va ser amb un pet). 

Si b de sempre ha circulat la hiptesi que va sser aquest esdeveniment el que va establir el smbol de la vila, la realitat es que, com que el smbol ja existia, el suposat miracle noms podia ser una representaci de la ciutat. 

Una capella a la verge de Betlem es va construir el 1602 al lloc on suposadament la mare de deu es va aparixer a Isabel Besora i en augmentar la devoci popular es va construir un santuari desprs de 1650 que es va acabar el 1683 (Santuari de Misericrdia).

Isabel Besora va morir al segle XVII. A Reus hi a una plaa amb el seu nom, coneguda com plaa de la Pastoreta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36245" title="Pere Gil i Estalella" nonfiltered="4012" processed="3993" dbindex="14171">
Pere Gil i Estalella (Reus, 1551 - Barcelona, 1622) fou un religis jesuta catal. Va ensenyar teologia a Barcelona i Mallorca. Fou provincial jesuta d'Arag. Va ser tamb qualificador de la Inquisici (amb una notable defensa de les suposades bruixes). 

La crnica de Pere Gil s una mostra paradigmtica de la historiografia renaixentista, cultivada en catal per Pere Antoni Beuter, Mart de Viciana, Antoni Viladamor, Joan Binimelis.

s autor de la primera geografia moderna de Catalunya Llibre primer de la histria catalana en lo qual se tracta d'histria o descripci natural, o s, de coses naturals de Catalunya, escrita el 1600 i indita fins el 1949. Va escriure Modo d ajudar a ben morir als qui per malaltia o per justcia moren (1604), Memorials dels manaments i avisos al parrocos i confessors; Sobre els tributs i llur dret en el Principat de Catalunya, indita i publicada en llat com De vectigalibus et eorum jure in Principatu Cathaloniae; i Vida de la madre Estefania de la Concepcin, carmelita descalza. Va traduir del llat al catal l'obra La imitaci de Crist (1621), de Toms de Kempis (Contemptus mundi).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36246" title="Mantell terrestre" nonfiltered="4013" processed="3994" dbindex="14172">

En geologia, el mantell s la capa de la Terra situada per sota de l'escora terrestre i que s'estn cap a l'interior.

T un gruix aproximat de 2.865 km.
Inclou:

 Capa superficial: capa ms superficial del mantell superior i slida. ;
 Astenosfera: capa semipastosa.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36247" title="Gteborg" nonfiltered="4014" processed="3995" dbindex="14173">





Gteborg  s la segona ciutat de Sucia, amb 484.106 habitants (2006). Fundada l'any 1621, el seu nom significa ciutat o fortalesa dels Gots, Gteborg en suec, Gothenburg en angls i Gotemburgo en castell.

s una important ciutat industrial (hi ha factories de Volvo, i SKF), amb un dels ports ms importants de tota Escandinvia, i el ms important de Sucia. Sn destacables nombrosos edificis del centre de la ciutat aix com tota una xarxa de canals que travessen la ciutat, dissenyats per arquitectes neerlandesos a partir del segle XVII. Al segle XIX sofr una forta industrialitzaci en mans d'homes de negoci anglesos i escocesos.

s important la comunicaci per via fluvial que uneix la ciutat amb la capital sueca, Estocolm, a travs de l'interior del pas. Es tracta del Gta lv o canal Got per on transcorren vaixells d'un cert calat, aquest canal connecta una srie de llacs, entre ells, dos dels ms importants del pas: Vnern i Vttern.
Tamb s ressenyable el paisatge de la costa a Gteborg, que contrasta amb la resta del pas, amb un ests arxiplag d'illes grantiques que esquitxen tot el litoral de Gteborg i provincia (Gteborg och Bohusland). Aix sn illes dignes d'un bell passeig turstic: Marstrand, Tjrn i cker entre d'altres.

 Enllaos externs .

Pgina web de la ciutat;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36248" title="Mantell" nonfiltered="4015" processed="3996" dbindex="14174">

Geologia: El mantell terrestre s una capa de la Terra.
Herldica: El mantell herldic s un ornament exterior de l'escut.
Indumentria: Un mantell s una vestidura en forma de capa.
Anatomia: El mantell s un replec dorsal de la massa visceral dels molluscs, dels braquipodes i dels cirrpedes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36250" title="Francesc Robuster i Sala" nonfiltered="4016" processed="3997" dbindex="14175">
Francesc Robuster i Sala fou un bisbe i poltic catal nascut a Reus cap a 1560. El 7 de gener de 1591 fou nomenat bisbe d'Elna i Perpiny, i el 21 d'abril del mateix va ser ordenat bisbe de la dicesi. El 5 de maig de 1598 fou ordenat bisbe de Vic i all va encapalar el partit dels Cadells d'Ausona, partidari dels cavallers, enfrontat al partit dels Nyerros, partidaris del veguer. Al seu grup se l va anomenar Els Robusters. A la seu de Vic el clero, sota la direcci de Rocaguinarda, era favorable als Nyerros, i Robuster va haver-se d enfrontar als seus companys. Va morir a Vic el 27 d'abril del 1607.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36251" title="Joan Baptista Grau i Vallespins" nonfiltered="4017" processed="3998" dbindex="14176">
Joan Baptista Grau i Vallespins fou un religis catal nascut a Reus el 1832. Va estudiar a Reus i Barcelona i es va llicenciar el 1856. El 1859 va ser ordenat sacerdot. El 1862 va ser nomenat canonge de la catedral de Las Palmas. Un anys desprs va ser nomenat canonge a Tarragona. El 1867 fou elegit president de la Societat Arqueolgica de Tarragona. El 1874 va fundar l'Associaci de Sacerdots Missioners. El 1886 va ser designat per Lle XIII com a bisbe d'Astorga i va prendre possessi el 26 d'octubre d'aquell any. Va restaurar el palau episcopal (destrut per un incendi) i el 1889 va fundar un Museu Arqueolgic dioces, aix com algunes escoles per a nens. Va morir a Tavara, Astorga, el 1893. Des del 1916 t un carrer dedicat a Reus, carrer (Carrer del Bisbe Grau) on s'ubica el Bravium, abans Centre Catlic, al qual el bisbe va llegar la seva biblioteca que es conserva en aquest lloc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36252" title="Barri martim de Coma-ruga" nonfiltered="4018" processed="3999" dbindex="14177">


Coma-ruga s un barri martim del Vendrell amb una baixa densitat d'edificaci. Va sorgir al voltant d'un balneari, ja desaparegut. T una platja familiar que limita a llevant amb el barri i la platja de Sant Salvador, i a ponent amb la platja del Francs, ambdues tamb dins el terme municipal del Vendrell.

 Els collegis de Coma-Ruga.
El CEIP Els Secallets, ha estat, fins ara, la nica escola del barri martim del Vendrell.

Aquesta situaci ha canviat, car aquest curs 2007-2008, ja funciona una nova escola al barri; el CEIP Coma-Ruga.

Fins l'any 1985 l'escola que hi havia a Coma-Ruga encara tenia el nom de Collegi Pblic de l'Estaci de Sant Vicen de Calders, per a partir d'aquesta data es canvia per Collegi Pblic "Els Secallets".

Any rera any es va augmentant el nombre d'aules per arriba un moment que ja no s'hi cap en aquestes installacions i s'han de collocar 4 aules prefabricades.

L'any 1994 l'escola estrena edifici nou, on, durant un temps, no va haver-hi cap problema d'espai, per el curs 2004-2005, degut al progressiu augment de la poblaci, es va fer insuficient i es van habilitar dues aules al Centre Cvic, situat al costat de l'escola.

El curs 2005-2006 es van acabar les obres per acondicionar dues aules ms al mateix lloc. L'Ajuntament va cedir a la Generalitat l'espai per la construcci d'una nova escola, la qual ja est en funcionament des del passat mes de setembre.

Enllaos externs.
 www.elvendrell.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36253" title="Miquel Domnech i Veciana" nonfiltered="4019" processed="4000" dbindex="14178">
Miquel Domnech i Veciana fou un religis catal nascut a Reus el 1816, que de molt jove va ingressar a l'ordre de Sant Vicen de Pal. Per no fer el servei militar, al que estaven obligats el religiosos per una llei del govern, es va escapar a Frana.  El 1830 va passar als Estats Units i va formar part de les missions al territori dels indis americans. El 1860 fou nomenat bisbe de Pittsburg, per va renunciar el 1862 i no va acceptar el nomenament com a arquebisbe de Califrnia ni la prpura cardenalcia que li va oferir el Papa Pius IX. El 1870 al concili ecumnic, es va declarar contra la infallibilitat del Papa. Va tornar a la comarca del Camp el 1877 i va morir a Tarragona el 1878.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36254" title="Josepa Quer i Ivern" nonfiltered="4020" processed="4001" dbindex="14179">
Josepa Quer i Ivern fou una religiosa catalana nascuda a Reus el 1818. Va ingressar al convent de les Carmelites Descalces de Reus el 1833. El 1835 el convent va ser assaltat i es va poder salvar per va fugir a Frana. El 1860 va tornar a Reus i al convent i va ser elegida Prelada. El 1868, amb la revoluci de Joan Prim, el poble va tornar a assaltar el convent, i Josepa Quer es va refugiar a Tarragona i s hi va estar set anys. Va reconstruir el convent de Carmelites a Reus i hi va tornar el 1875. Va morir a Reus el 1883. La seva ciutat natal, per la seva prudncia i dedicaci, li va dedicar un Carrer (el Carrer Prelada Quer).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36255" title="Cristfol Robuster de Sentmenat" nonfiltered="4021" processed="4002" dbindex="14180">
Cristfol Robuster de Sentmenat fou un religis catal nascut a Reus cap el 1525. Va exercir diversos crrecs eclesistics entre ells el d auditor del tribunal de Rota. Va morir el 1603. Un raval a Reus es diu Raval de Robuster pels dos religiosos del segle XVI nascuts a Reus, Robuster de Sentmenat i Francesc Robuster i Sala.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36257" title="Beguda de cola" nonfiltered="4022" processed="4003" dbindex="14181">
 


La beguda de cola s una beguda carbonatada dola amb gust de caramel i una mica de cafena. Algunes noves invencions en begudes de cola inclouen vainilla, canyella o ctrics. El nom prov de las nous de cola, plantes arbries que s'utilitzaven per a aconseguir la cafena.

Gaudeix d'una gran popularitat arreu del mn, essent algunes de les cases que en fabriquen com ara Coca Cola o Pepsi Cola autntiques marques globals part de l'imaginari com. Per l'oposici a aquestes empreses va estimular la creaci de begudes de cola alternatives, com ara Mecca-Cola, que s una cola fabricada i distribuda arreu dels pasos islmics o, a Catalunya, l'Alter Cola.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36258" title="Dlar dels Estats Units" nonfiltered="4023" processed="4004" dbindex="14182">

El dlar dels Estats Units (en angls United States dollar o U.S. dollar o, simplement, dollar), tamb conegut com a dlar nord-americ, dlar americ, dlar EUA o dlar USA, s la unitat monetria oficial dels Estats Units des de 1785. De l'emissi del dlar se n'encarrega la Reserva Federal (en angls, Federal Reserve). 

El smbol utilitzat s $, encara que el Fons Monetari Internacional tamb fa servir US$. El codi ISO 4217 del dlar s USD. 

El dlar dels Estats Units tamb s utilitzat en altres pasos com a moneda oficial: l'Equador, El Salvador i Panam a Amrica, Timor Oriental a l'sia i a les antigues dependncies oceniques de les Illes Marshall, els Estats Federats de Micronsia i Palau. s tamb la mesura estandarditzada per a la cotitzaci de l'or i del petroli. 

Monedes i bitllets.
El dlar est dividit en 100 cents i el seu smbol s . Actualment les fraccions menors al dlar sn emeses en monedes que reben diferents noms:

 penny o cent: 1;
 nickel: 5;
 dime:10;
 quarter: 25;

Tamb hi ha monedes per a 50  i per al dlar, per no sn gaire utilitzades en les transaccions comercials. Les emissions en bitllet sn de 1 $, 5 $, 10 $, 20 $, 50 $ i 100 $. Anteriorment hi havia bitllets de 1.000 $.

Taxes de canvi.
Dlar australi | 
Dlar canadenc | 
Euro | 
Lliura esterlina | 
Ien japons | 
Peso mexic

Vegeu tamb.
Dlar;
Histria del smbol del dlar;
Origen del nom del dlar;
Uni monetria;

Enllaos externs.


  Reserva Federal (banc central dels Estats Units) ;



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36259" title="Lliura esterlina" nonfiltered="4024" processed="4005" dbindex="14183">

La lliura esterlina (en angls pound sterling) s la unitat monetria oficial del Regne Unit. Habitualment s'anomena simplement lliura (pound), i per diferenciar-la de la unitat de pes homnima es va convenir a usar el qualificatiu de sterling, nom que tenia l'antic penic de plata, ja que els penics (la 240a part d'una lliura) eren la unitat monetria bsica i el seu valor equivalia a poc menys que el d'una lliura actual.

El smbol de la lliura esterlina s , i el seu codi ISO 4217 s GBP. Des de 1971, amb la introducci del sistema decimal, la moneda britnica est dividida en 100 nous penics (en angls pence, plural de penny), el smbol dels quals s p. Anteriorment la lliura es dividia en 20 xlings (en angls shillings; smbol: s), i cadascun d'aquests en 12 penics antics (smbol: d). Un penic antic equival a 2,4 dels nous. 

La lliura esterlina s una de les monedes amb qu es realitzen ms transaccions comercials, juntament amb el dlar dels Estats Units, l'euro, el ien japons i el dlar australi. Segons les taxes de canvi actuals, s la cinquena unitat monetria de valor ms alt del mn.

s emesa pel Banc d'Anglaterra (Bank of England) per al seu s a Anglaterra i a Galles. Tot i aix, hi ha diverses lliures equivalents emeses en altres parts de les illes Britniques i als territoris britnics d'ultramar, com ara: 

 la lliura escocesa (Esccia);
 la lliura de Gibraltar (Gibraltar);
 la lliura de Guernsey (Guernsey);
 la lliura d'Irlanda del Nord (Irlanda del Nord);
 la lliura de Jersey (Jersey);
 la lliura de les Malvines (illes Malvines);
 la lliura de l'illa de Man (illa de Man);
 la lliura de Santa Helena (Santa Helena);

En circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 penics i d'1 i 2 lliures, i bitllets de 5, 10, 20 i 50 lliures. El bitllet d'1 lliura es va retirar de la circulaci el 1984 amb l'aparici de la moneda del mateix valor.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 0,753219 GBP; 1 GBP = 1,32764 EUR (3 de febrer del 2008);
 1 USD = 0,508675 GBP; 1 GBP = 1,96589 USD (3 de febrer del 2008);

Vegeu tamb. 
Lliura;

Enllaos externs. 

 Banc d'Anglaterra;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36260" title="Salamanca" nonfiltered="4025" processed="4006" dbindex="14184">


Salamanca s una ciutat espanyola, capital de la provncia homnima. Pertany a la part lleonesa de la comunitat autnoma de Castella i Lle i histricament estava integrada dins el regne de Lle. El 2002 tenia 156.006 habitants. Hi ha la universitat ms antiga d'Espanya.

La ciutat descansa sobre un altipl a la riba del riu Tormes, que s travessat per un pont de 26 arcs, quinze dels quals d'origen rom, mentre que la resta data del segle XVI.


La Plaza Mayor, porticada, s el punt de trobada dels salmantinos. Fou construda per Andrs Garca de Quiones al comenament del segle XVIII; pot albergar unes 20.000 persones quan hi t lloc un concert, i t la fama de ser una de les places ms boniques d'Europa. Salamanca s considerada com a una de les ciutats renaixentistes ms espectaculars del continent. Amb el pas dels segles els edificis de pedra sorrenca han anat adquirint una curiosa ptina daurada que ha donat a la ciutat el sobrenom de La Dorada.

L'antiga catedral romnica fou foundada al segle XII. La cpula que corona el creuer neix d'una doble arcada audament foradada per finestres, un reflex lluny de Santa Sofia de Constantinoble. Quatre contraforts exteriors acabats en pinacles ajuden a suportar el pes de la cpula, igual com tamb s'aguanta el pes de la volta sobre quatre massissos contraforts. La volta de l'absis t pintures al fresc del primer Renaixement, de l'itali Niccol Fiorentino. La "catedral nova", adjacent, fou construda en diverses etapes a partir del 1509 i s'hi combina l'art gtic tard, particularment a l'interior, amb l'estil renaixentista anomenat plateresc. Les obres van acabar el 1734. El tresor de la catedral guarda un petit crucifix de bronze que duia el Cid sota l'armadura. 


El 1218, Alfons X el Savi va fundar la primera universitat cristiana de la pennsula Ibrica, la Universitat de Salamanca, que encara mant el seu prestigi. Sota el patrocini de l'illustrat rei lleons, increment sobre manera el seu poder i la seva reputaci (1252-1282), i les seves facultats de dret cannic i civil atragueren a estudiants fins i tot de les Universitats de Pars i Bolonya. En el moment lgid de la universitat, en ple segle XVI, un de cada cinc residents a Salamanca era estudiant, i els destins de la ciutat depenien dels de la universitat. Noms importants de la cultura i la societat espanyoles de l'poca van passar per la universitat: Cristfor Colom, Hernn Corts, sant Ignasi de Loiola, sant Joan de la Creu, Mateo Alemn... 

El monestir dels Agustins cont la tomba dels comtes de Monterrey, de l'itali Alessandro Algardi.

Durant la guerra contra Napole, la batalla de Salamanca, que va tenir lloc el 22 de juliol de 1812, va representar un greu contratemps per als francesos, i aix mateix per a la ciutat, ja que la seva part occidental en va resultar seriosament danyada.
 
La localitat s prou gran per a poder oferir els avantatges d'una ciutat moderna, per al mateix temps s'hi conserva el recolliment d'un poble. Des de 1923, "Los Charros", oficialment la Unin Deportiva Salamanca, sn l'equip de futbol de la ciutat. 

A Salamanca, els habitants es vanten de parlar el castell ms "pur" d'Espanya, reputaci que comparteix amb Valladolid. Per aquesta ra Salamanca s famosa entre la gent d'arreu del mn que vol aprendre espanyol.


Salamanca s la seu de l'arxiu de la Guerra Civil Espanyola (Archivo General de la Guerra Civil Espaola). 
La seva documentaci fou segrestada i emmagatzemada pel rgim franquista i fou usada com a instrument repressiu contra tota mena d'individus i grups opositors: republicans de tots els signes, sindicalistes, comunistes, liberals, maons, nacionalistes catalans i bascos, etc. s famosa la reclamaci, per part del Govern i la societat catalanes, de la devoluci dels anomenats Papers de Salamanca.

El 2002 Salamanca va compartir amb Bruges el ttol de Capital Europea de la Cultura. 

 Histria .

 poca romana .
Quan va arribar la dominaci romana a la pennsula Ibrica els vacceus ocupaven la conca del Duero. Per a defensar la zona occidental van construir dues fortaleses: Ocello Durii (Zamora) i Salmantica (Salamanca).

Ms presncia que els vacceus van tenir els vetons, que van imprimir una forta personalitat a la zona de les actuals provncies d'vila, Toledo i Salamanca. Aquesta ltima, essent vetona, es diferenciava d'altres provncies ms al nord, que tenien presncia cisastur.

En el segle III aC, Annbal, en el seu avan per Ibria, assetj i prengu l'antiga ciutat de Helmantica (Salamanca). La llegenda conta que els salmantins van rendir-se a la plaa sense oposar-hi resistncia i van sortir de la ciutat; per les dones duien sota els seus vestits les armes dels barons, que desprs utilitzaren per assetjar als cartaginesos dintre de la ciutat.


Amb la caiguda dels cartaginesos davant els romans es consolid l'ocupaci i la ciutat comen a adquirir certa importncia. Aviat es convert en un enclavament comercial bsic a causa de la seva situaci privilegiada com gual sobre el riu Tormes, i a la vegada en el pas d'una de les ms importants calades romanes de Hispnia, la Via de la Plata. Sobre aquesta calada s'hi constru el pont rom (del segle I) que encara avui dia es mant dret.

Amb la fi de l'Imperi Rom, els Alans s'establiren a Lusitnia i la ciutat pass a formar part d'aquesta regi. Posteriorment els visigots conquistaren la ciutat que fou convertida en part del seu territori. Poques dades es tenen sobre el desenvolupament de Salamanca durant l'poca visigoda, solament se sap que en el segle IV la muralla romana s'ampli, amb torrasses sobre el mateix traat i que prcticament qued destruda en la seva totalitat la fbrica del mur anterior. L'any 589 fou designada seu episcopal. Figura entre les ciutats que enviaven bisbes als concilis de Toledo.

 Edat Mitjana .

L'any 712, amb la invasi musulmana de la pennsula, Musa ibn Nusair conquist la ciutat. Durant tota l'Alta Edat Mitjana, gran part dels nuclis urbans de la vall del Duero foren abandonats o destruts a causa de la situaci fronterera de la zona. Salamanca qued reduda a un nucli sense importncia i prcticament despoblat. Successives conquestes i reconquestes de la ciutat pels musulmans i cristians, com la d'Alfons I el 763, acabaren d'arrasar el poc que quedava d'urb.

Ms tard, Salamanca fou conquistada pel regne astur-lleons, encara que haur d'esperar fins al segle X per a veure'n augmentada la seva poblaci per mitj de repoblacions asturianes i lleoneses, en una primera ona. Amb la conquesta de Toledo per Alfons VI de Castella, l'any 1085 s'hi rebaixava la tensi a la zona del Duero, al traslladar-se ms cap al sud, a la conca del Tajo; aquest fet va facilitar la segona ona de repoblaci de la ciutat. El 1102, Raimundo de Borgoa es dirig a la ciutat amb un nodrit grup de pobladors de diversos orgens per ordre del seu sogre Alfonso VI. Cadascun d'aquests grups s'install en zones diferents de la ciutat. Francs i serrans (muntanyesos de la serralada Cantbrica)s'installaren dintre del vell recinte emmurallat de la ciutat mentre que castellans, portuguesos, mossrabs, procedents de Toro, jueus i gallecs ho feren a la perifria. L'any 1230, sota el regnat de Fernando III El Sant, s'uniren sota un mateix monarca definitivament, les corones de Castella i de Lle.

En el segle XIII, el monarca Alfons IX encara orden una tercera repoblaci de la ciutat. Durant el seu regnat es funda tamb el 1218 l'estudi general que es convert en Universitat de Salamanca, confirmada per real cdula de Ferran III, el 1243 i ratificada pel papa Alexandre IV (1255). La universitat arribaria a amb el temps a ser de gran prestigi. 

Durant el segle XV, Salamanca va ser l'escenari de grans rivalitats entre les famlies nobles de la ciutat, articulades en dos bndols que es van repartir la ciutat: el de Sant Benet i el de Sao Tom. Amb l'auge de la Mesta, Salamanca adquir renom com a centre de manufactures draperas i com exportador de llana. Com la resta de centres txtils de la corona, es va unir al moviment de les Comunitats de Castella (1520), contra els nous impostos que reclamava Carlos V a les Corts i en defensa de les seues manufactures txtils contra els privilegis dels exportadors de llana. Per a aix, va aportar les seues milcies al comandament de Pedro i Francisco Maldonado.

 Renaixement .

El segle XVI va ser l'poca de major esplendor de la ciutat, tant pel que fa a la demografia com a la vida universitria grcies al prestigi dels seus professors (es calcula que Salamanca tenia uns 24.000 habitants, i cap a 1580 s'hi matriculaven cada any 6.500 estudiants). Desprs per form part tamb de la decadncia generalitzada de les ciutats de la Corona de Castella (12.000 habitants en 1651) que es va perllongar tamb durant el segle XVIII (excepte un menut parntesi que va propiciar la construcci de la seua imponent plaa major barroca el 1729).

 poca moderna .

Durant la guerra de la Independncia, Salamanca fou ocupada per les tropes del mariscal Soult el 1809 i qued en mans franceses fins a la batalla dels Arapiles (1812), sota el comandament de Wellington. Durant l'ocupaci, els francesos hi varen construir defenses i per tal d'obtenir-ne els materials varen destruir una part important dels edificis de la ciutat, especialment del barri anomenat de Caidos, on s'hi alaven coneguts collegis majors de la universitat, dels quals no en qued rastre.

L'any 1873, desprs de proclamar-s'hi la Primera Repblica la ciutat va patir un aixecament cantonalista que fou sufocat.

Durant la resta de segle va propiciar-ne una lleu recuperaci el nomenament de la ciutat com a capital de provncia i per haver-s'hi construt el ferrocarril que unia Frana amb Portugal passant per l'altipl (Medina del Camp i Salamanca, 1877).

 Segle XX .
La revolta militar contra la repblica triomf a Salamanca des del primer moment, a pesar de la resistncia de diferents sectors de la ciutat, entre ells intellectuals com Unamuno, rector de la Universitat, que va dir a Milln Astray "vencereu, per no convencereu" ("Venceris, pero no convenceris"). Durant la Guerra Civil, entre l'octubre de 1936 i novembre de 1937 el seu Palau Episcopal va ser residncia i centre de comandament del general Franco. La ciutat va ser tamb la seu de les organitzacions falangistes i d'alguns ministeris. Desprs de la guerra, s'anaren concentrant a Salamanca els documents confiscats per les tropes nacionals a mesura que anaven ocupant el territori espanyol, de manera que s'hi va crear un gran arxiu documental sobre la guerra civil espanyola (Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola). 

El 1940 Pius XII fund la Universitat Pontifcia de Salamanca com a continuaci dels antics estudis de teologia. 

El 1988 va sser declarada per la Unesco Ciutat Patrimoni de la Humanitat. El 1998, per acord dels Ministres de Cultura de la Uni Europea, designaren Salamanca juntament amb Bruges, Capital Europea de la Cultura de l'any 2002.

 Enllaos externs .
 Portal de Salamanca;
 Ajuntament de Salamanca;
 Universitat de Salamanca;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36278" title="Peso argent" nonfiltered="4026" processed="4007" dbindex="14185">

El peso argent (en espanyol peso argentino) s la moneda oficial de curs legal de l'Argentina. Encara que el nom "peso argent" s utilitzat des de 1881, el peso argent contemporani va ser creat el 1991. Se subdivideix en 100 centaus (centavos). Segons la darrera reforma monetria, (1991-2002), tamb era conegut com a peso convertible o nuevo peso (nou peso). El smbol utlitzat per al peso argent s Arg$ (o, simplement, en el mercat interior, $) i el codi ISO 4217 s ARS. 

s ems pel Banco Central de la Repblica Argentina. N'hi ha en circulaci bitllets de 100, 50, 20 10, 5 i 2 pesos i monedes d'1 peso i de 50, 25, 10, 5 i 1 centaus. Tamb hi ha monedes de 5 i 2 pesos en emissions commemoratives, de circulaci excepcional.

Histria del peso argent.
Al comenament del segle XX, el peso argent era una de les divises ms cotitzades del mn. Per, durant la segona meitat del segle, l'economia argentina es va collapsar en diverses ocasions, cosa que provoc greus perodes d'hiperinflaci. Per aix, el govern va realitzar diversos canvis en la moneda de curs legal: 

 Peso moneda nacional (m$n), 1881 1969.
 Peso ley ($Ley), 1970 1983, que va reemplaar l'anterior, a ra d'1 $Ley per cada 100 m$n.
 Peso argentino ($a), 1983 1985, que va reemplaar l'anterior, a ra d'1 $a per cada 10.000 $Ley.
 Austral (A) 1985 1991, que va reemplaar l'anterior, a ra d'1 A per cada 1.000  $a.
 Nuevo peso o peso convertible (Arg$), des de 1991, que va reemplaar l'anterior, a ra d'1 Arg$ per cada 10.000 A . Va ser anomenat peso convertible ja que el Banc Central va establir un sistema de canvi fix amb el dlar dels Estats Units, i per cada peso convertible circulant hi havia un dlar al Banc Central. Desprs de la crisi econmica de 2002, aquest sistema va ser substitut per un altre de lliure canvi, la qual cosa ha elevat la taxa de canvi fins a 3 pesos argentins per cada dolar nord-americ, i s'ha eliminat l'adjectiu convertible del nom de la moneda.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 3,97 ARS (6 de setembre de 2006);
 1 USD = 3,10 ARS (6 de setembre de 2006);

Enllaos externs.

  Banc Central de la Repblica Argentina ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36280" title="Rioja" nonfiltered="4027" processed="4008" dbindex="14186">


 el vi de Rioja, elaborat a aquesta comunitat autnoma.
 el municipi de Rioja, a la provncia d'Almeria (Andalusia).

Vegeu tamb: La Rioja
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36287" title="Ien" nonfiltered="4028" processed="4009" dbindex="14187">


El ien (en japons  , en) s la moneda de curs legal al Jap des de 1871 i una de les poques divises que s'utilitzen com a moneda de reserva al mn (una de les principals juntament amb el dlar americ i l'euro). El smbol internacional llatinitzat s , encara que al Jap s'utilitza el kanji  , que s com s'escriu actualment el nom d'aquesta moneda en japons (anteriorment s'utilitzava el kanji  ). El codi ISO 4217 del ien s JPY.  

Tradicionalment el ien s'ha dividit en 100 sen ( ) i 1.000 rin ( ), fraccions que des del 1954 ja no s'utilitzen.

Fou introdut pel govern Meiji el 1872 a semblana dels sistemes decimals comuns a Europa en aquella poca, de manera que el ien va substituir el complicat sistema monetari del perode Edo. Tamb es va adoptar el costum occidental d'emmotllar la moneda i donar-li forma rodona (precisament el nom ien, que en japons es pronuncia en, literalment significa "rod"). Des del 1885 s ems pel Banc del Jap (     Nihon Ginko).

En circulen monedes d'1, 5, 10, 50, 100 i 500 iens i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 iens.

Taxes de canvi.
Durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment el ien va sofrir una forta devaluaci fins que es va estabilitzar en un canvi fix de 360 iens per dlar (1949-1971). A partir d'aleshores t una taxa de canvi flotant, i en els darrers anys ha tingut una revaluaci evident.
 1 EUR = 138,72 JPY (17 de novembre del 2005);
 1 USD = 118,79 JPY (17 de novembre del 2005);

Enllaos externs.
 Banc del Jap (en japons i angls);
 Imatges dels bitllets japonesos (en angls);










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36288" title="Josep Sard i Cail" nonfiltered="4029" processed="4010" dbindex="14188">
Josep Sard i Cail fou un empresari i filantrop nascut a Reus el 1785. A part de les seves mltiples activitats, va destacar per les seves generositats amb la cultura i la ciutat, i especialment en la donaci dels terrenys en els quals es va poder construir l'actual cementiri de Reus. Va morir el 1869.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36289" title="Pere Sard i Cail" nonfiltered="4030" processed="4011" dbindex="14189">
Pere Sard i Cail fou un poltic nascut a Reus cap a finals del segle XVIII.

Cap el 1830 fou regidor i batlle constitucional, comandant de la milcia nacional, i desprs diputat i senador del regne. Fou el promotor de la companyia de diligencies de Reus, la primera del estat espanyol i impulsor de la companyia de Gas reusenca, i el 1852 fou primer president del Crcol de senyors de Reus.

Va morir a Reus el 1860.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36290" title="Renminbi" nonfiltered="4031" processed="4012" dbindex="14190">

El renminbi s la moneda de curs legal a la Repblica Popular de la Xina des de la revoluci comunista de 1949 i la creaci del Banc Popular de la Xina com a banc central xins. El nom com utilitzat s iuan (pinyin: yuan; en xins tradicional:  ; en xins simplificat:  ), que vol dir "rod" (per la forma de la moneda, semblantment al ien japons i al won core) i s la unitat monetria bsica. La paraula renminbi (en xins tradicional:    ; en xins simplificat:    ) s utilitzada en contexts internacionals formals, i literalment significa "la moneda del poble". Els smbols utilizats per indicar els preus sn el xins simplificat yuan ( ) desprs de la quantitat, o el llatinitzat  abans de la quantitat. El codi ISO 4217 del renminbi s CNY. Es divideix en 10 jiao ( ) i 100 fen ( ).

 Evoluci histrica .

En el moment de la seva instauraci, el tipus de canvi era de 600 iuans per dlar. Entre 1953 i 1972, sota un sistema econmic purament centralitzat i planificat, es fix un canvi artificial de 2,42 iuans per dlar. Arran del collapse del sistema canviari de Bretton Woods (1973), el renminbi es vincul, de manera no oficial, a una cistella de divises. Aquesta situaci es mantingu fins a l'any 1980, quan el banc central xins va tornar a vincular el iuan amb el dlar a un tipus de canvi fix de 1,5 iuans per dlar. El 1984 el renminbi pat una devaluaci i es canvi a 2,3 iuans per dlar, circumstncia que es repet el 1993, quan la moneda caigu fins a 5,8 iuans per dlar.

El 1994 la poltica monetria xinesa establ un tipus de canvi de flotaci controlada al voltant d'una taxa de canvi inical de 8,7 iuans per dlar. A la prctica s'establ un tipus de canvi fix a 8,28 iuans per cada dlar EUA. Aquest tipus de canvi s'ha mantingut fins el 2005, malgrat que aquesta poltica havia estat molt criticada pels Estats Units i per la Uni Europea, ja que el renminbi estava clarament infravalorat i aix representava un avantatge artificial per als exportadors xinesos. El juliol del 2005 el govern va anunciar que comenaria a deixar fluctuar la moneda, inicialment sobre una base de 8,11 iuans per cada dlar i amb un marge del 0,3% diari davant d'una cistella de divises encara per definir.

Monedes i bitllets.
Ems pel Banc Popular de la Xina (      , Zhongguo Renmin Yinhang), en circulen monedes d'1, 2 i 5 fen (molt poc utilitzades), 1 i 5 jiao i 1 iuan, i bitllets d'1, 2 i 5 jiao i 1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 iuans.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 9,55 CNY (21 de novembre del 2005);
 1 USD = 8,08 CNY (21 de novembre del 2005);

Enllaos externs.
Banc Popular de la Xina  -en xins i angls;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36291" title="Llus Quer i Cugat" nonfiltered="4032" processed="4013" dbindex="14191">
Llus Quer i Cugat fou un escriptor i economista catal nascut a Reus el 9 de gener de 1850. Va estudiar a les Escoles Pies de Reus i es va dedicar al comer del vi i va ser president de la Cmera de Comer i tamb del Centre de Lectura. Des el 1870 va comenar a reunir a casa seva a alguns literats i artistes, entre ells Joaquim Maria Bartrina i Aixems, Josep Mart i Folguera, Francesc Gras i Elies i Casimiro Prieto i van fundar publicacions literries o van escriure per d'altres. Va escriure dos obres de teatre: L'hostal de la coixa i Vents d'oratge que juntament amb la comdia Galletas Jordn es van estrenar a Barcelona entre 1894 i 1896, amb bastant xit.  Va ser alcalde de Reus per no constitucional, i tamb diputat. El 1898 va estar entre els que van demanar el concert econmic dins la Lliga Regionalista. El any segent fou membre del directori del partit espanyol Unin Nacional. El 1900, just abans de morir, va publicar el excellent monleg Jo i en Comas. Va morir a Reus el 23 de febrer de 1900.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36293" title="Joan Sabater i Escud" nonfiltered="4033" processed="4014" dbindex="14192">
Joan Sabater i Escud s un ex-jugador d'hoquei patins nascut a Reus l'any 1940. Va portar al Reus Deportiu a la conquesta de molts ttols i est considerat el millor jugador d'hoquei patins de tots els temps. El seu palmars, tot amb el Reus Deportiu, es el segent:

Campi de Catalunya  1966 i 1968  ;
Campi de la Lliga Nacional  1965-1966, 1966-1967, 1967-1968 i 1968-1969  ;
Campi de la Lliga de la Divisi Honor  1969-1970, 1970-1971,  1971-1972 i 1972-1973;
Copa d'Espanya 1966,  1970, 1971 i 1973  ;
Campi d'Europa  1967, 1968, 1969, 1970, 1971 i 1972  ;
Copa del Mn de Clubs  1969 ;

Fou regidor municipal i diputat al Parlament espanyol per la UCD. Des el 1995 es president del Club Reus Deportiu. Des fa anys viu a El Pinar, un nucli urbanitzat proper a Reus.

Enllaos externs.
  Fitxa de Joan Sabater al Congrs dels Diputats;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36299" title="Rom Perpiny Grau" nonfiltered="4034" processed="4015" dbindex="14194">
Rom Perpiny Grau (Reus, Baix Camp, 1902 - d. 1991) fou un economista catal.

Biografia. 
Va estudiar a Reus i ms tard a Deusto (es va llicenciar en Cincies Econmiques en aquesta universitat de Bilbao), Frankfurt, Berln i Kiel. Va obtenir el ttol d'Intendent Mercantil per l'Escola Superior de Comer.

La Junta d'Ampliaci d'Estudis li va atorgar una beca i posteriorment va viatjar a Alemanya. All, sota la direcci del professor Liedman, va redactar la seva tesi doctoral, d'investigaci dels fenmens de concentraci d'empreses: Societats de promoci d'empreses a Alemanya (1929). Desprs d'una llarga collaboraci amb el professor Harms, va estudiar sobre qestions lligades amb la localitzaci d'activitats econmiques i, fonamentalment, amb el procs d'estructuraci de tota l'activitat econmica. 

Va establir tamb la importncia de la interdependncia entre l'economia de Catalunya i la del Pas Valenci a L'inters collectiu econmic a Catalunya i Valencia, publicada el 1932, any en qu tamb va publicar La crisi del Priorat.

El 1945 va publicar De colonizacin y economa en la Guinea Espaola, i el 1954 La Crisis de la economa liberal, Corologa.  Va ser professor a les universitats de Madrid (1944-1955) i Pontifcia de Salamanca. La seva darrera obra, Teoria estructural y estructurante de la poblacin de Espaa. Origen y ocaso de las talasocracias, es va publicar el 1965. Es va retirar i va morir a Reus el 1991.

Perpiny va fundar el primer servei d'estudis econmics d'Espanya: el Seminari d'Estudis Econmics de CHADE, que va collaborar amb Francesc Camb. Ms tard es va establir a la ciutat Valncia, va fundar i va dirigir el Centre d'Estudis Econmics Valencians des de 1930. All va concebre i va redactar el 1935 el seu assaig ms destacat, "De economa hispana". El 1936 el va publicar en castell (traducci de l'original alemany del 1935), que es va reeditar el 1952 i el 1972.

Desprs de la Guerra Civil Perpiny es va establir a Madrid com a Conseller d'Economia Nacional i es va dedicar a realitzar diversos estudis sobre les possessions espanyoles al Golf de Guinea. A partir d'aquell moment fou professor a la Universitat Complutense de Madrid i a la Pontifcia de Salamanca, on va ser el mestre de destacats economistes espanyols: Enrique Fuentes Quintana, Juan Velarde Fuertes i Ramn Tamames, entre d'altres.

El 1981 fou guardonat, en la primera edici del guard, amb el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials.

Rom Perpiny mor a Reus el 25 de juliol de 1991.

 Obres .
La Moneda, medida de cambio internacional (1932);
La Crisi del priorat; L'inters collectiu econmic a Catalunya i Valncia (1932);
Memorandum sobre la poltica del carbn (1935);
De economa hispana: contribucin al estudio de la constitucin econmica de Espaa y de su poltica econmica, especialmente la comercial exterior (1936);
Destino hispano: el movimiento, la lucha, la nueva vida (cursillo de formacin de propagandistas del Movimiento) (1939);
De colonizacin y economa en la Guinea Espaola: investigacin sobre el terreno de la estructura y sistema de Colonizacin en la Guinea Espaola (1941);
Preeconoma en la Guinea Espaola (1942);
La economa marroqu: aportacin al estudio de la economa marroqu referida especialmente a las zonas espaolas.  (1943);
De colonizacin africana con especial referencia a los factores econmicos de Guinea... (1944);
De colonizacin y economa en la Guinea Espaola: (misin Econmica durante el segundo semestre de 1941) (1945);
De Economa Urbana: valoraciones en municipios (1946);
Renta nacional y poltica econmica: conferencia pronunciada el da 15 de noviembre de 1946 en nuestro saln de actos (1946);
Mano de obra africana, factor de coste colonial: investigacin sobre el peso de los braceros contratados en Fernando Poo (1947);
Los tres pensadores griegos sobre el fenmeno colonial (1950);
T prs ti: fundamento de la Economa (1951);
De estructura econmica y economa hispana (1952);
La crisis de la economa liberal: del "ethos" econmico al de seguridad (1953);
Corologa: teora estructural y estructurante de la poblacin de Espaa (1900-1950) (1954);
Lo econmico y lo extraeconmico en la vida de los pueblos : discurso... en la Sesin inaugural del Curso 1956-57 (1956);
Corologa agrcola y general econmica de Espaa: ordenacin espacio-temporal de poblacin y estructura de riqueza (1958);
Corologa de la poblacin de Nicaragua (1959);
Exportacin y desarrollo econmico (1960);
Poblacin espaola en 1799 y censo de riqueza en 1799 (1961);
Las nuevas estructuras en el orden econmico (1962);
Madrid, dasicora, por gracia y razn: la maduracin industrial madrilea, de las postas y diligencias a los expresos, en el siglo XIX (1963);
El momento actual de la economa sovitica, mutacin, evolucin o ancdota? (1963);
La Mesa limpia del director de empresa: leccin inaugural del curso 1963-64 (1963);
Recopilacin de usos, costumbres y practicas mercantiles seguidos en Espaa (1964);
La economa exterior de Iberoamerica (1965);
Reflexiones sobre origen y ocaso de las Talasocracias en Grecia, Venecia e Inglaterra: su constitucin natural y su poltica econmica (1965);
Tipos de estructuras de renta en la pennsula y su dinmica en el decenio 1955-64 (1967);
El sistema monetario mundial a la deriva? (1969);
Concepto crtico y delimitaciones espaciales en Espaa (1969);
La problemtica de delimitacin espacial o regional (1971);
Determinantes econmico poltico de los grandes espacios (1973);
De lo liberal y de los pueblos (1975);
El desarrollo ha mutado la economa espaola? (1975);
De economa crtica (1930-1936) (1982);
Crisis Econmica Mundial? (1984);
El anlisis econmico en Espaa (1940-1960) (1986);
D'economia catalana i mundial: textos en catal (1926-1986) (1989);

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cincies Socials 1981;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36303" title="Maria Cortina i Pascual" nonfiltered="4035" processed="4016" dbindex="14195">
Maria Cortina i Pascual fou una pedagoga nascuda a Reus que va desenvolupar la seva tasca al segle XX.

Va fundar l'escola coneguda com Ca donya Maria Cortina, tota una instituci a nivell local, amb una ensenyana de qualitat per de pagament, amb alumnes uniformats. All va fer de mestra i directora. Amb la democrcia l'escola de Maria Cortina es va fer mes accessible a altres classes socials. Va morir a Reus i se li va dedicar un carrer. Tot i que la seva escola va continuar sent anomenada pels reusencs com a "Ca donya Maria Cortina", ms tard va passar a dur el nom de Mare de Du de Misericrdia (encara que no ha estat mai una escola religiosa). Fa una cursos, per, duu el nom de "Escola Maria Cortina".







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36304" title="Antoni Sabater Esteva" nonfiltered="4036" processed="4017" dbindex="14196">

Antoni Sabater Esteva fou un pintor catal nascut a Reus el 1928, que va viure al segle XX. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36313" title="Monitor (informtica)" nonfiltered="4037" processed="4018" dbindex="14197">

En informtica, un monitor s un perifric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que est connectada.

Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procs d'introducci de dades a travs del ratol o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi installats.

La tecnologia usada per a fabricar monitors evoluciona constantment. Els primers eren monocroms, i desprs es fabricaren amb pantalla de color, utilitzant la tecnologia CRT, van creixer en mida de pantalla mentre reduien la curvatura d'aquesta. Actualment s'estan imposant els monitors plans, amb tecnologia TFT, que pesen menys i ocupen menys espai.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36314" title="Pau Sabat Jaum" nonfiltered="4038" processed="4019" dbindex="14198">
Pau Sabat Jaum (Reus, Baix Camp, 1872 - Barcelona, 1957) fou un pintor catal.

Desprs de cursar el batxillerat a la seva ciutat natal, va traslladar-se a Barcelona per estudiar arquitectura, assistir simultniament a l'Escola de la Llotja i treballar a la Casa Rigalt com a projectista i pintor de vitralls. Per va abandonar-ho tot per treballar professionalment com a dibuixant. Aix va ser com va comenar a realitzar aquarelles de figurins de sastreria que van donar-li una gran fama en els seus quaranta anys de dedicaci a l'ofici. Les seves figures estilitzades, els colors suaus, aplicats amb pinzellada solta i l'extremada perfecci dels vestits sn mostres eloqents de la seva accentuada habilitat amb el llapis i el pinzell.


Una altra de les seves grans afeccions va ser la realitzaci de models per a ferros forjats que van publicar-se en un volum titulat Ferros Artstics. No menys interessants sn els seus dibuixos a la ploma dels carrers barcelonins, recollits a Barcino, una obra que demostra l'extraordinria facilitat amb la qual Sabat ho convertia tot en un ordenat conjunt de traos realistes i expressius.

L'any 1927 va ser nomenat president de l'Agrupaci d'Aquarellistes de Catalunya, crrec que va ocupar fins al juliol de 1936 i des del qual va desenvolupar una tasca molt important de rellanament de l'entitat.

Malauradament, a partir dels anys cinquanta, la seva dedicaci al dibuix i a la pintura es va veure minvada per una greu afecci ocular.

Les seves obres es troben repartides a nombroses colleccions privades de Catalunya i Espanya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36316" title="Jaume Gil Aluja" nonfiltered="4039" processed="4020" dbindex="14199">
Jaume Gil Aluja s catedrtic a la Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (UB), nascut a Reus el 25 de setembre de 1936. s expert en lgica difusa, que defineix com la forma ideal de tractar la predicci i el futur. Ha treballat durant 30 anys en la teoria dels conjunts borrosos i des el 1986 treballa en la aplicaci d aquestos a la gesti d empreses. 

Pertany a les acadmies segents: 

Acadmic de Nombre de la Reial Acadmia de Doctors de Catalunya. ;
Acadmic de Nombre de la Reial Acadmia de Cincies Econmiques i Financeres. ;
Acadmic Associat de l'Acadmia Delphinale (Frana). ;
Acadmic Honorari de la "International Academy of Computer Science" de la C.E.I. (Moscou). ;
Acadmic de l'Acadmia Russa de Cincies Naturals (Moscou). ;
Acadmic d'Honor de l'Acadmia Romanesa (Bucarest). ;
Acadmic d'Honor de la Acadmia Russa de Ingeneria (Moscou). ;
President de la Reial Acadmia de Cincies Econmiques i Financeres. ;
Vice-President de la Reial Acadmia de Doctors. ;

Compta amb 16 distincions com a doctor honoris causa per tantes altres universitats, aix com nombroses condecoracions i premis, tant nacionals com internacionals. 

President i fundador de la Societat Internacional de Gesti i Economia Fuzzy (SIGEF).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36317" title="Joan Martell Domnech" nonfiltered="4040" processed="4021" dbindex="14200">
Joan Martell Domnech fou un poltic catal nascut a Reus el 1808. El 1833 va deixar el negoci familiar i es va allistar per combatre contra els carlins, i es va fer amic de Joan Prim, al que va acompanyar en diverses batalles. El 1842 fou alcalde de Girona crrec que va ocupar solament un any, fins que va caure el govern progressista. El 1854, en tornar els progressistes, va ser nomenat alcalde de Reus, on la seva administraci es va distingir com a  reformista. Va morir el 1867 sense poder veure el triomf de la revoluci del seu amic Prim el 1868.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36318" title="Jacint Barrau i Corts" nonfiltered="4041" processed="4022" dbindex="14201">
Jacint Barrau i Corts fou un mecnic inventor catal que va nixer a Reus el 1810. El 1857 va inventar un teler de vellut que podia teixir al mateix temps dues peces per un sol ordit, l'un damunt l'altra, aplicant-lo a la seva fabrica a Grcia, i el va patentar el 1858, per mes tard va vendre la patent a Lister and Co. de Bradford (Anglaterra). Va morir a Barcelona el 1884.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36347" title="Manzanera" nonfiltered="4042" processed="4023" dbindex="14202">


Manzanera s un municipi de l'Arag situat al sud de la provncia de Terol, dins de la Comarca de Gdar-Javalambre, a les rodalies de la serra de Javalambre, a prop del Pas Valenci. Gaudeix d'un clima mediterrani continental, amb estius suaus i inverns freds. 


Al terme viuen (INE 2007) 543 persones. El municipi est format, a banda de la localitat de Manzanera, per les poblacions de los Cerezos, Alcotas, los Olmos, las Alhambras, el Paraso Bajo i d'altres barris sense habitants (com ara Torre de Alcotas, Torre de los Peones, Paraso Alto, o el Pal), aix com nombroses masies diseminades arreu del terme.

La activitat principal del poble es el turisme durant tot l'any. Els turistes venen, principalment des del Pais Valenci. Les causes del turisme es la distncia amb la ciutat de Valncia, per les festes, pels seus paisatjes, la propera estaci d'esqu d'Aramn Javalambre o el Balneari del Paraiso, situat prop de Los Cerezos.

Manzanera est a uns 46 km de Terol i uns 120 km de Valncia, a 10 km de la carretera nacional.

Enllaos externs.
Ajuntament Manzanera ;
Pgina sobre Manzanera;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36348" title="Romnov" nonfiltered="4043" processed="4024" dbindex="14203">
La dinastia dels Romnov regn a Rssia des de 1613 a 1917. 

Monarques.
 Miquel I;
 Ivan V;
 Pere I el Gran;
 Ivan VI;
 Pere II;
 Anna Ivanovna;
 Elisabet Petrovna;
 Pere III;
 Pau I;
 Alexandre I;
 Nicolau I;
 Alexandre II;
 Alexandre III;
 Nicolau II (1894-1917).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36351" title="Palerm" nonfiltered="4044" processed="4025" dbindex="14204">

Palerm (en sicili Palermu; la forma oficial italiana s Palermo) s la capital de Siclia i la cinquena ciutat d'Itlia (675.801 habitants). L'rea metropolitana cont una poblaci d'1.483.471 habitants. 

 Histria .
Ponormos (llat Panormus) fou una de les principals ciutats de Siclia a la costa nord de l'illa, a una gran badia que es el modern golf de Palerm. Encara que el nom es grec no fou colnia grega sin que fou d'origen fenici. Quant l'extensi del poder grec va forar als fenicis a concentrar els seus esforos en poques ciutats, van conservar les de Panormos, Mtia i Solos. La ciutat no es mai esmentada pels autors clssics sota el seu nom fenici i cal pensar que Panormos era el nom que li donaven els grecs i no el seu nom original, que segons les monedes seria Machanath (equivalent a fortalesa).

No es coneix quan va passar de sobirania de la ciutat fencia fundadora cap a la de Cartago, per probablement fou vers la meitat del segle VI aC quan les ciutats fencies van passar a mans de Prsia. El nom Panormos apareix esmentat per primer cop el 480 aC quan hi va desembarcar Amilcar amb un poders exercit cartagins i la va convertir en quarter general, abans d'avanar cap a Himera. Amb el temps fou considerada la capital cartaginesa de Siclia.

Durant el setge de Mtia el 397 aC fou una de les poques ciutats que va romandre lleial als cartaginesos. El 383 aC es esmentada una altra vegada com a principal quarter militar dels cartaginesos. Mai fou conquerida ni per Dions el vell ni per Agtocles.

El 276 aC Pirros, desprs de sotmetre tota l'illa dominada pels cartaginesos menys Lilibea i Panormos, va atacar aquesta darrera i la va conquerir per els cartaginesos la van reconquerir aviat i la posseen al comenament de la Primera Guerra Pnica el 264 aC, quant una vegada mes fou la seva capital a l'illa i seu de la seva flota, per fou conquerida sense massa problema per els cnsols Atilius Calatinus i Cneus Cornelius Scipio el 254 aC. Des llavors fou una de les principals bases romanes. Sota les muralles de la ciutat Asdrbal fou derrota per L. Caecilius Metellus el  250 aC en una de les principals batalles de la guerra; els romans van mantenir una prolongada lluita contra Asdrubal que s'havia apoderat d'un puig fortificat anomenat Ercta, a uns 3 km de la ciutat i s'hi va mantenir tres anys tot i els esforos romans per expulsar-lo. 


Sota els romans Panormos va esdevenir ciutat lliure i immune. Aix la va convertir en prspera i populosa. Cicer diu que era la principal ciutat de l'illa. Derrotat Sext Pompeu la ciutat, la qual li havia donat suport, va perdre la seva condici de lliure i va rebre una colnia romana (Colonia Augusta Panormitanorum) segon Di Cassi l'any 20 aC; la condici de colnia est testimoniada tamb per Estrab i per monedes, per Plini el Vell no ho assenyala  a la seva llista de colnies romanes fundades per August a Siclia, i l'esmenta com a municipi ordinari. Sota Vespassi va rebre una nova colnia i un altre sota Adri.

Va conservar la seva importncia i prosperitat durant tot l'Imperi. Va caure en mans dels ostrogots com la resta de Siclia i fou recuperada per Belisari el 535.

 Emirat .

Els bizantins la van conservar fins el 831 quan, desprs d'un curt setge, va caure en mans dels sarrans ((agost/setembre) que la van convertir en capital de les seves possessions, dependents dels aglbides i desprs dels fatimites. Els governador van tenir residncia a la ciutat. El 900 Abd Allah ben Ibrahim ben Aghlab fou enviat pel seu pare Abu Ishak Ibrahim II ben Ahmad (875-902) a intervenir a l'illa, que s'havia separat de l'obedincia aglbida. A la caiguda dels aglbides es va tornar a separar hi fou enviat Abu Said (916), a les ordes del Abu Muhammad Ubayd Allah al-Mahdi Billah (909 934), i va construir la fortalesa de la Khalisa (coneguda com a Calsa). El 948 el governador fatimita al-Hasan ibn Ali al-Kalbi va establir la dinastia kalbita sota nominal sobirania fatimita. La dinastia va acabar el 1053, quan el darrer emir Samsan fou expulsat pels zrides i la ciutat es va regir per la seva djamaa o assemblea a manera de Repblica, mentre a la resta del pas van sorgir altres emirats independents (Catania 1040-1055, desprs al emirat de Siracusa), Kasr Yanni o Enna (1040-1087), Noto (1085-1091) i Siracusa (1053-1085).

Entre 1055 i 1068 va estar sota dependncia de l'emir de Siracusa per Yusuf ibn Adb Allah va restablir la independncia. El gener del 1072 va passar als normands desprs d'un setge de cinc mesos. Els normands van tolerar la presencia d'rabs i la religi musulmana durant els primers regnats per ms tard la situaci va empitjorar i s'esmenta al menys un pogrom antimusulm el 1161, i la situaci era insostenible el 1190; desprs d'aix la comunitat musulmana va desaparixer exceptuant algunes persones.

 Governadors aglbides de Palerm i Siclia .

 Abu Abdallah Asad ibn Furat ibn Sinan 827 828;
 Muhammad ibn al-Jawari 828 829;
 Zuhair ibn Ghauth 829 830;
 Asbagh ibn Wakir, Farghlush 830;
 Uthman ibn Qurhub . 830-832;
 Abu Fihr Muhammad ibn Abdallah ibn al-Aghlab 832 851;
 al-Fadl ibn Yakub 835 ;
 Abu l-Aghlab Ibrahim ibn Abdallah 835 851;
 Abu l-Aghlab Abbas ibn Fadl ibn Yakub ibn Fezara 851 861;
 Ahmad ibn Yakub ibn Fezara 861 862;
 Abdallah ibn Abbas ibn al-Fadl 862;
 Khafaja ibn Sufyan ibn Sawada ibn Sufyan ibn Salim 862 869;
 Muhammad ibn Khafaja 869 871;
 Muhammad ibn Abi Husayn 871;
 Rabah ibn Yakub ibn Fezara 871;
 Abu l Abbas ibn Yakub ibn  Abdallah 871;
 Abdallah ibn Yakub 871;
 Ahmad ibn Yakub ibn Mudha ibn Sawada ibn Sufyan ibn Salim 872;
 al-Husayn ibn Rabah 872;
 Abu Abbas Abdallah ibn Muhammad ibn Abd Allah ibn al-Aghlab 873;
 Habbashi Abu Malik Ahmad ibn Yakub Umar ibn Abd Allah ibn Ibrahim I ibn al-Aghlab 873 875;
 Djafar ibn Muhammad ibn Khafaja 875 878;
 Khurj al-Ruuna al-Aghlab ibn Muhammad ibn al-Aghlab (usurpador) 878;
 Husayn ibn Rabah 878 vers 881 (segona vegada);
 Hasan ibn Abbas 881 882;
 Muhammad ibn Fadl 882 884/885;
 al-Husayn ibn Ahmad 884/885;
 Sawada ibn Muhammad ibn Khajafa 885 887;
 Abu l-Abbas ibn Ali (usurpador) 887-890;
 Sawada ibn Muhammad ibn Khajafa (segona vegada) 886 892;
 Muhammad ibn Fadl (segona vegada)892 898;
 Desconegut 898-900;
 Abd Allah ben Ibrahim ben Aghlab 900;
 Abu Malik Ahmad ibn Umar ibn Abd Allah 900;
 Abu l-Abbas Abd Allah ibn Ibrahim II (emir de Tunis 902-903) 900 902;
 Ibrahim (II) ibn Ahmad ibn al-Aghlab (emir de Tunis 875-902) 902;
 Abu Mudar Ziyada Allah ibn Abi al-Abbas (emir de Tunis 903-909) 902 903;
 Muhammad ibn as-Sarqusi 903;
 Ali ibn Muhammad ibn Abi Fawaris 903;
 Ahmad ibn Abi Husayn ibn Rabah 903 909;
 Ali ibn Muhammad ibn Abi Fawaris (segona vegada) 909 910;

 Governadors fatimites de Palerm i Siclia .

 Hasan ibn Ahmad ibn Ali ibn Koleib, anomenat Ibn Abi Khinzir 910 912;
 Khalil ibn Ishaq 912;
 Ali ibn Umar Balawi 912 913;
 Ahmad ibn Ziyadat Allah ibn Qurhub 913 916;
 Abu Said Musa ibn Ahmad, called al-Dhaif 916 917;
 Salim ibn Asad ibn Rashid al-Kutami 917 937;
 Abu l-Abbas Khalil ibn Ishaq ibn Werd 937 944;
 Ibn Attaf al-Azdi 944 946;
 Muhammad ibn Ashat 946 947;
 Ibn Attaf al-Azdi (segona vegada) 947 948;

 Emirs kalbites de Palerm i Siclia .

Hasan I (al-Hasan ibn Ali al-Kalbi) 948-954;
Ahmad I 954-969;
Ali 969-982;
Djabir 982-983;
Djafar I 983-985;
Abd Allah 985-986;
Yusuf 986-998;
Djafar 998-1019;
Ahmad II al-Akhal 1019-1036;
Abd Allah 1036-1040 (de la famlia dels zrides);
Hasan II as-Samsam 1040-1053;
Repblica 1053-1072;

 segles XIII al XX .

Amb l'illa de Siclia, Palermo va passar als Anjou i el 1282 als catalans.

Ha estat sempre un lloc de trnsit mercantil i comercial. Palerm ha conservat el testimoni de la cultura de tots els seus conqueridors: cartaginesos, romans, bizantins, rabs, normands, catalanoaragonesos, espanyols o austracs, que van anar deixant la seva petja en la ciutat.

 Monuments i llocs d'inters .


Conflueixen a Palerm diferents estils artstics: medieval, barroc, nord-afric, nord-europeu... A pesar de totes aquestes distintes influncies, s una ciutat que ha conservat la seva prpia identitat. 

Hi ha nombrosos llocs d'inters turstic: les catacumbes dels Caputxins, amb mmies conservades en diferent grau; la Catedral, d'estil rab-normand; el Palau Reial, amb la Capella Palatina; els teatres Massimo, un dels ms grans d'Europa, i Politeama; les esglsies San Giovanni degli Eremiti, San Giuseppe dei Teatini, Casa Professa, La Martorana i La Magione.

 Transports i comunicacions .

Palerm t un important port al golf homnim damunt la mar Tirrena, que el comunica, per exemple, amb Cller, Gnova, Tunis i Npols. T l'aeroport internacional de Punta Raisi, el Falcone-Borsellino.

 Enllaos externs .

Pgina oficial de l'Ajuntament (en itali, angls, francs i rab);












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36352" title="Virgnia" nonfiltered="4045" processed="4026" dbindex="14205">



Virgnia s una de les quatre mancomunitats entre els 50 estats que conformen els Estats Units d'Amrica. El nom sencer s Commonwealth of Virginia.

Virgnia s un dels 13 estats originals que es van rebellar contra el govern britnic a la Guerra d'Independncia dels Estats Units i s generalment considerat un dels estats del sud. 

Kentucky i Virgnia Occidental eren part de Virgnia a la fundaci dels Estats Units. Kentucky era un comtat de Virgnia quan va ser adms com estat el 1792. Virgnia Occidental es va separar de Virgnia durant la Guerra Civil.

Un altre sobrenom de Virgnia s la Mare de Presidents, perqu vuit presidents van nixer en aquest estat, ms que en qualsevol altre. Cinc d'ells van ser triats per un segon mandat: George Washington, Thomas Jefferson, James Madison, James Monroe i Woodrow Wilson. Els altres tres eren William Henry Harrison, John Tyler i Zachary Taylor. Ambds Harrison i Taylor van morir durant els seus mandats. 

 Origen etimolgic .
 
Els colons anglesos van batejar aquesta regi nord-americana en honor de la Reina Isabel I d'Anglaterra, "la soltera", el sobrenom de la qual era Virgnia, derivat de "Reina Verge" ja que mai es va casar. 

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia 54.311 amerindis nord-americans (0,6 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (14.250), blackfoot (1.550), iroquesos (1.215), sioux (1.119), lumbee (932), apatxe (708), chickahominy (928), pamunkey (294), rappahannock (210), i powhatan (158).

 Histria .
 
Entre els pobles amerindis que habitaven l'actual estat de Virgnia hi havia els powhatan, nottaway, meherrin, pohick, monacan, saponi i els cherokee. 

A finals del segle XVI, Virgnia era el nom donat a la terra explorada per l'expedici de 1584 de Sir Walter Raleigh per la costa de Nord-amrica. Inicialment, el nom Virgnia es va aplicar a la costa sencera des de Carolina del Sud fins a Maine. La Companyia Virgnia de Londres (en angls: the London Virginia Company) es va incorporar el 10 abril de 1606 per cdula reial com una societat annima (en angls: joint stock company). La companyia rpidament va finanar la primera colnia anglesa permanent en el nou mn a Jamestown en la colnia de Virgnia el 1607. La segona cdula reial es va ratificar el 23 de maig de 1609. 

El sobrenom de "The Old Dominion" (en catal: el vell domini) va ser donat per Carles II d'Anglaterra al temps de la restauraci perqu mantingu la resistncia durant la Guerra Civil Anglesa. Patrick Henry va servir com el primer governador de Virgnia, de 1776 a 1779; i va servir altre mandat de 1784 a 1786. El 12 de juny de 1776 la Convenci de Virgnia va adoptar la Declaraci de Drets de Virgnia, que va ser la base de la Carta de Drets (en angls: Bill of Rights) incorporada a la Constituci dels Estats Units d'Amrica. La Carta de Drets consisteix en les deu primeres esmenes a la constituci. El 29 de juny de 1776, la convenci va adoptar una constituci que va establir Virgnia com un Commonwealth independent de l'Imperi britnic. La paraula anglesa  commonwealth  vol dir, literalment, un govern per al benestar comunal, s a dir, una mancomunitat.

El 1790 tant Virgnia com Maryland van cedir territori per a formar el Districte de Colmbia. Per un acte del Congrs dels Estats Units datat el 9 de juliol de 1846, el Congrs va retrocedir l'rea al sud del Riu Potomac a Virgnia, sent efectiu el 1847. Aquest territori avui dia forma el Comtat d'Arlington i una part de la Ciutat d'Alexandria. 

Virgnia era un dels estats que va votar abandonar la uni i ajuntar-se amb els Estats Confederats d'Amrica durant la Guerra Civil americana. Immediatament al votar abandonar la Uni, uns comtats occidentals es van separar com Kanawha, ms tard anomenat, Virgnia Occidental. L'acte va ser confirmat per la Cort Suprema dels Estats Units el 1870. 

Virgnia formalment es va reunir amb la Uni el 26 de gener de 1870, desprs del perode de postguerra. Als Estats Units aquesta poca es diu  Reconstrucci . 

El 13 de gener de 1990, Douglas Wilder es va convertir en el primer afroameric escollit i investit a l'oficina de Governador d'un estat nord-americ des de Reconstrucci.











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36359" title="Bonaventura Vallespinosa Salvat" nonfiltered="4046" processed="4027" dbindex="14208">
Bonaventura Vallespinosa  Salvat fou un traductor catal que va nixer a Vilafranca del Peneds el 1899, que des jove es va traslladar a Reus. Va obtenir la carrera de metge per es va dedicar a escriure i traduir. Va evitar la repressi franquista, i va traduir els clssics francesos i italians al catal, aix com altres autors com Eugne Ionesco, Molire, Albert Camus, Ugo Betti, Luigi Pirandello, Cesare Pavese,  Tennessee Williams, Jean Racine i d altres. Del 1956 al 1961 va impulsar la publicaci de l'antologia de la poesia reusenca per part del Centre de Lectura. Va morir a Reus el 1987.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36360" title="Joan Busquets i Crusat" nonfiltered="4047" processed="4028" dbindex="14209">
Joan Busquets i Crusat (Reus, 1902 - Reus, 1997) empresari catal. 

El 1924 va fundar l'empresa Jubus que es va dedicar a la fabricaci de maquinria per a l'avellana (la producci ms important de la zona) i per als fruits secs. Del 1934 al 1942 fou president del Reus Deportiu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36362" title="Mil" nonfiltered="4048" processed="4029" dbindex="14210">


El mil s un nombre que s'escriu 1000 en el sistema de numeraci rab i M en el rom. En el sistema binari s 1111101000, en l'octal s 1750 i en l'hexadecimal s 3E8.  La seva factoritzaci en nombres primers s 2  5. Els prefixos que el designen sn kilo- (al SI) xilia- i mil-.

Ocurrncies del nombre mil:
Designa l'any 1000 o el 1000 aC;
 El mil serveix com a unitat de temps, el millenni. Ha estat associat a profecies apocalptiques de la fi del mn. ;
 En Occident les xifres s'agrupen per grups de mil per llegir-les (separades a vegades per punts o comes), mentre que a les cultures orientals agafen grups de quatre xifres;
 s la base per a les estadstiques en cincies socials quan no es parla de percentatges;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36367" title="Bretanya" nonfiltered="4049" processed="4030" dbindex="14211">


Bretanya (en francs: Bretagne; en bret: Breizh; en  gall: Bertayn) s una naci europea, d'origen cltic, situada sobre la costa atlntica. Avui s una de les 26 regions de Frana. Ocupa una extensa pennsula al nord-oest de l'estat francs de 27.209 km, la qual s'estn uns 240 km fins l'oce Atlntic, entre el canal de la Mnega al nord i el golf de Biscaia al sud. Rennes n's la capital.

La regi de Bretanya, creada pel govern de Vichy durant la Segona Guerra Mundial, comprn el 80% de l'antic ducat de Bretanya, considerat el bressol de la naci bretona. El 20% restant pertany actualment al departament del Loira Atlntic, que forma part de la regi del Pas del Loira, amb capital a Nantes, que era la capital histrica del ducat de Bretanya.

 El medi fsic .
El pas, tamb conegut des d'antic com a Armrica (en cltic,  pas dels pobles sobre el mar ), forma una accidentada pennsula a l'oest de l'antiga provncia romana d'Aquitnia. Hom en pot considerar l'interior dividit en dues parts per la vall de riu Aon (Aulne), que prolonga vers l'est el canal que uneix Nantes (Naoned) amb Brest. Les principals alries es troben a l'interior, i la costa s fora escarpada.  La pennsula es divideix en dues zones orogrfiques fora diferenciades:
 Argoad (del cltic koat,  bosc ), a l'interior, gaireb pla i tradicionalment ple de boscos, com el de Brekilien (en francs, Brocliande), antic lloc sagrat dels celtes (on hi vivia Merl). Tanmateix, han estat molt despoblats  des del segle XVIII. Entre les seves sotsunitats, comprn el Talar de Roazhon i el Plateau de Roc han.
 Armor o Arvor (del cltic mor,  mar ), a la costa, faixa de terra d'uns 1.300 quilmetres de llarg, fora accidentada i dividida en dues parts pel riu Aon, hi destaquen les principals unitats orogrfiques:
 Menez Arre,  amb el Tuchenn Gador o Menez Mikael (384 m), la major alria del pas, i el Menez C homm (330 m).
 Menezio Du (Muntanyes Negres), separades de l'anterior per la Conca de Kastellin.
 Lanneier ar Menez (Landes de Menez), que tallen el pas d'Argoad, i tenen l'alria d'Ar Menez (340 m).
Lanneier Lanvoz (Landes de Lanvaux).

La costa s fora  accidentada, i cont nombroses aber (similars a les ries gallegues) com les Leger (Guer), Trev (Trieux), Gouet, Argenon (Arguenon), Rans (Rance), Oded, Blaouezh (Blavet) i plegmor (badies), que compten amb petites enez (illes), com les de Groe/Groix, Sun, Baz i Ar Gerveur.  Els principals ster o rius, tots ells de la conca atlntica, sn el Liger/Loire, Oust, Blaouezh, Doursec h, Semnon, Gwilen/Vilaine, Trev, Gouet, Elorn, Oded, Skorv, Evel, Leff, Isole i  Aon/Aulne.  Tamb hi ha nombrosos lenn (llacs), la gran majoria petits i sense importncia, llevat Al Lenn Veur, Mikael, Lenn Gwerledan i Ar Dug.

A la costa es concentren les principals activitats humanes i econmiques de Bretanya. La costa nord, vorejada pels altiplans grantics i esquistosos  Bro Leon, Bro Dreger, Penteur , s marcada per forts espadats. Una gran part de la seva superfcie s recoberta per dipsits de loess que daten dels inicis del Quaternari. Al sud de Brest la costa s ms plana, per ms retallada de resultes d'una transgressi marina que inund les parts baixes de les valls fluvials, excavades profundament en un penepl, i form nombroses ries i estuaris  Oded, Laita, Blaouezh (Blavet), Vilaine , aix com badies profundes  rada de Brest; badies de Douarnenez i Audierne . Aquesta part s vorejada d'illes  Glenan, Groe (Groix), Houad (Houat), Edig (Hodic), Gerveur (Belle-le) , la majoria de les quals resultat d'una subsidncia, i que sovint no sn sin un amuntegament de roques, fragments grantics units a la costa per un tmbolo  Kiberen (Quiberon) , o b bancs de sorra que allen estanys i aiguamolls  Le Croisic (Ar Groazig), Grande Brire . 

Un factor molt important per a la configuraci actual de la costa bretona s la constant erosi marina. El clima s ocenic, amb hiverns temperats i estius frescs i les pluges varien de ms a menys de la costa a l'interior. Els vents del sud-oest i del nord-est sn coneguts a la costa amb els noms de norot i surot. Els sls, rics en humus, que abans del s V eren coberts de boscs, s'han convertit, a causa de la denudaci i l'erosi, en un paisatge de landes damunt sls cids, impermeables, que noms permeten una vegetaci escadussera. Per contra, les rees costaneres tenen un sl ms ric a causa dels dipsits de loess i de les aportacions de correctors calcaris al s XIX.

 La Naci Bretona .
El territori reclamat pels nacionalistes bretons comprn, endems de la regi de Bretanya, el departament de la Loira Atlntic. Est dividit en nou broiou (pasos):
 Bro Leon   (Lle);
 Bro Dreger (Treguier);
 Bro Kernev (Cornualla);
 Bro Gwened  (Vanets);
 Bro Sant Brieg o Penteur (Penthivre);
 Bro Zol;
 Bro Sant Malou;
 Bro Roazhon;
 Bro Naoned;

 Histria .
Per a la prehistria i la colonitzaci romana, veure Histria antiga de Bretanya.
 Regne de Bretanya;
 Ducat de Bretanya;
 Bretanya durant la Revoluci Francesa;
 Bretanya en el segle XIX;
 Bretanya 1900-1940;
 Bretanya sota el rgim de Vichy;

 Poltica .
Merc l'aplicaci de la loi Deferre del mar del 1982, els 4 departaments (llevat el de Loira Atlntic), formen part de la regi de desenvolupament de Bretagne, una mena d'experiment descentralitzador de caire nicament administratiu, sense veritables competncies i sense control dels mitjans de producci, tot i que maneja pressupostos importants i pot decidir en poltica de subvencions a nivell local. 

Tampoc t competncies en el camp cultural i lingstic, la llengua oficial a tots els efectes s el francs, tot i que s'ha obtingut de les autoritats regionals i locals algunes subvencions per a poltiques bretonistes i en algunes zones s'ha iniciat la retolaci bilnge d'alguns pobles (no oficial, b que tolerada). 

T un Conseil Regionale o Kuzul-rannvro Breizh de 83 membres, mentre que el Liger Atlantel envia 31 escons al Consell Regional del Pas del Loira, del que en forma part.  L'himne nacional bret s des del 1919 Bro gozh ma zado (La terra dels meus avantpassats), traducci de l'himne nacional galls feta pel bard Taldir.

 Partit Nacionalista Bret;
 Front d'Alliberament de Bretanya;
 Uni Democrtica de Bretanya;
 Emgann;
 Partit per l'Organitzaci d'una Bretanya Lliure;

 Bibliografia .
 Le Lannou, M. (1978)  La Bretagne et les bretons PUF Que sais je n 78  Pars;
 Henri Wacquet (1972) Histoire de Bretagne PUF, Que sais je n 58   Pars;
 Francis Gourvil (1979) La langue et la littrature bretonnes PUF Que sais je n 60  Pars;
 Ferran Palau i Mart (1997)  Bretanya   Pags Editors  Lleida.
 Jordi Ventura i Subirats (1963)  Les cultures minoritries europees Selecta, Barcelona.
 Garca, Xos Lois (1978)  Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Crua.
 Lafont, Robert (1968) La revoluci regionalista Ed. Aportaci Catalana, Barcelona.
 Lafont, Robert  (1969)  Per una teoria de la naci Edicions 62, Collecci a l'Abast, Barcelona;
 Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978)  Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana,  Barcelona;
 Xos M. Nez Seixas (1998)  Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Sntesis, Col. Historia Universal Contempornea, 26 Madrid.
 Felipe Fernndez-Armesto (1996)  Los hijos de Zeus Grijalbo  Barcelona;
 Michel Legris (1965)  Les parles maternes Edicions d'Aportaci Catalana, Barcelona;
 Vauchez, Jacques (1997)   Dictionnaire enciclopedique du Moyen Age Editions du Cerf  Pars;
 Demougin, Jean (1983)  Grand dictionnaire des ltres Larousse  Pars;
 Walter, Henriette (1997) La aventura de las lenguas en Occidente Espasa-Planeta, Barcelona;
 Adell, Alberto (1980) Diccionario de literatura Penguin-Alianza Alianza Editorial Madrid;
 Asher, RE editor (1994)  The encyclopaedia of language and linguistics Pergamon Press, Oxford;
 Bonnefoy, Claude; Cartano, Tony; Oster, Daniel (1977)  Dictionnaire de la littrature franaise contemporaine  Jean-Pierre Delarge, Paris. ;
 Peter Janke (1983)  Guerrilla & terrorist organisations  Harvest Press,  Oxford;
 Jordi Ventura i Subirats L'edicte de Villiers-Cottrets  Revista de Catalunya nm. 58, desembre 1991;
 Jordi Ventura i Subirats La revoluci francesa i les llenges no oficials de l'Estat francs Revista de Catalunya  nm. 38  febrer 1990. ;
 Alexandre Cirici i Pellicer Llenges minoritries i dialectes a Europa Altres Nacions, nm 4-5  1982-1983;
 Esyllt T. Lawrence  Bretanya de Frana, pas celta  Revista de Catalunya nm. 20, juny 1988;
 Caballero, scar  Francia se plantea reconocer las lenguas regionales a La Vanguardia, agost 1999.
 Fach Morvannou Bretagne: dans un champ de ruines culturelles, un peuple en marche dins IV Jornades del CIEMEN del 16 al 23 d'agost del 1979  Fet nacional: llengua, territori i migracions, publicada a Nationalia V;
 Paolig Combot La langue bretonne en 1980 dins V Jornades del CIEMEN del 24 al 28 d'agost del 1980  Ensenyament de la llengua i mitjans de comunicaci social, publicada a NATIONALIA VI.  ;
 Ronan Roudaut  Histoire du mouvement breton a Les Temps Modernes, nm 324-326 agost-setembre 1973  Pars;
 Yann-Ber Piriou Usage spontaine et usage littraire du breton a Les Temps Modernes, nm 324-326  agost-setembre 1973  Pars;
 Fanch Elegot Bilinguisme ou domination linguistique? a Les Temps Modernes, nm 324-326  agost-setembre 1973  Pars;
 Doridam, Pierre  La Bretagne et le socialisme a Les Temps Modernes, nm 324-326 agost-setembre 1973  Pars;
 Balanz, Albert i Crespo, Mart  La Bretanya recupera l'orgull a El Temps, 30 maig 2000, Valncia;

 Enllaos  externs .
 Gwalarn, servidor cultural bret (fr);
 Lec'hienn kuzul rannvroel - Consell Regional;
 Bretoned ar bed - Bretons du Monde;
 Banniel Breizh - bandera bretona : origen, significat;
 Douaroniezh Breizh - Geografia de Bretanye, portal geogrfic i cartogrfic bret;
 Ti   Istor Breizh - Casa de la Histria de Bretanya;
 Agncia Bretagne Presse;
 Breizhoo.fr;
 An Tour Tan- Dorio Breizh - Portal bret;
 Skingomz e Breizh - Radios bretonnes - e brezhoneg hag e galleg - en bret i en francs;
 Arzh ha sevenadur e Breizh - Art, cultura i patrimoni de Bretanya;
 Levraouego Breizh - Base de dades bibliogrfiques;
 Bretoned ar bed - Bretons del Mn;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36368" title="Josep Andreu i Abell" nonfiltered="4050" processed="4031" dbindex="14212">
Josep Andreu i Abell (Montblanc, 8 de novembre de 1906 - 31 de maig de 1993) fou un advocat i poltic catal, germ de Carles Andreu i Abell.

Com advocat va exercir a Reus i va tenir com a passant a Josep Sol i Barbera. Va militar a les Joventuts Nacionalistes i al Foment Nacionalista Republic del qual va ser president a Reus el 1930. El 1931 va participar a la fundaci d'ERC.

El 1932 fou diputat per Tarragona i va participar a l'aprovaci del Estatut. Del 1934 al 1939 fou president del Club Nataci Reus Ploms. El 1936 fou nomenat President de la Audincia Territorial de Catalunya i del Tribunal de Cassaci (on va contractar com a secretari al seu amic Poblet i Guarro), crrec en el que va patir un atemptat anarquista el 2 d'agost de 1937. El 1939 va marxar a l'exili, primer a Pars, desprs a Mxic via Nova York, establint-se finalment a la ciutat de Tnger (Marroc) el 1949. All va fundar i presidir el BIM (Banc Immobiliari del Marroc), desprs BIMM (Banc Immobiliari i Mercantil del Marroc), i va treballar en la clandestinitat contra la dictadura franquista. 

Va tornar a Catalunya el 1964 i va ser detingut o multat diverses vegades. Va ser conseller a Banca Catalana. A meitat dels anys setanta va promoure l'Assemblea de Catalunya. El 1976 va abandonar ERC i es va afiliar al Partit Socialista de Catalunya-Congrs. El 1977 fou president de l'assemblea de Parlamentaris i va presidir la comissi dels 20 que va redactar el projecte d Estatut, i la dels 21, que va negociar la seva aprovaci. Fou diputat per Barcelona pel PSC del 1977 al 1979, i senador del 1979 al 1986 (dos legislatures). Va morir el 31 de maig de 1993.

Vegeu tamb.
Domingo del Pino, "Los catalanes y Tnger". Revista Afkar Ideas, 1/12/06 ;
Monument del Llano Amarillo , Ceuta (Wiki en castell).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36369" title="Josep Guix Llad" nonfiltered="4051" processed="4032" dbindex="14213">
Josep Guix Llad (Reus, 1877 - Barcelona, 1913) fou un compositor catal.

Va estudiar a Reus i Tarragona i el 1901 es va traslladar a Barcelona. Les seves obres ms conegudes son les sarsueles Nieves i El derribo del Paralelo, de 1901 i 1905. El 1910 va compondre en collaboraci La vie es rose. Fou a ms a ms compositor de sardanes, peces per a cor i algunes obres per a piano.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36371" title="Pau Gargallo i Cataln" nonfiltered="4052" processed="4033" dbindex="14214">


Pau Gargallo i Cataln fou un escultor nascut a Maella (Matarranya, Franja de Ponent), 5 de gener de 1881 - Reus, (Baix Camp), 28 de desembre de 1934.

Biografia.
Nascut a Maella, es trasllada amb la seva famlia a Barcelona el 1888, on comenar la seva formaci artstica. Va passar part de la seva vida al barri de Montparnasse de Pars. El 1903, a Pars, va viure en la comuna d'artistes Le Bateau-Lavoir, amb Max Jacob, Juan Gris i altres artistes, incloent al seu amic Picasso el cap del qual va modelar en una escultura. L'any segent Juan Gris li va presentar a Magali Tartanson amb qui es va casar el 1915. El 1934 va sofrir una pneumnia fulminant i va morir  el 29 de desembre a Reus, on s'havia desplaat per a inagurar una exposici de la seva obra. 

Obra.
Fou deixeble d'Eusebi Arnau pel que va treballar. Es va relacionar amb els artistes de Els Quatre gats, com Picasso, Nonell i altres. Va collaborar amb Llus Domnech i Montaner en treballs escultrics d'edificis com el Palau de la Msica Catalana, l'Hospital de Sant Pau i l'Institut Pere Mata, amb escultures amb pedra i bronze. Al llarg de la seva carrera va mantenir simultniament dos estils aparentment molt diferents, per en el fons prou relacionat: un estil clssic, que sovint s'ha relacionat amb el noucentisme, i un estil avanguardista en qu experimenta amb la desintegraci de l'espai (o sigui, representa formes sense omplir-les de material, com en el cap i el cos del Profeta) i amb nous materials, com la xapa de coure o plom. Les seves escultures mes afamades son Gran ballarina (1929) i Gran bacant (1931).

Se'l considera un dels artistes ms significatius de l'avantguarda espanyola i internacional. 

El 1985 es va inaugurar en Museu Pablo Gargallo al Palau del Comtes dArgillo de Saragossa. El Museu compta amb un excellent centre de documentaci on es pot consultar informaci sobre la vida i obra de l'artista. A ms, el Centre reuneix un important fons documental sobre altres escultors contemporanis.



 Enllaos externs .

Pgina web del Museo Pablo Gargallo ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36372" title="Winston Churchill" nonfiltered="4053" processed="4034" dbindex="14215">


Winston Leonard Spencer-Churchill KG OM CH TD FRS PC PC (Can) (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un poltic britnic conegut pel seu lideratge del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial. Va servir com a Primer Ministre del Regne Unit de 1940 al 1945 i de nou de 1951 a 1955. Va ser un destacat home d'estat amb una notable oratria, tamb va ser oficial a l'Exrcit Britnic, historiador, escriptor (guardonat amb el Premi Nobel de Literatura al 1953) i artista.

Descendent del duc de Marlborough i fill de lord Randolph Churchill, desprs d'estudiar a Harrow, durant la seva carrera a l'exrcit, entr en combat a l'ndia, al Sudan i a la Segona Guerra Boer. Adquir fama i notorietat com a corresponsal de guerra i pels llibres que va escriure llavors descrivint les campanyes. La popularitat que li atorg li permet dedicar-se a la poltica. Tamb va servir breument al Front Occidental de la I Guerra Mundial, comandant el 6 Batall dels Reials Fusellers Escocesos.

Va estar a primera lnia de l'escena poltica durant gaireb 60 anys, servint en diversos crrecs i al govern. Abans de la Primera Guerra Mundial serv com a Secretari de Comer, Secretari de l'Interior, Sots-Secretari d'Estat per a les Colnies i Primer Lord de l'Almirallat, formant part del govern liberal d'Asquith. Durant la guerra continu sent el Primer Lord de l'Almirallat fins al desastre de Gallpoli, que causa la seva sortida del govern. Torn com a Ministre de Munici, Secretari d'Esta per la Guerra i Secretari d'Estat de l'Aire. Durant els anys d'entreguerres, serv com a Canceller de l'Erari al govern conservador de Stanley Baldwin. No obstant, a la dcada dels 30, cauria en desgrcia degut a la seva oposici a la poltica de tranquillitzaci seguida pels governs conservadors i laboristes. L'arribada al poder alemany d'Adolf Hitler no va fer ms que augmentar les seves advertncies, si b durant un temps no va ser ms que una veu al desert.

Desprs de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Churchill torn a ser nomenat Primer Lord de l'Almirallat. Desprs de la dimissi de Neville Chamberlain el 10 de maig de 1940, Churchill esdevingu el Primer ministre del Regne Unit, portant a la Gran Bretanya a la victria en contra de les Potncies de l'Eix. Churchill sempre va destacar pels seus discursos, radiats a la poblaci, donat-los nims a seguir fins al final de la guerra.

Desprs de perdre les eleccions de 1945, esdevingu Cap de l'Oposici. Al 1951 torn a ser Primer ministre del Regne Unit, si b cada cop delegava ms tasques en els seus ministres, retirant-se finalment al 1955 per motius de salut. Desprs de la seva mort, la Reina li atorg l'honor d'un funeral d'estat (honor que durant el segle XX noms reberen Lord Roberts i ell) que va ser una de les majors trobades d'estadistes de tot el mn. En una recent enquesta de la BBC, va ser votat com el britnic ms important de la histria, d'un total de 100 candidatures.

 Biografia .
Primers anys.

Descendent de la famosa famlia Spencer, Winston Leonard Spencer-Churchill, a l'igual que el seu pare, va fer servir el cognom Churchill en la seva vida pblica. El seu avantpassat, George Spencer va modificar el seu cognom a Spencer-Churchill al 1817, quan esdevingu Duc de Marlborough, per fer ms clara la seva descendncia de John Churchill, 1r duc de Marlborough. El pare de Winton, Lord Randolph Churchill, el tercer fill de John Spencer-Churchill, 7 duc de Marlborough era poltic, mentre que la seva mare, Lady Randolph Churchill (nascuda Jennie Jerome), era filla del milionari nord-americ Leonard Jerome. Va nixer dos mesos prematurament el 30 de novembre de 1874 al Palau de Blenheim a Woodstock, al comtat d'Oxfordshire, Anglaterra. Winston tingu un germ, John Strange Spencer-Churchill.

Independent i rebel per naturalesa, Churchill normalment tregu un pobre rendiment escolar, per la qual cosa era castigat. La seva infncia va transcrrer principalment en internats escolars, incloent el Headmaster's House del collegi de Harrow, on ingress el 17 d'abril de 1888. Una ancdota interessant s que en el seu examen d'accs en la matria de llat va escriure el ttol de l'assignatura i el seu nom; res ms, ja que no sabia qu escriure. Malgrat aix, va ser acceptat en la instituci tot i que sempre el van posar en la divisi ms endarrerida del collegi, on principalment s'ensenyava angls, matria on sempre va destacar. Actualment a Harrow existeix el premi Churchill que s'atorga a l'assaig en angls. Churchill tenia una personalitat independent i no va assolir molts mrits a nivell acadmic, suspenent diverses matries, menys matemtiques i histria, on estava freqentment entre els millors alumnes, a ms de ser el campi escolar d'esgrima. Per la negativa a estudiar els clssics va evitar qualsevol milora a Harrow. A Harrow s'inici la seva carrera militar. Setmanes desprs de la seva arribada s'un al Cos de Fusellers de Harrow.

Durant el seu perode escolar, rarament era visitat per la seva mare (llavors coneguda com Lady Randolph), a la qual adorava i a la que sovint escrivia cartes demanant-li que el visits o que li permetessin viatjat per visitar-la. No obstant, tenia una relaci distant amb el seu pare (arribant a dir posteriorment que amb prou feines havien parlat l'un amb l'altre), tot i que posteriorment seguiria la seva carrera (al 1886, Winston va exclamar: El meu pare s el Canceller de l'Erari, i jo ho ser un dia). Deguda aquesta manca de contacte amb els seus pares, va substituir-lo pel contacte amb la seva mainadera, Elizabeth Anne Everest, a la que anomenava "Woomany". El seu pare va morir el 24 de gener de 1895, deixant al jove Churchill amb la convicci de que ell tamb moriria jove (convicci que es demostraria errnia, doncs va morir amb 90 anys), motiu pel qual s'havia d'afanyar per deixar la seva empremta al mn. L'experincia de la seva infantesa solitria i desolada la portaria amb ell durant tota la seva vida.

 Defecte de parla .


Ms tard, va ingressar en una acadmia militar i en graduar-se va servir en un regiment de cavalleria a l'ndia. Va compaginar la carrera militar amb el periodisme, cosa que li va proporcionar fora notorietat, que va aprofitar per iniciar una carrera poltica.

Carrera poltica.

Va ser elegit parlamentari pel Partit Conservador del Regne Unit a les eleccions generals del 1900. Certes desavinences amb els altres membres del seu partit van fer que el 1904 es passs a les files del Partit Liberal, amb el qual el 1905 va esdevenir Sots-Secretari d'Estat per a les Colnies. El 1908 va ser nomenat Secretari d'Estat per al Comer i la Indstria i el 1910 va ser promogut a Ministre de l'Interior (Home Secretary).

El 1911 va ser nomenat Primer Lord de l'Almirallat, posici que va mantenir durant la Primera Guerra Mundial. El 1915 va ser acusat com un dels responsables del desastre del desembarcament dels Dardanels. Poc desprs se li va assignar un crrec com a ministre sense cartera, lloc que ell mateix va abandonar per considerar que el seu treball era desaprofitat i va tornar a l'exrcit durant uns mesos. El 1917, un canvi de govern el va fer va tornar a la poltica com a Ministre de Municions. Aqu es va manifestar com un clar opositor al bolxevisme i partidari de la intervenci aliada a la Guerra Civil Russa. El 1921 va esdevenir Secretari d'Estat per a les Colnies i va ser un dels signants del Tractat Anglo-Irlands que establia la creaci de l'Estat Lliure d'Irlanda.

El 1922 es van celebrar noves eleccions i una crisi en el Partit Liberal va fer que perds el seu crrec ministerial i el seu lloc com a parlamentari. Per el 1924 va tornar a ser elegit, aquesta vegada com a "Constitucionalista" (independent) encara que de mica en mica s'havia anat acostant al Partit Conservador, al qual es va tornar a unir a l'any segent.

El 1924 va ser nomenat Canceller de l'Exchequer (crrec equivalent al de Ministre d'Hisenda) sota el govern de Stanley Baldwin. La seva decisi de fer que el Regne Unit torns al Patr Or va tenir conseqncies desastroses per a l'economia i va portar a una vaga general el 1926. En aquesta poca tamb va manifestar certa simpatia per les idees feixistes del dictador itali Benito Mussolini, que va qualificar com una bona manera de combatre les forces subversives, s a dir, de contrarestar l'amenaa d'una revoluci comunista.

El govern conservador va ser derrotat a les eleccions de 1929 i en els prxims dos anys Churchill es va allunyar progressivament de les idees dels lders del Partit Conservador, per exemple oposant-se fortament a la independncia de l'ndia fins al punt de denigrar a personalment a Mahatma Gandhi. Durant uns anys no va ser elegit per a cap crrec del govern. En aquest perode va enllestir la redacci de diversos llibres. 

Aviat per la seva atenci es va centrar en l'ascensi al poder d'Adolf Hitler a Alemanya i en la seva poltica de rearmament que violava clarament el Tractat de Versalles. Durant un temps va defensar tot sol el rearmament del Regne Unit per contrarestar l'amenaa de Hitler. Fins al punt que va haver de pagar de la seva butxaca emissions des de Rdio Mnaco, dirigides als britnics, des d'on advertia a la poblaci del perill que suposava Hitler. Tamb es va oposar amb vehemncia a la poltica pactista del primer ministre Neville Chamberlain que va portar als Acords de Munic de 1938, que van permetre que Alemanya s'annexs la regi dels Sudets, fins llavors part de Txecoslovquia.

Segona Guerra Mundial.

L'entrada del Regne Unit a la Segona Guerra Mundial va marcar la seva hora decisiva. En esclatar la guerra, el setembre de 1939, va tornar a ser nomenat Primer Lord de l'Almirallat. Des d'aquesta posici va defensar l'ocupaci preventiva de les mines de ferro sueques i del port noruec de Narvik des d'on aquest ferro era transportat cap a Alemanya. Tamb va insistir en la necessitat de minar les aiges territorials noruegues per tal de dificultar l's que en feien els alemanys, evitant aix el bloqueig naval britnic. Tanmateix, el gabinet de Chamberlain es va oposar a violar la neutralitat d'aquests dos pasos fins a l'abril de 1940, quan Alemanya va envair Noruega i ja va ser massa tard.

La derrota aliada a Noruega va precipitar la caiguda de Neville Chamberlain i el 10 de maig de 1940, el mateix dia que comenava l'atac alemany contra Frana, Blgica i els Pasos Baixos, Churchill va ser nomenat Primer Ministre del Regne Unit. En el seu discurs va dir:   No tinc res ms a oferir que sang, esfor, suor i llgrimes . Desprs de la derrota dels exrcits aliats a Blgica, va animar als desmoralitzats francesos a continuar lluitant per la derrota de Frana unes setmanes desprs van deixar al Regne Unit sol en front d'Alemanya i Itlia.
Churchill  era un mestre de l'oratria i el 4 de juny de 1940, al Parlament britnic (Cambra dels Comuns), en motiu de la caiguda de Frana, va pronunciar aquest memorable discurs: (...)  Encara que grans extensions d Europa i molts estats vells i famosos hagin caigut o puguin caure en poder de la Gestapo i de tot l'aparell odis del govern nazi, no flaquejarem ni fracassarem.  Arribarem fins al final. Lluitarem a Frana, lluitarem als mars i als oceans, lluitarem a l'aire amb confiana i fora creixents; defensarem la nostra illa  al preu que sigui. Lluitarem a les platges, lluitarem en els llocs de desembarcament, lluitarem en els camps i els carrers, lluitarem a les muntanyes, no ens rendirem mai....  (...)
Malgrat les expectatives adverses a les que s'enfrontava el pas, va refusar rendir-se  (com esperava Hitler) i va mantenir-se ferm a continuar lluitant fins a la victria, que ell creia possible. L'exemple de Churchill i la seva incendiria oratria van permetre mantenir la cohesi espiritual del poble britnic en les hores de prova suprema que van significar la derrota de Frana i l'enfrontament en solitari contra el nazisme que dominava gaireb tota Europa.


Les seves esperances de no ser derrotats es centraven sobretot en l'enorme dificultat que suposaria per als alemanys creuar el Canal de la Mnega donat que els britnics eren els amos absoluts del mar i la seva fora aria era considerable. Aquests clculs es van veure confirmats a finals d'estiu de 1940 quan el Regne Unit va guanyar la decisiva batalla d'Anglaterra. Churchill tamb esperava poder atreure als Estats Units a la guerra, cosa que creia que decantaria definitivament la balana a favor seu i en contra d'Alemanya. Les seves bones relacions amb el President dels Estats Units Franklin D. Roosevelt van proporcionar a la Gran Bretanya grans quantitats de subministres a travs de l'Atlntic, vitals per a l'esfor de guerra britnic. 

Va ser la mateixa Alemanya qui va proporcionar aliats al Regne Unit envaint la Uni Sovitica el juny de 1941 i declarant la guerra als Estats Units el desembre del mateix any. Aquests estats aliats van menar les operacions militars que van permetre la derrota del nazisme l'any 1945. Poc abans, Churchill, Roosevelt i el mxim dirigent sovitic Josef Stalin s'havien repartit les rees d'influncia de la post-guerra a Europa en la Conferncia de Jalta de febrer de 1945.

Desprs de la guerra.
Finalment, encara que els aliats van guanyar la guerra, el poble britnic li va donar l'esquena i no el va elegir en les eleccions de 1945 que va guanyar el seu oponent Clement Attlee.

Al comenament de la Guerra Freda, va popularitzar el terme "tel d'acer" per a illustrar la separaci entre l'Europa comunista i la capitalista.

Segon mandat.
Durant els anys de la post-guerra va mantenir-se com a lder de la oposici per desprs de les eleccions generals de 1951 va tornar a ocupar el crrec de Primer Ministre. El 1955 va presentar la seva renncia i va ser succet per Anthony Eden. La reina Isabel II li ofer aleshores el ducat de Dover, per Churchill rebutj sser ennoblit.

Obra literria.

Churchill va ser un escriptor prolfic durant tota la seva vida i en els perodes que va estar fora del govern es considerava com un escriptor que tamb era membre del Parlament. A pesar del seu origen aristocrtic la seva herncia va ser insignificant, ats que la seva mare havia gastat la major part d'ella. s per aix que sempre va estar curt de diners i amatent a escriure per a assolir una remuneraci que li permets mantenir el nivell luxs de vida que duia. Diverses de les seves primeres obres histriques van ser escrites amb la finalitat d'obtenir diners. 

Va tenir molt poc inters per la histria social o econmica, ja que veia la histria des del punt de vista militar i poltic, creada per grans homes ms que per forces econmiques o canvis socials. 

Churchill fou el ms influent expositor de la histria segons el concepte "Whig", el qual es basava en la creena dels segles XVIII i XIX en la qual el poble britnic tenia una grandesa nica i molt especial, aix com una destinaci imperial i que, per tant, la histria de la Gran Bretanya havia de veure's com el progrs per a arribar a aquesta destinaci. Aquesta creena va inspirar tant la seva obra literria com poltica i mai va modificar el seu punt de vista o va mostrar inters algun per altres escoles de pensament. 

Els seus llibres d'histria es poden catalogra en tres categories: 
 La primera es relaciona amb la histria de la seva famlia, com s la biografia del seu pare Life of Randolph Churchill (1906) i del seu ancestre Marlborough: His Life and Times (1933-1938). Aquestes biografies han estat qestionades pel desig de Churchill de presentar aquests personatges en els seus millors aspectes, fent molt poc s del material histric existent i en el cas del seu pare, ometent informaci que reflectien elements poc atractius d'ell. La biografia de Marlborough assenyala el gran talent literari de Churchill, no tant per la seva rigurositat histrica sin pel seu llenguatge. ;

 La segona categoria sn els treballs autobiogrfics de Churchill, incloent les seves experincies com a corresponsal de guerra, les quals van ser plasmades en llibres com Makaland Field Force(1898), The River War (1899), London to Ladysmith via Pretria (1900) i Ian Hamilton's March (1900). Uns llibres molt interessants i entretinguts, que contenent informaci molt valuosa sobre les guerres imperials de la Gran Bretanya a l'ndia, Sudan i Sud-frica, tot i que enr realitat eren llibres escrits per la seva autopromoci, ja que des de 1900 Churchill estava bolcat de ple a la poltica. ;

 La seva reputaci com escriptor, no obstant aix, descansa principalment en la tercera categoria dels seus llibres que sn tres massius treballs d'histria narrativa. Aquestes sn les histries de la Primera Guerra Mundial: The War Crisis (sis volums, 1923-1931) i la Segona Guerra Mundial: The Second World War (sis volums, 1948-1953) i History of the English-Speaking People (quatre volums, 1956-1958); uns dels llibres d'histria ms extensos que mai hagin estat publicats. La histria narrada per Churchill sobre les dues Guerres Mundials est lluny de ser convencional, ja que l'autor va participar-hi activament en elles. Ambdues sn, per tant, memries i fets histrics, per Churchill es va assegurar d'incloure esdeveniments en els quals no hi va participar, com per exemple la guerra entre Alemanya i la Uni Sovitica. Inevitablement, en els seus llibres el centre de la narrativa s la Gran Bretanya i ell mateix. Arthur Balfour va opinar sobre The World Crisis com "una brillant autobiografia, disfressada com una histria de l'univers". ;

Com a membre del govern en part de la Primera Guerra Mundial i com Primer Ministre en la Segona, Churchill va tenir accs a documents oficials, plans militars, secrets oficials i correspondncia entre els lders de les potncies mundials. Desprs de la Primer Guerra Mundial, quan existia molt poques regles referents a l's d'aquesta documentaci, Churchill simplement va prendre aquests documents quan es va retirar del govern i va fer s lliure d'ells en els seus llibres. A partir d'aquell moment van sorgir una srie de regles estrictes que van evitar que documents oficials fossin utilitzats per escriure narratives histriques o memries una vegada que els ministres abandonessin el govern. 

El 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, per les seues memries de guerra i el seu treball periodstic o, segons l'Acadmia Sueca, per la seva mestria en la descripci histrica i biogrfica aix com per la brillant oratria en defensa i exaltaci dels valors humans.

Obra seleccionada.
1898: The Story of the Malakand Field;
1899: The River War;
1900: Savrona;
1906: For Free Trade;
1906: Lord Randolph Churchill, 2 volums;
1908: My African Journey;
1923-1931: The World Crisis, 6 volums;
1930: My Early Life;
1931: India;
1933-1938: Marlborough, 4 volums;
1937: Great Contemporaries;
1939: Step by Step;
1946: Victory;
1948-1954: The Second World War, 6 volums;
1951: In the Balance;
1951: War Speeches, 3 volums;
1956-1958: A History of the English-speaking Peoples, 4 volums;
1962: Frontiers and Wars;

Retir i mort.
Durant els ltims anys de la seva vida va viure retirat a Chartwell (Westerham, comtat de Kent, Anglaterra) i al sud de Frana. El 15 de gener de 1965 va sofrir una trombosi cerebral i nou dies desprs va morir.

Honors.
El 1953 li fou concedit el ttol de Cavaller, esdevenint Sir Winston Churchill, i el 24 d'abril de 1953 fou nomenat Cavaller de l'Orde de la Lligacama, i investit com a tal el 14 de juny de 1954. El 1955 se li va oferir el ttol de duc, triant el ttol indit de Duc de Londres, per el seu fill Randolph el va convncer perqu el refuss (a ning ms, fora dels membres de la famlia reial, se'ls hi ha concedit aquest honor posteriorment). L'any 1956 li fou concedit el Premi Internacional Carlemany, concedit a Aquisgr, pel seu esfor en defensar la unitat europea.

El 1963 va ser la primera persona en convertir-se en Ciutad Honorari dels Estats Units d'Amrica.

 Cavaller Company del Molt Noble Orde de la Lligacama   nomenat el 24/4/1953 i investit el 14/6/1954 ;
 Orde del Mrit   nomenat l'1/1/1946 i investit el 8/1/1946 ;
 Orde dels Companys d'Honor   nomenat el 19/10/1922 i investit el 16/6/1923 ;
 Medalla del Servei General a l'ndia 1854-95 (barra  Frontera del Panjab 1897-98)   atorgada el 10/12/1898 ;
 Medalla de la Reina del Sudan 1896-97   atorgada el 27-3-1899 ;
 Medalla de la Reina de Sud-frica 1899-1902 (barres  Tur e Diamant, Johannesburg, Alliberament de Ladysmith, Estat Lliure d Orange, Muntanyes de Tugela, Colnia del Cap)  atorgada el 15/7/1901 ;
 Estrella de 1914-15 - atorgada el 10-10-1919 ;
 Medalla Britnica de la Guerra de 1914-1920    atorgada el 13-10-1919 ;
 Medalla de la Victria 1914-1918   atorgada el 4-6-1920 ;
 Estrella de 1939-45   atorgada el 9-10-1945 ;
 Estrella d'frica   atorgada el 9-10-1945 ;
 Estrella d'Itlia   atorgada el 2-8-1945 ;
 Estrella de Frana i Alemanya   atorgada el 9-10-1945 ;
 Medalla de la Defensa   atorgada el 9-10-1945 ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945   atorgada l'11-12-1946 ;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi V   1911 ;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935  ;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;
 Medalla de la Coronaci de la Reina Elisabet II 1953  ;
 Condecoraci Territorial (Rei Jordi V)   atorgada el 31-10-1924 ;
 Creu de l'Orde del Mrit Militar amb Distintiu Vermell de 1 Classe (Espanya)   atorgada el 6/12/1895 y ratificada el 25/1/1896 ;
 Gran Cord de l'Orde de Leopold amb Palma (Blgica)   15/11/1945 ;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Lle Neerlands (Holanda)   Maig 1946 ;
 Gran Creu de l'Orde de la Corona amb Fulles de Roure (Luxemburg)   atorgada el 14/7/1946 ;
 Gran Creu amb Collar del Reial Orde Noruec de Sant Olaf (Noruega)   atorgada el 11/5/1948 ;
 Orde de l'Elefant (Dinamarca)   atorgada el 9/10/1950 ;
 Orde de l'Alliberament (Frana)   atorgada el 6/11/1958 ;
 Molt Refulgent Orde de la Estrella del Nepal de 1 Classe (Nepal)   atorgada el 29/6/1961 ;
 Gran Faix de l'Alta Orde de Sayyid Mohammed bin Ali el Senoussi (Regne de Lbia)   atorgada el 14/4/1962 ;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit (EUA)   autoritzada el 10/5/1919 i atorgada el 16/7/1919 ;
 Creu de Guerra amb Palma (Blgica)   atorgada el 15/11/1945 ;
 Medalla Militar (Frana)   atorgada el 8/5/1947 ;
 Creu de Guerra amb Palma (Frana)   atorgada el 8/5/1947 ;
 Medalla de la Campanya de Cuba 1895-98 (Espanya)   atorgada en 1914 ;
 Medalla del Kediv de Sudan (barra  Khartoum ) (Egipte)   atorgada en 1899 ;
 Medalla del Rei Christian X de la Llibertat (Dinamarca)   atorgada el 10/9/1946;
































Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1953;
  Winston Churchill al Projecte Gutenberg;








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36374" title="Joaquim Mir i Trinxet" nonfiltered="4054" processed="4035" dbindex="14216">
Joaquim Mir i Trinxet fou un pintor catal nascut a Barcelona el 1873. Va estudiar a l'escola de Belles Arts de Barcelona Llotja per va deixar els estudis. Va formar part de la colla del Safr (tamb coneguda com a colla de Sant Mart), un grup d'artistes fundat el 1893 i integrat per Isidre Nonell i Monturiol, Ricard Canals i Llamb, Ramon Pichot i Girons, Juli Vallmitjana i Colomines i Adri Gual i Queralt. El 1901 va anar a Mallorca i es va installar al llogaret de Sa Calobra on va fer algunes de les seves millors pintures, destaca la influncia d'aquesta etapa en les pintures murals que va fer per a la casa del seu oncle i mecenes Avelli Trinxet Casas de Barcelona, gran industrial txtil Casa Trinxet. El 1903 es va traslladar a Reus per motius de salut, i va pintar paisatges de L'Aleixar i Maspujols a partir de 1906. El 1913, per raons familiars, se'n va anar cap a Mollet del Valls, i el 1918 cap a Caldes de Montbui. El 1921 es va casar i es va installar a Vilanova i la Geltr. Se'l considera un dels mxims exponents de la pintura immediatament posterior al modernisme. Va morir a Barcelona el 1940.

Part important del seu arxiu fou donat pel seu fill Josep a la Biblioteca de Catalunya. A partir de febrer del 2009 es podr veure al Caixaforum de Barcelona una retrospectiva de l'artista.

Bibliografia.
Catlegs d'exposicions:
 Francesc Miralles Joaquim Mir a Vilanova Barcelona: Viena Edicions, 2007;
 Francesc Miralles Joaquim Mir al Camp de Tarragona Barcelona: Columna, 1998;

Enllaos externs.
Joaquim Mir a Miravet (del llibre Joaquim Mir al Camp de Tarragona, de Francesc Miralles);
Text de Xulio Ricardo Trigo sobre Joaquim Mir;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36376" title="Jean Baptiste Joseph Fourier" nonfiltered="4055" processed="4036" dbindex="14217">

Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, Frana, 1768 - Pars, 1830) matemtic, fsic i egiptleg francs; era fill d'un sastre, i va ser educat pels benedictins. Desprs d'haver tingut una intervenci destacada en la revoluci va ser nomenat professor de l'cole Normale Suprieure, l'any 1795. El mateix any s'incorpor a la nova cole Polytechnique on es va trobar amb matemtics com Gaspard Monge. 

Fourier i altres companys de l'cole Polytechnique van acompanyar Napole en la seva expedici oriental de 1798. All Fourier s'interess per les antiguitats i va comenar a reunir material que faria servir al seu retorn a Frana per escriure el llibre Description de l'gypte, que era el ms ampli estudi egiptolgic fet fins el moment. Allat de Frana per la flota britnica, va organitzar els tallers amb qu l'exrcit francs havia de comptar per als seus subministraments de munici. Tamb va ser secretari a l'Institut Egipci que Napole va fundar a El Caire. 

Desprs de les victries britniques i la capitulaci dels francesos al comandament del general Menou en 1801, Fourier va tornar a Frana, on va ser nomenat prefecte del departament d'Isre, i va comenar els seus experiments sobre la propagaci de la calor. Es va traslladar a Pars en 1816, i en 1822 va publicar la Teoria analtica de la calor, basant-se en part en la Llei del refredament de Newton. A partir d'aquesta teoria va desenvolupar les denominades Sries de Fourier, de notable importncia en el posterior desenvolupament de l'anlisi matemtica, i amb interessants aplicacions a la resoluci de nombrosos problemes de fsica (ms tard, Dirichlet va aconseguir una demostraci rigorosa de diversos teoremes que Fourier va deixar plantejats). 

Va deixar inacabat el seu treball sobre resoluci d'equacions, que es va publicar en 1831 i que contenia una demostraci del seu teorema sobre el clcul de les arrels d'una equaci algebraica.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36378" title="Fourier" nonfiltered="4056" processed="4037" dbindex="14218">


Jean Baptiste Joseph Fourier, un matemtic i fsic francs. ;
Charles Fourier, un pensador socialista utpic francs.
Srie de Fourier;
 la transformada de Fourier, una transformaci matemtica que permet convertir funcions des del domini del temps al domini de les freqncies.
Transformada Discreta de Fourier;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36379" title="Rennes" nonfiltered="4057" processed="4038" dbindex="14219">


Rennes (en bret Roazhon, en gall Resnn) s un municipi francs, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regi de Bretanya. L'any 2005 tenia 209.900 habitants.

Geografia. 
Rennes est  situada a la confluncia dels rius Ille i  Vilaine. s el centre d'una rea metropolitana de 550.000 habitants. 

Economia.
La major part de la poblaci est ocupada al sector serveis. Al sector industrial cal destacar la fabricaci d'autombils i les telecomunicacions.

Transports.
Rennes s una ciutat ben comunicada, s'hi pot accedir mitjanant la xarxa francesa d'autopistes, els ferrocarrils  (Rennes est a dues hores de Pars en TGV) o l'avi (aeroport de Saint Jacques de la Lande al sud-oest de la ciutat).

Actualment experimenta un nou impuls demogrfic degut a la implantaci d'un sector industrial modern a les rees de Saint-Grgoire, Chantepie, carretera d'Lorient, etc, amb factories de material ferroviari, maquinria agrcola, productes qumics, indstria alimentria i arts grfiques. Amb tot, predomina l'activitat terciria, a la qual es dedica el 70% de la poblaci activa, la ms alta proporci de Frana.

Tot i ser una ciutat relativament petita disposa de metro des del 2002.

Educaci.
Ciutat universitria, Rennes disposa de dues universitats i de diverses escoles superiors. Hi havia  58.000 estudiants al llarg del curs 2001-2002. Entre els monuments cal esmentar la catedral de Saint-Pierre, comenada al s XII i renovada als ss XVI-XVIII i XIX, l'antiga abadia de Notre-Dame (ss XIV-XV), el Palau de Justcia (s XVII), l'Ajuntament (s XVIII) i la Universitat (s XIX).

 Histria .
Fou dominada successivament pels celtes i els romans, i al s IX esdevingu la capital del comtat de Rennes, els titulars del qual foren, des de la centria segent, ducs de Bretanya. Durant la guerra de successi bretona fou assetjada pels anglesos (1356). El 1561 hom hi establ definitivament el parlament bret. El 1720 fou destruda gaireb del tot per un incendi. Durant la Segona Guerra Mundial fou dominada pels alemanys (1940-44) i fortament bombardejada pels aliats.

Poltica.
Des del 1977 l'alcalde s Edmond Herv. El mandat vigent s: 2001-2007




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36381" title="Maci Vil Mateu" nonfiltered="4058" processed="4039" dbindex="14220">
Maci Vila i Mateu fou un empresari catal nascut a Igualada el 1811 i que el 1823 es va traslladar a Reus i ms tard es va casar amb la filla d'un industrial de la ciutat. ntim amic de Joan Prim va participar al aixecament de 1843. El 1846 va fundar una fbrica txtil que el 1852 va esdevenir la Industrial cotonera, una de les ms importants del pas. L'incendi intencionat d'una fbrica a Igualada no el va desanimar. El 1854 va fundar amb altres la societat del Gas Reusenc i va ajudar a fundar el Banc de Reus i el Crdit Mercantil de Barcelona. Va participar tamb a la fundaci de la Sedera Reusenca. Va participar activament en la vida social de Reus i va donar suport a l'ateneu igualad de la Classe Obrera. Va militar al partit progressista. Va morir a Reus el 1866. Se'l va conixer popularment com "El Sisos".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36382" title="Deco" nonfiltered="4059" processed="4040" dbindex="14221">


Art: l'Art dco s un moviment artistic desenvolupat durant els anys vint del segle XX.
Esports: Anderson Luis de Souza, de sobrenom Deco s un jugador de futbol brasiler;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36384" title="Roosevelt" nonfiltered="4060" processed="4041" dbindex="14222">


Persones que porten el cognom Roosevelt:
Theodore Roosevelt - 26 president dels Estats Units d'Amrica;
Franklin Delano Roosevelt - 32 president dels Estats Units d'Amrica;
Eleanor Roosevelt - esposa del president Franklin Delano Roosevelt;
Theodore Roosevelt, Jr - Brigadier General de l'Exrcit dels Estats Units i primer General Aliat en desembarcar a les platges de Normandia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36387" title="Maria Antnia Pars i Riera" nonfiltered="4061" processed="4042" dbindex="14223">
Maria Antnia Pars i Riera (Vallmoll, Alt Camp, 28 de juny de 1813 - Reus, 17 de gener de 1885) fou una religiosa catalana.

Va nixer a Vallmoll, on la seva mare, Teresa Riera s havia refugiat fugint dels francesos. Va ser educada en un ambient cristi amb la seva germana Teresa Pars. Als 14 anys va sentir vocaci religiosa i el 1841 va entrar a la Companyia de Maria, i va ser postulant durant 9 anys.

Va iniciar-se com a novcia el 1850 (amb el nom de Maria Antnia Pars de Sant Pere) i es va posar en contacte amb Antoni Maria Claret i Clar, fundador dels Missioners fills del Immaculat Cor de Maria, coneguts com Claretians, a qui va seguir a Cuba quan en fou nomenat bisbe, abandonant la Companyia de Maria el 1852. All va decidir portar a terme el que ja li rondava pel cap, de fer un nou orde amb una prctica religiosa ms fidel als evangelis.

Va enviar les seves propostes al Papa Pius IX, i el 25 d'agost de 1855 va fundar a Santiago de Cuba l'orde de Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes, dedicat a l'educaci de les nenes blanques i negres, amb preferncia per les pobres. Ja d'edat avanada va tornar a Catalunya i va morir a Reus el 1885.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36388" title="Pere II de Brasil" nonfiltered="4062" processed="4043" dbindex="14224">


Pere II de Brasil fou l'ltim emperador del Brasil. Se'l considera un home intellectual, apreciador de la cincia, de les arts i de la llibertat d'informaci, tolerant, i obert a les transformacions de la vida social. Govern des de l'any 1831 al 1889, quan fou enderrocat per Manuel Deodoro da Fonseca, que encet un breu perode dicatatorial fins que l'any 1894 s'instaur en el pas una democrcia.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36389" title="Eduard Recasens i Mercader" nonfiltered="4063" processed="4044" dbindex="14225">
Eduard Recasens i Mercader ( Barcelona 1884 - Pars 1940) fou un poltic i empresari catal.

De molt jove es va traslladar a Reus i el 1901 fou redactor del setmanari anarquista L'Alarma. Va ser un dels fundadors del Foment Republic Nacionalista el 1906, i desprs ingress a la UFNR. Tamb fou regidor per Barcelona (1912-1915). El 1917 va fundar una societat que va esdevenir el 1920 el Banc de Catalunya. Va participar a una refineria a Canries amb petroli de Veneuela i va comerciar activament amb la Guinea Equatorial llavors colnia espanyola. Era partidari d'una banca nacional catalana que agrups tots els petits bancs en una sola entitat ms poderosa que qualsevol de les espanyoles. El 1918 va publicar Petites notes sobre la Banca en el present i en l'avenir, i el 1922 La llei d'ordenaci bancria. 

A les eleccions generals espanyoles de 1923 fou nomenat diputat al Congrs dels Diputats, abandonant el seu crrec el setembre del mateix any. Va morir a Reus el 1939.

 Obres .
 Petites notes sobre la Banca en el present i en l'avenir (1918) ;
 La llei d'ordenaci bancria (1922);

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36390" title="Ramn J. Sender" nonfiltered="4064" processed="4045" dbindex="14226">
Ramn Jos Sender Garcs (conegut com Ramn J. Sender) fou un escriptor aragons que va neixer a Xalamera el 1901. Va estudiar a Reus, i mes tard a les universitats de Saragossa i Madrid. Va fer el servei militar al Marroc i de les seves experincies va publicar el llibre Iman, el 1930, que fou l seva primera novella. El 1931 va publicar O.P. El 1934 Viaje a la aldea del crimen. Del seu viatge a Rssia el 1934 va sortir el llibre Madrid-Mosc, i Cartas de Mosc sobre el amor; el 1935 va escriure Mr. Witt en el cantn, una novella histrica basada en els fets del cant de Cartagena, que va obtenir el premi nacional de Literatura. A finals de 1938 es va exiliar als Estats Units i no va tornar fins el 1974, dedicant-se al ensenyament a diverses universitats. El 1942 va publicar Crnica del alba, premi de novella ciutat de Barcelona 1967. Altres obres son: El rey y la reina (1947); El verdugo afable (1952); Mosen Milln (1953, publicada el 1960 amb el ttol de Rquiem por un campesino espaol); Los cinco libros de Ariadna i La Quinta Julieta (1957); En la vida de Ignacio Morell (Premi Planeta 1969), La luna de los perros (1972); El fugitivo (1973); Adela y yo (1978) i d'altres. Va morir a San Diego, Califrnia, el 1982. Les seves obres van ser introdudes a Espanya a travs de les traduccions de Francisco Carrasquer, que tamb n'ha fet un estudi exhaustiu de l'obra.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36391" title="Joan Sol i Ortega" nonfiltered="4065" processed="4046" dbindex="14227">
Joan Sol i Ortega ( Reus 1849 - Barcelona 1913 ) fou un advocat i poltic catal. 

Va estudiar a Reus i Barcelona i desprs d'obtenir el ttol d'advocat es va establir a la capital catalana (1874).

El 1876 fou designat president de l'acadmia de jurisprudncia i el 1878 president de l'Ateneu Barcelons. Es va afiliar al Partit Republic Progressista i va ser regidor de Barcelona del 1885 al 1889 amb Rius i Taulet. El 1893 fou electe diputat i va destacar per la seva oratria al Congrs dels Diputats.

El 1895, a la mort de Ruz Zorrilla, es va separar del Partit Republic Progressista i va fundar el Partit Republic Nacional, ms a la dreta, que no va obtenir suport. El 1896 va tornar a ser regidor de Barcelona, i el 1898 i 1899 fou electe diputat per fou derrotat al 1901 quant la Lliga Regionalista s emport el seu esc, derrota que es va repetir el 1903. Va obtenir el suport d'Alejandro Lerroux i va ser elegit el 1908 i 1910 i va ser nomenat senador per Guadalajara pel comte de Romanones el 1908. El 28 de mar de 1909 va convocar una gran manifestaci a Madrid contra el projecte de Llei d'Antoni Maura sobre administraci local. El 1912 va defensar als processats pels fets de Cullera.

Va morir a Barcelona el 1913.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36392" title="Edmond Herv" nonfiltered="4066" processed="4047" dbindex="14228">
Edmond Herv, nascut el 3 de desembre de  1942 a La Bouillie (Costes del Nord  ), s un poltic francs.

Membre del partit socialista francs, ocup diversos crrecs als governs de Pierre Mauroy i de Laurent Fabius.

Des del 1977 s alcalde de Rennes, succeint  Henri Frville. El 2001 ha estat reelegit per al perode 2001 - 2007.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36393" title="Albert Vilalta i Gonzlez" nonfiltered="4067" processed="4048" dbindex="14229">
Albet Vilalta i Gonzlez s un poltic i tcnic catal nascut a Reus el 1933. Enginyer de camins, canals i ports. Entre 1983 i 1991 fou president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i tamb fou conseller de Medi ambient (departament creat el 22 de mar de 1991) en el govern de Jordi Pujol i Soley.

En 1996, es nomenat secretari d estat d infraestructures i transport i Gestor d infraestructures Ferroviries, ens que va constituir l'AVE (govern d'Aznar 1996-2000). Com a reconegut tcnic urbanstic ocupa els llocs de vicepresident de l'Asociacin Espaola de Tcnicos urbanistas, president de Tramvia Metropolit S.A. i president del Parc Tecnolgic WTC Cornell.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36402" title="Felip Font Trulls" nonfiltered="4068" processed="4049" dbindex="14230">
Felip Font i Trulls fou un poltic catal nascut a Reus el 1819. Va cursar la carrera de dret a Reus i Barcelona, i ms tard la de cincies a Madrid doctorant-se el 1846. Va treballar amb el qumic Roure i Estrada qui li va encomanar entre d'altres fets, l'encesa del primer llum de gas de l'estat (a la Llotja de Barcelona). Es va dedicar a l'advocacia exercint a Reus. El 1871 fou nomenat alcalde, crrec que va mantenir fins el 1875. El 1873 va salvar la Prioral de Sant Pere de Reus dels revolucionaris que volien cremar-la. Quan el general carl Joan Francesch i Serret va entrar a Reus va aconseguir que la ciutat no fos saquejada, negociant el pagament d'una quantitat i aconseguint retardar la negociaci fins que les forces lliberals es van reorganitzar i van expulsar els carlins, morint el general Francesch. Va morir el 1889.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36404" title="Joan Francesch i Serret" nonfiltered="4069" processed="4050" dbindex="14231">
Joan Francesch i Serret fou un militar catal, cap dels carlins, que va nixer a Lleida el 1833. Va estudiar a l'acadmia d'enginyers i el 1856 va ascendir a capit. Es va distingir a l'frica obtenint dues creus de San Fernando i l'ascens a comandant. Una ferida el va deixar intil i va passar al cos d'invlids i com a membre d'aquest va combatre als successos de Madrid de 1866 essent ascendit a tinent coronel. El 1868 es va oposar a la revoluci de Joan Prim i el 1869 es va posar al servei del pretenent carlista Don Carlos, que el va nomenar coronel. Va participar en diverses accions i va ascendir a general. El 29 de juny de 1872, amb 400 soldats, va entrar a Reus i va sorprendre la guarnici liberal. Mentre negociava el pagament d'una quantitat per evitar el saqueig, la guarnici es va reorganitzar i va foragitar els carlins, morint el general Francesch en el combat. La seva modesta tomba est al cementiri de Reus, prop de la del socialista Pere Casals i Cort, amb una dedicatria que diu: "al heroico general Francesch".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36415" title="Histria de Reus" nonfiltered="4070" processed="4051" dbindex="14232">
Prehistria i poca romana.

S'han trobat restes paleoltiques al terme, especialment al Barranc de la Boella, prop de l'antic terme de La Canonja, incloent les restes fssils d'un elefant. Un poblat del paleoltic mitj es va trobar al Puig de Monterols.

Tamb s'han trobat nombroses restes romanes a la partida del Vilar i altres llocs.

Repoblament .

Cap al 1150 el normand Robert d'Aguil va repoblar la regi, essent la primera prova documental un esment a una partici de lmits amb Siurana del 1151 i la donaci de Robert d'Aguil el 3 de juny de 1154 a favor de l'esglsia de Sant Fructus com alou perpetu. El 5 de juny de 1154 l'arquebisbe de Tarragona va donar dos teros de Reus en feu a Bertran de Castellet, com a castl, amb l'encrrec de construir una esglsia depenent del Arquebisbat. El 29 de juny de 1159, en el repartiment de rendes de bens eclesistics, el ter de Reus amb la seva parrquia de Santa Maria fou atorgat al canonge cambrer, iniciant-se aix la duplicitat de la senyoria en la qual el cambrer tenia un ter i a ms l'alta i baixa jurisdicci i el mer i mixt imperi. Llavors la ciutat s'esmentava com Redis o Reddis. El castl Bernat de Bell-lloc va donar carta de poblaci el 3 d'agost de 1183, donant la propietat de les cases i horts, establint un cens a pagar per les terres de conreu i reservant-se la justcia, reconeixent per el seu vassallatge envers l'arquebisbat de Tarragona. El 2 de juny de 1186 el cambrer Joan de Santboi va donar una carta de franquesa, confirmant la del castl. El cambrer va rebre la senyoria directa el 25 d'abril de 1203 de mans del Arquebisbe.

Cambrer i castl de Reus .

Reus va crixer bastant rpidament, noms amb el sotrac de la pesta negra, aviat superat segons el cens de 1358. L'administraci del Cambrer, del que depenia el castl, es complementava amb dos batlles, tres jurats i 30 consellers (i el consell de cent per assumptes d'importncia). El 1305 Reus es va revoltar contra l'arquebisbe Rodrigo de Tello que volia fer pagar als de Reus i altres pobles del Camp la reconstrucci de les muralles de Tarragona. Aix fou l'embri de la Comuna del Camp. El 1309 el rei li va donar el dret de fer mercat els dilluns i l'arquebisbe Guillem de Rocabert va confirmar el privilegi el 1315. L'arquebisbe Arnau de Sescomes li va concedir el privilegi d'una fira de 15 dies el 1342, privilegi confirmat pel rei el 1343. El 1327 es va extingir la dinastia de castlans dels Bell-lloc i va passar a Bernat de Cabrera que el 1335 la va vendre a Pere Mulet que la va perdre per deutes el 1345, embargant-la Joan Savall. Els hereus de Mulet van vendre els seus drets al tarragon Bernat d'Olzinelles el 1349. El 1348 la Pesta Negra va fer estralls al Camp, i a Reus.

Cambrers i Papes .

El cambrer Pere Roger de Belfort va disputar el domini amb l'arquebisbe Lpez de Ayerbe, el qual va enviar un exrcit que va delmar la ciutat. Un segon atac va ser rebutjat i els atacants empaitats fins a La Selva on es van fer forts i els reusencs no van poder entrar. Un tercer atac port a l'ocupaci militar de la ciutat que fou saquejada. El cambrer Pere Roger de Belfort, nebot de Climent VI, que llavors vivia a Aviny amb el seu oncle, va convncer al Papa de cridar al arquebisbe, i el pontfex va obtenir un comproms de pau. Pere Roger va donar una de les roses del seu blas a la ciutat com escut i ms tard fou nomenat Papa amb el nom de Gregori XI, mantenint-se com a senyor de Reus, per la qual cosa l'escut va ser coronat amb la tiara pontifcia i adornat amb les claus de Sant Pere. El 1380 Reus i el cambrer Bernat Despujol van combatre altre cop amb l'arquebisbe; alguns actes van produir represlies per Reus va comprar el perd reial el 1393. El castl Joan d'Olzinelles va perdre el domini per deutes, que va sortir a subhasta el 1397 i el va comprar el cambrer Pere de Luna (Benet XIII d'Aviny) unificant-se aix ambdues senyories. El 1413 va patir una nova caiguda demogrfica, que s'havia corregit a finals del segle. En aquest any 1413 la ciutat simpatitzava amb Jaume II d'Urgell. El 29 de maig de 1462 la ciutat es va posar al costat de la Generalitat contra Joan II, per les forces reusenques foren delmades al combat de Santa Coloma, i davant de les amenaces del comte de Prades es va entregar al rei l'1 de novembre de 1462, per l'hostilitat va romandre latent.

Segle XVI i primera meitat del XVII .

El segle XVI va patir la pesta 15 vegades i tres ms al segle XVII. La ciutat va rebre fora immigraci occitana. El Papa, empresonat per l'emperador al castell de Sant Angelo, sota la vigilncia del cavaller Felip de Cervell, va donar a aquest, en agrament al bon tracte rebut, la senyoria de Reus com a feu perpetu, i al seu parent Berenguer de Cervell la de Tarragona. Felip va obtenir  per Butlla papal la jurisdicci civil i criminal, la meitat dels delmes i rendes (l'altre meitat seria per al cambrer). Tarragona es va negar a acceptar la Butlla, i va seguir un plet que va acabar amb la renncia dels Cervell, i es declarava extingida la senyoria i la cambreria, que passava al captol que pagaria una renda als Cervell. El captol no va administrar b la ciutat on van establir-se lladres i bandolers. L'arquebisbe Agust va comprar la senyoria al captol el 1581 a canvi d'una pensi pel captol, que conservaria les rendes i delmes, el castell i premses i forns (menys un). Els reusencs van voler comprar la senyoria per el rei va aprovar la venda a Agust, i els reusencs van anar a plet. La sentncia de 1592 va donar la ra al captol per la ciutat va haver de ser presa per la fora i excomunicada. Finalment el 1619 s'arriba a una reconciliaci amb l'arquebisbe Joan de Montcada, que atorga privilegis als jurats. El 1625 l'oferta de compra del duc de Cardona (els Cardona havien ja volgut comprar la vila un altre cop) fou rebutjada. 

 Guerra dels Segadors .

Al comenament de la guerra dels Segadors Reus tenia 1200 cases habitades per es reduren a 800 al final de la guerra. El segle XVII l'emigraci prov de Castella, i d'altres llocs del Principat. El 16 de desembre de 1640 fou declarada enemiga de la ptria per les Corts i els bens dels seus habitants confiscats, com a resposta a la no participaci activa en la guerra. El 1641 va ser ocupada pel francs La Mothe, i el banquer Pere Mancha va comprar el fet de no ser saquejada. Els soldats francesos es comportaren com a ocupants i Reus es va entregar als castellans el gener de 1642. Sembla que aquestos repetiren l'acci dels francesos (violacions, exaccions). Una histria popular diu que una dama que tenia el marit pres va obtenir la llibertat de l'esps a canvi de dormir una nit amb el capit dels ocupants; el marit va acceptar i la dama va cometre adulteri per al dia segent el presoner va aparixer penjat. La dama es va fer soldat i va acabar matant en combat el capit. 

 Reus amb l'arxiduc .

Reus va ser fidel a Felip V fins el 1705, per aquest any, sota la direcci del riudomenc Joan Nebot, es va revoltar en favor de l'arxiduc Carles. El 3 de juliol de 1706 l'arxiduc va venir a la ciutat. El 1707 caigu en mans dels borbnics breument i el 1709 es va rendir als castellans i francesos. El 1710 va tornar al camp de l'arxiduc. El 5 de juny de 1712 la muller de l'arxiduc, Elisabet Cristina, va donar a Reus  el ttol de Ciutat imperial i atenta. El 1713 va ser ocupada pels borbnics, per el 1714, al demanar voluntaris per al somatent filipista, no es va presentar ni un sol ciutad.  El 1719 va entrar per dues vegades a la ciutat el guerriller de Capanes Pere Joan Barcel, el Carrasclet, fidel a l'arxiduc.

En aquell temps, els austriacistes duien el cabell llarg i deixat anar i els botiflers el portaven recollit; els balcons s'adornaven amb guiles, smbol imperial.

 Creixement del segle XVIII .

Al segle XVIII Reus tingu un creixement espectacular i arriba a ser la segona ciutat del principat. Les muralles es van enderrocar abans del 1728 i l'enderroc es va completar el 1766. El centre de la ciutat, situat entre la Plaa Mercadal, el Carrer Major, el de la Font i la Plaa de Sant Pere, es va desplaar cap a l'actual Plaa Prim. L'arquebisbe mantenia la senyoria per el batlle es designava d'una terna proposada per l'ajuntament. Es desenvolupa el comer txtil i el de l'aiguardent. D'aquest darrer era el primer centre de cotitzaci, essent els altres Pars i Londres, d'on la dita de "Reus, Pars i Londres". La construcci d'un canal entre Reus i Salou, proposada per Pere Sunyer, va obtenir autoritzaci per va ser revocada ms tard, i finalment concedida el 1805, per ja no es va portar a bon terme degut al esclat de la Guerra del Francs i la confiscaci per la Junta del Principat dels fons recollits per l'obra (per destinar-los a la guerra). En aquest temps Reus tenia consolats dels Estats Units, Ligria, Anglaterra, Holanda, Sucia, Ragusa, Dinamarca, Siclia, Estats Pontificis, Frana, Portugal, Npols i Prssia.

 La Guerra del Francs .

El 26 de febrer de 1809 les tropes franceses entraren a Reus, que form part del departament de Boques de l'Ebre, com a part de Frana a la que Catalunya havia estat annexionada. Els francesos van sortir de Reus el 1814.

 El segle XIX i Prim .

El segle XIX es produ un estancament demogrfic per encara va acabar el segle com a segona ciutat de Catalunya. El 1817 Reus va donar suport al aixecament liberal del general Lacy i el 1820 al pronunciament de Riego. El 7 de novembre de 1823 torna a ser ocupada pels francesos. El 1837 la milcia reusenca es va revoltar i va proclamar la constituci Espanyola de 1812. El 1838 els carlins donaren mort a 130 milicians en un parany a El Morell i Vilallonga. El 1843 es van pronunciar a Reus Joan Prim i Milans del Bosch i la ciutat fou bombardejada pel general Zurbano fins que va parar a precs de Maria Rosa Molas Vallv. Al triomfar el moviment, en el qual el poble no estava d'acord, Reus  va rebre el ttol de ciutat i Prim el de comte de Reus. El 1854 va donar suport a la Vicalvarada i el 1856 va intentar resistir a la caiguda del govern sorgit d'aquells fets. El 1860 es van fer festes per celebrar els triomfs de Prim a Marroc. El 1868 Reus va adherir amb entusiasme al cop d'estat de Prim (Revoluci de setembre). A les eleccions van passar a ser molt majoritaris els federals. El 1872 el general carl Joan Francesch i Serret va entrar a Reus per poc temps i va morir a la lluita. El 1873 va ser rebuda amb entusiasme la Repblica. Amb la restauraci els autonomistes i republicans comencen a dominar a les eleccions. El 1879 es va fundar el primer diari nacionalista: Lo Campanar de Reus. El 1884 es va crear l'associaci Catalanista de Reus a la seu de la qual es va celebrar el 1893 l'assemblea de la Uni Catalanista. Pau Font de Rubinat va fundar el 1886 el diari catalanista Lo Somatent. El 1856 es va inaugurar el ferrocarril de Reus a Tarragona, impulsat per Josep Parellada. El 1854 es crea una companyia reusenca de Gas i el 1863 el Banc de Reus.  El 1895 va aparixer al terme la filloxera que va matar les vinyes i va donar pas al cultiu majoritari de l'avellana. El 1897 es funda una companyia elctrica (Electra Reusenca).

 La repblica i Franco .


El 1931 va votar per la repblica, i desprs del 1936 fou bombardejada pel bndol franquista. Una bomba va destruir un refugi civil a la Plaa dels Cuartels, avui de la Llibertat, provocant dotzenes de vctimes civils. Els rebels varen ocupar la ciutat el 15 de gener de 1939. La ciutat va romandre controlada pel regim franquista. El darrer batlle fou Francisco Llevat, fins el 1977 quant va arribar a l'alcaldia Miquel Cols Piquer, un industrial independent proper del regim per obert a les noves corrents.

 Anys recents .

El primer alcalde democrtic fou el socialista Carles Mart Massagu, advocat de Reus. El va seguir el 1983 Anton Borrell Marc que va morir trgicament en accident de cotxe a la Carretera de Cambrils; el seu successor fou Juan Maria Roig per discrepncies amb el partit van fer que fos apartat al dia segent essent nomenat Josep Abell Padr, de la famlia dels Abell propietaris duna important casa de fusta encara existent sota un altre nom (Alberch). Va retirar-se a la vida privada el 1999 i va ocupar el crrec Llus Miquel Prez Segura, antic empleat de banca, que encara exerceix actualment el crrec. Des les primeres eleccions l'ajuntament ha estat dominat pels socialistes que sempre varen governar amb suport del PSUC i desprs d'Iniciativa incls quan tenien majoria absoluta; al perdre aquesta majoria absoluta, ERC va esdevenir la clau, i el regidor Ernest Benach Pascual, actual president del Parlament de Catalunya, va donar suport al socialistes i des llavors governa una coalici de tres partits (PSC-ERC-ICV).

 Vegeu tamb .

Guerra del Francs;
Domnec Sol Gasull;
Corregiment de Reus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36423" title="Ille i Vilaine" nonfiltered="4071" processed="4052" dbindex="14233">

Illa i Vilaine (en francs Ille-et-Vilaine, en bret Ill-ha-Gwilen) s un departament francs situat a la Bretanya. La capital s Rennes. 

El departament rep el seu nom dels rius Vilaine, que desemoboca a l'Atlntic, i de l'Ille, afluent de l'anterior, que se li uneix a Rennes. 

Histria.
El departament d'Illa i Vilaine es cre durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790, en aplicaci de la llei de 22 de desembre de 1789. s un dels cinc departaments sorgits de la divisi de l'antiga provncia de Bretanya.

Geografia.
Limita amb els departaments de Manche, Mayenne, Maine i Loira, Loira Atlntic, Morbihan i Costes del Nord, i est banyat pel canal de la Mnega.

Les ciutats ms importants, a banda de la capital, sn: Vitr (Gwitreg), Dinard (Dinarzh), Bruz, Cesson-Svign (Saozon-Sevigneg) i Betton (Lanvezhon).

Poltica.
Des de les eleccions cantonals de 2004, el president del Consell General s el socialista Jean-Louis Tourenne, que fou escollit amb el vot de tots els partits d'esquerra presents a l'assemblea departamental. Jean-Louis Tourenne s el primer president socialista que ha tingut mai aquest departament, que des de la Revoluci Francesa sempre havia estat governat per la dreta.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:
 Partit Socialista (PS): 21 consellers;
 No-adscrits de dreta: 11 consellers;
 Uni per un Moviment Popular (UMP): 10 consellers;
 No-adscrits d'esquerra: 5 consellers;
 Partit Radical d'Esquerra (PRG): 3 consellers;

L'any 2005, algunes personalitats del departament demanaren el canvi del nom pel dAlta Bretanya a fi de ressaltar la pertinena a la Bretanya.

Llengua.

El gallo s la llengua prpia d'Illa i Vilaine i anteriorment havia estat la llengua majoritria en aquest departament. El gallo va susbstituir des d'antic el bret a tota la part oriental de Bretanya, coneguda tamb com l'Alta Bretanya. s ms, el bret no ha estat mai la llengua vernacla a l'est de la lnia Mont-Saint-Michel/Pornic. Durant el curs escolar 2001-2002, 1.761 alumnes de primria i secundria van estudiar gallo a Frana.

Respecte al bret, els efectius ponderats que aporta l'enquesta Etude de l'histoire familiale, duta a terme per l'INSEE (Institut Nacional d'Estadstica i Estudis Econmics) el 1999, sn de 8.500 parlants majors de divuit anys. Aix mateix, hom hi afegeix els alumnes de les escoles bilinges Diwan (718 a l'inici del curs escolar 2005-2006) i els alumnes que segueixen cursos de bret en els establiments pblics de primria i secundria (ms de 200 al curs 2002-2003).

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Illa i Vilaine;
Llista dels Cantons d'Ille i Vilaine;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36428" title="Gllego" nonfiltered="4072" processed="4053" dbindex="14234">


El Gllego s un afluent del marge esquerre de l'Ebre. Naix al Pirineu, a la zona del coll de Portalet (prxim a Sallent de Gllego i a les pistes d'esqu de Formigal), i acaba el seu curs a l'Ebre a la ciutat de Saragossa. El seu nom v del llat Gallicum ('de les Gllies'), ja que naix a la mateixa frontera entre els estats espanyol i francs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36429" title="Estocolm" nonfiltered="4073" processed="4054" dbindex="14235">


Estocolm (en suec Stockholm)  s la capital del Regne de Sucia i la ms gran de les capitals escandinaves. La seva conurbaci, a cavall del llac Mlaren i el mar Bltic, passa del mili d'habitants. La ciutat s'estn per un conjunt d'illes, de les quals la ms significativa s la que forma la Gamla Stan, o ciutat vella. L'edifici seu de l'Ajuntament s fams internacionalment, ja que s on es fa el lliurament dels prestigiosos Premis Nobel.

La ciutat d'Estocolm parlant prpiament (Stockholms Kommun) compta 788.269 habitants (30-06-2007). No obstant aix, el nom d'Estocolm s generalment donat al conjunt del comtat d'Estocolm, que en reagrupa 1.932.763 (30-06-2007)  .

En tant que capital sueca, el govern hi resideix i el parlament s'hi reuneix. s igualment la residncia del cap de l'Estat, el rei Carles XVI Gustau de Sucia.

Geografia.

Si b Estocolm va ser fundada sobre la petita illa de Gamla Stan (vella ciutat) situada exactament entre el llac Mlaren i el mar Bltic, s'ha desenvolupat cap al nord on es troben Norrmalm i stermalm, i al sud cap a Sdermalm. En total, s'estira sobre 14 illes, fent de l'aigua un element omnipresent. La ciutat compta amb 53 ponts que permeten circular entre els diferents barris.

Estocolm disposa d'un important arxiplag, constitut de milers d'illes, parads per als habitants de la ciutat a qui agrada passejar-s'hi el cap de setmana.

Com totes les ciutats escandinaves, es troba molt ben comunicada via martima amb les altres ciutats importants del seu entorn, com Gteborg (via llacs interiors i el Gta lv), Hlsinki o Copenhaguen i les ciutats costaneres d'Alemanya, Polnia i les repbliques bltiques.

Les coordenades d'Estocolm sn : 5921'N, 184'E.

Poltica.

Estocolm s un dels 290 municipis de Sucia, i s la capital del comtat d'Estocolm. Aquest ltim s responsable de les poltiques de salut i de transport de la ciutat, aix com dels principals centres culturals.

El municipi est dividit des de 1998 en 18 districtes, que tenen la responsabilitat de les escoles primries, l'assistncia social, els lleures i els mitjans culturals locals. L'actual alcalde d'Estocolm s Kristina Axn Olin (des de 2006), del partit moderat.

Histria.

Els comenaments d'Estocolm.

La primera menci de la ciutat d'Estocolm data de 1252. La ciutat es redueix llavors a la petita illa de Gamla Stan (Vella ciutat). Hauria estat fundada per Birger Jarl, per tal de protegir Sucia d'invasions de flotes estrangeres i per tal de posar fi als pillatges dels quals n'eren vctimes ciutats com a Sigtuna situada sobre el llac Mlaren. El primer edifici construt va ser un fort que controlava el trnsit martim entre el mar Bltic i el llac Mlaren.

Sota la influncia de Magnus Laduls, Estocolm prospera grcies a les seves relacions comercials amb Lbeck. Forma llavors part de la lliga hansetica. El 1270, Estocolm s descrita per documents com una veritable ciutat, i el 1289 s ja la major ciutat de Sucia. La primera estimaci fiable de la seva talla es remunta al segle XV. Reuneix llavors aproximadament un miler de llars que equivalia a uns cinc a sis mil habitants.

El 1350, la ciutat coneix un episodi de pesta negra devastador.

La uni de Kalmar.

No s fins al 1419 que Estocolm s proclamada capital de Sucia. La seva posici estratgica, aix com el seu pes econmic en fan una plaa important en les relacions entre els reis danesos de la uni de Kalmar i el moviment d'independncia suec durant el segle XV. Es desenvolupen nombroses batalles, sobretot la batalla de Brunkeberg guanyada el 1471 per Sten Sture el vell contra el rei de Dinamarca Christian I, i el bany de sang d'Estocolm que tindr lloc el 1520 sota els ordres de Christian II de Dinamarca, posant fi a la uni de Kalmar.

El perode dels Vasa.

El 1521, Gustav Vasa fa la seva entrada a Estocolm i signa el comenament d'una nova era per a Sucia. Estocolm creix i s'estira ms enll de Stadsholmen sobre Sdermalm i Norrmalm. El 1600, ja compta uns deu mil habitants.

1600-1800.

Al segle XVII Estocolm es fa una ciutat europea d'envergadura. Entre 1610 i 1680 la seva poblaci es multiplica per sis. Ladugrdslandet, ara anomenat stermalm aix com l'illa de Kungsholmen sn en aquells moments absorbits per la ciutat. El 1628, el Vasa arriba a Estocolm. Poc desprs sn instaurades les regles que donen a Estocolm un monopoli sobre els intercanvis entre els negociants estrangers i els territoris escandinaus. En aquesta poca sn construts molts castells i palaus, entre els quals la casa de la noblesa (riddarhuset) i al segle XVIII el palau reial.

Desprs de la guerra del Nord que arrossega la destrucci parcial de la ciutat, Estocolm veu com el seu creixement comena a afluixar. Conserva tanmateix el seu paper de capital poltica de Sucia, i sota el regnat de Gustave III de Sucia afirma la seva superioritat cultural. L'pera reial s un bon exemple de l'arquitectura d'aquesta poca. 	

1800-1900.

Al comenament del segle XIX, Estocolm perd encara ms la seva influncia econmica. Norrkping esdev la principal ciutat industrial del pas, i Gteborg un port ineludible grcies a la seva localitzaci sobre el mar del Nord. En la segona part del segle, Estocolm troba el seu paper de lder en l'aspecte econmic amb l'aparici de noves indstries, i es fa un centre important per al comer i els serveis, aix com la principal porta d'entrada de Sucia.

La seva poblaci creix llavors de manera molt important per una forta immigraci. Al final del segle, noms el 40% dels habitants de la ciutat hi havien nascut. Es comencen llavors a desenvolupar barris ms enll dels lmits d'Estocolm, al camp i sobre les costes. s tamb en aquesta poca que la ciutat augmenta el seu paper central en l'educaci i la cultura, amb l'obertura de nombroses universitats, com el Karolinska Institut.

Segle XX.

Durant el segle XX, Estocolm rehabilita una gran part del seu centre, que barrejava carrers estrets i embolicats que plantejaven problemes a mesura que la circulaci augmentava. Les autoritats municipals hi prohibeixen la renovaci dels edificis i els compren sobre tot els de la zona prop de l'estaci central, de Htorget a Sergels torg, durant la primera meitat del segle. De 1945 a 1967 la zona s derruda i desprs reconstruda, amb amples carrers de vianants aix com gratacels.

Al final del segle, Estocolm s una ciutat moderna, cosmopolita i molt avanada en l'mbit tecnolgics. El 1923 el govern del municipi canvia de seu i passa al nou ajuntament. El metro d'Estocolm s construt a partir de 1950, i el districte de Kista s'ha convertit en un important centre per a les noves tecnologies.

Esdeveniments recents.

El 1986 el primer ministre Olof Palme s abatut en ple carrer, i el 2003 la ministra d'afers exteriors Anna Lindh s assassinada al gran magatzem Nordiska Kompaniet.

Cultura.
 
Capital de Sucia, Estocolm compta amb una gran part dels principals llocs culturals de Sucia, com teatres, museus o peres. A Estocolm i els seus voltants s'hi troben dos indrets inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO:

 el castell de Drottningholm.
 el cementiri de Skogskyrkogrden.

D'altra banda, Estocolm fou designada capital europea de la cultura el 1998.

Museus.

Estocolm compta prop d'un centenar de museus, alguns dels quals sn gratuts. Els ms clebres sn:

 el museu Vasa;
 el Skansen;
 el museu histric;
 el Moderna Museet, museu d'art modern;
 el museu nacional de belles arts;
 el museu de cincies naturals i d'histria natural;
 el museu nrdic.

Esport.

Estocolm va acollir els jocs Olmpics d'estiu 1912, i posseeix l'estadi olmpic, el globen i l'amfiteatre de Rsunda per a la prctica del futbol, de l'hoquei sobre gel o incls del bandy. Els principals clubs de futbol de la ciutat sn el Djurgrdens IF i l'AIK Solna. La presncia de nombroses basses fa propici la prctica del pat a gel en perode hivernal.

Els principals barris.

La part principal d'Estocolm est composada de diversos barris que constitueixen bonics llocs per visitar.
 La vella ciutat, Gamla Stan se situa principalment sobre l'illa de Stadsholmen. Est constituda d'estrets carrerons i s'hi troben nombrosos llocs d'inters com el palau reial, el museu Nobel, l'esglsia alemanya, Storkyrkan o la casa de la noblesa.
 Djurgrden, una de les illes d'Estocolm, reuneix les principals atraccions turstiques de la ciutat. Hom hi troba el museu Vasa, Skansen, el museu nrdic, el parc d'atracci de Grna Lund aix com un gran parc.
 Sdermalm s un barri molt animat, on s'hi troben moltes discoteques. La plaa de Mariatorget s un lloc molt preuat, aix com les nombroses esglsies.

Els altres barris notables sn Norrmalm, stermalm, Kungsholmen o Skeppsholmen.

Transports.


Estocolm s el punt central del sistema de ferrocarril suec. La ciutat posseeix un aeroport internacional, Arlanda, aix com dos aeroports menys importants : Skavsta i Bromma.

Estocolm s igualment un port important, amb relacions sobretot cap a les ciutats d'Hlsinki, Sant Petersburg, Turku i Tallin.

Els transports pblics sn d'una gran varietat. Un metro (Tunnelbana) para als llocs principals de la ciutat i implica tres lnies de tramvia-trens (pendeltg, roslagsbana i saltsjbana) que permeten d'anar als afores a llargues distncies (un centenar de quilmetres del nord al sud). Hi ha tamb tramvies (tvrbana, nockebybana, lidingbana i djurgrdslinje), aix com una vasta xarxa de bus. Els equipaments sn propietat la societat Storstockholms Lokaltrafik (SL, propietat del comtat d'Estocolm), i sn explotats i mantinguts per subcontractistes. El transport en vaixell sn igualment utilitzats cap a l'arxiplag.

El 3 de gener de 2006, i per un perode de prova de sis mesos, s'hi instaur un sistema de peatge urb semblant al de Londres, que tenia com a objectius principals reduir els embussos i la contaminaci generada pel trnsit per carretera, tot reforant la xarxa de bus com a contrapartida. El 17 de setembre de 2006, i concidint amb les eleccions generals del pas se celebr un referndum per decidir-ne l'aplicaci definitiva o no. Els habitants d'Estocolm hi votaren favorablement, per els de les 14 ciutats del voltant no. En total, l'aplicaci permanent del peatge urb reb un 47,5% de vots favorables i un 52,5% de contraris. Tanmateix, els partits vencedors a les eleccions generals decidiren tirar endavant la iniciativa, i el parlament n'aprov l'apliaci permanent el 20 de juny del 2007, entrant en vigor l'1 d'agost del mateix any.

Economia.

El domicili social de ms del 40% de les empreses sueques se situa a Estocolm, que s el centre econmic i financer de Sucia. Estocolm posseeix algunes empreses d'alta tecnologia, com Ericsson, electrolux o AstraZeneca. El districte de Kista s un dels centres europeus ms dinmics per a les tecnologies de la informaci i de la comunicaci.

El turisme s'ha fet des de fa alguns anys una activitat molt important per la ciutat d'Estocolm amb set milions de visitants anualment.

Formaci.
 
Estocolm posseeix 16 grans escoles i universitats, entre les quals el Karolinska Institut, la universitat d'Estocolm i l'institut reial de tecnologia. El seu nombre s en expansi, com a mostra la creaci de Sdertrns Hgskola, al sud (Flemingsberg).

Acadmies reials sn igualment situades a Estocolm, com l'acadmia reial de les cincies de Sucia i l'acadmia sueca que entre altres atorguen tots els anys els premis Nobel.

Personatges clebres.

Els personatges segents van nixer tots a Estocolm.

 Benny Andersson (1946-), cantant;
 Ingrid Bergman (1915-1982), actriu;
 Folke Bernadotte (1895-1948), diplomtic;
 Charles-Louis Didelot (1767-1837), ballar;
 Christer Fuglesang (1957-), astronauta;
 Greta Garbo (1905-1990), actriu;
 Lars Gyllensten (1921-), novellista;
 Carl Larsson (1852-1919), pintor;
 Sven Lindqvist (1932-), escriptor;
 Yngwie Malmsteen (1963-), guitarrista;
 Alfred Nobel (1833-1896), industrial i cientfic;
 Rolf Sievert (1896-1966), fsic;
 Annika Srenstam (1970-), jugadora de golf;
 Art Spiegelman (1948-), autor teatral;
 August Strindberg (1849-1912), escriptor;
 Emanuel Swedenborg (1688-1772), cientfic, teleg i filsof;
 Marie Taglioni (1804-1884), ballarina;
 Raoul Wallenberg (1912-date de defunci incerta), diplomtic;



Referncies.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36435" title="Carles Mart Massagu" nonfiltered="4074" processed="4055" dbindex="14237">
Carles Mart Massagu fou un poltic catal que va neixer a Castellvell del Camp el 23 d'octubre de 1907. Va estudiar a Reus i a  la universitat de Barcelona amb breus estatges a Pars (La Sorbona) i Londres, i el 1931 es va incorporar a l'ERC. El 1934 va ser detinguts pels fets del sis d'octubre. 

El 1936 va participar a la guerra civil espanyola al costat dels republicans i al final de la guerra va passar a Frana, per va tornar i fou detingut i empresonat el 1942. Una vegada alliberat, no va tardar a obrir despatx d'advocat a Reus i va exercir durant la dictadura. 

A la transici va participar al costat del poble a les reunions i manifestacions. A les primeres eleccions generals espanyoles de 1977 va anar com independent a les llistes socialistes i fou elegit senador per la provncia de Tarragona (els tres de l'Entesa dels Catalans, Baixeras, Mart i Subirats). Fou reelegit a les eleccions de 1979 i va ocupar el crrec de senador fins el 1982. Aix mateix es va presentar a les municipals del 1979 pels socialistes, i la seva llista va ser la ms votada i va ser designat alcalde de Reus, i essent reelegit el 1982. El 1983, ja d'edat avanada, va deixar el lloc al tinent d'alcalde Anton Borrell Marc, tamb socialista. Va morir algun temps desprs a Reus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36436" title="Anton Borrell Marc" nonfiltered="4075" processed="4056" dbindex="14238">
Anton Borrell Marc fou un poltic catal nascut a Reus. D'una famlia influent a nivell local, no va participar en poltica durant la transici, per desprs es va ben collocar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), i a les eleccions de 1982 va anar de numero 1. L'alcalde Carles Mart Massagu, de 76 anys, va deixar el lloc, que va ocupar Borrell el 1983. El 1985 va morir en un accident de trnsit a la Carretera de Reus a Cambrils. Els seus companys li van fer un monument al parc de Sant Jordi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36437" title="Joan Maria Roig" nonfiltered="4076" processed="4057" dbindex="14239">


Joan Maria Roig es un poltic i perit industrial catal que va ser alcalde de Reus per unes hores.

Militant a la clandestinitat del PSUC, el grup del qu formava part, encapalat per Joan Llop Escrich, se'n va separar i va ingressar al Partit Socialista Popular i amb aquest va ingressar al PSOE i doncs al PSC.

En morir Anton Borrell Marc, l'alcaldia havia de ser per Roig, que era el segent de la llista, per no tenia la confiana del partit, segons uns perqu no s'acomodava a l'ortodxia i segons d'altres, perqu no es deixava comprar. Roig es va negar a retirar-se voluntriament i va sser elegit alcalde per, a les poques hores, com estava previst, va ser destitut per una moci de censura, i fou nomenat Josep Abell Padr.

Desprs d'aix Roig es va separar dels socialistes i es va dedicar a l'activitat professional a l'empresa de Llop Escrich. Tanmateix les relacions amb Llop, que era el cervell de l'actuaci de Roig al partit i que actuava a travs d'ell en no voler fer-ho directament a causa de les seves circumstancies (els seus moviments era complicats a causa d'una parlisi infantil), es van deteriorar i ambds van acabar separats i sense militncia poltica (Llop va morir el 2005 a l'Hospital de Sant Pau de Tarragona).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36438" title="Josep Abell Padr" nonfiltered="4077" processed="4058" dbindex="14240">
Josep Abell Padr es un poltic catal nascut a Reus. El 1985 fou designat alcalde desprs de la moci de censura contra Joan Maria Roig. Va presentar-se a totes les segents eleccions essent sempre la seva llista la mes votada i per tant sempre reelegit. Tamb va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya. El 1999 es va retirar a la vida privada sense deixar del tot la poltica, i va ser nomenat alcalde Llus Miquel Prez Segura. President del Consorci hospitalari de Catalunya, el 2003 fou reelegit diputat i el seu nom va sonar com a possible conseller de sanitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36440" title="Llus Miquel Prez Segura" nonfiltered="4078" processed="4059" dbindex="14241">
Llus Miquel Prez Segura s un poltic catal que des el 1999 s alcalde de Reus.

Empleat de banca es va afiliar al Partit Socialista de Catalunya (PSC) i al retirar-se Josep Abell Padr va ocupar el seu lloc i va ser reelegit a les segents eleccions. El 2003 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya. A les eleccions del 27 de maig del 2007 va tornar a ser el cap de la llista mes votada.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36441" title="Miquel Cols Piquer" nonfiltered="4079" processed="4060" dbindex="14242">
Miquel Cols Piquer s un industrial i poltic catal nascut a Reus el 1934. Junt amb un amic va fundar l'empresa "Cols i Giner" dedicada al caf, que va esdevenir la important empresa Brasilia. Tamb fou l'urbanitzador de Castellmoster, una extensa urbanitzaci entre Castellvell del Camp i Almoster. El 1977 va ser designat alcalde de Reus, com a persona amb proximitat a l'antic regim per obert als corrents democrtics que encara no podien expressar-se adequadament a l'Ajuntament fins que no es fessin eleccions municipals. Aquestes es van celebrar el 1979 i va ser elegit el socialista Carles Mart Massagu. Miquel Cols va continuar amb la seva activitat industrial, i va vendre l'empresa Brasilia a Nestl, dedicant-se principalment als negocis immobiliaris i al Patronat de la Fira de Reus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36448" title="Heinrich Himmler" nonfiltered="4080" processed="4061" dbindex="14243">

Heinrich Luitpold Himmler ( (7 d'octubre de 1900   23 de maig de 1945) va ser un poltic de l'Alemanya Nazi i cap de les Schutzstaffel (SS).  Va ser un dels homes ms poderosos de l'entorn de Hitler, juntament amb Hermann Gring i Joseph Goebbels. Com a Reichsfhrer-SS, controlava totes les forces de policia i de seguretat del Reich, inclosa la temuda Gestapo. El 1943 va passar a formar part del cabinet alemany com a ministre de l'Interior i, fugament, comandant dels Exrcits del Rin durant el setge de Berln.

Com a gestor dels camps de concentraci, dels camps d'extermini i dels Einsatzgruppen (esquadrons de la mort), Himmler coordin la matana metdica de ms de 6 milions de jueus, i d'entre 3 i 4 milions de polonesos, gitanos, comunistes, testimonis de Jehov i d'aquells que els nazis consideraven indignes de viure, com els que tenien diverses malalties fsiques o mentals o els homosexuals; a ms de milers de presoners sovitics, molts dels quals van ser usats en l'experimentaci.

Poc abans del final de la guerra, ofer la rendici als Aliats si no se'l jutjava. Desprs de ser arrestat per les forces britniques, es va sucidar abans que pogus ser interrogat.

 Biografia .
Heinrich L. Himmler va nixer a Munic, al si d'una famlia de classe mitjana bavaresa i catlica. El seu pare, Joseph Gebhard Himmler, era professor de secundria, molt estricte i aficionat a colleccionar objectes histrics; la seva mare, Anna Maria Himmler (nascuda Heyder), era una mare atenta i devota catlica. Heinrich era el mitj de 3 germans i Gebhard Ludwig Himmler, (nascut el 29 de juliol de 1898) i Ernst Hermann Himmler (nascut el 23 de  desembre de 1905). El seu pare li inculc l'amor pels avantpassats germnics, la devoci per l'ordre, la pulcritud extrema i l'administraci eficient. A la famlia se l'anomenava pels seus diminutius Heini o Heiner.

Heinrich va rebre el seu nom en honor al seu padr, el prncep Heinrich de Baviera, de la famlia reial bavaresa, del qual Gebhard Himmler havia estat tutor. Des de petit, Himmler es mostr malalts i va patir tuberculosi i problemes estomacals. Per aix va ser un nen consentit i mimat. A causa d'aix, no pogu desenvolupar el seu cos per a les actituds fsiques i virils que li exigia un medi predominantment prussi, per la qual cosa el seu pare el va fer ingressar el 1910 al Gimns de Landshut, un collegi catlic on l'activitat fsica era preponderant en l'activitat humanstica, i en el qual estudi literatura clssica. All, tot i els seus esforos, mai no pogu gaudir d'un aspecte viril i atltic, car no destacava en l'activitat esportiva (motiu pel qual fou objecte de les burles dels seus companys), s que ho va fer en l'activitat acadmica, tot abocant-se en l'estudi de temes histrics germnics (tema en el que demostr ser imbatible), aix com filologia i filosofia. A ms, a suggeriment del seu pare, port un diari entre els 10 i els 24 anys. Li agradaven els escacs, colleccionar segells, la jardineria i d'altres activitats extra-acadmiques. Al igual que d'adult, les relacions amb les dones no li eren fcils.

Els diaris de Himmler d'entre 1914 i 1918 el mostren com a molt interessat en les notcies sobre la guerra. Somiava en ser oficial de l'Exrcit o de la Marina, per donats els entrebancs de classe que existien en l'admissi a l'escola d'oficials de l'Exrcit, intent allistar-se a la Marina; tanmateix, a causa de les seves carncies fsiques no va assolir aquest objectiu.  Implor al seu pare que uss els seus contactes amb la reialesa per a obtenir un crrec per a ell com a candidat a oficial. Himmler va aconseguir el seu ttol de Batxiller el 1918 i sollicit allistar-se a l'11 Regiment Bavars. El 1918 la guerra acab, esgotant-se aix les aspiracions de Himmler d'esdevenir un oficial professional de l'Exrcit. Va ser llicenciat sense haver entrat en batalla, tot i que posteriorment afirm que s que ho havia fet.

Entre 1919 i 1922 Himmler feu estudis d'agronomia a l'Escola Tcnica de Munic, seguits d'una breu temporada com a aprenent en una granja a Schleisseim i la subseqent malaltia. Himmler tingu una crisi religiosa durant la seva estada a Munic. Al seu diari afirmava ser un devot catlic, i escrigu que mai no abandonaria l'Esglsia. No obstant era membre d'una fraternitat que es contradeia amb els manaments de l'Esglsia. Els seus bigrafs han definit la seva teologia com  a "Ariosofia", en la qual el dogma era la superioritat racial de la raa ria i un paganisme germnic, en part pels seus interessos en el folklore i la mitologia de les antigues tribus teutniques del nord d'Europa. Era aficionat a les filosofies religioses del Budisme i l'Hinduisme. Posteriorment veuria en la casta ndia dels Kshatriya (guerrers) un exemple per als seus SS. Himmler esdevingu un apstata de la doctrina cristiana i va ser molt crtic amb els sermons predicats pels capellans. Durant aquesta poca, a ms, s'obsession amb la idea de ser un soldat. Va escriure que, si Alemanya no anava aviat a la guerra, aniria a un altre pas per entrar en combat.

Amb tendncies poltiques cap al conservadurisme, Himmler s'un a un grup paramilitar anomenat "Bandera de la Guerra del Reich]], d'ideologia ultranacionalista i militarista. Amb aquesta agrupaci particip al Putsch de la Cerveseria de Munic en recolzament del Partit Nazi d'Adolf Hitler. A l'intent de cop d'estat del 9 de novembre de 1923, Himmler (el qual encara no coneixia personalment Hitler), particip com a segon al comandament desprs d'Ernst Rhm, resguardant les barricades aixecades als carrers de Munic per combatre la policia i l'exrcit. Rhm l'apreci des de l'inici per la imatge de confiana que Himmler provocava.

Al 1924 s'afili al Partit Nazi, amb el nmero 14.303 en recolzament a Hitler, a qui veia com un Messies. s en aquesta poca quan comen a desenvolupar les seves teories sobre la raa i la terra, basades en el seu escepticisme vers al cristianisme i els seus estudis sobre agricultura.

Al 1926 va conixer la seva esposa a la recepci d'un hotel, mentre que es refugiava d'una tempesta. Margarete Siegroth (nascuda Boden) era rossa i d'ulls blaus, divorciada i protestant. Fsicament era l'eptom de l'ideal nrdic. Es van casar el 3 de juliol de 1928, i el 8 d'agost de 1929 van tenir una filla, Gudrun, anomenada Pppi (nina) pel seu pare, que l'adorava. Margarete adoptaria posteriorment a un fill, pel qual Himmler no mostraria mai inters. Heinrich i Margarete es van separar el 1940 sense divorciar-se. Heinrich estava massa ocupat en les seves obligacions al capdavant de les SS per a ser un marit competent. Himmler trav amistat amb una secretria, Hedwig Potthast, la qual deix el seu treball el 1941 i esdevingu la seva amant. Van tenir dos fills, Helge (nascut al 1942) i Nanette Dorothea (nascuda al 1944).

 Ascens a les SS .

Himmler s'un a les SS al 1925, amb el nmero 168. Tamb es convert en secretari del Grup Local del NSDAP a la Baixa Baviera i delegat del Gauleiter i director de Propaganda per a l'Alta Baviera i Subia. En aquestes posicions aprofit per mostrar les seves habilitats per organitzar les files del Partit i enfortir els organismes operatius de la regi. El 1927, davant la urgncia de crear un organisme d'escorta per a Hitler, esdevingu adjunt al Reichfhrer-SS. En aquest crrec demostr les seves dots d'organitzaci, la seva fidelitat absoluta vers Hitler i el nacionalsocialisme, la seva impertorbabilitat per a la feina i la seva reputaci com a home lliure d'escndols.  Desprs de la dimissi del comandant de les SS Erhard Heiden, Himmler va ser nomenat Reichsfhrer-SS el 6 de gener de 1929. Llavors, les SS noms tenien 280 membres, i no eren ms que un batall de les Sturmabteilung (SA), subordinades a aquestes i al seu comandant Ernst Rhm. 

Al 1931 accepta Reinhard Heydrich entre els seus homes. Himmler tindria Heydrich com a bra dret per a construir el "Servei de Seguretat" de les SS (el SD). Aquesta organitzaci d'espionatge es dedic a recollectar informaci contra Rhm i la naixent rebellia a les files de les SA,  a les quals volien donar un gir a l'esquerra.

Al 1933, les SS ja comptabilitzaven 52.000 membres. Llavors, els requeriments per a pertnyer-hi es feren ms estrictes, per tal d'assegurar que tots els membres fossin Herrenvolk aris. Himmler i Heydrich comenaren a treballar per separar les SS del control de les SA. Els uniformes negres de les SS reemplaaren les camises marrons de les SA la tardor del 1933. Poc desprs, Himmler va ser promogut a SS-Obergruppenfhrer i a Reichsfhrer-SS, i aix fou igualat als comandants superiors de la SA, els quals en aquells moments ja temien les SS i el seu poder.

Al 1933, Himmler s designat cap de la policia de Munic, i tant les SA com les SS sn nomenades rgans auxiliars de la Policia alemanya.

Himmler esdevindria una pea fonalmental en els moments en qu Hitler volia desfer-se del lideratge antagnic que Rhm li havia oposat amb els seus SA. Rhm, antic superior de Himmler, s'havia negat a unificar-se amb les SS, a ms de causar greus problemes poltics a Hitler.

Himmler, Gring i el general von Blomberg van acordar que les SA i el seu lder, Ernst Rhm, eren una gran amenaa pel lideratge Nazi i per l'Exrcit alemany. Rhm tenia opinions socialistes i populistes, i creia que la veritable revoluci encara no havia comenat. Creia que les SA havien de convertir-se en l'nic cos armat de l'estat. Aix va fer creure als caps nazis que el que Rhm realment volia era fer servir les SA per portar a terme un cop d'estat.

Persuadit per Himmler i Gring, Hitler aprov que Rhm fos eliminat. Va delegar la tasca en Reinhard Heydrich, en Kurt Daluege i en el Dr. Werner Best, que n'orden l'execuci. Aix doncs, el 28 de juny de 1934, les SS i, ms especialment, la SD, portaren a terme operacions d'intelligncia per tot el territori alemany, que culminaren el dia 30 amb la matana coneguda com la Nit dels Ganivets Llargs, durant la qual ms de 3000 caps i militants claus de les SA van ser detinguts i executats en prevenci del suposat cop d'estat planejat per les SA contra Hitler. A ms, s'aprofit la situaci per a eliminar diversos enemics personals de Hitler, com ara l'ex-canceller Kurt von Schleicher (antic opositor a l'ascens de Hitler) o el poltic Gustav von Kahr (un dels responsables que el pustch de Munic fracasss. Von Scheicher va ser mort a trets amb la seva esposa per uns agents de la Gestapo, i von Kahr va ser mort a cops de destral per militants de les SS en un bosc de Munic. Al dia segent, les SS esdevingueren una organitzaci independent.

 Consolidaci del poder .
El 1934 i sota la pressi de Hitler, Himmler va ser nomenat el Gring (ministre de Prssia) Cap de la Policia Secreta alemanya, la Gestapo, i cap de tota la fora de policia de fora de Prssia. Dos anys desprs, Himmler guany ms autoritat, a mida que les diferents agncies de policia quedaven enquadrades en la Ordnungspolizei (Orpo: policia d'ordre), l'oficina principal de la qual esdevingu una branca ms de les SS. A ms, Himmler assol el ttol de Cap de la Policia Alemanya (quan el compliment de la llei havia estat, tradicionalment, una qesti d'estat i local). Tot i el seu ttol, Himmler noms tenia un control parcial de la policia uniformada. Els poders actuals noms li conferien funcions policials que anteriorment eren en mans del Ministeri de l'Interior. No va ser fins al 1943, quan Himmler va ser nomenat Ministre de l'Interior, que la transferncia dels poders ministerials va ser completa.

Amb la depuraci de les SA de Rhm, van ser molts els qui van demanar el seu trasllat a les SS, engreixant aix les seves files i produint la formaci de diverses noves unitats, incloses les SS-Verfgungstruppe i les SS-Totenkopfverbnde. 

Himmler tamb supervis tot el sistema de camps de concentraci, administrant una poltica basada en el Terror. Primerament es fu crrec del camp de concentraci de Dachau, on foren tancats un sens nombre d'adversaris poltics de Hitler, a ms dels seus enemics interns. En aquesta etapa, Himmler declar en diverses ocasions que la seva tasca l'obligava a tenir contacte amb els Untermenschen ("sub-humans"), en lloc de dedicar-se a potenciar la raa ria que propugnava. Mentre el terror s'imposava a la societat alemanya, Himmler, molt adepte als reglaments, dictamin les lleis i el comportament que havien de tenir els presoners als camps, de manera que els presoners haguessin de suportar un tractament extremadament humiliant de part dels seus carcellers sota l'amenaa de ser sancionats o afusellats, cosa que succea sovint.

Amb l'inici de la guerra s'establiren nous camps d'internament, no classificats formalment com a camps de concentraci, sobre els quals ni Himmler ni les seves SS exercien control. El 1943, desprs de l'esclat dels comentaris crtics amb el rgim desprs del desastre de Stalingrad, l'aparell del Partit, disgustat amb l'actuaci de la Gestapo en l'eliminaci d'aquestes crtiques, va establir les Politische Staffeln (esquadres de policia) com al seu propi rgan policial, destruint aix el monopoli de la Gestapo en aquest terreny.

Amb el seu nomenament de 1936, Himmler tamb adquir autoritat ministerial sobre les forces de detectius no policials d'Alemanya, la Kriminalpolizei (Kripo: (policia criminalstica), la qual intent fusionar amb la Gestapo a la Sicherheitspolizei (Sipo: (policia de seguretat), sota el comandament de Reinhard Heydrich. Aix obtingu tot el control de les forces de detectius d'Alemanya. Aquesta fusi mai no va ser complerta al Reich, amb la Kripo controlant fermament l'administraci civil i, posteriorment, l'aparell del partit. Tanmateix, als territoris ocupats no incorporats al Reich, la consolidaci de la Sipo result ms efectiva. Desprs de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Himmler form el Reichssicherheitshauptamt (RSHA: Oficina Central de Seguretat del Reich), en el que la Gestapo, la Kripo i el Sicherheitsdienst (SD: Servei de Seguretat) esdevingueren departaments.

Durant aquest perode, les SS desenvoluparen la seva prpia branca militar, les SS-Verfgungstruppe, que esdevindrien les Waffen-SS. Tot i que nominalment estaven sota l'autoritat de Himmler, el fet es que les Waffen-SS esdevindrien una estructura totalment militaritzada de comandament i operativitat que va ser incorporada a l'esfor de guerra de manera parallela a la Wehrmacht. Molts historiadors refusen reconixer les Waffen-SS com a una organitzaci militar honorable en qualsevol sentit. Les seves unitats van estar involucrades en nombrosos incidents d'assassinats de civils i presoners desarmats. Per aquest motiu, en els tribunals per crims de guerra celebrats a la postguerra es declar les Waffen-SS com a una organitzaci criminal.

 La seva gesti en la poltica racial .
Himmler comen juntament amb Heydrich a desenvolupar la poltica racial anunciada per Hitler: el punt de partena d'aquesta poltica era ustria. Aquest pas tenia una gran poblaci d'origen germnic, amb una lleugera proporci d'eslaus: l'annexi d'aquest territori era vital per a Himmler. Primer treball en la desestabilitzaci del govern antinazi austrac, conspirant contra el canceller Engelbert Dollfuss, el qual havia prohibit el nazisme al seu pas. Form la Legi austraca a partir d'un grup escollit de les SS, realitzant una campanya d'intimidaci. Per a aconseguir aquest efecte, accept ams la cooperaci del pro-nazi Fridolin Glass i del seu exrcit privat en les accions de sabotatge i eliminaci d'opositors.

El 25 de juliol de 1934, les SS van irrompre en el gabinet de Dollfuss, assassinant-lo. Hitler confiava que aquest fet provocaria un cop amb la uni d'altres importants grups armats austracs. No obstant aix, aquestes organitzacions paramilitars no van unir-se a la revolta, car en la seva majoria pertanyien a les ex-SA de Rhm, assassinat durant la Nit dels Ganivets Llargs  a instncies de Himmler i Heydrich.

Himmler, veient que la situaci poltica creada per la mort de Dollfuss no l'afavoria en absolut davant els austracs, hagu d'encobrir-se en un transvestisme poltic i expressar el seu dolor pblic per l'assassinat. Aquests va ser un dels grans fracassos secrets de Himmler, sent-li recriminat per Hitler.

Desprs de l'Anschluss al 1938, Himmler segu impulsant la seva poltica racial. Amb l'aprovaci de Hitler cre la Societat de l'Herncia Ancestral (Ahnenerbe), a on s'estudiaven els arbres genealgics dels avantpassats dels alemanys, en la recerca dels orgens de la raa pura, s a dir, la raa ria.

Va promoure l'estudi de l'origen de la raa ria, encarregant a antroplegs nazis com Walter Darr, Shaffer i Sieberg aportar llum sobre el tema. Havent nomenat a Darr Cap de l'Estat Major, Himmler establ els postulats de la raa ria el 31 de desembre de 1931, en un decret anomenat "Comproms i Responsabilitat del Matrimoni".

Aquests personatges (Darr, Shaffer i Sieberg) van estar al Tibet, Monglia i la ndia. Com que Himmler havia descobert que els seus avantpassats eren una barreja de nrdics i mongols, va intentar justificar la seva sang buscant els orgens de la raa ria all; per l'inici de la guerra va interrompre els seus treballs.

Posteriorment, Shaffer i Sieberg prosseguirien els seus sinistres estudis sobre l'arianisme al camp de concentraci de Dachau.

Himmler volia crear una raa superior d'aris nrdics a Alemanya. La seva experincia com a apicultor li aport un coneixement rudimentari sobre l'encreuament animal, que es proposava aplicar als humans. Creia que podria dissenyar la poblaci alemanya, a base d'una selecci, per ser enterament d'aparena nrdica en algunes dcades desprs de la guerra.

Himmler a ms realitzava un extenuant treball d'escriptori, revisant milers de fitxes de persones d'origen alemany capturats als territoris polonesos i de l'est i que renegaven del seu origen; o b els seus familiars havien estat eliminats o portats a camps de concentraci; la majoria eren dones, que van ser internades a un camp de concentraci i separades dels seus fills, que van ser avaluats per metges pel programa de germanitzaci. Si els nens eren trobats Mishling (mig jueus), eren esterilitzats o gasejats; si pel contrari, eren aris, eren portats a centres de germanitzaci i reubicats en famlies triades o apadrinats pels membres de les SS.

Himmler no pos cap mena d'impediment quan metges i cientfics adscrits a les SS demanaven ampliar els seus experiments amb humans, fent servir presoners com a conillets d'ndies. Aix, Rasher, Wirth, Mengele i d'altres van fer-se famosos pels seus infames treballs d'esterilitzaci, experiments d'exigncia sobrehumana, assaigs d'antibitics, assaigs de primers auxilis a ferits en situacions de combat fent servir presoners (principalment russos) als quals se'ls provocaven ferides horroroses per arma de foc, o experiments de recuperaci dels pilots caiguts en aiges gelades.

No noms patrocin els experiments de l'infame doctor Wirth, sin que aval els experiments d'Arthur Nebe sobre l's de monxid de carboni al castell de Grafeneck, ams d'ordenar l'empresonament de centenars de jueus a Polnia, sent conduts en trens amb una temperatura exterior de  40C i deixats all per a que morissin congelats. Les moltes atrocitats comeses a Polnia eren perfectament conegudes tant per Hitler com per Himmler.

Quan tingu lloc l'Entrevista d'Hendaia entre Hitler i Franco, Himmler, encarregat de la seguretat, aprofit el viatge per visitar el Monestir de Montserrat per a obtenir dades sobre el Sant Graal i la possibilitat que estigus all (aix com que muntanya de Montserrat fos la muntanya de Monsalvat, segons el poema pic medieval alemany, Parzival). A ms, visit Toledo tres dies abans d'aquesta trobada a Hendaia, tamb seguint la pista del Graal a l'haver estat la ciutat castellana una important seu templaria, alquimista i nigromant.

Poltiques d'eugensia estatal .
Himmler cre la Comisi per a la Curaci i la Cura del Reich, una iniciativa personal de Hitler, la funci de la qual era l'eliminaci dels discapacitats alemanys. Aquesta poltica no pertanyia a les poltiques racials, sin a una poltica de tipus econmic i dirigit expressament contra alemanys. 

Himmler encarreg a Viktor Branck i Verner Blankenburg, supervisats per Karl Brandt, director de Salut i Sanidat del Reich, la realitzaci d'aquest programa, que es portaria a terme amb els seus recentment creats Einsatzgruppen., Un dels motius per a fer servir aquests grups d'extermini era endurir-los per a les properes missions que afrontarien a Polnia, l'anomenada Acktion Reinhard. Les competncies van ser executades pels psiquiatres Hermann Paul Nistche i Werner Heyde. El Programa Gnadentod d'eutansia, portat a terme a l'octubre de 1939 i anomenat Machtergreifung, s'executaren "piadosament" a centenars de retardats mentals, incapacitats fsics, esquizofrnics i d'altres considerats indesitjables per a l'Estat, i s'inici a una instituci hospitalria de Grafeneck a Stuttgard; continuant al Schloss Hartheim de Linz i l'Institut An der Havel de Brandeburg. All se'ls subministraven injeccions, verins i d'altres mtodes considerats benignes per donar la mort. Seguidament a aquest pla es comenaren a incloure jueus, gitanos o negres, com una extensi a aquest programa de neteja anomenat T4. Posteriorment, quan el nombre d'individus sobrepass els lmits dels mtodes "suaus", s'opt per ficar-los en cambres segellades administrant-los monxid de carboni (CO) procedint sovint del tub d'escapament dels camions, fet que donaria les bases per a la Soluci Final del problema jueu als camps de concentraci.

Parallelament, Himmler cre la "Reichszentrale zur Bekmpfung der Homosexualitt und der Abtreibung" (Central del Reich per a la lluita contra l'homosexualitat i l'abortament), considerats ambds delictes capitals a l'Alemanya Nazi. Per causa d'aquest departament s'executaren centenars de persones d'aquesta orientaci sexual.

 La Regulaci del Matrimoni SS .
Himmler decret tota una srie de mesures destinades a la procreaci de la raa pura, dictant mesures com que tots els homes de les SS havien de tenir com a mnim 4 fills (el propi Himmler es qued curt per un, car tenia la seva filla Gudrum de la seva esposa Margareth i dos fills ms de la seva secretria personal i amant)

De facto, els homes de les SS havien de casar-se i establir llars d'acord als estatuts de la puresa ria. Els permisos de matrimoni estaven condicionats pel departament racial, que determinava si el matrimoni estava d'acord a les poltiques racials, i que acceptava o vetava el perms.

La xicota promesa en matrimoni havia de superar una srie d'exmens mdics i racials per establir la seva puresa ria. La seva Taula d'Avantpassats havia de ser pura fins a 5 generacions enrera (fins a l'any 1800), mentre que als homes se'ls exigia fins al 1750. 

Va establir les Lebensborn o Fonts de vida, que acollien a dones seleccionades per a ser prenyades per membre de les SS, que en la prctica es convertiren en prostbuls legalitzats. No obstant aix, si la dona concebia, la seva manutenci era a crrec del membre SS que results ser el seu pare. Ms endavant, les riqueses obtingudes dels jueus van ajudar a mantenir aquestes cases.

Tamb cre la VOMI o Volksdeustsche Mittelstelle, que era una oficina per a enllaos dels alemanys tnics a l'estranger i que les SS van fer servir mpliament per a penetrar en territoris com els dels Sudets i desestabilitzar a governs com el txec.

 Les Lebensborn .
Des de mitjans del segle XIX, la natalitat va patir un important descens en gran part d'Europa. Aquesta situaci no li era aliena a Hitler, i quan es va fer crrec del poder, pos en funcionament poltiques d'Estat per a enfortir el creixement de la raa ria. La infecunditat al Reich era considerada com un deshonor, i tenir fills es convert en una obligaci per amb la Ptria.

La gran necessitat del Fhrer de tenir soldats sense fi per als seus plans de conquesta va ser una de les motivacions ms importants de Himmler per a portar a terme aquest projecte. Els seus plans eren clars: "L'home ja no descendir del mico, sin que de les SS. El seu cap ser el Fhrer; la seva ptria el Reich; la seva religi, la puresa de sang. Ser alt, fort, ros i d'ulls blaus."

Aix es crearen les "Lebensborn" (Fonts de vida). En aquests establiments dedicats a la procreaci s'allotjaren a noies solteres curosament triades i adoctrinades, disposades a servir a Alemanya permetent que joves de pura raa germnica les fecundessin. Quan les Lebensborn van posar-se en marxa, els nazis van descobrir que el nombre de femelles no era suficient per al projecte que tenien en ment, per la qual cosa van procedir a segrestar milers de nens i nenes aris als pasos ocupats per a portar-los a Alemanya i sotmetre'ls a un estricte procs de germanitzaci. 

Sobre aquest tema mai no s'ha investigat suficientment, i les declaracions de les supervivents sempre van ser escasses. Per a la Histria sempre quedar el debat sobre si funcionaven com a simples prostbuls per als SS; si realment existia una intenci d'incrementar la xifra de nadons aris o si ambdues necessitats funcionaven en conjunt.

Un dels responsables que Himmler nomena per a dirigir les "Fonts de Vida" va ser Max Sollmann, qui exercia el crrec d'administrador en cap. Nazi fantic, Sollmann va ser un dels principals responsables del putsch de 1933. Li importaven molt els rumors sobre la seriositat al treball i la importncia de les Lebensborn, motiu pel qual en ms d'una ocasi li reclam a Himmler que es publiquessin articles a l'orgue oficial de les SS amb la finalitat de tallar de soca-arrel tots els rumors". El Reichfhrer, convenut del funcionament de la instituci o despreocupat per la transcendncia de l'afer, li replic: "Estimat Sollman, no hi ha pas necessitat de fer-ho, tenim la conscincia tranquila".

L'altre responsable va ser, Gregor Ebner, metge en cap de les Lebensborn. El seu ascens poltic arrib directament de mans de Hitler, qui el recolz degut a la seva tasca com a "especialista en els problemes de selecci racial".

Aquests personatges no van morir a la guerra ni van ser jutjats com a criminals pels aliats, tot i als casos comprovats de raptes i esterilitzaci de nens. "M'indigna que es digui aix de les Lebensborn. Se les denigra noms perqu pertanyien a les SS", declar Ebner desprs de la guerra.

Durant el transcurs de la guerra van ser segrestats entre 50.000 i 200.000 nens polonesos. Himmler, al tenir el seu grup actiu dins de l'Exrcit alemany, al front aconsegu que les seves SS figuressin a tot arreu dins de l'aparell nazi. Al camp de batalla, segrestaven nens per a les Lebensborn; al carrer, els grups d'assalt deportaven a les persones de "condici inferior" cap als camps de concentraci. La quitxalla que, desprs de passar rigorosos exmens racials, eren considerats com a "aptes", eren enviats amb certificats de naixement falsos a famlies prviament seleccionades. Sovint els pares adoptius rebien histries falses sobre la procedncia del nad. La ms com era que el seu pare havia mort en combat. Els nens que no assolien la el certificat d'apte eren enviats als camps de concentraci infantils, com Kalish, Dzierzazna i Litzmannstadi; i d'all, als camps d'extermini. 

A l'hora de la selecci racial, entre els que pugnaven per ser admesos a les SS, Himmler desconfiava especialment dels bavaresos, que en la seva majoria eren baixos i de cabell i ulls foscos. Amb les Lebensborn i els controls racials de les SS en funcionament, Himmler no resist la temptaci de fer el seu propi arbre genealgic, igual que exigia als seus aspirants. La sorpresa va ser escandalosa: els avantpassats de la seva mare eren d'origen hongars i d'estirp monglica. Per tant, si el propi Reichfhrer hagus volgut ser un subordinat de les seves prpies regles, hagus hagut de defensar acarnisadament la seva puresa familiar des de mitjans del segle XVIII. Igualment, per si a alg li hagus sorgit un dubte sobre la seva condici d'ari, modific els reglaments per a si mateix: ide un pla per importar noruecs a Baviera amb la finalitat de transformar, mitjanant mescles dirigides i una alimentaci adequada, la sospitosa 0raa dinrica en raa nrdica.

El precursos de les Lebensborn afirmava que era indispensable paralitzar la reproducci dels elements humans no valuosos, aix com agilitzar el contrari: "No s una qesti personal, sin que s un deure sagrat dedicat als fins ms elevats", afirm el Reichfhrer.

A partir de 1936, les llars comenaren a funcionar sota la tutela suprema de les SS. Cadascuna de les clniques comptava amb un metge al capdavant, una infermera en cap, una secretria i un administrador. Tots ells havien de ser membres de les SS o del Partit. El metge en cap de cada maternitat era el responsable absolut de l'establiment, de l'ordre i dels expedients, als quals noms ell tenia accs. El segell al peu de la correspondncia oficial de les Lebensborn tenia les sigles de l'Estat Major del Reichfhrer SS Heinrich Himmler.

L'enginyer dels camps de la mort i de les maternitats nazis mostrava una atenci especial cap als nens que havien nascut mitjanant les organitzacions en pro de la raa ria. El seu ideal consistia en qu Alemanya estigus poblada cap al 1980 per 20 milions d'alemanys nrdics. El resultat va ser molt diferent: les persones nascudes a les residncies Lebensborn mai no van destacar de manera especial ni per la seva aparena ni per la seva "conformaci orgnica ms evolucionada", sin que van portar durant tota la seva vida l'estigma social dels anomenats "nens SS".

 Himmler i l'Holocaust .
Desprs de la Nit dels Ganivets Llargs, la SS-Totenkopfverbnde organitz i administr el rgim dels camps de concentraci i, a partir de 1941, dels camps d'extermini a Polnia. Les SS, a travs del seu bra d'intelligncia (el SD) van detenir als jueus, gitanos, comunistes i totes aquelles persones amb diferncies culturals, racials, deportant-los a camps de concentraci. Himmler inaugur el primer d'aquests camps a Dachau el 22 de mar de 1933. Va ser el principal arquitecte de l'Holocaust, usant elements del misticisme i una creena fantica en la ideologia racista nazi com a justificaci de l'assassinat de milions de persones. Himmler tamb tenia plans similars pels polonesos: els intellectuals havien de ser assassinats i la resta de polonesos havien d'estudiar com a mxim el suficient per entendre els senyals de trnsit. 

Les directrius de l'extermini jueu van comenar a materialitzar-se seriosament al 1941, tot i que Hitler mai no deix registres per escrit de les seves instruccions, i aquestes noms es realitzaven de forma verbal i camuflades mitjanant eufemismes com Reinstallaci, Trasllat cap a l'est i d'altres termes amb la intenci d'amagar a tothom la magnitud del genocidi que s'estava portant a terme.

Durant la Campanya de Polnia, i un pas pel darrere de la Wehmacht, avanaven els Einsatzgruppen amb la finalitat d'eliminar tota mena de vestigi jueu, aix com tota l'elit cultural i poltica polonesa. Aquests estaven adscrits al RSHA, sota el control directe de Heydrich. Els Einsatzgruppen formats van ser 6 unitats, la tasca dels quals era capturar i liquidar els aristcrates, els lders locals, sacerdots, comerciants, mestres, metges, jueus i eslaus... tasca que van acomplir amb gran eficcia, arribant fins i tot a l'extrem de competir entre ells en la consecuci de jueus morts.

Aquesta iniciativa s'impos amb l'ajut de Heydrich i va ser l'inici del genocidi del poble jueu i eslau, per part dels batallons SS d'extermini mbils dels territoris ocupats. Aquests grups van ser sovint recolzats per la Wehrmacht, en especial pel VI Exrcit (per exemple, a la matana de Babi Yar, a Ucrana, entre d'altres successos).

Himmler tamb va fer de les SS una mquina administrativa molt efectiva. Gran part d'aquest treball executiu i organitzatiu va estar un cop ms en mans de Heydrich. Detallista fins a la sacietat, s'implicava en tots els aspectes del treball dels camps de concentraci, registrava tots els aspectes relatius a la "reinstallaci jueva". Per a les seves operacions tenia un tren privat que el desplaava a qualsevol punt del Reich, i va ser tan efectivament terrorfica la seva gesti de la soluci final, que al final de la guerra va ser considerat com "l'autor intellectual i executiu" de la mort en camps de concentraci de la mort de ms de 6 milions de jueus, apart de la mort de milers de gitanos i d'altres grups, com els testimonis de Jehov, els francmaons, esclaus, etc, amb l'ajut del Tinent coronel de les SS Adolf Eichmann.

En contrast a Hitler, Himmler inspeccion personalment els camps de concentraci. A l'agost de 1941 va presenciar l'afusellament en massa de jueus a Minsk (i es digu que s'havia desmaiat desprs que un tros de cervell d'una vctima ans a parar al seu abric; el seu ajudant, Karl Wolff, va haver de saltar per evitar que caigus). Desprs d'aix, els nazis iniciaren la recerca per trobar una manera ms rpida i efectiva per matar, recerca que culmin en l's de les cambres de gas.

Hitler orden a Himmler, mitjanant Heydrich, la reinstallaci de 3 milions d'holandesos en camps polonesos, acusats de sedici, la qual cosa significaria una marxa de la mort per a tots els holandesos. Aix caus que Himmler emmalalts d'una dolncia gstrica. No obstant aix, Himmler, aconsellat pel seu metge Felix Kersten, aconsegu postposar la iniciativa adduint que primer hauria d'augmentar els cubs a les SS per a assolir un bon resultat, petici a la que Hitler acced, i el seu estat de salut millor de cop.

 s de presoners en experiments i producci de guerra .
A Mecklenburg, Himmler cre l'Institut per a la Investigaci i l'Estudi de l'Herncia, a on es barrejava la poltica racial amb el coneixement mdic, amb plena jurisdicci sobre experiments de tipus terminal. D'aquesta entitat sorgirien noms de personalitats que infamaren la cincia de la medicina: en el perode 1939-40, a instncies de l'institut, es realitzaren assaigs d'armes qumiques (fosgens, gas mostassa) sobre presoners, sota la direcci del metge August Hirt. Un metge anomenat Ding Shuler experiment amb bales enverinades amb acnit de nitril. Tamb es van fer proves d'armes biolgiques sota la direcci del metge Claus Shilling, que usava a presoners als quals se'ls exposava a la malria, el tifus i d'altres malalties. Amb els mateixos s'assajaren tamb diversos antdots i medicaments per tal de contrarestar els seus efectes.

El doctor Edmund Knig realitz experiments amb electricitat amb presoners jueus per establir l'efecte de l'energia elctrica sobre els cervells. Les vctimes eren majoritriament dones jueves joves. Tamb, sota la seva autoritzaci, s'assajaren tcniques de recuperaci de ferides de combat: per a aix es provocaven ferides de combat als presoners i se'ls aplicaven diverses tcniques mdiques per a aconseguir mitjans d'xit de cirurgia i/o recuperaci.

A instncies del mateix Institut, autoritz i recolz l's de presoners dels camps de concentraci en experiments extrems, molts d'ells de dubtosa ndole cientfica. Grcies a aix, personatges com Josef Mengele, Edward Wirth o Sigmund Rascher, entre d'altres, van realitzar experiments infames sobre gitanos, bessons, nans, malalts i sans, per provar teories gentiques, demostrar els lmits de la capacitat humana en condicions extremes i justificar la deficincia de la raa jueva.

A ms, autoritz l's dels presoners esclaus als programes de fabricaci d'armament de l'Organitzaci Todt, a crrec del Reichminister Albert Speer, entre ells, la construcci dels camps de concentraci, ajustaments de l'ample de via als ferrocarrils de la Uni Sovitica i fbriques subterrnies, les defenses del Mur de l'Atlntic i fbriques a la regi del Ruhr, en condicions de vida infrahumana aplicant l'extermini pel treball forat.

El cas ms notable d'aquest fet en particular s la construcci de la fbrica de bombes V-2 a les muntanyes de Harz, a l'agost de 1943. Aquest lloc va ser visitat per Speer, que qued consternat per la inhumana qualitat de vida dels esclaus: aquests treballaven fins a 18 hores diries i sense eines, a ms de dormir a l'interior de l'excavaci. Speer orden la millora de les condicions de vida, la qual cosa molest en extrem a Himmler, qui intent subtilment atemptar contra la seva vida al 1944.

 La porcellana d'Allach .

La fbrica de porcellana Porzellan Manufaktur Allach va establir-se com una firma privada al 1935 a la ciutat d'Allach, prop de Munic, per al 1936 va ser adquirida per les SS. Himmler veia l'adquisici de la fbrica de porcellana fina com una manera d'establir una base per a la producci d'obres d'art que representarien, als ulls de Himmler, la veritable cultura germnica. La porcellana d'Allach va ser un dels projectes favorits de Himmler, i produ diverses figuretes (soldats, animals, etc) per completar el petit per beneficis mercat alemany de porcellana.

Es van contractar diversos artistes de primera. El programa de la fbrica incloa ms de 240 models de cermica i porcellana. A mida que la sortida de la fbrica augmentava, els nazis van traslladar-la a unes noves installacions prop del camp de concentraci de Dachau. El fet que la fbrica pogus avantatjar-se de la m d'obra esclava del camp de Dachau va ser vehementment negat pels directors de la fbrica als Judicis de Nuremberg. Inicialment pensat com un trasllat temporal, el subcamp d'Allach de Dachau segu all fins i tot desprs de qu la fbrica original de la ciutat d'Allach fos modernitzada i reobrs al 1940. La fbrica original es transform en una fbrica de cermica domstica.

Allach era un subcamp del camp de concentraci de Dachau, situat a uns 10km d'aquest. D'acord amb Marcus J. Smith, el camp d'Allach va ser dividit en 2 camps, un per 3.000 jueus i un altre per a 6.000 presoners no-jueus. Smith va ser metge de l'exrcit americ, assignat a tenir cura dels presoners desprs de l'alliberament. Segons constat, l'epidmia del tifus no arrib a Allach fins el 22 d'abril de 1945, una setmana abans de l'alliberament.

Hitler, a diferncia de Himmler, no es preocup massa per la porcellana d'Allach. Se sap que afirm: s com buscar fantasmes a l'tic. Quina cultura pot trobar-se en un pot?, davant de les preocupacions de Himmler per trobar una prova sobre els antics orgens del poble germnic. Aix tamb podria mostrar els seus autntics sentiments sobre la porcellana d'Allach.

La caiguda del III Reich port el final per a la porcellana d'Allach. Les fbriques van tancar al 1945 i mai ms van tornar a obrir.

La Julleuchter d'Allach era nica i es feia servir per regalar als oficials de les SS per celebrar el solstici d'hivern]. Posteriorment tamb es regalaria a tots els membres de les SS en la mateixa ocasi, el 21 de desembre. La Julleuchter estava decorada amb smbols pagans germnics.

 El discurs de Posen .
El 4 d'octubre de 1943 Himmler es refer explcitament a l'extermini dels jueus durant una trobada secreta de les SS al castell de Posen. All deman el recolzament en m d'obra als Gauleiters, els quals, a instncies de Martin Bormann, es resistien a cooperar amb ell. En aquesta conferncia don una allocuci histrica, en la que el Reichfhrer-SS, seguint les instruccions de Hitler, informava a les ms altes esferes civils i militars de les SS del genocidi que s'estava portant a terme contra els jueus, demanant-los mantenir en secret aquesta informaci.

Hbilment, Himmler involucr a Albert Speer en aquest tema. Se sap, a jutjar per les paraules de Himmler i pels fets posteriors, que Speer va estar present a la reuni i que, per tant, coneixia aquesta informaci, tot i que ho negus en el futur.

A continuaci apareixen extractes de la transcripci d'una gravaci que existeix del discurs:
Tamb vull fer menci a la tasca tan feixuga a la que ens enfrontem. S'ha de discutir entre nosaltres, i mai no se'n parlar en pblic. Els parlo de l'evacuaci jueva: l'extermini dels jueus. s una d'aquelles coses que es diu com si res. "Els jueus estan sent exterminats", i qualsevol membre del Partit els respondr: "Molt clar, s part dels nostres plans, estem eliminant als jueus, exterminar-los, ha!, gens de feina

 La Segona Guerra Mundial .
A l'agost de 1939, Hitler orden l'Operaci Himmler, segurament la primera operaci de la Segona Guerra Mundial a Europa.

Abans de la invasi de la Uni Sovitica al 1941, Himmler prepar als seus SS per a una guerra d'extermini contra les forces judeo-bolxevics. Himmler, sempre establint llaos entre l'Alemanya Nazi i l'Edat Mitjana, compar la invasi amb les Croades. Allist voluntaris de tot Europa, especialment d'aquells pasos nrdics que estaven racialment ms a prop dels alemanys, com els danesos, els noruecs, els suecs i els neerlandesos. Desprs de la invasi, tamb es reclutaren voluntaris ucranesos, letons, lituans i estons, atraient als no-germnics per enrolar-se en una creuada pan-europea per defensar els valors tradicionals de la vella Europa contra les "Hordes Atees Bolxevics". Es presentaren voluntaris i se'n reclutaren per milers.

Els voluntaris originaris dels territoris sovitics ocupats sovint eren policies collaboradors enrolats en massa a les Waffen SS, un cop que l'Exrcit Roig s'havia retirat. Als Estats Bltics, molts nadius es van presentar voluntaris al servei grcies a la promesa de qu acabaria la seva opressi. Quan lluitaven contra els sovitics ho feien fanticament, car no esperaven cap mena de pietat; per en canvi, tendien a rendir-se amb facilitat quan lluitaven contra els Aliats Occidentals. El reclutament de les Waffen-SS a l'Europa occidental i nrdica va ser ms escs, tot i que es crearen diverses unitats, com el contingent val comandat per Leon Degrelle, a qui Himmler volia nomenar canceller d'una Borgonya restaurada quan la guerra hagus acabat, com a un estat titella en l'rbita nazi.

Al 1942, Reinhard Heydrich, m dreta de Himmler, va ser assassinat prop de Praga desprs d'un atac portat a terme per forces especials txeques amb el recolzament de la intelligncia britnica. Himmler immediatament orden una represlia brutal, assassinant tots els homes del poble de Lidice, deportant les dones i els nens als camps de concentraci i destruint tot el poble fins els fonaments.



 Ministre de l'Interior .
Al 1943, Himmler va ser nomenat Ministre de l'Interior. A partir d'aquell moment, us aquest nou crrec per fusionar el servei civil amb l'aparell del Partit, aix com per intentar desafiar l'autoritat dels gauleiters del Partit.

Aquesta aspiraci va ser frustrada per Martin Borman, secretari de Hitler i canceller del Partit. Tamb molest al propi Hitler, car el desdeny pel servei civil tradicional formava part del pensament administratiu nazi des de la seva fundaci. Himmler ho va fer molt pitjor quan, desprs del seu nomenament com a Cap de l'Exrcit de Reserva (Ersatzheer) intent usar la seva autoritat tant en assumptes militars com policials transferint policies a les Waffen-SS.

L'Operaci Valquiria .

Quan succe l'atemptat del 20 de juliol contra Hitler, Himmler tingu una destacada participaci en la recerca i detencions dels caps i dels implicats en la conspiraci (l'anomenada Camarilla de Zozzen). Ubic rpidament la pista de Claus von Stauffenberg i dels seus cmplices, captius en aquells moments del General Fromm, tamb implicat, que els feu afusellar abans de l'arribada de Himmler per fer desaparixer els rastres de la seva traci (no obstant, Himmler, ple de suspiccies, va fer detenir-lo per considerar-lo sospits i, posteriorment, confessada la seva participaci, el va fer executar. La redada va causar la mort a ms de 5.000 persones)

Per Himmler, va ser determinant que els lders de la Intelligncia Militar Alemanya (l'Abwehr), incloent al seu cap, l'Almirall Wilhelm Canaris, estiguessin involucrats en el complot del 20 de juliol per assassinar Hitler. Aix va fer que Hitler desmantells lAbwehr i fs que el Servei de Seguretat (el SD) de Himmler fos l'nic servei d'intelligncia del Tercer Reich. Aix increment sobremanera el poder personal de Himmler.

L'eliminaci de Fromm, a ms de la sospita de Hitler cap a l'Exrcit, va preparar el terreny perqu Himmler fos nomenat successor de Fromm, una posici de la que abus per expandir les seves Waffen-SS en detriment de la ja deteriorada Wehrmacht.

Segons Peter Padfield, Himmler tenia coneixena de la conspiraci des de febrer de 1944, molt abans que aquesta es fes material en l'atemptat. Un oficial de l'Abwehr, Schmidhuber, havia sigut detingut per la Gestapo per fer transaccions illegals. Al ser interrogat, confess l'existncia d'una xarxa de conspiradors, els tentacles de la qual arribaven fins a Canaris, cap de l'Abwehr. Quan Himmler reb l'informe, aquest el retingu i don instruccions conforme no s'havia de molestar a Canaris (un altre fidel reflex de la contradictria personalitat de Himmler).

Desafortunadament per a Himmler, la investigaci revel ben aviat que diversos oficials de les SS tamb estaven involucrats en la conspiraci, incloent diversos oficials superiors, que van jugar a les mans de Bormann en la seva lluita pel poder contra les SS perqu van haver molt pocs oficials del quadre del Partit implicats. De manera encara ms important, diversos oficials superiors de les SS van comenar a conspirar contra el propi Himmler, car el veien incapa d'assolir la victria en la seva lluita contra Bormann. Entre ells estaven Ernst Kaltenbrunner, el successor de Heydrich i cap del Reichssicherheitshauptamt, i el Gruppenfhrer Heinrich Mller, cap de la Gestapo.

 Comandant en Cap al Vstula .
A finals de 1944, Himmler esdevingu Comandant en Cap del recentment format Grup d'Exrcits del Rin Superior (Heeresgruppe Oberrhein). Aquest grup d'exrcits va formar-se per combatre amb el VII Exrcit americ i el 1r Exrcit francs a la regi d'Alsacia, a travs de la riba occidental del Rin. El VII Exrcit americ estava comandat pel General Alexander Patch i el 1r Exrcit francs pel General Jean de Lattre de Tassigny.

L'1 de gener de 1945, el grup d'exrcits de Himmler llan l'Operaci Nordwind, per fer retrocedir als americans i als francesos. A finals de gener, desprs d'alguns xits inicials, Himmler va ser enviat a l'est. El 24 de gener, el Grup d'Exrcits del Rin Superior va ser desactivat desprs de passar a la defensiva. L'Operaci Vent del Nord finalitz oficialment el 25 de gener.

A tot arreu, el Heer estava fracassant en aturar a l'Ofensiva del Vstula-Oder de l'Exrcit Roig, i Hitler don a Himmler el comandament d'un altre grup d'exrcits de nova creaci, el Grup d'Exrcits Vstula (Heeresgruppe Weichsel) per aturar l'avan sovitic cap a Berln, tot i a la sorpresa del General Guderian, llavors assessor militar de Hitler. Tot i a la nulla experincia i capacitat per comandar tropes en combat de Himmler, Hitler el situ al capdavant dels exrcits del Vstula, encara que abans havia fracassar al Rin Superior. Aquest nomenament podria ser obra de Martin Borman, ansis per desacreditar al seu rival, o per la rbia encara sostinguda de Hitler cap al seu estat major general pels seus "fracassos".

Com a Comandant en Cap del Grup d'Exrcits Vstula, Himmler establ el seu centre de comandament a Schneidemhl. Va fer servir el seu tren especial Sonderzug Steiermark com a quarter general (malgrat a que noms hi havia una lnia telefnica i no hi havia cap destacament de senyals. Ben aviat es va veure el nul valor militar de Himmler, degut a que va cometre greus omissions i errors fatals; perdent tot el territori de la Prssia costanera (amb la conseqncia indirecta de l'enfonsament del Wilhelm Gustloff, el Stauven i el Goya, amb el resultat de ms de 20.000 civils i militats ofegats); per les seves ordres desacertades, la seva total ignorncia en tctica militar, com de malament es trobava en situacions en qu es requerien decisions rpides i encertades, i gravssimes omissions. Decidit a mostrat la seva determinaci, Himmler assent en un rpid contraatac urgit pel seu Estat Major General. L'operaci va decaure rpidament i Himmler dimit com a comandant de cos d'exrcit i nomen al nazi Heinz Lammerding. El seu quarter general tamb va veure's obligat a retirar-se de Falkenburg. El 30 de gener, Himmler don unes ordres draconianes: Tod und Strafe fr Pflichtvergessenheit - (mort i cstig per a tot aquell que oblidi les seves obligacions) per tal d'encoratjar les seves tropes. La situaci cada cop ms deteriorada va deixar Himmler cada cop ms sota la pressi de Hitler; estan tibant i nervis a les conferncies. A mitjans de febrer, l'ofensiva de Pomernia va ser dirigida pel General Walther Wenck, desprs d'una intensa pressi del General Heinz Guderian sobre Hitler. A inicis de mar, el quarter general de Himmler va ser mogut a l'oest de l'Oder, si b el seu grup d'exrcits encara rebia el nom del Vstula. A les conferncies amb Hitler, Himmler reclamava ms severitat cap a aquells que es retiraven.

El 13 de mar, Himmler abandon el seu comandament i, allegant estar malalt, es retir a un sanatori a Hohenlychen. Guderian el visit i recoll la seva dimissi com a Comandant en Cap del Grup d'Exrcits Vstula, que lliur a Hitler aquella mateixa nit. El dia 20, Himmler va ser substitut pel General Gotthard Heinrici. A canvi, va ser nomenat Comandant del Volksturm, procedint a reclutar nens i vells per a la defensa de Berln, armant-los amb els excedents de l'exrcit i amb Panzerfaust; i donant per assumit que el Tercer Reich queia acceleradament davant l'ofensiva sovitica.

Primer don l'orde a totes les presons i camps de concentraci, mitjanant instruccions directes de Hitler, d'executar a tots els adversaris del rgim presoners; aix com d'accelerar l'assassinat collectiu dels jueus que quedaven als camps de concentraci, abans que no fossin alliberats per l'aven aliat. Aix van morir enemics del regim nazi com l'ex-cap de l'Abwer Wilhelm Canaris o el cientfic geopoltic Albrecht Haushofer, autor intellectual de Hitler , a ms de molts d'altres.

La traci: Negociacions de pau .
A l'hivern de 1944-45, les Waffen-SS de Himmler sumaven 910.000 membres, amb les Allgemeine-SS amb prop de 2 milions de membres (al menys en el paper). No obstant aix, a inicis de 1945 Himmler ja havia perdut la fe en la victria alemanya. Se n'adon que si el regim nazi havia de sobreviure, necessitava arribar a signar la pau amb el Regne Unit i els Estats Units. Per arribar ac, contact amb el comte suec, Folke Bernadotte a Lbecj, prop de la frontera danesa, iniciant negociacions per arribar a un tractat de pau amb els Aliats. Himmler esperava que britnics i americans lluitarien contra els sovitics, al costat de les restes de la Wehrmacht.

Quan Hitler se n'assabent (mitjanant els comunicats de premsa de l'agncia Reuters), declar a Himmler com un trador. El desposse de tots els seus ttols i rangs (Reichfhrer-SS, successor d'Adolf Hitler com a Canceller del Reich, Cap de la Policia Alemanya, Comissionat del Reich de la Ciutadania alemanya, Ministre de l'Interior, Comandant Suprem del Volkssturm i Comandant Suprem de l'Exrcit Intern) el dia abans de suicidar-se. A ms, orden l'execuci com exemple de l'enlla de Himmler davant d'ell, Hermann Fegelein (que en certa manera era cunyat del propi Hitler, car estava casat amb la germana d'Eva Braun), per considerar-lo coneixedor d'aquestes maniobres secretes (encara que no est definitivament establert que realment fos aix). Tots aquests fets a les seves espatlles del qui considerava com el seu bra dret van ser el cop de grcia pel decaigut estat d'nim de Hitler. Himmler seria comdemnat a mort en absncia per Hitler.

Les negociacions de Himmler amb el Comte Bernadotte van fracassar. S'un al Groadmiral Dnitz, que llavors comandava les forces alemanyes a Pln. Dnitz es desf de Himmler, dient-li que no hi havia un lloc per ell al nou govern alemany.

Llavors, Himmler es dirig als alemanys, dirigint-se al quarter general del General Eisenhower i afirma que rendiria tota Alemanya als Aliats si a ell no se'l jutjava. Li deman a Eissenhower ser nomenat ministre de la policia al nou govern alemany de postguerra. Fins i tot va arribar a preguntar com hauria de dirigir-se a Eisenhower a la seva primera trobada al Quarter General del SHAEF, si b donant-li la salutaci nazi amb el bra alat o b encaixant les mans. Eisenhower rebutj tenir cap mena de contacte amb Himmler, i el declar un criminal de guerra. Els motius d'aquesta actitud per part de Himmler estaria basada en la influncia de Bernadotte, qui havia dit a Himmler que els Aliats mai no farien la pau amb Hitler, i que noms a ell li cabia la possibilitat d'actuar en favor d'Alemanya.

Irnicament, el lleial Heini (com era anomenat) no va ser l'nic que s'enfront als designis i a la voluntat de Hitler mentre que aquest encara vivia, car tamb Albert Speer ho va fer.

 Fugida, captura i mort .

Abandonat pels seus antics collegues i en recerca pel Aliats, Himmler vag diversos dies per Flensburg, prop de la frontera danesa, decidint finalment desaparixer d'escena. Intentant evitar ser arrestat, s'acomiad del seu metge personal Kersten, es vest com un sergent major de la Policia Militar, adoptant el nom de "Heinrich Hitzinger " (el qual havia estat afusellat un temps abans per derrotisme), s'afait el caracterstic bigoti i es pos un parxe negre a l'ull esquerre, esperant que aix podria arribar a Baviera. 

Tamb portava un joc de documents falsos que va despertar les sospites d'una unitat de soldats britnics a Bremen, car estaven molt ben endreats (la qual cosa no era gens com al capturar soldats fugitius). Himmler va ser detingut el 22 de maig pel Major Sidney Excell, donant-se a conixer poc desprs i demanant veure al general Eisenhower o, en el seu cas, amb Montgomery. Com a resposta, els soldats britnics el van maltractar verbalment, ordenant-lo que es despulls per a examinar-lo. Impactat per aquest fet, car no creia que fos la forma adequada per tractar a un ex-ministre del Reich i Reichfhrer-SS, mosseg una cpsula de cianur que portava amagada en un empast dental, mentre que se li feia una inspecci corporal, morint a l'acte. Les seves darreres paraules van ser Ich bin Heinrich Himmler! (Sc Heinrich Himmler). Els soldats que el vigilaven van fer diverses fotografies del seu cos, per a deixar constncia de la seva mort. El seu cadver va ser embolicat en una xarxa de camuflatge i enterrat en una tomba sense marcar. El lloc exacte de la seva tomba s desconegut.

D'haver sobreviscut, estava previst que fos jutjat a Nuremberg, com el principal criminal de guerra nazi. La seva dona i la seva filla van sobreviure a la guerra. Als anys posteriors, la seva filla Gudrun es dedic a recolzar diverses organitzacions de veterans de la Segona Guerra Mundial.

 Personalitat .
Per als seus propers, Himmler era un home contradictori, esquiu i morbs, carent d'humanitat bsica, i d'esperit fred i distant. Per als seus bigrafs, Himmler s el paradigma de la contradicci. Fsicament era petit, sense faccions virils, amb una fisonomia que mostrava avantpassats orientals i unes mans petites i suaus (molt allunyat de les exigncies de les SS)

Era orgulls entre els seus parells, li agradava que el fotografiessin, sobretot a prop de Hitler (a qui idolatrava i mostrava una submissi extrema). De fet, Hitler manipul la seva personalitat que el transform en un fidel executor de les instruccions respecte la qesti jueva.

Fantic de la rutina, l'ordre, el puntillisme pels detalls i la pulcritud, amb una gran capacitat per a l'organitzacii l'administraci, sent devot de la puntualitat i la burocrcia. 

Anotava al seu diari personal tots els seus successos diaris, era molt af cap al misticisme i l'esoterisme, creient ser la reencarnaci de Heinrich l'Ocellaire, fundador de l'estirp reial de Saxnia al segle X. No obstant aix, els seus amics de la infncia van declarar desprs de la guerra que el Heinrich Himmler que havien conegut no es corresponia amb el que es mostr durant el perode nazi. El Heini que recordaven era molt amable, xerraire i amb el carcter d'un bon intellectual. Albert Speer el considerava dotat d'unes grans qualitats organitzatives, molt reflexiu (dubitatiu) abans de prendre una determinaci, per amb el carcter d'un mestre d'escola mig boig.

Les seves creences paganes, basades en reminiscncies hindus, tenien un fidel reflex a les SS, les quals, durant les nits dels solticis i els equinocis portaven a terme rituals mgics neopagans abocant pel domini del mn per la raa ria.

Himmler trob la possibilitat de poder acomplir el seu somni de "ser alg" al enrolar-se al Partit Nazi, car tant Rhm com Hitler van apreciar la seva fiabilitat i les seves dots administratius. Aquesta actitud de Himmler de demostrat la ms absoluta fidelitat contrastaria completament amb les seves accions posteriors, al trair posteriorment a uns caps als quals havia mostrat la ms absoluta servitud. 

Un dels aspectes que ms contrasta amb la personalitat de Himmler s que odiava la cacera d'animals i aus, aix com les curses de braus, pretenent que aquests animals tenien dret a viure (una actitud completament inconsistent del responsable executiu d'un dels majors genocidis de la histria).

Jo, particularment, no trobo cap mena de plaer en fer miques aquests pobres animalons. Mai no m'hagus unit a aquella partida de caa si el Fhrer no m'ho hagus ordenat expressament...

Himmler tenia una afinitat especial pels metges, i potser la nica persona a qui consider un amic va ser el doctor Flix Kersten. Kersten, a les seves memries, declar a les seves memries la total submissi de Himmler capa Hitler, i que part dels seus dolors estomacals venia directament relacionats amb l'estat d'nim de Hitler cap a ell.

Per un altre costat, Himmler podia manifestar-se molt sociable i afable en reunions socials, molt cavallers amb les dames, tot i que aquell dia pogus haver vist una demostraci a les cambres de gas o qualsevol altre mtode d'extermini.

A mesura que es desenvolupaven els successos des de la Campanya de Polnia i posteriors, els seus subalterns Rudolf Brandt, Karl Wolff i el seu metge  Flix Kersten van testimoniar que Himmler era incapa de prendre decisions per si mateix en escenaris ambigus, que se sumia en un mutisme insoldable, i que quan expirava el termini per prendre la decisi, s'apropava a Hitler per saber qu en pensava; per no era aix quan els elements de criteri eren massa evidents, com el tractament a un desertor, a un presoner de guerra o sobre una poblaci jueva, sobre les que aplicava les decisions ms radicals que estiguessin a les seves mans, car aquestes decisions ja estaven prviament preses per Hitler.

Quan Hitler l'anomen comandant de les forces del Vstula, demostr una escasa experincia ni coneixement militar (com es demostr durant el setge de Berln); els seus errors i omissions van costar milers de vides alemanyes. Durant les reunions de coordinaci feia servir terminologia militar com "reagrupament", "cobrir els flancs", "retirada programada", tot i que no tenia cap mena de domini sobre la situaci que tenia entre mans.

Himmler mantenia a Berghof la seva casa de muntanya, al capdavant de la qual estava la seva amant, Hedwig Potthast, mare de dues filles seves, i una collecci especial de mobles fets amb restes humanes. Les cadires eren l'os de la pelvis, i les potes eren fmurs originaris de cames humanes amb el seu peu incls. La taula, feta amb potes de la mateixa manufactura, tenia una coberta feta de cuir hum fet amb pell de l'esquena. Tot aquest mobiliari va ser fet per a ell al camp de concentraci de Dachau.

La seva filla Gudrum, avui Gudrun Burwitz, s fundadora de l'associaci Stille Hilfe (Ajut en Silenci), que ajuda als veterans de les SS.

 Condecoracions .
 Insgnia d'Or del NSDAP ;
 Orde de Sang  ;
 Insgnia d'or de les HJ amb fulles de roure;
 Insgnia de membre del NSDAP afiliat abans del 30 de gener de 1933 ;
 Insgnia combinada de Pilot-Observador de la Luftwaffe d'Or i Diamants;
 Medalla del Gau de Ehrenzeichen ;
 Medalla dels 25 anys de Servei al NSDAP;
 Medalla dels Jocs Olmpics Alemanys de 1a classe;
 Insgnia Esportiva del DRL en bronze;
 Insgnia Esportiva de les SA;
 Medalla del 13 de mar de 1938;
 Medalla de l'1 d'octubre de 1938 amb la barra del Castell de Praga ;
 Medalla del Retorn del Distrite del Memel  ;
 Medalla del Mur Occidental;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde de San Maurici i San Lltzer (Italia) ;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde de la Corona de Itlia;
 Gran Creu amb Espases de l'Orde de la Rosa Blanca (Finlndia) ;
 Gran Cruz amb Espases de l'Orde de la Creu de la Llibertat (Finlndia) ;
 Gran Creu de l'Orde del Prncip Pribina (Eslovquia) ;
 Gran Creu de l'Orde del Jou i las Fletxes (Espanya) ;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36449" title="Narbona Oest" nonfiltered="4081" processed="4062" dbindex="14244">
El cant de Narbona Oest (en francs Narbonne Ouest) s una subdivisi del districte de Narbona, al departament de l'Aude, dins la regi del Llenguadoc-Rossell. 

Formen part del cant les viles segents (s'indica en primer lloc el nom occit i, entre parntesis, el nom oficial francs): 
Bisanet (Bizanet);
Canet ;
Marcorinhan (Marcorignan);
Montredon (Montredon-des-Corbires);
Mossan (Moussan);
Nevian (Nvian);
Raissac d'Aude (Raissac-d'Aude);
Viladanha (Villedaigne);
part de la ciutat de Narbona (Narbonne);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36450" title="Narbona Est" nonfiltered="4082" processed="4063" dbindex="14245">
Narbona Est (en francs Narbonne Est) s un cant del districte de Narbona, al departament de l'Aude, dins la regi de Llenguadoc-Rossell, a Frana. Est format principalment per la ciutat de Narbona.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36451" title="Narbona Sud" nonfiltered="4083" processed="4064" dbindex="14246">
Narbona Sud (en francs Narbonne Sud) s un cant del districte de Narbona, al departament de l'Aude, dins la regi de Llenguadoc-Rossell, a Frana. Est format per la vila de Bajas (en francs, Bages). Est creuat per l'autopista coneguda per La Llenguadociana. Arriba fins l'estany de Sijan (en francs, Sigean).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36454" title="Palau Vell de Narbona" nonfiltered="4084" processed="4065" dbindex="14247">


El Palau Vell de Narbona s el palau dels arquebisbes. Est situat a la zona de la ciutat de Narbona coneguda per La Madeleine. Queda superat per l'antiga catedral dita de Teodard (arquebisbe del 885 al 893) i el campanar de la catedral actual. L antiga catedral va ser desplaada amb el temps i les estructures carolngies foren substitudes per construccions d arquitectura romnica. El Palau va ser edificat al costat de la catedral de Teodard (abans esglsia) i inicialment fou un conjunt de construccions modestes per esdevenir amb el temps un gran palau amb arquitectura romnica i renaixentista. La torre de la Magdalena fou una edificaci de defensa construda el segle XIII i que protegia la capella de Santa Magdalena, edificada per l'arquitecte Pere de Montbrun (1272-1286)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36456" title="Via Domcia" nonfiltered="4085" processed="4066" dbindex="14248">


La Via Domcia (en llat Via Domitia) fou una via romana que enllaava Itlia i Hispnia.

Fou construda el 120 aC pel procnsol Gneu Domici Enobarb, dos anys abans de la fundaci de Narbo Martius (Narbona). A Narbona, la Via Domcia es trobava amb la Via Aquitana, que des d'all comunicava la costa mediterrnia amb l'atlntica del sud de la Gllia. Travessava la ciutat pel frum, i en queden restes just davant del Palau Vell de Narbona (per la banda de la porta de Gil Aicelin), que es van descobrir el 7 de febrer de 1997.

Des de Ruscino cap al S es dividia en dos per anar a enllaar amb la Via Augusta a la serra de l'Albera: un cam d'adreava cap a la costa, prenent l'antiga ruta de la Via Herclia, i passava vora mar fins a l'actual punt fronterer entre Cervera i Portbou; l'altre cam anava per l'interior, per les fortaleses de les Cluses, fins a trobar la Via Augusta al coll de Panissars.

Galeria d'imatges.


Vegeu tamb.
Via romana;

Enllaos externs.

Via Domitia Stabulum;
Les voies romaines en Meditrrane;
Via Domitia: la voie romaine en Haute-Provence ;
Traces of the Via Domitia ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36457" title="Narbo Martius" nonfiltered="4086" processed="4067" dbindex="14249">
Narbo Martius fou una ciutat de la Gllia, capital de la Provncia, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gllia Narbonense.  Era a la vora de l' Atax (Aude).

Ptolemeu l'esmenta com a ciutat dels volques tectsages amb el nom de Narbo Colonia, mentre que Estrab la colloca al territori dels volques arecmics dels quals diu que la capital era Nemausus. Els mes probable es que Estrab tingus ra ja que la ciutat principal dels tectsages era Tolosa. Mela diu que era una colnia dels ataxins i decumans.

La colnia de Narbo es va establir el 118 aC durant el consolat de Q. Marcius Rex i  M. Porcius Cato; fou fundada per L. Licinius Crassus. El nom de Martius que li fou donat t un origen desconegut i el suggeriment de qu fou per la Legio Martia xoca en qu segurament aquesta no fou formada fins el temps d'August per lo que es mes probable que derivi del nom del cnsol Marcius Rex. Fou el segon establiment rom desprs de Aquae Sextiae.

A la revolta gala del 52 aC, Narbo fou assetjada per Lucterius per Csar va acudir en el seu ajut. Nous colons es van establir a la ciutat en temps de Csar. Una part de la legi X Decumana s'hi va establir, i la ciutat es va dir per un temps Decumanorum Colonia. Tamb se l'esmenta algun temps com Julia Paterna. El seu creixement va provocar la decadncia de Masslia.

No queda cap resta romana a la moderna ciutat, que es diu Narbona, excepte al museu local.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36459" title="Palau dels Arquebisbes de Narbona" nonfiltered="4087" processed="4068" dbindex="14250">



El Palau dels Arquebisbes de Narbona s un conjunt monumental format pel Palau Vell, les torres de la Magdalena i Sant Maral, el Palau Nou i la Catedral de Sant Just i Sant Pastor. Formen un complex arquitectnic excepcional, amb mostres d arquitectura carolngia, romnica, gtica i renaixentista.

Vistos des de la plaa de l'ajuntament (place de l'Hotel de la Ville), de dreta a esquerra se situen: 
La catedral.
El Palau Vell (d'poca romnica).
La torre de Sant Maral, del segle XIV. L entrada de la torre t una ncora que simbolitza els drets feudals de l'arquebisbe sobre la navegaci al litoral. ;
Ea torre de la Magdalena, lligada per un arc amb la de Sant Maral.
El Palau Nou, d'poca gtica, que queda darrera de l'Ajuntament. ;
La Casa de la Vila o Ajuntament, construt entre 1846 i 1852 per Eugne Viollet-le-Duc, en estil trobadoresc.
La torre de Gil Aicelin, anomenada aix pel bisbe que la va construir amb la intenci d'afirmar el poder episcopal davant dels vescomtes de Narbona, installats a l'altre costat de la plaa. La torre t una altura de 40 metres i fou edificada entre 1290 i 1311 sobre les restes de la muralla romana. ;

Dins el conjunt hi ha installat el Museu Arqueolgic de Narbona (al Palau Vell) i el Museu d'Art i Histria de Narbona (al Palau Nou). El conjunt va esdevenir b nacional amb la Revoluci i va ser comprat per la vila als arquebisbes el 1840.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36461" title="Museu Arqueolgic de Narbona" nonfiltered="4088" processed="4069" dbindex="14251">



El Museu Arqueolgic de Narbona es troba dins el conjunt del Palau dels Arquebisbes, a la ciutat de Narbona.

A l'entrada hi ha una reproducci de la lloba romana. Al primer pis hi ha referncies de la civilitzaci romana i tres sales dedicades als documents i les restes descoberts a les excavacions, especialment al prtic del Clos de la Llombarda (barri nord de la vila vella). Unes seccions sn destinades a les tcniques d excavaci i restauraci, i una altra sala a l'arquitectura civil romana, amb decoracions, pintures i mosaics, tots ells restaurats a Narbona pel grup de Recerques Arqueolgiques del Narbons. S accedeix pel Museu a la capella de la Magdalena. Desprs se segueix cap a unes sales destinades a lpides  entre les quals un senyal de la via Domiciana que s la inscripci en llat ms antiga de Frana , inscripcions relatives al culte imperial, l'esttua d'un sil ebri, el sarcfag dels amors venjatius, esteles funerries, sarcfags paleocristians, restes de la catedral primitiva (del segle V) aixecada pel bisbe Rstic, i molts altres objectes (joies, utensilis, vidres, ossos, cermiques, monedes i una ncora romana amb cadena de plom en molt bon estat que es va trobar al port nutic el 1990). Tamb hi ha una mostra de troballes de la prehistria, neoltic i edats del bronze i del ferro, procedents de les coves de la rodalia, especialment de Bisa i la Clapa.

Enllaos externs.
 Informaci al lloc web de l'ajuntament de Narbona ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36463" title="Vilaine" nonfiltered="4089" processed="4070" dbindex="14252">
El Vilaine (en bret Gwilen) s un riu de Bretanya, al nord-oest de Frana. Neix al departament de Mayenne (53) i desguassa a l'oce Atlntic a Trhiguier, al departament d'Ar Mor-Bihan o Morbihan (56). Fa 225 km de llargada.  


El riu recorre 4 departaments (Mayenne, Ille i Vilaine, Loira Atlntic i Ar Mor-Bihan) i passa, entre d'altres, per les ciutats de Rennes, Vitr, Redon i La Roche-Bernard. 


Els principals afluents sn l'Ille, el Vaunoise, el Seiche, l'Oust i l'Isaac.


El Vilaine enllaa amb el riu Rance a travs del riu Ille i del canal Ille i Rance, cosa que permet la comunicaci entre el canal de la Mnega i l'Atlntic. Actualment el canal s usat, fonamentalmet, per vaixells turstics.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36468" title="Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona)" nonfiltered="4090" processed="4071" dbindex="14253">



La Catedral de Sant Just i Sant Pastor s una catedral de Frana, a la ciutat de Narbona, dins el conjunt monumental del Palau dels Arquebisbes de Narbona.

Histria.
Es va iniciar el 1272 i les obres van durar fins el 1332.  Com que per seguir-les hagus calgut demolir una part de les muralles romanes, els consols de la vila s'hi van oposar i va originar-se un plet entre el captol i els cnsols. El 1355 el prncep Negre es va presentar davant la ciutat i la muralla va demostrar ser una bona defensa, per la qual cosa ja no es va tornar a parlar d enderrocar-la. El claustre es va construir entre el 1354 i mitjans del segle XV. El 1708 l'arquebisbe Charles Le Goux de la Berchre va voler continuar les obres en un estil gtic adaptat al gust clssic de l'poca i fou l'origen d uns curiosos edificis que es troben al costat oest, la construcci dels quals es va abandonar el 1722. El 1840 Eugne Viollet-le-Duc va voler donar faana a l'edifici per no ho va portar a terme.



Descripci.
El projecte fou obra del mestre d obres Joan Descamps, autor tamb de les catedrals de Clermont-Ferrand i Llemotges, tot i que alguns historiadors manifesten dubtes que es tracti del mateix. La catedral s principalment d estil gtic, per amb algunes torres que li donen un aspecte de fortificaci i que no sn pas decoratives ja que efectivament el conjunt fou part activa a la defensa de la ciutat.

El cor, que s la part que es va arribar a construir, t tres naus, essent la central fora ms alta. Entre els contraforts es disposen capelles laterals: cinc de radials al deambulatori i quatre a cada costat. La capella central, dedicada a santa Maria de Betlem, t un gran retaule gtic de pedra policromada, que havia estat ocult sota una capa d'estuc fins el 1981. Algunes finestres conserven els vitralls originals del segle XIV, concretament les de les capelles de l'absis i algunes de les finestres altes de la nau central.


Des del claustre s arriba per un corredor a la sala del gran orgue, obra de l'artes Moucherel el 1741. A la sortida les parets verticals s aixequen 40 metres i tenen un aspecte impressionant. Hi ha les restes de la tomba de marbre de Felip III de Frana (Felip l'Hardi), destruda el 1793. El mobiliari s clssic. L'altar principal, amb baldaqu, s de marbre de Caunes i bronze daurat, i va ser donaci del Cardenal de Bonzi, arquebisbe de 1673 a 1703, havent estat construt seguint el model de Hardouin-Mansart. Les sales del captol sn de l'poca de Llus XVI.

A l'esquerra del altar principal hi ha una torre, dita del tresor, i les capelles; en aquesta zona hi ha la tomba del cavaller de la Borde (del temps d'Enric IV de Frana) i les tombes cadafals d arquebisbes (especialment las del cardenal Brionnet i el cardenal La Jugie). La capella absidal t una bonica esttua de la Verge en alabastre feta el 1400. A la capella de Sant Miquel hi ha la porta que dna a la sala capitular o Capella de l'anunciaci, del segle XV. Damunt de la sala hi ha l'anomenat tresor de la catedral, que cont entre molts altres objectes de culte, la tapisseria de La Creaci del mon feta el segle XV pels artesans de Brusselles, la placa de marfil amb escenes evangliques (feta al segle X), manuscrits , un cofre reliquiari, objectes d orfebreria religiosa i en particular la capella de Monsenyor Dillon, darrer arquebisbe. A l'esglsia mateixa hi ha tapissos de Gobelins i Aubusson, l'esttua de Notre Dame du Pont, i el grup policromat La Missa a la Tomba (del segle XVI).

Per una porta del claustre s arriba a un jard amb una bona vista sobre la part oest de la catedral i el Palau dels Arquebisbes de Narbona. Es veuen les dues torres rodones entre les quals l'ala del Snode, principal edifici del Palau Nou de Narbona. Des del claustre tamb s arriba pel passatge de l'ancora a la Sala del pilar, del segle XIV, aix anomenada perqu la volta que la cobreix se sost sobre un gran pilar central, i que conte una gran collecci d escultures medievals, inscripcions i baixos relleus, amb algunes esttues incls del perode visigot i fins al segle XV. Tamb hi ha la tomba de vescomtessa Algaieta (1273), amb una esttua.

Altar principal.

L altar principal , amb baldaqu, es de marbre de Caunes i bronze daurat, i va ser donaci del Cardenal de Bonzi, arquebisbe de Narbona del 1673 al 1703, havent estat construt seguint el model dibuixat per Hardouin-Mansart.

El claustre.
El claustre s al costat sud de la catedral, on hi havia hagut la catedral preromnica. Est adossat a les muralles del segle V i comunicat amb el palau episcopal. Els quatre corredors, fora homogenis, tenen grans arcades, amb els contraforts guarnits amb curioses grgoles i pinacles flamgers.



Galeria d'imatges.



Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36480" title="Monitor" nonfiltered="4091" processed="4072" dbindex="14254">

En informtica, s'anomena monitor a una de les parts de l'ordinador;
En electroacstica, s'anomena monitor a l'altaveu que utilitzen els msics per sentir-se entre ells.
En educaci, s'anomena monitor a la persona que efectua una educaci en el lleure (inclou les accepcions referent al monitor d'esports).
En bellicisme, s'anomena monitor a un tipus de vaixell de guerra.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36483" title="Palau Nou de Narbona" nonfiltered="4092" processed="4073" dbindex="14255">


El Palau Nou de Narbona s la part nova del conjunt monumental de Narbona, a Frana, format pel Palau dels Arquebisbes de Narbona i la Catedral de Sant Just i Sant Pastor.

El Palau se situa a la dreta del passatge del ancora, obrint-se una porta que domina l'accs a la zona del Palau Nou. La torrassa de Gil Aicelin, prop de la porta del mateix nom, va ser edificat per afirmar l'autoritat del arquebisbe sobre els vescomtes que tenien la residencia just al front, per supervisar el pont i el port. Te 162 escalons i terrassa a la part superior amb un panorama esplndid. Hi ha una sala dita del tresor amb escultures medievals. Al costat hi ha l'edifici del Snode, del segle XIV, construt per engrandir el Palau. A la part nord de la torrassa hi ha la torre de Sant Marcial. Unes obres dels segles XVII i XVIII van modificar-ne l'aspecte i es van construir faanes clssiques; i a ms el 1846 Eugne Viollet-le-Duc va aixecar l'ala est, que correspon a part de l'hotel de la vila (Ajuntament).

A la part baixa est la sala dels consols, amb una srie de pilars, dedicada als antics consols de la vila, amb diversos elements relatius a aquestos. Per una escala edificada el 1628 es passa a la zona de palau. La sala dels snodes era on l'arquebisbe feia les recepcions i on es van fer moltes reunions dels Estats generals del Llenguadoc, assemblea provincial d abans de la revoluci que cada any es reunia en una vila diferent de la provncia. Inicialment era de doble altura que en l'actualitat. Els arcs es van construir al segle XVII per permetre la construcci d un pis suplementari. A les paret hi ha quatre tapisseries d'Aubusson del segle XVII sobre l'historia bblica d'Esther. Avui s utilitza com a sala de concerts i per recepcions ofertes per la ciutat, aix com per les reunions publiques del consell municipal. A la segona planta hi ha els apartaments del arquebisbe avui dia convertits en el Museu d'Art i Histria de Narbona






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36485" title="Museu d'Art i Histria de Narbona" nonfiltered="4093" processed="4074" dbindex="14256">



El Museu d Art i Histria de Narbona s un important museu d aquesta ciutat de Frana, al departament de l'Aude, que ocupa algunes de les sales del Palau dels Arquebisbes de Narbona. Cont molts elements aportats pels arquebisbes sobretot al segle XVII i al XVIII i colleccions artstiques importants que es van reunir aqu des del 1835. La Sala dels Gurdies o de les Audincies amb una xemeneia monumental, la Cambra del rei, on van passar algun cop diversos sobirans, entre altres Llus XIII de Frana durant el setge de Perpiny i la conjuraci del 5 de mar, i la sala menjador, obra principalment de l'arquebisbe Monsenyor Dillon (1763-1791) sn les sales principals. En quant a pintura cal esmentar retrats de les escoles francesa del segles XVII i XVIII (Van der Meulen, Mignard, Rigaud, Greuze, Nattier i David), de l'escola flamenca (Brueghel i Pickenoy), de l'escola italiana (Tintoretto i Guerchin) i de l'escola espanyola (Ribera). En escultura el bust de Llus XIV de Frana, de Coysevox. Tamb hi ha una esplndida collecci de cermiques decorades, pots de farmcia i altres objectes.

Enllaos externs.
 Informaci a amisdesmusees-narbonne.org ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36488" title="Canal 9" nonfiltered="4094" processed="4075" dbindex="14257">

Canal 9 s el primer canal de Televisi Valenciana (TVV), pertanyent al grup Rdio Televisi Valenciana (RTVV). Va comenar les seues emissions en proves el dissabte 2 de setembre de 1989 de la m de Xelo Miralles. En l'actualitat t una audincia d'un 10 per cent de share.
La seua programaci s'emet en valenci i castell, ats que no es doblen pellcules i sries a la primera llengua.

Histria.
Projectes i inicis.
L'Estatut de la Comunitat valenciana possibilita la creaci d'uns mitjans de comunicaci socials destinats a fomentar la intercomunicaci entre valencians i a potenciar la seua identitat cultural i lingstica.

El mes de juliol de 1984, les Corts aprovaren la llei de Creaci de Radiotelevisi Valenciana, instrument necessari per a dur a la prctica un dels projectes ms compartits i esperats pels diversos sectors socials i poltics del Pas Valenci.

El 10 de mar de 1987 es van iniciar les obres d'infraestructura del Centre de Producci de Programes de Televisi Valenciana, ubicat a Burjassot, als voltants de la ciutat de Valncia, aix com les installacions de Rdio Autonomia Valenciana.

El mes de mar de 1988 es va constituir el Consell d'Administraci de RTVV. El Consell est format per onze membres designats, segons la Llei de Creaci de l'Ens, per les Corts Valencianes, i la durada del seu mandat coincidix amb la de la legislatura corresponent.

Vers l'abril del mateix any, el Consell d'Administraci va proposar al Consell de la Generalitat Valenciana el nomenament del primer Director General de l'Ens.



Xelo Miralles va ser la primera cara que va aparixer a Canal 9 el dia 2 de setembre del 1989. L'inici de les emissions experimentals va ser una prova de foc a causa de les fortes inundacions ocasionades per la gota freda que va patir una gran part del Pas Valenci en aquell moment. Les emissions regulars es varen iniciar la diada del 9 d'Octubre del mateix any, de la m de Diego Braguinsky, amb estes paraules: "Hola, bon dia. Hui, 9 d'Octubre, comencen les emissions regulars de Canal 9 Televisi Valenciana".

Conflictes ACPV i Generalitat Valenciana.
TV3 va ser el tercer canal de televisi al Pas Valenci fins l'any 1989 per Acci Cultural del Pas Valenci (ACPV), responsable de la xarxa que repetix el senyal, va cometre l'error d'ocupar els canals que el Pla radioelctric nacional tenia reservats per a l'emissi de Canal 9. Quan el setembre de 1989 va comenar l'emissi de Canal 9, la situaci era que ACPV estava ocupant-ne les freqncies amb el senyal de TV3. Immediatament va sorgir el conflicte. Canal 9 va comenar a emetre per les mateixes freqncies que estaven emetent els emissors d'Acci Cultural del Pas Valenci.

El resultat era que no es podia vore ni una televisi ni l'altra. ACPV es resistia a apagar els seus emissors i Televisi Valenciana pretenia, en vespres de les eleccions,aconseguir una audincia televisiva del 95% a causa de l'antenitzaci (adaptaci de les antenes comunitries) ja realitzada a mitjan dels anys 80 pels espectadors valencians per a vore TV3, la qual cosa permetria Canal 9 d'arribar des del primer moment a prcticament el 95% de la poblaci. El pols entre la Generalitat Valenciana i ACPV es va mantindre durant diversos dies.

La Generalitat Valenciana, amb el President Joan Lerma (PSPV), i amb el suport del ministre Barrionuevo, van aconseguir en pocs dies i en vespres de les eleccions autonmiques valencianes, una ordre judicial per al tancament dels repetidors de TV3, sobre la base que estaven ocupant una freqncia que tenia assignada RTVV. La Gurdia Civil va executar l'ordre judicial i va precintar els emissors de TV3 d'ACPV. En poques hores Canal 9 havia aconseguit una antenitzaci i quota d'audincia potencial d'un 95%.

 Manipulaci i censura en la televisi pblica valenciana .

El Tribunal Constitucional haur de pronunciar-se sobre la manipulaci informativa de Canal 9. Els socialistes van anunciar en febrer de 2008 que recorreran a l Alt Tribunal, farts de la constant manipulaci.

La gota que ha satisfet la pacincia del PSPV-PSOE ha estat l emissi d'un programa de Parlem clar. La periodista que modera aquest programa de debats de la televisi pblica valenciana, Manu Ros, no va tenir cap empatx a sentenciar que  la tnica de la campanya electoral s una oposici que enarbora proposades de govern i un Govern que es dedica a demolir-les amb arguments propis d una oposici sense idees . En la seva presentaci la periodista va anunciar els tres temes de debat del programa: la proposta del PP sobre immigraci, que  pel que sembla cala profund en la societat espanyola  i  ha crispat al Govern socialista ; la illegalitzaci dels partits bascos ANV i PCTV malgrat que el Govern socialista no ha impedit  dintre del termini i en la forma escaient  la  presncia de collaboradors de terroristes en les institucions ; i el vdeo de  els artistes de la cella  en suport a Zapatero que  han fet seva l estratgia de llanar-se a degollament del Partit Popular . El vdeo est penjat al You Tube.

 Exemples de manipulaci en els informatius de Canal 9 .

Lluna acusa a Camps de convertir TVV en una agncia de publicitat. El portaveu parlamentari, ngel Lluna, i la diputada Nuria Esp, van anunciar que durant la manipulaci informativa de Canal 9 davant la Sndic de Greuges i el Tribunal Constitucional i, si fos necessari, davant el Tribunal Europeu.  Assistim a la manipulaci i al segrest de l opini pblica, a un cop d estat permanent , va dir Lluna, qui va responsabilitzar al president de la Generalitat, Francisco Camps, de convertir Canal 9 en el seu prpia  agncia de publicitat  endeutant a tots els valencians en ms de 1.200 milions d euros. La diputada socialista Nuria Esp va manifestar:  Ja sabem que Canal 9 no s transparent, que hi ha una utilitzaci partidista, per anem a arribar fins a on s hagi d arribar .  Televisi Valenciana est incomplint preceptes bsics de la Constituci , va dir Esp, que va animar a Manu Ros a presentar-se en les llistes electorals del PP i a deixar d exercir de portaveu popular en la televisi pblica.

Tant el PP com la prpia direcci de Canal 9 van decidir donar la callada per resposta i fer odes sordes a les crtiques socialistes, que van voler posar sota el focus els continguts de Televisi Valenciana.  No es pot abordar la campanya electoral sense dir gens d aquesta vulneraci de drets fonamentals , va reblar el portaveu parlamentari socialista ngel Lluna. La relaci d exemples en els quals s ha vulnerat la imparcialitat que hauria de garantir la televisi pblica s sagnant, segons els socialistes, que recalquen que els criteris utilitzats habitualment en els informatius de Canal 9 coincideixen amb l argumentari del PP i del Consell. En aquesta estratgia, Canal 9 recorre, segons el PSPV, a distintes tcniques: l ocultaci d imatges i opinions rellevants; la creaci de polmiques artificials (seguretat ciutadana); el falsejament de la informaci; la intoxicaci informativa; la reiteraci de missatges (sequera), i la manipulaci en el repartiment dels temps de les opinions.

Sistemes d'emissi de Canal 9.
Televisi analgica terrestre.
Canal 9 emet per UHF en sistema analgic per a tot el Pas Valenci , part de Catalunya , les Illes Balears i algunes zones de Mrcia i Castella-La Manxa (sense confirmar la seua recepci analgica a l'Arag)

Televisi digital terrestre.
Les emissions digitals terrestres (TDT) es poden rebre gaireb a totes les comarques valencianes i a partir de l'11 d'agost de 2008 les emissions de Canal 9 per TDT es reben tamb al Principat de Catalunya en el procs de reciprocitat de les senyals de TVV i TVC. Emet els dos canals (Canal 9 i Punt Dos) pel multiplex digital del C58 UHF amb servici de teletext, subttols i dos pistes d'udio (original i V.O) El multiplex del C53 UHF, ocupat en estos moments per una carta d'ajust amb to (canal etiquetat com a GV-998) tamb pertany a RTVV. Es tracta d'una reserva de canal que s'ha fet per si Madrid concedix a Televisi Valenciana un segon multiplex digital per a emetre per ell nous canals temtics. El desplegament de la cobertura de la senyal digital terrestre va ser gradual fins completar-se entre els anys 2007 i 2008.

Televisi per cable.
Cal destacar tamb que les emissions de Canal 9 es poden seguir tamb a l'oferta de televisi per cable d'ONO i altres empreses.

Televisi digital per satllit.
Aix mateix Canal 9 emet una part dels seus programes juntament amb els de Punt Dos per satllit , amb el canal TVVi. Esta cadena es pot sintonitzar si s'est abonat a Digital+ o b s'hi pot accedir de manera lliure amb qualsevol receptor digital preparat per a rebre canals que emeten per satllit, ja que el seu senyal no es codifica. Els satllits i les freqncies per les quals emet TVVi sn les segents:

-Astra 2C : Transponder 56  Freqncia 10818  Polaritzaci Vertical
SR 22000  FEC 5/6  SID 29954  Pid Video 169  Pid udio 116

-Hispasat 1C : Transponder 52  Freqncia 11931  Polaritzaci Vertical
SR 27500  FEC 3/4  SID 92  Pid Video 166  Pid udio 104

La cobertura d'estos satllits abraa una gran part d'Europa i zones properes com el nord de l'frica.

Internet.
Per acabar, apuntar que l'emissi d'este canal (TVVi) es pot sintonitzar des de qualsevol part del mn mitjanant internet a la pgina oficial de l'ens pblic www.rtvv.es

 Programes antics .

 El show de Joan Monlen - Mtic programa de varietats (presentat per Joan Monlen);
 Paco, Paco, Paco - Concurs (presentat per Paco Nadal);
 Tal com show - Programa d'espectacles amb actuacions musicals;
 Grafiti - Espai musical (presentat per Ramon Palomar);
 Elles i ells - Concurs;
 Amor a primera vista - Concurs (presentat per Diego Braguinsky i Rosana Pastor);
 Carta Blanca - Debat (presentat per Josep Ramon Lluch);
 De bat a bat - Debat;
 Dossiers - Programa de reportatges;
 Benifotrem - Primera srie de producci prpia de TVV;
 L'esfera de la cultura - Programa cultural (presentat per Salvador Caudeli);
 Nit de misteri - Programa sobre parapsicologia;
 Enamorats - Programa d'entreteniment (presentat per Diego Braguinsky i Rosana Pastor);
 Entre setmana - Magazine d'entreteniment (presentat per Juanjo Prats i Gemma Juan);
 Crnica amarga - Programa dedicat a la crnica negra ;
 Tot per l'audincia - Programa d'entreteniment (presentat per Diego Braguinsky);
 Mira qui parla - Programa d'entrevistes i entreteniment (presentat per ngel Martnez);
 Te'n recordes? - Programa de crnica sentimental (presentat per Ins Ballester);
 Si l'encerte l'endevine - Concurs al voltant de la llengua (presentat per Ximo Rovira);
 A flor de pell - Telenovella;
 Herncia de sang - Telenovella;
 A flor de pell - Telenovella;
 Colp d'ull - Programa cultural (presentat per Maria Josep Poquet);

 Programes actuals .

 L'Alqueria Blanca - Srie;
 Socarrats - Programa dsketchs;
 Minut a minut - Programa esportiu;
 Singles - Srie;
 Babal - Infantil;
 El Pic - Musical;
 Parlem clar - Tertlia;
 Mat, Mat - Magazine;
 En connexi - Informatiu;
 Hora de salut - Programa de salut;
 En exclusiva - Entrevistes;

 Enllaos externs .
 Canal 9;
 Web que denuncia la manipulaci de RTVV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36490" title="Teatre de Narbona" nonfiltered="4095" processed="4076" dbindex="14258">

El Teatre de Narbona s un edifici de la ciutat de Narbona a Frana que fou inaugurat el 1994.

T dos sales, una de 900 espectadors i un altra de 276. T a ms una sala de repetici per que les companyies invitades puguin preparar les seves actuacions. Acull congressos, assemblees, colloquis i d'altres manifestacions, i s tot un centre cultural de la ciutat.

Aquest equipament va ser la culminaci d una antiga petici de la ciutat, i un objectiu notable per una ciutat de menys de cinquanta mil habitants.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36491" title="Ille" nonfiltered="4096" processed="4077" dbindex="14259">
L'Ille (en bret Ill) s un riu de Bretanya, al nord-oest de Frana que desguassa al riu Vilaine a la ciutat de Rennes. 

s un riu petit, noms fa 45 km, i s ms conegut perqu dna nom, juntament amb el Vilaine, al departament d'Ille i Vilaine (35). 

L'Ille enllaa amb el riu Rance (canal d'Ille i Rance) i permet la navegaci entre el canal de la Mnega i l'oce Atlntic, passant per Rennes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36493" title="Canal de la Robina" nonfiltered="4097" processed="4078" dbindex="14260">

El canal de la Robina (en francs Canal de la Robine) s una derivaci del canal del Migdia que fou construt del 1667 al 1681. El canal enllaa el canal del Migdia amb la Mediterrnia i travessa la ciutat de Narbona pel centre. All, el pont dels Mercants s'ha convertit en un carrer de vianants ple de botigues, que passa per sota d'una arcada del pont rom, l'nica que en resta, pont que formava part de la Via Domcia.

Al costat del canal s'han creat espais verds i equipaments i s'hi troben fora punts de lloguer de barques per al passeig. Una barca elctrica coneguda com La Tramuntana hi fa creuers tot el dia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36496" title="Batalla del Bruc" nonfiltered="4098" processed="4079" dbindex="14261">


La Batalla del Bruc s el nom amb qu es coneixen els dos enfrontaments entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc entre el 6 i el 14 de juny de 1808, durant la Guerra del Francs.

 Antecedents .
El dijous 2 de juny de 1808, dia de mercat a Manresa, esclata una revolta popular i les autoritats de la ciutat donen suport als revoltats, amb el governador Francisco Codony al capdavant. L'espurna que fa saltar la revolta a Manresa es el retorn dels papers oficials que l'Ajuntament havia hagut d'enviar a Barcelona per tal que fossin segellessin per part de l'autoritat francesa. Aquest fet, juntament amb la insurrecci de la ciutat de Lleida el 28 de maig, fa que el general Duhesme  veu perillar les lnies de comunicaci amb Frana. Duhesme decideix enviar a les ordres del general Schwartz dos batallons sussos de la divisi Chabran, dos batallons napolitans, dos esquadrons del 1er. regiment de Caadors a cavall napolit, i una secci de la 11a companyia d'artilleria italiana (2 canons), cap a Manresa.

 Primer enfrontament .

El 4 de juny de 1808 una columna francesa comandada pel general Schwartz sort de Barcelona en direcci a Lleida i Saragossa. Tamb tenia l'ordre de passar per Manresa i Igualada. Els efectius de la columna francesa sumaven 3.800 homes.

El mateix dia 4 un gran xfec va sorprendre a la columna francesa que es va aixoplugar a Martorell. Aquesta situaci va permetre organitzar l'acci del Bruc que va tenir lloc el 6 de juny de 1808.

Les forces que s'enfrontaren als francesos estaven encapalades per soldats del regiment de soldats sussos nmero 1 de Wimpffen, que des del 1734 estaven al servei de la corona espanyola, i soldats desertors valons escapats de la guarnici de Barcelona. Els voluntaris i sometents catalans que s'incorporaren a la batalla eren de Manresa i el seu corregiment i Igualada i els seus pobles vens. En total arribaven a un total de 2.000 homes aproximadament. El resultat de l'emboscada estratgica fou la retirada de la columna francesa, amb 300 efectius morts i un dels canons perdut en ensorrar-se el pont d'Abrera, quan es retiraven en direcci a Barcelona.

 Conseqncies del primer enfrontament i antecedents del segon .

Desprs del primer enfrontament les autoritats militars franco-espanyoles, el Capit General Ezpeleta  i el general Duhesme s'adonen que l'extensi i intensitat de la rebelli els supera. El dia 4 de juny, quan la columna de Schwart surt de Barcelona, la ciutat de Vic es revolta, i a l'endem ho fa Cardona. Dins de l'exercit espanyol es produeixen desercions en massa, el regiment Extremadura, enviat per Ezpeleta a Lleida per restaurar l'ordre, s'uneix a la rebelli a Trrega. 

Duhesme orden al general Chabran que suspengus la seva marxa cap a Tortosa i Valncia i torns a Barcelona. Convenuts que el focus de la rebelli era a Manresa, Ezpeleta i Duhesme decideixen enviar tota la divisi Chabran en una expedici de cstig sobre aquesta ciutat.

Les forces revoltades s'organitzen i augmenten: als sometents de Manresa i Igualada s'hi uneixen voluntaris de Cervera i Lleida i desertors de les Reales Guardias Valonas i destacaments del regiment sus Wimpffen de Lleida, Cervera i Igualada (que ja havien combatut el dia 6). Comanda les forces Joan de Deu Baget i Pamies. El comandant Baget i les seves forces (uns 1.800 homes) arriben al Bruc el mateix dia 14 i prenen posicions prop de la carretera de Lleida a Montserrat, collocant 4 peces d'artilleria de manera que baten els principal accessos.

 Segon enfrontament .
El 14 de juny va tenir lloc un segon enfrontament, molt ms important des de la perspectiva militar. El factor sorpresa havia desaparegut i les forces franceses dirigides pel general Joseph Chabran eren ms importants. Els francesos van arribar al Bruc amb dues columnes d'exrcit, una que pujava per Collbat i una segona que seguia per la carretera. Al voltant de les 4 de la tarda la columna principal francesa arriba al poble del Bruc de Baix mentre que els destacaments dels flancs prenen contacte amb grups de sometents que tenen ordre de batre's en retirada al primer contacte per tal d'atreure als francesos a les posicions batudes pels canons. Els francesos del destacament de flanqueig cauen en el parany i sn metrallats, retrocedint en desordre cap al gruix de la divisi. Vista la situaci i desconeixent els efectius de les forces revoltades el general Chaban ordena respondre el foc enemic per no intenta fer-se amb les posicions enemigues. Al vespre es retira amb les seves forces cap a Sant Feliu de Llobregat. El poble del Bruc fou saquejat durant la retirada.

 Llegendes .
Posteriorment a les batalles militars estrictes, els fets van adquirir carcters de llegenda. La victria per exemple a Manresa va ser atribuda als Sants Patrons i a Igualada i al seu Sant Crist.

Per la llegenda ms mpliament coneguda s la del timbaler del Bruc, on un miny de Santpedor, per a alguns autors Isidre Llu i Casanoves, nascut el 15 de mar de 1791 i mort pel 7 d'abril de 1809, va dirigir la batalla amb un tambor com els que s'utilitzaven en les confraries. Grcies al so del tambor, amb el seu eco reverberant contra les parets de la muntanya de Montserrat, els francesos es van retirar pensant-se que un gran exrcit els estava esperant per derrotar-los. La incorporaci del tambor i del seu so, sembla una aproximaci al so de les campanes que cridaven des dels campanars de diverses poblacions a sometent.

 Notes .


 Bibliografia .
Article Revista Sapiens, num. 68, juny 2008;

 Enllaos externs .
 Histocat projecte 1808;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36497" title="Reserva africana de Sijan" nonfiltered="4099" processed="4080" dbindex="14262">



La reserva africana de Sijan s un parc temtic situat a la vora de la vila de Sijan i a 15 km de Narbona, al sud de Frana, on, en situaci de semillibertat, viuen ms de tres mil animals, majoritriament d'origen afric.

mbits.
L entrada a la reserva es fa en vehicle per l'anomenada zona 1 i al llarg del recorregut hom pot visitar els segents mbits amb les respectives espcies animals:
Zona 1: s'hi poden veure antlops, bous o bfals africans i zebres.
Zona 2: s'hi poden observar estruos i antlops de diverses espcies.
Zona 3: s'hi veuen ases salvatges de Prsia, estruos i girafes.
Zona 4: ocupada per ssos del Tibet.
Zona 5: habitada per dos lleons i mitja dotzena de lleones.
Zones 6 i 7: zona dita de sabana, s'hi poden veure rinoceronts blancs, marabuts, blesboks i sitatungues. ;

La resta del recorregut es fa a peu i s'hi poden veure elefants, camells, lleopards, cangurs, ximpanzs, zebres, serps, alligtors, tortugues, porcs del Vietnam, girafes, ibis, porcs espins, castors i diverses aus, entre les quals destaquen per la seva espectacularitat els flamencs roses i els pelicans, que viuen a l'estany de l'Ull de Ca (en occit Ulh de Can).

El conjunt disposa de tots els serveis: aparcament, botiga, serveis, administraci, restaurant i zona de pcnic, i ofereix fora seguretat. Per fer-hi una visita s'hi dediquen entre tres i quatre hores, tot i que es pot allargar tot el dia si es vol.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36498" title="Jacques Chirac" nonfiltered="4100" processed="4081" dbindex="14263">



Jacques Ren Chirac (Pars, 1932) s un poltic francs, primer ministre (1974-1976; 1986-1988), Coprncep d'Andorra i president de la Repblica Francesa (1995 fins el 2007).

Biografia.
s casat amb Bernadeta Chodron de Courcel, amb qui ha tingut dues filles, Laurence i Claude.

Es va formar al Collegi Louis-le-Grand, al Collegi Nacional de Cincies Poltiques i en la nord-americana Universitat de Harvard. Va residir a Algria des de 1956 fins a 1958, abans d'ingressar en l'Escola Nacional d'Administraci (ENA) com a preparaci per a la seva carrera de funcionariat superior francs. Desprs d'haver mostrat en la seva joventut marcada simpatia amb els comunistes, ha realitzat la seva carrera poltica a les files de la dreta parlamentria, adherint-se a diversos grups gaullistes. 

Chirac s un alt funcionari jubilat del Tribunal de Comptes.

Des de 1962, Chirac va ocupar diverses secretaries d'Estat juntament amb el primer ministre Georges Pompidou. Per suggeriment d'aquest, en 1967 es va presentar com a candidat gaullista a l'Assemblea Nacional i va passar a exercir un destacat crrec al Ministeri d'Assumptes Socials. Cap a 1972, va ser ministre d'Agricultura. En morir Pompidou l'any 1974, Chirac, aleshores ministre de l'Interior, va donar suport al nou president, Valry Giscard d'Estaing, que, malgrat no ser gaullista, el va nomenar primer ministre al maig d'aquell any. Va dimitir a l'agost de 1976, queixant-se del presidencialisme de Giscard, i al final d'aquell any va fundar el seu propi partit, Reagrupament per la Repblica (RPR, en les seves sigles en francs). En 1977, va obtenir la majoria en les eleccions municipals de Pars, amb la qual cosa es va convertir en alcalde de la capital francesa, preludi de la seva primera candidatura a la presidncia enfront del mateix Giscard en 1981. Franois Mitterrand, el candidat socialista, va aconseguir la victria per un estret marge, iniciant un perode presidencialista que va durar 14 anys (fins maig de 1995).

Primer ministre.

En 1986, Chirac es va convertir en primer ministre durant el perode de  cohabitaci' (en llenguatge poltic, exercici del poder en un sistema presidencial, en el qual els crrecs de cap de govern i de president sn exercits per diferents partits de dreta i d'esquerra) amb el socialista Mitterrand com a president de la Repblica. En 1988, es va enfrontar una altra vegada amb Mitterrand en les eleccions presidencials, sent derrotat a les urnes (54% enfront del 45%). Desprs d'aquest fracs, es va concentrar en la seva tasca com a alcalde de Pars. Quan, en les eleccions de mar de 1993, les diverses forces conservadores van obtenir una mplia majoria parlamentria, Chirac es va mantenir al marge, permetent aix que douard Balladur es converts en l'ltim primer ministre de Franois Mitterrand, mentre ell es disposava a afrontar un tercer intent per a aconseguir la presidncia en la primavera de 1995.

President de la Repblica.
Chirac va aconseguir la victria enfront del candidat socialista Lionel Jospin i va passar a ser president de la Repblica, en el marc d'un programa de comproms amb la unitat europea, l'uni monetria europea i la lluita contra la desocupaci. En aqueix mateix any, va ordenar la represa de les proves nuclears a la Polinsia Francesa, que van acabar al gener de 1996, desprs de nombroses protestes nacionals i internacionals. El 9 de desembre de 1996, va signar en secret un acord militar amb el canceller alemany Helmut Kohl que suposava la coordinaci entre els exrcits dels dos pasos dins de l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN). 


Va decidir convocar noves eleccions legislatives que es van celebrar el maig de l'any segent, amb l'objecte de reactivar la poltica social i econmica del seu primer ministre, Alain Jupp, per els resultats obtinguts en la primera volta de les mateixes van portar a aquest a presentar la seva dimissi com a candidat a tal crrec. La segona volta d'aquestes eleccions, celebrada el 1 de juny, va suposar una desastrosa derrota de la coalici de dretes, deixant Chirac en una situaci difcil, obligat a  cohabitar' amb el vencedor, el socialista Lionel Jospin.


La seva actitud en la crisi internacional de febrer de 1998, contrria a l'atac nord-americ a Iraq promogut pel govern nord-americ de Bill Clinton en cstig a la negativa iraquiana a la inspecci del seu arsenal qumic i biolgic, va facilitar la resoluci d'aquesta crisi. El 22 de febrer, el secretari general de l'Organitzaci de les nacions Unides (ONU) Kofi Annan va aconseguir un acord amb Saddam Husein, pel qual aquest es comprometia a complir les decisions de l'ONU. Aquest pacte va evitar l'esclat d'un conflicte desprs que Clinton accepts l'abast del que s'havia pactat. Chirac va justificar la seva postura argumentant que no es podia acceptar sense perms de l'ONU una acci bllica contra un Estat membre d'aquest organisme. 

El 2 de maig de 1998, va participar a la cimera que es va reunir a Brusselles als principals mandataris de la Uni Europea i va aprovar la definitiva llista dels onze pasos que integrarien el grup d'avantguarda de la nova moneda nica europea, l'euro, Frana entre ells.

Segon mandat.

Novament candidat presidencial en les eleccions celebrades, en primera volta, el 21 d'abril de 2002, el seu nom va ser el ms votat a les urnes, encara que noms va obtenir el 19,6% dels sufragis, seguit a escassa distncia per Jean-Marie Le Pen, lder de l'ultradret Front Nacional que va rebre el 17,07% dels vots. Ambds van concrrer a la segona volta d'aquests comicis presidencials el 5 de maig. El temor generat al pas pel programa extremista de Le Pen va motivar que totes les formacions d'esquerra, centre i dreta moderada sollicitessin el vot per a Chirac, que va aconseguir una mica ms del 82% dels vots i va resultar reelegit president de la Repblica. L'endem va nomenar primer ministre al liberal Jean-Pierre Raffarin (pertanyent a un petit partit de centredreta, Democrcia Liberal) per a substituir Jospin (el qual havia dimitit desprs del seu fracs en la primera volta), i 24 hores ms tard va formar un govern integrat bsicament per neogaullistas, la qual cosa va posar fi al perode de  cohabitaci'. 

Poc desprs, en les mes de juny, van tenir lloc eleccions legislatives, i la denominada Uni per la Majoria Presidencial (coalici formada pel seu RPR i Democrcia Liberal) va obtenir 357 escons i, per tant, la majoria absoluta en la nova Assemblea Nacional. Davant aquests resultats, Chirac va pactar un nou executiu amb Raffarin, el qual va ser confirmat com a primer ministre. El 14 de juliol d'aquell mateix any, desprs de tots aquests esdeveniments electorals, Chirac va ser objecte d'un frustrat atemptat per part d'un militant d'un grup ultradret que li va disparar durant la desfilada que tenia lloc a Pars amb motiu la festa nacional francesa.


En el 2003 s'erigeix com la principal figura dels opositors a la invasi d'Iraq per part de EUA. La situaci va degenerar fins a portar a Frana i EUA al punt ms baix en les seves relacions bilaterals. Grcies a aquesta acci Chirac va ser nomenat candidat al premi Nobel de la Pau d'aquell any.

Juntament amb el canceller alemany Gerhard Schrder, ha reafirmat l'eix francoalemany, en el qual els dos mandataris comparteixen posicions pel que fa a la Uni Europea i en poltica internacional.

Va convocar un referndum per ratificar la Constituci europea. Celebrat el 29 de maig de 2005, els electors van rebutjar la nova constituci.

El 2 de setembre del 2005 fou hospitalitzat arran d'un "petit accident vascular" que n'havia afectat la vista, d'acord amb el comunicat oficial ofert pel primer ministre Dominique de Villepin el dia segent. Tanmateix, el secretisme que tradicionalment ha envoltat els problemes de salut dels presidents de la Repblica Francesa va propiciar moltes especulacions sobre la naturalesa i gravetat reals de l'incident. Finalment, el 9 de setembre Chirac fou donat d'alta amb la recomanaci de no volar durant sis setmanes (impedint, entre d'altres, la seva assistncia a l'assemblea general de l'ONU). Prviament havia gaudit de bona salut malgrat haver fumat molt en el passat, i noms el fet que puntualment ports un audifon el novembre del 2003 havia generat preocupaci. El 2005 deix el seu partit en mans de Nicolas Sarkozy.
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36502" title="Esperasan" nonfiltered="4101" processed="4082" dbindex="14264">


Esperasan (nom en occit, oficialment en francs Espraza) s una vila de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude, dins el districte de Lims i el cant de Quilhan, amb 2.168 habitants i a menys de 300 metres sobre el nivell del mar. El terme t una superfcie de 1.050 hectrees i est creuat pel riu Aude. T dos museus, l'anomenat Dinosauria i el Museu dels Barrets (Chapellerie); a la plaa central hi ha una font notable. Les seves festes sn el 25 de juliol (Sant Jaume) i el 29 de setembre (Sant Miquel).

Histria .
La vila va sorgir el 813 com a priorat de l'abadia d'Alet i s estenia fins el lloc anomenat Garenaud. Res d especial va passar fins el 1815, quan s hi van establir un grup de barretaires de Bugarag. A partir del 1830 la indstria del barret hi va prendre embranzida, i sobretot des del 1878, quan va arribar a la vila el tren. El 1929 hi havia 3.000 obrers i 14 fbriques que s'hi dedicaven i era la segona ciutat del mn en fabricaci de barrets de feltre desprs de Monza (Itlia): s'hi fabricaven fins quasi un mili i mig de barrets. Per el barret es va deixar de portar i el 1949 les fbriques havien tancat, menys una de petita a la vila vena de Montasls. El 1992 es va obrir el museu dedicat a l'activitat barretera i al mateix temps es va obrir un Museu de Paleontologia. Aix ha portat molts visitants a la regi, que ha reactivat l'activitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36503" title="Gall" nonfiltered="4102" processed="4083" dbindex="14265">


El  gall ( o brito-romann) s una de les llenges prpies de la Bretanya, l'altra s el bret. s una llengua romnica, ms concretament una de les llenges d'ol,  per la seva banda el bret s una llengua cltica. s similar al normand per amb ms influncies celtes i bretones. Actualment s en franca reculada davant el francs normatiu, ja que, a diferncia del val, t molt poca literatura escrita, malgrat que fou llengua de cort dels ducs de Bretanya fins a la seva incorporaci a Frana. Aquesta llengua s poc coneguda, ja que ha estat poc estudiada, llevat de l'estudi de Paul Sbillot, i no s'usa tampoc als mitjans de comunicaci, encara que darrerament hi ha alguns intents de fer-la reviure, com el grup Les Amis du Parler Gallo (associaci fundada el 1976 i ms endavant esdevinguda Bertayn Galeizz) i Mazoe (fundada el ). 

El vocabulari del gall, tot i les influncies del bret, roman aclapadorament llat.

Es parla des d'antic a la part oriental de Bretanya  (l'Alta Bretanya). Entre les formes dialectals destaca el mitaw, variant parlada entre el Loira i el Vilaine (la seva part oriental), entre Nantes, Rennes, Chteaubriant i Redon

Classificaci.
El gall fa part de la famlia de les llenges d'ol, branca de les llenges romniques que comprn igualment el francs, el picard, el peitov-saintongeais, etc.

Repartici geografica de les variants del gall.


El lmit lingstic actual, definit el 1980, part de Plouha (Plha), a Ctes-d'Armor, al sud de Paimpol (Penpol), passa par Chtelaudren (Le Chastu), Corlay (Corla), Loudac (Ldeiac), Pontivy (Pondivi), Locmin (Lominoec), Vannes (Vann) i finalitza gaireb a l'illa del Rhuys,  al Morbihan.

 Gall occidental (Pas de Saint-Brieuc, Men, Poudouvre et Porhoet (zona de transici amb el pas de rennes)) caracteritzat per l'influncia cltica;
 Gall de Rennes (regi de Rennes, sud-avranchin, oest-Mayenne) ;
 Gall de Nantes (pas de nantes), matisat amb expressions d'origen angev. ;
 Gall de la Baa del Mont-Saint-Michel (Pas d'Aleth, Avranchin del sud-Slune) caracteritzat per la influncia normanda;
 Gall Brier i del Pays Mitaw;
 Gall del Sud-Loira (Pas de Retz, Loroux i Clissonais, Marais bret) caracteritzat per la influncia peitavina.
 Gall del Pas de Redon;
 Mayennais;

Escriptura.

El gall sovint t diverses maneres d'escriure un topnim, car aquesta llengua encara no s'ha estandarditzat.

Un lingsta bret, Alan-Joseph Raude de l'illa de Groix s l'inventor polglota de lELG (Escrirr Le Galo). Desprs de slids estudis en lingstica, ha estudiat i analitzat la coherncia grfica d'una llengua. Actualment prepara un diccionari trilinge gall-bret-francs de com a mnim 6000 entrades amb la finalitat de refermar la plaa del gall a la Bretanya.

 Lxic comparatiu .





 Exemples .

Dan qi qe tu sonj ? - En qui penses ?

Je sae d'agrae d'o tei- Estic d'acord amb tu

D'ey qe t'es nasqi ? - On has nascut ?

Pari qe n-i arae la presse aez yll ad'sar? - Oi que hi haur molta gent a casa seva al vespre?

Je sae periae a la pilleriy de pllase. - Estic convidat a la festa

Al cauzz cazimant terjrn an galo do son parr, maen cazimant jamaen do sa marr -Ella parla gaireb sempre en galo amb el seu pare, per gaireb mai amb la seva mare

 Artistes .

bre Alie

 Moviment associatiu .
 1976 : Les Amis du Parler Gallo (desprs Bertayn Galeizz);
 1978 : Mazoe;
 198? : Association des Enseignants de Gallo;
 2003 : A-demrr;
 2004 : Lez emleriy au srgarr;

 Enllaos externs.
 Mazoe - Institut d'Etudes Britto-Romanes          ;
 Bertayn Galeizz  ;
 Dictionnaire Freelang gallo-franais / franais-gallo ;
 Breton, gallo et franais ? ;
 A-demrr ;
 Lez emleriy au srgarr  ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36509" title="Iceberg" nonfiltered="4103" processed="4084" dbindex="14266">



Un iceberg s una gran massa de gel que s'ha desprs de les glaceres (generalment polars) o de plataformes de gel  i s'ha endinsat a l'oce. Els icebergs provinents de les glaceres solen tenir formes irregulars mentre que els que es formen per la desfeta de les plataformes antrtiques solen ser de forma tabular, s a dir, amb la superfcie emergida totalment plana. El volum que mostra per sobre del nivell de l'aigua s noms una vuitena part del seu volum total. No s'ha de confondre amb les banquises que sn plaques gelades de la superfcie del mar que tamb floten a la deriva, encara que amb una morfologia i perillositat fora diferents.

Etimolgicament s un anglicisme, el qual prov del neerlands ijsberg, s a dir "muntanya de gel". En les llenges escandinaves s'escriu isberg i en alemany, Eisberg.

Ats el seu gran volum i duresa, els icebergs sn perillosos en la navegaci de les zones properes als pols. Com a mostra d'aix s important assenyalar que el transatlntic Titnic es va enfonsar com a conseqncia d'una forta topada amb un iceberg a l'Atlntic Nord.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36510" title="Vilanava de Menerbs" nonfiltered="4104" processed="4085" dbindex="14267">

Vilanava de Menerbs (nom occit; la forma oficial francesa s Villeneuve-Minervois) s una vila del Menerbs, a la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude, dins el districte de Narbona i el cant de Peiriac de Menerbs. La ciutat, a l'entrada de la vall de Clams i al peu de la Muntanya Negra (la Montanha Negra), t 824 habitants i est a quasi 200 metres sobre el nivell del mar. El terme t 2.385 hectrees. 

El seu origen fou un castell del segle IX que defensava l'entrada a la vall i del qual encara es veuen algunes restes, per la major part fou destruda i al seu lloc hi ha l'esglsia de Sant Esteve, abans capella del castell. Possessi dels vescomtes de Menerba, va passar al segle XIII al captol de la Catedral de Carcassona i es va dir Vilanova dels Canonges. La senyoria es fu ms gran per donacions del rei Llus IX amb les espoliacions als senyors albigesos.

La vila es caracteritza per tres monuments, dos d'ells neoltics, coneguts com els dlmens de Vilanava de Menerbs. El primer s el Palet de Rotllan o de l'Home Vell, que tamb s anomena dolmen de Jargantira, que la llegenda atribueix a Rotllan, el nebot de Carlemany. Un segon dolmen s conegut com la Tomba de Rotllan, s del tercer millenni abans de Crist i fou restaurat el 1972; s hi van trobar ossos i objectes de slex. Un dolmen del mateix nom existeix en una altra vila no gaire llunyana (Pepius). s a prop del Palet de Rotllan. El tercer s el dolmen de Rcatraucada, un meglit que domina unes runes amb el mateix nom, que seria una tomba collectiva del tercer millenni abans de Crist; s hi van trobar pots, i braalets de coure i bronze; la part superior va desaparixer i la tomba est descoberta.



Tamb es un monument destacable el mol fariner, construt el 1819 i que va funcionar fins el 1890. El 2001 es va reconstruir i avui s l'nic mol actiu de tot el departament; es troba a la partida de Benaset. Es pot visitar des de l'exterior i, algunes hores, tamb a l'interior.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36512" title="The Futureheads" nonfiltered="4105" processed="4086" dbindex="14268">

The Futureheads sn un grup de rock indie britnic provinent de Sunderland, Anglaterra. Les seves influncies van des de XTC, Fugazi, Devo i Queen fins a Kate Bush. Fan musica fuga, energetica, alegre. Indie rock inspirat en el post-punk dels 80, i canten desenfadadament en els seus forts accents del nord d'Anglaterra.

 Histria .
La banda va comenar com a trio amb Barry Hyde (baix i cantant), David "Jaff" Craig (baix), i Pete Brewis (bateria). Van comenar a tocar junts el 2000 i van comenar a guanyar fama a la seva regi. Ross Millard (cantant i guitarrista) va unir-se a la banda ms tard, juntament amb Dave Hyde, el germ petit de Barry, que va reemplaar a Brewis. Van publicar un vinil amb quatre canons el 2002, "Nul Book Standard" que va ser dificil d'introduir al mercat. Per al cap d'uns mesos algunes emissores de radio van comenar a posar la seva musica i la seva fama va comenar a anar en ala.

The Futureheads van finalment publicar el seu primer lbum, titulat com el mateix grup, el setembre de 2004. Per va ser la seva versi de Hounds of Love, una antiga can de Kate Bush que els va llanar al front de l'escena musical britanica a principis de 2005. El grup ha reeditat el single Decent Days and Nights el maig de 2005. El grup ha estat de gira pel Regne Unit i EUA el 2005 i van tocar en diversos festivals a Europa durant l'estiu.

Recentment han editat un EP titulat "Area" i actualment estan preparant el seu segon lbum.

 Discografia .
 Albums .
 The Futureheads - Num. 11 (Regne Unit);

 Singles .
 First Day - Num. 58 (Regne Unit);
 A to B - Fora del Top 100;
 Decent Days and Nights - Num. 26 (Regne Unit);
 Meantime - Num. 49 (Regne Unit);
 Hounds of Love - Num. 8 (Regne Unit);
 Decent Days and Nights (reedici) - Num. 26 (Regne Unit);

 Enllaos Externs .
  Pgina Oficial;
  Pgina No Oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36515" title="Comte de Reus" nonfiltered="4106" processed="4087" dbindex="14269">
Comte de Reus es un ttol del regne d'Espanya concedit el 1843 al general reusenc Joan Prim i Prats

El 1843 Prim i Lloren Milans del Bosch es van pronunciar a Reus contra Espartero. Aquest va ser derrocat i Narvez va pujar al poder. Prim va ser nomenat brigadier per Francisco Serrano, que a Barcelona havia assumit la cartera de Guerra. Una rebelli de Barcelona contra els conservadors va fer que es decids nomenar Prim governador militar i comandant-general de la provncia de Barcelona. Va combatre amb energia als revolucionaris (La Jamancia) que dominaven part de la ciutat i algunes zones prximes, fins a derrotar-los i deixar la ciutat pacificada. Per aquestes accions va rebre de Serrano el faix de general. Desprs va pacificar altres zones agitades a Catalunya, motiu pel qual va rebre els ttols de comte de Reus i vescomte del Bruch amb dret hereditari.

Avui dia posseeixen el ttol els descendents del general, de la lnia Muntades-Prim.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36516" title="Vescomte del Bruch" nonfiltered="4107" processed="4088" dbindex="14270">
Vescomte del Bruch (avui vescomte del Bruc) s un ttol del Regne d'Espanya que va rebre Joan Prim i Prats el 1843.

Del general va passar als seus fills i d'aquestos a la lnia Salvad-Prim, i finalment a la lnia Muntades-Prim, que el posseeix actualment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36519" title="Uni Catalanista" nonfiltered="4108" processed="4089" dbindex="14272">

La Uni Catalanista fou un grup poltic format a Barcelona el 1891 per la uni de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistncia contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil catal. Pretenia ser un grup de pressi que aplegus tots els catalanistes independentment de la seva ideologia.

 Fundaci .
La Uni pretenia aplegar dos sectors molt diferenciats, el nacionalisme histric (al voltant de la revista La Renaixena) i el nacionalisme poltic, representat per Enric Prat de la Riba. L'11 de maig de 1890 se celebraren les primeres reunions dels membres de la Lliga de Catalunya (ngel Guimer, Narcs Verdaguer i Calls, Joan Josep Permanyer i Ayats i Josep Maria Valls i Vicens) per a redactar el Conveni d'Uni Catalanista. El projecte de reglament fou aprovat pels representants el 29 de juny del 1890.

El 22 de febrer de 1891 se celebr la sessi constitutiva. Hi assistiren Joan Josep Permanyer i Ayats (Lliga de Catalunya), Enric Prat de la Riba (Centre Escolar Catalanista), Joaquim Vayreda i Vila (Centre Catalanista d'Olot), Pau Colomer (Centre Catalanista de Sabadell), Victria Mas (de Sant Pol), Rafael Mir (de Sant Sadurn d'Anoia), Mari Valls (Lliga de Manresa), Joan Baptista Gal (Agrupaci Catalanista de Terrassa), Antoni Aulstia (de Capellades) i Josep Gatell (de Valls). S'hi nomenar la primera junta permanent:
 President = Llus Domnech i Montaner ;
 Tresorer = Pau Font de Rubinat;
 Secretari = Enric Prat de la Riba;
 Vocals = Joaquim Vayreda i Pau Colomer ;

El 15 de mar es va constituir oficialment. Uni Catalanista era formada per tres rgans:
 El Consell de Representants, constitut per un delegat de cadascuna de les corporacions adherides, que es reunia un cop l'any i n'escollia una junta permanent.
 L' Assemblea General de Delegats, escollits pel Consell de Representants, tamb es reunia un cop l'any a indrets diferents per a propagar el catalanisme.
 La Junta Permanent, que executava els acords presos. ;
La primera Junta Permanent encarreg ngel Guimer, Josep Coroleu, Ramn Pic i Campamar, Joan Josep Permanyer i Ayats i Antoni Aulstia que redactessin les bases per a una futura constituci catalana.

 L'Assemblea de Manresa .

Del 25 al 27 de mar del 1892 va celebrar la Primera Assemblea a Manresa, en la qual es van aprovar les Bases de Manresa. Hi participaren un total de 243 delegats, d'ells 120 intellectuals, 42 advocats i notaris, 22 metges,  4 eclesistics, 10 escriptors, 15 apotecaris, 78 propietaris rurals, 22 industrials i fabricants, dos banquers i 12 comerciants (vegeu-ne llista parcial). 

D'entrada rebutjaren qualsevol separatisme (eren ms propers al regeracionisme) i discutiren les esmenes de las bases de Manresa. S'aprov gaireb tot el text, alhora que Enric Prat de la Riba fa una proposta alternativa, que no fou acceptada, de crear una Diputaci General que funcions com a Tribunal Constitucional. Tot i que van rebre el suport del gallec Manuel Murgua i dels regionalistes bascs i navarresos, foren molt criticats per L'Aven i el Centre Catal de Valent Almirall. Acordaren la celebraci d'una segona assemblea a Reus i es va votar una nova junta permanent:
 President = Joan Josep Permanyer i Ayats ;
 Tresorer = Rafael Mir;
 Secretari = Manuel Folguera i Duran;
 Vocals = Frederic Reny i Viladot i Bonaventura Bassegoda i Amig;

 L'Assemblea de Reus .

La Segona Assemblea es va celebrar el 28 i 29 de maig de 1893 a Reus, on hi participaren 264 delegats (d'ells 44 advocats i 16 metges) i es van completar les bases de 1892 en els temes referents a llengua, impremta, educaci, eleccions i relacions internacionals. Proposaren fomentar l's quotidi i habitual del catal, demanar-ne l'ensenyament i fomentar l'edici de llibres. Tamb acordaren l'organitzaci del catalanisme i mitjans per a dur a la prctica els principis regionalistes, participant a la vida poltica activa i coordinar-se amb altres nacionalismes i regionalismes perifrics. Es discut si Uni Catalanista havia d'aconvertir-se en partit poltic i presentar-se a eleccions, per deixaren aquesta comesa a la Lliga Regionalista. Emili Saguer i Olivet propos la creaci d'un estat catal. El 21 de desembre s'acord celebrar una nova assemblea a Balaguer i votar una nova junta permanent que actuar tamb com a comissi sobre la tributaci a Catalunya:
 President = ngel Guimer ;
 Tresorer = Francesc Sers;
 Secretari = Llus Duran i Ventosa;
 Vocals = Josep Viguer i Josep Cotels i Vieta ;

 Les Assemblees de Balaguer i Olot .

El 13 i 14 de maig de 1894 se celebr la Tercera Assemblea a Balaguer, on es tract de tributaci i indstria. Hi assistiren un centenar de representants. Pere Muntaola propos diferenciar els termes estat i naci, reclamar que la contribuci es bass en els ingresos i establir les bases per a la tributaci a Catalunya segons els principis regionalistes, s a dir, autonomia fiscal, regeneraci de l'administraci pblica, control fiscal pels gremis i el dret a establir impostos de tota mena. Pel desembre es vot una nova junta permanent per a convocar una nova assemblea a Olot:
 President = Joaquim Riera i Bertran ;
 Tresorer = Pere Secases;
 Secretari = Bonaventura Bassegoda;
 Vocals = Francesc Roman Puigdendolas i Ramon Gramunt ;
 Delegats= Pau Colomer i Oliver;

El 29 i 30 de juny de 1895 la Quarta Assemblea a Olot, on tractaren d'urbanitzaci, higiene i restauraci de monuments, aix com el catalanisme en les relacions pbliques i les necessitats de Catalunya en les infraestructures de transport. Hi anaren 274 delegats. S'acorda publicar un document on es reclama l'establiment dels transports com a competncia exclusiva de les regions, la protecci dels monuments, l'establiment d'un pla de carreteres i una proposta de Mancomunitat de Diputacions si no s'assoleix l'autogovern. El 1896 es vota una nova junta permanent:
 President = Antoni Suol i Pla ;
 Tresorer = Emili Saguer i Olivet;
 Secretari = Llus Marsans i Sola;
 Vocals = Joan Baptista Gal i Narcs Verdaguer i Calls ;

 Apolicitisme vs partidisme .

El 1897 va modificar els estatuts i van entrar noves associacions, agrupacions, peridics i particulars, i el 1898 van redactar un manifest contra la Guerra de Cuba, tot denunciant la imprevisi dels preparatius militars . Tamb signaren un missatge de suport a la  Repblica de Transvaal, semblant als enviats a Irlanda (1886) i Finlndia (1899) , donant-los suport en la lluita per la independncia, i que fou lliurat per Frederic Pujul i Valls a Paul Kruger a Pars el novembre de 1900. 

EL 25 d'abril de 1897 celebraren l'Assemblea de Girona, amb la participaci de 312 delegats i el suport del Centre Escolar Catalanista, l'Associaci Popular Regionalista i el Centre Catalanista de Girona. Reben molt de suport i intenten organitzar una plataforma unitaria que agrupi tot el ventall catalanista, que critic la poltica colonial per corrupta, inefica i centralista. El 5 de desembre s nomenada una nova junta permanent:
 President = Antoni Maria Galliss i Soqu ;
 Tresorer = Enric Prat de la Riba;
 Secretari = Jaume Maspons i Camarasa;
 Vocals = Jaume Ars, Joan Millet i Antoni Utrillo ;

La direcci es dividia en dos sectors, un poc polititzat agrupat al entorn de La Renaixena, i un altre mes poltic encapalat per Enric Prat de la Riba. El 20 de gener de 1898 redactaren un manifest de suport a l'associacionisme, i el 27 de mar donaren suport la candidatura de Joan Josep Permanyer i Ayatsi el conegut soprano Andreu Roca i Llinars per Vilafranca del Peneds, que rebia el suport d'alguns federalistes. Per va fracassar per la imprevisi i la ingenitat. Aix accentu les diferncies entre La Naci Catalana, contraris a participar en poltica, i La Veu del Montserrat i Narcs Verdaguer i Calls, que si ho volien. 

Simultniament, el general Camilo Garca de Polavieja y del Castillo sondej els catalanistes a la recerca de suport poltic. Com a resposta, el 15 de setembre del 1898 la Uni li va enviar un manifest on li ofereixen suport a canvi de l'autonomia (Bases de Manresa) prevista en una Diputaci General de Catalunya amb mplies atribucions, fins i tot militars i de moneda. El general, en canvi, els ofereix noms un concert econmic, una diputaci nica, una reorganitzaci municipal, ordenament jurdic catal i competncies per a organitzar l'ensenyament professional. El 15 d'octubre la Uni, presssionada per l'Associaci Popular Regionalista, La Renaixena i altres grups, ho rebutja, cosa que provocar enfrontaments entre els moderats de la Lliga de Catalunya i els radicals com Josep Maria Roca i Heras i Domnec Mart i Juli. Com a resultat, el 22 de novembre va dimitir la Junta Permanent i fou escollida una de nova formada per:
 President = Francesc Roman Puigdendolas ;
 Vicepresident = Josep Franquesa i Gomis;
 Tresorer = Joaquim Botet i Sis;
 Secretari = Llus Marsans i Sola;
 Vocals = Joan Josep Permanyer i Ayats, ngel Guimer i Federic Reny ;

La nova junta va engegar una campanya en favor del concert econmic, que va rebre el suport dels botiguers. El sector ms poltic es va separar de la Uni el 1899 i va formar el Centre Nacional Catal sota la presidncia de Narcs Verdaguer i Calls. El 12 de gener de 1900 ho va fer La Veu de Catalunya i la Lliga de Catalunya.   i el 7 d'octubre es va elegir una nova Junta Permanent:
 President = Josep Maria Roca i Heras ;
 Vicepresident = Mari Vayreda;
 Secretari = Manuel Rocamora;
 Vocals = Agust Gibert, Ernest Molin i Josep Mallofr ;

La Uni va fer llavors el 26 de maig de 1901 una Assemblea a Terrassa, en la que participaren 986 delegats, entre ells el Centre Catalanista de Santiago de Cuba i el peridic Sempre Avant, Avant Sempre de Manila (Filipines), i que nomen president Manuel Folguera i Duran, secretari Llus Marsans i Sola i vocals Domnec Mart i Juli, ngel Guimer,  Joan Josep Permanyer i Ayats, Mari Vayreda i Vila, Joaquim Riera i Bertran, Pau Sans i Guitart i  Antoni Suol i Pla. En ella es va decidir entrar en poltica i es va demanar el concert econmic i el control dels serveis.

Tanmateix, els representants agrupats al voltant del diari La Veu de Catalunya abandonaren la Uni i es produ un fort distanciament entre radicals i pragmtics. Manuel Folguera i Duran intent reintegrar-los novament, per s'hi oposaren l'Associaci Popular Regionalista, La Renaixena i la Lliga de Catalunya. El Centre va tenir un gran xit a les eleccions del 1901 a les que van concrrer colligats amb la Uni Regionalista. El 15 de setembre de 1901 van convocar una manifestaci d'entre 5.000 i 12.000 persones en suport als joves catalanistes detinguts l'onze de setembre.

 Crisi .

Del 1900 al 1904 la Uni va entrar en crisi a causa del protagonisme pres pels diferents sectors. L'integrista (Guimer, Permnyer, Aldavert) propugnava les Bases de Manresa com a texts irrenunciable, no volia participar en poltica ni presentar-se a eleccions. El sector renovador (Folguera, Roca) era partidari de pactar amb la Lliga de Catalunya i que en fos la seva veu poltica. Per aquest motiu la Uni restar marginada de la direcci poltica del catalanisme, i es dedicar a la propaganda, tot impulsant l'aplec del Pi de les Tres Branques i festes nacionals com el Corpus de Sang.

Un darrer intent es va produir desprs de les eleccions de novembre del 1901, quan la Lliga va posar Bartomeu Robert i Yarzbal en l'alcaldia de Barcelona. Arribaren a una entesa d'acci entre la Uni i la Lliga. El gener del 1902 Josep Maria Roca i Heras deman formalment la Lliga que es reintegrs a la Uni Catalanista, per la mort del doctor Robert va fer que s'acabs l'entesa.

El 1903 va assolir la presidncia Domnec Mart i Juli que l'orient cap a l'esquerra catalanista, per es produ la marxa de l'Associaci Popular Regionalista. El gener del 1903 va promoure una candidatura electoral independent, per fou un fracs. El 1904 van intentar reformar les bases de Manresa, per s'hi opos fermament Frederic d'Uy, membre de la Lliga de Catalunya, cosa que provoc tensions i enfrontaments. Mart va deixar la presidncia el 1906 per la va tornar a ocupar el 1914. El 1916 Mart va proposar la dissoluci que no fou acceptada i va deixar el grup. 

 Epleg: Partit Poltic .
Des de llavors la Uni gaireb va desaparixer, tot i que rest marginalment com a partit independentista radical que fou desplaat poc a poc per Estat Catal. El 1921 una delegaci fou present a Pars en l'homenatge al soldat desconegut, per a homenatjar als Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial. Tot i aix, el 1932 va obtenir un esc al Parlament de Catalunya per a Vicen Albert Ballester i Camps, president des del 1924, considerat tamb el creador de la bandera estelada. Es va dissoldre definitivament en esclatar la guerra d'Espanya.

 Presidents .
 Llus Domnech i Montaner;
 Joan Josep Permanyer i Ayats;
 ngel Guimer i Jorge;
 Antoni Maria Galliss i Soqu;
 Joaquim Riera i Bertran;
 Francesc Roman Puigdendolas;
 Manuel Folguera i Duran;
 Pau Sans i Guitart ;
 Antoni Suol i Pla;
 Josep Maria Roca i Heras;
 Domnec Mart i Juli;
 Vicen Albert Ballester i Camps;

Membres destacats.

 Josep Revents i Amiguet: representant a Sant Andreu de Palomar.
 Manuel Alcntara i Gusart;
 Referncies .
 Jordi Llorens i Vila La Uni Catalanista (1891-1904) (1991) Rafael Dalmau (Editor), Barcelona;
 Jaume Colomer La temptativa separatista a Catalunya. Els origens (1895-1917) (1895) Editorial Columna Assaig, Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36520" title="Josep Parellada" nonfiltered="4109" processed="4090" dbindex="14273">
Josep Parellada fou un industrial que el 1856 va impulsar l'obertura del ferrocarril de Reus a Tarragona, un dels primers de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36521" title="Vicalvarada" nonfiltered="4110" processed="4091" dbindex="14274">
La Vicalvarada s el nom amb que es coneguda la revoluci a Espanya el 1854. Es van aixecar els generals liberals Leopoldo O'Donnell i Domingo Dulce i van combatre contra les forces del govern conservador prop del municipi castell de Vicalvaro (avui dins el municipi de Madrid). Els progressistes van secundar tamb l'aixecament i aix, al triomfar, els liberals van haver de fer coalici amb els progressistes i fer concessions poltiques. El manifest del Manzanares del 7 de juliol de 1854, redactat per Cnovas del Castillo, prometia la descentralitzaci, una reforma electoral, el restabliment de la milcia nacional i altres demandes dels progressistes. Isabel II va nomenar cap de govern a Espartero que va iniciar l'anomenat bienni progressista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36522" title="Constituci Espanyola de 1812" nonfiltered="4111" processed="4092" dbindex="14275">

La Constituci de 1812 (o Constituci de Cadis) fou la norma fonamental  d'Espanya redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a l'illa de Lle, sota l'assetjament dels francesos. Fou de carcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep.

Vigncia.
La Constituci de Cadis fou promulgada per la regncia el 19 de mar de 1812. Revocada per el rei el 4 de maig de 1814 i restablerta per el general Riego el 1820; el 1823 els francesos (Cent mil fills de Sant Llus) van ajudar a la seva derogaci. El 1836 es va restablir desprs dels successos de La Granja del 13 d'agost de 1836 i va estar vigent fins el 24 d'octubre de 1836 en que el govern va presentar un nou text que es va promulgar el 18 de juny de 1837.
Aquesta constituci va ser la primera feta en Espanya, la primera amb un carcter progressista.

Contingut.
La sobirania resideix en la naci;
Monarquia hereditria ;
Religi catlica nica religi de l'estat;
Proposta de divisi provincial;
Poder legislatiu per les corts;
Poder executiu al rei;
Poder judicial als tribunals;
Corts unicamerals elegides per sufragi limitat indirecte cada 2 anys;
Dret de veto del rei;
Rei inviolable ;
Rei nomena els secretaris responsables davant les corts;
Consell d estat, espcie de consell reial, de carcter consultiu;
Unificaci del codi civil a tot el territori;
Uniformitzaci del ensenyament;

 Vegeu tamb .
 Constituci Espanyola de 1931;
 Constituci Espanyola de 1978 (l'actual);

 Enllaos externs .
 Text de la Constituci de 1812;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36526" title="Corpus de Sang" nonfiltered="4112" processed="4093" dbindex="14276">


El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Barcelona, el 7 de juny de 1640 dia de Corpus Christi, que marc un punt decisiu per al desenvolupament de l'anomenada Guerra dels Segadors. Protagonitzat per un nombrs grup de segadors amb la connivncia d'una bona part de la poblaci local, es desencaden desprs d'un petit incident al carrer Ample entre un grup de segadors i alguns barcelonins, en el qual un segador qued malferit.

L'any 1640 fou un any decisiu i de greus conseqncies en produir-se, sobretot a partir del mes de maig, un alament generalitzat de tota la poblaci del principat de Catalunya contra la mobilitzaci, i permanncia sobre el pas, dels teros de l'exrcit reial (entrats a Catalunya a causa de la Guerra dels Trenta Anys amb Frana el 1635) i contra la pretensi que fossin allotjats dins les poblacions. Algunes es negaren a obrir les portes, com Sant Feliu de Pallerols, o Santa Coloma de Farners, on fou enviat l'algutzil Miquel de Montrodon per dur a terme la installaci dels soldats; en la resistncia dels vilatans l'algutzir trob la mort. La represlia duta a terme pels teros a Riudarenes (3 de maig) i a Santa Coloma de Farners (14 de maig), on es crema la vila, desencadenaria un rpid alament armat de vilatans i pagesos que, de les comarques gironines, s'estengu cap a l'Empord, cap al Valls i cap a Osona i el Ripolls.

Visca la terra!, Muiren los tradors!, Muira el mal govern! (aquest complementari d'un Visca lo rei! tamb present) van ser alguns dels lemes dels segadors que van originar la revolta popular del 7 de juny de 1640, dia conegut com el Corpus de Sang per caure en la festivitat religiosa del Corpus Christi. 

Els aldarulls es reproduren a Barcelona durant el dies segents. El balan es clou amb un total d'entre 12 i 20 morts, majoritriament funcionaris reials. La mort del virrei de Catalunya, Dalmau III comte de Queralt, marc per, un punt d'inflexi en el trencament entre Catalunya i Espanya i precipit l'inici de la Guerra dels Segadors.

Referncies.


Enllaos externs.
El Corpus de sang al Museu d'Histria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36550" title="Gerhard Schrder" nonfiltered="4113" processed="4094" dbindex="14277">



Gerhard Fritz Kurt Schrder (Mossenberg-Whren, Rin del Nord-Westflia, Alemanya 1944) s un poltic alemany i l'excanceller d'Alemanya (en alemany Bundeskanzler; canceller federal i cap de govern).

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36553" title="Arquebisbat de Narbona" nonfiltered="4114" processed="4095" dbindex="14278">
L'arquebisbat de Narbona s una demarcaci de l'esglsia catlica que t com a cap la ciutat de Narbona.

Va sorgir al segle V, quan Narbona fou erigida en metrpoli de les regions de la Gllia sotmeses als visigots, i va incloure tamb Tolosa de Llenguadoc fins desprs de Vouill (507). Al segle VI Elna es va erigir en bisbat dins la provncia de Septimnia que era la jurisdicci de Narbona. La conquesta rab, el segle VIII, va posar fi a l'organitzaci eclesistica existent. Quant els francs van recuperar Uss, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers, el 752, s hi van erigir bisbats. Al 759 els francs van conquerir Narbona, Carcassona, Elna i llocs de la Gtia, i es van establir tres nous bisbats. El 767 van entrar a Tolosa de Llenguadoc i es va crear un bisbat. El 785 es van recuperar la dicesis d Urgell i de Girona, i la de Vic el 798, i finalment Barcelona el 801. Tots aquests bisbes restaren supeditats a l'autoritat del Arquebisbe de Narbona, que des llavors presidia els snodes i concilis provincials de tota Septimnia i de Gtia. El 906 el bisbe Idalguer d'Osona es queixava de la supeditaci de la dicesi a Narbona, i es coneix l'intent del bisbe Esclua d Urgell (886-892) de restaurar la seu metropolitana de Tarragona (Arquebisbat de Tarragona, cap de l'antiga provncia Tarraconense). L'abat de Santa Ceclia de Montserrat, Cesari, tamb va intentar restaurar la seu de Tarragona el 966, i At, bisbe d'Osona ho va provar el 970. El 1091 el bisbe de Vic Berenguer Sunifred va obtenir la separaci de  Narbona, per l'arquebisbat o metrpoli de Tarragona no es va restablir formalment fins el 1116.

A partir del 1116 l'arquebisbat de Narbona va quedar format per els bisbats d'Alet (creat el 1308 ja que inicialment fou una abadia), Besiers, Carcassona, Lodeva, Magalona (ms tard Montpeller), Perpiny (abans a Elna), Nimes, Uss i Sant Pons (abans a Agde), mentre que els bisbats de la Ghtia passaren a dependre de Tarragona. No va haver-hi modificacions fins que el 1692 es va erigir el bisbat d'Alais.

Llista d arquebisbes de Narbona com a metropolitans de territoris catalans (Gtia):

Daniel c. 760-790;
Nebridi  c. 790-822;
Bartomeu c. 822-844 (deposat nominalment el 835);
Berari 844-852;
Frdol 852-873;
Sigebod 873-885;
Teodard 885-893;
Arnust 893-912;
Agi 914-924;
Aimeric 926-977;
Ermengol 977-1016;
Guifr de Cerdanya 1016-1079;
Pere Berenguer 1079 (usurpador);
Dalmau 1086-1097;
 Bertran de Montredon 1097-1106;
 Ricard de Millau 1106-1121;
 Arnau de Lvezou 1121-1149;
 Pierre d'Anduze 1150-1156;
 Berengar 1156-1162;
 Pons D'Arce 1162-1181;
 Bernard Gaucelin 1182-1191;
 Guillem Berenguer de Barcelona 1191-1212;
 Arnaldus Amalric 1212-1225;
 Pierre 1226-1245;
 ....








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36555" title="Golf de Guinea" nonfiltered="4115" processed="4096" dbindex="14280">


L'extens golf de Guinea s un entrant de l'oce Atlntic a la costa del sud-oest d'frica. S'estn des del cap Palmas (a Libria) fins al cap Lopez (al Gabon) i, d'est a oest, banya les costes de Libria, la Costa d'Ivori, Ghana, Togo, Benn, Nigria, el Camerun, Guinea Equatorial, So Tom i Prncipe i el Gabon.

Entre els rius que desguassen al golf de Guinea cal destacar: el riu Nger, el riu Volta i el riu Congo. En formen part tamb el golf de Benn i el golf de Bonny.

Al golf coincideixen el meridi 0 (meridi de Greenwich) amb el parallel 0 (l'equador terrestre), per la qual cosa es considera el centre geogrfic de la Terra.

 El nom .
El golf agafa el nom de la gran regi africana anomenada Guinea, compresa entre els caps Verd i Lopez. La costa sud de l'frica occidental, al nord del golf, histricament s'anomenava l' Alta Guinea; de la costa oest de l'frica meridional, a l'est del golf, se'n deia la Baixa Guinea. Tres estats africans adoptaren el nom de Guinea en assolir la independncia: la Repblica de Guinea (o simplement Guinea, tamb coneguda com a Guinea Conakry pel nom de la seva capital), Guinea Bissau i Guinea Equatorial.  El topnim tamb fou utilitzat per denominar l'illa de Nova Guinea, al sud-est d'sia, i ha donat nom a l'actual estat de Papua Nova Guinea.

Segons les llenges oficials dels pasos riberencs, del golf de Guinea se'n diu Gulf of Guinea en angls, Golfo de Guinea en espanyol, Golfe de Guine en francs i Golfo da Guin en portugus.

 Ports principals del golf de Guinea .
Abidjan (Costa d'Ivori);
Accra (Ghana);
Lom (Togo);
Cotonou i Porto-Novo (Benn);
Lagos (Nigria);
Douala (Camerun);
Libreville i Port-Gentil (Gabon);















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36562" title="Conveni de Narbona" nonfiltered="4116" processed="4097" dbindex="14281">
El conveni de Narbona s el nom amb qu es coneix histricament la crida que es va fer des de la ciutat de Narbona, per part dels participants al Concili de Constana el 13 de desembre de 1415, als eclesistics que eren fidels a Benet XIII d'Aviny. En aquesta crida se'ls prometia convocar un concili representatiu per deposar a aquest Papa (donada la seva negativa a abdicar) i elegir un nou pontfex. La causa de la iniciativa foren els indicis que el rei Ferran I de Catalunya i Arag es preparava per separar-se del bndol de Benet XIII. L acord va ser ratificat el 4 de febrer de 1416.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36566" title="Cresques Abraham" nonfiltered="4117" processed="4098" dbindex="14282">

Cresques Abraham (ciutat de Mallorca ? - 1381) fou un cartgraf jueu mallorqu. Era d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nutics. Protegit pels reis Pere III, Joan I i Mart I, deix una nodrida srie de cartes geogrfiques fetes per ell, avui perdudes, b que li'n sn atribudes d'annimes, alguna amb prou fonament com el notable "Atles Catal" del 1375, en la confecci del qual fou ajudat pel seu fill Jafud Cresques.

La seva vida s poc coneguda. s un dels caps de fila de l'escola mallorquina de cartografia de la que el moment lgid se situa al segle XIV. Era mestre de les cartes del rei d'Arag. El fet que sigui l'autor de l'Atles catal, present a les colleccions del rei de Frana Carles V el 1380, continua sent incert. Per ha satisfet als anys 1380 encrrecs similars per als reis de Frana i d'Arag.

Aquest Atles catal indica una illa anomenada "Brasil" situada enmig de l'Oce Atlntic.

El seu fill Jafud Cresques anomenat Jaume Riba (Jacobus Ribes) desprs de la seva conversi al catolicisme el 1391 va ser mestre de les cartes nutiques de la Corona d'Arag.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36579" title="Abraham Bar Hiyya" nonfiltered="4118" processed="4099" dbindex="14283">
Abraham Bar Hiyya (o Abraham Iudaeus Savasorda)
(Barcelona, segle XII), fou un matemtic, astrnom i filsof hebreu. s autor de diversos tractats i de nombroses obres matemtiques i astronmiques que contriburen a la difusi de la cincia arbiga en el mn occidental. Destaca la seva obra Geometria prctica (1116), escrita en hebreu.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36582" title="Symbian OS" nonfiltered="4119" processed="4100" dbindex="14284">
Symbian OS s un sistema operatiu propietat de Symbian, que s'installa en els telfons mbils de gamma ms avanada. Symbian s una empresa privada independent, participada per Ericsson, Nokia, Panasonic, Samsung, Siemens i Sony Ericsson.

El principal avantatge d'aquest sistema operatiu, s que va ser dissenyat especficament per a dispositius portables, amb recursos limitats i que poden estar en funcionament continu durant mesos o anys. S'ha fet especial mfasi en la conservaci de la memria, utilitzant tcniques especfiques com els descriptors o la pila de neteja. Juntament amb altres tcniques, permeten un consum de memria baixa i unes prdues de memria mnimes. A ms usa tcniques semblants per a conservar l'espai de disc (ja que usualment els discs en els dispositius Symbian sn de memria flash).

La majoria dels mbils amb Symbian OS sn de Nokia: 6600, 6680, 7650, 7610, 6670, N-Gage... Sn molt pocs els models de mbil d'altres fabricants: Sony Ericsson P800/P910, Siemens SX1 i un parell de models de Samsung que mai van arribar a comercialitzar-se (SGH-D700, SGH-D710S).


Symbian contempla tres tipus de dispositius per al seu sistema operatiu, els denominats Srie60, Srie 80 i UIQ. La majoria de Nokia sn Serie60, i els dos de Sony Ericsson sn UIQ.

Al 2004, aparegu el primer cuc informtic per a telfons mbils que usaven el Symbian OS. Fou desenvolupat per a contagiar els mbils vens usant bluetooth.

 Articles relacionats .
Symbian;

Enllaos externs.
 Pgina web de Symbian ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36586" title="Gllia Narbonesa" nonfiltered="4120" processed="4101" dbindex="14285">

La Gllia Narbonesa (en llat Gallia Narbonensis) fou una provncia romana creada el 121 aC coneguda inicialment com Provincia de la Gllia Transalpina

La principal ciutat de la regi era Masslia (avui Marsella), que fou poblada pels foceus cap el 600 aC i es va fer famosa pels seus vins. Diodor de Siclia explica que els gals nadius, els Ligauns, tenien gran afici pels vins i s emborratxaven i el canviaven amb els grecs de Masslia per esclaus. A les tombes s han trobat moltes copes i estris per beure vi.

A la Segona Guerra Pnica Masslia fou aliada de Roma contra Cartago, i la marina de la ciutat va auxiliar la flota romana contra Annbal. Per contra, els nadius gals van ajudar els cartaginesos. Encara que Annbal fou finalment derrotat, els massaliotes van perdre el control de les tribus de gals de la rodalia. 

Les tribus lgurs vivien als Alps, i els salluvis (sovint dits celtes) al nord de Masslia. El 154 aC, un exrcit rom es fu present per protegir els interessos de Masslia i tenir les tribus sota control. El cnsol Marc Fulvi Flac es va encarregar de defensar Masslia contra l'atac dels salluvis el 125 aC i es creu que va triomfar, perqu va rebre els llorers del triomf el 123 aC. El seu successor, Gai Sexti Calv, va anar ms lluny i el 123 aC va ocupar la capital dels salluvis i hi va establir una guarnici, que fou l'origen d'Aquae Sextiae (Ais de Provena). Altres victries romanes foren obra de Gneu Domici Enobard i Fabi Mxim el 122 i 121 aC. Al primer se li deu la primera via que va arribar a la regi, la Via Domitia o Via Domcia, que anava des del Roine fins al coll del Perts. El 120 aC, les tribus germniques dels cmbrics i els teutons van envair la zona. El 118 aC s'hi va fundar la colnia de Narbo Martius (Narbona), que fou la primera colnia fora d'Itlia. Els cmbrics i teutons van arribar al regne de Nricum, un territori aliat de Roma. Els romans s'hi van enfrontar a Arusio (Aurenja), per foren derrotats amb unes prdues que es calculen en vuitanta-mil soldats.

Amb Gai Mrius les tribus germniques foren derrotades el 102 i 101 aC. Gneu Pompeu va assegurar la regi pirinenca el 77 aC i 76 aC. Les darreres mesures de control foren preses per Juli Csar durant les guerres de les Gllies del 58 aC al 50 aC. Masslia fou annexionada a Roma desprs que Csar derrots la seva flota el 49 aC a la guerra civil que l'enfront amb Pompeu, del qual era partidria la ciutat. La provncia era anomenada pels romans Provincia Nostra o simplement Provincia, nom del qual es va derivar l'actual Provena. Amb Octavi August les Gllies es van dividir en quatre provncies: Gllia Belga (Gallia Belgica), Lugdunense, Aquitnia i Narbonense. La Narbonense fou provncia senatorial, mentre les altres foren imperials. Fou llavors que va prendre el nom, agafat de la ciutat de Narbona. Tot i que fou Narbona la que li va donar el nom, hi havia altres ciutats de les quals la principal fou Nemausus (Nimes), i cal esmentar tamb Aquae Sextiae, Carcasum, Tolosa i fins un total de 22 ciutats (i a part els poblets). Narbo Martia fou poblada per veterans com d altres ciutats de la provncia i el 22 aC fou declarada capital provincial. 

Al segle II Narbo Martia fou destruda per un incendi i al segle III assolada pels brbars (235-236). Amb Domici (284-) la provncia va formar part de la dicesi de Viena del Delfinat i es va dividir en dues provncies: la Narbonensis Prima (que bsicament desprs fou la Septimnia) i la Narbonensis Secunda (el nucli principal de la qual s la Provena). El 462 fou ocupada pels visigots.

 Llocs de la Gllia Narbonesa .
Ad Caedros (Cau e Sausens);
Ad Centenarium, Ad Centuriones o Aquae Calidae (el Vol);
Ad Ermum (Peret e Cabrieras);
Ad Iovem (Piscatalent);
Ad Nonum (Pontpertusat);
Ad Tricesium (Cremadelhs);
Ad Vicesimum (L'Ospital) ;
Aegytria (Canes);
Agatha o Civitas Agathensis (Agde);
Alestrum (Alest o Als);
Ambrussum (Pnt Ambrs);
Antipolis o Civitas Antipolitana (Antbol);
Apta, Apta Iulia, Colonia Iulia Apta o Civitas Aptensium (Ate);
Aquae Sextiae, Colonia Augusta Aquae Sextiae o Civitas Aquensium (Ais de Provena);
Araura o Cessero (Sant Tibri);
Badeia, Badegia o Badera (Vasija);
Baeterrae, Colonia Victrix Iulia Paterna Septimanorum Baeterrae o Civitas Biterrensium (Besiers);
Brigetia (Broset);
Candidum promontorium (el cap de Leucata, a l'Aude);
Capraria (Cabriras);
Carcasum Volcarum Tectosagarum o Colonia Iulia Carcaso (Carcassona);
Caucoliberis (Cotlliure);
Combusta (Ribesaltes);
De Octavo (Uchau);
Debas o Diano (Dion e Valquiras);
Dinia  o Civitas Diniensium (Dinha);
Ebromagus o Eburomagus (Bram);
Elusio, Elusiodunum o Elures (Montferrand);
Fines (Lo Segalar);
Forum Domitii (Montbasan);
Forum Iulii, Colonia Octavianorum Pacensis Classica Forum Iulii o Civitas Foroiuliensium (Frejs);
Frontiana (Lopian);
Hungunuerro (La Tonguera) ;
Illiberis o Helena (Elna);
Latara (Latas);
Lerinum (Lerins) ;
Liviana (Camppendut);
Luteva, Colonia Iulia Claudia Luteva o Civitas Lutevensium (Lodeva);
Narbo, Colonia Iulia Paterna Claudius Narbo Martius Decumanorum o Civitas Narbonensium (Narbona);
Nemausus, Colonia Iulia Augusta Nemausus Volcarum Aremecorum o Civitas Nemausensium (Nimes);
Pauliacum (Sant Sernin);
Piscenae (Pesena o Pesens);
Portus Astartes Phoenicum o Veneris Pyreneae (Portvendres);
Reii Apollinares, Colonia Iulia Augusta Apollinaris Reiorum o Civitas Reiensium (Ris);
Ruscino o Colonia Iulia Ruscino (Castellrossell);
Salsulae Fons (Salses);
Segestero, Vicus Vocontiorum o Civitas Segestericorum (Sisteron);
Sextantio, Sostantio o Seriato (Sostancion);
Sostomagus (Castlnau d'Ari);
Summus Pyrenaeus o Ad Pyrenaeum (coll del Perts);
Tolosa, Colonia Iulia Tolosa, Civitas Tectosagum o Civitas Tolosatium (Tolosa de Llenguadoc) ;
Ucetium o Civitas Ucetiense (Us o Uss);
Ugernum (Bucaire);
Usuerna, Ad Hosuerbas o Ad Huserbas (Lesinhan);
Vapincum o Civitas Vappincensium (Gap);
Venedubrium (Vesenbre);
Vernosolis (Lavernosa);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36587" title="Gllia Transalpina" nonfiltered="4121" processed="4102" dbindex="14286">
Gllia Transalpina o simplement Gllia (llat Gallia Transalpina)  fou el nom donat inicialment pels romans a la regi que anava entre els Pirineus i el Rin. Desprs de ser conquerida pels romans fou dividida en diverses parts (d'eon l'expressi les Gllies). Fou tamb anomenada Gllia Ulterior (per mes rarament) i Gllia Comata (que no incloa la Narbonense), perqu els seus habitants tenien el cabell llarg. 

La part sud-est de la regi, que Csar anomena Provincia, fou inicialment anomenada Braccata, perqu era habitada pels braccae, per mes tard fou coneguda per Narbonense.

Csar va dividir el pas en quatre parts: la Provincia (mes tard la Narbonense), Aquitnia, Gllia Cltica i Gllia Belga.

 Descripcions .

Les millors o quasi b niques descripcions de la Gllia Transalpina venen de Juli Csar (De bello Galli), Estrab (basat en Csar i Posidoni), Pomponi Mela, Plini el Vell i Claudi Ptolomeu (que va fer un mapa de la Gllia). La informaci mes valuosa es la dels Itineraris, especialment l'Itinerari d'Anton i el de Teodosi.

 Lmits, illes, muntanyes .

El seu lmit al sud era el Promontorium Pyrenaeum (Cap de Creus) i a aquesta zona la darrera ciutat era Portus Veneris (Port Vendres) i la ciutat mes al sud a la part oriental era Cervaria. Els Pirineus eren el seu lmit amb Hispnia; el seu lmit oriental era el Rin i mes al sud els Alps. 

Les illes Caesarea (Jersey), Sarnia (Guernsey), i  Riduna (Alderney) en feien part. 

Zones de Muntanyes destacades:

Cevenna (Cvennes);
Vosegus (Vosges);
Arduenne (Ardenes);

Histria .
La histria comena amb l'establiment dels foceus a Masslia o Masslia vers el 600 aC, en territori dels lgurs. All van aprendre a cultivar el vi, i van ensenyar als gals l's del alfabet. 

En aquest temps una part dels gals estava emigrant o havia emigrat a Itlia i Germnia. Mes tard un altra emigraci al orient va originar la Galcia.

Pirros tenia un cos de gals al seu exercit suposadament originaris d'Illria, als que va utilitzar a Itlia i desprs contra Antgon Gnates de Macednia que tamb tenia un cos militar de gals.

Els gals foren empleats com a mercenaris pels cartaginesos a la Primera Guerra Pnica, dirigits principalment per Autaritus, per van sorgir problemes al acabar i els mercenaris gals foren eliminats desprs de mes de tres anys de lluita.

El 154 aC els massaliotes van demanar assistncia a Roma en la lluita contra els lgurs oxibis i deceats, que assetjaven les dependncies dAntipolis (Antibes) i Nicaea (Nia). Els romans van enviar ambaixadors que van desembarcar a Aegitna (Canes), ciutat dels oxibis prop d'Antpolis, que no van voler rebre als enviats i, en un enfrontament, dos esclaus romans van morir i el comissionat Flaminius es va escapar amb dificultat. El cnsol Q. Opimius fou enviat amb una fora contra els lgurs i va sortir de Placentia fins arribar a Aegitna, que va ocupar i va fer esclaus a tots els habitants; desprs va derrotar al oxibis i deceats en dos batalles i els lgurs es van sotmetre i van perdre una part de les seves terres que foren donades a Masslia.

Altre cop els massaliotes van demanar ajut contra els seus vens salis i fou enviat a la zona el cnsol  M. Fulvius Flaccus (125 aC) que va derrotar als salis i va envair el pas dels vocontis, al nord dels anteriors, sense que aquests hagueren participat a la lluita. C. Sextius Calvinus, cnsol el 124 aC, i mes tard procnsol a la Gllia, va completar la submissi dels salis als que va vende com esclaus el 123 aC. El rei o cap dels salis,  Teutomal, junt amb altres caps, es va refugiar amb els allbroges. Calvinus va expulsar a tots els habitants de la zona costera per assegurar el lliure pas dels romans; prop de Marsella va trobar un lloc d'aiges termals que li va agradar i all va fundar la colnia llatina d' Aquae Sextiae (Ais de Provena), que fou el primer establiment rom al nord dels Alps (122 aC).

En aquest temps els edus, un poble entre el Sane i el Loire eren en guerra amb els Allbroges, que estaven aliats als arverns (que vivien a Alvrnia). Els romans van ajudar als edus als que van donar el ttol d'amics i germans de Roma. El cnsol Gneu Domici, que governava la Gllia (122 aC) va exigir dels Allbroges l'entrega dels caps salis per el rei Bituit es va negar a lliurar-lo , i amb les seves forces va creuar el riu Isere i es va trobar amb els romans a Vindalium, all on s'uneixen el riu Sorgue (antic Sulgas) i Roine, una mica al nord d'Aviny. Els gals foren derrotats (121 aC). El cnsol Q. Fabius Maximus, va arribar amb reforos, va creuar l'Isere i va entrar al pas dels Allbroges; els arverns i els seus vens i aliats rutenis van avanar contra els romans prop del Roine al punt d'uni amb l'Isere; el rei arvern (que tamb es anomenat Bituit a les fonts) veien que eren inferiors en nombre, els van atacar, per fou derrotat i gran part dels seus homes es va ofegar al riu. Bituit rei dels Allbroges fou capturat per Domici i enviat a Roma carregat de cadenes, essent empresonat a Alba Longa, i poc desprs el seu fill Congentiat va seguir la mateixa sort; els romans van ignorar als arverns, el pas dels quals era muntanys i difcil, per els allbroges foren declarats subjectes de Roma, i amb els seus territoris (que arribaven pel nord fins a Ginebra) es va formar la que fou anomenada "Provincia" (abreujant el nom de "Provincia Gallia Transalpina"), una provncia romana fora d'Itlia.  Fabius Maximus va obtenir el sobrenom de Allbrogic i va construir dos temples a la regi. Fabius i Domici van celebrar el triomf a Roma.

Els successors de Fabius van estendre la provncia al oest del Roine, per les muntanyes Cvennes, i van sotmetre als helvis, volques arecmics i sardons, i es van aliar amb els volques tectsages de Tolosa. El 118 aC el cnsol Q. Marcius Rex va atacar al poble dels stoenis, un poble lgur, i els va matar a tots (els que no van morir es van sucidar).

Per aquest temps els escordiscs de la regi del Save, que els antics consideraven gals, van creuar cap a Itlia; el cnsol C. Porcius Cato va entrar al seu pas per fou derrotat i mort; els escordiscs van seguir desprs assolant el nord de Grcia. 

El 118 aC es va establir la colnia romana de Narbo Marcius (Narbona) a la riba del Atax (Aude).

El 114 aC el poble dels cimbres va entrar des la Nrica (Noricum) aliats als teutons. El cnsol del 113 aC, Cn. Papirius Carbo, va creuar els Alps i els va atacar per fou derrotat i va escapar amb dificultat i sembla que els cimbres i teutons van passar a la Gllia  i pocs anys desprs eren al pas dels belgues; tot seguit van assolar la Gllia desprs anomenada cltica i de all van anar a Provincia , on el 109 aC el cnsol M. Junius Silanus fou derrotat.

El 107 aC era governador de la Gllia Transalpina o Provincia,  L. Cassius Longinus quant els tigurins, un dels pobles helvtics, sota comandament de Divico, van envair el pas dels allbroges i Longinus va sortir a lluitar contra ells per fou derrotat i mort en batalla segurament prop del Llac Leman; aqu va morir Calpurni Pis, avi de Pis, la filla del qual fou la dona de Csar. M. Aemilius Scaurus, legat del cnsol Caepio (106 aC) fou tamb derrotat pels cimbres i fet presoner, essent executat per un prncep anomenat Boiorix, quant va advertir als cimbres de no envair Itlia.

El 105 aC el cnsol Gneu Manli Mxim va anar al nord dels Alps amb  Q. Servilius Caepio, cnsol del any anterior i sembla que fou llavors quant va ocupar i saquejar Tolosa en revenja perqu els tectsages s'havien aliat als cimbres a al menys ho havien intentat; eren acampats a la vora del Roine quant foren atacats pels cimbres i gals i foren aniquilats i es diu que fins a vuitanta mil soldats romans van morir; entre els que es van salvar hi havia Sertori que va poder nedar pel Roine. Llavors els cimbres van creuar els Pirineus i van entrar a Hispnia per foren rebutjats pels celtibers i van retornar a la Gllia on es van reunir amb els teutons.

El 103 aC Gai Mari fou nomenat cnsol per tercera vegada i va anar a Provincia per lluitar contra els cimbres. Al Roine va fer construir el canal conegut com Fossa Mariana. El seu llegat era Lluci Corneli Sulla, el qual va derrotar als tectsages i va fer presoner al seu rei Copill. Els cimbres i teutons es van dividir en dos grups: un, que formaven els cimbres  juntament amb els tigurinis helvtics, va entrar a Itlia pels Alps tridentins; un altre, que formaven els teutons juntament amb un poble anomenat ambrons, va entrar a Ligria. Mari fou cnsol per quarta vegada el 102 aC va establir la seva posici a la uni del Roine i l'Isere i es va enfrontar als teutons prop dAquae Sextiae, derrotant-los completament i dispersant-los; el seu rei Teutobocchus, fou fet presoner i va ser exposat en el triomf de Mari a Roma. El 101 aC  Mari fou cnsol per cinquena vegada junt amb Lutatius Catulus, i va derrotar als cimbres al nord del riu Po, acabant aix amb aquest perill per molts anys.

Provincia fou el principal feu dels partidaris de Mari desprs de la usurpaci de Sulla  El 78 aC L. Manlius, procnsol de Gllia va haver d'abandonar Aquae Sextiae i el llegat L. Valerius Praeconinus, fou derrotat i mort. El 76 aC Gneu Pompeu va anar a Hispnia contra Sertori i va passar per Provincia per els gals estaven revoltats contra Roma; Pompeu va donar les terres dels helvis i volques arecomics (els mes actius contra Roma) a Masslia i va establir a M. Fonteius com a governador de Provincia. Els gals rebels van atacar Massilia i Narbo, per Fronteius els va rebutjar; durant els seus tres anys de govern el pas fou sotms a grans exaccions per cobrir les necessitats de les forces romanes (i per l'enriquiment personal de Fonteius que li va costar un judici de repetundae el 69 aC).

El 66 aC i 65 aC fou governador Gneu Calpurni Pis (cnsol el 67 aC), que el 63 aC fou acusat per Juli Csar de repetundae i altres ofenses, per fou absolt.

El 63 aC el cnsol Cicer es va enfrontar amb la conjuraci de Catilina, que va fer propostes als caps allbroges, que eren llavors a Roma per queixar-se dels abusos dels successius governadors, per aquestos van revelar la conspiraci a Cicer. Com que els caps allbroges no van obtenir satisfacci per les seves queixes i no van rebre premi per denunciar la conjuraci, els allbroges es van revoltar i van assolar el pas fins a Narbona; Manlius Lentinus, llegat del governador C. Pomptinus, es va escapar amb dificultat de la derrota del seu exercit a la riba del Isere, quant va caure en una emboscada dirigida per Catugnat, general dels gals. Per Pomptinus va enviar noves forces que van derrotar als rebels prop de Solomum (potser  Sallonaz) i van posar fi a la guerra quant van conquerir aquesta ciutat.

Una aliana dels squans i els arverns tenia per finalitat aniquilar als edus; els squans a mes van convidar als sueus dirigits per Ariovist, establerts a la zona del Rin. Els sueus van derrotar als edus, un cap dels quals, el druida Divitiacus (que tenia el rang de Vergobretus) es va escapar a Provincia i de all a Roma, per demanar ajut contra la tirania dels sueus.  Ariovist desprs de derrotar als edus, es va apoderar d'una tercera part de les terres dels seus propis aliats squans, als que a mes va demanar un altre ter per altres grups procedents de Germnia. Aix era l'any 60 aC i al mateix temps va crrer el rumor de que els helvtics volien envair Itlia; els romans ja s'havien enfrontat amb els tigurinis, un dels quatre grups helvtics, i els hi tenien respecte, el que va crear certa alarma.

El 59 aC Juli Csar fou nomenat cnsol  i durant el seu mandat Ariovist va rebre el ttol de "Rex atque amicus" (rei i amic) de part del senat. El 58 aC Csar va obtenir com a provncies la Gllia Cisalpina i Illria, amb la Gllia al nord dels Alps, per cinc anys i comissionat especialment pels afers al nord dels Alps i per protegir als amics i aliats de Roma; Csar es va assabentar de moviments dels helvtics cap a Provincia i va sortir de Roma, va creuar els Alps i en pocs dies era a Ginebra. Desprs de derrotar als helvecis i fer-los tornar als seus assentaments va declarar la guerra a Ariovist avanant cap a Vesontio (Besanon) capital dels squans, i de all va arribar a una plana on va derrotar a Ariovist suposadament a uns 10 km del Rin (altres diuen 100) que es suposa es algun lloc al nord de Basilea. Aquesta derrota va impedir que altres pobles germnics creuessin el riu Rin. Csar va passar el hivern al pas dels squans. 

Aquell hivern les nacions belgues van formar una lliga defensiva al sospitar que Csar els volia atacar i aliats als gals celtes de mes al sud. La guerra amb els belgues va esclatar el 57 aC; els primers a sotmetre's foren els rems i van seguir els suessions, bellvacs i ambianis; els nervis i altres aliats foren derrotats a una batalla a la vora del Sabis (Sambre) i la fortalesa dels aduatucs (descendents de cimbres i teutons) fou conquerida, i els sobrevivents venuts com esclaus (Csar diu que foren 53.000). El llegat de Csar, P. Crassus, amb una sola legi, fou enviat contra venetis, unelis, osismis, curiosolites, sesuvis, aulercs, i redons (Csar els anomena els estats martims, perqu eren a la vora del oce).

Csar va passar el hivern entre el Sena i el Loire, i al sud del Loire al pas dels carnuts, els andecavis i els turons, i desprs va anar a Itlia. Aquell hivern el seu llegat Servi Falba, va anar al pas dels nantuats, veragris i sedunis i va ocupar aquest territoris, al nord-est dels allbroges i del llac Leman; Galba va passar el hivern al pas dels nantuats a Octodurus (Martigny) on fou atacat pels gals i es va haver de retirar cap el pas dels allbroges on va passar la resta del hivern.

Csar va tornar d'Itlia el 56 aC quant els estats martims es van revoltar al rebutjar la petici de subministraments feta per Crassus, que passava el hivern a Angers. Per aquesta lluita vegeu venetis. Csar va agafar el comandament i va enviar Crassus a Aquitnia amb dotze cohorts, per prevenir l'ajut aquit als venetis. Crassus va derrotar als sotiats, i desprs als vocats i tarusats; els aquitans foren derrotats a la plana del Gironde i la major part dels pobles aquitans es van sotmetre.

Csar mentre havia derrotat als rebels i a tots els que se li oposaven menys els morinis  (regi al est de Boulogne fins a Cassel) i menapis. L'atac als morinis fou un xit per pluges torrencials van obligar a Csar a retirar-se no sense assolar el seu pas. Va establir els seus quarters d'hivern als pasos dels aulercs i lexovis.

El 55 aC els usipets i tencteris (que havien estat expulsats de les seves terres pels sueus) van creuar el Rin i van caure sobre els menapis; Csar va anar al pas dels menapis i de all va passar mes al sud,  als territoris dels eburons i els condrusis que eren dependents dels treviris; els germans havien arribat fins a Lieja quant Csar va arribar i els va derrotar finalment prop de la uni del Mosa i el Rin, i els que van poder escapar es van ofegar al riu. 

La resta del estiu Csar va fer l'expedici contra els gals de Britnia. Quant va tornar de les illes els morinis, que s'havien declarat amics de Roma, van atacar a 300 soldats que van quedar allats, per robar-los, per foren perseguits per la cavalleria romana i van perdre molts homes, i Labienus va entrar a les seves terres i els va obligar a sotmetre's; llavors els romans van tornar al pas dels menapis, i els va sotmetre i tot i les pluges torrencials no es va aturar i va assolar el pas durant la tardor. Csar va passar el hivern al pas dels belgues. 

El 54 aC va preparar la invasi de Britnia; la primavera va visitar el pas del treviris; desprs va iniciar la segona expedici a les illes Britniques i va desembarcar al mateix lloc que a la primera expedici. A la seva tornada va acampar les seves tropes per passar el hivern a llocs diversos. Csar havia nomenat rei dels carnuts a Tasget, un noble carnut descendent de reis, i Csar va planejar fer-lo rei de tota la Gllia, per als tres anys fou assassinat; aquell hivern l'exrcit rom fou derrotat al pas dels eburons, i Q. Cicer, germ de Marc Tuli  Cicer, fou atacat al pas dels nervis i va resistir justet fins a l'arribada de Csar. Els snons transalpins tamb tenien un rei, Cavarin, nomenat per Csar, per el poble va decidir matar-lo i el rei es va escapar; Csar va cridar al senat dels snons per aquest no hi va anar; els treviris van atacar el camp de Labienus i noms es va salvar perqu el lder treviri, Induciomar, va resultar mart a la lluita i llavors, desorganitzats, els treviris foren derrotats.

El 53 aC Csar (el seu mandat s'havia prorrogat per cinc anys mes) va incrementar les seves forces i va convocar una assemblea dels pobles gals per la primavera a la que no van acudir els carnuts, els snons i els treviris. No se sap el lloc on es va fer la reuni inicialment per es va traslladar a Lutetia o Lutcia (Pars), prop del territoris snons, que aviat es van sotmetre i tamb els carnuts; noms els treviris estaven en rebelli aix com Ambiorix, rei dels eburons, aliat als menapis. Csar va entrar al pas dels menapis i va fer grans destroces; seguidament va anar contra els treviris i encara que Labienus fou derrotat inicialment desprs va arribar Csar i es van haver de sotmetre; els ubis, que llavors encara vivien al altra costat del riu, es van sotmetre i van poder passar al costat rom. Finalment va entrar al pas dels eburons que va saquejar; llavors els romans foren atacats pels sigambris per van poder salvar el bot i van seguir assolant el pas que va quedar sotms i arrasat; els romans es van establir a Aduatuca (probablement Tongern). Desprs es va fer una enquesta sobre les causes de la revolta i Acco, considerat l'instigador, fou executat; Csar va establir els seus quarters d'hivern al pas dels treviris, als dels lingons i a Agendicum (Sens) al pas dels snons, i va tornar a Itlia. 

Va crrer el rumor de que Csar seria empresonat i els carnuts i els arverns es van revoltar sota la direcci de Vercingetorix al que va seguir casi tota la Gllia. Csar va tornar corrent (hivern del 52 aC) i va atacar als arverns que no l'esperaven; Vercingetorix va marxar contra Csar des el pas del bitriges i Csar es va retirar cap a Vienna (Viena del Delfinat) i va reagrupar tropes i va avanar cap a Vellaunodunum, ciutat dels snons, i Genabum (Orleans) ciutat dels carnuts, que va ocupar i incendiar; tot seguit va entrar al pas del bitriges (Berri) i va ocupar Noviodunum i de all va passar cap a la capital Avaricum (Bourges), defensada per muralles, que fou presa i quaranta mil defensor moriren a mans dels romans. Desprs de resoldre una disputa local dels edus (dos caps havien estat elegits per la mateixa magistratura i la costum era noms un) fallant a favor d'un dels dos elegits, va deixar a Labienus amb quatre legions a la regi de Pars per assegurar la comunicaci entre el nord i sud de la Gllia i va passar al sud amb la intenci de prendre Gergvia, al pas dels arverns; all va patir una derrota davant Vercingetorix i Csar es va retirar al nord per unir-se a Labienus; llavors els edus el van trair i van ocupar Noviodunum (mes tard Nevirnum, avui Nevers) on Csar tenia els seus magatzems i el bot, i Csar es va retirar cap a Sens. Tota la Gllia central i occidental estava revoltada i Vercingetorix fou nomenat comandant en cap dels rebels. Els rems i els lingons van romandre aliats a Roma, i els treviris foren neutrals. Vercingetorix va incitar als gabals i arverns contra els helvis que vivien a Provincia, i els rutenis i carducs foren enviats contra els volques arecomics tamb a Provincia. Csar va passar al pas dels squans i els rebels el van atacar per foren derrotats gracies al ajut que Csar va rebre d'algunes tribus germniques aliades.  Vercingetorix derrotat es va refugiar a Alesia, una ciutat dels mandubis on fou assetjat  i finalment capturat (51 aC).

Desprs d'aix el pas va estar en general tranquil; els bitriges van intentar alguna revolta sense xit; desprs els carnuts van atacar als bitriges quant ja havien estat sotmesos, i Roma va haver d'acudir a posar pau, i finalment van derrotar als carnuts a Genabum.

La resistncia major fou dels bellvacs i algunes tribus o pobles aliats. Finalment foren derrotats i Csar va considerar aquest fet el final de les guerres glliques. Nomes quedava castigar a Ambiorix, rei dels eburons; el seu pas fou arrasat. Finalment Csar va arribar a Uxellodunum, ciutat dels carducs, dominada per dos caps rebels.

Des el 52 aC un lder dels snons, Drappes, junt amb alguns aventurers i esclaus, va formar una banda que es va unir a Dumnacus, lders dels andecavis que estava revoltat al pas dels pictons (Poitiers). Finalment el 51 aC fou derrotat per C. Caninius i  C. Fabius. Drappes es va escapar amb dos mil homes, i es va unir amb un altre aventurer, Lucterius, un carduc, i junts van entrar al pas dels carducs on van acabar finalment a Uxellodunum. En aquell moment encara els carnuts, derrotats recentment i dispersats, tornaven a estar revoltats per tamb foren sotmesos i el seu lder Gutruat executat;  i els rebels dels estats d'Armrica van seguir el seu exemple i es van sotmetre.

Csar va encarregar a Carninius el setge dUxellodunum (51 aC) per finalment Csar el va dirigir personalment i els cstigs que va aplicar foren una part negra de la seva biografia.
Csar mai va visitar Aquitnia. Desprs d'anar a Narbona, va visitar tots els convents de Provincia. Va establir les seves forces per passar el hivern a la Gllia Belga (4 legions) i al oest del Cvennes (2 legions al pas dels edus); ell mateix va passar el hivern a Nemetocenna (Arras) al actual departament de Pas de Calais. Al final del hivern va anar a Itlia i va assegurar la dominaci total de la Gllia. Desprs va tornar a Nemetocenna i va reunir tropes amb les que es va acostar al pas dels treviris, i prop d'aquestes terres el Pontfex Mxim dels romans va fer la cerimnia de lustratio, o purificaci (50 aC). Csar va dividir el pas en tres provncies (a part de la prpia Provincia): Blgica, Cltica i Aquitnia (conegudes en conjunt com Gllia Comata).

Csar va establir una legi de gals a la que va donar el nom celta dAlauda i va reforar la colnia de Narbo i va crear la de Arelate (Arle) i potser les de Baeterrae (Besiers) i  Forum Julii (Frejs).

Di Casi diu que M. Emili Lpid va governar com una sola provncia l'Hispnia Citerior i la Provincia el 44 aC, mentre Hirtius governava Blgica i L. Munatius Plancus la Cltica. El 43 aC Lpid encara governava les dues provncies. L. Munatius Plancus va fundar la colnia de Augusta Rauracorum (Augst), a Sussa, i  Lugdunnm (Li), per la primera no va ser completada fins mes tard, en temps d' August.

L'establiment final dels romans a la Gllia fou obra de Octavi August que abans de ser emperador en va tenir l'administraci, gracies al ajut de Marc Vipsani Agripa, que va sotmetre Aquitnia, revoltada, i va portar als soldats fins al Baix Rin el 37 aC creuant aquest riu cap a Germnia; Agripa va permetre l'establiment del poble dels ubis a la Gllia i la seva capital, Oppidum Ubiorum, va esdevenir desprs colnia romana amb el nom de Colonia Agrippinensis (Colnia); un altre poble germnic, els tungris, tamb es van poder establir a la Gllia, al pas dels eburons. 

Durant la guerra civil entre Octavi i Marc Antoni, Nonius Galli va sotmetre als treviris revoltats; Caius Carinas va derrotar als morinis i va rebutjar als sueus que havien creuat el Rin. 

El 28 aC els aquitans que seguien en armes foren sotmesos per M. Valerius Messalla,. El 27 aC la Gllia fou definitivament organitzada i August va assumir personalment l'administraci de les provncies (el que comportava el control d'una important fora militar). Provincia fou rebatejada Gllia Narbonense sense modificar els lmits; Aquitnia va conservar el nom per es va estendre fins el Loire (abraant aix una part de la Gllia Cltica); la resta de la Cltica va ser rebatejada Lugdunense o Lugdunensis; la Gllia Belga va conservar nom i lmits. 

Les ciutats van rebre noms romans, cosa que ja havia comenat Csar (Juliomagus, actual Anger). Gergvia, lloc on Csar fou derrotat, fou degradada i la vena Augustonemetum la va substituir. La capital dels suessions, Noviodunum, esdevingu Augusta Suessionum; la capital dels  treviris es va dir Augusta Trevirorum; la capital dels edus,  Bibracte,  va rebre el nom de Augustodunum. Els antics estats es van dividir entre els federats i els lliures. Entre aquestos darrers es sap dels segusians; els lingons  i els rems, amics dels romans des el principi, eren federats. Els ausquis o Ausci d'Aquitania tenien el dret llat. La ciutadania romana era concedida a alguns membres de grans famlies pels seus serveis a Roma. El llat es va imposar progressivament i la religi es va mantenir per va sorgir una barreja de la religi romana i la gala que es va desenvolupar rpidament mentre el temples romans creixien all on s'establia poblaci romana. August va visitar les Gllies el 16 aC desprs de rebre queixes del seu procurador C. Licinius. Es va completar el cens i es va assegurar la frontera del Rin amb nombrosos fortins.

En una poca indeterminada en temps d'August la frontera entre la Gllia Belga i la Lugdunense fou canviada i els territoris dels leucs, lingons, squans i helvecis foren units a Blgica i separats de la Lugdunense. De la Gllia Belga es van formar dues provncies: Germnia Inferior i Germnia Superior que abraaven la part occidental del Rin, des la mar fins a la ciutat de Moguntiacum (Magncia). Ptolomeu esmenta a la Germania Superior els nemets, vangions, tribocis i rauracis, i diu que la ciutat mes al sud del districte era Augusta Rauracorum (Angst), una mica al nord de Basilea; es possible que les dos provncies foren establertes per marcar la zona d'establiment de tribus germniques a la Gllia. 

Tamb es van formar sota l'Imperi tres provncies alpines: els Alps Martims (que va rebre el dret llat de Ner l'any 63 i el 69 formaven un provncia sota un procurador); els Alps Cotis, regne vassall sota August i que va ser convertida en provncia sota Ner; i els Alps Penins, esmentats com a provncia durant l'imperi. Les tres provncies per son incloses dins Itlia a  la Geografia de Claudi Ptolomeu i no foren part de la Gllia fins al segle III.

L'any 21 les Gllies es van revoltar sota la direcci de Juli Flor, del poble dels treviris, i Juli Sacrovir, dels edus, ambds nobles gals i ciutadans romans. Els andecavis i turonis o turons foren els primers a revoltar-se per foren derrotats; els treviris no van secundar a Florus, i el cap Juli Indus va ajudar a posar fi al intent, fugint Florus cap a les Ardenes, on finalment es va sucidar.  Els edus si que es van revoltar i Sacrovir va obtenir algunes victries parcials per fou derrotat per C. Silius, prop d' Augustodunum, i es va retirar a una vila amb alguns seguidors on es va sucidar.

Claudi l'emperador va nixer a Lugdunum, va perseguir la religi dels gals i va organitzar l'expedici i conquesta de Britnia. Degut a les queixes dels nobles gals, els que tenien ciutadania foren admesos al senat (48) comenant pels edus i desprs van seguir altres.

El 68 el governador de la Lugdunense, C. Juli Vndex, aquit de naci i el pare del qual havia obtingut la ciutadania, es va revoltar contra Ner i va proclamar emperador a Galba, governador de la Tarraconense. Lugdunum va romandre lleial a Ner per Vienna va seguir a Galba. Verginius Rufus, comandant de les legions de la Germnia Superior, no va voler donar suport a una elecci feta per rebels i va entrar al pas dels squans (favorable a Galba)  i va assetjar Vesontio (Besanon) defensada per Vindex; aquest fou derrotat i es va sucidar. Galba va arribar a la Narbonesa per Rufus, assabentat de la mort de Ner, va decidir no oposar-se mes a la seva proclamaci.

Per poc desprs Vitelli, nomenat per Galba com a comandant de la Germnia Inferior (en lloc de Fonteius Capito, assassinat per les tropes), es va revoltar i es va proclamar emperador a Colnia (69). Galba fou assassinat per un altra emperador, Ot, es va proclamar tamb; Vitelli va marxar amb les seves forces cap a Itlia formant dos divisions sota comandament dels generals Valent i Caecina; un cap gal boi, de nom Maric, va assolir el ttol de Vindicator dels gals i deu, i va reunir vuit mil homes, amb els que es va enfrontar a Vitelli quant passava per la Gllia de cam a Roma, per fou derrotat i executat. Un quart aspirant al tron, Vespasi, es va proclamar a Alexandria el mateix 69 (1 de juliol) i va acabar triomfant.

Durant la lluita entre Vitelli i Vespasi es va produir una rebelli a la Gllia, iniciada a Holanda, sota la direcci d'un noble batavi, Claudi Civilis, que havia servit a l'exrcit rom i era ciutad rom. El  seu germ Paulus Civilis havia estat assassinat per ordre del governador de Germnia Inferior, Fonteius Capito, i el mateix Claudi fou empresonat, encara en temps de Ner, per fou alliberat per Galba; al tornar, va preparar la revolta que va esclatar poc desprs aprofitant la guerra civil, expulsant a les tropes romanes que restaven a la Insula Batavorum i assetjant dos legions a Castra Vetera, prop del Rin. Inicialment es suposava que lluitava per Vespasi per quant Vitelli va morir va seguir lluitant per la independncia del seu poble i dels pobles oprimits. Hordeonius Flaccus, un vell i feble comandant partidari de Vespasi, fou mort pels seus soldats, el que va debilitar als romans; Classicus, un treviri de descendncia reial que dirigia un cos de cavalleria  es va unir a Civilis; tamb Juli Tutor, un treviri, i Juli Sab, un lingon es van posar al costat de Civilis. Una part de la Gllia (el nord i una part del est) estava per la revolta; els squans no es van voler revoltar; els conspiradors van intentar subornar a les legions ara dirigides per Dilli Vcula, que fou assassinat per un desertor i Tutor, amb unes insgnies, va assolir el comandament del que va anomenar "Imperi Gal". Les forces romanes assetjades a Castrum es van rendir i van haver de jurar fidelitat al Imperi gal. Civilis va buscar l'ajut de les tribus germniques. En aquest temps una dona dels brcters, una verge anomenada Veleda, pregonava que els germnics guanyarien la guerra i les legions romanes serien destrudes. Civilis i Classicus van decidir que seria bo que els seus homes poguessin saquejar Colnia que era objecte del odi dels pobles vens. La ciutat (poblada d'una barreja de romans i ubis) va haver de permetre als germans, sobre tot als tencteris, de passar pel seu territori sense pagar taxes. Per al pas dels lingons la rebelli va ser un fracs: Juli Sab es va proclamar Csar (deia que era fill de Csar per una relaci illegtima de la seva mare amb el conqueridor rom) i va atacar territori dels squans, lleials a Roma, que els van derrotar; Sabinus es va escapar i es va poder amagar durant nou anys mercs a l'ajut de la seva dona Epponina.  A  aquesta derrota va seguir l'arribada de forces des Itlia sota comandament d'Annius Gallus i Petilius Cerialis, amb set legions. Els rems, sempre propers dels romans, van convocar als estats gals a decidir sobre la pau o la guerra (esperant que sota pressi fos decidida la pau); el delegat treviri, Tullius Valentinus va advocar per la guerra i el remi Juli Auspex per la pau; els estats estaven dividits i no es van posar d'acord. Civilis pel seu costat es va enfrontar a una facci dirigida per Labeo, i d'altre banda ni Classicus ni Tutor van fer preparatius adequats per la defensa. Tutor amb forces romanes lleials al Imperi gal i forces dels treviris, vangions, tribocis i caracats, es va enfrontar als romans, per els seus soldats van desertar i els germnics els van seguir; Tutor es va retirar a Bingium (Bingen) on fou sorprs i derrotat. El general Cerialis va entrar a Magncia i va marxar de all a Rigodulum, on Valentinus era amb una fora dels treviris, per en fou expulsat rpidament i el rom va entrar a Colonia Trevirorum (Trveris), capital dels treviris,  l'endem. Cerialis va obtenir la submissi dels treviris i lingons i amb aix es va acabar de fet la revolta gala, i ja noms quedaven els bataves i els seus aliats germnics. 

Civilis, Classicus i  Tutor van atacar el campament de Cerialis prop de Trveris, per foren rebutjats. Colonia Agrippinenses fou evacuada i la ciutat es va declarar a favor de Roma. La dona i la germana de Civilis i la filla de Classicus foren entregades a Cerialis; els germans que eren a la ciutat foren massacrats. La ciutat va demanar ajuda urgent a Cerialis, mentre Civilis marxava contra la ciutat per quant va arribar ja era en mans dels romans. Cerialis va passar llavors a la Insula Batavorum. Civilis va demanar la pau i va obtenir el perd.

Les divisions administratives casi be no van canviar durant l'Imperi. La Lugdunense es va dividir al segle III en Prima, Secunda i Sequnia; la Blgica en Prima i Secunda; Germnia Superior fou Germnia Prima, i l'Inferior, Germnia Secunda; Aquitnia es va dividir en Prima, Secunda i Novempopulnia; i Narbonense en Prima, Secunda i Vienense.

Encara durant les invasions dels brbars, al segle V, es va crear un nou imperi gal per ja fou dels gals-romans.

 Nacions de la Gllia cltica .

Helvecis o helvetis ;
Ambarris;
Allbroges ;
Rauracs;
Squans ;
Tribocs;
Edus;
Mandubis;
Branovics o Brannovis;
Segusians (al seu pas es va establir la colnia de Lugdunum o Li);
Arverns ;
Gabals;
Vellavis o Vallaunis;
Carducs;
Rutenis ;
Nitibriges ;
Bitriges viviscis;
Petrocoris;
Pictons o pictavis;
Lemvics;
Bitriges cubis;
Boils;
nsubres (al nord dels vellavis);
Turons ;
Andecavis o Andes ;
Namnets o Nanets ;
Venetis ;
Osismis;
Corisopits;
Curiosolites;
Redons;
Ambiliats ;
Abrincatuis;
Unelis ;
Diablintes ;
Cenomans ;
Aulercs ;
Arvis;
Sesuvis ;
Lexovis ;
Viducasses o Baiocasses;
Eburvics;
Carnuts ;
Ambivaretis;
Parish;
Meldis;
Snons ;
Tricassis;
Lingons ;

Pobles possiblement celtes de la Gllia belga;
Menapis;
Nervis;
Treviris (probablement germnics) ;
Morinis ;
Bellvacs ;
Rems;

 Societat .

La principal riquesa eren les vinyes. Els bitriges tenien mines de ferro.

Els estats gals eren en general petits i els mes gran intentaven exercir supremacia sobre altres. Els dirigents eren el rics. Per la religi dels gals cal un article separat (vegeu: Druida o Drudisme).

Els celtes tenien esclaus i alguns es feien esclaus dels nobles voluntriament quant no podien pagar les deutes o impostos. Els pobres no tenien terra prpia i la posseen en tinena dels nobles als que pagaven una renta en diners o especies. Els nobles eren immensament rics; els rics tenien diverses dones i tenien el poder de vida o mort sobre dones i fills. 

El poder dels lders religiosos, els druides, era tamb notable. El druida mxim era succet a la seva mort per el segent en mrits (dignitas) per quant n'hi havia diversos amb els mateixos mrits era elegit per votaci i fins i tot de vegades desprs d'un conflicte armat ; els druides eren no sols lders religiosos sin tamb jutges, i no participaven als combats ni pagaven taxes. 

Csar esmenta uns senats per els pobles gals, el cap dels quals era electiu. Un cap del senat dels edus,Vergobretus, fou elegit per un any. Les usurpacions eren freqents i els mes rics volien usurpar el poder i no es podien establir dinasties regulars.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36588" title="Masslia" nonfiltered="4122" processed="4103" dbindex="14287">
Masslia (        , gentilici massaliotes) fou una ciutat grega de la Gllia Narbonense. El seu nom era Masslia (Massalia) per els romans ho van deformar a Masslia (Massilia) i desprs Marsilia, que en provenal era Marsillo, esdevenint Marsella des l'edat mitjana.

 Abans de la colonitzaci .

Claudi Ptolemeu l'esmenta com a ciutat dels commons (commoni) que vivien entre la ciutat i Forum Julii (Frejs). El territori produa vi i bona pesca. Els habitants eren una barreja de celtes i lgurs. Hecateos esmenta la ciutat com possessi dels ligstics (Ligystice) celtes probablement un error pels salyes.

 Colonitzaci .

Els foceus van colonitzar la zona. El foceu Exenos era amic de Nannus que era un cap de la zona i va convidar a la boda de la seva filla a Exenos que estava all de visita comercial. El matrimoni es feia segons el costum, de manera que tots els solters es posaven en un lloc i la novia tirava una copa de vi i al que tocava era el seu elegit. I casualment l'elegit per la nvia, anomenada Petta, fou Exenos. Petta es va dir llavor Aristxena per voluntat del seu marit. Aquesta historia d'Estrab es una mica diferent en altres historiadors i Just parla simplement del fet que als navegants grecs els va agradar el lloc i van venir de Focea amb una colnia sota la direcci de Simos i Protis. Tamb Plutarc esmenta un Protos com el fundador. Simos i Protis van negociar amb Nannus, reis dels segobris (segobrii o segobrigii) i els va convidar a la boda de la filla; aquesta filla va tirar la copa (d'aigua) a Protis. Els grecs van fundar llavors Masslia i desprs altres ciutats lluitant sovint contra els lgurs. La seva fundaci degu ser vers el 600 aC. La colnia i les seves dependncies tenien com a detat principal a Artemisa. 

Els colons van introduir alguns cultius, van construir muralles i camins, van establir lleis i van portar el vi i l'olivera. A la mort de Nannus el va succeir el seu fill Comanus que va voler conquerir la ciutat i durant unes festes va introduir gent fidel al interior per que obriren les portes a la nit mentre els massaliotes estigueren dormint; per una dona de la cort de Comanus que tenia per nuvi a un grec va descobrir el pla. Els massaliotes van passar a l'atac i van matar a 7000 lgurs quant no s'ho esperaven.

Quant Cir II el gran de Prsia va sotmetre Jnia, una part dels ciutadans de Focea van sortir de all i dirigits per Creontiades es van establir a Allia a Crsega on hi havia un establiment fundat feia uns 20 anys. Expulsats de Crsega pels etruscs es van establir segons Herdot a Velia a Itlia, per mes probablement a Masslia o a les rodalies. Tucdides esmenta que els foceus van derrotar els cartaginesos en una batalla naval mentre fundaven Masslia i aix podria haver passat en aquesta segona "fundaci".

 Aliana amb Roma .
 
Masslia fou aliada romana. La tradici diu que quan els gals van ocupar Roma, els massaliotes van donar or i plata per pagar el rescat i van rebre a canvi la exempci d'impostos (immunitas) i altres privilegis, cosa absurda, ja que Masslia res pagava a Roma, i els fets son en tot cas molt posteriors.

A la Segona Guerra Pnica Masslia fou aliada romana i va donar assistncia a Roma. El 208 aC van avisar a Roma de l'arribada d'Asdrbal a Ligria. Desprs de la guerra els lgurs van atacar repetidament la ciutat i dependencies i al 154 aC Masslia va demanar ajut a Roma contra els oxibis (oxybii) i deceats (deceates), als quals Q. Opimius va derrotar.

Desprs de la victria dels romans sobre el lgurs, el massaliotes van adquirir territoris lgurs. Desprs de la victria de Gai Mari sobre els teutons a Aquae Sextiae (102 aC), el comandant rom els hi va cedir el canal construt a l'est del Roine. Els massaliotes foren lleials als romans en les seves campanyes a la Gllia. Gneu Pompeu els va donar terres que havien estats dels volques arecmics i dels helvis i Juli Csar els va fer noves donacions.

Quant Csar anava d'Itlia a Hispnia contra els llegats de Pompeu, Masslia li va tancar les portes amb l'excusa de qu volia romandre neutral per en realitat perqu era favorable a Pompeu. Davant les amenaces de Csar, el lloctinent de Pompeu, L. Domitius, va poder entrar a la ciutat i en va assolir el comandament. 

Csar va deixar tres legions sota el comandament del seu llegat C. Trebonius per assetjar Masslia i va donar a D. Brutus el comandament de 12 vaixells construts a Arelate (Arle). Mentre Csar fou a Hispnia els massaliotes van arribar a tenir 17 vaixells, i 11 d'ells que estaven a punt foren carregats amb soldats lgurs, uns muntanyesos anomenats lbics (albici) i van sortir a lliurar batalla amb Brutus, per van perdre 9 vaixells. 

 Incorporaci a Roma .

La ciutat va continuar un temps la resistncia per finalment es va rendir. La ciutat fou inclosa en el triomf de Csar. Va poder conservar el estatus de ciutat lliure (Libera Civitas) que en la practica volia dir que no depenia dels governadors de Provncia, i conservava legislaci interna, per en la practica era sotmesa a Roma.

 Constituci i societat .

Masslia tenia una constituci aristocrtica amb un consell de 600 membres vitalicis anomenats Timuchi (        ) i un comit executiu de quinze membres amb tres presidents que realment tenien el poder. Els tmucs havien de ser ciutadans des al menys tres generacions i posseir un cert nivell de riquesa (el govern era dons una timocrcia); aquestos eren els  selecti et principes  equivalents als romans  optimates . El poble no tenia cap poder per el consell o Boule es deia del poble (demos); hi havia una divisi en phylae, equivalents a les tribus romanes. L'entrada d'estrangers amb armes no era permesa. El massaliotes tenien esclaus que era el nivell mes baix de la poblaci.  El consell dels 600 va subsistir sota domini rom.

 Colnies massaliotes .

Els principals establiments dels massaliotes foren:

Tauroeis o Tauroentum, la primera, prop de la ciutat ;
Olbia (Eoubes o Eoubo) a l'est de Masslia ;
Athenopolis a l'est de Masslia;
Antipolis (Antibes)  a l'est de Masslia;
Nicaea (Nia) a l'est de Masslia;
Illes Stoechades, Lero i Lerina.
Agatha (Agde), a l'oest de Masslia a la riba de l' Arauris (Herault) ;
Rhode (Roses) a l'Empord, colnia rdia que va passar a Masslia mes tard;
Emporiae (Empries) a l'Empord ;
Hemeroscopium o Dianium (Dnia) al sud entre el Sucro (Xquer) i Cartago Nova, capalera d'altres colnies a la zona, entre elles la mes al sud Maenaca.

Un ciutat massaliota no localitzada es Heraclea, a la costa de la Gllia. Altres possibles ciutats fundades per ells foren Arelate (Arle), Avenio (Avignon) i Cabellio (Cavaillon), per sobre aix hi ha seriosos dubtes.

Vegeu tamb.

Marsella;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36589" title="Gllia Belga" nonfiltered="4123" processed="4104" dbindex="14288">

La Gllia Belga (en llat Gallia Belgica) fou una provncia romana que ocupava el nord-est de les Gllies. Amb Domici (284-305) es va dividir en Belgica Prima i Belgica Secunda. Ocupava l'actual Blgica i altres regions properes i el nord de Frana.

Histricament, el nom de belgues fou donat per Juli Csar als grups de pobles del nord de la Gllia (la Gllia belga) separats dels seus vens celtes per el Sena i el Marne. Limitaven al oest amb l'oce i al est amb el Rin. Csar hi va incloure tamb la insula Bavatorum. Es creu que eren celtes d origen per barrejats amb grups germnics.

Tenien al sud els lingons o lingonis i els squans; a l'est els germnics vangions, nemets  i tribocs (que havien creuat a la riba esquerra del Rin, els dos primers desprs de Csar per els darrers potser ja abans) de la plana d'Alscia.

Com a pobles belgues s esmenten els morins, els nervis, els essuis, els rems, els menapis, els suessons, els Hassis, els bataus, els velocasis, els veromandis, els adatucs, els condrusis, els treviris, els mediomatrics, els leucs, els eburons, els ambianis, els bellvacs, els atrebats, els caletis, els meldis i altres, per alguns eren germnics i altres barrejats. Els aulercs no s segur que foren belgues. Nemetocena (Arrs) era la capital dels atrebats i Csar la situa a Blgica. Hi havia un poble especficament anomenat belga, entre l'Oise i l'Escalda a la Picardia i Artois.

Csar va distingir la Gllia Belga de la Gllia Cltica i de l'Aquitnia tant en costums, com en normes poltiques i llengua, per tot i aix a la Gllia Belga es van barrejar pobles d origen germnic i d altres celtes o barrejats.

Quant Csar va estar a la Gllia els suessons tenien com a rei a Divitiacus, que dominava fins a tot a Britnia on els belgues s havien establert a la costa.

August va dividir la Gllia l'any 27 i va fer mes gran Aquitnia creant una provncia de nom Gllia Lugdunensis amb capital a Lugdunum o Li, a mes de la Provncia (Provena, que estrictament era part de la Gllia.
Ciutats.
Iulio Bona;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36591" title="Nino Bravo" nonfiltered="4124" processed="4105" dbindex="14289">
Nino Bravo (el seu nom real era Luis Manuel Ferri Llopis), (3 d'agost de 1944 - 16 d'abril de 1973) fou un cantautor del Pas Valenci.

Va nixer a Aielo de Malferit, localitat situada a la comarca de la Vall d'Albaida (Valncia). Ben aviat els seus pares es van traslladar a la capital, concretament al carrer Visitaci, parallel al carrer Sagunt. 

La seua primera ocupaci va tenir lloc a una joieria, ms tard va realitzar a Cartagena el servei militar (a Marina). En tornar va treballar a una oficina, on combinava la seua tasca laboral amb la seua afici pel cant. All el va portar a unir-se amb diversos amics amb qui va conformar conjunts musicals que actuaven a diversos locals. Amb estes agrupacions musicals va formar part en diferents festejos fallers del barri on cantava melodies als tpics balls i revetles. Los Hispnicos i ms tard los Superson van ser els grups musicals ms importants de qu va formar part, fins que va conixer el seu primer representant, Miguel Siurn, qui el va descobrir i li va atorgar el nom artstic amb qu abastiria la fama. 

Va realitzar les seues primeres gales i un recital al Teatre Principal de Valncia que sols li van suposar prdues. Posteriorment, la casa discogrfica Fonogram el va contractar per un temps de 5 anys. El seu primer senzill es grava amb canons de Manuel Alejandro: "Como todos" i "Es el viento". Va anar al festival de la can de Barcelona amb el tema "No debo pensar en ti", on va ser eliminat. 

Tanmateix,  a l'estiu de 1970, Augusto Alguer li va donar "Te quiero, te quiero", can que per diversos motius, tot i tenir-la gravada el cantant Raphael i la cantant Lola Flores, no havia eixit encara al mercat. Nino va aconseguir amb esta pea un gran xit cosa que va provocar que fra elegida can de l'estiu. A "Te quiero, te quiero" la van seguir "Noelia", "Perdona", "Mi gran amor", "Esa ser mi casa", "Mi querida mam", "Voy buscando", etc.

Va inscriure's en la selecci per participar al Festival d'Eurovisi. All actua al programa televisiu "Pasaporte a Dubln", on va quedar en un meritori segon lloc. La cantant Karina va resultar ser l'elegida. 

El 20 d'abril de 1971 es va casar secretament amb Mara Amparo. Al novembre d'aquest any va viatjar al Festival de Rio de Janeiro, on va representar  Espanya. All va competir amb les millors veus d'aquell moment. Va aconseguir un segon lloc per, tot i aix, este fet li va causar un cert regust decebedor.

El gener de 1972 va nixer la seua primera filla a qui van batejar amb el nom de sa mare: Mara Amparo. La seua segona filla no va arribar a conixer son pare. 

Durant l'any 1972 va portar els seus xits per tot l'estat i, sense saber-ho, el 14 de mar de 1973, en la cridria de les Falles, Nino va fer gaudir, com a agrament per la seua fidelitat, els valencians amb la seua ltima i embogidora actuaci. 

El 16 d'abril de 1973 Nino Bravo, acompanyat pel duet Humo i per Miguel Diurni, va sofrir un accident a la carretera quan viatjava de Valncia cap a Madrid per motius professionals. Este desafortunat fet es va produir al terme de Villarrubio, a la comarca de Tarancn, i li va causar la mort al cantant quan tan sols tenia 28 anys.

A partir de l'homenatge celebrat al setembre de 1998 en qu Aielo de  Malferit va reunir aproximadament 5.000 persones amants i entusiastes de Nino Bravo, va sorgir la idea de crear un museu per a mantenir viva la seua memria. Des del festival de 1998 han sigut nombrosos els fans que s'han desplaat des de Mrcia, Valncia i altres ciutats al municipi de la Vall d'Albaida per a fer entrega de discos, revistes o gravacions grcies als quals ha estat possible fer realitat el projecte musestic a la casa on va nixer l'artista.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36595" title="Grup dels tres" nonfiltered="4125" processed="4106" dbindex="14290">

El Grupo de los Tres, Grup dels Tres, (G-3) s un Tractat de Lliure Comer entre Colmbia, Veneuela i Mxic. Va ser signat el 13 de  juny, 1994, en Cartagena d'ndies, i va entrar en vigor l'1 de gener, 1995, encara que el cam a la integraci va comenar el 28 de febrer, 1989. L'acord, s de tercera generaci, s a dir, no noms est destinat a liberalitzar el comer sin que inclou regulacions d'inversi, serveis, compres governamentals, regulacions per a lluitar contra la competncia injusta i protegeix els drets de propietat intellectual. Aquest acord s un vincle entre el NAFTA i la Comunitat Andina de Nacions.

L'estructura del G-3 s la segent:


Enllaos externs.
Pgina oficial del G-3, en castell;
Text del Tractat, en castell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36596" title="Ar Mor-Bihan" nonfiltered="4126" processed="4107" dbindex="14291">


Ar Mor-Bihan (56) s un departament francs situat a la Bretanya. Rep el seu nom del golf de Mor-Bihan, que en bret significa mar petita, de Mor, la mar, i Bihan, petit. La capital s Gwened (Vannes en francs). El nom francs oficial del departament s Morbihan. Pontivy tamb s una ciutat important.

T una superfcie de 6.823 km2, una poblaci de 643.873 habitants i una densitat de 94 hab./km2.

Limita amb els departaments de Finisterre a l'oest, Costes del Nord al nord i Ille i  Vilaine i Loira Atlntic a  l'est. Al sud est banyat per l'oce Atlntic.

Les costes sn molt retallades, amb estuaris envats pel mar (ries) i nombroses illes, com les de Houad (en francs, Houat), Edig (Hodic), Ar Gerveur (Belle-le), Enez Groe (le de Groix) i tota una muni a l'interior del golf de Mor-Bihan.

 Demografia .



Notes a la tabla:
  1857: la comuna de Lacunol se separa d'An Mor-bihan per a incloure's a Finisterre.

Les ciutats del departament sn (cens de 1999):
 Lorient: 59.189 habitants, 116.174 a l'aglomeraci, que tamb inclou Lanester (21.897 hab.) i Ploemeur (18.304 hab.).
 Vannes: 51.759 habitants, 60.062 a l'aglomeraci.
 Auray: 10.911 habitants, 19.125 a l'aglomeraci.
 Hennebont: 13.412 habitants, 18.807 a l'aglomeraci.




El president del Consell General s Joseph-Franois Kergueris.

Pel que fa a la llengua bretona, una enquesta del 1999 parla de ms 48.000 bretonfons de ms de 18 anys al departament. 

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Morbihan;
Llista de cantons del Morbihan;

 Enllaos externs .
  Prefectura  ;
  Consell General ;
  Morbihan;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36607" title="Sant Feliu" nonfiltered="4127" processed="4108" dbindex="14292">


Biografies;
Sant Feliu mrtir, mrtir cristi de Girona (m. 303);
Esglsies;
Sant Feliu de Bac, prop de Camprodon.
Sant Feliu de Girona;
Sant Feliu de Parlav;
Sant Feliu de Constant;
Geografia;
Sant Feliu d'Amunt, municipi del Rossell.
Sant Feliu d'Avall, municipi del Rossell.
Sant Feliu de Boada, llogarr de Palau-sator.
Sant Feliu de Buixalleu, municipi de la Selva.
Sant Feliu de Castellol, vegeu Castellol.
Sant Feliu de Codines, municipi del Valls Oriental.
Sant Feliu de Guxols, municipi del Baix Empord.
Sant Feliu de Llobregat, municipi del Baix Llobregat, capital de la comarca.
Sant Feliu de Lluelles, llogarret de Montmajor.
Sant Feliu de Pallerols, municipi de la Garrotxa.
Sant Feliu Sasserra, municipi del Bages.
Sant Feliu de Terrassola, llogarret de Santa Maria d'Ol.
Sant Feliu de Torell, vegeu Torell.
Sant Feliu del Rac, llogarr de Castellar del Valls.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36608" title="Tito Puente" nonfiltered="4128" processed="4109" dbindex="14293">
Tito Puente (Nova York,  1923 - Nova York, 2000), nascut com Ernesto Antonio Puente, fou un influent i reconegut msic de Latin jazz i Salsa.

Fill de portorriquenys installats al Harlem Hisp de Nova York, estudia piano i orgue, per on destac fou en la percussi: vibrfon, bateria, "timbales cubanos" i conga, fet que li valgu el sobrenom de "El rey de los timbales". Tamb fou conegut com "The King of Latin Music" 

Inici la seva carrera de msic professional als tretze anys treballant en diversos grups locals. Desprs d'haver passat per l'orquestra de Noro Morales, i per la de Machito, la Segona Guerra Mundial, el porta a allistar-se a la marina. All coneix a Charles Spivak, cap d'orquestra i ex-trompetista de Glenn Miller, i aprofita per a familiaritzar-se amb la tcnica dels arranjaments i la composici. 

Els tres anys d'estudis en la Julliard School de Nova York, de 1945 a 1948, constitueixen el final del seu aprenentatge i decideix formar la seva prpia orquestra el 1948, amb la qual s'incorpora a la lluita per ser un dels grans msics protagonistes del mambo, que llavors emergia amb fora en els ambients llatins de Nova York. Des de llavors, aliant modernitat i tradici, aquest msic extraordinari, compositor de molt talent de temes com, Ran Kan Kan, Oye como va i altres, es converteix en un gran amenitzador i figura imponent en l'escenari, i practicament toca la major part dels estils llatins, marcant-los amb la seva empremta personal.
En els anys vuitanta, interv assduament en el show televisiu de Bing Cosby i el 1992, protagonitza el film, El rey del Mambo. 

La seva msica va influir decisivament en el desenvolupament de la msica llatina, fins al punt que ja hi ha ctedres oficials sobre la seva manera de percussi en diverses universitats. Va obtenir 11 nominacions als Premis Grammy i va aconseguir-ne 4, tamb va rebre diverses condecoracions presidencials pel seu foment a la msica popular i la seva labor educativa. Va fundar en els anys 80, de la m de Joe Conzo i Roberto Rodrguez, el Tito Puente Scholarship Fundation, encarregat d'oferir beques a joves talents. El 1997 Tito va enregistrar 50 Years of Swing, una recopilaci d'xits amb la qual va celebrar els seus cinquanta anys en la indstria musical; a ms va ser elevat al Sal de la Fama del Jazz al costat de grans estrelles com Nat King Cole, Miles Davis, Ray Charles i Anita O Day.

Va ser al seu ltim concert en pblic, al costat de l'Orquestra Simfnica de Puerto Rico, quan se li va detectar una artmia cardaca que es va mirar de corregir en una intervenci quirrgica, per el seu cor no va suportar l'operaci. Moria el "Rei de los Timbales" un msic que amb el somriure sempre en els llavis es va guanyar el respecte dels seus contemporanis. L'ltima vegada que se'l va poder veure somriure va ser a la pellcula de Fernando Trueba dedicada al jazz llat i titulada Calle 54".

Tamb va sortir al captol dels Simpson Qui va matar el senyor Burns?", en qu Lisa el conven perqu es dediqui a ensenyar msica a l'escola de Springfield.

Enllaos externs.

 Biografia i discografia de Tito Puente a Msica de puerto Rico ;
 Tito Puente a Hot salsa ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36610" title="Ioga" nonfiltered="4129" processed="4110" dbindex="14294">

En snscrit, ioga significa jou o uni. Tamb s'usa per a designar determinades tcniques que porten a desenvolupar nivells ms elevats de conscincia i a una integraci de la persona en tots els seus vessants fsic i mental, o del principi espiritual amb la divinitat, segons els sistemes filosfics i religiosos de l'ndia.

Classificaci dels principals tipus de ioga, segons els mitjans emprats:
hatha-ioga. Domini extern i intern del cos.
karma-ioga. Activitat externa amb renncia progressiva al fruit de l'acci. ;
bhakta-ioga. Amor, devoci i servei.
raja-ioga. Domini intern de la ment.
gnana-ioga. Coneixement abstracte.
mantra-ioga. Domini del so i del ritme intern i extern.
tantra-ioga. Utilitza les energies psquiques i fisiolgiques.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36618" title="Cltoris" nonfiltered="4130" processed="4111" dbindex="14295">

El cltoris s un rgan erctil femen localitzat en la part superior de la vulva.

S'hi concentren multitud de terminacions nervioses que produeixen plaer sexual. La seva estimulaci es fa generalment de manera indirecta i preferiblement amb lubricaci. Est unit als llavis menors que recobreixen parcialment les seves arrels i les seves terminacions tamb arriben a l'anomenat punt G o esponja uretral. Aquest punt es troba situat aproximadament entre a uns 5 centmetres de l'entrada vaginal, a la cara anterior del cos, per al igual que amb la prstata de l'home, s ms fcil d'estimular quan ja existeix excitaci per part de la persona. De fet, normalment sn noms visibles la caputxa i el gland, que es troben en la part superior dels llavis menors, i que formen noms una dcima part del volum total del cltoris.

La majoria de les dones arriben a l'orgasme a partir de l'estimulaci del cltoris, que es pot donar directament sobre el seu gland, amb la fricci indirecta de les seves arrels o del l'anomenat punt G. 

Anatomia.
El cltoris es correspon, en el desenvolupament embrionari, amb al penis dels homes. De fet comparteixen els mateixos teixits i funcionament. La principal diferncia morfolgica amb el penis s que el conducte urinari, l'uretra, no travessa el seu cos, sin que est situat exteriorment en una localitzaci inferior. I al igual que el penis, en arribar a la excitaci sexual, s'hi produeix la seva erecci i la inflamaci dels seus teixits en omplir-se de sang. I tamb experimenta espasmes durant l'orgasme, per a diferncia del penis, si es continua estimulant durant aquests espasmes s possible arribar a experimentar diversos orgasmes seguits. Tanmateix, aquest ltim fet depn de la concentraci sexual de la dona, i/o l'habilitat i compenetraci amb la seva parella o companys sexuals.

En el seu gland tamb s'hi dna una gran diversitat de mides i formes. Durant la seva relaxaci, b pot restar gaireb invisible sota la seva caputxa, o b pot ser tan gran com un penis petit. Per la mida no determina pas la capacitat sensitiva d'aquest rgan que t el triple de corpuscles de Krase, per superfcie epitelial, que el gland mascul. Per aquest mateix motiu la seva estimulaci directa pot arribar a ser  molesta i resulta molt ms plaent l'estimulaci del tronc. El gland tamb disposa de glndules lubricants que produeixen esmegma clitoridi.

La seva caputxa, equivalent al prepuci mascul, tamb est composta per dues capes de pell. La capa interna s una mucosa amb glndules que produeixen uns enzims per protegir la zona d'infeccions.

 Histria .

La literatura mdica menciona per primer cop l'existncia del cltoris cap al segle XVI, si b hi ha disputes sobre el moment exacte. Renaldo Columbus (tamb conegut com Mateo Realdo Colombo) fou un professor de cirurgia en la Universitat de Padova, a Itlia, i va publicar el 1559 un llibre anomenat De re anatomica en el que descriu "la seu del plaer femen". Columbus conclou que "com que ning ha descobert aquests detalls i el seu propsit, si es permet que li doni noms a les coses que descobreixo, hauria de ser anomenat l'amor o dolor de Venus."

El descobriment de Columbus fou rebutjat pel seu successor en la universitat, Gabriele Falloppio (descobridor de les trompes de Fallopi), que s'adjudic el ser el primer en descobrir el cltoris. L'anatomista dans Caspar Bartholin, qui va viure en el segle XVII, va rebutjar ambdues pretensions, dient que el cltoris ja era mpliament conegut per la cincia mdica des del segle II.

Els investigadors Masters i Johnson, John Garabedian i el Dr. Matt Jaeger de la Universitat de Kentucky efectuaren extensius estudis sobre el cltoris.

En els anys 1970 la paraula cltoris era considerada ofensiva en els mitjans de comunicaci estatunidencs, per en els ltims anys ha desaparegut de la llista de paraules tab.
Es creu que el primer que usa la paraula cltoris en la televisi dels EUA fou el Dr. Rich O'Brien, un collega de Harvard de Garabedian, durant el xou del Dr. Ruth Westheimer.

Clitoridectomia cultural (ablaci).
En algunes cultures es practica la clitoridectomia, s a dir, la mutilaci del cltoris, amb motiu de marcar el pas de nena a dona dins una cerimnia d'iniciaci (per b que en alguns casos es practica en nounades). Les creences o raons infundades darrera d'aquesta prctica van des de increment de la feminitat, la puresa i la submissi de la dona, a la reducci del desig sexual per evitar infidelitats, evitar la mort de l'home per contacte fsic, augmentar la fertilitat o facilitar el part. 

s una prctica molt estesa a fora pasos africans i de l'Orient Mitj, i tamb en comunitats procedents d'aquests pasos en altres llocs del mn. En aquests ltims casos la prctica resulta ms difcil pel control sanitari, el rebuig social i judicial cap a l'ablaci.

Hi ha una gran relaci entre la mutilaci genital femenina i la masculina (circumcisi), de manera que arreu on les dones sn mutilades els homes tamb. La relaci inversa no es dna necessriament.

Bibliografia.
 s el teu sexe, Sylvia de Bjar (2003). ISBN 978-84-297-5257-1;

 Enllaos .
The-Clitoris.com. Dedicat a salud i plaer sexual de la dona. ;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36620" title="mnia" nonfiltered="4131" processed="4112" dbindex="14296">

El projecte mnia d'accs a les tecnologies de la informaci i la comunicaci s una iniciativa conjunta del Departament de Benestar i Famlia i el Departament d'Universitats Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya per millorar l'accs a les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci als ciutadans de Catalunya.

L'iniciativa, nascuda l'any 1999, compta amb la collaboraci de la Fundaci Pere Tarrs, La Fundaci Catalana de l'Esplai, Fundaci per a la innovaci en l'acci social (FIAS-Grup CIREM), la Federaci d'Associacions de Vens d'Habitatge Social de Catalunya i de l'Associaci per a Joves TEB.

Enllaos externs.
 Web de la Xarxa mnia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36621" title="Jaume II d'Urgell" nonfiltered="4132" processed="4113" dbindex="14297">
Jaume d'Arag i Montferrat o Jaume II d'Urgell, el Dissortat ( Balaguer 1380 - Xtiva, 1 de juny 1433 ), comte d'Urgell (1408-1413), vescomte d'ger, bar d'Antilln, d'Alcolea de Cinca i de Fraga. Candidat al tron de la Corona d'Arag durant el Comproms de Casp.

Orgens familiars.
Fill de Pere II d'Urgell i de Margalida de Montferrat, i hereu del seu pare al comtat d'Urgell, ssent l'ltim comte d'Urgell.

Npcies i descendents.
El 29 de juny de 1407 es cas a Valncia amb Isabel d'Arag, filla de Pere III el Cerimonis i germana de Mart l'Hum. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Elisabet d'Urgell (1409-1430), casada el 1428 amb Pere de Portugal, duc de Combra;
 la infanta Elionor d'Urgell (1414-1438), casada el 1436 amb Raimon Orsini;
 la infanta Joana d'Urgell (1415-1445), casada el 1435 amb Joan I de Foix i el 1445 amb Joan Ramon Folc III de Cardona;
 l'infant Felip d'Urgell (?-v1422);
 la infanta Caterina d'Urgell (?-v1424);

Vida poltica.
Mart l'Hum el nomen Lloctinent de Catalunya el 1407 i 1408. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort Mart el Jove, el rei el nomen procurador i governador general, fet que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condici d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei Mart l'Hum, revoc el nomenament sota pressions del bisbe de Saragossa aix com de la famlia Urrea, i va morir sense deixar nomenat successor.

Aspirant a la successi a la mort d'aquest, no fou escollit en el Comproms de Casp, essent escollit en el seu lloc el que seria  Ferran I d'Antequera. Aquest resultat provoc la revolta del comte d'Urgell que acab amb el setge de la seva seu al castell Forms de Balaguer, on acab rendint-se el 31 d'octubre de 1413. Processat i condemnat, tots els seus bns foren confiscats i malvenuts, aix com els de la famlia i la seva germana Elionor d'Urgell. Va ser empresonat a Castella, Terol i finalment a Xtiva, on va morir.







Referncies.


 

Bibliografia.
 Francesca Vendrell de Mills i ngels Masi de Ros, Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell, editorial Aedos, 1.956;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36622" title="Calendari hebreu" nonfiltered="4133" processed="4114" dbindex="14298">
El calendari hebreu o calendari jueu s un calendari luni-solar, s a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes). La versi actual, per la qual es regeixen les festivitats jueves, fou conclusa pel savi Hilel II als voltants de l'any 359, com a reforma del calendari hebreu antic, per no fou aplicada a la prctica, com a mnim, fins al segle XI. Aquest calendari es basa en un complex algoritme que permet predir les dates exactes de la lluna nova, aix com les diferents estacions de l'any, basant-se en clculs matemtics i astronmics, i prescindint de les observacions empriques que foren vlides fins aleshores.

En la seva concepci complexa, tan solar com lunar, el calendari hebreu s'assembla al Calendari xins, sense que es tingui constncia de cap influncia que hagi tingut l'un sobre l'altre; de la mateixa manera, tamb hi ha semblances amb el calendari emprat pels pobles de la pennsula arbiga fins a l'aparici de l'Islam al segle VII de l'era cristiana. En canvi, es distingeix del calendari gregori, d'ampli s universal, perqu est basat exclusivament en el cicle solar anual, i tamb del calendari musulm, qu s exclusivament lunar.

El calendari hebreu comena, segons la Bblia, amb la gnesi del mn, que succe, segons la tradici jueva, el dilluns 7 de setembre de 3760 aC (segons l'era cristiana), data equivalent a l'1 del mes de Tixr de l'any 1. D'aquesta manera, l'any gregori de 2006 equival a l'any hebreu de 5766. Aix doncs, per a convertir un any del calendari gregori al corresponent hebreu, noms cal sumar o restar la xifra de 3760 (2006 + 3760 = 5766), o b, sumar a les tres ltimes xifres de l'any hebreu, 1240 (766 + 1240 =  2006).

Els fonaments del calendari hebreu.
El dia hebreu.

El dia del calendari hebreu comena amb la caiguda del sol, i culmina amb la caiguda del segent, o b, amb l'aparici dels tres primers estels en el firmament. Per motius administratius o empresarials, de vegades es considera actualment les 18:00 hores com a caiguda del sol.

El costum de veure comenar el dia amb la caiguda del crepuscle s tan antiga com la Bblia mateixa, i es basa en el text bblic del Gnesi 1:5, que a la fi de cada dia comenta "I pass la tarda, i pass el mat...", del qual s'entn que cadascun dels dies de la creaci comenaven a la tarda. Encara d'una manera ms explcita, com que la Bblia prescrigu el dej del Dia del Perd  (el Iom Kippur) cita: "El des dia d'aquest set mes ser el dia de l'Expiaci... Ser per a vosaltres dia de descans complet i dejunareu; el nov dia del mes, per la tarda, de tarda a tarda, guardereu descans" (Levtic 23:27-32). Des de llavors, s prctica corrent i antiqussima que les festes jueves comencin en caure el sol. I no tan sols aquestes: per exemple, el conegut costum d'alguns indrets de comenar la celebraci del Nadal amb un sopar el dia anterior, t les arrels en aquesta tradici hebrea millenria.

Cal destacar, no obstant aix, que estudis arqueolgics han revelat que tamb en l'antiga Babilnia s'assenyalava el comenament del dia al vespre, i s'estima que s aquest l'origen del costum.

El mes hebreu.

El mes del calendari hebreu es basa en el cicle que realitza la Lluna en fer un gir complet al voltant de la Terra, captant des del nostre planeta 4 diferents estats principals de la Lluna: Lluna nova, Quart creixent, Lluna plena i Quart minvant. Aquest cicle dura aproximadament 29 dies i mig. Els antics hebreus en sabien calcular la duraci exacta, estimant en base als seus coneixements astronmics que el viatge del satllit al voltant del planeta Terra tenia una duraci de "29 dies, 12 hores i 793/1080 parts d'hora" (s a dir, 29 dies, 12 hores, 44 minuts i 3,33 segons), essent el seu error de clcul de mig segon. Com que la quantitat de dies en un mes havia de ser exacte, el calendari hebreu va estipular mesos de 29 i 30 dies intercaladament.

Al final d'un mes hebreu, la Lluna resta completament a les fosques i ens s invisible. En comenar el quart creixent, es comena a veure, amb prou feines, la lluna com una fal finssima, que desapareix en l'horitz minuts desprs de la posta de Sol: s el comenament del mes hebreu. Amb el transcurs dels dies, la part illuminada de la Lluna que s'aprecia des de la Terra creix paulatinament fins arribar al pleniluni, que marca exactament la meitat del mes. A partir d'aqu, la Lluna torna a empetitir-se durant els dies segents fins a desaparixer per complet, culminant aix el mes del calendari hebreu. 

Els noms dels mesos hebreus, tal com els coneixem en l'actualitat, tenen els seus orgens en l'antiga Babilnia, d'on foren adoptats pels jueus all desterrats pel rei Nabucodonosor II, exili que dur 50 anys (586 aC - 536 aC). Ms antigament, els mesos eren denominats tan sols per l'ordre numric, comenant en la primavera (boreal) pel primer mes, nissan, i culminant amb el dotz, Adar. Al Pentateuc es menciona Nissan com el primer mes de l'any en haver estat aquell en qu el poble d'Israel s'alliber de l'esclavitud dels faraons d'Egipte: "Aquest mes ser per a vosaltres el primer dels mesos de l'any" (xode 12:2). Altres noms de mesos anomenats en determinats llibres de la Bblia, especialment en el Llibre dels Reis, com el "mes de Ziu" (1r Reis 6:37), o "el mes de bul, que s el mes vuit" (1r Reis 6:38), i tamb "el mes d'etanim, que s el mes set" (1r Reis 8:2), foren segurament presos dels mesos fenicis, ja que sn anomenats en el context de les relacions comercials entre el rei Salom i el Rei Hiram I de Fencia. Els noms babilnics, que han arribat fins als nostres dies, apareixen per primera vegada en el Llibre d'Ester i en els llibres d'Esdres i Nehemenies, i foren adoptats aix mateix per altres idiomes, com el turc modern (Nisan = Abril; Temuz = Juliol; Eyll = Setembre).

La duraci dels mesos hebreus oscilla entre els 29 i els 30 dies de la segent forma:

Tixr (30 dies) (    ) - cau aproximadament en Setembre o Octubre;
Heixvan (29  30 dies) (     , anomenat tamb Marjeshvan -        ) - Octubre o Novembre;
Quisleu (30  29 dies) (    ) - Novembre o Desembre;
Tevet (29 dies) (   ) - Desembre o Gener;
Xevat (30 dies) (   ) - Gener o Febrer;
Adar (29 dies) (   ) - Febrer o Mar;
Nisan (30 dies) (    ) - Mar o Abril;
Iar (29 dies) (    ) - Abril o Maig;
Sivan (30 dies) (     ) - Maig o Juny;
Tammuz (29 dies) (    ) - Juny o Juliol;
Av (30 dies) (  , tamb anomenat Menajem Av -        ) - Juliol o Agost;
Elul (29 dies) (    ) - Agost o Setembre;

L'any hebreu.
Caps d'any.

L'any hebreu, antigament comenava amb el mes de Nissan, anomenat en la Bblia "el primer mes" (xode 12:2), i concloia al mes d'Adar. Ms endavant va prevaler la concepci del comenament de l'any al mes de Tixr, amb la primera lluna nova de tardor i la festivitat de Roix Haixan (        , literalment "cap d'any"), finalitzant l'any amb el mes d'Elul, tal com regeix el calendari hebreu fins als nostres dies.

Des del punt de vista religis, el calendari hebreu compta amb 4 "caps d'any" diferents, essent cadascun d'ells el comenament del compte anual per a diferents finalitats:

 1 de nisan, s el cap d'any d'acord amb el compte bblic, commemora la sortida d'Egipte. A ms, era el principi d'any per als reis, de manera que, encara que un rei d'Israel prenguera el tron el 29 del mes d'Adar, enser el segent dia el primer de Nisan, es considerava el seu segon any de regnat.

 1 d'elul, el cap d'any per a realitzar el compte del delme de bestiar a apartar segons les prescripcions religioses.

 1 de tixr, el cap d'any segons el calendari hebreu modern. Tericament l'any comena amb la primera lluna nova de tardor (per hi ha diverses excepcions); es commemora l'aniversari de la Creaci del mn, i era a ms, la data amb la que comenava el comptatge dels anys: els anys sabtics (cada 7 anys, en el qual les terres quedaven sense cultivar i en guaret), i els jubileus (cada 50 anys, en el qual prescrivien les deutes i els esclaus quedaven en llibertat). ;

 15 de xevat, el cap d'any dels arbres, essent aquesta la data del seu despertar desprs de la letargia hivernal.

Tipus d'any.



Un any hebreu inclou un cicle complet de les quatre estacions de l'any, i a la vegada, ha de comptar amb un nombre exacte de mesos llunars. D'aquesta manera, l'any hebreu tan pot tenir 12 mesos (any simple), com 13 (any de trasps, o en hebreu           , "any prenyat"). 

A la vegada, la duraci en dies de l'any hebreu s molt variable. El cicle hebdomanari, i molt especialment la santedat de la festivitat del dissabte -que es considera la ms sagrada de les celebracions jueves, superada tan sols pel Iom Kippur o "Dia del Perd", precisament tamb denominat shabbat shabbatom, "dissabte de dissabtes"- imposa una srie d'ajusts al calendari hebreu que han d'adaptar-se a les necessitats derivades del dissabte, en primer lloc, i desprs a altres festivitats i ritus jueus. 

D'aquesta manera, es proposa en el calendari hebreu impedir que certes celebracions se superposin o fins i tot es contradiguin entre si. El primer cas seria la gran inconvenincia que suposaria que coincids el dissabte, en el que es prohibeix cuinar, i immediatament abans o desprs d'ell, el Yom Kippur, en el que els feligresos observen un dej rgid. En el terreny de les contradiccions, no seria lgic que l'ltim dia de la Festa de les Cabanes (     , Sucot), la qual t entre els seus preceptes agitar vigorosament els lulavim o rames de palma, coincids en dissabte, on aquesta activitat est expressament prohibida per ser una de les 39 activitats prohibides el set i ltim dia de cada setmana (Misn, Tractat del Shabat, 7:2).

Per a compensar el desfasament de la imposici que aquesta regla pot portar en el delicat equilibri del calendari, i un cop finalitzat el mes de Tishrei, durant el qual se succeeixen les principals festes jueves, i especialment aquelles que comporten els problemes que el calendari ha de resoldre (Roix Haixan, Iom Kippur, Sucot), es torna a balancejar el calendari, afegint-hi un, dos  tres dies en els mesos segents a tixr: els mesos d'heixvan i de quisleu.

D'aquesta regla sorgeix que existeixen tres tipus d'any en el calendari hebreu:

 Any mancant (        , shan jaser), en el qual tant el mes d'heixvan com el de quisleu tenen 29 dies cadascun; per tan, aquest any compta amb 353 dies.

 Any regular (         , shan kesidr), en el qual heixvan t 29 dies i quisleu 30; per tant, resulta un any de 354 dies.

 Any complet (        , shan shelem), en el qual tant heixvan com quisleu compten amb 30 dies cadascun; per tant, es tracta d'un any amb 355 dies en total.

A la vegada, els anys de trasps respectius a cadascun dels tipus d'anys detallats, tenen afegit el mes d'Adar "A" que sempre compta amb 30 dies. s a dir, existeixen tres duracions possibles d'anys de trasps: 383, 384  385 dies.


El calendari hebreu torna a repetir el seu cicle, tenint en compte les variacions en dies, mesos i anys, una vegada cada 247 anys, amb una petita diferncia de 50 minuts entre ambds. Per a que la repetici entre dos anys sigui perfecta, han de transcrrer entre l'un i l'altre 689.472 anys.

L'any de trasps, embolismal o "prenyat".

Avui en dia, se sap que les estacions de l'any es deuen al moviment de traslaci de la Terra al voltant del Sol; aquest cicle, s'anomena en astronomia any trpic (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 44 segons). Al ser l'any trpic sensiblement ms llarg que l'any llunar de 12 mesos (354 dies, 8 hores i 49 minuts), s'aniria desplaant la Pasqua jueva indefectiblement cap a l'hivern, contrriament al precepte bblic. Per evitar-ho, s'afegeix un tretz mes al finalitzar l'any, cada vegada que la diferencia acumulativa entre l'any solar i el llunar, d'uns 11 dies per any, arriba a formar un mes complet.

L'any hebreu de trasps s un any de 13 mesos, anomenat en hebreu shan me'ubret (          , "any prenyat" o embolismal), metaforitzant al mes afegit com si fos un fetus d'una dona en estat; i d'aqu que els mtodes d'instituci d'aquest any, s'anomenin ibur (del hebreu      , "prenyament"), i en catal embolismal. L'embolisme del calendari hebreu consisteix en la duplicaci del mes d'Adar, de manera que s'intercala un nou mes de 30 dies, anomenat Adar lef (     , "Adar A"), abans del mes d'Adar original, que passa a ser Adar bet (     , "Adar B"). La principal ra per la que fou escollit per a la seva duplicaci s per ser un mes immediatament anterior a Nisan, el mes de la primavera, el de la sortida d'Egipte i en el que se celebra la Pasqua, Psaj (   ), segons indica la Bblia: "Guardars el mes d'Aviv (=primavera), i fars Pasqua a Yahve, el teu Du; perqu en el mes d'Aviv Yahve et va treure d'Egipte" (Deuteronomi 16:1). Un altre motiu radica en qu Adar era antigament l'ltim mes de l'any, i histricament es preferia fer l'afegit a finals d'any. Aix s'assembla al que succe amb el 29 de febrer, afegit justament all perqu antigament era febrer l'ltim mes de l'any rom.

El mtode original d'embolisme, desenvolupat al llarg del segle VI aC, establia que es tindria que afegir un mes ms, en tres anys de cada cicle de vuit. En el segle V aC, es va perfeccionar el sistema, estipulant-se que el mes afegit s'hauria de fer en set anys per a cada cicle de dinou. S'estima que aquestes tcniques tenen les seves arrels en els coneixements d'astronomia dels babilonis, molt adelantats per a la seva poca, i de l'astrnom grec Met (segle V aC), i sn acceptades fins al dia d'avui. Segons les observacions de Met, cada 19 anys (cicle de Met), les llunes noves i la resta de fases de la lluna tornen a coincidir els mateixos dies de l'any (amb una diferncia d'una hora i mitja aproximadament). D'aix se'n dedueix que cada 19 anys coincidiran entre s les dates del calendari hebreu i el gregori. Tot i aix, pot existir un petit desfasament d'un o dos dies, degut a moviments en el calendari hebreu per motius religiosos.

A l'any 359, el sabi Hilel II va perfeccionar els clculs i mtodes coneguts, i va establir els mecanismes d'embolisme de l'any emprats fins al dia d'avui, que han sigut corroborats per les ltimes i ms modernes observacions astronmiques. Aquests  clculs ja eren coneguts des de centenars d'anys en, per fins aleshores es preferien els mtodes emprics per establir el comenament del mes (visualitzaci del naixement de la lluna), el comenament de la primavera (en base a la maduraci de les messes), i l'arribada de l'equinocci de primavera (moment en qu el dia i la nit tenen la mateixa duraci), mentre que els anuaris eren emprats solament en cas d'impediments, com en els dies nuvolosos.

Es creu que la ra per la qual Hilel II va publicar el calendari hebreu tal i com s'utilitza des dels seus temps fins als nostres dies, prov d'una de les decisions preses pel Cristianisme en el primer Concili de Nicea, celebrat l'any 325, a instncies de l'emperador Constant I el Gran. Segons la tradici cristiana, Jess de Natzaret fou crucificat el Divendres Sant, coincident amb el divendres de la Pasqua jueva. El Concili decid desvincular-se del judaisme tamb en aquest aspecte, i prescindir de la necessitat d'esbrinar any rere any, la data exacta de la Pasqua jueva. A tal efecte, s'estipul que el primer dia de la Pasqua cristiana, el Diumenge de Rams, es celebrs el primer diumenge desprs de la lluna plena, immediatament desprs de l'equinocci de primavera. De totes maneres, la decisi de Nicea va despertar el temor entre els jueus de la poca, que els cristians els hi prohibissin anunciar els comenaments de mes i els embolismes de cada any, indispensables per al normal discorrement de la vida jueva. I d'aqu la necessitat d'un calendari preestablert per endavant i acceptat per totes les dispores del poble jueu.

Un any trpic, o circumvallaci de la Terra al voltant del Sol, triga 12,368 cicles llunars, o voltes que efectua la Lluna al voltant del nostre planeta. Aix implica que 19 anys trpics, equivalen a 234,992 cicles de la Lluna, un nombre prcticament enter. Des d'aquesta base, s'estableix que cada 19 anys, hi haur 235 mesos,  12 anys comuns (de dotze mesos), i 7 anys embolismals o "prenyats" (de tretze mesos): els anys nmero 3, 6, 8, 11, 14, 17 i 19 de cada cicle de dinou anys. Per a saber si un determinat any hebreu s o no s embolismal, s'ha de dividir pel nombre 19; si el quocient obtingut per la divisi ens deixa un residu amb un nombre de la segent srie: 0, 3, 6, 8, 14  17, llavors es tracta d'un any de 13 mesos. D'aquesta manera, l'any hebreu 5765 (equivalent al gregori de 2005), al dividir-lo per 19 en dona 303 enters, i un residu de 8 (5765/19 = 303 + 8/19). Per aix, l'any 5765 fou embolismal, i com a tal, se li afeg el mes d'Adar "A" abans del mes d'Adar (el qual s'anomen Adar "B").

La setmana en el calendari hebreu.

El calendari hebreu no solament combina l'any solar i el mes llunar, sin que ambds cicles complementats han de conviure exitosament tamb amb el cicle setmanal de set dies, el qual, segons alguns autors, pot ser l'origen de la setmana en el calendari civil actual.

Els dies de la setmana hebrea es basen en els sis dies de la Creaci, segons relata el primer captol del Gnesi, essent el seu nom el mateix que els adjudica la Bblia, que sn simplement els noms dels nombres ordinals en hebreu, del primer al sis -denominaci que tamb existeix, per exemple, en la llengua portuguesa, excepte en el diumenge, per que en la majoria de les llenges occidentals, s'han adoptat noms de diverses detats per als dies de la setmana- i en el set dia, en el que Du descans de la seva tasca (Gnesi 2:1-3): el Sbat, (del hebreu    , shabbat, descans), nom que fou adoptat per una bona part de les llenges (catal dissabte, castell sbado, francs samedi, itali sabato, portugus sbado, alemany samstag, polons sobota, grec svvato, rab asSabt, indonesi sabtu, romans smb t ). Aix doncs, i en base al relat bblic, la setmana hebrea comena el diumenge (         , yom rishn, "el dia primer") i acaba el dissabte, dia dedicat al descans.

Vegeu tamb.
Calendari gregori;
Calendari juli;
Calendari;
Setmana;
Festivitats jueves;

Enllaos externs.

http://www.hebcal.com/ Calendari hebreu ;
http://www.geocities.com/Athens/1584/ El calendari hebreu per avanats i amants dels clculs matemtics ;
http://www.shalomonline.com/calendario/calendario.asp  Calendari Hebreu i diverses festivitats ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36623" title="Fetge" nonfiltered="4134" processed="4115" dbindex="14299">

El fetge s un rgan de l'aparell digestiu, present en alguns animals. Juga un paper important en el metabolisme, sntesi de la protena del plasma i la desintoxicaci de drogues. Aquest rgan s la glndula ms gran del cos hum i se situa per sota del diafragma, a l'hipocondri dret. Sintetitza bilis, un lquid verds important per la digesti. Realitza i regula una varietat molt ampla de reaccions bioqumiques que requereixen teixits fins molt especialitzats. Els termes mdics relacionats amb el fetge comencen sovint per hepato- o heptic, que provenen de la paraula grega pel fetge, h par (    ).

Anatomia.
El fetge hum dels adults en condicions no patolgiques pesa entre 1,7 i 3 kg. s el segon rgan ms gran -l'rgan ms gran s la pell- i la glndula ms gran dins del cos hum.

Est situat a la dreta de l'abdomen, per sota del diafragma. Es troba a la dreta de l'estmac i sobre ell reposa la vescula biliar, encarregada d'emmagatzemar la bilis.

Flux sanguini.
La vena esplnica s'anastomosa amb la vena mesentrica inferior, i desprs es junten amb la vena mesentrica superior per formar la vena porta, portant sang venosa de la melsa, el pncrees, l'intest prim i l'intest gros, de manera que el fetge pugui processar els aliments i els subproductes de la digesti de l'aliment.

Les venes heptiques drenen directament a la vena cava inferior.

L'artria heptica s generalment una branca del tronc celac, encara que en algunes persones s branca de l'artria mesentrica superior.

Aproximadament 3/4 del flux de sang que arriba al fetge prov de la vena porta, mentre que el 1/4 restant prov de l'artria heptica.

Flux de bilis.
La bilis produda al fetge es recull als canalicles biliars, que donen lloc als conductes biliars. Aquests drenen en els conductes heptics drets i esquerres, que alternadament s combinen per formar el conducte heptic com. El conducte biliar (de la vescula biliar) s'uneix amb el conducte heptic com per formar el conducte biliar com.

La bilis es pot drenar directament al duod a travs de conducte heptic com o emmagatzemar en la vescula biliar via conducte biliar. El conducte heptic i el pancretic com entren al duod junts, en el que es coneix com ampolla de Vater.

Regeneraci.
El fetge s dels pocs rgans humans interns capaos de regenerar de manera natural el teixit perdut: amb un 25% del fetge es pot regenerar un fetge sencer una altra vegada. Aix es deu a que els hepatcits actuen com a cllules mare unipotencials.

Anatomia de superfcie.
Lligaments peritoneals.
A part de lligaments que connecten el fetge amb el diafragma, el fetge est cubert pel peritoneu visceral, una membrana fina que redueix la fricci amb altres rgans. Per darrere el peritoneu s dobla sobre si mateix per formar el lligament falciforme i els lligaments triangulars drets i esquerres. Aquests lligaments no estan relacionats amb els lligaments anatmics "vertaders" i no tenen importncia funcional, per sn fcilment recognoscibles.

Lbuls.
Tradicionalment s'ha dividit el fetge en quatre lbuls basats en les caracterstiques superificials. El lligament falciforme divideix el fetge en dos lbuls anatmics: el lbul dret i el lbul esquerre.

A ms, te dos lbuls addicionals entre el dret i l'esquerre. Aquests lbuls sn el caudat (ms superior) i el lbul quadrat.

Funcions.
Les funcions del fetge les duen a terme els hepatcits del fetge:

 El fetge produeix i excreta bilis, necessria per l'emulsi dels greixos. Part de la bilis drena directament al duod, i una altra part s'emmagatzema a la vescula biliar.
 El fetge juga un paper important en el metabolisme dels carbohidrats:
Gliconeognesi. Sntesi de glucosa.
Glicogenolisi. Degradaci del glicogen en glucosa. ;
Glicognesi. Formaci de glicogen a partir de glucosa.
Degradaci de l'insulina i d'altres hormones.
 El fetge s responsable de les principals vies metabliques de les protenes.
 Tamb realitza diversos papers en el metabolisme lipdic:
Sntesi de colesterol.
Sntesi de triglicrids.
 El fetge produeix els segents factors de coagulaci:
Factor de coagulaci I o fibrinogen.
Factor de coagulaci II o protrombina.
Factor de coagulaci V.
Factor de coagulaci VII.
Factor de coagulaci IX.
Factor de coagulaci X.
Factor de coagulaci XI.
Protena C.
Protena S.
Antitrombina.
 El fetge analitza substncies txiques i la majoria dels medicaments.
 Converteix amonac en urea.
 Emmagatzema mltiples substncies:
Glicogen.
Vitamina B12.
Ferro.
Coure.
 En el primer semestre del fetus, el fetge s el principal productor d'eritrcits. Cap a la 32a setmana de gestaci, la medulla ssia ha assumit quasi per complet aquesta tasca.
 El fetge s responsable d'efectes immunolgics del sistema reticuloendotelial.

Actualment, no existeix cap rgan o dispositiu artificial capa d'emular totes les funcions del fetge. Algunes funcions es poden emular a travs de la dilisi del fetge, un tractament experimental per a les persones que manquen de fetge.

Malalties associades.
Moltes malalties del fetge van acompanyades d'ictercia causada pels nivells creixents de bilirubina circulant. La bilirubina resulta de la desintegraci de l'hemoglobina dels eritrctis morts. Normalment, el fetge elimina la bilirubina de la sang i l'excreta a travs de la bilis.

 Hepatitis. Inflamaci del fetge, causada per diversos virus o per causes immunolgiques o hereditries.
 Cirrosi. Formaci de teixit fibrs al fetge, en substituci dels hepatcits morts. La causa de la mort sol ser l'alcoholisme o el contacte viral amb altres productes qumics hepatotxics.
 Hemocromatosi. Malaltia hereditria que causa l'acumulaci de ferro al cos, fet que danya el fetge.
 Cncer de fetge (Carcinoma colangiocellular).
 Malaltia de Wilson. Malaltia hereditria que provoca la retenci de coure.
 Colangitis esclerosant primria. Malaltia idioptica caracteritzada per una inflamaci crnica amb fibrosi obliterant dels conductes biliars.
 Sndrome de Budd-Chiari. Obstrucci de la vena heptica.
 Sndrome de Gilbert. Desordre gentic del metabolisme de la bilirubina,.
 Malaltia de Pompe. Afecta a l'emmagatzematge de glicogen.

Existeixen nombres proves de funci heptica disponibles per comprovar el correcte funcionament del fetge.

Referncies.


Imatges addicionals.






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36628" title="ISO 3166-2" nonfiltered="4135" processed="4116" dbindex="14300">
La ISO 3166-2 s la segona part de l'estndard de la ISO 3166. s un sistema de geocode creat per a xifrar els noms de subdivisions dels pasos (entitats territorials), aix com tamb les rees depenents. El propsit de l'estndard s establir una srie mundial d'abreviatures curtes per als llocs, per al seu s en etiquetes de paquets, envasos i altres objectes similars. Un codi alfanumric curt pot servir per a indicar clarament una localitzaci d'una forma ms convenient i menys ms ambigua que el topnim complet. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36632" title="Gabriele Falloppio" nonfiltered="4137" processed="4117" dbindex="14302">
;
Gabriele Falloppio (1523 - 9 d'octubre de 1562), va ser un metge itali ms conegut pel seu cognom en llat Fallopius. Fou un dels ms importants anatomistes i metges del segle XVI.

 Biografia .
Va nixer a Modena (Itlia) el 1523. La seva famlia era noble per molt pobra i que rebs una bona educaci no va ser gens fcil. Les dificultats financeres el portaren a reunir-se amb el clergat, i el 1542, es convertia en un canonge de la catedral de Modena. Estudi medicina a Ferrara, en aquella poca una de les millors escoles mdiques d'Europa. 

El 1548 obtingu el seu ttol de doctor sota el guiatge d'Antonio Musa Brassavola. Posteriorment va treballar en diverses escoles mdiques fins arribar a convertir-se en professor d'anatomia a Ferrara, el mateix anys 1548. Girolamo Fabrici era un dels seus estudiants famosos. L'any segent va ser sollicitat per la universitat de Pisa, en aquell temps la ms important de Itlia. El 1551 Falloppio era convidat per Cosimo I, Gran Duc de la Toscana, per ocupar la ctedra d'anatomia i cirurgia a la Universitat de Pdua. Tamb va formar part del professorat de botnica i era el superintendent dels jardins botnics. 

Va morir el 9 d'octubre de 1562 a Pdua i tot que encara no havia arribat als quaranta, la seva tasca el situen com un dels grans metges de la histria.

Relaci amb els seus contemporanis.
En l'poca en qu va viure Falloppio l'anatomia reb un gran desenvolupament. Al costat de Fallopio trobem altres grans anatomistes com Vesalius, Eustachius, i Realdo Colombo que va ser qui el succe a Padua. S'ha dit que en alguns moments va estar gels d'alguns dels grans descubriments anatmics del moment i aquesta era la ra per la qual va fer moltes crtiques i el motiu pel qual sovint corregia i revisava el seu treball. Altres, com Heinrich Haeser, una autoritat en la histria de la medicina, afirma que Falloppio destacava per la seva modstia i reconeixia els treballs dels altres, especialment de Vesalius. El motiu de les seves correccions no era altre que contribuir al progrs de la cincia d'anatomia.

La seva contribuci .
El treball de Falloppio va centrar-se principalment amb l'anatomia del cap. Va contribuir a ampliar el coneixement existent sobre l'orella interna i va descriure en detall el timp i les seves relacions a l'anell ossi en el qual se situa. Tamb va descriure minuciosament la finestra rodona i la finestra oval i la seva comunicaci amb el vestbul i cclea. La seva descripci dels passatges lacrimals de l'ull van ser un gran aven en relaci al coneixement dels seus predecessors i tamb va fer una observaci detallada de l'os etmoide.

Les seves contribucions a l'anatomia dels ossos i msculs sn molt valuoses. Va ser en el camp de la miologia on va fer correccions ms precises a les observacions de Vesalius. Tamb va estudiar els rgans reproductors en ambds sexes, i va descriure la trompa de Fallopi, que connecta l'ovari amb l'ter i que en reconeixement als seus descobriments porta el seu nom. Tamb apareix el seu nom en l'aqeducte de Fallopi, conducte obert per on passa el nervi facial desprs de deixar el nervi auditiu.

Pel que fa a la medicina prctica va ser el primer en utilitzar un espcul auditiu per a la diagnosi i tractament de les malalties de l'orella, i els seus escrits sobre temes quirrgics sn d'un gran inters. Public dos tractats sobre lceres i tumors, un tractat sobre cirurgia, i un comentari sobre el llibre d'Hipcrates sobre ferides del cap. 

En el seu temps se'l considerava una autoritat en el camp de la sexualitat. En el seu tractat sobre la sfilis defensava l's de preservatius, i inici el que pot haver estat la primera prova clnica sobre aquest tipus de dispositiu. 

Falloppio va mostrar inters en tots els tipus de terpia. Va escriure un tractat sobre banys i aiges termals, un altre sobre purgants, i un tercer sobre la composici dels medicaments. Cap d'aquestes obres, excepte la seva Anatomia (Vencia, 1561), va ser publicada en vida. Ens han arribat manuscrits de les seves conferncies i apunts dels seus estudiants, que van ser publicats per Volcher Coiter a Nuremberg, l'any 1575.

 Enllaos externs .
 http://www.whonamedit.com/doctor.cfm/2288.html;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36633" title="ISO 3166-2:AR" nonfiltered="4138" processed="4118" dbindex="14303">
La ISO 3166-2:AR s un estndard de ISO que defineix geocodes: s el subconjunt de la ISO 3166-2 que s'aplica a l'Argentina. Descriu un districte federal (ARC) i 23 provncies 


 Codi .


AR-A 	Salta

AR-B 	Buenos Aires Provncia

AR-C 	Distrito Federal

AR-D 	San Luis

AR-E 	Entre Rios

AR-F 	La Rioja

AR-G 	Santiago del Estero

AR-H 	Chaco

AR-J 	San Juan

AR-K 	Catamarca

AR-L 	La Pampa

AR-M 	Mendoza

AR-N 	Misiones

AR-P 	Formosa

AR-Q 	Neuquen

AR-R 	Rio Negro

AR-S 	Santa Fe

AR-T 	Tucumn

AR-U 	Chubut

AR-V 	Tierra del Fuego

AR-W 	Corrientes

AR-X 	Crdoba

AR-Y 	Jujuy

AR-Z 	Santa Cruz
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36634" title="ISO 3166-2:ES" nonfiltered="4139" processed="4119" dbindex="14304">
La ISO 3166-2:ES s un estndard de ISO que defineix els codis geogrfics d'Espanya seguint la divisi provincial. s un subconjunt de la ISO 3166-2.

 Codis .

 ES-A   Alacant
 ES-AB  Albacete
 ES-AL  Almeria
 ES-AV  vila
 ES-B   Barcelona
 ES-BA  Badajoz
 ES-BI  Biscaia
 ES-BU  Burgos
 ES-C   La Corunya
 ES-CA  Cadis
 ES-CC  Cceres
 ES-CE  Ceuta
 ES-CO  Crdova
 ES-CR  Ciudad Real
 ES-CS  Castell
 ES-CU  Conca (Cuenca)
 ES-GC  Las Palmas de Gran Canaria
 ES-GI  Girona (modificat el 21-5-2002)
 ES-GR  Granada
 ES-GU  Guadalajara
 ES-H   Huelva
 ES-HU  Osca (Huesca)
 ES-J   Jan
 ES-L   Lleida
 ES-LE  Lle
 ES-LO  La Rioja (Logronyo)
 ES-LU  Lugo
 ES-M   Madrid
 ES-MA  Mlaga
 ES-ML  Melilla
 ES-MU  Mrcia
 ES-NA  Navarra
 ES-O   Astries (Oviedo)
 ES-OR  Ourense
 ES-P   Palncia
 ES-PM  Illes Balears (Palma de Mallorca)
 ES-PO  Pontevedra
 ES-S   Cantbria (Santander)
 ES-SA  Salamanca
 ES-SE  Sevilla
 ES-SG  Segvia
 ES-SO  Sria
 ES-SS  Guipscoa (Sant Sebasti)
 ES-T   Tarragona
 ES-TE  Terol
 ES-TF  Santa Cruz de Tenerife
 ES-TO  Toledo
 ES-V   Valncia
 ES-VA  Valladolid
 ES-VI  laba
 ES-Z   Saragossa (Zaragoza)
 ES-ZA  Zamora

Vegeu tamb.
Llista de provncies d'Espanya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36635" title="ISO 8601" nonfiltered="4140" processed="4120" dbindex="14305">
La norma ISO 8601 especifica la notaci estndard utilitzada per a emmagatzemar les dates i el temps. Aquesta notaci facilita la migraci entre distintes plataformes. Se segueix el criteri d'ordenar d'esquerra a dreta del perode ms llarg de temps al ms curt. Per exemple, per a indicar un dia concret, escriurem: AAAA-MM-DD

On AAAA indica l'any

MM indica el mes

DD indica el dia





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36642" title="Jaume Collell i Bancells" nonfiltered="4141" processed="4121" dbindex="14306">
Jaume Collell i Bancells (Vic, 1846 - 1932) fou eclesistic i escriptor.

Estudi al seminari de Vic i en fou nomenat canonge el 1880. El 1871 fou proclamat mestre en gai saber. Gran propagador dels Jocs Florals, presid els de Barcelona (1887, 1908, 1925). Ja abans d'sser ordenat prevere (1873), milit en el moviment catalanista. Public  (1879), i collabor en la majoria dels peridics catlics i conservadors de Catalunya, essent un periodista polmic. Fund i dirig el setmanari vigat La Veu del Montserrat (1878-1902), portaveu del catolicisme moderat catal, i fou un dels convocants de l'Assemblea de Manresa de 1892 per la qual es fund la Uni Catalanista. S'opos fortament a les Normes ortogrfiques (1913) de l'Institut d Estudis Catalans i fou un membre destacat de l'Acadmia de la Llengua Catalana. Fund la Revista Catalana (1889); dirig la Gazeta Montanyesa del 1905 al 1914 i en fund la continuaci, la Gazeta de Vich (1914). Public diversos llibres de records, i les lletres rebudes de Torras i Bages (1926) i Verdaguer (1929). Amb motiu dels seixanta anys de periodista li dedicaren un homenatge, i li fou publicat el recull Sembrant arreu (1927) amb el patrocini de Camb. La seva obra pstuma s Efemrides dels meus 50 anys de sacerdoci (1938).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36644" title="Balcans" nonfiltered="4142" processed="4122" dbindex="14307">

Els Balcans s el nom histric i geogrfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu ms avall la secci Definici poltica actual). La regi t una rea total de 550,000 km2 i una poblaci de prop de 53 milions d'habitants.

La regi pren el nom de la serralada dels Balcans, que s'estn des del centre de Bulgria fins a l'est de Srbia, en el seu lmit occidental, i fins a la mar Negra per la banda oriental.

Si b no es pot considerar un model clssic de pennsula ja que no est connectada al continent europeu per mitj d'un istme, s una definici que est acceptada per a denotar la regi, tamb coneguda com la pennsula Balcnica.


El sud-est d'Europa.
A causa de les connotacions del terme "Balcans" ja mencionades, sovint s'usa el terme Sud-est d'Europa. La utilitzaci d'aquest terme est creixent i, aix, trobem una iniciativa de la Uni Europea de l'any 1999 anomenada Pacte d'Estabilitat per al Sud-est d'Europa, i el diari electrnic Balkan Times canvi l'any 2003 el seu nom pel de Southeast European Times.

L's d'aquest terme per a designar la pennsula Balcnica (i noms aquesta rea) tcnicament ignora la presncia geogrfica de Romania i Ucrana, que tamb estan situades al sud-est del continent europeu.no

Frontera nord.
La frontera nord de la pennsula Balcnica generalment es considera que est definida per la lnia formada pels rius Danubi, Sava i Kupa.

Definici poltica actual.

Els pasos que s'associen amb l'rea dels Balcans generalment sn els segents:
 Albnia;
 Bsnia i Hercegovina;
 Bulgria;
 Grcia;
 Macednia;
 Srbia;
 Montenegro;
 Kosovo;
 Turquia, per noms la part europea (tradicionalment anomenada Rumlia o Trcia Oriental);

 Crocia,  Romania i  Eslovnia sovint sn inclosos tamb a la llista.

Algunes regions dels pasos llistats com a estats balcnics poden ser, en alguns aspectes, molt diferents a la regi balcnica en general i, per tant, sovint alguns pasos de la perifria d'aquesta gran regi prefereixen que no se'ls anomeni pasos balcnics. Aquest s el cas de Romania i Eslovnia, per tamb, a vegades, de Crocia i Grcia.

Pasos relacionats.
Altres pasos no inclosos en la regi balcnica, per que hi sn propers i que tenen o han tingut un paper important en la seva cultura, histria i situaci geopoltica, sn els segents:
Xipre (vegeu tamb Conflicte de Xipre);
Hongria (vegeu tamb ustria-Hongria);
ustria (vegeu tamb ustria-Hongria);
Itlia (vegeu Dalmcia, Zadar, Rijeka);
Rssia (vegeu Histria de Srbia);

 Vegeu tamb .
Histria dels Balcans;
Guerra dels Balcans;
Balcanitzaci;

 Enllaos externs .

 Balkanalysis.com;
 Histria dels Balcans (Steven W. Sowards) (en angls);
 Civilitas Research;
 Radio Free Europe/Radio Liberty Balkan Weekly Report;
 SEEurope.net - Notcies del Sud-est d'Europa;
 Southeast European Times;
 The Centre for South East European Studies;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36646" title="Normes ortogrfiques" nonfiltered="4143" processed="4123" dbindex="14308">
Les Normes ortogrfiques sn un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d Estudis Catalans pel gener del 1913, amb les quals hom intent regularitzar el sistema ortogrfic del catal. 

Per a l'establiment d'aquestes normes ortogrfiques l'Institut constitu una comissi formada per membres de totes les seves seccions: Antoni Maria Alcover, Josep Carner i Ribalta, Frederic Clascar, Pompeu Fabra, Llus Segal i Estalella, Jaume Mass i Torrents, Miquel dels Sants Oliver, Antoni Rubi i Lluch, Pere Coromines i Montanya i Eugeni d'Ors. Les normes foren adoptades tot seguit per la premsa diria, per diverses revistes i per la majoria d escriptors. Malgrat aquest acolliment popular i oficial, les normes foren combatudes en un principi per un nombre no pas redut de personalitats. Entre els antinormistes cal destacar literats i estudiosos com Francesc Carreras i Candi, Jaume Collell i Bancells, Josep Franquesa i Gomis, Francesc Matheu i Fornells, Apelles Mestres, Ramon Miquel i Planas, Ernest Molin i Brass, etc, que el 1915 crearen una Acadmia de la Llengua Catalana, la qual redact unes "Regles ortogrfiques", publicades el 1916, que no prosperaren.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36648" title="Centre Catal" nonfiltered="4144" processed="4124" dbindex="14309">
Vegeu Centre Catal (1976-1978) pel partit poltic creat el 1976.;
El Centre Catal s una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la uni de tots els catalans.

L'acte inaugural tingu lloc al Teatre Romea de Barcelona el 17 de juny de 1882. En fou elegit president Frederic Soler, i secretari, Valent Almirall, que en fou l'nima i el dirigent principal. Tamb en fou fundador en Manuel de Lasarte i Rodrguez-Cardoso. El seu lema fou Catalunya i avant! i es proposava ser una plataforma unitria i ampla per a unir tots els catalanistes tant carlins com federalistes. Valent Almirall procur l'abandonament de l'actitud poltica inicial i aconsegu que el Centre Catal organitzs el Segon Congrs Catalanista (1883), on fou condemnada la intervenci dels catalans en els partits controlats pels cacics poltics madrilenys. Aquesta actuaci poltica culmin amb la presentaci del Memorial de Greuges al rei Alfons XII el 1885. L'abril del 1883 va presentar un programa de set punts:
 Reconeixement del catal com a llengua oficial espanyola.
 Manteniment i reforma del dret civil catal.
 Establiment d'un Tribunal Suprem Catal.
 Establiment d'una administraci catalana;
 Foment del proteccionisme econmic.
 Potenciaci del carcter mercantil de Catalunya.

El 19 de gener de 1884 es va constituir en partit poltic, proposant fomentar l'associacionisme comarcal catalisme i vertebrar un ampli front reivindicatiu catal que intent presentar-se a eleccions el 1886. El 1885 hi ingressaren els conservadors carlins Eusebi Gell i Bacigalupi i Ferran Alsina, procedents del Centre Escolar Catalanista, cosa que afebliria el lideratge d'Almirall.

La uni de grups poltics i socials tan heterogenis no es pogu mantenir gaire temps. A les eleccions del consell directiu del Centre Catal de junt del 1887 Almirall venc Ferran Alsina, que tenia el suport del Centre Escolar Catalanista. El sistema de majories i minories entre conservadors i liberals segons el lloc de l'agrupaci era poc realista i provoc les protestes del Centre de Sabadell, i s'acus als conservadors de separatistes. El 19 d'agost el Consell General de Barcelona dissolgu la sucursal de Sabadell i adverteix la del Masnou amb fer el mateix. Aix i l'oposici d'Almirall a l'Exposici Universal de Barcelona de 1888, que els conservadors creien que podia ser una bona plataforma, provoca que L'Arc de Sant Mart i La Renaixena abandonin el grup. Alhora, les sucursals dissidents es dissolgueren i es refundaren com a centres independents.

Els elements socialment ms conservadors, com Joan Josep Permanyer, ngel Guimer o Llus Domnech i Montaner, s'aplegaren per formar la Lliga de Catalunya el 1887.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36650" title="Vescomtat de Narbona" nonfiltered="4145" processed="4125" dbindex="14310">

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals de Frana que tenia per centre la ciutat de Narbona. Inicialment va ser creat amb categoria de comtat, amb comtes amovibles, al ser conquerida pels carolingis (Pip I el breu) el 759. No es coneixen exactament els nom i fets dels comtes que van governat el territori, per si alguns d'ells. El primer del que es tenen noticies certes es Mil del que consta la seva actuaci en un judici el 782, en el qual fou condemnat en el litigi que l'oposava al bisbe Daniel de Narbona per les possessions de les esglsies de Sant Just i Sant Pastor, de Sant Pau i de Sant Esteve; se sap tamb que va ajudar a fundar l'abadia de Sant Joan i Sant Lloren de Caunes.

El 791, en un acta, apareix com a comte un tal Magnari, i el devia seguir ben aviat Ademar (o Adhemar), que se suposa nomenat per Sant Guillem de Tolosa, i que el 801 va participar a la conquesta de Barcelona i desprs a les dues primeres expedicions contra Tortosa (vegeu Ber). En aquest anys (800 a 811) apareix com a comte Esturmi que potser era noms el seu veguer al comtat. Ademar romangu com a comte fins el 817. En aquest any el comtat fou incls en els dominis de Ber, comte de Barcelona i marqus, i les funcions comtals van passar al vescomte.

Apareix esmentat des el 802 un tal Quixil que exerc les funcions fins el 821. El va succeir Agilbert, que va ser vescomte fins prop del 834 en que el crrec va passar a Esteve de Narbona  doncs aquest any apareix ja presidint un judici. Potser fou una poca conflictiva perqu ja el 836 es tenen noticies de dos vescomtes que governaven en com, Ermenard i Austen. Esteve era un fidel del rei, per sembla que fou un fill seu d igual nom qui va rebre de Carles el Calb bens al Narbons el 849, i que el 852 se l'esmenta com vassus dominicus i era jutge del tribunal del comte Odalric a Crespi (al Narbons). El 852 comenaren a governar en com Alaric i Franc I, i d aquest darrer va arrancar la dinastia vescomtal hereditria. El 876 va ocupar el crrec Lindo que el 878, aliat al comte Mir el vell del Conflent, es va revoltar contra Bernat de Gtia, que a la seva vegada estava revoltat contra Llus el Tartamut. Bernat va fugir i Lindo va expulsar molts clergues als que va substituir per fidels seus i del partit legitimista. Potser per aquestos fets va desaparixer del crrec el 878 i substitut per Maiol, probable fill de Franc I. Aquest es va casar amb Ramona i va governar fins morir, no mes enll del 911.

El seu fill Alberic es va casar amb Atalana de Mcon i va fundar una dinastia narbonesa en aquest comtat (que va durar aproximadament del 926 fins el 894, prolongada en la casa dels senyors de Salins); el fill Gauger I o Gualquer I potser va morir abans que el pare o molt poc temps desprs i el vescomtat va anar a parar al fill Franc II, casat amb Arsenda d Empries i Rossell, que va morir el 924; un quart fill, Maiol, mort desprs del 935, fou vescomte de Mcon, per nomes va deixar una filla que potser va morir jove i soltera. Mort Franc II el vescomtat va passar al seu fill Glerad o Volverad I, que va morir desprs del 926 i el va succeir el seu germ Od I, casat amb Riquilda de Barcelona; Od I va tenir tres fills, el primer Maiol fou vescomte fins a la seva mort el 952, quant ja els seus dos fills Guademir i Simplici (ardiaca potser a Narbona) havien mort; el segon Franc, fou bisbe de Carcassona (va morir cap el 978); i el tercer Matfred I, casat amb Adelaida de Comenge-Carcassona, fou vescomte fins a la seva mort produda entre el 966 i el 969; cal esmentar tamb a la seva filla Garsenda, dona de Ramon III Pon I de Tolosa i Albi. Martfred va deixar dos fills (i una filla, Trutgarda, que fou monja): el gran Ramon I, casat a Ricarda de Rods, que el va succeir en el vescomtat, i Ermengol, arquebisbe de Narbona (mort el 1014). Ramon va morir cap el 1020 i el va succeir el seu fill Berenguer I, que va ser tamb nominal comte de Tarragona. i es va casar amb Garsenda de Besal; el seu germ Guillem I va rebre el Menerbs amb el ttol de vescomte de Menerba i va iniciar una dinastia narbonesa a aquesta regi; el tercer germ Ermengol, va rebre la senyoria de Tralhas i va iniciar una dinastia de senyors; i la germana Ermengarda es va casar amb Llop At vescomte de Zuberoa.

A la mort de Berenguer I el 1067 el van succeir en indivs els seus fills: Bernat I i Ramon II; el primer es va casar amb Fe de Roergue i va seguir la lnia; el segon es va casar amb Garsenda de Carcassona-Besiers i mes tard amb Ricarda de Milhau i van tenir quatre fills: Ricsenda (casada amb el vescomte Jofre I de Marsella), Bernat Pelet (fundador de la branca Pelet, senyors d'Als, desprs comtes de Melguelh), Berenguer i Ricard; fills de Berenguer I foren tamb Ricsenda (morta cap el 1070) casada amb Ricard II vescomte de Millau i Gavald; Adelaida, casada amb Ramon vescomte de Peralada; Ermengarda, casada amb Guillem V senyor de Montpeller i desprs amb Ramon d'Andusa senyor d'Andusa; i finalment Pere, bisbe de Rods i Arquebisbe de Narbona que va morir el 1089.

Bernat I va morir cap el 1077 (no mes tard del 1080) i el va succeir el seu fill Eimeric I, casat amb Mafalda de Pulla i Calbria, que abans havia estat casada amb Ramon Berenguer II de Barcelona; germans d'Eimeric foren Fe, casada amb el vescomte At de Bruniquel, Hug, i Berenguer. Eimeric va morir cap el 1106 i el va succeir el seu fill Eimeric II, casat successivament amb Ermengarda de Carcassona-Besiers i amb Ermessenda; va ser tamb senyor de Fenollet o Perapertusa i va perdre el vescomtat davant Alfons I Jord de Tolosa; altres fills de Eimeric I foren: Berenguer (abat de La Grassa i arquebisbe de Narbona, Guiscard, Bernat Ramon, Mablia (casada amb Pere III, vescomte de Carcassona-Besiers), i un altra filla de nom no conservat (que es va casar amb Eustaqui de Poitiers). Eimeric II va morir desprs de perdre el vescomtat i no va deixar fills mascles (un fill anomenat Eimeric havia mort jove); la seva filla Ermengarda va rebre el vescomtat de mans del comte de Tolosa Alfons I que el va restituir a la famlia; es va casar desprs amb Bernat d'Andusa (Bernat II) que va portar el ttol vescomtal.

La seva germana Ermessenda es va casar amb Manrique de Lara senyor de Molina i de Mesa en el fill del qual, Pere I Manrique de Lara va abdicar Ermengarda el 1192, retirant-se a Perpiny on va morir el 1194. Altres fills d'Ermessenda foren Eimeric (mort el 1177), Guillem, San, Major (casada amb Gmez Gonzlez de Maran) i Elvira de Subirats (casada amb el comte Ermengol VIII d'Urgell i desprs amb Pere de Cervera senyor de Juneda, i morta el 1220). Pere I es va casar amb Sana de Navarra i va morir el 1202 desprs d abdicar el vescomtat en el seu fill Eimeric III mentre l'altra fill Gonzalo Prez Manrique de Lara (casat amb Teresa Sana Gmez de Trava) rebia els senyorius de Molina i Mesa; un tercer fill, Rodrigo Prez Manrique es va casar amb Maria de Bragana; i la filla Ricsenda fou l'amistanada del comte Ramon Roger I de Foix.

Eimeric III es va casar amb Guillema I de Castellvell senyora de Castellvell de Rosanes considerada vdua de Guillem Ramon de Montcada futur vescomte de Bearn. Mes tard es torn a casar amb Margarita de Montmorency-Marluy, i va morir el 1239 deixant cinc fills: Margarida (casada amb Guillem I de Montcada, senyor de Tortosa i Fraga), Eimeric (Canonge de Chartres), Ermengarda (casada amb el comte Roger Bernat II de Foix i vescomte de Castellb), Alcia (monja) i el primognit i successor Amalric I, casat amb Felipa de Bermon d'Andusa.

Aimeric I va morir el 1270 deixant tres filles i tres fills mascles: Amalric (casat amb Algaia de Rods, tronc de la casa senyorial de Talheiran (Talleyrand), Guillem (canonge de Chartres i Narbona) i el fill gran Eimeric IV, vescomte de Narbona, casat amb Sibilla de Foix, que va morir el 1298 deixant quatre filles (dos de nom no conegut; un altra anomenada Mafalda, casada amb Alfons de la Cerda senyor de Gibralen i pretenent del tron de Castella i Lle; i un altra anomenada Margarida, casada amb Pere de Castella senyor de Ledesma, Alba i Salvatierra) i un sol fill, Amalric II, casat amb Joana d'Illa-Jord i mes tard possiblement amb Maria d'Antioquia.

Amalric II va morir el 1328 i va deixar set fills: Galceranda (casada amb Jaspert V vescomte de Castellnou), Constana, Joana, Sibilla, Guillem (casat amb Gallarda de Levis), Pere (Bisbe d'Urgell) i el successor Eimeric V (casat amb Caterina de Poitiers i desprs amb Timbor de So senyora de Puegseguier) que va morir el 1328. El seu fill gran fou Amalric III, casat amb Urianda d'Ais (identificada potser amb Auda de Clermont) i desprs amb Maria de Canet, que va morir el 1341.

El seu germ Eimeric VI va ser vescomte i es va casar cinc vegades (amb Beatriu de Sully, Violant de Ginebra, Beatriu d'Arborea, Guillema de Vilademany i Marquesa de Fenollet); germans seus foren Guillem bar de Mosset i senyor de Montagut, i Sibilla (casada amb el senyor Andreu I de Fenollet i vescomte d'Illa i Canet que la va assassinar cap el 1370). Eimeric VI va morir el 1388 i va deixar 8 fills: Arnau (segurament mort jove), Eimeric, Pere (ambds morts abans que el pare), Ermengarda, Burguina , Beatriu (las tres darreres monges), Elionor (morta entre 1377 i 1397) i el successor Guillem I, casat amb Garina de Beaufort-Canilhac amb la que va tenir dos fills: Eimeric, que va morir jove, i Guillem I que va heretar el vescomtat i que tamb fou jutge d'Arborea i comte de Goce. 

Guillem I es va casar amb Margarida d'Armanyac per no va tenir fills i el va succeir testamentriament el seu germ per part de mare (Garina de Beaufort-Canilhac es va casar en segones noces amb Guillem de Tiniras senyor de Mardoinha) Pere Guillem III, que va heretar tant el vescomtat de Narbona, jutjat d'Arborea i comtat de Goce, com, per part de pare, la senyoria de Mardoinha, es va casar amb Anna de Apchon, per no va tenir descendncia i va vendre el vescomtat de Narbona a Gasto IV de Foix (Gasto I de Narbona) el 1447, tot i les reclamacions de la seva germana Margarida. Gasto I va cedir el vescomtat al seu fill Joan I de Narbona el 1468. Joan fou comte d'Etampes el 1478 i de Pardiac el 1479 i va morir el 1500 i fou el pare de Germana de Foix segona esposa de Ferran el Catlic i reina de Catalunya-Arag, i de Gast II de Narbona que el 1507 va canviar el vescomtat pel ducat de Nemours amb el seu oncle el rei de Frana, que va incorporar Narbona als dominis reials el 1508.

Llista de comtes i vescomtes de Narbona.

Valns:

Aumar ben Aumar 747-?
Abderrahman ben Ucba ?-759;

Comtes visigots:

Gilbert c. 750;
Mil c. 752-753;
Desconegut 753-759;

Comtes carolingis:

Mil (segona vegada) 759? a 790? (atestiguat el 782);
Ademar c. 790-817;
Ber 817-820;
Leibulf de Provena c. 820-828;
Bernat de Septimnia 828-829 (comte de Barcelona);
Gaucelm 829-830 (comte de Rossell);
Bernat de Septimnia 830-832 (comte de Barcelona);
Berenguer de Tolosa 832-835 (comte de Barcelona);
Bernat de Septimnia 835-844 (comte de Barcelona);
Sunifred 844-848(comte de Barcelona) ;
Guillem de Septimnia 848-849 (comte de Barcelona);
Aleran 849-852 (comte de Barcelona);
Odalric 852-857 (comte de Barcelona);
Humfrid 857-865 (comte de Barcelona);
Bernat de Gtia 865-878 (comte de Barcelona);
Bernat Plantapilosa 878;
El poder passa progressivament als vescomtes 830-880;

Veguers:

Magnari c. 790-c.800;
Esturmio 800-811;
Quixil 811-817;

Vescomtes:

Quixil 817-821;
Agilbert 821-832;
Alfons 832-834;
Esteve 834-836;
Ermenard 836-852;
Austen (junt amb Ermenard) 836-852;
Alaric 852-876;
Franc I (junt amb Alaric) 852-876 ;
Lindo 876-878;
Maiol I 878-911(fill de Franc I);
Gauger o Gualquer c. 911 (fill);
Franc II c. 911-924 (germ) ;
Od I 924-933 (fill);
Volverad (associat) c. 924-926 (germ);
Matfred I 933-966 o 969 (fill d'Od);
Maiol II (associat) 933-952 (germ);
Ramon I 966 o 969-c. 1020 (fill de Matfred);
Berenguer I c. 1020-1067 (fill);
Bernat I  1067-c. 1080 (fill);
Ramon II (associat) 1067-1080 (germ) ;
Eimeric I 1080-1106 (fill de Bernat I);
Eimeric II 1106-1134 (fill);
Alfons I Jord de Tolosa 1134-1143;
Ermengarda (filla d'Eimeric II) 1143-1192;
Pere I Manrique de Lara 1192-1202 (nebot);
Eimeric III 1202-1239 (fill);
Amalric I 1239-1270 (fill);
Eimeric IV 1270-1298 (fill);
Amalric II 1298-1328 (fill);
Eimeric V 1328-1336 (fill);
Amalric III 1336-1341 (fill);
Eimeric VI 1341-1388 (germ);
Guillem I 1388-1397 (fill);
Guillem II 1397-1424 (fill);
Pere Guillem III de Tiniras (Tiniers) 1423-1447 (germanastre);
Gast I (IV de Foix) 1447-1468 (per compra);
Joan I (comte de Foix, Etampes i Pardiac) 1468-1500;
Gast II 1500-1507 (fill) duc de Nemours 1507-1512 (+1512);
Annexi formal a la corona francesa 1508;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36651" title="Setembre Negre" nonfiltered="4146" processed="4126" dbindex="14311">
Setembre Negre (en rab,              ayl l al-aswad) va ser una organitzaci radical de guerrillers palestins, creada el 1970. Va tenir vincles amb diversos grups de l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina (OAP), principalment amb Al-Fatah. Hom creu que l'organitzaci va arribar a estar controlada per Yasser Arafat, el dirigent i cofundador de l'OAP, per b que aquest extrem no ha estat mai demostrat.

El nom de l'organitzaci va ser manllevat del Setembre Negre de Jordnia, un conflicte iniciat el mes de setembre de 1970, en el qual s'enfrontaren militants d'organitzacions palestines contra l'exrcit de Jordnia i que finalitz el juliol de 1971 amb l'expulsi de l'OAP al Lban. 
L'apellatiu "negre", doncs, s una referncia luctuosa al fet que lluitaren de forma "fraticida" rabs contra rabs, i no pas rabs contra israelians, com era de costum. 

La primera acci del grup fou l'assassinat del primer ministre de Jordnia, Wasfi Tall, el 28 de novembre de 1971. L'execuci era la resposta al paper clau que jug Wasfi Tall en l'expulsi dels combatents palestins de Jordnia entre 1970-1971.

Ara b, l'acci ms coneguda i que don un major ress internacional a l'organitzaci fou, sens dubte, l'anomenada massacre de Munic, on activistes de Setembre Negre segrestaren i assassinaren un grup d'onze atletes israelians durant la celebraci dels Jocs Olmpics de Munic, l'estiu de 1972.

Altres accions atribudes a Setembre Negre sn:

Desembre de 1971: intent d'assassinat de l'ambaixador de Jordnia, Zayd al-Rifa`i, a Londres. ;
Febrer de 1972: sabotatge d'una installaci elctrica a la Repblica Federal d'Alemanya occidental i d'una planta de gas als Pasos Baixos. ;
Maig de 1972: segrest d'un avi de la companyia belga Sabena que cobria el vol entre Viena i Tel Aviv. ;
Mar de 1973: atemptat contra l'ambaixada de l'Arbia Saudita a Khartum (Sudan) on moriren l'encarregat d'afers estrangers dels Estats Units, J. Curtis Moore, l'ambaixador estatunidenc, Cleo Noel, i l'encarregat d'afers exteriors de Blgica, Guy Eid. ;

Desprs d'aquest darrer atemptat l'organitzaci es dissolgu, possiblement per pressions de l'OAP que veia en Setembre Negre i les seves activitats ms un fre que no una ajuda a la causa palestina.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36655" title="Gagra" nonfiltered="4147" processed="4127" dbindex="14312">

Gagra s una ciutat d'Abkhzia, a l'oest de Gergia, situada a la costa nord-oriental de la mar Negra, al peu de les muntanyes del Caucas. El seu clima subtropical va fer de Gagra una popular estaci balneria a l'poca sovitica.

Des de la guerra d'Abkhzia a la dcada de 1990, tanmateix, la ciutat s'ha anat despoblant i arrunant de forma creixent. El 1989 tenia 26.636 habitants, per actualment en t molts menys a causa de l'expulsi en massa d'Abkhzia de la poblaci d'origen georgi.

Enllaos externs.
gagra.iatp.org.ge/index-eng.htm;
gagra.narod.ru;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36661" title="Henri Matisse" nonfiltered="4148" processed="4128" dbindex="14313">

Henri Matisse (31 de desembre de 1869 - 3 de novembre de 1954) fou un pintor francs nascut en Le Cateau-Cambrsis, una petita localitat al nord de Frana, al si d'una famlia de comerciants, mundialment conegut com el creador del Fauvisme.

El seu primer treball va ser exhibit l'any 1901, i la seua primera exposici l'any 1904.

El seu estil, al comenament de la seua trajectria artstica, era ms aviat tradicional, amb la prctica del dibuix del natural, encara que ms tard evolucionaria (des de qu va comenar a viure a la Riviera Francesa l'any 1905) fins el ms conegut estil amb intensos colors, formes planes i lineals, l'expressi dominant sobre els detalls, paisatges lluminosos, escenes domstiques i figures.

Matisse va viure a Cimiez, a la Riviera Francesa (ara un suburbi de la ciutat de Nia) des del 1917 fins el 1954, any de la seua mort.

L'any 1941 li diagnosticaren cncer, per la qual cosa va ser operat i la seua salut esdevingu ms feble, pel que va comenar a fer collages amb papers tallats (sent Jazz, 1943-1946, la srie ms famosa amb aquesta tcnica.)

Va morir l'any 1954 a Nia.

L'any 1960 es va obrir a Nia el Museu Matisse, amb gran part de la seua obra.


Alguns dels seus treballs .
 Notre-Dame, une fin d'aprs-midi (1902);
 Mme. Matisse (1905);
 La Finestra Oberta (1905);
 Le bonheur de vivre (1906);
 Madras Rouge (1907);
 La Desserte Rouge (1908);
 La Conversaci (1909);
 La Dana II (1910);
 L'Atelier Rose (1911);
 Zorah on the Terrace (1912);
 Le Rifain assis (1912);
 La leon de musique (1917);
 The Painter and His Model (1917);
 Interior At Nice (1920);
 Odalisque with Raised Arms (1923);
 Yellow Odalisque (1926);
 Robe violette et Anemones (1937);
 Le Reve de 1940 (1940);
 Deux fillettes, fond jaune et rouge (1947);
 Jazz (1947);
 Chapelle du Saint-Marie du Rosaire (1948, completat l'any 1951);
 Beasts of the Sea (1950);
 L'Escargot (1953);







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36662" title="Nia" nonfiltered="4149" processed="4129" dbindex="14314">

Nia s una ciutat situada al sud de Frana, entre Canes i Mnaco. s la capital del departament dels Alps Martims i del Comtat de Nia (o Pas Niard), alhora que una de les ciutats ms importants d'Occitnia. El 2005 tenia 347.900 habitants, anomenats niards.

A Nia s'hi parla encara la variant de l'occit anomenada  niard, si b la llengua originria ha estat substituda majoritriament pel francs. El topnim occit s'escriu com en catal, Nia, que segons la pronncia estndard s ; localment en diuen  i ho acostumen a escriure tamb amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francs s Nice, i en itali en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a travs del llat Nicaea.

 Histria .
La ciutat de Nia fou fundada el segle V aC pels grecs massaliotes. Ms tard es pos sota el domini de Roma per combatre els lgurs. L'any 729 fou atacada pels sarrans, que foren rebutjats d'antuvi, tot i que ocuparen el seu territori entre el 859 i el 880. 
Evit el domini dels francs i el de l'Imperi, i al segle XII pass al de la Corona catalanoaragonesa. El 1338 es pos sota la protecci del comtat de Savoia. 
Esdevingu teatre de les lluites entre l'emperador i Francesc I de Frana, el qual l'ocup, aliat amb els turcs (1543). Envada novament per Frana (1600), el 1696 torn a Savoia. 
El 1793 Frana se l'annex, per el 1814 pass al Piemont, que la ced als francesos definitivament el 1860. Mussolini aspir a incorporar-la a Itlia. 


Llocs d'inters.
Museus: de Marc Chagall, d'Henri Matisse, d'Art Modern, d'Art Contemporani, de Belles Arts, d'Arts Asitiques, d'Art Naf.
El Cours Saleya i el mercat de flors.
Els carrerons de la Vella Nia i el patrimoni barroc.
El tur del castell.
La Promedade des Anglais.
Palaus i mansions de la Belle poque.
Circ de Cimiez i el jard de Monastre.
Catedral russa de Sant Nicolau.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36674" title="Atalana de Mcon" nonfiltered="4150" processed="4130" dbindex="14315">
Atalana de Mcon (Tamb coneguda per Tolosana de Mcon) fou vescomtessa de Mcon, nascuda cap el 870 (abans del 875) filla del vescomte Raculf (fill suposat de Bernat Plantapilosa) i de Ramona. Mort el pare sense fills mascles va recollir la successi cap el 915. Es va casar als primers anys del segle X amb Alberic I de Narbona, fill del vescomte de Narbona Maiol (mort cap el 911). Alberic va prendre el ttol de vescomte i va inaugurar una dinastia narbonesa al vescomtat de Mcon. Alberic va rebre la senyoria de Salins cap el 942. Atalana va morir cap el 940 i es creu que el seu marit Alberic la va sobreviure (va morir cap el 945). El seu fill i successor Letald II fou vescomte de Mcon i senyor de Salins i va rebre el comtat de Mcon el 952. Un altre fill, Humbert I (915-951) va rebre la senyoria de Salins cap el 945.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36676" title="Mcon" nonfiltered="4151" processed="4131" dbindex="14316">


Mcon s una ciutat de Frana, capital del departament de Saona i Loira, a la regi de la Borgonya. s cap de districte i de cant.

El seu terme te 27 kilmetres quadrats i la poblaci s de ms de 35.000 habitants. La vila s estn per la vora occidental del riu Saona, entre la regi de la Bresse, a l'est, i els monts del Beaujolais a l'oest. Com a monuments cal destacar-ne la Catedral de Sant Vicen, el Museu de Belles Arts (abans convent de les Ursulines) i l'htel de Senec (Museu Lamartine). 

 Histria .

Matisco fou una ciutat de la Gllia Cltica al territori dels aduins o edus. Desprs de la conquesta d'Alsia el 52 aC Juli Csar va deixar al seu llegat P. Sulpicius a Matisco amb una legi, durant el hivern, per buscar gra per l'exrcit. El seu nom va perdre la part central i va derivar a Masco i desprs Mascon, d'eon Mcon.

Es va desenvolupar amb els romans i es va fortificar al segle IV. Cap d un important comtat a l'poca carolngia, que al final del segle IX i a mitjan segle X fou governat per vescomtes, va ser venut a la corona francesa el 1239. El 1339 fou donat a Joan, comte de Poitiers i duc de Berri, germ del delf Carles, que va morir el 1416, data en qu retorn a la corona. El 1435 va ser incorporat a Borgonya fins el 1477, que va tornar a la corona. Del 1526 al 1529 fou ocupat pels espanyols. Modernament fou ocupada pels nazis el 1940 i alliberada el 1944.

Vegeu tamb.
Comtat de Mcon;
Vescomtat de Mcon;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36679" title="Forn microones" nonfiltered="4152" processed="4132" dbindex="14319">

El forn microones s un forn elctric, que transforma l'energia elctrica en ones d alta freqncia: les microones. Aquestes ones penetren fins a 2,5 cm i provoquen la vibraci de les molcules d'aigua, produint calor, la part no aquosa del contingut s'escalfa per contacte.

Els forns microones, s'han popularitzat a nivell domstic des de fa uns anys. Per tamb s'utilitzen a nivell industrial, i en aplicacions cientfiques en els laboratoris, on utilitzant recipients de tefl, es poden escalfar reactius i fer-los reaccionar en condicions d'alta temperatura i pressi. 

Els forns microones, s'utilitzen a la cuina principalment per a tres objectius:

Escalfament: Els aliments s'hi escalfen rpidament, usant un temps proporcional a la quantitat d'aliment a escalfar.
Descongelaci: La descongelaci per microones s rpida, i degut a la seva rapidesa, la flora microbiana present en els aliments, no t temps de reproduir-se com en una descongelaci lenta.
Cocci: molt rpida, els aliments sn ms sans (es perden menys sals i es destrueixen menys vitamines. El sabor s ms natural, la comoditat (no cal usar olles ni paelles), i l'estalvi energtic.
 
Parts del microones.
A continuaci es detallen els principals components que solem trobar en un form microones domstic.
 Magnetr; Est format per un ctode, un node i un imant que rodeja el conjunt. s l'encarregat de generar les microones.
 Cavitat de cocci; Es una caixa metallica on es colloca l'aliment per cuinar. Les parets sn metalliques perqu les microones rebotin cap a l'aliment quan el magnetr les genera.
Control i temporitzadors; El circuit consta de dos temporitzadors pel control del temps de funcionament, i pel control de la potncia.
Sistemes de protecci; A part disposa de proteccions trmiques: dos termstats de seguretat, un per la cavitat i l'altre per al magnetr. I una protecci contra sobretensions. ;
Porta del forn; Utilitza un sistema automtic de tancament;
Finestra de la porta; Amb un vidre especial que permet el pas de la llum, per filtra la major part de les microones.
Plat giratori; Per repartir millor les microones.
Dispersador d'ones; Funciona quan s utilitza el forn i proporciona una agitaci millor de les ones.  ;
Selector variable de potncia; permet la selecci de la potncia que s utilitza.
Rellotge temporitzador; s un rellotge que et permet programar el temps de funcionament;
Pilot de funcionament; S illumina quan la porta est tancada i el forn est en funcionament;
Tecla de posada en marxa; Polsant-la comena el procs de cocci.
Tecla d'obertura de la porta;
Llum interior;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36688" title="Leu moldau" nonfiltered="4153" processed="4133" dbindex="14320">

El leu moldau (en romans leu moldovenesc o, simplement, leu) s la unitat monetria de Moldvia. Un leu (en plural lei) es divideix en 100 bani (en singular ban). El codi ISO 4217 s MDL, i el d'abans de l'1 de juliol del 2005, ROL.

Quan Moldvia era una provncia de Romania (1918-1940), hi circulava el leu romans. Desprs de la desintegraci de la Uni Sovitica (poca en qu els moldaus van utilitzar el ruble sovitic) i de la creaci de l'estat independent de Moldvia el 1993, es va establir el leu moldau, que va agafar el nom de la moneda romanesa. 

s ems pel Banc Nacional de Moldvia (Banca Na ional  a Moldovei). 

En circulen monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 bani i bitllets d'1, 5, 10, 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 lei.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 14,94 MDL (17 de novembre del 2005);
 1 USD = 12,78 MDL (17 de novembre del 2005);

Vegeu tamb.
 Leu romans;

Enllaos externs.
  Banc Nacional de Moldvia;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36692" title="Tswana" nonfiltered="4154" processed="4134" dbindex="14321">

El tswana (el Setswana en llengua tswana), s la llengua bantu de l'tnia del mateix nom. La llengua forma part del grup sotho.

El tswana s una llengua oficial a Sud-frica i la llengua nacional i majoritria de Botswana. El tswana s una llengua minoritria a Zimbabwe i a  Nambia.

Els Tswana sn majoritaris a  provncia sud-africana del Nord-Oest.

En total hi ha al voltant de 4 milions de tswanfons, la major part a Sud-frica.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36694" title="Vescomtat de Mcon" nonfiltered="4155" processed="4135" dbindex="14322">
El vescomtat de Mcon fou una jurisdicci feudal de Frana. El 880 el comtat de Mcon fou donat pel rei a Bernat Plantapilosa junt amb el de Li. Aquest gran senyor, fill de Bernat de Septimnia, possea alhora l'Alvrnia (864 i 872-886), Llemotges (872-886), Berri (878-886), Septimnia i Gtia (878-886) i havia estat comte de Tolosa (872-876) i d'Autun (864-865 i 868-876/877) i no va anar gaireb pel comtat. El poder fou exercit de facto pels vescomtes. A la mort de Plantapilosa, el comtat va passar al seu fill Guillem I el Piets (886-918), i desprs a Guillem II el Jove (918-926), el seu germ Acfred (926-927) i finalment al comte Hug el Negre de Borgonya (927-952). Durant aquest temps els vescomtes exerciren el poder.

El primer vescomte esmentat es un tal Letald I que va exercir segurament abans del 886. Raculf, nascut cap el 860, fill de Plantapilosa i germ de Guillem I el Piets, va ser vescomte a la mort del pare i va morir al seu torn entre el 915 i el 926. Nomes va deixar una filla, Atalana de Mcon, que el va succeir i es va casar amb Alberic de Narbona (mort cap el 945) que va inaugurar la dinastia narbonesa.  Alberic va rebre el 942 la senyoria de Salins i al morir el va succeir el seu fill Leotald II, que va cedir Salins al seu germ Humbert I. El 952, mort Hug el Negre de Borgonya, va rebre el comtat de Mcon i el de Besanon, unificant-se aix el comtat i vescomtat de Mcon.

Llista de vescomtes.

Letald I   c. 886;
Raculf 886-915/926 ;
Atalana de Mcon (o Tolosana de Mcon) 915/926-c. 940 (filla);
Alberic I de Narbona (esps) c. 920-c.945, senyor de Salins 942-945;
Letald II c. 945-965 (des el 952 comte de Mcon i Besanon), senyor de Salins c. 945;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36700" title="Llar" nonfiltered="4156" processed="4136" dbindex="14324">
Una llar s el lloc d'una casa amb paviment de pedra o de toves refractries on es fa foc per a escalfar-s'hi. s provet de xemeneia de campana ampla per a l'eixida dels fums. A ms, tamb sol usar-se freqentment per a cuinar els aliments quan hi ha un foc lent o brases (ja siga directament a sobre, amb graelles com a les torrades o amb perols).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36701" title="Brodat" nonfiltered="4157" processed="4137" dbindex="14325">
Un brodat s un ornament de fil realitzat amb passades d'agulla, generalment damunt d'un teixit i, tamb, de vegades damunt de paper. Fins no fa massa, era habitual brodar a la roba del llit el nom o les inicials de la muller recentment casada. Actualment, s'hi troben sovint moltes peces de vestir decorades amb noms o dibuixos brodats artesanalment o fets per la indstria del txtil.

El brodat, d'altra banda, tamb designa la uni del color blanc i d'un altre color qualsevol al pelatge d'alguns animals com els gossos, els cavalls o les vaques. Sembla que la vistositat cromtica del pl d'alguns d'aquests animals ha provocat una analogia amb els ornaments de fil (que solen tenir-ne de distints colors).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36702" title="Manta" nonfiltered="4158" processed="4138" dbindex="14326">


Una manta s una pea teixida de llana, cot o fibres sinttiques, amb lligats i colors diversos, que s'utilitza com a abrigall, per a protegir-se quan fa fred. Habitualment s'usa com a roba del llit, juntament amb llenols, edred o cobertor.
Ats que serveix per a escalfar, aquest concepte tamb s'ha aplicat per analogia a un calefactor que consisteix en una resistncia elctrica, en forma de fils entrellaats com un teixit, que serveix per a escalfar.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36703" title="Botella (envs)" nonfiltered="4159" processed="4139" dbindex="14327">
Per a d'altres significats, vegeu bot (recipient) i sac de gemecs.;

La botella o ampolla s un envs porttil de cristall, vidre, material termoplstic, etc., de coll llarg i estret. A les prestatgeries de tendes, indstries,  grans magatzems, etc., les botelles se solen trobar per la seua versabilitat i facilitat de transport ja que no solen tenir un gran volum ni un pes excessiu, cosa que les fa manejables per a l'usuari. Dins s'hi sol trobar aigua, refrescs, alcohol, substncies qumiques o farmacolgiques,... entre d'altres lquids.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36706" title="ReactOS" nonfiltered="4160" processed="4140" dbindex="14328">


ReactOS s un sistema operatiu lliure, amb llicncia GNU GPL que t per objectiu esdevenir un clon de Windows NT pel que fa el seu nucli i ser compatible amb els seus binaris i controladors.

Histria.
L'any 1996 un grup de persones van iniciar el projecte FreeWin95 que tenia com a objectiu crear un sistema operatiu lliure clon de Windows 95.

El grup, per, tenia discussions i no s'aconseguien resultats. Jason Filby (any 1997) va passar a ser coordinador del projecte i va aconseguir, grcies a diferents missatges a la llista de correu, que el projectes segus endavant.

L'any 1998, desprs d'algunes converses entre els integrants del grup, es decideix que s'havia de clonar Windows NT en lloc de Windows 95, aix com el canvi de nom a ReactOS.

Actualment ReactOS est en fase de desenvolupament per ja es pot fer servir i aconsegueix fer funcionar algunes aplicacions natives per a Microsoft Windows i hi ha una comunitat darrera el projecte que hi collabora.

Enllaos externs.
 ReactOS, pgina web oficial.
 ReactOS, un reemplaament del Windows, per en Open Source, un article sobre ReactOS amb diverses informacions de "el rac d'en freejack;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36708" title="Comtat de Mcon" nonfiltered="4161" processed="4141" dbindex="14329">
El Comtat de Mcon fou una jurisdicci feudal de Frana centrada a la ciutat de Mcon. El 952 els dominis comtals es van unir als vescomtals (un vescomtat existia des al menys el 886). Desprs de passar per mans de diverses dinasties, l'ultima comtessa Alix el va vendre a la corona francesa el 1239.

Llista de comtes.

Tierr I   ?-793  (Comte tamb d'Autun i Viena);
Tun (Tierr II) (fill) 793-816 (Comte d'Autun);
Tierr III (fill) 816-825 (Comte d'Autun);
Guer de Provena 825-853 (comte de Mmontois 832-853, de Chalon sur Sane 835-853, de Auxois 844-853, comte d'Autun 844-853 i marqus de Borgonya 844-853);
Isembard (fill) 853-858 (comte d'Autun, de Chalon sur Sane, i de Dijon);
Humfrid (Onfroi) (germ) 858-863 (comte d'Autun, de Chalon sur Sane, de Dijon i de Beaune, i Marqus de Borgonya; titulat marques de Gtia el 863);
Od (Eudes) 863-870 (comte de Dijon, comte de Troyes 852-859, comte de Varais 859-870, comte d'Autun enfrontat a Bernat Plantapilosa del 867 al 870);
Eccard 870-877 (comte de Morvois 840-859 i de Chalon sur Sane 863-877, senyor de Perrecy 839-877);
Bos I rei de la Borgonya Cisjurana 877-880 (comte de Viena i de Li 871-880, comte de Berri 872-876, comte de Chalon sur Sane 877-880, i comte d'Autun 879-880; duc d'Itlia 875-876 i duc de Provena 875-879);
Bernat Plantapilosa 880-886 (comte d'Alvrnia 864 i 872-886, comte d'Autun 864-865 i 866/868-876/877, comte de Tolosa 872-876, comte de Llemotges 872-876, comte de Berri 878-886, comte de Li 880-886, i marqus de Septimnia 878-886);
Guillem I el Piets (fill) 886-918 (comte tamb d'Alvrnia, Llemotges, Berri i Li; marqus de Septimnia; duc d'Aquitnia 893-918).
Guillem II el jove 918-926 (tamb comte d'Alvrnia; comte de Berri 918-919 i 924-926; marqus de Septimnia 918-919; duc d'Aquitnia 922-926).
Acfred (germ) 926-927 (comte de Berri i Alvrnia i duc d'Aquitnia);
Hug I el Negre 927-952 (comte de Varais 914-952, comte de Portois 918-952, comte de Li 919-952, comte de l'Alta Borgonya 921-952, comte d'Autun 936-952; duc de Borgonya 936-952).
Letald II 952-965 (vescomte de Mcon 945-952, senyor de Salins 945, comte de Besanon 952-965);
Alberic II (fill) 965-976 (comte tamb de Besanon);
Letald III (fill) 976-979 (comte tamb de Besanon);
Alberic III (fill) 979-982 (comte tamb de Besanon);
Ot Guillem 982-1006 (comte de Besanon 982-1026, comte de Nevers 980-989; duc de Borgonya 1002-1006);
Guiu I (fill, associat) 995-1004 (comte d'Escuens 995-1004);
Ot (fill) 1006-1041 (comte tamb d'Escuens);
Jofr (fill) 1041-1065;
Guiu II (fill) 1065-1078 (es va fer monjo i va morir el 1109);
Guillem I el gran "Cap atrevit" 1078-1085 (comte de Borgonya 1057-1087);
Esteve el atrevit (fill) 1085-1102 (comte de Verazque);
Renaud I (germ) 1085-1102 (associat) 1102-1107 (comte de Borgonya 1087-1105; comte de Oltingen 1092-1105);
Guillem II l'alemany (fill) 1105-1125 (tamb comte de Borgonya: comte de Oltingen del 1107 al 1125);
Guillem III l'Infant (fill) 1125-1127 (comte de Borgonya i Oltingen);
Renaud II (fill d'Esteve el atrevit) 1102-1127 (associat) 1127-1148 (sol) (Comte de Borgonya 1127-1148);
Guillem IV (fill) 1102-1148 (associat) 1148-1156 (sol) (comte de Borgonya 1148-1156, comte de Auxonne 1127-1156);
Gerard I (fill) 1156-1184 (comte usurpador de Viena 1157-1184, senyor de Salins 1175-1184);
Guillem V (fill) 1184-1224 (comte de Vienne);
Gerard II (fill, associat, mort el 1223) c. 1190-1223 (senyor de Vadans);
Alix (filla) 1224-1239 (comtessa de Vienne);
Joan de Braine (esps) 1224-1239 ;
venut a la corona francesa 1239;
a la corona francesa 1230-1339;
Joan de Frana 1339-1416 (duc de Berri i comte de Poitiers, germ del delf Carles de Frana);
a la corona francesa 1416-1436;
Unit a Borgonya 1436-1477;
A la corona francesa 1477-1526;
ocupaci espanyola 1526-1529;
a la corona francesa 1529-1789;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36711" title="Got" nonfiltered="4162" processed="4142" dbindex="14330">

Eines: Un got s un vas, de forma generalment cilndrica o cnica, sense peu, que serveix per a beure.
Europa: Els gots eren un poble germnic oriental que en els segles VII aC al V dC va ocupar la conca baixa del Vstula, vegeu poble got;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36713" title="Vmet" nonfiltered="4163" processed="4143" dbindex="14331">

El vmet (del llat vimen) s la branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d'altres espcies de salze. El vmet s un material utilitzat des de temps primitius, originalment orind de vares grans i flexibles de la vimetera i que va passar a designar qualsevol matria prima d'origen vegetal de les mateixes caracterstiques i que, trenat, va tenir diversos usos, principalment a la manufactura de cistells i mobles. Els materials utilitzats poden ser de qualsevol part de la planta, com els cors o els bastons de tiges de rota, o la grossor sencera, com amb interruptors de salze. Altres materials populars inclouen la canya i el bamb.

Existeixen referncies documentals del vmet en el Antic Egipte. Es diu que l's extensiu d'objectes de vmet en l'Edat de Ferro va tenir una influncia en el desenvolupament dels patrons utilitzats a l'art Cltic. Recentment, la seva esttica ha estat molt influenciada pel Moviment d'Arts i Ofici al finals de segle XX.

Sovint, un marc est fet de materials ms ferms, desprs un material ms flexible s utilitzat per omplir el marc. El vmet s lleuger per robust, d'aquesta manera s ideal i poc costs per mobles que seran moguts amb freqncia. Normalment s utilitzat en la fabricaci de mobles de jard.

L'ofici de cisteller.

El vmet es treballa gaireb des de sempre. Ja des de les primeres civilitzacions es parla de la presncia d aquest arbust, des d Egipte fins a Roma arribant a l edat mitjana en que el seu cultiu va comenar a esdevenir sistemtic. Va tenir molta importncia a Europa, sobretot a principi del Segle XX, fins que nous materials van fer la seva aparici substitunt al vmet als diferents recipients i altres elements del camp i de la llar.

L ofici de cisteller sempre ha tingut gran importncia, i a tots els pobles de ben segur els mateixos usuaris es fabricaven els propis cistells. s un art que passa de pares a fills, i s difcil trobar alg que en spiga i que et vulgui ensenyar.

El vmet sn les branques d un arbust que s anomena vimetera, que creix a les riberes d alguns rius de manera salvatge i s utilitzat en cistelleria i altres estris domstics. Les seves branques sn primes, llargues i flexibles, per tant, de fcil manipulaci. s molt important que la zona on creix s esporgui i es netegi perqu torni a sortir, ja que la malesa dificulta el seu creixement.

Diuen que s ha d agafar en lluna minvant, perqu si no podria fer fillols o tinyar-se. La collita del salze s'ha de realitzar passada la primavera, quan ms sava corre pels seus vasos i abans de que se sequi sent verd s'ha de podar.

Realitzaci d un cistell.
Tradicionalment es pela amb una vara doblegada del mateix salze, primer es pela la part ms grossa del brot i desprs, agafant d ella, la resta de la branca.

Segons les zones es cou primer per a pelar-lo, s a dir, es posa a remull dins d una caldera o en llocs del riu on corri l aigua, quedant totalment submergit. El temps d arremull depn del gruix. D una manera o altra s'ha de deixar eixugar totalment i alar-lo fins la seva utilitzaci.

s important que la longitud de totes les varetes a utilitzar siga molt similar. Que alfarrassim les varetes que necessitarem, perqu les hem de deixar en remull unes hores per aconseguir que siguin elstiques i no es parteixin al treballar-les.

Es seleccionen 6 o 8 varetes grosses (aquesta explicaci s amb 6 varetes per a la base), les quals es tallen per la part ms grossa tenint una longitud un poc ms llarga del que ser la base del cistell.

A la meitat d elles els farem un tall longitudinal a la part central, d un parell de centmetres, per aquest tall es passaran les altres 3, formant una creu. En cas de que les branques no siguen molt grosses no cal fer aquest tall.

Les agafarem per exemple amb un cordill de rfia o fil de colomer i comenarem a trenar amb 3 vares per la part ms prima, entrellaant-les al voltant dels 16 caps per anar separant-los. Una vegada acabat el cul es neteja de puntes retallant-les no molt a la vora, perqu desprs ens servir per a reforar la base.



Desprs hem de seleccionar 36 varetes per comenar a pujar el que seran els pilars del cistell.

Primer les tallem per la part grossa en bisell per a inserir-les per dins de l entrellaat, una a cada costat del caps, i en caps en frontats s insereixen dues a cada costat formant el que esdevindr la part de la nansa (es poden inserir per la nansa quan la paret o cos ja estigui teixit, per d aquesta manera ser ms fort el cistell).

S uneixen totes les varetes en un ram i ja comena a pujar, primer amb un trenat doble o triple, en la base per a reforar el cul i la zona o doblegant les varetes que fan de pilar i a la vegada que serveixi per tapar els caps.

Quan anem inserint varetes es far amb la part grossa ben tallada en bisell, cap a l interior del cistell. Una vegada totes inserides es van entreteixint entre els pilars. Una per dalt l'altra per sota i es continua amb la segent vareta, aix successivament fins acabar les varetes.

Pel centre de la paret se sol fer una lnia ms grossa, es passen enlloc d una s una no, dues s, una no, una volta. A la meitat de la paret inserirem ms varetes a la zona que formar part de la nansa, de manera que li donarem ms consistncia.

Quan hgim arribat a l altura desitjada, realitzarem la nansa. Estar formada per la perllongaci de les vares que neixen del fons i les afegides anteriorment. Es realitza un trenat girant a la vegada i s insereix a l altre costat. Primer dos caps cap a un costat, i de l altre costat un altre que acaba trenant-se amb aquests.

Aquesta s la tasca ms difcil, junt al trenat final, pel vorell per a reforar i amagar les varetes amb les que venem treballant.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36714" title="Vimetera" nonfiltered="4164" processed="4144" dbindex="14332">

La vimetera (Salix fragilis neotricha) s un arbre caducifoli de la famlia de les saliccies. La seua escora s grisa, amb  branques brillants i glabres, fulles lanceolades i acuminades i d'aments cilndrics.

La vimetera groga o vim (Salix alba vitellina) s un arbre caducifoli de la famlia de les saliccies. Les seues fulles sn lanceolades acuminades i d'aments cilndrics, semblant al salze.

De la vimetera se n'obt el vmet, utilitzat en cistelleria.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36719" title="Palau d'Aielo de Malferit" nonfiltered="4165" processed="4145" dbindex="14333">

El palau del marqus de Malferit t els seus orgens al segle XV amb l'arribada dels senyors de Malferit a la localitat d'Aielo. Al segle XVII va esdevenir la residncia habitual dels nobles. Se sap que al segle XVIII va ser remodelat pels Roca, aix com tamb que va sofrir una transformaci a finals del XIX amb els Mercader, per a acabar tenint l'aspecte neoclssic actual. La construcci est organitzada al voltant d'un pati central. La faana principal t tres cossos jerarquitzats amb una distribuci simtrica i es denota la importncia de la primera planta com a habitatge principal en un passat. Bateja l'edifici una balustrada amb l'escut dels Malferit al centre. Als anys 90 la construcci estava fortament deteriorada. L'ajuntament municipal va aconseguir la titularitat del Palau per tal d'evitar el seu ensorrament. Actualment, desprs d'una restauraci, es troba en perfecte estat i s'ha convertit en la seu de l'Ajuntament d'Aielo de Malferit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36721" title="Salins" nonfiltered="4166" processed="4146" dbindex="14334">


Geografia:
Salins, municipi francs del departament de Cantal ;
Salins, municipi francs del departament de Sena i Marne ;
Salins, municipi sus del cant de Valais ;
Salins-les-Bains, municipi francs del Jura i seu d'una important senyoria a l'edat mitjana;
Salins-les-Thermes, municipi francs de la Savoia ;
Chteau-Salins, municipi francs del departament del Mosella;
Histria:
Senyoria de Salins;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36722" title="Salins-les-Bains" nonfiltered="4167" processed="4147" dbindex="14335">

Salins-les-Bains s un municipi francs, situat al departament de Departament del Jura i a la regi de Franc Comtat. L'any 1999 tenia 3.333 habitants.

Situat a la vall del Furieuse prop del puig Poupet. Te una esglsia romnica, i una capella jesuta del segle XVII. La riquesa principal son les salines 

 Histria .

Salins fou donada en feu per l'abat de Sant Maurici de Valais a Alberic I vescomte de Mcon el 942. La dinastia narbonesa es va mantenir fins el 1175. L hereva Maureta de Salins, va deixar la senyoria a la casa de Vienne, que la va vendre el 1225 a Hug IV duc de Borgonya, que la va infeudar el 1237 a Joan de Chalon a canvi del comtat de Chalon sur Sane. Els seus descendents que van ser comtes, ducs de Borgonya, i mes tard reis i emperadors, van portar el ttol. El 1477 fou presa pels francesos i convertida temporalment en seu del parlament del Franc-Comtat per Llus XI de Frana, per no va restar en mans franceses. El 1668 i desprs el 1674 els francesos la van ocupar i ja no la varen abandonar. El 1825 la ciutat fou destruda pel foc. 

Vegeu tamb: Senyoria de Salins
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36723" title="Salins (Valais)" nonfiltered="4168" processed="4148" dbindex="14336">

Salins es una vila de Sussa, al Valais, districte de Sion. La comuna te 4,15 km i 767 habitants. Es de parla francesa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36725" title="Pau Vila i Dinars" nonfiltered="4169" processed="4149" dbindex="14337">

Pau Vila i Dinars (Sabadell, Valls Occidental, 1881 - Barcelona, 1980) va ser un pedagog i gegraf catal.

De famlia de teixidors i temperament autodidctic i creador, el 1905 fund l'Escola Horaciana, desprs d uns contactes truncats amb l'Escola Moderna de Ferrer i Gurdia. El decenni segent fou decisiu en la seva orientaci. El curs 1912-1913 deix l'Escola i es diplom a Ginebra a l'cole des Sciences de l'ducation, i descobr l'escola geogrfica francesa de Paul Vidal de la Blache i el gegraf J. Brunhes. 

Va ser l'autor de la divisi de Catalunya en comarques, feta per encrrec de la Generalitat republicana.

A causa de la guerra civil es va exiliar a Colmbia, i posteriorment a Caracas, tornant a Catalunya el 1962.

 Obres .
Assaig de geografia humana de la muntanya (1925);
Resum de geografia de Catalunya (1926-1935);
Divisi territorial de Catalunya (1932-1937);
Nueva geografa de Colombia: aspecto poltico, fsico, humano y econmico (1945);
Las caractersticas fisiogrficas del Orinoco (1952);
Las etapas histricas de los descubrimientos del Orinoco (1952);
Geografa de Venezuela (1960 y 1965);
Origen i evoluci de la Rambla barcelonina (1965);
Joan Orp, l'home de la Nova Catalunya (1967);
Visiones geohistricas de Venezuela (1969);
Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps (1974);
El obispo Mart (1980);

 Premis i distincions .
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1976) ;

Vegeu tamb.
Terra Roja;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36726" title="Nacionalisme" nonfiltered="4170" processed="4150" dbindex="14338">
El nacionalisme s una actitud poltica derivada del fet d'atribuir un gran valor al concepte de naci. Aquesta actitud adopta posicions diverses que fa que sovint s'hagi de parlar de nacionalismes en plural. Amb freqncia l'afirmaci nacional sorgeix pel desig de reconeixement per part d'un altre grup (fet que fa que algunes persones titllin els nacionalistes de segregadors o de buscar el conflicte i l'enfrontament).

Tipus de nacionalismes.
Nacionalisme d'Estat-naci: vol que s'iguali la naci a l'estat. Pot ser el cas d'una naci repartida entre diversos Estats (dels quals proposa la desaparici) o l'oposat, d'una naci dintre d'una altra o dins d'un Estat plurinacional (del qual reclama la independncia o secesssi). Un exemple del primer cas podria ser el poble kurd, repartit entre diferents Estats i un exemple del segon podria ser l'estat espanyol.
Nacionalisme cultural: posa l'mfasi en la unitat identitria, reclamant o no canvis d'estructura poltica. Sovint lluita per la llengua i la histria, volent que siguin conegudes i reconegudes pels ciutadans de la naci i els de les nacions venes. En determinats indrets aquest nacionalisme incorpora tamb la raa o la religi com a motius d'identificaci del grup nacional enfront un altre collectiu. En aquests casos es pot parlar de feixisme.

Histria.
Si b hi ha hagut reinvindicacions nacionals des de l'Antiguitat, el concepte de nacionalisme com a tal sorgeix amb el romanticisme al segle XIX (o finals del XVIII). El precedent fundamental es Herder i el seu concepte de Volksgeist ( carcter nacional'). En un primer moment la naci era un contracte entre ciutadans pel qual s'adscrivien a un grup cultural i poltic amb uns drets i deures sota uns smbols identificatius (com la bandera). 

El concepte va anar evolucionant i tenyint-se de connotacions per la seva implicaci en conflictes bllics i poltics. En ocasions es consider sinnim del "patriotisme". Va suposar el canvi de fronteres europees, amb la disgregaci dels imperis de l'Antic Rgim i el sorgiment de nous pasos. El desacord de part de la poblaci amb el nou mapa va fer que progresss el nacionalisme d'Estat-naci per sobre del cultural, si b usualment els dos van units.

A finals del segle XX el nacionalisme va quedar englobat dins el dret d'autodeterminaci dels pobles, que proclama que el conjunt de persones d'un indret t dret a decidir en quina naci viuen. Aquest dret es veu enfortit pel liberalisme.

Vegeu tamb.
Sobirania;
Nacions sense estat;
Nacionalisme banal;
Moviment d'alliberament nacional ;
Catalanisme;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36727" title="Narbons" nonfiltered="4171" processed="4151" dbindex="14339">
El Narbons (en occit Narbons, en francs Narbonnais) s una regi histrica de l'actual Llenguadoc-Rossell, a Frana, formada pels territoris de l'antic vescomtat de Narbona. S estn per la meitat oriental del departament de l'Aude des de les Corberes fins a l'Erau. El cap n's la ciutat de Narbona.

Dins del Narbons es distingeixen diverses comarques: 
el Menerbs (o Minervois), comarca histrica i natural, al nord-oest; ;
les Corbiras (Corbiiras, o Corbires), que formen la major part del Narbons (centre i sud-oest); ;
el Fitor (Fitou) al sud-est; ;
la Clapa al nord-est. ;

La ciutat de Narbona hi est situada al centre est, dalt de les Corberes, tocant a la Clapa.

Unes 80.000 hectrees del Narbons estan protegides com a parc natural regional, que abasta des de les llacunes del litoral a fins a la Clapa i part de les Corbiras, incloent alguns estanys costaners importants, com el de Sijan, que sn un lloc important per la migraci i l'hivernada dels ocells.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36729" title="Menerbs" nonfiltered="4172" processed="4152" dbindex="14340">
El Menerbs (en occit Menerbs, en francs Minervois) s una regi histrica i comarca natural dins l'actual regi del Llenguadoc-Rossell (Frana), als departaments de l'Aude i l'Erau, formada pels antics territoris del vescomtat de Menerba. Forma part de la regi histrica del Narbons i hi est situat al nord-oest.

El cap n's la vila de Menerba (o Minerve).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36731" title="rea metropolitana" nonfiltered="4173" processed="4153" dbindex="14342">
El concepte d'rea metropolitana o zona metropolitana, tamb anomenada rea urbana o aglomeraci urbana, es refereix a la regi urbana que envolta una ciutat principal i diverses ciutats satllits. Una megalpoli s l'rea metropolitana formada per dues o ms ciutats principals i diverses ciutats satllits i tamb pot rebre el nom de conurbaci. El concepte va ser utilitzat per primera vegada pel gegraf francs Jean Gottman, dins el seu llibre Mgalopole.

Les rees metropolitanes ms grans.
Aquest s una llista de les rees metropolitanes ms grans del mn amb estimacions per al 2005. Aquest s un tema controvertible difcil de quantificar, ja que, a diferncia d'altres subdivisions nacionals, no hi ha fronteres definides per a les rees metropolitanes. Les dades d'aquesta llista provenen del Report d'Urbanitzaci Mundial de les Nacions Unides  (2003). Les rees metropolitanes inclouen les rees suburbunes que envolten a les ciutats principals, aix com altres ciutats importants properes que en conjunci funcionen com una sola conurbaci. 



 Tquio, Jap, 35,2 milions;
 Ciutat de Mxic, Mxic, 19,0 milions;
 Nova York, Estats Units, 18,4 milions;
 So Paulo, Brasil, 18,3 milions;
 Mumbai, ndia, 18,3 milions;
 Delhi, ndia, 15,3 milions;
 Calcuta, ndia, 14,3 milions;
 Buenos Aires, Argentina, 13,3 milions;
 Jakarta, Indonsia, 13,2 milions;
 Shanghai, Xina 12,6 milions;
 Dhaka, Bangladesh, 12,6 milions;
 Los Angeles, Estats Units, 12,1 milions;
 Karachi, Pakistan, 11,8 milions;
 Rio de Janeiro, Brasil, 11,5 milions;
 Osaka, Jap, 11,3 milions;
 El Caire, Egipte, 11,2 milions;
 Lagos, Nigria, 10,9 milions;
 Pequn, Repblica Popular de Xina, 10,8 milions;
 Manila, Filipines, 10,7 milions;
 Moscou, Rssia, 10,7;
 Pars, Frana, 9,8 milions;
 Istanbul, Turquia, 9,6 milions;
 Sel, Corea del Sud, 9,5 milions;
 Tianjin, Xina, 8,7 milions;
 Chicago, Estats Units, 8,7 milions;
 Lima, Per, 8,2 milions;
 Londres, Regne Unit, 7,6 milions;
 Bogot, Colmbia, 7,6 milions;
 Teheran, Iran, 7,4 milions;
 Hong Kong, Xina, 7,2 milions;

Les rees metropolitanes en relaci amb la demografia mundial.
Percentatges.
D'acord a l'estudi realitzat per les Nacions Unides, la proporci de persones que viuen a rees metropolitanes amb una poblaci superior als 10 milions d'habitants, s petita en comparaci amb la poblaci mundial: el 2003 era al voltant del 3%. Per, aquesta xifra augmetar els prxims anys, i s'espera que el 2015 arribi al 4%. El percentatge de poblaci mundial que vivia el 2003 en ciutats amb menys de 500,000 habitants s del 25%. s a dir, un gran percentatge de la poblaci mundial s urbana. 

Nombre d'rees urbanes.
El 2005 el nombre d'rees urbanes amb ms de 5 milions d'habitants era 46. El 2015 en seran 61. El nombre d'rees urbanes amb ms de 10 milions d'habitants era 20 el 2003, el 2015 en seran 22.

Projeccions.
D'acord a les taxes de creixiement poblacionals avui dia, s'espera que la ciutat ms poblada del mn el 2015 sigui Tquio. La segona i la tercera posici seran Mumbai i Delhi, ambdues ciutats d'ndia. La quarta posici ser la Ciutat de Mxic i la cinquena So Paulo les quals estaran experimentant taxes de creixement molt ms petites relacionades amb el desenvolupament econmic i social de Mxic i Brasil respectivament, i una descentralitzaci major de les seves economies.

Articles relacionats.
 Llista d'aglomeracions de la Uni Europea;
 Llista d'aglomeracions de Nord-Amrica;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36733" title="La Clapa" nonfiltered="4174" processed="4154" dbindex="14343">
La Clapa (nom occit; la forma oficial francesa s La Clape) s un masss que dna nom a una comarca natural de la regi histrica del Narbons, al departament de l'Aude, a l'actual regi del Llenguadoc-Rossell (Frana).

L home va aparixer a la Clapa fa uns cent mil anys, en el perode de l'home de Neandertal. Durant l'poca romana, el riu Aude, llavors anomenat tax, desembocava en un golf on hi havia algunes illes, i una era la de la Clapa, que els romans anomenaven Insula Laci (l'illa del llac), nom que es va conservar a l'edat mitjana, quant es va ajuntar amb la costa i hi va aparixer el conreu de la vinya. Ms tard es va anomenar en occit la Clapa, amb un significat semblant al del mot catal homnim, en el sentit d'un muntet de pedres destacat de la resta. Toulouse-Lautrec va pintar a la comarca al castell de Celeiran, que era de sa mare. Als darrers anys, la Clapa s ha especialitzat en la producci de vins amb denominaci d'origen

Municipis de la comarca (en primer terme el nom occit; entre parntesis, la forma oficial francesa):
Armissan;
Fluris (Fleury-d'Aude); antigament, Perinhan;
Salas d'Aude (Salles-d'Aude);
Vinaan (Vinassan);

Estrictament, els termes vens de Coran, la Platja de Narbona, la Platja de Gruissan i Sant Pire de la Mar (que pertany al municipi de Fluris) no formen part de la comarca.


 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36734" title="Atax" nonfiltered="4175" processed="4155" dbindex="14344">


Atax fou el nom llat del riu Aude;
Atax o Addac fou el rei dels alans a Hispania (vers 409-418);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36736" title="Comarca de Fitor" nonfiltered="4176" processed="4156" dbindex="14345">
El pas de Fitor (nom occit, pronunciat ; la forma oficial francesa s Fitou) s una comarca vitcola del sud-est del Narbons, al departament de l'Aude, dins la regi del Llenguadoc-Rossell (Frana). s la denominaci d'origen vincola ms antiga del Llenguadoc.

La vila principal n's Fitor (o Fitou), prop de la costa i a tocar de l'estany de Leucata, amb uns 600 habitants i una superfcie d uns 30 quilmetres quadrats.

Altres municipis de la comarca (en primer terme el topnim occit; entre parntesis, el nom oficial francs): 
Cacastl de las Corbiiras (Cascastel-des-Corbires);
Las Cavas de Trelhas (Caves);
Laucata (Leucate);
Pasuls (Paziols);
La Pauma (La Palme);
Trelhas (Treilles);
Tuishan (Tuchan);
Vilanva de las Corbiras (Villeneuve-les-Corbires);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36737" title="Corberes" nonfiltered="4177" processed="4157" dbindex="14346">

Les Corberes (en occit Corbiras o Corbiiras, en francs Corbires) sn un conjunt de muntanyes al lmit entre el Rossell i el Llenguadoc. Aquestes muntanyes donen nom a una subcomarca del Rossell i a una subcomarca del Narbons (vegeu Corbiras).

Les muntanyes.
Partint del masss de Motomet amb el pic Berls de 691 metres, la part sud constitueix el limit entre la Fenolleda i el Perapertuss, amb el coll de Sant Llus de 687 metres, el puig de Bugarag de 1.231 metres (el punt ms alt de les Corberes), el roc Serret de 960 metres (a l'est de les Gorges de Galams) i la muntanya de Taug de 942 metres. A l'est les muntanyes sn ms baixes (el grup de muntanyes de Perells, de 708 metres d'altura mxima), fins arribar als estanys de la costa, com l'estany de Salses. Al nord es troba la muntanya d'Alaric, de 595 metres, que domina la vall baixa del riu Aude. Se les considera part dels Pirineus, zona axial de plegament hercini.

La subcomarca.
La part sud de la serra forma una subcomarca del Rossell, ocupant la major part del cant de Ribesaltes fins al riu Rbol, amb els altiplans i depressions d'pol, Vingrau i Taltell i la conca d'Estagell. La subcomarca es dedica majoritriament (ms del 90% del terreny) a la vinya i t uns cinc mil habitants (gaireb la meitat que fa un segle). S'hi han trobat restes humanes d'uns 400.000 anys abans de Crist i a Taltell s'ha muntat un museu de prehistria.



Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36738" title="Corbiras" nonfiltered="4178" processed="4158" dbindex="14347">


Les Corbiras o Corbiiras (nom occit; la forma oficial francesa s Corbires) s una comarca de la regi histrica del Narbons, al departament de l'Aude, a l'actual regi del Llenguadoc-Rossell (Frana). 

Ocupa la major part del Narbons i la ciutat principal n's Narbona. Pren el seu nom de les muntanyes de les Corberes, que marquen la frontera entre el Llenguadoc i Catalunya.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36739" title="Ferran VII d'Espanya" nonfiltered="4179" processed="4159" dbindex="14348">

Ferran VII d'Espanya el Deseado (el Desitjat) ( L'Escorial 1784 - Madrid 1833 ), prncep d'Astries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808-1808) i (1814-1833).

Orgens familiars.
Va nixer a l'Escorial el 14 d'octubre de 1784 sent el tercer fill del rei Carles IV d'Espanya i Maria Llusa de Borb-Parma. Era nt per lnia paterna del rei Carles III d'Espanya i la princesa Maria Amlia de Saxnia, i per lnia materna de duc Felip I de Parma i la princesa Elisabet de Frana.

Joventut.
Amb l'ascens al tron del seu pare, el 1788, Ferran fou nomenat prncep d'Astries per les Corts.

El canonge Escoiquiz, principal artfex de la Conspiraci de l'Escorial, va ser durant diversos anys el seu preceptor i qui li va inculcar, amb intenci manipuladora, una desconfiana i un ferotge odi envers els seus pares i Manuel Godoy. 

A part del breu perode (1802-1806) Escoiquiz mantingu una influncia total sobre Ferran, fins que va ser descobert mentre participava del procs de l'El Escorial. Un parell de mesos ms tard, el Mot d'Aranjuez va causar que Manuel Godoy fos destitut i que Carles IV d'Espanya hagus d'abdicar en benefici del seu fill, el prncep Ferran.

Regnat.


Ferran VII va comenar a regnar el 19 de mar del 1808 amb una alta popularitat, que no veia en ell un fill que havia trat al seu pare sin una vctima ms del prncep de la Pau, Manuel Godoy. Per Ferran inici el seu regnat en un pas ocupat per les tropes franceses de Murat, havent-se de posar sota la seva protecci.

El 1808 Napole Bonaparte va convocar a Ferran a Baiona on Carles IV d'Espanya hi residia a l'exili perqu renuncis a la Corona espanyola. El 30 d'abril es reuneixen Carles IV i la seva esposa, Godoy, Ferran VII i la seva esposa, juntament amb Napole Bonaparte i el seu germ Josep. Alhora, a Madrid, el poble es va aixecar contra els ocupants francesos el 2 de maig, iniciant-se aix la Guerra de la Independncia d'Espanya. A Baiona Carles IV afirma que la seva renncia al tron desprs del Mot d'Aranjuez s nulla i exigeix la devoluci dels seus drets. Alhora, el propi rei havia cedit aquests drets a Napole a canvi d'asil a Frana per a ell, la seva esposa i Godoy aix com una pensi de 30 milions de reals anuals. El 5 de maig Napole aconseguiex que Ferran VII, mitjanant les Abdicacions de Baiona, reconegui el seu pare com a rei legtim a canvi d'una pensi de 4 milions de reals anuals. Napole va nomenar rei d'Espanya el seu germ Josep Bonaparte, que regnaria a Espanya com a Josep I d'Espanya fins el 1813.

Durant la Guerra de la Independncia, el Consell de Regncia reun, el 1810, les Corts a Cadis i es va declarar nic i legtim monarca de la naci espanyola a Ferran de Borb, deixant sense efecte la cessi de la Corona en favor de Napole. Les derrotes de les tropes franceses van motivar el Tractat de Valenay l'11 de desembre de 1813 pel qual la Corona espanyola tornava a Ferran.

Retorn del rei.
Ferran VII torn a Espanya el 1814. Un grup de diputats absolutistes li van presentar el Manifest dels Perses, en qu li aconsellaven la restituci del sistema absolutista i la derogaci de la Constituci elaborada a les Corts de Cdis el 1812.

Als primers anys del seu govern es va produir una neteja de simpatitzants francesos i de liberals. El pronunciamient liberal de l'exrcit, dirigit per Riego, oblig al monarca a jurar la Constituci, i a posar en funcionament el Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823) on es va continuar l'obra reformista iniciada el 1810: abolici dels privilegis de classe, senyorius, i de la Inquisici, es va preparar el Codi Penal i va retornar a la vigncia la Constituci de 1812.


Des de 1822, totes aquestes iniciatives poltica reformistes tingueren la seva resposta en una contrarrevoluci sorgida a la Cort, l'anomenada Regncia d'Urgell, recolzada per camperols i, a l'exterior, per la Santa Aliana que, des del centre d'Europa, defensava els drets dels monarques absoluts. A l'any segent s'inici una ddaca absolutista que consolidava l'absolutisme com a forma de govern i que coincidia amb la independncia de la majoria de les colnies americanes. 

El 7 d'abril de 1823 van entrar a Espanya les tropes franceses enviades pel duc d'Angulema, els Cent mil fills de Sant Llus, als quals es van sumar tropes reialistes espanyoles. Sense quasi oposici, l'absolutisme va ser restaurat.

L'ltima etapa del regnat de Ferran VII va ser de nou absolutista. Es va  suprimir la Constituci i es van restablir les institucions existents el gener de 1820, tret de la Inquisici.

Npcies i descendents.

Es cas el 6 d'octubre de 1802 a Barcelona amb la princesa Maria Antnia de Borb-Dues Siclies, filla del rei Ferran I de les Dues Siclies i l'arxiduquesa Maria Carolina d'ustria. Maria Antnia mor el 1806 sense haver tingut descendncia.


Es cas, en segones npcies, el 29 de setembre de 1816 a Madrid amb la infanta Maria Isabel de Portugal, filla del rei Joan VI de Portugal i la infanta Carlota Joaquima d'Espanya. La reina consort mor el 1818 havent nascut una filla del matrimoni:

 SAR la infanta Maria Llusa de Borb (1817-1818);

Es torn a casar, en terces npcies, a Madrid el 20 d'octubre de 1819 amb la princesa Maria Josepa de Saxnia, filla del prncep Maximili Maria de Saxnia i Carolina de Borb-Parma. Maria Josepa mor el 1829 sense haver pogut donar descendncia al rei espanyol.

Es cas, en quartes npcies, l'11 de desembre de 1829 a Madrid amb la seva neboda, la princesa Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, filla del rei Francesc I de les Dues Siclies i Maria Isabel d'Espanya. D'aquesta uni nasqueren:

 SAR la reina Isabel II d'Espanya, nada a Madrid el 1830 i morta a Pars el1904. Es cas amb l'infant Francesc d'Asss d'Espanya.

la infanta Llusa Ferranda d'Espanya, nada a Madrid el 1832 i morta a Sevilla el 1897. Fou casada el 1846 amb el prncep Antoni d'Orleans.

El problema successori.

El 1832, durant una greu malaltia del rei, cortesans carlistes van convncer el ministre Francesc Tadeo Calomarde perqu Ferran VII signs un Decret derogatori de la Pragmtica, la qual cosa tornava a implantar la Llei Slica. Amb la millora de la salut del monarca, el govern, dirigit per Francesc Cea Bermdez, va posar de nou en vigor la Pragmtica, per la qual cosa desprs de la mort del rei, el 29 de setembre de 1833, quedava com a hereva la seva filla primognita Isabel, que regnaria amb el nom d'Isabel II.

Davant aquest fet, el germ del rei Carles Maria Isidre de Borb, al costat d'altres reialistes que consideraven que el legtim hereu de la corona era el germ del rei i no pas la filla d'aquest, es van sublevar i s'inici la Primera Guerra Carlina.







Enllaos externs.
 Biografia de Ferran VII oferta per la Biblioteca M. Cervantes;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36740" title="Districte de Narbona" nonfiltered="4180" processed="4160" dbindex="14349">
El districte de Narbona s una sotsdivisi administrativa (anomenada arrondissement o sotsprefectura) del departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell (Frana), amb 122.000 habitants i 82 municipis.

Es divideix en nou cantons (en primer terme el nom occit; entre parntesis, el nom oficial francs):

Coran (Cant de Coursan);
Durban de las Corbiras (Cant de Durban-Corbires);
Ginestars (Cant de Ginestas);
Lesinhan de las Corbiras (Cant de Lzignan-Corbires);
Narbona Est (Cant de Narbonne-Est);
Narbona Oest (Cant de Narbonne-Ouest);
Narbona Sud (Cant de Narbonne-Sud);
Sijan (Cant de Sigean);
Tuishan (Cant de Tuchan);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36742" title="Alfons XIII d'Espanya" nonfiltered="4181" processed="4161" dbindex="14350">


Alfons XIII d'Espanya (Madrid 1886 - Roma 1941), fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931 - 1941). Fill pstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria. 

 Infncia i educaci .

Fill del rei Alfons XII d'Espanya que era fill de la reina Isabel II d'Espanya i de l'infant Francesc d'Asss d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria filla de l'arxiduc Carles d'ustria i de l'arxiduquessa Elisabet d'ustria. El nou prncep nasqu sis mesos desprs de la mort del seu pare.

Educat al Palau Reial de Madrid per instructors, cresqu en un mn extremadament cortes en el qual ell se sentia plenament cmode.

 Matrimoni i descendncia .

Diverses foren les candidates a muller del rei Alfons XIII d'Espanya, d'aquestes destaquen la princesa Victria Llusa de Prssia, la princesa Margarida del Regne Unit i la seva germana la princesa Patrcia del Regne Unit filles del duc de Connaught. Tamb s'havia pensat en alguna princesa francesa o en una arxiduquessa austraca. Finalment l'elegida va ser la princesa Victria Eugnia de Battenberg.

El 31 de maig de 1906 es cas amb la princesa Victria Eugnia de Battenberg filla del prncep Enric de Battenberg i de la princesa Beatriu del Regne Unit. Era per tant nta per lnia paterna del prncep Alexandre de Hessen-Darmstadt i de la comtessa polonesa Jlia von Rauke i per lnia materna de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha. 

El matrimoni estigu ple de controvrsies, la condici humil de la princesa britnica ja que era tan sols una princesa de Battenberg amb el tractament d'altesa serenssima i nta d'una simple comtessa polonesa. A la vegada la princesa no possea cap mena de fortuna i vivia a cost de la famlia reial britnica al Palau de Kensington. A ms a ms, la jove professava el protestantisme: un greu impediment per la famlia reial espanyola. Per el que realment es veia perills era que la princesa era portadora del gen de l'hemoflia i era probable que l'introdus als seus fills. Superats els obstacles la parella es cas a l'esglsia dels Jernimos de Madrid. Al mateix dia del casament l'anarquista catal Mateu Morral els hi llen un ram de flors amb una bomba que explot damunt del cotxe de cavalls de la parella que sort illesa de l'atemptat.

La parella s'establ al Palau Reial de Madrid i tingueren sis fills:

SAR l'infant Alfons d'Espanya nascut a Madrid el 1907 i mort a Miami el 1938 en un accident automovilstic. Es cas dues vegades, amb Edelmira Sampedro i amb Marta Rocafort. Renunci als drets sobre el tron espanyol a causa del seu matrimoni desigual.

SAR l'infant Jaume d'Espanya nascut a Madrid el 1908 i mort el 1975. Es cas amb l'aristcrata francesa descendent dels prnceps de Rspoli Emmanuella Dampierre de la qual es divorci l'any (1949), i en segones npcies amb Carlota Tiedemann. Renunci els seus drets sobre la corona espanyola l'any 1933 a causa de la seva sordesa.

SAR la infanta Beatriu d'Espanya, nascuda a Madrid el 1909 i morta a Roma el 2002. Es cas el 1935 amb el prncep de ttol vatic Alexandre Torlonia.

SAR la infanta Maria Cristina d'Espanya nata a Madrid el 1911 i morta el 1996. Es cas l'any 1940 amb Enric Marone.

SAR l'infant Joan de Borb nat a Madrid el 1913 i mort a Pamplona el 1993 a causa d'un cncer. Es cas amb la princesa Maria de la Merc de Borb-Dues Siclies a Roma el 1935.

SAR l'infant Gonal d'Espanya nat a Madrid el 1914 i mort en un carretera austraca l'any 1934;

El fantasma de l'hemoflia aparegu a les vides dels reis d'Espanya ja des del naixement del seu primer fill. Tant el prncep Alfons com el prncep Gonal eren patidors d'aquesta malaltia, i les princeses Beatriu i Maria Cristina eren portadores del gen de l'hemoflia. La successi s'agreuj pel fet que l'infant Jaume era sordmut i aix era considerat un greu impediment. Noms l'infant Joan gaudia d'un perfecte estat de salut.

 Rei d'Espanya .

Durant la seva minoria d'edat la seva mare exerc la Regncia, en un perode que vei la derrota davant els Estats Units i la prdua de les colnies de Cuba, Puerto Rico i Filipines (Tractat de Pars, 1898). Fou declarat major d'edat als setze anys (1902) i mostr des del comenament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals (encoman el govern a poltics que li eren addictes i practic una doble diplomcia) a ms de la seva perillosa inclinaci envers l'exrcit. Irritat per la manca de ducilitat de Maura, el deix caure davant la protesta contra la repressi de la Setmana Trgica de Barcelona (1909), i confi el govern a Jos Canalejas, que presid la darrera etapa de govern estable (1910-1912). Simultniament es llan a la guerra colonial, en consolidar-se el protectorat a la zona nord del Marroc pel tractat franco-espanyol del 1912. 

El fraccionament dels partits, que practic conscientment, culmin quan el 1913 crid Eduardo Dato al poder, prescindint del cap del partit conservador, que era Maura, i escindint aquella organitzaci poltica. Per, en acabar-se la Primera Guerra Mundial i iniciar-se una etapa d'inquietud poltica i social, es trob desemparat dels mecanismes de defensa tradicionals, que no pogueren substituir els fugaos governs de concentraci (govern nacional del 1918, etc). La situaci esdevingu greu en descobrir-se la seva intervenci directa en la guerra del Marroc, prescindint de l'alt comandament militar i induint al general Silvestre a una acci que dugu al sagnant Desastre d'Annual. Per tal d'evitar la discussi de les responsabilitats, afavor el cop d'estat militar del general Miguel Primo de Rivera (setembre del 1923). S'iniciaren aix sis anys llargs de dictadura, amb la repressi sistemtica del catalanisme, al qual el rei era ben hostil, malgrat les seves ambigitats formals. Per en advertir que el rgim dictatorial podia enfonsar la monarquia mateixa en el seu fracs, es desfu de Primo de Rivera (gener del 1930) i intent un impossible retorn al constitucionalisme, desprs del parntesi de la dictadureta del general Berenguer. La mquina del caciquisme estava rovellada i els millors dels vells poltics l'havien abandonada: les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 mostraren que el pas s'inclinava per la repblica, i el rei, temors de possibles violncies i abandonat de tothom, part d'Espanya, esperant que un dia el tornarien a cridar. Lluny d'aix, el suport de l'opini pblica minvaria amb els anys, malgrat la seva frustrada aproximaci al carlisme.

 Dades dels atemptats contra Alfons XIII .


 Exili .

S'exili a Frana primerament i desprs a Roma, on reb el suport de la famlia reial italiana i se separ de la seva muller, que s'install a la localitat sussa de Lausana.

El 1936 aprov plenament l'aixecament del 18 de juliol i la poltica del general Franco. Poc abans de morir renunci els seus drets en el seu tercer fill, Joan. El gener de 1980 les seves despulles foren traslladades de Roma (eren inhumades a l'esglsia de la Mare de Du de Montserrat) de Roma al mausoleu del Monestir de l'Escorial.

 Vegeu tamb .
Atemptats contra Alfons XIII;

Links externs.
Arbre genealgic d'Alfons XIII;








----








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36743" title="Isabel de Portugal i de Lancaster" nonfiltered="4182" processed="4162" dbindex="14351">


Isabel de Portugal ( vora 1397 - Dijon 1471), infanta de Portugal i duquesa consort de Borgonya (1430-1467). 

Orgens familiars.
Nasqu el 21 de febrer de 1397 a vora sent la nia filla supervivent del rei Joan I de Portugal i de la seva esposa Felipa de Lancaster. Era nta per lnia paterna de Pere I de Portugal i Teresa Gille Loureno, i per lnia materna del prncep Joan de Gant i Blanca de Lancaster.

Era la germana, entre d'altres, d'Enric el Navegant, Pere de Portugal i el rei Eduard I de Portugal. Va passar la seva joventut a la cort Portuguesa de Lisboa. 

Npcies i descendents.
Es cas el 7 de gener de 1430 a Bruges amb el duc Felip III de Borgonya, esdevenint la tercera esposa d'aquest. D'aquesta uni tingueren tres fills:
 l'infant Antoni de Borgonya (1430-1432, comte de Charolais;
 l'infant Josep de Borgonya (1432), comte de Charolais;
 l'infant Carles I de Borgonya (1433-1477), duc de Borgonya;

Isabel de Portugal era una dona molt refinada i intelligent, a qui li agradava estar voltada d'artistes i poetes. Va fundar moltes escoles i va donar impuls a les arts. En el terreny poltic, va tenir molta influncia sobre el seu fill, per especialment sobre el seu marit, al qual va representa en diverses conferncies diplomtiques. Va morir a Dijon el 17 de desembre de l'any 1471.

Vegeu tamb.

 Burgundi, antiga llengua de la regi de Borgonya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36746" title="Fitor" nonfiltered="4183" processed="4163" dbindex="14352">


Geografia:
Fitor (Forallac), poble del municipi de Forallac, al Baix Empord, conegut pel seu dolmen;
Comarca de Fitor, comarca vitcola del Narbons, antiga regi del Llenguadoc, entorn del poble de Fitor (en grafia francesa, Fitou);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36749" title="Riu Aude" nonfiltered="4184" processed="4164" dbindex="14353">



L'Aude (en francs i occit, i en catal amb variacions de pronncia o d'ortografia, per exemple, Auda) s un riu de Frana que desemboca al Mar Mediterrani al Grau de Vendres, al lmit entre els departaments de'Erau i d'Aude - departament que rep el seu nom del riu. Un important riu a Occitnia, naix a 2.185 msnm  als Pirineus nord-catalans, a la comarca del Capcir, Catalunya Nord. T una llargada de 224,1 km. la seua conca t uns 5.300 km de superfcie.

El seu recorregut a la Catalunya Nord s breu, conformant la vall del Capcir. Desprs recrre alguns quilmetres per l'Arieja, i llavors, amb l'excepci de tres curts trams que fan de lmit entre l'Aude i l'Erau, el seu recorregut queda incls dins del departament homnim. Les principals poblacions per les que passa sn Quilhan, Lims i Carcassona. Narbona est connectada amb aquest riu per la canal de la Robine.

Fins Lims el seu curs discrre entre muntanyes, i aix presenta diversos congosts - les gorges de Saint-Georges, el congost de Pierre-Lys, l'estret d'Alet). A la seua plancie, Carcassona enll, crre quasi parallel a la Canal del Migdia. El seu rgim s pluvio-nival.

 Principals afluents .
Desde la conca alta fins a la conca baixa de l'Aude, les denominacions abans de la barra sn les occitanes i catalanes, desprs de la barra les franceses.

 Bruyante (19 km de recorregut) aflueix a l'Aude per la riba esquerra a Rouze/Usson-les-Bains.
 Aigueta/Aiguette (20 km) per la riba dreta a Santa Colomba de Guette;
 Rebenti/Rbenty (34 km) p. l. r. e. a Sant Martin de Lis/Saint-Martin-de-Lys;
 Corneilla (20 km) p. l. r. d. a Lims/Limoux;
 Sou (30 km) p. l. r. e. a Cpia/Cepie;
 Lauquet (37 km) p. l. r. d. a Confolen/Couffoulens;
 Fresquel (63 km) p. l. r. e. a Carcassona/Carcassonne;
 Orbil (41 km) p. l. r. e. a Trbes;
 Argent Doble/Argent-Double (37 km) p. l. r. e. a La Redrta/La Redorta;
 Onhon/Ognon (23 km) p. l. r. e.  a Olonac/Olonzac;
 Orbiu o Orbion/Orbieu (30 km) p. l. r. d. a Sant Nasari/Saint-Nasaire-d'Aude;
 Csse/Cesse (54 km) p. l. r. e. a Sant Marcl/Saint-Marcel-sur-Aude;

 Departaments i ciutats que recrre .
 Pirineus Orientals (per les comarques del Capcir i de la Fenolleda);
 Erau (pasant per Olanac);
 Aude (transcrre per Atsat/Axat, Quilhan/Quillan, Coisan, Lims/Limoux, Carcassona/Carcassonne, Trebes/Trbes, Narbona/Narbonne, Corsan).

 Enllaos externs .

 Presentaci del riu, centrada a Quilhan ;
 El Aude per a canotatge ;
 0200 Presentaci del riu, amb mapa ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36756" title="Megalpolis" nonfiltered="4185" processed="4165" dbindex="14354">
Megaloplis (en temps clssics Megalopolis,              o            , en temps bizantins i otomans Sinnu, i actualment            en grec), s una ciutat d'Arcdia. El seu nom vol dir "Gran Ciutat" i en l'actualitat t uns 5.000 habitants, que sn una tretzena part dels que havia arribat a tenir a l'antiguitat.

 Histria .

 La Lliga Arcdia .
Fou fundada el 370 aC poc desprs de la batalla de Leuctres i va estar acabada el 368 aC. Epaminondes va unificar als arcadis en una lliga de la que Megalpolis va esdevenir capital. Fou constituda la l'assemblea popular, anomenada Myrii i deu  magistrats van ser nomenats per establir la ciutat, dels que 2 eren de Tegea, 2 de Mantinea, 2 de Kleitor, 2 de Menlia i 2 de Parrhsia. La ciutat es va construir a la vora del riu Helisson, afluent de l'Alfeios. Diverses ciutats (unes 40) foren buidades i els seus habitants invitats o forats a poblar la nova ciutat. Els pobladors veien de Menlia, (10 ciutats) , Parrhsia (8), Orcomen (3), Cinria (4), Eutresis o Eutrsia (6) , Tripolis (3) i Egitos o Aegitis (5 o 6) . El territori de la ciutat s'estenia fins a 40 km al nord i a l'est fins Tegea, Mantinea, Orcomen i Cafies, i a l'oest fins a Messnia, Figlia i Herea

A la ciutat es feien les reunions de la Lliga Arcdia. El consell era anomenat dels deu mil (         ) i tenia representats de totes les ciutats-estat d'Arcdia excepte Orcomen i Herea. Un exrcit, els epariti (        ) estava al servei de la lliga i el formaven 5000 efectius.

Desprs de la caiguda  del poder d'Atenes, Esparta va concentrar els seus atacs contra Megalpolis, que va rebutjar tots els intents i es va aliar desprs amb Filip II de Macednia i amb Alexandre el Gran. 

Desprs va donar suport a Antpater i tot seguit, a la lluita entre Poliperc i Cassandre, va defensar aquest darrer, i Poliperc la va assetjar el 318 aC per fou rebutjat per la ciutat sota la direcci de Damis. En aquest temps tenia uns 65000 habitants i 15000 homes en edat militar. 

Desprs d'aix fou governada per tirans el primer dels quals fou Aristdemos, anomenat        . Durant el seu regnat el rei espart  Acrtatos, fill d'Areos i net de Clenim II, va atacar Megalpolis, per va morir a la lluita.

 La lliga Aquea .

Dos generacions desprs el tir era Lidiades que va renunciar el 232 aC i la ciutat es va unir a la Lliga Aquea.
 
El 222 aC Clemenes III va sorprendre la ciutat; els habitants es van poder escapar cap a Messene. Els espartans la van saquejar i la van deixar parcialment en runes. Derrotat Clemenes a Selsia (221 aC) la ciutat fou reconstruda per van esclatar dissensions entre els que volien mantenir la mateixa mesura que abans i els que la volien reduir; els primers van prevaldre deixant una ciutat per damunt de les necesitats.

 Decadncia .

Desprs fou atacada pel tir espart Nabis que no la va poder ocupar per des llavors ja va entrar en decadncia. El 175 aC Antoc IV Epfanes va prometre els diners per fer una nova muralla mes reduda. La ciutat s'havia despoblat i era el doble de gran que Esparta per la meitat de poblaci. Un poeta la descriu com "La gran ciutat que es com un gran desert   (              '                   ). Pausnies la va trobar en condicions molt precries.

 Altres dades .

A Megalpolis van nixer l'estrateg Filpemen i el historiador Polibi.

La part sud de la ciutat s'anomen Orstia (Orestia,         ) pel nom d'una antiga ciutat dels menalis a aquest indret. Les seves runes son a la moderna Sinnu.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36759" title="Llenguatge de marques" nonfiltered="4186" processed="4166" dbindex="14355">
Un llenguatge de marcatge (o llenguatge de marques) combina dades i etiquetes que les marquen i que contenen informaci addicional sobre l'estructura del text o la seua presentaci. Les marques estan barrejades amb el propi text. Un llenguatge de marcaci combina text i informaci addicional lligada al text. La informaci addicional, per exemple sobre l'estructura o presentaci del text, s'expressa fent servir la marcaci, intercalada al text primari.

Un exemple tpic de text escrit per mitj d'un llenguatge de marcatge t el segent estil:

 
  Aix seria una cita, amb un text en cursiva
 

El llenguatge de marques ms conegut actualment s l'HTML, que s el que s'utilitza per a descriure el contingut de les pgines web. Tamb hi ha llenguatges de marques que s'utilitzen en el mn editorial i acadmic per a intercanviar informaci entre autors, editors, impressors i lectors. Un d'ells, utilitzable en multitud de programes d'edici de textos, s el RTF  abreujament de "Rich Text Format" (Text amb format ric).

Classes de llenguatges de marcatge.
Els llenguatges de marcatge solen dividir-se en tres classes: de presentaci, de procediment i descriptius.

El marcatge de presentaci descriu l'aparincia visual del text o d'una part del mateix. Per exemple, en un arxiu creat amb un processador de textos, el ttol del document pot tenir associades unes marques que indiquin que ha de mostrar-se centrat, en negreta i amb lletra de mida grossa. La majoria de processadors de textos o sistemes d'autoedici fan servir aquest tipus de marcatge, tot i que, en la majoria dels casos, aix no es mostra directament a l'usuari.

El marcatge de procediment tamb sol estar relacionat amb la presentaci de text, per normalment s visible a l'usuari i est destinat a ser interpretat per programari en l'ordre en qu apareix. Per a donar format a un ttol, abans del mateix s'inclouen una collecci de directives de formataci, que sn instruccions per al programari corresponent per tal que es posi en mode de text centrat, en negreta i de mida grossa. Desprs del text del ttol, s'insereixen instruccions que tenen l'efecte invers d'aquestes (per exemple, text aliniat a l'esquerra, sense negreta i de mida normal). Entre els llenguatges d'aquest tipus es troben el Troff, el TeX i el PostScript.

El marcatge descriptiu aplica etiquetes a fragments de text sense que aix tingui una relaci forosa amb com han de mostrar-se. Per exemple, el llenguatge XML serveix per a descriure diferents tipus de dades, i s'usa, entre d'altres coses per a crear bases de dades. Aquest llenguatge s un subconjunt del SGML (Standard Generalized Markup Language, Llenguatge de marcatge generalitzat estndard). Alhora, hi ha tota una collecci de llenguatges que sn especialitzacions de l'XML, com ara XHTML, SVG i RSS.

La lnia divisria entre aquestes classes de marcaci s sovint difusa. Per exemple, l'HTML cont elements de marcaci purament presentacionals (per exemple,  per a la negreta) i d'altres purament descriptius (l'atribut href).

La virtut principal de la marcaci descriptiva s la seva flexibilitat. Si els fragments de text s'etiquetem "com all que sn" en lloc de "com s'haurien de veure", llavors es pot escriure programari que processi aquests fragments, de formes no anticipades pels dissenyadors dels llenguatges. Per exemple, els vincles HTML, dissenyats originalment per ser activats per persones, es fan servir tamb pels motors de cerca web, per indexar nous materials i per estimar la popularitat dels recursos web.

Els sistemes de marcaci presentacional inclouen sovint "estils amb nom" o similars, que repliquen fins a cert punt l'efecte de la marcaci descriptiva. De forma semblant, els llenguatges de marcaci procedural inclouen habitualment "macros" amb una finalitat similar.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36767" title="Moviment Rialles de Catalunya" nonfiltered="4187" processed="4167" dbindex="14356">
Rialles, s una entitat sense nim de lucre dedicada a la promoci i organitzaci d'espectacles infantils i juvenils (teatre, titelles, animaci de carrer, cinema, tallers...) i altres activitats, amb una atenci especial a les manifestacions culturals en llengua catalana.

Creat el 1972 a Terrassa, s'ha ests arreu del pas en forma de grups locals de gent voluntria que s'apleguen per organitzar i oferir espectacles al pblic petit i jove de la seva poblaci, tant en activitats de tipus ldic com escolar. T una programaci estable i continuada duta a terme per companyies d'actors professionals i voluntaris, entre la qual destaca l'oferta englobada sota el ttol de L'Escola al Teatre, per acostar les arts escniques (teatre, dansa i msica) als infants escolaritzats. 

Organitza la Mostra de Rialles ("Fira d'Espectacles Infantils i Juvenils dels Pasos Catalans"), una trobada dels diversos grups Rialles, programadors, artistes i companyies teatrals, que se celebra cada any en una ciutat diferent.

Tamb atorga cada any, durant la festa de la Nit de Santa Llcia, el Premi Rialles, que guardona grups i companyies dedicades al mn de l'espectacle per a infants.

Forma part de l'Associaci Cultural Cavall Fort   Drac Mgic   Rialles, dedicada des del 1977 a la promoci i el doblatge de films infantils i juvenils amb l'objectiu d'incrementar l'oferta cinematogrfica i videogrfica en catal. El Moviment va rebre el 2000 la Creu de Sant Jordi.

Enllaos externs.
Rialles de Catalunya;



cal foto cat}}



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36769" title="ISO 3166-2:KH" nonfiltered="4188" processed="4168" dbindex="14357">
La ISO 3166-2:KH s un estndard ISO que defineix geocodes: s el subconjunt de la ISO 3166-2 que s'aplica a Cambodja. Cada codi bipartito consisteix en el codi de la ISO 3166-1 per a Cambodja (KH) seguida per un gui i 1 o 2 dgits


 Codi .
KH-2 	Battambang;
KH-3 	Kampong Cham;
KH-4 	Kampong Chhnang;
KH-5 	Kampong Speu;
KH-6 	Kampong Thom;
KH-7 	Kampot;
KH-8 	Kandal;
KH-9 	Kaoh Kong;
KH-10 	Krati;
KH-11 	Mondul Kiri;
KH-12 	Phnom Penh;
KH-13 	Preah Vihear;
KH-14 	Prey Veng;
KH-15 	Pursat;
KH-16 	Ratanak Kiri;
KH-17 	Siemreap;
KH-18 	Preah Seihanu;
KH-19 	Stung Treng;
KH-20 	Svay Rieng;
KH-21 	Tako;
KH-22 	Oddar Meancheay;
KH-23 	Keb;
KH-24 	Pailin;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36770" title="Techno hardcore" nonfiltered="4189" processed="4169" dbindex="14358">
El hardcore s una variant del techno, nascuda cap a la meitat de la dcada dels 90 als Pasos Baixos. Es caracteritza per la velocitat (les canons van des de 170 a 220 bpms) i per la contundncia dels seus potents beats, distorsionats fins a punts extrems.

Als seus inicis es coneixia com a Gabber, paraula holandesa que vol dir amic o company, que era com el pblic de les festes hardcore s'anomenaven els uns als altres. Avui en dia s'anomena simplement Hardcore.

El hardcore, que evolucionat, madurant en tcninca i qualitat, ha derivat en nous sub estils com lIndustrial Hardcore, DarkCore, Terror, Speedcore i DoomCore, que s'han afegit al Mainstream Hardcore, o simplement hardcore.

D'aquests subestils, el DarkCore i lIndustrial Hardcore sn els ms experimentals i amb velocitats molt variades, mantenint la potncia i contundncia extremes com a caracterstica principal. El Terror i Speedcore han fet les velocitats de vertigen el seu lema, amb canons que van des dels 250 als 300 bpms pel Terror i per sobre dels 300 bpms pel SpeedCore. El DoomCore, per la seva banda, s una barreja dels estils ms experimentals amb velocitats que superen el SpeedCore. Les canons per sobre dels 666 bpms deixen de ser considerades SpeedCore i passen al reialme del DoomCore. Ha influenciat notablement la msica mkina






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36772" title="Cavall Fort" nonfiltered="4190" processed="4170" dbindex="14359">

Cavall Fort s una revista quinzenal en llengua catalana destinada a infants i joves. 

Es va crear l'any 1961 per estimular la lectura en els nois i noies entre 9 i 15 anys, emulant la popular En Patufet, desapareguda al final de la dcada de 1930. 

En els seus ms de 1.000 nmeros s'hi han incls contes, jocs, concursos, historietes i tires cmiques i seccions diverses. Precisament  la revista destaca com a introductora al nostre pas dels cmics franco-belgues de l'anomenada lnia clara, obra de dibuixants com Herg o Franquin. Josep Maria Madorell, collaborador de Cavall Fort des dels inicis, en va ser el millor deixeble entre els illustradors catalans. 

Per la revista hi han passat els grans noms de la literatura catalana per a infants i joves (Joaquim Carb, Josep Vallverd, Pep Albanell...) i per a adults (Salvador Espriu, Pere Calders, Maria Aurlia Capmany, Montserrat Roig, Tsner...), i tamb del mn de la illustraci: entre els habituals, Cesc (que s'ha encarregat de fer les portades del nmero especial de Nadal), Picanyol, Fina Rif, Pilarn Bays, Maria Rius, Lluci Navarro, Carme Sol, Montse Ginesta, el ja esmentat Madorell...; espordicament, amb collaboracions de grans firmes com Joan Mir, Antoni Clav, Antoni Tpies, Josep Maria Subirachs, Maria Girona, Joan Hernndez Pijuan, Albert Rfols-Casamada, Joan-Pere Viladecans...

Ha estat dirigida per Josep Tremoleda des de la seva creaci. Albert Jan el va substituir en el crrec de 1979 a 1997 i, des d'aleshores, n's la directora Merc Canela.

Forma part de l'Associaci Cultural Cavall Fort   Drac Mgic   Rialles, dedicada des del 1977 a la promoci i el doblatge de films infantils i juvenils amb l'objectiu d'incrementar l'oferta cinematogrfica i videogrfica en catal.

Alguns dels personatges de cmic i dibuixants popularizats per Cavall Fort .
Aquilles Tal (Greg);
Cams (Xots);
Cresques (Joma);
Els Barrufets, Benet Tallaferro i Jan i Trencapins (Peyo);
Espir i  Fantstic i Sergi Grapes (Franquin);
Estefi (Grazia Nidasio);
Felip Marlot (Francesc Infante i Carles Mart);
Filalici (Fred);
Gil Pupilla (Tillieux);
Jep i Fidel, Les aventures de Pere Vidal i Massagran (Madorell);
La patrulla dels Castors (Jean-Michel Charlier);
L'avi Quim (Marcel Remacle);
Lucky Luke (Morris);
Ot el Bruixot (Picanyol);

Enllaos externs.
Revista Cavall Fort;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36774" title="Pla de Mallorca" nonfiltered="4191" processed="4171" dbindex="14360">

El Pla de Mallorca s una comarca mallorquina (segons la divisi comarcal proposada per Vicen Maria Rossell el 1964) situada al centre de Mallorca, i abasta els municipis centrals de la illa.

Encara que no t reconeixement oficial, s en t a les geografies mallorquines. L entitat anomenada Mancomunitat Pla de Mallorca, que agrupa els pobles de la comarca i que va nixer per fer possible la implantaci d alguns serveis que de manera individual els pobles que la integren no podien assumir, si t reconeixement oficial.

El Pla de Mallorca comprn els municipis segents:

 Algaida;
 Ariany;
 Costitx;
 Lloret de Vistalegre;
 Llub;
 Maria de la Salut;
 Monturi;
 Petra;
 Porreres;
 Sant Joan;
 Santa Eugnia;
 Santa Margalida;
 Sencelles;
 Sineu;
 Vilafranca de Bonany;


Geografia i Clima.

La comarca abasta els municipis de la depressi central mallorquina, ocupant un 21,56 % de la superfcie de la illa.

La depressi central mallorquina es formada principalment per roques calcries d origen mar (segurament per un enfonsament de les terres centrals). La part ms central presenta una notable complexitat geolgica, amb terrenys plegats de diferents edats i litologia, puigs (turons) i valls. L alada dels puigs no sol passar dels 300 metres.

Hidrolgicament el Pla es travessat pels diversos torrents i afluents que vessen cap a la badia d'Alcdia (torrent de Son Baul, torrent de Son Real, torrent de Na Borges), cap a l'albufera d'Alcudia (torrent de Muro, torrent de Sant Miquel - Bger), cap a la badia de Palma (a travs del sistema del torrent de Punxuat - barranc de Sa Talaia, del barranc de Son Gual, i d'altres cursos) o cap a la depressi de Campos (un seguit de cursos que convergeixen al torrent de Son Barbut, que alhora es afluent del torrent de Son Xorc, dins la comarca de Migjorn). A part hi ha dos aqfers subterranis importants: el de la plana Sa Pobla   Muro (que abasta la comarca del Raiguer i la part septentrional del Pla de Mallorca), i el de Sa Marineta (a la part sud-oriental de la badia d'Alcudia, d'explotaci humana dificultosa ats que se salinitza fcilment).

El clima es el tpic mediterrani: perode sec i calors a l'estiu (25 C de mitjana al juliol i l'agost), hivern no gaire rigors, amb transicions (primavera i tardor) relativament humides i plujoses. No obstant aix, es donen algunes caracterstiques especfiques del Pla: la diferncia entre les temperatures mitjanes dels mesos extrems sol ser ms acusada que en la resta de la illa (l'efecte menor del mar provoca en el Pla unes condicions ms  continentals  que a la resta de la illa), son comuns les boirades (principalment les nits i matinades de les jornades no ennuvolades i sense vent), i es poden produir precipitacions molt intenses (com en altres indrets de la illa) que poden superar els 200 mm en unes poques hores (principalment els mesos de tardor).

Ecologia.

La sequera a l'estiu al Pla fa que les plantes de fulla tendre difcilment hi puguin viure. Les comunitats vegetals tpiques del Pla son l'alzinar (Quercion illicis) i la garriga o ullastrar (Cneoro ceratonieton). Aquestes dues configuren el paisatge natural del Pla. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36776" title="Serra de Tramuntana" nonfiltered="4192" processed="4172" dbindex="14361">




La Serra de Tramuntana s una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminaci probable del Sistema Btic (a travs del cap de la Nau i d'Eivissa).
	
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear. D'orientaci SW-NE (ENE en el tram final), s'allarg uns 90 km entre sa Dragonera i el cap de Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el des Pinar pel des Pla, entre les badies de Palma i Alcdia. L'amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central. Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d'arxiplag durant l'Eoc superior, igual que els Pirineus, per el paroxisme tectnic s posterior, del Burdigali (mioc inferior), i coincideix amb la fase estrica del plegament alp.

Orografia.
Les seves principals altures sn:
 Puig Major (1445 m);
 Puig de Massanella (1364 m);
 Puig Tomir (1102 m);
 Puig de l'Ofre (1090 m);
 Serra d'Alfbia (1069 m);
 Puig des Teix (1064 m);
 Tossals Verds (1028 m);
 Puig de Galatz (1025 m);
 Cornadors (1014 m);
 Puig Roig (1003 m);

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36777" title="Vescomtat de Menerba" nonfiltered="4193" processed="4173" dbindex="14362">
Menerba fou un vescomtat feudal d'Occitnia a Frana, sorgit com a part del vescomtat de Narbona, del que era una dependncia feudal. El seu centre fou el castell de Menerba (Minerve en francs) a la confluncia dels rius Cessa i Brian. El 854 ja s'esmenta un vescomte dels comtes de Narbona al Menerbs, anomenat Berard. El 873 un comte anomenat Isembert (a Narbona governaven Franc I i Alaric), va delegar un missus de nom Salom que va actuar en un judici (cal no confondre'l amb Salom comte de Cerdanya). Vers el 990 el vescomtat va agafar forma com a delegaci dels vescomtes de Narbona i poc desprs Guillem I, fill del vescomte Ramon, apareix actuant com a vescomte. Va iniciar una dinastia vescomtal prpia i hereditria que va continuar el seu fill Ramon i desprs el fill d'aquest Bernat. Aquest es va casar amb Agns i al morir cap el 1125 va deixar dos fills anomenats Pons i Guillem. El primer es creu que fou el vescomte titular per va viure molts anys a la cort castellana amb el rei Alfons VII de Castella i se'l va conixer all com a Rodrigo Gonzlez de Lara, i mes tard a la cort de Ferran II de Lle (1140-1161) on va rebre la senyoria de Sandoval i fou a mes governador de Lle i alferes del rei; es va casar amb Estefania d'Urgell vdua de Fernando Garcez, i no va deixar successi. Guillem, el seu germ, va rebre el 1125 la senyoria d'Olargues i des el 1135 al menys va regir el vescomtat que devia heretar a la mort del seu germ; es va casar amb Garsenda i va morir el 1166 . Va deixar un fill anomenat Pons (I d'Olargues) que va governar la senyoria d'Olargues i potser el vescomtat. El seu fill Pons II d'Olargues el va seguir i desprs el fill d'aquest Guillem Bernat. A Menerba s'esmenten Guillem III i Guillem IV. El 1210 Sim de Montfort va assetjar el castell de Menerba, el va conquerir (22 de juliol), va cremar vius uns 150 albigesos, i poc desprs va confiscar el vescomtat. Guillem IV es va fer cavaller hospitalari el 1215 per no va tardar en revoltar-se aliat amb Ramon VIII de Tolosa, fins que va morir el 1219 i el vescomtat va passar als Trencavell vescomtes de Besiers i Carcassona. Guillem V, el seu fill, va participar a la rebelli dels Trencavell el 1240 i desprs va anar amb el rei francs Sant Llus a Terra Santa

Llista de vescomtes de Menerba.

Guillem I  991-1045;
Ramon (fill) 1045-1098;
Bernat (fill) 1098-1125;
Pons I (fill) 1125-1161;
Guillem II (germ) 1161-1166;
Pons II  d'Olargues (fill) 1166- ?
Guillem III ?-?
Guillem IV ?-1210;
Sim de Montrfort 1210;
a Carcassona-Besiers;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36778" title="El Raiguer" nonfiltered="4194" processed="4174" dbindex="14363">



El Raiguer s una comarca mallorquina situada al centre-nord de l'illa de Mallorca, estesa parallelament a la Serra de Tramuntana des de Marratx fins a Sa Pobla. Tan sols s reconeguda pels gegrafs. Rep el nom de raiguer per trobar-se en el raiguer que hi ha entre la Serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca.

Compta amb les municipis segents: 
 Alar;
 Alcdia;
 Binissalem;
 Bger;
 Campanet;
 Consell;
 Inca;
 Lloseta;
 Mancor de la Vall;
 Marratx;
 Sa Pobla;
 Santa Maria del Cam;
 Selva;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36779" title="Migjorn (Mallorca)" nonfiltered="4195" processed="4175" dbindex="14364">

Vegeu Migjorn per altres significats del terme.;

Migjorn s una comarca mallorquina, amb capital a Llucmajor, que ocupa el sud de l'illa de Mallorca. Com les altres comarques, no gaudeix de reconeixement oficial. 

Comprn els municipis segents:
 Campos;
 Felanitx;
 Llucmajor;
 Ses Salines;
 Santany;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36780" title="Somalilndia" nonfiltered="4196" processed="4176" dbindex="14365">


Somalilndia (Soomaaliland en somali) s un antic protectorat britnic situat a la regi nord-oest de Somlia, a la Banya d'frica. El ms de maig de 1991, els clans del nord de Somlia proclamaren la independncia de la Repblica de Somalilndia, que inclou cinc de les divuit regions que formaven Somlia, un territori de 137.600 km que limita a l'est amb Somlia (desprs amb l'autoproclamada Repblica de Puntlndia), al sud i a l'oest amb Etipia, a l'oest amb Djibouti i al nord amb el golf d'Aden La capital s Hargeisa, a l'oest del pas.

Histria.

L'antic protectorat  de Somlia Britnica, va obtenir la independncia el 26 de juny de 1960 i d'acord amb el previament pactat es va unir a la Somlia italiana el 1 de juliol de  1960 quant aquesta entitat va esdevenir independent, per formar conjuntament la Repblica de Somlia. El primer ministre de la Somlia britnica, Ibrahim Egal, es va convertir en ministre de la nova repblica. El 1967 assol el crrec de Primer ministre fins fou deposat per un cop d'estat el 1969 del general Siad Barre.

El 1991 desprs del collapse del govern a Somlia, el territori va quedar en mans del Moviment Nacional Somali representant del grup de clans issaq, majoritaris, que va proclamar la independncia amb el nom de Repblica de Somalilndia (18 de maig de 1991), que no ha estat reconeguda internacionalment. Egal fou elegit president el 1993, reelegit el 1998 i va romandre en el poder fins la seva mort el 3 de maig de 2002. El vicepresident Dahir Riyale Kahin fou  declarat president poc desprs. El 14  d'abril de  2003 fou reelegit per un estret marge.



Altres informacions.
Aeroports de Somalilndia;

Pgines relacionades.
Aliana Democrtica Somali;
Front Unit Somali;
Partits poltics de Somalilndia;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36781" title="Llevant (Mallorca)" nonfiltered="4197" processed="4177" dbindex="14366">


Vegeu Llevant (desambiguaci) per altres significats de Llevant.
Llevant s una comarca mallorquina que comprn l'est de l'illa de Mallorca. Com les altres comarques, noms s reconeguda pels gegrafs. 

Compta amb els  municipis segents:
 Art;
 Capdepera;
 Manacor;
 Sant Lloren des Cardassar;
 Son Servera;


 Situaci, territori i clima .

Els turons i les muntanyes, els penya-segats i les platges de sorra, les badies d'ensomni i els camps frtils es concentren tots junts formant part del paisatge del Llevant de Mallorca. Enlloc mes de l'illa no estan ajuntats tots els elements sobre un espai tan redut. Aix s vlid no noms en sentit geogrfic, sin en molt ms.

El vent, el clima i la pluja han format turons suaus de roques de cal, on hi creix mata, Ginesta dorycnifolia, estepa Joana (Hypericum balearicum), arenaria grandiflora sub especie glaberescens, Globularia cambessedesii, Didalera, Dianthus rupicola ssp. bpcchoriana, Crocus cambessedesii, Lotus tetraphyllus, Erodium richardii, Paeonia Cambessedessi, xiprells, olivera borda o ullastre, pins i Pi blanc, i envoltat de l'aroma dels arbusts de lavanda, roman i Estepa. La Serra Artana s el masss ms alt i compacte de les Serres de Llevant que ocupa la pennsula nord-oriental de l'Illa de Mallorca. Les mximes elevacions corresponen a la Talaia Freda (561 m) i al Puig de Ferrutx (519 m). La part mes subterrnia del llevant de Mallorca, ho trobam a les Coves del Drach a 25 metres davall de la superfcie terrestre i les Coves dels Hams amb 30 metres per sota terra.

En direcci nord-est ofereix nombroses badies de Llevant, entre ells les platges conegudes de Cala Millor, Sa Coma i S'Illot, que han passat de ser gaireb secretes a ser objectiu massiu de gent.

A l'oest del Llevant trobam els amplis camps de l'agricultura a l'rea de Sant Lloren i Manacor. Cultius de cereal, localitzaci de snies (pous) que amb els ases i mules fent cercles infinits al voltant de l'eix, bombegen aigua. A poc a poc se substituen per tractors moderns i mquines. Els cavalls de Mallorca no tenien res a veure amb tota la feina, ja que eren els que estiraven els carros, la qual cosa no servia tant d'objectius de transport, ja que els cavalls mallorquins sn rpids.

Dues vegades l'any, se celebra el Gran Premi per Poltres de Tres Anys (Cursa de trot dels de tres anys). Sobre la pista de trot de Manacor, es presenten seguidors, els propietaris d'oficines d'apostes i els criadors. Els pagesos eren els que comenaven amb la cria de cavalls al principi del segle XX, no els amos.

 Estadstiques .




*Estadstiques a 1 de Gener de 2007

 Histria .
Histricament, la comarca de Llevant es troba en tots els grans perodes i
esdeveniments. Just darrere l'estaci d'Art a noms poques passes es troba la histria inicial de l'illa i els seus habitants. En la urbanitzaci del Talaiot Ses Passes que data aproximadament del 2000 aC, els indgenes de l'illa de lloses construen enormes edificis, torres de defensa i murs de protecci. Aquelles torres estranyes s'anomenaven talaies; la paraula rab donava el nom talayot, escrita sovint tamb talaiot.

Al costat del lloc de troballa ms important, el de Ses Passes, hi ha ms al sud del Llevant un altre conegut assentament Capocorb Vell de la mateixa poca.

Les altres construccions predominants dels "Mestres de la pedra" han estat utilitzades amb el pas del temps per invasors i sobirans de l'illa. La catedral de Palma es constru amb meglits, pedres grans de la antiguitat. Sobre els habitants dels talaiots i el seu estil de vida, continua fins avui, dins la confusi.

Encara que els indgenes no podien escriure, no obstant, hi ha un nom ms inseparablement relacionat amb Mallorca de la seva cultura: L'habilitat d'art de l'Els Foners Balears, que tracta del llanament de pedres amb una fona apropiada, donava el seu nom a tot l'arxiplag: Balears, del grec ballein.

Al Llevant encara hi ha tot tipus de restes de la dominaci dels moros. Els exuberants jardins, fruites i hortalisses de les plantacions a les portes de les ciutats eren en realitat de tots els rabs.

 Protecci de la natura .
Llevant t el parc de protecci de la natura (parc natural) ms recent de l'illa Mallorca. Es declarava al novembre de 2001 l'rea de protecci Parc Natural de la Pennsula de Llevant i abasta en total 21.507 hectrees, de les quals, 16.232 ha son de terra i 5275 de mar. Es troba al nord-est de la comarca. Es troben badies intactes i muntanyes amb nombrosos garballns. Entre els ocells hi ha les gavina corsa, els falc pelegr i les guiles peixateres. La major part de les tortugues de terra de Mallorca es troben en aquest parc natural.

 Clima .
El clima mediterrani de la comarca de Llevant sn els hiverns breus, calents i humits aix com els estius llargs, secs i en part molt calents. Els vents marins estiuencs influeixen particularment en el microclima de les rees en proximitat marina que sn considerablement ms suaus. La quantitat de precipitacions mitjanes, que a un 90% de tardor fins a ben enll a la primavera cau, puja a 450-500 mm/m a l'any.

 Primavera .

A la primavera floreix el paisatge. Ja al gener comena la flor d'ametller a les valls. Si es converteix al mar en primavera, sn tamb els altres arbres fruiters en floraci: en tant que l'ull pot mirar, un nic paisatge que floreix s una vista inoblidable.

 Estiu .

L'estiu s molt calent i sec, la vegetaci torna, el garball el poden. Durant aquest temps es poden fer prcticament noms vacances de platja. L'aigua s agradable a tot tardar a partir de juny i almenys fins a setembre calent. El sol sembla tan bo com cada dia. La pluja rarament existeix en els mesos d'estiu extremadament. Al juliol i sobretot a l'agost s la temporada alta.

 Tardor .

La tardor s primer humida i tempestuosa desprs dels mesos d'estiu calents al setembre. Noms a partir d'octubre s agradable el clima de tardor: s ja una mica ms fresc, el sol es encara bastant freqent i s'interromp ocasionalment amb ruixats breus. Per a aix es fa un altre cop fantsticament verda la naturalesa assecada durant l'estiu. Al sol s agradablement calent sobretot sobre migdia, en l'ombra aix com al mat i al vespre s bastant fresc.

 Hivern .

L'hivern s bastant suau ja que les muntanyes, com un escut de protecci, protegeixen davant els vents frescos del nord. Les temperatures sn normalment al voltant de 10 graus de Celsius. A l'excursionisme o ciclisme s doncs prou tpic tamb a l'hivern. Al gener comena llavors ja la flor d'ametlles.

 Precipitacions .

Al Llevant es registren durant tot l'any precipitacions. El mes ms sec s el juliol amb de mitjana 8,8 l/m de precipitacions. A l'octubre es registra la quantitat de precipitacions ms alta amb de mitjana 101,3 l/m. El 1945 es mesurava el valor ms alt amb 224,3 l/m.

 Vent .

Els vents que es troben sobre l'illa de Mallorca eren ja anomenats pels indgenes des de feia segles: Tramuntana, Ponent, Migjorn i Llevant, els quatre germans grans, i els seus cosins Gregal, Mestral, Llebeig i Xaloc. Els vents sn de moltes maneres donants de nom dels paisatges i muntanyes, com per exemple Tramuntana (Serra de Tramuntana), Llevant (Serra de Llevant), etc.

Sobre una illa com Mallorca, que fins ben entrat el segle XX vivia principalment de la pesca i l'agricultura, era vital conixer els vents com un membre de famlia. Quin vent porta pluja, asseca els impulsos delicats, amuntega el mar a ones perilloses de vida? Quin acaricia frescament la cara, planxa la roba, s'asseca el cereal tallat per trillar, porta els pescadors un altre cop segurament al port? Amic o enemic, refrigeraci o catstrofe natural?

El de Tramuntana fred de l'oest i el nord ha de competir noms a les muntanyes anomenades desprs d'ell i amuntegar ones enormes als penya-segats abans que es pugui llanar sobre el Raiguer i el Pla. Llavors baixa les temperatures en l'interior de pas apreciablement fora. 
Els companys Ponent i Llevant aconsegueixen fora d'hurac, sobretot llavors, quan no vnen de manera parella quant al cord de l'est o l'oest, sin en una corba del nord fcil sobre l'illa entren, ja que llavors no es troben amb cap obstacle per tot arreu. 
El vent de l'oest Ponent refreda i mitiga dies d'estiu com a brisa, a l'hivern contra aix porta sovint nvols de pluja de rosada amb si. 
El vent de l'est Llevant al vestit tebi s a l'estiu calent i pot aconseguir a l'hivern fora d'hurac. 
El Migjorn del sud en canvi dna indecs dies de primavera i de tardor de brillantor i calor de l'estiu i transforma dies d'estiu en una sauna d'aire lliure. En la primavera i tardor deixa dies fluixos d'or brillen, a l'estiu baixa campanes de vapor calentes sobre l'illa. 
Es queden encara els quatre cosins:

El vent de l'est del nord del nord Gregal s moll de manera fiable, per la qual cosa el poden els pagesos, per maleeixen els turistes. 
El vent de l'est del sud del sud Xaloc s el vent de sauna. Empeny calor d'estiu humida i en termes de cubell pluja d'hivern davant si. En la pluja d'estiu descarrega la sorra vermella tpica que porta del Marroc sobre l'illa. Tot el que erstrahlte una vegada en blanc brillant est tenyit llavors ms o menys de vermell. 
El vent de l'oest del sud del sud Llebeig bufa la humitat i calor de les Aores per sobre de Mallorca. 
El vent de l'oest del nord del nord Mestral deixa fins i tot els nvols ms ambiciosos cap oportunitat ms. 
Aquestes regles transmeses velles no han perdut fins avui res en la seva validesa. Igual no es pot separar la relaci de vent i mar, pertanyen junts com el peix i l'aigua.

 Trnsit .
La vigilncia sobre el trnsit a Mallorca depn en gran mesura del Consell Insular excepte petites excepcions.

 Carreteres i camins .
Tots els camins arriben a Palma de Mallorca. Aix ja els romans ho volien quan comenaven a cobrir Mallorca amb una xarxa de carreteres.

La imatge de carreretes de l'illa s'assembla a la m esquerra oberta respecte a la qual el dit polze senyala cap a baix: Les artries principals corresponen als cinc dits:

El dit polze seguint, la connexi meridional (Ma-19 (antiga C-717)) Palma-Llucmajor-Campos-Santany-Alqueria Blanca-Portopetro, obre la parts mplies de la costa sud.
 
El dit ndex apunta de Palma cap a Manacor-Sant Lloren-Art-Capdepera-Cala Rajada (Ma-15) a la costa est a l'rea de paisatge de Llevant. Aquesta es la carretera ms important de la comarca de Llevant. Altres vies tamb importants dins la comarca poden ser: 
 Part de la Ma-12 que va des de Art fins Port d Alcdia.
 Manacor-Portocristo (Ma-4020) de 12'8 Km a part sud-oriental de Llevant.
 Sant Lloren-Son Servera (Ma-4030) i la seva continuaci s'anomena Ma-4040 que arriba a enllaar la Ma-15 a l'altura de Capdepera.
 Part de la de Santany a Manacor (Ma-14).
 Ma-4015 i les seves bifurcaci cap a l'esquerra i dreta Ma-4014 (Felanitx-Portocolom cap a Portocristo).
 Manacor-Son Carri-S'Illot (Ma-4021).
 Enlla Ma-4021 amb Sant Lloren correspon a la Ma-4022.
 Son Servera   Portocristo (Ma-4023) de 10 Km.;
 Son Carrio-Portocristo (Ma-4024).
 Enlla Ma-4023 cap a Cala Morlanda (Ma-4025).
 Son Servera-Cala Millor s la Ma-4026.
 La carretera que enllaa la Ma-4023 amb Cala Bona s la Ma-4027;
 La Ma-4031 enllaa la Ma-15 (tram S. Lloren-Art) cap a Son Servera.
 De Son Servera cap a la part mes de llevant (parallela a la MA-4040) surt la Ma-4034 (1'9 Km) la qual al final es bifurca en la Ma-4033 (0'6 Km) la qual arriba a la de Son Servera-Capdepera (Ma-4040) i la bifurcaci cap a baix (o dreta) es anomenada Ma-4032 (2'3 Km)i arriba a sa Costa des Pins.
 La Ma-4041 enllaa el carrer de Son Servera (d'Art) i Pula Golf (enlla a la Ma-4040) de uns 5,3 km.
 La que va des de la rotonda d'Art (sortides Av. Costa i Llobera, Capdepera i Son Servera) fins a Canyamel, passant pel Canyamel Golf s'anomena Ma-4042 i t uns 9,2 km.
 La carretera Ma-4043 t un recorregut d'uns 1'7 Km i va des de Capdepera fins Es Carregador (devora Cala Rajada);
 La Ma-4050 s una mica especial ja que, segons el Google Maps, comparteix nom amb un tram del Carrer Leonor Servera, Ma-15, Carretera del Faro i te uns 1'2 Km. Se podria dir que va de Cala Gat a sa Punta de Capdepera.
 Llavors tenim la Ma-3333 que va d'Art a Betlem (8,7 km).
 La Ma-3334 d'Art a Sos Fulles t una llargria de 5'4 Km.
 Si ens desviam de la Ma-12 per anar a la Colnia de Sant Pere trobarem la Ma-3331 amb 4,3 km.
 La Ma-3323 va des de Sant Lloren cap a l'oest de Llevant i te una extensi de 9'5 Km.
 Aquesta darrera enllaa amb la Ma-3322 la qual va de la Ma-12 i la Ma-15 C (Manacor) amb 15,7 Km.
 Petit tram de la Ma-3320 que va de la Ma-15 (Manacor) fins a Petra gaireb parallela a l'anterior per aquesta arriba mes a devora del poble de Petra.

El dit del mig, la carretera Palma-Inca-Alcdia, relaciona l'rea d'agricultura de Sa Pobla i la regi del nord-est amb la capital (Ma-13). 
Si se segueix el dit anular com a indicador, es va a Sller (Ma-11). 

El dit petit arriba fins a Valldemosa, on condueix sobre la Ma-10 que segueix la costa del nord-oest d'Andratx fins a Pollena. 

Al costat d'aquests aproximadament 1200 quilmetres de carreteres principals asfaltats ampliats molt b sn equipades amb una capa de quitr i en general ben transitables tamb les connexions transversals en part estretes. Cap lloc de l'illa ja no est eliminat del mar com a quaranta quilmetres.

 Carrils bici .

El ciclisme s una passi mallorquina. Per aix, s'amplia la xarxa de carril bici considerablement. Dia 26 d'octubre de 2008 s inaugura el carril bici que va des de Son Servera a Cala Millor i que es converti en un ambicis projecte de reforma de tot aquest tram, de 2.130 metres. Per els ciclistes serveixen especialment els carrers poc transitats i els camins del Llevant de l'entorn de Cala Millor, a l'rea de municipi de Son Servera. En aquesta especialitat, dins la comarca del llevant, destaca el corredor artanenc Miquel Alzamora Riera, guanyador de diverses medalles a nivell nacional i mundial, i Marga Fullana, corredora de bici de mountain bike, la qual s de Sant Lloren des Cardassar, tamb guanyadora de xits nacionals e internacionals.

 Mitj de transport .

 Autobs .

Mallorca disposa d'una xarxa d'autobs densa. Aproximadament 65 lnies d'autobs que sn condudes per empreses diferents uneixen Palma amb gaireb tots els llocs de l'illa. Pel que respecta al Llevant mallorqu disposa de la lnia IB-26, la qual majoritriament s'encarrega l'empresa AUMASA (Autocars Manacor SA) la qual s la mes important de la zona i enllaa Palma-Manacor amb Cala Rajada.
Altres lnies son:
 PALMA-Manacor-S'Illot-Sa Coma-CALA MILLOR-Cala Bona (72 Kms.);
 PALMA-COSTA DES PINS (75 kms.);
 CAN PASTILLA-Platja de Palma-s'Arenal-Manacor-Porto Cristo-COVES DRAC (55 kms.);
 PALMA-Manacor-PORTO CRISTO (63 kms.);
 PALMA-CALES DE MALLORCA-CALA MURADA (74 kms.);
 I moltes altres... ;

 Ferrocarril .

L nica lnia de ferrocarril del Llevant mallorqu s Palma-Inca-Manacor (i viceversa), la qual les freqncies diries entre setmana son cada hora i tamb d'una hora els dissabtes, diumenge i festius. L'empresa concessionria es SFM.

El 1921 s inaugur la lnia de ferrocarril que unia Art amb Manacor. No obstant aix, un cinquant d'anys desprs, el 20 de juny de 1977 es va tancar, en un principi, de forma provisional, per al final, no va tornar arribar. Darrerament, se fa cada any una marxa reivindicativa, en la qual la gent camina per damunt les vies de l'antic traat, per intentar que el tren torni a la zona d'Art, almenys, o si pot ser, Cala Rajada. Desprs del darrer canvi poltic ocorregut al 2007, la Conselleria de Mobilitat del Govern Balear, est intentant tramitar el projecte, per a que d aqu uns anys, sigui realitat. El projecte es de qu el tren sigui elctric, a diferencia del que hi ha fins ara que arriba a Manacor.

 Cotxe de lloguer .

Els autolloguers es troben gaireb en cada lloc de vacances. Hi ha ms o menys 55 empreses de prstec amb aproximadament 35.000 cotxes de lloguer. La condici prvia per a l'alquiler s: Edat 23 anys i/o des de fa 2 anys amb la propietat d'un perms de conduir vlid.

 Vaixell .

Entre Cala Rajada i Ciutadella (Menorca) hi ha una connexi de transbordador. L'empresa que presta el servei es Cape balear. La travessia dura aproximadament 55 min.

 Platges i badies del Llevant .

Les platges segents i les badies sn a l'rea del paisatge del Llevant

Art
 Sa Canova;
 S'Estanyol;
 Cala Tor;
 Cal d'es Parral;
 Platja Colnia de Sant Pere;
 Cala de s'Estret;
 Cala des Camps;
 Cala d'en Sureda;
 Cala Mata;
 Es Cal;
 Cala Fosca;
 S'Arenalet des Verger;
 Sa Font Celada;
 Cala es Matzoc;
 Cala Dntol;
 Cala Estreta;
 Cala Mitjana;
 Cala Torta;

Capdepera

 Cala Mesquida;
 Cala Molt;
 Cala Agulla;
 Cala Lliteres;
 Cala Gat;
 Cala Son Moll;
 Cala Pedruscada;
 Cala des Carregador;
 Sa Font de sa Cala;
 Platja Canyamel;
 Cala Albarxians (Cala Auberdans);
 Cala Rotja;

Son Servera
 Cal des Torrent des Morts;
 Es Ribell;
 Sa Marjal;
 Port Vell;
 Port Nou;
 Port Roig/S'Estany;
 Cala Bona;
 Cala Millor (Arenal de Son Servera);

Sant Lloren des Cardassar

 Cala Millor (Platja de Sant Lloren);
 Son Moro (Platja de Sant Lloren);
 Cala Nau;
 Platja de sa Coma;
 Cala Moreia (Sant Lloren des Cardassar);

Manacor

 Cala Moreia (Manacor);
 Cala Mosca;
 Cala Morlanda;
 Cal d'en Rafalino;
 Cala Petita;
 Cal de sa Ferradura;
 Platja Porto Cristo;
 Cala Murta;
 Cala Magrana;
 Cala Anguila;
 Cala Mendia;
 S'Estany d'en Mas;
 Cala Falc;
 Cala Varques;
 Cala Sequer;
 Cal des Serral;
 Cala Magraner;
 Cala Pilota;
 Cala Virgili;
 Cala Bota;
 Cal des Soldat (Cal des Llamp);
 Cala Antena;
 Cala sa Romeguera;
 Es Domingos Grans;
 Es Domingos Petits (Cala Tropicana);
 Cala Murada;

 Esport .
A l'rea del Llevant s'ofereixen a ms a ms de les dades paisatgstiques, mar, platja, muntanyes i nivells a les estacions diferents les activitats esportives mltiples.

 Golf .

Aquest joc de gespa esta molt de moda sobretot per els estrangers. Pertanyen a les 17 installacions de golf pbliques sobre Mallorca, i situades al Llevant:

 Capdepera Golf entre Capdepera i Art, 18 forat;
 Canyamel Golf club a Capdepera, 18 forat;
 Son Servera Golfclub, Costa dels Pins, 18 forat;

 Tennis .

 Pistes de terra batuda a EURO-Hotel, Costa dels Pins, Son Servera.
 T pistes dures a gaireb cada hotel de la regi de Llevant;

La comarca de Llevant compta amb un dels millors tenistes de la histria mundial del tennis. Aquest s el manacor Rafel Nadal, el qual es n1 del mn a l'ATP.

 Hpica .

Manacor, Cala Millor, Cala Rajada, Cala Bona, Art i Capdepera

 Busseig .

Una escola de busseig es troba a la Cala Lliteras a Cala Rajada i al port de Cala Bona.

 Esqu aqutic .

Platja de Cala Millor, tamb prstec d'esqus de jet.

 Navegaci .

Costa dels Pins, Porto Cristo, Cala Bona

 Tir .

Al Km 3 de la Ctra. Son Carri-Cala Millor del municipi de Sant Lloren des Cardassar es troba la installaci Club de Tir Sa Marina, equipat amb dos tiradors, dos Skeet i diversos nivells de Compak que satisfan les exigncies per competicions nacionals i internacionals.

 Agricultura .

 Mercaderies de cuinar .

L'Ensamada, s un producte amb Indicaci Geogrfica Protegida. Es podria definir com "la pasta fina ms fcil, ms vaporosa i ms deliciosa de l'illa de Mallorca". A causa de la seva forma nica de cargols es diferencia l'Ensamada ja pticament de tots els altres tipus de pasta. Es poden fer servir noms matries primeres que es fan a Mallorca. A l'rea del Llevant es troben nou dels fabricants certificats. Cada any es comproven i s'adjudiquen els certificats de qualitat.

 Carn i embotits .

La Sobrassada s una espcie de salsitxa, igualment amb Indicaci Geogrfica Protegida, un producte de l'illa de Mallorca, que de cru, seleccionat curosament i assecat en l'aire i s fabricat en carn picada de porc, el qual ha de procedir de l'illa. Tamb respecte a aix valen les mateixes especificacions de qualitat que a les mercaderies de cuinar. Vuit dels fabricants es troben en l'rea de paisatge del Llevant.

 Fabricaci de beguda .

Al Llevant es troba un dels fabricants de licor ms grans de l'illa Mallorca, l'empresa Moy a Art, al carrer 31 de Mar. Els licors ms coneguts, que fabrica Moya sn:

 Palo;
 Herbes de Mallorca;
 Mesclads de Matances;
 Ans Sec;

 Verdura, fruita, fruites .

El fonoll mar. S'assembla a primera vista a herba insignificant. Es encara un suplement aromtic a la cuina mallorquina. El fonoll de platja creix a la costa del Llevant, barrejat amb altres plantes salvatges, herbes, arbusts d'olives salvatges i la mquia autctona.

Crithum maritimum, la planta que floreix de groc del gnere de les umbelles s'assembla fonoll salvatge, car el nom ve tamb del fonoll mar. L'herba t fulles com un cuir, plomades un fins a dos vegades, blau verdes, carnoses que es poden fer de fins set centmetres de llargria i sn a l'estiu madures de collita. Les dones van amb cistelles a les platges rocoses i arrenquen aquesta herba. A continuaci sn fetes les fulles per collocaci duradores per molts mesos perqu es puguin portar sobre els vaixells a la provisi dels mariners. A causa del Vitamina C i l'efecte que prevenia contra l'escorbut era i encara s avui un component de cada sac de mar i viatjar per les amplituds dels oceans.

Vegeu tamb: Pa amb oli

 Viticultura .

L'illa Mallorca s una rea amb la tradici de viticultura ms llarga ja que aqu es conreen vinyes des dels temps de l'ocupaci pels romans.

Desprs del reconeixement d'aquesta rea al 1993 com a rea de viticultura s'ampliava l'activitat comercial sobre aquest sector a la regi sencera considerablement (Cultiu de nous ceps, introducci de noves varietats vinferes, millora de les tcniques de cultiu, etc.) i simultniament pujava tamb el nombre de les bodegues. En les empreses que existien ja es realitzaven inversions significatives en noves tecnologies, qu condua a un augment de producci i particularment una millora de la qualitat dels vins produts aqu.

 rea de cultiu;
L'rea de cultiu envolta la comarca als municipis d'Art, Capdepera i Sant Lloren. En l'rea de Son Servera no es dedica a la viticultura. Les rees de cultiu tenen protecci d'origen, aix era ratificat pel Ministeri d'Agricultura i Pesca el 20 de mar de 2001.

 Tipus;
Hi ha vermell, vins rosats, de blanc i d'escuma aix com vins de gotejar i vi geners amb denominacions d'origen de qualitat reconeguda. Els vins negres s'extreuen dels tipus de rams vermelles segents: Callet, Fogoneu, Ull de llebre, Manto negre, Monestrell, Cabernet Sauvignon, Pinot Noir, Merlot i Syrah. Els vins blancs es produeixen dels tipus Parellada, Chardonnay, Macabeu, Moscatell, Premsal Blanc i Riesling

 Qualitat de sl;
El motiu consta de roca amb contingut de cal (Marga i dolomia) a travs de la qual el sl amb contingut ms argilenc i de so amb un pH fcilment alcal s'ha format i la terra mostra coloracions que de l'escala de vermell fins a arribar gaireb al blanc.

Aquestes propietats del sl produeixen un bon sistema de drenatge, la qual cosa condueix a una rpida adaptaci del sl a travs de la qual la viticultura es pot realitzar en molt bones condicions tamb a causa de la matria noms insignificantment existent, orgnica.

Per a la viticultura es fa servir el que condueix en total que s'aconsegueixin rams de qualitat ms gran la prctica de cultiu tradicional. La densitat de plantar es limitava a 2500 a 5000 ceps per hectrea.

La formaci i direcci dels ceps produda al "Vasosystem" dit tan b a la fila.

 Senyals dels vins;
Aqu s'han de mencionar especialment els vins blancs de la varietat Chardonnay amb les seves aromes molt encunyades segons fruites trpiques que poden acceptar tamb un gust llets - com una vainilla si es guarden en barrils de fusta. Els moscatells secs ens ofereixen una srie d'aromes florits mentre els vins frescos, joves recorden fruites acidulades dels tipus ms aviat a Prensal Blanco, a Macabeo i a Parellada. Si es mesclen els vins l'un amb l'altre, donen les connexions complexes, aromtiques que refresquen agradablement dels paladars.

En els vins negres s'aconsegueixen a causa de les varietats diferents que es fan servir aqu variacions de gust molt interessants, que es caracteritzen pel seu color intensiu i aromes de fruita complexes. El seu contingut s suau al paladar i d'cid pesat i mitjana en total una impressi de frescor.

 Qualificaci dels anys;
Dades de producci 2003: 9 bns de vi, 9.983 hectolitres de producci de vi

Any 1998 Excellent, ptim
Any 1999 Molt bo
Any 2000 Excellent, ptim
Any 2001 Molt bo
Any 2002 B
Any 2003 (Qualificaci encara oberta)

 Indstria i artesania .
L'artesania i indstria obtenen aproximadament un 24 per cent del producte interior brut de Mallorca. No hi ha indstria gran al Llevant a excepci de les empreses de graveta, la producci de perla i la fbrica de pedra de formig a Manacor i Son Servera. La major part dels llocs de producci pertanyen a la indstria petita o sn empreses d'artesania que es concentren per regla general en un lloc.


 Llatre .
La senalla o altres objectes de llatre s d'una de les artesanies d'art ms originals, ms velles encara que la cermica. S'han trobat en llocs de troballa arqueolgics restes de fibres de plantes trenats i teixides aix. Fins avui aquesta tradici s'ha mantingut a la regi del Llevant a Art i Capdepera.


 Moble .
Fabricaci de moble en l'ombra de Minaretts: A l'rea del Llevant, la ciutat ms important pel que fa a fabricaci de moble, s Manacor. Enlloc ms de l'illa ho dna al costat de la fabricaci tamb tants negocis de moble com en aquesta part, amb una oferta de mobles de dissenyadors i massius nous fins a peces niques elaborades a m. A ms a ms dels productes autctons estan mentrestant defensats tamb alguns fabricants de moble estrangers per filials de venda.


 Perles .
Al 1902 era construda la primera manufactura de perla a Manacor per l'empresari alemany Friedrich Hugo Heusch. D'unes farinetes semblants de nacre es produeixen all les perles d'art conegudes de Mallorca. Majrica ocupava aproximadament mil collaboradors. En aquest moment ja noms es fabriquen Perles Majrica a Manacor i Perlas Orqudea a Monturi a Mallorca. Les dues empreses tenen distribuci i espais de presentaci a Manacor, directament a l'entrada en direcci Palma.

 Gastronomia .
Aproximadament 600 receptes delicioses sn per la varietat sorprenent de la cuina mallorquina. Tots ells es basen en les diverses matries primeres que es recollecten sobre els camps o es pesquen al mar.

L'oli d'oliva tpic te la Denominaci d'Origen Protegida Oli de Mallorca que avala la qualitat. Un altre ingredient bsic indispensable s la carn de porcs, sobretot en la fabricaci de la Sobrassada.

Vegeu tamb: La cuina de Mallorca

 Turisme .
Les llenges oficials sn catal i castell. El dialecte catal parlat sobre l'illa es qualifica de Mallorqu. Des de 1983 s llengua oficial amb els mateixos drets. Als centres turstics de l'illa es parla creixentment alemany i angls.

La majoria dels turistes s d'Alemanya i la Gran Bretanya. Gaireb un smbol pel turisme massiu alemany sn els llocs de costa Cala Rajada i Cala Millor. La font d'ingressos principal del Llevant s, amb el 75 per cent, l'rea de serveis (turisme), seguit de la indstria de construcci amb aproximadament un 8 per cent. Les superfcies de servei agropecuries aporten noms un 3,5 per cent al producte interior brut, no obstant aporten aproximadament un 11 per cent dels llocs de treball.

Foment de Turisme de Mallorca es fundava el 1905 i s la instituci ms vella d'aquest tipus a Espanya sencera, amb l'objectiu d'ajudar turistes i fomentar la font d'ingressos principals ms tard a l'illa.

El final de la Segona Guerra Mundial a Europa duia el cam a la llibertat per al fenomen del turisme a tot el mn i sobretot a Mallorca. Per exemple, en aquest temps era les relacions pbliques del Forment, la que llanava la campanya publicitria "Viatge de noces a Mallorca". En els anys 60 i 70 s dedicava moltssima representaci audiovisual per pellcules publicitries, difusi del quadre de Mir, Sol de Mallorca, i l'organitzaci del festival internacional "Musical Mallorca".

ltimament l'oficina de turisme ha realitzat projectes ambiciosos, per exemple el programa "Un hivern a Mallorca" i la restauraci dels molins de vent vells al Llevant, seguit de nombrosos projectes de protecci mediambiental. Al 2005 va realitzar diverses activitats pel 100 aniversari de l'organitzaci, com per exemple un concert al Castell de Bellver, on hi actu Karina, Los Javaloyas, Marga Pocov, Els Valldemosa, Jaume Sureda, entre altres....

 Mitjans de comunicaci.

 Diaris i revistes.
Al Llevant de Mallorca, s'editen diverses publicacions, com per exemple les que es detallen a continuaci:



La majoria estan associades a l'Associaci de Premsa Forana de Mallorca (APFM) i com es pot comprovar, n'hi ha algunes de ben antigues i altres mes recents. Tenen gran acceptaci per part dels habitants de la comarca.

Algunes publicacions que han existit i que ja no s'editen son, per exemple, Cap Vermell la revista de Capdepera i Cala Rajada, traient el seu darrer nmero al gener de 2007, O la revista Art, que s'ha nat reeditant en diverses ocasions. I la revista Llevant, el qual va esser el predecessor de l'actual Bellpuig.

Alguns no tenen edici en lnia per es pot consultar una enumeraci de les noticies de cada numero al web La meva revista.

 Rdio i TV .

 Rdio .
Les estacions de rdio segents es poden rebre a la zona Llevant amb transmissi terrestre.


 Televisi .
Fins fa poc temps, al 2006, noms existien les TV locals a distints pobles de Mallorca, per amb la nova llei aprovada pel Govern Balear a la qual deixava sense llicencia de TDT a cap TV local, i per la qual haurien de deixar d emetre, i degut a n'aix des de l'Associaci de TV locals de Mallorca s'intent fer el possible, per no haver de desaparixer. Degut a que el Consell Insular de Mallorca si tenia llicencies, va proposar reunir-les totes en un sol projecte i crear l'actual TV Mallorca, amb la qual les televisions locals servirien de corresponsalies.
Per altre part, a la creaci de la nova TV autonmica IB3, es feu 2 delegacions a Mallorca, a part de la de Palma, que son Inca i Manacor.

Amb tot aix, la televisi realitzada a la comarca del Llevant de Mallorca es la segent:



 Llocs d'inters .
 La prehistrica urbanitzaci Hospitalet Vell a la carretera Manacor-Cales de Mallorca, (1800-1500 a.C.). s especialment notable el Talaiot, un tipus de torre amb planta quadrada de la qual la columna mediterrnia i la teulada de lloses grans aix com una tanca rectangular estan rebudes.

 El poblat talaitic Ses Passes a Art.

 L'esglsia cristiana Son Peret a la carretera Palma-Art, cap a final del segle V. Consta d'una baptisme amb dues piques baptismals i la capella.

 La torre Torre dels Enagistes a la carretera Ctra. Manacor-Cales de Mallorca, s una construcci de defensa i mansi d'aquell segle XIV (a continuaci de la conquesta catalana al 1229). Avui l'edifici s seu del museu de Manacor amb una exposici de l'arqueologia. Les peces d'exposici ms notables sn el mosaic de tomba de la Balria, d'un mosaic de l'esglsia cristiana de Son Peret i els mobles de miniatura. Al primer pis hi ha grafits del segle XV fins al segle XVIII.

 Mol de vent Mol en Polit al carrer Modest Codina a Manacor. S'hi tracta d'un mol de vent del segle XIX.

 Fbrica de perla Majrica;

 Coves del Drac (Porto Cristo). s un dels llacs subterranis ms grans del mn, on s'ofereixen diriament concerts de msica clssica.

 Esglsia Nostra Senyora dels Dolors a la plaa Rector Rub a Manacor. L'esglsia parroquial era cap a final del segle XIX cultivat a l'estil gtic. s al mateix lloc, on hi havia abans altres esglsies. La ms antiga era ja al 1232 de manera ria quant al document prova i era probable que estigui construda damunt una mesquita rab. (Trobada una epitafi rab que es troba avui al Museu Dioces a Palma). Al nou edifici estan, rebuts, tant els mduls com tamb els objectes d'art que procedeixen d'artistes locals. El campanar s conegut sota el nom Torre Rub, a la memria a l'arquitecte de l'esglsia. T labsis construt, on l'esglsia anterior tenia el portal principal. s l'edifici ms alt de la ciutat, una obra neogtica de l'arquitecte G. Bennassar Moner.

 Torre de Canyamel a la carretera de Capdepera a Son Servera. (A l'edifici al costat del Torre es troba un restaurant, especialitzat en porcella);

 Esglsia de peregrinaci Sant Salvador (1832), envoltat dels dominants murs de fortalesa, sobre el cim d'Art.

 Esglsia Nova de Son Servera, obra de Joan Rubi, deixeble d'Antoni Gaud. D'estil neogtic, est sense acabar i actualment es destina per a celebracions i actes a l'aire lliure.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36783" title="Pip I el Breu" nonfiltered="4198" processed="4178" dbindex="14367">

Pip I el Breu (714-768), majordom de palau de Nustria (741-751) i Austrsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolngia.

Fill de Carles Martell i Rotruda, va nixer el 714. Se li va dir el breu no pel temps de govern sin per la seva baixa estatura. Va succeir el seu pare com a majordom de palau dels merovingis amb domini sobre la Borgonya, la Provena i Nustria, mentre que el seu germ Carloman va rebre Austrsia, Subia i Turngia. Ambds germans van lluitar contra un tercer germ, Grip, que havia obtingut del pare un petit territori i que fou fet presoner, per va fugir i es va refugiar amb els saxons. Revoltat a Baviera, va tornar a ser capturat i posteriorment alliberat. Pip li va donar Le Mans i dotze comtats a Nustria. El 751 Grip va renunciar i es va retirar al ducat d'Aquitnia. 

El 747, Carloman va elegir la vida monstica i va entregar el govern d'Austrsia al seu germ. El 752 el rei merovingi Khilderic III fou deposat i Pip proclamat rei dels francs a Soissons amb la benedicci del Papa. El 753 va aconseguir la submissi de la Septimnia, on el got Ansemund li va entregar Nimes, Besiers, Agde i Magalona (Melguelh), i a ms va ser consagrat rei pel Papa Esteve II junt amb la seva muller Berta i els seus dos fills, Carles (Carlemany) i Carloman I. Pip va prometre ajuda al Papa contra els llombards. El rei dels llombards, Astolf, fou assetjat a Pavia, i el 755 va haver de cedir al Papa Ravenna i el seu territori (l'Exarcat de Ravenna). Desprs va combatre amb xit els saxons. El 759 va obtenir Narbona, on la poblaci local se li va sotmetre desprs d'expulsar els rabs. Els nous dominis s'estenien fins a l'Albera, al Rossell. A partir del 760 va combatre a Aquitnia fins el 768, en qu, sentint-se malalt, va anar de pelegrinatge i va morir a Saint-Denis. El van succeir els seus dos fills.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36789" title="Mdici" nonfiltered="4199" processed="4179" dbindex="14370">


Els Mdici, fou una famlia molt acabalada i considerada com els mecenes de l'art florent, encapalararan la ciutat de Florncia tant en el perode de la Repblica com en el de la Monarquia. Per tant, la histria de Florncia no la podrem explicar sense els Mdici, i viceversa. Els Mdici, governaran durant tres segles aproximadament des del segle XIV-XV tot patint exilis, sempre amb esplendor, fins la seva davallada al segle XVIII.

 El misteris origen .

Aquesta famlia ve dels Apenins, per no sabem ben b res d'aquesta primera  poca. Aix s, tindran una gran projecci europea. D'aquesta manera, el primer Mdici ms conegut i ja, de gran fortuna, ser el pare del fams Cosme el Vell, Giovanni di Bicci de'Medici. Els Mdici s'estructuren en dues branques la primera de les quals s'extingeix al segle XVI i l'altra dura fins el segle XVIII.

A la primera branca tenim com a personatges ms destacats: Cosme el Vell i Lloren el Magnfic senyor de Florncia, aquest ltim ser molt important, ja que ser el que intervindr en la vida de Botticelli, ja que seran amics. Sobre el Vell i el Magnfic, els trobarem a la Repblica i tot i tenir la mxima autoritat, no ocuparan pas cap crrec. Mentre Cosme el Vell se'l coneix per un home, tot i que fou molt acabalat, va ser discretssim, Lloren el Magnfic no es va estar de res puix li va agradar ostentar.

A la segona branca, tindrem ja els ltims Mdici; com per exemple: Lloren el Vell, que extendr la seva saga fins el segle XVIII, com abans hem avanat. Aquesta s una branca secundria car la primera s la ms famosa, per que ser substituda en el perode monrquic.

 La primera branca .

Cosme de Mdici el Vell, vivia a l'ombra del seu pare. Ell es va casar amb una noia de la famlia Barri que fins la boda haven estat els ms rics de Florncia, noms fins la boda, ja que van entrar en una fase de davallada, aix al casar aquesta noia amb un Mdici, varen rebrotar econmicament.

Hem de dir, que els Mdici, no deixaven de ser una famlia nobles ms de les que hi havien a Florncia, per tant, estaran sempre en disputes amb les altres famlies acabalades de Florncia, motiu tamb pel qual no ostentaran cap crrec, ja que cap famlia noble volia que cap altra li passs per sobre, obtenir el poder i haver-s'hi de sotmetre. Aix, que abans preferien escollir alg de fora. Cosme el Vell es va haver d'exiliar, fins que el varen necessitar un altre cop essent aclamat. s conegut que no va aprofitar-se del poder, precisament perqu era molt discret. La gran majoria dels Mdici consideraren l'art i la cultura en general una de les seves grans preocupacions i recordats pel seu llegat en l'art i la cultura renaixentista. Aquesta famlia estranyament al que ocorria a l'poca tenia sensibilitat cultural, i n'hi hauran que renunciaran a la poltica per dedicar-se al mecenatge d'artistes nicament. En aquest cas, Cosme el Vell ens va deixar una de les grans obres, la Biblioteca Laurenciana, de 1494. A ms a ms, ser el mecenes de gent de tant renom com Brunelleschi o Donatello i l'ideleg humanista, Pico della Mirandola.

A nivell familiar, els fills de Cosme el Vell, el varen dur pel cam de l'amargor. En va tenir, que sapiguem, dos: Pere i Joan de Mdici. Joan, per un cmul de desgrcies, va morir, mentre que de Pere, senyor de Firenze, va nixer Lloren el Magnfic.

Lloren el Magnfic fa esforos artstics i culturals per donar prestigi a Florncia. Garantir l'eficcia, a la mort de Cosme, i desprs dels cinc anys de regnat de Pere el Gots, com aix es va conixer. Pere, poc brillant, va haver de sofrir intents d'assassinat a causa de la rivalitat amb les altres famlies nobiliries florentines entre els quals estan els Pitti. Posseen el Palau Pitti, construt per a demostrar la seva supremacia. Per els Mdici, no oblidaren l'atemptat i, en temps monrquics, per venjar-se, el compraran als propis Pitti. 

Pere el Gots, dit aix perqu era un personatge malalts, amb freqents atacs de gota, finan a Botticelli lAdoraci dels mags el 1476. Lloren el Magnfic ho faria amb la resta de la seva obra, a banda dels altres encrrecs, com ara les pintures per la Capella Sixtina. 

Els Mdici, aconseguiran ser reconeguts com una famlia de Florncia, tot assentant-se les bases per un Estat a la Toscana. No defugim que era una famlia que provenia dels Apenins, no era autctona.

A Lloren el Magnfic, no li pes la poltica. Es va casar amb una dona de la famlia Orsini, de les ms illustres de Roma, era un home que no s'estava de res en cap aspecte. Aix, a diferncia de Cosme el Vell, sempre va manifestar clarament les seves ambicions. Com a conseqncia, va enemistar-se amb el Papa Sixt IV, que es va fer amic de les famlies enemigues dels Mdici com ara els Pazzi. El 26 d'abril, els Pazzi, amb el recolzament d'altres famlies nobles de Florncia, del Papa Sixt IV i del Rei de Npols Ferran I, planejaren una conspiraci contra els germans Mdici, Giuliano i Lorenzo. L'atemptat criminal acab amb la vida de Giuliano, per Lorenzo sobrevisqu i orden una venjana sanguinria que va causar desenes de morts entre els conspiradors.

Al Palau de la Via Llarga, hi va haver un centre cultural molt actiu, que aconseguir gran projecci. Lloren el Magnfic acollir un altre personatge que prendr part en la vida del nostre pintor, Marsilio Ficino. A ms, Lloren, tornar a acollir Pico della Mirandola, tal com havia fet Cosme. En el camp escultric, comptar amb Michaelangello, que es va convertir en un ms. 

Quan mor Lloren el Magnfic, els Mdici foren expulsats. S'exiliaren novament i Carles VIII ho aprofit per envair bona part de la Itlia actual l'any 1494. El fill de Lloren el Magnfic, dit Pere el Desafortunat, conegut per la seva mediocritat, haur de pactar amb Carles, francs, que va passar per la Toscana, quedant-s'hi. Per davant de la resistncia de les autoritats toscanes, s'acabaria retirant obrint-se pas a un perode d'anarquia.

En aquest context arrib el monjo dominic Savonarola; collaborant amb el Papa Alexandre VI, llurs contraris intentaran acabar amb ell. Es present una demanda perqu Savonarola fos dut a la justcia papal, en qu la ciutat estar d'acord. Finalment s capturat essent condemnat a morir a la foguera.

Sobre l'anarquia, altre cop, ens dur a Pedro Soderini. Segons afirmen, no era massa destre en el camp de la poltica; el mateix Maquiavel el va menysprear. Aix arribaria Florncia al segle XVI amb desprestigi i desordre intern, mentre la corona catalano-aragonesa i Frana es disputaven l'hegemonia sobre els territoris itlics. El Papa Juli II, no es quedaria enrere i s'interess per Florncia que li era enemiga.

Aleshores, un cardenal Mdici, Joan de Mdici, conven al Papa Juli II de qu si els Mdici tornaven, tot aniria b. Joan, es va sortir amb la seva i el 1512, dos anys desprs de la mort del pintor, grcies a l'auspici papal i catalano-aragons, torna. A ms, a la mort de Juli II, Joan de Mdici s escollit el seu successor, conegut com a Lle X. Aix represent canvis, perqu no podia dirigir a l'hora els Estats Pontificis i Florncia. Nomenar un cap de la famlia, el net de Lloren el Magnfic, dit Lloren de Mdici duc d'Urbino, que result ser incompetent, per fer-se crrec de la ciutat de Florncia. Aix va evidenciar ms que el veritable poder residia en el Vatic.

A la mort d'aquest Lloren, la seva filla, Caterina de Mdici, ser nica successora legal. Lle X, haur d'enviar el seu cos Juli a solucionar l'afer. Mentrestant, Lle X es va encarregar de fundar els Estudis Generals de Roma essent succet per Adri VI. Aquest dur molt poc, i acab essent succet a la seva vegada, per Juli, el cos de Lle X, amb el nom de Climent VII.

Amb aquest, Carles I/V s'hi acabar enemistant. Les autoritats florentines aleshores decidiran expulsar definitivament els Mdici de Florncia, per el Papa es va acabar aliant amb l'Emperador i reinstaur els Mdici a Florncia. Alexandre de Mdici seria l'escollit amb la condici de qu mantingus el govern que hi havia a Florncia. Aquest, per, result ser un tir i finalment acab assassinat.

 La segona branca .

s quan entra en acci la segona branca, amb Cosme I, un descendent de Lloren el Vell (germ de Cosme el Vell, el fundador de la primera branca). Amb Cosme I, les institucions republicanes s'aboleixen de per vida i s'instaura una monarquia. Ell mateix es nomen Gran Duc de la Toscana (incloent Florncia) i aquest ttol, passar als fills, doncs, de la segona branca. s quan els Mdici dominaran amb crrec. Fins ara no n'havien tingut pas.

A Cosme I de Mdici, no se li va escapar tampoc de ser centralista, per grcies a les seves excavacions es coneix molt dels antics etruscs. Tamb estava molt interessat per la botnica, en va esdevenir un veritable apassionat; ho demostren els diversos Jardins Botnics que va escampar, com per exemple a Pisa, esplendors. Un altre fet que va tenir en compte, fou assegurar la descendncia dels Grans Ducs, amb Francesc de Mdici i Ferran de Mdici (d'entre d'altres). Pius IV, elevaria a Cardenal el segon. Francesc I, succeiria el pare.

Francesc I, sabem que va delegar als seus consellers la poltica, perqu a ell el tornava boig la qumica i tamb les cincies naturals. Va ser hbil en crear una Galeria de Pintura que es va expandir fins a crear el Palau Uffizzi.  Per Francesc I de Mdici  no ser tan escrupols com el pare i no obtindr fills legtims. Aleshores, Ferran, el Cardenal, haur de prendre mesures. Les mesures varen ser previsibles, per la seqncia dels fets amaga molts misteris:

La dona de Francesc I, va convidar un dia a Ferran, i el dia segent van aparixer morts Francesc I i la dona. Ferran ser exculpat perqu va dir que ell no havia estat (al ser cardenal es considerava que deia la veritat). Aleshores, a Ferran no li va quedar  altre remei  que deixar el Cardenalici, casar-se amb la filla del Gran Duc de Lorena (no s'estava de res, era una famlia riqussima i prestigiosa) i esdevenir el nou Gran Duc de la Toscana. Com d'altres Mdici, va seguir la tradici artstica mentre recondu la situaci econmica. Destaca el mecenatge de la  Gran Capella  a prop de l'esglsia de Sant Lloren. Se li atribueix tamb el Belvedere. Dels seus dos fills, Cosme i Ferran, el succe  Cosme II.

 La davallada .

Cosme II de Mdici (1590-1621), iniciar la davallada de la famlia, tamb tindr inters per l'art, per la seva gesti ser nefasta. Va ser alumne de Galileu Galilei a qui desprs privilegi. Mort, jove, ser succet per Ferran II (1610-1670), que ja iniciar amb mal peu a causa d'un brot de pesta. Tot i voler implicar tots els germans que tenia, no va evitar la davallada. Igualment en remarquem la fundaci de l'Academia dei Cimiento, de cincies naturals. Ser l'embri, tamb, dels Uffizi. El seu fill, Cosme III de Mdici (1642-1723), ser la riota europea per l'excs de religiositat. Va intentar fer reformes de tot tipus autoanomenat-se Ministre de Justcia, per no va tenir xit. A ms qui havia de ser el seu successor, es va distanciar, Ferran, morint de sfilis. Va haver d'anomenar un altre fill, Gian Gastone, a qui consideraven un intil (1642-1723). Aquest passava de tot menys de l'art, i va acabar esdevenint l'ltim Mdici. El ducat, acab recaient en Maria Teresa d'ustria.

Art, arquitectura i cincia.


Els xits ms significatius de la famlia Mdici foren en els mbits de l'art, l'arquitectura i la cincia. Els talents als quals van donar feina i protecci sn, avui dia, els noms ms destacats d'aquest perode cultural, tant a Itlia com a Europa. 

Giovanni de Bicci de Mdici, el primer mecenes de la famlia, va ajudar Masaccio i va ordenar la reconstrucci de l'esglsia de Sant Lloren, a Florncia.
Cosme de Mdici va ser el mecenes d'artistes notables, com Donatello i Fra Angelico. A aquesta llista de noms illustres s'hi ha de sumar Miquel ngel, el qual va produir una srie d'obres per a diversos membres de la famlia, comenant per Lloren el Magnfic. A ms de promocionar les obres d'arquitectura i artstiques, els Mdici van ser uns colleccionistes prolfics que van aplegar gran quantitat d'obres que avui dia formen la collecci central de la Galleria degli Uffizi a Florncia.

En arquitectura, els Mdici sn els responsables de diversos edificis notables de Florncia, com ara la Galleria degli Uffizi, el Palazzo Pitti, els jardins del Bboli, el Belvedere i el Palau Mdici.

Joan di Bicci de Mdici va encarregar personalment a Brunelleschi la reconstrucci de l'Esglsia de Sant Lloren el 1419. ;
 Cosme el Gran va demanar a Brunelleschi que acabs la cpula de Santa Maria del Fiore. Finalitzada el 1436, va ser la cpula ms gran de la seva poca.
Eleonora de Toledo, esposa de Cosme, va comprar el Palau Pitti a Buonaccorso Pitti el 1550.
Cosme I va encarregar a Vasari la construcci de la Galleria degli Uffizi el 1560. ;
Maria de Mdici, vdua d'Enric IV, i mare de Llus XIII de Frana, posa com a model per a Peter Paul Rubens el 1622, per a la pintura a l'oli Maria de Mdici, reina de Frana, arribant a Marsella.

Tot i que cap dels Mdici es dedicava a la cincia, s ben sabut que la famlia era la mecenes de Galileu, el qual impart classes als seus fills. Ferran II va interrompre aquest suport quan la Inquisici va acusar Galileu d'heretgia. Tot i aix, la famlia va garantir durant molts anys un retir adequat per al cientfic. Galileu va posar el nom de quatre de les criatures dels Mdici a les quatre llunes ms grans de Jpiter.

Enllaos externs.
  Arbre Genealgic de la familia Medici. ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36790" title="Mir el Vell" nonfiltered="4200" processed="4180" dbindex="14371">
Mir el Vell, Mir I de Rossell o Mir I de Conflent ( ? - 896), Senyor del pagus de Conflent (870-896) i comte de Rossell (878-896).

Fill del comte Sunifred I de Barcelona, Urgell, Cerdanya i Besal, i d'Ermessenda, i per tant, germ de Guifr el Pels i de Radulf de Besal.

Guifr va heretar, el 870, el comtat d'Urgell i el de Cerdanya del seu oncle Salom I per va deixar el govern del pagus de Conflent al seu germ Mir. Aquest el 876 es va revoltar contra el marqus Bernat de Gtia amb ajut de Lindo vescomte de Narbona i Guifr d'Urgell i Cerdanya, i va envair Rossell. Encara que comdemnat pel Papa el 878, en caure Bernat va aconseguir veure reconegut el seu domini del comtat del Rossell per part del rei Llus II de Frana. Va ser protector del monestir de Sant Andreu d'Eixalada i al ser destruit per una riuada, pel monestir de Sant Miquel de Cuix.

Es va casar amb Quxol de la que noms va tenir una filla, Godlana, muller del futur comte Benci, fill de Sunyer II de Rossell. Va morir el 896 i el comtat del Rossell, escapat de la part interior, va passar al seu gendre Benci, mentre que la resta: Vallespir, Capcir i Fenolleda, amb el Conflent, va passar al seu germ Guifre I el Pils, i a la mort d'aquest el 897 al seu fill Mir II el Jove.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36794" title="Egina (illa)" nonfiltered="4201" processed="4181" dbindex="14372">

Egina (en grec       , gina) s una illa de Grcia. Pertany al grup de les illes Sarniques i al departament o noms de l'tica. Est situada al mig del golf Sarnic, entre les illes de Salamina al nord, Angistri a l'oest i Poros al sud; es troba a una desena de quilmetres de la costa nord-est de la pennsula de Mthano, al Pelopons, i al sud-oest del Pireu, port del qual dista uns 20 km. 

Segons la tradici, el nom deriva d'Egina, mare d'ac, que hi va nixer i hi va regnar.

T forma triangular, de 13 km de llarg per 15 d'ample, amb una superfcie de 106 km. La poblaci, el 2001, era d'11.630 habitants. Dues terceres parts de l'illa sn conseqncia de l'activitat d'un volc extingit. La part septentrional i occidental d'Egina est formada per planes rocoses per frtils, profusament cultivades, que produeixen majoritriament cereals i tamb cot, vinya i arbres fruiters (ametllers, oliveres, figueres), si b el conreu ms caracterstic d'Egina sn els pistatxos o festucs. La pesca d'esponges tamb s important en l'economia illenca. La part meridional de l'illa, d'origen volcnic, s aspra, muntanyosa i rida. La mxima altitud, al sud, t 534 m. A causa de l'absncia d'aiguamolls el clima d'Egina s dels ms saludables de Grcia.

La capital, a l'extrem nord-occidental de l'illa, es diu tamb Egina i s un port pesquer i residncia estiuenca de molts atenencs. Ioannis Kapodstrias (1776-1831), el primer cap d'estat de la nova Grcia, hi va fer aixecar un gran edifici destinat a caserna militar, que fou utilitzat ms endavant com a museu, biblioteca i escola. El museu fou la primera instituci d'aquesta mena de tot Grcia, per la collecci que albergava fou traslladada a Atenes el 1834. A la plaa major Kapodstrias hi t una esttua commemorativa.



El temple d'Afea, al nord-est d'Egina, d'estil dric, s un dels ms ben conservats de tot Grcia. L'interior es divideix en tres naus, separades per columnes superposades. Estava dedicat a una deessa local, Afea, associada amb l'Atena grega. En destaquen els frontons, un dels cims de l'escultura de la primera poca clssica. 

 Histria .
 Histria antiga .
En la mitologia grega, Egina era la filla del riu du Asop i de la nimfa Mtope. Va ser mare d'almenys dos fills: amb ctor va tenir Meneci i amb Zeus va engendrar ac. Quan Zeus va raptar Egina, se la va endur a Enone, una illa propera a la costa de l'tica. Aquesta illa seria coneguda ms tard com a Egina. All fou on l'Egina mitolgica infant ac, que ms endavant esdevindria rei d'Enone, des de llavors anomenada Egina en honor a sa mare. S'hi celebraven els festivals Ecia i Fira dels eginetes.

Egina fou colonitzada pels doris d Epidaure i desprs va passar a Fed, tir d Argos (748 aC). El 563 aC tenia una marina important i s'hi va construir el temple de Zeus, per encara depenia d Epidaure, de la qual no va tardar a fer-se independent. 



El 505 aC es va aliar amb Tebes contra Atenes i les naus d Egina van assolar la costa de l'tica durant anys. El 500 aC possea un imperi martim i una nombrosa poblaci i va fundar colnies, com Cidnia, a Creta, i una altra a mbria. El seu govern era aristocrtic.

Durant els segents anys l escola d art d Egina va donar artistes com Call, Anaxgores, Glucies, Sim i Onates. 

Amb la invasi persa de Xerxes, Egina va participar amb les ciutats gregues i va aportar 30 vaixells a la batalla de Salamina (480 aC). 

Vers el 457 aC Egina fou derrotada per l'atenencs dirigits per Lecrates en una batalla naval i la principal fortalesa illenca, anomenada tamb Egina, es va rendir el 456 aC i'l'illa va a passar a formar part de l'Imperi Atenenc, al qual pagava un tribut anyal; hagu de lliurar els seus vaixells i se li destruren les muralles. 

El 431 aC, amb la guerra del Pelopons, la poblaci fou expulsada de l illa pels atenencs i substituda per ciutadans d Atenes. Els expulsats es van establir a Thirea, en territori lacedemoni, per van poder tornar per decisi de Lisandre, desprs de la batalla d'Aegospotami (405 aC). Des llavors va ser una ciutat grega secundria, incorporada per Publi Sulplici a Roma el 208 aC; Roma la va entregar a la Lliga Etlia, i els etolis la van vendre al rei tal I de Prgam (mort el 197 aC). El regne de Prgam va pasar a Roma i la illa fou incorporada a Roma amb la resta de Grcia, i va quedar a la part oriental de l'Imperi arran de la partici de l'any 395. Va ser possessi bizantina fins a les croades, i un temps desprs de la conquesta de Constantinoble pels llatins (1204) es va constituir en senyoria, que desprs va heretar la Corona catalanoaragonesa.

 La senyoria d'Egina .

Egina fou una senyoria del ducat d'Atenes (en catal antic Eguena) que va ser aportada en dot per Marulla de Verona al seu marit Alfons Frederic d'Arag, comte de Salona, al qual van succeir els seus fills Pere, Joan, Jaume i Bonifaci Frederic d'Arag. 

El fill de Bonifaci Frederic, Pere Frederic, es va revoltar, i el vicari general d'Atenes i cos seu, Llus Frederic d'Arag, el va derrotar i li va confiscar la senyoria el 1380, per ms tard la va retornar al fill de l'expropiat, Joan Frederic d'Arag, que va tenir una filla que es va casar el 1394 amb Antoni I de Caupena, senyor de Piada, fill d'Aliot de Caupena, coper reial de Siclia. 

Antoni fou senyor d'Egina del 1402 fins el 1418, en qu el va succeir el seu fill Aliot de Caupena, que el 1425 va posar l illa sota protectorat veneci, per amb la clusula que, en cas d extinci de la dinastia de Caupena, la senyoria passaria a Vencia. 

El 1440 va morir Aliot i el va succeir el seu fill Antoni II, casat amb una filla d'Antoni I Acciajuoli, per va morir sense fills el 1451. La successi corresponia a Arnau Guillem de Caupena, germ d'Aliot i senyor de Piada, que va renunciar a Egina el 1451 i va morir el 1460. El seu fill Aliot de Caupena es va proclamar senyor de Piada i d'Egina, per el seu intent no va reeixir i Vencia va conservar l illa.  

Llista de senyors d'Egina (dinastia d'Arag).

Marulla de Verona;
Alfons Frederic d'Arag, comte de Salona;
Pere d'Arag;
Joan d'Arag;
Jaume d'Arag;
Bonifaci Frederic d'Arag;
Pere Frederic d'Arag (?-1380);
Llus Frederic d'Arag (1380-?);
Joan Frederic d'Arag (?-1402);

Llista de senyors d'Egina i de Piada (dinastia de Caupena).
Antoni I de Caupena, senyor de Piada i d'Egina 1402-1418 ;
Aliot I de Caupena, senyor de Piada i d'Egina 1418-1440;
Antoni II de Caupena, senyor de Piada i d'Egina 1440-1451;
Arnau Guillem de Caupena, senyor de Piada 1451-1460 ;
Egina a Vencia el 1451;
Aliot de Caupena 1460 (rebelli);

 Histria moderna .

El 1537 l'illa, una prspera colnia veneciana, fou envada i assolada pel pirata Barba-rossa o Khair ed-Din. Un dels ltims baluards venecians de l'est de la Mediterrnia, l'illa fou cedida a l'Imperi Otom pel tractat de Passarowitz el 1718. Entre el gener del 1828 i el desembre del 1829 va esdevenir la primera capital de la Grcia moderna. Avui dia Egina s una reputada destinaci turstica. Des del port del Pireu noms es triga poc ms de mitja hora a arribar a l'illa. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36795" title="Claudi Ametlla i Coll" nonfiltered="4202" processed="4182" dbindex="14373">
Claudi Ametlla i Coll (Sarral 1883 - Barcelona 1968) fou periodista i poltic. De jove treball de mestre, per ho deix pel periodisme. Fou redactor d El Poble Catal (1906), rgan del nacionalisme republic, en el qual milit. Va pertnyer al Partit Nacionalista Republic i a la Uni Federal Nacionalista Republicana, per se'n va donar de baixa el 1914, disconforme amb el pacte de Sant Gervasi amb els lerrouxistes.

Durant la Primera Guerra Mundial dirig la revista Iberia (1915-1918), al servei de la causa dels aliats, i secretari de l'Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya fins el 1924. Desprs milit a Acci Catalana Republicana. Fou governador civil de Girona (1932) i de Barcelona (1933) i a les eleccions generals espanyoles de 1936 result elegit diputat a Corts pel Front Popular.

Desprs de la  guerra, s install a Perpiny, on fou un dels fundadors i redactors de la revista Quaderns poltics, econmics i socials (1945-1947). L any 1948 torn a Barcelona. s autor de Memries poltiques i de Catalunya, parads perdut (1984).

 Referncies .
  Flix Cucurull i Tey Panormica del nacionalisme catal (versi online);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36796" title="Eladi Vallduv Casals" nonfiltered="4203" processed="4183" dbindex="14374">
Eladi Vallduv Casals s un tirador de fossa olmpica que va nixer a Reus el 26 d'abril de 1950. Va debutar l'any 1966 i va ser campi d'Espanya junior el 1968, 1969 i 1975. El 1973 fou campi d'Europa, i gran premi d'Europa el 1974 i 1975. El 1978 fou campi del mn a Sel. El 1979 va guanyar els Jocs Mediterranis de Split a Crocia.  El 1979 va igualar el rcord mundial i fou de nou campi del mn. Va continuar guanyant campionats i va guanyar medalles olmpiques a Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984 i Sel 1988.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36804" title="Migjorn" nonfiltered="4204" processed="4184" dbindex="14375">


 Punt cardinal, vegeu Sud.
 Migjorn (vent), vent que prov del sud.
 Migjorn (Mallorca) s una de les comarques naturals de Mallorca.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36812" title="El Correo Cataln" nonfiltered="4205" processed="4185" dbindex="14376">
El Correo Cataln fou un diari de Barcelona fundat el 16 de desembre de 1876 per Manuel Mil i de la Roca, que a l'origen servia una extrema dreta carlina, catlica i conservadora. Men campanyes d oposici legitimista i s'enfront amb els peridics republicans. Susps per l'autoritat, sort amb el nom El Eco del Milanesado, El Noticiero (1880) i El Fnix (1900). A partir de 1912, adherit a la Solidaritat Catalana, public alguns escrits en catal. Fou el primer peridic barcelon que inclogu una plana d esports. El juliol de 1936, la impremta fou intervinguda per a editar l'Avant i, desprs, La Batalla. Reaparegu el 1939. Vers el 1960 inici un canvi radical, amb una obertura ideolgica cap als temes catalans. Deix de publicar-se el 1985.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36813" title="La Batalla" nonfiltered="4206" processed="4186" dbindex="14377">
La Batalla fou un setmanari en llengua espanyola fundat el 1922 a Barcelona com a plataforma de difusi de les idees marxistes, per tal de contrarestar la influncia anarquista sobre la CNT. Al seu voltant hi figuraren Joaquim Maurn, Josep Oltra i Pic, Jaume Miravitlles i Navarra, Vctor Alba i Daniel Domingo i Montserrat. El 1924 fou rgan de la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB), integrada en el PCE, i quan aquesta va trencar amb el PCE, fou portantveu del Bloc Obrer i Camperol (BOC). De l'agost del 1936 al maig del 1937 fou rgan del Partit Obrer d'Unificaci Marxista. S'imprim en els tallers dEl Correo Cataln.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36814" title="La Almudaina" nonfiltered="4207" processed="4187" dbindex="14378">
La Almudaina fou un diari en castell aparegut a Palma de Mallorca del 1887 al 1953, que es fusion amb el Correo de Mallorca i don lloc al Diario de Mallorca. Fundat per iniciativa d E. Alzamora i G. Sampol. Sobresort per la secci literria, bilinge, on collaboraren bona part dels escriptors insulars d'entre els dos segles, com Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar o Joan Torrendell, entre d'altres. Aquest grup s conegut actualment com El grup de La Almudaina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36815" title="Diari de Balears" nonfiltered="4208" processed="4188" dbindex="14379">


El Diari de Balears s un diari publicat a les illes Balears en catal. 

El Baleares havia aparegut com a diari en castell al 1939 desprs de la fusi d'El Dia i l'rgan de la Falange Aqu Estamos. Durant la dictadura franquista fou el diari oficial del Movimiento arribant a ser el de principal difusi a l'illa.

Als darrers any de Franco i durant la transici la seva intrasigncia davant les reformes li feu perdre lectors enfront d'altres mitjans com ltima Hora o Diario de Mallorca.

Ja en democrcia, al 1984, el Grup Serra va comprar el diari, que es va continuar editant en castell. El 1996 fou quan el diari canvi de nom, "Balears", i de llengua (s'escriu ntegrament en catal).

El diari segueix una visi de la realitat des del punt de vista illenc, donant especial importncia a les seccions de Local, de Part Forana, i de Cultura. 

L'actual director es Miquel Serra Magraner. Entre els articulistes habituals es poden citar: Miquel Payeras (analista poltic i corresponsal de El Temps), Miquel Aleny (expresident de la Fundaci "Sa Nostra"), Lloren Capell (escriptor), Lloren Valverde (catedrtic d'informtica a la UIB i viverector de la UOC), Gabriel Florit (escriptor), Pere Fullana (historiador), Joan Riera (subdirector del propi diari), Ferran Aguil (periodista), etc.

Enllaos externs.
Diari de Balears;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36816" title="La Campana de Grcia" nonfiltered="4209" processed="4189" dbindex="14380">
La Campana de Grcia fou un setmanari satric, republic i anticlerical. Fundat per Innocenci Lpez i Bernagossi el 1870, s edit ms de 64 anys. Nascut com a setmanari bilinge, noms empr el castell en algun escrit dels primers anys. Ms interessat per la poltica estatal que per la catalana, critic les accions catalanistes. Per an modificant la seva actitud i ajud el moviment de Solidaritat Catalana i fu una poltica catalana d esquerres entre la classe obrera. Des del 2 de juliol de 1932 fins a la seva mort, fou propietat de l'ERC. La dirigiren, entre d altres, Antoni Serra i Prudenci Bertrana.

La Campana de Grcia va nixer el 8 de maig de 1870. Era un setmanari satric, republic i anticlerical fundat per Innocenci Lpez i Bernagossi, editor de moltes publicacions peridiques de l'poca. Valent Almirall va ser qui va proposar el nom de la publicaci a Innocenci Lpez, ja que era un setmanari molt lligat al municipi de Grcia, que va ser independent fins el 1897, quan va quedar annexionat a Barcelona. El ttol recordava una crida a la resistncia pels tocs de la campana de la Plaa d'Orient, dos mesos abans, a la vila de Grcia, durant la Revolta de les Quintes, quan el municipi es va oposar a la demanda del Govern de portar obligatriament els joves a l'Exrcit. El general Eugenio Gaminde va ser l'encarregat d'imposar-se a la fora, i va ser llavors quan els de Grcia van ser cridats a la resistncia pels tocs de la campana. Els militars la van disparar repetidament amb els canons, per la campana no va deixar de tocar. La campana es va convertir en un smbol de resistncia i del federalisme que defensaven molts dels vens.

Al principi era bilinge, encara que noms feia servir el castell en alguns escrits dels primers anys. Desprs, noms va fer s del catal. Es va publicar durant ms de 64 anys (3.403 nmeros que, a les portades, s'anomenaven "batallades"). El seu format era de 2,5 x 20,9 cm i 4 pgines a dos columnes. Amb el pas dels anys va augmentar el nombre de pgines, van disminuir les dimensions i el preu va augmentar segons les circumstncies del mercat.

Es tractava d'una publicaci interessada en la poltica, tot i que sempre des d'un punt de vista satric. Polticament, primer va ser proper a Pi i Margall, republic moderat durant la Primera Repblica, i seguidor de Castelar durant la restauraci monrquica. Estava ms interessat en la poltica estatal que per la catalana, i va criticar les accions catalanistes, tret dels Jocs Florals. Tot i aix, va anar modificant la seva actitud fins que va ajudar el moviment de Solidaritat Catalana, i va fer una poltica catalana d'esquerres entre la classe obrera, aix ja sota el nom de L'Esquella de la Torratxa. 

L'any 1872 es va suspendre l'edici per problemes amb la monarquia. Llavors, el seu editor va dir: "Est b; no volen sentir campanades, car sentiran esquellots". Aix, des del 6 al 26 de maig de 1872 i de l'1 de novembre al 6 de desembre de 1874 es va substituir per L'Esquella de la Torratxa, publicaci succednia de la La Campana, que tamb es va suspendre, i encara es va crear una tercera revista, La Tomasa, que va viure del 30 de maig al 16 de juny de 1872. El 1881 el tiratge de la revista era de 22.000 exemplars.
La publicaci va comenar a ser impresa per Imp. de la Viuda e Hijos de Gaspar, a partir del desembre de 1891, l'impressor va ser A. Lpez Robert, i a partir del maig del 1900, Lluis Tasso, encara que el mes d'octubre del mateix any, l'impressor va passar a ser Estampa de La Campana La Esquella.

Amb la Restauraci borbnica va tornar La Campana de Grcia, que va tancar l'11 d'octubre de 1934 perqu estava vinculat a ERC. Era de la seva propietat des del 2 de juliol de 1932. La dirigien, entre d'altres, Antoni Serra, Josep Roca i Roca, Mrius Aguilar i Prudenci Bertrana. Va succeir desprs dels fets d'octubre i els empresonaments de membres d'ERC. Hi collaboraven escriptors i poltics com ara Valent Almirall, Frederic Soler, Conrad Roure, Gabriel Alomar, ngel Pestaa, Joan Puig i Ferreter, i els dibuixants Toms Padr, Apelles Mestres, Manuel Molin, Josep Llus Pellicer, Lloren Brunet, Pere Ynglada (Yda), Josep Costa (Picarol) i Ricard Opisso.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36821" title="Sistema incrustat" nonfiltered="4210" processed="4190" dbindex="14381">
Un sistema incrustat (o sistema encastat) s un sistema informtic d's especfic, que s encapsulat totalment pel dispositiu que controla. Un sistema encastat t requisits especfics i realitza tasques predefinides, a diferncia d'un ordinador personal d's general.

Com a exemple de aquests sistemes es poden esmentar els segents dispositius:

 Caixers automtics (ATMs);
 Telfons porttils i commutadors telefnics;
 Equips de xarxa d'ordinadors, incloent enrutadors, servidors de temps i tallafocs.
 Impressores;
 Copiadores;
 Accionaments de disc (impulsions de disqueteres i impulsions de disc dur);
 Controladors de motors i controladors antibloqueig del fre per als autombils;
 Productes casolans d'automatitzaci, com els termstats, condicionadors d'aire, sistemes de reg, i sistemes de supervisi de seguretat;
 Calculadores;
 Aparells electrodomstics, incloent els forns de microones, rentadores, televisions, reproductors i gravadors de DVD ;
 Sistemes d'inrcia i d'adreament, equips i programes de computaci dels comandaments de vol i altres sistemes integrats en l'avi i mssils;
 Equips mdics;
 Equips de mesura tal com oscilloscopis digitals, analitzadors lgics, xarxes i espectres;
 Rellotges de mltiples funcions;
 Impressores de funcionaments mltiples (MFPs);
 Ajudants digitals personals (PDAs), s a dir, computadores de m petites amb PIMs i altres utilitzacions;
 Telfons mbils amb capacitats addicionals, per exemple, ajudants digitals mbils amb telfon incls, funcionant amb Java (MIDPs);
 Controladors de lgica programable (PLCs) per a l'automatitzaci i la supervisi industrial;
 Consoles de videojocs;
 Computadors a la vestimenta;

 Caracterstiques .


Els sistemes encastat es dissenyen generalment per a realitzar funcions seleccionades per un baix cost. El sistema pot necessitar executar rpidament algunes funcions, per la majoria de les seves altres funcions no necessitaran molta velocitat.

Aix doncs, moltes parts d'un sistema encastat tindran sovint un rendiment de funcionament baix. La lentitud no s velocitat de rellotge. L'arquitectura sencera d'un sistema encastat sovint se simplifica intencionadament per obtenir costs ms baixos comparats al maquinari d's general. Per exemple, els sistemes encastats utilitzen sovint els perifrics controlats per les interfcies sncrones srie, que sn centenars de voltes ms lents que els perifrics usats als PC.

Ja que molts sistemes encastats sn produts en massa per milions, la reducci del cost s una preocupaci important. Alguns sistemes encastats no requereixen gran capacitat de procs o recursos i aix permet que el cost de producci sigui redut al mnim usant un processador relativament lent i un rea de memria reduda.

El firmware s el nom per al programari que s'encaixa en el maquinari del dispositiu, programat en una o ms memries ROM/Flash.

Els programes sobre un sistema encastat funcionen sovint amb constrenyiments en temps real amb els recursos de maquinari limitats: sovint no hi ha accionament de disc, sistema operatiu, teclat o pantalla. El programari pot no tindre un sistema de fitxers, o si un est present, una memria flash pot substituir els mitjans usuals d'emmagatzemament. Si una interfcie de manegament est present, pot ser un teclat numric petit i/o un indicador de vidre lquid.

Els sistemes encastats resideixen a les mquines que s'espera que funcionin contnuament per anys i sense errors. El firmware es desenvolupa generalment amb ms cura que no pas el programari per als ordinadors personals.

A ms, el sistema encastat pot estar fora de l'abast d'ssers humans (baix d'una perforaci d'un pou de petroli, llanat en l'espai exterior, etc), aix que el sistema encastat deu poder recomenar-se fins i tot si ha ocorregut una corrupci catastrfica de les dades. Aix s'assoleix generalment amb un component electrnic, estndard, anomenat "watchdog" que reajusti la computadora llevat que el programari reajusti peridicament el comptador de temps.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36822" title="CD autnom" nonfiltered="4211" processed="4191" dbindex="14382">
Un CD autnom (en angls, Live CD) s un sistema operatiu (normalment acompanyat d'un conjunt d'aplicacions) emmagatzemat en un medi extrable, tradicionalment un CD (d'ac el seu nom), que pot executar-se des d'este sense necessitat d'installar-lo en el disc dur de l'ordinador, per a la qual cosa usa la memria RAM com a disc dur virtual. Alguns CD autnoms inclouen una ferramenta que permet installar-los en el disc dur. Una altra caracterstica s que generalment no s'efectuen canvis en l'ordinador utilitzat, encara que alguns poden emmagatzemar preferncies si aix es desitja.

Per a usar un CD autnom s necessari obtindre'n un (molts d'ells distribuxen lliurement una imatge ISO que pot abaixar-se de Internet i gravar-se en disc) i configurar l'ordinador perqu arranque des de la unitat lectora, reiniciant desprs l'ordinador amb el disc dins, amb la qual cosa el CD autnom s'iniciar automticament.

 Caracterstiques .

La majoria usa un sistema operatiu basat en el nucli Linux, per tamb s'usen altres sistemes com FreeBSD o incls Microsoft Windows (no obstant, distribuir un CD autnom d'este ltim s illegal). El primer CD-ROM que es va obtindre d'esta manera va ser el DemoLinux presentat l'any 2000.

L'auge d'esta modalitat de Linux es va iniciar al voltant de l'any 2003 amb la distribuci alemanya de Knoppix, basada, al mateix temps, en la distribuci de programari Debian. Una de les millores d'este mtode va ser la compressi cloop, a va permetre sobrepassar els 650-700 MB del CD i aconseguir introduir fins a 2 GB. L'associaci espanyola de Hispalinux ha popularitzat un sistema propi, denominat Metadistros fonamental en les distribucions Linex i Guadalinex.

Un dels majors inconvenients d'este sistema s el requeriment d'una gran quantitat de memria RAM, una part per al seu s habitual i una altra per a funcionar com el disc virtual del sistema. En l'arrancada, se li poden donar distints parmetres per a adaptar el sistema al computador, com la resoluci de pantalla o per a activar o desactivar la busca automtica de determinat maquinari.

 Caracterstiques de les distribucions Linux amb CD autnom .

 Sn distribucions fcils de trobar, ja que algunes revistes informtiques es decidixen per este tipus de distribucions per a arribar a l'usuari de Windows.
 No hi ha installaci, per la qual cosa no cal tocar el disc dur, ni seguir procediments complicats. A ms, les dades, particions o sistemes operatius del disc dur no es perden.
 Solen tindre un reconeixement de maquinari avanat, fruit tamb de les ltimes versions del kernel que solen posseir.

En definitiva, les distribucions autnomes intenten fer arribar Linux a l'usuari de Windows que no coneix res ms.

 Llista de CD autnoms .


 Basats en Linux .
 Adrenalinux ;
 Arabbix;
 BeatrIX Linux;
 Ctix http://www.catix.cat/ - En catal, basat en Knoppix;
 Damn Small Linux ;
 Elive;
 Flonix;
 Gentoo;
 GoblinX;
 Gnix ;
 Gnoppix;
 GnuLinEx - Junta d'Andalusia;
 Guadalinex;
 Kaella;
 Kanotix;
 Knoppix;
 Linspire Live;
 Linuxinf ;
 LliureX - Conselleria de Cultura, Educaci i Esport de la Generalitat Valenciana;
 LNX-BBC ;
 MandrakeMove ;
 MAX - Consejera de Educacin de la Comunidad de Madrid.
 MEPIS ;
 Molinux - Junta de Comunidades de Castella-la Manxa.
 Morphix ;
 NimbleX;
 PCLinuxOS ;
 ROCK Linux ;
 Slax ;
 Suse Live;
 SystemRescueCd - http://www.sysresccd.org/ Administraci i recuperaci de sistemes;
 TumiX ;
 Tuquito ;
 Ubuntu ;
 Ututo;

 Basats en BSD .
 DragonFly BSD ;
 FreeSBIE;
 NeWBIE;
 Frenzy mini-CD;
 RedBSD - BSD & Ruby kernels;
 Anonym.OS - Basats en OpenBSD;

 Enllaos externs .
http://www.mandriva.com/;
http://www.knoppix.org/;
http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/;
http://nimblex.net;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36827" title="Pricles" nonfiltered="4212" processed="4192" dbindex="14383">


Pricles (Pericles, ) (495 aC - 429 aC) va ser un home d'estat grec atenenc tan important que va donar nom a tot el segle V aC (segle de Pricles). 

Primers anys.
Fill d'un estratega militar reconegut, Xntip d'Atenes el vencedor de Mycale, i d'Agarista la besnta del tir  Clstenes de Sici i neboda de Clstenes el fundador de la constituci atenenca. Fou el lder del partit democrtic d'Atenes, va aconseguir que la seva ciutat fou lder poltic i cultural de la zona. 

De jove va estudiar amb els millors experts de l'poca (la posici dels pares li permetia) com Pitclides i Dam en msica o Zen i Anaxgores en filosofia. Ja adolescent va participar a la guerra i es va distingir per la seva valentia.

Quan Aristides va morir, Temstocles va marxar a l'exili i Cim II estava ocupat en expedicions militar, va comenar a participar en poltica i es va introduir al partit democrtic. La seva carrera poltica va durar 40 anys i hauria comenar vers abans del 469 aC. Entre els seus amics i collaboradors principals va tenir a Efialtes.

Carrera poltica.
Una de les primeres propostes de Pricles fou posar el tresor pblic a disposici dels que no tenien prou mitjans per assolir crrecs publics; la llei fou passada; desprs va proposar el pagament dels ciutadans que servien a les corts de l'Heliea. Ulpi diu que va imposar tamb el pagament als soldats que servien a l'estat.

Al retorn de Cim des de Tassos fou portat a judici i Pricles fou un dels que va ser designat per dirigir l'acusaci; Pricles, per alguna ra, no va usar totes les seves potencialitats i va deixar que Cim fos absolt. Per desprs Pricles va voler consolidar la seva popularitat entre el poble atacant a un reducte de l'aristocrcia, l'Arepag, que fou desposset de les funcions que el feien un enemic de la democrcia; l'oposici de Cim va quedar damnada pels fets lligats al setge d'Ithome i el 461 aC la mesura proposada contra l'Arepag fou aprovada. Sembla que Pricles actuava contra l'Arepag perqu no havia estat escollit arcont i Efialtes el secundava per una ofensa personal que l'arepag li havia fet.

No gaire desprs Cim fou condemnat a l'ostracisme. Pricles va proposar tamb per aquest temps (vers 461 aC) el trasllat del tresor de la confederaci dita de Delos (Atenes i els seus aliats) a Atenes.

El 457 aC va tenir lloc la batalla de Tanagra. Cim va oferir participar al combat per la seva proposta fou rebutjada. En la batalla Pricles es va destacar pel seu valor. L'expedici a Egipte fou desaprovada per Pricles . El 454 aC desprs del fracs de l'expedici a Tesslia, Pricles va dirigir un exercit que va embarcar a Pegae i va envair territori de Sici, i va derrotar els sicionites; desprs amb algunes forces dels aqueus es va dirigir a Acarnnia i va assetjar Oeniadae sense xit. Desprs d'aix es va cridar a Cim, i Pricles va signar el decret; un acord entre ambds establia que Cim tindria el comandament fora de l'tica i Pricles a l'tica.

En aquest temps Pricles va voler fer realitat una idea que era la uni dels estats grecs: va convidar a tots els estats grecs a unir-se en una confederaci i va convocar un congres a Atenes. Entre els temes a estudiar hi havia la reconstrucci dels temples destruts pels perses, els sacrificis comuns en temps de perill, i la llibertat i seguretat de navegaci en totes direccions garantida per una pau general. Vint homes de ms de 50 anys van viatjar pels estats grecs per amb l'oposici d'Esparta finalment no es va arribar a res.

El 448 aC els focis van privar a Delfos del seu control sobre el temple i els tresors; sembla que van tenir el suport dels atenencs si es que la mesura no fou indicada per aquestos. Una fora espartana va anar a Fcida i va restaurar el temple per Delfos i el dret de consulta de l'oracle fou concedit a Esparta en primer lloc; retirats els espartans, Pricles es va presentar al lloc amb un exrcit atenenc i va restablir la situaci anterior i va transferir l'honor concedit als espartans a Atenes. El 447 aC Tolmides va fer preparatius per ajudar als governs democrtic de les ciutats de Becia contra els exiliats aristocrtics que volien la revoluci, per Pricles s'hi va oposar; el seu consell fou ignorat i pocs dies desprs va arribar la noticia del desastre de Coronea. Aix li va donar prestigi de savi i prudent.

Quan cinc anys de treva van expirar el 445 aC es van produir diverses revolucions. La primera a l'illa d'Eubea. Pricles va anar amb un exrcit per sotmetre l'illa i llavors es va revoltar Megara massacrant a la guarnici atenenca. Els espartans van enviar a la zona a Plistoanax i Pricles va abandonar Eubea i va tornar a Atenes; els espartans ja havien comenat a saquejar l'tica per Pricles no va voler arriscar en una sola batalla i va comprar la retirada amb els suborns adequats; llavors va tornar a Eubea amb 560 galeres i 5000 homes i va ocupar l'illa; els terratinents de Calcis van veure les seves terres confiscades. Histiaeus, que havia massacrat als soldats d'una galera que havia caigut a les seves mans, fou severament castigada: els habitants en foren expulsats i al seu territori es van establir dos mil colons atenencs en una nova ciutat que es va dir Oreos. Finalment van seguir trenta anys de treva i els atenencs van evacuar Trezen, Pegae, Nisae (el port de Megara) i Acaia. Segurament la moderaci de Pricles fou decisiva en aquest acord.

A la mort de Cim el partit aristocrtic va tenir al seu front a Tucdides fill de Melesies. En endavant la separaci entre demcrates i aristcrates fou ms marcada. Encara que millor poltic que Cim, Tucdides no era rival per Pricles ni com a poltic ni com orador.

El 444 aC es va aprovar una llei sobre la ciutadania atenenca. Dels habitants de la ciutat 14000 havien resultar ser atenencs per 5000 estrangers. La ciutadania semblava concedir als atenencs grans privilegis i va tenir un efecte negatiu; quan en un altre moment  es va discutir si l'esttua d'Atenea s'havia de fer de marbre o de vor, es va triar aquest darrer material  sembla ser que no per altre motiu que per ser ms car. Tucdides i el seu partit es van oposar a les despeses que causaven les construccions dels nombrosos edificis amb els quals Pricles estava adornant Atenes. Per aquesta posici no tenia suport popular (ja que la construcci donava beneficis a molta gent) i a ms  Pricles va callar a l'oposici aportant una part del finanament personalment i aconseguint que els edificis fossin inscrits com obra de Pricles i no del poble d'Atenes.

Tot seguit Tucdides fou condemnat al ostracisme i Pricles es va quedar sense rival. L'oposici aristocrtica es va trencar.

En aquesta poca va esclatar la guerra entre Samos i Milet per les ciutats de Priene i Anea. Milet, governada pels demcrates, va demanar ajut a Atenes. El partit democrtic de Samos (a l'oposici) va donar suport a la petici. Atenes va exigir a Samos d'aturar les hostilitats i sotmetre la disputa a un tribunal atenenc. Van tardar a contestar i Pricles fou enviat a Samos amb 40 galeres per reforar la petici. Va establir un govern democrtic a Samos i va agafar 100 hostatges dels oligarques que va deixar a Lemnos; tamb va cobrar una contribuci de 80 talents; el strapa persa de Sardes i els oligarques de Samos van voler subornar a Pricles per no ho van aconseguir.

Atenes va deixar una guarnici a Samos i Pricles va retornar. Noms sortir els aristcrates de Samos van recuperar el poder i els hostatges (mercs a Pisutnes el strapa que a ms va prometre l'ajut d'una flota fencia); es va fer una crida a la revolta contra Atenes que no va ser seguida ms que alladament (Bizanci per exemple). Pricles amb 60 vaixells va tornar a Samos; amb 44 vaixells va atacar a la flota de Samos i els seus aliats que estava formada per 70 vaixells, i la va derrotar. Va assetjar la ciutat de Samos i va atacar la ciutat; el comandant local Melissos va aconseguir una victria parcial quan Pricles va haver de sortir a enfrontar a la flota fencia que arribava; quan va tornar els samians havien pogut trencar el setge i havien introdut provisions a la ciutat, i el setge fou establert de nou; Pricles va rebre nous reforos (40 vaixells ms) i va derrotar altre cop a la gent de Samos en el mar i aix va acabar d'establir el setge definitiu; als nou mesos Samos va capitular i va haver de pagar els costos de la guerra i desmantellar les fortificacions i entregar les seves naus. Tot seguit va capitular Bizanci.

Al seu retorn a Atenes Pricles va fer cerimnies fnebres magnifiques als caiguts (440 aC).

Pricles fou atacat pels poetes cmics i el 440 aC es va aprovar una llei que limitava la comdia. Altres atacs contra Pricles, al no poder ser fets directament,  ho van ser per mig dels seus amics: Fdies fou acusat d'apropiar-se d'una part de l'or destinat a adornar una esttua de l'acrpoli i el crrec fou sostingut per Men, un treballador de Fdies que havia estat subornat; per l'honradesa de Fdies fou demostrada; llavors fou denunciat per representar el seu rostre i el de Pricles en les esttues d'una batalla, i aquesta vegada, altre cop amb Men com a testimoni comprat, Fdies fou empresonat i es creu que va morir a la pres de mort natural o enverinat.

Durant el segents nou anys Atenes no va estar implicada en cap conflicte seris. Una petici d'ajut per expulsar al tir Timesilau de Sinope, fou resposta per Pricles que va enviar un cos de tropes dirigit per Lamac que va aconseguir fcilment l'objectiu i es va apoderar de la propietat del tir i els seus partidaris que fou confiscada.

Altre cop es va posar en discussi la natura del poder que Atenes exercia sobre la confederaci de Delos: cobrava contribucions entre 460 i 600 talents (en part es pagaven els diners a canvi de serveis) i els estats eren autnoms governats pel partit democrtic protegit per Atenes; les causes judicials principals havien de ser vistes per corts atenenques. Pricles admetia que s'exercia un domini tirnic sobre els aliats. Els atenencs per allegaven, especialment davant els espartans, que eren el ms moderats en l'exercici d'un domini extern i que el control que tenien havia estat reconegut tcitament pel govern d'Esparta durant molt de temps. 

Atenes encara estava en expansi i havia creat colnies als darrers anys com Oreos, a Calcis, a Naxos, Andros, a Trcia i al Quersons Traci; fins i tot Sinope era quasi una colnia ja que s'hi havia establert molts atenencs. La colnia de Thurii a la Magna Grcia fou fundada el 444 aC i Amfpolis fou fundada per Hagn el 437 aC. En aquestes colnies Atenes collocava als seus ciutadans pobres i als que no tenien feina per manca de guerres. Per protegir la seva hegemonia i les colnies Pricles va decidir reforar la seva marina; 60 galeres van sortir cada any en missi d'entrenament; es van construir nous vaixells i es va fer una tercera muralla entre Atenes i el Pireu.

El tresor pblic es va dedicar a grans construccions: a part de millores a l'acrpoli es van construir o millorar la  Propilea (construda en cinc anys), el Parten, l'Odeum i altres. La direcci arquitectnica va estar en mans de Fdies i amb ell van treballar Alcmenes, Agorcrit, Ictinos, Callcrates (aquestos dos darrers els arquitectes del Parten) , Mnesicles (arquitecte de la Propylaea), Coroebus (l'arquitecte que va comenar el temple d'Eleusis),  Callmac, Metagenes, Xenocles i altres. Aquestes construccions van moure l'activitat econmica d'altres branques industrials i comercials de l'`Atica i van portar una prosperitat universal (materials, artesans, serveis, subordinats,...). Aix per tamb va tornar als seus habitants menys preparats per la guerra, acostumats a tenir un pagament segur, i alguns enriquits rpidament i amb por de perdre els seus guanys. 

En aquestos anys la seva parella Aspasia de Milet fou acusada pel poeta cmic Hermip de corrompre les costums de les dones atenenques (per admetre a les dones a veure els progressos de les obres de Pricles). Mentre estava pendent de judici es va aprovar una llei per la que tot el que denegus la existncia del dus o introdus noves opinions sobre fenmens celestials seria processat; aix anava dirigit a Anaxgores i a travs de ell a Pricles. Un altre decret proposat per Dracntides establia que Pricles hauria de donar compte de la despesa publica davant els pritanes. Aspsia fou finalment absolta per les pressions de Pricles; la sort d'Anxagores es incerta i del procediment contra Pricles no se'n torna a parlar; es diu que aquest crrec va induir a Pricles a provocar la guerra del Pelopons, per no s'ha pogut provar.

Crcira va demanar ajut a Atenes contra Corint; Pricles va enviar deu galeres dirigides per Lacedemoni fill de Cim; al darrera van anar 20 vaixells mes. Van seguir unes mesures de setge contra Potidea.  Tot aix va portar a la guerra declarada per la Confederaci Peloponsia que va enviar ambaixadors a Atenes, sigui per augmentar les causes de l'enfrontament sigui per intentar evitar la guerra: els ambaixadors van demanar entre altres coses el desterrament dels alcmenides (Pricles estava lligat a aquesta dinastia per la mare) per presentar a Pricles com un obstacles per la pau; la mort de Pausnies d'Esparta va trencar els plans lacedemonis, per encara es van fer noves demandes: aixecament del setge de Potidea, restauraci de la independncia d'Egina, i retirada del decret contra Megara (els megarians eren exclosos de l'gora d'Atenes i dels ports dominats per Atenes sota pena de mort) del qual un rumor popular feia responsable a Pricles per motius privats; finalment la darrera petici espartana era que Atenes havia de reconixer la independncia de tots els estats grecs abandonant la seva hegemonia sobre molts estats. 

Pricles va reunir l'assemblea i es oposar a aquestes peticions; va aconsellar de fer la guerra al mar i no estendre el seus dominis, i no lluitar a terra per no arriscar una derrota que seria aprofitada pels aliats per revoltar-se; considerava a la Lliga Peloponsia una aliana poc estructurada i sense comandament ni recursos econmics per fer la guerra a Atenes; finalment recomanava no aixecar el decret contra Megara si Esparta no feia el mateix contra els estrangers al seu territori; no donaria la independncia als estats aliats ms que si Esparta ho feia amb els seus; i proposava sotmetre les diferncies a un arbitratge. 

El 431 aC Platees fou ocupada; els dos bndols es preparaven per les hostilitats i un exrcit peloponesi es va dirigir al istme de Corint; Arquidam II, enviat amb un exrcit a l'tica, va enviar un ambaixador a Atenes,  per en virtut d'un decret instat per Pricles poc abans, l'ambaixada dirigida per Melesip no va poder entrar a la ciutat. Pricles va declarar a l'assemblea que si les terres de Pricles no eren saquejades per Arquidam (els espartans volien provocar l'odi contra Pricles per fer pensar que gaudia de protecci dels espartans) les donaria al poble. Els espartans efectivament van assolar tica per Pricles va romandre fidel al seu pla i es va tancar darrera les muralles deixant el camp als espartans i buscant la victria a la mar. Una flota de 100 vaixells va rodejar el Pelopons; un altre flota de 30 vaixells fou enviada a la Lcrida i Eubea; a l'estiu la poblaci d'Egina fou deportada i l'illa repoblada amb colons atenencs. Es va fer tamb aliana amb Sitalces rei odrisi de Trcia; a la tardor, Pricles amb un exrcit es va dirigir a la Megrida i va assolar el pas. El hivern Pricles va presidir l'oraci funerria pels caiguts.

El decliu.
L'estiu segent (430 aC) els espartans van envair altre cop tica i Pricles va mantenir la seva poltica; una plaga va aparixer a Atenes. Pricles va dirigir una flota de 100 vaixells a les costes del Pelopons; la plaga i els saquejos van portar a la poblaci atenenca a voler la pau i van comenar a veure a Pricles com el responsable de la seva desgracia. Absent Pricles, una ambaixada fou enviada a Esparta amb una proposta de pau per no va tenir xit; Pricles va tornar llavors i va convocar a una assemblea on va exposar la situaci que per Atenes era lluny de ser dolenta, per calia defensar-se aferrissadament. Tot i aquest discurs es va aprovar un decret que el privava del comandament i el condemnava a una multa, per al segent any fou elegit altre cop com a general (429 aC).

Alguns parents i amics de Pricles van morir per la plaga (com el seu fill Xntip, una germana i amics molts propers)  per aix no li va impedir dirigir les operacions de l'any 429 aC. Ms tard va morir el seu nic fill legtim que encara vivia Paralos, un jove molt prometedor i aix va afectar sriament a Pricles. El seu fill bastard va rebre, per decret especial, el dret de ser enrolat en la seva tribu i rebre el seu nom. 

A la tardor del 429 aC Pricles va morir tamb a causa de la plaga.

Llegat.
El  nom de la dona de Pricles es desconegut. Va tenir amb ella dos fills, Xntip i Paralos. El matrimoni no fou feli i Pricles es va aparellar amb Aspsia de Milet, amb la que va viure amb harmonia la resta de la seva vida. Aspsia es va divorciar del seu marit per unir-se a Pricles.  Va tenir un fill amb ella que va portar el nom de Pricles com el pare (Pricles el Jove). Es diu que quan va morir la seva fortuna personal era la mateixa que quan va accedir per primer cop als alts crrecs de l'estat.

Pricles donava gran importncia als seus discursos com a mitj per a convncer el poble de les seves idees. Coherentment, va ajudar a estendre l'oratria mitjanant l'escola i va protegir el teatre.  Atorgava gran prestigi a la religi (destaquen les festes en honor de la deessa Atenea) i a la filosofia. Va impulsar gran quantitat d'obres pbliques i de lleis que afavorien el comer martim, la principal font d'ingressos d'Atenes. Pero la supremacia creixent de l'estat va causar el descontentament de les altres ciutats gregues, i fou origen de la Guerra del Pelopons. 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36830" title="Frederica de Hannover" nonfiltered="4213" processed="4193" dbindex="14384">

Frederica de Hannover, reina de Grcia (Blakenburg a l'antic ducat de Brunsvic i actual land de Saxnia-Anhalt 1917 - Madrid, Espanya 1981), princesa de Hannover, Gran Bretanya i Irlanda i Reina consort de Grcia del 1947 al 1964. 

Orgens familiars.
Nascuda el 18 d'abril de 1917 a Blakenburg, El Harz, actual Saxnia-Anhalt. Filla del duc Ernest August de Hannover i de Luneburg, Cap de la Casa Reial de Hannover i de la princesa Victria Llusa de Prssia. Essent nta del prncep Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca per part de pare, mentre que per part de mare ho era del kiser Guillem II de Prssia i de la princesa Augusta Victria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. 

En el moment del seu naixament ocupava el lloc 34 a la lnia de successi al tron britnic, era Princesa de Hannover, de la Gran Bretanya i Irlanda, a part de ser duquessa de Brunsvic i Luneburg.

Npcies i descendents.
La seva infantesa la pass majoritriament a ustria a les possessions de la famlia hannoveriana a Gmunden (Alta ustria), en un ambient dists per amb certes connexions amb el moviment nacionalsocialista. L'any 1937 s'anunci el seu casament amb el prncep Pau I de Grcia, matrimoni que se celebr el 8 de gener de 1938 a Atenes; tingueren tres fills:

SAR la princesa Sofia futura reina d'Espanya nascuda el 1938 a Atenes. Es cas el 1962 a la capital grega amb el prncep i futur rei Joan Carles I d'Espanya.

SM el rei Constant II de Grcia nascut el 1940 a Atenes. Es cas amb la princesa Anna Maria de Dinamarca el 1964 a Atenes.

SAR la princesa Irene nascuda el 1942 a Ciutat del Cap.

Exili i mort.
Visqu a l'exili des de 1941 fins al 1946 arran de l'ocupaci del pas per les tropes nazis, habitant a les ciutats del Caire i de Ciutat del Cap on fu amistat amb el general Smuts. L'any 1946 retorn a Grcia i en fou proclamada reina l'any 1947 desprs de la mort del rei Jordi. A partir de llavors port a terme una important tasca de desenvolupament econmic del pas. La mort del seu marit l'any 1964 l'apart del poder, partint a l'exili l'any 1967 arran del cop dels coronels. 

Malgrat tot, se la record a Grcia com una reina extremadament polititzada i com una persona que prengu clarament partit per un control del poder per part de la monarquia. Frederica despert grans passions tan d'odi, incls dintre de la seva famlia com s el cas del prncep Pere de Grcia i grans passions. De carcter fort i amb actituds rellant a la mala educaci en certs moments.

Des de 1970 fins al 1974 visqu a l'ndia on desenvolup els seus coneixements sobre el mn hinduista fins que el 1975 s'install a Madrid on mor el febrer de 1981 arran d'una aturada cardaca durant el postoperatori d'una operaci ocular. Fou enterrada al Palau Reial de Tatoi (Grcia).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36836" title="Balkars" nonfiltered="4214" processed="4194" dbindex="14385">


Els balkars sn un grup tnic de la repblica dels Kabardins i dels Balkars, a Rssia, de llengua turquesa per d'etnognesi incerta, que formen el 10% de la poblaci de la repblica (uns 80.000 balkars sobre 786.000 habitants, els kabardins sn uns 400.000 i els russos la resta). Estan emparentats amb els karatxais (uns 150.000 a la repblica dels Karatxais i dels Txerkessos, on aquestos darrers, parents dels kabardins, noms sn uns 50.000). L'atur entre els balkars arriba fins a ms del 80% en algunes rees.

L'origen dels balkars s discutit; algun etnlegs pensen que deriven d'una barreja entre els alans occidentals (o ossets occidentals) i els kiptxaks emigrats a la regi el segle XIV, mentre d'altres pensen que sn una branca dels ttars de Crimea que es van establir a les muntanyes al segle XVI. El cert s que els balkars foren anomenats fins el 1920 com a ttars muntanyesos o caucasians turcs (degut que la seva llengua, i la dels karatxais, s del grup turc). Van estar dominats pels kabardins i foren conquerits pels russos el 1827.

El 1918 es va crear un okrug o districte autnom balkar que va durar fins al gener de 1922. El 6 de gener de 1922 fou creada la regi autnoma de Balkria dins la repblica Muntanyenca (Gorskaia). El 16 de gener segent la regi fou unida a la regi autnoma de Kabardina, per formar la regi autnoma Kabardina-Balkria  elevada a Repblica Socialista Sovitica autnoma el 5 de desembre de 1936.

Els balkars van ser per tant units administrativament als kabardins el 1922 per la poltica de Josef Stalin que volia fer conviure pobles circassians (com els kabardins i els txerkessos) amb pobles turquesos com els balkars i els karatxais.

El 1943 els balkars, junt amb els karatxais, txetxens i ingixos van ser expulsats dels seus territoris i deportats a l'sia Central sovitica, acusats de collaborar amb els nazis (que havien ocupat la regi autnoma dels karatxais l'agost del 1942, i Nal ik l'octubre del mateix any). La regi autnoma dels karatxais fou suprimida ofocialment per decret de 25 de juny de 1946, i incorporada a Stavropol, Krasnodar, Gergia (la vall de Baksan) i al districte autnom dels txerkessos, mentre que la Repblica Autnoma dels Kabardins i dels Balkars fou reanomenada noms Repblica autnoma dels Kabardins.

Un decret del 9 de gener de 1957 va restablir l'autonomia balkar i la repblica va recuperar el nom de Repblica Autnoma dels Kabardins i dels Balkars i el 1965 els balkars i els altres pobles deportats, foren rehabilitats de l'acusaci de collaboraci, tot seguint la nova poltica de Nikita Khrutxev, i se'ls va permetre el retorn al Caucas. No obstant les fronteres interiors de la repblica es van modificar i quatre pobles balkars van passar a jurisdicci dels Kabardins. Mentre l'antiga regi autnoma dels Karatxais fou incorporada a la repblica dels Karatxais i Txerkessos engrandida amb aquesta zona.

Els anys setanta del segle XX, es va crear la fabrica de tractament de wolframi de Tyrnauz que va millorar la sort dels balkars, que fins llavor no tenien llocs de traball i la terra frtil era minse. Trenta mil obrers  van arribar a treballar a la fabrica, encara que bona part kabardins.




El 1991 la Repblica russa va adoptar una llei per rehabilitar als pobles oprimits. Els karatxais van demanar autonomia i Boris Ieltsin va presentar un projecte de llei per establir la Repblica autnoma dels karatxais dins Rssia, per els txerkessos s'hi van oposar i un referndum el mar del 1992 va rebutjar la iniciativa. Per la seva part els balkars van constituir el mar de 1991 un Congres Nacional Balkar que el novembre va demanar una regi autnoma sempre dins de Rssia, per tot i aix el Soviet Suprem de la Repblica va rebutjar les peticions dels balkars. El 16 de novembre de 1991 els diputats balkars van deixar l'assemblea suprema en protesta i el 17 de novembre de 1991 el Consell Nacional va fer un congres que va decidir crear una repblica balkar separada. Aquesta decisi, per causes molt complexes, va rebre el suport del Soviet suprem; els balkars van fer boicot a les eleccions presidencials de la repblica dels Kabardins i Balkars del 22 de desembre de 1991 i uns dies desprs un referndum va aprovar l'establiment de la Repblica dels balkars.

El gener del 1992 el Congres Popular Kabard va anunciar que establia la seva prpia repblica dirigida pel president Valerii Koslov que en aquell moment s'enfrontava a l'aparell dins la repblica, per Kokov va rebutjar els resultats del referndum com inconstitucionals. A la tardor del 1992, quan les forces de la repblica kabardina van voler ocupar el Soviet Suprem, oposat al govern de la repblica, les forces russes van intervenir i van fer fracassar el intent. La situaci va acabar amb els membres dissidents obtenint crrecs dins la "nomenklatura" i el president del Soviet Suprem, Yuri Kalmykov (que era balkar) fou nomenat ministre de justcia de Rssia. Es va restablir la uni de les dues repbliques.

El 1996 el Congres Nacional Balkar, organitzaci establerta pel Consell Nacional, havia posat al seu front al tinent general retirat Supyan (o Sufyan) Beppaev, ex comandant del districte militar de Transcaucsia. El novembre d'aquell any es van sotmetre dues opcions al Congres: exigir el retorn dels quatre districtes que havien passat als kabardins el 1957 i crear el lloc de vicepresident de la repblica per un balkar, o be la creaci d'una repblica Balkar; els delegats van optar per la segona i el 17 de novembre de 1996, dos mesos abans de les segones eleccions presidencials a la repblica, van proclamar la Repblica autnoma Balkar dins Rssia, van designar un govern i van demanar el suport de Ieltsin. Les autoritats van respondre amb una repressi i detencions massives. Als pocs dies Beppaev, va rebutjar la proclamaci dient que el Congres havia estat forar a fer-la per individuals balkars, i tot seguit Beppaev va dimitir i va demanar que es retires la demanda d'una repblica, cosa que els delegats balkars van rebutjar. Poc desprs el general va rebre el seu premi entrant a la "nomenklatura".

El partit nacional balkar Tere o Tjore fou dissolt i prohibit i els seus lders empresonats i jutjats. Altres organitzacions balkars van ser clausurades  entre elles  "Gossovet Balkarii" ("Consell de l'Estat de Balkaria), illegalitzada per decisi de la cort suprema a petici del fiscal general de la repblica.

El gener de 1997 el kabard Kokov fou reelegit president, i altra cop el 2002. El 2001 els lders de Tere (Tjore) de la lnia dura van acusar als lders kabardins de discriminaci i van demanar una trobada amb el president rus Putin, per no se'ls va escoltar.

En els anys posteriors al 1996 es va produir una reforma de la tinena de terra, que quasi be va permetre l'adquisici de terres, i va millorar una mica la situaci dels balkars, fins llavors obligats a ser empleats dels kabardins. Per com que els crrecs principals estaven en mans de kabardins aquestos foren els que ms es van beneficiar dels negocis que van sorgir.



Una llei del mar 2005 va integrar a la ciutat de Nal ik, de majoria kabardina, dos districtes de poblaci balkar amb els pobles de Khasanya (o Hasania)  i Belaya Rechka. L'alcalde (cap de l'administraci local) de Khasanya, Artur Zokaev, va recrrer al tribunal suprem indicant que es tractava d'una violaci de la constituci de la Repblica i de Rssia. Es va convocar un referndum en aquestes comunitats que no fou reconegut pel govern de la repblica, i fou prohibit pel jutjat de Nal ik a petici del fiscal general de la repblica, per Khasanya, sota l'impuls de Zokaev, el va tirar endavant pel dia 29 de maig de 2005. Zokaev fou assassinat la nit del 14 al 15 de maig (fou tirotejat i mort davant de casa seva) i desprs la cort suprema va rebutjar els seus arguments. . La mort de Zokaev mai es va investigar. Es van produir manifestacions demanant l'establiment d'una repblica separada (28 de maig del 2005) per les organitzacions independentistes havien estat prohibides en els darrers anys i per tant no van ser gens efectives. El restabliment del Congrs Nacional Balkar, que alguns volien demanar a les manifestacions, finalment fou eliminada, pero Beppaev va rebre un vot de censura acusat de servir els interessos kabardins.
 
A la tardor del 2005 el nou president de la repblica, Arsen Kanokov, va establir una nova poltica agrria  (llei 131) i es va aprovar una llei sobre lmits entre comunitats, i el plenipotenciari presidencial al districte d'Elbruz, nomenat per l'anterior president Kokov i acusat d'afavorir als kabardins, fou substitut. El 2006 va anunciar que el 2007 comenaria una privatitzaci de la terra. 

El 8 de mar del 2007 una manifestaci de balkars a Nalchik demanant el restabliment dels lmits dels districtes de Balkria a la seva forma com era abans de la deportaci del 8 de mar de 1944 (llavors eren quatre districtes, ara noms tres).

 Nota .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36837" title="Lodeva" nonfiltered="4215" processed="4195" dbindex="14386">

Lodeva (Lodeva en occit, Lodve en francs), s una ciutat francesa situada al nord del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc, a l'estat francs. L'any 2004 tenia 7.400 habitants.

Fou seu d'un bisbat, un comtat i un vescomtat.

L'edifici religis ms important de la ciutat, sens dubte s la catedral de Sant Fulcran.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36838" title="Golf d'Aqaba" nonfiltered="4216" processed="4196" dbindex="14387">

Pennsula de Sinai, amb el golf d'Aqaba a l'est i el golf de Suez a l'oest]]
El golf d'Aqaba (en rab Bahr el-Akabah), tamb anomenat golf d'Elat i ms tradicionalment golf d'caba, est situat al nord-est  de la mar Roja de la qual forma part. Separa la pennsula d'Arbia de la  pennsula del Sina.  

Els pasos banyats pel golf d'Aqaba sn Egipte,  Israel,  Jordnia i l'Arbia Saudita. El nom amb qu s conegut als estats rabs riberencs deriva de la ciutat jordana d'Aqaba, mentre que els israelians l'anomenen amb el nom de la ciutat porturia d'Elat.

El golf fa una llargada d'uns 175 km, l'amplada mxima s de 29 km i la major profunditat s de 1.827 m.

Per passar de la mar Roja al golf d'Aqaba s'han de travessar els estrets de Tiran.

Al fons del golf es troben les ciutats de Taba (Egipte), Eilat (Israel) i Aqaba (Jordnia).



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36847" title="Criptolecte" nonfiltered="4217" processed="4197" dbindex="14388">
Un criptolecte s una llengua parlada i apresa per noms uns determinats membres d'una poblaci amb la intenci de comunicar-s'hi d'una manera que resulti inintelligible per als que no pertanyen al grup. En sn exemples el shelta dels travellers irlandesos, el lunfardo dels barris baixos de Buenos Aires o el polari dels homosexuals britnics dels anys 50 i 60.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36849" title="Vndal" nonfiltered="4218" processed="4198" dbindex="14389">


Els vndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de famlia germnica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polnia). A comenaments del segle V creu la Gllia i la pennsula Ibrica, s'install breument a la vall del Guadalquivir, pass l'estret de Gibraltar i, comandat per Genseric, cre un regne al nord d'frica, centrat a l'actual Tunsia, i que finalment fou destrut pels bizantins el 534.

Origen dels vndals.

Els lugions o vndals ocupaven el territori a l'oest del Vstula i tocant a l'Oder, fins al nord de Bohmia. La paraula vndal sembla tenir un doble significat: vol dir  els que canvien  i  els hbils , mentre que el seu altre nom, lugis o lugions, tamb amb doble significat, vol dir  mentiders  i  confederats . Sembla ser que al principi les tribus dels vandulis, o vandalis, i la dels lugis, juntament amb les dels silinges, omans, burs , varins, segurament anomenats tamb auarins, diduns, helvecons, aris o xarins, manimis (potser una denominaci variant d'omans), elisis i naharvals corresponien a petits grups d'origen similar. Tot i que no s clar que totes les citades fossin del mateix origen, integraven un altra branca del grup dels hermions, una branca ocupada pels sueus i altres tribus, i es form desprs un gran grup identificat generalment com lugions, el nom dels quals predominava per poder designar tots els pobles components, inclosos els vndals. Ms tard, vora el segle II dC va acabar dominant el nom de vndals per al conjunt de pobles. Tamb altres pobles d'origen celta entraren en l'agrupaci dels lugions com els osen o ssos i els cotins.

L'arribada dels gots els oblig a desplaar-se al sud i assentar-se a les ribes de la Mar Negra, foren, doncs, vens i, en ocasions, aliats dels gots.

Durant el segle I dC, les tribus del grup dels lugions o lugis (incloent-hi les tribus de la branca dels vndals), estigueren en guerra freqentment amb els sueus i els cuades, comptant ocasionalment amb l'aliana d'altres tribus, especialment els hermundurs. A mitjan segle derrocaren un rei dels sueus, i el 84 dC sotmeteren temporalment els quads. Durant part d'aquest segle i el segent, es fusionaren les diverses tribus de lugions i esdevingueren un grup major conegut com a vndals.jajs

En temps de les Guerres Marcmanes ja predomina la denominaci de vndals, i apareixen dividits en diversos grups: els silinges, els lacrings i els victvals, aquests darrers governats pel llinatge dels Astings o Asdings o Hasdings, el nom dels quals evoca la seva llarga cabellera. Amb els longobards els lacrings i victvals o victofalis creuaren el Danubi vora el 167 i demanaren establir-se a Pannnia.

Els Asdings o Victvals, dirigits per Rao i Rapte, traduts com  tub  i  biga , no foren admesos a Pannia (on s'havien establert els longobards i lacrings), per la qual cosa avanaren vers l'any 171 en direcci a la part mitjana dels Carpats durant les Guerres Marcmanes, i d'acord amb els romans s'installaren en la frontera nord de la Dcia, ms tard s'apropiaren de la Dcia occidental. Sembla que els Vndals quedaren dividits nicament en asdings (o victvals) i silinges, i la tribu dels lacrings va desaparixer barrejada entre ambds grups i amb els longobards durant el segle III.

A partir del 275, els asdings s'enfrontaren amb els gots per la possessi del banat (abandonat per Roma), mentre que els silinges, segurament sota pressi dels gots, abandonaren els seus assentaments a Silsia i emigraren amb els burgundis i acabaren establint-se en la zona del Main. Els seus atacs a Rtia foren rebutjats per Probe.

El rei asding Wisumarh o Wisumar va combatre contra els gots procedents de l'est comandats per Geberic, que atacaren els seus territoris. Wisumarh mor en lluita contra els gots i els integrants de les tribus de vndals que no van voler sotmetre's als gots hagueren de passar a territori imperial, i s'establiren a Pannia, on tamb s'establiren els quads.
A principis del segle V havien abandonat Pannia, conjuntament amb els quads, i s'uniren als sueus i als alans per a envair les Gllies. A les primeres lluites de l'any 406 mor el rei Godegisel, pocs anys desprs els dos grups vndals acabaren fusionats. Arribaren a Hispnia el 409 dC, on s'establiren com a federats.

Sembla ser que els silinges deixaren el seu nom a Silsia, derivat de Silingia, i els vndals en general el donaren a Andalusia (Vandalusia). Un ducat de la Pomernia port antigament el nom de Vandlia.

 Entrada a Hispnia . 

Els passos dels Pirineus eren defensats el 408 pels germans Didim i Veri, amb tropes reclutades entre els seus colons, esclaus i treballadors i pagades per ells mateixos, per es van haver d'enfrontar a les forces de Constant, proclamat emperador a Britnia i la Gllia, dirigides pel fill del emperador, Constant, que desprs de ser nomenat csar pel seu pare, havia estat nomenat tamb august i se li havia donat el govern d'Hispnia. La petici d'ajuda dels dos germans no va poder ser atesa pel emperador Honori que es va limitar a enviar una carta encoratjant als defensors, i els dos germans foren derrotats i Constant fou reconegut august per Honori. Constant va designar com a comandant de les forces que defensaven els passos Pirinencs al general Geronci, per al cap de poc va voler destituir-lo, i Geronci no va tardar a revoltar-se i proclamar emperador al seu amic Mxim. Geronci va deixar els passos Pirinencs, va derrotar a Constant al que va executar, i va marxar contra Constant a Arles, que fou assetjada, per fou derrotat quant Constant va rebre reforos d'Honori i va fugir a Hispnia (409) on es va sucidar (Constant i el seu fill Juli es van entregar a les forces d'Honori dirigides per Constanci, i foren portats a Ravenna on foren assassinats el 411).

Les forces de Geronci, majoritriament barbares, no van voler o no van poder evitar el pas dels vndals dirigits per Godigisclus, junt amb el que anaven els alans i els sueus (vers la tardor del 409). Aquestos darrers foren els primers en creuar pels passos occidentals i es van establir a Astries i Galcia; els vndals anaven dividits en dos grups, asdings i silinges; els primers, que van creuar pels Pirineus centrals, van anar cap a Saragossa i desprs es van dirigir vers  i es van establir a la regi de Salamanca; els alans (que foren el poble mes nombrs dels que va creuar) es van establir al sud dels anteriors, a Lusitnia; i els vndals silinges es van establir a la Btica. El territori dels vndals asdinges, creuat pel Duero, fou ambicionat per alans  i sueus, i aquestos el van atacar i els asdinges es van desplaar llavors cap al nord, a terres dels sturs i nord de Galcia (414) mentre els alans ocupaven la Cartaginense (411-414). En aquest temps la provncia Tarraconense reconeixia a Mxim proclamat pel general Geronci a principis del 409, per tamb el reconeixien probablement les autoritats de les altres provncies on els vndals i els altres pobles s'havien establert. En aquestos anys el pas dels vascons es va fer independent de facto.

 La formaci i l'apogeu del regne vndal: el regnat de Gensric .

A la primavera del 429, els vndals, liderats pel seu rei Genseric, decidiren passar a l'frica amb l'objectiu de fer-se seues les millors zones agrcoles de l'imperi. Per fer-ho aconseguiren vaixells amb els quals creuaren l'estret de Gibraltar i arribaren a Tnger i Ceuta. Desprs es desplaaren cap a l'est, i aconseguiren, desprs d'alguns anys de lluita, el control de l'frica romana i controlaren, doncs, les fonts de producci de la major regi de cereal del vell imperi, que a partir de llavors va haver de comprar el gra als vndals, i suportar les seves rtzies  a la Mediterrnia occidental. Per fer-ho comptaven amb el gran port de Cartago i amb la flota imperial que hi havien capturat. Sobre la base d'aquesta darrera, Genseric va aconseguir apoderar-se de bases martimes de gran valor estratgic per a controlar el comer martim de la Mediterrnia occidental: les Illes Balears, Crsega, Sardenya i Siclia.

El control vndal del nord d'frica duraria un xic ms d'un segle i es caracteritz per un progressiu debilitament militar de l'exrcit vndal, una gran incapacitat dels seus reis i aristocrcia cortesana per a trobar un modus vivendi acceptable amb els grups dirigents romans i per la paulatina vida a part d'amplis territoris de l'interior, ms perifrics i muntanyosos, on anaren consolidant-se embrions d'estats sota el lideratge de caps tribals berbers ms o menys romanitzats i cristianitzats. La poltica de la monarquia vndala fou fonamentalment defensiva contra tots els seus enemics, la mateixa noblesa brbara i l'aristocrcia provincial romana. Una feina de desatenci social i poltica que a la fora hauria d'afectar les prpies estructures administratives hereves de l'imperi, cosa que n'ocasionaria la runa definitiva. La causa d'aquesta runa no seria ms que la mateixa base del poder dels reis vndals, l'exrcit, i les seves exigncies.

Genseric (428-477), l'autntic fundador del Regne vndal, pos les bases de l'apogeu, per tamb les de la seva futura decadncia. El zenit del seu regnat i del poder vndal a l'frica i la Mediterrnia el constitu la pau perptua aconseguida amb Constantinoble a l'estiu del 474, en virtut de la qual es reconeixia la seva sobirania sobre les provncies nord-africanes, les Balears, Siclia, Crsega i Sardenya. Tot i aix, des dels primers moments de la invasi (429-430), Genseric va colpejar la important noblesa senatorial i aristocrcia urbana nord-africanes, aix com els seus mxims representants en aquests moments, l'episcopat catlic, procedint a nombroses confiscacions de propietats; entregant alguns dels bns eclesistics a la rival esglsia donatista i a la nova esglsia arriana oficial. Tampoc va poder destruir les bases socials de l'Esglsia catlica, que es convert aix en un nucli de permanent oposici poltica i ideolgica al poder vndal. Respecte del seu propi poble, Genseric el 442 realitz una sanguinria purga en les files de la noblesa vandaloalana. Com a conseqncia d'aix, aquesta noblesa prcticament va deixar d'existir, i es destru aix el seu enfortiment, conseqncia de l'assentament i distribuci de les terres. En el seu lloc Genseric va tractar de posar en peu una noblesa de servei addicta a la seva persona i a la seva famlia. L'element important d'aquesta noblesa de servei seria el clero arri, afavorit amb importants donacions, i reclutat entre brbars i romans.

Amb l'objectiu d'eliminar possibles dissensions en el si de la seva famlia i llinatge per qesti de successi reial, suprimint aix tamb qualsevol paper de la noblesa, Genseric va crear un estrany sistema de successi, potser com a imitaci dels que poguessin existir en els principats berbers, denominat seniorat o "Tanistry", en virtut del qual la reialesa es transmetia primer entre germans per ordre d'edat i noms desprs de la mort de l'ltim d'aquests es passava a una segona generaci. Els regnes dels successors de Genseric no feren ms que accentuar les contradiccions internes de la monarquia, enmig d'un debilitament constant del poder central i la seva falta de substituci per una altra alternativa.

 La decadncia del regne vndal .

El regnat del seu fill i successor Huneric (477-484) va suposar un pas ms en l'intent d'enfortir el poder reial destruint tota jerarquia sociopoltica alternativa. El seu intent d'establir un sistema de successi patrilineal va xocar amb l'oposici de bona part de la noblesa de servei i de la seva mateixa famlia, amb el resultat de sagnants purgues. El fet que l'oposici cerqus recolzament en l'esglsia catlica va suposar que Huneric el 483 inicis una activa poltica de repressi i persecuci catlica, que va culminar en la reuni, el febrer de 484, d'una conferncia de bisbes arrians i catlics a Cartago, en la qual el rei va ordenar la conversi forosa a l'arrianisme. La mort d'Huneric al mig d'una gran poca de fam testimoni el principi d'una crisi en el sistema fiscal del regne vndal, que hauria de ser-li fatal.

Guntamund (484-525) intilment tractaria de cercar bones relacions amb l'abans perseguida Esglsia catlica, en cerca del seu suport per a impedir l'extensi del poder dels principats berbers, i com a legitimaci del regne vndal davant un imperi constantinopolit que amb la poltica religiosa de l'emperador Zen havia trencat amb el catolicisme occidental.

Amb tot, el regnat del seu germ i successor Trasamund (496-523) seria una sntesi dels seus dos precedents, clar smptoma del fracs d'ambds. Mancat de recolzaments interns, Trasamund cercaria sobretot aliances externes amb Bizanci i el poders Teodoric, casant-se amb la seva germana Amalafrida.

La crisi poltica del final del regnat de l'ostrogod incit el seu successor i nebot Hilderic (523-530) a cercar a tota costa el suport de l'emperador Justini, per la qual cosa va intentar fer les paus amb l'Esglsia catlica africana, a la qual va restituir les possessions. Poltica, que no deix de crear descontents entre la noblesa de servei. Aprofitant una derrota militar davant grups berbers, aquesta oposici va aconseguir destronar-lo, assassinar-lo i nomenar en el seu lloc un dels seus, Gelimer (530-534). Un intent de crear una segona Monarquia vndala no tenia un futur gens clar. Sense suports i afeblit militarment, el Regne vndal va caure davant la fora expedicionria bizantina, de noms 15.000 homes, comandada per Belissari.

 Governants del regne vndal a l'frica .
Genseric (428-477);
Huneric (477-484);
Guntamund (484-496);
Trasamund (496-523);
Hilderic (523-530);
Gelimer (530-534);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36854" title="Illes Verges Americanes" nonfiltered="4219" processed="4199" dbindex="14390">


Les Illes Verges Americanes (en angls United States Virgin Islands) sn un grup d'illes del Carib que constitueixen una dependncia dels Estats Units. Geogrficament, formen part de les illes Verges. 

Enteses com un "territori organitzat no incorporat" dels EUA, el Comit de Descolonitzaci de les Nacions Unides les inclou dins la seva llista de territoris no autnoms.

Les illes estan situades a cavall entre l'oce Atlntic al nord i el mar Carib al sud, i entre Puerto Rico a l'oest (de la qual estan separades pel pas de les Verges) i les illes Verges Britniques a l'est. 

Formen el territori quatre illes principals: Saint Thomas, Saint John, Saint Croix (la ms extensa i, tamb, la ms allunyada del grup) i Water Island, i unes dotzenes d'illes menors. 

Tenen una superfcie total de 352 km i una poblaci de 124.778 habitants (2003). La capital de les illes s Charlotte Amalie, d'uns 20.000 habitants, localitzada a l'illa de Saint Thomas.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36857" title="Llista de les Nacions Unides de territoris no autnoms" nonfiltered="4220" processed="4200" dbindex="14391">
frica.
Shara Occidental;

Amrica.
Anguilla;
Bermudes;
Illes Caiman;
Illes Malvines;
Illes Turks i Caicos;
Illes Verges Britniques;
Illes Verges Nord-americanes;
Montserrat;
Santa Helena;

Europa.
Gibraltar;

Oceania.
Guam;
Nova Calednia;
Pitcairn;
Samoa Americana;
Tokelau;

Referncies.
 Territoris no autnoms (Non-Self-Governing Territories) segons la llista que en va fer l'Assemblea General de les Nacions Unides el 2002 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36863" title="Biblos" nonfiltered="4221" processed="4201" dbindex="14392">

Biblos, actualment Gubayl, era un antic port fenici, situat a prop de l'actual Beirut, fams pel comer del papir provinent d'Egipte. El seu nom li ve d'una paraula per designar muntanya i est a l'arrel de la paraula "llibre" en grec (avui dia present al mot Bblia). La detat local fou Thummuz assimilat amb Adonis.

Les runes de Biblos van ser declarades l'any 1984 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La zona fou poblada des al menys el 5000 aC i les cermiques que s han trobat son semblant a les que s han trobat als Pasos Catalans. L etapa calcoltica o preurbana vers el 3800-3200 aC va donar pas a una progressiva urbanitzaci fins que la regi fou ocupada pels amorreus vers el 2000 aC. La ciutat va estar sovint aliada (i altres vegades sotmesa) a Egipte (el primer prncep conegut de Biblos es Ipshemuabi, vers el 1900 aC, que era un aliat tributari d'Egipte) fins que el 1200 aC els pobles de la mar s hi van installar i van originar l'hegemonia fencia a tota la regi fins que al segle VIII o VII aC es va imposar la sobirania assria que va durar fins al segle VI aC, i fou seguida per la dominaci persa.

Alexandre el gran la va ocupar quant n'era rei Enilos, que va unir la seva flota a la macednia. 

Fou part dels dominis selucides i desprs de Roma. Quant Pompeu li va donar la llibertat sembla que estava governada per un tir o dspota. D poca romana es el Temple dels Obeliscs i el teatre. Dels romans va passar als bizantins i fou seu d un bisbe i el 638 va ser ocupada pels musulmans que li van dir Giblah del que deriva Gubayl. El croats hi van construir un castell i fou seu d'una senyoria el primer senyor de la qual fou l'occit Ramon de Sant Geli i desprs va passar als Embriaco sota protecci genovesa.

 Reis .

Abikhemou I segle XIX aC;
Yapakhemou Abi I, segle XVIII aC  ;
Rib-Hadda, segle XVIII aC;
Yakin ;
Yantin-Ammu, segle XVI aC;
Abikhemou II ;
Yapakhemou Abi II ;
Eglia ;
Rib-Addi, segle XIV aC;
Ilirabi, segle XIV aC ;
Zakar Baal, segle XII aC (vers 1117);
Akhiram, segle XI aC ;
Zakar Baal, vers 1000 aC;
Ithobaal, segle X aC ;
Yahimilik, segle X aC ;
Abi-Baal, segle X aC (vers 930 aC);
Elibaal, segle X aC (vers 900 aC);
Urumilki, segle VIII aC ;
Sibiti Baal, segle VIII aC (vers 740 aC);
Milkiashapa, segle VII aC;
Yehawmilk, segle V aC;
Paltibaal, segle V aC;
Batnoam (reina), segle V aC;
Ozbaal, segle V aC;
Malcander, segle IV aC;
Enylus, fins el 332 aC;
Conqueste d'Alexandre el Gran 332 aC;
Cinyrus ? -68 aC (tir);
a Roma 68 aC (desprs Bizanci, ocupaci persa 612-628);
Al Califat 638;
A Egipte 868;
Als seljcides 1071;
Al regne de Jerusalem 1099;
Senyoria de Gibelet 1104 ;
Ramon de Sant Geli 1104-1109 ;
ocupaci genovesa 1109-1187 ;
Senyoria dels Embriaco;
Guillem I vers 1109 ;
Hug I 1109-1135 ;
Guillem II 1135-1157 ;
Hug II 1163-1179 ;
Hug III 1181-1186 ;
Guiu I 1186-1187  ;
A Egipte 1187;
Ocupaci genovesa 1196;
Guiu I (restaurat) 1196-1233 ;
Enric I 1233-1252 ;
Bertran II vers 1252-1258 ;
Enric II 1258-1271 ;
Guiu II 1271-1282 ;
A Trpoli 1282;
A Genova 1287 ;
Bartolomeu Embriaco 1287-1289 ;
A Egipte 1289;
Pere Embriaco 1289-1298;
Joan d'Antioquia 1298-1300 ;
A Egipte 1300;
Als otomans 1516;


 Referncies .

"Byblos through the ages", Nina Jidjian, Beyrouth, 1977, ISBN 2 721 458 35 3

"Je m'appelle Byblos", Jean-Pierre Thiollet, Paris, 2005 ISBN 2 914 266 04 9






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36864" title="Bisbat de Carcassona" nonfiltered="4222" processed="4202" dbindex="14393">
El bisbat de Carcassona s una dicesi sufragnia de Tolosa de Llenguadoc que comprn el departament d'Aude.

Fou fundada l'any 533 desprs de la prdua pels visigots d'Uss i Lodeva, seus de bisbats. El primer bisbe conegut fou Sergi el 589.

El 1802 l'arxidicesi de Narbona, les dicesis de Sant Papul (abadia fundada el 760 per Pep el breu i seu episcopal des del 1317), Alet (abadia fundada el 813 i convertida en bisbat el 1317), Mirepoix (creada el 1317) i Perpiny foren unides a la de Carcassona. Perpiny per fou restablerta el 822. El 1845 fou nomenat bisbe Bonnechose, ms tard cardenal (1855) i el va seguir La Bouillerie, escriptor mstic, bisbe fins el 1873.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36866" title="Carib" nonfiltered="4223" processed="4203" dbindex="14394">

S'anomena el Carib a l'rea d'Amrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha. Aquestes illes, anomenades tamb les Antilles i, antigament, les ndies Occidentals, es disposen en una corba que va des del sud de Florida fins al nord-est de Veneuela. N'hi ha unes 7.000, entre illes, illots i esculls. S'organitzen en 25 territoris, que inclouen tant estats sobirans com departaments d'ultramar i dependncies.

Els territoris del Carib, tant els insulars com els continentals, formen part majoritriament de l'Amrica Central, si b tamb s'hi inclou la costa nord de l'Amrica del Sud.

El Carib agafa aquest nom dels caribs, una de les tribus amerndies que habitaven la regi abans del descobriment d'Amrica, sobretot les Petites Antilles i una part de les terres venes del continent. Ara en queden molt pocs, la majoria en rees muntanyoses desavinents de les Guaianes i de Veneuela.

La regi caribenya histricament ha estat famosa pels seus pirates i actualment s una destacada destinaci turstica.

 Organitzacions intergovernamentals de carcter regional .
Llistat d'alguns dels organismes de collaboraci entre les diverses illes caribenyes:
 Agncia de Resposta a Emergncies i Desastres del Carib (CDERA);
 Associaci d'Estats del Carib (AEC);
 Associaci Hotelera del Carib (AHC);
 Banc de Desenvolupament del Carib (BDC);
 Comissi Econmica de les Nacions Unides per a l'Amrica Llatina i el Carib (CEPAL);
 Comunitat del Carib (CARICOM);
 Estats d'frica, el Carib i el Pacfic (ACP);
 Maquinria Regional de Negociaci del Carib (MRNC);
 Organitzaci d'Estats del Carib Oriental (OECO);
 Organitzaci del Turisme del Carib (OTC);
 Programa Regional del Carib per a la Competitivitat Econmica (CPEC);
 Registre d'Adreces d'Internet per a l'Amrica Llatina i el Carib (LACNIC);























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36867" title="Santiago de Xile" nonfiltered="4224" processed="4204" dbindex="14395">


La ciutat de Santiago de Xile s la ciutat ms gran i la capital de la Repblica de Xile. Est localitzada en la vall central del pas, i t una rea metropolitana de ms de 7 milions d'habitants, ms d'un ter de la poblaci total del pas.

Santiago va ser fundada amb el nom de Santiago de la Nueva Extremadura (Santiago de la Nova Extremadura) pel conqueridor extremeny Pedro de Valdivia, el 12 de febrer de 1541 en la vall de Mapocho, una zona de clima temperat i de fcil protecci, ja que el riu Mapocho hi origina una illa fluvial. Els primers edificis hi van ser construts amb el suport del indgenes nadius picunche. Va ser designada com a capital de Xile el 1818.

Durant el segle XIX, Santiago va ser una ciutat petita amb pocs edificis importants, excepte el Palau de la Moneda, i altres construccions cviques i religioses. De 1880 a 1890 l'extracci de guano a la regi nord de Xile va permetre el desenvolupament i la prosperitat de la ciutat. Santiago va comenar un procs de modernitzaci durant els anys trenta, amb la construcci del "Barrio Cvico", envoltant el Palau de la Moneda. La ciutat va crixer en poblaci, amb la immigraci del nord i sud del pas. Desprs de la transici a la democrcia i del desenvolupament subsegent del pas, Santiago s'ha convertit en un centre financer molt important de Llatinoamrica, i ha rebut en diverses ocasions la distinci de Millor ciutat per a fer negocis de Llatinoamrica. 
  
Enllaos externs.

Ajuntament de Santiago de Xile;
www.misantiago.cl, Mapa de Santiago de Xile;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36868" title="Caracas" nonfiltered="4225" processed="4205" dbindex="14396">



Caracas, oficialment Santiago de Lle de Caracas, s la Capital Federal de Veneuela, aix com el seu centre administratiu, financer, comercial i cultural, a ms de seient dels Poders Pblics de la Naci. Est situada en el Municipi Libertador, del Districte Capital, i els municipis Chacao, Baruta, El Hatillo i Sucre, que formen part de l'Estat Miranda i constituxen el Districte Metropolit de Caracas, amb qui comparteix una poblaci total estimada oficialment en ms de tres milions d'habitants per a l'any 2005, encara que fonts extraoficials indiquen que la poblaci supera els 5 milions d'habitants en el seu rea Metropolitana.


Es troba en la zona centro-nord del pas, a uns 15 km del Mar Carib, separada d'aquest pel parc Nacional L'vila, per connectada per l'Autopista Caracas-La Guaira per tres viaductes elevats que, al costat de dos tnels, permeten la connexi de la capital amb la costa caribenya i els principals aeroports i ports martims del pas en 20 minuts. Bona part de la ciutat s travessada pel Ric Guaire en sentit sudoest-nordeste.

A ms a ms, Caracas, amb 6 punts, es una ciutat global del tipus gamma, desprs d'msterdam
y Boston.

Histria.



Els antecedents de la fundaci de Caracas s'originen en l'hato ramader de San Francisco, que en 1560 va establir el mests Francisco Fajardo (Palguarime, c. 1530 - Cuman, 1564), fill de Francisco de Fajardo, Tinent de Governador de Margarita, i de la cacica guaiquer Isabel, nta del cacic Charayma de la costa de Maya en la provncia de Caracas. Aquesta fundaci es va fer a partir d'altra poblaci prvia fundada en la costa de Caracas pel mateix Fajardo, i com a conseqncia dels seus intents de poblar la vall dels Toromaimas o de San Francisco, per a donar suport i defensar l'explotaci de mines d'or descobertes l'any previ en l'rea propera dels Teques, on habitava l'indmit cacic Guaicaipuro d'aquests indis Teques. Fajardo va partir dues vegades, en 1555 i 1558, des de Margarita, la seva illa natal, per a fundar ciutats en Terra Ferma, usant la seva familiaritat i amistat amb els indis que poblaven les costes nord-orientals i nord-centrals de Veneuela, i aprofitant l'avantatge de dominar la llengua dels indis Caracas, els seus parents de la costa.

Quan Juan Rodrguez Surez arribava a l'hato de San Francisco, la comarca estava en guerra contra els invasors espanyols, i diriament era atacat amb les consegents prdues de persones i animals. Amb l'objecte d'enfortir aquella installaci i utilitzar-la com a base estratgica per a la futura conquesta del territori, Rodrguez Surez la converteix en Vila de San Francisco, nomena alcalde i regidors, i reparteix terres entre els soldats.

Aquesta fundaci de San Francisco no va sobreviure l'atac dels indis de les tnies Teques, Mariches, Toromaimas i altres de la provncia, confederats pel llegendari cacic Guaicaipuro, que poblaven les valls centrals muntanyencs i costaners, qui la cremen a mitjan octubre de 1561.

Diego de Losada, conquistador espanyol nascut en Rionegro del Pont, provncia de Zamora, al voltant de l'any 1511, seguint una Real Cdula emesa en 1563 (arran del despoblament de San Francisco) que ordenava la seva reedificaci, pobla el lloc en 1567 i refongui formalment la ciutat al mar de 1568, amb el nom de Santiago de Lle de Caracas, sobre la qual cosa hi ha actualment controvrsia acadmica, prenent el topnim de Caracas pel nom dut pels indgenes que habitaven la regi a l'arribada dels conquistadors.

Toponmia.



Caracas s el nom de la tribu que habitava una de les valls costaneres contigus a l'actual ciutat pel nord, el Vall dels Caracas, topnim encara vigent, que per ser indis coneguts i tractats pels espanyols assentats en la illa perlfera de Cubaga en les seves expedicions esclavistes a aquesta costa d'indis indmits i belicosos entre 1528 i 1540, es va fer paraula usual entre aquests espanyols de l'orient del pas com topnim de referncia per a tota la zona i amb aix es va generalitzar el nom a les terres de l'rea de Caracas.



Els primers pobladors no van imaginar mai el creixement que experimentaria Caracas aix com el seu gran potencial i les oportunitats de riquesa. A pesar d'aix, 10 anys desprs de la seva fundaci, es convertiria al capdavant de la provncia, ja que a causa del clima i a la seva efectiva defensa muntanyenca contra corsaris i pirates, el governador Juan de Pimentel la fa la seva residncia, quan arriba a Veneuela desembarcant en Caraballeda, ciutat vena en la costa, en 1576. Aquesta residncia a Santiago de Len va implicar en la prctica el tercer canvi de la capital administrativa de la provncia de Veneuela, de Cor en la costa occidental del pas (ciutat fundada en 1527) a El Tocuyo en 1545 i desprs a Caracas en 1578. Des de llavors aquesta ciutat va mantenir la capitalitat de la Provncia de Veneuela o de Caracas i a la fi del segle XVIII, amb els canvis administratius realitzat per l'Imperi Espanyol ho seria de la Capitania General de Veneuela, conformada per les Provncies de Nova Andalusia (Cuman), Provncia de Mrida-Maracaibo, Provncia de Trinitat, Provncia de Margarita, Provncia de Barinas, Provncia de Guayana i la prpia Provncia de Caracas o de Veneuela. Ja en 1577 el propi Juan de Pimentel havia dibuixat el primer plnol urb de la ciutat, dissenyat d'acord amb les Ordenances de Felipe II que establien minuciosament les dimensions dels carrers, places, quadres o pomes i la disposici ortogonal (s a dir, en quadrcula) de tota la ciutat, indicant la forma com hauria d'eixamplar-se amb el temps. En 1568 la ciutat neix amb al voltant de 40 vens.

En 1576 arriben els primers franciscans a fundar el convent de San Francisco i cap a 1600 l'esglsia de San Francisco, annexa al convent, de calicant i pedra slida, ja dominava el paisatge de la ciutat, empetitint a l'antiga Esglsia Major, actualment Catedral de Caracas. El Plnol de Pimentel de 1578, nic que es conserva de la traa de la ciutat fins a 1760, mostra una petita ciutat castellana ordenada per quadres en quadrcula amb 4 carrers i 25 quadres al voltant d'una Plaa Major, com era norma en les ciutats hispanes d'ndies.

La Contadura Real s'acorda traslladar-la de Barquisimeto a Caracas en 1586, fent llavors a Caracas seu tamb de la Real Hisenda de la provncia. El bisbe Agreda es trasllada a Caracas cap a 1576 i all viu fins a la seva mort en 1583. En 1595 la ciutat s presa per nica vegada en la seva histria pel corsario angls Amas Preston, que desprs de gaudir el seu delicis aire fresc, la crema.

En 1597 es funda el Convent de San Jacinto, en el cant actual d'aquest nom.



En 1636 el Convent de Monges, en l'actual cant de Monges, seu de l'Assemblea Nacional.

Per aquesta poca 5 grans squies d'aigua baixaven del ric Catuche a la Caixa d'Aigua, o dipsit d'aigua, recorrent les quadres de nord a sud, per a satisfer les necessitats hidriques dels solars i vens. En 1641 ocorre el destructiu Terratrmol de San Bernab, que va acabar amb tot el construt fins a llavors en la ciutat. La reconstrucci ser lenta i treballosa.

La ciutat s'enriqueix i millora amb el comer de cacao que els Mantuans fan amb Mxic. Un antic privilegi real, obtingut en 1560, abans de la fundaci de la ciutat, permet amb el temps als alcaldes de Caracas governar "en nom del rei" quan el governador titular mor, i exercir-lo fins a l'arribada del nou governador, el que fa en la prctica -a aquests alcaldes- Governadors temporals de la provncia. Privilegi que van exercir moltes vegades, en contra d'altres governadors provisionals que enviava la Real Audincia de Santo Domingo per a suplir mentrestant l'absncia del nou titular que havia de venir d'Espanya. En 1655 els mercedaris funden definitivament el convent, desprs de diversos intents previs, i erigeixen l'Esglsia de La Merc, al nord de la ciutat. 

En 1678 una muralla defensiva de recinte es comena a fabricar, circumdant la ciutat, pel temor als corsaris francesos que ms d'una vegada han intentat prendre-la, encara que no van passar mai del port de La Guaira.

A les restes d'aquest projecte de muralla i defenses militars que mai es va acabar es deuen noms de cantons de Caracas que encara perduren, com les de Luneta i el cant del Reducte.

A inicis del segle XVIII un nou barri d'illencs canaris, La Candelaria, a l'est de la ciutat, alberga gran part dels immigrants canaris que com "blancs de riba" feien les labors que menyspreaven els Mantuanos, o blancs originaris, fills dels descendents dels conquistadors.



En 1723 un patrici mantuano, Jos d'Oviedo i Baos, publica la clebre Histria de la Conquesta i Poblaci de la Provncia de Veneuela, primera obra de bibliografia criolla, en la qual es narra picament els orgens i fundaci de la seva estimada ciutat, Caracas. La pesta de veroles de 1760-65 acaba amb gran part dels habitants de les barriades pobres de la ciutat.

A inicis del segle XIX la ciutat contava amb al voltant de 30.000 habitants.

Realment les dues grans explosions demogrfiques i urbanstiques es van produir en el segle XVIII i en 1950, aquesta ltima la ms impressionant i causant de l'actual esttica urbanstica de la ciutat.

Caracas s bressol de Simn Bolvar, el Libertador de Veneuela, qui naixs en una casa entre els cantons de San Jacinto i Traposos el 24 de Juliol de 1783. En l'actualitat, la seva casa natal s conservada com museu. Altres fills clebres de Caracas sn Francisco de Miranda, hispanoameric universal precursor de la independncia d'Amrica, Andrs Bell i Simn Rodrguez, ambds ltims mestres del Libertador.

Una relquia dels temps colonials s la forma com es referencien popularment les adreces urbanes en el nucli antic, que es fa no per noms de carrers o nombres, sin pel nom popular de els cantons, aix el Banc Central est "en el cant de Carmelites" i el Conservatori Jos Angel Llepis "de Ibarras a Santa Capella".

La ciutat ha sofert de diversos terratrmols al llarg de la seva histria. A ms de l'esmentat dalt de San Bernab al juny de 1641, i el de 1786, el 12 de mar de 1812 la ciutat va ser destruda gaireb en la seva totalitat i van morir ms de 10.000 persones i en el de 1967 van morir 277 persones i nombrosos edificis van sofrir danys.

Arran del terratrmol de 1812, en plena Guerra d'Independncia de Veneuela, les autoritats religioses, pro realistes en la seva immensa majoria, aprofitaven el fenomen per a sugestionar al poble, argumentant que el terratrmol era un cstig div contra els patriotes que intentaven emancipar a Veneuela, al que Bolvar comprenent el perill de tan nociva propaganda a favor del rei espanyol, indignat va respondre amb la clebre exclamaci: "Si la Naturalesa s'oposa, lluitarem contra ella, i farem que ens obeeixi!".


Desprs del desastre del terratrmol de 1812 i els estralls de la Guerra d'Emancipaci i Federal, cap a l'ltim ter del segle XIX, Antonio Guzmn Blanco, un president illustrat i influenciat per l'afrancessament general de l'poca, impulsa una srie de canvis urbans i construccions noves, derrocant els vells i bells convents d'estil hisp i construint en el seu lloc edificis com el Capitoli Nacional o Palau Federal Legislatiu (seu de l'actual Assemblea Nacional), la Universitat de Caracas i altres construccions cviques, donant-li a la ciutat l'aire d'eclecticisme neoclssic actual en els seus ms antigues edificacions supervivents.



 Origen etimolgic .



Sn diverses les teories de la font que va dur al nom de Santiago de Lle de Caracas.

La ms generalitzada s la que la ciutat duu el nom Santiago en honor a Santiago el Major, apstol i sant patr d'Espanya, al que s'encomanaven les missions colonitzadores; Len, en honor al cognom del governador de la Provncia per a l'poca, Ponce de Lle; i Caracas pels indgenes que poblaven la provncia al moment de la fundaci. Com s'aprecia, si es prengus el cognom Len com cas per a explicar el nom de la ciutat, pogus allegar-se que hagus de ser Ponce i no Len el cognom triat, argument que alleguen alguns autors per a desqualificar aquesta hiptesi, car existeix com exemple la ciutat de Ponce nomenada i fundada per un Ponce de Lle a Puerto Rico.

Altra tesi  la qual ha pres ms rellevncia  segueix la teoria que Santiago de Len prov dels orgens abans esmentats per que el nom de Caracas va ser pres d'una flor que els indis cridaven caraca, que abundava en la vall on avui est la ciutat. Aquesta flor, en veritat una herba, tamb cridada localment com "pira", s el conegut amaranto, que t un alt valor nutricional pel seu alt contingut en protenes. En realitat el nom Caracas la presa el capit poblador del nom de la provncia, i aquest prov al seu torn del nom d'una tnia de la seva costa. La Relaci de Pimentel de 1578 oferix una explicaci al nom de Caracas com el gentilici donat a aquesta tribu, i informa que alludeix efectivament a aquesta planta i que l'tnia s tan abundant com la pira o amaranto amb qui altres tnies aborgens la comparen, donant-los per aix el nom de Caracas.

Una tercera hiptesi, nova, allega que el nom de Santiago ho va decidir Losada, el fundador de la ciutat, desprs de la victria castellana en la Batalla de Maracapana en record al dia que els indis Caracas de la costa van donar la pau, o es van rendir al juliol de 1567 davant el representant del Rei, Diego de Losada, ja que pel que sembla aquest acte protocolar de rendici d'aquests Caracas es va fer a dretcient el 25 de juliol de 1567, dia de Santiago.
El nom de "Lle" s'hauria addicionalment al dia que es va fundar la ciutat, dia de San Len, segons aquesta nova tesi, que litrgicament se celebra el 1 de mar.


 Smbols .





L'Escut d'Armes presenta al lle com figura emblemtica de Caracas, a partir de la Real Cdula de Felipe II, que la concedeix a petici de Simn Bolvar, Procurador General (i avantpassat del futur libertador), en els termes segents: "En camp de plata d'un lle color marr, posat en peus, tenint entre els braos una venera d'or amb la Creu Vermella de Santiago, i per timbre una corona de cinc puntes d'or".

Aquest escut es va atorgar en 1591, per probablement va existir des de l'origen de la ciutat, quan Losada la va fundar, car d'abans de 1591 consta s'usava el lle i la conquilla o venera de Santiago com figura estampada en el "segell de la ciutat" amb que s'empadronaven les peses i mercaderies els preus de les quals controlava el Cabildo de Caracas. El lle es deu A San Len, que litrgicament corresponia al dia escollit per a la fundaci per Losada, 1 de mar, segons algunes tesis.


Per Real Cdula de Carlos III, el 13 de mar de 1766, es concedeix a l'Escut d'Armes de Caracas, dur una orla amb la segent inscripci en llat sobre la Mare de Du com un gest per a ennoblir l'Escut de la Ciutat amb aquestes paraules: "Au Mara Santsima, sense Pecat Concebuda en el Primer Instant del seu sser Natural". La petici original ("Au Mara Santsima de la Llum sense Pecat Concebuda") va suscitar una polmica sobre si havia d'o no collocar-se en la orla del pend, la qual va concloure amb la decisi del Rei, que va suprimir la paraula Luz, incorporant "En el Primer Instant del seu sser Natural".



 La Bandera presenta a l'escut centrat sobre un pavell rectangular color vermell sang, que commemora la sang dels caraquenys vessada en els perodes independentistes.



 L'Himne, cridat Marxa a Caracas, va ser compost per Tiero Pezzuti de Matteis, amb la lletra de Jos Enrique "*Chelique" Sarabia, conforme a l'acord aprovat per la Cmera Municipal de data 28 de mar de 1984, on la partitura i la lletra s'agreguen com part integrant d'aquesta Ordenana. La lletra del cant a la ciutat s'inspira en l'exemple de Caracas a l'haver donat el primer pas per a la llibertat veneolana i sud-americana.



Altre smbol no oficial de la ciutat s el Parc Nacional L'vila, conegut colloquialment com L'vila o Cerro L'vila, serralada muntanyenca que voreja el nord de la capital separant-la del Mar Carib, immens pulm natural de l'rea metropolitana i referncia obligada per a tots els caraquenys, ja que s visible prcticament de tots els punts de la ciutat.

 Geografa .






Caracas est emmarcada totalment dintre d'un vall del sistema de la Serralada de la Costa veneolana, separada del litoral central a uns 15 km pel Parc Nacional L'vila un conjunt de muntanyes que s molt benvolgut pels caraqueny, per la seva bellesa, riquesa en flora i fauna, i per ser un lloc de distracci natural.


La vall s relativament petit i bastant irregular, l'altitud respecte al nivell del mar varia d'un punt a un altre de la ciutat entre els 870 i els 1.043 msnm, amb 900 m en el seu centre histric. Aix i el seu rpid creixement poblacional han influt notablement en el desenvolupament urb de la ciutat (veure secci urbanisme). El punt ms elevat del Districte Capital, on es troba situada la ciutat, s el Bec de l'vila, amb 2159 msnm.


La ciutat est creuada pel ric Guaire, que segueix el trajecte de la vall que desemboca en el ric Tuy i s alimentat pels rius La Vall i San Pedro, a ms de nombroses trencades que baixen des de l'vila, tamb est l'Embassament la Papallona, a la sortida sud central de la ciutat, el qual alimenta d'aigua a certa part de Caracas, encara que la majoria s extreta del ric Gurico, en el Embassament de Camatagua, localitzat en la poblaci del mateix nom situada en el Estat Aragua.


 Clima .



El clima de Caracas s de tipus intertropical de muntanya amb precipitacions que varien entre els 900 i 1300 mm anuals, en la prpia ciutat, i fins als 2000 mm en algunes parts de la Serralada; la temperatura mitja anual s d'aproximadament de 22,5 C, sent la mitjana del mes ms fred (gener) de 21 C i la mitjana del mes ms clid (maig) de 24 C, el que dna una amplitud trmica anual escassa, de noms 3 C. Les amplituds trmiques diries en canvi sn molt majors (ms de 10 C), amb mximes dirnes gaireb sempre superiors a 30 C i que rares vegades descendeixen a menys de 20 C. En els mesos de desembre i gener apareixen abundants boires, a ms d'un sobtat descens de temperatures nocturnes que arriben a baixar fins als 13 C o una mica menys. A ms, les temperatures nocturnes en qualsevol poca de l'any no solen superar els 20 C, el que fa que les nits caraquenyas siguin agradables. En Caracas poden presentar-se, encara que en rares ocasions, tempestes de calamarsa mentre que les tempestas elctriques sn molt ms freqents, especialment entre juny i octubre, per la seva condici de vall tancada i per l'acci orogrfica de l'vila.



Incendis forestals.

En la Serra de l'vila es produxen alguns incendis durant l'poca de sequera. Les enormes proporcions d'aquests incendis es deuen a les fortes pendents (que afavoreixen la propagaci cap amunt de les flames) i a la sequedat de la vegetaci, no noms per l'escassesa de pluges sin perqu la intensitat de radiaci s mxima en els vessants exposats cap al sud durant aquesta poca de sequera (vessant o vessant de solana).



Organitzaci poltic-administrativa.





La coordinaci de la ciutat s administrada per l'Ajuntament Metropolit de Caracas, hereva de l'antiga Governaci del Districte Federal, que t com burgomestre a Juan Barreto Cipriani, la qual t autoritat coordinativa sobre els cinc municipis, governats al seu torn pels alcaldes Henrique Capriles Radonski (Baruta), Leopoldo Lpez (Chacao), Alfredo Catal (El Hatillo), Freddy Bernal Rosers (Libertador), i Jos Vicente Rangel valos (Sucre).



Els municipis que conformen la ciutat de Caracas com a tal, estan envoltats per altres municipis situats en els sectors perifrics de: els Alts Mirandinos (Carrizal, Guaicaipuro i Els Salias), el barri Guarenas-Guatire (Plaza i Zamora) i Les Valls del Tuy (Santa Teresa, Saint Lucia, Ca, Charallave, Yare, i Ocumare del Tuy), pertanyents tots ells a l'Estat Miranda, i l'Estat Vargas, anteriorment integrat al Districte Federal com el Municipi Vargas. Aquests municipis i estats actuen com ciutats dormitoris i focus d'expansi de la ciutat, per no formen part d'ella, ni fsica ni administrativament.



 Govern i Institucions .

Aquesta sota el govern executiu de l'Alcalde Metropolit de Caracas, electe cada 4 anys i qui pot optar per a una sola reelecci immediata, i possex el Cabildo Metropolit, integrat per regidors electes per cadascun dels municipis constituents, rgan que complix funcions legislatives en l'rea Metropolitana.

En el cas dels 4 municipis parteix de Caracas i part al seu torn de l'Estat Miranda, l'Alcalde Major solament t funcions de coordinaci, ja que l'autoritat recau en la Governaci d'aquest estat, segons la constituci de 1999 que busca el creixement harmnic i desenvolupament integral de la ciutat, sense eliminar el Districte Capital ni seccionar part de l'Estat Miranda.

En el cas del Districte Capital i del seu nic municipi, que en si conforma una de les 23 entitats federals del pas, i en ell l'Ajuntament del Districte Metropolit assumeix les funcions de l'antiga Governaci del Districte Federal, i el Cabildo Metropolit complix el paper del que seria el Consell Legislatiu en la resta dels estats.


Economia.



La ciutat de Caracas en la seva condici de capital de Veneuela, s seu de nombroses empreses de serveis, bancs, centres comercials, hotels, entre uns altres. La seva activitat s en gaireb 100% de carcter de serveis exceptuant algunes indstries establertes en la seva rea metropolitana, principalment en Els Massos, a l'est de la ciutat i en La Yaguara, en l'oest.

La ciutat cabdal tamb s seu de la Borsa de Valors de Caracas, encarregada d'operacions de compra i venda d'instruments autoritzats per a la seva negociaci en el mercat borsari. La Borsa de Caracas, es troba en el municipi Chacao.

Tamb en la ciutat est situada les seus principals de Petrolis de Veneuela (PDVSA) que s major empresa del pas, des d'aqu aqu es negocien tots els acords internacionals per a la distribuci i exportaci de petroli cap a altres pasos, a ms es troben les oficines principals de la companyia privada ms gran del pas Empreses Polar.


Urbanisme.


Caracas comparteix algunes de les caracterstiques de les ciutats llatinoamericanes (com Sao Paulo o Rio de Janeiro). Densament poblada i amb un espai limitat per estar envoltada de muntanyes, la ciutat ha crescut de forma vertical.

Els alts edificis d'oficines i apartaments ocupen gran part del centre i est de la ciutat. La zona financera de Caracas es troba situada en El Roser, on abunden els gratacels i centres empresarials; all tenen la seva seu importants empreses nacionals i internacionals, no obstant aix en el centre de Caracas s on es troba la seu del Banc Mercantil, del Banc Provincial i del Banc de Veneuela, tres dels quatre bancs ms importants del pas a ms d'albergar la seu del Banc Central de Veneuela.

Altre aspecte molt ressaltant s la quantitat de persones que viuen en assentaments informals en les muntanyes que envolten al ciutat. Aquest tipus d'habitatges sn denominats ranxos, construdes improvisadament, sense cap planificaci oficial, amb deficincies i amb materials poc adequats, marcant una diferncia entre els quals viuen en el centre de la vall. Algunes zones de la ciutat tenen un traat regular, heretat de la colnia o desenvolupat durant els projectes urbanstics del segle XX. Altres zones, potser la majoria, manquen d'aquesta regularitat. .

Demografia.

La barreja tnica i cultural ha marcat a la ciutat a travs de la seva histria. Prviament, durant l'poca colonial, els conquistadors espanyols es van barrejar amb els indigenes nadius i desprs amb els negres africans, que van ser duts com esclaus pels primers en les plantacions de cacao i caf. Conseqentment, la composici racial i tnica de Caracas va resultar diversa. Desprs de la independncia i del descobriment a ms de l'explotaci del petroli a Veneuela a partir dels 1930, arriben immigrants d'altres regions del pas ms empobrides (en la seva majoria de les zones rurals), els immigrants europeus van comenar a arribar en la ciutat de forma creixent a partir i la Segona Guerra Mundial.


Els exemples inclouen a francesos, que van portar el sistema de telfon, i els holandesos (la petroliera holandesa Shell), que va venir a explotar els recursos naturals. Les conseqncies de l'esmentada Segona Guerra Mundial, les dictadures europees repressives, i l'explotaci del petroli van atreure a molts d'immigrants d'Espanya, Portugal, i Itlia. Els immigrants d'Orient Mig de Palestina, Sria i especialment del Lban tamb van buscar una nova vida en la ciutat. La immigraci europea era notria durant els anys 1960 i 1970, per els nombres creixents dels anys 1980 i 1990 dels immigrants que originaris de pasos andins sobretot de la vena Colmbia; per tamb d'Equador, Per, i Bolvia; aix com pasos caribenys com Cuba, Trinitat i Tobago, Repblica Dominicana i Hait, ha creat una societat molt complexa.

Encara que a causa de la vella influncia del sistema de casta del perode colonial espanyol, a la barreja de races i cultures, ha estat acceptada en vida en la ciutat. No obstant aix, la demografia comuna seria  mulats  (gent d'ascendncia de barreja de blanc i negre),  mestsos  (barreja d'indgena i blanc), i  criolls  (barreja de les tres races).

Transport.

Autopistes i avingudes principals.








La major concentraci de xarxes vials del pas es troba en la regi de Caracas i les seves ascendncies, amb una gran xarxa d'autopistes i avingudes en el Districte Metropolit i vies urbanes, suburbanes i interurbanes, la xarxa vial s'ha convertit en una gran crulla entre l'Occident, l'Orient i el Centre del pas. Paper no molt avantatjs per a una ciutat saturada de poblaci i vehicles de tot tipus, tant de la mateixa ciutat com de la seva zona d'influncia immediata (Vargas, El Tuy, Guarenas-Guatire, Alts Mirandinos) i d'altres zones del pas.

Actualment s'est construint un enlla vial que connectar la Autopista Regional del Centre (en el km 31) amb la Autopista Gran Mariscal de Ayacucho (sector Kempis), amb la finalitat de servir de aliviadero a la ciutat de Caracas i les venes Guarenas i Guatire, perqu els vehicles que es dirigeixin d'orient a occident o centre, i viceversa, no tinguin la necessitat d'entrar a Caracas. La ruta d'aquesta autopista seria des de les proximitats de l'aeroport de Charallave, passant per Santa Lucia i pujant fins a la zona de Kempis (entre Guatire i Caucagua).

*Principals avingudes.

 Av. Bolvar (La avinguda ms llarga de Veneuela en lnia recta);

 Av Simn Bolvar (sud-est de la ciutat);

 Av. Universitat;

 Av. Baralt;

 Av. Sucre;

 Av. Urdaneta;

 Av. Andrs Bell;

 Av. Lecuna;

 Av. Pante;

 Av. Libertador (el seu nivell inferior en una part s considerat una Autopista);

 Av. Francisco de Miranda (la ms llarga de Caracas);

 Av. Pez;

 Av. O'Higgins;

 Av. San Martn;

 Av. Teheran;

 Av. Les Accies;

 Av. Las Palmas;

 Av. Abraham Lincoln (Boulevar de Sabana Gran - Per als vianants);

 Av. Francisco Solano Lpez;

 Av. Casanova;

 Av. Intercomunal de La;

 Vall Av. Forces Armades;

 Av. Nova Granada;

 Av. President Medina (Coneguda pel seu nom anterior: Av. Victoria);

 Av. Roosevelt;

 Av. Ppal. del Cementiri;

 Passejo Els Illustres;

 Av. Les Accies;

 Passeig Els Prceres (Es converteix en el Monument als Prceres, Gran Passeig de l'Acadmia Militar de Veneuela - semivianant);

 Av. Rio de Janeiro;

 Av. Ppal de les Mercs, Jos Mart;

 Av. Veneuela del Roser;

 Av. Tamanaco;

 Av. Intervecinal Santa Mnica-Cims de Curumo;

 Av. Ral Leoni (Boulevar del *Cafetal);

 Av. Sanz;

 Av. Mxic;

 Av. Ppal de Caurimare;

 4 Av. dels Pals Grans;

 Av. San Juan Bosco;

 Av. Lus Roche;

 Av. Sucre dels Dos Camins;

 Av. Els Castanyers dels Dolls;

 Av. Rmul Gallecs;

 Av. Ppal de Macaracuay;

 Av. La Guairita;





Sistemes de Metre i Ferrocarril.


La ciutat possex un modern sistema de transport subterrani, el Metre de Caracas, que cobreix la zona central de la ciutat i que s'estn a la ciutat de Els Teques (capital del Estat Miranda) connectant-lo amb el Sistema Metre dels Teques. Ambds operats per la companyia "C.A. Metre de Caracas" (Cametro). Al moment de la seva obertura, en 1983, va ser considerat com un dels sistemes ms moderns d'Amrica i el mn, actualment conta amb 4 lnies i s'estan construint expansions del mateix. Es planeja la construcci d'un sistema de Metre cap a les poblacions de Guarenas i Guatire.

A ms del metre, es troba l'estaci construda per per l'Institut Autnom Ferrocarrils de l'Estat (IAFE). Aquest s el sistema de trens entre Caracas i l'rea de Tuy Mig que connecta a la ciutat amb les poblacions de les Valls del Tuy (Charallave, Santa Lucia, Ocumare, Santa Teresa, Yare i Ca) t com punt d'inici l'estaci de trens de Caracas, la qual es troba en La Rinconada, on aquesta l'estaci final de la lnia 3 del metre de Caracas, la lnia ferroviria, forma part del Sistema Ferroviari Central de Veneuela. 


Ports y aeroports.

Caracas conta amb l'aeroport principal de Veneuela, a uns 20 km per carretera, en la poblaci de Maiqueta, parrquia Raul Leoni en el Estat Vargas, el Aeroport Internacional de Maiqueta Simn Bolvar, s un dels punts de connexi ms important d'Amrica del Sud. A part d'aquest hi ha tres aerdromos de menor importncia. Un d'ells, la Base Aria Generalssim i Almirall Francisco de Miranda, coneguda com Aeroport de La Carlota, s per a vols privats i militars; i es troba en perode de clausura. L'espai s'espera convertir en un parc o en un centre esportiu. Altres dos aeroports privats sn el Aeroport Metropolit de Ocumare del Tuy i el Aeroport Caracas Oscar Machado Zuloaga de Charallave.

En la ciutat de La Guaira, igual que l'aeroport de Maiqueta a uns 20 Km es troba el port homnim, el principal del pas per la seva grandria i per la seva capacitat.

Transporte pblico terrestre .

El Metre de Caracas es complementa amb una xarxa de transport superficial: El sistema Metrobs que connecta altres zones de la ciutat amb les estacions del metre, per lamentablement no cobreix tota la ciutat i alguns critiquen la seva lentitud. Per aix, el transport pblic est fortament basat en les camionetes o camionetiques, busos petits que recorren tota la ciutat i solen ser rpids i eficients. No obstant aix, el sistema de camionetiques s acusat per alguns de ser catic i originari de gran part dels problemes de circulaci de la ciutat, per no respectar les zones reservades per a carregar i descarregar passatgers. El sistema de camionetes va substituir als busos, antics i no afiliats al Metre, que encara cobrixen algunes rutes.

Les zones pobrament urbanitzades i de topografia irregular, els "turons", conten amb un sistema de jeeps, vehicles rstics amb capacitat per a vuit o deu persones. Evidentment, el sistema s limitat, precari i insuficient per a la poblaci que assisteix. s un dels problemes que afecta ms directament a les persones que viuen en aquestes zones.

El Metre de Caracas es comunica en l'estaci La Rinconada, amb l'estaci ferroviria "Libertador Simn Bolvar" de la qual surten trens diriament cap a les poblacions de les valls del Tuy.

Recentment, l'Ajuntament del Municipi Libertador ha anunciat el desenvolupament i implementaci d'un sistema de bus rpid denominat BusCaracas, que consistir en unitats de trolebuses que recorreran la ciutat de nord-oest al sud. El pla, que va ser dissenyat originalment en 2001, preveu una longitud de sis quilmetres i un cost de cinquanta-un milions de dlars. En l'actual etapa de planificaci, el sistema estima transportar a un aproximat de cent mil passatgers per dia al llarg de dotze estacions, iniciant des del Mercat de les Flors, passant per San Jos, l'Avinguda Forces Armades, La Hoyada, Nou Circ, San Agustn, l'Helicoide, Cementeri, Prado de Mara, l'Avinguda Roosevelt, Els Llorers, fins a arribar al Terminal La Bandera. La installaci d'aquest mitj de transport en la ciutat capital est basat fonamentalment en la experiencia del TransMilenio bogot, i suposa un conveni previ amb el Metre de Caracas.


Transporte terrestre interestatal.


Existeixen tres terminals de passatgers, que fan rutes cap a l'interior del pas en autobusos o trens interregionals.

 Per a la Regi Oriental: el Terminal d'Orient;

 Per a la Regi Occidental i Els Plans: el Terminal de La Bandera;

 Per a les "ciutats dormitori" situades en l'estat Miranda (Charallave, Santa Lucia, Santa Teresa, Ca, Ocumare del Tuy, Els Teques, San Antonio, Carrizal, Paracotos, Guarenas, Guatire, Caucagua, Riu Chico, Higuerote, etc.): el Terminal del Nou Circ o La Hoyada.

 Per a Saint Lucia, Santa Teresa, Guarenas, Guatire, Caucagua, Riu Chico, Higuerote, etc.: El terminal de La Urbina (serveix d'alleujament al collapsat terminal del Nou Circ o La Hoyada).

 Per a la Guaira i l'Aeroport Internacional Simn Bolvar: Terminal de Busos i Taxis Parc Central;

 A ms tamb es troba l'estaci ferroviria "Libertador Simn Bolvar" que es comunica amb la regi de les valls del Tuy (*Charallave, Saint Lucia, Ocumare, Santa Teresa, Yare i Ca).

 Tamb existeixen diversos terminals privats amb destinacions fixes;



 Llocs d'Inters .

Caracas s una ciutat molt diversa, centre de gran quantitat de parcs, places, arquitectures modernes o colonials, esglsies, passejos, bulevars, centres comercials, etc., oferint-los als caraquenys i altres turistes el millor de la seva cultura i bons costums.

Monuments, edificis pblics i llocs histrics.





Casa Natal de Simn Bolvar: la casa colonial on va nixer el Libertador de la ptria en 1783. En els seus espais es troben objectes de l'poca de la vida del Libertador i pintures pel mestre Tito Salas que reflecteixen episodis en la vida de Bolvar.

Museu Bolivari: es troba al costat de la Casa Natal de Simn Bolvar i en els seus espais s'exhibeixen els objectes personals de Bolvar.

Pante Nacional: s el mausoleu de la ptria on reposen les restes del Libertador Simn Bolvar i d'altres ms de 140 herois i persones destacades de la histria de Veneuela.

Palau de Miraflores: s un Palau seu del despatx del President de la Republica, va ser construda pel general Joaqun Crespo per a s particular a la fi del segle XIX. Va constituir la mansi ms luxosa, elegant i costosa d'aquesta poca en el pas. Des de 1900 s residncia presidencial.

Residncia Presidencial La Casona: s un modern Palau que serveix com lloc de residncia als presidents de Veneuela.

Palau Federal Legislatiu: el fams Capitoli Nacional s una edificaci d'estil neoclssica, amb una cpula ellptica de bronze.

Casa Groga: s una imponent estructura neoclssica que data del segle XVII, va ser originalment seu de la Capitania General i Pres Real i actualment s la seu del Ministeri de Relacions Exteriors.

Ciutat Universitria de Caracas: s el campus principal de la Universitat Central de Veneuela, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en el 2000;

Torres de Parc Central: sn dues torres bessones situades al centre de la ciutat, ostenten el ttol de les torres gratacels ms altes de Sudamrica i les segones ms altes de Llatinoamrica.

Teatre Municipal de Caracas i Teatre Nacional de Caracas: sn els dos teatres ms antics de la ciutat, inaugurats en 1881 i 1905 respectivament.

Complex Centre Simn Bolvar: s un complex urbanstic, que abasta les Torres del Silenci, les Places Caracas i O'leary, la Urbanitzaci El Silenci i el Monument al Libertador al final de l'Avinguda Bolvar, en el centre de la ciutat.

Palacio de les Acadmies: s un bell Palau colonial, amb faana gtica del segle XIX on anteriorment funcionava el Convent de San Francisco, en l'actualitat s seu de diverses acadmies.

Telefric de Caracas: un dels "Aerial tramway" ms moderns i segurs del mn. En la seva trajectria, ascendeix des de la ciutat fins al Tur L'vila.

Anauco Arriba: la casa colonial ms antiga de Caracas, data del segle XVII. s una bella casa de camp, que avui dia s patrimoni histric de Veneuela.

Correu de Carmelites: Palau dels Comtes de Tovar, aquesta bella edificaci colonial, va ser modificada posteriorment en estil *neo colonial.

Casa de l'Obrer: actualment s un complex cultural de la zona de Propatria, on es realitzen diverses activitats recreacionals.

Hisenda La Trinitat: s una arquitectura colonial, icona representativa del Municipi Baruta.

Casa de Camp de Guzmn Blanco: erigida a la fi del segle XIX, en la actualitat s un patrimoni cultural totalment recuperat per l'Ajuntament, s avui dia seu de diferents esdeveniments recreacionals de la comunitat de Antimano.

Museu La Quadra de Bolvar: Llar d'estil colonial que va pertnyer a la famlia de Simn Bolvar, en ella es troben pintures i retrats de l'poca aix com objectes del Libertador. En 1959 va ser declarada Monument Histric Nacional.

Edificacions Religioses.








En la ciutat hi ha desenes d'esglsies, noms algunes de les ms importants arquitectures religioses de la ciutat sn:

Catedral de Caracas: s la primera esglsia construda a Caracas, erigida en 1641, mant una barreja d'estil colonial i posteriors. Actualment, en la torre existeix un rellotge que a ms de campanades, t sons de diverses canons, entre elles l'Himne Nacional. En la Catedral va ser batejat Simn Bolvar el 30 de juliol de 1783;

. Baslica Santa Teresa: estructura d'estil neoclssic constituda per dues esglsies, al costat aquest Santa Ana i a l'oest Santa Teresa, les quals s'uneixen en l'imponent altar major. Dintre d'aquesta Baslica es troba la imatge ms venerada a Caracas durant la Setmana Santa, "El Nazareno de San Pablo", el qual duu el nom del primer temple on va ser trobada i a qui se li atribuxen molts miracles.

Baslica Menor Santa Capella: esglsia d'estil gtic, feta a la imatge de la "Saint Chapelle" de Pars.

Esglsia de San Francisco: en aquesta esglsia, se li va lliurar a Bolvar el ttol de Libertador. Aquest temple s una de les mximes representacions de l'art barroc llatinoameric en el nostre pas, i allotja en el seu interior un retaule que constitux la pea millor conservada de l'art colonial veneol.

Esglsia La nostra Senyora de Coromoto: una de les ms importants i belles esglsies de la ciutat capitalina, ja que s el temple de la Patrona de Veneuela. En l'interior el temple t belles escultures i grans obres d'art.

Mesquita Ibrahim AL-*lbrahim: s un edificaci que es va comenar a construir en 1989, amb la finalitat de proporcionar-li a la poblaci musulmana de Caracas un lloc on portar a terme els ritus de la seva religi.

Temple dels Mormones: Existeixen ms de 110 temples en funcionament en tot el planeta i Caracas s el lloc d'un d'ells.



Places.


Plaza Bolvar de Caracas: la plaa major de tota Caracas, situada en el Casc Central de la ciutat, en la mateixa se li fa un homenatge al Libertador; al voltant d'ella es troben la Catedral de Caracas, el Palau Municipal i el Museu *Sacro.

Plaza Veneuela: s un modern passeig per als vianants i distribudor vial que alberga diversos monuments, entre ells una bella font i algunes escultures, aix com una important zona empresarial per les torres d'oficines que all es troben.

Plaza O'Leary: s una plaa situada en la urbanitzaci El Silenci, en ple centre de la ciutat, que conta amb dues fonts "Les *Toninas" de Francisco Narvez.

Plaza Frana: la plaa ms turstica de la ciutat capitalina, compte amb un imponent obelisc i bells jardins.

Plaza Alfredo *Sadel: Alfredo Sadel s una de les places ms importants de Caracas, nomenada en honor al cantant i lric veneol Alfredo Snchez Lluna, compte amb una infraestructura moderna i imponent.

Plaza Bolvar de l'Hatillo: s el lloc ms concorregut pels turistes en el poble de l'Hatillo, compte amb un ambient molt tranquil i agradable, en el centre de la plaa aquesta una esttua del *Libertador, en la qual es troba representat dempeus i mirant cap a l'Esglsia Santa Rosala de Palerm.

Plaza Bolvar de Chacao: la plaa major del municipi *Chacao, envoltada per l'ajuntament i la Catedral d'aquesta localitat.

Plaza La Pastora: representa una referncia histrica important, enclavada en el casc central de La Pastora, localitat que t una mplia tradici dintre de la comunitat *caraquea.

Plaza de San Jacinto: millor coneguda com Plaza "El Veneol", s una plaa situada en el Casc Histric de la ciutat, la plaa t una torreta central, en les proximitats aquesta la Quadra Bolvar, amb voreres empedradas, a l'estil de la colnia.

Boulevard de Sabana Gran: s un populs passeig caraqueny, en el seu recorregut s'ocupen diferents botigues i comeros a l'arribar al final del boulevard en el sector de Chacaito, se situen algunes escultures cintiques.


Parcs i Passejos.

La Candelaria: s una zona de la ciutat, que conta amb trams empedrats i restes dels *rieles del tramvia elctric que una vegada va creuar l'rea. Ha guanyat gran fama per la seva diversitat gastronmica, all es poden trobar excellents restaurants especialitzats en menjar espanyol, canria i italiana.

Passeig Los Prceres: s una extensa avinguda que consta de monumentals esttues, calades, escales, fonts i murs elaborats en marbre, per a rendir-li honor i tribut als veneolans que van lluitar per la llibertat de la naci durant la Independncia.

Parc Nacional L'vila: L'vila s un extraordinari reservori natural, oferix les belleses escniques naturals de la seva flora i fauna i l'imponencia turstica del poble de Galipan.

Parc vila Mgica: un lloc predilecte per a la ciutat, oferix des de passeig en el telefric fins a una pista de patinatge sobre gel i camins d'estil espanyol, que daten de l'poca colonial.

Parc Francisco de Miranda: conegut popularment com el Parc de l'Est, s un lloc predilecte per als  corredors  de Caracas, amb belles zones verdes, un petit zoolgic, una llacuna artificial i les seves diferents atraccions recreacionals com el molt conegut vaixell de Cristbal Coln, conformen el parc ms concorregut els caps de setmana en la capital veneolana.

Parc de Recreaci Jvito Villalba: millor conegut com el Parc de l'Oest, un espai de gaudi per a tots els caraquenys que viuen en el costat oest de la ciutat, pistes esportives, jocs infantils, una llacuna artificial, l'amfiteatre i conquilla acstica, cafetn i les seves camineres, tot aix dintre de les seves belles rees verdes.

Jard Botnic de Caracas: en els espais de la Ciutat Universitria el jard botnic constitux un dels principals reservoris de fauna a Caracas i preserva la qualitat de l'ambient en l'rea *capitalina.

Parc Zoolgic Caricuao: el zoolgic de Caricuao mostra una gran varietat d'animals Africans i Americans. El que fa a ms molt especial al parc s que alguns animals es poden passejar lliurement entre la gent.

Parc Zoolgic La Pineda: la Pineda s un dels parcs preferits dels nens, per la varietat d'animals i per la seva zona de contacte. s un veritable oasi en plena ciutat. Tamb t una zona especial on es poden admirar diferents espcies de papallones.

Parc Los Caobos: A prop del Museu de Belles Arts, el Museu de Cincies, de la Galeria Nacional, Ateneu de Caracas i del Teatre Teresa Carreo, es troba un dels parcs ms antics de Caracas. En el, es troba una de les ms importants colleccions d'arbres centenaris de la ciutat, es caracteritza per ser refugi d'esportistes i de tot aquell que desitgi relaxar-se.En l'es solen presentar els caps de setmana obres teatrals infantils.


Altres llocs d'inters.

Museu de Belles Arts: el museu ms antic de Veneuela, oferix obres d'art mundial entre ells art egipci, cermica xinesa, collecci de cubisme a ms d'exposicions temporals constantment.

Museu de Cincies: nic en el seu tipus a Caracas, s'exhibeixen prop de 200.000 peces de diverses rees de les cincies naturals.

Museu d'Art Contemporani de Caracas: des de 1974 oferix mostres d'obres de *artstas nacionals i internacionals de meitat del segle XX.

Galeria d'Art Nacional: s'exhibeixen ms de 6.000 peces d'art veneol des del perode prehispnic fins a art modern. Para 2008 es convertir en el museu ms gran de Veneuela.

Ateneu de Caracas: complex on es pot veure obres de teatre, cinema, arts plstiques i assistir a concerts musicals.

Teatre Teresa Carreo: obert al pblic en 1983, des de llavors s un dels escenaris ms importants de Caracas.

Cultura.

 Gastronomia .


Caracas possex una important cultura gastronmica i culinria, aix a causa de la influncia dels corrents migratoris; per aix s freqent trobar les especialitats culinries de les diverses regions veneolanes, conjuntament amb la de molts pasos. Existeix una gran varietat de restaurants francesos, italians, espanyols, hinds, xinesos, japonesos, tailandesos, mexicans, entre uns altres. La zona de La Candelaria s molt coneguda pels restaurants espanyols, ja que en aquesta zona es van concentrar gran part dels immigrants gallecs, canaris i els seus descendents arribats A Veneuela a mitjans segle XX, contribuint aix a la riquesa gastronmica de la ciutat. Entre els principals plats tpics es troben: el pavell crioll (que s el plat nacional a fora de mongetes negres, arrs blanc, carn desmechada i pltan fregit), les empanades, l'arepa, la cachapa amb formatge guayans, l'hallaca, el rostit negre crioll i l'amanida de gallina. Entre les begudes tpiques trobem la chicha (beguda a fora d'arrs), guarapo de papeln amb llimona, carato i la tizana (beguda de fruites), tamb ha de citar-se la famosa "cuina mantuana", que data de temps de la colnia i que va deixar com llegat alguns plats tipics, com la Coca Melosa, la Resbaladera (beguda feta amb aigua d'arrs i perfumada amb essncia de Flor del taronger), entre d'altres.

 Msica de Caracas .

Els inicis de l'explotaci petroliera, al comenament del segle XX, donen motiu a l'xode de camperols cap a les ciutats de major importncia, d'aquesta manera es converteix Caracas en un centre de confluncies de les diferents manifestacions musicals del pas. A travs de les pianoles i els gramfons arriben les melodies i ritmes d'altres latituds, sobretot de Colmbia, Cuba, Espanya, Estats Units i Mxic. La conjunci d'aquests elements, genera un moviment musical  el primer de carcter urb  en el qual es fusionen manifestacions musicals dels plans veneolans, amb unes altres dels Andes i de la zona costanera. El mateix succex amb la instrumentaci, en la qual s'utilitzen el quatre, la mandolina, la guitarra, el viol i instruments trets de les bandes militars, com el tambor redoblant, el saxfon, la trompeta i el tromb.

A la msica realitzada amb el quatre i els ltims instruments esmentats se li denomina "canyonera", car els msics que interpretaven aquest estil, anunciaven la seva arribada a les festes amb un can de bamb. Aquesta manifestaci musical la mantenen viva grups com "Los Antaos del Estadium" i "Los Caoneros". Aquestes agrupacions, en l'actualitat es mantenen ms de les seves freqents presentacions en festes i diversos esdeveniments socials que de la venda dels seus discos, els quals no sn fcils de trobar en el mercat discogrfic veneol. Fins i tot, parallelament a aquests grups, han nascut altres que conreen gneres musicals semblants, fusionats amb ritmes ballables caribenys (bolero, merenga dominicana, salsa, entre altres) i moderns.

Altres manifestacions assentades ja per a aquella poca a Caracas, eren els aguinaldos i les nadales, per a la temporada de nadal, aix com les canons de serenata, de les quals el seu mxim exponent va ser el cantant, msic i compositor Andrs Cisneros.

Les agrupacions caraquenyes de major transcendncia sn les Orquestres Billo's Caracas Boys i Els Meldics, entre unes altres.

 Educaci .



Educaci superior.

 Universitat Central de Veneuela;

 Universitat Catlica Andrs Bell;

 Universitat Metropolitana;

 Universitat Nacional Experimental Simn Rodrguez;

 Universitat Simn Bolvar;

 Universitat Santa Maria;

 Universitat Jos Mara Vargas;

 Universitat Monteavila;

 Universitat Nova Esparta;

 Universitat Experimental Politcnica Antonio Jos de Sucre (Vicerectorat Luis Caballero Mejas);

 Universitat Pedaggica Experimental Libertador (IPC);

 Universitat Alejandro de Humboldt;

 Universitat Bolivariana de Veneuela;

 Universitat Nacional Experimental Politcnica de la Fora Armada Nacional;

 Universitat Nacional Experimental Dels Plans Centrals Rmul Gallecs;

 Universitat Catlica Santa Rosa;

 Mitjans de comunicaci audiovisual .

Alguns dels mitjans de comunicaci d'aquest tipus de Caracas sn els de major cobertura de Veneuela. Algunes de les estacions televisives i radials de Caracas sn les segents:

 Rdio .

Des de la capital emeten ms de 40 Emissores de tipus AM i FM amb abast local, nacional i internacional, les principals cadenes de rdio es troben a Caracas com el Circuit Uni Rdio, Rdio Nacional de Veneuela, AM i FM *Center, Circuit Rumbera Network i Circuit Nacional Belfort entre uns altres.

En la banda FM operen algunes emissores comunitries, les quals sn de curt abast, cobrixen noms sectors especfics de la ciutat i sn operades per organitzacions comunitries.

Cap destacar que algunes emissores de les Valls del Tuy, Alts Mirandinos i Guarenas-Guatire poden ser sintonitzades a Caracas.


 Televisi .

Caracas s seu de la majoria dels canals nacionals ms importants de Veneuela, tant en televisi oberta com per paga o subscripci, alguns altres que tenen la seva seu en la capital solament tenen abast regional o local:

Televisora Veneolana Social, Venevisin, Val TV, VTV, *Televen, La Tele, Viu, Globovisin, Meridi Televisi, vila TV, TeleSUR, Canal i, TV Famlia.

Per Televisi paga (Cable - Satelital):

RCTV Internacional , Venevisin Continental , Venevisin *Plus , Canal de Notcies, Sport Plus i Sun Channel.


 Esports .


Els equips de Beisbol Lleons del Caracas i Taurons de La Guaira juguen en l'Estadi Universitari de Beisbol (pertanyent a la Universitat Central de Veneuela) amb plaa per a 25.000 espectadors.

Els Navegants del Magallanes, altre equip de beisbol fundat a Caracas  per actualment tenen com seu a Valncia, Estat Carabobo , possexen una forta afici en la cabdal veneolana, especialment per la seva histrica rivalitat amb l'equip local.

La ciutat t tres estadis de futbol: El Estadi Olmpic de la UCV amb capacitat de 24.000 espectadors (que va ser reduda fins a la capacitat actual per la collocaci de cadires amb motiu de la Copa Amrica 2007), el Estadi Nacional Brgido Iriarte amb una capacitat de 12.500 persones (antiga llar del Caracas Futbol Club i el Esportiu Italchacao) i a partir de 2005 El Caracas F.C. va obrir el seu propi estadi cridat Cocodrils Sports Park. 

Caracas per ser la capital de la Repblica s la seu de l'Institut Nacional d'Esports i del Comit Olmpic Veneol aix com de molts clubs i federacions nacionals d'una gran diversitat de disciplines.


Clubs esportius.

Beisbol: Lleons del Caracas;

Futbol: Caracas Futbol Club; Estrella Vermella Futbol Club i Esportiu Itlia;

Bsquet: Cocodrils de Caracas;


Seguretat i Defensa.

El Resguard i Protecci de la ciutat cabdal es troba a crrec del Ministeri del Poder Popular per a Relacions Interiors i Justcia, per mitj de la Policia Metropolitana (Caracas) i el Cos dels Bombers Metropolitans, els diferents municipis compten amb els seus propis organismes de policia, encara que a Caracas se situen els diferents ens de l'Estat Veneol com el Palau de Miraflores (Govern), Ministeris entre uns altres, es requereixen del personal militar de les Forces Armades Nacionals com els seus components de la Gurdia Nacional per a operatius de seguretat com el Exrcit i les Reserva Nacional i la Mobilitzaci Nacional acantonats en les diferents Casernes i *Destacamentos Militars.

Agermanaments.




Zones de la ciutat.





Referncies.
Histria de Caracas

"Boletn de la Academia Nacional de la Historia", Luis R. Oramas, XLIV, nm. 175 (juliol-septembre de 1961).
"Noticias historiales de Venezuela" fray Pedro Simn, Tomo II, (ver nota nm. 6, pg. 506), Ediciones de la Academia Nacional de la Historia Caracas 1987.  ;



 Enllaos externs .

 Alcalda Mayor Metropolitana;
 Alcalda del Municipio Bolivariano Libertador;
 Alcalda de Baruta;
 Alcalda de Chacao;
 Alcalda Municipio El Hatillo;
 Alcalda del Municipio Sucre;
 Metro de Caracas C.A;
 Bolsa de Valores de Caracas;
 Aeropuerto de Maiqueta;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36876" title="Comtat de Carcassona" nonfiltered="4226" processed="4206" dbindex="14397">
El comtat de Carcassona fou una jurisdicci feudal d'Occitnia amb centre a la ciutat de Carcassona. Fou probablement ja comtat durant el perode de govern dels visigots a Septimnia i va passar als carolingis el 752, per no es coneix cap comte anterior a Bell, avantpassat de la casa comtal de Barcelona.

Primera dinastia.
Bell, probablement un magnat del Conflent lleial als carolingis, fou el pare de Sunifred I i avi de Guifr el Pels, i pare tamb de Sunyer I de Rossell i d'Empries. Va morir cap el 810 i el va succeir el seu fill gran Guiscafr que va morir sense fills i el comtat va recaure en el seu germ Oliba I que es va casar amb Elmetruda i Riquilda i va deixar tres fills: Oliba II, Sunifred (abat de la Grassa) i Acfred I. 

El 837 el comtat va ser assignat a Bernat de Septimnia, comte de Tolosa i va seguir unit a aquesta jurisdicci fins, al menys, el 844, any en que Argila, fill de Ber de Barcelona, fou restitut en els seus honors de Conflent i el Rass; no se sap si va governar tamb Carcassona encara que alguns pensen que s molt possible que ho fes; Guillem, fill de Bernat de Septimnia, no va anar mai al comtat. Argila, en tot cas, va morir el 845 o, com a mxim, en comenar el 846, i el seu fill i successor fou Ber II, que s mencionat com a comte en una carta datada el febrer del 846 per que potser noms governava Rass. 

Cap al 850, el seu fill i successor Mir Eutili va veure confiscats els seus comtats per haver participar en una rebelli contra Carles el Calb, segurament la rebelli de Pip II d'Aquitnia (849), i Carcassona va passar a formar part dels dominis de Frdol de Tolosa, mort el 852, i desprs de Ramon I de Tolosa, mort cap el 863. En aquesta data es va proclamar comte Humfrid de Barcelona marqus de Septimnia. 

Del 864 al 865 el comtat va restar sense govern. El 865 el rei va assignar el comtat, amb el Rass, a Oliba II, que va deixar el Rass al seu germa Acfred, que si b en fou destitut temporalment el 872 per passar a Bernat II de Tolosa, va recuperar els dominis desprs d'assassinar a Bernat, i d'acord amb el nou comte Bernat Plantapilosa. 

Oliba II va morir cap el 877 i va ser succet pel seu germ Acfred, casat amb Adelinda de Tolosa-Alvrnia, i que va ser el tutor dels seus nebots. Mort aquest el 906 va deixar tres fills: Guillem i Acfred, ducs d'Aquitnia i comtes d'Alvrnia, i Bernat. La successi va recaure en Benci I, fill d'Oliba II, que va morir el 908 sense fills i el va succeir el seu germ Acfred II, que probablement fins aquell moment governava Rass, i que va morir el 934 sense fills. La seva hereva fou Arsenda, filla del seu cos Acfred I d'Aquitania, casada amb Arnau I comte de Comenge, iniciant-se la lnia Comenge-Carcassona. El seu fill Roger I va rebre el comtat de Carcassona i altres membres de la famlia van governar a Comenge, Rass i Aura.

Dinastia Comenge-Carcassona.
Roger I, anomenat el vell, es va casar amb Adelaida de Gavald, vdua de Roger I co-comte de Comenge (germ d'Arnau I). Va lluitar amb Oliba Cabreta de Cerdanya (amb Fenolleda, Capcir i Donas que havien pertanyut al Rass fins cap el 872) i Besal, que li va disputar el Rass, conquerint-li el Perapertuss del sud mentre el del nord, anomenat llavors Termens, va romandre en mans de Roger. Va morir cap el 1012, havent tingut tres fills el quals van governar o portar el ttol: Ramon I, Bernat I i Pere I, del qual la seva filla Ermessenda fou la muller de Ramon Borrell de Barcelona. 

Ramon va obrir la lnia Besiers-Carcassona. Bernat I fou comte en part de Comenge i senyor de Foix i va morir cap el 1036 iniciant la dinastia carcassonesa de Bigorra pel matrimoni amb la comtessa Garsenda, i form part de la dinastia de comtes de Foix. Pere I, tot i portar el ttol, es va dedicar a la vida eclesistica i fou bisbe de Girona (1010-1050)

Dinastia Besiers-Carcassona.
Ramon I es va casar amb Garsenda, vescomtessa de Besiers i d'Agde, i a la seva mort es va unir la seva part hereditria del comtat de Carcassona amb el vescomtat de la seva muller. Va morir el 1010, abans que el seu pare i el 1012, a Carcassona, el va succeir el seu fill Guillem, mort el 1034 i associat al seu germ Pere II. 

El fill de Guillem, Ramon II, fou comte de Carcassona associat amb els seus germans Pere III i Bernat II, i va heretar els dominis de Garsenda de Besiers i Agde i tamb el comtat de Rass (cap el 1066), comtat que havia tingut un breu perode de separaci amb una branca dinstica; va morir el 1068 sense fills. 

La successi de Ramon II va recaure en les filles de Pere II, germ de Guillem I, casat amb Ramgarda de la Marca, mort el 1059, ja que l'nic fill mascle d'aquest, Roger III, havia mort el 1067; l'herncia doncs corresponia a les seves germanes niques representants del llinatge: 
 Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I Trencavell vescomte de Nimes i d'Albi;
 Adelaida, casada amb Guillem Ramon I comte de Cerdanya;
 Garsenda, casada amb Ramon II vescomte de Narbona. ;
El comte de Barcelona Ramon Berenguer I va comprar els comtats a les hereves i fou comte de Carcassona i Rass i vescomte de Besiers i Agde. El seu fill Ramon Berenguer II fou tamb comte i vescomte fins a la seva mort el 1082

Dinastia Trencavell, vescomtat de Carcassona.
El 1082 Bernat At, allegant els drets de la seva mare (que els havia venut) va reclamar els comtats i vescomtats i se'n va apoderar. Els Trencavell varen ser senyors de fet dels dominis per amb el ttol de vescomtes. Ermengarda va morir el 1101 i el seu fill Bernat At I (IV de Nimes i d'Albi) fou proclamat formalment vescomte de Carcassona, Rass, Besiers i Agde. Barcelona va defendre els seus drets repetidament. 

El 1107 Ramon Berenguer III es va apoderar de la ciutat de Carcassona. El 1129 o 1130 va morir Bernat At i el seus fills Bernat IV i Roger IV el van succeir el primer a Nimes i Agde i el segon a Carcassona, Rass, Besiers i Albi. Roger va morir sense fills el 1150 i el seu germ Ramon Trencavell I va governar els estats fins el 1167. Desprs de set guerres (1096, 1107, 1112, 1120, 1124, 1150 i 1157) Ramon Trencavell I va reconixer el 1157 la sobirania de Barcelona, reconeixement confirmat el 1167. 

El fill de Ramon Trencavell I, Roger V (III de Besiers), fou vescomte fins el 1194, associat amb el seu germ Ramon Trencavell II, i desprs ho va ser el seu fill Ramon Roger I fins el 1209 en que fou desposset i empresonat per Sim de Montfort; Ramon Roger va morir poc desprs en captiveri, potser emmetzinat. El seu parent Bernat At IV de Nimes i Agde, tamb va perdre els seus dominis el 1214 davant de Sim de Montfort. 

El 1224 el fill de Ramon Roger I, Ramon Trencavell III , desprs d'alguns intents fallits, va recuperar els estats del pare, per els va perdre el 1227; va tornar-los a recuperar parcialment el 1240 per finalment el 1247 va cedir els seus drets al rei de Frana a canvi d'una pensi.

Llista de comtes de Carcassona.
Primera Dinastia.
790-810: Bell de Carcassona;
810-821: Guisclafred de Carcassona, fill de l'anterior;
821-837: Oliba I, germ de l'anterior;
837-844: Bernat de Septimnia, comte de Barcelona;
844-845: Argila;
845-850: Ber II, comte de Rass;
850: Mir Eutil;
850-852: Frdol de Tolosa;
852-863: Ramon de Tolosa;
863-864: Unifred de Gtia, comte de Barcelona;
864-865: vacant;
865-872: Oliba II, fill d'Oliba I, primer perode;
872: Bernat de Tolosa;
872-877: Oliba II, segon perode;
877-906: Acfred I, germ d'Oliba II;
906-908: Benci, fill d'Oliba II;
908-934: Acfred II, germ de l'anterior;
934: Arsenda de Carcassona, casada amb Arnau I de Comenge;

Dinastia Comenge-Carcassona.
934-957: Arnau I de Comenge, esps de l'anterior;
957-1012: Roger I el Vell, fill de l'anterior;
associat ?-1010: Ramon I, fill de l'anterior;
associat ?-1010: Pere I, germ de l'anterior;
1012-1034: Guillem I , nt de l'anterior;
associat 1012-1034: Pere II, germ de l'anterior, primer perode;
1034-1068: Ramon II, fill de l'anterior;
associat 1034-1059: Pere II, segon perode;
associat 1034-?: Pere III;
associat 1034-?: Bernat II;
1068-1069: Garsenda, Ermengarda i Adelaida, filles de Pere II;

Casal de Barcelona.
el 1069 el comte de Barcelona compra els drets sobre el comtat de Carcassona 
1069-1076: Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, ;
1076-1082: Ramon Berenguer II, comte de Barcelona;

creaci del vescomtat de Carcassona i Rass des del 1082








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36877" title="Besiers-Carcassona" nonfiltered="4227" processed="4207" dbindex="14398">
Besiers-Carcassona fou un llinatge vescomtal que va governar els vescomtats de Besiers i Agde i que per matrimoni de la vescomtessa Garsenda va passar al comte de Carcassona Ramon I i als seus fills. Els succesors de Ramon I iniciaren la lnia.

Articles relacionats.
 Comtat de Carcassona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36878" title="Trencavell" nonfiltered="4228" processed="4208" dbindex="14399">

Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Alb, Carcassona, Rass, Besiers i Agde, a la regi del Llenguadoc.

El nom 'Trencavell' potser deriva del mot compost 'trencavelana' (trenca avelana), que s l'occit per "trenca avellana". Originat com a sobrenom o cognom, 'Trencavell' esdevingu, ms tard, un nom d'home que portaren tres vescomtes (Ramon Trencavell I, II i III), aix com algunes dames de la casa vescomtal (essent 'Trencavella' la versi femenina del nom).

El primer membre documentat de la famlia Trencavell fou At I, que va ser vescomte d'Albi a l'albor del segle X. A At el seguiren cinc generacions de vescomtes d'Albi per descendncia directa: Bernat At (mort el 937), At II (mort el 942), Bernat At II (mort el 990), At III (mort el 1030) i Bernat At III (mort el 1060).
Ramon Bernat (mort el 1074), fill de Bernat At III, es cas amb Ermengarda de Carcassona, germana de Roger, l'ltim comte de Carcassona. Ramon At era vescomte d'Albi i Nimes, i adquir Carcassona i Besiers els anys 1068-1070 arran de la mort del seu cunyat. El seu fill, Bernat At IV (mort el 1129), fou vescomte d'Albi, Besiers, Carcassona, Nimes i Rass. Fou aleshores quan la famlia Trencavell, amb Bernat At IV, va tenir sota el seu domini totes les terres dels comtes de Tolosa; malgrat aix, els Trencavell mai adquiriren el ttol de comtes.
Els fills de Bernat At IV van dividir l'herncia de son pare. El ms gran de tots els fills, Roger I (mort el 1150), prengu Albi, Carcassona i el Rass. El segon fill, Ramn I (mort el 1167) prengu Besiers, i heret Albi, Carcassona i el Rass quan el seu germ Roger mor sense descendncia. Finalment, el menor dels fills de Bernat At IV, Bernat At V (mort el 1159), heret Nimes, al qual afeg Agde.

Aquest conglomerat de terres al centre del Llenguadoc i en mans dels Trencavell va donar a aquesta famlia una posici de considerable poder durant els segles XI i XII. Tant s aix, que els seus vens directes (els comtes de Tolosa a l'oest i els comtes de Barcelona al sud), veient la importncia i la fora dels Trencavell i les seves terres cercaren aliana amb ells. Majoritriament, els Trencavell foren aliats dels comtes de Barcelona.

El govern dels Trencavell va acabar el 1209 a Carcassona, el Rass, Besiers i Albi, i el 1214 a Nimes i Agde (a causa de la conquesta de Sim de Montfort, dins l'mbit de la Croada Albigesa). Van recobrar el poder breument del 1224 al 1227 i desprs parcialment el 1240, per finalment van renunciar a tots els drets a favor del rei de Frana el 1247, a canvi d una pensi.

Ramon Roger ser un dels protagonistes importants de la Croada Albigesa. S'oposar moltes vegades al temible Sim de Montfort, fins que aquest ltim el derrot i confisc totes les terres del vescomte en el seu profit.

Vegeu tamb.
 Vescomtat de Carcassona;
 Vescomtat d'Agde ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36879" title="Vescomtat de Carcassona" nonfiltered="4229" processed="4209" dbindex="14400">

El vescomtat de Carcassona sorg el 1082. En aquesta data Bernat At Trencavell vescomte de Nimes i Albi, allegant els drets de la seva mare Ermengarda (que els havia venut a Barcelona abans del 1070) va reclamar els comtats de Carcassona i Rass i els vescomtats de Besiers i Agde i se'n va apoderar. Els Trencavell varen ser senyors de fet dels dominis per noms amb el ttol de vescomtes. Ermengarda va morir el 1101 i el seu fill Bernat At I (IV de Nimes i d'Albi) fou llavors proclamat formalment vescomte de Carcassona, Rass, Besiers i Agde. Barcelona va defendre els seus drets repetidament. El 1107 Ramon Berenguer III es va apoderar de la ciutat de Carcassona. El 1129 o 1130 va morir Bernat At i el seus fills Bernat IV i Roger IV el van succeir el primer a Nimes i Agde i el segon a Carcassona, Rass, Besiers i Albi. Roger va morir sense fills el 1150 i el seu germ Ramon Trencavell I va governar els estats fins el 1167. Desprs de set guerres (1096, 1107, 1112, 1120, 1124, 1150 i 1157) Ramon Trencavell I va reconixer el 1157 la sobirania de Barcelona, reconeixement confirmat el 1167. El seu fill Roger V (III de Besiers) fou vescomte fins el 1194 (associat amb el seu germ Ramon Trencavell II), i desprs el seu fill Ramon Roger I fins el 1209 en que fou desposset i empresonat per Sim de Montfort i va morir poc desprs en captiveri, potser emmetzinat. El seu parent Bernat At IV de Nimes i Agde, tamb va perdre els seus dominis el 1214 davant de Sim de Montfort. El 1224 el fill de Ramon Roger I, Ramon Trencavell III , desprs d'alguns intents fallits, va recuperar els estats del pare, per els va perdre el 1227; va tornar-los a recuperar parcialment el 1240 per finalment el 1247 va cedir els seus drets al rei de Frana a canvi d'una pensi.

Llista de vescomtes .

Ermengarda 1082-1101;
Bernat At I 1101-1129;
Roger IV 1129-1150;
Ramon Trencavell I 1150-1167;
Roger V 1167-1194;
Ramon Trencavell II (associat) 1167-?
Ramon Roger I 1194-1209;
Sim de Montfort 1209-1218;
Amalric de Montfort 1218-1224;
Ramon Trencavell III 1224-1227;
a la corona de Frana 1227-1240;
Ramon Trencavell III 1240-1247 (parcialment);
a la corona de Frana 1247;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36885" title="Abadia de la Grassa" nonfiltered="4230" processed="4210" dbindex="14401">

L'Abadia de La Grassa s una abadia benedictina de Frana situada al poble de La Grassa (Lagrasse) al Termens, regi de Llenguadoc-Rossell, departament de l'Aude, districte de Carcassona, cant de Lagrasse.

La part vella de l'abadia, el primer palau de l'abat, t un claustre petit. Mes enll es troben els cellers i caves en sales poc illuminades. Al damunt s'hi troben les celles dels monjos del segle XIII. L esglsia s tamb del segle XIII i al costat t el nou palau de l'abat del segle XVIII. Una torre del segle XV (inacabada) s aixeca a la part sud. L'abadia pot ser visitada i el temps que es tarda es al tom d un hora.

L'abadia de la Grassa aparegu al segle VIII quant Nimfridi es va retirar en aquest lloc amb alguns companys i va fundar un monestir. Carlemany la va convertir en abadia i li va donar franqucies el 778. Va existir fins a la revoluci en qu fou venuda.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36889" title="Lima" nonfiltered="4231" processed="4211" dbindex="14404">



Lima s la capital i la ciutat ms gran del Per, el centre cultural, industrial i financer del pas. Est localitzada en la vall del Riu Rmac prop de la costa de l'oce Pacfic entre 12 02  36  Sud i  77 01  42  Oest. Va ser fundada pel conquistador espanyol Francisco Pizarro el 18 de gener, 1535 amb el nom de "Ciutat dels Reis", per el nom original, Lima, de la paraula aymara limaq, "flor groga" va sobreviure. Durant ms de tres segles Lima va ser la ciutat ms important i la metrpolis ms gran de Sud-Amrica. Lima concentra el 75% de l'activitat industrial del Per.

Avui, l'rea metropolitana de la ciutat t ms de 8 milions d'habitants, i cobreix la regi metropolitana del port del Callao, fent-la una de las ms grans d'Amrica. En dcades recents, Lima ha crescut rpidament amb un desenvolupament irregular. Per la seva situaci geogrfica, Lima, com altres ciutats llatinoamericanes localitzades en valls prop de grans muntanyes, la contaminaci ambiental s'ha elevat a nivells preocupants, per, sobretot perqu a Per encara s'utilitza la gasolina amb plom.

 Galeria d'imatges.


 
Enllaos externs.


 Municipalitat de Lima;
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36891" title="Mesa" nonfiltered="4232" processed="4212" dbindex="14405">

 Mesa (Llenguadoc), municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell.
 Mesa (Castella), o Molina, senyoria de Castella.
 Riu Mesa, afluent del Jaln.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36894" title="Shara Espanyol" nonfiltered="4233" processed="4213" dbindex="14406">
Shara Espanyol fou el nom donat a la provncia espanyola formada el 12 de gener de 1958 amb l'antiga colnia de Ro de Oro una vegada se li van separar els territoris de Cabo Juby (estrictament part del protectorat Espanyol al Marroc i al que va retornar el 1958). La colnia de Ro de Oro estava integrada dins l'frica Occidental Espanyola que formaven dos territoris, Ro de Oro i Ifni. El primer estava format per dos "districtes" (sense vida administrativa separada): Saguiet al-Hamra i Ro de Oro propi (del 1946 al 1958 tamb Cabo Juby, cedit al Marroc el 1958; i del 1920 al 1924 el districte de La Agera, fusionat amb Ro de Oro propi el 1924).

Fou entregat al Marroc i Mauritnia el 27 de febrer de 1976, desprs de la "marxa verda" i un breu perode transitori (6 de febrer a 27 de febrer) amb una administraci amb representants dels tres pasos, Espanya, Marroc i Mauritnia, integrada per Rafael de Valds Iglesias, Ahmed Bensouda i Abdellahi Ould Cheikh. La poblaci, favorable a la indepedncia, va fer costat al Front Polisario. Vegeu Shara Occidental.

 Governadors provincials .

Jos Hctor Vzquez 12 de gener de 1958 a 22 de juliol de 1958;
Mariano Alonso Alonso 1958-1961;
Pedro Latorre Alcubierre 1961-1964;
Joaqun Agulla Jimnez Coronado 1964-1965;
Adolfo Artalejo Campos 5 a 26 de novembre de 1965;
ngel Enrquez Larrondo 1965-1967;
Jos Mara Prez de Lema Tejero 1967-1971;
Fernando de Santiago y Daz de Mendvil 1971-1974;
Federico Gmez de Salazar y Nieto 1974-1976;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36896" title="La Publicitat" nonfiltered="4234" processed="4214" dbindex="14407">

La Publicitat va ser un diari en catal, publicat a Barcelona de l'1 d'octubre de 1922 al 23 de gener de 1939. Procedia de la transformaci de l'antic diari en castell La Publicidad arran de la seva adquisici pel partit poltic Acci Catalana. Fou el principal rgan del catalanisme intellectual, i hi collaboraren els millors escriptors dels Pasos Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Jaume Bofill i Mates, Pompeu Fabra, Toms Garcs, Josep Vicen Foix, Carles Riba,  Armand Obiols,  Sebasti Gasch, Baltasar Samper, Domnec de Bellmunt, Carles Sents,  Josep Maria Planas, Jaume Carner, Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Miquel Duran de Valncia, Manuel Brunet, etc, a ms d'articles ocasionals de poltics, historiadors, crtics literaris i especialistes cientfics catalans. El diari mantingu el seu to catalanista durant la dictadura de Primo de Rivera, per fou susps arran dels fets del sis d'octubre (1934), i desaparegu amb l'entrada a Barcelona de les tropes de Franco.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36897" title="Kaffeine" nonfiltered="4235" processed="4215" dbindex="14408">


Kaffeine s un reproductor multimdia per a l'escriptori KDE. s programari lliure cobert per la llicncia pblica general de GNU.

Com a motor per a reproduir els arxius multimdia fa servir un altre programari lliure anomenat Xine. Per facilitar la feina a l'usuari, disposa d'uns formularis que permeten configurar aquest programa directament des de Kaffeine. Grcies a aix, s capa de reproduir molts formats de vdeo i de so a ms de CDs, DVDs, DVBs i streaming. A ms a ms, t la capacitat de connectar-se a la CDDB per mostrar informaci del que s'est reproduint.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36898" title="Acci Catalana" nonfiltered="4236" processed="4216" dbindex="14409">
Acci Catalana fou un moviment poltic catalanista, creat arran de la Conferncia Nacional Catalana, una assemblea poltica celebrada a Barcelona els dies 4 i 5 de juny de 1922 i que havia estat convocada per elements dissidents de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, antics membres de la Uni Federal Nacionalista Republicana i joves intellectuals independents. Va obtenir cinc diputats a la Mancomunitat.

Disconforme amb l'actuaci la Lliga, qualificada de poc nacionalista pel nou partit, el primer comit central fou format per: Jaume Bofill i Mates, president, Llus Nicolau d'Olwer, Antoni Rovira i Virgili, Carles Jord i Fages, Ramon d'Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera i Astor. El diari La Publicidad, adquirit pel nou partit i catalanitzat totalment, ara sota el nom de La Publicitat, es convert en defensor del seu ideari. A les primeres eleccions en qu particip aconsegu uns resultats excellents. A l'estiu del 1923 pact amb els nacionalistes bascs i gallecs la Triple Aliana.

Caiguda la Dictadura, particip en el pacte de Sant Sebasti (1930), i Llus Nicolau d'Olwer fou nomenat membre del govern provisional de la Repblica Espanyola presidit en la clandestinitat per Niceto Alcal-Zamora. Pel mar de 1931, en fusionar-se amb Acci Republicana de Catalunya, es convert en Acci Catalana Republicana.

Vegeu tamb.
Les Circumstncies;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36899" title="Rosario (Argentina)" nonfiltered="4237" processed="4217" dbindex="14410">
Rosario s la ciutat ms poblada de la provncia de Santa Fe, a l'Argentina. Est localitzada al costat del riu Paran i a 300 km al nord-est de Buenos Aires. Un impressionant nou pont sobre l'ample riu uneix Rosario i la ciutat de Victoria. Segons el cens del 2001, t una poblaci de 1.121.441 habitants, la tercera ciutat ms gran de la Repblica Argentina.

La ciutat t una petita indstria, i la seva activitat principal s la producci agrcola, principalment l'exportaci de blat, farina, palla, llinosa, blat de moro, sucre, fusta, carn i soia. Ats que l'activitat agrcola va estar subjecta a forts variacions en els preus la dcada dels noranta, avui ms de la meitat de la poblaci viu en pobresa extrema. Per, desprs de la devaluaci del peso argent el 2002, el govern local ha aprofitat la taxa de canvi per a impulsar les exportacions agrcoles, principalment de la soia, i Rosario est experimentant un impressionant creixement econmic, el ms alt de tota l'Argentina, i el govern est invertint en obres pbliques i en salut per millorar les condicions dels indigents.

Enllaos externs.
Ajuntament de Rosario;
Casal Catal de Rosario;
Rosario Freak Fotografies de Rosario molt especials. Inclou un diccionari de "Rosarigasino". ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36901" title="Chari" nonfiltered="4238" processed="4218" dbindex="14411">

El Chari (nom francs; en rab          Bahr Xari) s un riu de l'frica Central. Neix a la Repblica Centreafricana i desguassa al llac Txad desprs d'haver travessat el Txad. La darrera part del curs fa de frontera entre el Txad i el Camerun. Recorre uns 1.200 km i la seva conca ocupa una extensi de 600.000 km.

El riu Chari representa el 90% de les aportacions d'aigua al llac Txad.

La majora dels habitants del Txad viuen a les ribes del Chari o dels seus afluents.

Entre els seus afluents destaquen, per la dreta, el Gribingui, el Bamingui, el Bangoran, el Bahr Aouk, el Bahr Keta i el Bahr Salamat, i per l'esquerra l'Ouham o Bahr Sara i el Logone, que en sn els emissaris principals.

Passa, entre d'altres, per les ciutats txadianes de Sarh i N'Djamena.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36903" title="Asuncin" nonfiltered="4239" processed="4219" dbindex="14412">
Asuncin s la capital i la ciutat ms gran del Paraguai amb 600.000 habitants, encara que l'rea metropolitana t 1,5 milions d'habitants. s la seu del govern paraguai, el seu principal port intern, i el centre industrial i cultural del pas. Les principals indstries de la ciutat sn la del calat, la txtil i la producci de cigars. 

Asuncin va ser fundada el 15 d'agost, 1537 per Juan de Salazar i Gonzalo de Mendoza. s una de les ciutats ms antigues de Sud-Amrica i s coneguda com a "Mare de les Ciutats", ja que les expedicions colonials per a fundar noves ciutats al sud van sortir de la ciutat, incloent-hi l'expedici per la segona fundaci de Buenos Aires. 

Alguns dels seus edificis importants sn el Museu Godoi, l'Esglsia de l'Encarnaci, el Pante Nacional, el Palau dels Lpez (seu presidencial), la Catedral Metropolitana i la Casa de la Independncia, un dels pocs exemples d'arquitectura colonial de la ciutat. 
 Ciutats agermanades .
  Buenos Aires, Argentina;
  Resistencia, Argentina;
  Rosario, Argentina;
  Campinas, Brasil;
  Curitiba, Brasil;
  So Paulo, Brasil;
  Trujillo, Per;
  Chimbote, Per;
  Chiba, Jap;
  Madrid, Espanya;
  Miami, Estats Units;
  Taipei, Repblica de Xina (Taiwan);
  Bogot, Colmbia;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36906" title="Molina" nonfiltered="4240" processed="4220" dbindex="14413">

Molina fou una senyoria de Castella (a l'actual provncia de Guadalajara) que va ser conquerida per Arag als rabs i desprs va pertnyer a Arag del 1369 al 1375, i centrada a la ciutat de Molina o Molina d'Arag (Molina de Aragn). 

El senyoriu fou conquerit el 1129 pel rei aragons Alfons I d'Arag el Bataller, que poc abans era rei consort de Castella (estava casat en segones noces amb Na Urraca, filla de Alfons VI de Castella). El fill del primer matrimoni d'Urraca, Alfons Raimndez (desprs Alfons VII de Castella) fou proclama rei el 16 de novembre de 1118. El matrimoni amb el rei aragons fou anullat i Na Urraca va morir el 8 de mar de 1126. El jove rei es va reconciliar amb el padrastre, que desprs va morir a la batalla de Fraga i a qui va succeir el seu germ Ramir I el Monjo. A la mort d'Alfons VII de Castella, el fill d'Urraca amb l'aragons (Ferran), va rebre Lle i Galcia i el fill primognit del primer matrimoni, San III de Castella. Al morir San el rei de Lle i Galcia va exigir vassallatge al seu nebot (Alfons VIII de Castella, fill de San III de Castella). El comte Manrique de Lara, que era llavors senyor de Molina i majordom i capit general d'Alfons VIII, es va cuidar de preparar l'homenatge que no es va arribar a portar a terme. 

Els primers senyors de Molina foren els Manrique de Lara. El comte Manrique de Lara el 1152 va ser encarregat de repoblar la regi de Molina, i el seu territori es va convertir en senyoria (senyoria de Molina i Mesa) que a partir del primer ter del segle XII fou de fet independent d'Arag i Castella, amb una independncia consentida i consensuada. Manrique de Lara va morir el 1166 en un combat contra Fernando Ruz de Castro a Huete (Conca). Arag va trencar cap el 1190 la seva aliana amb Castella i es va aliar a Lle, Navarra i Portugal contra el rei castell. El senyor de Molina, situat entre ambds regnes, es va posar del costat de Castella. El seu fill Pedro Manrique de Lara, gendre del rei de Navarra, fou el segon senyor.  El tercer senyor fou el segon fill del anterior Gonzalo Perz Manrique de Lara, la filla del qual, Mofalda Gonzlez Manrique de Lara, es va casar amb Alfons, germ de Ferran III de Castella (el Sant) i fill d'Alfons IX de Castella, conegut com l'Infant de Molina. El seu germ gran Pedro va ser excls pel conveni conegut com Concrdia de Zafra. L'Infant castell Alfonso Fernndez el Nen (fill bastard d'Alfons X de Castella el Savi), fou el cinqu senyor de Molina al casar-se amb Na Blanca Alonso, neboda del rei Ferran el Sant i cosina germana d'Alfons X. La senyoria va passar a Castella el juny de 1293 quan per la mort de la cinquena senyora Na Blanca, havent ja mort soltera la seva filla Mofalda (l'altra filla Isabel estava casada amb Juan Nez de Lara i era senyora d'Albarrac), la va heretar la seva mig germana Maria Alfonso de Menese, muller de San IV el Brau, coneguda com Maria de Molina, sisena senyora, i des llavors unida a la corona. El 1369 es va entregar a Arag a la mort de Pere IV de Castella el Cruel, i per evitar caure en mans de Du Guesclin (al que Enric de Trastamara havia donat un ducat que incloa Molina), i en fou nomenat alcalde a Garca de Vera. El 1375, feta la pau entre Arag i Castella va tornar a aquest regne i va canviar el nom de Molina de los Caballeros per Molina de Aragn.

Llista de senyors de Molina i Mesa .

Manrique de Lara 1152-1166;
Pere Manrique de Lara 1166-?
Gonzalo Perz Manrique de Lara  ?
Mofalda Gonzlez Manrique de Lara  ?
Alfons de Castella, l'infant de Molina (esps) ?
Blanca Alonso Manrique de Lara ? -1293;
Alfonso Fernndez el nen (esps) ?
Maria Alfonso de Menese 1293-?
San IV de Castella el brau 1293;
a la corona castellana 1293-1369;
Pere IV d'Arag 1369-1375;
Garca de Vera (alcalde) 1369-1375;
a la corona castellana 1375;

Vegeu: Molina de Aragn


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36907" title="Cantueso" nonfiltered="4241" processed="4221" dbindex="14414">
El cantueso s un licor elaborat a la provncia d'Alacant, especialment a la ciutat d'Elx i s'obt per la destillaci de la flor i el peduncle de la planta del toman i alcohol neutre. El seu contingut en alcohol est comprs entre el 25% i el 35% amb un contingut mnim en sucre de 100 grams per litre, el que li proporciona un sabor dol caracterstic i un color que va des del transparent al bru. 

Per a la seua elaboraci el licor ha de romandre un mnim de dos mesos en reps podent ser envellit en barriques de fusta durant un perode de dos anys com a mnim.

El tomani, Thymus moroderi, no confondre amb la Lavandula stoechas s un endemisme de la provncia d'Alacant tamb conegut com a cantueso, tim alacant o tim de flor llarga que es localitza al Campello, a la Serra de Bonalba, al Barranc d'Aiges Baixes, a la Venda Lanuza, a la Vila Joiosa, a la Serra de Brnia, a la Serra del Cit, a Agost, al cap de Santa Pola, a la Serra de Beltran, a la Serra Mitjana, a la Serreta Negra i a Crevillent.

Es cria a les zones ms rides de les timonedes, en terrenys carregats de sals, especialment, sulfat clcic i clorur sdic.

s tradicional recollir-la a la diada de l'Ascensi (popularment conegut com "dia de fer herbetes").

Per tal de fer el licor cal recollectar la flor del Cantueso, procedent noms de les comarques de l'Alacant, del Baix Segura, de l'Alt Vinalop, del Vinalop Mitj i del Baix Vinalop, en el moment de la mxima floraci (maig i juny) mitjanant la poda o la sega per a recollir les flors i els seus peduncles, mai les parts llenyoses. Desprs es renten i s'assequen a l'aire en llocs amb poca llum i conservades a llocs frescs, secs i amb poca llum fins al moment de la seua utilitzaci.


La seua elaboraci est regulada com a Denominaci Geogrfica controlada pel consell regulador de les denominacions especfiques de begudes espirituoses tradicionals d'Alacant juntament amb l'ans coloma, l'herbero i l'aperitiu caf d'Alcoi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36908" title="Manrique de Lara" nonfiltered="4242" processed="4222" dbindex="14415">
Manrique de Lara s un llinatge castell, branca de la famlia dels Lara, fundada per Rodrigo Perez Manrique de Lara senyor d'Amusco i merino major durant el regnat d'Alfons VIII de Castella, a ms de nt del comte Manrique de Lara, senyor de Molina. Els seus dominis originaris foren la Tierra de Campos (Amusco, Paredes de Nava i altres) per desprs s estengueren (Aguilar de Campoo i Castaeda a Castella, algunes possessions a Biscaia, Trevio i Njera a Navarra). La branca principal es va extingir per va continuar per la lateral (comtes de Castaeda i marquesos d Aguilar de Campoo) i collateral (comtes de Trevio i ducs de Najera). La darrera branca d aquesta famlia te el ttol de comtes de Paredes de Nava. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36910" title="Uni Federal Nacionalista Republicana" nonfiltered="4243" processed="4223" dbindex="14416">
La Uni Federal Nacionalista Republicana (UFNR) va ser un partit poltic fundat a Barcelona a l'abril de 1910.

Des de l'any 1909 alguns sectors sectors de tres partits, Uni Republicana, el Partit Republic Democrtic Federal i el Centre Nacionalista Republic, mantenien una aliana electoral que, un any ms tard, va originar la fundaci del partit, anomenant com president a Josep Maria Valls.

Hi convivien sectors liberals de la burgesia catalana de l'poca amb fraccions federalistes, o obreres o socialitzants, sota un programa basicament autonomista; aix, formaven part del partit membres provinents de diferents mbits, entre els quals es poden citar a Francesc Layret, Joaquim Lluh, Albert Bastardas o Pompeu Fabra entre d'altres.

Va participar a les eleccions legislatives de Barcelona de 1910, obtenint una representaci considerable. Un any ms tard va ingressar en la Conjunci Republic-socialista de carcter ms lerrouxista, per la posterior mort de Valls, el seu president, sumada a la no acceptaci total en el republicanisme catal de la ideologia de Lerroux per part dels federalistes, va provocar la migraci dels antics membres provinents d'Uni Republicana, com Llus Companys, al 1912.

La UFNR amb Pere Coromines com a president, afectada per aquests factors i el gran descens de vots a l'any 1913 enfront de l'increment per part d'altre partit poltic de dretes, la Lliga, va buscar la coalici amb altres partits d'esquerres radicals, aliana formalitzada en el Pacte de Sant Gervasi.

El partit, sense aspecte poltic propi i amb discrepncies internes, davant la nova derrota en les legislatives d'abril de 1916 es va descompondre gaireb totalment; noms alguns membres de Barcelona i Badalona van romandre fins a un any ms tard, i la gaireb totalitat dels seus membres ms representatius es van integrar en el  constitut a l'any 1917, Partit Republic Catal.

Com rgans portaveus, la UFNR va tenir El Poble Catal, La Forja i La Publicitat.

Enllaos externs.
Enciclopdia Catalana, SAU ;
Universitat Pompeu Fabra: Pompeu Fabra;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36911" title="Carcassons" nonfiltered="4244" processed="4224" dbindex="14417">
Carcassons es el nom de la regi histrica de Carcassona, i nom amb que es va conixer tamb el comtat de Carcassona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36913" title="Termens" nonfiltered="4245" processed="4225" dbindex="14418">
Termens es el nom de la regi nord del Perapertuss, que pren el seu nom del castell de Trme. 

El 981 Oliva Cabreta de Cerdanya i Besal va disputar el Perapertuss amb el comte Roger el Vell de Carcassona i Rass. Ja la Fenolleda, Donas i Capcir, que foren de Rass, havien passat a Cerdanya cap el 872 i Oliva volia tamb el Perapertuss, que en part va aconseguir. La part nord del territori va quedar no obstant en poder dels comtes de Carcassona i Rass i com que el castell principal es deia Termes, es va comenar a conixer com a Termens.

Els  senyors de Termes s esmenten per primer cop el 1061, i dominaven una extensa zona. Al segle XII els senyors van entrar en conflicte amb l'Abadia de La Grassa, sobretot per la possessi de les mines de plata de Palairac. El 1210, conquerit el vescomtat de Menerba, Sim de Montfort es va dirigir a Termes i la va assetjar. El castell senyorial estava ben preparat i tenia un petit establiment a la vall (que es la actual vila de Termes) amb una capella feta el 1163, encara que el castell tenia la seva prpia. Era senyor Ramon, que havia adoptat el catarisme potser influt per Benet de Trme, segurament el seu germ, un dels perfectes del ctars (que fou bisbe ctar de Rass el 1226). El setge es va acabar degut a la manca d aigua dels assetjats (23 de novembre del 1210). Ramon fou fet presoner i va morir a la pres de Carcassona. Termes fou confiscada i va convertir-se en possessi de la corona el 1228. El fill de Ramon, Oliver de Trme, va continuar la resistncia aliat al comte de Tolosa i al vescomte de Carcassona, Rass, Besiers i Albi, fins que el 1240 es va sotmetre i va entrar al servei de Llus IX de Frana el sant (va morir a Terra Santa el 12 d'agost de 1274). Al segle segent el castell es va reconstruir i s hi va establir una guarnici reial. Desprs del tractat dels Pirineus la fortalesa va perdre el carcter de fronterera i doncs la seva importncia, i fou destruda amb plvora el 1653 i 1654. El 1989 foren qualificades com a monument histric. La comarca mant encara avui el nom de Termens.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36914" title="Termes" nonfiltered="4246" processed="4226" dbindex="14419">


 Arquitectura / Histria:;
Termes, cases de banys de l'antiga Roma.

 Geografia:;
Termes, nom oficial francs del municipi de Trme, al Llenguadoc, capital de la comarca del Termens.

 Biografies:;
Joan Termes i Roig, dirigent venal.
Josep Termes i Ardvol, historiador.
Rafael Termes i Carrer, banquer i economista.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36915" title="Trme" nonfiltered="4247" processed="4227" dbindex="14420">

Trme s un municipi francs, situat al departament d'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 52 habitants.

El 1163 es va fundar l'esglsia de la Nativitat i llavors era una petita vila protegida a la vora d'un castell (Castell de Trme) a la comarca del Termens. Llavors pertanyia als germans Ramon i Guillem de Trme, senyors de la regi. Fou destruda el 1210 pels creuats de Sim de Montfort per es va reconstruir. 

El segle XIII fou capital del districte judicial del Termens que va durar fins el segle XVII en que es va traslladar a Flines-Termens. Un altra esglsia es va fundar en aquesta poca, l'esglsia de Sant Andreu, on es va installar el cementiri el 1673. La vila te dos molins, el de la Vila i el de La Buada, a l'esquerra del riu Sou. Entre La Buada i la vila, la carretera travessa la Gorge de Termenet, tallada pel riu Sou. Al sud de la vila hi ha un altra gorga, la Gorge de Coynepont (Pont de la Cova). Caracterstica de la regi es la poda d'arbres en formes especials (esfrics, cbics, etc...) costum que es va iniciar cap el 1900.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36916" title="Illa Jord" nonfiltered="4248" processed="4228" dbindex="14421">


Illa Jord (en occit L'Isla de Baish, en francs L'Isle-Jourdain) s una comuna del departament del Gers, a la regi Migdia-Pirineus, a uns 150 metres sobre el nivell del mar i amb vora 6.000 habitants. s el cap del cant de L'Isle-Jourdain.

Histria.
A l'Edat Mitjana fou el cap de la Senyoria d'Illa Jord (c. 1000-1345) i desprs un comtat (c.1345-1375).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36919" title="El Poble Catal" nonfiltered="4249" processed="4229" dbindex="14422">
El Poble Catal va ser un diari poltic, rgan del Centre Nacionalista Republic, publicat a Barcelona des de l'11 de maig de 1906 al 14 d abril de 1918. Amb 4.603 nmeros, ocupa el segon lloc per durada a la histria de la premsa catalana. Fou fundat com a setmanari el novembre del 1904, com a portaveu d un grup dissident de la Lliga Regionalista i de la Veu de Catalunya encapalat per Domnech i Montaner. Eugeni d'Ors hi assaj el Glosari i el pseudnim Xnius, i hi collaboraren, entre altres,  Pompeu Fabra i Joan Maragall. Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingu una jove i brillant redacci, formada per escriptors com Antoni Rovira i Virgili, M.Aguilar, Josep Pous i Pags, Feliu Elias (Apa), Manel de Montoliu, Gabriel Alomar, R. Ravents, Claudi Ametlla i Coll, Eugeni Xammar i Andreu Nin. El diari public una biblioteca literria amb el mateix nom  amb 19 ttols.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36920" title="La Humanitat" nonfiltered="4250" processed="4230" dbindex="14423">
La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Llus Companys, que sorg a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposici al grup de L'Opini. Primer va ser vespert, el 9 de juliol de 1933 pass a sser diari del mat, ja com a rgan oficial de l'Esquerra Republicana de Catalunya. Susps arran dels fets del sis d'octubre de 1934 i substitut momentniament per La Ciutat, reaparegu l'1 de gener de 1935 i continu fins el 24 de gener de 1939. A l'exili a Montpeller i de nou com a portaveu de l'Esquerra Republicana de Catalunya, aparegu com a setmanari els anys 1946 i 1947 i, a Barcelona, inici una tercera poca, del 1979 al 1986.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36921" title="Diari Catal" nonfiltered="4251" processed="4231" dbindex="14424">


Diari Catal va ser el primer diari en catal, fundat a Barcelona per Valent Almirall el 4 de maig de 1879. Amb els ttols, tamb, de Lo Tibidabo (1879), La Veu de Catalunya (1880) i Lo Catalanista, eix fins el 30 de juny de 1881 en qu fou susps per Almirall quan s'enfront ideolgicament amb Francesc Pi i Margall. Defens el republicanisme federal i intent de formar conscincia catalanista. Donava informaci sobre el que passava a les comarques i pretenia actuar com a portantveu de les classes populars.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36922" title="L'ideal" nonfiltered="4252" processed="4232" dbindex="14425">
L'Ideal fou un peridic republic de Lleida. Fundat com a setmanari el 1898 per Manel Perenya, esdevingu diari el 1909 i, a partir del 1919, fou redactat sencer en catal. Portaveu de la Joventut Republicana de Lleida, el 1930 fou substitut per La Jornada, fins al gener del 1936, que aparegu com a setmanari afiliat a l'Esquerra Republicana de Catalunya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36923" title="Toronto" nonfiltered="4253" processed="4233" dbindex="14426">


Toronto s la ciutat ms gran i important del Canad i la capital de la provncia de l'Ontrio. La poblaci de la ciutat s de 2,5 milions d'habitants, per l'rea metropolitana de Toronto t una poblaci de 5,8 milions. s considerada el motor econmic del Canad, amb influncia regional, nacional i internacional, i el centre financer i cultural del pas, i s una de les ciutats ms segures de Nord-Amrica. 


Toronto s una de les ciutats ms multi-culturals del mn, ja que el 49% de la poblaci s immigrant d'altres pasos. Encara que l'angls s la llengua dominant (Toronto s la capital angloparlant del Canad), hi ha un gran nombre d'habitants que parlen un altre llengua com el xins i l'itali. 

Fins als anys setanta Toronto era la segona ciutat ms important del Canad, desprs de Mont-real. Per, desprs del desenvolupament de l'indstria de l'autombil, l'indstria minera i la construcci dels canals de St. Lawrence, la qual cosa permet l'accs als Grans Llacs des de l'oce Atlntic, Toronto s'ha convertit en una ciutat de rpid creixement i el centre de negocis del Canad.

 Vegeu tamb .
 Centre Catalanista del Canad;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36924" title="Rap (peix)" nonfiltered="4254" processed="4234" dbindex="14427">
Aquest article tracta sobre el peix. Per l'estil musical, vegeu Rap (msica).



El rap (Lophius piscatorius) s un peix mediterrani, atlntic i del mar del Nord, caracteritzat per un cap rod molt gran i aplanat, que acull una mandbula plena de dents. No t escates. 

Viu en la sorra marina, des d'on, mig enterrat, caa altres peixos ms petits. Ho fa amb l'ajuda dels radis dorsals que els usa com una canya de pescar.
Molt apreciat en la cuina.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36927" title="Rap (desambiguaci)" nonfiltered="4255" processed="4235" dbindex="14428">


 Msica: El Rap (msica)  s un estil musical originat a Nova York.
 Zoologia: El rap (peix) s un peix molt apreciat en gastronomia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36928" title="Gimois" nonfiltered="4256" processed="4236" dbindex="14429">
Gimois s una comarca francesa, al departament del Gers. A l'edat mitjana fou el Vescomtat de Gimois.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36931" title="Arxiu de la Corona d'Arag" nonfiltered="4257" processed="4237" dbindex="14430">
  


L'Arxiu de la Corona d'Arag (ACA) s el dipsit documental de les institucions de l'antiga Corona d'Arag, a ms d'altres fons histrics. El nom original era Arxiu Reial de Barcelona, per desprs de l'ocupaci borbnica de Catalunya fou canviat pel nom actual per Felip V al 1754., tamb conegut com Arxiu General de la Corona d Arag.

 Histria .

 Origen .

El seu origen sn les colleccions de pergamins provinents de les escrivanies dels primers Comtes de Barcelona i dels reis d Arag. s esmentat per primer cop un arxiu del rei el 25 d octubre de 1180. L any 1194 el rei Alfons el Cast encarrega la compilaci dels documents de l arxiu reial amb validesa legal tils per als drets de la Corona a Ramon de Caldes, deg de la Seu de Barcelona i jurista. El resultat va ser el Liber feudorum maior. El propi Ramon de Caldes, va manifestar que l arxiu es trobava in ordinatione confusa. Grcies a aquesta compilaci tenim coneixement de ms d un miler de documents, els ms antics del segle IX. Amb Jaume I es va intensificar l s del paper, aix va incrementar el ritme de producci dels documents i marca l inici dels registres de Cancelleria. 

Se sap que originalment existia un dipsit de documents al monestir de Santa Maria de Sixena que va existir fins el 1308, data en qu es van traslladar al dipsit reial de Barcelona conservat al monestir de Sant Joan de Jerusalem. Parallelament tamb existien dipsits a la Casa del Temple de Barcelona, a la de Saragossa i al Palau Reial de Barcelona. Per aix, Jaume II cre el 1318 l Arxiu Reial al Palau Reial Major de Barcelona i, alhora, tamb es va crear l Arxiu del Mestre Racional. Aquell arxiu es va crear amb carcter d arxiu nic i central, conservant la documentaci de tots els territoris sobre els que s exercia sobirania (bona part de l orient de la Pennsula Ibrica, part de l actual Sud de Frana, i parts d Itlia, Grcia i frica). Els documents es conservaven en funci de qui els atorgava (el rei, la reina, etc.) i no segons un criteri territorial, per tant, la Cancelleria del rei, en els temps inicials, no registrava els documents en grups separats per a cadascun dels diferents estats, sin per ordre d emissi. 

Organitzaci dels documents.

Va ser tamb Jaume II qui va emprar el paper de forma habitual per la correspondncia i va comenar a organitzar la Cancelleria agrupant certs temes (Comune, Curie, Graciarum, Sigilli Secreti, Solucionum, Subsidiorum, Cenarum, etc.). Per va ser en temps de Pere el Cerimonis que l organitzaci de la Cancelleria va ser ms estructurada i es cre la figura dels tinent les claus per guardar els documents de l arxiu, el primers dels quals fou Pere Passeya (o Perseya), nomenat el 1346. Aquest mateix rei establ el 1385 unes ordinacions sobre el tractament que l arxiver hauria de donar als registres: retolaci, foliaci, restauraci, indexaci, etc., aquestes ordinacions es consideren les ms antigues d Europa.

Durant el segle XV l organitzaci de l arxiu es va mantenir amb algunes variants, la ms important de les quals va ser la creaci de l Arxiu del Regne de Valncia (1419) i de l Arxiu del Regne d Arag (1461). El fet era que els documents de la Cancelleria preservaven els interessos del monarca, per tamb els dels seus sbdits que havien aconseguit certes concessions, legitimacions de fills naturals, executries de sentncies, etc., per tant tamb preservava els interessos dels particulars. Donat aquest carcter  pblic  de la documentaci, el Regne de Valncia i el d Arag reclamaren la confecci de registres exclusius per als seus regnes, que es conservarien als arxius creats de nou. 

D aquesta manera l Arxiu Reial de Barcelona va comenar a perdre el seu carcter d arxiu central: dels documents d Alfons el Magnnim emesos a Npols noms els registres van ser enviats a Barcelona, desprs de la seva mort; Ferran II va delegar en el Lloctinent i en l Audincia i els seus secretaris no acostumaven a enviar els seus documents a l Arxiu de Barcelona. Amb els ustries el nombre de documents reials conservats a Barcelona es va reduir considerablement, fins el 1624  des de 1621 la documentaci relativa als aragonesos i valencians era enviada a l arxiu de Simancas la versi castellana de la Viquipdia  quan, finalment, els registres reials ja no es van transferir a aquest arxiu, noms acollia els generats pel Lloctinent o el Virrei i dels comtats de Rossell i Cerdanya i de l administraci reial dels regnes de Mallorca i Sardenya. Als arxius reials de Saragossa i Valncia s enviaren els registres reials i dels virreis corresponents.

Accs pblic als documents.

Durant aquest temps, a Catalunya es va anar concretant aquella idea de l arxiu amb utilitat pblica, i les Corts Catalanes de 1481 van aprovar una Constituci que obligava els arxivers a mostrar les cartes relatives a particulars i a fer-ne cpies si es demanaven. El 1503 es demanava que tots els registres ingressessin a l arxiu 10 anys desprs de la seva finalitzaci. Es van dur a terme diversos altres intents per garantir l accs pblic a la documentaci i el 1706, amb l Arxiduc Carles, els Estaments van elaborar uns articles amb les reformes necessries per fer accessible tota la informaci. Per amb Felip V l arxiu es va considerar un arxiu definitivament tancat i es van acabar les transferncies el 1727 i el 1738 el rei firmava una Real Cdula establint les disposicions d organitzaci dels documents, la seva conservaci i el nomenament dels oficials. Va ser durant el segle XVII que es va generalitzar la designaci de l arxiu amb el nom amb el que se l coneix ara, per Felip V va ser el primer monarca en posar-lo per escrit. Es va nomenar Francisco Javier de Garma y Duran (1740-1783) com a arxiver i es van comenar a endrear els documents, sense respectar alguns fons petits, s per el fons antic de l Arxiu. Es va proposar traslladar a Barcelona els arxius reials de Valncia i de Saragossa, per no ho va aconseguir  per desgrcia l arxiu reial de Saragossa va ser destrut pels francesos durant la guerra de la independncia, i noms es van salvar uns pocs documents . El 1770 els documents van ser traslladats a unes dependncies del Palau de l Audincia, en aquell moment els treballs d ordenaci es donaven per acabats, no aix els ndexs. El 1783 va morir Garma i, a partir d aquell moment, es van deixar de segellar els documents amb el segell personal de l arxiver i es va crear un segell propi de la instituci. 


Amb el retorn al tron de Ferran VII, va ser nomenat arxiver Prsper de Bofarull i Mascar (1814-1849), que va elaborar uns magnfics inventaris i ndexs i va restaurar i enquadernar nombrosos registres i volums. Va publicar Los Condes de Barcelona Vindicados i va iniciar la Coleccin de Documentos Inditos (CODOIN), donant a conixer molts documents antics de l Arxiu. Es va encarregar de proporcionar a l arxiu una seu adequada, el Palau del Lloctinent, i va intentar tornar a fer de l arxiu un arxiu viu, si ms no, de les institucions catalanes, aconseguint la transferncia, el 1852, des de l Arxiu de Simancas els fons del Consell d'Arag all conservats. A ms d intentar incorporar altres fons, tamb es va interessar per salvar els arxius dels monestirs i convents desamortitzats (1835). Amb les noves incorporacions van crear noves seccions: Generalitat, Ordes religiosos, Junta Suprema de Catalunya, etc. Durant la seva poca, l arxiu va ser un centre d intercanvi histric amb altres pasos europeus.

Arxivers.

La mort de Prsper de Bofarull coincideix amb la creaci del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arquelogos. A partir del 1858, l arxiu perd autonomia i passa a dependre del Ministeri. Desprs de Prsper de Bofarull van ser arxivers el seu fill Manel de Bofarull  (1850-92) i el seu nt Francesc de Bofarull (1893-1911); Eduardo Gonzlez i Hurtebise (1912-21), que va elaborar una guia general de l arxiu; Ferran Valls i Taberner (1929-40), que va organitzar la biblioteca auxiliar i va donar renom a l arxiu dins la ciutat; i Jess Ernest Martnez Ferrando (1940-61), que va consolidar el prestigi cientfic de l arxiu, inici reformes d ampliacions i de seguretat per a la documentaci. La llarga llista d'arxivers iniciada el 1346 es completa fins a l'actualitat amb Frederic Udina Martorell (1961-1982), que va deixar el crrec per motius personals, per el Ministeri li va concedir el ttol de Director Honorfic, Mercedes Costa Paretas (1984-1988), Rafael Conde y Delgado de Molina (1988-1995), Pedro Lpez Gmez (1995-1997), i l'actual director Carlos Lpez Rodrguez (1998-actual).

Nova seu.

L any 1993 es va inaugurar la nova seu de l arxiu al carrer Almogvers, en un edifici de nova construcci, vora l'Estaci del Nord, dotat dels ms nous avenos en installaci i seguretat. L any 1994 va entrar en funcionament.

 Titularitat .

La titularitat de l'Arxiu correspon a l'Estat espanyol per la gesti ha estat reclamada per diversos governs autonmics els territoris dels quals formaren part de la Corona. El 20 de gener de 2007 els presidents de Catalunya, el Pas Valenci, les Illes Balears i l'Arag, acompanyats de la ministra de Cultura de l'Estat espanyol, van escenificar la constituci del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Arag. A partir d'aquesta data, els quatre governs tindran la mateixa representaci. L'acte es va fer al Palau del Lloctinent de Barcelona, que es va rehabilitar per aplegar novament l'Arxiu.

La constituci, al gener del 2007, del patronat posa punt final a ms de dues dcades de negociaci, ja que les primeres gestions per a fer-ho possible van comenar l'any 1981. En endavant hi tindran representaci els quatre governs.

El govern espanyol va aprovar les condicions constituents del patronat de l'Arxiu. Es va acordar que el patronat ser presidit per el/la ministre/a de Cultura de l'Estat espanyol i tindr dues vice-presidncies: l'una, l'ocupar un crrec de l'executiu espanyol i, l'altra, un dels consellers de Cultura (que es rellevaran cada any). Amb el patronat es vol millorar la conservaci del fons i facilitar la investigaci histrica i la projecci de la instituci.

 Fons .

El document ms antic s del 844; el ms antic escrit en paper, del 1178; el ms antic escrit en catal, del 1211; els escrits en llengua aragonesa abunden a partir del s. XIII. 
Desprs de diverses modificacions al llarg del temps, actualment els continguts es divideixen de la segent manera:

 Reial Cancelleria (segle IX-1727): ;
 Registres (6.386);
 Pergamins (21.000);
 Cartes reials (360 capses) ;
 Volums de Vria (497);
 Processos de Corts (82);
 Processos de greuges (134 lligalls);
 Processos de infanzona (31 lligalls);
 Butlles (873);


 Reial Patrimoni;
 Mestre Racional (s. XIII-1716);
 Volums (2.970);
 Pergamins (8.600) ;
 Batllia General de Catalunya (s. XIII-1910);
 Volums (2.352);
 Processos (800 lligalls) ;


 Reial Audincia (1372-1900) ;
 Registres (1.699);
 Coclusions (470);
 Sentncies (423);
 Lligalls (933);
 Plets (20.000);
 Audincia Criminal de Manresa (1882-1892);
 Volums i lligalls (79);
 Consulat de Comer (1716-1829) i Tribunal de Comer de Catalunya (1829-1868);
 Llibres (250);
 Lligalls (1.094);


 Consell d Arag (segles XVI-XVII): Fons procedents d aquest organisme es troben tamb a la Secci de Cancelleria de l'ACA, a l Arxiu del Regne de Valncia, a l Arxiu de Simancas i a l Arxiu Histric Nacional de Madrid ;
 Registres (398);
 Llibres (223);
 Lligalls (1.393);


 Generalitat de Catalunya (s. XIV-1716): Cont l arxiu de la Diputaci del General de Catalunya (Diputaci permanent dels tres braos de les Corts de Catalunya, amb jurisdicci en tot el Principat) i fons incorporats. ;
 Volums (4.000);
 Lligalls (500);
 Pergamins (500);



 Hisenda (s. XIX-1967): El fons acull documentaci produda per la Intendencia de Ejrcito y Provincia del Principado de Catalua (1713-1849), les oficines provincials de la Hisenda Pblica (Administracions, Contaduries, Tresoreries) anteriors a la creaci de les Delegacions Provincials, i la Delegaci d Hisenda de la Provncia de Barcelona (des de 1881). La documentaci s principalment de tipus fiscal, comptable y catastral. ;
 Llibres (13.900);
 Lligalls (3.500);


 Ordes religiosos i militars (s. IX-XIX): Inclou els fons de la desamortitzaci eclesistica (Monacals) i els del Gran Priorat de Catalunya de l Orde de Sant Joan de Jerusalem. ;
 Llibres (5.600);
 Lligalls (1.100);
 Pergamins (30.000);


 Protocols Notarials (s. XIII-XIX): Cont els fons notarials de Sant Cugat del Valls, Bag, Berga, Cardona, Igualada, Manresa, Matar, Sant Feliu de Llobregat, y diversos. ;
 Llibres (8.100);


 Diversos i colleccions: Cont alguns fons i diverses colleccions, tant de documentaci antiga (cartes rebs, cartes gregues, cartes hebrees, etc.) com d annexions modernes (Casagemas, ingressat el 1940, Can Falguera, dipositat el 1987, Comandncia de Marina de Barcelona, ingressat el 1956, etc.).

Referncies.


Bibliografia.


 Arxiu de la Corona d'Arag, Madrid: Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport, 1999, 16p.  ;

 UDINA MARTORELL, Federico (dir.). Gua del Archivo de la Corona de Aragn, Madrid, 1986.  ;

 GONZLEZ HURTEBISE, E. Gua histrico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragn en Barcelona, Madrid, 1929.  ;

 LPEZ, Carlos. Speculum. Vida y trabajos del Archivo de la Corona de Aragn. Editorial Irta, 2008, 142p.


 Vegeu tamb .
 Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Arag;

 Arxiu;

 Arxiu histric;

 Enllaos externs .
Arxiu de la Corona d'Arag, al web del Ministeri de Cultura.
Exposici virtual de l'Arxiu de la Corona d'Arag (en castell), al web del Ministeri de Cultura.
Visita virtual a l'ACA (en castell), al web del Ministeri de Cultura.
Entrada a la Gran Enciclopdia Catalana, versi en lnia de la GEC.
Entrada a la Gran Enciclopedia Aragonesa (en castell), versi en lnia de la GEA.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36932" title="Senyoria de Terrides" nonfiltered="4258" processed="4238" dbindex="14431">
La senyoria de Terrides fou una jurisdicci feudal de Frana prop de l'actual Labourgade, a l'actual departament de Tarn i Garona.

Gautier fou senyor de Terrides cap el 1100 i va deixar la senyoria a la seva filla Escaronne que es va casar amb Jord II senyor d'Illa Jord i desprs vescomte de Gimois. Aquest va morir el 1195 i el va succeir el seu fill Jord III que a la seva mort el 1205 va deixar la senyoria de Terrides i el vescomtat de Gimois al seu fill Ot. El va succeir el seu fill Bernat i a aquest la seva filla Marcida, que es va casar amb Joan vescomte de Coserans, a qui va anar a parar la senyoria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36938" title="Besiers" nonfiltered="4259" processed="4239" dbindex="14432">

Besiers (Besers en catal antic, Besirs en occit, Bziers en francs) s una ciutat de Frana, al departament de l'Erau, regi del Llenguadoc-Rossell. s cap de larrondissement del mateix nom. El gentilici dels habitants de Besiers s en catal: bederrs -esa (en occit: besierenc -a, en francs: biterrois -e)

 Geografia .
El 2007 tenia 76.000 habitants. Est situada a la plana dominant el canal del Migdia i el riu Orb des d'un tur.

Bziers est a 20 km de la Mediterrniai a 50km de les formacions muntanyoses de l'alt Llenguadoc com el Caroux (1900m), l'Espinouse (1124m).

s el terme municipal ms gran (9 548 ha) del departament, on menys de la meitat del terme est urbanitzat,  la resta formada per espais verds, zones naturals i de zones agrcoles (unes 2000 ha) on domina la vinya.


 Monuments .

 La seva esglsia principal s Sant Nasari, antiga catedral comenada al segle XII i acabada al XIV. ;
 L'esglsia de la Magdelena, restaurada, i on els ctars foren assassinats al crit de: "Mateu-los tots; Deu ja triar";
 La rambla amb el mercat de les flors el divendres: Alles Paul Riquet.
 A la vora del riu Orb hi ha el fams Pont Vell (data de l'edat mitjana);
 El pont Canal: pont que permet al Canal del Migdia travessar el riu Orb.
 Les rescloses de Fonseranes del mateix canal: permeten a les barcasses salvar un desnivell de 21,5m en poc ms de 300m.
 T tamb museus (el de Belles Arts i Biterrois).

Alguns noms tradicionals que la gent encara fa servir en lloc de la denominaci oficial, sn:
Place d'Espagne, per Place des Allis;
Avenue d'Agde, per Avenue du prsident Wilson;
Place de la Citadelle, per Place Jean Jaurs;
Rue de la Juiverie, per Rue de Jrusalem;
Place Suchon, per Place du gnral De Gaulle ;





 Histria .

Fou una ciutat de la tribu dels volques tectsages i fou ocupada pels romans el 120 aC. Fou colnia romana amb el nom de Biterrae o Beterra, tamb escrit com Baeterrae, Baitera, Baitarra,  Baitarrous o Btrra. Els seus habitants eren els baitarrites, biterrensis o baeterrensis. El seu producte ms apreciat fou el vi. Va tenir un amfiteatre que no es conserva.

El 450 la van ocupar els visigots. El 532 fou atacada pels francs i destruda, per reconstruda, i va restar en mans dels visigots fins a la conquesta rab el 719. Va passar als francs el 752. Seu d un bisbat, un vescomte hi apareix cap el 885. 

La ciutat an creixent i esdevingu una de les ciutats ms importants d'Occitnia. Tanmateix a conseqncia de la Croada contra els ctars el juliol de 1209, la ciutat de Besiers (que comptava aleshores al voltant de 40.000 habitants) fou atacada i assetjada per l'exrcit francs. El dia 22 d'aquell mateix mes, l'endem de l'atac de l'armada dels croats, Besiers queia comenant aix el saqueig i una massacre despietada que no respectaria ni les esglsies (es va calar foc a la Catedral i a la Magdalena que acabarien en part destrudes) ni els habitants de religi catlica (els francesos van executar entre 15.000 i 20.000 habitants). Aix ha esdevingut famosa la frase atribuda al legat del Papa Arnau d'Amaur quan es prengu la ciutat: Mateu-los tots i Du, desprs, ja sabr conixer els seus. 

El 1247 el vescomtat va passar a la corona francesa. La ciutat es repobl i conegu un perode de resplendor intellectual al segle XVII amb la creaci del teatre occit de Besiers, un teatre popular de carrer nascut arran de la tradici de la festa de les Caritats (el 1612) del qual noms s'han conservat 24 peces avui en dia. Se suposa que aquestes representacions han pogut influenciar el teatre francs d'aquell segle, i sobretot l'obra de Molire que va residir al Llenguadoc entre 1653 i 1658.

Bederresos illustres.
  
 Jean Moulin: nascut al 1899, prefecte i heroi de la Resistncia francesa a l'ocupaci alemanya. Fou denunciat i assassinat en un tren l'any 1943. Est enterrat al Pante de Paris.  ;
 Pierre-Paul Riquet: Nascut el 1609, enginyer, va promoure i dirigir el Canal du Midi que uneix l'Atlntic a la Mediterrnia. Mor l'any 1680.   ;
 Raoul Barrire jugador de rugby a XV i entrenador de l' Association sportive de Bziers Hrault que inici l'hegemonia del club sobre el rugby francs l'any 1971. s cavaller de la Legi d'Honor.
 Edgar Faure (1908 - 1988) Poltic francs, exercici diferents ministeris, fou President del Consell i de l'Assemblea Nacional.
 Alexandra Rosenfeld nascuda el 23 de novembre de 1986 ha estat Miss Frana 2006 i Miss Europa 2006.
 Yves Nat (1890 - 1956) clebre pianista francs.
 Maria Roanet nascuda l'any 1936, s etnloga, compositora, cantant en llengua d'Oc, historiadora, i realitzadora de vuit pellcules sobre temes religiosos.




Besiers i la literatura catalana.

L'obra Les amnsies de Du (2005), de Joan-Daniel Bezsonoff, fa una descripci de la vida a Besiers durant la segona guerra mundial i l'ocupaci alemanya.


Besiers i l'esport.

La ciutat de Bziers fou durant molt de temps capital del Rugby francs amb el seu equip, l'Association sportive de Bziers Hrault (http://www.asbh.net)  Guanyador del campionat de Frana l'any 1961, va iniciar l'any 1971 una poca daurada de domini sobre el rugby francs (s prou rellevant que l'entrenador d'Anglaterra digus desprs d'una victria de la seva selecci: "Hem jugat com Bziers"). Durant aquesta poca va acumular (a ms del ttol del 1961): 

 10 ttols de campions de Frana: 1971, 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1980, 1981, 1983, 1984 amb 11 finals jugades (va perdre la del 1976);
 Challenge du Manoir: 1972, 1975 i 1977 (tamb l'havia guanyat l'any 1964);
 Copa de Frana: 1986;
          


Alguns dels noms ms emblemtics d'aquesta poca de supremacia foren l'entrenador  Raoul Barrire  i els jugadors Richard Astre, Jack Cantoni, Alain Estve, Armand Vaquerin (en honor de qui se celebra cada any el  Challenge Armand Vaquerin ), Olivier Sasset i una llarga llista d'internacionals.
El declivi de l'equip, s'inicia concidint amb la mort del seu capit Pierre Lacans, l'any 1985 i es precipit amb el pas del rugby al professionalisme, ja que l'esprit lluitador i ctar de Bziers no va poder lluitar amb la manca de recursos econmics. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36944" title="Volques tectsages" nonfiltered="4260" processed="4240" dbindex="14434">
Els volques tectsages foren una tribu de gals procedents de la Vall del Danubi que desprs de ser expulsats pels pobles balcnics el segle III aC va poblar la regi entre el Rossell i el Roine. Els volques tectsages poblaren la regi de Besiers cap al oest, i una part es va establir a Galcia. Foren romanitzats a partir del 120 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36949" title="Bisbat de Besiers" nonfiltered="4261" processed="4241" dbindex="14436">
El Bisbat de Besiers fou una divisi eclesistica d'Occitnia centrada a la ciutat de Besiers que s'esmenta per primer cop el 356, per Sant Afrodisi (mort el 65) ja s considerat bisbe de Besiers. Del 1121 a la seva mort el 1123 en fou bisbe Sant Gir. Des el 1230 els bisbes portaren el ttol de comtes de Besiers. El bisbat fou suprimit el 1801.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36952" title="Vescomtat de Besiers" nonfiltered="4262" processed="4242" dbindex="14437">
El vescomtat de Besiers fou una jurisdicci feudal d'Occitnia centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881. 

El comtat de Besiers estava vinculat a la Septimnia i formava part del honors del marquesos de Septimnia. Degut a aix, el paper del vescomte fou el de comte efectiu. El primer vescomte fou Reinard I, fill del hispanii Ilderic, que va rebre el nomenament de Carloman rei de Frana el 881. Va morir el 897 i va recaure en la seva filla Adelaida, casada amb Bos vescomte d'Agde quedant ambds vescomtats units. El fill d'ambds, Teude, fou vescomte de Besiers i Agde. Va morir el 936 i el va succeir el seu fill Jonus, mort el 960, seguint-lo el seu fill Reinard II mort el 967. Casat amb Garsenda van tenir un fill anomenat Guillem I que es va casar dues vegades (amb Ermetrux i amb Arsenda) per nomes va tenir una filla Garsenda que va heretar al pare el 994. Garsenda es va casar amb Bernat d'Andusa amb el que va tenir a Bremond, que fou senyor d'Andusa; d'un segon matrimoni amb Ramon I comte de part de Carcassona (conegut com Ramon I de Comenge i mort el 1010)) va tenir a Pere i Guillem que foren ambds co-comtes de Carcassona. Pere I (II de Carcassona) es va quedar amb Besiers i Agde i algunes terres a Carcassona i es va casar amb Ramgarda de la Marca. Pere va morir el 1059 i el va succeir el seu fill Roger I que va morir el 1066 o 1067 i va passar al seu nebot Ramon II (fill de Guillem).  La lnia de Guillem de Carcassona i Rass, incrementada amb Besiers i Agde, es va extingir el 1068 i l'herncia va recaure en les germanes de Roger II, Ermengarda, Garsenda i Adelaida que van vendre els seus drets a Ramon Berenguer I de Barcelona, casat amb Almodis, germana de Ramgarda de la Marca, cap el 1069, tot i conservant Ermengarda (casada amb Ramon Bernat I Trencavell els vescomtats de Besiers i Agde i el comte barcelons els va retornar en feu el Carcassons i Rass. El 1082 Bernat At, fill d'Ermengarda, va allegar els drets de la seva mare i va desconixer la sobirania de Barcelona (vegeu comtat de Carcassona). La dinastia Trencavell va governar Besiers i Agde i els comtats de Carcassona i Rass per nomes com a vescomtes, i Barcelona no va aconseguir imposar la seva sobirania feudal fins el 1157. El 1209 els vescomtats foren ocupats per Sim de Montfort. El 1224 i fins el 1227 foren reconquerits per Ramon Trencavell III, per en fou expulsat i el 1240 va aconseguir altre cop un domini parcial, fins el 1247 en que va cedir els seus drets al rei de Frana.

Llista de vescomtes de Besiers.

Reinard I 881-897;
Adelaida (filla) 897-?
Bos (esps) 897-?
Teude (fill) ?-936;
Jonus (fill) 936-960;
Reinard II (fill) 960-967;
Guillem I (fill) 967-994;
Garsenda (filla) 994-1034;
Guillem de Carcassona (fill) 1034;
Pere I (II de Carcassona) 1034-1059;
Roger I (III de Carcassona) 1059-1067;
Ramon I (II de Carcassona) (fill de Guillem) 1067-1068;
Garsenda, Adelaida, Ermengarda, comtesses de Carcassona i Rass 1068-1069;
Ermengarda (a Besiers i Agde) 1069-1101;
Bernat At I (fill) 1082-1129 (vescomte de Carcassona, Rass, Agde, Albi i Nimes);
Roger II (IV de Carcassona) 1129-1150;
Ramon Trencavell I (germ) 1150-1167;
Ramon Trencavell II (fill, associat) 1067-?
Roger III (V de Carcassona) (fill) 1067-1194;
Ramon Roger I (germ) 1194-1209;
Sim de Montfort 1209-1218;
Amalric de Montfort 1218-1224;
Ramon Trencavell III 1224-1227;
A Frana 1227-1240;
Ramon Trencavell III 1240-1247;
cedit a la corona francesa 1247;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36953" title="Comtat de Besiers" nonfiltered="4263" processed="4243" dbindex="14438">
El comtat de Besiers fou una jurisdicci feudal d'Occitnia. Besiers va passar al francs el 752 i era seu d un bisbat. Els primers comtes degueren ser hispanii, favorables als francs. El 790 devia quedar incls en el ducat de Guillem I de Tolosa el sant; res se saps de comtes propis. El 826 fou donat a Bernat de Septimnia i el 832 a Berenguer de Tolosa; el 835 va tornar a Bernat i al seu fill Guillem. El 863 estava en mans d'Humfrid de Barcelona i Septimnia i el 865 fou donat a Bernat II de Tolosa passant a Bernat Plantapilosa el 872. Tots aquestos comtes nominals no es cuidaven del comtat. El 881 el rei Carloman va designar un vescomte, que des llavors va tenir el domini efectiu del comtat de Besiers. El ttol comtal no va desaparixer tot i que fou nominal, i el 1230 va ser donat als bisbes de Besiers que el van portar fins a la revoluci.

Vegeu tamb.
 Vescomtat de Besiers;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36954" title="Agde" nonfiltered="4264" processed="4244" dbindex="14439">
Agde (pronunciat  en occit,  en francs) s una ciutat d'Occitnia al departament de l'Erau, regi de Llenguadoc-Rossell. T uns 20.000 habitants i est prop del Canal del Migdia. A la costa hi ha el Cap d'Agde, on ha sorgit un nucli turstic.

Histria .

Ciutat fundada pels grecs de Massalia, va passar amb ella als romans amb el nom de Aghata. Un bisbat va sorgir al segle V quant ja era sota domini dels visigots (desprs del 450). Conquerida pels rabs (720) va entregar-se als carolingis el 752, i com a seu d un bisbat va ser convertida en comtat administratiu. El 826 fou incls en els honors de Bernat de Septimnia. Un vescomtat es va crear a la segona meitat del segle IX, i el primer vescomte conegut es Bos, que pel seu matrimoni amb Adelaida vescomtessa de Besiers va governar a ambds vescomtats. Des llavors la sort d'Agde va quedar unida a la del vescomtat de Besiers i des el 1129 a la del Vescomtat de Nimes. Ocupada per Sim de Montfort i en mans d'ell i el seu fill Amalric, va passar a Frana el 1226. El 1247 el vescomte Ramon Trencavell III va cedir els seus drets al rei de Frana.

Vegeu tamb.

 Vescomtat d'Agde;

Enllaos externs.

Richard Stillwell, ed. Princeton Encyclopedia of Classical Sites, 1976: "Agatha (Agde) Hrault, France" ;
Troballa recent d'esttues de bronze a Adge ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36960" title="Llus II de Frana" nonfiltered="4265" processed="4245" dbindex="14445">

Llus II de Frana dit el Quec (846 - Compigne, 879), rei d'Aquitnia (867-879) i rei de Frana (877-879).

Fill de l'emperador Carles II el Calb i de la seva esposa Ermentruda d'Orleans, nasqu el dia 1 de novembre del 846. El 862 es va casar amb Ansgarda de Borgonya amb la que va tenir dos fills, Llus III de Frana i Carloman II, i tres filles Gisela, Hildegarda i Ermentruda. Separat de la seva muller, el 878 es va casar amb Adelaida de Fril amb la que va tenir al futur Carles III el Simple.

Revoltat contra el seu pare, va ser sotms i va rebre el regne d'Aquitnia el 867. A la mort del seu pare, va ser coronat rei, per no emperador, per l'arquebisbe Hincmar el 8 de desembre del 877 a Compigne. L'any 878, poc desprs de la seva coronaci, es va aliar amb Bos comte de Vienne i amb Hug comte d'Alvrnia contra el rebel Bernat de Gtia al qual va aconseguir sotmetre. Bernat fou privat dels seus honors que foren entregats a altres nobles. Guifr el Pels, comte de Cerdanya i Urgell, va rebre els comtats de Barcelona i Girona (amb Besal), i el seu germ Mir el Vell, comte de Conflent, va rebre el Rossell.

Llus II va morir a Compigne el 10 d'abril del 879 i va ser succet pels seus dos fills.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36961" title="Llus III de Frana" nonfiltered="4266" processed="4246" dbindex="14446">

Llus III de Frana dit el Jove, rei de Frana (879-882).

Nascut el 863 o 864, era fill de Llus II de Frana al que va succeir el 879. Va compartir el tron amb el seu germ Carloman II. Van ser coronats per Ansegs, arquebisbe de Sens, a l'abadia de Ferrires el 880. Llus es va quedar amb Nustria i Austrsia i Carloman amb Borgonya i Aquitnia. Bos es va proclamar rei de Provena i Hug, fill de Lotari II, va reclamar Lorena, als que va derrotar. Tamb va vncer als normands a Saucourt el 881 i 882. Va morir a Saint Denis el 5 d'agost de 882. El va succeir el seu germ Carles III el Simple.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36964" title="frica Austral" nonfiltered="4267" processed="4247" dbindex="14449">


L'frica Austral s la part sud  de l'frica. Est constituda pel conjunt de les terres situades al sud de la selva equatorial africana. 

Generalment es considera que formen part d'aquesta regi els estats i territoris segents:
 Angola;
 Botswana;
 Comores;
 Lesotho;
 Madagascar;
 Malawi;
 Maurici;
 Mayotte (dependncia francesa);
 Moambic;
 Nambia;
 Reuni (dependncia francesa);
 Santa Helena (dependncia britnica);
 Sud-frica;
 Swazilndia;
 Zmbia;
 Zimbabwe;
Alguns estudis hi inclouen tamb les Seychelles i el Territori Britnic de l'Oce ndic, i en canvi d'altres n'exclouen els estats insulars de les Comores, Madagascar i Maurici i les dependncies franceses de Mayotte i la Reuni, considerats part de l'frica Oriental.

Primitivament ocupada pels pobles khoisnids i desprs pels bantus, aquesta regi fou l'objecte de les potncies colonials europees, que han deixat la seva empenta en el traat de les fronteres poltiques actuals. La poblaci blanca desdecent d'aquells colonitzadors s la ms nombrosa del continent.

La regi afronta problemes semblants a la resta del continent: les seqeles que el colonialisme i el neocolonialisme han deixat, i deixen, en la vida i en l'economia d'aquests estats, juntament amb la corrupci i la incidncia enorme del VIH, sn factors que frenen el desenvolupament. L'objectiu com s la consecuci de l'estabilitat econmica i poltica; per facilitar la cooperaci entre els diversos estats de la regi s'ha creat la Comunitat de Desenvolupament de l'frica Austral.

s la regi del mn ms rica en plat i elements afins, que s'exporten a tercers pasos. El clima s favorable a l'agricultura i la indstria sud-africana actua com a motor econmic de la regi.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36966" title="Albi (Frana)" nonfiltered="4268" processed="4248" dbindex="14450">


Albi (en occit Albi i, en francs Albi bi) s una ciutat del departament del Tarn i a la regi de Migdia-Pirineus. Amb 47.800 habitants, s cap de la comarca de l'Albigs. Els seus habitants es diuen en catal albigesos (en occit albigs -esa, en francs Albigeois -oise).

Geografia.

Situat a la vora del Tarn, de les vinyes de Galhac, de l'altipl cordais i del bosc de la Grsigne. A 80 km de Tolosa de Llenguadoc, 3 hores dels Pirineus i a 2 hores del mar Mediterrani.

Histria.

L'origen del nom Albi queda en l'mbit de les hiptesis. Podria venir d'Alp prefix celta significant lloc escarpat o oppidum, o d'Albius, nom d'un notable que visqu a Albi en l'poca romana, o potser  d'alba (blanc en llat) dels penya-segats calcaris que envolten la ciutat.

Fou una ciutat romana. Un bisbat s hi esmenta al segle V. Des el comenament del segle VI, va ser seu d un comtat sota domini dels francs. Al segle IX pertanyia al comtes de Tolosa que hi van installar vescomtes cap el 872 (vegeu Vescomtat d'Albi), per el domini feudal de la vila corresponia als bisbes. Des el 1067 el comte de Barcelona va reclamar l'alta sobirania feudal i es va enfrontar repetidament amb els vescomtes (els Trencavell).

Albi i el catarisme.

Durant els segles XII i XIII, Albi va acollir les doctrines ctares, i la ciutat es va convertir en un centre d'aquesta doctrina acollint un bisbat ctar. s per aix que sovint sn anomenats albigesos. El catarisme, jutjat hertic per l'Esglsia catlica, va ser violentament reprimit en el moment de la croada contra els Albigesos (vegeu croada albigesa).

El 1247 el vescomte va renunciar a Albi en favor del rei de Frana i el 1258 el rei de Catalunya hi va renunciar pel tractat de Corbeil. Els bisbes d'Albi foren reconeguts com a senyors de la ciutat.

A la ciutat va nixer el gran pintor Henri Toulouse-Lautrec.

Llocs i monuments.
 Catedral de Santa Ceclia d'Albi;
 Palau de la Berbie i jardins.
 Pont vell (construt a principis del segle XII);
 Hotel Reynis;
 Carrers pintorescos;
 Museu de Toulouse Lautrec, que va nixer a Albi.
 Museu Laprouse, oficial de la marina francesa que feu una expedici donant la volta al mn.


Ciutats agermanades.
 Girona, Catalunya (1985);
 Palo Alto,Califrnia, Estats Units d'Amrica;

Enllaos externs.

 Oficina turstica d'Albi;
 Pgina Oficial en angls;
 Pgina oficial en francs;
 Visitant Albi (angls);
 Arxidicesi d'Albi (Albia) - Article de la Catholic Encyclopedia 1908;

Notes.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36968" title="Vescomtat d'Albi" nonfiltered="4269" processed="4249" dbindex="14451">
El vescomtat d'Albi fou una jurisdicci feudal d'Occitnia centrada a la ciutat d'Albi.

L'Albigs pertanyia als comtes de Tolosa i fou incls en el vescomtat de Roergue cap el 872. El vescomte At de Roergue va morir cap el 875 i va deixar quatre fills: Big i At que foren vescomtes de Tolosa; Sicard que fou vescomte de Lautrec; i Bernat I que va rebre el vescomtat d'Albi o Albigs. Bernat va tenir dos fills: Frotari que fou bisbe, i At que va exercir com a vescomte d'Albi. Es va casar amb Diafromissa i va deixar dos fills, un altra Frotari, tamb bisbe, i Bernat II At, vescomte de l'Albigs. Es va casar amb Gauciana, vescomtessa de Nimes, quedant units ambds vescomtats. Bernat II At va tenir tres fills: un tercer Frotari tamb bisbe, Ermengarda (casada amb Bernat I senyor d'Andusa) i At II, vescomte d'Albi i Nimes, casat amb Gerberga. Va morir el 1032 i va deixar tres fills: Frotari (el quart bisbe d'aquest nom dins la famlia), Sigari, i Bernat At III, vescomte d'Albi i Nimes, casat amb Ramgarda de Rass, amb qui va tenir a Ramon Bernat I Trencavell, que el 1060 va rebre Nimes i Albi i per matrimoni amb Ermengarda fou vescomte de Besiers i Agde i comte de Carcassona i Rass. Els drets d'Ermengarda a Carcassona i Rass foren venuts al comte de Barcelona que exercia la sobirania feudal sobre Besiers i Agde, i que els va retornar en feu a Ramon Bernat I Trencavell. El 1074 va morir Ramon Bernat I, i el va succeir a Nimes i Albi el seu fill Bernat At IV (I de Carcassona), que el 1082 va reclamar la plena sobirania sobre Carcassona, Rass, Besiers i Agde pels drets de la seva mare. El 1129, a la mort de Bernat At I, Nimes i Agde van passar al seu fill Bernat At II (casat amb Guillema de Montpeller), i Albi, Besiers, Carcassona i Rass als fils Roger i Ramon Trencavell I. Mort el darrer el 1167 van passar als seus fills Roger II i Ramon Trencavell II, quedant noms el primer que va morir el 1194 i el va succeir el seu fill Ramon Roger I que va perdre els seus estats el 1209 davant Sim de Montfort, quedant incorporats a Frana el 1218. El fill de Ramon Roger I, Ramon Trencavell III va recuperar els estats el 1224, per els va perdre el 1227. Pel tractat de Pars es va reconixer el domini de la corona a la meitat del vescomtat (la riba esquerra del riu Tarn amb la ciutat d'Albi) mentre la resta quedava per Tolosa dividida en set batllies; les fortaleses ctares de Lavaur, Gaillac, Rabastens, Montaigu i Puicelci van ser desmantellades i les de Cordes i Penne quedaven per al rei durant deu anys. Castres fou donada en feu a Felip, nebot de Sim de Montfort. Ramon Trencavell III va intentar recobrar els seus dominis el 1240 amb ajuda de Enric III d'Anglaterra, i va assetjar Carcassona, per finalment el 1247 va renunciar en favor del rei de Frana a canvi d'una pensi de 600 lliures. La ciutat d'Albi fou reconeguda als bisbes el 1268. 

Llista de vescomtes d'Albi .

Dinastia privativa: Comtes d'Albi.
Bernat I c. 875-918;
At (fill) I 918-937;
Bernat II At (fill) 937-974;

Dinastia privativa: Vescomtes d'Albi.
At II (fill) 974-1032;
Bernat III At 1032-1060;

Dinastia Trencavel.
 Ramon Bernat I 1060-1074;
 Bernat At IV (fill) 1082-1129 (vescomte de Carcassona, Rass, Agde, Albi i Nimes) ;
 Roger I (fill) (IV de Carcassona) 1129-1150 ;
 Ramon Trencavell I (germ) 1150-1167 ;
 Ramon Trencavell II (fill, associat) 1067-? ;
 Roger II (V de Carcassona) (fill) 1067-1194 ;
 Ramon Roger I (germ) 1194-1209 ;
 1209 Territori conquerit per Sim IV de Montfort durant la Croada albigesa;

 Dinastia Montfort .
 1209-1218 Sim IV de Montfort ;
 1218-1224 Amaur VI de Montfort ;
* 1224 Amaur VI de Montfort el cedeix a la corona de Frana. Del 1224 al 1227 i durant el 1247 Ramon III de Trencavell l'ocupar temporalment.

Notes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36969" title="Albigs" nonfiltered="4270" processed="4250" dbindex="14452">
L'Albigs (en occit Albigs, en francs Albigeois) s la comarca histrica d'Occitnia (i de Frana), a l'entorn de la ciutat d'Albi. Fou tamb el nom donat al territori del vescomtat d'Albi.

Igualment es diu albigs (o albigesa) al simpatitzant amb les doctrines ctares per ser la ciutat d'Albi el centre d aquesta tendncia religiosa. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36971" title="Bisbat d'Albi" nonfiltered="4271" processed="4251" dbindex="14453">
El Bisbat d'Albi s una divisi eclesistica de Frana que t com a capalera la ciutat d'Albi i comprn el departament del Tarn. En sn sufragnies les dicesis de Rods, Castres, Vabrs, Cahors i Mende.

La fundaci s'atribueix a Sant Clari i al seu deixeble Antimi. Per el primer bisbe conegut fou Diogeni (cap el 406). Del bisbat depenien les abadies de Castres (fundada per Carlemany) i Gaillac (fundada pel comte Ramon I de Tolosa el 960). La ciutat d'Albi va pertnyer als bisbes que van haver de compartir el poder amb els vescomtes. Al segle XIII la dicesi era molt favorable als ctars i va tenir bisbe ctar. El Concili d'Albi al 1254 va posar fi a l'arrelament de la doctrina ctara. El 1268 els bisbes van veure reconeguda la seva senyoria sobre la ciutat.

El 1678 el bisbat d'Albi fou elevat a arquebisbat per va perdre aquesta categoria el 1790. Va ser restablert el 1822 i va tenir per sufragnia la dicesi de Perpiny que desprs se'n va separar. El cardenal de Bernis, ambaixador de Llus XV de Frana a Roma, fou bisbe d'Albi del 1764 al 1794.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36973" title="Nimes" nonfiltered="4272" processed="4252" dbindex="14454">


Nimes (en occit: Nimes, en francs: Nmes) s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 143.000.221.797 habitants.


Els seus habitants s'anomenen nimesencs en occit i Nmois en francs.
 Histria .

Vegeu tamb Comtat de Nimes i Vescomtat de Nimes.
Fou un emplaament de la tribu dels volques arecmics amb el nom de Nemausus, i entre el 120 i el 117 aC, el procnsol Domitius Aenobarbus, la va incorporar per assegurar el cam cap Hispnia i va construir la via Domiciana (Via Domitia) fundant Narbona, capital de la Gllia Transalpina  (desprs Gllia Narbonesa (27 aC). Nimes fou colnia romana. Al segle II va substituir a Narbona com a cap de la provncia de la Gllia Narbonesa. El 462 va passar als visigots. Un bisbat apareix el segle V. Conquerida pels rabs als visigots el 719, el 754 va passar als carolingis i fou seu d'un comtat, que va estar vinculat a Septimnia. El 872 Nimes va passar al comte de Tolosa. Els vescomtes apareixen al segle IX i van entroncar rpidament amb la casa vescomtal d'Alb que era feudatria de Tolosa per com tots el feus el vassallatge era fora nominal. El 1185 per els vescomtes van reconixer la sobirania feudal de Tolosa. Nimes va ser ocupada pels croats de Sim de Montfort el 1215 per se'n va sostreure i va tornar als vescomtes de la dinastia Trencavell el 1224, fins el 1226 en qu les tropes reials la van recuperar i Llus XI de Frana hi fou coronat. El 1271 fou incorporada a la corona.

 Economia .
Nimes s un centre agrcola i industrial especialitzat en productes txtils, qumics, alimentaris, elaboraci de conyac, de calat i de maquinria.

Llocs d'inters.
Catedral de Sant Castor.
El circ rom i l'Amfiteatre de Nimes, del segle I.
La Maison Carre (casa quadrada), un temple rom.
La Torre Magna i la muralla romana.
Els jardins de la Fontaine, del segle XVIII.
El pont rom del Gard, Patrimoni Mundial de la Unesco.
El Castellum, un pant de l'poca romana.
El mercat de Nimes.
El Carr d'Art: biblioteca, audioteca, mediateca i museu d'art contemporani.
La monumental Plaa d'Assas.

Fills i filles illustres de la ciutat.

 Alfons Daudet, escriptor.
 Robrt Lafont, escriptor i poltic occit.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36974" title="Volques" nonfiltered="4273" processed="4253" dbindex="14455">
Els volques (llat Volcae) foren una tribu de gals procedents de la Vall del Danubi que desprs de ser expulsats pels pobles balcnics el segle III aC va poblar la regi entre el Rossell i el Roine. Els volques es van dividir en Volques arecmics i Volques tectsages. 

Claudi Ptolomeu diu que els tectsages ocupaven la part occidental de la Narbonesa amb les ciutat d'Illiberris, Ruscino, Tolosa, Colonia Cessero, Carcaso, Beterrae i Narbo Colonia; propers a ells, vers el Roine, vivien els arecmics (Arecomici) o aricomis (Aricomii), que nomes tenien la ciutat anomenada Vindomagus i la ciutat de Nemausus Colonia (Nimes), i entre ambds ocupaven tota la provncia. Tit Livi diu que en temps d'Annbal els volques tenien possessions mes enll del Roine. 

El riu Cvennes (antic Cebenna) era la frontera natural entre els volques arecmicis i els gabalis i rutenis. El lmit entre tectsages i arecmics no est fixat ja que Ptolomeu dna Narbona als primers, per Estrab la dna als segons.

Els volques foren anomenats tamb belgues (volcae i belgae s'assemblen) per no sembla que fos per una especial afinitat tnica ms enll de ser dos pobles gals. La tradici diu que una part dels volques es van establir a Germnia a la regi anomenada Hercynia Silva i Csar afirma que al seu temps encara hi romanien, per noms ho sap per tercers. Els tectsages tamb foren part destacada dels gals que van envair Grcia i sia Menor i van fundar Galcia.

Foren aliats de Roma ja abans del 106 aC. El 52 aC una part van participar a la revolta de Vercingetorix per foren  derrotats rpidament.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36975" title="Volques arecmics" nonfiltered="4274" processed="4254" dbindex="14456">
Els volques arecmics foren una de les dues tribus de gals volques en que es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establert el segle III aC a la regi entre el Rossell i el Roine. L'altra tribu tenia el nom de volques tectsages

Els volques arecmics van tenir per centre la ciutat de Nimes (en francs Nmes). Foren romanitzats a partir del 120 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36978" title="Bisbat de Nimes" nonfiltered="4275" processed="4255" dbindex="14458">
El Bisbat de Nimes s una divisi eclesistica de Frana, centrada a la ciutat de Nimes, sufragnia de l'arquebisbat d'Aviny i que comprn el departament del Gard.

La regi fou evangelitzada segons la llegenda per Sant Celedoni o per Sant Honest (apstol de Navarra) i company de Sant Serni apstol de Tolosa. Cap al segle III s'esmenta a Sant Baudili; ms tard Sant Felix s esmentat com a bisbe el 407 quan fou martiritzat pels vndals. El Bisbat existia probablement des del 396. El primer bisbe conegut s Sedati, que va anar al Concili d'Agde el 506. Altres bisbes importants foren Sant Joan (cap al 511-526) i Sant Remisari (633-640). Ms tard foren bisbes Bertrand de Languissel (1280-1324) confessor de Bonifaci VIII; el cardenal Guillaume d'Estouteville (1441-1449); el cardenal Guillaume Briconnet (1496-1514), l'orador Flchier (1687-1710), el polemista Plantier (1855-1875) i el predicador Besson (1875-1888).

El bisbat fou unit el 1801 a la dicesi d'Aviny per fou restablert el 1821 i el 1877 va incloure els d'Uss i Als prenent el nom de Bisbat de Nimes (Uzs-Alais).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36979" title="Bisbat d'Uss" nonfiltered="4276" processed="4256" dbindex="14459">
El bisbat d'Uss es una divisi eclesistica de Frana centrada a la ciutat d'Uss. Ja s esmenta un bisbe el 442 (Sant Constant). Els visigots es feren amos de Nimes per Uss va quedar pels francs. Firminus (541-553) i Ferreol (553-581) foren bisbes en aquesta poca. Mes tard la ciutat fou seu d un comtat del qual els bisbes eren grans senyors i van tenir conflictes amb els senyors d'Uss. El bisbe Jean de Saint Gelais (1521-1560) es va fer calvinista. El 1877 el bisbat fou incorporat al Bisbat de Nimes amb el nom de "Nmes (Uzs-Alais)". La catedral es Sant Teodorit. El Papa Urb V fou abans d arribar al crrec el bisbe Guillaume de Grimoard. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36981" title="Bisbat d'Als" nonfiltered="4277" processed="4257" dbindex="14460">
El Bisbat d'Als fou una divisi eclesistica de Frana, sorgida cap el 570, per decisi del rei Sigebert d'Austrsia amb el nom d'Aristium ms tard Als (en francs Alais), agafant 15 parrquies de la dicesi de Nimes. La seu fou suprimida al segle VIII desprs de la conquesta de Nimes pels francs (754) essent incorporada al Bisbat de Nimes.

Desprs de l'Edicte de Nantes, els hugonots van refugiar-se a Als com a plaa de seguretat que se'ls hi va garantir. La Convenci d'Als el 29 de juny de 1629, va posar fi als privilegis dels protestants. La dicesi va ser creada per segona vegada el 1694 pel Papa Innocent XII, a petici del rei Llus XIV de Frana. El futur cardenal de Bausset en va ser bisbe del 1784 al 1790. El 1877 fou incorporada un altre cop al Bisbat de Nimes que va prendre el nom de Nmes (Uzs-Alais).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36982" title="Tupinada" nonfiltered="4278" processed="4258" dbindex="14461">
Una tupinada (o topinada) s un frau consistent en adulterar el resultat d'unes eleccions democrtiques. 

Les tupinades van ser especialment freqents durant l'alternana poltica que hi va haver en el poder a l'estat espanyol entre el Partit Liberal i el Partit Conservador durant alguns anys de la Restauraci monrquica (1874-1931).

Els mtodes utilitzats per a dur a terme una tupinada sn diversos i entre els ms usats destaquen:

 L'emisi fraudulenta de vots: es tracta d'introduir de cop dins de l'urna, un nombre determinat de vots abans d'obrir el collegi electoral o desprs de tancar-lo.
 L'alteraci del cens electoral: consisteix en qu en el cens electoral hi figurin electors inexistents o ja difunts. En el moment de votar, i per ordre de l'autoritat corresponent, hom suplanta aquestes persones i emet el vot fraudulent. Tamb es pot donar la situaci inversa, s a dir, que en el cens electoral no hi constin persones el vot de les quals pot ser  contrari als interessos de qui manipula les eleccions.
 Alteraci de l'escrutini: consistent en manipular el recompte dels vots que legtimament s'ha dipositat a l'urna i alterar-ne, interessadament, el resultat final.
 Condicionament del vot: l'existncia de persones econmica i socialment influents, com ara un cacic o l'amo d'una fbrica, pot fer que un nombre determinat d'electors votin d'acord amb les seves ordres sota amenaa de ser objecte de mesures repressives (acomiadaments, etc.).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36983" title="Literatura en esperanto" nonfiltered="4279" processed="4259" dbindex="14462">

La literatura esperantista est lligada amb els orgens de la llengua esperanto. El doctor L. L. Zamenhof, l'iniciador de la llengua internacional Esperanto, ms que escriure una gramtica i un diccionari de milers de pgines, el que va fer, va ser traduir el mxim nombre d'obres mestres com li fou possible: Hamlet de Shakespeare o una part de La Bblia en sn un parell d'exemples. La seva filosofia era que aix serviria per a perfeccionar la llengua, posant-la a prova amb les llenges naturals. Aquesta tendncia don els seus fruts: de les 912 arrels inicials, l'esperanto pass a tenir-ne 2.126 l'any 1.908. El Plena Ilustrita Vortaro, que s el diccionari ms important de la llengua internacional esperanto, fou publicat l'any 1.970. Actualment t al voltant de 17.000 entrades i es calcula que es poden formar ms de 100.000 paraules.

 Les traduccions .
Hi ha ms de 10.000 obres tradudes a l'esperanto. Hi ha hagut una activitat interrompuda noms per la Primera i la Segona Guerra Mundial.

s inversemblant que moltes persones puguin llegir mai a la vegada, amb la seva llengua materna els Contes caucsics de Lermontov, el Kalevala finlands, Les cinc cortesanes de Ihara Saikaku, les Novelles curtes de Lu Sin i La Tragdia humana de Imre Madach, a ms de Faust, Otelo, Edipo rei i La divina comdia. Tampoc s provable, ni tan sols en els pasos occidentals, que es puguin trobar tradudes en la llengua materna de cadasc totes les obres que ho han estat en esperanto. El lector de l'esperanto, doncs, t a la seva disposici una selecci absolutament representativa de la producci literria de la humanitat. Els escriptors blgars J. Jovkov, G. Karaslavov, G. P. Stamatov, N. Vaptzarov, etc. sn coneguts pels esperantistes a travs de les seves obres. La poesia letona de Janis Rainis i la islandesa de T. Hamri, la prosa frisona o la catalana sn accessibles als esperantistes, mentre que el pblic no esperantista, ni tan sols sospita la seva existncia. La versi en esperanto de Marta, novella de E. Orzeszkowa, ha servit per a la seva traducci al xins o el japons i el text en esperanto de Kon-tiki ha estat el punt de partida de diverses traduccions.

L'esperanto s de les llenges, que grcies a la seva precisi i la seva sintaxi permet realitzar les millors traduccions.

 Literatura original .
Podem distingir tres fases  al llarg de la histria de la literatura en esperanto:
El primer perode s'inici amb l'aparici de la llengua (1887) fins el 1914. La literatura obr als esperantistes un camp d'experimentaci de les teories i les possibilitats lingstiques que ofereix la llengua. A ms de les traduccions, tamb aparegu la poesia original en esperanto, per tal de perfeccionar l'instrument literari i fer-lo ms noble.
Durant el segon perode, que correspon als anys d'entreguerres, es visqu una crisis a causa de la disputa entre els Antics i els Moderns.
El tercer perode s'inici a partir del 1945. L'esperanto entr definitivament en una fase on deix endarrere l'experimentaci i els escriptors usaren l'esperanto al servei de les veritables vocacions literries.

 El primer perode .
La Fundamenta Krestomatio (antologia reunida per L. L. Zamenhof) t un objectiu nicament normatiu. Els escriptors d'aquest perode eren essencialment traductors, propagandistes i assagistes terics. No obstant aparegueren dues tendncies. La tendncia eslava s'esforava per donar a la llengua molta llibertat d'estil i fer que la llengua sigus molt flexible. Els principals representants d'aquesta tendncia foren: el germ de L. L. Zamenhof (1868-1933), Antoni Grabowski (1857-1921), qumic polons, autor de diverses obres cientfiques, capa de traduir a una trentena de llenges i la persona que mantingu amb L. L. Zamenhof la primera conversa en esperanto. Els seus poemes Tagigxo, Reveno de l'Filo i Sur unu kordo sn uns clssics, per el seu paper principal fou la seva influncia com a lingista. La seva traducci de Pan Tadeusz de Mickiewicz i del Mazeppa de Slowacki el convertiren en el pare de la llengua potica. Leo Belmont (1865-1941), periodista polons, public el 1908 la recopilaci de poemes Sonoj Esperantaj i numerosos escrits. Devjatnin (1862-1938), professor de llat i de literatura russa, fou el pioner de la literatura en esperanto a Rssia. A ms de les traduccions de Puixkin, la seva obra en quatre volums cont poemes i relats originals.

El capell catlic litu Alexandre Dambrauskas (1860-1940), amb el pseudnim de Dombrowski, public poemes religiosos. El mestre d'escola rus I. Shirjaev (1877-1933) fou l'iniciador de lEnciklopedio de Esperanto, per a la qual obtingu uns 2.000 articles. Stanislav Schulhof (1894-1919), dentista txec, fou el primer poeta lric que per la maduresa del seu talent i la retenci de l'emoci difongu una personalitat dinmica i persuasiva a travs d'una srie de passatjes molt ben aconseguits.

La influncia francesa, ms intellectual i ms burgesa, es tradu ms a nivell organitzatiu que no pas creatiu. Els matemtics C. Mray i C. Bourlet, el general Sebert, L. Chevreux, anomenat De Beaufront, i el filsof E. Boirac, rector de l'Acadmia de Dijon, van fer s de la seva serietat i les seves relacions a favor de l'esperantisme, el qual a Frana, aviat cont amb dues publicacions: Revuo, editat per Hachette, sota la direcci de Bourlet i Lingvo Internacia, dirigida per T. Cart. Aquestes dues publicacions, de difusi europea per diferents per les seves opcions literries (una simbolitzant l'evoluci de la llengua i l'altre ms fidel a l'ortodxia) simbolitzen una oposici present a travs de tota la histria de l'esperanto.

Edmond Privat (1889-1962) comen a partir d'aquest perode una dilatada carrera que va consagrar l'esperanto com a llengua de cultura. Fou el primer bigraf de L. L. Zamenhof i el primer historiador de l'esperantisme amb Historio de Esperanto (1911 i 1927). Fou poeta i un gran orador. Aprofit la seva posici per estendre l'esperanto.

 El segon perode .
L'esperanto ja no era una novetat. Aquest perode fou marcat per dos corrents. La preocupaci cientfica es generalitz entre els terics de la llengua, que tractaren el problema de l'esperanto a partir de la investigaci. Aix doncs, l'esperantologia va nixer amb lexicgrafs com Grosjean-Maupin i Eugen Wster i gramtics Gcom Gaston Waringhien i Kalman Kaloscay, els quals redactaren la Plena Gramatiko de Esperanto i ms tard la Plena Analiza Gramatiko de Esperanto. Hi hagu controvrsia pel que fa a qestions ortogrfiques i gramaticals amb Teo Jung, T. Pumpr i T. Cart. Ernest Drezen public el 1931 una Histria de la Llengua Internacional. J. Dietterle reun l'obra original de L. L. Zamenhof el 1929 i P.E. Stojan escrigu la Bibliografia de la Llengua Internacional el 1929.

Tamb pel que fa a la creaci literria, aquest segon perode mostr signes de maduresa. L'escola de Budapest, agrupada al voltant de la revista Literatura Mondo, reun una desena d'escriptors que definiren una part important de la literatura original en esperanto. Gyula Baghy (1891-1967), actor, director escnic, infatigable militant de l'esperantisme, fou poeta i autor de novelles curtes satriques. Kalman Kalocsay, metge, professor i compositor introdu a la llengua, grcies als seus nombrosos poemes, molts neologismes que a vegades fan enfadar els ms conservadors.

A la Gran Bretanya, els autors s'agruparen al voltant de la revista International Language (1923-1931). Alguns dels autors britnics varen ser: L. N. Newell, poeta i novellista irnic, K. R. Stumer, H. A. Luyken, P. Debenham.
A la Uni Sovitica destacaren: Nikolai Nekrsov, Eugen Mihalski, Vladimir Varankin, teric lingista, Nikolai Hhlov.

Altres pasos europeus comptaren tamb amb autors d'inters, els Pasos Baixos amb H. Bulthuis, Sucia amb Stellan Engholm, Catalunya amb Jaume Grau i Casas i Artur Domnech i Mas, entre d'altres.

 El tercer perode .
Malgrat la Segona Guerra Mundial, la continutat de l'esperanto estava assegurada, principalment grcies als grans escriptors de l'escola de Budapest, en aquells temps, en plena maduresa i tamb grcies a la seva revista, la qual, abans de deixar-se de publicar l'any 1949, inspir una nova escola anomenada l'escola escocesa. Fou un perode que destac grcies a la proliferaci de revistes i el naixement de nous autors: els hongaresos Ferenc Szilagyi, redactor des del 1955 fins al 1967 d'una revista d'alta qualitat, Norda Prismo, Sandor Szathmari, conegut pels seus relats futuristes, o per exemple els quatre poetes de l'escola escocesa J. S. Dinwoodie, R. Rossetti, J. Islay Francis i W. Auld. W. Auld fou sense cap mena de dubte la ms prolfica de les quatre personalitats tan diferents. L'any 1958 public La infana raso, una obra mestra de la literatura en esperanto. J. Islay Francis destaca per la seva novella La granda kaldrono.

La prosa est principalment representada per recopilacions d'assajos, de discursos i articles, tot un gnere oratori que s'ha desenvolupat grcies als congressos esperantistes. Destaca en especial Ivo Lapenna, nascut l'any 1909 a Split, Crocia. Fou professor universitari a Zagreb i ms tard a Londres. Fou un gran orador i lider el moviment esperantista durant bona part de la segona meitat del segle XX. La seva obra principal s Retoriko. Collabor tamb amb l'obra Esperanto en perspektivo, juntament amb Ulrich Lins i Tazio Carlevaro.
Els dramtaturgs sn poc numerosos i els autors de contes sn de molta qualitat entre els quals destaquen el norueg J. H. Rosbach i el francs Jean Ribillard.

Actualment, hi ha centenars d'escriptors repartits per tot el mn que utilitzen l'esperanto com a llengua de cultura. Aquest article s noms un petit resum sobre la diversitat literria en la llengua esperanto.

 Vegeu tamb .

 Jocs Florals Internacionals;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36986" title="Comtat de Nimes" nonfiltered="4280" processed="4260" dbindex="14463">
El comtat de Nimes fou una jurisdicci feudal d'Occitnia, sorgida desprs del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.

Al segle IX el comtat formava part del conjunt d honors de la Septimnia, sovint tots a les mateixes mans que els .

El 872 va ser donat al comte de Tolosa Bernat, que fou assassinat el 877. El 886 apareix com a comte el seu nebot Ramon II fins el 918 i co-comte fins el 924, succet pel seu germ i co-comte (918-924) Ermengol de Roergue (924-940) i pel seu fill Ramon Pons I de Tolosa (924-950). Ramon (III co-comte de Tolosa i comte d'Albi), fill de Ramon Pons, fou co-comte de 950 al 972 i el va succeir el seu germ Guillem Tallaferro (III de Tolosa) del 972 al 1037, a aquest el seu fill Pons (1037-1060); Ramon de Sant Gli (1042-1105) comte tamb de Tolosa, va marxar a les Croades i el seu fill Alfons Jord que va ser batejat al riu Jord, va ser comte de Nimes i Tolosa del 1105 (amb dos anys d edat) fins el seu assassinat el 1148. Els segents comtes de Tolosa foren tamb comtes de Nimes (Ramon 1148-1195 i Ramon el vell 1195-1215). El 1215 el comtat va ser ocupat per Sim de Montfort. Recuperat per Ramon el jove de Tolosa, en el conveni de 1229 el comte de Tolosa va cedir el comtat de Nimes a Blanca de Castella, i a la seva mort va passar al fill Alfons de Poitiers comte de Tolosa, amb qui va quedar incorporat a la corona francesa al morir sense succesi(1271).

A Nimes va existir tamb un vescomtat. Vegeu Vescomtat de Nimes

 Llista de comtes de Nimes .

Guillem I de Tolosa el sant 790-812;
Desconeguts 812-826;
Bernat de Septimnia 826-832;
Berenguer de Tolosa 832-835;
Bernat de Septimnia 835-844;
Sunifred I ? 844-848;
Guillem de Septimnia 848-850;
Aleran 849-852;
Odalric 852-857;
Humfrid 857-865;
Bernat de Gtia 865-872;
Bernat el Vedell (I de Tolosa) 872-877;
Bernat Plantapilosa ? 877-886;
Ramon I (II de Tolosa) 886-924;
Ermengol de Roergue 918-924 (co-comte amb Ramon) i 924-940 (co-comte amb Ramon Pons I);
Ramon Pons I 924-950 (comte de Tolosa) ;
Ramon II (III de Tolosa) comte 950-972 (comte d'Alb);
Guillem I Tallaferro (IV de Tolosa) 972-1037;
Pons I (III de Tolosa) 1037-1060;
Ramon II de Sant Geli (IV de Tolosa) 1060-1105;
Alfons I Jord 1105-1148 (comte de Tolosa);
Ramon III (V de Tolosa) 1148-1195;
Ramon IV el vell (VI de Tolosa) 1195-1215;
Sim de Montfort 1215-1218;
Amalric de Montfort 1218-1224;
Ramon V el jove (VII de Tolosa) 1224-1229;
Blanca de Castella 1229-1252;
Alfons de Poitiers 1252-1271;
A la corona francesa 1271;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36988" title="Vent solar" nonfiltered="4281" processed="4261" dbindex="14464">

El vent solar s un flux de partcules  (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de la atmosfera d'una estrella. 

La composici elemental del vent solar en el nostre sistema solar s idntica a la de la corona del Sol: un 73% de hidrogen i un 25% de heli, amb algunes traces d'impureses. Les partcules es troben completament ionitzades formant un  plasma molt poc dens.  En les proximitats de la Terra, la velocitat del vent solar varia entre els 200-889km/s, sent la mitjana d'uns 450 km/s.  El Sol perd aproximadament 800 quilograms de matria cada segon en forma de vent solar.

Ats que el vent solar s plasma, estn amb si el camp magntic solar. A una distncia de 160 milions de quilmetres la rotaci solar agrana al vent solar en forma d'espiral, arrossegant les seves lnies de camp magntic, per ms enll d'eixa distncia el vent solar es dirigeix cap a l'exterior sense major influncia directa del Sol. Les explosions inusualment energtiques de vent solar causades per taques solars i altres fenmens atmosfrics del Sol, es denominen "tempestats solars" i poden sotmetre a les sondes espacials i als satllits a fortes dosis de radiaci.   Les partcules de vent solar que sn atrapades en el camp magntic terrestre, mostren tendncia a agrupar-se en els cinturons de Van Allen i poden provocar les Aurores boreals i les Aurores australs quan xoquen amb la atmosfera terrestre prop dels pols geogrfics.  Altres planetes que tenen camps magntics semblants als de la Terra tamb tenen les seves prpies aurores.

El vent solar forma una "bombolla" a la matria interestellar (hidrogen i heli gasosos a l'espai intergalctic). El punt en qu la fora exercida pel vent solar no s prou important com per a desplaar el mitj interestellar, es coneix com heliopausa  i es considera que s el "vora" ms exterior del sistema solar. La distncia fins l'heliopausa no s coneguda amb precisi i probablement depn de la velocitat del vent solar i de la densitat local del mitj interestellar, per se sap que est molt ms enll de l'rbita de Plut.

 Vegeu tamb .
 Magnetopausa;
 Magnetosfera;
 Ionosfera;
 Ona de xoc;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="36998" title="Comtat d'Albi" nonfiltered="4282" processed="4262" dbindex="14465">
El comtat d'Albi fou una jurisdicci feudal d'Occitnia amb centre a la ciutat d'Albi.

El 615 ja s esmenta un comte de la ciutat. El 778 Carlemany va establir com a comte a Aim. La regi va tenir comtes particulars fins la meitat del segle IX quant el darrer comte, Ermengol, nomes va deixar una filla, Garsenda, que es va casar cap el 860 amb Od I de Tolosa que aix fou comte d'Albi. Poc temps desprs els comtes de Tolosa van deixar els afers en mans dels vescomtes d'Albi, sota el seu vassallatge. El pas abraava el pagus d'Ambialet, el de Lautrec i el de Paulin. En el repartiment del 950 va correspondre a Ramon (dit Ramon III de Tolosa) amb algunes terres a Nimes, per va morir el 972 (el seu fill gran Ramon va morir jove i el segon Hug, mort el 1006, era bisbe). De 972 al 987 Guillem Tallaferro, germ de Ramon, fou comte, per el 987 va cedir el comtat al seu germ Pons (dit Pons II de Tolosa), que va morir poc desprs sense descendncia, retornant a Tallaferro. Va seguir unit a Tolosa fins que el 1209 va caure en mans del creuats de Sim de Montfort i encara que una revolta popular els va expulsar la van reconquerir i el 1210 el Papa li va confirmar la possessi. A la seva mort el 1218 va passar al seu fill Amauri. El vescomte Ramon Trencavell III, aliat al seu senyor el comte de Tolosa, va recuperar Albi el 1224, per la va perdre en bona part el 1227. Pel tractat de Pars es va reconixer el domini de la corona a la meitat del comtat (la riba esquerra del riu Tarn amb la ciutat d'Albi) mentre la resta quedava per Tolosa dividida en set batllies; les fortaleses ctares de Lavaur, Gaillac, Rabastens, Montaigu i Puicelci van ser desmantellades i les de Cordes i Penne quedaven per el rei durant deu anys. Castres fou donada en feu a Felip, nebot de Sim de Montfort. Ramon Trencavell III va intentar recobrar els seus dominis el 1240 amb ajuda de Enric III d'Anglaterra, i va assetjar Carcassona, per finalment el 1247 va renunciar en favor del rei de Frana a canvi d una pensi de 600 lliures. El 1249 va morir el comte de Tolosa i d'Albi, Ramon, i la seva filla Joana va esdevenir comtessa junt amb el seu esps Alfons de Poitiers, fill de Llus VIII de Frana i de Blanca de Castella, tal com s'havia establert; havent mort ambds el 1271 sense successi el comtat va passar a la corona. Poc abans la ciutat d'Albi fou reconeguda als bisbes el 1268, que la van posseir fins a la revoluci.

Llista de comtes d'Albi.
Aim 778-?
Renaud ?-?
Desconegut ?-?
Ermengol  ?-desprs de 864;
Garsenda c. 865-?
Od I de Tolosa c. 865-918;
Ermengol de Roergue 918-924 (co-comte amb Ramon) i 924-940 (co-comte amb Ramon Pons I) ;
Ramon I (II de Tolosa) 918-924;
Ramon Pons I 924-950 (comte de Tolosa) ;
Ramon II 950-972 (comte d'Albi i de part de Nimes) ;
Guillem I Tallaferro (IV de Tolosa) 972-987;
Pons 987-?
Guillem I Tallaferro (2 vegada) ?-1037;
Pons I (III de Tolosa) 1037-1060 ;
Ramon III de Sant Geli (IV de Tolosa) 1060-1105 ;
Alfons I Jord 1105-1148 (comte de Tolosa) ;
Ramon IV (V de Tolosa) 1148-1195 ;
Ramon V el vell (VI de Tolosa) 1195-1215 ;
Sim de Montfort 1215-1218 ;
Amauri de Montfort 1218-1224;
Ramon VI el jove (VII de Tolosa) 1224-1249 (1227-1229 ocupaci parcial francesa);
Joana de Tolosa 1249-1271 ;
Alfons de Poitiers 1249-1271 (fill del rei de Frana);
A la corona 1271;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37000" title="Alb" nonfiltered="4283" processed="4263" dbindex="14466">


Geografia; Albi (Occitnia) s una ciutat de Frana.
Histria; Vescomtat d'Albi;
Histria; Els Albinus foren una famlia romana.
Medicina; Un animal o persona alb, no t pigments a la pell ni als cabells.
Biografies; Alb (nom) s un nom prpi.
Clodi Alb, emperador roma;
Alb (procurador), procurador de Judea;
Luceu Alb, procurador de Mauritnia Cesariense, vegeu Alb (procurador);
Alb, filsof grec, vegeu Albinos;
Ceioni Alb, notable rom;
Espuri Alb, cnsol rom al s.II;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37008" title="The Star-Spangled Banner" nonfiltered="4284" processed="4264" dbindex="14467">
The Star-Spangled Banner (La Bandera de les estrelles centellejants) s l'himne nacional dels Estats Units. La lletra va ser escrita per Francis Scott Key, un advocat i poeta amateur desprs de presenciar el bombardeig del Fort McHenry a Baltimore, a l'estat de Maryland per les tropes britniques des de la badia de Chesapeake en la Guerra de 1812. Es va convertir en una can patritica desprs que s'adapts a la msica d'una can en angls: To Anacreon in Heaven. La van fer himne nacional per una resoluci del Congrs el 3 de mar, 1931.

L'himne en angls i la traducci al catal.
Usualment noms es canta la primera estrofa. 



Enllaos externs.
MP3 Arxiu d'audio de l'himne;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37009" title="El Estado Cataln" nonfiltered="4285" processed="4265" dbindex="14468">
El Estado Cataln fou un diari en castell publicat a Barcelona (1869-1872) per Valent Almirall i Llozer i Gonal Serraclara i Costa. Continuaci dEl Federalista (octubre del 1868 - juliol del 1869), va canviar el nom per a destacar la seva defensa aferrissada del pacte de Tortosa de maig de 1869. Fou el portaveu oficial dels republicans federals catalans i un dels rgans de premsa ms influents del partit federal a l'Estat espanyol.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37010" title="Vescomtat de Nimes" nonfiltered="4286" processed="4266" dbindex="14469">
El vescomtat de Nimes fou una jurisdicci feudal d'Occitnia centrada a la ciutat de Nimes (Nmes en francs).

Nimes fou un comtat (vegeu Comtat de Nimes) que va pertnyer als comtes de Tolosa des la segona meitat del segle IX (cap el 872). Els comtes tolosans van deixar el poder en mans de vescomtes, i la dinastia vescomtal va governar vora cent anys fins que el 956 l'hereva Gauciana (Ceclia) es va casar amb Bernat II  At (I de Nimes), vescomte de l'Albigs (o Alb), quedant units ambds vescomtats. Bernat II At va tenir tres fills: Frotari bisbe, Ermengarda (casada amb Bernat I senyor d'Andusa) i At II, vescomte d'Alb i Nimes, casat amb Gerberga. Va morir el 1032 i va deixar tres fills: Frotari (quart bisbe d aquest nom dins la famlia), Sigari, i Bernat III At, vescomte d'Alb i Nimes (Bernat II At de Nimes), casat amb Ramgarda de Rass, amb la que va tenir a Ramon Bernat I Trencavell, que el 1060 va rebre Nimes i Alb i per matrimoni amb Ermengarda fou vescomte de Besiers i Agde i comte de Carcassona i Rass. Els drets d'Ermengarda a Carcassona i Rass foren venuts al comte de Barcelona que exercia la sobirania feudal sobre Besiers i Agde, i que els va retornar en feu a Ramon Bernat I Trencavell. El 1074 va morir Ramon Bernat I, i el va succeir a Nimes i Albi el seu fill Bernat At I, que el 1082 va reclamar la plena sobirania sobre Carcassona, Rass, Besiers i Agde pels drets de la seva mare. El 1129, a la mort de Bernat At I, Nimes i Agde van passar al seu fill Bernat At II (casat amb Guillema de Montpeller), i Albi, Besiers, Carcassona i Rass als fils Roger i Ramon Trencavell I. Mort Bernat At II el 1159, el va succeir el seu fill Bernat At III. El 1214 Sim de Montfort va ocupar Nimes i el seu fill Amalric va renunciar als seus drets el 1226 a favor del rei de Frana. Ramon Trencavell III, de l'altra branca dels Trencavell (de Carcassona, Rass, Besiers i Alb) va renunciar a tots els drets en favor del rei de Frana a canvi d una pensi de 600 lliures l'any 1247. 

 Llista de vescomtes de Nimes .

Desconeguts  . c. 880-960;
Gauciana (Ceclia) ?-? (casada el 956);
Bernat I At (esps) c. 960-974 (vescomte d'Alb);
At II (fill) 974-1032 (vescomte d'Alb);
Bernat II At 1032-1060 (vescomte d'Alb);
Ramon Bernat I 1060-1074 (vescomte d'Alb);
Bernat At I (fill) 1082-1129 (vescomte de Carcassona, Rass, Besiers, Agde i Albi) ;
Bernat At II 1129-1159 (vescomte d'Agde);
Bernat At III 1159-1214 (vescomte d'Agde);
Sim de Montfort 1214-1218 ;
Amauri o Amalric de Montfort 1218-1226 ;
a la corona francesa 1226;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37013" title="Vescomtat de Rass" nonfiltered="4287" processed="4267" dbindex="14472">
Vescomtat de Rass s la denominaci que va portar el comtat de Rass del 1082 al 1209, sota els Trencavell, i sempre unit a Carcassona. El 1209 va ser conquerit per Sim de Montfort. El 1218, mort Sim, va passar al seu fill Amalric. La rebelli dels ctars el 1224 el va expulsar i el 1226 va cedir els seus drets a la corona francesa. El 1227 les tropes reials tornaven a dominar el Rass que com a vescomtat fou definitivament incorporat el 1247 per cessi del darrer Trencavell. Els drets de sobirania comtal els va renunciar el rei Jaume I al Tractat de Corbeil el 1258.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37014" title="Comtat de Rass" nonfiltered="4288" processed="4268" dbindex="14473">

El comtat de Rass (en occit Rass) fou una jurisdicci feudal d'Occitnia, al sud de Carcassona. Per la seva histria anterior vegeu Rass.


La situaci va romandre estable a Rhedae i a la Septimnia fins que el 756 els francs la van conquerir. El bisbe de Narbona, que residia a Rhedae, va poder tornar a Narbona. El 781, Carlemany crea el regne d'Aquitnia i concedeix el comtat de Tolosa com a ducat al seu cos Guillem I el Sant. 

No se sap si aquest mateix Guillem va rebre les terres de la Septimnia. Es parla d'un hipottic Guillem d'arrel goda. Per Guillem el Sant tamb tenia arrels godes i es va casar en les seves primeres noces amb una goda. Cap al 790, Guillem (l'un o l'altre, si s que van ser dos personatges diferents) encarrega al seu fill Ber l'administraci delegada dels comtats de Rass i de Conflent. El 801, conquerida Barcelona, aquest Ber s nomenat comte i marqus de Barcelona, i desprs d'altres comtats, sense perdre els de Rass i Conflent, que uns anys desprs encomana al seu fill Guillem (Guillemundus). 

Ber, de mare goda, durant el seu govern encapala un partit romanogot pacifista, regionalista i pluralista, enfront del partit franc, bellicista, imperialista i uniformista. L'oposici l'encapala el seu germanastre, un franc pur, Gaucelm, comte de Rossell i d'Empries. El lloctinent d'aquest, Sanila, desafia Ber davant l'emperador. Ber i Sanila lliuren un combat que ser el preludi, molts anys desprs, dels combats de cavalleria; el comte i marqus hi s derrotat i, encara que se li perdona la vida, ha de marxar desterrat a Rouen. Per l'emperador no vol donar el poder al partit oposat, i es nomena un comte franc, Ramp, ali a les lluites de poder de la Septimnia, com a soluci de comproms. El Rass i Conflent es mantenen en poder de Guillem. Ramp va morir el 825, o potser el 826, i aquest any Gaucelm va veure el seu triomf en aconseguir per al seu germ petit, Bernat, el nomenament com a duc de Septimnia i de Gthia, amb tots els territoris de Ber menys el Rass i Conflent, que continuaren en mans de Guillem. 

El partit de Ber es va revoltar, encapalat pel comte de Rass i de Conflent, i per un magnat anomenat Aiss, que no sabem si era el lloctinent de Ber o era un rab de nom Ayxun, fill de Sulayman al-Arab (val de Barcelona almenys del 777 al 780, en qu el va succeir el seu fill Matruh ibn Sulayman al-Arab, germ doncs d'Aysun), s a dir, en tot cas un capitost d'una famlia molt entroncada a les arrels locals, perqu d'origen got, rab, berber o rom, les relacions i aliances interfamiliars eren molt extenses. El 827, la rebelli s desfeta. Aiss passa a Crdova, on morir desprs per ordre del val. Guillem potser va aguantar un parell d'anys al Rass i a Conflent, o potser va marxar tot seguit, per sembla segur que se'n va anar a Crdova i all devia morir. El Rass i el Conflent van recaure en Bernat de Septimnia.

Bernat va ser destitut el 832, desprs de sumar-se a la rebelli de Pip d'Aquitnia. Tots els seus "honors" (s a dir possessions territorials, comtats en general, que quan n'incloen de fronterers donaven dret al seu titular a ser anomenat marqus) van passar al duc Berenguer, comte de Tolosa, conseller de Pip, per que l'havia desaconsellat de rebellar-se i havia estat lleial a l'emperador Llus el Piets. 

El seu ttol de duc se li donava per la gran concentraci territorial de Tolosa i la Septimnia, i el de marqus perqu alguns comtats de Gthia eren fronterers. Sembla que Gaucelm, el germ gran de Bernat, va intentar resistir a Conflent i al Rass, comtats que havia d'administrar per encrrec del seu germ, per el 833 se'n va negociar la retirada. Aquests comtats van passar, doncs, tamb a Berenguer de Tolosa.

 

El 835, Berenguer va morir sobtadament. L'emperador va tornar a nomenar Bernat, que mentrestant s'havia distingit a les lluites civils, en les quals havia mort Gaucelm, el seu fidel Sanila i la germana de Gaucelm i Berenguer, Gerberga, una monja. Berenguer, doncs, hagu de tornar a administrar el Rass i Conflent. Absent fora anys, l'administraci real del Rass, com el d'altres honors, degu quedar en mans d'un vescomte. De tota aquesta poca n'apareixen documentats alguns vescomtes, per cap en relaci al Rass. Segurament, seguint la tradici, va encomanar l'administraci dels dos comtats al seu fill Guillem, per aquest tamb va estar quasi sempre absent, fins a la derrota i execuci del 850 a les lluites civils de l'Imperi. 

El 844 Argila, fill de Ber, germ de Guillem, fou restitut en els seus honors de Conflent i el Rass, per degu morir dos anys desprs, avanat el 845, o mxim en comenar el 846. El seu fill i successor fou Ber II, que s mencionat ja com a comte en una carta datada el febrer del 846. No se sap quant de temps va governar, per no devia ser gaire. En una data desconeguda, cap al 850, el seu fill i successor Mir Eutili va veure confiscats els dos comtats per haver participar en una rebelli contra Carles el Calb, segurament la rebelli de Pip II d'Aquitnia (849), a la qual donava suport el comte Fredel de Roergue, que finalment va capgirar l'aliana i va tornar a ser fidel a Carles el Calb: va empresonar Guillem, fill de Bernat de Septimnia, que dominava Tolosa i altres llocs, i va ser executat. Segurament Mir Eutili el va seguir i va perdre el comtat, ja que apareix noms com a jutge. Aix doncs, el 850 aquesta dinastia s'acaba. 

Desprs el Rass fou unit al comtat de Carcassona, que en aquestes dates estava unit al de Tolosa i n'era comte Frdol al que va succeir Ramon I de Tolosa. El 863 es va apoderar de la regi Humfrid de Barcelona, marqus de Septimnia, fins el 864. Per un any el comtat de Carcassona i el de Rass restaren vacants fins que el 865 el rei els va atribuir a Oliba II, fill del antic comte Oliba I. Oliba II va morir el 877 i el comtat va seguir unit a Carcassona (tot i una breu i mai efectiva deposici d'Oliba II el 872) amb el germ d'Oliba, Acfred I (877-906), el seu nebot Bencio (906-908) fill d'Oliba II, i el germ de Bencio, Acfred II (908-934). A la seva mort va passar a la seva filla Arsenda de Carcassona i Rass casada amb Arnau I de Comenge (mort el 957) que co-governava amb el seu germ Roger I (mort el 965 i tronc dels comtes de Comenge i Bigorra). 

A la mort de Arnau I, la seva meitat del comtat de Comenge va passar a dos fills (Ramon i Amali Simplici), el Aura (amb ttol comtal) a un altra fill (Garcia), Carcassona a Roger I dit el vell (que cal no confondre amb el seu oncle Roger I de Comenge), i Rass a un fill anomenat Od. Aquest va governar el comtat fins la seva mort el 1011 i el va succeir el seu fill Arnau II casat amb Llcia de Provena, que va morir el 1037. El seu successor fou el seu fill Ramon I casat amb Beliarda de Montpeller, mort el 1059 deixant un nic fill i hereu, Ramon II que fou comte de Rass fins a la seva mort el 1066. Llavors l'herncia va recaure en el seu parent Ramon II comte de Carcassona i vescomte de Besiers i Agde, que va morir uns dos anys mes tard. L'herncia recaigu en les germanes Garsenda, Ermessenda i Adelaida que vengueren els drets cap el 1069 al comte Ramon Berenguer I de Barcelona que fou comte de Rass i Carcassona i vescomte de Besiers i Agde (1069-1076); a la mort d'aquest el seu fill Ramon Berenguer II de Barcelona fou comte i vescomte (1076-1082). 

Des del 1082 els Trencavell es titularen vescomtes de Rass amb Bernat At I (de facto 1082-1129), Roger IV (1129-1150), Ramon Trencavell I (1150-1167), Roger V (1167-1194) Ramon Trencavell II (associat 1167-?), i Ramon Roger I (1194-1209). A la partici dels dominis el 1129 entre dues branques dels Trencavell, el Rass va romandre unit al Carcassons. Va passar per conquesta a Sim de Montfort cap el 1209. Del 1224 al 1227 va ser recuperat pels Trencavell. El 1247 el darrer Trencavell, Ramon Trencavell III, va vendre els seus drets al rei de Frana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37015" title="Tractat de Corbeil" nonfiltered="4289" processed="4269" dbindex="14474">
El Tractat de Corbeil s un acord signat a Corbeil (avui Corbeil-Essones, a la regi d'Illa de Frana) entre Llus IX de Frana i Jaume el Conqueridor, com a conseqncia de la guerra coneguda com a Croada contra els ctars que enfront l'exrcit francs a les tropes occitanocatalanes. 

La mort de Ramon Berenguer V de Provena el 1245 i el casament de la seva filla Beatriu amb Carles d'Anjou (germ de Llus IX), i la mort de Ramon VII de Tolosa, la filla del qual era casada amb un altra infant de la casa reial francesa) havia debilitat la posici internacional dels catalans.
 
Es va signar l'11 de maig de 1258. Per aquest tractat la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Llus IX; el rei francs, com hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els ; i Jaume I renunciava a la Fenolleda i Perapertuss, amb el Castell de Puilloren, el Castell de Fenollet, el Castellfisel, el Castell de Perapertusa i el castell de Querbs; a ms va renunciar als seus drets sobre Tolosa, Sant Gli, Carc, Narbona, Albigs, Carcassons (rebuts en feu de Tolosa el 1213), Rass, Besiers, Lauragus, Termens i Menerbs (enfeudats el 1179 a Roger III de Besiers); a Agde i Nimes (llur vescomte es reconeixia feudatari del rei catal des el 1112), i Roergue, Millau i Gavald (drets derivats de l'herncia de Dola de Provena). Restaven el vescomtat de Carlat o Carlads i la senyoria de Montpeller amb la baronia d'Omelads. La renncia als drets feudals sobre Foix va ser rebutjada pel rei al ratificar el document el 16 de juliol del 1258. 


Ludovicus, Dei gratia Francorum Rex    Jacobum eadem gratia illustrem Regem Aragone    ...quod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisuldune, Rosilione, Empurdano, Ceritanie et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse    Et idem Rex Aragone ex adverso dicebat se jus habere in Carcassona et Carcasses, in Rede et Redensi    pro ipso Rege Aragone et nomine et vice ipsius deffinimus, quittamus, cedimus et omnino remmittimus quicquid juris et possesionis vel quasi habebamus siquid habebamus vel habere poteramus  in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune, Rossillone, Empurdane, Ceritanie, Confluente, Gerundense et Ausone .    in Carcasona, ...in Rede,  in Laurago,  in Termense,  in Menerba,  in Fonolleto,  in Petra pertusa,  in comitatu Amilliavi et Guialdane, et in Naumaso  et in comitau Tholose

El 17 de juliol el rei va renunciar als drets a Provena en favor de Margarida, filla de Ramon Berenguer V, i esposa del rei francs. Els reis de Frana per van continuar essent hostils i el 1272 el rei va haver de fortificar el Sabarts, amenaat pels francesos.

Enllaos externs.
  El Tractat de Corbeil a la pgina de la Histria del Rossell;
 Encyclopaedia Britannica 1911: Llus VIII de Frana;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37016" title="Corbeil-Essonnes" nonfiltered="4290" processed="4270" dbindex="14475">

Corbeil-Essonnes s una ciutat de la regi de l'Illa de Frana, al departament de l'Essonne, de 39.951 habitants (1999), situada al punt on es troben el riu Sena i l'Essonne. s seu d'un bisbat. All es va signar el tractat de Corbeil (1258). Corbeil-Essonnes est agermanada amb la ciutat valenciana d'Alzira, amb la que compatix similituds demogrfiques i econmiques.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37018" title="Comtat de Provena" nonfiltered="4291" processed="4271" dbindex="14476">

El Comtat de Provena fou una jurisdicci feudal de Frana.

Regne de Provena.
L'any 843, el Tractat de Verdun va concedir a Lotari I la Provena. El seu fill, Carles de Provena, fou l'iniciador del Regne de Provena, un primer regne que dur fins l'any 877 amb els successors de Lotari I.

El 879 Bos V de Provena fou nomenat rei de Provena de la segona dinastia del regnat, el qual estava en lluita contra els carolingis. El fill de Bos V, Llus III el Cec fou nomenat rei de Provena i posteriorment aconsegu ser nomenat emperador. Aquest va confiar el govern de Provena a Hug d'Arles, que el 934 li va cedir a Rodolf II de Borgonya. En aquell moment el "Regne" es desintegr per passar a denominar-se "Comtat de Provena".

Comtat de Provena. 
El 948 amb l'ascens de Bos II de Provena esdevindr el primer comte de Provena. Els descendents d'aquest seran anomenats de la Dinastia Provena o Bosonides i governaran el territori provenal fins el 1112 any en que s'instaur una nova dinastia, la Dinastia Millau-Gavald. La comtessa del comtat Gerberge de Provena ced els seus drets a la seva filla Dola de Provena. Aquesta dinastia per dur poc ja que el casament, l'any 1112, de Dola amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III confer els drets del comtat al Casal de Barcelona.

Aquesta dinastia catalana perdur al comtat fins el 1267, mitjanant la branca principal del casal barcelon o una annexa. Sovint amb lluites entre ambdues branques.

El casament de Beatriu I de Provena amb el duc Carles I d'Anjou provocar la fi del casal barcelon i l'inici de la Dinastia Anjou. Aquesta uni amb el casal francs permetr la uni temporal del Comtat de Provena amb el Regne de Npols. Una uni que s'iniciar amb el mateix Carles I, ja rei de Npols en ascendir al comtat, fins a Joana I de Npols. Aix mateix, el fill adoptat d'aquesta, Llus I de Provena i els seus descendents esdevindran reis titulars de Npols, amb lluita amb la Branca Anjou-Durazzo pel tron napolit.

El 1481 a la mort de Carles III de Provena sense descendents, els ttols de comte de Provena i duc d'Anjou revertiran al seu cos Llus XI de Frana i s'integren a la corona francesa.

Comtes de Provena.

Es va dividir en moltes lnies:



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37020" title="Histria de Mxic" nonfiltered="4292" processed="4272" dbindex="14477">
Mxic s un pas de Nord-Amrica i amb ms de 100 milions d'habitants, el pas castellano-parlant ms gran del mn. Sent un territori on es van desenvolupar grans civilitzacions amerndies i colonitzat per Espanya, Mxic va declarar-ne la independncia el 1810, convertint-se en una federaci d'estats sobirans.

Histria pre-hispnica.
Vegeu Histria de Mxic (poca Precolombina).

Diversos pobles nmada-caadors van arribar al territori mexic fa ms de 28.000 anys. Els habitants van comenar a plantar blat de moro prop del 8000 aC. De fet, es considera que el blat de moro es va originar a Mxic. Hi ha evidncies que mostren el increment de les activitats agrcoles entre el 1800 i 1500 aC.

Desprs del 1800 aC. diverses i complexes cultures es van formar; algunes es van desenvolupar en civilitzacions mesoamericanes molt avanades, com ara la civilitzaci olmeca, la civilitzaci de Teotihuacn, la civilitzaci maia, la zapoteca, la mixteca, la huaxteca, la purpetxa, la tolteca i l'asteca, que seria la ltima a desenvolupar-se abans de l'arribada dels espanyols.

Aquestes civilitzacions indgenes van bastir grans ciutats amb temples piramidals, van desenvolupar la cincia de les matemtiques (els maies, per exemple, van ser la primera civilitzaci del mn a utilitzar el concepte del zero), l'astronomia (han sobreviscut impressionants construccions dels observatoris maies), la medicina, l'escriptura, les arts, l'enginyeria i una teologia complexa.

En diferents poques, tres ciutats mexicanes es van convertir en les ciutats ms grans del mn: Teotihuacn, Cholula i Tenochtitlan. Aquestes ciutats, entre moltes altres, van prosperar convertint-se en centres de comer, militars, ideolgics i cerimonials. Llur influncia es va estendre a les cultures venes.

Encara que s'hi van desenvolupar diverses ciutats-estats, regnes i imperis, els quals van competir els uns contra els altres per poder i prestigi, sn quatre les civilitzacions les ms importants i les que van unir i dominar les altres cultures del centre de Mxic durant la seva poca de major influncia: la civilitzaci olmeca, la civilitzaci de Teotihuacn, la civilitzaci tolteca, i finalment, la civilitzaci asteca. La influncia d'aquestes, fins i tot, va arribar a les regions del sud-est de Mxic i de l'Amrica Central. La civilitzaci maia, va ser molt influent, al sud-est de Mxic i a l'Amrica Central, per, a l'poca de l'arribada dels espanyols, aquesta cultura ja havia comenat a decaure, i estava sota el domini dels asteques.

En el segle XIV els asteques, originalment un poble nahua, es van establir al centre de Mxic, i obeint les ordres del seu du van construir la ciutat de Tenochtitlan, en una illa enmig del llac de Texcoco, al centre de Mxic, envoltat per les muntanyes de la Sierra Nevada Mexicana. La ciutat va prosperar, i per mitj de diverses aliances i guerres, en el segle XVI els asteques ja controlaven la major part dels pobles del centre i sud de Mxic i nord de l'Amrica Central. La seva llengua, el nhuatl es va convertir en la lingua franca del seu imperi, i la capital Tenochtitlan, una de las ciutats ms grans de l'poca. El seu creixement va ser abruptament trencat per l'arribada dels espanyols i la conquesta.

Conquesta i Virregnat.
Conquesta i colonitzaci.
Les cultures nadiues van ser envades i conquerides per Espanya comenant el 1519. Francisco Hernndez de Crdoba va explorar les costes del sud-est de Mxic el 1517, seguit per Juan de Grijalva el 1518 (avui, un riu mexic porta el seu nom). El ms important dels conquistadors fou Hernn Corts qui va arribar al pas el 1519 a un petit poble de la costa del Golf que va anomenar "Puerto de la Villa Rica de la Vera Cruz" (avui el Port de Veracruz).

Els asteques dominaven el pas, i exigien el tribut de molts pobles no nahues de la zona, i fins i tot dels maies del Yucatn i de l'Amrica Central. Segons la tradici asteca, Quetzalcoatl, una detat important mesoamericana retornaria el "ce-acatl" o any de canya. El calendari asteca estava dividit en perodes de 52 anys. L'any 52 era un any "ce-catl", i el 1519 n'era un. Els asteques, sorpresos per les diferncies fsiques dels espanyols, pensaven que eren un poble enviats per aquest du (i  alg, potser, el du mateix), i al comenament no van resistir-los. Quan fou evident que no eren dus, van oposar-se. Desprs de ser derrotats en la primera batalla, els conquistadors finalment van assetjar la capital de l'imperi, Tenochtitlan, i van conquistar-la el 13 d'agost, 1521.

Tres factors importants van donar suport a la victria espanyola. Primerament, els espanyols, encara que eren un grapat de soldats, tenien superioritat tecnolgica que incloa armes de foc i de metall, ballestes i cavalls. En segon lloc, desenes de milers (fins i tot en anys subsegents, milions) d'indgenes van morir per les malalties del Mn Antic, per a les quals els nadius no havien desenvolupat immunitat; aquestes malalties foren pandmiques. Finalment, els espanyols van reclutar a diversos pobles subjugats pels asteques que esperaven ser lliurats de l'imperi donant suport als espanyols, principalment els tlaxcalteques. Aquests pobles van estar equivocats: van ser lliurats d'una religi sagnant que demanava sacrificis humans, per el domini espanyol tamb seria molt opressiu.

Per causa d'aquests tres factors, el poble original mexic va ser gaireb exterminat: noms 100 anys desprs de l'arribada dels espanyols, el 95% de la poblaci indgena del pas havia mort. Les causes principals van ser la violncia i l'opressi, i la verola. Amb la conquista, per, un nou grup tnic va nixer: els mestissos, el resultat dels matrimonis europeus amb indgenes, aix com el naixement d'una nova cultura. Avui dia, a Mxic, la data de la conquista  s recordada com la data de la caiguda de l'imperi asteca i el dolors naixement d'un nou poble, el poble mexic.

Virregnat.
Vegeu tamb l'article Nova Espanya;
Durant el perode colonial, de 1521 a 1810, Mxic va ser conegut com a Nova Espanya, que incloa els territoris actuals del pas, a ms de l'Amrica Central llevat de Panam, i diversos estats que avui formen part dels Estats Units. Les illes del Carib i les Filipines estaven sota la jurisdicci de la Nova Espanya. La major part de la terra era dominada pels hisendats espanyols i els seus descendents blancs. Els europeus dominaven completament la poltica i l'economia del Mxic colonial. Desprs es trobaven els mestissos, i finalment els indgenes que havien sobreviscut.

Nova Espanya, amb importants jaciments de plata, es va convertir en la colnia ms important del Regne d'Espanya. Els reis borbons del segle XVIII, en un intent de ressuscitar l'economia d'un imperi esgotat, van realitzar importants canvis que van beneficiar a la Nova Espanya. La colnia es va desenvolupar rpidament, convertint-se en la ms prspera, i la ms poblada, amb ms de 6 milions d'habitants dels quals la meitat eren espanyols o criolls, i l'altre meitat mestissos i indgenes. Nova Espanya va proveir de 3/4 de tots els recursos obtinguts de totes les colnies de l'imperi espanyol.

Segle XIX: Mxic independent.
Independncia de Mxic.
Article principal: Independncia de Mxic;
Les guerres d'independncia van comenar la nit del 15 de setembre, 1810, quan un mossn catlic crioll d'idees progressistes, Miguel Hidalgo y Costilla, va fer el fams "crit de la independncia". Desprs de la invasi de Napole I a Espanya, els conservadors mexicans i els hisendats que donaven el seu suport a la famlia Borb, es van oposar a les poltiques liberals franceses. Una aliana es va formar a Mxic, per una banda els liberals que volien un Mxic democrtic i republic, i els conservadors, que volien un Mxic governat per un monarca Borb que restaurs el statu quo.

L'exrcit reialista (lleial al rei d'Espanya, i per tant en contra de la independncia) va dominar durant la major part de la guerra, i es va fer d'un nou suport amb el retorn del rei Borb al tron espanyol. El 1820 la major part de Llatinoamrica havia assolit la independncia, llevat de Mxic, les forces d'independncia del qual estaven esgotades. Per, amb l'adopci de la constituci de Cadis, a Espanya el 1820, i la proclamaci de noves poltiques liberals, els reialistes (conservadors), encapalats per Agustn de Iturbide, es van unir a les forces republicanes, encapalades per Vicente Guerrero. Finalment el 1821, el virrei de la Nova Espanya, Joan O'Donoj i Agustn de Iturbide van ratificar el "Pla d'Iguala", i Mxic es va convertir en una naci independent. Cal esmentar que el propsit dels conservadors era mantenir el status quo de la Nova Espanya, que era amenaat per les noves lleis liberals d'Espanya.

Primer Imperi.
Vegeu tamb els articles: Agust I de Mxic i Imperi Mexic;
Amb els conservadors en el poder, Mxic es va convertir en una monarquia parlamentria, i es va convidar a un monarca europeu, de preferncia de la famlia Borb, a prendre el tron de l'Imperi Mexic. Cap monarca no acceptaria, i per petici del Parlament mexic, Agustn de Iturbide es va proclamar el Primer Emperador de Mxic. L'estatus del pas no va canviar, a ms l'economia havia estat severament danyada per 11 anys de guerra, i per tant, les forces republicanes es van fer del suport ciutad. El 1823, les forces republicanes van prendre el control de la capital, van establir un congrs constituent, i el 1824 van nixer els Estats Units Mexicans; una federaci d'estats units en un govern republic. L'Amrica Central, per, llevat de la provncia de Chiapas, es va separar de Mxic desprs de la dissoluci de l'imperi. Chiapas va decidir romandre com a territori mexic per referndum, i va ser adms com un estat ms de la federaci.

Repblica: federalisme vs centralisme.
Vegeu tamb l'article Repblica de Yucatn i la Guerra d'Intervenci Nord-Americana;
 La nova naci republicana, per, va viure dcades d'inestabilitat. Els conservadors, constituts llavors com un partit poltic, es van oposar a les mesures liberals dels republicans. A ms, el poder de l'Esglsia Catlica va ser amenaat per les reformes liberals, i per tant, van donar el seu suport, i fins i tot, dels seus recursos, als conservadors i a llurs forces. Una figura important d'aquest perode va ser Antonio Lpez de Santa Anna. Amb tendncies conservadores, va limitar l'autonomia dels estats en diverses ocasions, i fins i tot, va derogar la constituci i va dissoldre la federaci, convertint-la en una repblica centralista dividida en provncies.

Per altra banda, el govern mexic volia poblar els estats del nord, i va permetre l'entrada d'immigrants nord-americans a l'estat de Texas. Els immigrants havien de jurar lleialtat al govern mexic, i professar la religi catlica. Per, arran de les poltiques centralistes de Santa Anna, els nord-americans que s'hi havien establert van aprofitar el pretext dels reclams per autonomia per declarar la independncia de Mxic, el 1836. Amb el suport d'altres nord-americans, encapalats per Samuel Houston (qui no va nixer a Texas, i fins i tot, no n'era resident), van derrotar a l'exrcit mexic. Texas es va independitzar de Mxic el 1836 i es va conformar com una repblica independent. Santa Anna havia condicionat la independncia de Texas a la no-adhesi de l'estat a la federaci nord-americana, potser, esperant que es reincorpors a la federaci mexicana en el futur. 

Altres estats de la federaci tamb van rebellar-se, ja que volien la re-instauraci d'un sistema federal que respects llur autonomia, com ara Yucatn al sud i Nuevo Len, Coahuila i Tamaulipas al nord. Yucatn va derrotar a les forces de Santa Anna, creant la Repblica de Yucatn, per, dos anys desprs es va re-incorporar a la federaci quan Santa Anna es va comprometre a respectar l'autonomia dels estats de la federaci. Al nord, els tres estats volien crear la Repblica del Ro Grande, per, les seves forces van ser derrotades per l'exrcit de Santa Anna, i es van reincorporar al pas.

El 1846, aprofitant una confusi quant als lmits territorials de l'estat de Texas que havia estat incorporat a la federaci nord-americana, els Estats Units van envair Mxic en la Intervenci Nord-americana, a la fi de la qual van prendre un ter del territori mexic, incloent-hi els estats de Califrnia, Arizona, Nou Mxic, Colorado, Utah i Nevada. La batalla ms famosa va ser la Batalla de Chapultepec, aleshores, el centre militar de Mxic, on 13 soldats joves, coneguts com los nios hroes, "els nens herois", segons la tradici, van lluitar valerosament.

La Reforma.
El 1855, Ignacio Comonfort, el lder dels moderats, va ser electe president. Els moderats intentaven unir als conservadors i els liberals. Durant la seva presidncia, una nova constituci es va escriure, la qual va afirmar el govern federalista de Mxic, i l'autonomia dels estats, per, va retenir la majoria dels enormes privilegis econmics de l'Esglsia Catlica, la qual controlava 3/4 parts de la terra llaurable del pas (la qual va ser anomenada tierra de manos muertas, "terra de mans mortes", ja que era terra productiva que no es podia llaurar). Encara aix, declarava la llibertat de culte. Benito Jurez, president del tribunal suprem, va publicar diverses lleis liberals, conegudes com a "Lleis de Reforma", que limitaven el poder de l'Esglsia, i ordenaven la venda de les terres de mans mortes (per donar-les als camperols). Aquestes reformes no van ser acceptades pel clergat i els conservadors. Comonfort, Jurez i altres membres del gabinet van ser excomunicats, i es va declarar la guerra, coneguda com "La Guerra de Reforma" de 1857 a 1861, la qual polaritzaria a la naci. Molts moderats es van aliar als liberals, convenuts que el poder de l'Esglsia havia de disminuir. La guerra va terminar amb la victria dels liberals, i Benito Jurez va ser electe president de la naci, el primer president indgena a governar una naci d'Amrica.

Intervenci francesa i el Segon Imperi Mexic.
Vegeu tamb els articles Batalla de Puebla, Imperi Mexic i Maximili I de Mxic;

Desprs de dcades de guerres internes i externes, l'economia nacional estava en crisi, i Benito Jurez va declarar el cessament temporal dels pagaments del deute extern. Espanya, el Regne Unit i Frana van enviar llurs exrcits a les costes mexicanes, per a pressionar al govern mexic. Jurez es va comprometre a fer els pagaments, i els exrcits espanyols i britnics es van retirar, per no pas el francs. Amb el suport dels conservadors mexicans i el clergat, que volien reinstaurar el sistema monrquic, Frana va envair Mxic. Encara que els francesos van ser derrotats en la Batalla de Puebla el 5 de maig, 1862, les forces franceses van retornar l'any segent, i aquesta vegada van prendre el control del pas amb els conservadors mexicans, i el govern monrquic va ser establert. El arxiduc Maximili d'Habsburg va ser coronat com a emperador "Maximili I de Mxic". Maximili, per, va tenir idees molt liberals, i volia la creaci d'un congrs democrtic que comparts el poder amb el monarca. Aquestes i altres mesures liberals van sorprendre als conservadors. A ms, Maximili va oferir l'amnistia als liberals republicans. Benito Jurez, president abans de la invasi, no acceptaria cap amnistia, ja que considerava el govern monrquic una invasi i imposici estrangera, va lluitar en contra dels invasors, i el 1867 l'exrcit republic va guanyar el control del pas, i es va restaurar el govern republic.

Amb la restauraci del govern republic, es van proclamar noves lleis, per tal d'acabar amb el poder excessiu del clergat i de l'esglsia, que havia donat el suport a la invasi. Aquestes lleis confiscaven les terres mortes de l'Esglsia, establien el matrimoni civil, prohibien la participaci del clergat en la poltica de l'estat, i abolien els monestirs.

Repblica restaurada i El Porfiriato: ordre i progrs.

Benito Jurez volia reelegir-se per tercera vegada consecutiva, per va morir el 1872. Un dels generals amb ms suport, i amb tendncies modernistes, encara que una mica conservadores, fou Porfirio Daz, qui va ser electre president de 1876 a 1880; i desprs, es va reelegir 5 vegades ms, i va governar de 1884 a 1911. El govern de Daz volia emular als pasos europeus; per tant, va convidar als immigrants, principalment d'Itlia i Espanya a establir-se al pas, i va promoure la inversi estrangera, la cincia i les arts. La inversi estrangera va permetre el desenvolupament de la indstria petroliera aix com la construcci d'un extens i eficient sistema ferroviari. Amb aquestes poltiques, Mxic va experimentar un impressionant creixement econmic, i un perode de pau relativa, conegut com "El Porfiriato" o "Pax Porfiriana". 

No obstant aix, la classe alta en va ser l'nica beneficiada, mentre milers de camperols seguien vivint en pobresa extrema. A ms, la inversi estrangera era promoguda per mitj de salaris laborals massa baixos, la qual cosa va produir una greu divisi social: un grup petit d'inversors (nacionals i estrangers) eren rics, per la majoria del poble, principalment els indgenes, va romandre en la pobresa. A ms, per a ser re-elegit Daz va recrrer a la repressi dels opositors. La desigualtat social, aix com la insistncia del president a reelegir-se per cinquena ocasi, van provocar manifestacions socials i el comenament de la Revoluci Mexicana.

Segle XX.
Revoluci Mexicana.
Vegeu tamb l'article Revoluci Mexicana;
El 1910, Daz, amb 80 anys d'edat, va postular-se com a candidat per a reelegir-se com a president. Pensava que havia eliminat cap mena d'oposici seriosa a Mxic, per, les idees liberals i socialistes estaven atraient a un gran nombre de persones. Un d'ells, Francisco I. Madero es va postular com a candidat d'oposici, va prometre importants canvis laborals, i es va fer del suport del poble sota el lema "Sufragi efectiu, no reelecci". Daz el va empresonar.

Els resultats oficials van declarar que Daz havia guanyat gaireb per unanimitat; Madero rebia noms uns cents de vots de tot el pas. El frau era massa obvi, i les manifestacions violentes van esclatar. Madero va preparar un document, conegut com el Pla de San Luis Potos, cridant al poble a aixecar-se en contra del govern autoritari de Daz, el 20 de novembre, 1910.  

Madero, estava exiliat a San Antonio, Texas, per el pla es va realitzar. L'exrcit federal va ser derrotat per les forces revolucionaries, i el 1911 Daz va renunciar i es va exiliar a Frana, on va morir el 1915. Madero va ser elegit president el 1911. Les reformes liberals i socialistes que promovia, per, afectaven els interessos dels inversors estrangers, principalment dels Estats Units. El cap de l'exrcit, Victoriano Huerta, amb el suport del ambaixador nord-americ, va realitzar un cop d'estat, va assassinar al president Madero, i es va fer president de la naci. Els revolucionaris, que tenien diferents objectius, van respondre amb insurreccions, i la lluita armada va continuar per molts anys ms. Emiliano Zapata va dirigir les forces del sur, Pancho Villa, i Venustiano Carranza al nord. Carranza, per, volia aturar la guerra, unint les diverses idees revolucionaries. El seu exrcit, l'exrcit constitucionalista, va rebre el suport dels altres revolucionaris, i finalment el 1917 va acabar oficialment la Revoluci Mexicana.

Carranza va formar un congrs constituent, i es va escriure una nova constituci, encara vigent, promulgada el 5 de febrer, 1917. Aquesta constituci seria la primera constituci socialista del mn, la primera en reconixer els drets dels treballadors, i la ms moderna de la seva poca.

Perode post-revolucionari i la Guerra Cristera.
La nova constituci, i les idees revolucionaries volien finalment reduir la influncia de l'Esglsia Catlica sobre la poltica del pas, establir l'educaci laica, millorar les condicions laborals, instituir els drets civils de les dones, abolir les grans hisendes (que abastaven gaireb estats sencers), fer el repartiment de terres als camperols, i expropiar els recursos naturals (miners i petroliers) que estaven en mans dels estrangers. El 1929 les diverses faccions revolucionaries finalment s'unirien en un partit poltic, el Partit Nacional Revolucionari, el predecessor de l'actual Partit Revolucionari Institucional (PRI).

Les lleis anticlericals, a ms de promoure l'educaci gratuta i completament laica en mans de l'estat i no pas de l'esglsia, van realitzar l'expropiaci de totes les propietats de l'esglsia, i per tal de reduir la seva influncia en la poltica, els sacerdots i el clergat perdien el dret al vot, i el dret a ser electes per a cap crrec pblic, i no podien involucrar-se ni donar opinions sobre poltica.  L'estat, amb la constituci de 1917 es declarava completament laic. Els conservadors catlics van reaccionar, i el clergat va excomunicar als liberals, i es van oposar fins i tot a oficiar missa a cap esglsia del pas. El president va romandre ferm en la seva decisi de respectar la constituci i les lleis laiques, i les manifestacions van ser cada vegada ms violentes, i el president no va dubtar pas a enviar l'exrcit per a establir la pau. Aquest perode va ser conegut com la "Guerra Cristera". Amb la decisi de respectar les lleis anticlericals, Mxic es convertiria en el primer pas completament laic d'Iberoamrica, i dels pocs que no requereixen que el president de la naci sigui catlic i que no donen cap recurs econmic a l'Esglsia.

Miracle Mexic.
Les reformes liberals, i la fi de la Guerra Cristera i dels conflictes entre els lders revolucionaris, van permetre el rpid desenvolupament econmic i social del pas. El impressionant creixement econmic de Mxic, de 1930-1975 va ser conegut com el "Miracle Mexic". Durant aquest perode es van crear institucions importants, com ara l'Institut de Seguretat Social i la Confederaci de Treballadors Mexicans.  

El 1934 va ser elegit Lzaro Crdenas, potser el president mexic ms admirat i estimat del segle XX. Continuant amb les tendncies socialistes de la Revoluci, va nacionalitzar la indstria petroliera el 1938, la indstria elctrica, va crear l'Institut Politcnic Nacional (una universitat gratuta), va oferir asil poltic a tots els espanyols expatriats de la guerra civil espanyola, va realitzar una reforma en la distribuci de la terra als camperols (distribuci de terra gratuta, i la creaci del concepte de l'"ejido"), va establir el sistema de distribuci de llibres de text escolars gratuts (encara vigent en espanyol i en llenges amerndies), aix com altres poltiques que van promoure el desenvolupament econmic de Mxic.

Per aix el PRI va gaudir del complet suport ciutad durant aquest perode, principalment dels obrers i camperols. Per, dos elements negatius van marcar aquest progrs. Primerament, el creixement econmic no va igualar el sorprenent creixement demogrfic del pas, la qual cosa provocaria seriosos problemes la dcada de 1970. En segon lloc, el PRI va aprofitar el seu poder poltic, i no va permetre el ple desenvolupament democrtic de Mxic, i va recrrer en nombroses ocasions al  frau electoral, corrupci i a la repressi democrtica.

El desenvolupament econmic i social va permetre que Mxic fos elegit com a seu per als Jocs Olmpics de 1968, un esdeveniment que marcaria el grau de desenvolupament que havia assolit la naci; Mxic s l'nic pas de Llatinoamrica que n'ha estat seu. Aquest mateix any, per, la creixent classe social mitjana, va demanar canvis el sistema democrtic i econmic del pas. Dies abans del comenament del Jocs Olmpics milers de persones es van manifestar a diverses places de la ciutat de Mxic, principalment estudiants universitaris. El president d'aleshores, Gustavo Daz Ordaz, que temia que s'involucressin grups guerrillers comunistes, com havia ocorregut a altres nacions de Llatinoamrica, la nit del 2 d'octubre, 1968 va enviar a l'exrcit mexic a reprimir les manifestacions. La violncia va esclatar a la Plaa de Tlatelolco, en all que la societat ha anomenat la "Massacre de Tlatelolco" (en referncia a un llibre homnim escrit per Elena Poniatowska que relatava els successos) i en qu desenes de joves moririen o desapareixerien.

L'engany petrolier i el collapse econmic.
Amb nombrosos jaciments petroliers (Mxic s un dels cinc productors de petroli ms grans del mn), i amb els preus del petroli incrementant-se, els presidents de la dcada de 1970 van realitzar inversions, finanades per deute, en aquest sector que pertany al govern, per tal d'obtenir recursos per a promoure un major creixement econmic. Per, amb una dolenta administraci de les despeses pbliques, el peso mexic, que havia estat la divisa ms estable de Llatinoamrica es va devaluar en diverses ocasions.

Amb una caiguda abrupta dels preus del petroli i un increment de les taxes d'inters mundials, en conjunci amb la dolenta administraci pblica, el 1982 Mxic va declarar el cessament del pagament del deute extern, la qual cosa va provocar, aleshores, la pitjor crisi econmica. Les poltiques del FMI, van produir ms devaluacions del peso mexic, per tal que Mxic "compls" correctament amb els pagaments del deute. La dcada de 1980 avui s coneguda com la "dcada perduda" en termes econmics.

El desvetllament democrtic.
L'ambient poltic i democrtic de Mxic va comenar a canviar el comenament de la dcada dels vuitanta. El pas estava experimentant un descontentament amb els governs successius del Partit Revolucionari Institucional (PRI), i el seu enorme poder poltic. Algunes figures prominents d'aquest partit se'n van separar, com ara Cuauhtmoc Crdenas. Mxic estava experimentat una grau crisi econmica, causada per errors administratius, i sobretot per la crisi petroliera mundial. El terratrmol de 1985, un dels ms forts de la histria de Mxic, on van morir ms de 10.000 persones (30.000 segons altres estimacions), va sacsejar a la societat: el govern va donar una resposta massa tard i inadequada, ra per la qual la societat mateixa va organitzar reeixidament les taques de rescat, dirigides per intellectuals d'esquerra prominents del pas. Aquest esdeveniment va representar un desvetllament de la conscincia ciutadana i de la necessitat d'un canvi.

Per a les eleccions presidencials de 1988, Cuauhtmoc Crdenas, fill del ex-president Lzaro Crdenas, es va postular com a candidat d'oposici. Cuauhtmoc es va convertir rpidament en una figura molt popular, i va guanyar la simpatia de gran part del poble, sobretot d'aquells que volien un govern veritablement social-demcrata. Per primera vegada en la histria del segle XX de Mxic, Cuauhtmoc va ser el primer candidat d'oposici en omplir el Zcalo, la plaa principal del pas, amb simpatitzants. 

El dia de les eleccions, el 6 de juliol, 1988, el sistema de cmput, "es va caure", i encara que certs sondejos i enquestes declaraven que Crdenas era el guanyador, el candidat del PRI, Carlos Salinas de Gortari, va ser oficialment declarat guanyador per la Secretaria de Governaci, l'institut que estava encarregat del procs electoral. Encara que aquestes eleccions sn molt controvertibles, i alguns declaren que el candidat del PRI guanyaria legalment, l'expressi se cay el sistema, es va convertir en una frase colloquial per referir-se al frau electoral.

Crdenas gaudia de la simpatia del poble. Es van organitzar marxes amb milers de persones encapalades per Crdenas mateix. Fins i tot, els candidats del Partit Acci Nacional (PAN), Manuel Clouthier, i Rosario Ibarra, del Partit Revolucionari dels Treballadors, es van unir a les marxes pro-democrcia organitzades per Crdenas i els seus seguidors. Per, cercant una soluci pacfica, Crdenas va decidir crear un nou partit poltic d'esquerra, el Partit de la Revoluci Democrtica. Mentrestant, a altres regions del pas, els partits d'oposici comenaren a guanyar les eleccions locals o estatals; l'estat de Baixa Califrnia en seria el primer a ser governat per un partit d'oposici el 1989.

Carlos Salinas, per, va ser el primer d'una nova onada de presidents economistes. Orientat cap al neo-liberalisme, va controlar la inflaci del pas, va reestructurar el deute extern, va crear l'Institut Federal Electoral com a instituci independent i governada per ciutadans, va promoure la inversi estrangera i el lliure comer, va terminar amb les lleis anti-clericals, i va signar el NAFTA amb els Estats Units i el Canad. Amb l'estabilitat i el creixement econmic, Mxic va ser adms a l'OCDE el 1994. Malgrat la controvrsia de les eleccions que el van fer guanyador, amb el creixement econmic que Mxic va experimentar per primera vegada en ms d'una dcada, Carlos Salinas, va guanyar reputaci i suport dintre i fora del pas, i va donar un nou vigor al PRI, que va guanyar les eleccions presidencials de 1994 que serien aleshores reconegudes com les ms transparents de la histria del pas.

La crisi de 1994 i la transici poltica.
Amb l'aixecament armat de l'Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN, en castell), i els assassinats del candidat del PRI per a les eleccions presidencials de 1994 Luis Donaldo Colossio, i del Procurador General de Justcia Francisco Ruiz-Massieu, els inversors van dubtar de l'estabilitat poltica i econmica del pas, la qual cosa va provocar la sortida de capitals i d'inversi indirecta. El desembre de 1994, el nou president, Ernesto Zedillo, sense poder controlar ms la situaci, va devaluar el peso mexic, i el pas es va enfonsar en la pitjor crisi econmica de la seva histria. El PRI, i el ex president Salinas van ser severament criticats com a causants de la caiguda econmica. El 1997, per primera vegada des de la Revoluci Mexicana, el PRI va ser minoria a la Cambra de Diputats, i finalment el 2000 va perdre les eleccions presidencials, on el guanyador va ser Vicente Fox, del Partit Acci Nacional, el primer president d'oposici a governar el pas des de 1929.

Mxic del segle XXI i la integraci de Nord-Amrica.
 Les eleccions presidencials del 2000, quan el candidat del PRI va perdre per primera vegada en ms de 70 anys, han marcat la histria de la poltica i la democrcia a Mxic, ats que serien la primera transici poltica a nivell federal, i han consolidat l'Institut Federal Electoral (IFE) com a rgan independent i transparent. 

Arran de les reformes econmiques d'Ernesto Zedillo, i de l'estabilitat promoguda pel govern de Fox, Mxic es va consolidar con un pas de renda mitja-alta, amb la renda per cpita ms alta de Llatinoamrica. Des de la crisi de 1994, l'economia no ha experimentat cap devaluaci de la moneda, i la inflaci ha estat controlada, i es troba en els nivells ms baixos de la histria del pas. Per, amb una forta oposici en el Congrs (el 2003 el PRI recuperaria la majoria, que no pas absoluta de la Cambra de Diputats), Fox no va poder realitzar les reformes energtica i fiscals necessries pel creixement econmic accelerat. La recessi dels Estats Units el 2001 va afectar l'economia mexicana, la qual tamb experimentaria un perode de recessi el mateix any. 

Diversos economistes de Nord-Amrica han proposat l'enfortiment de les relacions trilaterals amb la creaci d'una Comunitat Nord-Americana. No obstant aix, desprs dels atacs de l'11 de setembre, 2001 als Estats Units, aquest pas va endurir les poltiques migratries afectant el Canad i Mxic. El 23 de mar, 2005, els presidents del Canad, Estats Units i Mxic van signar la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amrica (SPP), una integraci molt ms restringida del que esperaven. 

Les eleccions presidencials del 2006 van ser les ms competides de la histria del pas. El candidat d'esquerra, Andrs Manuel Lpez Obrador, ex alcalde de la ciutat de Mxic, va obtenir noms 0,56% menys dels vots que el candidat oficialista, Felipe Caldern. Desprs del cmput inicial i del recompte de les actes districtals, l'IFE fa declarar guanyador a Caldern. Lpez Obrador, per, no va acceptar els resultats, va impugnar l'elecci per "frau electoral". Va convidar als seus simpatitzants a manifestar-se a la ciutat de Mxic. El Tribunal Electoral, desprs de revisar les impugnacions de Lpez Obrador, va confirmar la victria de Caldern. Lpez Obrador va "enviar al diable" les institucions i va realitzar una "Convenci Nacional Democrtica" en qu els seus simpatitzants, en una votaci a m alada, el van elegir "president legtim" per formar un govern altern al de Caldern. Caldern prendr possessi del crrec l'1 de desembre, 2006.

Vegeu tamb.
 Llista de presidents de Mxic;
 Histria d'Amrica;

Enllaos externs.
Revista Acadmica d'Histria Moderna de Mxic, de la UNAM, en castell.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37021" title="Primera Guerra Carlina" nonfiltered="4293" processed="4273" dbindex="14478">




La primera guerra carlina o guerra dels set anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya en morir el rei Ferran VII i degut a la seva successi, ja que els absolutistes no acceptaven Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la pragmtica sanci. El govern d'lvarez Mendizbal, va recrrer a la desamortitzaci dels bens religiosos per obtenir recursos econmics.

La rebelli va esclatar el 1833 i va afectar principalment al Pas Basc, Navarra i Catalunya. Al Pas Basc va estar dirigida per Toms de Zumalacrregui y de Imaz i a Catalunya per Ramon Cabrera i Griny.

 L'alament .


La rebelli va esclatar desprs de la convocatria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a la seva neboda Maria Cristina de Borb-Dues Siclies.

L'1 d'octubre, don Carles, recolzat per Miquel I de Portugal va signar a Abrantes un manifest pel qual reivindicava el seu dret al tron. A la prctica la rebelli va comenar el dia 2 a Talavera de la Reina quan els voluntaris realistes locals van proclamar a Carles rei d'Espanya. El manifest del 2 d octubre va iniciar una srie d insurreccions de guerrillers, ex militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal: aix va ser a Logronyo controlat el 7 d octubre o Burgos, on l  antic guerriller Jernimo Merino va recrrer el territori cap a Sria i va arribar a les proximitats de Madrid. A Catalunya, la rebelli de Josep Galceran a Prats de Lluans el 5 d octubre va ser sufocada pel capit general Llauder. A Morella es va proclamar rei a Carles V el 13 de Novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre.

Les rebellions ms importants es van produir al Pas Basc. A Bilbao, paisans armats amb el clero liderats pel marqus de Valdespina van assumir el control del municipi i la provncia el 3 d octubre, i van tractar d estendre la insurrecci cap a l interior per van ser derrotats a la batalla de Valsameda. A Vitria, el comandant Valentn de Verstegui va proclamar a Carles el 6 d  octubre, i el mateix dia se sollevaren a Salvatierra Jos Uranga i Bruno Villarreal. Tot i que San Sebastin i Tolosa es van mantenir al marge, el control temporal de les ciutats de Bilbao i Vitria va donar cohesi al procs d insurrecci

 El comandament de Zumalacrregui .

Toms de Zumalacrregui, que va assumir el lideratge de la direcci dels contingents navarresos el 15 de novembre, i de les tres provncies basques tres setmanes desprs, va reactivar la rebelli al nord: desprs de les victries de Abrzua i Alsasua, Zumalacrregui va canviar la tctica de guerrilla dispersa pel control efectiu del medi rural i de les comunicacions, especialment dels passos del Pirineu navarrs.

El 12 de juliol, el pretendent Carles va tornar des del seu exili angls, cosa que va reactivar la guerra al nord. Mentrestant, a altres territoris la sublevaci es va estancar a la fase de moviment guerriller. A Catalunya van fracassar els intents de forar un alament amb l entrada de tropes des del Maestrat. A Igualada a mitjans de setembre va ser afusellat Juan Romagosa que havia estat comandant general del Principat. Al Maestrat, la pressi va ser tan forta que el mateix Ramon de Cabrera va haver de marxar al territori navarrs.

El final de la guerra amb Portugal amb el tractat de pau de vora-Monte de 27 de maig de 1834, va permetre el reforament de les tropes liberals, que es van concentrar a expulsar a Zumalacrregui del seu refugi de Amscoas, per la derrota liberal del port d Artaza el 22 d abril de 1835 va frustrar el projecte i va permetre que el lder carlista assegurs la meitat occidental de Navarra, a ms d obrir les connexions amb les valls centrals de Guipzcoa als carlistes amb Bergara i Oinati com a punts forts.

Tot i aix, l actitud de les potncies europees va ser decisiva: els carlistes van rebre de les potncies conservadores: ustria, Prssia, Rssia i Npols, diner i armes per no soldats. El governant francs tamb va permetre el contraban amb els territoris carlistes. 

Les derrotes isabellines van deixar tot el nord en mans carlistes, de manera que el general Valds s acontentava amb crear una lnia de contenci a l Ebre i mantenint algunes poblacions de la costa. Llavors, Zumalacrregui, que havia combinat la guerra amb la guerra de guerrilla, va decidir marxar sobre Madrid amb 30.000 soldats conquerint prviament laba, per el quarter general el va obligar a assetjar Bilbao. Zumalacrregui va ser ferit al setge i va morir nou dies desprs. Finalment els generals cristins Latre i Espartero van aixecar el setge l 1 de juliol. 

La retirada de Bilbao va ser un fracs militar i poltic, que va comportar la prdua del suport exterior i l orgen de tensions internes.

 L'etapa de les expedicions .

Entre la mort de Zumalacrregui i l'expedici reial del maig de 1837, la guerra es va caracteritzar per un equilibri de forces al pas vasco-navarrs i per l'agument del domini territorial carlista a Catalunya i a LLevant.

Amb l'assumpci del lideratge de les tropes governamentals per Luis Fernndez de Crdova el juliol de 1835 la guerra es va traslladar de nou a Navarra. Crdova va iniciar la construcci de lnees defensives per allar els carlistes. La batalla de Mendigorra el 15 de juliol, la ms important de la guerra en nmero de forces implicades (36.000 lliberals i 24.000 carlistes) va ser el punt d'inflexi que va demostrar la impossibilitat dels carlistes de marxar sobre Madrid i va donar temps a Mendizbal a mobilitzar recursos per a la guerra.

Mentrestant, una srie d'alaments anomenat el "mot dels sargents" a la Granja, va ocasionar l'aribada al poder d'un govern progressista liderat per Jos Mara Calatrava que va nombrar a Espartero general de l'Exrcit del Nord.

En el front d'Arag i el Maestrat, l'execuci del lder carlista Carnicer va ocasionar l'assumpci del comandament d' aquest front per Ramon de Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavieja.

L'atonia del front catal es va tractar de superar amb l'enviament d'una expedici de 2.700 carlistes navarresos a les ordres de Juan Antonio Guergu, per el fracs a Olot a l'octubre i el retorn de Guergu va deixar als carlistes en inferioritat al Principat.

Nous intents frustrats dels carlistes de pendre Bilbao van ocasionar la dimissi de diversos dirigents carlistes (Villarreal i Erro) i va comportar l'assumpci del comandament militar carlista per l'infant Sebasti Gabriel de Borb i Bragana el desembre de 1836 , que va donar impuls a una estrategia d' expedicions que van sortir del territori vasc-navarrs cap a Castella i es prellongaren cap a Catalunya, Asturias, Galicia i Andalusia.

De totes les expedicions la ms cambiciosa va ser l'expedici real, integrada per 12.000 soldats i 1.600 genets, sota la direcci del propi Carles i l'infant Sebastin Gabriel. Iniciada a Estella el 15 de maig de 1837, l'expedici tenia ms components poltiques que militars. Es tractava d' aprofitar el descontent de la oposici conservadora desprs dels motins de la Granja i pactar l'alternativa d'un matrimoni de la reina nena Isabel amb l'infant Carles Luis.

Noms traspassar l'Ebre, don Carles va enviar ambaixadors a les potencies conservadores europees. Tras passar per Arag (presa de Osca) i Catalunya (conquesta el 12 de juliol de Berga, capital del carlisme) i Valncia, l'expedici va ocupar Segvia el 4 d' agost, amenaant Madrid i posant de manifest la ineficncia del govern de Calatrava. Aix va comportar el canvi a un govern moderat en les eleccions de setembre, liderat per Ofalia.Per la situaci militar no va millorar amb l'arribada del pretendent Carles a les portes de Madrid el 12 de setembre.

L'arribada d'Espartero el 13 de septembre va forar una retirada de les tropes carlines a l'Ebre que va arribar al Pas Vasc el 26 d'octubre de 1837 amb unes desercions de ms de 16.000 homes en un exrcit de 20.000.

 El colapse vasconavarrs i la resistncia final de Cabrera .

El fracs de l'expedici reial va comportar l'assumpci de la iniciativa militar pel mateix pretendent Carles i una purga de tots els lders anteriors, entre ells,l'infant Sebasti Gabriel. Carles va nomenar cap de l'Estat Major a Rafael Maroto, qui va optar per una estratgia conservadora al front del nord.

Mentrestant, la guerra a Arag i Valncia va arribar a la mxima intensitat per la iniciativa de Ramon Cabrera, que va consolidar les seves conquestes amb la presa de Morella el gener de 1838 que va ser la capital del seu reducte del Maestrat.

El 21 de febrer de 1839, el moderat Maroto va ser destituit pel pretendent Carles, cosa que va accelerar les gestions de l'antic cap de l'Estat Major per trobar una soluci al conflicte amb el general lliberal Espartero. Finalment es va arribar a un acord que es va ratificar el 31 d' agost, conegut com Conveni de Bergara. Encara que aquest va comptar amb la oposici per part de les forces alaveses i navarres, l'exrcit vasco-navarrs es va diluir en pocs dies, i el pretendent Carles, que no va acceptar l'acord, va travessar la frontera el 14 de setembre, sent confinat a Bourges.

A l'est peninsular els carlistes catalans i del Maestrat no van acceptar l'acord i van continuar la lluita. En el seu reducte d'Arag, nord de Valncia i sud de Catalunya, Cabrera va mantenir la tardor de 1839 una defensa numantina davant de les forces enviades per Espartero. Entre els mesos de febrer al maig de 1840 van rendir-se les diferents places carlistes: Segura, Castellote,Aliaga, Cantavieja... fins la caiguda de Morella el 30 de maig. El 2 de juny Cabrera va fugir per Flix a Catalunya on el general Jos Segarra havia intentat reorganitzar la rebeli. Desprs de fracassar en el comandament de les tropes al Principat, Cabrera va fugir per la frontera el 6 de juliol.

 La guerra a Catalunya .

Antonio Urbiztondo fou nomenat responsable militar carl de Catalunya el juny de 1837, amb el crrec de comandant general de l'exrcit del Principat. El 12 de juny de 1837, va rendir Berga, que fou la capital del carlisme catal fins la fi de la guerra, i el 27 de juliol de 1837 conquereix Ripoll. El segent pas de la campanya, en la que participa Joan Cavalleria va ser fer caure les altres poblacions del Ripolls situades a l'alt Ter, amb un fracs inicial en l'intent de conquerir Sant Joan de les Abadesses, per amb les forces de Tristany, Zorrilla i Boquica, fou intentat de nou a finals d'agost de 1837, per de nou el bar de Meer, tot i la retirada de les seves forces, envestides per forces de Savalls i Boquica va aconseguir obrir-se pas cap a Sant Joan de les Abadesses el dia segent, i fracassen tamb els dos atacs a Puigcerd del 17 i i el 25 de novembre de 1837.

Les forces liberals comandades pel Bar de Meer reconquereixen  Ripoll el 16 de mar de 1838. A la batalla de Sant Quirze de Besora, entre el 9 i el 13 d'abril de 1838, els liberals, ajudats per la columna del Coronel Carb van ser derrotats per les forces de Joan Savalls, Puig i Cavalleria, que eren els encarregats del bloqueig, amb l'ajuda de Segarra, Bruj i Zorrilla i els van obligar a refugiar-se a Vic. 

La guerra gaireb es va donar per acabada amb el Conveni de Bergara (tamb anomenat Abraada de Bergara) el 31 d'agost de 1839 que establia el respecte als furs bascos, per que no fou acceptat a Catalunya (s que es van sotmetre les partides carlines de Galcia, Extremadura, Astries, i La Manxa). Finalment Cabrera va haver de passar a Frana el 6 de juliol del 1840, el que va suposar el final de la guerra.

Batalles.

Vegeu tamb.
Guerres carlines;

Referncies.
 Histria del Carlisme;








;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37023" title="Segona guerra carlina" nonfiltered="4294" processed="4274" dbindex="14480">

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del segle XIX, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successi dinstica a la corona d'Espanya conegut genricament com les guerres carlines i que tingu lloc entre el 1846/47 i el 1849.

 Antecedents .
El projecte de Jaume Balmes i Antoni Aparici proposava per posar fi a la discrdia civil el casament d'Isabel II amb Carles Llus de Borb i de Bragana comte de Montemoln (fill i successor de Carles V, el primer pretenent carl), per el projecte va fracassar i Isabel es va casar l'octubre del 1846 amb el seu cos Francesc d'Asss de Borb.

 Inici de la guerra .
A finals del 1846 o primers mesos del 1847 es produ la rebelli dels anomenats "matiners", l'inici de la qual es podria datar el setembre del 1846 amb l'aixecament de Benet Tristany a Solsona (un mes abans de l'enlla d'Isabel II), tot i que altres historiadors situen l'inici de la guerra en l'assalt a Cervera de Tristany el 16 de febrer del 1847 i que havia de durar fins el 1849.

 Principals fets de la guerra .

Guerra civil, dita tamb guerra dels Matiners, que s'inici pel setembre del 1846 i dur fins al maig del 1849. 
Ms que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats (Ramn Mara de Narvez) i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del pas (quintes, aranzels), en la qual participaren, a ms dels carlins (anomenats en aquesta poca montemolinistes), progressistes i republicans. 
El projecte (patrocinat, entre d'altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro) d'unir les dues branques borbniques amb el casament d'Isabel II amb Carles Llus de Borb i de Bragana, comte de Montemoln, fill i successor de Carles V (Carles VI, per als seus partidaris), fracass, puix que Isabel fou maridada amb Francesc d'Asss de Borb (octubre del 1846). Aix cre les condicions poltiques necessries per a la revolta. Les causes economicosocials ja hi eren: a la muntanya catalana eltrabucaire era en cam de convertir-se en un smbol de la protesta popular. 
D'altra banda, continuaven vius la majoria dels capitosts carlins de la guerra dels Set Anys, alguns dels quals ni tan sols no s'havien expatriat. 
La guerra comen pel setembre del 1846 amb l'aixecament de Benet Tristany a Solsona, al capdavant d'una partida de tres-cents homes. El seguiren Pitxot al Camp de Tarragona, Joan Cavalleria i Josep Puig (Boquica) al Bergued, i Jeroni Galceran, Josep Borges, Bartomeu Porredon, Miquel Vila (Caletrus), Josep Estarts, Rafael i Miquel Tristany  nebots de mossn Benet , etc, a diversos punts del Principat. Dividits en partides poc nombroses, els montemolinistes dugueren a cap una gran activitat (sorpreses de Cervera, de Terrassa, de Martorell, de Lleida, etc).
A diferncia del que havia ocorregut durant la primera guerra, el capteniment dels carlins fou fora moderat, en contrast amb la duresa de la repressi governamental (bndol del capit general Manuel Bretn, del 4 de mar de 1847, que prescrivia pena de mort per als qui possessin armes sense perms i "amb intencions sospitoses", i per als qui amaguessin o assistissin un ferit o un prfug rebel).
Durant aquesta lluita foren capitans generals de Catalunya Bretn, Manuel Pava, marqus de Novaliches, Fernando Fernndez de Crdoba i Manuel Gutirrez de la Concha, marqus del Duero. Per l'agost del 1847 l'exrcit governamental disposava de 42 000 homes, contra menys de 2 000 dels montemolinistes. 
A la fi de la guerra, Concha arrib a disposar-ne de ms de 70 000, per uns 5 000 de Cabrera. El 17 de maig de 1847 fou afusellat a Solsona el mariscal de camp carl Benet Tristany, i exposat el cadver del brigadier Porredon, mort a baionetades en el seu llit de malalt, a Clariana. 
A la darreria del 1847 Pava anunci la pacificaci de Catalunya, tal com desitjava Narvez. Per si la guerra, en bona part per manca de mitjans, havia llanguit, hom no la podia pas considerar acabada, i per l'abril del 1848 reprengu quan Josep Masgoret entr a Catalunya i es pos al capdavant de les forces montemolinistes (victries carlines de Sant Jaume de Frontany i del Pont de Rabent, i presa de Vidr), mentre Ramon Cabrera entrava (23 de juny) per Oceja, fet que don impuls a la lluita, i publicava una proclama de to moderat. 
Desprs d'enviar Forcadell al Maestrat, organitz alguns escamots de cavalleria i cerc una victria que equilibrs la seva inferioritat. Per la guerra no canvi de manera substancial: els audaos cops de m dels carlins (atac a la vila de Grcia i al portal de l'ngel, pel juliol del 1848) eren contrarestats per les victries governamentals i pel fracs de l'aixecament fora de Catalunya: derrota i afusellament de Joaqun Julin de Alzaa, promotor de l'aixecament a Guipscoa (juny-juliol del 1848); fracs de la temptativa a Navarra i a Burgos; ineficcia de les partides del Maestrat i del Baix Arag i als Montes de Toledo. 
La victria de Borges sobre el brigadier Paredes a l'Esquirol i la de Cabrera a Aviny sobre la columna Manzano (16 de novembre de 1848) i la incorporaci a la lluita dels republicans del brigadier Ametller, de Francesc Bellera i de Joan Barrera, particularment forts a l'Empord, i de Baldrich i Escoda, que operaven a la rodalia de Barcelona i de Tarragona, no modificaren la relaci de forces. Si el sometent aixecat pel govern (repartiment de 6 000 fusells) no don gaire resultat, la poltica d'atreure i subornar alguns capitosts montemolinistes (mitjanant diners i el reconeixement dels graus militars) result efica: s'hi acolliren, entre altres, a Arag, el Coix de Carinyena; a Catalunya, Miquel Vila (Caletrus), Bartomeu Poses, i fins i tot, des de Frana, Josep Pons (dit Bep de l'Oli). 
Aix sembr entre els carlins la por a la traci, causa principal, juntament amb una revifalla de l'antiga suspiccia i implacabilitat de Cabrera, de l'afusellament d'un mitjancer de pau: el bar d'Abella, Josep de Calassan d'Abat i de Subir (23 de febrer de 1849). 
Pel gener, mentre Ametller era derrotat a la Vajol, Concha atac el reducte principal de Cabrera (les Guilleries i la vall d'Hostoles). 
Aquest derrot les columnes Hore (a les Planes) i Ruiz, per l'endem fou batut i ferit (accions del Pasteral). 
Aquesta fou la darrera acci important de la guerra; la detenci del pretendent carl pels duaners francesos quan intentava d'entrar a Catalunya (4 d'abril) desanim els seus partidaris, i el 26 d'abril Cabrera pass a Frana. 
El 14 de maig els darrers montemolinistes travessaren la frontera, manats pels Tristany, o b es lliuraren als governamentals.
Causes a Catalunya.
Nombroses fonts senyalen com una de les causes de la participaci catalana, l'Avalot de les quintes de 1870 contra les lleves militars abusives i el Rebombori del p.

Les causes de l'aixecament cal cercar-les tamb en la combinaci d'una crisi agrria produda per un seguit de males collites que van fer augmentar el preu del pa i que van agreujar les condicions de vida de les classes populars, afegida a una crisi conjuntural de la indstria txtil que va provocar un greu malestar a les ciutats.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37025" title="Tercera guerra carlina" nonfiltered="4295" processed="4275" dbindex="14482">

La tercera guerra carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretenent Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel Pas Basc i Catalunya i tamb es van aixecar partides a altres llocs.

Un dels motius que va empnyer Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauraci de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714).

El febrer de 1873, amb la proclamaci de la repblica, molts monrquics es van passar als carlins. A Catalunya el representant de Carles, el seu germ Alfons Carles de Borb, va haver de passar a Frana l'octubre de 1875 i les darreres partides foren liquidades el novembre de 1875 donant-se la guerra per acabada el 19 de novembre de 1875.  Al Pas Basc, desprs de la batalla de Montejurra el 17 de febrer de 1876, Carles VII va passar a Frana (27 de febrer de 1876) i el mateix dia Alfons XII va entrar a Pamplona.
Desenvolupament.
El 1872 els carlins catalans van ser els primers de llenar-se el carrer per defensar la causa de Carles VII. Desprs del desastre de Oroquieta els carlistes basco-navarresos es van rendir i el pretendent va haver de tornar a fugir a Frana. Per tant, desprs d'aix els nics que mantenien la causa carlins armada a Espanya eren els catalans. Fins al nobembre o desembre de 1872 van ser les nics. Tot i aix els carlins catalans van seguir alant partides i fent accions i van continuar amb la seva gesta de defensar-se gaireb sols contra els amadeistes.

El carlisme va tenir molta presencia a les comarques de Girona al voltant de la figura de Fransesc Savalls. Altres capitostos van ser: Mart Miret, Vila del Prat, Muix,Castells i Rafael Tristany.
Batalles.
 Batalla d'Alpens 9 de Juliol de 1873;
 Batalla del Toix 14 de Mar de 1874;

Personatges.
 Rafael Tristany;
 Francesc Savalls;
 Alfonso de Borbn;
 Eduard Nouvilas;
 Arsenio Martnez Campos;
 Mart Miret;
 Vegeu tamb .
 Guerres carlines;
 Carlisme;
 Corts Catalanes;
 Constitucions catalanes;
 Decrets de Nova Planta;


Enllaos externs.
 Victor Rodriguez Reyes  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37027" title="Llista de pretendents carlins" nonfiltered="4296" processed="4276" dbindex="14483">
Aquests sn els pretendents carlins al tron d'Espanya:

 Carles V (Carles Maria Isidre de Borb): 1833-1845;
 Carles VI (Carles Llus de Borb i de Bragana): 1845-1861;
 Joan III (Joan Carles de Borb i de Bragana): 1861-1868;
 Carles VII (Carles de Borb i Austria-Este): 1868-1909;
 Jaume III (Jaume de Borb i de Borb-Parma): 1909-1931;
 Alfons Carles (Alfons Carles de Borb i Austria-Este): 1931-1936;
 Carles VIII (Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borb): 1936-1952;
 Xavier I (Francesc Xavier de Borb i Parma): 1952-1975 (regent 1936-1952);
 Carles Hug I (Carles Hug de Borb i Parma) 1975-;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37028" title="Vescomtat de Vallespir" nonfiltered="4297" processed="4277" dbindex="14484">
El vescomtat de Vallespir (desprs vescomtat de Castellnou) fou una jurisdicci comtal del pagus de Vallespir al Rossell. Els vescomtes van actuar al territori i van prendre el nom de vescomtes de Castellnou des el 1020. Abraava l'alt i mig Tec fins a Morells,  la regi dels Aspres i la vall mitjana del Tet.

El primer vescomte conegut es Guillem titulat vescomte en 1007 i vicecomes Asperiensis (vescomte dels Aspres o del Vallespir) en 1017. Guillem I va ser el primer a titular-se vescomte de Castellnou, nom donat pel castell del poble de Castellnou dels Aspres (esmentat des el 994). El seu fill Jaspert (casat amb Vidiana) fou vescomte fins el 1066 i el seu germ Udalgar fou ardiaca d'Elna (va morir el 1064). Udalgar I, fill de Jaspert es va casar amb Estefania i va ser vescomte fins el 1075 any en que el seu germ Guillem II, ardiaca d'Elna i abat de Sant Pere de Narbona, va assumir la regncia del seu nebot Guillem III i va prendre el ttol al que va renunciar el 1091 marxant a Terra Santa. Guillem III va governar del 1091 al 1119. Casat amb Ermessenda va tenir tres fills: Artau, tronc dels senyors de Millars; Udalgar, bisbe d'Elna del 1130 al 1147; i Jaspert II que segueix; el seu fill Jaspert II fou vescomte fins el 1193 i desprs el seu fill Guillem V, casat amb Ramona de Creixell. Aquesta parella va deixar sis fills: Jaspert IV, Guillem VI, Pere (Bisbe de Girona mort el 1279), Dalmau (senyor de Sureda i tronc dels senyors de Sureda i Montbram), Saurina (casada amb Berenguer de Botonac senyor de Requesens) i Arnau (Mestre del Temple a Catalunya i Arag mort el 1271). Jaspert IV es va casar amb Ava de Fenollet i no va tenir fills; el seu germ Guillem VI, casat amb Ava de Vernet senyora de Ceret, va ser el pare del segent vescomte Jaspert V 

Jaspert V de Castellnou es va casar dues vegades, la primera amb Alamanda de Rocabert i la segona amb Galceranda de Narbona. Va morir el 1321 deixant nomes una filla anomenada Sibilla que va morir soltera sin ostentar el ttol de vescomtessa. Galceranda va vendre el vescomtat al seu frare el vescomte de Narbona el 1333. Llavors la branca de senyors de Montferrer va assolir el ttol. En les ans 1340 el vescomtat va ser vendut al rei de Mallorca, que va vendre la baronnia de Castellnou al  vescomte d'Illa, Pere de Fenollet. El 1370, Berenguer de Castellnou, el darrer descendent del llinatge, va comprar la baronnia, per la restitua als Fenollets uns anys despres. Els Fenollets van ostentar el ttol de bar de Castellnou, com al segle XVI la famlia Llupi, senyors (desprs marquesos) de Llupi.

 Llista de vescomtes de Vallespir o de Castellnou.

Guillem I 991-1028 (primer vescomte de Castellnou);
Jaspert I 1028-1066;
Udalgar 1066-1075;
Guillem II 1075-1091;
Guillem III 1091-1119;
Jaspert II 1119-1151;
Guillem IV 1151-1164;
Jaspert III 1164-1193;
Guillem V 1193-1249;
Jaspert IV 1249-1268;
Guillem VI 1268-1284;
Jaspert V 1284-1321;
Venda al Vescomtat de Narbona 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37030" title="Senyoria de Sureda" nonfiltered="4298" processed="4278" dbindex="14485">
La Senyoria de Sureda fou una jurisdicci feudal del Rossell.

La primera senyora coneguda de Sureda va ser Beatriu de Castellrossell, viuda de Guillem de Castellnou (mort el 1288), net del vescomte Guillem V de Castellnou. No es aclarit si Beatriu tenia Sureda del cap del seu pare, Ramon de Castellrossell, o del del seu marit. El 1299 Beatriu fa al rei Jaume II de Mallorca l'homenatge per les justices de Sureda. El seu fill Arnau de Castellnou va heretar de Sureda i de Castellrossell. Casat amb Marquesa tenia un fill Ramon, mort abans del 1337, darrer senyor de Castellrossell de la nissaga dels Castellnou.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37033" title="Senyoria de Montbram" nonfiltered="4299" processed="4279" dbindex="14488">
La senyoria de Montbram fou una jurisdicci feudal del Rossell que fou donada a Dalmau II, fill de Dalmau I senyor de Sureda. Abraava Montbram i la Vall de Sant Mart (abans part de la senyoria de Sureda) i les viles de Cortsav i Montferrer, i a mes a mes tamb va heretar la senyoria de Bellpuig, que ja possea el seu avi Guillem V, vescomte de Castellnou cap el 1240. 

Des el 1322 es va titular vescomtat de Castellnou. Va morir el 1323 i el va succeir el seu fill Dalmau III (el germ Pere havia mort el 1323) que es va casar amb la seva parenta Saurina de Botonac, senyora de Requesens i va rebre aquesta senyoria aix com els dominis del vescomtat de Castellnou al morir Sibilla, titulant-se des llavors senyor o bar de Castellnou. Va morir el 1342 i el van succeir el seus fills, Guillem, que va rebre la senyoria de Requesens, i Berenguer, senyor de Montbram i Bellpuig. Guillem va morir el 1360 i la senyoria va passar a Berenguer que la va vendre tot seguit junt amb totes les seves (Castellnou, Montbram, Vall de Sant Mart, Cortsavi, Montferrer i Bellpuig) a Andreu de Fenollet vescomte d'Illa.

Llista de senyors de Montbram .

Dalmau I de Sureda c. 1250-1299;
Dalmau II de Montbram 1299-1323;
Dalmau III 1323-1342;
Berenguer 1342-1360;
Andreu de Fenollet vescomte d'Illa 1360;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37034" title="Cortsav" nonfiltered="4300" processed="4280" dbindex="14489">

Cortsav (la forma oficial francesa s Corsavy) s un poble del Vallespir situat al vessant meridional del masss del Canig. El punt ms alt s el puig de Tres Vents, de 2.721 m d'altitud. Destaquen el siti espectacular de La Fou (que vol dir gorja), de 2 km de llargada, 150 m de profunditat i una amplada mnima d'1 m.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37035" title="Montferrer" nonfiltered="4301" processed="4281" dbindex="14490">
Pel que fa a la poblaci de l'Alt Urgell, vegeu Montferrer i Castellb;



Montferrer s un poble del Vallespir proper a Ceret i a la frontera francoespanyola, situat entre el masss del Canig i el riu Tec. El municipi t 21,95 km2 i 202 habitants (2006).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37036" title="Fenollet (llinatge)" nonfiltered="4302" processed="4282" dbindex="14491">
Els Fenollet foren una famlia feudal que va portar nombrosos ttols essent el principal el de vescomtes d'Illa. Cap el 1360 van comprar tamb les possessions dels antics vescomtes de Castellnou per noms es van titulars barons de Castellnou.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37037" title="El Pueblo" nonfiltered="4303" processed="4283" dbindex="14492">
El Pueblo, rgan republic de Tortosa que va aparixer per primer cop el 1901, dirigit per Manaut i ms tard pel poltic Josep Berenguer i Cros, seguint la lnia poltica de Marcell Domingo i Sanjuan. L'imprimia Bernis i l'administraci es trobava al nmero 24 del carrer Montcada. Fou un dels pocs setmanaris republicans; el 1936 va esdevenir diari. El 1936 era l'rgan d'ERC, dirigit per Sebasti Campos i Terr, amb redacci i administraci al nmero 10 del carrer de Cervantes. Es catalanitza amb en nom de "El Poble" al gener de 1937 i va deixar de publicar-se pel mar de 1938, quan la ciutat rest com a front de guerra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37038" title="Ceret" nonfiltered="4304" processed="4284" dbindex="14493">

Ceret (nom oficial francs, Cret) s la vila i municipi capital del Vallespir, a la Catalunya Nord. El seu terme est en part al pla, a uns 175 metres sobre el nivell del mar, i en part a 1.400 metres d alt. 

Administrativament, s el cap de la sots-prefectura de Ceret, al departament dels Pirineus Orientals, dins la regi del Llenguadoc-Rossell, a Frana. 

Com a llocs d'inters destaquen la Font Freda, l'ermita de Sant Ferriol, el Museu d Art Modern i el Museu d'Arqueologia, el pont vell (o pont del Diable) i el nou, el convent dels Caputxins, les portes de Frana i d'Espanya, dos castells (el de la plaa i el Castells, dalt del tur) i l'esglsia de Sant Pere. 

La ciutat s coneguda per les estades de grans pintors i escultors: el 1910 s'hi establ Manolo Hugu, amic de Pau Picasso, el qual va venir el 1911, i ms tard s hi va unir Braque (i el poeta Max Jacob). Del 1911 al 1914 Picasso hi va pintar moltes obres cubistes. Pel mateix temps tamb varen estar a la vila Juan Gris i Auguste Herbin. El 1919 els lituans Cham Soutine i Pinchus Krmegne, expressionistes, i el cubista Andr Masson. Ms tard, Marc Chagall, Raoul Dufy, Albert Marquet i Jean Cocteau. El 1950 Pierre Brune, installat a Ceret des del 1916, hi va fundar el Museu d Art Modern, al qual Picasso i Matisse van donar diverses obres. El 1953, Picasso va tornar a Cret, i va donar al museu ms obres. El 1983 hi va anar a pintar Antoni Tpies i se li va dedicar una sala del museu. El 1990 es va portar a Ceret un llen de Picasso del perode blau (el retrat de Corina Pere Romeu)

Els ceretans tenen el sobrenom de els sac-i-corda. A ms a Ceret se la coneix popularment com a la capital de la cirera.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37039" title="Vescomtat de Fenollet" nonfiltered="4305" processed="4285" dbindex="14494">
El vescomtat de Fenollet fou una jurisdicci feudal a la Fenolleda amb centre al castell de Fenollet. El seu llinatge foren els Fenollet.

Va ser creat cap el 991 al repartir-se els dominis d'Oliba Cabreta entre les cases comtals de Cerdanya i Besal. El comte Bernat I Tallaferro possea extensos dominis al nord i sud dels Pirineus del Perapertuss al Besal passant pel Vallespir, Fenolleda i l'alt Rossell. El vescomtat va ser donat a un llinatge arrelat de temps a la regi dels Aspres, entorn del castell de Camelles o Cameles, al llindar del Vallespir amb la Fenolleda. Ansemund, el primer senyor de Cameles fou probablement ja vescomte de Vallespir; estava casat amb Quixol que segurament era neta del comte Del d'Empries. Va tenir tres fills, Udalgar, arxipreste d'Elna (mort el 1030), Guillem, vescomte de Vallespir i desprs titulat Vescomte de Castellnou, tronc dels vescomtes de Castellnou, i Pere mort el 1017, vescomte de Fenollet abans del any 1000. El seu fill Udalgar I es va casar amb Guisla i va morir mes tard del 1070; el va succeir el seu fill Pere II, casat amb Bellisenda, que va morir mes tard del 1079, i va deixar un fill: Arnau Guillem I que fou vescomte desprs del 1079 i va estar enfrontat a la casa comtal de Besal, senyors feudals de Fenollet. El 1086 el comte Bernat II de Besal va donar el castell de Fenollet a Bernat Torr senyor de Maur, i poc desprs la resta del vescomtat la va donar a un senyor anomenat Guillem Bernat, fill d'Arsenda, del que no sen sap l'origen per es pensa que podria ser del llinatge dels Montesquiu. Sembla que tamb li va donar el vescomtat de Castellnou en aquell moment governat per Guillem III com a regent del seu nebot. Per tamb sembla que no va durar perqu en tot cas el 1091 el vescomtat de Castellnou va passar al hereu i el de Fenollet apareix per la mateixa poca o poc desprs en mans de Arnau Guillem II, fill d'Arnau Guillem I, que va morir el 1102 sense successi de la seva muller Mafalda, i desprs el seu germ Guillem Pere I, casat amb Matella, que va morir el 1119. El seu fill Udalgar II fou vescomte del 1119 al 1164 i va cedir Centernac i altres llocs a l'ordre del Temple. De la seva primera muller, Novcia, va tenir al menys sis fills: Pere II (vescomte cap el 1164-1165), Girbert (monjo mort el 1143), Alda, Arnau I (vescomte 1165-1173), Brunissenda, i una filla de nom no conegut casada amb Berenguer II de Perapertusa, senyor de Perapertusa, Montalb, Querbs i Trinyac; dues filles mes (Deuda i Alamanda) no se sap de quina muller eren, per podrien ser de la segona Ava. Arnau I es va casar amb Ermengarda per no va tenir fills, nomes una filla pstuma de nom Ava, com l'avia, que es va casar amb Pere de Saissac senyor de Saissac que fou vescomte com Pere IV de Fenollet. Va morir el 1209 i el va succeir el seu fill Pere V de Fenollet i Saissac, casat amb Ermessenda i en segones noces amb Geralda de Calders. El 1229 va ser desposset i el 1243, ja mort, fou declarat heretge. El seu fill Hug es titulava encara el 1258 vescomte de Fenollet El germ d'Hug, Pere fou comendador de Sant Joan a diversos llocs: una germana Ava, es va casar amb Jaspert IV vescomte de Castellnou per fou repudiada i es va retirar a Illa on tamb es va retirar Beatriu d'Urtx (morta el 1299), vdua d'Hug, el 1267. Beatriu i Hug van tenir 3 fills: Blanca  (morta el 1304) casada amb Dalmau vescomte de Rocabert; Bertran, mort desprs del 1334; i l'hereu Pere VI, casat amb Esclarmunda de Canet, que el 1314 va rebre del rei San I de Mallorca el nomenament de vescomte d'Illa. Vegeu Vescomtat d'Illa.

Llista de vescomtes de Fenollet.

Pere I 999-1017;
Udalgar I 1017-1070;
Pere II 1070-1079;
Arnau Guillem I 1079-1086;
Guillem Bernat 1086-1095;
Arnau Guillem II 1095-1102;
Guillem Pere I 1102-1119;
Udalgar II 1119-1164;
Pere III 1164-1165;
Arnau I 1165-1173;
Ava (filla) 1173-desprs de 1229;
Pere IV de Saissac 1173-1209 (consort);
Pere V 1209-1229 (pretenent 1229-1243);
Hug I 1243-1264 (pretenent);
Pere VI 1264-1314 (pretendent) ;
Pere es nomenat vescomte d'Illa el 1314.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37040" title="Vescomtat d'Illa" nonfiltered="4306" processed="4286" dbindex="14495">
El vescomtat d'Illa fou una jurisdicci feudal creada pel rei San I de Mallorca amb la vila d'Illa al Rossell, que pertanyia als Fenollet, i a ms a ms Llotes, Marsug, Graulera, Bulaternera, Bula d'Amunt i Estoer. Els vescomtes es consideraren successors dels vescomtes de Fenollet.

El primer vescomte fou Pere VI, el 1314. Va morir el 1315. El seu fill Pere VII va heretar Illa del pare i Canet de Rossell de la mare i es va titular vescomte d'Illa i Canet. Va tenir cinc germans: Galceran, comanador de Sant Joan al Masdu (mort el 1357); Timbor (morta el 1373), casada amb Bernat II, vescomte de Cabrera; Pon (mort el 1354), canonge de Vic; Hug (mort el 1356), canonge d'Elna, bisbe de Vic i bisbe de Valncia; i Bertran, castell d'Alar i senyor de la cavalleria del Masnou, i del qual una filla, Esclarmunda, es va casar amb Felip Dalmau I de Rocabert, vescomte de Rocabert. Pere VII es va casar amb Marquesa de Saportella, baronessa de Llu i la Portella, i hi va tenir tres fills: Beatriu (monja); Marquesa i Andreu I. El darrer va morir cap el 1387; estava casat tres vegades (amb Sibilla de Narbona, Margarida de Montcada i Bonaventura de Xrica), per nomes va tenir successi amb la primera: el seu fill i successor Pere VIII i un altre fill anomenat Bernat Guillem, que va morir jove; va tenir tamb un fill natural anomenat Gast, mort el 1378. Pere VIII es va casar amb Elisabet de Montcada i desprs amb Constana de Prixida, per no va tenir fills; de la seva amistanada Joana, va tenir un fill, Antoni, que va morir el 1409. Pere VIII va morir el 1423 i el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decids a qui pertocava, ja que s havien presentat dues reclamacions (els Pins Fenollet i els Castre Pins). La decisi va afavorir finalment els Pins Fenollet, descendents de Marquesa, germana d'Andreu I, morta el 1362 i casada amb Pere Galceran II de Pins, bar de Pins i de Mataplana (i en segones noces amb Eimeric VI, vescomte de Narbona). Per els plets van continuar i al segle XVI una sentncia el va adjudicar als Cervell-Castre i va passar desprs als Montcada. 


Llista de vescomtes d'Illa o d'Illa i Canet.

Pere VI, 1314-1315 (vescomte d'Illa);
Pere VII, 1315-1353 (primer a titular-se vescomte d'Illa i Canet);
Andreu I, 1353-1387 (vescomte d'Illa i Canet);
Pere VIII, 1387-1423 (vescomte d'Illa i Canet);
Segrestat pel rei, 1423;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37041" title="Amsterdam" nonfiltered="4307" processed="4287" dbindex="14496">


Amsterdam s la capital dels Pasos Baixos (si b la seu del govern n's l'Haia). Est situada a l'oest del pas, uns 20 km a l'oest del Mar del Nord i a les ribes de l'IJ (antigament Zuiderzee; actualment, IJsselmeer). Administrativament, pertany a la provncia d'Holanda Septentrional.

Ara s la ciutat ms gran del pas i el centre cultural i financer. Al 2005 la seva poblaci era de 742.209 habitants, i la de l'rea metropolitana d'1,5 milions. 

Juntament amb Rotterdam, Utrecht i l'Haia s una de les ciutats ms importants del Randstad, del qual constitueix el seu nucli nord.

Histria.
La ciutat va ser fundada a finals del segle XII com un petit poble de pescadors a la vora del riu Amstel, on es feu una petita presa o resclosa (dam en neerlands. L'any 1275 va passar a ser ciutat.

Els primers habitants van adquirir un talent per al comer i a partir del segle XIV el comer  amb les ciutats hansetiques es va desplegar. 

Al segle XVI va comenar la guerra holandesa per la independncia contra Castella. Tot i trobar-se originalment del bndol espanyol, la ciutat va canviar de bndol l'any 1578. Com resultat va ser instaurada la llibertat de culte, un moviment molt progressista per a la seva poca. Les guerres santes cremaven en tota Europa i molta gent buscava un refugi de les acusacions religioses. Moltes famlies adinerades jueves d'Espanya i Portugal, mercaders reeixits d'Anvers i hugonots de Frana van buscar refugi a la ciutat holandesa. 

El segle XVII va ser l'edat daurada. En arribar a Amrica del Nord, Indonsia, Brasil i frica, les embarcacions d Amsterdam van contribuir a construir un imponent imperi comercial i poltic. La ciutat es va expandir al voltant dels seus canals i esdevenir un centre internacional de finances. El fams pintor Rembrandt hi va viure durant aquesta poca. El port es torn el ms important del mn.  

Els segles XVIII i XIX van donar fi a la seva prosperitat. Les guerres contra Anglaterra i Frana arran de la guerra francoholandesa van produir moltes baixes. A finals del segle XIX la revoluci industrial va arribar a Amsterdam. Es van construir viaductes cap al mar i al riu Rin, la qual cosa va millorar la seva comunicaci amb la resta d'Europa i del mn. Amsterdam va obtenir un nou impuls, per mai va tornar a arribar a la seva magnificncia anterior. 

La Primera Guerra Mundial no la va afectar gaire ja que els Pasos Baixos es van mantenir neutrals, encara que el comer i la indstria van ser colpejades. Durant la Segona Guerra Mundial, tropes alemanyes van ocupar la ciutat el 15 de maig de 1940. Prop de 100.000 persones jueves van ser exiliades, de manera que la seva poblaci jueva gaireb va ser eliminada per complet. 

Prviament a la guerra, Amsterdam va ser el centre mundial del comer de diamants. Com que hi havia molts negocis d'empresaris jueus, aquesta activitat va desaparixer gaireb completament desprs de la guerra. Continua sent un centre important del comer de diamants, per Anvers a Blgica n's l'actual capital mundial.

Toponmia. 

Al principi del segle XIII els habitants de les zones baixes costaneres entre Alemanya i Frana van construir un dic a travs del riu Amstel. La ciutat situada a l'emplaament es va anomenar Amstlerdamme o dic de Amstel, posteriorment es va escurar a Amsterdam. Encara avui en dia A'dam es utilitzat per nomenar la ciutat per certs neerlandesos.

Demografia.



Llocs d'inters.

Amsterdam t un dels centres histrics ms grans d'Europa amb edificis principalment del segle XVII. La ciutat antiga va ser bastida amb una srie de canals semi-circulars. Alguns llocs d'inters a la ciutat sn el Rijksmuseum, el Museu van Gogh, el Museu Stedelijk, el Museu de la Casa de Rembrandt, la Casa d'Anna Frank, el Concertgebouw (sala de concerts de l'orquestra), aix com el districte roig.

Esports. 

Amsterdam s la llar de l'Ajax, equip de la Lliga de Futbol Neerlandesa. L'equip juga de local sl modern estadi Amsterdam Arena, localitzat al sud-est de la ciutat. L'equip comparteix el recinte esportiu amb els Amsterdam Admirals, un equip de futbol americ que va guanyar la World Bowl de la NFL Europe l'any 2005 per primera vegada. 
La ciutat tamb compta amb un club de hoquei, l'Hockei Club Amsterdam.

L'any 1928, Amsterdam va ser seu dels IX Jocs Olmpics. L'Estadi Olmpic construt per a l'ocasi ha estat completament restaurat i actualment s'utlitza per a esdeveniments culturals i esportius.

Transport.
L'aeroport d'Schiphol, situat al sud de l'aglomeraci (20 minuts del centre de la ciutat amb tren), s el ms gran dels Pasos Baixos, i el quart ms gran d'Europa, on arriben 40 milions de passatgers per any.

Clima.
Mitjana de temperatures

Gener 2C;
Juliol 17C;

Mitjana anual de precipitacions
 
850mm;

Formaci universitria.

Amsterdam te dues universitats: L'Universitat d Amsterdam (Universiteit van Amsterdam o UvA) i l'Universitat Lliure (Vrije Universiteit o VU).
La seva acadmia d art modern, De Rietveldacademie te el nom de l'arquitecte Gerrit Rietveld i gaudeix de bona reputaci internacional.

Vida nocturna.

Amsterdam te un intensa vida nocturna, amb nombroses festes privades que es celebren a clubs i a locals pblics. Segons alguns, competeix amb Rotterdam pel ttol de "ciutat ms hippy". Els locals amb ms fama sn el Chemistry, l'Escape, l'iT, el Mazzo, Jimmy Woo, Club 11, el Melkweg, el Korzakoff i el Paradiso.


Festes i esdeveniments.
 Koninginnedag   L aniversari de la Reina mare, el 30 abril de cada any. Els carrers sn una festa i es fa un mercat lliure en el que cadasc ven les seves coses antigues.
Uitmarkt   Festa que es realitza cada any a l'agost; s l'anticipaci del programa musical i cultural de la ciutat. Es realitzen mols espectacles gratuts i msica en viu. ;
Amsterdam Roots - Festival musical internacional, l'ltima setmana de juny. ;
 Amsterdam Pride   Cada  any a l'agost, la setmana de l'orgull gai. ;
Amsterdam Marathon - La marat d Amsterdam, a meitats d octubre.
festival - Festival dels surinamesos (als Pasos Baixos viuen ms surinamesos que a Surinam). Se celebra del 30 de juliol al 5 d'agost a l'aire lliure al barri de Bijlermeer. Desenes de milers de persones gaudeixen cada any del menjar tradicional que venen les barraques i d'una gran oferta de msica en viu, ;
Cup - La copa del cannabis. La tercera setmana de Novembre;

Fills i filles illustres de la ciutat.

Anna Frank (1929 1945), Alemanya autora del seu fams diari personal sobre la persecuci dels jueus durant el nazisme. ;
Rembrandt van Rijn (1606 1669), Pintor ;
Baruch Spinoza (1632 1677), Filsof ;
Johan Cruyff (1947), Futbolista i entrenador;
Frank Rijkaard (1962), Futbolista i entrenador;
Dennis Bergkamp (1969), Futbolista;

Altres.
El lema oficial de la ciutat s Heldhaftig, Vastberaden, Barmhartig (valorosa, decidida i misericordiosa). Les tres creus de Sant Andreu sobre la bandera estan associades a aquestes tres paraules.

Una llegenda popular associa les tres X de l'escut amb les tres amenaces histriques que ha patit la ciutat: l'aigua, el foc i la pesta.

A l'actualitat tota persona major de 18 anys pot comprar fins a 5 grams de marihuana o haixix als locals anomenats  Coffee shops  que es troben sota el control legal i impositiu del Govern Holands. Les drogues anomenades  dures  estan prohibides i es penalitza fortament a qui les trafiquen;

Vegeu tamb.
Nova Amsterdam;
Lnia de defensa d'Amsterdam;

Enllaos externs.

 Amsterdam, plana web oficial.
 I Amsterdam, portal de la ciutat per visitants internacionals.
 Rijksmuseum (Museu Nacional);
 Museu Van Gogh;
 Amsterdam, VisitTown.com;
 Amsterdam, Find Links! ;
 Casa portal de la ciutat Amsterdam ;

































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37047" title="Organisme" nonfiltered="4308" processed="4288" dbindex="14497">
 

Un organisme, sovint associat i anomenat  sser viu , s un conjunt d'toms i molcules que forma una estructura material molt organitzada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicaci molecular, que es relaciona amb el medi ambient amb un intercanvi de matria i energia d'una forma ordenada i que exerceix les funcions bsiques de la vida que sn la nutrici, la relaci i la reproducci, de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural.

La matria que compon els organismes est formada en un 95% per quatre toms que sn el carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen, a partir dels quals es formen les molcules:
Molcules orgniques o biomolcules: cids nucleics, les protenes, els glcids i els lpids.
Molcules inorgniques: Aigua, Sals minerals i gases. Aquestes molcules es repeteixen constantment dins dels ssers vius, pel que l'origen de la vida procedeix d'un antecessor com fa molts milions d'anys sobre la Terra.

Tots els organismes estan constituts per cllules. En l'interior d'aquestes es realitzen les seqncies de reaccions qumiques necessries per a la vida.

 Classificaci dels organismes .
Els organismes es classifiquen en regnes. La classificaci ms estesa s la de cinc regnes amb uns dos milions d'espcies:
Monera, sn els organismes ms senzills, amb cllules procariotes. N'hi ha descrites unes 25.000 espcies ;
Protists. Unicelullars, per amb nucli diferenciat. Cllules eucariotes. Amb unes 150.000 espcies descrites.
Fongs amb 100.000 espcies.
Plantes amb unes 350.000 espcies.
Animals el ms nombrs amb 1.200.000 espcies.

Principals caracterstiques dels organismes.

La vida pot definir-se segons algunes propietats bsiques dels ssers vius, que ens permeten diferenciar-los de la matria inorgnica:

 Es componen de cllules;
 Creixen i es desenvolupen (Metabolisme) ;
 Regulen els seus processos metablics i de desenvolupament ;
 Presenten moviment ;
 Reaccionen a estmuls (Irritabilitat) ;
 Es reprodueixen ;
 Les poblacions evolucionen i s adapten a l'ambient ;
 Mantenen un equilibri intern (Homestasi) ;

Els virus, un cas especial.
Els virus compleixen amb tres d'aquestes caracterstiques, per no tenen metabolisme. Tanmateix, si considerem que la caracterstica bsica d'un sser viu s l'evoluci biolgica, tamb els virus podrien ser considerats ssers vius. Hi ha cert consens, tanmateix, en no considerar-ho formes vives tot i que encara hi ha qui discrepa sobre la qesti.  Com es veu tot depn de qu es considera a l'hora de definir la vida. Per a ms informaci veure: definicions de vida

Simetria corporal. 
Disposici de les estructures corporals respecte d'algun eix del cos.
Es classifiquen en:
 Asimtrics: sn els que no tenen una forma definida, com l'ameba.
 Radial: s presentada per organismes en forma de roda o cilindre i les seves parts corporals parteixen d'un eix o punt central. Exemple: les garotes i les estrelles de mar.
 Bilateral: la presenta la majoria dels ssers vius, s aquella en la qual en passar un eix pel centre del cos s'obtenen dues parts equivalents. Exemple: els vertebrats.

Arbre filogentic.
El segent diagrama mostra l'arbre filogentic en regnes dels ssers vius tenint en compte les ltimes dades moleculars.


                                           ,_____________ Proteobacteris alfa
                                       ,___|
                                       |   |  ,__________ Proteobacteris beta
                                       |   |__|
                                 ,_____|      |_________ Proteobacteris gamma
                                 |     | 
                                 |     |   ,____________ Proteobacteris delta
                             ,___|     |___|
                             |   |         |__________ Proteobacteries epsilon
                             |   | 
                             |   |  ,_______________ Planctomices i Chlamydiae
                             |   |__| 
                             |      |  ,_________________________ Spirochaetes
                             |      |__|  
                             |         |  ,______ Bacteroides i Flavobacteris
                             |         |__|
                             |            |_______ Bacteri verd del sofre
                        ,____| 
                        |    |     ,____ Bacteris Gram-positius amb G-C alt 
                    ,___|    |_____|
                    |   |          |____ Bacteris Gram-positius amb G-C baix
                    |   |
                ,___|   |_______________________ Cianobacteris i cloroplastos
                |   |
             ,__|   |__________________________ Bacteri verd no del sofre
   Bacteri  |   |
      ,______|  |_______________________________________________ Thermotogales
      |      |
      |      |________________________________________________________ Aquifex
      |
      |                                                 ,_______ Euryarchaeota
 _____|       Archaea                           ,_______|
      |   ,_____________________________________|       |_______ Crenarchaeota
      |   |                                     | 
      |   |                                     |_______________ Koryarchaeota
      |   |                                                       
      |___|   ,__________________________________________________ Diplomonada
          |   |                                                   
          |   |   ,_____________________________________________ Microsporidia
          |   |   |                                               
          |___|   |   ,_________________________________________ Parabasalida
              |   |   |                                           
      Eucarya |   |   |   ,________________________________________ Mixomycota
              |   |   |   |                                       
              |___|   |   |_______________________________________ Eugenozoos
                  |   |___|                                       
                  |   |   |_________________________________________ Naegleria
                  |   |   |                                       
                  |   |   |_________________________________________ Entamoeba
                  |___|                                           
                      |       ,_________________________________ Acrasiomycota
                      |       |                                   
                      |       |   ,________________________________ Rhodophyta
                      |       |   |                               
                      |       |   |               ,__________________ Ciliada
                      |       |   |               |               
                      |_______|   |_______________|_____________ Dinoflagellata
                              |   |               |               
                              |   |               |_______________ Apicomplexa
                              |   |                               
                              |   |               ,____________ Laberintulida
                              |   |               |               
                              |___|               |__________________ Oomycota
                                  |               |               
                                  |               |________________ Xanthophyta
                                  |_______________|               
                                  |               |_______________ Chrysophyta
                                  |               |               
                                  |               |________________ Phaeophyta
                                  |               |               
                                  |               |_________________ Diatomea
                                  |                               
                                  |               ,___________________ Plantae
                                  |               |                     
                                  |_______________|          ,__________ Fungi
                                                  |__________|    
                                                             |_______ Animalia
							     
             ?__________________________________________________________ Virus










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37055" title="Talism" nonfiltered="4309" processed="4289" dbindex="14498">
Un Talism s un objecte porttil al que s'atribueix atorgar un poder mgic a qui el du. Es confon normalment amb amulet o amb mascota; per, mentre que l'amulet s un mitj de protecci passiva, el talism confereix a qui el posseeix poders mgics actius (serien talismans, per exemple, la llntia d'Alad o la vara d'Aar). Val a dir, per, que, per a l'autntica concepci mgica, contra els mals noms t valor protector, d'amulet, all que t un poder positiu, de talism.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37056" title="Bruixeria" nonfiltered="4310" processed="4290" dbindex="14499">
La bruixeria s segons els creients, el poder malfic exercit per qui se suposa que t un pacte amb el diable. La bruixeria s considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen. 



L origen de les prctiques de bruixeria pot sser cercat en la supervivncia de cultes pagans, especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creena en el poder del dimoni, molt esteses a l'Europa medieval. Les dones que la practiquen sn anomenades bruixes, i els homes, bruixots. La bruixeria comportava un culte diablic amb una litrgia pardica de la cristiana; els seus principals actes eren els infanticidis, la missa negra i les reunions de l'akelarre o del sbat. Per la seva relaci amb el culte pag funerari, la bruixa ha estat associada amb els meglits. 

Alguns indrets sn popularment relacionats amb les reunions de bruixeria, com la muntanya del Pedraforca i el pla de les Bruixes, prop de Vallgorguina, al Maresme. La bruixeria fou considerada ja des del segle XIII per l'Esglsia Catlica una heretgia o una secta, i tant la inquisici com l'autoritat civil la perseguiren. La pena aplicada per als convictes era generalment la de mort: el penjament i la cremaci de la vctima. 

Es calcula que a Europa el nombre de persones cremades fou d unes 500.000. 

 Bruixeria als Pasos Catalans .

Als Pasos Catalans, consten documentalment processos i ordenacions que prohibeixen la bruixeria des dels segles XIV i XV, per va ser al segle XVI quan es produ el procs de les monges del convent de Benifass i, ja al XVII, els processos de les bruixes de Vic (1618-1620), amb la mort de la famosa bruixa dita La Napa, del Lluans, les instruccions de Felip III als bisbes, i el procs del 1627 contra els seguidors del bruixot Lloren Calmell. 

Al segle XVIII s'observa una reacci contra aquesta creena, manifestada en diverses obres publicades, com la dels enciclopedistes francesos. Per encara en ple segle XIX van tenir lloc alguns processos.

Vegeu tamb.

Mitologia catalana sobre bruixes|;
Bruixa;
Anton Praetorius;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37059" title="Mntica" nonfiltered="4311" processed="4291" dbindex="14500">
La mntica s segons els practicants, l'art d'endevinar o de predir les coses futures. s realitzada en dues formes fonamentals: per mitj dels signes externs o b a travs de manifestacions de la divinitat. En el primer cas, hom observa els astres, els ocells, les vsceres de la vctima sacrificada, el foc, el fum, les mans, etc. En el segon, sn tinguts en compte els somnis  o els oracles  com a manifestacions de la divinitat. Prpia dels pobles orientals, des dels astrlegs babilonis fins als sacerdots romans, la mntica constitu un factor important en la histria de les antigues religions. Amb l'arribada del cristianisme, aquesta prctica, considerada com a idolatria, fou prohibida, i la seva importncia decaigu, b que ha perdurat en diversos estrats socials sota formes diferents.

Tipus de mntiques.
A continuaci es llisten algunes de les mntiques ms comunes, incloent quin signe usen per a l'endevinaci
acultomncia: agulla;
alomncia: sal;
amatomncia: cendra;
astromncia: astrologia;
bibliomncia: textos sagrats o mgics;
capnomncia: fum;
cartomncia: cartes;
cleromncia: llenant a l'atzar ossos o runes;
cometomncia: cometes;
ciclomncia: roda;
gematria: lletres de l'alfabet hebreu;
grafologia;
giromncia: l'endev balla i gira posset per la divinitat;
hepatomncia: lectura de les entranyes i el fetge d'un animal mort en sacrifici;
macaromncia: ganivet o espasa;
necromncia: cadvers o esperits dels morts;
ouija;
filomncia: fulles;
piromncia: foc;
vidre (inclou la bola de cristall, joies i miralls);
somatompancia: parts del cos del client;
teomncia: oracle;
zoomncia: conducta dels animals;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37060" title="Quiromncia" nonfiltered="4312" processed="4292" dbindex="14501">
La quiromncia s segons els practicants, l'art d endevinar el passat d'una persona i de predir-li el futur mitjanant l'examen de les lnies, prominncies i altres caracterstiques de la m. Estretament vinculada a l'astrologia i a la cbala, fou coneguda pels caldeus, egipcis, assiris i hebreus, encara que es considera una pseudocincia. Segons la quiromncia, els astres que han presidit el naixement d una persona imposen els seus signes en les diferents parts del cos, especialment a la m.

Els signes que cal interpretar sn la forma general de la m (especialment la dominant, aquella amb qu s'escriu), el relleu de la seva palma i les lnies que la recorren. L'escola majoritria de quiromncia associa cada rea de la m amb un du de la mitologia grega i els seus atributs, per tant es llegir en aquella zona el futur relacionat amb un camp concret. En la literatura popular, l'acte de llegir les mans s'associa als gitanos, especialment fetilleres.

Forma de la m.
Les formes bsiques de la m s'associen als elements clssics i a la teoria dels quatre humors, que marquen els trets de carcter fonamentals
Terra: sn mans mplies de forma tendent al quadrat, dits curts i pell gruixuda. T les lnies fora marcades;
Aire: sn mans rectangulars, amb els dits llargs i la pell seca. El relleu s molt marcat per les lnies sn fines;
Aigua: sn mans allargades, amb els dits llargs i flexibles. La forma global tendeix a l'val i t poques lnies ben visibles;
Foc: sn mans de dits curts amb les lnies abundants per poc marcades;

Les lnies.


La primera lnia que es llegeix s la del cor, que acostuma a ser la segona de la part superior, amb un extrem que parteix de la base del dit ndex. Es refereix a assumptes d'amor. Desprs es llegeix la lnia de l'enteniment, que s la que passa just pel mig del palmell. T relaci amb la manera d'aprendre, la importncia d'aspectes intellectuals i ser o no una persona reflexiva. A continuaci es llegeix la lnia de la vida, que s la que separa l'rea del polze de la resta i que acostuma a ser la ms polmica, ja que reflecteix el benestar i els canvis en l'existncia de la persona. Antigament es creia que la seva longitud es relacionava directament amb els anys de vida de l'individu.

Apart d'aquestes lnies majors, n'hi ha d'altres considerades menors. En la part superior est l'anell de Venus, que t a veure amb la intelligncia emocional i com es relaciona la persona amb els altres. La lna del Sol, que baixa des del quart dit, es relaciona amb la fama que assolir el subjecte. La lnia de Mercuri, la ms allunyada del polze, parla dels negocis i de la comunicaci. La lnia de la sort, tamb anomenada del dest creua les altres, indicant els aspectes que no tenen control per part de la persona per que afecten la seva vida.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37061" title="Horscop" nonfiltered="4313" processed="4293" dbindex="14502">
Horscop. Mapa celest de la posici geocntrica dels astres, en un moment determinat, que els astrlegs utilitzen per a fer llurs prediccions i judicis. Generalment es refereix al moment del naixement d una persona, per tamb pot referir-se a un animal, un objecte, etc. Consta d una circumferncia dividida en 360 sexagesimals, repartits en 12 sectors de 30, a cadascun dels quals correspon un signe zodacal, i hom hi indica les posicions planetries en el moment estudiat i la corresponent divisi en cases segons la latitud i l'hora del dia en qu tingu lloc l'esdeveniment.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37063" title="Escorpi" nonfiltered="4314" processed="4294" dbindex="14503">



Escorpi o Escorp. Constellaci zodiacal (smbol: ) situada entre el Serpentari i l'Escaire. Els estels ms brillants d aquesta constellaci dibuixen una figura que recorda la forma d un escorp. L astre ms brillant de la constellaci s Antares,   Sco, que s un estel binari visual. L astre principal del sistema s un supergegant vermell de dimetre 300 vegades ms gran que el del Sol. L astre secundari t un dimetre que nicament s dues vegades ms gran que el del Sol, per 300 vegades ms brillant. El valor visual aparent del sistema binari s 1,0.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37064" title="Sagitari" nonfiltered="4315" processed="4295" dbindex="14504">



Sagitari, en llat, Sagittarius, amb smbol  s una constellaci zodiacal  situada entre les de l'guila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l'Escorpi, el Serpentari,  Serpent i l'Escut. Cont 204 estels visibles a ull nu, entre els quals n hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera. L estel   Sagittarii, de magnitud 4,11, s situat a una distncia de 250 anys-llum. Cont estels ms brillants que   Sagittarii i la nebulosa d emissi Trifida, situada al NE de l'estel   Sagittarii.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37067" title="Millau" nonfiltered="4316" processed="4296" dbindex="14505">


Millau  (Milhau  en occit; Millau  en francs) s un municipi francs, situat a la riba esquerra del esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament d'Avairon de la regi de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 21.339 habitants. Millau s tamb un territori histric d'Occitnia (el vescomtat de Millau) i pertany a la regi tradicional de Roergue.

Al segle I hi havia a la confluncia del Tarn i el Drbia un important complex de fabricaci de vaixella fina, conegut amb el nom de Condatomagus i que actualment forma el jaciment de arqueolgic de la Graufesenque, a un parell de quilmetres de la ciutat actual. S'hi produen grans quantitats de cermica del tipus conegut com a terra sigillata, que era una cermica vermella fina, i s'exportaven a bona part de l'Imperi Rom.

El 916 es va formar una jurisdicci feudal coneguda com el vescomtat de Millau, que va passar a Barcelona el 1112 dins l'extens lot que va conformar per al casal de Barcelona l'herncia de Dola de Provena. Va ser renunciat pel Tractat de Corbeil de 1258, tot i que de fet s'havia perdut unes dcades abans, a mans del croat Sim de Montfort primer i del comte de Tolosa desprs. El 1271 va passar finalment a la corona francesa, amb un parntesi de domini angls de 1362 a 1370 durant la guerra dels Cent Anys. Des d'aleshores es mantingu com a domini francs per amb un alt grau d'autonomia comparat amb les altres ciutats.

Durant les guerres de religi hi tingu una alta implantaci el protestantisme.

El 12 d'agost de 1999 una manifestaci antiglobalitzaci liderada per l'activista Jos Bov hi va desmuntar un restaurant McDonalds el dia abans de la seva obertura, aconseguint un ampli ress.

Turisme.
Llocs d'inters.
El museu de Millau, on destaca la secci de paleontologia amb fssils del secundari amb un esquelet gaireb complet de plesiosaure, i la collecci de cermica romana del proper jaciment de la Graufesenque.;
El viaducte de Millau.
El sauvatrra de Millau, torre de 42 m d'altura, els primers 21 construts al segle XII i els altres 21 al segle XVII com a estendard del poder municipal.
L'esglsia de Nstra Dna de l'Espinassa: Deu el seu nom a que s'hi venera una espina de la Santa Corona (la corona d'espines de Jess). Va ser un lloc de pelegrinatge important a l'edat mitjana. L'edifici actual, que en substitueix un de romnic, s del segle XVII.;
Microplis, al proper poble de Castelnu: Museu dedicat als insectes, amb vivers on observar els animals vius i muntatges interactius.;

Gastronomia.
El vi de Millau, amb l'AOC amb VDQS Cstas de Milhau.
Les caves de Rcafrt, on s'hi fa el formatge de rocafort.
Els trenls de Millau, una especialitat local feta amb tripa d'ovella o de xai.


Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37068" title="Vescomtat de Millau" nonfiltered="4317" processed="4297" dbindex="14506">
El vescomtat de Millau fou una jurisdicci feudal d'Occitnia que abraava la regi de Millau o Milhau, amb capalera a un poble anomenat tamb Millau a mig cam entre Albi (Frana)Alb i Mende, la capital del Gavald.

El primer senyor de Millau fou Ricard cap el 900. El va succeir cap el 914 el seu fill Bernat que va morir desprs del 937 i es va casar amb Adelaida. Va governar tamb al Carlat o Carlads i ambds territoris amb el ttol de vescomte. El vescomtat de Millau va passar al seu fill Berenguer que encara era viu l'any 1000. El seu fill i successor fou Ricard I, casat amb Senegunda de Besiers i Agde (germana petita de Garsenda, l'hereva dels vescomtats) amb qui va tenir a Ricard II que va ser vescomte de Millau i vescomte de Gavald (1029) per herncia del seu oncle Esteve. Es va casar amb Rixinda de Lodeva, filla del vescomte Berenguer I de Narbona i va morir el 1050 succeint-lo el seu fill Berenguer II, que pel seu matrimoni amb Adela, hereva del vescomtat de Carlat i del vescomtat de Lodeva, va adjuntar aquestos territoris al seu patrimoni. El seu fill i successor fou Gilbert que es va casar amb la comtessa Gerberga I de Provena. Aquest matrimoni no va deixar fills mascles i la successi va recaure en la filla Dola I de Provena, que es va casar amb Ramon Berenguer III de Barcelona i des d'aquell moment va quedar unit a Provena junt amb l'ara Comtat de Gavald i part del Carlat (El vescomtat de Lodeva va quedar unit a l'altra meitat del Carlat en mans dels vescomtes de Rods). A comenaments del segle XIII va caure en mans dels croats de Sim de Montfort i ja no es va poder recuperar de les seves mans. El 1226 Amalric de Montfort va cedir el vescomtat a la corona francesa. El 1229, en els termes de l'acord amb el comte de Tolosa Ramon, el vescomtat li fou conferit en feu, per a la mort del comte la seva filla Joana estava casada amb el futur rei de Frana i Jaume I va renunciar al vescomtat en el Tractat de Corbeil del 16 de juliol de 1258


Llista de vescomtes de Millau .

Ricard de Millau, senyor al Millau c. 900-914;
Bernat 914-937;
Berenguer I 937-1000;
Ricard I 1000-?
Ricard II ?-1050 (vescomte de Gavald);
Berenguer II 1050-1097 (vescomte de Gavald, Carlat i Lodeva);
Gilbert 1097- 1111 (comte de Gavald, de Carlat i Lodeva);
Dola I 1111-1113 (comtessa de Gavald i vescomtessa de Carlat i Lodeva);
Ramon Berenguer I (III de Barcelona) 1112-1131 (comte de Provena);
Berenguer Ramon 1131-1144 (comte de Provena);
Ramon Berenguer II 1144-1166 (comte de Provena);
Dola II 1166-1167 (comte de Provena);
Alfons I (Alfons II d'Arag) 11167-1168 (rei d'Arag i comte de Provena);
Ramon Berenguer III 1168-1181;
San 1181-1185;
Alfons II 1185-1209;
Ramon Berenguer IV 1209;
Sim de Montfort 1209-1218;
Amalric de Montfort 1218-1226;
a la corona francesa 1226-1229;
Ramon (VII de Tolosa) 1229-1241;
Joana 1241-1271 ;
renunciat per Jaume I el 16 de juliol de 1258;
A la corona francesa el 1271;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37069" title="Isabel-Clara Sim i Monllor" nonfiltered="4318" processed="4298" dbindex="14507">
Isabel-Clara Sim (Alcoi, Alcoi, 1943) s escriptora i periodista. Se la considera una de les autores modernes ms importants de literatura catalana. Ha estat guardonada en mltiples ocasions; entre d'altres distincions, el 1993 va rebre el premi Sant Jordi per La Salvatge, el 1999 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi per la seua trajectria literria, el 2001 li van atorgar el Premi Andrmina de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones i el Premi de la Crtica dels Escriptors Valencians en assaig, per En legtima defensa.

Isabel-Clara Sim est llicenciada en Filosofia i en Periodisme i doctorada en Filologia romnica. Com a periodista, va ser directora del setmanari Canig i collabora habitualment en diversos mitjans de comunicaci. Ha creat en els seus contes i novelles uns personatges complexos que mantenen relacions conflictives, com La Nati (1991), Raquel (1992), els dHistries perverses (1992) o els de T'imagines la vida sense ell? (2000). 

Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el premi Sant Jordi 1993, per La salvatge. Va ser delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1999 s distingida amb la Creu de Sant Jordi, per la seva trajectria. El recull de relats Dones (1997) ha estat objecte d'una adaptaci cinematogrfica, l'any 2000. De publicaci ms recent sn llibres com L'home que volava en el trapezi (2002) o la seva recopilaci dels articles al diari Avui, amb el ttol dEn legtima defensa. Tamb s'ha de parlar de l'xit de crtica i pblic de l'obra teatral Cmplices, portada a l'escena per Pep Corts. 

L'any 2001 li s atorgat el premi Andrmina pel llibre Hum... Rita!: L'home que ensumava dones i el 2004 el Premi de la Crtica dels Escriptors Valencians en la seva modalitat d'assaig, per En legtima defensa. L'any 2007 ha conquerit el premi Ciutat d'Alzira amb l'obra El meu germ Pol.

Com a periodista, ha estat directora del setmanari Canig i s columnista al diari Avui. Va ser Delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Bibliografia.
Entre les seves ms de 40 obres cal destacar:
 Jlia (1983);
 D'Alcoi a Nova York (1987);
 La vena (1990);
 La Nati (1991);
 Raquel (1992);
 Histries perverses (1992);
 La Salvatge (1994);
 Joel (1997);
 Dones (1997);
 El professor de msica (1998);
 El gust amarg de la cervesa (1999);
 T'imagines la vida sense ell? (2000);
 Carta al meu nt. Sobre el nacionalisme (2000);
 La Nati (2001);
 Estimats homes (una caricatura) (2001);
 L'home que volava en el trapzi (2002);
 En legtima defensa (2003);
 Angelets (2004);
 Adu-Suau (2006);
 El canbal (2007);

T obra traduda a l'alemany, l'angls, el basc, el castell, el francs, el gallec, l'itali, el neerlands i el suec.

Referncies.


Enllaos externs.

Informaci de l'autora al web de l'associaci d'escriptors en llengua catalana.
Isabel-Clara Sim, al web del Corpus literari de la Ciutat de Barcelona.
Biografia i bibliografia editada per editorials del Grup 62;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37070" title="Vescomtat de Carlat" nonfiltered="4319" processed="4299" dbindex="14508">
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicci feudal d'Occitnia que abraava la regi de Carlads i tenia per capital la vila de Carlat. El vescomtat limitava al nord i a l'est amb les muntanyes de Cantal, al sud tenia el riu Lot i l'abadia de Maurs i a l'oest l'abadia d'Aurillac, el Carc i el Llemos. Depenien tamb del vescomte els enclavaments de  Valujols i Paulhac i el de les senyories de Sant Cristfor i Scoraille. El 1230 la senyoria de Conrs i Viescamp va passar a l'abat d'Aurillac, i el 1268 hi va passar la baronia de Calvinet; el 1285 Vigoroux, Turlande i Barres van passar al vescomtat de Murat; el 1351 Paulhac va passar tamb a Murat a canvi del reconeixement de la sobirania feudal del Carlat sobre el vescomtat de Murat, sobirania poc respectada.

En poca carolngia fou un comtat del qual no es coneixen comtes. Com a vescomtat fou creat cap l'any 918, essent el primer vescomte Bernat I, que encara era viu l'any 932. Va deixar un fill, Gerard, que el va succeir, i va morir passat el 950. El fill de Gerard, Bernat II, era vescomte encara el 980 i fou el pare de Gilbert I, que vivia cap l'any 1000 i estava casat amb Agns de Mets senyora d'Alpuech. El seu fill Gilbert II el va succeir cap el 1010 i es va casar amb Nobilia, filla d'Od vescomte de Lodeva. Va morir entre el 1048 i el 1060 i no va deixar fills mascles recaient l'herncia en la seva filla Adela, que tamb va heretar el vescomtat de Lodeva. Adela es va casar amb Berenguer II, vescomte de Gavald i de  Millau. A la mort d'Adela la meitat del vescomtat va passar al fill Gilbert i va seguir el mateix cam que el Millau i el Gavald, passant amb aquestos territoris a Provena i Barcelona i a la rama barcelonesa de Provena.

L'altra meitat (i el vescomtat de Lodeva) va anar a parar a Ricard, germ de Gilbert, i desprs al seu fill Hug I comte de Rods (conegut com Hug II) que va cedir la seva meitat al rei Alfons II d'Arag i el rei li va tornar les dues meitats en feu (el vescomtat de Lodeva, que el 1196 ser venut als bisbes de la ciutat, fou reconegut probablement tamb com a feu del rei d'arag). 

El vescomtat de Carlat va romandre unit a la casa comtal de Rods i desprs a la famlia Pons (1304) fins el 1369 en que va ser ocupada per Arnau de Caupena, al servei d'Anglaterra. Abans de morir el 1384 Joan d'Armanyac va comprar la sortida dels ocupants que es va produir el 1388 i el fill Bernat VII d'Armanyac es va convertir en vescomte i desprs el seu segon fill Bernat de Pardiac, casat amb Leonor de Borb comtessa de La Marca i Castres i duquessa de Nemours. El seu fill Jaume va heretar el ducat de Nemours i es va casar amb Llusa d'Anjou, cosina del rei Llus XI. Jaume fou executat el 1477 i el vescomtat fou donat a Jean Blosset, senescal de Normandia, que el 1489 el va vendre a Pere de Borb i a la seva muller Anna de Beaujeu, filla de Llus XI, i llavors al seu gendre el conestable de Borb. Amb els Borbons, extingida la branca, va entrar a la corona francesa el 1527 encara que formalment noms el 1531. Margarita de Valois, germana del rei Enric III de Frana (i dona d'Enric IV de Frana) va rebre el feu per noms hi va estar de 1585 al 1586 (desprs, el 1599, el matrimoni amb el rei Enric IV es va anullar, i va morir el 1615, conservant per formalment el ttol que a la seva mort sense descendents va retornar a la corona).  El 1642, com a resultat del Tractat de Pronne de 1641, el vescomtat fou erigit en comtat i la corona el va infeudar al prncep de Mnaco Honorat II Grimaldi, amb el ttol de comte de Carlat, i llur famlia el va posseir del 1642 al 1789. El 1792 es va produir la incorporaci en virtut d'un tractat bilateral.

 Llista de vescomtes de Carlat .

Bernat I c. 900-932;
Gerard 932-950;
Bernat II 950-980;
Gilbert I 980-1010;
Gilbert II 1010-1048/1060;
Adela 1048/1060;
Berenguer I (II de Gavald) 1060-1097 (comte de Gavald i vescomte de Millau i Lodeva) ;
Gilbert 1097- 1111 (comte de Gavald i vescomte de Millau i Lodeva);
Ricard III 1097-1135 (meitat de Carlat) (vescomte i desprs -1112- comte de Rods);
Hug I (conegut com Hug II de Rods) 1135-1168 (meitat de Carlat), tot el Carlat 1168-1196  (unit al comtat de Rods);
Dola I 1111-1113 (comtessa de Gavald i vescomtessa de Millau i Lodeva i meitat del Carlat) ;
Ramon Berenguer I (III de Barcelona) 1112-1131 (comte de Provena) ;
Berenguer Ramon I 1131-1144 (comte de Provena) ;
Ramon Berenguer II 1144-1166 (comte de Provena) ;
Dola II 1166-1167 (comte de Provena) ;
Alfons I (Alfons II d'Arag) 1167-1168 (rei d'Arag i comte de Provena) ;
Hug II 1196-1199 (III comte de Rods);
Guillem 1199-1208 (comte de Rods i vescomte de Creyssel);
Enric I 1208-?   (comte de Rods i vescomte de Creyssel);
Hug III ?-c 1270 (IV comte de Rods, vescomte de Creyssel);
Enric II  c. 1270-1303  (comte de Rods i vescomte de Creyssel);
Isabel 1303-1304;
Jofre I de Pons 1304 -1317 (senyor de Riberac);
Renaud I de Pons 1317-1356 (governador de Navarra);
Renaud II de Pons 1356;
Renaud II de Pons 1356-1369 (governador del Perigord) (mort 1425);
Arnau de Caupena 1369-1384 (de facto 1388);
Joan I (V d Armanyac) 1384 (comte d'Armanyac);
Bernat I (VII d Armanyac) 1388-1418 (comte d'Armanyac);
Bernat II de Pardiac 1418-1462  (comte de Pardiac);
Jaume de Nemours  1462-1477 (comte de Pardiac i duc de Nemours);
Jean Blosset 1477-1489;
Pere de Borb 1489-1503 (senyor de Beaujeu, prncep de Dombes, duc de Borb, comte de Forez, comte d'Illa-Jord, comte de Beaujolais, vescomte de Murat i senyor de Chteau-Chinon, i duc d'Alvrnia) ;
Susanna de Borb 1503-1505;
Carles I el conestable 1505-1527 (comte de Montpensier, comte de La Marche, duc de Borb, d'Alvrnia i de Chtellerault, comte de Forez, d'Illa-Jord , vescomte de Carlat i Murat,  senyor de Chteau-Chinon i Beaujeu, i prncep de Dombes);
a la corona francesa 1527 -1585;
Margarida de Valois 1585-1586 (nominal 1586-1615);
corona francesa 1585-1642;
Honorat I Grimaldi (II de Mnaco, duc del Valentins i marqus de Baus) 1642-1662;
Llus I Grimaldi 1662-1702 (prncep de Mnaco, duc del Valentins, marqus de Baus) ;
Antoni I Grimaldi 1702-1731 (prncep de Mnaco, duc del Valentins, marqus de Baus) ;
Honorat II 1731-1789 (III de Mnaco, duc del Valentins, marqus de Baus) ;
Expropiat per la revoluci 1789-1792 i incorporat a Frana 1792;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37071" title="All-i-oli" nonfiltered="4320" processed="4300" dbindex="14509">

L'all-i-oli s una salsa feta amb alls, sal i oli, espessa i de color groguenc. s una salsa tpica del mediterrani occidental, on es troba a Andalusia - Ajoaceite - a Itlia - Aioli - a Occitnia - Alhli o Aoli - i als Pasos Catalans. Avui en dia, per, s una salsa internacionalment coneguda i per tant es pot trobar en molts llocs on al passat no era habitual.


Origen.
El seu origen es remuntaria al temps dels romans els quals l'haurien obtingut dels egipcis, estenent-lo per Itlia i Siclia. Els andalusins, al seu torn, l'haurien dut cap a terres valencianes, i la seua recepta es mantingu fins a hores d'ara al Pas Valenci, des d'on s'ha ests fins a Provena i Illes Balears.

S'acostuma a menjar amb carns a la brasa o patates  al caliu o bullides.  A Catalunya s tpic pendre-la amb les mongetes amb botifarra. Tamb s habitual, igual que al Pas Valenci, menjar-lo amb tot tipus d'arrossos o paelles, especialment els de base de peix, com ara la fideu o l'arrs a banda. En canvi a Mallorca s com que acompanyi els caragols cuinats.

Hi ha qui troba que fer-lo solament amb alls, sal i oli s difcil de lligar, i hi afegeixen, al principi, un rovell d'ou. Hi ha qui en diu simplement all-i-oli i que en diu all-i-oli d'ou o fins i tot maionesa amb all. s el que a la Provena anomenen alhli en occit, on hi posen una mica de suc de llimona o alguna espcia. Alguna gent, per a fer-lo rpid i en grans quantitats, en llocs on l'ou pot portar problemes (cases de colnies, per exemple) hi afegeixen al principi un raig de llet. Lliga ms fcilment, per perd el color groc tpic.


Variants.
Altres receptes tradicionals sn l'all-i-oli lligat amb ou i la que porta patata bullida o patata al caliu.
         
Tamb existeixen receptes d'all-i-oli fet amb codony.

La variant ms popular de la salsa s la maonesa, que parteix de la mateixa recepta per hi treu l'all. Segons alguns provindria de Ma i que els francesos donarien a conixer arreu del mn. La maonesa es fa servir de base per multitud d'altres salses.

Notes.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37075" title="Persfone" nonfiltered="4321" processed="4301" dbindex="14510">
En la mitologia grega, Persfone (         ) era una deessa, filla de Zeus i de Demter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels Inferns.

Quan Persfone era jove s'anomenava Core que significa  donzella . Hades, du del mn subterrani, estava enamorat d'ella i un dia que Core va sortir a recollir flors, Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Quan Demter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la arreu del mn durant nou dies i nou nits, per no la va trobar. Al final va demanar ajuda a Zeus, que li va explicar el que havia passat i que Cor ja no era una donzella sin l'esposa d'Hades i s'anomenava Persfone. Aix va fer enrabiar a Demter i com que era la deessa de la fertilitat de la terra va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el mn va ser un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retorns a Persfone a la seva mare, per aix ja no era possible perqu, mentre Persfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que provava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell mn. Per com que Persfone noms havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al mn dels vius i l'altra meitat de l'any al mn dels morts (altres versions diuen 3 i 9 mesos, respectivament).

Persfone tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts noms tallant-se un cabell (el fil del dest).

A Roma se la va identificar amb Prosrpina i el seu equivalent egipci era Isis. Totes tres simbolitzen el mateix, la llavor que penetra profundament en la terra fins que germina, brota i torna a sortir a la llum del sol.

Se sol representar com una noia jove amb un ram de narcisos a la m (les flors que collia quan la van raptar) o asseguda en un tron de fusta (com a reina dels Inferns) o tamb al costat d'Hades, dalt d'un carro tirat per quatre cavalls negres.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37077" title="Montcada" nonfiltered="4322" processed="4302" dbindex="14511">


Geografia:
Montcada, municipi de l'Horta Nord.
Montcada i Reixac, municipi del Valls Occidental.
 Serra de Montcada al Valls Occidental.
Castell de Montcada;

Personatges:
Els Montcada, llinatge noble, el ms important dels Pasos Catalans juntament amb els Cardona. Va donar diversos personatges famosos, entre els quals:
Guillem Ramon I de Montcada (1116-1173), senescal de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I, anomenat el Gran Senescal.
Ramon III de Montcada ( ? , s. XIII   1286/90), senyor de Fraga;
Ot de Montcada i de Pins (1290-1341), anomenat Ot el Vell, bar d'Aitona, majordom reial de Jaume II i lloctinent de Catalunya.
Elisenda de Montcada i de Pins ( v 1292 - Barcelona 1364), reina consort de Catalunya-Arag (1322-1327);
Pere de Montcada i de Lloria (1300-1364), almirall i procurador reial.
Hug de Montcada i de Cardona (1478-1528), militar i poeta, virrei de Npols.
Francesc de Montcada i de Montcada (1586-1635), poltic i escriptor, mestre racional de Catalunya.
Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37079" title="Baiona" nonfiltered="4323" processed="4303" dbindex="14512">


Baiona (en gasc i en basc: Baiona; en francs: Bayonne) s una ciutat del sud-oest de Frana, situada en la confluncia dels rius Nive i Ador, en el departament dels Pirineus Atlntics. La seva poblaci el 2005 era de 44.300 habitants.

Amb el seu nom clarament basc (ibai ona significa riu bo en basc), Baiona s'ha trobat histricament a la frontera lingstica entre el gasc i el basc. Al principi de l'edat antiga formava part del domini del basc (o de llenges del grup del basc) com bona part de la Gascunya, per amb la romanitzaci van passar al domini del llat que va acabar transformant-se en el gasc, que s precisament el dialecte occit ms influt pel basc. A partir de finals del segle XVIII la ciutat va crixer i es va convertir en un centre industrial i portuari, capital econmica del territori de Lapurdi i de bona part del Pas Basc francs, atraient prou immigraci basca com per que la llengua basca hi predomins des d'aleshores sobre el gasc (no sobre el francs, que ha acabat imposant-se a tota la Repblica).

Llenges.
La llengua tradicional de la conurbaci formada per Birritz, Baiona i Anglet (que formen la comarca del Baix Ador) s l'occit (gasc), segons les enquestes filolgiques dels segles XIX i XX (veg. en particular lAtlas linguistique de la Gascogne), per hi ha una forta presncia del basc deguda a una immigraci rural recent del rerepas bascfon. En tot cas la llengua dominant hi s el francs des del segle XX. Els moviments culturals locals reivindiquen l'occit i el basc i han obtingut una retolaci trilinge en francs, en basc i en occit.

Encara que la barreja entre bascos i gascons sembla la norma (per exemple, un bon tros de la riba del riu Ador es coneix com el Pas Charngo, o sigui, pas mests en gasc, pel mestissatge de bascos i gascons), diferents fonts difereixen a l'hora d'adscriure la ciutat a una o altra banda: mentre les fonts basques la consideren una ciutat de Lapurdi i gaireb sempre la seva capital, les fonts occitanes la situen (juntament amb les venes Biarritz i Anglet) dins del domini lingstic occit i la consideren part de la Gascunya. Les fonts franceses en general opten per no prendre partit i destacar la bona convivncia.

Referncies.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37083" title="Bessons" nonfiltered="4324" processed="4304" dbindex="14513">




Els Bessons (en llat Gemini) s una constellaci zodiacal. Els seus estels ms brillants sn Cstor ( ), de segona magnitud, i Pllux ( ), de primera. Gemini es pot veure en el cel hivernal, entre Taurus a ponent i la feble constellaci de Cancer a l'est,  Amb Auriga i Lynx al nord i Monoceros i Canis Minor al sud.

Estels principals.

Cstor (  Geminorum).
Cstor s un estel gegant blanc. Amb una magnitud de 1,58, no s pas el ms brillant de la constellaci (aquest lloc li correspon a Pllux) i la seva designaci     es deu a la seva posici, la que est ms al nord dels Bessons. s el 24 estel ms brillant del cel.

Cstor s de fet un sistema mltiple. En una primera aproximaci s un estel doble.

Cstor-A s un estel blanc de magnitud 1,98. Cstor-B s tamb blanc, de la magnitud 2,88. Volten un al voltant de l'altre seguint una rbita excntrica en 400 anys.

Cada un de aquests dos estels s tamb doble. Cstor-A est compost de dos estels semblants que orbiten en 9,2 dies a una distncia de 0,04 ua. Els dos estels de Cstor-B completen una revoluci en noms 2,9 dies.

A unes 1000 ua de aquesta parella doble orbita Cstor-C, de la novena magnitud, que tamb s doble. En total, Cstor s un sistema estellar sxtuple.

Pllux (  Geminorum).
L'estel ms brillant de la constellaci s Pllux (  Geminorum), de la magnitud 1,16, el 16 estel ms brillant del cel. s un gegant taronja, distant uns 34 anys-llum (abastament apropat del nostre sistema solar, doncs), unes deu vegades ms gran que el Sol.

Planetes Extrasolars.
Dos estels tenen planetes extrasolars: HD 49674, amb un planeta 0,12 vegades la massa de Jpiter, que orbita a 0,0568 ua en 4,948 dies, i HD 50554, 4,9 cops ms massiu que Jpiter, a 2,38 ua amb una revoluci de 1.279 dies.

Objectes de cel profund.
A la constellaci de Gemini hi ha, entre d'altres, la nebulosa difusa IC 443, els cmuls oberts M35 i NGC 2420 i les nebuloses planetries NGC 2371, NGC 2392 i PLN205-14.1.

Histria.
Per als grecs, la constellaci de Gemini representava a Cstor i Pllux, els germans bessons d'Helena de Troia. Els romans hi veien Rmul i Rem. 

El programa d'exploraci espacial Gmini, de la NASA durant els anys 60, fou anomenat aix a causa d'aquesta constellaci.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37085" title="Millars" nonfiltered="4325" processed="4305" dbindex="14514">


Geografia:

Millars (Rossell), municipi del Rossell.
L'antiga senyoria de Millars, amb seu en aquest poble nord-catal.
El cant de Millars, una divisi administrativa francesa que agrupa una part dels municipis del Rossell.
Millars (Canal de Navarrs), municipi castellanoparlant de la Canal de Navarrs, anomenat Millares en castell;
el riu Millars, riu de l'Arag i del Pas Valenci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37086" title="Senyoria de Millars" nonfiltered="4326" processed="4306" dbindex="14515">
La senyoria de Millars fou una jurisdicci feudal del Rossell creada a la primera meitat del segle XII, quan el poble de Millars fou donat a Arnau de Castellnou, fill del vescomte Guillem III de Castellnou, que n'exerc la senyoria. Casat amb Maria Saurina, va tenir dos fills: el primer, Guillem, va morir el 1163, un any abans que el pare; i el segon, Udalgar, va succeir Arnau el 1164 i estava encara viu el 1167, per es creu que la senyoria es va extingir amb ell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37087" title="Millars (Rossell)" nonfiltered="4327" processed="4307" dbindex="14516">



Millars (la forma oficial francesa s Millas) s un municipi del Rossell, a la Catalunya del Nord que s'estn a banda i banda del riu Tec. Administrativament s una comuna francesa capital del cant de Millars, dins el departament francs dels Pirineus Orientals.

L'etimologia ms plausible de Millars, com sembla indicar-ho l'escut del poble provindria del cultiu del mill. Aquest nom, sota una forma llatinitzant "Millares", es documenta per primer cop el 898.


Histria.

Durant el segle XII va ser el centre de la senyoria de Millars i, ja al segle XVIII, del marquesat de Millars.

Monuments.

 L'esglsia Santa Eullia;

Aquesta esglsia que es va construir al segle XV ha conservat alguns elements de la seua estructura romnica inicial com el campanar i el portal sud. s classificada als Monuments Histrics de l'estat francs. El campanar, pea arquitectural de gran inters, s del segle XII i s'aixeca a uns 27m.

 La Portalada;

 El Portal de Vilafranca;

 Fora Real;

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37094" title="Comtat de Rods" nonfiltered="4328" processed="4308" dbindex="14518">

El vescomtat de Rods (en francs Rodez) fou una jurisdicci feudal d'Occitnia que estava format per les terres de la ciutat de Rods i el seu terme, capital del comtat de Roergue. 

Histria.

Part del comtat de Roergue.

El comte de Roergue va cedir el feu de la ciutat de Rods a Ricard I, vescomte de Millau. Mort aquest cap al 1029, Rods va passar al seu fill, Ricard II de Millau i Gavald, i a la seva mort, el 1050, el va succeir el seu fill Berenguer, vescomte de Millau i Gavald, casat amb Adela, vescomtessa de Carlat i de Lodeva. 

El 1096 el comte de Roergue (i de Tolosa) Ramon IV, va vendre el territori al vescomte de Carlat, Millau i Gavald, que potser era encara Berenguer (mort no ms tard del 1097), que devia voler dotar amb ell el seu segon fill Ricard (II de Carlat i III de Rods), el qual, a la mort del pare, va rebre el Rods i el vescomtat de Lodeva i la meitat del vescomtat de Carlat. 

El comtat de Rods.

El 1112 Ricard III va emprar per al Rods la denominaci de comtat de Rods. El 1119 el comte de Tolosa li va concedir en feu el de Roergue i des llavors els vescomtes es titularen sempre comtes de Rods (a vegades de Roergue) i ja no vescomtes. 

Ricard III fou succet (1135) pel seu fill Hug I (conegut com Hug II, perqu Hug I fou el comte Hug de Roergue). Hug va viure fins el 1196. El 1167 o 1168 va cedir la seva meitat del vescomtat de Carlat al rei Alfons I d Arag, que li va retornar en feu, juntament amb l'altra meitat  que era possessi de la corona catalana; el 1186 va vendre el vescomtat de Lodeva als bisbes de la ciutat. 

El seu fill Hug III va morir el 1199 deixant un fill, Guillem, que va morir el 1208 i que fou tamb vescomte de Creyssel. Tant al comtat de Rods com als vescomtats de Carlat i Creyssel el va succeir el seu fill Enric I, i a aquest el seu fill Hug IV, que fou tamb senyor de Scoraille (administrat com a part del Carlat). Hug va morir cap el 1270 i el va succeir en el comtat, els dos vescomtats i la senyoria el seu fill Enric II (que a ms fou senyor de Roquefeuil i de Sant Cristfor). 

Comtes d'Armanyac i de Rods.

Enric II va morir el 1303 sense successi masculina supervivent. Aleshores Carlat va passar a la seva filla gran Isabel, casada amb Jofre  de Pons, senyor de Riberac; Scorailles i Sant Cristfor, a la filla Beatriu, casada amb Bernat II, senyor de la Tour d Alvrnia; el vescomtat de Creyssel i la senyoria de Roquefuil van passar a la tercera filla, Valpurga, casada amb Gast, vescomte de Fesenzaguet; i el Rods, a Ceclia, comtessa de Rods, casada amb Bernat VI, comte d Armanyac, la qual va morir el 1314 (Bernat va morir el 1319), quedant des de llavors unit aquest vescomtat als dominis dels Armanyac. 

El darrer comte d'Armanyac, Carles I, va abdicar el 1481, per va conservar-ne l'usdefruit fins a la mort, el 1497.  L herncia va passar al seu nebot, Carles (V) d'Alenon, casat amb Margarida d'Orleans, germana de Francesc II de Frana, que va morir el 1525 sense descendncia. 

Enric II de Navarra va reclamar el comtat com a descendent d'Anna d'Armanyac, filla del conestable Bernat d'Armanyac, i es va arreglar el segon casament de Margarida amb Enric, refonent-se els drets el 1526. Foren coronats a la catedral de Rods el 16 de juliol de 1535. Margarida va morir el 1549 i Enric el 1555. 

La seva filla Joana (Joana d'Albret), casada amb Antoni de Borb, va rebre el comtat el 1555 i el regne de Navarra a la mort del seu pare, el 1555, i va tenir per successor el seu fill Enric (Enric III de Navarra), que esdevingu Enric IV de Frana el 1589, incorporant aix el Rods a la corona.

Llista de vescomtes i comtes de Rods .
Casa de Millau.
Ricard I vescomte de Millau  c. 1000-1029;
Ricard II vescomte de Millau i Gavald 1029-1050;
Berenguer, vescomte de Millau i Gavald i de Carlat i Lodeva 1050-1097;
Ricard III covescomte del Carlat, vescomte de Lodeva 1097-1135 (titulat comte 1112; comte de Rods-Roergue des el 1119);
Hug I (II) 1135-1196 covescomte (desprs vescomte) de Carlat i vescomte de Lodeva;
Hug II (III) 1196-1199 (vescomte de Carlat);
Guillem 1199-1208 (vescomte de Carlat i de Creyssel);
Enric I 1208-?  (vescomte de Carlat i de Creyssel);
Hug III (IV) ?-c.1270 (vescomte de Carlat i de Creyssel);
Enric II c. 1270-1303 (vescomte de Carlat i de Creyssel);
Ceclia 1303-1314 comtessa de Rods;

Casa d'Armanyac (Lomanha).
Bernat VI d'Armanyac 1303-1314 (mort 1319) (comte d'Armanyac i Fesenzac);
Joan I d'Armanyac 1314-1373 (comte d'Armanyac i Fesenzac);
Joan II d'Armanyac 1373-1384 (comte d'Armanyac i Fesenzac);
Joan III d'Armanyac 1384-1391 (comte d'Armanyac i Fesenzac);
Bernat I 1391-1418(VII comte d'Armanyac i Fesenzac, I comte de Pardiac);
Joan IV d'Armanyac 1418-1450 (comte d'Armanyac i Fesenzac);
Joan V d'Armanyac 1450-1473 (comte d'Armanyac i Fesenzac);
Carles I d'Armanyac 1473-1481 (usdefruit 1481-97) (comte d'Armanyac i Fesenzac);

Casa de Valois-Alenon.
Carles II (Carles V d'Alenon) 1497-1525;
Margarida d'Orleans 1525-1526 (nominal 1525-1549);

Casa d'Albret.
Enric III (II de Navarra) 1526-1555;
Joana d'Albret 1555-1572;
Enric IV (III de Navarra) 1572-1589. Rei de Frana (Enric IV) el 1589. Incorporaci del comtat de Rods a la corona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37095" title="Vescomtat de Lodeva" nonfiltered="4329" processed="4309" dbindex="14519">
El Vescomtat de Lodeva fou una jurisdicci feudal d'Occitnia abraant part del comtat de Lodeva.

El comtat de Lodeva va estar generalment associat a la Septimnia. La manca de comtes propis va afavorir l'aparici de vescomtes dependents de Tolosa. Desprs del 1000 s esmenta al vescomte Hildin o Angari, casat amb Arximberta o Xeriberga, que va morir a Jerusalem l'1 d'abril de 1040. Od el seu fill, casat amb Ximberga, no va deixar a la seva mort (ms tard del 1048) cap fill mascle i fou hereva la filla  Nobilia, es va casar amb Gilbert II vescomte de Carlat, i la filla comuna, Adela, es va casar amb Berenguer, vescomte de Millau i Gavald i va heretar el vescomtat de Lodeva. Berenguer va morir no ms tard del 1097 i el vescomtat va passar al seu fill segon Ricard I, junt amb la meitat del Carlat (el fill gran Gilbert va heretar Gavald, Millau i l'altra meitat de Carlat). Ricard fou el pare d'Hug de Rods (conegut com Hug II) que va posseir el vescomtat, que probablement reconegu com a feu catal el 1168. Al 1186 el va vendre al bisbe de Lodeva (que el 1222 foren tamb comtes de Lodeva) i va romandre vinculat al bisbat fins a la revoluci.

 Llista de Vescomtes .

Hildin (Angari) c. 1010-1040;
Od  1040-1048;
Nobilia 1048-c. 1060;
Gilbert c. 1048-1060;
Adela c. 1060-1097;
Berenguer 1060-1097;
Ricard I 1097-1135;
Hug I (II de Rods) 1135-1186;
Als bisbes de Lodeva 1186 que foren comtes de Lodeva el 1222.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37096" title="Comtat de Lodeva" nonfiltered="4330" processed="4310" dbindex="14520">
El comtat de Lodeva fou una jurisdicci feudal d'Occitnia a Frana centrada a la ciutat de Lodeva (en francs Lodeve). 

El comtat va estar associat a la Septimnia i desprs va passar als comtes de Roergue, fins que amb el rei Felip II de Frana els comtes foren expropiats i el ttol confiat als bisbes. Vegeu tamb: Vescomtat de Lodeva

Llista de comtes de Lodeva.

Guillem de Tolosa el sant 790-812;
desconegut 812-c. 820;
Leibulf de Provena c. 820-828;
Bernat de Septimnia 828-829 (comte de Barcelona);
Gaucelm 829-830 (comte de Rossell);
Bernat de Septimnia 830-832 (comte de Barcelona);
Berenguer de Tolosa 832-835 (comte de Barcelona);
Bernat de Septimnia 835-844 (comte de Barcelona);
Sunifred I 844-848(comte de Barcelona) ;
Guillem de Septimnia 848-849 (comte de Barcelona);
Aleran 849-852 (comte de Barcelona);
Odalric 852-857 (comte de Barcelona);
Humfrid 857-865 (comte de Barcelona);
Bernat de Gtia 865-878 (comte de Barcelona);
Bernat Plantapilosa 878-885 (comte de Tolosa);
Guillem I el Piets 885-918 (comte de Tolosa);
Od I 918-919 (comte de Tolosa);
Ermengol comte de Roergue 919-937 o 939;
Ramon I 937 o 939-961 (comte de Roergue);
Ramon II 961-c.1008;
Hug I c. 1008-1053;
Berta 1053-1063 (comtessa de Roergue);
Guillem II 1063-1093 (V comte de Tolosa);
Ramon III de Sant Geli 1093-1106 (IV comte de Tolosa);
Bertran de Sant Geli 1106-1112 (comte de Tolosa);
Alfons Jord 1112-1148 (comte de Tolosa);
Ramon IV 1148-1194 (V comte de Tolosa);
Ramon V el Vell 1194-1222 (VI comte de Tolosa);
als bisbes de Lodeva 1222 que ja eren vescomtes de Lodeva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37099" title="Cancn" nonfiltered="4331" processed="4311" dbindex="14522">
 Cancn s una ciutat turstica localitzada a les costes del mar Carib a l'estat de Quintana Roo, al sud-est de Mxic. Polticament, s la capital del municipi de Benito Jurez.

Al comenament de la dcada dels setanta, Cancn era un petit poble del qual l'nic atractiu turstic eren les runes arqueolgiques maies. El govern mexic va comenar el desenvolupament de la zona amb suport del Banc Interameric de Desenvolupament (BID), amb la construcci d'un pont per a connectar l'illa de Cancn, un aeroport internacional i rees de serveis pblics. 

Actualment hi ha ms de 140 hotels, un aquari, un riu subterrani i zones per bussejar amb dofins prop de la llacuna de Nichupte, a ms de les runes arqueolgiques maies. Cancn rep 3 milions de visitants l'any, en 200 vols diaris; s una de les destinacions turstiques ms visitades del mn. La poblaci de la ciutat s de ms de 400.000 habitants, la majoria mexicans, per hi ha un nombre considerable d'europeus residents. La Cinquena Conferncia Ministerial de l'OMC es va realitzar a Cancn el 2003.

Enllaos externs.
 Ajuntament de Cancn ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37101" title="Comtat de Gavald" nonfiltered="4332" processed="4312" dbindex="14523">

El comtat de Gavald (en occit Gavaudan, Gevaudan) fou una jurisdicci feudal entre l'Alvrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grzes (tot i que la capital de la regi del Gavald fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Uns senyors de Gavald apareixen ja cap a mitjan segle XI amb Bertelan (mort cap el 875) i el seu fill Erill, mort cap el 925. Aquest Erill s el suposat pare de Bertran I, gendre del duc d'Aquitnia Eble. El territori era una part del ducat d'Aquitnia i Eble el va donar amb ttol comtal al seu gendre, potser un senyor arrelat a la regi, cap el 926. Per una altra versi dna a Bertran el nom de Bernat i seria fill de Bernat de Millau i Carlat, a la seva vegada fill de Ricard I vescomte de Carlat. Tamb Bernat hauria rebut el territori del seu sogre el duc d'Aquitnia Eble i la que estaria arrelada a la regi seria la seva muller (filla del duc). Bernat I de Millau va morir el 937. El mateix any va morir Ermengol comte de Roergue (i de part del Albigs o Albi i Carc) i va repartir els seus dominis: Ramon II el Roergue i part de l'Albigs i part de Carc; Hug, la meitat del Carc; i Esteve (casat amb Adelaida d'Anjou), que va portar el ttol de comte de Gavald, i que potser noms era referit a una part del pas. Per la seva banda, a la mort de Bernat I de Millau i Carlat cap el 937 els dominis paterns es van dividir entre dos fills: Berenguer va rebre Millau, i Gilbert el Carlat. Bernat ja devia ser llavors comte de Gavald (o de part del Gavald). Va morir el 951 i el va succeir el fill Esteve I, casat amb Almodis. Aix doncs, dos comtes Esteve apareixen desprs del 950 governant com a comtes el Gavald o una part del territori. Esteve del casal de Roergue va morir a una data desconeguda i el va succeir el seu fill Bertran, mort el 993, que es va titular comte de Gavald; el seu germ Pon el va succeir i va portar el mateix ttol, per va morir el 1010 sense successi. Una germana, Adelaida, casada amb Radulf de Turena i ms tard amb Arbert de Chabana, desapareix de la histria. I resta com a nic comte de Gavald Esteve del casal del Carlat i Millau, que va governar encara uns anys i va morir el 1029 (o el 1033 segons altres fonts). Un Ricard, germ d'Esteve, s'esmenta fins el 998, per no sembla que arribs a ser comte. A la mort d'Esteve (casat amb Almodis) l'herncia va recaure en Ricard II, fill de son cos germ Ricard I vescomte de Millau (fill de Berenguer, germ de Bernat I) i es va unir al Millau. Els vescomtes de Millau es van titular vescomtes de Gavald (i no comtes). Berenguer II, fill de Ricard II, va adquirir per matrimoni el vescomtat de Carlat i el vescomtat de Lodeva. El seu fill Gilbert I el va succeir cap el 1097 i va intentar restaurar el ttol comtal i es va titular comte de Gavald i vescomte de Millau i Carlat (nomes governava sobre una part del Carlat doncs l'altra part havia passat a son germ Ricard de Rods). Al morir el 1111 l'herncia va recaure en la seva filla Dola de Provena i el bisbe de Mende Aldebert III du Tournel es va apoderar del ttol del que havia estat investit poc temps abans pel comte de Tolosa Ramon de Sant Gli (mort el 1105), ttol que van mantenir els bisbes fins a la revoluci. No obstant aix els drets feudals i el domini de Grzes van passar de Dola I al seu marit Ramon Berenguer I (III de Barcelona, comte de Provena i al seu fill Berenguer Ramon 1131-1144 (comte de Provena) i els seus successors al Comtat de Provena (en feu de Catalunya), fins que el 1225 el rei catal Jaume I va cedir el comtat als bisbes, incloent Grzes, per com a feu catal, drets que el 1258 varen ser renunciats per el mateix rei al Tractat de Corbeil. El 1307 un pariatge va determinar tres territoris al Gavald: las terres del Bisbat de Mende, les terres del rei i les terres comunes, reduint aix els drets del bisbe que fins llavors era l'nic senyor.

 Llista de senyors, comtes i vescomtes de Gavald .

Bertelan  d. 850-c.875;
Erill c. 875-926;
Bernat o Bertran I c. 926-951 primer comte ;
Esteve de Roergue 937-?  cocomte?
Esteve de Carlat-Millau 951-1029/1033 cocomte?
Ricard I 951-988 (cocomte? possible associat a Esteve de Carlat-Millau) ;
Bertran II cocomte?   ?-993;
Pon cocomte?    993-1010;
Ricard II 1029/1033-1050 primer vescomte de Gavald (vescomte de Millau);
Berenguer II 1050-1097 (vescomte de Millau, Carlat i Lodeva) ;
Gilbert 1097- 1111 (vescomte i comte de Gavald, de Carlat i Lodeva) ;
Aldebert III du Tournel (rep el feu abans el 1105, es proclama comte a Mende cap el 1111. El ttol passa als bisbes de Mende;
Dola I 1111-1113 (comtessa de Provena i vescomtessa de Millau Carlat i Lodeva) ;
Ramon Berenguer I (III de Barcelona) 1112-1131 (comte de Provena) Comte a Grzes;
Berenguer Ramon 1131-1144 (comte de Provena) (comte a Grzes);
Ramon Berenguer II 1144-1166 (comte de Provena) (comte a Grzes);
Dola II 1166-1167 (comte de Provena) (comtessa a Grzes);
Alfons I (Alfons II d'Arag) 11167-1168 (rei d'Arag i comte de Provena) (comte a Grzes);
Ramon Berenguer III 1168-1181  (comte a Grzes);
San 1181-1185  (comte a Grzes);
Alfons II 1185-1209  (comte a Grzes);
Ramon Berenguer IV 1209-1225  (comte a Grzes);
El rei Jaume I cedeix Grzes i el ttol comtal als bisbes per com a feu de Catalunya.
Renuncia dels drets feudals al Tracta de Corbeil 1258;

Vegeu tamb.
Bstia de Gavald;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37102" title="Bisbat de Mende" nonfiltered="4333" processed="4313" dbindex="14524">
El bisbat de Mende s un divisi eclesistica de Frana que abraa el departament de Lozre. Es sufragnia d'Alb  per abans de la revoluci fou sufragnia de Bourges fins el 1676 en qu va passar a Alb. Desprs d'estar suprimida el 1801 va quedar unida al bisbat de Viviers en una sola dicesi sufragnia de Li. El 1822 es van separar Viviers i Mende, i el 1823 va quedar restablerta i va passar a ser sufragnia un altre cop d'Alb. La catedral de Nostra senyora (baslica menor des del 1874) fou consagrada el 10 d'octubre de 1640 desprs de la destrucci de la catedral vella el 1579.

La llegenda fa a Sant Marcial, apstol de Gabal (Gavald) i li atribueix la designaci del primer bisbe al segle I, el seu deixeble Sant Severi. El primer bisbe conegut no obstant s Sant Privat, que va morir a una cova, de malaltia, a l'poca de la invasi dels alamans dirigits pel rei Crocus, cosa que fou cap el 260 segons Gregori de Tours, cap el 407 segons Fredegari i cap el 305/310 segon mossn Duchesne. El 314 sembla que ja hi havia una esglsia organitzada al Gabal doncs una representaci va anar al Concili d'Arles. Mes tard foren bisbes Sant Fimini, Sant Hilari (cap el 535) i Sant Frzal de Canurgue (segle IX) que es creu que va ser assassinat. Els bisbes portaven el ttol de bisbes de Gabals fins el 951; fins llavors no residien habitualment a Mende i en aquesta data es van traslladar a aquesta ciutat. Cal esmentar a Aldebert du Tournel (cap el 1100-1120) que va ser investit comte, un altre Aldebert (1151-1186), Guillem Durand (1285-1296) i el seu nebot Durand el Jove (1296-1328) que va establir els Pariatges amb el rei sobre el Gavald, Guillaume de Chanac (uns mesos el 1371 fins ser nomenat cardenal); Pietro Riario (1473-74), nebot de Sixt IV; Giuliano della Rovere (1478-83) que desprs fou Papa com a Julius II;  i el seus nebots Climent della Rovere (1483-1504) i Francesco della Rovere (1504-24); el darrer bisbe fou Castellane (1768-92) assassinat a Versalles el  9 de setembre de 1792.  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37105" title="Chiapas" nonfiltered="4334" processed="4314" dbindex="14525">

Chiapas s un dels 31 estats que constitueixen Mxic. Est localitzat al sud-est del pas, i limita al nord amb l'estat de Tabasco, al nord-oest amb l'estat de Veracruz i a l'oest amb l'estat d'Oaxaca. Al sud limita amb l'oce Pacfic i a l'est amb Guatemala. La capital n's Tuxtla Gutirrez; altres ciutats importants sn: San Cristbal de las Casas, Comitn i Tapachula. A Chiapas es troben les runes maies de Palenque, Yaxchilan, Bonampak, Cninkultic i Tonina.

Histria.
Al territori de Chiapas es van assentar pobles de cultures avanades des de fa 3 millennis, dels quals els ms nombroses serien els maies. L'entitat com la coneixem a l'actualitat es va configurar el segle XVIII dins l'ordre colonial espanyol amb la creaci de l'Audincia Reial de Chiapas que pertanyia a la Capitania General de Guatemala que era alhora depenent del virregnat de la Nova Espanya. Desprs de la independncia de la Nova Espanya, la Capitania General de Guatemala (que abastava tota l'Amrica Central, llevat de Panam) va formar part de l'Imperi Mexic. Amb la dissoluci d'aquest i l'establiment del sistema republic, la Capitania va decidir separar-se'n. La poblaci de Chiapas, per, va decidir per referndum romandre com a part de Mxic, integrant-se com un estat ms dels Estats Units Mexicans. L'estat es va annexar oficialment a Mxic el 14 de setembre, 1824.  El 1840 Chiapas va annexar una regi dels Altos de Guatamela, i el 1842 el Soconusco, ambdues regions de Guatemala. 

La Revoluci Mexicana va trobar una forta resistncia a Chiapas. Els terratinents es van unir per protegir el sistema de les hisendes i privilegis de les poques famlies dominants en detriment dels pobles indgenes. Les tropes del constitucionalista Venustiano Carranza van ser repellides per l'exrcit dels latifundistes, conegut com l'exrcit mapache. En finalitzar la revoluci, l'exrcit constitucionalista va signar un pacte amb els latifundistes i les reformes revolucionries, al comenament, van tenir un impacte molt menor a Chiapas, la qual cosa va repercutir en el desenvolupament econmic i social de l'estat; Chiapas no va gaudir de les reformes que van permetre el desenvolupament de les comunitats indgenes i de les minories com a la resta del pas. Algunes comunitats, el 1994, es van unir a l'aixecament armat de l'Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional, encara que d'altres han preferit no involucrar-se amb el moviment.

Poltica.
Chiapas, com la resta dels estats de la federaci mexicana, t un govern autnom dividit en tres branques. La branca executiva est conformada en la governatura, presidida un governador i un gabinet. El governador actual de Chiapas s Pablo Salazar, el primer governador d'oposici a guanyar les eleccions des de la Revoluci Mexicana. Pablo Salazar va ser el candidat d'una de les coalicions ms diverses ideolgicament, agrupant a vuit partits poltics d'esquerra, centre i dreta. El poder legislatiu s representat pel Congrs de l'Estat, conformat per 40 diputats locals provinents de tots els municipis. 

Situaci econmica.
Chiapas s l'estat ms pobre de Mxic; la majoria de la poblaci s camperola. Les activitats principals de l'estat sn les activitats agrcoles, les comercials i el turisme. Els principals productes sn el caf, la mel i el sucre de canya. 

El turisme s una de les activitats ms importants de l'estat. A l'estat es troben importants runes arqueolgiques maies com ara Palenque, un dels centres ms importants de llur civilitzaci. Altres ciutats de l'estat sn importants destinacions per la seva arquitectura colonial, com ara San Cristbal de las Casas. La diversitat d'ecosistemes tamb atrau a molts ecoturistes; al sud de l'estat es troben les Llagunes de Montebello, un dels parcs nacionals ms importants del pas. A les muntanyes de Chiapas existeixen grans extensions de terreny de boscos i selves, amb plantes i animals extics, i el clima s temperat i humit. La part baixa de Chiapas est composta de boscos caducifolis i prades, i el clima s tropical.

Demografia i llengua.
Aproximadament un ter de la poblaci s predominantment indgena. A les comunitats rurals es parlen diferents dialectes de la llengua maia, com ara el txol, tojolabal, tzelzal, tzotzil, mam i lacand, de la mateixa famlia que la llengua maia de Yucatn. Tamb s'hi parla el zoque, una llengua de la famlia mixe i popoluca, ms relacionada amb les llenges dels estats d'Oaxaca i Veracruz. 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37108" title="Catedral de Palma" nonfiltered="4335" processed="4315" dbindex="14526">






La Catedral de Palma, o Seu de Mallorca (popularment la Seu), s el principal edifici religis de la ciutat de Palma, seu episcopal de la dicesi de Mallorca. s d'estil gtic catal i famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. El seu tret principal, per, s la seva situaci, a l'acrpoli de la ciutat romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus i entre el castell de l'Almudaina i el palau episcopal.

En la localitzaci dalt d'un cingle, en els contraforts parallepipdics amb boterells i en la proporci entre l'alada de la nau principal i les laterals s'hi assembla la seu de Manresa. La grandria de l'espai interior s semblant a la de Santa Maria del Mar i procedeix de la reforma introduda desprs de la reincorporaci del Regne de Mallorca a la Corona d'Arag. Les semblances amb aquests dos edificis han de venir d'un arquitecte com: Berenguer de Montagut. El conjunt mida 120 m de llargria, 70 m d'amplria i 43,95 m d'alria, i t una superfcie de 6.600 m2.

Interior.
Interiorment, la seu de Mallorca s un edifici amb una planta arcaica de tres naus rectangulars, cadascuna amb el seu absis. No t transsepte ni deambulatori, encara que el creuer es marca en planta, al trast dels portals laterals, ms ample, per no en alat. L'absis central s molt profund i t dues absidioles. Els absis i les capelles de la catedral sn tots de planta rectangular i passen a una planta pentagonal mitjanant trompes d'angle, que introdueixen dos plans oblics per a l'enrasat de la volta, com a les capelles palatines de la capella de Santa Anna del castell de l'Almudaina i Santa Creu del castell dels Reis de Mallorca de Perpiny. L'excepci en la planta rectangular s la capella que fa d'atri de la sagristia dels Vermells, al s. XIV capella de Sant Valent, perqu la paret del fons d'aquest atri s la del campanar i aquesta sagristia s la sala inferior del campanar i aquest t un eix no parallel al de la catedral. A les capelles laterals, hi ha cinc finestrals, dos dels quals sn cecs, tallats a la paret que forma el contrafort.

Les naus tenen vuit trasts de 8 metres de fondria i les separen set columnes a cada costat. Aquestes columnes sn octogonals, noms tenen capitell a la banda de les naus laterals i fan ms de 20 metres d'alria on reben les grans arcades de 12 metres d'obertura, per la qual cosa sn les ms primes del mn, ats que mesuren 1/12 de la llum de nau (a la catedral de Reims els pilars mesuren 1/6) i fan la mateixa sensaci que les columnes de Santa Maria del Mar de Barcelona, tamb octogonals. La nau central t 44 metres d'alria i les laterals, 33 metres (la central t, doncs, un 50% ms d'alria que les altres, si fa no fa). Les naus laterals tenen una capella per trast i al mur que tanca cada trast de la nau central i de les naus laterals hi ha un finestral. La llum que entra per aquests finestrals i per les quatre rosasses caracteritza l'interior de la seu, com a Santa Maria del Mar.

L'absis central, o capella Reial, t tres trasts amb l'escut dels Quatre Pals i el de la ciutat de Mallorca a les claus de volta i el dels Quatre Pals repetit pels murs. Al fons hi ha el siti episcopal (1346), de marbre blanc de Carrara amb daurats afegits per Antoni Gaud. Darrere aquest tron s'obri, a 6,8 metres d'alada del sl de l'absis i a 8 metres del sl de la nau central, una capella elevada dedicada a la Trinitat. Aquest santuari elevat, semblant al de l'esglsia de Santa Creu de Palma i a les dues plantes de la capella palatina del castell dels Reis de Mallorca de Perpiny, s de dos trasts. Fou construt com a pante de la dinastia privativa de Mallorca i des de 1947 hi ha les tombes de Jaume II i Jaume III de Mallorca, amb esttues jacents d'alabastre de s'Agar, obra de Frederic Mars i Deulovol. A sota hi ha una cambra pensada per a les tombes, per emprada com a sagristia.

Els tres absis sn ms baixos que les naus; i la capella de la Trinitat, ms baixa que la capella Reial. Aquesta diferncia es resol mitjanant una rosassa al mur. La rosassa de damunt l'absis principal es troba a 30 metres d'alria, fou construda el 1370 i tancada amb vidres el 1599, t un dimetre d'13,3 metres, per la qual cosa s gaireb tan ampla com la nau central i arriba fins a la volta, i amb 97,5 m2 s la gtica ms grossa del mn (juntament amb la rosassa de la catedral d'Estrasburg amb un dimetre de ms de 15 metres). Els nervis principals del trepat dibuixen una estrella de David, mentre que les rosasses del absis laterals tenen un trepat d'estil flamger.

Les voltes de les naus, dels absis i de les capelles sn de creueria, amb l'excepci de l'interior del portal de l'Almoina, que t una volta d'aresta, i les capelles obertes al s. XVIII a l'interior de la faana. Les naus laterals es troben entre els contraforts que tamb aguanten la central.

Capelles.
Els retaules de les capelles corresponen a tots els estils des del gtic, com el de la capella Reial, atribut a Antoni Camprodon (1346), el millor de la seu, ara collocat al mur interior del portal del Mirador, fins al contemporani de l'antiga capella de Sant Pere, obra de Miquel Barcel, passant pel plateresc de la capella de Sant Jeroni; el barroc, com el de la capella del Corpus Christi, obra de Jaume Blanquer, a l'absis de la nau de tramuntana, els de les de Sant Benet, Sant Sebasti i Sant Mart; el xorigueresc, de la capella de la Mare de Du de la Corona; i el neogtic del retaule d'alabastre la capella de Sant Bernat, obra de Joaquim Rubi i Bellver (1913-1921). Sn remarcables tamb les reixes de les capelles, com la gtica de la de Sant Josep.

Monuments sepulcrals.

Hi ha tamb tombes notables, com les gtiques del bisbes Ramon de Torrella (capella del Corpus Christi), Antoni de Galiana (capella de la Mare de Du de la Corona) i Berenguer Batle (capella de Santa Eullia), la plateresca del bisbe Arnau Mar de Santaclia (capella del Sant Crist) i dels lullistes Pere Joan Llobet (+1460) i Beatriu de Pins (+1484) (capella del Sagrat Cor); barroques, com la del bisbe Panyelles (capella de Sant Benet); neogtiques, com la de Juli Fontirroig; o neoclssiques com la de Pere Caro i Sureda, marqus de la Romana, obra de 1814 de Josep Antoni Folch i Costa.


Exterior.

Faanes laterals.
Exteriorment, l'edifici es compost de tres cossos, de llevant a ponent i segons l'ordre de construcci, cada cop ms alts: primer, la capella alta de la Trinitat, noms amb dues finestres altes estretes com a sageteres al costat i tres finestrals al cap; segon, la capella Reial o absis major, amb tres grans contraforts a cada banda i dos al cap, sense pinacles, a banda i banda de la qual hi ha els absis de les naus laterals, prou ms baixos, amb dos contraforts a cada banda i dos al cap;  i, tercer, la tirada de les naus, dividida pels grans contraforts parallepipdics, entre els quals hi ha les capelles, cadascuna amb dos contraforts menors, s a dir 8 de majors i 14 de menors, a migjorn, perqu a tramuntana hi ha adossada la torre del campanar). Entre els contraforts hi ha  els finestrals de les capelles, a baix, i de la nau central, a dalt.

Verticalment, l'edifici s format, de baix a dalt, primer, per un cos sense cap ms obertura que els finestrons quadrangulars de les sagristies de les capelles i un gran portal al mig (el del Mirador, a migjorn, i el de l'Almoina, a tramuntana). El segon cos t l'alada dels absis de les naus laterals i del portal del Mirador. Est separat del cos inferior i del superior per una imposta que recorre tot l'edifici i tamb el campanar. Aquest segon cos est ritmat, al seu torn, per tres impostes (en total, 5) situades a les cares exteriors dels contraforts majors i menors, per no del campanar. Davall la imposta superior, a cada contrafort menor, hi ha una grgola que treu l'aigua de la terrada de les capelles. El segent cos el formen els pinacles, tots de la mateixa altura, situats damunt els contraforts menors o embotits als contraforts majors. El tercer cos el constitueix la part superior dels contraforts majors i comena amb una imposta que corre, a l'alada del cimal dels pinacles menors, pels costats exteriors dels contraforts. Noms hi ha pinacles a les capelles de migjorn mentre que a tramuntana hi ha el pilar dels pinacles noms a la primera capella de llevant. A les cares laterals dels contraforts majors hi ha una imposta que surt del peu de l'agulla del pinacle embotit. A partir d'aquesta imposta, tres impostes ms divideixen el contrafort en quatre trasts, iguals els tres inferiors i ms petit el superior. Aquest darrer s limitat per una motllura com les de les altres impostes que, en el primer contrafort de la banda de llevant, separa els dos pinacles que els coronen i que sn units per una claraboia de quatre roses. Els altres contraforts de migjorn acaben amb el pilar del pinacle sense agulla, que arriba fins a la rima de la nau central. A la banda de tramuntana s complet el pinacle de l'interior i de l'altre noms hi ha el pilar, per, llevat del primer contrafort, cap no t cresteria.

La cara de dalt de l'arc boterell superior est alineada amb la cara superior del contrafort que el rep i la part inferior de l'arc boterell de baix arriba fins a la part superior de la nau lateral. Quan la coberta era de terrada, es desaiguava per una canaleta que va per damunt l'arc boterell superior i per damunt el contrafort, travessant els pinacles, fins a una grgola situada a l'alada de la darrera imposta.

Les impostes del segon cos continuen pels contraforts dels absis laterals. Aquestes impostes i les del cos segent, format per la continuaci dels contraforts majors, continuen pels contraforts de l'absis de la nau central o capella Reial. L'nic cos sense impostes s la capella de la Trinitat. Les impostes dels absis menors noms continuen als quatre contraforts ms propers i als segents desapareix la imposta de sota les grgoles. Just damunt la darrera imposta dels contraforts de la capella Reial hi ha una grgola.

Coberta.
La coberta actual s de teulada, per primitivament era una terrada de trespol. L'any 1984 es mud l'estructura de fusta per una de metllica. 

Faana de ponent.
Amb l'excepci del portal major, la faana de ponent no s l'original, sin que s obra del s. XIX, construda en estil neogtic francs per solucionar la inclinaci progressiva de l'anterior des de feia dos segles i desprs aquella l'any 1851 s'hagus esquerdat per un sisme. L'autor de la nova faana o enfront fou Jean Baptiste Peyronet, que sembla que s'inspir en la faana del transsepte de la catedral d'Orleans. Joaqun Pava Birmingham modific desprs les agulles i el front. La faana antiga s'havia acabat al comenament del s. XVI. L'estructura de la nova es basa en la de l'edifici, com l'antiga: quatre torres, dues de laterals i dues de centrals, ms altes, que volen separar les tres naus, acabades en agulles, encara que les torres centrals no estan alineades amb les columnes de l'interior. Les torres centrals s'uneixen a les laterals amb un gran arc boterell a cada banda i al mur interior s'obrin tres rosasses que es corresponen amb les de llevant, encara que la central s ms petita que la de l'absis i a l'exterior les laterals foren tapades i substitudes per un finestral cec trepat. Aquesta faana nova s, doncs, semblant en l'estructura a la de l'altre cap de l'edifici a l'alada de la rosassa, sols que on a llevant hi ha l'arc de la capella Reial, a ponent hi ha el portal major manierista. La faana primitiva tamb tenia quatre torres, per eren octogonals, com les columnes de l'interior, les torres de Llotja i les de la faana de Sant Nicolau, no tenien agulles, i les centrals seguien l'alineament de les columnes de les naus; i acabava horitzontalment, com la de Barcelona fins a 1886, de manera que formava un gran rectangle, dividit per dues impostes paralleles al terra i a la banda superior de la faana, mentre que ara a l'altura de les naus laterals noms t llur alria. L'estructura primitiva, inspirada en la Llotja de Sagrera, fou imitada per moltes esglsies parroquials, com la de Sant Nicolau, i conventuals d'arreu de l'illa de Mallorca durant el s. XVI (per exemple l'esglsia parroquial de Petra).

Portals.
Els tres portals, el major i els laterals, aquests situats al cinqu trast, el ms ample, tenen mainell, el del Mirador, antigament anomenat dels Apstols, amb una imatge de la Mare de Du, de Guillem Sagrera, considerada l'escultura gtica ms bella, ara al museu i substituda al portal el 1917 per una cpia de Guillem Galms. Sagrera treball al portal amb Jean de Valenciennes, Henry l'Alemany, aquests dos sobretot al timp, i Pere de Sant Joan. El portal major s manierista.

Campanar.
El campanar t una alria de 48 metres i s de secci quadrangular (com el de la seu de Manresa, que s una mica ms alta, 50 metres, per que s ms modern). El seu eix no est alineat amb el de la catedral, per la qual cosa se suposa que s'aixeca en els fonaments d'un edifici anterior, tal volta el minaret d'una mesquita anterior i ben segur adossada al mur de la mesquida, que tenia una alineaci diferent. D'altra banda, el campanar, a la part inferior t un aire de torre fortificada, amb grans permdols de matac, que s'han relacionat amb la precarietat de la conquesta durant els primers anys, de manera que seria anterior a la mateixa catedral, comenada al s. XIV. Aquesta cornisa amb matacans separa els dos cossos del campanar, el primer dividit per lnies d'impostes i el segon format per tres pisos, marcats tamb per impostes, cadascun amb tres finestres ogivals a cada costat. Dins el primer cos, amb volta de creueria, hi ha la sagristia dels Vermells.

A dalt no hi ha cap agulla ni pirmide sin una estructura de contraforts en forma d'estrella. A l'interior hi ha 9 campanes, vuit actualment sn mogudes per motors elctrics (na Brbara, n'Antnia, na Mitja, la Nova, na Trcia, na Picarol, na Prima i na Picabaralla), per no la principal, n'Eloi. El dimetre interior d'aquesta s d'1,98 m i l'alada interior s d'1,36 m i actualment noms s voltada pel Corpus Christi i amb motiu del trasps del papa i del bisbe de la dicesi. Des de 1594 i fins al regnat de Carles III, existiren els eloiers, 13 o 14 campaners encarregats de voltar les campanes, que tenien franquesa i estaven exempts del servei militar.

El joc de campanes de la Catedral de Mallorca s absolutament excepcional. Cap a 1312 van fer una srie d almenys sis campanes, foses per un autor encara desconegut, de les quals les cinc menors han arribat fins als nostres dies; es tracta, sense dubte, del ms ample i antic conjunt de campanes gtiques conservat en totes les Catedrals d Europa. La major d aquestes sis, N Antnia, ja fou refosa,  330 anys desprs , en 1642. s una de les tres campanes grans.

Na Brbara, de 1765, s encara major. Tanmateix, ser N Eloi, amb 2 metres de dimetre, la major, la ms nova, la qual est envoltada de mtiques referncies... No en va s, de les 40 campanes ms grans de les Catedrals d Espanya la major en moviment; les altres 10 que van per davant d ella, estan immbils...

Els tocs antics, ben documentats, desaparegueren per la seua complexitat i pel nombre de campaners que calien per sonar-los: dotze per a N Eloi; quatre per a Na Brbara, dos per a N Antnia i sis mes per a les altres campanes.... Vint-i-quatre o vint-i-cinc persones unides per produir, en aquells dies del Corpus, una msica antiga com la Catedral, i que emmarca des de fa segles, els actes rituals i quotidians de la Ciutat de Palma.

Amb el temps, les campanes anaren perdent la seua veu, i una de les cinc antigues fou apartada, en espera de noves tecnologies que li permeteren retrobar la seua veu secular, substituda provisionalment per una nova, de veu ben distinta. Tamb foren canviats els jous de fusta, ara conservats en altres sales del campanar, substituts per contrapesos de ferro, molt ms senzills i de distinta sonoritat. Les mans amoroses dels campaners foren canviades per motors continus: una tecnologia ara superada, per en el seu moment la millor existent. Amb tant de canvi noms quedava la campana major, N Eloi, reservada per als tocs manuals.

Annexos.
Cal destacar la sala capitular gtica, obra de Guillem Sagrera. s de planta trapezoidal, amb dos trasts amb volta de creueria rectangular i un amb volta triangular. A una de les claus de volta hi ha l'escut del bisbe Llus de Prades.
Al mig de la sala hi ha la tomba de Gil Snchez Muoz (Climent VIII), successor dimissionari de l'antipapa Pedro de Luna (Benet XIII). En aquesta sala capitular hi ha la collecci de pintura gtica del museu. A continuaci hi ha la sala capitular barroca, acabada el 1701, amb un portal xorigueresc, planta ellptica, columnes en espiral que aguanten un tambor damunt el qual hi ha una cpula dividida en vuit paraments separats per nervis que pugen des de les columnes i amb un ull de bou a cadascun i una decoraci vegetal en relleu que la tapa tota. A l'est del campanar hi ha el claustre barroc, que substitueix que el que ocuparen les tres naus des dels portals laterals al major. Adossada al campanar, a la banda contrria de la catedral, hi ha la Casa de l'Almoina, d'estil gtic tard, construda el 1539 per un deixeble lluny de Guillem Sagrera, s un valus exemple de gtic civil i fou un lloc on es distribua l'almoina i ms endavant, una escola.


Mobiliari.
Cal destacar la custdia major (1585), gtica, els dos grans canelobres barrocs d'argent de Joan Matons (1718) i els dos rimmonim procedents de la sinagoga siciliana de Cammerata, venuts pels jueus al mercader mallorqu Francesc Puig el 1493, transformats en crosses del primatxer; la cpia de 1307 del Llibre del repartiment de Mallorca; i el manuscrit de la versi llatina, amb la seva retraducci catalana, feta per Pere Marsili de la part corresponent a la conquesta de Mallorca del Llibre dels feits de Jaume I el Conqueridor.

Trets del gtic catal.
La separaci horitzontal dels cossos amb lnies d'impostes i la divisi vertical amb grans contraforts parellepipdics llisos, entre els quals hi ha les capelles laterals, el poc s dels arcs boterells, una gran massa exterior, pocs finestrals i un gran espai interior, difan grcies a la gracilitat de les columnes, octogonals, caracteritza el gtic catal. En aquest sentit, els dos edificis ms semblants a la seu de Mallorca sn, interiorment, Santa Maria del Mar, de Barcelona, pel gran espai i per l's de columnes octogonals; i exteriorment, la seu de Manresa, tamb amb dos arcbotants per contrafort; per amb capelles sense contraforts i amb sols un finestral. La semblana amb la seu de Manresa continua en la situaci del campanar, ms prim a Manresa.

Histria.
La catedral de Palma es constru on abans hi havia una mesquita, que s'anava enderrocant a mesura que avanava la construcci de la catedral i que desaparegu l'any 1386. La construcci de la catedral comen a la darreria del segle XIII i dur tres segles i mig. L'obra  comen per la capella de la Trinitat, a l'est. El seu primer arquitecte degu ser Pon des Coll. Desprs el succe Jaume Fabre, arquitecte tamb de l'esglsia de Sant Domingo de Palma i de la seu de Barcelona. L'element segent, l'actual capella Reial, es constru entre 1314 i 1327, desprs d'haver eixamplat cap a la mar la plaa del Mirador. A mitjan segle XIV continu l'obra amb l'eixamplament amb tres naus, moment en el qual degu intervenir Berenguer de Montagut.

Sobre l'origen de la construcci de les naus laterals, amb els seus absis, i de la central, hi ha tres teories. Segons una, que ja ning no defensa, la catedral aix com la coneixem actualment obeeix a un pla inicial. Una altra teoria, que es basa en indicis constructius, afirma que la seu originalment havia de tenir sols una nau de l'amplada de la capella Reial i que aquesta, doncs, havia de continuar fins al campanar amb la mateixa alada i estructura que aquesta, segurament amb capelles laterals no sabem de quina forma, i que a mitjan s. XIV es va decidir passar a un pla de tres naus (Guillem Forteza), en un cas contraria al de la catedral de Sant Joan Baptista de Perpiny i al de la seu de Girona. La darrera teoria, tamb per indicis constructius, parteix del canvi a un pla de tres naus de devers 1330, per totes molt ms baixes que les actuals, a l'estil de la seu de Barcelona i amb poca diferncia entre la major i les laterals, com a la seu esmentada i a Santa Maria del Mar, i que a mitjan s. XIV es decid elevar totes les naus i fer la central encara ms alta (Marcel Durliat). Es tractava d'un canvi de pla relacionat amb la reincorporaci del Regne de Mallorca a la Corona d'Arag (1343), com tamb l'aturada de les obres de Sant Joan el Nou de Perpiny que tingu com a conseqncia el canvi de pla.


Gabriel Alomar opina que els tres absis de la catedral de Sant Joan el Nou de Perpiny segueixen el model de la catedral de Palma. Tanmateix, la primera pedra de Sant Joan es pos el 1324, quan a Mallorca no s'havia produt el canvi de pla, perqu aquest s'esdevingu devers 1330, ni s'havia acabat la capella Reial, cosa que s'esdevingu el 1327.

Segons Marcel Durliat, el 1368 els arquitectes eren Jaume Mates i Lloren Sosquela. Alexandre Cirici i Pellicer i Agust Duran i Sampere, per, defensen que l'arquitecte del canvi de pla de Mallorca fou Berenguer de Montagut. Entre 1389 i 1397 dirig les obres Guillem Oliveres, mentre Pere Morei, Jean de Valenciennes, Henry l'Alemany i Guillem Sagrera esculpien el portal del Mirador. S'acab la volta de la nau lateral del nord del costat del campanar el 1430. En un segle s'havia construt mitja catedral. El 1498 es va construir el portal de l'Almoina. Entre 1594 i 1601 Miquel Verger va construir el portal major. 

Destaquen les trones obra de Joan de Sales (1529-1531), situades originalment a la nau central, amb el cor, el portal del cor, del mateix autor, ara a l'antecapella de la sagristia.

El 1601 es va consagrar l'edifici.

L'estretor de les columnes en comparaci amb la llum dels arcs ha tingut com a inconvenient l'esfondrament de les voltes unes quantes vegades des del segle XVII i durant el segle XVIII.

La reforma d'Antoni Gaud i Cornet (1904-1914), feta en temps del bisbe Pere Joan Campins fou criticada sobretot per la destrucci d'alguns elements com el corredor dels ciris mudjar, per que elimin el retaule barroc de la capella Reial que tapava la capella de la Trinitat i el retaule gtic i comen a obrir els finestrals i rosasses. Gaud avan l'altar major fins davall la primera volta del presbiteri i mud el cadirat des del cor renaixentista del mig de la nau central fins als murs laterals de la capella Reial, i entre la capella Reial i la primera columna constru unes tribunes amb els elements del cor i del presbiteri i colloc les trones a continuaci de les columnes esmentades. Sn obra de Gaud, tamb, la decoraci de cermica amb els escuts d'armes els bisbes de Mallorca, posats al mur de cada costat de la ctedra episcopal, i els texts del Pontifical Rom amb lletra de ferro forjat daurat damunt el siti; tamb s obra de Gaud la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat descompost en els seus dos elements; els lampadaris de les columnes (popularment, les trobigueres), la maqueta del baldaqu penjat amb cables i amb illuminaci elctrica interior, que havia de ser provisional; el tornaveu, ara desaparegut de la cantoria o trona major, i el disseny dels smbols de la baslica (tintinbul i conopeu) i altres elements. Collaboraren amb Gaud, Joan Rubi i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia. Josep M. Jujol comen a policromar el cadirat i el mur posterior amb una representaci de l'univers amb esquitxos de pintura. Aquesta intervenci s'interromp tot just comenada per l'oposici que provoc, per la part feta encara s visible.

L'any 1931 la seu es declar Monument Historico-artstic.

La capella de Sant Pere (dita tamb del Santssim) fou renovada per Miquel Barcel durant cinc anys (2001-2006) i ha esdevingut un nou atractiu turstic. L'obra de Barcel representa l'eucaristia a travs la multiplicaci dels pans i els peixos, la qual li permet mostrar la fauna marina, i les noces de Canaan al voltant de Crist ressuscitat. El cobriment de les parets de la part inferior de la capella fet de cermica pintada t una superfcie de 300 metres quadrats i s'elabor al taller del ceramista Vincenzo Santoriello, a Vietri sul Mare, prop de Npols. Barcel tamb s l'autor del mobiliari litrgic: l'altar, l'amb, la cadira presidencial i dos pedrissos. Tant la destrucci de la capella anterior com el nou disseny, sobretot la representaci de Crist, fou motiu d'una forta polmica. Tamb foren objecte de discussi la foscor dels vitralls, de 12 metres d'alada, pintats amb grisalla per recrear la llum submarina, i els honoraris de l'artista. Els principals defensors de la nova capella foren el bisbe Teodor beda i Gramage i el canonge liturgista Pere Llabrs i Martorell i la reforma fou duta a terme per la Fundaci Art a la Seu, amb el finanament de diverses institucions pbliques i entitats privades. A hores d'ara l'anterior reixa artstica de la capella resta desmuntada a la reixa del portal del Mirador exposada des de fa anys al temps.

Bibliografia.
Gabriel Alomar Esteve, Guillermo Sagrera y la arquitectura gtica del siglo XV, Publicaciones del Colegio de Arquitectos de Catalua y Baleares, Ed. Blume, Barcelona, 1970.
AD, Cathalonia. Arte gtico en los siglos XIV-XV, Catleg de l'exposici, Madrid, Fundaci La Caixa, Ministerio de Educacin y Cienca, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1997.
AD, La Seu de Mallorca, J. Olaeta ed., Palma, 1995. ISBN: 84-7651-197-7.
Eduard Carbonell, Alexandri Cirici, Jordi Gum, Grans monuments romnics i gtics catalans. De Sant Pere de Roda a la catedral de Mallorca, Edicions 62, La Caixa, Barcelona, 1977. ISBN: 84-2971335-2.
Alexandre Cirici, Oriol Maspons, Arquitectura gtica catalana, Editorial Lumen, Barcelona, 1968.
Alexandre Cirici, L'Art Gtic Catal. L'arquitectura dels segles XV i XVI, 2 vol. Barcelona, Edicions 62, 1979.
Nria de Dalmases, Antoni Jos Pitarch, "L'art gtic. s. XIV-XV", dins Histria de l'Art Catal, vol. III, Barcelona, Edicions 62, 1985. ISBN: 84-297-2104-5.
Guillem Forteza, Estat de l'arquitectura catalana en temps de Jaume I. Les determinants gtiques de la catedral de Mallorca, "La Nostra Terra" 24, Palma, desembre de 1929, p.497-513 (en un extret publicat hi ha un pla de la Seu de Mallorca on queden assenyalades les dues etapes constructives que defensa Fortesa i una reconstrucci ideal del primitiu projecte de la mateixa seu, suposada de nau nica).
Marcel Durliat, L'art al Regne de Mallorca, Ed. Moll, Mallorca, 1964.
Pierre Lavedan, L'architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Balears, Paris, 1935. ;
Margalida Tur Catal, "Seu de Mallorca", dins Enciclopdia de Mallorca, s.v., vol. XVI, Promomallorca Edicions, S.L. ISBN: 84-86617-41-3.

Enllaos externs.

Visita virtual Catedral de Mallorca.;
Mides i plans (www.artifexbalear.org);
Pla de la faana de migjorn (www.artifexbalear.org);
Alat de la capalera (llevant) (www.artifexbalear.org);
Pla de la faana de tramuntana (www.artifexbalear.org);
Faana neogtica de ponent, amb el portal major manierista (www.artifexbalear.org);
Campanar;
Imatge de la faana de migjorn, on es veuen els diferents cossos de l'edifici;
Gaud a la Seu de Mallorca;
Joc;
Secci longitudinal i planta de Joan Rubi i Bellver - Acstica i Gaud;
Visita virtual rpida - www.arsvirtual.com (hi ha un plnol de les capelles a nivell del sl i a nivell de llurs terrades);
Visita virtual privada - www.arsvirtual.com;
Visita virtual - www.arsvirtual.com;
"La Seu i la Llotja: la llum del gtic", captol del programa "Temps era temps", de Televisi de Mallorca;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37110" title="Comtat de Roergue" nonfiltered="4336" processed="4316" dbindex="14527">

El Comtat de Roergue (en francs Rouergue) fou una jurisdicci feudal d Occitnia que tingu per capital a Rods (que va esdevenir seu d un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del pas romania com a part del comtat).

El 781 Carlemany va incloure el Roergue dins el regne d Aquitnia creat per el seu fill Llus, que el va infeudar a Gilabert o Gilbert I, probablement parent de Guillem I de Tolosa el sant (potser el seu oncle, per altres el donen com a cos), el pare del qual no es coneix i la mare seria Rolinda d Aquitnia. Es va casar amb Berta i va morir en data desconeguda, i el va succeir el seu fill Fulcoald o Fugald, mort entre el 836 i el 849. De la seva muller Seneguda de Tolosa (neboda de Guillem I) va tenir als seus fills: Ramon I, casat amb Berta de Reims (o Berta del Maine) que fou comte tamb a Tolosa (amb Pallars i Ribagora), Llemos, Carc, Carcassona i Rass, i va morir cap el 864; i Frdol, casat amb Oda, associat al govern i mort el 852. A Ramon I, el va succeir el seu fill Bernat el Vedell (conegut com a Bernat II doncs Bernat I fou Bernat de Septimnia). Segons Armand de Fluvi no va tenir fills i la successi va recaure en el seu germ Od I, que es va casar amb Garsensa d Alb que li va aportar aquesta regi (altres fonts en canvi fan d Od I el fill de Bernat II). Va morir cap el 919. El Roergue i part d Alb i de Nimes) va passar al fill segon, Ermengol I, mentre el germ gran, Ramon, rebia Tolosa i part del Alb i Nimes. Ermengol, casat amb Adelaida de Roergue, va morir el 937 i va deixar tres fills: Esteve fou comte de Gavald o de part del comtat; Hug que fou comte de part del Carc i vescomte de Comborn; i Ramon II que fou comte de Roergue, de Narbona, i de part del Albi i del Carc, casat amb Berta d Arle. Ramon va deixar el Roergue (el 961) al seu fill Ramon III que va governar associat al seu germ Ermengol II i es va casar amb Ricarda, filla de Ramon vescomte de Millau. Des el 974 fou comte de tot el Carc i fins el 975 co comte de Alb i Nimes. Un germana, Letgarda, es va casar amb Borrell II de Barcelona, i es suposa que, al extingir-se la dinastia, fou per Letgarda que els comtes de Barcelona van reclamar drets a Roergue (renunciats el 1258 al Tractat de Corbeil). Desprs de Ramon (mort cap el 1008/1010)  va ser comte de Roergue i Carc el seu fill Hug I que va casar amb Fe de Cerdanya. Va morir el 1053 o 1054 i el va succeir la seva filla Berta I, casada amb Robert d Alvrnia. Amb la mort de Berta el 1064 es va extingir la dinastia i la successi va recaure en el comte Guillem V de Tolosa (I de Roergue) i a la seva mort el 1093 en el seu germ Ramon IV de Tolosa (Ramon IV de Sant Geli) que va morir el 1105 ; el seu fill Alfons I Jord de Tolosa, el 1119, va donar el feu al vescomte Ricard de Rods, que encara que noms governava el vescomtat de Rods (la ciutat de Rods), es titulava comte de Rods. El comtat de Roergue i el vescomtat de Rods es van unir i va sorgir el comtat de Rods.
 
Llista de comtes de Roergue.

Gilbert   c. 790-c.810/820;
Fulcoald c. 810/820-836/849;
Ramon I c.836/849-864;
Frdol c. 836/849-852 (associat);
Bernat I el Vedell (Bernat II) 864-872;
Od I 872-919;
Ermengol I 919-937;
Ramon II 937-961;
Ramon III 961-1008/1010;
Hug 1008/1010-1053/1054;
Berta 953/954-1064;
Guillem I (V de Tolosa) 1064-1093;
Ramon IV (comte de Tolosa) 1093-1105;
Alfons I Jord de Tolosa 1105-1119;
Ricard I (vescomte de Rods);
El comtat passa a dir-se comtat de Rods.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37112" title="Comtat de Comenge" nonfiltered="4337" processed="4317" dbindex="14528">

El comtat de Comenge (en francs Comminges) fou una jurisdicci feudal de Gascunya (Occitnia) situat entre el Tolos i la Vall d'Aran. La capital fou Sant Gaudens.

Es fa remuntar els comtes de Comenge a un tal Asnar cap l'any 900, feudatari del comte de Tolosa, encara que no se sap si va arribar a ser comte. Va morir cap el 935. El seu fill, Arnau I si que va exercir com a comte de Comenge i es va casar amb Arsenda comtessa de Carcassona i Rass unint-se ambds llinatges breument, ja que a la seva mort Arnau va repartir el seu dominis: Roger el Vell va rebre el Carcasss o Carcassons; Od I el Rass; Garcia el territori d Aura (amb ttol comtal);  Ramon I part del comtat de Comenge i Ameli Simplici la resta del Comenge. Un germ d Anau I, Roger I (mort el 965) governava un altra part del sud tolos, sembla ser que amb el Coserans. La repetici de noms fa difcil saber qui governava cada tros. Roger I  va llegar el seu domini, suposadament el Coserans, al seu fill Arnau II que fou comte segurament a Coserans, per es va titular comte de Comenge; un altra fill, Pere I, que era bisbe, va portar el ttol nominalment i va morir el 1025. Bernat, fill de Roger el Vell de Carcassona, va rebre al morir el pare les terres de Foix i fou origen de la casa comtal de Foix (i per matrimoni dels comtes de Bigorra). La branca de comtes de Comenge que primer va desaparixer fou la de Ramon I i Ameli Simplici. Ramon va morir passat el 979 i el va succeir el seu fill Bernat I, mort el 998, que va tenir per successor a Pip I, que es va fer religis, va abdicar i va ingressar a Ala el 1039, i va seguir el seu fill Bernat II mort desprs del 1039. Ameli Simplici va morir el 997 i el va succeir el seu fill Guillem, que va deixar dos fills (Berna III i Ramon II) que foren ambds comtes de Comenge. Extingides les dues branques la successi va recaure en la lnia del comte Arnau II. Aquesta lnia, desprs d Arnau II (mort el 979) es va repartir entre els dos fills Od I i Roger II.  Od I va morir el 1035 i el va succeir el seu fill Bernat IV, i a aquest, mort a una data desconeguda, els seus fills Ramon II, Guillem I, Fontaner I i Bernat V (aquest darrer  fou el tronc dels senyors de Benqu). Roger II, mort tamb vers el 1035 va tenir com a successor al seu fill Arnau III mort cap el 1070, a qui va succeir el fill Roger III mort el 1105, i llavors el seu fill Bernat, que per matrimoni va adquirir les senyories de Muret i Samatan (cap el 1120) i fou senyor de Coserans i de la Vall d Aran; va morir el 1144. Va repartir els seus territoris entre els seus fills: Bernat II el Comenge i Dod (Dod de Samatan) el Coserans (Dod va governar amb el nom de Bernat III). Un altra fill, Guiu, es va casar amb la vescomtessa Bertrana d Aura i va ser l'origen de la dinastia de vescomtes d Aura i senyors de Uelh i Labost. Bernat II va morir el 1153 i Bernat III va recollir tota l'herncia que va tornar a repartir: el fill Roger va rebre el vescomtat de Coserans; Guiu les senyories de Santa Fe i de Savs, i Bernat IV el comtat de Comenge i les senyories de Muret i Samatan i per matrimoni amb Beatriu IV Estefania va ser tamb comte de Bigorra i vescomte de Marsan per van sortir de la famlia ja que no hi va haver successi masculina del enlla amb Beatriu. D un segon enlla amb Comtors de Labarta (de qui es va divorciar i desprs s hi va tornar a casar) va tenir al fill i successor Bernat V. El 1213 el comtat fou ocupat per Sim de Montfort, i d aquest va passar al fill Amalric de Montfort, que el va cedir al rei de Frana el 1226. Bernat V va fer submissi al rei francs i va poder recuperar el comtat; va morir el 1241 i el va succeir el seu fill Bernat VI, mort el 1295. El 1258 Jaume I va renunciar als drets feudals sobre el Comenge pel Tractat de Corbeil. El 1295 va comenar el seu govern Bernat VII, fill de Bernat VI.  Els seus fills Bernat VIII i Pere Ramon I van portar ambds el ttol correlativament. Pere Ramon II, fill de Pere Ramon I, va morir el 1375 sense hereu mascul. L hereva Margarida es va casar tres vegades per no va tenir successi i al morir la comtessa el 1443, fou incorporat a la corona (formalment el 1454 poc desprs de morir el seu darrer marit Mateu de Foix). La corona el va donar a Joan d Armanyac (1461) i el 1472 a Odet d Aydie (mort el 1534) per finalment va ser incorporat a la corona per sentencia del parlament de Tolosa (tot i les reclamacions del Armanyac i dels Aydie) el 1502

Llista de Comtes de Comenge.

Asnar ?   C. 900-935;
Arnau I  935-957;
Roger I 935-965;
Ramon I  957-979/997;
Ameli Simplici 957-997;
Arnau II 965-979;
Bernat I 979/997-998;
Pip 998-1039;
Bernat II 1039-?
Od 979-1035;
Roger II 979-1035;
Guillem I 997-1025;
Bernat III 1025-?
Ramon II 1025-?
Bernat IV 1035-?
Bernat V  ?-?
Arnau III 1035-1070;
Roger III 1070-1105;
Bernat IV conegut per Bernat I) 1105- 1144;
Bernat II (Bernat V) 1105-1153;
Dod de Samatan (Bernat III o VI) 1105-1144;
Bernat IV (VII) 1144-1226;
Bernat V (VIII) 1226-1241;
Bernat VI (IX) 1241-1295;
Bernat VII (X) 1295-1312;
Bernat VIII (XI) 1312-1336;
Pere Ramon I 1336-1341;
Pere Ramon II 1341-1375;
Margarida 1375-1443;
Mateu de Foix 1443-1453;
Pendent de decisi 1453-1454;
a la corona 1454-1461;
Joan I d Armanyac 1461-1472 (expropiat);
Odet D Aydie 1472-1502;
A la corona francesa 1502.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37114" title="Comtat de Forez" nonfiltered="4338" processed="4318" dbindex="14529">
El comtat de Forez fou una jurisdicci feudal que tenia per centre Feurs, capital histrica de la regi de Forez. Pel mateix temps exist un vescomtat de Forez que no fou hereditari.

La primera casa comtal va disputar el comtat de Li amb els bisbes, i va prendre el ttol, per es va extingir el 1110. A la mort de Guillem IV el comtat va passar al poc temps al seu cos  Guiu I, fill de Guiu Ramon d'Albon i d'Ida Ramona germana de Guillem III. Guiu II va pactar la divisi territorial amb el Bisbe de Li i va traslladar la capital a Montbrison, abdicant el 1198. La segona dinastia es va extingir el 1417 i el comtat va ser incorporat al ducat de Borb pel duc Joan, fill de la darrera comtessa.


Llista de comtes de Forez.

Guillem I  920-924;
Guillem II 924-945 (fill);
Artau I 945-960 (fill);
Girard I 960-970 (fill);
Umfred 970-980 ;
Artaud II 980-1001;
Teodeberga, vdua (regent);
Artau III (fill) 1001-1017 (fill) (comte de Li);
Girard II  1017-1049 (comte de Li i Rohan);
Artaud IV 1049-1078 (comte de Li);
Guillem III 1078-1097 (comte de Li);
Ida Ramona (germana de Guillem III) 1097;
Guiu Ramon d Albon 1097 (esps);
Guillem IV (fill) 1097-1107 (comte de Li);
Eustaqui 1107-1110 (germ) (comte de Li);
Ida Ramona 1110;
Guiu I el vell d'Albon  1110-1137 (comte de Li) ;
Guiu II 1137-1198 (fill) (comte de Li);
Guiu III 11198-1204 (fill) (comte de Li);
Guiu IV (fill) 1204-1241  (comte de Li i del Roans o Roannais);
Guiu V 1241-1259 (fill)  (comte de Li);
Renaud I 1259-1270 (germ)  (comte de Li);
Guiu VI 1270-1279 (fill)  (comte de Li);
Joan I 1279-1333 (fill) (comte de Li);
Guiu VII 1333-1358 (fill);
Llus I 1358-1362 (fill);
Renaud II senyor de Mallevall (regent) 1362-1372 (fill de Guiu VI);
Joan II (incapa) 1362-1372 (fill de Llus I);
Joana (germana), comtessa expectant 1362-1369 ;
Anna 1372-1417 (filla, delfina del Vienns per herncia paterna);
Llus II de Borb 1372-1410 (comte de Clermont, desprs duc de Borb);
Joan I de Borb (duc de Borb) 1417;
Incorporaci del Fors al Borbons 1417;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37115" title="Comtat de La Marca" nonfiltered="4339" processed="4319" dbindex="14530">
El comtat de La Marca (en occit: la Marcha, en francs: la Marche) fou una jurisdicci feudal d'Aquitnia, al Llemos, que forma la regi histrica occitana de la Marca llemosina. Va estar dividida en dos parts, l'Alta Marca, amb capital a Charroux i mes tard a Garait, i la Baixa Marca, amb capital a Belac.

El duc d'Aquitnia Guillem Cap d'Estopa va conferir el comtat probablement a Heli o Sulpici, que podria haver estat el primer comte (potser abans ho fou Jofre de Charroux, pare de Sulpici). El seu fill Bos el vell, esmentat com a comte de Charroux,  va repartir els dominis propis i els heretats entre els fills: Heli el Perigord, Adalbert I l'alta Marca i Bos II la baixa Marca, Adalbert I que fou tamb comte de Perigord va inaugurar la branca d Alta Marca i va ser assassinat el 995. El va succeir el seu fill Bernat I, mort el 1047. A aquest el seu fill Adalbert II (mort el 1088) i a aquest el seu fill Bos III mort assassinat el 1091. La successi va passar a sa germana Almodis morta el 1116, casada amb Roger el del Poitou comte de Lancaster i va deixar una filla, Mata o Matilde que el 1059 es va casar amb el duc Guillem VIII d Aquitnia, del que es va divorciar el 1068. Matilde, probablement filla homnima (i no la mateixa Mata o Matilde), es va casar el 1199 amb  Hug el Vell de Lusignan (mort el 1219) que va iniciar la segona dinastia. Mentre la Baixa Marca, que es va iniciar amb Bos II, comte tamb de Perigord, va desaparixer puig que aquest comte va morir emmetzinat el 1006 i el seu fill, Aldebert II, fou titulat nomes comte de Perigord. El seu germ Heli va ser comte de Perigord fins el 1068 havent-se ja fet la completa fusi de la Baixa Marca al Perigord.

Hug el Vell de Lusignan va governar fins el 1219. El va succeir el fill Hug II (X de Lusignan) fins el 1249. Va seguir el fill Hug III (XI) que nomes va governar un any i va morir el 1250 entrant llavors el seu fill Hug IV (XII) mort el 1270. El seu fill i successor fou Hug V (XIII) mort el 1303. La successi va passar a sa germana Maria, casada amb Esteve II de Sancerre, que fou comtessa fins el 1309 quant el rei Felip IV de Frana va expropiar el feu i el va donar al seu fill el futur Carles IV de Frana, que el va tenir fins el 1327 en que el va bescanviar amb la casa de Borb per el comtat de Clermont en Beauvaisis. Aix el 1327 la casa de Borb va esdevenir casa comtal de La Marca.

Llus I de Borb fou comte del 1327 al 1341. El va succeir el seu fill Jaume I fins a la seva mort el 1361. El seu fill Pere va governar poc temps i va morir el 1362 deixant l'herncia a sa germ Joan I, que va morir el 1393 i el va succeir el seu fill Jaume II, mort el 1438; llavors la successi va recaure en la filla Leonor de Borb, casada amb Bernat VII d Armanyac. Leonor fou comtessa fins a la seva mort el 1462 i la va seguir el seu fill Jaume d Armanyac, executat pel rei el 1477. Va passar llavors al seu cos germ Joan II que va morir l'any segent i el va succeir el seu fill Francesc d Armanyac fins el 1495 en que va morir i la successi va anar a parar a un parent lluny anomenat Gilbert, casat amb Clara de Bonzague, que va morir l'any segent (1496) deixant el comtat al fill Llus II, mort el 1501 sense successi i passant al seu germ Carles II el conestable que va morir el 1527 i formalment agregat a la corona que ja havia dictat l'expropiaci el 1523 com a cstig per la defecci de Carles que s havia passat al bndol espanyol 

Llista de comtes de La Marca.

Jofre de Charroux c. 920-944;
Heli Sulpici c. 944-960;
Bos I. C. 960-980;
Bos II (Baixa Marca) c. 980-1006;
Adalbert I (Alta Marca) c. 980-995;
Bernat I 995-1047;
Adalbert II 1047-1088;
Bos II 1088-1091;
Almodis 1091-1116;
Roger el Poitev (comte de Lancaster) 1116;
Mata  (Matilde) 1116-c.1170;
Matilde c. 1170-1219;
Hug I (IX de Lusignan) 1199-1219;
Hug II  1219-1249;
Hug III 1249-1250;
Hug IV 1250-1270;
Hug V 1270-1303;
Maria 1303-1309;
*a la corona 1309

Carles IV de Frana 1309-1327;
Llus I de Borb 1327-1342;
Pere I de Borb ;
Jaume I de La Marca ;
Joan I de Borb 1362-1393;
Jaume II de Borb 1393-1438 ;
Leonor de Borb 1438-1462;
Jaume d Armanyac 1462-1477;
Joan II de Borb 1477-1478;
Francesc d Armanyac 1478-1495;
Gilbert  1495-1496;
Llus II 1496-1501;
Carles II el conestable 1501-1523 (de dret  el 1527);
a la corona francesa 1527;

 Veure .
 Marca llemosina;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37117" title="Vescomtat de Forez" nonfiltered="4340" processed="4320" dbindex="14532">
El vescomtat de Forez fou un crrec designat pels comtes de Forez per ajudar-los en la jurisdicci a qualsevol punt del comtat. A diferncia del que fou habitual el crrec no va esdevenir hereditari, segurament per no estar vincular a la senyoria feudal de cap territori. El crrec va desaparixer el 1107. Cada vescomte va exercir per un comte i algun per ms d un.

Llista de vescomtes de Forez .

Ademar c. 944-960;
Arnulf 960-970 ;
Artaud 970-980 ;
Enulf 980-1000 ;
Guiu I 1001-1015 ;
Guiu II 1015-1035 ;
Guiu III c. 1035-1060 ;
Arquimbald c. 1060-1080 ;
Gocer c. 1080-1107 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37118" title="Victria Llusa de Prssia" nonfiltered="4341" processed="4321" dbindex="14533">


Victria Llusa de Prssia, duquessa de Brunsvic (Potsdam 1892 - Hannover 1980). Princesa de Prssia i d'Alemanya. 

Nasqu a Potsdam el 13 de setembre de 1892 essent filla del kiser Guillem II de Prssia i de la princesa Augusta Victria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. Era per tant nta paterna del kiser Frederic III d'Alemanya i de la princesa reial Victria del Regne Unit.

Es cas el 24 de maig de 1913 amb el duc Ernest August de Hannover, fill del prncep Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca.

El casament tingu tots els elements de la belle epoque: d'una banda fou l'ltima trobada de la reialesa abans de la Primera Guerra Mundial, i de l'altra la fi de les disputes entre les cases de Hannover i de Hohenzollern iniciades el 1866 quan el primer territori fou annexionat a Prssia. Reberen com a regal de noces el ducat sobir de Brunsvic (1913-1918).

Tingueren cinc fills: 

SAR el prncep Ernest August de Hannover nat el 1914 a Brunsvic i mort el 1987 a Hannover. Es cas en primeres npcies amb la princesa Ortrud d'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i en segones npcies amb la comtessa Mnica de Solms-Laubach.

SAR el prncep Jordi Guillem nat el 1915 a Brunsvic i mort el 2006 a Munic. Es cas amb la princesa Sofia de Grcia.

SM la reina Frederica de Hannover nascuda el 1917 a Blackenburg i morta el 1981 a Madrid. Es cas amb el rei Pau I de Grcia.

SAR el prncep Cristi de Hannover nat el 1919 a ustria i mort a Zuric el 1981. Es cas amb Mireille Dutry.

SAR el prncep Welf-Enric de Hannover nat el 1923 a ustria i mort el 1997 a Hessen. Es cas amb la princesa Sofia Alexandra d'Isenburg-Bdingen;

Desprs de la desfeta de 1918 s'exiliaren a les seves possessions austraques de Gmunden. La duquessa mor a Hannover l'any 1980.

Al llarg de la seva vida tingu una important vida pblica. En primer lloc destaquen els interrogants que planegen sobre la participaci ms o menys activa que tingu la famlia Hannover o Brunsvic en el moviment nacionalsocialista. En segon lloc, la seva faceta com a escriptora: escrigu una autobiografia titulada La filla del kiser. I en tercer lloc la participaci a la Fundaci Konrad Adenauer, vinculada a la CDU i la creaci de la Fundaci Duquessa Victria Llusa per ajudar a les joventuts de la Baixa Saxnia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37119" title="Pau I de Grcia" nonfiltered="4342" processed="4322" dbindex="14534">
Pau I de Grcia (       A') fou rei de Grcia des del 1947 al 1964. Essent el cinqu rei de la dinastia grega inaugurada pel seu avi el rei Jordi I de Grcia. 

Nasqu al Palau Reial de Tatoi als afores d'Atenes el 14 de desembre de 1901. Fill del rei Constant I de Grcia i de la princesa Sofia de Prssia. Era nt del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia per part de pare mentre que per part de mare ho era del kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit.

Es cas el 1938 amb la princesa Frederica de Hannover i tingueren tres fills:

SAR la princesa Sofia de Grcia nascuda el 1938 a Atenes. El 1962 es cas amb el prncep i desprs rei Joan Carles I d'Espanya.

SM el rei Constant II de Grcia nascut el 1940 a Atenes. Es cas essent rei amb la princesa Anna Maria de Dinamarca el 1964 a Atenes.

SAR la princesa Irene de Grcia nascuda el 1942 a Sud-frica. Viu a Madrid.

El rei mor al palau de Tatoi el 1964 a causa d'un cncer.

Emprengu l'exili amb la resta de la famlia reial grega l'any 1924 a causa de la revolta protagonitzada per Venizelos, no retorn a Grcia fins que es produ la restauraci del seu germ el rei Jordi II de Grcia l'any 1935. 

Emprengu de nou l'exili a causa de l'ocupaci alemanya del pas l'any 1941. Desprs de la consulta popular en qu es deman el retorn de la monarquia (1946) i la mort del seu germ (1947) esdevingu rei (1 d'abril de 1947) dels hellens. Lluit fortament pel retorn de Grcia a la normalitat poltica i econmica desprs de l'ocupaci alemanya i de la Guerra civil grega (1946-1949). Durant el seu mandat la seva serena figura contribu a allunyar, per no a desaparixer les diferncies seculars de la poltica grega.
 
L'any 1963 celebr a Atenes el centenari de la dinastia grega (1863-1963). Un any desprs moria a Atenes a causa d'un cncer. Al seu enterrament hi assistiren el Duc d'Edimburg, l'expresident Harry Truman, els reis de Sucia, Dinamarca, Noruega, Luxemburg, Holanda, Mnaco, Bulgria, Romania o el comte de Barcelona 


 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37120" title="Comtat de Bigorra" nonfiltered="4343" processed="4323" dbindex="14535">
El comtat de Bigorra fou una jurisdicci feudal d'Aquitnia a la regi de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d un castell. El bascos l'anomenen Baigorri.

El comtat va ser reconegut pel rei Llus I de Frana el Piads a Donat I Llop, fill del duc de Gascunya Llop Cntul, el 819; Donat I LLop fou avi de Ramon I comte de Pallars i germ de Cntul, investit com a vescomte de Bearn. Sembla que Donat I Llop encara era el comte quant els normands van assolar Tarba el 840. El seu fill Dat I el va succeir. La seva mort prematura sense descendents, va fer que el succeis el seu germ Llop I que va morir cap el 910. A la seva mort Dato II va rebre el comtat de Bigorra. Paralelament el seu germ Ramon va rebre els comtats de Pallars i Ribagora, mentre que Mansi, l'altre germ, va rebre el Vescomtat de Lavedan. El 945 ja s esmenta a Ramon I Dat, fill de Dat II. Es creu que el seu fill Arnau va morir abans que ell i el jove net Garcia Arnau I fou comte sota tutela del seu oncle Llus I (germ d'Arnau). Garcia Arnau I va morir passat l'any 1000 i nomes va deixar una filla, Garsenda, que es va casar amb Bernat de Comenge (pel que eren les segones noces), que en el repartiment d aquest comtat havia rebut les terres de Foix. Bernat I, que va portar el ttol de comte de Bigorra, comte de Carcassona i comte de Comenge va morir entre 1035 i 1038 i Garsenda el 1038. Al morir va deixar les terres carcassoneses i Foix al seu fill gran Roger (de la primera muller Beatriu) al que desprs de la seva mort el 1064 el va heretar sa germ Pere, amb el que s inici la lnia de comtes de Foix; Bernat II, fill de la segona dona de Bernat I, Garsenda, va rebre de la mare el comtat de Bigorra. Va morir el 1077 i el va succeir el seu fill Ramon II, que va morir el 1080 sense successi i havent premort la seva germana; la successi va passar a l'altra germana (d un segon matrimoni de Bernat II amb Estefania de Marsella) Beatriu I. Es va casar amb Cntul V de Bearn (I de Bigorra). Van tenir dos fills, el primer Bernat III fou el successor per va morir el 1113 deixant nomes una filla, Beatriu II que va morir uns mesos desprs soltera. Va ser proclamat comte Cntul II, germ de Bernat III, aliat del rei Alfons I d'Arag el Bataller, per va morir el 1128 i nomes va deixar una filla, Beatriu III, casada amb Pere, vescomte de Marsan. Beatriu III va morir vers el 1170 i la va succeir el seu fill Cntul III (o Pere Cntul) que tamb fou vescomte de Marsan. Del seu matrimoni amb Matella de Baus nomes va deixar una filla, Beatriu IV (Estefania) comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan, que va morir el 1190. Va estar casada amb Pere vescomte de Dax i amb Bernat IV (VII) comte de Comenge. Aquest la va sobreviure (va morir el 1226) per del seu matrimoni nomes va quedar una filla, Peronella, que va heretar Bigorra i Marsan. Es va casar cinc vegades i del tercer matrimoni amb Guiu de Montfort, segurament per salvar el comtat, va tenir una filla anomenada Alcia; i del darrer matrimoni una filla anomenada Mata. Aquestes dues filles van sobreviure a la mare i es van repartir el comtat de Bigorra (Marsan va anar sencer a Mata) que es va casar amb Gast de Montcada (que fou comte II de Bigorra, i vescomte VII de Bearn). L altra part de Bigorra va anar a Alcia i a la seva mort al seu fill Esquivat I, nascut del matrimoni amb Jord de Chabanas; Esquivat fou comte de part de Bigorra i vescomte de Coserans (i senyor de Chabanas). A la seva mort el 1283, el vescomte de Bearn i comte de part de Bigorra va reclamar la successi de tot el comtat en nom de la seva filla Constana que, morta la seva mare, va ser proclamada comtessa. El rei, davant les reivindicacions de Laura, germana d'Esquivat, casada amb el vescomte de Turena, i de Constana de Montcada, va confiscar el comtat el 1307. Constana va morir el 1311 i va traspassar els seus drets a sa germana Margarida (morta el 1319) que estava casada amb el comte Roger Bernat IV de Foix, anant aix a passar al casal de Foix.

El 1360 els anglesos van obtenir el comtat per en van ser expulsats nou anys desprs (nomes van conservar Lorda fins el 1407) i el 1407 el rei el va donar en feu a Bernat d'Armanyac a qui, el 1415, el va comprar Joan I de Foix-Grailly, comte de Foix i va seguir la mateixa sort que el comtat de Foix.

 llista de comtes de Bigorra .

Donat I Llop 819-c. 850;
Dat I c. 850-?, fill de l'anterior;
Llop I ?-910, germ de l'anterior;
Dat II 910-945;
Ramon I Dat c. 945-956;
Garcia Arnau I  956-1000;
Garsenda c. 1000-1038;
Bernat I de Comenge (Coserans) c. 1000-1035/1038 ;
Bernat II 1038-1077;
Ramon II 1077-1080;
Beatriu I 1080-1096;
Cntul I 1080-1090 (vescomte de Bearn);
Bernat III 1096-1113;
Beatriu II 1113-1114;
Cntul II 1114-1128;
Beatriu III 1128-1170;
Pere I  112-1163 (vescomte de Marsan);
Cntul III (Pere Cntul) 1170-1178;
Beatriu IV (Estefania) 1178-1190;
Bernat IV 1190-1126 (comte de Comenge numerat com a IV o VII);
Peronella 1190-1251 ;
Alcia 1251-1255 (comtessa en part de Bigorra);
Mata 1251-1272 (comtessa en part de Bigorra);
Gast de Montcada 1251-1290 (comte consort i regent en part de Bigorra);
Esquivat 1255-1283 (vescomte de Coserans i senyor de Chabanas);
Laura 1283-1307 (comtessa pretenent);
Constana 1272-1307 (va mantenir el ttol fins el 1311);
confiscat per la corona francesa 1307-1360;
Margarida (pretenent) 1311-1319;
Cedida per Frana a Anglaterra (Tractat de Brtigny 1360);
Expulsi dels anglesos 1369;
corona francesa 1369-1407;
Bernat d Armanyac 1407-1415 ;
Joan I de Grailly comte de Foix 1415-1436 (comprat);
Des 1436 form part del Comtat de Foix amb el que entr a la corona francesa el 1589;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37122" title="Mar Tirrena" nonfiltered="4344" processed="4324" dbindex="14536">

La mar Tirrena, o el mar Tirr (en itali Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicili Mari Tirrenu, en francs Mer Tyrrhnienne), forma part de la mar Mediterrnia. s el sector comprs entre la costa peninsular d'Itlia (regions de Toscana, Laci, Campnia i Calbria) i les illes de Crsega, Sardenya i Siclia.

La profunditat mxima s de 3.785 metres.

Illes de la mar Tirrena.
A banda de Crsega, Sardenya i Siclia, a la Tirrena trobem altres illes, com:
  l'arxiplag Tosc: Elba, Capraia, Pianosa, Montecristo, Giglio i Giannutri;
  les illes Poncianes: Pona, Gavi, Palmarola, Zannone, Ventotene i Santo Stefano;
  l'illa d'Ischia;
  l'illa de Capri;
  les illes Elies: Lpari, Salina, Vulcano, Strmboli, Filicudi, Alicudi i Panarea;
  les illes gades: Favignana, Marettimo i Levanzo ;

Connexi amb la Mediterrnia.
La mar Tirrena connecta amb la resta de la mar Mediterrnia mitjanant:
 l'estret de Messina, entre Siclia i Calbria, a l'extrem sud de la pennsula Italiana, de 3 km d'amplada ;
 el canal de Crsega, entre Itlia i Crsega, d'uns 80 km d'ample ;
 l'estret de Bonifacio, entre Crsega i Sardenya, d'uns 11 km d'ample ;
 finalment, el pas entre Sardenya i Siclia, sense nom determinat, que fa ms de 300 km d'amplada;

Ports principals.
 a la pennsula Italiana, de nord a sud: Civitavecchia (port de Roma), Npols i Salern; tamb Reggio di Calabria, que es troba a l'estret de Messina, a mig cam entre les mars Tirrena i Mediterrnia;
 a Crsega: Bastia;
 a Sardenya: Cller i lbia;
 a Siclia: Palerm i Trpani, i Messina a l'estret de Messina;

Etimologia.
El nom d'aquesta part de la Mediterrnia deriva del nom que donaven els grecs als etruscos, que emigraren de Ldia comandats pel prncep Tirr. Els etruscos es van establir al llarg de la costa de la Toscana actual i es referien a aquesta mar com a mar d'Etrria o Tuscum mare i tamb Mare Inferum.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37137" title="Nria Alb i Corrons" nonfiltered="4345" processed="4325" dbindex="14537">
Nria Alb i Corrons,escriptora, va nixer a la Garriga el 1930. 

El 1948 inicia els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona on es llicencia en Pedagogia. Exerceix de professora fins al 1979 que encapala la candidatura d'esquerres de la Garriga i s elegida alcaldessa d'aquesta poblaci vallesana.

Co labora a diverses revistes com  "Inquietud" i el "9 Nou" de Vic. Com a escriptora s'inicia en el certamen de Cantonigrs on rep el premi de narraci pel conte "Perqu veuran Du". Posteriorment, el 1961 publica el llibre de poesies "premi Cant espiritual" de Cantonigrs, La m pel front. El 1972 apareix Dptic, poemari en co laboraci amb Maria ngels Anglada. Compta amb els premis Carave la pel llibre de poemes L'encenedor verd (1980) i el Guillem Viladot pel recull de poesia infantil M'ho ha dit el vent (2001).     

En narrativa ha conreat sobretot la literatura infantil i juvenil: El fantasma Santiago (1979), Cucut (1981), Mixet (1984), Tanit (1984), Arfa (1988), Gina (1993), Ariadna(1994), Natlia(1996), ngrid (2002)... Tamb  ha publicat les novelles de base histrica: Fes-te repicar (1979), Agapi mou (1980), Desencs (1980), Tranquil, Jordi, tranquil(1984) i Quan xiula el tren(1997).

s autora de les versions literries de les cantates: L'ocell daurat (1967) -msica de Frederic Mompou-, En Pere sense por (1972) - msica d'Ernest Cervera-, Tirant lo blanc (1977) -msica d'Antoni Ros-Marb- i El timbaler del Bruc(1997) - msica de Manuel Oltra-. Ha escrit obres d'assaig poltic i  divulgaci com Les dones i la poltica en colaboraci amb Rosa Mart i Juli Busquets.

Enllaos externs.
 Nria Alb a Edu365.cat;
 Nria Alb a Escriptors.cat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37138" title="Joan Alcover i Maspons" nonfiltered="4346" processed="4326" dbindex="14538">
Joan Alcover i Maspons fou poeta, assagista i poltic. Nasqu a la ciutat de Mallorca el 1854 i mor el 1926.

Fou deixeble de Josep Llus Pons i Gallarza i condeixeble de Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina.

La seva obra potica estigu molt abocada a la reflexi ntima sobre el dolor i la tragdia humana, reflex de les circumstncies dramtiques que li tocaren viure, car tingu 5 fills de dos matrimonis, dels quals noms li sobrevisqu el ms petit, Pau.

Alcover inici la seva carrera potica utilitzant preferentment el castell, per, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn ntim a la necessitat d'expressar els sentiments ms pregons en la seva llengua materna, empr noms el catal, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, el poeta ms destacat de Mallorca.

El 1909 fou proclamat Mestre en Gai Saber i el 1919 obtingu el Premi Fastenrath. El 1951 es publicaren de manera pstuma les seves Obres completes.

Algunes de les seves poesies han estat tradudes a diverses llenges i musicades. El cas ms popular s potser La Balanguera, amb msica d'Amadeu Vives i que ha esdevingut Himne oficial de Mallorca, interpretada i editada, entre d'altres, per Maria del Mar Bonet, Els Ocults, Ximbomba Atmica, Chenoa, etc.

Obres en catal.
La Balanguera (Himne oficial de Mallorca);
La serra (un poema), homenatge a Costa i Llobera;
La relquia (un poema), a petici de Rusiol;
Cap al tard, 1909;
Poemes bblics, 1918;

Obres en castell.
Poesas, 1887;
Nuevas Poesas,  1892;
Poemas y armonas, 1894;
Meteoros, 1901;

Enllaos externs.

Joan Alcover, a lletrA












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37144" title="La Seu" nonfiltered="4347" processed="4327" dbindex="14539">


Lloc o centre d'un poder o autoritat. Generalment sinnim de catedral, perqu s la seu del metropolit catedralici.
Sol usar-se com a nom propi referit a la catedral del lloc on es parla o del qual es parla.


Arquitectura, vegeu:

 Seu d'Alacant, Cocatedral de sant Nicolau.
 Seu de l'Alguer, Catedral de santa Maria.
 Seu de Barcelona;
 Seu de Castell;
 Seu d'Eivissa, Catedral de santa Maria.
 Seu de Girona, Catedral de santa Maria.
 Seu Nova de Lleida, Catedral de sant Joan Baptista.
 Seu Vella de Lleida;
 Seu de Mallorca;
 Seu de Menorca, Catedral de santa Maria.
 La Seu de Manresa, Collegiata.
 Seu d'Oriola, Cocatedral del Salvador.
 Seu de Perpiny, Catedral de sant Joan Baptista.
 Seu de Sant Feliu de Llobregat, Catedral de sant Lloren;
 Seu de la Seu d'Urgell, Catedral de santa Maria.
 Seu de Sogorb;
 Seu de Solsona, Catedral de santa Maria.
 Seu de Tarragona;
 Seu de Terrassa, Catedral del Sant Esperit.
 Seu de Tortosa;
 Seu de Valncia, Catedral de santa Maria.
 Seu de Vic;
 La Seu de Xtiva, Collegiata.

Geografia:

 La Seu d'Urgell, capital de la comarca de l'Alt Urgell;
 La Seu, barri de la ciutat de Valncia, al districte de Ciutat Vella;

Religi:

 La Santa Seu, on resideix el Papa de Roma, generalment a la Ciutat del Vatic.

Onomstica:

Marc Seu, edil curul ;
Gneu Seu, cavaller rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37145" title="Lola Anglada" nonfiltered="4348" processed="4328" dbindex="14540">

Dolors Anglada i Sarriera, coneguda popularment com a Lola Anglada, ( Barcelona 1893 - Tiana, Maresme 1984 ) fou una narradora infantil i dibuixant catalana. 

Biografia.
Va nixer el 1893 a la ciutat de Barcelona, en una famlia amb fortes arrels a la poblaci de Tiana. Va estudiar a la Escola de la Llotja de Barcelona al costat d'Antoni Utrillo i Joan Llaverias. Aquest ltim aconsegu que Anglada realitzs la seva primera exposici a la Sala Pars de Barcelona i que el setmanari Cu-Cut! publiqus un dibuix de l'autora.

Al finalitzar la Primera Guerra Mundial va viatjar a Pars grcies a una beca del Govern francs, collaborant amb diverses editorials de la capital francesa, on es relacion amb Francesc Maci o Josep Clar. Compromesa amb els valors democrtics i la causa catalanista, organitz una sollicitud d'amnistia pels acusats de participar en el Complot de Garraf contra el rei Alfons XIII d'Espanya.

Durant la Guerra Civil s'afili a la UGT i collabor en el Comissariat de propaganda; un cop acabada la guerra, s'install definitivament a Tiana, poblaci situada a la comarca del Maresme, a la finca estiuenca de la famlia situada al peu de la Plaa de la Vila. Mor a Tiana el 12 de setembre de 1984.

Obra artstica.
Polifactica, amb una tcnica de dibuix excellent, una gran sensibilitat i un fort sentiment nacionalista, Lola Anglada s considerada la darrera dels clssics illustradors de l'escola catalana de principis de segle XX i una de les escriptores ms importants de la etapa de la preguerra. 

Va collaborar en diverses revistes infantils, com ara En Jordi, En Patufet, La Nuri (fundada per ella mateixa) o La Mainada. El personatge que l'ha fet ms coneguda, "El ms petit de tots", s un smbol d'identitat nacional de l'poca. 

L'any 1975 fou guardonada amb la Medalla al Mrit Cultural de la Diputaci de Barcelona, el 1980 amb la Medalla del Foment de les Arts Decoratives i el 1981 amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. Ced la seva collecci de nines a la Diputaci de Barcelona, que la install al Museu Romntic de Sitges. 

Obres.
1920: Contes del Parads;
1928: En Peret,  illustrat per ella mateixa;
1929: Margarida;
1929: Monsenyor Llangardaix;
1930: Narcs;
1937: El ms petit de tots;
1949: La Barcelona dels nostres avis;
1958: La meva casa i el meu jard;
1960: Martinet;

Reconeixements.
Nomenada filla adoptiva de Tiana, aquesta poblaci tamb ha posat el seu nom a l'escola pblica de primria del poble. Tamb hi ha Centres d'ensenyament Lola Anglada a Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Martorell, Esplugues de Llobregat, Vilafranca del Peneds i Lloret de Mar.

Entre el 1984 i 2003 es conced el Premi Lola Anglada de contes breus per a nois i noies, convocat per la Caixa Terrassa i l'Ajuntament de Terrassa.

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Lola Anglada, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
  Informaci de Lola Anglada a www.escriptors.cat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37146" title="Maria ngels Anglada i d'Abadal" nonfiltered="4349" processed="4329" dbindex="14541">
Maria ngels Anglada i d'Abadal, escriptora, va nixer a Vic, a l'Osona, el 1930 i mor a Figueres el 1999. 

Llicenciada en filologia clssica ha conreat la crtica literria, amb atenci especial als poetes catalans i italians i als mites grecs, en concret, zeus i apollo.

Va ser professora a l'IES Ramon Muntaner.

Va ser collaboradora assdua de Canig, El pont, Reduccions i 9 pas, de Figueres, on ha exercit molts anys a l'ensenyament. Durant els anys 60 va participar en diverses ocasions a la  Festa de la Poesia, organitzada pel Casino Menestral Figuerenc i animada pel seu bon amic el poeta empordans Carles Fages de Climent.

De la seva obra crtica cal destacar Salvador Espriu en els seus millors escrits (1974) i Viatge a Itaca amb Josep Carner (1982).

Conjuntament amb el seu marit Jordi Geli ha escrit Memries d un pags del segle XVIII (1978).

Com a poetessa ha publicat Dptic (1972), juntament amb Nria Alb, i Kiparssia (1980).

En la seva vessant de narradora guany el premi Josep Pla 1978 amb Les closes i ha editat l'aplec de relats No em dic Laura (1981).

Amb Sandlies d escuma obtingu el 1985 el Premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de la Crtica.

La seva trajectria com a narradora ha continuat amb les novelles Artemsia (1989), L agent del rei (1991) i El viol d'Auschwitz (1994) i en el recull La daurada parmlia i altres contes (1991).

Ha aplegat tota la seva poesia a Columnes d hores (1965-1990).

Part de la seva obra va ser musicada per Josep Tero en l'espectacle Et deixar la veu (2002), recollit en el disc del mateix nom.

Obra.


Premis.
1985 - Premi de la Crtica de narrativa catalana;
1986 - Premi Lletra d'Or per Sandlies d'escuma;
1994 - Premi Creu de Sant Jordi;

Enllaos externs.
Ctedra Maria ngels Anglada de la Universitat de Girona;
Pgina dedicada a M ngels Anglada, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Maria ngels Anglada i d'Abadal a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37148" title="Tirr" nonfiltered="4350" processed="4330" dbindex="14542">


 Geografia:
 Tirr o Mar Tirrena;

 Mitologia:
 Tirr (fill d'Atis);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37150" title="Clementina Arderiu" nonfiltered="4351" processed="4331" dbindex="14543">
Clementina Arderiu (Barcelona, 1889 - 1976) va ser una poeta catalana. 

Biografia.
Va ser filla d'una famlia d'argenters, gran amant de la lectura i la msica. Public el seu primer poema el 1911. El 1916 es cas amb el poeta Carles Riba que l'orient en la seva vocaci literria. Clementina prengu un clar comproms amb la Segona Repblica Espanyola fet que la condu a l'exili el 1939. 

Obra.
En els seus poemes s'hi pot trobar la influncia de Josep Carner aix com del seu marit Carles Riba. La seva, s una poesia molt treballada on dominen temes com la fe, l'amor, l'alegria, la condici femenina o la mort, entre altres. Es considera que els seus poemes tendeixen a una idealitzaci de la vida quotidiana. Va ser creadora de goigs igual que Jacint Verdaguer o Joan Maragall entre altres.

L'obra dels seus inicis pot inscriure's dins el moviment noucentista que supera amb posterioritat amb la incorporaci de nous elements.

Publicacions.
 Canons i elegies (1916);
 L'alta llibertat (1920);
 Poemes (1936);
 Sempre i ara (1946), premi Joaquim Folguera;
 Poesies completes (1952);
 s a dir (1968), amb el qual guany el premi Ossa menor i la Lletra d'Or;
 L'esperana encara (1968);

Enllaos externs.
Pgina dedicada a Clementina Arderiu, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Pau Riba canta una versi del poema Can del dia intil a Msica de poetes (UOC) ;
Recull de poemes;
Fons Clementina Arderiu i Carles Riba;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37154" title="Lindisfarne" nonfiltered="4352" processed="4332" dbindex="14544">



Lindisfarne, tamb anomenat Holy Island,  s una illa de marea a la costa nord oriental d'Anglaterra, que est connectada a la terra ferma de Northumberland per un cam que les marees tallen dues vegades al dia. Al cens de 2001 tenia una poblaci habitual de 162 persones.

A Lindisfarne hi va haver la primera rtzia coneguda dels vkings sobre sl britnic el 8 de juny de 793. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37156" title="Hus" nonfiltered="4353" processed="4333" dbindex="14545">
El hus s un joc de tauler dels khoikhoin (nama, berg-dama i herero) de la famlia dels jocs de mancala. Hi ha qui el classifica entre els jocs d'atzar, ja que s molt difcil calcular els moviments, i la gent hi juga noms per passar l'estona. 

El nom tamb s'escriu //hus, on les // davant del nom sn el que en lingstica s'anomena un clic i indiquen el so de dir arri! a un cavall. 

Amb el mateix nom es coneixen diversos jocs similars.

 Instruccions.

El tauler consisteix en quatre rengleres de vuit forats cadascuna. A ms ens calen quaranta-vuit llavors. 

 (2) (2) (2) (2) (2) (2) (2) (2) 
 (2) (2) (2) (2) (0) (0) (0) (0) 
 (0) (0) (0) (0) (2) (2) (2) (2) 
 (2) (2) (2) (2) (2) (2) (2) (2) 

Normalment, es juga al millor de set partides. 

Comencem amb les peces posades com a la illustraci. 

Cada jugador noms pot moure per la seva meitat del tauler (les dues rengleres ms properes a ell). 

Per moure, escollim un forat qualsevol de la nostra meitat, que contingui dues o ms llavors, i n'agafem el contingut. Aleshores les desem, una a una, en els forats correlatius, seguint un sentit antihorari. Si acabem la sembra en un forat buit, el torn passa a l'oponent. Si acabem la sembra en un forat ple, n'agafem totes les llavors (inclosa la que hi acabem de desar) i continuem sembrant a partir del forat segent. Continuem aix fins que acabem una sembra en un forat buit. 

Si una d'aquestes sembres acaba en un forat ple de la nostra fila interior, i els dos forats de l'oponent de la mateix columna estan ocupats, en lloc de continuar la sembra amb les nostres llavors, la continuem igualment, per amb les llavors d'aquest dos forats contraris. 

Si una d'aquestes sembres acaba en un forat ple de la nostra fila interior, i el forat de la fila interior de l'oponent de la mateix columna est ocupat, en lloc de continuar la sembra amb les nostres llavors, la continuem igualment, per amb les llavors d'aquest forat contrari. 

Guanya qui deixa l'oponent sense poder moure (t tots els forats, b buits, b amb una sola llavor).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37161" title="Guillem II de Prssia" nonfiltered="4354" processed="4334" dbindex="14546">


Guillem II de Prssia. Kiser d'Alemanya i Rei de Prssia (1888-1918) i Cap de la Casa Imperial i Reial de Prssia (1918-1941). Nasqu a Potsdam l'any 1859 i mor a Haus Doorn (Pasos Baixos) el 1941.

Famlia.
Fill del kiser Frederic III de Prssia i de la princesa Victria del Regne Unit, es cas en primeres npcies amb la princesa Augusta Victria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg, i per segona vegada amb la princesa Hermnia de Reuss. Tingu set fills: 

SAR el prncep hereu Guillem nat el 1882 a Potsdam i mort el 1951 a Hechingen a l'actual Baden-Wrttemberg. Es cas amb la duquessa Ceclia de Mecklenburg-Schwerin.

SAR el prncep Eitel Frederic de Prssia nat el 1883 a Potsdam i mort el 1942 a la mateixa ciutat de Brandenburg. Es cas amb la princesa Sofia Carlota d'Oldenburg.

SAR el prncep Adalbert de Prssia nat el 1884 a Potsdam i mort el 1948 a Sussa. Es cas amb la princesa Adelaida de Saxnia-Meiningen ;

SAR el prncep August Guillem de Prssia nat el 1887 a Potsdam i mort el 1949 a Stutgart. Es cas amb la princesa Alexandra Victria d'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg.

SAR el prncep scar de Prssia nat el 1888 a Potsdam i mort el 1958 a Munic. Es cas amb la duquessa Ina Maria Von Bassewitz.

SAR el prncep Joaquim de Prssia nat el 1890 a Berln i mort el 1920 a Potsdam. Es cas amb la princesa Maria d'Anhalt.

SAR la princesa Victria Llusa de Prssia nascuda el 1892 a Berln i morta el 1980 a Hannover es cas amb el cap de la casa reial de Hannover i duc Ernest August de Hannover.

Regnat.
Molt influenciat pels ideals poltics, extremadament religiosos i de superioritat de Prssia dins d'Alemanya, de la seva via la princesa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach, fu dimitir a Bismarck (1892) arran de les diferncies que tenien sobre la forma amb qu s'havia de tractar el moviment obrer. A partir de llavors, Guillem II opt per una poltica paternalista per tal de guanyar-se el seu suport.

A l'exterior desenvolup una poltica de caire expansionista i colonial basada en el desenvolupament econmic i en la indstria bllica, obtenint escassos triomfs: els territoris de Kian-Chow (1897), les illes Marianes i Carolines (1899), la part occidental de Samoa, i el reconeixement anglofrancs de la sobirania sobre el Togo i el Camerun. Proclam la sobirania sobre l'frica Oriental (1891) i l'frica del Sud-Oest (1892) i orden el desembarcament a Tnger per impedit l'aven francs al Marroc (1905); la crisi internacional origin la Conferncia d'Algecires (1906). Aquestes crisis internacionals, juntament amb les guerres balcniques, feren difcils les relacions entre la Triple Aliana (1882) i la Triple Entesa (1907). Desprs de l'assassinat de l'arxiduc d'ustria a Sarajevo (1914), Guillem II, segur de la superioritat alemanya sobre Frana i Rssia, els declar la guerra (Primera Guerra Mundial).

Exili.
En acabar el conflicte (1918) fou obligat a abdicar i hagu d'exiliar-se als Pasos Baixos. Al llarg de la dcada de 1920 i sobretot arran de l'ascens a la presidncia d'Alemanya del monrquic mariscal Paul von Hindenburg, les expectatives de restituci de la casa dels Hohenzollern augmentaren per aquestes es veieren tallades de forma dramtica arran de l'ascens de Hitler al poder l'any 1933. Malgrat que el propi Guillem II mai simpatitz amb el nou rgim, moltes persones al seu voltant des d'un primer moment es mostraren entusiastes del rgim nacionalsocialista; aquest fou el cas de la seva segona esposa, la princesa Herminia de Reuss, el seu fill primognit August Guillem de Prssia, o el seu nebot el prncep Felip de Hessen-Kassel, landgrav de Hessen-Kassel. La mort de Guillem II ocorregu a Doorn l'any 1941, on tamb fou sepultat. 



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37162" title="Potsdam" nonfiltered="4355" processed="4335" dbindex="14547">

Potsdam s una ciutat de la Repblica Federal d'Alemanya, capital del land de Brandenburg, amb 146.635 habitants (2005). Situada a la perifria sud-occidental de Berln, a la riba del Havel (afluent dret de l'Elba), sobre l'illa Potsdamer Weder. Fou residncia dels reis prussians, on hi construren el Palau de Sanssouci, el Palau de Marbre, l'Orangerie o la Cecilienhof, on tingu lloc la Conferncia de Potsdam (1945).

Forma part del Patromoni de la Humanitat declarat per la UNESCO.

Geografia.

Potsdam est situada al sud-oest de Berln. L'rea es va format d'una srie de morenes grans durant l'ltima glaciaci. Avui la ciutat consisteix d'un 75% de zona verda, amb noms un 25% cobert amb edificis o carrers, hi ha al voltant de 20 llacs i rius a Potsdam, per exemple l'Havel, el Griebnitzsee, Templiner Veu, Tiefer Veu, Jungfernsee, Teltowkanal, Heiliger Veu i el Sacrower Veu. El tur ms alt s el (Kleiner Ravensberg) amb 114 mts. 

Potsdam est dividit en 7 districtes histrics de la ciutat i 9 nous Ortsteile (parts de poble), el qual va unir la ciutat el 2003. L'aspecte dels districtes de ciutat s bastant diferent. Els districtes en el del nord i en el centre consisteix principalment d'edificis histrics, el del sud de la ciutat s dominada per rees ms grans d'edificis ms nous. 

Histria.

Potsdam,va ser probablement fundada en el segle VII com a poble eslau anomenat Poztupimi, centrat en un castell. Una traducci possible del nom podria ser a sota els roures.Fou esmentat per escrit el 993, i el 1317 va ser esmentat com a ciutat petita, a hores d'ara alemany, el qual va obtenir la seva ciutat charter el 1345. El 1573 era encara una ciutat de mercat petita de 2000 habitants.La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) va destruir gaireb mitja ciutat. 

Potsdam Les Fortunes canviades dramticament quan va ser escollit el 1660 mentre la residncia de caa de Frederick William jo, elector de Brandenburg, el nucli de l'estat potent que ms tard esdevenia el Regne de Prssia. Tamb fou una caserna Prussiana. 

Desprs que l'Edicte de Potsdam el 1685 Potsdam esdevenia un centre d'immigraci europea. La seva llibertat religiosa atreia persones de Frana (Huguenots), Rssia, els Pasos Baixos, i Bohmia. L'edicte va permetre una creixement de poblaci ms rpid i una recuperaci de l'economia. 

Ms tard la ciutat va ser adoptada com a residncia de la famlia reial Prussiana. La majestuositat dels edificis de la residncia reial van ser construts principalment durant el regnat de Frederic el Gran. Un d'aquests edificis s el Palau de Sanssouci (francs: "sense cures", per Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff, 1744), fams pels seus jardins i interiors de Rococ. Altres edificis en el complex de residncia reial inclouen el Neues Palais i l'Orangery. 

Mentre Berln era la capital oficial de Prssia i ms tard de l'Imperi alemany, el tribunal quedat en proper Potsdam, on molts oficials de govern van resoldre. El 1914 l'Emperador Wilhelm II va signar la Declaraci de Guerra en el Palau Nou de Potsdam. La ciutat va perdre aquest estat com a segona capital el 1918, quan la Guerra Mundial va acabar i Wilhelm II abdic. 

Al comenament del Tercer Reich un ceremonial d'estrenyer les mans entre President Paul von Hindenburg i el Canceller nou Adolf Hitler va tenir lloc en 21 mar 1933 en Potsdam Garnisonkirche (Garrison Esglsia), simbolitzant una coalici del militar (Reichswehr) i el nazisme. Potsdam fou severament malmesa en ser bombardejada pels raids durant la Segona Guerra Mundial. 

El Cecilienhof el palau era l'escenari de la Conferncia de Potsdam el de 17 juliol a 2 agost 1945, al qual el victoriosos dirigents Aliats (Harry S. Truman; Winston Churchill Seguit per Clement Attlee; i Stalin) conegut per decidir el futur d'Alemanya i la postguerra d'Europa en general. La conferncia acabada amb el acord de Potsdam i la Declaraci de Potsdam. 

El Pont de Glienicke, utilitzat per intercanviar espies durant la guerra freda el govern d'Alemanya de l'est (tamb conegut com el DDR) treballaren per esborrar els smbols del militarisme Prussi. Molts edificis historic , alguns d'ells seriosament malmesos durant la guerra, van ser enderrocats. 
.
Potsdam, unint el sud-oest de Berln, fent frontera amb Berln de l'Oest desprs de la construcci del Mur de Berln. El tancament de  Berln de l'Est no noms va tallar Potsdam de Berln de l'Oest, sino tamb doblar el temps de comunicaci amb Berlin de l'est. El Pont de Glienicke a travs de l'Havel va connectar la ciutat a Berln de l'Oest i era l'escena d'alguns canvis de espies a la Guerra Freda. 

Desprs de la reunificaci alemanya, Potsdam esdevenia la capital del novament establert Brandenburg, hi ha moltes idees i esforos per reconstruir l'aspecte original de la ciutat, ms extraordinriament el Palau de la Ciutat de Potsdam i el Garrisonchurch. 

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37165" title="Constant I de Grcia" nonfiltered="4356" processed="4336" dbindex="14548">


Constant I de Grcia. (Atenes 1868 - Palerm 1923. Rei de Grcia (1913 - 1917 i 1920 - 1922). Fill del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia. Constant era nt del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel per via paterna i del gran duc Constant de Rssia i de la princesa Alexandra de Saxnia-Altenburg per via materna. 

Contragu matrimoni amb la princesa Sofia de Prssia filla de l'emperador Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit. Tingu sis fills: 

SM el rei Jordi II de Grcia nat a Atenes el 1890 a Atenes i mort el 1947. Es cas amb la princesa Elisabet de Romania.

SM el rei Alexandre I de Grcia nat el 1893 i mort el 1920 a Atenes. Es cas amb Aspasia Manos.

SAR la princesa Helena de Grcia nascuda a Atenes el 1896 i morta a Florncia el 1982. Es cas amb el rei Carles II de Romania.

SM el rei Pau I de Grcia nat a Atenes el 1901 i mort el 1964. Es cas amb la princesa Frederica de Hannover.

SAR la princesa Irene de Grcia, duquessa d'Aosta, nascuda el 1904 a Atenes i morta el 1974 a Florncia. Es cas amb el duc Aim de Savoia-Aosta, duc d'Aosta.

SAR la princesa Caterina de Grcia nascuda el 1913 a Atenes. Es cas amb Ricard Brandam.

Durant la Primera Guerra Mundial mantigu la neutralitat de Grcia, malgrat les pressions en pro del estats centrals que feia la seva esposa, alemanya de naixement, i les del ministre Venizelos en pro del estats de l'Entesa. S'opos a Venizelos quan aquest ced Tessalnica als aliats i Frana intervingu en favor de Venizelos i en contra del rei que hagu d'exiliar-se (juny de 1917). 

El substitu el seu segon fill amb el nom de Rei Alexandre I de Grcia (1917-1920). Constant I retorn al poder desprs de la mort del seu fill per hagu d'exiliar-se de nou arran de la derrota davant dels turcs a Esmirna.

Hom l'ha volgut considerar successor dels emperadors bizantins i per aix tamb s'ha conegut com a Constant XII.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37166" title="Elba" nonfiltered="4357" processed="4337" dbindex="14549">


Geografia:
 L'illa d'Elba, illa italiana de la mar Tirrena on fou desterrat Napole el 1814.
 El riu Elba, riu de la Repblica Txeca i d'Alemanya que desemboca a Hamburg.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37167" title="Constant II de Grcia" nonfiltered="4358" processed="4338" dbindex="14550">
Constant II de Grcia (Atenes 1940) Rei de Grcia (1964 - 1973).

Nasqu a Atenes l'any 1940 fill del rei Pau I de Grcia i de la princesa Frederica de Hannover. Era per tant nt per via paterna del rei Constant I de Grcia i de la princesa Sofia de Prssia mentre que per via materna ho era del duc Ernest August de Brunsvic i de la princesa Victria Llusa de Prssia. 

L'any 1960 particip a les Olimpiades de Roma on guany la medalla d'or de vela en la modalitat de Gold Dragon Class.

Pocs mesos desprs de la mort del seu pare contragu matrimoni amb la princesa Anna Maria de Dinamarca (1964) filla del rei Frederic IX de Dinamarca i de la princesa ngrid de Sucia. La parella ha tingut cinc fills.

SAR la princesa Alxia de Grcia nascuda el 1965 a Atenes. Es cas el 1998 a Londres amb l'arquitecte de Lanzarote Carlos Morales Quintana.

SAR el prncep Pau de Grcia nascut el 1967 a Atenes. Es cas el 1995 a Londres amb l'estatunidenca Marie-Chantal Miller.

SAR el prncep Nicolau de Grcia nascut el 1970 a Roma.

SAR la princesa Teodora de Grcia nascuda a Londres el 1984.

SAR el prncep Felip de Grcia nascut a Londres el 1986.

Destitu el primer ministre Papandreu (1965) acte que l'opos al Parlament grec. El subsegent deteriorament poltic grec provoc un cop d'estat militar (1967). Fracassat un contracop dirigit pel propi monarca per tal de restablir les institucions democrtiques, se n'an a l'exili (desembre de 1967) establint-se a Roma, malgrat que continu essent considerat rei. El juny de 1973 el rgim dels coronels, tot implicant-lo en una conspiraci, proclam la repblica a Grcia. Des de llavors a Grcia, el rei Constant II ha estat conegut amb el nom de senyor Glcksburg.

Des de 1973 Constant ha viscut a Roma, Madrid o Copenhaguen, establint definitivament la seva residncia a Londres. Es all on dirigeix el Collegi Hellnic de Londres i on recentment ha creat la Fundaci Anna Maria de Grcia (2002). L'enfrontament judicial que mantenia el monarca amb l'estat grec a causa de l'expropiaci de les propietat i finques reials i la retirada de la nacionalitat grega als membres de la famlia reial arrib l'any 2002 al Tribunal de Drets Huamans d'Estrasburg que emet una sentencia favorable al monarca i que condemnava l'estat grec al pagament de 12.000.000 d'euros, la restituci de la seva nacionalitat i el pagament de 900.000 i 300.000 euros a les princeses Irene de Grcia i Caterina de Grcia respectivament.


 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37168" title="Jordi II de Grcia" nonfiltered="4359" processed="4339" dbindex="14551">


Jordi II de Grcia fou Rei de Grcia (1922-1925 i 1935-1947). Nasqu al Palau reial de Tatoi a la rodalia d'Atenes el 1890 i mor a causa d'una parada cardaca el 1947 a la mateixa ciutat.

Fill del rei Constant I de Grcia i de la princesa Sofia de Prssia. Casat i posteriorment separat de la princesa Elisabet de Romania, no tingu descendncia.

Obligat a abandonar el pas desprs del desastre bllic contra els turcs i les desavinences amb el primer ministre Venizelos (1925), s'exili a Londres. Pogu restablir la monarquia el 1935 grcies a la collaboraci amb el general Metaxs i l'establiment d'una dictadura (1936-1941). Arran de l'ocupaci alemanya de Grcia, pass a Creta i posteriorment a Egipte per acabar exiliant-se a Londres (1941). Torn a Grcia l'any 1946 desprs de la victria de l'opci monrquica en el referndum del mateix any. Cre la Creu de Vol 1945 com a reconeixement als pilots per accions de valor en vol durant la Segona Guerra Mundial.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37169" title="James Earl Ray" nonfiltered="4360" processed="4340" dbindex="14552">
James Earl Ray (10 de mar, 1928 a Alton (Estats Units); 23 d'abril, 1998) fou declarat culpable de l'assassinat de Martin Luther King.

Ray fou arrestat a Londres el 8 de juny, 1968 per l'assassinat de King el 4 d'abril del mateix any i va ser extradit als EUA on es va declarar culpable al judici celebrat a Memphis, Tennessee el 10 de mar de 1969.

Se'l va condemnar a complir 99 anys de pres, evitant aix la pena de mort, encara que hauria estat altament improbable que se l'hagus executat fins i tot si hagus estat condemnat a mort, com a conseqncia de la decisi de la Cort Suprema dels EUA del 1972 en el cas de ' ' V Furman versus Georgia ' ' invalidant completament la pena de mort en vigor fins aquell moment. 

Tan sols 3 dies desprs del judici i la condemna, es va retractar de la seva confessi , i afirmava que una persona amb l'lies 'Raoul' estava implicada amb el seu germ Johnny. Va passar la resta de la seva vida intentant retirar la seva condici de culpable sense aconseguir-ho.

En Ray i sis altres convictes s'escaparen de la pres de l'Estat Brushy Mountain a Petros, Tennessee el 10 de juny, de 1977 breument desprs de qu Ray testifiques que no va disparar a King a la Casa Comit Selecte sobre Assassinats, per fou empresonat de nou el 13 de juny i retornat a la pres. Fou condemnat de nou amb ms anys de condemna per intentar escapar-se de la pres.

En Ray mor per unes complicacions relacionades amb una malaltia de rony, provocada per l'hepatitis C. L'hepatitis C fou contreta probablement com a resultat d'una transfusi de sang, desprs d'una punyalada mentre era a la Pres Estatal de Mountain Brushy.

El 1997 el fill de Martin Luther King Dexter King es va trobar amb Ray, i pblicament va donar-li suport per obtenir un judici just. Lloyd Jowers fou dut a un tribunal civil processat com a part que d'una conspiraci per assassinar Martin Luther King, Jowers es va declarar culpable i la famlia de King es va atorgar un dlar com a retribuci, senyal per demostrar que no eren all per raons econmiques. El Dr. William Pepper va lluitar com advocat de James Earl Ray fins a la seva mort i llavors va continuar, en benefici de la famlia King. La famlia de King no creu que Ray fes res en l'assassinat de Martin Luther King

Referncies.
 William Pepper, An act of state, the execution of Martin Luther King, ("Un acte del govern, l'execuci de Martin Luther King").




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37170" title="Jordi I de Grcia" nonfiltered="4361" processed="4341" dbindex="14553">


Jordi I de Grcia (         A'). (Copenhaguen 1845 - Salnica 1913.Rei de Grcia des 1863 fins a 1913 essent el perode de mxima estabilitat per la sempre frgil monarquia grega. 

Nascut a Copenhaguen el 1845 era fill del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel. Reb el nom de Guillem el qual canvi pel de Jordi en el moment del seu asecens al tron grec. Era germ del rei Frederic VIII de Dinamarca, de la reina Alexandra de Dinamarca, de la tsarina Dagmar de Dinamarca entre d'altres i noms per citar els ms destacats. 

Es cas amb la gran duquessa Olga de Rssia filla del gran duc Constant de Rssia i de la princesa Alexandra de Saxnia-Altenburg. Era nta del tsar Nicolau I de Rssia. La parella que s'install a Atenes i tingueren set fills: 

 SM el rei Constant I de Grcia nascut a Atenes el 1868 i mort a Salnica el 1923. Es cas amb la princesa Sofia de Prssia.

SAR el prncep Jordi de Grcia nascut a Atenes el 1869 i mort a Pars el 1957. Es casa amb la princesa Maria Bonaparte.

 SAR la princesa Alexandra de Grcia nascuda a Corf el 1870 i morta a Ilynoske el 1891. Es cas amb el gran duc Pau de Rssia.

 SAR el prncep Nicolau de Grcia nascut el 1872 a Atenes i mort el 1938 a Atenes. Es cas amb la gran duquessa Helena de Rssia.

 SAR la princesa Maria de Grcia nascuda el 1876 a Atenes i morta el 1940 a la mateixa ciutat. Es cas amb el gran duc Jordi de Rssia i en segones npcies amb el militar grec Pericles Joannides.

SAR el prncep Andreu de Grcia nascut el 1882 a Atenes i mort el 1944 a Cannes. Es cas amb la princesa Alcia de Battenberg.

SAR el prncep Cristfor de Grcia nascut el 1888 a Atenes i mort el 1942 a Larache al Marroc. Es cas en primeres npcies amb Nancy Leeds i en segones npcies amb la princesa Francesca d'Orleans.



Fou elegit rei de Grcia desprs de la destituci del rei Ot I de Grcia (de la casa dels Wittelshbach de Baviera) i rebent el suport de Frana, Rssia i el Regne Unit davant l'assemblea nacional grega.

Atorg a Grcia una constituci democrtica i inocorpor els territoris de l'Epir, Creta i les illes Jniques. Mor assassinat a Salnica l'any 1913. Ha sigut l'nic rei de la famlia reial grega que no ha conegut l'exili en un moment o altre de la seva vida.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37171" title="EPB" nonfiltered="4362" processed="4342" dbindex="14554">
Els escuts de front en pressi de terres o EPB (de l'angls Earth Pressure Balance) sn una tipologia d'escuts de front tancat i cap giratori que s'usen per excavar tnels en sls, encara que siguin poc cohesius, o roques toves. De fet, avui en dia, les EPB sn la tecnologia predominant en l'excavaci de tnels sota nivell fretic.

Com tots els escuts, les EPBs compten amb una carcassa metllica exterior de forma cilndrica que sost provisionalment el terreny des del front d'avan fins una mica ms enll d'on es colloca el sosteniment definitiu, normalment consistent en anells formats per unes 7 dovelles cadascun. D'aquesta manera, es garanteix en tot moment l'estabilitat en les parets del tnel.

En els escuts EPB, l'estabilitat del front de l'excavaci es garanteix amb l'emmagatzement del material excavat en una cambra, just darrere del cap giratori i en comunicaci amb el terreny, on es conserva a una determinada pressi. El material s extret de la cambra mitjanant un cargol d'Arqumedes de dimetre adequat i velocitat regulable. Precisament, la pressi de les terres d'aquesta cambra s controlada directament amb la regulaci de la velocitat d'extracci del material mitjanant el vis sense fi i amb la fora d'empenta que fan els cilindres d'avan. D'aquesta manera la pressi dels detritus de la cambra s'equilibra amb la pressi que exerceix el front del tnel, garantint-ne l'estabilitat. A ms, amb un sistema de control de moviments en superfcie (mesures contnues de subsidncies), es pot adequar la pressi de la cambra per a qu els assentaments en superfcie siguin mnims. Aquesta pressi se sol mesurar mitjanant unes quantes cllules repartides en tota la secci.

Les mquines EPB sn un dels sistemes ms usats avui en dia per a l'excavaci de tnels en sls o roques toves, sobretot en zones urbanes. No hi ha front obert i el tnel queda totalment revestit al mateix temps que s'excava. L'escut de la tuneladora ofereix al personal d'una protecci permanent contra despreniments. Aix bona part dels tnels executats ltimament als metros de Lille, Lyon, Tolosa, Pars, Londres, Mil, Roma, Colnia, el Caire, Taipei, Lisboa o Madrid han estat excavats amb equips EPB. Tamb s'han usat aquest tipus de mquines en llargs trams de tnels notables com els del canal de la Mnega, o el d'Storeblt.

Quan les mquines EPB es troben amb materials arenosos o amb graves necessiten de la injecci d'uns determinats productes qumics (normalment polmers o escumes tensoactives patentades) amb la finalitat d'augmentar-ne la plasticitat. Aix s'aconsegueix que aquests terrenys presentin una millor manejabilitat per a una correcta evacuaci pel vis sense fi i transmetin la pressi de la cambra ms uniformement en tota la secci del tnel.

Els principals parmetres d'un equip EPB sn el seu dimetre d'excavaci, l'empenta mxima contnua, l'empenta mxima instantnia (aproximadament un 20% superior a l'anterior), el parell mxim continu i el parell mxim instantani (tamb aproximadament un 20% superior al continu) per a poder desblocar la mquina. Les velocitats de rotaci que es poden aconseguir en els estats anteriors sn tamb molt importants, aix com tamb els temps de collocaci dels anells de dovelles i la velocitat mxima d'extracci del vis sense fi.

En general, el punt dbil de les EPB's s el rodament del cap giratori. En efecte, aquest rodament ha de permetre la rotaci del cap i alhora sser l'element transmissor de la fora d'empenta de la mquina, que pot arribar a ms de 10000 tones. Si el rodament trenca, cosa que ha passat en diverses ocasions, cal solucionar l'avaria per continuar excavant amb la mquina. Com que la reparaci pot suposar ms de sis mesos, sovint se solen preveure mtodes alternatius de construcci per a continuar amb l'excavaci en cas de ruptura del rodament.

Abans de comenar l'execuci material del tnel cal de seleccionar el tipus d'anell de dovelles amb les que es voldr sostenir el tnel. Tamb s molt important l'elecci dels parmetres dels equips (empenta total i parell motor mxim), del mtode d'injecci de l'espai que deixa l'escut entre les dovelles i el terreny, els mtodes d'entrada al front per al canvi de les dents i el mtode de guiat.

Amb aquest tipus de mquines, es redueix gaireb per complet el risc de collapse del front (sobretot si es compara amb els mtodes d'excavaci de front obert). Tot i aix, els accidents no s'eliminen de forma completa perqu s'han registrat diversos episodis dramtics que van des d'incendis a la mateixa mquina fins a grans entrades d'aigua que en algun cas han causat inundacions considerables com en el tnel d'Storebaelt. Tampoc no s'aconsegueixen eliminar per complet els problemes per assentaments en superfcie, sobretot quan el recobriment s relativament petit (els problemes apareixen aproximadament si s menor a un dimetre), poc cohesius i amb aigua. De fet, aquest ha estat un dels problemes ms freqents en l'excavaci de les successives ampliacions del metro de Madrid, on el front s generalment estable quan no apareixen bosses de sorra. 

Enllaos externs.
Fotografies i perspectives d'escuts en general, no noms d'EPBs (en espanyol)
Descripci de les diferents tuneladores (en .pdf) (en espayol)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37174" title="Illa d'Elba" nonfiltered="4363" processed="4343" dbindex="14555">




Elba s una illa de la Toscana (Itlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la provncia de Grosseto. s l'illa ms gran de l'arxiplag Tosc i la tercera illa ms gran d'Itlia, desprs de Siclia i Sardenya. Elba i les altres illes de l'arxiplag formen part del Parc Nacional de l'Arxiplag Tosc.

L'illa est dividida en vuit municipis: la capital Portoferraio (antiga Portus Argous), Campo nell'Elba, Capoliveri, Marciana, Marciana Marina, Porto Azzurro, Rio Marina i Rio nell'Elba.

Prop de la capital queden restes romanes a La Grotte, i mes lluny (a la punta nord-est) a Capo Castello; les canteres de Sant Piero (al sud-oest de l'illa) foren treballades pels romans

Histria.

El seu nom en llat fou Ilva i els grecs l'anomenaren Aethalia. Fou famosa des l'antiguitat per les seves mines de ferro. 

L'illa fou assolada per la flota de Siracusa dirigida per Phayllos en revenja per incursions pirates dels tirrens (etruscs); una segona expedici fou dirigida per Apelles que es va apoderar de l'illa temporalment. Me stard va passar als romans i fou una base en les seves expedicions a Sardenya i Crsega.

Va formar part del regne ostrogot d'Itlia, del regne dels Longobards, i del Regne d'Itlia. Al segle XI va quedar en mans de Pisa i el 1290 fou cedida a Gnova, per va tornar a Pisa el 1339.

Jaume I Appiani, senyor de Pisa, va vendre la senyoria als Visconti per es va reservar Elba i les  illes Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola, aix com Piombino, Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango i Vignale i va formar la senyoria del Piombino que els Appiani van governar des el 30 d'octubre del 1392 fins el 1634. Des el 1501 a 1503 fou ocupada per Csar Borja; els Appiani foren prnceps del sacre imperi per diploma imperial del 8 de novembre de 1509 en el qual el ttol era "prncep al Piombino" superposant el nom del territori al del cognom (abans foren comtes Appiani, senyors de Piombino).  

El principat de Piombino fou ocupat del 25 de juny de 1549 al 1552 per Cosme I Medici de Florncia, en mig de la guerra entre Florncia i Espanya d'un costat, i Frana, Turquia i Siena de l'altra; en la lluita contra els espanyols, els francesos i turcs aliats van atacar el principat el 1552. L'ocupaci es va perllongar el 1552, fins el 1557, al morir la regent Elena Salviati; Florncia, pel tractat de Londres del 20 de maig de 1557 va rebre Portoferraio (i casi tot el territori de Siena incloent la ciutat) per va renunciar al Piombino; el rei d'Espanya es va reservar Orbitello, Porto de Ercolo, Monte Filipo, Monte Argentaro, Porto San Estefano i Telemone, a la costa de Siena, com a compensaci per la cessi de Siena a Florncia, i amb aquest dominis va establir presidis (fortaleses amb guarnici) i es van constituir els Presidis Toscans, territori espanyol depenent del virrei de Npols.

El 1603 a la mort de Jaume VII del Piombino, l'herncia va entrar en litigi i un cos, Carles del Piombino, es va proclamar prncep per fou enderrocat pels espanyols que van ocupar el principat incloent Elba, per finalment van reconixer la successi a Isabel del Piombino, germana gran de Jaume VII el 1611 per els espanyols van conservar una part de l'illa (Porto Longone, desprs Porto Azzurro) i van construir les fortaleses de Forte Focardo i Forte S. Giacomo, i aquesta zona fou agregada als Presidis Toscans. Isabel va renunciar el 1624 en favor de la seva filla Polissena de Mendoza, casada amb Nicolau I Ludovisi, per altre cop va entrar en litigi, i Horaci del Piombino, fill de Carles, es va proclamar prncep el 1626 i el 1628 Espanya va assolir el dret feudal i el va reconixer.

Finalment per Nicolau I Ludovisi en fou reconegut prncep i investit el 24 de mar de 1634 contra el pagament de mes d'un mili de florins, i fou confirmat per diploma imperial de 21 d'abril de 1634. El 1635 va poder prendre possessi del feu, que li fou confirmat el 8 de novembre de 1638 amb el marquesat de Populonia i les senyories annexes per va haver de renunciar a la part de l'illa d'Elba que possea a favor de Toscana.

Va romandre en mans de Toscana i Espanya fins a finals del segle XVIII. El 1796 quatre mil realistes francesos es van refugiar a l'illa protegits per la flota anglesa; els anglesos van ocupar desprs el fort de San Giovanni (avui Forte Inglese) per el 1797 fou ocupada pels francesos i van seguir quatre anys de lluites. Per la pau d'Amiens Frana va rebre l'illa i els Presidis Toscans. Elba va esdevenir una sotsprefectura de Livorno. Els presidis i Elba van passar al Regne d'Etrria (format per l'abolici de Gran Ducat de Toscana) i van formar part del  departament del Ombrone (1801). El Regne fou dissolt pel tractat de Fontainebleu el 10 de desembre de 1807 i el 1808 fou incorporat a Frana incloent Elba. Nominalment el pas va tornar a ser un estat sobir el 1809 quant fou donat amb ttol de gran duquessa de Toscana a la germana de Napole, Elisa Baciocchi, el 3 de mar de 1809, i el van conservar fins al 1 de febrer de 1814, per de fet sempre va romandre un domini francs. 



Pel tractat de Fontainebleu del 1814 l'illa d'Elba amb ttol de principat imperial era cedida a Napole, mentre la resta dels presidis i el principat de Piombino passaven al restaurat Gran Ducat de Toscana.

Napole va arribar a l'illa el 4 de maig de 1814. Va dotar al seu estat (en aquest cas a l'illa) d'una bandera blanca amb diagonal taronja i les abelles smbol de l'Emperador a la diagonal. Napole tenia una gurdia personal de sis-cents homes, per de fet l'illa estava sota control de la marina anglesa. A llarg dels mesos, en part per passar el temps i en part per una autntica preocupaci pels illencs, va engegar una serie de reformes econmiques i socials per millorar la qualitat de vida a l'illa. Nou mesos i vint-i-un dies desprs, el 26 de febrer de 1815, Napole va sortir de l'illa i va protagonitzar els anomenats cent dies. Ja no va tornar a l'illa, la qual el Congres de Viena va assignar al Gran Ducat de Toscana.



El 1860 fou incorporada amb aquest al Regne d'Itlia.

A finals de 1943 fou ocupada pels alemanys. Els francesos de De Gaulle van desembarcar a l'illa el 17 de juny de 1944 posant fi a l'ocupaci i retornant l'illa a Itlia al final de la guerra.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37176" title="Charles Dickens" nonfiltered="4364" processed="4344" dbindex="14556">

Charles John Huffan Dickens (Portsmouth, Anglaterra, 7 de febrer de 1812   Gadshill Place, 8 de juny de 1870). Escriptor britnic. 

Durant la seva carrera Dickens va escriure moltes novelles que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginaci i la seva genial ironia. Ara s tractat com un dels novellistes ms grans de l'era victoriana i les seves obres sn documents importants per conixer la vida d'aquella poca.

Els crtics han celebrat la seva mestria en la prosa, la seva capacitat d'inventar caracters memorables i el seu poder de sensibilitzaci socials. Tot i aix, tot sovint ha rebut crtiques per l'excs de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus carcters grotescos. 
 Biografia . 

Va nixer a  Portsmouth, Hampshire. Quan tenia cinc anys, la famlia es va traslladar a Chatham, Kent. Va assistir a l'escola primria dels set als dinou anys. La seva familia era de classe mitjana per la seva situaci econmia va empitjorar quan el seu pare va ser empresonat. Va aprendre a llegir grcies a la seva mare, que va fer servir per ensenyar al seu fill unes quantes obres clssiques propietat del pare.

La famlia de Dickens va recuperar l'estabilitat econmica a causa d'una inesperada herncia. A partir d'aix, Dickens va ser enviat a un centre docent de Hamstead Road, on hi va romandre dos anys. La seva adolescncia la va passar treballant com a ajudant d'un advocat (1827), freqentant les biblioteques del  British Museum, aprenent taquigrafia i, finalment, treballant en la redacci del Morning Chronicle a partir de l'any 1828. Al voltant d'aquells anys va publicar, sota el pseudnim de Boz, diversos articles inspirats en la vida diria de Londres acompanyats d'illustracions de Cruikshank i amb el ttol Sketches by Boz. Aquell mateix any va casar-se amb Katherine Hogarth. Va veure com es publicava la seva obra  The posthumous papers of the Pickwick Club (Els papers pstums del Club Pickwick), nou entregues l'any 1836 i onze ms l'any 1837. La seva obra segent s Oliver Twist (1837-38).



Grcies a les obres que anava publicant, Dickens anava agafant prestigi. L'any 1841 va ser condecorat com a fill adoptiu de la ciutat d'Edimburg i va viatjar als Estats Units d'Amrica l'any 1842, on es va trobar amb una gran rebuda. All, per, va trobar els mateixos vicis que a Anglaterra, de manera que va publicar aquell mateix any una obra amb la que es va guanyar el rebuig de la societat dels Estats Units d'Amrica i va significar a Anglaterra el primer fracs important de la seva carrera: American Notes. No obstant aix, va tornar a rebre el suport del pblic grcies a la seva obra Can de Nadal.

La seva novella Dombey and Son (Dombey i fill, 1846-48) va significar un canvi en el mtode de treball: va passar de la improvisaci a la completa planificaci, cosa que va poder fer grcies al coneixement dels recursos estilstics que havia aconseguit. L'any 1850 va fundar Household Words on es  publicaven textos d'autors poc coneguts, i on hi va publicar Hard Times (Temps difcils, 1854). Bleak House Casa Inhspita, fou publicada per Bradbury & Evans en fascicles mensuals 1852-53.

 Dickens estava sotms a una gran crrega de treball destinada a satisfer als seus lectors, i va caure en crisi. Es va produir una ruptura amb els seus editors perqu va exigir una millor remuneraci i li va ser denegada. Desprs d'aix, va iniciar una srie de viatges a Itlia, Sussa i Frana. Quan va retornar a Anglaterra, obligat per les noves circumstncies econmiques, va desenvolupar activitats d'altres camps: va organitzar representacions teatrals, va fundar el Daily News, va fer d'actor i va donar conferncies.

Cap a l'any 1850 la salut de Dickens havia empitjorat, situaci agreujada per la mort del seu pare, una filla i la seva germana. L'escndol pblic que va constituir el seu suposat enamorament d'una actriu de 18 anys que es deia Ellen Teman, del qual va intentar defensar-se mitjanant una nota al Daily News, va contribuir a la seva ruptura amb Katherine. Des d'aleshores, Dickens va canviar de carcter de forma drstica. Va continuar, per, donant conferncies i escrivint. Va realitzar una gira pels Estats Units d'Amrica l'any 1867, i l'any 1870 va aparixer la primera entrega mensual d'una novella que mai no es completaria: The Mystery of Edwin Drood (El misteri d'Edwin Drood).

El 8 de juny de 1870 va morir a la seva casa de Gadshill Place i va ser enterrat a l'abadia de Westminster.

 Obres .
 Novelles. 

 Els papers del Club Pickwick (The Pickwick Papers), 1836 1837;
 Oliver Twist, 1837 1839;
 Nicholas Nickleby, 1838 1839;
 The Old Curiosity Shop, 1840 1841;
 Barnaby Rudge, 1841;
 Els llibres de Nadal:
 Can de Nadal (A Christmas Carol), 1843;
 The Chimes, 1844;
 The Cricket on the Hearth, 1845;
 The Battle of Life, 1846;
 Martin Chuzzlewit, 1843 1844;
 Dombey i fill (Dombey and Son), 1846 1848;
 David Copperfield, 1849 1850;
 Bleak House, 1852 1853;
 Temps Difcils (Hard Times), 1854;
 Little Dorrit, 1855 1857;
 A Tale of Two Cities, 1859;
 Great Expectations, 1860 1861;
 Our Mutual Friend, 1864 1865;
 El misteri D'Edwin Drood (The Mystery of Edwin Drood) (inacabada), 1870;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37177" title="Federal Bureau of Investigation" nonfiltered="4365" processed="4345" dbindex="14557">


El Federal Bureau of Investigation (FBI, oficina federal d'investigaci) s una Policia Federal, el bra investigador principal del Departament de Justcia dels Estats Units (DOJ). 

El ttol 28 del codi d'Estats Units, Secci 533, que autoritza el Procurador general a "nomenar oficials per detectar...  delictes contra els Estats Units" i unes altres lleis federals donen l'autoritat i responsabilitat per investigar delictes especfics a l'FBI. Actualment, l'FBI t jurisdicci investigadora sobre violacions de ms de 200 categories de delictes federal i aix t l'autoritat investigadora ms ampla de qualsevol agncia d'aplicaci federal. El Deu Fugitius Ms Buscats per l'FBI ha estat utilitzat des de 1949 per notificar al pblic els fugitius ms buscats.

 Llista de directors .
John Edgar Hoover (10 de desembre de 1924);
Patrick Gray (3 de mar de 1972);
William Ruckeshauss (27 d'abril de 1973);
Clarence Kelley (9 de juliol de 1973);
William Webster (23 de febrer de 1978);
John Otto (27 de maig de 1987);
William Sessions (2 de novembre de 1987);
Floyd Clarke (19 de juliol de 1993);
Louis Frech (1 de setembre de 1993);
Robert S. Mueller (1 de setembre de 2001);
Frederic Huynh (12 de juny de 2004);

 Enllaos externs .
Pgina web oficial de l'FBI ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37178" title="Henry Miller" nonfiltered="4366" processed="4346" dbindex="14558">

Henry Miller s un escriptor estatunidenc, nascut a Nova York el 26  de desembre de 1891 i mort a Pacific Palisades (Califrnia) el 7 de juny de 1980. 

De jove, viatj per l'Oest del pas, i de nou a Nova York (1914), treball en diversos oficis (ajudant del seu pare sastre, repartidor de telegrames, jardiner), abans de fer el seu primer viatge a Europa (1928), i installar-se a Pars (1931). 

El 1934 public la seva primera novella, Tropic of cancer (Trpic de cncer), a la que seguiren Black Spring (Primavera negra, 1936) i Tropic of Capricorn (Trpic de Capricorn, 1939). El 1940 torn als Estats Units desprs d'un viatge per Grcia que qued reflexat a The Colossus of Maroussi (El cols de Marussi, 1941). Altres llibres destacats sn : The smile at the foot of the ladder (El somriure al peu de l'escala, 1948), The time of assassins (El temps dels assassins, 1951) i la trilogia The Rosy crucifixion formada per Sexus (1949), Plexus (1952) i Nexus (1960). Amb un estil influt inicialment per Louis-Ferdinand Cline, d'oracions extenses i personatges de vrbola aguda i directa, la narrativa de Miller, aparentment autobiogrfica, disecciona la inquietud de recerca i de satisfacci de l'sser hum. El sexe,considerat el motor central de les seves obres - descrit de manera descarnada i anti romntica - s noms un pretext per a reflexionar sobre l'afecte i el viure al lmit de la passi, sovint al marge de les convencions socials.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37186" title="Histria de l'astronomia" nonfiltered="4367" processed="4347" dbindex="14559">
La Histria de l'astronomia s vital en el desenvolupament del pensament hum. Antigament, l'astronomia s'ocupava noms de l'observaci i prediccions dels moviments dels objectes visibles a simple vista. Van dividir l'esfera celeste en constellacions anomenant constellacions zodiacals les 12 que marquen el moviment anual del Sol al cel. Els antics grecs van fer importants contribucions a l'astronomia, entre elles la definici de magnitud. Per la seva influncia en els astrnoms posteriors cal citar a Claudi Ptolemeu qui esment 48 constellacions.

A Europa l'astronomia basada en l'observaci es va estancar durant l'edat mitjana, per va florir a l'Imperi Persa i al mn de l'Islam. A finals del segle IX, l'astrnom persa al-Farghani va escriure mpliament sobre el moviment dels cossos celests. El seu treball va ser tradut al llat en el segle XII. Al final del segle X, un gran observatori va ser construt prop de Teheran (Iran), per l'astrnom persa al-Khujandi, qui va observar una srie de passos meridians del Sol, el que li va permetre calcular l' inclinaci de la eclptica. Tamb a Prsia, Omar Khayyam va elaborar la reforma del calendari que s ms precs que el calendari juli acostant-se al Calendari Gregori. Abraham Zacuto va ser el responsable en el segle XV de les adaptacions de les teories astronmiques per a les necessitats prctiques de la navegaci en les exploracions portugueses.

Durant el Renaixement, Nicolau  Coprnic va proposar el model heliocntric del Sistema Solar. El seu treball va ser defs, divulgat i corregit per Galileu Galilei i Johannes Kepler. Galileu va afegir la novetat de l's del telescopi per a millorar les seves observacions. Kepler va ser el primer que va descriure correctament els detalls del moviment dels planetes (Lleis de Kepler). Va ser Isaac Newton, amb la idea d'estendre als cossos celestes la gravetat terrestre (Llei de la gravitaci universal) l'inventor de la mecnica celeste el que va explicar definitivament el moviment dels planetes. Newton tamb va desenvolupar el telescopi reflector.

Es va descobrir que les estrelles eren objectes molt llunyans. Amb l'adveniment de l'espectroscopi es va demostrar que eren semblants al nostre propi sol, per amb una mplia gamma de temperatures, masses i grandries. L'existncia de la nostra galxia, la Via Lctia, com a grup separat d'estrelles no es va demostrar fins al segle XX, junt amb l'existncia de galxies externes, i poc desprs, l'expansi de l'univers, observada en l'efecte del corriment al roig. L'astronomia moderna tamb ha descobert una varietat d'objectes extics com els qusars, plsars, radiogalaxies, forats negres, estrelles de neutrons, i ha utilitzat estes observacions per a desenvolupar teories fsiques que descriuen estos objectes. La cosmologia va fer grans avanos durant el segle XX, amb el model del Big Bang fortament recolzat per l'evidncia proporcionada per l'astronomia i la fsica, com la radiaci de fons de microones, la Llei de Hubble i la abundncia cosmolgica dels elements qumics.

Articles relacionats.
Gnom;
Equatori;























 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37187" title="Comtat d'Alvrnia" nonfiltered="4368" processed="4348" dbindex="14560">

El comtat d'Alvrnia (en occit Comtat d'Auvrnhe, en francs comt d'Auvergne) fou una jurisdicci feudal d'Occitnia, a Frana, centrada a Clarmont d'Alvrnia (Clarmont-Ferrand), a la regi anomenada Alvrnia (en francs Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751). S'incorpor a la corona el 1663.

Histria.
Regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751). El 751 es va installar a Frana la dinastia carolngia i Alvrnia va passar a formar part del regne d'Aquitnia. El segle IX el comtat va esdevenir hereditari i al mateix van assolir poder temporal els bisbes de Clarmont. Tamb hi va haver vescomtes a Clarmont.

El primer comte del que se n sap alguna cosa fou Guer, que s identifica amb un Guer de Provena comte d'Arles que desprs (844) fou tamb comte de Autun. Guerau, el segent comte, era fill de Teodoric (possible germ de Guillem I de Tolosa) i nebot de Teudu d'Autun. Guillem fou el seu germ i successor. El segent comte fou Bernat, de genealogia no determinada; Guillem II era fill del comte Acfred de Rass i Carcassona probablement un legitimista; el va succeir Esteve el 862 i el 863 degu ser destitut per participar en una revolta, i a la reorganitzaci de comtats del 864 va ser donat a Bernat Plantapilosa. El seu fill Guillem III el Piads el va succeir iniciant la lnia hereditria. 

Al morir  Guillem III el va succeir el seu nebot Guillem II el jove, el fill d'Acfred de Rass per pel dret de la seva mare Adelinda, germana de Guillem III, que fou aix comte per segona vegada. Va morir el 926. El seu germ Acfred II el va succeir i va morir sense successi dos anys mes tard. El comtat va passar a Ebles I Manser, comte de Poitou i Duc d'Aquitnia, fill (bastard) de Ranulf o Rainulf II (que uns fan fill de Rainulf I de Poitou i altres fill de Bernat de Gtia; cal esmentar que Rainulf I fou fill de Guerau, comte d'Alvrnia mort el 841). Ebles va ser deposat el 834 pel rei Ral de Frana, que va donar el comtat d'Alvrnia a Ramon III Pon de Tolosa. No obstant Guillem va conservar el ttol de duc d'Aquitnia que va transmetre al seu fill Guillem III Cap d estopa, i que va recuperar Alvrnia a la mort del comte tolos. Guillem III va morir el 963 i altra cop el comtat va tornar a estar en litigi amb Tolosa on era comte Guillem IV Tallaferro.

Desprs de la mort de Bernat Plantapilosa comena a esmentar-se el nom d alguns vescomtes que regien el contat per absncia del comte. El primer fou Armand i la seva nissaga va arribar a ostentar el ttol comtal a mesura que els comtes van anar perdent poder mes ocupats en els afers de Poitou i Tolosa. Armand va tenir dos fills, Robert, que va portar el ttol de vescomte d Alvrnia, i Matfred, que va rebre la senyoria de Thiern i fou el seu primer vescomte (vegeu Vescomtat de Thiern). Segurament ja abans del 1000 el vescomte Guillem d'Alvrnia, de la lnia de Robert, va assumir el ttol de comte. La seva nissaga es va trencar el 1155 quant el comte Guillem VIII el jove va ser enderrocat pel seu oncle Guillem IX el vell, per va poder mantenir una part del comtat (Beaumont, Chamaliers i Montferrand principalment). Si be se ls anomena sovint comtes de Clarmont, es tendeix a evitar aquesta denominaci per no confondre aquesta branca comtal amb la dels comtes de Clermont-en-Beuvaisis o amb els comtes-bisbes de Clarmont. Els comtes de Clarmont van ser reconeguts el 1302 com a Delfins d'Alvrnia. El 1209 el rei de Frana va apropiar-se de fora territoris a l'Alvrnia, les anomenades Terres d Alvrnia, que van ser concedides en feu a un fill del rei al segle XIII per de fet van pertnyer a la corona fins el 1360 en que foren erigides en el Ducat d Alvrnia per a Joan I duc de Berry i que va passar tamb als Borb per matrimoni fins que el 1527 va retornar a la corona per sentencia de confiscaci contra el conestable. 

El 1209 el rei, que havia rebut l'ajut del bisbe de Clarmont Robert I (1195-1227) per ocupar les Terres d'Alvrnia, el va premiar amb l'atorgament del feu de la ciutat de Clarmont, incorporat a la senyoria eclesistica.

El segon delf, anomenat Delf o Robert, va heretar de la seva mare Hugueta filla d'Arquimbald V vescomte de Comborn, el comtat de Montferrand. Aquest comtat va anar a parar desprs a Caterina, filla de Guillem VIII, casada amb Guixard de Beaujeu. Beraud II el gran va ser comte consort de Sancerre pel matrimoni amb la comtessa Margarida (senyora a mes a mes de Sagonne, de Mermande, de   Charenton, de Meillant i de Faye-la-Vineuse) filla del comte Joan III de Sancerre. Va succeir a Beraud II el seu fill (d un segon matrimoni) Beraud III el 17 de gener de 1399; el 1419 va heretar de la seva madrastra, Margarida, el comtat de Sancerre i les senyories per no pel dret de Margarida sin per el de la seva germana per part de pare Anna (que fou la filla nica de Margarida), morta el 1417 sense successi. Va morir el 28 de juliol de 1426 i no va deixar mes que una filla anomenada Joana que va aportar el Delfinat a la casa de Borb i finalment va passar a la corona el 1663.

Llista de comtes d'Alvrnia .

Victor 479-488 ;
Apollinar c. 506 ;
Hortensi de Nustria c. 527 ;
Becco c. 532 ;
Sigibald  c. 533 ;
Hortensi c. 534 ;
Ebodi c. 540 ;
Jordi c. 545;
Briti c. 550 ;
Firm c. 555/558 ;
Salusti (duc) c. 558-560 ;
Firm (segona vegada) 560-571;
Venerand c. 580 ;
Nicet I (duc i comte) c. 585 ;
Nicet II c. 585 ;
Eulali (duc) 585-590 ;
part d'Austrsia 592-595 ;
part de Borgonya 595-612 ;
part d'Austrsia 612-639 ;
Bob de Nustria 639-656 ;
Hctor de Nustria c. 656-675 ;
Bodil d'Austrsia c. 675 ;
Calmini de Nustria c. 675 ;
Gensi c. 685 ;
Heribert de Nustria c. 695 ;
part de Nustria c. 700-751 ;
Ithier c. 751-758;
Desconegut 758-760 ;
Blandin 760-763 ;
Khilping 763-765 ;
Bermond 765-778 ;
Icter 778-?
Desconeguts ?-819;
Guer 819-839 ;
Guerau 839-841 ;
Guillem I 841-846 ;
Bernat I 846-858 ;
Guillem II el Jove 858-862 (Duc d'Aquitnia) ;
Esteve 862-863 ;
Bernat II (Bernat Plantapilosa) 864-886 ;
Guillem I (III) el Piads 886-918 ;
Guillem II el jove (segona vegada) 918-926 ;
Acfred de Carcassona-Rass 926-928 (duc d'Aquitnia) ;
Ebles Manser 928-934 (duc d'Aquitnia);
Ramon III Pon de Tolosa 934-950 ;
Guillem III d'Aquitnia 950-963 ;
Guillem IV Tallaferro de Tolosa 963-c. 979;
Guillem IV bra de ferro de Poitou c. 963-994;

 Llista de vescomtes desprs comtes .

Vescomtes:

Armand de Clarmont desprs de 886-? ;
Robert I (fill) ?-? ;
Robert II el jove (fill) ?-? ;
Robert III (fill) ?-? ;
Guiu I (germ) ?-989 ;
Guillem V (germ) 989-1016 (vescomte i desprs comte);

Comtes:

Robert I (fill) 1016-1032 ;
Guillem VI (fill) 1032-1064 ;
Robert II (fill) 1064-1096 (titulat tamb comte de Gavald probablement per la reclamaci d aquest comtat per part de la seva muller Berta de Roergue);
Guillem VII (fill) 1096-1136 ;
Robert III (fill) 1136-1143 ;
Guillem VIII el jove (fill) 1143-1155, (enderrocat va mantenir el territori anomenat Delfinat d'Alvrnia);
Guillem IX el vell 1155-1182 (usurpador, fill de Guillem VII) ;
Robert IV (fill) 1182-1194 ;
Guillem X (fill) 1194-1195 ;
Guiu II (fill) 1195-1209 (1224) (confiscada una part amb la que es crear el 1360 el ducat d'Alvrnia);
Guillem XI (fill)1224-1247;
Robert V (fill) 1247-1277 (comte de Bolnia);
Guillem XII (fill) 1277-1279 (comte de Bolnia);
Robert VI (fill) 1279-1317 (comte de Bolnia);
Robert VII (fill) 1317-1325 (comte de Bolnia);
Guillem XIII (fill) 1325-1332 (comte de Bolnia);
Joana I 1332-1360 (comtessa de Bolnia);
Felip de Borgonya (III de Salins) 1338-1346 ;
Joan (Joan II de Frana) 1350-1360 ;
Felip I (duc de Borgonya) 1360-1361 ;
Joan I 1361-1386 (fill de Joana) (comte de Bolnia);
Joan II 1386-1394 (fill) (comte de Bolnia);
Joana II 1394-1422 (comtessa de Bolnia) (filla);
Joan de Berry 1394-1416 ;
Jordi de la Tremoille 1416-1422 ;
Maria I 1422-1437 (comtessa de Bolnia) (filla de Joan I);
Bertran (IV) de La Tour (esps);
Bertran (V) de La Tour 1437-1461 (fill)(comte de Bolnia);
Bertran (VI) de La Tour 1461-1494 (fill)(comte de Bolnia);
Joan III de La Tour 1494-1501 (fill) (comte del Lauragus);
Anna (filla) 1501-1524 (co comtessa de la Tour d Alvrnia i Lauragus);
Margarida o Magdalena (germana) 1501-1519 (co comtessa de la Tour d Alvrnia i Lauragus);
Catalina de Mdici (filla) 1524-1589 ;
Carles (duc de Lorena) 1589-1606 ;
Margarida 1606-1610 ;
a la corona francesa 1610;

 Llista de Ducs d'Alvrnia .

corona francesa 1209-1226;
Alfons Capet 1226-1271 (comte de les Terres d'Alvrnia, fill de Llus VIII de Frana);
corona francesa 1271-1360;
Creaci del ttol ducal 1360;
Joan I de Berry 1360-1416 ;
Maria I (filla) 1416-1425 ;
Joan I de Borb 1416-1425 (esps);
Carles I de Borb (fill) 1425-1456 ;
Joan II de Borb (fill) 1456-1488 ;
Carles II de Borb (germ) 1488 (cardenal);
Pere II de Borb (fill de Carles I) 1488-1503 ;
Susanna de Borb (filla) 1503-1521 ;
Carles III el conestable de Borb-Montpensier (esps) 1505-1527 ;
a la corona francesa 1527-1757;
Carles-Felip 1757-1789 (nominal fins 1824);

Llista de comtes del Delfinat d'Alvrnia o Delfins d'Alvrnia.

Guillem VII 1155-1169  ;
Robert IV (o Delf) 1169-1235 (fill);
Guillem VIII 1235-1240 (fill);
Robert V 1240-1252 (fill);
Robert VI 1252-1282 (fill);
Robert VII 1282-1324 (fill) (primer delf reconegut);
Joan I 1324-1351 (fill);
Beraud I 1351-1356 (senyor de Mercoeur) (fill);
Beraud II el gran 1356-1399 (fill);
Beraud III 1399-1426 (fill);
Joana I 1426-1434  (filla);
Llus I de Borb 1434-1486 (esps);
Gilbert de Borb-Montpensier 1486-1496 (fill);
Llus II de Borb-Montpensier 1496-1501 (fill);
Carles III de Borb-Montpensier 1501-1527 (germ);
Llusa (germana) 1527-1561 ;
Llus III el gran de Borb-Montpensier (fill) 1561-1582 ;
Francesc de Borb-Montpensier (fill) 1582-1592 ;
Enric de Borb-Montpensier (fill) 1592-1608 ;
Anna-Maria I (filla) 1608-1627 ;
Anna-Maria II (filla)1627-1693 ;
a la corona 1693;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37190" title="Vescomtat de Thiern" nonfiltered="4369" processed="4349" dbindex="14562">
El vescomtat de Thiern fou una jurisdicci feudal d'Occitnia, a l'Alvrnia, fundada a mitjans del segle IX per Matfred, fill del vescomte d'Alvrnia (coneguts tamb com a Vescomtes de Clarmont) que va existir fins el 1301. A la mort de Robert va deixar el vescomtat d'Alvrnia al seu fill gran i la senyoria de Thiern al fill segon Matfred; aquest la va governar un temps i el va succeir el seu fill Guiu, que inicialment fou senyor i desprs es va titular vescomte. El comte Guillem II fou pare del seu successor a Thiern (Guillem III) i de Guiu, fundador d una dinastia de comtes de Chalon que va durar fins el 1227. El darrer vescomte, Guillem V, el va donar junt amb la senyoria annexa de Peschadoires al seu cos Joan I de Forez (1279-1333), pensant que no tindria successi. Desprs, en tenir fills, es va modificar l'acord i la donaci es va convertir en una permuta, i va rebre en feu els castells i senyories de Sant Maurici, Chastelus-en-Roannois, Bussy i la meitat de la les senyories de Gouville i Sant Germ de Vaux que a la seva mort el 1311 van passar al seu jove fill Guillem (mort el 1320).

Llista de vescomtes .

Matfred c. 950-970;
Guiu I (fill)  c. 970;
Esteve I (germ) c. 970-c. 1000;
Guiu II (fill) c. 1000-1031;
Deutard I  (fill) c. 1031-1035;
Guillem I (germ) c. 1035-?
Esteve II (fill)  ?-?
Guillem II (fill) ?-desprs del 1100;
Guillem III (fill) desprs del 1100-?
Guiu III (fill) ?-?
Guiu IV (fill) ?-?
Guiu V (fill) ?-c. 1200;
Guiu VI (fill) c. 1200-?
Catard (fill)  ?-1259;
Guiu VII (fill)  1259-?
Guillem IV (fill) ?-1301 (mort 1311);
a Joan I comte de Forez 1301.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37192" title="Comtat de Clarmont" nonfiltered="4370" processed="4350" dbindex="14564">
Comtat de Clarmont s el nom sovint donat al Delfinat d'Alvrnia del 1155 al 1302, perode en el qual el nom de Delfinat i ttol de Delf no era reconegut, i el ttol adequat, de comtes d'Alvrnia, estava usurpat per un altra branca familiar. Es deia aix perqu els comtes-delfins d'Alvrnia tenien el seu origen en el vescomtat de Clarmont.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37194" title="Terres d?Alvrnia" nonfiltered="4371" processed="4351" dbindex="14566">
Terres d'Alvrnia fou el nom donat a les terres expoliades pel rei als comtes de l'Alvrnia el 1209, fins que el 1360 es van convertir en el Ducat d'Alvrnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37199" title="Clarmont d'Alvrnia" nonfiltered="4372" processed="4352" dbindex="14570">

Clarmont d'Alvrnia (en occit Clarmont-Ferrand / Clarmont d'Auvrnhe, en francs Clermont-Ferrand) s una ciutat d'Occitnia, a la regi d'Alvrnia, capital de departament del Pui Domat. L'any 2006 tenia 141.000 habitants.

Histria.

Clarmont fou antigament una ciutat romana que apareix documentada al segle I aC amb el nom de Nemossos, i era la capital de la regi del poble gal dels arverns. A l'poca imperial es va rebatejar Augustus Nemetum en honor d'August i va arribar a tenir trenta mil habitants, quantitat que va anar minvant a patir del segle IV al mateix temps que agafava el nom de Arvernis o Arvenos. A meitat del segle V el bisbe Sant Namaci va installar a la vila la nova esglsia que ser seu del bisbat, all on ms tard hi va haver l'abadia de Saint-Alyre. El 461 va caure en poder dels visigots, per la van perdre el 507 davant els francs. El 535 s hi va celebrar un concili eclesistic que va condemnar la simonia. El segle VIII se l'anomena Clarus Mons (del que ve Clarmont). Seu del bisbat, fou tamb des el segle IX la seu dels vescomtes d'Alvrnia que actuaven com a representants dels comtes absents. Els vescomtes d'Alvrnia foren aix coneguts com vescomtes de Clarmont i van esdevenir al segle X comtes d'Alvrnia o de Clarmont. Passen a ser els delfins de Clarmont fins el 1302 en qu foren reconeguts delfins del Delfinat d'Alvrnia. El 1095 s hi va fer el concili que va proclamar la primera croada. EL 1209, el poder temporal a la ciutat va passar als bisbes que van tenir el ttol de comtes de Clarmont. Els comtes havien fundat no massa lluny la ciutat de Montferrand (que no cal confondre amb la vila -avui llogaret deshabitat- que fou seu d'un comtat al departament del Losera) i es va unir el 1730 amb la ciutat de Clarmont, formant-se Clarmont-Ferrand. El domini del bisbes va acabar a la meitat del segle XVI a l'poca en qu fou comtessa Catalina de Mdici (1524-1589) que va entaular un procs al Parlament com hereva dels antics comtes contra el bisbe Guillem du Prat (1528-1560) i va esdevenir senyora de Clarmont deixant al bisbe redut al seu paper eclesistic. Catalina va augmentar les llibertats municipals i va donar a la ciutat una senescalia primer senyorial i desprs reial, rival de la anterior senescalia establerta a Riom; va fundar tamb una jurisdicci consular.

Llocs d'inters.

 Baslica de Nostra Senyora del Port;
 Catedral de la Nostra Senyora de l'Assumpci;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37201" title="Estret de Bonifacio" nonfiltered="4373" processed="4353" dbindex="14572">
L'estret de Bonifacio (en cors Bocche di Bunifaziu, en francs Bouches de Bonifacio, en gallurs Bocchi di Bunifaziu, en itali Bocche di Bonifacio) s el canal martim que separa l'illa de Crsega (Frana) de l'illa de Sardenya (Itlia) i que comunica la mar Tirrena amb la part occidental de la mar Mediterrnia (els italians anomenen aquest sector mar de Sardenya). Fa uns 11 km d'amplada i uns 100 metres de profunditat mxima. 

A la sortida oriental de l'estret, vora la costa sarda, es troba l'arxiplag de la Maddalena, declarat Parc Nacional a Itlia. 

Pren el nom de la ciutat de Bonifacio, a l'illa de Crsega.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37202" title="Villeneuve-d'Ascq" nonfiltered="4374" processed="4354" dbindex="14573">

Villeneuve-d'Ascq s un municipi francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 2004 tenia 62.400 habitants. Situat a 10 km de la frontera amb Blgica.

Histria.
La ciutat va nixer de la uni de tres pobles: Annapes, Ascq i Flers. El primer va ser habitat des del neoltic, ja que s'han trobat restes d'una destral de fa ms de 2000 anys. Va ser un refugi temporal per als gals, que aprofitaven els recursos del seu bosc. A l'poca romana ja van edificar-se les primeres cases permanents, especialment a Flers, on es conserven evidncies d'una granja amb calefacci pel terra i pedres de la regi. 

Durant l'Edat Mitjana van pertnyer als dominis carolingis i al comtat de Flandes desprs. La poblaci augmenta grcies al sl frtil, que permetia excedents a l'agricultura. Les guerres entre francesos i holandesos, per, porten la fam i epidmies a la zona.

A partir del segle XV l'economia es va decantant cap al txtil, com en altres viles properes. El ducat de Borgonya controla la regi, cobrant impostos que gran part dels habitants no poden pagar. Desprs de passar per mans espanyoles, el 1688 es converteixen en pobles francesos. Comena una poca de desenvolupament cultural, amb un augment considerable de l'alfabetisme segons es desprn del nombre d'actes de matrimoni signades pels propis promesos.

La Revoluci Francesa suposa l'abolici dels privilegis senyorials per els esdeveniments de la capital arriben sense violncia, a diferncia de les guerres expansives napoleniques, que es cobren moltes vides. L'arribada del ferrocarril des de Lilla no canvia el carcter eminentment rural dels tres pobles.

Els alemanys els ocupen durant la Segona Guerra Mundial, massacrant a 86 homes d'Ascq. En acabar el conflicte, les tres localitats passen oficialment a formar part de l'rea urbana de Lilla. En 1970 decideixen unir-se en un sol municipi, per fer front a la possible absorci per part de la metrpoli, que ja planejava decrets per canviar l'urbanisme de la zona. Des de la seva creaci, Villeneuve-d'Ascq s'ha modernitzat rpidament, amb nous barris i serveis socials. Actualment s seu de diversos campus universitaris.

Cultura.
Annapes va ser el lloc de naixement de Gisle, la filla de Llus el Piets o d'Anne Gadenne, dona acusada de bruixeria al segle XVII, aix com de diversos governadors de Lilla. 

La poblaci compta amb una arrelada tradici gegantera, com altres viles del departament. L'esport s'hi practica amb assidutat, fins al punt de ser anomenada "la ciutat ms esportiva de Frana" en 1996.

Agermanaments.
 Tournai (Blgica);
 Stirling (Esccia);
 Hadari (Grcia);
 Leverkusen (Alemanya, nicament carta de cooperaci);
 La Possession (Reunion);
 Gatineau (Canad);
 Ouidah (Benin);
 Iassy (Romania);






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37203" title="Oskar Schindler" nonfiltered="4375" processed="4355" dbindex="14574">
Oskar Schindler (28 d'abril de 1908 - 9 d'octubre de 1974) va ser un industrial txec, d'origen alemany, conegut per haver salvat de l'holocaust 1.200 treballadors seus d'origen jueu durant la Segona Guerra Mundial.

Schindler va nixer a la petita ciutat industrial de Svitavy (en alemany, Zwittau), a la regi dels Sudets (Bohmia, Repblica Txeca). Encara que heret de la seva famlia la fe catlica, no es mostr mai gaire religis. De petit sovint compart jocs amb els seus vens jueus.

El seu pare tenia una planta de maquinria agrcola on Oskar va ser instrut per ser enginyer. 

Amb vint anys es va casar amb Emilie, la filla d'un granger. Desprs del seu casament va ser cridat per fer el servei militar i quan en va tornar va entrar a treballar a la fbrica del seu pare, per aquesta va fer fallida durant la Gran Depressi econmica dels anys trenta i Oskar es va veure obligat a treballar per a altres empresaris. s llavors que Schindler s'afili al NSDAP (Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors) i comen a conixer persones molt importants i influents dins del marc poltic i econmic.

Amb la invasi alemanya de Polnia al setembre de 1939 (operaci militar que marca l'inici de la Segona Guerra Mundial), Oskar es va traslladar a la ciutat polonesa de Cracvia per provar fortuna dins del  negoci  de la guerra. All va adquirir una fbrica d'atuells metllics que batej amb el nom de "Deutsche Emailewaren-Fabrik"; es va nodrir de m d'obra esclava jueva i  prosper grcies a la seva amistat amb mandataris de l'exrcit alemany. Amb el temps i grcies als nombrosos contractes que li van fer els oficials alemanys, va obtenir nombrosos guanys, a ms d'aprendre rpidament com treballar dins del corrupte sistema nazi i com manipular-lo en benefici propi.



La trgica evacuaci del gueto de Cracvia (13 de mar de 1943) amb el consegent confinament dels seus habitants al camp de concentraci de Plaszow, marc un abans i un desprs en la mentalitat de Schindler. Aix, mantingu una estreta relaci amb Amon Gth, comandant del camp, de qui obtingu, mitjanant suborns, la cessi de 900 jueus que s'endugu a treballar a la seva fbrica alliberant-los, d'aquesta manera, dels treballs forats de Plaszow. En endavant, i amb la inestimable collaboraci del seu comptable jueu, Itzhak Stern, Oskar Schindler va treballar amb l'objectiu de protegir dins la seva fbrica tots els jueus possibles. 

Al mes d'abril de 1944 la proximitat de les tropes sovitiques oblig a evacuar el camp de Plaszow i a enviar els seus interns a camps d'extermini com Auschwitz. No obstant aix, Shindler suborn novament Goeth i aconsegu endur-se, l'octubre d'aquell any, uns 1.200 jueus cap a la seva ciutat natal d'Svitavy (Repblica Txeca). Un cop all, obr una nova fbrica d'armament a la localitat de Brn nec (en alemany, Brnnlitz) on els "jueus de Schindler" restaren sans i estalvis fins que les tropes sovitiques els alliberaren el maig de 1945.

Un cop acabada la guerra, Schindler va perdre tot el que possea, va ser perseguit i mai ms va tornar a prosperar. Es va veure obligat a emigrar amb la seva dona a Argentina, si b va tornar a Alemanya l'any 1958. Aquell mateix any el Govern d'Israel el va nomenar Just entre les Nacions, retent-li un homenatge i  va plantar un arbre a l'avinguda dels justos, a Jerusalem, dedicada a les persones que van ajudar els jueus.



Oskar Shindler va morir l'any 1974 a la ciutat alemanya de Hildesheim. D'acord amb els seus desitjos va ser enterrat en un cementiri catlic de Jerusalem.

La histria de Schindler serv de base de la novella de Thomas Keneally "L'arca de Schindler" que, al seu torn, fou adaptada a la gran pantalla pel cineasta Steven Spielberg en la pellcula La llista de Schindler (1993), guardonada amb 7 scars. L'actor Liam Neeson encarn el paper de Shindler.

 Una biografia polmica .
A desgrat de tot el que s'ha exposat fins aqu, cal dir que el novembre de 2004 es va publicar als Estats Units una  biografia escrita per David Crowe (professor d'histria de Carolina del Nord i membre de l'Holocaust Museum Memorial de Nova York). Segons l'autor d'aquesta polmica biografia, Schindler ha estat elevat injustament a la categoria d'heroi perqu no va escriure mai la famosa llista ja que, quan aquesta va ser escrita, l'industrial estava empresonat acusat de suborn. Crowe afegeix, a ms a ms, dures acusacions que desmitifiquen la figura de Schindler com ara que va treballar com a espia per Alemanya a Txecoslovquia, que va participar en la planificaci de la invasi nazi de Polnia o que l'estat d'Israel no el va reconixer com a honrat gentil (no jueu) l'any 1958 (com es desprn del film d'Spielberg), sin fins al 1993, quan s'estava rodant la pellcula.

Enllaos externs.
Reproducci de la llista de 1.200 interns jueus salvats per Schindler ;
Fotografies d'Oskar Schindler ;
Pgina dedicada a Shindler amb una extensa biografia ;
Pgina que cont altres enllaos per conixer la vida d'Oskar Shindler ;
Pgina oficial de la pellcula "La llista de Schindler" d'Steven Spielberg ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37204" title="Dejan Bodiroga" nonfiltered="4376" processed="4356" dbindex="14575">





 
Dejan Bodiroga (en serbi:               ), s un jugador serbi de bsquet, nascut a Zrenjanin el 2 de mar de 1973, considerat un dels ms virtuosos de la histria del bsquet europeu.

Amb una alada de 2,05 metres i un pes 110 kg., destaca pel seu gran carcter i polivalncia: pot jugar tant de aler com de base, i contribuir a la captura de rebots. Gran tirador de llarga distncia, s'ha convertit en el lder de tots els conjunts en els quals ha jugat. Ha guanyat les tres lligues ms potents d'Europa (Itlia, Grcia i Espanya), i va conquistar tres vegades consecutives l'Eurolliga: dues vegades amb el Panathinaikos grec i una amb el FC Barcelona. 

La seva tcnica s fruit d'anys de treball i perfeccionament. Ha refusat anar a la NBA en diferents ocasions. L'any 1995 va ser elegit en el nmero 51 del DRAFT pels Sacramento Kings.

Amb la selecci iugoslava va conquistar tres vegades l'Eurobasket, dues vegades el Campionat mundial de bsquet, i va aconseguir la medalla de Plata en els Jocs Olmpics de Atlanta 1996.

El dia 15 de juny del 2007 anuncia la seva retira del basquet actiu al final de la temporada 2006/2007.

Biografia.

 Clubs en la seva carrera esportiva .


 1989-1990  Proleter Zrenjanin;
 1990-1992    KK Zadar (Iugoslvia);
 1992-1994  Stefanel Trieste (Itlia);
 1994-1996  Olimpia Milano (Itlia);
 1996-1998  Real Madrid (Espanya);
 1998-2002  Panathinaikos(Grcia);
 2002-2005   FC Barcelona (Catalunya);
 2005-2007  Virtus Roma (Itlia);

 Els seus inicis a Zrenjanin .

Dejan Bodiroga va comenar a jugar a bsquet a nivell federat a l'edat de 13 anys. Es va iniciar en el Masinac de Zrenjanin, supervisat per Rade Prvulov. Quan Bodiroga va complir 15 anys, ja mesurava 2,05 m i va ser incorporat al primer equip del Mesinac, el qual entrenava Miodrag Sija Nikolic (exjugador de l'equip nacional de Iugoslvia en la dcada dels 60).

 Inici de la seva carrera professional a Zadar .

La carrera professional de Dejan comen als 17 anys quan l'exjugador iugoslau Kresimir Cosic va convncer a la famlia de Bodiroga a permetre que el seu fill es trasllads a Zadar.

Una vegada a Zadar, Bodiroga va comenar a entrenar dos vegades al dia en l'equip jnior del KK Zadar, entrenat per Josip Pino Grdovic. L'entrenament consistia en tres hores de prctica al mat (de 7 a 10) i a 4 hores a la nit (des de les 8 fins la mitjanit). Aviat, l'entrenador del Zadar snior, Slavko Trninic, va donar els seus primers minuts a Bodiroga amb els ms grans.

Ara b, el conflicte entre serbis i croats era cada cop ms important i la guerra cada cop era ms dura. La condici de Dejan Bodiroga, serbi per vivint en una ciutat croata, el posava en una situaci difcil, i va ser el seu mntor Cosic (en aquell moment entrenador de l'AEK Atenes) va elaborar un pla de fuga.

Aleshores, els equips grecs de l'AEK Atenes i l'Olympiakos van oferir un contracte a Bodiroga, per amb la condici de qu es nacionalitzs grec. Dejan va declinar l'oferta i se'n va anar a Trieste, al nord d'Itlia, on va fitxar per l'Steffanel de Triestre, un equip entrenat pel serbi Bogdan Tanjevic. 

 Primera etapa a la LEGA .

Va ser a Trieste quan Dejan Bodiroga va cridar l'atenci a tots els aficionats al bsquet europeu. Des de la seva arribada a l'estiu de 2002, va causar un gran impacte, promitjant 21,3 punts per partit en els partits de lliga i portant a l'Steffanel als playoffs. Ara b, no va aconseguir passar cap ronda dels playoffs, i va caure eliminat pel Pallacanestro Cant, un equip amb molta ms experincia.

La segent temporada va ser igual de bona per Bodiroga. Va tornar a portar el seu equip als playoffs, i als quarts van aconseguir eliminar al Fortituto de Bolnia. A la semifinal esperava l'Scavolini de Pesaro, amb Carlton Myers com a principal estrella, que va derrotar finalment a l'equip de Bodiroga per un contundent 0-3 en el global de l'eliminatria (que es jugava al millor de 5 partits). A Europa, l'equip va arribar a la final de la Copa Korac, que va perdre contra el PAOK de Tessalnica, que contava amb jugadors com Zoran Savic, Walter Berry o Bane Prevelevic. 

El final de la temporada, per, va portar una gran sorpresa: l'equip va perdre el patrocini d'Steffanel, que va passar a patrocinar l'Olmpia Milano. Aix va procar l'exde d'un gran nombre de jugadors i del cos tcnic a l'equip de Mil, que incloia Dejan Bodiroga. A Dejan se li van afegir l'entrenador Tanjevic i altres jugadors com Gregor Fucka, Alessandro De Pol o Ferdinando Gentile. Es va formar un gran equip, el qual el van seguir moltes franqucies de l'NBA.

La temporada 1994/95 va ser molt positiva per Bodiroga, que anotava i contribuia agafant rebots i repartint assistncies. Poc a poc, Dejan Bodiroga assumia cada cop amb ms fora el paper de lder de l'equip. En competicions europees, l'Olmpia va arribar a la final de la Korac, que va perdre contra l'Alba Berln, equip entrenat per Svetislav Pesic (qui ms endavant seria un home important en la carrera de Bodiroga). En els playoffs de la LEGA, l'Olmpia va caure a les semifinals per 3-2 contra la Virtus de Bolnia, liderada per una altra superestrella srbia, Predrag Danilovic. La srie quasi es va convertir en un duel individual entre Danilovic i Bodiroga, el qual es va decantar pel jugador ms experimentat.

L'estiu de 1995 havia de ser important per Bodiroga. Es jugava l'Europeu, i Dejan formava part de la selecci nacional de Iugoslvia, la qual tornava desprs de molts anys sense participar. La selecci va comptar amb un gran nombre d'estrelles, com Aleksandar Djordjevic, Vlade Divac, Zarko Paspalj, Predrag Danilovic, Zoran Savic i, per suposat, Dejan Bodiroga. Junts, van aconseguir guanyar el torneig, derrotant a la final a Litunia, que comptava amb estrelles com Arvydas Sabonis, Sarunas Marciulionis o Rimas Kurtinaitis. Aquesta final se la recorda com un dels grans i millors partits de la histria del bsquet europeu.

Aquest estiu, Bodiroga va ser escollit en el draft de la NBA per Sacramento Kings, en segona ronda (posici 51). Un any desprs, els Kings van seleccionar un altre jugador serbi que posteriorment triomfaria a l'NBA i com a company de Bodiroga a la selecci, Peja Stojakovic. A diferncia seva, Bodiroga va refosar jugar a l'NBA, escollint seguir la seva carrera a Europa.

La temporada segent, la 1995/96, l'Olmpia es va marcar com a objectiu guanyar algun ttol. El primer va arribar aviat, i l'equip va aconseguir guanyar la Copa d'Itlia. No va tenir la mateixa sort a la Copa korac, on per tercer any consecutiu Bodiroga va arribar a la final i va perdre, aquest cop contra l'Efes Pilsen d'Istambul. L'Olmpia es va marcar com a objectiu l'Scudetto (el ttol de lliga), i Bodiroga, amb 23,3 punts de mitja en els 32 partits de lliga regular, liderava l'equip amb encert.

Durant els playoffs, aquest cop l'Olmpia es va venjar de la Virtus de Bolnia (que ja no disposa de Danilovic, que se'n va anar a l'NBA), i la va vncer per 3-1 a les semifinals. A continuaci, amb Bodiroga com a principal referent, es va imposar a la final a la totpoderosa Fortitudo de Bolnia, que comptava amb jugadors com Aleksandar Djordjevic, Carlton Myers o Alessandro Frosini.

L'estiu de 1996 Bodiroga va tornar a prendre part de la selecci nacional. Iugoslvia va arribar a la final dels Jocs Olmpics d'Atlanta, per es va haver de conformar amb la medalla de plata desprs de caure contra els Estats Units (coneguts com el Dream Team 2, desprs del Dream Team de Barcelona'92).


 Primera etapa a l'ACB .

L'estiu de 1996, Dejan Bodiroga va fitxar pel Real Madrid. Hi va haver dos grans motius que van possibilitar el fitxatge: l'oferta d'un mili de dlars per any que li oferia l'equip blanc i l'entrenador, Zeljko Obradovic, el qual Dejan coneixia de l'equip nacional iugoslau.

A l'equip madridista, Bodiroga va coincidir amb jugadors com Joe Arlauckas, Alberto Herreros o Mikhail Mikhailov. Van arribar fcilment als playoffs de la lliga regular i a la final, que els enfrontava al FC Barcelona. El Bara comptava amb Aleksandar Djordjevic, Jerrod Mustaf i Arturas Karnisovas en el seu planter, i es va imposar per 2-3 en el global de l'eliminatria. El partit decisiu, a la pista del Madrid, el va guanyar per 69 a 82. Va ser un cop dur per Bodiroga i pel Madrid, el qual es va haver de conformar amb el trofeu de la Copa Europea (un trofeu a nivell europeu menys important que l'Eurolliga), nic ttol per Bodiroga a pesar de la seva excellent temporada.

En l'equip nacional, Iugoslvia va arribar a la final i va guanyar l'or de l'Eurobasket amb relativa facilitat, amb Bodiroga amb una importncia a l'equip molt destacada. Ms dramtic que la semifinal i que la final va ser el partit de la fase prvia contra Crocia, en el seu primer duel desprs de la separaci. El partit, envoltat per una gran tensi poltica, el va decidir a favor de Iugoslvia un triple de Djordjevic al final del partit.

La segent temporada amb el Real Madrid va comenar sense Obradovic, que va fitxar per la Bennetton de Treviso, i no va representar cap millora respecte l'anterior. El Reial Madrid va caure als playoffs una ronda abans que la temporada passada, a les semifinals jugades contra el TDK Manresa. Aix va significar el fi de l'etapa de Bodiroga al Madrid. A pesar de les bones estadstiques de Bodiroga (va guanyar el ttol de MVP de la temporada), l'equip mai va trobar la qumica ni el ritme adequats.

Ms positiu per Bodiroga va ser l'estiu, on Iugoslvia va guanyar el Campionat del Mn de seleccions de 1998, que es disputava a Atenes. Bodiroga, amb 25 anys, era la primera vegada que guanyava aquest ttol, i va ser-ne una pea clau, juntament amb Aleksandar Djordjevic i amb Zeljko Rebraca. Aquesta victria va tenir ms mrit, degut a la baixa de Danilovic, lesionat, i als pocs minuts dels que disposava Djordjevic, que arrossegava problemes al genoll.

 Pas per la lliga grega .

En el mateix estiu de 1998, Bodiroga va fitxar pel Panathinaikos, de la lliga grega. L'equip acabava de guanyar la Lliga (desprs de 14 anys d'espera), per ara el seu president, Pavlos Giannakopoulos, estava fent un equip amb el clar objectiu de conquistar l'Eurolliga. Bodiroga va ser la pea final d'un nou projecte que incloia a Dino Radja, Fragiskos Alvertis i a l'entrenador Slobodan Subotic. Desafortunadament, el Panathinaikos va guanyar amb molta facilitat la Lliga grega una altra vegada, per va caure prematurament a l'Eurolliga.

A la segent temporada, 1999/2000, hi va tornar a haver canvis. Radja se'n va anar i es va fitxar a Rebraca, expivot de la Bennetton; i Obradovic substituiria a Subotic a la banqueta. De fet, es va fer una inversi de 15 milions de dlars. Els xits van arribar, i al ttol nacional de lliga se li va afegir l'Eurolliga conseguida contra el Maccabi de Tel Aviv.

En el 2001, el Panathinaikos va tornar a guanyar la Lliga i va arribar a la final de la Suprolliga (aquell any va haver un conflicte entre els equips europeus, i es van fer "dos" Eurolligues independents, 
sent una d'elles la Suprolliga), que va perdre contra el Maccabi. Un any desprs, Bodiroga va ser el MVP de la final de l'Eutolliga, on l'equip grec es va imposar per 89-82 a la Kinder de Bolnia, que tenia jugadors com Manu Ginbili o Antoine Rigaudeau. 

En aquests anys, Bodiroga es va convertir en l'indiscutible lder de la selecci nacional iugoslava. Aquest fet va fer-se evident en l'Eurobsket de Turquia'01 i el Mundial d'Indinpolis'02, ambds guanyats per Iugoslvia. La pilota sempre passava per les mans de Dejan en els moments ms importants (un estil de joc que va rebre el nom de Bodi system), com en la final d'Indianpolis contra l'Argentina de Ginbili. Iugoslvia no trobava el ritme adequat i estava fora del partit, a falta d'uns dos minuts perdia de 8 punts. Desprs d'haver eliminat als Estats Units als quarts de final, els iugoslaus comenaven a veure com impossible el seu somni de guanyar el Mundial. No obstant aix, Dejan Bodiroga va aparixer en els moments ms importants, quan el seu equip estava totalment bloquejat per la dura defensa argentina. 7 punts quasi consecutius de Dejan (incloent un triple, i tamb una recuperaci de pilota clau) van forar la prrroga, en un final amb polmica per una discutida falta que no es va xiular a favor de Ginbili. A la prorrga, Bodiroga i Stojakovic es van encarregar de portar l'or a Iugoslvia.

 Segona etapa a l'ACB .

A l'estiu de 2002, Bodiroga va tornar a la lliga ACB. El FC Barcelona, entrenat per Svetislav Pesic (que ja va coincidir amb Bodiroga a la selecci iugoslava) va fitxar al serbi, en aquell moment ja reconegut com a millor jugador del mn fora de l'NBA, amb l'objectiu de guanyar l'Eurolliga d'aquest any, la final de la qual se celebrava aquella temporada a Barcelona, al Palau Sant Jordi.

Bodiroga va coincidir amb altres grans jugadors, com Sarunas Jasikecius, Juan Carlos Navarro i, altra vegada, Gregor Fucka. Aquella temporada 2002-2003 el Bara va aconseguir l'anomenada Triple Corona, imposant-se en totes les grans competicions: Lliga ACB, Copa del Rei i l'Eurolliga. Dejan Bodiroga va ser escollit com a millor jugador (MVP) de la fase final de la Copa del Rei de la final a quatre de l'Eurolliga. Aquestes noves victries van permetre que Bodiroga fos un dels pocs jugadors que ha aconseguit guanyar l'Eurolliga amb equips de dos pasos diferents, i tamb que aconsegus guanyar cadascun dels 3 ttols de les lligues ms fortes d'Europa (la grega, l'italiana i l'espanyola). 

A la segent temporada, el Bara va tornar a guanyar el ttol de l'ACB. Dejan Bodiroga va ser escollit MVP de la final dels playoffs.

L'ltima temporada va ser la ms difcil. Els problemes amb la directiva del Bara van precipitar la destituci de l'entrenador Pesic i l'arribada de Joan Montes, el qual no va acabar la temporada i va ser substitut per Manolo Flores. L'equip no va aconseguir cap ttol en aquesta difcil temporada. Bodiroga va seguir exercint de lder de l'equip, i tot i completar estadsticament una bona temporada, la seva edat (32 anys) i el fet que la plantilla sigus menys competitiva que anys anteriors, van provocar aquest any en blanc. No va haver acord entre Bodiroga i la directiva blaugrana per renovar el contracte, i Dejan va tornar a Itlia.

 Segona etapa a Itlia .

En l'estiu de 2005, Bodiroga va retornar a la LEGA, aquest cop amb la Virtus Roma, entrenada per Svetislav Pesic, l'entrenador que ja el va fitxar 3 anys abans pel Bara. L'equip va participar en la lliga nacional i en l'ULEB Cup, la segona competici europea ms important, per darrera de l'Eurolliga.

Desprs de quedar eliminats de l'ULEB Cup en setzens de final i de perdre la final de la Copa italiana per un ajustat 83-85 contra el Carpisa de Npols al febrer de 2006, la Virtus es va centrar en la competici de lliga nacional, on va acabar 6a classificada (amb 22 partits guanyats i 12 perduts). Bodiroga va acabar amb 15,7 punts de mitja per partit en la lliga regular. 

En els playoffs (que es juguen al millor de 5 partits), la Virtus Roma va quedar aparellada amb un dels favorits, el Mens Sana Siena. Desprs de perdre el primer partit, la Roma va guanyar els 3 segents, amb Bodiroga com a mxim anotador en tots ells: va aconseguir 24, 17 i 24 punts, respectivament. Aquest xit va permetre la classificaci de la Roma a l'Eurolliga de l'any segent.

La temporada segent, la Roma va tornar a aparellar-se amb el Siena als playoffs, per aquesta vegada va perdre desprs de 4 partits. Aquell quart partit del 8 de juny de 2007 va ser l'ltim en la carrera de Dejan Bodiroga, que va ser acomiadat amb una gran ovaci per la grada.

 Estadstiques .



Llegenda

PJ: Partits jugats.
PPP: Punts per partit.
T2: Tirs de dos ( Anotats/Intentats i percentatge d'encert).
T3: Tirs triples ( Anotats/Intentats i percentatge d'encert).
TL: Tirs lliures ( Anotats/Intentats i percentatge d'encert).
RBB: Rebots per partit.
APP: Assistncies per partit.

 Palmars .
 Amb la selecci de Iugoslvia:
 1 medalla de Plata als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996.
 2 medalles d'Or als Campionats del Mon de Grcia'1998 i Indianpolis'2002. ;
 3 medalles d'Oro als Eurobasket d'Atenes'1995, Barcelona'1997 i Turquia'2001.
 1 Medalla de Bronze a l'Eurobasket de Frana 1999.

 Competicions europees de clubs:
 3 ttols de l'Eurolliga:
 2 amb el Panathinaikos Atenes: 1999-2000 y 2001-2002.
 1 amb el FC Barcelona: 2002-2003.
 1 Recopa d'Europa de bsquet, amb el Real Madrid: 1996-1997. ;
 3 cops sots-campi de la Copa Korac:
 1 amb l'Stefanel Trieste: 1993-1994.
 2 amb l'Stefanel Milano: 1994-1995 i 1995-1996 ;
 1 vegada sots-campi de la Supralliga amb el Panathinaikos Atenes:  2000-2001.

 Competicions nacionals de clubs:
 A Itlia:
  1 Lliga d'Itlia, amb el Stefanel Milano: 1995-1996.
  1 Copa d'Itlia, amb el Stefanel Milano: 1995-1996.
 A l'ACB:
  2 Lliga ACB, amb el FC Barcelona: 2002-2003 i 2003-2004.
  1 Copa del Rei de bsquet, amb el FC Barcelona: 2002-2003.
  1 Supercopa de bsquet, amb el FC Barcelona: 2004-2005.
 A Grcia:
  3 Lligues de Grcia, amb el Panathinaikos Atenes:  1998-1999, 1999-2000 i 2000-2001.

Distincions individuals. 
 Distincions internacionals: ;
 Millor Jugador del Campionat del Mn de Grcia-98 ;
 MVP Europeu de la temporada 1998-1999 per la revista francesa "Basket Hebdo" ;
 Integrant del quintet ideal de l'Eurobasket de Pars-99 ;
 Integrant del quintet ideal de la Euroleague en la temporada 2001-2002 ;
 Millor Jugador Europeu de la temporada 2001-2002 per la revista BasketNews. ;
 MVP de la Final Four de la Euroleague de Bolonya-2002 ;
 MVP de la Final Four de la Euroleague de Barcelona-2003 ;
 Integrant del quintet ideal de la Euroleague de la temporada 2002-2003.
 Millor Jugador Europeu de la temporada 2002-03 per la revesteixi "Basketnews".
 Integrant del quintet ideal de la Euroleague en la temporada 2003-2004. ;

 Distincions a Espanya: ;

 MVP de la Lliga ACB a la temporada 1997-1998 ;
 MVP de la Copa del Rei de Valncia-2003 ;
 Gegant Estranger de la temporada 2002-03 per la revista "Gigantes del Basket". ;
 Integrant del quintet ideal de la Lliga ACB a la temporada 2003-2004. ;

 Distincions a Iugoslvia: ;

 Millor Jugador Iugoslau de 1996 pel diari esportiu iugoslau "Sportski Zurnal" ;
 Millor Esportista Iugoslau de l'any 1988 ;
 Esportista Iugoslau de l'any 2002 pel comit Olmpic Nacional d'Iugoslvia.

Enllaos externs.
Web oficial de Dejan Bodiroga





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37205" title="Bisbat de Clarmont" nonfiltered="4377" processed="4357" dbindex="14576">
El Bisbat de Clarmont o Clarmont d'Alvrnia s una divisi eclesistica que avui dia abraa el departament del Pui Domat (Puy-de-Dme en francs) i s sufragnia de Bourges. Inicialment era ms gran per el 1317 va perdre l'alta Alvrnia (creaci del bisbat de Saint Flourandin) i el 1822 el Borbons (creaci de la dicesi de Moulins).

La llegenda atribueix la condici de primer bisbe a Sant Estramonis  o Austremonius (Stramonius), un suposat deixeble de Crist vingut de Palestina amb Sant Pere. Altres sants sn esmentats com bisbes: Sant Urbic, Sant Leogunti, Sant Illidi, Sant Nepoti i Sant Artemi al segle IV. Al segle V foren Sant Venerand, Sant Rstic i Sant Namaci. La seu es va crear realment a meitat del segle V i la catedral la va fundar Sant Namaci i s'hi van dipositar les relquies de Sant Vitali i Sant Agrcola. Existia sota domini visigot i foren sants Amabilis, Apruncul, Eufrasi, i Quinti. L'escriptor Gregori de Tours fou nebot de Sant Gal. Ms tard apareixen Sant vit, Sant Cesari, Sant Gal (II), Sant Gnesi, Sant Prejecte, Sant vit II,  Sant Bonit, Sant Stabili i Sant Sig. 

Bisbes destacats foren Pere de Cros (1301-1304) Esteve d'Albert (1340-1342) que fou el Papa Innocent VI; Guillem du Prat (1528-1560) que va perdre el ttol comtal i la senyoria.

Els bisbes de Clarmont eren senyors feudals rurals, per no governaven la vila. El 1209 van ajudar al rei contra els comtes i van rebre la senyoria de la ciutat i el ttol de comtes de Clarmont. Els comtes van aixecar Montferrand a la vora d'un castell proper. Catalina de Mdici, com comtessa d'Alvrnia i hereva dels antics comtes, va entaular un procs per recuperar la senyoria, i el va guanyar i Guillaume du Prat fou doncs el darrer bisbe amb poder temporal (1528-1560).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37206" title="Monomi" nonfiltered="4378" processed="4358" dbindex="14577">
S'anomena monomi l'expressi algbrica resultant de multiplicar diversos termes algbrics, com per exemple: 
;
;
;
Un monomi pot tenir tamb un nombre multiplicat, el coeficient. El coeficient s'acostuma a escriure al principi del monomi. 
;
;
;

Operacions amb monomis.
Suma i resta de monomis.
Noms es poden sumar o restar aquells monomis que tenen els mateixos termes algbrics (les mateixes lletres). En aquest cas es conserven els termes algbrics i se sumen o resten els nombres dels monomis.Per exemple:

;
;


;

Simplificant, es multipliquen els termes que tenen la mateixa base, seguint les regles de multiplicaci de potncies. Un monomi dividint, se sustitueix per un monomi multiplicant amb tots els termes inversos respecte el divisor original.

;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37208" title="Bernat Metge" nonfiltered="4379" processed="4359" dbindex="14578">
Bernat Metge, escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes, nasqu a l'antic carrer dels Especiers de Barcelona entre el 1340 i el 1346 i mor el 1413. s considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intelligncia, i una gran sornegueria. 

 Vida .

Fill de l'apotecari Guillem Metge, del qual qued orfe l'any 1359. Cinc anys desprs, la seva mare, Agns, contreu matrimoni amb Ferrer Saiol funcionari de la Cancelleria Reial. Grcies al seu padrastre va poder entrar a treballar a la Cancelleria Reial, on va fer carrera i va acabar essent el protonotari de la reina Elionor de Siclia (la tercera esposa de Pere III el Cerimonis) Aquesta feina li exigia uns coneixements especfics com per exemple: el domini de l escriptura tant en cpia com en redacci, coneixements de llenges utilitzades per als documents importants (llat, catal i aragons), formaci bsica en la doctrina cristiana i fins i tot fonaments del dret. 

Bernat Metge va adquirir una cultura molt rica i una bona preparaci professional. Per part de pare va rebre la cultura dels professionals de la salut i per part del seu padrastre va rebre una cultura totalment de lletres: gramtica, retrica, dialctica, etc. Metge va llegir una quantitat considerable d obres clssiques i medievals que van aportar molts beneficis a la seva formaci.

Ms tard fou un home de confiana del rei Joan I, per posteriorment a la mort d'aquest fou processat i empresonat juntament amb d'altres funcionaris. 

 Obres .
 Inicis literaris i traduccions .
Les seves primeres obres foren Llibre de Fortuna e Prudncia (1381), Serm humorstic i pardic, i la traducci del llibre segon del poema llat De vetula, d'Ovidi.

Bernat Metge va escriure l any 1381 El llibre de Fortuna e Prudncia, on explica el seu viatge fictici a l illa de la Fortuna on aprn que les desgrcies que el persegueixen sn una prova de la Du per demostrar la seva innocncia i la seva virtut. 

Tamb fu la traducci de la histria de Valter e Griselda, ltima de les novelle del Decamer, una de les obres clssiques de la literatura medieval, si b Metge es va basar en la traducci llatina de Petrarca, no en l'original itali de Bocaccio.

 Lo somni .
La seva obra mestra fou Lo somni, redactat el 1399 a la pres, on se li apareix Joan I al purgatori, vingut expressament per dir-li que seria rehabilitat pel seu germ Mart l'Hum, cosa que juntament amb d'altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva famlia fa pensar que la intenci principal de l'obra s la recuperaci del favor reial, cosa que aconsegu. En la descripci dels inferns segueix fora la descripci que n'havia fet Dante i mostra la preocupaci pel Cisma d'Occident, ja que afirma que cap dels reis de la cristiandat des de l'inici del cisma ha entrat al cel per la seva responsabilitat en aquest, cosa que afecta a Pere el Cerimonis i Joan I, que s'estan al purgatori fins que el cisma s'acabi.

 Enllaos externs .
Edici digital de Lo somni.;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37209" title="Borrell II" nonfiltered="4380" processed="4360" dbindex="14579">
Borrell II ( 927 - 992 ), Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992) i Comte d'Urgell (948-992). 

Orgens familiars.

Fill de Sunyer I i de la seva segona muller, Riquilda de Tolosa.

L'any 947, en retirar-se el seu pare a la vida monacal, va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona. Fins al 966 va compartir aquesta tasca amb el seu germ Mir I. El 948 va heretar el comtat d'Urgell en morir el seu oncle Sunifred II.
Vida poltica.

Al contrari que el seu pare, va ser un comte molt ms diplomtic que no pas militar. Va procurar mantenir sempre relacions cordials amb els seus dos poderosos vens: els francs, al nord i els musulmans, al sud. Va intercanviar ambaixades amb Crdova (centre del poder musulm) i sign un tractat de pau amb el Califa Al-Hakam II.

Tamb va mantenir una bona relaci amb el Papat. El 970 va viatjar a Roma per intentar reorganitzar l'administraci religiosa catalana i restaurar l'arquebisbat de Tarragona.

Va ser un protector de les cincies i la cultura. Invit el fams monjo Gerbert d'Orlhac, que uns anys ms tard arribaria a Papa amb el nom de Silvestre II, a residir al comtat, perqu amplis estudis.

Malgrat tots aquests esforos, sota el seu mandat els territoris de la Marca Hispnica van sofrir un greu atac del cabdill musulm Almansor o Al-Mansur, el qual va arrassar Barcelona el 985 en una important rtzia. La ciutat va ser destruida i saquejada i molts dels seus ciutadans van ser fets presoners. 

Les peticions d'ajuda del comte Borrell van ser ignorades pel rei franc Lotari I de Frana que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al Comtat de Verdun. Com a conseqncia d'aix i com a resultat d'un creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vasallatge amb el nou rei francs, Hug Capet, i va instaurar la independncia de fet dels territoris sota el seu poder.

Npcies i descendents.

El 968 es va casar amb Letgarda de Tolosa, filla de Raimon III, duc d'Aquitnia. Van tenir 2 fills i 2 filles: 
Ramon Borrell (972-1017), comte de Barcelona;
Ermengol I (975-1011), comte d'Urgell;
Ermengarda de Barcelona (?-1030), casada amb el vescomte Geribert de Barcelona;
Riquilda de Barcelona (? -1041), casada amb el vescomte Udalard I de Barcelona;

Desprs de la mort de Letgarda es va tornar a casar, vers el 980, amb Eimeruda d'Alvrnia, filla del comte d'Alvrnia Raimon d'Alvrnia.

A partir del 988 va compartir el govern amb els seus fills Ramon Borrell i Ermengol, que van comenar a governar sols a partir de 30 de setembre de 992, dia en qu Borrell II mor.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37211" title="nec Donald" nonfiltered="4381" processed="4361" dbindex="14580">


L' nec Donald s un dels personatges dibuixats ms coneguts de The Walt Disney Company, tant en animaci com en cmics. Donald s un nec blanc antropomrfic amb el bec, els braos i les potes ataronjades. Generalment porta una camisa i una gorra de mariner i no du pantalons (excepte quant va a nedar). Amb un carcter rondinaire i irascible, t una manera de parlar que imita el so d'un nec i que ha contribut en gran mesura a la seva popularitat.

Al principi de la seva carrera cinematogrfica, Donald feia de contraps al carcter progressivament ms tranquil d'un altre personatge fams, Mickey Mouse. Rpidament, per, va esdevenir l'heroi de la seva prpia srie de dibuixos animats. Pel que fa al cmic, es va veure envoltat per un nombre important de nous personatges i per un univers propi, mercs a grans guionistes i dibuixants americans com Al Taliaferro i Carl Barks. Alguns d'aquests personatges secundaris, com ara l'Oncle Garrepa, van acabar per difuminar una mica la importncia del propi Donald. 

Donald gaireb ha desaparegut del mn del cinema, per dins del mn editorial segueix sent molt popular, sobretot als Pasos escandinaus i de l'Europa del Nord, aix que a Itlia (on se'l coneix com Paolino Paperino). Tamb segueix tenint molta importncia dins de la gama de productes derivats de l'univers Disney.

Segons el dibuix animat Donald Gets Drafted (1942), el nom complert d'aquest personatge s nec Donald Fauntleroy (el nom menys conegut fa referncia al seu barret de mariner).

 La histria de Donald en l'animaci .

La primera aparici de Donald va ser en la srie de dibuixos animats Silly Simphonies, en el curtmetratge La gallineta svia, el 9 de juny de 1934 (encara que s esmentat en un llibre d'histries de Walt Disney de l'any 1931). 

L'aparena de Donald en aquesta animaci, creada per Dick Lundy, era similar a l'actual: els colors eren els mateixos, aix com la camisa de mariner i la gorra, per era ms espigat, ms gros i amb uns peus ms grans. La seva personalitat encara no estava desenvolupada, tan sols hi interpretava un paper d'amic poc servicial. En canvi, la veu del personatge (interpretada per Clarence Nash) ja estava present i es mantindria igual durant 51 anys, fins que va morir Nash. Aquesta forma de parlar caracterstica, gaireb inintelligible, va marcar el pblic i va contribuir fora a la gran popularitat del personatge.

L'11 d'agost de 1934, Ben Gillett, el director de La gallineta svia, va fer aparixer Donald en el dibuix animat del Ratol Mickey The Orphan's Benefite.

Veient l'xit que tenia, Donald va convertir-se en un personatge habitual de les animacions del Ratol Mickey, junt amb Minnie, Goofy i Pluto. Els dibuixos animats d'aquest perode, com El concert de la banda de 1935, es consideren com a  "clssics" de l'animaci.

Donald va ser redibuixat l'any 1937 tornant-se ms petit i rodanx. Tamb va comenar a aparixer en animacions com a protagonista principal, el primer dels quals va ser el 9 de gener de 1937, en l'animaci Don Donald de Ben Sharpstenn. En aquest curtmetratge apareix el personatge de Daisy (anomenada llavors "Donna"), l'enamorada de Donald. Els seus nebots Huey, Dewey, and Louie (Jaimito, Juanito i Jorgito en castell) van fer la seva aparici animada un any ms tard, el 15 d'abril de 1938 en la pellcula Els nebots de Donald, dirigida per Jack King.

Durant la Segona Guerra Mundial, el pblic demanava personatges ms esbojarrats: va ser l'poca del naixement de Bugs Bunny i de l'ascens de popularitat de l'nec Donald. L'any 1949, Donald havia superat la popularitat de Mickey Mouse, convertint-se en l'estrella de Disney: abans del 1941 havia aparegut en unes 50 animacions; entre 1941 i 1965 en protagonitza ms de 100.

Molts dels curts de Donald durant el perode de guerra van ser pellcules de propaganda, dels que es pot destacar Der Fuehrer's Face, presentada el 1 de gener de 1943.

Altres curtmetratges notables d'aquest perode inclouen els anomenats "curts de l'Armada" (Army shorts), sis pellcules que descriuen la vida de Donald a l'Armada dels Estats Units, des del seu reclutament fins a la vida en un campament sota les ordres del sergent Pete El Negre, passant per la seva primera missi comando on ha de sabotejar una base aria japonesa. Els ttols de la srie sn: 

Donald Gets Drafted (1 de maig de 1942);
The Vanishing Private (25 de setembre de 1942);
Sky Trooper (6 de novembre de 1942);
Fall Out Fall In (23 d'abril de 1943);
The Old Army Game (5 de novembre de 1943);
Commando Duck (2 de juny de 1944);

A Donald Gets Drafted, l'nec passa un examen mdic on es descobreix que t els peus plans i que s daltnic.

Desprs de la guerra, el personatge es modifica passant de ser un causant de molsties a vctima:  Donald s atacat, acorralat i ridiculitzat repetidament pels seus nebots, els esquirols Xip i Xop o per altres personatges com un s o una colnia de formigues. Els artistes de Disney havien revertit el guions confeccionats per Walter Lanz i d'altres, on el personatge principal era l'instigador d'aquesta conducta esbojarrada ms que el blanc d'elles. 

El Donald de la postguerra tamb va protagonitzar animacions educatives, com L'nec Donald en la terra de les matemtiques mgiques (1959), i va formar part de diversos projectes de Disney, com per exemple El drac poc inclinat (1941) i l'espectacle de televisi nord-americana Disneylandia de l'any 1959.

Des de comenaments del segle XXI, la veu de Donald s interpretada per Tony Anselmo, especialment per a les sries animades House of Mouse.

 La histria impresa de Donald .

 Primera aparici .

Donald b podria haver fet la seva primera aparici impresa en lAnuari de Mickey Mouse de 1931, una publicaci que va incloure el poema More HooZoo, el qual enumerava a tots els amics de granja de Mickey (la majoria desenvolupats per Disney fora de l'entorn de la granja com a personatges importants). Entre ells hi havia un aneguet anomenat Donald. Malgrat el nom, la similitud d'aquest personatge amb el que desprs va aparixer en el curt La gallineta svia de 1934, tenen poc en com. El llibre va ser dibuixat per Wilfred Haughton.


 Tires cmiques .

El Donald de La gallineta svia va fer la seva primera aparici impresa en la secci cmica d'un diari amb l'adaptaci d'aquesta animaci. Va ser publicat entre el 16 de setembre i el 16 de desembre de 1934 a Silly Symphonies per Ted Osborne i Al Taliaferro. El 10 de febrer de 1935 Donald va aparixer en la tira cmica diria de Mickey Mouse dibuixat per Ted Osborne i Floyd Gottfredson.

 Caracterstiques del personatge .
Entre el 30 d'agost de 1936 i el 12 de desembre de 1937, Donald va predominar a les Silly Symphonies com a personatge secundari per a la tira cmica de Mickey. Ted Osborne n'era el guionista i Al Taliaferro el dibuixant i colorista (estudis posteriors mostren que probablement Taliaferro va contribuir tamb als arguments i acudits). El duo va transformar Donald de camperol a  ciutad. Tamb va introduir altres membres de la "famlia nec" i van batejar els tres nebots bessons de Donald, Huey, Dewey i Louie, que van aparixer per primer cop el 17 d'octubre de 1937. Eren els fills de la seva germana Della Duck, que van ser enviats per un temps com a casa de Donald mentre llur pare es recuperava a l'hospital de llurs darreres entremaliadures. Donald va acabar sent el seu pare adoptiu.

 Llibres de cmics .
El 30 de desembre de 1937 es va publicar la primera histria de l'nec Donald en cmic. Disney havia autoritzat l'editorial italiana Mondadori a crear historietes amb els seus personatges, i la primera (realitzada per Federico Pedrocchi) va ser protagonitzada per Donald (sota el nom itali de Paolino Paperino) duent per ttol Paolino Paperino e il Mistero de Marte (ms tard reeditada als Estats Units com The Mystery of Mars). La histria, de 18 pgines i rudimentria segons els estndards posteriors, est considerada com la primera en presentar Donald en una aventura seriosa ms que en un paper nicament cmic. Tamb s la primera de moltes d'altres on fa de viatger espacial.

 Desenvolupaments fets per Taliaferro .

Als Estats Units, Donald es va convertir en l'heroi de la seva prpia tira cmica a partir del 2 de febrer de 1938, i va ocupar una pgina dominical a partir del 10 de desembre de 1939. Ambdues van ser dibuixades per Taliaferro, aquesta vegada amb Bob Carp com guionista. Taliaferro va continuar contribuint en l'argument i els acudits, i alguns estudis li atribuxen la majoria de les idees que van convertir en "clssiques" aquestes tires cmiques. Taliaferro va continuar treballant en la tira diria fins al 10 d'octubre de 1968 i a la pgina dominical fins al 16 de febrer de 1969.

Entre altres coses, Taliaferro va aportar nombrosos personatges nous a la srie: Daisy va fer la seva primera aparici en cmic el 4 de novembre de 1940, i en animaci el 7 de juny de 1940 a Mr. Duck Steps Out. L'via paterna de Donald, generalment anomenada via nec, va aparixer per primera vegada en un marc de fotografies l'11 d'agost de 1940, i en tant que personatge el 28 de setembre de 1943. Taliaferro tamb va introduir Donna, una pretendent de Donald que rivalitz amb Daisy entre el 7 i 18 d'agost de 1951, abans d'anar-se'n amb altre nec. Encara que no va crear personalment la majoria d'aquests personatges, Taliaferro s considerat el qui va desenvolupar les seves personalitats, aix com la del propi Donald, establint els punts principals que van permetre desenvolupaments posteriors.

 Primera cacera del tresor .
L'any 1942, Donald ja era molt popular entre els lectors de diaris dels Estats Units degut a la seva tira cmica quotidiana. Llavors, Disney va donar la llicncia a la Western Publishing per a crear histries originals amb els seus personatges que es publicarien en forma de cmics. 

La primera histria nord-americana de l'nec Donald creada originalment per a una revista de cmics va ser feta per empleats de Disney: va ser Donald Duck Finds Pirate Gold (L'nec Donald troba l'or dels pirates), publicada l'octubre del 1942. Es basava en l'argument d'una animaci que mai no va arribar a ser produda, obra de Harry Reeves i Homer Brightman; els esbossos de l'animaci van ser donats a Bob Karp, guionista a la Western Publishing, i aquest va utilitzar-los com a base per al cmic. 

L'aventura va ser illustrada per Carl Barks i Jack Hannah, i cadasc va dibuixar la meitat de les 64 pgines de la histria: Barks va dibuixar les pgines 1,2,5 i des de la 12 fins a la 40, i Hannah va fer les illustracions de les pgines 3,6,11 i de la 41 fins a la 64. 

La histria situa Donald i els seus nebots a la recerca d'un tresor perdut de Henry Morgan i combina elements d'humor i d'aventura amb moments dramtics i misteriosos. Encara que s un treball principiant de Barks, la seva cura pels detalls ja es fa notar. L'argument el va dur a dibuixar un port i un veler; Barks va decidir utilitzar les edicions de la revista National Geographic que colleccionava per a documentar-se. El resultat va ser una realitzaci molt precisa. El gui contenia molt poques escenes de dilegs, probablement degut a que els autors estaven acostumats als estndards dels curtmetratges i de les tires cmiques dels diaris. La histria s considerada significativa tant perqu s la primera dibuixada per Barks amb Donald per al cmic com per ser la primera vegada en qu l'nec s involucrat en una expedici a la recerca d'un tresor: Barks va utilitzar ms endavant aquest mateix tema en molts dels seus guions.

 Orgens als cmics .

Fins al 1943, tant el desenvolupament de l'animaci com el de les tires dels diaris de Donald era el resultat de l'esfor combinat de cert nombre de creadors diferents, ms que d'un sol. Per les aventures de Donald en llibre de cmics van ser realitzades en la seva major part per Carl Barks.

La versi en cmic va anar-se diferenciant de la versi animada en diversos aspectes, com va ocrrer amb Mickey en el seu moment. Quan l'nec Donald va guanyar el seu propi lloc en la tira cmica dels diaris, ell i els seus personatges secundaris van allunyar-se dels estndards del mn de l'animaci tal com se'ls presentava quan acompanyaven les aventures de Mickey. Aix va convenir a Barks, a qui no li agradaven les historietes de Mickey. Ms tard, per, va inspirar-se en Floyd Gottfreson i en les seves histries, tot i que semblava trobar Mickey i els seus personatges secundaris no gaire interessants. De fet, la seva nica histria amb Mickey, Minnie, Goofy i companyia va ser The Riddle of the Red Hat (agost del 1945). 

Barks es va allunyar en gran mesura de la personalitat animada de Donald com un malfaener impulsiu, la caracterstica principal del qual era la seua xerrameca que amb prou feines s'entenia. Per a fer-lo af a les historietes cmiques impreses, Barks va redefinir la seva personalitat, donant-li un discurs articulat i emocions. Tamb a proporcionar-li un entorn, creant la ciutat de Duckburg a l'estat nord-americ de Calisota. Aix li va permetre desenvolupar tota una galeria de ciutadans, com l'nec ms ric del mn, l'Oncle Garrepa, el cos afortunat, Gladstone Gander o el peculiar inventor Gyro Gearloose (Ungenio Tarconi). En les historietes, Donald viu en una casa de Duckburg amb els seus nebots.

Gran part d'aquest escenari va ressorgir l'any 1987 en la srie televisiva americana Duck Tales. En aquesta animaci, per, Donald treballa i viu com a navegant en un portaavions i Huey, Dewey i Louie viuen amb l'Oncle Garrepa.

 Primers treballs de Barks .

L'any 1943, Barks va deixar de treballar als Estudis Disney per anar a la Western Publishing, amb un sou inicial de 12,50$ per pgina. Segons explica en una entrevista, la companyia esperava que illustrs histries basades en els guions d'altres persones; aix li van enviar el gui de The Victory Garden amb una nota en la qual li permetien fer arranjaments en la histria en cas que necessits alguna millora. Quan va acabar de fer els seus canvis, quedava ben poc de l'original, per l'havia millorat sensiblement. D'en, Barks va fer ambdues coses: gui i illustraci. 

La seva producci durant aquest any 1943 va marcar el ritme que seguiria durant gaireb tota la dcada segent: vuit obres mensuals de deu pgines pel Walt Disney's Comics and Stories, i una histria ms llarga per a una publicaci espordica de L'nec Donald. La primera d'aquestes va ser The Mummy's Ring, de vint-i-vuit pgines. 

Les histries ms curtes generalment es centraven en la vida diria de Donald, en les seves facetes cmiques, mentre que les ms llargues eren sovint histries d'aventures en llocs extics. Aquestes tamb podien contenir elements ms dramtics i temes ms forts, i podien posar Donald i els seus nebots en situacions perilloses i algunes vegades gaireb fatals. Per a afegir realisme a les seves illustracions, Barks es documentava sovint amb la revista National Geographic.

Aquestes histries, segons les circumstncies, mostraven diverses facetes de la personalitat de Donald. O com Barks diria ms tard: "De vegades era molt dolent i de vegades era realment un bon noi, i totes les vegades era tans sols alg que s'equivocava com la majoria dels ssers humans." En aquestes aventures, Donald podia tant perdre com guanyar (tot i que, en general, fins i tot les seves victries eren en va), el que donava una noci ms de realisme al seu carcter aix com als altres personatges i a les diverses situacions.

Els seus nebots sempre l'acompanyaven, i Barks tamb els va enriquir la personalitat. En alguns casos, actuaven com les criatures entremaliades que Taliaferro havia creat, en antagonisme amb el seu oncle; en d'altres, es ficaven en problemes i Donald havia de salvar-los; per en uns altres, demostraven un remarcable enginy i inventiva, moltes vegades ajudant el seu oncle a sortir de situacions difcils. Algunes vegades fins i tot demostraven tenir un enteniment ms profund i madur que Donald.

 Un primer afegit de personatges secundaris .

El primer personatge recurrent que Barks va introduir va ser el ve de Donald, Ve Jones, que ja havia fet una aparici espordica a Good Deeds, publicat al juliol de 1943 (era el ve al que Donald li agradava prendre el pl). Ms endavant va fer la seva primera aparici completa a Bons Vens, publicat l'11 de novembre de 1943. All, ell i Donald intenten pactar una treva, per quan interpreten malament una srie d'esdeveniments casuals, tornen a les seves baralles habituals amb una determinaci renovada, destruint gaireb cadasc la casa de l'altre. Els nebots, que n'estan farts, avisen els amos de la casa, i els dos personatges han de trobar noves cases per a llogar. Per per a la seva desillusi, es troben amb que sn vens novament, i les baralles continuen. Jones sembla estar sempre de mal humor i Donald serveix per a augmentar el seu enuig i fer-lo explotar. Els dos vens irracionals i fcilment irritables serviran de tema per a una revista de deu pgines.

 Introducci d'Oncle Garrepa i Gladstone Gander .
Els dos segents personatges habituals introduts per Barks van tenir ms importncia argumental. L'oncle matern de Donald, Oncle Garrepa va fer la seva primera aparici a Christmas on Bear Mountain, publicat el desembre de 1947. L'aparici d'Oncle Garrepa va ser seguida gaireb immediatament per la del cos de Donald, l'oca Gladstone Gander a Wintertime Wager, publicat el gener de 1948. En realitat, aquesta dada s la cronologia interna de la histria.

Ambds personatges encara no tenien caracterstiques conegudes. Gladstone Gander va ser presentat ms aviat com un cos arrogant que tenia un dret sobre la casa de Donald (degut a una juguesca feta amb Donald segons la qual, durant el Nadal, Gladstone seria capa de nadar en el llac proper a la casa). Gladstone encara no ostentava el ttol d'"L'oca amb ms sort del mn". Daisy, que salva Donald de perdre la seva casa, sembla no interessar-se en Gladstone. El triangle amors encara no s'havia format.

El mateix passava amb Oncle Garrepa: era barbut, amb ulleres, ric i vell, recolzant-se amb un bast. Vivia tot sol en una gran mansi, per la qual cosa es diu que havia estat inspirat pel Ciutad Kane d'Orson Welles. Amb un estrany sentit de l'humor, planejava entretenir-se tot convidant els seus nebots a la seva cabana de muntanya per a espantar-los.

 Desenvolupament posterior .

Barks no va ser l'nic autor que va desenvolupar la personalitat de Donald. Arreu del mn centenars d'altres autors han utilitzat a aquest personatge, donant-li forma. El treball ms notable va ser el de l'editorial italiana Mondadori i els seus artistes i escriptors, que van popularitzar el personatge a Europa. Romano Scarpa, per exemple, va afegir una gran quantitat de personatges nous a l'univers de l'nec Donald, tot i que que sn rarament utilitzats fora de les historietes de la Mondadori. Un altre innovador popular a Europa s Guido Martina, amb el seu personatge Paperinik, creat a la dcada de 1960. Paperinik s la identitat secreta de Donald, s un venjador i un superheroi. Va ser creat per demanda popular, com a contrast del personatge de perdedor de Donald.

 Histria familiar de Donald .

L'autor d'historietes Don Rosa va desenvolupar un arbre genealgic de Donald per a l'editorial danesa Egmont. Segons aquest, Donald va nixer als voltants de l'any 1920, sense conixer-se cap data oficial; els seus pares sn Hortense McDuck (germana menor de l'Oncle Garrepa) i Quackmore Duck, que tenen el mateix temperament que el seu fill; la germana de Donald es diu Della Thelma Duck, per ni ella ni els seus pares apareixen en animacions o historietes excepte en casos especials, com The Life and Times of Scrooge McDuck. Segons Rosa, Donald i Della sn bessons. A banda de l'Oncle Garrepa, Donald tamb va tenir un altre oncle menys conegut: l'intellectual Ludwig Von Drake (inspirat en Ludwig von Mises), per es va desautoritzar a Don Rosa d'utilitzar aquest personatge perqu est "oficialment mort". No obstant aix, fins als anys 1970, Ludwig apareix en diverses historietes dels necs dibuixades a Itlia.

 L'autombil de Donald .

Taliaferro va introduir el cotxe de Donald l'1 de juliol de 1938. s un Belchfire Runabout model 1934. Es diu que el mateix Donald el va construir a partir de peces soltes de diferents procedncies. s identificable per la seua matrcula 313. Encara que Donald va conduir espordicament altres vehicles, en les tires de Taliaferro i en les histries de les dcades segents, aquest autombil romandria amb Donald. Els constants trencaments del cotxe i la necessitat de reparar-lo sn la font de nombrosos acudits. Immediatament reconegut pels lectors, sembla haver-se convertit tamb en una marca d'identificaci de Donald, com la samarreta marinera i la gorra. D'altra banda, el seu alter-ego Paperinik t el cotxe 313 equipat amb gran quantitat de gadgets d'alta tecnologia dissenyats per Gyro Gearloose per a combatre el crim.

 Filmografia i  videojocs .
 Curtmetratges .
vegeu: Fimografia de l'nec Donald;

 Llargmetratges .
Saludos Amigos (1942);
The Three Caballeros (1944);
Fun and Fancy Free (1947);
Melody Time (1948);
Mickey's Christmas Carol (1983);
Who Framed Roger Rabbit (1988);
Mickey's 60th Birthday (1988);
The Prince and the Pauper (1990);
A Goofy Movie (1995);
Fantasia 2000 (1999);
Mickey's Once Upon a Christmas (1999);
Mickey's Magical Christmas: Snowed in at the House of Mouse (2001);
Mickey's House of Villains (2002);
Mickey's PhilharMagic (2003);
Mickey's Twice Upon a Christmas (2004);
Mickey, Donald, Goofy: The Three Musketeers (2004);
The Lion King 1 1/2 (2004);

Sries de televisi.

 DuckTales (1987-1990);
 Donald Duck Presents (compilaci de curtmetratges clssics de Disney);
 Donald's Quack Attack (compilaci de curtmetratges clssics de Disney);
 Bonkers (1993-1995);
 Quack Pack (1996-1997);
 Mickey Mouse Works (1999-2000);
 House of Mouse (2001-2003);
 Mickey Mouse Clubhouse (2006);

 Vdeojocs .
Donald Duck;
Donald Duck's Playground (1984);
Donald's Alphabet Chase (1988);
Quackshot (1991);
The Lucky Dime Caper starring Donald Duck (1991);
World of Illusion Starring Mickey Mouse and Donald Duck (1992);
Deep Duck Trouble Starring Donald Duck (1993);
Disney's Magical Quest 3 Starring Mickey and Donald (1995), (2005);
Maui Mallard in Cold Shadow (1996);
Disney's Donald Duck: Goin' Quackers (2000);
Mickey's Speedway USA (2000);
Disney Golf (2002);
Disney's PK: Out of the Shadows (2002);
Kingdom Hearts (2002);
Kingdom Hearts Final Mix (2002);
Kingdom Hearts: Chain of Memories (2004);
Kingdom Hearts II (2006);
Kingdom Hearts II Final Mix+ (2007);

 Illustradors famosos .
Carl Barks;
Luciano Bottaro;
Giovan Battista Carpi;
Giorgio Cavazzano;
William Van Horn;
Daan Jippes;
Don Rosa;
Marco Rota;
Romano Scarpa;
Tony Strobl;
Al Taliaferro;
Vicar;
Tetsuya Nomura;
Shiro Amano;
Naci Ta d en;

Enllaos externs.
Donald Duck Qui s qui a Duckburg? ;
Donald Duck a Inducks.org ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37217" title="Cristfor Despuig" nonfiltered="4382" processed="4362" dbindex="14581">
Cristfor Despuig (Tortosa, 1510-1574?), escriptor i humanista.

Cristfor (o Cristfol) Despuig va nixer a Tortosa. Els seus pares, Joan Despuig (que era procurador en cap de la ciutat) i Francesca (filla de Berenguer Pinyol, doctor en lleis), pertanyien a l'oligarquia de la ciutat. Cristfor fou educat en un ambient cortes, amb preceptors particulars, com era habitual entre la noblesa, probablement a la casa valenciana del comte d'Aitona, Joan de Montcada (al fill del qual dedic els Colloquis). La seva educaci fou la prpia d'un cavaller de l'poca. 


L'any 1530 Cristfor es cas amb Marianna Curt, amb la qual tingu tres filles. Durant aquesta poca, els Despuig es relacionaven amb algunes de les personalitats ms importants de Tortosa, dhuc del Principat. El 1549 Cristfor Despuig sabem que era procurador general de la baronia d'Alfara de Carles per la ciutat de Tortosa, i que el 1557 ja havia estat armat cavaller. A partir de 1563, per, ja no tenim ms dades del nostre autor, i el 1580 sabem que ja havia mort. 

La seva obra Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) s l'obra catalana en prosa ms interessant del segle XVI. Escrita en forma dialogada (gnere tpic del Renaixement), pretn fer histria de Tortosa, i de passada escriure sobre les coses de Catalunya. Aquestes histries de carcter pretesament localista que amaguen una ambici molt ms general, sn habituals en l'poca: s el cas, tamb, del Llibre de les grandeses de Tarragona (1573) de Llus Pon d Icard o el dels Discursos histricos de la fundacin y nombre de la ciudad de Barcelona (1633) de Rafael Cervera, entre molts altres.

L'obra consta de sis colloquis que mantenen, per una banda, el ciutad Fbio i el cavaller Lbio (que representa l'autor), i per l'altra, el cavaller valenci Pere, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa.  En la dedicatria del llibre hi ha una defensa de l's del catal que s de gran inters per a la seva poca, tan conflictiva lingsticament:  No he volgut escriure l'obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i tamb per no valer-me de llengua estranya per a defensar i illustrar la naturalesa prpia, que s la principal intenci de mon treball, ni tampoc l'he volguda escriure en la llatina, perqu no pareguera ser tan generalment tractada i entesa per los de nostra naci com jo volguera . Per no noms va mostrar inters per la poltica lingstica, sin tamb per la poltica identitria, com demostra aquest altre extret de la seva obra:  ...la major part dels castellans gossen dir pblicament que aquesta nostra provncia (Catalunya) no s Espanya i que per o nosaltres no som verdaders espanyols: no mirant, los pecadors benaventurats, quan ignorants sn i quan cegos d'enveja i malcia van, que aquesta provncia no sols s Espanya, mas s la millor d'Espanya . L'estil d'aquesta obra s directe i desimbolt i sovint incorpora adagis i frases fetes.

Referncies.


 Bibliografia .
 Joan Tres (ed.) Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, Barcelona: Curial, 1996.

Enllaos externs.
 Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), de Cristfor Despuig, on-line;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37218" title="Congrs de Viena" nonfiltered="4383" processed="4363" dbindex="14582">

El Congrs de Viena fou una conferncia entre ambaixadors de les majors potncies d'Europa que va ser presidit per l'estadista austrac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (ustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. El seu propsit era el de redibuixar el mapa poltic del continent desprs de la derrota napolenica Francesa de la primavera prvia i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjanant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa.

Com s'ha dit anteriorment, es va obrir a Viena l'1 de novembre de 1814. El 30 de desembre es va produir una situaci de fora quan el rei de Sardenya va annexionar la Repblica de Gnova, abans de ser-li atribuda pel Congrs (com un ducat autnom). Un altre problema va ser la soluci de comproms per Saxnia (28 de gener), la qual reclamava Prssia amb l'oposici d'Anglaterra i ustria; com que Prssia no en va rebre ms que una part, se li va compensar amb el ducat de Posen a Polnia, i amb la ciutat de Thorn (amb previsi de convertir-la en ciutat lliure sota protecci de Prssia i Rssia). Entre els acords principals figuren la creaci de la Confederaci Germnica (actes del 8 i 9 de juny), l'establiment de la nova Confederaci Helvtica amb Valais, Neuchtel i Ginebra (i part del antic bisbat de Basilea); l'ampliaci dels territoris de Hannover, sota el govern del rei angls (que va rebre Frisia oriental, Hildesheim, Lingen, Meppen i alguns altres petits districtes, i va renunciar a la regi de Lauenburg a favor de Prssia, que la va permutar amb Dinamarca); la fixaci dels lmits i ttols dels estats alemanys (incls la cessi de Jever a Rssia que la va cedir a Oldenburg i l'establiment del comtat independent de Kniphausen sota la dinastia britnica dels Bentick); la creaci del Regne Llombard-Vnet assignat a ustria (amb les antigues Provncies Illriques, que comprenien Dalmcia, Eslovnia i stria); l'establiment dels estats italians menors, incls el restabliment de la independncia de Mnaco sota protectorat de Sardenya, i el reconeixement del Regne d'Holanda (que va rebre Luxemburg).

Un dels objectius del tractat era allar Frana, mitjanant la creaci o el refor dels estats vens del Nord i de l'Est (Holanda que rep Blgica, Sardenya que rep Savoia i Nia que rep Prssia i Sussa).

El tractat va confirmar tamb el control per Anglaterra de nombroses possessions, amb un paper estratgic important d'algunes (per exemple Malta que controla el passatge entre el Mediterrani occidental i oriental): aix li va donar la supremacia martima fins a la Primera Guerra Mundial.

Les discussions continuaven malgrat el retorn de l'ex-emperador Napole I de l'exili i la represa de poder per Frana el mar de 1815. L'acta final del Congrs se signava nou dies abans de la seva derrota definitiva a Waterloo, el 9 de juny (durant els cents dies de Napole) i fou reconeguda per Frana al novembre, junt amb el Tractat de Pars (1815).

El Congrs tamb va comportar convenis annexes: 

Pagament d indemnitzacions;
Ocupacions militars dels aliats;
Reclamacions de governs estrangers o els seus sbdits contra Frana;
Ratificaci dels Acords de Chaumont de 1 de mar de 1814 i del Acords de Viena de 25 de mar de 1815, contra Napole i contra la dinastia Bonaparte.

Tcnicament, el "Congrs de Viena" mai no es va reunir, ja que el Congrs mai no es trobava en sessi plenria, una gran part de les discussions ocorrien en sessions informals entre les Grans Potncies.

Aix, desprs d'aquest congrs, que t molta relaci amb la Santa Aliana, Europa estava dividida i governada per monarques absoluts que reprimiren qualsevol rebelli liberal (tot i que no per molt de temps).



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37220" title="Geofsica" nonfiltered="4384" processed="4364" dbindex="14583">
La geofsica s la cincia que estudia els fenmens fsics que tenen lloc a la Terra. 

Les seves especialitats ms importants sn:
 Sismologia (l'estudi dels terratrmols);
 Gravimetria i geodsia (l'estudi del camp gravitatori i de la forma de la Terra);
 Cincies atmosfriques, que inclouen:
 Electricitat atmosfrica i magnetisme terrestre;
 Meteorologia i climatologia, que estudien el temps atmosfric a petita i a gran escala, respectivament.
 Aeronomia, que estudia l'estructura fsica i qumica de l'atmosfera.
 Geotermometria (l'estudi dels fluxos de calor a l'interior de la terra, com la vulcanologia);
 Hidrologia (estudi de les aiges superficials);
 Oceanografia ;
 Tectnica (processos geolgics de l'escora terrestre);

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37224" title="Metro de Madrid" nonfiltered="4385" processed="4365" dbindex="14584">




El metro de Madrid s el sistema de metro que serveix la ciutat de Madrid. Al gener de 2005, el metro de Madrid comptava amb 226,7 km de xarxa, cosa que la fa la ms extensa de l'estat espanyol i la novena en el mn en aquest sentit, noms superada per xarxes de metro de ciutats tant importants com Nova York, Pars, Londres o Moscou. T un total de 190 estacions, cosa que situa la xarxa com la vuitena en el mn en nombre d'estacions. Actualment, la xarxa tamb serveix poblacions de la rodalia de Madrid: Rivas-Vaciamadrid, Arganda del Rey, Legans, Getafe, Fuenlabrada, Alcorcn i Mstoles. Durant l'any 2004, la xarxa de metro de Madrid fou usada per poc ms de 600 milions de passatgers (de manera que no entra dins del top 10 de xarxes de metro amb ms viatgers del mn).

La xarxa compta amb 12 lnies de longitud diversa ms un petit ramal que ser que serveix per a comunicar les actuals estacions de Prncipe Po i pera. Aquest ramal va ser inaugurat el 1920, just un any desprs de posar-se en servei el primer tram del metro de Madrid el 1919.

 Histria .
La histria del metro de Madrid es remunta a la segona dcada del segle XX quan l'enginyer de camins Carlos Mendoza estim quanta gent agafaria un possible ferrocarril metropolit subterrani des de la Puerta del Sol. La ciutat, que llavors voltava els 600000 habitants, comptava ja amb tramvies elctrics per el trnsit comenava ja a ser abundant. El projecte fou desenvolupat per Carlos Mendoza, Miguel Otamendi i Antonio Gonzlez.

El rei Alfons XIII don nom a la Companyia Metropolitana de Madrid, creada el 1917. Les obres comenaren el 17 de juliol d aquell mateix any amb la construcci del tnel Sol   Cuatro Caminos, principalment amb el mtode belga. El tnel fou inaugurat pel rei el 17 d octubre de 1919 i obert definitivament al pblic el 31 del mateix mes, amb un gran xit: es calcula que l'agafaren ms de 56000 persones aquell mateix dia. Durant el primer any de funcionament, es van efectuar ms de 14 milions de viatges. La xarxa tenia llavors 3.6 km.

El 26 de desembre de 1921 entr en servei un segon tram de l'actual lnia 1: Sol   Atocha, tnel excavat tamb amb el mtode belga. En l'any 1924 s inaugur el primer tram de la futura lnia 2: de Sol a Ventas, tamb excavant-se principalment amb el mtode belga.

Al final de 1926 la xarxa comptava ja amb 14.6 km. Les segents extensions de les lnies 1 i 2 i la inauguraci d un tram de l'actual lnia 4, comport que a l'inici de la Guerra civil ja hi havia 26.93 km en funcionament i 51 estacions. Durant la guerra civil, es pos tamb en funcionament el tram Sol   Embajadores de l'actual lnia 3, i ms tard (1941) la lnia arribaria fins a Argelles. El ritme de creixement per va alentir-se desprs de la guerra i fins 1955 van posar-se en servei 7.5 km, extensions de les quatre lnies ja existents.

El 22 de setembre de 1955 entra en vigor un decret pel qual l'Estat s encarrega del finanament de la infraestructura de noves lnies mentre que l'empresa noms s encarrega dels equipaments, el material mbil i l'explotaci. Com a resultat, entre 1955 i 1967 la xarxa de metro creix 18.8 km. Durant aquesta poca, sn inaugurats trams de l'actual lnia 5 (el primer el 6 de febrer de 1961) i de l'actual lnia 10. Moltes de les estacions ms antigues sn remodelades per permetre el pas de formacions ms llargues.

El Pla d ampliaci de 1967 proposava la construcci de 55 km en el perode 1968-1980, amb l'objectiu de no deixar cap madrileny a ms de 400 metres d una estaci de metro. S inauguren trams de les lnies 7 i 6.

El 1978 s engega un procs per a convertir la Compaa Metropolitana en un ens pblic, procs que culminaria el 1986 amb el nomenament d un Consell d Administraci per al Consejo General de Transportes de Madrid per part de l'Ajuntament i la Comunitat Autnoma. Amb les inauguracions entre 1979 i 1983, la xarxa de metro arriba als 100 km. Les ampliacions van succeint-se, s inaugura la lnia 9 i el 1994 es tanca definitivament la lnia circular (la 6).
Desprs d un creixement ms o menys discret durant els primers 76 anys de funcionament de del metro de Madrid, a partir de l'any 1995 es comen a dur a terme un important pla d ampliaci de la xarxa. Aquesta ampliaci suposaria quasi doblar el quilometratge d aquesta en un perode de 8 anys (fins el 2003). El programa d extensi de la xarxa es va dividir en dues fases, una primera que comenava el 1995 i finalitzava el 1999, i una segona que es duia a terme en el perode 1999-2003.

Durant la primer fase d ampliaci del metro de Madrid (1995-1999), es van fer realitat els segents projectes:
 Prolongaci de la lnia 1 fins a Vallecas Villa, que suposava la construcci de 2.67 km de nou tnel i 4 noves estacions.
 Prolongaci de la lnia 4 fins a Hortaleza i el Parque de Santa Mara, que representava la construcci de 4 noves estacions i uns 4.35 km de nou tnel.
 Una important prolongaci de la lnia 7 des de Gregorio Maran fins a Pitis, amb la construcci de 9.73 km de nova lnia. D aquesta forma la lnia passava a tenir unes 12 estacions ms.
 Construcci de la nova lnia 8 entre Mar de Cristal i Barajas. D aquesta manera s enllaava la xarxa de metro amb l'aeroport.
 Prolongaci de la lnia 9 fins a Viclvaro, que representava la construcci de 4,6 km de lnia nova. La lnia 9 guanyava 4 estacions ms.
 Prolongaci de la lnia 10 des de Pl. Espaa fins a Lago.
 Construcci de la lnia 11 que suposava que la xarxa de metro de Madrid arribs fins al barri de Carabanchel. Aquesta lnia tenia 3 estacions i uns 2.6 km de longitud.

L ampliaci del perode 1999-2003 va consistir en la construcci de 55 km de nous tnels i 34 estacions repartides en tres projectes principals:
 Metrosur, lnia 12 (anell circular al Sud de Madrid que serveix a ms d un mili d habitants dels municipis d Alcorcn, Mstoles, Fuenlabrada, Getafe i Legans);
 Ampliaci de la lnia 8 cap al centre neurlgic de Madrid (de Mar de Cristal a Nuevos Ministerios);
 Ampliaci de la lnia 10 fins a la connexi amb Metrosur (des de Casa de Campo fins a Puerta del Sur);

 Xarxa actual .


Fitxer:http://bp2.blogger.com/_zwAuroVwTVI/RiU4MS3q1AI/AAAAAAAAAOM/1yDQlbsdJpg/s1600/plano%2Bmetro.jpg

 Futures ampliacions .
Desprs de l'espectacular creixement de la xarxa de metro de Madrid dels ltims anys, durant els propers anys hi ha prevista una ampliaci major, amb ms de 90 km de metro durant el perode 2003-2007. La xarxa de metro de Madrid comptar el 2007 amb un total de 350 estacions. La novetat ms destacada d'aquest pla d'ampliaci s la recuperaci del metro lleuger, que arribar a Sanchinarro, las Tablas, Montecarmelo, Villaverde i alguns municipis de l'oest com Boadilla i Pozuelo de Alarcn.

 Enllaos externs .
Metro de Madrid (web oficial) ;
Pgina no oficial de Metro de Madrid ;
Ampliaci 1999-2003 ;
Ampliacions previstes entre 2003 i 2007 ;
La xarxa de Madrid a UrbanRail.net ;
Andn 1 - Associaci d'amics del metro de Madrid ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37225" title="Alexandre Deulofeu i Torres" nonfiltered="4386" processed="4366" dbindex="14585">

Alexandre Deulofeu Torres (L'Armentera, 1903 - Figueres, 1978) poltic i filsof de la histria que va escriure sobre el que ell va anomenar "Matemtica de la histria", una teoria cclica sobre l'evoluci de les civilitzacions.

 Biografia .

Alexandre Deulofeu va nixer a l'Armentera el 20 de setembre de 1903, on el seu pare feia d'apotecari. Quan tenia tres anys la famlia an a viure a Sant Pere Pescador i al cap de nou anys es trasllad a Figueres (Alt Empord). Va estudiar el batxillerat a l'IES Ramon Muntaner de Figueres i a Barcelona i va fer les carreres de Farmcia i Cincies Qumiques a Madrid, acabant aquesta darrera a Barcelona. Al tornar a Figueres guany les oposicions a catedrtic d'ensenyament secundari i fu de professor a l'institut figuerenc. Inici llavors una etapa d'intensa activitat poltica, primer com a dirigent de la Joventut Nacionalista Republicana de l'Empord i desprs com a regidor per Esquerra Republicana de Catalunya. Fou alcalde accidental de Figueres durant la Guerra Civil, i com a tal va poder evitar alguns enfrontaments, saqueigs i persecucions a la ciutat. Fou mobilitzat al front com a sanitari. Va exiliar-se el 5 de febrer del 1939, amb la retirada republicana a Frana. A l'exili va exercir diversos oficis: mestre (de diverses matries), msic violinista i saxofonista (en diferents grups de msica d'esbarjo i clssica), pags experimental (creador de plantacions sense terra amb solucions lquides de la seva invenci), obrer de fbrica, paleta, escriptor, poeta, etc. Fu amistat amb Francesc Pujols i amb Salvador Dal. Torn de l'exili el 22 de gener de 1947 i es dedic a la farmcia, a seguir les seves investigacions i a escriure. Mor a Figueres el 27 de desembre de 1978, deixant inacabada la versi ampliada de la seva obra magna titulada La matemtica de la histria.

 Pensament .

Afirm que les civilitzacions i els imperis passen per uns cicles equivalents als cicles naturals dels ssers vius. Cada civilitzaci pot arribar a complir, com a mnim, tres cicles de 1.700 anys cadasc. Compreses dins les civilitzacions, els imperis tenen una durada mitjana de 550 anys. Afirm que mitjanant el coneixement de la naturalesa dels cicles es poden evitar les guerres, considerades innecessries, fent que els processos esdevinguin pacfics en lloc de violents. Tamb afirm que la humanitat podr ser capa, de conixer-los, d'alterar els propis cicles, i que aquesta ha de tendir a organitzar-se sota la forma d'una Confederaci Universal de pobles lliures.

L'enunciat de la llei matemtica que, segons ell, determina l'evoluci dels pobles es resumeix en els segents punts (Captol III de La Matemtica de la Histria en catal, edici de 1967):

 Tots els pobles passen per poques de gran fraccionament demogrfic, alternades amb altres poques de gran unificaci o poques imperialistes.
 Les poques de gran fraccionament tenen una durada de sis segles i mig. Les poques de gran unificaci tenen una durada de deu segles i mig. El cicle evolutiu comprn, doncs, disset segles.
 Durant aquest procs evolutiu els pobles passen per fases perfectament establertes per a arribar, al final del cicle, a ocupar la mateixa posici que al seu comenament.
 El cicle evolutiu comprn tots els ordres de l'activitat humana, s a dir, que hem de considerar, a ms d'un cicle poltic, un cicle social, artstic, filosfic, cientfic...
 Tots els pobles segueixen la mateixa evoluci, per aquesta queda avanada o endarrerida segons la posici geogrfica de cada pas.
 La fora creadora no s la mateixa per a tots els pobles. Per a cada cicle existeix una zona de mxima intensitat creadora, i aquesta zona es va desplaant d'un cicle al segent en el mateix sentit del procs general. Aquest avana a Europa, de l'Orient cap a l'Occident mediterrani i passa desprs de la Pennsula Ibrica a la Gllia, segueix a les Illes Britniques, continua a travs dels pobles germnics i arriba finalment als pobles nrdics i eslaus.
 Els nuclis imperialistes que donen lloc a les poques de gran unificaci poltica segueixen processos biolgics perfectes, idntics entre ells i amb una longevitat que dura de cinc a sis segles.
 La transformaci dels rgims poltics-socials no es realitza segons una lnia constant ascendent o descendent, sin mitjanant avenos i retrocessos alternativament els uns ms intensos que els altres, cosa que dna com a resultat una lnia trencada. La resultant d'aquesta lnia equival a un aven en un sentit determinat. s el que s'anomena "Llei de les dues passes endavant i una enrere".

El seu pensament t relaci amb les idees d'Oswald Spengler i d'Arnold Joseph Toynbee, que tamb van enunciar teories sobre el carcter cclic de les civilitzacions, per sense arribar a la mesura matemtica ms precisa que exposa Deulofeu.

Durant el seu exili i tamb amb posterioritat, Deulofeu va recrrer diversos museus, temples i monuments de diferents pasos on, entre altres conclusions, va deduir haver trobat l'origen de l'art romnic durant el segle IX entre l'Empord i el Rossell, que era l'origen del que ell anomena el segon cicle de la civilitzaci europea occidental, desprs del primer cicle.

 Obres .

 Catalunya i l'Europa futura, Barcelona, Llibreria Catalnia, 1934 (prleg d'Antoni Rovira i Virgili. Edici facsmil de 1978).
 Catalunya 1932-1934, Barcelona, Llibreria Catalnia, 1935.
 Qumica estructural, primera part, Figueres, Edicions de l'Escola del Treball, 1937.
 L'evoluci social, Figueres, Edicions de l'Escola del Treball, 1937 (existeix un segon volum indit).
 La energa atmica al servicio de la qumica (L'energia atmica al servei de la qumica), i La energa atmica y la energa inica (L'energia atmica i l'energia inica), edicions ciclostilades per a Breviata Mdica (servei d'informaci mdic dels laboratoris Leti i Uquita), Barcelona, 1949.
 La Matemtica de la Historia (La Matemtica de la Histria), Barcelona, Aym ed., 1951.
 La energa atmica al servicio de la qumica (L'energia atmica al servei de la qumica), Barcelona, Editorial Emporitana, 1952.
 Europa al desnudo (Europa despullada), Barcelona, Editorial Emporitana, 1954.
 Nacimiento, grandeza y muerte de las civilizaciones (Naixement, grandesa i mort de les civilitzacions), Barcelona, Casa del Libro, 1956 (volum I en castell de La matemtica de la histria).
 La matemtica de la histria en la cultura occidental, "Els Autors de l'Ocell de Paper", Barcelona, Editex, 1957.
 Los grandes errores de la Historia. Del servilismo a la democracia (Les grans errades de la Histria. Del servilisme a la democrcia), Barcelona, Aym ed., 1958 (volum II en castell de La matemtica de la histria).
 L'Empord, bressol de l'art romnic, Barcelona, Grfiques Diamant, 1961. ;
 El Ampurdn, cuna del arte romnico (L'Empord, bressol de l'art romnic), Barcelona, Grfiques Diamant, 1962.
 Catalunya, origen de la pintura medieval, Barcelona, ed. Selecta, 1963.
 Catalua, origen de la pintura medieval (Catalunya, origen de la pintura medieval), Barcelona, ed. Selecta, 1963.
 La Matemtica de la Histria, Figueres, Editorial Emporitana, 1967.
 Prleg, dins el llibre de Carles Fages de Climent Vilasacra, capital del mn, Figueres, ed. Prgamo, Primera Edici 1967, Segona Edici 1977, Tercera Edici 1993.
 L'Empord-Rossell, bressol de l'escultura romnica, Figueres, Editorial Emporitana, 1968 (fotografies de Joaquim Fort de Ribot).
 Les cultures europees. De la primera onada histrica de gran fragmentaci demogrfica, Figueres, Editorial Emporitana, 1969 (volum III en catal de La Matemtica de la histria).
 La pau al mn per la Matemtica de la Histria, Barcelona, ed. Prtic, 1970.
 Naixena, grandesa i mort de les civilitzacions, Figueres, Editorial Emporitana, 1970 (volum I en catal de La matemtica de la histria).
 El monestir de Sant Pere de Roda. Importncia, histria i art, Figueres, Editorial Emporitana, 1970.
 Els grans errors de la Histria, Figueres, Editorial Emporitana, 1971 (volum II en catal de La matemtica de la histria).
 Lluita d'imperis, primera part (persa, macedoni, cartagins, rom, bizant), Figueres, Editorial Emporitana, 1972 (volum IV en catal de La matemtica de la histria).
 L'Empord, bressol de l'art romnic, Figueres, Editorial Emporitana, 1972.
 La paz mundial por la Matemtica de la Historia (La pau mundial per la Matemtica de la Histria), Barcelona, ed. Prtic Hispnic, 1973.
 Lluita d'imperis, segona part (teutnic, anglosax, polons, dans, noruec, vking, litu, suec, moscovita), Figueres, Editorial Emporitana, 1973 (volum V en catal de La matemtica de la histria).
 El segon cicle europeu. El procs poltic i social, Figueres, Editorial Emporitana, 1974 (volum VI de en catal La matemtica de la histria).
 Memries de la revoluci, de la guerra i de l'exili, Figueres, Editorial Emporitana, 1975, dos volums.
 Paraules preliminars, dins el llibre de Sebasti Delcls, Guia del romnic de l'Alt Empord, Figueres, Centre Excursionista Empordans, 1975.
 Catalunya, mare de la cultura europea, Figueres, Editorial Emporitana, 1977 (volum VII en catal de La matemtica de la histria).
 La segona onada imperial a Europa, Figueres, Editorial Emporitana, 1977 (volum VIII en catal de La matemtica de la histria).
 Nacimiento, grandeza y muerte de las civilizaciones (Naixement, grandesa i mort de les civilitzacions), Buenos Aires, ed. Plus Ultra, 1978 (versi especial per a Sud-amrica, prleg d'Abelardo F. Gabancho).
 Les cultures irano-sumria-caldea, hitita i egpcia. Figueres, realitzaci: Amics de l'Albera i Cap de Creus, Centre Excursionista Empordans, edici pstuma 2005 (volum IX en catal de La matemtica de la histria).
 Histria de l'art universal. Figueres, realitzaci: Amics de l'Albera i Cap de Creus, Centre Excursionista Empordans, edici pstuma, octubre 2008.

 Bibliografia .

 Alexandre Deulofeu. Figueres, Ajuntament de Figueres, Institut d'Estudis Empordanesos, Patronat Francesc Eiximenis, 2003.
Josep M. Domnech i Roca, "Alexandre Deulofeu, professor de qumica", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 17 (1984), 325-340.
 Juli Gutirrez Deulofeu. Alexandre Deulofeu, la Matemtica de la Histria, Barcelona, Llibres de l'ndex / Neoptria, 2004.
 Enric Pujol, Jordi Casassas, Francesc Roca, Juli Gutirrez Deulofeu. La Matemtica de la Histria. La teoria cclica d'Alexandre Deulofeu, Figueres, Brau Edicions, 2005.

 Enllaos externs .

 Scala Hannbalis;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37226" title="Kilimanjaro" nonfiltered="4387" processed="4367" dbindex="14586">



El Kilimanjaro s la muntanya ms alta de l'frica, i s d'origen volcnic. s situat a Tanznia, a la frontera amb Kenya, molt a prop de la lnia de l'equador.

La seva alada va ser mesurada a l'any 1952, amb mtodes de topografia ptica, fent triangulacions verticals per a distncies molt llunyanes i va donar el resultat de 5.895 m.

Posteriorment, a l'any 1999 es va mesurar de nou l'alada amb sistemes GPS, (amb ajut de satllits) i va donar una alada de 5.893 m.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37228" title="Astorga" nonfiltered="4388" processed="4368" dbindex="14587">

Astorga s una ciutat espanyola, situada en la provncia de Lle (Castella i Lle, situada al sud-est de la capital, a una alada de 868m sobre el nivell del mar. s la capital de la comarca de la Maragatera. T una extensi de 47 km, i per la ciutat transcorre el riu Tuerto. La seva poblaci (al 2004) era de 12.207 habitants.

Demografia.



Enllaos externs.
Ajuntament d'Astorga;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37229" title="Joaquim Ruyra i Oms" nonfiltered="4389" processed="4369" dbindex="14588">

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 1858 - Barcelona, 1939) fou un escriptor catal, considerat un dels grans contistes moderns dels segle XX.

Biografia.

Es cas amb Teresa Llins d'Arnan, germana del bar de Llins, pertanyent a la petita noblesa catalana. Des dels 20 anys fins a la guerra civil, acostumava a passar la primavera i la tardor a Arenys de Mar. A l'hivern s'estava a Barcelona i a l'estiu a Blanes, on trobava la inspiraci, a la casa pairal on la seva famlia s'havia traslladat el 1873 per motius poltics. 

A Arenys era una persona molt coneguda i estimada. Fou mestre literari d'escriptors com Salvador Espriu o Llus Ferran de Pol. 

Es  form en la lectura dels clssics, com Homer, Cervantes i Shakespeare, i escrigu unes proses castellanes, per aviat comen a publicar noms textos catalans: premis als Jocs Florals i collaboracions a La Renaixena, La revista, Recull, etc.

Conre la poesia, el teatre  sense xit- i la narraci curta, mbit en el qual excell. La seva obra, curta, per d'una altssima qualitat, el converteix en un dels millors narradors en llengua catalana. Narrador innat i gran innovador, cre un veritable llenguatge, tot escoltant la gent de Girona, del Montnegre, de la Selva i els pescadors de Blanes. Fou un gran descobridor de la naturalesa, que corregia i refeia constantment les seves acurades descripcions. No s en va, doncs, que per molts escriptors posteriors ha estat reconegut com a mestre.

Salvador Espriu el definia aix: Mestre insigne de les lletres catalanes. Potser el ms gran escriptor que de qualsevol llengua fins avui he conegut. 

El seu univers literari se centr en el mar i la costa, en concret la de Blanes d'on provenia la seva famlia. Va estudiar a Barcelona la carrera de Dret, que no va arribar a exercir. 

Fou traductor de Schmidt, Molire, Scribe, etc.

Tamb fu articles sobre filologia, que public a la premsa sota el ttol de Qestions de llenguatge.

Obra.
Reculls de narracions.
Marines i boscatges, 1903;

La parada, 1919;

Pinya de rosa ,1920, que inclou Jacob, una bella narraci romntica;

Entre flames, 1928;

Poesia.

El pas del pler, 1906;

Fulles ventisses, 1919;

La cobla, 1931 ;

Teatre.
 Amor a prova de bomba, 1902;
 La Bona Nova, 1928;
 En Garet a l'enramada, 1938;



Les seves Obres completes es publicaren el 1949 i foren reimpreses el 1964.

Enllaos.
Pgina sobre Joaquim Ruyra a Lletra (UOC);
Portal sobre Joaquim Ruyra de l'AELC;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37230" title="Georgi" nonfiltered="4390" processed="4370" dbindex="14589">
El georgi (tamb anomenat kartveli, nom derivat de        , kartuli, que s el nom que rep aquesta llengua en georgi) s la llengua oficial de Gergia.

s la primera llengua d'uns 4.000.000 de persones a la mateixa Gergia (on representa el 83% de la poblaci) i d'altres 3,4 milions fora (principalment a Turquia, Rssia, els Estats Units i Europa, amb petites comunitats a l'Iran i l'Azerbaidjan). s la llengua literria de tots els grups tnics georgians, en especial d'aquells que parlen altres llenges sudcaucsiques.

 Vegeu tamb .
 Literatura georgiana;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37233" title="Joan Salvat-Papasseit" nonfiltered="4391" processed="4371" dbindex="14590">


Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - Barcelona, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barcelon d'extracci humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir tamb una prolfica activitat com a redactor d'articles de crtica social en castell i catal simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'poca. El seu estil enrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i reps deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dcades va ser poc coneguda. 

A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot grcies a autors de la Nova Can que van posar msica a alguns dels seus poemes. Avui dia s considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes  s de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.

Biografia.
Una infncia difcil.
Fill de Joan Salvat Solanas, nascut al Pla de Santa Maria, i Elvira Papasseit Orovitx, de Miravet. El 1901, amb set anys, va haver d'afrontar la mort accidental del seu pare, fogoner embarcat en el Montevideo de la Companyia Transatlntica. La vdua va ingressar Joan i el seu germ a l'Asilo Naval. A causa d'aix, tret d'una breu estada als salesians, el futur escriptor mai no va anar a escola, aprenent a llegir i escriure a batzegades. Des de molt jove va haver de treballar en oficis com aprenent d'adroguer o tallista d'escultura religiosa. Arran d'aquesta darrera feina va comenar a assistir a classes a la Llotja, per l'afici no va durar:


(...) la seva vocaci de tallista es va esfumar com per encantament. Llavors, instintivament, agafant els papers que sempre portava a la butxaca per dibuixar, comen a escriure coses incoherents, deslligades, amb un estil sec, malforjat i cantellut, que fou sempre la tnica caracterstica de la seva prosa. 

 Emili Eroles, Memries d'un llibre vell, 1971


L'adolescent activista poltic i cultural.
L'ambient social tens a Barcelona i especialment el fets de la Setmana Trgica el 1909 van motivar la polititzaci de Joan Salvat.

L'any 1911 va conixer el llibreter i simpatitzant anarquista Emili Eroles, que tenia una parada de llibres vells al Mercat de Santa Madrona. All va compartir tertlia amb Joan Alavedra, Antoni Palau i altres apassionats dels llibres i la poltica. En aquest context va comenar a llegir obres dels autors que, en la seva diversitat, anirien definint la seva lnia ideolgica i els seus temes d'inters: Nietzsche, Ibsen i Gorki, entre d'altres. 

Eroles, Alavedra, Palau i Salvat es van afiliar a l'Ateneu Enciclopdic Popular, entitat en la qual Salvat va arribar a ser secretari general, membre de la sessi de cultura i bibliotecari. L'Ateneu va facilitar-li l'accs a ms lectures, tant de l'mbit internacional (Lle Tolstoi, mile Zola, Piotr Kropotkin...) com catal (Jaume Brossa, Valent Almirall, Joaqun Costa, Jacint Verdaguer, Joan Maragall o Ddac Ruiz). All tamb va conixer i escoltar en directe persones com Ortega y Gasset, Salvador Segu, Francesc Layret, Marcell Domingo, Gabriel Alomar, Andreu Nin, Llus Companys, Peius Gener, Eugeni d'Ors, Josep Maria de Sucre, ngel Samblancat i Joaquim Torres-Garcia, considerat el seu iniciador artstic en els moviments d'avantguarda.

Tamb el 1911 els mateixos quatre amics van crear el Grup Antiflamenquista Pro-Cultura, associaci informal que tenia com a objectiu la publicaci de pamflets que enganxaven als carrers. Una tarda de diumenge van repartir fulls de m en protesta de les curses de braus a la Plaa de les Arenes.  

El 1912 va comenar a festejar amb Carme Eleuterio i Ferrer, una noia del seu barri, amb qui es cas el 1918.

El 1913 va fer amistat amb Daniel Cardona, el qual va introduir-lo en els ambients nacionalistes radicals. El 1923 Salvat-Papasseit escriu el  del llibre de Cardona La Batalla, on el poeta ja manifesta una simpatia cap a posicionaments clarament separatistes.

Redactor i editor de revistes.

El 1914 la seva afici a l'escriptura ja era consolidada i a finals d'any va entrar amb Eroles a la redacci de la revista llibertria Los Miserables, subtitolada Eco de los que sufren hambre y sed de justicia, en la qual collaborar fins el 1916. Aquesta revista "d'agressi i escndol" era impulsada per Fernando Pintado, ngel Samblancat i Llus Capdevila. Va comenar a signar els seus articles amb el pseudnim Gorkiano, per l'admiraci que sentia per Mxim Gorki.

Aquestes collaboracions no eren remunerades. Per tal d'obtenir ingressos comen a treballar com a vigilant nocturn al Moll de la Fusta de Barcelona, activitat que anys ms tard evocaria al poema . Llavors la seva salut ja comenava a ser delicada, i les nits d'hivern al port no el van ajudar. 

Salvat es va afiliar a la Joventud Socialista Barcelonesa i va comenar a collaborar a les publicacions de l'entorn socialista Justicia Social, de Reus, i Sabadell Federal. En aquesta revista va publicar  les Glosas de un socialista repartides en diverses entregues escrites durant el 1916.

El 1917 va comenar a publicar el "fulla de subversi espiritual"  Un enemic del Poble (veure ) (nom pres del ttol d'una obra de teatre d'Ibsen), que sort fins al 1919. Salvat-Papasseit va ser el redactor en cap i autor de diversos articles, escrits ja en catal. La revista va comptar amb un equip fora regular de collaboradors. La temtica principal va continuar essent poltica, abordant sobretot l'anarquisme i el pacifisme, per cada cop hi tenen ms cabuda els temes culturals i la creaci literria. 

El 1918 Joan Salvat va publicar una recopilaci d'articles de caire poltic redactats en castell titulada Humo de Fbrica. El seu primer llibre, amb prleg de Samblancat, va ser possible grcies al suport de les Galeries Laietanes on Salvat treballava. En l'epleg d'aquesta obra Salvat insinua el seu pas de la crtica poltica a la creaci potica.

La proliferaci potica i la salut precria.

Des del 1919 fou un escriptor totalment en catal.

Mor de tuberculosi als trenta anys. Sota el seu coix van trobar una srie de poemes indits que van ser ordenats per Agust Esclasans i publicats pel promotor artstic Joan Merli el 1925 sota el ttol .

Optimista fins al darrer moment, Salvat gaireb no transmet als poemes el seu delicat estat de salut. La seva convallescncia es va deixar entreveure en comptades ocasions, a  (de ), que tracta el tema del malalt que t ganes de llevar-se, i  (d), on, impedit per al treball fsic, exposa la bellesa de cinc oficis. L'nica ocasi en la qual tracta directament el tema de la mort s al poema , publicat a La Columna de Foc el 1919.

Estil literari.
Avantguardisme i acadmia.
Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Va ser influt pels calligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti, notablement en els seus primers llibres, on s palesa l'atracci que en els futuristes provocaven els invents: el telgraf, les ones hertzianes, el tramvia, etctera.

Desenvolup una lnia lrica que l'acosta a la poesia popular -la can- i a l'evoluci que va portar a terme part del moviment noucentista, amb el qual mant ms relacions que les esperades. Tot i que va comenar com a poeta avantguardista, escrivint calligrames, finalment deriva cap a formes clssiques. 

La trajectria de Joan Salvat-Papasseit convida a especular cap a on hagus evolucionat el seu estil. De manera significativa, la seva obra pstuma  duia el subttol Fi dels poemes d'avantguarda.

Temes.
Salvat-Papasseit va partir de la seva realitat quotidiana i de les novetats que li arribaven a travs de la premsa o de cartes per a elaborar tant els seus escrits en prosa com bona part de la seva poesia. "Sc, com home de lletres, d'imaginaci escassa, ms aviat elemental; tot ho he vist o viscut", va escriure . A aquests elements quotidians hi aplicava la seva sensibilitat i passi, destacant detalls i situacions que convertien un instant en una vivncia nica i especial. "Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat.", afirma en el mateix escrit .

El tractament de l'amor i l'erotisme s un tret distinctiu de la poesia de Salvat-Papasseit. El llibre  ha estat qualificat com un dels millors poemes ertics de la literatura europea. Joan Salvat-Papasseit s potser el poeta que ha tractat el sexe i l'erotisme d'una manera ms neta.

El mar, el port, el mariner, el pirata i l'ambient mariner formen una lnia temtica marcada per un esperit nmada i aventurer. Bona part de la seva vida va transcrrer prop del mar, concretament prop del Port de Barcelona. Tamb va marcar-lo la figura del seu pare, mariner mort en alta mar.

Va mostrar un gran amor i respecte als infants, en els quals veia les esperances d'un futur millor. Va lloar la nova generaci de pedagogs, l'expansi de l'escola pblica en catal i els artistes que treballaven per als nens. La major part de relats i poemes relacionats amb aquest tema van ser publicats a la revista infantil La Mainada el 1921. Tamb s'han conservat desenes de postals que va escriure a les seves filles Salom i Nria des de les seves estades a diversos ambulatoris.

Creences i ideologies.
Joan Salvat va ser una persona d'opinions poltiques i ideolgiques marcades, tot i que canviants i fins i tot contradictries . Durant un temps va militar en les files socialistes, tot i que el seu tarann individualista i el sistemtic rebuig a programes poltics el va moure a posicions anarquistes. De tota manera Joan Salvat no va tenir ni va defensar mai una lnia poltica unvoca, movent-se entre el cristianisme, el socialisme, l'anarquisme i el catalanisme separatista  durant diferent poques. 

Un element ideolgic com al llarg de la seva vida va ser la defensa de l'educaci i la cultura com a eines bsiques de revolta i emancipaci, ja fos nacional o de classe. En el centre de les seves crtiques van estar tant els repressors de la cultura com aquells que la ignoraven. Els seus escrits ms viscerals contra Espanya es van basar en els atacs contra la cultura i l'exaltaci de la incultura, del flamenquisme, que, al seu entendre, promovia la classe governant espanyola.

Salvat-Papasseit a la cultura popular.
Als anys seixanta, quan l'obra impresa de Salvat-Papasseit encara tenia molt poca circulaci, alguns dels seus poemes van ser recuperats en cercles catalanistes i, generalment, d'esquerres a travs de lectures enregistrades i versions musicalitzades .
Poemes recitats.
El primer poema enregistrat del qual hom t constncia s , recitat per Rafael Vidal i Folch a Antologia potica de Nadal el 1963. 

El 1964 Josep Palau i Fabre i Jordi Sarsanedas van publicar el disc Joan Salvat-Papasseit, poemes, on recullen deu poesies la majoria de les quals serien musicalitzades en els anys segents pels impulsors de la Nova Can: , , , , , , , ,  i .

Nria Espert va enregistrar  al disc Poetes catalans contemporanis (1966) i  a Els poetes expliquen la Catalunya moderna (1967).

Tres dcades ms tard, el 1998, va ser publicada una altra monografia de poemes recitats, amb format de llibre i CD: Pesombra (Poemes d'amor, passi i mort), de Slvia Brossa, scar Rabadn, Merc Recacha i Llus Soler.

Poemes musicats.
Molts dels seus poemes han estat musicats, comenant per les primeres composicions d'Eduard Toldr i arribant a la popularitat amb els autors de la Nova Can als anys 60 i 70.

Eduard Toldr va ser el primer msic i compositor que va posar msica als poemes de Salvat-Papasseit. El 1927 va guanyar el premi Concepci Rabell amb un recull de poemes musicats de diversos autors catalans que incloia . Aquesta versi va ser enregistrada per  Manuel Ausensi dins Canciones catalanas (1957) i ha estat gravada posteriorment per les sopranos Montserrat Caball (Eduard Toldr, 1963 i Montserrat Caball a la Unesco, 1982) i Carme Bustamante (Orquestra de cambra de l'Empord, 1990). 

El 1936 Toldr obtingu el premi Isaac Albniz, institut per la Generalitat de Catalunya, per La rosa als llavis, recull de sis poemes que dedic a la soprano Conxita Badia. Els poemes seleccionats van ser , , , ,  i . L'obra musical hagu d'esperar onze anys a ser estrenada, fins que Conxita Badia no torn de l'exili. Montserrat Caball va publicar el recull en el mencionat disc Eduard Toldr (1963).

Al principi de la Nova Can, Mart Llaurad i Rafael Subirachs van musicar poemes seus. El 1968, Guillermina Motta inclou dos poemes seus (Visca l'amor i Mester d'amor) en el disc Visca l'amor.

El 1975 Ovidi Montllor li va dedicar el disc Salvat-Papasseit per Ovidi Montllor.

El 1977 Joan Manuel Serrat va editar el disc Res no s mesqu, on musicava un recull de poemes i incloa temes ja musicats per Mart Llaurad, Rafael Subirachs i Guillermina Motta. Tamb li dedic la Can per a Joan Salvat-Papasseit, on mesclava textos propis amb els del poeta: "I no sc modest i estic enamorat d'aquests ulls meus petits..." El tema ms reeixit s Res no s mesqu, que dna nom a l'lbum. El 1996, el mateix Serrat, recull poemes de Salvat, musicats pels cantants esmentats anteriorment, en el disc Banda sonora d'un temps, d'un pas.

Llus Llach va posar msica al poema  en el seu disc I si canto trist... (1974). Aquesta can va ser recollida en el recital Poetes, enregistrat en CD/DVD el 2004, on el cantautor feia un reps dels poetes catalans que havien marcat la seva carrera.

Altres veus populars que han enregistrat poemes recitats o cantats de Salvat-Papasseit sn Maria del Mar Bonet, Loquillo, Feliu Ventura, Toti Soler i Josep Tero, entre d'altres.

Obres.

Poesia.
 Poemes en ondes hertzianes (1919);
  (1921);
 Les conspiracions (1922);
  (1922);
  (1923);
  (1925, edici pstuma);

Prosa.
 Glosas de un socialista (1916);
 Humo de fbrica (1918);
  (1919);
  - Primer manifest catal futurista (1920);
 , llibre de  (1923);
  (1934, edici pstuma);

Referncies.


Enllaos externs.
 Joan Salvat-Papasseit al web de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana.
 Pgina dedicada a Joan Salvat-Papasseit, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal;
 Joan Salvat-Papasseit, documental audiovisual de 29' ems el 2001 al programa Aleph de TVC i disponble en lnia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37235" title="CLAMP" nonfiltered="4392" processed="4372" dbindex="14591">
Les CLAMP sn un grup de 4 autores de manga: Nanase Ohkawa, Mick Nekoi, Mokona Apapa i Satsuki Igarashi.

Ohkawa escriu els guions, Igarashi es responsable del disseny artstic i Mokona i Neckoi sn les illustradores.

Quan van comenar eren un grup compost per 12 persones que es dedicaven a fer doujinshis, per amb el temps van anar marxant components fins a quedar en les 4 actuals.

Les seves obres ms conegudes sn

 1987: Shining Star;
 1988: Shoten;
 1989: Derayd;
 1990: Tokyo Babylon;
 1992: x/1999;
 1996: Sakura la caadora de cartes;
 2001: Chobits;
 Tsubasa RESERVoir CHRoNiCLE;

Enllaos externs.
http://www.clamp-net.com/ Web oficial  ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37236" title="Cosplay" nonfiltered="4393" processed="4373" dbindex="14592">


El cosplay (contracci de les paraules en angls costume, "vestit", i play, "joc"), s una subcultura japonesa basada en disfressar-se d'un personatges de manga, anime o videojoc. La persona que practica el cosplay s'anomena cosplayer.

 Histria . 
El fenomen del cosplay va sorgir als anys 70 en els Comic Market de Jap, que se celebren en Odaiba (Tquio) llocs de compra/venda de Djinshi. Aquest esdeveniment segueix realitzant-se actualment. All, grups de japonesos es vestien dels seus personatges favorits de mangas, animes i videojocs. Aix doncs, aquesta prctica sempre ha estat molt relacionada amb aquests productes, per, amb el pas dels anys, es va anar estenent fins a creuar les fronteres del pas del sol naixent i abastar altres camps.

El nombre de seguidors del cosplay ha anat sempre en augment, cada vegada s ms comuna veure a gent disfressada en qualsevol convenci, i no s rar, avui dia, veure que en les estrenes de les grans produccions de cinema alguns grups es reuneixin abillats amb les seves millors galles en les sales dels cinemes. Els concursos de cosplay sn molt habituals en les convencions de cmics i en algunes es t l'oportunitat d'entrar gratis per dur posat la teva disfressa. Per descomptat, en aquests esdeveniments abunden els cridats kameko (kamera kozo, noi de la cmera) que es dediquen a treure fotos dels cosplayers, desprs d'aix els oferixen cpies com regal.

Aquells que se senten cosplayers i que no ho fan per una simple moda, intenten semblar-se el mxim possible al personatge. Poden estar un any complet planejant com fer el vestit i en quines parts est dividit, quines materials usar, com s la seva constituci fsica, el seu pentinat, el seu maquillatge... s ms que una afici i suposa gaireb una forma de vida, doncs se senten en l'obligaci d'assistir a tots els esdeveniments possibles i, si pot ser, estrenant vestit. Especialment els cosplayers d'integrants de grups de msica japonesa no solen participar en els concursos que tenen lloc en les convencions, anant a les mateixes pel pur plaer de lluir el seu treball.

En general els cosplayera es fan el seu propi vestit i complements, encara que alguns tamb demanen ajuda familiar o professional. Amb la proliferaci del fenomen cosplay, tamb s possible trobar gran quantitat de vestits i complements a Internet.

Dintre del cosplay existeixen algunes tendncies on es podria destacar el crossplay, que consisteix en vestir-te d'un personatge del sexe contrari.

 World Cosplay Summit . 
Anualment, en la ciutat japonesa de Nagoya se celebra el World Cosplay Summit, un concurs de cosplay organitzat per la cadena de televisi TV Aichi, que reuneix cosplayers de Jap, Espanya, Alemanya, Frana, Estats Units, Itlia, Brasil, Korea, Xina, Tailndia. Recentment es van annexar Mxic, Singapur i Dinamarca.

L'elecci dels participants s diferent en cadascun dels pasos i aquests viatgen una setmana a Jap, amb totes les despeses pagades, per a participar no noms en el concurs, sin en diversos esdeveniments relacionats amb aquest, com rodes de premsa, desfilades, etc...

 Enllaos externs .

 Cosplay.com ;
 Cosplay-World ;
 Suchinuhimu ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37240" title="Yuri" nonfiltered="4394" processed="4374" dbindex="14593">
El yuri s un gnere del manga i el anime que mostra relacions lsbiques tant explcites com no explicites entre dones.
Si no hi ha sexe explcit, i el tema es centra ms en la relaci romntica, es coneix com shjo-ai (amor entre noies) i s un subgnere del  shojo-manga  (cmic dirigit per a noies adolescents). El terme Shjo-ai fou creat a fora de Jap, per lo tant no es utilitzat dins del pais, on l'anomenen  Yuri .
Existiesen algunes revistes dedicades a aquest gnere com el Yuri Shimai entre altres.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37241" title="Yaoi" nonfiltered="4395" processed="4375" dbindex="14594">
El Yaoi, s un subgnere del manga en el qual s'explica la relaci entre dos o ms homes homosexuals, on es tracten els problemes que tenen per ser acceptats a la societat i acceptar-se a ells mateixos i, majoritriament, hi surten escenes de sexe. La versi ms suau del yaoi s el shonen ai, que literalment vol dir 'amor de nois', sempre sense sexe, i normalment protagonitzada per joves en edat d'estudiar, ja que les relacions que impliquen una histria amb personatges adults normalment tenen alguna que altra escena de sexe.

Dins ja del yaoi hi ha el 'yaoi lemon', o el 'hard yaoi', que s el que cont escenes sexuals molt explcites, arribant a tocar temes com el sadomasoquisme; el shota, que s com s'anomena al gnere que tracta les relacions entre dos nens o entre adults i nens.

El yaoi es va comenar a fer popular en els djinshi, on personatges de diferents series protagonitzaven histries sense sentit ni desenlla, que noms es centraven en l'acte sexual, d'aqu el nom de yaoi, abreviaci de yama-nashi ochinashi imi-nashi, que significa en japons "sense clmax, sense resoluci, sense sentit".
Per aquest gnere cada cop guanyava ms adeptes i, finalment, es van dedicar mangas totalment al yaoi, amb els seus propis protagonistes, les seves intrincades histries (que podien contenir sexe explcit o no), i fins i tot, avui en dia, sn molt venudes les revistes que publiquen noms yaoi.
Aquests nous mangas que van sorgir i que nosaltres anomenem tamb yaoi, al jap sn ms ben vistos sota el nom de 'Boy's love', ja que all el yaoi segueix sent aquelles escenes de sexe sense sentit dels djinshi.

A occident encara no est gaire ben vist el yaoi, tot i que en el 'mn manga', cada cop hi ha ms gent que llegeix histries d'aquesta temtica, sense importar el gnere (tot i que hi predominen de lluny el sector femen en aquest tipus de mangas) ni l'edat (ja que, depn la histria, aquests mangas sn llegits tant per adolescents com per a dones adultes).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37242" title="Bishonen" nonfiltered="4396" processed="4376" dbindex="14595">
Bishonen (   , literalment, "noi bonic") s un terme japons per a referir-se al gnere de manga, en el qual els protagonistes sn nois formosos. s un gnere dedicat a les noies.

Vegeu tamb.
Bishojo



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37243" title="Bishojo" nonfiltered="4397" processed="4377" dbindex="14596">
Bishojo (   ; literalment, "noia jove i bonica"), s el terme japons, usat per a referir-se a noies boniques i joves. s un terme utilitzat en la cultura manga i anime.

El Bishojo es pot veure en quasi tots els gneres de manga i anime, des del shojo fins al mecha, per especialment en els videojocs renai i els anomenats harem manga o harem anime. Sovint s considerada la forma ms lleugera de fanservice, particularment si un personatge d'una dona major pogus ser ms apropiat. Les "sries bishojo" sn sries enfocades directament a una audincia predominantment masculina en oferir aquest tipus de personatges, i presentant algun personatge mascul, cosa no comuna en el gnere. El propsit dels dibuixos per a aquesta audincia radica principalment en un art que intenta crear personatges atractius femenins, i el terme per si mateix en algunes ocasions es percep negativament com un "gnere" que noms depn de la comerciabilitat dels seus bonics personatges.

El terme bishojo est format pel prefix bi (que es refereix a la bellesa femenina), i shojo, que es refereix al sexe dels personatges, no a l'audincia a la qu est dirigit. Shojo s'utilitza per a referir-se al manga i anime per a noies, mentre que bishojo s manga i anime sobre noies boniques, generalment dirigit cap a audincies masculines.

Una de les sries bishojo ms famosa del mn s:, en japons,              (Bishojo Senshi Seera Mun, o Sailor Moon), que originriament va ser un manga escrit per Naoko Takeuchi a la revista Kodansha, i que va passar a ser anime de Toei Animation amb cinc temporades i una distribuci al mn sencer, creant guanys milionaris amb un nou estil de personatges.



 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37244" title="Abadia de Fontfreda" nonfiltered="4398" processed="4378" dbindex="14597">


L abadia de Fontfreda (en francs Abbaye de Fontfroide) s una abadia al departament de l'Aude a 14 km al sud-oest de Narbona, fundada com a benedictina el segle XI (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145. Avui dia resta gaireb intacta. El claustre es del segle XIII. L esglsia es del segle XII. T una roserar amb 3000 rosers.



L abadia fou contraria als albigesos i durant la croada fou el centre de l'ortodxia enfront del catarisme i es va beneficiar de les expropiacions als senyors ctars. Pere de Castellnou, monjo de l'abadia, fou legat del papa Innocenci III per a combatre l'heretgia ctara (1203). Fracass en la seva missi davant de Ramon VI, comte de Tolosa, al que va excomunicar. 
Fou assassinat a Sant Geli, es diu que a mans d'un home del mateix comte de Tolosa (1208), i la seva mort provoc que al mar de 1208, Innocenci III declars la croada contra les terres occitanes.

Un dels seus abats, Jacques Fournier, fou el papa Benet XII (1334-1342). El 1791 fou venuda. La vida monstica es va reprendre el 1858 per els darrers cistercencs van sortir el 1901. A partir del 1908 fou comprada per Gustave i Madeleine Fayet i restaurada a partir de llavors.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37247" title="Gainax" nonfiltered="4399" processed="4379" dbindex="14598">

Gainax s un estudi d'animaci japonesa format a l any 1981 pels universitaris Hideaki Anno, Yoshiyuki Sadamoto, Takami Akai i Shinji Higuchi. El nom original de l'estudi era Daicon Film. L estudi va sorgir durant el boom dels estudis japonesos dels 80-90, en aquesta poca l animaci japonesa i el cmic americ competien per revolucionar el mon de la imatge en moviment i molts estudis d animaci van abordar el mercat.

 Primer curtmetratge.
El seu primer projecte va ser un curtmetratge de 4 minuts de duraci per una convenci d animaci a Osaka, fent servir fulls de plstic industrial, tallades a la mida requerida per les vinyetes d animaci, i desprs capturant cada imatge amb una camera de 8mm. Sense contar la camera, el seu pressupost no arribava als 120 euros.
El curt tracta d una nena que lluita contra tota classe de monstres, robots i naus espacials de les series televisives de cincia ficci produdes fins llavors (Ultraman, Star Trek, La guerra de les Galxies, entre d altres). La protagonista arriba a un desert on hi ha un petit brot i buida un got d aigua sobre aquest fent que es converteixi a l instant en una gran nau en forma de pastanaga on ella es la capitana. Tot i que aquest curt va ser ambicis, la qualitat de l animaci va ser mediocre.

Segon curtmetratge.
Gainax va guanyar renom a la XXIIa Convenci Anual Nacional Japonesa de Cincia Ficci amb el curt Daicon IV el 1983. En aquesta ocasi el curt era una recreaci del curt original encara que amb una millor qualitat d animaci amb la que van mostrar a la protagonista, ja adulta, lluitant contra major varietat de criatures de tota classe de pellcules i novelles de gnere mentre navega pel cel sobre l espasa Stormbringer. La msica d acompanyament era la can Twilight del grup Electric Light Orchestra. Aquest curt va establir Daicon Film com un nou estudi d animaci amb talent. L estudi va canviar el seu nom a Gainax al 1985 amb l inici del seu primer migmetratge: Wings Of Honneamisse Royal Space Force.

Obres.
 1987 - Royal Space Force.
 1988 - Gunbuster.
 1991 - El misteri de la pedra blava / Nadia;
 1993 - Otaku no video;
 1995 - Neon Genesis Evangelion.
 1998 - Kare Kano (les coses d'ell i ella);
 1999 - Ebichu, l'hamster mainadera;
 1999 - FLCL "Fooly-Cooly";
 2001 - Mahoromatic;
 2002 - La petita princessa Yucie;
 2004 - La Meloda de l'Oblit;
 2004 - Aquest lleig i precis mn;
 2004 - Re:Cutie Honey;
 2005 - Ell es el meu mestre;
 2006 - Diebuster;
 2007 - Gurren-Lagann;

Enllaos externs.
GAINAX NET - Pgina web oficial de Gainax;
GAINAX.fr - Pgina web oficial de Gainax a frana;
GAINAX Pages - Pgina anglesa no oficial amb noticies de gainax;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37248" title="Transbordador espacial Challenger" nonfiltered="4400" processed="4380" dbindex="14599">



El Transbordador Challenger (designaci NASA: OV-99) era un transbordador de l'agncia espacial dels Estats Units (NASA), construt per mitj d'una estructura corporal que inicialment va ser experimental.


El Challenger es va destruir durant el llanament de la missi 51-L el 28 de gener de 1986. Un segell de forma anell del coet dret va comenar a fallar, a causa d'una combinaci d'inspecci inadequada i baixa temperatura ambiental al lloc de llanament. Gasos calents van sortir del coet cap al punt on s'unia amb el tanc central de combustible, causant una fallada estructural 73 segons desprs del llanament. El coet va xocar amb el tanc de combustible i el va trencar. Poc desprs el transbordador es va desfer per les grans forces aerodinmiques, i el combustible es va encendre causant una bola de foc. Encara que hi ha evidncia que la tripulaci va poder sobreviure al xoc inicial, la pressi de l'aire dins de la cabina es va perdre, i se suposa que els tripulants van morir per falta d'oxigen abans de caure a l'Oce Atlntic. 





 Vols .
Llanadora Espacial Challenger va fer 10 vols, va estar 62.41 dies en l'espai, va completar 995 rbites, i va volar 25,803,940 milles en total, incloent-hi la seva missi final.




Tripulaci del Vol 51-L.

Greg Jarvis;
Christa McAuliffe;
Ronald McNair;
Ellison Onizuka;
Judith A. "Judy" Resnik;
Michael J. Smith;
Francis Scobee;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37249" title="Gungnir" nonfiltered="4401" processed="4381" dbindex="14600">
En la mitologia escandinava, Gungnir s la llana mgica d'Odin que era utilitzada per aquest ltim per a decidir el vencedor del combat.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37251" title="Lucien Philippe" nonfiltered="4402" processed="4382" dbindex="14601">
Lucien Philippe (1925-2005) fou un afamat vexillleg francs nascut el 1925. Inspector de policia d'informaci general, vigilava les manifestacions a Pars i es va interessar per les banderes dels partits poltics dels manifestants.

El 1969 va fundar amb George Pasch l'associaci d'estudis internacionals vexillolgics i el 1985 la Societat Francesa de Vexillologia. Fou editor de la revista francesa "Emblemes et Pavillons" i mes tard de "Vexilla Franciae" fins que problemes de vista el van fer retirar cap el 2000. Gran dibuixant va illustrar el llibre de Whitney Smith The flag book of the United States (1970) i alguns dels llibres de Michel Lupant. Va collaborar a moltes revistes vexillolgiques i darrerament era collaborador habitual de la catalana "Flag Report". Va rebre la medalla a l'excellncia en vexillologia. Centenars de banderes han pogut ser conegudes i estudiades pels vexilllegs grcies a les seves precursores tasques d'investigaci que, unit a un bon coneixement de la histria moderna, li van permetre de descobrir el smbols utilitzats arreu del mon i ja desapareguts.

Va morir a Le Cres (prop de Montpeller) el 17 de mar del 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37252" title="Sif" nonfiltered="4403" processed="4383" dbindex="14602">
En la mitologia escandinava, Sif s l'esposa de Thor i mare de Magni i Mhodi. Deessa dels cereals. Per culpa de Loki va perdre els seus cabells que eren molt bonics, per els nans li van fer una perruca d'or masss.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37253" title="Loki" nonfiltered="4404" processed="4384" dbindex="14603">
En la mitologia escandinava, Loki s el du del foc i de l'engany. Primer era un du astut i burleta, per ms endavant es va tornar malvat. La seva esposa era Sigyn, i es considera que el seu germenastre s Odn. 
Al devorar el cor de la ogressa Angerboda va obtenir la facultat d'engendrar fills i, al bosc, va donar a llum al llop Fenrir, a la serp Jormungang i a la deessa de la mort Hela. Tamb va donar vida a Sleipnir, un monstre de vuit potes que servia de montura a Odn.

Loki va ser condemnat a mort, i en el moment en qu el van detenir, mat a Narvi (un dels seus dos fills). Aleshores, perqu no es mogus, el van lligar amb els intestins de l'home a tres roques immenses a dins d'una cova, sota la boca d'una serp gegant que gotejava ver. Aquest ver es guardava dins d'una ampolla per a Sigyn, per de tan en tan l'ampolla era buidada a la cara del du i aix provocava terratrmols. 
Diuen que desprs de 1900 anys de caure la primera gota de ver sobre Loki (el 25 de febrer de 1991) ell es reencarnaria en un sser per governar el mn. La mitologia escandinava diu que Loki amb 10 anys faria una demostraci de poder i destrucci, amb 15 anys agafaria el mn i amb 20 comenaria el Ragnarok. 

Tamb hi ha una srie manga anomenada Loki, el detectiu misteris





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37254" title="Hela" nonfiltered="4405" processed="4385" dbindex="14604">
En la mitologia escandinava, Hela s la deessa de la mort, filla de Loki i germana de Sleipnir, Fenrir i Jormundgand
Habita el regne de Hel, el ms profund dels nou mons, amb els seus servents silenciosos.
Es diu que era una noia molt bonica, per la part inferior del seu cos era en descomposici. Tamb es diu que tenia mitja cara negre, i que a dins no hi tenia res.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37262" title="Atom" nonfiltered="4406" processed="4386" dbindex="14605">
Vegeu tom per la partcula qumica.;
Atom s un tipus de format de canal web XML (llenguatge de descripci), similar a l'RSS, s a dir, de sindicaci. Va nixer per a resoldre la confusi creada per l'existncia d'estndards similars per a la sindicaci (RSS i RDF), i crear aix una API i un format de sindicaci ms flexibles. No obstant aix, hi ha qui opina que ms que resoldre el problema, el va agreujar. Actualment conviu amb els formats anteriors que volia eliminar.

Encara est en desenvolupament i ha rebut diversos noms, entre ells Echo, per a finalment anomenar-se Atom.

 Vegeu tamb .
 RSS;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37263" title="Echo" nonfiltered="4407" processed="4387" dbindex="14606">
 

 Echo Atom per al format XTM;
 ECHO, acrnim  per als enterovirus del tipus echovirus.
 Echo, ordre de Unix. Vegeu Echo (Unix).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37265" title="Comtat d'Auxonne" nonfiltered="4408" processed="4388" dbindex="14607">
Auxonne es una ciutat de Frana, al departament de la Cte d'Or al sud-est de Dijon.

Fou per un temps seu d un comtat. El primer comte particular fou Esteve I, fill de Guillem comte de Mcon. Esteve va morir el 1197 i el va succeir el seu fill Esteve II que es va casar amb Beatriu, comtessa de Chlons. Esteve es va declarar feudatari del duc Eudes III de Borgonya (1192-1218) pel comtat d'Auxonne. A la mort d'Esteve el va succeir el seu fill Joan I, que ve bescanviar amb el duc Hug IV (1218-1272) el comtat d'Auxonne per la senyoria de Salins, sempre dins el comtat de Borgonya.

Llista de comtes .

Esteve I ?-1197;
Esteve II 1197-1237;
Joan 1237-1238;
Esdevenen senyors de Salins, i el comtat passa a Borgonya 1238;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37266" title="Memria virtual" nonfiltered="4409" processed="4389" dbindex="14608">


La memria virtual s un sistema de gesti de la memria dins el sistema operatiu dels ordinadors que ofereix als programes la impressi que la memria que fan servir t adrees continuades, mentre que en realitat la memria pot estar fsicament fragmentada o fins i tot sobrepassar la memria fsica i desar-se en emmagatzemament secundari (normalment disc dur). Els sistemes que usen aquesta tcnica fan ms fcil la programaci de grans aplicacions i permeten un s ms eficient de la memria real (normalment memria RAM).

Cal remarcar que, en contra de la creena popular, la memria virtual no s noms utilitzar espai de disc per augmentar la quantitat de memria fsica del sistema. L'extensi de la memria s una conseqncia normal d'usar tcniques de memria virtual, per es podria fer per altres mitjans, com ara tcniques d'overlay o d'intercanvi (swapping) de programes sencers a la memria secundria quan aquests estan inactius. El que defineix la memria virtual s que redefineix l'espai d'adrees amb adrees de memria contiges, fent creure als programes que disposen de grans blocs de memria continua quan en realitat aquestes posicions de memria poden estar fsicament escampades.

Aix tamb possibilita que un procs estigui noms carregat parcialment (resident) a la memria principal. Amb aquest sistema a la suma dels espais lgics dels processos s'hi pot sumar la quantitat de memria fsica global del sistema. Tamb permet executar processos que necessitin ms memria de la disponible.

Per dur a terme l'extensi de memria, s'estableix una poltica per decidir quan i quines pgines de memria es copien a disc (normalment les que fa temps que no s'utilitzen), per deixar lloc a noves pgines que s'hagin de carregar a la memria principal. En cas que el processador necessiti accedir a alguna pgina que sigui emmagatzemada al disc dur el sistema la torna a carregar a la memria principal.

Tots els sistemes operatius moderns utilitzen sistemes de memria virtual. En canvi, els sistemes encastats i sistemes especials que necessiten temps de resposta molt rpids no empren memria virtual. 

Tcniques d'implementaci.
Paginaci.

Gaireb totes les implementacions de memria virtual divideixen l'espai d'adreces de memria virtual en pgines. Una pgina s un bloc d'adreces de memria virtual contigua de mida fixa. Una mida tpica de les pgines s de 4KB.

El procs de paginaci s el procs de salvar aquelles parts inactives de la memria virtual al disc i el procs invers de restaurar-les de disc quan es tornen a requerir. Les pgines no tenen perqu ser restaurades a les mateixa posici real que tenien anteriorment. 

Taules de pgines.
Gaireb totes les implementacions utilitzen taules de pgines per tal de convertir les adreces virtuals (o lgiques) que utilitza l'aplicaci en adreces fsiques (tamb anomenades adreces reals). Cada entrada de la taula cont: L'adrea virtual inicial de la pgina i o una adrea de memria real on est realment la pgina o un indicador de qu la pgina es troba actualment al disc dur.

Hi ha sistemes que tenen una taula de pgines per a tot el sistema i d'altres que tenen una taula de pgines per cada procs. 

Enllaos externs.
Computer Virtual Memory;
Projecte Linux Memory Management;
El Gestor de Memria Virtual de Windows NT;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37267" title="Canberra" nonfiltered="4410" processed="4390" dbindex="14609">

Canberra s la capital d'Austrlia, localitzada entre les coordenades 3518  S i 14908  E. s la vuitena ciutat ms poblada del pas, per, la ms petita de totes les ciutats capitals dels estats australians a excepci d'Hobart, amb 330.000 habitants.

Canberra va ser una rea rural fins a finals del segle XIX, quan va ser seleccionada com a capital de la federaci d'Austrlia. Desprs de una llarga disputa sobra quina hauria de ser la capital de la federaci, Sydney o Melbourne, llavors les ciutats ms grans i importants, es va decidir seleccionar una regi neutra, a mitj cam entre ambdues. Desprs d'una extensa recerca, l'rea de Canberra, localitzada llavors a l'estat de Nova Galles del Sud , va ser triada el 1908. L'1 de gener, 1910 la regi es convertiria en el Territori de la Capital Federal. La ciutat va rebre oficialment el nom de Canberra el 12 de mar, 1913 per Lady Denman, la dona del llavors Governador-General Lord Denman, i la construcci va comenar oficialment.

Encara que no s el centre econmic ni financer del pas, com a capital, a Canberra es troben les oficines principals dels mitjans de comunicacions ms importants d'Austrlia. La indstria de la ciutat est limitada als serveis pblics i al turisme.



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37268" title="Copenhaguen" nonfiltered="4411" processed="4391" dbindex="14610">



Copenhaguen, (Kbenhavn en dans) s la capital i la ciutat ms gran de Dinamarca. El nom dans de la ciutat prov de la deformaci de Kbmandshavn que significa "port dels mercaders", en referncia a l'estratgica localitzaci de la ciutat a l'entrada del Mar Bltic, a l'illa de Selanda (Sjlland en dans). El nom catal prov de l'alemany Kopenhagen.  Copenhaguen s seu del parlament i de la monarquia danesa.
 Geografia .

La ciutat de Copenhaguen est situada sobre la costa oriental de l'illa de Sjlland per tamb sobre l'illa ms petita d'Amager, de cara a l'estret de resund que enllaa el mar del Nord al mar Bltic. Les ciutats sueques de Malm i Landskrona es troben sobre la costa oposada. Un pont uneix Copenhaguen amb Malm des de l'any 2001.

El municipi de Copenhaguen s tamb un dels amter de Dinamarca (departament). La metrpoli de Copenhaguen, o Gran Copenhaguen (Storkbenhavn), est composta de dos amter, Copenhaguen i Copenhaguen amt. Reagrupa diversos municipis, sobretot Copenhaguen, Frederiksberg, Gentofte.

La regi al voltant, Hovedstadsregionen, afegeix Frederiksborg i Roskilde. La regi d'resund comprn la regi de Copenhaguen, d'una gran part de Selanda (Sjlland) i de la part occidental de l' Escnia a Sucia.

 Poblaci .

La poblaci danesa de la regi metropolitana de Copenhaguen s de 1.800.000 habitants, dels qual un ter viu al municipi de Frederiksberg i un altre ter l'amt de Copenhaguen i les altres comunitats de la regi. El conjunt d'aquests nuclis de poblaci es coneix com Storkbenhavn. La regi resund, comprenent l'Est de Sjlland i l'Oest d'Escnia (a Sucia), t una poblaci total de 2.800.000 persones.

 Llocs d'inters .


Palau Amalienborg;
Dyrehavsbakken;
Christiania;
Christiansborg;
Zoo de Copenhagen;
Museu de les belles arts daneses;
Parc dels ants;
Esglsia Sant Alban;
Castell de Frederiksborg  Hillerd;
Font Gefion;
Kongens Have;
Castell Kronborg;
La Sireneta;
Museu d'art modern Louisiana;
Museu Nacional Dans;
Ny Carlsberg Glyptotek;
Nyhavn;
Palau Rosenborg;
Strget;
Jardins de Tivoli;
Rundetrn, la Torre Rodona;
pera de Copenhaguen;

 Enllaos externs .
Casal Catal de Copenhaguen;













































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37269" title="Flauta dola" nonfiltered="4412" processed="4392" dbindex="14611">



La flauta dola o flauta de bec s un instrument musical. Es classifica com a instrument de fusta i instrument de vent i forma part de la famlia de les flautes. Normalment est fet de fusta o plstic i disposa de trencavent.

s molt utilitzat com a instrument d's escolar. s un instrument antic. Durant l'edat mitjana i el renaixement se'n construen de diferents mides i aix don lloc a la famlia de flautes de bec:
Sopranino (la ms aguda);
Soprano;
Contralt;
Tenor;
Baix (la ms greu);

L poca medieval.
Actualment sabem molt poc sobre la flauta de bec medieval. Per altre banda no cal dir que no tenia repertori propi. Aleshores encara eren llunyans els temps en qu els compositors comenarien a especificar la instrumentaci concreta que volien per a les seves composicions. De totes formes tenim la certesa de qu la flauta de bec va existir en temps medievals i s fcil suposar que la seva utilitzaci va ser freqent sobretot en el context prof.
Parlar d'instrumentaci en la msica medieval continua sent difcil per la poca documentaci que ens trobem. Segons Edgar Hunt la flauta de bec no apareix a Europa fins al segle XIV. Per la seva banda Gustav Reese, gran estudis de la msica medieval, manifesta que durant els segles XII i XIII coneixien flautes de bec de 6 forats. En aquest sentit pot ser de gran inters observar els instruments musicals que apareixen esculpits en els prtics medievals de Galcia: En un dels ms clebres, el "Prtic de la Glria" de la Catedral de Santiago de Compostela no hi apareix cap mena d'instrument de vent. En els prtics medievals de Puerto Marn i de la Catedral d'Orense, Lpez Calo hi vol veure dos vells tocant flautes dobles, per s certament difcil de determinar si es tracta realment de flautes o d'un altre tipus d'instrument de vent. Certament, la flauta de bec s un instrument de concepci suficientment senzilla com per pensar que ja existia des de molt abans del s. XIV. 

El que sabem.
Ms enll de les primeres representacions iconogrfiques de la flauta de bec, que casualment sn catalanes i venen del taller del germans Serra de Barcelona, segurament de Pere Serra, i que sn dues representacions de la Mare de Deu amb el nen i 6 ngels msics pintats vora el 1390 i que trobarem en el Retaule de l'esglsia de Santa Clara i en un retaule del Monestir de Sant Cugat del Valls, afortunadament tamb existeixen dos exemplars de valor organogrfic incalculable que lgicament ens poden dir ms que centenars de testimonis iconogrfics en els quals quasi mai es pot veure amb certesa de quin instrument es tracta. Aquestes dues flautes medievals que han sobreviscut al pas dels segles sn les famoses de "Dordrecht" i de "Wrzburg".

La flauta de Dordrecht es conserva actualment al Gemeentemuseum de La Haia, es va trobar el 1940 al poble holands de Dordrecht. La flauta va aparixer en un bon estat de conservaci malgrat el temps passat enterrada en el fang de la fossa d'un castell, que fou habitat entre el 1335 i el 1418. L'examen amb carboni 14 va confirmar l'poca, tot i que l'organleg angls Holles Philspatrich pretn avanar aquesta data cap a meitats del s. XIII. En qualsevol cas es tracta d'un instrument bastant evolucionat i no molt diferent de les flautes que trobarem en el renaixement. s un instrument fet amb fusta d'arbre fruiter (om o pruner) d'una allargada de 29 cm amb un tub extraordinriament estret. La flauta t el forat `0' (al darrera) i 8 forats al davant; el darrer s doble, fet usual a l'poca i que permetia invertir la posici de les mans, aix el forat que no s'emprava es podia tapar amb cera. La flauta prcticament no sona exceptuant alguns sons greus, per les cpies fidels que s'han fet ens indiquen que es tracta d'un instrument de sonoritat aspra i forta, amb una extensi que supera les dues octaves que s'aconseguien amb postures similars a les que descriuria Sebastian Virdung el 1511. Estem davant d'una flauta soprano en do amb un diapas extraordinriament alt, quasi un semit per sobre de l'actual, s a dir, un diapas molt proper al que s'utilitzava en bastants pasos durant el renaixement. La forma de la flauta de Dordrecht revela que el pavell i l'embocadura eren d'un altre material. possiblement de banya o d'os. s una llstima que s'hagi trobat incompleta, ja que qualsevol dada nova podia ser important per a reconstruir amb ms fidelitat el seu so. Malgrat tot podem pensar que aquesta flauta de Dordrecht representa un tipus d'instrument, sin tpic, si almenys habitual en els segles XIII, XIV i XV.

Enllaos externs.
;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37273" title="Llac Tana" nonfiltered="4413" processed="4393" dbindex="14613">


El llac Tana s la font del Nil Blau i el llac ms gran d'Etipia, a l'frica Oriental. Fa aproximadament 84 km de llargada per 66 km d'amplada i est situat al nord-oest del pas, a les terres altes. T una profunditat mxima de 15 m i una superfcie aproximada de 3.600  km2; es troba a una altitud de 1.800 m.

Al llac hi ha un grup d'illes, el nombre de les quals ha anat augmentant al llarg del temps degut al descens del nivell de l'aigua del llac. A moltes d'aquestes illes s'hi troben esglsies o monestirs allats, on es guarden les despulles dels antics emperadors d'Etipia i els tresors de l'esglsia.

Algunes de les illes ms conegudes del llac Tana sn: Tana Cherqos, Daga, Dek i Meshralia.
Enllaos externs.
 Campanya de la UNESCO per a protegir els monuments del llac Tana. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37274" title="Oslo" nonfiltered="4414" processed="4394" dbindex="14614">

Oslo s la capital de Noruega i del seu comtat. Est situada al sud-oest del pas, al fons del fiord homnim. L'rea metropolitana s'estn a la regi de stlandet. Els Oslotes eren 521.886 l'any 2004, representant el 11,5% de la poblaci noruega.

Histria. 

D'acord a les sagues escandinaves, Oslo va ser fundada pels voltants de l'any 1048 pel rei Harald III, encara que recerques arqueolgiques recents han trobat tombes cristianes que precedeixen a l'any 1000, el que prova que una comunitat ja s'havia implantat anteriorment sobre l'indret. Aix va justificar la celebraci del millenari d'Oslo des de l'any 2000.

L'origen del nom de la ciutat continua sent bastant fosc. Mentre que lo ve probablement de lee (port), s pot tenir diverses explicacions. Podia tractar-se d'un du de la mitologia nrdica, d'una desembocadura de riu o del flanc d'un pujol.

Va ser considerada la capital desprs del regnat de Hkon V (1299-1319), el primer rei en establir-se permanentment a la ciutat, i qui va iniciar la construcci de la fortalesa d'Akershus. El 1387, el regne de Noruega va passar a estar sota domini dans, i Oslo va esdevenir un petit centre administratiu provincial, mentre que el rei en ttol residia a Copenhaguen. Per mostrar fins a quin punt aix va provocar que la ciutat s'esborrs de la histria, la universitat d'Oslo no es va inaugurar fins el 1811.

Oslo va ser destruda per un incendi el 1624, i va ser reconstruda a l'altre costat de la badia, prop de la fortalesa d'Akershus, pel rei Christian IV, que li don nom: Christiania o Kristiania.

El 1814, amb la dissoluci de la uni entre els regnes de Noruega i Dinamarca, Kristiania va tornar a ser una veritable capital. Es va convertir en el centre de comer i cultural de Noruega, i molts edificis simblics es van anar construint durant el segle, com el Palau Reial (1848), el Parlament o Stortinget (1866), la universitat, el Teatre Nacional i la Borsa. Freqentada per artistes de renom internacional com Henrik Ibsen, Edvard Munch, Knut Hamsun i Sigrid Undset (Premi Nobel de literatura), Christiania va conixer igualment una edat d'or cultural.

La ciutat va recuperar el seu antic nom, Oslo, el 1925.

Oslo va acollir els VI Jocs olmpics d'hivern 1952, consagrant aix el seu estatut de gran ciutat del mn occidental. El maig de 1995 van ser d'altra banda signats els Acords d'Oslo entre israelians i palestins, sota l'gida dels Estats Units d'Amrica.

Geografia.

Oslo ocupa el territori que se situa al lmit septentrional del fiord que porta el seu nom. En totes les altres direccions, la ciutat est envoltada de pujols verdosos. Pels voltants s'hi compten una quarantena d'illes, la ms important s Malmya (0,56 km), aix com no menys de 343 llacs. Aquests ltims constitueixen una font important d'aigua potable per a tot l'oest de la ciutat.

El punt ms elevat s el pujol Kirkeberget, de 629 metres. Encara que la superfcie coberta per la ciutat sigui molt destacable destacable respecte a les altres metrpolis europees, la poblaci oslota continua sent feble: el territori municipal comprn nombrosos parcs i espais oberts, donant-li un aspecte airejat i verd.

Encara que la majoria dels boscos i dels llacs que envolten Oslo siguin  privats, existeix un ampli consens popular apuntant a la seva conservaci, a risc de perjudicar el desenvolupament de la ciutat. Nombrosos barris d'Oslo sofreixen per tant de congesti, el que s compensat pel marc de vida nic ofert als ciutadans: l'accs quasi immediat a la naturalesa salvatge.

Administraci.

La ciutat d'Oslo constitueix un comtat noruec dotat d'un funcionament particular: el govern de la ciutat (Byrd en noruec), fundat en el parlamentarisme, s confiat a sis comissaris (els byrder) designats pel consell municipal. Aquest ltim, barreja de 59 membres escollits pels habitants, continua sent no obstant aix l'autoritat suprema de la ciutat i controla l'activitat dels comissaris.

Des de l'ltima reforma entrada en vigor l'1 de gener de 2004, la ciutat s'ha dividit en 15 viles (bydel) dotades d'un alt grau d'autonomia.

Turisme.

Monuments clebres
 La fortalesa d'Akershus;
 L'ajuntament, on s'hi organitza la cerimnia anual del Premi Nobel de la pau.
 El Palau Reial d'Oslo;
 El Stortinget (Parlament);
 El parc de Vigeland i les seves escultures;

Museus

 Museu del poble noruec (Norsk Folkemuseum) : cultura i histria del pas, amb una part de les exposicions a l'aire lliure.
 Museu de les Forces Armades;
 Museu del Kon-Tiki;
 Museu Munch;
 Museu dels vaixells vkings 	;

Transports.




Aeris.
 Aeroport d'Oslo. S'hi arriba amb un tren d'alta velocitat (Flytoget);
 Aeroport de Sandefjord. Situat a Torp, a dues hores de distncia.

Martims.
Hi ha connexions diries amb ferri cap a Kiel (Alemanya), Copenhaguen (Dinamarca), Frederikshavn (Dinamarca) i Nesodden.

Ferroviaris.
Oslo Sentralstasjon s l'estaci principal d'Oslo. des d'aqu hi ha connexions en direcci a Trondheim, Bergen, Stavanger, Estocolm (Sucia), Gteborg (Sucia) i Copenhaguen (Dinamarca). El 2004 els trens noruecs van ser els tercers ms puntuals d'Europa. Els quatre primers mesos del 2005, la puntualitat era del 92,9%. Durant l'hivern les condicions meteorolgiques com la neu i les tempestes poden provocar cancellacions i retards en les rutes que atravessen les muntanyes del centre del pas.

Divers.

 L'escriptor Bjrnstjerne Bjrnson, cap a 1870, va qualificar Oslo de ciutat dels tigres (Tigerstaden). Des de llavors, aquest nom s'ha fet quasi oficial, fins al punt que en la celebraci del millenari de la ciutat es van posar una srie d'escultures de tigres al voltant de l'ajuntament.
 Un quadre molt obac d'Oslo va ser escrit per Knut Hamsun en una novella titulada Sult (La gana) i datant de 1890. (adaptat al cinema el 1966);



















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37275" title="Senyoria d'Avesnes" nonfiltered="4415" processed="4395" dbindex="14615">
La senyoria d'Avesnes va sorgir cap el 1050 fundada per Guedr el Barbut, un magnat que havia rebut la regi en feu i hi va bastir el castell. Va enllaar amb el vescomtes de Tournai i cent anys desprs va adquirir mes senyories entre elles Cond, i ms tard va adquirir la de Guisa, per matrimoni. El senyor Jaume va morir a la batalla d Arsuf a Palestina el 1191. El 1240, a la mort de Bucard, casat amb la comtessa de Blois, l'hereva Maria va rebre aquest comtat i cinc anys desprs, a la mort de l'avi Gautier II, les seves possessions amb la senyoria d'Avesnes i les demes de la lnia paterna. La dinastia dels Chtillon de Blois es va acabar amb el seu fill Joan. Desprs va passar a la seva filla Joana, casada amb Pere I d'Alenon (mort 1285). A la seva mort el 1291 (havent mort amb mesos d'edat els seus fills Llus i Felip el 1277 i 1279) l'herncia va recaure en la lnia de Guiu II, comte de Saint Pol (mort el 1289), que estava representada pel fill de Guiu II, Hug II, que va unir a Saint Pol el comtat de Blois i d'altres i la senyoria d Avesnes, i desprs el seu fill Llus I, Aquest va morir a Crcy el 26 d'agost de 1346 i la viuda Joana, comtessa de Soissons i senyora de Beaumont, de Chimay, Valenciennes i Cond va administrar els territoris fins a la seva mort el 1350; desprs d'un perode de deu anys l'herncia es va repartir  entre tres fills: Llus (II) va rebre les terres de Blois, Avesnes, Chimay i d altres; Joan les terres del Pasos Baixos, i Guiu Soissons i Beaumont. Es va establir que si Llus moria sense successi Blois i Avesnes passarien a Joan i la resta a Guiu. Llus II va morir sense successi. El va succeir el seu germ Joan  per a la seva mort sense successi va passar al germ Guiu que va reunir: el comtat de Soissons, les terres de Dargies, de Clary, de Catheu, de Maffles, de Tongres , de Beaumont, les senyories de Chimay, Couvin, Fumaing i Reving, les terres de Nouvion, els comtats de Blois i de Dunois, i els castells de Montils, de Chteaudun, Freteval, Remorantin, Millanay i Chteau-Renault ; les terres d'Avesnes, de Landrecies, de Sassogne; de Scoonhove, de la Goude i altres d'Holanda, Zelanda i Frsia. Malgastador en extrem va vendre a Llus de Turena els comtats de Blois i Dunois (octubre de 1391) i desprs va vendre altres bens. Va morir el 2 de desembre de 1397 a Avesnes i els seus bns es van liquidar per fer front a les deutes. La seva muller Maria de Namur va disposar encara de l'usdefruit fins a la seva mort el 1412. 

A partir d'aquest moment la senyoria perd importncia i va estar en mans de diversos senyors. El 1477 era senyor Alan d'Albret, que, a les ordres del rei de Frana (del que era conestable) la va assetjar perqu era fidel als borgonyons. Avesnes fou destruda a l'assalt, per no va poder ser conservada per Frana. El 1556 va ser cedida al rei d'Espanya, per la senyoria fou reduda a 220 hectrees. El 1659, pel tractat dels Pirineus va passar a Frana.

Llista de senyors d'Avesnes .

Guedr I (magnat)  c. 1000-1050;
Guedr II el Barbut c. 1050-?  (fill);
Ada   c. 1080-1100 (filla);
Fastre I vescomte de Tournai  c. 1080-1100 (esps);
Gosu  I el borni c. 1100-1121 (senyor  de Cond, de Leuze i de  Landrecies);
Gosu II 1121-1127 senyor  de Cond, de Leuze i de  Landrecies;
Gautier I Pulechel 1127-1141 (fill de Fastre II d Oisy vescomte de Tournai que era germ de Gosu I) (senyor  de Cond, de Leuze i de Landrecies);
Nicolau el bell 1141-1171 (fill) (senyor  de Cond, de Leuze i de  Landrecies);
Jaume 1171-1191  (fill) (senyor  de Cond, de Leuze i de Landrecies) (senyor ius uxoris de Guisa);
Gautier II (fill)  1191-1246 (senyor  de Cond, de Leuze, de Landrecies, de Guisa i de Trelon) ;
Bucard, hereu mort 1244.;
Maria (filla) (senyora hereva  de Cond, de Leuze, de Landrecies, de Guisa i de Trelon i per dret matern comtessa de Blois; senyora de Chtillon i Crcy per matrimoni)  morta 1241;
Joan I (fill) 1246-1279 (comte de Blois, de Chartres i de Dunois, senyor de Chtillon i de Crcy) ;
Joana (filla) 1279-1291 (comtessa de Blois, de Chartres i de Dunois, senyora de Guisa, de Chtillon i de Crcy);
Hug II (net de Joan I) 1291-1307  (comte de Blois i de Dunois, senyor de Guisa i de Chtillon);
Guiu I (fill) 1307-1342  (comte de Blois i de Dunois, senyor de Guisa i de Chtillon);
Llus I (fill) 1342-1344  (comte de Blois i de Dunois, senyor de Chtillon);
Llus II (fill) 1344-1372 (comte de Blois i de Dunois, senyor de Chtillon);
Joan II (germ) 1372-1381 (comte de Blois i Dunois, senyor de ;
Guiu II (germ) 1372-1397 (comte de Blois i de Dunois, senyor de Chtillon);
Maria de Namur 1397-1412 (per dret del marit Guiu II);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37279" title="Josep Vicen Foix i Mas" nonfiltered="4416" processed="4396" dbindex="14616">

Josep Vicen Foix i Mas, conegut popularment com a J.V. Foix, (Sarri, Catalunya 1893 - Barcelona 1987) fou un poeta, periodista i assagista catal, un dels mes destacats del les avantguardes literries catalanes.

Biografia.

Va nixer el 28 de gener de 1893 a l'antic poble de Sarri, poblaci que avui en dia s un barri de Barcelona, fill d'un dels pastissers de ms renom de la seva localitat natal. Inici els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, per els abandon al segon curs per continuar el negoci de la pastisseria familiar alhora que iniciava el seu inters per la lectura de clssics com Lord Byron, Dante Alighieri o Charles Baudelaire.

L'any 1916 inici la seves co laboracions amb la publicaci La revista, de la qual en fou redactor, al costat de Joaquim Folguera i hi public els primers poemes (1917). Va ser tamb l'animador de la revista sarrianenca La consola (1919-1920), on inser ja algun ca ligrama. Va ser redactor de L'amic de les arts (1926-1928) de Sitges, i de Quaderns de Poesia (1935-1936), on figuren els seus principals textos terics sobre l'avantguarda. Fou amic de Dal, Mir, luard i Garca Lorca. 
En finalitzar la guerra civil espanyola va retornar al negoci familiar, deixant a un costat per un temps les seves inquietuds artstiques. Tamb es va dedicar a recopilar la seva obra potica i va continuar donant suport als joves artistes d'avantguarda, entre ells Joan Brossa que sempre agra el seu mestratge tcnic per molt que denuncis el tarann petulant i escassament comproms de Foix. 

El 25 de maig de 1962 es va convertir en membre de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva obra va adquirir ms popularitat arran de la musicalitzaci del seu poema "s quan dormo que hi veig clar" per part del cantautor Joan Manuel Serrat. 

L'any 1961 reb el Premi Lletra d'Or per la seva obra de 1960 Onze Nadals i un Cap d'Any i el 1985 el Premi de la Crtica de poesia catalana per Crniques de l'ultrason. Al llarg de la seva vida va rebre diverses distincions, entre les quals destaquen el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1973), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1981) i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (1984). Aquell mateix any, el Parlament de Catalunya el va proposar per al Premi Nobel de Literatura.

Anlisi de la seva obra.
Tant la seva poesia com la seva prosa sn un miratge sensual del paisatge i el carcter catal. A travs de la identificaci entre el significat, el mot - substrat - la paraula - forma, ca ligrafia - i la terra, J. V. Foix va aconseguir una poesia autntica, no falsejada. En la seva vida, on es va formar en els ambients noucentistes, va rebre la seva rigorosa exigncia en el domini de la llengua catalana. I grcies a aquesta autenticitat fixada en la seva terra, va deixar de ser regional, provinci o caduc. Durant tota la seva vida, el poeta va estimar la juxtaposici d'imatges folles en colors violents, molt sovint de tints onrics - com per exemple "Gertrudis" - per mai d'un inte lectualisme rectangular, slid i inflexible. 

La seva obra, allargada durant seixanta anys, s temticament molt variada. Tot i aix, all central en literatura, all que la construeix i la diferencia de la pastisseria: la forma, la paraula, es mant igual. El seu estil no varia. s un estil difcil de comprendre: el seu lxic no s vast, per s oblidat. Molts dels seus poemes reclamen la lectura simultnia d'un diccionari. Els desficis simbolistes de "Gertrudis", la bromes prosstiques de la seva ltima edat, el misticisme del recull final del "Sol i de dol" (segurament la porci ms perfecta de la poesia catalana); tots respiren a travs dels mateixos porus.

J.V. Foix s, per sobre de tot, un autor elitista, noms preocupat per la qualitat del seu llenguatge i per les exigncies del seu estil. Les paraules que fa servir sn curtes, dures, curulles de ressonncies acolorides, molt sovint intradubles. Intradubles a la resta de llenges, per, sobretot, intradubles al llenguatge estndard, massificat i periodstic. Aquest valor musical compensa un cert automatisme en la factura de parelles adjectiu-nom, on l'adjectiu deixa de ser nic per al nom, descriptor necessari, i cau en la buidor, (per exemple: so extrem, creena extrema - aix, qu significa? En canvi, el fams "pintar extrem" dels moderns est pl de sentit).

La seva obra ms coneguda s, probablement, el poemari "Sol i de dol". El poeta tanca en la forma noble del sonet i la llengua pedrenca del segle XIII les imatges i els sentiments ms moderns, de tal forma que aconsegueix la identificaci i l'intercanvi dins el temps i entre el segles. A l'horitz, un pi esquina la mar. 

Obra.
Poesia.
 1936: Sol i de dol;
 1949: Les irreals omegues;
 1953: On he deixat les claus?;
 1960: Onze Nadals i un Cap d'Any;
 1964: Desa aquests llibres al calaix de baix;
 1974: Obres completes I, poesia 1971-1973;
 1985: Crniques de l'ultrason;

Articles periodstics.
 1969: Els lloms transparents;
 1971: Mots i maons, o a casc el seu;
 1985: Obres completes III, articles 1921-1936;

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina dedicada a Josep Vicen Foix, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37280" title="Saab" nonfiltered="4417" processed="4397" dbindex="14617">

Saab s una empresa fundada a Sucia, el ram d'activitats inicial de la qual era la fabricaci d'avions, principalment per fins militars. Ms tard Saab adquir una fbrica de camions anomenada Scania AB i va fundar tamb Saab Automobile, un fabricant d'autombils que acab sent comprat per la General Motors Corporation al 1990.

El focus principal de Saab s la producci d'avions, principalment avions de caa, destacant recentment amb el JAS 39 Gripen, un dels caces ms moderns del mn.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Saab ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37282" title="Joan Brossa i Cuervo" nonfiltered="4418" processed="4398" dbindex="14618">

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona 19 de gener de 1919 - d. 30 de desembre de 1998) fou un poeta, dramaturg i artista plstic catal sense distinci de gneres (literari, visual, escnic, installacions, poemes objecte, poemes corporis...)

Biografia.

Va nixer el 19 de gener de 1919 a la ciutat de Barcelona. L'any 1937 pass a formar part de l'exrcit republic, i desprs de la derrota va haver de fer el servei militar a Salamanca. En tornar a Barcelona es relacion amb J.V. Foix, Joan Mir, Joan Prats. La coneixena del poeta brasiler Joo Cabral de Melo Neto, aleshores vice-cnsol a Barcelona, fou determinant per a que l'obra del poeta adquirs un fort comproms social.

El 1947, amb un grupet de joves artistes, funda la revista Algol, de la qual sortir un nic exemplar. L'any segent, amb Antoni Tpies, Joan Pon, Joan-Josep Tharrats, Modest Cuixart, Arnau Puig i altres fund la revista avantguardista Dau al Set. L'any 1951 estren les primeres peces teatrals i el 1949 public el primer llibre de poemes.

Collabor amb pintors, escultors, msics, fotgrafs, cineastes i artistes de tots els gneres: entre ells Antoni Tpies, Joan Pon, Joan Mir, Modest Cuixart, Eduardo Chillida, Pere Portabella, Josep Maria Mestres Quadreny, Perejaume, Frederic Amat, Moiss Villlia, Hausson, Carles Santos, Pep Bou, Chema Madoz i Fernando Krahn. Se'l considera un dels creadors de la poesia visual catalana juntament amb Carles Sindreu, amb mestratge reconegut per joves poetes com ara Enric Casasses o Accidents Polipotics.

Per b que la seva obra plstica no ocupi ms que una petita part de la seva enorme producci, mercs a ella Brossa ha esdevingut un referent mundial.

Va morir el 30 de desembre de 1998 a la ciutat de Barcelona a conseqncia d'un vessament cerebral fruit d'una caiguda per les escales del seu estudi.

Obra artstica.

La seva creativitat va abastar totes les facetes de l'art: la literatura en sentit estricte, el cinema, el teatre, la msica, el cabaret, les arts parateatrals, la mgia, el circ i la plstica en diversos formats. Sempre va tenir una mplia i interdisciplinar visi de la cultura, de les arts i de l'espectacle i aix ho expressa en la seva obra, sovint satrica, punyent, irnica, crtica, a vegades irreverent, per, al mateix temps, ldica. Pel que fa a la llengua catalana, la seva fidelitat s absoluta.

L'obra de Brossa s d'unes proporcions gegantines i en part encara s indita: ms de cent llibres de poesia literria, ms de setanta volums de poesia visual, unes tres-centes cinquanta peces teatrals, uns cent vint-i-cinc poemes objecte, uns seixanta cartells, una cinquantena d'installacions permanents o efmeres, una trentena de poemes urbans o corporis... La seva prosa, de creaci o circumstancial, est parcialment recollida en quatre volums.

Ha estat tradut a l'espanyol, al francs, a l'angls, a l'alemany, a l'itali, al portugus, al polons, al neerlands, al txec, a l'hongars, al serbocroat, al suec, al japons, al rus i a l'esperanto. Els seus poemes corporis han arribat als carrer de Barcelona, a diversos llocs del Principat, a Andorra la Vella, a Palma de Mallorca, a Frankfurt am Main i a L'Havana.

Present a museus i diverses institucions d'arreu del mn amb la seva obra plstica, per al seu ress internacional fou determinant la participaci a les biennals de So Paulo (1994) i de Vencia (1997). Joan Brossa ha estat objecte d'exposicions antolgiques a Barcelona (Fundaci Joan Mir, 1986 i 2001 i Palau de la Virreina, 1994),  Munic (1988), Madrid (Museu Reina Sofia, 1991), Ceret-Cotlliure (1991), Londres (1992), Andorra la Vella (1994), Valncia (IVAM, 1997), Xicago (1997), Monterrey (1998), Mxic DF (1998), Kassel (1998), Goppingen (1998), Gteborg (1999), Palma de Mallorca (2004), Santiago de Xile (2005), Porto Alegre (2006), So Paulo 2005), Rio de Janeiro (2006), Rosario (2006), Buenos Aires (2006), Lisboa (2006), Toledo (2007), Viena (2008), La Laguna-Tenerife (2008) i Praga (2008).


Poesia literria.

 1949: Sonets de Caruixa;
 1950: Romancets del dragol;
 1952: Em va fer Joan Brossa;
 1953: Nous romancets del dragol;
 1960: Enumeraci en sospirar;
 1961: Poemes civils;
 1968: El saltamart;
 1970: Poesia rasa I, recull del 1943 al 1959 editat per "Ariel";
 1971: Des d'un got d'aigua fins al petroli;
 1971: Trptic hegeli per a Antoni Tpies;
 1972: Cntir de cntics;
 1972: El poeta presenta quinze pantomimes;
 1973: Cappare;
 1974: La barba del cranc;
 1974: Les ungles del guant. Ronda de Rimbaud;
 1976: Oda a Llus Maria Xirinacs;
 1976: Maneres;
 1977: Sextines 76;
 1977: Poemes de seny i cabell (1959-1963);
 1979: Antologia de poemes de revolta;
 1980: Rua de llibres;
 1981: Vint-i-set sextines i un sonet;
 1982: Ball de sang;
 1982: El ulls de l'liba;
 1983: Askatasuna;
 1983: Pas d'amors;
 1984: Ot;
 1985: Qui diu foc, diu flama;
 1985: Calcomanies;
 1985: Fogall de sonets;
 1986: Els entra-i-surts del poeta;
 1986: Sonets a Gofredina;
 1987: Poemes pblics;
 1987: Viatge per la sextina;
 1988: Tarann;
 1988: Ventall de poemes urbans;
 1989: Olla;
 1991: Cinamon;
 1992: Jo, qui?;
 1992: El ve;
 1992: Flor de claus;
 1993: Furg de cua;
 1993: Trasllat;
 1994: Suite trmpol o el compte enrera;
 1995: Poemes escollits (antologia);
 1995: Poemes d'anada i tornada;
 1995: Poesia i prosa (antologia);
 1995: Passat festes;
 1995: Capgirada;
 1997: La clau a la boca;
 1998: La memria encesa, mosaic antolgic;
 1999: Sumari astral i altres poemes;
 2000: Cartaci;
 2001: A partir del silenci (antologia);
 2002: Cam de segons;
 2004: Un home reparteix fulls clandestins;
 2007: El dia a dia (1988-1992);



Poesia escnica (teatre i parateatre).

1951: Farsa com si els espectadors observessin l'escenari a vista d'ocell;
1951: Nocturns encontres;
1961: Or i sal, reed. 2005;
1961: El bell lloc;
1963: Cal i rajoles, reed. 1999;
1964: Teatre de Joan Brossa;
1967: Collar de cranis;
1967: El rellotger;
1979-1983: Poesia escnica. Teatre complet, sis volums;
2005: "La xarxa", "Aqu al bosc" i "Olga sola".
2003: Fregolisme o monlegs de transformaci;
2008: El dia del profeta;


Poesia visual.

1970: Poemes per a una oda;
1974: Cartips;
1975: Poemes visuals;
1978: Poemes objecte;
1978: Septet visual;
1981: El cam de l'oca;
1988: Mom;
1988: Diorames;
1990: Los cuasigrafismos de Brossa;
1991: Parntesi;
1991: Mirall;
1993: Foc negre;
1995: Aigua de foc;
1996: Arlequins;
2003: Poesia tipogrfica;
2005: Poesia visual;


Prosa.

1972: Vivrium;
1987: Anafil;
1995: Aafil II, tradut a l'espanyol per Carlos Vitale i indit en catal.
1998: Alfabet desbaratat;


Guions cinematogrfics.

1948: Foc al cntir;
1948: Gart;
1967: No compteu amb els dits;
1968: Nocturn 29;
1969: Cua de cuc;


Llibrets d'pera i altres textos per a ser musicats.

1957: El ganxo;
1963: Cop de poma;
1965: Conversa;
1964: Concert per a representar;
1966: Suite bufa;
1975: Accions musicals;
1994: Quatre canons de bressol;
2007: Cap de mirar;


Cartells.

1971: Vuit posters poema;
1975: Poemes objecte en postals;


Llibres d'artista i altres obres.

1950: Parafaragamus, amb Joan Pon;
1963: Cop de poma, amb Joan Mir, Antoni Tpies, Josep M. Mestres Quadreny i Moiss Villlia;
1963: (sense ttol), amb Modest Cuixart;
1963: El pa a la barca, amb Antoni Tpies.
1965: Novella, amb Antoni Tpies, reed. 1975 en format popular.
1970: Frgoli, amb Antoni Tpies;
1970: Nocturn matinal, amb Antoni Tpies;
1973: Pluja;
1973: Oda a Joan Mir, amb Joan Mir;
1974: La Cabaleta, amb Moiss Villlia;
1974: Cartips. amb Moiss Villlia;
1978: Tres Joans, amb Joan Mir;
1979: U no es ning. amb Antoni Tpies;
1981: El cam de l'oca, amb Jos Niebla;
1983: Tal i tant, amb Frederic Amat;
1987: Oi, amb Fusuko Yasuda i Llus Pessa;
1988: El fuet de cent cues, amb Fernando Krahn;
1988: Tria, amb Masafumi Yamamoto.
1990: Carrer de Wagner, amb Antoni Tpies, reed. 1991 en format popular;
1990: El bosc a casa, amb Perejaume;
1992: Cinamon, amb Rafa Forteza;
1992: Flor de claus, amb Manuel Esclusa;
1993: Trasllat, amb Alfons Borrell;
1993: Deu gravats i una ombra de m, amb Fusako Yasuda;
1995: Brossa i Chillida al peu del llibre, amb Eduardo Chillida;
1995: Capgirada, amb Fusuko Yasuda i Llus Pessa;
1995: Aigua de foc, amb Josep M. Servent;
2000: Cartaci, amb Perejaume;
2003: Fotopoemario, amb Chema Madoz, reed. 2008 en format popular;


Poesia corpria.

1984: Poema visual transitable en tres parts, Veldrom de la Vall d'Hebron, Barcelona.
1985: Rellotge illusori, Teatre Poliorama, La Rambla, Barcelona. ;
1988: On es bada l'ona, Escola Pau Gargallo i ms tard Parc de Montigal, Badalona.
1988: Contra l'oblit, som!, Corbera d'Ebre.
1989: Memria d'un malson, Biblioteca Popular, ms tard al Museu d'Histria de la Immigraci de Catalunya, Sant Adri de Bess. ;
1991: Antifa, La Rambla, vorera central a l'alada del carrer del Carme, Barcelona. ;
1993: El llagost i faana, seu del Collegi d'Aparelladors i Arquitectes Tcnics de Barcelona, carrer del Bon Pastor, Barcelona.
1994: Homenatge al llibre, crulla Gran Via / Passeig de Grcia, Barcelona. ;
1994: Brcino, plaa Nova, Barcelona. ;
1994: Ocs i/o Incomunicaci, SAT, avinguda de Meritxell, Andorra la Vella. ;
1996: A de barca, Parc de Catalunya, Sabadell. ;
1997: Lletres gimnastes, botiga "El Ingenio", carrer de Rauric, Barcelona.
1998: Faana amb arlequ, Espai Escnic Joan Brossa, carrer d'Allada Vermell, Barcelona. ;
1998: Taunustor, seu del Commerzbank, crulla Kirchnestrae / Grosse Gallustrae, Frankfurt am Main.
1998: Moscafera, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca.
1998: Lletres fugitives, seu del Cercle de Lectors, travessera de Grcia, Barcelona. ;
1999: Beneficncia Catalana, calle Consulado, L'Havana.
1999: A de cinema, carrer de la Squia, Girona. ;
1994: Lletres ballarines, Biblioteca Santa Oliva, Olesa de Montserrat.
1999: A ajaguda amb peix, faana de l'Ajuntament, Mollet del Valls.
2000: Plaa de Joan Brossa, crulla carrer de Calders / carretera de Santa Perptua, Sabadell. ;
2001: Perfil, Biblioteca Can Peixauet, Santa Coloma de Gramenet. ;
2003: A-Z amb figures antropomrfiques, Jardins Joan Brossa, parc de Montjuc, Barcelona. ;
2003: L'Hospitalet, plaa de Francesc Maci, L'Hospitalet de Llobregat. ;
2004: Faune, interior d'illa dels carrers del Rossell, d'Aribau i d'Enric Granados, Barcelona. ;
2007: Cam de l'A a la Z, paret mitgera al carrer Valncia entre Rambla de Catalunya i carrer de Balmes, Barcelona.

Installacions.  

1956: Muntatge de l'aparador de la botiga "Gales", Barcelona, efmera. ;
1986: Feina de dissabte, Mosel & Tschechov Galerie, Munic. ;
1986: Accident, Museo Patio Herreriano de Arte Espaol Contemporneo, Valladolid.
1986-1990: Installaci (El convidat), Museu d'Art Modern, Ceret. ;
1990: Yatch, MACBA, Barcelona. ;
1991: Intermedi, ARTIUM, Vitria-Gasteiz. ;
1991: Despullament, Galeria Joan Prats, Barcelona. ;
1991: Barrets, Fundaci Joan Brossa, Barcelona. ;
1992: La ciutat renovada, Barcelona, efmera.
1994: 150 homenatges, Barcelona, efmera. ;
1994: Alfabet jerrquic, Barcelona, efmera. ;
1994: Lot de lletres, Barcelona, efmera. ;
1994: El terrat de les banyes, Fundaci Joan Brossa, Barcelona. ;
1994: Atrezzo per al Tenorio, Barcelona, efmera. ;
1994: Cadenes de Dmocles, Fundaci Joan Brossa, Barcelona. ;
1994: La conformaci del cap, Barcelona, efmera. ;
1994: Malversaci, Barcelona, efmera. ;
1994: L os dels dies i el nmero de les plantes, Barcelona, efmera. ;
1994: Burlesc, Barcelona, efmera. ;
1994: Ruixat de lletres, Fundaci Joan Brossa, Barcelona.
1994: Avern, Barcelona, efmera. ;
1994: El planeta de la virtut, Fundaci Joan Brossa, Barcelona. ;
1994: Parsit, Fundaci Joan Brossa, Barcelona. ;
1994: Final, Barcelona, efmera.

Exposicions individuals (selecci). 

 "Joan Brossa. Poesa visual y poemas objeto", Galera Skira, Madrid (1980).
 "Joan Brossa. Poesia visual i poemes objecte", Galeria Joan Prats, Barcelona (1982).
 "Joan Brossa. Poesia visual. Poemes objecte. Cartells, itinerant per Catalunya (1983-1984).
 , Barcelona (1986).
 "Joan Brossa", Galera La Mquina Espaola, Madrid; Museo de Bellas Artes, Mlaga (1988).
 "Joan Brossa. Poesia visual. Poemes objecte", La Plana de l'Om, Manresa; Galeria Joan Prats, Barcelona (1988); Galeria Joan Prats, Nova York (1989). ;
 , Munic (1990).
 "Joan Brossa. Poemes objecte i poesia visual". Ajuntament, El Prat de Llobregat (1990).
 "Poesia visual de Joan Brossa", Centre Cultural, Alcoi (1990).
  (1990).
 "Joan Brossa 1941-1991", Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofa, Madrid (1991). ;
 "Joan Brossa, words are things. Poems, objects and installations", Riverside Studios, Londres (1992).
 "Brossa 1986-1991". Diputaci Provincial, Osca; Diputaci Foral, laba (1992).
 , Barcelona; Ministeri d'Afers Socials i Cultura, Andorra la Vella (1994).
 "Poemes de Joan Brossa", Casa de Cultura, L'Alfs del Pi (1996).
 "Joan Brossa. Poemas visuales-poemas objeto-instalaciones", Palacio de Revillagigedo, Gijn (1997).
 , IVAM, Valncia (1997).
 "Essen Sehen", Commerzbank, Frankfurt am Main (1997).
 "Joan Brossa. Grafiken, Objecte, Installationen", Fredericianum, Kassel; Stdtische Galerie, Gppingen (1998).
 "Joan Brossa, poeta visual". Museo Carrillo Gil, Mxic D.F. - Museo de Arte Contemporneo, Monterrey (1998).
"Joan Brossa. Poetiska object". Konstahallen, Gteborg (1999).
 "Joan Brossa o la revolta potica", Fundaci Joan Mir, Barcelona (2001).
 "Jocs i camins de Joan Brossa", Castell, Cornell de Llobregat; Es Baluard, Palma de Mallorca (2002).
 Joan Brossa, poeta de la imatge", itinerant per la provncia de Barcelona, (2005-2008); Biblioteca Central Xavier Amors, Reus (2008).
 "Joan Brossa, desde Barcelona al Nuevo Mundo", MAVI-Museo de Artes Visuales, Santiago de Xile (2005); Centro Mariantonia de la USP, So Paulo (2005); MARGS-Museo de Arte do Rio Grande do Sul, Porto Alegre (2006); MAM-Museo de Arte Moderna, Rio de Janeiro (2006); Centro Cultural Parque de Espaa, Rosario (2006); Centro Cultural Recoleta, Buenos Aires (2006); Instituto Cames, Lisboa (2006-2007).
 "Joan Brossa, en las alturas y sin red", Museo de Santa Cruz, Toledo (2007); Museo Municipal, Albacete (2007-2008); Convento-Museo de la Merced, Ciudad Real (2008); Fundacin Antonio Saura-Casa Zavala, Conca (2008); Palacio del Infantado, Guadalajara (2008).
 "Joan Brossa. La realidad y sus metforas", Antiguo Convento de Santo Domingo, La Laguna, Tenerife (2008).
 "Bverso Brossa", Instituto Cervantes, Viena (2008); Praga (2008).

Premis i reconeixements.

 1971: Premi de la Crtica Serra d'Or per Poesia rasa.
 1974: Premi de la Crtica Serra d'Or per Poesia escnica, vol III i per Cappare.
 1978: Premi de la Crtica Serra d'Or per Poemes de seny i cabell. ;
 1981: Lletra d'Or per Rua de Llibres;
 1987: Ciutat de Barcelona;
 1988: Medalla  Picasso de la UNESCO;
 1992: Premi Nacional d'Arts Plstiques;
 1995: Medalla de Oro al Mrito en las Bellas Artes (Espanya);
 1996: Premi Nacional de Poesia. Premi de la Crtica Serra d'Or per Passat festes. Premi "Estrella" de la Comunidad de Madrid.
 1998: Premi Nacional de Teatre. Medalla d'Or del "Crculo de Bellas Artes" de Madrid.

El 1999 i a ttol pstum (la cerimnia havia estat prevista per al viutant aniversari del poeta, que mor vint dies abans) fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autnoma de Barcelona.

Enllaos externs.


    Pgina oficial de la "Fundaci Joan Brossa" s la dipositria del llegat de Joan Brossa i la titular del seu copyright.
  Publicacions de Joan Brossa Relaci exhaustiva de les seves obres essencials, ms llistats de publicacions complementries, dels catlegs d'exposicions i de les traduccions de la seva obra a altres llenges.
  Bibliografia sobre Joan Brossa, completssima.
  Exposici virtual "Els entra-i-surts de Brossa", interactiva.
  Pgina dedicada a Joan Brossa, dins de lletrA, espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
  Pgina privada creada en homenatge a Joan Brossa. Cont fora mostres de la seva obra.
  Poemes visuals i biografia de Joan Brossa a "PicassoMio Gallery" (web comercial);
  Pgina oficial del "Brossa Espai Escnic", de Barcelona, teatre creat sota els auspicis de Brossa pel director Hermann Bonnn i el prestigitador Hausson.
  Informaci de Joan Brossa a www.escriptors.cat;
  ;
  "Abloccedari en homenatge a Joan Brossa 30/12/08", homenatge al poeta amb motiu del des aniversari de la seva mort;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37283" title="Salem (Massachusetts)" nonfiltered="4419" processed="4399" dbindex="14619">

Salem s una ciutat localitzada a Essex County, Massachusetts. El nom Salem esta relacionat amb el mot Hebreu shalom, que significa 'pau'.

Molta gent assoccia la ciutat amb el Judici a les Bruixes de Salem del 1692, que la ciutat utilitza com a atracci turstica. Tanmateix, la importncia genuna de Salem en la histria americana s la seva posici com un port utilitzat per la East Indies trade. La ciutat tamb es confon amb el Salem del culebr Days of Our Lives (Dies de les Nostres Vides) del qual no hi ha cap relaci.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37286" title="Pere Seraf" nonfiltered="4420" processed="4400" dbindex="14620">
Pere Seraf (? entre 1505 i 1510 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor del renaixement catal. Els seus contemporanis l'anomenaren  "lo Grec"; es creu que aix s perqu de petit s'hauria establert a Barcelona provinent de Xipre.

Seraf era pintor, escriptor i tamb msic. Val a dir que la literatura no era la seva primera ocupaci: ho era la pintura. En la seva vessant pictrica podem destacar els retaules d'Arenys de Munt (1543) i de Sant Rom de Lloret (1548) i les portes dels orgues de les catedrals de Barcelona i Tarragona (1563). Aquesta faceta creativa gaireb total lliga amb l'poca renaixentista, i entronca amb el concepte dhome nou que esmentaren Leonardo Da Vinci i Miquel ngel. 

A Seraf tot li va anar molt b, es va relacionar amb l'aristocrcia i va poder viure de l'art grcies a la protecci de Jeroni Galceran Serapi de Sorribes al qual, a banda de lloar en el prleg del seu llibre De poesia vulgar en lengua Cathalana, dedica un sonet de forma italianitzant.  Malauradament, va emmalaltir, empobrir i morir el 1567. 

Pel que fa a la seva obra tenim tota una collecci de poemes. El 1560 collabora amb un sonet a l'edici de l'obra d'Ausis March i, cinc anys ms tard, publica Dos llibres, conjunt de 170 poemes distributs en dues parts, una de profana i una altra d'espiritual. El fet que emmalalts va impedir que edits la seva obra castellana, que hauria comprs una "art potica" adreada al rei.

Seraf s un poeta sobre el patiment amors en la lnia petrarquista. De fet, en el sonet 34 (que justifica el ttol del llibre de poemes) del seu recull de "poemes cathalans" fa una valoraci renaixentista dels grans poetes de l'Antiguitat, al costat d'altres en llengua vulgar. Pel que fa als primers parla d'Homer, Virgili i Ovidi. Pel que fa al segons, de Petrarca, Dant i Ausis March. 

Els romntics catalans de la Renaixena el van valorar, desmentint el tpic de la literatura moderna com a mal vista.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37289" title="Joan Pujol" nonfiltered="4421" processed="4401" dbindex="14621">

Joan Pujol, poeta, nasqu probablement a Matar (Maresme) en data indeterminada i mor desprs del 1603. Fou prevere de Matar.

La seva obra potica en catal (1574) comprn un poema pic a la victria de Lepant escrit bsicament en decasllabs de cobles creudes i el poema Visi en somni, en el qual se li apareix Ausis March i es plany de la incomprensi de l'poca per la seva obra. Tota la seva poesia mostra una gran influncia d'aquest poeta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37290" title="Jos Bono Martnez" nonfiltered="4422" processed="4402" dbindex="14622">


Jos Bono Martnez (Salobre, 1950) s un poltic espanyol pertanyent al PSOE, que ha estat President del govern autonmic de Castella - la Manxa, Ministre de Defensa i President del Congrs de Diputats.  

Biografia.
Va nixer el 14 de desembre de 1950 a la poblaci de Salobre, situada a la provncia d'Albacete, fill d'un alcalde falangista. Va estudiar batxillerat al collegi jesuta de la Immaculada a Alacant. Posteriorment va ingressar a l'Institut Catlic d'Administraci i Direcci d'Empreses (ICADE), en aquells moments depenent de la Universitat de Deusto, per estudiar economia i dret, on es llicenci el 1970. 

Va comenar a treballar com a advocat i s'afili al Partido Socialista Popular (PSP) el 1970. Des de 1972 fou tamb professor de dret poltic a la Universitat Complutense de Madrid. L'any 1979 el PSP es va integrar al PSOE, sent escollit diputat al Congrs de Diputats en les eleccions generals d'aquell any per la circumscripci d'Albacete. 

President autonmic (1983-2004). 
L'any 1983 abandon les Corts per presentar-se en les eleccions autonmiques d'aquell any al crrec de President de la Junta. Va ocupar aquest crrec durant sis legislatures consecutives (1983-2004), vencent sempre per majoria absoluta. 

De forma informal se'l considerava en aquells moments com un dels tres barons del PSOE, al costat de Juan Carlos Rodrguez Ibarra i Manuel Chaves Gonzlez, tamb presidents autonmics. 

En les ltimes eleccions per a la Secretaria General del PSOE va perdre enfront de Jos Luis Rodrguez Zapatero per nou vots, aconseguint per que Zapatero el nomens ministre si aconseguia guanyar les eleccions generals de 2004.

Ministre de Defensa (2004-2006). 
El 18 d'abril de 2004, desprs de la victria de Rodrguez Zapatero en les eleccions generals d'aquell any, fou nomenat Ministre de Defensa, un mandat no exempt de polmica i que abandon el 7 d'abril de 2006.

Retirada de tropes de L'Iraq. 
La seva primera tasca en el crrec va ser portar a terme la retirada de les tropes espanyoles establertes a l'Iraq desprs de l'invasi de 2003, i cosa que no agrad gens als Estats Units d'Amrica. Aquesta sortida es va realitzar ordenadament i sense contratemps greus exceptuant un atac puntual en el qual les forces espanyoles van haver de respondre amb foc real matant a un dels insurgents. Per aquesta retirada el Consell de Ministres d'Espanya li va atorgar setmanes desprs una medalla. La concessi va ser molt contestada, ja que el propi Bono era ministre, i va renunciar a la medalla, afirmant que el seu fill l'hi havia demanat. 

Vctimes del Yak 42. 
Posteriorment es va centrar a compensar a les vctimes de l'accident del Yakovlev 42 tal com s'havia comproms. En primer lloc va tractar d'esclarir adequadament la identitat dels 62 militars morts, repetint l'anlisi d'ADN a cadascn d'ells, mesura insistentment sollicitada per molts dels familiars a l'anterior Ministre de Defensa sense que aquell en fes cas, i cosa que va revelar que els cadvers no havien estat identificats correctament. 

Venda de fragates a Veneuela. 
Va iniciar els trmits per a la venda de diverses fragates per a vigilncia costanera a Veneuela, decisi a la qual s'oponien els Estats Units d'Amrica, negant a Espanya el perms d'implantar en aquests vaixells equips de tecnologia nord-americans. 

Manifestaci de l'AVT i Cas Bono. 
El gener de 2005 va denunciar haver estat agredit en una manifestaci de l'Associaci de Vctimes del Terrorisme (AVT) i tres dies ms tard dos militants del Partit Popular, que van ser identificats en fotografies del diari "El Pas", van ser detinguts unes hores. Finalment el jutjat penal n42 de Madrid va arxivar el cas. No obstant aix posteriorment i amb ra a una denncia presentada pel PP, l'Audincia de Madrid va condemnar als policies responsables per detenci illegal, per falsificar l'atestat policial i per coaccions, considerant provat que el Ministre no va sofrir cap agressi. Desprs de conixer aquesta sentncia el Delegat del Govern a Madrid va dimitir, sentncia que finalment fou anullada pel Tribunal Suprem amb data 29 de juny de 2007. 

Destituci de Jos Mena. 
El gener de 2006 va destituir al tinent general Jos Mena per pronunciar-se polticament sobre els inconvenients que l'aprovaci del projecte de Estatut d'Autonomia de Catalunya tindria per a l'Exrcit, i sobre la possibilitat que l'exrcit intervingus, pel seu compte, en cas que el nou Estatut no respects, segons Jos Mena, la Constituci Espanyola. 

Dimissi. 
El 7 d'abril de 2006 es feu pblica la seva decisi d'abandonar el seu crrec per motius personals, sent substitut pel fins aquells moments ministre de l'Interior Jos Antonio Alonso. 

President del Congrs (2008-) . 
L'1 d'abril de 2008, fou escollit President del Congrs de Diputats en el segon mandat de Rodrguez Zapatero al capdavant del Govern espanyol. Tot i l'oposici dels partits nacionalistes catalans al seu nomenament pel seu perfil espanyolista, CiU i ERC van votar en blanc en la seva investidura. Bono va ser el primer president del Congrs de Diputats a ser escollit en segona tanda. A la primera volta noms sum 168 dels 349 vots emesos (48%), vuit menys dels necessaris per tenir la majoria absoluta. Tot i sumar dos vots ms en la segona volta, segu sense aconseguir el consens majoritari, fet que oblig a ser ratificat per la majoria simple, tal i com especifica el reglament.  

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37291" title="Jordi Cervera Martnez" nonfiltered="4423" processed="4403" dbindex="14623">
Jordi Cervera Martnez es un nedador de llarga distancia catal nascut a Reus el 14 de juliol de 1960. 

Va estudiar a Reus al collegi General Prim. Entre les seves fites mes importants cal destacar el creuament del Canal de la Mnega el 1984, amb un temps de 10:04 hores; creuament del estret de Gibraltar el 1985 amb 3:04, record del mon de 24 hores el 1982 amb 88 kms 712 metres; tamb va fer varies proves al Nil (Egipte), a Luxor i El Caire, de 26 i 32 kms i al Canal de Suez de 32 kms. Fou record del mon per relleus de Mallorca a Tarragona el 1994. Fou medalla d or del mrit esportiu de la ciutat de Reus i millor esportista de la provncia de Tarragona. 

Els seus Trofeus mes destacats sn el Trofeu torxa de Radio Cadena, i el prestigis Minut d or de Radio Minuto. 

Actualment es dedica a la seva activitat professional privada al sector de la banca. A finals del 2005 va presentar la seva candidatura per anar de cap de llista de Reus per CiU a les eleccions municipals, per va retirar-se al gener del 2006 al anunciar Carles Pellicer, el cap local de CiU, que compatibilitzaria les seves tasques al parlament catal amb les de cap de loposici municipal i que per tant tamb optava a ser cap de llista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37293" title="Rotang" nonfiltered="4424" processed="4404" dbindex="14624">

El rotang, canya massissa, jonc d'ndies, canya de Bengala o canya de l'ndia (Calamus rotang), s una planta de la famlia de les areccies.

Es molt utilitzat per fer mobles, que a Europa s'anomenen errniament de bamb.


 Enllaos externs .
Xarxa internacional del bamb i el ratan (INBAR);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37294" title="Segment" nonfiltered="4425" processed="4405" dbindex="14625">
Un segment s el conjunt de punts de l'espai que formen dos punts diferents (A i B), anomenats extrems del segment i tots aquells punts de la recta que passa per A i B  que estan situats entremig d'aquests dos punts. La recta que cont el segment s'anomena recta suport del segment. Equivalentment, tamb es pot definir segment com la intersecci entre la semirecta d'origen A i que passa per B amb la semirecta d'origen B i que cont A. El segment se sol representar amb els seus extrems, en aquest cas AB, sovint amb una marca en forma de segment al seu damunt (). Un segment orientat s un vector.



 Segments consecutius .

Dos segments sn consecutius quan tenen en com nicament un extrem. Segons tinguin o no la mateixa recta suport, es classifiquen en:
 collineals;
 no collineals;



La successi de segments consecutius no collineals, formen una poligonal, que pot ser oberta o tancada segons si el primer i ltim segments tinguin o no extrems comuns.

 Mtrica dels segments .

Els segments es poden comparar i operar, de manera que es poden considerar quantitats i esdevenen magnitud.

 Comparaci .

Postulat de les tres possibilitats (Llei de tricotomia): Donats dos segments, sempre es verifica una de les segents possibilitats i noms una:

 Els segments sn iguals;
 El primer s major que el segon;
 El primer s menor que el segon;


 Igualtat .

Com en totes les figures es considera que dos segments sn iguals (o congruents) si existeix un moviment que pot transformar el primer en el segon. La igualtat de segments compleix les tres propietats de la igualtat entre figures (vegeu figura):
 Identitat: tot segment s igual a si mateix.
 Recproca: si un segment s congruent amb un altre, aquest s congruent amb el primer.
 Transitiva: si un segment s congruent amb un segon, i aquest, amb un tercer, llavors el primer s igual al tercer.


 Desigualtat .
La desigualtat de segments, compleix amb la propietat transitiva per a les relacions de major i menor.

 Operacions .

Suma.
La suma de segments est definida per a segments qualssevol, no necessriament collineals, per geomtricament, cal primer obtenir segments iguals als primers (amb un moviment) convertint-los en segments consecutius i collineals. La suma de diversos segments consecutius collineals dna per resultat un nou segment determinat pels extrems no comuns dels segments considerats. 



Divisi per un nmero natural.
Vegeu Punt mig.

 Els segments en matemtiques.
En un espai vectorial (per exemple R2 o R3) es pot definir el segment s com:

;

on  i  sn els vectors (per exemple de R2 o R3) fixos que representen els extrems del segment i  s el vector diferncia , que descriu la direcci del segment (o de la recta suport), i el seu mdul s la longitud del segment. Per altra banda t s un parmetre real lliure de l'interval .




Vegeu tamb.
 pla;
 recta;
 semirecta;
 semipl;
 mediatriu d'un segment;
 vector;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37297" title="Francesc Vicent Garcia i Torres" nonfiltered="4426" processed="4406" dbindex="14626">
Francesc Vicent Garcia i Torres, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Tortosa, Baix Ebre, ca. 1582   Vallfogona de Riucorb, Conca de Barber, 1623) fou un poeta i eclesistic catal.

El 1605 fou ordenat sacerdot a Vic. Va escriure en prosa, teatre i poesia. Conre una poesia artificiosa i elegant com el sonet A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil o les Dcimes d'un galan a les llgrimes d'una dama. Tamb escriv stires violentes i composicions obscenes i grolleres.

El seu estil fou imitat per molts autors catalans del segle XVIII, fenomen que es coneix amb el nom de vallfogonisme.
Va ser criticat per alguns autors de l'poca i va ser acusat de castellanitzar la literatura catalana i de propiciar el perode de la Decadncia. Per aquest motiu es presentava als certmens literaris amb pseudnims per ocultar la seva identitat. Va fundar una escola literria que va viure fins el segle XIX.

La seva visi del mn era teatral, s a dir, el mn es considera un teatre on cadasc te un paper assignat per Du; tenia escassa confiana en la capacitat humana. El 1703 es public una part de la seva obra. L'edici de 1770 fou prohibida per la Inquisici.

L'any 1988 Albert Rossich inclogu poemes seus en l'antologia Poesia ertica i pornogrfica catalana del segle XVII.
La seva obra ms important va ser El Serm (1622) on lloava al rei. Fins als anys cinquanta del segle XX, la figura del Rector de Vallfogona va ser protagonista de molts acudits.

Enllaos externs.

Pgina dedicada al Rector de Vallfogona












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37298" title="Phragmites" nonfiltered="4427" processed="4407" dbindex="14627">

Phragmites s un gnere de plantes de la famlia de les Pocies, ordre Poales, subclase Liliidae, clase Liliopsida, divisi Magnoliophyta.
Antigament s'anomenava Arundo.
Phragmites australis (Cav.) Trin. ex Steudel o  Phragmites comunis "canys";
Phragmites berlandieri E. Fourn.

Enllaos externs.
Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual de les Illes Balears - Imatges detallades i informaci de les espcies autctones d'aquest gnere;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37300" title="Senill" nonfiltered="4428" processed="4408" dbindex="14628">

El canys, canutella, canyavera, canya-xiula, canyet, canyeta, canyissa, canyissot, canyot, canyota, senill, o senys (Phragmites australis) s una planta cosmopolita de la famlia de les gramnies o pocies,  semblant a la canya per ms grcil.s aqutica i sovint creix formant grans colnies a les vores d'estanys, de rius i, en general, en terrenys inundats o all on hi ha una capa fretica alta.

Sinnims.
Arundo altissima Benth. australis subsp. altissimus,
Arundo australis Cav. (basinim),
Arundo phragmites L.,
Arundo vulgaris Lam.,
Phragmites communis Trin.,
Phragmites communis var. longivalvis (Steud.) Miq.,
Phragmites longivalvis Steud.,
Phragmites vulgaris (Lam.) Crp.,
Phragmites vulgaris var. longivalvis (Steud.) W. Wight.

Enllaos externs.
Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual de les Illes Balears - Imatges detallades i informaci de les subespcies autctones d'aquesta espcie;
Pgina de la GRIN sobre Phragmites australis.

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37301" title="Tarda" nonfiltered="4429" processed="4409" dbindex="14629">
La tarda, tamb anomenada horabaixa a les Illes Balears i vesprada (contragut de vegades oralment com vespr) al Pas Valenci, si b el seu s s bastant subjectiu, se sol dir que s la part del dia que va des de les dotze del migdia fins al vespre, fins que es pon el sol o fins aproximadament a les 7. 
L'pat tpic de la tarda s'anomena berenar o espertinar en rossellons.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37303" title="Soroll" nonfiltered="4430" processed="4410" dbindex="14631">

En sentit ampli es pot considerar el soroll com a dades sense significat, s a dir, que no s'estan utilitzant per a transmetre un senyal, sin que sn simplement un resultat no desitjat d'altres activitats. Tot i aix, a la Teoria de la informaci, el soroll s considerant igualment com una mena d'informaci.

Quan parlem de soroll en referncia al so, habitualment es defineix com so carent de significat amb ms volum de l'usual. Aix, se'n pot dir sorollosa d'una activitat. Fins i tot una conversa -que en principi t significat- pot ser considerada soroll per les persones que no hi estan involucrades. A les hores, s'utilitza l'expressi soroll com a sinnim de contaminaci acstica, es dir, s'est fent referncia a un soroll (so), generalmente, amb una intensitat alta, que pot incls perjudicar per a la salut humana.

Soroll o espectre continu sn sons aleatoris que contenen freqncies molt prximes entre elles. No sempre han de ser desagradables, el so del mar tamb s un soroll. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37311" title="Vescomtat d'Avranches" nonfiltered="4431" processed="4411" dbindex="14632">
El vescomtat d'Avranches es va constituir el segle X. El cavaller normand Hrolf (Roll) fill del normand Hrollager i nt de Rongwald Eisteinsson senyor de More, que vivia cap el 920, fou el pare d'Ansfred el dans que va rebre el territori d'Hiesmer i se'n va titular comte; el fill d'aquest Ansfred de Goz es titulava vescomte de Hiesmer i va morir cap el 1035. El seu fill Tustein fou el primer vescomte d'Avranches (i d'Hiesmer) i va morir vers el 1041. El fill de Tustein, Ricard de Goz, va portar el ttol de vescomte d'Avranches i va morir vers el 1082 i la successi va recaure en el fill Hug que el 1071 havia estat nomenat Earl (comte) de Chester a Anglaterra, el qual va morir vers els 1107, any en qu el va succeir el seu fill Ricard II, que va morir als 26 anys (el 1120) en un naufragi i no va deixar fills, per la qual cosa la successi va anar a parar a la germana d'Hug, Margarida casada amb Ranulf (I) de Meschines. Ranulf I va ser comte de Chester, vescomte d'Avranches i va rebre l'honor d'Appleby i la ciutat (no el comtat) de Carlisle, arribant a ser un gran terratinent pel seu matrimoni amb l'anomenada comtessa Lucy (Llcia), germana de Turold sheriff de Lincoln i filla probablement de Guillem Malet, senyor de Graville. Va morir el 1129 i el va succeir el seu fill Ranulf II (Ranulf de Gernon) que va morir el 1153 deixant un fill menor d'edat, Hug de Kevelioc, cinqu comte de Chester (tercer de la branca) i vescomte d'Avranches, que el 1173 es va unir a la revolta dels barons contra el rei Enric II d'Anglaterra i desprs de la batalla d'Alnwick fou fet presoner i encarcerat, per alliberat ms tard i restaurat com a comte de Chester (no havia perdut Avranches) el 1177. Es va casar vers 1069 amb Bertrada de Montfort, germana de Sim III de Montfort, i a la seva mort el 30 de juny de 1181 el va succeir el seu fill gran Ranulf III de Meschines, sis comte de Chester. A la seva mort el 1232, el rei de Frana va decidir que el vescomtat, que era part de Normandia (la qual havia passat a Frana el 1204) s'incorpors als seus dominis; la ciutat d'Avranches fou declarada ciutat reial i el vescomtat va ser unit a la corona el 1236.

 Llista de vescomtes .

Roll, senyor  c. 920-?
Ansfred I el dans  ?-980 (comte d'Hiesmer);
Ansfred II de Goz  c. 980-1035 (vescomte d'Hiesmer i Avranches);
Tustein c. 1035-1041;
Ricard I de Goz 1040-1082;
Hug I de Goz 1080-1107;
Ricard II de Goz 1107-1120;
Margarida 1120-1129;
Ranulf I de Meschines 1120-1129;
Ranulf II de Gernon 1129-1153;
Hug II de Kevelioc 1153-1181;
Ranulf III de Meschines 1181-1232;
Margarida (germana) 1232-1233 (nominal);
herncia disputada 1233-1236;
A la corona francesa 1236;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37313" title="Catalanisme" nonfiltered="4432" processed="4412" dbindex="14633">



El catalanisme o nacionalisme catal s un corrent social estructurat tant culturalment com poltica que preserva i promou el reconeixement de la personalitat poltica, lingstica i cultural de Catalunya o del conjunt de terres de parla catalana, els anomenats Pasos Catalans.

 Arrels histriques del catalanisme .
Segons Joan Fuster, Hi ha "catalanistes" perqu hi ha "espanyolistes" , i de fet el catalanisme s'estructura segles desprs de l'eliminaci dels drets catalans. Aquesta prdua dels drets es produeix progressivament durant el segle XVIII, primer a la Catalunya Nord amb la prohibici del catal l'any 1700 als territoris afectats pel Tractat dels Pirineus i posteriorment al Principat amb l'aplicaci dels Decrets de Nova Planta aprovats per Felip V de Castella (oficialment "de Espaa  Yndias ) l'any 1714. La repressi contra la llengua, la cultura i les institucions catalanes continuaria tamb durant gran part del segle XIX i el XX amb les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco.

Histricament, el catalanisme s'estructura en primer lloc com a un moviment cultural durant la Renaixena en una poca on s'intenta recuperar el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, desprs de segles de diglssia, amb iniciatives com la restauraci dels Jocs Florals.

Posteriorment, el catalanisme s'estructura tamb com un moviment poltic; aquest fet es produeix l'any 1892 quan es presenten les anomenades Bases de Manresa que propugnaven la restauraci de les antigues Constitucions catalanes, unes normes aprovades per les Corts Catalanes i que atorgaren un elevat grau de sobirania a Catalunya fins el 1714.

En l'actualitat, els partits o individus que es declaren catalanistes consideren que Catalunya, o els Pasos Catalans, sn una naci i que en conseqncia mereixen un elevat grau d'autogovern. Les alternatives, per, divergeixen respecte del marc on Catalunya ha d'exercir els seus drets histrics. Aix, mentre una part opta per arribar a la sobirania prpia del poble catal a travs de l'autodeterminaci, d'altres prefereixen una ampliaci de l'autogovern dins del marc autonmic actual o b es decanten per la creaci d'un nou marc federal.

Orgens i evoluci del catalanisme poltic.
Per entendre l'aparici del catalanisme poltic cal remuntar-se segles enrere. Hom ho podria fer, per exemple, a quan en el segle XIV els nobles i religiosos catalans, a travs de la Diputaci del General i el Consell de Cent, foren un bndol d'una guerra civil en la qual declaraven que llur cap d'estat havia de ser escollit pels catalans.

Des de la visi histrica catalanista, Catalunya era un estat independent, confederat amb el regne de Valncia i el d'Arag en la Corona d'Arag (el Regne de Mallorca, creat per Jaume I, havia estat reincorporat a Catalunya-Arag per Pere del Punyalet). Posteriorment, aquesta federaci s'ampli. En ajuntar-se amb Castella, els membres de la Corona d'Arag donaven per fet que passaven a formar part d'aquesta gran confederaci lliure, mentre que els membres de l'elit castellana ho veieren ms com una suma de territoris fortament units. La diferncia de concepcions entre la naturalesa d'aquesta uni don lloc, al llarg dels segles, a moltes tibantors amb un rerefons catalanista.

 El Tractat dels Pirineus .


En acabar la Guerra dels Trenta Anys, es firm pels representants de Felip IV de Castella i els de Llus XIV de Frana, el Tractat dels Pirineus, una de les conseqncies del qual fou la cessi a Frana dels territoris del comtat del Rossell i de part del de la Cerdanya. Els territoris de la Catalunya del Nord annexionats a Frana pel tractat (el Rossell, el Conflent, el Vallespir, l'Alta Cerdanya i el Capcir) han continuat sota domini francs des d'aleshores.

El Tractat incloa conservar vigents les institucions catalanes al nord dels Pirineus, per aquesta part no va ser respectada pel rei francs Llus XIV. Un any desprs del Tractat, van ser dissoltes les institucions catalanes malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les.

El reial decret francs del 2 d'abril del 1700 va prohibir l's de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d'aleshores, el francs continua essent l'nica llengua oficial, i l'nica que s'utilitza en l'ensenyament pblic. Recentment, l'Estat francs ha modificat la seva constituci afegint al seu   la langue de la Rpublique est le franais  ("la llengua de la repblica s el francs"). Aquest article s'utilitza sovint per a negar subvencions a moviments culturals o cvics en catal, o per refusar la presncia del catal en l'administraci.

Aquest fet s vist com el primer acte d'anticatalanisme a la Catalunya del Nord (desprs de la no reeixida annexi francesa del segle XV).

 La Guerra de Successi .


Desprs de la mort l'1 de novembre del 1700 de Carles II de "les Espanyes" sense descendncia, el testament del rei espanyol deixava com a hereu dels seus reialmes un prncep francs, nt seu per lnia materna: el duc Felip d'Anjou, s a dir Felip de Borb, germ menor del futur rei Llus XV de Frana, i nts tots dos de Llus XIV. D'antuvi, Felip de Borb fou ben rebut al Principat, va jurar els Furs i Constitucions de Catalunya, i fou jurat comte de Barcelona per les Corts Catalanes del 1704, on el Principat va obtenir forts avantatges, com ara el de comerciar directament amb alguns ports d'Amrica, cosa que trencava per fi el monopoli de Sevilla (la darrera edici vigent dels Furs i Constitucions de Catalunya correspon a aquestes Corts i any). El nou rei (Felip V de Castella i Lle, "Felip IV" de Catalunya i Arag) va sser jurat igualment als altres estats peninsulars. Aleshores va presentar-se a l'espai poltic un pretendent addicional: l'arxiduc Carles d'Habsburg, germ petit de l'emperador d'ustria i rei d'Hongria Josep I. Fou el moment en qu va esclatar la Guerra de Successi espanyola. En aquesta guerra, els dirigents de Catalunya, i bona part del poble  malgrat el jurament ja fet, i per un sentiment de fidelitat dinstica, i perqu advertien l'autoritarisme de la cort del rei nou, i encara perqu ressentien la prdua del Rossell i els altres comtats del nord a mans dels francesos , es va posicionar a favor del candidat austrohongars, l'arxiduc Carles, juntament amb Valncia i l'Arag i les Illes, mateix que una poderosa combinaci antiborbnica integrada per Anglaterra, Holanda, Dinamarca, Portugal i Saboia. En canvi, les elits i poble de Castella, i la cort de Frana, es posicionaren a favor de Felip de Borb. (Ferran Soldevila, Histria de Catalunya.)

Finalment, un fet decisiu va decantar aquesta guerra en favor del bndol borbnic. L'emperador Josep I va morir sobtadament sense fills: el seu hereu natural era son germ Carles. Quan "Carles III" d'Espanya va heretar la corona imperial austraca, Anglaterra i els altres estats de l'aliana van decidir d'abandonar la guerra i deixar de recolzar el bndol austriacista davant la possibilitat de qu el nou emperador pogus reunir una altra vegada els extensos territoris que havien constitut l'imperi de Carles V. Anglaterra doncs canvi radicalment d'actitud: abandon el flamant Carles VI d'ustria a canvi dels territoris de Gibraltar i Menorca que arrenc al Borb. L'any 1711 Carles VI fou coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermnic i renunci a la corona espanyola en la signatura del Tractat d'Utrecht. A canvi, als seus dominis s'afegiren els Pasos Baixos espanyols, el Milanesat, el regne de Npols i Sardenya. Felip V de Castella s'assegurava el tron d'Espanya i els anglesos aconseguien de tenir una important presncia a la Mediterrnia occidental.

A causa d'aquest tractat, els partidaris de l'arxiduc Carles al Principat i a les Balears van perdre tot suport internacional en llur resistncia, que va anant reduint-se fins a quedar sols a Barcelona. La ciutat va caure a mans de les tropes filipistes l'11 de setembre del 1714 desprs d'haver estat asetjada, per la guerra no finalitzaria fins l'11 de juliol del 1715 amb la derrota de Mallorca. Finalment, amb l'aplicaci dels Decrets de Nova Planta, les centenries institucions prpies foren abolides i els regnes que integraren l'antiga Corona d'Arag van passar a ser regits segons les lleis i els costums de Castella, que esdevenien les de tot l'Estat espanyol a excepci de Navarra i el Pas Basc  que havien recolzat Felip d'Anjou.

La derrota, a ms, va iniciar una etapa de negaci contra la personalitat catalana i de forta repressi del que representava. Els opositors ms destacats al monarca van haver d'anar a l'exili o patir represlies que anaven de l'empresonament i la confiscaci dels bns propis a la pena de mort. Un dels pilars d'aquesta repressi era la persecuci del catal, en primer lloc prohibint-lo en l'Administraci de justicia, o fins i tot en consells adreats als corregidors de Catalunya, on se'ls instava directament a introduir el castell. 

Aquesta poltica anticatalana va suscitar oposicions i resistncies: guerrillers armats, per tamb resistncia passiva com l'apellaci a tractats internacionals i la voluntat clandestina de fer sobreviure la llengua. En sn una mostra l'opuscle Via fora els adormits de 1734 i el Record de l'Aliana fet el Serenssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya de 1736.

 El Memorial de Greuges .


El 1885, el record de les llibertats perdudes continuava ben viu. Uns diputats designats com a representants dels antics regnes de la Corona d'Arag es van dirigir a Alfons XII demanant el retorn a la situaci anterior als Decrets de Nova Planta i reivindicant les llibertats perdudes. s un document ben significatiu, entre altres motius, pel fet d'haver estat redactat durant l'poca de major esplendor de la monarquia borbnica per part dels personatges que en principi eren partidaris d'aquesta dinastia monrquica. s el document que es coneix com a Memorial de Greuges, redactat pel Centre Catal, el 18 de mar de 1885.

 Diferncies per l'economia .
Catalunya continuava diferenciant-se de la resta de l'Estat. Des del punt de vista econmic, la burgesia catalana diferia de l'oligarquia que tenia el poder a la major part de la resta de l'Estat, ja que era defensora de prendre mesures proteccionistes que fomentessin l'adopci d'aranzels que gravessin l'entrada de mercaderies estrangeres per tal de defensar la producci industrial de la seva propietat i protegir-la de la competncia estrangera. Aix topava amb els interessos dels partidaris del lliurecanvisme, que temien trobar barreres duaneres com a contrapartida als altres pasos.

Altres divergncies amb el govern central per temes econmics provenien del fet que en perodes de desamortitzaci es va impulsar la indstria a Catalunya comprant territoris en subhasta pblica i invertint en maquinria, adobs i fertilitzants, mentre que a altres territoris espanyols encara seguien vivint de l'agricultura tradicional o de subsistncia.

Ms enll d'una mera disputa econmica, s'estava posant en joc el model econmic de l'Estat: per una banda l'Estat basat en l'agricultura, la mineria i en mans d'una oligarquia terratinent que defensava el lliurecanvisme; i de l'altre el basat en la indstria i el creixement de la importncia de la burgesia industrial, que defensava el proteccionisme. Finalment es va adoptar una poltica proteccionista per en ocasions es prenien mesures lliurecanvistes. Aquest fet va ajudar la burgesia catalana a prendre conscincia de la personalitat diferencial.

Durant el segle XIX es van enfrontar els sectors liberals i conservadors de la societat espanyola en una srie de guerres civils anomenades guerres carlines, en les quals els lders carlins, que foren successivament derrotats, defensaven entre d'altres reivindicacions, la restituci dels furs.

 La Renaixena .

Desprs d'anys de repressi, cap el 1833 neix un moviment cultural, anomenat Renaixena, que s'enceta amb la publicaci de l'Oda a la Ptria de Bonaventura Carles Aribau. El poble catal comena a tenir un sentiment favorable a la recuperaci de la llengua i de la cultura prpia, entre d'altres.

El segle XIX s un segle de prosperitat industrial a Espanya i especialment a Catalunya, Astries i Pas Basc, ja que eren les ciutats ms productives, en matries txtil, mineria i siderometallrgia respectivament.

A mitjans segle XIX, desprs de segles de decadncia com a llengua literria i de cultura, el catal experimentava el procs de recuperaci que suposa la Renaixena. Joaquim Rubi i Ors, un escriptor de l'poca, va posar un prleg en un llibre de poesia que s considerat el vertader manifest de la Renaixena. A partir de la seva crida es van comenar a celebrar els Jocs Florals de 1859 que sn l'inici de la recuperaci del catal com a llengua literria, en una poca de forta diglssia en la qu molts catalans consideraven la seva llengua secundria. Antoni de Campmany escrigu la seva gran obra en castell justificant-se en qu el catal era un antiguo idioma provincial muerto hoy para la repblica de las letras.

Des del punt de vista poltic, el fenomen de la Renaixena va representar un impuls cap a la recuperaci de la conscincia nacional collectiva, el catalanisme.

 L'aparici del catalanisme poltic .
El segle XIX veu tamb la primera vertebraci del catalanisme com un moviment poltic. En aquest procs, hi destacaren tres sectors principals:

 El Republicanisme federal. Liderat per Valent Almirall amb la publicaci del Diari Catal i l'obra Lo Catalanisme. ;
 L'Esglsia, a travs del moviment  encapalat per Torras i Bages i la collaboraci de Jacint verdaguer. La publicaci ms destacada d'aquest perode s La vu de Montserrat. ;
 Els intellectuals, mitjanant el grup liderat per ngel Guimer i la revista La Renaixensa.

El 1880 t lloc el Primer Congrs Catalanista. Reclamen una escola en llengua catalana per transmetre la cultura i la llengua. Aquesta demanda t una primera resposta el 1882 amb la creaci del Centre Catal, constitut per Valent Almirall. El 1883 es reuneixen al Segon Congrs Catalanista, donant pas al primer acte oficial en catal: el Memorial de greuges. Es tracta d'un escrit demanant al rei, Alfons XII, certs privilegis poltics. Els components del Centre Catal volien aconseguir el suport de la burgesia, per aix fou inviable. La burgesia no feia seu el catal medievalitzant que que parlaven i incls sorg un moviment anomenat La Renaixena popular, burlant-se d'aquells sectors ms cultes.

Veient que no aconseguien el suport de la burgesia, els integrants del grup de La Renaixensa se separaren del Centre Catal i crearen la Lliga de Catalunya, aconseguint aix el suport que cercaven. El 1888, aprofitant la visita de la Reina regent a Barcelona per a la Exposici Universal, redacten el Missatge a la reina regent, demanant autonomia poltica per a Catalunya.

El 1891 es fund la Uni Catalanista, per no es presentaren a les eleccions, ja que ho veuen absurd per les manipulacions caciquistes i les tupinades. Aquest partit redact les Bases de Manresa, un programa d'autonomia poltica per a Catalunya. ngel Guimer pronunci un discurs demanant el catal com a llengua oficial i acte seguit, la burgesia retir el seu suport a aquest partit per identificar la demanda de la llengua oficial amb el republicanisme.

 El Federalisme .

Parallelament al rebrot del catalanisme, arreu de l'Estat sorgeix una nova manera d'entendre l'Estat Espanyol: el federalisme.
Francesc Pi i Margall, un catal installat a Madrid i un dels presidents de la Primera Repblica Espanyola fou el gran ideleg del federalisme a l'Estat Espanyol, que definia que noms el pacte federal lliurement establert entre les diverses regions espanyoles podia garantir el respecte total a la realitat plural de l'Estat.

A Catalunya, pel contrari, el federalisme va ser una de les cares que va adoptar el catalanisme poltic. Una ideologia populista i interclassista, que estava estretament relacionada amb els inicis del moviment obrer. El federalisme catal va viure una poca gloriosa: el Sexenni Revolucionari. Durant aquest perode es va produir una divisi entre federalistes, els moderats i els radicals. Ambds eren partidaris de la federaci, per els radicals exigien com a pas previ a la igualtat la independncia, per tal de poder decidir lliurement la federaci posterior. Els moderats preferien un federalisme impulsat des del govern central.

El 1873, arran de la proclamaci de la Primera Repblica Espanyola, un grup de federals intransigents van intentar, des de la Diputaci de Barcelona, proclamar l'Estat Catal.

 Valent Almirall i el Congrs Catalanista del 1880 . 


En aquesta etapa inicial del catalanisme poltic, la personalitat ms notria s Valent Almirall, qui particip activament en la vida poltica al costat dels federals intransigents o radicals oposant-se al centralisme, l'oligarquia i l'especulaci. Almirall pretenia regenerar Catalunya de manera que repercuts a la resta de l'Estat, que imaginava com una associaci de pobles a manera de la Corona d'Arag.

Almirall va intentar unir les dretes i les esquerres catalanistes, per no ho va aconseguir perqu existien massa divergncies entre els dos corrents. Va impulsar el Primer Congrs Catalanista, que es va celebrar el 1880, en el que es conjuntaren els diferents grups catalanistes: el federalisme republic i el corrent apoltic, el literari, el propulsor dels Jocs Florals i de la revista La Renaixensa , per les tendncies esquerranes d'Almirall va fer que el grup de La Renaixensa abandons el Congrs i trenqus l'entesa. Tot i aix, el Congrs va prendre tres acords cabdals: crear una entitat aglutinadora del catalanisme   el Centre Catal -, el comenament de gestions per a constituir l'Acadmia de la Llengua Catalana   que tindr una curta vida -, i la redacci d'un document en defensa del catal.

Posteriorment, Valent Almirall impuls el Segon Congrs Catalanista, que es va declarar partidari de la cooficialitat del catal a Catalunya, va proclamar l'existncia de Catalunya com a realitat per sobre de divisions administratives i va condemnar la militncia de catalanistes a partits d'mbit estatal. Aquest ltim fet impuls la creaci de partits d'mbit nicament catal, inexistents fins el moment. L'poca gloriosa del Centre Catal i d'Almirall va culminar amb el Memorial de Greuges i la publicaci de Lo Catalanisme. 

El 1887, desprs de ser derrotat a les eleccions a la Junta Directiva el Centre Catal, el sector ms conservador es va escindir i, junt amb un grup d'universitaris anomenat Centre Escolar Catalanista van crear la Lliga de Catalunya, els dirigents la qual, ms tard es van integrar en un altre partit poltic catal, la Lliga Regionalista. Partint de la seva iniciativa es va crear la Uni Catalanista, que englobava diverses entitats unides pel catalanisme, dividits en dues tendncies: la gent de  La Renaixensa', ms culturalista i apoltica; i la Lliga de Catalunya, ms partidria de participar en la vida poltica. Els catalanistes d'esquerres, Almirall i els federalistes, no en formaven part. La Uni Catalanista va convocar una assemblea a Manresa el 1892, on s'hi va congregar bona part de la burgesia catalana conservadora. En aquesta assemblea es van aprovar les  Bases per a la Constituci Regional Catalana' , ms conegudes com a  Bases de Manresa'. Aquestes bases marcaven les pautes a seguir per una futura  Constituci regional catalana', s a dir, un Estatut. Aquestes bases expressen els plantejaments del regionalisme conservador i tradicionalista oposat al sistema parlamentari basat en el sufragi universal. La posterior actuaci de la Lliga Regionalista es fonamenta en aquestes bases.

 La Lliga Regionalista .

El 1901 es va crear la Lliga Regionalista, un partit poltic a travs del qual la burgesia catalana va tenir un poder hegemnic les primeres dcades del segle XX. La lliga era un partit d'evident carcter conservador de tendncia catalanista que va comptar amb el suport de la burgesia industrial, dels comerciants i professionals i el de l'Esglsia catlica. Els seus dirigents ms destacats van ser Enric Prat de la Riba, Francesc Camb, Josep Puig i Cadafalch. El partit va assolir una destacada victria a les eleccions legislatives del 1901. 


Enric Prat de la Riba, futur president de la Diputaci de Barcelona amb la Lliga Regionalista, public el 1906 l'obra La nacionalitat catalana, on recull les seves tesis sobre el catalanisme nacionalista. En aquesta obra distingeix clarament entre naci i Estat. L'Estat s una creaci artificial, una organitzaci poltica. Pel contrari, una naci s una entitat natural, amb histria, cultura, llengua, art i dret propis; s un fet natural que existeix tant si t reconeixement legal com si no. Prat de la Riba, conseqentment, afirma que  Catalunya s una naci . Un tercer punt cabdal de l'obra s la reflexi que Prat de la Riba fa sobre la relaci naci   estat. Per Prat de la Riba, la situaci normal s que cada naci tingui el seu Estat i que a cada Estat hi correspongui una naci. Segons ell, el fet que una naci estigui sotmesa a un Estat ali s propi d'una  anormalitat morbosa . Tot i aquests plantejaments, Prat de la Riba no s independentista. Fa entrar en joc un nou element, la unitat poltica d'Espanya, la integraci de Catalunya a l'Estat Espanyol. Intenta harmonitzar aquestes dues realitats,  la convivncia secular de diversos pobles . Per Prat de la Riba, la soluci s l'Estat compost, la federaci espanyola.

El 1899, Espanya es trobava en plena crisi i el govern trob la soluci en la pujada dels impostos. Els ciutadans es negaren a pagar, manifestant-se en vagues i tancant botigues. Les Caixes han de tancar a causa de la revolta popular. Finalment, el govern posa en prctica una dura repressi i el poble acaba pagant les taxes corresponents i tornant als seus llocs de feina. Desprs d'aquest fet, sorgeixen dos partits poltics ms: la Uni Regionalista, liderada pel general Polavieja i amb el suport de la burgesia i els monrquics i d'altra banda, el 1900 es crea el Centre Nacional Catal que s qui t el suport del poble. Cap dels dos partits tenia prou fora ja que uns tenien els diners i els altres el suport de la majoria de la poblaci catalana aix que decideixen unir-se, constituint el 1901 la Lliga Regionalista. Aquest ltim partit, la Lliga, tingu el mrit de guanyar les eleccions sense ser un partit dinstic, fet que es dna per primera vegada en la histria.

Si des del Pacte del Pardo el 1835, es trobava a Espanya una alternana de govern entre liberals i conservadors, des d'aquest moment la lluita poltica a Catalunya esdevindr una pugna entre regionalistes i republicans.

El 1901, una vegada constituda la Lliga Regionalista, esclat un conflicte a causa de qu Camb demanava la independncia per Barcelona i la resta de catalans es rebellen ja que no consideren just que Barcelona sigui la nica ciutat independent, s a dir, ho hauria de ser tota Catalunya.

Dins del Regionalisme, hom pot veure una evoluci poltica. Inicialment, el 1905 es funda el Centre Nacional Republic, a qui s'uneix la Lliga Regionalista. s en aquest perode quan sorgeix la Solidaritat Catalana (1905-1909).

 La Solidaritat Catalana .
El 1906 va aparixer el moviment Solidaritat Catalana, coalici de catalanistes arran d'agressions al catalanisme per part del govern central. Aquesta candidatura va obtenir un xit aclaparador, per es va dissoldre a l'incorporar forces massa dispars.
La mateixa Lliga va promoure la realitzaci de la Mancomunitat de Catalunya, que mitjanant la uni de les quatre diputacions provincials va significar una petita quota d'autogovern, tot i que plena de limitacions poltiques i econmiques.
Tamb va promoure una campanya per l'autonomia, que reivindicava la plena sobirania de Catalunya en qestions d'ordre intern. Van obtenir el suport de totes les forces poltiques catalanes, fins i tot dels lerrouxistes, amb l'nica excepci de Francesc Maci, que des del nacionalisme ms radical,  ho considerava insuficient. Aquestes bases on es demanava aquesta autonomia es van entregar a Madrid, per la incomprensi dels poltics espanyols envers el problema i la realitat catalana van impedir, una vegada ms, l'xit de la campanya.

La Lliga intentava presentar-se com a partit interclassista, aix explica que en els primers anys el partit englobs elements de clara significaci liberal, d'ideologia republicana i d'orientaci cap a l'esquerra. Aix va suposar un conflicte entre membres del partit, quan el 1904 Alfons XIII va visitar Barcelona. La Lliga va decidir que els seus regidors no assistissin a la visita, per un grup encapalat per Francesc Camb va incomplir l'acord. Camb va aprofitar per fer un discurs davant el rei en defensa de les reivindicacions catalanes. Aquests fets van detonar la crisi i l'aband del sector ms progressista del partit. Naixia el Centre Nacionalista Republic (1906), amb l'objectiu de la consecuci de l'autonomia de Catalunya dins l'Estat Espanyol i la propagaci dels ideals de la democrcia republicana. Tot i aix, van tenir un pes poltic molt dbil.

 El Republicanisme .
Una altra part dels republicans, el partit federal catal, anava accentuant les tendncies autonomistes en relaci a la resta del partit estatal. El 1833 va redactar un projecte de Constituci de l'Estat Catal dins la Federaci Espanyola. Els republicans no federals s'agrupaven, a Catalunya, al voltant de la Uni Republicana, impulsada per l'expresident de la Primera Repblica, Nicols Salmern, el qual es va mostrar receptiu a les reivindicacions catalanes i fins i tot particip al moviment Solidaritat Catalana. Aquest ltim fet va provocar una escissi dins el partit, liderada per Alejandro Lerroux, el Partit Republic Radical, basat en la demaggia, el populisme i l'anticatalanisme, que considerava burgs.

Pel que fa a la Lliga Regionalista, cap el 1922 es divideix en dues tendncies: l'Acci Catalana (intellectuals) i Estat Catal (Francesc Maci).

Per l'afinitat d'idees entre Llus Companys i Francesc Maci, decideixen unir-se el 1931 i constituir el  partit Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest mateix any es presenten a les eleccions sortint vencedors i la Lliga Regionalista passa a denominar-se Lliga Catalana el 1933.

El fet que les esquerres catalanistes estiguessin dividides es tradua en feblesa electoral i per aconseguir ms fora es va considerar imprescindible una poltica d'uni. A les eleccions municipals del 1909, els federals, la Uni Republicana i el Centre Nacionalista Republic van fer una aliana electoral, anomenada Esquerra Catalana. Aquest procs d'aproximaci va acabar el 1910 amb la formaci d'un nou partit, la Uni Federal Nacionalista Republicana, a la que s'uneix el Partit Republic Radical de Lerroux, tot i sn derrotats, dissolent-se conseqentment. Rere aquesta derrota, neix el Partit Republic Catal amb Llus Companys al capdavant.

 La Mancomunitat de Catalunya .


La voluntat de construcci d un tramat institucional politicocultural propi fructifica en la primera concreci institucional de caire poltic amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), instituci que agrup les quatre diputacions catalanes i fou presidida per Enric Prat de la Riba (1914 - 1917) i desprs per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925), tots dos de la Lliga Regionalista. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, va dur a terme una important tasca de creaci d'infrastructures de camins i ports, obres hidruliques, ferrocarrils, telfons, beneficncia o sanitat. Tamb va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrcoles i forestals introduint millores tecnolgiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnolgics necessaris per a la indstria catalana.

La Uni Federal Republicana no va aconseguir trencar l'hegemonia de la Lliga. Davant d'aix van intentar una aliana electoral amb els radicals per plantar cara a la Lliga Regionalista a les eleccions del 1914. Tanmateix, ni les bases ni l'electorat aprovava el pacte, hi hagu un nou fracs electoral. El 1917 es constitua el Partit Republic Catal, amb Francesc Layret i Llus Companys com a principals dirigents. Defensava una ideologia republicana federal i intent una sntesi entre catalanisme i obrerisme, per tampoc va aconseguir una bona implantaci per diferents factors: Lerroux i els radicals, com a element distorsionador del panorama poltic catal, la manca de generaci d'alternatives i de dirigents carismtics i per ltim, la gran difusi que l'anarcosindicalisme va tenir entre el proletariat catal, fet que per privava l'esquerra catalanista del seu electorat natural. Tampoc va ser fructfer l'intent fet per un grup de membres escindits de la Federaci Catalana del PSOE, que el 1923 fundaren la Uni Socialista de Catalunya.

 Francesc Maci i el primer nacionalisme radical .

L'aportaci de Francesc Maci va ser cabdal per a l'esquerra catalanista. En abandonar l'exrcit, Maci va participar en el moviment Solidaritat Catalana i en va sortir elegit diputat. El 1919 fundava la Federaci Democrtica Nacionalista, que plantejava la confederaci dels pobles ibrics i un seguit de reformes poltiques i socials de carcter progressista. El 1922, va fundar un nou partit: Estat Catal. Aquest partit, influt per la lluita poltica a Irlanda contra l'ocupaci britnica, va adoptar plantejaments secessionistes i va formular la necessitat de la independncia en relaci amb Espanya. Va esdevenir el primer nucli independentista, i tamb preveia la lluita armada com a mitj. Entre els seus dirigents hi havia Ventura Gassol i Daniel Cardona i Civit.

 La Dictadura de Primo de Rivera .
El procs de normalitzaci cultural i poltica desenvolupat per la Mancomunitat es vei interromput amb l'adveniment de la primera dictadura militar espanyola del segle, la del general Primo de Rivera (1923-1930), ats que la Mancomunitat era vista com un perill que calia reprimir i intent desfer la seva obra. La Dictadura va radicalitzar la situaci, Estat Catal va passar a ser un partit clandest i Francesc Maci va haver-se d'exiliar. Des de l'exili, va organitzar els fets de Prats de Moll, un intent d'invasi de Catalunya manu militari des del poble de Prats de Moll, a la Catalunya Nord. Aquesta conspiraci va ser frustrada per la Gendarmeria francesa, per el seu judici li va donar una gran popularitat a Catalunya. 

L'opci independentista tenia fora incidncia entre els nuclis catalans a Amrica fet que comport que el 1928, en celebrar-se l'Assemblea Constituent del Separatisme Catal, a l'Havana, es redacts una . La repercussi de tot aix a Catalunya fou certament mnima.

 La Segona Repblica espanyola .

El 1931, la creaci d'Esquerra Republicana de Catalunya unificava tots els corrents dispersos del catalanisme d'esquerres i va aconseguir superar l'hegemonia de la Lliga, doncs les eleccions del 14 d'abril donaren una victria aclaparadora al lder d'Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Maci, que va proclamar la Repblica catalana com a Estat de la Federaci Ibrica poques hores abans que a Madrid es proceds a proclamar la II Repblica Espanyola. 

Desprs de tenses reunions amb representants del govern de l'Estat Espanyol, l'autogovern de Catalunya era anomenat Generalitat de Catalunya, recuperant l'antic nom medieval. El 9 de setembre de 1932 les Corts aprovaren desprs de fortes retallades l'Estatut d'autonomia, i al cap de poques setmanes, se celebraven eleccions al Parlament de Catalunya, el qual es constitua el 6 de desembre, amb Llus Companys com a primer President de la cambra legislativa. 

Amb la mort sobtada, el 25 de desembre de 1933 del president Maci, s proposat Llus Companys per succeir-lo com a president de la Generalitat. En votaci extraordinria del Parlament, va ser elegit l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenci de la Lliga Catalana.

A Catalunya, l'opci secessionista era representada per diversos partits i associacions, com el Partit Catal Proletari, que el 1936 s'integrava al Partit Socialista Unificat de Catalunya, l'associaci Palestra, el Partit Nacionalista Catal, i, sobretot, l'Agrupaci Nacionalista Nosaltres Sols, que treia el nom del Sinn Fein irlands, la qual tenia un programa clarament separatista i una organitzaci paramilitar. Cal dir que la implantaci electoral d'aquestes agrupacions fou escassa i foren sectors bastant minoritaris. Quan Estat Catal abandon Esquerra Republicana de Catalunya el maig de 1936 les dues darreres organitzacions s'hi integraren gaudint d'autonomia interna i es form un nic partit radicalment separatista contraposat al nacionalisme no-separatista que aleshores representava ERC.

El 1936, per, s'inicia una insurrecci militar contra la Repblica Espanyola que es converteix en Guerra civil espanyola que acabar anorreant el moviment catalanista en el procs de genocidi poltic i cultural que els militars i moviments poltics vencedors durant a terme.

 El Franquisme .
La victria militar el 1939 inicia aquesta etapa, que a part de la prohibici de les llibertats democrtiques, reprim durament tota expressi del carcter nacional de Catalunya. El catalanisme va passar a ser clandest o a l'exili. Bsicament estigu fonamentat en el Front Nacional de Catalunya, creat sobretot per militants d'Estat Catal (incloent els de Nosaltres Sols!) i, en menor mesura, tamb pels de Esquerra Republicana de Catalunya. A finals de la dictadura es crearien altres partits com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, sorgit del Front Nacional de Catalunya.

Un exemple de la repressi franquista fou l'afusellament Llus Companys i Jover, 123 President de la Generalitat, el 15 de febrer de 1940 al Castell de Montjuc desprs d'un Consell de Guerra illegal degut a la falta de garanties processals.  

A nivell associatiu tamb es poden trobar fets destacables com la clausura de l'entitat mnium Cultural en el mateix any de la seva fundaci, fet que la va obligar a treballar clandestinament fins al final de la dictadura.

 La Generalitat de Catalunya a l'exili .

A l'acabar la guerra civil espanyola, la majoria de diputats i poltics s'exilien. Es crea a Pars el Consell Nacional de Catalunya, que es trasllada a Londres desprs de l'ocupaci nazi durant la Segona Guerra Mundial. Desprs de l'afusellament el 1940 de Llus Companys desprs de ser capturat per la Gestapo i ser sotms a un judici sumarssim, Josep Irla, el darrer president del Parlament de Catalunya va assumir la presidncia de la Generalitat, tal com establia l'Estatut de Rgim Intern de Catalunya, elaborat el 1933, i organitzant el govern a l'exili. 

Josep Irla va dimitir el 1954 per motius d'edat, i Josep Tarradellas, d'ERC, que havia estat el seu Primer Conseller va pendre el relleu com a President, un cop guanyada la votaci pel crrec efectuada a l'ambaixada de la Repblica Espanyola a Mxic, a Manuel Serra i Moret, de USC, qui havia estat ministre sense cartera del govern de la Repblica a l'exili.

 El maquis .

Acabada la Guerra Civil Espanyola, Franco no va intentar la reconciliaci: hi hagu un mnim de 90.000 executats durant la guerra i la postguerra per motius ideolgics. La repressi causa l'exili de 450.000 persones desorganitzades doncs van marxar per salvar la vida, sense armament i poca conscincia poltica d'all qu feien. A Portugal, la dictadura de Salazar els hagus entregat a Franco i des de 1940, a Frana, es trobaven amb l'ocupaci nazi, i Espanya era una ratera. L'acci ms rellevant duta a terme pels maquis fou la invasi de la Vall d'Aran: entre el 8 i el 9 d'octubre de 1944, quan els nazis ja retrocedien a Frana, 2.500 guerrillers van entrar a la vall ben equipats i amb armament pesant, sota direcci dels comunistes. Amb aquesta ofensiva i una altra similar amb 2.500 guerrillers uns dies desprs, els antifranquistes volien conquerir part del territori espanyol, declarant la zona conquerida sota el govern de la repblica, que llavors era a l'exili, i forar els aliats a alliberar Espanya del govern de Franco. A partir de la derrota a la Vall d'Aran, els comunistes deixaren aquest tipus de lluita i l Agrupaci Guerrillera de Catalunya va prendre el relleu als comunistes per al poc temps van ser desarticulats.

 El naixement del sindicalisme catalanista .

El 1958 es va crear el sindicat Solidaritat d'Obrers Cristians de Catalunya. El 1961 va desaparixer del seu nom la "C" de cristi, transformant-se en Solidaritat d'Obrers de Catalunya. Llavors va a passar a ser el primer sindicat clandest de Catalunya fins a les discrepncies entre radicals i moderats el 1969, manifestada en el congrs de 1970 i en l'abandonament de l'ala radical el 1971.

 L'Assemblea de Catalunya .
Malgrat tot, els contraris al rgim i favorables a la defensa dels drets histrics del Principat, s'organitzaren entorn a l'Assemblea de Catalunya (1971). Aquest organisme fou la plataforma catalanista amb ms suport social des de 1939 i feia quatre reivindicacions: llibertat, amnistia, restabliment de l'Estatut del 1932 (com a via a l'autodeterminaci) i coordinaci amb les forces democrtiques dels altres pobles de l'Estat. 

L'Assemblea, de fet, va integrar en el seu si gaireb tots els partits poltics des del centre fins a l'extrema esquerra i va incorporar amplis sectors obrers i populars a la lluita per les llibertats nacionals. Entre les figures representatives que va tenir destaquen: Josep Benet, Pere Portabella, Carles Caussa, Jordi Carbonell, Miquel Sellars i Agust de Semir. L'assemblea va convocar concentracions pacfiques a Ripoll (1972), Sant Cugat del Valls i Vic (1973) i, el 1976, les grans manifestacions de l'1 i el 8 de febrer a Barcelona i de l'11 de setembre a Sant Boi de Llobregat. A finals del 1976 els sectors ms moderats es van desmarcar de la lnia rupturista de l'Assemblea per l'organisme va impulsar encara la campanya "Volem l'Estatut!" (1977). El novembre de 1977, ja en plena transici, va transmetre la seva representativitat a l'Assemblea de Parlamentaris i es va dissoldre.

 El Catalanisme durant la transici .

Malgrat la forta repressi franquista durant els darrers anys de la dictadura, la lluita per les llibertats democrtiques i nacionals era cada cop ms intensa.

La mort de Franco, l'any 1975, va obrir la porta a una transici cap a la democrcia. A Catalunya l'inici de la transici va obrir una etapa reivindicativa, tant per motius poltics com econmics. Durant l'hivern de 1976 s'organitzaren diverses manifestacions a Barcelona sota el lema "Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia" A l'estiu la Marxa de la Llibertat va recrrer moltes poblacions catalanes mentre a nivell estatal el govern format per la monarquia va dimitir i va cedir el poder a Adolfo Surez Gonzlez, fins aleshores ministre secretari general del Movimiento. 

 La Reforma Poltica .
Sarez va elaborar una Llei per la Reforma Poltica que desprs de passar per les urnes es va dur a terme. Mentrestant, La Diada de l'11 de setembre de 1976 va ser la primera en poder ser celebrada oficialment desprs de 38 anys de repressi. Grcies a la Reforma proposada per Suarez les Corts franquistes es van dissoldre i es va iniciar un perode de recuperaci de llibertats on poc a poc es legalitzaren els partits i els sindicats. Durant aquesta legalitzaci es van convocar eleccions per a unes Corts Constituents. Aquestes eleccions motivaren una srie d'aliances electorals que simplificarien el panorama existent fins llavors, en les qu ERC va concrrer com Esquerra de Catalunya juntament amb altres partits que tampoc havien estat legalitzats. 

A Espanya va guanyar la UCD per a Catalunya les forces ms votades foren la coalici PSC-PSOE i la resta de forces favorables a la restauraci de l'autogovern catal assolit a l'Estatut de 1932. En conjunt aquestes forces assoliren ms del 75% dels vots. 

Desprs de les eleccions es va formar una Assemblea integrada per tots els diputats i senadors catalans. Aquesta va exigir el restabliment de la Generalitat i el retorn del seu president a l'exili, Josep Tarradellas. L'Assemblea es va veure ratificada popularment per la manifestaci de l'Onze de Setembre de 1977, on van participar ms d'un mili de ciutadans reivindicant l'autogovern.

 L'articulaci del catalanisme en la transici .
Les tres grans expressions diferents del catalanisme, que estaven fragmentades en diferents partits van anar aglutinant-se en uns pocs per assolir la mxima representaci possible en els diferents parlaments. L'xit dels Socialistes de Catalunya va impulsar la constituci del PSC (PSC-PSOE), on es van integrar tamb el PSC-R per formar un partit catalanista que ha evolucionat, fruit de l'arribada a la seva cpula dirigent d'una majoria filla de la immigraci espanyola, a tendncies ms regionalistes i formalment federalistes. El PSUC representava les forces escorades cap a l'esquerra que el PSC. Parallelament CDC i UDC van decidir unir els seus esforos formant la coalici Convergncia i Uni, que durant les primeres dcades de la tercera restauraci borbnica esdevindria un moviment majoritari en la major part de la Comunitat Autnoma de Catalunya, representant catalanisme federalista i Esquerra Republicana de Catalunya va seguir en solitari, representant el catalanisme parlamentari ms sobiranista entrant en una greu crisi durant els anys 80. 

Altres formacions catalanistes obertament independentistes mai van obtenir representaci en el parlament (BEAN, Estat Catal, IPC, Nacionalistes d'Esquerra, PSAN), i algunes d'elles van convergir amb altres per formar nous projectes que tampoc s'han convertit en suficientment grans com per obtenir representaci parlamentria.

 El restabliment de la Generalitat .

El govern d'Adolfo Surez va promulgar un decret que restablia de forma provisional la Generalitat de Catalunya. Al cap d'un mes Josep Tarradellas va tornar i fou aclamat per la ciutadania en l'nic acte de restauraci de la legitimitat republicana durant la transici espanyola. Tarradellas va nomenar un Consell Executiu de la Generalitat, on eren representades totes les forces parlamentries. Malgrat de no disposar de recursos ni d'un marc competencial propi, la Generalitat actuava a travs dels recursos de la Diputaci de Barcelona.

El pas segent dins l'Estat espanyol fou la redacci d'un pacte constitucional que organitzs la vida poltica de l'Estat dins d'unes normes de democrcia parlamentria. La Constituci democrtica va ser redactada per una comissi parlamentria formada per membres dels diversos partits amb representaci parlamentria, els anomenats "Pares de la Constituci". La Constituci Espanyola de 1978, que reconeixia el dret de les nacionalitats i les regions a assolir l'autonomia, es va aprovar popularment en referndum el 6 de desembre de 1978.

 La conquesta de la democrcia: el catalanisme avui .
 El catalanisme i les classes socials .
Sovint s'ha afirmat que el catalanisme era un concepte nicament burgs per en realitat s un fenomen popular que arriba a totes les classes socials incloent-hi la burgesia. Ja des dels seus inicis es distingeixen dues corrent catalanistes: una de progressista, i una altra ms conservadora i tradicionalista. Sn els anomenats popularment com a catalanisme d'esquerres i de dretes.

Certs moviments socials han ajudat a fer crixer el patriotisme catal; entre aquests hi trobem els centres excursionistes i el cant coral. Les activitats excursionistes, que van incrementar-se amb les millores de les vies de comunicaci, ajuden a potenciar el sentiment patritic cap a Catalunya amb les seves excursions. Les excursions augmenten la informaci sobre el patrimoni, el folklore, l'arquitectura, els costums i els dialectes del pas provocant major coneixement i, en definitiva, una major implicaci en la defensa dels smbols i monuments del territori.

Un segon exemple s el cant coral amb creacions com els Cors de Clav i d'altres iniciatives que fomentaren la difusi de la can tradicional catalana, clarament patriota. "El cant de la senyera", de Joan Maragall, va ser escrita precisament per una de les institucions de cant coral ms importants, l'Orfe Catal.

 L'Estatut de Sau .

Desprs de l'aprovaci de la Constituci de 1978 es va comenar a elaborar un nou Estatut d'Autonomia que desprs de ser aprovat pel Parlament de Catalunya fou retallat en les negociacions amb el Govern espanyol. Posteriorment durant el 1979 es va aprovar en referndum, aquest Estatut definia Catalunya com a "nacionalitat" i la Generalitat com la "instituci en qu s'organitza polticament l'autogovern de Catalunya". A ms reconeixia el catal com a llengua prpia de Catalunya i com a idioma oficial juntament amb el castell..

Cedia a la Generalitat ms poders que el de 1932 en matria d'ensenyament i cultura i mitjans de comunicaci, per menys en l'ordre pblic i la justcia. Els aspectes de finanament de l'autonomia es deixaren en una situaci d'ambigitat, una de les motivacions de la reforma de l'Estatut feta l'any 2006.

L'any 1980 es celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, la fora ms votada va ser Convergncia i Uni i el president electe Jordi Pujol. Aquestes eleccions sn el tret de sortida de l'etapa autonmica en la qu es va iniciar un procs de trasps de competncies de l'Estat a la Generalitat. Aquest procs va perillar desprs de l'intent de cop d'estat del 1981 i va ser ralentitzat amb l'aprovaci de la Llei Orgnica d'Harmonitzaci del Procs Autonmic.

El projecte de CiU tenia la seva base en l'anomenada sobirania compartida en la que l'estat espanyol mantenia la sobirania i en reconeixia a Catalunya l'aplicaci de l'Estatut del 1979 va dotar a la Generalitat d'unes eines de reconstrucci nacional que li havien estat negades durant el franquisme. El procs de normalitzaci del catal va permetre un important avan en el coneixement i l's social d'aquesta llengua entre la poblaci de Catalunya. Van sorgir ms diaris i revistes redactats en catal, si b amb una difusi limitada. La presncia del catal als mitjans de radiodifusi es va reforar amb l'inici de les emissions de les cadenes pbliques, Catalunya Rdio i Televisi de Catalunya, i es va disposar de nou d'un cos de policia, els Mossos d'Esquadra. El model de sobirania compartida va durar durant el govern de Felipe Gonzlez i el primer de Jos Mara Aznar.

 Els moviments independentistes radicals: Terra Lliure .

Terra Lliure fou una organitzaci armada independentista catalana, fundada el 1978 i que es va donar a conixer oficialment al Camp Nou de Barcelona el 23 de juny de 1981, en el marc de la campanya "Som una Naci". La justcia i les forces de seguretat de l'Estat espanyol i l'Associaci Catalana de Vctimes d'Organitzacions Terroristes consideraven el grup com un "banda terrorista" i que va arribar a assassinar una persona en un dels seus atemptats. L'organitzaci armada TLL (Terra Lliure) fou creada l'any 1979, tot i que no public la seva primera proclama fins el 24 de juny de 1981, en l anomenada  Crida de Terra Lliure , un document fet pblic durant l'acte multitudinari que organitza la Crida a la Solidaritat al Camp Nou (Estadi del F.C. Barcelona), i que es distribu de manera massiva entre els assistents. Tot i que ja al mes de maig un escamot havia actuat contra Federico Jimnez Losantos. En aquesta declaraci de principis ja s esmenta la defensa de la terra, de la llengua, de la sobirania nacional, dels interessos com a treballadors i contra l espanyolitzaci de la societat catalana. Aquestes bases de l'organitzaci armada acaben essent subscrites amb els crits  Independncia o mort! Visca la lluita armada! Una sola naci, Pasos Catalans! 


Durant la seva desintegraci Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per ngel Colom, estava centrada en l'intent d aglutinar tot el moviment independentista en un projecte nic i integrat dins la institucionalitat i la prctica poltica convencional. Colom i el seu entorn, van provar de convncer un dels lders histrics de l'organitzaci, Pere Bascompte, d abandonar la lluita i afegir-se a aquesta uni independentista que pretenia ser ERC. Bascompte, que encapalava el sector Terra Lliure IV Assemblea va decidir acceptar. 

El juny de 1991, es va publicar a la revista Alerta de la IV Assemblea un document titulat  Davant el procs d unitat europea, l'opci democrtica cap a la independncia , elaborat pel sector de Pere Bascompte. Es proposava adequat a la nova realitat les estratgies per aconseguir uns objectius poltics als quals no renunciava a priori. Aquestes anlisis produdes a travs de reflexions dins el sector IV Assemblea, ms dues rpides trobades amb la direcci d Esquerra Republicana de Catalunya, portarien a la roda de premsa conjunta on s anunciava la treva indefinida de Terra Lliure. Aquest anunci van provocar les acusacions per part del sector MDT-PIC i de part del sector MDT- Front Patritic de parlar en nom de tot Terra Lliure, sabent que aquesta estava dividida, i que un dels sectors era contrari a la integraci a ERC.

Terra Lliure IV Assemblea va autodissoldre's el 1991, fet que ngel Colom s'apuntaria com un xit poltic. La dissoluci formal de Terra Lliure III Assemblea fou feta pblica el dia 11 de setembre de 1995, la Diada nacional de Catalunya. 

Finalment, el govern espanyol, encapalat per Felipe Gonzalez decideix donar l'amnistia a tots els presos de Terra Lliure que no estiguessin involucrats en fets de Sang.

 La Crida .

La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci Catalanes fou un moviment que va sorgir com a reacci al Manifiesto de los 2.300, que qestionava el procs de normalitzaci del catal. La Crida nasqu en un acte celebrat al paranimf de la Universitat de Barcelona, el 18 de mar de 1981, patrocinat per Felip Sol i Sabars i Aureli Argem i Roca. La campanya de naixement de la Crida tingu la seva culminaci en un acte massiu al Camp Nou, on s'aplegaren 100.000 persones el 24 de juny de 1981. Durant els anys 80, la Crida va organitzar un seguit de campanyes a favor de la normalitzaci de la llengua catalana, denunciant entitats i empreses que consideraven que discriminaven el catal.

 El sindicalisme catalanista .

   
La Confederaci Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC) fou un sindicat creat l'any 1980 a partir de la uni de Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC) i els Collectius de Treballadors. El 1983 el SOC va desaparixer formalment i la CSTC va ocupar el seu espai. El 1985 la CSCT es va unir a dues organitzacions sindicals i va nixer la Confederaci Sindical Catalana (CSC). El sindicat va entrar en crisi el 1986 i el 1987 la CSTC fou formalment dissolta mentre que una part de la seva militncia, situada a l'esquerra, va fundar la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Entre els anys 1987 i 1989 es van produir diferents escissions que passaren majoritriament a Comissions Obreres i a la COS, que el 1990 es va rebatejar amb el nom d'Intersindical-CSC.

El Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) esdev un referent en la lluita pels drets dels estudiants, sent la fora majoritria durant els anys 90, fusionant-se el 1999 amb AEN i ACE per formar la Coordinadora d'Estudiants dels Pasos Catalans. El 2006 la CEPC i Alternativa Estel s'unirien per fundar el Sindicat d'Estudiants dels Pasos Catalans, sindicat de l'esquerra independentista que ha esdevingut majoritari en nombroses universitats catalanes, el que t ms suport al conjunt dels Pasos Catalans i protagonista de nombroses lluites dels estudiants.

 L'Estatut d'Autonomia del 2006 .

Desprs de 26 anys de vigncia de l'Estatut de 1979, el Parlament de Catalunya presidit per Pasqual Maragall presenta el 30 de setembre de 2005 una Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya que va rebre el suport de tots els grups del parlament excepte el Partit Popular. Posteriorment la proposta va ser presentada en ponncia al Congrs de Diputats, una ponncia que va remarcar que l'Estatut del 1979 va ser aprovat en plena transici i que des de llavors la realitat social de l'Estat i de Catalunya havia canviat de manera substancial. 


En la proposta aprovada al Parlament es definia a Catalunya com una naci per desprs d'una llarga i crispada negociaci entre els partits amb representaci al Congrs de Diputats es van retocar molts dels articles fins arribar a una nova proposta que tot i que va perdre el suport d'Esquerra Republicana, fou la acceptada per les Corts Generals espanyoles. Aquesta proposta  traslladava la declaraci de Catalunya com a naci al prembul. De fet les retallades practicades pel Govern Central van ser la causa de la manifestaci del 18 de febrer del 2006, una manifestaci que reclamava el dret de Catalunya, sota el lema "Som una naci i tenim el dret de decidir". 

Per a molts sectors per el nou Estatut seguia sent un avan en l'autogovern i el poble de Catalunya va ratificar aquest nou Estatut en el referndum celebrat el 18 de juny del 2006, encara que amb una participaci molt baixa.

El desencant entre alguns sectors catalanistes amb el nou Estatut d'Autonomia ha fet que apareguin noves plataformes que defensen el dret a l'autodeterminaci, com la recentment creada Sobirania i Progrs, sobre la idea que el benestar de la nostra societat depn de l'assoliment de la sobirania poltica plena, i la Plataforma pel Dret de Decidir.

Vegeu tamb.
 ;
 Cronologia de la Histria de Catalunya;
 Drets histrics;
 Espanyolisme;
 Antiespanyolisme;
 Independentisme catal;
 Mallorquinisme;
 Valencianisme;

Referncies.


Bibliografia.
Enric Prat de la Riba, La nacionalitat catalana (1906) ISBN 978-84-393-7425 ;
 Llus Bou Entre le sociovergncia i el Pujolisme, Avui, 2 de setembre de 2007;

Enllaos externs.

El catalanisme a la pgina de la Generalitat de Catalunya;
Histria del catalanisme;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37314" title="Vescomtat d'Agde" nonfiltered="4433" processed="4413" dbindex="14634">
El vescomtat d'Agde fou una jurisdicci feudal d'Occitnia, de curta durada a finals del segle IX, unida desprs amb el vescomtat de Besiers.

 Llista de vescomtes d'Agde (cap el 900 vescomtes d'Agde i Besiers).

Boso   c. 880-900;
Adelaida vescomtessa de Besiers  c. 900-? ;
Teude (fill) ?-936 ;
Jonus (fill) 936-960 ;
Reinard II (fill) 960-967 ;
Guillem I (fill) 967-994 ;
Garsenda (filla) 994-1034 ;
Guillem de Carcassona (fill) 1034 ;
Pere I (II de Carcassona) 1034-1059 ;
Roger I (III de Carcassona) 1059-1067 ;
Ramon I (II de Carcassona) (fill de Guillem) 1067-1068 ;
Garsenda, Adelaida, Ermengarda, comtesses de Carcassona i Rass 1068-1069 ;
Ermengarda (a Besiers i Agde) 1069-1101 ;
Bernat At I (fill) 1082-1129 (vescomte de Carcassona, Rass, Agde, Albi i Nimes) ;
Roger II (IV de Carcassona) 1129-1150 ;
Ramon Trencavell I (germ) 1150-1167 ;
Ramon Trencavell II (fill, associat) 1067-? ;
Roger III (V de Carcassona) (fill) 1067-1194 ;
Ramon Roger I (germ) 1194-1209 ;
Sim de Montfort 1209-1218 ;
Amalric de Montfort 1218-1224 ;
Ramon Trencavell III 1224-1227 ;
A Frana 1227-1240 ;
Ramon Trencavell III 1240-1247 ;
cedit a la corona francesa 1247 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37315" title="Ducat d'Agulhon" nonfiltered="4434" processed="4414" dbindex="14635">
El ducat d'Agulhon es va crear el 1599 con a ducat-pairia quan la ciutat d'Agulhon va ser convertida pel rei en el centre d'un feu que va donar a Carles de Mayenne, abraant les Baronies d'Agulhon, Montpezat, Sainte-Livrade, Madaillan i Olmerac.
 
Llista de Ducs d'Aiguillon:.

Carles duc de Mayenne 1599-1611;
Enric duc de Mayenne 1611-1621  (fill);
Incorporada a la corona francesa 1621-1638. Richelieu va comprar el ducat el 1638 per donar-lo a la seva neboda, filla de la seva germana Franoise du Plessis i de Ren Vignerot 
Marie Madeleine De Vignerot De Plessis 1638-1675;
Teresa d'Aiguillon 1675-1731 (nta de Marie Madaleine);
Armand I d'Aiguillon 1731-1750 (nebot de Terese);
Emmanuel Armand d'Aiguillon|Emmanuel Armand 1750-1782 (fill d'Armand);
Armand II d'Aiguillon 1782-1789 (fill d'Emmanuel Armand);
Suprimit per la Revoluci de 1789


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37316" title="Comtat d'Albon" nonfiltered="4435" processed="4415" dbindex="14636">
El comtat d'Albon fou una jurisdicci feudal de Frana, a la regi de Viena (Viennois) i Grenoble.

El primer comte d'Albon que apareix es deia Guig (IV), desprs de l'any 1000 que suposadament va rebre en feu del bisbe de Viena el sud del seu comtat. El comtat sembla derivar de les senyories d'Annonay i Vion, al Viennois que ja posseen els ancestres del primer comte per aquests ancestres sn llegendaris i el cert s que el primer Guig realment testimoniat per la histria s el Guig III. El que sap del cert s que el 1009, Guig va rebre del rei Rodolf la meitat de la castellania de Moras al Viennois i ms tard possessions a Moirans, a Champsaur (1027), Oisans (1035), Gresivaudan (cap 1050), Brianonais (1053) i la vall d'Oulx (1070). Guig V fou el primer que va portar el ttol de comte per les seves terres de Moirans i ms tard per les de Oisans, i des del 1035 es titula comte d'Albon.

Guig el Vell es va casar amb Agnes de Barcelona i al contracte matrimonial s'esmenten les possessions del comte: al sud de Vienne  els castells d'Albon, Chevrires, Clrieux, Moras, Serves, i Vals, a l'entorn de Grenoble els de Cornillon, Uriol i Varces, i el castell de Brianon, per lo qual portava el ttol de comte d'Albon i de Grenoble igual que el seu pare. Guig VIII el gros va succeir al seu pare i el 1098 Guig VIII va prendre el ttol de Delf del Viennois (a ms de comte d'Albon i Grenoble), cosa que no es sap ben b perqu, ja que uns diuen que ve d'un nom familiar (Delfinus), altres del nom de la terra en alemany (Dovienn = de Vienne), i altres del dofins del mar que esmentaria la seva dona Matilde, filla del normand Roger de Siclia; aquest ttol el portaran els seus successors; tamb va aconseguir el 1116 ser reconegut com nic sobir al Gresivaudan on havia usurpat moltes terres de l'esglsia, i des d'aquest any porta el ttol de comte del Gresivaudan.

El ttol de comte d'Albon i de Grenoble va caure en dess i des del seu fill Guig IX ja noms s'utilitza el de Delf del Viennois i el pas s'esmenta com a Delfinat Viennois, tot i que la dinastia continua anomenant-se d'Albon

Vegeu Delfinat Viennois;

Lista de comtes d'Albon.

Rostany I, Senyor del sud del Viennois, c. 830-844;
Rostany II, Senyor d Annonay    ?  (fill);
Guig I, senyor d Annonay   ?-940 (fill);
Guig II, senyor de Vion c. 940-960 (fill);
Guig III, senyor de Vion c. 960-996 (fill);
Guig IV, comte d Albon 996-1009 (fill);
Guig V comte d Albon i de Grenoble 1009-?  (fill);
Guigo VI, comte d Albon i Grenoble  ?-1063 (fill);
Guig VII el vell  (Vetus)  comte d Albon i Grenoble 1063-1075  (fill) (casat en segones noces amb Agnes, filla de  Ramon Berenguer I, Comte de Barcelona );
Guig VIII el gros (Pinguis) Comte d Albon i Grenoble, 1075-1125 (fill de la primera dona);
Delfinat Viennois des 1125;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37317" title="Senyoria d'Albret" nonfiltered="4436" processed="4416" dbindex="14637">
La senyoria d'Albret fou una jurisdicci feudal d'Aquitnia, a Frana. Els senyors d'Albret van enllaar amb la casa de Navarra i van esdevenir amb Enric (IV) reis de Frana. El 1550 la baronia de Nrac, els vescomtats de Castelmoron i de Tarts i algun altre domini van ser erigits en ducat-pairia d'Albret, que va passar a la corona el 1589. El 1641 el rei el va cedir a Enric II de Borb  Prncep de Cond, Duc de Chteauroux, Duc de Montmorency, i Duc d'Enghien i de Bellegarde; el seu fill Llus de Borb el va vendre el 1651 als La Tour que el van tenir fins a la revoluci.

senyors d'Albret:

Amanieu I 1050-1060;
Amanieu II 1060-?
Bernard Ezi I ?-?
Amanieu III 1100-1130;
Bernard Ezi II 1130-?
Amanieu IV ?-1174;
Amanieu V 1174-1209;
Amanieu VI 1209-1255;
Amanieu VII 1255-1270;
Bernard Ezi III 1270-1281;
Mathe d'Albret, senyora 1281-1295 ;
Isabelle d'Albret, senyora 1295-1298 ;
Amanieu VIII 1298-1324;
Bernard Ezi IV 1324-1358;
Arnaud Amanieu I 1358-1401;
Carles I d'Albret 1401-1415;
Carles II d'Albret 1415-1471;
Joan I d'Albret (associat, + abans de 1471) tamb conegut com Joan I vescomte de Tartas;
Alan I d'Albret el Gran 1471-1522;
Joan II d'Albret (associat, + vers 1516);
Enric I d'Albret 1522-1555  Rei de Navarra com Enric II (duc d'Albret);
Joana I d'Albret 1555-1572 Reina de Navarra com Joana III. (duquessa d'Albret);
Enric II de Frana 1572-1610 (nt de Joana I d'Albret i III de Navarra, rei de Frana) (duc d'Albret);
a la corona 1589-1641;
Enric II de Borb 1641-1646;
Llus de Borb 1646-1651 (venut);
Frederic Maurici de La Tour 1651-1652;
Godofred Maurici de La Tour 1652-1696;
Emmanuel Teodosi de La Tour 1696-1730 ;
Carles Godofred de La Tour d'Auvergne 1730-1771;
Godofred Carles Enric de La Tour d'Auvergne 1771-1789 (+1792);
suprimit per la revoluci 1789.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37318" title="Comtat d'Alenon" nonfiltered="4437" processed="4417" dbindex="14638">
El comtat d'Alenon (ms tard Ducat d'Alenon) fou una jurisdicci feudal de Frana centrada a Alenon; va pertnyer als senyors de Bellme i Sonnois que van prendre el ttol de comtes d'Alenon cap l'any 1000. La dinastia de Bellme va durar fins a la mort de Robert III el 1217, si be va deixar un fill pstum que tenia dret a la successi per va morir el 1219 i el comtat va passar a la corona de Frana.

El 1268 fou donat a Pere, cinqu fill del rei de Frana Llus el sant, amb un territori que inclou una part del comtat de Perche.

Va tornar a la corona el 1283, i va ser donat el 1291 a Carles I de Valois, germ de Felip IV de Frana el Bell, augmentat amb les senyories de Moulins-la-Marche, Bonmoulin, Sainte-Scolasse-sur-Sarthe, Domfront, Argentan i Exmes. De la casa de Valois hi va haver deu ducs. El va succeir el seu fill Felip que el 1328 va esdevenir rei de Frana (Felip VI de Frana) i va concedir el ducat al seu germ Carles III de Valois el magnnim (Carles II d'Alenon) que va morir el 1346.

El seu fill Carles III d'Alenon va abdicar el 1359 i es va dedicar a la vida eclesistica, i va morir essent bisbe de Li el 1375. El comtat va passar a sa germ Pere II, que  va incrementar el patrimoni el 1376 amb la senyoria de Sonnois, que va ser cedida a la seva dona Maria de Chamaillart vescomtessa de Beaumont, com a pagament d una pensi que el senyor de Sonnois no podia satisfer. Pere II va morir el 20 de setembre de 1404 i el va succeir el seu fill Joan IV d'Alenon,  que com que va prendre el partit del duc d'Orleans va haver de fer la guerra contra el comte de Maine i el comtestable de Saint Pol fins a la pau de Bourges de 15 de juliol de 1413; el 1414 el comtat va ser convertit en ducat pel rei de Frana; va morir a la batalla d'Azincourt el 21 d'octubre de 1415. El seu fill Joan V d'Alenon va quedar sota tutela de la mare Maria de Bretanya. El 1417 el ducat va ser ocupat pels anglesos i durant anys ser teatre de lluites, canviant algunes terres de mans freqentment. Expulsats els anglesos el 1450, el duc va recobrar les seves terres. El 13 d'agost de 1465 va fer homenatge a Carles d'Anjou, comte du Maine, per les terres i senyorius de Beaumont-le-Vicomte, Fresnai i Sainte Susanne, que tenia en feu del comte, mentre la baronia de Sonnois  era un feu de la torre d'Orinbandelle (Castell de Mans), la castellania d'Averlon era un feu de la baronia de Mayenne, i els feus d'Antenaise i Brionnire eren feus de la baronia de Chteau-du-Loir. Va morir de mort natural el 1476 deixant de la seva muller Maria d'Armagnac, al segent duc, Ramon, i a una filla, Caterina senyora de Sonnois des el 1461, senyoriu que li fou donat com a dot al seu matrimoni. El duc Ramon va morir el 1492 i el va succeir el seu fill Carles que el 1505 va heretar el Sonnois de la seva tia. Carles va morir l' 11 d'abril del 1525 sense successi masculina, i el ducat d'Alenon i el comtat de Perche varen retornar a la corona mentre els bens propis van passar a les seves germanes Francesca i Anna. La corona va cedir el comtat a Margarita d'Orleans i a la seva mort a Caterina de Mdici i a Enric Hrcules a la mort del qual va retornar a la corona el 1584 i va ser donat com apanatge posteriorment.
 
 Llista de comtes i ducs d'Alenon .
Vegeu Sonnois;

 Comtes d'Alenon.
Fulk, comte de Carbonais ?-940;
Ives I de Belleme   940-997 (senyor de Belleme);
Guillem I 997-1028 (primer comte titulat d'Alenon);
Robert I 1028-1034;
Guillem II Talvas 1034-1048  ;
Arnauld I 1048;
Ives II  1048-1070;
Mabilla 1070-1082;
Roger de Montgomery 1070-1082;
Robert II 1082-1113;
Thibaud 1113-1117;
Esteve 1117-1119;
Robert III 1119-1134;
Guillem III Talvas senyor de Belleme i Sonnois 1134-1171 (comte de Ponthieu i comte de Ses);
Joan I 1171-1191;
Joan II 1191;
Guillem IV 1191-1203;
Robert III 1203-1217;
Robert IV 1217-1219;
a la corona francesa 1217-1268.
Pere I 1268-1283;
a la corona francesa 1283-1291;
Carles I de Valois 1291-1325 (comte de Valois (1285), d'Anjou (1290) i de Maine (1290), de Chartres (1285) i de Perche (1299), co-emperador i emperador nominal de Constantinoble 1301-1307 i 1307-1313);
Felip 1325-1328 (comte de Valois, d'Anjou, de Maine, de Perche, de Chartres i del Rossell, duc de Berry i de Normandia) (rei Felip VI de Frana);
Carles II el Magnnim 1328-1346 (comte de Perche, de Chartres, de Porhot i de Joigny);
Carles III  1346-1359 (comte de Perche, de Chartres, de Porhot i de Joigny)  ;
Pere II 1359-1404 (comte de Perche, de Chartres, de Porhot i de Joigny);

 Ducs d'Alenon .
Joan IV  1404-1415  des el 1414 duc d'Alenon (primer duc);
Joan V 1415-1476;
Ramon  1476-1492;
Carles IV d'Alenon 1492-1525;
Margarita d'Orleans 1525-1549;
Caterina de Mdici 1549-1566;
Enric Hrcules (Francesc) 1566-1584;
A la corona francesa 1584-1646;
Gast Joan Baptista de Frana 1646-1660;
a la corona 1660-1667;
Elisabet d'Orlans 1667-1670 (filla, duquessa d'Angulema);
Francesc Josep de Lorena (fill) 1670-1675;
a la corona 1675-1710;
Carles de France 1710-1714;
a la corona 1710-1774 ;
Llus Estanislau Xavier de Frana 1774-1789;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37319" title="Senyoria d'Amboise" nonfiltered="4438" processed="4418" dbindex="14639">
La senyoria d'Amboise fou una jurisdicci feudal de Frana al Anjou. Fou breument Ducat-pairia del 1764 al 1785.

Al segle IX el territori de la senyoria pertany a Adalard arquebisbe de Tours, i desprs a Ingelger, ancestre dels comtes d'Anjou que posseren l'anomenada senyoria consular, vena de les senyories de La Tour (o senyoria de Buzancais) i La Motte que es feien la guerra, feudatries de Blois. 

El senyor de Bazouges va rebre al segle XI el castell d'Amboise del comte d'Anjou i desprs va heretar el Buzancais i es va fer anomenar senyor d'Amboise. Avanat el segle XI, amb la famlia de senyors d'Amboise dominant ja La Motte, el senyor Hug va reunir les tres senyories i el territori unit va rebre el nom de senyoria d'Amboise.

El senyor Sulpici II va lliurar una guerra victoriosa amb el comte de Vendme, Geoffroi III, que fou fet presoner i amb el fill d'aquest Joan I i amb Renaud IV de Chatelreanult; aquest darrer fou tamb fet presoner. Va voler sostreure's a l'homenatge feudal que devia als comtes d'Anjou i als de Blois, per fet presoner par Tibault IV Comte de Blois va ser engarjolat i va morir presoner el 1153. Els seus fills, que havien estat fets presoners junt amb el pare, van haver de cedir el castell Chaumont a Blois.

Amb Sulpici III i la seva filla Matilde es va extingir la lnia principal i va passar a la secundria de Berrie representada per Joan I que va morir el 6 de juliol de 1274. El seu fill Joan II va cedir la senyoria de Chaumont al segon fill i la resta a l'hereu. Fou senyor consort de La Guerche pel seu segon matrimoni amb la senyora, Letcia.

Ingelger II estava casat amb Isabel de Thouars, i aquesta va heretar el vescomtat de Thouars de sa germana Peronella que l'havia heretat del seu pare Llus I, i des llavors els senyors d'Amboise van ser tamb vescomtes de Thouars. A Ingelger el va succeir el seu fill Pere II, menys a la senyoria de Rochecorbon que va rebre son germ Ingelger, per com que Pere II no va tenir fills dels seus dos matrimonis la succesi al vescomtat i les senyories d'Amboise, Blr i Montrichard va correspondre el 1426 a Llus de Rochecorbon, fill d'Ingelger. Llus va ajudar a Artur de Richemond (mes tard duc de Bretanya) i quant el comte de Salisbury va atacar Orleans Llus la va defensar. El 1430 va conspirar amb altres senyors (els de Coetivy, de Lezay i de Vivonne) per fer caure Jordi de la Trmoille, favorit del rei Carles VII de Frana per el complot fou descobert i Llus fou empresonat. Els senyors d'Amboise, Coetivy, Vivonne i Lezay foren condemnats pel parlament reunit a Poitiers el 8 de maig de 1431 i els seus bns expropiats. Amboise va ser entregada al rei formalment el 14 de maig de 1431 que el 1432 els va donar a Jaquelina, germana de Llus, casada amb Joan de la Trmoille, senyor de Jonvelle. Els conspiradors que van restar lliures, van aconseguir segrestar a Jordi de la Trmoille, que va ser tancat al castell de Montresor i noms alliberat sota paraula de alliberar Llus, que finalment va ser alliberat el setembre de 1434, i se li van restituir els seus bns menys Amboise, Civray, Chateau Gonthier i Talmond. El 1437 va ser rehabilitat per el rei es va reservar el dret de casar a la seva hereva. Llavors Llus, que no tenia fills mascles, va preparar els matrimonis de les filles. La filla segona, Peronella es va casar amb Guillem d Hartcourt comte de Tancarville, el 1440, i desprs el 1442, la filla gran, Francesca, a Pere, fill del duc Joan de Bretanya, matrimoni que el rei va consentir tot i l'oposici de Jordi de la Trmoille. La tercera filla Margarida es va casar amb Llus, fill de Jordi, el 1445 i van rebre Talmond, i altres senyories menors com Bran, Les Sables, Olonne i d'altres. Enemistat amb les seves filles, i pressionat pel rei, va cedir el vescomtat i la resta dels bns a Llus XI de Frana, el 1462. Llus va enviudar de Maria de Rieux el 1466 i es va tornar a casar amb Nicole de Chambes, filla de Joan II de Chambes senyor de Montsoreau; va morir el 28 de febrer de 1468 i el rei va prendre possessi de Thouars, Berrie, Mauleon, Talmond, Olonne, Ile de R i Marans. La seva hereva legal Francesca es va fer religiosa el mar de 1468 i va cedir els seus drets al seu nebot Llus de la Trmoille, fill de sa germana Margarida, i va morir el 4 de novembre de 1485


Llista de senyors d'Amboise.

Hug I, fill del rei Hug Capet, senyor de Bazouges i per matrimoni adquireix el senyoriu de Lavardin essent conegut per Hug de Lavardin;
Lisoie I (fill) ?-0161 casat amb Hersenda, filla d'Archambaud I de Buzancais, a qui el comte d'Anjou encarrega el castell d'Amboise i es titular senyor d'Amboise;
Auger (germ) senyor de Bazouges;
Sulpici I,  senyor d'Amboise i Bazouges 1061-1081 (fill de Lisoie);
Lisoie  de Verneuil (regent) (fill de Lisoie I) 1081-?
Hug II, senyor d'Amboise (unifica tres senyories en una sola) 1081-1128;
Sulpici II 1128-1152 (fill) ;
Hug III (fill) senyor d'Amboise, Chaumont i Montrichard 1143-1190;
Sulpici III, senyor d'Amboise (fill) 1190-1228;
Matilda (filla) 1228-1258;
Joan I de Berrie 1258-1274  (fill de Hug d'Amboise, germ de Sulpici III, i de Margarita senyora de Berrie).
Joan II (fill) 1274-1303, senyor d'Amboise, de Berrie, de Blr, de Chaumont i de Montrichard. ;
Pere I 1303-1322 (fill);
Ingelger II 1322-1373 (fill) ;
Pere II 1373-1426 (fill)  ;
Llus (fill d'Ingelger de Rochercorbon, germ de Pere II), vescomte de Thouars, senyor de Rochecorbon, Amboise, Blr, Montrichard, Talmond, Marans, Ile de R, i d'altres, i comte de Guines 1426-1468.
Francesca 1468-1485 (nominal);
a la corona 1485-1764;
Esteve Francesc de Choiseul 1764-1785;
a la corona 1785-1789;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37320" title="Senyoria d'Andusa" nonfiltered="4439" processed="4419" dbindex="14640">
Els Andusa (o Anduze) foren  una important famlia francesa dividida en diverses branques, que van sorgir de la senyoria d Andusa (o Anduze).

El primer senyor conegut fou Fucault que vivia cap el 812. La senyoria pertany al comtat de Tolosa. Cap a finals del segle IX va passar a Fucault (II) vescomte de Llemotges, de la famlia comtal tolosana. Desprs apareixen Pere d Andusa, pare d Adelaida, esposa de Roger I senyor de Foix, Bernat d Andusa (titulat marqus) i Almeradus d Andusa.
 
El fill d Almeradus, Bernat II Pelet, fou senyor abans del 1029 en qu se suposa que va morir. El va seguir la seva nissaga i es varen crear diverses branques. Un germ de Bernat II, Bermond, fou senyor de Sauve (+1054). La branca de Roquefeuil va sorgir el 1170. Tamb va existir una branca de La Voute o La Voulte per es va extingir a la segona generaci. El 1266 va ser incorporada a la corona i la famlia va continuar per la branca de La Voute de la que consten senyors de la famlia fins el 1441 en qu va passar als comtes de Vilars.

Llista de senyors d'Andusa.

Fucault I  c. 812;
Fucault II 863-915 vescomte de Llemotges ;
Pere d Andusa;
Aleradus (germ de Bernat, bisbe de Nimes 943-970) c. 1000;
Bernat I (fill), senyor d Andusa, de Sauve i  de Sommieres c. 1000-1029;
Almeradus c. 1050;
Bernat II  (fill) marques ?-1078;
Ramon I (fill) 1078-? ;
Bernat III (fill) ?-1128; ;
Bernat IV (fill) 1128-1162;
Bernat V (fill) 1162-? (es va fer monjo);
Ramon II (germ de Bernat IV) ? senyor de La Voute;
Bernat d Andusa (fill) associat ?
Pere Bermond IV (germ de Bernat IV), titulat senyor de Sauve cap el 1171;
Bertran III (Germ) ?-1170;
Ramon I de Roquefeuil (fill), vescomte de Creyssels, 1170-1204 branca de Roquefeuil ;
Bernat VI (germ) senyor d'Andusa  1170-1189;
Bernat VII (fill) 1189-1223;
Pere Bermond VI (fill) senyor associat d Andusa i senyor titular de Sauve  +1215;
Bernat VIII (germ) senyor de Portes 1223;
Pere Bermond VII (fill de Pere Bermond VI) 1223-1254;
Guillem d'Andusa 1254-1300 (1266 a la corona francesa);
Bernat, senyor d'Olargues (incapa) 1300-1303;
Roger (germ de Pere Bermon VII) 1223-1302 senyor de La Voute;
Bermond I d'Andusa (fill, senyor d Andusa);
Bermond II d'Andusa (fill) 1301-1351 (senyor de La Voute);
Bermond III d'Andusa (fill) 1351-1368 (senyor de La Voute);
Llus d'Andusa (fill) 1368-1408 (senyor de La Voute);
Bermond d'Andusa (+1402) (fill associat);
Antonieta, senyora de La Voute, 1408-1441;
Felip (IV) de Levis comte de Villars 1408-? (consort);
als comtes de Villars 1441;

Branca de Sauve.

Bermond d'Andusa, senyor de Sauve ?-1054 (fill de Bernat I);
Pere Bermond I (fill);
Pere Bermond II (fill);
Pere Bermond III, (fill);
Pere Bermond IV (de la branca principal) ?
Pere Bermond V (fill de Pere Bermond III) ?-1171 casat amb Ernessenda comtessa de Melguelh;

Branca dels senyors de Roquefeuil i vescomtes de Creyssels (i barons de Puget).

Ramon I de Roquefeuil 1170-1204;
Ramon II, senyor de Roquefeuil, vescomte de Cheyssels (fill) 1204-1247;
Elisabet, senyora de Roquefeuil, vescomtessa de Cheyssels, 1247-1251;
Hug IV comte de Rodes 1247-1251 (+1274);
Ramon III (germ de Ramon II) 1251-1281;
Arnau I (fill)  senyor de Roquefeuil 1281-1297 (es va fer monjo);
Ramon IV (fill) 1297-?
Arnau II (fill) senyor de Roquefeuil i bar del Puget ?-desprs de 1346;
Bernat (fill) senyor titular, assassinat per ordre del rei de Mallorca el 1343;
Arnau III (germ) senyor de Roquefeuil, bar del Puget i d'Omels (per cessi del rei de Mallorca confirmada pel de Frana), ?-1396;
Puget i Omels va ser expropiat el 1394 per la corona, Arnau II va guanyar el plet per no es va acomplir fins el 1409;
Caterina, senyora de Roquefeuil 1396-1406 ;
Joan de Blanchefort-en-Agenais (consort) ;
Antoni de Blanchefort, senyor de Roquefeuil i bar del Puget (fill) 1406-1430;
Joan (fill ) 1430-1483;
Bringuier (fill) 1483-1530;
Carles I (fill) 1530-?
Carles II (fill) ? -1555;
Antoni I (fill) 1555-1589;
Antoni II (fill) 1589-1618;
venuda a la famlia de La Cassaigne 1618;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37321" title="Angoumois" nonfiltered="4440" processed="4420" dbindex="14641">

L'Angoumois (en francs Angoumois, en peitav-saintongs Engoumaes, en occit Engolms) s una regi histrica del centre-oest de Frana que correspon bsicament amb l'actual departament de Charanta i amb les antigues entitats poltiques del comtat d'Angulema i del ducat d'Angulema. 

La seva capital histrica s Angulema.

Llenges.
La llengua tradicional de la majoria del territori s el peitav-saintongs que s una varietat de la llengua d'ol amb un important substrat occit. Una gran franja oriental de l'Angoumois s de llengua occitana i per tant, des d'un punt de vista cultural, es vincula a la regi occitana del Llemos ms aviat que a l'Angoumois.

Comtat d'Angulema.

El comtat d'Angulema, ms tard ducat, fou una jurisdicci feudal sorgida en temps dels successors de Carlemany.

El primer comte Turpi va morir en combat contra els normands i el va substituir el seu germ Emen, comte de Poitiers del qual va passar (amb Poitiers) al seu parent Vulgr que va iniciar una nissaga. La sobirania feudal va passar als reis d'Anglaterra amb l'Aquitnia. La nissaga dels comtes de Angulema coneguts per Tallaferro es va extingir i l'hereva Isabel de 14 anys (algunes fonts l'esmenten com Joana), promesa de Hug de Lusignan, comte de La Marche, va ser segrestada cap el 1200 pel rei angls Joan sense Terra que s'hi va casar amb noms 14 anys; Isabel va tornar a la mort de Joan el 1216 i es va casar amb el seu proms Hug, que va iniciar la nissaga dels Lusignan que es va extingir en quatre generacions amb la mort de Guiu i el comtat va passar a la corona francesa el 1307.  El 1317 va ser concedit al comte Felip d'Evreux, marit de Joana d'Albret, reina de Navarra i d'ell va passar al seu fill Carles II, i al fill d'aquest Carles III, ambds reis de Navarra. El 1404 el Comtat d'Angulema i el d'Evreux foren bescanviats pel ducat de Nemours i aix Angulema va tornar a la corona francesa. Va passar als comtes d'Orlans i quant el comte Francesc va arribar a rei es va tornar incorporar a la corona.

Ducat d'Angulema.

Francesc I el va convertir el 1515 en un ducat pairia (per a la seva mare) que va subsistir fins a la revoluci. Desprs del 1815 el ttol el va recuperar el rei Carles X de Frana fins el 1836 que va passar al seu fill Llus Antoni d'Angulema que fou efmerament Llus XIX de Frana. Llus Antoni va portar el ttol del 1836 al 1844. El ducat es va formar amb el comtat, els principats de Cognac i Chabanes (Chabannais), les baronies de La Rochefoucauld, Ruffec, Montbron, Villebois i Montmoreau, i les senyories de Jarnac, Chteauneuf, Montignac i Bassac.

Llista de comtes d'Angulema.

Turpi 839-863 ;
Emen 863-866 ;
Vulgr I 866-886 ;
Aldu I 886-916 (fill);
Admar I d'Angulema  916-926 (ex-comte de Poitiers, casat amb Sancia, filla de Guillem I de Poitiers comte de Perigord, fill gran de Vulgr);
Guillem I Tallaferro 916-945 (fill d'Aldu I);
Admar II  945-? (fill);
Bernat de Perigeux 945-? (junt amb el seu germ Admar II);
Arnau I Voratio ?-c. 952 (fill);
Guillem II Talerand 952-973 (germ);
Ramnul de Perigueux 973-975 (germ);
Arnau II Manser 975-989 (fill de Guillem I Tallaferro) ;
Guillem III 989-1028 (fill) ;
Aldu II 1028-1031 (fill);
Geoffroi 1031-1047 (germ);
Folc 1048-1087 (fill);
Guillem IV 1087-1120 (fill);
Vulgr II 1120-1140 (fill);
Guillem V 1140-1180  (fill);
Vulgr III 1180-1181 (fill);
Guillem VI 1181-1194 (germ);
Aimar 1194-1218 (germ);
Isabel d'Angulema 1218-1245 (filla, tamb esmentada com Joana);
Hug I (X de Lusignan) 1208-1246 (marit, comte de La Marche);
Hug II (XI de Lusignan) 1246-1260 (fill) (comte de La Marche);
Hug III (XII de Lusignan) 1260-1282 (fill) (comte de La Marche);
Hug IV (XIII de Lusignan) 1282-1303 (fill);
Guiu de Lusignan 1303-1307 (germ);
comtat de la corona francesa 1307-1317;
Felip I d'Evreux 1317-1343 ;
Carles I d'Evreux 1343-1387  (Carles II de Navarra el dolent) (fill);
Carles II d'Evreux 1387-1404 (Carles III de Navarra el noble) (fill);
Llus I d'Orlans 1404-1407 ;
Joan I d'Orlans el bo 1407-1467 (fill);
Carles III 1467-1496 (fill);
Francesc I de Frana 1496-1515 (rei de Frana);

Llista de Ducs d'Angulema.

Llusa de Savoia 1515-1531 (mare de Francesc I) (duquessa de Nemours, d'Alvrnia, del Borbonesat i de Chatellerault, comtessa del Maine, de Beaufort, de Clermont-en-Beauvaisis, i de Gien);
a la corona 1531-1540 ;
Carles IV d'Angulema 1540-1545 (Duc d'Orlans, del Borbonesat i de Chtellerault, Comte de La Marche i de Clermont-en-Beauvaisis;
a la corona 1545-1551 ;
Enric d'Angulema 1551-1582  (Duc d'Orlans, Duc d'Anjou i duc del Borbonesat, rei de Polnia) (Enric III de Frana);
Diana d'Angulema 1582-1619 (Duquessa de Chtellerault i d'Etampes) (filla illegtima d'Enric III);
Carles V de Valois duc d'Angulema 1619-1650 (Comte d'Alvrnia, de Clermont-en-Beauvaisis i de Ponthieu) (fill natural de Carles IX de Frana);
Llus Manel d'Angulema 1650-1653 (Duc de La Guiche, Comte d'Alvrnia, de Clermont-en-Beauvaisis, de Lauragais, i de Ponthieu) (fill);
Llus II de Lorena 1653-1654 (duc de la Guiche) (usufructuari) (gendre);
Francesc Maria d'Angulema 1653-1696 (titulat duc d'Angulema);
a la corona 1654-1675 ;
Elisabet d'Orleans 1675-1696 (duquessa d'Alenon) (filla de Gaston duc d'Orlans);
a la corona 1696-1710 ;
Carles Manel de Berry 1710-1714 (conegut per Carles de Frana duc de Berry) ;
a la corona 1714-1773 ;
Carles Felip d'Angulema 1773-1789 (Carles X de Frana) (ttol fins el 1836) (Duc d'Alvrnia, de Mercoeur, de Berry i de Chteauroux, comte d'Artois, de Poitou, d'Argenton, de Ponthieu, de Llemotges i d'Alvrnia i vescomte de Llemotges);
abolici dels drets feudals 1789;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37324" title="frica Oriental" nonfiltered="4441" processed="4421" dbindex="14642">

L'frica Oriental forma part del continent afric i acostuma a incloure els estats i territoris segents:
 Djibouti;
 Eritrea;
 Etipia;
 Kenya;
 Seychelles;
 Somlia;
 Tanznia;
 Territori Britnic de l'Oce ndic (dependncia britnica;
 Uganda;
Burundi i Rwanda (estats de l'frica Central), Madagascar, les Comores, les dependncies franceses de Mayotte i la Reuni, Maurici, Malawi i Moambic (pertanyents a l'frica Austral) i el Sudan (de l'frica del Nord) tamb es consideren sovint part de l'frica Oriental.

A aquesta regi tamb hi pertanyen Somalilndia i Puntlndia, que formalment sn part de Somlia, per que de fet actuen com a estats independents i intenten aconseguir el reconeixement internacional. 

A l'frica Oriental es troben, a ms de la vall del Rift, les muntanyes ms altes del continent (el Kilimanjaro i el Mont Kenya), el llac ms extens (el llac Victria) i el riu ms llarg (el Nil).

Aquesta regi, que tradicionalment havia estat molt relacionada amb els rabs, al segle XIX no es va poder escapar de la pressi de les potncies colonials europees, que es van repartir el territori i van explotar-ne en benefici propi els recursos econmics. 

Repartiment colonial:
 El Regne Unit es va emparar del Sudan, part de Somlia, Kenya, Zanzbar, Uganda i Malawi. ;
 Itlia va ocupar Eritrea i la major part de Somlia, i al segle XX va intentar apoderar-se d'Etipia. ;
 Frana es va apoderar de Djibouti i de Madagascar. ;
 Alemanya va ocupar Tanganyika (que desprs de la Primera Guerra Mundial va passar al Regne Unit) i Rwanda i Burundi (que van passar a Blgica).
 Portugal es va emparar de Moambic.

Els estats de la regi han d'afrontar problemes com la pobresa de gran part de la seva poblaci, un deute extern aclaparador i, en alguns casos, una forta incidncia del VIH o la difcil superaci de guerres civils o internacionals. Tanmateix cal matisar, perqu no s comparable la situaci d'estabilitat poltica i de respecte als drets humans de Tanznia o de Kenya amb els casos de Somlia o del Sudan.

Alguns indrets de l'frica Oriental s'associen amb les grans concentracions d'animals salvatges (elefants, girafes, lleons, zebres, rinoceronts...), per les poblacions d'aquests animals disminueixen per la reducci del seu hbitat i, en alguns casos, per la caa furtiva. Malgrat tot, atreuen gran nombre de turistes i representen una important font d'ingressos per a les economies de Kenya, Tanznia o Uganda.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37325" title="Comtat d'Anjou" nonfiltered="4442" processed="4422" dbindex="14643">
El comtat d'Anjou, ms tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicci feudal  de Frana amb capital a Angers, que comprenia la regi d'Anjou. La dinastia d'Anjou va lluitar per l'hegemonia a la Mediterrnia contra la Corona d'Arag.

Histria.
El 845 Carles el Calb va nomenar per el crrec de "Forestier royal" de la regi a l'est d'Angers a un senyor de segona fila anomenat Tortulf, que va governar fins desprs del 851 en qu el va succeir el seu fill Tertul, cap militar, que va destacar en les lluites contra el rei bret Erispo i el 852 contra els normands, per la qual cosa va rebre ms possessions a Chateau Landon (Gatinais) i l'Orleanesat. Va morir el 877 i el va succeir el seu fill Ingelger que per la seva mare Peronella estava emparentat a Hug l'abat duc de Nustria, i principal personatge del regne. Va rebre el vescomtat d'Orleans i desprs la prefectura militar de Tours. Va emparentar amb els senyors de Buzancais i la seva dona li va portar en dot algunes terres (Chatillon sur Indre i una part del territori d'Amboise). 

El 879 el rei li va concedir la part oriental d'Anjou a l'est de Mayenna (l'oest pertanyia al comte Lambert de Nantes per va ser conquerida pels bretons). Va morir el 888 i el va succeir el seu fill Folc I el roig. El 898 el rei li va donar el vescomtat d'Angers (on va succeir a Hardrad) i la part occidental del Anjou. La seva dona era Roscilla, filla de Garnier senyor de Loches. Va rebre el ttol de comte d'Anjou el 929, ttol que van portar els seus successors. En lnia directa es va extingir el 1060 i el comtat va passar a Jofr III el Barbut, comte de Gatinais, fill d'Ermengarda, germana del darrer comte, que va inaugurar la dinastia anomenada Plantagenet. Amb Enric aquesta dinastia va arribar al tron d'Anglaterra el 1154.

Confiscat pel rei Felip August de Frana, va pertnyer a la corona fins el 1237 en que el rei Llus IX de Frana el va donar a sa germ Carles I d'Anjou, comte de Provena per matrimoni, que va conquerir el regne de Siclia. El 1282 la rebelli de Siclia en favor del rei de Catalunya-Arag, coneguda amb el nom de Vespres sicilianes, li va prendre l'illa i de seguida Calbria. Les lluites entre els Anjou i els catalans van durar 21 anys. Carles II d'Anjou, fill de Carles I, va ajustar la pau tres vegades amb els catalans, per noms la darrera el 1303 va ser definitiva. El 1290 Carles II va cedir els comtats d'Anjou i Maine a la seva filla Margarida d'Anjou com a dot al seu matrimoni amb Carles I de Valois (Carles III d'Anjou); a aquest el va succeir (1325) el seu fill Felip que el 1328 va arribar al tron de Frana (Felip VI) incorporant ambds comtats.

El 1331 el comtat d'Anjou fou cedit a Joan, segon fill de Felip VI de Frana que el 1350 va pujar al tron de Frana (Joan II de Frana, que, el 1351, el va cedir al seu segon fill Llus I d'Anjou. El 1360 el comtat va ser convertit en ducat-pairia. Llus fou adoptat per la reina Joana I de Npols que el va designar hereu, per abans d'arribar al pas, el tron va ser ocupat per l'anterior adoptat i hereu Carles de Durazzo (Carles III de Npols) i va morir el 30 de setembre de 1384 i el va succeir el seu fill Llus II que el 1387 va ocupar el comtat de Provena als partidaris de Carles de Durazzo, i el 1389, mort Carles, va poder coronar-se rei de Npols, per al cap de deu anys va ser expulsat pels senyors del regne. El 1400 es va casar amb Violant d'Arag; el 1410 va tornar a Npols i va derrotar al rei Ladislau de Durazzo sense poder recuperar el tron. Va morir el 29 d'abril de 1417 i el va succeir el seu fill Llus III d'Anjou que va morir el 1434 i el va succeir el germ Renat d'Anjou que va lluitar amb Alfons d'Arag per la possessi de Npols, fins el 1442 quant Alfons es va imposar. Alfons, rei de Trinacria (Siclia) i de Siclia (Npols) va prendre el ttol de Rei de les Dues Siclies. Renat va fixar la seva residncia a Saumur, al Anjou, i desprs a Ais de Provena. A la seva mort el 1480, i morts el seu fill Joan el 1471 i el seu nt Nicolau el 1473, un nebot de Renat, Carles (fill de Carles del Maine, germ de Renat) es va proclamar rei (nominal) de Npols, duc d'Anjou i Maine, i comte de Provena per va morir el 1481 i l'herncia va correspondre al rei Llus XI de Frana, i les possessions franceses (i els presumptes drets sobre Npols desprs de la mort de Violant, filla de Renat, el 1483) restaren incorporades definitivament a la corona (fou donat no obstant en apanatge)

=Llista de comtes i ducs del Casa d'Anjou=
Es coneix com Casal d'Anjou tres dinasties d'origen francs, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials. Els fundadors dels tres casals varen ostentar el ttol de comte (o duc) d'Anjou, d'aqu el nom. Diferents membres dels Casals arribaren a regnar a Jerusalem, l'Anglaterra, Siclia, Npols, Hongria i Polnia.
Dinastia Tortulfida.
845-851 : Tortulf, forestier royal;
851-877 : Tertul, fill de l'anterior i senyor de Gatinais i Orleanesat;
877-888 : Ingelger, vescomte d'Orleans i desprs d'Angers;
888-942 : Folc I el roig, fill de l'anterior;
942-960 : Folc II el bo, fill de l'anterior;
960-987 : Jofr I Grisegonelle, fill de l'anterior;
987-1040 : Folc III Nerra, fill de l'anterior;
1040-1060 : Jofr II Martell, fill de l'anterior;

Dinastia Plantagenet.

1060-1067 : Jofr III el barbut, nebot de l'anterior, i comte de Gatinais;
1067 : Folc IV el Taur, germ de l'anterior;
1067-1068 : Jofr III el barbut, segon perode;
1067-1109 : Folc IV el Taur 1067-1109;
1106 : Jofr IV d'Anjou, fill de l'anterior;
1109-1142 : Folc V el Jove, germ de l'anterior i rei de Jerusalem;
1142-1151 : Jofr V Plantagenet, fill del l'anterior;
1151-1189 : Enric I d'Anjou, fill de l'anterior i rei d'Anglaterra;
1156-1158 : Jofr VI d'Anjou, fill de Jofr V Plantagenet;
1169-1183 : Enric II el jove, fill de l'anterior;
1189-1199 : Ricard Cor de Lle, germ de l'anterior i rei d'Anglaterra;
1199-1204 : Joan sense Terra, germ de l'anterior i rei d'Anglaterra;
1199-1203 : Artur I de Bretanya, nebot de l'anterior;
el 1204 el comtat d'Anjou s integrat a la Corona francesa fins el 1246

Primera Dinastia Capeta d'Anjou-Siclia.


Joan d'Anjou, fill del rei Llus VIII de Frana, no prendr mai possessi del comtat;
1246-1285 : Carles I d'Anjou, germ de l'anterior i comte de Provena, rei de Siclia i rei de Npols;
1285-1290 : Carles II d'Anjou, fill de l'anterior i comte de Provena i rei de Npols;
1290-1299 : Margarida d'Anjou, filla de l'anterior i casada el 1290 amb Carles I de Valois;
1290-1325 : Carles III d'Anjou, esps de l'anterior i comte de Valois;
1325-1328 : Felip I d'Anjou, fill de l'anterior, comte de Valois i futur rei de Frana Felip VI;
el 1328 el comtat d'Anjou s revertit a la Corona francesa fins el 1331

Segona Dinastia Capeta d'Anjou.
1331-1350 : Joan I d'Anjou, fill de Felip VI de Frana i futur rei Joan II de Frana;
el 1350 reverteix a la corona en esdevenir Joan I rei de Frana
1351-1384 : Llus I d'Anjou, fill de l'anterior i comte de Provena i rei de Npols;
el 1360 el comtat d'Anjou s elevat a ducat d'Anjou
1384-1417 : Llus II d'Anjou, fill de l'anterior i comte de Provena i rei de Npols;
1417-1435 : Llus III d'Anjou, fill de l'anterior;
1435-1442 : Renat I d'Anjou, germ de l'anterior i duc de Lorena, comte de Provena, rei de Npols i comte de Barcelona;
1480-1481 : Carles IV d'Anjou, nt de Llus II i comte de Provena;
 a la mort de Carles IV el ducat d'Anjou s revertit a la Corona francesa per Llus XI de Frana

Ducat d'Anjou (apanatge).
 
1515-1531 : Llusa de Savoia, esposa de Carles I d'Anguelema i mare del rei Francesc I de Frana;
1566-1576 : Enric I d'Anjou, fill d'Enric II de Frana i futur rei amb el nom de Enric III de Frana;
1576-1584 : Francesc de Frana, germ de l'anterior;
1608-1660 : Gast d'Orleans, fill d'Enric IV de Frana i duc d'Orleans;
1660-1668 : Felip II d'Anjou, fill de Llus XIII de Frana i duc d'Orleans;
1672 : Llus Francesc d'Anjou, fill de Llus XIV de Frana;
1683-1710 : Felip III d'Anjou, besnt de Llus XIV de Frana i futur Felip V de Castella;
1710-1730 : Llus IV d'Anjou, besnt de Llus XIV de Frana i futur rei Llus XV de Frana;
1730-1733 : Felip IV d'Anjou, fill de l'anterior;

Pretendents al tron francs.
el ttol de duc d'Anjou s utilitzat per una branca dels legitimistes francesos per reclamar els drets sobre el tron francs, al costat dels orleanistes

1901-1931 : Jaume IV de Borb, duc de Madrid i fill de Carles VII de Borb, pretendents al tron espanyol carlista espanyol;
1931-1936 : Alfons Carles de Borb, oncle de l'anterior, duc de Sant Jaume i pretendent al tron carlista;
1946-1975 : Jaume de Borb, fill d'Alfons XIII d'Espanya i duc de Segvia;
1975-1989 : Alfons de Borb, fill de l'anterior i duc de Cadis;
1989- actualitat: Llus Alfons de Borb, fill del precedent;
2004 : Carles Felip d'Orleans, pretendent del tron francs orleanista i que el 2004 s reconegut duc d'Anjou en competncia amb Llus Alfons de Borb;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37326" title="Vescomtat del Buon" nonfiltered="4443" processed="4423" dbindex="14644">
El vescomtat del Buon (en occit vescomtat dau/del Buon, en francs vicomt d'Aubusson) fou una jurisdicci feudal d'Occitnia i tericament formava part del regne de Frana. El seu origen fou el vescomte de Llemotges Fulcoald, germ de Bernat II de Tolosa el vedell que era governador de la ciutat i el seu territori cap el 872 per compte del seu germ (assassinat aquest any) i la va conservar fins a la seva mort el 886 titulant-se vescomte. El seu fill gran Hildebert I, fou vescomte de Llemotges, i el segon, Ranulf I fou senyor del Buon.

 Llista de vescomtes del Buon .

Ranulf I  ?-934;
Robert I 934-942;
Renaud I 942-958 (fill de Ranulf I);
Ranulf II Cabridel 958-1031;
Ranulf III 1031-1060;
Renaud III 1060-1069;
Guillem I 1069-1106;
Renaud IV  1106-?
Renaud V el leprs  ?-1185;
Guiu I 1185- ?
Renaud VI  ?-1249;
Ranulf V  1249-c. 1265, cap el 1263/1266 va vendre el vescomtat als comtes de la Marca llemosina;
Guillem II (hereu) 1263, senyor de La Borne, La Feuillade, Monteil-au-Vicomte, Poux, Pintarion i Damoiseau (+1317), va iniciar una dinastia senyorial que va continuar el seu fill Renaud VIII (1317-1353) i els seus successors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37327" title="Vescomtat d'Aunay" nonfiltered="4444" processed="4424" dbindex="14645">

El vescomtat d'Aunay s esmenta per primer cop cap el 900 quan era vescomte Maingot com a feudatari del comte de Poitou; Segueix desprs Cadel I, al que va succeir el seu fill Cadel II mort cap l'any  950. El seu fill Cadel III va ser el segent vescomte fins el 967. Tenoa un fill, Cadel IV d Aulnay, potser premort, i una filla anomenada Hildegarda d'Aunay. Hildegarda cap el 950 es va casar amb Herbert I, vescomte de Thouars (c. 960-987) i suposat vescomte consort d Aunay (967-987). Cap aquesta poca va passar a Guillem II Tallaferro, comte d Angulema, el pare del qual, Arnau I Manzer apareix casat amb una Hildegarda. El vescomtat, ja redut va passar successivament a d altres dinasties,  el Mortagne, els Clermont i els Montbron.

El 1506 el vescomte Eustaqui de Montbron, va veure embargat el seu domini per deutes i el vescomtat va ser venut el 1508 a Llusa de Savoia de qui va passar per herncia al rei Francesc I de Frana el 1531. Francesc el va donar al seu fill Carles i el 1563 va passar a Maria Stuart reina d Esccia i a la seva mort va tornar a la corona. Els reis encara van cedir algun altre cop el vescomtat.

Llista de vescomtes.
 
Maingot c. 900;
Cadel I c. 930;
Cadel II  c. 930-950;
Cadel III 950-967;
Hildegarda 967-c. 992;
Guillem II Tallaferro comte d Angulema 992-1028;
als Mortagne ;
Pons c. 1300;
Margarida de Mortagne c. 1350;
als Clermont;
Joan II de Clermont;
Joan III de Clermont-Aunay;
als Montbron;
Embargat 1506-1508;
Llusa de Savoia 1508-1531;
a Frana 1531-1538;
Carles de Valois-Angulema 1538-1545;
a Frana 1545-1563;
Maria Stuart 1563-1587;
A Frana 1587;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37328" title="Comtat d'Auxerre" nonfiltered="4445" processed="4425" dbindex="14646">
El comtat d'Auxerre fou una jurisdicci feudal de Frana a l'edat mitjana. El primer comte fou Ermenald, un company de Carlemany. Desprs d alguns comtes nomenats pel rei va passar a Conrat que fou duc de Borgonya al qui el rei va confiscat el comtat i el va donar a Robert el fort duc de Nustria del que va passar al germ Hug l'abat. Al repartiment d honors del 886 el comtat va ser confiat a Ricard el Justicier comte d'Autun i desprs duc de Borgonya, i devingu hereditari. El 1002 va morir el comte Eudes Enric (duc de Borgonya) i com que no deixava cap fill mascle, va adoptar a Ot Guillem, fill de la seva primera dona. El seu gendre Landri, comte de Nevers, va reclamar el comtat en nom de la seva dona Matilde, filla de Ot Guillem, i el va ocupar desprs d una lluita d alguns anys. Des llavors els comtats d'Auxerre i Nevers van quedar units. Va passar desprs als casals de Courtenay i Chalon, i el 1370 va ser venut a Borgonya.


Llista de comtes.

Ermenald I   771-?
Ermenald II   ?
Ermenald III  ?-840;
Jofre I 840-853;
Conrad I 853-864 (Conrad II de Argenau)(Duc de Borgonya Transjurana 864-876;
Robert el Fort 864-866  (comte de Worms, Anjou, Maine, Blois, Tours i duc de Nustria 861-876, comte de Nevers i Autun 864-866);
Hug I l'abat 866-886 (germ de Conrad I) (comte de Anjou, Maine, Blois i Tours, duc de Nustria);
Girbold, vescomte 866-886;
Ricard el justicier 886-921 (comte de Autun 880-921, Marques de Borgonya 901-921 i duc de Borgonya 918-921);
Rainard, vescomte c. 900;
Raul 921-936 (comte de Autun) (rei de Frana 923-936) (fill);
Hug II el gran 936-956 (duc de Borgonya) (comte de Pars i de Nustria 923-956, duc d'Aquitnia 954-956) (germ);
Gislebert 956-? (duc de Borgonya);
Od ?-971 (duc de Borgonya);
Heribert (fill) 971-996;
Eudes Enric 996-1002 (comte de Nevers 956-980, duc de Borgonya 965-1002);
Ot Guillem (fill adoptiu) 1002-1014;
Landri (gendre de Eudes Enric) 1014-0128 (comte de Nevers);
Reinald I 1031-1040 (comte de Nevers 1028-1040);
Guillem I 1040-1083 (comte de Nevers i Tonnerre);
Reinald II 1083-1097 (de Nevers);
Guillem III 1097-1133 (de Nevers i Tonnerre);
Guillem IV 1133-1148 (de Nevers i Tonnerre);
Reinald III 1148-1159 (de Nevers i Tonnerre);
Guillem V 1159-1168(de Nevers i Tonnerre) (fill);
Guiu II 1168-1175 (de Nevers i Tonnerre) (germ);
Guillem VI 1175-1181(de Nevers i Tonnerre) (fill);
Mafalda I (regent) 1175-1192 (vidua de Guiu);
Ines o Agnes 1175-1218 (de Nevers i Tonnerre);
Pere de Courtenay 1192-1218 (regent) (de Nevers i Tonnerre) (marit d'Ines);
Mafalda II de Courtenay 1192-1257 (de Nevers i Tonnere);
Herve (Herve IV de Donzy) (marit) 1218-1222;
Guy comte de Forez 1223-? (segon marit de Mafalda II);
Mafalda III de Dampierre 1257-1262 (de Nevers i Tonnerre) (besneta de Mafalda II);
Margarita I (Alix) 1262-1292 (de Tonnerre);
Joan I de Chalon 1273-1292 (marit) (comte consort de Tonnerre);
Guillem de Chalons 1292-1304 (de Tonnerre);
Joan II de Chalon) 1304-1346 (de Tonnerre) ;
Joan III de Chalon 1346-1366 (de Tonnerre);
Joan IV de Chalon) 1366-1370 (administrador 1360-1366; de Tonnerre 1360-1379);
venut a Borgonya el 1370;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37329" title="Comtat de Chaumontois" nonfiltered="4446" processed="4426" dbindex="14647">
El Comtat de Chaumontois fou una jurisdicci feudal de Lorena a la regi del Chaumontois (Calvomontensis pagus) que va tenir ttol comtal i que estava format per part dels Vosges i la regi cap a la desembocadura del riu Meurthe al riu Mosella. Les niques viles de certa importncia eren Pompey, Champigneules i Pixercourt (ms tard es va fundar Nancy).

El Chaumontois fou un comtat que va pertnyer a descendents de Pip d'Heristal fins el 820. El descendent del comte Arnul II, fill o nt, Rainer va ser comte de Saunois, nom del territori ve del Chaumontois que probablement tamb devia governar; el seu fill Vigeric va rebre el comtat palat d'Aquisgr i el comtat de Les Ardennes. Un possible germ seu, Ricu, era comte de Verdun i va morir el 923. Potser un altre germ va rebre el Saunois i Chaumontois doncs el 946 va morir un comte de Chaumontois anomenat Hug i la seva viuda Eva va fer una donaci junt amb el fill Odalric. Desprs el nom de Chaumontois desapareix de la histria segurament absorbit per Lorena.

Llista de comtes .

Dreux, Comte de Xampanya, ?-708 (fill de Pip d Heristal)  ;
Arnul I (fill), Comte de Chaumontois 708-728;
Agnorald (fill), Comte de Chaumontois 728-790;
Arnul II (fill), Comte de Chaumontois 790-820;
Rainer (fill?), comte de Saunois  + cap el 880;
Vigeric fill), Comte Palat d'Aquisgr i comte de les Ardennes 880-918;
Hug (fill?), comte de Chaumontois 918-946;
Odalric 946-?


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37331" title="Senyoria de Coucy" nonfiltered="4447" processed="4427" dbindex="14648">
La senyoria de Coucy fou una important jurisdicci feudal de Frana a l'entorn del castell de Coucy.

Des el temps del rei franc Clovis la regi va pertnyer a l'esglsia de Reims. La fortalesa de Coucy es va fundar cap a comenaments del segle IX per Herv, arquebisbe de Reims;  desprs de la mort del successor d'Herv, Seulf, el 925, l'arquebisbat va recaure en el nen Hug de Vermandois, fill d'Herbert II comte de Vermandois que doncs, de fet, en va ser l'administrador (del 927 al 934). Desprs va passar als seus parents Bernat, comte de Senlis, Hug el Gran comte de Pars, i Tibaud I comte de Blois, Chartres i Chteaudun, i no va tornar a Reims fins el 949, quant era arquebisbe Artaud que tenia el suport del rei, i va restar a les mans dels bisbes per ms de mig segle, per el van infeudar a alguns senyors que no se sap a quines famlies pertanyien.

Desprs de l'any 1000 apareixen un Joan de Coucy i un Lle de Coucy, que desapareixen ambds el 1037. El primer va deixar un fill, Alberic de Coucy que probablement noms va ser senyor de Boves, i que es va casar amb Adela, filla de Dreux, comte d Amiens, amb la que va tenir un fill anomenat Dreux. Lle de Coucy va deixar una filla anomenada Adela que es va casar amb Aubri, senyor de Coucy jure uxoris (per matrimoni), que es va casar amb Dreux, nt d'Alberic, senyor de Boves i senyor jure uxoris de Coucy, el qual va morir el 1042, i el va succeir el seu fill Dreux o Drog, senyor de Coucy i Boves i a aquest, cap el 1080, el seu fill Enguerrand I, que porta el ttol de comte d'Amiens (que li va cedir Gautier III, comte d'Amiens desprs d'apoderar-se del vescomtat de Corbie) i que per la seva dona Ada, filla i hereva de Letgarda de Marle, transmetr la senyoria de Marle

El 1130 la senyoria de Boves va passar a Robert germ d'Enguerrand II. Enguerrand III fou comte de Roucy y Perche per matrimonis amb Eustaquia de Roucy i Matilde de Perche. Va intentar segrestar l'hereu de la corona de Frana amb la complicitat d'altres senyors, i regnar al seu lloc, per el complot va ser avortat per la regncia. Els seus germans van rebre les senyories de Vervins i Pinon i van iniciar dues branques separades. Raul II va morir a Terra Santa durant una creuada. Enguerrand VII va ser fet comte de Bedford i comte de Soissons pel rei d'Anglaterra, i va morir el 18 de febrer de 1397.        

La baronia de Coucy, amb Coucy, Folembray, Saint-Aubin, La Fre, Saint-Gobain, Le Chastellier, Saint-Lambert, Marle, Acy i Gercy (i en total 150 pobles) fou venuda per 400.000 lliures a Carles d'Orleans el 15 de novembre de 1400. La germana de la senyora Maria, Isabel, va demanar la partici i Robert comte de Bar, fill de la difunta senyora Maria tamb va pletejar. La sentncia de l'11 d'agost de 1408 reconeixia a Isabel la meitat de Coucy, de Marle, de La Fre i d'Origny, un quart de Mont-Cornet i de Pinon, i un cinqu de Ham. La meitat de Coucy consistia per no en el domini til sin en el cobrament de les 200000 lliures que restaven per pagar del preu de venda. No es reconeixia cap dret a Robert. Isabel va morir el 1411 i va deixar una filla anomenada Margarida de Nevers que va morir sis mesos desprs i per tant Robert de Bar va recollir l'herncia (titolat comtat de Marles i Soissons) i els drets van passar d'ell a la casa de Luxemburg i desprs als Borbons i va ser unit a la corona amb Enric IV de Frana.  

 Llista de senyors de Coucy .

Joan de Coucy  c. 1037;
Alberic de Coucy, senyor de Boves, casat amb Adela filla de Dreux, comte d Amiens;
Dreux, senyor de Boves;
Lle senyor de Coucy,  ?-1037;
Adela (filla)  1037-?
Aubri, senyor jure uxoris de Coucy (marit)  ;
Adela (filla) ;
Dreux, senyor de Boves   ?-c. 1042;
Dreux (Drog), Senyor de Coucy i de Boves c. 1042-1080,
Enguerrand I, senyor de Coucy i Boves, Comte d'Amiens 1080-1116;
Toms I (fill)  senyor de Coucy, Boves i Marle, 1116-1130 ;
Enguerrand II (fill), senyor de Coucy i Marle i Earl de Bedford, 1130-1148  ;
Ral I (fill) senyor de Coucy i de Marle, 1148-1191  ;
Enguerrand III el constructor 1191-1243 ;
Ral II (fill) 1242-1250 ;
Toms II de Coucy-Vervins  (germ d'Enguerrand III), regent en absncia de Ral II (+1253);
Enguerrand IV (fill de Ral II) 1251-1311;
Alix (germana) 1311-? (esposa d Arnauld IV comte de Guines);
Enguerrand V (fill)  ? -1321  senyor de Coucy, Marle, La Fre, Oisy, Havraincourt, Mont-Mirel, Cond-en-Brie i Chlons-le-Petit, comte de Guines;
Guillem (fill),  1321-1335 senyor de Coucy, Marle, La Fre, Oisy i  Mont-Mirel, comte de Guines;
Enguerrand VI (fill) 1335-1346  senyor de Coucy i de Marles;
Enguerrand VII (fill) 1346- 1397 senyor de Coucy i de Pinon;
Maria I de Coucy (filla) 1397-1400 senyora de Coucy i comtessa de Soissons;
Llus d'Orleans (fill de Carles V de Frana i germ de Carles VI de Frana) 1400-1406;
Carles d'Orleans (fill) 1406-1408, titular de la meitat 1408-1462 (senyor de Coucy);
Coucy i annexes a Orleans 1408-1498;
Lluis II d'Orleans (fill de Carles) 1462-1498 (rei Lluis XII de Frana);
Isabel de Coucy 1408-1411;
Margarida 1411;
Robert de Bar 1411-1415 (titulat comte de Marle i Soissons);
Joana (filla) 1415-1462;
Llus I comte de Saint Pol 1435-1462 (marit);
Joan I 1462-1476 (fill);
Pere I 1476-1482 (germ);
Maria II (filla) 1482-1547;
Jaume comte de Romont (marit) 1482-1486;
Francesc comte de Vendme 1487-1495;
Carles I de Vendme 1495-1537;
Antoni de Vendme 1537-1562;
Enric de Vendme (Enric IV de Frana i III de Navarra) 1562-1589;

Branca de Vervins:

Toms  II (germ d'Enguerrand III) senyor de Vervins  1191-1253;
Toms III (fill) 1253-c. 1280;
Toms IV (fill) c.1280-11 juliol de 1302;
Toms V (fill) 1302-1344;
Toms VI (fill) 1344-1380;
Toms VII (fill) 1380-6 de maig de 1392;
Renaud-Guillem (fill) 1392-1427;
Enguerrand I (fill) 1437-1472;
Ral I (fill) 1472-?
Jaume I  (fill)  ?-1549;
Jaume II (fill) 1549-1600;
Guillemete (filla) 1600-1630;
Llus III dit de Coucy de Mailly Mamez senyor de Rumesnil (fill) 1630-1637;
Maria Francesca (filla) 1637-1702;
a Lorena-Vaudemont 1702;

Branca de Pinon

Robert I (germ d'Enguerrand III) 1191-1234;
Extingida desprs de 1350 passa a la lnia principal de Coucy






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37333" title="Senyoria d'Illa Jord" nonfiltered="4448" processed="4428" dbindex="14649">
La senyoria de l'Illa Jord (mala adaptaci de la forma francesa L'Isle-Jourdain, en occit L'Isla de Baish)  fou una jurisdicci feudal d'Occitnia a Frana, que va esdevenir comtat des vers el 1345 fins el 1375

Llista de senyors de L'Isle.

Od c. 1000-1038;
Ramon I (fill) 1038-1089;
Jord I (fill) 1089-1032;
Bernat I (fill) 1032-?
Jord II (fill) ?-1095 (vescomte de Gimois);
Jord III (fill) 1096-1205 (vescomte de Gimois i senyor de Terrides);

 Llista de Barons de L'Illa Jord o Isle Jourdain .

Bernat II Jord (fill) 1205-1228 ;
Bernat III (fill) 1228-1240 ;
Jord IV (fill) 1240-1271;
Jord V (fill) 1271-1303 o 1306 (senyor de Casaubon i Cornillan);
Bernat IV Jord (fill) 1303 o 1306-1340;

 Llista de comtes de l'Illa Jord .

Bertran I (fill) 1340-1349;
Joan Jord I (fill) 1349-1365;
Bertran II (fill) 1365-1369;
Joan Jord II (fill de Bertran I) 1369-1375 (senyor de Clermont);
a Frana 1375;
Jord VI (fill de Joan Jord II) 1375-1405.
Venuts els drets a la corona francesa el 1405.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37334" title="Vescomtat de Gimois" nonfiltered="4449" processed="4429" dbindex="14650">
El vescomtat de Gimois fou una jurisdicci feudal de Gascunya sorgit cap el any 1000. Va passar al senyor Jord II  d'Illa Jord cap el 1195 i desprs al seu fill Jord III (1195-1205). Aquest va repartir els seus dominis deixant Illa Jord al fill Bernat II Jord i el vescomtat de Gimois i la senyoria de Terrides al fill Ot. Aquest es va casar amb Alix i va tenir al seu successor Bernat que no va tenir fills mascles. La seva filla Marcida es va casar amb Joan,vescomte de Coserans, i el vescomtat va quedar unit a aquesta casa (branca dels comtes de Comenge)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37336" title="Senyoria de Joinville" nonfiltered="4450" processed="4430" dbindex="14651">
La senyoria de Joinville fou una jurisdicci feudal de Frana.

Els senyors de Joinville van heretar el comtat de Vaudemont pel matrimoni del senyor Anceau o Ansel amb Margarita. Va seguir unit a Vaudemont fins el 1508 quan va passar a la lnia dels ducs de Guisa establerta per Claudi, fill de Renat II de Lorena.

Vegeu Guisa

 Llista de senyors de Joinville .

Esteve ?-1057 ;
Geoffroi I 1057-1080;
Geoffroi II 1080-1100;
Roger 1100- 1132;
Geoffroi  III 1132-1184;
Geoffroi IV 1184-1190;
Sim 1190-1233;
Pere de Genevill 1233-1249 ;
Geoffrei de Genevill  1249-1307;
Pere de Genevill 1307-?
Anceau  ?-1351;
Unit a Vaudemont 1351-1508;
als ducs de Guisa o Lorena-Guisa 1508;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37339" title="Comtat de Melgulh" nonfiltered="4451" processed="4431" dbindex="14652">
El comtat de Melgulh  (avui Maugui) fou una jurisdicci feudal d'Occitnia, existent des de l'era dels visigots. Cap el 812 va ser assignat al lot de comtats de la Septimnia i Gtia, i va romandre de fet unit al marquesat fins cap el 878. Del 878 al 1079 els seus governants es titularen comtes de Substancion.


Llista de comtes.

Aigulf I c. 750;
Amic I  ? -778 (fill d'Aigulf);
Robert I 778-?
Adolf I  ?-?
Ernest I  ?-?
Eberard I  ? -812;
Bernat de Septimnia 812-832;
Berenguer de Tolosa 832-835;
Bernat de Septimnia 835-844 (segona vegada);
Sunifred I 844-848;
Guillem de Septimnia 848-850;
Aleran 850-852;
Odalric 852-858;
Humfrid o Unifred 858-865;
Bernat de Gtia 865-878;
Pare de Guillermona? 878-c. 880;
Guillermona c. 880-920 (casada amb Robert de Magalona);
Bernard I c. 920-930 (fill de Guillermona);
Berenguer I c. 930-950 (fill de Bernard I);
Bernard II c. 950-988 (fill de Berenguer I);
Desconegut c. 988-989 (fill de Bernard II, no se'n coneix el nom);
Bernard III c. 989-1055 (fill del comte de nom desconegut);
Ramon I c. 1055-1079 (fill de Bernard III);
Pere I 1079-? (fill de Ramon I);
Ramon II  ?-1120 (fill de Pere I);
Bernard IV 1120-? (fill de Ramon II);
Beatriu c. 1130-1190 (filla de Bernard IV);
Guillem 1130-1135 (regent, senyor de Montpeller);
Berenguer Ramon I 1135-1144 (comte de Provena, casat amb Beatriu);
Bernard V Pelet 1146-1170 (senyor d'Ales, casat amb Beatriu);
Ramon Berenguer I de Provena 1170-1190 (fill de Beatriu, associat 1170; comte de Provena);
Ermessenda 1170-1190 (filla de Beatriu, heretera 1170; comtessa de la meitat 1172-73);
Pere Bermon 1170-1172 (senyor d'Andusa, casat amb Ermessenda);
Bertran I 1172 (fill de Beatriu, germ d'Ermessenda);
Alfons I d'Arag 1172 (per cessi de Bertran I);
Dola de Provena 1172-1173 (filla de Ramon Berenguer I; comtessa de la meitat);
Ramon III 1173-1190 (Raimon o Ramon VI de Tolosa, casat amb Ermessenda; tot el comtat);
a Tolosa 1190;
a Frana 1213;
als Bisbes de Magalona 1215;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37345" title="Senyoria de Salins" nonfiltered="4452" processed="4432" dbindex="14654">
La senyoria de Salins fou una jurisdicci feudal donada en feu per l'abat de Sant Maurici de Valais a Alberic I vescomte de Mcon el 942. La dinastia narbonesa es va mantenir fins el 1175. L hereva Maureta de Salins, va deixar la senyoria a la casa de Vienne, que la va vendre el 1225 a Hug IV duc de Borgonya, que la va infeudar el 1237 a Joan de Chalon a canvi del comtat de Chalon-sur-Sane. Els seus descendents que van ser comtes, ducs de Borgonya, i ms tard reis i emperadors, van portar el ttol de senyors de Salins
 
Llista de senyors.

Alberic I 942-945 (vescomte de Mcon) (dinastia de Narbona);
Humbert I (fill) 945-951;
Humbert II (fill) 951-1028;
Gauxer I (fill) 1028-1050;
Gauxer II (fill) 1050-?
Humbert III (fill) ?-1132;
Gauxer III (fill) 1132-1175;
Guiona (Maureta) de Salins (filla) 1175-1184;
Gerard I (esps) 1175-1184 (comte de Mcon i de Vienne 1156-1184);
Gauxer IV 1184-1219 ;
Margarida (filla) 1219-1225;
La senyoria s venuda a Hug IV de Borgonya 1225;
Hug I (Hug IV de Borgonya) 1225-1237 (duc de Borgonya 1218-1272);
Permuta la senyoria amb Joan de Chalon, a canvi del comtat de Chalon-sur-Sane i el Comtat d'Auxonne, 1237;
Joan I l'antic o el savi (Joan de Chalon) 1237-1268 (comte de Chalon-sur-Sane 1228-1237 i d'Auxonne 1237);
Hug de Chalon, fill hereu mort el 1267 (comte Palat de Borgonya 1248-1267);
Ot I (fill) 1268-1303 (comte Palat de Borgonya 1279-1303);
Joana I 1303-1330 (comtessa Palatina de Borgonya 1307-1330, comtessa d'Artois 1329-1330);
Felip V el llarg, rei de Frana (esps);
Joana II de Frana (filla) 1330-1347  (comtessa d'Artois i comtessa palatina de Borgonya);
Od (Eudes) (esps) 1330-1347 (duc de Borgonya 1315-1349);
Felip (fill, hereu) 1323-1346 ;
Felip I (fill) 1347-1361 (comte d'Artois i Borgonya 1347-1361; comte d'Alvrnia i Bolnia 1360-1361; duc de Borgonya 1349-1361);
Margarida de Frana (germana de Joana II) 1361-1382 (comtessa de Borgonya i d'Artois);
Llus (esps), comte de Flandes, Nevers i Rethel;
Llus I de Mle (fill) 1382-1384 (comte de Borgonya i d'Artois 1382-1384; comte de Flandes, Nevers i Rethel 1346-1384);
Margarida de Flandes (filla) 1384 (comtessa de Borgonya, Artois, Flandes, Nevers i Rethel;
Felip II de Frana, l'intrpid (rei de Frana) 1384-1414 (esps);
Joan sense por (fill) 1414-1419 (comte de Borgonya, Flandes i Artois 1414-1419, comte de Nevers i Rethel 1385-1404, duc de Borgonya 1404-1419;
a Borgonya 1419 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37346" title="Senyoria de Sonnois" nonfiltered="4453" processed="4433" dbindex="14655">
Sonnois fou una senyoria feudal de Frana sorgida al segle X.

El primer senyor fou Ives de Bellme, germ de Sigenfroi, bisbe de Mans. El seu fill Guillem va rebre el castell d'Alenon del duc de Normandia i va ser el primer comte d'Alenon, i va morir de pena per la mort del seu fill Folc en una batalla. Sonnois, Alenon i Bellme van passar al altra fill Robert I (un altra fill, Var, va ser nomenat comte de Perche). Robert I va morir assassinat i el va succeir el seu germ Guillem II Talvas que va recuperar els castells perduts en front del comte de Maine per va ser enderrocat per una revolta popular i va haver de fugir; el seu fill Arnauld el va succeir per va ser assassinat poques setmanes desprs, suposadament per un parent. El va succeir el seu nebot Ives, bisbe de Ses i a la seva mort la seva neboda Mabila, filla de Guillem, casada amb Roger de Montgomery, va heretar els senyorius i va ser assassinada per un noble que havia estat espoliat.

Robert II, fill de Mabilla i Roger, va combatre contra el duc de Normandia i el comte de Maine. Va ser condemnat i espoliat dels seus estats. El seu fill Guillem III Talvas va recobrar els bens per un tractat amb el rei d'Anglaterra, sobir feudal del Sonnois.

El 1134 se li van expropiar els seus dominis a Normandia, per a finals de l'any segent o el 1136 el rei Godofred li va tornat el comtat d'Alenon; va morir el 29 de juny de 1171 i el va succeir el seu fill Joan I que va morir el 24 de febrer del 1191 i desprs el  fill d'aquest Joan II que va morir el 6 de maig de 1191 i llavors va entrar el seu germ Robert III que el 1203 va ajudar al rei de Frana a venjar la mort del duc Artur de Bretanya.

El seu fill i hereu Joan (III) va morir el 1212 i la successi va recaure, al morir el pare el 1217, en el fill pstum del seu segon matrimoni, Robert  IV, que va morir tenint noms dos anys. 

Alenon va tornar a la corona, per el Sonnois va passar per dret d'herncia a Helle o Alix , filla de Joan I (casada amb  Hug II vescomte de Chatelleraut) que va morir cap el 1220, i la va succeir el seu fill, Aimeric, que des 1219 era vescomte de Chatellerault el qual va morir el 1224 deixant noms una filla, Clemncia, que el va succeir fins a morir cap el 1239 estava casada des 1223 amb Geoffroy de la dent gran, de la famlia dels Lusignan, senyor de Vouvaint i de Mairevant; el fill de Clemncia, Joan II, va governar a Chatellerault i Sonnois des cap el 1239 fins a una data no coneguda, possiblement fins els anys cinquanta;  i va morir sense descendncia, i la successi va recaure en sa germana Joana, probablement nascuda poc abans de la mort del seu pare (cap el 1238), que es va casar el 1259 amb Geoffroy de Lusignan senyor de Jarnac, de Chtel-Acher i de Saint-Hermine, que va morir el 1274, i en segones noces el 1285 amb Joan II senyor d'Hartcourt i vescomte de Saint Sauveur (III de Sonnois)  que va morir el 1302.

Joana va morir el 1308 data en la qual es va fer efectiva la successi del seu fill Joan IV (III d'Hartcourt) que va deixar encarregat el govern al seu fill Geoffrey, per aquest es va enfrontar amb l'abat de Perseigne i el comte de Maine va haver de parar-li els peus. Joan IV va morir el 9 de novembre de 1326 i va heretar els dominis el fill Joan V (IV d'Hartcourt) que va adquirir moltes possessions per la seva dona Isabel de Parthenay (Vibraye , Montfort , Bonntable, Semblancay,  Nogent le Rotrou i Aspremont) que ajunta a les seves senyories (entre altres Elbeuf, Brionne, La Saussaye, l'Islebonne i Chauvigny) i va morir a la  batalla de Crcy el 25 d'agost de 1346, i el va succeir el seu fill Joan VI (V d'Hartcourt) que es va vincular amb Carles el dolent, rei de Navarra ; el rei de Frana va sorprendre a Carles el dolent, al delf Carles (futur Carles V de Frana), a Joan V, i a d'altres senyors en una reuni a Rouen el 5 d'abril de 1355 i els va engarjolar a tots i els senyors van ser executats i els bens confiscats (Chatellerault, Sonnois i d'altres). La vdua de Joan V, Joana de Ponthieu, va aconseguir que el rei anulls l'espoliaci als seus fills. 

El major d'aquests, Joan VI (V d'Hartcourt) va succeir al seu pare i va prendre les armes contra el rei aliat al rei de Navarra, i els seus estats foren devastats pels lleials al rei francs i confiscats. Carles, delf de Frana, essent regent del regne, el 28 de mar de 1358, va donar el vescomtat de Chatelleraut, Sonnois i d'altres a Llus d'Hartcourt, germ de Joan V, per ho va anular l'agost de 1360 i van tornar a Joan VI. Totes aquestes guerres van empobrir a Joan VI que no va poder pagar una renda que s'havia establert molts anys abans (abans del 1326) per Joan IV de Sonnois en ocasi del enlla de la seva filla Isabel d'Hartcourt amb Joan de Brienne vescomte de Beaumont. Per poder fer front a aquest pagament va cedir els seus drets al Sonnois el desembre del 1376 i el senyoriu fou unit al comtat d'Alenon. 

Al comte d'Alenon Pere el va succeir el seu fill Joan (duc d'Alenon des el 1414) que va morir el 1415 a Azincourt i a aquest el seu fill, tamb anomenat Joan casat amb Maria d'Armagnac, de la que va tenir dos fills: Ramon, el segent duc d'Alenon, i Caterina, que el rei Llus XI va casar el 8 de gener de 1461 amb Francesc de Laval, senyor de Gaure i comte de Montfort, fixant-li una dot de 3000 lliures, que per pagar van obligar al pare a cedir la senyoria de Guerche a la Bretanya, la terra de Perai, la baronia de Sonnois i els feus d'Averton i d'Antenaise. Aix Francesc de Laval va esdevenir senyor d'aquest territoris junt amb la seva dona.  Francesc va morir el 15 de mar de 1500 i la seva muller el 17 de juliol de 1505 i a la seva mort el ducat va passar per herncia al seu nebot Carles duc d'Alenon retornant aix a aquest ducat. Carles va morir l' 11 d'abril de 1525 i el ducat d'Alenon i el comtat de Perche retornaren a la corona, mentre que els bens propis, com el Sonnois, passaven en herncia a la seva germana Francesca (alguns altres a la seva germana Anna). La viuda de Carles, Margarita de Valois, es va casar el 1529 amb Enric d'Albret, rei de Navarra.  

Francesca va heretar el Sonnois. Casada amb Carles de Borb duc de Vendme, va posseir el vescomtat de Beaumont i les baronies de La Flche, Sonnois, Fresnay, Sainte-susanne, Chteauneuf i Champrond; els feus de Senonches i Brezolles i les baronies de Guerche, Pouanc, Chteau-Gontier i d'altres van passar sa germana,  casada amb el marques de Montferrat. El setembre del 1543, la duquessa va aconseguir que les senyories de Beaumont, Sonnois, i d'altres s'erigissin en ducat-pairia amb el nom de ducat de Beaumont. Va morir  La Flche el 14 de setembre de 1550. El seu fill Antoni de Borb duc de Vendme es va casar amb Joana d'Albret filla d'Enric d'Albret (rei Enric II de Navarra) i de Margarita de Valois; fou rei de Navarra i va morir el 17 d'agost de 1562. El seu fill Enric de Borb, que era duc de Beaumont y Vendme va heretar la corona de Frana l' 1 d'agost de 1589 i va reunir el ducat (amb el Sonnois) a la corona.

Senyors de Sonois.

Ives de Creil c. 980-997 (senyor de Belleme);
Guillem I 997-1028  (comte d'Alenon);
Robert I 1028-1034 (comte d'Alenon);
Guillem II Talvas 1034-1048 (comte d'Alenon);
Arnauld 1048 (comte d'Alenon);
Ives II 1048-1070 (comte d'Alenon);
Mabilla 1070-1082 (comte d'Alenon);
Roger de Montgomery 1070-1082 (comte d'Alenon);
Robert II 1082-1102 (comte d'Alenon);
Guillem III 1102-1171 (comte d'Alenon);
Joan I 1171-1191 (comte d'Alenon);
Joan II 1191 (comte d'Alenon);
Robert III 1191-1217 (comte d'Alenon);
Robert IV 1217-1219 (comte d'Alenon);
Alix d'Alenon 1219 (comte d'Alenon);
Aimeric III vescomte de Chatellerault 1219-1224;
Clemencia 1224-1239 (vescomtessa de Chatellerault);
Geoffroy de la dent gran, senyor de Vouvaint i de Mairevant 1224-1239;
Joan II 1239-c. 1250 (vescomte de Chatellerault);
Joana c. 1250-1308 (vescomtessa de Chatellerault);
Geoffroy de Lusignan (primer marit) 1259-1274;
Joan III (II d'Harcourt) 1285-1302 (vescomte de Chatellerault);
Joan IV (III d'Harcourt) 1302-1326 (vescomte de Chatellerault);
Joan V (IV d'Harcourt) 1326-1346 (vescomte de Chatellerault);
Joan VI (V d'Harcourt) 1346-1355 (vescomte de Chatellerault);
Joan VII (VI d'Harcourt) 1355-1376 (vescomte de Chatellerault);
Venuda a Alenon 1376; als comtes i ducs d'Alenon 1376-1476;
Pere I (II d'Alenon) 1376-1404;
Joan VIII (I d'Alenon) 1404-1415;
Joan VIII (II d'Alenon) 1415-1461;
Caterina d'Alenon 1461-1505;
Francois I de Laval (comte de Laval i senyor de Gaure) 1461-1500;
Carles I d'Alenon 1505-1525;
Francisca d'Alenon 1525-1550 (des 1543 la senyoria s'integra al ducat pairia de Beaumont);
Carles de Borbo, duc de Vendome 1525-1537;
Antoni de Borbo rei de Navarra 1550-1562;
Enric de Borbo 1562-1589 (rei Enric IV de Frana);
a la corona francesa 1589.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37348" title="Comtat de Tonnerre" nonfiltered="4454" processed="4434" dbindex="14656">
El comtat de Tonnerre fou una jurisdicci feudal de Frana.

El comtat de Tonnerre va estar per molt de temps unit als de Nevers i Auxerre i ms tard als de Chalons i al de Clermont

Llista de comtes.
Bett 814-845;
Mil I 845-887;
Guiu I 887-920 (fill);
Mil II 920-973 (fill);
Reinald I 973-1038 (fill);
Mil III (Guillem) 1038-1047 (germ);
Hug Reinald 1047-1065;
Ermengarda 1065-1083;
Guillem I 1065-1083 (comte de Nevers i Auxerre) (marit);
Guillem II 1083-? (comte d'Auxerre?);
Reinald II 1083-1097 (de Nevers);
Guillem III 1097-1133 (de Nevers i Auxerre);
Guillem IV 1133-1148 (de Nevers i Auxerre);
Reinald III 1148-1159 (de Nevers i Auxerre);
Guillem V 1159-1168 (de Nevers i Auxerre) (fill);
Guiu II 1168-1175 (de Nevers i Auxerre) (germ);
Guillem VI 1175-1181 (fill);
Mafalda I (regent) 1175-1192 (vidua de Guiu);
Ines o Agnes 1175-1218 (de Nevers i Auxerre);
Pere de Courtenay 1192-1218 (regent) (de Nevers i Auxerre);
Mafalda II 1192-1257 (de Nevers i Auxerre);
Mafalda III 1257-1262 (de Nevers i Auxerre);
Margarita I 1262-1292 (d'Auxerre);
Guillem de Chalon 1292-1304 (d'Auxerre);
Joan I (II de Chalon) 1304-1321 (d'Auxerre) ;
Joana I de Chalon 1321-1333 (d'Auxerre);
Joan I (II de Chalon) 1333-1346 (segona vegada) (d'Auxerre);
Joan II (III de Chalon) 1346-1360 (d'Auxerre);
Joan III (IV de Chalon) 1360-1379 (d'Auxerre);
Llus I de Chalon 1379-1398;
Llus II de Chalon 1398-1424;
ocupaci borgonyona c. 1410-1435;
Joana II de Chalon 1435-1436;
Margarita II de Chalon 1435-1463;
Joan IV d'Husson 1463-1476;
Carles I d'Husson 1476-1492;
Llus III d'Husson 1492-1508;
Claudi d'Husson 1508-1524;
Llus IV d'Husson 1524-1537;
Anna d'Husson 1537-1540;
Bernat de Clermont, vescomte de Tallart 1537-1540;
Lluisa de Clermont 1540-1603;
Carles Enric comte de Clermont 1603-1640 ;
Francesc de Clermont 1640-1679 (de Clermont);
Jaume de Clermont 1679-1680 (de Clermont);
Francesc Josep de Clermont  1680-1684 (comte de Clermont), marqus de Luvois 1684;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37349" title="Bisbat de Troyes" nonfiltered="4455" processed="4435" dbindex="14657">
El Bisbat de Troyes s una jurisdicci eclesistica de Frana a la Xampanya. Els bisbes foren tamb vescomtes de Troyes a la segona meitat del segle X i fins el 1284

Llista de bisbes.

Sant Amador segle IV;
Opci c. 344;
Lle Heracli segle IV;
Sant Melani segle IV;
Aureli c. 426;
Sant Urs 426;
Sant Llop I 426-479;
desconeguts 479-511;
Sant Cameli 511-525;
desconegut 525-533;
Sant Vicen 533-541;
desconegut 541-549;
Ambrs 549;
desconegut 549-573;
Galomagnus 573-582;
desconegut 582-585;
Agrecius 585-586;
Llop II 586-631;
Evod 631;
Modesgisle 631-?
Ragnegisild ?-?
Sant Leuconi ?-?
Bertoald ?-666;
Abb 666-673;
desconegut 673-675;
Waimer 675-678;
Vulfred 678-?
Ragembert ?-?
Aldebert ?-?
Gautxer ?-?
Ardu ?-722;
Censard 722-766;
Sant Bov 766;
Aming 766-787;
Adelgari 787;
Bertulf 787-829;
Elies 829-836;
Adalbert 836-845;
Sant Prudenci 845-861;
Fucher 861-869;
desconegut 869-880;
Otulf 880-890;
Bod 890-895;
Riveu 895-910;
Otbert 910-? (inicialment noms bisbe, fou el primer bisbe vescomte fins el 965);

Llista de bisbes-vescomtes.
Otbert ?-965;
Angesis 965-971;
Wal 971-?
Airic ?-980;
Mil I 980-982;
Desconegut 982-991;
Manases I 991-?
Renaud I ?-?
Fromond I ?1034;
Mainard 1034-1049;
Fromond II 1049-1050;
Hug I 1050-1075;
Gualteri 1075;
Hug II 1075-1082;
Mil II 1082-1118;
Renaud II 1118-1122;
Att 1122-1145;
Enric I 1145-1169;
Mateu 1169-1180;
Manases II 1180-1190;
Bartomeu 1190-1193;
Garnier 1193-1206;
Herv 1206-1223;
Robert 1223-1233;
Nicolau 1233-1269;
Joan I 1269-1298;
el vescomtat passa a la corona francesa 1284;

Llista de bisbes administradors.
Guitxard 1298-1314;
Joan II d'Auxois 1314-1317;
Guillem I 1317-1324;
Joan III 1324-1326;
Joan IV 1326-1341;
Joan V 1341-1353;
Enric II 1353-1370;
Joan VI 1370-1375;
Pere I 1375-1377;
Pere II 1377-1395;
Esteve de Gibry 1395-1426;
Joan VII 1426-1450;
Lls I 1450-1483;
Jaume Raguier 1483-1518;
Guillem II 1518-1527;
Odoard Hennequin 1527-1544;
Llus II 1544-1550;
A. Caraccioli 1550-1561;
C. de Beauffremont 1562-1593;
R. de Breslay 1593-1641;
F. Malier de Houssay 1641-1678;
Francesc I Bouthillier de Chavigny 1678-1697;
Francesc II Bouthillier de Chavigny 1697-1716;
Jaume Benigne Bousset 1716-1742;
M. Poncel de la Riviere 1742-1758;
J. B. M. Champion de Lice 1758-1761;
C. M. J. de Barral 1761-1790;
Abolici dels drets feudals 1789;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37350" title="Comtat de Valois" nonfiltered="4456" processed="4436" dbindex="14658">
El comtat de Valois fou una jurisdicci feudal de Frana. Mes tard va existir el Ducat de Valois (1407-1789). La dinastia de Valois, dita aix del nom del ducat, va regnar a Frana. 
La primera dinastia comtal deriva de Carlemany per mitj del seu fill Pip i el seu net Bernat reis de Itlia.

El fill de Bernat, Pip anomenat Pip de Pronne, fou comte al Vermandois cap el 840 governant Pronne, Sant Quint i Senlis. Estava casat amb Rotaida de Bobbio i va deixar tres fills: Heribert, Pip i Bernat. El primer fou el tronc dels comtes de Vermandois i el segon dels comtes de Valois i Senlis.

La lnia de Valois es va repartir entre els fills del comte Bernat mort el 956: Hubert, que va rebre Senlis, Robert que va rebr Pronne, Robhold que va ser el tronc dels senyors de Chantilly i desprs de Huntingdon i Northampton, i Adela  que va casar amb Waleran comte de Vexin i d'Amiens. El comte Gauthier II es va desfer del vassallatge que devia al bisbe d'Amiens i aquesta funci va esdevenir vinculada a la famlia comtal.

Els comtats no es van poder mantenir units i es van separar a la mort de Gauthier II, per el 1063 Ral III els va tornat a unificar i encara els va ampliar. A la seva mort el fill Sim, que estava destinat a la vida eclesistica, com a nic fill va haver d acceptar la successi (1074) per al dia de la seva boda va decidir fer desenterrar al seu pare, que havia estat excomunicat i enterrat fora de llocs sants, per portar-lo a terra sagrada; la visi del cadver en descomposici el va impressionar tant que va tornat a fer-se monjo i va morir cap el 1082. Alguns comtats van passar a altres hereus i el comtat de Valois va passar per el matrimoni de la germana de Simo, Adela, als comtes de Vermandois (i mes tard, el 1117 tamb van recuperar Amiens). 

Per aquesta nissaga de Vermandois tampoc tenia fills mascles. Adelaida es va casar am Hug senyor de Crepy per nomes va tenir una filla anomenada Isabel. De seu segon enlla amb Renaud comte de Clermont-en-Beavaisis va nixer Ral IV, per el fill d aquest, Ral V, va morir sense successi i els tres comtats van passar a la germana Isabel que es va casar amb Felip d'Alscia que va heretar el comtat de Flandes. El 1179 es va fer reconixer comte igual que la seva muller i hereu nic per el rei de Frana i a la mort de la seva muller el 1182 es va proclamar sobir de Valois, Vermandois i Amiens; per la germana de Isabel, Leonor, amb suport del rei de Frana, va reclamar la successi i finalment el 1185 Felip va renunciar. A la mort de Leonor es va reunir a la corona francesa (1214). Llavors va ser cedida temporalment a diverses personalitats  tornant sovint a la corona. El 1406 el comtat fou elevat a ducat. Va subsistir fins a la revoluci.


Comtes de Valois i Senlis .

Pip de Pronne c. 840;
Pip I de Senlis i Valois c. 850-893;
Pip II 893-922;
Bernat 922-956;
Ral I de Cambrai (associat?) abans de 944;

 Comtes de Senlis .

Hubert 956-? ;
Sporta, casada amb Guillem I de Normandia i amb Asperling de Vaudreuil;
a Bayeux c. 1000;

 Senyors de Pronne .

Robert I 956-1028 (germ de Hubert de Senlis);
Eudes 1028-?
Roger ?
Ives (germ, rep la senyoria de Nesl);
Pere   ?
Gauthier ?                                            ;
Joan I   c. 1210;
Joan II de Lille      ;
a Lille  c. 1250  ;

 Comtes de Valois, Vexin i Amiens .

Adela 956-?
Waleran de Vexin i Amiens 956-?  (comte consort de Valois);
Gauthier I ?-987 (comte de Valois, Vexin i Amiens);
Gauthier II 987-1027 (comte de Valois, Vexin i Amiens);
Dreux 1027- 1035 (comte d'Amiens i Vexin);
Gauthier III (fill, comte de Vexin) 1035-1063 ;
Ermenfroi c. 1050 (comte d'Amiens);
Ral II de Gouy 1027-1040 (de Valois) (comte de Ostervant per herncia del comte Hucbald, pare adoptiu?) comte consort de Amiens per matrimoni amb Hildegarda, filla del comte Ermenfroi.
Ral III el gran 1040-1074 (comte de Bar-sur-Aube i de Vitry per matrimoni amb l'hereva Adela) (Tamb comte de Tardenois i de Montdidier);
Thibault I rep la senyoria de Crespy;
Sim 1074-1082 (es va fer monjo la nit de les seves bodes el 1077);

Comtes de Valois, Amiens i Vermandois .

Adela 1082-1090 (germana de Sim) ;
Heribert IV de Vermandois 1082-1090;
Valois unit amb el Vermandois 1090; Amiens es va unir el 1117. Vexin fou venut el 1077 al rei Felip I de Frana. ;
Adelaida 1090-1122;
Hug de Crepy 990-1101;
Renaud de Clermont-en-Beauvaisis 1104-1122   ;
Ral IV el valent 1122-1152;
Ral V Hug 1152-1167;
Isabel (germana) 1167-1182;
Felip d'Alscia 1167-1179, titular per cessi del rei de Frana 1179;
Leonor (germana d'Isabel) 1182-1214;
a la corona francesa 1214-1245;

Comtes de Valois .

Blanca de Castella 1245-1252;
a la corona francesa 1252-1268;
Joan Trista de Nevers 1268-1270;
a la corona francesa 1270-1285;
Carles I de Valois 1285-1325;
Felip de Valois (rei Felip VI de Frana) 1325-1344;
Felip II de Valois (fill) 1344-1375;
Blanca II (vdua) 1375-1392;
Llus I d'Orleans 1392-1406, duc de Valois 1406-1407;

 Ducs de Valois .

Carles II de Valois 1407-1468;
Llus I (rei Llus XII de Frana) 1468-1498;
a la corona francesa 1498-1499;
Francesc d'Angulema (rei Francesc I de Frana)  1499-1515;
Joana d'Orleans 1515-1520;
Maria de Luxemburg 1520-1546;
a la corona francesa 1546-1562;
Catalina de Medicis 1562-1582;
Margarita de Medicis (germana) 1582-1615;
a la corona francesa 1615-1626;
Gast de Valois 1626-1660;
Felip III de Valois (Felip II d'Orleans) 1660-1701;
Felip IV de Valois (Felip III d'Orleans) 1701-1723;
Llus II de Valois (Llus III d'Orleans) 1723-1752;
Llus Felip I d'Orleans i Valois 1752-1785;
Llus Felip II d'Orleans i Valois 1785-1789;
abolici 1789;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37351" title="Comtat de Vaudemont" nonfiltered="4457" processed="4437" dbindex="14659">
El comtat de Vaudemont fou una jurisdicci feudal a Lorena, Frana.

Gerard duc de Lorena va cedir el comtat el seu fill Gerard I el 1070 mentre que el fill Thierry rebia el ducat. El 1346 la dinastia lorenesa es va extingir i va passar per matrimoni a la casa de Joinville que tamb es va extingir el 1374 i va passar a la casa de Guisa i Romigny. Els comtes van heretar Aumale, Harcourt, Mortain, Elbeuf i Mayenne i desprs el ducat del Lorena i el de Bar. Harcourt, Mortain, Elbeuf i Mayenne van formar una lnia separada, i mes tard el territori principal es va dividir amb dos lnies: Lorena, Bar i Vaudemont, i Joinville, Guisa i  Aumale, lnia que va heretar tamb Harcourt, Mortain, Elbeuf i Mayenne i tamb el comtat de Lambesc. La lnia principal de Lorena encara es va tornar a dividir amb la de Lorena i Bar i la de Vaudemont i el ducat de Mercoeur que a la seva vegada es va dividir en el ducat de Mercoeur i marquesat de Chaussin d una banda, que es va extingir i va passar a la casa de Vendme, i el comtat de Chaligny que es va extingir el 1672 i va passar tamb a Vendme.


Comtes de Vaudemont .

Gerard I de Lorena 1070-1108;
Hug I 1108-1167;
Gerard I 1167-1188;
Hug II 1188-1235;
Hug III 1235-1246;
Enric I 1246-1279;
Enric II 1279-1299;
Enric III 1299-1333;
Enric IV 1333-1346;
Margarita 1346-1351;
Anceau de Joinville 1246-1351;
Enric V 1351-1374;
Margarita 1374-1416;
Pere comte de Ginebra 1374-1393;
Ferr de Lorena senyor de Guisa i Romigny 1394-1415;
Antoni I 1416-1447;
Ferr I 1447-1472 (duc de Bar des 1456);
Renat de Lorena (duc Renat II) 1472-1508 (duc de Bar 1472, duc de Lorena 1473);
Antoni II el bo 1508-1544 (duc de Lorena i Bar);
Nicolau I 1544-1577 (duc de Mercoeur);
Felip Manel 1577-1602 (duc de Mercoeur, 1592 marqus de Chaussin);
Francesca 1602-1669 ;
Csar, duc de Vendme (consort);
a la casa de Vendme;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37352" title="Comtat de Vermandois" nonfiltered="4458" processed="4438" dbindex="14660">
El Comtat de Vermandois fou una jurisdicci feudal de Frana a la Picardia.

La dinastia comtal deriva de Carlemany per mitj del seu fill Pip i el seu net Bernat reis de Itlia.

El fill de Bernat, Pip anomenat Pip de Pronne, fou comte al Vermandois cap el 840 governant Pronne i Sant Quint. estava casat amb Rotaida de Bobbio i va deixar tres fills: Heribert, Pip i Bernat. El primer fou el tronc dels comtes de Vermandois  i el segon dels comtes de Valois.

Heribert I fou nomenat el 896 comte de Vermandois i el 898 de Soissons. Va morir el 902 assassinat per ordre de Baldu de Flands. De la seva primera muller Richilda va tenir al seu successor Heribert II que va ser a mes comte de Meaux pel seu matrimoni amb la comtessa Adela, i el 918 apareix tamb com a comte de Mzerais. Va tenir un regnat turbulent: el 922 va combatre al costat del bisbe Seulf de Reims contra els seus vassalls revoltats;  el 923 va empresonar al rei Carles III de Frana a Chateau-Thierry i desprs a Pronne; el 925, al morir el bisbe Seulf, va obtenir del rei Ral de Frana el bisbat de Reims, amb un gran patrimoni, pel seu segon fill Hug, de nomes 5 anys; al 926 al morir el comte Roger I de Laon, va demanar el comtat pel seu fill gran  i tot i l'oposici del rei, el va ocupar per la fora, i finalment Ral va transigir per evitar que Heribert II no alliberes al rei Carles III; el 930 va ocupar el castell de Vitry en Perthois que pertanyia a Bos, germ del rei Ral i aquest va reunir un exercit amb ajut de Hug el gran, duc de Nustria i el 931 van conquerir Reims on van installar un nou bisbe en la persona de Artaud; desprs les forces del rei van conquerir Vitry, Laon, Chateau-Thierry i Soissons; amb la mediaci del rei Enric de Germnia, Heribert fou reposat en els seus dominis menys Laon i Reims, per va haver de sotmetre's al rei. El rei Llus IV d'ultramar va donar el 941 el comtat de Laon a Roger II, fill del comte Roger I, i aix va provocar una nova revolta d'Heribert II, aliat als ducs de Nustria i de Normandia, Hug el gran i Guillem llarga espasa; Heribert va entrar a Reims i va restaurar al seu fill Hug com a bisbe, i Artaud va ser fet presoner; la mediaci d'Ot de Germnia va portar a una transacci (Tractat de Vis, prop de Lieja, el 942)

Va morir el 23 de febrer del 943 i el 946 els seus dominis es van repartir entre els seus fills: Adalbert I el piets (943-988) va rebre el comtat de Vermandois i l'abadia de San Quint; Heribert III va rebre el comtat d'Omois i Chateau-Thierry i les terres de la Marne entre el comtat de Meaux i el domini eclesistic d'Epernay (a mes fou nomenat abat laic de Saint Mdard de Soissons). El fill Robert va rebre el comtat de Meaux, i el fill Hug va ser confirmat com abat de Reims que nomes tindr per dos anys fins que va ser deposat per un concili a Ingelheim en que fou nomenat bisbe al seu lloc Artaud i com a comte de Reims el comte Renaud de Roicy; un altra fill, Od havia mort abans del 946. Les filles van rebre algunes terres que van aportar com a dot als seus marits (el Mzerais va passar aix a Blois)

Adalbert va morir el 8 de setembre del 988 i el va succeir el seu fill Heribert III nascut del matrimoni del pare amb Gerberga de Lorena. Va morir cap el 997 i el va succeir el seu fill Ot I, que va morir el 25 de maig del 1045. El seu fill Heribert IV va ser el segent comte i es va casar amb Hildebranda (o Adela) de Valois cap el 1032. Va morir cap el 1080 i com que el seu fill Ot el forassenyat ja havia mort, la successi va recaure a la seva filla Adelaida de Valois que va heretar aquest comtat i d'altres (Vexin, Amiens i Bar) a la mort de sa germ Sim cap el 1082

Vegeu Dinastia de Valois

Comtes de Vermandois.

Pip de Pronne c. 840;
Heribert I 896-902  ;
Heribert II 902-943;
Indivs entre Heribert (d'Omois), Adalbert, Robert i Hug 943-946;
Adalbert el piets 946-988;
Heribert III 988-997;
Ot 997-1045;
Heribert IV 1045-1080;
Adelaida 1080-1101;
Hereta Valois, Vexin Amiens i Bar 1082;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37353" title="Comtat de Vexin" nonfiltered="4459" processed="4439" dbindex="14661">
El Comtat de Vexin fou una jurisdicci feudal de Frana, que des el 911 va quedar dividit entre Frana i Normandia.

El Vexin francs.

El comtat de Vexin apareix cap el any 800. El primer senyor fou Nebelon, de la dinastia anomenada del Nebelons que era fill de Khildebrand de Borgonya i net de Pip d Heristal; el seu fill Nebelon II va portar ja el ttol de comte de Vexin. Waleran II es va casar cap el 923 amb la comtessa Adela de Valois i va reunir ambds comtats en la descendencia. Waleran tamb possea el comtat d'Amiens que igualment va quedar unit amb Valois.

El 1063 Gauthier III va ocupar el vescomtat de Corbie que posseen els senyors de Boves i Coucy i en compensaci va cedir el usdefruit i el ttol d Amiens al fill del senyor Dreux, anomenat Enguerrand, per no el Vexin que va passar a la seva neta Hildebranda filla de Ermenfroi (fill premort de Gauthier III) casada amb Ral  senyor de Goy, i al fill d ambds  Ral el gran (I de Vexin i III de Valois) i va restar  unit a Valois fins el 1077 en que el comte Sim el va cedir a la corona.

Llista de comtes .

Nebelon I c. 800;
Nebelon II (fill)  c. 840 ;
Waleran I (fill)  c. 860;
Nebelon III (fill)  c. 900;
Waleran II  (fill) c. 923-956 (comte d Amiens);
Gauthier I  c. 956-987 (comte d Amiens i Valois);
Gauthier II  987-1027 (comte d Amiens i Valois);
Dreux 1027-1035 (comte d Amiens i Valois);
Gauthier III 1035-1063 (comte d Amiens i Valois);
Ral I 1063-1074 (comte d Amiens i Valois);
Sim 1074-1077 (comte d Amiens i Valois);
a la corona francesa 1077.

El Vexin normand .
 
Una part del comtat del Vexin situada al oest del riu Epte,  va passar a Roll, duc de Normandia, el 911. El 1096 es va construir el castell de Gisors com a defensa contra el comtat francs de Vexin.
 
El 1149 Enric II Plantagenet el va cedir el comtat a Llus VII de Frana com a pagament de la seva ajuda contra Esteve de Blois. Llus VII el va cedir el 1160 a la seva filla Margarida, casada amb Enric el Jove, fill gran de Enric II. El 1193 el rei Felip August el va ocupar per el va retornar el 1199 encara que va retenir el castell de Gisors. El 1204 va ser incorporat amb Normandia a la corona francesa.

Llista de comtes .

Ducs de Normandia 911-1149;
Llus I de Vexin 1149-1160 (Llus VII de Frana);
Margarida 1160-1193 (filla) (+1198);
Enric el Jove 1160-1183 (marit);
Felip August 1193-1199 (Felip II August de Frana);
Joan sense terra 1199-1204 (rei d Anglaterra i duc de Normandia) ;
a la corona francesa 1204;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37359" title="Sofia" nonfiltered="4460" processed="4440" dbindex="14663">



La ciutat de Sofia, en blgar       ('Sofija'), prop de la muntanya Vitosha (      ), t una poblaci de 1,8 milions d'habitants, i s la ciutat ms gran de la Repblica de Bulgria. Est localitzada a la regi oest del pas i n's el centre administratiu, cultural i industrial.

El lloc on es troba la ciutat, ha estat habitat des del segle XIII aC, fent-la la segona ciutat en peu ms antiga d'Europa. Ha tingut diversos noms al llarg de la histria, i les restes de les ciutats antigues es poden veure encara avui. Sofia era originalment un assentament traci amb el nom de Serdica, nom que prov de la tribu trcia de Serdi. Va ser conquerida per Roma el 29 dC. Quan Diocleci va dividir la provncia de Dcia en Dacia Ripensis a la vora del riu Danubi i Dacia Mediterranea, Serdica es va convertir en la capital de la segona. Va ser destruda pels Huns el 477 i reconstruda per l'emperador bizant Justini I, amb el nom de Triaditsa. Coneguda com a Sredets pels blgars, va ser anomenada Sofia el 1376, que en grec significa saviesa. Sofia va ser conquerida pels otomans el 1382 i es va convertir en la capital de la provncia turca de Rumlia. Va ser reconquerida pels russos el 1878, i es va convertir en la capital de Bulgria el 1879.

Sofia s el centre de la vida econmica de Bulgria. El sector manufacturer de l'economia, representat per ms de 800 plantes, inclou la producci de metalls (75% de la producci del pas), txtils i electrnics (15% de la producci). Sofia tamb s el centre financer, seu del Banc Nacional Blgar, la Borsa Blgara, i dels bancs comercials ms grans del pas. Avui, Sofia s un centre manufacturer per a les companyies multinacionals d'Europa i dels Estats Units.

En sn llocs turstics interessants:
 L'esglsia de St. Jordi, d'estil rom tard, del segle IV dC;
 L'esglsia bizantina de Sta. Sofia, construda al segle VI dC;
 La catedral d'Alexander Nevski i la seva cpula d'or, construda al comenament del segle XIX per tal de commemorar la dedicaci dels 200.000 soldats russos que varen morir en la guerra entre Rssia i l'Imperi Otom que va dur a Bulgria a la seva emancipaci dels turcs.
 La petita esglsia de St. Petka Samardzhiiska, del segle XIV, situada a la plaa Sveta Nedelya. Cont cinc refinadssims frescs.
 La mesquita de Banya Bashi, construda al segle XVI;
 El Museu Nacional d'Histria, notable per la seva collecci de tresors tracis;














































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37360" title="Bucarest" nonfiltered="4461" processed="4441" dbindex="14664">

Bucarest (Bucure ti en romans) s la capital de Romania i actualment la ciutat ms gran i el centre industrial i comercial ms important d'aquest pas. La primera vegada que apareix el mot Bucarest s cap l'any 1459. Va convertir-se en capital de Romania l'any  1862. Des d'aleshores ha experimentat una transformaci contnua, esdevenint actualment el ms important centre artstic, cultural i de audiovisual romans. En el perode interbllic entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial a Bucarest es va desenvolupar una arquitectura elegant i una elit intellectual que li va fer merixer el pseudnim del Petit Pars o Pars de l'Est. Actualment la capital t el mateix nivell administratiu que una provncia (jude  en romans) i est dividida en sis sectors.

 Entorn geogrfic .
La ciutat s'estn al llarg del sud-est del pas, entre Ploie ti i Giurgiu i el marge del riu Dmbovi a, que es converteix a Arge  en afluent del riu Danubi. Molts llacs s'estenen per la plana a prop del riu Colentina; en el permetre urb es troben el llac Floreasca, el llac Tei, el llac Colentina, i al el centre de la ciutat hi ha el llac Ci migiu. Aquest llac, que va ser una antiga bassa dins de l'antiga ciutat medieval, es troba dins dels Jardins Ci migiu, inaugurats l'any 1847 i que van ser dissenyats per l'arquitecte alemany Carl F. W. Meyer. A prop de Ci migiu, hi ha dos parcs ms, el  Parc Her str u (dins del mateix es troba el Muzeul Satului) i els Jardins Botnics (que sn els ms grans de tota Romania i que compta amb prop de 10.000 espcies de plantes i flors, fins i tot algunes de tipus extic).

 Distncies geogrfiques .
 Giurgiu (60 km S);
 Ploie ti (60 km N);
 Pite ti (90 km NV);
 Trgovi te (80 km NV);
 Buz u (110 km NNE);
 Alexandria (84 km SV);
 C l ra i (108 km SE);
 Ia i (392 km NNV);
 Timi oara (550 km VNV);
 Arad (563 km VNV);
 Cluj-Napoca (400 km NV);


 Histria .
La llegenda diu que Bucarest va ser fundada per un pastor de nom Bucur. Una altra variant ms possible diu que el vell nucli poblacional es va desenvolupar en temps de Mircea el Vell a principis dels segle XIV. 

Pels marges dels rius Dmbovi a i Colentina s'han trobat evidncies d'assentaments poblacionals corresponents als perodes paleoltic i neoltic. S'han trobat tamb assentaments poblacionals datats aproximadament del any 1800 aC a les zones de Dude ti, el Llac Tei i Bucure ti-Noi. Altres troballes arqueolgiques han demostrat que es va desenvolupar des de l'poca del bronze fins aproximadament l'any 100 aC assentaments de poblacions d'origen indoeuropeu (probablement getes i dacis)  per la zones de Her str u, Radu Vod , el llac Tei, Pantelimon, Mihai Vod , Pope ti-Leordeni i Pope ti-Novaci. Els assentaments corresponents al perode posterior a la retirada romana de la Dcia en temps d'Lluci Domici Aureli (271), estan datats de finals del segle III i els mateixos es van mantenir al llarg de l'edat medieval.

Les primeres evidncies escrites de l'existncia de Bucarest es troben en un document del 20 de setembre 1459, una acta enviada per Vlad  epe , prncep de Valquia, per on s'interessa per un dels vells senyors de la poblaci. La ciutat Dmbovi a, que apareix molt abans com a ciutat al actual emplaament de Bucarest, tenia una posici estratgica, ja que controlava l'accs del cam que anava de Trg or a Giurgiu, fet pel qual durant l'ocupaci otomana s'hi va assentar una guarnici otomana. En un curt espai de temps, Bucarest va crixer ja que va ser el lloc elegit el  14 d'octubre de 1465 pel prncep valac Radu el Forms com a residncia oficial. Als anys 1558 - 1559, es va construir dins de la Curtea Veche l'Esglsia Senyorial, construda pel prncep Mircea El Pastor, aquesta encara roman com el ms vell lloc de culte de la ciutat, mantenint-se encara la seva edificaci original.

L'any 1659, sota el domini de Gheorghe Ghica, Bucarest va convertir-se en capital de Valquia, fet que va afavorir la modernitzaci de la ciutat. Van aparixer els primers camins pavimentats amb pedres de riu (1661), es va establir la primera instituci d'ensenyament superior, lAcadmia Senyorial (1694) i es va construir el Palau Mogo oaiei sota les ordres del prncep Constantin Brncoveanu l'any 1702, edifici on actualment es troba el Museu d'Art Feudal Brncoveneasc . L'any 1704, es va desenvolupar la iniciativa hospitalria de Mihai Cantacuzino  que va crear el Hospital Col ea, que va ser destrut posteriorment en un incendi i un terratrmol, essent reconstrut l'any 1888. En poc temps es va desenvolupar la ciutat des d'un punt de vista econmic; desenvolupant-se els oficis artesanals que van constituir nombrosos gremis, fet que va afavorir la modernitzaci de la ciutat. Aix van aparixer les primeres manufactures i es va produir el desenvolupament demogrfic de Bucarest. L'any 1798 es creu que vivien a la ciutat 30.030 habitants, l'any 1831 es comptabilitzen 10.000 focs i 60.587 habitants.  

A la segona meitat del segle XIX es va produir una innovaci en matria tecnolgica i cultural a la capital romanesa. Poc a poc van anar apareixent tot un seguit de institucions d'inters com el Teatre Nacional (en romans Teatrul Na ional), els Jardins Ci migiu, el Cementiri  erban Vod ,  la Societat Acadmica de Bucarest, la Societat Filarmnica de Bucarest, la Universitat de Bucarest, la Estaci del Nord (en romans Gara de Nord), el Gran Hotel del Bulevard, el  Jard Botnic de Bucarest, el Ateneul Romn,  la Banca Nacional de Romania, aix com el Diari el Univers i diferents cafs, restaurants, cinemes que eren frequentats per intellectuals com Ion Luca Caragiale, Mihai Eminescu, Nicoale Iorga i Titu Miorescu. Es va illuminar la gran majoria dels carrers amb llums de  petroli, es va construir la primera lnia de tramvia i ms tardanament es va implantar la illuminaci elctrica i la primera lnia telefnica).


Bucarest va ser fins la instauraci del rgim comunista romans (Repblica Popular de Romania) la capital de la provncia de Ilfov (en romans jude ul Ilfov). L'any 1977 la ciutat va patir un greu terratrmol (7,2 en l'escala de Richter) i des de finals dels anys setanta del segle XX fins l'any 1989 (any en qu va caure el rgim de Nicolae Ceau escu) va patir una important transformaci amb la demolici sencera de barris histrics i la construcci de grans avingudes, barris de blocs d'edificis d'estil comunista o la Casa Poporului que s el segon edifici ms gran del mn.

 Esdeveniments .
1459: Primera menci de Bucarest, en un document de la cancelleria de Vlad  epe ;
1465: El prncep de Valquia Radu el Forms va elegir la ciutat com a residncia. ;
1659: Gheorghe Ghica va establir la capital de Valquia a Bucarest.
1661: Es construeix el primer cam pavimentat de pedra de riu. ;
1808: S'obre el Hanul lui Manuc, lloc on l'any 1812 se signa el Tractat de Bucarest, entre Rssia i Turquia. Desprs de tancar, va ser reconstrut l'any 1968.
1852: Inauguraci del Teatre Nacional "I. L. Caragiale" i la Casa Cap a;
1872: Entra en funcionament la primera lnia de tramvia. Aquesta va circular per la ruta Bariera Mogo oaia (actualment Pia a Victoriei) - Bariera Obor.
1894: Entra en funcionament la primera lnia elctrica de tramvia (14). Aquesta circul per la ruta Obor - Cotroceni.
1910: Es construeix el Pont Gran.
Anys 1920: Entra en funcionament la central telefnica autmata amb 3.000 de abonats. ;
1922: Es construeix de fusta el Arcul de Triumf.
1925: Entra en funcionament la  primera lnia de autobs. Aquesta circula per la ruta de Pia a Sf.Gheorghe - Bariera C l ra ilor (en la intersecci dels carrers C l ra i  i Orzari).
1928: La Societat Romanesa de Radiodifusi comena les seves emissions d'una forma regular.
1929: Deixa de funcionar l'ultima lnia de tramvia amb cavalls.
1933: Es construeix el Palau Telefoanelor a Calea Victoriei. ;
1935 - 1936: Es reconstrueix el Arc del Triomf (Arcul de Triumf) amb bet armat i granit.
1936: El socileg Dimitrie Gusti inaugura el Museu Satului, un dels primers museus etnogrfics del mn. ;
1936: Es construeix el Parc Her str u sobre una superfcie de 187 ha.
1937: Es finalitza la construcci del Palau Reial de Bucarest (comenat l'any 1930).
1938, 8 de juny: S'obre el  Pavell de la Televisi en el Parc Nacional Carol II (actual Parc Her str u).
1939: S'inaugura  l'Acadmia Militar de Bucarest. ;
1940: Un potent terratrmol destrueix una part important de la zona central histrica de Bucarest.
1948: L'Aeroport B neasa comena la seva activat.
1949: Entra en funcionament la primera lnia de troleibs la (81). Aquesta circula per la ruta Pia a Victoriei - Hipdrom B neasa (on actualment es troba la Casa Presei Libere).
1950: Apareix el primer estudi cinematogrfic del Studiul cinematografic Buftea ;
1951: S'inaugura el Estadi de Futbol del Dinamo de Bucarest (amb una capacitat de 15.000 persones).
1953: Finalitza el Complex Esportiu "23 August", actual Estadi Nacional Lia Manoliu.
1954: S'inaugura l'Opera Romn .
1955: Es construeix el primer autobs romans a la Fabrica Vulcan de Bucarest.
1956: 31 de desembre: Amb motiu del cap d'any es difon la primera emissi de televisi de Romania. ;
1957: Desprs de cinc anys terminen els treballs de construcci de la Casa Scnteii (actual Casa de la Premsa Lliure).
1957: S'inaugura el Museu de la Literatura Romanesa. ;
1960: S'inaugura la Sala Palatului (amb capacitat per a 3.000 persones). La mateixa ser la sala dels Congressos del PCR.
1961: S'inaugura el Circ Globus, el ms gran circ de Romania (amb capacitat per 2.500 persones).
1961: Es fabrica la primera televisi romanesa, marca "Electrnica". ;
1964: Entren en funcionament els Estudis cinematogrfics "Studioul cinematografic Animafilm".
1965: La sala de cinematogrfica de Calea Victoriei es transforma en el Teatre   nd ric .
1970: S'inaugura l'Aeroport Interna ional Otopeni a 17 km de Bucarest.
1970: Es construeix el Hotel "Intercontinental". s la construcci ms alta de la capital, amb 25 plantes.
1973: El Teatre Nacional "I.L.Caragiale" comena a funcionar en un nou local, al centre de la capital.
1974: Comena a funcionar la Sala Polivalent , que s el pavell esportiu cobert ms important de la capital.
1976: S'inauguren els grans magatzems Magazinul Universal Unirea.
1977, 4 de mar: Un terratrmol de intensitat 7.2 de l'escala Richter, amb epicentre a les muntanyes Vrancea, destrueix i fa malb una important zona del centre histric de Bucarest.
1979: S'inaugura el metro de Bucarest, el primer tram s el que comprn les estacions entre Sem n toarea i Timpuri Noi.
1981 - 1988: Es produeix el procs de construcci d'edificis ms intens de Romania, es construeix la Casa Poporului (actual Palatul Parlamentului), la segona construcci administrativa ms gran del mn, aquesta edificaci es va construir al lloc on s'havien demolit edificacions amb un gran valor arquitectnic i histric.
1990: S'inaugura el Museu   ranului Romn.
1991: S'obre el Museu Nacional Cotroceni, que disposa d'un patrimoni arquitectnic caracterstic del segle XIX.
1994: S'elegeix la nova bandera i escut de Bucarest.
2000: Surt escollit com alcalde a les eleccions municipals  Traian B sescu el candidat del Partit Democrat (PD).
2004: Traian B sescu s reelegit com a alcalde al juny, per dimiteix al desembre, ja que va guanyar les eleccions presidencials romaneses, esdevenint President de Romania.
2005: Adriean Videanu s elegit com a alcalde general de la capital romanesa.

 Tractats signats a Bucarest .
 28 de maig 1812   final de la Guerra Russo-Turca, Romania perd Bessarbia;
 3 de mar 1886   final de la guerra entre Srbia i Bulgria;
 10 d'agost 1913   final de la Segona Guerra Balcnica;
 4 d'agost 1916 - tractat d'aliana entre Romania i l'Aliana (Frana, Regne Unit, Rssia i Itlia);
 6 de maig 1918 - tractat entre Romania i les Potncies Centrals, que no ha estat mai ratificat.

 Evoluci demogrfica .
 1798: 30.030;
 1831: 60.587;
 1877: 177.302;
 1930: 639.040 (dels quals 77,47% romanesos, 10,93% jueus, 3,76% hongaresos, 2,22% alemanys);
 1956: 1.236.905;
 1964: 1.372.130;
 1998: 2.029.899;
 2002: 1.921.753;
 2005: 2.052.000;

 Estructura confessional .
 1930: 486.193 cristians ortodoxes (76,08%), 76.480 jueus (11,96%), 36.414 catlics romans (5,69%), 12.203 luterans (1,90%), 12.882 Ortodoxes grecs (2,01%), reformats (1,14%);

 2002: 1.850.414 cristians ortodoxes (96,05%), 23.450 catlics romans (1,21%), 9.488 musulmans (0,49%), 7.558 grecocatlics (0,39%), 5.452 pentecostals, 4.381 adventistes.

 Administraci .

Bucarest t un estatus especial a Romania, ja que s l'nica ciutat romanesa que no pertany a cap provncia. La divisi administrativa de Bucarest s la ms nombrosa de totes les provncies romaneses. 

L'Ajuntament est administrat per un Alcalde General (actualment Adriean Videanu). La ciutat t una superfcie territorial de 228 km, que es divideix en 6 sectors administratius, que estan administrats pels seus propis Alcaldes. Els sectors estan disposats de forma radial (i en el sentit de les agulles del rellotge), tots els Ajuntaments dels sectors han de coordinar la seva acci de govern amb l'administraci central de Bucarest. 

L'Ajuntament General s el responsable de l'aigua, els transports i el manteniment dels bulevards principals, per els alcaldes dels sectors tenen la responsabilitat del contacte amb els ciutadans, els consells locals, els carrers secundaris, els parcs, les escoles i el sistema sanitari. 

 Divisi administrativa de Bucarest en Sectors i barris: .

 Sector 1: B neasa, Pipera, Floreasca;
 Sector 2: Pantelimon, Colentina, Iancului, Tei;
 Sector 3: Vitan, Dude ti, Titan, Centru Civic;
 Sector 4: Berceni, Olteni ei, V c re ti;
 Sector 5: Rahova, Ferentari, Cotroceni;
 Sector 6: Giule ti, Drumul Taberei, Militari, Crnga i;

 Institucions i indrets d'inters .
A Bucarest, com a capital de Romania, es troben localitzades diverses institucions de diferents mbits:

mbit poltic:
La seu del Parlament de Romania, ;
La seu del Govern de Romania i de tots els ministeris.
Seu de la Presidncia de Romania. ;


mbit cultural: ;
Acadmia Romn  (fundada l'any 1866) ;
Ateneul Romn;
Opera Romanesa;
Ms de 60 institucions de recerca ;
La Universitat de Bucarest ;
L'Institut Politcnic de Bucarest ;
L'Institut de Medicina de Bucarest;
Nombrosos instituts d'ensenyament superior.
La (Biblioteca de la Acadmia Romna, fundada l'any 1867, amb un fons de proa de 8 milions volums. ;
La Biblioteca Nacional Romanesa, fundada l'any 1955, amb un fons de 7 milions de  volums.
La Biblioteca Universitria de Bucarest, fundada l'any 1896, amb un fons de 2 milions de  volums, i que va ser incendiada al llarg dels esdeveniments de la Revoluci romanesa d 1989.
El Teatre Nacional I.L. Caragiale, que es troba emplaat al centre de Bucarest.
El Teatre Bulandra, amb dues sales (Sala Izvor i la Sala Toma Caragiu), s un dels principals teatres de Bucarest, amb una programaci teatral de gran qualitat.
El Museu Nacional de l'Art, situat a l'antic palau reial, situat just al centre de la ciutat, cont una extensa collecci art europeu i de Romania.
El Muzeul Taranului Romn (Museu del Pags Romans) ;
El Museu d'Histria Nacional ;
La Galeria de l'Art Dominus  ;

Parcs, jardins, places i llacs:

El Parc Her str u amb (187 ha) s un dels ms grans de la capital. ;
El Parc Ci migiu t 13 ha i va ser inaugurat l'any 1860.  ;
El Parc Tineretului que t 200 ha.
El Parc Carol t 36 ha i va ser inaugurat l'any 1906). ;
Cal destacar diverses places com ara la Pia a Unirii (Plaa de l'Unitat), Pia a Romn  (Plaa Romanesa) o la Pia a Victoriei (Plaa de la Victria) ;
Existeixen a la ciutat diferents llacs: Ci migiu, Floreasca, Tei, Colentina i Her str u.

 Antigues cases tradicionals a Bucarest .
Per la seva caracterstica arquitectura i histria, les velles cases tradicionals que existiexen a Bucarest (en romans reben el nom Hanul) representen una atracci pels visitants que acudien a Bucarest. Aquests Hanuls tenien diferents funcions, a ms de ser la residncia d'importants senyors funcionava com hostalatge per als viatjants que arribaven a la ciutat. En molts casos van servir com a nucli poblacional a partir dels quals es van desenvolupar barris. Actualment es poden visitar:
Hanul Constantin Vod ;
Hanul Manuc;
Hanul cu Tei;
Hanul Bazaca;
Hanul Galben;

 Comunitats minoritries .
 Comunitat jueva .
La comunitat minoritria de Bucarest ms nombrosa abans de la Segona Guerra Mundial era la jueva. L'any 1930 vivien a la capital 69.885 jueus, que representaven el 10,93% de la poblaci de la capital. Les massacres perpetrades pels Legionaris i per la Gurdia de Ferro durant el conflicte bllic mundial, aix com les posteriors emigracions a Israel va fer prcticament desaparixer la comunitat jueva a Bucarest. On estava emplaat el call jueu actualment s'aixeca el complex comercial Unirea i tota la seva zona adjacent. Encara existeix i funciona a Bucarest el Teatre Jueu, que s propietat de l'Estat romans.

 Comunitat hongaresa .
Segons les dades del cens de Bucarest de l'any 1930, a la ciutat vivien 24.052 hongaresos, representant un 3,76% del total de la  poblaci municipal.

En comparaci amb l'any 2002 viuen a Bucarest 5.834 hongaresos, representant un 0,3% del total de la poblaci de la ciutat. A Bucarest funciona el Liceu Teric Ady Endre on l'idioma vinculant es el hongars. La Casa Petofi s el centre cultural de la comunitat, on funciona una biblioteca amb un important fons de volums escrits en llengua hongaresa. Tamb apareix la publicaci diria d'mbit nacional j Magyar Sz, i la publicaci mensual de la comunitat: Bukaresti Kozlony.

 Comunitat armnia .
La  comunitat ms antiga i amb ms tradici cultural i econmica de Bucarest s la comunitat armnia. L'any 1930 vivien a la capital 4.748 de armenis, representant un 0,74% de la  poblaci de la capital. Actualment hi ha a la ciutat diferents barris i una Esglsia per la comunitat armnia.

 Comunitat grega .
Una de les altres comunitats amb ms vella tradici a Bucarest s la grega. L'any 1930 vivien a Bucarest 4.293 de grecs, representant 0,67% del total de la poblaci de la ciutat.

 Transport .

Bucarest t la millor xarxa de transports de Romania i una de les millor d'Europa central i oriental. Disposa d'una xarxa de metro subterrnia, Metro de Bucarest.

 Aeroports .
Els dos aeroports ciutadans sn:
 L'Aeroport Internacional Otopeni-Henri Coanda (codi ICAO: LROP - codi IATA: OTP) situat al municipi de Otopeni i a 17 km de Bucarest. Rep el trfic aeri internacional de les grans companyies aries i s la seu central de la Companyia Aria romanesa Tarom.
 L'Aeroport Internacional Baneasa-Aurel Vlaicu (codi ICAO: LRBS - codi IATA: BBU) Dedicat al trfic d'avions governamentals i locals i des de fa poc temps actiu com a aeroport d's per a les companyies aries de baix cost i s la seu de la companyia aria romanesa de baix cost Blue Air.

 Economia .
Tot i que solament compta amb el 10% de la poblaci, Bucarest produeix el 25% del PIB del pas, sent la zona ms desenvolupada i industrialitzada de Romania. Igual que la resta del pas aquesta ciutat ha experimentat un important desenvolupament econmic en els ltims anys. Actualment, Bucarest rep ajudes econmiques provinents de la Uni Europea (UE).

 Universitats .


 Universitat Tcnica de Construcci Bucarest;
 Facultat de Geologia;
 Acadmia de Estudis Econmics;
 Acadmia Tcnica Militar;
 Universitat de Bucarest;
 Universitat de Medicina i Farmcia "Carol Davila" - Bucarest;
 Universitat de Cincies Agrcoles i Medicina Veterinria Bucarest;
 Universitat Politcnica de Bucarest;
 Universitat Romanesa-Americana;

 Equips esportius .


 Futbol .
 FC Rapid de Bucarest;
 FC Steaua de Bucarest;
 FC Dinamo de Bucarest;
 FC Na ional de Bucarest  ;
 Sportul Studen esc;

 Bsquet .
 Dinamo Erbasu;
 Rapid Isover;

 Rugbi .
Bucuresti;

Ciutats agermanades.
Bucarest est agermanada amb 16 ciutats, incloent destacades con Istanbul, Budapest, London, Moscow, Sofia i les 11 segents:


 Referncies .
Nicolae Iorga, Istoria Bucure tilor, 1940;
C.Bacalba a, Bucure tii de alt dat , 1935;
G.Ionnescu-Gion, Istoria Bucure tilor, 1899;
George D.Florescu, Din vechiul Bucure ti, 1935;
George Potra, Din Bucure tii de alt dat , 1981;

 Vegeu tamb .
 Metro de Bucarest;
 Llista d'alcaldes de Bucarest;
 Llista d'edificis importants de Bucarest;
 Llista d'estacions de metro de Bucarest;
 Llista de personalitats nascudes a Bucarest;
 Tractat de Bucarest;

 Enllaos externs .

 Pgina de l'Ajuntament general del Municipi de Bucarest;
 Pgina oficial de la prefectura de Bucarest;
 Borsa de Valors Bucarest;
 Universitat de Bucarest;
 Universitat Politcnica de Bucarest;
 Biblioteca Central Universitria de Bucarest;
 3 webcams de Bucarest;
 Site-ul miculparis.ro - Tot respecte a Bucarest;
 Guia de Bucarest, cupons de descomptes, carta interactiva;
 Wiktionary, Bucarest en les llenges del mn;
 Panorama Virtual de Bucarest;
 Llista de clubs i llocs d'oci de Bucarest;
 Teatre Nacional "I.L. Caragiale";
 Teatre Bulandra;
 Hotels a Bucarest;
 Aeroport Internacional Otopeni-Henri Coanda;
 Aeroport Internacional Baneasa-Aurel Vlaicu;
 Pgina de RATB (companyia pblica de transport);
 Metrorex (Companyia de metro) plana oficial;










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37361" title="Comtat d'Armanyac" nonfiltered="4462" processed="4442" dbindex="14665">

 
El comtat d'Armanyac (en occit Armanhac, en francs Armagnac) fou una jurisdicci feudal d'Occitnia, a la Gascunya, creada a finals del segle X. El nom del pas es creu que ve d'un cap militar franc que va establir-se a la regi al segle V.

Histria.
Els primers comtes d'Armanyac.
La regi d'Armanyac formava part del ducat de Gascunya. A la mort del duc Garcia II el Corb cap al 926, el seu fill segon, Guillem, va rebre el territori de Fesenzac i el d'Armanyac amb ttol de comte. Guillem va viure fins el 960 i en morir va repartir els seus dominis entre els dos fills: per al gran, Od, el Fesenzac; per al segon, Bernat I, l'Armanyac, i per al tercer, Fredel, el Gausa o Gause. 

Bernat va morir abans de l'any 1000 i el seu fill Guerau I Trancalle va assumir el poder fins a la seva mort el 1020. El fill d'aquest, Bernat II Tumapaler, fou comte d'Armanyac del 1020 al 1063, i el 1040, en extingir-se la nissaga dels ducs de Gascunya, va heretar aquest ducat fins el 1052. Deposat com a duc pel seu cos germ Guiu-Jofr, comte de Bordeus i de Poitiers, va sostenir una lluita amb ell fins a la batalla de la Castella (1063), desprs de la qual va abdicar i va morir el 1090 amb ms de 80 anys. El seu fill, Guerau II, inicialment va governar sol, per desprs juntament amb el seu germ Arnau Bernat (1072-1080) i ms tard una altra vegada sol fins el 1095, any en qu el va succeir el seu fill Bernat III (1095-1110). 

Els segents regnants se succeren de pare a fill: Guerau III (1110-1160) i Bernat IV (1160-1188). Aquest darrer va heretar el Fesenzac de la seva mare, Azalina o Adalmura, filla i hereva del vescomte Astanove II. Va abdicar el 1188 i va morir el 1193. El seu fill, Guerau IV Trancalle el va succeir a l'Armanyac i al Fesenzac (1188-1215). Casat amb Mascarosa de La Barthe, noms va tenir una filla, motiu pel qual va adoptar el nt de la seva muller, Guerau V (1215-1219), que fou vescomte de Fesenzaguet per herncia paterna biolgica. El seu fill, Pere Gerard, el va succeir fins el 1241 (Fesenzaguet va passar al germ biolgic Roger de Fesenzaguet) i a la seva mort solter, el seu germ Bernat V (1241-1245), mort casat per tamb sense fills. 

Bernat V fou succet per la seva germana Mascarosa I. Estava casada amb Arnau III Od, vescomte de Lomanha, mort en 1256. Mascarosa va morir el 1249. Un any abans havia mort Roger I de Fesenzaguet, que va deixar un fill que el va succeir anomenat Guerau. El 1249 va morir Mascarosa I deixant noms una filla, Mascarosa II, que va morir el 1256 sense fills del seu enlla amb Esquivat de Chabanas, comte de Bigorra (1255-1283), per no van tenir fills (es va iniciar un conflicte successori a Bigorra) i l'herncia va passar a Guerau, fill de Roger de Fesenzaguet, tant l'Armanyac (Guerau VI) con el Fesenzac. Va morir el 1285 i el va succeir el seu fill Bernat VI, que va morir el 1319.

Comtes d'Armanyac i de Rods.

Bernat VI va deixar al seu germ Gast (mort el 1326) el vescomtat de Fesenzaguet i al seu fill Joan I l'Armanyac i Fesenzac; aquest darrer, des del 1314 era del comte de Rods per herncia de la seva mare Ceclia. El 1362 fou derrotat a la batalla de Launac per Gast Febus i va haver de pagar un fort rescat, per desprs els Armanyac es van recuperar. Fou pare de Mata d'Armanyac, casada amb l'infant Joan d'Arag, duc de Girona i comte de Cervera. A la seva mort, el 1373, el va succeir el seu fill Joan II el Desigual, que a part d'Armanyac, Fesenzac i Rods, va rebre els vescomtats de Lomanha i d'Auvillars, procedents de l'herncia de la seva madrastra Regina de Gtia (morta el 1325) i, a la mort de la seva mare Beatriu de Clermont (1364), el comtat de Charolais (o Charollais). Va morir el 1384 i el va succeir a Armanyac, Fesenzac, Lomanha i Auvillars el seu fill Joan II. Casat amb la comtessa Margarida de Comenge, fou comte consort, per no va tenir successi (Margarida va viure fins el 1443 i es va casar dues vegades ms). 

El fill de Joan II, Joan III d'Armagnac, que pretenia la Corona de Mallorca, va entrar en guerra amb la Corona d'Arag durant la Invasi d'Armanyac, i per manca de descendncia, a la seva mort el va succeir en tots els dominis el germ de Joan II, Bernat VII (1391), que fou a ms a ms comte de Pardiac i conestable de Frana. 

El fill de Bernat VII, Joan IV, fou el segent comte (1418-1450), va rebre tots els dominis i va recollir una altra vegada la successi del vescomtat de Fesenzaguet. Va declarar-se vassall de Castella el 1425. El 1440 va esclatar la revolta de la Pragueria encapalada pels grans senyors (incls el delf, que desprs ser Llus XI de Frana) contra el rei i Joan s hi va afegir. Derrotats els rebels, el rei va ordenar al comte que elimins del seu ttol l'expressi "comte per la grcia de Du", per Joan s'hi va negar; el rei va encarregar al delf, ara reconciliat amb el pare, la submissi per la fora del comte d'Armanyac; assetjat i capturat amb part de la seva famlia al castell d Illa Jord, fou empresonat a Carcassona el 1443, per alliberat el 1446 a petici del rei de Castella, aliat de Joan, encara que ja no va poder recuperar la seva anterior grandesa. Va morir el 1450 deixant hereu el seu fill Joan V.

Joan V va tenir relacions incestuoses amb la seva germana, Isabel d'Armanyac, dona de gran bellesa, amb la qual vivia sol al castell de Lectoure, i amb ella va tenir dos fills. Excomunicat pel papa Nicolau V, es va sotmetre als desitjos de l'Esglsia i del rei i es va declarar penedit, per la passi el va dominar, va fer crrer el rumor que havia rebut dispensa papal i es va casar amb Isabel i va tenir un altre fill. El papa el va excomunicar per segona vegada. Dos emissaris del rei no el van fer entrar en ra. Per altra banda, va impedir la presa de possessi com a bisbe d Auch de Felip de Levis, intentant nomenar al seu lloc un bastard del seu pare. El rei va enviar, el 1455, dos exrcits, l'un a Rods, sota el comandament d Antoni de Chabanas, i l'altre a Gascunya, dirigits per Joan II de Borb, comte de Clermont, i el mariscal de Loheac. Roergue fou ocupada gaireb sense resistncia i Lectoure noms va resistir tres dies. Joan es va escapar a l'Arag i va organitzar una guerrilla a l'Aure. Un temps desprs, en pujar al soli pontifici Calixt III, va anar a Roma a intentar demanar el perd; per quan s'acostava a la ciutat dos funcionaris pontificis corruptes li van oferir una dispensa papal falsa per casar-se amb la seva germana i la va acceptar. Quan va veure que era falsa i va intentar parlar amb el papa ja era massa tard. Calixt III va morir i el seu successor, Pius II, va ordenar una investigaci. Joan es va llanar als seus peus i va ser perdonat, per amb la condici de no veure mai ms Isabel, de combatre un any els turcs i de donar una quantitat de diners per obres de caritat. Mentrestant, el seus dominis havien estat confiscats pel Parlament de Pars. Un temps desprs, Joan va passar a Arag i va rebre l'ajuda del rei Joan II, que li va donar escortes i es va poder establir a Ainsa, capital de Sobrarb, prop de l'Aure. El juliol de 1461 va morir el rei Carles VII de Frana i el seu successor, Llus XI, va perdonar Joan i li va retornar totes les seves possessions. El comte va donar les Quatre Valls (Aure, N'este, Barousse i Magnoac) a la seva germana Isabel en ple domini. 



El 1465 el comte d'Armanyac dirig la Lliga del B Pblic i va marxar a Pars amb 6000 cavallers. Llus XI fou obligat a signar els tractats de Saint-Maur i de Conflans, que li feien perdre poder. Joan va tornar triomfant a Armanyac i va tornar a intitular-se "comte per la grcia de Du". El 1469 es va casar amb Joana de Foix-Bearn. El 1470 el rei, havent signat una treva amb el duc de Borgonya, va decidir revenjar-se de Joan: el va acusar de contactes amb els anglesos (fellonia) i va ordenar-ne la detenci. Abandonat per la noblesa, va haver de fugir protegit per l'escorta d'aragonesos i navarresos. Els estats dels armanyac foren assolats. Joan es va establir una altra vegada a Ainsa i va comptar amb l'ajuda de la gent de l'Aure. El 1471 el rei va donar Guyena en feu al seu germ, el duc de Berri, per aquest aviat es va revoltar contra el rei i es va aliar a Joan, que va reconquerir la Guyena i l'Armanyac. El duc de Berri va morir el 1472, segurament emmetzinat, i Guyena va tornar a la corona. El mateix 1472 tres exrcits reials es van acostar a Lectoure, per els assaltants van ser rebutjats. Llavors es van iniciar converses de pau, per les quals el comte deixava les seves fortaleses i rebia garanties per sortir i entrevistar-se amb el rei per solucionar-ho. Per tan aviat com va entregar les fortaleses els realistes van trencar l'acord. Joan va haver de fugir, per les tropes reials havien fet molt de mal al pas i Joan va rebre l'ajut del poble i dels barons i va reprendre Lectoure. El rei va enviar un exrcit ms poders el 1473 que va assetjar Lectoure i va assolar el pas. Joan va capitular a Lectoure, per negociant unes condicions acceptables, que una vegada ms els reialistes no van respectar, van massacrar els defensors i un cert Pere de Gorgias va matar el comte. 



El comtat fou declarat confiscat pel rei i donat al senyor de Beaujeu, per el Parlament de Pars, d'acord amb la decisi dels Estats Generals de Tours de 1484, va haver de reconixer el ttol i bona part dels bens al germ petit de Joan, el vescomte Carles de Fesenzaguet, malgrat que aquest havia estat declarat incapa el 1481. Carles va morir sense descendncia el 1497. A la mort del vescomte, el comtat, que havia estat posat sota segrest, fou donat a Alan I d'Albret el Gran. El 1522 va passar al seu fill, que fou el rei Enric II de Navarra, i desprs, el 1555, a la filla d aquest, Joana d'Albret (Joana III de Navarra), que va morir el 1572 deixant l'herncia al seu nt Enric, que fou Enric III de Navarra i desprs Enric IV de Frana, que el 1589, en pujar al tron francs, el va incorporar a la corona.

Incorporaci de les Quatre Valls a la corona.
Les Quatre valls van restar en poder d Isabel, per fou emmetzinada pel cap de l'exrcit reial Gast de Li i la seva muller, la vescomtessa de Lavedan, que volien usurpar la senyoria. Isabel va morir el 4 d'agost de 1476 desprs d haver estat obligada a deixar la senyoria a Gast i la seva muller a canvi d una pensi que mai van pagar. 

Les germanes d Isabel, Maria i Elionor, casades amb els ducs d Alenon i de Vendme, van pledejar i al cap de molts anys els Li van decidir vendre els drets d usdefruit al rei, que els va comprar i el 1607 va incorporar les Quatre Valls a la corona. 

La Casa de Guisa.
El 1645 el rei va tornar a concedir el comtat d'Armanyac a Enric de Lorena, comte d'Harcourt, que fou virrei de Catalunya durant la Guerra dels Segadors. A la seva mort, el 1666, el comtat pass al seu fill Llus de Lorena, mort el 1718. Fou succet pel seu fill Carles de Lorena, mort el 1751, i el comtat fou definitivament incorporat a la corona de Frana.

Llista de comtes d'Armanyac .
Casa d'Armanyac.
Guillem I 920-960;
Bernat I 960- abans 1000;
Guerau I Trancalle abans 1000-1020;
Bernat II Tumapaler 1020-1063;
Guerau II 1063-1095;
Arnau Bernat 1072-1080 (associat);
Bernat III 1095-1110;
Guerau III 1110-1160;
Bernat IV 1160-1188;
Guerau IV Trancalle 1188-1215;

Casa de Lomanha.
Guerau V 1215-1219;
Pere Gerard 1219-1241;
Bernat V 1241-1245;
Mascarosa I 1245-1249;
Arnau Od 1245-1256 (vescomte Arnau III Od de Lomanha);
Mascarosa II 1249-1256;
Guerau VI 1256-1285;
Bernat VI 1285-1319;
Joan I 1319-1373 (comte de Rods);
Joan II el Desigual 1373-1384;
Joan III 1384-1391;
Bernat VII 1391-1418;
Joan IV 1418-1450;
Joan V 1450-1455;

- a la corona 1455-1461;

Joan V 1461-1470;

- a la corona 1470-1471;

Joan V 1471-1472;

- a la corona 1472;

Joan V 1472-1473;

- a la corona 1473;
- al senyor de Beaujeu 1473;

Carles I 1473-1481 (vescomte de Fesezaguet);

- segrestat pel rei 1481-1497;
- a la corona 1491;

Casa d'Albret.
Alan I d'Albret 1491-1522;
Enric I d'Armanyac 1522-1555 (II de Navarra);
Joana d'Albret 1555-1572 (III de Navarra);
Enric II 1572-1589 (Enric III de Navarra esdev Enric IV de Frana el 1589);

- a la corona 1589 (que compra tamb les Quatre Valls el 1607);

Casa de Guisa.
Enric de Lorena 1645-1666 (comte d'Harcourt);
Llus de Lorena 1666-1718;
Carles de Lorena 1718-1751;

Bibliografia.
Dominique Barrois, Jean Ier, comte d'Armagnac (1305-1373): son action et son monde, tesi doctoral de l'Universi de Lille III-Charles de Gaulle, 2004.;
Charles Samaran, La Maison d'Armagnac au XVe sicle et les dernires luttes de la fodalit dans le Midi de la France, Pars, A. Picard, 1907 facs.: Ginebra, Slatkine-Paris, Champion, 1975.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37362" title="Amon Gth" nonfiltered="4463" processed="4443" dbindex="14666">

Amon Leopold Gth (tamb transcrit Goeth) (11 de desembre de 1908   13 de setembre de 1946), va ser Hauptsturmfhrer de les SS (Schutzstaffel), comandant encarregat del camp de concentraci de P aszw i la persona encarregada de liquidar els guetos de Cracvia, Tarnow, Lublin, Rzeszow, Bochnia, i Przemysl, tots ells a Polnia. Sota les seves ordres moriren milers de jueus, motiu pel qual fou processat i executat en acabar la Segona Guerra Mundial. La persona de Gth es va fer internacionalment coneguda grcies a la interpretaci que en va fer l'actor britnic Ralph Fiennes a la pellcula La llista de Schindler (1993), del director Steven Spielberg. 

Amon Gth va nixer a Viena (ustria) en el si d'una famlia dedicada a la indstria de la impressi. L'any 1930, a l'edat de vint-i-dos anys, s'afili a la branca austraca del partit nazi, on tenia el nmero de carnet 510.764. Aquell mateix any ingress a les SS austraques, amb el grau militar de Mann i el carnet de filiaci nmero 43.673.  

Es coneixen pocs detalls de les primeres activitats de Gth dins les SS austraques, ats que l'organitzaci va ser illegal fins a l'annexi d'ustria (Anschluss) al Tercer Reich, l'any 1938. Tanmateix, sabem que la seva progressi dins l'organitzaci va ser rpida ja que l'any 1937 ostentava el rang de Oberscharfhrer i el 14 de juliol de 1941 va ser elevat al grau d'Untersturmfhrer. 

L'agost de 1942, deix Viena per anar a Cracvia (Polnia) en condici d'oficial de les SS al servei dels camps de concentraci. Un cop all, l'11 de febrer de 1943 se li encoman la construcci del camp de treballs forats de P aszw, les obres del qual s enllestiren en noms un mes. El 13 de mar de 1943, Gth dirig personalment la liquidaci del gueto jueu de Cracvia i confin els seus habitants a P aszw. L'operaci se sald amb uns 2.000 morts, alguns dels quals foren executats pel mateix Amon Gth. Mesos desprs, el 3 de setembre, orden tamb l'evacuaci del gueto de la ciutat de Tarnow on es produ una nova matana de civils. Les seves activitats continuaren el 3 de febrer de 1944 amb el tancament del camp de concentraci de Szebnie on es reprodu l'execuci d'un gran nombre de presoners i la deportaci dels supervivents cap a altres camps d'extermini. El 20 d'abril de 1944, fou ascendit al rang de Hauptsturmfhrer de les SS. 

A P aszw, Gth va conixer l'industrial txec d'origen alemany, Oskar Schindler. La naturalesa exacta d'aquesta relaci s, encara avui, fora desconeguda, si b sembla que fou Schindler qui cerc l'amistat de Gth amb la intenci que aquest li ceds, a canvi de suborns, un nombre determinat de presos jueus per dur-los a treballar a la seva fbrica.
 

En els mesos en qu Amon Gth va estar al comandament de P aszw, va torturar i assassinar de forma rutinria els presoners i presoneres, ajudat sovint pels seus dos gossos, Ralf i Rolf, especialment ensinistrats per atacar els reclusos. Hom atribueix a Gth l'execuci d'uns 500 interns jueus de P aszw, molts dels quals haurien mort com a conseqncia dels trets que Gth els disparava des del terrat de la seva residncia. Tot i que aquest macabre entreteniment ha estat denunciat pels supervivents del camp i abastament recreat a la pellcula "La llista de Schindler", hi ha qui en qestiona la veracitat adduint que la residncia de Gth no es trobava encimbellat per damunt dels barracons (com es desprn de la pellcula) sin per sota d'aquests, ra per la qual hauria estat impossible que diviss la totalitat del camp.

El 13 de setembre de 1944 Gth va ser rellevat del comandament de P aszw i fou assignat a l'oficina d'administraci i economia de les SS. Poc desprs, al novembre de 1944, va ser detingut per la Gestapo sota l'acusaci d'haver-se apropiat de bns durant les liquidacions des guettos jueus que, d'acord amb la legislaci nazi, pertanyien al Reich. Tanmateix, la proximitat de la derrota final de l'exrcit alemany fu que el tribunal no s'arribs a muntar mai, ra per la qual Gth no va ser jutjat. 

Posteriorment va ingressar en un sanatori de Bad Tolz, Alemanya, on els metges de les SS li van diagnosticar una malaltia mental. All va ser detingut per les tropes dels Estats Units, al maig de 1945. Un cop finalitzada la guerra, el Tribunal Nacional Suprem de Polnia, a Cracvia, condemn Gth a mort desprs de declarar-lo culpable d'assassinar milers de persones. Va ser penjat el 13 de setembre de 1946, prop d'on hi havia hagut el camp de P aszw, saludant el Fhrer en un acte final de desafiament. El seu cos va ser incinerat i les seves cendres llanades al riu. 

L'any 2002 es va publicar el llibre "Ich muss doch meinen Vater lieben, oder?" ("Per he d estimar el meu pare, o no?"), en el qual la filla de Gth, Monika, analitza la seva vida i la dels seus progenitors. En ell explica com la seva mare, que sempre havia glorificat la figura del seu home, es va sucidar als anys 80 en descobrir l'abast dels actes i el paper que Amon Gth tingu durant l'holocaust.


Enllaos externs.
Fotografies d'Amon Gth: cal escriure "Goeth" a la casella "Search Photos" i prmer el bot "Search".  ;
 Biografia ms extensa d'Amon Gth.  ;
 Judici a Amon Goeth.  ;
 Informaci del camp de concentraci de Plaszow (Polnia).  ;
 .  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37374" title="Ducat d'Aquitnia" nonfiltered="4464" processed="4444" dbindex="14667">

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicci feudal de Frana. Inicialment districte militar regit per un dels comtes, va derivar al segle IX cap un poder feudal hereditari.

Amb els merovingis fou un ducat. Desideri, duc vers el 570, fou lleial a Khilperic de Nustria, i el 584, a la mort del rei, va donar suport a Gondobald, prets fill de Clotari I (ex rei de Soissons) que estava refugiat a la cort de Bizanci i havia retornat a reclamar els seus drets, i que va obtenir tamb el de molts altres nobles com Gontra Bos, suposat duc d'Alvrnia; Gondobald es va proclamar rei a Aquitnia a la ciutat de Brive, per derrotat a Li, la rebelli es va acabar i molts dels nobles revoltat van ser executats (Gontra Bos va fugir); Desideri va ser perdonat per Fredegunda per a l'any segent va voler ampliar els seus dominis cap a la Septimnia visigoda, que s'havia revoltat, i va morir en un combat a Carcassona el 587. El 628 fou erigida en regne per a Caribert II, fill de Clotari II, que va establir la capital a Tolosa i es va casar amb Gisela, la filla del duc de Gascunya. El 631 el va succeir el seu fill Khilderic que fou expulsat per Dagobert d'Austrsia, per Bogis, germ de Khilderic fou reconegut duc, auxiliat pel seu germ Bertran. Van ser desprs ducs el tolos Felix i Llop I. A aquest el va succeir el seu germ Bertran que va morir el 688 que noms tenia un fil, Hubert, sacerdot, i la successi va passar a Eudes I, fill de Llop que vers el 692 no reconeixia cap autoritat i va fer expedicions a la Septimnia visigoda, per cap el 700 es va haver de reconixer vassall dels merovingis; revoltat altra cop el 711 es va aliar amb els rabs. El 731 les incursions rabs que sembla que tenien el pas lliure per la regi, va provocar la intervenci de Carles Martell que va guanyar la anomenada Batalla de Tours (732) que va posar fi a les incursions musulmanes. Eudes va morir entre el 735 i el 738 i el va succeir el seu fill Hunald associat amb sa germ At. Carles Martell va reconixer a Hunald com a duc per aquest es va revoltar el 741 i derrotar va haver de fugir a Gascunya el 742; va passar a l'ofensiva el 743 per el 744 fou derrotat; va fer treure els ulls a sa germ At per es va haver de sotmetre el 745, retirant-se a un monestir per deixant el seu fill Waifr com a duc, reconegut pel majordom merovingi Pip el breu, fill i successor de Carles Martell. La pau va durar fins el 761, any en qu Waifr es va revoltar; la guerra va durar set anys i el 768 Waifr fou assassinat suposadament per un emissari de Pip el breu i el ducat fou incorporat a la Nustria. Uns mesos desprs Hunald II, fill de Waifr, es va revoltar per el 769 fou derrotat per Carlemany i va haver de fugir a Gascunya; el duc gasc Llop el va entregar a Carlemany i va rebr el ttol de duc d'Aquitnia; per un tal Eudes II, potser fill o germ d'Hunald, va seguir la lluita i al morir el 776 el seu fill At, fins que el 778 Carlemany va deixar el pas pacificat i va declarar abolit el ducat.

Aquitania fou erigida en regne per Carlemany pel seu fill Llus el Piads el 781. L'administraci reial corresponia a Llus per el regne formava part del districte militar de Tolosa, i els comtes de Tolosa foren els ducs d'Aquitnia que incloa Septimnia, separada el 816. Els successius comtes de Tolosa, legitimistes, foren ducs d'Aquitnia fins que el 835 fou adjudicada a Bernat de Septimnia. A la seva caiguda el 844 el seu fill es va mantenir com a comte de Tolosa (i duc) per desig del rei d'Aquitnia Pip II. La revolta d'Aquitnia (que amb Pip I i Pip II s'havia produt sovint (vegeu Regne d'Aquitnia) va culminar el 850 quant el magnat Frdol va entregar el comtat de Tolosa i en va ser nomenat comte i de facto duc d'Aquitnia. El 852 Rainulf I fill de Guerau I d'Alvrnia i cos de Bernat de Gtia va rebre la investidura fins que cap el 866 fou donat a Bernat Plantapilosa en el curs de la reorganitzaci d'honors del perode anomenat dels tres Bernats. A la mort de Plantapilosa el 886, el seu fill Guillem el Piads d'Alvrnia i el comte de Poitou, Rainulf II (fill de Rainulf I), es van disputar el ttol. El primer es va afermar a la mort del segon el 918, per amb l'extinci de la lnia amb Acfred cap el 928, Ebles Manser, comte de Bordeus i Poitou, fill de Rainulf II es va consolidar com a duc. El 934 el comte de Tolosa va assolir el ttol ducal, per a la seva mort el 950, el seu successor Guillem Tallaferro ja gaireb el va abandonar i el 979 va quedar en mans de Guillem Bra de ferro comte de Poitou, de la lnia de Ebles Manser. A la mort del ltim duc i comte d'aquesta lnia, Guillem XII d'Aquitnia, el 1137, la seva filla Leonor es va casar amb el rei Llus VI de Frana, per el 1152 el matrimoni fou anullat i es va casar llavors amb el seu rival Enric II d'Anglaterra. Els reis d'Anglaterra foren ducs d'Aquitnia, que mes tard van anomenar Guyena, fins que el 1449 va acabar la conquesta francesa confirmada pel final de la guerra del cent anys el 1453. El 1472 el rei de Frana va recrear el ducat de'Aquitania (o Guyena) pel seu germa duc de Berri, pero a la seva mort, el 1484 va tornar a la corona.

Vegeu Ducat de Guiena;


 Llista de ducs .

Cram 555-560;
Desconeguts 560-570;
Desideri c. 570-587;
Ser c. 587-c. 595 ? (pare d'Aichini, duc de Gascunya);
Astronald c. 595-607;
Desconeguts c. 607-628;
Caribert 628-631 (rei);
Khilderic 631-632 (rei);
Boggis 632-660 (reconegut duc);
Felix 660-670 ;
Llop I 670-676;
Bertran I 676-679;
Eudes I 679-738 ;
Hunald I 738-745;
Waifr 745-768 ;
a Pip el breu 768;
Hunald II 768-769;
Eudes II 769-776;
At 776-778;
Llop II 768-781 (de Gasconya);
als Carolingis 778-781;
Regne d'Aquitania 781-884 ;
Ducat d'Aquinia 781-1449;
Cors de Tolosa 781-c. 790 (duc);
Guillem I de Tolosa 781-806 (nominal fins el 812, duc);
Big de Tolosa 806-816 (duc);
Berenguer de Tolosa 816-835 (duc i marqus);
Bernat de Septimnia 835-844 (duc i marqus);
Guillem II de Tolosa 844-850 (duc);
Frdol de Tolosa 850-852 (de facto duc);
Rainulf I (comte de Poitou 839-44) 852-866 ;
Bernat Plantapilosa 866-886;
Rainulf II (comte de Poitou) 886-893 ;
Guillem III el Piats (comte d'Alvrnia 886-918) 886-918 ;
Guillem IV el Jove (comte d'Alvrnia 918-926) 918-926 ;
Acfred (comte d'Alvrnia i Carcassona-Rass) 926-928;
Ebles Manser (comte de Poitou i comte d'Alvernia 928-934) 928-934 ;
Ramon III Pon de Tolosa 934-950 ;
Guillem V (comte de Poitou 934-63; comte d'Alvrnia 950-63)950-963 ;
Guillem VI Tallaferro (comte de Poitou 963-995) 963-990 ;
Guillem VII el gran 990-1029 ;
Guillem VIII el gros 1029-1038 ;
Od (duc de Gasconya 1032-1040) 1038-1040 ;
Pere Guillem IX l'aguila 1040-1058 ;
Guiu Guillem X d'Aquitnia 1058-1086 ;
Guillem XI el jove (1086-1126);
Guillem XII 1126-1137 ;
Leonor 1137-1152;
Llus VI de Frana (esps) 1137-1152;
Leonor (segona vegada) 1152 ;
Enric I 1152-1168 (rei d'Anglaterra);
Ricard I Cor de lle 1168-1199 (rei d'Anglaterra);
Joan Sense terra 1199-1216 (rei d'Anglaterra);
Enric II d'Anglaterra 1216-1254 (rei d'Anglaterra);
Eduard I 1254-1307 ;
Eduard II 1307-1325 ;
Eduard III 1325-1362 ;
Eduard IV 1362-1372 ;
Eduard III 1372-1377 ;
Ricard II 1377-1399 ;
Enric III 1399-1413 ;
Enric IV 1413-1422 ;
Enric V 1422-1449 ;
A la corona francesa 1449 (1453)-1472;
Duc de Berri 1472-1484;
a la corona francesa 1484;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37376" title="Guanajuato" nonfiltered="4465" processed="4445" dbindex="14668">



La ciutat de Guanajuanto s la capital de l'estat homnim de Mxic. Est localitzada a 370 km al nord de la Ciutat de Mxic, a una elevaci de 1.996 metres. La poblaci estimada de la ciutat el 2003 era de 78.000 habitants. El nom "Guanajuato" prov de "Kuanas-uato", una paraula purpetxa, una llengua indgena de Mxic, i significa "lloc de granotes".

Guanajuato va ser fundada el 1554 i va rebre la categoria de ciutat el 1741. Est localitzada en una de las regions de producci de plata ms riques de Mxic, i es coneguda per les magnifiques construccions d'arquitectura colonial, ra per la qual ha estat designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A les catacumbes, a l'oest de la ciutat est el fams cementeri antic on es troben les mmies naturals, conservades per el contingut mineral de la terra.

En cultura i educaci, Guanajuato s una ciutat de gran importncia a Mxic: va ser la ciutat natal de Diego Rivera, pintor muralista mexic; la ciutat s seu del CIMAT, una de les institucions de recerca matemtica ms gran del pas; i cada octubre, la ciutat s seu del Festival Internacional Cervantino, un festival d'art i msica.

Enllaos externs .

Ajuntament de Guanajuato;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37378" title="Regne d'Aquitnia" nonfiltered="4466" processed="4446" dbindex="14670">
 
El regne d'Aquitnia exist a Frana durant el perode merovingi per poc temps. Fou creat el 628 per a Caribert II, fill de Clotari II. El rei va establir la capital a Tolosa i es va casar amb Gisela, la filla del duc de Gascunya. El 632 el va succeir el seu fill Khilderic que fou expulsat per Dagobert d'Austrsia, per Bogis, germ de Khilderic fou reconegut duc, auxiliat pel seu germ Bertran. Des llavors ja no va tornar a haver-hi rei.

El 781 fou erigit altre cop en regne per al fill de Carlemany, Llus el Piets. El 814, a la mort de Carlemany, Llus fou proclamar emperador (Llus I de Frana) i el 816 li va separar Septimnia i el va donar al seu fill Pip I d'Aquitnia (817), que en el 824 va enviar una expedici mes enll dels Pirineus per intentar restablir l'influencia carolngia a Pamplona i Jaca. El 833 fou destitut pel seu pare Llus el Piets, i el regne fou donat a un altre fill (de diferent mare) anomenat Carles el Calb, per Pip I es va revoltar i es va aliar als seus germans Lotari I rei d'Itlia i Llus de Baviera, aconseguint la victria a Lugenfeld (Camp de la mentida) el 24 de juny del 833. Llus I fou deposat, Lotari proclamat emperador, i Pip reconegut com a rei d'Aquitnia. L'any segent es va reconciliar amb el seu pare i li va donar suport per recobrar l'imperi a l'assemblea de Sant Denis (1 de mar). El 837 va donar tamb suport al pare quant aquest va crear el regne de Nustria per a Carles el Calb. Va morir el 838 i va deixar el regne al seu fill Pip II d'Aquitnia, per Llus el Piads va desautoritzar la successi i va excloure a Pipi II del repartiment, donant Aquitnia a Carles el Calb de Nustria, incloent la Septimnia. Pip, amb l'ajuda de la noblesa d'Aquitnia i amb el seu germ Carles com a proper collaborador, es va oposar a la decisi del emperador; Llus i Carles van poder ocupar una part d'Aquitnia (Poitou i Septimnia). Al morir Llus I el 20 de juny del 840 el va succeir Lotari rei 'Itlia, per no va voler reconixer a Pipi II, ni les peticions de Carles el Calb i Llus de Baviera (el germnic), i la guerra va esclatar entre els germans. Lotari es va haver d'aliar amb Pipi II, per ambds foren derrotats a Fontenoy-en-Puysaye el 25 de juny del 841. 

L'assemblea de Mcon del 842 va repartir l'imperi en Occident per Carles i Orient per Llus, amb Itlia per Lotari per aquest va rebutjar l'acord i tamb Pipi II que n'era totalment excls per conservava el domini d'una part d'Aquitnia. Pipi II es va apoderar per sorpresa de Tolosa el 842 i dominava bona part de la regi aquitana. El 843 els normands, com altres anys abans, van saquejar el ducat, sobretot Bordeus. El 10 d'agost del 843, a proposta dels bisbes es va signar el Tractat de Verdun, que repartia l'imperi: Lotari I obtenia Lotaringia -amb capital a Aquisgr, i Itlia; Carles, Frana (Regne Franc Occidental, capital Soissons); Llus la part oriental (Regne Franc oriental, capital Frankfurt). Pip II, excls, es va oposar. 

El 844 Carles el Calb va firmar amb Pip II el tractat de Saint Bnoit-sur-Loire pel qual el reconeixia com a rei d'Aquitnia (amb capital a Tolosa) per amb exclusi del Poitou, Angumois i Satonya que ja estaven en poder de Carles i van quedar integrades de ple dret al regne Franc occidental (tampoc la Septimnia formaria part del ducat). Els comtes de Tolosa i de Poitou podrien usar el ttol de ducs. 

En les lluites del 849 contra el comte Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimnia, el comte de Roergue, Frdol, potser encarregat per Guillem del comtat de Tolosa en la seva absncia, va capgirar la fidelitat a Pip II i li va tancar les portes de la ciutat i es va aliar amb Carles el Calb, que va anar a Tolosa i fou reconegut com a rei d'Aquitnia. Frdol va veure reconeguts Roergue, Tolosa, Pallars i Ribagora i Guillem II, derrotat a Barcelona, fou pres i executat. 

Pipi II, abandonat per la noblesa, se'n va anar a la costa i es va aliar amb els normands. L'any segent Pipi II, al front d'un grup de normands, va desembarcar a Aquitnia i va arribar a Tolosa que va ocupar per els normands era indisciplinats i es van dedicar al pillatge; l'exrcit enviat per Carles el Calb fou doncs ben rebut per la poblaci. Acampats davant Tolosa, els normands no volien combatre sense esperances de bot, i la ciutat fou recuperada fcilment. Nomes Pip i els seus mes fidels van combatre fins el final, i Pip fou capturat i portat a Soissons on una assembla de nobles i bisbes el va jutjar i el va condemnar a ser tancat de per vida al monestir de Sant Medard (852). 

El 854 Pip II es va escapar del monestir i va arribar a Bretanya. Va tornar a Aquitnia per recavar suports per en el cam, passant per Senlis, fou reconegut i capturat. El seu judici es va celebrar mes tard i Pipi fou condemnat a mort per graciat per Carles que el va condemnar a reclusi de per vida a Senlis. Carles va cedir el ttol de rei d'Aquitnia al seu fill Carles II (855), que va morir l'any segent, i va tornar al pare. El 867 Carles el Calb el va donar al seu fill Llus el Tartamut. 

Carles el Calb (Carles II de Frana) va morir el 6 d'octubre del 877 i el va succeir Llus el tartamut (Llus II de Frana) que va morir prematurament el 10 d'abril del 879. El van succeir els seus dos fills Llus III de Frana i Carloman que el 880 van acordar repartir-se llurs dominis: Llus II es va quedar amb Frana i Carloman amb Aquitnia. 

A la mort de Llus el 5 d'agost del 882, el seu germ Carloman d'Aquitnia fou proclamat rei de Frana, per va morir el 6 de desembre de 884 i el seu fill i successor, Carles IV de Frana el simple, no fou reconegut per els nobles, que van cridar a Carles el gros d'Alemanya i Itlia. Els ducs d'Aquitnia van assumir les funcions reials i del regne ja no se'n torna a parlar.

Llista de reis d'Aquitnia.

Primer regne:

Caribert 628-631;
Khilderic 631-632;
Dagobert d'Austrsia 632;
passa a Bogis, germ de Khilderic, com a duc, 632.

Segon Regne:

Llus I el Piads 781-817 rei (Emperador el 814) ;
Pip I 817-837 (rei) ;
Carles I el Calb 833;
Pip I 833-838;
Pip II 838-839;
Carles I el Calb 839-842 (Pip II en rebelli en part del regne);
Pipi II 842-844 (del 842 al 844 Carles domina part del regne);
Reducci del regne 844;
Pip II 844-850;
Carles I el Calb 850-851 (Pip II domina part del pas);
Pip II 851-852;
Carles I el Calb 852-855;
Carles II el jove 855-856;
Carles I el Calb 856-867;
Llus II 867-879;
Llus III 879-880;
Carloman (junt amb Llus III) 879-880, sol 880-884;
Carles III el Simple 884 (nominal);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37379" title="Gers" nonfiltered="4467" processed="4447" dbindex="14671">


Gers (en occit i en francs Gers) s un departament de la regi Migdia-Pirineus a Frana, que t per capital Aush. Li dna nom el riu Gers, afluent de la Garona.

Histria.
Gers s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa el 4 de mar del 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de territoris pertanyents a l'antiga provncia de Gascunya.

Geografia.
Gers est dividit en els segents cantons:

Cant d'Aignan ;
Auch Nord-Est ;
Auch Sud-Est-Sissan ;
Auch Nord-Ouest;
Auch Sud-Ouest ;
Cant de Cazaubon ;
Cant de Cologne ;
Cant de Condom ;
Cant d'Eauze ;
Cant de Fleurance ;
Cant de Gimont ;
Cant de L'Isle-Jourdain;
Cant de Jegun ;
Cant de Leitora;
Cant de Lombez ;
Cant de Marciac ;
Cant de Masseube ;
Cant de Mauvezin ;
Cant de Milan ;
Cant de Miradoux;
Cant de Miranda ;
Cant de Montesquiou;
Cant de Montral ;
Cant de Nogaro ;
Cant de Plaisance ;
Cant de Riscle ;
Cant de Saint-Clar ;
Cant de Samatan ;
Cant de Saramon ;
Cant de Valence-sur-Base ;
Cant de Vic-Fezensac;

Poltica.
L'any 2004, el socialista Philippe Martin fou reelegit com a president del Consell General. 

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Socialista (PS): 17 consellers generals ;
 Uni per un Moviment Popular (UMP) : 10 consellers generals ;
 Partit Comunista Francs (PCF): 3 consellers generals ;
 No-adscrits d'esquerra: 1 conseller general;

Vegeu tamb.
 Llista de municipis de Gers;

 Enllaos externs .
 Mapa del departament en occit a la web del consell departamental (compte que el mapa cont algunes faltes d'ortografia);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37381" title="Cant d'Aignan" nonfiltered="4468" processed="4448" dbindex="14672">
Aignan s un cant del departament francs de Grs, dividit en les segents comunes:

Aignan;
Avron-Bergelle;
Bouzon-Gellenave;
Castelnavet;
Fustrouau;
Loussous-Dbat;
Lupiac;
Margout-Meyms;
Pouydraguin;
Sabazan;
Saint-Pierre-d'Aubzies;
Sarragachies;
Termes-d'Armagnac;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37383" title="Auch Nord-Est" nonfiltered="4469" processed="4449" dbindex="14673">
Auch Nord-Est s un cant del departament de Grs a Frana amb les segents comunes:

Auch;
Augnax;
Crastes;
Lahitte;
Leboulin;
Montgut;
Montestruc-sur-Gers;
Nougaroulet;
Puycasquier;
Tourrenquets;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37384" title="Auch Sud-Est-Sissan" nonfiltered="4470" processed="4450" dbindex="14674">
Auch Sud-Est-Sissan s un cant del departament de Grs a Frana amb les segents comunes:

Auch;
Auterive;
Boucagnres;
Haulies;
Labarta (Labarthe);
Orbessan;
Ornzan;
Pessan;
Sansan;
Sissan.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37385" title="Auch Nord-Ouest" nonfiltered="4471" processed="4451" dbindex="14675">
Auch Nord-Ouest s un cant del departament francs de Grs amb les segents comunes:

Auch;
Castin;
Duran;
Mirepoix;
Montaut-les-Crneaux;
Preignan;
Roquelaure;
Sainte-Christie;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37386" title="Auch Sud-Ouest" nonfiltered="4472" processed="4452" dbindex="14676">
Auch Sud-Ouest s un cant del departament francs de Grs, amb les segents comunes:

Auch;
Barran;
Brouilh-Monbert;
Durban;
Lassran;
Lasseube-Propre;
Pavie;
Saint-Jean-le-Comtal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37391" title="Cant de Cazaubon" nonfiltered="4473" processed="4453" dbindex="14677">
Cazaubon (en occit Casaubon) s un cant del departament francs de Grs, amb les segents comunes:

Ayzieu;
Campagne-d'Armagnac;
Castex-d'Armagnac;
Casaubon (Cazaubon);
Estang;
Lannemaignan;
Lare;
Lias-d'Armagnac;
Marguestau;
Maulon-d'Armagnac;
Maupas;
Monclar;
Panjas;
Rans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37392" title="Cant de Cologne" nonfiltered="4474" processed="4454" dbindex="14678">
Cologne es un cant del departament francs de Grs amb les segents comunes:

Ardizas;
Catonvielle;
Cologne;
Encausse;
Monbrun;
Roquelaure-Saint-Aubin;
Sainte-Anne;
Saint-Cricq;
Saint-Georges;
Saint-Germier;
Sirac;
Thoux;
Touget;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37393" title="Cant de Condom" nonfiltered="4475" processed="4455" dbindex="14679">
Condom s un cant del departament francs del Grs, amb les segents comunes:

Beaumont;
Braut;
Blaziert;
Cassaigne;
Castelnau-sur-l'Auvignon;
Caussens;
Condom;
Gazaupouy;
La Romieu;
Larressingle;
Ligardes;
Mansencme;
Mouchan;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37394" title="Cant d'Eusa" nonfiltered="4476" processed="4456" dbindex="14680">
Eusa s un cant del departament francs del Gers amb les segents comunes:


Bascous;
Bretagne-d'Armagnac;
Courrensan;
Dmu;
Eusa;
Lannepax;
Mourde;
Noulens;
Ramouzens;
Sailles.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37395" title="Cant de Fleurance" nonfiltered="4477" processed="4457" dbindex="14681">
Fleurance s un cant del departament francs de Grs amb les segents comunes:

Brugnens;
Castelnau-d'Arbieu;
Cran;
Czan;
Fleurance;
Gavarret-sur-Aulouste;
Goutz;
Lalanne;
La Sauvetat;
Lamothe-Goas;
Miramont-Latour;
Pauilhac;
Pis;
Prchac;
Puysgur;
Rjaumont;
Sainte-Radegonde;
Taybosc;
Urdens;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37396" title="Cant de Gimont" nonfiltered="4478" processed="4458" dbindex="14682">
Gimont s un cant del departament francs de Grs amb les segents comunes:

Ansan;
Aubiet;
Blanquefort;
Escorneboeuf;
Gimont;
Isle-Arn;
Juilles;
Lussan;
Marsan;
Maurens;
Montiron;
Saint-Caprais;
Sainte-Marie;
Saint-Sauvy;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37397" title="Cant de Jegun" nonfiltered="4479" processed="4459" dbindex="14683">
Jegun s un cant del departament francs del Grs amb les segents comunes:

Antras;
Biran;
Castillon-Massas;
Jegun;
Lavardens;
Mrens;
Ordan-Larroque;
Peyrusse-Massas;
Roquefort;
Saint-Lary;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37398" title="Cant de Leitora" nonfiltered="4480" processed="4460" dbindex="14684">
Leitora (nom occit) (en francs Lectoure) s un cant del departament del Gers amb les segents comunes:

Berrac;
Castra-Lectourois;
Lagarde;
Larroque-Engalin;
Leitora;
Marsolan;
Mas-d'Auvignon;
Pergain-Taillac;
Pouy-Roquelaure;
Saint-Avit-Frandat;
Saint-Martin-de-Goyne;
Saint-Mzard;
Terraube;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37399" title="Cant de Lombez" nonfiltered="4481" processed="4461" dbindex="14685">
Lombez s un cant del departament francs del Grs amb les segents comunes:

Betcave-Aguin;
Cadeillan;
Espaon;
Garravet;
Gaujac;
Gaujan;
Laymont;
Lombez;
Meilhan;
Mongausy;
Montadet;
Montamat;
Montgut-Savs;
Montpzat;
Pellefigue;
Puylausic;
Sabaillan;
Saint-Elix;
Saint-Lizier-du-Plant;
Saint-Loube;
Sauveterre;
Sauvimont;
Simorre;
Tournan;
Villefranche.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37400" title="Cant de Marciac" nonfiltered="4482" processed="4462" dbindex="14686">
Marciac s un cant del departament francs del Grs amb les segents comunes:

Armentieux;
Beccas;
Blousson-Srian;
Cazaux-Villecomtal;
Juillac;
Ladevze-Rivire;
Ladevze-Ville;
Laverat;
Marciac;
Monlzun;
Monpardiac;
Pallanne;
Ricourt;
Saint-Justin;
Scieurac-et-Flours;
Sembous;
Tillac;
Tourdun;
Troncens;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37401" title="Apple II" nonfiltered="4483" processed="4463" dbindex="14687">

La famlia d'ordinadors Apple II va ser la primera srie de microordinadors fabricada per Apple Computer, cap al final dels anys 1970 fins a la meitat dels 1980. Els Apple II es basaven en una arquitectura de 8-bits, i el seu principal creador va sser Steve Wozniak, junt amb Steve Jobs.

Abans de fabricar l'Apple II, havia existit l'Apple I, que era un ordinador que es venia en forma de circuit imprs amb uns 30 xips, al qual s'havia d'afegir una font d'alimentaci i altres components. No se'n van fabricar grans quantitats, per ja incorporava algunes de les caracterstiques que van fer que l'Apple II fos un xit: la combinaci d'un teclat a un microprocessador i a un monitor.

L'Apple II va ser el primer microordinador que s'ha produt a gran escala. Va ser molt popular entre els usuaris domstics, per tamb, a menor escala, per a aplicacions empresarials. Aix va ser possible mercs a la introducci del primer full de clcul, que s'anomen VisiCalc. 

El primer Apple II es va dissenyar al voltant del microprocessador 6502, de la casa Rockwell, que funcionava a una velocitat de 1 MHz. La memria RAM era de 4 KB, i l'emmagatzematge de dades permanent es feia per mitj d'una gravadora de cassettes (externa). L'ordinador es venia amb un llenguatge de programaci incorporat, anomenat Integer BASIC, que es trobava a la ROM de l'ordinador. La pantalla de l'ordinador mostrava text en format de 40 columnes x 24 lnies. 

Els Apple IIs van vendre's fins a finals dels anys 80. El darrer model, l'Apple IIc Plus, va sortir al mercat el 1988. Llavors, la lnia de productes Macintosh va eclipsar-los completament.

 Enllaos externs .

 Apple Computer Co. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37402" title="Cant de Masseube" nonfiltered="4484" processed="4464" dbindex="14688">
Masseube es un cant del departament francs del Grs amb les segnts comunes:

Arroude;
Aujan-Mournde;
Aussos;
Bellegarde;
Bzues-Bajon;
Cabas-Loumasss;
Chlan;
Culas;
Esclassan-Labastide;
Lalanne-Arqu;
Lourties-Monbrun;
Manent-Montan;
Masseube;
Monbardon;
Monlaur-Bernet;
Mont-d'Astarac;
Monties;
Panassac;
Ponsan-Soubiran;
Saint-Arroman;
Saint-Blancard;
Samaran;
Sarcos;
Sre;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37403" title="Cant de Mauvezin" nonfiltered="4485" processed="4465" dbindex="14689">
Mauvezin s un cant del departament francs de Grs amb les segents comunes:

Avensac;
Bajonnette;
Homps;
Labrihe;
Mansempuy;
Maravat;
Mauvezin;
Monfort;
Saint-Antonin;
Saint-Brs;
Sainte-Gemme;
Saint-Orens;
Sarrant;
Srempuy;
Solomiac;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37404" title="Cant de Milan" nonfiltered="4486" processed="4466" dbindex="14690">
Milan s un cant del departament francs del Grs amb les segents comunes:

Aux-Aussat;
Barcugnan;
Betplan;
Castex;
Duffort;
Estamps;
Haget;
Laguian-Mazous;
Malabat;
Manas-Bastanous;
Milan;
Mont-de-Marrast;
Montaut;
Montgut-Arros;
Sadeillan;
Sainte-Aurence-Cazaux;
Sainte-Dode;
Sarraguzan;
Villecomtal-sur-Arros;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37405" title="Cant de Miradoux" nonfiltered="4487" processed="4467" dbindex="14691">
Miradoux s un cant del departament francs de Grs amb les segents comunes:

Castet-Arrouy;
Flamarens;
Gimbrde;
Miradoux;
Peyrecave;
Plieux;
Saint-Antoine;
Sainte-Mre;
Sempesserre;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37406" title="Cant de Miranda" nonfiltered="4488" processed="4468" dbindex="14692">
Miranda (en occit) (en francs Mirande) s un cant del departament francs del Gers amb les segents comunes:

Bazugues;
Belloc-Saint-Clamens;
Berdoues;
Clermont-Pouyguills;
Idrac-Respaills;
Laas;
Labjan;
Lagarde-Hachan;
Lamazre;
Loubersan;
Marseillan;
Miramont-d'Astarac;
Miranda (Gers);
Moncassin;
Ponsampre;
Saint-Elix-Theux;
Saint-Martin;
Saint-Maur;
Saint-Mdard;
Saint-Michel;
Saint-Ost;
Sauviac;
Viozan;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37407" title="Cant de Montesquiou" nonfiltered="4489" processed="4469" dbindex="14693">
Montesquiou es un cant del departament francs del Grs amb les segents comunes:

Armous-et-Cau;
Bars;
Bassoues;
Castelnau-d'Angls;
Courties;
Estipouy;
Gazax-et-Bacarisse;
Isle-de-No;
Louslitges;
Mascaras;
Monclar-sur-Losse;
Montesquiou;
Peyrusse-Grande;
Peyrusse-Vieille;
Pouylebon;
Saint-Christaud;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37408" title="Cant de Montral (Grs)" nonfiltered="4490" processed="4470" dbindex="14694">
Montral s un cant del departament francs del Grs amb les segents comunes:

Castelnau-d'Auzan;
Cazeneuve;
Fourcs;
Gondrin;
Labarrre;
Lagraulet-du-Gers;
Larroque-sur-l'Osse;
Laurat;
Montral;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37409" title="Cant de Nogaro" nonfiltered="4491" processed="4471" dbindex="14695">
Nogaro s un cant del departament francs el Grs amb les segents comunes:

Arblade-le-Haut*Btous;
Bourrouillan;
Caupena d'Armanyac (Caupenne-d'Armagnac);
Cravencres;
Espas;
Le Houga;
Lanne-Soubiran;
Laujuzan;
Loubdat;
Lupp-Violles;
Magnan;
Manciet;
Monguilhem;
Monlzun-d'Armagnac;
Morms;
Nogaro;
Perchde;
Sainte-Christie-d'Armagnac;
Saint-Gride;
Saint-Martin d'Armagnac;
Salles-d'Armagnac;
Sion;
Sorbets;
Toujouse;
Urgosse;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37410" title="Cant de Plaisance" nonfiltered="4492" processed="4472" dbindex="14696">
Plaisance s un cant del departament francs del Grs amb les segents communes:

Beaumarchs;
Cahuzac-sur-Adour;
Cannet;
Couloum-Mondebat;
Galiax;
Goux;
Izotges;
J-Belloc;
Lasserade;
Plaisance;
Prchac-sur-Adour;
Saint-Aunix-Lengros;
Tasque;
Tieste-Urragnoux;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37412" title="Cant de Riscle" nonfiltered="4493" processed="4473" dbindex="14697">
Riscle s un cant del departament francs del Grs amb les segents comunes:

Arblade-le-Bas;
Aurensan;
Barcelonne-du-Gers;
Bernde;
Caumont;
Corneillan;
Ge-Rivire;
Labarthte;
Lannux;
Lelin-Lapujolle;
Maulichres;
Maumusson-Laguian;
Projan;
Riscle;
Saint-Germ;
Saint-Mont;
Sgos;
Tarsac;
Vergoignan;
Verlus;
Viella (Grs);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37413" title="Cant de Saint-Clar" nonfiltered="4494" processed="4474" dbindex="14698">
Saint-Clar s un cant del departament francs del Grs amb les segents comunes:

Avezan;
Bivs;
Cadeilhan;
Castron;
Estramiac;
Gaudonville;
Isle-Bouzon;
Magnas;
Mauroux;
Pessoulens;
Saint-Clar;
Saint-Crac;
Saint-Lonard;
Tournecoupe;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37414" title="Cant de Samatan" nonfiltered="4495" processed="4475" dbindex="14699">
Samatan s un cant del departament francs del Grs, que a l'edat mitjana fou tamb una senyoria. Te les segents comunes:

Bzril;
Cazaux-Savs;
Labastide-Savs;
Lahas;
Monblanc;
Nizas;
Noilhan;
Pbes;
Polastron;
Pompiac;
Saint-Andr;
Saint-Soulan;
Samatan;
Savignac-Mona;
Seysses-Savs;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37415" title="Cant de Saramon" nonfiltered="4496" processed="4476" dbindex="14700">
Saramon s un cant del departament francs del Grs amb les segents comunes:

Aurimont;
Bdchan;
Boulaur;
Castelnau-Barbarens;
Faget-Abbatial;
Lamagure;
Lartigue;
Moncorneil-Grazan;
Monferran-Plavs;
Pouy-Loubrin;
Saint-Martin-Gimois;
Saramon;
Smzies-Cachan;
Tachoires;
Tirent-Pontjac;
Traversres;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37416" title="Cant de Valence-sur-Base" nonfiltered="4497" processed="4477" dbindex="14701">
Valence-sur-Base s un cant del departament francs del Grs amb les segents comunes:

Ayguetinte;
Beaucaire;
Bezolles;
Bonas;
Castra-Verduzan;
Justian;
Lagardre;
Larroque-Saint-Sernin;
Mgnaut-Tauzia;
Roquepine;
Roques;
Rozs;
Saint-Orens-Pouy-Petit;
Saint-Paul-de-Base;
Saint-Puy;
Valence-sur-Base;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37418" title="Cant de Vic-Fezensac" nonfiltered="4498" processed="4478" dbindex="14702">
Vic-Fezensac es un cant del departament francs del Grs, amb les segents comunes:

Bazian;
Belmont;
Caillavet;
Callian;
Castillon-Debats;
Cazaux-d'Angls;
Marambat;
Mirannes;
Prneron;
Riguepeu;
Roquebrune;
Saint-Arailles;
Saint-Jean-Poutge;
Tudelle;
Vic-Fezensac;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37419" title="KB" nonfiltered="4499" processed="4479" dbindex="14703">

Kilobyte (kB), igual a 1,000 bytes, o Kibibyte (KiB), igual a 1,024 bytes.
Kilobit (kb), igual a 1,000 bits, o Kibibit (Kib), igual a 1,024 bits.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37421" title="Kilobit" nonfiltered="4500" processed="4480" dbindex="14704">
Un kilobit s una unitat d'informaci, abreujada sovint kbit o kb. 

La definici estndard s que 1 kilobit = 103 = 1,000 bits. En el context de les mides d'espai de memria i d'adreces, l'alternativa binaria s 210 = 1,024 bits s'usa a vegades, tot i que aquest s s ambigu.

Els kilobits se solen usar per mesurar la velocitat de conexi, per exemple 56kbit/s un mdem o 1024kbit/s un ample de banda. En el context de les velocitats de transmissi de telecomunicaci, la definici decimal s 1 kbit = 1000 bit la qual se sol usar.

El kilobit est relacionat amb el kibibit, que inequvocament s 210 = 1,024 bits.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37422" title="Riu Gers" nonfiltered="4501" processed="4481" dbindex="14705">
El riu Gers (en occit i en francs Gers) s un riu de Gascunya que t uns 178 km de recorregut . Neix a 600 m d altura a Lanamesa i desemboca al riu Garona per la seva riba esquerra. Passa per tres departaments (Alts Pirineus, Gers i Olt i Garona) i per ciutats com Aush, capital del departament del Gers, i Florena (Fleurance) ciutat del mateix departament. Sn afluents del Gers el Cdon i el Sousson.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37425" title="Aush" nonfiltered="4502" processed="4482" dbindex="14706">

Aush (en occit Aush, en francs Auch) s un municipi francs de Gascunya, situat al departament de Gers i a la regi de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 21.838 habitants.

 Demografia .


 Histria .

La ciutat es deia Elimberris o Iliberris, que vol dir ciutat nova i era la capital del poble aquit dels Ausci; a l'arribada dels romans el 56 aC la van construir de nou a la vora del riu i la van anomenar Augusta Ausciorum, del que va derivar Aush i en francs convertit en Auch. Seu d'un bisbat (vegeu Arquebisbat d'Aush) que fou convertit en arquebisbat el segle IX i fou la seu primada d'Aquinia fins el 1789, la vila va suplantar com a capital regional a Elusa el segle VIII. A l'edat mitjana la vila es va desplaar cap el seu emplaament inicial mes alt per modernament la part baixa tocant el riu es va anar edificant. El 1716 va esdevenir seu dels Estats generals de Gascunya.

Enllaos.
 Pgina personal sobre la vila d'Aush;
 Pgines interessants sobre la catedral;
 Pgina oficial de l'associaci CINE 32;
 Aush a la pgina de l'Institut Gographique National;
 Auch a la pgina de l'Insee;
 Aush a la pgina de Quid;
 Ciutats ms properes a Aush;
 Localitzaci d'Aush al mapa de Frana;
 Plnol d'Aush a Mapquest;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37426" title="Arquebisbat d'Aush" nonfiltered="4503" processed="4483" dbindex="14707">
L'arquebisbat d'Aush s una divisi eclesistica de Frana, que abraa el departament del Gers. Fins a la revoluci eren sufragnies les seus de Dacs i Aire (desprs unides sota el nom d'Aire), Leitora (ajuntada amb Aush), Coserans (unida a Pmies), Auloron, Lescar i Baiona (unides desprs sota el nom de Bisbat de Baiona), Vasats (unida a Bordeus), Comenge (unida a Tolosa) i Tarba. Avui sn sufragnies Aire, Tarba i Baiona. La catedral d'Aush est dedicada a Santa Maria.

Fou la seu primada d'Aquitnia fins el 1789. Va ser convertida en bisbat (i agregada al Bisbat d'Agen) per fou restablerta com arquebisbat el 1882 absorbint les seus de Leitora, Condom (que depenia abans de Bordeus) i Lombs (que depenia de Tolosa).

El bisbat es diu que fou fundat per Taur, cinqu bisbe d'Elusa (avui Eauze), que va haver de marxar de la seva seu destruda pels vndals. Eusa (Eauze) es va mantenir de fet com a seu metropolitana fins el segle IX, quan fou incorporada a Aush, que va esdevenir arquebisbat. A la primera meitat del segle VI es troba com a bisbe a Sant Orient, el primer testimoniat histricament. A un concili celebrat el 1077 a Cliovempopulania, Guillem, arquebisbe d'Aush, fou deposat per Gerald, llegat del Papa Gregori VII. Va tenir alguna participaci en la histria d'Armanyac, on els arquebisbes eren grans senyors, sobretot amb el seu darrer comte Joan que va voler usurpar la seu en favor d'un parent que aprovs les seves relacions incestuoses amb sa germana Isabel d'Armanyac. Un bisbe fams fou el cardenal Melcior de Polignac (1725-1741) que va escriure "L'antilucrecia".

El seu territori fou sempre el mateix fins a la revoluci. Al nord el Bisbat de Vasats i el Bisbat de Condom; al nord-est el Bisbat de Leitora; a l'est, el Bisbat de Lombs; al sud-est el Bisbat de Comenge; a l'oest el Bisbat de Tarba i el Bisbat de Lescar; i al nord-oest el Bisbat d'Aire.

A Aush es van celebrar dos concilis:

El 1068 un concili va establir que les esglsies havien de pagar a la catedral d'Aush un quart de les seves rendes (es van establir algunes excepcions).

El 1276 un concili va defensar la jurisdicci eclesistica i la immunitat. 

Tamb es va fer un concili provincial el 1851 que va dictar alguns decrets sobre fe i doctrina, jerarquia, i estudis eclesistics.

Llista de Bisbes i Arquebisbes d'Aush .

Sant Orens  c. 400;
Niceti 506-511;
Proculei 533-551;
Faust c. 585;
Sai  c. 585;
Auderic  c. 627;
Leotad  c. 675;
Isimbard  c. 836;
Airard, primer Arquebisbe, c. 879;
Hidolf  c. 975;
Od  c. 982;
Garcia I  c. 985-988;
Ot  988-1025;
Garcia II de Labarta 1025-1036;
Ramon I Copa 1036-1042;
Sant Austind 1042-1068;
Guillem de Montaut 1068-1096 ;
Ramon II de Pardiac 1096-1118;
Bernat II de Sainte-Christie 1118-1126;
Guillem II d'Andozile 1126-1170 ;
Guerau de Labarta 1170-1191;
Bernat III de Sdirac 1192-1200;
Bernat IV de Montaut 1200-1214 ;
Garcia III de Lhort 1214-1226 ;
Amanieu I 1226-1242;
Hug de Pardailban 1244-1245;
Hispan de Massas 1245-1261;
Amanieu II d'Armanyac 1261-1318;
Guillem de Flavacourt 1323-1356 ;
Arnaud Aubert 1356-1371;
Jean Roger 1371-1375;
Philippe d'Alenon, 1375-1381 ;
Pierre d'Anglade 1381-1388;
Ramon Garcia de Baiona  1388-1391;
Pere d'Anglada 1391-1408  ;
Jean de Cardaillac (patriarca de Constantinoble) 24 de gener de 1379 a 20 de maig de 1379  ;
Jean Flandrin 1379-1390, fet cardenal per Climent VII ;
Joan d'Armanyac 1390-1408 ;
Berenguer Guillot 1408-1425;
Philippe I de Lvis 1425-1454;
Philippe II de Lvis 1454-1462;
Joan de Lescun 1463-1483;
Francesc de Savoia 1483-1490;
Jean de la Trmoille 1490-1507;
Fra Guillem de Clermont-Lodeva, cardenal, 1507-1538;
Fra de Tournon, cardenal 1538-1551;
Hipolit d'Este, cardenal 1551-1563;
Llus d'Este, cardenal 1563-1590;
Enric de Savoia, 1590-1597 (no fou consagrat) ;
Lonard de Trappes 1597-1629;
Domnec de Vic 1629-1661;
Henri de Lamothe-Houdancour 1662-1684;
La Baume de Suze, nomenament reial 1684 i papal 1692; 1684-1705;
Agust de Monpou 1705-1714;
Jacques Desmarets, (abans bisbe de Riez) 1714-1725;
Melchior de Polgnac, cardenal 1726-1741;
Jean-Franois de Montilleit 1742-1775;
Claude Antoine d'Apchon 1776-1783;
L. Apollinaire de la Tour-du-Pin-Montauban 1785-1802;
Paul Benot Barthe, bisbe constitucional, consagrat 13 de mar de 1791-1802;
Antoine de Morlhon 1823-1828;
Louis Franois Auguste de Rohan (enviat com a bisbe de Besanon abans de prendre possessi) 1828;
Joaquim Joan Xavier d'Isoard, cardenal 1828-1839;
Nicolas Auguste de la Croix d'Azolette 1840-1856;
Antoine de Salinis 1856-1861;
Franois Augustin Delamare 1861-1871;
Pierre Henri Grault de Langalerie 1871-1886;
Louis Joseph Jean Baptiste Lon Gouzot 1887-1895;
Victor Balan 1896-1905;
E. Christophe Enard 1906-1907;
Ernest Ricard (abans bisbe d'Angulema) 1907-1934;
Virgile Joseph Bguin 1934-1955;
Henri Audrain 1955-1968;
Maurice Mathieu Louis Rigaud 1968-1984;
Gabriel Marie tienne Vanel 1985-1996;
Maurice Frchard 1996-2004;
Maurice Gards 2004;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37429" title="Migdia-Pirineus" nonfiltered="4504" processed="4484" dbindex="14708">


Migdia-Pirineus (en occit Migjorn-Pirenus, en francs Midi-Pyrnes) s una regi de Frana amb capital a Tolosa de Llenguadoc, que abarca els segents departaments:

Arija (Arige);
Avairon (Aveyron);
Grs (Gers);
Alta Garona (Haute-Garonne);
Alts Pirineus (Hautes-Pyrnes);
lt (Lot);
Tarn i Garona (Tarn-et-Garonne);
Tarn (Tarn);






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37431" title="Psicoterpia" nonfiltered="4505" processed="4485" dbindex="14709">
En psicologia, psicoterpia s un procs de comunicaci entre un psicoterapeuta i la persona qui acudeix a consultar-lo (pacient o client) que cerca el canvi en la conducta, actituds, pensaments o afectes d'un individu amb l'objectiu d'augmentar el seu benestar.

El tractament de problemes quotidians es refereix ms aviat com un  consell (una distinci adoptada originalment per Carl Rogers) per el terme s'utilitza de vegades alternativament amb psicoterpia. A ms, el terme psicoterpia no pressuposa una orientaci especialment cientfica, sent considerat denominatiu d'un ampli domini cientfico-professional especialitzat, que s'especifica en diverses orientacions terico-prctiques.

Dins de la psicoterpia existeix una gran diversitat de corrents, formes i conceptes terics aplicats a l'mbit psicoteraputic, que donen origen a d'altres tantes maneres d'establir aquest context de comunicaci. Tanmateix, dues caracterstiques que unifiquen a la psicoterpia sn:
El contacte directe i personal entre el psicoterapeuta i qui li consulta, principalment a travs del dileg.
La qualitat de relaci teraputica del context de comunicaci, aix s, una relaci d'ajuda destinada a generar un canvi al pacient.

A causa de la naturalesa de les comunicacions que s'estableixen dins d'aquesta relaci, hi ha temes significatius de privacitat o confidencialitat de la informaci intercanviada, que remet a consideracions tiques per a l'exercici de la psicoterpia (codi deontolgic). Per tant, l'habilitaci d'un psicoterapeuta requereix un procs d'entrenament guiat per terapeutes amb major experincia o estudis.

Vegeu tamb.
Creixement personal;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37433" title="Gascunya" nonfiltered="4506" processed="4486" dbindex="14710">



Gascunya (Gasconha en occit gasc, Gascogne en francs) s una regi histrica d'Occitnia, que forma la part sud d'Aquitnia i s estn fins el departament de l'Arija. Est integrada principalment en l'estat francs i tamb en l'espanyol (amb la Vall d'Aran).

L integren els segents departaments:

Landes;
Alts Pirineus (Hauts Pyrnes);
Olt i Garona (Lot-et-Garonne), en part.
Tarn i Garona (Tarn-et-Garonne), en part.
Alta Garona (Haut Garonne), en part.
Arija (Arige), en part.
Pirineus Atlntics (Pyrnes Atlantiques), en part.
Gironda (Gironde), en part.
A ms, encara que a Catalunya, lingsticament inclou:
Vall d'Aran;
La seva base fou la provncia romana de la Novempopulania. El seu nom prov dels vascons o gascons que cap el 560 es van establir a la zona i hi van constituir el Ducat de Gascunya que el 781 fou incls en el regne d'Aquitnia
 
Del Ducat de Gascunya van sorgir els segents estats feudals:

Comtat d'Astarac;
Comtat de Bigorra;
Comtat de Fesenzac;
Comtat de Gause o Gaure;
Comtat de Pardiac;
Vescomtat de Bearn;
Vescomtat de Brulhs;
Vescomtat de Dax;
Vescomtat d'Orte;
Vescomtat de Lapurdi;
Vescomtat de Montaner;
Vescomtat d'Aster;
Vescomtat de Lavedan;
Vescomtat de Fesenzaguet;
Vescomtat de Gabard;
Vescomtat de Labarta;
Vescomtat de Lomanha;
Vescomtat de Lupinhac;
Vescomtat de Marsan;
Vescomtat de Maremne;
Vescomtat d'Oloron;
Vescomtat de Tarts;
Vescomtat de Tursan;
Vescomtat de Zuberoa o Soule;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37435" title="Mac OS X" nonfiltered="4507" processed="4487" dbindex="14711">

El Mac OS X s una versi del sistema operatiu que utilitzen els ordinadors Macintosh, i que es basa en un nucli Unix. Recentment aquest SO (sistema operatiu) ha rebut la denominaci de sistema Unix i no un sistema basat en Unix com era abans. A la X que acompanya el nom Mac OS se li atribueixen dos significats: el de numeral rom 10 (ja que les versions del Mac OS anomenat "Classic" acaben al 9) i la darrera lletra del mot UniX. 

El Mac OS X va sortir al mercat l'any 2001. El sistema operatiu parteix de l'adaptaci i posterior desenvolupament d'una combinaci del BSD ("Berkeley Software Distribution"), que s una variant de Unix, i el micronucli Mach (desenvolupat per la Universitat Carnegie-Mellon). Al damunt d'aquesta base s'hi afegeix una interfcie d'usuari grfica anomenada Aqua.

El Mac OS X s fora diferent de totes les versions anteriors del Mac OS, pel fet que el seu codi de base s totalment diferent del d'aquestes. La compatibilitat amb versions anteriors s'obt per mitj d'emulaci.

Vegeu tamb.
Mac OS X 10.0;
Mac OS X 10.1;
Mac OS X 10.4;
Mac OS X 10.5;

 Enllaos externs .
 Apple;
 Apple Espaa;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37436" title="Fritz Perls" nonfiltered="4508" processed="4488" dbindex="14712">
Friedrich Salomon Perls (1893 - 1970), metge i psiquiatra alemany, fundador de la terpia gestalt.  

Va encunyar el terme 'Terpia Gestalt' per a la terpia que desenvolup amb la seva dona Laura Perls des dels anys 40. Es va associar amb l'Esalen Institute de Califrnia el 1964. Les seves idees tamb van ser utilitzades per desenvolupar l'estudi del programari neurolingstic NLP.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37439" title="Ducat de Gascunya" nonfiltered="4509" processed="4489" dbindex="14714">
El ducat de Gascunya fou una jurisdicci feudal del sud-oest de Frana, que ocupava la part sud d'Aquitnia (vegeu Gascunya)

Sota domini dels merovingis des el 507 el control corresponia a ducs nomenats pels reis. El duc Desideri fou lleial a Khilperic de Nustria, i el 584, a la mort del rei, va donar suport a Gondobald, prets fill de Clotari I (ex rei de Soissons) que estava refugiat a la cort de Bizanci i havia retornat a reclamar els seus drets, i que va obtenir tamb el de molts altres nobles com Gontra Bos, suposat duc d'Alvrnia; Gondobald es va proclamar rei a Aquitnia a la ciutat de Brive, per derrotat a Li, la rebelli es va acabar i molts dels nobles revoltat van ser executats (Gontra Bos va fugir); Desideri va ser perdonat per Fredegunda per a l'any segent va voler ampliar els seus dominis cap a la Septimnia visigoda, que s'havia revoltat, i va morir en un combat a Carcassona el 587. 

A partir d'aquest moment els vascons dels Pirineus van comenar a poblar les planes d'Aquitnia mes o menys pacficament. El duc Astrobald no va aconseguir expulsar-los. El 602 i 607 els reis merovingis Teodobert II i Teodoric II reuniren forts exercits per combatre'ls, i els vascons van haver de pagar tributs i acceptar l'autoritat d'un dux de Wasconia que es deia Genial i que governaria sobre els vascons i galloromans de la Novempopulania.

Sembla que aquest Genial va aconseguir governar en pau segons diu Fredegari a la "Crnica General". Aquest es l'origen del ducat de Gascunya (derivaci de Wasconia). Al morir Genial (627) el va succeir Aichin, fill de l'antic governador d'Aquitnia, Ser, i germ de San Amand bisbe de Maestricht (mort desprs del 633) que sembla que va ser menys tolerant amb els vascons que es van rebellar el mateix 627. 

El rei Dagobert I, considerant el perill vasc, va segregar una part d'Aquitnia (Tolosa, Carc, Agens, Prigord i Santonya), amb capital a Tolosa, i la va entregar al seu germ Caribert II (628-631), qui va derrotar els vascons cap el 629. Caribert sembla que s'havia casat amb Gisela, la filla del duc Aichin (mort el 628).

El 631 va succeir a Caribert el seu fill Khilderic que fou expulsat per Dagobert d'Austrsia, per els senyors aquitans es van rebellar i Bogis, germ de Khilderic fou reconegut duc d'Aquitnia i Gascunya, auxiliat pel seu germ Bertran. El mateix any els vascons es van tornar a rebellar; un exercit dirigit per Chando, refandari de Dagobert els va derrotar per una part va aconseguir una victria parcial al Soule, matant al cap militar Arimbert i altres caps de menys importncia. Desprs de les represlies per, el rei va nomenar per Gascunya a un duc vasc, Aigh, que sembla era favorable als francs per tamb defensava l'autonomia dels vascons. 

Al 637 Fredegari esmenta com a duc de Wasconia a Ainand, per sembla que es tractaria del mateix Aigh. El 645 els vascons es van rebellar altra cop, ja per ultima vegada. Varen ser desprs ducs el patrici tolos Felix (cap el 660-670) i Llop I (fins el 685) possible fill o net del duc Aigh.

A Llop I el va succeir el 685 el seu germ Bertran que va morir el 688, i que noms tenia un fil, Hubert, sacerdot, per lo que la successi va passar a Eudes I, fill de Llop. Eudes vers el 692 no reconeixia cap autoritat i va fer expedicions a la Septimnia visigoda, per cap el 700 es va haver de reconixer vassall dels merovingis; revoltat altra cop el 711 es va aliar amb els rabs. El 731 les incursions rabs que sembla que tenien el pas lliure per la regi (segons altres fonts Eudes va cridar a Carles Martell cansat de les incursions dels rabs), va provocar la intervenci de Carles Martell que va guanyar la anomenada Batalla de Tours (732) que va posar fi a les incursions musulmanes.

Eudes tenia cinc fills: Lampanya, dona de Munusa, el governador bereber de la Marca del Nord-est d'Hispnia que volia ser independent; Hunald que fou el successor; At, Remistan i Llop. Eudes va morir entre el 735 i el 738 i el va succeir el seu fill Hunald I associat amb el seu germ At (al que va encarregar el Poitou i el Llemos). 

Carles Martell va reconixer a Hunald com a duc per aquest es va revoltar el 741 i derrotar va haver de fugir a Gascunya el 742; va passar a l'ofensiva el 743 per el 744 fou derrotat; va fer treure els ulls a sa germ At per es va haver de sotmetre el 745, retirant-se a un monestir (va morir a Roma el 756) per deixant el seu fill Waifr com a duc d'Aquitnia i Gascunya, reconegut pel majordom merovingi Pip el Breu, fill i successor de Carles Martell. 

La pau va durar fins el 761, any en qu Waifr es va revoltar; la guerra va durar set anys i el 768 Waifr fou  assassinat suposadament per un emissari de Pip el breu i el ducat fou incorporat a la Nustria. Els vascons llavors van elegir duc a Llop II, germ d'Hunald, que tenia 53 anys. 

Cap a finals del 768 Hunald II, fill de Waifr, es va revoltar per fou derrotat el 769 per Carlemany (que havia succet a Pip el breu) i va haver de fugir a Gascunya; el duc gasc Llop, per evitar la invasi de les seves terres, el va haver d'entregar a Carlemany i va rebr el ttol de duc d'Aquitnia i Gascunya; per un tal Eudes II, potser fill o germ d'Hunald, va seguir la lluita i al morir el 776 la va seguir el seu fill At II, fins que el 778 Carlemany va deixar el pas pacificat i va declarar abolit el ducat. Llavors va passar al sud, en la famosa expedici a Saragossa que va acabar a la tornada amb la batalla de Roncesvalles, en qu l'exrcit franc fou aniquilat pels vascons. 

El 781 Aquitnia fou convertida en regne amb el ducat de Gascunya incls en ell. El fill de Carlemany, Llus I el Piets fou nomenat rei. La capital era Tolosa i el comte d'aquesta ciutat tindria els poders militars del regne amb el ttol de duc. A la mort de Llop II cap el 778 el va succeir el seu fill San I Llop que va reconixer la sobirania de Carlemany i Llus I i el 801 va prendre part a la conquesta de Barcelona al costat del seu rei. No obstant no podia controlar el que passava a la part sud dels Pirineus, en els territoris vascons que en aquestos anys convulses van canviar de bndol varies vegades. 

El 812 Ximenis Llop (Ximin), germ gran i successor de San Llop es va revoltar. Llus I va dirigir una expedici que va arribar a terres del sud i va installar un comte fidel (Belascot) a Pamplona, podent-se retirar per Roncesvalles desprs d'haver agafat hostatges vascons. El 814 Llus va esdevenir emperador i el 817 va donar el regne d'Aquitnia al seu fill Pip I d'Aquitnia. 

Mentre a la mort de Ximenis Llop un suposat fill, Sigwinus (Ximin o Ximinus) apareix com a comte a Bordeus, i el seu fill (tamb podria ser nebot, fill de Centul) Garcimir va morir el 819 i el va succeir el seu germ o cos germ Llop III (fill de Centul, germ de San I) el qual va ser desposset per Pipi I (819) que per congraciar-se amb els vascons els hi va donar per cap a Asnar (fill de San I Llop) que sembla que noms va portar el ttol de comte de Gascunya Citerior. El 824 el va ajudar en el capgirament general al sud dels Pirineus. 

El  836 va morir Asnar i el va succeir sa germ San II que el 852 fou reconegut altre cop com a duc. Va morir el 864 i el va succeir el seu nebot Arnau, fill de sa germana Sancia (casada amb el comte Emmen de Poitiers i desprs d'Angulema). Va morir cap el 872 i sembla que els vascons van nomenar duc a San Mitarra, suposat fill del comte de Castella, en realitat mes probablement un membre de la dinastia, segurament fill de San II.

A la mort de San III Mitarra cap el 893 el va succeir el seu fill Garcia I el Corb. Va morir cap el 926 deixant tres fills: San IV, successor; Guillem, que va rebre els comtats de Fesenzac i Comtat d'Armanyac; i Arnau, que va rebre el comtat d'Astarac. A la mort de San IV el fill San sembla que ja havia mort sense descendncia i el pare va deixar el ducat al fill segon Guillem vers el 977.

Guillem va morir el 997; va deixar cinc fills del seu enlla amb Urraca (filla de Garcia rei de Pamplona): Bernat, San, Brisca (esposa de Guillem V, comte de Poitiers, duc d'Aquitnia), Garsenda i Toda (esposa de Bernat I, comte de Besal). El fill gran es va titular duc de Gascunya i comte de Bordeus i va morir el 25 de desembre del 1009 deixant un sol fill, Guillem II, que va morir vers el 1027 sense fills. 

La successi va recaure llavors en son oncle San V que va morir el sense fills (tenia una sola filla) el 4 d'octubre del 1032. En aquest any el va heretar el seu nebot Od de Poitiers, comte de Bordeus i duc de Gascunya. Va morir el 1040 i la successi va passar a Bernat Tupamaler, comte d'Armanyac, net de Brisca de Gascunya i per tant el descendent mes directe de Guillem I segons la costum de l'poca. Per el germ d'Od, Guiu Jofr de Poitiers, duc d'Aquitnia, reclam la successi i s'apoder del comtat de Bordeus vers el 1044 i finalment, desprs de guanyar la batalla de La Castella el 1063, de tot el ducat. 

Guiu Jofr, que va regnar amb el nom de Guillem i fou conegut com Guillem VIII d'Aquitnia va unificar aix els ttols de duc d'Aquitnia i de Gascunya en la mateixa persona i va fundar una dinastia que va acabar amb Elionor d'Aquitnia el 1137. Elionor es va casar amb el rei Llus VII de Frana i li va aportar els seus dominis per el 1152 el matrimoni fou anullat i es va casar amb Enric I d'Anglaterra Plantagenet passant tots els seus dominis a Anglaterra. Els reis anglesos van ser ducs d'Aquitnia i Gascunya (mes tard ducs de Guyena) fins que el 1453 al final de la guerra dels cent anys es va reconixer la conquesta francesa produda al llarg dels combats.

Llista de ducs de Gascunya .

Genial 607-627;
Aichin 627-628;
Desconegut 828-631;
Bogis d'Aquitnia 631;
Bertran (associat) 631;
Aigh 631-?
Ainand ?-645 (tambe esmentat com Amand, podra ser el mateix Aighi);
Desconegut 645-660;
Felix de Tolosa 660-670;
Llop I c. 670-685;
Bertran I 685-688;
Eudes I 688-735;
Hunald I 735-745;
At I (associat) 735-744 (origen dels comtes de La Marca de Gascunya extingida el 845);
Waifr I 745-768;
Llop II 768-778;
San I Llop 778-824 (des 812 nominal);
Ximenis LLop (duc i comte de Bordeus) 812-816 (rebeld);
Ximin (fill, comte de Bordeus) 816-845? (rebeld);
Garsimir (possible germ) 816-819 (duc a Bigorra i Bearn, rebeld) ;
Llop III (possible germ o cos) 819 (origen dels comtes de Bigorra i els vescomtes de Bearn);
Asnar I 820-836;
San II 836-864 ;
Arnau 864-872;
San III Mitarra 872-893;
Garcia I el Corb 893-926;
San IV 926-977;
Guillem de Fesenzac i Armanyac 926-961 (origen dels comtes d'Armanyac i Fesenzac) ;
Arnau Nonat d'Astarac 926-960 (origen dels comtes d'Astarac);
San (associat) c. 950-961;
Guillem I 977-997;
Bernat 997-1009;
Guillem II 997-1027;
San V 1027-1032;
Od de Poitiers 1032-1040;
Bernat Tumapaler 1040-1063;
Guiu Jofr (Guillem III) 1063-1086 (duc d'Aquitania Guiu Guillem) ;
Guillem IV el jove 1086-1126 ;
Guillem V 1126-1137 ;
Elionor 1137-1152 ;
Llus VII de Frana (esps) 1137-1152 ;
Elionor (segona vegada) 1152-1204;
Enric I 1152-1168 (rei d'Anglaterra) ;
Ricard I Cor de lle 1168-1199 (rei d'Anglaterra) ;
Joan Sense terra 1199-1216 (rei d'Anglaterra) ;
Enric II 1216-1254 (rei d'Anglaterra) ;
Eduard I 1254-1307 ;
Eduard II 1307-1325 ;
Eduard III 1325-1362 ;
Eduard IV 1362-1372 ;
Eduard III 1372-1377 ;
Ricard II 1377-1399 ;
Enric III 1399-1413 ;
Enric IV 1413-1422 ;
Enric V 1422-1449 ;
A la corona francesa 1449 (1453)-1472 ;
Duc de Berri 1472-1484 ;
a la corona francesa 1484 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37440" title="Comtat de Fesenzac" nonfiltered="4510" processed="4490" dbindex="14715">
El comtat de Fesenzac fou una jurisdicci feudal de Gascunya, centrada a Vic de Fesenzac (Vic-Fezensac).

La regi formava part del ducat de Gascunya. A la mort del duc Garcia I el Corb cap el 926, el fill segon, Guillem, va rebre el territori de Fesenzac i el d Armanyac amb ttol de comte. Guillem va viure fins el 960 i al morir va repartir els seus dominis entre els dos fills: el gran, Od (Od Falta), el Fesenzac; el segon, Bernat I, l'Armanyac, i al tercer, Fredel, el Gausa o Gause. Bernat Od fou el pare d'Aimeric i de Ramon Coppa, bisbe d'Auch mort el 1049. Aimeric va deixar el comtat a Guillem I menys la senyoria de Montesquiu que la va deixar al fill Ramon Aimeric I, que va fundar una dinastia senyorial. A comenaments del segle XII l'hereva Assalina (o Astamura) es va casar amb Guerau III comte d'Armanyac, que va morir el 1160. Amb el seu fill Bernat la uni dels comtats de Fesenzac es feu total i definitiva.

Llista de comtes .

Guillem I 926-960 (comte d'Armanyac);
Od Falta (fill) 960-?
Bernat Od Mancius Tinea (fill) ?-?
Aimeric (fill) ?-c. 1050;
Guillem II Astanove I (fill)  c. 1050-?
Aimeric II Fortin (fill) ?-1103;
Astanove II (fill) 1103-?
Assalina (Astamura) (filla) ?-c. 1150;
Guerau III (esps) c. 1120-1160 (comte d'Armanyac);
Bernat (fill) 1160-1188 ;
Uni permanent a Armanyac 1160;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37441" title="Comtat d'Astarac" nonfiltered="4511" processed="4491" dbindex="14716">
El comtat d'Astarac fou una jurisdicci feudal que va tenir per centre Castillon (avui Villefranche) i mes tard Miranda. Aquesta darrera fou fundada el 1280 per Bernat III d'Astarac i va ser acabada el 1288 esdevenint el 1297 la capital comtal.

El 926 Garcia I el Corb de Gascunya va repartir els seus dominis i va donar al fill segon Guillem el Fesenzac i l'Armanyac amb ttol comtal mentre el fill tercer Arnau I Nonat va rebre el territori d'Astarac tamb amb ttol comtal. El Bearn, Agens, Les Landes i el Litoral restaren en mans dels ducs. Arnau va dividir el seu llegat al morir el 960: Astarac pel seu fill gran Garcia, i el Aure, amb ttol comtal per el segon Arnau (que no va tenir fills i el va heretar sa germana Faquilena que al casarse amb Ramon comte de Bigorra mort el 956 li va aportar el comtat i el seu fill Oriol va ser el cap de la branca d'Aure de Bigorra). Arnau II fou pare d'Od abat de Simorra i desprs bisbe d'Auch, del seu successor Guillem, de Bernat Pelags, que va rebre el territori de Pardiac amb ttol comtal; i de Ramon que va rebre el vescomtat de Persan. El 1511 la lnia es va exingir i va passar als Grailly comtes de Candale i Beanuges fins a la seva extinci el 1593.

 Llista de comtes .

Arnau Nonat 926-960;
Garcia (fill) 960-c. 1000;
Arnau II (fill) c. 1000-1023;
Guillem I (fill) 1023-1040;
San I (fill) 1040-1083;
Guillem II (fill) 1083-?
Bernat I (germ) ?-1142;
San II (Asnar San) (fill) 1142-1174 co comte d'Astarac;
Boemond (germ) 1142-1174 co comte d'Astarac i sol 1182-1183;
Bernat II (fill de San II) 1174-1182;
Marquesa (filla de Boemond) 1183-? co comtessa d'Astarac;
Beatriu (germana) 1183-? co comtessa d'Astarac;
Centul I (fill de Beatriu) ?-1233;
Centul II (fill) 1233-1249;
Bernat III (germ) 1249-1291;
Centul III (fill) 1291-1300;
Bernat IV (fill) 1300-1324;
Bernat V (fill) 1324-1326;
Amanieu (germ) 1326-1331;
Joan I (fill) 1331-1368;
Joan II (fill) 1368-1410;
Joan III (fill) 1410-1458;
Joan IV (fill) 1458-1511;
Marta (filla) 1511-1569;
Gast (esps) 1511-1536 (comte de Candale i Benauges);
Carles (fill) ?-1528 (comte de Candale i Benauges);
Joan I (germ) 1528 (comte de Candale i Benauges);
Frederic (germ) 1528-1571 (comte de Candale i Benauges);
Joan II (fill) 1571 (comte de Candale i Benauges);
Enric (germ) 1571-1572 (comte de Candale i Benauges);
Margarida (filla) 1572-1593 (comtessa de Candale i Benauges);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37443" title="Comtat de Pardiac" nonfiltered="4512" processed="4492" dbindex="14717">
El Comtat de Pardiac fou una jurisdicci feudal de Gascunya.

El comte Arnau II d'Astarac va morir el 1023 i va deixar sis fills i entre ells:

Guillem I comte d'Astarac;
Od abat de Simorra i desprs arquebisbe d'Auch;
Bernat Pelags comte de Pardiac;
Ramon, vescomte de Persan;

Bernat Pelags fou el pare d'Arnau i d una filla de nom desconegut que fou vescomtessa de Manhoac i es va casar amb el comte d'Aure. Arnau fou pare a la seva vegada d un Bernat que va tenir un fill anomenat Otger I que el va succeir. A Otger el va succeir el seu fill Guillem, que fou comte i va tenir per successor al seu fill Boemond. El comtat va passar per diverses mans com els Montlezun (Montleon), i va ser adquirit pels Armanyac breument el 1391 per a l'herncia el 1418 va passar a un dels fills que va formar una branca de la famlia que van ser ducs de Nemours i (per compra) comtes de Guisa i d'Illa Jord, la qual es va extingir el 1504.
 
 Llista de comtes .

Bernat Pelags 1023-?
Arnau III ?-1083;
Bernat I (fill) 1083-1124;
Otger I (fill) 1124-1171;
Otger II (fill) 1171-1205;
Guillem I (fill) 1205-1237;
Boemond (fill)1237-1265;
Maria de Pardiac (filla) 1265-1312;
Otger III (esps) ?-1307 (de Montlezun);
Guillem II 1312-1337 (I de Montlezun);
Guillem III 1337-1358 (II de Montlezun);
Guillem IV 1358-1368 (III de Montlezun);
Guillem V 1368-1391 (IV de Montlezun);
Bernat II (VII) 1391-1418 (comte d'Armanyac);
Bernat (fill) 1418-1462 ;
Jaume (fill) 1462-1477 (duc de Nemours);
Joan (fill) 1477-1478 (duc de Nemours);
Llus (germ) 1478-1503 (duc de Nemours, comte d'Illa Jord i Guisa) ;
Margarida (germana) 1503;
Carlota (germana) 1503-1504);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37444" title="Eusa" nonfiltered="4513" processed="4493" dbindex="14718">


Eusa (nom occit) (en francs Eauze) s una ciutat del departament de Gers a Frana, capital del cant d'Eusa, amb gaireb 4.000 habitants i a 164 metres sobre el nivell del mar.

 Histria .

Antiga Elusis, capital de la Novempopulania, fou destruda pels brbars cap el 416. La vila es va reconstruir a l'edat mitjana en un tur junt a un monestir (Saint Luperc) fundat el 980 pel comte de Fesenzac. El 1088 el comte Aimeric de Fesenzac va donar el monestir a l'abadia de Cluny, per va conservar la senyoria de la vila, que es va anar expandint.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37451" title="Comtat d'Aura" nonfiltered="4514" processed="4494" dbindex="14721">
El Comtat d'Aura o d'Aure (en francs) fou una jurisdicci feudal de Gascunya centrada a la Vall d'Aura.

Part del Ducat de Gascunya el territori fou incls en el lot d'Arnau I Nonat, a qui en el repartiment a la mort de Garcia el Corb el 926 va tocar el comtat d'Astarac. Arnau Nonat va morir el 960 i va deixar l'Astarac al seu fill gran Garcia, i la Vall d'Aura, amb ttol de comte, al segon fill Arnau. Aquest va morir sense successi i el comtat va anar a la seva germana Faquilena, senyora de Larboust i Oueil, vdua del comte de Bigorra Ramon I Dat (945-956) i casada en segones noces amb Oriol, germ de Ramon I Dat.Van repartir l'herncia entre els fills i Garcia I fou comte d'Aure amb el seu germ Guillem I associat; el fill Dat va ser vescomte de Labarta. Garcia I d'Aura va tenir per successor al seu fill Arnau II, i aquest al seu fill Garcia II. Aquest darrer va tenir tres fills, Arnau, Od i Ramon. El primer fou comte d'Aura i a la seva mort el territori va passar al seu germ Od I amb ttol vescomtal, potser perqu amb aquest ttol ja administrava el comtat (el tercer fill Ramon fou monjo). 

Od I, doncs, va iniciar la lnia de vescomtes d'Aura, que continua amb el seu fill San, el fill d'aquest Od II i el fill d'aquest Arnau IV. Aquest darrer va morir deixant noms una filla, Bertrana, que es va casar amb Guiu de Comenge, fill del comte Bernat IV (conegut per Bernat I) mort el 1144. Guiu fou vescomte ius uxoris i el vescomtat va passar al seu fill com Ramon; a la seva mort el va succeir el seu fill Bertran que va morir deixant noms una filla de nom desconegut que es va casar amb Arnau Guillem II vescomte de Labarta a qui va passar l'Aure o Aura. A la mort de Ramon les senyories de Larboust i Oueil van passar al segon fill Od I tronc de la lnia que desprs seran vescomtes de Larboust.

 Llista de comtes .

Arnau I 960-?
Faquilena ?
Oriol (esps) ?-977;
Garcia I 977-995;
Guillem I (associat) 977-c. 995;
Arnau II 995-1039;
Garcia II 1039-1069;
Arnau III  1069-1075;
Od I  ? (vescomte) 1075-1082;
San I 1082-1128;
Od II 1128-?
Arnau IV  ?-1175;
Bertrana 1175?
Guiu de Comenge (esps)  ?
Ramon c. 1200;
Bertran desprs del 1200;
Vescomtessa d'Aura i Manhoac ;
Arnau Guillem (II de Labarta) c. 1230-1259 (esps);
Aura i Manhoac a Labarta 1259;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37486" title="Vescomtat de Labarta" nonfiltered="4515" processed="4495" dbindex="14723">
El vescomtat de Labarta (en francs La Barthe o Labarthe) fou una jurisdicci feudal al comtat d'Aure o Aura, amb la Vall de La Neste i la baronia de Bramavaca.

Faquilena, senyora de Larboust i Oueil, vdua del comte de Bigorra Ramon I Dat (945-956) va heretar vers el 960 el comtat d'Aure. Es va casar en segones noces amb Oriol, germ de Ramon I Dat i van repartir l'herncia entre els fills, i Garcia I fou comte d'Aura amb sa germ Guillem I associat; el fill Dat I va ser vescomte de Labarta on el va succeir el seu fill Guillem I que va morir el 1025 sense fills i va acabar succeint-lo Mansi, germ de Dat. A la mort d'aquest no gaire desprs del 1025, el seu fill Oriol II (mort vers el 1065) fou vescomte de Labarta i desprs el seu fill San I (mort el 1083), el fill d aquest, Auger (mort el 1130), el fill d'aquest, Espan (mort el 1140), i el fill d'aquest Od (mort desprs del 1140). El fil d'Od, San II, va morir vers el 1185 i el va succeir el seu germ Arnau Guillem I (mort el 1192) i a aquest el seu fill San III (mort el 1236), el fill del qual Arnau Guillem II fou vescomte de Labarta, d'Aure i de Manhoac pel seu enlla amb la vescomtessa (de nom desconegut), i que en morir nomes va deixar dues filles: Vernica que fou vescomtessa de Labarta, Aure i Manhoac, casada amb Arnau Bernat de Fesenzaguet (mort el 1272) i la seva germana Brunissenda, que la va heretar, i estava casada amb Bertran de Fuml, casa a la qual van anar a parar els tres vescomtats.

Llista de vescomtes de Labarta .

Oriol I de Bigorra ius uxoris del comtat d'Aure o Aura 960-977;
Dat I 977-990;
Guillem I 990-1025;
Mansi 1025-?
Oriol II  ?-1065;
San I 1065-1083;
Auger 183-1130;
Espan 1130-1140;
Od 1140-?
San II ?-1185;
Arnau Guillem I 1185-1192;
San III 1192-1236;
Arnau Guillem II 1236-1259 (vescomte d'Aure i Manhoac) ;
Vernica 1253-1263;
Arnau Bernat de Fesenzaguet 1252-1263;
Brunissenda 1263;
Bertran de Fuml 1263;
Als Fuml 1263;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37487" title="Candidatura d'Unitat Popular" nonfiltered="4516" processed="4496" dbindex="14724">

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) es configura com a organitzaci poltica d'mbit nacional, amb especial incidncia en les eleccions municipals, d'on rau la seva base i la base del seu accionar poltic. Es defineix com a independentista i a l'esquerra dels partits convencionals. Actualment t presncia a una setantena de municipis del Principat de Catalunya i del Pas Valenci, amb la intenci de tenir-ne a la totalitat dels Pasos Catalans en un curt marge de temps.

La CUP s'estructura internament amb diferents rgans: L'Assemblea Nacional, el Consell Poltic, el Secretariat Nacional, les Assemblees Territorials i les Assemblees Locals. s des d'aquests rgans on es discuteixen els eixos de treball i ideolgics dels seus programes, que giren al voltant de l'aprofundiment de la democrcia participativa, una millora de la igualtat social, la construcci nacional dels Pasos Catalans, poltiques de desenvolupament sostenible, com tamb de la promoci del teixit associatiu.

 Histria .
Tenen com a precedent a les primeres eleccions municipals desprs de la mort de Franco, el 1979, quan diferents candidatures crtiques amb el rumb que prenien els esdeveniments decidiren organitzar candidatures independents i que en molts casos s'anomenaren Candidatures d'Unitat Popular.

El rellanament de les CUP va venir donat pel Procs de Vinars, comportant un primer impuls les eleccions municipals del 1999, i un segon impuls les del 2003 que es materialitzaren en cinc regidors sota les sigles CUP. En les eleccions del 2007, la CUP va arribar als 22 regidors. 

La CUP s'ha anat configurant en una organitzaci amb sensibilitats diverses, amb militants provinents d'organitzacions de l'Esquerra Independentista (Maulets, Moviment de Defensa de la Terra, Endavant, CAJEI), Casals i entitats independentistes locals, o militants provinents de sectors no prpiament de l'Esquerra Independentista (CGT o Ateneus Llibertaris), i per un important nombre de militants provinents d'entitats diverses de caire municipal. 

Com a conseqncia del seu creixement i de la seva diversitat interna, en l'Assemblea Nacional del 2008, la CUP s'ha dotat d'uns nous estatuts interns i ha pres la decisi de definir el seu marc de treball, la seva definici poltica i les seves lnies estratgiques, en la propera Assemblea Nacional extraordinria prevista pel desembre del 2008.

 Secretariat Nacional 2007 .
El nou Secretariat Nacional escollit per una durada de quatre anys el 7 de juliol de 2007 a Sant Celoni va estar compost per (ordenaci per ordre de vots obtinguts):

 Anna Gabriel (CUP Sallent), repetia; territorial Central (Bages i Bergued).
 Lourdes Quintero (CUP Valls); territorial del Baix Llobregat, Peneds i Camp de Tarragona.
 Josep Anton Vilalta (CUP Tor), repetia; territorial de Ponent.
 Marc Serra (CUP Montesquiu), repetia; territorial de l'Alt Ter, Osona i Ripolls.
 Pau Juvill (CUP Lleida); territorial de Ponent.
 Marc Sallas (CUP Badalona); territorial del Maresme i Barcelons Nord.
 Narcs Lpez (CUP Sabadell), repetia; territorial del Valls Occidental.
 Adam Maj (CUP Manresa), territorial Central (Bages i Bergued).
 Jaume Ramon "Puma" (CUP Vilafranca del Peneds), repetia; territorial del Baix Llobregat, Peneds i Camp de Tarragona.
 Toni Rico (CUP Girona), territorial Nord-oriental comarques gironines. ;
 Quim Arrufat (CUP Vilanova i la Geltr); territorial del Baix Llobregat, Peneds i Camp de Tarragona.

Van quedar representades totes les Territorials de la CUP a excepci de Valls Oriental i Baix Montseny i la del Pas Valenci, encara que aquesta ltima no presentava a ning.

No van entrar la resta de candidats (21 en total, tot i que 1 candidat va retirar la candidatura).

De l'antic Secretariat Nacional no van repetir mandat: Jordi Aldeguer (CUP Elx), Joan Llobell (CUP Dosrius), Joan Lpez (UM9 Sant Pere de Ribes), Xavi Oca (CUP Sabadell), David Pina (CUP Sant Cugat), Quim Soler (CUP Vic). S que repetien mandat Anna Gabriel, Narcs Lpez, Jaume Ramon "Puma", Marc Serra i Josep Anton Vilalta.

 Secretariat Nacional 2008 .
A l'Assemblea Nacional del juny del 2008, es van escollir quatre noves incorporacions al Secretariat Nacional de la CUP, i es va ratificar per majoria absoluta tots els seus membres i el seu mandat. Les noves incorporacions han estat (ordenaci per ordre de vots obtinguts):

 Laura Sanz (CUP Sant Cugat del Valls) de la Territorial Valls Occidental;
 Joan Jubany (CUP Matar) de la Territorial del Maresme;
 Joan Guinovart (CUP Valls) de la Territorial de les Comarques del Camp;
 Xavier Betran (CUP Cardedeu) de la Territorial del Valls Oriental;

Les quatre baixes del Secretariat Nacional han estat: Lourdes Quintero (CUP Valls), Jaume Ramon "Puma" (CUP Vilafranca del Peneds), Quim Arrufat (CUP Vilanova i la Geltr) i Anna Gabriel (CUP Sallent).

Amb aquests canvis, el Secretariat Nacional sortint de l'Assemblea de Manlleu del 29 de juny ha estat:

 Josep Anton Vilalta (CUP Tor), Territorial de Ponent.
 Marc Serra (CUP Montesquiu), Territorial de l'Alt Ter, Osona i Ripolls.
 Pau Juvill (CUP Lleida); Territorial de Ponent.
 Marc Sallas (CUP Badalona); Territorial del Maresme i Barcelons Nord.
 Narcs Lpez (CUP Sabadell), Territorial del Valls Occidental.
 Adam Maj (CUP Manresa), Territorial Central (Bages i Bergued).
 Toni Rico (CUP Girona), Territorial Nord-oriental comarques gironines. ;
 Laura Sanz (CUP Sant Cugat del Valls) Territorial Valls Occidental.
 Joan Jubany (CUP Matar) Territorial del Maresme.
 Joan Guinovart (CUP Valls) Territorial de les Comarques del Camp.
 Xavier Betran (CUP Cardedeu) Territorial del Valls Oriental.

 La CUP a les eleccions municipals de 2003 .
A les eleccions de 2003, es van presentar dotze llistes en solitari i vuit integrades en plataformes mplies. La formaci va tenir representaci amb 1 regidor a Vilafranca del Peneds, Valls i Viladamat; amb 2 a Tor i Sallent. Tamb va obtenir regidors amb plataformes mplies a Sabadell, Salt, Sant Pere de Ribes, Masquefa, Palams i Cerdanyola del Valls i Arbcies.

 La CUP a les eleccions municipals de 2007 .
A les eleccions de 2007 la CUP es va presentar en solitari o coalligada amb altres forces i va obtenir representaci a:

Arbcies (2),
Arenys de Munt (1),
Berga (2),
Capellades (2) (on es presentaven sota el nom de Vila de Capellades),
Cardedeu (1),
Celr (1),
Manresa (1),
Matar (1) (ciutat ms gran on la CUP t representaci i on t ms vots en valors absoluts: 2173 vots),
Molins de Rei (1),
Montesquiu (1),
Sallent (1),
Sant Celoni (2),
Sant Pere de Ribes (4) (on es presenta sota el nom d'UM9),
Valls (1),
Vic (2),
Viladamat (1),
Vilafranca del Peneds (2),
Vilanova i la Geltr (1).

Tamb es present a Badalona, Girona, Granollers, Lleida, Pineda de Mar, Sant Cugat del Valls, Terrassa, Vilassar de Mar i al Pas Valenci es present a Barxeta.

La CUP divideix les seves candidatures en 3 grups. El Grup A engloba aquelles CUP que utilitzen la sigla CUP. El Grup B sn candidatures independents o agrupacions d'electors amb la participaci de la CUP local o membres individuals de la CUP. El Grup C sn les candidatures vinculades a d'altres partits poltics, per amb la participaci de la CUP local o membres individuals de la CUP.









 Comunicat de valoraci dels resultats de la CUP .
"L'esquerra independentista consolida el seu projecte poltic" 

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha triplicat el nombre de regidors en relaci a les passades eleccions municipals. Fins i tot, ha consolidat i augmentat els resultats en localitats on ja havia obtingut reperesentaci (...) 

Des de la CUP fem una valoraci molt positiva dels resultats electorals, creiem que aquest s un fet que respon a la feina feta amb el teixit social i en el si de l'Esquerra Independentista. 

En aquestes eleccions del 27 de maig la CUP consolida el seu projecte poltic. L'existncia actual de 50 candidatures, amb la representaci d'un total de 30 regiodors, cal sumar-hi ms de 30 nuclis embrionaris de cara a nous comicis, la qual cosa, assenten el projecte poltic als Pasos Catalans. Per tant, ens reafirmem com a projecte en expansi, esdevenint una alternativa real davant l'autonomisme i les poltiques de dretes de la classe poltica existent.

 La CUP a les europees .
La CUP tamb es present a les darreres eleccions al Parlament Europeu amb uns resultats poc favorables: 6.243 vots a Catalunya, 694 al Pas Valenci i 104 a Ses Illes. En tot l'Estat espanyol sumaven 9.285 vots. Com a curiositat, els resultats obtinguts a Madrid (707 vots), Gasteiz (126) i Crdova (63).

En la taula segent s'hi poden veure els resultats ms significatius de la CUP i els totals per provncies i comunitats autnomes (encara que la CUP no reconegui la legitimitat d'aquestes divisions administratives, ni la de l'Estat espanyol).





 La CUP i els Estatuts .
La CUP es mostra en contra dels Estatuts pels motius que exposen a continuaci.

Deu raons per dir no a les reformes dels Estatuts espanyols d'autonomia (pamflet oficial de la CUP):

 Neguen l'existncia del poble dels Pasos Catalans com a subjecte de drets nacionals;
 No reconeixen el Dret a l'Autodeterminaci ni estableixen mecanismes democrtics per a garantir el respecte a la voluntat del poble dels Pasos Catalans;
 Impedeixen la unitat territorial dels Pasos Catalans i perpetuen la divisi regional en autonomies;
 No estableixen cap poltica lingstica unificada per a tota la poblaci catalanoparlant, ni tan sols l'oficialitat nica del catal en cap dels territoris;
 Mantenen intactes els principals mecanismes de poder de l'Estat espanyol;
 No garanteixen la sobirania del poble catal sobre el conjunt dels seus recursos i riqueses;
 Mantenen l'espoli fiscal que escanya econmicament les administracions pbliques catalanes;
 No preveuen cap mesura de control democrtic de l'activitat econmica ni cap marc de relacions laborals que qestioni les directrius neoliberals estatals i europees;
 Impedeixen l'assoliment de la igualtat de gnere i l'extensi universal i progressiva dels drets socials;
 No permeten la presncia en pla d'igualtat del poble catal en l'escena internacional;

 Conflicte amb el PP .
A l'octubre de 2007, el PSC-PM de l'Ajuntament de Matar present una moci de condemna de la violncia d'ETA i de suport a les vctimes del terrorisme. La CUP de Matar present una contraproposta que condemnava tamb la violncia de l'Estat espanyol, aix com es posicionava a favor del reconeixement de les vctimes de l'altre bndol. La moci alternativa tamb apostava per una resoluci dialogada del conflicte basc. Aquesta moci alternativa li va valer unes declaracions del president del PP de Catalunya (Alberto Fernndez Daz) en qu s'acusaca la CUP de ser "amiga de Batasuna" i comminava els tribunals a investigar la CUP.

 Vegeu tamb .
 CUP Matar;
 CUP Vilassar de Mar;
 CUP Vilassar de Dalt;
 CUP Cardedeu;

 Enllaos externs .
 Plana web oficial de la Candidatura d'Unitat Popular;
 Spot electoral CUP Vilafranca del Peneds 2003;
 Spot electoral CUP Matar 2003;
 Spot electoral CUP a les Eleccions Europees 2004;
 Entrevista a Xavi Oca, representant de la CUP, a La nit al dia de TV3;
 Notcia a TVMatar sobre la possible illegalitzaci de la CUP;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37488" title="Vescomtat de Lavedan" nonfiltered="4517" processed="4497" dbindex="14725">
El vescomtat de Lavedan fou una jurisdicci feudal del comtat de Bigorra donada al fill del comte Llop I de Bigorra a la seva mort el 910. Aquest fill anomenat Mansi I va rebre el vescomtat amb el senyoriu de Lupon (desprs Castllobon). Mansi va repartir el dominis entre dos fills que van originar la branca de vescomtes de Lavedan i la de vescomtes de Salt. Fort I Aner va deixar tamb els dominis a dos fills que van iniciar les cases vescomtals de Labarta i Zuberoa (conegut tamb com a Vescomtat de Soule. Arnau I va deixar dos fills, un anomenat Ramon Garcia que fou el successor en el vescomtat, i un altre conegut com Arnau d'Arag que va rebre els senyorius a Ors, Puiferrer i Bucens (mort el 1085) continuada per el seu fill Fort Aner (mort el 1207) i el fill d aquest Arnau II d'Arago (mort el 1252). A partir del 1216 el domini principal fou la senyoria de Castllobon i per aix els vescomtes es titularen senyors de Lavedan i Castllobon i ms tard Barons de Castllobon (a vegades tamb barons de Lavedan). La dinastia es va extingir a finals del segle XV i va passar als Bezaudun.

 Llista de vescomtes .

Mansi I 910-?
Aner I (fill) ?-976;
Anerils I (germ associat) ?-1009 (inicia la casa vescomtal de Salt);
Fort I Aner (fill d'Aner) 976-1022;
Garcia I (fill) 1022-1037;
Guillem I (germ, associat) 1022-1040 (inicia la casa vescomtal de Zuberoa);
Ramon Garcia I (fill de Garcia I) 1040-1074;
Auger I (fill) 1074-1095;
Ramon I (fill) 1095-?
Arnau I (fill) ?-1144;
Ramon Garcia II (fill) 1144-1188;
Pelegr I (fill) 1188-1216;
Ramon Garcia III (fill) 1216-1233 (senyor de Lavedan i Castllobon);
Pelegr II (fill)1233-1253 (senyor de Lavedan i Castllobon);
Els dominis formen la Baronia de Lavedan (tamb anomenada baronia de Castllobon);
Ramon Garcia IV  (fill) 1253-1293;
Arnau II (fill) 1293-1319;
Ramon Garcia V (fill)  1319-1339;
Arnau III (fill) 1339-?
Ramon Garcia VI (fill) ?-?
Arnau IV (fill) ?-?
Arnau V  ?-1445;
Ramon Garcia VII 1445-1492;
Joana (filla) 1492;
als Bezaudun desprs de 1492;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37492" title="Vescomtat de Salt" nonfiltered="4518" processed="4498" dbindex="14726">
El vescomtat de Salt (en francs vescomtat de Sault) fou una jurisdicci feudal del comtat de Bigorra sorgida desprs de la mort del comte Llop I de Bigorra el 910. Llop va deixar territoris (Lavedan i Salt) al seu fill Mansi, amb ttol vescomtal, i que en morir els va repartir entre els seus fils Aner I (que va rebre el vescomtat de Lavedan, i Anerils I, covescomte de Lavedan, que va governar la comarca de Salt. A la mort d'Anerils I el 1009 el va succeir amb el ttol de vescomte de Salt el seu fill Ramon I i el 1028 el fill d'aquest, Guillem Ramon I el qual va morir vers el 1050 i l'herncia va passar al fill Pere I que va morir el desprs el 1067. Els seus dos fills Fort Aner I i Guillem Ramon II foren vescomtes de Salt i encara vivien el 1135. Els fills de Fort Aner I, Guillem Ramon III i Fort Aner II foren noms senyors de Salt. Fort Aner va morir desprs del 1165 i la successi va recaure en Arnau, fill Guillem Ramon II. Aquesta lnia va derivar en la de barons de Saint Pe.

Llista de Vescomtes i senyors .

Anerils I   ?-1009;
Ramon I Bernat  1009-1028;
Guillem Ramon I 1028-1050;
Pere I 1050-1067;
Fort Aner I 1067-c. 1135;
Guillem Ramon II 1067-c. 1135;
Guillem Ramon III c. 1135-? (senyor de Salt);
Fort Aner II c. 1135-? (senyor de Salt);
Arnau I  ?-1151;
Guillem Ramon IV 1151-? (senyor de Salt, vescomte de Larbourd i vescomte d'Aberone);
Arnau II (fill) ?-?  (senyor de Salt i de Laguinga o Laguinge);
Guillem (fill) ?-? (senyor de Salt i de Laguinga o Laguinge);
Pere Arnau I (germ de Arnau II) ?-? (senyor de Salt i d'Hasparren);
Arnau (fill) ?-? (senyor de Salt i d'Hasparren);
Guillem Arnau I (germ)  ?-? (senyor de Salt i Saint Pe);
Senyora de nom no conegut (filla) ?-? (senyora de Salt i Saint Pe);
Pere Arnau II (germ de Guillem Arnau I) ?-? (senyor de Salt i Saint Pe);
Guillem Arnau II (fill) ?-? (senyor de Salt i Saint Pe);
Pere Arnau III (germ) ?-? (consenyor a Salt);
Pere Arnau IV (fill de Guillem Arnau II) ?-? (consenyor a Salt i senyor de Saint Pe);
Guillem Arnau III (fill) ?-? (consenyor a Salt);
Guillem (germ) ?-? (senyor de Saint Pe);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37494" title="Vescomtat d'Aster" nonfiltered="4519" processed="4499" dbindex="14727">
El vescomtat d'Aster fou una jurisdicci feudal del comtat de Bigorra.

A la mort de Dat II comte de Bigorra el 945 es van repartir els dominis els seus fills: 
Ramon, el comtat de Bigorra;
Oriol, el comtat d'Aura (amb el vescomtat de Labarta) aconseguit per matrimoni;
Od I el vescomtat de Montaner;
San el vescomtat d'Aster ;
Donat senyorius menors;
Erric, senyorius menors;
Garcia, senyorius menors;
San fou vescomte d'Aster i va tenir un fill Arnau I, que el va succeir. Arnau va deixar l'herncia al seu fill Guillem i aquest al seu fill Arnau II. El successor fou el seu fill Auger I, mort el 1128, succeint-lo el seu fill Espan i a aquest el seu fill Auger II el calb. Va morir deixant un fill, Bernat I, amb qui acaba la dinastia, ja que no va tenir fills mascles i l'herncia va recaure en la seva filla Agns casada amb San Garcia de Comenge, amb qui noms va tenir una filla, el nom de la qual no s ha conservat, i que va rebre l'herncia i es va casar amb Arnau de Coarraze a qui va passar el ttol el segle XIII.

Llista de vescomtes .

San I 945-?
Arnau I;
Guillem ;
Auger I ?-1128;
Espan 1128-?
Auger II el Calb ;
Bernat;
Agns;
San II Garcia de Comenge;
Vescomtessa de nom desconegut;
Arnau II de Coarraze;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37497" title="Vescomtat de Montaner" nonfiltered="4520" processed="4500" dbindex="14728">
El vescomtat de Montaner fou una jurisdicci feudal del comtat de Bigorra i desprs part del Bearn.

A la mort de Dat II comte de Bigorra el 945 es van repartir els dominis els seus fills: 
Ramon, el comtat de Bigorra;
Oriol, el comtat d'Aura (amb el vescomtat de Labarta) aconseguit per matrimoni;
Od I el vescomtat de Montaner;
San el vescomtat d'Aster ;
Donat senyorius menors;
Erric, senyorius menors;
Garcia, senyorius menors;
Od I vescomte de Montaner va morir el 1010 i va deixar dos fills, Guillem i Garsenda. Guillem va morir i va deixar la successi al seu fill Bernat Od II, que va morir sense successi. L'hereva, Talesa (possible nta de Garsenda i filla de San, comte d'Aibar) es va casar el 1085 amb Gast de Bearn que fou vescomte de Bearn el 1090 (Gast IV de Bearn) i va incorporar el territori al Vescomtat de Bearn.    

Llista de vescomtes .

Od I 945-1010;
Guillem 1010-?
Bernat Od II c. 1050-1080;
Talesa c. 1080-1131;
Gasto de Bearn (Gast IV) 1185-1131;
a Bearn 1131.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37498" title="Mundo en Harmona" nonfiltered="4521" processed="4501" dbindex="14729">
Mundo en Harmona s una ONG fundada l'any 1986 a Madrid per la princesa Irene de Grcia, encarregada d'ajudar a les persones menys afavorides de l'ndia. Ha portat a terme nombrosos projectes entre els quals destaquen l'entrega de nombroses vaques lleteres a la poblaci ndia, vaques que havien d'sser sacrificades per la CEE desprs de l'establiment de les quotes de llet. Altres projectes portats a terme han estat de caire educacional que tenen per objectiu inculcar la vessant filosfica dintre els estudis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37499" title="Vescomtat de Lomanha" nonfiltered="4522" processed="4502" dbindex="14730">
El vescomtat de Lomanha fou una jurisdicci feudal de Gascunya, sorgida de la divisi del ducat el 977.

Mort el duc San de Gascunya el 977 va deixar quatre fills vius que van rebre territoris:
Guillem, ducat de Gascunya;
Gombau, comte de l'Agens (Agen o Agenois) i de Basas (aquesta lnia es va extingir per renncia i va revertir a la ducal);
Aner, vescomte de Gascunya, origen del vescomtat de Tursan, vescomtat de Gabarda o Gabarret i del vescomtat d'Oleron, que va rebre per herncia el vescomtat de Brulhes.
Donat, vescomte de Gascunya, origen del vescomtat de Lomanha, del vescomtat de Brulhes i de la senyoria de Galard.
Donat fou titulat vescomte de Gascunya i va tenir tres fills: Guillem (mort el 994), Garcia (esmentat com a comte de l'Agens) i Od, vescomte de Lomanha. Od va morir el 1009 i el va succeir el seu fill Arnau I (1009-1021) que fou pare de Garcia, senyor de Galard, tronc dels senyors de Galard (continuada pels seus fill i nt Aimeric i Argain), i Arnau II que va prendre el ttol de vescomte de Lomanha. Va morir el 1059 i del seu matrimoni amb Toda Adelaida, de la branca ducal de la famlia, que li havia aportat el vescomtat de Lomanha i el d'Auvillars, va deixar dos fills (un tercer, Ramon, que va portar el ttol de vescomte, va morir el 1045): Od II, vescomte de Lomanha; i Adelaida, casada amb el vescomte Roger de Garbarda, i dotada amb la terra de Brulhes amb ttol vescomtal. Od II, vescomte de Lomanha i Auvillars va morir el 1084 i el va succeir el seu fill Od III mort el 1091. El va succeir el seu fill Vessi I (mort el 1137) i a aquest el seu fill Od IV mort el 1178. Vessi II, el seu fill, va morir el 1181 i va entrar el seu fill Od V, i mort aquest el seu fill Arnau III Od mort el 1256. Es va casar amb Mascarosa I comtessa d'Armanyac i Fesenzac per no va tenir fills amb ell; si va tenir successi d'un segon matrimoni, del que va nixer Vessi III que va heretar Lomanha i Auvillars, per va morir sense fills els 1280 i la successi va passar a sa germana Felipa, que estava casada amb Hel VIII comte de Perigord. Ispan I, germ d'Od V, va encetar la branca de senyors de Gimac i Gensac. Els vescomtat de Lomanha i Auvillars van recaure el 1325 en Regina de Gtia (filla de Filipa?) que es va casar amb Joan I d'Armanyac, casa a la qual van restar units fins a la incorporaci a la corona (1327-1491)

Llista de vescomtes .
Donat I vescomte de Gascunya 977-c.980;
Od I vescomte de Gascunya c. 980-1009;
Arnau I vescomte de Gascunya  1009-1021;
Arnau II vescomte de Gascunya 1021-1059;
Od II vescomte de Lomanha i Auvillars 1059-1084;
Od III 1084-1091;
Vessi I 1091-1137;
Od IV 1137-1178;
Vess II 1178-1181;
Od V 1181-?
Arnau III Od ?-1256;
Vessi III 1256-1280;
Felipa 1280-1325;
Regina de Gtia 1325-1327;
Joan I 1325-1327 (comte de Rods, Armanyac i Fesenzac);
Joan II el Desigual 1327-1384 ;
Joan III 1384-1391 ;
Bernat VII 1391-1418 ;
Joan IV 1418-1450 ;
Joan V 1450-1455 ;
Corona francesa 1455-1461 ;
Joan V 1461-1470 ;
A la corona 1470-1471 ;
Joan V 1471-1472 ;
a la corona 1472 ;
Joan V 1472-1473 ;
a la corona 1473 ;
Senyor de Beaujeu 1473 ;
Carles 1473-1481 (vescomte de Fesenzaguet) ;
Segrestat pel rei 1481-1497 ;
a la corona 1491 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37505" title="La Mussara" nonfiltered="4523" processed="4503" dbindex="14731">

La Mussara s un antic poble actualment agregat a Vilaplana (Baix Camp) i despoblat.

Localitzaci.

Es troba a les Muntanyes de Prades, a 990 metres d'altura, a tocar del cingle de les Airasses, des del qual es gaudeix d'una impressionant vista del sud del Camp de Tarragona. La part mes alta del terme est a 1071 metres sobre el nivell del mar.

Estat actual.

Al nucli de l'antic poble hi ha vuit edificis, tots en estat runs, dels quals estan una mica ben conservats l'esglsia de Sant Salvador (campanar de 1859) i, al costat d'aquesta, la casa anomenada Cal Cassoles. Al lloc anomenat els Cinglallons hi ha set cases ms. Per altra banda, a l'antic terme del poble hi ha set masos allats, dels quals destaquen el Mas del Pou del Gel, el ms conegut, i el Mas del Peir, on s'ha trobat cermica neoltica). S'han trobat altres restes de la mateixa poca al bosc del Susanno (un sepulcre). 

Quan plou, l'aigua queda retinguda a l'nic carrer que t el poble i s per aix que la gent del lloc eren anomenats ranes. 

Al cingle de les Airasses hi ha un refugi d'excursionistes, construt el 1926. Ms amunt del poble hi ha una petita urbanitzaci de construcci recent, amb tres o quatre xalets, anomenada els Motllats, que no ha prosperat a causa dels mals accessos i la manca d'aigua.



Enllaos externs.

 Web de l'ajuntament de Vilaplana-la Mussara;
 La Mussara: histria del nucli de poblaci;
 La Mussara a Google Maps;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37510" title="Avencs de la Febr" nonfiltered="4524" processed="4504" dbindex="14732">

Els avencs de la Febr sn una esquerda oberta a la cinglera de la Mussara, dins el terme de la Febr (Baix Camp), de 250 de llargria, 25-30 metres de fondria i 6-8 metres d'amplada. Dins hi ha dues coves, una de fora gran, que estava plena d'estalactites que foren arrancades per construir el mas de Maci Vil a Reus. S'hi amagaren contrabandistes i, segons la tradici, el general Joan Prim el 1843.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37526" title="Comtat de Castres" nonfiltered="4525" processed="4505" dbindex="14735">
El comtat de Castres fou una jurisdicci feudal que era un senyoriu i fou creada com a comtat el 1359 per a Joan VI de Vendme. Va passar per matrimoni als comtes de la Marca (Joan I comte de la Marca, comte de Ponthieu i comte de Chartres, mort el 1393, casat amb Caterina de Vendme i Castres) i desprs a la famlia Armanyac representada pel comte Bernat III de Pardiac (1418-1462) per el 1438 va prendre tamb el ttol comtal Llus, segon fill de Caterina, que va morir el 1446 i el va deixar al seu fill Joan II, que va morir el 1478 i que no el va usar. A Bernat de Pardiac el succeir el seu fill Jaume d'Armanyac i els seus successors fins el 1504. El 1504 (oficialitzat el 1505) va passar a la corona que en va disposar poc desprs fins que un altre cop vacant va ser integrat definitivament el 1519.


Llista de comtes.

Joan I (VI de Vendme)  1359-1368;
Bucard I (VII de Vendme) 1368-1400 (fill);
Caterina (germana) 1400-1412;
Jaume (II de La Marca) 1412-1438 (fill);
Elionor de La Marca 1438-1462 (filla);
Bernat comte de Pardiac 1438-1462 (esps);
Llus de Vendme 1438-1446 (fill de Caterina);
Joan II (fill) 1446-1478 (no va fer us del ttol);
Jaume (fill) 1462-1477 (duc de Nemours, comte de Pardiac) ;
Joan (fill) 1477-1478 (duc de Nemours, comte de Pardiac) ;
Llus (germ) 1478-1503 (duc de Nemours, comte de Pardiac, d'Illa Jord i de Guisa) ;
Margarida (germana) 1503 ;
Carlota (germana) 1503-1504;
A la corona francesa 1505-1507;
Disposici reial 1507-1519;
A la corona 1519;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37527" title="Abadia de Castres" nonfiltered="4526" processed="4506" dbindex="14736">
L'abadia de Castres fou un establiment religis fundat a la vora de la ciutat de Castres, al sud d'Albi.

El segle IX Sant Benet d'Aniana, per concessi de Carlemany, va fundar a Castres una abadia benedictina, que va dependre del Bisbat d'Albi i que desprs es va afiliar a San Vctor de Marsella el 1074. Fou destruda durant les guerres religioses del segle XVI.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37528" title="Castres" nonfiltered="4527" processed="4507" dbindex="14737">

Castres (en occit: Castras, nom oficial en francs: Castres) s un municipi francs, situat al departament del Tarn i a la regi de Migdia-Pirineus. Els habitants de Castres es diuen els castresos (en occit castrs -esa, en francs Castrais -aise). L'any 2005 tenia 43.300 habitants.

Geografia.

Castres est situat al peu de la Muntanya Negra, a una altitud de 172 metres sobre nivell del mar, a 45 quilmetres al sud-sud-est d'Albi, i a 72 quilmetres a l'est de Tolosa de Llenguadoc. Castres s recorreguda de nord a sud pel riu Agot, afluent del Tarn.

Histria.

Els orgens.

El nom de la ciutat ve de la paraula llatina castrum que significa plaa fortificada. Castres va crixer al voltant de l'abadia benedictina de Sant Benet, que es creu va ser fundada cap a l'any 647, probablement sobre l'emplaament d'un assentament rom (castrum). Castres s'ha fet una parada important sobre els itineraris del pelegrinatge de Sant Jaume de Compostella (a travs de la Via Tolosina) a Espanya perqu la seva abadia-esglsia, construda al segle IX, guardava les relquies de Sant Vincen. s un indret d'importncia des del segle XII, i segona ciutat de l'albigesa darrere d'Alb.

Apareix en poca dels visigots sota el nom de Villa Gothorum, esdevingut Vilagodu. A comenaments del segle IX Carlemany va donar precepte per la construcci d una Abadia (vegeu Abadia de Castres).

L'abadia entra en declivi i el 1074 es dna l'autoritat de l'abadia a Sant Victor de Marsella. Al segle XII, la famosa famlia Trencavell del vescomtat d'Alb ha concedit a Castres una carta liberal que li ha perms administrar els seus assumptes de manera independent a travs d'un consell de cnsols.

Castres i el catarisme.

El 1229 la ciutat fou donada en feu a Felip de Montfort, fill de Guiu (germ de Sim de Montfort), per la famlia ja l'havia ocupat des el 1209. El 1317 es va convertir en seu episcopal que va durar fins el 1789.

El declivi.

El 1356, la ciutat de Castres va ser promoguda comtat pel Rei Joan II de Frana. Tanmateix, la ciutat havia sofert considerablement per la pesta negra (1347-1348) i, desprs, pel Prncep Negre d'Anglaterra i les bandes dels mercenaris que han escumat el pas durant la Guerra dels Cent Anys. En conseqncia, el segle XIV va ser per a Castres un perode de profund declivi. El 1375, noms quedaven uns 4.000 habitants sobre la riba esquerra de la ciutat, o sigui la meitat de la poblaci del segle precedent. Desprs de la confiscaci de les possessions de Jacques d'Armanyac, duc de Nemours, al qual pertanyia el comtat de Castres; el comtat va ser atorgat el 1476 pel rei Llus XI a Boffille de Juge (Boffillo del Giudice), noble itali i aventurer que servia el rei com a diplomtic. Per en resposta a un desacord de famlia entre la filla de Boffille de Juge, i el seu cunyat, el comtat va tornar sota el custdia de la corona del rei de Frana Francesc I el 1519.

El protestantisme i la posterior pau.

Al voltant de 1560, la majoria de la poblaci de Castres ja s'ha convertit al Protestantisme. En les guerres de l'ltima part del segle XVI, els habitants han comerciat amb els protestants, la ciutat s'ha enriquit, i s'ha establert en repblica independent. Castres era una de les places protestants ms important de la Frana meridional, amb Montalban i La Rochelle. Enric de Navarra, que ms tard ser el rei de Frana Enric IV, s'allotj a Castres el 1585. Tanmateix els Protestants de Castres van ser expulsats als lmits de Castres per ordre del rei Llus XIII el 1629, i el mateix Richelieu ve a Castres per veure les fortificacions desmantellades. No obstant aix, desprs d'aquestes guerres religioses la pau participa en un perode d'expansi rpida. Les activitats comercials tradicionals sn restablertes, en particular en relaci amb la pell, el cuir i sobretot les llanes. L'agricultura s'expandeix de nou, amb la fundaci de l'Acadmia de Castres el 1648. Castres s'ha beneficiat de la Contra-Reforma de l'esglsia catlica, amb la construcci de diversos convents a la ciutat, i el palau episcopal de Monsenyor Michel de Tuboeuf, bisbe de Castres. Una nova catedral va ser igualment construda, desprs de les destruccions de les guerres religioses. I potser encara ms important, Castres s la seu de la Cambra de l'Edicte del Parlament de Tolosa de Llenguadoc, un Tribunal Suprem desenganxat del Parlament de Tolosa de Llenguadoc i responsable dels assumptes que impliquen els Protestants del Languedoc (una mesura de protecci atorgada per l'Edicte de Nantes). Aquest tribunal va atreure un bon nombre d'assumptes a Castres. El 1665, hi havia 7.000 habitants a Castres, 4.000 catlics, i 3.000 protestants.

Tanmateix el 1670, la Cambra de l'Edicte s transferida a Castelnaudary, amb el gran descontentament dels habitants (fins i tot catlics), que han perdut una font important dels seus negocis amb la sortida dels advocats i dels demandants. La revocaci de l'Edicte de Nantes va seguir aviat, i Castres ha sofert molt quan un gran nombre dels protestants escoll l'exili.

Llavors va venir la pesta de 1720 a 1724. Finalment, Castres va perdre la seva carta liberal el 1758. Cap a 1760, alguns anys desprs del clebre Assumpte Calas a Tolosa de Llenguadoc, Castres es va fer conixer a tot el pas per lAssumpte Sirven: Pierre-Paul Sirven i la seva esposa, tots dos protestants, van ser injustament acusats d'haver assassinat la seva filla per tal d'impedir-li convertir-se al catolicisme. Desprs de fugir, van ser jutjats i condemnats a mort que es va consumir el 29 de mar de 1764. Per van ser absolts per Voltaire el 1771.

La revoluci.

La revoluci francesa ha estat generalment ben acollida en Castres, en particular entre els negociants i els empresaris protestants locals, per la majoria de la poblaci va continuar sent moderada durant tot el perode. El 1793, per exemple, el sacerdot protestant Alba Lasource, representant de Castres a la Convenci nacional a Pars, es va oposar a la deportaci dels sacerdots catlics no-jurats a la Guaiana Francesa. Els sacerdots no-jurats eren de lluny majoria a la regi de Castres. Alba Lasource va estar acusat de ser massa moderat i va ser guillotinat l'octubre de 1793. Per les sospites de ser moderat envers la Revoluci, Castres va ser durament castigada. El bisbat que havia estat establert pel papa Joan XXII el 1317 va ser suprimit, collocant-se sota la tutela del bisbat d'Alb. De prefectura del departament del Tarn el 1790, la ciutat va ser reclassificada en sotsprefectura el 1797 en benefici d'Alb.

Desenvolupament dels segles XIX i XX.

Malgrat aquests retrocessos, al segle XIX l'economia de Castres s'ha desenvolupat considerablement, i la ciutat s'estengu fora del seu vell centre medieval. Des de 1815, el primer mol mecanitzat de llanes va ser installat a la ciutat. Si b en un principi s'especialitz en teixits de luxe, la indstria txtil de Castres gira llavors cap a tipus ms ordinaris de teixit, que implicaven mercats ms grans. Al voltant de 1860, hi havia 50 molins de llanes a la ciutat, donant feina a 3.000 persones. Al final del segle XIX, aparegueren les indstries de construcci mecnica, permetent a Castres de fer-se un arsenal militar important durant la Primera Guerra Mundial. Castres va ser enllaat a la xarxa ferroviria francesa el 1865. A finals del segle XIX, Castres era la ciutat ms gran al departament de Tarn, amb 5.000 habitants ms que Alb.

El 1859 neix un castrais illustre: Jean Jaurs. Va ser un poltic francs que mor assassinat a Pars el 31 de juliol de 1914.

Tanmateix, al segle XX la ciutat ha experimentat un nou perode de declivi. Encara que Castres hagi emergit de les dues guerres mundials sense massa problemes, l'economia local va quedar greument malmesa. Com tantes ciutats i pobles d'Europa que s'havien beneficiat de la revoluci industrial, Castres prova una reestructuraci difcil del seu teixit industrial. El txtil sofreix particularment. Castres s igualment ofegada per la seva localitzaci geogrfica, allat al peu de la muntanya negra, lluny dels itineraris principals d'intercanvi i de transport.

Castres va tenir la sort de tenir un altre illustre personatge : Pierre Fabre, farmaci nascut el 1927 i fundador del laboratori farmacutic del mateix nom i que t un pes econmic enorme a l'entorn castrs amb un dotzena d'ubicacions i una projecci internacional important amb una filial i un laboratori a Barcelona. Aqu el Llenguadoc com a Catalunya, la industria txtil s'ha convertit en industria qumica i farmacutica per amb menys sort per causa del centralisme francs que sempre va desfavorir el sud de Frana (la seu de Pierre Fabre Medicament s ubicada a Boulogne als voltants de Pars mentre que 90% del laboratori s situada entre Castres i Tolosa de Llenguadoc).

El 2004 Castres s l'nica ciutat d'aquesta talla a Frana que no est a la xarxa d'autopistes. La bona fortuna de Castres ha de venir que est situada a noms 72 quilmetres d'una Tolosa de Llenguadoc molt dinmic.

Cultura.

Castres s una ciutat important (l'aglomeraci Castres-Mazamet fa 100.000 habitants) on encara s pot sentir parlar occit. Als voltants, s encara utilitzat per ms de 10-20% de la poblaci i Castres t un Centre d'Estudis Occitans El dictat en occit t lloc cada any en videoconferncia entre Castres, Vilanova d'Olt i Barcelona.

Monuments i museus.

Castres est travessat de nord a sud per l'Agot. Aquest riu est vestit per velles cases virolades de les quals el pesat passat histric es projecta sobre les seves aiges.

L'esglsia de Sant Benet, que va ser la catedral de Castres, s avui la ms important de les esglsies de Castres, data noms dels segles XVII i XVIII. L'ajuntament ocupa l'antic palau episcopal i i el Jard del Bisbat concebuts ambds al segle XVII pel clebre arquitecte Jules Hardouin-Mansart (l'arquitecte de Versalles). Prop del palau, La torre de Sant Benet d'arquitectura romnica s l'nic vestigi de la vella abadia benedictina. La ciutat posseeix alguns vells casals del segle XVI i XVII, en destaca el renaixentista Hotel de Nayrac.

Castres va obrir el 1840, el museu Goya, que cont la major collecci de pintures espanyoles a Frana, desprs del museu del Louvre. Considerablement enriquit pels llegats de la famlia de Marcel Briguiboul, s'hi descobreixen obres dels primitius del segle XIV-XVI, com a Pacheco (El mestre de Diego Velzquez), i obres mestres del segle d'or, Velzquez, Murillo, Ribera, Valdez Leal, Alonso Caro, aix com tres Goya, i una mltiple srie de gravats del mestre espanyol.

El museu de Jaurs ha estat igualment obert el 1954 a la seva casa natal en ple centre de la ciutat.

El teatre de la ciutat en un estil rococ data del 1904. Arreglat sobre el model de l'pera Cmica de Pars (per Joseph Galinier alumne de l'arquitecte Charles Garnier), la cpula interior s signada Jean-Paul Laurens.

El centre d'art contemporani de Castres proposa descobrir la creaci artstica del nostre temps en un hotel particular del segle XVII.

Vegeu tamb.
Comtat de Castres;

Enllaos externs.
 Laboratori Pierre Fabre;
 Laboratori Pierre Fabre ibrica;
 Equp de rugb Castres Olympique;
 Centre d'Estudis Occitans de Castras;
 Institut d'Estudis Occitans;
 Dictada en Occitan;
 Mairie de Castres;
 Muse Goya;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37529" title="Uss" nonfiltered="4528" processed="4508" dbindex="14738">


Uss (nom occit) (en francs Uzs) s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 1999 tenia 8.007 habitants. Situat a la vall del riu Alzon s capital del cant d'Uss.

Histria.
 
Un vila gala anomenada Ucetia va existir a la vora del Eure, on s'hi van establir els romans el 50 aC per construir un aqeducte fins a Nimes. L aqeducte es coneix com Pont del Gard.

A l'edat mitjana fou seu d un comtat i un bisbat. Els bisbes esdevingueren feudataris del rei el 1229 i van tenir conflictes amb els senyors del territori (l'Usge). Aquestos senyors apareixen al segle XI per no es titulen vescomtes a diferncia d altres comtats vacants. El 1229, havent estat fidels al rei, van mantenir els seus privilegis. Ascendits a vescomtes pel rei, van ser desprs elevats a comtes i ms tard a ducs. El 1632, al ser executat el duc de Montmorency, el seu ducat fou donat als ducs d'Uss, per antiguitat. Sn una de les famlies senyorials ms antiga de Frana. 28 senyors d Uss han mort en combat al servei de Frana. Encara avui posseeixen el castell al centre de la vila.
 
Vegeu Comtat d'Uss, Bisbat d'Uss i Ducat d'Uss.

Desprs de la revoluci fou feta sotsprefectura, rang que va perdre el 1926. A la segona meitat del segle XX va comenar a prosperar i restaurar-se.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37530" title="Ducat d'Uss" nonfiltered="4529" processed="4509" dbindex="14739">
El Ducat d'Uss fou creat el 1565 a partir del vescomtat d'Uss, abraant les baronies  i senyorius d'Aimagues, Saint-Genis, Bellegarde, Broussan, Remoulins, Saint-Bonnet, Vers, Collias, Pouzilhac, Belvzet, Maumolne, Pougnadoresse, Montaren, Saint-Quintin, Pailhargues i Castillon. El 1572 va esdevenir ducat-pairia 

Llista de Ducs .

Antoine de Crussol 1528-1573 (Comte de Crussol, Prncep de Soyons) ;
Jacques II de Crussol (germ)  1540-1586 (Senyor de Beaudin i d'Acier, Comte de Crussol, Bar de Lvis i de Florensac);
Emmanuel Ier de Crussol (fill) 1586-1657 (Prncep de Soyons, Comte de Crussol, Bar de Lvis i de Florensac) ;
Franois de Crussol (fill) 1657-1680 (Comte de Crussol, Prncep de Soyons, Bar de Lvis i de Florensac)  ;
Emmanuel II de Crussol (fill) 1680-1692 (Comte de Crussol, Prncep de Soyons, Marqus de Florensac i Comte d'Apchier) ;
Louis de Crussol (fill) 1692-1693 (Comte de Crussol);
Jean Charles de Crussol (germ) 1693-1739 (Marqus d'Acier, Prncep de Soyons i Comte de Crussol) ;
Charles Emmanuel de Crussol (fill) 1739-1762 (Comte de Crussol, Prncep de Soyons);
Franois Emmanuel de Crussol (fill) 1762-1789 (Comte de Crussol, Prncep de Soyons i Marqus de Montsals). Mort el 1802;
Abolici dels estats feudals 1789.

Ducs titulars:
Marie Franois Emmanuel de Crussol (fill) 1802-1843  ;
Armand Graud Victurnien Jacques Emmanuel de Crussol (net) 1843-1872 ;
Amable Antoine Jacques Emmanuel de Crussol (fill) 1872-1878;
Jacques Marie Graud de Crussol (fill) 1878-1893;
Louis Emmanuel de Crussol (germ) 1891-1943;
Emmanuel Jacques Graud de Crussol (nt) 1943-1999;
Louis Frdric Emmanuel Marie Jean de Crussol (cos germ) 1999-2001;
Jacques Emmanuel Eric Raymond Marie de Crussol (fill) 2001-;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37531" title="Vicente Medina" nonfiltered="4530" processed="4510" dbindex="14740">
Vicente Medina Toms, poeta i dramaturg murci, va nixer a Archena en l'any 1.866. De famlia humil i hortenca, el seu afany per aprendre li va dur a estudiar per les nits, aficionant-se aviat a la lectura. La seva mxima expressi literria va ser l'obra "Aires murcianos", tot un cant pel sofriment de les gents de l'horta del segura.

Vicente Medina va escriure al voltant de vint llibres de poesia i quatre drames teatrals a ms d'una gran quantitat d'obra indita. Els seus articles en peridics sn molt nombrosos, i es troben espargits a travs Espanya i Amrica. 

La seva poesia va comenar amb un romanticisme sentimental i desprs va passar a incorporar un fort tret d'observaci naturalista, que li va fer avanar cap a la denncia social, barrejada amb una mirada impregnada d'un molt noble sentiment popular: la pietat pel prosme. En els seus poemes comprimeix aquest sentiment de l'intrnsecament murci, des de la visi sentimental de la gent de l'horta del Segura, amb gran fidelitat, sense haver d'arribar a massa sensibilitat, superant el tpic i l'abstracte del succs. 

El poema "Cansera" simbolitza realment el sentir general de la gent de l'horta del Segura i la Mrcia de finals del segle XIX.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37532" title="Comtat d'Uss" nonfiltered="4531" processed="4511" dbindex="14741">
El comtat d'Uss fou una jurisdicci feudal iniciada en temps dels visigots i que el 751 el rei dels francs va deixar en mans d'un got. El 759 i va collocar un franc. Des comenaments del segle IX va estar generalment unida al lot de comtats de la Septimnia, casi sempre en mans d'un sol comte. Avanat el segle i no cobert el lloc de comte, els bisbes i els senyors es van fer mes poderosos. El segle XI els senyors d'Uss governen l'Usge i foren sempre lleials a la corona francesa. El 1229 el comtat va passar a la corona francesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37534" title="Vescomtat d'Uss" nonfiltered="4532" processed="4512" dbindex="14742">
El vescomtat d'Uss fou creat vers el 1325 per a Robert, senyor d'Uss. Els senyors d'Uss apareixen documentats el segle XI per eren segurament anteriors (probablement de finals del segle IX). La manca de comtes titulars els hi va donar el poder, per sovint enfrontats amb els altres grans senyors de l'Usge o Pas d'Uss, els bisbes d'Uss. El 1229 Uss va passar a la corona i els senyors esdevingueren vassalls del rei, al que sempre havien estat i foren fidels. Cap el 1325 el rei els va concedir el ttol de vescomtes. El 1565 el rei els va fer ducs i el domini vescomtal va esdevenir el Ducat d'Uss.

Senyors d'Uss al segle XIII.

Ramon   ?-1210;
Ramon Decan (fill) 1210-?
Bermond II (germ) ?-1231;
Decan I (fill) 1231-1285;
Bermond III (fill)  1285-1318;

Llista de vescomtes.

Robert I (fill) 1318-1349 (primer vescomte);
Decan II (fill) 1349-1371 ;
Ramon I (fill) 1371-1374      ;
Alsias (germ) 1374-1392;
Robert II (fill) 1392-1426;
Joan I (fill) 1426- c. 1480;
Simona (filla) c. 1480-1515;
Jaume, senyor de Crussol 1486-1525;
Carles (fill) 1525-1546;
Antoni de Crussol (fill) 1546-1565 ;
Convertit en el Ducat d'Uss (el mateix Antoni fou fet duc) el 1565;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37535" title="Droma" nonfiltered="4533" processed="4513" dbindex="14743">


Droma (Droma en occit, Drme en francs) s un departament de Frana, a la regi de Roine-Alps. La capital s Valena (Valence en francs). Li dna nom el riu homnim.

Histria.
Droma fou un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir del Baix Delfinat, pertanyent a l'antiga provncia del Delfinat, i d'una petita part de la Provena.

Poltica.
L'any 2004, fou escollit com a president del Consell General el socialista Didier Guillaume, en substituci del dret Jean Mouton.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Socialista (PS): 14 consellers generals;
 Uni per un Moviment Popular (UMP) : 10 consellers generals;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 4 consellers generals;
 No adscrits d'esquerra: 3 consellers generals;
 No adscrits de dreta: 2 consellers generals;
 Partit Radical d'Esquerra (PRG): 2 consellers generals;
 Partit Comunista Francs (PCF): 1 conseller general;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Droma;
Llista de Cantons de la Droma;

Enllaos externs.


 Consell General de Droma ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37537" title="Riu Droma" nonfiltered="4534" processed="4514" dbindex="14744">
El riu Droma (en francs Drme) s un riu d'Occitania, a Frana, afluent esquerra del riu Roine. T 110 kilometres de recorregut.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37540" title="Xampanya" nonfiltered="4535" processed="4515" dbindex="14745">
Xampanya, o la Xampanya (en francs Champagne), s una regi histrica del nord-est de Frana, que forma part de la regi administrativa de Xampanya-Ardenes. La capital histrica s Troyes si b actualment la ciutat principal s Reims. s la regi d'origen del xampany.

Referncies.


Vegeu tamb.
Llista de comtes de Xampanya;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37541" title="Xampanya-Ardenes" nonfiltered="4536" processed="4516" dbindex="14746">

Xampanya-Ardenes (Champagne-Ardenne en francs) s una regi de Frana que abraa els departaments d'Alt Marne, Ardenes, Aube i Marne. Inclou la provncia histrica de Xampanya i la regi de les Ardenes. La capital est establerta a Chlons-en-Champagne.

Geografia.
Xampanya-Ardenes limita amb les regions de Lorena, el Franc Comtat, la Borgonya, l'Illa de Frana i la Picardia. Aix mateix, limita al nord amb Blgica. 

Demografia.
La poblaci regional pateix una constant disminuci des de 1982, deguda en bona part a l'xode rural. Amb poc ms del 2% de la poblaci francesa (Frana metropolitana), Xampanya-Ardenes s una de les regions menys poblades. 
La densitat de poblaci s de 52 habitants/km, menys de la meitat de la mitjana francesa que es troba situada als 111 habitants/km.

Poltica.
El president de la regi s el socialista Jean-Paul Bachy, que ocupa aquest crrec des de les eleccions regionals de 2004. 

La coalici progressista que va encapalar Jean-Paul Bachy estava formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francs, el Partit Radical d'Esquerra i el Moviment Republic i Ciutad. Aquesta coalici va obtenir, a la segona volta de les eleccions regionals de 2004, el 41,89% dels vots i 28 dels 49 escons en joc, s a dir, va obtenir la majoria absoluta al Consell Regional de Xampanya-Ardenes. 

La coalici de dreta, formada per la UMP, la Uni per a la Democrcia Francesa i el Moviment per Frana, i encapalada pel president sortint, Jean-Claude Etienne, va aconseguir el 39,82% dels vots i 15 escons. Aquesta coalici va ser la llista ms votada als departaments d'Aube i Marne. 

La candidatura del Front Nacional va ser la menys votada a la segona volta de les eleccions, amb el 18,28% dels vots i 6 escons. Aquest resultat suposa un esc ms per aquest partit respecte de les eleccions regionals de 1998.

Enllaos externs.
 Consell Regional de Xampanya-Ardenes  ;
 Comit Regional de Turisme de Xampanya-Ardenes  ;
 Oficina Regional de Cultura  ;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37542" title="Teotihuacan" nonfiltered="4537" processed="4517" dbindex="14747">

Teotihuacan s el lloc arqueolgic pre-colomb ms gran d'Amrica. Est situat a l'estat de Mxic, a 40 km al nord-est de la ciutat de Mxic. El nom de Teotihuacan prov del nhuatl i significa "ciutat dels dus" o "lloc on els homes es converteixen en dus". 

Teotihuacan tamb fa referncia a la civilitzaci que es va originar en aquesta ciutat i que va dominar la major part de Mesoamrica. No existeix informaci sobre l'origen del poble, per, hi ha evidncia arqueolgica que demostra que era un lloc multi-tnic, amb barris zapoteques, mixteques, maies i nahues. Segon la llegenda asteca van ser els totonaques qui van construir la ciutat.

La construcci de Teotihuacan va comenar a prop del 300 aC i la Pirmide del Sol va ser construda el 150 aC. L'poca de major prosperitat de la ciutat va ser de l'any 150 al 450 dC, quan es va convertir en el centre cultural i comercial ms influent de Mesoamrica. L'rea de la ciutat, ms de 30km, tenia una poblaci de ms de 150.000 habitants. Als costats de l'avinguda central de la ciutat, anomenada "Calada dels Morts" o "Via dels Morts" (micaohtli en nhuatl), encara es troben edificis cerimonials impressionants, com la Pirmide del Sol, la Pirmide de la Lluna i el Temple de Quetzalcoatl. La ciutat va ser saquejada i cremada probablement pels tolteques el segle VII o VIII. No obstant aix, el coneixement de les runes mai es va perdre: es va convertir en un lloc de pelegrinatge durant l'poca dels asteques, va ser visitada pels conquistadors espanyols, i es va convertir en una important destinaci turstica de Mxic des del segle XIX.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37551" title="Axiomes de la geometria" nonfiltered="4538" processed="4518" dbindex="14748">
Els axiomes de la geometria sn setze axiomes (proposicions que admetem vertaderes malgrat no es puguin demostrar) que parlen sobre l'existncia i propietats dels ens fonamentals de la geometria: el punt, la recta, el pla i l'espai. Els axiomes de la geometria se solen agrupar en sis classes. En geometria euclidiana es t, a ms, l'axioma de parallelisme.

 Axiomes d'existncia .
1. Existeixen infinits ens denominats punts. El conjunt de tots els punts s'anomena espai.

2. Es poden considerar conjunts d'infinits punts, subconjunts parcials dels infinits punts que formen l'espai, que s'anomenen plans. Dins d'un pla, es poden considerar conjunts  d'infinits punts, anomenats rectes i que sn subconjunt parcial dels infinits punts que formen un pla. Els punts d'una recta es diu que estan alineats.

 Axiomes d'enlla o d'incidncia .
3. Per dos punts diferents hi passa una recta i noms una. Aix, una recta queda definida per dos punts.

4. Per tres punts diferents i no alineats hi passa un pla i noms un. Aix, un pla queda definit per tres punts no alineats.

5. Si dos punts d'una recta estan en un pla, llavors tots els altres punts de la recta tamb estan continguts en aquest pla.

 Axiomes d'ordenaci .
6. La recta s el conjunt de punts linealment ordenat, obert i dens, on:
 Linealment ordenat significa que, donada una terna de punts, A, B i C, si A precedeix B i B precedeix a C, llavors A precedeix a C.
 Obert significa que no existeix ni un primer ni un ltim punt.
 Dens significa que entre dos punts d'una recta sempre n'hi ha infinits ms, de manera que no existeixen punts consecutius.

 Axiomes de divisi .

7. Tota recta continguda en un pla estableix una divisi dels punts del pla no continguts en la recta en dues niques regions tals que tot punt del pla exterior a la recta pertany a una o altra regi, i de manera que, escollits dos punts que pertanyin a diferents regions, la recta que els cont t un punt situat entre ells que pertany a la recta original i viceversa.

8. Tot pla estableix una divisi dels punts de l'espai no continguts en ell en dues niques regions tals que tot punt exterior al pla pertany a una o altra regi, i de manera que, escollits dos punts que pertanyin a diferents regions, la recta que els cont t un punt situat entre ells que pertany al pla original i viceversa.

 Axiomes de moviment .

9. Existeixen unes transformacions puntuals i biunvoques anomenades moviments (a cada punt li correspon un i noms una nova posici).

10. Tot moviment del pla conserva les relacions d'incidncia i d'ordenaci.

11. Tot moviment en l'espai conserva les relacions d'incidncia i d'ordenaci, i a ms, conserva el sentit.

12. Axioma de rigidesa: Cap moviment pot transformar un conjunt de punts en una part d'ells.

13. La transformaci resultant de dos moviments s una altre moviment. 

14. La transformaci inversa de tot moviment s un altre moviment.

15. Axioma de determinaci del moviment: existeix un nic moviment que transforma una recta en una altra recta i un pla que cont aqueslla recta en un altre pla que cont la recta transformada i un punt qualsevol exterior a la recta en un altre punt exterior a la recta transformada.

Es diu que dues figures sn iguals o congruents si existeix un moviment que transforma una en l'altra.


 Axiomes de continutat .
16. Axioma de Dedekind: Donada una classificaci dels punts d'una recta en dues regions que compleix:
 Existeixen punts de la recta d'una i altra regi.
 Tot punt de la recta pertany a una o altra regi.
 Tot punt d'una regi precedeix a tot punt de l'altra regi.
 llavors existeix un sol punt de la recta tal que tots els punts que el precedeixen pertanyen a la primera regi i tots els punts que el segueixen pertanyen a la segona regi. ;

 Axioma del parallelisme en geometria euclidiana .

Els axiomes enunciats anteriorment sn comuns en totes geometria absoluta. En geometria euclidiana, s'afegeix el segent postulat:

17. Axioma del parallelisme: Per un punt exterior a una recta, hi passa una (i noms una) recta tal que les dues estan contingudes en un mateix pla i no tenen entre elles cap punt en com. Aquesta recta es diu que s parallela a la primera i viceversa. 


Temes relacionats: geometria, espai, pla, recta, punt, semipl, semirecta, angle


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37554" title="Vescomtat del Rossell" nonfiltered="4539" processed="4519" dbindex="14749">
El vescomtat del Rossell fou una jurisdicci feudal del comtat del Rossell encarregada a un vescomte. El crrec no era hereditari i noms alguns vescomtes apareixen documentats. Durant el segle X el crrec va esdevenir hereditari. Vers el 1050 van prendre el ttol de vescomtes de Tatz que apareix ja el 1051.

 Llista de vescomtes .
Alfons, documentat el 832 i 847;
Riquelm documentat el 858;
Isembert documentat el 876;
Vitiss vers 900-925;
Franc vers 925-967;
Oru vers 1000;
Guillem Adalbert documentat el 1030;
Oliba documentat el 1043;
Guillem, primer vescomte de Tatz documentat el 1051;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37555" title="Vescomtat de Tatz" nonfiltered="4540" processed="4520" dbindex="14750">
El vescomtat de Tatz fou una jurisdicci feudal del comtat del Rossell, originada en el vescomtat del Rossell i que comprenia les terres del Argels. El vescomte Guillem vers el 1051 es titulava vescomte de Tatz del nom del seu castell principal (a l'actua l Tatz d'Avall), que fou ampliat el segle XII. Un vescomte Ramon, possible fill de Guillem, apareix abans del 1100. Hug, el seu fill o mes probablement el germ va morir vers el 1105 i va deixar com hereva nica a la seva filla Jordana, casada amb Bernat de Llupi, senyor de Llupi que va portar el ttol vescomtal. Van tenir un fill, Hug  II, que encara vivia el 1163. Els seus descendents van abandonar el ttol vescomtal per emprar nomes el de senyors de Tatz.

 Llista de vescomtes .

Guillem, vers 1051-?
Ramon I ?-vers 1100;
Hug I,  ?- vers 1105;
Jordana  vers 1105-?
Bernat de Llupi  vers 1125-1145;
Hug II  vers 1145-desprs de 1163;
Ramon II, senyor de Tatz vers 1164;
Esdevenen senyors de Tatz;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37560" title="Vescomtat d'Urtx" nonfiltered="4541" processed="4521" dbindex="14751">
El vescomtat d'Urtx (a l'edat mitjana, Urg) fou una jurisdicci feudal dels comtats de Cerdanya i Conflent. Fou governat pel llinatge catal dels Urtx, probablement collateral de la casa de vescomtes de Cerdanya. El feu estava centrat a la vila d'Urtx a la Cerdanya per amb altres possessions disperses per la Cerdanya i el Conflent (Naja, Illa, Vilella, Rigarda, Jc, Espir i Estoer; algunes possessions s anaren entregant als fills no hereus durant el segle XII per formar senyorius, i entre elles les terres d'Illa, al Conflent, que van tocar a Beatriu que fou la mare del primer vescomte d'Illa. El ttol de vescomte d'Urtx estava en us encara el 1130 i desprs s'anomenen senyors. Del casal d'Urtx van sorgir els comtes de la tercera dinastia de Pallars i els vescomtes d'Illa.

Un Bernat titulat vescomte d'Urtx esta documentat el 1081, fill d un Bernat vescomte que s ha identificat com el germ del vescomte Ramon II de Cerdanya. El 1113 apareix a la conquesta de Mallorca un Guillem d'Urtx. 

A meitat del segle XII apareix Galceran I, senyor de Jc, Illa, Espir, Estoer i Rigarda. Sembla que un germ de nom no conegut va rebre la senyoria de Naja i va ser el tronc dels senyors de Naja, feudataris dels Urtx. Galceran I apareix el 1134 quant Pere I vescomte de Castellb li va fer cessi d una quarta part de Jc i un ter del vescomtat de Cerdanya, i que apareix tamb com senyor de Urtx, i Naja; va morir desprs del 1173 i va tenir dos fills, Ramon I i Galceran. Del primer nomes se sap que vivia el 1188 i el 1192. La figura del segon no es clara, doncs mentre uns el fan germ i successor de Ramon, altres opinen que era fill de Galceran I, i que el Galceran II fill i el Galceran germ son dos personatges diferents. Cronolgicament sembla mes adient considerar-lo fill de Ramon. El 1217 era senyor d'Illa, Estoer, Via, Bar, Drria, Tur, Aristot, Campelles i la Vall de Toses i de la meitat de Jc. Es va casar (prop del 1230) amb Blanca de Mataplana, baronessa de Mataplana i senyora de Blancafort i de la Vall de Gombrn, que li va aportar en dot Bulaternera. Va morir entre 1247 i 1252 i va deixar sis fills: Galceran, Ramon, Ermengol, Bernat Hug, Pere i Beatriu.

Pere d'Urtx (mort vers 1293) fou bisbe d'Urgell del 1269 al 1293. Abans fou canonge a la Seu d'Urgell i ardiaca de Prats. Va celebrar els snodes d Urgell del 1276 i 1286 i va pledejar amb el comte Roger Bernat III de Foix (hereu del vescomtat de Castellb) pel domini de les Valls d'Andorra fins que es va establir el pariatge de 1278 confirmat per sentencia arbitral del 1288.

Bernat Hug (mort vers 1315) fou ardiaca a Elna.

Ermengol es va casar amb Ricsenda de Canet i van tenir un fill Ramon que fou senyor de Valric, per va abraar mes tard la vida religiosa i va arribar a Bisbe de Vic.

Beatriu (morta el 1299) es va casar amb Hug de Fenollet (conegut tamb com Hug de Saissac), fill i hereu del darrer vescomte de Fenollet Pere V, del que va enviudar el 1267 i es va retirar a Illa on se li va reunir mes tard sa cunyada Ava de Fenollet, dona repudiada del vescomte Jaspert IV de Castellnou; fou la mare de Blanca (morta el 1304) casada amb Dalmau vescomte de Rocabert, de Bertran, mort desprs del 1334, i de Pere VI, casat amb Esclarmunda de Canet, pretenent al vescomtat expropiat de Fenollet i que el 1314 va rebre del rei San I de Mallorca el nomenament de vescomte d'Illa. Beatriu va reunir l'herncia dels seus germans que no s havia hagut de vendre o donar en dot, suposadament en part per compra (Estoer, Via, Rigarda, Illa, Jc).

Ramon II d'Urtx (mort el 1297), fill segon de Galceran II, fou un cavaller que va estar al servei del rei d'Arag-Catalunya (tot i que la Cerdanya pertanyia al rei de Mallorca, i va participar junt amb Bernat de Corbera i Berenguer d'Enveitg i Bernat d'Enveitg a l'expedici contra el Castell de Vallariu, a la costa empordanesa, possessi del rei mallorqu. Com a llegat patern va rebre alguns dominis a Cerdanya i Urtx, i per part de mare va rebre (1290) Bulaternera i el ttol de bar de Mataplana amb extenses possessions (va donar carta de poblament a Castellar de n'Hug el 1292 i a Pobla de Lillet el 1297. Es va casar amb Esclarmunda de Pallars (coneguda tamb com Esclarmunda de Conat) i va tenir dos fills: Ramon (que va morir abans que el pare i fou el desafortunat defensor d'Elna enfront els francesos el 1285 durant la Croada contra la Corona d'Arag, i majordom reial dels bens del rei Jaume II a Mrcia) i Hug (conegut com Hug VII de Mataplana) que el va succeir. En el seu testament Ramon II va ordenar vendre els bns per compensar les seves injustcies i el seu propi fill Hug de Mataplana els va haver de comprar.

I Galceran III, el fill gran, fou l'hereu de Galceran II. es va casar amb Xatberta de Barbairan, de la famlia dels Molitg. Va morir desprs del 1279. En el seu testament va deixar escrit que s havien de vendre les senyories de Via i de Jc per pagar les deutes del seu pare Galceran II. La seva nica filla Gueralda es va casar amb Arnau de Cortsav al qui va aportar com a dot Finestret. L herncia va recaure en sa germ Ramon II (la mare encara vivia)

Hug de Mataplana (mort el 1238) va heretar de sa germ Galceran III Urtx i altres dominis i tamb Bulaternera; es va casar amb Sibilla I de Pallars Sobir, hereva del comtat, i fou comte de Pallars amb el nom de Hug I. Va vendre Bulaternera a Jaume II de Mallorca

Llista de vescomtes i senyors 'Urtx.
Bernat   c. 1081 (vescomte);
Guillem  c. 1113 (vescomte);
Galceran I c. 1130-1173 (senyor);
Ramon I 1173-1194;
Galceran II 1194-1247;
Galceran II 1247-1279;
Ramon II d'Urtx 1279-1297;
Hug de Mataplana 1297-1328 (comte de Pallars);
Esdev comte de Pallars per matrimoni amb la comtessa Sibilla;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37561" title="Vescomtat de Cerdanya" nonfiltered="4542" processed="4522" dbindex="14752">
El vescomtat de Cerdanya fou una jurisdicci feudal del comtat de Cerdanya. El vescomtat el formaven diverses senyories com Jc (al Conflent), Merencs (al Sabarts), Sant Mart, Miralles  Queralt (al Barid) Meranges i Girul (a Cerdanya).

El primer vescomte documentat es Adadelm vers el 862; el 913 exercia com a vescomte Ramon I, i una dotzena d'anys desprs es documenta a Remesari, parent lluny del comte Mir II. Bernat fou el primer comte que va deixar el ttol a la seva mort produda vers el 983. Tres fills el van seguir successivament. El primer, Sunifred, es va casar amb l'hereva del vescomtat de Conflent i va incorporar aquest domini. El tercer successor, Ramon II, es creu que era el germ gran de Bernat d'Urtx esmentat com a vescomte d'Urtx vers el 1081 i que hauria mort passat el 1109 i origen dels senyors d'Urtx que desprs foren barons de Mataplana i comtes de Pallars.

Ramon II no va deixar fills i la filla Sibilla es va casar amb el vescomte Pere de Castellb (els Castellb foren abans vescomtes d'Alt Urgell).

Llista de vescomtes .
Adadelm   c. 862;
Ramon I   c. 913;
Remesari  c. 925;
Bernat I c. 966-983;
Sunifred I 983-1032;
Bernat II 1032-1067;
Ramon II 1067-1134;
Sibilla 1134-1141;
Pere de Castellb 1134;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37564" title="Vescomtat d'Urgell" nonfiltered="4543" processed="4523" dbindex="14754">
El vescomtat d'Urgell fou una jurisdicci feudal del comtat d'Urgell.

S esmenten al segle X alguns vescomtes encara que no es segur que tots fossin vescomtes de Cerdanya. El primer establert amb seguretat es Mir I que esta documentat del 953 al 977. El seu fill Guillem I va rebre el 989 del comte Borrell II de Barcelona i Urgell la vall de Castell-lle que mes tard fou Castellb.  Va morir vers el 1035 i el va succeir el seu fill Miro II Guillem, casat amb Geriberga, germana d'Arnau Mir de Tost el conqueridor d'Ager , i que vers el 1040 va desconixer la sobirania del seu comte i es va declarar feudatari del comte Ramon de Cerdanya pels castells de Rocamora, l'Aguda i Castellb, per vers el 950 tornava a estar al costat del seu comte. Va morir vers el 1079 i el va succeir el seu fill Ramon I Mir del que poc se sap i que va morir el 1114. La successi va recaure en el seu fill Pere I (o Pere I Ramon) que el 1126 es va casar amb Sibilla vescomtessa hereva de Cerdanya, incorporant diverses senyories com els castells de Sant Mart, Miralles i Queralt. Des aquesta poca en lloc de fer-se dir vescomte de l'Alt Urgell i de Cerdanya es titula vescomte de Castellb

Abans del 1094 i fins el 1126 se l reanomena Vescomtat d'Alt Urgell al ser creat un Vescomtat del Baix Urgell (que esdevingu immediatament Vescomtat d'Ager). El ttol de vescomte de Cerdanya va caure en dess, i la lnia collateral de la dinastia cerdana, els Urtx, van titular-se Vescomtes d'Urtx des al menys el 1081 potser tamb per afermar les seves aspiracions a la successi abans del enlla de Sibilla de Cerdanya.


Llista de vescomtes .

Ermenir (potser vescomte d'Osona) c. 929 ;
Guiscafred c. 941;
Maiol (potser el vescomte Maiol II de Narbona 933-952) c. 950 ;
Simplici c. 956;
Mir I c. 953-977;
Guillem I (Guillem Mir) 977-1035;
Miro II (Mir Guillem) 1035-1079;
Ramon I (Ramon Mir) 1079-1114 (vescomte de l'Alt Urgell des 1094);
Pere I (Pere Ramon) 1114-1150 (vescomte de l'Alt Urgell 1114-1126, vescomte de l'Alt Urgell i de Cerdanya 1126-1127, vescomte de Castellb 1127-1150);
Esdeve el vescomtat de Castellb.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37568" title="Vescomtat de Castellb" nonfiltered="4544" processed="4524" dbindex="14756">
El vescomtat de Castellb fou una jurisdicci feudal del comtat d'Urgell, originada en el vescomtat d'Urgell. Els vescomtes d'Urgell van incorporar el vescomtat de Cerdanya i la jurisdicci resultant va prendre el nom de Castellb, de la Vall que el 989 els havia donat el comte Borrell II de Barcelona (Castell-lle transformat desprs en Castellb).

Pere I vescomte d'Urgell fou el primer a titular-se vescomte de Castellb el 1126 desprs de l'enlla amb Sibilla, hereva del vescomtat de Cerdanya. Va pledejar amb el Bisbe d'Urgell i l'arbitri del Bisbe d'Elna li fou desfavorable. (1171). Es va casar amb Arnaua, vdua de Bertran de Tarasc, filla d'Arnau de Caboet, i hereva del senyoriu dels Caboet, les vall de Cab, vall de Sant Joan i valls d'Andorra (per els que eren feudataris del Bisbe d'Urgell), a pesar de l'oposici del bisbe d'Urgell i amb el vist i plau del comte Ermengol VII que va donar el feus del Caboet al fill de Pere I i Arnaua, Arnau, negant-se a reconixer el millor dret de Bertran (fill del primer matrimoni d'Arnaua, que per sort pels Castellb va morir solter el 1199). Arnau, fill i successor de Pere I i d'Arnaua que va fer bastir castells i va despertar les suspiccies del comte i del Bisbe d'Urgell. Arnau va intentar oposar-se a ambds per el rei Alfons el va obligar a sotmetre's i a reconixer al comte Ermengol la sobirania feudal per Castellb, La Roca d'Aguilar i altres castells. Arnau va simpatitzar amb els albigesos o ctars. Per congraciarse amb el bisbe d'Urgell, que li tirava en cara les seves simpaties, li va cedir el castell de Masferrer i el va reconixer com a successor per les terres del Caboet i per Andorra si moria sense fills. Per efectivament no tenia fills i la seva filla Ermessenda era pretesa per Roger Bernat, fill del comte Ramon Roger de Foix. Per aix va trencar altra cop amb el bisbe que es va negar a acceptar el matrimoni i va obtenir el suport del comte Ermengol. Arnau, amb suport del comte de Foix, es va revoltar, per fou fet presoner amb el seu futur consogre el 1203. Arnau va haver de comprometre's a casarse amb Elisenda, filla del vescomte Guillem de Cardona i neboda del comte Ermengol, a deixar Castellb i La Roca d'Aguilar als Cardona per cinc anys, a casar el primer fill que tingues amb Miracle, germana d'Ermengol i prometre que no casaria la seva filla amb alg de la famlia del comte de Foix. Els disturbis que es van produir al comtat amb motiu de la propera mort del comte Ermengol VIII van permetre a Arnau celebrar l'enlla d'Ermessenda amb Roger Bernat de Foix el 1208. Desprs del 1209 va participar a la guerra contra Sim de Montfort i en el temps que va seguir a la Batalla de Muret el 1213 el vescomtat va rebre molts refugiats. El 1217 es va sotmetre a l'esglsia i va viure en pau fins a la seva mort el 1226. El vescomtat va passar a la seva filla Ermessenda que noms va viure quatre anys i el 1230 el seu marit Roger Bernat II de Foix va assumir el govern del vescomtat (Bernat Roger I) en nom del seu fill menor Roger I de Castellb (Roger IV de Foix) fins a la seva mort el 1240.

El vescomtat des llavors va ser una dependncia del Comtat de Foix i la seva histria es confon.

El 1512 el vescomtat fou confiscat pel rei Ferran II, i el 1513 el va cedir a Germana de Foix en dot vitalici, transformat el 1519 en perpetu i alienable (1523). Germana en va vendre el usdefruit a Llus Oliver de Boteller (1528) per conserva la nua propietat fins la seva mort el 1537 en que va tornat a la corona (el usdefruit va tornar a la mort de Llus el 1548)

Llista de vescomtes .
Pere I 1114-1150 (1114-1126 vescomte de l'Alt Urgell; 1126-1127 vescomte de l'Alt Urgell i de Cerdanya; 1127-1150 vescomte de Castellb);
Ramon II 1150-1185;
Arnau I 1185-1226;
Ermessenda de Castellb 1226-1230;
Roger Bernat I (II de Foix), administrador 1230-1240;
Roger I (IV de Foix) 1240-1265;
Roger Bernat I (III de Foix) 1265-1302;
Gast I 1302-1315 ;
Gast II 1315-1343 ;
Gast III 1343-1391 ;
Mateu I 1391-1398 ;
Arquimbald de Grailly 1398-1413 ;
Joan 1413-1436 ;
Gast IV 1436-1472 ;
Francesc I de Navarra (rei de Navarra 1479-1483) 1472-1483 ;
Caterina I de Navarra (reina de Navarra 1483-1517) 1483-1512 ;
Expropiat per la corona catalano-aragonesa 1512-1513;
Germana de Foix 1513-1528 (nua propietat 1528-1537);
Llus Oliver i de Boteller, castl de Penscola (usdefruit 1528-1548);
a la corona d'Arag en 1548;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37570" title="Vescomtat d'ger" nonfiltered="4545" processed="4525" dbindex="14757">
El vescomtat d'ger fou una jurisdicci feudal creada prop del 1094 al comtat d'Urgell.

Vers el 1030 el senyor de Tost, Arnau Mir, havia conquerit ger als musulmans per aquests la van recuperar un temps desprs. Arnau Mir la va conquerir definitivament el 1047. Arnau va emparentar a travs de sa germana amb els vescomtes d'Urgell. En dates properes al 1094, quan es preparava la conquesta de Balaguer, ger fou erigida en centre d un vescomtat anomenat Vescomtat del Baix Urgell, que fou donat a Guerau II vescomte de Girona, i net d'Arnau Mir de Tost. En el seu testament el 1132, aquest vescomte ja es titula vescomte d'ger.

Llista de vescomtes .
Guerau I del Baix Urgell i II de Girona 1094-1132 (vescomte d'ger abans del 1132);
Pon I d'ger i II de Girona (fill, associat 1122-1131) 1131-1145;
Guerau II d'ger i III de Cabrera 1145-1161;
Pon II d'ger i III de Cabrera 1161-1199;
Guerau III d'ger i IV de Cabrera 1199-1229;
Pon III d'ger, IV de Cabrera i I d'Urgell 1229-1243 (comte d'Urgell);
Ermengol I, 1243 (comte d'Urgell);
lvar I 1243-1267 (comte d'Urgell) ;
Ermengol II 1267-1268 (comte d'Urgell);
lvar II 1268-1299;
Ermengol II 1299-1314 (segona vegada);
Teresa d'Entena 1314 (comtessa d'Urgell);
Alfons I el Benigne 1314-1336 (comte-rei d'Arag);
Jaume I 1336-1347 (comte d'Urgell);
Pere I 1347-1408 (comte d'Urgell) ;
Jaume II 1408-1413 (comte d'Urgell) ;
Incorporat als ttols de la corona aragonesa, 1413.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37571" title="Estret de Gibraltar" nonfiltered="4546" processed="4526" dbindex="14758">



L'estret de Gibraltar (en rab              , Madiq Jabal Triq; en espanyol Estrecho de Gibraltar) s un estret que comunica l'oce Atlntic amb la mar Mediterrnia i que separa Europa d'frica. Concretament, la Mediterrnia pren el nom de mar d'Alboran a llevant de l'estret, mentre que l'Atlntic s'obre al nord en l'anomenat golf de Cadis. Al nord de l'estret es troben Espanya i Gibraltar (Regne Unit); al sud, el Marroc i la ciutat de Ceuta (Espanya). Antigament era conegut com les Columnes d'Hrcules. 

La profunditat mxima s de 300 m i l'amplada mnima fa 13 km.

Etimologia.
L'estret i el penyal de Gibraltar deuen el seu nom a una deformaci de Jabal Triq (        ), de Triq ibn Ziyad, que el 711 va travessar l'estret par atacar la Hispnia visigtica, en la primera incursi musulmana a la pennsula Ibrica.

Geopoltica.
L'estret de Gibraltar t una posici estratgica molt important. Els vaixells que naveguen de l'Atlntic al Mediterrani i viceversa passen a travs d'aquest estret. Moltes persones que viatgen d'Europa cap a frica i viceversa tamb ho fan creuant l'estret. Hom ha establert carrils de navegaci per facilitar-hi el trnsit.

Darrerament, l'estret s escenari habitual d'intents d'entrada a la Uni Europea per part d'africans que hi veurien refusada la immigraci per canals legals. No tots sn reeixits, sigui per l'enfonsament de les barques emprades per a la travessa (sovint molt sobrecarregades), sigui per la intercepci dels serveis politicomilitars espanyols. Pel constant degoteig de morts s considerat un problema humanitari de primer nivell a Espanya, on rep un seguiment periodstic quotidi, si b cap poltica no ha reeixit a esmenar-lo.

Tnel.
Durant anys Espanya i el Marroc han estudiat conjuntament la possibilitat de construir-hi un tnel, similar al que hi ha sota el canal de la  Mnega entre Anglaterra i Frana. El 2003 se'n va anunciar un nou estudi per tirar-ho endavant.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37572" title="Vescomtat de Conflent" nonfiltered="4547" processed="4527" dbindex="14759">
El vescomtat de Conflent fou una jurisdicci feudal del comtat de Conflent. El centre en fou Jc.

El primer vescomte esmentat es Eldesind. Guifr fou pare de Unifred conegut per Falquet, per no es segur que fos vescomte. Unifred fou destitut i li van confiscar el lloc d'Aiguatbia; el va substituir Mir; el 959 un nou vescomte anomenat Isarn va ser investit amb el lloc d'Aiguatbia. Aquest Isarn era fill d un tal Salla i de Ricarda, que es creu que era tia del vescomte Guadall d'Osona i de Guisard bisbe d'Urgell. Isarn tenia un germ anomenat Guifr. Bernat, fill de Isarn, fou el nou vescomte vers l'any 970, i sa germ Salla fou bisbe d'Urgell. Va morir als tombs de l'any 1000. De la seva muller Guisla de Llua va tenir quatre fills: Ermengol (que fou bisbe d'Urgell i va morir el 1035), Gerberga (morta desprs del 1046), Arnau, vescomte de Conflent (mort desprs del 1003) i Guisla, que va heretar el vescomtat el 1003 o poc desprs i es va casar amb Sunifred (vescomte de Cerdanya 983-1032) amb qui va tenir a Bernat II, vescomte de Cerdanya i de Conflent amb el qual s abandon el ttol de vescomte de Conflent, si be en temps futurs es va usar algun cop el ttol de vescomtes de Jc (o Vescomtat de Jc) per referir-se als vescomtes de Cerdanya, ja que Jc era el lloc principal del vescomtat de Conflent.

Llista de vescomtes.
Eldesind c. 868;
Guifr ? c. 900;
Unifred Falquet abans 914-947;
Mir  947-959;
Isarn 959-c. 970;
Bernat I c. 970-1000;
Arnau c. 1000-1004;
Guisla c. 1004;
Sunifred (vescomte de Cerdanya) c. 1004-1032;
Bernat II 1032;
Uni al vescomtat de Cerdanya 1032;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37575" title="Batalla de Las Navas de Tolosa" nonfiltered="4548" processed="4528" dbindex="14761">

 



La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), anomenada tamb batalla d'al-'Uqab o La Batalla en les crniques de l'poca, fou una batalla decisiva dins el conflicte de la Reconquesta perqu s el punt en qu l'hegemonia musulmana dna pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

 Abans de la batalla .
La batalla de Las Navas de Tolosa fou el resultat de la Croada que van organitzar el rei Alfons VIII de Castella, l'arquebisbe de Toledo, Don Rodrigo Jimnez de Rada, i el papa Innocenci III quan es van assabentar que l'exrcit berber organitzat pels almohades i els reis de taifes havia desembarcat a la pennsula Ibrica i es dirigia a la conquesta i extermini dels regnes cristians que avanaven al centre de la pennsula, on els castellans havien estat derrotats a la batalla d'Alarcos, i a l'est, amb la conquesta aragonesa d'Al-D m s i Castellfabib.

Aquests tres es van veure obligats a formar una coalici de regnes cristians i reclutar un exrcit amb pressa. Aquest exrcit, format pels exrcits de tres regnes diferents i per diversos ordes militars, es formava de:

 Les tropes castellanes comandades pel rei Alfons VIII de Castella, l'nima de la batalla i el coordinador dels tots els exrcits. S'hi va presentar amb 20 milcies dels Concells castellans, entre elles les de Sria, Almazn, Medinaceli i San Esteban de Gormaz. El seu portabandera, Diego Lpez II d'Haro, cinqu senyor de Biscaia, va pujar al port de muntanya de La Losa acompanyat per un pastor que coneixia b el terreny. Des d'all va poder veure la distribuci de la milcia dels almohades, cosa que va afavorir al bndol cristi. Les crniques de la batalla mencionen aquest fet i tamb expliquen que aquest personatge va ser l'encarregat de repartir el bot i que no en va quedar res per a ell.

Les tropes dels reis San VII de Navarra, Pere el Catlic i Alfons II de Portugal.

Les tropes dels ordes militars de Sant Jaume, Calatrava, Temple, Hospital i Sant Jordi, incloent-hi tamb alguns cavallers de la resta d'Europa (sobretot de Frana i d'Itlia).

 L'nic rei cristi de la pennsula ibrica que no va participar en la batalla va ser el rei de Lle Alfons IX, que en aquell moment estava enemistat amb el rei de Castella.



Aquest exrcit es va reunir a Toledo l'estiu de l'any 1212 i va avanar cap al sud per a trobar-se amb les tropes almohades comandades pel califa Muhmmad an-Nssir. Durant la marxa inicial es va produir la deserci i l'aband de la majoria dels "ultramuntans" per la calor i les incomoditats i, sobretot, perqu no estaven d'acord amb la poltica que s'havia de seguir, que era la dictada pel lder cristi, Alfons VII. Alfons, entre altres normes, havia dictat que s'havia de mantenir un tracte hum amb els musulmans si aquests fossin derrotats i evitar l'abs del pillatge. L'aband va delmar de manera significativa la potncia de les tropes cristianes.

 La batalla .


El divendres 13 de juliol de l'any 1212 els exrcits cristians van arribar a la poblaci de Las Navas de Tolosa (avui al municipi de La Carolina, al nord-est de la provncia de Jan) i s'hi produeixen petites escaramusses durant tot el cap de setmana segent. El dilluns 16 de juliol, cansats d'esperar i tement que el nombre creixent de desercions els prengus la superioritat numrica, els almohades inicien l'atac.   

Aleshores els exrcits cristians, veient-se en la necessitat de defensar-se, van formar de seguint l'estratgia de Dalmau de Creixell. Els castellans i els ordes militars es van situar al centre de la formaci. Al flanc dret s'hi van situar les tropes navarreses i les milcies d'vila, Segvia i Medina del Campo. Al flanc esquerre s'hi van situar les tropes catalano-aragoneses.

Els musulmans, que superaven mpliament el nmero de contingents cristians, van simular una retirada per a contraatacar desprs a les forces cristianes. Aquest contraatac va causar el pnic entre els cristians, perqu van veure l'enorme nmero de musulmans que lluitaven al bndol sarra, que es formava de tropes de l'Al-ndalus i de soldats berbers del nord d'frica.

Quan el retrocs de les forces cristianes, causat pel contraatac musulm, va posar en perill les forces cristianes, el rei castell va decidir, juntament amb els reis d'Arag i Navarra, carregar contra tots els flancs de l'exrcit enemic. Aquest acte dels reis va fer pujar la moral de les tropes, les quals es van llanar damunt l'enemic. Aquesta crrega va ser decisiva i, una batalla que ja estava perduda pels cristians va acabar amb una espectacular victria cristiana: els musulmans van ser derrotats de manera humiliant i el seu general es va veure obligat a fugir cap a Jan. La llegenda explica que el rei San de Navarra va anar amb la seva gurdia personal i va trencar les cadenes que envoltaven la tenda del Miramamol , nom donat a les fonts cristianes al califa almohade (deriva del seu ttol amir al-muminun, "prncep dels creients"). 

La precipitada fugida a Jan de Muhmmad an-Nssir va proporcionar als cristians un gran bot de guerra. D'aquest bot encara avui se'n conserven la bandera i el pen de Las Navas de Tolosa al monestir de Las Huelgas de Burgos.

 Les repercussions de la batalla .

La repercussi ms important d'aquesta batalla fou que marc l'inici del declivi musulm a la pennsula Ibrica i l'inici de l'hegemonia cristiana. Durant els 40 anys posteriors a aquesta batalla, els regnes cristians van avanar considerablament en la conquesta dels territoris del sud de la Pennsula i van acabar acorralant als regnes musulmans. No obstant aix, l'aven no va ser prou efica ja que no va poder acabar amb el ltims regnes de taifes perqu en els anys posteriors a la batalla hi va haver una crisi que va estendre la fam per tota la Pennsula, cosa que va alentir l'aven cristi.

Com a recordatori de la seva gesta, el rei de Navarra va incloure les cadenes al seu escut d'armes, les quals encara avui apareixen a la part inferior dreta de l'escut d'Espanya.

Tamb val a dir que l'orde de Calatrava va construir la fortalesa de Calatrava la Nueva, a prop d'Almagro, emprant presoners musulmans empresonats desprs d'aquesta batalla. La construcci de la fortalesa va durar de l'any 1213 a l'any 1217.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Enciclopdia Britnica;
Reader's Companion to Military History;
Crniques dels Reis de Castella;
Batalla de Las Navas de Tolosa;
La Batalla de Las Navas de Tolosa;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37578" title="Vescomtat de Pallars" nonfiltered="4549" processed="4529" dbindex="14762">
El vescomtat de Pallars fou una jurisdicci feudal del comtat de Pallars i desprs del Pallars Juss. Mes endavant es va dir Vescomtat de Siarb (per poc temps) i finalment Vescomtat de Vilamur.

Orgens.
Durant el segle IX els comtes de Tolosa, que eren tamb comtes de Pallars, van tenir vescomtes actuant, per no es conserven els noms. Desprs, amb el comte independent Ramon i els seus successors, ja es menys segur que el crrec exists. Desprs del 1010, amb la divisi del Pallars en Juss i Sobir, apareixen dos vescomtes que podrien ser un per cada comtat. Per, si aix fou, el vescomte de Pallars Sobir desapareix rpidament.

Desenvolupament histric.

At, el primer vescompte documentat, fou vescomte depenent del comte de Pallars Juss, vers el 1015. Es creu que era un fill bastard del comte Sunyer I de Pallars i tenia els seus bns a Enviny, Cards i Morreres, i almenys un alou (Les Llacunes) a la Vall de Siarb (avui Soriguera). Va morir vers el 1030 i el va succeir el seu fill Bernat I que probablement era menor d edat i segurament va ocupar les funcions vescomtals un parent anomenat Isarn, del qual no s'ha pogut establir la relaci amb els vescomtes. Aquest Isarn estava casat amb Quixol i va portar el ttol de vescomte vers 1032 a 1035, essent el tronc dels Vallferrera; la seva filla Ermengarda fou dotada amb l'alou de Romadriu.

Vers el 1035 Bernat I va arribar a la majoria i va assumir el poder; se sap que tenia bens a Aramunt; casat amb Adelgarda va deixar dos fills: Girbert i Arnau I.
El primer, Gerbert, va recollir la successi vers el 1056 i va morir al cap d uns vint anys desprs d ocupar el castell de Tendrui el 1066.

El segon, Arnau I va succeir al seu germ que senyorejava el castell de Tendrui el 1079 i va rebre tamb el de Talarn del comte Ramon V de Pallars Juss el 1081, i el castell de Sant Just del comte Artau II de Pallars Sobir el 1082. Va governar uns deu anys i va deixar quatre fills sota la custodia de la seva muller Adalgarda. 

Els quatre fills:  Pere (mort el 1125), Adalbert (mort prop del 1100), Oliver (mort prop del 1100) i Guillem (que encara era viu el 1126) van actuar tots com a vescomtes per el titular devia ser Pere (almenys, si no era el gran, va quedar com a germ gran per mort d un o dos germans). Pere es va casar amb Gerberga i va participar en les empreses del comte Pere Ramon I de Pallars Juss (1098-1112)a Mur el 1098, a Tremp l'any segent (1099), a reu el 1110, a Tendrui vers el 1112 i segents anys, i Galliner el 1117. En un document datat del 1118 es titula vescomte de Pallars. En una donaci de la vila de Crescent a la Vall de Siarb feta juntament amb sa germ i el seu fill a favor de la cannica d'Urgell, ja es titula vescomte de Siarb. 

Pere va morir desprs del 1126 i el va succeir el seu fill Pere II o Pere Arnau I, que el 1135 va agafar el nom de Vilamur, tot i que el primer document en que signa com a Vescomte de Vilamur es de 1149. 

Pere II, casat amb Agns, va morir passat el 1164 i el va succeir el seu fill Pere III, casat amb Estranya de Montferrer, que va morir vers el 1203. Va deixar set fill: Bernat (abat i desprs Bisbe d'Urgell, mort el 1203), Berenguer dit de Castells (canonge d'Urgell, mort passat el 1211), Grisa (morta el 1212, casada amb un membre de la famlia dels Abella), Geralda (morta passat el 1212, casada amb un membre de la famlia de Malmercat), Beatriu (morta passat el 1229, casada amb un membre de la famlia Miralles), Ramon (mort passat el 1226, que fou senyor d'As, Ars i Ferrera) i Pere IV, el successor, casat amb Sana segurament de la famlia Erill, mort vers el 1255. 

Pere IV va entregar al comte, vers el 1212, els castells de Naens, Cadolla, Castellnou i Les Escaldes i va vendre el castell de Sarroca al monestir de Gerri. Ms tard Pere IV va acordar el matrimoni de la seva filla amb el comte de Pallars el 1250 i en garantia el comte li va donar els castells de Montcorts, Peramea, Estac, Enviny, Castellgerm i Espluga de la Serra, i el 1254 els llocs de Santa Engrcia, Sals, Riverd, Puiforniu, Llavors, Torre de Rivera, Escal i Segura. Pere IV va deixar altra cop set fills: Bernat (mort el 1281) a qui es suposa tronc de la famlia senyorial dels Talarn; Sibilla (morta passat el 1231), Beatriu, Paula (mortes ambdues desprs del 1212); Pon (diaca de Tremp, Bisbe d'Urgell, mort el 1254); Sana (morta abans de 1281, casada amb Arnau Roger I de Pallars, i Pere V, el successor que va morir el 1275. 

Pere V va deixar tamb set fills: Ferrer (mort passat el 1275), Bernat (mort el 1302) senyor de Calent, Tebar i Cochos, Pon (mort el 1234) ardiaca i Bisbe de Lleida, Geralda (morta passat el 1275), Sana (morta passat el 1275), Sibilla (morta passat el 1311) casada amb Bernat d'Esps, i el successor Ramon I. 
Ramon I es va revoltar contra el rei Pere II aliat als comtes de Foix, Pallars i Urgell, i fou assetjat a Balaguer, ocupada per les forces reials que el van capturar i empresonari hagu de lliurar al rei el 1282 molts castells (Naens, Sant Just, Cadolla, Casterner, Betesa, Tornafort, Vilamur, Motenartr, Embonui, Santa Creu, Burg i Rubi) per obtenir la llibertat. El 1287 va vendre els Castells de Tendrui i Claret al Bisbe d'Urgell i l'any 1298 fou nomenat pel rei com a veguer de Pallars i Ribagora i sobrejunter de Sobrarb i les valls. Va morir el 1303 i va deixar un fill bastard, anomenat Bord, i un fill legtim, Pere VI. 

Pere VI fou el successor i va adquirir Juneda el 1338. Va morir el 1340 i el va heretar el seu fill Pere VII. 

Pere VII va participar a les campanyes del Rossell el 1343 i 1344, contra l'Infant Ferran de Castella el 1352, i a la campanya de Sardenya el 1353, i per tot aix el rei li va concedir Basturs, Pui de Segur i Pobla de Segur el 1355. Va morir el 1358. 
El va succeir el seu fill Pere VIII, mort vers el 1370 i llavors el seu fill Pere IX, dit Peric, d uns 20 anys, sota la tutela de la seva mare Sibilla d'Anglesola, senyora de les valls de Vilamur i Montenartr, que va delimitar les possessions dels Vilamur amb els senyors de Bellera; Basturs li fou donada pel rei a Sibilla el 1380 amb la mer i mixt imperi (abans era nomes un feu). 

La mort de Peric per tot el 1381 va donar el poder vescomtal a Ramon d'Anglesola senyor de Bellpuig (II de Vilamur), sembla doncs que per herncia de Sibilla. Ramon va morir el 1386 i el va heretar el seu nebot Hug II de Cardona. 

Hug II de Cardona i I de Vilamur va seguir els destins d aquesta casa i finalment va passar als ducs de Medinaceli

Llista de Vescomtes.
Oromir vers 1015-1030;
At vers 1015-1032);
Isarn vers 1032-1035;
Bernat I 1035-1056;
Gerbert 1056-1076;
Arnau 1076-1086;
Pere I 1086-1126;
Vescomtes de Vilamur.
Pere II de Vilamur (Pere Arnau I) 1126-1164;
Pere III de Vilamur 1164-1227;
Pere IV de Vilamur 1227-1255;
Pere V de Vilamur 1255-1275;
Ramon I de Vilamur i de Pallars 1275-1303;
Pere VI de Vilamur 1303-1340;
Pere VII de Vilamur 1340-1354;
Pere VIII de Vilamur 1354-1370;
Pere IX de Vilamur 1370-1381;
Ramon II d'Anglesola, senyor de Bellpuig 1381-1386;
Hug I de Vilamur 1386-1400;
Joan Ramon Folc I de Cardona i de Vilamur 1400-1442;
Joan Ramon Folc II de Cardona i de Vilamur 1442-1471;
Joan Ramon Folc III de Cardona i de Vilamur 1471-1486;
Joan Ramon Folc IV de Vilamur 1486-1513;
Ferran I de Vilamur 1442-1543;
Joana I de Vilamur 1543-1564;
Alfons d'Arag, duc de Sogorb i comte d'Empries 1543-1564;
Francesc I de Vilamur 1564-1572;
Joana II 1572;
Diego Fernndez de Crdoba marqus de Comares;
Als Ducs de Medinaceli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37584" title="Vancouver" nonfiltered="4550" processed="4530" dbindex="14765">


Vancouver s una ciutat canadenca localitzada al sud-oest de la provncia de la Colmbia Britnica. T una poblaci de 582.296 habitants, i l'rea metropolitana, coneguda com el Districte Regional del Gran Vancouver, s el ms gran de l'oest del Canad i la tercera ms gran del pas, amb ms de 2 milions d'habitants. Vancouver ser la seu dels Jocs Olmpics d'hivern el 2010. 

El capit espanyol Jos Mara Narvaez va ser el primer europeu en explorar l'Estret de Georgia el 1791, que divideix la part continental del Canad (on avui es troba la ciutat de Vancouver) i l'illa de Vancouver. L'any segent, el capit britnic George Vancouver, es va unir a l'expedici espanyola basada a Nootka Sound, a la costa sud de l'illa de Vancouver, i va explorar l'Estret de Georgia, i l'rea on avui es troba la ciutat de Seattle. Una petita illa duu el nom de Catala Island en honor del missioner catal Fra Mag Catal.

El 1870 el govern colonial de la provncia va explorar la comunitat local coneguda com a Granville, localitzada a la costa. La ciutat va canviar de nom quan es va construir la terminal dels ferrocarrils, ja que el nom de l'illa de Vancouver, a l'altre costat de l'Estret, era reconegut a tot el Canad.

Grcies a la seva situaci costanera i a la protecci que les Muntanyes Rocalloses respecte les influncies continentals, Vancouver t els hiverns ms clids de totes les grans siutats canadenques, amb una temperatura mitjana mnima de 3 graus Celsius, i moltes precipitacions, per amb poca neu.


Com la resta del Canad, Vancouver mostra una gran varietat tnica. El barri xins, Chinatown, s el segon ms gran d'Amrica, desprs de San Francisco, i hi ha barris multiculturals com el Mercat Punjabi, el barri japons, la Petita Itlia, el barri grec i el barri core.

 Enllaos externs .
 Casal Catal de Vancouver;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37585" title="Districte federal" nonfiltered="4551" processed="4531" dbindex="14766">
El districte federal o capital federal s una subdivisi d'un territori. En el sistema de govern federal no sn considerats estats ni provncies que conformen la federaci. Aquests districtes sn territoris separats sota control directe del govern federal, i sovint coincideixen amb la capital de la federaci o sn seus d'alguna branca de govern federal.

s com que les federacions cren districtes federals amb l'objectiu d'evitar la influncia dels interessos particulars de qualsevol estat o provncia membre. En aquest cas, se l'hi crida Capital Federal per a distingir-la d'altre tipus de capitals (estatals, municipals, provincials). 

Districtes Federals del mn.
Amrica del Nord.
Districte de Colmbia, on es troba Washington;
Washington DC;

Pacfic;
Canberra;

Amrica del Sud;
Districte Federal Argent, tamb anomenat tamb Capital Federal (o ms recentment, Ciutat Autnoma de Buenos Aires) on es troba Buenos Aires. ;
Districte Federal Brasiler, on es troba Braslia. ;
Districte Federal Mexic, on es troba la Ciutat de Mxic. ;
Bogot, Districte Cabdal, Colmbia. ;
Districte Cabdal (Veneuela) anomenat Districte Capital, on es troba Caracas. ;

sia;
Territori de la capital nacional (ndia).
Territori Federal d'Islamabad (Pakistan).
Els tres territoris federals de Malisia: Kuala Lumpur, la capital, seu del poder legislatiu i el poder judicial. Putrajaya, seu del poder executiu. Les 7 petites illes de Labuan.

Europa;
 Hi ha 7 districtes federals a Rssia. En la Federaci Russa, hi ha 7 districtes federals que sn, en canvi, un nivell administratiu addicional entre el nivell nacional i altres subdivisions menors. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37596" title="Vescomtat de Berga" nonfiltered="4552" processed="4532" dbindex="14767">
El vescomtat de Berga fou una jurisdicci feudal delcomtat de Cerdanya que es va crear quant el pagus de Berga (el Bergued) va adquirir categoria de comtat al comenament del segle X.

El segle X, des el 905, apareixen un parell de nom relacionats amb vescomtes de Berga. Bardina, esmentat des el 1003, fou pare de Dalmau I i aquest de Bernat I. El seu germ Hug (mort el 1098) va portar el ttol de vescomte i va tenir un fill, Bernat (mort vers 1131) que fou el tronc dels Mataplana. Dos germans mes, Berenguer (mort vers 1127)  i Guillem, foren senyors de Cervera i tronc dels Cervera; a Bernat I el va succeir el seu fill Dalmau II casat amb Agilava i mort vers el 1113. Desprs d aix, el 1130, s esmenta com a vescomte a Guillem, fill d un vescomte no identificat, potser Berenguer, i d una Guisla (Berenguer estava casat amb una Guisla) que fou el pare de Guillem de Bergued (Guillem II), fams trobador (1140-1195) i senyor de Montmajor, Madrona, Casserres, Espinalbet i Puig-reig del que no consta que fos vescomte tot i que devia ser l'hereu; Guillem fou pare tamb de Bernat Ramon (mort el 1196), Ferrer (mort passat el 1173), Ramon (mort abans del 1196) i Berenguer (mort vers 1199) senyor de Montmajor, Madrona, Casserres, Espinalbet i Puig-reig potser per herncia de sa germ i per tant possible vescomte, que al morir va deixar un sol fill Ramon de Bergued que el mateix 1199 va vendre els seus drets vescomtals al rei Pere I de Catalunya-Arag.

Brandui esmentat vers 905;
Onofred esmentat ers 941;
Bardina 1003-1017;
Dalmau I 1017-1067;
Bernat 1067-1090;
Dalmau II 1090-1113;
Incert (potser Berenguer) 1113-1030;
Guillem I vers 1030-1185;
Guillem II ? vers 1185-1195;
Berenguer ?  1195-1199;
Ramon de Bergued 1199;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37598" title="Hessen" nonfiltered="4553" processed="4533" dbindex="14769">

Hessen  s un dels 16 estats que formen Alemanya. Est situat al centre del pas i limita amb els estats de: Baixa Saxnia al nord, Turngia a l'est, Baviera al sud-est, Baden-Wrttemberg al sud, Rennia-Palatinat al sud-oest i Rin del Nord-Westflia al nord-oest.

La capital s Wiesbaden i la ciutat ms gran s Frankfurt del Main.

Altres ciutats que superen els 100.000 habitants sn: Kassel, Darmstadt i Offenbach am Main.

Altres ciutats que superen els 50.000 habitants sn: Hanau, Marburg, Gieen, Fulda, Rsselsheim, Wetzlar i Bad Homburg.

 Poltica .

En les eleccions del 27 de gener de 2008, la CDU de Roland Koch va patir una forta davallada de vots. Desprs dels ajustats resultats, sembla que l'nica opci possible s una gran coalici entre la CDU i l'SPD. Si els dos principals partits no apliquen el model seguit a nivell federal, caldria convocar noves eleccions.

Un altre aspecte important en aquestes eleccions ha estat l'entrada del Partit de l'Esquerra (en alemany, Die Linke), al parlament de Hessen. Die Linke est format per dissidents de l'SPD i antics comunistes.



 Subdivisi administrativa .

Hessen est dividida en 21 districtes i cinc ciutats independents (entre parntesi, les ciutats destacades de cada districte):



 Bergstrae (Heppenheim, Bensheim);
 Darmstadt-Dieburg (Darmstadt, Dieburg);
 Fulda (Fulda, Eiterfeld);
 Gieen (Gieen);
 Gro-Gerau (Gro-Gerau, Rsselsheim);
 Hersfeld-Rotenburg (Bad Hersfeld);
 Hochtaunuskreis (Bad Homburg);
 Kassel (Kassel, Hofgeismar);
 Lahn-Dill (Wetzlar);
 Limburg-Weilburg (Limburg, Weilburg);
 Main-Kinzig (Hanau);
 Main-Taunus (Hofheim, Bad Soden);
 Marburg-Biedenkopf (Marburg);
 Odenwaldkreis (Erbach);
 Offenbach (Offenbach);
 Rheingau-Taunus (Idstein);
 Schwalm-Eder (Fritzlar, Borken);
 Vogelsbergkreis (Alsfeld, Lauterbach);
 Waldeck-Frankenberg (Korbach);
 Werra-Meiner (Eschwege, Witzenhausen);
 Wetteraukreis (Friedberg, Bad Nauheim);

Existeixen a ms cinc ciutats independents, no incloses en cap districte:
 D Darmstadt;
 F Frankfurt del Main;
 K Kassel;
 O Offenbach;
 W Wiesbaden;

Els 21 districtes i les cinc ciutats independents estan agrupats en tres regions administratives (Regierungsbezirke): Kassel, Gieen i Darmstadt.











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37600" title="Vescomtat de Barcelona" nonfiltered="4554" processed="4534" dbindex="14770">
El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicci feudal del Comtat de Barcelona. Els vescomtes posseen dos castells a la ciutat (el Castell Vell i el Castell Nou) i altres a les regions frontereres.

El crrec va esdevenir hereditari amb Guitard (probable fill de Gombau i net d'Ermenard), mort vers el 985, que fou ambaixador a Crdova el 974 i el 976. 

El seu fill Udalard I de Barcelona, casat amb Riquilda filla del comte de Barcelona Borrell II, va defensar d'Almansor el 985 i va ser fet presoner i portat a Crdova. Durant el seu captiveri, el seu germ Geribert de Barcelona, casat amb Ermengarda de Barcelona tamb filla de Borrell II, va regir el vescomtat. 

Udalard I va tornar el 991 i va morir el 1014 sent succet pel seu fill Bernat que va morir jove deixant un fill menor d'edat, Udalard II. 
El germ de Bernat, Guislabert I de Barcelona, religis (tot i que era casat i tenia fills), i que mes tard fou bisbe de Barcelona (vers 1034-1065), fou vescomte regent. 

En aquestos anys el clan vescomtal es va oposar violentament al comte Ramon Berenguer I. Guislabert II de Barcelona, fill d'Udalard II, fou el cap del partit de Ramon Berenguer II contra sa germ Berenguer Ramon II, i segurament partcip en la curta rebelli de Arnau Mir, fill de Mir Geribert iniciada desprs de l'assassinat del comte Ramon Berenguer II (1089). 

A Guislabert II el succce el seu fill Reverter I, que es creu que va caure presoner del sold almorvit de Marroc, Al, i va acabar com a cap del seu exercit i guerrer fams i amb fama d'invencible. Reverter va tornar a Barcelona el 1133, i va deixar encarregat del vescomtat al seu nebot Guillem de Sagurdia, fill d'un germ, que fou substitut al govern, segurament sense dret, per Berenguer Ramon de Castellet. 

Reverter va morir en lluita contra els almuhads (almohades) el 1142, i va deixar dos fills: un anomenat Berenguer I de Sagurdia, senyor del castell de la Gurdia de Montserrat i darrer vescomte i l'altre, que el 1146 es va fer musulm (perqu el sold Abdelmumen havia prohibit l'estncia de cristians als seus dominis) amb el nom de Al Abenreverter i va servir primer als almorvits i desprs, caiguts aquestos, als almohads; el 1185 fou enviat a Mallorca a prendre possessi de l'illa per els mallorquins contraris als almohads el van empresonar per es va escapar i va revoltar l'illa a favor del seu sobir (va retornar llavors al frica i va morir a la batalla de Gumart el 1186). Berenguer, que signava com Berenguer Ibn Ruburtair, va reclamar des frica la successi al vescomtat el 1142, i va tornar i va viure a Barcelona, al seu vescomtat, fins a la seva mort vers el 1158. 

Tamb el seu fill Berenguer II va anar al frica el 1187 quant va morir el seu oncle Al, i ja d'una certa edat, per va tornar a Barcelona i es va fer templer; fou senyor de La Gurdia de Montserrat, i nominal vescomte (tot i que no consta que emprs el ttol) fins a la seva mort sense descendncia el 1207 o 1208.


Llista de vescomtes.

Sunifred  c. 858;
Ermenard c. 918;
Audegari (Otger) abans del 966;
Gombau c. 970;
Guitard c. 974-985;
Udalard I de Barcelona 985-1014;
Geribert de Barcelona, regent 985-991;
Bernat I 1014-vers 1020;
Udalard II vers 1020-1077;
Guislabert I de Barcelona, regent vers 1020-1041;
Guislabert II de Barcelona 1077-1126;
Reverter I 1126-1142 (1126-1133 de fet vacant);
Guillem I de Sagurdia, regent 1135-1142 (potser tamb 1126-1133);
Berenguer Ramon de Castellet, regent vers 1137;
Berenguer Reverter 1142-1158;
Berenguer II de Sagurdia 1158-1208;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37601" title="ptim de Pareto" nonfiltered="4555" processed="4535" dbindex="14771">
L'ptim de Pareto o eficincia de Pareto s un concepte introdut per l'economista itali Vilfredo Pareto. Aquest concepte s'aplica a la teoria dels jocs i les cincies socials. En general, trobem situacions d'ptim de Pareto en problemes de presa de decisi amb diversos criteris (presa de decisi multicriteri) i en problemes d'optimitzaci.  

Des d'un punt de vista econmic, es diu que una situaci s ptim de Pareto (o Pareto-eficient) quan no s possible que ning hi obtingui un guany superior sense que hi perdi alg altre.

Les situacions eficients de Pareto representen un primer punt d'equilibri en tota situaci econmica: en efecte, en una situaci que no s eficient de Pareto sempre hi ha almenys un dels actors que pot obtenir un guany superior sense que aix perjudiqui ning, i per tant tendir a obtenir aquest guany, ja que el pot obtenir sense haver de vncer cap resistncia per part dels altres, almenys a priori.

En general, es considera que tota situaci que no sigui ptim de Pareto representa un s incomplet dels recursos disponibles.

En un entorn de presa de decisions, on es consideren diverses alternatives i per a cadascuna d'elles diverses avaluacions (diversos criteris), una situaci s eficient de Pareto quan no s possible millorar cap avaluaci sense empitjorar-ne d'altres. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37602" title="Riu Girona" nonfiltered="4556" processed="4536" dbindex="14772">



El riu Girona o ""Bolata"", naix a la poblaci de la Vall d'Alcal a l'extrem de ponent de la comarca valenciana de la Marina Alta. Desprs de travessar el terme de la Vall d'Ebo, s'engorja formant l'espectacular paratge conegut com el barranc de l'Infern, a la sortida del qual hi ha el pant d'Isbert, situat majoritriament al terme de la Vall de Laguar. D'aqu en endavant discorre ja per una plana d'alluvi que conforma la meitat nord del Marquesat de Dnia, on rep les aiges del seu afluent principal, el barranc de la Bolata, i travessa els termes d'Orba, dels diferents pobles de la Rectoria (Tormos, Sagra, el Rfol d'Almnia, Benimeli i Sanet i els Negrals), Beniarbeig, Ondara, el Verger i els Poblets, per desguassar finalment a la punta de L'Almadrava Mediterrani fent de fita entre el terme d'aquesta darrera poblaci i Dnia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37604" title="Vescomtat de Girona" nonfiltered="4557" processed="4537" dbindex="14773">
El vescomtat de Girona fou una jurisdicci feudal del comtat de Girona que apareix ja el segle IX.

El primer vescomte conegut es Guifr I de Girona que el 850 fou comte de Girona. En aquest any signen un document dos vescomtes, Ermid i Radulf, un dels quals ho fou de Girona. Lleopard fou el pare (segurament) d'Unifred i (segur) d'Otger. Amb Guinigus, conegut per Mascar, casat a Jeroslima (coneguda per Gudrielda) el vescomtat esdevingu hereditari. El va succeir el seu fill Sunifred, i un altra fill, Sisemund d'Ol, fou vicari d'Ol i origen dels Ol i dels Mediona; un altre germ, Eldemar, fou senyor de Clariana. Sunifred va morir el 1008 o poc desprs i el va succeir el seu fill Amat; un altra fill, Guillem, fou senyor de Muntanyola o Vacarisses i tronc dels Montcada; i un altre germ encara, Ramon, ardiaca de Vic, fou senyor de Lloret, originant els senyors de Lloret. Amat conegut com Amat de Montsoriu (perqu possea el castell de Montsoriu que era el centre patrimonial dels vescomtes) va morir poc abans del 1035 i va tenir un fill, San, que va morir el 1044, passant l'herncia a sa germana Ermessenda de Montsoriu, casada amb Guerau I de Cabrera, senyor de Cabrera (a Osona) i fill del primer senyor Gausfred de Cabrera, i, morta Ermessenda potser el mateix any, va passar al seu fill Pon, en qui es van reunir els patrimonis dels senyors de Cabrera i el vescomtes de Girona, adoptant el ttol de vescomtes de Cabrera.


Llista de vescomtes .
Guifr I de Girona c. 840   (848 comte de Girona);
Ermid  c. 850;
Radulf  c. 850;
Lleopard c. 920-930;
Unifred c. 930-940;
Otger c. 940-968;
Guinigus (Mascar) 968-982;
Sunifred 982-1008;
Amat de Montsoriu 1008-1035;
San 1035-1044;
Ermessenda de Montsoriu 1044;
Guerau I de Cabrera 1044;
Pon I de Cabrera 1044-1104;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37607" title="Sl" nonfiltered="4558" processed="4538" dbindex="14775">

El sl s el material disgregable fcilment sota l'acci de petits esforos que resulta de la meteoritzaci (fsica o qumica) de les roques. Est format per partcules slides (que poden ser tamb orgniques), aigua (lliure, adsorvida o en forma de vapor) i aire (lliure o dissolt en l'aigua). La frontera entre sl i roca s difusa. Sota la influncia dels ssers vius, un sl, sovint evoluciona fins a formar un sistema complex, d'estructura estratificada i composici especfica. La fracci orgnica d'un sl s l'humus i es troba en les capes ms superficials.

La cincia que estudia el sl s'anomena edafologia, mentre que la que estudia les seves propietats mecniques s la mecnica del sl.

Formaci i perfil del sl.

Els sls es formen a partir de la desintegraci de la roca mare mitjanant processos de meteorizaci mecnica i qumica, migraci de sals i transformaci biolgica. Aquests processos poden durar des de milers fins a un mili d'anys. D'aqu ve la importncia de la conservaci dels sls.

Un tall vertical en un sl madur revela el seu perfil caracterstic, en el qual s'observen els horitzons que mostren les seves caracterstiques d'estructura, color i textura. Aquests horitzons s'utilitzen per a classificar els sls.
Un perfil caracterstic presenta:
Horitz 0: capa superficial prima o gruixuda de restes orgniques en descomposici.
Horitz A: capa inferior en la qual s'han alliberat els nutrients producte de la descomposici de la matria orgnica i, a ms, alguns constituents inorgnics procedents de la formaci del sl.
Horitz B: capa a major profunditat, en la qual es dipositen alguns constituents de les capes superiors.
Horitz C: capa de fons, de composici similar a la de la roca mare. ;

El sl i la seva relaci amb les plantes.
El sl constitueix un conjunt complex d'elements fsics, qumics i biolgics que composa el substrat natural on es desenvolupa la vida vegetal a la superfcie terrestre. s l'hbitat d'una biota especfica de microorganismes i petits animals, que constitueixen l'dafon.

Des del punt de vista biolgic, les caracterstiques ms importants del sl sn la seva permeabilitat, relacionada amb la seva porositat, i la seva composici qumica. Els sls retenen les substncies minerals que les plantes necessiten per a llur nutrici i que s'alliberen per mitj de la degradaci de les restes orgniques. Un bon sl s condicionant de la productivitat agrcola.

Els sls en l'enginyeria i l'arquitectura.
Des del punt de vista de l'enginyeria, tamb s molt important la seva granulometria, densitat, grau de consolidaci, nivell de saturaci, angle de fregament intern i cohesi i les seves resistncies i superfcies de fluncia. L'objectiu ltim ser trobar la capacitat portant d'un sl (la crrega mxima que podran suportar) per a poder dissenyar els fonaments d'una estructura o b obtenir les empentes que exercir sobre determinades estructures de contenci com murs o pantalles.

 Classificacions dels sls .

Segons la proporci entre fase lquida i fase gasosa d'un sl, es parla de:
sl saturat (si no hi ha fase gasosa), que s el que es troba sota el nivell fretic i fins on arribin els fenmens de capillaritat.
sl no saturat (si hi ha fase gasosa), que es troba normalment per sobre del sl saturat.

Un sl s normalment consolidat s un sl on les tensions actuals sn les mximes histriques que mai ha patit. Un sl est sobreconsolidat quan les tensions actuals sn menors que les mximes histriques.

Si les partcules que formen un sl sn totes de la mateixa mida, es diu que el sl s homogeni. Segons aquesta mida, els sls se solen classificar en (les fronteres poden variar):
 Grava: dimentres majors a 2 mm, extremadament permeable.
 Sorra: dimentres entre 0.06 mm (aproximadament 1/16 mm) i 2 mm.
 Llim: dimentres entre 4 m (aproximadament 1/256 mm) i 0.06 mm.
 Argila: dimetres inferiors a 4  m, molt impermeable.

En sls heterogenis en canvi, s'utilitzen altres classificacions com la de Casagrande.

 Tipus de sl .
Sl frtil: s el sl on s'hi pot cultivar moltes coses amb ms facilitat. Tamb s'anomena sl de pags.
Sl pobre: s el sl que est entre un sl rid i un frtil. Hi creixen algunes plantes, les que no necessiten tanta d'aigua com un sl frtil.
Sl rid: s el lmit de poca vegetaci. s un sl molt dur, situat en llocs on plou poc, en el qual noms hi creixen plantes molt resistents, com ara els cactus.

 Consistncia dels sls .

La consistncia d'un sl ve controlada per la seva humitat, normalment calculada com el quocient entre pes d'aigua i pes de slid. Normalment es consideren quatre consistncies que vnen determinades pels tres lmits d'Atterberg:
 consistncia lquida;
 lmit lquid;
 consistncia plstica;
 lmit plstic;
 consistncia semislida;
 lmit de retracci;
 consistncia slida;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37608" title="Vescomtat de Bas" nonfiltered="4559" processed="4539" dbindex="14776">
El vescomtat de Besal, desprs anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicci feudal del comtat de Besal.

Monsalvatge esmenta el 986 un suposat vescomte de Besal anomenat Bernat, per podria ser en realitat Bernat Udalard, vescomte de Barcelona. Feliu de la Pea diu que a l'expedici de Ramon Borrell I a Crdova hi va participar un Huguet vescomte de Bas, per la dada tampoc es segura ja que en aquesta data el ttol de vescomte de Bas no existia. El primer vescomte de Besal segur fou Udalard Bernat, senyor del Castell de Mont-ros, proper a Castellfollit de la Roca, que era fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany i net d'Arnau Isarn, vescomte del Conflent; estava casat amb Ermessenda senyora de Beuda i Montagut; exercia sens dubte el 1079, va participar a l'expedici a les Balears del 1114 i el 1118 ja havia mort. Tant llarga vida va donar lloc a que el seu fill Pere (o Pere Udalard) ja hagus mort i l'herncia recaigus en el net Udalard II (casat amb Ferrana de Montcada), que va morir jove vers 1123 deixant un fill nen, Pere I, sota tutela del seu oncle matern Guillem Ramon de Montcada. Aquest jove senyor fou el primer que va usar el ttol de vescomte de Bas el 1126, 15 anys desprs de la fi del comtat de Besal; va morir el 1127 solter i sense descendncia i l'herncia va recaure en la seva tia-avia Beatriu I, filla d'Udalard I, que estava casada amb Pon Hug de Cervera que fou vescomte com a Pon I, eixit de la casa vescomtal de Berga. A la mort de Beatriu el 1142 i mort ja el fill Pere II (mort solter abans de 1140 i que port el ttol de vescomte) el vescomtat va passar al seu fill Pon II que el 1147 va raptar del palau dels comtes de Barcelona a Almodis, germana de Ramon Berenguer IV perqu s'hi volia casar i el sobir s'hi oposava, i va aconseguir el seu propsit l'any segent a canvi de cedir Castellfollit de la Roca. El matrimoni va tenir cinc fills: Hug (vescomte 1155-1185 que va lluitar amb el rei Alfons contra Tolosa el 1175 i que va deixar el vescomtat per testament a sa germ Pon i en defecte seu a sa germana Gaia, per que el 1177 va anar a Sardenya amb sa germana Algabursa i es va casar amb Sinispella de Lacon que li va donar un fill anomenat Hug Poncet), Berenguer, Pon III (vescomte intrs mort el 1195), Galbors (o Algabursa, casada el 1158 amb Baris jutge d'Arborea) i Gaia (casada el 1160 amb Ramon de Torroja). L'historia d'Algabursa es complexa: era la madrastra del hereu del jutjat d'Arborea, Pere, i a la mort del seu marit Baris el 1185 havia de cobrar una dot de 20.000 sous luquesos; com que l'hereu no va poder-los pagar li va correspondre el usdefruit de tres comarques del jutjat que eren la meitat d'aquest; aix va provocar l'hostilitat del hereu Pere d'Arborea, i Algabursa, que esperant aix ja havia demanat ajuda, va tenir al seu costat a Ramon de Torroja, que a mes a mes era el tutor d'Hug Poncet, i la del propi rei Alfons que va enviar a l'illa una expedici sota el comandament de Roger Bernat de Foix, governador de Provena. Algabursa va morir uns anys desprs i va deixar hereu dels seus drets a Arborea a Hug Poncet, que com que era de mare sarda podia molt be ser ben acollit. Alfons va obtenir el suport del genoveses (i Pere el dels pisans) i finalment el 1192 es va signar el comproms d'Oristany que dividia el jutjat d'Arborea en dos meitats, una per Pere i l'altre per Hug Poncet amb la condici de casar-se amb Preciosa de Lacon, de la famlia del seu rival. Des 1185 el vescomtat fou regit, absent l'hereu Hug Poncet, per l'hereu testamentari Pon III. Va morir el 1195 i el va succeir el seu fill Pere de Cervera (Pere III) per Hug Poncet va reclamar el seus drets i es va arribar a un acord el 1198 que implicava el reconeixement d'Hug, i certes compensacions econmiques a Pere III. Per Hug va retornar a Sardenya i va deixar la regncia del vescomtat a sa cos Hug III de Torroja, fill de Gaia i de Ramon. Hug Poncet (Hug II Pons) va morir el 1221 a Sardenya i va deixar un fill, Pere IV, que tot i que es titulava vescomte del Bas mai va venir a les seves terres catalanes. Mentre el 1221 va morir el regent Hug III i va deixar la regncia a sa germana Eldiarda, casada amb Ramon de Palau. El 1231 Eldiarda va traspassar la regncia al seu fill Sim I de Palau quant aquest es va casar amb Gueraua d'Anglesola. Pocs anys desprs, vers 1240, Pere IV, va vendre el vescomtat al regent que aix va esdevenir vescomte i fou reconegut pel rei. Sim va morir el 1247 i va deixar hereva a la seva filla Sibilla sota tutela de la mare fins que Sibilla es va casar amb Hug V comte d'Empries (Hug IV de Bas). El 1280 Sibilla va vendre el vescomtat al rei Pere III i els castells de Milany, Vallfogona, Llaiers i Puigmal al seu nebot Dalmau de Palau. El rei el va donar el 1285 a Pon IV fill d'Hug V d'Empries que havia perdut el comtat, que el 1291 el va traspassar al seu germ Hug V conegut com Huguet, comte de Esquilacce o Squilacce al que el 1300 li fou confiscat pel rei. El 1315 el rei el va donar a Malgaul el darrer comte d'Empries que va morir el 1322 i per testament el comtat va passar a Ramon I, prior de Catalunya de l'ordre del Hospital que era germ de Pon IV i Hug V; el vescomtat no fou incls en la permuta del 1325 amb els Cardona perqu va quedar en penyora d'una deute que tenia el rei amb Ramon. El 1331, pagada la deute, va tornar a la corona que el va retornar a Hug V (Huguet) a canvi de setanta mil sous per Hug el va permutar pels castells de Cnoves i Bell-lloc amb el seu parent  Bernat III de Cabrera, Vescomte de Cabrera que havia prviament pactat la renuncia a favor del rei a la seva mort. Bernat va morir el 1358 i encara que el seu fill el va posseir, el vescomtat va passar a la corona, per va tornar els Cabrera i el ttol es va mantenir vinculat a aquesta famlia.

Llista dels Vescomtes de Bas.
Vescomtes de Besal.
 Bernat ;
 Huguet  ;
 Udalard I;
 Pere ;
 Udalard II;
 Pere Udalard (1er vescomte de Bas) ;

Vescomtes de Bas.
 1123-1127 Pere Udalard (Pere I de Bas) ;
 1127-1142 Beatriu de Milany (Beatriu I ee Bas) casada amb Pon I Hug de Cervera;
* Passa als Cervera'

Cervera.
 1127-1130 Pon I Hug de Cervera (Pon I de Bas);
 1130-1137 Pere I de Cervera (Pere I de Bas)  ;
 1137-1155 Pon II de Cervera (Pon II de Bas);
 1155-1185 Hug I de Cervera (Hug I de Bas);
 Regent 1155-1195 Pon III de Cervera (Pon III de Bas);
 1185-1221 Hug I d'Arborea (Hug II de Cervera) (Hug II de Bas);
 Regent 1195-1198 Pere II de Cervera (Pere II de Bas) ;
 1221-1241 Pere II d'Arborea (Pere III de Bas) (Pere III de Cervera);
 Regent 1198-1231 Eldiarda de Tarroja;
 Regent 1231-1241 Sim de Palau (fill d'Eliarda de Tarroja i Ramon de Palau) (Sim I de Bas);
* Passa als Palau

Palau.
 1241-1247 Sim de Palau (Sim I de Bas);
 1247-1280 Sibilla de Palau (casada amb Hug V d'Empries);
 1262-1277 Hug V d'Empries (Hug IV de Bas);
* 1280-1285 Venut al rei

Comtes d'Empries.
 1285-1291 Pon V d'Empries (Pon IV de Bas);
 1291-1300 Hug d'Empries (Huguet);
* 1300-1315 Confiscat per la corona
 1315-1322 Pon VI d'Empries (Pon V de Bas);
 1322-1331 Ramon d'Empries;
* Passa a la corona 1331

Cardona.
 1331-1335 Hug I de Cardona (Hug VI de Bas);

Cabrera.
 1335-1335 Bernat II de Cabrera (Bernat I de Bas);
* 1335-1352 Passa la corona
 1352-1354 Bernat II de Cabrera (Bernat I de Bas) (2 vegada);
 1354-1368 Bernat III de Cabrera (Bernat II de Bas);
* 1368-1381 Passa a la corona 
* 1381 Passa als Cabrera que el mantindran fins el 1756




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37609" title="Vescomtat de Peralada" nonfiltered="4560" processed="4540" dbindex="14777">
El vescomtat de Peralada fou un vescomtat del primitiu comtat d'Empries que corresponia al pagus o territori de Peralada (aproximadament la meitat nord del comtat), centrat a la vila de Peralada, mentre la resta del comtat constitua el vescomtat d'Empries.

Apareix documentat amb aquest nom des de mitjan segle IX fins a mitjan segle XII, si b a partir de l'ltim ter del segle XI els titulars, pertanyents a la nissaga comtal d'Empries, l'anomenaren sovint vescomtat de Querman i ms tard, en mans dels Rocabert, vescomtat de Rocabert, canvis indicatius del procs de patrimonialitzaci de les funcions de vescomte que es don amb el desenvolupament del feudalisme. Des d'aleshores l'expressi vescomtat de Peralada desapareix de la documentaci. La vila de Peralada havia passat a ser una senyoria, que els Rocabert no obtingueren, per matrimoni, fins 1256.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37610" title="Vescomtat d'Empries" nonfiltered="4561" processed="4541" dbindex="14778">
El vescomtat d'Empries fou un vescomtat del primitiu comtat d'Empries que comprenia el pagus d'Empries.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37613" title="Comtat de Bordeus" nonfiltered="4562" processed="4542" dbindex="14779">
El comtat de Bordeus fou una jurisdicci feudal d'Aquitnia i Gascunya centrada a la ciutat de Bordeus.

A finals del segle VIII fou nomenat comte Segu. Tamb s'esmenta un comte Garachar. Es suposa que Segu pogus ser Ximin o Ximinis, germ gran del duc San I de Gascunya, que probablement reb el comtat de Bordeus en compensaci per la seva preterici en la successi, i que es va revoltar el 812, sens dubte amb forta repercussi a Pamplona, o, a l'inrevs, a causa de la revoluci a Pamplona, i va actuar com a duc fins el 816 en qu va entrar Garachar o Garcimir, potser el seu nebot (altres el consideren fill) fill de Centl i germ gran de Llop que el 819 fou finalment reconegut com a comte a Bearn i Bigorra. El comtat de Bordeus degu passar a un altre Ximin o Segu (Sigwinus) possible fill de Ximin, que va morir el 845. va seguir ms o menys vinculat a la casa ducal de Gascunya (San II, Arnau, San III Mitarra, Garcia I el corb, San IV) en un perode en qu la ciutat fou freqent vctima dels atacs vkings. Amb el duc Guillem I, titulat tamb comte de Bordeus (977-997) potser va ser el germ San V qui va portar el comtat, que desprs sembla que va anar al fill de Guillem I, Bernat (997-1010) i al fill d'aquest, Guillem II (1010-1027) i a l'oncle (germ de Bernat) San VI 1027-1032. Llavors el va heretar el seu nebot Od de Poitiers, comte de Bordeus i duc de Gascunya, fill de sa germana Brisca i de Guillem de Poitiers. Od va morir el 1040 i la successi va passar a Bernat Tumapaler, comte d'Armanyac, nt de Brisca de Gascunya per lnia materna (Adalas, filla de Guillem i que hauria de ser per tant tamb filla de Brisca) i per tant el descendent ms directe de Guillem I segons el costum de l'poca. Per el germanastre d'Od, Guiu Jofr de Poitiers, duc d'Aquitnia, reclam la successi i s'apoder del comtat de Bordeus vers el 1044 i finalment, desprs de guanyar la batalla de La Castella el 1063, deix a Bernat noms les terres d'Armanyac i Fesenzac. Des llavors el comtat va quedar vinculat al de Poitou o Poitiers.

 Llista de comtes .

Ximin o Segu 778-816;
Garachar o Garcimir 816-819;
Ximin o Segu (Sigwinus) 819- vers 845;
San II vers 845-864 ;
Arnau 864-872 ;
San III Mitarra 872-893 ;
Garcia I el Corb 893-926 ;
San IV 926-977 ;
Guillem I 977-997 ;
Bernat I 997-1009 ;
Guillem II 997-1027 ;
San V 1027-1032 ;
Od de Poitiers 1032-1040 (comte de Poitiers);
Bernat Tumapaler 1040-1044 (comte d'Armanyac);
Al comtat de Poitiers;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37619" title="Novaparla" nonfiltered="4563" processed="4543" dbindex="14780">
La novaparla (Newspeak en angls) s una llengua fictcia que apareix a la famosa novella de George Orwell 1984. Orwell n'hi va incloure tamb un assaig en forma d'apndix al final del llibre, on se n'expliquen els principis bsics. 

La novaparla es basa en l'angls per amb un vocabulari i una gramtica molt reduts i simplificats. El motiu d'aix s que el rgim totalitari del Partit de la novella vol usar les restriccions del llenguatge (vegeu hiptesi de Sapir-Whorf) per a impossibilitar qualsevol discurs o pensament subversiu (crimdepensa en novaparla).

L'angls actual rep el nom de vellaparla (Oldspeak) i a la novella s'estima que seria completament desplaat per la novaparla cap el 2050.

La gnesi de la novaparla es pot veure en un assaig anterior, "Politics and the English language", on Orwell lamenta la qualitat de l'angls contemporani, citant exemples de metfores que desapareixen, dicci o retrica pretenciosa i paraules sense significat, elements tots ells que contribueixen a la falta de pensament lgic i a l'exposici d'idees difuses. Cap el final de l'assaig, Orwell diu:

Ja he dit abans que la decadncia de la nostra llengua probablement t cura. Els que ho neguen poden argumentar -si s que poden argumentar en absolut- que la llengua simplement reflecteix les condicions socials existents i que no podem influenciar el seu desenvolupament per mitj de grapejar directament en les paraules o les construccions.

Aix la novaparla podria ser la manera d'Orwell de descriure un intent deliberat d'explotar aquesta decadncia amb l'objectiu d'oprimir els seus parlants.

Principis bsics de la novaparla.

La idea bsica rere la novaparla s eliminar tots els matisos de significat del llenguatge, deixant noms dicotomies (plaer i dolor, felicitat i pena, bon pensaments i mals pensaments, a la novella crimsdepensa o crim de pensament), que reforcen la idea de la dominaci total per part de l'Estat. 

Un ritme staccato de paraules curtes s una manera de reduir la necessitat de pensar sobre el llenguatge (a la novella parlardnec, o parlar com un nec).

Una novoparla triomfant significa cada vegada menys paraules: a cada revisi de la novoparla els diccionaris sn cada cop ms prims.

A ms, les paraules de significats oposats s'eliminen per redundants, aix "dolent" esdev "nobo".  Tamb s'eliminen les paraules comparatives o superlatives, aix "millor" esdev "plusbo", "pitjor" esdev "plusnobo", "bonssim" esdev "dobleplusbo", "dolentssim" esdev "dobleplusnobo".

D'aquesta manera s'eliminen del llenguatge tantes paraules com es pugui. L'objectiu final de la novaparla s reduir fins i tot les dicotomies a una sola paraula d'alguna mena positiva, una espcie de "s": una paraula de resposta afirmativa i obedient a qualsevol cosa que demani l'Estat.

Algunes de les construccions de la novaparla (com el "nobo" de ms amunt) sn de fet caracterstics de les llenges aglutinants, encara que relativament estranyes a l'angls.  Potser alguns d'aquests models Orwell els va prendre de l'esperanto, una llengua amb que havia tingut contacte.

La teoria subjacent de la novaparla s que si alguna cosa no es pot dir (s inefable) llavors no es pot pensar (s impensable). La qesti s si el llenguatge s el que defineix els nostres models de pensament o b som nosaltres qui definim el llenguatge. Per exemple, es pot comunicar la necessitat de llibertat o organitzar una revolta si no es t una paraula per cap dels dos conceptes?  Aquesta qesti est relacionada amb la hiptesi de Sapir-Whorf.

La novaparla en la realitat.
Possiblement, Orwell devia prendre com a model els eslgans de la propaganda poltica de masses, perfeccionada pel rgim sovitic i el rgim nazi, frases buides de sentit que es repetien fins a esdevenir una finalitat en elles mateixes.

Per altra banda, l'empobriment de les idees i del llenguatge tamb afecta els sistemes poltics participatius. La retrica poltica d'aquests sistemes tendeix a reproduir clixs i seguir modes, a la manera de la propaganda comercial, i acaba incorporant els elements que podrem anomenar "contra-sistema" tot buidant-los fins a cert punt de significat. s el cas de frases gastades usades sense context com "respectus amb el medi ambient", o eufemismes com "danys collaterals" per "mort de civils no belligerants".

Per exemple, Chomsky ha exposat com la retrica poltica del govern dels Estats Units porta de vegades a situacions anlogues a la novaparla, fins al punt que l'exposici de punts de vista oposats a la poltica americana esdev impossible.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37623" title="NBA" nonfiltered="4564" processed="4544" dbindex="14781">


La NBA (National Basketball Asociation, tradut associaci nacional de bsquet) s la principal lliga professional de bsquet als Estats Units. Se la considera habitualment la lliga ms competitiva del mn.Va ser creada el 1946 amb molt pocs equips, es va anar ampliant, per alguns dels equips inicials es van desfer.

 Sistema de Competici.

La lliga professional americana de bsquet est dividida en dues conferncies, la Conferncia Est i la Conferncia Oest que consten de 3 divisions cada una. Primerament es juguen una srie de partits de pretemporada, desprs la temporada regular i finalment els play-off entre els millors equips de la lliga que s'enfronten entre ells al millor de 7 partits.

La pretemporada se sol realitzar entre els mateixos equips de la NBA, de totes maneres la organitzaci de lliga cada cop intenta promocionar-se ms enll de les fronteres dels EUA. Per aquest motiu, alguns equips preparen la temporada amb alguns partits a Europa o sia. A Catalunya la temporada 2004-2005 varen poder veure un enfrontament entre la secci de bsquet del F.C Barcelona i els Memphis Grizzlies. La temporada 2006-2007, el Bara repetiria com equip de la pretemporada de la NBA enfrontant-se als Philadelphia 76ers.

La temporada regular consta de 82 partits. Cada equip juga 41 partits com a local i 41 com a visitant. Els adversaris de cada partit es distribueixen de la segent manera: 4 partits contra els equips de la prpia divisi, 3 o 4 partits contra els equips de la mateixa conferncia per de diferent divisi i dos partits contra els de l'altre conferncia.

Al febrer, durant un cap de setmana la lliga s'atura per celebrar, cada any en una ciutat diferent dels EUA, el partit de les estrelles o All-Star Game, on els millors jugadors de cada conferncia configuren un equip que s'enfronta al millor equip de l'altre conferncia. Aquest esdeveniment s'emmarca dins l'All-Star Weekend de l'NBA, on el divendres tamb se celebra el partit entre els millors rookies o jugadors novells i els millors jugadors de segon any i el dissabte els concurs d'esmaixades i de triples.     

En el mes d'abril, finalitza la temporada regular. Durant aquest temps, comena el perode de votaci dels premis individuals de la temporada. El premi al millor sis jugador, que s aquell jugador que sense ser titular t una millor aportaci a l'equip. El rookie o novell del any i el que ha tingut una millor progressi. Tamb, hi ha una menci al millor jugador defensiu, al millor entrenador i el MVP de la temporada. A ms a ms, Sporting News concedeix anualment un premi no oficial al millor executiu de la temporada. 

Finalment tamb es dna el cinc inicial ideal de la lliga i el segon equip ideal.

Els play-off comencen a finals d'abril amb vuit equips per conferncia. Els tres primers llocs de cada conferncia venen determinats  pels campions de cada divisi segons el seu balan de victries i derrotes. Els cinc equips restants venen determinats pel balan de victries i derrotes. De totes maneres, el ser campi de divisi t influncia en l'encreuament per no en el factor pista que sempre s per l'equip que en l'enfrontament t un millor percentatge de victries.

 Franqucies.
 Conferncia Est.


Conferncia Oest.



Notes:
Un asterisc (*) mostra un moviment de franqucia.;
Indiana Pacers, New Jersey Nets, San Antonio Spurs y Denver Nuggets entraren a l'NBA l'any 1976 procedents de la ABA.;
Els Hornets van jugar uns quants partits a Oklahoma City com a conseqncia que el seu pavell va ser destrut pel Katrina;

 Histria .

La NBA es fund a Nova York el 6 de juny de 1946 amb el nom de Basketball Association of America. Fou la competici precursora de la NBA, creada pels propietaris dels principals pavellons esportius del nord-est i mig-oest dels Estats Units. El partit inaugural fou New York Knicks   Toronto Huskies, l'1 de novembre de 1946 al Maple Leaf Gardens de Toronto davant de 7.090 espectadors.

L'any 1949 adopt l'actual nom quan es fusion amb la National Basketball League. La primera temporada de l'NBA compt amb 17 franqucies localitzades en una mescla de ciutats grans i petites. Poc a poc les franqucies anaren movent-se cap a ciutats ms grans. El Hawks passaren de l'rea de Tri-Cities a Milwaukee i desprs a Saint Louis; els Royals de Rochester a Cincinnati; i els Pistons de Fort Wayne a Detroit.

L'any 1950 va veure l'aparici a la lliga dels primers jugadors afro-americans, com Chuck Cooper (Boston Celtics), Nat "Sweetwater" Clifton (New York Knicks) i Earl Lloyd (Washington Capitols). Aquests anys dominaren la competici els Minneapolis Lakers liderats pel pivot George Mikan guanyant cinc anells.

L'any 1956 un nou pivot, Bill Russell, s'incorpor als Boston Celtics, que ja comptaven amb estrelles com Bob Cousy. De la m d'aquest jugadors i de l'entrenador Red Auerbach, els Celtics iniciaren una nova nissaga de poder guanyant 11 ttols en 13 temporades. Aquest domini noms fou contestat per un nou jugador, Wilt Chamberlain, que entr a la lliga el 1959 i es convert en un dels jugadors ms determinants del campionat, establint diversos rcords que encara avui no s'han superat com els dels 100 punts.

La lliga s'engrand amb l'aparici de noves grans ciutats que acolliren clubs a la competici, Los Angeles amb els Lakers, San Francisco amb els Warriors i Filadlfia amb els Nationals. L'any 1967, per, aparegu una important amenaa per a la competici, com fou l'aparici de la ABA. Ambdues lligues competiren per tenir els millors jugadors. Un jove pivot, Lew Alcindor, fitx pels Milwaukee Bucks de l'NBA, guanyant el ttol el seu segon any, acompanyat per Oscar Robertson. Ms tard seria gran estrella dels Lakers. En canvi, un jugador anomenat Julius Erving fitx per la ABA. Al finalitzar la temporada 1976 les dues lligues arribaren a un acord per fusionar-se. Quatre equips de la ABA (New York Nets, Denver Nuggets, Indiana Pacers i San Antonio Spurs) ingressaren a l'NBA, amb l'augment de les franqucies a 22. Tamb s'incorporaren regles de la nova competici com el llanament de tres punts.

A la dcada dels vuitanta dos jugadors Magic Johnson i Larry Bird encapalaren als Lakers i als Celtics, respectivament. Els dos clubs mantingueren espectaculars duels que augmentaren l'inters de la competici a tot el mn (ajudat per la millora de les telecomunicacions, que permet les retransmissions de l'NBA arreu). Entre ambds aconseguiren 8 anells de campions. El procs d'expansi cada cop era major. L'any 1989 la lliga arrib als 27 equips. Els anys 90, estigueren liderats per Michael Jordan que guany sis anells de campi amb els Chicago Bulls.

Durant els Jocs Olmpics de Barcelona 1992 s reun a Barcelona la millor selecci de bsquet que mai s'ha vist. Reb l'apellatiu de dream team i congreg jugadors com Larry Bird, Magic Johnson, Michael Jordan o Charles Barkley. La cada cop major igualtat existent dins del bsquet mundial feu necessari que per primer cop a la histria, el comit olmpic dels Estats Units presents un combinat de l'NBA per a participar als Jocs. Fins aleshores la selecci americana competia amb jugadors universitaris de la NCAA. Un altre fet que mostra aquesta major igualtat dins el basquetbol mundial queda pals en el fet que l'NBA ha passat, de ser una competici exclusivament de jugadors estatunidencs a importar nombrosos jugadors de la resta del mn. Alguns d'ells eren formats a les universitats americanes, com el nigeri Hakeem Olajuwon, d'altres es van formar al bsquet de la resta del mn com el catal Pau Gasol, el xins Yao Ming, l'alemany Dirk Nowitzki o l'argent Manu Ginbili.

L'any 1996, l'NBA cre una versi femenina de la competici, la WNBA. Avui dia, amb ms de 30 franqucies, televisada a 212 nacions en 42 idiomes, l'NBA s un dels espectacles televisius ms importants del planeta.

Palmars.




Equips desapareguts.

Anderson Packers (1949-1950);
Baltimore Bullets (1947-1955);
Chicago Stags (1946-1950);
Cleveland Rebels (1946-1947);
Indianapolis Jets (1948-1949);
Indianapolis Olympians (1949-1953);
Pittsburgh Ironmen (1946-1947);
Providence Steamrollers (1946-1949);
Sheboygan Redskins (1946-1951);
St. Louis Bombers (1946-1950);
Toronto Huskies (1946-1947);
Washington Capitols (1946-1951);
Waterloo Hawks (1948-1950);

President i comisionaris.
Maurice Podoloff, President des de 1946 fins el 1963;
Walter Kennedy, President des de 1963 fins el 1967 i comisionari des de 1967 fins el 1975;
Larry O'Brien, Comisionari des de de 1975 fins el 1984;
David Stern, Comisionari des de 1984;

Seguidors Famosos.
Big Boi - Atlanta Hawks;
Jimmy Buffett - Miami Heat;
David Caruso - Miami Heat;
Dyan Cannon - Los Angeles Lakers;
Billy Crystal - Los Angeles Clippers;
Bill Gates - Seattle Supersonics;
Jay-Z - New Jersey Nets;
Spike Lee - New York Knicks;
Penny Marshall - Los Angeles Lakers;
Jack Nicholson - Los Angeles Lakers;


 Jugadors catalans .
Actualment.
 Pau Gasol (Los Angeles Lakers);
 Marc Gasol (Memphis Grizzlies);

Histricament.
 Ral Lpez (Utah Jazz) (actualment a la ACB);
 Juan Carlos Navarro (Memphis Grizzlies) (actualment a la ACB);

 Jugadors espanyols .
Actualment.
 Jos Manuel Caldern (Toronto Raptors);
 Sergio Rodrguez (Portland Trail Blazers);
 Rudy Fernndez (Portland Trail Blazers);

Histricament.
 Fernando Martn (Portland Trail Blazers);
 Jorge Garbajosa (Toronto Raptors);

Vegeu tamb.
Draft de l'NBA del 1980;
Draft de l'NBA del 2003;
Draft de l'NBA del 2006;
Draft de l'NBA del 2007;
Draft de l'NBA del 2008;

 Enllaos externs.
Oficials.
NBA.com ;
Associaci Nacional de Jugadors de Bsquet de l'NBA ;

 No oficials.
Fitxes de jugadors NBA Ms de 1.000 fitxes amb totes les dades: estadstiques, draft, finals, premis ;
Portal sobre l'NBA i el bsquet en general, amb molta informaci interesant ;
NBA News ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37624" title="Pau Gasol i Sez" nonfiltered="4565" processed="4545" dbindex="14782">




Pau Gasol i Sez s un jugador catal de bsquet. Va nixer a Barcelona el 6 de juliol de 1980 (tot i que als sis anys es trasllad a Sant Boi de Llobregat) en el si d'una famlia relacionada amb la medicina i el bsquet. Actualment s jugador dels Los Angeles Lakers. Va ser el segon jugador espanyol i primer jugador catal de la histria fitxat per un equip de la NBA (Memphis Grizzlies, 2001), i considerat un dels ms destacats jugadors de la selecci espanyola de bsquet.

Histria.
En Pau Gasol va estudiar medicina durant uns mesos, per ho va deixar perqu no podia compaginar-ho amb el bsquet. s el gran de tres germans, dels quals, en Marc, ja s professional del bsquet. Amb 2,15 metres d'alada, en Pau Gasol, s un aler-pivot dret molt gil i rpid, capa de jugar tant a prop de la cistella, com lluny, especialista en penetrar a cistella i amb un bon tir exterior.

La temporada 1997-98 va ingressar al Futbol Club Barcelona, debutant a la lliga ACB el 17 de gener de 1999. Amb el club barcelon va guanyar dues Lligues ACB i una Copa del Rei. Amb noms vint anys va convertir-se en un jugador tant determinant a la lliga espanyola, que immediatament va entrar al draft de la NBA. Triat en el tercer lloc del draft de l'NBA de l'any 2001, va ser contractat pels Memphis Grizzlies. Va debutar la temporada 2001-02 guanyant el premi de Novell (rookie) de l'Any de la NBA aquella mateixa temporada. I va ser triat per votaci dels afeccionats com Jugador de l'Any de la NBA el 2004. Lder indiscutible del seu equip ha aconseguit classificar-lo pels play-off tres cops consecutius (2004 a 2006, per primer cop en la histria del club).

Ha jugat partits amistosos amb la selecci catalana, i ha passat per les diverses seleccions espanyoles. Amb la selecci jnior es va proclamar campi d'Europa (1998) i del Mn (1999), derrotant a la final a la selecci d'Estats Units. El 15 d'agost del 2001 va debutar amb l'absoluta amb la que ha aconseguit tres medalles en campionats d'Europa (plata a Espanya 2007, plata a Sucia 2003 i bronze a Turquia 2001) i una medalla d'or al Campionat del Mn de Jap 2006.

Ha rebut nombrosos premis i mencions per la seva trajectria esportiva, per cal destacar-ne un de no esportiu. Fou triat Catal de l'Any 2001 pel diari El Peridico de Catalunya, guard atorgat per votaci popular.

L'1 de febrer de 2008 Memphis traspassa el jugador a Los Angeles Lakers a canvi de Kwame Brown, Javaris Crittenton, dues rondes dels Draft del 2008 i 2010 i els drets sobre el seu germ Marc.

Trajectria esportiva.
 Escola Esportiva Llor Sant Boi (categories inferiors);
 UE Cornell (categories inferiors);
 FC Barcelona: 1999-2001;
 Memphis Grizzlies: 2001-2008;
 Los Angeles Lakers: 2008-avui;

Europa.

Va comenar a jugar al bsquet en les categories escolars del seu collegi, anomenat Collegi Llor, d'all va fitxar pel CB Cornell que en aquella poca feia les funcions de pedrera del FC Barcelona on ja li va comenar a resultar ms difcil compaginar estudis i esport d'elit. A Cornell i amb 1,85 d'altura, feia les vegades de base, el qual serveix per entendre el magnfic control de la pilota que posseeix el santboi.

En la temporada 1997-98, amb 16 anys, Gasol va ingressar en el FC Barcelona, equip amb el qual es va proclamar Campi d'Espanya Jnior. Des de llavors, Pau comenava a ser particip de les convocatries amb la selecci espanyola en categories inferiors.

El 1998, la selecci aconsegueix el campionat d'Europa Juvenil i el trofeu Albert Schweitzer. En sengles campionats Pau va cridar l'atenci de diverses universitats americanes, que li van oferir beques que estudis i jugus al bsquet als Estats Units. El ms curis de tot s que Pau no comptava amb massa minuts, per la seva alada, envergadura i coordinaci va ser el que va cridar l'atenci dels observadors. Tanmateix, i malgrat que la idea sedua al catal, Pau va desestimar la idea per intentar triomfar a Espanya. Un home important en aquesta decisi va ser Joan Montes, que li va assegurar la seva ajuda per crixer a tots els nivells en el club. El temps donaria la ra a Gasol, que va debutar en la Lliga ACB el 17 de gener de 1999 davant el Cceres CB. Va jugar 3 partits ms amb el primer equip, la resta el va passar amb l'equip de Lliga EBA.

En la temporada 1999-00 va pujar definitivament a l'equip de Lliga ACB per sense gaudir d'excessiu protagonisme, al contrari que en la 2000-01, on va explotar definitivament. Pau va haver de suplir el lesionat Rony Seikaly, fitxatge estrella del Bara. La seva irrupci total t dos punts claus: Els playoffs de la Lliga ACB i la Copa del Rei de Mlaga. En ambds campionats va aconseguir el ttol (era la seva 2a ACB) i el MVP. Tanmateix, l'equip no va poder lluitar per l'Eurolliga desprs de caure davant de la Benetton Treviso, contra qui Gasol no va poder jugar per una inoportuna apendicitis.

Faria 11,3 punts i 5,2 rebots en 23,8 minuts de mitjana en lliga regular. Amb l'inters de diverses franqucies NBA desprs d'ell, era el moment de provar en l'NBA en el millor moment possible, desprs d'alar-se amb el doblet i, posteriorment, aconseguir la medalla de bronze a l'estiu durant l'Eurobasket de Turquia.

Amrica del Nord.

Temporada 2001-02 .

Els pronstics del draft li quadraven entre les eleccions 10 i 15, per la qual cosa l'opci que ms fora cobrava era la de quedar-se un any ms a Barcelona ja que el no sortir entre els 10 primers no suposava un impediment econmic en no poder rescindir el seu contracte. Tanmateix, va saltar la sorpresa, Pau va ser elegit per Atlanta Hawks al lloc|parada 3 del draft de 2001, convertint-se en el jugador no format a EUA elegit en el nmero|nombre ms alt del draft en aquell moment (desprs el superaria Andrea Bargnani). Instants desprs a la seva elecci, Gasol va ser traspassat junt amb Lorenzen Wright i Brevin Knight a Memphis Grizzlies a canvi dels drets del llavors jugador franqucia Shareef Abdur-Rahim. La seva presentaci oficial va tenir lloc l'1 d'octubre de 2001 amb el 16 a l'esquena.

En la seva primera temporada tot va sortir rod, ning no hagus imaginat semblant irrupci en un jugador europeu. Memphis va apostar fort per ell per fins a la prpia franqucia es va sorprendre del creixement basquetbolstic tan rpid que estava duent a terme el 16 dels Grizzlies. En la seva primera temporada en l'NBA, en la 2001-02, o anant ms enll, el primer mes de competici, Pau es convertiria en l'estendard dels Grizzlies. Debutaria davant de Detroit Pistons, aconseguint els seus primers dos punts desprs d'assistncia de Jason Williams i una esmaixada posterior. Acabaria anotant 4 punts. Una lesi de Stromile Swift en el 4t partit permet que Pau sigui titular davant de Phoenix Suns, aquella nit Pau se'n va anar a 27 punts i des de llavors no perdria la titularitat en l'equip.

Les seves mitjanes en la seva primera temporada es van saldar amb 17,6 punts, 8,9 rebots, 2,7 assistncies i 2,06 taps en 82 partits, nic jugador de l'equip en disputar tots els partits de lliga. Nmeros impressionants que li van valer per aconseguir el premi de Rookie de l'Any per unanimitat desprs d'alar-se amb el premi de millor principiant en els mesos de novembre, gener i mar. bviament, va ser tamb incls en el Millor Quintet de Rookies. Va liderar els principiants en punts, rebots, taps i percentatges de tret|tir. Va anar el mxim anotador de l'equip en 37 ocasions, i el mxim rebotejador en 43, anotant en dobles dgits en 72 dels 82 partits, incloent 30 partits amb ms de 20 punts i 3 amb ms de 30. Va participar de l'espectacle de l'All Star jugant el Rookie Challenge, on va aportar a la victria dels principiants 10 punts i 7 rebots. A destacar el seu primer partit com a titular, on va fer 27 punts a Phoenix Suns.

La seva millor actuaci va arribar el 5 d'abril de 2002 amb 32 punts (mxima anotaci personal aquella temporada) i 14 rebots davant d'Houston Rockets, contra qui va estar a punt de firmar seu primer triple-doble aquell mateix mes amb 18 punts, 11 rebots i 8 assistncies. El seu mxim rebotejador va estar en 17, davant d'Orlando Magic. Per a la histria tamb va quedar una espectacular esmaixada davant del seu jugador favorit, Kevin Garnett, qui una jugada abans li havia reptat aplaudint-li a la cara desprs de superar-lo. Tot La Piramide es va posar dreta a aplaudir esbojarradament el catal, malgrat que el partit estava sentenciat per als Wolves. El moment ms emocionant va ser el partit que el va enfrontar a Michael Jordan.

L'equip va aconseguir un balan de 23-59 en una temporada de mera transici. La desgrcia tamb es va encebar amb els Grizzlies, que van veure caure a dos jugadors en qui hi havia grans esperances dipositades: Bryant Reeves i Michael Dickerson. Vctimes de lesions eternes, van anunciar la seva retirada del bsquet professional, deixant bastant coix l'equip de Tennessee.

Temporada 2002-03.

En la 2002-03 va millorar lleugerament les seves prestacions individuals amb 19 punts, 8.8 rebots i 2.8 assistncies, per curiosament va jugar gaireb un minut menys de mitjana, a causa de la poltica de rotacions que va seguir el nou entrenador Hubbie Brown desprs d'haver estat acomiadat Sidney Lowe amb l'equip 0-8.

Un any ms, va ser l'nic Grizzlie en no perdre's ni un partit. Va acabar 9 en percentatge de tir en la lliga (51%), 10 en dobles-dobles (32), 12 en rebots (8,8), 14 en taps (1,8) i 30 en anotaci (19 de mitjana). Va acreditar 22,8 punts, 10,8 rebots i 2,5 taps el mes de gener, igualant el seu record en punts en fins 3 ocasions, davant New York Knicks, Philadelphia 76ers i Toront Raptors. En rebots el va igualar en 4 ocasions, i en taps noms una, igualant els seus 7. Va participar, novament, en l'All Star Weekend 2003, integrant l'equip dels sophomores (jugadors de 2n any) en el partit contra els rookies (debutants), millorant en aquesta ocasi amb 17 punts i 11 rebots. Possiblement seu millor partit d'aquell any va tenir lloc davant de Boston Celtics un 3 de mar de 2003 amb 23 punts i 17 rebots. L'equip va tornar a naufragar amb 28 victries i 54 derrotes, per el rumb de la franqucia canviaria radicalment a partir del segent any.

Temporada 2003-04 .

En la 2003-04 l'equip provaria per primera vegada en la seva histria les mels dels playoffs, liderats per un 50-32 en lliga regular. Amb la poltica socialista de Brown com a principal atenuant, Pau va disminuir els seus minuts considerablement (de 36 va passar a jugar 31,5) i per ende, les seves mitjanes, 17,7 punts, 7,7 rebots i 2,5 assistncies. El sistema de Brown no convencia per donava resultats a nivell collectiu. En playoffs van caure per 4-0 davant de San Antonio Spurs en 1a ronda, amb uns nmeros de Pau insuficients, 18,5 punts, 5 rebots i 2,5 assistncies. Va liderar l'equip en anotaci, rebots i taps. Es va perdre el seu primer partit en l'NBA el 5 d'abril de 2004 per una lesi al peu, posant fi a la ratxa de 240 partits consecutius en pista, 6a millor ratxa de la lliga. Supero el seu record en anotaci, rebots i taps. En punts davant de Cleveland Cavaliers amb 37, el 29 de novembre de 2003, en rebots amb 18 davant de Los Angeles Clippers i va igualar un record de la franqucia amb 8 taps, aconseguits davant de Phoenix Suns, a ms de qu anoti aquella nit 17 punts, capturar 10 rebots i repartir 5 assistncies. Va aconseguir assolir els 3.000 punts el 31 d'octubre de 2003 davant de Boston Celtics, i els 1.500 rebots el 12 de novembre de 2003 davant Orlando Magic.

Temporada 2004-05 .
La temporada va comenar amb la renovaci de Gasol, Memphis va reconixer el gran treball de Pau ampliant el seu contracte fins a 2011. Gasol acabava la seva relaci amb els Grizzlies el 2005 i per la prxima temporada anava a percebre 4,1 milions de dlars, per es va firmar una ampliaci per la qual passaria a cobrar uns 70 milions de dlars pels prximes set anys.

Per segon any consecutiu, l'equip assolia els playoffs rere un balan de 45-37, en una temporada per la qual van passar fins tres entrenadors per la banqueta dels Grizzlies. Brown es va haver de retirar amb 5-7 per problemes de salut, sent substitut per Lionel Hollins, un inter de la franqucia que hi va haver al crrec de l'equip fins que es va fitxar Mike Fratello, amb qui l'equip es va disparar amb 40 triomfs i 26 derrotes. El nou tcnic de la franqucia era un entrenador l'xit del qual basava en la defensa, les possessions llargues i el bsquet-control, aspectes que, indubtablement no afavorien al llument personal de Gasol. En 32 minuts de mitjana|mitja va estar en 17,8 punts, 7,3 rebots i 2,4 assistncies, millorant les seves prestacions en posttemporada amb 21,3 punts, 7,5 rebots i 2,5 assistncies en 33,3 minuts, encara que aconseguint el mateix resultat, 4-0, aquesta vegada davant Phoenix Suns.

Va ser elegit Jugador de la Setmana en la Conferncia Oest del 27 de desembre al 2 de gener, desprs de firmar 23,6 punts, 7,7 rebots, 3,3 assistncies i 1,3 taps. Va jugar el seu millor partit de la temporada davant els Sixers amb 34 punts, 15 rebots, 2 assistncies, 3 taps i 1 recuperaci. Aquella temporada, Pau tindria la seva primera lesi seriosa en l'NBA, una fascitis plantar que l'obligaria a perdre's 23 partits. Aix va ser el 25 de gener de 2005, a finals de novembre, una torada de turmell el faria perdre's 3 partits. El 12 de novembre davant de Golden State Warriors igualaria un record de la franqucia de 5 taps en una primera part. L'11 de gener davant d'Indiana Pacers va anotar 31 punts i 4 taps assolint la xifra de 5.000 punts i 500 taps en la seva carrera.

Temporada 2005-06 .

En la temporada 2005-06 la fita ms important va ser sens dubte la participaci de Gasol en l'All-Star Game de l'NBA, sent el primer espanyol i el primer jugador dels Grizzlies en aconseguir-ho, i aconseguint ser el mxim rebotejador del partit amb 12 rebotes.

Va assolir per tercera vegada consecutiva els playoffs, per l'equip seguia yendose de buit, aquesta vegada van caure a les mans de Dallas Mavericks, per 3a vegada seguida, 4-0. En 39,5 minuts Pau se'n va anar fins als 20,3 punts, 6,8 rebots i 3 assistncies.

En temporada regular per fi va assolir la barrera dels 20 punts, amb 20,4, a ms de 8,9 rebots i 4,6 assistncies en 39,2 minuts, una quantitat que s'ajustava ms al que el seu protagonisme en l'equip reclamava. Va liderar l'equip en punts en 40 ocasions, 44 en rebots, 39 en assistncies i 49 en taps. Va acabar el 19 en la lliga en punts, 17 en rebots, 13 en taps i 11 en minuts. Va superar el seu record personal de punts davant Seattle Supersonics el 28 de mar de 2006 amb 44, i va firmar el seu primer triple doble tamb davant els Sonics amb 21 punts, 12 rebots i 12 assistncies. Va ser nomenat Jugador de la Setmana en la Conferncia Oest en dues ocasions. A ms, es va convertir en el mxim rebotejador en la histria de la franqucia superant els 3.072 que lideraven l'esmentat apartat. Un dels seus partits ms recordats aquella temporada s el que el va enfrontar a Dirk Nowitzki, guanyant-li la partida amb 36 punts, 15 rebots i 5 assistncies. Va anotar bsquets guanyadors sobre la botzina davant Golden State Warriors i Atlanta Hawks.

Temporada 2006-07 .

Pau va haver de perdre's l'inici de temporada (23 partits) a causa de la lesi que va sofrir en les semifinals del Mundial del Jap davant Argentina. Per va tornar amb les piles carregades, especialment en la faceta reboteadora, on va millorar substancialment les seves mitjanes. Va acabar la temporada amb 20,8 punts, 9,8 rebots, 3,4 assistncies i 2,1 taps, la millor a nivell individual per entelada per la descafenada actuaci del conjunt, 22 victries i 60 derrotes. L'equip va destituir Mike Fratello i amb Tony Barone l'equip va jugar ms a l'atac, malgrat no obtenir resultats. Llevat del mes de desembre, on Pau va estar jugant com a presa de contacte (tot i aix va acreditar ms de 17 punts per partit), Gasol ha firmat estadstiques excepcionals en cada un dels mesos que ha jugat. El gener 21,9 punts, 10,7 rebots, 3,4 assistncies i 2,7 taps; el febrer 21,8 punts, 11,8 rebots, 3,6 assistncies i 2,4 taps; el mar 21,7 punts, 10,2 rebots, 3,5 assistncies i 2 taps; l'abril 20,4 punts, 11,1 rebots, 4,4 assistncies i 2 taps. Va quallar el seu millor partit, amb rcord personal d'anotaci de la temporada davant Los Angeles Lakers el 22 de mar amb 35 punts i 15 rebots.

Qesti a part mereix el partit ms memorable d'una temporada en la que va caldre rescatar poc. Va ser el partit que el va enfrontar a Toront Raptors el 7 de mar de 2007. Aquella nit, Gasol necessitava nou punts per superar la marca de 7.801 punts que ostentava Shareef Abdur-Rahim i convertir-se aix, en el mxim anotador en la histria dels Grizzlies. Era qesti de temps, va acabar el partit amb 16 punts i els jugadors espanyols Jos Manuel Caldern i Jorge Garbajosa van ser testimonis d'aquell histric moment.

Durant aquesta temporada el seu nom va sortir a la palestra en un hipottic trasps. Gasol volia sortir d'un equip ancorat i sense aspiracions a poder optar a l'anell, i al mercat existien molts equips que sospiraven pel catal per les exigents pretensions de Jerry West van dificultar l'acord. L'equip que ms va insistir va ser Chicago Bulls, per West insistia en Ben Gordon i Luol Deng com a peces clau en l'operaci. Boston Celtics i New Jersey Nets, entre d'altres, van ser algunes de les franqucies de les que es va parlar.

Temporada 2007-08 .

Una temporada en qu l'arribada d'un nou entrenador als Grizzlies, Marc Iavaroni que era un dels assistents de Mike D Antoni als Suns, va propiciar un canvi radical en la forma d'entendre el joc, amb la recerca d'un joc ms rpid i ms agressiu que el fes ms atractiu de cara l'espectador, i en els rols de joc, que proporcionaven major protagonisme a Rudy Gay en detriment d'un Pau Gasol que cada vegada perdia ms pes en el joc. Els canvis, emper, no milloraren la situaci, ja que l'equip no aconsegu retornar en els nmeros de victries que l'havien dut durant tres temporades consecutives als play-off. Pel que fa a Gasol, continuar al equip de Tennessee suposava un retrocs en la seva carrera, ja que es trobava falt d'objectius i motivacions. Noms l'arribada de Navarro suposava un alenada d'aire fresc per ell. Per tot i aix pat molts de problemes fsics sobretot a l'esquena i tamb la falta de sintonia amb els seus companys, ja que el joc en equip brillava per la seva absncia. Davant d'aquesta situaci s'anava cuinant el rumor d'un trasps pel catal. Finalment, l'1 de febrer de 2008 s traspassat a Los Angeles Lakers a canvi de Kwame Brown (nmero 1 del draft de 2001), el rookie Javaris Crittenton, Aaron McKie, i, a ms, els drets sobre el seu germ Marc Gasol i dues primeres rondes del draft de 2008 i 2010. D'aquesta manera s'acomplien les seues aspiracions de deixar Memphis i iniciar una nova etapa al costat de Kobe Bryant amb un equip les aspiracions del qual distaven molt de les dels Grizzlies. Pel que fa a Memphis, els punts positius de la sortida de Gasol, foren el fet d'iniciar un nou projecte jove a partir de nous jugadors com Rudy Gay i Mike Conley, tot aprofitant les futures eleccions del draft aix com l'espai salarial que deix Gasol per intentar adquirir agents lliures. La veritat es que desprs de 7 temporades a la ciutat que va veure nixer Elvis Presley, molta seguidors estaven descontents amb Gasol i volien iniciar un nou projecte amb un altre jugador, encara que en el moment del traspas els altres equips van creure que els Grizzlies van rebre massa poc per la vlua de Gasol. 

Va realitzar el seu debut amb Los Angeles Lakers el 5 de febrer en l'Izod Center contra New Jersey Nets, on va culminar una magnfica actuaci amb 24 punts, 12 rebots i 4 assistncies. Desprs del partit, el seu nou company Kobe Bryant va declarar que "Pau Gasol s increble". La arribada del de Sant Boi va suposar una injecci de entusiasme per l'equip angel. Tot i estar ja realitzant una bona temporada la lesi al genoll de Andrew Bynum, estava posant en dubte la gran trajectria de l'equip. Aix, Gasol contribu a que desprs de la seva arribada sumessin 11 victries en els seus primers 12 partits. Aquest exellent nivell de joc propici que l'equip aconsegus obtenir el primer lloc de conferncia temporalment, per una inoportuna lesi al turmell en el pitjor moment de la temporada, faria que durant el 15 dies rests fora del les pistes, i aix perdessin la posici que havien ocupat fins assolir el tercer lloc. Quan retorn a les pistes, l'equip es torn a concentrar en el seu objectiu i amb una victria a l'Staples davant els New Orleans Hornets, aconseguiren definitivament la primera plaa somiada. Aix l'esfor de Kobe Bryant, que havia preferit aparcar una operaci al dit per no deixar l'equip a l'estacada, com la resta del seu equip don el frut perseguit, i aconseguien aix l'aventage de camp en totes les eliminatories pel ttol de conferncia. La tasca de Gasol havia esta imprescindible per ajudar a Kobe, aix com la d'altres jugadors com Lamar Odom que havien millorat molts des de l'arrivada del catal. 

Aix l'equip de Phil Jackson s'enfront davant dels Denver Nuggets en el primer duel dels play-off, aconseguin pasar fcilment la eliminatoria per 4 victries i 0 derrotes. El catal ja va demostrar en el primer partit amb 36 punts 16 rebots i 8 assitncies que volia oblidar les seves ltimes participacions en els play-off, on fins llavors no havia aconseguit cap victria. L'equip de Colorado tot-hi comptar amb dos grans estilets ofensius com Allen Iverson i Carmelo Anthony, va deixar a la llum gran part de les deficincies que patia; com ara la fluixa defensa i el poc joc en equip, i no va tenir res a fer davant del domini californi.
El rival de segona ronda foren els Utah Jazz, els campions de la divisi Nord-oest. L'equip de Salt Lake City, entrenat per Jerry Sloan, estava basat en una forta defensa i en un pabell prcticament inexpugnable, on tan sols havien perdut 4 partits en tota la temporada. D'aquesta manera els Lakers s'imposaren de forma solvent en el dos primers partits a l'Staples. Tanmateix quan l'eliminatoria arrib a Utah la cosa canvi, i el principal duel que es produa a l'interior de la zona entre Pau Gasol i Carlos Boozer favorable fins aquell moment pel catal, canvi de signe en favor de l'americ. A ms a ms va aparixer amb ms fora que mai la figura de Deron Williams, el millor jugador de l'equip morm, el qual va permetre igualar l'eliminatria. Finalment, per, l'equip angel aconsegu superar la pressi ambiental i aconseguir la victria en el sis partit a Utah, classificant-se aix, per les finals de conferncia.
All s'enfrontaren davant dels vigents campions els San Antonio Spurs. Aix a Pau Gasol se li present un dels duels ms importants de la seva carrera, enfrontant-se cara cara amb el millor ala-pvot de l'histria, Tim Duncan. En ell, el catal acab amb 13,2 punts i 9,6 rebots per 22,5 punts i 17,4 rebots de Duncan. Aquests nmeros, emper, no serviren per sobrepassar als Lakers, ja que van demostrar que comptava amb una major rotaci d'homes (els Spurs no tenien a Manu Ginobili en totes les seves facultats) i sobretot tenien a Kobe Bryant, un dels pocs jugadors que per ell mateix podien decidir un partit. Aix ho va demostrar en el primer, on l'equip angel va remontar amb 15 minuts un desaventatge de 20 punts, amb 25 punts de l'escorta. El segon i el tercer partit van ser de domini total californi i tex respectivament. Mentre que el partit clau de l'eliminatria fou el quart, que s'endugueren els Lakers en pista contrria, i que els situ en disposici de classificar-se per la final en cas de victria al prxim partit a l'Staples, com desprs succeira. Aconseguint aix el ttol de campions de confrencia i el pas a la final de la lliga.

Ttols.






NBA.
Los Angeles Lakers.
 1 Ttol de la Conferncia Oest (2008);
 1 All-Stars amb la conferncia oest (2006);
Memphis Grizzlies.
 Rookie de l'any (2001-02);
ACB.
FC Barcelona.
 2 Lligues ACB: (1998-99 i 2000-01);
 1 Copa del Rei: (2000-01);
 1 Campionat d'Espanya Jnior: (1997-98);

Selecci espanyola.
 Medalla de plata als Jocs Olmpics de Pekn 2008 ;
 Medalla d'or al Campionat del Mn de Jap 2006;
 Medalla de plata al campionat d'Europa d'Espanya 2007;
 Medalla de plata al campionat d'Europa de Sucia 2003;
 Medalla de bronze al campionat d'Europa de Turquia 2001;
 Medalla d'or al campionat del Mn jnior de Lisboa 1999;
 Medalla d'or al campionat d'Europa jnior de Berna 1998;
 Medalla de bronze al campionat d'Europa juvenil Ohrid 2000;
 Medalla d'or al torneig jnior de Mannheim 1998;

Estadstiques a l'NBA.




PJ: Partits Jugats, MPP: Minuts per Partit, PRPP: Pilotes Recuperades per Partit, TPP: Taps per Partit,RPP: Rebots per Partit, APP: Assistencies per Partit, PPP: Punts per Partit

Referncies.


 Enllaos externs .

Pgina personal;
Pgina NBA del jugador;
Tot sobre la trajectria de Pau Gasol a l'NBA Estadstiques, galeries de fotos, wallpapers, articles, semblances raonables;
Estadsitiques i notcies actualitzades sobre Pau Gasol;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37628" title="Madonna" nonfiltered="4566" processed="4546" dbindex="14786">
Madona s tamb un tractament de cortesia, que en el catolicisme s'utilitza habitualment per referir-se a la Mare de Du.

Madonna (nascuda sota el nom de Madonna Louise Ciccone Fortin a Bay City, Michigan, el 16 d'agost de 1958) s una cantant i actriu estatunidenca. Va adoptar el nom de Vernica desprs de la seva confirmaci. 

Altrament coneguda com la "reina del pop", s mundialment reconeguda per reinventar constantment la seva imatge, entre un estil actual i revival, pels seus videoclips innovadors i per les seves controvrsies amb certs collectius, com ara l'esglsia catlica. 

Trajectria.
Va enregistrar el seu primer disc, Madonna, l'any 1983, per va aconseguir la fama amb el segon, Like a Virgin (1984). La carrera de la cantant es va consolidar amb el tercer disc, True Blue, editat l'any 1986.

El seu xit va ser conseqncia, en un principi, a la seva imatge i actitud provocadores, i a la qualitat de les seves canons, aix com a les emissions de l'MTV (Music Television). La seva etapa de ms popularitat va ser entre 1985 i 1990 que va coincidir amb tres discos, diverses pellcules i tres gires mundials. El Blond Ambition World Tour va ser una autntica revoluci en el mn de l'espectacle. 

Ha alternat la seva trajectria musical amb treballs al cinema, amb pellcules com Buscant la Susan desesperadament (S. Seidelman, 1984); Shanghai surprise (J. Goddard, 1986); Dick Tracy (W. Beatty, 1990); Madonna: truth or dare (coneguda tamb com En la cama con Madonna, A. Keshishian, 1991); Evita (A. Parker, 1996); 

L'any 1985 es va casar amb l'actor Sean Penn, i se'n va divorciar el 1988. Actualment (2006) est casada amb el director de cinema Guy Ritchie i t dos fills, Lourdes Maria "Lola" (fruit de la seva relaci amb el seu ex-preparador fsic, Carlos Lon) i Rocco. 

El novembre de 2005 sort a la venda el seu ltim disc Confessions On A Dance Floor, un autntic boom que arrib als nmeros 1 de les llistes de vendes de tot el mn. En sortiren singles de gran xit com Sorry, Get Together o Jump, sense oblidar la can que usava un conegut sampler d'ABBA, Hung Up.

Durant l'estiu de l'any segent Madonna realitz una gira pels Estats Units, Europa i el Jap, on sota el nom de "The Confessions Tour" present els temes del seu ltim disc. El concert en qesti fou posat a la venda fa uns mesos en format DVD.

Entre els seus discos, a part dels esmentats, hi ha els segents:
Banda Sonora Original de Who's that girl (1987);
I'm Breathless (1990);
Immaculate Collection (1990);
Erotica (1992);
Bedtime Stories (1994);
Something to Remember (1995);
Banda Sonora Original d'Evita (1997);
Ray of Light (1998);
Music (2000);
GHV2 (2001);
American Life (2003);
I'm Going To Tell You A Secret (2006);
Candy Shop (2008);

Madonna ha realitzat diverses gires:
Virgin Tour (1985), noms als EUA;
Who's That Girl Tour (1987);
Blond Ambition World Tour(1990);
Girlie Show (1993);
Drowned World Tour (2001);
Re-Invention World Tour (2004);
The Confessions Tour (2006);
Sticky and Sweet Tour (2008);

Enllaos externs.

 Pgina web oficial de Madonna ;
 Pgina web del Club de Fans Oficial de Madonna ;
 Pgina web de notcies de Madonna ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37629" title="Comtat d'Agen" nonfiltered="4567" processed="4547" dbindex="14787">
El comtat d'Agen o Comtat d'Agens (en francs Agnois) fou una jurisdicci feudal d'Aquitnia a Gascunya.

Carlemany va crear el comtat desprs del 781, i va nomenar comte a Ermiladi, rebesnt del duc d'Aquitnia Eudes. El comtat el van governar alguns comtes. El 828 fou constitut com a Marca contra els vascons per s segur que el marqus Berenguer de Tolosa el governs del 828 fins el 835 quan fou incls en el lot de comtats de Bernat de Septimnia. Aquest (mort el 844) el va donar com a dot a una filla seva (de nom desconegut) que es va casar amb Vulgr, parent del comte Emmeno de Poitiers el qual estava casat amb Sancia, germana de San II de Gascunya. Vulgr fou ms tard comte d'Angulema el 866 i el comtat d'Agen fou un feu tolos encara que Tolosa no en tenia el domini directe sin la senyoria feudal. Durant el segle IX el comtat va ser objecte de repetits atacs dels normands. En mans de Vulgr o Wulfgr aquest el va mantenir mentre Arnau (fill d'Emmen) va ser duc de Gascunya (864-872) per el va perdre desprs a mans de son cos germ el duc gasc San III Mitarra (potser en morir Vulgr el 886) o de Garcia el Corb (duc de Gascunya 893-926), ja que desprs no figura com a ttol d'Aldu, fill i successor de Vulgr a Angulema (886). El ducat apareix vinculat directament a la casa ducal de Gascunya fins el 1032. Desprs de Garcia el Corb van ser ducs de Gascunya i comtes d'Agen i de Bordeus el seu fill San IV, el qual en va cedir l'administraci (junt amb el comtat de Bass) al seu fill Gombau, que va renunciar a una data no coneguda per propera al 990, per abraar la vida religiosa i va ser bisbe (va deixar dos fills, un dels quals, Hug, fou comte de Condom i tamb bisbe); el 992 s'esmenta com a comte a Garcia Donat, fill de Donat i net de San IV, tronc dels senyors de Doazit extingits el 1423; sembla que el comtat va tornar a la branca principal representada pel germ de Gombau, Guillem I (duc de Gascunya del 977 al 997), que a la seva mort el va transferir al seu fill Bernat I, i aquest al seu fill Guillem II. A la seva mort vers el 1027 sense successi, el ducat gasc amb els comtats annexes d'Agen (Agens) i Bordeus van passar a son germ San VI (1027-1032). Aquest darrer va deixar noms una filla, Alausia, casada amb Aldu d'Angulema (mort el 1016) i desprs, per doble vincle va passar a Guillem VI el gros comte de Poitiers, fill de Guillem V (fill de Vulgr) i de Brisca (germana de San VI), quedant des llavors unit a Poitiers (Poitou) i al ducat d'Aquitnia i Gascunya fins a la incorporaci a la corona d'Anglaterra. Ricard Cor de Lle el va donar en dot el 1196 a sa germana Joana, que es va casar amb Ramon VI de Tolosa, amb el qual els comtes de Tolosa van esdevenir senyors directes a ms de sobirans feudals. Amb Ramon VI de Tolosa el vell, que a Agen fou Ramon I el vell de 1196 a 1222 (el matrimoni amb Joana fou el seu tercer matrimoni per Joana fou la mare de l'nic fill mascle), es va estendre a la regi el catarisme i el 1212 Agen fou ocupada pel cap dels croats Sim de Montfort que seguidament va atacar el basti ctar de Pena d'Agens; a la seva mort va passar al seu fill Amalric de Montfort el 1218 que en fou expulsat vers 1224 i noms amb ajuda francesa el va poder recuperar per en va cedir els seus drets al rei de Frana el 1226, per a la mort del rei Llus VIII de Frana Ramon II el Jove (VII de Tolosa) va recuperar els seus drets (com havia esdevingut breument el 1224-1225) i desprs, el 1229, el comtat li fou reconegut pel Tractat de Meaux entre Tolosa i Frana. A la mort de Ramon el 1249 va passar a la seva filla nica Joana, casada amb Alfons, germ del rei francs Llus el Sant, i a la mort d'ambds el 1271 va passar a la corona. No obstant el rei Enric III d'Anglaterra va reclamar el comtat el 1249 fent valer que l'Agens era un dels territoris que el rei Llus el sant de Frana s havia comproms a entregar a Anglaterra en virtut del tractat entre ambds sobirans. Enric va enviar al pas a Sim de Montfort comte de Leicester, segon fill del cap croat mort el 1218, per exigir als executors testamentaris de Ramon de Tolosa l'entrega del comtat, per l'oposici del poble, que va jurar fidelitat a Joana i Alfons, i l'absncia d aquestos que estaven a la Croada amb el rei Llus el sant (no es podien atacar els feus dels que havien agafat la creu) va impedir a Sim obtenir xit en l'encrrec. No obstant l'afer no fou oblidat i el rei Eduard I d'Anglaterra va fer la reclamaci de nou el 1271 a la mort de Joana i d'Alfons. I pel Tractat d'Amiens de 1279 l'Agens fou restitut a Anglaterra. Eduard el va donar en feu a la seva mare Elionor. La guerra dels Matalots entre Frana i Anglaterra va esclatar el 1292 i el 1295 un exrcit francs enviat per el rei Felip el bell va ocupar el comtat. Las lluites van seguir fins el 1299, i llavors va quedar en mans dels francesos per el 1324 es van reprendre les hostilitats i el 1337 el comte de Derbi va fer decantar-la a favor dels Anglesos, tot i que Frana va retenir Agen gracies a la bona feina del comte d'Armanyac, el comte de Foix, el comte de l'Illa Jord, el rei de Navarra i el senyor de Craon principals defensors francesos de l'Agens, fins que al tractat de Bretigny va haver de ser cedida a Anglaterra. Carles V de Frana el va reconquerir (sota el comandament directe del duc d'Anjou) per els anglesos el van recuperar fins a la reconquesta definitiva francesa el 1439. Llus XI va donar l'Agens i Gascunya en feu a son germ el duc de Berri per a la seva mort fou de nou reunit a la corona el 1484. El 1572 el comtat de l'Agens i el de Carc foren donats en feu per Carles IX a sa germana Margarita de Valois, que es va casar amb Enric de Navarra. Margarita el va tenir fins la seva mort el 1616. El 1642 el va comprar la neboda del cardenal Richelieu, Marie-Madeleine de Vignerod duquessa d'Agulhon i senyora de Combalet (filla de la germana del cardenal Franoise du Plessis senyora de Richelieu, i de Ren Vignerot senyor de Pont-Courlay i de Glenay) per seixanta mil francs i els seus hereus, els ducs d'Aiguillon, el van posseir fins el 1789 i es van titular comtes d'Agens i els darrers anys Ducs d'Agens.

Llista de comtes .

Ermiladi  c. 781-?
Desconeguts  ?-c. 830;
Berenguer de Tolosa c. 830-835;
Bernat de Septimnia 835-844;
Filla 844-?
Vulgr ?-886;
San I (III de Gascunya) 886-893;
Garcia el corb 893-926;
San II (IV de Gascunya) 926-977;
Gombau 977-c. 992;
Garcia Donat c. 992-?
Guillem I de Gascunya  ?-997;
Bernat II (I de Gascunya) 997-1010;
Guillem II de Gascunya 1010-1027;
San VI 1027-1032;
Alausia 1032-? (vidua d'Aldui d'Angulema);
Brisca ?
Guillem III el Gros (d'Aquitania i Poitou) ?-1038;
Od 1038-1040 ;
Pere Guillem IV l'aguila (d'Aquitnia i Poitiers) 1040-1058 ;
Guiu Guillem V (d'Aquitnia i Poitiers) 1058-1086 ;
Guillem VI el jove (d'Aquitnia i Poitiers) 1086-1126 ;
Guillem VII (d'Aquitnia i Poitiers) 1126-1137 ;
Elionor (d'Aquitnia i Poitiers) 1137-1152 ;
Llus VI de Frana (esps) 1137-1152 ;
Elionor (segona vegada) 1152 ;
Enric I 1152-1168 (rei d'Anglaterra) ;
Ricard I Cor de Lle 1168-1196 (rei d'Anglaterra) ;
Joana d'Anglaterra 1196;
Bernat III el vell (VI de Tolosa) 1196-1212;
Sim de Montfort 1212-1218;
Amalric de Montfort 1218-1224;
Bernat IV el jove (VII de Tolosa) 1224-1225;
Amalric de Montfort 1225-1226;
A la corona francesa (Llus VIII el Lle) 1226 (nominal fins el 1229);
Bernat IV el jove (VII de Tolosa) 1226-1249;
Joana de Tolosa 1249-1271;
Felip III l'Ardit 1271-1279 (rei de Frana);
Elionor de Provena 1279-1291;
Eduard I 1291-1295 (rei d'Anglaterra);
a la corona francesa 1295-1360;
Eduard III 1360-1362 (rei d'Anglaterra);
Eduard IV 1362-1372 (rei d'Anglaterra);
Eduard III 1372-1377 (rei d'Anglaterra);
Carles V de Frana 1377-1380;
Ricard II 1380-1399 (rei d'Anglaterra);
Enric III 1399-1413 (rei d'Anglaterra);
Enric IV 1413-1422 (rei d'Anglaterra);
Enric V 1422-1439 (rei d'Anglaterra);
A la corona francesa 1439-1472 ;
Carles (duc de Berri, Aquitania i Normandia) 1472-1484 ;
a la corona francesa 1484-1572 ;
Margarida de Valois 1572-1616;
A la corona francesa 1616-1642;
Marie-Madeleine de Vignerod, duquessa d'Agulhon 1642-1675;
Teresa 1675-1731 (neta de Marie Madaleine) duquessa d'Agulhon;
Armand I 1731-1750 (nebot de Terese) duquessa d'Agulhon;
Emmanuel Armand 1750-1782 (fill d'Armand) (Duc d'Agulhon, primer Duc d'Agens);
Armand II 1782-1789 (fill d'Emmanuel Armand) (Duc d'Agulhon i d'Agens);
Suprimit per la Revoluci de 1789;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37630" title="Sandro Botticelli" nonfiltered="4568" processed="4548" dbindex="14788">

Sandro Botticcelli (Florncia 1447 - Florncia 1510) fou un pintor renaixentista itali. El seu nom real era Allessandro di Mariano Filipepi, per se l'anomenava Botticelli degut a que va ser aprenent del pintor i artes Botticello. No es coneix massa de la vida de Sandro degut a la seva privadesa i la manca de documents. Se sap que va ser acollit pels Mdici i d'altres famlies florentines prominents entre el 1483 i el 1500. Botticcelli no va firmar la major part dels seus quadres, pel que no podem saber el seu ordre cronolgic ms que per la vellesa de la tela en qu estan pintades les seves obres.


L'inici i la formaci lippesca de Sandro.


Quan a l'any florent de 1444 (1445 del nostre calendari) neix en una casa de lloguer de Borgo Ognissanti, Alessandro, l'ltim de set germans, els pares ja eren ancians. El seu pare, Mariano, era curtidor de pells en una modesta condici, s a dir, un artes sovint agobiat per les preocupacions econmiques. Per sembla ser que precisament en aquest moment, la famlia no passa pel pitjor moment ja que semblen haver millorat respecte possibles fases anteriors. Hi pot haver contribut l'emancipaci dels altres fills que haurien pogut autoabastir-se ells sols, i, potser, aportar una ajuda econmica a la famlia.

Els investigadors ho han pogut deduir perqu el pare va aconseguir donar al seu ltim fill, una instrucci certament superior a la que els temps varen consentir a la gent de la seva classe. Mitjanant un document que ens ha quedat de 1457, sabem que Sandro, a l'edat de tretze anys "est mals i estudiant", s a dir, que est delicat de salut i estudiant, la qual cosa resultava estranya per un noi de famlia tan modesta.

Aquesta petita cita, ha embolicat, per, a molts estudiosos a deduir-ne ja d'aqu, l'esperit melanclic i trist de Botticelli que s advertit fcilment en les taules del mestre, relacionant-la amb l'incerta salut d'un noi ms b afeblit amb el tpic quadre familiar de ser el fill menor i de tenir els pares ja grans.

Un altre testimoni, sobre el carcter de Botticelli, l'aporta Vasari quan escriu "Encara que aprengus fcilment tot el que volia, estava, no obstant, sempre inquiet  de manera que el pare, fastiguejat per aquest cervell tan extravagant, desesperat el va posar d'aurfice amb un company seu anomenat Botticello". A propsit d'aquest aprenentatge inicial junt a l'aurfice, durant molt de temps s'ha pensat que Vasari havia donat una notcia inexacta, atribuint a Botticelli una primera formaci ja comuna a molts d'altres artistes del moment com ara Pollaiolo o Verrochio. A la fi, sembla que s'ha pogut, doncs, identificar qui era aquell orfebre anomenat Botticello per les seves dimensions i sembla ser que no fora altre que el seu germ. Probablement, a travs del germ el jove Sandro entr ja en el mn dels aurfices. 

Ms tard, Botticelli entr en el taller de Lippi. No sabem exactament quan hauria succet, probablement al voltant de 1460, per el cert s que comena, amb altres coetanis seus, a treballar amb els pinzells. Lippi, era un frare sanguinari amb instints prepotents, un artista discontinu i capritxs que treballava a intervals i havia de ser tancat amb pany i forrellat perqu no interromps el treball per seguir en els seus freqents amors i deixar als seus alumnes el deure d'acabar les obres comenades. 

En aquells anys, (entre 1452 i 1464), trobem, entre d'altres llocs a Prato, on es va cuidar dels frescos de la Catedral, on llur interior alguns segurament ja veurien la m d'un jove Botticelli precisament en la figura de Salom dansant. A Prato, Lippi, mentrestant, es convertia en un capell d'un convent de monges en el qual ja havia sedut a una d'elles tot tenint-ne ja un fill, Filippino que desprs hauria treballat en el taller de Botticelli.

En les obres del frare, que tot i la seva atracci per els plaers de la vida, no va deixar mai de ser un bon pintor, s'adverteix, malgrat aix, una certa incoherncia o com a mnim alguna discontinuitat de concepcions: romanien en ella alguns elements expressionistes i simblics de l'art medieval, com les majors proporcions donades als personatges ms rellevants i la grcia gtico-tardana de la lnia ondulada i no sempre ben detinguda. Del gtic, el pintor tamb heret les arquitectures que serveixen per indicar l'espai on es desenvolupen les accions i que s'obren sobre un primer pl absolut; aix tamb les roques fictcies per a dividir escenes d'una pintura d'assumpte mltiple, com la tendncia a exagerar la mida de figures de primer pla, on demostra saber aplicar perfectament les regles de perspectiva lineal. Encara que sigui en noves sntesis, aquests sn alguns dels elements que tamb caracteritzaran l'obra de Botticelli malgrat el seu temperament extremadament sensitiu i refinat va estar molt distant de la veritable vitalitat energtica i alegre del frare Filippo.

Les obres juvenils.

Complex i no sempre fcil, s l'anlisi de les obres juvenils atribudes a Sandro Botticelli, aix vol dir que no se sap ben b del tot si les va pintar ell o no (ja que ens han quedat moltes obres sense signar). Per per a profunditzar sobre la qesti i les influncies adquirides al taller de Filippo, pot resultar til fer una ullada a aquell grup de "Madonnes", que s'atribueix per norma general, com la primera activitat de Sandro. Des del punt de vista iconogrfic, s evident la derivaci d'aquestes taules d'aquella famosa Verge amb el nen de 1467 i Sant Joan nen que Lippi pint al voltant de 1460. Falten, per els documents que indiquin amb seguretat quina d'aquestes madonnes era sencera i clarament obra de Botticelli; per, en cert sentit, s poc important distingir entre ell i altres annims "amics de Sandro" que es creu influts per ell.

Plau malgrat tot, notar, en aquestes taules, la llum dolcssima de tons lippescs que reblandeix les superfcies i els volums, treient-los tot el valor de relleu, l'absoluta falta de densitat volumtrica, o com vulgui que sigui de la recerca de qualsevol penetraci estructural que vagi ms enll de la pura mesura rtmica. 

Els estudiosos de Botticelli i la seva obra, arribats a aquest punt, es pregunten com va sortir d'aquest complex curs de la Florncia artstica d'aquells anys aquesta puresa artstica d'aquells anys. Certament, s'havia desencadenat a Florncia fora de les mateixes obres de Verrochio i de Pollaiolo, una viva polmica sobre les relacions entre la sintaxis lineal de l'espai (segons els desenvolupaments del gtic) i el model histric de la perspectiva cbica, tpicament quatrecentista. Aix que la recusaci conscient de la perspectiva com a element estructural principal de la construcci podia tamb significar, com a vegades va significar, la recusaci terica de la concepci de l'art com a representaci d'una realitat objectiva terrenal i humana, constituda segons relacions racionalment cognoscibles, precisament com l'havien ents d'altres com Masaccio, Paolo Ucello i Piero della Francesca. Lippi, en canvi, havia deixat caure els significats fonamentalment naturals i socials de pa perspectiva, i semblava haver perdut el sentit de precs ideal hum que s'expressava en perspectiva, s a dir, d'una ordenaci cientfica del mn i d'una organitzaci matemtica de cada punt de l'experincia segons un ideal central de perfecci fulgurat per l'ull immbil d'un espectador terrestre, tal com Piero della Francesca en teoria i en prctica havia codificat en aquests mateixos anys amb meditaci. Ell mateix, per, a les seves ltimes obres mostraria el canvi de gust i dels ideals de la cultura per donar lloc a una difusa i menys geomtricament fixada espaialitat.



Botticelli, en aquest sentit, potser per directa influncia del seu mestre, Lippi, semblava no estar en situaci d'acollir aquella gamma de problemes que neix de la consideraci de la perspectiva lineal com a centralitat histrica i fsica de la persona humana i s'inclinava ms aviat a consideracions mstico-naturalistes.

La taula de La Fortalesa, de 1470, est destinada a completar la srie de les "Virtuts" per l'Art de la Mercaderia. T una semblana amb el cartr de La f, de Verrocchio que, destinada al mateix lloc, demostra un coneixement molt prxim dels particulars modes estilstics del mestre. Observant desprs La verge de la galeria (1467) i Verge del rosal, de 1469-1470, ja de caire ms ntim, veurem l'intent d'una major consolidaci formal, de to tpicament verrocchi. Queda clar, car que entre els anys 1468 al 1470, data en qu Botticelli va posar el seu taller, va passar pel de Verrocchio. Un altre grup de madonnes confirmaria el fet, on trobem el tema tpic d'aquell taller: la composici de tres figures, la verge i els nens dins d'un espai arquitectnic obert sobre el fons d'arbres i cel. Sens dubte sn exercicis en els que Botticelli ja deixa entreveure notes encara desusades en el seu llenguatge, com la rgida definici plstica a la qual Sandro intent sostreure's tmidament amb la introducci d'alguna distreta actitud i de gestos descuidats i sentimentals. 

Prescindint de les diverses temptatives d'aclarir ulteriorment els termes de derivaci i de relaci entre Botticelli i Verrocchio, sembla del cas haver de concloure sempre tamb segons la tesis ms tradicional i reproduda, que per les similituds documentables de fragments del Verrocchio amb obres certament autgrafes de Botticelli, s necessari recavar una precisa influncia verrocchiana sobre el jove Sandro.

A La verge amb el nen i dos ngels, de 1468-1469, la influncia verrocchiana est present en el tall net dels xipresos, en el pes de l'aureola que sembla un plat i en ropatge consolidat en una brillantor metllica; i aqu cal pensar en els famosos llenos enguixats que constitueixen l'exercici d'una com acadmia per a tots els florentins reunits entorn a Verrocchio, incls Leonardo. A La fortalesa, (1470), per, tamb s'hi veu la influncia de Pollaiolo. D'ell, n'extreu la tensi lineal que es desprn  i aquella purificaci dels elements essencials, que aclareix al mateix Sandro el mode de rescatar en un llenguatge propi una lnia lmpida, modulada i dctil, ms consonant amb el propi sentir que la plasticitat verrocchiana. D'aqu, Sandro aprendr, ja, a superar la tradici florentina sobre l'equilibri plstico-espaial, plantejant una nova experincia d'un linealisme ents com organitzaci lrica autnoma de la composici fins conferir-li una intensitat existencial que constitueix un document totalment nou en la cultura del 400.

La fortalesa, en efecte, impressiona per aquell portar-ho tot a la superfcie de l'espaialitat monumental verrocchiana i per la constant ambigitat de la seva posici respecte a l'espai grcies a aquella irresoluci sense sortides que es fa evident tamb en el gest encantat, aptic, com de solemne aband. En aquells anys es reuneixen la bellssima Verge de l'eucaristia feta entre 1470-1472, la Adoraci dels Reis Mags de 1475, del Cercle de Londres, al que se li han donat diverses interpretacions simbliques i que fascina pel seu carcter de visi fantstica i el Retaule de les convertides, obra fora discontinua, per una altra part fora repintada llurs detalls tots aprofitables per la claredat i transparncia del color i l'essencial modulaci lineal, estan submergits en una composici ms be fluixa i amanerada.

De particular inters s el ritme compositiu del Cercle de Londres, en el qual un triangle de personatges i cavalls, molt moguts, distributs sobre un pla inclinat, forma falca en profunditat; al vrtex, en una hornacina de silencis i ntim recolliment hi ha la Verge amb el Nen; dominen multitud de runes d'antics edificis clssics, dispostos com bastidors, en qu reposa superb un gall d'indi i, finalment, el paisatge, amb un arbre desfullat, un lluny castell entre boires, cel clar i lluminosssim.

A la tableta dels Uffizi de El descobriment del cadver d'Holoferne, de 1470, es buscar un sistema compositiu anlog i un moviment a l'infinit, inversament aplicats. En l'altra tableta del dptic, apareix una preciosa Judit que fa vibrar altre cop aquell sentiment naturalista i pattic que recorda el delicat t lippesc. La jove s una d'aquelles criatures de Sandro que semblen no tenir cap consistncia ni pes; avana absorta amb lleuger pas de dansa i ulls d'infinita melancolia.  s el retorn de l'herona del camp enemic, mentre en el fondo dels pujols, el lluny exrcit desfila a cavall. La criada, que segueix rere el pas incert de Judit quasi amb violncia, portant en el farcell el cap tallat d'Holofernes, t la mirada tensa i les mans premen nerviosament la roba. Per a Judit, evidentment, l'acte heroic est ja deixat enrere i sembla quasi dissolt en l'aire que mou les lentes robes en la llum incorpria del da. Tant, que la jove empunya la simitarra amb la mateixa grcia abandonada que havem vist a La fortalesa i reclina dolament enrere el cap diademat, quasi concloent un indolent moviment de dansa, altre cop, amb tota la figura.

En el quadre de Sant Sebasti, el protagonista, Sant Sebasti, com totes les criatures de Botticelli t l'estranya peculiaritat de no posar-se com objecte que ocupa un espai, sin ms b com a smbol o com a mite dirigit a la ment. Aquesta buidor de valor representatiu es trobar tamb en el carcter genric i el descuit dels paisatges de fons. Des dels xipresos contra el cel clar de les Madonnas, al gran arbre de Judit; als genrics camins elptics sobre annims pujols, tot s repertori ja conegut i aprofitat per la tradici florentina, casi un vocabulari de formes ms que un apassionat estudi de la natura. I precisament en aix est una diferncia fonamental entre Botticelli i Leonardo que varen coincidir al taller de Verrocchio. Leonardo el va esbroncar per sostenir que el paisatge era un estudi v i cosa de breu i simple investigaci. Leonardo aix, va deixar escrit en algunes cartes que Sandro feia tristssims paisatges, ms que volent criticar-li una deficincia artstica, un mode de concebre el paisatge.

L'amistat creada entre Botticelli i Leonardo, molt probablement forjada al taller de Verrocchio, es va perllongar en el temps i, sovint varen discutir junts els seus problemes fascinants sobre la perspectiva mentre maduraven profundament formes expressives, tot i que diferents, per iguals quant a en tant que oposici a aquella sntesis espaial florentina que havia arribat a la seva ms esplendorosa i coherent afirmaci en Piero della Francesca. Per ambds avanaven en completa autonomia per camins ben diferenciats, com acabvem d'esmentar. Leonardo, home sense lletres, com dien, se'n va de Florncia que, amb la seva cultura neoplatnica allegoritzant i antinaturalista concordava malament amb l'insaciable desig de coneixement experimental que apremiava en ell. En Botticelli, en canvi, persona sofstica, tota la producci artstica experimenta i interpreta la visi idealitzant i literria de la cort dels Mdici.

Precisament, cap a 1474, en efecte, de retorn a Pisa on havia deixat inacabat un fresc en el Camposanto, l'artista s'aproxima ms, fins a convertir-se en ntim de Ficino, Poliziano Landino, ms tot l'ambient de literats humanistes neoplatnics llurs convencions filosfiques es nodreixen vidament.

La pintura de Sandro es posa, per aix com a ndex meravells i altssim de la crisis espiritual i dels sistemes figuratius de la segona meitat del 400, que s al mateix temps crisis de l'espai lgic i perspectiu i de la visi del mn lligada a ell. Quan apareixen a Florncia les obres flamenques, en qu les relacions espai-objecte apareixen resoltes en una visi del tot estranya a la problemtica de la perspectiva, tant Leonardo com Sandro s'interessen per aquestes noves obres; per mentre Leonardo adverteix tot l'embruix d'observaci directa i emprica de la realitat que contenen, fora de tot esquematisme lgico-matemtic, Botticelli ve en aquella pintura una representaci de la natura, en la seva collocaci com objectes material, algun, per si mateix, perfectament antittic al seu abstracte procediment idealitzant.

L'etapa de La primavera.

Deslligada, doncs, la lligadura lgica constructiva entre espai i objecte, eliminant el seu material i geomtrica peremptorietat i deixant-la solament com allusiu record d'una incerta realitat, la pintura sembla convertir-se veritablement en una nova expressi de humanitas, precisament quant a pintura d'idees, o b l'equivalent visual de la paraula, pura poesia i sentiment lric, s a dir, tamb "ficinament" visi de llum, amor, bellesa i nima. Sembla, doncs, que prossegueix la presncia directa o indirecta de Ficino a Botticelli, tant, que precisament a la seva influncia directa sembla que pugui referir-se a la ms coneguda de les allegories botticellianes: La primavera, que data de 1477-1478 aproximadament. 

La primavera, fou pintada per a la villa de Castello i adquirida el 1477 per Lloren i Joan de Pierfrancesco de Mdici. A la mort de Lloren, va passar a Villa, Giovanni delle Brande Nere, el 1526 al fill d'aquest, Cosme I, per acabar finalment en els Uffizi el 1919 havent passat per Castello.

A l'obra, s'adverteix una Venus central cantant per als poetes antics i per Polizi; a la dreta, el Zfir que descendeix com un vent blavs, essent de notar el valor compositiu d'aquell verd-blavs, segueix a Flora la dea de les flors i del renaixement de la terra que, posseida per ell, es converteix en "l'hora" de la primavera i escampa flors sobre el mn tot fecundada per ell. Venus, al centre, representa la Humanitas sota llur senyoriu es varen collocar els humanistes medicencs, per tant, s semblant a la saviesa. Tornant a l'episodi de la dreta, es denota un amor altament platnic tornat cap a la Bellesa Ideal i la Saviesa. Desprs, a la part ms esquerra del quadre, trobem les tres Gracies dansant i Mercuri, hermtic constructor i pensador d'obres tcniques i sviament artstiques. que dissuadeix els nvols. De les tres Gracies es diu que podria tractar-se d'una allegoria de les tres arts.

Resumidament, aquesta seria una primera visi del mn de la Saviesa i de les Arts que Amor contnuament fecunda i fa "florir".

Botticelli, sembla basar-se en l'autor Hesode, ja que una ulterior interpretaci del quadre concorda amb alguns versos de Polizi (els Stanze)segons els quals es pot veure figurat en els personatges del quadre els mesos de febrer (Zfir), a setembre (Mercuri). Tenint en compte que els antics evitaven nombrar i descriure els quatre mesos hivernals. Ja ms recentment s'ha apostat per dir que es podria tractar d'una exhortaci a Joan de Mdici per a que es disposs a obtenir de Sixt IV el capell cardenalici, mentre que d'altres es remeten a dir que representava simplement un ball en el que la difunta Simonetta apareix com a Flora, a la dreta i, a l'esquerra, com a Gracia ballant amb Leonor de Npols i Albiera de Florncia mentre Venus, segons la descripci d'Isidor de Lungo s la reina de l'amor i de la mateixa festa. Com a elements segurs queden el significat humanista de la composici acord amb els nombrosos textos de l'poca i la identificaci de Venus amb la Humanitas mateixa, que separa els sentits i els amors materials i, a la dreta, dels valors espirituals, a l'esquerra, el punt de partida de tema va poder ser una carta en la que Ficino precisament el 1477 desitjava al jove Lloren que trobs en la devoci a Venus-Humanitas l'equilibri de tots els seus dots. Llur comentari qued confiat als seus amics Vespucci i Naidi, d'aquesta manera no s'exclouria que l'encrrec del quadre a Botticelli fos del propi Vespucci. El quadre, en tot cas, constituiria un conjunt anleg als frisos que adornen la famosa villa dels Misteris a Pompeia.

Botticelli, encara est a cura de Ficino. S'ha de dir que es t present tamb la mgica atmosfera del bosc i de la preciosa prada que surt on, llunyanes, semblen evocar-se les costes de l'hiperurani, Venus amb gest de grcia sorpresa, les lleugeres filles de l'aire en immbil dansa, la Primavera. Flora, abraada pel violent blau, Mercuri, ambigua divinitat de l'art, est representat com un petit Cupido, ventat. Botticelli no simbolitza, sin que allegoritza. Va de l'abstracte al concret fsic i no al contrari. Ell dona un cos ntid a les imatges conceptuals la qual cosa s un dels pilars bsics sobre els quals es fonamenta la seva grandesa. Examinant la prada-catifa de La primavera, ens n'adonarem de la precisi fsica i cultural de les imatges evocades: les flors, joies, llavis, perles  mantenen un valor intercanviable amb un embruix subtil, arrancat de la vida orgnica i de l'experincia fsica, precisament perqu no es tracta d'una concreci realista sin cultural.

Sobre el tema de la bella Simonetta Vespucci, sembla ser que els Stanze Polizians per al torneig medicenc comptaven amb la potica llegenda d'amor de Joan de Mdici per la bella Simonetta Vespucci, aquesta interpretaci per, no sembla pas resoldre amb suficincia el necessari per a comprendre tota la complicada i significativa simbologia iconogrfica (com estem veient amb la diversitat d'interpretacions) de l'obra botticelliana. L'opini que ms va ser difosa, fou la que veia, en la composici, de l'allegoria solament  una directa illustraci de les famoses estncies que descriuen la entrada en escena de Venus-Simonetta, versos que sn per altra banda, de gran extraordinari parentesc potic i sentimental amb el tema botticelli.

Malgrat tot, hi ha qui ha examinat el Commento de Lloren el Magnfic on troba un passatge que evoca l'aparici de Simonetta i Joan en qu es fa allusi al regne de Venus, que queda clar que tamb s el valor de la bellesa. Tanmateix, els crtics asseguren que no es pot tractar d'una simple illustraci potica, sin que s quadre lligat a totes les especulacions del cercle Mdici, tradut en forma de sentiments i doctrines en cam d'una reelaboraci ideolgica. Aix, el regne de Venus esmentat, no tan sols s una fantasia pagana o neoplatnica, sin que tamb una expressi de les reals i difoses aspiracions a la vida contemplativa, s allegora similar a la de les festes populars del maig florent; la nova senyal d'una societat arribada al punt culminant del seu equilibri, una nova mitologia potica i cultural que substitueix a la del Bon govern d'Ambrogio Lorenzetti.
Generalment, el regne de Venus s'havia vist com la primera manifestaci d'una nova mentalitat laica, que s'hauria degut formar en aquells anys com a fet independent del dogma cristi: en realitat Venus no representaria en absolut l'amor terrestre i hum, sin que s un smbol religis i mstic del div entusiasme que en el lmit podria sser identificada amb la Verge. Tot i que no s la primera vegada que s'afronten assumptes profans, Botticelli no en repeteix els motius dels arcons, tan tpics en aquests assumptes, sin que interpreta les seves fantasies mitolgiques d'una manera completament nova per a que sigui possible a un assumpte mitolgic arribar a la dignitat de l'art major, fins ara oberta nicament a les representacions sagrades, aquest deu d'adquirir carcter religis o com a mnim, perdre tot atribut terrestre pag, sensible.

Com hem vist, se n'han fet moltes interpretacions d'aquest quadre, del qual n'hem recollit algunes, per se'n podrien omplir pgines i pgines mentre, potser, la lectura a fer del quadre, sigui tan simple com una transformaci fecunda de dreta a esquerra de l'amor corporal i terrestre en l'amor intellectual de la Ment que contempla les idees i governa amb saviesa les arts.

Les obres adultes.



Una altra variaci en la interpretaci del mite de Venus i de la fundaci de l'amor, es troba en la taula de Londres, on trobem el quadre de Venus i Mart, datat segurament el 1483, tot i que no es pot afirmar del cert, els criteris, sn purament artstics i se l'acostuma a situar propera a La primavera, tot i que posterior. A Venus i Mart, Mart s representat amb un magnfic cos representant ms que mai el culte a la bellesa corporal florentina i humanstica amb un toc melanclic propi de Sandro. Aquesta obra, tamb resulta realment difcil d'interpretar sobretot perqu resulten ambiges les notes que en va deixar el propi pintor. Aix passar amb totes les obres d'aquest gnere. El fet s que hi han freqents allusions a temes poltics, com hem explicat en el primer apartat la situaci es va complicar a l'entrada de Carles VIII, qestions filosfiques o morals en aquell moment debatudes.

El paper de Venus, que mira a Mart de forma estranya, ha subjugat "l'ardent calentor" de Mart i prepara en flames d'amor felios naixements d'homes audaos i grans amants de la Saviesa, de fet, s l'ptima generaci, en la que la Ra domina els brots violents.

Desprs, a Pallas dominant el Centaure (1482-1483), l'allegoria moral que n'extreu s fora transparent. El Centaure aqui representa el smbol de l'ambigetat tot participant de dues natures aix com l'home per a la doctrina platnica s ciutad de dos mons, per Ficino, el debat entre instints i ra, noms es podr resoldre a travs de la grcia. Recordem que Pallas, s Atena, nom que reb quan surt a combatre. La prpia Atena, aixeca amb un gest suau i tranquil el cap de Centaure que la idealitza com a visi divina. Hi ha gent que ha trobat semblances entre el cap del Centaure i el de Sant Joan, que apareix a la Coronaci de la Verge, de 1488-1490. Probablement ho haguem de deixar a judici dels experts.

Una altra obra rellevant d'aquest perode. s l'Adoraci dels Mags, anterior a La primavera, de 1475. Resulta perfecte perqu la seva intenci moral i commemorativa s bastant explcita: una cort alegre es disposa naturalment en una suggestiva escenografia composta de roques i murs inconnexes entre els quals s'insinua l'herba i troncs podrits. El paisatge s abolit, la qual cosa de ben segur hauria fet empipar Leonardo; noms queda un gall d'indi i evanescents runes al fons. Els personatges, com el propi Cosme als peus del nen, sn de la cort dels Mdici i estan disposats quant a la seva importncia a nivell social. Tamb salta a la vista la virtuositat de qu est dotat Sandro a l'hora de retratar. Aix ho podrem comprovar desprs en els diversos retrats que elaborar, com per exemple: Retrat de Joana (1470), Retrat d'Esmeralda Brandini (1475 aproximadament), Retrat d'home amb medalla de Cosme el Vell (1475), i el ms fams d'aquest gnere, el Retrat de Juli de Mdici, de 1478 aproximadament. Aquest ltim est conservat a Carrara i s especialment lloat per l'energia i decisi que imposa al perfil de Juli.

Aquest perode coincidir amb el moment de major equilibri tant de l'art botticelli com de la poltica florentina amb els Mdici, llur smbol ser l'any del torneig, llegendari esdeveniment al que Botticelli dedic un estendard de motiu mitolgic. El benestar, ser trencat per la conjura dels Pazzi, el 1478. Juli ser assassinat i Lloren, indemne, en venjar la mort penjant tots els conjurats. Botticelli ser l'encarregat de pintar l'efgie de cada condemnat. Del quadre, ja noms en queda constncia en les successives obres del pintor, com a Sant Agust, representat amb un rostre turmentat en una xtasi intellectual que neix de la lluita interior i no ja solament d'una dolorosa contemplaci, de 1480. La fugida de Pere de Mdici, havia esborrat del mapa el seu quadre.

L'experincia romana i les ltimes allegories humanstiques.



En els anys 1481-1482, Sandro s cridat a Roma per a la decoraci de la Capella Sixtina, confirmant-se aix la fama del pintor ja que suposava un encrrec honrs. La seva missi era omplir grans parets amb frescos no ja dirigits a un restringit cercle d'humanistes erudits, sin a una multitud de devots peregrins convergents a Roma. Naturalment, aquestes obres tindran, de totes maneres, un marcat contingut intellectual que no s'esgotar en la representaci d'episodis de la Histria Sagrada, tot i que no es tradueix en nous termes estilstics. El sistema compositiu, recordar molt l'anleg medieval.

D'aquesta etapa, podem comenar recordant la meldica pausa de les difanes filles de Jetro i el meravells grup compacte dels que marxen a les Proves de Moiss (1481-1482), que representa el ms armonis i complex fresc del cel, com alguns retrats de la resta de parets. Certament, per, l'art de Botticelli no s'aconsegueix desenvolupar en sentit monumentalista, precisament perqu el defuig la seva sensibilitat.

Per anar a Roma, mentretant, el mestre havia abandonat una obra de menor volum tot i que li era estimada i propera. Es tracta dels dibuixos per a la Divina commedia, magnfics dibuixos pel Parads on, el tra, s cada vegada ms lliure i lleuger, acompanyant l'ascensi de Dant i Beatriu fent gala d'una exquisita qualitat mental. Aix, quan torna de Roma, dur a terme amb certa contemporaneitat dels dibuixos acabats d'esmentar, el Cercle del magnificat (1481) i la Verge  del llibre (1481-1482), obres en qu la transparncia i la nitidesa, altre cop, dels colors ms la subtil melodia dels desenvolupaments lineals, arriben a una altssima qualitat tot denunciant, incls en la comparaci amb la ms fervent creaci juvenil, el perills tancar-se en una elecci de modes i de temes massa perfeccionada i limitada.

L'etapa de El naixement de Venus.

A aquesta refinada aridesa, sembla que s'oposa El naixement de Venus, de 1484. El que impressiona d'aquest quadre a primer cop d'ull si el comparem amb La primavera, l'altra obra que hem dedicat a comentar amb certa extensi per sobre de la resta, s la completa desaparici d'elements naturalistes: el rigor de l'allegoria, la sobrietat i la severa concessi de la visi en qu venen repetits els temes cars a les concepcions neoplatniques, per amb actitud espiritual profundament modificada.

Aix podria ser considerat el resultat d'una cerca de clarificaci, de rigor ideolgic, que v normalment justificat pel contacte del pintor amb Savonarola. Per, no es pot parlar de paganisme sense el significat restringit de mediat retorn als mites clssics, reinterpretats msticament en clau cristiana, per una forta idealitzaci que acaba per transformar-los completament. Per aix en Botticelli no trobem una crisis de carcter religis, sin que una evoluci de les seves conviccions morals i, aquest nou desenvolupament no l'allunya dels seus antics amics o el duu a una presa de possessi polmica en la confrontaci del passat. De fet, ell estava des d'un principi lligat sobretot al grup de Lloren de Pierfrancesco, que estava en dissensi poltica amb la cort del poders cos Magnfic i que mantenia relacions amb Savonarola i amb Frana, afrrims enemics de Lloren el Magnfic.

Passant a comentar la vessant ms artstica del quadre, trobem que com a La primavera i Pallas dominant el Centaure, varen pertnyer a Lloren i Joan  de Pierfrancesco i Mdici. L'obra, est collocada en la villa de Castello tot seguint la mateixa sort que La primavera, quan va sortir dels magatzems granducals el 1815 per a ser collocada en els Uffizi. Sembla ser que el tema d'aquest quadre deriva de la literatura homrica i llatina, (per b que hem de dir que en aquesta obra hi ha una mica ms de consens que en La primavera, la seva pera prima. En aquestes obres, tals com La metamorfosi o Fausts, es descriu a l'Hora en el moment d'embolicar amb un mantell recamat a Venus, d'espectacular nuesa, i de la conseqent literatura humanstica. Alguns valen voler veure l'arribada de Venus Anadimena (la que emergeix), sortida de l'escuma del mar com el milagre de la bellesa que unifica en s l'Esperit i la Natura, amunt, sobre una petxina entre una pluja de flors, impellida pel Zfir i per Cloris, a Siclia o incls a Portovenere que no era altra que l'antiga residncia de Simonetta Vespucci, altra vegada. Aix, amb ms ra s'acabaria advertint un valor neoplatnic on potser l'obra mostraria el naixement de la Humanitas, engendrada per la natura amb els seus quatre elements i de la uni de l'esperit amb la matria. Polizi, al descriure a les Estncies el naixement de Venus, s que suggerir el tema d'aquesta pintura, sembla que el descrigui. S'ha de remarcar, que les formes d'expressi del quadre, sn fora similars a les que havem trobat ja a Pallas dominant el Centaure.

L'anlisi de la composici indueix a suposar una mutilaci en la part superior, d'uns trenta o trenta-cinc centmetres; de manera que La primavera, pintada immediatament abans del viatge a Roma, Pallas dominant al Centaure i El naixement de Venus, tindrien, a ms d'una idntica collocaci, la mateixa altura; i s fora verosmil que les dues ltimes obres fossin realitzades immediatament desprs del viatge de Roma a Florncia, per a completar un nic encrrec. 

Establint una composici de l'obra, s a dir, esquematitzant-ne els elements que hi aparixen (per exemple, si una figura representa un astre, dibuixar l'astre. Estem parlant de l'esquelet de l'obra, bsicament amb l'expressi de les seves lnies d'energia visual) podem establir una curiosa representaci dels elements de la natura:

t un centre ben marcat per la figura de Venus, tota nua; els elements de la imatge s'organitzen al seu voltant.
Ella representa el Foc, l'element de la Natura ms important pels antics, perqu dona calor i claror. Els dos que bufen a l'esquerra sn Vents i Cloris, i representen l'Aire, que animen el Foc; la dona de la dreta s la Terra , que vol aprofitar-se de la seva claror per fer creixer les llavors.
L'altre element que falta, l'Aigua, queda sota de Venus, unint-se les aiges grans i salades, de suaus onades, amb les estretes i dolces d'un riu.

S'ha d'afegir, que l'exquisida figura de Venus, representada amb un elegant i lleuger vaiv, a ms a ms, est molt ben proporcionada en base a un cnon, que com sabem, s el sistema de proporci que t en compte la relaci de cada part d'una cosa amb el seu conjunt.
Per reforar aquest llenguatge melodis i cadencial del naixement de la dea de l'amor, Boticcelli ha emprat colors suaus, rosats i blau cels.  L'escena se situa en el paisatge d'una badia de formes suaus, que permeten donar perspectiva a tot el conjunt. La composici es podria esquematitzar en la geometria del triangle, i en el desplaament cap a la dreta que provoca la direcci del vent. La centralitat asimtrica de Venus es compensa amb  els grups de Zfir i l'Hora.

Els ltims camins.



Les temptacions de Sandro, a l'hora d'intentar pintar alguna obra monumentalista, no aconsegueixen donar fruits excessivament bons, ja que no troben immediata expressi artstica, i, en cert sentit resulten una mica infelios. s el cas, per exemple, del Retaule de Sant Bernab, de 1487, on queden elements totalment extranys a la sensibilitat del mestre, la delimitaci en perspectiva de l'espai, la plstica  gravetat de les figures i la incoherncia de l'esquema compositiu; ni semblen resoldre el problema sobre la insistncia en alguns temes manieristes ja experimentats anteriorment, com a la Madonna de la Granada.

Un sentit de l'espai indefinit neix de les petites taules que composen el Retaule de Sant Bernab, sigui aix l'original pel tranquil distendir-se del mar rere l'estremida figura del nen en la Visi de Sant Agust, o per la finestra amb els barrots i el nu mur que tanquen a Salom, o tamb per la silenciosa obscuritat de l'Extracci del cor de Sant Ignasi.

En lAnunciaci dels Uffizi, la Verge es retrau, per primer cop, com espantada, davant la tensa energia d'un arcngel que sembla disposat a escapar; per la finestra veiem un gtic paisatge de penya-segats, castells i boires, de fula nrdica, desconegut a l'experincia totalment toscana dels paisatges de Sandro. De difcil coherncia artstica apareix tamb la Coronaci de la Verge, per la presncia no conciliada dels sants monumentalment slids i la vertiginosa dansa dels ngels, en qu la lnia recupera la seva antiga tensi, el seu valor fantstic i lliure, en el rpid transcrrer sobre les cavalleries, sobre els vels, sobre els moviments deslligats de les dansarines celestes.
En el mateix perode es reemprenia l'obra de la illustraci de la Divina Commedia, que transform l'atormentat viatge dantesc en una visi atnita i fantstica, en qu les sombrves tensions dels condemnats i les lleugeres danses del Parads tenen un valor de faula impalpable i suggestiva. En aquest sentit, sobre representacions lligades al text literari s la Allegoria de la calumnia (1495). El rigor de la perspectiva de la daurada arquitectura, el cel que va esclarint-se, l'immbil llum de l'estncia, sn elements d'una puresa essencial, valors perennes que voluntriament contrasten amb la tormentosa i illimitada torsi dels gestos i dels vestits, que allen les figures en una soletat incomunicable.

Naixer un aillament de la contemplaci de l'Abandonada, encara que no sigui segur el significat de l'allegoria (i sembla que vulgui significar la Veritat), tal vegada plor desesperat de qui sembla representar el dest de l'home, en espera prop d'una tanca que no s'obre, tancat misteris de la seva existncia. Tamb aqu la perfecci de perspectiva de l'arc no constitueix l'ambient escenogrfic per la imatge humana, sin que al contrari l'exclou. En aquests anys, Savonarola, ha encs a Florncia les seves fogueres de la Vanitat, ha tronat contra la relaxaci de les costums. Botticelli ha estat profundament commogut per l'energtica i spra oratria del frare i pel seu trgic dest; el seu antic mn misiticitzant s cada vegada ms sollicitat per impulsos morals.
En obres com els dos Enterraments de Mil i Munic, l'artista est a l'extrem de les seves possibilitats de simplificaci i de tensi al mateix temps. Ms enll de la seva representaci, el mn li apareixeria sense formes i sense colors, per est encara sense resoldre la relaci entre la bella naturalesa de la imatge i el seu nic valor conceptual; es busca aleshores trcer la realitat en les amanerades contorsions dels cosses, en les impossibles disposicions de les figures, per el puliment bellssim del cap de Crist, sembla recordar la desesperant bellesa d'Apollo, amb un sentit de culpa inexpiat. 

Estretament lligades amb les apocalptiques profeces de Savonarola, apareixeran ara les obres ms enigmtiques i qualificades com a "medievals" del pintor llur significat precs en cadascuna roman potser inasequible, per que probablement expressa un desig de purificaci, una espera espasmdica de la senyal de Du, una nsia moral de veritat. A la mstica Crucifixi, junt a la Magdalena, abatuda als peus de Crist, un ngel colpeja amb un bast a un misteris dimoni amb cosa de guineu; al fons, una clara ciutat, inequvocament Florncia, com no podia ser d'una altra manera sobre el cel de la qual cauen misteriosos escuts creuats. Son smbols que no tenen una interpretaci clara, com succeeix al Naixement, on una rpida dansa d'ngels amb un petit cor, el bou l'ase tradicionals i pocs pastors, assistixen aquesta vegada al recollit i sagrat esdeveniment; en primer pl, ngels i homes s'abracen mentre uns diablets s'insinuen sota les rels dels olivars, a les esquerdes del sl.

Mentre tot aix se succeir, Michaelangello i Leonardo, estaran portant a terme les seves obres mestre, pel que seran la nova generaci artstica, mentre que l'art potser solitari i per la societat ja antiquat de Sandro, no trobar ja, doncs, correspondncia amb el pblic.
Cap al final de la seva vida, el pintor retorna en la seva obra a significats ms simples tot cuidant la dolor, l'ornamentaci, el simple comps del ritme, la bellesa com acte d'homenatge devot al sentit de lo div. Les seves ltimes obres, els Episodis de la vida de Sant Zenobi (1500-1505), reflectiran en el contrast entre l'immbil calma de les arquitectures i la violncia emotiva dels gestos, el contrast violent de l'home de crisis que Sandro Botticelli fou sempre, i quasi dibuixen la llarga parbola recorreguda per ell entre l'immbil somni melanclic, encs de llum sobre els nvols de l'Humanisme florent i les terrenes violncies d'una realitat humana cada vegada ms en busca de nous i ms concrets valors socials i morals.

La bellesa sensible de Botticelli, va ser la transfiguraci de les masses tenebroses de la matria i dels seus  equvocs clarobscurs en ritmes lluminosos, on per a expressar la presncia sensible de la forma no queda altra cosa que el seu element ms suau i espiritual, el vol sense pes de la lnia. Per hi ha ms, Botticelli supera la mentalitat objectiva i terrestre dels cossos en la seva profunditzaci volumtrica i de clarobscurs i al mateix temps de la perspectiva tridimensional com a model cientfic d'un mode realistament interpretat. Heus aqu l'idea humanista. Botticelli, va expressar clarament l'epoca d'or de l'helenisme florent, l'efmer vol d'una hora de perfecci atemporal de l'home, el breu cim. Va ser un home que va viure bastant per a expressar la crisi de tot aquest frgil i esplndid mn de l'Humanisme: tamb per a expressar millor la seva ms ntima naturalesa d'home de crisis. Botticelli va ser el drama mateix de la crisi de tota una poca, per es va aferrar sempre amb totes les seves forces a l'esperana de reconstruir en si mateix, ms enll de l'home culte i sofisticat de la bellesa ideal, un home de convenciment i de f. Es va disposar a tirar tot el seu propi art per una gran conviscci que, sobre les runes de tots els valors de la societat del seu temps, pogus cimentar la nova construcci en un slid univers moral, de nova conscincia tica. 

La seva autntica grandesa, hauria consistit  en haver sabut viure aquest drama social del seu temps, econmicament i fsicament arrunat i, segons afirmen algunes fonts, caminant amb dos bastons, perqu no s'aguantava dret i anar a l'encontre de la seva prpia mort el maig florent de 1510.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37633" title="Madona" nonfiltered="4569" processed="4549" dbindex="14789">

Cristianisme: Madona s un ttol que es dona a la Mare de Du.
Msica: Madonna (amb dues enes) s un cantant pop nord-americana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37635" title="Comtat de Condom" nonfiltered="4570" processed="4550" dbindex="14790">
El comtat de Condom fou un efmer comtat feudal de Gascunya centrat a la ciutat de Condom, i abraant el Condoms.

A la mort del comte San IV de Gascunya, un dels seus, Gombau o Gombau San va rebre el comtat d'Agen (Agens) i el de Bass o Basads, per hi va renunciar i es va dedicar a la vida religiosa i fou Arquebisbe d'Auch (identificat com a Garcia vers el 982). Cap el 892 va deixar el crrec doncs aquest any havia transferit el comtat al seu nebot Garcia San, segurament fill del seu germ Donat vescomte de Gascunya per el pas de Condom, conegut com a Condoms, al sud de l'Agens, es va constituir en comtat separat per el fill de Gombau, Hug. El 1011 es va fundar l'abadia de Condom que va assolir la senyoria de la regi (sense que es pugui assegurar el paper d'Hug, que va deixar el govern i, com el pare, es va dedicar a la vida religiosa i fou bisbe) i sembla que la jurisdicci va tornar al Comtat de l'Agens, si b una part degu ser infeudat als Armanyac que ja apareixen com a senyors al Condoms vers el 1025. El comtat va deixar d'existir.

Llista de Comtes .

Hug, comte de Condom c. 982-1011;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37636" title="Condoms" nonfiltered="4571" processed="4551" dbindex="14791">

El Condoms (en occit Condoms; en francs Tnarze o Condomois) s una comarca francesa, a Gascunya, que t per capalera la ciutat de Condom.

s una de les tres zones de producci de l'Armanyac (aiguardent de vi), juntament amb el Baix i l'Alt Armanyac. El territori vincola inclou les ciutats de Nerac, Vic-Fezensac i Aignan.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37639" title="Comtat de Bass" nonfiltered="4572" processed="4552" dbindex="14793">
El comtat de Bass o Comtat de Basads (en francs Bazas o Basadois) fou una jurisdicci feudal d'Aquitnia a Gascunya, a l'oest del Comtat d'Agen o Agens i al sud-est del Comtat de Bordeus.

San IV de Gascunya va cedir els pagus d'Agens (comtat d'Agen) amb el paus del Condoms annex, i el pagus de Basads (Comtat de Bass) al seu fill Gombau, esmentat tamb com a Garcia, que va renunciar en una data no coneguda per propera al 992, per abraar la vida religiosa i va ser bisbe d'Auch (va deixar dos fills, un dels quals, Hug, fou comte de Condom i tamb bisbe); el 992 s'esmenta com a comte d'Agen, que devia incloure tamb el Basads, a Garcia Donat, fill de Donat i nt de San IV, tronc dels senyors de Doazit extingits el 1423; sembla que el comtat va tornar a la branca principal representada pel germ de Gombau, Guillem I (duc de Gascunya del 977 al 997), que portava els ttols de comte de Bass i Agen, i que a la seva mort el va transferir al seu fill Bernat I, i aquest al seu fill Guillem II. A la seva mort vers el 1027 sense successi, el ducat gasc amb els comtats annexes d'Agen (Agens) i Bordeus van passar al seu germ San VI (1027-1032) i el comtat de Bass ja no s'esmenta ms, havent quedat segurament integrat dins l'Agens.

Llista de comtes.

Gombau 977-c. 992 ;
Garcia Donat c. 992-? ;
Guillem I de Gascunya  ?-997 ;
Bernat II (I de Gascunya) 997-1010 ;
Guillem II de Gascunya 1010-1027 ;
Part del Agens des 1027;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37640" title="Agens" nonfiltered="4573" processed="4553" dbindex="14794">
L'Agens (en occit Agens, en francs Agenais) s una comarca de Gascunya a Frana, que t per capalera la ciutat d'Agen. Est situada a la vall de la Garona.
 Histria .
Havia estat territori dels gals nitiobroges, la capital dels quals era Aginnum. Els romans l'atriburen a l'Aquitnia Secunda. En el segle XI s'hi constu un comtat, i com la resta del ducat d'Aquitnia, del qual formava part, fou atribuda als als comtes de Poitiers el 1038. Cap el 1152 fou entregada als Reis d'Anglaterra com a dot de la filla de Ramon VI de Tolosa quan es cas amb Ricard I d'Anglaterra, i el 1196 als comtes de Tolosa. Durant la croada albigesa del 1212, l'Agens fou ocupat per Sim de Montfort i la ciutat d'Agen, que no va abraar la causa albigesa, acoll Sim abans que aquest ataqus Pena d'Agens, cap del comtat. 

Del 1259 al 1444 rest sotmesa novament al rei d'Anglaterra, i fou un punt de fricci entre les corones de Frana i d'Anglaterra durant la Guerra dels Cent Anys. Finalment, el 1444 fou incorporat definitivament a Frana, qui la va incoporar a la governaci de Guiena fins que, desprs de la Revoluci Francesa, form el departament d'Olt i Garona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37641" title="Vasads" nonfiltered="4574" processed="4554" dbindex="14795">
El Vasads (en occit Vasads, en francs Bazads) s una comarca de Frana, al departament de la Gironda, regi de Gascunya. El cap de comarca s la ciutat de Vasats (en francs Bazas).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37642" title="Vescomtat de Lapurdi" nonfiltered="4575" processed="4555" dbindex="14796">
El vescomtat de Lapurdi fou una jurisdicci feudal de Gascunya centrada a la ciutat de Baiona i abraant el Lapurdi, que va existir del 1023 fins el 1103. 

Es diu que el vescomtat fou creat pel rei San III de Navarra el gran amb terrenys (llavor anomenats Lapurdum) que li havia cedit el duc de Gascunya, que devia ser Guillem II (duc 1010-1027). El navarrs el va donar al seu parent Llop San que es pensa que pogu ser fill del rei San de Viguera mort vers el 991 (San era el fill del primer rei de Viguera Ramir I que va governar del 970 al 981, i el germ gran del darrer rei Garcia, que va morir vers 1030). El vescomtat comprenia el Lapurdi i les senyories d'Arberoa, Osss, Sant Joan (Saint-Jean-Pied-de-Port) i Sant Esteve de Bigorra (Saint-Etienne-de-Baigorry). A la mort de Llop vers el 1058, el vescomtat fou donat a son germ Fortun San que tamb va heretar del rei Garcia de Viguera no el ttol reial per si les senyories a La Rioja (Autol, Arnedo, Jubera, Ocn i Quel) i Cantbria, i port el ttol de senyor de Njera; va morir el 1062 i el va succeir el seu nt Fortun II que abans de ser vescomte de Lapurdi es titulava Vescomte d'Arberona (Arberoa?). Fortun II era fill de San Fortun que havia mort dos anys abans que el seu pare (1060); ell mateix va morir el 1099. El seu fill Semen Fortun va morir com a molt tard el 1123 per no va portar el ttol. Sembla que per aquell temps foren concedits ttols vescomtals a algun senyor (per exemple el senyor de Belsunce fou creat vescomte de Macaia el 1145). Del 1099 al 1122 exerciren el govern Toda i San Garcia d'Arberoa i finalment, un any, Garcia San d'Arberoa. El fill de Semen Fortun, Bertran, fou el segent vescomte, va donar Saint Jean de Luz a l'esglsia de Baiona (amb motiu del seu enlla amb Ataresa d'Arberoa, i va morir el 30 d'octubre de 1169. La seva filla, Baiona es va casar amb el vescomte Guillem Ramon d'Orte (mort el 1180) i la successi va recaure en son germ Pere, per mort uns mesos desprs, va passar a l'altre germ Arnau. El 1170 aquest vescomte Arnau, rebellat contra els anglesos, va ser derrotat per el llavors prncep Ricard Cor de Lle i va haver d'abandonar Baiona que va quedar segregada del Lapurdi i posada sota l'autoritat d'un prebost angls (desprs fou incorporada a la senescalia de les Landes i finalment va passar al departament de Basses Pyrnes amb el principat de Bidache i la baronia de Louvigny, sense tornar al Lapurdi). Arnau es va installar al Castell d'Ustaritz. El darrer vescomte fou Guillem Ramon de Salt, successor el 1192, que el 1193 va cedir els seus drets al rei Enric II d'Anglaterra

Llista de vescomtes.


Llop San 1023-1058;
Fortun I San 1058-1062 ;
Fortun II San 1062-1099;
Toda 1099-1123 ;
San Garcia d'Arberoa 1099-1122;
Garcia San 1122-1123;
Bertran Semen 1123-1169;
Pere Bertran 1169-1170;
Arnau Bertran 1170-1192;
Guillem Ramon senyor de Salt;
  

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37643" title="South Eastern Trains" nonfiltered="4576" processed="4556" dbindex="14797">

South Eastern Trains (en angls, "Ferrocarrils del Sud-est") s una companyia de trens que gestiona serveis al sud-est d'Anglaterra, precisament a Londres, el comtat de Kent i una part del comtat d'East Sussex. Fou creada l'any 2002 quan la companyia Connex va perdre la seva llicncia per gestionar els trens de l'rea.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37644" title="Joan Ramis i Ramis" nonfiltered="4577" processed="4557" dbindex="14798">

Joan Ramis i Ramis (Ma, 27 d'abril de 1746   Ma, 12 de febrer de 1819).
 
Fill d un advocat i amb cinc germans, tots dedicats al conreu de cincies humanstiques, Joan estudia Retrica i Potica a la Universitat Literria de Mallorca i Dret civil i cannic a la d'Aviny.

Retornat a Ma fa d'advocat i s juntament amb el Capit Joan Roca i Vinent un dels fundadors, el 1778, de la Societat Maonesa de Cultura, que t la seu a casa seva. Els temes preferentment tractats a la Societat feien referncia a les cincies naturals i a les cincies humanes i es llegien traduccions, entre d'altres de Voltaire, Wieland i Young.

Escriu poesia i teatre, per la seva producci en catal minva amb la incorporaci de Menorca a Espanya, encara que hi escriu el Dietari , Temps i paratges de Menorca en qu s ms gusts i saludable o danys, respectivament, el peix i marisc que s'aporta per vendre a la pescateria de Ma (1811). Escriu tamb Antigedades clticas, Historia civil i poltica de Menorca. Escriv tamb algunes obres en llat, com l'elegia a la mort de la seva muller (el 1791, publicada el 1792; sn 44 dstics elegacs) o el seu propi epitafi. Tamb el 1793 es clouen les activitats de la Societat Maonesa de Cultura.

s autor d'un conjunt d'obres dramtiques en les quals sap adaptar al catal, amb una inusitada habilitat, els alexandrins apariats d'encuny francs: Lucrcia, tragdia escrita el 1769, quan l'autor tenia vint-i-tres anys; Arminda, tragdia del 1775, sobre un tema histric barcelon; Constncia, tragdia datada del 1779; i Rosaura o el ms constant amor, tragicomdia del 1783.

L'anlisi de les obres de la seva biblioteca ens ajuda a conixer el camp de les predileccions literries de Joan Ramis: els clssics grecs i llatins, entre els quals es troben Homer, Horaci, Virgili, Ovidi, Sneca, Terenci; els escriptors francesos del XVII i del XVIII, amb Boileau, Racine i Voltaire entre molts d'altres; els clssics i contemporanis anglesos, amb la inclusi de Shakespeare, Thomson i Young, i tamb els italians, de Petrarca i Tasso a  Metastasio; fins i tot alguns escriptors de llengua alemanya, com Gessner.

Si simplement analitzvem els antecedents literaris i la feble demografia de l'illa, que comena el segle amb uns 16.000 habitants i l'acaba amb uns 31.000, no ens explicarem tampoc que la literatura catalana neoclssica, i particularment el teatre, tinguin a Menorca, no solament representants de primera fila, sin una gamma temtica i una perspectiva europea que no coneixem que es trobessin a cap altra zona del nostre pas. A aquestes i a d'altres caracterstiques diferencials de la cultura menorquina del segle XVIII respecte a la resta de la cultura catalana de l'poca cal trobar-los una explicaci histrica coherent. El desenlla de la guerra contra Felip V comporta una diversificaci dels destins poltics. L'anexi del Rossell a Frana deixa de tenir el carcter provisional amb qu, de i dell de les Alberes, era tinguda des del 1659 fins llavors i la francesitzaci hi incrementa el seu ritme. Menorca, ocupada l'any 1708, en nom de l'arxiduc, per un estol anglo-holands comanat per Stanhope, s incorporada a la Corona Britnica pel tractat d'Utrecht (1713) i segueix una trajectria particular. Mant les seves estructures poltiques durant la dominaci britnica i durant la curta ocupaci Guerra dels Set Anys (1756-1763). El catal s durant tot aquest perode la llengua oficial, un home tan decisiu per a l'evoluci de l'illa com el governador sir Richard Kane parlava la llengua dels menorquins. I no fou l'nic: quatre dels disset membres de la Societat de Cultura de Ma eren britnics. Les escoles -en llengua autctona- augmentaren. L'any 1750 fou importada de Londres la primera impremta menorquina, l'economia menorquina esdev dinmica i no solament la producci agrcola, ramadera i artesana augmenta, sin que Menorca participa en un gil mercat internacional. De l'activitat econmica neix, sobretot a Ma, nova capital de l'illa, una puixant burgesia mercantil, oberta a les relacions amb Europa. Els fills de les famlies benestants estudien al continent, sobretot a les universitats franceses." "Pel tractat de Versalles (3 de setembre de 1783) la Gran Bretanya cedeix l'illa a la corona d'Espanya. Monbeig afirma: "El nou governador comte de Cifuentes aplic a l'illa les mateixes mesures, lleis i reglaments que al reialme peninsular i, com al segle XVI, el govern de Madrid paralitz l'economia de l'illa".


Bibliografia.

 Prleg Joan Ramis. Lucrcia. Carbonell, Jordi.  Barcelona, Edicions 62, 1968.
 Joan Ramis. Comas, Antoni.  Histria de la literatura catalana. Barcelona, Ariel, 1964.
 Poesies burlesques i amoroses. Ramis i Ramis, Joan.  Institut Menorqu d'Estudis, 1988. ;
 Rosaura de Joan Ramis: ms enll del neoclassicisme?. Joan Ramis i Josep M. Quadrado: de la Il.lustraci al Romanticisme. Pons, Antoni-Joan. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat / UIB / Id'EM, 1999. ;
 Lucrcia i Rosaura o el ms constant amor dins Teatre barroc i neoclssic. Francesc Fontanella i Joan Ramis, a cura de Maria Merc Mir i Jordi Carbonell, prleg de Giuseppe Grilli. Edicions 62 i La Caixa, MOLC 90.


Enllaos externs.
Enciclopdia Catalana












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37647" title="Lloren Villalonga i Pons" nonfiltered="4578" processed="4558" dbindex="14799">
Lloren Villalonga i Pons va nixer a Ciutat de Mallorca l'any 1897 i hi va morir l'any 1980. Escriptor i psiquiatre, va estudiar psiquiatria a Frana, on conegu l'obra de l'escriptor Marcel Proust, del qual va adquirir influncia, sobretot pel que fa a la novella psicolgica.

La seva primera novella fou Mort de Dama 1931, on fa una interpretaci satrica de l'aristocrcia i l'intellectualitat illenques. L'obra no va quedar exempta de fortes crtiques per part de la societat mallorquina.

La seva tasca com a escriptor en catal va estar precedida pel protagonisme en l'anticatalanisme a Mallorca, sobretot contra l'Associaci per la Cultura de Mallorca i els seus objectius al voltant de la normalitzaci lingstica i la qesti nacional. Aix, polemitz primer amb Joan Pons i Marqus sobre la normativitzaci lingstica i particip, des de 1936, en la destrucci de totes les associacions culturals catalanes desprs de la victria dels revoltats contra la Repblica a Mallorca, i fou protagonista, amb el seu germ Miquel, de la campanya contra els signants de la Resposta als catalans, amb una retrica de caire feixista, en el moment lgid d'afusellaments i empresonaments de civils durant la Guerra Civil Espanyola. A la postguerra canvi d'actitud i arrib a ser adms per la major part del moviment de resistncia cultural i s'integr amb normalitat als cercles de la literatura catalana.

Obres.

Novella.
 Mort de dama, 1931;
 Bearn o la sala de las muecas, 1956;
 La novella de Palmira, 1952;
 Bearn o la sala de nines, 1961 (versi catalana);
 La gran batuda, 1968;
 Desenlla a Montlle, , 1963;
 L'hereva de Donya Obdlia, 1964;
 Les fures, 1967;
 El misantrop, 1972;

Teatre.
 Fedra, 1932 (en castell);
 Faust, 1956;
 Aquilles o l'impossible, 1964;
 Els desbarats, 1965;
 Un estiu a Mallorca, 1975;

 Enllaos externs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37648" title="Narcs Oller i Moragas" nonfiltered="4579" processed="4559" dbindex="14800">
Narcs Oller i Moragas (Valls, 1846   Barcelona, 1930). Va ser un advocat i escriptor que va proliferar amb la tendncia realista i la naturalista, per a acabar adaptant-se al modernisme de l'poca.

Vida.
Orfe de pare de molt petit, s'educ a la casa pairal de la seva famlia materna, els Moragas; una de les ms importants de Valls, en un ambient illustrat i molt liberal. Ms tard, estudiant dret a Barcelona, esdevingu un demcrata convenut, per la Revoluci de Setembre el deceb i es desentengu de la poltica. Una vegada acabada la carrera, an compaginant la seva tasca d'advocat amb la d'escriptor. Desprs d'uns deu anys de producci escassa, de caire romntic i en castell, es pass a les files dels escriptors realistes i comena a escriure en catal. Ha estat considerat pels critics actuals creador de la novella catalana moderna, ja que va haver de patir d'un s restringit de la llengua catalana en l'mbit literari.

La seva obra es pot dividir en tres etapes. La primera comena amb un volumet de quatre contes titulat Croquis del natural, publicat el 1879 i es clou amb la seva novella ms extensa i ambiciosa: La febre d'or editada definitivament l'any 1893. Entremig publica diversos reculls de contes i tres novelles: La papallona (1882), prologada per mile Zola, un dels seus escriptors predilectes, malgrat que Oller mai no arrib a seguir del tot el naturalisme de l'autor francs; Lescanyapobres (1884) i Vilaniu (1885). Fou una poca d'xits, durant la qual exerc una influncia decisiva dins la literatura catalana i mantingu relaci amb les principals figures literries espanyoles i estrangeres. 

La segona etapa comena amb l'aparici del modernisme literari i acaba el 1906. L'autor va essent desplaat per les noves tendncies i els nous escriptors, i tamb l'afecta la mort dels dos crtics i amics seus, el seu cos Josep Yxart i Joan Sard, a l'estmul dels quals es devia una gran part de la seva obra. Es poden destacar en aquesta etapa dues novelles: La bogeria (1899), on planteja el problema del determinisme que era a la base del naturalisme, i Pilar Prim (1906), novella psicolgica que, tot i comenar amb una esttica naturalista, acaba ssent modernista, mostrant aix el canvi en l'estil de l'escriptor.

Desprs de Pilar Prim comena la tercera etapa en qu va publicant contes i traduccions, per cap novella. Es tracta d'un perode en el qual cada vegada est ms allat i enfrontat als noucentistes que l'han deixat de banda i a qui ataca directament. 

En aquesta darrera etapa prepara les seves Memries literries que es publicaren pstumament el 1962.

Obres.
Narrativa.

 El pintor Rubio, 1876 (en castell i indit);
 Un viaje de placer, 1868 (sota el pseudnim Plcido);
 Croquis del natural, 1879. (Reedici a Cossetnia dins la Biblioteca Narcs Oller, 2007);
 La papallona, 1882;
 L'escanyapobres, 1884;
 Vilaniu, 1885. (Reedici a Cossetnia dins la Biblioteca Narcs Oller, 2008);
 De Tots Colors, 1888;
 La febre d'or, 1890 1892;
 La bogeria, 1898;
 Pilar Prim, 1906;

Teatre.
 Teatre d'aficionats, 1900;
 Renyines d'enamorats, 1926;

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Narcs Oller, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37658" title="Ubangui-Chari" nonfiltered="4581" processed="4560" dbindex="14802">
Ubangui-Chari s un territori situat al centre d'frica que va ser colnia francesa des del 1894 fins el 1960. En aconseguir l'autonomia el 1958 va adoptar el nom de Repblica Centreafricana. El 1960 va assolir la independncia.
El nom Ubangui-Chari ve dels rius Ubangui afluent del riu Congo i del Txari que desguassa al llac Txad.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37660" title="Marbre" nonfiltered="4582" processed="4561" dbindex="14803">

Si cerqueu informaci sobre un peix, vegeu Mabre.
El marbre s una roca metamrfica, calcria, amb textura compacta ,un aspecte cristalitzat i cristallina composta per grans microscpics de calcita. 

El marbre s la roca ornamental ms utilitzada al llag de la histria. Ara, s'utilitza per a fer peces de paviments i revestiments, taulells de mobles, etc. El seu s com a material d'escultura privilegiat a l'poca clssica l'ha convertit en signe d'elegncia. El marbre millor considerat s el de Carrara. Miquel ngel, el gran escultor del renaixement itali, visitava les pedreres de Carrara per escollir personalment els marbres per a les seves escultures. 
A l'estat espanyol tamb hi ha importants pedreres de marbres, algunes d'elles molt apreciades.





Enllaos externs.
Informaci, mostres de marbres i granits. ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37665" title="Arberoa" nonfiltered="4583" processed="4562" dbindex="14804">
Arberoa fou una senyoria de Lapurdi que el rei navarrs Fortun I San va convertir en vescomtat pel seu fill Fort I Fortun el 1035. Aquest vescomtat va retornar a la corona i l'1 de juny de 1455 Blanca de Navarra el va concedir al seu conseller Joan de Beaumont.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37666" title="Paret" nonfiltered="4584" processed="4563" dbindex="14805">



En arquitectura, les parets o murs sn les estructures verticals que allen un espai de l'exterior. Han de ser resistents, duradores i han d'allar de la humitat.

 Classificaci segons la seva situaci .
Parets exteriors: allen, formades per maons arrebossats amb morter de cal o ciment i pintats desprs, o estan recobertes amb lloses de materials petris o altres.
Parets interiors: divideixen els espais. Sn enguixades i pintades o recobertes amb paper, moqueta, fusta, etc.
Parets mitjaneres: separen dues cases immediates.

 Classificaci segons la seva funci .
Parets mestres o de crrega: carreguen el pes de l'obra o les bigues, sostenen voltes, arcades, etc.
Parets de tancament: delimiten l'edifici i no suporten crrega.
Envans: separen habitacions o estades d'un habitatge.

Articles relacionats.
Muralla;
Mur de Berln;
Mur de les lamentacions;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37669" title="Nrdic antic" nonfiltered="4585" processed="4564" dbindex="14806">

El nrdic antic era la llengua germnica parlada pels habitants d'Escandinvia i les seves colnies d'ultramar des dels inicis de l'poca vikinga fins a l'any 1300 aproximadament. Aquesta llengua sorg del proto-nrdic durant el segle VIII i en evolucionar, acab donant lloc a totes les llenges escandinaves.

A causa del fet que la majoria dels textos que han sobreviscut provenen de la Islndia medieval, la variant estndard de facto d'aquesta llengua s el dialecte occidental, s a dir, els antics noruec i islands. Aquest fet fa que, a vegades, per parlar de l'antic nrdic es parli d'antic islands o d'antic noruec.

No obstant aix, tamb hi havia la variant oriental d'aquesta llengua, la qual es parlava als assentaments vkings de les actuals Sucia i Dinamarca. No hi havia una separaci geogrfica entre els dos dialectes gaire clara. De fet, es poden trobar trets del nrdic antic oriental a l'est de Noruega i trets del nrdic antic occidental a l'oest de Sucia. A ms a ms, tamb hi havia un dialecte anomenat gotlands antic, el qual s'inclou dins el nrdic antic oriental perqu s el menys conegut dels tres dialectes.       

Els parlants d'aquests tres dialectes consideraven que tots parlaven una mateixa llengua, i la van anomenar dansk tunga (NAOr) o dnsk tunga (NAOc) fins al segle XIII.

El nrdic antic era intelligible pels parlants d'angls antic, de sax antic i de baix alemany, parlat al nord de l'actual Alemanya. Aquesta llengua va anar evolucionant fins a dividir-se i convertir-se en les llenges noruega, islandesa, sueca i danesa.  

L'islands modern s la llengua que menys ha evolucionat a partir del nrdic antic. El feros tamb conserva moltes similituds per la forta influncia danesa fa que no sigui tan conservador com l'islands. Encara que les altres llenges han evolucionat ms, els parlants de suec, noruec i dans encara s'entenen entre ells grcies a la gran herncia comuna del nrdic antic. 

Gramtica.
Sistema fonolgic.

Les grafies i el seu valor fontic.
El nrdic antic empr dos sistemes d'escriptura:
 L'alfabet rnic, ms conegut com a futhark;
 i l'alfabet llat, el qual s'introdu amb l'arribada del cristianisme, desprs de l'any 1000.

Fou necessari introduir a l'alfabet llat nous signes per a representar tots els sons del nrdic antic. En aquesta taula hi ha totes les vocals del nrdic antic que s'escrivien emprant l'alfabet llat:

Els smbols  ,   (que no apareixen a la taula) i  (una , originalment, sobre la qual s'hi superposaren o o e) no apareixen en textos fins al segle XII. Van ser creats per a l'ortografia de l'islands antic per l'autor del seu primer tractat gramatical.  s'usa en nrdic antic, per  noms s'empra en l'angls antic. El nrdic antic, a ms a ms, t tres diftongs: i,  u i y. Aquests diftongs, normalment, apareixen com a digrames en els manuscrits.    

En les consonants, s'empraven els grafemes  ( so  , com faith de l'angls, transcrit en catal com th) i  (so   suau, com the de l'angls, transcrita en catal com dh). El smbol y s'emprava per a transcriure el so voclic labial anterior, aquest smbol amb aquest valor tamb l'emprava l'anglosax.

Per a ms informaci, vegeu transcripci de les llenges germniques.

Accentuaci.
El nrdic antic diferenciava les sllabes accentuades i no accentuades. L'accent s'emprava, no per marcar sllabes tniques, sin per diferenciar les vocals llargues, accentuades, de les curtes, que no duien accent. L'accent es collocava, normalment, al lexema de la paraula, la qual cosa feia que la majoria de les vegades aquest aparegus a la primera sllaba de la paraula. No obstant aix, en alguns casos el prefix duia l'accent i el radical el perdia. En els noms compostos, cadascun dels elements duia el seu propi accent.

Morfologia.
Els noms.
Els noms, en nrdic antic, es classifiquen seguint dos criteris:
 Pel seu lexema.
 Pel seu gnere.

Lexemes forts i lexemes febles.
Hi ha dues possibilitats:
 Si el lexema accentuat acaba amb les vocals a, o llarga, i o u aleshores el nom pertany a la declinaci forta.
Si el lexema accentuat acaba amb les seqncies an, on o in aleshores el nom pertany a la declinaci feble. La resta de noms que no compleixen les regles de la declinaci forta tamb pertanyen a la declinaci feble. Tamb cal dir que els noms que presenten petites alteracions en la seva pronunciaci a causa de la dificultat que suposa pronunciar certes combinacions consonntiques, com ara els que el lexema dels quals acaben amb l o r, tamb pertanyen a la declinaci feble, tot i les alteracions que presenten en la seva declinaci.   ;

El gnere nominal.
El nrdic antic t 3 gneres: mascul, femen i neutre. El gnere depn, normalment, de la terminaci del lexema del nom. Generalment:
 els lexemes que acaben amb -a pertanyen al gnere mascul o femen;
 els lexemes que acaben amb -o llarga pertanyen al gnere femen;
 els lexemes que acaben amb -u pertanyen al gnere mascul;
 els lexemes que acaben amb -n, -nd o -r pertanyen als gneres mascul o femen. ;

El nombre.
Originalment, hi havia tres nombres gramaticals en nrdic antic: el singular, el dual i el plural, com en grec antic. No obstant aix, a l'poca clssica el dual s'havia fusionat amb el plural, la qual cosa fa que podem parlar, en nrdic antic clssic, de noms dos nombres. 

Les declinacions nominals.
El nrdic antic tenia quatre casos, els mateixos que hi ha en alemany modern, s a dir, nominatiu, acusatiu, genitiu i datiu.

Exemple de la declinaci forta: 


(Les formes reconstrudes del proto-nrdic estan precedides per un asterisc i, al seu costat, hi ha les formes en nrdic antic clssic)

Exemple de la declinaci feble:


Els adjectius.
Al principi, els adjectius es declinaven com els noms. No obstant aix, ja en proto-germnic, s'adoptaren algunes formes pronominals, la qual cosa fu que aparegus la declinaci prpia dels adjectius, fruit de la mescla de les declinacions nominal i pronominal. Les formes que tenen un origen pronominal sn:

Les altres formes empren:
 terminaci en -a pel mascul i el neutre;
 i la terminaci -o pel femen. ;

Aquesta declinaci s'usa quan un adjectiu fa la funci de predicat o modifica un sintagma nominal indefinit. A aquesta declinaci se la coneix amb el nom de declinaci forta.

Per als sintagmes nominals definits, s'usa la declinaci feble. Les seves caracterstiques sn:
 terminaci -an pel mascul i el neutre singulars;
 terminaci - n pel femen singular;
 terminaci -um pel datiu plural de tots els gneres i -u per a la resta de casos en plural.

Comparatiu i superlatiu.
Hi ha dues maneres de fer el comparatiu i el superlatiu en nrdic antic:
 La majoria d'adjectius empren el sufix -ar per formar el comparatiu i -ast per fer el superlatiu, aix tenim que: rkr   comparatiu: rkari   superlatiu: rkastr.

 per un petit grup d'adjectius fan el comparatiu i el superlatiu amb els sufixos -r i -st, provinents aquests dos d'una inflexi que t el seu origen en la desaparici d'una i final. Seguint aquesta regla, tenim que el comparatiu i el superlatiu d'aquests adjectius queda aix: langr   comparatiu: lengri   superlatiu: lengstr.

Els pronoms.
Els pronoms, en nrdic antic, empren vuit sistemes morfolgics diferents:
 els pronoms personals;
 els pronoms personals de tercera persona;
 els demostratius;
 els possessius;
 els interrogatius;
 els reflexius;
 els relatius;
 els indefinits;

Aquests vuit tipus de pronoms tenen formes diferents.

Els pronoms personals.
S'organitzen en tres nombres (singular, plural i dual) i quatre casos, per no fan diferncies entre gneres. Aquests noms sn els pronoms de primera i segona persona, i el reflexiu de la tercera.
El dual s'empra per parlar d'accions en les que actuen noms 2 individus.  

Taula dels pronoms personals:


Els pronoms personals de tercera persona.
Els pronoms personals de tercera persona, a diferncia dels pronoms de primera i segona, distingeixen entre els gneres mascul, femen i neutre i correspon a un radical germnic caracteritzat pel prefix h-. En nrdic antic, aquest sistema noms s'empra en el singular dels gneres mascul i femen. El genitiu, en plural, empra la mateixa declinaci pels adjectius i pels pronoms.  

Declinaci dels pronoms de tercera persona :


Els pronoms demostratius.
En nrdic antic hi ha dos tipus de pronoms demostratius:
 els demostratius de distncia, els quals sn formats per dos paradigmes, sn sa (que noms s'usa pel nominatiu singular de gneres mascul i femen) i a:


 i els pronoms demostratius de proximitat. Aquests ltims tenen el seu origen en els demostratius de distncia, per hi afegeixen els sufixos -si i -a, quedant aquests com els demostratius del proto-nrdic com ara ansi. A causa de l'afegiment d'aquests sufixos, els radicals varien molt com a resultat de l'aparici de les consonants subjacents, la qual cosa fa que la declinaci d'aquest tipus de pronoms sigui molt irregular.

Els verbs.
El nrdic antic, de la mateixa manera que la resta de llenges germniques, fa la distinci entre els verbs forts i febles.
Els verbs febles sn aquells que, en la seva declinaci, el lexema no mostra cap mena d'alteraci i els temps verbals es formen mitjanant la suma dels sufixos i prefixos necessaris.
Els verbs forts, en canvi, sn aquells que presenten una alteraci de tipus voclic en el seu lexema en determinats temps verbals.
El sistema temporal de l'antic nrdic es basa en les formes del passat per a formar la resta de temps. Aquest sistema de formaci dels temps verbals es pot trobar en altres llenges, especialment en les semtiques com l'rab.

Distribuci geogrfica.






 ]]
L'islands antic era gaireb idntic al noruec antic i ambds formaven el dialecte occidental del nrdic antic. El dialecte oriental es parlava a Sucia i Dinamarca i en assentaments vkings de Rssia, Anglaterra i Normandia. El gotlands antic es parlava a l'illa de Gotland i en alguns assentaments a l'est del mar Bltic. En el segle XI, el nrdic antic era la llengua ms parlada a Europa. S'estenia des de Vinland fins al Volga. El punt de Rssia on va sobreviure ms temps va ser a Novgorod, la qual desaparegu d'aquesta ciutat al segle XIII.

Descendents actuals.
Els descendents del nrdic antic occidental sn les llenges islandesa, noruega (nynorsk) i feroesa i l'extingida llengua norn, parlada a les illes Orcades i Shetland. Del nrdic antic oriental descendeixen les llenges sueca, danesa i noruega (bokml). El noruec (bokml) en un principi pertanyia al dialecte occidental, per va rebre una gran influncia oriental.  

Entre aquestes llenges, la islandesa i gran part de la llengua feroesa han patit canvis mnims durant tots aquests segles, encara que la pertinena a Dinamarca de les illes Froe ha fet que el feros hagi patit una gran influncia del dans. El nrdic antic va influenciar alguns dialectes de l'angls, especialment l'escocs, el qual t un gran nombre de paraules manllevades del nrdic antic. Tamb va ser una llengua decisiva en el desenvolupament del normand.

Textos i dialectes.

Les primeres inscripcions en antic nrdic es conserven en rnic, les primeres sn del segle VIII (tot i que hi ha 200 inscripcions rniques en proto-nrdic, la ms antiga de les quals data del segle II) i les runes se seguiren utilitzant mols segles desprs, fins i tot desprs de la mort de la llengua. No obstant aix, els textos literaris ms importants estan escrits en l'alfabet llat, com ara les sagas o les eddas de la Islndia medieval.

Com que el proto-nrdic evolucion a nrdic antic al segle VIII, els efectes de les umlauts variaven segons la regi. Les tpiques umlauts (ex. fylla de *fullian) eren ms marcades en les rees on es parlava el dialecte occidental mentre que en la rea del dialecte oriental aquestes evolucionaren cap a una diresi (ex. hiarta de herto). Aquesta diferncia fou la ra principal per la qual s'esdevingu la dialectalitzaci de la llengua que ocorregu durant els segles IX i X. Aquesta dialectalitzaci acab formant el dialecte occidental a Noruega i als assentaments a l'Atlntic i l'oriental a Dinamarca i Sucia.   

Una altra diferncia entre els distints dialectes fou que els diftongs del dialecte occidental evolucionaren en monoftongs en el dialecte oriental. Aix tenim que en dialecte occidental es diu steinn, mentre que en l'oriental, primer es digu stain per aquesta paraula pass a sten. Als dialectes occidental i gotlands es conserva el diftong au dauga mentre l'oriental l'evoluciona i el converteix en , com en la paraula gha. Tanmateix, el dialecte occidental t el diftong ey de paraules com heyra mentre l'oriental el converteix en , com en hra, i en gotlands antic aquest s oy, com en hoyra. 



Una tercera diferncia fou que el dialecte occidental perdia algunes combinacions de consontants. Les combinacions -mp-, -nt- i -nk- en el dialecte occidental s'assimilaven en -pp-, -tt- i -kk-, per aquest fenomen era ms limitat en el dialecte oriental.



No obstant aix, aquestes diferncies eren una excepci. Els dialectes s'assemblaven molt i, de fet, els parlants dels tres dialectes consideraven que parlaven noms una llengua, una llengua que ells anomenaven llengua danesa (d nsk tunga) com per exemple Mir Dyggva var Drtt, dttir Danps konungs, sonar Rgs er fyrstr var konungr kallar  danska tungu (Snorri Sturluson, Saga dels Ynglings). Traducci: La mare de Dyggve era Drott, filla del rei Danp, fill de Rig, el qual fou el primer en ser anomenat rei en llengua danesa. 

Aqu hi ha una comparaci entre els dialectes oriental i occidental. s una transcripci d'una de les pedres rniques de Funbo (U990) que significa: Ver i Thane i Gunnar aixecaren aquesta pedra desprs de Harusa, el seu pare. Du ajudi la seva nima:

Ver ok egn ok Gunnarr reistu stein enna at Haursa, fur sinn. Gu hjalpi nd hans. (NAOc);

Ver ok egn ok Gunnarr ristu stin enna at Haursa, faur sinn. Gu hialpi and hans. (NAOr);

Nrdic antic occidental.
La majoria dels canvis respecte al proto-nrdic apareixen en tota la zona del nrdic antic, per alguns es limitaven a una rea geogrfica especfica i crearen la diferncia dialectal entre els dialectes occidental i oriental. Una diferncia era que el dialecte occidental no monoftonguitzava els diftongs del proto-nrdic, aix, l'evoluci del nrdic antic occidental no fou pas la que canviava els diftongs i/ei per e ni y/ey per  ni au per . Una de les primeres diferncies fou que, mentre el dialecte occidental tenia les formes bu (vivenda), ku (vaca) i tru (fe), l'oriental tenia bo, ko i tro. El dialecte occidental tamb es caracteritzava per la u-umlaut, la qual feia que *tanu es pronuncis tnn  i no tand, com en l'oriental. A ms a ms, tamb hi havia assimilacions nasals com en la paraula bekkr, que v del proto-nrdic *bankiaz.      

Els primers textos apareixen en inscripcions rniques i en poemes escrits per Thjdolf de Hvin l'any 900 aproximadament. Els primers manuscrits sn del perode que abasta des de l'any 1150 al 1200 i tracten tant de temes legals com religiosos o histrics. Durant els segles XII i XIII Trndelag i Vestlandet eren les regions mes importants del regne de Noruega i en elles s'hi form el dialecte occidental, caracteritzat per les seves formes arcatzants i les seves abundants declinacions. Tal i com ens mostren els textos escrits fins el 1300 aproximadament, el dialecte occidental era un dialecte uniforme i sovint s difcil saber si un text va ser escrit en islands antic o en noruec antic. Aquest dialecte rebia el nom de norr tunga (llengua nrdica).  

El noruec antic es va diferenciar aviat de l'islands antic per la prdua de la consonant h en posici inicial davant de l, n i r. Aix vol dir que mentre en islands antic tenim la forma hnefi (puny), en noruec antic tenim les formes neve o nve. 

Pels volts de l'any 1300, la cort noruega es despla cap al sud-est de Noruega i aix signific que l'antic estndard d'escriptura desaparegu perqu el consideraven massa arcaic. Desprs de la uni amb Sucia, el suec antic comen a influenciar al noruec antic. Aquesta influncia del dialecte oriental es refor amb l'adhesi a la uni de Dinamarca.

La Pesta Negra, que assot la pennsula escandinava entre els anys 1350 i 1351, i les seves conseqncies portaren a la fi de l'antiga tradici literria del dialecte occidental. No obstant aix, a Islndia aquesta tradici perdur una mica ms, per es va anar extingint a mesura que arribaven novetats des del continent.  

Text d'exemple.
El segent text s un extret de la Saga d'Egil Skallagrmson. El manuscrit s el ms antic que es conserva d'aquesta saga, s l'anomenat fragment-  del segle XIII. El text mostra clarament l'escassa evoluci estructural de l'islands. L'ltima versi est escrita en islands contemporani, i s'hi veu que noms s'ha canviat la pronunciaci. El text tamb ens permet imaginar que, no obstant aix, el lector contemporani t moltes dificultats per entendre el manuscrit original, per no dir res del canvi que ha fet la calligrafia de l'alfabet llat des d'aleshores.



Nrdic antic oriental.
El dialecte oriental, el qual es parl ms o menys entre els anys 800 i 1100, rebia el nom, a Sucia, de suec rnic, i a Dinamarca, el nom de dans rnic, per cal tenir clar que l's de les paraules suec i dans no es deu a causes lingstiques. Ambds rebien el nom de rnic perqu els textos escrits en aquest dialecte apareixen, majoritriament, escrits en alfabet rnic. A diferncia del proto-nrdic, el qual s'escrivia amb el futhark vell, el dialecte oriental de l'antic nrdic s'escrivia amb el futhark nou, que noms tenia 16 lletres. A causa del nmero limitat de runes, la runa que s'emprava per a representar la vocal u s'usava tamb per a representar els sons o,  i y, i la runa que s'usa per a i tamb equival a e.  

El canvi ms important que es don en el dialecte oriental fou el canvi de i (en dialecte occidental ei) per e, com passa a la paraula stin, que evolucion cap a sten. Aquest fet es reflexa en les inscripcions rniques perqu, mentre on en les velles es pot llegir stain, en les ms noves es llegeix stin. Tamb hi havia el canvi de au de daur cap a , quedant en dr. Aquest canvi tamb es mostra en les inscripcions rniques perqu, on abans es llegia taur, en les ultimes inscripcions s'hi llegeix tur. A ms a ms, el diftong y (l'equivalent al diftong ey del dialecte occidental) evolucion cap a , com b es pot veure en la paraula que el nrdic antic emprava per dir illa.

Fins a principis del segle XII, el dialecte oriental era un dialecte uniforme. A Dinamarca aparegueren les primeres diferncies locals que acabarien marcant la diferncia entre el dans antic i el suec antic i aquests canvis s'extengueren cap al nord creant aix isoglosses que abastaven des de Zelanda fins a Svealand.

Les vocals a final de paraula -a, -o i -e comenaren a fusionar-se en -e. Alhora, les consonants oclusives no sonores, s a dir, p, t i k, esdevingueren sonores i, fins i tot,  fricatives. Aquests canvis han fet que el dans contemporani tingui les paraules kage, bide i gabe mentre el suec t les paraules kaka, bita i gapa.  

A ms a ms, el dans ha tingut la prdua de l'accent tancat que podem trobar tant en suec com en noruec contemporanis, substituint-lo per un accent obert amb una oclusiva gutural afegida.

Text d'exemple.
Aquest text s un extret del Vstgtlagen. Aquest s el text ms antic que es conserva escrit en suec i data del segle XIII. s contemporani a la majoria dels majors exponents de la literatura medieval islandesa. Normalment, es pren aquest text com el text que marca l'inici del suec antic. 

Drpr maar svnskan man eller smalenskn, innan konongsrikis man, eigh vstgskan, bte firi atta rtogher ok rettan markr ok nga tar bot.  Drpar mar danskan man all norn man, bte niv markum. Drpr mar vtlnskan man, eigh ma frid flyia or landi sinu oc j th hans. Drpr mar vtlnskn prest, bte sva mykit firi sum hrlnskan man. Prstr skal i bondalaghum vr. Varr surman drpin llr nskr mar, ta skal bta firi marchum fiurum em sakin skir, ok tvar marchar konongi.;

Traducci:
Si alg mata a un suec o un smlands, un home del regne per no un got, l'assass haur de pagar vuit rtugar i tretze marcs, per no wergeld. El rei posseir nou marcs de l'assass per l'assassinat de qualsevol persona. Si alg mata a un dans o a un noruec, l'assass haur de pagar nou marcs. Si alg mata a un estranger, no ser desterrat per haur de deixar el seu clan. Si alg mata a un clergue estranger, pagar tant com per l'assassinat d'un estranger qualsevol. Un capell compta com un home lliure. Si alg mata a un alemany o a un angls, l'assass haur de pagar quatre marcs al demandant i dos marcs al rei.;

Gotlands antic.
La Gutsaga s el text ms llarg que es conserva en gotlands antic. Va ser escrit al segle XIII i est mesclat amb la histria primerenca de l'illa de Gotland. Aquest extret narra l'acord al qual van arribar els gotlandesos amb el rei de Sucia, poc abans del segle IX:

So gingu gutar sielfs wiliandi vndir suia kunung y at air mattin frir Oc frelsir sykia suiariki j huerium sta. vtan tull oc allar utgiftir. So aigu oc suiar sykia gutland firir vtan cornband ellar annur forbu. hegnan oc hielp sculdi kunungur gutum at waita. En air wir orftin. oc kallain. sendimen al oc kunungr oc ierl samulai a gutnal ing senda. Oc latta ar taka scatt sinn. air sendibuar aighu fri lysa gutum alla stei til sykia yfir haf sum upsala kunungi til hoyrir. Oc so air sum an wegin aigu hinget sykia.;

Traducci:
Per tant, per la seva prpia voluntat, el gotlandesos esdevenen sbdits del rei de Sucia i, per aix, ells poden viatjar lliurement i sense cap mena de risc a qualsevol punt del regne de Sucia sense pagar peatge ni altres impostos. Tanmateix, els suecs tenen el dret d'anar a l'illa de Gotland sense cap mena de restricci del gra ni prohibici. El rei ha d'oferir protecci i ajuda sempre que la necessitin i l'hagin demanada. El rei i els jarls hauran d'enviar emissaris a l'althing gotlands per rebre els diners dels impostos. Aquests emissaris hauran de proclamar passatge lliure per a tots els gotlandesos a tots els punts del mar del rei d'Uppsala i el mateix per a tot aquell que vulgui viatjar cap a l'illa de Gotland.    ;

Algunes caracterstiques importants del gotlands antic es poden veure en aquest text. La primera s que, a diferncia del dialecte oriental, el gotlands antic conserva tots els diftongs. I la segona, que el diftong ai daigu, air i waita no ha patit l'aparici d'un umlaut com passa amb el diftong equivalent en el dialecte occidental, s a dir, el diftong ei de les paraules eigu, eir i veita.

 Referncies .


Bibliografia.
Gordon, Eric V. and A. R. Taylor. Introduction to Old Norse. Segona edici, Oxford: Clarenden Press, 1981.
Gutasagan. Lars Aronsson, ed. Project Runeberg, 1997.

Enllaos externs.
Indo-European Language Resources El recursos sn, essencialment, germnics. Hi ha dos diccionaris d'islands antic (en angls), dues gramtiques d'islands antic (una en angls i l'altra en alemany) i una gramtica de suec antic (en alemany).
Mostra oral d'aquesta llengua;
Curs de nrdic antic ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37671" title="Porta" nonfiltered="4586" processed="4565" dbindex="14807">



En arquitectura, una porta s un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.

 Parts .
Llinda: pea horitzontal que suporta el pes que t al damunt.
Brancals: guixos de paret que hi ha a banda i banda de la porta.
Bastiment o marc: sobre de brancals, s'hi colloquen els elements per obrir i tancar la finestra.
Frontisses: aguanten la fulla de la porta i la fan girar.

 Parts principals del bastiment .
Testera: est a la part superior en sentit horitzontal que descansa sobre els muntants.
Muntants: formen els costats del bastiment. Es colloquen les frontisses i el pany.
Banyot: sobresurt de la testera i serveix per a subjectar el bastiment a l'obra.
Fulla: part mbil que obre i tanca l'obertura.

 Tipus de portes .
Interiors: formades per un marc de fusta, en l'interior hi ha una nima de cartr i un refor per al pany. El recobriment s un parament de fusta de poc gruix, normalment de contraplacat.
Exteriors: fusta ms resistent, ferro, alumini, vidre, plstic, etc. Espiera.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37672" title="Vescomtat d'Orte" nonfiltered="4587" processed="4566" dbindex="14808">
El vescomtat d'Orte (en francs Orthe) fou una jurisdicci feudal de Gascunya que abraava un territori similar a l'actual cant de Peyrehorade, al sud de Dacs amb tretze parrquies: Orte (Orthevielle), Peyrehorade (Igaas), Lanne (Port-de-Lanne), Sant Esteve d'Orte (Saint-tienne-d'Orthe), Bels, Orist,  Sant Lon (Saint-Lon-les- Mines), Pey, Siest, Cagnotte, Cazorditte, Cauneille i Oeyregave (las dos darreres foren baronies vinculades a la casa vescomtal). Al vescomtat hi havia uns trenta castells, el mes conegut el d'Aspremont que va acabar donant nom a la famlia.

A la mort del duc San IV de Gascunya el 977 les terres d'Oloron, Tursan, Dacs (Dax), Orte, i Gabard amb ttol vescomtal (vescomte de Gascunya) foren heretades pel seu fill Aner, que probablement ja les governava abans. Aner va morir no massa desprs, vers el 978 i va repartir els seus dominis entre els seus tres fills: San, que va rebre el vescomtat de Tursan; Donat, que va rebre el vescomtat de Gabard; i Llop que va rebre el vescomtat d'Oloron. Llop va morir vers el 985 i va repartir els seus dominis entre dos fills: Aner, que va rebre Oloron, i Arnau que va rebre Dacs (Dax) amb Orte. El seu fill Garcia Arnau conegut per Toquelis el va seguir en ambds vescomtats i va morir abans del 1061 entrant llavors en un perode incert. Sembla que la successi pogu anar a un fill anomenat Arnau II (que segurament va governar Dacs) i un altra anomenat Llop Garcia que primer fou vescomte a Orte per potser va heretar a sa germ i vers el 1065 va deixar repartir el vescomtat reunificat entre els dos fills: Ramon I que va rebre el vescomtat de Dacs (Dax) i Garcia que va rebre el d'Orte. La lnia de Garcia va continuar amb el seu fill Llop (vers 1067-1080), el fill d aquest, San (vers 1080-1090) i el net (fill de San) Guillem San conegut per Malfara (vers 1090-1115); el va seguir el seu germ Ramon I San dit el Piads que va morir el 1146. El seu fill Arnau Ramon va governar fins passat el 1150, probablement fins el 1156. El va succeir sa germ Guillem Ramon "Espasapesada", casat amb Baiona de Lapurdi, mort vers el 1173, i va seguir el seu fill Llop II. A la seva mort el 1212 fou vescomte Ramon Arnau, que va participar a les lluites dels albigesos, fins una data vers el 1221, i el va seguir el seu fill Arnau Ramon el croat que el 1234 va deixar el crrec i es va fer monjo (va morir el 1244) i el va succeir el seu oncle Ricard I (germ de Ramon Arnau) que era senyor d'Aspremont. Des llavors els vescomtes van esser coneguts com els Aspremont. Ricard va morir el 1243 i el va succeir el seu fill Llop Ramon per sota regncia de la seva muller Na Aumus de Cognac (1244 a 1254). Ramon II fou el segent vescomte que va abandonar el crrec al seu fill Ricard que el va ostentar fins el 1295 al mateix temps que la mort del pare. La dinastia va continuar regularment fins el segle XVIII. El 1748 va morir Antoni III i el va succeir la seva filla Llcia Antonieta que, amb la revoluci, el 1789, va emigrar a Espanya.

 Llista de vescomtes .

Llop d'Oloron abans 977-985;
Arnau Llop 985-1029 (vescomte de Dacs i Orte);
Garcia I Arnau "Toquelis" 1029-desprs de 1050 (de Dacs i Orte);
Llop I Garcia) desprs de 1050-1065 (possible vescomte de Dax i Orte);
Garcia II Llop 1065-1067;
Llop II 1067-1080;
San I Llop vers 1080-1090 ;
Guillem I San "Malfara" vers 1090-1115;
Ramon I San el Piads 1115-1146;
Arnau I Ramon 1146-1156;
Guillem Ramon "Espasapesada" 1156-1173;
Llop II 1173-1212;
Ramon Arnau I 1212-1221 ;
Arnau Ramon I el croat 1221-1237;
Ricard 1237-1243;
Llop Ramon 1243-1254;
Regncia de Aumus e Cognac 1244-1254;
Ramon II 1254-1295;
Arnau Ramon II 1295;
Arnau Ramon III 1295-1345;
Ramon Arnau II 1345;
Arnau Ramon IV 1345-1360;
Joan I (fill)  1360-1409;
Llus I (fill) 1409-1451;
Llus II (fill) 1451-1480;
Pere (fill) 1480-1532;
Adri (fill) 1532-1578;
Joan II Csar (fill) 1578-1618;
Antoni I (fill) 1618-1658;
Joan III (fill) 1658-1704;
Dominic (nebot) 1704-1726;
Antoni II (Anton) 1726-1759 (fill);
Antoni III Enric Melcior 1759-1772 (fill);
Llcia Antonieta 1772-1793 (filla);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37673" title="Parets" nonfiltered="4588" processed="4567" dbindex="14809">

Geografia:
Municipi del Valls Oriental. Vegeu Parets del Valls.
Entitat de poblaci de Vilademuls. Vegeu Parets d'Empord.
Arquitectura: elements constructius verticals, amb una dimensi horitzontal (gruix) molt ms petita que les altres. Vegeu paret.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37675" title="Vescomtat de Dacs" nonfiltered="4589" processed="4568" dbindex="14810">
El vescomtat de Dacs (en francs Dax) fou una jurisdicci feudal de Gascunya centrada a la ciutat de Dacs.

A la mort del duc de Gascunya San IV el 977 les terres d'Oloron, Tursan, Dacs (Dax), Orte, i Gabard amb ttol vescomtal (vescomte de Gascunya) foren heretades pel seu fill Aner, que probablement ja les governava abans. Aner va morir no massa desprs, vers el 978 i va repartir els seus dominis entre els seus tres fills: San, que va rebre el vescomtat de Tursan; Donat, que va rebre el vescomtat de Gabard; i Llop que va rebre el vescomtat d'Oloron. Llop va morir vers el 985 i va repartir els seus dominis entre dos fills: Aner, que va rebre Oloron, i Arnau que va rebre Dacs (Dax) amb Orte. El seu fill Garcia Arnau conegut per Toquelis el va seguir en ambds vescomtats i va morir abans del 1061 entrant llavors en un perode incert. Sembla que la successi pogu anar a un fill anomenat Arnau II (que segurament va governar Dacs) i un altra anomenat Llop Garcia que primer fou vescomte a Orte per potser va heretar a sa germ i vers el 1065 va deixar repartir el vescomtat reunificat entre els dos fills: Ramon I que va rebre el vescomtat de Dacs (Dax) i Garcia que va rebre el Vescomtat d'Orte. Ramon I va tenir com successor al seu fill Arnau III, i aquest la seva filla Geralda I (que tenia uns deu anys). La vescomtessa es va casar un temps desprs, vers el 1100, amb Pere Arnau (conegut per Arnau Dat o Dat Arnau) senyor d'Osbarret, d'una lnia collateral de la famlia. Va morir el 1140 i va deixar la successi al seu fill Ramon II i aquest al seu fill Pere II. A la mort de Pere nomes va deixar una filla, Navarrina, que tenia uns set anys; passats els 20 anys es va casar amb el vescomte de Tarts Arnau Ramon III i el vescomtat de Dacs va passar aix al Vescomtat de Tarts.

La branca d'Osbarret arrenca de Garcia (o Garcia Arnau) vescomte de Dax que va deixar dos fills Llop i Arnau. Aquest darrer sembla que va governar Dacs per al morir vers el 1061 o 1062 l'herncia va recaure en Llop. Arnau fou conegut per Arnau Garcia de Mixa i va morir vers el 1072, deixant mes d'un fill; un dels fills fou Dat Arnau de Mixa, nascut abans de 1060, senyor d'Osbarret, que vers el 1100 es va casar amb la vescomtessa hereva Geralda.

Llista de vescomtes .

Arnau I Llop 985-1029;
Garcia I Arnau 1029-vers 1050;
Arnau II Garcia vers 1050-1062;
Llop I Garcia vers 1062-1065;
Ramon I Llop vers 1065-1089;
Arnau III (fill) 1089-1090;
Geralda (filla) 1090-1140;
Pere Arnau (esps) 1100-?
Ramon II (fill) 1140-1167;
Pere II (fill) 1167-1170;
Navarrina (filla) 1170-vers 1185;
Arnau Ramon (III de Tarts) vers 1185 (esps);

Branca d'Osbarret o Mixa.

Arnau Garcia vers 1061-1062;
Pere Arnau (Dat Arnau o Arnau Dat) 1062-vers 1120;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37680" title="Vescomtat d'Auloron" nonfiltered="4590" processed="4569" dbindex="14814">
El vescomtat d'Oloron fou una jurisdicci feudal de Gascunya centrada en l'antiga vila romana d'Iluro (Auloron) format per les Valls de Barets, Aspe i Ossau.

El 819 Llop fou reconegut com a comte d una part de Gascunya i va repartir els seus dominis entre dos fills: Donat, que va rebre el comtat de Bigorra, i Cntul, que va rebre el vescomtat de Bearn. En aquest repartiment no es va incloure Auloron, a tocar del Bearn, que va quedar en mans de la branca ducal fins la mort de San IV, en que va deixar aquestes terres, junt amb les de Dacs, Orte, Tursan i Gabard, al seu fill Aner, que segurament ja les governava abans amb el ttol de vescomte de Gascunya. Aner va morir vers el 978 i a Auloron, Dacs i Orte el va succeir el seu fill Llop, que va morir vers el 985, deixant repartida l'herncia: al seu fill Arnau I li va deixar el vescomtat de Dax amb Orte, i al fill Aner li va deixar Auloron. Aner va governar fins el 1009, menys un perode en que el vescomtat fou usurpat per Cntul III de Bearn (abans del 1004). No va deixar fills, noms una filla anomenada ngela que estava casada des no feia massa amb el nt de Cntul III, Cntul IV el vell (mort 1058) amb el que Auloron va quedar incorporat permanent al Bearn. El 1077 el Bearn, incrementat amb el vescomtat d'Acqs i terres a Orte i Slies, va ser rellevat pels ducs d'Aquitnia dels seus deures feudals i va esdevenir plenament independent.

Llista de vescomtes .

Aner I 977-978;
Llop I 978-985;
Aner II 985-1002;
Cntul I (III de Bearn) 1002-1004;
Aner II 1004-1009;
ngela 1009-?
Cntul II (IV de Bearn) 1009-1058 (esps);
Unit al Bearn ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37683" title="Captalat de Buch" nonfiltered="4591" processed="4570" dbindex="14815">
El captalat de Buch (Bug en occit) fou una senyoria feudal de Gascunya. Captal s un antic ttol gasc equivalent a capit, i que a l'edat mitjana es donava als mes nobles d'Aquitnia.

Tres parrquies, La Testa de Bug (La Teste-de-Buch), Gujan i Cazaux (Casaus en occit) foren reunides vers el 1250 en una sola senyoria anomenada Captalat del Bug (en francs Buch) que va tenir senyor illustres. Vers aquesta data era captal Pere de Bordeus i va morir vers 1256 deixant el captalat a la seva filla Asalida, que es va casar el 1307 amb Pere II senyor de Grailly, mort el 1356 deixant diversos fills: Joan II de Grailly fou captal del Buch i vescomte de Benaugs i va deixar dos fills que van exercir ambds com a captals: Gast de Grailly, mort vers 1362, i Joan III de Grailly que fou comte de Bigorra, vescomte de Benaugs (desprs comte de Benaugs) i captal de Buc, i va morir a la pres el 1376. Aix la successi va passar a Arquimbald (o Arcambau) senyor de Gurson i vescomte de Castilhon, que va rebre la senyoria de Grailly (i d'altres), el comtat de Benaugs, i el captalat de Buch; fou a mes a mes comte de Lavaux i de Longueville, que per matrimoni va enllaar amb els Foix, i fou ius uxoris dels comtats de Foix i Bigorra i els vescomtats de Bearn, Castellb, Marsan, Lautrec, Gavald, Oloron, Brulhs i Gabarret o Gabard; va morir entre el 1413 i el 1416 i el va succeir el seu fill segon Gast I, comte de Benaugs i Longueville (i senyor de Grailly) mort el 1455. Va deixar el captalat al seu fill Joan (comte de Benaugs, comte de Castres i vescomte de Castilhon, i senyor i desprs vescomte de Meille i per matrimoni comte de Candale) que va morir el 1485. Va deixar l'herncia al seu fill Gast II (comte de Candale i comte de Benaugs i vescomte de Castilhon o Castillon), mort el 1500. El va succeir el seu fill Gast III, comte de Candale i de Benaugs, mort el 1536; i a aquest el va succeir el seu fill Frederic, Comte de Candale, d'Astarac i de Benaugs, i Captal de Buch, mort el 1571; el seu fill Enric, Comte de Candale, d'Astarac i de Benaugs, fou el darrer captal de la nissaga, i noms va viure un any (va morir el 1572). L'herncia i el ttol de captal va passar a la seva filla Margarida, comtessa de Candale, de Benaugs i d'Astarac, que va morir el 23 de setembre de 1593. Les seves possessions van passar a la corona com hereva de l'altra branca dels Foix. Sa germana Francesca fou empresonada per Margarida i obligada a fer-se monja, per al morir Margarida va deixar el convent i va pledejar pels bens de la seva branca, per va morir sense resultats i sense descendents el 1649. La senyoria fou donada per la corona i al segle XVII la tenia Joan Llus d'Epernon, senescal de Guiena. El darrer captal fou Franois Amanieu de Ruat


Llista de Captals.

Pere de Bordeus v. 1190-1251;
Asalida v. 1251-1300;
Pere I (II de Grailly) v. 1300-1356;
Joan I (II de Grailly) 1356-v. 1360;
Gast I de Grailly v. 1360-1362;
Joan II (III de Grailly) 1362-1376;
Arquimbald de Grailly (senyor de Gurson i vescomte de Castilhon) 1376-1416;
Gasto II 1416-1455;
Joan III 1455-1485;
Gast III 1485-1500;
Gasto IV 1500-1536;
Frederic 1536-1571;
Enric 1571-1572;
Margarida 1572-1593;
a la corona francesa 1593;
Francesca,  pledeja 1595-1649;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37684" title="Vescomtat de Tursan" nonfiltered="4592" processed="4571" dbindex="14816">
El vescomtat de Tursan fou una jurisdicci feudal de Gascunya, a l'oest del Vescomtat del Bearn.

El duc San IV de Gascunya va repartir els seus dominis entre els seus fills el 977. Al fill Aner o Asnar, que es va titular vescomte de Gascunya, van correspondre els territoris de Tursan, Gabard, Oleron, Dacs i Orte. A la seva mort vers el 978 es va produir un altre repartiment i al fill San li va tocar el territori de Tursan i Chalosse amb el ttol de Vescomte de Tursan. San I, conegut per San Ail, va tenir per successor al seu fill San II Atil, i aquest al seu fill Auger I. Els vescomtes van emprar algunes vegades el ttol de vescomtes de Miramont a partir de finals del segle XI.  Auger fou el pare d'Auger II i aquest d'Auger III que el 1118 estava prenent part al setge de Saragossa. Casat amb l'hereva del vescomtat de Zuberoa, no va deixar al morir vers el 1120 ms que una filla, Matilde, casada amb Ramon I San el Piads vescomte d'Orte (1115-1146) per el domini fou principalment infeudat als bisbes d'Aire.

 Llista de vescomtes .

Aner I (Asnar I) vescomte de Gascunya 977-978;
San I Ail 978-vers 1000;
San II Atil vers 1000-1030;
Auger I vers 1030-1060;
Auger II vers 1060-1100;
Auger III vers 1100-1120;
Matilde vers 1120;
Ramon I San d'Orte 1120;
infeudat als bisbes d'Aire ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37689" title="Chalossa" nonfiltered="4593" processed="4572" dbindex="14819">
Chalossa (en occit Shalssa, en francs Chalosse) s una comarca francesa, a la Gascunya, a l'est de Dax (a les Landes) i a l'oest de Tursan. La capital histrica fou anomenada Doasit (Doazit) o Auls. La principal ciutat s Sant Sever.

Dax o Dacs era la capital d'una subdivisi administrativa amb els romans, Tarbells, per vers el segle IV fou subdividida i es va formar una nova divisi administrativa a l'entorn de la ciutat d'Aturensium (Aire). Aix la regi de Chalossa va quedar dividida entre Dax i Aire. Ms tard es van formar els bisbats i la part oriental va quedar integrada en el de Tursan (Pagus Aturensis). Al segle XII el bisbat d'Aire es va dividir en dos arxidiaconats, el de Marsan (a la dreta del riu Adur) i el de Tursan, i la comarca de Chalossa va quedar integrat en aquest darrer amb dos arxiprestats el de Tursan i el de Doazit.

Polticament va quedar inclosa en el vescomtat de Tursan i a la seva extinci el 1120 el pas fou infeudat als bisbes d'Aire. Va formar un arxiprestat fins a la revoluci.


Llista d'arxiprestes.

Desconeguts vers 1200-1550;
Johan de Castaignet vers 1415;
Gaspard d'Ornezan 1561-1572;
Guillem de Vic vers 1587;
Henry de Candalle vers 1610 (senyor de Doazit);
Christophle de Cloche vers 1611-1612;
Helie Joseph Sanguinet 1617-1628;
Bernard Dubroca 1630-1644;
Raimond de Justes 1644-1660;
Jean Despois 1660-1661;
Raymond Decs 1661-1681;
Jean-Csar Decs 1681-1686;
Jean de Sainct-Esps 1689-1700;
Jean de Sainct-Girons 1700-1710;
Pierre de Mora 1731-1754;
Simon de Mora 1754-1791;
Susps el 28 de febrer de 1791;
Pierre Darcet, 1791, renuncia;
Vacant 1791-1801 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37690" title="Vescomtat de Louvigny" nonfiltered="4594" processed="4573" dbindex="14820">
El vescomtat de Louvigny fou una jurisdicci feudal a Gascunya, al Bearn. Louvigny est al sud de Marsan, a l'est de Orte, i al nord de Pau (al Bearn).

Guillem Fortun Prncep de Verdun, de la famlia reial navarresa fou nomenat vescomte de Louvigny i Gimos vers el 980; es va casar amb Brauceta d'Armanyac. Llavors se li deia "Vicecomitatus Lupiniacensis" i el vescomte va ajudar a la construcci d'un monestir (La Role); tamb d'aquest poca s un castellet conegut com "Lou Castet" (el Castellet). No se sap ben b quan va morir per els seus dominis van anar a parar a las branca gascona d'Oloron i Dacs. All Llop havia dividit el pas entre Aner (Oloron) i Arnau (Dax i Orte). Un tercer germ, Garcia va rebre la senyoria de Subestre, per a la mort de Guillem Fortun (desprs del 993), sembla que es va nomenar vescomte a Llop, fill de Garcia de Subestre

Desprs va passar als vescomtes du Marsan. Al segle XII Arnau Guillem de Marsan va fer la guerra contra Gast de Bearn. Finalment va passar a Bearn i desprs a Foix. Mateu de Foix va donar la senyoria d'Andouins i el vescomtat de Louvigny al seu parent Joan, del que va passar al seu fill Gast i d aquest al seu fill Pau. Aquest fou fet comte el 1555 i va morir el 1562. La seva filla i hereva fou Diana d'Andouins, coneguda com la vescomtessa de Louvigny i la Bella Cortesana, morta el febrer de 1621. Es va casar amb Filibert de Gramont, Duc de Gramont, Comte de Guiche i senescal de Bearn el 1567 i fou amistanada de Enric IV de Franca. Del primer va tenir al successor Antoni II de Gramont i Guiche mort el 1644; amb el seu fill Antoni III (1644-1678), el fill d aquest, Antoni IV (1678-1720), el fill d'aquest Antoni V (1720-1735) i el fill dal darrer Antoni VI (1735-1741) els drets del Louvigny es consolidaren en la casa dels ducs de Gramont fins a la revoluci.

Llista de vescomtes .

Guillem Fortun 980-?
Llop de Subestre ?-?
a Marsan;
a Bearn;
a Foix-Bearn;
Joan de Foix 1398-? (senyor d'Andouins);
Gast ?-? (senyor d'Andouins);
Pau vers 1520-1562 (senyor d'Andouins);
Diana 1562-1621;
Antoni I (II de Gramont) 1621-1644;
Antoni II (III de Gramont) 1644-1678;
Antoni III (IV de Gramont) 1678-1720;
Antoni IV (V de Gramont) 1720-1725;
Antoni V (VI de Gramont) 1725-1741;
Llus I de Gramont 1741-1745;
Antoni VI (VII de Gramont) 1745-1789;
Suprimit per la revoluci de 1789.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37691" title="Volkswagen" nonfiltered="4595" processed="4574" dbindex="14821">
Volkswagen (en alemany "Autombil de Poble") s un fabricant d'autombils amb seu en Wolfsburg, Alemanya. Forma part del Grup Volkswagen, el major fabricant d'autombils d'Europa i un dels ms importants del mn. 

 

Histria.
Inicis de la fbrica. 

El nom Volkswagen s degut al fet que en els anys 1930 va sorgir a Alemanya el projecte de construir un autombil que fos accessible per a un gran nombre de persones. Quan Adolf Hitler s'al amb el poder en 1933, decideix posar en marxa un pla de foment de la indstria de l'autombil, amb l'objectiu de rellanar les seves fbriques i fer-les ms competitives enfront de les angleses i les franceses. D'aquesta manera es llana un concurs als empresaris per a la concessi de la fabricaci del denominat 'autombil del poble' (Volks Wagen). Ferdinand Porsche va ser l'encarregat de dur a terme el projecte la fi del qual era construir un vehicle senzill i barat que pogus estar a l'abast de la majoria dels alemanys sense que les seves economies es ressentissin. 

Hitler pretenia construir la fbrica ms gran d'Europa per a la fabricaci de l'autombil del poble. Per a aix, el requisit era tenir accs a una via fluvial navegable. Tamb era necessria una central elctrica prpia, que abasts tant a la fbrica com a la nova ciutat. Hitler va escollir el poble de Fallersleben, a la vora del canal de Mittelland. El lloc formava part des del segle XIV del Comtat de Schloss Wolfsburg, propietat del comte von Schulenburg. Segons les idees de Hitler, la fbrica havia de disposar de la seva prpia ciutat annexada a la mateixa, per a allotjar als treballadors i les seves famlies. 

El nom escollit per Hitler per a l'autombil va ser Kdf-Wagen (Kraft durch Freude, La fora per l'alegria) i la ciutat, Kdf-Stadt. No obstant aix, ni en la fbrica ni en tota Alemanya ning va emprar un altre nom que no fos el de Volkswagen per a referir-se a l'Escarabat. El nom Kdf-Wagen noms va ser utilitzat en els catlegs i pels militars fantics nazis. 

El partit nazi va facilitar a Ferdinand Porsche la infraestructura necessria per a la construcci de la qual seria posteriorment la fbrica encarregada del projecte. Per a la realitzaci d'aquest projecte, es va fundar la nova ciutat el 26 de maig de 1938. La cerimnia, de tan important esdeveniment per al rgim nazi, buscava clarament impressionar al poble alemany, un poble que es mostrava confiat amb el seu dirigent. Ms de 70.000 persones arribades de tots els racons d'Alemanya van acudir a la cerimnia. Lgicament, Ferdinand Porsche hi va estar present, al costat dels generals nazis i del mateix Fhrer. En dita cerimnia, Hitler va pujar a bord d'un Kdf-Wagen descapotable, condut per Ferdinand Porsche. 

 Segona Guerra Mundial . 
Amb el propsit de finanar tot aquest projecte de dotar al poble alemany d'un autombil de baix cost, el govern alemany va idear un sistema en el qual els estalviadors desitjosos de posseir un Volkswagen (autombil del poble), aportaven 5 marcs setmanalment. Aix es van reunir al voltant de 286 milions de marcs. Cap d'aquestes persones va rebre el seu Kdf-Wagen, ja que els projectes militars monopolitzaven l'atenci del pas desprs de l'inici de la Segona Guerra Mundial al setembre de 1939. La fbrica de Fallersleben es va destinar a la producci militar, i desprs de 6 anys de guerra, els diners del Kdf-Wagen van ser requisats pels russos en concepte de reparacions de guerra. 

Comenada la guerra la fbrica es va convertir en objectiu militar, a pesar que el propi Hitler va augurar a Porsche: "La fbrica no tindr importncia estratgica" en bvia referncia a l'exclusiva construcci del Kdf civil i la victria que s'obtindria amb la blitzkrieg. No encara iniciades les hostilitats, la planta va passar a l'rbita del Ministeri d'Armaments i de la Luftwaffe.

Els aliats van donar prioritat als atacs a la planta del Kdf en ra de la seva contribuci a l'esfor bllic enemic. Anys abans, per la seva banda, experts de la Luftwaffe (Fora Aria Alemanya) havien suggerit la seva prudent dispersi en els boscos. No obstant aix, fins al moment mateix de les primeres incursions no s'havia pres la ms mnima precauci en aquest sentit.

Al temps de les primeres incursions a l'abril de 1944 encara es mancava de camuflatge, defensa antiaria, i refugis subterranis per als treballadors. L'enemic podia veure fcilment la massiva mole rectangular a un costat del Mittellandkanal. 

El 8 d'abril de 1944 cinquanta-sis bombardejos van descarregar all 146 tones de bombes incendiries i d'alt poder explosiu. Encara que no es van causar grans danys materials, tretze persones van morir i quaranta van resultar ferides. Tres setmanes desprs, un Boeing B-17 sense tripulaci, es va estavellar en els sostres de l'Hall 1 de la planta ocasionant greus destrosses en tota aquesta rea. A aix li van seguir altres tres importants raides: El 20 de juny, 137 Fortaleses Volants van llanar 500 tones de bombes incendiries i d'alt poder explosiu. D'aquestes aproximadament 582 van fer blanc en la fbrica causant la mort de vint-i-set treballadors i ferides a noranta-tres ms. Nou dies desprs, seixanta-cinc avions van atacar amb 826 bombes, matant a catorze persones i danyant en forma considerable a la planta, ciutat i barraques de presoners. Finalment el 5 d'agost, vuitanta-cinc Liberator van deixar caure 300 tones de bombes d'alt poder explosiu, aconseguint un estimatiu de 300 encerts en la planta, cuines, barraques i carrers. Van morir set persones i vint-i-set van ser ferides. Totes les incursions es van realitzar a plena llum del dia conforme la modalitat operativa de la Vuitena Fora Aria Nord-americana. 

El 10 d'abril de 1945, tropes nord-americanes van dirigir el seu avan en direcci a la ciutat del Volkswagen. No obstant aix no van arribar a entrar en ella ja que desconeixien la seva existncia. La ciutat era massa nova i no figurava encara en els seus mapes ms recents. El 18 d'abril van prendre possessi de la fbrica i ciutat diversos tancs Sherman recolzats per dos-cents soldats americans. Els esperaven cinc mil russos i polonesos encegats per l'alcohol i el desig de venjana. L'exrcit americ va haver d'emprar-se a fons per a contenir-los disparant fins i tot contra la multitut. 

Els nord-americans originriament tenien la intenci de desguassar i desprs destruir tota la fbrica a causa de la seva connotaci nazi. Assabentat l'inspector-cap de la planta, Rudolf Brrmann, se'ls va oposar tenament evitant la planejada demolici durant els mesos de primavera i estiu de 1945. La seva gesti en aquesta crtica poca, ha estat oblidada per la histria oficial de la Volkswagenwerk. Aix llavors el 25 de maig, amb la vnia nord-americana, es va resoldre rebatejar a l'antiga Stadt donis KdF-Wagen amb el nom de Wolfsburg, pres del castell ve de Von Schulemburg. 

El 28 de maig Rudolf Brrmann va ser posat en la funci de director executiu de la planta. Per a fins d'aquest mateix mes s'havien armat manualment 110 Kbelwagen amb peces sobrants. 

Hitler mai va arribar a veure el seu Kdf-Wagen sortir de les lnies de producci. Amb la finalitat de la guerra, Ferdinand Porsche va ser empresonat per la seva vinculaci amb el rgim nazi i els anglesos van prendre el control de la factoria. 

 Des dels anys 1950 . 

Encara que els seus primers passos van comenar abans de la Segona Guerra Mundial, no va ser fins als anys 50 quan l'Escarabat es converteix en un vehicle de gran acceptaci social tant en Europa com Amrica. En 1955 va sortir de la fbrica l'exemplar un mili, i en 1972 l'Escarabat, com ja se'l coneixia en tot el mn, va superar el rcord d'unitats fabricades d'un autombil, que ostentava Ford amb el seu model "T", a l'aconseguir la xifra de 15.007.034 Volkswagen fabricats. 

L'Escarabat va deixar de fabricar-se a Alemanya al baixar la demanda en la majoria dels pasos, ja que havien aparegut en el mercat mundial autombils equivalents, per de disseny i tecnologia molt ms actuals. Va seguir produint-se, no obstant, en Mxic, des d'on s'atenia el mercat interior i el dels pasos llatinoamericans, en els quals aquest seguia tenint una bona acollida. Durant finals del segle passat, l'Escarabat era considerat L'autombil del Segle. 

Volkswagen no es va quedar endarrere en l'evoluci dels autombils i va presentar en 1974 el model Golf, que immediatament va tenir un gran xit. Volkswagen va ser ampliant pas a pas la seva gamma de models, abandonant la seva anterior poltica de model nic. Aix va anar incorporant en primer lloc el Passat, una mica abans que el Golf, i a continuaci el Polo i el Lupo, models ms petits. En 1997 apareix el New Beetle, que ofereix un disseny basat en l'antic Escarabat, per totalment modernitzat, igual que la tecnologia. Aquest autombil est destinat principalment al mercat nord-americ, on segueix existint un gran nombre de conductors nostlgics de l'Escarabat. L'aparici d'aquest model, unida a un descens de la demanda tamb en els pasos llatinoamericans, duu en l'any 2003 al tancament de la fabricaci del clssic Escarabat a Mxic. Amb anterioritat han anat sortint altres models nous, com el Phaeton, buc insgnia de la marca, el Touran, un monovolum de set places, i el Touareg, un tot terreny per a s en ciutat, carretera i en terrenys difcils. 

En l'any 2002 Volkswagen va lliurar gaireb 5.000.000 de vehicles. El nombre d'empleats i treballadors va ser de 325.000. La seva participaci en el mercat mundial va ser del 12,1 per cent. El grup disposa de 45 fbriques en 19 pasos i est present en 150 pasos amb organitzacions comercials prpies. 

 Fbriques . 
 
Wolfsburg s actualment seu principal del Grup Volkswagen. 

Volkswagen ha construt en els ltims anys a Dresden una fbrica totalment nova, de cristall, que permet als visitants veure en detall tot el procs de fabricaci. En Wolfsburg ha edificat la ciutat de l'autombil, un conjunt d'edificis destinats al pblic, en els quals es poden veure exposicions sobre la histria de la companyia i sobre el mn de l'autombil, i en la qual els compradors poden recollir personalment els seus autombils Volkswagen. 

 Vegi's tamb . 

Grup Volkswagen;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37692" title="Sarine" nonfiltered="4596" processed="4575" dbindex="14822">
El riu Sarine (Sarine en francs, Saane en alemany) s un dels ms llargs de Sussa. Fa 128 km de llargada i drena una rea de 1.892 km2. s afluent del riu Aar.

Neix al peu del Sanetschhorn, a l'oest de l'Oberland Berns.

El seu curs travessa diverses localitats, entre les quals destaquen:

 Gstaad al cant de Berna;
 Chteau-d'Oex al cant de Vaud;
 Gruyres i Friburg al cant de Friburg;
 Laup de Berna al cant de Berna (per segona vegada);

El Sarine desguassa en e l'Aar uns 15 km a l'oest de la ciutat de  Berna.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37697" title="Saxfon" nonfiltered="4597" processed="4576" dbindex="14823">

El saxfon (de Sax, del seu creador i phonos, so en grec), s un instrument de vent de llengeta.

Histria.
Desenvolupat per Adolf Sax, clebre fabricant d'instruments nascut a Dinant, en 1814, Sax va viure a Pars per tal d'explotar millor el seu invent, ciutat on va morir arrunat, acusat de robar patents, el 1894.

Al comenament tenia 18 claus. La seua extensi cromtica comprenia des del Si natural greu (B) al re natural agut (D). Des d'aleshores ha evolucionat prou. Actualment els saxfons tenen una extensi cromtica que va des del Si bemol greu (B ) fins al Fa sosts agut (F#). Existeixen models recents que ja arriben al Sol agut (G).

L's preferent del saxfon s en bandes de msica i sobre tot en el mn del Jazz, on s quasi un instrument indispensable.


Materials.
La major part de l'instrument sol estar feta de metall, normalment de llaut, per tamb se n'ha fet de molts altres metalls. La llengeta s de canya Arundo donax. I l'embocadura s d'ebonita. De totes maneres s'ha fet moltes variants, posant el bec o tot l'instrument de goma o altres materials.

Variants.





Actualment la famlia dels saxfons est formada por 7 instruments. Des del ms agut al ms greu sn:
Sopranino (E ) ;
Soprano (B ) ;
Alt (E ) ;
Tenor (B ) ;
Barton (E ) i ;
Baix (B ). ;
Contrabaix (E ).
El sopranino, el baix i el contrabaix sn molt poc habituals. De la resta d'instruments, els ms emprats sn l'alt i el tenor. El barton ja t un s difs en les bandes de msica i en orquestres de ball.

Repertori.
Concertino da Camera;

 Enllaos externs .

Web del saxfon ;
Selmer ;
Medir;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37704" title="Teresa Pmies i Bertran" nonfiltered="4598" processed="4577" dbindex="14824">
Teresa Pmies i Bertran (Balaguer (Noguera) 1919), escriptora catalana, filla del dirigent marxista Toms Pmies. Ingress a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), el 1937, on tingu un paper actiu en la seva direcci, en la creaci de l'Aliana Nacional de la Dona Jove (1937-1939) i en el portaveu Juliol. Desprs de la guerra civil espanyola hagu d'exiliar-se a Frana i ms tard pass a Cuba, a la Repblica Dominicana, i fix la seva residncia a Mxic. Ingress a la Universidad Femenina, on estudi periodisme (fins llavors havia estat sempre autodidacta). El 1947 deix Mxico per anar a Belgrad, on treball a la rdio, tasca que continu desprs a Radio Praga, on fou redactora de les emissions en espanyol i catal. Des de l'exili tamb collabor a les revistes catalanes Serra d'Or i a Oriflama. El 1971 torn a Catalunya i es dedic a la literatura.

Es cas amb Gregorio Lpez Raimundo, secretari general del PSUC. s mare del tamb escriptor Sergi Pmies. Les seves obres tenen un fons autobiogrfic. Tamb ha escrit una biografia en castell de Dolores Ibrruri (Mxic 1975). El 1997 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2006, el Premi Manuel Vzquez Montalbn.

 Obres .
 Testament a Praga (Premi Josep Pla de narrativa, 1970), en collaboraci amb el seu pare;
 Quan rem capitans (1974);
  Va ploure tot el dia (1974) ;
  Quan rem refugiats (1975);
 Si vas a Pars pap... (1975);
 Gent del meu exili (1975),
 Gent de la vetlla (1975);
  Los que se fueron (1976);
 Dona de pres (1975);
 Amor clandest (1976);
 Aquell vellet senzill i pulcre (1977);
 Vacances aragoneses  (1979)  ;
 La chivata (1981);
 Memria dels morts (1981);
 Aventura mexicana del noi Pau Rispa (1982);
 Matins d'Aran  (1982);
 Rosalia no hi era (1982);
 Busqueu-me a Granada (1984);
 Segrest amb filipina (1986);
 Praga (Coleccin "Las ciudades". Ed. Destino) (1987) ;
 Primavera de l'via  (1989);
 Jard enfonsat (1992);
 Coses de la vida a ritme de bolero (1993);
 Nadal a Porto  (1994);
 La filla del Gudari (1997);
 La vida amb can: crniques radiofniques  (1999);
 Estem en guerra (2005);
 Rdio Pirenaica (2007);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37712" title="Montserrat Roig i Fransitorra" nonfiltered="4599" processed="4578" dbindex="14825">
Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946 - 1991). Va nixer el 13 de juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una famlia burgesa  liberal de la dreta de l'Eixample. El seu pare,Toms Roig i Llop, fou metge i escriptor. Des de ben jove, va participar en els moviments de protesta d'estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. L'any 1968 es va llicenciar en filosofia i lletres i es va doctorar el 1970. Va ser tamb lectora d'espanyol a Bristol el curs 1972-1973. A partir del 1970 que guanya el premi Vctor Catal amb Molta roba i poc sab... i tan neta que la volenes dedica professionalment a la literatura. Amb aquest recull de contes inicia un cicle novellstic: Ramona adu(1972), que retrata tres generacions de dones, via, mare i filla que viuen les seves histries personals amb el rerefons dels moments claus de la histria del pas. La mateixa nissaga apareixer a El temps de les cireres(1977) amb el qual obt el premi Sant Jordi.
Tamb s destacable la seva tasca com a periodista, des de la qual manifesta la seva voluntat per construir una tradici de periodisme culte, feminista i amb la voluntat de recuperar la memria histrica del pas. Aconsegueix gran popularitat amb les entrevistes, que posteriorment publica en la srie de llibres coneguda com Retrats parallels. Una altra obra de gran ress fou Els catalans als camps nazis(1977), premi Crtica Serra d'Or, el qual s un document excepcional de testimoniatge. El 1977 entra com a periodista al canal catal de TVE i hi realitza un reeixit programa d'entrevistes, Personatges, que tamb dna nom a una srie de dos llibres.
L'hora violeta(1980)s la novella que culmina el seu posicionament feminista, a partir d'aqu les seves novelles prendran un caire diferent. Ms tard publicar L'pera quotidiana (1982), La veu melodiosa(1987) i el recull de contes El cant de la joventut(1989).
D'entre les seves obres ms premiades destaquem tamb L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana 1985, escrit a partir d'una estada a Leningrad i que testimonia el setge que va patir la ciutat per part dels nazis. La darrera de les seves publicacions s Digues que m'estimes encara que sigui mentida de l'any 1991, on l'autora hi confegeix una potica personal a tall de testament literari. Montserrat Roig mor a Barcelona el 1991. 

 Ramona, adu, 1972;
 El temps de les cireres, 1977;
 Els catalans als camps nazis, 1977;
 L'hora violeta, 1980;
 Tiempo de mujer?, 1980;
 L'pera quotidiana, 1982;
 L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), 1985;
 La veu melodiosa, 1987;
 El cant de la joventut, 1989;
 Reivindicaci de la senyora Clito Mestres (teatre), 1990;
 Digues que m'estimes encara que sigui mentida, 1991;

 Enllaos externs . 
Pgina de la UOC dedicada a l'autora ;
Pgina del programa NOMS de TV3;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37713" title="Sergi Pmies i Lpez" nonfiltered="4600" processed="4579" dbindex="14826">
Sergi Pmies i Lpez, escriptor, articulista, traductor i crtic de televisi, va nixer a Pars (Frana) al 1960. s fill de la tamb escriptora Teresa Pmies i del poltic comunista Gregorio Lpez Raimundo.

Els seus contes i novelles han estat traduts a l'alemany, angls, castell, francs, i japons. 
Ha tradut al catal obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint i Daniel Pennac. Actualment collabora al programa Els matins de Televisi de Catalunya, a La Vanguardia i a El mn a RAC1.

Obres.
Recull de contes.
 T'hauria de caure la cara de vergonya, 1986;
 Infecci, 1987;
 La gran novella sobre Barcelona, 1999;
 L'ltim llibre de Sergi Pmies, 2000;
 Si menges una llimona sense fer ganyotes, 2006;

Novella.
 La primera pedra, 1990;
 L'instint, 1993;
 Sentimental, 1995;

Guions.
 El mat de Josep Munill. Catalunya Rdio, 1989 (un sol programa).
 Sang bruta (amb Quim Monz). Rdio-novel.la emesa a Catalunya Rdio, 1990. ;

Traduccions.
Apollinaire, Guillaume. Les Onze mil vergues. Barcelona: La Magrana, 1988.
Groot, Bob de. Lleonard sempre s un geni. Barcelona: Columna-Unicorn, 1991.
Kristof, Agota. El gran quadern. Barcelona: La Magrana, 1989.
Kristof, Agota. La prova. Magrana, 1990.
Kristof, Agota. La tercera mentida. Magrana, 1991.
Kristof, Agota. Ahir. Barcelona: La Magrana, 1996.
Kristof, Agota. L'hora grisa, o L'ltim client. Barcelona: La Magrana, 2000.
Nothomb, Amlie. Estupor y temblores. Barcelona: Anagrama, 2000.
Pennac, Daniel. Com una novel.la. Barcelona: Empries, 1995.
Perrault, Charles. La caputxeta vermella i altres contes. Edicions 62, 1995.
Toussaint, Jean Philippe. La mquina de fer fotos. Barcelona: La Magrana, 1989.

Premis.
 Premi caro 1990: La primera pedra.
 Premi Prudenci Bertrana de novella, 1993: L'instint.
 Finalista del premi Laure Bataillon, 1993: Traducci francesa de L'instint.
 Premi Crtica Serra d'Or, 1998: La gran novella sobre Barcelona.
 Premi Ciutat de Barcelona, 2007: Si menges una llimona sense fer ganyotes.
 Premi Lletra d Or, 2007: Si menges una llimona sense fer ganyotes.

 Enllaos externs .

 Pgina dedicada a Sergi Pmies, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya.
 Recull d'articles al cercador de La Vanguardia ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37718" title="Vescomtat de Manhoac" nonfiltered="4601" processed="4580" dbindex="14827">
El vescomtat de Manhoac (en francs Magnoac) fou una jurisdicci feudal de Frana a Gascunya, a les Quatre Valls, entre Labarta, al sud, Comenge a l'est, Bigorra a l'oest i Astarac al nord. Manhoac s una de les Quatre Valls i constitueix una comarca actualment amb uns quatre mil habitants i 24 pobles o llogarets, entre les provncies histriques de Bigorra i Armanyac.

Els comtes d'Aura van governar el Manhoac convertit desprs en vescomtat de Manhoac, que va ser governat junt amb l'Aura pels vescomtes (abans comtes) d'Aura i Manhoac. Desprs va passar als vescomtes de Labarta (Arnau Guillem II 1236-1259, vescomte d'Aura i Manhoac); el vescomtat el van heretar els senyors de Fumel (desprs barons de Fumel) que el dominaven avanat el segle XIII per en feu d'Armanyac. La senyoria de part del pas fou donada pel comte Guerau VI d'Armanyac (1256-1285) al seu fill Roger d'Armanyac, germ del comte Bernat VI d'Armanyac (1285-1319), abraant aquesta part la vila de Mauleon de Manhoac i la seva comarca; el 1317 el Para Joan XXII va crear el bisbat de Lavaur i Roger fou nomenat com a primer bisbe de la seu; llavors Roger va donar la seva senyoria a sa germ Bernat mentre els Labarta van conservar la resta del Manhoac, Labarta, Ousse i Aura. Tot i aix Roger es titulava encara el 1334 senyor de Mauleon, segurament perqu en va conservar l'usdefruit, i a la seva mort el 1340, va passar al seu nebot Joan I que el 1352 actuava com a senyor.

Els vescomtats de Manhoac i Aura van seguir vinculats als Fumel. El ttol de vescomtes i senyors de Fumel encara el portaven a finals del segle XVIII. Llus de Fumel (1748-1749) va heretar de sa mare la senyoria de Hay Brion per va morir al cap d'un any i els ttols i dominis van passar al seu tercer fill Josep de Fumel (1749-1789) que va ser el darrer senyor. El Fumel es van extingir el segle XIX i els seus ttols van passar als Langsdorff que van conservar la propietat del castell de Fumel fins el 1950 en qu el van vendre a la comuna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37719" title="Daiquiri" nonfiltered="4602" processed="4581" dbindex="14828">
El Daiquiri, o Daiquir tal com es pronncia a Cuba, s un cctel a base de rom. Aquests sn els ingredients bsics:

Rom blanc;
Suc de llimona;
Xarop de canya de sucre;
Gel picat.

El nom daiquiri ve del nom d'una mina de ferro a l'est de Cuba.

Aquest cctel va ser crear per un catal emigrat a Cuba: Constant Ribalaiga i Vert, nascut a Lloret de Mar el 1888. A l'Havana entr a treballar en una empresa catalana: El Caf d'En Cotorra, ms tard: Caf La Florida, dirigit pels germans Francesc i Narcs Sala i Parera. El jove Constant, anomenat Constante a l'obra novellstica d'Ernest Hemingway, ja propietari i empresari de La Florida, convertida en La Floridita, esdevingu un autntic mestre en l'ofici dels brmans. Invent el daiquiri, un combinat de rom blanc (la beguda dels pirates, suavitzada per Bacard, nascut a Sitges), xarop de canya de sucre (la planta que les rabs van dur a la pennsula Ibrica, i d'aqu fou duta a les illes del Carib), suc de llimona (una altra fruita oriental trasplantada a Amrica) i gel picat. Quan el 1952 mor Constant Ribalaiga a l'Havana el seu combinat ja s'havia ests pel mn occidental.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37720" title="Bisbat d'Aire" nonfiltered="4603" processed="4582" dbindex="14829">
El bisbat d'Aire fou una divisi eclesistica de Frana, a Gascunya, que avui dia abraa el departament de Les Landes. Fou sufragnia d'Auch i desprs del seu restabliment el 1817 es diu Bisbat d'Aire-Dax.

El primer bisbe esmentat fou Marcel, representat a un concili a Agde el 506 al que van anar personalment Graci bisbe de Dax i tamb els bisbes Juli de Bearn i Grat d'Oloron. L abadia de Sant Sever, que en depenia, fou fundada el segle X pel duc de Gascunya en acci de gracies per una victria sobre els normands. El bisbat pose moltes terres i llocs. Al segle XVI (segona meitat) en fou bisbe Francesc de Foix-Candale (vers 1576-1594) fams matemtic. El bisbe Philippe Cospan (1606-1621) va pronunciar l'oraci fnebre del rei Enric IV de Frana el 29 de juny de 1610. Gilles Boutault (1625-1649) fou el bisbe que va construir el Palau episcopal (avui Ajuntament). Jean-Louis de Fromentires (1673-1684) i Franois Sarret de Gaujac (1735-1757) son altres bisbes destacats. Quant va esclatar la revoluci de 1789 la seu estava ocupada per Sbastien de Cahuzac de Caux (1783-1789) que es va exiliar. Un bisbe constitucional, Saurine d'Eysus, fou nomenat per les Landes (amb seu a Dax). El 1801, per concordat, la dicesi fou suprimida junt amb les de Dax, Lescar, Oloron i Tarbes, que es van integrar en la dicesi de Baiona on era bisbe Monsenyor Loison. El 1817 un nou concordat, va establir una seu episcopal per departament i les antigues seus d'Aire i Dax van constituir el Bisbat d'Aire-Dax amb jurisdicci al departament de Les Landes i amb seu a Aire. El 1933 la seu es va traslladar a Dacs (Dax).


Llista de Bisbes .

Marcel,  desprs de 506;
Rstic, vers 585 ;
Palad, vers 614 ;
Filibau 620-630;
Urs vers 633 ;
Asnar 788   ;
Gombau, vers 977 ;
Arsius-Racca, vers 1017;
Ramon el vell, fins 1060;
Pere I 1060-1092;
Pere II 1092-1099;
Guillem 1100-1115;
Bonhome 1116-1147;
Vital de Sant Hermes 1148-1176;
Od d Arbchan 1176-1179;
Bertran de Marsan,  vers 1180;
Guillem Bernat, vers 1200;
Vital de Beufmort, vers 1211;
Jord, vers 1211;
Gauthier  vers 1220;
Auger 1224-1237;
Pere III i  Ramon de Sant Mart 1237-1266;
Pere de Betous 1266-1295;
Mart 1295-1307;
Bernat de Bats 1308-1326;
Aner San de Tojosa 1326-1327;
Garcia de Fau 1327-1349;
Delf de Marquefave 1349-1354;
Bernat 1354-1361. ;
Joan de Montaut 1361-1386;
Robert Waldeby 1386-1390 (nomenat per Urb VI);
Maurice Usk 1390-1393 (nomenat per Urb VI);
Arnau Guillem de Lescun 1393-1418  (nomenat per Urb VI);
Garcia-Arnau de Navailles 1386-1397 (nomenat per Climent VII);
Bernard de Brun  1397-1418(nomenat per Benet XIII) ;
Vacant 1418-1423;
Roger de Castellb 1423-1440 ;
Pierre de Gachefret 1440-1445;
Llus d Albret, cardenal administrador 1445-1460;
Trist d Aura, bisbe de Coserans 1460-475;
Pierre de Foix, cardenal, 1475-1484;
Mathieu de Nargassie 1484-1485;
Bernard d Abbadie 1486-1512 ;
Antoine du Monastey 1512-1516;
Arnau Guillem d Aydie 1516-1521;
Carles de Gramont 1523-1530;
Gabriel de Saluzzo 1530-1538;
Jacques de Saint-Julien 1538-1560;
Cristfor de Foix-Candale 1560-1570;
Francesc de Foix-Candale 1576-1594;
Vacant 1594-1606 ;
Philippe Cospan 1606-1621;
Sbastien Bouthilier 1621-1625;
Gilles Boutault 1625-1649;
Charles-Franois de Bourlemont 1650-1657;
Bernard de Sariac 1657-1672;
Jean-Louis de Fromentires 1673-1684;
Vacant 1684-1693;
Armand Bazin de Bezons 1693-1698;
Louis-Gaston Fleuriau d Armenonville 1698-1706;
Franois-Gaspard de la Mer de Matha 1706-1710;
Joseph-Gaspard de Montmorin de Saint-Hrem 1710-1723;
Gilbert de Montmorin de Saint-Hrem 1723-1724;
Franois de Sarret de Gaujac 1735-1757;
Playcard de Raigecourt 1758-1783;
Sbastien-Charles-Philibert de Cahuzac de Caux 1783-1801 (renuncia el 1816);
Suprimit 1801-1817 i vacant 1817-1823;
Jean-Franois-Marie Le Pappe de Trvern 1823-1827;
Dominique-Marie Savy 1827-1839;
Franois-Adlade-Adolphe Lanneluc 1839-1856;
Prosper-Mlichel-Armand Hiraboure 1856-1859;
Louis-Marie-Olivier pivent 1859-1876;
Victor-Jean-Baptiste-Paulin Delannoy 1876-1905;
Franois Touzet 1906-1911 ;
Charles de Cormont 1911-1930;
Clment Mathieu 1930-1863 ;
Fernand Pierre Robert Bzac 1963-1978;
Robert Pierre Sarrabre 1978-2002;
Philippe Jean Louis Breton 2002-;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37722" title="Fumel" nonfiltered="4604" processed="4583" dbindex="14830">


Fumel s un municipi francs, situat a la regi d'Aquitnia, departament d'Olt i Garona, sotsprefectura de Vilanova d'lt (Villeneuve-sur-Lot), cap del Cant de Fumel. L'any 1999 tenia 5.423 habitants.

Est situada a l'oest de Carc i nord-est d'Agen. El seu entorn forma una subcomarca dins el Gabard (Gabarret) coneguda com el Fumels. 

Histria.
La ciutat s origin a l'entorn del castell, al segle XI.

Fumel s tamb un nom familiar. Els Fumel foren una famlia senyorial que possea el Castell de Fumel, on eren senyors des el segle XI. Els senyors de Fumel (que posseen Fumel, Libos i Condat) van adquirir per matrimoni a la meitat del segle XIII (1263) els vescomtats de Labarta, Aura i Manhoac. La famlia va continuar gaudint de les seves terres i ttols durant cinc segles mes. El 1280 el senyor de Fumel es va reconixer feudatari d'Anglaterra. El 1562 la ciutat fou destruda per Blaise de Montluc en represlia per l'assassinat a la vila (fet el 1561 pels vilatans i gent de les rodalies) de Francesc I de Fumel, senyor i capit de la gurdia del rei, que va deixar la ciutat molt malmesa i totalment sotmesa als senyors fins el 1789. Llus de Fumel (1748-1749) va heretar de sa mare la senyoria de Hay Brion per va morir al cap d un any i els ttols i dominis van passar al seu tercer fill Josep de Fumel (1749-1789) que va ser el darrer senyor efectiu (desprs de 1789 va ser alcalde de Bordeus). El Fumel es van extingir el segle XIX i els seus ttols van passar als Langsdorff que van conservar la propietat del castell de Fumel fins el 1950 en qu el van vendre a l'ajuntament de la ciutat.

Pgines que s'hi relacionen.
Castell de Bonaguil;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37723" title="Cant de Fumel" nonfiltered="4605" processed="4584" dbindex="14831">
El Cant de Fumel s una subdivisi administrativa francesa al departament d'Olt i Garona, sotsprefectura de Vilanova d'lt (Villeneuve-sur-Lot), format per les segents comunes:
 
Blanquefort-sur-Briolance;
Condezaygues;
Fumel;
Monsempron-Libos;
Saint-Front-de-Lmance;
Sauveterre-la-Lmance ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37724" title="Bisbat de Lavaur" nonfiltered="4606" processed="4585" dbindex="14832">
El Bisbat de Lavaur fou una jurisdicci eclesistica sorgida el 1317 per decisi del Papa Joan XXII. La dicesi fou abolida pel concordat del 1801. El 1822 fou incorporada a la dicesi d'Alb (oficialment Alb-Castres-Lavaur).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37726" title="Aura" nonfiltered="4607" processed="4586" dbindex="14834">


L'aura, en parapsicologia i segons certes nocions religioses i espiritualistes, s un halo que emet el cos hum i que l'envolta.
En neurologia, s'anomena aura una srie de smptomes que s'experimenten abans d'algunes crisis de migranya.
Vall d'Aura als Pirineus francesos.
Comtat d'Aura;
Aura, ciutat de Kuwaliya (regne anatlic vassall dels hitites).
Aura (Pokmon);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37727" title="Quatre Valls" nonfiltered="4608" processed="4587" dbindex="14835">
Quatre Valls s una zona de valls pirenaiques entre Bigorra i Comenge a Frana formada per l'Aura, N'esta (Nesta), Barusa i Manhoac.

La vall principal s Aura, que va formar primer un comtat que va esdevenir vescomtat junt amb Manhoac, fins que va passar als vescomtes de Labarta i desprs als senyors de Fumel. Feudataris aquestos d'Anglaterra (els reis anglesos eren ducs d'Aquitnia) ho foren tamb d'Armanyac. El darrer comte d'Armanyac, Joan, va donar les Quatre valls a sa germana Isabel (la seva amant incestuosa) en ple domini. Enderrocat Joan pel rei el 1470 va comptar amb l'ajuda de la gent del Aura i Joan va recuperar el domini l'any segent amb l'ajuda del rebel Carles duc de Berri i Gascunya o Guiena. El 1473 Lectoure, capital d'Armanyac, fou ocupada i Joan mort i els seus dominis confiscats. Les Quatre valls van restar en poder d Isabel per aquest va ser emmetzinada pel cap del exercit reial Gast de Li i la seva muller la vescomtessa de Lavedan, que volien usurpar la senyoria. Isabel va morir el 4 d'agost de 1476 desprs d haver estat obligada a deixar la senyoria a Gast i la seva muller a canvi d una pensi que mai van pagar, per les germanes d Isabel, Maria i Leonor, casades amb els ducs d Alenon i de Vendme, van pledejar i al cap de molts anys els Li van decidir vendre els drets d usdefruit al rei que els va comprar i el 1607 va incorporar Les Quatre Valls a la corona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37730" title="Vescomtat de Marsan" nonfiltered="4609" processed="4588" dbindex="14836">
El vescomtat de Marsan fou una jurisdicci feudal de Frana, a Gascunya, centrada en Mont de Marsan (en francs Mont-de-Marsan, abraant tota la comarca dita de Marsan.

El duc de Gascunya San IV va morir el 977 i va deixar terres als seus fills que van esdevenir caps de branques comtals i vescomtals. Un suposat fill Esi I, generalment no esmentat a les genealogies de Gascunya, tamb devia rebre territoris, suposadament las comarques de Marsan i de Maremne. Va morir en una data indeterminada entre el 977 i el 990, i va deixar els seus territoris al fill Aner I (o Asnar) que encara vivia el 993. Un altra fill Azinel va rebre la senyoria de Samadet. Aner I va morir cap l'any 1009, i en aquesta data el seu fill Llop I va agafar el ttol de vescomte de Marsan; sa germ San I va rebre la comarca de Maremne i es va titular vescomte de Maremne.

La lnia vescomtal de Marsan va continuar amb Guillem I, el seu fill Ramon I, el fill d'aquest Aner II, i el fill d'aquest Llop II.
Guillem va deixar mes fills: un d'ells, Guerau, mort passat el 1070, fou el primer consenyor de Marsan origen d'una branca senyorial continuada per Guillem (mort passat el 1070), Guerau II (mort passat el 1107) i Arnau Guillem (mort passat el 1180) que foren consenyors de Marsan i senyors de Rocafort i Montgallard, i tronc dels senyors de Cauna (Caunes), i de Tardets i Ahaxe. 

El vescomte Llop II va morir vers el 1103. El va succeir el seu fill Pere I, dit Pere de Labaner, que el 1118 es va casar amb la comtessa Beatriu III per lo qual va ser comte consort en el comtat de Bigorra el 1128, i el 1141 va fundar Mont de Marsan. Va morir el 7 de setembre de 1163 i el va succeir el seu fill Pere Cntul que el 1170, a la mort de la mare Beatriu, fou comte de Bigorra (Cntul III). Va morir el 1178 i la successi va recaure altra cop en una dona, Estefania, proclamada comtessa de Bigorra com Beatriu IV, i vescomtessa de Marsan com Beatriu I. Es va casar amb Pere vescomte de Dax i mes tard amb Bernat de Comenge; va morir el 1190 i altra cop nomes van deixar una filla Peronella, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan, filla de Bernat de Comenge (Aquest va sobreviure a la seva muller fins el 1226 per des el 1190 n'estava separat).

Peronella fou una figura extraordinria, nascuda el 1184 a Muret que els sis anys va tornar a Bigorra desprs de la separaci dels pares. El rei d'Arag en previsi del que pogus fer Bernat va comprometre l'enlla de Peronella amb Gast de Bearn quant la nena nomes tenia 8 anys; el 1196 es va casar doncs amb Gast IV de Montcada vescomte de Bearn que fou investit comte de Bigorra i vescomte de Marsan per va morir el 14 de juliol de 1214; llavors Peronella es va installar a Tarbes i per fer front a l'amenaa de Sim de Montfort es va casar amb el fill del regent d'Arag, Nunio San governador de Provena (1215) per el matrimoni fou anular per Sim basant-se en un article del Estratut de Pamiers que exigia l'autoritzaci de Sim per els enllaos de les dames nobles i hereves, i que va rebre el suport dels bisbes de Bigorra, Coserans i Comenge; es va haver de casar llavors amb Guiu de Montfort (segon fill de Sim), segurament per salvar el comtat (1216), i va tenir una filla anomenada Alcia i desprs un altra anomenada Petronella. 

Guiu va morir el 20 de juliol de 1220 al setge de Castelnaudary, i Amalric de Monfort, germ gran de Guiu i hereu de Sim la va fer casar amb Amalric de Rancon, per Peronella va exigir que la possible descendncia no tingues drets i que fossin reconegudes hereves Alcia i Petronella; el nou comte va acceptar les condicions i va morir al setge d'Aviny el 6 de juny de 1626 sense haver tingut fills; llavors es va casar, amb l'acord d'Amalric de Montfort, amb Bos de Matha-Chabanas senyor de Cognac amb el que va tenir una tercera filla, Mata (llavors Peronella tenia 44 anys). Va morir el novembre de 1251 als 67 anys i va deixar hereva a Mata, ja que Alcia havia marxat a Paris amb els Montfort (Petronella va premorir a la mare), per Mata nomes fou reconeguda al vescomtat de Marsan i el Bigorra va quedar dividit i fou objecte d'un llarg plet successori. 

El 1256 Mata (morta el 1270) es va casar amb Gast VII de Montcada, vescomte de Bearn, Gabard, Brulhs, bar i vescomte de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses i senyor de Castellvell, que fou comte consort de Bigorra (una part) i vescomte de Marsan. Des aquest moment el vescomtat queda unit al Bearn per el 1270 fou donat a la filla Constana. Aquesta va viure fins el 1310 en que Marsan va tornar al tronc principal dels vescomtes de Bearn que llavors eren els comtes de Foix, i va seguir el mateix dest que Bearn. 

El 1484 una assemblea a Pau dels estats de Marsan i de Bearn va decidir l'enlla de Caterina i va unir els destins de Marsan a Navarra i desprs a Frana. 

El 20 d'octubre de 1620 el decret d'incorporaci del Bearn a la corona incloa Marsan. 

Per poc desprs el vescomtat fou donat a Enric de la casa de Lorena-Armanyac, i va seguir en aquesta famlia, essent elevat a comtat a mitjans del segle XVIII, i uns anys desprs a principat. Extingida la lnia i pendent d'adjudicaci va arribar la revoluci.

Llista de vescomtes.

Esi 977-?
Aner I  ?-1009;
Llop I 1009-?
Guillem ?-1033;
Ramon 1033-1050;
Aner II 1050-1100;
Llop II 1100-1103;
Pere de Labaner 1103-1163;
Pere Cntul 1163-1178;
Beatriu I 1178-1196;
Bernat de Comenge 1178-1190 (esps);
Peronella 1196-1251;
Mata 1251-1270;
Gast I 1251 1270 ;
Constana de Montcada 1270-1310;
Margarida de Bearn (regent) 1310-1319;
Gast II 1310-1316  ;
Joana d'Artois (regent) 1319-1326  ;
Gast II el Piets 1316-1343 ;
Elionor de Comenge (regent) 1343-1345 ;
Gast III Febus 1343 1391 ;
Yvain de Bearn (regent) 1391-1393 ;
Mateu de Castellb 1393 1398 ;
Elisabet de Foix-Castellb 1398 1426;
Arcambau de Grailly 1398-1416;
Joan I 1426 1436;
Mateu de Comenge (tutor) 1436-1448;
Gast IV 1436 1471 ;
Elionor de Navarra (regent) 1471-1479 (Reina de Navarra el 1479);
Francesc Febus 1471 1483 (Rei de Navarra el 1479);
Magdalena de Frana (tutora) 1483-1485;
Caterina I de Navarra 1483 1517 (Reina de Navarra el 1483);
Joan d'Albret 1491-1516 (Rei de Navarra el 1494);
Alan d'Albret (tutor i administrador) 1516-1522  ;
Enric I d'Albret 1516-1555 (Rei de Navarra el 1517) ;
Joana d'Albret 1555 1572 (Reina de Navarra el 1555) ;
Enric II 1572 1610 (Rei de Navarra el 1572 i de Frana el 1589) ;
Maria de Mdici (regent) 1610-1617  ;
Llus I 1610-1620 (Rei de Frana i Navarra el 1610);
- Decret d'annexi de Bearn (del que forma part Marsan) i Bigorra a la Corona, el 20 d'octubre de 1620
Enric de Lorena 1623-1666 ;
Carles de Lorena 1666-1708;
Carles-Llus 1708-1755 (va ser elevat a comte de Marsan) ;
Gaston-Jean-Baptiste-Charles  (fill associat) mort el 1743        ;
Camil 1755-1782 (prncep de Marsan);
Pendent de successi 1782-1789;
Abolit per la revoluci 1789;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37732" title="Estat de Veracruz" nonfiltered="4610" processed="4589" dbindex="14838">
Veracruz s el nom d'una ciutat i un estat de Mxic. Aquest article s sobre l'estat.
----
Veracruz, s un dels 31 estats que constitueixen Mxic. Est localitzat a la costa est del pas i limita al nord amb Tamapulipas, al sud amb Oaxaca, Chiapas i Tabasco, i al oest amb Estat de Puebla, Hidalgo i San Luis Potos. La capital n's Xalapa. Amb 7,0 milions d'habitants s la tercera entitat poltica ms poblada de la naci, desprs de l'Estat de Mxic i el Districte Federal. El nom complet de l'estat s Veracruz de Ignacio de la Llave, en honor al general Ignacio de la Llave qui va morir el 1863 defensant l'estat durant la Invasi Francesa.

s un estat ric en recursos naturals. s lder en producci agrcola (primer lloc del pas en canya de sucre, arrs, taronja, pinya americana, llimona persa, vainilla; el segon lloc en caf, tabac i papaia; i s un important productor de blat de moro, soia, cogombre, sndria, mango i pltan). s lder tamb en producci de bestiar bov, en la indstria forestal i en la indstria pesquera. Tamb posseix importants jaciments petroliers al sud. Veracruz tamb s un important estat pel comer de Mxic, ja que el Port de Veracruz s el port ms important de la costa est.

El Tajn, un dels llocs arqueolgics pre-colombins ms importants de Mxic, es troba a l'estat de Veracruz. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37733" title="Vescomtat de Tartas" nonfiltered="4611" processed="4590" dbindex="14839">
El vescomtat de Tarts (en francs Tartas) fou una jurisdicci feudal de Frana, a Gascunya, entre el vescomtat de Dacs i el vescomtat de Marsan.

En el repartiment del Ducat de Gascunya del any 977 Tartas junt amb Marsan i amb Maremne va tocar al fill Esi I, i sembla que aquest ho va llegar al seu fill Aner i aquest al fill Llop I menys el territori de Maremne que fou per un altra fill. Degu ser Llop qui va repartir la resta del territori entre dos fills: Guillem el Marsan i Robert el Tartas. No consta que Robert exercs de vescomte per si el seu fill Ramon I Robert. El va seguir el seu fill Arnau Ramon I, i el fill d aquest Robert II. Els vescomtes segents foren Ramon Robert, el seu fill Arnau Ramon II, i la filla dal darrer Asalida que es va casar amb Amanieu d'Albret, quedant per sempre el ttol vinculat a aquesta casa senyorial, que finalment van ser reis de Navarra i reis de Frana. Al segle XV els Albret portaven entre altres ttols els de vescomtes de Tursan i de Llemotges.

 Llista de vescomtes .

Esi I  977-?
Aner I  ?-1009;
Llop I  1009-c. 1035;
Robert I c. 1035-1040;
Ramon I Robert c. 1040-1082;
Arnau Ramon I 1082-1122;
Robert II 1122-1140;
Ramon II Robert 1140-1170;
Arnau Ramon 1170-1239;
Asalida 1239-desprs de 1240;
Amanieu I (VI d'Albret) 1209-1255 ;
Amanieu II (VII d'Albret) 1255-1270 ;
Bernat Ezi I (III d'Albret) 1270-1281 ;
Mata d'Albret, vescomtessa 1281-1295 ;
Isabel d'Albret, vescomtessa 1295-1298 ;
Amanieu III (VIII d'Albret) 1298-1324 ;
Bernat Ezi II (IV d'Albret) 1324-1358 ;
Arnau Amanieu I 1358-1401 ;
Carles I d'Albret 1401-1415 ;
Carles II d'Albret 1415-1460 ;
Joan I vescomte de Tartas c. 1460-1471;
Alan I d'Albret el Gran 1471-1510 ;
Joan II  c. 1510-1512) ;
Enric I d'Albret 1522-1555 (Rei de Navarra com Enric II);
Joana I d'Albret 1555-1572 (Reina de Navarra com Joana III);
Enric II de Frana 1572-1589 (nt de Joana I d'Albret i III de Navarra, rei de Frana) ;
a la corona francesca 1589;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37737" title="Vescomtat de Maremne" nonfiltered="4612" processed="4591" dbindex="14841">
El vescomtat de Maremne fou una jurisdicci feudal de Gascunya a Frana, la capital del qual fou Tossa (Tosse).

Va sorgir per divisi del Ducat de Gascunya. A la mort de San IV un suposat fill seu, Esi, va rebre territoris, que va traspassar al seu fill Aner I. Aquest els va repartir entre els seus fills Llop I (que el 1009 apareix com a vescomte de Marsan) i San, que va rebre Maremne i encara era viu el 1025. El segent vescomte fou el seu fill Rab, que fou abat de La Reule, mort vers el 1030 deixant l'herncia al seu fill San II, mort passat el 1040, succeint-lo el seu fill Bornem I. Aquest va morir vers el 1082 sense deixar fills i l'herncia va recaure en el seu oncle Guillem I, que no se sap quant va morir per no va tenir fills, i el 1090 ja era vescomtessa sa germana Ricsenda, casada amb un senyor de nom Llop Fort, del que va nixer el successor Guillem II que no se sap quan va morir; el fill de Guillem, Llop I, fou el segent vescomte, per no va deixar ms que una filla i hereva, Comtessa, el marit de la qual no se sap qui va ser; van tenir un fill de nom Navar I, mort desprs del 1168, que inicia una nova dinastia vescomtal continuada amb el seu fill Robert I, mort desprs de 1185, que es va perllongar fins el 1263 quan el vescomtat fou confiscat pel rei i donat a Amanieu d'Albret, quedant unit a aquesta casa.

 Llista de vescomtes .

Esi I   977-993;
Aner I  c. 993-1009;
San I (primer vescomte de Maremne) c. 1009-1030;
San II c. 1030-1040;
Bornem I c. 1040-1082;
Guillem I 1082-?
Ricsenda ?-1090;
Guillem II 1090-?
Llop I ?-1122;
Comtessa  1122-1167/1168;
Navar I 1167/1168-?
Robert I 1168-1185;
Altres vescomtes 1185-1263;
confiscat pel rei 1263;
Amanieu I (VII d'Albret) 1263-1270 ;
Bernat Esi I (III d'Albret) 1270-1281 ;
Mata d'Albret, vescomtessa 1281-1295 ;
Isabel d'Albret, vescomtessa 1295-1298 ;
Amanieu II (VIII d'Albret) 1298-1324 ;
Bernat Esi II (IV d'Albret) 1324-1358 ;
Arnau Amanieu I 1358-1401 ;
Carles I d'Albret 1401-1415 ;
Carles II d'Albret 1415-1471 ;
Joan I d'Albret (associat, + abans de 1471) tamb conegut com Joan I vescomte de Tartas ;
Alan I d'Albret el gran 1471-1522 ;
Joan II d'Albret (associat, + 1512) ;
Enric I d'Albret 1522-1555 (Rei de Navarra com Enric II) ;
Joana I d'Albret 1555-1572 (Reina de Navarra com Joana III) ;
Enric II de Frana 1572 (nt de Joana I d'Albret i rei III de Navarra, rei de Frana) ;
1589 a la corona francesa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37738" title="Portugal Continental" nonfiltered="4613" processed="4592" dbindex="14842">

El Portugal continental s la part de Portugal que correspon a la pennsula Ibrica i, per tant, al continent europeu. Representa ms del 96 % del territori portugus i el 95 % de la seva poblaci. Es divideix en 5 regions (18 districtes):
 
Regi Nord:
Districte d'Aveiro (parcialment) ;
Districte de Braga ;
Districte de Bragana ;
Districte de Guarda (parcialment);
Districte de Porto ;
Districte de Viana do Castelo ;
Districte de Vila Real ;
Districte de Viseu (parcialment);

Regi Centre:
Districte d'Aveiro (parcialment) ;
Districte de Castelo Branco ;
Districte de Combra ;
Districte de Guarda (parcialment);
Districte de Leiria ;
Districte de Lisboa (parcialment) ;
Districte de Santarm (parcialment);
Districte de Viseu (parcialment);

Regi de Lisboa (antiga Lisboa i vall del Tejo): ;
Districte de Lisboa (parcialment) ;
Districte de Setbal (parcialment);

Regi de l'Alentejo : ;
Districte de Beja ;
Districte d'vora;
Districte de Lisboa (parcialment) ;
Districte de Portalegre;
Districte de Santarm (parcialment);
Districte de Setbal (parcialment);

Regi de l'Algarve: ;
Districte de Faro;


La resta del territori i de la poblaci corresponen als arxiplags de les Aores i Madeira, ambds situats a l'oce Atlntic. Acores i Madeira son Regions Autonomas de Portugal.

Vegeu tamb.
Districtes de Portugal









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37740" title="Vescomtat de Zuberoa" nonfiltered="4614" processed="4593" dbindex="14844">

El vescomtat de Zuberoa o Soule fou una jurisdicci feudal de Gascunya, a Frana, centrada a Maule. El 1122 el rei Alfons el Bataller d'Arag va construir el castell de Maulon, que va esdevenir el centre del vescomtat.

El vescomtat va sorgir per divisi de les terres de Fort I Aner vescomte de Lavedan. Al morir va repartir els seus dominis entre els seus dos fills: Garcia, que fou comte de Lavedan, i Guillem I que es va titular inicialment vescomte de Lavedan i desprs de Zuberoa o Soule. La successi fou sempre regular de pares a fills menys a la mort del vescomte Suger, el qual nomes tenia una filla, Navarra, vescomtessa de Lavedan segurament per matrimoni amb el vescomte Ramon (1095-?), per que va morir vers el 1125, i la successi va passar al germ de Suger, Guillem, el 1142.  El vescomte Gasi fou el pare de al menys dos fills i una filla, i el segon fill, Bernat, va rebre la senyoria del castell de Maulon vers el 1122, iniciant una lnia de que continuar de pare a fill amb Bernat II (1142-1170), Guerau (1170-1209), Bernat III (1209-?) i Guerau (?-1307, va morir el 1308). Guerau va tenir un fill, Azemar, que fou senyor de Lez (mort el 1273).

El 1234 el vescomte Ramon Guillem IV es va reconixer feudatari de Navarra. El 1257 els reis anglesos van reclamar els seus drets com a ducs d'Aquitnia. El castell de Maulon fou assetjat i conquerit el 1307 desprs d'una llarga resistncia i el vescomte Auger va haver de renunciar als seus drets en favor de la corona anglesa que va installar un castell capit que va governar la comarca, fins que el 1449 fou conquerida pels Foix, i amb ells va passar a la corona navarresa i a la de Frana el 1589.

Llista de vescomtes.

Fort I Aner c. 976-1022;
Guillem I 1022-1040;
Ramon Guillem I 1040-1083;
Guillem Ramon I 1083-1085;
Gasi, dit de Maulon 1085-1129;
Suger 1129-1142;
Guillem II 1142-?
Ramon Guillem II  ?-1200;
Ramon Guillem III 1200-?
Ramon Guillem IV ?-1237;
Ramon Guillem V 1237-?
Auger ?-1307;
Conquerit pels anglesos 1306/1307;
A la corona d'Anglaterra (com part d'Aquitnia) 1307-1449;
a Foix, Navarra i Frana ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37741" title="Senyoria de Maulon" nonfiltered="4615" processed="4594" dbindex="14845">
La senyoria de Maulon fou una jurisdicci feudal depenent del vescomtat de Zuberoa, donada a un fill segon del vescomte, desprs de la construcci del Castell de Maulon pel rei aragons Alfons el Bataller. El 1307 el castell fou conquerit pels anglesos.

 Senyors de Maulon .

Bernat I 1122-1142;
Bernat II 1142-1170;
Guerau I 1170-1209;
Bernat III 1209-?
Guerau II ?-1307 (mort el 1308);
Conquerit pels anglesos 1307;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37742" title="Or" nonfiltered="4616" processed="4595" dbindex="14846">

Or (francs Oran, del berber Wahran, dels dos lleons) s una ciutat del nord-oest d'Algria, situada a la costa de la mar Mediterrnia. T una poblaci que s'apropa als 700.000 habitants, la qual cosa la converteix en la segona ciutat del pas. s alhora la capital de la wilaya (provncia) d'Or.

Or fou fundada per comerciants arabs al segle X.

Durant l'administraci francesa hi havia en el seu departament una forta proporci de catalanoparlants (sobretot rossellonesos, valencians, i menorquins) que practicaren la seva llengua, anomenada patuet, a ms del francs i del castell, fins a la independncia, al 1962. Fins el 1939 estigu agermanada amb Elx (Pas Valenci).

Actualment s un  port comercial situat al centre d'una important zona industrial. s seu universitria. 

Or s una de les portes d'Algria. Est especialment ben comunicada amb la ciutat d'Alacant, per via martima (transbordadors diaris a l'estiu) i per via aria.

La ciutat s'ha degradat molt des de la independncia. Actualment s una ciutat fora degradada, plena de contaminaci, marginalitat, brutcia i amb edificis centenaris precolonials descuidats que amenacen runa.

Curiositats.

Els oranesos mengen coques, uns embotits similars a la sobrassada i reivindiquen la invenci de la paella, allegant que deriva de la baiya rab, un plat que elaboren amb arrs i fruits del mar.

Bibliografia. 
en francs
E. Cruck : Oran et les tmoins de son pass, Heintz Frres, 1959. 
P. Ruff : La domination espagnole  Oran, 1554-1558, Editions Bouchne. 
Le roman d'Albert Camus, La peste se droule  Oran. 
L'Algrie vue du ciel, par Yann Arthus-Bertrand, 2005
Algrie, bords de Seine   Pierre Jean-Rmy
La femme immobile  Norbert Rgina

en catal
Les lletres d'amor no serveixen de res Joan-Daniel Bezsonoff










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37743" title="Teoria de Milankovitch" nonfiltered="4617" processed="4596" dbindex="14847">
La Teoria de Milankovitch postula que les variacions orbitals sn les principals causants dels perodes glacials i interglacials Holocnics .

Si b la lluminositat solar es mant prcticament constant al llarg de milions d'anys no ocorre el mateix amb la rbita terrestre. Aquesta oscilla peridicament fent que la quantitat mitjana de radiaci que rep cada hemisferi vaig fluctuar al llarg del temps. I sn estes variacions les que provoquen les pulsacions glacials a manera d'estius i hiverns de llarg perode. Sn els anomenats perodes glacials i interglacials. Cal tenir en compte diversos factors que contribuxen a modificar les caracterstiques orbitals fent que la insolaci mitjana en l'un i l'altre hemisferi varie encara que no ho faa el flux de radiaci global.

La excentricitat, la inclinaci axial, i la precessi de l'rbita de la Terra varia en el  transcurs del temps  produint les glaciacions   del Quaternari cada 100.000 anys. L'eix de la Terra completa el seu cicle de precessi cada 25.800 anys. Al mateix temps l'eix major de la rbita de la Terra gira, en uns 22.000 anys. A ms, la inclinaci de l'eix de la Terra canvia entre 21,5 graus a 24,5 graus en un cicle de 41.000 anys.  L'eix de la Terra t ara una inclinaci de 23,5 respecte al pla de l'eclptica.  

 Precessi  dels equinoccis .
Ms informaci en: Precessi dels equinoccis | Precessi

La precessi dels equinoccis s el canvi en la direcci de l'eix de la Terra que gira en 25.800 anys al voltant de l'eix de l'eclptica. 
Aquest va ser el primer factor que es va tenir en compte. L'any 1842 el matemtic francs Joseph Adhemar va postular que la precessi de l'eix terrestre portaria a una precessi dels equinoccis i solsticis que els farien desplaar-se al llarg de l'rbita coincidint unes vegades prop del afeli i altres del periheli. A s degut al fet que el canvi en la direcci de l'eix de rotaci causa una variaci del punt ries o linia de tall de l'equador i l'eclptica i per tant canvia l'inici de la primavera i per tant l'angle que forma amb la lnia dels psides o moment en qu la Terra en la seua translaci al voltant del Sol arriba al periheli i l'afeli.  


Adhemar va pensar que a explicaria l'ltima glaciaci que va acabar fa 10.000 anys. (La precessi terrestre t un perode de 25.800 anys). Quan el punt ries s'alinea amb la direcci de la lnia dels psides de l'rbita de la Terra (periheli), un hemisferi tindr una diferncia major entre les estacions mentre l'altre hemisferi tindr les estacions ms benignes.  L'hemisferi que est a l'estiu en el periheli rebr un augment en la radiaci solar, per eixe mateix hemisferi estar a l'hivern en l'afeli i tindr un hivern ms fred.  L'altre hemisferi tindr un hivern relativament ms calors i l'estiu ms fresc.  

Quan el punt ries s perpendicular a la lnia dels psides els hemisferis nord i  sud tindran els contrastos semblants en les estacions.  
  
En l'actualitat l'estiu de l'hemisferi sud ocorre durant el periheli i el seu hivern durant l'afeli.  Aix les estacions de l'Hemisferi Sud han de tendir a ser una miqueta ms extremes que les estacions de l'Hemisferi Nord.  Este efecte queda en part compensat pel fet que el nord t mes Terra i el sud molt ms oce i s conegut l'efecte del mar a suavitzar les mximes i elevar les mnimes.

 Excentricitat orbital .
Ms informaci en: Excentricitat

El segon factor important el va tenir en compte l'angls James Croll basant-se en els clculs manuals de Urbain Le Verrier. Es tracta de la variaci en la forma de l'rbita deguda a l'atracci de la resta de planetes del sistema solar. 

La forma de l'rbita de la Terra, varia de ser quasi rodona (excentricitat baixa, de 0,005) a ser lleugerament ellptica (excentricitat alta de 0,058) i t una excentricitat mitjana de 0,028. El component major d'estes variacions ocorre en un perode de 413.000 anys. Tamb hi ha cicles d'entre 95.000 i 136.000 anys, sent el cicle ms conegut d'uns 100.000 anys. 

L'excentricitat actual s 0,017 i per tant la diferncia entre el major acostament al Sol (periheli) i la major distncia (afeli) s noms 3,4% (5,1 milions de km). Esta diferncia suposa un augment del 6,8% en la radiaci solar entrant.  El periheli ocorre actualment al voltant del 3 de gener, mentre que l'afeli t lloc al voltant del 4 de juliol. Quan l'rbita s molt ellptica, la quantitat de radiaci solar al periheli seria aproximadament 23% major que en l'afeli.  

Segons Croll, els perodes de gran excentricitat serien eres glacials mentre que els moments d'rbita quasi circular com l'actual serien poques interglacials. El fet s que la insolaci global una vegada ms romandria constant per no aix la de cada hemisferi per separat. Segons Croll l'efecte albedo realimentaria els hiverns crus i els gels avanarien per esta hiptesi es va revelar incompleta quan es va demostrar per aquells anys que l'ltima glaciaci havia tingut lloc feia tan sols 10.000 anys moment en el qual l'excentricitat de l'rbita terrestre era quasi igual que l'actual.

 Inclinaci de l'eix .
Per incls hi ha un tercer factor clau per a explicar els cicles glacials. Va ser Milutin Milankovic qui va proposar per primera vegada la seva influncia. L'eix de gir de la Terra canvia la seua inclinaci lentament amb el temps. (obliqitat de l'eclptica). L'amplitud  del moviment s de 2.4 .

Esta precessi de l'eix segueix un cicle d'aproximadament 41.000 anys.  Quan la inclinaci augmenta a 24.5 graus, els hiverns sn ms fred i els estius sn ms calors. Quan la inclinaci s menor (22.1 graus), els hiverns sn ms plcids i estius sn ms frescos.  
Actualment l'eix de rotaci de la Terra t una inclinaci de  23,5 sobre l'eix de l'rbita.  

Per a Milankovic no eren els hiverns rigorosos sin els estius suaus els que desencadenen un perode glacial. La teoria afirma que sempre neva prou en les regions polars com per a fer crixer els glaceres per la diferncia determinant est en la quantitat de gel que es fon en els estius. Si la fusi s insuficient creixeran si s excessiva, com en l'actualitat, retrocediran. 

Es va observar llavors que un efecte no era determinant sense la participaci de l'altre. s a dir que ni les variacions d'excentricitat ni les d'inclinaci sn, per si soles, suficients per a produir una glaciaci.

 La oscillaci del pla de l'Eclptica .  
La variaci en la inclinaci de l'rbita de Terra t un perode d'aproximadament 70.000 anys  i no va ser estudiada per Milankovitch.

Recents investigacions van observar  que el pla de l'rbita de la Terra es mou per la influncia dels altres planetes. El principal pertorbador s el planeta  Jupiter i la eclptica oscilla al voltant del pla de l'rbita de Jpiter que s el pla que roman aproximadament invariant. L'oscillaci de l'eclptica s d'uns  100.000 anys respecte al pla invariable.  Este cicle de 100.000 anys s el cicle predominant en les edats de gel.  
  
S'ha proposat que un disc de pols i altres desperdicis est en el pla invariable, i a afecta el clima de la Terra a travs de diversos mitjans.  La Terra es mou actualment a travs d'aquest  pla al voltant del 9 de gener i el 9 de juliol, i s'ha observat per radar un augment de meteors. 


La combinaci dels quatre factors .
La conclusi de tot a s que cada cert temps els quatre factors s'alien per a produir un perode glacial. Estos perodes sn molt ms llargs (uns 100.000 anys) que els breus intervals interglacials. Cap d'ells per si sol podria desencadenar potser una glaciaci per quan confluxen les condicions favorables llavors s'inicia el procs. Per aix i tot els clculs no ixen. Les variacions orbitals sn massa lleus. El que ocorre s que cal tenir  en compte dos retroalimentacions positives: l'augment del albedo terrestre i la disminuci de CO2.

La intuci ens diria que els hiverns rigorosos haurien de regir els polsos glacials per pareix que sn els estius suaus els que ho fan. La inclinaci s  de 23,4  per continua disminuint. Quant menor siga esta menor ser  la insolaci en els estius. Incls amb tota la complexitat amb qu s'ha estudiat el problema segueix sense establir-se incls una explicaci total per als ritmes glacials i s que cal tenir  en compte altres factors no explicats per les variacions astronmiques. A pesar de tot s es pot afirmar que, en gran manera, el cicle climtic vnen regit per les variacions orbitals.

 Els problemes de la Teoria de Milankovitch. 
Milankovitch va estudiar els canvis en l'excentricitat, obliqitat, i precessi de l'rbita de la Terra. Tals canvis fan variar la quantitat de la radiaci solar que arriba la Terra. Estos canvis sn ms importants prop de l'rea polar nord o sud. La Teoria de Milankovitch  per a explicar el Canvi climtic no  funciona perfectament i en particular no pot explicar el cicle dels 100.000 anys per hi ha molts mas arguments a favor que en contra. 

Veure La edat de Gel per a una major discussi.

Ara veurem les dificultats per a reconciliar la teoria amb les observacions.  
  
 El problema del cicle dels 100.000 anys .  
  
El problema del cicle dels 100.000 anys  resideix que les variacions de l'excentricitat tenen un impacte molt ms xicotet en la radiaci solar en la Terra que la precessi o l'obliqitat pel que podria esperar-se que produsca efectes ms dbils.  No obstant aix, mostren les observacions que  durant l'ltim  mili d'anys, el perode del clima ms fort s el cicle de 100.000 anys. A ms, a pesar del cicle de 100.000 any relativament fort, alguns han defs la idea que la longitud del registre del clima s insuficient establir una relaci estadsticament significativa entre el clima i les variacions d'excentricitat .
  
 El problema de la falta d'un cicle de 400.000 anys .  
El problema de la falta d'un cicle de 400.000 anys  resideix que les variacions de l'excentricitat tenen un cicle de 400.000 anys .  Eixe cicle no s'ha trobat en el clima.  Si les variacions de 100.0000 anys tenen  un efecte fort, les variacions de 400.0000 tamb haurien de descobrir-se.

 El problema de la causalitat .  
El problema de la causalitat  ' es refereix que el penltim perode  interglacial pareix haver comenat 10.000 anys abans que la variaci en la radiaci que suposadament pareix haver-ho  causat.  A s'anomena el  'problema de causalitat  ja que l'efecte no pot ser anterior a la causa que ho provoca.
  
 L'efecte excedeix la causa .  
Es creu  principalment que els efectes d'estes variacions sn deguts a les variacions en la intensitat de radiaci solar en les diferents parts del globus.  Les observacions mostren que el comportament del clima s molt ms intens que les variacions calculades.  Es creu que les caracterstiques del clima sn sensibles als canvis de la insolaci, causant la seva amplificaci (retroalimentaci positiva) i tamb en casos allats la  retroalimentaci negativa.  

 El problema de la falta dels cicles de 95 i 125 mil anys .  
El problema de la falta dels cicles de 95 i 125 mil anys  es refereix al fet que l'excentricitat t les variacions clares en cicles de 95.000 i 125.000 anys.  Un registre prou llarg, i ben datat de canvi del clima s'han de poder detectar  ambds freqncies, per el clima mostra noms una freqncia consistent amb el cicle dels 100.000 anys.  s discutible si la qualitat de dades existents ha de ser prou resoldre ambds freqncies.  
  
 El problema de la transici .  
El problema de la transici  ' es refereix fa 1 mili d'anys va canviar en la freqncia de variacions del clima.  Entre els 1 i 3 milions d'anys, el clima tenia un perode dominant de 41.000 anys que era semblant al cicle de variaci de l'obliqitat.  Desprs i en l'ltim mili d'anys, a va canviar a un cicle de 100.000 anys semblant a l'excentricitat.  No s'ha establert  cap ra per aquest canvi.

 Les condicions actuals .  
  
La quantitat de radiaci solar (insolaci) en l'Hemisferi Nord als 65 N pareix estar relacionades amb  la idea d'una edat de gel. Els clculs astronmics mostren que la insolaci a l'estiu a 65 N ha d'augmentar gradualment durant els prxims 25.000 anys, i que cap declivi de la insolaci a l'estiu a 65 N s prou per a causar una edat de gel que s'esperen en els prxims 50.000  a 100.000 anys.  
  
En l'actualitat l'estiu de l'hemisferi sud ocorre durant el periheli i el seu hivern durant l'afeli.  Aix les estacions de l'Hemisferi del sud han de tendir a ser una miqueta ms extremes que les estacions de l'Hemisferi Nord.  L'excentricitat relativament baixa de de l'rbita actual xifra en un 6.8%  la diferncia en la quantitat de radiaci solar durant estiu en els dos hemisferis.

 El futur .  

Des que les variacions orbitals sn predibles , si un t un model que relaciona les variacions orbitals al clima, s possible "predir" el clima futur. Dos advertncies sn necessries: primerament, el efecte  antropognic causa el (calfament global) fonamentalment amb ms  influncia ms gran, almenys a curt terme, i en segon lloc no  des del mecanisme hi ha cap model bo que relacione el clima i la  variaci orbital de la Terra.

Un estudi d'Imbrie i Imbrie en 1980 va determinar que ignorant efecte  antropognic i altres possibles fonts de variaci que actua a freqncies superiors a qu un cicle de 19.000 anys, hi ha una  tendncia a llarg termini cap al fred  que va comenar fa uns 6.000 anys i continuar durant els prxims 23.000 anys".
No obstant el recent treball de Berger i Loutre suggereix que el clima calors actual puga durar altres 50.000 anys.

 Enllaos externs .  
 Cicles de Milankovitch i Glaciaci  ;
 Cicles Milankovitch  ;
 Histria de l'adopci de la hiptesi de Milankovitch i alternatives  ;
 Ms detall sobre l'obliqitat orbital i els models del clima  ;
 El grfic de variaci en la insolaci Els cicles de 20.000 any, 100.000 any, i 400.000 anys sn clarament visibles  ;



Vegeu tamb .
Clima;
Canvi climtic;
Milutin Milankovich;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37744" title="Cant de Maule-Letxarre" nonfiltered="4618" processed="4597" dbindex="14848">

Cant de Maule-Letxarre (en basc, Maule) s una divisi administrativa francesa, situat en el departament dels Pirineus Atlntics i la regi Aquitnia. La capital s Maule-Lextarre (per fusi de dues comunes el 1841).

Composici.
El cant agrupa 19 comunes::
 Ainharbe;
 Altzrk;
 Arrokiaga;
 Barkoxe;
 Berrogaine-Lahntze;
 Bildoze-Onizepea;
 Ezpeize-ndreine;
 Garindaine;
 Gotaine-Irabarne;
 Idauze-Mendi;
 Maule-Letxarre;
 Mendikota;
 Mitikile-Larrori-Mendibile;
 Muskildi;
 Ospitalepea;
 Sarrikotapea;
 Sohta;
 Urdiarbe;
 rrtxoi-Larrabile;

Consellers generals. 



Vegeu tamb.
Cantons de Pirineus Atlntics;


Notes.


 Enllaos externs .
Mapa del cant al web de la prefectura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37745" title="Maule-Lextarre" nonfiltered="4619" processed="4598" dbindex="14849">




Maule-Lextarre (nom oficial en francs: Maulon-Licharre) s una comuna francesa de l'rea basca de la regi d'Aquitnia. s la capital del territori de Zuberoa i tenia 3.347 habitants el 1999.

Va ser fundada al segle XI. T el castell de Maule construt pel rei Alfons el Bataller d'Arag i Navarra el 1122.

Organitzaci administrativa.

Maule es cap del cantnde Maule-Lextarre que agrupa les segents comunes:

Ainharp;
Arrast-Larrebieu;
Aussurucq;
Barcus;
Berrogain-Laruns;
Charritte-de-Bas;
Chraute;
Esps-Undurein;
Garindein;
Gotein-Libarrenx;
L'Hpital-Saint-Blaise;
Idaux-Mendy;
Maulon-Licharre;
Menditte;
Moncayolle-Larrory-Mendibieu;
Musculdy;
Ordiarp;
Roquiague;
Viodos-Abense-de-Bas;

Demografia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37747" title="Bisbe" nonfiltered="4620" processed="4599" dbindex="14850">
El bisbe (del grec          , vigilant) s un crrec de la jerarquia de l'esglsia cristiana. Un sacerdot s ordenat bisbe i se li atorga una dicesi sobre la qual t poder. Depn directament de Roma i el Papa, tot i que est sota la influncia d'altres estaments eclesials com els cardenals. El Papa s el bisbe de Roma. 

Requisits per ser escollit bisbe:
 fermesa en la fe;
 bons costums;
 tenir ms de 35 anys;
 coneixements i aptitus per al crrec;
 com a mnim llicenciat en teologia;
 fer ms de 5 anys de ser sacerdot;

Els seus smbols sn:
 la mitra;
 l'anell pastoral: com a smbol de la seva uni amb l'Esglsia. Se'ls colloca durant la cerimnia de consagraci episcopal.
 el bcul pastoral: com a smbol de pastor del poble cristi;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37750" title="Senyoria de Galard" nonfiltered="4621" processed="4600" dbindex="14851">
La senyoria de Galard fou una jurisdicci feudal de Gascunya, a la comarca de Galard, prop de Condom, al departament del Grs.

Va sorgir d'una divisi del Ducat de Gascunya. A la mort de San IV el seu fill Donat que era vescomte de Gascunya va rebre les terres d'Agens, Lomanha i Galard. La lnia va continuar amb el seu fill Od, vescomte de Gascunya (?-1009) el germ del qual Donat va rebr el Comtat d'Agen, i el fill d'Od, Arnau I (1009-1021). El seu fill Arnau II fou el primer vescomte de Lomanha (1021-1059) i el seu germ Garcia va rebre les terres de Galard, i es va titular senyor de Galard iniciant una nissaga. Els senyors de Galard foren protectors de l'abadia de Condom. Guerau de Galard es va casar el 1270 amb Elionor d'Armanyac que li va aportar la senyoria de Brassac (al departament de Tarn i Garona) i des llavors els senyors de Galard es van dir de Galard de Brassac. Francesc de Galard de Brassac es va casar el 1508 amb Joana de Bearn, filla de Joan de Bearn vescomte de Foix i des llavors es van dir Galard de Bearn. Aquest matrimoni va continuar amb la descendncia fins a la revoluci i encara desprs van portar el ttol. La darrera possessi La Rochebeaucourt va ser venuda el 1892 al comte d'Oksza.

Llista de senyors .

Donat 977-?
Od ?-1009;
Arnau I 1009-1021;
Garcia 1021-vers 1062;
Bernat 1062-1100;
Guillem I vers 1100-1140;
Montasin 1140-1195;
Aissieu I 1195-1210;
Guillem II 1210-1236;
Aissieu II 1236-1250;
Aissieu III 1250-1271;
Guerau I (fill) 1271-?
Guerau II (germ d'Aissieu III) vers 1280-1300;
Bertran I vers 1300-1330;
Bertran II vers 1330-1350;
Joan II 1350-1391;
Bertran III 1391-1446;
Joan II 1446-1490;
Hug (dit Hug de La Valetta) 1490- vers 1508;
Francesc  vers 1508-1552;
Ramon 1552-1612;
Joan, 1612-1645  ;
Llus 1645-1647;
Alexandre  1647-1690 (senyor de Salles i Gent);
Llus Alexandre, 1690-1733;
Guillem Alexandre, 1733-1768;
Hilari  1768-1788;
Alexandre Guillem 1788-1789;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37751" title="Galard" nonfiltered="4622" processed="4601" dbindex="14852">
Galard es una comarca francesa a Gascunya, al sud de Condom, departament de Grs, que fou el centre de la senyoria de Galard que va existir des el segle XI fins a la revoluci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37752" title="Brassac (desambiguaci)" nonfiltered="4623" processed="4602" dbindex="14853">


Ciutat de Brassac sur Agot, departament de Tarn (Frana);
Ciutat de Brassac-les-Mines, departament de Tarn i Garona (Frana);
Cant de Brassac, a la sotsprefectura de Castres, departament del Tarn (Frana);
Senyoria de Brassac, senyoria feudal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37754" title="Cant de Brassac" nonfiltered="4624" processed="4603" dbindex="14854">
El Cant de Brassac s un cant francs de la sotsprefectura de Castres al departament del Tarn, format per les segents comunes:

Brassac sur Agot;
Le Bez;
Cambouns;
Castelnau-de-Brassac;
Le Margns;

El cant coincideix amb la comarca del Brassagus, en francs Brassagais.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37756" title="Senyoria de Brassac" nonfiltered="4625" processed="4604" dbindex="14855">
La senyoria de Brassac fou una jurisdicci feudal que es va incoporar al segle XIII a la senyoria de Galard.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37758" title="Obliqitat" nonfiltered="4626" processed="4605" dbindex="14857">
En astronomia, l'obliqitat o inclinaci axial s l'angle que formen l'eix de rotaci d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva rbita al voltant del Sol.

s el responsable de les estacions en els planetes. El cas ms sobrexent s Mart, on la inclinaci (25,19 ) s molt semblant a la Terra i com l'any s el doble de llarg provoca estacions tamb el doble de llargues que en la Terra. El tall d'ambds plans assenyala el Punt vernal del planeta o l'inici de la primavera en l'hemisferi nord marci. Tit, el major satllit de Saturn, tamb pareix tenir estacions.

 Obliqitat de l'eclptica .
El pla de l'rbita de la Terra s'anomena eclptica. Llavors, l'obliqitat de l'eclptica s l'angle d'inclinaci que forma l'eix de rotaci de la Terra respecte a la perpendicular a l'eclptica. Tamb s l'angle que forma l'equador celeste de la Terra amb l'eclptica. Va ser mesurat per primera vegada per Eratstenes i t un valor de 23,45.

Ambds plans, el de l'equador celeste i l'eclptica, es tallen en el Punt ries o Punt vernal. Quan el Sol arriba a aquest punt, indica l'inici de la primavera en l'hemisferi boreal.

L'eix de la Terra est inclinat en la mateixa direcci durant tot l'any; no obstant aix, en orbitar la Terra al voltant del Sol, l'hemisferi inclinat cap al Sol esdev gradualment inclinat en sentit contrari, i viceversa. Aquest efecte s el responsable de les estacions. L'hemisferi que est inclinat cap al Sol rep ms hores de llum solar diries i la radiaci solar al migdia incideix des d'un angle ms proper a la vertical i per tant aporta ms calor.

L'obliqitat de l'eclptica varia entre 22,1 i 24,5 en un perode de 41.000 anys (actualment est disminuint: 24,049 en el 3300 aC, 23,443 en el 1973, 23,439 en el 2000). Simultniament, la direcci de l'eix de rotaci t un moviment de precessi, movent-se lentament en cercles en un perode de 25.800 anys.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37759" title="Glaciaci" nonfiltered="4627" processed="4606" dbindex="14858">
s possible que estigussiu buscant l'article Edat glacial;

Es denomina glaciaci al refredament produt en la Terra, originat a partir d'estius frescos i hiverns rigorosos. La neu acumulada durant l'hivern no acaba de fondre's a l'estiu a causa de la congelaci. L'absorci de calor s menor, pel que any rere any va augmentant la superfcie de la capa de gel (o gla), estenent-se pels contorns. Aquest fenomen duu parell el descens del nivell del mar. Les glaciacions estan produdes per la uni de diversos factors com sn: Les variacions orbitals de la Terra tamb coneguts per cicles de Milankovich, l'atmosfera i la deriva continental. Les glaciacions es caracteritzen pel fred, clima humit i gruixudes capes de gel que s'estenen des de cadascun dels pols. Les glaceres de muntanya o alpines s'estenen per zones de baixa altitud i en totes latituds, els nivells dels mars descendeixen a causa de les grans quantitats d'aigua marina acumulades en els casquets polars. Tamb se sap que les glaciacions influeixen en els corrents ocenics, interrompent alguns d'ells. Els perodes entre glaciacions es denominen interglacials, i el perode actual es diu Holoc (o flandrian). 

A Europa s'han observat quatre glaciacions que s'ha denominat amb el nom de quatre rius dels Alps: Gnz, Mindel, Riss i Wrm. L'ordre alfabtic correspon al cronolgic.

Vegeu tamb.
Glaciaci de Gnz o Nebraska (I Glaciaci);
Glaciaci de Mindel o Kansas (II Glaciaci);
Glaciaci de Riss o Illinois (III Glaciaci);
Glaciaci de Wrm o Wisconsin (IV Glaciaci);
Wrm II;
Migraci humana (Moviments humans resultants de les ltimes glaciacions);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37760" title="Precessi" nonfiltered="4628" processed="4607" dbindex="14859">

La precessi s el moviment del planeta Terra semblant, encara que molt ms lent, al que realitza la part superior d'una trompa al girar quan el seu eix de rotaci no s vertical. A causa d'aquest moviment, la posici que indica l'eix de la Terra en l'esfera celeste es desplaa seguint un cercle tancat cada 25.800 anys (any platnic). El cercle de la precessi t el seu centre en el pol de la eclptica, conseqncia d'a la posici dels pols celests canvia contnuament. La precessi est causada per la fora gravitatria de la Lluna, Sol i la resta de planetes sobre l'inflor equatorial de la Terra. El canvi en la direcci de l'eix de rotaci de la Terra provoca una variaci del pla del Equador i per tant de la lnia de tall de tal pla amb l'Eclptica. Aquesta lnia assenyala en l'esfera celeste la direcci del punt ries que retrograda sobre l'eclptica fenomen denominat precessi dels equinoccis.



Precessi lunisolar;
Precessi planetria;
Vegeu tamb.
Nutaci;
Trepidaci;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37761" title="Vescomtat de Brulhs" nonfiltered="4629" processed="4608" dbindex="14860">
El vescomtat de Brulhs fou una jurisdicci feudal de Gascunya al est del Agens. 

A la mort del duc San IV, el seu fill Donat va rebre molts territoris que va repartir (l'Agens a Garcia i altres terres a Od). El vescomte Od va deixar les seves terres a Arnau que al morir el 1021 les va repartir: Lomanha (amb Auvillars) a Arnau II i Galard a Garcia. Arnau II es va casar amb Toda Adelaida, filla de Guillem VII d'Aquitnia (990-1029) que va  veure reconegudes el feu de les terres al Brulhs pel seu pare, suposadament com a feu directe. Adelaida estava casada amb primeres noces amb Guerau Trencalle comte d'Armanyac, i les terres de Brulhs devien estar destinades a la descendncia del segon matrimoni. Mort Arnau II el seu fill Od va heretar Lomanha i la filla Adelaida II va heretar el vescomtat de Brulhs. Es va casar amb Roger I, vescomte de Gabard (foren les segones noces del vescomte i tamb de Adelaida) que va morir vers el 1045 per Adelaida el va sobreviure i va deixar el Brulhs al seu fill Hug (Gabard va passar al fill del primer matrimoni de Roger) el qual va morir el 1064 deixant nomes un fill bastard, Hug, que no tenia dret a l'herncia i a mes va morir jove. Aix el 1064 el vescomtat va ser heretat pel seu germanastre Pere I de Gabard. Aquest va morir el 1097 i el va succeir a Gabard i Brulhs el seu fill Pere II, dit Pere Soriguers, que es va casar amb Guiscarda que el 1134 va heretar les vescomtat de Bearn i Oloron. El 1119, a la mort de Pere II, el va succeir a Brulhs i Gabard el seu fill Pere III, que el 1147 va rebre Oloron i Bearn per renuncia de la seva mare Guiscarda (que va morir el 1154). Des llavors Gabard i Brulhs van formar part dels dominis de Bearn i van seguir la seva histria. El 1290 a la mort de Gast VII, la seva segona filla Mata va rebre el Brulhs i Gabard i els va aportar pel seu matrimoni al comte d'Armanyac Guerau VI (1256-1285) al seu fill Bernat VI d'Armanyac quedant llavors unit al Armanyac fins vers 1453 quant el comte Joan V el va empenyorar per cobrir les seves deutes i va passar a la corona. El 1515 els bens dels Armanyac van ser donats a Margarida d Angulema, dona de Enric II d'Albret amb qui va quedar unit a Navarra i desprs a Frana.

 Llista de vescomtes .

Arnau vers 1021;
Toda Adelaida vers 1021;
Adelaida vers 1021-1045;
Hug 1045-1064;
Pere I 1064-1097;
Pere II 1097-1119;
Pere III 1119 1154;
Ramon Berenguer (tutor) 1154-1165  ;
Gast I (V de Bearn) 1154 1170  ;
 Maria de Bearn 1170 1173;
 Guillem I de Montcada i de Bearn 1170-1173 ;
Pelegr de Castillarzuello (Tutor, Senyor de Barbastre);
 Gast II (VI de Bearn, el Bo) 1173 1214 (comte de Bigorra i vescomte de Marsan, Orte i Dacs);
 Guillem Ramon I de Montcada i de Bearn 1214 1223 ;
 Guillem II de Montcada i de Bearn 1223 1228;
Garsenda (regent) 1228 1240;
 Gast III (VII de Bearn) 1228 1290 (vescomte de Marsan) ;
 Mata de Montcada] 1290-?
Bernat VI ?-1319 ;
Joan I 1319-1373 (comte de Rods) ;
Joan II el Desigual 1373-1384 ;
Joan III 1384-1391 ;
Bernat VII 1391-1418 ;
Joan IV 1418-1450 ;
Joan V 1450-1453;
empenyorat a la corona 1453;
a la corona francesa 1453-1515;
Margarida d'Angulema 1515-1555;
Enric I d'Armanyac i II de Navarra 1522-1555 ;
Joana d'Albret 1555-1572 (III de Navarra) ;
Enric II 1572-1589 (Enric III de Navarra, esdev Enric IV de Frana el 1589) ;
a la corona francesa 1589 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37763" title="Holoc" nonfiltered="4630" processed="4609" dbindex="14861">
L'Holoc s un perode geolgic que s'estn des de fa uns deu mil anys fins el present. El comenament de l'Holoc ve marcat pel perode fred del Dryas recent, cap al final del perode Plistoc. El final del Dryas recent ha estat datat vers el 9.600 aC. Tanmateix, no hi ha proves del Dryas recent enlloc ms que a l'hemisferi nord.

L'Holoc comena cap al tard del retrocs de les glaceres del Plistoc. L'Holoc s la quarta i ltima poca del perode Neogen (segona poca de la sub-era no oficial Quaternari). El nom ve de les paraules gregues holos (complet) i ceno (nou).

Els paleontlegs no han definit cap estadi faunal ni pel Plistoc ni per l'Holoc.

Geologia.
Es pot negligir la deriva continental per un perode relativament tan curt com sn deu mil anys: menys d'un quilmetre. Tanmateix, el nivell del mar va augmentar en uns trenta-cinc metres a principis de l'Holoc a causa del desgla polar. A ms, moltes rees ms enll de 40 graus de latitud havien estat pressionades pel pes de les glaceres del Plistoc i es van elevar fins a 180 metres durant el Plistoc superior i l'Holoc.

L'augment del nivell del mar i la depressi terrestre temporal van permetre incursions marines temporals en rees que ara sn lluny del mar. Hom coneix fssils marins de l'Holoc de llocs com Vermont, Qubec, Ontario o Michigan. A part de les incursions marines a altes latituds, associades amb la depressi glacial, els fssils de l'Holoc es troben principalment en fons de llacs, planes inundables i dipsits de cavernes. Els dipsits marins de l'Holoc en costes de baixa latitud sn rars perqu l'augment en el nivell del mar durant el perode excedeix qualsevol altre augment d'origen no glacial.

A part de les incursions temporals, l'ajustament post-glacial en l'rea d'Escandinvia va resultar en l'evoluci del mar Bltic. La regi encara s'eleva avui en dia, causant petits terratrmols al nord d'Europa.

Clima.
Tot i que els canvis geogrfics durant l'Holoc van ser menors, les variacions climtiques van ser d'una gran importncia. L'anlisi del gla mostra que abans de l'Holoc hi havia perodes d'escalfament i refredament global per que els canvis climtics esdevingueren ms regionals al principi del Dryas recent. Tanmateix, la inversi de fred Huelmo/Mascardi a l'hemisferi sud va comenar abans del Dryas recent i la calidesa mxima va fluir del sud al nord entre fa 11.000 i 7.000 anys. Sembla que hi hagi un patr de sud a nord, amb les latituds meridionals que mostren la mxima calidesa uns quants millennis abans que les regions boreals. Tamb s possible que l'escalfament durant l'Holoc no sigui ms que un altre perode interglacial i que no representi un final permanent a la glaciaci del Plistoc.

Les zones habitables es van expandir cap al nord. Grans zones de mitjana latitud com el Shara que abans eren productives esdevingueren deserts. L'poca va comenar amb bastants llacs en zones que ara sn bastant rides.

La vida animal i vegetal no va evolucionar gaire durant l'Holoc, per hi va haver grans canvis en les distribucions de les plantes i els animals. Un cert nombre de grans animals com el mamut i el mastodont, tigres de dents de sable com el Smilodon i Homotherium, i els ossos peresosos gegants van desaparixer a finals del Plistoc i finals de l'Holoc -- especialment a Amrica del Nord, on animals comuns que havien sobreviscut a altres llocs (com els cavalls o els camells) es van extingir. Arreu del mn, ecosistemes de climes freds que abans eren regionals han estat allats en "illes ecolgiques" de major altitud.

Desenvolupament hum.
El comenament de l'Holoc es correspon amb el comenament del Mesoltic a la majoria d'Europa; per en regions com l'Orient Mitj i l'Anatlia, amb una neoltitzaci molt antiga, hom prefereix dir-ne Epipaleoltic. Algunes cultures d'aquest perode sn els Hamburgians, els Federmesser i la cultura Natufiana.

Ambds sn seguits pel Neoltic acermic i pel neoltic cermic.

Vegeu tamb.
Escala dels temps geolgics;
Extinci de l'Holoc;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37764" title="Brulhs" nonfiltered="4631" processed="4610" dbindex="14862">
Brulhs s una comarca francesa de forma triangular i uns 350 quilmetres quadrats de superfcie.

Abraa tres departaments: Olt i Garona (cant de Laplume amb les comunes d'Aubiac,Brax, Estillac, Laplume, Marmont-Pachas, Moirax, Roquefort, Sainte Colombe-en-Brulhois i Serignac-sur-Garonne; cant d Astaffort amb les comunes de Caudecoste, Cuq, Fals, Layrac, Saint-Nicolas-de-la-Balerme i Saint-Sixte; cant de Francescas amb les comunes de Lamonjoie, Nomdieu i Saint-Vincent-de-Lamonjoie; cant de Nrac amb les comunes de Moncaut, Montagnac sur-Auvignon i Saumon; i la comuna de Montesquieu al cant de Lavardac), Grs (comuna de Pergain-Taillac al cant de Lectoure) i Tarn i Garona (comuna de Donzac al cant d'Auvillar).

Vegeu tamb.
Vescomtat de Brulhs;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37765" title="Batalla de Waterloo" nonfiltered="4632" processed="4611" dbindex="14863">


La Batalla de Waterloo fou el 18 de juny de 1815, en una planura propera a Waterloo a la regi de Brabant (actual Blgica). Enfront els exrcits francesos de Napole Bonaparte i una coalici angloprussiana a les ordres del general Wellington. Napole que havia derrotat les tropes prussianes dirigides pel mariscal Blcher a la batalla de Ligny, intent de forar les lnies britniques abans que poguessin rebre els ajuts de noves tropes prussianes i saxones. Malgrat els esforos de Ney, els britnics aconseguiren de resistir els atacs francesos fins a l'arribada de les tropes prussianes i saxones de Blcher, que provocaren la retirada dels exrcits francesos. La derrota de Waterloo signific la destrucci del poder militar francs, la fi de l'Imperi dels Cent Dies i la caiguda definitiva de Napole.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37767" title="Plistoc" nonfiltered="4633" processed="4612" dbindex="14864">

El Plistoc (en ocasions Pleistoc) s un perode geolgic. El nom del Plistoc deriva dels mots grecs pleistos (ms) i cenos (nou). El Plistoc segueix el Plioc i precedeix l'Holoc. El Plistoc s el sis perode del Cenozoic i el tercer perode del Neogen.

El final del Plistoc es correspon amb el final del paleoltic.

Dataci del Plistoc.
El Plistoc est datat generalment entre fa 1,8-1,6 milions d'anys i fa 10.000 anys, amb la data de la fi expressada en anys de radiocarb. Cobreix la majoria de l'ltim perode de glaciaci, incloent-hi les Dryas recents. La fi de les Dryas recents ha estat datada aproximadament al 9.600 aC.

La GSSP pel comenament del Plistoc es troba en una secci de referncia a Vrica, 4 quilmetres al sud de Crotone a Calbria, al sud d'Itlia, que presenta ambigitats de dataci no resoltes. Com en altres perodes geolgics ms antics, les capes de roca que defineixen el comenament del Plistoc estan ben identificades, per les dates exactes del principi i la fi del perode sn lleugerament incertes. El nom estava intencionat per a cobrir el perode recent de glaciacions repetides; tanmateix, es va situar el comenament massa tard i una part del refredament primitiu i de la glaciaci es troben en el Plioc. Aix doncs, alguns preferirien una data de comenament de fa uns 2,5 milions d'anys. El nom Plioc-Plistoc s'usa en referncia a l'ltima edat glacial.  

Paleogeografia i clima.

Els continents moderns restaren essencialment a les seves posicions actuals durant el Plistoc, no havent-se mogut ms de 100 quilmetres des d'aleshores.

Caracterstiques glacials.
El clima glacial estava caracteritzat per cicles glacials repetits en qu els glaceres continentals arribaren fins al parallel 40 en alguns llocs. Hom estima que, en el moment de mxima extensi glacial, el 30% de la Terra estava coberta pel gla. A ms, una zona de permafrost s'estenia cap al sud des de la vora del casquet glacial. La temperatura mitjana anual a la vora del gla era de -6C; a la del permafrost, 0C.

Cada aven glacial retingu immenses quantitats d'aigua en capes de gla continentals d'entre 1.500 i 3.000 metres de gruixor, fent que el nivell del mar baixs temporalment 100 metres o ms arreu de la Terra. Durant perodes interglacials, com el que estem vivint ara, eren comuns les inundacions de la costa, mitigades per mocions emergents o isosttiques d'algunes regions.

Els efectes de la glaciaci foren globals. L'Antrtida va restar glaada durant tot el Plistoc aix com al Plioc. Els Andes, al sud, estaven coberts pel casquet de gla de la Patagnia. Hi havia glaciars a Nova Zelanda i a Tasmnia. Les actuals glaceres decadents del Mont Kenya, Kilimanjaro i Ruwenzori a l'frica oriental eren ms grans. Hi havia glaceres a les muntanyes a Etipia i a l'oest als monts Atles.

A l'hemisferi nord, moltes glaceres es fongueren en un de sol. El casquet glacial Cordiller cobria el nord-oest d'Amrica del Nord; l'est estava cobert pel Laurntid. El casquet glacial Escandinavi reposava sobre el nord d'Europa, incloent-hi Gran Bretanya; l'Alp als Alps. Algunes glaceres menors s'estenien per Sibria i la zona rtica. Els mars septentrionals estaven glaats.

Al sud de les capes de gla grans llacs s'acumularen a causa del bloqueig de les sortides i la reducci de l'evaporaci en l'aire fred. El centre de l'Amrica del Nord septentrional estava totalment cobert pel llac Agassiz. Ms de 100 conques, ara seques o quasi b, tenien grans cabdals a l'oest americ. El llac Bonneville, per exemple, es trobava on ara hi ha el Great Salt Lake. A Eursia s'hi desenvoluparen grans llacs com a conseqncia dels despreniments de les glaceres. El rius eren ms grans, tenien ms cabdal i s'entrecreuaven. Els llacs africans estaven ms plens, aparentment a causa d'una menor evaporaci.

D'altra banda, els deserts eren ms secs i ms extensos. A causa de la minva en l'evaporaci ocenica i d'altres tipus, les precipitacions eren menors.

Esdeveniments majors.
S'ha identificat quatre events glacials principals, a ms de molts de menors. Un event principal s una excursi glacial general, anomenada noms "glacial". Els glacials estan separats per "interglacials". Durant un glacial, la glacere experimenta pocs avenos i retrocessos. Una excursi menor s un "estadial"; els temps entre estadials sn "interestadials".

Aquests events es defineixen de manera diferent en diferents regions de l'abast glacial, que tenen la seva prpia histria glacial depenent de la latitud, el terreny i el clima. Hi ha una correspondncia general entre els glacials a diferents regions. Els investigadors intercanvien sovint els noms si la geologia glacial d'una regi est en procs d'sser definida. Nogensmenys, s generalment incorrecte aplicar el nom d'un glacial en una regi a un altre. No es pot anomenar Mindel l'Elsteri o viceversa.

Durant gran part del segle XX noms s'havien estudiat unes quantes regions i els noms eren relativament pocs. Avui els gelegs de diferents nacions estan interessant-se ms en la glaciologia del Plistoc. Com a conseqncia d'aix, el nombre de noms est creixent rpidament i aix continuar.

Corresponen als termes glacial i interglacial els termes pluvial i interpluvial. Un pluvial s un perode ms clid amb ms precipitacions; un interpluvial, amb menys precipitacions. Abans es creia que un pluvial corresponia a un glacial en regions no glaades, i en alguns casos s cert. Les precipitacions tamb sn ccliques. Els pluvials i interpluvials estan molt estesos.

No hi ha cap correspondncia sistemtica de pluvials amb els glacials, tanmateix. s ms, els pluvials regionals no es corresponen entre ells globalment. Per exemple, alguns han usat el terme "pluvial Riss" en contexts egipcis. Qualsevol coincidncia s una casualitat de factors regionals.

Paleocicles.
La suma de factors que actuen a la superfcie terrestre s cclica: el clima, els corrents i altres moviments ocenics, els corrents d'aire, la temperatura, etc. Aquests cicles vnen donats per les mocions ccliques del planeta, que eventualment arrossega tots els altres elements en harmonia amb elles. Les glaciacions repetides del Plistoc van ser causades pels mateixos factors.

Cicles Milankovitch.
La glaciaci al Plistoc va ser una srie de glacials i interglacials, estadials i interestadials, reflectint canvis peridics en el clima. El factor principal en el cicle climtic s considerat els cicles Milankovitch. Es tracta de variacions peridiques en la radiaci solar regional causades per la suma de diversos canvis en la moci de la Terra.

Els cicles Milankovitch no poden ser l'nic factor, ja que no expliquen el principi ni el final de l'edat glacial del Plistoc, ni la repetici d'edats glacials. Semblen funcionar millor dins el Plistoc, predient una glaciaci cada 100.000 anys.

Fauna.
No hi ha estadis faunals definits pel Plistoc ni per l'Holoc. Tant la fauna marina com la continental eren en essncia modernes. Molts cientfics creuen que els humans evolucionaren en l'home modern durant el Plistoc. A finals del Plistoc varen comenar extincions importants de grans mamfers, incloent-hi els mamuts, mastodonts, gats de dents de sabre, gliptodonts i peresosos que es van perllongar a l'Holoc. Les extincions foren especialment dures a Amrica del Nord, on s'extingiren els cavalls i camells nadius. 

Jaciments.
Els jaciments continentals del Plistoc es troben majoritriament en fons de llacs, dipsits de loess i coves aix com en les grans quantitats de materials moguts per les glaceres. Els dipsits marins del Plistoc es troben especialment en rees que es troben a pocs quilmetres de la costa moderna. En algunes rees geolgicament actives tals com la costa del sud de Califrnia, els dipsits marins del Plistoc poden aparixer en elevacions d'uns quants centenars de metres.

Vegeu tamb.

Escala dels temps geolgics;
Edat glacial;

Enllaos externs.
Vrica;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37773" title="Vescomtat de Bruniquel" nonfiltered="4634" processed="4613" dbindex="14865">
El vescomtat de Bruniquel fou una jurisdicci feudal del Llemos a Occitnia. La seva capital fou la vila de Bruniquel al Carc.

El vescomtat apareix vers el 1080 essent vescomtes Arnau i Ademar que actuen junts. Desprs no se sap ben b com segueix la succesi, per cent anys desprs Baldu de Tolosa, tronc dels vescomtes de Lautrec, es titulava vescomte de Bruniquel. El Lautrec va passar als fills, i Bruniquel apareix en mans del seu germ (bastard) Bertran, cassat amb Comdors, vescomtessa de Montclar i Bruniquel, filla de Manfroi. Bertran V inicia una lnia regular de vescomtes de la casa de Tolosa que es va acabar amb Reginald. Una filla Margarida va morir abans que ell i l'altra filla va asumir l'herncia. Casada amb el cavaller Pere Trocelh (Trouseau), va deixar una sola filla, Isabel, que no s clar si es va casar amb Roger IV de Coserans o amb el seu fill Ramon Roger de Coserans (mort el 1392). Isabel va morir el 1395. L'herncia va passar al fill com Arnau Roger i mort aquest el 1440 la seva lnia va seguir fins a la revoluci. Hipolita de Foix, dona del ltim vescomte, fou empresonada i les seves niques dos filles es van dedicar a la vida religiosa.

 Llista de vescomtes .

Arnau, vers 1080;
Ademar vers 1080;
Desconegut vers 1100-1200;
Baldu de Tolosa vers 1200-1214;
Comtors vers 1214-?
Bertran I 1214-1249;
Bertran II 1249-1304;
Guillem I 1304-1310;
Reginald 1310-1328;
Margarida (morta vers 1328);
Bertrana de Tolosa 1328-1360;
Isabel 1360-1395;
Ramon Roger I de Coserans 1360-1392;
Arnau Roger 1395-1440;
Roger c. 1440-1480;
Ramon Roger II c. 1480-1530;
Maffre c. 1530-1570;
Francesc Roger I c. 1570-1600;
Joan Roger c. 1600-1650;
Francesc Roger II c. 1650-1690;
Joan Pere c. 190-1740;
Joan Llus  c. 1740-1789;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37774" title="Vescomtat de Montclar" nonfiltered="4635" processed="4614" dbindex="14866">
El vescomtat de Montclar apareix a comenaments del segle XIII. Comtors de Bruniquel, filla de Manfro, era vescomtessa i es va casar amb el bastard Bertran de Tolosa. Va iniciar-se aix la dinastia tolosana que va seguir amb Guillem, Oliver I, Arnau, Bertran II, Oliver II, Bertran III, Joan I, Antoni, Hug, Joan II, Pere i Joan III. El 1577 es va extingir aquesta lnia i el vescomtat va passar per diverses famlies fins que fou suprimit per la revoluci.

 Llista de vescomtes de la nissaga tolosana .

Bertran I de Tolosa vers 1214-1249;
Guillem 1249-1280;
Oliver I 1280-1335;
Arnau 1335-1363;
Bertran II 1363-1372;
Oliver II 1372-1392/1396;
Bertran III 1392/1396-vers 1400;
Joan I vers 1400-1446;
Antoni 1446-1478;
Hug 1478-?
Joan II ?-vers 1550;
Pere vers 1550-1577;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37775" title="Jaume Nun i Roca" nonfiltered="4636" processed="4615" dbindex="14867">
Jaume Nun i Roca (1824-1908), conegut a Mxic com Jaime Nun Roca,  va ser un compositor catal que va compondre la msica per a les estrofes de Francisco Gonzlez Bocanegra, que es van convertir en l'himne nacional mexic.

Va nixer el 8 de setembre de 1824 a Sant Joan de les Abadesses, una localitat de Girona, a Catalunya. Els seus pares van ser Francesc Nun i Magdalena Roca, qui van morir abans que Nun compls nou anys. Desprs de la mort dels seus pares va quedar sota la tutela del seu oncle Bernard, un comerciant de sedes de Barcelona que va finanar els seus estudis musicals a la ciutat, on va demostrar les seves aptituds com a solista en la catedral de la ciutat i desprs d'aix va guanyar una beca per a estudiar amb el compositor Severio Mercadante a Itlia. Al seu retorn a Barcelona va ser nomenat director de la Banda del Regiment de la Reina el 1851 i va viatjar amb ells a Cuba, on va conixer i va travar amistat amb el llavors president de Mxic, Antonio Lpez de Santa Anna.

Santa Anna va regressar a Mxic per a ocupar una vegada ms la presidncia i el 1853 va convidar a Jaume Nun a encapalar les bandes militars mexicanes. La seva arribada va coincidir amb la convocatria al concurs nacional per a compondre l'himne nacional. Nun va participar escrivint la msica per a les estrofes compostes pel poeta mexic Francisco Gonzlez Bocanegra i el 12 d'agost de 1854 va ser declarat triomfador.

Desprs de la caiguda del president Santa Anna, Nun va decidir emigrar als Estats Units on va treballar com a concertista i director d'peres, amb una de les quals va realitzar una gira per tot el continent americ el 1864. Desprs de radicar un temps a Espanya va regressar als Estats Units per a establir-se a l'estat de Nova York on va ser trobat per un periodista mexic l'any 1901. Al conixer-se la notcia a Mxic, el llavors president Porfirio Daz li va convidar al pas on va rebre diversos homenatges entre 1901 i 1904. Va morir a Nova York el 18 de juliol, 1908 i el 1942 el govern mexic va manar exhumar les seves restes per a traslladar-les a la "Rotonda dels Homes Illustres" de la Ciutat de Mxic, on encara reposen.

Enllaos externs.
Celebraci a Catalunya de l'Himne Nacional Mexic l'any 2005;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37776" title="Polinsia Francesa" nonfiltered="4637" processed="4616" dbindex="14868">



La Polinsia Francesa (en francs Polynsie franaise, i en tahiti P r netia far ni) s un conjunt d'arxiplags de la Polinsia meridional que formen un pas d'ultramar francs.

 Histria .

El conjunt d'arxiplags de la Polinsia Francesa van ser annexionats per Frana durant el segle XIX, sota la forma de protectorat des de 1842, amb el nom dEstabliments d'Oceania. Des de 1945 tenia l'estatus de territori d'ultramar (Territoire d'outre-mer, TOM), canviat el 2003 a collectivitat d'ultramar (collectivit d'outre-mer, COM), i des del 2004 a pas d'ultramar.

Amb aquest nou estatus, la Repblica francesa mant les competncies de justcia, ordre pblic, moneda i defensa. Per la seva banda, la Polinsia Francesa t autonomia interna, consagra el principi de discriminaci positiva i de lleis del pas, i assumeix la representaci internacional.

 Geografia .

La Polinsia Francesa est composta per unes 118 illes, d'origen volcnic o corall, disperses en una superfcie equivalent a Europa, i repartides en cinc arxiplags:

 Illes de la Societat, les ms importants, subdividides administrativament en:
 Illes del Vent (les du-Vent), on hi ha Tahit, la ms important.
 Illes de Sotavent (les Sous-le-Vent).
 Illes Tuamotu.
 Illes Gambier, administrativament unides a les Tuamotu.
 Illes Australs.
 Illes Marqueses.

A ms, l'illa de Clipperton, davant la costa de Mxic, s administrada per Frana des de la Polinsia Francesa.

La poblaci, d'uns 250000 habitants, t un creixement important. Un 83% sn polinesis, 12% europeus i 5% asitics. El 69% de la poblaci viu a l'illa de Tahit.

 Economia .

L'economia de la Polinsia Francesa t un desenvolupament moderat i depn de les importacions de Frana.

La pesca i l'explotaci de la copra sn les dues principals activitats tradicionals. El turisme representa el 13 % del PIB. Tamb s important el cultiu de perles que s'exporta principalment al Jap i la Xina. Destaca la perla negra prpia de les illes Tuamotu.

La moneda de curs legal s el franc CFP, o franc de las colnies franceses del Pacfic.

 Literatura .
Selecci de literatura en catal relacionada amb la Polinsia:
Jaume Bartrol. De Siberia al Trpic. Barcelona: Magrana, 2001.
Aurora Bertrana;
Paradisos ocenics. Badalona: Proa, 1930.
Peikea, princesa canbal i altres contes ocenics. Barcelona: Balaguer, 1934.
Ariatea. Barcelona: Albert, 1960.
Oviri i sis narracions ms. Barcelona: Selecta, 1965.
Aurora Bertrana, i Prudenci Bertrana. L'illa perduda. Barcelona: Catalnia, 1935.
Josep Maria de Sagarra;
Entre l'Equador i els Trpics. Barcelona: Selecta, 1947.
La ruta blava: Viatge a les mars del sud. Barcelona: Selecta, 1964.
Santiago Vilanova. El secret d'Hiva Oa. Barcelona: Laertes, 1997.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37779" title="Vescomtat de Gabard" nonfiltered="4638" processed="4617" dbindex="14869">
El vescomtat de Gabard o Gabarret fou una jurisdicci feudal de Frana a Gascunya, abraant la comarca del Gabard.

El vescomtat es va originar per divisi del Ducat de Gascunya. Les terres de Gabard i altres van tocar a Aner I, fill del duc San IV. Aner, vescomte de Gascunya, va morir aviat (vers 978) i va deixar territoris a tres fills: Llop (Vescomtat d'Oloron), Donat (vescomtat de Gabard) i San (Vescomtat de Tursan). Arnau va morir el 1030 i va deixar tres fills: Saxet (abat, mort el 1062), Guillem (mort tamb el 1062 i que nomes va deixar un fill, Pere, que fou prior i va morir el 1080) i l hereu Roger I. Aquest es va casar dues vegades, la segona amb Adelaida de Lomanha, vescomtessa de Brulhs, que li va aportar en dot aquest vescomtat. Al morir Roger el vescomtat de Gabard va passar als seu fill gran Pere I (el segon era Arnau que va morir el 1097); el tercer fill, Hug, del segon matrimoni, va rebre Brulhs per va morir el 1064 i sa germ Hunald (mort el 1105), que era abat, va renunciar al vescomtat que va passar tamb a Pere I, germanastre, que aix va reunir les dues regions. Pere va morir el 1097 i va deixar tres fills: el mes gran Pere de Soriguers el va succeir; Arnau, probablement mort jove; i Roger, casada amb la senyora de Beuvila i tronc d una curta nissaga de vescomtes de Bezaume i de Benauges. Pere II de Gabard i de Brulhs es va casar amb Guiscarda que el 1134 va heretar les vescomtat de Bearn i el d'Oloron. El 1119, a la mort de Pere II, el va succeir a Brulhs i Gabard el seu fill Pere III, que el 1147 va rebre Oloron i Bearn per renuncia de la seva mare Guiscarda (que va morir el 1154). Des llavors Gabard i Brulhs van formar part dels dominis de Bearn i van seguir la seva histria. El 1290 a la mort de Gast VII, la seva segona filla Mata va rebre Gabard i Brulhs i els va aportar pel seu matrimoni al comte d'Armanyac Guerau VI (1256-1285) al seu fill Bernat VI d'Armanyac quedant llavors unit al Armanyac fins vers 1453 quant el comte Joan V el va empenyorar per cobrir les seves deutes i va passar a la corona. El 1515 els bens dels Armanyac van ser donats a Margarida d Angulema, dona de Enric II d'Albret amb qui va quedar unit a Navarra i desprs a Frana.

 Llista de vescomtes .
Aner I 977-978 ;
Donat 978-995;
Arnau I 995-1030;
Roger I 1030-1045;
Pere I 1064-1097 ;
Pere II 1097-1119 ;
Pere III 1119 1154 ;
Ramon Berenguer (tutor) 1154-1165 ;
Gast I (V de Bearn) 1154 1170 ;
Maria de Bearn 1170 1173 ;
Guillem vescomte de Montcada 1170-1173 ;
Pelegr de Castillarzuello (Tutor, Senyor de Barbastre) ;
Gast II (VI de Bearn, el Bo) 1173 1214 (comte de Bigorra i vescomte de Marsan, Orte i Dacs) ;
Guillem Ramon I 1214 1223 ;
Guillem II 1223 1228 ;
Garsenda (regent) 1228 1240 ;
Gast III (VII de Bearn) 1228 1290 (vescomte de Marsan) ;
Mata 1290-? ;
Bernat VI ?-1319 ;
Joan I 1319-1373 (comte de Rods) ;
Joan II el Desigual 1373-1384 ;
Joan III 1384-1391 ;
Bernat VII 1391-1418 ;
Joan IV 1418-1450 ;
Joan V 1450-1453 ;
empenyorat a la corona 1453 ;
a la corona francesa 1453-1515 ;
Margarida d'Angulema 1515-1555 ;
Enric I d'Armanyac i II de Navarra 1522-1555 ;
Joana d'Albret 1555-1572 (III de Navarra) ;
Enric II 1572-1589 (Enric III de Navarra, esdev Enric IV de Frana el 1589) ;
a la corona francesa 1589 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37782" title="Illes de la Societat" nonfiltered="4639" processed="4618" dbindex="14870">

Les illes de la Societat (les de la Socit en francs) formen un arxiplag de 14 illes al Pacfic sud, administrativament part de la Polinsia Francesa. No existeix un nom tahiti per l'arxiplag i s'utilitza la transcripci fontica T taiete a partir de l'angls Society. Tenen una poblaci de 214.445 habitants (cens del 2002) i cobreixen una superfcie de 1.598 km.

Les illes sn dividides geogrficament i administrativament en dos grups. D'est a oest sn:
Illes del Vent (les du-Vent):
Mehetia;
Tahiti, on hi ha Pape ete, la capital.
Moorea;
Maiao;
Tetiaroa;
Illes de Sotavent (les Sous-le-Vent):
Huahine;
Raiatea;
Tahaa, comparteix la mateixa corona de corall amb Raiatea.
Bora Bora;
Tupai (Motu Iti);
Maupiti;
Maupihaa (Mopelia);
Manuae (Scilly);
Motu One (Bellinghausen);

Existeix una llegenda sobre la creaci d'aquestes illes, recollida per Josep Maria de Sagarra al llibre La ruta blava. Diu que abans hi havia cinc llunes sobre el cel de Tahit que tenien un rostre hum, molt ms acusat que la Lluna d'ara. Qui les mirava fixament es tornava foll. El du creador Taaroa, enfadat amb el seu malefici, les va fer tremolar produint grans terratrmols fins que van caure a l'aigua. Les cinc llunes, al caure, van formar les cinc illes a l'oest de Tahit: Moorea, Maiao, Huahine, Raiatea i Bora Bora.

El neerlands Jacob Roggeveen, el 1722, va ser el primer europeu a trobar una illa de l'arxiplag, la petita Maupiti, per no s'hi va aturar. Desprs, Samuel Wallis, el 1767, va descobrir Tahit. El francs Louis Antoine de Bougainville, el 1768, anomen l'arxiplag illes Borb en honor a la famlia reial francesa. L'angls James Cook, el 1767, l'anomen Society Islands en honor a la Societat Reial de Londres, organitzadora del viatge.

Entre 1772 i 1775, el virrei del Per, el catal Manuel d'Amat i de Junyent, organitz tres expedicions a les illes de la Societat. Els noms espanyols utilitzats per les illes foren:
 San Cristbal: Mehetia.
 Amat: Tahit.
 Santo Domingo: Moorea.
 La Pelada: Maiao.
 Los Tres Hermanos: Tetiaroa.
 La Hermosa: Huahine.
 San Pedro: Bora Bora.
 La Princesa: Raiatea.
 San Antonio: Maupiti.
 Pjaros: Scilly.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37785" title="Lapurdi" nonfiltered="4640" processed="4619" dbindex="14871">

Lapurdi s un dels set territoris que formen el Pas Basc. Pertany a l'Estat Francs. Est situada vora el golf de Biscaia, i limita al sud amb Guipscoa i Navarra, a l'est amb la Baixa Navarra, a l'oest amb la
mar Cantbrica i al nord amb el departament de Landes. T aproximadament uns 200.000 habitants, dels quals un 25 % parla el basc, en el dialecte labort (en basc lapurtera) i, a l'est del territori, el el dialecte baix navarrs (en basc behe nafarrera). Baiona se sol considerar la capital del territori. D'altres ciutats importants sn Biarritz, Hendaia i Donibane Lohizune (St.Jean-de-Luz en francs).

El nom de Lapurdi ve del nom rom Lapurdum, ciutat que podria coincidir amb l'actual Baiona,.



Vegeu tamb.
Vescomtat de Lapurdi;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37787" title="Auloron" nonfiltered="4641" processed="4620" dbindex="14872">
Auloron s una comarca francesa al nord del Bearn. La ciutat principal s Auloron Santa Maria.

A l'edat mitjana va formar el Vescomtat d'Auloron.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37788" title="Auloron Santa Maria" nonfiltered="4642" processed="4621" dbindex="14873">


Auloron Santa Maria (Oloron-Sainte-Marie en francs, Auloron en occit) s una ciutat capital de la comarca de l'Alt Bearn i dins del departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 10.992 habitants.

T com a monument destacat la catedral de Santa Maria, comenada el 1102 sota l'impuls del comte de Bearn Gast IV, i seu la dicesi d'Auloron fins el 1802, i el parc Pomm, amb ms de cinquanta espcies d'arbres.

Auloron fou vila vescomtal i la vena Santa Maria vila episcopal. El 1858 es van unir ambdues. Fou la capital del Vescomtat d'Auloron.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37789" title="Lescar" nonfiltered="4643" processed="4622" dbindex="14874">

Lescar s un municipi francs, situat al departament de Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 8.191 habitants.

Fou la capital histrica del Bearn i es deia Beneharnum. Destruda pels normands vers el 850 fou coneguda desprs com Lescar. Fou la capital del Vescomtat de Bearn. Tenia una seu episcopal que fou destruda, per b que es va construir una nova catedral al segle XII amb el nom de Nostra Senyora. Fou seu del bisbat fins al 1801, moment en qu trasllad a Baiona)






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37790" title="Pmies" nonfiltered="4644" processed="4623" dbindex="14875">



Pmies (en occit Pmias; la forma oficial francesa s Pamiers) s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 13.417 habitants. La travessa el riu Arieja. s cap d una sotsprefectura.

La llegenda atribueix la poblaci de la regi a Frederic, fill del rei visigot Teodoric I. Llavors el nucli poblacional es va dir Fredels. Frederic va governar la regi i va deixar-la al seu fill Anton, que es va fer catlic i fou assassinat pels arrians vers el 507; all on va morir es va fundar l'abadia de Sant Anton (esmentada el 961); en un pariatge que es va fer entre l'abat i el comte de Foix es parla del castell de Pmies (Castrum Apamie), nom donat per haver estat el comte a Apamea, a l'sia Menor. Aix, la gent del pas es deien apameus.

Fou seu d un bisbat fundat el 1295 (segregat de Tolosa), en qu van destacar els bisbes de Caulet (1645-1680), de la Rgale (1680-1693) i de Verthamon (1693-1735). El bisbat fou suprimit el 1801. s seu de sotsprefectura des del 1790.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37791" title="Vasats (ciutat)" nonfiltered="4645" processed="4624" dbindex="14876">


Vasats (nom occit) (en francs Bazas) s un municipi francs, en la comarca del Vasads, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia uns 5.000 habitants.

A les rodalies es troben els Castells de Roquetaillade, de Cazeneuve i de Villandraut, la collegiata d'Uzeste, i altres esglsies, i les vinyes i castells de Sauternais. Un parent de la famlia local dels Goth, Armand Bernard de Preyssac, va construir el Castell de la Trave (Prchac) a la vora del Ciron, el 1306. Per la mateixa poca va ser quan van sorgir els de Villandraut i Roquetaillade (el ms important).

La ciutat s'anomenava Cossio durant la dominaci romana i era la vila de la tribu dels Vasats. Fou seu episcopal des de vers el 500 i els bisbes eren senadors municipals  i desprs cap de justcia, per la regi del Bazads estava sota el domini directe dels ducs d'Aquitnia. Des el 1140 el bisbe Forton va compartir el poder amb els cannics del captol. Els principals senyors territorials eren els La Mothe, senyors de Roquetaillade i de Langon, i els Goth (famlia que va donar un Papa, Climent V, i abans un bisbe de Vasats i un d'Agen i un arquebisbe de Li). El Bisbe Gaillard de La Mothe va participar a les croades el 1199. Es van construir per aquest temps dos abadies (segle XII): Le Rivet, prop d'Auros (1188) i Font Guillem, prop de Masseilles (1124).  La catedral, destruda pels normands al segle IX, es va reconstruir el 1070. Una nova catedral es va comenar el 1233, i les obres van durar fins el 1537 (Fou parcialment damnada per els protestants el 1577 i 1578 per el bisbe Armand de Pontacq la va restaurar; la faana va patir destrosses el 1793). Amb la dominaci anglesa el segle XII fou teatre de la resistncia encapalada per la famlia Ladils revoltats el 1248 sota la direcci de Bernat de Ladils. Encara que els francesos la van ocupar la van retornar pel Tractat d'Azincourt. No va passar a Frana definitivament fins el 1453. Com a ciutat va obtenir la llibertat comunal el 1340 per amb la dominaci reial francesa la llibertat va minvar. Va patir durant les guerres religioses i encara que el 1583 ja tornava a ser catlica, fins el 1592 els protestants van dominar el castell de Villandraut. El Marques de Ps, d'una famlia que havia donat dos bisbes a Vasats, fou el darrer gran senescal del Bazads. El darrer bisbe fou Monsenyor de Saint Sauveur senyor de Grignols que va morir el 16 de gener de 1792, un any desprs de la supressi del bisbat que desprs fou unit al Bisbat de Bordeus.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37795" title="Bisbat de Condom" nonfiltered="4646" processed="4625" dbindex="14878">
El bisbat de Condom fou fundat per decissi del Papa Joan XXII el 1317 amb la part sud de la dicesis d'Agen i amb seu a Condom.

El 1801 va quedar suprimida i incorporada de nou a Agen.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37796" title="Bisbat de Lectoure" nonfiltered="4647" processed="4626" dbindex="14879">
El Bisbat de Lectoure al departament del Grs fou creat el segle V i va existir fins el 1790. El 1801 fou incorporat a Agen i el 1822 va ser incls en el restablert bisbat d'Auch, convertit en arquebisbat el 1882. La Catedral est dedicada a Sant Gervasi i Sant Protasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37799" title="Bisbat de Lombez" nonfiltered="4648" processed="4627" dbindex="14881">
El Bisbat de Lombez fou una divisi eclesistica creada el 1317 amb seu a Lombez pel Papa Joan XXII i que va ser suprimida el 1790. Fou sufragnia de Tolosa. El 1801 fou inclosa a Tolosa i el 1822 al Bisbat d'Auch (arquebisbat d'Auch des del 1882). Catedral de Santa Maria del segle XIV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37800" title="Bisbat de Comenge" nonfiltered="4649" processed="4628" dbindex="14882">
El bisbat de Comenge, antigament anomenat Convenarum i establert a Sant Bertran de Comenge, apareix esmentat des del segle VI. Va ser suprimit el 1790 i el 1801 incorporat a l'Arquebisbat de Tolosa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37802" title="Bisbat de Tarba" nonfiltered="4650" processed="4629" dbindex="14883">

El Bisbat de Tarba s una divisi eclesistica que abraa el departament dels Alts Pirineus i s sufragnia d'Auch.

Fou suprimida el 1790 per el 1801 inclosa en el Bisbat de Baiona. El 1817 fou restablerta per no fou efectiu tal restabliment fins a finals del 1822. La nova dicesi va perdre una part a favor de Baiona i una altra a favor d'Auch per va adquirir les parrquies de les Quatre Valls i de la Vall del Louron que abans pertanyien al bisbat de Comenge.

El primer possible bisbe fou Sant Just per el primer histric fou Aper, representat al concili d'Agde el 506. Desprs cal esmentar a Sant Landeol (870), Guillem I (1120-41) un dels redactors del codi legal "For de Bigorre"; Pere de Foix (1462-64), cardenal el 1437; i Gabriel de Gramont (1524-34), cardenal el 1531.

L'abadia de Sant Savin de Lavedan fou fundada per diploma de Carlemany i el seu abat disposava de poder senyorial i al territori se li deia la repblica de Sant Savin. Altres abadies dependents del bisbats foren Sant Orens de Larreule i Sant Orens de Lavedan (benedictines) fundades el 970 i al segle X, en honor de Sant Orens, bisbe d'Auch. El monestir de Sant Pe de Geners fou fundat el 1032 pel duc San de Gascunya. El priorat de Sarrancolin s del 1050 en memria de Sant Eb que va combatre als musulmans en territori catal. L'abadia cistercenca d'Escala Dei es va fundar el 1140; Sant Ramon, monjo d'Escala Dei fou enviat a Hispnia i va fundar l'abadia de Fitera i l'orde militar de Calatrava.

El lloc ms fams s Lorda lloc de pelegrinatge des de l'aparici d'una verge.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37803" title="Bisbat de Lescar" nonfiltered="4651" processed="4630" dbindex="14884">
El Bisbat de Lescar fou una divisi eclesistica creada com a bisbat Lascurensis probablement vers el segle IV, abraant el Bearn. Va existir fins el 1790. El 1822 fou incls en el bisbat de Baiona, Bisbat que oficialment s anomena de Baiona-Lescar-Oloron.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37804" title="Vescomtat de Fesenzaguet" nonfiltered="4652" processed="4631" dbindex="14885">
El vescomtat de Fesenzaguet (en francs Fzensaguet) fou una jurisdicci feudal de Gascunya. Estava a l'est de Fesenzac, sud-oest de Lomanha, i oest del Gimois i de la senyoria i desprs comtat d'Illa Jord; al sud tocava a l'Astarac. La capital fou Mauvesin. 

El territori pertanyia als comtes d'Armanyac. El comte Bernat IV (1160-1188) va adoptar el 1163 al seu nebot Bernat, que era fill d'Od de Firmacon i de Mascarosa (filla de Guerau IV, fill de Bernat IV) i que era nt d'Od IV vescomte de Lomanha i Auvillars. Bernat IV li va donar un territori no massa gran a l'est de Fesenzac, amb centre a Mauvesin, que des de llavors es va dir vescomtat de Fesenzaguet. A Bernat el va succeir el seu fill Bernat II i a aquest el seu germ Guerau I que fou adoptat pel comte d'Armanyac Guerau IV i per aix fou tamb comte de Armanyac i Fesenzac. Mort el 1219 la succesi va passar al seu germ Roger que va viure fins el 1248. El fill Guerau II el va succeir i el 1256 fou comte consort d'Armanyac i Fesenzac. Va morir el 1285 i el seu hereu Bernat VI d'Armanyac (1285-1319) va deixar al vescomtat al seu segon fill Gast senyor de Brouille. El 1326 el va succeir el seu fill Guerau III, i a aquest el seu fill Joan I el 1339. Joan I va viure fins el 1390 i el va succeir el seu fill Joan II que va morir el 1402. Abans havia mort el seu germ Arnau Guillem i uns mesos abans (1401) el seu oncle (germ de Joan I) Guerau IV, que fou governador del Condoms. El vescomtat va tornar a Armanyac i va seguir fins el 1451 quan el comte d'Armanyac Joan V el va cedir al seu germ Carles. El 1473 Armanyac fou incorporat a la corona per els estats generals van dictaminar el 1484 que Carles no podia ser expropiat i li pertocava l'herncia de son germ; per Carles havia estat declarat incapa el 1481 i obligat a renunciar, i de totes maneres va morir sense descendncia el 1497 i el vescomtat va passar a la corona com la resta de possessions dels Armanyac. El 1515 el rei va donar els antics dominis dels Armanyac a Margarida d'Angulema, amb la que va passar a Navarra i desprs a Frana el 1589

Llista de vescomtes .

Bernat I 1163-1192;
Bernat II 1192-1214;
Guerau I (V d'Armanyac) 1214-1219;
Roger I 1219-1248;
Guerau II (VI d'Armanyac) 1248-1285;
Bernat III (VI d'Armanyac) 1285-1286;
Gast 1286-1326 ;
Guerau II 1326-1339;
Joan I 1339-1390;
Joan II 1390-1402;
Guerau III (hereu, mort 1401, governador del Condoms);
Bernat IV (VII d'Armanyac) 1402-1418 ;
Joan III (IV d'Armanyac) 1418-1450 ;
Joan IV (V d'Armanyac) 1450-1451 ;
Carles 1451-1497 (titular d'Armanyac i Fesenzac 1473-1481) ;
A la corona francesa 1481-1515;
Margarida d'Angulema 1515-1555 ;
Enric I d'Armanyac i II de Navarra 1522-1555 ;
Joana d'Albret 1555-1572 (III de Navarra) ;
Enric II 1572-1589 (Enric III de Navarra, esdev Enric IV de Frana el 1589) ;
a la corona francesa 1589 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37806" title="Comtat de Gaura" nonfiltered="4653" processed="4632" dbindex="14886">
El comtat de Gaura o Gausa (Gaure o Gause) fou una jurisdicci feudal. El Gaure quedava entre el vescomtat de Brulhs (al nord), el Fesenzac (al sud), Lomanha (a l'est) i Gabard (a l'oest).

El comtat de Gaure apareix efmerament vers el 961 a la mort de Guillem I comte de Fesenzac, Armanyac i Auch. Sembla que un fill va rebre el territori de Gaure amb ttol comtal per uns anys desprs havia revertit a son germ el comte Od I de Fesenzac o el seu successor. La capital llavors era Saint-Puy i Guerau de Cazaubon era el senyor de les terres de Gaure, amb la fortalesa de Sempuy, per li foren arrabassades en part pel seu senyor Guerau VI d'Armanyac, que aliat al comte de Foix, va assolar el territori. Guerau de Cazaubon va demanar ajut al senescal de Tolosa Eustaqui de Beaumarch i ambds van fundar el 1272, al lloc anomenat Aigueval al peu del Mont Aiglon, la ciutat de Fleurance. Vers el 1274 ja era la capital dels dominis senyorials de Guerau de Cazaubon al Gaure. El Gaure va seguir els destins dels comtes d'Armanyac.

Dels Armanyac va passar als Albret poc desprs de 1450. Carles II d'Albret es va titular comte de Gause. Va morir el 1471 i va passar al seu nt Alan el gran que el va cedir al seu fill Joan II que fou comte de Gause, comte de Perigord, i vescomte de Llemotges i de Tartas, mort el 1516. Va passar al seu fill que fou Enric rei de Navarra i desprs a Joana d'Albret i al seu fill Enric, que finalment el va aportar a la corona el 1589.


 Llista de Comtes de Gaure i Gause .

Guillem I 926-960 (comte d'Armanyac, Fesenzac i Auch) ;
Desconegut 960-?
Od Falca o Bernat Od Mancius Tinea  ?-? ;
Aimeric ?-c. 1050 ;
Guillem II Astanove I c. 1050-? ;
Aimeric II Fortin ?-1103 ;
Astanove II  1103-? ;
Assalina (Astamura)  ?-c. 1150 ;
Guerau I (III d'Armanyac) (esps) c. 1120-1160  ;
Bernat I (IV d'Armanyac) 1160-1188 ;
Guerau II (IV d'Armanyac) Trancalle 1188-1215 ;
Guerau II (V d'Armanyac) 1215-1219 ;
Pere Gerard 1219-1241 ;
Bernat II (V d'Armanyac)1241-1245 ;
Mascarosa I 1245-1249 ;
Arnau Od 1245-1256 (vescomte Arnau III Od de Lomanha) ;
Mascarosa II 1249-1256 ;
Guerau  III (VI d'Armanyac) 1256-1285 ;
Bernat III (VI d'Armanyac) 1285-1319 ;
Joan I 1319-1373 (comte de Rods) ;
Joan II el Desigual 1373-1384 ;
Joan III 1384-1391 ;
Bernat IV (VII d'Armanyac) 1391-1418 ;
Joan IV 1418-1450 ;
Joan V 1450-1452 ;
Carles I (II d'Albret) 1452-1471;
Alan el Gran 1471-1522;
Enric I d'Armanyac i II de Navarra 1522-1555 ;
Joana d'Albret 1555-1572 (III de Navarra) ;
Enric II 1572-1589 (Enric III de Navarra, esdev Enric IV de Frana el 1589) ;
a la corona francesa 1589 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37807" title="Parell de bases" nonfiltered="4654" processed="4633" dbindex="14887">
En biologia molecular el terme parell de bases (bp, de l'angls base pair) s'empra com a mesura de longitud d'cids nucleics de cadena doble (DNA generalment). S'entn per parell de bases, dos nucletids oposats en cadenes de DNA o RNA complementries enllaats per ponts d'hidrogen.

Els cids nucleics estan formats per nucletids. Al seu torn, un nucletid s format per un fosfat unit a un nuclesid i el nuclesid, per una pentosa (ribosa en l'RNA o desoxiribosa en el DNA) unida a una base nitrogenada. Doncs s precisament la base nitrogenada qui dna la singulariatat i el nom a cada nucletid i d'aqu que se simplifiqui i es parli directament de bases com unitats del polmer que s un cid nucleic. Aix es parla d'un fragment de DNA de 3 kb o d'un oligonucletid de 24 bases per obtenir un fragment de 500 bp mitjanant PCR. Amb aquesta unitat es mesura el nombre de bases de qu est constituda una seqncia de DNA tot i que sovint es parla de bp parlant de cadenes simples de DNA i RNA.

La mida d'un gen individual o del genoma sencer d'un organisme s sovint mesurada en parells de bases ja que el DNA s normalment de doble cadena. D'aquesta manera, el nombre total de parells de bases s igual al nombre de nucletids d'una de les cadenes (amb l'excepci de les regions de cadena senzilla no codificants dels telmers. S'estima que el genoma haplide hum (23 cromosomes) t vora 3 bilions de parells de bases de llargada i cont 20.000-25.000 gens diferents .

Unitat de mesura.
Les abreviatures segents sn emprades sovint per descriure la longitut d'una molcula de DNA o RNA:
 bp  = parell de bases (base pair, de l'angls); (un parell de bases correspon a 3,4  de llargada de cadena);
 kb (= kbp) = kilo parell de bases (kilo base pairs) = 1.000 bp);
 Mb (= Mbp) = mega parell de bases (mega base pairs) = 1.000.000 bp;
 Gb (= Gbp) = giga parell de bases (giga base pairs) = 1.000.000.000 bp;

En el cas de cadenes simples de DNA o RNA es parla de nucletids, abreviat nt (o knt, Mnt, Gnt), ms que no pas parell de bases, donat que no estan aparellats.
Per diferenciar aquestes unitats del byte, unitat de capacitat de sistemes informtics, s ms convenient emprar kbp, Mbp, Gbp i aix successivament.

El Centimorgan s tamb emprat quan es parla de distncia al llarg d'un cromosoma, per el la seva correspondncia amb el nombre de parells de bases pot variar notamblement. En el genoma hum seria correspondria a 1 mili de parells de bases .

Aparellament de bases.


Les bases de les cadenes complentries d'cids nuclics (DNA-DNA, DNA-RNA o RNA-RNA) tenen la capacitat de reconixer-se les unes a les altres mitjanant interaccions no covalents anomenades ponts d'hidrogen que determinen l'aparellament de bases. Aix dna sentit a parlar de parell de bases entre dos nucletids oposats i complementaris: 

 En el DNA les parelles que s'estableixen sn adenina-timina (A-T) (si parlem de bases nitrogenades) o adenosina-timidina (si parlem dels nuclesids formats amb adenina o timina respectivament) i guanina-citosina (G-C) o el que es equivalent, guanosina-citosina;

 En l'RNA, la timina s reemplaada per l'uracil i per tant forma la parella adenina-uracil (A-U) o adenosina-uridina. La parella guanina-citosina (G-C) es mant igual com al DNA.

La citosina, la timina i l'uracil sn compostos pirimidnics donat que deriven d'un anell de pirimidina hexagonal, mentre que l'adenina i la guanina deriven de la purina, sn compostos prics formats per un anell pentamric unit a l'hexamric. 

En el DNA de cadena doble (dsDNA, de l'angls double stranded DNA) la uni entre adenina i timina de cadenes oposades (complementries) t lloc a travs de dos ponts d'hidrogen. En canvi entre guanina i citosina s'estableixen tres ponts d'hidrogen i per tant una uni ms forta. Aquest fet s important en el moment de dissenyar un oligonucletid (o primer, de l'angls) per una reacci d'amplificaci per PCR. El contingut en G i C d'aquest oligonucletid influir en la fora d'uni d'aquest oligonucletid amb la cadena motlle de DNA que volem amplificar i per tant, en l'energia necessria per a separar-les en cada cicle d'amplificaci. 

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37808" title="Elba (riu)" nonfiltered="4655" processed="4634" dbindex="14888">


L'Elba (en txec Labe, en srab  objo, en polons  aba, en alemany Elbe, en hongars Elba) s un  riu de l'Europa central que t el seu origen a Bohmia (Repblica Txeca), a la cara sud dels Sudets. Desguassa a la mar del Nord formant un gran estuari en el qual es troba la ciutat d'Hamburg (Alemanya), un dels ports ms importants d'Europa. 

Fa 1.165 km de llarg. La seva conca supera els 140.000 km2. En gran part del seu recorregut s navegable i est connectat amb el Rin i amb la mar Bltica mitjanant un extensa xarxa de canals.

Els seus afluents principals sn: 
 el Vltava (Moldau en alemany), que passa per Praga;
  el Havel, que passa per Berln i Potsdam;
 el Saale, que passa per Jena;
 el Mulde, que s'uneix a l'Elba a Dessau;
  l'Oh e (nom txec, o Eger en alemany), que passa per Karlovy Vary;
 el Schwarze Elster, que desguassa a l'Elba a prop de Wittenberg.

Travessa la Repblica Txeca i els estats alemanys de Saxnia, Saxnia-Anhalt, Baixa Saxnia, Schleswig-Holstein i Hamburg.

Entre les ciutats que banya cal destacar Hradec Krlov, Pardubice, st nad Labem i D  n a la Repblica Txeca, i Pirna, Dresden, Meissen, Wittenberg, Dessau, Magdeburg, Hamburg i Cuxhaven a la Repblica Federal d'Alemanya.

Els romans (Claudi Brutus) van arribar a la seva riba el 9 aC i el van creuar sis anys desprs (Domitius Ahenobarbus) per no van anar mes enll. Llavors es deia Albis.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37809" title="Bearn" nonfiltered="4656" processed="4635" dbindex="14889">

Bearn (en occit Bearn/Biarn) s una regi i provncia histrica de Frana, a Gascunya. La capital s Pau (des de 1270, abans era Morlas).

La zona fou poblada pels ibers vers el segle V aC. Les tribus iberes de Bearn foren anomenats Venarni i les venes Bigerrions (Bigorra), Tarbells (Chalossa i Lapurdi), Tarusats (Tursan, Aire), Sibillats (Zuberoa), Oscidats (Ossau i Auloron).

Els romans van arribar el 51 aC. Les viles que existien a Bearn eren Iluro i Beneharnum que foren convertides en ciutats romanes. Desprs de formar part de la provncia d'Aquitnia el segle III es va crear la de Novempopulania.

Beneharnum (Lescar) i Iluro (Auloron) van quedar lliures de presencia romana a finals del segle III o el segle IV i els lmits defensius es van establir al riu Ador.


El segle V van passar pel pas pobles brbars, especialment els visigots el 412. Van governar fins el 507. Bearn va esdevenir part del regne dels francs per com que el pas no fou ocupat els vascons no van tardar a ocupar-lo i van convertir Bearn i altres territoris en la Wasconia (d'on Gasconia = Gascunya). El segle IX el pas fou assolat pels normands. En aquest mateix segle es va crear el Vescomtat de Bearn que fou independent i va emetre moneda prpia.

El vescomtat va incloure el vescomtat d'Auloron (per matrimoni) i el vescomtat d'Orte per conquesta. Les valls d'Ossau, Aspe i Barets eren part del vescomtat. Cal destacar els Furs atorgats per Gast IV (For general, i Fors particulars). El 1290 es va unir amb el comtat de Foix. El 1362 Gast Febus va guanyar la batalla de Launac contra el comte d'Armanyac. El 1442 la batalla de Mesplde va posar fi a la guerra dels cent anys i un exrcit francs va saquejar Bearn. El 1485 el Bearn va passar als Albret de Navarra. El 1522 els espanyols, en lluita contra Enric II de Navarra, van envair Bearn i van rendir Salvaterra. El 1569 es van produir combats religiosos al Bearn. El 1589 Enric de Navarra, al arribar a rei de Frana, va aportar Bearn a la corona francesa fent-se l'annexi formal per edicte del 20 d'octubre de 1620. El 1790 el Bearn es va convertir, juntament amb el Pas Basc francs, en el departament de Baixos Pirineus que el 1970 va prendre el nom de Pirineus Atlntics.

La variant del gasc (occit) que es parla al Bearn s el bearns.

La obra de Marils Orionaa s'inspira dels cants tradicionals bearnesos.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37815" title="Vescomtat de Bearn" nonfiltered="4657" processed="4636" dbindex="14890">
 
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicci feudal de Gascunya, que abraava inicialment el Bearn, sense Oloron.

Origen del vescomtat .

El 812 Ximin o Ximenis, germ del duc de Gascunya San que reconeixia la sobirania carolngia, es va revoltar i es va fer amb el poder a par del ducat. El va succeir el 816 el seu fill o nebot Garsimir (be fill de Ximin o de sa germ Cntul) que va governar tres anys. Finalment el 819 Llop, fill de Cntul, germ o cos doncs de Garsimir, va ser reconegut pel rei francs Llus I de Frana el Piads i pel seu fill Pip I d'Aquitnia, com a sobir a les terres de Bigorra i Bearn. Llop va morir poc desprs i va deixar tres fills: Donat I que va rebre Bigorra amb ttol comtal, i Cntul que va rebre el Bearn amb ttol vescomtal; una germana Sancia, fou la muller del comte de Castella Rodrigo.

 La primera dinastia .

Cntul Llop va morir al menys el 866 i el va succeir el seu fill Llop I, mort vers el 905.  El seu fill Cntul II fou vescomte i senyor de la vall de Tena (905-940) que va combatre contra els musulmans a Navarra; el va succeir el seu fill Gast I (940-984) un germ del qual fou assassinat a la capital Morls; el fill de Gast, Cntul III el vell va derrotar els normands; va morir el 1004 i el va succeir  el seu fill Gast II; el seu fill Cntul IV el jove es va casar amb ngela, vescomtessa hereva d'Oloron, que aix va quedar unit a Bearn; va morir assassinat. El seu fill Gast III el va succeir i l'altra fill Oriol fou senyor de Clarac es va casar amb Adelaida de Lomanha, vescomtessa de Brulhs. El fill Cntul V es va casar primer amb sa cosina Guisla, i desprs el Papa li va fer trencar l'enlla i es va casar amb Beatriu, comtessa hereva de Bigorra i en compensaci els ducs d'Aquitnia el van rellevar de les seves obligacions de vassallatge feudal i li van donar el dret feudal al vescomtat de Dacs i el vescomtat d'Orte (amb Salies); va morir prop del 1090 assassinat a Arag. El fill Gast IV el croat va rebre Bearn, Oloron i els drets feudals sobre els vescomtats de Dacs i d'Orte i sa germ Cntul va rebre el comtat de Bigorra. Gast es va casar amb Talesa o Teresa, hereva vescomtessa de Montaner i va incorporar aix quest territori; va donar Fors reconeixent els privilegis i les costums i va fer la croada el 1095, per va morir combatent a Saragossa el 1131; va tenir dos fills: Guiscarda casada amb Pere II de Gabard i Brulhs i Cntul VI. Aquest va rebre l'herncia per va morir el 1134 combatent a Fraga, sense fills, i la successi va recaure en sa germana, que el 1147 va renunciar en favor del seu fill Pere III de Gabard i Brulhs.

 Dinastia de Gabard .
Pere III de Gabard i Brulhs estava casat amb Matella de Baus, cosina del rei catal i aix va permetre l'entrada d'influncia catalana. A la seva mort el 1153 el va succeir el seu fill Gast V sota tutela del seu oncle Ramon Berenguer rei d'Arag i comte de Barcelona que va durar fins el 1165 en qu Gast va arribar a la majoria d'edat i es va casar amb Sancia, filla del rei de Navarra, amb la que no va tenir fills, morint el 1170. La successi va recaure en sa germana Maria a la que el rei de Catalunya-Arag va arreglar l'enlla amb el que esdevindria Guillem I de Montcada i de Bearn, de la dinastia catalana dels Montcada.

 La dinastia catalana de Montcada .
Guillem I de Montcada i de Bearn, el dia de l'enlla, es va reconixer feudatari del comte de Barcelona, el que no va ser ben assumit pels senyors bearnesos i es va produir una revolta. Teobald, un senyor originari de Bigorra va morir en les lluites a Pau i Sentonge, un alverns, va morir a Sarrance.

El 1173 el fill de Guillem I de Bearn, Gast el bo, era menor, i Pelegr de Castillazuelo, senyor de Barbastre, fou nomenat tutor. Als 16 anys es va reconixer feudatari de Catalunya-Arag i el 1196 es va casar amb Petronella de Bigorra comtessa de part de Bigorra i vescomtessa de Marsan, i neta del rei catal. Va obligar al vescomte de Dacs a reconixer la seva sobirania i va conquerir el vescomtat d'Orte del que es va proclamar senyor feudal; favorable als ctars fou excomunicat el 1213 per se li va aixecar l'any segent. Va morir sense fills i l'herncia va passar a sa germ bess Guillem Ramon.

Guillem Ramon de Montcada I de Bearn es va casar el 1193 amb Guillema I de Castellvell, futura baronessa de Castellvell. El 1194 va matar a l' arquebisbe de Tarragona. A l' assolir el vescomtat el 1215 era una altra persona i es convert en un gran governant. Va donar els Furs generals i es va crear la cort major constituda per dotze jurats que limitava el poder del vescomte. Els drets de Bigorra es van limitar perqu eren condicionats a que passessin a un fill mascle de sa germ. Va morir a Oloron el 1223.

El seu fill Guillem II de Montcada, de Bearn, Oloron, Brulhs i Gabard , estava pres pel rei de Catalunya-Arag per fou alliberat el 1225. Es va casar amb Garsenda de Provena, filla d' Alfons II de Provena i de Garsenda de Forcalquier. Va morir a Portop en la conquesta de Mallorca. Com que els seus fills eren menors va assumir la regncia Garsenda, que era tia de la dona del rei de Frana Llus el Sant, i es va decantar cap a Frana. El 1240 es casar amb Mata de Marsan i va rebre aix aquest vescomtat, per noms va tenir filles que es van repartir l'herncia: Margarida va rebre Bearn, Constana va rebre Marsan, Mata el Gabard i Brulhs i Guillema els drets de Bigorra. Un segon matrimoni amb Margarida de Savoia-Faucigny no va deixar successi.

 Dinastia de Foix .

Margarida es va casar amb Roger Bernat III de Foix, fill de Roger IV de Foix i de Brunissenda de Cardona i van tenir cinc fills:  Brunissenda, Constana, Gast VIII, Margarida i Mata. Gast VIII el successor va morir amb 27 anys a Pontoise combatent al costat del rei Llus X de Frana. La seva dona Joana d'Artois va assolir la regncia del seu fill Gast IX el piads que el 1308 es va casar amb Elionor de Comenge. Va morir jove el 1343 i la dona, Elionor, va exercir la regncia del fill Gast X Febus. Aquest es va casar el 1349 amb Agns de Navarra amb la que va tenir un fill dita Gast que va morir el 1381 a mans del seu pare en un accs de rbia. Va guanyar el 1362 la batalla de Launac als Armanyac. Gasto Febus va morir el 1391 i mitjanant un acord amb el rei de Frana el seus estats havien de passar a la corona per amb una indemnitzaci el rei va consentit la successi a favor d'un cos, Mateu de Castellb. Gast va deixar dos fills bastards, Ivain, que fou regent de Bearn del 1391 a la seva mort el 1393, i Graci que fou duc de Medinaceli.

 Dinastia de Castellb .

Mateu, vescomte de Castellb, era fill de Roger Bernat II de Castellb i de Guerauda de Navailles. Es va casar el 1393 amb Joana d'Arag, filla del rei de Catalunya-Arag, per no va tenir fills i el va heretar sa germana Elisabet

 Dinastia de Grailly .

Elisabet es va casar amb Arcambau senyor de Grailly i captal de Buch i el 1426 el seu fill gran Joan va recollir la successi; el 1404 es va casar amb Joana de Navarra la qual va morir sense tenir fills el 1414; es va tornar a casar el 1422 amb Joana d'Albret, morta el 1435, i per tercera vegada amb Joana d'Arag. Va conquerir Lurdes als anglesos. El 1426 el rei de Frana li va donar el comtat de Bigorra.

A la mort de Joan la tutoria del seu fill Gast XI fou assumida per Mateu de Comenge fins el 1448. Gast XI es va casar amb Elionor de Navarra i va expulsar als anglesos de una part de Gascunya, entrant a Tartas, Sant Sever i Dacs. El 1470 va reclamar la successi a Navarra que li fou reconeguda el 1471. Gast va morir de cam a Navarra. La seva muller Elionor, reina de Navarra, va assumir la regncia del seu net menor Francesc Febus, fill de Gast que havia premort al seu pare. .
 
 Dinastia d'Albret .

Francesc fou coronat rei de Navarra el 1481 per va morir emmetzinat el 1483. La successi va recaure en sa germana Caterina de Navarra que es va casar amb Joan d'Albret vescomte de Tartas el 1484, casament aprovat per els estats de Bearn i Marsan en una assemblea a Pau aquell any. 

Caterina va deixar el govern el 1491 al seu esps Joan d'Albret, coronat rei de Navarra el 1494. El 1512 el rei Ferran d'Arag va ocupar la major part de Navarra. Va morir el 1516 i el va succeir el seu fill Enric II inicialment sota la tutela del seu avi Alan el gran d'Albret. Enric, que va estar a la batalla de Pavia (on fou fet presoner per es va poder escapar) es va casar el 1527 amb Margarida d'Angulema, germana del rei Francesc I de Frana, vdua del duc d'Alenon que li va aportar entre altres els territoris dels Armanyac que havia rebut el 1515. Margarida va afavorir la reforma religiosa. Enric era vescomte de Bearn, Oloron, Marsan, Llemotges i altres vescomtats i comte de Perigord, Bigorra i Dreux, a mes de senyor d'Albret que era un domini molt important.

A la mort d'Enric II el va succeir la seva filla Joana d'Albret (1555) que havia estat casada amb el duc de Cleveris o Cleves, matrimoni que fou anullat pel Papa el 1545, i que el 1548 es va casar amb Antoni de Borb, duc de Vendme. Va afavorir la reforma religiosa i per contra el marit fou favorable als catlics. Antoni va morir el 1562 al setge de Rouen. Joana el va sobreviure deu anys i el 1572 la va succeir el seu fill Enric III, casat aquell mateix any amb Margarida de Valois, cap dels protestants que es va proclamar rei de Frana el 1589 i el 1593 va canviar de bndol i va poder entrar a Paris (pronunciant la clebre frase "Paris ben be val una missa") el 1594; divorciat el 1599 es ca casar amb Maria de Mdici, filla del duc de Toscana i neboda del Papa. Fou assassinat a Paris el 1610 i el va succeir el seu fill Llus (XIII de Frana). La regncia de Bearn i altres estats va passar per designaci del rei difunt a Caterina de Borb casada amb Enric de Lorena fins que el 1620 un decret reial va establir l'annexi de Bearn, Bigorra i els seus annexes a la corona (20 d'octubre de 1620)

Llista de vescomtes .

Cntul I 819-866;
Llop I 866-905;
Cntul II 905-940;
Gast I 940-984;
Cntul III el vell 984-1004;
Gast II 1004 1022;
Cntul IV el Jove 1022 1058  ;
Gast III (associat) 1027-1037;
Cntul V 1058 1088  ;
 Gast IV de Bearn el croat 1088 1131;
Cntul VI 1131 1134;
Guiscarda 1134-1147;
 Pere III de Gabard i Brulhs 1147-1154 ;
 Gast V de Bearn 1154 1170  ;
 Maria de Bearn i Guillem I de Montcada i de Bearn (consort) 1170 1173;
 Gast VI de Bearn el Bo 1173 1215;
 Guillem Ramon I de Montcada i de Bearn 1215-1223;
 Guillem II de Montcada i de Bearn 1223 1229 ;
 Gast VII de Montcada i de Bearn 1228 1290;
 Roger Bernat I (III de Foix) 1290 1302;
 Gast VIII (I de Foix) 1302 1316 ;
 Gast IX (II de Foix) el Piads 1316 1343  ;
 Gast X (III de Foix) Febus 1343 1391;
 Ivain (regent)1391-1393;
 Mateu de Castellb 1393 1398;
 Elisabet o Isabel 1398 1426;
 Joan I 1426 1436;
 Gast XI (IV de Foix) 1436 1471;
 Elionor 1471-1479 ;
 Francesc Febus 1479 1483;
 Caterina I de Navarra 1483 1484;
 Joan II d'Albret 1494-1516;
 Enric I (II d'Albret) 1516 1555  (II de Navarra) ;
 Joana d'Albret 1555 1572 (III de Navarra);
 Enric II (III de Navarra IV de Frana) 1572 1610;
 Llus I (XIII de France) 1610-1620  ;
annexi a la corona francesa 1620;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37819" title="Estaci meteorolgica" nonfiltered="4658" processed="4637" dbindex="14892">
Una estaci meteorolgica s una installaci destinada a mesurar i registrar regularment diverses variables meteorolgiques. Aquestes dades s'utilitzen tant per a l'elaboraci de prediccions meteorolgiques a partir de models numrics com per a estudis climtics .

 Instruments i variables mesurades .
Els instruments comuns i variables que es mesuren en una estaci meteorolgica inclouen:

Termmetre, mesura de temperatures i en particular de mximes i mnimes.
Barmetre, mesura de pressi atmosfrica en superfcie.
Pluvimetre, mesura de la quantitat de precipitaci.
Psicrmetre, mesura de la humitat relativa de l'aire i la temperatura del punt de rosada.
Piranmetre, mesura de la insolaci solar.
Anemmetre, mesura de la velocitat del vent i penell per a registrar la seva direcci.

La major part de les estacions meteorolgiques estan automatitzades requerint un manteniment ocasional. Per a la mesura de variables en mars i oceans s'utilitzen sistemes especials disposats en boies meteorolgiques.

Altres installacions meteorolgiques menys comuns disposen d'instrumental de sondeig remot com radars per a mesurar la turbulncia atmosfrica i l'activitat de tempestats  i sistemes acstics de sondeig de l'estructura vertical de temperatures. Alternativament, estes i altres variables poden obtenir-se  per mitj de l's de globus sonda .

En tot cas la distribuci irregular d'estacions meteorolgiques i la falta d'elles en grans regions com a mars i deserts dificulta la introducci de les dades en models meteorolgics i complica les prediccions de major abast temporal.


Vegeu  tamb :.
Telemetria;
Estacions meteorolgiques amb dades en temps real en Espanya: ;
Rambla Fonda Desert de Tavernes (Almeria).
Dao a Valncia;
Badalona a Barcelona;
Ciutat Jard a Palma de Mallorca;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37820" title="Senyoria de Montpeller" nonfiltered="4659" processed="4638" dbindex="14893">
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicci feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

El bisbe de Melguelh o Magalona Ricu va donar aquestes terres en feu a un cavaller anomenat Guiu I. Li va succeir el seu fill Guillem (985-1025) que va rebre ms terres al voltant de la ciutat i mor sense fills; l'herncia va passar al seu nebot Guillem II, fill de Trudgarda (germana de Guillem) i de Bernat. Guillem II va morir el 1042 i li va succeir el seu fill Guillem III, mort el 1068, i a aquest el seu germ Bernat, que va governar com a Guillem IV, mort el 1077. 

Guillem V (1077-1121) va pledejar amb el bisbe de Melguelh i va cuidar perdre la senyoria, per va arribar a un acord (1090) que la hi va salvar, i a ms va rebre la senyoria d'Omelads (1093); el 1115 va participar a l'expedici a Mallorca dels catalans. Guillem V va deixar dos fills: Guillem VI el gran; i Guillem d'Omelads el jove, casat amb Tiburga I comtessa hereva d'Aurenja i cap de la dinastia de comtes i prnceps d'Aurenja i barons d'Omelads. 

Guillem el gran, que possea molts castells a les terres de Montpeller que formaven una baronia amb capital a Frontinhan, va mirar de fer que la vegueria de Montpeller, en mans d una branca secundria de la dinastia (dita els Aimon), deixs de ser hereditria per es va haver de fer enrere davant de la revolta popular el 1141, fins el 1143 quan va recuperar la ciutat amb ajuda genovesa i catalana, va participar en la Croada contra al-Mariyya el 1147 i va morir el 1162; Li va succeir el seu fill Guillem VII, mort deu anys desprs, que va comprar l'Omelads i les seves dependncies el 1168. El segent senyor fou el seu fill Guillem VIII. La filla Maria de Montpeller, d un primer matrimoni, era l'hereva, per Guillem es va casar en segones noces (sense anul.laci del matrimoni anterior) amb Agns de Manzanedo i va tenir mes fills, que tract de legitimar. El 1197 Maria va renunciar a la successi i el 1202 el fill Guillem IX fou proclamat senyor per fou deposat el 1204 per decisi del Papa que el va declarar bastard. La filla Maria va recobrar el seus drets i es va casar amb Pere I de Catalunya-Arag, passant aix a la corona catalana. 

El 1252 el rei de Frana va declarar que Montpeller era feu francs. El 1276 Jaume I de Catalunya-Arag, fill de Pere, va donar en testament la senyoria i el regne de Mallorca al seu fill Jaume II de Mallorca al qual li exigiren vassallatge al seu germ Pere II rei de Catalunya-Arag i el rei de Frana. El 1293 el bisbe va cedir el seus drets feudals sobre Montpeller al rei de Frana i aix el rei mallorqu va esdevenir feudatari immediat del rei francs. Finalment el 1342 el rei de Mallorca va retre homenatge per la senyoria al rei francs i quant fou desposset del seu regne el 1344 noms li va restar Montpeller. El 13 d'abril de 1349 Jaume III va vendre la senyoria i baronia de Montpeller i la baronia d'Omelads al rei de Frana. El rei de Catalunya-Arag, Pere III, va renunciar als seus drets el 1351. El 1371 el rei de Frana va cedir la senyoria a Carles II de Navarra que la va posseir efectivament tan sols el 1372, i el 1378 en fou desposset. El 1381 el rei la va retornar a Carles, fill de Carles II de Navarra, per un any desprs li va confiscar i es va reincorporar a la corona francesa (Carles hi va renunciar pel Tractat de Paris de 1404).

Vegeu tamb .
 Llista de senyors de Montpeller;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37821" title="Caos" nonfiltered="4660" processed="4639" dbindex="14894">


Originriament, el terme caos prov del mot grec       i es refereix a la substncia primordial a partir de la qual, segons la mitologia grega, va nixer l'univers. 

 s com de la paraula caos .
El caos designa tot all que s o pareix desorganitzat, desordenat, confs i a vegades incoherent o fosc. Segons esta definici, s'aplica a l'esperit o al comportament hum (desordre social, poltic o econmic, estat d'agitaci i d'anarquia) o b a les produccions o creacions de l'esperit i les obres d'art.  Sovint s'identifica l'anarquia amb el caos, i este amb la maldat.

 El caos en les Matemtiques i la Fsica .
La teoria del caos estudia els sistemes dinmics que, encara que sn deterministes, presenten comportaments extremadament complexos que pareixen desordenats i catics.

 Vegeu tamb .
Teoria del caos;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37822" title="Nombre aleatori" nonfiltered="4661" processed="4640" dbindex="14895">
Un nombre aleatori s un resultat de generar una variable a l'atzar.

Quan no s'especifica cap distribuci especfica, es pressuposa que s'utilitza la distribuci uniforme continua en l'interval entre els nombres reals zero i u.

Pseudoaleatori.
Un nombre pseudoaletori no s un nombre aleatori, doncs no el determina l'atzar sin el resultat d'un algorisme deterministic.
Els nombres pseudoaleatoris semblen aleatoris i poden ser usats com si ho fossin per a moltes aplicacions.
Els nombres pseudoaleatoris es calculen mitjanant un seguit d'operacions complexes sobre unes dades d'entrada. El resultat s una srie de valors. Un algorisme pseudoaleatori no pot produir ms quantitat de sequncies diferents que la entropia o quantitat d'informaci en les dades d'entrada.

Els nombres pseudoaleatoris que resulten dels algorismes pseudoaleatoris comuns en els diversos sistemes operatius informtics no poden ser usats amb finalitats criptogrfiques. s possible determinar el segent valor d'una seqncia a partir dels valors anteriors.

Per a evitar aquest problema de seguretat, hi ha uns altres algorismes anomenats "nombres pseudoaleatoris criptogrficament segurs".

Vegeu el ttol Teoria dels nombres de Nombre  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37823" title="Tahit" nonfiltered="4662" processed="4641" dbindex="14896">

Tahit s l'illa ms gran de la Polinsia Francesa, situada a l'arxiplag de les illes de la Societat al sud d'Oceania. Histricament va ser coneguda tamb com Otaheite. La capital s Pape ete, situada a la costa nord-oest de l'illa.

s l'illa ms poblada de la Polinsia Francesa, amb un 69% de la poblaci total. Disposa de l'aeroport internacional de Faa a. Les llenges oficials sn el francs i el tahiti o reo m  ohi.

 Geografia .

Tahit t una llargada mxima de 45 km, amb 132 km de costa i una superfcie de 1.043 km2. El punt ms alt de l'illa s el mont Orohena de 2.241 m.

L'illa es compon de dues parts centrades sobre volcans extingits i unides per l'istme de Taravao. La part nord-occidental s'anomena Tahiti Nui, o gran Tahit, i la sud-oriental s Tahiti Iti, o petita Tahit. Noms la franja costanera s habitada amb una penetraci mxima que no sobrepassa els dos quilmetres. Mentre Tahiti Nui est densament poblada, sobretot al voltant de Papeete, i disposa de bones infrastructures i forta influncia de la metrpoli francesa, Tahiti Iti ha quedat ms allada mantenint la cultura tradicional polinsia. 

El clima s tropical, clid i humit tot l'any. Noms hi ha dues estacions: la seca i la humida, dita tamb de pluges, de novembre a abril. La durada de dies i nits es mant sensiblement constant tot l'any, independentment de les estacions.

 Histria . 

La poblaci nadiua s polinsia, i s'estima que es va establir a l'illa vers el 300 aC, durant les migracions i colonitzacions primerenques de tot l'espai polinesi a partir de Tonga i Samoa. 

El sl frtil i la pesca abundant van proveir un aliment fcil als habitants. La percepci del carcter relaxat i alegre dels nadius i la caracteritzaci de l'illa com un parads van impressionar els primers exploradors europeus, establint un mite romntic i utpic al mn occidental que dura fins avui. 

S'ha especulat que Tahit fos la mateixa illa Sagitria que va descriure Quirs el 1606. Per el ms probable s que es tracts de Rekareka situada al mateix parallel a les Tuamotu.

L'angls Samuel Wallis va descobrir l'illa, el 1767, anomenant-la illa del Rei Jordi (King George III Island).

Wallis va ser seguit, el 1768, per l'explorador francs Louis-Antoine de Bougainville en el viatge de la primera circumnavegaci francesa. Bougainville va fer Tahit famosa a Europa amb la publicaci del relat del seu viatge. Anomenant-la Nova Citera, en referncia a l'illa grega de Citera on va nixer Venus, descriu l'illa com un parads terrenal amb un poble que viu feli en la innocncia, lluny de la corrupci de la civilitzaci. Les seves descripcions illustraven el concepte del noble salvatge de Jean-Jacques Rousseau, i van influir en els pensaments utpics de filsofs com ara Denis Diderot.

El capit James Cook va visitar Tahit diverses vegades en els seus tres viatges entre 1769 i 1779. La seva base principal va ser la badia de Matavai, on va construir el fort Venus per observar el trnsit del planeta. Encara avui el lloc es diu Punta Venus.

Entre 1772 i 1775, el virrei del Per, el catal Manuel d'Amat i de Junyent, va organitzar tres expedicions a Tahit. Durant un temps es conegu com l'illa d'Amat. Els capitans Domingo de Boenechea, Jos de Anda y Toms Gayangos van intentar establir una missi a Tautira, a la pennsula de Tahit Iti.

El 1842 el regne de Tahit va ser declarat protectorat francs. El 1880 el rei P mare V (1842   1891) va cedir la sobirania a Frana.

El pintor francs Paul Gauguin va viure a Tahit entre 1891 i 1901 inspirant-se en els paisatges i els models polinesis. A Papeari hi ha un petit museu dedicat a Gauguin. Els escriptors catalans Aurora Bertrana i Josep Maria de Sagarra van passar-hi tamb una temporada als anys 20 i 30 del segle XX. Van immortalitzar les seves experincies a diversos llibres, d'entre els quals destaquen Paradisos ocenics (1930) i La ruta blava (1942).

Des del 2004, Tahit junt amb la Polinsia Francesa, t l'estatus de pas d'ultramar.

Vegeu tamb.
Regne de Tahit;

Enllaos externs.

Histria de Tahit i la Polinsia francesa ;
iFenua, portal sobre l'entreteniment a Tahit i les seves illes ;
 Polinsia francesa ;
Lloc web dedicat a Tahit (Actualitat, histria i geografia) ;
Premsa de Tahit ;
Faufa a Tupuna, wiki dedicat al patrimoni cultural polinesi ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37824" title="Senyoria d'Omelads" nonfiltered="4663" processed="4642" dbindex="14897">
La senyoria d'Omelads fou una jurisdicci feudal centrada a la ciutat d'Omels, propera a Montpeller.

La posseen en feu els vescomtes de Besiers i va passar amb el vescomtat a Carcassona. Passat el 1034 el comte Pere II de Carcassona va donar la senyoria en feu al seu germ Guillem I. Sembla que va continuar en possessi dels vescomtes de Besiers, i la vescomtessa Ermengarda la va infeudar a Guillem V de Montpeller vers el 1093.

Guillem V en va disposar al seu testament a favor del seu germ, per part de la seva mare Ermessenda de Melguelh, Bernat d'Andusa, per en feu dels vescomtes de Besiers, per el testament no va entrar en vigor perqu el 1121 la va deixar al seu segon fill Guillem el jove, conegut per Guillem d'Omels, junt amb les viles de Popian i Poget. 

Baronia d'Omelads.
Guillem fou protector de la abadia de Sant Benet d'Aniana; es va casar el 1126 amb Tiburga I comtessa hereva d'Aurenja (filla del comte Riambau II); va fer pelegrinatge a Terra Santa. El va heretar el seu fill Riambau III el trobador, comte d'Aurenja i bar de l'Omelads. Riambau va hipotecar el domini al seu cos Guillem VII de Montpeller el 1168 i desprs (1171) al seu cunyat Aimar de Murviel, casat amb la germana de Guillem anomenada Tiburga II, per com que va morir sense descendncia el 1173, va deixar l'Omelads a la seva germana i/o al seu cunyat i/o als seus fills. Un d'aquests fills, Ramon At, en feu donaci a Guillem VIII de Montpeller el 1187 i les filles de Ramon At li van vendre tamb els drets el 1197. Mentre, el comtat d'Aurenja va passar a Tiburga III (morta el 1184), germana de Riambau III, casada amb Bertran dels Baus (mort el 1181), que va iniciar una nova dinastia a Aurenja (els Baus) que es van titular prnceps. Omelads va seguir inclosa a Montpeller, i amb aquesta senyoria va passar a la Corona d'Arag i desprs de Jaume I d'Arag a la Corona de Mallorca. 

Vescomtat d'Omelads.
El 1327, la baronia d'Omelads va comenar a ser anomenada com a Vescomtat d'Omelads i el rei Jaume III de Mallorca la va cedir el 1330 al seu germ Ferran de Mallorca (vescomte d'Omels). Fou ocupada per Frana el 1341, per per poc temps. El 1344 va ser una de les possessions (junt amb Montpeller i el vescomtat de Carlat) que van restar en mans de Jaume III de Mallorca quan va perdre el seu regne a mans de Pere IV d'Arag, per Jaume la va vendre, junt amb Montpeller, al rei de Frana. Pere el Cerimonis hi va renunciar el 1351. 

Llista de senyors .
Guillem I de Besiers 967-994 ;
Garsenda 994-1034 ;
Guillem II (comte de Carcassona) 1034 ;
 Pere II de Carcassona 1034-1035;
 Guillem III 1035-?
 Roger III de Carcassona 1059-1067 ;
 Ramon II de Carcassona 1067-1068 ;
Garsenda, Adelaida, Ermengarda (comtesses de Carcassona i Rass) 1068-1069 ;
Ermengarda  1069-1093 ;
 Guillem V de Montpeller 1093-1121;
Guillem V d'Omels el jove 1121-1157;

Llista de barons .
 Riambau III d'Aurenja 1157-1168;
 hipotecat a Guillem VII de Montpeller 1168-1171;
 hipotecat a Aimar de Murviel 1171-1173 ;
 Tiburga II (Tiburga I fou la dona de Riambau I) 1173-?
 Ramon At ?-1187;
 Guillem VII de Montpeller 1187-1202;
 Guillem VIII de Montpeller 1202-1204 ;
 Maria de Montpeller 1204-1213 ;
 Jaume I d'Arag 1213-1276 ;
 Jaume II de Mallorca 1276-1311 ;
 San I de Mallorca 1311-1324 ;
Jaume III de Mallorca 1324-1330;

Llista de vescomtes .
Ferran de Mallorca 1330-1342/3 ;
Jaume III de Mallorca 1342/3-1349 ;
*1349 Comprat per la corona de Frana



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37825" title="Efecte papallona" nonfiltered="4664" processed="4643" dbindex="14898">
L'efecte papallona s el nom popular que correspon al concepte tcnic de la dependncia exponencial de les condicions inicials en la teoria del caos. La idea s que xicotetes variacions en les condicions inicials d'un sistema dinmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini.

Edward Lorenz va ser el primer a analitzar aquest efecte en un treball de 1963 per a l'Acadmia de Cincies de Nova York, en un model simplificat de la convecci atmosfrica. Lorenz realitz uns clculs amb ordinador amb un sistema de tres equacions diferencials i posteriorment els repet no des del comenament, sin a mig clcul i utilitzant com a condicions inicials un dels valors intermedis del clcul anterior, arrodonit a un cert nombre de xifres decimals. A diferncia del que es podia esperar, el resultat final no fou el mateix en ambds casos, sin que el segon divergia exponencialment del primer. Aquesta divergncia estava provocada per la petita diferncia en les condicions inicials causada per l'arrodoniment, fet que pos de manifest que en determinats sistemes dinmics no lineals, les diferncies en condicions inicials poden ampliar-se exponencialment, impossibilitant la predicci a nivell prctic. Una versi molt simplificada de la idea, utilitzada pel propi Lorenz, s que, per molt precisos que es feren els clculs per a predir l'oratge, el simple aleteig d'una papallona podria provocar canvis drstics a llarg termini i fer invlids els clculs.

La conseqncia prctica de l'efecte papallona s que en sistemes complexos com ara l'estat de l'oratge o la borsa de valors s molt difcil realitzar prediccions precises. Els models finits que tracten de simular estos sistemes necessriament descarten informaci sobre el sistema i els esdeveniments que s'hi associen. Estos errors sn magnificats en cada unitat de temps simulada fins que l'error resultant arriba a ser prou important com per eliminar la validesa de la simulaci. Nogensmenys, cal tenir en compte que la metfora de l'efecte papallona tal com va enunciar Lorenz s enganyosa: en realitat un sistema com l'atmosfera s altament dissipatiu i les minscules diferncies en condicions inicials tendeixen a desaparixer ms que no pas a amplificar-se (vegeu els articles sistema dinmic i teoria del caos per a una discussi ms aprofundida).

El terme s'ha popularitzat al ser usat com a argument d'articles de divulgaci, novelles i pellcules que, en la seva majoria, poc tenen a veure amb la teoria del caos. Eric Bress i Jonathan Mackye Gruber van portar al cine una pellcula de nom L'efecte papallona, que tracta sobre les conseqncies de canvis xicotets en la vida d'un ser hum.

 Enllaos  externs .

 L'efecte papallona;
 L'efecte papallona en El rac de la cincia.
 Qu s l'efecte papallona? - Traducci al catal de l'article dEl rac de la cincia (l'anterior).
 Enlla a una ressenya de la pellcula L'efecte papallona.
 El soroll del tro, conte de Ray Bradbury que reflectix l'efecte papallona.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37826" title="Pre-embri" nonfiltered="4665" processed="4644" dbindex="14899">
Per raons de biotica, alguns cientfics han comenat a utilitzar la denominaci pre-embri per a referir-se a l'embri o zigot hum en la primera etapa del seu desenvolupament, l'etapa embrionria.

Altres cientfics , tamb per raons biotiques, no admeten aquesta distinci. Per a aquests l'etapa embrionria abasta des de la concepci fins als 90 dies de gestaci, que l'embri es denomina "fetus" doncs ja ha desenvolupat el seu organisme i pot ser reconegut pel seu aspecte extern com un nad molt petit.

Per als primers, l'etapa pre-embrionria abastaria des de la constituci del zigot, per la uni de l'vul i l'espermatozoide, fins a l'inici de la seva diferenciaci cellular, que ocorre cap al 7 dia posterior a la seva concepci, -quan comena a niar-se en la paret uterina- o fins a la seva nidaci completa, que demora fins al dia 14, moment que coincideix amb la formaci de la lnia primitiva o cresta neural, a partir de la qual cosa ja no t ms possibilitat de dividir-se formant dos nadons monozigtics. La diferenciaci cellular implica que aquesta cllula perdi la seva totipotencialitat (capacitat de la cllula de diferenciar-se cap a qualsevol cllula especialitzada de l'organisme).

El pre-embri es pot dividir espontnia o artificialment i constituir dos pre embris idntics.

Iniciada la diferenciaci cellular, amb la formaci de la lnia primitiva o cresta neural, el pre-embri passa a ser denominat embri, car ja no pot subdividir-se sense morir.

L'embri s considerat pels primers com l'etapa inicial del desenvolupament d'un individu hum.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37829" title="Germnic" nonfiltered="4666" processed="4645" dbindex="14900">



Els germnics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi Rom i que van contribuir decisivament a la seva caiguda. En la seva expansi, van formar els regnes de l'edat mitjana a Europa.

Aquestes tribus eren originries d'Escandinvia i parlaven llenges germniques, una branca de la famlia indoeuropea. Tenen una mitologia prpia coneguda des de l'Antiguitat. Ja des del segle II aC van tenir disputes i batalles amb els romans, que els anomenven despectivament brbars i que els van donar nom com a collectiu (Germania era una de les provncies imperials).

El concepte d'identitatkoloko tnica "germnica" s primer intuda pel gegraf grec Estrab, que disting un grup de brbars al nord d'Europa, similar als celtes, per no part d'aquests. Posidoni, segons sabem, s el primer d'haver fet servir aquest nom, cap a l'any 80 aC, en el seu 30 llibre. Aix ho sabem grcies al quart llibre d'Ateneu, qui cap a l'any 190 va citar Posidoni de la segent manera: "Els Germani al migdia serveixen carn rostida amb llet, i beuen vi sense diluir".

El terme llat Germani fou usat per primer cop per Juli Csar, i s creu que es tracta d'un manlleu de les llenges cltiques, en les quals aquest mot s un exnim. Els escrits de Csar, Tcit i d'altres autors romans indiquen una divisi dels pobles germnics en grups tribals:
 entre els rius der i Vstula, actual Polnia (germnics orientals).
 el baix Rin (Istvaeones),
 el riu Elba (Irminones),
 Jutlndia i les illes daneses (Ingvaeones).

Les migracions ms nombroses van tenir lloc al segle V, a causa dels canvis poltics del continent i l'augment demogrfic. Els lders de cada grup van esdevenir sovint els nobles del feudalisme i atorgaven protecci a una determinada regi sobre la qual tenien tot el poder. Molts d'ells es van convertir al cristianisme, que va suposar la uni cultural i religiosa d'Europa enfront la fragmentaci poltica creixent. 

Alguns pobles germnics importants.

 alaman;
 angle;
 burgundi;
 franc;
 frisi;
 got;
 longobard;
 ostrogot;
 querusc;
 sax;
 sueu;
 teut;
 vndal;
 visigot;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37830" title="ISO 639" nonfiltered="4667" processed="4646" dbindex="14901">

ISO 639 s un estndard internacional de codis de dues o tres lletres per als noms de les llenges. ISO 639 consisteix de diferents parts. Fins ara, n'hi ha dues de publicades:
 ISO 639-1:2002 Codis per a la representaci dels noms de les llenges -- Part 1: Alpha-2 code: Aquest codi s de dues lletres, utilitzat principalment en terminologia.
 ISO 639-2:1998 Codis per a la representaci dels noms de les llenges -- Part 2: Alpha-3 code: Aquest codi s de tres lletres per a l's bibliogrfic i de terminologia, i inclou ms llenges que el primer codi. Tamb inclou una identificaci per als grups de les llenges, s a dir, famlies lingstiques de totes les llenges del mn.
 ISO 639-3 En desenvolupament. S'estima que estar preparat pel 2006. Durant el temps que estigui en fase d'esborrany se'l coneix com a ISO/DIS 639-3. s una extensi de l'ISO 639-2 orientada a cobrir exhaustivament totes les llenges conegudes del mn.

Enllaos externs.
Pgina Oficial de ISO 639, en angls;

Vegeu tamb.
Llista de llenges del mn;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37831" title="Visigot" nonfiltered="4668" processed="4647" dbindex="14902">

Els visigots sn una branca dels pobles germnics. El seu nom significa "gots de l'oest".

Histria del poble visigot.

El poble germnic dels gots va ser anomenat ja per Tcit, que els esmenta com Gotones. Llavors habitaven el nord de Germania, en terres que abans van poblar els bois, getes i escites. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups vens (d'origen germnic i srmata) i van dominar del Tisza al Don i des de la regi del Pont Polemoniac a la mar Bltica.

Van integrar la naci dels gots pobles diversos: hruls , rugis , lemovis, escirs, helvecons, sidenis, turcilinges, gpids, vndals i altres, alguns dels quals van acabar desapareixent en el conjunt, mentre altres van formar els seus propis grups.

Els gots prpiament dits es dividien en theruingi (tervings) i greuthungi (greutungs). Els primers van poblar el territori entre els Carpats i el Dniper i els segons les estepes ucraneses a l'aquest del Dniper. Aix aquest riu servia de limiti entre els dos grups i els theruingi van ser anomentas west goths (visigots) per situar-se a occident (West en germnic), i els greuthungi van ser anomenats ost goths (ostrogots) per situar-se a l'est (Ost en germnic). Una altra versi atribueix la denominaci visigots a la paraula germnica wisgoths, traduda per "homes forts".


Durant el segle III els dos grups van efectuar incursions contra l'Imperi, destacant les del 251 (contra Msia i Trcia), la del 258- 259 (contra la costa de la Mar Negre, Propntida, les illes de l'Egeu, Efes, Atenes i altres punts) i la del 269 (contra Creta, Xipre, Tessalnica i altres punts). El 270 Aureli va haver d'abandonar el marge esquerre del Danubi a la (Dcia) cessant llavors les seves incursions, ocupant els gots aquesta provncia. 

Un segle desprs, cap al 370, ja havien estat cristianitzats havent optat per l'arrianisme (que a mitjans del segle IV va comptar amb el favor imperial al orient), i estaven governats per un rei anomenat Hermanric o Ermrich, el primer rei histric de la dinastia dels amals , qui va haver d'enfrontar-se als huns dirigits per Balamir el 375. Hermanric, ja anci, va ser greument ferit en un atemptat i es va sucidar abans d'una imminent derrota, succeint-lo Witimir o Winithar, l'intent del qual de resistir als huns no va tenir xit i ell mateix va resultar mort.

Els magnats ostrogots van elegir un nou rei per al seu poble (la dinastia legitima ostrogoda dels Amals preconitzava el manteniment de la unitat de tots els grups gots, sota la seva direcci) i es van sotmetre a l'huns. Per els visigots, que eren uns dos-cents mil, es van reunir a la riba nord del Danubi i van demanar a l'Imperi, contra el que havien combatut uns anys abans, que els acceptessin en els seus territoris i se'ls atorguessin terres on assentar-se. Una part dels ostrogots, al front dels qual figurava el rei nen Videric, de la dinastia legitima dels Amals, va marxar amb els visigots, i un dels seus descendents va enllaar anys desprs amb la dinastia ostrogoda (en temps de Teodoric el gran).

El visigots com a federats a l'Imperi (376-475).
Vegeu: Visigots federats;
els visigot eren unsc capullus de anarsen a tomar per sake

El Regne de Tolosa (476-507) .
Vegeu: Regne de Tolosa;

El Regne de Toledo (507-725).
Vegeu: Regne de Toledo;

Societat.
Les primeres tribus visigtiques seguien els costums generals dels pobles germnics, d'arrel al neoltic. Com a poble medieval, van distingir-se pel seu poder militar i la tolerncia religiosa. Van instaurar un ritus a la missa propi, una escriptura que va competir amb la carolngia imperant i una tendncia artstica que barrejava els trets del romnic amb influncies rabs. En el camp del dret, van compilar les lleis tradicionals hispniques al fams Liber Iudicorum.

Curiositats.
Durant molt segles, a Espanya els gots (i concretament els visigots) eren garantia d'una "sang neta", s a dir, cristiana. Les evidncies contradiuen aquest prestigi: la barreja tnica i religiosa va ser una constant a la Pennsula Ibrica i durant molts anys el ritus practicat pels nobles visigots ratllava l'heretgia segons el catolicisme per la seva proximitat a l'arrianisme. Es deia que tenir els quatre cognoms acabats amb un sufix com -ez o -oz (que significava "fill de") i no tenir cap cognom entre els vuit primers que designs un ofici, era prova de descendre dels visigots.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37835" title="Vescomtat de Coserans" nonfiltered="4669" processed="4648" dbindex="14903">
El vescomtat de Coserans fou una jurisdicci feudal del comtat de Comenge, al pas de Coserans, a la conca del riu Salat.

Va ser donat com a vescomtat pel comte Bernat III de Comenge (Dod de Samatan) al seu fill Roger I que en fou el primer vescomte. Va seguir el seu fill Roger II que al morir va deixar el Coserans al fill Roger III, i el comtat de Pallars (que havia comprat a la seva tercera muller) al altra fill Arnau Roger I (pare de Sibilla que es va casar amb Hug de Mataplana i va originar la darrera dinastia comtal del Pallars). Roger III va morir entre 1257 i 1267 i el va succeir el seu fill anomenat Arnau I d'Espanha, que va reclamar el Pallars i el va envair sense xit. El 1304 el va succeir el seu fill Roger IV, que tamb va envair el Pallars sense xit. El seu fill Ramon Roger I fou el segent vescomte. Un casament, el de la vescomtessa Isabel de Bruniquel va aportar aquest vescomtat, per no es clar si era la dona de Roger o de Ramon Roger; en tot cas el vescomtat va passar al fill com Arnau Roger i desprs al net Roger i successivament (vegeu Vescomtat de Bruniquel). Ramon Roger va fer un primer matrimoni amb Mata d'Armanyac-Fesenzaguet de la que va tenir al seu fill i successor al Coserans, Joan Roger, mort desprs del 1392. El seu fill Ramon Roger II fou vescomte i va morir el 1425 i el va succeir el seu fill Joan Roger II, mentre un altra fill, Ramon Roger fou vescomte de Solan i va obrir la lnia dels vescomtes de Solan. Joan Roger II va morir el 1445 o 1446 i l'hereva mes propera era la germana Elionor, casada amb Joan II de Foix, de la casa dels senyors de Fornets, Rabat i Seron. A Joan va seguir el seu fill Roger que va morir deixant nomes dos filles solteres i sense descendents. Corbeiran va traspassar el vescomtat a son germ Germ i va deixar les senyories al seu fill Joan (III de Foix-Rabat). Germ va adquirir per matrimoni la senyoria de Mardonya i la seva lnia es va dir Foix-Mardonya en lloc de Foix-Rabat. Va dividir les senyories entre els dos fills: Llus va rebre la senyoria de Mardonya i Joan el vescomtat de Coserans. El seu successor fou el fill Joan Pau que nomes va deixar una filla, Francesca, que es va casar amb Francesc de Maulon senyor de La Cor (La Cour) i va iniciar la dinastia de Coserans-Maulen; a aquesta va seguir la de Modave, i finalment la dels Polignac que es va perllongar fins a la revoluci. 

El ttol de vescomte de Coserans es tamb un ttol del Regne d'Espanya concedit el 1830 a Josep d'Espanha i Rossinyol comte d'Espanha, descendent d'un fill segon de Arnau I d'Espanha que foren senyors de Montespan, marquesos i comtes d'Espanha i origen de la famlia senyorial dels Comenge marquesos de Vervins.

Llista de vescomtes .

Roger I   1144-1211;
Roger II 1211-1257;
Roger III 1257-abans de 1267;
Arnau I d'Espanha abans de 1267-1304;
Roger IV 1304-?
Ramon Roger I ?-1392;
Joan Roger I 1392-?
Ramon Roger II ?-1425;
Joan Roger II 1425-1446;
Elionor 1446-?
Joan I de Foix (II senyor de Rabat) ?-1480 (esps);
Roger (fill) 1480-1508;
Corbeiran (germ) 1508-1510;
Germ 1510-1515;
Joan II 1515-vers 1530;
Joan Pau vers 1530-1560;
Francesca vers 1560-1600;
Francesc de Maulon vers 1560-1600;
als Maulon, Modave i Polignac vers 1600-1789;
Alexandrina de Polignac vers 1775-1789 (casada amb el comte de Chambors);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37836" title="Carc" nonfiltered="4670" processed="4649" dbindex="14904">

Carc (en occit Carcin, en francs Quercy) es una provncia histrica de Frana que avui forma el departament de l'lt, situada geogrficament al marge oriental del Masss Central. La capital es la ciutat de Caors. s dividida en dues zones:
 L'Alt Carc, que comprn les plataformes del Jurssic superior, anomenades els Causses Aquitans o Petits Causses. Les principals ciutats sn Caors i Fijac.
 El Baix Carc,  que transcrre pels cursos inferiors dels rius Avairon i Tarn i s format per plataformes estretes que separen les valls paralleles dels dos rius. Les principals ciutats sn Montalban i Moissac.  ;
 Histria .
La regi fou poblada pels gals Cardussis i desprs per romans, visigots i francs. Fou el centre d un bisbat que tenia seu a Caors. En temps dels carolingis va esdevenir un comtat, que en el segle X fou tributari del comtat de Tolosa. Vegeu Comtat de Carc.
Desprs de la croada albigesa, pel tractat de Pars  entre Frana i Anglaterra de 1259, pass a mans anglesos, i rest en disputa entre ambds pasos. El 1360 pass a Anglaterra per l'acord de Brtigny, i el 1443 fou incorporada definitivament a Frana; desprs form part del governament de Guiena fins que el 1790 constitu el departament d'lt.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37837" title="Comtat de Carc" nonfiltered="4671" processed="4650" dbindex="14905">
El comtat de Carc fou una jurisdicci feudal d'Occitnia que abraava la regi del Carc, centrada a la ciutat de Cors.

El comtat de Carc fou incls al Regne d'Aquitnia el 781. Els primers comtes de Carc foren nomenats per Carlemany o per Llus el Piads. El 844 apareix un comte anomenat Ral. Carles el Calb va concedir el comtat el 849 a Ramon, comte de Tolosa. Ramon el va deixar el 864 al seu fill Ermengol que el va deixar al seu fill Ramon II, i aquest al seu fill Ramon III. Al segle X el vescomtes de Carc, Rodolf (vers 900), i els successors fins a Robert (el seu besnt) van dominar una part del comtat i van prendre el ttol de comtes de Carc, per finalment els territoris van tornar als descendents de Ramon III de la casa de Tolosa i els vescomtes van perdre el Carc desprs del 964. El 1088, Guillem V de Tolosa a va cedir al bisbe de Cors la senyoria de la ciutat.

Ocupat el comtat per Enric II d'Anglaterra Plantagenet el 1159, fou retornar a Tolosa el 1173 sota vassallatge angles. Entre 1188 i 1190 Ricard cor de lle el va ocupar per el 1190, per un acord, el va cedir en feu al comte de Tolosa Ramon VI. En un seguit de combats entre 1211 i 1214, va quedar ocupat per Sim de Montfort, per va reconixer els drets senyorials del bisbe. El 1220 Montalban es va revoltar i van seguir Moissac i altres fins el 1224, i Amalric de Montfort, expulsat del pas, va cedir els seus drets a la corona de Frana (1226). Fou retornat el 1229, mitjanant el tractat de Meaux-Paris, a la casa de Tolosa. El 1258 es va signar un tractat a Pars que establia que el comtat seria retornat a Anglaterra si Joana de Tolosa moria sense descendents, com aix va ser el 1271. Per llavors el rei Felip III de Frana el va unir a la corona. El 1360 va ser cedit a Anglaterra pel Tractat de Brtigny i els anglesos van entrar formalment a Cors el 8 de gener de 1362. El febrer i mar de 1369 la ciutat i els senyors es van revoltar i es van sotmetre a Carles V de Frana, expulsant als anglesos que no van poder tornar-la a ocupar, i la regi fou durant temps escenari de combats entre anglesos i francesos fins que Carles VII de Frana el va consolidar com a domini reial desprs del final de la guerra dels cent anys el 1453.

Llista de comtes hereditaris de Carc.

Ramon I 849-864 ;
Bernat I el Vedell (Bernat II) 864-872 ;
Od I 872-919 ;
Ermengol I 919-937 ;
Ramon II 937-961 ;
Ramon III 961-1008/1010 ;
Hug 1008/1010-1053/1054 ;
Berta 953/954-1064 ;
Guillem I (V de Tolosa) 1064-1093 ;
Ramon IV (comte de Tolosa) 1093-1105 ;
Alfons I Jord (comte de Tolosa) 1105-1148;
Felipa Matilde 1114-1117 (comtessa de Tolosa);
Guillem d'Aquitnia 1114-1119 (Guillem IX d'Aquitnia, comte consort) ;
Ramon V 1148-1183 (comte de Tolosa);
Alfons II 1148-1194 (junt amb Ramon V del 1148 al 1183, sol 1183-1194) ;
1159 a 1173 ocupat per Enric Plantagenet en virtut dels drets de Guillem d'Aquitnia;
1188 a 1190 ocupat per Ricard cor de lle en virtut d'aquestos mateixos drets;
Ramon VI 1194-1212 (comte de Tolosa);
Als croats de Sim de Montfort 1212-1215;
Sim de Montfort 1215-1218;
Amalric de Montfort 1218-1222;
Ramon VII 1222-1249 (comte de Tolosa) ;
Joana 1249-1271 (comtessa de Tolosa);
Alfons III (Alfons de Poitou) 1249-1271 (comte consort) ;
a la corona francesa 1271-1360;
a la corona anglesa 1360-1369;
administraci de la corona francesa 1369-1453;
Incorporaci definitiva a la corona francesa 1453.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37839" title="007: Alta tensi" nonfiltered="4672" processed="4651" dbindex="14906">
007: Alta tensi s una pellcula nord-americana dirigida l'any 1987 per John Glen.

Sinopsi.

El General Giorgi Koskov, agent de la KGB, planeja una escapatria durant un concert a Bratislava amb la finalitat de fugir del seu pas. Una jove violoncellista cridada Kara Milovy, i que actua en l'orquestra, falla en el seu intent d'assassinar a Koskov, grcies a la intervenci de James Bond. En un amagatall del Servei Secret Britnic, Blayden, el desertor revela l'existncia d'una perillosa operaci dels sovitics, anomenada "smiert spionam" o "mort als espies", que t com objectiu l'assassinat d'un gran nombre d'agents britnics i americans. En aquesta missi, James Bond deu localitzar i neutralitzar al responsable de l'operaci, el General Pushkin, home que s successor del General Gogol en els serveis secrets del seu pas .

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37840" title="007:Agent 007 contra el Dr. No" nonfiltered="4673" processed="4652" dbindex="14907">


007:Agent 007 contra el Dr. No s la primera pellcula de la saga de James Bond creada al Regne Unit l'any 1962. S'enquadra en el gnere d'aventura-acci.

 Argument .

L'agent 007 (Sean Connery) lluita contra el misteris Dr. No, un geni cientfic obstinat a destruir el programa espacial d'EUA. El compte endarrere per al major desastre mundial ha comenat i Bond ha de viatjar a Jamaica on es troba amb l'atractiva Honey Ryder (Ursula Andress). Junts s'enfrontaran al malvat doctor en el seva impenetrable fortalesa general situada en una illa.
 Repartiment .
Sean Connery: James Bond;
Ursula Andress: Honey Ryder;
Joseph Wiseman: Dr. Julius No;
Jack Lord: Felix Leiter;
Bernard Lee: "M";
Lois Maxwell: Miss Moneypenny;
Zena Marshall: Miss Taro;
Eunice Gayson: Sylvia Trench ;
Peter Burton : "Q";
Timothy Moxon: John Strangways;
John Kitzmiller : Quarrel;
Marguerite Lewars: Fotgraf;
Reginald Carter : Jones;
Louis Blaazer: Pleydell-Ssmith;
Lester Prendergast: Puss Feller;
Anthony Dawson: Professor Dent;
Michele Mok : Germana Rose;
Yvonne Shima : Germana Lily;
William Foster-Davis : Comissari Duff;

 Producci .
Quan Harry Saltzman va obtenir els drets dels llibres "James Bond" (d Ian Fleming), no tenia, en principi, cap intenci de fer evolucionar aquesta srie. Al contrari, Albert R. Broccoli desitjava els drets d'aquesta srie i va intentar recomprar-los a Saltzman. Aquest, negant-se a cedir-los, va proposar a Broccoli de formar un duo per realitzar les pellcules James Bond. United Artists els va donar les autoritzacions necessries, i la primera pellcula va ser realitzada el 1962. Saltzman i Broccoli van crear dues companyies: Danjaq, que tenia els drets de les novelles, i  EON Productions,  per produir les pellcules. Els dos productors van proposar de manera successiva a Guy Green, Guy Hamilton i Ken Hughes de realitzar la pellcula, per tots van refusar-ho. Van escollir finalment Terence Young com a director. Broccoli i Saltzman pensaven que Young seria capa de transcriure fidelment el carcter de James Bond de la novella a la pellcula. Young va imposar nombroses marques estilstiques al personatge, que s anirien desenvolupant en la srie de pellcules. Operaci Tro havia de ser en principi la primera pellcula de James Bond, per desprs va ser escollida James Bond contra el Dr. No.

 Llocs de rodatge .
 Jamaica;
 Estudis de Pinewood, Londres;

 Al voltant de la pellcula .

 L'actor de la clebre escena d'obertura filmada a travs del can de la pistola no s Sean Connery, sin el seu doble Bob Simmons. Sean Connery apareix en aquesta escena a partir d Operaci Tro (1965).
 Sylvia Trench, la dona trobada per Bond al casino al comenament de la pellcula s un afegit d'EON Produccions, que desitjava que Bond tingus una relaci amorosa estable. El personatge de Sylvia Trench va fer una ltima aparici a Des de Rssia amb amor. Els productors decideixen llavors desenvolupar la relaci de broma entre Bond i Miss Moneypenny. Eunice Gayson, l'actriu que interpretava Sylvia Trench va tenir una filla que va actuar a GoldenEye. En principi, Gayson hauria hagut d interpretar Miss Moneypenny i Lleis Maxwell Sylvia Trench, per les dues actrius van decidir intercanviar els seus papers.
 Les dues principals actrius de la pellcula, Ursula Andress i Eunice Gayson, van ser doblades en la VO per Nikki Van der Zyl. Va ser el cas per a gaireb totes les noies Bond dels anys 1960. Noms Honor Blackman, Diana Rigg i Lois Maxwell van tenir el privilegi de tenir la seva prpia veu a la pantalla.
 Quan Bond entra al menjador del Dr. No, veu un retrat del Duc de Wellington de Goya. Aquest quadre havia estat robat a la National Portrait Galery de Londres el 1961 i no va ser trobat fins el 1965. El Dr. No seria, segons la pellcula, l autor del robatori.
 El cotxe de James Bond en aquesta pellcula s el Sunbeam alpine.
 L'amenaador Tank Dragon del Dr. No no era res ms que un senzill Buggy recobert de plaques de metall que avanava en els aiguamolls.

 Bibliografia .
 Monthly Film Bulletin, n 345	;
 Sight and Sound, automne 1962 ;
 Positif, n 53, juin 1963;

Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37841" title="Bisbat de Cors" nonfiltered="4674" processed="4653" dbindex="14908">
El bisbat de Cors es una divisi eclesistica de Frana a Occitnia, que abraa el departament del lt. Abans de 1676 era sufragnia de Bourges i del 1676 al 1791 d'Alb. El 1802 fou agregat al arquebisbat de Tolosa abraant l'antic Bisbat de Rods i bona part dels de Vabres i Montauban. El 1822 fou restablert el bisbat de Rods i la resta de Cors feta sufragnia d'Alb. 

Els bisbes de Cors foren des el 1088 senyors de la ciutat de Cors, i des el 1353 van esdevenir vassalls directes del rei de Frana.

Catedral del segle XI restaurada el segle XIV.

Llista de bisbes de Cars o Carc.

Sant Genulf, primer bisbe, vers 300;
Sant Sebast,  vers 300;
Sant Floren, vers 380;
Sant Alit, vers 425;
Sant Anatol, vers 450;
Boeci,	vers 506;
Sustraci, vers 541;
Mxim, vers 549;
Sant Maurill, fins el 580;
Sant Urcs, vers 585;
Eusebi, fins el 625;
Sant Rstic	629-636;
Sant Ger (o Did) 636-655;
Bet, vers 673;
Sant Capu, vers 700;
Sant Ambrosi,	vers 745;
nom desconegut, vers 770;
Agarn, vers 783;
Aimat,	vers 813;
Angar,  813-?
Esteve I  852-?
Guillem, vers 875;
Guerau I, vers 887;
Sant Gausbert, 892-907;
Amblard, vers 909;
Bernat I, 945-?
Frotari I, vers 961;
Esteve II 972-?
Frotari II, 979-?
Gausbert II de Gourdon, vers 990;
Bernat II de Castelnau 1005-?
Deudonat, vers 1031;
Bernat III, 1042-?
Folc,	vers 1055;
Bernat IV, vers 1068;
Guerau II, vers 1077;
Guerau III de Cardaillac 1083-1112;
Guillem de Calmont 1113-1143;
Guerau IV Hctor 1159-1199;
Guillem III, vers 1199;
Bartomeu vers 1207;
Guillem IV de Cardaillac 1208-1235;
Pons d'Antejac	1235-1236;
Guerau V Barasc 1236-1250;
Bartomeu de Roux 1250-1273;
Ramon de Cornil 1280-1293;
Sicard de Montaigu 1294-1300;
Ramon de Pauchel 1300-1312;
Hug Guerau 1313-1317;
Guillem V de Labroue	1317-1324;
Bertran de Cardaillac	1324-1367;
Bec de Castelnau 1367-1388;
Francesc de Cardaillac 1388-1404;
Guillem VI d'Arpajon 1404-1431;
Joan del Puy	1431-1434;
Joan de Castelnau 1438-1459;
Llus d'Albret (cardenal) 1460-1465;
Antoni d'Alamand 1465-1474;
Guiscard d'Aubusson 1474-1476;
Antoni d'Alamand (segona vegada) 1476-1493;
Benet de Joan 1494-1501;
Antoni de Luzech 1501-1510;
Germ de Ganay	1510-1514;
Carles Dominic de Caretto (cardenal) 1514 ;
Alos de Caretto 1514-1524;
Pau de Caretto 1524-1553;
Alexandre Farnsi (cardenal) 1554-1557;
Pere de Bertrand 1557-1563;
Joan de Balaguer 1567-1576;
Antoni Hebrard de Saint-Sulpice 1577-1600;
Sim Esteve de Popian	1607-1627;
Pere Habert 1627-1636;
Alan de Solminihac 1636-1659;
Nicolau Sevin 1660-1678;
Llus Antoni de Noailles 1679-1680;
Enric Guillem Le Jay 1680-1693;
Enric de Briqueville de la Luzerne 1693-1741;
Bertran Joan Baptista Ramon du Guesclin 1741-1766;
Josep Dominic de Cheylus 1766-1777;
Llus Maria de Nicolai	1777-1791;
Charles-Nicolas de Bcave, Vicari apostlic 1791-1802;
Jean d'Anglars, bisbe constitucional del lt 1791;
Suprimit 1791-1801;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37844" title="Vescomtat de Murat" nonfiltered="4675" processed="4654" dbindex="14909">
El vescomtat de Murat fou una jurisdicci feudal de l'Alvrnia, al Carlads amb centre a Murat.

El vescomtat formava part del Carlads, comtat administrat per vescomtes des d'aproximadament el 918. Probablement fou el vescomte de Carlat o Carlads Bernat II (i no el seu avi Bernat I), que era viu encara el 980, qui va donar les terres de Murat al seu segon fill Guerau o Gerard mentre el seu germ gran Gilbert I fou vescomte a Carlat. Aix Guerau va esdevenir un vescomte vassall, lligams per que es van trencar amb el temps. La successi fou regular de pares a fills amb l'excepci de Pere II, la vinculaci del qual no ha estat possible establir (Guillem II fou fill de Pere I). El 1351 el vescomte de Carlat, Renaud I de Pons va reconixer alguns feus (l'enclavament de Paulhac) al vescomte Begon a canvi de que aquest es reconegus vassall de Carlat per tot el vescomtat. La dinastia es va extingir amb la mort el 1359 del vescomte Begon que noms va deixar una filla, Helix, que es va casar amb Bertran de Cardaillac. El seu fill Guillem de Cardaillac va heretar el vescomtat i va iniciar la dinastia dels Cardaillac que es va acabar de fet amb Pons I que fou expulsat per les forces del comte Bernat VII d'Armanyac el 1415 i finalment incorporat als dominis dels Armanyac tot i les protestes de Pons II senyor de Cardaillac. Guillem V, bar de Privezac, fill de Pons II, noms va deixar una filla anomenada Margarita que es va casar amb Guiu de Levis, bar de Quels, acabant aix la casa de Cardaillac.

El vescomtat, part dels dominis Armanyac, va seguir llavors el mateix dest que el Carlat o Carlads i es va incorporar a la corona francesa el 1527 sense que, com a ttol, fos tornat a atribuir.

Llista de vescomtes .

Bernat I de Carlat abans de 980;
Guerau, vers 980-1000;
Ricard, vers 1000-1030;
Gilbert, vers 1030-1060;
Guillem I 1060-096;
Joan I 1096-1135;
Pere I 1135-?
Pere II ?  ??
Guillem II ?-1209;
Pere III 1209-1260;
Pere IV 1260-1274;
Guillem III 1274-1314;
Begon 1314-1359;
Helix 1359-?
Bernat de Cardaillac (esps) vers 1359;
Guillem IV (III de Cardaillac) ?-1372;
Pons I de Cardaillac 1372-1415;
Pons II de Cardaillac (pretenent) 1415-1458;
Bernat I (VII d'Armanyac) 1415-1418 (comte d'Armanyac) ;
Bernat II de Pardiac 1418-1462 (comte de Pardiac) ;
Jaume de Nemours 1462-1477 (comte de Pardiac i duc de Nemours) ;
Jean Blosset 1477-1489 ;
Pere de Borb 1489-1503 (senyor de Beaujeu, prncep de Dombes, duc de Borb, comte de Forez, comte d'Illa-Jord, comte de Beaujolais, vescomte de Carlat i senyor de Chteau-Chinon, i duc d'Alvrnia) ;
Susanna de Borb 1503-1505 ;
Carles I el conestable 1505-1527 (comte de Montpensier, comte de La Marca, duc de Borb, d'Alvrnia i de Chtellerault, comte de Forez, d'Illa-Jord , vescomte de Carlat i Murat, senyor de Chteau-Chinon i Beaujeu, i prncep de Dombes) ;
a la corona francesa 1527 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37845" title="Ncton" nonfiltered="4676" processed="4655" dbindex="14910">
El ncton s el conjunt d'organismes pelgics que neden activament. La majoria del organismes del ncton sn peixos, per tamb hi ha rptils (tortugues,...), cnidaris (meduses), cefalpodes (spies i calamars,...) i tamb mamfers com els dofins i les balenes.

Una gran part de les espcies del ncton sn nertiques (viuen a les aiges que cobreixen la plataforma continental), per tamb n hi ha d oceniques (habiten sobre els talussos continentals).

El ncton pot viure a profunditats molt diverses, per les espcies que habiten els tres medis sn diferents: 
Epipelgic (0 - 200 metres);
Mesopelgic (200 - 1.000 m);
Batipelgic (ms de 1.000 m).

Entre els peixos epipelgics hi ha una srie de espcies de mida petita i de vida curta amb una gran capacitat de reproducci i que s alimenten de plncton.  La sardina i el seit que s agrupen formant grans bancs, sn exemples d aquest tipus de peixos. El sorell i el verat tamb pertanyen a aquest grup. El peix ms gros que s alimenta de plncton s el taur pelegr, que pot fer ms de deu metres de longitud i es considera inofensiu.

Un segon grup de peixos del ncton epipelgic est format per espcies de ms grandria i es caracteritza per perfils de gran perfecci de hidrodinmica, temperatures corporals altes, proporci elevada de teixit muscular, bufetes natatries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S alimenten  de peixos pelgics. Les tonyines, els peixos espasa i els bontols sn exemples de aquest segon grup de peixos. 
	  
Als medis mesopelgics i batipelgics el menjar s escs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos ms petits amb rgans sensorials molt desenvolupats i rgans lluminosos que tenen funcions no gaire conegudes. Entre aquests peixos alguns s'alimenten de zooplncton i altres sn depredadors d altres peixos.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37846" title="Bentos" nonfiltered="4677" processed="4656" dbindex="14911">
Els bentos o organismes bentnics sn aquells que viuen als fons marins. N hi ha que sn fixos, d altres que efectuen desplaaments curts i d altres que recorren distncies llargues.

Les algues marrons, vermelles i verdes sn unes de les components ms importants del bentos. Les formes i coloracions d aquestes sn molt variades, aix com la seva consistncia.

A ms de les algues, al mar mediterrani t una importncia especial una planta fanergama marina anomenada posidnia que forma grans praderies submarines, les anomenades "cintes".  

Els molluscs bivalves, com el musclo, la clossa, l'ostra, la navalla recta, etc. tamb sn bentnics.  Les larves d aquests ssers vius sn sempre plantniques. Els molluscs sn el grup de organismes bentnics que t una gamma ms variada de coloracions vives. 

Tamb es poden trobar diversos tipus de cucs, que de vegades presenten plomalls branquials molt vistosos.

Els erions de mar i les estrelles de mar sn altres components importants dels bentos. Tot i que poden semblar immbils, realitzen lents desplaaments i sn excellents depredadors.

Les esponges i coralls sn dos grups de organismes filtradors propis del bentos.  El corall vermell s una animal que est especialment protegit i que s molt preuat per les seves aplicacions en joieria. T un creixement molt lent. Sn famoses les estructures corallines de les Illes Medes. 

Molts crustacis d'inters pesquer sn bentnics: llagostes, gambes, llagostins, escamarlans, llamntols, galeres, crancs etc. Molts d'ells mantenen el cos amagat a la sorra o en forats.

Els peixos bentnics comprenen una part important de les espcies ms valorades per a l'alimentaci  humana (llu, moll de fang, moll de roca, llenguado, rmol, rap, lluerna rossa, escats, aranya blanca, etc.) i per a la pesca esportiva (com ara l'anfs bord i el dot). Les morenes i el congres sn peixos carnvors que s'amaguen dins els forats. Altres peixos bentnics sn l'ase mossegaire, l'escol, el verat volador, el cabot de roca, etc.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37847" title="Illa de Bougainville" nonfiltered="4678" processed="4657" dbindex="14912">


Bougainville s una illa de l'arxiplag de Salom per pertanyent a Papua Nova Guinea, amb 10.000 kilmetres quadrats i ms de 100.000 habitants. D'origen volcnic, el seu punt culminant s el Mont Balbi amb 3.123 metres. La ciutat principal s Arawa. L'illa s habitada pel poble nasioi.

Histria .

Descobriment i colonitzaci .

Li va donar nom el francs Louis-Antoine de Bougainville que la va descobrir el 1768. No hi va haver assentaments europeus.  Nova Guinea va esdevenir colnia alemanya administrada per la Companyia de Nova Guinea del 1885 al 1889. L'1 d'abril de 1889 Nova Guinea va quedar constituda en colnia alemanya i, per tractat amb els anglesos, es va delimitar que Bougainville en formaria part. Ocupada pels australians el 1915, fou posada sota administraci d'Austrlia, per encrrec de la Societat de Nacions, el 9 de maig de 1921.

 Mandat australi .

El 1942 fou ocupada pels japonesos i recuperada per Austrlia, el 1945, essent confirmat el mandat que ja tenien el 1946. L'1 de juliol de 1949 es va incorporar al territori australi de Papua-Nova Guinea format per l'antiga colnia britnica de Nova Guinea (transferida a Austrlia l'1 de setembre de 1906 amb el nom de Territori de Papua) i la Nova Guinea ex alemanya. El mandat de l'ONU va acabar el 1952 i el territori va passar a ser territori australi. La lluita amb les companyies mineres australianes (la CRA, una subsidiria de Conzinc RioTinto, una gran empresa minera multinacional, que era la propietria del 53% de la Bougainville Copper Ltd-BCL) va comenar el 1969 i va esdevenir dramtica el 1972 amb manifestacions i mobilitzacions generals de la poblaci.

 Independncia .
    
L'1 de setembre de 1975 les autoritats provincials de l'illa Bougainville (incloent l'illa de Buka) van proclamar la independncia amb el nom de Repblica de Salom del Nord. La nova Repblica va adoptar una bandera nacional elegida en un concurs. El 16 de setembre de 1975 Papua Nova Guinea va assolir la independncia, incloent formalment a la Repblica de Salom del Nord. Fruit d'un acord poltic (1976) la repblica es va dissoldre el 1977 i la llei 1/1977 va establir un virtual estat federal (sense donar-li aquest nom), amb assemblees provincials, i amb dret a bandera per a totes les provncies. La bandera republicana fou reconeguda com a bandera provincial de Bougainville-Buka (Provncia de Salom del Nord). Per els drets sobre la terra i les mines van portar a una segona secessi i el 17 de maig de 1990 es va proclamar la Repblica de Bougainville. Francis Ona, cap del Exrcit Republic de Bougainville fou proclamat president provisional. No hi va haver canvi de bandera. Poc desprs es va adoptar un nom natiu per la Repblica, que fou el de Repblica de Meekamui. Desprs d'anys de lluita, el 1995 l'exrcit de Papua Nova Guinea va actuar desmesuradament i les prpies forces armades es van oposar a la repressi. 

 Vers un estat autnom .

El 1996 van comenar converses i el 23 de gener de 1998 es va arribar a una treva que va portar a un acord de pau el 2001, avalat per Austrlia, i un estatut d'autonmia provisional el 27 de mar del 2002. Desprs de tres anys de negociacions, es van celebrar eleccions i es va establir un estatut d'mplia autonomia per l'illa amb dret a l'autodeterminaci per al cap d'entre deu i quinze anys, que va entrar en vigor el 15 de juny del 2005. La bandera de sempre va ser reconeguda com a bandera de l'estat autnom.

 Llista de governants .

Hyakutake Seikichi 1942-1945 ;
Kanda Masatane 1945  ;
Oscar Woolverton Griswold 1843-1944 (part ocupada pels americans);
Sir Stanley George Savige  1944-1945 (governador militar australi);
sense un govern nic 1945-1975 (governs locals als pobles);
Alexis Sarei 1975-1980 (primera vegada, governador provincial president de la Repblica de Salom del Nord, governador de la provncia autnoma de Salom del Nord) ;
Leo Hannett 1980-1984 (governador de provncia autnoma);
Alexis Sarei 1984-1987 (segona vegada, governador de provncia autnoma);
Joseph Kabui 1987-1990 (governador de provncia autnoma);
Sam Tulo 1990-1995 (administrador del govern central);
Francis Ona 1990-1998 (President del Bougainville Interim Government, rebel);
Theodore Miriung 1995-1996 (president del govern provincial);
Gerard Sinato 1996-1998 (president del govern provincial);
Gerard Sinato i Josep Kabui 1999 (co presidents de la Assemblea Constituent de Bougainville);
John Momis 1999-2005 (governador especial i desprs president del govern autnom provisional)                         ;
Gerard Sinato 2005   (governador provisional per entrega del poder);
Joseph Kabui 2005-    (president del govern autnom)  ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37849" title="007: Goldeneye" nonfiltered="4679" processed="4658" dbindex="14913">
007: Goldeneye s una pellcula dirigida l'any 1995 per Martin Campbell.

Sinopsi.

En les seves vacances, l'agent James Bond es troba amb la bella i letal Xenia Onatopp, que intenta fer-se amb els plnols d'un nou helicpter invulnerable a les interferncies. Mentrestant la programadora de l'exrcit rus Natalya Siminova s l'nica supervivent del seu equip a un macabre pla del general Ourumov per fer-se amb Goldeneye, un arma espacial ultrasecreta que emet polsos nuclears que inutilitzen qualsevol equip electrnic. Bond formar equip amb Natalya per a descobrir als malfactors desprs del robatori.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37850" title="007: Mor un altre dia" nonfiltered="4680" processed="4659" dbindex="14914">

007: Mor un altre dia (Die Another Day) s una pellcula britnica de l'any 2002 dirigida per Lee Tamahori que pertany a la srie de pellcules de James Bond. 

Sinopsi.
James Bond, l'agent secret 007, investiga en secret els plans de Zao, el fill del pacifista coronel Moon de l'exrcit de Corea del Nord. El MI6 sospita que Zao pugui tenir plans ambiciosos que posin en perill l'estabilitat mundial i aquestes sospites es confirmen quan 007 descobreix que Zao planeja, efectivament, unificar els exrcits de les dues Corees, atacar Jap i posteriorment, enfrontar-se als Estats Units. Abans que pugui escapar Bond s descobert per Zao qui el captura i tortura. En el seu cam es creua Jinx i Miranda Frost, qui jugaran papers vitals en la seva ltima aventura. A ms, es trobar amb el manitic Gustav Graves i la seva m dreta el cruel Zao. Mesos desprs Bond s alliberat i torna a Londres ofs per haver estat abandonat per "M , per aviat ha de tornar al treball al descobrir-se que un misteris milionari, Gustav Greus, sembla tenir  negocis  amb la gent de Zao i pot ser un gran perill per si mateix ja que ha creat un satllit capa de dirigir la llum solar a llocs especfics de la Terra. James Bond haur de posposar els seus plans de venjana per a ocupar-se de truncar els plans de Greus i Zao triant al mateix temps altre dia per a morir .

 Notes .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37855" title="Arma letal" nonfiltered="4681" processed="4660" dbindex="14915">
Arma letal (ttol original en angls Lethal Weapon) s una pellcula de l'any 1987 dirigida per Richard Donner.

Argument.
Arma letal s una histria plena d'emoci i escenes espectaculars sobre dos veterans del Vietnam convertits en policies que tenen simplement una cosa en com: els dos odien treballar amb companys. Per la seva aliana es torna la clau de la supervivncia quan una rutinria investigaci d'assassinat els duu fins a una organitzaci internacional de trfic d'herona.

Seqeles.
 Arma letal 2;
 Arma letal 3;
 Arma letal 4;

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37856" title="Arma letal 2" nonfiltered="4682" processed="4661" dbindex="14916">
Arma letal 2 (ttol original en angls Lethal Weapon 2) s una pellcula nord-americana de l'any 1989 dirigida per Richard Donner.

Sinopsi.
En la segona entrega dArma letal, la parella de policies formada per Martin Riggs i el seu company Roger Murtaugh s'enfronten a una poderosa organitzaci internacional de traficants de droga que opera als Estats Units. La seva missi s protegir un comptable que ha blanquejat diners.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37857" title="Arma letal 3" nonfiltered="4683" processed="4662" dbindex="14917">
Arma letal 3 (ttol original en angls Lethal Weapon 3) s una pellcula de l'any 1992 dirigida per Richard Donner.

Sinopsi.
En la tercera entrega d'Arma letal, Martin Riggs i Roger Murtaugh, la incombustible parella de policies de "Los Angeles", s'enfronten a un difcil cas: armes confiscades i a punt de ser destrudes han desaparegut de les dependncies oficials i estan arribant als delinqents ms perillosos de la ciutat.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37858" title="Arma letal 4" nonfiltered="4684" processed="4663" dbindex="14918">
Arma letal 4 (ttol original en angls Lethal Weapon 4) s una pellcula de l'any 1998 dirigida per Richard Donner.

 Sinopsi .
En la quarta entrega d'Arma letal, la parella de policies formada per Martin Riggs i Roger Murtaugh torna a la crrega per a enfrontar-se a un capo de la mfia asitica que ha ests les seves activitats a "Los Angeles". En la investigaci els ajudar un jove policia responsable dels mal de caps familiars de Murtaugh, ja que ha deixat embarassada a la seva filla. A casa de Riggs, les coses tamb es compliquen quan la seva companya espera un fill i amenaa amb fer-li passar per l'altar.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37867" title="Entrapment" nonfiltered="4685" processed="4664" dbindex="14919">

Entrapment (El parany) s una pellcula d'acci i intriga dirigida l'any 1999 per Jon Amiel. 

Argument.

Seguint la pista del robatori d'una valuosa pea d'art, l'agent d'assegurances Gin Baker conven a la seva companyia que li permetin efectuar un cop al costat d'un gran mestre del robatori, "Mac". Per Mac li sotmetr a una srie d'entrenaments i proves abans de confiar en ella.

Repartiment.

 Sean Connery ....  Robert MacDougal ;
 Catherine Zeta-Jones ....  Virginia Baker ;
 Ving Rhames ....  Aaron Thibadeaux ;
 Will Patton ....  Hector Cruz ;
 Maury Chaykin ....  Conrad Greene ;
 Kevin McNally ....  Haas ;
 Terry O'Neill ....  Quinn;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37870" title="Temperatura de xafogor" nonfiltered="4686" processed="4665" dbindex="14920">
La Temperatura de xafogor, TH s un temperatura que combina la temperatura de l'aire i la humitat relativa per a determinar una temperatura que el cos hum percep. El cos hum normalment es refreda per  la transpiraci, o suor. L'evaporaci de l'aigua en la suor necessita calories  que l'aigua roba del cos. No obstant aix, quan la humitat relativa s alta, la proporci d'evaporaci de l'aigua est reduda. A significa el robatori de calor al  cos ser menor i la temperatura que el cos hum percep ser major que la  que hi hauria si l'aire fra sec. S'han pres mesures basant-se  en descripcions subjectives. 

Per definici l'ndex Humidex IH s la diferncia entre la temperatura de xagogor  i la temperatura de l'aire: TH=T+IH

Expressades en graus Farenheit, l'IH s el que sobrepassa a 10 la pressi del vapor d'aigua (P) de l'atmosfera expressada en hectoPascals (hPa).

 TH(F)=T(F)+(P-10)

Miguel Tremblay () critica l's dels ndexs Humidex i la Temperatura de sensaci perqu diu que l'equaci per a obtenir  la temperatura de xafogor suma graus Farenheit i pressions del vapor d'aigua, i no li falta ra. Afix sorneguerament que: "Un xiquet de l'escola sap que s incorrecte afegir (o restar ) valors que no tenen les mateixes unitats aix  4 pomes  + 5 taronges =?" .  No obstant d'aquestes crtiques, el sentit de la temperatura de xafogor queda clar en el segent exemple.

Un exemple bo de la diferncia entre la temperatura de xafogor  i la vertadera temperatura estaria comparant els climes de Valncia i Madrid. Valncia  t a l'estiu temperatures ms suaus perqu est  a la vora del mar Mediterrani, per Valncia t una temperatura de xafogor  ms alta perqu s una calor humida. Igualment, mentre Madrid  t temperatures dirnes ms altes realment, t una calor seca, i la temperatura de xafogor  o el que sent el cos hum s un ambient menys aclaparador.   

Si volem expressar ambdues temperatures en C  caldr convertir IH a graus centgrads. Com 180F= 100C resulta:

IH(C)=(P-10)*100/180=5*(P-10)/9  s a dir TH(C)=T(C)+5*(P-10)/9

A temperatures altes, el nivell d'humitat relativa necessari perqu la temperatura sentida sigui superior a la temperatura real s ms baix que a temperatures ms baixes.  Per exemple, a 27 C, la temperatura de xafogor  i la real seran iguals  (IH=0)  si  l' humitat relativa s del  45%, per a 43 C,  la humitat relativa ser noms del 17%. A una temperatura inferior a 20 C  la humitat no eleva la temperatura de xafogor.  

La temperatura i la humitat relativa sn magnituds inverses, quan augmenta la temperatura creix la possibilitat per part de l'atmosfera de retenir  vapor d'aigua (creix la pressi de saturaci) i com l'aire continua contenint la mateixa quantitat d'aigua (la mateixa humitat absoluta) llavors disminux la humitat relativa (que s el quocient entre la pressi del vapor d'aigua i la pressi de saturaci). Aix a temperatures altes corresponen generalment humitats relatives baixes. En cap lloc de la Terra a una temperatura de 50  C hi ha simultniament una humitat relativa del 90 per cent aix la temperatura de xafogor ms alta seria d'aproximadament 70  C .  

A Canad s'usa el  terme ndex humidex, i els nord-americans l'anomenen  ndex de calor a la diferncia entre la temperatura de xafogor  i la temperatura real.

Vegeu tamb.
Temperatura de sensaci

Enllaos externs.
Taula de l'ACOM per conixer la temperatura de xafogor i els extrems de risc.;
Taula de Marenostrum per conixer la temperatura de xafogor i els extrems de risc.;
Tauler de doble entrada de Meteosort (en castell).;
 Applet de Java per calcular la TH (en castell).;
 Heat index calculator (en angls);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37872" title="frica Equatorial Francesa" nonfiltered="4687" processed="4666" dbindex="14921">

L'frica Equatorial Francesa, AEF (en francs Afrique quatoriale Franaise) fou una federaci de possessions colonials franceses a l'frica Central que s'estenia des del riu Congo fins al desert del Shara. 

Fundada el 1910, la federaci comprenia quatre territoris: el Gabon, el Congo Mitj (l'actual Repblica del Congo), l'Ubangui-Chari (avui la Repblica Centreafricana) i el Txad; aquest darrer n'esdevingu una entitat separada a partir del 1920. El governador general residia a Brazzaville.

Durant la Segona Guerra Mundial la federaci rest fidel a les forces franceses lliures del general De Gaulle i esdevingu el centre de les seves activitats a l'frica. 

Sota  la IV Repblica Francesa  (1946-1958), la federaci va estar representada al parlament francs. Quan els territoris votaren en referndum, al setembre de 1958, convertir-se en autonomies dins de la Comunitat francesa, la federaci fou dissolta. 

El 1959, les noves repbliques formaren una associaci interina anomenada Uni de Repbliques de l'frica Central, abans d'assolir la independncia completa a l'agost de 1960.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37875" title="Vescomtat de Sant Anton de Noble Vall" nonfiltered="4688" processed="4667" dbindex="14922">
El vescomtat de Sant Anton de Noble Vall fou una branca senyorial amb ttol vescomtal derivada dels vescomtes de Lautrec. Va sorgir vers el 1085 desprs de la mort d'Isarn II de Lautrec, que va deixar aquestes terres al seu fill Isarn, per cogovernat el vescomtat de Lautrec, i les va convertir en hereditries. Es va extingir vers el 1250 i va passar a Tolosa i a la corona francesa (1271).

Llista de vescomtes de Sant Anton de Noble Vall.

Isarn I 1085-1130;
Isarn II (fill) 1130-?
Sicard I (germ) covescomte 1130-1140; ;
Guillem (germ) covescomte 1130-?
Pere (germ) covescomte 1130-?
Isarn III (fill d'Isarn II) covescomte 1140-?
Frotari (germ) vescomte 1140-vers 1211;
Sicard II (germ) covescomte 1140-? ;
Forton (germ) covescomte 1140-1211. ;
Pons I (fill de Frotari) covescomte vers 1211-1212;
Isarn IV (germ) covescomte 1212-1246 ;
Bernat (germ) covescomte, vers 1240-1250. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37876" title="Cabinda" nonfiltered="4689" processed="4668" dbindex="14923">


Cabinda s una provncia d'Angola separada de la resta del pas i enclavada entre la Repblica del Congo al nord, la Repblica Democrtica del Congo al sud i a l'est i l'oce Atlntic a l'oest. T una superfcie de 7.283 km  i una poblaci d'uns 300.000 habitants.

El 1975 el FLEC (sigles del Front d'Alliberament de l'Enclavament de Cabinda) va establir a la regi un govern provisional dirigit per Enriques Thiago. El 1 d'agost de 1975 es va proclamar la independencia unilateral i fou proclamat president Luis Branque Franque. El 4 de gener de 1976 les forces de la Repblica Popular d'Angola amb el suport del cubans i militars portuguesos progresistes, van deixar ocupats els principals punts dominats per la repblica; el FLEC va continuar la lluita a la jungla.

 Enllaos externs .

 Pgina de la repblica de Cabinda a l'exili;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37877" title="Vescomtat de Lautrec" nonfiltered="4690" processed="4669" dbindex="14924">
El vescomtat de Lautrec fou una jurisdicci feudal del Albigs, ocupant les terres entre el riu Dadu i el riu Agut, al centre de la regi, amb 23 viles i 28.000 hectrees, feu dels comtes de Tolosa.

La genealogia dels primers temps s complexa i incerta. El vescomte At de Roergue va morir cap el 875 i va deixar quatre fills: Big i At que foren vescomtes de Tolosa; Sicart possible primer vescomte de Lautrec; i Bernat I (senyor d'Ambialet) que va rebre el vescomtat d'Alb o Albigs (mort vers el 918). Bernat va tenir probablement tres o quatre fills: Frotari que fou bisbe d'Alb, Benet que fou vescomte de Tolosa (com desprs el seu fill At) i At que va exercir com a vescomte d'Alb i era senyor d'Ambialet (mort vers 937); un possible quart fill Bernat fou vescomte de Millau i de Gavald. At va deixar al seu fill Bernat (mort  vers el 978) l'Alb i a sa germ Sicart el Lautrec (dels possibles membres de la famlia amb aquest nom, aquest es el mes probable vescomte de Lautrec). Bernat va tenir al menys dos fills: un d'ells anomenat Sicart podria haver estat tamb primer vescomte de Lautrec (si el Sicart vescomte no era algun parent del mateix nom); l'altra fill Bernat va rebre l'Albigs. Amb Sicart, un dels esmentats d'aquest nom, s'inicia el vescomtat vers el 937 que apareix en documents vers el 940.

La dinastia va enllaar amb la de Tolosa el 1196 (casament de la filla de Sicart V, Alix o Alcia, amb el fill del comte Ramon V, Baldu) origen de la famlia dels Tolosa-Lautrec (Toulouse-Lautrec). A meitat del segle XIII es va extingir la branca i la successi es va fraccionar: una part va recaure en una collateral originada en Ameli Sicart I senyor de Venes, que va tenir un fill (Ameli Sicart II de Venes) i aquest un altre fill (Ameli Sicart III de Venes) que fou el pare de Frdol, vescomte de Lautrec i senyor de Venes. Una altra va passar a la branca dels Tolosa-Lautrec, que es va allargar durant ms temps. A mes el rei considerava el vescomtat vacant i el va donar als Foix en pagament de serveis (junt amb la senyoria de Calmont), per aquestos ho van deixar en feu a una de las branques. Totes aquestes branques en las que tots es titulaven vescomte de Lautrec o de vegades d'un lloc concret han creat molta confusi i encara resta un bon estudi amb molta recerca sobre la famlia.

La famlia Tolosa-Lautrec va tenir el vescomtat fins el 1670 en que el vescomte Alexandre el va vendre a Franois de Glas, gendre i hereu del Marques d'Ambrs. Al esclatar la revoluci era vescomte Felip de Noailles, Marques d'Ambrs, vescomte de Noailles i vescomte de Lautrec i els seus estats foren suprimits el 4 d'agost de 1789.

Llista de vescomtes .

Sicart I 937-974;
Isarn I (fill) convescomte 974-988;
Frotari I (germ) convescomte (bisbe de Cors) 974-990. ;
Sicart II (fill de Isarn I) 988-1038;
Isarn II (fill) convescomte 1038-1072;
Frotari II (germ) convescomte (Bisbe d'Alb) 1038-1084 ;
Sicart III (fill de Isarn II) convescomte, vers 1072-1137;
Frotari III (germ) convescomte de Lautrec , vers 1100;
Isarn de Sant Anton de Noble Vall (germ) convescomte, primer vescomte I de Sant Anton de Noble Vall) ;
Sicart IV (fill de Sicart III) , convescomte, vers 1137-1158 ;
Sicart V (germ) convescomte vers 1158-1194;
Frotari III (germ) convescomte vers 1150;
Alix (germana) vers 1194-1196;
Baldu de Tolosa, vescomte de Bruniquel, 1196-1214 (esps) ;
Sicart VI (fill) 1214-1235;
Isarn IV (fill) 1235-1254;
Pere I (fill) convescomte 1254-?
Ameli Sicart (germ) convescomte 1254-?
Pere II (fill de Ameli Sicart) convescomte vers abans 1300;
Frdol de Venes  vers 1300;
a la corona abans 1443 ;
Gast (II de Foix) abans 1343;
comtes de Foix convescomtes nominals vers 1343-1589;
Isarn III (fill de Frdol) desprs de1343-1370;
Felip I vers 1370-1402;
Felip II vers 1402;
Amalric (fill de Pere I), convescomte  ?-1340;
Pere III (fill) 1340-1390;
Pere IV (fill) 1390-1412;
Antoni I (fill) 1412-?
Antoni II (fill) ?-?(vers 1430);
Joan Francesc (fill) ?-? (vers 1450);
Pere V (fill) ?-? (vers 1500);
Bernat (fill) ?-? (vers 1540);
Alexandre (fill) ?-? (vers 1600);
Bernat (fill) (vers 1640);
Alexandre II (vers 1670);
Franois de Glas, vers 1670-?
Daniel Franois de Glas de Voisons d'Ambrs ?-1762;
Felip de Noailles, vers 1766-1789;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37881" title="frica Central" nonfiltered="4691" processed="4670" dbindex="14925">


L' frica Central s una regi d'frica que inclou els segents estats:
 Burundi;
 Repblica Centreafricana;
 Repblica Democrtica del Congo;
 Rwanda;
 Txad;
Angola i Zmbia (estats de l'frica Austral) i el Camerun, Gabon, la Guinea Equatorial, la Repblica del Congo i So Tom i Prncipe (pertanyents a l'frica Occidental) a vegades es considera que tamb formen part de l'frica Central.

frica Central s un terme usat per descriure la regi de l'frica situada al sud del desert del Shara , a l'est del golf de Guinea i a l'oest de la vall del Rift. La regi est travessada pel riu Congo i pels seus afluents, que en conjunt formen una conca fluvial noms superada en extensi per la conca de l'Amazones.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37885" title="Mquina de vapor" nonfiltered="4692" processed="4671" dbindex="14926">

Una mquina de vapor s un motor de combusti externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecnic.

Etapes de treball d'una mquina de vapor.

Etapa I.
En una caldera es genera vapor mitjanant la crema d'algun combustible (antigament fusta o carb, actualment petroli i gas natural). El vapor s introdut al cilindre arrossegant l'mbol o pist.

Etapa II.
Portant a terme un rave de biela-manovella, aquest es pot convertir en un moviment de rotaci, per exemple, del rotor d'un generador elctric.

Etapa III.
Un cop finalitzades les dues etapes, l'mbol (o pist) retorna a la seva posici inicial, expulsant el vapor d'aigua. El cicle es controla mitjanant una srie de vlvules d'entrada i de sortida, que regulen la renovaci de la crrega, s a dir, els fluxos del vapor cap al cilindre i des del cilindre.

Histria.
No es pot concretar una data exacta per a la creaci de la mquina de vapor, igual que tampoc podem associar-la amb un sol creador, ja que l'evoluci histrica de la mquina de vapor es molt llarga, i no s'ha creat un prototip de cop, si no que s'ha anat creant lentament i la seva creaci ha passat per mans de molts inventors, que poc a poc l'han anat millorant, i l'han anat adaptant a les circumstncies socials, econmiques i poltiques de cada perode histric. Podem posar la Revoluci industrial, segles XVII i XVIII com a un clar exemple de perode histric on l'evoluci de la mquina de vapor va ser ms accelerat.
I aquest invent es va comenar a utilitzar en la industria, i el transport, substituint al seu pas els tradicionals motors de l'poca: l'animal d'arrossegament, el mol o la prpia fora de l'home.

Rastres histrics.

Entre les relquies de la civilitzaci grega, trobem el primer rastre conegut de la mquina de vapor en el manuscrit d'Her d'Alexandria titulat Spiritalia seu Pseuneumtica.

Ms tard, el 1825 es descobreix una publicaci de 1695 que relatava que en 1543 Blasco de Garay, oficial de la marina espanyola sota el comandament de Carles V, intent impulsar un vaixell amb rodes de pales mogudes per una mquina de vapor. Si aix fos cert, seria la primera evidncia clara d'haver portat a la prctica una mquina de vapor.

El 1601, Giovanni Battista della Porta descriu un aparell per elevar l'aigua per mitj del foc similar al descrit per Her per emprant vapor per impulsar el lquid i el 1615 Salom de Caus descriu un aparell molt semblant per fer funcionar una font.

La primera mquina fou inventada per Eduard Somerset el 1663, i per la seva descripci, fra molt similar a la font de Claus. Malgrat aix, Somerset no disposava del capital suficient com per produir i vendre la seva mquina, i mor en la pobresa. La mquina de Somerset va ser patentada per Thomas Savery el 1698.

A principis del segle XVII tots els elements necessaris de la mquina de vapor ja havien sigut inventats i portats a la prctica exitosament. Ara noms faltava l'enginyer que combins els coneixements prctics i terics disponibles per crear una mquina que fos caps d'aprofitar el poder del vapor de forma econmica i aquest fora Thomas Newcomen, qui, amb al seu ajudant John Calley invent una nova mquina el 1705 que va denominar mquina de vapor atmosfrica.
James Watt es propos millorar la mquina de Newcomen, descobrint al llarg dels seus experiments, que el vapor era una reserva de calor molt ms elevada que l'aigua i va comprendre que era necessari limitar totes les despeses de calor que es produen en la mquina de Newcomen, per disminuir el consum de combustible, que era un dels principals problemes d'aquestes mquines. Dels seus experiments en va treure una srie de conclusions, que el van portar a realitzar una patent el 1769.

Inicialment els drets de patent eren de James Watt, i de John Roebuck, la persona que financiava els seus experiments. Per desprs de moltes dificultats econmiques, Roebuck decid transmetre els seus drets de patent a Matthew Boulton, que ms tard construiria la firma  Boulton & Watt , que port a la prctica aquesta i altres invencions de Watt. La primera mquina amb condensador es constru el 1774 a Kinneil, prop de Boroughstoness. Aquesta dada es presa per molts historiadors com l'any de la invenci de la mquina de vapor.

Imatges.


Bibliografia.
Mquina de vapor ;

Vegeu tamb.
 James Watt;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37890" title="Bernat I de Foix" nonfiltered="4693" processed="4672" dbindex="14927">
Bernat I de Foix, dit tamb Bernat Roger de Foix (  ? - 1034 ), comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034) .

Orgens familiars.
Segon fill de Roger I de Carcassona, fou germ de Ramon Roger I de Carcassona i Ermessenda de Carcassona, que es cas amb el comte de Barcelona Ramon Borrell.

Ascens als trons comatals.
El 1010 pel seu casament amb la comtessa de Bigorra reb en dot aquest estat i en fou nomenat comte titular.

El 1011 va fer una donaci a l'abadia de Sant Hilari i es titul comte per no pas de Foix, del qual n'era senyor.

Npcies i descendents.
El primer matrimoni fou amb Beatriu, que li don dos fills:
 l'infant Roger I de Foix (?-1064), comte de Foix;
 l'infant Pere I de Foix (?-1071), regent de Foix;

Es cas novament vers el 1010 amb la comtessa Garsenda de Bigorra. D'aquest matrimoni tingu:
 l'infant Bernat II de Bigorra (?-1077), comte de Bigorra;
 la infanta Ermessenda de Bigorra (?-1054), casada el 1036 amb Ramir I d'Arag;
 la infanta Estefania de Foix, casada el 1038 amb Garcia IV Sanxes III de Navarra;
 l'infant Heracli de Foix, bisbe de Bigorra;


Va morir vers el 1034 i fou enterrat a l'abadia de Bolbona a la vila de Foix. Repart els seus dominis entre els seus fills.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37891" title="Roger I de Foix" nonfiltered="4694" processed="4673" dbindex="14928">
Roger I de Foix ( ? - 1064 ), comte de Foix (1034-1064).

Orgens familiars.

Fill del comte Bernat I de Foix i la seva primera esposa Beatriu, fou germanastre de Bernat II de Bigorra. El 1034 a la mort del seu pare reb el senyoriu de Foix per ell fou el primer en titular-se comte de Foix.

Vida poltica.
Va fer un heretament mutu amb el Bisbe de Girona Pere Roger de Carcassona, oncle seu per part de pare, al que va reconixer com a sobir feudal dels castells de Foix, Castellpenent, Dun, Kerkob, Barelles, Carcassona i Saissac, i al que va nomenar tutor dels seus fills si moria deixant fills menors. 

Pere Roger, que tenia grans alous a Carcassona i portava el ttol nominal de co-comte de Carcassona, el deix hereu a la seva mort i aix va esdevenir co-comte de Carcassona i possedor de terres al Carcasss o Carcassons. Aquestes possessions li foren confirmades per Roger III de Carcassona, que el va reconixer com a co-comte amb dret a la meitat de la justcia el 1064, i amb el qual va formar una aliana contra tots menys contra el comte de Tolosa que era reconegut com a sobir feudal del comtat de Carcassona. 

Npcies i mort.
Es cas amb Amicia per mor el 1064 sense fills i les terres del Carcassons devien passar a Roger III potser en virtut d'un pacte d'heretament, per no va ser aix amb les de Foix que va passar al seu germ Pere de Foix, mort el 1071, que de la seva dona Letgarda va tenir l'infant Roger de Foix, que va reunir ambds territoris i va portar noms el ttol de comte de Foix.

El 1070 els territoris o drets que pertocaven als Foix a Carcassona i Rass van ser venuts al comtat de Barcelona i la mort de Pere devia impedir continuar cap reclamaci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37892" title="Roger II de Foix" nonfiltered="4695" processed="4674" dbindex="14929">
Roger II de Foix ( ? - 1124 ), comte de Foix (1071-1124).

Orgens familiars.
Fill del comte Pere I de Foix i la seva esposa Letgarda, el qul succe el 1071.

Vida poltica.
El 1070 els territoris o drets que pertocaven als Foix a Carcassona i Rass van ser venuts al comtat de Barcelona i la mort del comte Pere I, devia impedir continuar cap reclamaci. Sembla que algun temps desprs Roger II es va enfrontar amb Bernat At Trencavell, fill de la comtessa Ermengarda de Carcassona, esdevingut vescomte de Carcassona, per no devia tenir xit. 

Vers el 1095 va voler participar en les croades, i per assegurar-se la pau va renunciar als drets de Carcassona i Rass per un acord amb la comtessa Ermengarda de 21 d'abril de 1095. 

Per abans de marxar a la es croades va conixer Estefania de Besal, filla del comte de Besal, i si va casar per no marxar mai. El trencament de la seva promesa comport que el Papa Urb II i Pasqual II l'excomuniquessin, alegan una aparent expropiaci dels bens de l'esglsia, que Roger II va retornar el 1108 i el 1111 va restablir l'abadia de Sant Volusi, que estava en runes i va retornar bens a l'abadia de Sant Anton de Fredels (Pmies o Pamiers) i va fer altres concessions a l'abadia de Lezat de la que va esdevenir protector. 

Npcies i descendents.
Es va casar el 1073 amb una dama anomenada Siccarda de Lautrec. D'aquest matrimoni no hi hagu fills.

Vers el 1097 es cas amb Estefania de Besal, filla del comte Guillem II de Besal. D'aquest matrimoni tingueren:
 l'infant Roger III de Foix (?-1148), comte de Foix;
 l'infant Bernat de Foix;
 l'infant Pere de Foix;
 l'infant Ramon Roger de Foix;

Va morir vers el 1124 i el va succeir el seu fill primer Roger III.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37893" title="Roger III de Foix" nonfiltered="4696" processed="4675" dbindex="14930">
Roger III de Foix ( ? - 1148 ), comte de Foix (1124-1148). 

Orgens familiars.
Fou el fill i successor de Roger II de Foix i la seva segona esposa Estefania de Besal.

Vida poltica.
A l'ascendir al tron comtal va associar els seus germans petits Pere i Ramon Roger al govern del comtat. El quart germ, Bernat, sembla que no arrib a ser associat per la seva prematura mort.

El nou comte va signar un tractat de pau i amistat amb Bernat At Trencavell de Carcassona el 31 de mar de 1125. 

Se'n va anar al Regne d'Arag per participar en un acord entre el rei Ramir I d'Arag i Alfons VII de Castella i estava a Lle el 1135. De retorn a Foix va protegir l'abadia de Lezat amenaada pels bandits i li va fer donacions de terres. En canvi es va enfrontar amb l'abat de Sant Volusi. En esclatar la guerra entre Tolosa i Barcelona, Roger III va estar al costat del sobir tolos tot i que estava casat, des del 1117 amb Ximena d'Osona, filla del comte de Barcelona i senyor del pas de Salt, on els antics vescomtes, esdevingut noms senyors, reconeixien el barcelon com a sobir.

Npcies i descendents.
Es va casar el 1117 amb Ximena d'Osona, filla de Ramon Berenguer III i Maria Daz de Vivar, i vdua de Bernat III de Besal. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Roger Bernat I el Gras (v1130-1188), comte de Foix, i governador de Provena ;
 la infanta Brandimena de Foix (v1142-?), casada amb Guillem d'Adona, vescomte de Salt;
 la infanta Dola de Foix (v1143-v1209), casada vers el 1157 amb Ermengol VII comte d'Urgell;

Va morir el 1148 i el va succeir el seu fill Roger Bernat I el Gras.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37895" title="Roger Bernat I de Foix" nonfiltered="4697" processed="4676" dbindex="14931">
Roger Bernat I de Foix el Gras, ( Foix a 1130 - 1188 ), comte de Foix (1148-1188) i governador de Provena. 

Orgens familiars.
Fou el fill i successor de Roger III de Foix i la seva esposa Ximena d'Osona. Era nt per tant, per lnia materna, del comte de Barcelona Ramon Berenguer III.

Vida poltica.
El nou comte va fer donacions als bisbes de Pmies (o Pamiers), a l'abadia de Bolbona i a l'esglsia de Sant Anton de Fredels; va fer acords, pariatges, amb aquesta esglsia i amb l'abadia de Sant Volusi, amb aquesta referida a la vila de Foix. 

El 1151 es va casar a Ceclia filla de Ramon Trencavell de Carcassona el que l'acost ms a la casa comtal catalana per sense comprometre's en la guerra entre el casal de Barcelona i el casal de Tolosa el 1159.

El 1185 el comte de Barcelona el va nomenar governador de Provena. 

Npcies i descendents.
Es cas en primeres npcies amb una donzella de nom desconegut i amb la qual no va tenir fills.

En segones npcies es cas vers el 1151 amb Ceclia de Besiers, filla del vescomte de Besiers Ramon Trencavell i rebesnta del comte Pere Ramon I de Carcassona. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Roger de Foix (?-1182), mort jove;
 l'infant Ramon Roger I de Foix (?-1223), comte de Foix;
 la infanta Esclarmonda de Foix, casada amb Jord II, senyor d'Illa Jord;
 la infanta Sibilla de Foix, casada amb el vescomte Roger I de Coserans;
 una filla de nom desconegut, casada amb Arnau Guillem, senyor de Marquesava;


Va morir el 1188 i fou enterrat a l'abadia de Bolbona.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37896" title="Quarta Repblica Francesa" nonfiltered="4698" processed="4677" dbindex="14932">
La Quarta Repblica s el nom donat al rgim poltic de Frana des d'octubre  de 1946 fins l'octubre de 1958.

Una repblica inestable.
La Quarta Repblica es va formar desprs de la Segona Guerra Mundial.

Un primer projecte de constituci fou rebutjat per referndum el 5 de maig de 1946. (El  projecte monocameral es convert en bicameral). Una nova assemblea constituent fou elegida el 2 de juny i  la constituci fou definitivament adoptada per referndum el 13 d'octubre de 1946. 

La Quarta Repblica va prendre certes decisions que marcarien la histria de Frana :
 la signatura del Tractat de Roma, primera base de la Uni Europea;
 fi de la colonitzaci francesa a Indoxina.

Dirigint  igualment  la reconstrucci de  Frana, molt afectada per quatre anys d'ocupaci alemanya, la Quarta Repblica  tanmateix es caracteritz per una inestabilitat dels governs, incapaos d'aconseguir el recolzament del Parlament.


La descolonitzaci i la caiguda.
La Quarta Repblica va estar marcada per les dues principals guerres de descolonitzaci que ha conegut Frana : la guerra d'Indoxina i la guerra d'Algria. La crisi poltica provocada per aquesta ltima va implicar la crida al poder de Charles de Gaulle, que retorn desprs del que s'anomena habitualment la travessia del desert. Ell organitz el canvi a les institucions.

Un referndum organitzat el 28 de setembre de 1958 don una aclaparadora  majoria a favor del projecte de constituci presentat per Charles de Gaulle. La Quarta Repblica desapareixia desprs de la promulgaci de la nova constituci el 4 d'octubre de 1958 donant implcitament origen a la que seria habitualment qualificada com la Cinquena Repblica Francesa.

President de la Repblica.
Els dos presidents de la   Quarta Repblica foren Vincent Auriol (1947 - 1954), antic ministre socialista del Front Popular i Ren Coty (1954 - 1959), pertanyent al centre-dreta.


Primer Ministre.
 

Poltics destacats de la Quarta Repblica.

(a ms dels presidents de la Repblica i del Govern abans esmentats)
Lon Blum;
Jacques Chaban-Delmas;
Michel Debr;
Gaston Defferre;
Jacques Duclos;
Flix Gouin;
Franois Mitterrand;
Maurice Thorez;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37899" title="Ramon Roger I de Foix" nonfiltered="4699" processed="4678" dbindex="14933">
Ramon Roger I de Foix ( v 1152 - Mirepoix, Frana 1223 ), comte de Foix (1188-1223).

Orgens familiars.
Fou el fill i successor de Roger Bernat I de Foix i la seva segona esposa Ceclia de Besiers.

El sommni occit.
El conflicte per la possessi de les valls d'Andorra el va enfrontar amb el bisbe d'Urgell. Els dominis del bisbe foren atacats i la Seu ocupada temporalment el 1198. El 1199 va assistir a la consagraci de la nova abadia de Bolbona, lloc d'enterrament dels comtes. Van sorgir conflictes amb el senyor de Saverd, el qual va retre homenatge directament al comte de Tolosa enlloc del seu sobir immediat el comte de Foix, i amb el comte de Comenge amb qui va disputar Volvestre. 

L'aliana entre el comte de Foix i Arnau I vescomte de Castellb, que simpatitzava amb els albigesos o ctars, fou mal vista pel Bisbe d'Urgell. Per congraciar-se amb el bisbe Bernat de Vilamur, que li retreia les seves simpaties, Arnau I li va cedir el castell de Masferrer i el va reconixer com a successor de les terres del Caboet i d'Andorra si moria sense fills. Per efectivament no tenia fills i la seva filla Ermessenda de Castellb fou pretesa per Roger Bernat de Foix, el fill i hereu del comte Ramon Roger I. Per aix Arnau I va trencar altra cop amb el bisbe que es va negar a acceptar el matrimoni i va obtenir en aquesta negativa el suport del comte d'Urgell Ermengol VIII. Arnau I, amb suport del comte de Foix, es va revoltar, per fou fet presoner amb el seu futur consogre el 1203. Arnau va haver de comprometre's a casar-se amb Elisenda, filla del vescomte Guillem de Cardona i neboda del comte Ermengol, a deixar Castellb i La Roca d'Aguilar als Cardona per cinc anys, a casar el primer fill que tingus amb Miracle, germana d'Ermengol i prometre que no casaria la seva filla amb alg de la famlia del comte de Foix. Ramon Roger I fou alliberat seguint instruccions del comte-rei Pere el Catlic. Els disturbis que es van produir al comtat d'Urgell amb motiu de la imminent mort del comte Ermengol VIII, van permetre per celebrar l'enlla d'Ermessenda amb Roger Bernat el 1208 i aquell mateix any va rebre terres el territori catal. 

L'any segent Ramon Roger I va rebre en feu els castells de Querigut i Usson. El comte no fou mai declaradament partidari dels ctars per el bisbe de Pmies va demanar a Sim de Montfort de conquerir el comtat. El comte va donar suport al seu sobir feudal el comte de Tolosa. Desprs de la batalla de Muret de 1213 el somni d'una uni de les terres catalanes i occitanes es va acabar. El comte no va poder ser acusat als concilis de 1214 i 1215. Els senyors feudals es van revoltar a partir del 1216 fins el 1224. Aix Ramon, al costat del comte de Tolosa, va combatre contra el croats i va participar en el setge de la ciutat de Tolosa on el 1218 va morir Sim. 

Npcies i descendents.
Es cas el 1189 amb Felipa, que possiblement pertanyia al casal dels Montcada. D'aquesta uni van nixer:
 l'infant Roger Bernat II de Foix (?-1241), comte de Foix;
 la infanta Ceclia de Foix, casada el 1224 amb Bernat V de Comenge;

Va morir en el setge de Mirepoix (Arija, Frana) el 27 de mar de 1223 quant la revolta ja havia fet amos als feudals de tot el sud i noms restava aquesta vila en poder del croats. El va succeir el seu fill Roger Bernat II de Foix.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37901" title="Roger Bernat II de Foix" nonfiltered="4700" processed="4679" dbindex="14934">
Roger Bernat II de Foix el Gran ( ? - 1241 ), comte de Foix (1223-1241) i administrador del vescomtat de Castellb (1230-1240).

Orgens familiars.
Fou el fill i el successor de Ramon Roger I de Foix i la seva esposa Felipa.

Va participar al costat del seu pare en les lluites del 1216-1223 destacant la conquesta de Lavaur i la del castell de Puilloren el 1220. A la mort del seu pare el 1223 va ser proclamat comte i va reconquerir Mirepoix.

Vida poltica.
El 14 de setembre de 1224 amb la rendici de Carcassona es va acabar la guerra i Amalric de Montfort va acabar renunciant el 1226 en favor del rei de Frana. Part dels senyors que lluitaven contra els Montfort no ho van voler fer contra el rei per Roger Bernat romangu al costat del comte de Tolosa. 

El 1226 la seva muller Ermessenda va heretar el vescomtat de Castellb (al comtat d'Urgell) que ell mateix va administrar en nom del fill, que era menor d'edat, fent homenatge al bisbe d'Urgell per les Valls de Cab, Sant Joan i Andorra, i al mateix temps va crear un focus de resistncia a Lims, fins el 1227. Finalment es va signar el 1229 un acord de pau desfavorable als senyor feudals i a Tolosa (tractat de Meaux o Paris-Meaux) i el comte va demanar tamb la pau, havent d'entregar per alguns castells al rei de Frana, si b va recuperar la part del pariatge de Pmies, Saverdun i terres al Carcassons. La senyoria de Mirepoix fou donada en feu a Guiu de Levis, un senyor croat.

Des el 1233, i desprs de fer un conveni amb el comte Nun I del Rossell relatius als respectius drets feudals i senyorials al Donas i Cerdanya, es va tornar a enfrontar amb el bisbe d'Urgell per les Valls de Cabo i Andorra i fou excomunicat el 1237 pel bisbe Pon de Vilamur; el 1239 va saquejar altra cop La Seu d'Urgell, residncia del bisbe per l'any segent es va reconciliar amb l'esglsia i l'excomuni li fou aixecada. El 1240 va desestimar unir-se a la revolta dels Trencavell. 

Npcies i descendents.
Es va casar el 10 de gener de 1208 amb Ermesssenda de Castellb, hereva del Vescomtat de Castellb i filla d'Arnau I de Castellb. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Roger IV de Foix (?-1235), comte de Foix;
 la infanta Esclarmunda de Foix, casada el 1231 amb el vescomte Ramon IX de Cardona;


Es cas novament el 1232 amb Ermengarda de Lara, filla del vescomte de Narbona Eimeric Manrique de Lara. D'aquesta uni nasqu:
 la infanta Ceclia de Foix (?-1270), casada el 1256 amb lvar I d'Urgell;


Va morir el 1241 i fou enterrat a l'abadia de Bolbona. El va succeir el seu fill Roger IV de Foix.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37902" title="Roger IV de Foix" nonfiltered="4701" processed="4680" dbindex="14935">

Roger IV de Foix ( ? - 1265 ), vescomte de Castellb (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).

Orgens familiars.
Fou el fill i el successor del comte Roger Bernat II de Foix i la seva primera esposa Ermessenda de Castellb. Fou nt per lnia paterna de Ramon Roger I de Foix i Felipa de Montcada i per lnia materna d'Arnau I de Castellb. Mitjanant el casament de la seva germana Esclarmunda fou cunyat de Ramon IX de Cardona, i pel casament de la seva germanastre Ceclia de Foix fou cunyat d'lvar I d'Urgell.

Ascens al tron.
Roger IV va arribar a govern el 1241 si be des del 1230 era vescomte de Castellb per herncia materna. El 1242 va ser anullat pel rei de Frana Llus IX el tractat de Pars de 1229, i el comte de Tolosa es va revoltar ajudat per molts senyors del sud que es van aliar als anglesos. 

Roger IV va romandre a l'aguait i aix la victria francesa a Taillebourg el 22 de juliol de 1242 el va fer decantar cap a la neutralitat. Va prestar homenatge al comte de Tolosa noms per la part baixa del comtat, des el nord del Pas de la Barra. El comte de Tolosa Ramon VII va considerar el fet que no es revolts com un incompliment del deure de vassallatge i va esclatar la guerra a finals del 1242 per 30 de novembre del mateix any el tolos va haver de capitular davant les tropes reials franceses, si b encara hi van haver hostilitats contra Foix durant un parell de mesos. A partir de llavors el comte de Foix es va considerar feudatari directe del rei de Frana. El conflicte amb els vassalls de Foix als qui Tolosa reclamava l'homenatge feudal, va durar fins el 1249. 

Tamb al Vescomtat de Castellb va tenir diferencies amb el Bisbe d'Urgell i per l'homenatge feudal del vescomtat al comte d'Urgell, i de lmits amb el comtat de Pallars. El litigi d'Andorra i altres valls va ser sotms a un tribunal del Papa el 1243 i desprs d'anys va aconseguir el 1256 que se li aixequs l'excomuni que li havia fulminat el bisbe d'Urgell uns anys abans.

El 1245 es va reconixer vassall de Jaume I el Conqueridor pels castells de So i Querigut i les viles d'Evol i Estavar. El mateix any va donar furs a Foix i l'any segent va fer un pariatge amb l'abadia de Mas d'Assil al que van seguir altres amb l'abadia de Bolbona el 1253 i amb la de Combellarga el 1255. Las restes dels seus avantpassats foren traslladades a l'esglsia de l'abadia de Bolbona, abadia a la que va defensar sobre tot contra la de Sant Antoni de Pmies.

Npcies i descendents.
Es cas vers el 1231 amb Brunissenda de Cardona, filla de Ramon VIII de Cardona. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Roger Bernat III de Foix (?-1302), comte de Foix;
 l'infant Pere de Foix;
 la infanta Sibilla de Foix, casada vers el 1265 amb el vescomte Aimeric VI de Narbona;
 la infanta Agns de Foix, casada vers el 1256 amb el comte Esquivat I de Bigorra;
 la infanta Felipa de Foix (?-1310), casada el 1264 amb el comte Arnau Roger I de Pallars Sobir;
 la infanta Esclarmunda de Foix (v1250-d1299), casada el 1272 amb el rei Jaume II de Mallorca;

Va morir el 24 de febrer del 1265 i fou enterrat a l'abadia de Bolbona. El va succeir el seu fill Roger Bernat III de Foix i Castellb.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37903" title="Roger Bernat III de Foix" nonfiltered="4702" processed="4681" dbindex="14936">
Roger Bernat III de Foix i II de Castellb ( ? - 1302 ), comte de Foix i vescomte de Castellb (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Orgens familiars.
Fou el fill i successor del comte Roger IV de Foix i la seva esposa Brunissenda de Cardona.

Npcies i descendents.
Es va casar el 1252 amb la vescomtessa Margarida de Bearn, hereva de Bearn i de la baronia de Montcada i la senyoria de Castellvell. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Gast I de Foix (?-1315), comte de Foix i Bigorra;
 la infanta Constana de Foix (?-1332), casada amb Joan I de Levis, senyor de Mirepoix;
 la infanta Mata de Foix (?-1294), casada amb Bernat IV d'Astarac;
 la infanta Margarida de Foix (?-1304), casada amb Bernat IV d'Illa Jord;
 la infanta Brunissenda de Foix (?-1339), casada amb el comte de Perigord Elies VII de Talerand;

Tingu un fill illegtim
 Arnau de Foix (?-1350), bisbe de Pamiers;

Ascens al tron.
Poc desprs d'arribar al govern el 1265 va participar a les lluites successries al comtat d'Urgell al costat dels Cardona i contra els Montcada (la famlia de la seva dona) que tenia el suport del rei Jaume I el Conqueridor per el 1269 es va signar la pau i el vescomtat de Castellb li fou reconegut tot i el perill d'expropiaci per les acusacions que s'havien presentat d'heretgia contra l'antic vescomte Arnau I, el besavi de Roger Bernat, i contra la vescomtessa Ermessenda de Castellb, la seva via. 

Posteriorment el comte Roger Bernat III va establir una aliana amb Guerau V d'Armanyac contra el senyor de Sompui, que va demanar ajut al rei Felip III de Frana. El rei va citar el comte a la seva presncia i no s'hi va presentar. El 1271 el rei va enviar contra el comte a Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa. Assetjat al castell de Foix, el rei va presentar-se amb un exrcit. Jaume I el Conqueridor va intentar negociar la pau per el juny de 1272 Roger Bernat III no va acceptar les condicions i finalment es va haver de rendir el dia 5 de juny del mateix any i fou empresonat a Carcassona. El rei francs va ocupar el comtat excepte els castells de l'alt Arija que el rei catal va rebutjar entregar, tot i que finalment ho feu el 8 de febrer de 1273. Un any i mig desprs fou alliberat i va prestar homenatge al rei de Frana que el 1275 li va retornar part dels seus antic bens; desprs d'aix fou un vassall fidel del rei. El 1274 fou l'nima de la primera revolta dels nobles a Catalunya.

El 1276 va envair Navarra en suport del partit francs en les lluites successries i va ocupar Pamplona que fou saquejada i en recompensa el rei li va retornar la resta dels seus antics dominis al sud del Pas de la Barra. Roger Bernat III de Foix va seguir negociant el vell litigi d'Andorra i finalment es va establir el pariatge del 8 de setembre del 1278 amb el bisbe Pere d'Urtx, que va establir la consenyoria entre el bisbe i el comte. 

El 1280 Roger Bernat torn a revoltar-se a Catalunya, grcies a la seva possici com a bar pel vescomtat de Castellb, per els catalans de Pere el Gran van aconseguir capturar el comte al castell de Balaguer el 22 de juliol de 1280 i fou empresonat i llavors va ser el rei francs qui va intentar el seu alliberament al temps que garantia la seguretat al comtat.

El 1282 desprs de les Vespres Sicilianes el Papa va excomunicar al comte-rei Pere i va declarar el regne vacant i la corona oferta al rei de Frana. El comte-rei llavors va alliberar a Roger Bernat III a canvi de la renncia al vescomtat de Castellb el 1283, renncia que desprs, una vegada alliberat, va rebutjar per haver estat aconseguida per la fora per un excomunicat i es va unir a les forces del rei de Frana en la Croada contra la Corona d'Arag, participant en l'apaivagament de la Revolta de Perpiny, la conquesta d'Elna el 25 de maig de 1285 i el setge de Girona, on va entrar el 7 de setembre del mateix any, i va participar a les negociacions politiques tenint com a company negociador a Ramon Roger germ del comte de Pallars Sobir i com a oponent a Ramon Folc, vescomte de Cardona, amb qui estava emparentat. Per una derrota de la flota a la Batalla naval de les Formigues i la pesta que va afectar a les forces franceses, van provocar una rapida retirada. El rei Felip III de Frana va morir a Perpiny el 5 d'octubre de 1285, per Pere II va morir poc desprs l'11 de novembre tamb del mateix any.

El 1290 la seva dona va heretar el vescomtat de Bearn. El mateix 1290 els senescal de Carcassona i Tolosa van voler restablir algunes funcions reials abandonades des feia temps al comtat (taxes i justcia principalment) i es van produir abusos i com que el comte si va oposar li foren confiscats dos castells; per la bona entesa amb el rei de Frana va continuar i el 1293 els senescals reberen l'ordre de parar els abusos, i el 1295 fou nomenat governador de Gascunya i li foren tornats els dos castells expropiats anteriorment. El 1293 el comte Guerau V d'Armanyac, casat amb Mata, germana de Margarida de Bearn, va reclamar la successi al Bearn i va iniciar-se una llarga guerra de 75 anys. Guillema, altra germana de Margarida, va cedir l'abril del 1300 els seus drets al rei catal Jaume el Just. Quant el comte anava a combatre contra el catalans, al passar el coll de Port, va morir a Tarasc el 3 de mar del 1302 i fou enterrat a l'abadia de Bolbona
 
El comte va tenir un litigi amb el Bisbe de Pmies Bernat Saisset. Aquest va denunciar al rei Felip IV de Frana que el comte era el cap d una conjura llenguadociana preparada a Tolosa per rebellar el pas i proclamar-ne rei a Roger Bernat. L'acusaci es va demostrar falsa i el bisbe va provocar un incident diplomtic entre Frana i el Papa, i va ser l'origen del Gallicanisme. Tamb va donar suport a sa cunyat Arnau I d'Espanha vescomte de Coserans, en les seves pretensions al comtat de Pallars.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37905" title="Comtat de Foix" nonfiltered="4703" processed="4682" dbindex="14937">


El Comtat de Foix fou una jurisdicci feudal de la part sud-est del Comenge, avui s al departament de l'Arija, Frana. Els comtes de Foix governaren aquest comtat independent durant l'edat mitjana, des des voltants de l'any 900 fins a la seva integraci a la Corona Francesa el 1607.


 Histria .
Origen dels comtes de Foix .
Cal cercar l'origen de Foix en els comtes de Comenge. El primer comte sembla que fou Asnar per no es clar si va arribar a portar el ttol. Va morir vers 935 i va tenir dos fills: 

El primer Arnau I de Comenge es va casar amb Arsenda comtessa hereva de Carcassona i Rass unint-se ambds llinatges breument. A la seva mort va repartir el dominis: Roger el Vell va rebre el Carcasss o Carcassons (Comtat de Carcassona) i es de suposar que els drets feudals sobre la part sud del comtat de Comenge governada per germ de Arnau I (oncle de Bernat), es a dir una part del Comtat de Comenge; Od I el Comtat de Rass; Garcia el Comtat d'Aura; Ramon I part del comtat de Comenge (una part del nord) i Ameli Simplici la resta del nord del Comtat de Comenge.

El segon fill d'Asnar, i germ o germanastre d'Arnau I, es deia Roger I i governava las terres del sud del Comtat Comenge en feu de Tolosa, probablement el Coserans. Roger I al morir va deixar el seu domini al seu fill Arnau II, que va ser comte probablement de Coserans (tot i que es titulava comte de Comenge)

Bernat, fill de Roger el Vell de Carcassona, va rebre al morir el seu pare (1012) les terres de Foix, al sud del territori, que probablement li van correspondre a la seva branca en el repartiment del comtat de Comenge del 935, i fou l'origen de la casa comtal de Foix. El ttol de Bernat fou comte de Comenge i senyor de Foix que a la seguen generaci es va canviar per Comtes de Foix.

 El cam dels comtes cap al tron de Frana .
La casa comtal es va unir el 1290 amb Bearn. Extingida va passar als Castellb i als Grailly, i desprs als Albret i Navarra, per acabar essent incorporat a Frana al arribar a rei de Frana Enric que ho era de Navarra. El comtat fou incorporat a la corona el 1589 (decret d'annexi el 1607), mentre que Bigorra i Bearn no ho van ser formalment fins el 1620. El detall dels fets de cada comte es pot trobar a les seves biografies.

 Llista de comtes de Foix .
Dinastia de Foix.

1012-1034 : Bernat I de Foix, fill de Roger I de Carcassona;
1034-1064 : Roger I de Foix, comte de Bigorra i Couserans i fill de l'anterior ;
1064-1071 : Pere I de Foix, germ de l'anterior;
1071-1124 : Roger II de Foix, fill de l'anterior;
1124-1148 : Roger III de Foix, fill de l'anterior;
1148-1188 : Roger Bernat I de Foix, fill de l'anterior;
1188-1223 : Ramon Roger I de Foix, fill de l'anterior;
1223-1241 : Roger Bernat II de Foix, fill de l'anterior;
1241-1265 : Roger IV de Foix, fill de l'anterior;
1265-1302 : Roger Bernat III de Foix, fill de l'anterior;

Casal de Foix-Bearn.

ttol comtal 1302: comte de Foix; vescomte de Bearn;
1302-1315 : Gast I de Foix i VIII de Bearn, fill de l'anterior;
1315-1313 : Gast II de Foix i IX de Bearn, fill de l'anterior;
1343-1391 : Gast III de Foix i X de Bearn, fill de l'anterior;
ttol comtal 1391: comte de Foix; vescomte de Bearn i Castellb;
1391-1398 : Mateu I de Foix, fill de Roger Bernat II de Castellb i cos de l'anterior;
1398-1426 : Isabel de Foix, germana de l'anterior i casada el 1381 amb Arquimbald de Grailly;

Dinastia Grially.
ttol comtal 1398: comte de Foix i Bigorra; vescomte de Bearn i Castellb;
1398-1413 : Arquimbald de Grailly, esps de l'anterior i senyor de Grially;
1413-1436 : Joan I de Foix, fill de l'anterior;
1436-1472 : Gast IV de Foix, XI de Bearn i II de Bigorra, fill de l'anterior;
ttol comtal 1479 : rei de Navarra; comte de Foix i Bigorra; vescomte de Bearn i Castellb;
1472-1483 : Francesc I de Navarra, rei de Navarra i nt de l'anterior;
1483-1517 : Caterina I de Navarra, reina de Navarra, germana de l'anterior i casada el 1484 amb Joan III Albret;

Dinastia Albret.
1483-1516 : Joan III Albret, esps de l'anterior;
1517-1555 : Enric II de Navarra, fill de l'anterior;
1555-1572 : Joana III de Navarra, filla de l'anterior i casada el 1548 amb Antoni de Borb;

Dinastia Borb.
1555-1562 : Antoni de Borb, esps de l'anterior;
1572-1610 : Enric III de Navarra, fill de l'anterior i rei de Frana;

Incorporaci a Frana.
El 1589 Enric III de Navarra esdev rei de Frana i el ttol de rei de Navarra i comte de Foix passa de facto a la corona francesa. El 1607 s publicat el decret d'annexi del comtat de Foix a la corona, i el 1620 s publicat el del comtat de Bigorra i Bearn












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37906" title="Districte de Sant Mart" nonfiltered="4704" processed="4683" dbindex="14938">



Sant Mart s un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adri de Bess, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinard i Sant Andreu i el mar Mediterrani.




El seu nom prov de l'antic municipi del pla de Barcelona, Sant Mart de Provenals, que va ser un poble independent des del 1714 fins al 1897. Actualment el districte es divideix en deu barris. Per damunt de la Gran Via trobem: la La Verneda i la Pau, el Clot, el Camp de l'Arpa del Clot i el Sant Mart de Provenals; per sota trobem: el Poblenou, el Bess i el Maresme, Provenals del Poblenou, el Parc i Llacuna del Poblenou, La Vila Olmpica del Poblenou i Diagonal Mar.

El districte de Sant Mart concentra la major part de les platges de Barcelona en els seus 2.675 metres de litoral. Amb 938 hectrees i 221.029 habitants (2005), s el segon districte de la ciutat en extensi real i poblaci.

 Etimologia del nom .

El nom de Provenals prov de la paraula llatina provincialis, utilitzada pels romans per anomenar els camps situats ms enll de les muralles de les ciutats. Per altra banda, el nom de Sant Mart s el de la primera esglsia edificada.

 Els orgens .

Hi ha diverses opinions sobre l'origen de la poblaci. Una d'aquestes s la del Josep Moran i Ocerinjauregui. Aquest autor diu que troba ms versemblant la teoria de l'assentament dels repobladors provenals que hauria tingut lloc molt abans de l'poca de Ramon Berenguer III, quan el rei carolingi Llus el Piets recuper Barcelona de mans dels sarrans. A l'edat mitjana Sant Mart de Provenals s'estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins als marges del riu Bess i des del mar fins a la muntanya del Carmel.

Aquest territori es va desenvolupar cap al nord a partir del segle X, grcies a la presncia del Rec Comtal, que portava l'aigua de Montcada a Barcelona.
D'altra banda, les terres de ms al sud, plenes d'aiguamolls, es van transformar a mitjan segle XVII en els territoris de major activitat industrial de l'estat espanyol.

 La uni a Barcelona .
Fins l'any 1716, Sant Mart de Provenals va ser una parroqui sota la jurisdicci de Santa Maria del Mar. A partir d'aquesta data i a conseqncia del Decret de Nova Planta es va convertir en un municipi independent fins al 1897, en qu va ser agregat a la ciutat de Barcelona.

 L'poca industrial .
Al segle XVIII s inici a la part baixa de Sant Mart, el Poblenou, un procs industrial amb l'assentament primer dels prats d indianes i posteriorment dels edificis fabrils. Els motius fonamentals que van portar els industrials a installar les seves fbriques a Sant Mart de Provenals van ser el baix preu dels terrenys, l'abundncia d aigua, la proximitat al port de Barcelona i el pagament d uns impostos molt baixos. Aquests factors van fer que el nombre de fbriques ans en augment; al 1885 hi havia 60 fbriques, i al 1888 ja n eren 243. Les primeres fbriques que es van installar al Clot i al Camp de l'Arpa van ser les farineres, seguides per les indstries txtils, les adoberies, les bbiles, les de productes qumics i moltes d altres.

Al final del segle XIX el barri s havia convertit en un assentament industrial i obrer, consolidat urbansticament amb la installaci de fbriques i d habitatges. Aquest fet va comportar un augment molt important de la poblaci, que molt sovint procedia de la resta de Catalunya i de l'Arag. Tot aquest procs industrial implica un canvi en la condici social de la poblaci, que esdev predominantment obrera, i que la premsa d'aquells anys reflect en les seves pgines (vegeu les enllaos externs).

 La Guerra Civil .

Al 1936, part de l'exrcit espanyol, seguint el general Francisco Franco i d'altres, es va arremorar contra la Segona Repblica. Al barri de Sant Mart, on ara s l'actual camp de futbol del Jpiter, Sant Mart va declarar la guerra contra les tropes de Franco; com que el Poblenou era una de les barriades ms importants de Barcelona, arran d'aquests fets la revoluci hi va comenar amb molta fora. Xavier Benguerel era un important escriptor que va patir la guerra en aquest escenari.

Els republicans van posar passos fronterers perqu no s'infiltressin espies franquistes al barri i a la ciutat. La majoria de la poblaci no era feixista, per rebien un dur tractament per les brigades republicanes. Cada dia la gent s'ajuntava en una plaa on els generals de la Repblica donaven les informacions de com anava la guerra. Com que l'exrcit republic cada vegada requeria ms armament, les antigues fbriques metallrgiques van passar a fabricar armes. Al cap de poc temps comenaren a escassejar els aliments, i va florir un mercat negre que va perdurar ms enll de l'acabament de la guerra.

L'emplaament actual del Frum era conegut com el Camp de la Bota, lloc on inicialment van ser afusellats els franquistes i on ms tard van ser afusellats els republicans.

 Patrimoni .

Torre del Fang;
Torre dels Pardals;
Rec Comtal;

 Enllaos externs .

 La premsa a Sant Mart de Provenals 1872-1897;
 L'Arch de Sant Mart;
 Portal del districte de Sant Mart;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37907" title="Codi SIL" nonfiltered="4705" processed="4684" dbindex="14939">
El codi SIL s un codi de tres lletres assignats a les llenges per SIL International (abans coneguda com a Summer Institute of Linguistics), una associaci cristiana, cientfica i sense nim de lucre el principal propsit de la qual s estudiar, desenvolupar i documentar llenges poc conegudes amb la finalitat d'expandir el coneixement lingstic, promoure l'alfabetitzaci i ajudar al desenvolupament de les llenges minoritzades. Facilita material per a la recerca lingistica a travs dEthnologue, una publicaci electrnica i impresa.

La catorzena edici dels codis, publicada l'any 2000 incloa 7148 codis de llenges, que norrmalment no coincidien amb els codis ISO 639-2. La quinzena edici, publicada el 2005 incloa 7299 codis tot fent que la majoria coincidissin amb els de l'ISO 639-3.

Vegeu tamb.
Llista de llenges del mn;
Llista de codis SIL;

 Enllaos externs .

 SIL International;
 The Ethnologue, versi web;
 Tota la llista de codis SIL;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37912" title="Pes" nonfiltered="4706" processed="4685" dbindex="14940">


En fsica, el pes s una mesura de la fora amb la qual la Terra atreu a qualsevol objecte en la direcci de la vertical, a causa de la gravetat. A prop de la superfcie terrestre s aproximadament constant, aix significa que el pes d'un objecte s ms o menys equivalent a la seva massa.

Segons la llei fonamental de la dinmica, descoberta per Isaac Newton:



On F s la fora, m s la massa i a s l'acceleraci.

en el cas del pes, substituint a per g, la acceleraci de la gravetat a la superfcie de la terra, podem escriure:




Actualment es considera que el pes s una magnitud vectorial, mentre la massa s una magnitud escalar, definida per un nombre i per la seva  dimensi fsica . El pes, per tant, es defineix per la intensitat i la direcci de la fora, en aquest cas la vertical, amb origen a la partcula sotmesa a l'acceleraci de la gravetat. En el cas dels slids es pot considerar com a punt on actua la fora el centre de massa.

 Pes i massa .
Al comer i a d'altres aplicacions de la nostra vida diria, el terme pes t el mateix significat que massa. En canvi, en el mn cientfic actual ambds termes corresponen a conceptes diferents: la massa s una propietat intrnseca de la matria, mentre que el pes s una fora que resulta de l'acci de la gravetat sobre la matria, s una mesura de la intensitat amb que la gravetat tira de la matria.

Tanmateix, el reconeixement de la diferncia entre els dos conceptes s un fet relativament recent i en moltes situacions de la vida diria es continua utilitzant pes quan s'hauria de dir massa. Per exemple, diem que un objecte pesa un quilogram, per el quilogram s una unitat de massa.

La diferenciaci entre pes i massa no s important per a moltes situacions prctiques perqu la fora de la gravetat s molt similar arreu de la superfcie de la Terra. En un camp gravitacional constant com aquest la fora exercida sobre un objecte (el seu pes) s directament proporcional a la seva massa. Per tant, si el pes d'un objecte A s 10 vegades ms gran que el d'un objecte B, llavors la massa de l'objecte A tamb ser 10 vegades ms gran que la de l'objecte B. Aix implica que la massa d'un objecte pot ser mesurada de manera indirecta a travs del seu pes. Per exemple, quan comprem una bossa de sucre podem mesurar el seu pes (la intensitat amb la que pressiona la balana per s una bona indicaci de la quantitat de sucre que hi ha, la quantitat que hi ha a la bossa.

Tanmateix, el camp gravitacional de la Terra pot variar fins un 0,5%  segons la localitzaci; aquestes variacions modifiquen la relaci entre pes i massa i poden ser tingudes en consideraci en les mesures de precisi del pes que sn destinades a a mesurar de manera indirecta la massa. Per eliminar aquesta variaci, en el cas del pes dels objectes utilitzat al comer, es pren el valor que pesarien a una acceleraci estndard de la gravetat de  9,80665 m/s2. Les balances que mesuren el pes local poden ser calibrades per la localitzaci a la que seran utilitzades per tal que mostrin el pes estndard, per tal de seguir la normativa legal del comer.

La utilitzaci de pes quan es vol di massa tamb persisteix encara en alguna terminologia cientfica, per exemple en qumica encara s relativament habitual parlar de pes atmic o pes molecular quan s'est parlant de massa atmica i massa molecular.

La diferncia entre massa i fora pot ser important quan:

 Els objectes sn comparats en camps gravitacionals diferents, com per exemple fora de la superfcie terrestre. A la superfcie de la Lluna la gravetat s noms una sisena part de la que hi ha a la Terra. Un quilogram de massa ho s tant a la Terra com a la Lluna, en tant que la massa s una propietat intrnseca de la matria, per la fora que l'objecte exerceix cap a baix deguda a la gravetat s la sisena part de la que exerciria a la Terra.
 Es localitza el centre de gravetat d'un objecte, malgrat que si el camp gravitacional s uniforme, el centre de gravetat coincidir amb el centre de massa.
 Quan un objecte s submergit a un fluid, un objecte submergit en aigua pesa menys i un globus d'heli a l'atmosfera sembla que tingui un pes negatiu.

Pes aparent.

S'ha distingir entre pes i pes aparent. El pes aparent s, segons el Principi d'Arquimedes, el resultat de descomptar al pes vertader d'un objecte el del fluid en el que est submergit:



on Fa s el pes aparent, Fg s el pes en el buit, i E s el pes del fuid desallotjat per l'objecte submergit.

Com canvia el pes.

El valor de g pot canviar segons la latitud, segons l'altura, segons les masses circumdants i per altres factors. 

Degut a que la Terra volta en torn a ella mateixa, els objectes situats a la superfcie de la Terra tenen un pes inferior a latituds baixes, a prop de l'equador, degut a la acceleraci centrfuga produda per la rotaci de la Terra.

L'acceleraci de la gravitaci tamb pot canviar amb l'altura, i segons les masses que envolten el lloc on es mida aquesta magnitud.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Fora;
 Gravetat;
 Massa;
 Massa atmica;
 ndex de massa corporal;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37913" title="Gdar-Javalambre" nonfiltered="4707" processed="4686" dbindex="14941">


Gdar-Javalambre s una comarca d'Arag situada al sud de la provncia de Terol. La comarca viu especialment del turisme, respecte al qual destaquen dues estacions d'esqu, les de Javalambre i de Valdelinares, ambdues del grup Aramn.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37920" title="Javalambre" nonfiltered="4708" processed="4687" dbindex="14942">
Javalambre s un pic situat al sud d'Arag, a la comarca de Gdar-Javalambre situada a la provncia de Terol a la serralada del mateix nom. La seua altura s de 2.020 metres. A la serralada hi ha una xicoteta estaci d'esqu, la qual disposa actualment de sis quilmetres de pistes, Aramn Javalambre.

Manzanera;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37925" title="Dialecte xurro" nonfiltered="4709" processed="4688" dbindex="14943">
Dialecte xurro s la denominaci popular d'un conjunt de varietats dialectals del castell parlades a les comarques de l'interior del Pas Valenci. El mot xurro s utilitzat pels valencianoparlants per a designar als castellanoparlants en general. D'ac ha passat a ser utilitzat per a designar aquestes varietats dialectals castellanes.

Etimologia i altres significats.
La paraula est documentada per primera vegada el 1851 i s'ha discutit sobre el seu origen: es diu que podria ser un mot prerom, amb aportacions de caire expressiu.

El significat originari s'aplicava a les ovelles de raa xurra, cobertes de pl curt, gruixut i rgid i que donaven una llana ms basta i de poca qualitat comparades amb les altres, per la qual cosa el nom va passar a designar tamb les persones grolleres i de baixa condici, "inferiors" al com de la societat.

Per extensi, entre valencians es va aplicar tamb a la gent diferent de la majoritria, s a dir, la que parlava foraster, i es va generalitzar en aquells que parlaven castell (a semblana de l's de xarnego a Catalunya), fins i tot per designar els mateixos valencians de l'rea castellananoparlant.

mbit geogrfic.
Els dialectes popularment coneguts com xurro, es parlen a les comarques de: Els Serrans, l'Alt Palncia, l'Alt Millars, el Rac d'Adems i la Foia de Bunyol. Les principals viles on es parla son Adems, Bunyol, Sogorb, El Villar, Xella, Xelva, Xest i Xiva.

Caracterstiques.

L'explicaci popular del fet que en aquestes comarques es parli castell s que els seus habitants procedeixen de la repoblaci majoritriament amb aragonesos que fu Jaume I en certes comarques valencianes. El castell d'aquestes comarques t unes certes semblances amb els parlars aragonesos, com la preferncia per la formaci de diminutius amb els sufixos -ico, -ica: bolsica, cosica, perrico.

La influncia de la propera zona catalanoparlant s tamb molt forta en aquesta zona. Alguns trets d'influncia catalana sn, entre d'altres:
 La substituci del fonema castell [ ] per  (haser la sena es fsil) en alguns pobles molt propers a les comarques catalanoparlants.
 La desaparici dels pronoms castellans contigo, conmigo i ti (te vienes con m, me voy con t, a t te digo).

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Comarques xurres;
 Comarques de l'interior del Pas Valenci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37931" title="Polons" nonfiltered="4710" processed="4689" dbindex="14944">


El polons s una llengua eslava, parlada a Polnia, on s oficial. Tamb s llengua oficial al comtat de Vilnius, a Litunia.

El polons s'escriu amb alfabet llat. Aquest fet distintiu entre les diferents llenges eslaves es deu a la religi. s a dir, si es tracta de cristians ortodoxos (tradicionalment) utilitzen l'alfabet cirllic, i si es tracta de cristians catlics (tradicionalment) utilitzen l'alfabet llat.

El polons, com la major part de les llenges eslaves, es declina. T set casos: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, instrumental, prepositiu i vocatiu; i tres gneres: mascul, femen i neutre. La seva riquesa fontica presenta dificultats als parlants estrangers, sobretot per la gran varietat de sons fricatius i africats que cont. Totes les paraules sn planes i no s'utilitza l'accent grfic tnic, sin un accent que marca palatalitzacions.

Com a curiositat antigament a Polnia la llengua de cultura havia estat el llat, fins que, entre d'altres, es van comenar a traduir obres per a les reines, que no sabien llat i noms les podien entendre en polons.

Distribuci geogrfica.
El polons es parla sobretot a Polnia. Aquest s un dels estats europeus ms homogenis lingsticament: gaireb un 97% dels ciutadans polonesos declara ser de llengua materna polonesa. Aquesta homogenetat es deu en gran part a les expulsions de les minories alemanyes desprs de la Segona Guerra Mundial i tamb a la supressi de les llenges "estrangeres" per l'aparell comunista durant la Guerra Freda. Desprs de la Segona Guerra Mundial els territoris prviament polonesos que foren annexionats per la URSS van conservar una part important de poblaci polonesa que no va voler o poder emigrar cap a la Polnia de la postguerra. Aix existeixen avui encara importants minories poloneses a Litunia, Bielorssia i Ucrana. A Litunia s la llengua minoritria ms usada al Comtat de Vilnius (representa el 26% de la poblaci, segons el cens de 2001). A Ucrana, la llengua polonesa gaudeix d'una gran presncia a les regions de Lviv i Lutsk. A la Bielorssia occidental les minories poloneses sn particularment presents a les regions de Brest i de Grodno.

A conseqncia de moviments migratoris existeixen comunitats de llengua polonesa a Argentina, Austrlia, ustria, l'Azerbaidjan, el Brasil,  el Canad, la Repblica txeca, Estnia, Finlndia, Alemanya, Grcia, Hongria, Israel, Irlanda, el Kazakhstan, Letnia, Nova Zelanda, Noruega, l'frica del Sud, Sucia, Romania, Rssia, Eslovquia, als Emirats rabs Units, al Regne Unit, Uruguay i als Estats Units.

Elements de vocabulari.


Nombres - liczebniki.





















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37934" title="Cabriol" nonfiltered="4711" processed="4690" dbindex="14945">

El Cabriol (en castell Cabriel) s un riu de la pennsula Ibrica, afluent del Xquer, que passa per les comarques valencianes dels Serrans i de la Vall de Cofrents. La superfcie de la conca s de 4.754,2 km  i la mitjana del seu cabal est en els 220,82 hm . Neix al peu de la Muela de San Juan (Sistema Ibric), amb un recorregut de 220 km abans d'unir-se al Xquer al municipi de Cofrents, i passa pels pobles de Zafrilla, Marquesado, Alcal de la Vega, Villatoya, Villargordo del Cabriol i Pajaroncillo. Els seus principals afluents sn el Guadazan, l'Ojos de Moya i l'Albara.

Aquest riu ha estat antigament la lnia divisria entre Valncia i Castella al llarg de ms de 50 km, des de l'embassament de Contreras fins a la confluncia amb el riu Xquer a Cofrents. El curs del riu Cabriol s una rea no gaire transformada i ben conservada, on hi habiten ocells protegits com l'guila reial, l'guila de panxa blanca o guila cuabarrada i el brfol o duc, a ms d'una rica vegetaci. Des de Villargordo del Cabriol s'accedeix a les agulles dels Cuchillos i a la vall de Fuenseca.

Aquest riu t en el seu recorregut nombrosos balnearis, com els Baos de la Concepcin i el de la Fuente Podrida (a Villatoya, Castella   la Manxa) i el balneari de Cofrents anomenat Hervideros de Cofrentes.

 Enllaos Interns .
 Gorges del Cabriol;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37936" title="Riu Magre" nonfiltered="4712" processed="4691" dbindex="14946">

El Magre s un riu valenci i un important afluent del Xquer juntament amb el Cabriol i el riu d'Albaida. La seua conca fa 1.543,7 km. 

Neix a l'altipl d'Utiel, al sud de Camporrobles, passa per les localitats d'Utiel i Requena (Plana d'Utiel) amb un cabal escs i entra a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta, on passa per Real de Montroi, Alfarb i Carlet, i desemboca al Xquer ms avall d'Algemes, per la qual cosa tamb s conegut com a rambla d'Algemes.

 Afluents .
 Rambla de la Torre;
 Riu Madre;
 Riu Millars;
 Riu de Bunyol;
 Rambla de l'Algobar;

 Vegeu tamb .
 Tabarla;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37937" title="Comunitat d'Estats Independents" nonfiltered="4713" processed="4692" dbindex="14947">


La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus:                                    (   ) - Sodrjestvo Nezavsimikh Gosudarstv) s una confederaci o aliana d'onze de les quinze exrepbliques sovitiques de l'URSS: Armnia, l'Azerbaidjan, Bielorssia, Gergia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldvia, Rssia, el Tadjikistan, Ucrana i l'Uzbekistan. El Turkmenistan va deixar de ser membre permanent i s membre associat des del 26 d'agost del 2005.

La seva creaci va signar la dissoluci de la Uni Sovitica i, segons Vladmir Putin, el seu propsit va ser permetre un "divorci civilitzat" entre les repbliques constituents de l'URSS. No obstant aix, des de la seva creaci, s'ha argumentat que la CEI no s ms que un instrument poltic de la Federaci Russa per a exercir influncia sobre els estats postsovitics. Tot i aix, nombrosos documents sobre cooperaci econmica, defensa i relacions internacionals han estat signats pels seus estats membres.

Histria.
Fundaci.
El 1991, la dissoluci de la Uni Sovitica era inevitable, malgrat que la majoria de les seves repbliques es mostraven a favor de la continutat de la Uni. El 8 de desembre, els lders de Rssia, Bielorssia i Ucrana es van reunir per tal de crear la CEI i anunciar que totes les repbliques s'hi podrien adherir.

Va ser llavors quan el president de la Uni Sovitica (Mikhal Gorbatxov) va dir que la reuni havia estat "illegal i perillosa" i un "cop constitucional" a la naci. Tot i aix, aviat es va veure clar que hi havia poc a fer. El 21 de desembre, els lders d'onze de les quinze repbliques sovitiques es van reunir a Alma-At (Kazakhstan) i van firmar el tractat. D'aquesta manera quedava ratificada la CEI i dissolta l'URSS.

El 25 de desembre, Mikhal Gorbatxov va renunciar com a president de l'URSS. Les tres repbliques Bltiques (Estnia, Letnia i Litunia) no van firmar el tractat, aix com Gergia: els quatre pasos argumentaven que havien estat incorporats forosament a la Uni Sovitica.

Els onze estats originals van ser Armnia, l'Azerbaidjan, Bielorssia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldvia, Rssia, el Tadjikistan, el Turkmenistan, Ucrana i l'Uzbekistan. El desembre de 1993, Gergia es va unir a la CEI desprs de la intervenci en la guerra civil de tropes properes al rgim rus.

Crisi actual de la CEI.
Entre el 2003 i el 2005, els presidents de Gergia, Ucrana i el Kirguizistan van ser apartats del poder en una srie de revolucions ciutadanes. Els nous governs han adoptat posicions clarament a favor d'occident per tal d'allunyar-se de la influncia de Moscou. Gergia ha adoptat la posici ms radical, prenent una actitud desafiant enfront de la Federaci Russa en el conflicte d'Osstia del Sud i Abkhzia. Un altre pas que mira a occident s Moldvia, ja que s'est apropant ms a la Uni Europea que a la CEI.

Paper i organitzaci de la CEI.
Les oficines de la CEI se situen a Minsk (Bielorssia). El crrec de President de la CEI rep el nom de Secretari Executiu. Fins avui la majoria de lders han estat russos o bielorussos. Actualment l'organitzaci s liderada per l'antic Ministre de l'Interior rus Vladmir Ruixailo.

Des del punt de vista histric, la CEI pot ser vista com l'entitat successora de l'URSS. Malgrat aix, s'ha de ressaltar que la CEI no s un estat en si, i s comparable a la Uni Europea.

La CEI t com a tasca la coordinaci del comer, les finances, les lleis i la seguretat dels estats membres. En realitat aquests poders no sn exercits normalment, fet pel qual la CEI s criticada interiorment i exteriorment. Per tal de canviar aquest fet, la prioritat ms important de l'organitzaci s l'establiment d'una zona franca en la seva rbita i la uni econmica dels seus membres. Est previst dur a terme aquest projecte, juntament amb la promoci dels valors democrtics i la prevenci del crim durant l'any 2005.

Durant els Jocs Olmpics de 1992 d'Albertville i Barcelona, la CEI va participar sota el nom de l'Equip Unificat per primera i nica vegada. Des del 1993 cada estat membre ha competit sota la seva prpia bandera.

Institucions.
Els membres de la CEI poden interactuar i coordinar les seves accions a travs de les institucions segents:
Consell de Caps d'Estat;
Consell de Caps de Govern;
Consell de Ministres d'Afers Exteriors;
Consell de Ministres de Defensa;
Assemblea Interparlamentria (AI);
Es va establir el mar de 1992 com una instituci de consulta. Els primers participants van ser Armnia, Bielorssia, el Kazakhstan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan, el Kirguizistan i la Federaci Russa. Entre 1993 i 1996 l'Azerbaidjan, Gergia i Moldvia tamb s'hi van unir. Ucrana va acceptar unir-s'hi el 1999.

Les sessions de l'AI es duen a terme 2 cops l'any a Sant Petersburg. Est composta per delegacions parlamentries de cada un dels estats membres. L'AI compta amb les comissions segents: ;
Afers legals;
Economia i finances;
Poltica social i Drets humans;
Ecologia i Recursos naturals;

Tribunal Econmic;
Consell Econmic;
Comit Executiu;
Consell de Comandants de Frontera;
Consell de Seguretat Collectiva;
Banc Interestatal;
Comit Interestatal d'Estadstica;

Vegeu tamb.
GUAM;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37941" title="Riu Albaida" nonfiltered="4714" processed="4693" dbindex="14948">

El riu Albaida s un afluent del Xquer per la dreta. Neix a la falda de la serra del Benicadell, al sud de la Vall d'Albaida, al  paratge conegut com Font de Fontanars, al terme municipal d'Albaida, i d'aqu li ve el nom. 

Travessa de sud a nord la comarca de la Vall d'Albaida, passa per Albaida i entra a la Costera i la Ribera Alta, on desguassa al Xquer aiges amunt d'Alberic i de Castell de la Ribera (anomenat 'la gola' o 'el trencall').

El seu traat s curvilini a causa de la presncia de nombrosos accidents geogrfics que ha de sortejar (Cova Negra, Ambastida, el Puig, l Alt de Requena, el Cabezo, etc.). Entra en la comarca la Costera travessant la Serra Grossa pel paratge de l'Estret de les Aiges. Al llogaret de Xtiva, anomenat Torre d'En Lloris, est l'assut del que deriva per la seva dreta la major squia de reg de tota la seva conca: La Comuna d'nova que dna reg a ms de 2600 hectrees en els termes de Manuel, L'nova, Rafelguaraf, La Pobla Llarga, Sant Joan de l'nova, Senyera i Vilanova de Castell.
 
T una longitud de 52,3 km i els seus afluents principals sn el riu Clari (riu d'Ontinyent), el riu de Micena i el Cnyoles.

 Vegeu tamb .
 Cova Negra ;
 Embassament de Bells;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37942" title="Gast I de Foix" nonfiltered="4715" processed="4694" dbindex="14949">
Gast I de Foix i VIII de Bearn ( 1288 - Maubuisson, Aquitnia 1315 ), comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellb (1302-1315), i Bar de Castellv de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.  (1309-1315).

Orgens familiars.
Fou el fill i successor de Roger Bernat III de Foix i I de Bearn i la seva esposa Margarida de Bearn. En morir la germana de la seva mare, Guillema II de Montcada, sense fills, Gast tamb fou nomenat bar de Castellv de Rosanes, de Montcada, Vic, Muntanyola, Vacarisses i cosenyor d'Andorra. Quan va finir la seva tia Constana de Montcada va rebre el ttol de Vescomte de Marsan.

Relacions amb Mallorca.
Inicialment es va enfrontar amb el seu oncle Jaume II de Mallorca pels lmits entre el regne de Mallorca i el comtat de Foix. El mallorqu li reclamava l'homenatge feudal pel pas de Donnezan, prop del Capcir, on estaven situats els castells de Querigut i So, sobre els quals havien adquirit drets els comtes de Foix el segle anterior per donaci del rei de Catalunya-Arag. Gast I, aprofitant les dificultats del rei Jaume, va prendre posicions a Formiguera, Puigbalador i Creu, al Capcir, i vol, Estavar i Carol a la Cerdanya, totes elles subinfeudades a la famlia So, i que estaven en poder de Guillem de So, titulat vescomte d'vol. La guerra es va evitar per un arbitratge del vescomte de Narbona, per part de Foix, i de Pere de Fenollet, representant del rei mallorqu, deixant el Donas al comte de Foix per reconeixent que el tenia en feu del rei. Aix mateix es va fixar la frontera entre Donas i Capcir d'Anglars a Canalera, el coll de la Marrana, Bellfumats, Coll d'Ares, i la lnia de partici d aiges, el 15 de juliol de 1304.

El mateix any va participar amb el rei de Frana a la companya de Flands, que es va acabar amb el tractat d'Athis-sur-Orge el 23 de juny de 1305. Es va enfrontar amb els comtes d'Armanyac i de Comenge que li disputaven el Bearn. Els foixencs van assolar Armanyac i el Papa Climent V va amenaar-lo amb l'excomuni, per Gast I no va obeir el Summe Pontfex i fou excomunicat. Felip IV de Frana va fer de mitjancer per el seu arbitratge no va satisfer a Gast que el va rebutjar. El 1308 va entrar en guerra contra Mallorca i el rei de Frana va haver d'aturar el conflicte. Amb l'acumulaci de greuges entre el rei i el comte (taxes a Foix, arbitratge de Bearn i conflicte de Mallorca) el rei francs va ordenar el seu encarcerament el 1309, que fou breu.

Relacions amb la seva mare i l'Urgell.
Amb la seva mare Margarida de Bearn es va enfrontar per la suposada mala gesti del govern durant la seva minoria, per el 21 de setembre de 1312 van fer les paus. 

El 1314 va morir el comte Ermengol X d'Urgell i en va reclamar la successi per el seu ttol va ser considerat fals pel rei catal, que n'era l'hereu legal del difunt comte urgellenc, i no va poder fer-lo valer.

Npcies i descendents.
Es cas a Senlis el 1301 amb Joana d'Artois, rebesnta de Llus VIII de Frana. D'aquesta uni tingueren:
 l'infant Gast II de Foix (1308-1343), comte de Foix i vescomte de Bearn;
 l'infant Roger Bernat I de Castellb (?-1352), vescomte de Castellb;
 la infanta Margarida de Foix;
 la infanta Blanca de Foix, casada el 1328 amb Joan II de Grailly;
 l'infant Robert de Foix, bisbe de Lavaur;
 la infanta Joana de Foix (?-1358), casada el 1331 amb Pere I d'Empries i IV de Ribagora;


El 1315 va viatjar al Flandes i poc desprs moria a l'abadia de Maubuisson, prop de Pontoise i de Pars, el 13 d'octubre del mateix any. Fou enterrat a l'abadia de Bolbona. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37947" title="Gast II de Foix" nonfiltered="4716" processed="4695" dbindex="14950">
Gast II de Foix i IX de Bearn, ( 1308 - Sevilla 1343 ), comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1315-1343).

 Orgens familiars .
Fou el fill gran i successor al comtat de Foix, vescomtat de Bearn i el dominis nord pirinencs de Donas i Andorra del seu pare Gast I de Foix i VIII de Bearn. Per la seva banda el seu germ Roger Bernat I de Castellb reb en herncia el vescomtat de Castellb.

 Ascens al tron comtal .
Va succeir al seu pare amb noms 7 anys, tot i que la seva mare Joana d'Artois li va exerc la regncia del comtat fins l'any 1329, en qu fou tancada pel seu fill al castell d'Orthez.

Va ser partidari del rei Jaume III de Mallorca en contra del rei catal Pere el Gran. Va lluitar tamb al costat del rei de Frana a Flandes i Guiena i va participar en la conquesta de Tarts als anglesos el 1339 i en premi va rebre el ttol de vescomte de Lautrec, vescomtat que va infeudar a un membre de la vella dinastia local. 

Va seguir la lluita amb els comtes d'Armanyac. Va ostentar per molts anys el crrec de lloctinent del rei a Gascunya i Llenguadoc. Cap el final de la seva vida va anar a Castella per ajudar al rei Alfons XI contra els musulmans i va participar al setge d'Algesires. 

 Npcies i descendents .
Es cas el 1324 amb Elionor de Comenge, filla del comte Bernat VII de Comenge. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant Gast III Febus de Foix (1331-1391), comte de Foix i vescomte de Bearn;


Va morir a Sevilla el setembre de 1343 i enterrat a l'abadia de Bolbona.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37948" title="Gast III de Foix" nonfiltered="4717" processed="4696" dbindex="14951">

Gast III de Foix i X de Bearn conegut pel sobrenom de Gast Febus (Gaston Fbus en occit) ( 1331 - Orthez, Frana 1391 ), comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1343-1391).

Orgens familiars.
Fill de Gast II de Foix i Elionor de Comenge, el succe amb 12 anys.

Va portar tamb altres ttols com vescomte de Lautrec, Marsan i Gabard i senyor d'Andorra i Donas. 

El sobrenom de Febus sembla que s'ho feia dir pels seus cabells rossos.

Relacions amb Frana.
Inicialment va donar suport a Frana contra Anglaterra i va participar a l'expedici a Calais l'estiu del 1347, per el 1350 amb Joan II de Frana al tron de Frana, que era partidari dels Armanyac, enemics tradicionals dels Foix, va optar per la neutralitat. Gast III es va negar a prestar homenatge al rei per Bearn, que era plenament independent, per Joan II el va fer encarcer el juliol de 1356 si be fou alliberat dos mesos desprs quant els francesos foren derrotats a Poitiers, el 19 de setembre de 1356. Llavors Gast III marx als dominis de l'Orde Teutnic a lluitar amb aquests cavallers. Va tornar als seus dominis el 1358 i va participar als combats contra la  revolta dels camperols a Meaux.

El 1360 el comte d'Armanyac i el seu gendre Carles duc de Berri van envair el comtat de Foix. El conflicte intermitent va durar fins a la decisiva batalla de Launac el 5 de desembre de 1362, en qu Gast III, amb l'ajuda de mercenaris, va derrotar les forces dels Armanyac, i va fer presoner al comte Joan I d'Armanyac que va haver de pagar un fort rescat i renunciar a qualsevol dret sobre Bearn i Marsan per a ser alliberat el 1365. 

El 1373 el rei Carles V de Frana va nomenar el duc de Berri lloctinent general del Llenguadoc. Carles no va tardar en desobeir al rei i fou destitut el maig de 1380 i nomenat Gast al seu lloc. Per a la mort de Carles V, el seu successor Carles VI de Franca, restitu el duc de Berri al seu crrec.

Npcies i descendents.
Es cas el 5 de juliol de 1349 a Pars amb Agns de Navarra, filla de Felip III Evreux i Joana II de Navarra. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant Gast IV de Bearn (?-1381), vescomte de Bearn;

Tingu diversos fills illegtims, entre ells:
 Bernat de Bearn, primer comte de Medinaceli;
 Garcia de Bearn, primer vescomte d'Ossau;
 Perarnaudet de Bearn;
 Joan de Bearn;

Relacions amb Navarra.
El 4 de gener de 1382, sospitant que el seu cunyat, el rei Carles II de Navarra, el volia enverinar per mitj del seu propi fill Gast, en un acte impulsiu, el va matar. Es va quedar sense hereu, i va pactar la successi amb el rei Carles VI de Frana el 1390. 

Obra literria.
Fou tamb escriptor en llengua occitana i francesa. En occit escrigu poesies i en francs dos llibres, un sobre caa i un de pregria. Com a mecenes fou protector dels ms grans compositors de musica del seu temps.

La tradici li atribueix el poema Se canta convertit en himne occit.

Mort i successi.

Va morir a la seva residncia a Orthez l'1 d'agost de 1391.

El va succeir el seu cos Mateu I de Foix, vescomte de Castellb, que va pagar una suma considerable al rei francs perqu renuncis a la successi.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37950" title="Mateu I de Foix" nonfiltered="4718" processed="4697" dbindex="14953">
Mateu I de Foix ( ? - 1398 ), vescomte de Castellb i bar de Castellv de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i Marsan (1391-1398), Senyor d'Andorra, Donas (Donauzan) i Nebosan.

Orgens familiars.
Segon fill de Roger Bernat II de Castellb i la seva esposa Guerauda de Navailles. Succe el 1381 al seu pare al vescomtat de Castellb i ho feu el 1391 al cos del seu pare Gast III de Foix, el qual s'havia quedat sense hereu.

Npcies.
Es cas el 4 de juny de 1392 amb Joana d'Arag, filla del comte-rei Joan I d'Arag i la seva primera esposa Mata d'Armanyac. D'aquesta uni no nasqueren fills.

Ascens al tron comtal.
Des el 1382 aspirava a succeir al seu parent el comte de Foix i tenia el suport del rei Joan I de Catalunya-Arag, amb la filla del qual es va casar. A la mort de Gast Febus un dels seus bastards, Ivain, va assumir la regncia. Finalment Mateu, mitjanant un fort pagament va aconseguir el 20 de desembre de 1391 l'anullaci de l'acord entre Febus i el rei de Frana. Immediatament Mateu va prendre el ttol de comte de Foix i vescomte de Bearn i va fer homenatge pel comtat al rei de Frana el 1392.

El 1396 el rei d'Arag li confisca la Baronia de Castellv de Rosanes i de Montcada i el 1397 s incorporada a la corona. La Baronia seria un dels molts ttols dels reis catalans fins el 1474, quan el rei Joan II la va vendre als Requesens en la persona de Llus de Requesens i Joan de Soler.

Mateu va morir el 1398 sense deixar fills i la successi va recaure en sa germana Isabel o Elisabet de Castellb, anomenada generalment Isabel de Foix.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37951" title="Isabel de Foix" nonfiltered="4719" processed="4698" dbindex="14954">
Isabel de Foix o Elisabet de Castellb ( ? - 1426 ), comtessa de Foix i vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellb (1398-1413).

Orgens familiars.
Tercera filla del comte Roger Bernat II de Castellb i la seva esposa Gerarda de Navailles. Fou germana del tamb comte Mateu I de Foix al qual va succeir el 1398.

Npcies i descendents.
Es va casar el 1381 amb Arquimbald de Grailly, senyor de Grailly i Captal de Buch. D'aquest matrimoni nasqueren: 
 l'infant Joan I de Foix (1382-1436), comte de Foix, vescomte de Bearn;
 l'infant Gast de Foix (?-1455), Captal de Buch i iniciador del comtat de Candale;
 l'infant Arquimbau de Foix (?-1419), senyor de Navailles;
 l'infant Mateu I de Comenge (?-1453), comte de Comenge;
 l'infant Pere de Foix (1386-1464), cardenal i bisbe d'Arls;

El 1398 Arquimbald fou associat al govern. Durant quatre anys el rei de Frana Carles VI no volgu reconixer la successi perqu Arquimbald era fidel als anglesos. Finalment el 1402 el rei va reconixer Isabel i Arquimbald com a titulars del comtat de Foix.

El 1413, a la mort del seu marit, va deixar el govern en mans del fill Joan I de Foix, tot i que va mantenir el ttol de comtessa nominal fins a la seva mort el 1426.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37952" title="Xquer (desambiguaci)" nonfiltered="4720" processed="4699" dbindex="14955">

Geografia: ;
 El riu Xquer s el riu principal del Pas Valenci, que desemboca a la poblaci de Cullera.
 El barri del Xquer s un barri de Terrassa (Valls Occidental), al districte 3 o del Sud.
Altres: ;
 La Confederaci Hidrogrfica del Xquer, organisme que regula les xarxes hidrogrfiques de la demarcaci centrada pel Xquer.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37954" title="Arquimbald de Foix" nonfiltered="4721" processed="4700" dbindex="14956">
Arquimbald de Grailly ( ? - 1413 ), senyor de Grailly, vescomte de Benauges i Captal del Buch i pel seu matrimoni Comte de Foix i vescomte de Bearn i Castellb (1398-1413). 

Orgens familiars.
Fill de Pere II de Grailly i la seva segona esposa Rosemburge de Perigord, nta de Roger Bernat III de Foix.

Npcies i descendents.
Es va casar el 1381 amb la comtessa Isabel de Foix, besnta de Roger Bernat II de Foix. D'aquest matrimoni naqueren:
 l'infant Joan I de Foix (1382-1436), comte de Foix, vescomte de Bearn;
 l'infant Gast de Foix (?-1455), Captal de Buch i iniciador del comtat de Candale;
 l'infant Arquimbau de Foix (?-1419), senyor de Navailles;
 l'infant Mateu I de Comenge (?-1453), comte de Comenge;
 l'infant Pere de Foix (1386-1464), cardenal i bisbe d'Arls;

Ascens al tron comtal.
El 1398 va heretar el comtat de Foix i els vescomtats de Bearn i Castellb del seu germ Mateu I de Foix. Com que Arquimbald era fidel als anglesos el rei de Frana Carles V es va oposar a la successi al comtat de Foix que era feu francs, mentre Bearn era sobir i Castellb era feu catal, i forces franceses es van establir a alguns castells foixencs. Es va fer una treva, garantida amb dos fills dels comtes deixats com ostatges al rei, i desprs d'una visita d'Isabel al rei, que la va rebre i la va enviar a Foix, seguida d'una de Arquimbald, es va fer la pau i els ostatges foren alliberats i els castells i terres de Maseres i Saverdun retornats. El 2 de mar de 1402 Arquimbald i els seus fills van jurar fidelitat al rei francs. 

El 1412 Arquimbald, que va romandre lleial a Frana, va ser nomenat Capit general del Llenguadoc i va morir als pocs mesos (1413). El va succeir el seu fill Joan I de Foix.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37956" title="Star Wars Episodi IV: Una Nova Esperana" nonfiltered="4722" processed="4701" dbindex="14958">

Star Wars episodi IV: Una nova esperana (ttol original en angls Star Wars Episode IV: A New Hope), coneguda en els seus inicis simplement com Star Wars, s una pellcula de cincia ficci que s'estren el 25 de maig de l'any 1977, i fou escrita i dirigida per George Lucas. Fou la primera pellcula que s'estren de Star Wars i la quarta en termes cronolgics interns de la saga. Va guanyar sis Oscars: direcci artstica, so, banda sonora original, muntatge, vestuari i efectes visuals.

La pellcula fou reeditada amb canvis i remasteritzada en imatge i so l'any 1997, coincidint amb la celebraci del 20 aniversari de la seva estrena.

Sinopsi.

La princesa Leia, capdavantera del moviment rebel que desitja reinstaurar la Repblica en la galxia en els temps de l'Imperi, s capturada per les malvoles Forces Imperials, capitanejadas per l'implacable Darth Vader. L'intrpid Luke Skywalker, ajudat per Han Solo, capit de la nau espacial "El Falc Millenari", i els androides, R2D2 i C3PO, seran els encarregats de lluitar contra l'enemic i rescatar a la princesa.
Al voltant de la pellcula.
Gran part dels lloc desrtics es van rodar a Tatuine (Tunsia), que donaria nom al planeta fictici de Tatooine. La major part dels escenaris han estat restaurats amb finalitats turstiques.

Lucas va rebaixar el seu salari a 175.000 dlars, a acnvi d'un 40% de la recaptaci i dels drets del merchandising, que van generar molts ms milions.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37957" title="Star Wars Episodi V: L'Imperi Contraataca" nonfiltered="4723" processed="4702" dbindex="14959">

Star Wars Episodi V: L'Imperi Contraataca (ttol original en angls Star Wars Episode V: The Empire Strikes Back) s una pellcula de cincia-ficci que s'estren el 21 de maig de 1980 i que fou dirigida per Irvin Kershner. Fou la segona pellcula que s'estren de la saga La Guerra de les Galxies i la cinquena en termes cronolgics interns de la saga. Desenvolupada per George Lucas, la pellcula fou reeditada amb canvis i remasteritzada en imatge i so l'any 1997.

Sinopsi.

Desprs d'un atac sorpresa de les tropes imperials a les bases camuflades de l'aliana rebel, Luke Skywalker, en companyia de R2D2, part cap al planeta Dagobah a la recerca de Yoda, l'ltim mestre Jedi, perqu li ensenyi els secrets de la Fora. Mentre, Han Solo, la princesa Leia, Chewbacca, i C3PO esquiven a les forces imperials i demanen refugi a l'antic propietari del Falc Millenari, Lando Calrissian, en la ciutat minera de Bespin, on els prepara un parany de Darth Vader.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37958" title="Star Wars Episodi VI: El Retorn del Jedi" nonfiltered="4724" processed="4703" dbindex="14960">
Star Wars Episodi VI: El Retorn del Jedi (ttol original en angls Star Wars Episode VI: Return of the Jedi s una pellcula de cincia-ficci dirigida l'any 1983 per Richard Marquand.

Actors: Mark Hamill, Harrison Ford, Carrie Fisher, Billy Dee Williams, Anthony Daniels, Peter Mayhew, Frank Oz, Alec Guinness, Kenny Baker.

 Producci .
La filmaci de l'episodi VI de la saga de La Guerra de les Galxies va comenar l'11 de gener de 1983 i va acabar el 20 de maig de 1983. El director Richard Marquand (L'ull de l'agulla) va ser l'escollit  per George Lucas -que va continuar exercint de guionista i productor- per dirigir aquest tercer lliurament i de posar en imatges la visi personal de l'univers de George Lucas i les gestes dels tres personatges principals, interpretats per Mark Hamill, Carrie Fisher i Harrison Ford, que resoldran de manera definitiva el seu triangle amors.
La histria va ser escrita per Geoge Lucas i el gui va ser escrit per ell mateix i per Lorenzo Kasdan amb contribucions no acreditades de David Webb Peoples i Marquand. Howard Kazanjian va fer de productor.

Amb aquest el tercer lliurament, George Lucas va posar fi a la primera trilogia filmada,  que ell va concebre com una srie de nou episodis. 'El retorn del Jedi' torna a separar la trama en dues direccions diferents: d'una banda la batalla de l Aliana Rebel a la lluna d Endor i , per l altra, la batalla personal de Luke Skywalker per aconseguir la mestria Jedi, la seva lluita amb Darth Vader per intentar fer-ho tornar del costat fosc i el seu intent de destruir a l Emperador Palpatine.

La pellcula es va titular al principi Revenge of the Jedi   ('La revenja del Jedi'). Per unes setmanes abans de l'estrena de la pellcula, George Lucas va canviar el ttol, afirmant que el ttol revenja no podia ser usat perqu un Jedi no busca la revenja.

La producci va requerir l's dels nou plats dels Estudis Elstree. A part dels estudis tamb es va rodar en diferents localitzacions, com Yuma, Arizona, per a les escenes del desert de Tatooine, Crescent City i Smith river a Califrnia, aix com el parc estatal de Jedediah Smith Redwoods al Comtat d'Humboldt (California) per a les escenes d Endor
Amb un pressupost que triplicava el de la primera pellcula i que demostra el creixent xit de la trilogia inicial, 'El retorn del Jedi' continua amb els elements que han convertit a la srie en un exemple de la histria del cinema i un clssic i referncia dins del gnere de cincia-ficci. L'aventura, la fantasia, l'humor i el romanticisme s'uneixen, una vegada ms, protegits per espectaculars efectes especials, amb la incorporaci destacada de nous i extravagants personatges i continuant amb el llegat familiar dels protagonistes, fins un final obert que proposa suggestives possibilitats per la que seria la tercera trilogia de la saga.

Argument.

Sis mesos desprs de l'ocupaci per part de l Imperi Galctic de Ciutat Nvol, l'Imperi ha estat treballant en la construcci d'una nova estaci espacial encara ms poderosa que la temuda Estrella de la mort.

Luke Skywalker viatja junt amb els seus amics al desrtic planeta Tatooine, en un intent de rescatar a Han Solo de les grapes del temut gngster intergalctic Jabba el Hutt. En fer-se fosc,  a l'interior del palau de Jabba el Hutt, la Princesa Leia disfressada d'un caa-recompenses, allibera a Solo del seu estat d hibernaci dins del bloc de carbonita, per s descoberta per Jabba i posada sota la seva custdia passant a ser la seva esclava. Poc temps ms tard, Luke arriba per fer una petici final a Jabba per alliberar a Solo. Luke s capturat i es enviat amb els seus amics al desert per ser executat i consumit per Sarlacc.
Amb l'ajuda de R2-D2, Luke recupera seu sabre lser, esclatant una batalla, en la qual Jabba s assassinat per Leia, i Boba Fett s colpejat per Solo caient dins de Sarlacc. Luke i el seu equip aconsegueixen escapar just abans que la barcassa de Jabba exploti.

Luke torna a Dagobah per completar el seu entrenament Jedi, per Yoda est malalt i li diu que el seu entrenament amb ell ha concls. Abans del morir, Yoda li diu a Luke que s'ha d'enfrontar a Darth Vader per completar el seu entrenament, ja que s el seu dest i li confirma que s el seu pare. Yoda tamb informa a Luke que desprs de la seva imminent mort ell ser l'ltim dels Jedi. Ms tard, l'esperit de Obi-Wan Kenobi apareix, i confirma que Vader una vegada va ser Anakin Skywalker, un antic Jedi que va ser sedut pel costat fosc de la fora. Tamb li revela que la Princesa Leia s la seva germana bessona, que van ser separats en nixer i amagats per protegir-los d'Anakin i l Emperador Palpatine.

Mentrestant en el punt de reuni, la Aliana Rebel prepara una estratgia d'atac contra l'Imperi. Com a part de l'estratgia d'atac, Luke i els seus companys han de dirigir un comando d'assalt sobre la lluna d'Endor per desactivar el generador d'escut que protegeix l'Estrella de la mort. A Endor, descobreixen una tribu de Ewoks, unes criatures indgenes natives d'Endor. Amb l'ajuda de C-3PO, aconsegueixen forjar una aliana per combatre junts l'Imperi. Ms tard, Luke decideix que el temps d'afrontar el seu dest ha arribat i es prepara per enfrontar-se a Darth Vader. 
Abans de marxar li confessa a Leia la veritat sobre ells i Vader, i que pressent encara el b en ell. Luke es lliura a l'Imperi, i sense xit intenta convncer el seu pare perqu deixi el costat fosc. Vader trasllada Luke a l'Estrella de la mort i el presenta davant de l'Emperador, que li revela que l'Aliana Rebel caur en una trampa i que la nova estaci espacial est en perfecte estat i funcionament.

A Endor, l'Aliana Rebel entra al bnquer de control del generador d'escut, per immediatament sn fets presoners per tropes d'assalt de l'Imperi. Per les forces imperials no comptaven amb els Ewoks comenant aix la batalla d'Endor. Alhora la flota Rebel sorgeix de l'hiperespai per combatre directament contra l'Estrella de la mort i els seus superdestructors.

A l'Estrella de la mort, Vader i Luke es baten en combat. Al mig del combat, Vader llegeix els sentiments de Luke i s'adona que Leia s la seva germana bessona i tempta a Luke a qu si ell no decideix unir-se al costat fosc, potser ella s que ho faci. Desprs d'aix, Luke esclata en clera i ataca Vader, tallant-li una m. L'Emperador al veure com Luke fa fluir el seu odi i clera el tempta que mati el seu pare i ocupi el seu lloc al seu costat. Luke rebutja l'emperador i li diu que ell s un Jedi igual com el seu pare en el passat. Veient que Luke no pot ser influt, l'Emperador l'ataca aplicant uns raigs de fora per assestar-li el cop final, per just abans de morir, Vader interv atacant l'Emperador per llanar-lo per l'eix del reactor. Els raigs de fora de l'Emperador causen ferides mortals a Vader, danyant el seu sistema de respiraci. En saber que no hi ha cap esperana per a la seva prpia supervivncia, Vader li demana a Luke li tregui la seva mscara per poder veure'l amb els seus propis ulls i li diu que tenia ra sobre ell, que li digui a la seva germana que tenia ra. Amb aquelles paraules finals, Anakin Skywalker/Darth Vader mor, complint aix la profecia en destruir els Sith (matant l'emperador i morint ell mateix).
Les forces rebels aconsegueixen destruir la temuda Estrella de la Mort, mentre Luke escapa en una nau portant amb ell el cos del seu pare.
A Endor tots ho festegen en veure la gran explosi de l'Estrella de la Mort, mentre Han Solo li diu a Leia que segurament Luke ha escapat d aquella explosi, i ella contesta que ja ho sabia. Han creu que Leia est enamorada de Luke i li diu que ell no s'hi interposar, s llavors que Leia li revela a Han que ella i Luke sn germans, revelaci que alegra Han.

Ja ms tard, a Endor, Luke crema les restes del seu pare en una cerimnia privada. Desprs es poden apreciar els festeigs a Endor (en l'edici especial tamb es veuen els festeigs a travs de la galxia sencera), per la caiguda de l'Imperi.

Amb l'Imperi derrotat Luke s'uneix a Han i a Leia per celebrar a la lluna d'Endor la seva victria. A l'ltima escena veiem com Luke veu els esperits de Yoda, Obi Wan Kenobi i el d'Anakin que s'uneix al d'ells.

 Repartiment.


 Vegeu tamb .
La Guerra de les Galxies;
L'Amenaa Fantasma ;
L'Atac dels Clons ;
La Venjana dels Sith ;
Una Nova Esperana  ;
L'Imperi Contraataca  ;


Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37959" title="Joan I de Foix" nonfiltered="4725" processed="4704" dbindex="14961">
Joan I de Foix ( 1382 - Maseres 1436 ), vescomte de Castellb (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan, Gabard, Captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).

Orgens familiars.
Fil d'Isabel de Foix i Arquimbald de Grailly. Va rebre tots els ttols del seu pare a la mort d'aquest el 1413 i plenament els de la seva mare a la mort d'aquesta el 1426.

Ascens al tron comtal i vida poltica.
El 1406 se li va conferir el govern del vescomtat de Castellb per desig exprs de la seva mare i el 1409 va participar com a feudatari catal a la campanya de Sardenya. 

El 1413 va succeir al seu pare Arquimbald de Grailly a les possessions d'aquest, principalment Buch, per de fet tamb a les de la mare i es va casar amb l'infanta Joana de Navarra. El 1415 va aconseguir el comtat de Bigorra per mig d'un acord amb el comte Bernat VII d'Armanyac. En canvi la baronia de Castellvell o Castellv de Rosanes a Catalunya, confiscada el 1397 pel rei al seu oncle Mateu I de Foix, no la va poder recuperar, per va rebre a canvi Castell de Farfanya al Comtat d'Urgell. 

El 1416 va ser nomenat governador del Delfinat i el 1418 governador, lloctinent i capit general, de Llenguadoc i de Guiena. El 1422 es va tornar a casar amb Joana d'Albret filla de Carles I d'Albret, amb qui tindr al seu fil successor Gast IV al que va fer vescomte de Castellb sota tutela del seu oncle Mateu de Comenge. El 1425 el rei li va donar el vescomtat de Lautrec i li va confirmar Bigorra. El 1427 i el 1432 va signar acords d'amistat i ajuda mtua amb Alfons el Magnnim, i va fer algunes compres al vescomtat de Castellb: el 1428 va comprar Gerri, el 1430 el castell de Ballestar, el 1435 la baronia de Rialb i la Vall d'ssua que de fet no va posseir la seva dinastia fins el 1460. 

El 1434 va pacificar Aviny, revoltada contra el Papa. Va fer encunyar moneda a Pmies, els guillems.

Npcies i descendents.
Es va casar el 12 de novembre de 1402 amb Joana de Navarra, filla del rei Carles III de Navarra. D'aquest matrimoni no hi hagu fills.

Es cas, en segones npcies, el febrer de 1422 amb Joana d'Albret, filla de Carles I d'Albret. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Gast IV de Foix (1425-1472), comte de Foix, comte de Bigorra i vescomte de Bearn;
 l'infant Pere de Foix (?-1454, vescomte de Lautrec;

El 1435 es va casar amb Joana d'Urgell filla de Jaume II d'Urgell. D'aquesta uni no hi hagu descendents.

Joan I va morir al poc temps de contreure matrimoni per tercera vegada, a Maseres, el 4 de maig de 1436.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37960" title="Star Wars Episodi I: L'Amenaa Fantasma" nonfiltered="4726" processed="4705" dbindex="14962">

Star Wars Episodi I: L'Amenaa Fantasma (ttol original en angls Star Wars Episode I: The Phantom Menace) s una pellcula de cincia-ficci de l'any 1999 dirigida per George Lucas.

Sinopsi.

La Federaci de Comer ha bloquejat el petit planeta de Naboo, governat per la jove Reina Amidala, com part d'un pla ideat per Sith Darth Sidious, que mantenint-se en l'anonimat dirigeix als neimoidians, que estan al comandament de la Federaci. Amidala s convenuda pels Jedis Qui-Gon Jinn i el seu aprenent, o padawan, Obi-Wan Kenobi a viatjar fins a Coruscant, capital de la Repblica i seu del Consell Jedi per a intentar intervenir aquesta amenaa. Per esquivant el bloqueig, la nau real resulta danyada, obligant a la tripulaci a aterrar en el desrtic i remot planeta de Tatooine.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37961" title="Star Wars Episodi II: L'Atac dels Clons" nonfiltered="4727" processed="4706" dbindex="14963">
Star Wars Episodi II: L'Atac dels Clons (ttol original en angls Star Wars Episode II: Attack of the Clones) s el segon episodi de la srie La Guerra de les Galxies.

Repartiment.
Ewan McGregor com a Obi-Wan Kenobi;
Natalie Portman com a la senadora Padm Amidala;
Hayden Christensen com a Anakin Skywalker.
Samuel L. Jackson com a Mace Windu.
Ian McDiarmid com a Canceller Palpatine;
Christopher Lee com a Comte Dooku;
Frank Oz dna veu al mestre Yoda.
Andy Secombe.
Jimmy Smits.
Pernilla August.

Gnere:Cincia-Ficci - Aventures - Acci

Sinopsi.

Anakin ha crescut fins a arribar a ser l'aprenent Jedi d'Obi-Wan, qui tamb ha evolucionat d'estudiant a mestre, mentre Padm s'ha convertit en una distingida Senadora. A Anakin i Obi-Wan se'ls assigna la missi de protegir a Padm, la vida de la qual est amenaada per una facci de separatistes poltics. Hayden Christensen est sin dudaq un gran cabrion clon q da nombre a la saga siendo el principal clon de la naranja mecanica en ccion treopidant.

Altres personatges.
Ayy Vida;

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37962" title="Gast IV de Foix" nonfiltered="4728" processed="4707" dbindex="14964">
Gast IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn ( 1425 - Roncesvalles, Navarra 1472 ), vescomte de Castellb (1423-1462); comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabard i Lautrec (1436-1472).

Orgens familiars.
Fill del comte Joan I de Foix i la seva segona esposa Joana d'Albret.

Ascens al tron comtal.
En nixer va ser nomenat vescomte de Castellb sota la tutela del seu oncle Mateu I de Comenge. A la mort del seu pare, el 1436, va rebre la resta dels ttols nobiliars.

Npcies i descendents.
El 30 de juliol de 1436 es cas amb la infanta Elionor de Navarra, futura reina de Navarra. D'aquest matrimoni nasqueren:
 l'infant Gast de Foix (1444-1470), prncep de Viana, casat amb la princesa Magdalena d'Orleans. Els seus fills esdevindran reis de Navarra;
 l'infant Joan de Foix (1450-1500), vescomte de Narbona, pare de Germana de Foix, esposa de Ferran el Catlic;
 l'infant Pere de Foix (1449-1490), cardenal i bisbe d'Arles;
 l'infant Jaume de Foix (1455-1500), comte de Cortes;
 la infanta Maria de Navarra (1452-1497), casada el 1465 amb Guillem VII de Montferrat;
 la infanta Joana de Foix (1454-1476), casada el 1469 amb el comte Joan V d'Armanyac;
 la infanta Margarida de Foix (1458-1486), casada el 1471 amb el duc Francesc II de Bretanya;
la infanta Caterina de Foix (v 1460-1497), casada el 1469 amb Gast II de Candale;
 la infanta Isabel de Foix (v 1462-?), casada amb el senyor de Ponts;
la infanta Elionor de Foix, morta jove;

Fora del matrimoni, tingu una filla illegtima:
 Joana de Foix, casada amb Joan d'Aura, vescomte d'Astier;

Vida poltica.
El 1434 es va casar amb Elionor de Navarra, que fou hereva de Navarra quant el prncep Carles de Viana i la infanta Blanca de Navarra foren desheretats pel seu pare Joan II d'Arag. Aquest es qued en propietat el tron de Navarra l'ometre el testament de la seva esposa Blanca I de Navarra, el qual deixava hereu al seu fill Carles de Viana. Pel casament d'Elionor amb Gast IV el rei Joan va donar el govern de Navarra a Gast IV i el va triar per succeir-lo al tron d'acord al Tractat de Barcelona de 1455. El 1436 el comte de Foix va renunciar a la qualificaci de "comte per la gracia de Du".

Va participar en les lluites de Frana contra els anglesos amb la presa de Tarts el 1442, Maulon el 1449, Sant Sever i L'Isle-en-Dodon. El 1453 va culminar la conquesta de Guiena (Dacs, Bordeus i Baiona) i el 1453 va obtenir la decisiva victria de Castillon que va posar fi a la guerra dels cent anys. Encara desprs va entrar a Medoc i  Cadillac. 

El 1447 va incrementar els seus dominis amb la compra del vescomtat de Narbona, el qual va cedir al 1468 al seu fill Joan, que fou tamb comte d'Etampes i de Pardiac). El 1450 va vendre la baronia de Castellvell o Castellv de Rosanes al rei de Catalunya-Arag, aix com algunes terres de la baronia de Montcada. El 1462 va combatre a favor de Joan II contra els que assetjaven a la reina Joana Enriquez al castell de Girona. El rei de Frana per aquest servei li va donar la ciutat de Carcassona. El 1462 va rebre del seu sogre Joan II el comtat de Pallars, confiscat al seu comte, per a la inversa la Generalitat havia confiscat tots els bens dels Foix a Catalunya i els havia cedit al comte de Pallars.

El 1458 el comtat de Foix fou elevat a la categoria de comtat-pria i el 1462 el seu fill Gast es va casar amb Magdalena, filla del rei de Frana. El 1465 fou nomenat lloctinent i capit general de Guiena i Llenguadoc i se li va donar el vescomtat de Zuberoa que els foixencs havien alliberat dels anglesos el 1549 i restava pendent d'adjudicaci.

El 1471 el rei de Frana no va voler reconixer els drets dels Foix a Navarra i Gast es va aliar amb el seu gendre Francesc II duc de Bretanya i amb Carles el temerari, duc de Borgonya, i es va revoltar a la Guiena, per dissolta l'aliana va fugir a Navarra on va encapalar el partit beamonts, s a dir els partidaris de la seva dona Elionor. 

Va morir a Roncesvalles el 21 de juliol de 1472. Com que el seu fil i hereu Gast III de Castellb havia mort el 1470, l'herncia va recaure en el fill d'aquest, Francesc I dit Febus.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37963" title="Francesc I de Navarra" nonfiltered="4729" processed="4708" dbindex="14965">

Francesc I de Navarra Francesc Febus ( 1466 - 1483 ), comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn, Vescomte de Marsan i Castellb (1472-1483) i rei de Navarra (1479-1483).

Orgens familiars.
Fill del vescomte de Castellb i prncep de Viana Gast de Foix i la seva esposa, Magdalena d'Orleans. Va succeir al seu avi Gast IV de Foix i XI de Bearn al comtat de Foix i a la seva via Elionor I de Navarra al tron del Regne de Navarra.

Ascens al tron de Navarra.
El 12 de febrer de 1479, a la mort de la seva via Elionor de Navarra, desprs d'un breu regnat de 24 dies, Francesc va heretar la corona navarresa. Francesc Febus tenia preferncia com a fill de Gast de Castellb, fill gran d'Elionor, passant per davant del fill segon d'Elionor, Joan de Foix, vescomte de Narbona i comte d'Etampes i Pardiac, en virtut del testament matern fet el 10 de febrer de 1479. Com que noms tenia 12 anys va restar sota tutela de la seva mare Magdalena, germana de Llus XI de Frana. La regncia de Magdalena va durar tres anys.

Navarra estava dividida en dos partits: els Beamontesos i els Agramontesos, els primers partidaris d'Elionor i Francesc i els altres partidaris de la protecci de Ferran el Catlic. Pere, germ de Gasto III de Castellb i per tant oncle de Francesc que fou bisbe a Gwened a Bretanya i arquebisbe d'Arls, va fer de mediador i va restablir la pau. Francesc fou coronat el 3 de novembre de 1481 a Pamplona. Per va morir a Pau el 29 de gener de 1483, poc mes d'un any desprs, als 16 anys d edat sense haver arribat a governar tres anys. 

La seva mort probablement fou consequncia d'un enverinament. Fou enterrat a Lescar. L'herncia va recaure en la seva germana Caterina I de Navarra.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37964" title="Caterina I de Navarra" nonfiltered="4730" processed="4709" dbindex="14966">

Caterina I de Navarra ( 1470 - Mont-de-Marsan, Frana 1517 ), reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellb (1483-1517).

Orgens familiars.
Filla de Gast III de Castellb i Magdalena d'Orleans, va succeir el seu germ Francesc Febus, mort enverinat el 1483.

Npcies i descendents.
Es cas el 14 de juliol de 1484 a Orthez amb Joan III Albret, senyor d'Albret i vescomte de Tarts. D'aquest casament nasqueren:
 la infanta Anna de Navarra (1492-1532);
 la infanta Magdalena de Navarra (1494-1504);
 la infanta Caterina de Navarra (1495-1532), abadessa a Caen;
 la infanta Joana de Navarra (1496);
 un infant sense nom (1500);
 l'infant Andreu Febus de Navarra (1501-1503);
 l'infant Enric II de Navarra (1503-1555), rei de Navarra;
 l'infant Bonaventura de Navarra (1505-1510);
 l'infant Mart de Navarra (1506-1512);
 l'infant Francesc de Navarra (1508-1512);
 l'infant Carles de Navarra (1510-1528);
 la infanta Isabel de Navarra (v 1513-?), casada el 1534 amb el vescomte Ren I de Rohan;
 la infanta Quitria de Navarra (?-1536), abadessa;

Ascens al tron navarrs.
A la mort del seu germ el 1483, Caterina fou nomenada reina de Navarra i comtessa de Foix, sota la tutela de la seva mare. Per la coronaci efectiva no es realitz fins el 10 de gener de 1494 a la catedral de Pamplona. Caterina I es feu coronar juntament amb el seu marit, que a partir d'aquell moment pass a governar juntament amb ella.

La successi per fou reclamada per l'oncle de Caterina Joan de Foix, vescomte de Narbona, en virtut de la Llei slica, reprenent-se la Guerra civil navarresa. Les dues parts van arribar a un acord a Tarbes el 7 de setembre de 1497, en virtut del qual la filla de Joan, Germana de Foix, es casaria amb el rei Ferran el Catlic amb la possibilitat de tenir fills successors als regnes catalans. 

Ocupaci castellana.
Caterina es va acostar a Frana i el rei Ferran, oposat a la poltica francesa, va enviar Fadrique de Toledo, Duc d'Alba, vers Navarra. El 25 de juliol de 1512 fou ocupada Pamplona, annexionant la Alta Navarra a la Corona de Castella. El rei aragons tamb confisc el ttol de vescomte de Castellb.

Joan d'Albret no va oposar resistncia i es va refugiar el 1513 a la cort del rei de Frana, cosa que la seva dona sempre li va retreure. El 23 de mar d'aquell any, les Corts de Navarra, reunides a Pamplona, van proclamar Ferran el Catlic rei de Navarra, mentre Caterina i Joan d'Albret mantingueren tamb el ttol de reis de Navarra, per tan sols de la Baixa Navarra.

Va morir el 12 de febrer de 1517 a Mont-de-Marsan i la va succeir el seu fill Enric II de Navarra.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37965" title="Enric II de Navarra" nonfiltered="4731" processed="4710" dbindex="14967">


Enric II de Navarra ( Sangesa, Navarra 1513 - Pau 1555 ), rei de Navarra i comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).

Orgens familiars.
Fill dels reis de Navarra Joan III Albret i Caterina I de Navarra, nasqu el 24 d'abril de 1503.

Ascens al tron navarrs.
El 1517, a la mort de la seva mare, va recollir la seva herncia i no va tardar a iniciar negociacions amb Carles I per la restituci completa del Regne de Navarra, a Noyon el 1516, i a Montpeller el 1518, sense xit, fins que el 1521 va decidir anar a la guerra i va obtenir el suport del rei de Frana. Tropes franceses enviades pel rei Francesc I de Frana, on destacaven les comandades per Andreu de Lesparre, van entrar a Navarra i van ocupar Pamplona per els ocupants, en lloc de fer-ho en nom d'Enric II, ho feren pel rei de Frana. Els navarresos es van oposar als francesos. Les tropes franceses van ser derrotades a Logronyo i Noain al juny del 1521 i els castellans van vncer a Esquirs i van entrar a Pamplona, conquerint altre cop l'Alta Navarra, si b la Baixa Navarra (la part mes enll dels Pirineus, i situada avui en dia en territori fracs) fou evacuada per motius de seguretat i en aquesta part s on va conservar el ttol Enric II.

Es va construir a la Baixa Navarra la fortalesa de Navarrenx, per fer front a un eventual atac castell i es van plantejar opcions diplomtiques, com el casament de la filla i hereva d'Enric, Joana, amb Felip, fill i hereu de Carles I, opci que va fracassar per l'oposici del rei de Frana.

El 1525, combatent per Frana, fou fet presoner a Pavia, per es va poder escapar. 

Npcies i descendents.
El 24 de gener de 1527 es va casar a Saint-Germain-en-Laye, prop de Pars, amb Margarida d'Angulema, filla de Carles I d'Angulema i Llusa de Savoia, i germana de Francesc I de Frana. D'aquesta uni nasqueren:
 la infanta Joana III de Navarra (1528-1572), reina de Navarra;
 l'infant Joan de Navarra (v 1530-?), mort jove;


Va morir a Pau el 29 de maig de 1555 i el va succeir la seva filla Joana III de Navarra, coneguda per Joana d'Albret.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37971" title="Joana III de Navarra" nonfiltered="4732" processed="4711" dbindex="14969">

Joana III de Navarra, coneguda per Joana d'Albret, ( Pau, Aquitnia 1528 - Pars 1572 ), reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tarts i senyora d'Albret (1555-1572). 

Orgens familiars.
Va nixer el 7 de gener de 1528 a Pau filla d'Enric II de Navarra i Margarida d'Angulema.

Es cri a Frana a la cort del rei francs Francesc I de Frana, el seu oncle.

Npcies i descendents.
Es cas el 13 de juliol amb Guillem de Cleves. D'aquesta uni no hi hagu fills. El 1546 obtingu el divorci.

El 20 d'octubre de 1548 es cas amb Antoni de Borb, duc de Vendme, amb el que va tenir:
 l'infant Enric de Navarra (1551-1553), duc de Beaumont ;
 l'infant Enric III de Navarra (1553-1610), rei de Navarra i posteriorment rei de Frana sota el nom d'Enric IV ;
 l'infant Llus-Carles de Navarra (1555-1557), comte de Marles ;
 la infanta Magdalena de Navarra (1556);
 Caterina de Borb (1559-1604), duquessa d'Albret, comtessa d'Armanyac i Rods, casada el 1599 amb el duc Enric II de Lorena;

Ttols nobiliaris.

per neixement.
 Reina de Navarra (1555-1572);
 duquessa d'Albret (1555-1572);
 Comtessa de Llemotges (1555-1572);
 Comtessa de Foix (1555-1572);
 Comtessa d'Armagnac (1555-1572);
 Comtessa de Bigorra (1555-1572);
 Comtessa de Prigord (1555-1572);
 Vescomtessa de Bearn (1555-1572);
 Vescomtessa de Marlan (1555-1572);
 Vescomtessa de Tarts (1555-1572);

per matrimoni.
 duquessa de Borb (1548-1562);
 duquessa de Vendme (1550-1562);
 duquessa de Beaumont (1550-1562);
 Comtessa de Marle (1548-1562);
 Comtessa de La Fre (1548-1562);
 Comtessa de Soissons (1550-1562);

El problema religis.
El 1555 va morir el seu pare i va heretar el regne de Navarra i dems possessions. El 1560 es va convertir al calvinisme i va introduir la reforma a Navarra i Bearn. Els seus dos fills supervivents van ser educats en les idees religioses de la mare. Aquest mateix any Antoni de Borb i el seu germ Llus I de Borb, el prncep de Cond, van arribar a Pars per assistir als Estats Generals en els que s'havien de discutir les queixes dels protestants del regne i Cond fou detingut el 31 d'octubre de 1560 i condemnat a mort, iniciant-se un conflicte que va esclatar amb virulncia desprs de la matana de protestants de Passy l'1 de mar de 1562. 

Els confederats protestants (Eidgenoss, d'on deriva hugonots) passen a l'ofensiva i reben ajuda d'Alemanya i d'Anglaterra (a canvi de la cessi d'El Havre) el 20 de setembre de 1562. Cond es troba a Dreux i Antoni de Borb a Rouen, on fou apresat i mort el 10 de novembre de 1562. La pau d'Amboise de 12 de mar de 1563 va posar fi a la primera guerra religiosa en la qual Navarra i Bearn com estats (ni Foix i els vescomtats menors) gaireb no van participar, per la matana de catlics de Nimes el 1567 va ser el detonant de la segona guerra, en la qual Joana III es va posar obertament al costat dels protestants. 

El 1568 el rei francs Carles IX va ordenar la confiscaci dels seus estats, i a Bearn es varen rebellar els catlics dirigits per Terride i van prendre el poder mentre a altres llocs ho feren tropes reials; la pau de Longjumeau, de 23 de mar de 1568, va posar fi a aquesta segona guerra per gaireb immediatament es va iniciar la tercera al setembre del mateix any 1568, i el 12 de mar de 1569 es va produir la batalla de Jarnac en la qual va morir el cap poltic-militar protestant Cond i el fill de Joana, Enric de Navarra, fou designat com a nou cap poltic mentre la direcci militar va quedar en mans de Coligny. L'agost de 1569 Joana III va recuperar els seus estats amb l'arribada de les forces del duc Francesc de Montmorency i el 8 d'agost de 1570 es va signar la pau de Saint-Germain-en-Laye.

El 1571 la religi reformada (Calvinista) fou oficialitzada a Bearn i Navarra, com a religi d estat, i poc desprs Joana va negociar l'enlla del seu fill Enric de Navarra amb Margarida de Valois, germana de Carles IX de Frana, enlla que no va arribar a veure.

Va morir a Paris el 9 de juny de 1572 i la va succer el seu fill Enric III de Navarra.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37982" title="Enric IV de Frana" nonfiltered="4733" processed="4712" dbindex="14970">


Enric IV de Frana i III de Navarra ( Pau 1553 - Pars 1610 ), rei de Navarra, Comte de Foix, comte de Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610) i rei de Frana (1589-1610). 

Orgens familiars.
Va nixer a Pau el 1553 i fou fill d'Antoni de Borb i de la reina Joana III de Navarra. Era nt per lnia paterna del duc Carles IV de Borb i Franoise d'Alenon, i per lnia materna del rei Enric II de Navarra i Margarida d'Angulema.

Fou criat seguint les doctrines calvinistes.

El problema religis.
El 1569, amb tant sols 16 anys, va ser escollit cap del partit protestant desprs de la mort del seu oncle Llus I de Borb, prncep de Cond a Jarnac el 13 de mar de 1569.

Grcies a la pau de Saint-Germain-en-Laye, pactada el 8 d'agost de 1570, s'acord el casament d'Enric amb la princesa Margarida de Valois, filla del rei de Frana. Aquest matrimoni va servir per segellar la pau entre catlics i protestants. 

Guerres de Religi.
La seva mare va morir el 1572 i fou proclamat rei amb el nom de Enric III de Navarra. Poc temps desprs es va produir la matana de Sant Bartomeu la nit del dissabte 23 d'agost al diumenge 24 d'agost de 1572, que fou una massacre general de protestants planificada per la reina vdua i regent del regne Caterina de Mdici. Aquest massacre s'anticip a la venjana dels protestants per un atemptat frustrat contra el cap militar Coligny el 22 d'agost, tot i que fou Caterina qui organitz l'acte el rei Carles IX en tingu coneixement i li don el consentiment. El mateix Coligny va morir a Pars i Enric i el prncep de Cond noms es van salvar perqu, restant presoners, van abjurar de la seva religi calvinista. Aquest fets van provocar una revolta general dels protestants. La pau de Boulogne d'octubre del 1573 va posar final a la quarta guerra religiosa, per la cinquena va esclatar l'any segent.

El febrer de 1576 es va escapolir de la pres i va agafar altre cop les regnes dels protestants abjurant del catolicisme; es va installar a Nerac. Les victries de Cond i del duc d'Alenon obligaren al rei a signar la pau que reb molts noms (Pau de Monsieur, Pau de Chatenoy, Pau d'Etigny-le-Sen, Pau de Beaulieu, Pau de Chateau-Landon o Pau de Loches) el 6 de maig de 1576, i va acabar amb la cinquena guerra. Per la pau va tornar a ser efmera: els catlics van organitzar la Santa Lliga, constituint-se a Peronne, i poc desprs els estats generals de Blois van provocar el trencament de la pau, iniciant la sisena guerra que va acabar el setembre de l'any segent amb la pau de Bergerac o pau de Poitiers. La setena guerra (dita en part guerra dels Amoreaux) va esclatar el 1577, i Enric es va destacar aqu amb la conquesta de Cors; va acabar parcialment amb la pau de Nerac (1577) i la de Fleix (1578); els protestants d'Enric III de Navarra envaren la Vall d'Aran, i arribaren fins a Salard, d'on foren expulsats el 1577. 

Va seguir una poca de pau per el 10 de juny de 1584 va morir el duc d'Anjou, hereu de la corona de Frana, i la condici d'hereu va passar a Enric de Navarra; llavors els catlics van formar a Joinville l'anomenada Lliga del be pblic que es va posar sota protecci del rei de Castella el 31 de desembre de 1584. El 1585 el rei Enric III, sota influncia de la Lliga del be pblic, va realitzar l'edicte de Nemours, revocant tots els privilegis als protestants. Enric de Navarra va proclamar l'aixecament general i aix va esclatar la vuitena guerra, dita tamb Guerra dels tres Enrics per l'enfrotament entre el rei Enric III de Frana, per Enric III de Navarra i per Enric duc de Guisa, cap de la Lliga del be pblic. El Papa Sixte V va anatemitzar Enric de Navarra i el va declarar incapa d'ocupar el tron de Frana per heretge el 10 de setembre de 1585. Enric de Navarra va confiar el govern dels seus estats a la seva germana Caterina de Navarra i es va dedicar de ple a fer valer els seus drets. Va saber aliar-se a les potncies protestants d'Europa pel Tractat de Magdeburg, i va obtenir la important victria de Coutras el 20 d'octubre de 1587. El rei va comenar a apartar del poder al duc de Guisa i una rebelli popular al seu favor va esclatar a Pars el 12 de maig de 1588 a l'anomenada jornada de les barricades, en la que el rei va haver de fugir de la capital; va dictar llavors l'edicte d'uni de 21 de juliol de 1588 i, davant el perill de ser enderrocat i suplantat pel duc de Guisa, en va ordenar el seu assassinat que es va portar a terme el 23 de desembre de 1588; els catlics es van separar del rei. 

El 15 de gener de 1589 va morir Caterina de Mdici a Blois i la Lliga va intentar un ltim esfor depurant el Parlament d'elements monrquics i el va fer pronunciar contra el rei, nomenant tamb al duc de Mayenne, germ de l'assassinat, com a nou cap de la lliga i Lloctinent General. El rei sen va anar a Tours amb el seus fidels i el 26 d'abril es va entrevistar amb Enric de Navarra a Plessis-les-Tours i ambds van acordar treballar plegats contra la Lliga i assetjar Pars que estava en les seves mans. El 30 de juliol els exrcits units van arribar a la capital per un fantic catlic, de nom Jacques Clement va assassinar el rei l'1 d'agost morint el dia segent. Aquell mateix dia Enric de Navarra fou proclamat rei com Enric IV de Frana. No obstant els senyor catlics lleials al rei difunt el van abandonar i va haver de retirar-se. La lliga va proclamar rei a Carles de Borb, com a Carles X de Frana (tot i que sense ttol efectiu), segon fill de Llus I de Cond, que era presoner dels protestants, i que va morir el 8 de maig de 1590. Enric va tornar a assetjar Pars. 

En aquell moment es produ la intervenci castellana del rei Felip II de Castella. Les tropes d'Alexandre Farnesi buscaven proclamar reina a Isabel Clara Eugnia, filla de Felip II i Isabel de Valois; les victries castellanes obliguen a Enric a aixecar un altre cop el setge de Pars el 22 d'agost de 1590, on van entrar els castellans el setembre per se'n van retirar el novembre. El mar de 1591 Enric fou excomunicat pel Papa. La situaci de la Lliga a Pars va esdevenir molt crtica per el maig de 1592 van tornar els castellans i van expulsar les forces que l'amenaaven. Aix es van poder reunir els Estats generals el 26 de gener de 1593 que havien d'elegir a la filla de Felip II com a reina, per els diputats no la van acceptar i el 28 de juny van decretar que cap dona ni cap estranger podria ser rei de Frana.

Ascens al tron francs.

Enric llavors va decidir capgirar la situaci i convertir-se al catolicisme, cosa que va anunciar a Suresne l'abril i que va portar a terme a Saint Dennis el 25 de juliol de 1593 (pronunciant la clebre frase: "Pars ben b val una missa"). Desprs d'aix el rei va comenar a rebre submissions dels senyors catlics sense perdre la dels protestants. El 27 de febrer de 1594 fou coronat rei a la catedral de Chartres i el 22 de mar de 1594 va comprar l'entrada a Pars al governador de la Lliga, Brissac. El 29 de novembre es va produir la reconciliaci amb el duc de Guisa, i el 27 de desembre de 1594 va sortir noms ferit d'un atemptat realitzat per Jean Chatel, el qual fou executat dos dies desprs. El 17 de gener de 1595 Enric va declarar la guerra a Castella i va envair Luxemburg. El duc de Mayenne, cap de la Lliga, encara oferia resistncia a Borgonya, i del 3 al 5 de juny de 1595 es va lliurar a Fontaine-Francaise una batalla, en la qual Enric va sortir victoris per que va quedar contrarestada per la victria castellana a Doullens el 24 de juliol segent. El 17 de setembre d'aquell any el Papa va aixecar l'excomuni d'Enric i el va absoldre de tots els crrecs. Acords amb els caps principals de la Lliga van posant fi al conflicte civil. El 13 d'abril de 1598 Enric va entrar a Nantes i en aquesta ciutat va promulgar l'Edicte de Nantes pel que s'establia la llibertat de culte i posava fi a la vuitena guerra i a les guerres de religi que havien durant quaranta anys. Va seguir la pau de Vervins amb Castella el 2 de maig de 1598.

El 17 de desembre del 1599 el Papa va autoritzar el divorci d'Enric IV i de Margarida de Valois, de la que ja estava separat des feia quatre anys. L'any segent es va casar amb la catlica Maria de Mdici. El 1601 va signar la pau de Li amb Savoia, que durant les guerres de religi s'havia apoderat d'alguns territoris, per la qual la corona va adquirir el comtat de Bresse i els territoris de Valromeu, Bugei i Gex per va haver de renunciar al marquesat de Saluzzo.  

El 1607 es va declarar l'annexi a la corona del comtat de Foix i Bigorra, feus francesos. Bearn i Navarra van restar, jurdicament, entitats separades deu anys mes.

El 1610 va decidir la guerra contra ustria i Castella. Va anar precedida del Tractat de Brussol amb Savoia el 25 d'abril de 1610 pel qual ambds estats ocuparien el Milanesat i el fill del duc de Savoia Carles Manuel es casaria amb la filla major d'Enric IV. El 13 de maig de 1610 Enric va fer coronar a Saint Denis a la seva dona Maria de Mdici. All mateix l'endem, un jove fantic de nom Jean-Francois Ravaillac el va assassinar quan anava pel carrer amb carruatge.

Npcies i descendents.
El 18 d'agost de 1572 es cas a Pars amb Margarida de Valois, filla del rei Enric II de Frana i germana de Francesc I, Carles IX i Enric III, Aquest matrimoni fou dissolt el 1599 sense tenir descendncia.

El 17 de desembre de 1600 es cas a Li amb Maria de Mdici, filla de Francesc I de Mdici. D'aquest matrimoni nasqueren:
 el prncep Llus XIII de Frana (1601-1643), rei de Frana;
 la princesa Isabel de Borb (1602-1644), casada el 1615 amb Felip IV de Castella;
 la princesa Maria Cristina de Frana (1606-1663), casada el 1619 amb Vctor Amadeu I de Savoia;
 el prncep Nicolau-Enric de Frana (1607-1611);
 el prncep Gast d'Orleans (1608-1660), duc d'Orleans;
 la princesa Enriqueta de Frana (1609-1669), casada el 1625 amb Carles I d'Anglaterra;

Tingu diversos fills illegtims, entre ells:
 Csar de Frana (1594-1665), duc de Vendme;

El va succeir el seu fill Llus XIII de Frana de 13 anys, sota regncia de Maria de Mdici.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37983" title="Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-amrica" nonfiltered="4734" processed="4713" dbindex="14971">
La Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amrica (Security and Prosperity Partnership of North America, en angls; Alianza para la Seguridad y la Prosperidad de Amrica del Norte, en espanyol; Societ pour la Scurit et la Prosprit de l'Amrique du Nord, en francs) (SSP), va ser signada el 23 de mar, 2005 per els dirigents del Canad, Mxic i els Estats Units com una resposta a la necessitat evident de millorar la seguretat, competitivitat i la qualitat de vida dels ciutadans dels tres pasos i respondre de manera efectiva a l'amenaa del terrorisme. Es va signar a Baylor, Texas, pels presidents George W. Bush dels Estats Units, Vicente Fox, de Mxic i el primer ministre Paul Martin, del Canad.

La SSP t com objectius:
 Establir un sistema de cooperaci per a avanar cap a la prosperitat i seguretat comunes.
 Promoure el creixement econmic, la competitivitat i la qualitat de vida.
 Desenvolupar una estratgia de seguretat interna i externa per a Nord-amrica, i promoure la circulaci eficient i lliure de riscos a les fronteres dels tres pasos.

La SSP complementar les institucions ja existents del NAFTA, i s un pas ms cap a una futura integraci comunitria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37991" title="Diego Armando Maradona" nonfiltered="4735" processed="4714" dbindex="14972">
Diego Armando Maradona (Buenos Aires, Argentina, 30 d'octubre, 1960) s un jugador i entrenador de futbol argent. Es considerat com un dels millors futbolistes de la histria; va ser escollit com el "millor jugador del Mn" amb un 53,6% de vots, segons una enquesta per internet de la FIFA, la Fifa Internet Award, l'any 2000. Actualment s l'entrenador de la selecci argentina.

Va debutar a l'Argentinos Juniors el 1976. Desprs d'unes bones actuacions, va ser traspassat al Boca Juniors amb qui el 1980 va guanyar un campionat. El 1981 va ser transferit al Futbol Club Barcelona; tot i haver demostrat ser un extraordinari futbolista, primer una hepatitis, desprs una greu lesi al turmell causada per una dura entrada no van permetre que tingus la continutat desitjada. Els esdeveniments de la Final de la Copa de l'any 1984 pels quals va ser sancionat durant uns quant mesos, i altres factors combinats, van desembocar en que fitxs pel SSC Napoli (Itlia), equip que no havia guanyat un torneig des de feia temps; all Diego va realitzar una notable actuaci, i va contribuir a que el seu equip guanys dos Scudetto i la Copa de la UEFA (1989) entre d'altres xits. El 1991 deix Itlia per anar a jugar en el Sevilla FC, i el 1993 va retornar al futbol argent, primer amb els Newell's Old Boys i, el 1995, un altre cop pel Boca Juniors, equip amb el que es retir com a jugador professional el 30 d'octubre de 1997.

Amb la selecci argentina va jugar quatre Copes Mundials de Futbol: la d'Espanya '82 (on van arribar als vuitens de final), Mxic '86 (on es van proclamar campions), Itlia '90 (on van ser subcampions)  i Estats Units 94' (on va disputar noms dos partits). s el segon mxim golejador de la selecci argentina, desprs de Gabriel Batistuta.

Com a entrenador ha dirigit els equips argentins Mandiy de Corrents (1994) i Racing Club (1995). 

Aquests xits s'han vist entelats pels seus problemes amb l'addicci a les drogues que va afectar tant la seva carrera futbolstica, amb suspensions imposades per diverses federacions futbolstiques, com la seva salut. A ms, s'ha vist involucrat en uns quants fets judicials de diversa ndole. 

Carrera esportiva. 
Formaci futbolstica (1969 - 1976). 
Diego Maradona va nixer el 30 d'octubre de 1960 al Policlnico Evita de Lans. Va ser el cinqu fill, i primer bar, del matrimoni entre Diego Maradona i Dalma Salvadora Franc. Es va criar a Vila Fiorito, una vila misria situada al sud del Gran Buenos Aires. Si b va desenvolupar el seu joc en els potrers de Fiorito, el seu primer contacte amb el mn del futbol es va produir en 1969 quan va realitzar la prova per a entrar en les divisions inferiors del club Argentinos Juniors. Els Cebollitas era el nom de l'equip de la classe 1960, creat per Francisco Cornejo per a disputar els tornejos "EVITA" de l'any 1973 i 1974 ja que aquest no els volgu apuntar sota el nom de la instituci, guanyant el segon d'ells en 1974 i guanyant el campionat de la 8 divisi aquest mateix any, els nois d'aquest planter van romandre amb Cornejo fins que van complir els 14 anys, edat en la qual Argentins podia fitxar-los en la Asociacin del Ftbol Argentino.

Primera Divisi i selecci argentina (1976 - 1981).

El seu debut en la Primera divisi argentina es va produir el 20 d'octubre de 1976 en un partit del Campionat Metropolit, que el seu equip Argentinos Juniors va perdre davant el Club Atltico Talleres per 1-0. Va ingressar, amb la samarreta nmero 16, com a substitut de Rubn Anbal Giacobetti al comenar el segon temps. En la primera jugada que va participar li va realitzar un "tnel" (regat per baix de les cames) a un adversari, entusiasmant a la inflada local. En referncia a aquesta tarda, Maradona va dir: "aquest dia vaig tocar el cel amb les mans". Al mes segent, el 14 de novembre, va anotar el seu primer gol en un partit enfront de San Lorenzo de Mar del Plata. Aquesta tarda convertiria un altre gol ms, ambds al porter Rubn Alberto Lucangioli.

El 27 de febrer de 1977, als 16 anys, va debutar amb la selecci argentina en un amists jugat a l'La Bombonera enfront de la selecci d'Hongria, reemplaant a Leopoldo Jacinto Luque. A ms, el 3 d'abril va debutar en la selecci juvenil que va obtenir dolents resultats en el Sud-americ Juvenil disputat a Veneuela aquell any. A pesar d'haver jugat diversos partits per a la selecci durant aquest any, en 1978 Csar Luis Menotti no el va convocar per a jugar el Mundial de 1978 a causa de la seva joventut. Maradona es trobava concentrat al costat d'altres 24 jugadors a un estadi de Jos C. Paz, utilitzat per l'Asociacin del Ftbol Argentino com lloc d'entrenament, quan el 19 de maig de 1978 Menotti li va comunicar que no anava a tenir-lo en compte per al mundial que es disputaria en l'Argentina. Desprs d'aquesta decepci, es va reintegrar al planter d'Argentinos que havia de jugar contra el Chacarita Juniors. En aquest partit va anotar dos gols i va donar dues assistncies, que van servir per al triomf per 5-0 de l'equip de La Paternal. En 1977 va designar oficialment com el seu representant a Jorge Cyterszpiller, qui l'havia representat fins al moment per sense que els uns cap relaci contractual.

Desprs del Mundial de 1978, on Argentina va guanyar la seva primera Copa, Menotti va comenar a preparar als juvenils per al Mundial que es jugaria l'any segent a Jap. Per a aix va organitzar diversos amistosos amb la selecci juvenil, i va convocar a diversos d'aquests jugadors, entre els quals es trobava Maradona, per a jugar en la selecci major. El seu primer gol amb la selecci major el va marcar el 2 de juny de 1979 enfront d'Esccia a Glasgow, on Argentina va vncer al local per 3-1. La selecci es va classificar per al Mundial al costat d'Uruguai i Paraguai, en el Sud-americ Juvenil disputat a Montevideo. 

El 26 d'agost de 1979 va ser el debut del seleccionat en el Mundial Juvenil, enfront d'Indonsia, que va acabar amb un triomf per als argentins per 5-0. Li van seguir dos triomfs que els van permetre guanyar el grup: 1-0, el 28 d'agost, enfront de Iugoslvia i 4-1 enfront de la selecci polonesa el dia 30. La selecci albiceleste es va classificar per la final desprs de guanyar-li als quarts de final a Algria per 5:0, partit en el qual no va jugar Maradona, i a Uruguai per 2-0 en les semifinals. La final es va disputar el 7 de setembre a Tquio enfront de la Uni Sovitica, finalitzant amb un triomf argent per 3-1. Maradona havia convertit un dels gols i va ser escollit el millor jugador del torneig.

Jugant amb la samarreta d'Argentinos Juniors, es va consagrar com a mxim golejador dels tornejos Metropolit 1978, Metropolit i Nacional 1979 i Metropolit i Nacional 1980. Aix li va atorgar un record en el futbol argent, s l'nic jugador que ha aconseguit consagrar-se golejador del torneig en cinc oportunitats. A ms Argentinos va aconseguir el segon lloc al Metropolit de 1980, el guanyador del qual va ser River Plate.

Boca Juniors i el seu primer Mundial (1981 - 1982). 


Encara que Maradona ja havia rebut anteriorment ofertes per a jugar en altres clubs, en 1981 es trobava decidit a abandonar Argentinos Juniors. L'oferta ms important l'havia realitzat el River Plate, qui a ms li oferia guanyar els mateixos diners que el jugador millor pagat del club, Ubaldo Fillol. No obstant aix, Maradona volia ser transferit al Boca Juniors, un club que passava per una dolenta situaci econmica i no es trobava en condicions de pagar el trasps. Finalment va ser cedit a prstec per un any i mig al Boca, club que es reservava l'opci de compra.

El contracte es va signar el 20 de febrer i va debutar l'endem passat, novament enfront del Club Atltico Talleres. A diferncia del seu debut amb Argentinos, aquesta vegada es va rescabalar i, amb dos gols seus, Boca va superar al seu rival per 4-1. Maradona va jugar aquest partit infiltrat, ja que durant l'ltim entrenament amb Argentinos havia sofert una molstia muscular a la seva cama dreta. No obstant aix va continuar jugant fins que el 8 de mar se li va detectar un petit esquin, que el va allunyar dels estadis fins al 29 d'aquell mes. Dies desprs de la seva recuperaci, el 10 d'abril, va jugar el seu primer superclssic enfront del River, a la La Bombonera. El partit es va disputar una nit plujosa i va acabar amb el triomf de Boca per 3-0, amb dos gols de Miguel Brndisi i un de gran qualitat de Maradona, que va deixar sentat a Fillol i Tarantini amb successius regats.

En els seus primers mesos al Boca, Maradona va sofrir diversos inconvenients. Al principi la relaci amb Silvio Marzolini, igual que amb molts dels entrenadors que ho van dirigir, no era del tot bona ja que no li brindava les mateixes prerrogatives que possea a l'Argentinos, i tenia certes exigncies, quant a concentracions i entrenaments, que Maradona no suportava. A ms, l'equip sofria pressions de La 12, la barra brava de Boca. En una ocasi, desprs d'empatar quatre partits en forma consecutiva, el cap de la barra Jos Barritta, L'Avi, va ingressar armat al costat de diversos integrants de l'afici per a exigir-los millors resultats.

A pesar d'aquestes pressions, l'equip va assolir una bona campanya. El 9 d'agost, una data abans del final del Metropolit de 1981, Boca tenia la possibilitat de consagrar-se campi si aconseguia un empat enfront de Rosario Central, a Rosario. No obstant aix, el partit, en el qual Maradona va errar un penal, va acabar amb un triomf dels rosarins per 1-0. La revenja seria una setmana desprs enfront del Racing Club de local, trobada que va acabar 1-1 i li va brindar el seu nic ttol aconseguit en el futbol argent.

El Campionat Nacional de 1981 va ser un fracs, ja que l'equip va caure als quarts de final enfront del Vlez Sarsfield. Aquesta dolenta actuaci es va deure a la gran quantitat de partits amistosos que disputava Boca per a millorar la seva situaci econmica, que van acabar esgotant als jugadors. Al gener de 1982 es va disputar el Torneig d'Estiu, on Maradona jugaria els ltims encontres amb el Boca ja que desprs hagu de concentrar-se amb la selecci per al Mundial d'Espanya. L'ltim partit va ser el 6 de febrer enfront del River Plate, el qual va finalitzar amb una derrota. S'allunyaria de Boca Juniors havent jugat 40 partits i convertint 28 gols.

La preparaci per a la Copa del Mn de Futbol 1982 va incloure una concentraci de quatre mesos. Abans de comenar el Mundial, el trasps de Maradona al FC Barcelona ja s'havia concretat, pel que en Catalunya existia molta expectativa pel rendiment del jugador argent. Aquesta mateixa expectativa existia en l'Argentina amb la selecci, ja que els assoliments obtinguts al Mundial anterior i al Mundial Juvenil entusiasmaven als fantics del futbol.

La selecci argentina va debutar el 13 de juny enfront de Blgica, a Barcelona. El primer partit va acabar amb una derrota per 1-0 al Camp Nou. El segon partit va ser un triomf per 4-1 enfront d'Hongria, partit en qu va anotar els seus dos primers gols mundialistes. El triomf per 2-0 enfront de El Salvador, per l'ltim partit del Grup C, va significar la classificaci de la selecci argentina a la segona ronda.

La segona ronda es trobava constituda, en aquest llavors, per una fase de quatre grups el guanyador dels quals es classificava per les semifinals. El grup 3 estava integrat per l'Argentina, Itlia, qui es va adjudicar el torneig i Brasil. El primer partit es va disputar el 29 de juny, i va ser una derrota per 2-1 enfront d'Itlia. El segon i ltim partit va ser altra derrota per 3-1 enfront de Brasil, trobada en la qual Maradona va ser expulsat desprs de pegar-li una violenta puntada a Batista. D'aquesta forma Argentina va ser eliminada del mundial, defraudant les expectatives que existien en el pas.

Els primers anys en el futbol europeu (1982 - 1986). 
Desprs de la seva participaci en la Copa del Mn de Futbol 1982 celebrada a Espanya, en la qual la selecci argentina es va allotjar a Barcelona, es va oficialitzar la venda al Futbol Club Barcelona. El club va pagar 1.200 milions de pessetes per al seu trasps, aproximadament el 66% dels diners va ser para Argentins i la resta per a Boca Juniors, una xifra important per a l'poca. 

El primer partit oficial de Maradona amb el Barcelona va ser el 4 de setembre de 1982, on, malgrat que va anotar un gol, el seu equip va caure enfront el Valncia CF per 2-1. Al desembre de 1982, havent disputat 13 partits de la Lliga i marcat 6 gols, se li va detectar hepatitis pel que hagu d'abandonar els camps durant tres mesos. Es va perdre 14 partits de Lliga i les eliminatries de la Recopa d'Europa, en la qual el Barcelona, minvat per la seva absncia, va quedar eliminat. L'entrenador alemany Udo Lattek, amb el qual Maradona havia tingut diverses discussions, va ser destitut, i la directiva va contractar com nou entrenador a l'argent Csar Luis Menotti.

Maradona va reaparixer el 12 de mar de 1983, en un partit contra el Betis, per el Barcelona no va poder ja aspirar a la Lliga i noms va aconseguir la quarta posici quedant a sis punts del campi, l'Athletic de Bilbao. Maradona va disputar 20 partits de lliga i va anotar un total d'11 gols. No obstant aix, el Bara va tenir un excellent rendiment en les copes domstiques, ja que el 4 de juny de 1983 va guanyar la Copa del Rei a Saragossa enfront del Reial Madrid per 2-1 amb gols de Vctor i Marcos. El 26 d'aquest mateix mes va guanyar la Copa de la Lliga, tamb enfront del Reial Madrid, sent Diego Maradona l'autor d'un gol en cadascun dels dos partits de la final. El gol anotat a l'Estadi Santiago Bernabu, i que va suposar la victria barcelonista, va provocar l'ovaci del pblic madridista, que va reconixer la bellesa del gol malgrat ser marcat pel conjunt rival. A pesar de la baixa de 4 mesos a causa de l'hepatitis, la temporada 1982/83 es va tancar b, amb dos ttols, i Maradona considerat una de les grans estrelles del futbol espanyol.

La temporada 1983/84 va comenar molt mal per a Maradona. El 24 de setembre de 1983 es van enfrontar al Camp Nou el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao, en el partit corresponent a la quarta jornada de la Lliga. Van vncer els locals per 4-0 per, en el minut 59, Maradona va ser retirat en llitera lesionat i amb el turmell de la cama esquerra trencat (fractura del mallol extern i del lligament) desprs d'una dura entrada d'Andoni Goikoetxea.

Maradona va ser operat a Barcelona pel doctor Gonzalez Adri, i malgrat que les primeres avaluacions van diagnosticar un perode de recuperaci de fins a sis mesos, va reaparixer el 8 de gener de 1984, quan va contribuir amb dos gols que el FC Barcelona derrots al Sevilla FC per 3-1. Al final, Maradona noms va poder jugar 16 partits aquella temporada, en els quals va marcar un total d'onze gols, pel que no va poder contribuir que el Barcelona aconsegus el campionat: va quedar tercer.

S va poder contribuir, en canvi, que el FC Barcelona arribs per segon any consecutiu a la final de la Copa del Rei. Aquella final, no obstant aix, va suposar el punt final de Maradona en el Barcelona. Aquest partit, disputat a l'Estadi Santiago Bernabu de Madrid el 5 de maig de 1984, va enfrontar al Barcelona amb l'Athletic de Bilbao, el vigent campi de Lliga, amb el qual els catalans mantenien una dura rivalitat. El partit suposava el rencontre entre Maradona i Goikoetxea, el jugador que l'havia lesionat uns mesos abans. La final va estar envoltada d'una gran tensi, tant en els dies anteriors de la trobada, amb encreuament d'insults, com durant l'encontre. Al final, va guanyar l'Athletic de Bilbao per 1-0, per el pitjor va arribar al terme del partit. Quan l'rbitre va xiular el final del partit, Maradona va agredir al jugador de l'Athletic Sola. Els jugadors d'ambds equips es van trenar en una batalla campal, amb cops de puny i puntades incloses, davant els ulls de tots els espectadors i de les principals autoritats espanyoles que estaven en la llotja. Desprs de l'escndol originat diversos jugadors van ser fortament sancionats: la Federaci Espanyola de Futbol va imposar a Maradona una sanci de tres mesos sense poder jugar a les competicions espanyoles. 

Aquesta sanci que l'allunyava dels terrenys de joc espanyols fins a desembre de 1984, va ser una de les raons que van empnyer al president del FC Barcelona, Josep Llus Nez, a acceptar una oferta del Npols itali per a traspassar l'argent. Tamb va pesar el sentiment d'injustcia que va tenir Maradona davant la sanci, i el fet que els rbitres i les autoritats futbolstiques espanyoles estiguessin tipes. La sensaci del jugador que la directiva del FC Barcelona no l'havia defensat de forma suficient davant la federaci espanyola, va augmentar el distanciament entre Maradona i el president Nez, que anteriorment li havia criticat per considerar que no cuidava prou la seva vida privada, ja que les sortides nocturnes eren una constant en la seva vida. Anys desprs, Maradona va reconixer en la seva autobiografia Jo sc el Diego, que la seva marxa al Npols tamb va estar motivada per motius econmics, ja que el seu llavors representant Jorge Cyterszpiller havia fet una dolenta gesti de les seves inversions econmiques. Maradona va abandonar el FC Barcelona havent jugat un total de 58 partits i marcat 38 gols.

El periodista Jimmy Burns, en la biografia de Maradona titulada La m de Du, va revelar l'agitada vida privada que Maradona havia dut a Barcelona, on per primera vegada va prendre contacte amb les drogues. En la seva autobiografia, Maradona confirma que la seva relaci amb la droga va comenar en aquesta poca.

La presentaci al Npols va ser el 5 de juliol de 1984, davant un estadi San Paolo replet. En la temporada anterior l'equip havia evitat el descens per un punt, pel que els aficionats estaven entusiasmats per l'arribada del jugador. El debut en la Serie A es va produir el 16 de setembre de 1984 contra el Verona, amb una derrota per 3-1. L'equip no trobava el rumb, en la primera roda del torneig noms va aconseguir 9 punts. No obstant aix, en la segona ronda l'equip es va recuperar i va aconseguir 24 punts ms en la lliga guanyada pel Verona. Maradona va aconseguir el tercer lloc en la taula de golejadors, desprs de convertir 14 gols.

Amb el bon acompliment de la temporada 1984/85, els dirigents es van adonar que podien barallar el ttol, pel que van decidir millorar la plantilla contractant a jugadors que havien tingut un bon acompliment, com Claudio Garella i Bruno Giordano. En la temporada 1985/86 el Npols va aconseguir la tercera posici en la lliga guanyada per la Juventus, aconseguint un lloc per la Copa de la UEFA. Maradona en aquesta ocasi va anotar noms 11 gols. A l'octubre de 1985, Guillermo Cppola es va convertir en el seu nou representant, en reemplaament de Cyterszpiller.

Mundial de Mxic (1986). 
Desprs del Mundial de 1982 es van produir diversos canvis en la selecci argentina. El ms important va ser el canvi de la direcci tcnica, ja que Carlos Salvador Bilardo havia reemplaat a Menotti. El segon va ser un canvi en la capitania: mentre que el capit representatiu durant l'era Menotti va ser Daniel Passarella, durant l'era Bilardo seria Maradona; aquesta seria una de les raons que, anys desprs, iniciaria una baralla entre ambds. No obstant aix, des de la seva expulsi en la segona ronda del mundial, el 2 de juliol de 1982, fins al 10 de maig de 1985 no va disputar cap partit per a l'albiceleste, degut al fet que Bilardo volia armar el seu equip amb jugadors que s'ocupaven en el futbol argent. El retorn, desprs de gaireb tres anys d'absncia, es va produir en un amists contra la selecci de Paraguai disputat a Buenos Aires, en preparaci per a les eliminatries de la Copa del Mn de Futbol 1986. La trobada va finalitzar amb un empat 1-1, amb un gol de Maradona.

El grup en el qual Argentina havia d'aconseguir la classificaci estava compost per Veneuela, Colmbia i Per. El debut es va produir el 26 de maig, en un dur partit contra Veneuela a San Cristbal. El partit va finalitzar amb una victria per 3-2, amb dos gols de Maradona i un de Passarella. Li seguiria una victria contra Colmbia per 3:1, el 2 de juny a Bogot, un altra victria per 3-0 a Veneuela el 9 de juny a Buenos Aires, altra victria per 1:0 a Colmbia el 16 d'aquest mes, tamb a Buenos Aires, una derrota per 1-0 enfront de Per el 23 a Lima i un empat a dos gols contra la mateixa selecci a Buenos Aires. Aquest ltim partit, jugat el 30 de juny, li va permetre a la selecci argentina classificar-se pel Mundial, relegant a Colmbia i Per a la repesca, que finalment guanyaria Paraguai.

Les dolentes actuacions durant els partits de preparaci de cara al mundial no generaven entusiasme en els seguidors argentins: un empat 1-1 enfront de Mxic el 17 de novembre de 1985; una derrota per 2-0 enfront de Frana el 23 de mar de 1986; una victria per la mnima diferncia, 1:0, enfront del Grasshopper-Club Zrich l'1 d'abril; una victria per 7-2 enfront d'Israel el 4 de maig i un empat sense gols enfront del Junior de Barranquilla el 15 d'aquell mes.

El primer partit en el mundial es va disputar enfront de Corea del Sud el 2 de juny, a l'Estadi Olmpic. Va ser una victria per 3-1, amb dos gols de Jorge Valdano i un d'Oscar Ruggeri. El segon partit va anar contra els defensors del ttol, Itlia, el 5 de juny en la ciutat de Puebla. L'encontre va finalitzar 1-1, amb un gol de Maradona en el minut 34 del primer temps. El tercer i ltim partit de la fase de grups va ser contra Bulgria el 10 de juny, novament a l'Olmpic. La victria per 2-0, un gol de Valdano i un altre de Jorge Burruchaga, li va permetre obtenir la primera posici del Grup A i classificar-se per a vuitens de final. Durant aquesta fase, tant Maradona com Valdano van criticar les autoritats de la FIFA per programar partits al migdia, doncs si b aquest horari era funcional a la transmissi televisiva, les altes temperatures podien afectar la salut dels jugadors.

En els vuitens de final havien d'enfrontar-se amb Uruguai, el clssic duel, el 16 de juny a Puebla. La selecci charra s'havia classificat com millor tercer, al Grup I, pel que al principi semblava un partit accessible a pesar de la presncia d'Enzo Francescoli. No obstant aix, Argentina va guanyar tot just per 1-0, amb gol de Pedro Pasculli.

Als quarts de final hagu d'enfrontar-se a Anglaterra, en el partit ms recordat de la carrera de Maradona. El partit tenia, a ms, connotacions extrafutbolstiques, ja que quatre anys abans s'havia produt la Guerra de les Malvines, el que tamb va produir incidents en les tribunes entre simpatitzants argentins i anglesos. El partit, jugat el 22 de juny a l'Estadio Azteca de la Ciutat de Mxic, va contar amb dues dels gols ms recordats en la histria dels mundials, coneguts popularment com el Gol del Segle i La m de Du. La M de Du es va produir als 51 minuts, quan el defensor angls Steve Hodge rebutja errniament el bal cap al seu propi arc i, en una pilota disputada entre Maradona i el arquero angls Peter Shilton, el jugador argent aixeca el seu puny esquerre impactant el bal i convertint el gol. La denominaci del gol es deu a les declaracions realitzades desprs del partit, quan al preguntar-li si ho havia convertit amb la m va respondre "jo no la vaig tocar, fou la m de Du". En el segon, triat en el 2002 com el millor gol dels mundials (Gol del Segle), Maradona va partir des del seu propi camp i va eludir a sis jugadors anglesos (Glenn Hoddle, Peter Reid, Kenny Sansom, Terry Butcher, Terry Fenwick i al porter Shilton) abans de rematar i convertir el tant. El triomf per 2-1, el descompte va ser marcat per Gary Lineker, li va permetre a Argentina arribar a les semifinals.

La semifinal va ser el 25 de juny enfront de Blgica, tamb a l'Estadi Azteca. Els belgues havien arribat a aquesta instncia desprs de classificar com millor tercer en Grup B, vncer a la Uni Sovitica en vuitens de final i a Espanya per penals en quarts. El partit va resultar menys complicat de l'esperat: un triomf per 2-0 amb dos gols de Maradona.

La final, jugada novament a l'Estadi Azteca, va ser contra Alemanya Federal el 29 de juny. El partit va comenar b per als argentins, Jos Luis Brown va convertir el primer gol als 23 minuts i Valdano va ampliar l'avantatge als 55. No obstant aix, dos gols de cap, un de Rummenigge al 74 i un altre de Vller a deu minuts del final, van empatar el partit. Tres minuts desprs del gol de Vller, Maradona colloca una assistncia a Burruchaga, qui converteix el tercer i ltim gol del partit. Amb aquesta victria per 3-2 Argentina aconseguia la seva segona Copa del Mn, i Maradona, com capit, va ser l'encarregat d'aixecar la copa. Desprs del seu retorn a Buenos Aires, es van reunir amb el President de la Repblica Ral Alfonsn, i van sortir a la balconada de la Casa Rosada a saludar a la gent que havia asistit a la Plaza de Mayo. Grcies a l'excellent actuaci durant el torneig, Maradona va ser guardonat amb la Pilota d'Or.

La consagraci a Npols (1986 - 1990). 
Desprs de tornar del Mundial, Maradona va iniciar una excellent temporada amb el Npols. Desprs de l'histric tercer lloc aconseguit la temporada anterior, l'equip s'havia motivat per a superar-se. En aquesta temporada van aconseguir la primera Scudetto de la instituci, i a ms van guanyar la Copa d'Itlia. Maradona havia convertit 10 gols en la Lliga i 7 en la Copa, que el Npols havia aconseguit desprs de guanyar els 13 partits disputats.

Desprs d'aconseguir una Scudetto i la Copa del Mn, Maradona es va convertir en un dels jugadors ms importants del mn. L'empresari Silvio Berlusconi volia incorporar-lo a l'AC Milan, no obstant aix Maradona va renovar el seu contracte amb el Npols fins 1993, amb un sou de 5 milions de dlars anuals. Durant aquesta temporada naixerien dos dels seus fills: Diego, el 20 de setembre del 1986, i Dalma, el 2 d'abril del 1987.

En la quarta temporada, 1987/88, es va sumar al planter Careca, formant la frmula "MGiCa" (Maradona, Giordano i Careca). En els primers 19 partits l'equip havia aconseguit el 87% dels punts, no obstant aix poc desprs del final l'acompliment de l'equip va comenar a decaure, i una derrota decisiva contra l'AC Milan al Sant Paolo, va ser determinant perqu aquest equip aconsegus la lliga. El Npols es va situar en segona posici, a tres punts del punter, i Maradona es va consagrar com golejador amb 15 gols. Molts van acusar l'equip de vendre el torneig, a causa de les pressions de qui manejaven les apostes clandestines. Molts jugadors, i especialment Maradona, van ser relacionats amb la camorra, una fet que mai va ser provat. 

La temporada 1988/89 va ser molt reeixida per al Npols. Novament van aconseguir el segon lloc en la lliga, a 11 punts del campi, l'Inter de Mil. No obstant aix, l'assoliment ms important arribaria en el plnol internacional, en aconseguir el primer ttol internacional del club: la Copa UEFA. La final va ser disputada contra el VfB Stuttgart, en el qual jugava Jrgen Klinsmann, els dies 3 i 17 de maig de 1989. El primer partit el va guanyar el Npols, al Sant Paolo, per 2-1, mentre que el segon va finalitzar amb un empat a tres gols. L'alegria tamb es traslladaria al plnol familiar, al maig d'aquest any va nixer la seva segona filla: Gianina.

La temporada 1989/90 tamb va ser memorable en la histria del club: el Npols aconseguiria la seva segona Scudetto. A dues jornades del final, tant el Npols com el Milan es trobaven en la primera posici amb 47 punts. En aquesta jornada, la 33, el Npols va vncer 4-2 al Bologna, mentre que el Milan va ser derrotat per 2 a 1 pel Verona. En l'ltima jornada, encara que noms havien d'empatar per a quedar-se amb el ttol, els azzurri van vncer per 1-0 a la Lazio, aconseguint la Scudetto. Maradona fou el tercer mxim golejador del torneig amb 16 gols, darrere de Marco Van Basten amb 19 i Roberto Baggio amb 17. Al desembre de 1990 van aconseguir, a ms, la Supercopa italiana de futbol desprs de vncer 5-1 a la Juventus.

Copa del Mn i darrer any a Itlia (1990 - 1992). 
Desprs del Mundial de Mxic, la selecci argentina no havia pogut mantenir la supremacia futbolstica. En la Copa Amrica de 1987 havia obtingut el quart lloc, mentre que en la de 1989 va quedar en tercer lloc. A pesar d'aix, la selecci havia arribat al centre d'entrenament que utilitzaria com base en la Copa del Mn de Futbol 1990 d'Itlia, situat als afores de Roma, amb la intenci de repetir l'actuaci anterior.

El debut va ser contra Camerun, el 8 de juny a l'estadi Giuseppe Meazza de Mil. A pesar de l'esperat, Argentina va caure per 1-0. La recuperaci va ser el 13 de juny, contra la Uni Sovitica a Npols. Grcies a la presncia de Maradona, qui era encoratjat constantment pels napolitans, la selecci argentina va ser local al San Paolo i va poder aconseguir una victria per 2-0. El tercer partit del grup, contra Romania el 18 de juny, es va disputar tamb a Npols. El partit va finalitzar amb un empat a un gol, permetent-li a Argentina classificar-se com a millor tercer. En el partit Maradona va sofrir un cop en el seu turmell esquerre que va dificultar el seu joc durant el torneig, ja que va haver de ser infiltrat en tots els encontres.

La classificaci dels albicelestes com millor tercers va produir la trobada en vuitens de final amb Brasil. El partit, jugat el 24 de juny a Tor, va ser dominat mpliament per Brasil, fins que al minut vuitanta Maradona assisteix a Claudio Caniggia, qui converteix el gol. Desprs de la victria, Argentina va vncer a Iugoslvia per penals en quarts de final, a Itlia a Npols, tamb per penals, desprs d'un empat 1 a 1, en la semifinal i va caure derrotada per 1-0 contra Alemanya Federal en la final de la copa. A pesar de no lluir-se com en el Mundial anterior, Maradona va ser premiat amb el Pilota de Bronze.

Desprs del Mundial, Maradona va acomiadar el seu representant Guillermo Cppola i va contractar a Marcos Franchi. En la plana futbolstica, la temporada 1990/1991 comenaria reeixidament al guanyar en el mes de desembre la Supercopa d'Itlia. No obstant aix, no finalitzaria de la millor manera ja que donaria positiu en un control antidopatge per primera vegada en la seva carrera. El 17 de mar de 1991, en la jornada 25, el Npols va guanyar per 1-0 al AS Bari amb gol de Gianfranco Zola. Desprs del partit Maradona va ser triat per al control antidopatge, que finalment donaria positiu per cocana. La Federaci italiana li va imposar una sanci que ho allunyaria dels estadis durant quinze mesos, sanci que va ser ratificada pel Comit d'Apellaci.

Maradona va decidir tornar a Argentina l'1 d'abril, i es va installar a Buenos Aires. El 26 d'aquest mateix mes un operatiu policial va inspeccionar el departament que Maradona tenia en el barri de Caballito. El jugador es trobava amb dos amics i van ser trobades drogues en el seu poder, pel que se li va iniciar una causa judicial.

Mentre complia la suspensi i se sotmetia a un tractament de rehabilitaci imposat per la justcia, Maradona va decidir participar en diversos partits benfic. El que va tenir major transcendncia va ser el realitzat per a ajudar a la famlia de Juan Gilberto Funes, un destacat jugador de futbol argent mort l'11 de gener d'aquell any. No obstant aix, el 15 d'abril, a hores que es disputi aquesta trobada, la FIFA va enviar un fax a Julio Grondona, president de la AFA, que va posar en risc la seva presncia: 
"De tota manera, i en b de la famlia del jugador mort, la presncia de Maradona sobre el terreny de joc juntament amb altres jugadors inscrits en la AFA podria implicar a aquests ltims sancions per part de la FIFA, en aplicaci dels Estatuts i Reglaments."
No obstant aix, els jugadors van decidir que Maradona havia de jugar aquest partit, pel que es van utilitzar rbitres que no pertanyien a la AFA i es va pagar la plissa del segur. D'aquesta forma, la AFA no estava implicada en l'organitzaci del partit i no podien aplicar-se les sancions.

Sevilla FC (1992 - 1993). 
L'1 de juliol de 1992 vencia la suspensi de 15 mesos imposada per la FIFA i el seu trasps estava encara en poder del Npols, club que buscava la seva reincorporaci al planter. Per Maradona volia allunyar-se d'Itlia, volia jugar per a un club que no tingus grans exigncies esportives. Les primeres converses per al seu trasps van serr amb el Sevilla FC i l'Olympique de Marseille, inclinant-se finalment pel primer que va pagar 7,5 milions de dlars pel trasps. Per davant la negativa del Npols d'autoritzar el seu trasps, es va demanar la intervenci de la FIFA per a destravar el conflicte, fet que va ocrrer el 22 de setembre de 1992.

Maradona va fitxar pel Sevilla FC a causa de la insistncia de l'entrenador argent Carlos Bilardo, llavors entrenador del conjunt sevill. No obstant aix, Maradona encara necessitava l'autoritzaci judicial per a sortir del pas, a causa del problema que havia tingut l'any anterior en el seu departament del barri de Caballito. Desprs de ser autoritzat per la jutgessa de la causa, va poder negociar el seu contracte i es va incorporar al Sevilla una vegada iniciada la Lliga. La seva presentaci va ocrrer el 28 de setembre en un partit amists contra el Bayern Munic, equip en el qual jugava el seu amic Lothar Matthus.

Va debutar oficialment amb el conjunt sevill el 4 d'octubre de 1992, en partit corresponent a la cinquena data de Lliga. Curiosament, el rival del Sevilla va ser l'Athletic de Bilbao, el mateix club davant el qual havia jugat el seu ltim partit en el futbol espanyol vuit anys abans.

Maradona va ser convocat novament per a la selecci argentina, aquesta vegada per a disputar un partit amists contra la selecci brasilera, en el qual se celebrava el centenari de l'Asociacin del Ftbol Argentino. Desprs va ser convocat per a jugar un partit contra Dinamarca, per els dirigents del Sevilla van amenaar amb multar-lo si viatjava. No obstant aix, Maradona va fer cas oms als advertiments i va jugar igual, el que va comenar a afeblir la seva relaci amb els dirigents.

Durant aquesta poca es va ressentir d'una antiga lesi del genoll, pel que en molts partits jugava infiltrat. Durant l'entretemps del partit disputat amb el Burgos Club de Ftbol el 13 de juny de 1993, Maradona va demanar el canvi a causa de aquesta lesi, per Bilardo li va demanar que continus, pel que el metge del planter li va aplicar tres injeccions d'un antiinflamatori en el genoll. No obstant aix, als 53 minuts Bilardo decideix reemplaar-lo per Monchu, provocant la ira del jugador que va insultar pblicament a l'entrenador. Aquest episodi va acabar de trencar les relacions entre el Maradona i els dirigents sevillans. 

Aquest va ser el seu ltim partit, ja que dos mesos desprs va tornar al futbol argent. Maradona va jugar un total de 26 partits de Lliga, en els quals va marcar quatre gols. El Sevilla va acabar la Lliga en setena posici amb 43 punts, a 15 del campi, el FC Barcelona.

Retorn al futbol argent - Mundial EUA (1993 - 1994). 
En 1993 es va produir la seva tornada al futbol argent, aquesta vegada amb la samarreta del Newell's Old Boys. En principi les negociacions estaven encaminades al seu retorn a Argentinos Juniors, fins que es va produir un episodi que arrunaria la negociaci i determinaria la seva incorporaci als Newell's: va ser amenaat per un grup de barres braves que exigirien el lliurament de 50 mil dlars.

El 13 de setembre de 1993 va arribar el primer entrenament i 40 mil persones s'havien reunit a veure'l, enmig d'una festa organitzada per l'entrenador Jorge Ral Solari. El debut oficial es va produir el 10 d'octubre, perdent 3 a 1 contra Independiente de visitant. Maradona jugaria a ms els partits contra Belgrano, Gimnasia y Esgrima, Boca Juniors i Huracn. Durant aquest ltim partit, disputat el 2 de desembre de 1993, sofr un esquin muscular que l'allunyaria unes setmanes del terreny de joc. A aquesta altura del campionat Solari havia deixat la conducci tcnica, i la seva relaci amb el nou tcnic, Jorge Castelli, no era bona, ja que no li permetia algunes llicncies que havia pactat amb l'anterior entrenador. Aquesta va ser una de les raons que va precipitar la sortida de Maradona, l'ltim partit del qual en el club va ser un amists contra Vasco da Gama jugat el 26 de gener de 1994. Va jugar en Newell's Old Boys cinc partits oficials, sense anotar cap gol.

El 2 de febrer es va produir altre dels fets policials en la vida de Maradona, quan va agredir amb un rifle d'aire comprimit a un grup de periodistes i fotgrafs que feien gurdia a la porta de la seva casa situada a Moreno. Per aquest fet va ser condemnat, temps desprs, a dos anys de pres en suspens i a indemnitzar als periodistes agredits.

Des del seu retorn al futbol, desprs de la seva primera suspensi, Maradona noms havia jugat dos partits amb la selecci argentina: contra Brasil, pel centenari de la FIFA, i contra Dinamarca, per la Copa Artemio Franchi, que enfrontava al campi de la Copa Amrica amb el campi de l'Eurocopa. Desprs d'aquests partits, el director tcnic, Alfio Basile, no el va convocar ni per a la Copa Amrica ni per a les eliminatries de la Copa del Mn de Futbol 1994.

Desprs de la derrota per 5-0 enfront de Colmbia el 5 de setembre de 1993, l'nica possibilitat que Argentina es classifiqus pel Mundial era guanyant la repesca enfront del seleccionat australi. El 23 de setembre de 1993 Basile li va demanar oficialment que torns a la selecci, el que succeiria el 31 d'octubre a Sydney pel primer partit de la repesca. L'encontre va finalitzar amb un empat per 1-1, sent Abel Balbo qui va convertir el gol argent. La revenja es va jugar el 17 de novembre a Buenos Aires, quan el seleccionat albiceleste va obtenir la classificaci desprs de vncer per 1-0, amb gol de Gabriel Batistuta.

Va participar tamb en diversos partits amistosos abans del Mundial, per a causa de la seva presncia es va suspendre una gira que havia de realitzar la selecci per Jap. Pels seus antecedents amb les drogues li va ser negada la visa, pel que l'AFA finalment va cancellar les presentacions. No obstant aix, es van realitzar altres partits, contra Equador, Crocia i Israel, que era una cbala de la selecci des del Mundial del 86.

A l'arribar als Estats Units, Argentina es va allotjar al Babson College, lloc que l'AFA havia designat com base. El debut va ser el 21 de juny enfront de Grcia, amb un triomf per 4-0. En aquest partit Maradona va marcar el seu ltim gol a un mundial, culminant una jugada collectiva que va incloure successius tocs dels jugadors argentins. El segon partit, enfront de Nigria, tamb va finalitzar amb un triomf per als argentins per 2:1. Durant aquest partit, Maradona va ser seleccionat per a realitzar el control antidopatge. Durant els dies previs del partit enfront de Bulgria, el seu representant li comunica que el control havia donat positiu, el que segurament el deixaria fora del mundial. En les anlisis se li van detectar cinc substncies prohibides: efedrina, norefedrina, seudoefedrina, norseudoefedrina i metaefedrina. Va ser susps per quinze mesos, pel que va haver d'abandonar la concentraci argentina. 

La selecci, afectada considerablement per la prdua, es va classificar pels vuitens de final, encara desprs de ser derrotada 2-0 per Bulgria, on va caure eliminada per Romania. Maradona va argumentar que no havia intentat treure avantatge esportiu, sin que aquestes drogues es trobaven en un medicament per a la grip que li va donar el seu doctor, Daniel Cerrini. Fou en aquesta ocasi quan va dir la seva coneguda frase "em van tallar les cames". Julio Grondona, el president de l'AFA, culparia dotze anys desprs el jugador, manifestant que "es va tallar les cames tot sol". El partit contra Nigria en Boston va ser l'ltim disputat amb la selecci argentina, jugant un total de 91 partits i convertint 34 gols.

El comiat (1994 - 1997). 
Maradona havia de complir els 15 mesos de suspensi imposats per la FIFA durant el Mundial del 1994, desprs que se li detects efedrina a un control antidopatge. La suspensi, que finalitzava el 15 de setembre de 1995, li impedia ocupar-se com jugador de futbol, per no com director tcnic. Grcies a aquesta possibilitat va comenar les negociacions per a trobar club, el que es va concretar el 3 d'octubre de 1994 a l'assumir la conducci tcnica, en una dupla al costat de Carlos Fren, del Deportivo Mandiy. El seu debut com entrenador va ser una derrota contra Rosario Central per 2-1, partit en el qual Maradona hagu de dirigir des de la platea ja que no tenia autoritzaci per a asseure's al banc de suplents. Les baralles amb els dirigents el van fer renunciar el 6 de desembre, desprs de dos mesos de treball. No realitzaria una bona campanya amb el club, ja que durant el seu efmer pas va dirigir 12 partits en els quals va aconseguir 1 triomf, 6 empats i 5 derrotes.

Desprs de l'allunyament de Mandiy, va decidir tornar a contractar a Guillermo Cppola com el seu representant, allunyant-se de Marcos Franchi. El 6 de gener de 1995, novament al costat de Fren, va ser contractat per a dirigir el Racing de Avellaneda, club que no aconseguia un campionat des de 1966. La campanya en Racing tamb va ser curta, ja que va durar noms 4 mesos. Va dirigir 11 partits en els quals va aconseguir 2 triomfs, 6 empats i 3 derrotes. 

El somni de Maradona era sser tcnic i jugador del Boca Juniors, per existien dos problemes importants. El primer era que en aquest club la conducci tcnica estava novament a crrec de Silvio Marzolini, i els dirigents no tenia inters en acomiadar-lo. El segon era econmic, la situaci financera en la qual es trobava el club no permetia el pagament de les sumes a les quals ell estava acostumat. El primer va ser solucionat per iniciativa de Maradona, ja que va desistir de convertir-se en tcnic, i el segon per iniciativa de diversos empresaris amatents a aportar diners, entre els quals es trobava Eduardo Eurnekian.

Una vegada signat el contracte que segellava el seu retorn al Boca, Maradona va comenar a posar-se en forma per al dia del debut. Esperant el dia, va tenir una petita participaci en la pellcula El dia que Maradona va conixer a Gardel, protagonitzada per Alejandro Dolina i Esther Goris. Per tamb va realitzar activitats relacionades amb el futbol, ja que el 28 de setembre va fundar en Pars el Sindicat Mundial de Futbolistes, que desprs no adquiriria massa rellevncia, al costat de futbolistes de la talla d'Eric Cantona, George Weah, Gianluca Vialli, Gianfranco Zola, Laurent Blanc, Prens Brolin, Rai, Ciro Ferrara i Michael Preud'Homme.

El seu retorn oficial va anar a Sel el 30 de setembre, en un partit contra la selecci de Corea del Sud que Boca va guanyar per 2-1. A setmanes del seu debut en el torneig argent, va rebre altre reconeixement: va ser convocat a donar una conferncia a la Universitat d'Oxford. En el primer torneig, l'Apertura 1995, Boca Juniors no va realitzar una bona campanya ja que noms va aconseguir el quart lloc. Aix va produir la desaprovaci dels seguidors en poca d'eleccions. El club va finalitzar el torneig amb un nou president, Maurici Macri, i amb l'allunyament de Marzolini de la direcci tcnica.

El nou any va comenar amb problemes, pel fet que la comissi directiva del club havia decidit contractar a Carlos Bilardo com director tcnic. Com a conseqncia de la baralla que van tenir al Sevilla, Maradona va amenaar al principi amb anar-se del club si Bilardo assumia el crrec, per desprs va decidir donar-lo suport. Un altre dels problemes el va tenir amb els directius, ja que Macri volia reduir les primes que s'atorgarien al planter en el cas que es complissin els objectius esportius. A pesar d'aix, Boca va arribar a barallar pel ttol per va perdre totes les possibilitats desprs de perdre contra el Racing. L'11 d'agost de 1996 Boca va jugar contra Estudiantes de La Plata a la penltima jornada del Torneig Clausura. L'equip ja no tenia possibilitats de guanyar el torneig i Maradona havia errat contra Racing el seu cinqu penal consecutiu. Desprs del partit, que va finalitzar en una derrota, Maradona s'allunyaria dels estadis i regressaria 11 mesos desprs. El campionat va ser guanyat per Vlez Srsfield, mentre que Boca noms va aconseguir el cinqu lloc. Aquest any va realitzar la campanya "Sol sense Drogues", organitzada pel govern argent. En el marc de la campanya havia d'esmentar els aspectes negatius del consum de drogues, i, segons va expressar, "la campanya Sol sense Drogues la faig pels nois. La droga existeix en tots costats i jo no vull que en consumeixin els pibes. Tinc dues nenes i em va semblar que era b dir tot aix, una obligaci de pare... Vaig ser, sc i ser drogoaddicte".

A pocs dies de deixar l'activitat, Maradona va viatjar a Sussa per a internar-se en una clnica que l'ajudaria amb la seva addicci a la cocana. Per el metge que l'atenia decidir donar una conferncia de premsa contant detalls del seu internament, el que va propiciar el seu retorn a Buenos Aires. Per els problemes de salut no quedarien enrere, el 7 d'abril de 1997 hagu de ser ingressat en un hospital desprs de sofrir un problema de pressi sangunia durant un programa de televisi xil anomenat Viva el Lunes condut per Cecilia Bolocco , lvaro Sales i Kike Morand i transms pel Canal 13.

El 21 d'abril va signar el contracte que determinaria el seu retorn al Boca Juniors, la conducci tcnica de la qual es trobava a crrec d'Hctor Rodolfo Veira, contractant a Ben Johnson com preparador fsic ja que necessitava posar-se en forma. El seu retorn es va produir el 9 de juliol, contra el Newell's Old Boys. El 24 d'agost va jugar el partit en el qual Boca va derrotar a Argentins Juniors per 4-2. Desprs del mateix va ser sortejat per a realitzar-se el control antidopatge, que finalment donaria positiu per la presncia de benzoitilecgonina i metilecgonina, metablits de la cocana. Aix va produir que l'AFA li imposs una suspensi en forma provisria fins que es coneguessin els resultats de la contraprova, que tamb donaria positiva. Maradona havia realitzat una denncia policial al mes de juliol, a causa d'unes suposades cridades telefniques on l'amenaaven amb collocar-li droga. El jutge Claudio Bonado va comprovar aquestes amenaces, i desprs d'un recurs presentat pels advocats del jugador, va disposar una mesura obligant a l'AFA a retirar la suspensi provisional fins que es realitzs una prova d'ADN en l'orina analitzada per a constatar que fora del jugador. Aix li va permetre a Maradona seguir competint, per el jutge va establir, a ms, que havia de fer-se en forma obligatria un control antidopatge 24 hores desprs de cada partit. L'estudi d'ADN no va poder ser completat, a causa de la petita quantitat de material gentic que es va trobar en les mostres que havia enviat l'AFA a la instituci encarregada de fer-lo, el PRICAI (Primer Centre Argent de Inmunogentica). Donada aquesta impossibilitat, quan el jutge Bonado aixequs la mesura de no innovar contra la suspensi provisional de la AFA, el que finalment no succeiria abans del retir del jugador, aquesta instituci podia aplicar-li la sanci corresponent.

A pesar de trobar-se habilitat per a jugar, en un partit enfront de Colo-Colo per la Supercopa va sofrir una lesi que el mantindria en inactivitat durant diversos dies. Tornaria a jugar el 26 d'octubre de 1997, en el partit que Boca Juniors va derrotar com visitant al River Plate per 2-1, sent reemplaat en l'entretemps per Juan Romn Riquelme. Aquest seria a ms el seu ltim partit oficial, ja que va anunciar el seu retir del futbol professional el mateix dia del seu aniversari (37 anys), el 30 d'octubre.

Vida lluny del futbol professional.

Al mar de 1998, mesos desprs d'anunciar el seu retir, li va sorgir la possibilitat de tornar a jugar, aquesta vegada per al club All Boys dirigit pel seu amic Sergio Batista. Malgrat aix, Maradona declin aquesta possibilitat, que finalment quedaria descartada, al costat de tota possibilitat de retorn, quan el jutge Bonado va aixecar la mesura cautelar que impedia que la AFA el sancions.

Desprs d'allunyar-se del futbol professional, Maradona no s'ha dedicat a una sola activitat, sin que, entre altres diverses ocupacions, ha estat comentarista esportiu, vicepresident de la Comissi de Futbol del Boca Juniors, presentador de televisi i ha realitzat diversos anuncis de publicitat. Aquesta etapa de la seva vida es va veure afectada, a ms, per greus problemes de salut causats per la seva addicci a les drogues, el que ho va dur a realitzar, amb major o menor xit, llargs processos de rehabilitaci tant a Argentina com a Cuba. En setembre de 2000 va publicar la seva autobiografia, titulada "Jo sc el Diego", en la qual va repassar la seva carrera futbolstica i va confessar els orgens de la seva addicci a les drogues.

En gener de 2000 Maradona va ser internat a la UCI del Sanatori Cantegril, mentre estava de vacances en la ciutat uruguaiana de Punta del Este. El jugador va ingressar a la clnica amb una crisi hipertensiva i un quadre d'artmia ventricular. El seu representant, Guillermo Cppola, va explicar que l'ingrs no era per un problema amb les drogues, sin que Maradona sofria d'hipertensi. No obstant aix, en les anlisis de sang i orina van ser trobats restes de cocana, pel que Maradona va haver de declarar davant la justcia uruguaiana, ja que el consum, si b no es trobava penat, era considerat una "falta". Desprs de sortir de la clnica, el 18 de gener d'aquell any va viatjar a Cuba per a iniciar un tractament de rehabilitaci, residint en aquest pas durant diversos anys.

Desprs del seu retir, Maradona va esperar ms de quatre anys per a realitzar el seu partit d'acomiadada, que es va realitzar el 10 de novembre de 2001, a La Bombonera, en un partit entre la selecci argentina i un combinat d'estrelles. El seleccionat argent, condut per Marcelo Bielsa, contava amb la presncia de jugadors com Roberto Ayala, Juan Sebastin Vern, Javier Zanetti i Pablo Aimar. El combinat d'estrelles, dirigit per Alfio Basile, estava integrat per jugadors de la talla d'Enzo Francescoli, ric Cantona, Davor uker, Juan Romn Riquelme, Carlos Valderrama, Hristo Stoichkov i Ren Higuita, entre d'altres. Desprs del partit, un emocionat Maradona va brindar un discurs, acceptant errors, en el qual va pronunciar una de les seves recordades frases: "jo em vaig equivocar i vaig pagar, per la pilota no es taca".

En 2003, Diego Maradona va finalitzar dos de les seves relacions ms importants: amb la seva esposa Claudia Villafae i amb el seu representant i amic Guillermo Cppola. La seva esposa va iniciar la demanda de divorci el 7 de mar per aband de la llar en 1998, desprs de romandre ms de 13 anys casats. Maradona i Villafae van contreure matrimoni el 7 de novembre de 1989, en una gran festa realitzada a l'estadi Luna Park de la Ciutat de Buenos Aires. Amb Cppola va finalitzar la vinculaci contractual i l'amistat que els unia, iniciant-li desprs una demanda per uns suposats diners que devia Maradona.

A l'abril de 2004 Maradona va sofrir un important problema de salut i va ser internat a la Clnica Sus-Argentina de Buenos Aires. Les autoritats de la clnica van expressar que el jugador havia sofert "una crisi hipertensiva, amb un quadre basal de cardiopatia dilatada". Maradona havia regressat de Cuba tres setmanes abans per a visitar a la seva famlia, i les seves aparicions meditiques prvies a l'internament no van evidenciar cap tipus de problema. Els problemes cardacs de Maradona eren agreujats per la seva addicci a les drogues, pel que, desprs que la seva salut s'estabilitzs, va ser internat el 9 de maig en la clnica neuropsiquitrica "Del Parc" per a iniciar un tractament de desintoxicaci. Desprs de tres mesos d'internament, Maradona va demanar perms judicial per a continuar el seu tractament a Cuba. El jugador no podia abandonar la clnica sense el consentiment de la seva famlia, qui exercia la seva custdia sota autoritzaci judicial. A ms, l'assessora de Menors i Incapacitats, Elena Bortiri, va promoure, amb el consentiment de la seva famlia, la inhabilitaci de Maradona per la seva drogodependncia, sobre la base de l'article 152 bis del codi civil. La inhabilitaci es dict per a protegir l'individu, i la seva famlia, dels seus propis actes, limitant la seva capacitat jurdica. A pesar de la demanda de Maradona, qui va arribar a reunir-se amb el president Nstor Kirchner per a sollicitar-li que intervingus en la situaci (encara que finalment el tema no es va tractar en la reuni). El tractament el continu a Argentina.

Desprs de deixar l'activitat esportiva, i a causa de els seus excessos amb el menjar i les drogues, Maradona va augmentar considerablement de pes arribant als 120 quilos en febrer de 2005. En mar de 2005 es va sotmetre a una cirurgia baritrica (bypass gstric) en la ciutat de Cartagena d'ndies, Colmbia, per al control de la obesitat i altres problemes relacionats amb el sobreps. Grcies a la cirurgia i a una estricta dieta, Maradona va baixar en pocs mesos ms de 50 quilos. 
Desprs de baixar de forma considerable de pes, li van oferir conduir un programa de televisi que s'emetria per Canal 13. Aix es va concretar el 15 d'agost de 2005 amb la primera emissi del seu programa, La noche del 10. Com convidat per al primer programa va escollir a Pel, amb qui mantenia un meditic enfrontament des de feia anys. El programa va tenir entrevistes amb diverses personalitats, per el fet ms important va ser l'entrevista al lder cub Fidel Castro, amb qui mant una amigable relaci des del seu pas per l'illa. El 7 de novembre del mateix any va ser transms l'ltim programa del cicle. Va Ser realitzat en l'estadi Lluna Park, i va tenir com principal figura convidada al boxador nord-americ Mike Tyson. El programa va ser guanyador als Premis Clarn Espectacles 2005 com a Millor Programa d'Entreteniment i Millor Producci; sent Maradona triat la Figura de l'Any. A ms, va obtenir el Martn Fierro en la categoria Producci Integral. A ms de presentar el seu programa de televisi, tamb va participar en un programa de ball ems per la cadena RAI d'Itlia, al que finalment va renunciar a causa de problemes amb el fisc itali i per l'esgotament d'haver de viatjar cap a aquest pas dues vegades per setmana. 

En setembre del 2005 va comenar el rodatge de la pellcula biogrfica, dirigida per l'itali Marco Risi  amb gui de Manuel Valdivia, Csar Vidal i Manuel Ros San Martn  titulada Maradona, la mano di Dio. Maradona va vendre l'exclusivitat sobre qualsevol producci audiovisual a Globomedia fins al 2010 per a dur a terme aquesta pellcula i un documental que rodar alhora Emir Kusturica.

Fou vicepresident del Consell de Futbol del Boca Juniors des de juny del 2005 fins agost del 2006. En accedir al crrec, va sollicitar la designaci d'Alfio Basile com a entrenador, tot un encert ja que sota la seva conducci tcnica l'equip va aconseguir diversos ttols nacionals i internacionals. Tamb ha continuat jugant al futbol en partits benfics, com el Soccer Aid realitzat a Anglaterra, i en una nova modalitat de futbol sala anomenada Showbol.

Altres consideracions.

Reconeixements i fanatisme.


Tant a la selecci d'Argentina com al Npols, Maradona es va convertir en un smbol, en un "heroi esportiu". Partint de la suposada base democrtica de l'esport, l'heroi no noms representa l'assoliment desitjat, sin tamb el carcter com de les oportunitats de partida. A diferncia de l'heroi mitolgic o el cavaller medieval, com ms baixa s la condici social i cultural de l'heroi esportiu, major s la seva representativitat en els sectors populars. Aquesta adhesi s major si, a ms de pertnyer a un sector econmicament desaventatjat, no renuncia als repertoris i gramtiques que es desprenen d'aquest sector. En el cas de Maradona ha de sumar-se-li, tamb, el mite del seu enfrontament amb els "poderosos", dirigents de les federacions i equips del nord itali, com representants dels "oprimits", els pobres del sud d'Itlia.

Sobre la idolatria que existeix en l'Argentina respecte Maradona, el seu ex company Jorge Valdano va declarar en juny del 2006 al diari alemany Sddeutsche Zeitung: En el moment que Maradona es va retirar del futbol actiu, va deixar traumatitzada a Argentina. Maradona va ser ms que un futbolista genial. Va ser un factor extraordinari de compensaci per a un pas que en pocs anys va viure diverses dictadures militars i frustracions socials de tot tipus. Valdano va afegir que Maradona va oferir als argentins "una sortida a la seva frustraci collectiva i per aix la gent ho adora all com una figura divina. El socileg Eliseo Vern coincideix a l'expressar que Maradona reflecteix "les creences i les necessitats collectives, dels despullats, dels pobres, dels que necessiten creure que Du est prop i per aix s'identifiquen amb Diego, com abans amb Evita". 

Un exemple d'aquesta idolatria s la Esglsia maradoniana. En l'Argentina i diverses parts del mn existeix aquesta religi pardica relacionada amb el culte a Maradona com Du suprem. Per a ells 1961 s l'any 1 dD, desprs de Diego, i marca el comenament de l'Era Maradoniana. Tamb durant el seu internament en 2004, molts fantics del jugador es van acostar a les portes de la Clnica Sus-Argentina i van aferrar a les parets cartells amb missatges de suport. Entre ells van poder llegir-se missatges com "Sempre viurs, Du no vol competncia", "Barba (Du): ja li donares una m, estem esperant l'altra", "No afluixis que te n'assortirs. No pots perdre. No t'oblidis que Maradona juga per a vs" o "Jess va ressuscitar una vegada. Vs, milers". Actualment s'ha realitzat un monument situat en el museu de Boca Juniors en el seu honor i una esttua situada en la ciutat de Bahia Blanca, de la mateixa manera com existeixen altres escultures arreu del mn.

Si b aquest fanatisme t els seus focus a Argentina i Npols, la seva carrera futbolstica ha estat reconeguda en nombroses ocasions. Diverses enquestes el situen entre els millors jugadors de la histria. Es destaca una enquesta realitzada per la FIFA l'any 2000 en el seu lloc d'Internet, en la qual va guanyar mpliament amb el 53,60% dels vots (el van seguir amb el 18,53% Pel i Eusebio amb el 6,21%). Va obtenir el tercer lloc en l'enquesta realitzada entre els lectors de la revista FIFA Magazine i el Comit de Futbol de la FIFA, darrere de Pel i Alfredo Di Stfano. Va ser triat tamb el Segon Millor Jugador del Mn de tots els temps, solament desprs de Pel (122 punts), en una votaci feta pels guanyadors de la Pilota d'Or en 1999.

A ms dels diferents reconeixements donats per organismes oficials i publicacions esportives de tot el mn, Maradona va rebre un important reconeixement d'Argentinos Juniors. El 26 de desembre de 2003 el club del seu debut reinaugur el seu estadi situat en La Paternal al que va anomenar Diego Armando Maradona, nom oficialitzat el 10 d'agost de 2004. Tamb va ser premiat pel Senat de la Naci Argentina, quan al juny de 2005 li va atorgar el premi Domingo Faustino Sarment per la seva trajectria.

Diversos artistes han homenatjat a Diego Maradona a travs de les seves canons. s el cas del mort cantant de quartet Rodrigo Bueno, qui va interpretar el tema La m de Du. Tamb van fer el propi Los Piojos amb Marad i Fito Pez amb I dna-li alegria al meu cor, Los Calzones amb Yo te sigo, Mano Negra amb Santa Maradona, Andrs Calamaro amb Maradona, Charly Garca amb Maradona blues, Los Ratones Paranoicos amb Para siempre, Attaque 77 amb Francotirador i Los Cafres amb Capitn Pelusa, entre d'altres.

Afinitats poltiques.

Maradona ha mantingut al llarg de diversos anys una intermitent per estreta relaci amb l'expresident argent Carlos Sal Menem. En 1999 va festejar al costat d'ell el triomf en les eleccions presidencials del radical Fernando De La Rua, qui va obtenir ms vots que el peronista Eduardo Duhalde, principal rival de l'expresident dintre del partit. Tamb el va visitar mentre estava sota arrest domiciliari, en 2001, acusat pel trfic d'armes a Crocia i Equador produt durant el seu govern. En l'any 2000, Menem va estar present durant la presentaci de la seva autobiografia Jo sc el Diego, obra que fou dedicada, entre d'altres, a l'exmandatari.

En els ltims anys, el jugador ha expressat el seu suport cap a diversos poltics d'esquerra. A l'iniciar el seu primer tractament de rehabilitaci a Cuba, va entaular una amistat amb el lder cub Fidel Castro, a qui ha donat suport pblicament. Tamb ha expressat admiraci per l'argent Ernesto Guevara, de qui va dir en la seva biografia, referint-se tamb a Jorge Rafael Videla: "Tipus com Videla fan que el nom de l'Argentina estigui brut fora; en canvi, el del Che ens hauria de fer sentir orgullosos". A ms, t tatuat el rostre de Guevara al seu bra dret i el de Castro a una de les seves cames. 
Tamb ha reconegut la labor del president argent Nstor Kirchner, amb qui es reun en agost del 2004.

En novembre del 2005 Maradona va ser una de les figures principals del Cim dels Pobles, tamb anomenada contracim, en oposici al IV Cim de les Amriques. La seva participaci va comenar el 3 d'aquest mes, quan va abordar l'Exprs de l'Alba, un tren que partia des de Buenos Aires i transportava 160 passatgers que participarien al contracim, entre els quals es trobaven el llavors candidat a la presidncia de Bolvia Evo Morales. El Cim dels Pobles, on es va manifestar l'oposici a l'ALCA i el repudi a George W. Bush, va contar amb la presncia del propi Maradona, el president veneol Hugo Chvez, Silvio Rodrguez, Adolfo Prez Esquivel i les Madres de la Plaza de Mayo. La seva participaci va generar l'enuig de diversos dirigents poltics, entre els quals es trobava el president mexic Vicente Fox.

Litigis judicials. 
A ms de les dues causes esmentades anteriorment, possessi de cocana en 1991 i l'agressi a diversos periodistes en 1994, Maradona ha estat implicat en problemes judicials que han estat dirimits tant judicial com extrajudicialment. Si b els que han tingut major publicitat sn els relacionats amb el reconeixement de la paternitat, tamb ha tingut altres relacionats amb agressions o amb interessos purament econmics.

Cristiana Sinagra va iniciar una demanda a Itlia perqu Maradona reconegus la paternitat del seu fill, de nom Diego. El 6 de maig de 1992, desprs que Maradona es negus en tres oportunitats a realitzar-se la prova d'ADN, la jutgessa Mara Brega de Lucca va confirmar la paternitat, autoritzant a Sinagra a utilitzar el cognom i ordenant al jugador argent a passar-li una mensualitat de 4 mil dlars. Pare i fill es van trobar per primera vegada en maig del 2003 en un camp de golf de la ciutat italiana de Fiuggi, desprs que Diego Maradona Jr. enganys la seguretat del lloc, i van conversar durant quaranta minuts. A pesar d'aquesta trobada i que la sentncia va ser confirmada en 1995, Maradona mai ho va reconixer com el seu fill, manifestant a l'octubre de 2005 en el seu programa de televisi que "acceptar no s reconixer. Tinc dues filles amb el meu amor de tota la vida: es diuen Dalma i Gianina. Estic pagant amb diners les meves equivocacions del passat. Un jutge em va obligar a donar-li diners, per no pot obligar-me a sentir amor per ell". A causa del retard en el pagament de la quota alimentria, Cristiana Sinagra va iniciar a principis de 2005 una demanda per a efectuar el cobrament, el que va autoritzar la subhasta d'una propietat que Maradona possea a Moreno. Per desprs d'una srie de negociacions extrajudicials entre les parts, la subhasta es va suspendre.

No obstant aix, Sinagra no s l'nic fill extramatrimonial no reconegut. En 1996 va nixer una filla, fruit de la seva relaci amb Valeria Sabalan, cridada Jana. Desprs de negar-se novament a realitzar-se els exmens d'ADN, la jutgessa Graciela Varela va determinar en primera instncia, desprs que el jugador es negus en cinc oportunitats a realitzar-se la prova, que Maradona era el pare de la nena i la va autoritzar a dur el cognom i en el 2001 li va ordenar al jugador lliurar-li 2 mil pesos mensuals. La sentncia va ser confirmada per la Sala I de la Cmera d'Apellacions, el 29 de juny de 2001. Degut al fet que mai va complir amb aquesta obligaci, se li va iniciar una causa penal en la qual, desprs de pagar i de comprometre's amb una mensualitat de 2.700 pesos, va ser sobresegut. La justcia va comprovar que el responsable de realitzar els pagaments que exigiria la demandant era Guillermo Cppola, i que era ell qui havia incomplit.

A finals del 2005, es va iniciar un nou judici de filiaci per un suposat fill del jugador argent. Els pares del nen, cridat Santiago, serien Maradona i Natalia Garat, qui va morir al novembre de 2005.

Un altre dels seus problemes s amb el fisc itali, a qui li deu ms de 29 milions d'euros, acusat d'evadir impostos durant els seus ltims dos anys a Npols. No obstant aix, el periodista Gianni Min va expressar que els directius del S.S.C. Napoli van dir a diversos dels jugadors que fessin dos contractes, un com futbolistes i l'altre per l'explotaci de la seva imatge. El Tresor va interpretar aix com evasi, i com Maradona no va demanar una empara com van fer diversos dels seus companys i existia una llei que amb els anys augmenta en forma important la suma deguda, el deute va arribar la suma actual. Aquesta situaci va dur que, desprs d'un pas per Itlia al juny de 2006, la policia li segrests dos rellotges valorats en 10 mil euros com part de pagament del deute.

En gener del 2006, mentre estava de vacances a la Polinsia, va ser acusat de trencar-li un got en el cap a una dona desprs que aquesta tingus un altercat amb la seva filla Gianina, per l'inconvenient va ser solucionat extrajudicialment.

Desprs de finalitzar, en el 2003, el seu vincle contractual amb el seu representant, Guillermo Cppola, va comenar un judici en el qual el jugador li reclama el pagament de 2 milions de dlars, en concepte del guanyat, entre altres assumptes, en el seu partit homenatge. Desprs del fracs de diverses audincies conciliatries, la justcia argentina encara no s'ha pronunciat sobre l'assumpte.

Actualment es troba acusat per lesions lleus al Fur Contravencional i de Faltes de la Ciutat de Buenos Aires, per danyar a una parella en envestir amb la seva camioneta una cabina telefnica. L'accident automobilstic es va produir el 10 de febrer de 2006, i segons la delcaracin d'alguns testimonis Maradona va abandonar el lloc sense lliurar les seves dades ni els de la seva camioneta, una mica que obliga la llei de trnsit. No obstant aix, l'ex jugador va declarar que mai va estar en el lloc de l'accident, una fet que confirmen altres testimonis. Desprs de no presentar-se en el jutjat desprs de cinc citacions, el jutge Gonzalo Ra ho va declarar "en rebellia" i va estendre una ordre de captura en la seva contra. Maradona en aquell moment es trobava fora del pas, per quan arrib a l'Aeropuerto Internacional de Ezeiza provinent d'Itlia, el 7 d'ctubre del 2007, fou portat per la fora al Juzgado Contravencional N 9, ubicat al barri de Palermo de la Ciutat de Buenos Aires.

Estadstiques.










*Mxim golejador.
 Jug, a ms, un partit per la Supercopa front el Colo-Colo.
 Jug, a ms, un partit per la Supercopa italiana de futbol.
 Jug, a ms, la Copa Artemio Franchi.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Diego Armando Maradona;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37992" title="Yucatn" nonfiltered="4736" processed="4715" dbindex="14973">

Yucatn s un dels 31 estats que conformen la federaci mexicana. s situat a l'est del pas, al nord de la pennsula homnima. Antigament, els estats de Campeche i Quintana Roo, i algunes regions de Tabasco i el nord de Belize van formar part de l'estat de Yucatn, que abastava tota la pennsula. La capital n's Mrida. Altres ciutats importants sn Progreso i Valladolid. A Yucatn tamb es troben importants runes arqueolgiques maies: Acanceh, Ake, Chacmultun, Chichn Itz, Dzibilichaltun, Kabah, Labn, Mayapan, Sayil, Uxmal i Yaxuna.

Yucatn es va convertir en estat de Mxic, desprs de la independncia i la proclamaci de la Constituci de 1824, que establia que Mxic era una federaci formada per estats lliures i sobirans. Per, quan els conservadors van arribar al poder el 1835, canviant la constituci i limitant l'autonomia dels estats de la federaci, i convertint-los en provncies o departaments governats per autoritats designades pel govern central, alguns estats van respondre amb insurreccions. Yucatn va declarar-ne la independncia el 1838, aprovada pel Congrs Local el 1840 i el 1845. Aquest any va comenar la Guerra entre els Estats Units i Mxic, i Yucatn es va declarar neutral.

El 1847 va comenar all que s'ha anomenat la Guerra de Castes, una insurrecci violenta del poble maia en contra de la poblaci blanca i mestissa de l'estat, la qual cosa va dur a l'estat a una situaci econmica i social molt crtica. El govern yucatec va sollicitar suport estranger, i fins i tot, la sobirania de l'estat, si es donava suport militar per controlar la severa situaci. Cap pas va respondre, per, acabada la Guerra amb els Estats Units, Mxic va oferir suport militar i econmic, i Yucatn va reintegrar-se a Mxic el 17 d'agost, 1848. La Guerra de Castes no acabaria completament sin fins al 1901. 

Desprs que el govern centralista fos derrotat i el federalisme fos re-instaurat a Mxic, el 1857 Campeche es va separar de Yucatan, convertint-se en un estat ms de la federaci. Quintana Roo es va separar el 1902. 

El primer governador d'ascendncia maia, Francisco Luna Kan, va ser elegit el 1976.
 
Avui Yucatn s un estat prsper de la regi del sud-est de Mxic. Mrida, la capital, s un important centre de negocis, i un important centre de turisme. El 30% de la poblaci encara parla la llengua maia. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="37999" title="Pptid" nonfiltered="4737" processed="4716" dbindex="14975">
Els pptids (del grec       , "digerible") sn una famlia de molcules formades per la uni de diversos aminocids en un ordre determinat. Els aminocids estan enllaats entre ells mitjanant l'anomenat enlla peptdic (o enlla amida), donat que el grup funcional resultant s una amida. L'enlla entre els toms de nitrogen i de carboni t un cert carcter d'enlla doble; aix fa que la distncia C-N sigui una mica ms curta, i que el grup amida sigui pla.

Els pptids, igual que les protenes, estan presents a la naturalesa i sn responsables d'un gran nombre de funcions biolgiques, moltes de les quals encara no es coneixen. 
Els pptids es diferencien de les protenes en qu sn ms petits (tenen menys de deu mil o dotze mil Daltons) i que les protenes poden estar formades per la uni de diversos polipptids, i de vegades grups prosttics. Un exemple de polipptid s la insulina, la qual es compon de 55 aminocids i es coneix com una hormona d'acord amb la funci que t en l'organisme. 

La uni d'un baix nombre d'aminocids dna lloc a un pptid: 
Oligopptid: Nombre d'aminocids < 10 ;
Polipptid : Nombre d'aminocids > 10 ;
Protena: nombre d'aminocids > 100. ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38000" title="Riu Palncia" nonfiltered="4738" processed="4717" dbindex="14976">

El Palncia (en castell Palancia) s un riu del nord del Pas Valenci que naix al peu de la Peaescabia (serra del Toro, al vessant oriental de la serra de Javalambre), a 1.618 metres de altitud. Forma l'eix de les comarques de l'Alt Palncia i el Camp de Morvedre i desemboca a la Mediterrnia, al terme municipal de Sagunt, desprs de recrrer 85 km. La superfcie de la conca s de 910 km2 i el cabal mitj s de 2,5 litres per segon a Viver.

L'alt curs del Palncia t unes aiges de molta qualitat. El riu dna nom a la comarca de l'Alt Palncia i passa per la seva capital, Sogorb, per la qual cosa tamb s conegut com el riu de Sogorb. Pel fet de passar per Sagunt, prop de la desembocadura, tamb era conegut com el riu de Morvedre, nom antic de la ciutat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38001" title="Riu Millars" nonfiltered="4739" processed="4718" dbindex="14977">


El Millars (en castell Mijares) s un riu de la conca mediterrnia de la pennsula Ibrica que naix a El Castellar, provncia de Terol, l'Arag, a la serra de Gdar, a uns 1.600 metres d'altitud. En direcci nord-oest sud-est, entra al nordoest del Pas Valenci per la comarca de l'Alt Millars, on es troba el pant d'Arens, passa per Montanejos, Cirat, Arauel, Toga, Torrechiva, Vallat, Fanzara, i s'endinsa a la Plana Baixa per Ribesalbes, on hi ha el pant del Sitjar. Desprs continua pel terme d'Onda, el d'Almassora, al nord, i el de Vila-real i Borriana al sud. En el seu ltim tram marca la frontera entre la Plana Baixa i la Plana Alta i desemboca a la Mediterrnia entre Almassora i Borriana al paratge conegut com Les Goles.

T 156 km de longitud, una conca de 4.028 km2 i un cabal mitj de 14,72 m3 per segon a Cirat.

s de rgim pluvial mediterrani, amb grans crescudes, i els seus afluents principals sn el Valbona i l'Albentosa, a l'Arag, i el riu de Vilafermosa, el riu de Llucena i la rambla de la Viuda, al Pas Valenci.

Amb l'aigua del Millars es reguen les hortes histriques de Castell, Almassora, Vila-real, Borriana i les Alqueries. L'infant Pere, comte de Ribagora, va dictar una sentncia respecte a l's que devia fer-se de les aiges del Millars desprs de les reclamacions fetes per les viles de Castell i de Vila-real davant les exigncies de Borriana i d'Almassora. L'arbitri de Pere, de 1346, assenyalava que, en cas de carestia, el cabal de l'aigua del riu, tallat a l'assut de Vila-real, deuria repartir-se en seixanta parts iguals, de les quals correspondrien dneu parts o files a Borriana, catorze i mitja a Castell, catorze a Vila-real i dotze files i mitja per a Almassora.

Amb la recent construcci de nous canals, como ara el canal cota 100 i el canal cota 220, l'aigua del Millars s'utilitza per al reg en zones ms altes, com ara Onda, i allunyades, com ara Nules, Betx i la Vilavella. 

 Vegeu tamb .
 Geografia del Pas Valenci;
 Les Goles del Millars;
 Clot de la Mare de Du;
 Curs alt del riu Millars;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38003" title="Nebosan" nonfiltered="4740" processed="4719" dbindex="14978">
El Nebosan s una comarca del Comenge amb centre a Sant Gaudens (Saint-Gaudens). El seu nom es va originar al deformar-se el nom del senyor gallorom Nepotianus (Nepoti) que possea una extensa hisenda a la regi.

La regi fou ocupada des antic i va veure passar a romans, visigots i francs. Els bisbes de Comenge van restar els senyors mes ben organitzats i el segle IX es va fundar el comtat de Comenge incloent el Nebosan, sobre la base del Bisbat de Comenge. La comarca de Nebosan va pertnyer al comtat de Comenge fins que fou ocupada pel vescomte Gast VII de Bearn el 1258 i incorporada al Vescomtat de Bearn el 1267, portant sovint des llavors el ttol de vescomtat de Nebosan, que sempre va correspondre als vescomtes de Bearn. Des el 1267 fou la seu d'un senescal bearns. El 1290 va passar junt amb Bearn a la casa de Foix i finalment a Navarra. El 1589 el rei de Navarra va esdevenir rei de Frana per la incorporaci a la corona es va demorar fins el juliol de 1607, en qu es van incorporar tots els feus francesos (encara que Bearn estava unit administrativament a Bearn, era posseda com a feu francs). A Sant Gaudens es van reunir tot el segle XVII i el XVIII els estats generals del territori de Nebosan encarregats de fixar els impostos i de les donacions al rei, i que depenien de la Generalitat de Montalb (1635-1716), desprs d'Auch (1717-1784) i finalment de Baiona (1784-1787) per tornar a Auch abans de la revoluci (1787-1790); els dominis reials de la comarca eren administrats per la cmera de comptes de Pau. La justcia fou administrada a la castellania de Sant Gaudens (que incloa Miramont) que era part de la senescalia; les apellacions es veien a Tolosa. Religiosament el pas va continuar depenent a partir del 1258 del bisbat de Comenge (Sant Bertran de Comenge) i fou seu d'un arxiprestat amb 21 parrquies. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38005" title="Riu de Vilafermosa" nonfiltered="4741" processed="4720" dbindex="14979">
El riu de Vilafermosa (en castell Ro Linares o Ro de Villahermosa) s un riu de la conca mediterrnia de la pennsula Ibrica que neix a l'Arag, a la serra de Gdar, prop del poble de Valdelinares, i entra al nord del Pas Valenci per la comarca de l'Alt Millars, al sud-oest del masss del Penyagolosa, del qual rep gran part de la seua aigua. Desemboca al Millars a la localitat de Vallat.

Passa pels pobles de Vilafermosa  que dna nom al riu al seu pas per terres valencianes , Lludient i Argeleta. Durant el seu curt recorregut, es poden trobar moltes espcies d'arbres a la ribera del riu, i tamb fauna abundant, a causa de la qualitat de la seua aigua. Es creu que encara hi pot haver lldrigues.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38008" title="Vescomtat d'vol" nonfiltered="4742" processed="4721" dbindex="14980">
El vescomtat d'vol fou una jurisdicci feudal del Regne de Mallorca a la Cerdanya avui sota administraci francesa. La capital era vol, i ms tard algunes temporades fou tamb La Bastida d'Oleta.

Els senyors d'vol i altres llocs eren feudataris del comte de Foix pels castells del Donas.  El 1163 apareix com a senyor Bernat der Llo, casat amb una filla d'Arnau de So, senyora de So. El 1311 van permutar el territori dels castells del Donas per la baronia de Migls. La resta dels seus dominis eren gaireb tots a Cerdanya-Conflent: vol, Horts de Conflent, Sant, Estavar i Bajande (a ms hi havia Font-rabiosa i Creu al Capcir) que el rei Jaume III de Mallorca va convertir en vescomtat el 14 de setembre de 1335 quan governava Bernat, senyor d'vol, So i Cortsav. A les possessions inicials es van afegir Oleta (avui dia vol s un poble del municipi d'Oleta), Bastida d'Oleta, Jjols i Fetges, tot al Conflent. El 1428 va passar a la famlia de Castres-Pins, reclamats vescomtes d'Illa i Canet i ms tard, a meitat del segle XVII, als Ferrandis d'Hxar, ducs d'Hxar, i als Silva, comtes de Salinas. El rei Llus XIV de Frana va confiscar el vescomtat per ms tard, el 1730, el consell d estat francs va ordenar retornar-lo al duc d'Hxar. Ell i els seus hereus el van conservar fins la revoluci.

 Vescomtes d'vol .

Bernat, primer vescomte 1335;
Joan (fill) fins el 1344 (mort el 1347);
Bernat (germa) senyor de Millars i Calce (+1385) no fou vescomte;
A la corona 1344-1346;
Berenguer d'Entena 1346-1352;
Berenguer (fill de Joan) 1352-1353;
Bernat, senyor de So i Vilaragut, 1353-1385;
Guillem 1385-1428;
Blanca de So, vescomtessa, senyora de So i Vilaragut, casada amb Pere Galceran de Castre-Pinos, vescomte d'Illa i Canet;
Vescomtes d'vol, Illa i Canet ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38011" title="Principat de Bidaxa" nonfiltered="4743" processed="4722" dbindex="14981">
El principat de Bidaxa (francs: Bidache) fou una senyoria feudal a Frana entre el Bearn i la Baixa Navarra (Navarra francesa). La capital era Bidaxa.

Els senyors de Gramont governaven un territori allat entre Bearn i Dacs. El territori el delimitaven el riu Bidusa (Bidouze), els boscos de Mixa (Mixe) i de Guixa (Guiche) i els Pirineus; al llarg del segle XI van afermar la seva sobirania, sovint sota vassallatge del Vescomtat de Bearn.

El 1205 el senyor de Bidaxa, Gramont i Mixa, Arnau Guillem, va prendre el ttol de Prncep de Bidaxa. Vers el 1255 un tal Ramon, oncle d'Arnau Guillem, disputava l'herncia (suposadament a una filla d'Arnau Guillem i al seu marit) i va fer cessi dels drets sobirans de Bidaxa al rei Eduard I d'Anglaterra que acabava d'esdevenir duc d'Aquitnia, per tot i aix va acabar perdent, i la lnia d'Arnau va conservat el poder. El prncep rendia homenatge per Mixa i terres a Zuberoa al vescomte de Bearn, per Gramont al rei de Navarra, per no rendia a ning per Bidaxa. Encara al segle XVI els prnceps de Bidaxa eren senyors sobirans i es titulaven prnceps de Bidaxa, comtes de Guixa (les terres de Guixa havien pres el ttol comtal), senyors de Gramont, i barons de Vilanova, Came, Sames, Lren, Saint-P, Bardos i Urt, per la seva autonomia va desaparixer desprs del 1589 quan el rei de Navarra i vescomte de Bearn, Enric III, va esdevenir rei de Frana (Enric IV) i va considerar Bidaxa un feu francs. El 1643 la part essencial d'aquestes terres foren convertides en ducat-pairia. Vegeu Ducat de Gramont.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38016" title="Ducat de Gramont" nonfiltered="4744" processed="4723" dbindex="14982">
El Ducat de Gramont fou una jurisdicci feudal entre Bearn i Baixa Navarra, amb capital a Bidaxa (que no era part del ducat).

El 1643 el comtat de Guixa (Guiche), alguns llocs del principat sobir de Bidaxa (sense la vila de Bidaxa ni la d'Arancou) i les baronies de Vilanova, Came, Sames, Lren, Saint-P, Bardos i Urt, possessions dels comtes (abans senyors) de Gramont, foren convertides en el Ducat-pairia per a falta de registre es va tornar a crear per Llus XIV amb el mateix territori el 1648. El ducat va portar el nom de Ducat de Gramont abraant dotze pobles: Bardos, Urt, Guixa (Guiche), Sames, Came, Bergouey, Viellenave-sur-Bidouze, Lren, Saint P de Lren, Escos. Els Gramont prnceps de Bidaxa eren des el 1486 alcaldes hereditaris de Baiona, i al segle XVII reberen el govern de Bearn i Baixa Navarra aix com d'altres ciutats com Saint Jean Pied-de-Port. El seu govern a Bidaxa i al ducat es va acabar el 1789.

Els ducs portaven els ttols de Prncep Sobir de Bidaxa, Comte de Toulougeon, comte de Guixa, comte de Louvigny (inicialment vescomte), Vescomte d'Aster, bar (inicialment senyor) d'Andouins, de Lescun i d'Hagetmau, i senyor (ms tard duc) de Lesparre.

Llista de senyors, comtes i ducs de Gramont .

Vescomtes d'Aster:

San Garcia,  mort el 1458 (adquireix per matrimoni amb Anna, filla i hereva de Joan III, el vescomtat d'Aster);
Joan I 1458-1496;
Joan II 1496-?
Menaud ?-1534 (es casa amb Clara de Gramont, filla i hereva de Francesc de Gramont);

Senyors de Gramont i Guixa

Francesc de Gramont ?-1525;
Clara de Gramont 1525-1534;
Antoni I de Gramont-Aster 1534-1576;
La senyories de Gramont i Guixa sn elevades a comtat vers 1572;

Comtes de Gramont i Guixa

Antoni I de Gramont-Aster vers 1572-1576;
Filibert I 1576-1580      (Aster va passar al germ Joan Antoni). Per matrimoni amb Diana, vescomtessa de Louvigny va adquirir aquest vescomtat (amb les senyories de Lescun, Anduins i Hagetmau) ;
Antoni II 1580-1644 (comte fins el 1643, desprs duc de Gramont i comte de Guixa) ;
Antoni III de Gramont 1644-1678 ;
Antoni IV de Gramont 1678-1720 ;
Antoni V de Gramont 1720-1725 ;
Antoni VI de Gramont 1725-1741 ;
Llus I de Gramont 1741-1745 ;
Antoni VII de Gramont 1745-1789 ;
Suprimit per la revoluci de 1789.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38018" title="Comtat de Toulonjon" nonfiltered="4745" processed="4724" dbindex="14983">
El comtat de Toulonjon fou una jurisdicci feudal de Frana que apareix esmentat tamb com Toulougeon, Toulongeon o Tolonge degut a que la famlia borgonyona dels Toulonjon estava dividida en moltes branques. La capital fou Alonne, desprs rebatejada Toulonjon.

Tefil Amedi, germ del comte Filibert de Gramont (vegeu Ducat de Gramont) va rebre en morir el pare la senyoria de Mucidan i es va casar amb Carlota, senyora de Toulongeon, que havia heretat del seu pare Claudi de Clermont. Tefil va morir el 1597 i de la seva muller Carlota (en va tenir un altra) va tenir una filla anomenada Margarida, casada amb Joan, senyor i desprs vescomte de Durs (Durazzo) que va morir abans. L'herncia va passar al seu nebot Antoni II comte de Gramont i Guixa (que el 1643 ser fet duc), que fou elevat a comte, i va portar el ttol per ms tard va passar a un altra famlia. El comtat va desaparixer amb la revoluci el 1789. El possedor actual s el cavaller de Vergennes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38024" title="Pere Esteve i Abad" nonfiltered="4746" processed="4725" dbindex="14984">
Pere Esteve i Abad (Tiana, 26 de desembre de 1942 - 10 de juny de 2005) fou un poltic catal.

Enginyer industrial de professi, la seva trajectria poltica s'inici a la seva vila natal,  on va militar des dels anys 60 en grups juvenils cristians i en l'associaci Amics de Tiana. L'any 1976 es va afiliar a Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC), essent elegit regidor en les primeres eleccions democrtiques posteriors a la dictadura. Des del1984 fou, successivament, membre del Consell Nacional i del Secretariat de CDC, aix com del Comit d'Enlla de Convergncia i Uni (CiU).

Diputat del Parlament de Catalunya (1992-1995), va presidir la Comisi d'Indstria, Energia, Comer i Turisme. L'any 1996 va substituir Miquel Roca com a secretari general de CDC, actuat des d'aquest crrec com impulsor de la Declaraci de Barcelona, signada el  1998 per CiU, PNV i BNG, per defensar la plurinacionalitat de l'Estat espanyol.

El 1999 fou elegit eurodiputat per la llista conjunta de CiU, BNV i PSM-EN, crrec que va mantenir fins el 2002. Durant aquest perode (XI Congrs de CDC de l'any 2000) va abandonar el crrec de secretari general -aix com el partit- pel seu desacord amb la poltica de pactes amb el Partit Popular, i va fundar l'Associaci Catalunya 2003, que es va integrar a la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. 

El desembre d'aquell mateix any fou nomenat conseller de Comer, Turisme i Consum pel President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, crrec que va desenvolupar fins al mes d'octubre de 2004, quan va deixar la poltica activa per motius de salut.

Des de l'octubre de 2004, fins a la seva mort per cncer de pulm el juny de 2005, fou comissionat del Govern per l'Euroregi Pirineus-Mediterrnia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38025" title="Pere Esteve" nonfiltered="4747" processed="4726" dbindex="14985">


Onomstica:

Pere Esteve i Abad, poltic catal;
Pere Esteve (anarquista), anarquista catal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38027" title="Pont de Forth" nonfiltered="4748" processed="4727" dbindex="14986">

Hi ha dos ponts a l'estuari del Forth: el del ferrocarril, i el de la carretera. El pont del ferrocarril s el ms antic, el ms conegut, i de ms inters tecnolgic i paisatgstic.  

El pont del ferrocarril connecta les dues riberes de l'estuari del riu Forth, a l'est d'Esccia, permetent la comunicaci entre Edimburg i la seva rea d'influncia, i Fife. La llargada del pont s de 2.5 km. Va ser construt el 1890, i fou en el seu moment un prodigi d'enginyeria. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38029" title="Senyoria de Baug" nonfiltered="4749" processed="4728" dbindex="14987">
La senyoria de Baug fou una jurisdicci feudal de Borgonya, que va sorgir vers el segle XI. Des el seu origen apareix unida a la senyoria de Bresse.

El primer senyor conegut fou Rodolf (o Ral) de Baug i Bresse que vivia vers el 1015 i est testimoniat vuit anys desprs. El seu fill Ramon Reinald I que va morir el 1072; el seu fill Galceran va viure fins el 1108 i fou el pare de Udulric que va morir el 1120 i va tenir dos fills: Ulric va portar el ttol de senyor de Baug per potser va morir abans que el pare vers el 1120; i Reinald II que fou senyor de Baug i Bresse i va morir el 1153. El seu fill Ulric I va morir el mateix any i l'herncia va passar al segon fill Reinald III que va morir el 1180. El seu fill Ulric II de Baug i Bresse va governar fins el 1220; pel seu matrimoni (1185) amb Beatriu de Chalons, senyora de Miribel va adquirir aquesta senyoria que el seu pare Guillem  de Chalons li havia donat en dot i que va passar a un fill com anomenat Guiu I, que va morir jove a Terra Santa, deixant per una nena, Margarida que va aportar la senyoria (el territori de Dombes) al seu esps Humbert V senyor de Beajeau el 15 de juliol de 1219, quedant unit al Beaujeu; Ulric II va deixar varius fills entre ells Guiu I de Baug que com hem dit va morir a la croada vers 1220 (probablement abans de 1219) i Reinald IV, mort vers el 1253; el successor fou el seu fill Guiu II mort el 1268; l'herncia corresponia a la seva nica filla legitima Simona Sibilla, senyora de Baug, Bresse i amb drets feudals a Miribel, casada el 1272 amb Amadeus V de Savoia (mort 1323). A la mort de Simona el 28 de febrer de 1294 el Baug, Bresse i els drets de Miribel van passar a Savoia.

Llista de senyors de Baug i Bresse .

Ral (Rodolf) vers 1015-1033;
Ramon Reinald I 1033-1072;
Galceran 1072-1108;
Udulric 1108-1120;
Reinald II 1120-1153;
Ulric I 1153;
Reinald III 1152-1180;
Ulric II 1180-vers 1220;
Guiu I, vers 1220;
Reinald IV, vers 1220-1253;
Guiu II 1253-1268;
Simona Sibilla 1268-1294;
Amadeus V de Savoia 1272-1294 (esps);
A Savoia 1294-1601;
Incorporat a Frana per la Pau de Li de 1601;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38031" title="Senyoria de Bresse" nonfiltered="4750" processed="4729" dbindex="14988">
La senyoria de Bresse fou una jurisdicci feudal de Borgonya, que va sorgir vers el segle XI. Des el seu origen apareix unida a la senyoria de Baug. Va passar (junt amb Baug) a Savoia (per matrimoni) el 1272 (de dret a la mort de la darrera senyora el 1294) i va pertanyer a Savoia fins el 1601 en qu fou cedida a Frana pel Tractat de Pau de Li.

Vegeu Senyoria de Baug

 Llista de senyors de Baug i Bresse .

Ral (Rodolf) vers 1015-1033 ;
Ramon Reinald I 1033-1072 ;
Galceran 1072-1108 ;
Udulric 1108-1120 ;
Reinald II 1120-1153 ;
Ulric I 1153 ;
Reinald III 1152-1180 ;
Ulric II 1180-vers 1220 ;
Guiu I, vers 1220 ;
Reinald IV, vers 1220-1253 ;
Guiu II 1253-1268 ;
Simona Sibilla 1268-1294 ;
Amadeus V de Savoia 1272-1294 (esps) ;
A Savoia 1294-1601 ;
Incorporat a Frana per la Pau de Li de 1601 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38032" title="Marquesat de Miribel" nonfiltered="4751" processed="4730" dbindex="14989">
La senyoria de Miribel fou una jurisdicci feudal de la regi de Bugei.

Va pertnyer al comtes de Chalons. Guillem de Chalons va donar la senyoria a la seva filla Beatriu amb motiu del seu enlla (1185) amb Ulric senyor de Baug i Bresse. El fill del matrimoni, Guiu, nascut vers 1186, se'n va anar poc desprs de 1200 a Terra Santa, i se li va donar el ttol de Senyor de Miribel. Es va casar probablement abans de marxar i va morir a Palestina vers el 1210. Va deixar una filla Margarida i com que havia pres el ttol fou declarada hereva tot i els drets feudals que van romandre a la casa de Baug i Bresse (l'hereu fou Reinald, germ de Guiu). Margarida fou casada amb pocs anys amb Hubert V senyor de Beajeau (15 de juliol de 1219) incorporant-se aix als dominis del Beaujeu. El 1348 fou conquerida pel delf del Viens i annexionada als seus dominis. El 1354 en fou reconeguda la possessi a Savoia. El segle XVI Miribel fou donat en feu a Joan Llus Coste, comte de Chtillon, i desprs a Enriqueta de Savoia, marquesa de Villars; les baronies de Miribel, Loyette, Montellier i Sathonay foren erigides en marquesat pel tractat de Montluel, el 21 d'octubre de 1579. En la guerra entre Savoia i Frana els francesos la van ocupar el 9 de mar de 1594 i va restar francesa pel tractat de pau de Li de 1601. Enriqueta de Savoia, viuda, es va casar en segones noces amb Carles de Lorena duc de Mayenne, i va poder conservat el marquesat per com a feu francs. Va cedir el marquesat a la seva filla Gabriela (28 d'agost de 1611) casada amb Joan de Saulx vescomte de Tavanes; el seu fill Enric Saulx ser el segent marqus; va morir l'11 d'octubre de 1653 sense fills i el marquesat va passar a una altra branca de la famlia Saulx representada per Noel comte de Beaumont que va morir el 1679 i va deixar com a successor al seu fill Llus Armand Maria Saulx de Tavanes, bar de La Marca i senyor de Chambole. El seu fill Llus Enric Saulx Tavanes fou l'hereu i va morir solter a Pars el 13 de gener de 1747. Els seus hereus van vendre el marquesat a Llus Chapuis, senyor de Margnola que el 1763 va cedir el ttol al senyor de Juis que el va vendre el 1767 al senyor de Pure, que no el va arribar a pagar, i era marqus encara quan va esclatar la revoluci i les prerrogatives nobiliries foren suprimides la nit del 4 al 5 d'agost de 1789.
 
 Llista de marquesos de Miribel .

Enriqueta de Savoia 1579-1611;
Gabriela Desprs 1611-1630;
Enric Saulx 1630-1653;
Noel de Saulx comte de Beaumont 1653-1679;
Llus Armand Maria Saulx Tavanes 1679-1715;
Llus Enric de Saulx Tavanes 1715-1747;
Llus Chapuis 1747-1763;
Senyor de Juis 1763-1767;
Senyor de Pure 1767-1789;
Abolici 1789.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38033" title="Puerto Vallarta" nonfiltered="4752" processed="4731" dbindex="14990">
Puerto Vallarta s una ciutat localitzada a l'estat de Jalisco, Mxic, a 2062  Nord i 10523  Oest, a la costa de la Badia de Banderes, de l'oce Pacfic. s un important centre de turisme i alhora el tercer port comercial ms important de Mxic i la segona ciutat en importncia econmica per a l'estat de Jalisco. El 2003, Puerto Vallarta tenia una poblaci estimada de 200.000 habitants, i el mateix any, 5 milions de turistes van visitar la ciutat. 

Les activitats turstiques inclouen llocs per a nadar amb dofins, esports extrems, llocs per a observar balenes i diversos museus. A diferncia de Cancun, Puerto Vallarta s una ciutat antiga, i el centre histric cont nombrosos carrers amb arquitectura tpica mexicana. El 1999 Puerto Vallarta va ser la sisena destinaci turstica ms visitada del mn pels ciutadans nord-americans, d'acord a l'Associaci d'Agncies de Viatges dels Estats Units (ASTA). 

Enllaos externs.

Informaci de Turisme, en castell;
Fotografies de la Ciutat   Terra Galleria;
Ajuntament de Puerto Vallarta;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38034" title="Palenque" nonfiltered="4753" processed="4732" dbindex="14991">


Palenque s un lloc arqueolgic maia situat prop del riu Usumacinta a l'estat de Chiapas, Mxic, al sud-est del pas. s un lloc arqueolgic de grandria mitjana, una mica ms petit que Tikal o Copn, per cont els edificis arquitectnics, les escultures, i els murals d'estuc ms impressionants de la civilitzaci maia.

La ciutat va ser abandonada segles abans de l'arribada dels espanyols a Chiapas. El primer europeu que va visitar les runes i que va publicar els seus comentaris va ser el Pare Pedro Lorenzo de la Nada, el 1567. Els maies chols de la regi havien anomenat les runes Otolum, que significa, "Terra amb cases fortes", i de la Nada va traduir el nom com a "Palenque" (Palissada en catal). Palenque (Santo Domingo de Palenque) va ser el nom del poble que es va construir prop de les runes.

El nom antic de la ciutat era Lakam Ha, que en catal significa "Aigua Ampla", ja que hi ha moltes deus i cascades a l'rea. Palenque va ser la capital de la ciutat-estat de B'aakal, durant el perode clssic de la civilitzaci maia.

Algunes de les construccions importants de Palenque sn:

El Palau: format per diversos edificis adjacents connectats i una torre. Contenen escultures i pintures sobre estuc.
El Temple de la Creu, el Temple del Sol i el Temple de la Creu Enramada: Temples localitzats sobre pirmides escalonades, amb cambres amb inscripcions elaborades commemorant la successi del Rei Chan Bahlum II, desprs de la mort de Pacal el Gran. Aquests temples van ser anomenats pels exploradors; les creus sn imatges amb aquesta forma que descriuen l'arbre de la creaci que s al centre de la mitologia maia.
L'aqeducte: construt amb grans blocs de roca, i amb una volta de 3 metres d'altura per a fer que el riu Otulum flus sota el pis de la plaa central de Palenque.
El Temple del Lle: a una distncia de 200 metres al sud del grup principal de temples; el seu nom prov d'un estuc que mostra a un rei assegut sobre un tron amb forma de jaguar.
Estructura XII: amb una pintura sobre estuc del du de la mort.
Temple del Compte: un altre temple clssic de Palenque, anomenat per Jean Frederic Waldeck, qui va viure al temple, i qui va declarar ser un comte.

Hi ha tamb tombes, places per al joc de pilota mesoameric i residncies per als membres de la noblesa.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38036" title="Mikhal Gorbatxov" nonfiltered="4754" processed="4733" dbindex="14992">

Mikhal Serguievitx Gorbatxov (en rus:                            , IPA: rb  t of) (Privolnoye, Rssia, URSS, 2 de mar de 1931 - ) s un poltic sovitic que va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Uni Sovitica (PCUS) entre 1985 i 1989, i com a president executiu de la Uni Sovitica entre 1989 i 1991. Les seves poltiques reformistes conduiren a la fi de la guerra freda i per aix, el 1990 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

Carrera poltica.
Mikhal Gorbatxov nasqu el 2 de mar de 1931 a Privolnoye, al districte de Krasnogvardeisky, situat al territori de Stavropol del nord del Caucas. Els membres de la seva famlia es dedicaven a la pagesia en una granja collectiva, a on el seu pare treballava de mecnic agrcola. Des de ben petit va destacar en els estudis i pel seu inters en la poltica. Als 19 anys comen a estudiar Dret a la Universitat de Moscou i el 1952 s'afili al Partit Comunista de la Uni Sovitica (PCUS).

El 1955 contragu matrimoni amb una estudiant de filosofia, Raisa Maximovna Titorenko, amb qui tindria una filla, Irina, un any desprs.

Aquell mateix any 1955 rep el ttol universitari. A partir de llavors comena a ascendir posicions dintre del Partit. Primer esdev secretari general del Comit Territorial de Komsomol, desprs cap del mateix a Stavropol. Posteriorment en fou el delegat de Stavropol al 22 Congrs del Partit Comunista a Moscou. El 1962 ja era responsable del Partit (a Stavropol) en all referent al personal de l'administraci, granges i indstria.

El 1964 comen nous estudis a l'Institut d'Agricultura de Stavropol, fins el 1967. A partir de llavors s'acceler la presa de responsabilitats cada cop ms trascendentals, amb un cert recolament del llavors cap del KGB Iuri Andropov, natiu tamb de Stavropol. El 1970 esdev secretari general del territori de Stavropol sencer, la qual cosa suposava formar part del govern d'un rea de ms de 2 milions de persones. El 1971 es convert en membre del Comit Central del PCUS, del qual en fou el secretari general d'Agricultura, motiu pel qual hagu de traslladar-se a Moscou el 1978. El 1980 esdev el membre ms jove del Politbur, amb gaireb 50 anys. I cinc anys desprs, fruit de la mort de Konstantn Txernenko, s nomenat pel Comit Central com a secretari general del PCUS (11 de mar de 1985). Desprs de la reorganitzaci del Partit i del sistema electoral, el 1989 s escollit cap d'estat de l'URSS, i el 1990 president per part dels Diputats del Poble.

Poltica interna.

Les seves reformes estructurals de la poltica i de l'economia sn conegudes com a glasnost (apertura), perestroika (reestructuraci) i uskoreniye (acceleraci del desenvolupament econmic).

L'any 1985 va impulsar una llei seca amb la intenci d'eliminar l'alcohol de la societat, per no va tenir gaire xit ja que el mercat negre en va proveir el suficient.

En maig de 1988 va entrar en vigor una llei de cooperatives que trencava amb una llarga tradici poltica, ja que permetia la propietat privada en els sectors econmics de serveis, producci i comer exterior. En un principi s'hi aplicaven impostos relativament elevats i restriccions laborals, per ms tard van haver-se de suavitzar per a no obstaculitzar l'activitat privada. A partir de llavors, restaurants, botigues i productors van entrar en escena. Tot i aix, no tothom va patir les restriccions inicials; per exemple, a Estnia es van permetre que les cooperatives s'abastissin per a proveir als estrangers, i que interaccionessin amb empreses estrangeres. Tamb es van reorganitzar les grans empreses sovitiques, com l'aerolnia Aeroflot, que va ser fragmentada en diverses petites companyies independents.

Amb la glasnost, els sovitics van poder gaudir de majors llibertats individuals, com la llibertat de religi (tot i que Gorbatxov s ateu confs) i una major llibertat d'expressi; cal tenir present que fins llavors hi havia un ferm control estatal de tota opini crtica vers ell. La premsa deix d'estar ofegada i es van alliberar milers de presoners poltics i de disidents. Amb la glasnost, Gorbatxov pretenia obtenir el suficient recolament dels sovitics com per a fer front a les crtiques vers la perestroika provinents dels sectors ms conservador del PCUS. Aquestes crtiques retornarien a finals dels anys 80 quan es van fer paleses les mancances de productes bsics (es va retornar a les cartilles d'abastiment tpiques dels temps de guerra), els grans deutes i la disminuci de les reserves d'or.

El gener de 1987, Gorbatxov va impulsar la democratitzaci amb unes eleccions amb mltiples candidats, i mig any ms tard, a la 27 conferncia del PCUS, va propugnar reformes encara ms radicals per tal de reduir el control de l'aparell de govern. El desembre de 1988, el Soviet Suprem va aprobar l'establiment del Congrs dels diputats del poble, amb esmenes constitucionals que l'havien establert com el nou cos legislatiu de l'URSS. La primavera de 1989 van tenir lloc les eleccions al congrs, i en Gorbatxov en fou escollit el primer president executiu de la Uni Sovitica.


El mar de 1991 es va convocar un referndum a la Uni Sovitica, i el 78% dels votants va optar per un "si" a la continutat de la Uni Sovitica. Per amb el tractat de Belovezhie es dissolvia de facto l'URSS en separar-se Ucrana, Rssia i Bielorssia. L'agost del 1991 Gorbatxov fou destitut per un grup d'alts crrecs del PCUS i del govern. Desprs del fracasat cop d'estat va prendre la decisi d'illegalitzar el PCUS i de decretar la nullitat de l'annexi de les Repbliques bltiques. Cada cop ms debilitat polticament, sobretot arrel de l'acci poltica del president de la Federaci Russa, Boris Ieltsin, va haver de dimitir del seu crrec de secretari general del PCUS i de dissoldre el Comit Central. El 25 de desembre del mateix 1991 es dissol oficialment l'URSS, i fruit de la negativa dels presidents de les Repbliques de la Comunitat d'Estats Independents (CEI) de reconixer els rgans de poder central, opt per dimitir del seu crrec de president.

Poltica externa.

Els seus anys als PCUS li van servir per adquirir experincia en poltica exterior ja que va encapalar diferents delegacions del mateix a diferents pasos: a l'RFA de Helmut Kohl el 1975, a Canad el 1983, al Regne Unit de Margaret Thatcher el 1984, els Estats Units de Ronald Reagan el 1986, etc.
Les seves poltiques van millorar les relacions amb els pasos occidentals, i van minar el monopoli del comunisme en els pasos de l'Europa Oriental. El 1987 es va culminar un seguit de negociacions amb els Estats Units i es va signar el Tractat sobre les Armes Nuclears d'Abast Mitj. Sota la presidncia de Gorbatxov tamb es va posar fi a la "doctrina Breznev", de forma que es va permetre a les nacions del (ex-)bloc comunista determinar els seus propis afers interns. Al llarg de 1989 es van succeir revolucions a l'Europa Oriental, i el comunisme es va enfonsar, tot i que manera pacfica (llevat a Romania). D'aquesta forma, la Guerra Freda via els seus darrers dies. 

Per tot plegat, el 1989 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional i el 1990 amb el Premi Nobel de la Pau pel seu principal paper en el procs de Pau que caracteritza avui a parts importants de la comunitat internacional. Tamb va ordenar, el febrer de 1988, la retirada de les tropes sovitiques de l'Afganistan, cosa que suposava un punt d'inflexi en la llarga i sangnant guerra.

Darrers anys.
La popularitat de Gorby (tal com es va arribar a conixer en Occident) i el seu caracterstic naevus flammeus al cap, no el van apartar de la vida pblica un cop es va retirar del poder. El 1992 encapal la Fundaci per a la recerca social, poltica i econmica, que porta el seu nom (Fundaci Gorbatxov). I el 1993 cre la Creu Verda Internacional. El 1997 va protagonitzar un anunci comercial de Pizza Hut.

Actualment, s president del Partit Socialdemcrata de Rssia, fundat per ell el 2001.

Obra selleccionada.
 Perestroika: New Thinking for Our Country and the World, Perennial Library, Harper & Row, 1988, ISBN 0-06-091528-5. Tradut a molts idiomes.
 The August Coup: The Truth and the Lessons, New York: Harper Collins, 1991.
 Memoirs, Doubleday, 1996, ISBN 0-38-548019-9 ;
 Moral Lesson of the Twentieth Century amb Daisaku Ikeda (2005).


Enllaos externs.
  The Gorbachev-Foundation ;
  Pgina oficial de Mikhal Gorbatxov;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 1989;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1990 ;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38038" title="Acrpoli" nonfiltered="4755" processed="4734" dbindex="14993">


La paraula acrpoli (tamb anomenada acrpolis) prov del grec akrpolis (d' akros, situat a dalt de tot, i polis, ciutat) i literalment significa "ciutat alta".

L'acrpoli s la part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt lgid d'un tur, on es construen edificacions emblemtiques com ara temples o places de reuni, i en qu es reunien personalitats importants de la ciutat, per a actes tamb importants.

Amb propsits defensius, els primers habitants van escollir per establir-se un terreny elevat, sovint un tur o muntanyeta amb faldes costerudes, i aquestes antigues ciutadelles van esdevenir en moltes parts del mn el nucli de grans ciutats que es van estendre al peu de l'elevaci. 

El mot acropli, tot i ser d'origen grec i estar associat des dels inicis amb les ciutats gregues (Atenes, Argos, Tebes i Corint), es pot aplicar genricament a totes les ciutadelles d'aquesta mena (Roma, Jerusalem, la Bratislava cltica, moltes de l'sia Menor, o fins i tot Castle Hill, el tur del Castell d'Edimburg). 

L'exemple ms fams d'acrpolis s la d'Atenes, que, per motius histrics i artstics i pels famosos edificis que s'hi van erigir, s coneguda generalment com l'Acrpoli, ras i curt, sense cap mena de qualificaci posterior.

A causa del seu estil clssic grecorom, les runes de la Gran Esglsia de Pedra de la Missi de San Juan de Capistrano (a Califrnia) han estat anomenades l'Acrpoli d'Amrica.

En altres parts del mn s'han desenvolupat altres noms per a les ciutadelles o alcssers alts, que sovint reforava el seu sentit de lloc fortificat. A la Itlia central, molts petits municipis rurals encara s'apinyen a la base d'una fortificaci anomenada la Rocca.



Vegeu tamb Acrpoli d'Atenes


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38040" title="Ex" nonfiltered="4756" processed="4735" dbindex="14994">
Un ex s cada un dels segment d'ADN codificants d'un cistr que no sn eliminats en la maduraci de l'ARN. s contraposen als introns que s que sn eliminats. Sn escencials en els gens ecariotes on n'hi sol haver uns 5 o 6 per gen, mentre que en els procariotes n'hi ha molt menys.

Estan envoltats d'una seqncia especfica que delimita els introns dels exons i que s reconeguda per un complex proteic que el metabolitza.

A l'hora de crear transgnics, ja siguin recombinants o d'inserci sn un problema degut a qu forcen a fer servir vectors d'alta capacitat per noms una petita seqncia recombinant. S'ha intentat de fer servir cDNA per no sn estables i no s'assoleix la traducci gentica. La soluci ms emprada s fer servir doncs mini gens que tinguin eliminats gaireb tots els introns menys els dos dels extrems la qual cosa sembla ser que els fa viables.

S'ignora en el dia d'avui quina s la seva funcionalitat tot i que en ser tant recurrent i conservat al llarg de l'evoluci sembla ser escencial. El motiu ms assenyalat, tot i no descriure tots els casos s el de l'splicing alternatiu, mecanisme de recombinaci dels exons en diferent ordre i eliminant-ne diferents parts que permet crear milers de protenes diferents a partir d'un sol gen. La protemica s'encarrega d'estudiar aquest complex fenomen.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38041" title="Alcsser" nonfiltered="4757" processed="4736" dbindex="14995">


Arquitectura: Un alcsser (arquitectura) era un antic palau fortificat d'origen rab,que normalment es trobava fora de la ciutat. Sn famosos els de Sevilla, Toledo i Crdova, per exemple.
Geografia; Alcsser (Horta Sud) s un municipi valenci de l'Horta Sud.
Enginyeria naval; L'alcsser (part del vaixell) s una part de la coberta alta del vaixell.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38049" title="Pol Pot" nonfiltered="4758" processed="4737" dbindex="14996">

Pol Pot, de nom veritable Saloth Sar, fou un poltic cambotj que va nixer a Prek Sbauw (Provncia de Kompong Thon) el 19 de maig de 1925. Va estudiar a Cambotja i a Pars, on es va fer comunista i es va afiliar al Partit Comunista Francs.

Va tornar al seu pas el 1953 i es va unir al Vietminh que el 1954 va aconseguir la victria sobre els francesos. Desprs de 1955, perseguit per la policia, va passar a la clandestinitat i va comenar a organitzar una guerrilla. El va afavorir el fet de triar com a base una zona poblada per una minoria, que va donar suport als comunistes de manera molt mplia. El 1960 es va formar clandestinament el Partit Comunista de Cambotja, amb una vella casa de fusta a un poblat, en presncia de la bandera del Partit que fou vermella amb la fal i martell al centre i una inscripci en lletres cambotjanes sota l'emblema. Durant els anys seixanta la rebelli es va estendre, per sobre tot a partir de la deposici del cap d'estat prncep Norodom Sihanuk, el 1970, amb la proclamaci de la Repblica pel mariscal Lon Nol. Sihanuk va marxar a la Xina i es va aliar amb Saloth Sar i desprs de l'entrada dels americans a Cambotja per tallar la ruta coneguda per Ho Chi Minh, que provea d abastaments al Vietcong que operava a Vietnam del Sud, invasi que fou impopular, els comunistes es van apoderar de gaireb tot el pas menys les principals ciutats. El 1973 els americans es van retirar de Vietnam. Saloth Sar va canviar en aquesta poca el seu nom a Pol Pot i resultava difcil saber qui hi havia sota la seva personalitat. Es va constituir el GRUNK (Govern reial d'uni Nacional de Cambotja) del que Sihanuk en fou el cap visible i Saloth Sar el veritable dirigent junt amb Son Sen, Ieng Sari i Kieu Samphan.

Els comunistes van continuar la lluita contra Lon Nol i van entrar a Pnom Penh el 17 d'abril de 1975 (13 dies abans de la caiguda de Saigon en mans del Vietcong). Sihanuk va tornar al pas per fou posat en arrest domiciliari el 1976 i va deixar de ser cap d'estat, i es va establir la Repblica Democrtica de Kampuchea de la que Kieu Samphan fou proclamat president.

El 13 de maig de 1976 Pol Pot fou nomenat primer ministre i va iniciar una poltica de conversi forada, rpida i radical al comunisme. Els ciutadans van ser enviar als camps, per viure com a pagesos, i les ciutats van quedar buides. Tot es va convertir en comunitari i els intellectuals i opositors van ser executats sense pietat. Entre execucions i morts per malaltia en les granges collectives, van morir al tomb del mili de persones.

Els atacs a Vietnam, a la zona de Xampa, que els khmers reclamaven, van comenar a sovintejar. La poltica proxinesa de Pol Pot i aquests atacs van decidir al govern del Vietnam reunificat a envair el pas. Alguns khmers rojos dissidents van ser posats al front del anomenat FUNSK (Front d'uni nacional de salvaci de Kampuchea), essent el principal lder Heng Samrin. Els vietnamites van ocupar Pnom Penh i van establir un nou govern a principis de 1979, pro sovitic i aliat de Vietnam, mentre que els khmers rojos es van retirar a la zona fronterera amb Tailndia, on va rebre el suport dels americans i tailandesos com opositor a la lnia pro sovitica. El seu govern, amb suport de Xina, fou reconegut com a nic legal per l'ONU.

El 1985 Pol Pot va deixar oficialment el crrec de primer ministre per va continuar dirigent als khmers rojos i l'aliana formada contra el govern pro sovitic de Pnom Penh. Els vietnamites es van retirar de Cambotja el 1989. Al 1996, cada vegada mes redut el seu territori, i amb menys suport extern, els soldats khmers rojos van desertar en massa i tamb els dirigents. El 10 de juny de 1997 Pol Pot va ordenar l'execuci del seu company de tota la vida, Son Sen, que s'estava fent amb el poder dins el Partit Comunista i que segurament volia posar fi al conflicte. Tamb van ser executats onze membres de la seva famlia. Llavors les restes del exercit no li va donar suport i va fugir cap una base per fou arrestat pel cap militar Ta Mok i posat sota arrest domiciliari. L'abril de 1998, davant un atac de les forces del govern, Ta Mok va fugir emportant-se a Pol Pot per aquest va morir d'un atac de cor el 15 d'abril de 1998 i el seu cos fou cremat en presencia d'uns quants guerrillers khmer rojos.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38053" title="Polinomi" nonfiltered="4759" processed="4738" dbindex="14997">

Un polinomi s una expressi algebraica formada per la suma de diversos monomis, anomenats termes del polinomi. El cas concret d'un polinomi amb dos termes s'anomena binomi.

Sn polinomis:

;
;
;
;

Existeixen certs criteris a l'hora de representar un polinomi, tot i que no sn normes d'aplicaci obligatria:

Quan dos termes dins d'un polinomi s poden sumar, llavors s'utilitza el polinomi resultant de sumar aquests termes. Per exemple:

Si el polinomi s: , llavors s millor utilitzar ;

Si els factors dels monomis que se sumen es repeteixen, sempre s'escriuen en el mateix ordre:

Si el polinomi s: , llavors s millor utilitzar ;

Els termes s'ordenen segons el grau de l'ltim factor dels termes, en ordre decreixent.

Si el polinomi s: , llavors s millor utilitzar ;

Un polinomi pot ser una expressi com 2x3 - 5x2 + 6x -1 una suma de potencies enteres (en el exemple: 3, 2, 1 i 0) d un nombre (x) multiplicades per uns coeficients (en el exemple: 2, -5, 6 i -1). La notaci ordinria pels enters els representa com a polinomis amb potncies de 10: per exemple,
365 = 3(102) + 6 * (101) + 5 * (100) = 3 * (100) + 6 * (10) + 5 * (1)
Si el nombre x a 2x3 - 5x2 + 6x -1 no s especifica, per s imagina capa de prendre valors d un conjunt de valors, s anomena variable, i la frmula 2x3 - 5x2 + 6x -1 determina una funci, de la qual el seu  domini  es el conjunt de valors que x pot prendre. Aquesta mena de funcions s anomenen funcions polinmiques o, breument, simplement polinomi; generalment el domini d un polinomi s suposa que tracte de tots els nombres reals o b tots els nombres complexes.
El grau d un polinomi s l'exponent (potncia) ms elevat de la variable x; per exemple, 2x3 - 5x2 + 6x -1 s de grau 3. Un nombre allat, considerat com el representant d una funci constant, s un polinomi de grau zero (excepte que el nombre 0, com a polinomi, no se l hi atribueix cap grau). Els polinomis de grau 1, 2, 3, 4 sn anomenats lineals, quadrtics, cbics, biquadrtics, respectivament. 

Tots els polinomis tenen una forma expandida, a on s empra la regla distributiva per a suprimir tots els parntesis; per exemple: x2-2x+1. (Alguns polinomis tamb tenen la forma de factors, per exemple (x-1)*(x-1), a on apareixen els parntesis). A la forma expandida, un terme (per exemple -2x) del polinomi s una part del polinomi que s el producte d un nombre anomenat coeficient (al terme -2x, el coeficient es -2) i zero o ms variables, i a on una variable que apareix ms d una vegada s expressa una vegada amb un exponent (per exemple, tot i que sn el mateix, en lloc de escriure x*x-2x+1, hom escriu x2-2x+1 on l'exponent de x2 es 2). Cada polinomi en forma expandida s la suma d uns termes, on la resta es fa mitjanant la suma de termes amb coeficients negatius.

Els polinomis s classifiquen pel seu grau i nombre de variables.
El grau d un terme en un polinomi s la suma de tots els exponents de les variables del terme, on una variable sense exponent s entn que t exponent 1 (per exemple, el terme 7x3y2 s de grau 3+2=5 i el terme -5x2y s de grau 2+1=3). En particular, un terme sense variables t grau zero.
El grau d un polinomi coincideix amb el grau major de tots els termes del polinomi, sense tenir en compte els termes amb coeficient zero. Aix a x2-2x+1 el terme x2 t grau 2 i s el major grau dels tres termes del polinomi, per tant tamb el grau del polinomi s 2. Si tots els termes del polinomi tenen coeficients zero, llavors el grau del polinomi no es zero, sin que es indefinit, o en alguns contexts es diu que t un altre valor (com ara   ).

Exemple:

s equivalent a la forma expandida:

A aquesta forma expandida, el segon terme s  3xy i el seu grau s 2. El polinomi s de segon grau amb tres variables (x, y i z). Si donem valors a les variables, per exemple, x = 10, y = 5, z = 100 llavors l'avaluaci del polinomi es 250 (ja que 3*(10)^2   3*(10)*(5) + (100) = 250).

Tot polinomi de una variable s equivalent a un polinomi de la forma:
. 

Aquesta darrera forma s usa de vegades com a definici per a un polinomi d'una variable.

L avaluaci d un polinomi consisteix a assignar un nombre a cada variable i efectuar les operacions indicades (en el exemple anterior hem assignat valors a x, y, z, i hem vist que l avaluaci ens donava 250).
De vegades, per a polinomis d una variable, l avaluaci s fa emprant el esquema de Horner:
.

Una equaci polinmica s una equaci a on s iguala un polinomi a zero o a un altre polinomi. En el segon cas, l equaci hom la converteix a la primera sense ms que sostraure al primer polinomi el segon. Quan hom t un polinomi igualat a zero, el grau de la equaci s el grau del polinomi. Les variables sovint sn anomenades "incgnites", en el sentit de qu l equaci s un problema encara desconegut fins a ser resolt trobant nombres per a les variables de manera que l equaci sigui certa al avaluar el polinomi.

A l lgebra elemental, s donen mtodes per a resoldre equacions de polinomis, d una variable, de primer i segon grau. El nombre de solucions possibles pot ser  igual o menor al grau de la equaci. Ac s ha de tenir en compte la multiplicitat de solucions. Per exemple, l equaci x^2-2x+1=(x-1)(x-1)=0 noms t una soluci x=1, en lloc de dues (el grau de l equaci es 2 i per tant hom pot esperar trobar 2 valors de x pels quals l equaci s verifica, per al ser la soluci doble, noms x=1 verifica l equaci).

Un sistema de equacions polinmiques s un conjunt de equacions que han de esser avaluades amb la mateixa assignaci de nombres a les variables a cada equaci. Els sistemes de equacions son normalment agrupats amb una sola clau oberta a la esquerra.  A lgebra elemental, s donen mtodes per a resoldre sistemes de equacions lineals de varies incgnites. Per a aconseguir una soluci nica el nombre de equacions hauria de ser igual al nombre de incgnites. Els sistemes de equacions lineals de varies incgintes son tractats a l lgebra lineal.

Exemples ms avanats de polinomis. 

Tamb a l lgebra lineal, el polinomi caracterstic d una matriu quadrada codifica  propietats importants de la matriu (matemtiques)).

A la teoria de grafs el polinomi cromtic d'un graf codifica les diferents maneres colorar els vrtexs del graf utilitzant x colors.

A l lgebra abstracta, hom pot definir polinomis amb coeficients a qualsevol anell. 

A la teoria de nusos (knot theory), el polinomi d'Alexandre (Alexander polynomial), el polinomi de Jones (Jones polynomial), i el polinomi HOMFLY (HOMFLY polynomial) sn importants nusos invariants (knot invariants).

 Histria .
La determinaci de les rels (que hom tamb pot anomenar com arrels o zeros) d'un polinomi, o les "resolucions d'equacions algebraiques", s un dels problemes ms antics a matemtiques. Alguns polinomis, com ara f(x) = x2 + 1, no tenen rels dins dels nombres reals. Ara b, si s'estenen les solucions possibles al domini del nombres complexes, llavors, qualsevol polinomi (no constant) t rels: aquesta s l'afirmaci que fa el teorema fonamental del lgebra.  

Hi ha una diferncia entre aproximar rels i trobar frmules tancades concretes per a les rels. Les frmules per a les rels d'un polinomi de fins a grau 2 sn conegudes des de l'antiguitat (vegeu equaci quadrtica) i fins a grau 4 sn conegudes des del segle 16 (vegeu Gerolamo Cardano i Niccolo Fontana Tartaglia). Per les frmules per a grau 5 s'escaparen dels recercadors un temps molt llarg. Al 1824, Niels Herik Abel va provar l'esclatant resultat que no pot haver-hi cap formula general (que inclogui operacions aritmtiques i radicals) per a les rels d'un polinomi de grau 5 o major en termes dels seus coeficients (vegeu teorema d'Abel-Ruffini). Aquest resultat marc l'inici de la teoria de Galois el qual s'enceta en un estudi detallat de les relacions entre les arrels dels polinomis.

El motor diferencial de Charles Babbage fou dissenyat per a crear una llarga taula de valors de logaritmes i funcions trigonomtriques automticament, per l'avaluaci aproximada de polinomis a molts punts fent l's del mtode de diferncies de Newton.

 Funcions polinmiques .
Per a unes constants numriques donades a0,  , an, n > 0, en alguns dominis (sovint R o C), amb an diferent de zero, llavors una (funci) polinmica de grau n es una funci de la forma:


Ms concisament, una funci polinmica pot escriure s en la notaci sigma sigma notation com:
 

Les constants a0,  , an sn anomenades els coeficients del polinomi. a0 es anomenat el  coeficient constant i an es anomenat el  coeficient dominant. Quan el coeficient dominant es 1, hom diu que el polinomi s mnic o normalitzat.

Cada sumand ai xi del polinomi es anomenat un terme. Un polinomi amb un, dos, o tres termes es anomenat monomi, binomi or trinomi respectivament.

Les funcions polinmiques de
 grau 0 sn anomenades funcions constants (excls el polinomi zero, que s de grau indeterminat),
 grau 1 sn anomenades funcions lineals,
 grau 2 sn anomenades funcions quadrtiques,
 grau 3 sn anomenades funcions cbiques,

 Grfics .
Una funci polinmica d'una variable real pot ser representada mitjanant una grfica.
 El grfic del polinomi zero: f(x) = 0 es l'eix x.

 El grfic d un polinomi de grau 0:f(x) = a0 ,  on a0   0, ;

s una lnia horitzontal que talla l'eix y a a0

 El grfic d un polinomi de grau 1 (o funci lineal);
f(x) = a0 + a1x , on a1   0,
s una lnia obliqua que talla el eix y a a0
i amb pendent (slope) a1.

 El grfic d un polinomi de grau 2 o major: ;
f(x) = a0 + a1x + a2x2 +  . . .  + anxn  , on an   0 i n   2 
s una corba continua no lineal.

La millor manera d'analitzar el grfic d'una funci polinmica de grau 2 o major es pel seu comportament als extrems, el nombre de talls amb l eix x i el nombre de punts maxims i minims.

Propietats dels polinomis.
 La suma de polinomis s un polinomi;
 El producte de polinomis s un polinomi;
 La derivada d un polinomi s un polinomi;
 La integral d un polinomi s un polinomi;
 Els polinomis serveixen per a aproximar altres funcions, com ara les funcions sinus, cosinus i exponencial.

Comportament als extrems.
Hi ha quatre comportaments als extrems que hi son resultats directes de si an, el coeficient dominant, es positiu o negatiu i de si n, el grau del polinomi, s parell o senar.
 Si an s positiu i n s parell, l'extrem dret del polinomi s al quadrant I mentre que l'extrem esquerra s al quadrant IV.
 Si an s negatiu i n s parell, l'extrem dret s al quadrant II mentre que l'extrem esquerra s al quadrant III.
 Si an s positiu i n s senar, l'extrem dret s al quadrant I mentre que l'extrem esquerra s al quadrant III.
 si an s negatiu i n s senar, l'extrem dret s al quadrant II mentre que l'extrem esquerra s al quadrant IV.

 Nombre de talls a x .

Del teorema fonamental de l'lgebra, un polinomi de grau n t exactament n rels complexes, que poden o no ser reals. Per tant, el nombre de talls amb l eix x no pot excedir a n talls. Tamb deriva del teorema fonamental de l'lgebra que les rels complexes d un polinomi amb coeficients reals tenen que existir en parells complexes conjugats. Aix, en particular, implica que un polinomi de grau parell amb coeficients reals pot no tenir cap tall amb l'eix x (perqu les seves rels poden ser totes complexes); un polinomi de grau senar amb coeficients reals, per altre banda, ha de tenir al menys un tall amb l'eix x, donat que les rels complexes conjugades s donan per parelles, deixant necessariament al menys una rel sense parella per un n senar. Aquesta (aquestes) "desaparellament(s)" de rel(s) deu(en) ser per tant real(s). Per exemple, una funci polinmica de grau 4 amb coeficients reals pot tenir-hi 0, 2 o 4 talls amb l eix  x, al temps que una funci polinmica similar de grau 5 pot tenir 1, 3 o 5 talls amb l eix x. Ac assumim que els talls amb x hom els compte amb la seva multiplicitat (multiplicity) - per exemple, el tall a l'eix x de x2 al origen es compta dues vegades per que 0 s una rel doble  de x2.

 Nombre de punts mxims i mnims .
El nombre total de punts maxims i minims d un polinomi de grau parell pot ser qualsevol nombre senar menor al grau del polinomi, mentre que per un polinomi de grau senar pot ser qualsevol nombre parell menor al grau del polinomi. Per exemple, una funci polinmica de grau 4 pot tenir en total 1 o 3 maxims i minims i una funci polinmica de grau 5 pot tenir en total 0, 2, o 4 maxims i minims.

Els segents son alguns exemples de polinomis de grau baix.

 Exemples .

 
La funci
 ;
s un exemple de funci de grau 4 amb coeficient dominant 13, i un coeficient  constant 3.

 Rels .
Una rel o zero d un polinomi p es un nombre   tal que p( ) = 0. El teorema fonamental del lgebra (fundamental theorem of algebra) afirma que un polinomi de grau n sobre els nombres complexes  t exactament n rels complexes (no necessariament diferents). D'ac que un polinomi pot ser factoritzat com: 

on cada  es una rel del polinomi p.  Per exemple, el polinomi x2+1 pot ser factoritzat com (x i)(x+i).  
Una equaci de la forma p(x)=0 s anomenada una equaci polinmica (polynomial equation) en la incgnita x. Les solucions de l'equaci son les rels del polinomi. Les rels reals d'un polinomi p(x) (sense coeficients no reals ) sn els talls de p(x) (presa com una funci polinmica) amb l eix x del grfic.

La soluci numrica d una equaci polinmica amb una incgnita s fcilment assolit per una computadora amb el mtode Durand-Kerner (Durand-Kerner method) o per algun altre algoritme de cerca d'arrels (root-finding algorithm). La reducci d'equacions de varies incgnites a equacions d'una incgnita s tractat a l'article del algoritme de Buchberger (Buchberger's algorithm). El cas especial on tot els polinomis son de grau u s el de l'eliminaci gaussiana (gaussian elimination).

Solucions analtiques de les rels d un polinomi en termes dels seus coeficients  fent s noms de les operacions estndard aritmtiques sn possibles noms  si el grau del polinomi s quatre o menor.  Aquest s el conegut teorema de Abel-Ruffini (Abel-Ruffini theorem).  Per tant, es fa necessari utilitzar unes altres funcions especials per tal d obtenir les rels d'equacions de grau superior.  En particular, ha estat mostrat per Richard Birkeland i Karl Meyr que les rels de qualsevol polinomi poden ser expressades en termes de funcions hipergeomtriques multivariables (hypergeometric function).  Ferdinand von Lindemann i Hiroshi Umemura mostraren que les rels tamb poden ser expressades en termes de funcions modulars (Siegel modular function), generalitzacions de les funcions theta (theta function) que apareixen a la teoria de les funcios ellptiques (elliptic function).  Aquestes caracteritzacions de les rels de polinomis arbitraris son generalitzacions dels mtodes abans descoberts per resoldre les equacions de cinqu grau (quintic equation).

Equacions de grau dos poden ser redudes sense l s de la computadora be a rels quadrades  (square root). Vegis quadratic equation.

 Polinomis i clcul .

Un aspecte important del clcul s el projecte d'analitzar funcions complicades mitjanant l'aproximaci amb polinomis. La culminaci d'aquests esforos es el teorema de Taylor (Taylor's theorem), el qual, dit de passada, afirma que cada funci diferenciable (differentiable) localment sembla com un polinomi, i el teorema de Stone-Weierstrass (Stone-Weierstrass theorem), que afirma que cada funci contnua definida a un interval  compacte de l'eix real pot ser aproximada en tot l'interval tant com es vulgui per un polinomi. Els polinomis sn tamb freqentment usats per a la interpolaci (interpolate) de funcions.

Els quocients (Quotient) de polinomis sn anomenats expressions racionals (rational expression), i les funcions que avaluen les expressions racionals sn anomenades funcions racionals (rational function). Noms les funcions definides a trossos emprant racionals discontinues poden ser avaluades directament a la computadora, donat que tpicament noms son implementades a maquinari les operacions de suma, multiplicaci, divisi i comparaci. Totes les altres funcions que les computadores avaluen, com ara les funcions trigonomtriques (trigonometric function), logaritmes (logarithm) i funcions exponencials (exponential function), tenen que ser aproximades per software per adequades funcions discontinues racionals.

El clcul de derivades i integrals s particularment fcil. Per el polinomi: 

la derivada respecte la x es:

i la integral indefinida es:
.

 Avaluaci de polinomis .
Per a avaluar un polinomi en la forma de monomi (monomial form) hom pot fer l s de l'esquema de Horner (Horner scheme). Per a un polinomi en la forma Chebyshev (Chebyshev form) s pot usar el algoritme de Clenshaw (Clenshaw algorithm). Si s han de calcular varies xn equidistants hom faria l s del mtode de les diferencies de Newton (Newton's difference method).

 lgebra abstracte .
: Article principal: polynomial ring.

A lgebra abstracte (abstract algebra), hom t que tenir cura de distingir entre polinomis i funcions polinmiques. Un polinomi f es pot definir com una expressi formal en la forma:
 
on els coeficients a0, ..., an sn elements d algun anell (ring) R i X s considerada de ser un smbol formal. Dos polinomis sn considerats iguals si i noms si les seqncies del seus coeficients sn iguals. Els polinomis amb coeficients a R es poden sumar simplement sumant els seus corresponents coeficients i es poden multiplicar utilitzant les regles distributives (distributive law).

    per a tots els elements a de l anell R

    per a tots els nombres naturals (natural numbers) k i l.

Hom pot comprovar que el conjunt de tots els polinomis amb coeficients a l anell R forma per si mateix un anell, l anell de polinomis sobre R, el qual s denotat per R. Si R s un anell commutatiu (commutative), llavors R s un lgebra (algebra) sobre R.

Hom pot pensar l anell R com sortit de R per l'adici de un nou element X a R i noms requerint que X commuti amb tots els elements de R. Per a que R formi un anell, totes les sumes de potencies de  X s han de incloure tamb. La formaci del anell polinmic, junt amb la formaci de l anell de factors (ideals), sn eines importants per construir nous anells partint dels coneguts. Per exemple, la construcci neta de camps finits (finite field) involucra l s d aquelles  operacions, partint del camps dels enters de mduls d'algun nombre primer (prime number) com anell de coeficients R (vegis modular arithmetic).

A cada polinomi f a R, hom pot associar una functi polinmica amb domini i rang igual a R. Hom obt el valor d'aquesta funci per a un argument donat r remplaant, arreu de l'expresi f, el smbol X per r. El motiu pel qual els algebristes fan distinci entre polinomis i funcions polinomials es perque sobre els alguns anells R (com ara, camps finits), dos polinomis diferents poden donar lloc a la mateixa funci polinmica. Ara b, aquest no es el cas sobre els nombres reals o complexes y per tant molts analistes sovint no separen els dos conceptes.

 Divisibilitat .
A l lgebra commutativa (commutative algebra), un focus de estudi principal s la divisibilitat entre polinomis. Si R s un domini de enters  (integral domain) i f i g sn polinomis en R, s diu que  f divideix g si existeix un polinomi q en R tal que f q = g. Hom llavors pot mostrar que "cada zero dona lloc a un factor lineal", o ms formalment: si f es un polinomi en R i r es un element de R tal que f(r) = 0, llavors el polinomi (X   r) divideix f. L'invers s tamb cert. El quocient pot ser computat fent s del esquema de Horner.

Si F es un camp (field) i f i g sn polinomis en F amb g   0, llavors existeixen els polinomis nics  q i r en F amb:

i tals que el grau de r s ms petit que el grau de g. Els polinomis q i r sn determinats unvocament per f i g. Aix es anomenat  "divisi amb resto" o "divisi polinmica llarga (polynomial long division)" i mostra que l anell F es un domini euclidi (Euclidean domain).

Anlogament, els polinomis "primers" (amb ms correcci, polinomis irreductibles es poden definir com els que no es poden factoritzar en el producte de dos polinomis de menor grau. No se senzill determinar si un polinomi donat es irreductible. Hom pot comenar per simplement comprovar si el polinomi t factors lineals. Llavors, hom pot comprovar la divisibilitat per algun altre polinomi irreductible. Tamb, de vegades, s pot utilitzar el criteri de Eisenstein (Eisenstein's criterion) per a determinar la irreductibilitat.

 Extensions del concepte de polinomi .
Hom tamb parla de polinomis de varies variables, obtingut traient l anell de polinomis d'un anell de polinomis: R = (R) = (R). Aquests son de importancia fonamental a l lgebra geomtrica (algebraic geometry) que estudia conjunts de zeros simultanis de varius polinomis multivariable.

Freqentment els polinomis s usan per a codificar la informaci d'un altre objecte. El polinomi caracterstic (characteristic polynomial) d'una matriu o operador cont informaci dels valors propis del operador (eigenvalue). El polinomi mnim (minimal polynomial) d'un element algebraic (algebraic element) desa la relaci algebraica ms senzilla satisfeta per dit element.

Altres objectes relacionats estudiats a lgebra abstracte sn les series de potncies formals (formal power series), que sn com polinomis per poden tenir grau infinit, i les funcions racionals (rational function), que sn quocients de polinomis.

 Referncies .

 R. Birkeland. ber die Auflsung algebraischer Gleichungen durch hypergeometrische Funktionen. Mathematische Zeitschrift vol. 26, (1927) pp. 565-578.  Mostra que les rels de qualsevol polinomi pot escriure s de termes de funcions hipergeomtricas multivariable.  Document disponible ac.
 F. von Lindemann. Ueber die Auflsung der algebraischen Gleichungen durch transcendente Functionen.  Nachrichten von der Knigl. Gesellschaft der Wissenschaften, vol. 7, 1884. Solucions de polinomis en termes de funcions theta . Paper disponible ac.
 F. von Lindemann. Ueber die Auflsung der algebraischen Gleichungen durch transcendente Functionen II.   Nachrichten von der Knigl. Gesellschaft der Wissenschaften und der Georg-Augusts-Universitt zu Gttingen, 1892 edition.  Document disponible ac.
 K. Mayr. ber die Auflsung algebraischer Gleichungssysteme durch hypergeometrische Funktionen. Monatshefte fr Mathematik und Physik vol. 45, (1937) pp. 280-313.
 H. Umemura. Solution of algebraic equations in terms of theta constants. In D. Mumford, Tata Lectures in Theta II, Progress in Mathematics 43, Birkhuser, Boston, 1984.

 Enllaos externs.
 Calculadora polinmica online gratuta.
 Unitat Didctica de Polinomis - 4t d'ESO.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38057" title="Covarrubias" nonfiltered="4760" processed="4739" dbindex="14998">

Covarrubias s un municipi de la Provncia de Burgos al dus de la ciutat homnima. Hi passa el riu Arlanza (afluent de l'Arlanzn). Prop de Covarrubias es troba Santiago de Silos i Lerma.

 Histria .

A Covarrubias est enterrada Cristina de Noruega, muller de l'Infant Don Felip (s. XIII).

Al 1524 neix a la vila el Divino Valls, metge de cambra del rei Felip II i exponent espanyol de la medicina renaixentista.

 Llocs d'inters .

Torren;
Arxivo (Arxiu);
Plaza de Doa Sancha (Plaa de Doa Sancha);
el Pilago;

 Demografia .


 Personatges illustres .
 Juan Nez Casado  (1908-1936) , religis de la Congregaci dels Germans Maristes, amb el nom de Germ Vivencio , beatificat amb 498 Vctimes de la persecuci religiosa durant la Guerra Civil Espanyola,  el 28 d'octubre de 2007 a Roma ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38058" title="Principat de Dombes" nonfiltered="4761" processed="4740" dbindex="14999">
El principat de Dombes, primer senyoria, fou una jurisdicci feudal de Frana, a l'oest de Bresse, a l'est del Beaujolais (Bojols), al nord del Lions i al sud de Mcon o Mcons. Estava format per dotze castells:  Trevoux, Toissey, Beauregard, Monmrle, Lent, Chalamont, le Chtelard, Marlieu, Baneins, Villeneuve-au-Prince, Amberieu i Ligneu.

La part essencial d'aquestes terres va passar a la senyoria de Beaujeu, junt amb la senyoria de Miribel, per l'enlla de Hubert V de Beajeau amb Margarida, filla de Guiu senyor de Baug i Bresse, i completats per altres territoris adquirits per posteriors enllaos amb els senyors de Baug i Bresse i amb la casa de Savoia.

El darrer senyor de Beaujeu, Eduard II, va fer cessi del territori a Llus II duc de Borb el 1400. Va seguir a la casa de Borb fins que l'hereva Susanna, que es va casar amb el seu cos Carles de Borb per no va tenir fills, va morir i es va plantejar un litigi entre el conestable de Borb i Llusa de Savoia (mare del rei Francesc I de Frana), i la segona fou reconeguda senyora. El conestable es va passar a l'enemic (l'emperador Carles V, I d'Espanya) i totes les seves terres li foren confiscades, per en virtut dels Tractats de Madrid i de Cambrai foren retornats a Llus de Borb, prncep de la Roche-sur-Yon, que va rebre el ducat de Chtelleraud, el Beaujolais i la senyoria de Dombes i poc desprs, el 1560, es va reconixer al duc Llus de Borb el ducat de Montpensir i les senyories de Beajeau i Dombes, amb el segon com a sobir, on van poder encunyar moneda i van gaudir de tots els avantatges de la sobirania absoluta. Un Parlament de Dombes es va obrir (tenia les sessions a Li i desprs a Trevoux). Anna Maria Llusa d'Orleans va fer donaci del principat al duc de Maine el mar de 1682, sembla ser que mitjanant un xantatge. Va morir el 1793. El fill del duc de Maine, Llus Carles comte d'Eu, va cedir el principat a Frana a canvi del Ducat de Gisors el 1762. Dombes fou incorporat a la corona i va deixar de ser independent.

 Senyors de Dombes .

Dinastia de Beaujeu:

Hubert (V) de Beajeau, 1185-1250;
Guixard 1250-1265 ;
Renaud 1265-1277;
Llus I 1277-1295 ;
Guixard II el Gran 1295-1331 ;
Eduard I 1331-1351 ;
Antoni 1351-1374 ;
Eduard II 1374-1400;

Dinastia de Borb Montpensir:

Llus II, duc de Borb 1400-1410 ;
Joan I (fill) 1410-1434 ;
Carles I (fill) 1434-1456 ;
Joan II (fill) 1456-1488 ;
Pere (fill) 1488-1503 ;
Susanna (filla) 1503;
Carles II (esps) 1503-1527 ;

Dinastia de Frana:

Llusa de Savoia 1527;
Francesc I de Frana 1527-1547;
Enric I (II de Frana) 1547-1559;
Francesc II 1559-1560 ;

 Llista de Prnceps de Dombes .

Dinastia de Borb-Montpensir:

Llus III de Borb 1560-1582 ;
Francesc III (fill) 1582-1592 ;
Enric II (fill) 1592-1608 ;
Maria (Maria) 1608-1626;
Gast de Frana duc d'Orleans 1626-1660;
Anna Maria Llusa d'Orleans (filla) 1660-1681 (usdefruit 1681-1693);
Llus IV August, duc du Maine 1681-1736 ;
Llus V August (Llus Carles, fill) 1736-1762;
Permuta del principat pel ducat de Gisors 1762;
a la corona francesa 1762;











ENDOFARTICLE.
</doc>
